summaryrefslogtreecommitdiff
diff options
context:
space:
mode:
-rw-r--r--.gitattributes3
-rw-r--r--77352-0.txt4559
-rw-r--r--77352-h/77352-h.htm2053
-rw-r--r--77352-h/images/cover.jpgbin0 -> 292888 bytes
-rw-r--r--LICENSE.txt11
-rw-r--r--README.md2
6 files changed, 6628 insertions, 0 deletions
diff --git a/.gitattributes b/.gitattributes
new file mode 100644
index 0000000..6833f05
--- /dev/null
+++ b/.gitattributes
@@ -0,0 +1,3 @@
+* text=auto
+*.txt text
+*.md text
diff --git a/77352-0.txt b/77352-0.txt
new file mode 100644
index 0000000..bd77a50
--- /dev/null
+++ b/77352-0.txt
@@ -0,0 +1,4559 @@
+*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 77352 ***
+La neboda
+
+Comedia en tres actes en prosa
+
+Teodor Baró i Sureda
+
+900
+
+REPARTIMENT
+
+ Personatjes Actors
+ ------------- --------------------
+ Da. MARÍA Sra. A. Sala.
+ RAMONETA A. Clemente.
+ TUYAS M. Morera.
+ ANTONIA A. Monner.
+ D. TOMÁS Sr. M. Santolaria.
+ NANDO H. Goula.
+ MIQUEL M. Manso.
+ D.ANSELM A. Soler.
+ SR. TAYABAS J. Capdevila.
+ JANET F. Fuentes.
+ MARIANO F. Guitart.
+
+Director: D. H. Goula.
+
+
+
+
+## ACTE PRIMER
+
+DECORACIÓ: Sala baixa de casa pairal y noble d'un poble de Catalunya.
+Porta gran, ab un escut de pedra. A cada costat una finestra ab rexa
+de ferro, que permeti veurer lo camp y als personatjes cuan entran.
+Los mobles son de pagés. Una taula, cadiras, etcétera. Acsesoris que
+dongan carácter á la decoració.
+
+### ESCENA PRIMERA
+
+ MIQUEL y ANTONIA
+
+
+Miq. (_Sentat á una taula escribint._) Anem per ordre, ó
+sinó no 'n surtirém may. ¿Cuant n'hi hem de contar del parell de
+pollastres?
+
+Ant. Eran ben macos.
+
+Miq. Jo pensava menjármels per la festa. ¡Quinas crestas
+tenian!
+
+Ant. Me sembla que á cuatre pessetas, ¿no son cars?
+
+Miq. Per tú, que cobras, no, mes per ella que paga, sí.
+
+Ant. No dirá res.
+
+Miq. ¿Vols que no sápiga á quin preu ván los
+pollastres?
+
+Ant. ¡Qué ha de saber una senyora marquesa!
+
+Miq. ¡Qué marquesa, ni marquesa! ¡Lo seu marit se deya
+Marqués!
+
+Ant. Y per lo tant ella es marquesa.
+
+Miq. No, es Marqués.
+
+Ant. ¿Com pot ser marqués si es dona?
+
+Miq. A n' ella li diuhen la marquesa, pero sols ho es de
+nom, y 'l serho de nom no dona dret á portar corona ni á menjar ab
+guants.
+
+Ant. ¿Qué menjan ab guants las marquesas?
+
+Miq. Y es clá que hi menjan.
+
+Ant. No deuhen poguer sucar pá, perque se 'ls
+enbrutarian.
+
+Miq. Cuan la salsa 'ls hi agrada, la cambrera escura 'l
+plat de las marquesas y 'ls hi posa 'l pá á la boca ab una forquilla
+de plata.
+
+Ant. ¿Qui t'ho ha dit?
+
+Miq. ¿No sabs que he sigut _melitar_ y he corregut molt
+mon? Pero dexemnos de marquesas y pá sucat y torném als pollastres.
+No valen més que tres pessetas, y son ben pagats.
+
+Ant. Si 'n pots treure cuatre...
+
+Miq. Abusant, y á mi no m' agrada abusar may, molt menos
+estant aquesta senyora á casa.
+
+Ant. Si 'ls hi contem massa baratos, s'ofendrá, perque á
+vanitosa, ningú la guanya.
+
+Miq. Ningú s'ofén de que li cobrin poch. Ni 'ls
+marquesos. Hi há tres perdius.
+
+Ant. Del parell ne vaig donar nou rals y de l'altra una
+pesseta y trenta céntims.
+
+Miq. Total: tres pessetas cincuanta cinch céntims.
+
+Ant. Posa cuatre pessetas.
+
+Miq. Tres cincuanta cinch: colomins n'hi ha dos parells
+á nou rals lo parell.
+
+Ant. Pósals á mitj duro.
+
+Miq. A nou rals. ¿Hi há res mes?
+
+Ant. ¡Quin home! No farás may casa.
+
+Miq. D'aquet modo no vuy ferne. ¿Hi há res més?
+
+Ant. No me'n recordo.
+
+Miq. Si no te'n recordas, ja podem dir que no hi há res
+més, perque may t'has descuidat de cobrar ni per valor d'un xavo.
+
+Ant. No ho fassis axís ab un home tant mal gastadó com
+tú.
+
+Miq. ¡Qué! ¡Mal gastador! ¿Y ab qué 'ls malgasto jo 'ls
+diners?
+
+Ant. Fumante cada festa un puro de cinch céntims.
+
+Miq. ¿Per ventura no'm puch donar lo gust de lluhir un
+habano de caballeria? ¿No guanyo?
+
+Ant. Los diners que s'estalvian son 'ls que 's troban.
+
+Miq. Si vull regalarme fumant un puro y puch ferho, ¿per
+qué no ho hé de fer? (_Se treu un cigarro de cinch céntims._)
+
+Ant. ¿Qué fas?
+
+Miq. Vaig á pegar foch á aquesta teya.
+
+Ant. Avuy no es diumenge.
+
+Miq. Es cert, mes com ja he encés lo misto, si no 'l
+fumo no aprofito 'l misto, y tot s' ha de aprofitar.
+
+Ant. Ja está apagat. (_L'apaga bufant y li pren lo
+cigarro._)
+
+Miq. ¿Qué 'n vols fer del cigarro?
+
+Ant. Te 'l guardaré pe 'l diumenge.
+
+Miq. ¿Que 'n treuria res d'enfadarme?
+
+Ant. No.
+
+Miq. Donchs no 'ns enfadem. (_S'assenta y suma._) Total:
+son tretze pessetas ab cinch céntims lo qu' hem bastret per aquesTa
+senyora.
+
+Ant. ¡Cóm gasta!
+
+Miq. Y tú 't quexas perque gasto cinch cémtims las
+festas.
+
+Ant. ¡Quína diferencia hi há!
+
+Miq. De tretze pessetas cinch céntims, á cinch céntims
+sense las tretze pessetas. Hé anat al covadó y las gallinas no han
+post cap ou; ahir tampoch y l'altra tampoch. ¿Cóm t'ho arreglas
+perque aquesta senyora begui un ou del dia?
+
+Ant. Me vaig prevenir la setmana passada al anar á
+mercat y 'n vaig portar duas dotzenas.
+
+Miq. ¿Y son aquestos los ous del dia que 's pren?
+
+Ant. Ja ho son del dia... que 'ls varen pondre las
+gallinas. Ara aniré al covadó y n'hi posaré tres ó cuatre, perque
+cuan la senyora Marquesa baxi al galliner los puga treurer ella
+matexa.
+
+Miq. ¡Y ab la bona fé que se 'ls beu! (_Se'n va
+Antonia._)
+
+### ESCENA II
+
+ MIQUEL y TUYAS
+
+
+Miq. Calla; la dona s'ha descuidat lo cigarro. Are me'l
+fumaré y 'l diumenge li buscaré rahons perque l' ha perdut.
+
+Tuy. ¡Miquel!
+
+Miq. ¡Eh! (_Anava á encendrer lo cigarro y creyent que
+es Antonia qui 'l crida, apaga 'l misto, y 's fica 'l cigarro á la
+butxaca._) Me pensava que venia la dona.
+
+Tuy. Soch jo, que torno de plassa cansada, cremada y
+aburrida, perque á aquet poble no s'hi troba res.
+
+Miq. Qué dius ara. Aquí hi há de tot.
+
+Tuy. ¿Ahont hi ha badella?
+
+Miq. ¿Qué badella? ¡Badellas! A casa, sense anar més
+lluny, n'hi há una.
+
+Tuy. Pero no 'n venen.
+
+Miq. Si que la vench, comprámela.
+
+Tuy. ¿Voléu que fassi estofat d'una badella entera?
+Tampoch hi há carn de tocino, y á la senyora li agradan molt las
+monjetas ab llomillo.
+
+Miq. Féslashi ab sal-piquet.
+
+Tuy. Parleuli de menjars ordinaris y vos despatxa,
+perque creurá que voleu recordarli cuan cusía camisas.
+
+Miq. ¿Ella ha cusit camisas?
+
+Tuy. Y 'ls hi pagavan á dotze rals la dotzena, y encara
+tenia que posarhí 'ls botons y 'l fil. Axó si; á la primera
+posada 'ls botons saltavan, perque per no gastar fil sols hi donava
+una puntada.
+¡Quína mestressa!
+
+Miq. ¡Veig que li portas un afecte rabiós!
+
+Tuy. No sab apreciar lo mérit de una cuinera com jo. No
+vol res ab bejamel, perque diu que es menjá blanch sense sucre; la
+salsa mayonesa diu que es all y oli sense all. Un dia li vaig posar
+un pollastre saltat, y 's pensava que tenia que saltar al plat. Un
+altre dia li dono bifftech al Madera...
+
+Miq. ¿Al Madera? ¿Bifftech, á la fusta?
+
+Tuy. Madera es un vi.
+
+Miq. Ja hi encatxa bé un trago després d'un tall de
+carn.
+
+Tuy. No 's beu,
+
+Miq. ¿Se menja 'l vi?
+
+Tuy. Se'n fá la salsa.
+
+Miq. Aquí sols el tirém al estofat.
+
+Tuy. Al bifftech hi habia champignons, y ella 'ls vá
+pendrer per bolets. Un dia li vaig donar _bisque
+d'ecrevises_... ¿Sabéu que es?
+
+Miq. Aquí no dihém visca de escrivissas, sinó visca
+molts anys.
+
+Tuy. Sempre estéu de broma. Un cop se'm vá enfadar
+perque li vaig dir si volia que li posés un timbal de macarrons, y 'm
+vá respondrer que no volia menjars de cuartel. Las perdius las vol
+frescas.
+
+Miq. Jo també.
+
+Tuy. Axó es no saber menjar; se penjan al sostre per la
+cúa, y quan cauhen, estan á punt...
+
+Miq. D'empodegá á tot lo vehinat.
+
+Tuy. ¿Qué sabeu vos, qué sabeu? A Fransa matan á l'istiu
+la virám que s'han de menjar á l' hivern, y encara no la troban prou
+tendre.
+
+Miq. Siguent tant putinés, ara m'asplico que hi hagi
+tantas malaltias á las ciutats. ¿Qué valen los vostres plats
+comparats ab los nostres? Apa, comparém.
+
+Tuy. Sopa de finas herbas,
+
+Miq. Escudella de sagí.
+
+Tuy. Llenguado al gratin.
+
+Miq. Bacallá á la llauna.
+
+Tuy. Salmón, salsa tártara.
+
+Miq. Bacallá ab romesco.
+
+Tuy. Salmí de perdigots.
+
+Miq. Perdius á la vinagreta. ¿Y qué me'n dius del arrós
+ab bacallá? ¿Y qué me'n dius del bacallá esquinsat? ¿Y qué me 'n dius
+del bacallá ab una negada d'all y oli? ¿Y qué me'n dius del bacallá
+ab zanfaina? ¿Y qué me'n dius del plat catalá que val per totas las
+vostras potingas.
+
+Tuy. ¿Quin?
+
+Miq. ¡Fabas ab medallas!
+
+### ESCENA III
+
+ DITS, NANDO y ANTONIA
+
+
+Nan. Salut y á la órden.
+
+Ant. Ola, general del ranxo.
+
+Nan. Pe 'l ranxo vaig. Tú ja has tornat de plassa.
+
+Tuy. No 'n diguis plassa, que ni á plasseta
+arriba. ¡Quín poble més fastigós!
+
+Nan. Donya cuinera; més respecte á aquet poble ahont jo
+hi visch y m'hi trobo bé.
+
+Miq. Ja ho crech: á casa qui goberna no es lo teu amo,
+sinó tú.
+
+Nan. Goberno perque sempre faig lo que ell vol y li
+endevino lo que desitja.
+
+Ant. ¡Pobre don Tomás! L'atipas de ranxo com si encara
+estiguésho al servey y corrent per aquestos mons de Deu.
+
+Nan. ¡Qué ranxo! Ahir li vaig donar sopa de seba y
+cargols á la repetellada. ¿Es ranxo axó?
+
+Miq. ¡Sembla que t'has proposat matar al senyor metje!
+
+Nan. Avuy hé pensat donarli una guatlla dintre d'un
+pebrot. Ja veyéu si 'l tracto bé. Sempre 'm diu: Nando, si 't
+morissis no sé com m'ho faria; y jo li repetesch: --Perdi cuidado,
+que ja procuraré morirme després de vosté perque no passi apuros.
+
+Tuy. ¡Ja ha sortit l'andalús!
+
+Nan. Soch d'Altafulla, com tú matexa.
+
+Ant. ¿Pero has estat á Andalucía?
+
+Nan. ¡Quína terra aquella! Alli las criaturas cuan maman
+ja cantan peteneras. ¡Ay! ay! ;ay! (_Cantant._) Compras rehims, 'ls
+penjas, y l' endemá ja 'ls trobas convertits en pansas; entras á una
+taberna y demanas cinch céntims de vi. ¡Qué vi negra! Un vás ben gran
+de vi de Málaga ó de Jerez, perque á Andalucía no n'hi há d'altre: á
+Sevilla hi há la Torre del oro, que es tota ella d'or pur.
+
+Miq. ¿Y no se l'emportan?
+
+Nan. No, perque la tenen dintre d'un globo de cristall,
+y damunt del globo hi há una gábia ab un lloro, que axi que algú s'hi
+acosta massa, crida: ¡Lladres! ¡Lladres!
+
+Tuy. ¡Nando! Mira que 'l teu amo s'enfitará si li donas
+totas las guatUas que hás dexat anar.
+
+Miq. ¿Y tú ho has vist tot lo que dius?
+
+Nan. Com haberho vist, no ho hé vist, perque á Málaga no
+hi hé estat may; pero de que m'ho han contat, podeu estarne certs.
+
+Tuy. Escolta, Nando! (Miquel y Antonia estaran arreglant
+cosas, del tot apartats de la conversació.)
+
+Nan. Escolto, prenda.
+
+Tuy. Dexéms de prendas. Jo crech que tú m'estimas.
+
+Nan. Pots creurho. Ja sabs que no hé anat may á
+Barcelona sense véuret, y al saber que venias al poble ne vaig tenir
+una gran alegria, perque tú ets, prenda...
+
+Tuy. Jo soch la Tuyas de Altafulla, com tu mateix, y no
+m'agradaria casarme ab un... ¿Vols que t'ho digui clar?
+
+Nan. Dígas.
+
+Tuy. Embustero.
+
+Nan. Embustero, no; devegadas potser exagero una
+mica...
+
+Tuy. Un bon tros. ¿Ja has parlat al teu amo?
+
+Nan. Encara no, pero un d'aquets dias li dich que jo, en
+Nando de Altafulla, penso casarme ab la Tuyas de Altafulla. Ell me
+dirá: --¡Nando!-- Jo respondré:-- ¡Senyó!-- Y ell dirá:-- Está bé!-- Y cap á
+la iglesia á que 'l senyó rectó 'ns casi. Confio que un cop casats
+continuarem al seu servey, perque es lo que 'ls hi passa als
+solterons: no 's casan per no tenir amohinos y acaban per posarse
+á casa als criats y á las sevas donas. y devegadas fins á la seva
+família.
+
+Tuy. ¿Y si don Tomás te digués que te 'n anessis?
+
+Nan. Tú m'has dit que tens á la caxa d'ahorros...
+
+Tuy. Setanta cinch duros y tres pessetas.
+
+Nan. Jo 'n tinch vuytanta, que 'm guarda l'amo. Si fos
+cás posaríam un hostal y á la porta una taula ab aygua y anís. Ja 'ns
+l'acamparem, perque jo per res m'apuro y sempre vaig endevant. Una
+vegada á Sevilla...
+
+Tuy. ¿No 't recordas que m'has dit que no hi habias
+estat may á Sevilla?
+
+Nan. Si no era á Sevilla era pe'ls envoltants.
+
+Tuy. No oblidis que ets d'Altafulla.
+
+Nan. ¿No es vritat Miquel, qu' es axerida la meva nuvia?
+Me'n vaig á plassa á veure si aquesta ha dexat res. ¡Au! Digueu á
+donya Maria que l'amo há sortit de bon mati perque en Met de la
+Masia-alta está de cuidado, y que axís que torní vindrá á véurerla.
+
+Miq. Está be. Adéu, general del ranxo.
+
+Tuy. Eh tú.
+
+Nan. Digui y mani la senyora.
+
+Tuy. No vull que 't diguin general del ranxo.
+
+Nan. Tampoch ho vull jo, pero m'ho diuhen sense
+volguerho.
+
+Ant. Y ¿per qué no vuls que li digan?
+
+Tuy. Perqué un cop casada ab ell, jo seria la generala.
+
+Nan. ¿Y no ets ja la generala de las marmitas,
+cacerolas, fogons... y sobre tot del meu cor? Al mon no hi há una
+altra Tuyas, mes tampoch hi ha un altre Nando, y al estímarme
+demostras el bon gust. A la órden. Paso redoblado; ¡marchen!(_Se'n va
+Nando imitant el toch de la cometa._)
+
+### ESCENA IV
+
+ MIQUEL, TUYAS y ANTONIA
+
+
+Ant. Es un gran home en Nando: al poble, tothom se 'l
+estima.
+
+Tuy. Ja es tart y vaig á la meva feyna.
+
+Ant. ¿Está contenta la teva mestressa?
+
+Tuy. Molt, y may endevinariaho per qué. Perqué damunt de
+la portalada de la casa hi há un escut.
+
+Miq. També hi es aquí. Miral.
+
+Tuy. A n' ella tot lo que fá noblesa li agrada.
+
+Ant. Has de saber que aquesta casa es de nobles.
+
+Tuy. ¿Sou nobles vosaltres?
+
+Miq. Nosaltres no, pero l'amo sí
+
+Tuy. ¿Qui es l'amo?
+
+Ant. Lo senyor metge.
+
+Tuy. ¿L'amo de 'n Nando?
+
+Miq. Lo mateix.
+
+Tuy. ¿Cóm no viu aquí, sent la casa pairal?
+
+Ant. S'hi perderia. No veus que es tot sol. Ademés, té
+una bona casa á la plassa. Los seus avis ja varen dexar aquesta per
+magatzem de grans, y 'ls meus la varen llogar. Com á nosaltres nos
+sobra puesto, cuan la teva mestressa 'ns vá fer proposar que li
+cedíssim tot lo pis, li várem dir que sí.
+
+Miq. ¿Cóm es que ha vingut á passar aquí l' estiu?
+
+Tuy. Ab reserva.
+
+Ant. ¡Vols callar!
+
+Tuy. No ho sé.
+
+Ant. ¿Y axó m' ho dius ab reserva?
+
+Tuy. Es un misteri aquesta vinguda, y sols hé pogut
+averiguar que la senyora, que es molt vanitosa, pero molt, y no 's
+recorda que há cusis camisas de munició...
+
+### ESCENA V
+
+ DITS y SENYOR TAYABAS y JANET, ab maleta y altre
+ bulto.
+
+
+Tay. (_Haurá sentit lo dit per Tuyas._) ¡Bé, molt bé!
+
+Jan. ¿Hont dexo axó? (_Seguint al Senyor Tayabas,
+desitjós de donarli l'equipatje._)
+
+Tuy. ¿Cuan ha arribat?
+
+Tay. A punt per sentir com parlas mal de la senyora ab
+qui menjas el pá.
+
+Tuy. No 'l menjo ab ella, perque donya Maria dina al
+menjador y jo á la cuina.
+
+Jan. ¿Hont dexo axó?
+
+Tay. Lo menjas d'ella que 't manté y 't dona soldada.
+
+Tuy. No me la dona, la guanyo.
+
+Jan. ¿Hont dexo axó?
+
+Tay. Llevantli la pell y parlant de cosas de família,
+que deurias callar.
+
+Jan. ¿Vol fé 'l favor de dirme ahont dexo axó?
+
+Tay. ¡Espérat si pots! (_Cremat._) Per aquesta, passi;
+pero si un' altre vedaga; --dich vegada,-- te sento parlar del que no
+deus, del que no t' interessa, del que no t'importa, aviso á donya
+Maria, que 't plantará al raqué, --dich al carrer.
+
+Jan. ¿Hont dexo axó?
+
+Tuy. ¿Qué 's creu que ploraria?
+
+Tay. Axó tú ho sabrás.
+
+Tuy. ¿Qué 's creu que no trobaria ahont servir?
+
+Tay. Axó es assumpto teu.
+
+Tuy. Cuineras com jo, n'hi há pocas
+
+Tay. Per fortuna, perque si totas se 't serablavan
+estariam divertits.
+
+Jan. ¿Hont dexo axó?
+
+Tay. Deixaho ahont vulgas: á dalt, á baix, á la dreta, á
+la esquerra.
+
+Tuy. No s'enfadi, senyor Tayabas, perque fa mala cara
+cuan s'endafa --dich, enfada.
+
+Tay. No 't burlis de mi, que prou desgracia es la que
+tinch de capgirar las paraulas. Devegadas fins m'hi faria ab mi
+mateix á tofetadas --dich botefadas. --¡Bofetadas!
+
+Jan. ¿Hont dexo axó?
+
+Tay. Donamho y calla.
+
+Tuy. ¿Vol que digui á donya Maria que há arribat?
+
+Tay. Sí.
+
+Jan. ¿Qui 'm paga.
+
+Tuy. Cregui que ha entés mal lo que deya, perque jo soch
+incapás de parlar mal d'ella, que al fondo es una bona senyora.
+
+Jan. ¿Qui 'm paga?
+
+Tay. Molt bona, y per lo mateix se l'ha de respectar.
+
+Tuy. Ja la respecto.
+
+Tay. Está bé.
+
+Jan. ¿Vol fé 'l favor de pagarme?
+
+Tay. ¿Vols fé 'l favor de dexarme en pau?
+
+Jan. Paguim, que tinch feyna.
+
+Tay. Vesten, que jo també 'n tinch. (_L'hi dona diners y
+se'n va Janet._)
+
+Tuy. Antonia, ¿voléu ajudarme á portar axó á dalt?
+
+Ant. Ab molt gust. (_Pren la maleta y se'n va ab la
+Tuyas._)
+
+### ESCENA VI
+
+ MIQUEL, SENYOR TAYABAS, després JANET, després
+ ANTONIA.
+
+
+Miq. Escolti, senyó; ¿qué es de la familia vosté? ¡Com
+no l'he vist fins ara!
+
+Tay. ¿De la familia de donya Maria? Res; péro no siguent
+res, soch molt; y sense ser de la familia, es com si ho fós. Jo soch
+lo senyor Tayabas; y com me veyéu soch home molt conchempano, dich
+campetxano, pero que no puch sufrir...
+
+Jan. Senyor Tayabas. (_Sortint._)
+
+Tay. ¿Qué vols?
+
+Jan. Volia dirli que cuan pensi marxar m'avisi per durli
+l'equipatje. (_S' en va Janet._)
+
+Tay. Vesten d'un cop. Aquet sembla un mosquit: te'l
+treus de la dreta y 't surt á la esquerra, te l'esquivas del cap y 't
+pica á las mans. Com deya; Ja no puch sufrir que 'ls servidors contin
+res de lo saca, --dich de la casa, hont estan.
+
+Ant. Ben dit, senyor...
+
+Tay. Tayabas.
+
+Ant. La cuinera te la llengua molla.
+
+Tay. Sí senyora, y la llengua s'ha de semblar á l'arrós
+que no es bó moll, sinó axut. Que prengui exemple de mi. Si jo os
+digués que donya Maria, viuda Marqués, la senyora que vos ha llogat
+la casa per pasarhi l'istiu ab lo seu fill don Mariano, era cuan jove
+la Marieta, una pobrissona, filla d'un botigueret que tenia á la
+tenda mes miséria que género ¿no es cert que faria mal de dirho?
+
+Miq. i Ant. ¡Sí, senyor!
+
+Tay. Donchs per xó ho callo. Item mes; si jo os contés
+que la Marieta 's casá ab en Marqués, un fadrinet, que á forsa de
+treball, honradés, estalvi é inteligencia, y ajudat per las bonas
+condicions de la mullé, vá arribar á ser un dels primers
+frabicants --dich fabricants-- de Barcelona; si afegis que la Marieta
+se va convertir en donya Maria, ¿no es cert que os contaria cosas de
+las que ningú en té res que fer?
+
+Miq. i Ant. ¡Sí, senyor!
+
+Tay. Donchs per xó no las conto. Item més. Si jo os
+digués que donya Maria está molt disgustada ab lo seu fill, ¿no es
+cert que os enteraria de lo que dech callar?
+
+Miq. i Ant. ¡Sí, senyor!
+
+Tay. Donchs per xó m'ho reservo! Item més; si jo os
+contés que las contrarietats han posat malalta á donya Maria y que ha
+vingut á aquet poble per treure al seu fill de Barcelona y recobrar
+lo perdut repós, ¿no es cert que faria mal, molt mal, enterantvos del
+que no os interessa, ni en teniu res que fer?
+
+Miq. i Ant. ¡Sí, senyor!
+
+Tay. Donchs per xó m'ho callo: y ara compendréu perque
+m'indigna que la cuinera vos hagi esplicat aquestas cosas.
+
+Miq. Ah, no, senyor Tabayas...
+
+Tay. Tayabas, per servirvos...
+
+Miq. No senyor per servirvos, --Tayabas, perdoni-- la
+cuinera no 'ns habia dit res d'axó.
+
+Tay. ¿No?
+
+Ant. No, senyor Bayasta.
+
+Tay. Tayabas. Donchs si ella no vós ho ha contat, ¿per
+qui ho habéu sabut?
+
+Miq. Per vosté que 'ns ho ha dit.
+
+Tay. ¿Jo? ¿Cuán ho he dit?
+
+Ant. Ara mateix.
+
+Tay. ¡Jo 'm pensava que ho sabiho!
+
+Miq. ¡Res!
+
+Ant. ¡Res!
+
+Tay. Donchs oblideu tot quan vos he dit, perque no es
+cosa de perdre cap á las mevas vellesas la fama de discret que tinch
+ben guanyada.
+
+Ant. Per mi, oblidat senyor Tembayas.
+
+Miq. Per mi també, senyor Tenvingas.
+
+Tay. Jo no ving ni vaig. Senyor Tayabas.
+
+### ESCENA VII
+
+ DITS y JANET
+
+
+Jan. Ja torno á ser aquí.
+
+Tay. Tú no ets un jove, ets un mosquit.
+
+Jan. Per vosté vinch.
+
+Tay. Te'n pots entomar.
+
+Jan. ¿Si? Me'n vaig.
+
+Tay. Bon vent.
+
+Jan. (_A la porta ensenyantli un paquet._) Miris lo que
+s'ha dexat a la tartana.
+
+Tay. ¡Eh! ¡Janet! ¡Janet!.
+
+Jan. Tingui.
+
+Tay. Prench.
+
+Jan. ¿No hi ha res pe 'l treball?
+
+Tay. Té. (_Li dona céntims._)
+
+Jan. ¡Moltas mercés! (_Se'n va y torna._)
+
+Tay. ¡Descuidarme 'l paquet de cartas, jo, que may me
+descuido res.
+
+Jan. ¿Cuan pensi marxar?...
+
+Tay. Recordis de mi per durli l'equipatje.
+
+Jan. Endevinat.
+
+Tay. Ja me'n recordaré. Vesten.
+
+Jan. ¿Se'n recordará?
+
+Tay. Sí, si te'n vás. (_Se'n va Janet._)
+
+### ESCENA VIII
+
+ MIQUEL, SR. TAYABAS, ANTONIA y TUYAS.
+
+
+Tuy. Senyor Tayabas: donya Maria diu que ve tot seguit.
+Ara ha anat al galliner.
+
+Ant. Perqué no l'enganyin va ella matexa al covadó á
+buscar los ous del dia.
+
+Tay. ¡Y dirán que es vanitosa! ¿Y don Mariano?
+
+Tuy. Tancat al seu cuarto.
+
+Tay. Escolta. ¿No 's distreu?
+
+Tuy. ¿De qué s'ha de distreure?
+
+Tay. Voldrias saberho, y no ho sabrás, perque no ho
+diré.
+
+Tuy. Senyor Tayabas, no tinch cap ganas de saberho.
+
+Tay. Digas, ¿com está don Mariano?
+
+Tuy. No sé si está sentat ó dret.
+
+Tay. Te cara de...?
+
+Tuy. Pomas agres.
+
+Tay. ¿Mal humor...?
+
+Tuy. Més negre que nit sense lluna.
+
+Tay. Axó vá mal.
+
+Miq. ¿Qué es lo que vá mal?
+
+Tay. Axó.
+
+Miq. ¿Y qu' es axó?
+
+Tay. ¡Alló!
+
+Tuy. Donya Maria. Me'n vaig.
+
+Tay. ¡Donya Maria! ¡Callém!
+
+### ESCENA IX
+
+ MIQUEL, SENYOR TAYABAS, ANTONIA y DONYA MARÍA
+
+
+Mar. Quinas gallinas tant ponedoras teniu. ¿Cuants
+diriaho que n'hi habia? ¡Ben vingut, senyor Tayabas!
+
+Tay. ¡Gracias, donya Maria!
+
+Ant. ¿Pot ser tres?
+
+Mar. ¡Mitja dotzena!
+
+Tay. Si que son ponedoras.
+
+Mar. ¿Me las voléu vendre aquestas gallinas? Me las
+emportaré á Barcelona.
+
+Tay. Ja veurá quin galliner li arreglaré.
+
+Miq. (Fora un cas de conciencia.) Donya Maria, potser se
+despondrian al ser á Barcelona. (_Se'n va Antonia._)
+
+Mar. Escolteu, Miquel, ¿sou cassadó?
+
+Miq. Més ó menos, als pobles tots ho som.
+
+Mar. Lo meu noy es aficionat á la cassa y voldria que
+sortis per distréure. Portéuselen.
+
+Miq. Axó ray, si ell vol venir, encara que tinga que
+carregármel á coll.
+
+Mar. Sí que anirá ab vos. Portéulo ahont hi hagi molts
+cunills.
+
+Miq. Axó ja es més difícil, perque devegadas no se'n veu
+un en tot lo dia.
+
+Mar. Es necessari que 'n trobi y que tiri.
+
+Miq. ¿Cóm ho vol fer senyora, si als en voltants los
+cunills bosquetans escasejan.?
+
+Tay. Axó s pot arreglar.
+
+Miq. ¿Cóm?
+
+Tay. Disfrasant als conills casulans de cunills de
+bosch. La cosa es molt sencilla. ¿Hi há cunills casulans al poble?
+
+Miq. Tants com ne vulga, senyor Tallarrabias.
+
+Tay. Tayabas per servirvos; comprant uns cuants
+cunills...
+
+Miq. Jo 'ls hi vendré.
+
+Tay. Se busca un del poble ben llest.
+
+Miq. En Janet servirá, senyor Tabayas.
+
+Tay. Tayabas. Li dihéu ahont anéu á cassar; en Janet,
+qué estará amagat, al veurhos aprop, fica la má al sach, treu un
+cunill; los gossos lladran, don Mariano apunta y pim, pam, foch...
+
+Miq. Y cunill mort.
+
+Tay. No, conill viu, perque de segú que no 'l toca.
+
+Miq. Y si 'n mata un se descubrirá la embustería, perque
+al menjarlo conexerá que es cunill casolá, puig en lloch de sabé á
+romaní y farigola, tindrá gust d'ensiam y fullas de col.
+
+Mar. Axó ho arreglará la cuynera. Tuyas.
+
+### ESCENA X
+
+ DITS y TUYAS
+
+
+Tuy. Mana senyora. Aquí l'hi porto l'ou del dia desfet
+ab Jerez. (_Li dona 'l vas que comensa á beurer donya Maria, --a
+Miquel baix._) Escoltéu; ¿que son estantissas las gallinas que ponen
+aquestos ous?
+
+Miq. ¿Per qué ho preguntas?
+
+Tuy. Perqué 'l primer que he trencat pudía.
+
+Miq. No 'ns comprometis.
+
+Mar. Aquestos sí que son ous frescos. Escolta cuinera;
+¿t'empenyas en fer un cunill de bosch d'un cunill casolá?
+
+Tuy. Ja ho crech, senyora, y fins d'un gat ne faré una
+llebra y se l menjará sense que ho conegui.
+
+Mar. Vés putinera. Súrtam del devant (_Se'n va Tuyas._)
+
+Miq. Jo aniré á veure si trobo á en Janet per arreglar
+axó de la cassera. (_Se'n va ab Antonia._)
+
+### ESCENA XI
+
+ SENYOR TAYABAS y DONYA MARÍA
+
+
+Tay. ¿Cóm li proba la estada al poble?
+
+Mar. ¿Cóm vol que estiga bé? Tinch molta debilitat.
+
+Tay. S'ha d'alimentar.
+
+Mar. Tinch molta desgana.
+
+Tay. Ha de menjar.
+
+Mar. Senyor Tayabas, digui: ¿ha complert lo meu
+encárrech?
+
+Tay. Al peu de la lletra. Qui podia donarme noticias
+dels amors del seu fill, es en Lluis, que com vosté sab es lo millor
+amich de don Mariano, perque per aquet no té secrets, y li confia
+tot: donchs bé, sápiga y reprenguis -- dich, sorprenguis: -- en Lluis
+no sab res.
+
+Mar. ¿Y m'ha de sorpéndrer de que no' en sápiga res?
+
+Tay. Lo cual proba que don Mariano está enamorat de
+debó, cuan al seu més íntim amich no li confia 'l seu amor.
+
+Mar. Axó ja ho sabia.
+
+Tay. M'ha costat molt trobar noticias, y de las trobadas
+resulta: ler, que la noya no té un cuarto. Item...
+
+Mar. Senyor Tayabas; fassi 'l favor de dexar els items.
+
+Tay. 2on, que qui 's casi ab ella haurá de carregar ab
+lo seu pare, perque la botiga no dona per sostenirlo; item, dich,
+3er, que don Mariano está fermament resolt á casarse; 4art...
+
+Mar. Prou. No 's casará mentres jo visca.
+
+Tay. ¡Ah!
+
+Mar. ¡Quina desgracia la meva!
+
+Tay. ¡Eh!
+
+Mar. Jo que habia somiat pe'l meu Mariano un gran
+partit...
+
+Tay. Y...
+
+Mar. Véurel enamorat...
+
+Tay. ¡Oh!
+
+Mar. ¿Qué repassa las vocals? ¡De qui s' há enamorat!
+
+Tay. (D'una que es lo que eras tú, sinó que ja no te'n
+recordas.)
+
+Mar. Aquest casament es impossible. ¿Qué diria la gent?
+
+Tay. ¡Quí ho sab lo que diria! ¡Figúrisho que diria!
+Vagi á saber lo que diria la gent, cuan per lo regular ella matexa no
+sab may lo que 's diu.
+
+Mar. Soch molt desgraciada, senyor Tayabas.
+
+Tay. Cregui que al sentiria m'entristexo, donya Maria.
+
+### ESCENA XII
+
+ DITS y DON MARIANO
+
+
+Marº. Bon dia, mamá. ¿Qué té?
+
+Mar. ¡Ets tú qui m'ho preguntas!
+
+Marº. ¡Senyor Tayabas!
+
+Tay. Servidor seu, don Mariano.
+
+Marº. ¿Ja ha dut noticias?
+
+Tay. Semblant suposició...
+
+Mar. Mariano, recorda que 'l senyor Tayabas es un fidel
+servidor del teu pare.
+
+Tay. Sí, donya Maria, sí, don Mariano: jo vaig dexar la
+casa Y.J.Pellissay y H. de Rimbáu per entrar á la de Ll Ll. Y.
+Sarquella y Marqués; perque 'l seu pare, lo senyor Marqués, que al
+cel siga, m'ho vá demanar; y per més que la casa R.T.Y.Paltans y
+Succesors de F.T.Cotonadas, me feyan proposicions, y també la casa J.
+T. H. Besós, Llobregat y Tordera, volia tenirme, jo vaig preferir al
+seu pare, á qui no hé abandonat may. Y ara vosté... M'ha afectat, don
+Mariano y estich congomut, --dich conmogut.
+
+Marº. Dispensim, senyor Tayabas, donguim
+la má, (_Li dona_) (y no s'ocupi may dels meus assumptes, perque
+renyiriam.)
+
+Tay. (Donya Maria me mana que sí; aquet me mana que no;
+y jo hé de estar bé ab los dos, y hé de fer que no y que sí sense fer
+que sí ni que no. ¿Y cóm ho arreglo jo?) Donya Maria, ab permis de
+vosté iré á arreglar l'equipatje. Aquesta es la recompondencia --dich
+correspondencia, de la frábica, --dich fábrica, y l'estat del
+gamatzém
+--dich, magatzem. (_Dona las cartas á Mariano._)
+
+Marº. Vagi.
+
+### ESCENA XIII
+
+ DONYA MARÍA, MARIANO
+
+
+Marº. (_S'assenta._) ¿Me permet llegir las
+cartas?
+
+Mar. Potser n'hi há alguna d'ella.
+
+Marº. ¡Per Deu, mamá! Vosté té de la noya
+á qui estimo una idea molt equivocada. Hé desitjat que m'escrigués,
+mes no hé pogut lograrho, perque m'ha dit que sols escriurá cuan
+estiga promesa ab consentiment dels pares.
+
+Mar. Ja 't sab enganyá bé. No 't semblas á mi, que tot
+ho penso, tot ho veig y tot ho endevino. Tú 'm fás estar malalta.
+
+Marº. Jo no. Té de cuidarse.
+
+Mar. Ja ho faig, més no tinch tranquilitat: ¿cóm vols
+que
+'m curi? De tú dependeix que 'm poshi tranquila.
+
+Marº. ¿Per ventura li hé tornat á parlar
+del meu casament?
+
+Mar. No, mes no has desistit.
+
+Marº. No li daré 'l disgust de casarme
+contra la seva voluntat.
+
+Mar. Mentres visca; y com més estimis á aquella noya, ab
+més afany esperarás que 'm mori per casarte ab ella.
+
+Marº. ¡Per Deu, mamá, que jo no li hé
+donat motiu per tractarme ab tanta crueltat; mes es la mare y baxo el
+cap! ¿No ha dit que no volia que 'm casés ab la que estimo? No m'hi
+caso. ¿No m'ha dit que volia passar l'istiu fora de Barcelona? No hé
+fet cap oposició, per més que hé comprés que vol allunyarme
+d'ella. ¿Qué desitja més de mi? Mani y l'obehiré.
+
+Mar. Que no estimis á aquesta cualsevol.
+
+Marº. Per Deu mamá, que es una noya
+honrada.
+
+Mar. La filla d'un botigueret.
+
+Marº. Per menos vá comensar lo meu pare.
+
+Mar. Oféns la seva memoria al recordarho.
+
+Marº. La honro, perque ell tenia á molt
+d'orgull haber arribat á tant, siguent res, á forsa de treball.
+
+Mar. No torném la vista enrera y atenemse al present per
+millorarlo. A tu 't correspon una noya rica.
+
+Marº. Gracias á Deu tot nos sobra, mamá.
+Tenim bens y, á més, la fábrica, que sempre millora.
+
+Mar. Encara se'n podria prescindir de la riquesa si la
+noya ab qui 't casis fos d'una classe més elevada que la nostra. Un
+escut d'armas á las targetas de visita hi escau bé.
+
+Marº. ¡Un escut d'armas! Ja m'agradaria
+haber nascut duch de Medinaceli ó conde de Tendilla, mes m'acontento
+ab lo que soch, y preferexo ser respectat ab lo nom dels meus pares á
+fer riure ab un títol que no hé guanyat.
+
+Mar. ¡Ets incorretgible! Tu m'has de matar. Las tevas
+ideas son las de un cap sense cervell.
+
+Marº. (¡Válgam Deu!)(_S'assenta. Pausa._)
+
+Mar. Per mi, tot es poch per tú; y per tú, tot es
+massa,
+
+Marº. Ditxós qui 's contenta ab poch.
+
+Mar. ¿No t'agradaria tenir una casa com aquesta?
+
+Marº. No hi veig res de particular.
+
+Mar. Perque sols pensas ab qui no haurias de pensar y
+no
+'t fixas en res.
+
+Marº. Bé ¿qué hi ha aqui de notable?
+
+Mar. L'escut de noblesa damunt la porta. Estem en una
+casa de nobles.
+
+Marº. Y com l'hem llogada per l'istiu, som
+nobles d'istiu y de llogué.
+
+Mar. Ab tú no 's pot parlar.
+
+Marº. ¿Qué vol que 'm casi ab l'escut de
+noblesa?
+
+Mar. Si l'amo d'aquesta casa tingués una filla
+única ¿per qué no? Pero es un solterón.
+
+Marº. ¡Gracias siguin dadas á Deu! perque
+si s'hagués casat y tingués una filla, es de témer que s'empenyés en
+casarme ab ella.
+
+Mar. Es impossible fer carrera de tú. Jo desitjo ferte
+un senyor.
+
+Marº. A vosté li hauria agradat que jo, en
+lloch de treballar á la fábrica...
+
+Mar. Lo teu pare guanyá perque viscas sense treballar.
+
+Marº. Si tot s'acabés ab mi, sí; mes si
+jo, com 'ls fills de tants altres fabricants, fos advocat, no
+serviria ni per advocat ni per fabricant: acabaria per gastar lo
+capital guanyat pe'ls meus pares, y la heréncia dels meus fills fora
+la miseria. Fixis en lo que dich hi trobará la explicació de la ruina
+de tantas casas de Barcelona, pochs anys fá poderosas. Jo desitjo
+treballar com lo meu pare; soch modest.
+
+Mar. Fins á l'extrem de volguerte casá... ¿Ab qui? ¿Ab
+qui?
+
+Marº. Ab una noya bona, honrada,
+treballadora.
+
+Mar. Casarse 'l meu fill ab una menestralota. ¡May! ¡No
+hi pensis! ¡May!
+
+### ESCENA XIV
+
+ DITS, MIQUEL y JANET
+
+
+Miq. (_Sense veurer á Mariano._) Senyora, aqui li porto
+á n' en Janet.
+
+Mar. ¿Y qui es en Janet?
+
+Jan. ¿No 'm conex, senyora? Jo soch en Janet que servexo
+per tot y trech d'apuros á tothom. En Miquel m'ha dit lo de la
+cassera, m' há esplicat bé la llissó, y ja 'm té disposat ab lo sach
+plé de cunills casolans y á dexarlos anar un á un perque 'l seu fill
+els hi tiri prenentlos per conills de bosch. ¡Ja veurá com enganyarem
+á don Mariano!
+
+Marº. ¿Voleu dir que m'enganyareu?
+
+Miq. ¡Bona l'hem feta!
+
+Mar. ¡Vos heu lluhit!
+
+Jan. ¡Si que l'hem feta! ¿Pero home, qui no li feya dir
+que era aqui y no l'hauríam esgarrada?
+
+Miq. La culpa la té aquet.
+
+Jan. Vos, perque m'heu portat aquí per dir á donya
+Maria...
+
+Mar. La culpa no la té ningú y prou.
+
+Marº. Es lo millor que no la tingui ningú.
+Mamá; vaig al cuarto á enterarme de las cartas. (_Se'n va._)
+
+Jan. ¿Jo ja no dech tenir res que fer aquí?
+
+Miq. No; massa has fet.
+
+Jan. Donchs me'n vaig. (_S'en va._)
+
+### ESCENA XV
+
+ DONYA MARÍA, MIQUEL
+
+
+Mar. Miquel ¿no heu dit al metje que vingués?
+
+Miq. Sí, senyora, mes há enviat al criat per dir que há
+degut anar de bon mati á una masia d'ahont l'han cridat ab urgencia.
+
+Mar. Me sembla que sent jo qui 'l cridava, hauria degut
+venir primer aquí.
+
+Miq. No fá distincions entre richs y pobres, y dona
+sempre la preferencia als malalts de més cuidado, encara que no 'l
+paguin. Si li paguessin totas las visitas que fá ¡no 'n tindria pochs
+de diners!
+
+Mar. ¿Y si no 'l pagan?
+
+Miq. En paus. Y moltas vegadas fá la visita, paga la
+visita y dona pe'l caldo. Axó si, digui mal de don Tomás al poble y
+veurá que fins las pedras l'escridassa.
+
+Mar. M'estranya que sapiguent que estich jo á aquesta
+casa que es seva, no s'hagi dignat visitarme.
+
+Miq. Don Tomás no es home de cumpliments.
+
+Mar. ¡Al fi un metge de poble!
+
+Miq. ¡Molt sabi!
+
+Mar. Si, un sabi de poble, que no sab guardar las
+atencions degudas. Deu ser un tipo, un pagesot.
+
+Miq. ¡Aquí 'l té!
+
+### ESCENA XVI
+
+ DITS y DON TOMÁS, vestint cassadora, polainas, espuelas
+ y un látigo. Aspecte distingit.
+
+
+Tom. ¡Bon dia! ¿Hont es la malalta?
+
+Miq. La senyora.
+
+Tom. Me sembla que está ben bona.
+
+Mar. (Sembla un metje de caballería ab espuelas y
+látigo. L'aspecte no es dolent).
+
+Miq. (Sab quin mal té. Massa pá.) (_Baix al metje._)
+
+Tom. (A cuanta gent li agradaria tenir aquesta
+malaltia.)(_Donantli carinyosament ab lo látigo. Miquel se'n va._)
+
+### ESCENA XVII
+
+ DONYA MARÍA y DON TOMÁS
+
+
+Tom. ¡Senyora!
+
+Mar. Passarem á la sala...
+
+Tom. ¿Per qué? Aquí estém molt bé. ¿Cóm li proba 'l
+poble?
+
+Mar. Bé, pero aquesta debilitat...
+
+Tom. Veurá com aquí recobra la salut. Me permeterá que
+li repetexi una cosa que deu saber, y es que jo soch lo propietari
+d'aquesta casa; es natural que 'n Miquel me demanés permís per
+rellogaria á vosté, que ab molt gust vaig concedir, perque m'honra
+que l'ocupi una persona tant distingida.
+
+Mar. (Per metje de poble, pot ben anar.)
+
+Tom. Desde que vaig enterarme del seu nom, vull recordar
+y no puch, perque 'm sembla que la conech...
+
+Mar. Si vosté há estat á Barcelona...
+
+Tom. Conech Barcelona com aquet poble.
+
+Mar. No es estrany, perque per vostés, tancats tota la
+vida en un poblet, es una gran cosa una escapada á Barcelona. Jo hé
+viatjat molt; uns anys hé anat á Caldetas, altres á Arbucias y fins
+hé estat á Fransa.
+
+Tom. ¿A Paris?
+
+Mar. No, á Perpinyá.
+
+Tom. París li agradaria.
+
+Mar. ¿Hi há estat?
+
+Tom. També á Roma. Londres, Viena, y en cuan á Espanya,
+no hi há punt d'ella que no 'l conegui.
+
+Mar. ¿També ha estat á Madrit?
+
+Tom. Hi hé viscut deu anys.
+
+Mar. Aquets viatjes sols los fán los que son molt richs
+'ls soldats.
+
+Tom. Endevino 'l seu pensament: com aquet metje de poble
+no es molt rich, haurá servit al Rey. Sí senyora; hé pertenescut al
+exércit.
+
+Mar. (¡Un soldat!)
+
+Tom. Tornant á la cuestió ¿ahont l'he vista á vosté?
+perque 'l seu nom no m'es desconegut.
+
+Mar. No m'ho explico, perque sent soldat vosté no debia
+frecuentar las reunions. Lo meu marit era persona molt considerada á
+Barcelona y sempre hem estat relacionats ab lo principal. Los
+dimecres, qu' es lo dia destinat per rebrer visitas, devegadas hi há
+sis ó vuyt cotxes á la porta, alguns ab escuts d'armas, perque
+també 'm tracto ab l'aristocracia. A propósit: ¿vosté vá comprar á
+algun noble aquesta casa? L'escut de armas...
+
+Tom. Es dels barons de Maforta.
+
+Mar. ¿Cóm se la varen vendre?
+
+Tom. No la vengueren. Los meus antepassats guanyaren
+aquet títol, que 'ls hi doná don Jaume á la conquista de Valencia.
+
+Mar. ¿No es aquell rey de pedra que hi há á casa la
+ciutat de Barcelona?
+
+Tom. Lo mateix, senyora.
+
+Mar. ¿Y ara vosté té 'l títol?
+
+Tom. No senyora, perque la casa vingué molt á menos y ja
+fá dos generacions que, per no pagar los drets al Estat, no 'l tenim.
+Jo
+'m trobo, gracias á Deu, en situació de tréurel, pero me sembla que no
+ tinch prou per figurar en l'aristocrácia. Cuan era
+ estudiant... ¡Ah! ¡ja hi caich! Ja ho crech que la conech y vosté
+ també á mi. Me permet sentarme.
+
+Mar. Vosté mana aquí.
+
+Tom. May allí ahont siga vosté. Me donaré per honrat
+obehint.
+
+Mar. (¿Quí ho diria que hagués menjat ranxo?) ¿Hont m'há
+vist? ¿Potser al Liceo?
+
+Tom. Res de Liceo, ni d'aristocracia. Parlo de molt
+temps enrera; de cuan jo era estudiant y vosté ajudava al pobre del
+seu pare cusint camisas, que per cert l'hi pagaban molt malament.
+
+Mar. ¡Senyor meu! (_Alsantse. També don Tomás._) ¡Hi ha
+recorts que son inoportuns!
+
+Tom. Senyora, perdónim si la hé molestada, pero jo creya
+que honrava á una filla lo recort d'haber treballat molt perque res
+faltés al seu pare.
+
+Mar. Baix aquet punt de vista, sí.
+
+Tom. No tinch cap interés en continuar aquesta conversa.
+L'estudiant que vivia al segon pis de la casa hont lo seu pare tenia
+la botigueta, desapareix, y aquí té 'l' metje que desitja saber
+perque l'há cridat.
+
+Mar. ¿Vosté es en Tomaset?
+
+Tom. Era; aquell mateix que al passar per devant de casa
+de vosté no dexava may de donarli 'l bon dia. Era molt guapa.
+
+Mar. Axó vol dir que ja no ho soch.
+
+Tom. Salva la diferencia d'anys, es la matexa, sinó que
+allavors era la Marieta y avuy es donya Maria, com jo era en Tomaset
+y avuy soch don Tomás. ¡Qué mal vá cuan á un li diuhen don! ¡Quins
+temps aquells, donya Maria! Llavors 'ns tractavam de tú... Bon dia,
+Marieta... jo 't deya... perdoni li deya.
+
+Mar. Los temps han variat.
+
+Tom. Es cert.
+
+Mar. Y no podém olvidar lo que som.
+
+Tom. Ni vosté ni jo, que no passo de metje de poble,
+mentres que vosté ocupa una brillant posició.
+
+Mar. Encara que siga metje de poble...
+
+Tom. Se'm pot tractar, pero posantse cada hú de
+nosaltres á la situación que li correspon.
+
+Mar. Es natural.
+
+Tom. Jo ja estich á la meva.
+
+Mar. A cada hú lo que se li deu...
+
+Tom. Es just.
+
+Mar. Vosté ..
+
+Tom. Perdoni; hém convingut que á cada hú se li donará
+lo que se li deu, y vosté falta al pacte, perque 'l meu tractament,
+es més que vosté.
+
+Mar. ¿Potser ussía? (_Axecantse._)
+
+Tom. (_Axecantse també._) Més alt.
+
+Mar. ¿Qué vé després del ussía?
+
+Tom. L'excelentíssim senyor.
+
+Mar. ¿Vosté té vuecencia?
+
+Tom. Sí, senyora.
+
+Mar. ¡Quí ho diria!
+
+Tom. Ningú, senyora, ni jo mateix.
+
+Mar. Será excelentíssim senyor, perque es noble.
+
+Tom. No senyora. La gran creu me la vá donar lo ministre
+de la guerra.
+
+Mar. ¿De modo que vosté vá ser més que soldat?
+
+Tom. Un xiquet més.
+
+Mar. ¿Cabo?
+
+Tom. Pugi.
+
+Mar. ¿Sargento?
+
+Tom. Més endalt.
+
+Mar. ¿Tinent?
+
+Tom. No s'aturi.
+
+Mar. ¿Capitá?
+
+Tom. Encara no hi som.
+
+Mar. ¿Comandant? ¿Vá arribar á comandant?
+
+Tom. A comandant.
+
+Mar. ¿Y va posar punt?
+
+Tom. No senyora, coma; perque vaig pujar á tinent
+coronel.
+
+Mar. ¿Y aqui, qué hi va posar?
+
+Tom. Punt y coma, y vaig ascendir á coronel.
+
+Mar. Aquí sí que hi há punt final.
+
+Tom. No senyora, dos punts.
+
+Mar. ¿Donchs vosté es general?
+
+Tom. Es la meva categoria al cos de sanitat militar.
+
+Mar. ¡General!
+
+Tom. General.
+
+Mar. ¿Cóm se vá retirar tant jove?
+
+Tom. Jove... relatiu.
+
+Mar. Vell, no ho es.
+
+Tom. Ab lo cual vol dir que vosté es jove, perque no 'ns
+portem molts anys. Y ho es, Marieta, dich donya Maria.
+
+Mar. ¿Vol qué li diga Excelentíssim senyó?
+
+Tom. Més m' agradaria que 'm parlés la Marieta y tornar
+á ser en Tomaset, noms que fán reviure la juventut, que sempre té
+recorts bonichs, encara que vosté...
+
+Mar. Sí, sí; ja sé lo que vol dir. No ho recordem que
+tenia que cusir á la máquina. M'ha dit que s'habia retirat tant
+jove...
+
+Tom. Pero ab molts anys de servey, gracias á las
+campanyas. Una ferida me vá obligar á pendre 'l retiro, y aqui 'm té
+tancat á aquet poble, vegetant y sol, perque vaig fer lo disbarat de
+no casarme, y ara, cuan comenso á sentir la necessitat de la
+família...
+
+Mar. Se troba aislat.
+
+Tom. Y jo, que no vaig pendre muller per por de ser
+gobernat per ella, estich gobernat pe 'l meu antich assistent, á qui
+tinch de criat.
+
+Mar. Just cástich á l'egoisme del solteró.
+
+Tom. ¡Qué es trist á la meva edat l'aislament en una
+casa gran, cuan á l'hivern de la vida no s'hi troba 'l dols caliu del
+amor!
+
+Mar. Tristesa que pot convertirse en alegria, ¿Per qué
+no
+'s casa? La edat no li passa.
+
+Tom. ¿Vol dir qu' encara trobaria qui 'm volgués?
+
+Mar. Y fés la seva ditxa.
+
+Tom. Ja soch vell.
+
+Mar. Si vosté es vell, m'enganya cuan diu que encara
+soch jove.
+
+Tom. Y guapa: continuarem la conversa, que s'interromp
+ara, perque hé de visitar á alguns malalts. Als peus de
+vosté... ¿Donya Maria ó Marieta?
+
+Mar. Don Tomás sempre 'm recordará á en Tomaset.
+
+Tom. Gracias, Marieta. (_Anantsen y retrocedint._) ¡Ah!
+La malalta m'ha fet oblidar la malaltia... No m'há dit que té...
+
+Mar. Dexemho per un altre ocasió y axi tindré 'l gust de
+que torni.
+
+Tom. Gracias. Adéu, Marieta.
+
+Mar. Adéu, Tomaset. (_Teló._)
+
+FI DEL ACTE PRIMER
+
+
+
+
+## ACTE SEGÓN
+
+DECORACIÓ: Sala de la matexa casa; porta al fons y als costats. A la
+dreta una taula ab tapete, sillons, cadiras, un canapé, calexeras,
+cortinas d'istiu á las portas dels costats. Los mobles despariats,
+molt antichs uns y altres més moderns. La decoració há de ser de casa
+antigua y rica.
+
+### ESCENA PRIMERA
+
+ MIQUEL, ANTONIA, TUYAS
+
+
+Tuy. Me sembla que queda bé la sala. A fora tot es tant
+gran, que may hi há prous mobles per las casas.
+
+Miq. La senyora há cridat al fuster, li há fet netejar y
+rentar la cara á las calaxeras y á las cadiras, y tot axó hi guanyem
+nosaltres.
+
+Ant. Milló; senyal de que 'l poble li agrada.
+
+Tuy. ¡Ja ho crech! Ara may troba la casa prou neta ni
+arreglada y fins há fet portar alguns mobles de Barcelona.
+
+Ant. Y també á tú t'agrada 'l poble.
+
+Tuy. ¿A mi? ¿Per qué?
+
+Miq. Si 'm sembla que t'hi casarem.
+
+Tuy. Volguent Déu, un dia ó altre m'hé de casar.
+
+Miq. Ab un cuiné.
+
+Tuy. Podrém posar una fonda, perque cuinera jo y cuiné
+ell...
+
+Miq. Y 'l fondista 's dirá Nando.
+
+Tuy. ¿Per qué no? Si 'ns establim al poble, en lloch de
+fonda será hostal.
+
+Miq. Me sembla que ni tú, ni ell, teniu el propósit de
+posar fonda ni hostal.
+
+Tuy. ¿Qué sabeu vos?
+
+Ant. Prou que sabém.
+
+Tuy. Veyám si esteu enterats.
+
+Miq. Escolteu...Sí... (_Se juntan per escoltar á Miquel
+que partia ab misteri._)
+
+### ESCENA II
+
+ DITS y NANDO ab un cistell de fruyta.
+
+
+Nan. ¿Conspiréu?
+
+Miq. ¿Ets tú, general del ranxo?
+
+Tuy. Home, no t'ho dexis dir general del ranxo.
+
+Nan. ¡Fresch estaria si m'enfadés! Als pobles hi há la
+mala costum de no dir lo nom, sinó 'l motiu. Al ferrer, que de tant
+vell no pot arrossegar los peus, li diuhen l'avi Sardana, y 'l seu
+fill es l'hereu Sardana, y la nora, la jove Sardana; al fusté, que
+sempre parla ab finura y diu: senyoreta, miqueta, tristeta, ben
+fateta y te veu de pastetas ensucradas, li dihuen en Terramoto; lo
+flaquer es en Xurrimpangis; á la plats y ollas, que fins crida
+enfadada per donar lo bon dia, li dihém la tia Melis. Al moliné li
+diuhen en Paperina, y 'l' seu noy es l'hereu Paperina, y la filla, la
+noya de'n Paperina, y tots son paperinas á la familia. A mi 'm diuhen
+lo general del ranxo y, general del ranxo 'm quedaré.
+
+Miq. ¿Sabs per qué li diuhen?
+
+Nan. Lo senyor sol dir en broma que es general de
+metjes, y com jo hé estat lo seu assistent, un dia no sé qui va
+dir: --Si l' amo es general de metjes, l'assistent es general del
+ranxo-- y ja n'hi vá haber prou. ¿Hont es donya Maria?
+
+Ant. ¿Qué li portas?
+
+Nan. Aquet cistell de fruyta que li envia la Ramoneta,
+la neboda de don Tomás. De bon mati ja era á l' hort, escullint lo
+millor dels fruyters per obsequiar á la senyora.
+
+Tuy. Es molt guapa la neboda del senyor metje.
+
+Nan. També ho ets tú.
+
+Miq. ¿Será casament?
+
+Nan. Si aquesta no se'n desdiu.
+
+Tuy. Jo sols tinch una paraula.
+
+Nan. Mira que 't pots donar per ditxosa per haber lograt
+enamorarme. Miréume bé. ¡A mi!
+
+Tuy. ¡No 'n parlem més!
+
+Nan. Si tú no sabs qui soch jo. Cuan vaig sortir de casa
+per carregar ab lo fusell y la motxilla, al poble hi vá haber un
+ayguat produhit per las llágrimas de las noyas que de mi estavan
+enamoradas.
+
+Miq. ¿Y 's vá negar molta gent?
+
+Nan. Ningú, perque 'l poble está en un turó.
+
+Miq. Sort d'axó.
+
+Tuy. Nando, no viatgis per Andalucia.
+
+Nan. Lo meu uniforme era una xarxa que arrastraba lo cor
+de las noyas. A Castella, á Valencia, á Navarra y á tots los barris
+de Espanya ¡cuántas son las que encara 's recordan de 'n Nando. Aneu
+á un poble, siga de llevant ó de ponent; crideu: en Nando há arribat,
+y veureu sortir á las finestras totas las noyas casadoras per
+mirarme. ¡Si n'hé rebudas de cartas ab corts atravessats per fletxas!
+Ne tenia tantas, que un dia que no trobava carbó ni llenya per fer lo
+ranxo del batalló, me vaig servir de las cartas per fer bullir las
+marmitas y encara 'n varen sobrar.
+
+Tuy. ¡Qué ets embustero, Nando!
+
+Nan. No, embustero, no.
+
+Miq. Molt exagerat.
+
+Nan. Molt, tampoch, un xiquet pot ser sí, y encara no
+n'estich segú.
+
+Ant. Digas Nando ¿cóm es que han vingut don Anselm,
+germá del senyor metje y la Ramoneta?
+
+Nan. Don Tomás vá escriurer al seu germá dihentli que
+vinguessin...
+
+Miq. ¿Per qué 'ls há fet venir?
+
+Nan. Voleu qu' estiga molt enterat y jo sols ho estich
+del que menja don Tomás, perque soch l'ajuda de cámara, cuiné, criat,
+tot d'una pessa. Si la senyoreta está molt al poble, me desacredito,
+perque
+'s fica á la cuina y disposa, dihentme que jo sols se fé menjar de
+ soldat. Pero m'ho diu ab aquella cara riallera que Deu li há donat,
+ y no hi há manera d'enfadarse. Ahir lo senyor li vá respondre que jo
+ seria sempre per ell lo cuiné més excelent del mon, perque gracias á
+ mi es excelentíssim senyor: es á dir, li varen donar la gran creu.
+
+Tuy. ¿Ja hi tornen, Nando?. . .
+
+Miq. ¿Per algun fet de guerra?
+
+Nan. Ja n'há sentidas de balas, pero no há guanyat á las
+batallas lo vuecencia; ja n'há prestat de serveys, més no valgueren
+per tant. En cambi un dia que dinava ab lo ministre de la guerra, la
+senyora ministressa, ó siga la dona del ministre, que era filla de
+Tarragona, de Torredembarra, vá dir que no hi había plat com lo
+bacallá ab romesco y que feya molt temps que desitjava menjarne y no
+podia, perque no trobava qui 'l sapigués fer. Lo meu assistent, digué
+l'amo, es d'Altafulla, y 'l fá tant bó que un s'hi xucla 'ls dits.
+
+Tuy. No ho diria, perque ningú 's xucla 'ls dits dinant
+ab gent fina.
+
+Nan. Una cosa parescuda. L'amo vá convidar á esmorsar al
+ministre y á la ministra, y 'm dona ordre de que fassi bacallá ab
+romesco. ¡M'hi vaig lluhir! ¡Se'n varen atipar! --Es tant excelent,
+digué 'l ministre, qué si 'l cuiné no fos soldat merexeria que la
+excelencia del bacallá passés á n' ell y fós excelentíssim. --Fés
+excelentíssim al seu amo, á don Tomás, digué la ministra. --Sí que ho
+será, respongué rihent lo ministre. --Y als pochs dias li plantan al
+clatell lo decret fentlo excelentíssim senyor per mérits de guera,
+pero la veritat es que el mérit fou del bacallá ab romesco.
+
+Tuy. Me sembla, Nando...
+
+Miq. ¿Es cert lo que 'ns contas?
+
+Nan. ¡Uy! Se guanyan més condecoracions guisant bacallá
+ab romesco que per serveys fets á la pátria. Ja sabeu que jo no
+exagero may.
+
+Tuy. Menos cuan parlas del lloro que hi há á la torre
+del or de Sevilla.
+
+Nan. Tampoch, perque m'ho varen contar.
+
+Miq. Escoltantlo, no fem feyna.
+
+Tuy. Y tanta com n'hi há. Aneu á buscar los balancins
+que han portat de Barcelona y pujéulos. ¡La senyora!
+
+Ant. Aném, que no 'ns vegi sense fer res.
+
+Tuy. Adéu, Nando. (_Se'n van Miquel y Antonia pe 'l
+foro. Tuyas per la esquerra._)
+
+### ESCENA III
+
+ NANDO y DONYA MARÍA
+
+
+Mar. ¿Cóm estan á casa, Fernando?
+
+Nan. Bé, y gracias, donya Maria. M'han encarregat, en
+particular l'amo, que la saludés y li preguntés com se troba.
+
+Mar. No massa bé. Aquesta nit l'hé passada malament.
+
+Nan. (Prou l'há passada d'un son, pero lo que vol es que
+la visiti 'l metje.) Sí que ho sento. ¡La senyoreta me fá portarli
+aquet cistell de fruyta!
+
+Mar. ¡Cóm se recorda de mí!
+
+Nan. Sempre.
+
+Mar. Dónali las gracias y digali que l'espero.
+
+Nan. Aquet mati vindrá ab lo seu oncle. Don Tomás parla
+molt de vosté.
+
+Mar. (_Molt d'interés._) ¿Qué 'n diu?
+
+Nan. ¡Válgam Deu! ¿Cóm li diré sense oféndrela?
+
+Mar. ¿Parla mal de mi?
+
+Nan. ¡Qué n'ha de parlar mal!
+
+Mar. ¿Y 'l que 'n díga bé, m'há d'oféndrer?
+
+Nan. Es que una cosa es sentirho al general y altre que
+ho repetexi l'asistent. Diu que vosté es molt bona y amable.
+
+Mar. Gracias.
+
+Nan. Y... ¿ho dich?
+
+Mar. Digaho.
+
+Nan. Molt guapassa.
+
+Mar. ¡No tant! ¡No tant!
+
+Nan. (¡Com li agrada lo que li hé dit!) Tots desitjan
+saludar á don Mariano.
+
+Mar. Arriba aquet mati del viatge que ha fet per
+assumptos de la fábrica. Per cert vá sortir d'aqui la vigilia de
+arribar la senyoreta y 'l seu pare; de modo que no 'ls coneix.
+
+Nan. ¿Té res que manarme?
+
+Mar. Gracias. ¡Tuyas!
+
+### ESCENA IV
+
+ DITS, TUYAS, SENYOR TAYABAS
+
+
+Tuy. Mana, senyora.
+
+Mar. Entra aquesta fruita y torna 'l cistell al criat.
+Molt de cuidado que no 's fassi malbé.
+
+Tuy. Descuidi. (_Pren lo cistell y se'n vá._)
+
+Mar. (_Li dona una pesseta._) Té, per tú.
+
+Nan. Senyora. (_Com si no la volgués._)
+(¡Una pessetona!)
+
+Tay. Molt bon dia, donya Maria ab la companyia.
+
+Nan. Bon dia, senyor Tallabas.
+
+Tay. Home, jo no tallo res. Tayabas.
+
+Nan. Tayabas ó Tallabas, es el mateix; perque 'ls
+andalussos...
+
+Tay. No n'hé de fer res jo dels andalussos. Me dích
+Tayabas.
+
+Mar. Senyor Tayabas, cambihi de nom, perque veig que
+tothom li capgira.
+
+Nan. A Andalucia dirian...
+
+Tuy. Lo cistell. (_Tornant entrar._)
+
+Nan. A Andalucia...
+
+Tuy. (_Baix._) Nando, que ets d'Altafulla.
+
+Nan. Ab permis de vosté, donya Maria.
+
+Tuy. (¿Qué t'há donat?)
+
+Nan. (¡Una pessetona!) (_Nando se'n va pe'l foro. Tuyas
+segueix fregant los mobles._)
+
+### ESCENA V
+
+ DONYA MARÍA, SENYOR TAYABAS, TUYAS
+
+
+Mar. Senyor Tayabas.
+
+Tay. Donya Maria.
+
+Mar. ¿Sab res?
+
+Tay. Que don Mariano no escriu á la seva núvia.
+
+Mar. No digui núvia, que no ho es, ni ho será mentres jo
+visca, la menestralota.
+
+Tay. Com vosté vulga.
+
+Mar. ¿Cóm ho sab que no li escriu?
+
+Tay. Cumplint las ordres de vosté, tinch encarregat a la
+meva senyora que vigili; donchs bé; á la hora de passar lo carté,
+entra á la botiga de la núvia...
+
+Mar. Senyor Tayabas, me posa nerviosa dihent la núvia.
+
+Tay. Es cert, dispensi. Entra á la botiga ab pretest de
+comprar cualsevol cosa, y d'una ullada veu lo sobrescrit de las
+cartas. Cap es de lletra de don Mariano.
+
+Mar. No hi há que fiar. Tinch por de que al anar á
+Barcelona en Mariano, l'hagi vista.
+
+Tay. Es de témer, senyora, es de témer.
+
+Mar. No hi há manera de que oblidi á aquesta noya.
+
+Tay. Avuy espero carta de la meva senyora en la que 'm
+dirá lo que hagi averiguat.
+
+Mar. Axís que la rebi, diguimho.
+
+Tay. No pot tardar, perque porta 'l correo la matexa
+tartana ab que vindrá don Mariano.
+
+Mar. Está bé.
+
+Tay. Ara, si vosté ho permet, aniré á pendre xocalota,
+--dich, colaxata, dich xocolata, --perque encara estich en dejú.
+
+Mar. Tuyas, ves á servir el colaxata... Senyor Tayabas,
+sentintlo una acaba per capgirar las paraulas: serveix el xocolate al
+senyor Tayabas y torna desseguit á acabar d'arreglar la sala.
+
+Tuy. Está bé. (_Se'n vá Tuyas._)
+
+### ESCENA VI
+
+ DONYA MARÍA, SENYOR TAYABAS, al final TUYAS
+
+
+Mar. ¿Hont l'ha arreplegada la costúm de capgirar las
+paraulas?
+
+Tay. ¡No me'n parli, donya Maria! A n' aquella edad en
+que un no es noy ni home y per senyalarse se fan moltas bestiesas,
+várem donar en la grácia de trasposar las las sílabas creyent que axó
+era molt divertit, ¡costum que me'n ha donat de disgustos! perque no
+l'hé poguda perdrer per complert. Vaig entrar d'aprenent á casa al
+senyor Comí...
+
+Mar. Crech que era home d'un génit inaguantable.
+
+Tay. Sols ho sab qui l'há aguantat. ¡Desgraciat del
+que 's quexava! Un dia la cuinera, que estava enamorada d'un
+municipal de caballeria y sols ab ell pensava, vá baxar á la tenda
+per arrós per nosaltres y escayola pe 'l' canari. Vá trobar al
+municipal, y pensant ab ell vá omplir d'arrós la menjadora del canari
+y vá tirar l'escayola á l' olla. ¡Figuris l'alborot que várem armar
+los aprenents al veurer que 'ns donavan sopa d'escayola. Al sentirlo,
+puja 'l senyor Comí, cremat com de costum, y jo presentantli la
+sopera vaig dirli: --¿Quí menja axó, senyor Comí? --Més capgiro 'l
+seu nóm y li dich: --¿Qui menja axó, senyor Mico?
+
+Mar. ¿Y qué va passar?
+
+Tay. Vaig baxar los escalons de cuatre en cuatre, perque
+ell me perseguia bramant com una fera, y may més he tornat á
+pujarlos,
+
+TuY. L'espera 'l xocolate.
+
+Tay. Ab permís de vosté. (_Se'n vá._)
+
+### ESCENA VII
+
+ DONYA MARÍA, TUYAS, MIQUEL y ANTONIA. Los dos últims
+ cada un ab un balancí.
+
+
+Mar. ¿Ja porteu las mecedoras?
+
+Miq. ¿Mecedoras ne diuhen d'aquestas cadiras sense
+potas?
+
+Mar. Poséulas aquí.
+
+Ant. Deu me'n guart de sentarmhi. No s'están may
+quietas.
+
+Miq. Mira Antonia, mira com ballan.(_Fentlas gronxar._)
+
+Mar. Senteushi.
+
+Miq. No, que aniriam de clatells. ¡Ja ho veig que
+aquestas cadiras son una enganyifa!
+
+Mar. ¿Há quedat bé la sala?
+
+Ant. Sí senyora.
+
+Miq. A nosaltres bé 'ns ho sembla. Hem posat las
+calaxeras hont nos ha dit, ho hem fregat tot. Aquí 'l canapé.
+
+Mar. Está bé. ¡Ah! ¿Ja han portat las flors?
+
+Miq. Bonas com vosté las vol, no n'hi ha al poble. Hem
+dit á n' en Janet que anés á trobar á n' en Badó, que es lo jardiner
+d'aquella casa que hi ha á un tiro de fusell, ab órdre de que porti
+un ram ben bonich y ben fí.
+
+Mar. Está bé; poseu tot seguit las cortinas.
+
+Miq. Sols falta la de la porta, que la posarem ara.
+
+Mar. Dirigexo tú, Tuyas, que sabs com tinch las de casa.
+(_Se'n va._)
+
+Tuy. Molt bé, senyora.
+
+### ESCENA VIII
+
+ MIQUEL, ANTONIA, TUYAS
+
+
+Ant. Qué es estrany que possin cortinas á la porta.
+
+Tuy. A Barcelona es moda. Pero dexemse de cortinas y
+digéu, Miquel, lo que voliaho contarnos cuan ha vingut en Nando.
+
+Miq. A condició, Tuyas, de que encara que ho digui, jo
+no hauré dit res, perque si no fós cert lo que 's diu, no vull que
+donya Maria s'enfadi si arriba á enterarse de que jo he parlat.
+
+Tuy. Descuidéu: y ademés me sembla que 'l que voléu
+dirme ja ho sé.
+
+Miq. Donchs si ho sabs, digamho tu, y axís si arriba á
+oidos de la senyora, resultará que jo no t'ho hauré dit á tú, sinó tú
+á mi, lo cual será molt diferent.
+
+Tuy. ¿Perqué no he de dirho? ¿Per ventura es cap mal?
+Escolteu, mes després no 'n feu una crida.
+
+Ant. ¿Per qui 'ns prens?
+
+Tuy. Vull dirvos, (_ab misteri é interés per part dels
+altres_), que si es cert que...
+
+### ESCENA IX
+
+ DITS y SENYOR TAYABAS
+
+
+Tay. Donya Maria?...
+
+Los 3: ¿Qué? (_Asustats_).
+
+Miq. ¡Ah! ¿Es vosté senyor Tallabas?
+
+Tay. ¡Toballas... dich Tallabas. Tayabas! A veure si de
+tant capgirarme 'l nom acabaré per no saber com me dich. Al preguntar
+per donya Maria, vosaltres heu saltat.
+
+Tuy. No es exacte que haguém saltat
+
+Tay. Heu quedat sorpresos, perque vos he atrapat
+cedessejant, y...
+
+Tuy. Jo no faig ni adobo cedassos, senyor Tayabas.
+
+Tay. ¿Donchs de qué parlabau?
+
+Tuy. ¡Qué sab vosté!
+
+Tay. Ho endevino, parlabau de donya Maria.
+
+Miq. Sí senyor, pero no sab que déyam.
+
+Tay. Sí que ho sé, no ho he sentit, pero ho endevino.
+
+Miq. Veyám si ho endevina. ¡Que no!
+
+Tay. ¡Que sí! La conversa era sobre si fá bé ó fá mal
+negantli al seu fill lo permís pera casarse.
+
+Miq. Endevinat.
+
+Ant. (¿Qué ho sabías?)
+
+Miq. (No, pero ara éll 'ns ho dirá.)
+
+Tay. Ja que donya Maria ha dút á don Mariano á aquest
+poble per distréurel d'uns amors que no poden continuar, vosaltres
+heu de ser molt discrets; perque hi guanyéu tenint á donya Maria á
+casa vostra.
+
+Tuy. (Ara sé 'l misteri d'aquet viatge.)
+
+Miq. Ja deya jo. Aquets amors... (Parla tú.)
+
+Tay. ¿No es natural que donya Maria no vulgui que 'l seu
+fill se casi ab una noya que no té res?
+
+Miq. Molt natural. (Parla, parla.)
+
+Tay. ¿No procedeix com deu oposantse á uns amors que son
+uu capritxo?
+
+Miq. Es clá, home, es clá. (Parla, parla.)
+
+Tay. Donchs, molt cuidado ab criticar á donya Maria.
+
+Miq. Si no la critiquém.
+
+Tay. No debéu parlarne.
+
+Tuy. Qui 'n parla es vosté, nosaltres no.
+
+Tay. ¡M'ho negareu y vos he sorprés...!
+
+Ant. Está equivocat, senyor Estoballas.
+
+Tay. Tayabas.
+
+Ant. No podíam parlarne perque no 'n sabíam rés.
+
+Tuy. Y si ho saben es perque vosté 'ls hi ha dit.
+
+Tay. Jo no hé dit res, jo soch molt revessat,--dich
+reservat; -- y 'l que vosaltres voleu fer, es comprometrem. La
+principal culpable de tots aquets enredos, ets tú.
+
+Tuy. Senyor Tayabas, déxim está en pau.
+
+Tay. Tú ets qui encén lo foch.
+
+Tuy. Vosté que proporciona 'l carbó, 'ls encenalls, lo
+misto y fins lo ventall.
+
+Tay. Cuinera atrevida, casi 'm dius xerraire á mi, á qui
+á estudi ja 'm deyan lo mut, perque de noy ja hé estat molt
+reservat! ¿No es veritat que sabeu per ella, que don Mariano está
+enamoret de la filla d'un botigueret?
+
+Miq. No senyor, ho sabem per vosté.
+
+Tay. ¡Miquel!
+
+Ant. ¡Si acaba de dirnosho!
+
+Tay. ¡També vos Antonia!
+
+Tuy. Per vosté.
+
+Tay. ¡Tuyas, tú ets la culpable!
+
+Tuy. Vosté que 'ns ha enterat del que no sabiam.
+
+Tay. ¡Tuyas! ¡Tuyas! ¡Tú has sigut!
+
+Tuy. Vosté, vosté y vosté. Y si la senyora ho sab...
+
+Tay. ¡Tuyas! ¡Tuyas! ¡Tuyas!
+
+Miq. Calmis, senyor Tabola.
+
+Tay. Lo que vosaltres voleu es comprometram y salvarvos,
+tirantme las culpas á mi. ¡Pobres de vosaltres si ho dich á donya
+Maria!
+
+Tuy. Dígali lo que vulga y no 'ns atabali més.
+
+Tay. ¡Me'n vaig' indignat, indignat, indignat!
+
+Miq. Pero, senyor Estoballas...
+
+Tay. ¡Senyor Toballons! (_Se'n vá molt cremat._)
+
+### ESCENA X
+
+ MIQUEL, ANTONIA y TUYAS
+
+
+Ant. ¡Ja 'n sabem un altre que no la sabíam!
+
+Tuy. Vejám si ara podrém acabar la nostra conversa.
+Digueu, Miquel.
+
+Miq. No, tú, ó be jo, perque com al poble no 's parla
+d'altre cosa, no diré cap secret. La teva mestressa s' há enamorat
+del senyor metge.
+
+Tuy. Y 'l senyor metge de donya Maria.
+
+Ant. Y tothora diu que 's casan.
+
+Tuy. Be s'ho pensa en Nando.
+
+Ant. Y si casats los amos...
+
+Miq. Se casan los criats...
+
+Tuy. No fora extrany que continuessim al seu servey...
+
+Miq. Per xó 't deya que no pensavas posar fonda ni
+hostal.
+
+Tuy. Endevinat.
+
+Miq. Y 'l cás es, segons nos ha contat lo senyo Tayabas,
+que la senyora vol casarse, pero no vol que 's casi 'l seu fill.
+
+Ant. Ella sabrá perque.
+
+Tuy. Deu ser pobre la núvia.
+
+Miq. ¿Qué hi fá si es bona noya i don Mariano l'estima?
+
+### ESCENA XI
+
+ DITS y DON MARIANO, ab un sach de viatje a la má.
+
+
+Marº. ¿A qui estimo jo? (_Tots quedan parats y
+confosos._)
+
+Miq. ¿Ja ha tornat de viatje, senyoret?
+
+Ant. ¿Cóm l'ha probat?
+
+Tuy. ¿Voldrá pendre xacolata ó café ab llet?
+
+Marº. ¿A qui estimo jo?
+
+Miq. Veurá, nosaltres deyam... Ni me'n recordo bé del
+que deyam.
+
+Ant. Parlavam per parlar.
+
+Marº. Cuan torni á parlar per parlar, fará 'l favor de
+no donalshi assunto á costa meva. (_A Tuyas._)
+
+Tuy. Don Mariano, jo no 'ls hi he dit res. ¿Heu sabut
+per mi que la seva mamá no vol que 's casi?
+
+Marº. ¡Tuyas!
+
+Miq. ¡No ho ha dit ella!
+
+Marº. No pot haber sigut ningú més.
+
+Ant. Veurá; aqui hi ha algun altre que també pot
+saberho.
+
+Marº. ¿Algún altre? ¡Sols hi ha 'l senyor Tayabas!
+
+Miq. Jo no he dit que hagi estat ell.
+
+Ant. ¿Si vosté ho ha endevinat, qué hi podem fer
+nosaltres?
+
+Marº. Entri axó al meu cuarto. (_Donant lo sach de má á
+la Tuyas._) Digui al senyor Tayabas que desitjo parlarli y que
+m'esperi aquí. Vaig á veure á la mamá. (_Se'n van ell y Tuyas._)
+
+### ESCENA XII
+
+ MIQUEL, ANTONIA, JANET ah un ram de flors.
+
+
+Ant. ¡Ay pobre senyor Estoballas, quina pedregada se li
+espera!
+
+Miq. Nosaltres no ho hem dit que hagi sigut ell.
+
+Jan. Aquí porto 'l ram. .
+
+Miq. ¡Qué es bonich!
+
+Ant. Ja li agradará á la senyora.
+
+Jan. ¿Sabéu per qui 'l vol? Per la neboda del metge.
+
+Ant. Donya Maria n'está enamorada d'aquesta noya.
+
+Jan. Pero més que de la neboda ho está del oncle. ¿Sabeu
+que al poble 's diu que don Tomás ha fet venir al seu germá per dirli
+que 's casa ab donya Maria?
+
+Miq. Bé; ¿pero es cert que 's casa?
+
+Jan. Ho díuhen, y també diuheu que donya Maria procura
+guanyarse la voluntad de la neboda.
+
+Miq. La veritat es que per mosquits y suposicions no hi
+há com los pobles.
+
+Jan. ¿Qui 'm paga l'anar á buscar lo ram y portarlo?
+
+Miq. ¡Sempre tens pressa per cobrar!
+
+Jan. Lo que proba que sempre estich axut. Bé val mitja
+pesseta lo que hé fet.
+
+Miq. ¡Mitja pesseta! Té un ralet y prou.
+
+Jan. Poséuhi deu céntims més.
+
+Miq. Prén.
+
+Jan. ¿Hont poso 'l ram?
+
+Ant. Damunt de la taula ab molt de cuidado.
+
+Jan. Passi ho bé, que jo ja estich llest. (_Se'n va._)
+
+### ESCENA XIII
+
+ MIQUEL, ANTONIA, SENYOR TAYABAS, després DON MARIANO
+
+
+Tay. M'há dit la Tuyas que don Mariano habia arrivat y
+volia veurem.
+
+Miq. Sí, senyor.
+
+Tay. No es estrany, perque tant ell com la seva mamá no
+saben fer res sense consultarmho.
+
+Ant. (¡No es mala consulta la que t'espera!)
+
+Miq. Anem que no vull sentir la tronada. Després
+tornarem á posar las cortinas. (_Se'n van Miquel y Antonia._)
+
+Tay. Me 'n alegro de véurel, don Mariano, tant fresch y
+tant reixit. (_Vá á pendre rapé._) ¿No 'n vol pendre?
+(_Presentantli la capsa._)
+
+Marº. Sab que no 'n prench.
+
+Tay. Jo desde que no fumo.
+
+Marº. Dexémnos de fumar y parlem. ¡Séntis!
+(_Lo senyor Tayabas s'assenta. Mariano se mou y parla agitat_) ¿Sab
+d'ahont vinch?
+
+Tay. De Barcelona.
+
+Marº. Li haurá escrit la seva senyora, y á vosté li
+haurá faltat temps per contarho á la mamá.
+
+Tay. ¡Don Mariano, semblant imposició, --dich
+preposició, dich perposició, dich suposició...(_Alsantse._)
+
+Marº. Es fundada y sentis. Sentis, dich.
+
+Tay. Ja estich sentat.
+
+Marº. Hé averiguat que la seva dona passa
+molt pe 'l carrer ahont hi há la botiga del pare de la Ramoneta y há
+preguntat als vehins...
+
+Tay. (¡Malehits xerraires!) Miri, don Mariano, allí hi
+viu una cosina... (_Alsantse._)
+
+Marº. ¡Cosina!
+
+Tay. O debona,--dich neboda.
+
+Marº. Séntis y calli y respongui.
+
+Tay. Ja estich sentat.
+
+Marº. ¡Ay de vosté si m'enganya! ¿Hont es
+la Ramoneta?
+
+Tay. ¡Jo que sé, pobre de mi!
+
+Marº. Vosté ho sab.
+
+Tay. No, don Mariano.
+
+Marº. Y m'ho dirá. Vosté ho sab.
+
+Tay. No... no... No sé res, (_S'haurá axecat y 's dexa
+caure a la cadira al veure l'enfado de don Mariano._) No sé res...
+res... res... (_ab veu baxa al final._)
+
+Marº. Encara que no sápiga res, me dirá ahont es la
+Ramoneta.
+
+Tay. No 'm miri axís, don Mariano, perque 'ls seus ulls
+semblan llampárragos, --dich llampechs-- y tot m'esgarrifonyo --dich
+m'esgarrifu. --No sé res y encara que 'm posin al talladó y 'm piquin
+ab una mitja lluna esmolada de nou per ferne de mi mandonguillas, no
+podré dirli hont es la Ramoneta, perque no ho sé, ¡no ho sé, no ho
+sé!
+
+Marº. Ningú sab dirme ahont ha anat, y en aquesta
+desaparició hi veig la má de vosté y la de la mamá. A la mamá la
+respecto; pero en cuan á vosté ¡si 'l que sospito fos cert!
+(_Apretant los punys, va cap al senyor Tayabas que s'axeca y
+retrocedeix._)
+
+Tay. ¡No ho es! ¡No, no es cert! (_Prén lo polvo._)
+
+Marº. ¡Mirim! (_Se miran fixament. Lo senyor Tayabas
+estornuda._) ¡Home, giri la cara!
+
+Tay. ¿Cóm vol que 'l miri si giro la cara?
+(_Pausa._) ¿Hém acabat?
+
+Marº. No, senyor. Hi há molts anys que vosté es á la
+fábrica.
+
+Tay. Sí, nassó, --dich senyó.
+
+Marº. Si no vol sortirne es necessari que varihi de
+conducta.
+
+Tay. ¿Un altre perrotxe, --dich, un altre reprotxe á mi?
+(_Joch ab la capseta de rapé, puig voldrá péndren y no arriba a
+ferho._)
+
+Marº. A vosté que parla del que no deu.
+
+Tay. ¡Don Mariano!
+
+Marº. A vosté que há contat á aquesta gent si la mamá s'
+oposa á que jo 'm casi.
+
+Tay. ¡Don Mariano!
+
+Marº. Hem acabat.
+
+Tay. Si no 'm dexa parlar ¿cóm podré justificarme?
+
+Marº. Si torna á ocuparse dels assumptos de família,
+sortirá de la fábrica.
+
+Tay. ¡Don Mariano! ¡Don Mariano! (_Al estendre 'ls
+brassos la capsa se li vuyda sobre 'l ram._) ¡Bona l'hem feta!
+
+Marº. ¡Sí que l'há feta bona!
+
+Tay. Hé vuydat la capsa de rapé damunt del ram.
+
+Marº. Ja 's divertirá 'l que l'olori.
+
+Tay. (_Espolsant lo ram._) Cregui, don
+Mariano... ¡Malehit rapé!... que m'ha arribat al cor lo que m'ha
+dit. (_Estornuda._) Hi há rapé pertot... Renyarme Vosté, á qui tant
+estimo. (_Estornuda seguit._) Dispensi, don Mariano.
+
+Marº. Está dispensat... y avisat. (_Se'n va._)
+
+Tay. Vaig á tirarme aygua al nás perque...
+(_Continua estornudant._)
+
+### ESCENA XIV
+
+ DON TOMÁS, SENYOR TAYABAS
+
+
+Tom. ¡Senyor Tayabas! (_Perqué l'haurá exquitxat al
+estornudar._)
+
+Tay. Dispensi.
+
+Tom. Fassi 'l favor de avisar á donya Maria... Acabi
+d'estornudar.
+
+Tay. ¡Qué més voldria jo! (_Se'n va estornudant._)
+
+Tom. ¿Qui m'ho habia de dir? ¿Enamorarme als meus anys?
+La veritat es que més hauria valgut enamorarme y casarme cuan jove,
+perque are me rich de mi mateix, cuan penso que desde la primera
+vegada que vaig parlar ab la Marieta, ja fá tres setmanas, no puch
+passar per devant d'aquesta casa sense véurerla y parlar del nostre
+projectat casament; y parlarne en secret, perque tenim por de que la
+gent no 's rigui de nosaltres Aquí vé. Es guapa.
+
+### ESCENA XV
+
+ DON TOMÁS y DONYA MARÍA
+
+
+Mar. Creya que no vindrias. ¿Qué guaytas? (_Al veure que
+don Tomás mira á la sala._)
+
+Tom. Si ningú 'ns sent, perque m'agrada molt renovar
+aquells temps de la juventud, pero tinch por que 's riguin del senyor
+Metje.
+
+Mar. Tens rahó. ¡Éran tant bonichs aquells temps en que
+'ns tutejavam, días que ara 's reproduhexen! Mes cuan s'enterin de
+ que
+'ns estimem...
+
+Tom. ¿Qué diran lo meu germá y la meva neboda y fins
+l'asisten?
+
+Mar. ¿Qué dirá 'l noy?
+
+Tom. Lo meu germá m'estima molt, pero la veritat es qu'
+ell pensava ser lo meu heréu, y no li fará grácia que 'm casi.
+
+Mar. Tampoch á n'en Mariano.
+
+Tom. Hé fet venir á l'Anselm y á la meva neboda, buscant
+una ocasió de parlarli y no sé trobarla. No goso.
+
+Mar. Es molt simpática la teva neboda.
+
+Tom. Li teus guanyada per complert la voluntat, y axó ja
+es bastant: pero cuan sápiga que has de ser la seva tia...
+
+Mar. Cuan en Mariano s'enteri de que tú has de ser lo
+seu padrastre...
+
+Tom. Y lo pitjor es que aquesta situació no pot durar,
+perque al poble tothom diu que 'ns casém.
+
+Mar. ¿Quí ho ha dit?
+
+Tom. Nosaltres matexos.
+
+Mar. Jo á ningú n'he parlat.
+
+Tom. Si no es necessari parlar per dirho. L'amor se
+sembla á las flors, que ab lo seu flayre descubrexen la seva
+presencia, encara que no 's vegin. Lo millor dia 'l teu fill y 'l meu
+germá s'enteran de nostres projectes.
+
+Mar. La oposició del meu fill será tan gran com ho es la
+meva al seu casament que es un disbarat, al que may consentiré. Si jo
+cedís, potser ell cediria, pero no ho faré. Cert que ni tú ni jo
+necessitém lo consentiment de ningú per casarnos, pero no es
+agradable la oposició de la familia. ¡Si 'l meu fill no estés tan
+bojament enamorat! La teva neboda es guapa, bona, simpática...
+
+Tom. Lo que no s'acut á una dona, no s'acut á ningú.
+
+Mar. ¿Has endevinat lo meu pensament?
+
+Tom. Crech que sí. ¿Pensas casá á en Mariano ab la
+neboda?
+
+Mar. Y tots contents. Si ells se casessin, no podrían
+oposarse á la nostra boda.
+
+Tom. Es cert, més hi há dos dificultats.
+
+Mar. ¿Dos?
+
+Tom. Que jo sápiga. Primera: que 'l teu fill está
+bojament enamorat, segons acaban de dirme.
+
+Mar. ¿Segona?
+
+Tom. Que la meva neboda está bojament enamorada.
+
+Mar. ¿També ella?
+
+Tom. ¡També ella!
+
+Mar. ¡Tot nos contraria! ¡Mes qui sab! Se tractaran, y
+val tant la noya, que tinch confiansa de que en Mariano acabi per
+estimarla.
+
+Tom. Axís fos.
+
+Mar. Lluny de l'altra, l'oblidará, perque l'ausencia es
+mare de l'oblit.
+
+Tom. Vé en Mariano.
+
+### ESCENA XVI
+
+ DITS, MARIANO, SENYOR TAYABAS, després ANSELM y
+ RAMONETA
+
+
+Marº. M'han dit qu' era aquí ab lo seu germá y la seva
+neboda, á qui no tinch lo gust de conexer.
+
+Tom. Jo m'hé anticipat per fer la visita de metje á la
+seva mamá. Per fortuna vosté está ben bó.
+
+Marº. ¡Cuan menos ho sembla!
+
+Tay. Passin que son aqui.
+
+Marº. (¡La Ramoneta!) (_S'apoya molt emocionat en una
+cadira._)
+
+Tom. Entreu. Don Mariano, tinch lo gust de presentarli
+al meu germá y á la meva neboda.
+
+Ram. ¡Ah! (_S'apoya en un moble no poguent dominarse_)
+
+Ans. ¿Qué tens, filla?
+
+Tom. ¿Qué es axo?
+
+Mar. ¡Está glassada!
+
+Ram. No es res. ¡Ja m'ha passat!
+
+Tom. Séntat. (_Se senta Ramoneta, tots la rodejan ab
+molt d'interés._)
+
+Mar. ¡Té, pren aquestos globulillos! (_Los hi dona y los
+hi pren._)
+
+Tom. ¿Qué li dona?
+
+Tay. La homeopatia.
+
+Tom. ¡Devant d'un general de metjes!
+
+Mar. Veurá com li fará bé.
+
+Tom. Millor li sentaria una tassa de caldo...
+
+Mar. Vaig á buscaria. (_Se'n va._)
+
+Tom. Tal vegada aniria més bé una copa de Jerez, donya
+Maria... (_Se'n va._)
+
+Tay. Lo que li aniria bé es un elixir que jo prench y ho
+cura tot. Vaig á buscarlo. (_Se'n va._)
+
+Ans. ¿Te trobas millor, Ramoneta?
+
+Ram. Pero papá, si no tinch res. Tinch set.
+
+Ans. Vaig per aigua. (_Se'n va._)
+
+### ESCENA XVII
+
+ RAMONETA y MARIANO
+
+
+Marº. Per Deu Ramoneta, serenitat ó estem perduts.
+
+Ram. ¿Sonmiém?
+
+Marº. Crech que sí. Arribo desesperat de Barcelona al
+saber que habías marxat, y 't trobo á aquet poble y á casa de la
+mamá.
+
+Ram. ¿Donya Maria es la teva mamá?
+
+Marº. La que 't mima y sembla que 't porta molt
+d'afecte.
+
+Ram. ¡Si sápigues que jo soch aquella á qui 'l seu fill
+estima y de qui no vol sentirne parlar!
+
+Marº. ¿No sab qui ets?
+
+Ram. La neboda del senyor metje, pero no la botiguereta
+que vol enganyar al seu fill. ¡Pensar que t'há tret de Barcelona
+perque m'oblidessis!
+
+Marº. ¡Y qué 'ns han portat al mateix poble perque
+no 'ns vegessim! Ramoneta, es necessari fingir que no 'ns conexém,
+perque si la mamá arriba á enterarse, estem perduts. Procura
+guanyarte la seva voluntat.
+
+Ram. Crech que ja la tinch guanyada.
+
+Marº. Ara si que 'm sembla bonich lo poble.
+
+Ram. ¿Y fins ara?
+
+Marº. Me semblava molt trist.
+
+### ESCENA XVIII
+
+ DITS y DONYA MARÍA ab una tassa de caldo. DON TOMÁS ab
+ una copa de Jerez y una ampolla. ANSELM ab un vas d'aygua y
+ l'ampolla. SENYOR TAYABAS ab una ampolla y una copeta. Tots
+ rodejan á Ramoneta.
+
+
+Mar. Veu, don Tomás, com ja es tota un altra.
+L'homeopatia l'ha posada bé.
+
+Tom. ¡Qué homeopatia!
+
+Ans. ¡Beu l'aygua, noya!
+
+Tom. ¡Primé 'l Jerez!
+
+Marº. Primé 'l caldo y després lo vi.
+
+Tay. ¡Primer aquest elixir!
+
+Tom. ¡Béu!
+
+Ans. Prén.
+
+Mar. Té.
+
+Tay. Prengui. (_Tots li present an las copas y
+tassas._)
+
+Ram. Pero no veuhen que estich ben bona y fins contenta
+y casi ab ganas de riure al veure los apuros de vostés. No hé de
+desairarla á vosté, donya Maria, que es tant bona per mi, y pendré un
+glop de caldo. (_Pren la tassa y beu una mica._)
+
+Mar. (Aquesta si que es una noya simpática y ben
+educada.)(_A Mariano._)
+
+Marº. (_Desdenyós._) (¡Si... com las demés!)
+
+Mar. (Per tú no hi há altra dona que la botiguereta.)
+
+Ram. Tio, donantme vosté 'l Jerez, n'hé de beure encara
+que sols siga una gota. (_Mulla 'ls llabis á la copa._)
+
+Tom. ¡Ben parlat!
+
+Ram. Y ara una miqueta de aygua pera donar las gracias
+al pare. (_Beu._)
+
+Tay. ¡Prengui elixir!
+
+Ram. Senyor... Ay, no 'm recordo com se diu.
+
+Tay. Tayabas, per serviria.
+
+Ram. ¿Li seria 'l mateix béuressel vosté?
+
+Tay. ¡Quína ocurrencia! ¡Ben dit! ¡Ben dit!
+
+Mar. Senyor Tayabas, perdoni, pero si fés lo favor de
+pendre la tassa y... (_Li dona la tassa y plat._)
+
+Tay. Vosté sols té que manarme.
+
+Tom. Tingui, senyor Ta... Ta... No vull equivocarme:
+senyor Ta...
+
+Tay. Tayabas.
+
+Tom. ¿Ja que porta la tassa, vol portar la copa?
+
+Tay. Ab molt de gust, don Tomás. (_Pren la copa, 'l plat
+y l'ampolla._)
+
+Ans. Ja que se'n dú lo demés, ¿vo fé 'l favor del vás?
+(_Li dona 'l plat, vás y ampolla._)
+
+Tay. Sí, senyor. (¿Cóm m'ho arreglo?) (_Ab dificultad
+arregla tot lo que li haurán donat._)
+
+Marº. Senyor Tayabas. cuidado ab caure, ó fá una
+trencadissa.
+
+Tay. (_Baix._) ¿Ja li há passat l'enfado?
+
+Marº. Si; estich molt content.
+
+Tay. Creguí que 'm treu un gran pés del cor, perque
+suposá que jo sé hont es la...
+
+Marº. Ja ho sé que no ho sab. Ara que s'ha tret lo pés
+del cor, vagi á tréures lo pés que té als brassos.
+
+Ans. Senyor Tayabas, me sembla que l'han carregat
+massa.
+
+Tay. També m'ho sembla á mi; y no es la primera vegada.
+
+Ans. Ja l'ajudaré. (_Li pren objectes y se'n van los
+dos._)
+
+### ESCENA XIX
+
+ MARIANO, DON TOMÁS, RAMONETA y Dª. MARÍA
+
+
+Mar. ¿Ja 't trobas ben bé?
+
+Ram. Del tot, donya Maria.
+
+Mar. ¿Véu los efectes de la homeopatia?
+
+Tom. Sorprenens, pero li asseguro que no es la
+homeopatia lo que l'há posada bé. Sápiga que tinch una pretensió,
+donya Maria, á la que espero no 's negará.
+
+Mar. Sent la pretensió de vosté, ha de ser discreta.
+
+Tom. Que demá honrin la meva casa y de vostés,
+acompanyantnos á dinar. A menos que 'n Mariano tinga que marxar.
+
+Mar. No li agrada molt parar al poble y sempre busca un
+pretest per sortirne. Ara ha passat una setmana fora.
+
+Marº. Mamá, vosté sab que no 'm puch despendre dels
+assuntos de la fábrica, pero ja que á vosté li desagrada que me'n
+vagi, li prometo que 'm tindrá fixo al poble.
+
+Tom. ¿Quedem...?
+
+Marº. En que encara que hagués de marxar, suspendria el
+viatje per no privarme dol gust de sentarme á taula ab vostés.
+
+Tom. L'hi estimo.
+
+Mar. (Observo que no has tingut cap paraula de
+galanteria per la Ramoneta, y axó pot ofendrer á personas que tant
+nos distingexen)
+
+Marº. ¡Mamá!
+
+Mar. (Cumpleix ab los debers de societat.)
+
+Marº. Senyoreta, ¿tindrém lo gust de que passi tot
+l'istiu al poble? (_Donya Maria s' assenta á la esquerra, al seu
+costat estará dret don Tomás. Ramoneta sentada á la dreta, al seu
+costat dret don Mariano.)
+
+Tom. Pe 'l meu gust, sí, perque jo may estich tant
+content com cuan la tinch al meu costat.
+
+Mar. No m' estranya, perque la Ramoneta se fá estimar. A
+mi ja 'm té guanyada la voluntat.
+
+Ram. Lo mérit no es meu; se deu á la bondat de vosté.
+
+Mar. Ets molt modesta, y axó 't fá més digna
+d'estimació.
+
+Ram. Gracias, y si m'ho permet, las hi donaré del seu
+bon afecte ab una abrassada. (_S'axeca y abrassa á donya Maria._)
+
+Mar. No tens preu, filla meva. Don Tomás ¡qué 'n será de
+ditxós l'home que 's casi ab ella!
+
+Marº. ¿Vol dir, mamá?
+
+Mar. Mariano, aquesta pregunta teva casi es una ofensa.
+
+Marº. De segú que la senyoreta no pensa tal cosa.
+
+Ram. Lo fill de vosté no pot tenir may l'intenció
+d'ofendre.
+
+Mar. (Aprén d'ella.)
+
+Ram. A mi 'm sembla, donya Maria, que si vosté 'm
+conegués bé, no opinaria de mi com opina.
+
+Mar. No variaria 'l meu modo de pensar. (_Ramoneta torna
+á sentarse._)
+
+Tom. (Veig que has guanyat per complert la voluntat de
+donya Maria.)
+
+Ram. (Més val axí.)
+
+Mar. (¿No es una vergonya que 'l seu tío tinga de
+donarli conversa?) (_Mariano vá ahont son Ramoneta y don Tomás._)
+
+Marº. Avuy no há tingut que sortir del poble per cap
+visita.
+
+Tom. No, per fortuna.
+
+Marº. Me sorprén que al retirarse vingués á un poble á
+exercir la carrera.
+
+Ram. Lo tio vá venir aqui á descansar, pero: --Don
+Tomás, fassi 'l favor de veure 'l noy, que está molt malalt. --Per
+Deu, don Tomás, dongui una mirada al meu home, vosté que sab tant,--
+y com lo tio es bó, pero encara ho es més del que sembla, poch á
+poch, y sense ell adonarsen, s'ha convertit en metje de poble.
+
+Mar. Que visita y paga la medicina.
+
+Tom. Lo que á la terra no 's cobra, se cobra al cel.
+
+Marº. Perqué la mamá no s'enfadi hé de estar al teu
+costat.
+
+Ram. La situació es violenta.
+
+Marº. Per ara se sembla á la d'aquell que va caure d'una
+torre molt alta. A mitj camí, mentres donava tomballons per l'espay,
+li vá cridar un: --¿Cóm vá, company?-- Per ara bé, respongué l'altre,
+pero veurem al xocá ab la terra.
+
+Ram. Aquí la terra es la teva mamá. ¡Cuán s'enteri!
+(_Rihent._) Ara rich, mes tinch por de acabar plorant.
+
+Mar. Tenen una conversa animada, com si 's coneguessin
+de temps. Me sembla que 'ls casarém.
+
+Ram. La meva situació es falsa; diré al pare y al tio lo
+que passa.
+
+Marº. ¡Per Deu no, ó estem perduts!
+
+Ram. Sí.
+
+Marº. Nó, de cap modo.
+
+Tom. Sembla que 's barallan aquell parell.
+
+Ram. No puch callar, no fora digne.
+
+Marº. Veig que has caigut en grácia á la mamá; dexa que
+l' afecte aumenti y llavors li será més difícil negar lo seu
+consentiment.
+
+Ram. ¡Mariano! (_Ho diu alt._)
+
+Mar. ¿Qué teniu?
+
+Ram. Res.
+
+Marº. Parlabam d'aquet ram que desitjava oferirlo á la
+senyoreta.
+
+Mar. La cosa marxa. (_A don Tomás._) ¡Ja l'han dut y no
+m'han avisat! (_Lo prén._)
+
+Tom. Un ram preciós. ¡Quinas flors tant delicadas!
+
+Mar. Celebro que siga del seu gust. Vegi. (_Li dona._)
+
+Tom. ¡Quin flayre tant... (_L'olora._) (Semblant á
+tabaco.) (_Fa esforsos per no estornudar._)
+
+Mar. Es per la Ramoneta.
+
+Ram. Sempre finesas de vosté. (_Olora 'l ram y estornuda
+tot seguit._)
+
+Mar. ¿Estás constipada? (_Don Tomás estornuda._) ¿Vosté
+també?
+
+Tom. Lo ram nos há constipat. Olóril.
+
+Mar. ¿Qué vol dir? (_Pren lo ram, l'enflaire y també
+estornuda._) ¡Lo rapé del senyor Tayabas!
+
+### ESCENA XX
+
+ DITS, DON ANSELM y SENYOR TAYABAS
+
+
+Tom. Li asseguro que es fort. ¡Moltas gracias, senyor
+Tayabas!
+
+Tay. ¿De qué?
+
+Mar. ¡S'ha lluhit!
+
+Tay. ¿En qué m'he lluhit? (_Los tres estornudan á la
+vegada, y 's treuhen los mocadors._) ¡Lo ram!
+
+Mar. ¿Li sembla si he manat fer aquet ram, perque vosté
+li fés pendre rapé.?
+
+Tay. ¡Donya Maria! Una distracció, cualsevol la fregeix,
+dich la sufreix.-- ¡Es molt aquesta malehida llengua meva!
+
+Ans. ¡Vinch encantat del jardí! Com l'ha transformat
+donya Maria.
+
+Tom. Anem á véurel y estornudarém en plé aire (_Tots se
+disposan á sortir._)
+
+### ESCENA XXI
+
+ DITS, JANET ab una carta
+
+
+Jan. Carta, senyor Tayabas. (_L'hi dona._) Cinch céntims
+pe 'l carté.
+
+Mar. ¿De la seva senyora?
+
+Tay. De la dona. (_La llegeix,_)
+
+Jan. Cinch céntims de la carta.
+
+Tay. May te descuidas de cobrá. Té, y vésten (_Li dona
+cinch céntims y Janet s'en va._)
+
+Mar. Llegexi.
+
+Tay. ¡Ah! (_Llegint._)
+
+Mar. ¿Qué li diu?
+
+Tay. ¿Eh? (_Llegint._)
+
+Mar. Estich impacienta,
+
+Tay. ¡Oh! (_Llegint._)
+
+Tom. ¿No vé al jardí donya Maria?
+
+Mar. Vagint; tots seguit soch ab vostés.
+
+Marº. (¡Carta, y la mamá no vé!)
+
+Tay. Cosas gravíssimas. Aquella...
+
+Mar. ¿La botiguerota?...
+
+Tay. Ha desaparescut de Barcelona.
+
+Mar. Milló.
+
+Tay. Pitjo, perque sospita que ha vingut al poble.
+
+Mar. ¡Senyor Tayabas! (_Axeca involuntáriament la veu;
+al sentiria los que anaban sortint baxan á la escena alarmats._)
+
+Tom. ¿Qué té alguna cosa 'l senyor Tayabas?
+
+Mar. Que... s'ha posat malalt.
+
+Tay. Jo...
+
+Mar. (Posis malalt y calli.) He donat aquell crit al
+veure que 's tornava blanch, afinat.
+
+Tay. ¿Vol dir, donya Maria?
+
+Tom. Séntis. (_Lo polsa._) Si té 'l pols normal.
+
+Marº. (Jo soch lo metje que 'l curará.)
+
+Mar. Tomás.(_Don Tomás forma grupo ab donya Maria. Lo
+senyor Tayabas sentat y al seu costat Mariano. Los altres
+observan._)
+
+Marº. (¿Qué deya la carta?)
+
+Tay. Res.(Ara sí que 'm poso malalt de debó.)
+
+Mar. Aquella ha tingut l'atreviment de venir al poble
+per enganyar al meu fill.
+
+Tom. ¿Es possible?
+
+Mar. ¡Tots los nostres plans per terra! Anem.
+(_Van anantsen pel fondo._) (¡M'has de matar!)(_Al passar al costat
+d'en Mariano._)
+
+Marº. (¿Qué deu dir aquella carta?)
+
+Tay. Esperis, que també vinch. (_Alsantse. Quedan sols
+ell y Mariano._)
+
+Marº. Vosté está malalt y no pot móures; y jo 'm quedo
+per cuidarlo.
+
+Tay. ¡Si estich bó!
+
+Marº. ¡Senyó Tayabas! ¡senyó Embolicichs! ¡L'he de
+matar!
+
+Tay. Se'n guardará prou, perque la meva dona diu que no
+vol que 'm quedi viudo.
+
+Marº. (_L'agafa per las solapas._) ¡La carta! ¿Qué deya
+la carta?
+
+Tay. ¡Don Mariano! ¡Aussili! ¡Don Mariano! (_Se desprén
+d'ell y fuig pe 'l fons._) (_Teló rápit._)
+
+FÍ DEL ACTE SEGÓN
+
+
+
+
+
+## ACTE TERCER
+
+DECORACIÓ: Sala de casa d'un metje. Parets empaperadas, ab cuadros.
+Llibreria. Sofá petit á la esquerra, ab sillons. Silló á la dreta.
+Mobiliari de classe mitja acomodada. Cadiras, etc. Porta d'entrada al
+fons, y al costat d'aquesta un altra per la que 's vá al menjador. A
+la esquerra la porta per la que 's vá á la cuyna. A la dreta la del
+despatx.
+
+### ESCENA PRIMERA
+
+ ANSELM y RAMONETA
+
+
+Ans. Has fet molt bé de dirmho, perque las bonás fillas
+que estiman lo seu decoro, ho han de confiar tot al pare. Cuan en
+Tomás m'escrigué que vinguéssim al poble á passar una temporada, me
+vá donar una alegria, perque pensava que axís te treya de Barcelona.
+
+Ram. Lo mateix va pensar donya Maria al resóldrer venir
+aqui ab en Mariano.
+
+Ans. Tant ella com jo 'ns hem lluhit, perque per
+allunyarvos l'un de l'altre, hem escullit lo mateix poble per passar
+l'istiu, y perque vos oblideu, hem fet de modo que esteu junts á
+totas horas. Fugint del foch hem anat á las brasas.
+
+Ram. En Mariano no volia que li digués res, perque conta
+que la simpatia entre las duas familias servirá per véncer l'oposició
+de la seva mamá y obtenir lo seu consentiment.
+
+Ans. No debias amagarme lo que passa y has fet bé
+dihentmo, perque lo millor guia d'una filla, es lo pare.
+
+Ram. Per Deu, no 'n digui res al oncle.
+
+Ans. No 'n sabrá res per ara. Després veurem.
+(_Pausa._) Ramoneta, m'has de respondrer ab tota sinceritat. ¿Estimas
+molt á n'en Mariano?
+
+Ram. ¡Molt!
+
+Ans. ¿Y si 't manés que l'oblidessis?
+
+Ram. Posaria totas las mevas energías al servey de la
+meva voluntat de filla obedienta, més no sé si podría oblidarlo.
+
+Ans. Ho sento, perque m'agradaria rompre ab donya Maria,
+més avans ferli sentir la meva indignació per las injurias que á tú y
+á mi 'ns ha dirigit.
+
+Ram. No 'ns conexia.
+
+Ans. Rahó de més per callar. ¿Qui soch jo per ella? Un
+botigueret que treuría la rifa si casava la meva filla ab lo seu
+noy.
+¿Qui ets tú per aquesta dona? Una menestralota que ha sabut enganyar á
+ n' en Mariano. ¿Y qui es ella?
+
+Ram. ¡Pare!
+
+Ans. ¿D'ahont procedeix? De classe més humil que la
+teva.
+¿Quí era? Una pobrissona?
+
+Ram. Axó ho diu la cuynera.
+
+Ans. Y es cert. Sento no poguerli dir que es vritat que
+jo tinch una botiga y d'ella visch, sense fer lo tonto recordant á la
+gent que vé á comprar, que 'ls meus antepassats possehían un títol de
+noblesa, cosa qu' ella no té, ni cap dels seus ha tingut; que es
+veritat que tú treballas y m'ajudas, pero també ho es que ella encara
+era més pobre que tú.
+
+Ram. ¡Per Deu!
+
+Ans. Pert cuidado: no ho diré per tú, no per ella, y
+també per no armar la grossa ab en Tomás, que s'ha enamorat d'aquesta
+senyora.
+
+Ram. ¿També ho sab?
+
+Ans. Al poble ho sab tothom, per més qu' ells dos
+creguin que ningú n'está enterat. Sospito que lo meu germá 'ns ha
+enviat á buscar per dirnos que ha pensat casarse; peró no sab com
+comensar.
+¡Enamorarse als seus anys! ¡Y he de tenir per cunyada á la que no 't
+ vol per nora!
+
+Ram. ¡Pare!
+
+Ans. ¡Ja sé 'l que vols dirme! Recordis qu' estimo al
+fill de donya Maria, ¿no es aixó?
+
+Ram. Sí.
+
+Ans. No renyexi ab ella, perque qui ho pagaria seria la
+Ramoneta. ¿Ho endevino?
+
+Ram. Sí.
+
+Ans. Ditxosa edat, y ditxosa dona la que ha de ser la
+teva sogra y la meva cunyada.
+
+Ram. Per ara sols una cosa me sembla segura, y es que
+será la seva cunyada.
+
+Ans. Si no t'es sogra tindrás que contentarte ab que 't
+sigui tia ¡Despreciar á la meva filla! ¿Y qui es ella per
+despreciarte? Voldria que m'ho diguessin: ¿qui es ella? (_Sembla que
+dirigeix la pregunta á Nando que entra en la escena._)
+
+### ESCENA II
+
+ DITS y NANDO
+
+
+Nan. No ho sé.
+
+Ans. ¿Sabs de qui parlo?
+
+Nan. Na senyor.
+
+Ans. Com has dit: ¿no ho sé?
+
+Nan. Perqué vosté m'ho preguntava.
+
+Ans. No 't preguntava res. ¿Qué vols?
+
+Nan. Dir á la senyoreta que s'han espessehit molt
+aquellas pastetas que 'n diu vegi la mel.
+
+Ram. Bejamel. ¡Quin descuyt! ¿Ha tret lo cassó del
+foch?
+
+Nan. ¡Si, senyoreta! ¿Aquellas trunfas negras, las tiro
+á l'olla?
+
+Ram. Si son trufas.
+
+Nan. Trufas ó trunfas tot es hú. Ab lo formatje l'han
+enganyada, perque té mala olor y vehins, y fins me sembla que camina
+sol.
+
+Ram. Si es de Rochefort.
+
+Nan. Fort d'oló ¿Qué 'l llenso?
+
+Ram. No.
+
+Nan. ¿Y alló 's menja?
+
+Ram. Bé's coneix que al pobre tío 'l tens á racció de
+ranxo.
+
+Nan. Val més y es més sá que aquestas potingas.
+
+Ram. ¿Ha arribat l'ordinari?
+
+Nan. De la cuina l'he vist passar.
+
+Ram. Vés á buscar 'ls dulces que ha de dur de
+Barcelona.
+
+Nan. Hi vaig. ¡Quins gustos! (_Se'n va._)
+
+Ram. Sé que li agradan y vaig dir al tío que 'n fés
+venir.
+
+Ans. Per lo vist tú dirigexes lo dinar.
+
+Ram. Bé he de procurar que quedi contenta.
+
+Ans. Si no 't guanyas la voluntat de donya Maria, haurem
+de convenir en que es una fiera.
+
+Ram. Vaig á la cuyna.
+
+Ans. Y si ho sab, dirá indignada: ¿cóm puch jo consentir
+que 'l meu fill se casi ab una cuinera.
+
+Ram. Pero si tinch la fortuna d'endevinarli 'l gust, de
+que 'l diná li agradi y repetexi d'algun plat, pensará: --Aquesta
+noya
+'m convé per nora, perque dirigirá a la cuinera y menjaré á gust.
+
+Ans. ¿Tú vols conquistar á la sogra servinte dels fogóns
+y de las cassolas?
+
+Ram. No hi ha com un bon dinar per guanyarse voluntats.
+
+Ans. Si es axís, fés tot cuan sápigas per lluhirte, per
+que 'm sembla que 'l dinar d'avuy ha de ser decissiu.
+
+Ram. ¿Per qué?
+
+Ans. Sospito que 'n Tomás aprofitará la bona disposició
+en que un se troba després d'haber dinat bé, pera dirnos que pensá
+casarse, á fi de que avuy mateix tot quedi arreglat; y tot ho
+quedará, perque soch capás de dirli: --Escolta Tomás, si donya
+Maria 's casa, ¿quín motíu hi ha per que no 's casi 'l seu fill? Si
+tú ets digne de ser marit de donya Maria, ¿per qué no ha de ser digne
+la teva neboda de ser la dona d'en Mariano? ¿Per ventura no som tots
+de la matexa familia?
+
+Ram. ¡No ho dirá!
+
+Ans. ¡Qui sab! Pero convinguem en que fora un cop
+d'afecte.
+
+Ram. Massa.
+
+### ESCENA III
+
+ DITS y TUYAS
+
+
+Tuy. Bon dia tingan.
+
+Ram. ¿Hí há alguna novedad, Tuyas?
+
+Tuy. La de cada dia; la senyora envia aquet ram per
+vosté.(_Li dona._)
+
+Ans. Suposo que no hi há rapé.
+
+Ram. Dónguili las gracias.
+
+Tuy. Aviat las hi podrá donar vosté matexa, perque no
+tardará en venir. A aquestas flors no hi há rapé com á las d'ahí.
+
+Ram. ¡Quins apuros vá passar lo senyor Tayabas!
+
+Ans. Digas, Tuyas.
+
+Ram. (Vaig á la cuina.) (_A Anselm y anantsen_)
+
+Ans. Me sembla que ahir matí vá marxar lo senyor
+Tayabas.(_Sentantse._)
+
+Tuy. Sí, senyor: poch després d'habersen anat vostés, la
+senyora vá cridarlo, y encara que jo no m'entero may de res, perque
+está lleig que las criadas vulguin saber las cosas de la casa, vaig
+averiguar, sense volguerho, que donya Maria estaba furiosa, y que
+l'anada á Barcelona del senyor Tayabas, que tornará avuy, té por
+motiu los amors contrariats de don Mariano. Li dich perque suposo que
+vosté n'esta enterat.
+
+Ans. Ho sé tot fil per randa. (Aquesta parlará.) Donya
+Maria s'oposa al casament.
+
+Tuy. Dihent que 'l seu fill no 's pot casar ab una
+menestralota.
+
+Ans. Axó ho diu ella, que...
+
+Tuy. Cuan era noya tenia que treballar y fins cusia
+camisas de munició.
+
+Ans. ¿De munició? (_Donant un salt y axecantse._)
+
+Tuy. Y gracias si 'n trobava. Las hi pagavan á tres
+pessetas la dotzena y encara tenia que posarhi 'ls botons y 'l fil.
+
+Ans. ¡Camisas de munició á tres pessetas dotzena,
+posanthi encara fil y botons. ¡Qui ho diria!
+
+Tuy. Per xó no desmereix en res.
+
+Ans. Al contrari, deu enorgullirse de recordarho.
+
+Tuy. Axó no; si vol oféndrela, parlinhi, per més que no
+pot negarho. Si li mira bé lo dit de la má esquerra, encara hi
+trobará las senyals de las punxadas de l'agulla de cusi. ¡Cuántas
+vegadas s' hi vá tenir que donar cops ab lo didal perque la punxada
+no se li enverinés.
+
+### ESCENA IV
+
+ DITS y RAMONETA
+
+
+Ram. Escolti Tuyas, la necessito.
+
+Tuy. Senyoreta, sols té que manarme.
+
+Ram. ¿Vol entrar á la cuyna? Vosté que coneix los gustos
+de donya Maria, me dirá si lo que s'há disposat pe'l dinar li
+agradará.
+
+Tuy. ¡Ja ho crech que li agradará! ¡No n'está poch de
+contenta! Ja fá duas horas que 's vesteix y s'há fet pentinar no sé
+cuantas vegadas, perque may troba que li estiga prou bé 'l pentinat.
+Sembla que vulga enamorar á algú.
+
+Ans. ¿Portará guants? (_Baix á Tuyas_).
+
+Tuy. ¿Per qué? (_Baix á Anselm._)
+
+Ans. (_Baix també á Tuyas._) Per tapar las punxadas
+d'agulla del dit.
+
+Tuy. (_Baix també á Anselm._) Casi may se 'ls treu.
+
+Ram. Que li agradará lo dinar, vosté ho soposa, mes jo
+desitjo que ella ho diga.
+
+Tuy. ¡Haventla convidada don Tomás!
+
+Ans. ¿Qué vol dir?
+
+Tuy. Si tothom ho sab. Aném, senyoreta. (_Se'n van Tuyas
+y Ramoneta._)
+
+### ESCENA V
+
+ ANSELM y DON TOMÁS
+
+
+Ans. Ja ho sab tothom y ells creuhen que es un secret.
+No hi há com l'amor per atontar als joves, mes cuan s'enamora un que
+ja passa de la edat, com lo meu germá, se torna ximple.
+
+Tom. ¿Has vist com há arreglat lo menjado la teva
+filla?
+
+Ans. No.
+
+Tom. Está preciós. No sé com s'ho há fet per cambiarho
+tot. Al mitj de la taula y há posat flors y al centro 'l rám que li
+há enviat donya Maria. ¡Quína senyora tant amable! ¿No es vritat que
+es amable?
+
+Ans. ¡Axís, axís!
+
+Tom. No: molt.
+
+Ans. Molt si tú vols.
+
+Tom. No es que vulgui jo, ho diu tothom.
+
+Ans. No hem de renyir: ho es molt.
+
+Tom. Estima á la Ramoneta.
+
+Ans. No diré que no.
+
+Tom. Has de dir que sí, perque no 's pot negar lo que 's
+veu.
+
+Ans. Diré que sí, si t'hi empenyas, mes avans voldria
+que fessis lo favor de dirme si á qui estima es á la meva filla ó á
+la teva neboda.
+
+Tom. No entench la pregunta. (Sab que vull casarme.)
+
+Ans. (Prou que m'entens.)
+
+### ESCENA VI
+
+ DITS y NANDO
+
+
+Tom. ¿Qué portas? (Vé á temps perque no sé que dir al
+meu germá.)
+
+Nan. Porto 'ls dulces que venen de Barcelona.
+
+Tom. ¡Ah! ¿Vens de Barcelona? (No gosar dir al meu germá
+que 'm caso.)
+
+Nan. Jo no: los dulces son qui 'n venen.
+
+Tom. ¿Ahont los venen? (Avuy mateix surto d'aquesta
+situació.)
+
+Nan. No ho sé ahont los venen. La senyoreta ho dirá.
+
+Tom. ¿Qué dirá la senyoreta?
+
+Nan. Axó que á vosté 'l preocupa.
+
+Tom. ¿Qué 'm preocupa á mi?
+
+Nan. El que acaba de dir.
+
+Tom. ¿Qué he dit?
+
+Nan. Ahont venen 'ls dulces.
+
+Tom. ¿Perqué vols saber ho?
+
+Nan. ¡Es vosté que vol saberho!
+
+Tom. ¿Estás boig?
+
+Nan. Crech que no.
+
+Tom. Potsé ho estich jo.
+
+Nan. ¡Quí sab!
+
+Tom. Nando, oblidas qui soch.
+
+Nan. ¡A l'ordre! (_Cuadrantse y fent 'l saludo
+militar._)
+
+Tom. Senyor ranxero, si tornas á péndret cap mes
+llibertat, surts de casa.
+
+Nan. No senyor.
+
+Tom. ¿Qué no 'n sortirás?
+
+Nan. Que no 'm pendré cap més llibertat. No hé pensat
+oféndrel, perque vosté sab que en Nando es en Nando, y que per vosté
+no hi há sacrifici que no fassi, perque li porto molt d'afecte, com
+li vaig demostrar aquell dia que vaig guisar el bacallá ab romesco
+per lo ministre de la guerra.
+
+Tom. Surt del meu devant.
+
+Nan. Hé de dirli que l'apotecari está malalt. Té una
+malaltia que acaba en itis.
+
+Tom. Tinch d'arribarmhi avans no vinguin los convidats.
+En tot cas, fesloshi los honors de la casa mentres torno, que será al
+moment. (_Se'n va._)
+
+### ESCENA VII
+
+ ANSELM y NANDO
+
+
+Nan. ¿Qué li passa á don Tomás? Sembla que tinga
+caborias.
+
+Ans. No ho sé. ¿Tens molta feyna?
+
+Nan. Avuy, un dia de tant tráfech, no tinch res que fer,
+perque la senyoreta m'há tret de la cuyna dihent que donya Maria no
+está acostumada als meus ranxos. ¡Si m'hagués dexat fé á mi, hauria
+fet un arrós!... Una vegada á Sevilla...
+
+Ans. Si no hi has estat á Sevilla.
+
+Nan. Si no era á Sevilla, seria aprop de Sevilla... Una
+vegada...
+
+Ans. Ja tindrás temps de contarmho. Ara voldría que
+anessis á l'estanch per tabaco.
+
+Nan. Tot seguit.
+
+Tuy. Nando. (_De dins._)
+
+Nan. ¿Es aquí la Tuyas?
+
+Ans. Sí.
+
+Tuy. (_Sortint._) La senyoreta pregunta fá temps si has
+tornat.
+
+Ans. Veshi. Ja aniré jo á l'estanch, no fos cás que 'm
+donguessin la culpa á mi si 'l dinar sortia malament. (_Se'n va._)
+
+Nan. ¡Tuyas, novetats!
+
+Tuy. ¡Nando, novetats!
+
+Nan. Figurat que 'l senyó...
+
+Tay. Figurat que la senyora ..
+
+Nan. ¿Parlas tú ó parlo jo?
+
+Tuy. Escolta. Tot depent de las noticias que porti lo
+senyor Tayabas de Barcelona.
+
+Nan. Lo tartané m'ha dit que no habia tingut puesto á la
+seva tartana y que vindrá ab la altra, que surt mitja hora més tart.
+
+Tuy. Lo que vol dir que aviat lo tindrem aqui.
+
+Nan. Y sabrém...
+
+Tuy. Si 'ns casém...
+
+Nan. Y si 's casan.
+
+Tuy. La senyora. Calla.
+
+Nan. Callo. (_Molt rápida aquesta escena._)
+
+### ESCENA VIII
+
+ DITS, DONYA MARÍA y MARIANO
+
+
+Mar. ¿Encara ets aquí?
+
+Tuy. La senyoreta 'm necessita.
+
+Mar. Está bé. ¿Ahont es?
+
+Tuy. Ara mateix era al menjador. Si vejés que bé l'ha
+posat. Vinga y 'l veurá.
+
+Mar. ¡Cuants llibres té don Tomás! ¿Los ha llegit tots?
+
+Nan. Sense dexarsen una lletra.
+
+Tuy. (Nando, recordat que ets d'Altafulla, y no
+exageris.)
+
+Mar. ¿Y 's recorda del que diuhen?
+
+Nan. Com de las becerolas.
+
+Mar. ¡Sembla impossible que al magi d'un home hi capigan
+tants llibres!
+
+Nan. ¡Don Tomás té un cap com un tabal! Es un sabi.
+
+Mar. ¿L'estimavan al exércit?
+
+Nan. Tant com vosté... no 's pot imaginar.
+
+Mar. Tuyas, acompanyam al menjador. (_Se'n va ab
+Tuyas._)
+
+### ESCENA IX
+
+ NANDO, MARIANO, RAMONETA
+
+
+Nan. (¿Se casarán? ¡No 's casarán!) (_Mirant cuan se'n
+va._)
+
+Ram. Nando. ¿Qué fás? ¡Ah! No sabia que fos aquí. Nando,
+porta 'ls dulces dintre. (_Se'n vá Nando. Ramoneta vol tréures lo
+devantal de cuynera._)
+
+Marº. No te'l treguis perque estás molt guapa. ¿Fás de
+cuynera?
+
+Ram. Tinch present qui son los convidats que avuy té
+l'oncle.
+
+Marº. ¿Y vols contentarme?
+
+Ram. ¡Vanitós! A qui vull contentar es á la teva mamá.
+Hé preguntat á la vostra cuynera que es lo que més li agrada, m'ho há
+dit, y no fiantme de ningú, jo matexa dirigexo la cuyna.
+
+Marº. ¡Com sabs enganyarla á la mamá!
+
+Ram. S'há prendat de mí.
+
+Marº. ¿Quí no estima á una noya tant bona y tant guapa y
+tant cariñosa, y tant...?
+
+Ram. ¡Prou! ¡Prou! Per ara tot vá bé, mes lo final es lo
+que 'm dona cuidado; cuan la teva mamá s'enteri de qui soch jo. Que
+bé saps fer lo paper devant d'ella; estás malhumorat com si la meva
+presencia 't molestés, no 'm dirigexes la paraula, y si 't dich
+alguna cosa me respons com si 'm fessis caritat, de mala gana.
+
+Marº. He de fer de manera que la mamá no suspiti res:
+que tú li sigas molt simpática, molt, y cuan arribi 'l moment li
+diré: mamá...
+
+### ESCENA X
+
+ DITS y DONYA MARÍA
+
+
+Mar. ¿Qué vols?
+
+Marº. (¡Ho haurá sentit!)
+
+Ram. (¡Ay pobres de nosaltres!)
+
+Mar. ¿Qué teniu?
+
+Marº. Res.
+
+Mar. ¿Y tú, Ramoneta?
+
+Ram. Res, donya Maria. (Estich confusa.) Ab permís de
+vosté uniré á donar ordres.
+
+Mar. Ramoneta, estás conmoguda. (_Li pren la má._) No
+sembla sinó que en Mariano... (_Baix lo que dihuen ella y
+Ramoneta._)
+
+Marº. (¡Ay! ¡ay! ¡ay!)
+
+Ram. ¿Qué vol dir?
+
+Mar. Cualsevol creuria que 't feya l'amor cuan vos hé
+sorprés.
+
+Ram. ¡Quina idea, donya María! (_Se'n va rient._)
+
+### ESCENA XI
+
+ DONYA MARÍA y MARIANO
+
+
+Mar. (_Seguint a Ramoneta ab la mirada, guaytant després
+á Mariano._) (M'estranya aquesta confussió. Potser s'han anticipat
+als meus desitxos y als de 'n Tomaset y ja s'han dit que
+s'estimaban.) Mariano.
+
+Marº. Mamá.
+
+Mar. (Vejam, probém.) ¿No es veritat que la Ramoneta es
+molt guapa?.
+
+Marº. (_Molta intenció tota la escena._) (Me sembla que
+sospita.) ¡Psh! Es bastant agradable.
+
+Mar. No bastant, molt, y educada.
+
+Marº. Bastant.
+
+Mar. ¡Home, no sabs sortir del bastant! ¿Me negarás que
+la neboda de don Tomás se fá estimar?
+
+Marº. Molt.
+
+Mar. Al fi estem d'acort.
+
+Marº. Sí ho estem mes del que vosté 's figura.
+
+Mar. Axís fós. ¡Que més desitxaría jo! ¿Que li deyas á
+la Ramoneta cuan he entrat?
+
+Marº. Teníam una conversació interessant.
+
+Mar. ¿Li deyas...?
+
+Marº. Que m'agrada molt...
+
+Mar. ¿T'agrada?...
+
+Marº. La sopa d'arrós, y ella m'ha dit que 'n menjaría
+al diná.
+
+Mar. ¡Ets molt prosaich! Parlar de sopa d'arrós á una
+noya tant guapa y fina.
+
+Marº. Guapa ho es.
+
+Mar. Ho dius ab un tó...
+
+Marº. ¿Vol que ho diga ab tó d'enamorat? (_Pausa._)
+
+Mar. ¿T'hi casarias?
+
+Marº. ¿Ab qui mamá? (¡Cuidado Mariano.)
+
+Mar. ¿Ab qui? Ab la sopa d'arrós. ¿No parlabam de la
+neboda de don Tomás?
+
+Marº. (Sospita que es ella. Lo senyor Tayabas ho haurá
+descobert.) Mamá...
+
+Mar. Digas. (_Ab afany._)
+
+Marº. No es ella á la que eligiría per dona.
+
+Mar. No 'm sorprén lo que 'm respons, tant menos
+cuant...(_Pausa._) Al poble hi ha...
+
+Marº. (Sospita: no m'enganyava.)
+
+Mar. ¡Estás callat!
+
+Marº. Que vol que li responga mamá?
+
+Mar. T'es difícil respondre, perque no pots negarme que
+ella es aquí. (Axó ha de acabar.)
+
+Marº. (Es impossible allargar aquesta situació.)
+
+Mar. Ha vingut ab lo seu pare.
+
+Marº. (¡Estich fresch!)
+
+Mar. Y no goso sortir de casa per no trobarmels pe 'l
+carre; perque no 'ls vuy conexer. Pensabas que no me'n enteraría y ho
+sé tot. ¡M'has de matar á disgustos!
+
+### ESCENA XII
+
+ DITS, DON TOMÁS, després RAMONETA
+
+
+Tom. ¡Vostés aquí!
+
+Mar. Don Tomás, nos hem anticipat...
+
+Tom. Vostés may s'anticipan, perque la seva presencia es
+molt agradable... (y molt desitxada la teva.) Sento que 'ls hagin
+dexat sols. Ramoneta.
+
+Ram. ¡Tio!
+
+Tom. ¿Com dexeu sols als convidats?
+
+Ram. Donya Maria es tant bona que ja 'ns perdonará.
+(_Encara está enfadada._)
+
+Tom. ¿Hont es ton pare?
+
+Ram. En Fernando m'ha dit que ha anat al estanch.
+
+Mar. (_A Tomás._) Grans novetats. (_La conversa ab veu
+baxa._)
+
+Marº. Grans novetats.
+
+Mar. Aquella es aquí.
+
+Marº. La mamá sospita.
+
+Tom. No hi es. He preguntat á tothom, y 'ls únichs que
+han vingut al poble son lo meu germá y la Ramoneta .Ja veus com no hi
+son.
+
+Marº. La mamá m'ha fet una proposició que m'hauria
+omplert d'alegria si no hagués vist en ella la intenció de averiguar
+si tú ets realment la qu' estimo.
+
+Ram. T'enganyas. Ne crech que ho sospiti.
+
+Tom. Estich resolt á anunciar avuy mateix que 'm caso ab
+tú.
+
+Mar. De cap manera. En Mariano acaba de dirme que no 's
+casaria ab la Ramoneta, y jo no puch consentir que 's casi ab la de
+Barcelona. Si 'm nego al seu casament s'oposarA al nostre. Hi hauria
+un escándol.
+
+Ram. La teva mamá desitja que 't casis ab mi. Ho
+sospito.
+
+Marº. Somias.
+
+Ram. Crech qu' estich ben desperta. Qui está dormint ets
+tu. Mira.
+
+Marº. ¿Qué?
+
+Ram. A n' ells dos.
+
+Tom. Maria, es impossible que desisteixi d'aquet
+projecte que 'm prometia la felicitat pels anys que 'm quedan de
+vida.
+
+Mar. Jo no tinch valor per esposarme á las censuras del
+meu fill.
+
+Tom. Aquesta falta de resolució es proba de falta d'
+afecte. Si tu sentissis com jo, no duptarias.
+
+Marº. De que deuhen parlar?
+
+Ram. ¡Tonto! ¿No sabs qu' ells aqui dintre també hi
+tenen un cor, com tu y com jo.
+
+Marº. (_Comprenent._) ¿Es possible?
+(_Molta vehemencia._)
+
+Tom. ¿Qué?
+
+Mar. ¿Qué?...
+
+Ram. (¡Bona l'hem feta!) Res, li contava lo que li va
+succehir á una amiga meva, y 's coneix que don Mariano es molt
+nerviós, perque ha cridat: "Es posible?" ab una vehemencia que 'm fa
+riure. (_A Mariano._) ¡Comprens! (_Tornan a conversar don Tomás y
+donya Maria._) Ara compendrás que la teva mamá desitji casarte ab mi,
+perque no estranyis que ella 's casi ab lo meu oncle.
+
+Marº. Com qui diu casament doble.
+
+Ram. Endevinat.
+
+Marº. ¿N'estás certa?
+
+Ram. Crech que no m'enganyo.
+
+Marº. ¡Qui habia de sospitarho.
+
+Ram. ¡Estás trist!
+
+Marº. No pot donarme alegria la idea de que la meva mare
+torni á casarse, mes no puch oposarme, y menos sent don Tomás
+l'escullit,
+
+Ram. Entre altres motius, perque es lo meu oncle.
+
+Mar. Es inútil, Tomaset, per ara hem de desistir. Doném
+temps al temps.
+
+Tom. Jo no desistexo. Y encara no he tingut valor ni per
+dirho al meu germá, mes al sentirte ne tindré fins per parlar al teu
+fill. Y li parlaré avuy.
+
+Mar. ¿Que vols fer?
+
+Tom. Dexam á mi. (_Somrihent._) Tu no sabs lo qu' es un
+general de metges enamorat.
+
+### ESCENA XIII
+
+ DITS y ANSELM
+
+
+Ans. (_Saludant._) Donya Maria. ¿Ja ha descansat del
+viatje? (_A Mariano._)
+
+Mar. Y 's troba en disposició d'empéndren un altre.
+
+Marº. No mamá, perque 'm trobo molt bé al poble.
+
+Tom. Si fins li casarem.
+
+Mar. (Me comprometerá.)
+
+Ans. (S'ha tret lo guant. Vuy veure si se li conexen las
+punxadas de cuan cusía camisas.)
+
+Marº. Tot pot ser.
+
+Ans. ¿Qué es lo que potser?
+
+Tom. Que 'n Mariano 's casi al poble.
+
+Ans. ¿No mes ell?
+
+Mar. (¡Ay pobres de nosaltres!)
+
+Tom. (Está enterat!)
+
+Ram. (Nos comprometerá.) Pare...
+
+Ans. Sí, ja sé 'l que 'm vols dir...
+
+Mar. ¿Qué hi tinch á la má, que la mira tant?
+
+Ans. Res lleig, sent de vosté.
+
+Mar. Gracias.
+
+Tom. (Estich resolt.)
+
+### ESCENA XIV
+
+ DITS y JANET
+
+
+Jan. M'han dit que don Mariano era aquí. Tingui aquesta
+carta.
+
+Marº. Tu servexes per tot, Janet.
+
+Jan. Y encara la passo prima.
+
+Marº. Té. (_Li dona céntims._)
+
+Jan. Gracias.
+
+Marº. Ab permis de vostés. (_Llegint la carta._) Es del
+majordom de la fábrica y he de contestaria desseguida. Janet, esperat
+que la portarás al correu.
+
+Tom. Si vol escriure, passi al meu despatx.
+
+Marº. Vina, Janet. (_Se'n van Mariano y Janet._)
+
+### ESCENA XV
+
+ DONYA MARÍA, RAMONETA, DON TOMÁS, y ANSELM
+
+
+Tom. (¿Cóm comenso?) Anselm.
+
+Ans. Tomás.
+
+Tom. Volia dirte... si sabs que l'apotecari está
+malalt.
+
+Ans. Si no mes vols dirme axó, ja ho sé.
+
+Tom. No es de cuidado la enfermetat.
+
+Mar. ¿Hi ha molt molts malalts al poble?
+
+Tom. No.Tenim molta salut, gracias á Deu!
+
+Mar. ¿Molta?
+
+Ans. ¡Molta!
+
+Ram. (La conversa es interessant!) (_Pausa._)
+
+Tom. Cert que 'l temps hi ajuda, perque es molt bó.
+
+Mar. ¡Molt!
+
+Ans. ¡Molt!
+
+Ram. (Lo tio no sab com comensar.)
+
+Tom. (A Roma per tot.) (_Resolt._) Anselm, ha arribat lo
+moment de darte una noticia.
+
+Ans. Ja la sé: ¿que 't casas?
+
+Mar. ¿Ho sabia?
+
+Ans. Al poble tothom n'está enterat.
+
+Mar. ¿També 'l meu fill?
+
+Ram. Sí senyora.
+
+Mar. ¿Qué 'n diu?
+
+Ram. No ho sé.
+
+Ans. Després de las paraulas de donya Maria, es inútil
+preguntar ab qui 't casas.
+
+Tom. Es ella, si. Marieta, ja ho saben que 'ns casem.
+
+Ans. No podías fer millor elecció.
+
+Ram. (Per ara tot va bé.)
+
+Mar. Don Anselm li agrahexo aquestas paraulas.
+
+Ans. Merescudas.
+
+Mar. (¡Estich conmoguda!) (_S'assenta._)
+
+Tom. (No puch queixarme del meu germá.)
+
+Ans. En Tomás val molt.
+
+Tom. Gracias.
+
+Ans. Personalment té una posició y honors y, á més,
+procedim d'una familia noble.
+
+Mar. ¡Ennoblida per aquell rey de pedra, de la Plassa de
+Sant Jaume!
+
+Ans. La entrada de vosté, persona distingida, á la
+nostra familia, 'ns honra á tots.
+
+Mar. Don Anselm es molt bó per mi.
+
+Tom. Es just.
+
+Ans. Y res més. Ara, si 'l meu germá s'hagués enamorat
+d'una dona... ¿qué diré jo?...
+
+Ram. (Ja hi som.) Pare, vol fé 'l' favor...
+
+Ans. Ja sé 'l que vols... Si s'hagués enamorat d'una
+botiguereta...
+
+Mar. ¿Veus Tomaset com lo teu germá opina com jo.?
+
+Ram. (¡Ja 's deyan de tu!)
+
+Mar. Ja que 'm permet que 'l consideri com de la
+familia, don Anselm, li diré que 'l seu germá desaproba la meva
+oposició á que 'l meu fill se casi ab una menestralota, com vosté ha
+dit molt bé. ¿Cóm podria alternar la seva dona ab la familia?
+
+Ans. Y ab vosté en particular. La seva oposició es molt
+fundada, y tú no deus insistir, Tomás. ¿Qué dirian si volguessis
+casarte ab una dona que hagués tingut per pare á un botigueret...?
+
+Mar. Veurá: se potser filla d'un botigueret... y...
+
+Ans. Sí senyora; mes suposis que á més de ser de tant
+humil origen, hagués tingut durant la seva juventut que cusir camisas
+de munició á tres pessetas la dotzena, posantli ella los botons y 'l
+fil.
+
+Ram. (¡Ja l'ha feta 'l pare!)
+
+Mar. ¡Es necesari distingir!
+
+Tom. ¡Anselm! (_Incomodat._)
+
+Ans. ¿Distingir? Lo cás es igual, perque no crech que hi
+hagi cap diferencia entre la posició social del seu fill y la del meu
+germá, y si vosté retxassa á una noya en tals condicions per l'un,
+també ha de retxassarla per l'altre
+
+Mar. S'ha de tenir en compte...
+
+Ans. Ah, sí, que 'ls nostres antepassats tingueren un
+títol, que 'l meu germá pot renovar cuan vulgui, y que 'l fill de
+vosté no 'n té cap. Mes d'axó, prescindimme.
+
+Tom. ¡Anselm!
+
+Ans. ¿Perqué t'enfadas? Per fortuna donya Maria no 's
+troba en lo cás que la noya á qui no vol per nora, y fá molt bé de no
+volguerla. No la vulgui donya Maria.
+
+Ram. Y encara que 'l cás fós igual, jo tindria á molta
+honra que fós la meva tia, perque sé que faria la felicitat del meu
+oncle.
+
+Ans. No 'n dupto de que la fará.
+
+Ram. Las sevas cualitats la fan digne d'estimació.
+
+Mar. Tu 'm conexes bé, Ramoneta. (_Abrassantla._)
+
+Ans. Més del que vosté 's pensa.
+
+Tom. Suposem que jo 'm casés ab una dona que de jove
+hagués hagut de treballar. ¿No he treballat jo? ¿No treballas tú?
+
+Ans. Sí senyor, y treballant jo, descendent de nobles,
+me crech més honrat que 'l que de res ha arribat á molt y desdenya la
+classe d'ahont ha sortit. En cuan á la pregunta, donya Maria 't
+respondrá.
+
+Tom. Variém de conversa.
+
+Ans. No entench perque 't molestas. Las mevas ideas son
+las de donya Maria.
+
+Ram. Pare, vol fer lo favor de venir ab mi...
+(¡Per Deu!)
+
+Ans. (¡Reventava si no ho deya!) (_Mutis Ramoneta y
+Anselm._)
+
+### ESCENA XVI
+
+ DONYA MARÍA y DON TOMÁS
+
+
+Mar. ¡Quina vergonya! ¿Qui li ha dit al teu germá que jo
+he sigut una cusidora? ¡Quína vergonya!
+
+Tom. Pensi y diga lo que vulga l'Anselm estich resolt á
+portar lo casament endevant. No necessito 'l seu consell ni la seva
+autorisació.
+
+Mar. ¡Quin afront! Sab que cusía camisas á dotze rals la
+dotzena. (_Plorant._)
+
+Tom. ¡Marieta!
+
+Mar. ¡No 'm trobo bé! Crida á en Mariano perque
+m'acompanyi á casa.
+
+Tom. ¿Y 'l diná? Pensa en la campanada que donarias.
+
+Mar. No vull, no puch estarme aquí després del que ha
+dit.
+
+Tom. Qui sab si ha estat casual.
+
+Mar. No, intencionat. Crida al meu fill perque m'
+acompanyi á casa. No puch tenirme.
+
+Tom. ¡Per Deu, Marieta! Si 'l teu fill te veu plorar pot
+haverhi un conflicte. Serénat. Crech que 'n Mariano vé. Vina... Baxém
+al jardí que 't dongui l'ayre.
+
+Mar. ¡M' ha insultat!
+
+Tom. Ha estat inconvenient, mes no t'ha insultat, per
+que
+'l treball honra. Vina. No 't vegin plorar.
+
+Mar. ¡Quin afront! ¡Quína vergonya! (_Se'n van._)
+
+### ESCENA XVII
+
+ RAMONETA, després MARIANO y JANET, després SENYOR
+ TAYABAS
+
+
+Ram. Se'n van. Me semblava haver sentit plorar á donya
+Maria ¡Pobre senyora! ¡Lo pare n'ha fet massa!
+
+Marº. Porta la carta tot seguit al correu.
+
+Jan. Está bé. En cuatre salts y brincos hi arribo.
+(_Se'n va._)
+
+Marº. ¿Estás agitada?
+
+Ram. Una mica. Lo tío ha anunciat al pare que 's casava
+ab donya Maria.
+
+Marº. Será divertit que en lloch de casarnos nosaltres
+sigan ells els que 's casin.
+
+Tay. (_Ab ulleras negras. Les mohiments son de qui casi
+no s'hi veu._) ¿Qui es que 's casa?
+
+Marº. ¿Vosté senyor Tayabas?
+
+Tay. Jo no, perque soch casat.
+
+Marº. Donchs si no es vosté será un altre.
+(_Mariano agitat passa á l'altre costat; lo senyor Tayabas se
+dirigeix ahont era._)
+
+Tay. ¿Quí es aquet altre que 's casa, don Mariano?
+
+Ram. Jo no soch don Mariano.
+
+Tay. Una veu de dona, y 'm sembla que era en Marianet
+qui
+'m parlava.
+
+Marº. Sí, jo soch. (_Cambiant de puesto, agitat._)
+
+Tay. ¡Ah! ¡ah! Don Mariano á la frábica...
+
+Marº. A la fábrica, senyor Tayabas.
+
+Tay. (¿Ahont es?) No hi ha manera de que dexi de dir
+frábica...
+
+Marº. Y tratana
+
+Tay. Y gamatzém. Pero ¿ahont es don Marianet?
+
+Marº. ¿Qué no hi veu? ¿Qué significan aquestas ulleras?
+
+Tay. No me'n parli. ¡Per poch me quedo
+cego! ¡Figuris!...
+
+Marº. ¿Y axó?
+
+Tay. Firugis, dich figuris don Mariano (_Joch d'escena,
+del cual resultin las equivocacións del senyor Tayabas._)
+
+Ram. Si no es ab ell ab qui parla.
+
+Tay. ¿Donchs ab qui parlo?
+
+Marº. Ab mi.
+
+Tay. Tant aviat té veu d'home com de dona.
+
+Marº. Realment vosté no está bó.
+
+Tay. ¡Qué he d'estar, home, qué he d'estar! Figuris...
+
+Marº. Continuhi, ¿qué li ha passat?
+
+Tay. Figuris que un home al sortir de casa may sab ahont
+anirá á parar. Exemple: figuris que fá d'axó ja molts anys...
+
+Marº. Si fá molts anys tardaria massa á contarho.
+Cóntins lo d'ara.
+
+Tay. Figuris que jo prench lo tren molt descuydat de lo
+que había de succehirme. ¡Figuris!...
+
+Marº. ¿Varen descarrilar?
+
+Tay. No, senyor.
+
+Marº. Vá haberhi un xóch?
+
+Tay. No, senyora.
+
+Marº. ¿Qué li vá suecehir?
+
+Tay. Lo pitjor que podia succehirme, me vá entrar una
+bolva de carbó de la camolotora, dich locomotora, á cada ull. ¡Quín
+patí! ¡Quín sufri! Alló era morir y pensava quedarme allí y no poder
+tornar aquí. ¿Y qui m'aussiliava, qui?
+
+Marº. Vosté es qui 'ns ho té de dir.
+
+Ram. Sí.
+
+Tay. No hi había consol per mí. ¡Y quin sufri!
+
+Marº. ¡Y quin patí! Ja 'ns en hem fet cárrech, senyor
+Tayabas.
+
+Tay. ¡Si vostés se'n fan, figúrintse si me 'n faria jo!
+La gent del vagó se vá compadir de mi. Eram set: un sargento de
+carabiners, xato per més senyas; un cansaladé que tot ell era
+cansalada, rodó com una bola, grexós y plé de tacas, y una senyora
+tan grossa que habia pagat dos assientos, n'ocupaba tres y encara
+estaba estreta; un dentista empenyat en que algú de nosaltres había
+de tenir mal de caxal y s'oferia á arrancarlo sense patir... ell.
+Després...
+
+Marº. ¿Qué va pasar després?...
+
+Tay. Que al sentir los meus ays, gemechs, crits y
+planys, tots me varen bufar els ulls per treurem las bolvas.
+
+Marº. ¿Y 'ls hi van treure?
+
+Tay. No senyora, mes ab las alenadas me vaig enterar de
+lo que habían menjat per esmorsar: y com alguns s'havían desdejunat
+ab sebas y altres ab all y oli, vaig haver de arrimarme á la portella
+per treurer lo que tenia al ventrell, quedantme lo que tenia als
+ulls.
+
+Ram. ¡Senyor Tayabas!
+
+Tay. Molt senyora meva.
+
+Ram. Lo que conta fá riure.
+
+Tay. A mi 'm vá fer plorar.
+
+Marº. Ho crech.
+
+Tay. Oh, no 'n tingui cap dupte. Al arribar á casa crido
+al metge, me treu las malehidas bolvas, me dona remey que m'alivia,
+mes no m'evita la inflamació, que m'obliga á portar ulleras fumadas y
+anar á las palpentas. Hi veig poch, tan poch que sé que vosté es don
+Mariano y vosté una senyora, mes no veig bé la fisonomia de la cara.
+(_Pren l'un per l'altre._) Tinga don Marianet las cartas de la
+fábrica. (_Las allarga á Ramoneta._)
+
+Ram. Soch jo, no ell.
+
+Tay. Dispensi. Tinga. (_Vá ahont era Mariano que s'haurá
+adelantat y 's troba darrera d'ell._)
+
+### ESCENA XVIII
+
+ DITS, DONYA MARÍA y DON TOMÁS
+
+
+Mar. Estich resolta. No m'esposaré á que 'l teu germá
+torni á mofarse de mi dinant ab ell.
+
+Tom. ¡Marieta!
+
+Mar. Es inútil. No dino aquí y ara mateix marxo del
+poble,
+
+Marº. (¿Qué té la mamá?)
+
+Mar. Senyor Tayabas, ha arribat á punt, perque tindré
+necessitat de vosté.
+
+Tay. Sempre á las sevas ordres, encara que ara no 's pot
+dir de mi que no hi veig mes alli del meu nas, perque ni sisquera al
+nas arriba la meva mirada. Tinch moltas cosas que dirli. ¡Ho he
+averiguat tot, tot! (_Baix._)
+
+Mar. Tomás, surt ab cualsevol pretext ab en Mariano.
+
+Tom. Mira que tothom s'enterará... (_A donya Maria._)
+
+Tay. Aquella poca vergonya que vol casar se ab lo seu
+fill, es al poble y... (_Ho diu á Mariano creyent parlar ab donya
+Maria._)
+
+Marº. (Lo senyor Tayabas vol guanyarse una bofetada.)
+
+Tay. Y 'l seu pare es tant desvergonyit com ella, perque
+l'ha acompanyada aquí.
+
+Tom. Don Mariano. ¿Vol que anem á fumar un cigarro fins
+l'hora de dinar?
+
+Marº. (Volen tréurem y jo vull enterarme.) Gracias,
+entraré al seu despatx á llegir aquestes cartas, y escoltaré.)
+(_Se'n vá._)
+
+Ram. (Me sembla que sobro.) Vaig á veure si enllesteixen
+los criats (y á enterarme de com acaba aixó...) (_Se'n vá._)
+
+### ESCENA XIX
+
+ DONYA MARÍA, D. TOMÁS, SENYOR TAYABAS, després ANSELM
+
+
+Mar. Parli, estem sols.
+
+Tay. Que li sembla de la seva vinguda, del seu
+atreviment.
+
+Mar. ¿De qui?
+
+Tay. Si acabo de dirli.
+
+Mar. Vosté no m'há dit res.
+
+Tay. Estaria distreta y no m'há sentit cuan li deya que
+á pesar de la inflamació dels ulls no he perdut moment per cumplir
+l'encárrech de vosté, y he averiguat que la noya ab qui don Mariano
+vol casarse, deu ser una poca vergonya y mes poca vergonya que
+ella 'l seu pare. (_Entra don Anselm._)
+
+Ans. ¿Lo pare de la estimada de 'n Mariano?
+
+Tay. Jo creya qu' estabam sols.
+
+Mar. Pot parlar. Es lo germá de don Tomás. Sentint al
+senyor Tayabas, se convencerá de si faig bé ó no oposantme á que 'l
+meu fill se casi.
+
+Tay. Molt be donya Maria, perque 'l pare demostra que no
+te cap idea de la dignitat.
+
+Ans. ¿Vol dir senyor Tayabas?
+
+Tay. Cap, perque aquest home sense principis, s'ha
+prestat á acompanyar á la seva filla al poble per engatussar á don
+Mariano y cassarlo.
+
+Ans. (¡Jo li pego!)
+
+Tom. ¿Pero ahont s'han ficat, que ni l'arcalde ni ningú
+me'n sab donar rahó?
+
+Ans. Potsé á casa teva.
+
+Tay. Donya Maria, jo 'm pensava que eram sols y ja 'n
+surt un altre. ¿Que m' escolta molta gent?
+
+Mar. Don Tomás y 'l seu germá, que desitjo que 'l
+sentin.
+¿N'está ben segú de que son aquí?
+
+Tay. La meva senyora ha preguntat á la carboneria, al
+forn, á las vehinas, pretestant que tenia que donar al pare de la
+menestralota una noticia molt important, y tots li han dit que había
+vingut á aquet poble.
+
+Mar. (_A don Tomás._) ¿Comprens la negativa de'n
+Mariano?
+
+Tay. Gracias de que 's digni tutejarme donya Maria. Es
+una proba d'afecte qu' estimo. ¿Perqué han vingut me pregunta?
+
+Mar. No li pregunto res. Ja sé prou.
+
+Tay. Han vingut per ferse visibles, (_Parla sens que
+ningú se 'l escolti, fins trobarse ab Anselm._) per impedir que 'l
+seu fill se distregui d'aquest amor, indigne d'ell, que amarga la
+existencia de vosté, donya Maria. Gent desvergonyida, despreciable.
+
+Ans. Senyor Tamburinas.
+
+Tay. Tayabas, si no li sab greu.
+
+Ans. Si no 's dexa de calificatius, d'una bofetada li
+giro la cara.
+
+Tay. ¿A mi?
+
+Ans. Calli ó reb. (_Lo dexa._)
+
+### ESCENA XX
+
+ DITS, MARIANO, després RAMONETA
+
+
+Tay. Sápiga que jo... (_Se dirigeix á Mariano._)
+
+Marº. Es un xerraire de primera.
+
+Tay. (La veu de don Mariano.) ¿Que m'ha sentit?
+
+Marº. Sí.
+
+Tay. ¡Malehidas bolvas de la locomotara! ¡Bona l'he
+feta!
+
+Marº. (_A don Tomás._) Després del que ha passat y
+siguent aquesta gent al poble, doble motiu per anármen
+
+Ram. (Me sembla qu' es ocasió de sortir, perque som al
+final. Deu nos valga á tots.)
+
+Mar. Mariano. He pres la determinació de sortir del
+poble. Sabs que son aquí aquella á qui may pendré per nora y 'l seu
+pare.
+
+Marº. Es cert. Son al poble.
+
+Tom. No es possible. Ningú 'ls ha vist arribar.
+
+Ans. Hi son Tomás; no 'n dubtis. Donya Maria; no digui
+tant alt que may la pendrá per nora.
+
+Mar. May, y la proba es que 'm sacrifico perque 'l meu
+fill no siga desgraciat casantse ab qui no 'l pot fer ditxos.
+
+Marº. Mamá, suposo que 'l seu sacrifici consisteix en
+renunciar á casarse ab don Tomás.
+
+Mar. Sí, fill ingrat. (_Plorant._) Jo habia tingut la
+ilusió de que tu 't casarias ab la Ramoneta; ilusió
+desvanescuda. ¡Que
+'n soch de desgraciada!
+
+Marº. ¡Mamá! Estich resolt á sacrificarme casantme ab la
+Ramoneta, si ho vol lo seu pare, pero també ha de consentir que 'm
+casi ab aquella de Barcelona, de qui vosté ha dit que may seria la
+seva nora.
+
+Mar. ¡Desgraciat! ¿vols casarte ab dugas donas per anar
+á presiri?
+
+Ram. No, donya Maria, sols se casará ab una, perque jo
+soch aquella.
+
+Mar. ¿Quí?
+
+Ram. La de Barcelona, á qui vosté, sense conexerla, no
+volia per nora.
+
+Mar. ¿Tú?
+
+Ram. Jo, donya Maria.
+
+Mar. ¡Ens l'han ben jugada! (_A don Tomás._)
+
+Tay. De modo que...
+
+Ans. Calli, senyor Tayabas, no torni á esgarrarla.
+
+Tom. ¿Y bé Anselm?
+
+Ans. Donya Maria ha de dir. Ja coneix las mevas ideas.
+
+Mar. Als meus brassos.
+
+Ram. Als de la mamá y als de la tia.
+
+### ESCENA XXI
+
+ DITS y NANDO
+
+
+Nan. La sopa es á taula.
+
+Tom. Vagin devant los nuvis joves. Mariano: el bras á
+Ramoneta. Ara 'ls nuvis vells.
+
+Mar. ¡Tant com vells!...
+
+Tom. Joves relatius. (_Dona 'l bras á donya Maria._)
+
+Ans. Senyor Tayabas, en proba de reconciliació, fem
+brasset.
+
+Tay. Si hagués sabut que era vosté, no li hauria dit
+poca vergonya. (_Lo senyor Tayabas fa l'acció de fer brasset sense
+trobar lo bras de Anselm._)
+
+Ans. Senyor Tayabas: si no s'atura va á parar á las
+butacas.
+
+Tay. ¿Estich de cara al públich? Donchs tinch l'honor de
+convidarlos á diná y de dilshi que la comedia s'ha acabat. (_Teló._)
+
+FI DE LA COMEDIA
+
+*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 77352 ***
diff --git a/77352-h/77352-h.htm b/77352-h/77352-h.htm
new file mode 100644
index 0000000..002611a
--- /dev/null
+++ b/77352-h/77352-h.htm
@@ -0,0 +1,2053 @@
+<!DOCTYPE html>
+<html lang="ca">
+<head>
+ <meta charset="utf-8" >
+ <meta name="generator" content="pandoc" >
+ <meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0, user-scalable=yes" >
+ <meta name="author" content="Teodor Baró i Sureda" >
+ <link rel="icon" href="images/cover.jpg" type="image/x-cover">
+ <title>La neboda | Project Gutenberg</title>
+ <style>
+ html {
+line-height : 1.5;
+font-family : Georgia, serif;
+font-size : 20px;
+color : #1a1a1a;
+background-color : #fdfdfd;
+}
+body {
+margin : 0 auto;
+max-width : 36em;
+padding-left : 50px;
+padding-right : 50px;
+padding-top : 50px;
+padding-bottom : 50px;
+}
+@media print {
+body {
+background-color : transparent;
+color : black;
+font-size : 12pt;
+}
+p, h2, h3 {
+orphans : 3;
+widows : 3;
+}
+h2, h3, h4 {
+page-break-after : avoid;
+}
+}
+p {
+margin : 1em 0;
+}
+a {
+color : #1a1a1a;
+}
+a:visited {
+color : #1a1a1a;
+}
+img {
+max-width : 70%;
+border: 1px solid #555;
+}
+h1, h2, h3, h4, h5, h6 {
+margin-top : 1.4em;
+text-align : center;
+}
+h5, h6 {
+font-size : 1em;
+font-style : italic;
+}
+h6 {
+font-weight : normal;
+}
+ol, ul {
+padding-left : 1.7em;
+margin-top : 1em;
+}
+li > ol, li > ul {
+margin-top : 0;
+}
+blockquote {
+margin : 1em 0 1em 1.7em;
+padding-left : 1em;
+border-left : 2px solid #e6e6e6;
+font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;
+font-size: 90%;
+}
+code {
+font-family : Menlo, Monaco, 'Lucida Console', Consolas, monospace;
+font-size : 85%;
+margin : 0;
+}
+pre {
+margin : 1em 0;
+overflow : auto;
+}
+pre code {
+padding : 0;
+overflow : visible;
+}
+.sourceCode {
+background-color : transparent;
+overflow : visible;
+}
+hr {
+background-color : #1a1a1a;
+border : none;
+height : 1px;
+margin : 1em 0;
+}
+table {
+margin : 1em 0;
+border-collapse : collapse;
+width : 100%;
+display : block;
+}
+table caption {
+margin-bottom : 0.75em;
+}
+tbody {
+margin-top : 0.5em;
+/*border-top : 1px solid #1a1a1a;*/
+/*border-bottom : 1px solid #1a1a1a;*/
+}
+th {
+/*border-top : 1px solid #1a1a1a;*/
+padding : 0.25em 0.5em 0.25em 0.5em;
+}
+td {
+padding : 0.125em 0.5em 0.25em 0.5em;
+}
+header {
+margin-bottom : 4em;
+text-align : center;
+}
+#TOC li {
+list-style : none;
+}
+code {
+white-space : pre-wrap;
+}
+span.smallcaps {
+font-variant : small-caps;
+}
+div.centrat {
+text-align: center;
+}
+span.underline {
+text-decoration : underline;
+}
+div.column {
+display : inline-block;
+vertical-align : top;
+width : 50%;
+}
+div.hanging-indent {
+margin-left : 1.5em;
+text-indent : -1.5em;
+}
+ul.task-list {
+list-style : none;
+}
+ </style>
+</head>
+<body>
+<div style='text-align:center'>*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 77352 ***</div>
+<header id="title-block-header">
+ <img src="images/cover.jpg" alt="portada" >
+<h1 class="title">La neboda</h1>
+<p class="subtitle">Comedia en tres actes en prosa</p>
+<p class="author">Teodor Baró i Sureda</p>
+<p class="date">1900</p>
+</header>
+<p>REPARTIMENT</p>
+<table>
+<thead>
+<tr class="header">
+<th style="text-align: left;">Personatjes</th>
+<th style="text-align: left;">Actors</th>
+</tr>
+</thead>
+<tbody>
+<tr class="odd">
+<td style="text-align: left;">Da. MARÍA</td>
+<td style="text-align: left;">Sra. A. Sala.</td>
+</tr>
+<tr class="even">
+<td style="text-align: left;">RAMONETA</td>
+<td style="text-align: left;">A. Clemente.</td>
+</tr>
+<tr class="odd">
+<td style="text-align: left;">TUYAS</td>
+<td style="text-align: left;">M. Morera.</td>
+</tr>
+<tr class="even">
+<td style="text-align: left;">ANTONIA</td>
+<td style="text-align: left;">A. Monner.</td>
+</tr>
+<tr class="odd">
+<td style="text-align: left;">D. TOMÁS</td>
+<td style="text-align: left;">Sr. M. Santolaria.</td>
+</tr>
+<tr class="even">
+<td style="text-align: left;">NANDO</td>
+<td style="text-align: left;">H. Goula.</td>
+</tr>
+<tr class="odd">
+<td style="text-align: left;">MIQUEL</td>
+<td style="text-align: left;">M. Manso.</td>
+</tr>
+<tr class="even">
+<td style="text-align: left;">D.ANSELM</td>
+<td style="text-align: left;">A. Soler.</td>
+</tr>
+<tr class="odd">
+<td style="text-align: left;">SR. TAYABAS</td>
+<td style="text-align: left;">J. Capdevila.</td>
+</tr>
+<tr class="even">
+<td style="text-align: left;">JANET</td>
+<td style="text-align: left;">F. Fuentes.</td>
+</tr>
+<tr class="odd">
+<td style="text-align: left;">MARIANO</td>
+<td style="text-align: left;">F. Guitart.</td>
+</tr>
+</tbody>
+</table>
+<p>Director: D. H. Goula.</p>
+<h2 id="acte-primer">ACTE PRIMER</h2>
+<p>DECORACIÓ: Sala baixa de casa pairal y noble d’un poble de Catalunya. Porta gran, ab un escut de pedra. A cada costat una finestra ab rexa de ferro, que permeti veurer lo camp y als personatjes cuan entran. Los mobles son de pagés. Una taula, cadiras, etcétera. Acsesoris que dongan carácter á la decoració.</p>
+<h3 id="escena-primera">ESCENA PRIMERA</h3>
+<div class="centrat">
+MIQUEL y ANTONIA
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> (<em>Sentat á una taula escribint.</em>) Anem per ordre, ó sinó no ’n surtirém may. ¿Cuant n’hi hem de contar del parell de pollastres?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Eran ben macos.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Jo pensava menjármels per la festa. ¡Quinas crestas tenian!</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Me sembla que á cuatre pessetas, ¿no son cars?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Per tú, que cobras, no, mes per ella que paga, sí.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> No dirá res.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¿Vols que no sápiga á quin preu ván los pollastres?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> ¡Qué ha de saber una senyora marquesa!</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¡Qué marquesa, ni marquesa! ¡Lo seu marit se deya Marqués!</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Y per lo tant ella es marquesa.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> No, es Marqués.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> ¿Com pot ser marqués si es dona?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> A n’ ella li diuhen la marquesa, pero sols ho es de nom, y ’l serho de nom no dona dret á portar corona ni á menjar ab guants.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> ¿Qué menjan ab guants las marquesas?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Y es clá que hi menjan.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> No deuhen poguer sucar pá, perque se ’ls enbrutarian.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Cuan la salsa ’ls hi agrada, la cambrera escura ’l plat de las marquesas y ’ls hi posa ’l pá á la boca ab una forquilla de plata.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> ¿Qui t’ho ha dit?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¿No sabs que he sigut <em>melitar</em> y he corregut molt mon? Pero dexemnos de marquesas y pá sucat y torném als pollastres. No valen més que tres pessetas, y son ben pagats.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Si ’n pots treure cuatre…</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Abusant, y á mi no m’ agrada abusar may, molt menos estant aquesta senyora á casa.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Si ’ls hi contem massa baratos, s’ofendrá, perque á vanitosa, ningú la guanya.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Ningú s’ofén de que li cobrin poch. Ni ’ls marquesos. Hi há tres perdius.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Del parell ne vaig donar nou rals y de l’altra una pesseta y trenta céntims.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Total: tres pessetas cincuanta cinch céntims.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Posa cuatre pessetas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Tres cincuanta cinch: colomins n’hi ha dos parells á nou rals lo parell.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Pósals á mitj duro.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> A nou rals. ¿Hi há res mes?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> ¡Quin home! No farás may casa.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> D’aquet modo no vuy ferne. ¿Hi há res més?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> No me’n recordo.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Si no te’n recordas, ja podem dir que no hi há res més, perque may t’has descuidat de cobrar ni per valor d’un xavo.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> No ho fassis axís ab un home tant mal gastadó com tú.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¡Qué! ¡Mal gastador! ¿Y ab qué ’ls malgasto jo ’ls diners?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Fumante cada festa un puro de cinch céntims.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¿Per ventura no’m puch donar lo gust de lluhir un habano de caballeria? ¿No guanyo?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Los diners que s’estalvian son ’ls que ’s troban.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Si vull regalarme fumant un puro y puch ferho, ¿per qué no ho hé de fer? (<em>Se treu un cigarro de cinch céntims.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> ¿Qué fas?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Vaig á pegar foch á aquesta teya.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Avuy no es diumenge.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Es cert, mes com ja he encés lo misto, si no ‘l fumo no aprofito ’l misto, y tot s’ ha de aprofitar.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Ja está apagat. (<em>L’apaga bufant y li pren lo cigarro.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¿Qué ’n vols fer del cigarro?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Te ’l guardaré pe ’l diumenge.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¿Que ’n treuria res d’enfadarme?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> No. </p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Donchs no ‘ns enfadem. (<em>S’assenta y suma.</em>) Total: son tretze pessetas ab cinch céntims lo qu’ hem bastret per aquesTa senyora.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> ¡Cóm gasta!</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Y tú ’t quexas perque gasto cinch cémtims las festas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> ¡Quína diferencia hi há!</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> De tretze pessetas cinch céntims, á cinch céntims sense las tretze pessetas. Hé anat al covadó y las gallinas no han post cap ou; ahir tampoch y l’altra tampoch. ¿Cóm t’ho arreglas perque aquesta senyora begui un ou del dia?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Me vaig prevenir la setmana passada al anar á mercat y ’n vaig portar duas dotzenas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¿Y son aquestos los ous del dia que ’s pren?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Ja ho son del dia… que ’ls varen pondre las gallinas. Ara aniré al covadó y n’hi posaré tres ó cuatre, perque cuan la senyora Marquesa baxi al galliner los puga treurer ella matexa.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¡Y ab la bona fé que se ’ls beu! (<em>Se’n va Antonia.</em>)</p>
+<h3 id="escena-ii">ESCENA II</h3>
+<div class="centrat">
+MIQUEL y TUYAS
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Calla; la dona s’ha descuidat lo cigarro. Are me’l fumaré y ‘l diumenge li buscaré rahons perque l’ ha perdut.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> ¡Miquel!</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¡Eh! (<em>Anava á encendrer lo cigarro y creyent que es Antonia qui ’l crida, apaga ’l misto, y ’s fica ’l cigarro á la butxaca.</em>) Me pensava que venia la dona.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Soch jo, que torno de plassa cansada, cremada y aburrida, perque á aquet poble no s’hi troba res.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Qué dius ara. Aquí hi há de tot.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> ¿Ahont hi ha badella?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¿Qué badella? ¡Badellas! A casa, sense anar més lluny, n’hi há una.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Pero no ’n venen.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Si que la vench, comprámela.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> ¿Voléu que fassi estofat d’una badella entera? Tampoch hi há carn de tocino, y á la senyora li agradan molt las monjetas ab llomillo.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Féslashi ab sal-piquet.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Parleuli de menjars ordinaris y vos despatxa, perque creurá que voleu recordarli cuan cusía camisas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¿Ella ha cusit camisas?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Y ’ls hi pagavan á dotze rals la dotzena, y encara tenia que posarhí ’ls botons y ’l fil. Axó si; á la primera posada ’ls botons saltavan, perque per no gastar fil sols hi donava una puntada. ¡Quína mestressa!</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¡Veig que li portas un afecte rabiós!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> No sab apreciar lo mérit de una cuinera com jo. No vol res ab bejamel, perque diu que es menjá blanch sense sucre; la salsa mayonesa diu que es all y oli sense all. Un dia li vaig posar un pollastre saltat, y ’s pensava que tenia que saltar al plat. Un altre dia li dono bifftech al Madera…</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¿Al Madera? ¿Bifftech, á la fusta?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Madera es un vi.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Ja hi encatxa bé un trago després d’un tall de carn.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> No ’s beu,</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¿Se menja ’l vi?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Se’n fá la salsa.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Aquí sols el tirém al estofat.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Al bifftech hi habia champignons, y ella ’ls vá pendrer per bolets. Un dia li vaig donar <em>bisque d’ecrevises</em>… ¿Sabéu que es?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Aquí no dihém visca de escrivissas, sinó visca molts anys.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Sempre estéu de broma. Un cop se’m vá enfadar perque li vaig dir si volia que li posés un timbal de macarrons, y ’m vá respondrer que no volia menjars de cuartel. Las perdius las vol frescas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Jo també.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Axó es no saber menjar; se penjan al sostre per la cúa, y quan cauhen, estan á punt…</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> D’empodegá á tot lo vehinat.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> ¿Qué sabeu vos, qué sabeu? A Fransa matan á l’istiu la virám que s’han de menjar á l’ hivern, y encara no la troban prou tendre.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Siguent tant putinés, ara m’asplico que hi hagi tantas malaltias á las ciutats. ¿Qué valen los vostres plats comparats ab los nostres? Apa, comparém.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Sopa de finas herbas,</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Escudella de sagí.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Llenguado al gratin.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Bacallá á la llauna.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Salmón, salsa tártara.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Bacallá ab romesco.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Salmí de perdigots.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Perdius á la vinagreta. ¿Y qué me’n dius del arrós ab bacallá? ¿Y qué me’n dius del bacallá esquinsat? ¿Y qué me ’n dius del bacallá ab una negada d’all y oli? ¿Y qué me’n dius del bacallá ab zanfaina? ¿Y qué me’n dius del plat catalá que val per totas las vostras potingas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> ¿Quin?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¡Fabas ab medallas!</p>
+<h3 id="escena-iii">ESCENA III</h3>
+<div class="centrat">
+DITS, NANDO y ANTONIA
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Salut y á la órden.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Ola, general del ranxo.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Pe ’l ranxo vaig. Tú ja has tornat de plassa.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> No ’n diguis plassa, que ni á plasseta arriba. ¡Quín poble més fastigós!</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Donya cuinera; més respecte á aquet poble ahont jo hi visch y m’hi trobo bé.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Ja ho crech: á casa qui goberna no es lo teu amo, sinó tú.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Goberno perque sempre faig lo que ell vol y li endevino lo que desitja.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> ¡Pobre don Tomás! L’atipas de ranxo com si encara estiguésho al servey y corrent per aquestos mons de Deu.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> ¡Qué ranxo! Ahir li vaig donar sopa de seba y cargols á la repetellada. ¿Es ranxo axó?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¡Sembla que t’has proposat matar al senyor metje!</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Avuy hé pensat donarli una guatlla dintre d’un pebrot. Ja veyéu si ’l tracto bé. Sempre ’m diu: Nando, si ’t morissis no sé com m’ho faria; y jo li repetesch: –Perdi cuidado, que ja procuraré morirme després de vosté perque no passi apuros.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> ¡Ja ha sortit l’andalús!</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Soch d’Altafulla, com tú matexa.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> ¿Pero has estat á Andalucía?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> ¡Quína terra aquella! Alli las criaturas cuan maman ja cantan peteneras. ¡Ay! ay! ;ay! (<em>Cantant.</em>) Compras rehims, ‘ls penjas, y l’ endemá ja ’ls trobas convertits en pansas; entras á una taberna y demanas cinch céntims de vi. ¡Qué vi negra! Un vás ben gran de vi de Málaga ó de Jerez, perque á Andalucía no n’hi há d’altre: á Sevilla hi há la Torre del oro, que es tota ella d’or pur.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¿Y no se l’emportan?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> No, perque la tenen dintre d’un globo de cristall, y damunt del globo hi há una gábia ab un lloro, que axi que algú s’hi acosta massa, crida: ¡Lladres! ¡Lladres!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> ¡Nando! Mira que ’l teu amo s’enfitará si li donas totas las guatUas que hás dexat anar.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¿Y tú ho has vist tot lo que dius?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Com haberho vist, no ho hé vist, perque á Málaga no hi hé estat may; pero de que m’ho han contat, podeu estarne certs.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Escolta, Nando! (Miquel y Antonia estaran arreglant cosas, del tot apartats de la conversació.)</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Escolto, prenda.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Dexéms de prendas. Jo crech que tú m’estimas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Pots creurho. Ja sabs que no hé anat may á Barcelona sense véuret, y al saber que venias al poble ne vaig tenir una gran alegria, perque tú ets, prenda…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Jo soch la Tuyas de Altafulla, com tu mateix, y no m’agradaria casarme ab un… ¿Vols que t’ho digui clar?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Dígas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Embustero.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Embustero, no; devegadas potser exagero una mica…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Un bon tros. ¿Ja has parlat al teu amo?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Encara no, pero un d’aquets dias li dich que jo, en Nando de Altafulla, penso casarme ab la Tuyas de Altafulla. Ell me dirá: –¡Nando!– Jo respondré:– ¡Senyó!– Y ell dirá:– Está bé!– Y cap á la iglesia á que ’l senyó rectó ’ns casi. Confio que un cop casats continuarem al seu servey, perque es lo que ’ls hi passa als solterons: no ’s casan per no tenir amohinos y acaban per posarse á casa als criats y á las sevas donas. y devegadas fins á la seva família.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> ¿Y si don Tomás te digués que te ’n anessis?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Tú m’has dit que tens á la caxa d’ahorros…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Setanta cinch duros y tres pessetas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Jo ’n tinch vuytanta, que ’m guarda l’amo. Si fos cás posaríam un hostal y á la porta una taula ab aygua y anís. Ja ’ns l’acamparem, perque jo per res m’apuro y sempre vaig endevant. Una vegada á Sevilla…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> ¿No ’t recordas que m’has dit que no hi habias estat may á Sevilla?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Si no era á Sevilla era pe’ls envoltants.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> No oblidis que ets d’Altafulla.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> ¿No es vritat Miquel, qu’ es axerida la meva nuvia? Me’n vaig á plassa á veure si aquesta ha dexat res. ¡Au! Digueu á donya Maria que l’amo há sortit de bon mati perque en Met de la Masia-alta está de cuidado, y que axís que torní vindrá á véurerla.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Está be. Adéu, general del ranxo.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Eh tú.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Digui y mani la senyora.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> No vull que ’t diguin general del ranxo.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Tampoch ho vull jo, pero m’ho diuhen sense volguerho.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Y ¿per qué no vuls que li digan?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Perqué un cop casada ab ell, jo seria la generala.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> ¿Y no ets ja la generala de las marmitas, cacerolas, fogons… y sobre tot del meu cor? Al mon no hi há una altra Tuyas, mes tampoch hi ha un altre Nando, y al estímarme demostras el bon gust. A la órden. Paso redoblado; ¡marchen! (<em>Se’n va Nando imitant el toch de la cometa.</em>)</p>
+<h3 id="escena-iv">ESCENA IV</h3>
+<div class="centrat">
+MIQUEL, TUYAS y ANTONIA
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Es un gran home en Nando: al poble, tothom se ’l estima.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Ja es tart y vaig á la meva feyna.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> ¿Está contenta la teva mestressa?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Molt, y may endevinariaho per qué. Perqué damunt de la portalada de la casa hi há un escut.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> També hi es aquí. Miral.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> A n’ ella tot lo que fá noblesa li agrada.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Has de saber que aquesta casa es de nobles.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> ¿Sou nobles vosaltres?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Nosaltres no, pero l’amo sí</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> ¿Qui es l’amo?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Lo senyor metge.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> ¿L’amo de ’n Nando?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Lo mateix.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> ¿Cóm no viu aquí, sent la casa pairal?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> S’hi perderia. No veus que es tot sol. Ademés, té una bona casa á la plassa. Los seus avis ja varen dexar aquesta per magatzem de grans, y ’ls meus la varen llogar. Com á nosaltres nos sobra puesto, cuan la teva mestressa ’ns vá fer proposar que li cedíssim tot lo pis, li várem dir que sí.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¿Cóm es que ha vingut á passar aquí l’ estiu?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Ab reserva.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> ¡Vols callar!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> No ho sé.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> ¿Y axó m’ ho dius ab reserva?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Es un misteri aquesta vinguda, y sols hé pogut averiguar que la senyora, que es molt vanitosa, pero molt, y no ’s recorda que há cusis camisas de munició…</p>
+<h3 id="escena-v">ESCENA V</h3>
+<div class="centrat">
+DITS y SENYOR TAYABAS y JANET, ab maleta y altre bulto.
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> (<em>Haurá sentit lo dit per Tuyas.</em>) ¡Bé, molt bé!</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> ¿Hont dexo axó? (<em>Seguint al Senyor Tayabas, desitjós de donarli l’equipatje.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> ¿Cuan ha arribat?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> A punt per sentir com parlas mal de la senyora ab qui menjas el pá.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> No ’l menjo ab ella, perque donya Maria dina al menjador y jo á la cuina.</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> ¿Hont dexo axó?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Lo menjas d’ella que ’t manté y ’t dona soldada.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> No me la dona, la guanyo.</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> ¿Hont dexo axó?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Llevantli la pell y parlant de cosas de família, que deurias callar.</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> ¿Vol fé ’l favor de dirme ahont dexo axó?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Espérat si pots! (<em>Cremat.</em>) Per aquesta, passi; pero si un’ altre vedaga; –dich vegada,– te sento parlar del que no deus, del que no t’ interessa, del que no t’importa, aviso á donya Maria, que ’t plantará al raqué, –dich al carrer.</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> ¿Hont dexo axó?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> ¿Qué ’s creu que ploraria?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Axó tú ho sabrás.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> ¿Qué ’s creu que no trobaria ahont servir?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Axó es assumpto teu.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Cuineras com jo, n’hi há pocas</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Per fortuna, perque si totas se ’t serablavan estariam divertits.</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> ¿Hont dexo axó?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Deixaho ahont vulgas: á dalt, á baix, á la dreta, á la esquerra.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> No s’enfadi, senyor Tayabas, perque fa mala cara cuan s’endafa –dich, enfada.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> No ’t burlis de mi, que prou desgracia es la que tinch de capgirar las paraulas. Devegadas fins m’hi faria ab mi mateix á tofetadas –dich botefadas. –¡Bofetadas!</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> ¿Hont dexo axó?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Donamho y calla.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> ¿Vol que digui á donya Maria que há arribat?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Sí.</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> ¿Qui ’m paga.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Cregui que ha entés mal lo que deya, perque jo soch incapás de parlar mal d’ella, que al fondo es una bona senyora.</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> ¿Qui ’m paga?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Molt bona, y per lo mateix se l’ha de respectar.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Ja la respecto.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Está bé.</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> ¿Vol fé ’l favor de pagarme?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¿Vols fé ’l favor de dexarme en pau?</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> Paguim, que tinch feyna.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Vesten, que jo també ’n tinch. (<em>L’hi dona diners y se’n va Janet.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Antonia, ¿voléu ajudarme á portar axó á dalt?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Ab molt gust. (<em>Pren la maleta y se’n va ab la Tuyas.</em>)</p>
+<h3 id="escena-vi">ESCENA VI</h3>
+<div class="centrat">
+MIQUEL, SENYOR TAYABAS, després JANET, després ANTONIA.
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Escolti, senyó; ¿qué es de la familia vosté? ¡Com no l’he vist fins ara!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¿De la familia de donya Maria? Res; péro no siguent res, soch molt; y sense ser de la familia, es com si ho fós. Jo soch lo senyor Tayabas; y com me veyéu soch home molt conchempano, dich campetxano, pero que no puch sufrir…</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> Senyor Tayabas. (<em>Sortint.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¿Qué vols?</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> Volia dirli que cuan pensi marxar m’avisi per durli l’equipatje. (<em>S’ en va Janet.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Vesten d’un cop. Aquet sembla un mosquit: te’l treus de la dreta y ’t surt á la esquerra, te l’esquivas del cap y ’t pica á las mans. Com deya; Ja no puch sufrir que ’ls servidors contin res de lo saca, –dich de la casa, hont estan.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Ben dit, senyor…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Tayabas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> La cuinera te la llengua molla.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Sí senyora, y la llengua s’ha de semblar á l’arrós que no es bó moll, sinó axut. Que prengui exemple de mi. Si jo os digués que donya Maria, viuda Marqués, la senyora que vos ha llogat la casa per pasarhi l’istiu ab lo seu fill don Mariano, era cuan jove la Marieta, una pobrissona, filla d’un botigueret que tenia á la tenda mes miséria que género ¿no es cert que faria mal de dirho?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> i <span class="smallcaps">Ant.</span> ¡Sí, senyor!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Donchs per xó ho callo. Item mes; si jo os contés que la Marieta ’s casá ab en Marqués, un fadrinet, que á forsa de treball, honradés, estalvi é inteligencia, y ajudat per las bonas condicions de la mullé, vá arribar á ser un dels primers frabicants –dich fabricants– de Barcelona; si afegis que la Marieta se va convertir en donya Maria, ¿no es cert que os contaria cosas de las que ningú en té res que fer?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> i <span class="smallcaps">Ant.</span> ¡Sí, senyor!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Donchs per xó no las conto. Item més. Si jo os digués que donya Maria está molt disgustada ab lo seu fill, ¿no es cert que os enteraria de lo que dech callar?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> i <span class="smallcaps">Ant.</span> ¡Sí, senyor!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Donchs per xó m’ho reservo! Item més; si jo os contés que las contrarietats han posat malalta á donya Maria y que ha vingut á aquet poble per treure al seu fill de Barcelona y recobrar lo perdut repós, ¿no es cert que faria mal, molt mal, enterantvos del que no os interessa, ni en teniu res que fer?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> i <span class="smallcaps">Ant.</span> ¡Sí, senyor!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Donchs per xó m’ho callo: y ara compendréu perque m’indigna que la cuinera vos hagi esplicat aquestas cosas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Ah, no, senyor Tabayas…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Tayabas, per servirvos…</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> No senyor per servirvos, –Tayabas, perdoni– la cuinera no ’ns habia dit res d’axó.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¿No?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> No, senyor Bayasta.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Tayabas. Donchs si ella no vós ho ha contat, ¿per qui ho habéu sabut?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Per vosté que ’ns ho ha dit.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¿Jo? ¿Cuán ho he dit?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Ara mateix.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Jo ’m pensava que ho sabiho!</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¡Res!</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> ¡Res!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Donchs oblideu tot quan vos he dit, perque no es cosa de perdre cap á las mevas vellesas la fama de discret que tinch ben guanyada.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Per mi, oblidat senyor Tembayas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Per mi també, senyor Tenvingas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Jo no ving ni vaig. Senyor Tayabas.</p>
+<h3 id="escena-vii">ESCENA VII</h3>
+<div class="centrat">
+DITS y JANET
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> Ja torno á ser aquí.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Tú no ets un jove, ets un mosquit.</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> Per vosté vinch.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Te’n pots entomar.</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> ¿Si? Me’n vaig.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Bon vent.</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> (<em>A la porta ensenyantli un paquet.</em>) Miris lo que s’ha dexat a la tartana.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Eh! ¡Janet! ¡Janet!.</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> Tingui.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Prench.</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> ¿No hi ha res pe ’l treball?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Té. (<em>Li dona céntims.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> ¡Moltas mercés! (<em>Se’n va y torna.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Descuidarme ’l paquet de cartas, jo, que may me descuido res.</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> ¿Cuan pensi marxar?…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Recordis de mi per durli l’equipatje.</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> Endevinat.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Ja me’n recordaré. Vesten.</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> ¿Se’n recordará?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Sí, si te’n vás. (<em>Se’n va Janet.</em>)</p>
+<h3 id="escena-viii">ESCENA VIII</h3>
+<div class="centrat">
+MIQUEL, SR. TAYABAS, ANTONIA y TUYAS.
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Senyor Tayabas: donya Maria diu que ve tot seguit. Ara ha anat al galliner.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Perqué no l’enganyin va ella matexa al covadó á buscar los ous del dia.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Y dirán que es vanitosa! ¿Y don Mariano?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Tancat al seu cuarto.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Escolta. ¿No ’s distreu?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> ¿De qué s’ha de distreure?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Voldrias saberho, y no ho sabrás, perque no ho diré.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Senyor Tayabas, no tinch cap ganas de saberho.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Digas, ¿com está don Mariano?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> No sé si está sentat ó dret.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Te cara de…?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Pomas agres.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¿Mal humor…?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Més negre que nit sense lluna.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Axó vá mal.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¿Qué es lo que vá mal?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Axó.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¿Y qu’ es axó?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Alló!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Donya Maria. Me’n vaig.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Donya Maria! ¡Callém!</p>
+<h3 id="escena-ix">ESCENA IX</h3>
+<div class="centrat">
+MIQUEL, SENYOR TAYABAS, ANTONIA y DONYA MARÍA
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Quinas gallinas tant ponedoras teniu. ¿Cuants diriaho que n’hi habia? ¡Ben vingut, senyor Tayabas!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Gracias, donya Maria!</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> ¿Pot ser tres?</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¡Mitja dotzena!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Si que son ponedoras.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Me las voléu vendre aquestas gallinas? Me las emportaré á Barcelona.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Ja veurá quin galliner li arreglaré.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> (Fora un cas de conciencia.) Donya Maria, potser se despondrian al ser á Barcelona. (<em>Se’n va Antonia.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Escolteu, Miquel, ¿sou cassadó?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Més ó menos, als pobles tots ho som.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Lo meu noy es aficionat á la cassa y voldria que sortis per distréure. Portéuselen.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Axó ray, si ell vol venir, encara que tinga que carregármel á coll.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Sí que anirá ab vos. Portéulo ahont hi hagi molts cunills.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Axó ja es més difícil, perque devegadas no se’n veu un en tot lo dia.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Es necessari que ’n trobi y que tiri.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¿Cóm ho vol fer senyora, si als en voltants los cunills bosquetans escasejan.?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Axó s pot arreglar.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¿Cóm?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Disfrasant als conills casulans de cunills de bosch. La cosa es molt sencilla. ¿Hi há cunills casulans al poble?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Tants com ne vulga, senyor Tallarrabias.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Tayabas per servirvos; comprant uns cuants cunills…</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Jo ’ls hi vendré.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Se busca un del poble ben llest.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> En Janet servirá, senyor Tabayas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Tayabas. Li dihéu ahont anéu á cassar; en Janet, qué estará amagat, al veurhos aprop, fica la má al sach, treu un cunill; los gossos lladran, don Mariano apunta y pim, pam, foch…</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Y cunill mort.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> No, conill viu, perque de segú que no ’l toca.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Y si ’n mata un se descubrirá la embustería, perque al menjarlo conexerá que es cunill casolá, puig en lloch de sabé á romaní y farigola, tindrá gust d’ensiam y fullas de col. </p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Axó ho arreglará la cuynera. Tuyas.</p>
+<h3 id="escena-x">ESCENA X</h3>
+<div class="centrat">
+DITS y TUYAS
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Mana senyora. Aquí l’hi porto l’ou del dia desfet ab Jerez. (<em>Li dona ’l vas que comensa á beurer donya Maria, –a Miquel baix.</em>) Escoltéu; ¿que son estantissas las gallinas que ponen aquestos ous?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¿Per qué ho preguntas?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Perqué ’l primer que he trencat pudía.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> No ’ns comprometis.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Aquestos sí que son ous frescos. Escolta cuinera; ¿t’empenyas en fer un cunill de bosch d’un cunill casolá?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Ja ho crech, senyora, y fins d’un gat ne faré una llebra y se l menjará sense que ho conegui.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Vés putinera. Súrtam del devant (<em>Se’n va Tuyas.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Jo aniré á veure si trobo á en Janet per arreglar axó de la cassera. (<em>Se’n va ab Antonia.</em>)</p>
+<h3 id="escena-xi">ESCENA XI</h3>
+<div class="centrat">
+SENYOR TAYABAS y DONYA MARÍA
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¿Cóm li proba la estada al poble?</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Cóm vol que estiga bé? Tinch molta debilitat.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> S’ha d’alimentar.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Tinch molta desgana.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Ha de menjar.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Senyor Tayabas, digui: ¿ha complert lo meu encárrech?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Al peu de la lletra. Qui podia donarme noticias dels amors del seu fill, es en Lluis, que com vosté sab es lo millor amich de don Mariano, perque per aquet no té secrets, y li confia tot: donchs bé, sápiga y reprenguis – dich, sorprenguis: – en Lluis no sab res.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Y m’ha de sorpéndrer de que no’ en sápiga res?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Lo cual proba que don Mariano está enamorat de debó, cuan al seu més íntim amich no li confia ’l seu amor.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Axó ja ho sabia.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> M’ha costat molt trobar noticias, y de las trobadas resulta: ler, que la noya no té un cuarto. Item…</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Senyor Tayabas; fassi ’l favor de dexar els items.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> 2on, que qui ’s casi ab ella haurá de carregar ab lo seu pare, perque la botiga no dona per sostenirlo; item, dich, 3er, que don Mariano está fermament resolt á casarse; 4art…</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Prou. No ’s casará mentres jo visca.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Ah!</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¡Quina desgracia la meva!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Eh!</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Jo que habia somiat pe’l meu Mariano un gran partit…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Y…</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Véurel enamorat…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Oh!</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Qué repassa las vocals? ¡De qui s’ há enamorat!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> (D’una que es lo que eras tú, sinó que ja no te’n recordas.)</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Aquest casament es impossible. ¿Qué diria la gent?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Quí ho sab lo que diria! ¡Figúrisho que diria! Vagi á saber lo que diria la gent, cuan per lo regular ella matexa no sab may lo que ’s diu.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Soch molt desgraciada, senyor Tayabas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Cregui que al sentiria m’entristexo, donya Maria.</p>
+<h3 id="escena-xii">ESCENA XII</h3>
+<div class="centrat">
+DITS y DON MARIANO
+</div>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> Bon dia, mamá. ¿Qué té?</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¡Ets tú qui m’ho preguntas!</p>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> ¡Senyor Tayabas!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Servidor seu, don Mariano.</p>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> ¿Ja ha dut noticias?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Semblant suposició…</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Mariano, recorda que ’l senyor Tayabas es un fidel servidor del teu pare.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Sí, donya Maria, sí, don Mariano: jo vaig dexar la casa Y.J.Pellissay y H. de Rimbáu per entrar á la de Ll Ll. Y. Sarquella y Marqués; perque ’l seu pare, lo senyor Marqués, que al cel siga, m’ho vá demanar; y per més que la casa R.T.Y.Paltans y Succesors de F.T.Cotonadas, me feyan proposicions, y també la casa J. T. H. Besós, Llobregat y Tordera, volia tenirme, jo vaig preferir al seu pare, á qui no hé abandonat may. Y ara vosté… M’ha afectat, don Mariano y estich congomut, –dich conmogut.</p>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> Dispensim, senyor Tayabas, donguim la má, (<em>Li dona</em>) (y no s’ocupi may dels meus assumptes, perque renyiriam.)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> (Donya Maria me mana que sí; aquet me mana que no; y jo hé de estar bé ab los dos, y hé de fer que no y que sí sense fer que sí ni que no. ¿Y cóm ho arreglo jo?) Donya Maria, ab permis de vosté iré á arreglar l’equipatje. Aquesta es la recompondencia –dich correspondencia, de la frábica, –dich fábrica, y l’estat del gamatzém –dich, magatzem. (<em>Dona las cartas á Mariano.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> Vagi.</p>
+<h3 id="escena-xiii">ESCENA XIII</h3>
+<div class="centrat">
+DONYA MARÍA, MARIANO
+</div>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> (<em>S’assenta.</em>) ¿Me permet llegir las cartas?</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Potser n’hi há alguna d’ella.</p>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> ¡Per Deu, mamá! Vosté té de la noya á qui estimo una idea molt equivocada. Hé desitjat que m’escrigués, mes no hé pogut lograrho, perque m’ha dit que sols escriurá cuan estiga promesa ab consentiment dels pares.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Ja ’t sab enganyá bé. No ’t semblas á mi, que tot ho penso, tot ho veig y tot ho endevino. Tú ’m fás estar malalta.</p>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> Jo no. Té de cuidarse.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Ja ho faig, més no tinch tranquilitat: ¿cóm vols que ’m curi? De tú dependeix que ’m poshi tranquila.</p>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> ¿Per ventura li hé tornat á parlar del meu casament?</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> No, mes no has desistit.</p>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> No li daré ’l disgust de casarme contra la seva voluntat.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Mentres visca; y com més estimis á aquella noya, ab més afany esperarás que ’m mori per casarte ab ella.</p>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> ¡Per Deu, mamá, que jo no li hé donat motiu per tractarme ab tanta crueltat; mes es la mare y baxo el cap! ¿No ha dit que no volia que ’m casés ab la que estimo? No m’hi caso. ¿No m’ha dit que volia passar l’istiu fora de Barcelona? No hé fet cap oposició, per més que hé comprés que vol allunyarme d’ella. ¿Qué desitja més de mi? Mani y l’obehiré.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Que no estimis á aquesta cualsevol.</p>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> Per Deu mamá, que es una noya honrada.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> La filla d’un botigueret.</p>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> Per menos vá comensar lo meu pare.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Oféns la seva memoria al recordarho.</p>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> La honro, perque ell tenia á molt d’orgull haber arribat á tant, siguent res, á forsa de treball.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> No torném la vista enrera y atenemse al present per millorarlo. A tu ’t correspon una noya rica.</p>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> Gracias á Deu tot nos sobra, mamá. Tenim bens y, á més, la fábrica, que sempre millora.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Encara se’n podria prescindir de la riquesa si la noya ab qui ’t casis fos d’una classe més elevada que la nostra. Un escut d’armas á las targetas de visita hi escau bé.</p>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> ¡Un escut d’armas! Ja m’agradaria haber nascut duch de Medinaceli ó conde de Tendilla, mes m’acontento ab lo que soch, y preferexo ser respectat ab lo nom dels meus pares á fer riure ab un títol que no hé guanyat.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¡Ets incorretgible! Tu m’has de matar. Las tevas ideas son las de un cap sense cervell.</p>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> (¡Válgam Deu!) (<em>S’assenta. Pausa.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Per mi, tot es poch per tú; y per tú, tot es massa,</p>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> Ditxós qui ’s contenta ab poch.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿No t’agradaria tenir una casa com aquesta?</p>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> No hi veig res de particular.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Perque sols pensas ab qui no haurias de pensar y no ’t fixas en res.</p>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> Bé ¿qué hi ha aqui de notable?</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> L’escut de noblesa damunt la porta. Estem en una casa de nobles.</p>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> Y com l’hem llogada per l’istiu, som nobles d’istiu y de llogué.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Ab tú no ’s pot parlar.</p>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> ¿Qué vol que ’m casi ab l’escut de noblesa?</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Si l’amo d’aquesta casa tingués una filla única ¿per qué no? Pero es un solterón.</p>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> ¡Gracias siguin dadas á Deu! perque si s’hagués casat y tingués una filla, es de témer que s’empenyés en casarme ab ella.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Es impossible fer carrera de tú. Jo desitjo ferte un senyor.</p>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> A vosté li hauria agradat que jo, en lloch de treballar á la fábrica…</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Lo teu pare guanyá perque viscas sense treballar.</p>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> Si tot s’acabés ab mi, sí; mes si jo, com ’ls fills de tants altres fabricants, fos advocat, no serviria ni per advocat ni per fabricant: acabaria per gastar lo capital guanyat pe’ls meus pares, y la heréncia dels meus fills fora la miseria. Fixis en lo que dich hi trobará la explicació de la ruina de tantas casas de Barcelona, pochs anys fá poderosas. Jo desitjo treballar com lo meu pare; soch modest.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Fins á l’extrem de volguerte casá… ¿Ab qui? ¿Ab qui?</p>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> Ab una noya bona, honrada, treballadora.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Casarse ’l meu fill ab una menestralota. ¡May! ¡No hi pensis! ¡May!</p>
+<h3 id="escena-xiv">ESCENA XIV</h3>
+<div class="centrat">
+DITS, MIQUEL y JANET
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> (<em>Sense veurer á Mariano.</em>) Senyora, aqui li porto á n’ en Janet.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Y qui es en Janet?</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> ¿No ‘m conex, senyora? Jo soch en Janet que servexo per tot y trech d’apuros á tothom. En Miquel m’ha dit lo de la cassera, m’ há esplicat bé la llissó, y ja ’m té disposat ab lo sach plé de cunills casolans y á dexarlos anar un á un perque ’l seu fill els hi tiri prenentlos per conills de bosch. ¡Ja veurá com enganyarem á don Mariano!</p>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> ¿Voleu dir que m’enganyareu?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¡Bona l’hem feta!</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¡Vos heu lluhit!</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> ¡Si que l’hem feta! ¿Pero home, qui no li feya dir que era aqui y no l’hauríam esgarrada?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> La culpa la té aquet.</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> Vos, perque m’heu portat aquí per dir á donya Maria…</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> La culpa no la té ningú y prou.</p>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> Es lo millor que no la tingui ningú. Mamá; vaig al cuarto á enterarme de las cartas. (<em>Se’n va.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> ¿Jo ja no dech tenir res que fer aquí?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> No; massa has fet.</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> Donchs me’n vaig. (<em>S’en va.</em>)</p>
+<h3 id="escena-xv">ESCENA XV</h3>
+<div class="centrat">
+DONYA MARÍA, MIQUEL
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Miquel ¿no heu dit al metje que vingués?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Sí, senyora, mes há enviat al criat per dir que há degut anar de bon mati á una masia d’ahont l’han cridat ab urgencia.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Me sembla que sent jo qui ’l cridava, hauria degut venir primer aquí.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> No fá distincions entre richs y pobres, y dona sempre la preferencia als malalts de més cuidado, encara que no ’l paguin. Si li paguessin totas las visitas que fá ¡no ’n tindria pochs de diners!</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Y si no ’l pagan?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> En paus. Y moltas vegadas fá la visita, paga la visita y dona pe’l caldo. Axó si, digui mal de don Tomás al poble y veurá que fins las pedras l’escridassa.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> M’estranya que sapiguent que estich jo á aquesta casa que es seva, no s’hagi dignat visitarme.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Don Tomás no es home de cumpliments.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¡Al fi un metge de poble!</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¡Molt sabi!</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Si, un sabi de poble, que no sab guardar las atencions degudas. Deu ser un tipo, un pagesot.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¡Aquí ’l té!</p>
+<h3 id="escena-xvi">ESCENA XVI</h3>
+<div class="centrat">
+DITS y DON TOMÁS, vestint cassadora, polainas, espuelas y un látigo. Aspecte distingit.
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¡Bon dia! ¿Hont es la malalta?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> La senyora.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Me sembla que está ben bona.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> (Sembla un metje de caballería ab espuelas y látigo. L’aspecte no es dolent).</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> (Sab quin mal té. Massa pá.) (<em>Baix al metje.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> (A cuanta gent li agradaria tenir aquesta malaltia.) (<em>Donantli carinyosament ab lo látigo. Miquel se’n va.</em>)</p>
+<h3 id="escena-xvii">ESCENA XVII</h3>
+<div class="centrat">
+DONYA MARÍA y DON TOMÁS
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¡Senyora!</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Passarem á la sala…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¿Per qué? Aquí estém molt bé. ¿Cóm li proba ’l poble?</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Bé, pero aquesta debilitat…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Veurá com aquí recobra la salut. Me permeterá que li repetexi una cosa que deu saber, y es que jo soch lo propietari d’aquesta casa; es natural que ’n Miquel me demanés permís per rellogaria á vosté, que ab molt gust vaig concedir, perque m’honra que l’ocupi una persona tant distingida.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> (Per metje de poble, pot ben anar.)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Desde que vaig enterarme del seu nom, vull recordar y no puch, perque ’m sembla que la conech…</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Si vosté há estat á Barcelona…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Conech Barcelona com aquet poble.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> No es estrany, perque per vostés, tancats tota la vida en un poblet, es una gran cosa una escapada á Barcelona. Jo hé viatjat molt; uns anys hé anat á Caldetas, altres á Arbucias y fins hé estat á Fransa.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¿A Paris?</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> No, á Perpinyá.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> París li agradaria.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Hi há estat?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> També á Roma. Londres, Viena, y en cuan á Espanya, no hi há punt d’ella que no ’l conegui.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿També ha estat á Madrit?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Hi hé viscut deu anys.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Aquets viatjes sols los fán los que son molt richs ó ’ls soldats.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Endevino ’l seu pensament: com aquet metje de poble no es molt rich, haurá servit al Rey. Sí senyora; hé pertenescut al exércit.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> (¡Un soldat!)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Tornant á la cuestió ¿ahont l’he vista á vosté? perque ’l seu nom no m’es desconegut.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> No m’ho explico, perque sent soldat vosté no debia frecuentar las reunions. Lo meu marit era persona molt considerada á Barcelona y sempre hem estat relacionats ab lo principal. Los dimecres, qu’ es lo dia destinat per rebrer visitas, devegadas hi há sis ó vuyt cotxes á la porta, alguns ab escuts d’armas, perque també ’m tracto ab l’aristocracia. A propósit: ¿vosté vá comprar á algun noble aquesta casa? L’escut de armas…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Es dels barons de Maforta.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Cóm se la varen vendre?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> No la vengueren. Los meus antepassats guanyaren aquet títol, que ’ls hi doná don Jaume á la conquista de Valencia.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿No es aquell rey de pedra que hi há á casa la ciutat de Barcelona?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Lo mateix, senyora.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Y ara vosté té ’l títol?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> No senyora, perque la casa vingué molt á menos y ja fá dos generacions que, per no pagar los drets al Estat, no ’l tenim. Jo ’m trobo, gracias á Deu, en situació de tréurel, pero me sembla que no tinch prou per figurar en l’aristocrácia. Cuan era estudiant… ¡Ah! ¡ja hi caich! Ja ho crech que la conech y vosté també á mi. Me permet sentarme.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Vosté mana aquí.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> May allí ahont siga vosté. Me donaré per honrat obehint.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> (¿Quí ho diria que hagués menjat ranxo?) ¿Hont m’há vist? ¿Potser al Liceo?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Res de Liceo, ni d’aristocracia. Parlo de molt temps enrera; de cuan jo era estudiant y vosté ajudava al pobre del seu pare cusint camisas, que per cert l’hi pagaban molt malament.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¡Senyor meu! (<em>Alsantse. També don Tomás.</em>) ¡Hi ha recorts que son inoportuns!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Senyora, perdónim si la hé molestada, pero jo creya que honrava á una filla lo recort d’haber treballat molt perque res faltés al seu pare.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Baix aquet punt de vista, sí.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> No tinch cap interés en continuar aquesta conversa. L’estudiant que vivia al segon pis de la casa hont lo seu pare tenia la botigueta, desapareix, y aquí té ‘l’ metje que desitja saber perque l’há cridat.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Vosté es en Tomaset?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Era; aquell mateix que al passar per devant de casa de vosté no dexava may de donarli ’l bon dia. Era molt guapa.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Axó vol dir que ja no ho soch.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Salva la diferencia d’anys, es la matexa, sinó que allavors era la Marieta y avuy es donya Maria, com jo era en Tomaset y avuy soch don Tomás. ¡Qué mal vá cuan á un li diuhen don! ¡Quins temps aquells, donya Maria! Llavors ’ns tractavam de tú… Bon dia, Marieta… jo ’t deya… perdoni li deya.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Los temps han variat.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Es cert.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Y no podém olvidar lo que som.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Ni vosté ni jo, que no passo de metje de poble, mentres que vosté ocupa una brillant posició.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Encara que siga metje de poble…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Se’m pot tractar, pero posantse cada hú de nosaltres á la situación que li correspon.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Es natural.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Jo ja estich á la meva.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> A cada hú lo que se li deu…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Es just.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Vosté ..</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Perdoni; hém convingut que á cada hú se li donará lo que se li deu, y vosté falta al pacte, perque ’l meu tractament, es més que vosté.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Potser ussía? (<em>Axecantse.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> (<em>Axecantse també.</em>) Més alt.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Qué vé després del ussía?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> L’excelentíssim senyor.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Vosté té vuecencia?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Sí, senyora.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¡Quí ho diria!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Ningú, senyora, ni jo mateix.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Será excelentíssim senyor, perque es noble.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> No senyora. La gran creu me la vá donar lo ministre de la guerra.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿De modo que vosté vá ser més que soldat?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Un xiquet més.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Cabo?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Pugi.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Sargento?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Més endalt.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Tinent?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> No s’aturi.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Capitá?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Encara no hi som.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Comandant? ¿Vá arribar á comandant?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> A comandant.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Y va posar punt?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> No senyora, coma; perque vaig pujar á tinent coronel.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Y aqui, qué hi va posar?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Punt y coma, y vaig ascendir á coronel.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Aquí sí que hi há punt final.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> No senyora, dos punts.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Donchs vosté es general?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Es la meva categoria al cos de sanitat militar.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¡General!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> General.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Cóm se vá retirar tant jove?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Jove… relatiu.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Vell, no ho es.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Ab lo cual vol dir que vosté es jove, perque no ’ns portem molts anys. Y ho es, Marieta, dich donya Maria.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Vol qué li diga Excelentíssim senyó?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Més m’ agradaria que ’m parlés la Marieta y tornar á ser en Tomaset, noms que fán reviure la juventut, que sempre té recorts bonichs, encara que vosté…</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Sí, sí; ja sé lo que vol dir. No ho recordem que tenia que cusir á la máquina. M’ha dit que s’habia retirat tant jove…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Pero ab molts anys de servey, gracias á las campanyas. Una ferida me vá obligar á pendre ’l retiro, y aqui ’m té tancat á aquet poble, vegetant y sol, perque vaig fer lo disbarat de no casarme, y ara, cuan comenso á sentir la necessitat de la família…</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Se troba aislat.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Y jo, que no vaig pendre muller per por de ser gobernat per ella, estich gobernat pe ’l meu antich assistent, á qui tinch de criat.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Just cástich á l’egoisme del solteró.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¡Qué es trist á la meva edat l’aislament en una casa gran, cuan á l’hivern de la vida no s’hi troba ’l dols caliu del amor!</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Tristesa que pot convertirse en alegria, ¿Per qué no ’s casa? La edat no li passa.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¿Vol dir qu’ encara trobaria qui ’m volgués?</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Y fés la seva ditxa.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Ja soch vell.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Si vosté es vell, m’enganya cuan diu que encara soch jove.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Y guapa: continuarem la conversa, que s’interromp ara, perque hé de visitar á alguns malalts. Als peus de vosté… ¿Donya Maria ó Marieta?</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Don Tomás sempre ’m recordará á en Tomaset.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Gracias, Marieta. (<em>Anantsen y retrocedint.</em>) ¡Ah! La malalta m’ha fet oblidar la malaltia… No m’há dit que té…</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Dexemho per un altre ocasió y axi tindré ’l gust de que torni.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Gracias. Adéu, Marieta.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Adéu, Tomaset. (<em>Teló.</em>)</p>
+<p>FI DEL ACTE PRIMER</p>
+<!--pág 25-->
+<h2 id="acte-segón">ACTE SEGÓN</h2>
+<p>DECORACIÓ: Sala de la matexa casa; porta al fons y als costats. A la dreta una taula ab tapete, sillons, cadiras, un canapé, calexeras, cortinas d’istiu á las portas dels costats. Los mobles despariats, molt antichs uns y altres més moderns. La decoració há de ser de casa antigua y rica.</p>
+<h3 id="escena-primera-1">ESCENA PRIMERA</h3>
+<div class="centrat">
+MIQUEL, ANTONIA, TUYAS
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Me sembla que queda bé la sala. A fora tot es tant gran, que may hi há prous mobles per las casas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> La senyora há cridat al fuster, li há fet netejar y rentar la cara á las calaxeras y á las cadiras, y tot axó hi guanyem nosaltres.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Milló; senyal de que ’l poble li agrada.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> ¡Ja ho crech! Ara may troba la casa prou neta ni arreglada y fins há fet portar alguns mobles de Barcelona.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Y també á tú t’agrada ’l poble.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> ¿A mi? ¿Per qué?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Si ’m sembla que t’hi casarem.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Volguent Déu, un dia ó altre m’hé de casar.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Ab un cuiné.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Podrém posar una fonda, perque cuinera jo y cuiné ell…</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Y ’l fondista ’s dirá Nando.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> ¿Per qué no? Si ’ns establim al poble, en lloch de fonda será hostal.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Me sembla que ni tú, ni ell, teniu el propósit de posar fonda ni hostal.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> ¿Qué sabeu vos?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Prou que sabém.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Veyám si esteu enterats.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Escolteu…Sí… (<em>Se juntan per escoltar á Miquel que partia ab misteri.</em>)</p>
+<h3 id="escena-ii-1">ESCENA II</h3>
+<div class="centrat">
+DITS y NANDO ab un cistell de fruyta.
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> ¿Conspiréu?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¿Ets tú, general del ranxo?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Home, no t’ho dexis dir general del ranxo.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> ¡Fresch estaria si m’enfadés! Als pobles hi há la mala costum de no dir lo nom, sinó ‘l motiu. Al ferrer, que de tant vell no pot arrossegar los peus, li diuhen l’avi Sardana, y ’l seu fill es l’hereu Sardana, y la nora, la jove Sardana; al fusté, que sempre parla ab finura y diu: senyoreta, miqueta, tristeta, ben fateta y te veu de pastetas ensucradas, li dihuen en Terramoto; lo flaquer es en Xurrimpangis; á la plats y ollas, que fins crida enfadada per donar lo bon dia, li dihém la tia Melis. Al moliné li diuhen en Paperina, y ’l’ seu noy es l’hereu Paperina, y la filla, la noya de’n Paperina, y tots son paperinas á la familia. A mi ’m diuhen lo general del ranxo y, general del ranxo ’m quedaré.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¿Sabs per qué li diuhen?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Lo senyor sol dir en broma que es general de metjes, y com jo hé estat lo seu assistent, un dia no sé qui va dir: –Si l’ amo es general de metjes, l’assistent es general del ranxo– y ja n’hi vá haber prou. ¿Hont es donya Maria?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> ¿Qué li portas?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Aquet cistell de fruyta que li envia la Ramoneta, la neboda de don Tomás. De bon mati ja era á l’ hort, escullint lo millor dels fruyters per obsequiar á la senyora.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Es molt guapa la neboda del senyor metje.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> També ho ets tú.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¿Será casament?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Si aquesta no se’n desdiu.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Jo sols tinch una paraula.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Mira que ’t pots donar per ditxosa per haber lograt enamorarme. Miréume bé. ¡A mi!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> ¡No ’n parlem més!</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Si tú no sabs qui soch jo. Cuan vaig sortir de casa per carregar ab lo fusell y la motxilla, al poble hi vá haber un ayguat produhit per las llágrimas de las noyas que de mi estavan enamoradas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¿Y ’s vá negar molta gent?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Ningú, perque ’l poble está en un turó.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Sort d’axó.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Nando, no viatgis per Andalucia.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Lo meu uniforme era una xarxa que arrastraba lo cor de las noyas. A Castella, á Valencia, á Navarra y á tots los barris de Espanya ¡cuántas son las que encara ’s recordan de ’n Nando. Aneu á un poble, siga de llevant ó de ponent; crideu: en Nando há arribat, y veureu sortir á las finestras totas las noyas casadoras per mirarme. ¡Si n’hé rebudas de cartas ab corts atravessats per fletxas! Ne tenia tantas, que un dia que no trobava carbó ni llenya per fer lo ranxo del batalló, me vaig servir de las cartas per fer bullir las marmitas y encara ’n varen sobrar.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> ¡Qué ets embustero, Nando!</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> No, embustero, no.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Molt exagerat.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Molt, tampoch, un xiquet pot ser sí, y encara no n’estich segú.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Digas Nando ¿cóm es que han vingut don Anselm, germá del senyor metje y la Ramoneta?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Don Tomás vá escriurer al seu germá dihentli que vinguessin…</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¿Per qué ’ls há fet venir?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Voleu qu’ estiga molt enterat y jo sols ho estich del que menja don Tomás, perque soch l’ajuda de cámara, cuiné, criat, tot d’una pessa. Si la senyoreta está molt al poble, me desacredito, perque ’s fica á la cuina y disposa, dihentme que jo sols se fé menjar de soldat. Pero m’ho diu ab aquella cara riallera que Deu li há donat, y no hi há manera d’enfadarse. Ahir lo senyor li vá respondre que jo seria sempre per ell lo cuiné més excelent del mon, perque gracias á mi es excelentíssim senyor: es á dir, li varen donar la gran creu.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> ¿Ja hi tornen, Nando?. . .</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¿Per algun fet de guerra?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Ja n’há sentidas de balas, pero no há guanyat á las batallas lo vuecencia; ja n’há prestat de serveys, més no valgueren per tant. En cambi un dia que dinava ab lo ministre de la guerra, la senyora ministressa, ó siga la dona del ministre, que era filla de Tarragona, de Torredembarra, vá dir que no hi había plat com lo bacallá ab romesco y que feya molt temps que desitjava menjarne y no podia, perque no trobava qui ’l sapigués fer. Lo meu assistent, digué l’amo, es d’Altafulla, y ’l fá tant bó que un s’hi xucla ’ls dits.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> No ho diria, perque ningú ’s xucla ’ls dits dinant ab gent fina.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Una cosa parescuda. L’amo vá convidar á esmorsar al ministre y á la ministra, y ‘m dona ordre de que fassi bacallá ab romesco. ¡M’hi vaig lluhir! ¡Se’n varen atipar! –Es tant excelent, digué ’l ministre, qué si ’l cuiné no fos soldat merexeria que la excelencia del bacallá passés á n’ ell y fós excelentíssim. –Fés excelentíssim al seu amo, á don Tomás, digué la ministra. –Sí que ho será, respongué rihent lo ministre. –Y als pochs dias li plantan al clatell lo decret fentlo excelentíssim senyor per mérits de guera, pero la veritat es que el mérit fou del bacallá ab romesco.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Me sembla, Nando…</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¿Es cert lo que ’ns contas?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> ¡Uy! Se guanyan més condecoracions guisant bacallá ab romesco que per serveys fets á la pátria. Ja sabeu que jo no exagero may.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Menos cuan parlas del lloro que hi há á la torre del or de Sevilla.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Tampoch, perque m’ho varen contar.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Escoltantlo, no fem feyna.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Y tanta com n’hi há. Aneu á buscar los balancins que han portat de Barcelona y pujéulos. ¡La senyora!</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Aném, que no ’ns vegi sense fer res.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Adéu, Nando. (<em>Se’n van Miquel y Antonia pe ’l foro. Tuyas per la esquerra.</em>)</p>
+<h3 id="escena-iii-1">ESCENA III</h3>
+<div class="centrat">
+NANDO y DONYA MARÍA
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Cóm estan á casa, Fernando?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Bé, y gracias, donya Maria. M’han encarregat, en particular l’amo, que la saludés y li preguntés com se troba.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> No massa bé. Aquesta nit l’hé passada malament.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> (Prou l’há passada d’un son, pero lo que vol es que la visiti ’l metje.) Sí que ho sento. ¡La senyoreta me fá portarli aquet cistell de fruyta!</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¡Cóm se recorda de mí!</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Sempre.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Dónali las gracias y digali que l’espero.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Aquet mati vindrá ab lo seu oncle. Don Tomás parla molt de vosté.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> (<em>Molt d’interés.</em>) ¿Qué ’n diu?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> ¡Válgam Deu! ¿Cóm li diré sense oféndrela?</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Parla mal de mi?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> ¡Qué n’ha de parlar mal!</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Y ’l que ’n díga bé, m’há d’oféndrer?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Es que una cosa es sentirho al general y altre que ho repetexi l’asistent. Diu que vosté es molt bona y amable.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Gracias.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Y… ¿ho dich?</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Digaho.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Molt guapassa.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¡No tant! ¡No tant!</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> (¡Com li agrada lo que li hé dit!) Tots desitjan saludar á don Mariano.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Arriba aquet mati del viatge que ha fet per assumptos de la fábrica. Per cert vá sortir d’aqui la vigilia de arribar la senyoreta y ’l seu pare; de modo que no ’ls coneix.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> ¿Té res que manarme?</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Gracias. ¡Tuyas!</p>
+<h3 id="escena-iv-1">ESCENA IV</h3>
+<div class="centrat">
+DITS, TUYAS, SENYOR TAYABAS
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Mana, senyora.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Entra aquesta fruita y torna ’l cistell al criat. Molt de cuidado que no ’s fassi malbé.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Descuidi. (<em>Pren lo cistell y se’n vá.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> (<em>Li dona una pesseta.</em>) Té, per tú.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Senyora. (<em>Com si no la volgués.</em>) (¡Una pessetona!)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Molt bon dia, donya Maria ab la companyia.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Bon dia, senyor Tallabas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Home, jo no tallo res. Tayabas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Tayabas ó Tallabas, es el mateix; perque ’ls andalussos…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> No n’hé de fer res jo dels andalussos. Me dích Tayabas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Senyor Tayabas, cambihi de nom, perque veig que tothom li capgira.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> A Andalucia dirian…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Lo cistell. (<em>Tornant entrar.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> A Andalucia…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> (<em>Baix.</em>) Nando, que ets d’Altafulla.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Ab permis de vosté, donya Maria.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> (¿Qué t’há donat?)</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> (¡Una pessetona!) (<em>Nando se’n va pe’l foro. Tuyas segueix fregant los mobles.</em>)</p>
+<h3 id="escena-v-1">ESCENA V</h3>
+<div class="centrat">
+DONYA MARÍA, SENYOR TAYABAS, TUYAS
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Senyor Tayabas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Donya Maria.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Sab res?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Que don Mariano no escriu á la seva núvia.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> No digui núvia, que no ho es, ni ho será mentres jo visca, la menestralota.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Com vosté vulga.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Cóm ho sab que no li escriu?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Cumplint las ordres de vosté, tinch encarregat a la meva senyora que vigili; donchs bé; á la hora de passar lo carté, entra á la botiga de la núvia…</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Senyor Tayabas, me posa nerviosa dihent la núvia.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Es cert, dispensi. Entra á la botiga ab pretest de comprar cualsevol cosa, y d’una ullada veu lo sobrescrit de las cartas. Cap es de lletra de don Mariano.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> No hi há que fiar. Tinch por de que al anar á Barcelona en Mariano, l’hagi vista.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Es de témer, senyora, es de témer.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> No hi há manera de que oblidi á aquesta noya.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Avuy espero carta de la meva senyora en la que ’m dirá lo que hagi averiguat.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Axís que la rebi, diguimho.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> No pot tardar, perque porta ’l correo la matexa tartana ab que vindrá don Mariano.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Está bé.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Ara, si vosté ho permet, aniré á pendre xocalota, –dich, colaxata, dich xocolata, –perque encara estich en dejú.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Tuyas, ves á servir el colaxata… Senyor Tayabas, sentintlo una acaba per capgirar las paraulas: serveix el xocolate al senyor Tayabas y torna desseguit á acabar d’arreglar la sala.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Está bé. (<em>Se’n vá Tuyas.</em>)</p>
+<h3 id="escena-vi-1">ESCENA VI</h3>
+<div class="centrat">
+DONYA MARÍA, SENYOR TAYABAS, al final TUYAS
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Hont l’ha arreplegada la costúm de capgirar las paraulas?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡No me’n parli, donya Maria! A n’ aquella edad en que un no es noy ni home y per senyalarse se fan moltas bestiesas, várem donar en la grácia de trasposar las las sílabas creyent que axó era molt divertit, ¡costum que me’n ha donat de disgustos! perque no l’hé poguda perdrer per complert. Vaig entrar d’aprenent á casa al senyor Comí…</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Crech que era home d’un génit inaguantable.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Sols ho sab qui l’há aguantat. ¡Desgraciat del que ‘s quexava! Un dia la cuinera, que estava enamorada d’un municipal de caballeria y sols ab ell pensava, vá baxar á la tenda per arrós per nosaltres y escayola pe ’l’ canari. Vá trobar al municipal, y pensant ab ell vá omplir d’arrós la menjadora del canari y vá tirar l’escayola á l’ olla. ¡Figuris l’alborot que várem armar los aprenents al veurer que ’ns donavan sopa d’escayola. Al sentirlo, puja ’l senyor Comí, cremat com de costum, y jo presentantli la sopera vaig dirli: –¿Quí menja axó, senyor Comí? –Més capgiro ’l seu nóm y li dich: –¿Qui menja axó, senyor Mico?</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Y qué va passar?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Vaig baxar los escalons de cuatre en cuatre, perque ell me perseguia bramant com una fera, y may més he tornat á pujarlos,</p>
+<p>TuY. L’espera ’l xocolate.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Ab permís de vosté. (<em>Se’n vá.</em>)</p>
+<h3 id="escena-vii-1">ESCENA VII</h3>
+<div class="centrat">
+DONYA MARÍA, TUYAS, MIQUEL y ANTONIA. Los dos últims cada un ab un balancí.
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Ja porteu las mecedoras?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¿Mecedoras ne diuhen d’aquestas cadiras sense potas?</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Poséulas aquí.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Deu me’n guart de sentarmhi. No s’están may quietas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Mira Antonia, mira com ballan. (<em>Fentlas gronxar.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Senteushi.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> No, que aniriam de clatells. ¡Ja ho veig que aquestas cadiras son una enganyifa!</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Há quedat bé la sala?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Sí senyora.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> A nosaltres bé ’ns ho sembla. Hem posat las calaxeras hont nos ha dit, ho hem fregat tot. Aquí ’l canapé.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Está bé. ¡Ah! ¿Ja han portat las flors?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Bonas com vosté las vol, no n’hi ha al poble. Hem dit á n’ en Janet que anés á trobar á n’ en Badó, que es lo jardiner d’aquella casa que hi ha á un tiro de fusell, ab órdre de que porti un ram ben bonich y ben fí.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Está bé; poseu tot seguit las cortinas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Sols falta la de la porta, que la posarem ara.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Dirigexo tú, Tuyas, que sabs com tinch las de casa. (<em>Se’n va.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Molt bé, senyora.</p>
+<h3 id="escena-viii-1">ESCENA VIII</h3>
+<div class="centrat">
+MIQUEL, ANTONIA, TUYAS
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Qué es estrany que possin cortinas á la porta.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> A Barcelona es moda. Pero dexemse de cortinas y digéu, Miquel, lo que voliaho contarnos cuan ha vingut en Nando.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> A condició, Tuyas, de que encara que ho digui, jo no hauré dit res, perque si no fós cert lo que ’s diu, no vull que donya Maria s’enfadi si arriba á enterarse de que jo he parlat.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Descuidéu: y ademés me sembla que ’l que voléu dirme ja ho sé.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Donchs si ho sabs, digamho tu, y axís si arriba á oidos de la senyora, resultará que jo no t’ho hauré dit á tú, sinó tú á mi, lo cual será molt diferent.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> ¿Perqué no he de dirho? ¿Per ventura es cap mal? Escolteu, mes després no ’n feu una crida.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> ¿Per qui ’ns prens?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Vull dirvos, (<em>ab misteri é interés per part dels altres</em>), que si es cert que…</p>
+<h3 id="escena-ix-1">ESCENA IX</h3>
+<div class="centrat">
+DITS y SENYOR TAYABAS
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Donya Maria?…</p>
+<p><span class="smallcaps">Los 3:</span> ¿Qué? (<em>Asustats</em>).</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¡Ah! ¿Es vosté senyor Tallabas?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Toballas… dich Tallabas. Tayabas! A veure si de tant capgirarme ’l nom acabaré per no saber com me dich. Al preguntar per donya Maria, vosaltres heu saltat.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> No es exacte que haguém saltat</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Heu quedat sorpresos, perque vos he atrapat cedessejant, y…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Jo no faig ni adobo cedassos, senyor Tayabas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¿Donchs de qué parlabau?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> ¡Qué sab vosté!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Ho endevino, parlabau de donya Maria.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Sí senyor, pero no sab que déyam.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Sí que ho sé, no ho he sentit, pero ho endevino.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Veyám si ho endevina. ¡Que no!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Que sí! La conversa era sobre si fá bé ó fá mal negantli al seu fill lo permís pera casarse.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Endevinat.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> (¿Qué ho sabías?)</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> (No, pero ara éll ’ns ho dirá.)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Ja que donya Maria ha dút á don Mariano á aquest poble per distréurel d’uns amors que no poden continuar, vosaltres heu de ser molt discrets; perque hi guanyéu tenint á donya Maria á casa vostra.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> (Ara sé ’l misteri d’aquet viatge.)</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Ja deya jo. Aquets amors… (Parla tú.)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¿No es natural que donya Maria no vulgui que ’l seu fill se casi ab una noya que no té res?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Molt natural. (Parla, parla.)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¿No procedeix com deu oposantse á uns amors que son uu capritxo?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Es clá, home, es clá. (Parla, parla.)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Donchs, molt cuidado ab criticar á donya Maria.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Si no la critiquém.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> No debéu parlarne.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Qui ’n parla es vosté, nosaltres no.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡M’ho negareu y vos he sorprés…!</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Está equivocat, senyor Estoballas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Tayabas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> No podíam parlarne perque no ’n sabíam rés.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Y si ho saben es perque vosté ’ls hi ha dit.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Jo no hé dit res, jo soch molt revessat,–dich reservat; – y ’l que vosaltres voleu fer, es comprometrem. La principal culpable de tots aquets enredos, ets tú.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Senyor Tayabas, déxim está en pau.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Tú ets qui encén lo foch.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Vosté que proporciona ’l carbó, ’ls encenalls, lo misto y fins lo ventall.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Cuinera atrevida, casi ’m dius xerraire á mi, á qui á estudi ja ’m deyan lo mut, perque de noy ja hé estat molt reservat! ¿No es veritat que sabeu per ella, que don Mariano está enamoret de la filla d’un botigueret?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> No senyor, ho sabem per vosté.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Miquel!</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> ¡Si acaba de dirnosho!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡També vos Antonia!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Per vosté.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Tuyas, tú ets la culpable!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Vosté que ’ns ha enterat del que no sabiam.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Tuyas! ¡Tuyas! ¡Tú has sigut!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Vosté, vosté y vosté. Y si la senyora ho sab…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Tuyas! ¡Tuyas! ¡Tuyas!</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Calmis, senyor Tabola.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Lo que vosaltres voleu es comprometram y salvarvos, tirantme las culpas á mi. ¡Pobres de vosaltres si ho dich á donya Maria!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Dígali lo que vulga y no ’ns atabali més.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Me’n vaig’ indignat, indignat, indignat!</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Pero, senyor Estoballas…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Senyor Toballons! (<em>Se’n vá molt cremat.</em>)</p>
+<h3 id="escena-x-1">ESCENA X</h3>
+<div class="centrat">
+MIQUEL, ANTONIA y TUYAS
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> ¡Ja ’n sabem un altre que no la sabíam!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Vejám si ara podrém acabar la nostra conversa. Digueu, Miquel.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> No, tú, ó be jo, perque com al poble no ‘s parla d’altre cosa, no diré cap secret. La teva mestressa s’ há enamorat del senyor metge.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Y ’l senyor metge de donya Maria.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Y tothora diu que ’s casan.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Be s’ho pensa en Nando.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Y si casats los amos…</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Se casan los criats…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> No fora extrany que continuessim al seu servey…</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Per xó ’t deya que no pensavas posar fonda ni hostal.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Endevinat.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Y ’l cás es, segons nos ha contat lo senyo Tayabas, que la senyora vol casarse, pero no vol que ’s casi ’l seu fill.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Ella sabrá perque.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Deu ser pobre la núvia.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¿Qué hi fá si es bona noya i don Mariano l’estima?</p>
+<h3 id="escena-xi-1">ESCENA XI</h3>
+<div class="centrat">
+DITS y DON MARIANO, ab un sach de viatje a la má.
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> ¿A qui estimo jo? (<em>Tots quedan parats y confosos.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¿Ja ha tornat de viatje, senyoret?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> ¿Cóm l’ha probat?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> ¿Voldrá pendre xacolata ó café ab llet?</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> ¿A qui estimo jo?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Veurá, nosaltres deyam… Ni me’n recordo bé del que deyam.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Parlavam per parlar.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Cuan torni á parlar per parlar, fará ’l favor de no donalshi assunto á costa meva. (<em>A Tuyas.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Don Mariano, jo no ’ls hi he dit res. ¿Heu sabut per mi que la seva mamá no vol que ’s casi?</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> ¡Tuyas!</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¡No ho ha dit ella!</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> No pot haber sigut ningú més.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Veurá; aqui hi ha algun altre que també pot saberho.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> ¿Algún altre? ¡Sols hi ha ’l senyor Tayabas!</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Jo no he dit que hagi estat ell.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> ¿Si vosté ho ha endevinat, qué hi podem fer nosaltres?</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Entri axó al meu cuarto. (<em>Donant lo sach de má á la Tuyas.</em>) Digui al senyor Tayabas que desitjo parlarli y que m’esperi aquí. Vaig á veure á la mamá. (<em>Se’n van ell y Tuyas.</em>)</p>
+<h3 id="escena-xii-1">ESCENA XII</h3>
+<div class="centrat">
+MIQUEL, ANTONIA, JANET ah un ram de flors.
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> ¡Ay pobre senyor Estoballas, quina pedregada se li espera!</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Nosaltres no ho hem dit que hagi sigut ell.</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> Aquí porto ’l ram. .</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¡Qué es bonich!</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Ja li agradará á la senyora.</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> ¿Sabéu per qui ’l vol? Per la neboda del metge.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Donya Maria n’está enamorada d’aquesta noya.</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> Pero més que de la neboda ho está del oncle. ¿Sabeu que al poble ’s diu que don Tomás ha fet venir al seu germá per dirli que ’s casa ab donya Maria?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Bé; ¿pero es cert que ’s casa?</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> Ho díuhen, y també diuheu que donya Maria procura guanyarse la voluntad de la neboda.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> La veritat es que per mosquits y suposicions no hi há com los pobles.</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> ¿Qui ’m paga l’anar á buscar lo ram y portarlo?</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¡Sempre tens pressa per cobrar!</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> Lo que proba que sempre estich axut. Bé val mitja pesseta lo que hé fet.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> ¡Mitja pesseta! Té un ralet y prou.</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> Poséuhi deu céntims més.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Prén.</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> ¿Hont poso ’l ram?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> Damunt de la taula ab molt de cuidado.</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> Passi ho bé, que jo ja estich llest. (<em>Se’n va.</em>)</p>
+<h3 id="escena-xiii-1">ESCENA XIII</h3>
+<div class="centrat">
+MIQUEL, ANTONIA, SENYOR TAYABAS, després DON MARIANO
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> M’há dit la Tuyas que don Mariano habia arrivat y volia veurem.</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Sí, senyor.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> No es estrany, perque tant ell com la seva mamá no saben fer res sense consultarmho.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ant.</span> (¡No es mala consulta la que t’espera!)</p>
+<p><span class="smallcaps">Miq.</span> Anem que no vull sentir la tronada. Després tornarem á posar las cortinas. (<em>Se’n van Miquel y Antonia.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Me ’n alegro de véurel, don Mariano, tant fresch y tant reixit. (<em>Vá á pendre rapé.</em>) ¿No ’n vol pendre? (<em>Presentantli la capsa.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> Sab que no ’n prench.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Jo desde que no fumo.</p>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> Dexémnos de fumar y parlem. ¡Séntis! (<em>Lo senyor Tayabas s’assenta. Mariano se mou y parla agitat</em>) ¿Sab d’ahont vinch?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> De Barcelona.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Li haurá escrit la seva senyora, y á vosté li haurá faltat temps per contarho á la mamá.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Don Mariano, semblant imposició, –dich preposició, dich perposició, dich suposició…(<em>Alsantse.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Es fundada y sentis. Sentis, dich.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Ja estich sentat.</p>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> Hé averiguat que la seva dona passa molt pe ’l carrer ahont hi há la botiga del pare de la Ramoneta y há preguntat als vehins…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> (¡Malehits xerraires!) Miri, don Mariano, allí hi viu una cosina… (<em>Alsantse.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> ¡Cosina!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> O debona,–dich neboda.</p>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> Séntis y calli y respongui.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Ja estich sentat.</p>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> ¡Ay de vosté si m’enganya! ¿Hont es la Ramoneta?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Jo que sé, pobre de mi!</p>
+<p><span class="smallcaps"><span class="smallcaps">Marº.</span></span> Vosté ho sab.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> No, don Mariano.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Y m’ho dirá. Vosté ho sab.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> No… no… No sé res, (<em>S’haurá axecat y ’s dexa caure a la cadira al veure l’enfado de don Mariano.</em>) No sé res… res… res… (<em>ab veu baxa al final.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Encara que no sápiga res, me dirá ahont es la Ramoneta.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> No ’m miri axís, don Mariano, perque ’ls seus ulls semblan llampárragos, –dich llampechs– y tot m’esgarrifonyo –dich m’esgarrifu. –No sé res y encara que ’m posin al talladó y ’m piquin ab una mitja lluna esmolada de nou per ferne de mi mandonguillas, no podré dirli hont es la Ramoneta, perque no ho sé, ¡no ho sé, no ho sé!</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Ningú sab dirme ahont ha anat, y en aquesta desaparició hi veig la má de vosté y la de la mamá. A la mamá la respecto; pero en cuan á vosté ¡si ’l que sospito fos cert! (<em>Apretant los punys, va cap al senyor Tayabas que s’axeca y retrocedeix.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡No ho es! ¡No, no es cert! (<em>Prén lo polvo.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> ¡Mirim! (<em>Se miran fixament. Lo senyor Tayabas estornuda.</em>) ¡Home, giri la cara!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¿Cóm vol que ’l miri si giro la cara? (<em>Pausa.</em>) ¿Hém acabat?</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> No, senyor. Hi há molts anys que vosté es á la fábrica.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Sí, nassó, –dich senyó.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Si no vol sortirne es necessari que varihi de conducta.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¿Un altre perrotxe, –dich, un altre reprotxe á mi? (<em>Joch ab la capseta de rapé, puig voldrá péndren y no arriba a ferho.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> A vosté que parla del que no deu.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Don Mariano!</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> A vosté que há contat á aquesta gent si la mamá s’ oposa á que jo ’m casi.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Don Mariano!</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Hem acabat.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Si no ’m dexa parlar ¿cóm podré justificarme?</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Si torna á ocuparse dels assumptos de família, sortirá de la fábrica.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Don Mariano! ¡Don Mariano! (<em>Al estendre ’ls brassos la capsa se li vuyda sobre ’l ram.</em>) ¡Bona l’hem feta!</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> ¡Sí que l’há feta bona!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Hé vuydat la capsa de rapé damunt del ram.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Ja ’s divertirá ’l que l’olori.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> (<em>Espolsant lo ram.</em>) Cregui, don Mariano… ¡Malehit rapé!… que m’ha arribat al cor lo que m’ha dit. (<em>Estornuda.</em>) Hi há rapé pertot… Renyarme Vosté, á qui tant estimo. (<em>Estornuda seguit.</em>) Dispensi, don Mariano.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Está dispensat… y avisat. (<em>Se’n va.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Vaig á tirarme aygua al nás perque… (<em>Continua estornudant.</em>)</p>
+<h3 id="escena-xiv-1">ESCENA XIV</h3>
+<div class="centrat">
+DON TOMÁS, SENYOR TAYABAS
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¡Senyor Tayabas! (<em>Perqué l’haurá exquitxat al estornudar.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Dispensi.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Fassi ’l favor de avisar á donya Maria… Acabi d’estornudar.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Qué més voldria jo! (_Se’n va estornudant.__)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¿Qui m’ho habia de dir? ¿Enamorarme als meus anys? La veritat es que més hauria valgut enamorarme y casarme cuan jove, perque are me rich de mi mateix, cuan penso que desde la primera vegada que vaig parlar ab la Marieta, ja fá tres setmanas, no puch passar per devant d’aquesta casa sense véurerla y parlar del nostre projectat casament; y parlarne en secret, perque tenim por de que la gent no ’s rigui de nosaltres Aquí vé. Es guapa.</p>
+<h3 id="escena-xv-1">ESCENA XV</h3>
+<div class="centrat">
+DON TOMÁS y DONYA MARÍA
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Creya que no vindrias. ¿Qué guaytas? (<em>Al veure que don Tomás mira á la sala.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Si ningú ’ns sent, perque m’agrada molt renovar aquells temps de la juventud, pero tinch por que ’s riguin del senyor Metje.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Tens rahó. ¡Éran tant bonichs aquells temps en que ’ns tutejavam, días que ara ’s reproduhexen! Mes cuan s’enterin de que ’ns estimem…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¿Qué diran lo meu germá y la meva neboda y fins l’asisten?</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Qué dirá ’l noy?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Lo meu germá m’estima molt, pero la veritat es qu’ ell pensava ser lo meu heréu, y no li fará grácia que ’m casi.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Tampoch á n’en Mariano.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Hé fet venir á l’Anselm y á la meva neboda, buscant una ocasió de parlarli y no sé trobarla. No goso.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Es molt simpática la teva neboda.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Li teus guanyada per complert la voluntat, y axó ja es bastant: pero cuan sápiga que has de ser la seva tia…</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Cuan en Mariano s’enteri de que tú has de ser lo seu padrastre…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Y lo pitjor es que aquesta situació no pot durar, perque al poble tothom diu que ’ns casém.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Quí ho ha dit?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Nosaltres matexos.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Jo á ningú n’he parlat.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Si no es necessari parlar per dirho. L’amor se sembla á las flors, que ab lo seu flayre descubrexen la seva presencia, encara que no ’s vegin. Lo millor dia ’l teu fill y ’l meu germá s’enteran de nostres projectes.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> La oposició del meu fill será tan gran com ho es la meva al seu casament que es un disbarat, al que may consentiré. Si jo cedís, potser ell cediria, pero no ho faré. Cert que ni tú ni jo necessitém lo consentiment de ningú per casarnos, pero no es agradable la oposició de la familia. ¡Si ’l meu fill no estés tan bojament enamorat! La teva neboda es guapa, bona, simpática…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Lo que no s’acut á una dona, no s’acut á ningú.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Has endevinat lo meu pensament?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Crech que sí. ¿Pensas casá á en Mariano ab la neboda?</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Y tots contents. Si ells se casessin, no podrían oposarse á la nostra boda.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Es cert, més hi há dos dificultats.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Dos?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Que jo sápiga. Primera: que ’l teu fill está bojament enamorat, segons acaban de dirme.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Segona?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Que la meva neboda está bojament enamorada.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿També ella?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¡També ella!</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¡Tot nos contraria! ¡Mes qui sab! Se tractaran, y val tant la noya, que tinch confiansa de que en Mariano acabi per estimarla.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Axís fos.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Lluny de l’altra, l’oblidará, perque l’ausencia es mare de l’oblit.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Vé en Mariano.</p>
+<h3 id="escena-xvi-1">ESCENA XVI</h3>
+<div class="centrat">
+DITS, MARIANO, SENYOR TAYABAS, després ANSELM y RAMONETA
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> M’han dit qu’ era aquí ab lo seu germá y la seva neboda, á qui no tinch lo gust de conexer.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Jo m’hé anticipat per fer la visita de metje á la seva mamá. Per fortuna vosté está ben bó.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> ¡Cuan menos ho sembla!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Passin que son aqui.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> (¡La Ramoneta!) (<em>S’apoya molt emocionat en una cadira.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Entreu. Don Mariano, tinch lo gust de presentarli al meu germá y á la meva neboda.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> ¡Ah! (<em>S’apoya en un moble no poguent dominarse</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> ¿Qué tens, filla?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¿Qué es axo?</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¡Está glassada!</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> No es res. ¡Ja m’ha passat!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Séntat. (<em>Se senta Ramoneta, tots la rodejan ab molt d’interés.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¡Té, pren aquestos globulillos! (<em>Los hi dona y los hi pren.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¿Qué li dona?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> La homeopatia.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¡Devant d’un general de metjes!</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Veurá com li fará bé.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Millor li sentaria una tassa de caldo…</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Vaig á buscaria. (<em>Se’n va.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Tal vegada aniria més bé una copa de Jerez, donya Maria… (<em>Se’n va.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Lo que li aniria bé es un elixir que jo prench y ho cura tot. Vaig á buscarlo. (<em>Se’n va.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> ¿Te trobas millor, Ramoneta?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Pero papá, si no tinch res. Tinch set.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Vaig per aigua. (<em>Se’n va.</em>)</p>
+<h3 id="escena-xvii-1">ESCENA XVII</h3>
+<div class="centrat">
+RAMONETA y MARIANO
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Per Deu Ramoneta, serenitat ó estem perduts.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> ¿Sonmiém?</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Crech que sí. Arribo desesperat de Barcelona al saber que habías marxat, y ’t trobo á aquet poble y á casa de la mamá.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> ¿Donya Maria es la teva mamá?</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> La que ’t mima y sembla que ’t porta molt d’afecte.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> ¡Si sápigues que jo soch aquella á qui ’l seu fill estima y de qui no vol sentirne parlar!</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> ¿No sab qui ets?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> La neboda del senyor metje, pero no la botiguereta que vol enganyar al seu fill. ¡Pensar que t’há tret de Barcelona perque m’oblidessis!</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> ¡Y qué ’ns han portat al mateix poble perque no ’ns vegessim! Ramoneta, es necessari fingir que no ’ns conexém, perque si la mamá arriba á enterarse, estem perduts. Procura guanyarte la seva voluntat.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Crech que ja la tinch guanyada.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Ara si que ’m sembla bonich lo poble.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> ¿Y fins ara?</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Me semblava molt trist.</p>
+<h3 id="escena-xviii">ESCENA XVIII</h3>
+<div class="centrat">
+DITS y DONYA MARÍA ab una tassa de caldo. DON TOMÁS ab una copa de Jerez y una ampolla. ANSELM ab un vas d’aygua y l’ampolla. SENYOR TAYABAS ab una ampolla y una copeta. Tots rodejan á Ramoneta.
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Veu, don Tomás, com ja es tota un altra. L’homeopatia l’ha posada bé.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¡Qué homeopatia!</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> ¡Beu l’aygua, noya!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¡Primé ’l Jerez!</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Primé ’l caldo y després lo vi.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Primer aquest elixir!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¡Béu!</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Prén.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Té.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Prengui. (<em>Tots li present an las copas y tassas.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Pero no veuhen que estich ben bona y fins contenta y casi ab ganas de riure al veure los apuros de vostés. No hé de desairarla á vosté, donya Maria, que es tant bona per mi, y pendré un glop de caldo. (<em>Pren la tassa y beu una mica.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> (Aquesta si que es una noya simpática y ben educada.) (<em>A Mariano.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> (<em>Desdenyós.</em>) (¡Si… com las demés!)</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> (Per tú no hi há altra dona que la botiguereta.)</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Tio, donantme vosté ’l Jerez, n’hé de beure encara que sols siga una gota. (<em>Mulla ’ls llabis á la copa.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¡Ben parlat!</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Y ara una miqueta de aygua pera donar las gracias al pare. (<em>Beu.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Prengui elixir!</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Senyor… Ay, no ’m recordo com se diu.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Tayabas, per serviria.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> ¿Li seria ’l mateix béuressel vosté?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Quína ocurrencia! ¡Ben dit! ¡Ben dit!</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Senyor Tayabas, perdoni, pero si fés lo favor de pendre la tassa y… (<em>Li dona la tassa y plat.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Vosté sols té que manarme.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Tingui, senyor Ta… Ta… No vull equivocarme: senyor Ta…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Tayabas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¿Ja que porta la tassa, vol portar la copa?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Ab molt de gust, don Tomás. (<em>Pren la copa, ’l plat y l’ampolla.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Ja que se’n dú lo demés, ¿vo fé ’l favor del vás? (<em>Li dona ’l plat, vás y ampolla.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Sí, senyor. (¿Cóm m’ho arreglo?) (<em>Ab dificultad arregla tot lo que li haurán donat.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Senyor Tayabas. cuidado ab caure, ó fá una trencadissa.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> (<em>Baix.</em>) ¿Ja li há passat l’enfado?</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Si; estich molt content.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Creguí que ’m treu un gran pés del cor, perque suposá que jo sé hont es la…</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Ja ho sé que no ho sab. Ara que s’ha tret lo pés del cor, vagi á tréures lo pés que té als brassos.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Senyor Tayabas, me sembla que l’han carregat massa.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> També m’ho sembla á mi; y no es la primera vegada.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Ja l’ajudaré. (<em>Li pren objectes y se’n van los dos.</em>)</p>
+<h3 id="escena-xix">ESCENA XIX</h3>
+<div class="centrat">
+MARIANO, DON TOMÁS, RAMONETA y Dª. MARÍA
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Ja ’t trobas ben bé?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Del tot, donya Maria.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Véu los efectes de la homeopatia?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Sorprenens, pero li asseguro que no es la homeopatia lo que l’há posada bé. Sápiga que tinch una pretensió, donya Maria, á la que espero no ’s negará.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Sent la pretensió de vosté, ha de ser discreta.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Que demá honrin la meva casa y de vostés, acompanyantnos á dinar. A menos que ’n Mariano tinga que marxar.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> No li agrada molt parar al poble y sempre busca un pretest per sortirne. Ara ha passat una setmana fora.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Mamá, vosté sab que no ’m puch despendre dels assuntos de la fábrica, pero ja que á vosté li desagrada que me’n vagi, li prometo que ’m tindrá fixo al poble.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¿Quedem…?</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> En que encara que hagués de marxar, suspendria el viatje per no privarme dol gust de sentarme á taula ab vostés.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> L’hi estimo.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> (Observo que no has tingut cap paraula de galanteria per la Ramoneta, y axó pot ofendrer á personas que tant nos distingexen)</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> ¡Mamá!</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> (Cumpleix ab los debers de societat.)</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Senyoreta, ¿tindrém lo gust de que passi tot l’istiu al poble? (_Donya Maria s’ assenta á la esquerra, al seu costat estará dret don Tomás. Ramoneta sentada á la dreta, al seu costat dret don Mariano.)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Pe ’l meu gust, sí, perque jo may estich tant content com cuan la tinch al meu costat.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> No m’ estranya, perque la Ramoneta se fá estimar. A mi ja ’m té guanyada la voluntat.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Lo mérit no es meu; se deu á la bondat de vosté.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Ets molt modesta, y axó ’t fá més digna d’estimació.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Gracias, y si m’ho permet, las hi donaré del seu bon afecte ab una abrassada. (<em>S’axeca y abrassa á donya Maria.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> No tens preu, filla meva. Don Tomás ¡qué ’n será de ditxós l’home que ’s casi ab ella!</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> ¿Vol dir, mamá?</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Mariano, aquesta pregunta teva casi es una ofensa.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> De segú que la senyoreta no pensa tal cosa.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Lo fill de vosté no pot tenir may l’intenció d’ofendre.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> (Aprén d’ella.)</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> A mi ’m sembla, donya Maria, que si vosté ’m conegués bé, no opinaria de mi com opina.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> No variaria ’l meu modo de pensar. (<em>Ramoneta torna á sentarse.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> (Veig que has guanyat per complert la voluntat de donya Maria.)</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> (Més val axí.)</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> (¿No es una vergonya que ’l seu tío tinga de donarli conversa?) (<em>Mariano vá ahont son Ramoneta y don Tomás.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Avuy no há tingut que sortir del poble per cap visita.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> No, per fortuna.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Me sorprén que al retirarse vingués á un poble á exercir la carrera.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Lo tio vá venir aqui á descansar, pero: –Don Tomás, fassi ’l favor de veure ’l noy, que está molt malalt. –Per Deu, don Tomás, dongui una mirada al meu home, vosté que sab tant,– y com lo tio es bó, pero encara ho es més del que sembla, poch á poch, y sense ell adonarsen, s’ha convertit en metje de poble.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Que visita y paga la medicina.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Lo que á la terra no ’s cobra, se cobra al cel.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Perqué la mamá no s’enfadi hé de estar al teu costat.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> La situació es violenta.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Per ara se sembla á la d’aquell que va caure d’una torre molt alta. A mitj camí, mentres donava tomballons per l’espay, li vá cridar un: –¿Cóm vá, company?– Per ara bé, respongué l’altre, pero veurem al xocá ab la terra.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Aquí la terra es la teva mamá. ¡Cuán s’enteri! (<em>Rihent.</em>) Ara rich, mes tinch por de acabar plorant.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Tenen una conversa animada, com si ’s coneguessin de temps. Me sembla que ’ls casarém.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> La meva situació es falsa; diré al pare y al tio lo que passa.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> ¡Per Deu no, ó estem perduts!</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Sí.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Nó, de cap modo.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Sembla que ’s barallan aquell parell.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> No puch callar, no fora digne.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Veig que has caigut en grácia á la mamá; dexa que l’ afecte aumenti y llavors li será més difícil negar lo seu consentiment.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> ¡Mariano! (<em>Ho diu alt.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Qué teniu?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Res.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Parlabam d’aquet ram que desitjava oferirlo á la senyoreta.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> La cosa marxa. (<em>A don Tomás.</em>) ¡Ja l’han dut y no m’han avisat! (<em>Lo prén.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Un ram preciós. ¡Quinas flors tant delicadas!</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Celebro que siga del seu gust. Vegi. (<em>Li dona.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¡Quin flayre tant… (<em>L’olora.</em>) (Semblant á tabaco.) (<em>Fa esforsos per no estornudar.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Es per la Ramoneta.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Sempre finesas de vosté. (<em>Olora ’l ram y estornuda tot seguit.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Estás constipada? (<em>Don Tomás estornuda.</em>) ¿Vosté també?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Lo ram nos há constipat. Olóril.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Qué vol dir? (<em>Pren lo ram, l’enflaire y també estornuda.</em>) ¡Lo rapé del senyor Tayabas!</p>
+<h3 id="escena-xx">ESCENA XX</h3>
+<div class="centrat">
+DITS, DON ANSELM y SENYOR TAYABAS
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Li asseguro que es fort. ¡Moltas gracias, senyor Tayabas!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¿De qué?</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¡S’ha lluhit!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¿En qué m’he lluhit? (<em>Los tres estornudan á la vegada, y ’s treuhen los mocadors.</em>) ¡Lo ram!</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Li sembla si he manat fer aquet ram, perque vosté li fés pendre rapé.?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Donya Maria! Una distracció, cualsevol la fregeix, dich la sufreix.– ¡Es molt aquesta malehida llengua meva!</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> ¡Vinch encantat del jardí! Com l’ha transformat donya Maria.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Anem á véurel y estornudarém en plé aire (<em>Tots se disposan á sortir.</em>)</p>
+<h3 id="escena-xxi">ESCENA XXI</h3>
+<div class="centrat">
+DITS, JANET ab una carta
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> Carta, senyor Tayabas. (<em>L’hi dona.</em>) Cinch céntims pe ’l carté.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿De la seva senyora?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> De la dona. (<em>La llegeix,</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> Cinch céntims de la carta.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> May te descuidas de cobrá. Té, y vésten (<em>Li dona cinch céntims y Janet s’en va.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Llegexi.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Ah! (<em>Llegint.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Qué li diu?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¿Eh? (<em>Llegint.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Estich impacienta,</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Oh! (<em>Llegint.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¿No vé al jardí donya Maria?</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Vagint; tots seguit soch ab vostés.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> (¡Carta, y la mamá no vé!)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Cosas gravíssimas. Aquella…</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿La botiguerota?…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Ha desaparescut de Barcelona.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Milló.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Pitjo, perque sospita que ha vingut al poble.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¡Senyor Tayabas! (<em>Axeca involuntáriament la veu; al sentiria los que anaban sortint baxan á la escena alarmats.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¿Qué té alguna cosa ’l senyor Tayabas?</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Que… s’ha posat malalt.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Jo…</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> (Posis malalt y calli.) He donat aquell crit al veure que ’s tornava blanch, afinat.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¿Vol dir, donya Maria?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Séntis. (<em>Lo polsa.</em>) Si té ’l pols normal.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> (Jo soch lo metje que ’l curará.)</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Tomás.(<em>Don Tomás forma grupo ab donya Maria. Lo senyor Tayabas sentat y al seu costat Mariano. Los altres observan.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> (¿Qué deya la carta?)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Res.(Ara sí que ’m poso malalt de debó.)</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Aquella ha tingut l’atreviment de venir al poble per enganyar al meu fill.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¿Es possible?</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¡Tots los nostres plans per terra! Anem. (<em>Van anantsen pel fondo.</em>) (¡M’has de matar!)(<em>Al passar al costat d’en Mariano.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> (¿Qué deu dir aquella carta?)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Esperis, que també vinch. (<em>Alsantse. Quedan sols ell y Mariano.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Vosté está malalt y no pot móures; y jo ’m quedo per cuidarlo.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Si estich bó!</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> ¡Senyó Tayabas! ¡senyó Embolicichs! ¡L’he de matar!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Se’n guardará prou, perque la meva dona diu que no vol que ’m quedi viudo.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> (<em>L’agafa per las solapas.</em>) ¡La carta! ¿Qué deya la carta?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Don Mariano! ¡Aussili! ¡Don Mariano! (<em>Se desprén d’ell y fuig pe ’l fons.</em>) (<em>Teló rápit.</em>)</p>
+<p>FÍ DEL ACTE SEGÓN <!--pág 47--></p>
+<h2 id="acte-tercer">ACTE TERCER</h2>
+<p>DECORACIÓ: Sala de casa d’un metje. Parets empaperadas, ab cuadros. Llibreria. Sofá petit á la esquerra, ab sillons. Silló á la dreta. Mobiliari de classe mitja acomodada. Cadiras, etc. Porta d’entrada al fons, y al costat d’aquesta un altra per la que ’s vá al menjador. A la esquerra la porta per la que ’s vá á la cuyna. A la dreta la del despatx.</p>
+<h3 id="escena-primera-2">ESCENA PRIMERA</h3>
+<div class="centrat">
+ANSELM y RAMONETA
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Has fet molt bé de dirmho, perque las bonás fillas que estiman lo seu decoro, ho han de confiar tot al pare. Cuan en Tomás m’escrigué que vinguéssim al poble á passar una temporada, me vá donar una alegria, perque pensava que axís te treya de Barcelona.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Lo mateix va pensar donya Maria al resóldrer venir aqui ab en Mariano.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Tant ella com jo ’ns hem lluhit, perque per allunyarvos l’un de l’altre, hem escullit lo mateix poble per passar l’istiu, y perque vos oblideu, hem fet de modo que esteu junts á totas horas. Fugint del foch hem anat á las brasas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> En Mariano no volia que li digués res, perque conta que la simpatia entre las duas familias servirá per véncer l’oposició de la seva mamá y obtenir lo seu consentiment.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> No debias amagarme lo que passa y has fet bé dihentmo, perque lo millor guia d’una filla, es lo pare.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Per Deu, no ’n digui res al oncle.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> No ’n sabrá res per ara. Després veurem. (<em>Pausa.</em>) Ramoneta, m’has de respondrer ab tota sinceritat. ¿Estimas molt á n’en Mariano?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> ¡Molt!</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> ¿Y si ’t manés que l’oblidessis?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Posaria totas las mevas energías al servey de la meva voluntat de filla obedienta, més no sé si podría oblidarlo.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Ho sento, perque m’agradaria rompre ab donya Maria, més avans ferli sentir la meva indignació per las injurias que á tú y á mi ’ns ha dirigit.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> No ’ns conexia.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Rahó de més per callar. ¿Qui soch jo per ella? Un botigueret que treuría la rifa si casava la meva filla ab lo seu noy. ¿Qui ets tú per aquesta dona? Una menestralota que ha sabut enganyar á n’ en Mariano. ¿Y qui es ella?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> ¡Pare!</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> ¿D’ahont procedeix? De classe més humil que la teva. ¿Quí era? Una pobrissona?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Axó ho diu la cuynera.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Y es cert. Sento no poguerli dir que es vritat que jo tinch una botiga y d’ella visch, sense fer lo tonto recordant á la gent que vé á comprar, que ‘ls meus antepassats possehían un títol de noblesa, cosa qu’ ella no té, ni cap dels seus ha tingut; que es veritat que tú treballas y m’ajudas, pero també ho es que ella encara era més pobre que tú.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> ¡Per Deu!</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Pert cuidado: no ho diré per tú, no per ella, y també per no armar la grossa ab en Tomás, que s’ha enamorat d’aquesta senyora.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> ¿També ho sab?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Al poble ho sab tothom, per més qu’ ells dos creguin que ningú n’está enterat. Sospito que lo meu germá ’ns ha enviat á buscar per dirnos que ha pensat casarse; peró no sab com comensar. ¡Enamorarse als seus anys! ¡Y he de tenir per cunyada á la que no ’t vol per nora!</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> ¡Pare!</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> ¡Ja sé ‘l que vols dirme! Recordis qu’ estimo al fill de donya Maria, ¿no es aixó?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Sí.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> No renyexi ab ella, perque qui ho pagaria seria la Ramoneta. ¿Ho endevino?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Sí.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Ditxosa edat, y ditxosa dona la que ha de ser la teva sogra y la meva cunyada.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Per ara sols una cosa me sembla segura, y es que será la seva cunyada.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Si no t’es sogra tindrás que contentarte ab que ’t sigui tia ¡Despreciar á la meva filla! ¿Y qui es ella per despreciarte? Voldria que m’ho diguessin: ¿qui es ella? (<em>Sembla que dirigeix la pregunta á Nando que entra en la escena.</em>)</p>
+<h3 id="escena-ii-2">ESCENA II</h3>
+<div class="centrat">
+DITS y NANDO
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> No ho sé.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> ¿Sabs de qui parlo?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Na senyor.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Com has dit: ¿no ho sé?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Perqué vosté m’ho preguntava.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> No ’t preguntava res. ¿Qué vols?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Dir á la senyoreta que s’han espessehit molt aquellas pastetas que ’n diu vegi la mel.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Bejamel. ¡Quin descuyt! ¿Ha tret lo cassó del foch?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> ¡Si, senyoreta! ¿Aquellas trunfas negras, las tiro á l’olla?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Si son trufas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Trufas ó trunfas tot es hú. Ab lo formatje l’han enganyada, perque té mala olor y vehins, y fins me sembla que camina sol.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Si es de Rochefort.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Fort d’oló ¿Qué ’l llenso?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> No. </p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> ¿Y alló ’s menja?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Bé’s coneix que al pobre tío ’l tens á racció de ranxo.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Val més y es més sá que aquestas potingas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> ¿Ha arribat l’ordinari?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> De la cuina l’he vist passar.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Vés á buscar ’ls dulces que ha de dur de Barcelona.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Hi vaig. ¡Quins gustos! (<em>Se’n va.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Sé que li agradan y vaig dir al tío que ’n fés venir.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Per lo vist tú dirigexes lo dinar.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Bé he de procurar que quedi contenta.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Si no ’t guanyas la voluntat de donya Maria, haurem de convenir en que es una fiera.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Vaig á la cuyna.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Y si ho sab, dirá indignada: ¿cóm puch jo consentir que ’l meu fill se casi ab una cuinera.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Pero si tinch la fortuna d’endevinarli ’l gust, de que ’l diná li agradi y repetexi d’algun plat, pensará: –Aquesta noya ’m convé per nora, perque dirigirá a la cuinera y menjaré á gust.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> ¿Tú vols conquistar á la sogra servinte dels fogóns y de las cassolas?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> No hi ha com un bon dinar per guanyarse voluntats.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Si es axís, fés tot cuan sápigas per lluhirte, per que ’m sembla que ’l dinar d’avuy ha de ser decissiu.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> ¿Per qué?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Sospito que ’n Tomás aprofitará la bona disposició en que un se troba després d’haber dinat bé, pera dirnos que pensá casarse, á fi de que avuy mateix tot quedi arreglat; y tot ho quedará, perque soch capás de dirli: –Escolta Tomás, si donya Maria ’s casa, ¿quín motíu hi ha per que no ’s casi ’l seu fill? Si tú ets digne de ser marit de donya Maria, ¿per qué no ha de ser digne la teva neboda de ser la dona d’en Mariano? ¿Per ventura no som tots de la matexa familia?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> ¡No ho dirá!</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> ¡Qui sab! Pero convinguem en que fora un cop d’afecte.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Massa.</p>
+<h3 id="escena-iii-2">ESCENA III</h3>
+<div class="centrat">
+DITS y TUYAS
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Bon dia tingan.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> ¿Hí há alguna novedad, Tuyas?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> La de cada dia; la senyora envia aquet ram per vosté. (<em>Li dona.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Suposo que no hi há rapé.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Dónguili las gracias.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Aviat las hi podrá donar vosté matexa, perque no tardará en venir. A aquestas flors no hi há rapé com á las d’ahí.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> ¡Quins apuros vá passar lo senyor Tayabas!</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Digas, Tuyas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> (Vaig á la cuina.) (<em>A Anselm y anantsen</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Me sembla que ahir matí vá marxar lo senyor Tayabas. (<em>Sentantse.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Sí, senyor: poch després d’habersen anat vostés, la senyora vá cridarlo, y encara que jo no m’entero may de res, perque está lleig que las criadas vulguin saber las cosas de la casa, vaig averiguar, sense volguerho, que donya Maria estaba furiosa, y que l’anada á Barcelona del senyor Tayabas, que tornará avuy, té por motiu los amors contrariats de don Mariano. Li dich perque suposo que vosté n’esta enterat.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Ho sé tot fil per randa. (Aquesta parlará.) Donya Maria s’oposa al casament.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Dihent que ’l seu fill no ’s pot casar ab una menestralota.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Axó ho diu ella, que…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Cuan era noya tenia que treballar y fins cusia camisas de munició.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> ¿De munició? (<em>Donant un salt y axecantse.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Y gracias si ’n trobava. Las hi pagavan á tres pessetas la dotzena y encara tenia que posarhi ’ls botons y ’l fil.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> ¡Camisas de munició á tres pessetas dotzena, posanthi encara fil y botons. ¡Qui ho diria!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Per xó no desmereix en res.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Al contrari, deu enorgullirse de recordarho.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Axó no; si vol oféndrela, parlinhi, per més que no pot negarho. Si li mira bé lo dit de la má esquerra, encara hi trobará las senyals de las punxadas de l’agulla de cusi. ¡Cuántas vegadas s’ hi vá tenir que donar cops ab lo didal perque la punxada no se li enverinés.</p>
+<h3 id="escena-iv-2">ESCENA IV</h3>
+<div class="centrat">
+DITS y RAMONETA
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Escolti Tuyas, la necessito.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Senyoreta, sols té que manarme.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> ¿Vol entrar á la cuyna? Vosté que coneix los gustos de donya Maria, me dirá si lo que s’há disposat pe’l dinar li agradará.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> ¡Ja ho crech que li agradará! ¡No n’está poch de contenta! Ja fá duas horas que ’s vesteix y s’há fet pentinar no sé cuantas vegadas, perque may troba que li estiga prou bé ’l pentinat. Sembla que vulga enamorar á algú.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> ¿Portará guants? (<em>Baix á Tuyas</em>).</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> ¿Per qué? (<em>Baix á Anselm.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> (<em>Baix també á Tuyas.</em>) Per tapar las punxadas d’agulla del dit.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> (<em>Baix també á Anselm.</em>) Casi may se ’ls treu.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Que li agradará lo dinar, vosté ho soposa, mes jo desitjo que ella ho diga.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> ¡Haventla convidada don Tomás!</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> ¿Qué vol dir?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Si tothom ho sab. Aném, senyoreta. (<em>Se’n van Tuyas y Ramoneta.</em>)</p>
+<h3 id="escena-v-2">ESCENA V</h3>
+<div class="centrat">
+ANSELM y DON TOMÁS
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Ja ho sab tothom y ells creuhen que es un secret. No hi há com l’amor per atontar als joves, mes cuan s’enamora un que ja passa de la edat, com lo meu germá, se torna ximple.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¿Has vist com há arreglat lo menjado la teva filla?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> No. </p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Está preciós. No sé com s’ho há fet per cambiarho tot. Al mitj de la taula y há posat flors y al centro ’l rám que li há enviat donya Maria. ¡Quína senyora tant amable! ¿No es vritat que es amable?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> ¡Axís, axís!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> No: molt.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Molt si tú vols.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> No es que vulgui jo, ho diu tothom.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> No hem de renyir: ho es molt.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Estima á la Ramoneta.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> No diré que no.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Has de dir que sí, perque no ’s pot negar lo que ’s veu.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Diré que sí, si t’hi empenyas, mes avans voldria que fessis lo favor de dirme si á qui estima es á la meva filla ó á la teva neboda.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> No entench la pregunta. (Sab que vull casarme.)</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> (Prou que m’entens.)</p>
+<h3 id="escena-vi-2">ESCENA VI</h3>
+<div class="centrat">
+DITS y NANDO
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¿Qué portas? (Vé á temps perque no sé que dir al meu germá.)</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Porto ’ls dulces que venen de Barcelona.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¡Ah! ¿Vens de Barcelona? (No gosar dir al meu germá que ’m caso.)</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Jo no: los dulces son qui ’n venen.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¿Ahont los venen? (Avuy mateix surto d’aquesta situació.)</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> No ho sé ahont los venen. La senyoreta ho dirá.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¿Qué dirá la senyoreta?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Axó que á vosté ’l preocupa.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¿Qué ’m preocupa á mi?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> El que acaba de dir.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¿Qué he dit?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Ahont venen ’ls dulces.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¿Perqué vols saber ho?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> ¡Es vosté que vol saberho!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¿Estás boig?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Crech que no.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Potsé ho estich jo.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> ¡Quí sab!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Nando, oblidas qui soch.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> ¡A l’ordre! (<em>Cuadrantse y fent ’l saludo militar.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Senyor ranxero, si tornas á péndret cap mes llibertat, surts de casa.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> No senyor.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¿Qué no ’n sortirás?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Que no ’m pendré cap més llibertat. No hé pensat oféndrel, perque vosté sab que en Nando es en Nando, y que per vosté no hi há sacrifici que no fassi, perque li porto molt d’afecte, com li vaig demostrar aquell dia que vaig guisar el bacallá ab romesco per lo ministre de la guerra.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Surt del meu devant.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Hé de dirli que l’apotecari está malalt. Té una malaltia que acaba en itis.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Tinch d’arribarmhi avans no vinguin los convidats. En tot cas, fesloshi los honors de la casa mentres torno, que será al moment. (<em>Se’n va.</em>)</p>
+<h3 id="escena-vii-2">ESCENA VII</h3>
+<div class="centrat">
+ANSELM y NANDO
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> ¿Qué li passa á don Tomás? Sembla que tinga caborias.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> No ho sé. ¿Tens molta feyna?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Avuy, un dia de tant tráfech, no tinch res que fer, perque la senyoreta m’há tret de la cuyna dihent que donya Maria no está acostumada als meus ranxos. ¡Si m’hagués dexat fé á mi, hauria fet un arrós!… Una vegada á Sevilla…</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Si no hi has estat á Sevilla.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Si no era á Sevilla, seria aprop de Sevilla… Una vegada…</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Ja tindrás temps de contarmho. Ara voldría que anessis á l’estanch per tabaco.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Tot seguit.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Nando. (<em>De dins.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> ¿Es aquí la Tuyas?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Sí.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> (<em>Sortint.</em>) La senyoreta pregunta fá temps si has tornat.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Veshi. Ja aniré jo á l’estanch, no fos cás que ’m donguessin la culpa á mi si ’l dinar sortia malament. (<em>Se’n va.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> ¡Tuyas, novetats!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> ¡Nando, novetats!</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Figurat que ’l senyó…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Figurat que la senyora ..</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> ¿Parlas tú ó parlo jo?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Escolta. Tot depent de las noticias que porti lo senyor Tayabas de Barcelona.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Lo tartané m’ha dit que no habia tingut puesto á la seva tartana y que vindrá ab la altra, que surt mitja hora més tart.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Lo que vol dir que aviat lo tindrem aqui.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Y sabrém…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Si ’ns casém…</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Y si ’s casan.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> La senyora. Calla.</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Callo. (<em>Molt rápida aquesta escena.</em>)</p>
+<h3 id="escena-viii-2">ESCENA VIII</h3>
+<div class="centrat">
+DITS, DONYA MARÍA y MARIANO
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Encara ets aquí?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> La senyoreta ’m necessita.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Está bé. ¿Ahont es?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> Ara mateix era al menjador. Si vejés que bé l’ha posat. Vinga y ’l veurá.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¡Cuants llibres té don Tomás! ¿Los ha llegit tots?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Sense dexarsen una lletra.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tuy.</span> (Nando, recordat que ets d’Altafulla, y no exageris.)</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Y ’s recorda del que diuhen?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Com de las becerolas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¡Sembla impossible que al magi d’un home hi capigan tants llibres!</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> ¡Don Tomás té un cap com un tabal! Es un sabi.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿L’estimavan al exércit?</p>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> Tant com vosté… no ’s pot imaginar.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Tuyas, acompanyam al menjador. (<em>Se’n va ab Tuyas.</em>)</p>
+<h3 id="escena-ix-2">ESCENA IX</h3>
+<div class="centrat">
+NANDO, MARIANO, RAMONETA
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> (¿Se casarán? ¡No ’s casarán!) (<em>Mirant cuan se’n va.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Nando. ¿Qué fás? ¡Ah! No sabia que fos aquí. Nando, porta ’ls dulces dintre. (<em>Se’n vá Nando. Ramoneta vol tréures lo devantal de cuynera.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> No te’l treguis perque estás molt guapa. ¿Fás de cuynera?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Tinch present qui son los convidats que avuy té l’oncle.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> ¿Y vols contentarme?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> ¡Vanitós! A qui vull contentar es á la teva mamá. Hé preguntat á la vostra cuynera que es lo que més li agrada, m’ho há dit, y no fiantme de ningú, jo matexa dirigexo la cuyna.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> ¡Com sabs enganyarla á la mamá!</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> S’há prendat de mí.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> ¿Quí no estima á una noya tant bona y tant guapa y tant cariñosa, y tant…?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> ¡Prou! ¡Prou! Per ara tot vá bé, mes lo final es lo que ’m dona cuidado; cuan la teva mamá s’enteri de qui soch jo. Que bé saps fer lo paper devant d’ella; estás malhumorat com si la meva presencia ’t molestés, no ’m dirigexes la paraula, y si ’t dich alguna cosa me respons com si ’m fessis caritat, de mala gana.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> He de fer de manera que la mamá no suspiti res: que tú li sigas molt simpática, molt, y cuan arribi ’l moment li diré: mamá…</p>
+<h3 id="escena-x-2">ESCENA X</h3>
+<div class="centrat">
+DITS y DONYA MARÍA
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Qué vols?</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> (¡Ho haurá sentit!)</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> (¡Ay pobres de nosaltres!)</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Qué teniu?</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Res.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Y tú, Ramoneta?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Res, donya Maria. (Estich confusa.) Ab permís de vosté uniré á donar ordres.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Ramoneta, estás conmoguda. (<em>Li pren la má.</em>) No sembla sinó que en Mariano… (<em>Baix lo que dihuen ella y Ramoneta.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> (¡Ay! ¡ay! ¡ay!)</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> ¿Qué vol dir?</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Cualsevol creuria que ’t feya l’amor cuan vos hé sorprés.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> ¡Quina idea, donya María! (<em>Se’n va rient.</em>)</p>
+<h3 id="escena-xi-2">ESCENA XI</h3>
+<div class="centrat">
+DONYA MARÍA y MARIANO
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> (<em>Seguint a Ramoneta ab la mirada, guaytant després á Mariano.</em>) (M’estranya aquesta confussió. Potser s’han anticipat als meus desitxos y als de ’n Tomaset y ja s’han dit que s’estimaban.) Mariano.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Mamá.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> (Vejam, probém.) ¿No es veritat que la Ramoneta es molt guapa?.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> (<em>Molta intenció tota la escena.</em>) (Me sembla que sospita.) ¡Psh! Es bastant agradable.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> No bastant, molt, y educada.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Bastant.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¡Home, no sabs sortir del bastant! ¿Me negarás que la neboda de don Tomás se fá estimar?</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Molt.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Al fi estem d’acort.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Sí ho estem mes del que vosté ’s figura.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Axís fós. ¡Que més desitxaría jo! ¿Que li deyas á la Ramoneta cuan he entrat?</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Teníam una conversació interessant.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Li deyas…?</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Que m’agrada molt…</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿T’agrada?…</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> La sopa d’arrós, y ella m’ha dit que ’n menjaría al diná.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¡Ets molt prosaich! Parlar de sopa d’arrós á una noya tant guapa y fina.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Guapa ho es.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Ho dius ab un tó…</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> ¿Vol que ho diga ab tó d’enamorat? (<em>Pausa.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿T’hi casarias?</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> ¿Ab qui mamá? (¡Cuidado Mariano.)</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Ab qui? Ab la sopa d’arrós. ¿No parlabam de la neboda de don Tomás?</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> (Sospita que es ella. Lo senyor Tayabas ho haurá descobert.) Mamá…</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Digas. (<em>Ab afany.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> No es ella á la que eligiría per dona.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> No ’m sorprén lo que ’m respons, tant menos cuant…(<em>Pausa.</em>) Al poble hi ha…</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> (Sospita: no m’enganyava.)</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¡Estás callat!</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Que vol que li responga mamá?</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> T’es difícil respondre, perque no pots negarme que ella es aquí. (Axó ha de acabar.)</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> (Es impossible allargar aquesta situació.)</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Ha vingut ab lo seu pare.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> (¡Estich fresch!)</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Y no goso sortir de casa per no trobarmels pe ’l carre; perque no ’ls vuy conexer. Pensabas que no me’n enteraría y ho sé tot. ¡M’has de matar á disgustos!</p>
+<h3 id="escena-xii-2">ESCENA XII</h3>
+<div class="centrat">
+DITS, DON TOMÁS, després RAMONETA
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¡Vostés aquí!</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Don Tomás, nos hem anticipat…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Vostés may s’anticipan, perque la seva presencia es molt agradable… (y molt desitxada la teva.) Sento que ’ls hagin dexat sols. Ramoneta.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> ¡Tio!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¿Com dexeu sols als convidats?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Donya Maria es tant bona que ja ’ns perdonará. (<em>Encara está enfadada.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¿Hont es ton pare?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> En Fernando m’ha dit que ha anat al estanch.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> (<em>A Tomás.</em>) Grans novetats. (<em>La conversa ab veu baxa.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Grans novetats.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Aquella es aquí.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> La mamá sospita.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> No hi es. He preguntat á tothom, y ’ls únichs que han vingut al poble son lo meu germá y la Ramoneta .Ja veus com no hi son.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> La mamá m’ha fet una proposició que m’hauria omplert d’alegria si no hagués vist en ella la intenció de averiguar si tú ets realment la qu’ estimo.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> T’enganyas. Ne crech que ho sospiti.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Estich resolt á anunciar avuy mateix que ’m caso ab tú.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> De cap manera. En Mariano acaba de dirme que no ’s casaria ab la Ramoneta, y jo no puch consentir que ’s casi ab la de Barcelona. Si ’m nego al seu casament s’oposarA al nostre. Hi hauria un escándol.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> La teva mamá desitja que ’t casis ab mi. Ho sospito.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Somias.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Crech qu’ estich ben desperta. Qui está dormint ets tu. Mira.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> ¿Qué?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> A n’ ells dos.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Maria, es impossible que desisteixi d’aquet projecte que ’m prometia la felicitat pels anys que ’m quedan de vida.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Jo no tinch valor per esposarme á las censuras del meu fill.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Aquesta falta de resolució es proba de falta d’ afecte. Si tu sentissis com jo, no duptarias.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> De que deuhen parlar?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> ¡Tonto! ¿No sabs qu’ ells aqui dintre també hi tenen un cor, com tu y com jo.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> (<em>Comprenent.</em>) ¿Es possible? (<em>Molta vehemencia.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¿Qué?</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Qué?…</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> (¡Bona l’hem feta!) Res, li contava lo que li va succehir á una amiga meva, y ’s coneix que don Mariano es molt nerviós, perque ha cridat: “Es posible?” ab una vehemencia que ’m fa riure. (<em>A Mariano.</em>) ¡Comprens! (<em>Tornan a conversar don Tomás y donya Maria.</em>) Ara compendrás que la teva mamá desitji casarte ab mi, perque no estranyis que ella ’s casi ab lo meu oncle.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Com qui diu casament doble.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Endevinat.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> ¿N’estás certa?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Crech que no m’enganyo.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> ¡Qui habia de sospitarho.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> ¡Estás trist!</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> No pot donarme alegria la idea de que la meva mare torni á casarse, mes no puch oposarme, y menos sent don Tomás l’escullit,</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Entre altres motius, perque es lo meu oncle.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Es inútil, Tomaset, per ara hem de desistir. Doném temps al temps.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Jo no desistexo. Y encara no he tingut valor ni per dirho al meu germá, mes al sentirte ne tindré fins per parlar al teu fill. Y li parlaré avuy.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Que vols fer?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Dexam á mi. (<em>Somrihent.</em>) Tu no sabs lo qu’ es un general de metges enamorat.</p>
+<h3 id="escena-xiii-2">ESCENA XIII</h3>
+<div class="centrat">
+DITS y ANSELM
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> (<em>Saludant.</em>) Donya Maria. ¿Ja ha descansat del viatje? (<em>A Mariano.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Y ’s troba en disposició d’empéndren un altre.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> No mamá, perque ’m trobo molt bé al poble.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Si fins li casarem.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> (Me comprometerá.)</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> (S’ha tret lo guant. Vuy veure si se li conexen las punxadas de cuan cusía camisas.)</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Tot pot ser.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> ¿Qué es lo que potser?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Que ’n Mariano ’s casi al poble.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> ¿No mes ell?</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> (¡Ay pobres de nosaltres!)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> (Está enterat!)</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> (Nos comprometerá.) Pare…</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Sí, ja sé ’l que ’m vols dir…</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Qué hi tinch á la má, que la mira tant?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Res lleig, sent de vosté.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Gracias.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> (Estich resolt.)</p>
+<h3 id="escena-xiv-2">ESCENA XIV</h3>
+<div class="centrat">
+DITS y JANET
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> M’han dit que don Mariano era aquí. Tingui aquesta carta.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Tu servexes per tot, Janet.</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> Y encara la passo prima.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Té. (<em>Li dona céntims.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> Gracias.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Ab permis de vostés. (<em>Llegint la carta.</em>) Es del majordom de la fábrica y he de contestaria desseguida. Janet, esperat que la portarás al correu.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Si vol escriure, passi al meu despatx.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Vina, Janet. (<em>Se’n van Mariano y Janet.</em>)</p>
+<h3 id="escena-xv-2">ESCENA XV</h3>
+<div class="centrat">
+DONYA MARÍA, RAMONETA, DON TOMÁS, y ANSELM
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> (¿Cóm comenso?) Anselm.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Tomás.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Volia dirte… si sabs que l’apotecari está malalt.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Si no mes vols dirme axó, ja ho sé.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> No es de cuidado la enfermetat.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Hi ha molt molts malalts al poble?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> No. Tenim molta salut, gracias á Deu!</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Molta?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> ¡Molta!</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> (La conversa es interessant!) (<em>Pausa.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Cert que ’l temps hi ajuda, perque es molt bó.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¡Molt!</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> ¡Molt!</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> (Lo tio no sab com comensar.)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> (A Roma per tot.) (<em>Resolt.</em>) Anselm, ha arribat lo moment de darte una noticia.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Ja la sé: ¿que ’t casas?</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Ho sabia?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Al poble tothom n’está enterat.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿També ’l meu fill?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Sí senyora.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Qué ’n diu?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> No ho sé.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Després de las paraulas de donya Maria, es inútil preguntar ab qui ’t casas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Es ella, si. Marieta, ja ho saben que ’ns casem.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> No podías fer millor elecció.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> (Per ara tot va bé.)</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Don Anselm li agrahexo aquestas paraulas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Merescudas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> (¡Estich conmoguda!) (<em>S’assenta.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> (No puch queixarme del meu germá.)</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> En Tomás val molt.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Gracias.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Personalment té una posició y honors y, á més, procedim d’una familia noble.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¡Ennoblida per aquell rey de pedra, de la Plassa de Sant Jaume!</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> La entrada de vosté, persona distingida, á la nostra familia, ’ns honra á tots.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Don Anselm es molt bó per mi.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Es just.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Y res més. Ara, si ’l meu germá s’hagués enamorat d’una dona… ¿qué diré jo?…</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> (Ja hi som.) Pare, vol fé ‘l’ favor…</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Ja sé ’l que vols… Si s’hagués enamorat d’una botiguereta…</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Veus Tomaset com lo teu germá opina com jo.?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> (¡Ja ’s deyan de tu!)</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Ja que ’m permet que ’l consideri com de la familia, don Anselm, li diré que ’l seu germá desaproba la meva oposició á que ’l meu fill se casi ab una menestralota, com vosté ha dit molt bé. ¿Cóm podria alternar la seva dona ab la familia?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Y ab vosté en particular. La seva oposició es molt fundada, y tú no deus insistir, Tomás. ¿Qué dirian si volguessis casarte ab una dona que hagués tingut per pare á un botigueret…?</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Veurá: se potser filla d’un botigueret… y…</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Sí senyora; mes suposis que á més de ser de tant humil origen, hagués tingut durant la seva juventut que cusir camisas de munició á tres pessetas la dotzena, posantli ella los botons y ’l fil.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> (¡Ja l’ha feta ’l pare!)</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¡Es necesari distingir!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¡Anselm! (<em>Incomodat.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> ¿Distingir? Lo cás es igual, perque no crech que hi hagi cap diferencia entre la posició social del seu fill y la del meu germá, y si vosté retxassa á una noya en tals condicions per l’un, també ha de retxassarla per l’altre</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> S’ha de tenir en compte…</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Ah, sí, que ’ls nostres antepassats tingueren un títol, que ’l meu germá pot renovar cuan vulgui, y que ’l fill de vosté no ’n té cap. Mes d’axó, prescindimme.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¡Anselm!</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> ¿Perqué t’enfadas? Per fortuna donya Maria no ’s troba en lo cás que la noya á qui no vol per nora, y fá molt bé de no volguerla. No la vulgui donya Maria.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Y encara que ’l cás fós igual, jo tindria á molta honra que fós la meva tia, perque sé que faria la felicitat del meu oncle.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> No ’n dupto de que la fará.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Las sevas cualitats la fan digne d’estimació.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Tu ’m conexes bé, Ramoneta. (<em>Abrassantla.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Més del que vosté ’s pensa.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Suposem que jo ’m casés ab una dona que de jove hagués hagut de treballar. ¿No he treballat jo? ¿No treballas tú?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Sí senyor, y treballant jo, descendent de nobles, me crech més honrat que ’l que de res ha arribat á molt y desdenya la classe d’ahont ha sortit. En cuan á la pregunta, donya Maria ’t respondrá.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Variém de conversa.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> No entench perque ’t molestas. Las mevas ideas son las de donya Maria.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Pare, vol fer lo favor de venir ab mi… (¡Per Deu!)</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> (¡Reventava si no ho deya!) (<em>Mutis Ramoneta y Anselm.</em>)</p>
+<h3 id="escena-xvi-2">ESCENA XVI</h3>
+<div class="centrat">
+DONYA MARÍA y DON TOMÁS
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¡Quina vergonya! ¿Qui li ha dit al teu germá que jo he sigut una cusidora? ¡Quína vergonya!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Pensi y diga lo que vulga l’Anselm estich resolt á portar lo casament endevant. No necessito ’l seu consell ni la seva autorisació.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¡Quin afront! Sab que cusía camisas á dotze rals la dotzena. (<em>Plorant.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¡Marieta!</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¡No ’m trobo bé! Crida á en Mariano perque m’acompanyi á casa.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¿Y ’l diná? Pensa en la campanada que donarias.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> No vull, no puch estarme aquí després del que ha dit.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Qui sab si ha estat casual.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> No, intencionat. Crida al meu fill perque m’ acompanyi á casa. No puch tenirme.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¡Per Deu, Marieta! Si ’l teu fill te veu plorar pot haverhi un conflicte. Serénat. Crech que ’n Mariano vé. Vina… Baxém al jardí que ’t dongui l’ayre.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¡M’ ha insultat!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Ha estat inconvenient, mes no t’ha insultat, per que ’l treball honra. Vina. No ’t vegin plorar.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¡Quin afront! ¡Quína vergonya! (<em>Se’n van.</em>)</p>
+<h3 id="escena-xvii-2">ESCENA XVII</h3>
+<div class="centrat">
+RAMONETA, després MARIANO y JANET, després SENYOR TAYABAS
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Se’n van. Me semblava haver sentit plorar á donya Maria ¡Pobre senyora! ¡Lo pare n’ha fet massa!</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Porta la carta tot seguit al correu.</p>
+<p><span class="smallcaps">Jan.</span> Está bé. En cuatre salts y brincos hi arribo. (<em>Se’n va.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> ¿Estás agitada?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Una mica. Lo tío ha anunciat al pare que ’s casava ab donya Maria.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Será divertit que en lloch de casarnos nosaltres sigan ells els que ’s casin.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> (<em>Ab ulleras negras. Les mohiments son de qui casi no s’hi veu.</em>) ¿Qui es que ’s casa?</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> ¿Vosté senyor Tayabas?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Jo no, perque soch casat.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Donchs si no es vosté será un altre. (<em>Mariano agitat passa á l’altre costat; lo senyor Tayabas se dirigeix ahont era.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¿Quí es aquet altre que ’s casa, don Mariano?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Jo no soch don Mariano.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Una veu de dona, y ’m sembla que era en Marianet qui ’m parlava.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Sí, jo soch. (<em>Cambiant de puesto, agitat.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Ah! ¡ah! Don Mariano á la frábica…</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> A la fábrica, senyor Tayabas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> (¿Ahont es?) No hi ha manera de que dexi de dir frábica…</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Y tratana</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Y gamatzém. Pero ¿ahont es don Marianet?</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> ¿Qué no hi veu? ¿Qué significan aquestas ulleras?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> No me’n parli. ¡Per poch me quedo cego! ¡Figuris!…</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> ¿Y axó?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Firugis, dich figuris don Mariano (<em>Joch d’escena, del cual resultin las equivocacións del senyor Tayabas.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Si no es ab ell ab qui parla.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¿Donchs ab qui parlo?</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Ab mi.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Tant aviat té veu d’home com de dona.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Realment vosté no está bó.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Qué he d’estar, home, qué he d’estar! Figuris…</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Continuhi, ¿qué li ha passat?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Figuris que un home al sortir de casa may sab ahont anirá á parar. Exemple: figuris que fá d’axó ja molts anys…</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Si fá molts anys tardaria massa á contarho. Cóntins lo d’ara.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Figuris que jo prench lo tren molt descuydat de lo que había de succehirme. ¡Figuris!…</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> ¿Varen descarrilar?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> No, senyor.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Vá haberhi un xóch?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> No, senyora.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> ¿Qué li vá suecehir?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Lo pitjor que podia succehirme, me vá entrar una bolva de carbó de la camolotora, dich locomotora, á cada ull. ¡Quín patí! ¡Quín sufri! Alló era morir y pensava quedarme allí y no poder tornar aquí. ¿Y qui m’aussiliava, qui?</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Vosté es qui ’ns ho té de dir.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Sí.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> No hi había consol per mí. ¡Y quin sufri!</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> ¡Y quin patí! Ja ’ns en hem fet cárrech, senyor Tayabas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Si vostés se’n fan, figúrintse si me ’n faria jo! La gent del vagó se vá compadir de mi. Eram set: un sargento de carabiners, xato per més senyas; un cansaladé que tot ell era cansalada, rodó com una bola, grexós y plé de tacas, y una senyora tan grossa que habia pagat dos assientos, n’ocupaba tres y encara estaba estreta; un dentista empenyat en que algú de nosaltres había de tenir mal de caxal y s’oferia á arrancarlo sense patir… ell. Després…</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> ¿Qué va pasar després?…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Que al sentir los meus ays, gemechs, crits y planys, tots me varen bufar els ulls per treurem las bolvas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> ¿Y ’ls hi van treure?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> No senyora, mes ab las alenadas me vaig enterar de lo que habían menjat per esmorsar: y com alguns s’havían desdejunat ab sebas y altres ab all y oli, vaig haver de arrimarme á la portella per treurer lo que tenia al ventrell, quedantme lo que tenia als ulls.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> ¡Senyor Tayabas!</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Molt senyora meva.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Lo que conta fá riure.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> A mi ’m vá fer plorar.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Ho crech.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Oh, no ’n tingui cap dupte. Al arribar á casa crido al metge, me treu las malehidas bolvas, me dona remey que m’alivia, mes no m’evita la inflamació, que m’obliga á portar ulleras fumadas y anar á las palpentas. Hi veig poch, tan poch que sé que vosté es don Mariano y vosté una senyora, mes no veig bé la fisonomia de la cara. (<em>Pren l’un per l’altre.</em>) Tinga don Marianet las cartas de la fábrica. (<em>Las allarga á Ramoneta.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Soch jo, no ell.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Dispensi. Tinga. (<em>Vá ahont era Mariano que s’haurá adelantat y ’s troba darrera d’ell.</em>)</p>
+<h3 id="escena-xviii-1">ESCENA XVIII</h3>
+<div class="centrat">
+DITS, DONYA MARÍA y DON TOMÁS
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Estich resolta. No m’esposaré á que ’l teu germá torni á mofarse de mi dinant ab ell.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¡Marieta!</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Es inútil. No dino aquí y ara mateix marxo del poble,</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> (¿Qué té la mamá?)</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Senyor Tayabas, ha arribat á punt, perque tindré necessitat de vosté.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Sempre á las sevas ordres, encara que ara no ’s pot dir de mi que no hi veig mes alli del meu nas, perque ni sisquera al nas arriba la meva mirada. Tinch moltas cosas que dirli. ¡Ho he averiguat tot, tot! (<em>Baix.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Tomás, surt ab cualsevol pretext ab en Mariano.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Mira que tothom s’enterará… (<em>A donya Maria.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Aquella poca vergonya que vol casar se ab lo seu fill, es al poble y… (<em>Ho diu á Mariano creyent parlar ab donya Maria.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> (Lo senyor Tayabas vol guanyarse una bofetada.)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Y ’l seu pare es tant desvergonyit com ella, perque l’ha acompanyada aquí.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Don Mariano. ¿Vol que anem á fumar un cigarro fins l’hora de dinar?</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> (Volen tréurem y jo vull enterarme.) Gracias, entraré al seu despatx á llegir aquestes cartas, y escoltaré.) (<em>Se’n vá.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> (Me sembla que sobro.) Vaig á veure si enllesteixen los criats (y á enterarme de com acaba aixó…) (<em>Se’n vá.</em>)</p>
+<h3 id="escena-xix-1">ESCENA XIX</h3>
+<div class="centrat">
+DONYA MARÍA, D. TOMÁS, SENYOR TAYABAS, després ANSELM
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Parli, estem sols.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Que li sembla de la seva vinguda, del seu atreviment.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿De qui?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Si acabo de dirli.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Vosté no m’há dit res.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Estaria distreta y no m’há sentit cuan li deya que á pesar de la inflamació dels ulls no he perdut moment per cumplir l’encárrech de vosté, y he averiguat que la noya ab qui don Mariano vol casarse, deu ser una poca vergonya y mes poca vergonya que ella ’l seu pare. (<em>Entra don Anselm.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> ¿Lo pare de la estimada de ’n Mariano?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Jo creya qu’ estabam sols.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Pot parlar. Es lo germá de don Tomás. Sentint al senyor Tayabas, se convencerá de si faig bé ó no oposantme á que ’l meu fill se casi.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Molt be donya Maria, perque ’l pare demostra que no te cap idea de la dignitat.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> ¿Vol dir senyor Tayabas?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Cap, perque aquest home sense principis, s’ha prestat á acompanyar á la seva filla al poble per engatussar á don Mariano y cassarlo.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> (¡Jo li pego!)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¿Pero ahont s’han ficat, que ni l’arcalde ni ningú me’n sab donar rahó?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Potsé á casa teva.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Donya Maria, jo ‘m pensava que eram sols y ja ’n surt un altre. ¿Que m’ escolta molta gent?</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Don Tomás y ’l seu germá, que desitjo que ’l sentin. ¿N’está ben segú de que son aquí?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> La meva senyora ha preguntat á la carboneria, al forn, á las vehinas, pretestant que tenia que donar al pare de la menestralota una noticia molt important, y tots li han dit que había vingut á aquet poble.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> (<em>A don Tomás.</em>) ¿Comprens la negativa de’n Mariano?</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Gracias de que ‘s digni tutejarme donya Maria. Es una proba d’afecte qu’ estimo. ¿Perqué han vingut me pregunta?</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> No li pregunto res. Ja sé prou.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Han vingut per ferse visibles, (<em>Parla sens que ningú se ’l escolti, fins trobarse ab Anselm.</em>) per impedir que ’l seu fill se distregui d’aquest amor, indigne d’ell, que amarga la existencia de vosté, donya Maria. Gent desvergonyida, despreciable.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Senyor Tamburinas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Tayabas, si no li sab greu.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Si no ’s dexa de calificatius, d’una bofetada li giro la cara.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¿A mi?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Calli ó reb. (<em>Lo dexa.</em>)</p>
+<h3 id="escena-xx-1">ESCENA XX</h3>
+<div class="centrat">
+DITS, MARIANO, després RAMONETA
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Sápiga que jo… (<em>Se dirigeix á Mariano.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Es un xerraire de primera.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> (La veu de don Mariano.) ¿Que m’ha sentit?</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Sí.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¡Malehidas bolvas de la locomotara! ¡Bona l’he feta!</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> (<em>A don Tomás.</em>) Després del que ha passat y siguent aquesta gent al poble, doble motiu per anármen</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> (Me sembla qu’ es ocasió de sortir, perque som al final. Deu nos valga á tots.)</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Mariano. He pres la determinació de sortir del poble. Sabs que son aquí aquella á qui may pendré per nora y ’l seu pare.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Es cert. Son al poble.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> No es possible. Ningú ’ls ha vist arribar.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Hi son Tomás; no ’n dubtis. Donya Maria; no digui tant alt que may la pendrá per nora.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> May, y la proba es que ’m sacrifico perque ’l meu fill no siga desgraciat casantse ab qui no ’l pot fer ditxos.</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> Mamá, suposo que ’l seu sacrifici consisteix en renunciar á casarse ab don Tomás.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Sí, fill ingrat. (<em>Plorant.</em>) Jo habia tingut la ilusió de que tu ’t casarias ab la Ramoneta; ilusió desvanescuda. ¡Que ’n soch de desgraciada!</p>
+<p><span class="smallcaps">Marº.</span> ¡Mamá! Estich resolt á sacrificarme casantme ab la Ramoneta, si ho vol lo seu pare, pero també ha de consentir que ’m casi ab aquella de Barcelona, de qui vosté ha dit que may seria la seva nora.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¡Desgraciat! ¿vols casarte ab dugas donas per anar á presiri?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> No, donya Maria, sols se casará ab una, perque jo soch aquella.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Quí?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> La de Barcelona, á qui vosté, sense conexerla, no volia per nora.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¿Tú?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Jo, donya Maria.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¡Ens l’han ben jugada! (<em>A don Tomás.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> De modo que…</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Calli, senyor Tayabas, no torni á esgarrarla.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> ¿Y bé Anselm?</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Donya Maria ha de dir. Ja coneix las mevas ideas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> Als meus brassos.</p>
+<p><span class="smallcaps">Ram.</span> Als de la mamá y als de la tia.</p>
+<h3 id="escena-xxi-1">ESCENA XXI</h3>
+<div class="centrat">
+DITS y NANDO
+</div>
+<p><span class="smallcaps">Nan.</span> La sopa es á taula.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Vagin devant los nuvis joves. Mariano: el bras á Ramoneta. Ara ’ls nuvis vells.</p>
+<p><span class="smallcaps">Mar.</span> ¡Tant com vells!…</p>
+<p><span class="smallcaps">Tom.</span> Joves relatius. (<em>Dona ’l bras á donya Maria.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Senyor Tayabas, en proba de reconciliació, fem brasset.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> Si hagués sabut que era vosté, no li hauria dit poca vergonya. (<em>Lo senyor Tayabas fa l’acció de fer brasset sense trobar lo bras de Anselm.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">Ans.</span> Senyor Tayabas: si no s’atura va á parar á las butacas.</p>
+<p><span class="smallcaps">Tay.</span> ¿Estich de cara al públich? Donchs tinch l’honor de convidarlos á diná y de dilshi que la comedia s’ha acabat. (<em>Teló.</em>)</p>
+<p>FI DE LA COMEDIA</p>
+<div style='text-align:center'>*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 77352 ***</div>
+</body>
+</html>
diff --git a/77352-h/images/cover.jpg b/77352-h/images/cover.jpg
new file mode 100644
index 0000000..24e0183
--- /dev/null
+++ b/77352-h/images/cover.jpg
Binary files differ
diff --git a/LICENSE.txt b/LICENSE.txt
new file mode 100644
index 0000000..6c72794
--- /dev/null
+++ b/LICENSE.txt
@@ -0,0 +1,11 @@
+This book, including all associated images, markup, improvements,
+metadata, and any other content or labor, has been confirmed to be
+in the PUBLIC DOMAIN IN THE UNITED STATES.
+
+Procedures for determining public domain status are described in
+the "Copyright How-To" at https://www.gutenberg.org.
+
+No investigation has been made concerning possible copyrights in
+jurisdictions other than the United States. Anyone seeking to utilize
+this eBook outside of the United States should confirm copyright
+status under the laws that apply to them.
diff --git a/README.md b/README.md
new file mode 100644
index 0000000..b39e388
--- /dev/null
+++ b/README.md
@@ -0,0 +1,2 @@
+Project Gutenberg (https://www.gutenberg.org) public repository for eBook #77352
+(https://www.gutenberg.org/ebooks/77352)