diff options
Diffstat (limited to '77352-0.txt')
| -rw-r--r-- | 77352-0.txt | 4559 |
1 files changed, 4559 insertions, 0 deletions
diff --git a/77352-0.txt b/77352-0.txt new file mode 100644 index 0000000..bd77a50 --- /dev/null +++ b/77352-0.txt @@ -0,0 +1,4559 @@ +*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 77352 *** +La neboda + +Comedia en tres actes en prosa + +Teodor Baró i Sureda + +900 + +REPARTIMENT + + Personatjes Actors + ------------- -------------------- + Da. MARÍA Sra. A. Sala. + RAMONETA A. Clemente. + TUYAS M. Morera. + ANTONIA A. Monner. + D. TOMÁS Sr. M. Santolaria. + NANDO H. Goula. + MIQUEL M. Manso. + D.ANSELM A. Soler. + SR. TAYABAS J. Capdevila. + JANET F. Fuentes. + MARIANO F. Guitart. + +Director: D. H. Goula. + + + + +## ACTE PRIMER + +DECORACIÓ: Sala baixa de casa pairal y noble d'un poble de Catalunya. +Porta gran, ab un escut de pedra. A cada costat una finestra ab rexa +de ferro, que permeti veurer lo camp y als personatjes cuan entran. +Los mobles son de pagés. Una taula, cadiras, etcétera. Acsesoris que +dongan carácter á la decoració. + +### ESCENA PRIMERA + + MIQUEL y ANTONIA + + +Miq. (_Sentat á una taula escribint._) Anem per ordre, ó +sinó no 'n surtirém may. ¿Cuant n'hi hem de contar del parell de +pollastres? + +Ant. Eran ben macos. + +Miq. Jo pensava menjármels per la festa. ¡Quinas crestas +tenian! + +Ant. Me sembla que á cuatre pessetas, ¿no son cars? + +Miq. Per tú, que cobras, no, mes per ella que paga, sí. + +Ant. No dirá res. + +Miq. ¿Vols que no sápiga á quin preu ván los +pollastres? + +Ant. ¡Qué ha de saber una senyora marquesa! + +Miq. ¡Qué marquesa, ni marquesa! ¡Lo seu marit se deya +Marqués! + +Ant. Y per lo tant ella es marquesa. + +Miq. No, es Marqués. + +Ant. ¿Com pot ser marqués si es dona? + +Miq. A n' ella li diuhen la marquesa, pero sols ho es de +nom, y 'l serho de nom no dona dret á portar corona ni á menjar ab +guants. + +Ant. ¿Qué menjan ab guants las marquesas? + +Miq. Y es clá que hi menjan. + +Ant. No deuhen poguer sucar pá, perque se 'ls +enbrutarian. + +Miq. Cuan la salsa 'ls hi agrada, la cambrera escura 'l +plat de las marquesas y 'ls hi posa 'l pá á la boca ab una forquilla +de plata. + +Ant. ¿Qui t'ho ha dit? + +Miq. ¿No sabs que he sigut _melitar_ y he corregut molt +mon? Pero dexemnos de marquesas y pá sucat y torném als pollastres. +No valen més que tres pessetas, y son ben pagats. + +Ant. Si 'n pots treure cuatre... + +Miq. Abusant, y á mi no m' agrada abusar may, molt menos +estant aquesta senyora á casa. + +Ant. Si 'ls hi contem massa baratos, s'ofendrá, perque á +vanitosa, ningú la guanya. + +Miq. Ningú s'ofén de que li cobrin poch. Ni 'ls +marquesos. Hi há tres perdius. + +Ant. Del parell ne vaig donar nou rals y de l'altra una +pesseta y trenta céntims. + +Miq. Total: tres pessetas cincuanta cinch céntims. + +Ant. Posa cuatre pessetas. + +Miq. Tres cincuanta cinch: colomins n'hi ha dos parells +á nou rals lo parell. + +Ant. Pósals á mitj duro. + +Miq. A nou rals. ¿Hi há res mes? + +Ant. ¡Quin home! No farás may casa. + +Miq. D'aquet modo no vuy ferne. ¿Hi há res més? + +Ant. No me'n recordo. + +Miq. Si no te'n recordas, ja podem dir que no hi há res +més, perque may t'has descuidat de cobrar ni per valor d'un xavo. + +Ant. No ho fassis axís ab un home tant mal gastadó com +tú. + +Miq. ¡Qué! ¡Mal gastador! ¿Y ab qué 'ls malgasto jo 'ls +diners? + +Ant. Fumante cada festa un puro de cinch céntims. + +Miq. ¿Per ventura no'm puch donar lo gust de lluhir un +habano de caballeria? ¿No guanyo? + +Ant. Los diners que s'estalvian son 'ls que 's troban. + +Miq. Si vull regalarme fumant un puro y puch ferho, ¿per +qué no ho hé de fer? (_Se treu un cigarro de cinch céntims._) + +Ant. ¿Qué fas? + +Miq. Vaig á pegar foch á aquesta teya. + +Ant. Avuy no es diumenge. + +Miq. Es cert, mes com ja he encés lo misto, si no 'l +fumo no aprofito 'l misto, y tot s' ha de aprofitar. + +Ant. Ja está apagat. (_L'apaga bufant y li pren lo +cigarro._) + +Miq. ¿Qué 'n vols fer del cigarro? + +Ant. Te 'l guardaré pe 'l diumenge. + +Miq. ¿Que 'n treuria res d'enfadarme? + +Ant. No. + +Miq. Donchs no 'ns enfadem. (_S'assenta y suma._) Total: +son tretze pessetas ab cinch céntims lo qu' hem bastret per aquesTa +senyora. + +Ant. ¡Cóm gasta! + +Miq. Y tú 't quexas perque gasto cinch cémtims las +festas. + +Ant. ¡Quína diferencia hi há! + +Miq. De tretze pessetas cinch céntims, á cinch céntims +sense las tretze pessetas. Hé anat al covadó y las gallinas no han +post cap ou; ahir tampoch y l'altra tampoch. ¿Cóm t'ho arreglas +perque aquesta senyora begui un ou del dia? + +Ant. Me vaig prevenir la setmana passada al anar á +mercat y 'n vaig portar duas dotzenas. + +Miq. ¿Y son aquestos los ous del dia que 's pren? + +Ant. Ja ho son del dia... que 'ls varen pondre las +gallinas. Ara aniré al covadó y n'hi posaré tres ó cuatre, perque +cuan la senyora Marquesa baxi al galliner los puga treurer ella +matexa. + +Miq. ¡Y ab la bona fé que se 'ls beu! (_Se'n va +Antonia._) + +### ESCENA II + + MIQUEL y TUYAS + + +Miq. Calla; la dona s'ha descuidat lo cigarro. Are me'l +fumaré y 'l diumenge li buscaré rahons perque l' ha perdut. + +Tuy. ¡Miquel! + +Miq. ¡Eh! (_Anava á encendrer lo cigarro y creyent que +es Antonia qui 'l crida, apaga 'l misto, y 's fica 'l cigarro á la +butxaca._) Me pensava que venia la dona. + +Tuy. Soch jo, que torno de plassa cansada, cremada y +aburrida, perque á aquet poble no s'hi troba res. + +Miq. Qué dius ara. Aquí hi há de tot. + +Tuy. ¿Ahont hi ha badella? + +Miq. ¿Qué badella? ¡Badellas! A casa, sense anar més +lluny, n'hi há una. + +Tuy. Pero no 'n venen. + +Miq. Si que la vench, comprámela. + +Tuy. ¿Voléu que fassi estofat d'una badella entera? +Tampoch hi há carn de tocino, y á la senyora li agradan molt las +monjetas ab llomillo. + +Miq. Féslashi ab sal-piquet. + +Tuy. Parleuli de menjars ordinaris y vos despatxa, +perque creurá que voleu recordarli cuan cusía camisas. + +Miq. ¿Ella ha cusit camisas? + +Tuy. Y 'ls hi pagavan á dotze rals la dotzena, y encara +tenia que posarhí 'ls botons y 'l fil. Axó si; á la primera +posada 'ls botons saltavan, perque per no gastar fil sols hi donava +una puntada. +¡Quína mestressa! + +Miq. ¡Veig que li portas un afecte rabiós! + +Tuy. No sab apreciar lo mérit de una cuinera com jo. No +vol res ab bejamel, perque diu que es menjá blanch sense sucre; la +salsa mayonesa diu que es all y oli sense all. Un dia li vaig posar +un pollastre saltat, y 's pensava que tenia que saltar al plat. Un +altre dia li dono bifftech al Madera... + +Miq. ¿Al Madera? ¿Bifftech, á la fusta? + +Tuy. Madera es un vi. + +Miq. Ja hi encatxa bé un trago després d'un tall de +carn. + +Tuy. No 's beu, + +Miq. ¿Se menja 'l vi? + +Tuy. Se'n fá la salsa. + +Miq. Aquí sols el tirém al estofat. + +Tuy. Al bifftech hi habia champignons, y ella 'ls vá +pendrer per bolets. Un dia li vaig donar _bisque +d'ecrevises_... ¿Sabéu que es? + +Miq. Aquí no dihém visca de escrivissas, sinó visca +molts anys. + +Tuy. Sempre estéu de broma. Un cop se'm vá enfadar +perque li vaig dir si volia que li posés un timbal de macarrons, y 'm +vá respondrer que no volia menjars de cuartel. Las perdius las vol +frescas. + +Miq. Jo també. + +Tuy. Axó es no saber menjar; se penjan al sostre per la +cúa, y quan cauhen, estan á punt... + +Miq. D'empodegá á tot lo vehinat. + +Tuy. ¿Qué sabeu vos, qué sabeu? A Fransa matan á l'istiu +la virám que s'han de menjar á l' hivern, y encara no la troban prou +tendre. + +Miq. Siguent tant putinés, ara m'asplico que hi hagi +tantas malaltias á las ciutats. ¿Qué valen los vostres plats +comparats ab los nostres? Apa, comparém. + +Tuy. Sopa de finas herbas, + +Miq. Escudella de sagí. + +Tuy. Llenguado al gratin. + +Miq. Bacallá á la llauna. + +Tuy. Salmón, salsa tártara. + +Miq. Bacallá ab romesco. + +Tuy. Salmí de perdigots. + +Miq. Perdius á la vinagreta. ¿Y qué me'n dius del arrós +ab bacallá? ¿Y qué me'n dius del bacallá esquinsat? ¿Y qué me 'n dius +del bacallá ab una negada d'all y oli? ¿Y qué me'n dius del bacallá +ab zanfaina? ¿Y qué me'n dius del plat catalá que val per totas las +vostras potingas. + +Tuy. ¿Quin? + +Miq. ¡Fabas ab medallas! + +### ESCENA III + + DITS, NANDO y ANTONIA + + +Nan. Salut y á la órden. + +Ant. Ola, general del ranxo. + +Nan. Pe 'l ranxo vaig. Tú ja has tornat de plassa. + +Tuy. No 'n diguis plassa, que ni á plasseta +arriba. ¡Quín poble més fastigós! + +Nan. Donya cuinera; més respecte á aquet poble ahont jo +hi visch y m'hi trobo bé. + +Miq. Ja ho crech: á casa qui goberna no es lo teu amo, +sinó tú. + +Nan. Goberno perque sempre faig lo que ell vol y li +endevino lo que desitja. + +Ant. ¡Pobre don Tomás! L'atipas de ranxo com si encara +estiguésho al servey y corrent per aquestos mons de Deu. + +Nan. ¡Qué ranxo! Ahir li vaig donar sopa de seba y +cargols á la repetellada. ¿Es ranxo axó? + +Miq. ¡Sembla que t'has proposat matar al senyor metje! + +Nan. Avuy hé pensat donarli una guatlla dintre d'un +pebrot. Ja veyéu si 'l tracto bé. Sempre 'm diu: Nando, si 't +morissis no sé com m'ho faria; y jo li repetesch: --Perdi cuidado, +que ja procuraré morirme després de vosté perque no passi apuros. + +Tuy. ¡Ja ha sortit l'andalús! + +Nan. Soch d'Altafulla, com tú matexa. + +Ant. ¿Pero has estat á Andalucía? + +Nan. ¡Quína terra aquella! Alli las criaturas cuan maman +ja cantan peteneras. ¡Ay! ay! ;ay! (_Cantant._) Compras rehims, 'ls +penjas, y l' endemá ja 'ls trobas convertits en pansas; entras á una +taberna y demanas cinch céntims de vi. ¡Qué vi negra! Un vás ben gran +de vi de Málaga ó de Jerez, perque á Andalucía no n'hi há d'altre: á +Sevilla hi há la Torre del oro, que es tota ella d'or pur. + +Miq. ¿Y no se l'emportan? + +Nan. No, perque la tenen dintre d'un globo de cristall, +y damunt del globo hi há una gábia ab un lloro, que axi que algú s'hi +acosta massa, crida: ¡Lladres! ¡Lladres! + +Tuy. ¡Nando! Mira que 'l teu amo s'enfitará si li donas +totas las guatUas que hás dexat anar. + +Miq. ¿Y tú ho has vist tot lo que dius? + +Nan. Com haberho vist, no ho hé vist, perque á Málaga no +hi hé estat may; pero de que m'ho han contat, podeu estarne certs. + +Tuy. Escolta, Nando! (Miquel y Antonia estaran arreglant +cosas, del tot apartats de la conversació.) + +Nan. Escolto, prenda. + +Tuy. Dexéms de prendas. Jo crech que tú m'estimas. + +Nan. Pots creurho. Ja sabs que no hé anat may á +Barcelona sense véuret, y al saber que venias al poble ne vaig tenir +una gran alegria, perque tú ets, prenda... + +Tuy. Jo soch la Tuyas de Altafulla, com tu mateix, y no +m'agradaria casarme ab un... ¿Vols que t'ho digui clar? + +Nan. Dígas. + +Tuy. Embustero. + +Nan. Embustero, no; devegadas potser exagero una +mica... + +Tuy. Un bon tros. ¿Ja has parlat al teu amo? + +Nan. Encara no, pero un d'aquets dias li dich que jo, en +Nando de Altafulla, penso casarme ab la Tuyas de Altafulla. Ell me +dirá: --¡Nando!-- Jo respondré:-- ¡Senyó!-- Y ell dirá:-- Está bé!-- Y cap á +la iglesia á que 'l senyó rectó 'ns casi. Confio que un cop casats +continuarem al seu servey, perque es lo que 'ls hi passa als +solterons: no 's casan per no tenir amohinos y acaban per posarse +á casa als criats y á las sevas donas. y devegadas fins á la seva +família. + +Tuy. ¿Y si don Tomás te digués que te 'n anessis? + +Nan. Tú m'has dit que tens á la caxa d'ahorros... + +Tuy. Setanta cinch duros y tres pessetas. + +Nan. Jo 'n tinch vuytanta, que 'm guarda l'amo. Si fos +cás posaríam un hostal y á la porta una taula ab aygua y anís. Ja 'ns +l'acamparem, perque jo per res m'apuro y sempre vaig endevant. Una +vegada á Sevilla... + +Tuy. ¿No 't recordas que m'has dit que no hi habias +estat may á Sevilla? + +Nan. Si no era á Sevilla era pe'ls envoltants. + +Tuy. No oblidis que ets d'Altafulla. + +Nan. ¿No es vritat Miquel, qu' es axerida la meva nuvia? +Me'n vaig á plassa á veure si aquesta ha dexat res. ¡Au! Digueu á +donya Maria que l'amo há sortit de bon mati perque en Met de la +Masia-alta está de cuidado, y que axís que torní vindrá á véurerla. + +Miq. Está be. Adéu, general del ranxo. + +Tuy. Eh tú. + +Nan. Digui y mani la senyora. + +Tuy. No vull que 't diguin general del ranxo. + +Nan. Tampoch ho vull jo, pero m'ho diuhen sense +volguerho. + +Ant. Y ¿per qué no vuls que li digan? + +Tuy. Perqué un cop casada ab ell, jo seria la generala. + +Nan. ¿Y no ets ja la generala de las marmitas, +cacerolas, fogons... y sobre tot del meu cor? Al mon no hi há una +altra Tuyas, mes tampoch hi ha un altre Nando, y al estímarme +demostras el bon gust. A la órden. Paso redoblado; ¡marchen!(_Se'n va +Nando imitant el toch de la cometa._) + +### ESCENA IV + + MIQUEL, TUYAS y ANTONIA + + +Ant. Es un gran home en Nando: al poble, tothom se 'l +estima. + +Tuy. Ja es tart y vaig á la meva feyna. + +Ant. ¿Está contenta la teva mestressa? + +Tuy. Molt, y may endevinariaho per qué. Perqué damunt de +la portalada de la casa hi há un escut. + +Miq. També hi es aquí. Miral. + +Tuy. A n' ella tot lo que fá noblesa li agrada. + +Ant. Has de saber que aquesta casa es de nobles. + +Tuy. ¿Sou nobles vosaltres? + +Miq. Nosaltres no, pero l'amo sí + +Tuy. ¿Qui es l'amo? + +Ant. Lo senyor metge. + +Tuy. ¿L'amo de 'n Nando? + +Miq. Lo mateix. + +Tuy. ¿Cóm no viu aquí, sent la casa pairal? + +Ant. S'hi perderia. No veus que es tot sol. Ademés, té +una bona casa á la plassa. Los seus avis ja varen dexar aquesta per +magatzem de grans, y 'ls meus la varen llogar. Com á nosaltres nos +sobra puesto, cuan la teva mestressa 'ns vá fer proposar que li +cedíssim tot lo pis, li várem dir que sí. + +Miq. ¿Cóm es que ha vingut á passar aquí l' estiu? + +Tuy. Ab reserva. + +Ant. ¡Vols callar! + +Tuy. No ho sé. + +Ant. ¿Y axó m' ho dius ab reserva? + +Tuy. Es un misteri aquesta vinguda, y sols hé pogut +averiguar que la senyora, que es molt vanitosa, pero molt, y no 's +recorda que há cusis camisas de munició... + +### ESCENA V + + DITS y SENYOR TAYABAS y JANET, ab maleta y altre + bulto. + + +Tay. (_Haurá sentit lo dit per Tuyas._) ¡Bé, molt bé! + +Jan. ¿Hont dexo axó? (_Seguint al Senyor Tayabas, +desitjós de donarli l'equipatje._) + +Tuy. ¿Cuan ha arribat? + +Tay. A punt per sentir com parlas mal de la senyora ab +qui menjas el pá. + +Tuy. No 'l menjo ab ella, perque donya Maria dina al +menjador y jo á la cuina. + +Jan. ¿Hont dexo axó? + +Tay. Lo menjas d'ella que 't manté y 't dona soldada. + +Tuy. No me la dona, la guanyo. + +Jan. ¿Hont dexo axó? + +Tay. Llevantli la pell y parlant de cosas de família, +que deurias callar. + +Jan. ¿Vol fé 'l favor de dirme ahont dexo axó? + +Tay. ¡Espérat si pots! (_Cremat._) Per aquesta, passi; +pero si un' altre vedaga; --dich vegada,-- te sento parlar del que no +deus, del que no t' interessa, del que no t'importa, aviso á donya +Maria, que 't plantará al raqué, --dich al carrer. + +Jan. ¿Hont dexo axó? + +Tuy. ¿Qué 's creu que ploraria? + +Tay. Axó tú ho sabrás. + +Tuy. ¿Qué 's creu que no trobaria ahont servir? + +Tay. Axó es assumpto teu. + +Tuy. Cuineras com jo, n'hi há pocas + +Tay. Per fortuna, perque si totas se 't serablavan +estariam divertits. + +Jan. ¿Hont dexo axó? + +Tay. Deixaho ahont vulgas: á dalt, á baix, á la dreta, á +la esquerra. + +Tuy. No s'enfadi, senyor Tayabas, perque fa mala cara +cuan s'endafa --dich, enfada. + +Tay. No 't burlis de mi, que prou desgracia es la que +tinch de capgirar las paraulas. Devegadas fins m'hi faria ab mi +mateix á tofetadas --dich botefadas. --¡Bofetadas! + +Jan. ¿Hont dexo axó? + +Tay. Donamho y calla. + +Tuy. ¿Vol que digui á donya Maria que há arribat? + +Tay. Sí. + +Jan. ¿Qui 'm paga. + +Tuy. Cregui que ha entés mal lo que deya, perque jo soch +incapás de parlar mal d'ella, que al fondo es una bona senyora. + +Jan. ¿Qui 'm paga? + +Tay. Molt bona, y per lo mateix se l'ha de respectar. + +Tuy. Ja la respecto. + +Tay. Está bé. + +Jan. ¿Vol fé 'l favor de pagarme? + +Tay. ¿Vols fé 'l favor de dexarme en pau? + +Jan. Paguim, que tinch feyna. + +Tay. Vesten, que jo també 'n tinch. (_L'hi dona diners y +se'n va Janet._) + +Tuy. Antonia, ¿voléu ajudarme á portar axó á dalt? + +Ant. Ab molt gust. (_Pren la maleta y se'n va ab la +Tuyas._) + +### ESCENA VI + + MIQUEL, SENYOR TAYABAS, després JANET, després + ANTONIA. + + +Miq. Escolti, senyó; ¿qué es de la familia vosté? ¡Com +no l'he vist fins ara! + +Tay. ¿De la familia de donya Maria? Res; péro no siguent +res, soch molt; y sense ser de la familia, es com si ho fós. Jo soch +lo senyor Tayabas; y com me veyéu soch home molt conchempano, dich +campetxano, pero que no puch sufrir... + +Jan. Senyor Tayabas. (_Sortint._) + +Tay. ¿Qué vols? + +Jan. Volia dirli que cuan pensi marxar m'avisi per durli +l'equipatje. (_S' en va Janet._) + +Tay. Vesten d'un cop. Aquet sembla un mosquit: te'l +treus de la dreta y 't surt á la esquerra, te l'esquivas del cap y 't +pica á las mans. Com deya; Ja no puch sufrir que 'ls servidors contin +res de lo saca, --dich de la casa, hont estan. + +Ant. Ben dit, senyor... + +Tay. Tayabas. + +Ant. La cuinera te la llengua molla. + +Tay. Sí senyora, y la llengua s'ha de semblar á l'arrós +que no es bó moll, sinó axut. Que prengui exemple de mi. Si jo os +digués que donya Maria, viuda Marqués, la senyora que vos ha llogat +la casa per pasarhi l'istiu ab lo seu fill don Mariano, era cuan jove +la Marieta, una pobrissona, filla d'un botigueret que tenia á la +tenda mes miséria que género ¿no es cert que faria mal de dirho? + +Miq. i Ant. ¡Sí, senyor! + +Tay. Donchs per xó ho callo. Item mes; si jo os contés +que la Marieta 's casá ab en Marqués, un fadrinet, que á forsa de +treball, honradés, estalvi é inteligencia, y ajudat per las bonas +condicions de la mullé, vá arribar á ser un dels primers +frabicants --dich fabricants-- de Barcelona; si afegis que la Marieta +se va convertir en donya Maria, ¿no es cert que os contaria cosas de +las que ningú en té res que fer? + +Miq. i Ant. ¡Sí, senyor! + +Tay. Donchs per xó no las conto. Item més. Si jo os +digués que donya Maria está molt disgustada ab lo seu fill, ¿no es +cert que os enteraria de lo que dech callar? + +Miq. i Ant. ¡Sí, senyor! + +Tay. Donchs per xó m'ho reservo! Item més; si jo os +contés que las contrarietats han posat malalta á donya Maria y que ha +vingut á aquet poble per treure al seu fill de Barcelona y recobrar +lo perdut repós, ¿no es cert que faria mal, molt mal, enterantvos del +que no os interessa, ni en teniu res que fer? + +Miq. i Ant. ¡Sí, senyor! + +Tay. Donchs per xó m'ho callo: y ara compendréu perque +m'indigna que la cuinera vos hagi esplicat aquestas cosas. + +Miq. Ah, no, senyor Tabayas... + +Tay. Tayabas, per servirvos... + +Miq. No senyor per servirvos, --Tayabas, perdoni-- la +cuinera no 'ns habia dit res d'axó. + +Tay. ¿No? + +Ant. No, senyor Bayasta. + +Tay. Tayabas. Donchs si ella no vós ho ha contat, ¿per +qui ho habéu sabut? + +Miq. Per vosté que 'ns ho ha dit. + +Tay. ¿Jo? ¿Cuán ho he dit? + +Ant. Ara mateix. + +Tay. ¡Jo 'm pensava que ho sabiho! + +Miq. ¡Res! + +Ant. ¡Res! + +Tay. Donchs oblideu tot quan vos he dit, perque no es +cosa de perdre cap á las mevas vellesas la fama de discret que tinch +ben guanyada. + +Ant. Per mi, oblidat senyor Tembayas. + +Miq. Per mi també, senyor Tenvingas. + +Tay. Jo no ving ni vaig. Senyor Tayabas. + +### ESCENA VII + + DITS y JANET + + +Jan. Ja torno á ser aquí. + +Tay. Tú no ets un jove, ets un mosquit. + +Jan. Per vosté vinch. + +Tay. Te'n pots entomar. + +Jan. ¿Si? Me'n vaig. + +Tay. Bon vent. + +Jan. (_A la porta ensenyantli un paquet._) Miris lo que +s'ha dexat a la tartana. + +Tay. ¡Eh! ¡Janet! ¡Janet!. + +Jan. Tingui. + +Tay. Prench. + +Jan. ¿No hi ha res pe 'l treball? + +Tay. Té. (_Li dona céntims._) + +Jan. ¡Moltas mercés! (_Se'n va y torna._) + +Tay. ¡Descuidarme 'l paquet de cartas, jo, que may me +descuido res. + +Jan. ¿Cuan pensi marxar?... + +Tay. Recordis de mi per durli l'equipatje. + +Jan. Endevinat. + +Tay. Ja me'n recordaré. Vesten. + +Jan. ¿Se'n recordará? + +Tay. Sí, si te'n vás. (_Se'n va Janet._) + +### ESCENA VIII + + MIQUEL, SR. TAYABAS, ANTONIA y TUYAS. + + +Tuy. Senyor Tayabas: donya Maria diu que ve tot seguit. +Ara ha anat al galliner. + +Ant. Perqué no l'enganyin va ella matexa al covadó á +buscar los ous del dia. + +Tay. ¡Y dirán que es vanitosa! ¿Y don Mariano? + +Tuy. Tancat al seu cuarto. + +Tay. Escolta. ¿No 's distreu? + +Tuy. ¿De qué s'ha de distreure? + +Tay. Voldrias saberho, y no ho sabrás, perque no ho +diré. + +Tuy. Senyor Tayabas, no tinch cap ganas de saberho. + +Tay. Digas, ¿com está don Mariano? + +Tuy. No sé si está sentat ó dret. + +Tay. Te cara de...? + +Tuy. Pomas agres. + +Tay. ¿Mal humor...? + +Tuy. Més negre que nit sense lluna. + +Tay. Axó vá mal. + +Miq. ¿Qué es lo que vá mal? + +Tay. Axó. + +Miq. ¿Y qu' es axó? + +Tay. ¡Alló! + +Tuy. Donya Maria. Me'n vaig. + +Tay. ¡Donya Maria! ¡Callém! + +### ESCENA IX + + MIQUEL, SENYOR TAYABAS, ANTONIA y DONYA MARÍA + + +Mar. Quinas gallinas tant ponedoras teniu. ¿Cuants +diriaho que n'hi habia? ¡Ben vingut, senyor Tayabas! + +Tay. ¡Gracias, donya Maria! + +Ant. ¿Pot ser tres? + +Mar. ¡Mitja dotzena! + +Tay. Si que son ponedoras. + +Mar. ¿Me las voléu vendre aquestas gallinas? Me las +emportaré á Barcelona. + +Tay. Ja veurá quin galliner li arreglaré. + +Miq. (Fora un cas de conciencia.) Donya Maria, potser se +despondrian al ser á Barcelona. (_Se'n va Antonia._) + +Mar. Escolteu, Miquel, ¿sou cassadó? + +Miq. Més ó menos, als pobles tots ho som. + +Mar. Lo meu noy es aficionat á la cassa y voldria que +sortis per distréure. Portéuselen. + +Miq. Axó ray, si ell vol venir, encara que tinga que +carregármel á coll. + +Mar. Sí que anirá ab vos. Portéulo ahont hi hagi molts +cunills. + +Miq. Axó ja es més difícil, perque devegadas no se'n veu +un en tot lo dia. + +Mar. Es necessari que 'n trobi y que tiri. + +Miq. ¿Cóm ho vol fer senyora, si als en voltants los +cunills bosquetans escasejan.? + +Tay. Axó s pot arreglar. + +Miq. ¿Cóm? + +Tay. Disfrasant als conills casulans de cunills de +bosch. La cosa es molt sencilla. ¿Hi há cunills casulans al poble? + +Miq. Tants com ne vulga, senyor Tallarrabias. + +Tay. Tayabas per servirvos; comprant uns cuants +cunills... + +Miq. Jo 'ls hi vendré. + +Tay. Se busca un del poble ben llest. + +Miq. En Janet servirá, senyor Tabayas. + +Tay. Tayabas. Li dihéu ahont anéu á cassar; en Janet, +qué estará amagat, al veurhos aprop, fica la má al sach, treu un +cunill; los gossos lladran, don Mariano apunta y pim, pam, foch... + +Miq. Y cunill mort. + +Tay. No, conill viu, perque de segú que no 'l toca. + +Miq. Y si 'n mata un se descubrirá la embustería, perque +al menjarlo conexerá que es cunill casolá, puig en lloch de sabé á +romaní y farigola, tindrá gust d'ensiam y fullas de col. + +Mar. Axó ho arreglará la cuynera. Tuyas. + +### ESCENA X + + DITS y TUYAS + + +Tuy. Mana senyora. Aquí l'hi porto l'ou del dia desfet +ab Jerez. (_Li dona 'l vas que comensa á beurer donya Maria, --a +Miquel baix._) Escoltéu; ¿que son estantissas las gallinas que ponen +aquestos ous? + +Miq. ¿Per qué ho preguntas? + +Tuy. Perqué 'l primer que he trencat pudía. + +Miq. No 'ns comprometis. + +Mar. Aquestos sí que son ous frescos. Escolta cuinera; +¿t'empenyas en fer un cunill de bosch d'un cunill casolá? + +Tuy. Ja ho crech, senyora, y fins d'un gat ne faré una +llebra y se l menjará sense que ho conegui. + +Mar. Vés putinera. Súrtam del devant (_Se'n va Tuyas._) + +Miq. Jo aniré á veure si trobo á en Janet per arreglar +axó de la cassera. (_Se'n va ab Antonia._) + +### ESCENA XI + + SENYOR TAYABAS y DONYA MARÍA + + +Tay. ¿Cóm li proba la estada al poble? + +Mar. ¿Cóm vol que estiga bé? Tinch molta debilitat. + +Tay. S'ha d'alimentar. + +Mar. Tinch molta desgana. + +Tay. Ha de menjar. + +Mar. Senyor Tayabas, digui: ¿ha complert lo meu +encárrech? + +Tay. Al peu de la lletra. Qui podia donarme noticias +dels amors del seu fill, es en Lluis, que com vosté sab es lo millor +amich de don Mariano, perque per aquet no té secrets, y li confia +tot: donchs bé, sápiga y reprenguis -- dich, sorprenguis: -- en Lluis +no sab res. + +Mar. ¿Y m'ha de sorpéndrer de que no' en sápiga res? + +Tay. Lo cual proba que don Mariano está enamorat de +debó, cuan al seu més íntim amich no li confia 'l seu amor. + +Mar. Axó ja ho sabia. + +Tay. M'ha costat molt trobar noticias, y de las trobadas +resulta: ler, que la noya no té un cuarto. Item... + +Mar. Senyor Tayabas; fassi 'l favor de dexar els items. + +Tay. 2on, que qui 's casi ab ella haurá de carregar ab +lo seu pare, perque la botiga no dona per sostenirlo; item, dich, +3er, que don Mariano está fermament resolt á casarse; 4art... + +Mar. Prou. No 's casará mentres jo visca. + +Tay. ¡Ah! + +Mar. ¡Quina desgracia la meva! + +Tay. ¡Eh! + +Mar. Jo que habia somiat pe'l meu Mariano un gran +partit... + +Tay. Y... + +Mar. Véurel enamorat... + +Tay. ¡Oh! + +Mar. ¿Qué repassa las vocals? ¡De qui s' há enamorat! + +Tay. (D'una que es lo que eras tú, sinó que ja no te'n +recordas.) + +Mar. Aquest casament es impossible. ¿Qué diria la gent? + +Tay. ¡Quí ho sab lo que diria! ¡Figúrisho que diria! +Vagi á saber lo que diria la gent, cuan per lo regular ella matexa no +sab may lo que 's diu. + +Mar. Soch molt desgraciada, senyor Tayabas. + +Tay. Cregui que al sentiria m'entristexo, donya Maria. + +### ESCENA XII + + DITS y DON MARIANO + + +Marº. Bon dia, mamá. ¿Qué té? + +Mar. ¡Ets tú qui m'ho preguntas! + +Marº. ¡Senyor Tayabas! + +Tay. Servidor seu, don Mariano. + +Marº. ¿Ja ha dut noticias? + +Tay. Semblant suposició... + +Mar. Mariano, recorda que 'l senyor Tayabas es un fidel +servidor del teu pare. + +Tay. Sí, donya Maria, sí, don Mariano: jo vaig dexar la +casa Y.J.Pellissay y H. de Rimbáu per entrar á la de Ll Ll. Y. +Sarquella y Marqués; perque 'l seu pare, lo senyor Marqués, que al +cel siga, m'ho vá demanar; y per més que la casa R.T.Y.Paltans y +Succesors de F.T.Cotonadas, me feyan proposicions, y també la casa J. +T. H. Besós, Llobregat y Tordera, volia tenirme, jo vaig preferir al +seu pare, á qui no hé abandonat may. Y ara vosté... M'ha afectat, don +Mariano y estich congomut, --dich conmogut. + +Marº. Dispensim, senyor Tayabas, donguim +la má, (_Li dona_) (y no s'ocupi may dels meus assumptes, perque +renyiriam.) + +Tay. (Donya Maria me mana que sí; aquet me mana que no; +y jo hé de estar bé ab los dos, y hé de fer que no y que sí sense fer +que sí ni que no. ¿Y cóm ho arreglo jo?) Donya Maria, ab permis de +vosté iré á arreglar l'equipatje. Aquesta es la recompondencia --dich +correspondencia, de la frábica, --dich fábrica, y l'estat del +gamatzém +--dich, magatzem. (_Dona las cartas á Mariano._) + +Marº. Vagi. + +### ESCENA XIII + + DONYA MARÍA, MARIANO + + +Marº. (_S'assenta._) ¿Me permet llegir las +cartas? + +Mar. Potser n'hi há alguna d'ella. + +Marº. ¡Per Deu, mamá! Vosté té de la noya +á qui estimo una idea molt equivocada. Hé desitjat que m'escrigués, +mes no hé pogut lograrho, perque m'ha dit que sols escriurá cuan +estiga promesa ab consentiment dels pares. + +Mar. Ja 't sab enganyá bé. No 't semblas á mi, que tot +ho penso, tot ho veig y tot ho endevino. Tú 'm fás estar malalta. + +Marº. Jo no. Té de cuidarse. + +Mar. Ja ho faig, més no tinch tranquilitat: ¿cóm vols +que +'m curi? De tú dependeix que 'm poshi tranquila. + +Marº. ¿Per ventura li hé tornat á parlar +del meu casament? + +Mar. No, mes no has desistit. + +Marº. No li daré 'l disgust de casarme +contra la seva voluntat. + +Mar. Mentres visca; y com més estimis á aquella noya, ab +més afany esperarás que 'm mori per casarte ab ella. + +Marº. ¡Per Deu, mamá, que jo no li hé +donat motiu per tractarme ab tanta crueltat; mes es la mare y baxo el +cap! ¿No ha dit que no volia que 'm casés ab la que estimo? No m'hi +caso. ¿No m'ha dit que volia passar l'istiu fora de Barcelona? No hé +fet cap oposició, per més que hé comprés que vol allunyarme +d'ella. ¿Qué desitja més de mi? Mani y l'obehiré. + +Mar. Que no estimis á aquesta cualsevol. + +Marº. Per Deu mamá, que es una noya +honrada. + +Mar. La filla d'un botigueret. + +Marº. Per menos vá comensar lo meu pare. + +Mar. Oféns la seva memoria al recordarho. + +Marº. La honro, perque ell tenia á molt +d'orgull haber arribat á tant, siguent res, á forsa de treball. + +Mar. No torném la vista enrera y atenemse al present per +millorarlo. A tu 't correspon una noya rica. + +Marº. Gracias á Deu tot nos sobra, mamá. +Tenim bens y, á més, la fábrica, que sempre millora. + +Mar. Encara se'n podria prescindir de la riquesa si la +noya ab qui 't casis fos d'una classe més elevada que la nostra. Un +escut d'armas á las targetas de visita hi escau bé. + +Marº. ¡Un escut d'armas! Ja m'agradaria +haber nascut duch de Medinaceli ó conde de Tendilla, mes m'acontento +ab lo que soch, y preferexo ser respectat ab lo nom dels meus pares á +fer riure ab un títol que no hé guanyat. + +Mar. ¡Ets incorretgible! Tu m'has de matar. Las tevas +ideas son las de un cap sense cervell. + +Marº. (¡Válgam Deu!)(_S'assenta. Pausa._) + +Mar. Per mi, tot es poch per tú; y per tú, tot es +massa, + +Marº. Ditxós qui 's contenta ab poch. + +Mar. ¿No t'agradaria tenir una casa com aquesta? + +Marº. No hi veig res de particular. + +Mar. Perque sols pensas ab qui no haurias de pensar y +no +'t fixas en res. + +Marº. Bé ¿qué hi ha aqui de notable? + +Mar. L'escut de noblesa damunt la porta. Estem en una +casa de nobles. + +Marº. Y com l'hem llogada per l'istiu, som +nobles d'istiu y de llogué. + +Mar. Ab tú no 's pot parlar. + +Marº. ¿Qué vol que 'm casi ab l'escut de +noblesa? + +Mar. Si l'amo d'aquesta casa tingués una filla +única ¿per qué no? Pero es un solterón. + +Marº. ¡Gracias siguin dadas á Deu! perque +si s'hagués casat y tingués una filla, es de témer que s'empenyés en +casarme ab ella. + +Mar. Es impossible fer carrera de tú. Jo desitjo ferte +un senyor. + +Marº. A vosté li hauria agradat que jo, en +lloch de treballar á la fábrica... + +Mar. Lo teu pare guanyá perque viscas sense treballar. + +Marº. Si tot s'acabés ab mi, sí; mes si +jo, com 'ls fills de tants altres fabricants, fos advocat, no +serviria ni per advocat ni per fabricant: acabaria per gastar lo +capital guanyat pe'ls meus pares, y la heréncia dels meus fills fora +la miseria. Fixis en lo que dich hi trobará la explicació de la ruina +de tantas casas de Barcelona, pochs anys fá poderosas. Jo desitjo +treballar com lo meu pare; soch modest. + +Mar. Fins á l'extrem de volguerte casá... ¿Ab qui? ¿Ab +qui? + +Marº. Ab una noya bona, honrada, +treballadora. + +Mar. Casarse 'l meu fill ab una menestralota. ¡May! ¡No +hi pensis! ¡May! + +### ESCENA XIV + + DITS, MIQUEL y JANET + + +Miq. (_Sense veurer á Mariano._) Senyora, aqui li porto +á n' en Janet. + +Mar. ¿Y qui es en Janet? + +Jan. ¿No 'm conex, senyora? Jo soch en Janet que servexo +per tot y trech d'apuros á tothom. En Miquel m'ha dit lo de la +cassera, m' há esplicat bé la llissó, y ja 'm té disposat ab lo sach +plé de cunills casolans y á dexarlos anar un á un perque 'l seu fill +els hi tiri prenentlos per conills de bosch. ¡Ja veurá com enganyarem +á don Mariano! + +Marº. ¿Voleu dir que m'enganyareu? + +Miq. ¡Bona l'hem feta! + +Mar. ¡Vos heu lluhit! + +Jan. ¡Si que l'hem feta! ¿Pero home, qui no li feya dir +que era aqui y no l'hauríam esgarrada? + +Miq. La culpa la té aquet. + +Jan. Vos, perque m'heu portat aquí per dir á donya +Maria... + +Mar. La culpa no la té ningú y prou. + +Marº. Es lo millor que no la tingui ningú. +Mamá; vaig al cuarto á enterarme de las cartas. (_Se'n va._) + +Jan. ¿Jo ja no dech tenir res que fer aquí? + +Miq. No; massa has fet. + +Jan. Donchs me'n vaig. (_S'en va._) + +### ESCENA XV + + DONYA MARÍA, MIQUEL + + +Mar. Miquel ¿no heu dit al metje que vingués? + +Miq. Sí, senyora, mes há enviat al criat per dir que há +degut anar de bon mati á una masia d'ahont l'han cridat ab urgencia. + +Mar. Me sembla que sent jo qui 'l cridava, hauria degut +venir primer aquí. + +Miq. No fá distincions entre richs y pobres, y dona +sempre la preferencia als malalts de més cuidado, encara que no 'l +paguin. Si li paguessin totas las visitas que fá ¡no 'n tindria pochs +de diners! + +Mar. ¿Y si no 'l pagan? + +Miq. En paus. Y moltas vegadas fá la visita, paga la +visita y dona pe'l caldo. Axó si, digui mal de don Tomás al poble y +veurá que fins las pedras l'escridassa. + +Mar. M'estranya que sapiguent que estich jo á aquesta +casa que es seva, no s'hagi dignat visitarme. + +Miq. Don Tomás no es home de cumpliments. + +Mar. ¡Al fi un metge de poble! + +Miq. ¡Molt sabi! + +Mar. Si, un sabi de poble, que no sab guardar las +atencions degudas. Deu ser un tipo, un pagesot. + +Miq. ¡Aquí 'l té! + +### ESCENA XVI + + DITS y DON TOMÁS, vestint cassadora, polainas, espuelas + y un látigo. Aspecte distingit. + + +Tom. ¡Bon dia! ¿Hont es la malalta? + +Miq. La senyora. + +Tom. Me sembla que está ben bona. + +Mar. (Sembla un metje de caballería ab espuelas y +látigo. L'aspecte no es dolent). + +Miq. (Sab quin mal té. Massa pá.) (_Baix al metje._) + +Tom. (A cuanta gent li agradaria tenir aquesta +malaltia.)(_Donantli carinyosament ab lo látigo. Miquel se'n va._) + +### ESCENA XVII + + DONYA MARÍA y DON TOMÁS + + +Tom. ¡Senyora! + +Mar. Passarem á la sala... + +Tom. ¿Per qué? Aquí estém molt bé. ¿Cóm li proba 'l +poble? + +Mar. Bé, pero aquesta debilitat... + +Tom. Veurá com aquí recobra la salut. Me permeterá que +li repetexi una cosa que deu saber, y es que jo soch lo propietari +d'aquesta casa; es natural que 'n Miquel me demanés permís per +rellogaria á vosté, que ab molt gust vaig concedir, perque m'honra +que l'ocupi una persona tant distingida. + +Mar. (Per metje de poble, pot ben anar.) + +Tom. Desde que vaig enterarme del seu nom, vull recordar +y no puch, perque 'm sembla que la conech... + +Mar. Si vosté há estat á Barcelona... + +Tom. Conech Barcelona com aquet poble. + +Mar. No es estrany, perque per vostés, tancats tota la +vida en un poblet, es una gran cosa una escapada á Barcelona. Jo hé +viatjat molt; uns anys hé anat á Caldetas, altres á Arbucias y fins +hé estat á Fransa. + +Tom. ¿A Paris? + +Mar. No, á Perpinyá. + +Tom. París li agradaria. + +Mar. ¿Hi há estat? + +Tom. També á Roma. Londres, Viena, y en cuan á Espanya, +no hi há punt d'ella que no 'l conegui. + +Mar. ¿També ha estat á Madrit? + +Tom. Hi hé viscut deu anys. + +Mar. Aquets viatjes sols los fán los que son molt richs +ó +'ls soldats. + +Tom. Endevino 'l seu pensament: com aquet metje de poble +no es molt rich, haurá servit al Rey. Sí senyora; hé pertenescut al +exércit. + +Mar. (¡Un soldat!) + +Tom. Tornant á la cuestió ¿ahont l'he vista á vosté? +perque 'l seu nom no m'es desconegut. + +Mar. No m'ho explico, perque sent soldat vosté no debia +frecuentar las reunions. Lo meu marit era persona molt considerada á +Barcelona y sempre hem estat relacionats ab lo principal. Los +dimecres, qu' es lo dia destinat per rebrer visitas, devegadas hi há +sis ó vuyt cotxes á la porta, alguns ab escuts d'armas, perque +també 'm tracto ab l'aristocracia. A propósit: ¿vosté vá comprar á +algun noble aquesta casa? L'escut de armas... + +Tom. Es dels barons de Maforta. + +Mar. ¿Cóm se la varen vendre? + +Tom. No la vengueren. Los meus antepassats guanyaren +aquet títol, que 'ls hi doná don Jaume á la conquista de Valencia. + +Mar. ¿No es aquell rey de pedra que hi há á casa la +ciutat de Barcelona? + +Tom. Lo mateix, senyora. + +Mar. ¿Y ara vosté té 'l títol? + +Tom. No senyora, perque la casa vingué molt á menos y ja +fá dos generacions que, per no pagar los drets al Estat, no 'l tenim. +Jo +'m trobo, gracias á Deu, en situació de tréurel, pero me sembla que no + tinch prou per figurar en l'aristocrácia. Cuan era + estudiant... ¡Ah! ¡ja hi caich! Ja ho crech que la conech y vosté + també á mi. Me permet sentarme. + +Mar. Vosté mana aquí. + +Tom. May allí ahont siga vosté. Me donaré per honrat +obehint. + +Mar. (¿Quí ho diria que hagués menjat ranxo?) ¿Hont m'há +vist? ¿Potser al Liceo? + +Tom. Res de Liceo, ni d'aristocracia. Parlo de molt +temps enrera; de cuan jo era estudiant y vosté ajudava al pobre del +seu pare cusint camisas, que per cert l'hi pagaban molt malament. + +Mar. ¡Senyor meu! (_Alsantse. També don Tomás._) ¡Hi ha +recorts que son inoportuns! + +Tom. Senyora, perdónim si la hé molestada, pero jo creya +que honrava á una filla lo recort d'haber treballat molt perque res +faltés al seu pare. + +Mar. Baix aquet punt de vista, sí. + +Tom. No tinch cap interés en continuar aquesta conversa. +L'estudiant que vivia al segon pis de la casa hont lo seu pare tenia +la botigueta, desapareix, y aquí té 'l' metje que desitja saber +perque l'há cridat. + +Mar. ¿Vosté es en Tomaset? + +Tom. Era; aquell mateix que al passar per devant de casa +de vosté no dexava may de donarli 'l bon dia. Era molt guapa. + +Mar. Axó vol dir que ja no ho soch. + +Tom. Salva la diferencia d'anys, es la matexa, sinó que +allavors era la Marieta y avuy es donya Maria, com jo era en Tomaset +y avuy soch don Tomás. ¡Qué mal vá cuan á un li diuhen don! ¡Quins +temps aquells, donya Maria! Llavors 'ns tractavam de tú... Bon dia, +Marieta... jo 't deya... perdoni li deya. + +Mar. Los temps han variat. + +Tom. Es cert. + +Mar. Y no podém olvidar lo que som. + +Tom. Ni vosté ni jo, que no passo de metje de poble, +mentres que vosté ocupa una brillant posició. + +Mar. Encara que siga metje de poble... + +Tom. Se'm pot tractar, pero posantse cada hú de +nosaltres á la situación que li correspon. + +Mar. Es natural. + +Tom. Jo ja estich á la meva. + +Mar. A cada hú lo que se li deu... + +Tom. Es just. + +Mar. Vosté .. + +Tom. Perdoni; hém convingut que á cada hú se li donará +lo que se li deu, y vosté falta al pacte, perque 'l meu tractament, +es més que vosté. + +Mar. ¿Potser ussía? (_Axecantse._) + +Tom. (_Axecantse també._) Més alt. + +Mar. ¿Qué vé després del ussía? + +Tom. L'excelentíssim senyor. + +Mar. ¿Vosté té vuecencia? + +Tom. Sí, senyora. + +Mar. ¡Quí ho diria! + +Tom. Ningú, senyora, ni jo mateix. + +Mar. Será excelentíssim senyor, perque es noble. + +Tom. No senyora. La gran creu me la vá donar lo ministre +de la guerra. + +Mar. ¿De modo que vosté vá ser més que soldat? + +Tom. Un xiquet més. + +Mar. ¿Cabo? + +Tom. Pugi. + +Mar. ¿Sargento? + +Tom. Més endalt. + +Mar. ¿Tinent? + +Tom. No s'aturi. + +Mar. ¿Capitá? + +Tom. Encara no hi som. + +Mar. ¿Comandant? ¿Vá arribar á comandant? + +Tom. A comandant. + +Mar. ¿Y va posar punt? + +Tom. No senyora, coma; perque vaig pujar á tinent +coronel. + +Mar. ¿Y aqui, qué hi va posar? + +Tom. Punt y coma, y vaig ascendir á coronel. + +Mar. Aquí sí que hi há punt final. + +Tom. No senyora, dos punts. + +Mar. ¿Donchs vosté es general? + +Tom. Es la meva categoria al cos de sanitat militar. + +Mar. ¡General! + +Tom. General. + +Mar. ¿Cóm se vá retirar tant jove? + +Tom. Jove... relatiu. + +Mar. Vell, no ho es. + +Tom. Ab lo cual vol dir que vosté es jove, perque no 'ns +portem molts anys. Y ho es, Marieta, dich donya Maria. + +Mar. ¿Vol qué li diga Excelentíssim senyó? + +Tom. Més m' agradaria que 'm parlés la Marieta y tornar +á ser en Tomaset, noms que fán reviure la juventut, que sempre té +recorts bonichs, encara que vosté... + +Mar. Sí, sí; ja sé lo que vol dir. No ho recordem que +tenia que cusir á la máquina. M'ha dit que s'habia retirat tant +jove... + +Tom. Pero ab molts anys de servey, gracias á las +campanyas. Una ferida me vá obligar á pendre 'l retiro, y aqui 'm té +tancat á aquet poble, vegetant y sol, perque vaig fer lo disbarat de +no casarme, y ara, cuan comenso á sentir la necessitat de la +família... + +Mar. Se troba aislat. + +Tom. Y jo, que no vaig pendre muller per por de ser +gobernat per ella, estich gobernat pe 'l meu antich assistent, á qui +tinch de criat. + +Mar. Just cástich á l'egoisme del solteró. + +Tom. ¡Qué es trist á la meva edat l'aislament en una +casa gran, cuan á l'hivern de la vida no s'hi troba 'l dols caliu del +amor! + +Mar. Tristesa que pot convertirse en alegria, ¿Per qué +no +'s casa? La edat no li passa. + +Tom. ¿Vol dir qu' encara trobaria qui 'm volgués? + +Mar. Y fés la seva ditxa. + +Tom. Ja soch vell. + +Mar. Si vosté es vell, m'enganya cuan diu que encara +soch jove. + +Tom. Y guapa: continuarem la conversa, que s'interromp +ara, perque hé de visitar á alguns malalts. Als peus de +vosté... ¿Donya Maria ó Marieta? + +Mar. Don Tomás sempre 'm recordará á en Tomaset. + +Tom. Gracias, Marieta. (_Anantsen y retrocedint._) ¡Ah! +La malalta m'ha fet oblidar la malaltia... No m'há dit que té... + +Mar. Dexemho per un altre ocasió y axi tindré 'l gust de +que torni. + +Tom. Gracias. Adéu, Marieta. + +Mar. Adéu, Tomaset. (_Teló._) + +FI DEL ACTE PRIMER + + + + +## ACTE SEGÓN + +DECORACIÓ: Sala de la matexa casa; porta al fons y als costats. A la +dreta una taula ab tapete, sillons, cadiras, un canapé, calexeras, +cortinas d'istiu á las portas dels costats. Los mobles despariats, +molt antichs uns y altres més moderns. La decoració há de ser de casa +antigua y rica. + +### ESCENA PRIMERA + + MIQUEL, ANTONIA, TUYAS + + +Tuy. Me sembla que queda bé la sala. A fora tot es tant +gran, que may hi há prous mobles per las casas. + +Miq. La senyora há cridat al fuster, li há fet netejar y +rentar la cara á las calaxeras y á las cadiras, y tot axó hi guanyem +nosaltres. + +Ant. Milló; senyal de que 'l poble li agrada. + +Tuy. ¡Ja ho crech! Ara may troba la casa prou neta ni +arreglada y fins há fet portar alguns mobles de Barcelona. + +Ant. Y també á tú t'agrada 'l poble. + +Tuy. ¿A mi? ¿Per qué? + +Miq. Si 'm sembla que t'hi casarem. + +Tuy. Volguent Déu, un dia ó altre m'hé de casar. + +Miq. Ab un cuiné. + +Tuy. Podrém posar una fonda, perque cuinera jo y cuiné +ell... + +Miq. Y 'l fondista 's dirá Nando. + +Tuy. ¿Per qué no? Si 'ns establim al poble, en lloch de +fonda será hostal. + +Miq. Me sembla que ni tú, ni ell, teniu el propósit de +posar fonda ni hostal. + +Tuy. ¿Qué sabeu vos? + +Ant. Prou que sabém. + +Tuy. Veyám si esteu enterats. + +Miq. Escolteu...Sí... (_Se juntan per escoltar á Miquel +que partia ab misteri._) + +### ESCENA II + + DITS y NANDO ab un cistell de fruyta. + + +Nan. ¿Conspiréu? + +Miq. ¿Ets tú, general del ranxo? + +Tuy. Home, no t'ho dexis dir general del ranxo. + +Nan. ¡Fresch estaria si m'enfadés! Als pobles hi há la +mala costum de no dir lo nom, sinó 'l motiu. Al ferrer, que de tant +vell no pot arrossegar los peus, li diuhen l'avi Sardana, y 'l seu +fill es l'hereu Sardana, y la nora, la jove Sardana; al fusté, que +sempre parla ab finura y diu: senyoreta, miqueta, tristeta, ben +fateta y te veu de pastetas ensucradas, li dihuen en Terramoto; lo +flaquer es en Xurrimpangis; á la plats y ollas, que fins crida +enfadada per donar lo bon dia, li dihém la tia Melis. Al moliné li +diuhen en Paperina, y 'l' seu noy es l'hereu Paperina, y la filla, la +noya de'n Paperina, y tots son paperinas á la familia. A mi 'm diuhen +lo general del ranxo y, general del ranxo 'm quedaré. + +Miq. ¿Sabs per qué li diuhen? + +Nan. Lo senyor sol dir en broma que es general de +metjes, y com jo hé estat lo seu assistent, un dia no sé qui va +dir: --Si l' amo es general de metjes, l'assistent es general del +ranxo-- y ja n'hi vá haber prou. ¿Hont es donya Maria? + +Ant. ¿Qué li portas? + +Nan. Aquet cistell de fruyta que li envia la Ramoneta, +la neboda de don Tomás. De bon mati ja era á l' hort, escullint lo +millor dels fruyters per obsequiar á la senyora. + +Tuy. Es molt guapa la neboda del senyor metje. + +Nan. També ho ets tú. + +Miq. ¿Será casament? + +Nan. Si aquesta no se'n desdiu. + +Tuy. Jo sols tinch una paraula. + +Nan. Mira que 't pots donar per ditxosa per haber lograt +enamorarme. Miréume bé. ¡A mi! + +Tuy. ¡No 'n parlem més! + +Nan. Si tú no sabs qui soch jo. Cuan vaig sortir de casa +per carregar ab lo fusell y la motxilla, al poble hi vá haber un +ayguat produhit per las llágrimas de las noyas que de mi estavan +enamoradas. + +Miq. ¿Y 's vá negar molta gent? + +Nan. Ningú, perque 'l poble está en un turó. + +Miq. Sort d'axó. + +Tuy. Nando, no viatgis per Andalucia. + +Nan. Lo meu uniforme era una xarxa que arrastraba lo cor +de las noyas. A Castella, á Valencia, á Navarra y á tots los barris +de Espanya ¡cuántas son las que encara 's recordan de 'n Nando. Aneu +á un poble, siga de llevant ó de ponent; crideu: en Nando há arribat, +y veureu sortir á las finestras totas las noyas casadoras per +mirarme. ¡Si n'hé rebudas de cartas ab corts atravessats per fletxas! +Ne tenia tantas, que un dia que no trobava carbó ni llenya per fer lo +ranxo del batalló, me vaig servir de las cartas per fer bullir las +marmitas y encara 'n varen sobrar. + +Tuy. ¡Qué ets embustero, Nando! + +Nan. No, embustero, no. + +Miq. Molt exagerat. + +Nan. Molt, tampoch, un xiquet pot ser sí, y encara no +n'estich segú. + +Ant. Digas Nando ¿cóm es que han vingut don Anselm, +germá del senyor metje y la Ramoneta? + +Nan. Don Tomás vá escriurer al seu germá dihentli que +vinguessin... + +Miq. ¿Per qué 'ls há fet venir? + +Nan. Voleu qu' estiga molt enterat y jo sols ho estich +del que menja don Tomás, perque soch l'ajuda de cámara, cuiné, criat, +tot d'una pessa. Si la senyoreta está molt al poble, me desacredito, +perque +'s fica á la cuina y disposa, dihentme que jo sols se fé menjar de + soldat. Pero m'ho diu ab aquella cara riallera que Deu li há donat, + y no hi há manera d'enfadarse. Ahir lo senyor li vá respondre que jo + seria sempre per ell lo cuiné més excelent del mon, perque gracias á + mi es excelentíssim senyor: es á dir, li varen donar la gran creu. + +Tuy. ¿Ja hi tornen, Nando?. . . + +Miq. ¿Per algun fet de guerra? + +Nan. Ja n'há sentidas de balas, pero no há guanyat á las +batallas lo vuecencia; ja n'há prestat de serveys, més no valgueren +per tant. En cambi un dia que dinava ab lo ministre de la guerra, la +senyora ministressa, ó siga la dona del ministre, que era filla de +Tarragona, de Torredembarra, vá dir que no hi había plat com lo +bacallá ab romesco y que feya molt temps que desitjava menjarne y no +podia, perque no trobava qui 'l sapigués fer. Lo meu assistent, digué +l'amo, es d'Altafulla, y 'l fá tant bó que un s'hi xucla 'ls dits. + +Tuy. No ho diria, perque ningú 's xucla 'ls dits dinant +ab gent fina. + +Nan. Una cosa parescuda. L'amo vá convidar á esmorsar al +ministre y á la ministra, y 'm dona ordre de que fassi bacallá ab +romesco. ¡M'hi vaig lluhir! ¡Se'n varen atipar! --Es tant excelent, +digué 'l ministre, qué si 'l cuiné no fos soldat merexeria que la +excelencia del bacallá passés á n' ell y fós excelentíssim. --Fés +excelentíssim al seu amo, á don Tomás, digué la ministra. --Sí que ho +será, respongué rihent lo ministre. --Y als pochs dias li plantan al +clatell lo decret fentlo excelentíssim senyor per mérits de guera, +pero la veritat es que el mérit fou del bacallá ab romesco. + +Tuy. Me sembla, Nando... + +Miq. ¿Es cert lo que 'ns contas? + +Nan. ¡Uy! Se guanyan més condecoracions guisant bacallá +ab romesco que per serveys fets á la pátria. Ja sabeu que jo no +exagero may. + +Tuy. Menos cuan parlas del lloro que hi há á la torre +del or de Sevilla. + +Nan. Tampoch, perque m'ho varen contar. + +Miq. Escoltantlo, no fem feyna. + +Tuy. Y tanta com n'hi há. Aneu á buscar los balancins +que han portat de Barcelona y pujéulos. ¡La senyora! + +Ant. Aném, que no 'ns vegi sense fer res. + +Tuy. Adéu, Nando. (_Se'n van Miquel y Antonia pe 'l +foro. Tuyas per la esquerra._) + +### ESCENA III + + NANDO y DONYA MARÍA + + +Mar. ¿Cóm estan á casa, Fernando? + +Nan. Bé, y gracias, donya Maria. M'han encarregat, en +particular l'amo, que la saludés y li preguntés com se troba. + +Mar. No massa bé. Aquesta nit l'hé passada malament. + +Nan. (Prou l'há passada d'un son, pero lo que vol es que +la visiti 'l metje.) Sí que ho sento. ¡La senyoreta me fá portarli +aquet cistell de fruyta! + +Mar. ¡Cóm se recorda de mí! + +Nan. Sempre. + +Mar. Dónali las gracias y digali que l'espero. + +Nan. Aquet mati vindrá ab lo seu oncle. Don Tomás parla +molt de vosté. + +Mar. (_Molt d'interés._) ¿Qué 'n diu? + +Nan. ¡Válgam Deu! ¿Cóm li diré sense oféndrela? + +Mar. ¿Parla mal de mi? + +Nan. ¡Qué n'ha de parlar mal! + +Mar. ¿Y 'l que 'n díga bé, m'há d'oféndrer? + +Nan. Es que una cosa es sentirho al general y altre que +ho repetexi l'asistent. Diu que vosté es molt bona y amable. + +Mar. Gracias. + +Nan. Y... ¿ho dich? + +Mar. Digaho. + +Nan. Molt guapassa. + +Mar. ¡No tant! ¡No tant! + +Nan. (¡Com li agrada lo que li hé dit!) Tots desitjan +saludar á don Mariano. + +Mar. Arriba aquet mati del viatge que ha fet per +assumptos de la fábrica. Per cert vá sortir d'aqui la vigilia de +arribar la senyoreta y 'l seu pare; de modo que no 'ls coneix. + +Nan. ¿Té res que manarme? + +Mar. Gracias. ¡Tuyas! + +### ESCENA IV + + DITS, TUYAS, SENYOR TAYABAS + + +Tuy. Mana, senyora. + +Mar. Entra aquesta fruita y torna 'l cistell al criat. +Molt de cuidado que no 's fassi malbé. + +Tuy. Descuidi. (_Pren lo cistell y se'n vá._) + +Mar. (_Li dona una pesseta._) Té, per tú. + +Nan. Senyora. (_Com si no la volgués._) +(¡Una pessetona!) + +Tay. Molt bon dia, donya Maria ab la companyia. + +Nan. Bon dia, senyor Tallabas. + +Tay. Home, jo no tallo res. Tayabas. + +Nan. Tayabas ó Tallabas, es el mateix; perque 'ls +andalussos... + +Tay. No n'hé de fer res jo dels andalussos. Me dích +Tayabas. + +Mar. Senyor Tayabas, cambihi de nom, perque veig que +tothom li capgira. + +Nan. A Andalucia dirian... + +Tuy. Lo cistell. (_Tornant entrar._) + +Nan. A Andalucia... + +Tuy. (_Baix._) Nando, que ets d'Altafulla. + +Nan. Ab permis de vosté, donya Maria. + +Tuy. (¿Qué t'há donat?) + +Nan. (¡Una pessetona!) (_Nando se'n va pe'l foro. Tuyas +segueix fregant los mobles._) + +### ESCENA V + + DONYA MARÍA, SENYOR TAYABAS, TUYAS + + +Mar. Senyor Tayabas. + +Tay. Donya Maria. + +Mar. ¿Sab res? + +Tay. Que don Mariano no escriu á la seva núvia. + +Mar. No digui núvia, que no ho es, ni ho será mentres jo +visca, la menestralota. + +Tay. Com vosté vulga. + +Mar. ¿Cóm ho sab que no li escriu? + +Tay. Cumplint las ordres de vosté, tinch encarregat a la +meva senyora que vigili; donchs bé; á la hora de passar lo carté, +entra á la botiga de la núvia... + +Mar. Senyor Tayabas, me posa nerviosa dihent la núvia. + +Tay. Es cert, dispensi. Entra á la botiga ab pretest de +comprar cualsevol cosa, y d'una ullada veu lo sobrescrit de las +cartas. Cap es de lletra de don Mariano. + +Mar. No hi há que fiar. Tinch por de que al anar á +Barcelona en Mariano, l'hagi vista. + +Tay. Es de témer, senyora, es de témer. + +Mar. No hi há manera de que oblidi á aquesta noya. + +Tay. Avuy espero carta de la meva senyora en la que 'm +dirá lo que hagi averiguat. + +Mar. Axís que la rebi, diguimho. + +Tay. No pot tardar, perque porta 'l correo la matexa +tartana ab que vindrá don Mariano. + +Mar. Está bé. + +Tay. Ara, si vosté ho permet, aniré á pendre xocalota, +--dich, colaxata, dich xocolata, --perque encara estich en dejú. + +Mar. Tuyas, ves á servir el colaxata... Senyor Tayabas, +sentintlo una acaba per capgirar las paraulas: serveix el xocolate al +senyor Tayabas y torna desseguit á acabar d'arreglar la sala. + +Tuy. Está bé. (_Se'n vá Tuyas._) + +### ESCENA VI + + DONYA MARÍA, SENYOR TAYABAS, al final TUYAS + + +Mar. ¿Hont l'ha arreplegada la costúm de capgirar las +paraulas? + +Tay. ¡No me'n parli, donya Maria! A n' aquella edad en +que un no es noy ni home y per senyalarse se fan moltas bestiesas, +várem donar en la grácia de trasposar las las sílabas creyent que axó +era molt divertit, ¡costum que me'n ha donat de disgustos! perque no +l'hé poguda perdrer per complert. Vaig entrar d'aprenent á casa al +senyor Comí... + +Mar. Crech que era home d'un génit inaguantable. + +Tay. Sols ho sab qui l'há aguantat. ¡Desgraciat del +que 's quexava! Un dia la cuinera, que estava enamorada d'un +municipal de caballeria y sols ab ell pensava, vá baxar á la tenda +per arrós per nosaltres y escayola pe 'l' canari. Vá trobar al +municipal, y pensant ab ell vá omplir d'arrós la menjadora del canari +y vá tirar l'escayola á l' olla. ¡Figuris l'alborot que várem armar +los aprenents al veurer que 'ns donavan sopa d'escayola. Al sentirlo, +puja 'l senyor Comí, cremat com de costum, y jo presentantli la +sopera vaig dirli: --¿Quí menja axó, senyor Comí? --Més capgiro 'l +seu nóm y li dich: --¿Qui menja axó, senyor Mico? + +Mar. ¿Y qué va passar? + +Tay. Vaig baxar los escalons de cuatre en cuatre, perque +ell me perseguia bramant com una fera, y may més he tornat á +pujarlos, + +TuY. L'espera 'l xocolate. + +Tay. Ab permís de vosté. (_Se'n vá._) + +### ESCENA VII + + DONYA MARÍA, TUYAS, MIQUEL y ANTONIA. Los dos últims + cada un ab un balancí. + + +Mar. ¿Ja porteu las mecedoras? + +Miq. ¿Mecedoras ne diuhen d'aquestas cadiras sense +potas? + +Mar. Poséulas aquí. + +Ant. Deu me'n guart de sentarmhi. No s'están may +quietas. + +Miq. Mira Antonia, mira com ballan.(_Fentlas gronxar._) + +Mar. Senteushi. + +Miq. No, que aniriam de clatells. ¡Ja ho veig que +aquestas cadiras son una enganyifa! + +Mar. ¿Há quedat bé la sala? + +Ant. Sí senyora. + +Miq. A nosaltres bé 'ns ho sembla. Hem posat las +calaxeras hont nos ha dit, ho hem fregat tot. Aquí 'l canapé. + +Mar. Está bé. ¡Ah! ¿Ja han portat las flors? + +Miq. Bonas com vosté las vol, no n'hi ha al poble. Hem +dit á n' en Janet que anés á trobar á n' en Badó, que es lo jardiner +d'aquella casa que hi ha á un tiro de fusell, ab órdre de que porti +un ram ben bonich y ben fí. + +Mar. Está bé; poseu tot seguit las cortinas. + +Miq. Sols falta la de la porta, que la posarem ara. + +Mar. Dirigexo tú, Tuyas, que sabs com tinch las de casa. +(_Se'n va._) + +Tuy. Molt bé, senyora. + +### ESCENA VIII + + MIQUEL, ANTONIA, TUYAS + + +Ant. Qué es estrany que possin cortinas á la porta. + +Tuy. A Barcelona es moda. Pero dexemse de cortinas y +digéu, Miquel, lo que voliaho contarnos cuan ha vingut en Nando. + +Miq. A condició, Tuyas, de que encara que ho digui, jo +no hauré dit res, perque si no fós cert lo que 's diu, no vull que +donya Maria s'enfadi si arriba á enterarse de que jo he parlat. + +Tuy. Descuidéu: y ademés me sembla que 'l que voléu +dirme ja ho sé. + +Miq. Donchs si ho sabs, digamho tu, y axís si arriba á +oidos de la senyora, resultará que jo no t'ho hauré dit á tú, sinó tú +á mi, lo cual será molt diferent. + +Tuy. ¿Perqué no he de dirho? ¿Per ventura es cap mal? +Escolteu, mes després no 'n feu una crida. + +Ant. ¿Per qui 'ns prens? + +Tuy. Vull dirvos, (_ab misteri é interés per part dels +altres_), que si es cert que... + +### ESCENA IX + + DITS y SENYOR TAYABAS + + +Tay. Donya Maria?... + +Los 3: ¿Qué? (_Asustats_). + +Miq. ¡Ah! ¿Es vosté senyor Tallabas? + +Tay. ¡Toballas... dich Tallabas. Tayabas! A veure si de +tant capgirarme 'l nom acabaré per no saber com me dich. Al preguntar +per donya Maria, vosaltres heu saltat. + +Tuy. No es exacte que haguém saltat + +Tay. Heu quedat sorpresos, perque vos he atrapat +cedessejant, y... + +Tuy. Jo no faig ni adobo cedassos, senyor Tayabas. + +Tay. ¿Donchs de qué parlabau? + +Tuy. ¡Qué sab vosté! + +Tay. Ho endevino, parlabau de donya Maria. + +Miq. Sí senyor, pero no sab que déyam. + +Tay. Sí que ho sé, no ho he sentit, pero ho endevino. + +Miq. Veyám si ho endevina. ¡Que no! + +Tay. ¡Que sí! La conversa era sobre si fá bé ó fá mal +negantli al seu fill lo permís pera casarse. + +Miq. Endevinat. + +Ant. (¿Qué ho sabías?) + +Miq. (No, pero ara éll 'ns ho dirá.) + +Tay. Ja que donya Maria ha dút á don Mariano á aquest +poble per distréurel d'uns amors que no poden continuar, vosaltres +heu de ser molt discrets; perque hi guanyéu tenint á donya Maria á +casa vostra. + +Tuy. (Ara sé 'l misteri d'aquet viatge.) + +Miq. Ja deya jo. Aquets amors... (Parla tú.) + +Tay. ¿No es natural que donya Maria no vulgui que 'l seu +fill se casi ab una noya que no té res? + +Miq. Molt natural. (Parla, parla.) + +Tay. ¿No procedeix com deu oposantse á uns amors que son +uu capritxo? + +Miq. Es clá, home, es clá. (Parla, parla.) + +Tay. Donchs, molt cuidado ab criticar á donya Maria. + +Miq. Si no la critiquém. + +Tay. No debéu parlarne. + +Tuy. Qui 'n parla es vosté, nosaltres no. + +Tay. ¡M'ho negareu y vos he sorprés...! + +Ant. Está equivocat, senyor Estoballas. + +Tay. Tayabas. + +Ant. No podíam parlarne perque no 'n sabíam rés. + +Tuy. Y si ho saben es perque vosté 'ls hi ha dit. + +Tay. Jo no hé dit res, jo soch molt revessat,--dich +reservat; -- y 'l que vosaltres voleu fer, es comprometrem. La +principal culpable de tots aquets enredos, ets tú. + +Tuy. Senyor Tayabas, déxim está en pau. + +Tay. Tú ets qui encén lo foch. + +Tuy. Vosté que proporciona 'l carbó, 'ls encenalls, lo +misto y fins lo ventall. + +Tay. Cuinera atrevida, casi 'm dius xerraire á mi, á qui +á estudi ja 'm deyan lo mut, perque de noy ja hé estat molt +reservat! ¿No es veritat que sabeu per ella, que don Mariano está +enamoret de la filla d'un botigueret? + +Miq. No senyor, ho sabem per vosté. + +Tay. ¡Miquel! + +Ant. ¡Si acaba de dirnosho! + +Tay. ¡També vos Antonia! + +Tuy. Per vosté. + +Tay. ¡Tuyas, tú ets la culpable! + +Tuy. Vosté que 'ns ha enterat del que no sabiam. + +Tay. ¡Tuyas! ¡Tuyas! ¡Tú has sigut! + +Tuy. Vosté, vosté y vosté. Y si la senyora ho sab... + +Tay. ¡Tuyas! ¡Tuyas! ¡Tuyas! + +Miq. Calmis, senyor Tabola. + +Tay. Lo que vosaltres voleu es comprometram y salvarvos, +tirantme las culpas á mi. ¡Pobres de vosaltres si ho dich á donya +Maria! + +Tuy. Dígali lo que vulga y no 'ns atabali més. + +Tay. ¡Me'n vaig' indignat, indignat, indignat! + +Miq. Pero, senyor Estoballas... + +Tay. ¡Senyor Toballons! (_Se'n vá molt cremat._) + +### ESCENA X + + MIQUEL, ANTONIA y TUYAS + + +Ant. ¡Ja 'n sabem un altre que no la sabíam! + +Tuy. Vejám si ara podrém acabar la nostra conversa. +Digueu, Miquel. + +Miq. No, tú, ó be jo, perque com al poble no 's parla +d'altre cosa, no diré cap secret. La teva mestressa s' há enamorat +del senyor metge. + +Tuy. Y 'l senyor metge de donya Maria. + +Ant. Y tothora diu que 's casan. + +Tuy. Be s'ho pensa en Nando. + +Ant. Y si casats los amos... + +Miq. Se casan los criats... + +Tuy. No fora extrany que continuessim al seu servey... + +Miq. Per xó 't deya que no pensavas posar fonda ni +hostal. + +Tuy. Endevinat. + +Miq. Y 'l cás es, segons nos ha contat lo senyo Tayabas, +que la senyora vol casarse, pero no vol que 's casi 'l seu fill. + +Ant. Ella sabrá perque. + +Tuy. Deu ser pobre la núvia. + +Miq. ¿Qué hi fá si es bona noya i don Mariano l'estima? + +### ESCENA XI + + DITS y DON MARIANO, ab un sach de viatje a la má. + + +Marº. ¿A qui estimo jo? (_Tots quedan parats y +confosos._) + +Miq. ¿Ja ha tornat de viatje, senyoret? + +Ant. ¿Cóm l'ha probat? + +Tuy. ¿Voldrá pendre xacolata ó café ab llet? + +Marº. ¿A qui estimo jo? + +Miq. Veurá, nosaltres deyam... Ni me'n recordo bé del +que deyam. + +Ant. Parlavam per parlar. + +Marº. Cuan torni á parlar per parlar, fará 'l favor de +no donalshi assunto á costa meva. (_A Tuyas._) + +Tuy. Don Mariano, jo no 'ls hi he dit res. ¿Heu sabut +per mi que la seva mamá no vol que 's casi? + +Marº. ¡Tuyas! + +Miq. ¡No ho ha dit ella! + +Marº. No pot haber sigut ningú més. + +Ant. Veurá; aqui hi ha algun altre que també pot +saberho. + +Marº. ¿Algún altre? ¡Sols hi ha 'l senyor Tayabas! + +Miq. Jo no he dit que hagi estat ell. + +Ant. ¿Si vosté ho ha endevinat, qué hi podem fer +nosaltres? + +Marº. Entri axó al meu cuarto. (_Donant lo sach de má á +la Tuyas._) Digui al senyor Tayabas que desitjo parlarli y que +m'esperi aquí. Vaig á veure á la mamá. (_Se'n van ell y Tuyas._) + +### ESCENA XII + + MIQUEL, ANTONIA, JANET ah un ram de flors. + + +Ant. ¡Ay pobre senyor Estoballas, quina pedregada se li +espera! + +Miq. Nosaltres no ho hem dit que hagi sigut ell. + +Jan. Aquí porto 'l ram. . + +Miq. ¡Qué es bonich! + +Ant. Ja li agradará á la senyora. + +Jan. ¿Sabéu per qui 'l vol? Per la neboda del metge. + +Ant. Donya Maria n'está enamorada d'aquesta noya. + +Jan. Pero més que de la neboda ho está del oncle. ¿Sabeu +que al poble 's diu que don Tomás ha fet venir al seu germá per dirli +que 's casa ab donya Maria? + +Miq. Bé; ¿pero es cert que 's casa? + +Jan. Ho díuhen, y també diuheu que donya Maria procura +guanyarse la voluntad de la neboda. + +Miq. La veritat es que per mosquits y suposicions no hi +há com los pobles. + +Jan. ¿Qui 'm paga l'anar á buscar lo ram y portarlo? + +Miq. ¡Sempre tens pressa per cobrar! + +Jan. Lo que proba que sempre estich axut. Bé val mitja +pesseta lo que hé fet. + +Miq. ¡Mitja pesseta! Té un ralet y prou. + +Jan. Poséuhi deu céntims més. + +Miq. Prén. + +Jan. ¿Hont poso 'l ram? + +Ant. Damunt de la taula ab molt de cuidado. + +Jan. Passi ho bé, que jo ja estich llest. (_Se'n va._) + +### ESCENA XIII + + MIQUEL, ANTONIA, SENYOR TAYABAS, després DON MARIANO + + +Tay. M'há dit la Tuyas que don Mariano habia arrivat y +volia veurem. + +Miq. Sí, senyor. + +Tay. No es estrany, perque tant ell com la seva mamá no +saben fer res sense consultarmho. + +Ant. (¡No es mala consulta la que t'espera!) + +Miq. Anem que no vull sentir la tronada. Després +tornarem á posar las cortinas. (_Se'n van Miquel y Antonia._) + +Tay. Me 'n alegro de véurel, don Mariano, tant fresch y +tant reixit. (_Vá á pendre rapé._) ¿No 'n vol pendre? +(_Presentantli la capsa._) + +Marº. Sab que no 'n prench. + +Tay. Jo desde que no fumo. + +Marº. Dexémnos de fumar y parlem. ¡Séntis! +(_Lo senyor Tayabas s'assenta. Mariano se mou y parla agitat_) ¿Sab +d'ahont vinch? + +Tay. De Barcelona. + +Marº. Li haurá escrit la seva senyora, y á vosté li +haurá faltat temps per contarho á la mamá. + +Tay. ¡Don Mariano, semblant imposició, --dich +preposició, dich perposició, dich suposició...(_Alsantse._) + +Marº. Es fundada y sentis. Sentis, dich. + +Tay. Ja estich sentat. + +Marº. Hé averiguat que la seva dona passa +molt pe 'l carrer ahont hi há la botiga del pare de la Ramoneta y há +preguntat als vehins... + +Tay. (¡Malehits xerraires!) Miri, don Mariano, allí hi +viu una cosina... (_Alsantse._) + +Marº. ¡Cosina! + +Tay. O debona,--dich neboda. + +Marº. Séntis y calli y respongui. + +Tay. Ja estich sentat. + +Marº. ¡Ay de vosté si m'enganya! ¿Hont es +la Ramoneta? + +Tay. ¡Jo que sé, pobre de mi! + +Marº. Vosté ho sab. + +Tay. No, don Mariano. + +Marº. Y m'ho dirá. Vosté ho sab. + +Tay. No... no... No sé res, (_S'haurá axecat y 's dexa +caure a la cadira al veure l'enfado de don Mariano._) No sé res... +res... res... (_ab veu baxa al final._) + +Marº. Encara que no sápiga res, me dirá ahont es la +Ramoneta. + +Tay. No 'm miri axís, don Mariano, perque 'ls seus ulls +semblan llampárragos, --dich llampechs-- y tot m'esgarrifonyo --dich +m'esgarrifu. --No sé res y encara que 'm posin al talladó y 'm piquin +ab una mitja lluna esmolada de nou per ferne de mi mandonguillas, no +podré dirli hont es la Ramoneta, perque no ho sé, ¡no ho sé, no ho +sé! + +Marº. Ningú sab dirme ahont ha anat, y en aquesta +desaparició hi veig la má de vosté y la de la mamá. A la mamá la +respecto; pero en cuan á vosté ¡si 'l que sospito fos cert! +(_Apretant los punys, va cap al senyor Tayabas que s'axeca y +retrocedeix._) + +Tay. ¡No ho es! ¡No, no es cert! (_Prén lo polvo._) + +Marº. ¡Mirim! (_Se miran fixament. Lo senyor Tayabas +estornuda._) ¡Home, giri la cara! + +Tay. ¿Cóm vol que 'l miri si giro la cara? +(_Pausa._) ¿Hém acabat? + +Marº. No, senyor. Hi há molts anys que vosté es á la +fábrica. + +Tay. Sí, nassó, --dich senyó. + +Marº. Si no vol sortirne es necessari que varihi de +conducta. + +Tay. ¿Un altre perrotxe, --dich, un altre reprotxe á mi? +(_Joch ab la capseta de rapé, puig voldrá péndren y no arriba a +ferho._) + +Marº. A vosté que parla del que no deu. + +Tay. ¡Don Mariano! + +Marº. A vosté que há contat á aquesta gent si la mamá s' +oposa á que jo 'm casi. + +Tay. ¡Don Mariano! + +Marº. Hem acabat. + +Tay. Si no 'm dexa parlar ¿cóm podré justificarme? + +Marº. Si torna á ocuparse dels assumptos de família, +sortirá de la fábrica. + +Tay. ¡Don Mariano! ¡Don Mariano! (_Al estendre 'ls +brassos la capsa se li vuyda sobre 'l ram._) ¡Bona l'hem feta! + +Marº. ¡Sí que l'há feta bona! + +Tay. Hé vuydat la capsa de rapé damunt del ram. + +Marº. Ja 's divertirá 'l que l'olori. + +Tay. (_Espolsant lo ram._) Cregui, don +Mariano... ¡Malehit rapé!... que m'ha arribat al cor lo que m'ha +dit. (_Estornuda._) Hi há rapé pertot... Renyarme Vosté, á qui tant +estimo. (_Estornuda seguit._) Dispensi, don Mariano. + +Marº. Está dispensat... y avisat. (_Se'n va._) + +Tay. Vaig á tirarme aygua al nás perque... +(_Continua estornudant._) + +### ESCENA XIV + + DON TOMÁS, SENYOR TAYABAS + + +Tom. ¡Senyor Tayabas! (_Perqué l'haurá exquitxat al +estornudar._) + +Tay. Dispensi. + +Tom. Fassi 'l favor de avisar á donya Maria... Acabi +d'estornudar. + +Tay. ¡Qué més voldria jo! (_Se'n va estornudant._) + +Tom. ¿Qui m'ho habia de dir? ¿Enamorarme als meus anys? +La veritat es que més hauria valgut enamorarme y casarme cuan jove, +perque are me rich de mi mateix, cuan penso que desde la primera +vegada que vaig parlar ab la Marieta, ja fá tres setmanas, no puch +passar per devant d'aquesta casa sense véurerla y parlar del nostre +projectat casament; y parlarne en secret, perque tenim por de que la +gent no 's rigui de nosaltres Aquí vé. Es guapa. + +### ESCENA XV + + DON TOMÁS y DONYA MARÍA + + +Mar. Creya que no vindrias. ¿Qué guaytas? (_Al veure que +don Tomás mira á la sala._) + +Tom. Si ningú 'ns sent, perque m'agrada molt renovar +aquells temps de la juventud, pero tinch por que 's riguin del senyor +Metje. + +Mar. Tens rahó. ¡Éran tant bonichs aquells temps en que +'ns tutejavam, días que ara 's reproduhexen! Mes cuan s'enterin de + que +'ns estimem... + +Tom. ¿Qué diran lo meu germá y la meva neboda y fins +l'asisten? + +Mar. ¿Qué dirá 'l noy? + +Tom. Lo meu germá m'estima molt, pero la veritat es qu' +ell pensava ser lo meu heréu, y no li fará grácia que 'm casi. + +Mar. Tampoch á n'en Mariano. + +Tom. Hé fet venir á l'Anselm y á la meva neboda, buscant +una ocasió de parlarli y no sé trobarla. No goso. + +Mar. Es molt simpática la teva neboda. + +Tom. Li teus guanyada per complert la voluntat, y axó ja +es bastant: pero cuan sápiga que has de ser la seva tia... + +Mar. Cuan en Mariano s'enteri de que tú has de ser lo +seu padrastre... + +Tom. Y lo pitjor es que aquesta situació no pot durar, +perque al poble tothom diu que 'ns casém. + +Mar. ¿Quí ho ha dit? + +Tom. Nosaltres matexos. + +Mar. Jo á ningú n'he parlat. + +Tom. Si no es necessari parlar per dirho. L'amor se +sembla á las flors, que ab lo seu flayre descubrexen la seva +presencia, encara que no 's vegin. Lo millor dia 'l teu fill y 'l meu +germá s'enteran de nostres projectes. + +Mar. La oposició del meu fill será tan gran com ho es la +meva al seu casament que es un disbarat, al que may consentiré. Si jo +cedís, potser ell cediria, pero no ho faré. Cert que ni tú ni jo +necessitém lo consentiment de ningú per casarnos, pero no es +agradable la oposició de la familia. ¡Si 'l meu fill no estés tan +bojament enamorat! La teva neboda es guapa, bona, simpática... + +Tom. Lo que no s'acut á una dona, no s'acut á ningú. + +Mar. ¿Has endevinat lo meu pensament? + +Tom. Crech que sí. ¿Pensas casá á en Mariano ab la +neboda? + +Mar. Y tots contents. Si ells se casessin, no podrían +oposarse á la nostra boda. + +Tom. Es cert, més hi há dos dificultats. + +Mar. ¿Dos? + +Tom. Que jo sápiga. Primera: que 'l teu fill está +bojament enamorat, segons acaban de dirme. + +Mar. ¿Segona? + +Tom. Que la meva neboda está bojament enamorada. + +Mar. ¿També ella? + +Tom. ¡També ella! + +Mar. ¡Tot nos contraria! ¡Mes qui sab! Se tractaran, y +val tant la noya, que tinch confiansa de que en Mariano acabi per +estimarla. + +Tom. Axís fos. + +Mar. Lluny de l'altra, l'oblidará, perque l'ausencia es +mare de l'oblit. + +Tom. Vé en Mariano. + +### ESCENA XVI + + DITS, MARIANO, SENYOR TAYABAS, després ANSELM y + RAMONETA + + +Marº. M'han dit qu' era aquí ab lo seu germá y la seva +neboda, á qui no tinch lo gust de conexer. + +Tom. Jo m'hé anticipat per fer la visita de metje á la +seva mamá. Per fortuna vosté está ben bó. + +Marº. ¡Cuan menos ho sembla! + +Tay. Passin que son aqui. + +Marº. (¡La Ramoneta!) (_S'apoya molt emocionat en una +cadira._) + +Tom. Entreu. Don Mariano, tinch lo gust de presentarli +al meu germá y á la meva neboda. + +Ram. ¡Ah! (_S'apoya en un moble no poguent dominarse_) + +Ans. ¿Qué tens, filla? + +Tom. ¿Qué es axo? + +Mar. ¡Está glassada! + +Ram. No es res. ¡Ja m'ha passat! + +Tom. Séntat. (_Se senta Ramoneta, tots la rodejan ab +molt d'interés._) + +Mar. ¡Té, pren aquestos globulillos! (_Los hi dona y los +hi pren._) + +Tom. ¿Qué li dona? + +Tay. La homeopatia. + +Tom. ¡Devant d'un general de metjes! + +Mar. Veurá com li fará bé. + +Tom. Millor li sentaria una tassa de caldo... + +Mar. Vaig á buscaria. (_Se'n va._) + +Tom. Tal vegada aniria més bé una copa de Jerez, donya +Maria... (_Se'n va._) + +Tay. Lo que li aniria bé es un elixir que jo prench y ho +cura tot. Vaig á buscarlo. (_Se'n va._) + +Ans. ¿Te trobas millor, Ramoneta? + +Ram. Pero papá, si no tinch res. Tinch set. + +Ans. Vaig per aigua. (_Se'n va._) + +### ESCENA XVII + + RAMONETA y MARIANO + + +Marº. Per Deu Ramoneta, serenitat ó estem perduts. + +Ram. ¿Sonmiém? + +Marº. Crech que sí. Arribo desesperat de Barcelona al +saber que habías marxat, y 't trobo á aquet poble y á casa de la +mamá. + +Ram. ¿Donya Maria es la teva mamá? + +Marº. La que 't mima y sembla que 't porta molt +d'afecte. + +Ram. ¡Si sápigues que jo soch aquella á qui 'l seu fill +estima y de qui no vol sentirne parlar! + +Marº. ¿No sab qui ets? + +Ram. La neboda del senyor metje, pero no la botiguereta +que vol enganyar al seu fill. ¡Pensar que t'há tret de Barcelona +perque m'oblidessis! + +Marº. ¡Y qué 'ns han portat al mateix poble perque +no 'ns vegessim! Ramoneta, es necessari fingir que no 'ns conexém, +perque si la mamá arriba á enterarse, estem perduts. Procura +guanyarte la seva voluntat. + +Ram. Crech que ja la tinch guanyada. + +Marº. Ara si que 'm sembla bonich lo poble. + +Ram. ¿Y fins ara? + +Marº. Me semblava molt trist. + +### ESCENA XVIII + + DITS y DONYA MARÍA ab una tassa de caldo. DON TOMÁS ab + una copa de Jerez y una ampolla. ANSELM ab un vas d'aygua y + l'ampolla. SENYOR TAYABAS ab una ampolla y una copeta. Tots + rodejan á Ramoneta. + + +Mar. Veu, don Tomás, com ja es tota un altra. +L'homeopatia l'ha posada bé. + +Tom. ¡Qué homeopatia! + +Ans. ¡Beu l'aygua, noya! + +Tom. ¡Primé 'l Jerez! + +Marº. Primé 'l caldo y després lo vi. + +Tay. ¡Primer aquest elixir! + +Tom. ¡Béu! + +Ans. Prén. + +Mar. Té. + +Tay. Prengui. (_Tots li present an las copas y +tassas._) + +Ram. Pero no veuhen que estich ben bona y fins contenta +y casi ab ganas de riure al veure los apuros de vostés. No hé de +desairarla á vosté, donya Maria, que es tant bona per mi, y pendré un +glop de caldo. (_Pren la tassa y beu una mica._) + +Mar. (Aquesta si que es una noya simpática y ben +educada.)(_A Mariano._) + +Marº. (_Desdenyós._) (¡Si... com las demés!) + +Mar. (Per tú no hi há altra dona que la botiguereta.) + +Ram. Tio, donantme vosté 'l Jerez, n'hé de beure encara +que sols siga una gota. (_Mulla 'ls llabis á la copa._) + +Tom. ¡Ben parlat! + +Ram. Y ara una miqueta de aygua pera donar las gracias +al pare. (_Beu._) + +Tay. ¡Prengui elixir! + +Ram. Senyor... Ay, no 'm recordo com se diu. + +Tay. Tayabas, per serviria. + +Ram. ¿Li seria 'l mateix béuressel vosté? + +Tay. ¡Quína ocurrencia! ¡Ben dit! ¡Ben dit! + +Mar. Senyor Tayabas, perdoni, pero si fés lo favor de +pendre la tassa y... (_Li dona la tassa y plat._) + +Tay. Vosté sols té que manarme. + +Tom. Tingui, senyor Ta... Ta... No vull equivocarme: +senyor Ta... + +Tay. Tayabas. + +Tom. ¿Ja que porta la tassa, vol portar la copa? + +Tay. Ab molt de gust, don Tomás. (_Pren la copa, 'l plat +y l'ampolla._) + +Ans. Ja que se'n dú lo demés, ¿vo fé 'l favor del vás? +(_Li dona 'l plat, vás y ampolla._) + +Tay. Sí, senyor. (¿Cóm m'ho arreglo?) (_Ab dificultad +arregla tot lo que li haurán donat._) + +Marº. Senyor Tayabas. cuidado ab caure, ó fá una +trencadissa. + +Tay. (_Baix._) ¿Ja li há passat l'enfado? + +Marº. Si; estich molt content. + +Tay. Creguí que 'm treu un gran pés del cor, perque +suposá que jo sé hont es la... + +Marº. Ja ho sé que no ho sab. Ara que s'ha tret lo pés +del cor, vagi á tréures lo pés que té als brassos. + +Ans. Senyor Tayabas, me sembla que l'han carregat +massa. + +Tay. També m'ho sembla á mi; y no es la primera vegada. + +Ans. Ja l'ajudaré. (_Li pren objectes y se'n van los +dos._) + +### ESCENA XIX + + MARIANO, DON TOMÁS, RAMONETA y Dª. MARÍA + + +Mar. ¿Ja 't trobas ben bé? + +Ram. Del tot, donya Maria. + +Mar. ¿Véu los efectes de la homeopatia? + +Tom. Sorprenens, pero li asseguro que no es la +homeopatia lo que l'há posada bé. Sápiga que tinch una pretensió, +donya Maria, á la que espero no 's negará. + +Mar. Sent la pretensió de vosté, ha de ser discreta. + +Tom. Que demá honrin la meva casa y de vostés, +acompanyantnos á dinar. A menos que 'n Mariano tinga que marxar. + +Mar. No li agrada molt parar al poble y sempre busca un +pretest per sortirne. Ara ha passat una setmana fora. + +Marº. Mamá, vosté sab que no 'm puch despendre dels +assuntos de la fábrica, pero ja que á vosté li desagrada que me'n +vagi, li prometo que 'm tindrá fixo al poble. + +Tom. ¿Quedem...? + +Marº. En que encara que hagués de marxar, suspendria el +viatje per no privarme dol gust de sentarme á taula ab vostés. + +Tom. L'hi estimo. + +Mar. (Observo que no has tingut cap paraula de +galanteria per la Ramoneta, y axó pot ofendrer á personas que tant +nos distingexen) + +Marº. ¡Mamá! + +Mar. (Cumpleix ab los debers de societat.) + +Marº. Senyoreta, ¿tindrém lo gust de que passi tot +l'istiu al poble? (_Donya Maria s' assenta á la esquerra, al seu +costat estará dret don Tomás. Ramoneta sentada á la dreta, al seu +costat dret don Mariano.) + +Tom. Pe 'l meu gust, sí, perque jo may estich tant +content com cuan la tinch al meu costat. + +Mar. No m' estranya, perque la Ramoneta se fá estimar. A +mi ja 'm té guanyada la voluntat. + +Ram. Lo mérit no es meu; se deu á la bondat de vosté. + +Mar. Ets molt modesta, y axó 't fá més digna +d'estimació. + +Ram. Gracias, y si m'ho permet, las hi donaré del seu +bon afecte ab una abrassada. (_S'axeca y abrassa á donya Maria._) + +Mar. No tens preu, filla meva. Don Tomás ¡qué 'n será de +ditxós l'home que 's casi ab ella! + +Marº. ¿Vol dir, mamá? + +Mar. Mariano, aquesta pregunta teva casi es una ofensa. + +Marº. De segú que la senyoreta no pensa tal cosa. + +Ram. Lo fill de vosté no pot tenir may l'intenció +d'ofendre. + +Mar. (Aprén d'ella.) + +Ram. A mi 'm sembla, donya Maria, que si vosté 'm +conegués bé, no opinaria de mi com opina. + +Mar. No variaria 'l meu modo de pensar. (_Ramoneta torna +á sentarse._) + +Tom. (Veig que has guanyat per complert la voluntat de +donya Maria.) + +Ram. (Més val axí.) + +Mar. (¿No es una vergonya que 'l seu tío tinga de +donarli conversa?) (_Mariano vá ahont son Ramoneta y don Tomás._) + +Marº. Avuy no há tingut que sortir del poble per cap +visita. + +Tom. No, per fortuna. + +Marº. Me sorprén que al retirarse vingués á un poble á +exercir la carrera. + +Ram. Lo tio vá venir aqui á descansar, pero: --Don +Tomás, fassi 'l favor de veure 'l noy, que está molt malalt. --Per +Deu, don Tomás, dongui una mirada al meu home, vosté que sab tant,-- +y com lo tio es bó, pero encara ho es més del que sembla, poch á +poch, y sense ell adonarsen, s'ha convertit en metje de poble. + +Mar. Que visita y paga la medicina. + +Tom. Lo que á la terra no 's cobra, se cobra al cel. + +Marº. Perqué la mamá no s'enfadi hé de estar al teu +costat. + +Ram. La situació es violenta. + +Marº. Per ara se sembla á la d'aquell que va caure d'una +torre molt alta. A mitj camí, mentres donava tomballons per l'espay, +li vá cridar un: --¿Cóm vá, company?-- Per ara bé, respongué l'altre, +pero veurem al xocá ab la terra. + +Ram. Aquí la terra es la teva mamá. ¡Cuán s'enteri! +(_Rihent._) Ara rich, mes tinch por de acabar plorant. + +Mar. Tenen una conversa animada, com si 's coneguessin +de temps. Me sembla que 'ls casarém. + +Ram. La meva situació es falsa; diré al pare y al tio lo +que passa. + +Marº. ¡Per Deu no, ó estem perduts! + +Ram. Sí. + +Marº. Nó, de cap modo. + +Tom. Sembla que 's barallan aquell parell. + +Ram. No puch callar, no fora digne. + +Marº. Veig que has caigut en grácia á la mamá; dexa que +l' afecte aumenti y llavors li será més difícil negar lo seu +consentiment. + +Ram. ¡Mariano! (_Ho diu alt._) + +Mar. ¿Qué teniu? + +Ram. Res. + +Marº. Parlabam d'aquet ram que desitjava oferirlo á la +senyoreta. + +Mar. La cosa marxa. (_A don Tomás._) ¡Ja l'han dut y no +m'han avisat! (_Lo prén._) + +Tom. Un ram preciós. ¡Quinas flors tant delicadas! + +Mar. Celebro que siga del seu gust. Vegi. (_Li dona._) + +Tom. ¡Quin flayre tant... (_L'olora._) (Semblant á +tabaco.) (_Fa esforsos per no estornudar._) + +Mar. Es per la Ramoneta. + +Ram. Sempre finesas de vosté. (_Olora 'l ram y estornuda +tot seguit._) + +Mar. ¿Estás constipada? (_Don Tomás estornuda._) ¿Vosté +també? + +Tom. Lo ram nos há constipat. Olóril. + +Mar. ¿Qué vol dir? (_Pren lo ram, l'enflaire y també +estornuda._) ¡Lo rapé del senyor Tayabas! + +### ESCENA XX + + DITS, DON ANSELM y SENYOR TAYABAS + + +Tom. Li asseguro que es fort. ¡Moltas gracias, senyor +Tayabas! + +Tay. ¿De qué? + +Mar. ¡S'ha lluhit! + +Tay. ¿En qué m'he lluhit? (_Los tres estornudan á la +vegada, y 's treuhen los mocadors._) ¡Lo ram! + +Mar. ¿Li sembla si he manat fer aquet ram, perque vosté +li fés pendre rapé.? + +Tay. ¡Donya Maria! Una distracció, cualsevol la fregeix, +dich la sufreix.-- ¡Es molt aquesta malehida llengua meva! + +Ans. ¡Vinch encantat del jardí! Com l'ha transformat +donya Maria. + +Tom. Anem á véurel y estornudarém en plé aire (_Tots se +disposan á sortir._) + +### ESCENA XXI + + DITS, JANET ab una carta + + +Jan. Carta, senyor Tayabas. (_L'hi dona._) Cinch céntims +pe 'l carté. + +Mar. ¿De la seva senyora? + +Tay. De la dona. (_La llegeix,_) + +Jan. Cinch céntims de la carta. + +Tay. May te descuidas de cobrá. Té, y vésten (_Li dona +cinch céntims y Janet s'en va._) + +Mar. Llegexi. + +Tay. ¡Ah! (_Llegint._) + +Mar. ¿Qué li diu? + +Tay. ¿Eh? (_Llegint._) + +Mar. Estich impacienta, + +Tay. ¡Oh! (_Llegint._) + +Tom. ¿No vé al jardí donya Maria? + +Mar. Vagint; tots seguit soch ab vostés. + +Marº. (¡Carta, y la mamá no vé!) + +Tay. Cosas gravíssimas. Aquella... + +Mar. ¿La botiguerota?... + +Tay. Ha desaparescut de Barcelona. + +Mar. Milló. + +Tay. Pitjo, perque sospita que ha vingut al poble. + +Mar. ¡Senyor Tayabas! (_Axeca involuntáriament la veu; +al sentiria los que anaban sortint baxan á la escena alarmats._) + +Tom. ¿Qué té alguna cosa 'l senyor Tayabas? + +Mar. Que... s'ha posat malalt. + +Tay. Jo... + +Mar. (Posis malalt y calli.) He donat aquell crit al +veure que 's tornava blanch, afinat. + +Tay. ¿Vol dir, donya Maria? + +Tom. Séntis. (_Lo polsa._) Si té 'l pols normal. + +Marº. (Jo soch lo metje que 'l curará.) + +Mar. Tomás.(_Don Tomás forma grupo ab donya Maria. Lo +senyor Tayabas sentat y al seu costat Mariano. Los altres +observan._) + +Marº. (¿Qué deya la carta?) + +Tay. Res.(Ara sí que 'm poso malalt de debó.) + +Mar. Aquella ha tingut l'atreviment de venir al poble +per enganyar al meu fill. + +Tom. ¿Es possible? + +Mar. ¡Tots los nostres plans per terra! Anem. +(_Van anantsen pel fondo._) (¡M'has de matar!)(_Al passar al costat +d'en Mariano._) + +Marº. (¿Qué deu dir aquella carta?) + +Tay. Esperis, que també vinch. (_Alsantse. Quedan sols +ell y Mariano._) + +Marº. Vosté está malalt y no pot móures; y jo 'm quedo +per cuidarlo. + +Tay. ¡Si estich bó! + +Marº. ¡Senyó Tayabas! ¡senyó Embolicichs! ¡L'he de +matar! + +Tay. Se'n guardará prou, perque la meva dona diu que no +vol que 'm quedi viudo. + +Marº. (_L'agafa per las solapas._) ¡La carta! ¿Qué deya +la carta? + +Tay. ¡Don Mariano! ¡Aussili! ¡Don Mariano! (_Se desprén +d'ell y fuig pe 'l fons._) (_Teló rápit._) + +FÍ DEL ACTE SEGÓN + + + + + +## ACTE TERCER + +DECORACIÓ: Sala de casa d'un metje. Parets empaperadas, ab cuadros. +Llibreria. Sofá petit á la esquerra, ab sillons. Silló á la dreta. +Mobiliari de classe mitja acomodada. Cadiras, etc. Porta d'entrada al +fons, y al costat d'aquesta un altra per la que 's vá al menjador. A +la esquerra la porta per la que 's vá á la cuyna. A la dreta la del +despatx. + +### ESCENA PRIMERA + + ANSELM y RAMONETA + + +Ans. Has fet molt bé de dirmho, perque las bonás fillas +que estiman lo seu decoro, ho han de confiar tot al pare. Cuan en +Tomás m'escrigué que vinguéssim al poble á passar una temporada, me +vá donar una alegria, perque pensava que axís te treya de Barcelona. + +Ram. Lo mateix va pensar donya Maria al resóldrer venir +aqui ab en Mariano. + +Ans. Tant ella com jo 'ns hem lluhit, perque per +allunyarvos l'un de l'altre, hem escullit lo mateix poble per passar +l'istiu, y perque vos oblideu, hem fet de modo que esteu junts á +totas horas. Fugint del foch hem anat á las brasas. + +Ram. En Mariano no volia que li digués res, perque conta +que la simpatia entre las duas familias servirá per véncer l'oposició +de la seva mamá y obtenir lo seu consentiment. + +Ans. No debias amagarme lo que passa y has fet bé +dihentmo, perque lo millor guia d'una filla, es lo pare. + +Ram. Per Deu, no 'n digui res al oncle. + +Ans. No 'n sabrá res per ara. Després veurem. +(_Pausa._) Ramoneta, m'has de respondrer ab tota sinceritat. ¿Estimas +molt á n'en Mariano? + +Ram. ¡Molt! + +Ans. ¿Y si 't manés que l'oblidessis? + +Ram. Posaria totas las mevas energías al servey de la +meva voluntat de filla obedienta, més no sé si podría oblidarlo. + +Ans. Ho sento, perque m'agradaria rompre ab donya Maria, +més avans ferli sentir la meva indignació per las injurias que á tú y +á mi 'ns ha dirigit. + +Ram. No 'ns conexia. + +Ans. Rahó de més per callar. ¿Qui soch jo per ella? Un +botigueret que treuría la rifa si casava la meva filla ab lo seu +noy. +¿Qui ets tú per aquesta dona? Una menestralota que ha sabut enganyar á + n' en Mariano. ¿Y qui es ella? + +Ram. ¡Pare! + +Ans. ¿D'ahont procedeix? De classe més humil que la +teva. +¿Quí era? Una pobrissona? + +Ram. Axó ho diu la cuynera. + +Ans. Y es cert. Sento no poguerli dir que es vritat que +jo tinch una botiga y d'ella visch, sense fer lo tonto recordant á la +gent que vé á comprar, que 'ls meus antepassats possehían un títol de +noblesa, cosa qu' ella no té, ni cap dels seus ha tingut; que es +veritat que tú treballas y m'ajudas, pero també ho es que ella encara +era més pobre que tú. + +Ram. ¡Per Deu! + +Ans. Pert cuidado: no ho diré per tú, no per ella, y +també per no armar la grossa ab en Tomás, que s'ha enamorat d'aquesta +senyora. + +Ram. ¿També ho sab? + +Ans. Al poble ho sab tothom, per més qu' ells dos +creguin que ningú n'está enterat. Sospito que lo meu germá 'ns ha +enviat á buscar per dirnos que ha pensat casarse; peró no sab com +comensar. +¡Enamorarse als seus anys! ¡Y he de tenir per cunyada á la que no 't + vol per nora! + +Ram. ¡Pare! + +Ans. ¡Ja sé 'l que vols dirme! Recordis qu' estimo al +fill de donya Maria, ¿no es aixó? + +Ram. Sí. + +Ans. No renyexi ab ella, perque qui ho pagaria seria la +Ramoneta. ¿Ho endevino? + +Ram. Sí. + +Ans. Ditxosa edat, y ditxosa dona la que ha de ser la +teva sogra y la meva cunyada. + +Ram. Per ara sols una cosa me sembla segura, y es que +será la seva cunyada. + +Ans. Si no t'es sogra tindrás que contentarte ab que 't +sigui tia ¡Despreciar á la meva filla! ¿Y qui es ella per +despreciarte? Voldria que m'ho diguessin: ¿qui es ella? (_Sembla que +dirigeix la pregunta á Nando que entra en la escena._) + +### ESCENA II + + DITS y NANDO + + +Nan. No ho sé. + +Ans. ¿Sabs de qui parlo? + +Nan. Na senyor. + +Ans. Com has dit: ¿no ho sé? + +Nan. Perqué vosté m'ho preguntava. + +Ans. No 't preguntava res. ¿Qué vols? + +Nan. Dir á la senyoreta que s'han espessehit molt +aquellas pastetas que 'n diu vegi la mel. + +Ram. Bejamel. ¡Quin descuyt! ¿Ha tret lo cassó del +foch? + +Nan. ¡Si, senyoreta! ¿Aquellas trunfas negras, las tiro +á l'olla? + +Ram. Si son trufas. + +Nan. Trufas ó trunfas tot es hú. Ab lo formatje l'han +enganyada, perque té mala olor y vehins, y fins me sembla que camina +sol. + +Ram. Si es de Rochefort. + +Nan. Fort d'oló ¿Qué 'l llenso? + +Ram. No. + +Nan. ¿Y alló 's menja? + +Ram. Bé's coneix que al pobre tío 'l tens á racció de +ranxo. + +Nan. Val més y es més sá que aquestas potingas. + +Ram. ¿Ha arribat l'ordinari? + +Nan. De la cuina l'he vist passar. + +Ram. Vés á buscar 'ls dulces que ha de dur de +Barcelona. + +Nan. Hi vaig. ¡Quins gustos! (_Se'n va._) + +Ram. Sé que li agradan y vaig dir al tío que 'n fés +venir. + +Ans. Per lo vist tú dirigexes lo dinar. + +Ram. Bé he de procurar que quedi contenta. + +Ans. Si no 't guanyas la voluntat de donya Maria, haurem +de convenir en que es una fiera. + +Ram. Vaig á la cuyna. + +Ans. Y si ho sab, dirá indignada: ¿cóm puch jo consentir +que 'l meu fill se casi ab una cuinera. + +Ram. Pero si tinch la fortuna d'endevinarli 'l gust, de +que 'l diná li agradi y repetexi d'algun plat, pensará: --Aquesta +noya +'m convé per nora, perque dirigirá a la cuinera y menjaré á gust. + +Ans. ¿Tú vols conquistar á la sogra servinte dels fogóns +y de las cassolas? + +Ram. No hi ha com un bon dinar per guanyarse voluntats. + +Ans. Si es axís, fés tot cuan sápigas per lluhirte, per +que 'm sembla que 'l dinar d'avuy ha de ser decissiu. + +Ram. ¿Per qué? + +Ans. Sospito que 'n Tomás aprofitará la bona disposició +en que un se troba després d'haber dinat bé, pera dirnos que pensá +casarse, á fi de que avuy mateix tot quedi arreglat; y tot ho +quedará, perque soch capás de dirli: --Escolta Tomás, si donya +Maria 's casa, ¿quín motíu hi ha per que no 's casi 'l seu fill? Si +tú ets digne de ser marit de donya Maria, ¿per qué no ha de ser digne +la teva neboda de ser la dona d'en Mariano? ¿Per ventura no som tots +de la matexa familia? + +Ram. ¡No ho dirá! + +Ans. ¡Qui sab! Pero convinguem en que fora un cop +d'afecte. + +Ram. Massa. + +### ESCENA III + + DITS y TUYAS + + +Tuy. Bon dia tingan. + +Ram. ¿Hí há alguna novedad, Tuyas? + +Tuy. La de cada dia; la senyora envia aquet ram per +vosté.(_Li dona._) + +Ans. Suposo que no hi há rapé. + +Ram. Dónguili las gracias. + +Tuy. Aviat las hi podrá donar vosté matexa, perque no +tardará en venir. A aquestas flors no hi há rapé com á las d'ahí. + +Ram. ¡Quins apuros vá passar lo senyor Tayabas! + +Ans. Digas, Tuyas. + +Ram. (Vaig á la cuina.) (_A Anselm y anantsen_) + +Ans. Me sembla que ahir matí vá marxar lo senyor +Tayabas.(_Sentantse._) + +Tuy. Sí, senyor: poch després d'habersen anat vostés, la +senyora vá cridarlo, y encara que jo no m'entero may de res, perque +está lleig que las criadas vulguin saber las cosas de la casa, vaig +averiguar, sense volguerho, que donya Maria estaba furiosa, y que +l'anada á Barcelona del senyor Tayabas, que tornará avuy, té por +motiu los amors contrariats de don Mariano. Li dich perque suposo que +vosté n'esta enterat. + +Ans. Ho sé tot fil per randa. (Aquesta parlará.) Donya +Maria s'oposa al casament. + +Tuy. Dihent que 'l seu fill no 's pot casar ab una +menestralota. + +Ans. Axó ho diu ella, que... + +Tuy. Cuan era noya tenia que treballar y fins cusia +camisas de munició. + +Ans. ¿De munició? (_Donant un salt y axecantse._) + +Tuy. Y gracias si 'n trobava. Las hi pagavan á tres +pessetas la dotzena y encara tenia que posarhi 'ls botons y 'l fil. + +Ans. ¡Camisas de munició á tres pessetas dotzena, +posanthi encara fil y botons. ¡Qui ho diria! + +Tuy. Per xó no desmereix en res. + +Ans. Al contrari, deu enorgullirse de recordarho. + +Tuy. Axó no; si vol oféndrela, parlinhi, per més que no +pot negarho. Si li mira bé lo dit de la má esquerra, encara hi +trobará las senyals de las punxadas de l'agulla de cusi. ¡Cuántas +vegadas s' hi vá tenir que donar cops ab lo didal perque la punxada +no se li enverinés. + +### ESCENA IV + + DITS y RAMONETA + + +Ram. Escolti Tuyas, la necessito. + +Tuy. Senyoreta, sols té que manarme. + +Ram. ¿Vol entrar á la cuyna? Vosté que coneix los gustos +de donya Maria, me dirá si lo que s'há disposat pe'l dinar li +agradará. + +Tuy. ¡Ja ho crech que li agradará! ¡No n'está poch de +contenta! Ja fá duas horas que 's vesteix y s'há fet pentinar no sé +cuantas vegadas, perque may troba que li estiga prou bé 'l pentinat. +Sembla que vulga enamorar á algú. + +Ans. ¿Portará guants? (_Baix á Tuyas_). + +Tuy. ¿Per qué? (_Baix á Anselm._) + +Ans. (_Baix també á Tuyas._) Per tapar las punxadas +d'agulla del dit. + +Tuy. (_Baix també á Anselm._) Casi may se 'ls treu. + +Ram. Que li agradará lo dinar, vosté ho soposa, mes jo +desitjo que ella ho diga. + +Tuy. ¡Haventla convidada don Tomás! + +Ans. ¿Qué vol dir? + +Tuy. Si tothom ho sab. Aném, senyoreta. (_Se'n van Tuyas +y Ramoneta._) + +### ESCENA V + + ANSELM y DON TOMÁS + + +Ans. Ja ho sab tothom y ells creuhen que es un secret. +No hi há com l'amor per atontar als joves, mes cuan s'enamora un que +ja passa de la edat, com lo meu germá, se torna ximple. + +Tom. ¿Has vist com há arreglat lo menjado la teva +filla? + +Ans. No. + +Tom. Está preciós. No sé com s'ho há fet per cambiarho +tot. Al mitj de la taula y há posat flors y al centro 'l rám que li +há enviat donya Maria. ¡Quína senyora tant amable! ¿No es vritat que +es amable? + +Ans. ¡Axís, axís! + +Tom. No: molt. + +Ans. Molt si tú vols. + +Tom. No es que vulgui jo, ho diu tothom. + +Ans. No hem de renyir: ho es molt. + +Tom. Estima á la Ramoneta. + +Ans. No diré que no. + +Tom. Has de dir que sí, perque no 's pot negar lo que 's +veu. + +Ans. Diré que sí, si t'hi empenyas, mes avans voldria +que fessis lo favor de dirme si á qui estima es á la meva filla ó á +la teva neboda. + +Tom. No entench la pregunta. (Sab que vull casarme.) + +Ans. (Prou que m'entens.) + +### ESCENA VI + + DITS y NANDO + + +Tom. ¿Qué portas? (Vé á temps perque no sé que dir al +meu germá.) + +Nan. Porto 'ls dulces que venen de Barcelona. + +Tom. ¡Ah! ¿Vens de Barcelona? (No gosar dir al meu germá +que 'm caso.) + +Nan. Jo no: los dulces son qui 'n venen. + +Tom. ¿Ahont los venen? (Avuy mateix surto d'aquesta +situació.) + +Nan. No ho sé ahont los venen. La senyoreta ho dirá. + +Tom. ¿Qué dirá la senyoreta? + +Nan. Axó que á vosté 'l preocupa. + +Tom. ¿Qué 'm preocupa á mi? + +Nan. El que acaba de dir. + +Tom. ¿Qué he dit? + +Nan. Ahont venen 'ls dulces. + +Tom. ¿Perqué vols saber ho? + +Nan. ¡Es vosté que vol saberho! + +Tom. ¿Estás boig? + +Nan. Crech que no. + +Tom. Potsé ho estich jo. + +Nan. ¡Quí sab! + +Tom. Nando, oblidas qui soch. + +Nan. ¡A l'ordre! (_Cuadrantse y fent 'l saludo +militar._) + +Tom. Senyor ranxero, si tornas á péndret cap mes +llibertat, surts de casa. + +Nan. No senyor. + +Tom. ¿Qué no 'n sortirás? + +Nan. Que no 'm pendré cap més llibertat. No hé pensat +oféndrel, perque vosté sab que en Nando es en Nando, y que per vosté +no hi há sacrifici que no fassi, perque li porto molt d'afecte, com +li vaig demostrar aquell dia que vaig guisar el bacallá ab romesco +per lo ministre de la guerra. + +Tom. Surt del meu devant. + +Nan. Hé de dirli que l'apotecari está malalt. Té una +malaltia que acaba en itis. + +Tom. Tinch d'arribarmhi avans no vinguin los convidats. +En tot cas, fesloshi los honors de la casa mentres torno, que será al +moment. (_Se'n va._) + +### ESCENA VII + + ANSELM y NANDO + + +Nan. ¿Qué li passa á don Tomás? Sembla que tinga +caborias. + +Ans. No ho sé. ¿Tens molta feyna? + +Nan. Avuy, un dia de tant tráfech, no tinch res que fer, +perque la senyoreta m'há tret de la cuyna dihent que donya Maria no +está acostumada als meus ranxos. ¡Si m'hagués dexat fé á mi, hauria +fet un arrós!... Una vegada á Sevilla... + +Ans. Si no hi has estat á Sevilla. + +Nan. Si no era á Sevilla, seria aprop de Sevilla... Una +vegada... + +Ans. Ja tindrás temps de contarmho. Ara voldría que +anessis á l'estanch per tabaco. + +Nan. Tot seguit. + +Tuy. Nando. (_De dins._) + +Nan. ¿Es aquí la Tuyas? + +Ans. Sí. + +Tuy. (_Sortint._) La senyoreta pregunta fá temps si has +tornat. + +Ans. Veshi. Ja aniré jo á l'estanch, no fos cás que 'm +donguessin la culpa á mi si 'l dinar sortia malament. (_Se'n va._) + +Nan. ¡Tuyas, novetats! + +Tuy. ¡Nando, novetats! + +Nan. Figurat que 'l senyó... + +Tay. Figurat que la senyora .. + +Nan. ¿Parlas tú ó parlo jo? + +Tuy. Escolta. Tot depent de las noticias que porti lo +senyor Tayabas de Barcelona. + +Nan. Lo tartané m'ha dit que no habia tingut puesto á la +seva tartana y que vindrá ab la altra, que surt mitja hora més tart. + +Tuy. Lo que vol dir que aviat lo tindrem aqui. + +Nan. Y sabrém... + +Tuy. Si 'ns casém... + +Nan. Y si 's casan. + +Tuy. La senyora. Calla. + +Nan. Callo. (_Molt rápida aquesta escena._) + +### ESCENA VIII + + DITS, DONYA MARÍA y MARIANO + + +Mar. ¿Encara ets aquí? + +Tuy. La senyoreta 'm necessita. + +Mar. Está bé. ¿Ahont es? + +Tuy. Ara mateix era al menjador. Si vejés que bé l'ha +posat. Vinga y 'l veurá. + +Mar. ¡Cuants llibres té don Tomás! ¿Los ha llegit tots? + +Nan. Sense dexarsen una lletra. + +Tuy. (Nando, recordat que ets d'Altafulla, y no +exageris.) + +Mar. ¿Y 's recorda del que diuhen? + +Nan. Com de las becerolas. + +Mar. ¡Sembla impossible que al magi d'un home hi capigan +tants llibres! + +Nan. ¡Don Tomás té un cap com un tabal! Es un sabi. + +Mar. ¿L'estimavan al exércit? + +Nan. Tant com vosté... no 's pot imaginar. + +Mar. Tuyas, acompanyam al menjador. (_Se'n va ab +Tuyas._) + +### ESCENA IX + + NANDO, MARIANO, RAMONETA + + +Nan. (¿Se casarán? ¡No 's casarán!) (_Mirant cuan se'n +va._) + +Ram. Nando. ¿Qué fás? ¡Ah! No sabia que fos aquí. Nando, +porta 'ls dulces dintre. (_Se'n vá Nando. Ramoneta vol tréures lo +devantal de cuynera._) + +Marº. No te'l treguis perque estás molt guapa. ¿Fás de +cuynera? + +Ram. Tinch present qui son los convidats que avuy té +l'oncle. + +Marº. ¿Y vols contentarme? + +Ram. ¡Vanitós! A qui vull contentar es á la teva mamá. +Hé preguntat á la vostra cuynera que es lo que més li agrada, m'ho há +dit, y no fiantme de ningú, jo matexa dirigexo la cuyna. + +Marº. ¡Com sabs enganyarla á la mamá! + +Ram. S'há prendat de mí. + +Marº. ¿Quí no estima á una noya tant bona y tant guapa y +tant cariñosa, y tant...? + +Ram. ¡Prou! ¡Prou! Per ara tot vá bé, mes lo final es lo +que 'm dona cuidado; cuan la teva mamá s'enteri de qui soch jo. Que +bé saps fer lo paper devant d'ella; estás malhumorat com si la meva +presencia 't molestés, no 'm dirigexes la paraula, y si 't dich +alguna cosa me respons com si 'm fessis caritat, de mala gana. + +Marº. He de fer de manera que la mamá no suspiti res: +que tú li sigas molt simpática, molt, y cuan arribi 'l moment li +diré: mamá... + +### ESCENA X + + DITS y DONYA MARÍA + + +Mar. ¿Qué vols? + +Marº. (¡Ho haurá sentit!) + +Ram. (¡Ay pobres de nosaltres!) + +Mar. ¿Qué teniu? + +Marº. Res. + +Mar. ¿Y tú, Ramoneta? + +Ram. Res, donya Maria. (Estich confusa.) Ab permís de +vosté uniré á donar ordres. + +Mar. Ramoneta, estás conmoguda. (_Li pren la má._) No +sembla sinó que en Mariano... (_Baix lo que dihuen ella y +Ramoneta._) + +Marº. (¡Ay! ¡ay! ¡ay!) + +Ram. ¿Qué vol dir? + +Mar. Cualsevol creuria que 't feya l'amor cuan vos hé +sorprés. + +Ram. ¡Quina idea, donya María! (_Se'n va rient._) + +### ESCENA XI + + DONYA MARÍA y MARIANO + + +Mar. (_Seguint a Ramoneta ab la mirada, guaytant després +á Mariano._) (M'estranya aquesta confussió. Potser s'han anticipat +als meus desitxos y als de 'n Tomaset y ja s'han dit que +s'estimaban.) Mariano. + +Marº. Mamá. + +Mar. (Vejam, probém.) ¿No es veritat que la Ramoneta es +molt guapa?. + +Marº. (_Molta intenció tota la escena._) (Me sembla que +sospita.) ¡Psh! Es bastant agradable. + +Mar. No bastant, molt, y educada. + +Marº. Bastant. + +Mar. ¡Home, no sabs sortir del bastant! ¿Me negarás que +la neboda de don Tomás se fá estimar? + +Marº. Molt. + +Mar. Al fi estem d'acort. + +Marº. Sí ho estem mes del que vosté 's figura. + +Mar. Axís fós. ¡Que més desitxaría jo! ¿Que li deyas á +la Ramoneta cuan he entrat? + +Marº. Teníam una conversació interessant. + +Mar. ¿Li deyas...? + +Marº. Que m'agrada molt... + +Mar. ¿T'agrada?... + +Marº. La sopa d'arrós, y ella m'ha dit que 'n menjaría +al diná. + +Mar. ¡Ets molt prosaich! Parlar de sopa d'arrós á una +noya tant guapa y fina. + +Marº. Guapa ho es. + +Mar. Ho dius ab un tó... + +Marº. ¿Vol que ho diga ab tó d'enamorat? (_Pausa._) + +Mar. ¿T'hi casarias? + +Marº. ¿Ab qui mamá? (¡Cuidado Mariano.) + +Mar. ¿Ab qui? Ab la sopa d'arrós. ¿No parlabam de la +neboda de don Tomás? + +Marº. (Sospita que es ella. Lo senyor Tayabas ho haurá +descobert.) Mamá... + +Mar. Digas. (_Ab afany._) + +Marº. No es ella á la que eligiría per dona. + +Mar. No 'm sorprén lo que 'm respons, tant menos +cuant...(_Pausa._) Al poble hi ha... + +Marº. (Sospita: no m'enganyava.) + +Mar. ¡Estás callat! + +Marº. Que vol que li responga mamá? + +Mar. T'es difícil respondre, perque no pots negarme que +ella es aquí. (Axó ha de acabar.) + +Marº. (Es impossible allargar aquesta situació.) + +Mar. Ha vingut ab lo seu pare. + +Marº. (¡Estich fresch!) + +Mar. Y no goso sortir de casa per no trobarmels pe 'l +carre; perque no 'ls vuy conexer. Pensabas que no me'n enteraría y ho +sé tot. ¡M'has de matar á disgustos! + +### ESCENA XII + + DITS, DON TOMÁS, després RAMONETA + + +Tom. ¡Vostés aquí! + +Mar. Don Tomás, nos hem anticipat... + +Tom. Vostés may s'anticipan, perque la seva presencia es +molt agradable... (y molt desitxada la teva.) Sento que 'ls hagin +dexat sols. Ramoneta. + +Ram. ¡Tio! + +Tom. ¿Com dexeu sols als convidats? + +Ram. Donya Maria es tant bona que ja 'ns perdonará. +(_Encara está enfadada._) + +Tom. ¿Hont es ton pare? + +Ram. En Fernando m'ha dit que ha anat al estanch. + +Mar. (_A Tomás._) Grans novetats. (_La conversa ab veu +baxa._) + +Marº. Grans novetats. + +Mar. Aquella es aquí. + +Marº. La mamá sospita. + +Tom. No hi es. He preguntat á tothom, y 'ls únichs que +han vingut al poble son lo meu germá y la Ramoneta .Ja veus com no hi +son. + +Marº. La mamá m'ha fet una proposició que m'hauria +omplert d'alegria si no hagués vist en ella la intenció de averiguar +si tú ets realment la qu' estimo. + +Ram. T'enganyas. Ne crech que ho sospiti. + +Tom. Estich resolt á anunciar avuy mateix que 'm caso ab +tú. + +Mar. De cap manera. En Mariano acaba de dirme que no 's +casaria ab la Ramoneta, y jo no puch consentir que 's casi ab la de +Barcelona. Si 'm nego al seu casament s'oposarA al nostre. Hi hauria +un escándol. + +Ram. La teva mamá desitja que 't casis ab mi. Ho +sospito. + +Marº. Somias. + +Ram. Crech qu' estich ben desperta. Qui está dormint ets +tu. Mira. + +Marº. ¿Qué? + +Ram. A n' ells dos. + +Tom. Maria, es impossible que desisteixi d'aquet +projecte que 'm prometia la felicitat pels anys que 'm quedan de +vida. + +Mar. Jo no tinch valor per esposarme á las censuras del +meu fill. + +Tom. Aquesta falta de resolució es proba de falta d' +afecte. Si tu sentissis com jo, no duptarias. + +Marº. De que deuhen parlar? + +Ram. ¡Tonto! ¿No sabs qu' ells aqui dintre també hi +tenen un cor, com tu y com jo. + +Marº. (_Comprenent._) ¿Es possible? +(_Molta vehemencia._) + +Tom. ¿Qué? + +Mar. ¿Qué?... + +Ram. (¡Bona l'hem feta!) Res, li contava lo que li va +succehir á una amiga meva, y 's coneix que don Mariano es molt +nerviós, perque ha cridat: "Es posible?" ab una vehemencia que 'm fa +riure. (_A Mariano._) ¡Comprens! (_Tornan a conversar don Tomás y +donya Maria._) Ara compendrás que la teva mamá desitji casarte ab mi, +perque no estranyis que ella 's casi ab lo meu oncle. + +Marº. Com qui diu casament doble. + +Ram. Endevinat. + +Marº. ¿N'estás certa? + +Ram. Crech que no m'enganyo. + +Marº. ¡Qui habia de sospitarho. + +Ram. ¡Estás trist! + +Marº. No pot donarme alegria la idea de que la meva mare +torni á casarse, mes no puch oposarme, y menos sent don Tomás +l'escullit, + +Ram. Entre altres motius, perque es lo meu oncle. + +Mar. Es inútil, Tomaset, per ara hem de desistir. Doném +temps al temps. + +Tom. Jo no desistexo. Y encara no he tingut valor ni per +dirho al meu germá, mes al sentirte ne tindré fins per parlar al teu +fill. Y li parlaré avuy. + +Mar. ¿Que vols fer? + +Tom. Dexam á mi. (_Somrihent._) Tu no sabs lo qu' es un +general de metges enamorat. + +### ESCENA XIII + + DITS y ANSELM + + +Ans. (_Saludant._) Donya Maria. ¿Ja ha descansat del +viatje? (_A Mariano._) + +Mar. Y 's troba en disposició d'empéndren un altre. + +Marº. No mamá, perque 'm trobo molt bé al poble. + +Tom. Si fins li casarem. + +Mar. (Me comprometerá.) + +Ans. (S'ha tret lo guant. Vuy veure si se li conexen las +punxadas de cuan cusía camisas.) + +Marº. Tot pot ser. + +Ans. ¿Qué es lo que potser? + +Tom. Que 'n Mariano 's casi al poble. + +Ans. ¿No mes ell? + +Mar. (¡Ay pobres de nosaltres!) + +Tom. (Está enterat!) + +Ram. (Nos comprometerá.) Pare... + +Ans. Sí, ja sé 'l que 'm vols dir... + +Mar. ¿Qué hi tinch á la má, que la mira tant? + +Ans. Res lleig, sent de vosté. + +Mar. Gracias. + +Tom. (Estich resolt.) + +### ESCENA XIV + + DITS y JANET + + +Jan. M'han dit que don Mariano era aquí. Tingui aquesta +carta. + +Marº. Tu servexes per tot, Janet. + +Jan. Y encara la passo prima. + +Marº. Té. (_Li dona céntims._) + +Jan. Gracias. + +Marº. Ab permis de vostés. (_Llegint la carta._) Es del +majordom de la fábrica y he de contestaria desseguida. Janet, esperat +que la portarás al correu. + +Tom. Si vol escriure, passi al meu despatx. + +Marº. Vina, Janet. (_Se'n van Mariano y Janet._) + +### ESCENA XV + + DONYA MARÍA, RAMONETA, DON TOMÁS, y ANSELM + + +Tom. (¿Cóm comenso?) Anselm. + +Ans. Tomás. + +Tom. Volia dirte... si sabs que l'apotecari está +malalt. + +Ans. Si no mes vols dirme axó, ja ho sé. + +Tom. No es de cuidado la enfermetat. + +Mar. ¿Hi ha molt molts malalts al poble? + +Tom. No.Tenim molta salut, gracias á Deu! + +Mar. ¿Molta? + +Ans. ¡Molta! + +Ram. (La conversa es interessant!) (_Pausa._) + +Tom. Cert que 'l temps hi ajuda, perque es molt bó. + +Mar. ¡Molt! + +Ans. ¡Molt! + +Ram. (Lo tio no sab com comensar.) + +Tom. (A Roma per tot.) (_Resolt._) Anselm, ha arribat lo +moment de darte una noticia. + +Ans. Ja la sé: ¿que 't casas? + +Mar. ¿Ho sabia? + +Ans. Al poble tothom n'está enterat. + +Mar. ¿També 'l meu fill? + +Ram. Sí senyora. + +Mar. ¿Qué 'n diu? + +Ram. No ho sé. + +Ans. Després de las paraulas de donya Maria, es inútil +preguntar ab qui 't casas. + +Tom. Es ella, si. Marieta, ja ho saben que 'ns casem. + +Ans. No podías fer millor elecció. + +Ram. (Per ara tot va bé.) + +Mar. Don Anselm li agrahexo aquestas paraulas. + +Ans. Merescudas. + +Mar. (¡Estich conmoguda!) (_S'assenta._) + +Tom. (No puch queixarme del meu germá.) + +Ans. En Tomás val molt. + +Tom. Gracias. + +Ans. Personalment té una posició y honors y, á més, +procedim d'una familia noble. + +Mar. ¡Ennoblida per aquell rey de pedra, de la Plassa de +Sant Jaume! + +Ans. La entrada de vosté, persona distingida, á la +nostra familia, 'ns honra á tots. + +Mar. Don Anselm es molt bó per mi. + +Tom. Es just. + +Ans. Y res més. Ara, si 'l meu germá s'hagués enamorat +d'una dona... ¿qué diré jo?... + +Ram. (Ja hi som.) Pare, vol fé 'l' favor... + +Ans. Ja sé 'l que vols... Si s'hagués enamorat d'una +botiguereta... + +Mar. ¿Veus Tomaset com lo teu germá opina com jo.? + +Ram. (¡Ja 's deyan de tu!) + +Mar. Ja que 'm permet que 'l consideri com de la +familia, don Anselm, li diré que 'l seu germá desaproba la meva +oposició á que 'l meu fill se casi ab una menestralota, com vosté ha +dit molt bé. ¿Cóm podria alternar la seva dona ab la familia? + +Ans. Y ab vosté en particular. La seva oposició es molt +fundada, y tú no deus insistir, Tomás. ¿Qué dirian si volguessis +casarte ab una dona que hagués tingut per pare á un botigueret...? + +Mar. Veurá: se potser filla d'un botigueret... y... + +Ans. Sí senyora; mes suposis que á més de ser de tant +humil origen, hagués tingut durant la seva juventut que cusir camisas +de munició á tres pessetas la dotzena, posantli ella los botons y 'l +fil. + +Ram. (¡Ja l'ha feta 'l pare!) + +Mar. ¡Es necesari distingir! + +Tom. ¡Anselm! (_Incomodat._) + +Ans. ¿Distingir? Lo cás es igual, perque no crech que hi +hagi cap diferencia entre la posició social del seu fill y la del meu +germá, y si vosté retxassa á una noya en tals condicions per l'un, +també ha de retxassarla per l'altre + +Mar. S'ha de tenir en compte... + +Ans. Ah, sí, que 'ls nostres antepassats tingueren un +títol, que 'l meu germá pot renovar cuan vulgui, y que 'l fill de +vosté no 'n té cap. Mes d'axó, prescindimme. + +Tom. ¡Anselm! + +Ans. ¿Perqué t'enfadas? Per fortuna donya Maria no 's +troba en lo cás que la noya á qui no vol per nora, y fá molt bé de no +volguerla. No la vulgui donya Maria. + +Ram. Y encara que 'l cás fós igual, jo tindria á molta +honra que fós la meva tia, perque sé que faria la felicitat del meu +oncle. + +Ans. No 'n dupto de que la fará. + +Ram. Las sevas cualitats la fan digne d'estimació. + +Mar. Tu 'm conexes bé, Ramoneta. (_Abrassantla._) + +Ans. Més del que vosté 's pensa. + +Tom. Suposem que jo 'm casés ab una dona que de jove +hagués hagut de treballar. ¿No he treballat jo? ¿No treballas tú? + +Ans. Sí senyor, y treballant jo, descendent de nobles, +me crech més honrat que 'l que de res ha arribat á molt y desdenya la +classe d'ahont ha sortit. En cuan á la pregunta, donya Maria 't +respondrá. + +Tom. Variém de conversa. + +Ans. No entench perque 't molestas. Las mevas ideas son +las de donya Maria. + +Ram. Pare, vol fer lo favor de venir ab mi... +(¡Per Deu!) + +Ans. (¡Reventava si no ho deya!) (_Mutis Ramoneta y +Anselm._) + +### ESCENA XVI + + DONYA MARÍA y DON TOMÁS + + +Mar. ¡Quina vergonya! ¿Qui li ha dit al teu germá que jo +he sigut una cusidora? ¡Quína vergonya! + +Tom. Pensi y diga lo que vulga l'Anselm estich resolt á +portar lo casament endevant. No necessito 'l seu consell ni la seva +autorisació. + +Mar. ¡Quin afront! Sab que cusía camisas á dotze rals la +dotzena. (_Plorant._) + +Tom. ¡Marieta! + +Mar. ¡No 'm trobo bé! Crida á en Mariano perque +m'acompanyi á casa. + +Tom. ¿Y 'l diná? Pensa en la campanada que donarias. + +Mar. No vull, no puch estarme aquí després del que ha +dit. + +Tom. Qui sab si ha estat casual. + +Mar. No, intencionat. Crida al meu fill perque m' +acompanyi á casa. No puch tenirme. + +Tom. ¡Per Deu, Marieta! Si 'l teu fill te veu plorar pot +haverhi un conflicte. Serénat. Crech que 'n Mariano vé. Vina... Baxém +al jardí que 't dongui l'ayre. + +Mar. ¡M' ha insultat! + +Tom. Ha estat inconvenient, mes no t'ha insultat, per +que +'l treball honra. Vina. No 't vegin plorar. + +Mar. ¡Quin afront! ¡Quína vergonya! (_Se'n van._) + +### ESCENA XVII + + RAMONETA, després MARIANO y JANET, després SENYOR + TAYABAS + + +Ram. Se'n van. Me semblava haver sentit plorar á donya +Maria ¡Pobre senyora! ¡Lo pare n'ha fet massa! + +Marº. Porta la carta tot seguit al correu. + +Jan. Está bé. En cuatre salts y brincos hi arribo. +(_Se'n va._) + +Marº. ¿Estás agitada? + +Ram. Una mica. Lo tío ha anunciat al pare que 's casava +ab donya Maria. + +Marº. Será divertit que en lloch de casarnos nosaltres +sigan ells els que 's casin. + +Tay. (_Ab ulleras negras. Les mohiments son de qui casi +no s'hi veu._) ¿Qui es que 's casa? + +Marº. ¿Vosté senyor Tayabas? + +Tay. Jo no, perque soch casat. + +Marº. Donchs si no es vosté será un altre. +(_Mariano agitat passa á l'altre costat; lo senyor Tayabas se +dirigeix ahont era._) + +Tay. ¿Quí es aquet altre que 's casa, don Mariano? + +Ram. Jo no soch don Mariano. + +Tay. Una veu de dona, y 'm sembla que era en Marianet +qui +'m parlava. + +Marº. Sí, jo soch. (_Cambiant de puesto, agitat._) + +Tay. ¡Ah! ¡ah! Don Mariano á la frábica... + +Marº. A la fábrica, senyor Tayabas. + +Tay. (¿Ahont es?) No hi ha manera de que dexi de dir +frábica... + +Marº. Y tratana + +Tay. Y gamatzém. Pero ¿ahont es don Marianet? + +Marº. ¿Qué no hi veu? ¿Qué significan aquestas ulleras? + +Tay. No me'n parli. ¡Per poch me quedo +cego! ¡Figuris!... + +Marº. ¿Y axó? + +Tay. Firugis, dich figuris don Mariano (_Joch d'escena, +del cual resultin las equivocacións del senyor Tayabas._) + +Ram. Si no es ab ell ab qui parla. + +Tay. ¿Donchs ab qui parlo? + +Marº. Ab mi. + +Tay. Tant aviat té veu d'home com de dona. + +Marº. Realment vosté no está bó. + +Tay. ¡Qué he d'estar, home, qué he d'estar! Figuris... + +Marº. Continuhi, ¿qué li ha passat? + +Tay. Figuris que un home al sortir de casa may sab ahont +anirá á parar. Exemple: figuris que fá d'axó ja molts anys... + +Marº. Si fá molts anys tardaria massa á contarho. +Cóntins lo d'ara. + +Tay. Figuris que jo prench lo tren molt descuydat de lo +que había de succehirme. ¡Figuris!... + +Marº. ¿Varen descarrilar? + +Tay. No, senyor. + +Marº. Vá haberhi un xóch? + +Tay. No, senyora. + +Marº. ¿Qué li vá suecehir? + +Tay. Lo pitjor que podia succehirme, me vá entrar una +bolva de carbó de la camolotora, dich locomotora, á cada ull. ¡Quín +patí! ¡Quín sufri! Alló era morir y pensava quedarme allí y no poder +tornar aquí. ¿Y qui m'aussiliava, qui? + +Marº. Vosté es qui 'ns ho té de dir. + +Ram. Sí. + +Tay. No hi había consol per mí. ¡Y quin sufri! + +Marº. ¡Y quin patí! Ja 'ns en hem fet cárrech, senyor +Tayabas. + +Tay. ¡Si vostés se'n fan, figúrintse si me 'n faria jo! +La gent del vagó se vá compadir de mi. Eram set: un sargento de +carabiners, xato per més senyas; un cansaladé que tot ell era +cansalada, rodó com una bola, grexós y plé de tacas, y una senyora +tan grossa que habia pagat dos assientos, n'ocupaba tres y encara +estaba estreta; un dentista empenyat en que algú de nosaltres había +de tenir mal de caxal y s'oferia á arrancarlo sense patir... ell. +Després... + +Marº. ¿Qué va pasar després?... + +Tay. Que al sentir los meus ays, gemechs, crits y +planys, tots me varen bufar els ulls per treurem las bolvas. + +Marº. ¿Y 'ls hi van treure? + +Tay. No senyora, mes ab las alenadas me vaig enterar de +lo que habían menjat per esmorsar: y com alguns s'havían desdejunat +ab sebas y altres ab all y oli, vaig haver de arrimarme á la portella +per treurer lo que tenia al ventrell, quedantme lo que tenia als +ulls. + +Ram. ¡Senyor Tayabas! + +Tay. Molt senyora meva. + +Ram. Lo que conta fá riure. + +Tay. A mi 'm vá fer plorar. + +Marº. Ho crech. + +Tay. Oh, no 'n tingui cap dupte. Al arribar á casa crido +al metge, me treu las malehidas bolvas, me dona remey que m'alivia, +mes no m'evita la inflamació, que m'obliga á portar ulleras fumadas y +anar á las palpentas. Hi veig poch, tan poch que sé que vosté es don +Mariano y vosté una senyora, mes no veig bé la fisonomia de la cara. +(_Pren l'un per l'altre._) Tinga don Marianet las cartas de la +fábrica. (_Las allarga á Ramoneta._) + +Ram. Soch jo, no ell. + +Tay. Dispensi. Tinga. (_Vá ahont era Mariano que s'haurá +adelantat y 's troba darrera d'ell._) + +### ESCENA XVIII + + DITS, DONYA MARÍA y DON TOMÁS + + +Mar. Estich resolta. No m'esposaré á que 'l teu germá +torni á mofarse de mi dinant ab ell. + +Tom. ¡Marieta! + +Mar. Es inútil. No dino aquí y ara mateix marxo del +poble, + +Marº. (¿Qué té la mamá?) + +Mar. Senyor Tayabas, ha arribat á punt, perque tindré +necessitat de vosté. + +Tay. Sempre á las sevas ordres, encara que ara no 's pot +dir de mi que no hi veig mes alli del meu nas, perque ni sisquera al +nas arriba la meva mirada. Tinch moltas cosas que dirli. ¡Ho he +averiguat tot, tot! (_Baix._) + +Mar. Tomás, surt ab cualsevol pretext ab en Mariano. + +Tom. Mira que tothom s'enterará... (_A donya Maria._) + +Tay. Aquella poca vergonya que vol casar se ab lo seu +fill, es al poble y... (_Ho diu á Mariano creyent parlar ab donya +Maria._) + +Marº. (Lo senyor Tayabas vol guanyarse una bofetada.) + +Tay. Y 'l seu pare es tant desvergonyit com ella, perque +l'ha acompanyada aquí. + +Tom. Don Mariano. ¿Vol que anem á fumar un cigarro fins +l'hora de dinar? + +Marº. (Volen tréurem y jo vull enterarme.) Gracias, +entraré al seu despatx á llegir aquestes cartas, y escoltaré.) +(_Se'n vá._) + +Ram. (Me sembla que sobro.) Vaig á veure si enllesteixen +los criats (y á enterarme de com acaba aixó...) (_Se'n vá._) + +### ESCENA XIX + + DONYA MARÍA, D. TOMÁS, SENYOR TAYABAS, després ANSELM + + +Mar. Parli, estem sols. + +Tay. Que li sembla de la seva vinguda, del seu +atreviment. + +Mar. ¿De qui? + +Tay. Si acabo de dirli. + +Mar. Vosté no m'há dit res. + +Tay. Estaria distreta y no m'há sentit cuan li deya que +á pesar de la inflamació dels ulls no he perdut moment per cumplir +l'encárrech de vosté, y he averiguat que la noya ab qui don Mariano +vol casarse, deu ser una poca vergonya y mes poca vergonya que +ella 'l seu pare. (_Entra don Anselm._) + +Ans. ¿Lo pare de la estimada de 'n Mariano? + +Tay. Jo creya qu' estabam sols. + +Mar. Pot parlar. Es lo germá de don Tomás. Sentint al +senyor Tayabas, se convencerá de si faig bé ó no oposantme á que 'l +meu fill se casi. + +Tay. Molt be donya Maria, perque 'l pare demostra que no +te cap idea de la dignitat. + +Ans. ¿Vol dir senyor Tayabas? + +Tay. Cap, perque aquest home sense principis, s'ha +prestat á acompanyar á la seva filla al poble per engatussar á don +Mariano y cassarlo. + +Ans. (¡Jo li pego!) + +Tom. ¿Pero ahont s'han ficat, que ni l'arcalde ni ningú +me'n sab donar rahó? + +Ans. Potsé á casa teva. + +Tay. Donya Maria, jo 'm pensava que eram sols y ja 'n +surt un altre. ¿Que m' escolta molta gent? + +Mar. Don Tomás y 'l seu germá, que desitjo que 'l +sentin. +¿N'está ben segú de que son aquí? + +Tay. La meva senyora ha preguntat á la carboneria, al +forn, á las vehinas, pretestant que tenia que donar al pare de la +menestralota una noticia molt important, y tots li han dit que había +vingut á aquet poble. + +Mar. (_A don Tomás._) ¿Comprens la negativa de'n +Mariano? + +Tay. Gracias de que 's digni tutejarme donya Maria. Es +una proba d'afecte qu' estimo. ¿Perqué han vingut me pregunta? + +Mar. No li pregunto res. Ja sé prou. + +Tay. Han vingut per ferse visibles, (_Parla sens que +ningú se 'l escolti, fins trobarse ab Anselm._) per impedir que 'l +seu fill se distregui d'aquest amor, indigne d'ell, que amarga la +existencia de vosté, donya Maria. Gent desvergonyida, despreciable. + +Ans. Senyor Tamburinas. + +Tay. Tayabas, si no li sab greu. + +Ans. Si no 's dexa de calificatius, d'una bofetada li +giro la cara. + +Tay. ¿A mi? + +Ans. Calli ó reb. (_Lo dexa._) + +### ESCENA XX + + DITS, MARIANO, després RAMONETA + + +Tay. Sápiga que jo... (_Se dirigeix á Mariano._) + +Marº. Es un xerraire de primera. + +Tay. (La veu de don Mariano.) ¿Que m'ha sentit? + +Marº. Sí. + +Tay. ¡Malehidas bolvas de la locomotara! ¡Bona l'he +feta! + +Marº. (_A don Tomás._) Després del que ha passat y +siguent aquesta gent al poble, doble motiu per anármen + +Ram. (Me sembla qu' es ocasió de sortir, perque som al +final. Deu nos valga á tots.) + +Mar. Mariano. He pres la determinació de sortir del +poble. Sabs que son aquí aquella á qui may pendré per nora y 'l seu +pare. + +Marº. Es cert. Son al poble. + +Tom. No es possible. Ningú 'ls ha vist arribar. + +Ans. Hi son Tomás; no 'n dubtis. Donya Maria; no digui +tant alt que may la pendrá per nora. + +Mar. May, y la proba es que 'm sacrifico perque 'l meu +fill no siga desgraciat casantse ab qui no 'l pot fer ditxos. + +Marº. Mamá, suposo que 'l seu sacrifici consisteix en +renunciar á casarse ab don Tomás. + +Mar. Sí, fill ingrat. (_Plorant._) Jo habia tingut la +ilusió de que tu 't casarias ab la Ramoneta; ilusió +desvanescuda. ¡Que +'n soch de desgraciada! + +Marº. ¡Mamá! Estich resolt á sacrificarme casantme ab la +Ramoneta, si ho vol lo seu pare, pero també ha de consentir que 'm +casi ab aquella de Barcelona, de qui vosté ha dit que may seria la +seva nora. + +Mar. ¡Desgraciat! ¿vols casarte ab dugas donas per anar +á presiri? + +Ram. No, donya Maria, sols se casará ab una, perque jo +soch aquella. + +Mar. ¿Quí? + +Ram. La de Barcelona, á qui vosté, sense conexerla, no +volia per nora. + +Mar. ¿Tú? + +Ram. Jo, donya Maria. + +Mar. ¡Ens l'han ben jugada! (_A don Tomás._) + +Tay. De modo que... + +Ans. Calli, senyor Tayabas, no torni á esgarrarla. + +Tom. ¿Y bé Anselm? + +Ans. Donya Maria ha de dir. Ja coneix las mevas ideas. + +Mar. Als meus brassos. + +Ram. Als de la mamá y als de la tia. + +### ESCENA XXI + + DITS y NANDO + + +Nan. La sopa es á taula. + +Tom. Vagin devant los nuvis joves. Mariano: el bras á +Ramoneta. Ara 'ls nuvis vells. + +Mar. ¡Tant com vells!... + +Tom. Joves relatius. (_Dona 'l bras á donya Maria._) + +Ans. Senyor Tayabas, en proba de reconciliació, fem +brasset. + +Tay. Si hagués sabut que era vosté, no li hauria dit +poca vergonya. (_Lo senyor Tayabas fa l'acció de fer brasset sense +trobar lo bras de Anselm._) + +Ans. Senyor Tayabas: si no s'atura va á parar á las +butacas. + +Tay. ¿Estich de cara al públich? Donchs tinch l'honor de +convidarlos á diná y de dilshi que la comedia s'ha acabat. (_Teló._) + +FI DE LA COMEDIA + +*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 77352 *** |