diff options
Diffstat (limited to '78990-0.txt')
| -rw-r--r-- | 78990-0.txt | 2056 |
1 files changed, 2056 insertions, 0 deletions
diff --git a/78990-0.txt b/78990-0.txt new file mode 100644 index 0000000..6360fad --- /dev/null +++ b/78990-0.txt @@ -0,0 +1,2056 @@ +*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 78990 *** +En Mitja-galta + +Noveleta barcelonina + +Joan Pons i Massaveu + +1905 + + +A N'EN + +JOAN ALMIRALL Y FORASTER + + + +Ben segur qu'al toparvos ab el vostre nom a la capsalera d'aquesta xica +novela restarèu sobtat una estona, axis per sapiguer la meva poca tirada +per les endresses, com per lo migradet del present treball que, ben +considerat, no passa d'una joguina. + +La circunstancia de poguer oferir-vos una excepció, una singularitat +que's trobés a la mida de la ja vella amistat nostra, explica +ingènuament el primer concepte, donchs es aquesta fins avuy en dia la +única endressa de mos llibres; ara, per lo referent a la poquedat de la +ofrena, si be es cert que, pera correspondre a mos desitjos, podria +esperar ferho en alguna altra obra de més volada, no es menys veritat +axis mateix que no n'hi hà prou dels propòsits si no més els embasta una +bona intenció; y com rès tindría d'extrany que, per volguerho conjuminar +tot a mon pler, l'ocasió'm passés de llarch, no he volgut posar a risch +tan escayenta conjuntura. + +Per altra banda, no heu d'apreuar aquest llibre per lo qu'ell es en sí, +sinó per lo que representa; flor roquera ò de verger, rústega ò +estrafeta, prenèula sols com a símbol de nostra antiga amistat, ja +qu'esclatà a les primeries de nostra relació, al escalf d'aquesta +amistat que ab la sahó del temps ha anat llevant de dia en dia més +ufanosa; d'aquest rosari d'anys que hem desgranat abdós a la vegada, jo +comptantvos els meus progectes literaris y vos informantme de les +vostres aplegues pera aquest arxiu del Teatre Català, que teniu avuy ja +tan complert y quina destra y simplificada organisació tant vos honora. + +Baix aquest punt de mira, donchs, sols en signe de ferma y carinyosa +recordansa es que, ab la excusa de la present noveleta, té la +satisfacció de lligar públicament son nom ab el vostre, + +L'AUTOR. + + + + +## I + +Ficat entre'l carrer del Portal Nou y'l Passeig de Sant Joan, com si a +n'aquell pà de cases un llamp hi hagués obert una esquerda, s'hi troba +un esquifit carreró que la majoria dels barcelonins no ha trepitjat una +sola vegada. + +Borni de naxement, ja que sols reb la llum per un cantó, y escanyat de +llet per lo minso de ses formes, no cal dir si es falaguera sa fesomia. +Per més tragèdies, visqué una tongada sens cap mena de nom, com fill de +pares fonedissos, fins que, al afillàrsel més endevant y quan ja +s'allargassava, con vingueren els padrins en anomenarlo'l dels Petons. + +No sé si'l batejarían axis per les contínues ganyotes que feyan esclatar +ses llàstimes, ò be per les ensopegades que la munió de clots, +escletxes, ressalts y desnivells de tota mena ocasionavan als viandants; +la Petona, una gitana qu'hi vivia, y que per sos ayres y hermosura's +feya rotllo entre'l jovent de Ribera, podria satisfer a ben segur nostra +curiositat. + +Sia lo que's vulla, ja que son nom poch ha d'interessarnos, es lo cert +quel carrer dels Petons, malgrat y sa perllongada existència, en rès ha +modificat encara sa primitiva configuració. + +Fit son ull com aleshores en l'Hèrcules de pedra encimbellat en el +sortidor del Passeig de Sant Joan, sempre recalcat ab pinxesca trassa en +sa formidable porra, com si temés que'ls lleons de son voltant poguessen +abrahonàrseli, continúa esgratinyant ab sos endurits peus les primeres +cases del carrer del Portal Nou, semblant que, enorgullit de la nissaga, +tractés d'imposarli sa soberania. + +Son vehinat sí que verament ha sofert trasbals. Composavas el +d'aleshores de xusma que, ò per venirne de mena ò per murries de rassa, +aburrían el centre de la ciutat; en tant el d'avuy en dia ha vingut +acoblantshi atret per la forsa de atracció que la poquedat dels lloguers +suposa. D'aquí que son lloch sia avuy bona cosa distint, per més que, en +quan a rònech y adesmarxat, no li manquin punts de contacte. + +Jo'l recordo com si fos ara, com esmento totes les pintoresques +decoracions del teatre de ma infantesa. + +Al mati, y més quan un esquins de sol s'entossudia en endinzarshi, podia +sobtàrsel ab entera llibertat. Gayrebé sempre desert, no era de témer +que la llambregada d'algun importú'ns obligués a desviar la nostra. +Aleshores, bo y explayant la vista pera resseguir les ondes de son curs, +envorancades com les d'un riu, hauríam adquirit la fermesa de que, tots +els bans y manaments de policía, constessin ò nó en rejoles de Valencià +y fossen escrits en català ò en llengua forana, eran cosa morta per +aquell vehinat. + +Un arriscat colominet qu'al axecar son primer vol perdé les forses +gradualment y caygué, caygué aletejant en và, no ensopegant més que la +buydor pera arraparse; una abonyegada marmita, que feu aygues per tots +cantons en el darrer combat sostingut entre patates y mongetes; un +marruxet menut, nat sens vida, arrancat com si diguessem de sa tomba +pera etzivarlo a la ventura, cayent al fi demunt d'un tou d'encenalls ja +convertits en cendra; un _parell_ de botes _desparionades_, ab menys +sola que cuyro, ja corseques de pidolarne unes altres per cent boques +alhora; una escombra sens mànech, arranada de la palma com la clepsa +d'un quinto; una toya de camèlies, ja mústegues, embossada ab una +paperina de fideus; una pollera de jonch, corva de sostenir el pes de +tota una descendència; tot axò y quelcom més, que no anomeno per no +haverme de tapar els nassos, posat sens mirament, sens ordre ni concert, +en mitx del pas, en un reco, a la barreja, ara encoblat, ara +capiculantse, es lo qu'hauría sorprès a ben segur nostra tafanera +mirada. + +Mes, axecantla totseguit pera no descobrir despietadament les misèries +d'aquell cementiri _protestant_, hauríam experimentat una impressió +complertament oposta. + +Vers amunt, un clap de cel que'ns hauría causat anyorament per +aparentarsens més allunyat al enfilarlo d'escayre; una enrexada finestra +en mitx del clos del carrer a través de la qual s'hi entreveyan les +magnolies y'ls tarongers d'un jardinet casulà, y per la que s'esbargia +una olor forta y agradosa; uns quants gerros al cim ab palmes y +bergallons, y per les bandades, pels forats y balconets que no cobrían +les cortines de rovell y'ls cobrellits d'indiana forastera, ò be l'eura +arrapadissa festonejant capritxosament ses baranetes, ò adosserantlos ab +son mantell de fulles una atapahida carbassera; ò escampànthi ses +violades flors un murritort axerit, ò testos, en fi, encabits a +restelleres, ahont hi florían ufanoses, hortensies y llessamins, rosers +y clavellines. + +La passada d'una cadernera, la "jota" d'una ensinestrada merla ò'l +xerroteig d'alguna niuada de pardals acotxats dessota'ls ràfechs, +haurían afalagat sens dubte nostres orelles, en tant s'esbargirían els +ulls en la contemplació d'aquells delitosos presents, vera manifestació +de salamería y joya. + +Y de nit... Mes, de nit ni goso a descríurel. Acut a ma memòria la +sinistra ombra d'en Mitja-galta y, no puch ferhi més, me nuan el coll +l'esglay y la feresa. ¡Ah! ¡Si jo pogués borrarles aquelles nits tan +pahoroses, tan tristes!... + + + + +## II + +Era en Mitja-galta un home com de trentassís anys. Anotats en el padró +sols n'hi duria trenta un; mes, els doblechs de son front, les arrugues +de sos polsos y parpelles y l'aneulit color de son rostre, tirant al +d'una closca de mort ò d'una llenca de vell marfil, no hi convenían pas. +Per son regent y per la seva alsada's comprenia que l'agilitat y la +fermesa de son cos, nervut y secardí, fossen pariones ab les d'una +pantera ò d'un mico. Sens més que'l borrissol a la cara, un pel moxi +feréstech, son nas, arremangadet y arrodonit alhora sobrexíahi +característicament semblant a un mugró, bo y fent contrast ab sa boca +recta y menuda com si l'haguessen foradada ab un ganivet. Eran sos ulls +petits y rodons, mes entremaliats y bellugadissos ab una lley de mirar +tan rèvola, que may declaravan lo que deyan. En cambi, quan sotjavan als +altres, era tal sa forsa de penetració, que'ls posava en descobert fins +l'ànima. Un sech amoratat, ab ayres de surgit, se li escorría desde'l +tou de la galta esquerra fins al clotet del sota llavi. A n'aquesta tara +especial, _patent_ obtinguda, segons veus, barallantse ab un minyó de +son poble, devia'l cognom de Mitja-galta. + +Surrut per temperament ò per conveniències, may tenia un saludo ni +pera'l vehí de més a la vora. + +Era sa vida un misteri pera tothom, misteri que ningú tractava de +esbrinar perquè l'encobría'l llort vel de sa misèria. Vivia de _fer les +forses_ pels carrers y plasses de Barcelona, ademés dels pobles dels +voltants, y exercia son ofici ab ajuda d'una noya qu'havia ensinestrat +ja de xiqueta a copia de mortificacions, dejunis y _tantos_. + +A temporades, pera assortir més els nombres del cartell, s'avenia ab dos +del _ofici_ estadantats a la Bordeta, trastejant pel món en conxorxa bo +y fent embabar als vagarosos; fins que, refetes ses butxaques, tal com +poden ferho'ls artistes volanders, retornavan a la capital, ahont s'hi +presentavan com a trepa nova. + +Un cop a ciutat, si no se'l veya per la plassa de Sant Jaume, del Àngel +ò del Born, ademés d'altres llochs esbarjosos, sostenint a la Nèta al +cap de munt de la perxa ò etjegant y fent giravoltar ab la soleta de ses +babutxes una grossa y pintorrejada bola, ja podia afermarse que +s'esqueya en algun reconot de la cofurna. + +Era aquesta una de les primeres botigues del carrer dels Petons, y +atreya l'atenció del desesmat ò curiós que s'atrevia a entrar en aquell +antre, per lo típich y barroer de sa moblamenta. + +Penjava de la porta l'esmolada catifa de ridícols que li servia pera +treballar en públich, posada a tall de _portier_, y cayent d'escayre, a +semblansa d'un penó de brega; més endins y a la dreta hi reposava una +orga de movedisses figures, en actitut de ballar un _minuet_, demunt de +la qual s'hi enroscava'l _Scheling_ pera espussarse; gos de llanes de +revenxinats mostatxos y ulls color de oli, que sabia tindres ab les +potes darreres, blincar pel badiu d'un cèrcol y bordar a tot extrany que +s'aturés prop del pedrís, quan no dormía, qu'era'l tarannà de costum y +de tothora. A la esquerra y en un reco, se hi recolzava la perxa, +forrada de groch y vermell de dalt a baix, en viaxos; un tabal +destrempat, que tenía'l dó d'atraure a la gent badoca tot allunyant a la +d'orelles delicades; una pilota de retalls, jaspiada, penjant d'un +cordill, qu'ell manejava destrament pera fixar les fites de son _Circo_; +dos coxins, un temps de vellut carmesí, ara bruts y espellifats, +encabits d'una revolada sobre l'assiento d'un silló de boga; una caxa de +fusta antiga, rublerta de trastots de tota mena, propis pera'ls jòchs de +mans y demés sòrts d'entreteniment; les dues bacines d'estany, que +servian a la Nèta pera la capta, y unes robes de llampants colors, +penjades assí y allà, que com posavan segurament tot el vestuari dels +acròbates. + +En Mitja-galta s'asseya per costum en un tamburetet de tres peus, +estripat del coxí, cobert un jorn de damasch y plomes, enfront de sa +companya, la Caterineta, que surgía vestits y mitges ò 's combinava un +nou floch ab les rebregades cintes de sempre; mentres aquell +s'entretenia ab el gos, tot caragolanthi cigarrets, qu'encenia ab la +matexa punta del ja dispost a llensar, punta que's fonia al caure, de +tant y retant aprofitada. + +En dies de pluja generalment no se movia del cau. Privat de treballar, +se l'haguera vist dret en lo brancal de la porta, ullant el cel de tant +en quant y bo y movent els llavis per nerviosa contracció, tal com si +renegués de la divina misericòrdia al veures esclau fins del variable +temps. + +En tals jorns, la corriolada dels xicots del barri, temorenca de ses +carades, triava altre lloch pera son esbarjo. + +Ningú li duya com ells una tirria més palesa, mes tampoch ningú com ells +podia justificaria. En Mitja-galta aburría a la quitxalleta, com a les +pusses el seu _Scheling_ y més qu'una tongada de dies emplujats, qu'es +quant pot aponderarse. Adhuch la Caterineta, la Nèta, com la anomenava +ell, arribava a estones a entavanarlo. ¿Era que l'envellian? ¿Ò que la +burxa del engelosíment, recordant li a estones son desvalgut estat -- +sol y vern -- li enverinava les entranyes? + +Lo qu'era cert, es que may, may del món els dexava tranquils; semblava +qu'hi trobés un gust en tor- barlos, en molestarlos. Si jugavan a _fet_, +se'ls treya a crits y a malediccions de la vora; si a _geps_, els prenia +la pilota; els llensava les baldufes si's divertían al _rotllo_, y si +s'ataleyavan a la _pedreta_, ruxava'l clap de carrer ahont tenían +assenyalades les casilles, tot enviantlos ab una llengotada més enllà +del Botavant. + +En cambi, els xicots, observant que'l sobrenom de Mitja-galta l'enfuría, +se venjavan de ses malifetes repetintli per tot arreu y no planyentlo +per tendre. Adhuch per les plasses, y en els moments suprems de sostenir +a la Nèta, fent positures y planxes al extrem de la barra, l'axordavan +anomenantlo. + +Ell tenia a n'en Met de cap d'esquila per axò. Y potser en Met ni'n +basquejava! ¡Ell axis ho sostenia! Però com era'l grandassot de la +patuleya, y vivia més a la vora seu, allí, al tombar el passeig de Sant +Joan, hont feyan y adobavan carros, li tenia'ls ulls posats y l'hi duya +sempre amenassada. + +En Met, ab tot, no estava exent de culpa, que l'havia enfurismat algunes +voltes temptant a la Nèta pera que's fiqués al jòch de _fet_, llibertat +qu'ell li tenia prohibida. Mes, consemblant seducció era en bona fè prou +excusable. La Nèta's floría al peu de la porta seguint ab la vista als +qu'hi jugavan. -- ¡Sígahi!... -- li deya en Met. Ella ullava pels +dintres de la cofurna, y si creya la ocasió bona, hi aventurava una +escapadeta. + +Mes, ja se sabia lo que li costava en tornant. -- D'hont vens? -- Del +carrer. -- ¿Què hi feyas? -- Jugavam. -- ¿No sabs lo que't tinch dit? +¿Lo que't tinch manat? -- Y après d'aquest breu interrogatori, durant el +qual la Nèta hi tremolava fins a agafarli histèrica convulsió, sonava un +revés y un altre revés, y s'ohía un "¡ay!..." y un altre "¡ay!..." fins +qu'un esgarrifós singloteig donava compte del juli. + +Allavors era quan en Met s'acostava a la gola del cau pera cridarhi, +encès per la rencunia: "¡Malehit sías, Mitja-galta!..." + + + + +## III + +Fos que no'n fessen cabal, com el ratolinet de la faula que s'apexava +arran mateix de les urpies del lleó, fos que, estrafent al cèlebre +Crispin, s'escapassen per entre les cames de llurs perseguidors al +esquitllarse, esverats, per ses malifetes, es lo cert que la terrible +ronda d'en Tarrés, que tan espahordits duya als barcelonins, no tenia +gota de dominació sobre la gent menuda, disposta sempre a ferne de +crespes ab tal de conquerir una riallada, anch que sía a truco de +perills y esglays. + +La patuleya que's reunia en el Passeig de Sant Joan, axis ho demostrava +sempre. + +Ja n'havían fet de totes, de les que sonan y de les que no sonan, quan +un vespre, en Met, qu'era ja casi un home, y estava a punt d'entrar al +treball en ajuda de son pare, tractà de despedirse del carrer +endressantli sa darrera entremaliadura. + +-- ¡Noys!... ¡Veníu!... -- digué a sos companys, que feya estona +s'entretenían a les _quatre pilastres_. -- ¡Veníu!... ¡Cuytèu!... +¡Sómhi!...-- + +Se desfeu lo jòch, totseguit, convensuts de que lo que'ls volia proposar +en Met, havia de complàurels, y s'abocaren dins el carrer dels Petons en +tumultuosa gatzara. Esbarriats y xisclejant sens sossego, semblavan un +vol de falsies qu'ensumessen la pluja. + +-- ¡Escolteu! -- feu en Met a sos companys, un cop formats en rotllo. -- +¿Anem a apagar fanals? + +-- ¡Ja està dit! -- exclamà l'axàm dels xicots, repicant a terra ab els +peus, com aplaudint l'agudesa. + +-- ¿Y si ve'l _gura_?-- preguntà un de desnarit qu'era'l qui menys s'hi +engrescava. + +En aquell moment la finestra de en Mitja-galta grinyolà com si +volguessen obrirla ab compte y s'hi oposes el rovell de ses frontisses. + +-- ¿Y si ve'l _gura_? -- repeti'l magristó, més temerós que l'altre cop. + +-- ¿Si ve'l gura? ¡Cames ajudèu-me! -- respongué en Met, apretant a +córrer, seguit de la patuleya. + +Bell punt tombavan el carrer en direcció de la explanada, en Mitja-galta +exí de la cofurna, dirigintse al Passeig de Sant Joan, tot arrambant-se +a la paret com si intentés una sorpresa. + +Quan era aprop del Pastim, la corriolada dels bordegassos ja s'esqueya +al exidor de les oques. + +En aquell bon temps dels mistos de teya y de les llànties, l'allumat +públich era tot lo modest y rudimentari qu'es de suposar. Un pal de +fusta llis, pintat de vert, a quin extrem un bras de ferro hi sostenia +una bombeta reclosa entre quatre vidres, y jo't faig fanal: heus'aquí'l +patró. Lo mecanisme pera encéndrels y apagarlos era encara més +rudimentari. S'hi pujava ab una escaleta de mà, que s'engalzava al ferro +ixent que sostenia'l fanal, y obrint la portella pera donar vida ò mort +al flam, segons toquessen les sis ò les nou del vespre a Santa Maria, +quedava llesta la feyna. Dit s'està que ab tan simplificat enginy +qualsevol se constituhia en fanaler. L'únich obstacle consistia en +arribar a la portelleta; mes, per un xicot robust y arriscat com en Met, +semblant dificultat no'l contrariava. S'enfilà al primer pal y en un dir +"amen" aconsegui'l soport, afiansantshi ab els brassos. + +-- ¡Visca!... ¡Visca! -- esclafi la colla, saludant al capitost. -- ¡A +apagarlo!...-- + +-- En Met, après d'obrir el baldó de la portella, arrabassà la bombeta y +devallà del pal, duhentla encesa encara. + +-- ¡A apagarlo!... ¡A apagarlo!... -- repetia la corrua. Els "visques" +se convertiren en "moris", y la colla de xavals botían y saltironejavan +al entorn del trist llumet, com un estol de caníbals enrondant a la seva +víctima. + +-- ¡A la una!... |A les dues!... ¡A les tres!... -- digué en Met. Mes, +ans de conseguir els toms de rúbrica, les quinze boques que s'havían +amorrat a la bombeta hi etjegaren un cop de tramuntana, y l'escarransit +flam, que ja feya estona s'esqueya en l'agonia, exhalà son darrer +respir. + +-- ¡Bravo!... ¡Visca! -- reprenia la colla, esbojarrada per +l'entusiasme. + +-- ¡Ja n'hi hà un!... -- afegí en Met. -- Ara, cap al segon!... + +-- ¡Cap al segon! -- reprengueren alhora. + +Y d'una ferma embestida assolí la corrua'l segon fanal, repetint aquella +operació. + +A cada flam que moria a _boca ayrada_ 'l passeig s'anava enfosquint com +si'l temps se posés núvol. + +Quan ja s'esqueyan al exidor del Neptuno 'l baylet magristó, aquell que +tenia tanta _coba_, donà'l seny de _gura_. + +-- _Cera... Cera_... Nos han descobert... ens voltan... -- + +En Met, que ja havia apagat el fanal, s'hi dexà anar d'un bot, girantshi +totseguit d'espatlles pera llambregar ab escudrinyadora mirada'ls +encontorns del Passeig. Algunes ombres, exint de darrera'ls arbres, +s'adevantavan xano, xano, com resguardantse d'esser vistes. + +-- ¡"Gura"!... -- esclatà en Met, après d'espiar sos moviments. + +-- ¡"La ronda"! -- reprengué l'aneulit ab veu tremolenca. + +Y apretant a córrer darrera en Met, com remat de cervos endut pel +mascle, embestiren d'una branzida'l carrer dels Petons, pera amagarse +totseguit pels dintells de les escaletes. + +En Mitja-galta s'esqueya a la porta, axugantse la cara ab una fulla de +mocadorot, com si's refés d'una seria correguda. + +Als pochs moments aparexían els de la Ronda. + +-- ¡Cap a la dreta! ¡Dins les entrades! -- remugà en Mitja-galta al qui +semblava'l capitost. Y'ls de la Ronda anaren resseguint vers ahont els +signava'l volantiner. + +Sabuda es la rencunia que'ls barcelonins sentian per la patuleya de en +Tarrés, cèlebre, desgraciadament, per ses nombroses brutalitats. Y si +axò passava en general, entre'ls vehins del carrer dels Petons la +rencunia's convertia en tirria. + +Eran d'aquells qu'aborrexen instintivament a tota autoritat si no's +troba revestida de suficient caràcter; que's desmandan ab qualsevol +representant del ordre públich al saber qu'es posat a sou y que +s'aprofita del sou pera fugir del escarràs y lligaments d'un ofici. Dit +s'està, donchs, qu'al regonèxer la perillosa situació de la collada de +xicots, que conexian gayrebé un per un, per no haverlos perdut de vista +desde sa vinguda al món, obriren totes les portes de sos pisos, +amparantlos carinyosament y burlant axis a la llopada dels de la Ronda. + +Tot just tingueren ocasió d'amagarlos que la trepa d'en Tarrés ja +trucava als primers replans. + +-- ¿Hont son aquests murris?-- preguntà un dels malcarats, ab bravades +d'ayguardent. + +-- ¡Aquí no més hi hà'ls nostres! -- respongué'l vehí, ab estrafet +respecte. + +-- ¿Ahont son? + +-- Al llit, dormint com a soques. -- + +Y, efectivament, tres de la colla jeyan, vestits y tot, en el catre d'un +rellogat de la casa. + +La matexa pregunta feren als del pis de sobre ahont se n'hi havian +entafurat quatre. + +-- ¿Tots son vostres? + +-- ¡Mentres Deu ho vulla! Ja son una creu, tants; però, quan Deu ens els +dona!... -- + +Qui tal deya era un matrimoni que no havia acabat encara sa lluna de +mel. + +Al pujar els de la Ronda a un altre pis, sorprengueren a n'en Met, que +devallava com a més atrevit pera ensumar lo que succehía. + +-- ¡Ja'l tenim!... jJa'n tenim un! -- esclafiren al sobtarlo. + +-- ¿D'ahont vens? -- li preguntà'l quefe. -- ¿D'ahont vens, te dich? -- + +En Met, amarat de suor encara y bo y esbufegant, no sabia com +desempellegarsen. + +-- ¡Seguèixnos! -- esclati'l capitost, empentantlo grahons avall. + +Al passar per la cofurna del volantiner un de la ronda va dirli: + +-- ¡Ja'l tenim!... Ja hem agafat l"'òliva". + +-- ¡Y qu'es la "vella" de la niuada!... -- hi afegi'l saltimbanquis. + +En Met, sospitant qu'en Mitja-galta l'hauría espiat, li fuetejà'l rostre +ab una llambregada d'ira, tot endressantli una parauladota tan lletja +com ho era son trahiment. Al desviar la vista de son Judes restà de +sobte com embadocat. La Nèta se'l guaytava desde la finestra de la +cuyna, bo y axecant fins a sos ulls una punteta del devantal, temerosa, +potser, de que no la comprometessen les sentides llagrimetes que ja feya +estona s'hi empentavan. + + + + +## IV + +Per efecte del rigurós escarment qu'havia rebut per sa darrera +entremaliadura, s'havia operat en la naturalesa d'en Met, y en pochs +mesos, una transformació tan sobta, que semblava tot un altre. Més dures +les faccions, més emmorenida sa pell, més axut l'enrahonar, la mirada +bon xich més ferma, més segurs y reposats sos ayres; en fi, remarcant +que adhuch la seva tia li reparava la crexensa, dit queda que'l cambi +era complert. + +Però, ahont sobrexían sos avensos d'home, era aprop de son pare, ficat +en el treball. Com si cap idea li ocupés el cervell ò com si tractés de +fondre en el calor del treball alguna cabòria que l'entavanava, es el +fet qu'en Met, ab la seva activitat y 'l seu inginy se colocà en breu +temps a la ratlla del fadri més destre. + +Sovintment treballavan a la explanada, al ayre lliure, més enllà del +Passeig, y enfront si fa ò no fa de la botiga, sobretot quan ajustavan +els cèrcols de ferro als bastiments de les rodes, quina feyna rematavan +a cops de mall y a copia de foch. Aleshores era la ocasió de vèurel. Nú +de brassos, espitregat, al ayre l'aspra forra de son negre cabell y ab +son devantal de cuyro dessobre les axelles, encaxant els fumosos cèrcols +a brandides de mall ó a cops de martell, mentres son pare sostenia la +roda tenallantla pel botó y un dels fadrins hi engalzava els raigs +alsapremantlos ab la escarpra ò encaxantlos ab ses munyeques. + +A cada cop de mall s'encenia la fusta, degotant inflamada sa rehina, +fins que, al ruxarla l'aprenent ab la regadora, s'axecava una espessa y +ennegrida fumera, que feya plorar els ulls dels molts curiosos acoblats +a llur entorn. Emmascarat arreu en Met y regalant de son rostre uns +degotalls negres y espessos com a borrims de sutge, agafava la roda, +encesa y fumejant encara, fentla rodolar uns passos ab segur pols, pera +agèurela totduna en un sot ja enfondit adretes, ahont l'aprenent, a +copia de cenallades de sorra, apagava la revifor de les flames. + +En aquell engorrós tragí, fent jugar son inginy y posant a proba sa +forsa, era quan calia vèurel pera considerar sos avensos. + +En quant als del ofici's comprenían perfectament. Nat, en Met, com si +diguessem, en el mateix obrador, no li calia l'aprenentatge. + +Ab tot, sa ferma voluntat y son geni axerit y viu, no dexavan a sa +manera de contribuhirhi. + +Ell era'l darrer en desar les eynes y'l primer en despenjaries. Pera +dirbo en un mot, del matí al vespre, de sol a sol, no's distreya de la +feyna ni pera caragolarhi un cigarro. + +Arribant al vespre sí qu'en Met era a un altre home. Nèt de mans i cara, +ja fóra 'l devantal ò la brusa y mudadet a la menestrala, se l'hauria +vist en havent sopat donant un tom pel Passeig, ab son cigarret a la +boca, bo y explayantse en la contemplació de la naturalesa, pera +retirarse una estona après a dalt de son quarto, ahont hi esperava la +hora de la són ensinestrantse en el maneig de la guitarra. + + + + +## V + +Era aquest estrument son únich y ver amich. Un "payet", conegut seu, que +vivia a la girada del Passeig de Sant Joan, l'havia ensinestrat de +vetlla en vetlla en trastejarlo, allò, pera acompanyarshi mitja dotzena +de "solos", ademés de la indispensable jota, y tal afició se li despertà +a n'en Met a mida qu'anà extenent el repertori, que, en les estones +d'esplay, ja no's distreya ab altra cosa. + +Cada vespre, en tocant l'hora de costum, s'endinzava en son quartet, +situat al fons de la casa, y recolzat al dintell de la finestra, que +donava al carrer dels Petons, cercava ab la punta de sos dits un tò +perdut, una nota confosa ò l'oblidat acompanyament d'alguna cansó de la +terra. + +Al adonarse de son retrahiment; tothom hauria sorprès de que fos ell, +ell mateix, aquell xicot tan expansiu y esbojarrat, sempre dispost a +ferne alguna de crespa. Y lo que més haguera sobtat sens dubte es veure +quan prompte s'havia desvanescut de sa memoria 'l recort del malcarat en +Mitja-galta, del qual havia promès venjarsen al escaures en llibertat. + +En efecte, el veya de temps en temps, encaminantse a casa ab el +_Scheling_ al bras y les barres a la espatlla, seguit de la Nèta, +qu'arrossegava l'envalúm del _atrezzo_; ò'l topava, si a mà venia, pels +encontorns del obrador, habillat ja com una persona; mes son desitx de +venjansa no se li haguera notat may: com si la música li absorvís els +sentits, com si li fes perdre fins la memòria. + +Un vespre, a lo mellor de sos esplays, mentres puntejava un _solo_, +final de la llissó del día, una tos tan estrafeta com persistent li +esgarrapà les orelles bo y fentli perdre'l compàs. Mogut per simple +curiositat, més que per pura tafaneria, arraconà la guitarra, s'arrimà +totseguit y de puntetes a la finestra, y abocantshi de sobte, com si +tractés de descobrir al pertorbador del tradicional silenci, recorregué +ab una llambregadora mirada tots els indrets del carreró. Ja recullía sa +vista quan sorprengueren sos ulls un capet de noya de caragoladís +cabell, que sobrexia de la finestreta de més avall, decantadet enlayre, +mes atent y fixo com un benaventurat que somniés ab la glòria. + +-- ¡La Nèta! -- se digué en Met ab indiferència. Y agafà de nou la +guitarra. + +Quatre ò sis nits més tart, y mentres ensajava una dificultosa pessa +d'estudi, de la qual un seu amich ne hi havia treta la copia, la matexa +tosseta'l vingué a distreure. + +-- ¡La Nèta! -- se tornà a dir. + +Suspengué l'estudi, arreconà l'enstrument, y en lloch d'abocarse a la +finestra, com ho feu la passada ocasió, s'assegué à la cadira bo y +decantantse contra la paret a fi de repaparshi amb comoditat. + +En aquella estona de plascent repòs sa fantasia, deslliurada de tot +lligam, voleyà vers amunt, amunt, sumint a n'en Met en una mena de +agradós somni. Sugestionat per les impressions darreres, anà fruhint de +llur grat esment revivintles, enfocantles desde son cor, com si'l món +del somnis fos el món de la realitat, com si la vida tornés enrera altra +vegada. Y pensà en la música, y en la Ronda, y en el volantiner +venjatiu, y en la misericordiosa Nèta, que l'estava escoltant, allí, +allà mateix, adosserada pels murritorts, al empit de la finestra; +aquella xicota que's divertia ab sos jòchs, aquella noya qu' havia +plorat, plorat per ell y a llàgrima viva quan els pillos de la Ronda, +aferrats al pany de sa brusa, se l'enduyan a la garjola; y axis, +retrayent en sa memòria, ab son colorit y lluhentor les gestes de sa +infantesa, més vives encara a la enlluhernadora llum de son exaltat +esperit, sos pensaments, com un axàm d'abeyes enrondant una flor, +giravoltavan entorn la figura de la Nèta, que's destacava y engrandia en +son esment ab el relleu de la veritat, possessionantsen y tot a la fi, +pera dominarhi absolutament, tal com si fos una fada. + +S'alsà de la cadira, après de fregarse'ls ulls, se passejà una estona +amunt y avall del quarto, cavilós y surrut, com si'l zumzeig de la +fantasia li hagués masegat el cor, y aturantse un xich, bo y +extrenyentse'l cap ab abdues mans, per estampirse, ben segur, alguna +idea que li estabellava'l cervell, s'abocà de sobte a la finestra. + +Los afalachs d'un flayrós ayret de primavera van dexondirlo de mica en +mica. + +No havia sigut rès; una impensada abstracció, un rodament de cap, un +esgarriament d'esma. + +Mirà dret avall y... la Nèta l'esguardava encara. Ab una mà dessota'l +cap y l'altra entorn del test hont hi floria una passionera, guaytava de +fit a fit endalt com si anyorés els sons d'aquella benefactora música. + +Al toparshi d'ulls, en Met, sentí córrer per son cos un frisament +extrany, desconegut per ell fins aleshores. El despertar d'un +inconscient amor covat a l'ombra de sa infantesa, ò la misteriosa +atracció de dos esperits explayantse per un món ni sisquera imaginat en +somnis? + +Lo cert es que'l cor d'en Met va batre totduna semblant a les aletes +d'un colomf al quin la mare crida pera bequetejar, moguentse alhora sos +llavis com si lluytessen pera donar exida a algun pensament, que no +encertavan a confegir al revestirlo de la paraula. + +--¡Nèta!...-- barbotejà per últim, reduhint en son més limitat terme +aquella sobta encarnació. + +La Nèta acotà'l cap, no gosant a miràrsel, confosa per sentirse anomenar +per primera vegada tan amorosament, ab tanta dolcesa. + +Al anomenaria per segona volta, ja fentho ab veu més sostinguda, la +Nèta, temerosa de que 'ls ohís en Mitja-galta, signà'l fons del seu +quarto, com prevenintlo pera que enrahonés ab precaució, invitantlo +ensemps a embastar la conversa ab l'encisador magnetisme de ses mirades. + +Fora inútil consignar aquí lo que se digueren en aquelles dolses hores +de solemnial quietut, que tant convidan a nostre esperit a la més +ingènua expansió, aclarintnos alhora les tenebres de l'ànima. Tot reexí, +tota la escala de sa vida fou recorreguda trast a trast, atent l'oido +sempre perquè l'armonía de llur diàlech no fos interrompuda brutalment +ab algun desentò d'en Mitja-galta. + + + + +## VI + +Desd'aquella nit en Met ja no's cuydà més de ses llissons. Als tons +suaus de la guitarra preferí'ls dolsos mots de la Nèta; al "solo" +sentimental l'amorós "duo". + +Un any après la guitarra geya en un reco de son quarto, mitx decantada +com la esposa que manifesta al seu marit un greu ressentiment; ab els +bordons rovellats, rompudes y recargolades les cordes, evidenciant ses +darreres extremituts, y coberta la caxa ab lo llensol de mort que les +piadoses aranyes li havían anat texint al preveure sa propera fi. + +Però en Met ni ho veya. En ses hores de repòs no tenia més ulls que pera +contemplar l'hermós rostre de la Nèta, en el quin de dia en dia hi anava +sobtant noves gràcies. + +Molt havia cambiat, en efecte, desde'ls últims mesos sa companyona de +finestra. + +Al convertirse en papallona, son fisich s'havia anat refent y modificant +d'una manera notable. La morenor de sa pell, al revés de la d'en Met, +s'havia aclarit una mica; sos ulls aparentavan més grossos, més grossos +y adhuch més foscos; més molsudets y encesos els llavis, més arrodonides +ses espatlles, més plena y tornejada tota ella, en fi, com si la +naturalesa ja la dexés de ses mans per regonèxerla complertament +modelada. + +Havia crescut en ajustada proporció, crexensa que be prou se li +descobria al observarla treballant ab son trajo de saltimbanquis. Ja hi +duya un farbalà més a sa curta faldilleta d'acròbata; però com no era +suficient aquell allargo pera amagar la esbeltesa de ses formes, al +adonàr-se ella, per les atrevides mirades que li dirigia'l públich, +baxava pudorosament els ulls. + +Prou li dolía a n'en Met que passés la Nèta per semblant vergonya. + +En sos coloquis amorosos més de una volta li havia manifestat son +sentiment al vèurela ficada en aquella vida de misèria y fanch. Al +sentirlo, ella, acotava'l cap, axecantlo gradualment totseguit, pera +pregarli que no fos ell, precisament ell, qui li enverinés la greu +ferida que ja de criatura li havia obert la desgracia. + +Parlant sobre aquest tema s'esqueyan quan, el temor que'ls assaltava +sovint de veures algun jorn sorpresos, prengué cos totduna. + +Ja feya dies que la Nèta, sentint una extranya fressa prop de son +quarto, ho havia avisat a n'en Met, ab un gesto significatiu; mes, +gelosos d'aquelles hores d'esbargiment, qu'eran la glòria de la seva +existència, si be's retiraren de la finestra un instant, vegent que no +succehía rés de nou, convensuts de qu'era infundada sa temensa, s'hi +abocaren altra vegada. + +Aquella nit, donchs, no fent cabal la Nèta d'un lleuger soroll qu'ohí +per segona volta, per haver fallat les primeres sospites, continuà en +son lloch sens reparo de cap mena. + +Totduna, y quan més embadalits estavan en son apassionat coloqui, +aparegué darrera les espatlles de la Nèta l'esgarrifós rostre d'en +Mitja-galta. + +El rencor li sobrexía pels ulls en guspireigs de tempesta, y en sa cara, +per més qu'envolta entre les ombres, se li endevinava la venjansa. + +--¡Traydora!... ¡Més que traydora! -- exclama tot d'una y entre dos +[...] bo y separant els ulls d'ella [...]essarlos endalt. Va toparse +[...], ab el cap de colla de la [...] la ràbia l'encegà del tot, y +agafant a la Nèta per les cues, l'engegà per terra, arrossegantla com un +sach y tancant els finestrons d'una revolada. + + + + +## VII + +Al cloures la finestra comprengué la Nèta per primera volta'l pahorós +abim envers ahont relliscava sa existència. Devant de sos mitx closos +ulls un estol de llumenetes hi giravoltavan en esbojarrada fúria, com si +fossen un axàm de dimoniets que's mofessen de sa malastruga planeta. La +pobrissona, asseguda al peu de la paret, no gosava a moures, temerosa de +provocar ab la protesta de sa serena mirada les ires de son escarceller, +al qui sentia per allí prop, respirant ab afany, com si li nuessin la +gorja les violentes extremituts de sa enquimerada. Ni tan sols +basquejava pera recullir ses robes, mitx caygudes per sachsejarles son +tirà, al rebàtrela per terra en vergonyós càstich. + +-- ¿Ahont tens el seny? -- li preguntà de sobte en Mitja-galta ab veu de +trò, tot donant enrera una gambada. + +Al cop de son peu traquetejà tot el pis, y'l llum de gresol, que penjava +d'un clau de ganxo clavat a la paret, feu un mohiment de rotació ferint +de plè bona estona'l rostre contrafet del saltimbanquis. + +-- ¿No sents què't dich? -- repetí [...]sa veu. + +Lo _Scheling_, que s'havia despertat [...] de son somni, tal vegada +quan s'entretenia ab la imaginació repassant la brenilla d'una costella +cayguda per miracle a sos peus, saltironejava dels genolls de son amo +als peus de sa mestressa tot gemegant ensentimentat. + +Après d'uns minuts d'imposant silenci, la Nèta alsà'l cap, mitx +decantà'l cos, y axecantse peresosament, fins a caure mitx asseguda en +son catre d'estisora, respongué fent un gros sospir: + +-- Y be; ¿quí sou vos? -- + +Sorprès en Mitja-galta's guaytà una estona fit a fit a la Nèta acabant +per acotar el cap al pes de sa confusió. + +En efecte: ¿què li podia respondre? quin dret tenia sobre d'ella? perquè +semblant interrogatori? Si la exasperació que'l dominava era sols +nascuda per sorpèndrela enrahonant ab en Met, ¿què tenia ella que +vèurehi? Havia de participar de ses extravagàncies, de son aburriment +envers la quitxalleta, de ses tonteríes, en fi? + +Ademés, no se'n havia venjat prou encara del pobre Met, ab aquella +denuncia que li costà'l reclòurel a la garjoja? Y si eran figues d'un +altre paner, si sospitava que l'atractiu d'un amor lleyal podia costarli +la separació de la Nèta, no's feya culpable d'un criminós egoisme tan +sols al intentar malmenarlo? Si ell havia sigut desgraciat, si renegava +contínuament de sa sort, perquè fer la traveta a la dels altres? + +No sé si en Mitja-galta's faria consemblants preguntes, mes, per son +posat pensatiu, axís era de creure. + +-- ¿Quí sou vos? -- repetí la noya esverada, com si's despertés d'un mal +somni. + +En Mitja-galta adevantà un pas ab ayre amenassador, tal com una fera +que's disposa al abrahonament, mes, retenintlo una forsa desconeguda, +l'estrep potser de sa conciencia, que's removia feya estona dins son +cervell, reculà ab pausada graduació fins a recobrar son primer lloch. + +Al arribarhi, el _Scheling_, que geya sobre ses potes darreres, se li +llensà al damunt pera lleparli carinyosament les mans. + +-- Dius qui so jo? -- confegí en Mitja-galta ab tremolosa veu. -- Lo +_Scheling_, ab tot y esser una bèstia, no faría semblant pregunta. Tu +[...] què foras si en lloch de conduhirte de la mà, al trescar per +aquests mons de Deu, t'hagués abandonat en mitx de la via com qui +llensa'l trastot que li fa nosa. Es cert que t'he capolat ja de menuda a +copia d'anguniosos exercicis, mes, la boca crida'l pa, el pa crida la +moneda, y jo sols he sabut heure la moneda a forsa d'esllomaments y +capgirades. Tretze anys de vèuret créxer de dia en dia ab un interès +consemblant al que tu tens per ta passionera, tretze anys de corre'l món +exposant al públich nostra vergonya a cambi d'un bocí de pa, del boci de +pa que tot temps nos havem partit damunt la matexa taula; tretze anys de +sostenir en nostres llavis un idèntich desitx, el desitx d'una sobtadora +sort que millorés nostra situació; tretze anys de vèurens, d'observarnos +contínuament y de sorpendrens fins el més insignificant gesto, jo, +sobretot, que m'he adonat de tos cambis ab ulls més qu'envejosos; tretze +anys de contínua pena no'm donan, visca Deu, prou autoritat pera +imposàrtem? + +Dius: qui so jo?... Be's coneix prou que sols hauràs pensat ab tu +matexa, quan ni un moment de la vida has tingut pera ton company de +desgracia!... Ni una estona de curiós capficament pera endevinar les +diverses lluytes que sosté mon cor alhora)... Pera descobrir l'anguniós +martiri de mon seny, del seny del home que al teu costat, dia darrera +dia, ha vingut sacrificantse! Ah! Tu prou sabs quantes flors han +esclatat en ta passionera, quantes se'n assecan y brotan a la vegada; +mes els misteris del home que't cobeja... Com tens de saberlos, si al +primer dia de mirarnos cara a cara ja'm preguntas: "¿Quí sou vos?" -- + +La Nèta's removia en son seti neguitosa y capficada. En Mitja-galta, +commós, guardà una estona silenci. + +Après afegí: -- Contésta: ¿Què t'ha dit? ¿Què heu tingut? ¿Què has +progectat? ¿No puch saberho? -- reprengué, mogut per la immovilitat de +la Nèta. + +La Nèta decantà'l cos, sachsà'l cap en significació d'aburriment, y +fregantse'ls ulls ab els palmells de la ma com si s'hi sentís una +importuna nossa, exclamà ab debilitada veu. + +-- Dexèume estar!... ¡Jo no us tinch de dir rès! ¡No us conexo! -- + +Despitat en Mitja-galta li fuetejà'l rostre ab el llampegueig de sos +ulls. A ser fulles de punyal, li atravessa les entranyes. + +Despenjà'l llum, tot seguit, y barbotejant algunt renegot, exí a lleus +passos del quarto. Lo _Scheling_ li anava al detràs ab la cua y les +orelles baxes. + +Quan el llum del saltimbanquis parpellejà en el sostre per darrera +volta, la Nèta s'extengué en son catre ab ayres de reposarhi. Son bras, +del tot nu, exía com ert defora de la màrfega; sos pits, mitx +desabrigats, onejavan al impuls de son alè ab batzegosa violència, y ses +molsudes cames, no encertant ab son natural jayent, removíanse +inquietes, com esclaves de llur desfici. Ja condormida, a la fi, confegí +sa boca un mot, y un altre mot, fins quel somni, un somni desassossegat, +apoderantse de son esperit, la posà en conversa ab si pròpia. + +Y parlà d'una noya com una Concepció de maca, que anava pel món sola, +tota soleta, girant enrera el cap pera fugir d'un gegant que la +perseguia; una noya a semblansa de ella, vestida com ella de retallots, +nua de peus y ab les trenes desfetes, quina espessa cabellera +s'entretenia en destriar el vent; y vegé que duya una flor als dits, una +flor semblant a les de la passionera, però, blanca, blanca com una tofa +de neu, y s'adonà de que tal flor tenia'l poder de cridar envers así +tota mena de riqueses; joyes, cotxes, cintes, robes y diners, molts +diners; sinó que cada dia se n'esquexava una fulla y anava perdent la +gràcia de sa primitiva forma. Y, seguintla, seguintla, reparà que +aquella noya's deturava en el cayre d'un abim, tot guaytantse la flor ab +esveradissos ulls; y, vegent que ja no'n restava més que una fulla, +s'ensopí, s'ensopí, perdent l'esma, fins que al bell punt d'estimbarse, +sentí'l frech d'una mà, d'una mà que no era la del gegant, cayentli +fexuga dessobre de les espatlles... Y's desvetllà de sobte, alenant +afanyosament com si tingués un gros pes damunt del pit que li privés de +la respiració... + +-- ¿Ahont soch? ¿Què m'ha passat? ¿Quín'hora deu ésser? -- se digué, +saltant del llit y corrent fins a la finestra, que obrí d'una revolada. + +Era a punta de dia; en aquella hora de dubtosa claror, triada per la +naturalesa pera son dexondiment a fi de mostrarse més seductora als ulls +de la humanitat ab la coqueteria de son recato. Hora de perfums y +armoníes, que l'ayre suau de la nit escampa arreu del món pera celebrar +l'adveniment del nou dia ab una tendra y encisadora serenata. + +La Nèta alsà'l cap pera mirar la hora en el rellotge dél cel, y vegé... +Y vegé oberta la finestra d'en Met, y s'adonà qu'en el seu quarto hi +havia llum, un llum que's debilitava per instants, y observà una ombra +en el sostre, una ombra d'un cap que guaytava en dalt, dret al cel, com +si estigués en perpètua meditació... + + + + +## VIII + +¡Y que bones son les mares! Rès [...] la seva observació per lo[...] +a sos fills... Sembla que no [...], y d'escayre ò de gayrell[...]. +Vos cau un botó... què dich caure... comensa a descosirse, y ja enfila +l'agulla devant vostre... Que un ayre vos ha près y l'incipient costipat +s'anuncia ab una lleugera tosseta ò ab l'entelament de la veu, donchs, +ans de recullirvos ja vos aboca la flor de tila a la tassa. Y què no +diré si l'alteració que vos observa pertany al ordre moral? ¡Oh! ¡Y còm +anyoro a la meva, jo, que apenes la he coneguda! + +La d'en Met, al vèurel ullerós, pansit y entabanat, l'endemà mateix de +les darreres escenes, va cridarlo a confessió en el lloch més oblidat de +la casa. + +-- ¡M'has de dir lo que tens! -- li requerí ab amorosa veu. + +En Met, sorprès, va mirarsela, y, confós per l'axutesa de la pregunta, +mogué'l cap del un al altre cantó. + +-- ¡No m'ho neguis! -- afegí la dóna. Conech que te'n passa alguna y +vull saberla, ¿entens? ¿Què hi hà? ¿Les ha hagudes el teu pare? + +-- Nó; -- respongué en Met secament. + +-- Y donchs, ¿què't succeheix? Tu no ets tu!... Explicat. -- + +Acorralat en Met a copia de preguntes, obrí la boca, y contà a sa mare +com no havia dormit, com no s'havia despullat, com havia passat a la +finestra totes les hores de la són y, més apretat per una serie +interminable de repreguntes, explicà'l perquè de tot, descrívintli ab el +més viu colorit l'escena sostinguda entre la Nèta y en Mitja-galta. + +-- ¡Tu l'estimas! -- esclafí sa mare, apercebuda de son interès per la +noya. + +-- ¿Jo? -- respongué en Met ab tò de sorpresa. + +-- Sí: tu, tu; -- repetí ella ja més decidida. + +Y enlayrant els ulls, fins hi somiquejà una estona. + +-- ¡Ay, Met!... ¡tu vols pèrdret! -- afegí tota ensentimentada. -- Tu no +sabs quí es ella? ¡Son gentota, Met, son gentota!... -- repetí observant +que'l noy la contradeya ab sos gestos. + +En Met estava frisós. + +-- Per que ho sàpias, -- continuà sa mare --jo sé ses vides punt per +punt; sé dels llavis de la drapayre [...], qu'es gran coneguda de +companys seus, estadantats a [...]. De la drapayre que li diuen la +"bruxa", y per lo mateix qu'es bruxa ha endevinat a ben segur que tes +converses ab la Nèta, de nit y a soles, podían conduhirte envers a un +camí de perdició. ¡Escolta, y els conexeràs!... Y donchs encara hi deus +ésser a temps ¡vàlten!... ¡vàlten, fill! -- + +La Mare d'en Met s'acostà una cadira, y axò va contar a n'el seu noy bo +y fent us de totes les inflexions de sa veu: + +-- ¡La Nèta no es pas filla d'en Mitja-galta!... En Mitja-galta era un +taul, un trapacer, aburrit de tot el poble y foragitat de casa seva. Tot +d'una va fugir; però, ¿sabs perquè? Per escapar de la justícia que, +creyentlo autor d'una mort, li seguia les trasqueres. ¡Autor d'una mort! +¿Entens? + +Sens ofici ni benefici, diu que va anar pel món, errant com el Juheu de +la rondalla, aquí demanant caritat, allà prenéntsela, més endevant fent +la por per les timbes, ¿què sé jo?... Fins que un dia va toparse ab una +patuleya de saltimbanquis y s'hi acomboyà pera fer ballar un gos, un gos +qu'havía anat ensinestrant... ¡ja pots contar!... pera enganyarhi'ls +dies en alguna tongada de garjola! Tres ò quatre anys va córrer ab ells +prenent part en ses funcions, sempre ab el gos a les espatlles; quan un +dia, per unes disputes qu'ell armà referent a la repartió d'una colecta, +se'l tragueren de sobre. + +Sol, allavors, sol, ab el gos s'enten, qu'era'l qui li duya'l pa a la +boca, va seguir rodant viles y poblets fins qu'un dia, en un dels +hostals ahont hi feya posada, va toparse ab una criatureta qu'era de +tothom y per lo mateix qu'era de tohom no era de ningú, y, bo y joganthi +y tot divertintla, anà ensinestrantla en l'art de les tamborelles y dels +salts. "¡Fos meva!" va dir a la hostalera, observant la trassa de la +noya, qu'era tan robusta com viva. "¡Si la voleu! -- li contestà aquella +-- ¡una boca menos!" + +Sorprès en Mitja-galta, va guaytàrsela de cua d'ull. "Sí, sí; -- feu +l'hostalera, -- si li feu la vida es vostra, es filla d'uns que ja fa +uns mesos son fóra d'aquí y que ni se sap per ahont tiran, perquè cada +un se n'ha anat pel seu cantó. Lo que passa... als comensos li enviavan +alguna coseta, allò, d'amagatotis, a fi de que'ls la cuydès una pobre de +vella que ni esma tenia per guanyarse les caxalades; mes, uns mesos més +endevant y tot de cop van oblidarse de cumplir ab el pacte, y com la +pobre no sab còm desempellegàrsen perquè prou y massa feyna té per +ella... ¿compreneu? Vull dir que..." + +Ves si ho entengué en Mitja-galta, que l'endemà ja se l'enduya pel món +pera compartir ab el seu gosset aquelles sorts volantineres que tan +agradan a la gent badoca. + +Aquella criatura, donchs, es la Nèta, Met. ¿Els conexes ara? ¿Ho +comprens ara si't convé'l lligarthi? ¿Què'm respons? -- + +En Met, capficat y neguitós, immóvil com l'estàtua del dubte, no +responia una paraula. + +-- Rumia... ¡Rumiatho be! -- li repetí la dóna; y'l dexà sol, sol ab ses +meditacions, plenament convensuda de sa victoria. + +S'assentà una estona en Met, llambregant pel sostre en actitut +rumiativa, fins que, axecantse sobtat, bo y moguent la testa del un al +altre cantó y refilantse perfidiosament el bigoti, aquell borrím negre y +espès que ja li comensava a fer ombra, 's digué, tot picant a terra ab +els peus: + +-- Mellor... ¡Ara l'estimo més!... Si, Nèta, j jo t'arrancaré de les +urpies de la desgracia! Jo faré que'l verinós alè d'aquest homenot no +enteli per més temps l'espill de la teva dignitat, de la teva honradesa! +Pobre verdum, que't tornan cego pera que més cantis; ¡no dexaràs de +veure'l sol!... -- + +Y exí del lloch a tota pressa. + + + + +## IX + +A la etat que tenia en Met el camí de la vida se'ns presenta més ras que +el palmell de la mà. Tots els castells que fabrica la imaginació's +consideran tan segurs y macissos com una muralla ciclòpea. Rés tenia +d'estrany, donchs, que no veges en Met cap obstacle pera la realisació +de son propòsit, al menys impossible de vèncer. Y es que'l tipo de don +Quixot no desaparexerà may d'aquest món perque'l romanticisme, la +idealisació de nostres desitjós, s'ajoca en el cor mateix de la +humanitat; axis es cert també que, per contraposició, pera posarlo més +de relleu, sempre hi quedarà'l seu Sanxo. El Sanxo va trobàrsel en Met +en el mateix obrador de casa seva. + +Era un vell fadrí, a qui la mare d'en Met l'havia posat en antecedents +pera desentavanarlo de ses cabories. + +-- No sigas tonto, -- digué a n'en Met. -- Hi perdràs el temps y t'hi +tornarías ètich... Ni't convé, ni ell hi consentirà... Què ha de +consentirhi!... Y després, crèume, nos ab nos ¿sabs?... Y sinó... +¡esguerrada! + +-- Bueno, bueno; jo no n'haig de fer rès _d'ell_, -- respongué en Met. +-- ¿Què pot succehir? + +-- ¡Que't privi de vèurela!... ¡Que s'hi oposi! ¡Que s'enfurismi!... +Veuràs, après de tant temps de cuydarse d'ella, ¡desenganyat!.. Si algú +del món hi té un dret, es ell; ell únicament, qu'al capdevall y als ulls +de tothom li representa'l paper de pare! -- + +En Met abaxà'l cap, tot clohéntseli'ls ulls, com dominats pel pès de sa +decepció. + +-- Passar dies y més dies -- es va dir, -- sens vèurela, sens +contemplarla, sens escoltar sa endolsida veu, sens explicarli aquesta +embrolla de mots que m'acuden desde'l cor a la boca, empentats pel +mateix desfici!... Nó; no serà!... ¡De cap manera!... -- + +S'ho digué axis y, no obstant, fos manament del saltimbanquis, fos +previsió de la seva mare, passaren dies y més dies sens qu'en forat ni +en finestra arribés a tornarla a veure. + +Un dia, en Met, no poguent contenir per més temps la forsa de sa +voluntat, resolgué, no solsament véurela, que axò no li era difícil, +sinó parlarhi. Sabia ahont y a quines hores treballava, quart més, quart +menys; y no era pas impossible'l seu empenyo. + +S'arreglà un xiquet com a dia de festa, dexà'l Passeig de Sant Joan pera +encaminarse al carreró del Pastím, y's dirigí a corre-cuyta a la plassa +de Sant Jaume. + +Al campanar de la Seu tocavan les onze. La sobtaria treballant, ab son +vestit de coloraynes, devant del públich; però, ¿què li feya? + +Al desembocar a la plassa pel cantó de la Llibretería vegé ab singular +emoció que ja comensavan el rotllo. + +En Mitja-galta cridava als desvagats y passavolants als esgarrifosos +tochs d'una abonyegada corneta; la noya desfeya la catifa y estovava'ls +coxins, tot amanintse pera'ls exercicis; l'home llogat pera donar toms a +l'orga encenia sa grossa pipa de terra-cuyta, y'l _Scheling_, mentres +esperava que'l cridessen, anava d'aquí per allà, cercant un clap d'ombra +pera ajassarshi. + +Aturada la gent pels desentons de la corneta, hi anava acudint afanyosa, +sens por als raigs de sol, que feyan parpellejar les antiqüeles y +vidrims dels trajos dels saltimbanquis. + +El primers en formar la rodona eran els xicots, qu'entre frechs, +trepitjades y corredisses s'esmunyían per entre'ls grans fins a ferse +lloch en la filera de preferència. + +Quan en Mitja-galta feu evolucionar la pilota, a truco d'anar engrandint +el rotllo, en Met acabava d'arribarhi. + +Tenia'l cor oprimit, dèbiles les cames com si li fessen figa, y'ls ulls, +esbarriats per un sobte esverament, ni gosavan a fixàrsehi. + +L'orga dexà sentir ses desafinades notes, y en Mitja-galta, en companyia +de la Nèta, aparegué en mitx del rotllo, saludant abdós al _respectable_ +públich ab respetuosos acataments. + +No sé si en Met se faría capàs de les perilloses sorts executades pel +saltimbanquis; considero que nó; per que, embaucat ab la Nèta, a la qui +distingia per entre les orelles de un bastaix y les espatlles d'un +emblanquinador, la orientació li era un xich difícil. Per altra part, +¿còm havia d'adonarsen, si a cada instant que passava sens que la +xicota's fixés ab ell, ab son nas y ab sos ulls, qu'era lo únich que's +descobria a través de l'esquifida espitllera, frisós y impacientat en +Met, fins hi repicava de peus com una criatura rebeca? + +Mentres tant, el públich, que seguia ab curiosos ulls les evolucions del +volantiner, se removia en son seti, esperant l'acabament del número pera +saludar al acròbata ab entusiastes aplausos; aplausos que manifestaria +diversament, desde'l xisclet y'l crit esclatant fins al imperceptible +mohiment de llavis. + +Tot d'una'l general mormoll pujà de tò. La Nèta's disposava pera la sort +de les cadires. + +Desitjós d'esser vist per ella, en Met, s'aventurà fins a una filera més +endevant. Mentres s'hi acomodava, la Nèta, ab ayre indiferent, anava +posant, una dessobre de l'altra, aquelles tres cadires de boga quel +volantiner sostindria ab sos punys, ab ella y tot al cim. Poch après, la +Nèta, trista com un sentenciat a mort, comensava a pujarhi. + +Al arribar dalt de son trono endressà una complascent ullada a la +redona, amanida ab un forsat somriure. + +De sobte bategà son pit, s'ennuvolaren sos ulls y adhuch perdé +l'equilibri. + +Sa mirada s'havia topat ab la d'en Met, impacienta y amorosa alhora. + +Impassible'l saltimbanquis, colocà una pessa de dos al assiento de la +segona cadira, instant a la Nèta pera que l'agafés ab la boca, tombada +d'esquena y ab els ulls tapats per un espès mocador. + +La Nèta doblegà'l coll, y son cap anà descendint, descendint +paulatinament, fins a conseguir el seu cos la tivantor d'un arch, fins a +tocarse els talonets de ses sandàlies ab les puntes de sos llavis. + +May se l'havia vista tan desacertada com en aquell demati. Dues ò tres +voltes seguides probà d'heure la moneda ab sos estirats llavis, mes +sempre infructuosament, sens arribar ni a tocaria. A cada nova +evolució'l saltimbanquis, burlant al públich ab sa lleugeresa, li +acostava més a la boca; però, en và. + +Ni sos afalachs pera animaria, ni sos renechs per enardida, ni'l rum rum +del públich, que ja comensava a frisar, lograren reportarla, mantenirla +en son natural sossego. + +Al últim, obligada per son amor propi, tentà la darrera proba. La pessa +de dos passà a sos llavis acompanyada pels aplaudiments dels curiosos; +mes, el munt de les cadires,com si una mà de ferro les sacsegés ab +fúria, trontollà una bona estona, decantantse y tot adhuch a frech de +caure. Fou aleshores que's pogué veure fins ahont arribavan com a +resistents els macissos punys del saltimbanquis. + +Per apaybagar el mal efecte de la darrera sòrt, l'home de la pipa de +terra etgegà tot d'una l'orga. + +Tot seguit el saltimbanquis, ab el _Scheling_ agafat per les orelles, +aparegué en mitx del rotllo, presentant el gos al públich com una +especial notabilitat y encarint exageradament sos mèrits. + +Al acabar el panegirich, agafa'l plat de llauna y anà resseguint la +rotllana; però'l soroll de la llauna's feya tan ingrat a les orelles del +públich, que bona part anà desfilant amatent, tal com si fossen quintos +y sentissen la veu de _rompan filas_. + +En Met aprofità aquella conjuntura pera dirigirse a la Nèta, recolzada +en aquell moment contra la tapa de l'orga, y fixos en en Met sos grossos +y amorosos ulls. + +-- ¡Fés que no't vegi, Met! -- li digué la Nèta al acostarshi, bo y +significant a n'en Mitja-galta. + +En Met cercà a n'el saltimbanquis ab un cop d'ull, y endevinant per lo +mústech de son posat que la capta no li produhia gran cosa, digué a la +Nèta a correcuyta: + +-- ¿M'estimas, Nèta? -- + +La Nèta, agradosament sorpresa per l'estirabot d'en Met, ni li tornà +resposta, mes, ab una dolsa mirada'l reconvingué per son dubte. + +Animat, en Met va prosseguir sens interrompres: + +-- Prevénte, Nèta. Has de fugir d'aquest mal home. Jo m'enginyaré pera +trèuret de les seves grapes. Confia ab mi. Un día d'aquestos... -- + +Y se'n anà del rotllo sens acabar la expressió, per sentir a la vora de +ses orelles la remor del platet d'en Mitja-galta. + +Quan entrava al carrer de la Llibretería, l'embadocat públich d'aquell +ambulant circo's calava sorollosament a riure. Era quel gos aparexia en +escena, fent salts y tamborelles, ademés de bots a peus junts, tal com +els xicots que corren, ficats dintre de sachs, en el clàssich cós de les +sortiges de barriada. + + + + +## X + +Tornava en Met d'un remendo, quan va veures redoltat per una patuleya de +xicots, qu'ab ayres provocatius anavan baladrejant: "¡ara vé!... ¡ara +vé... ara!..." + +Com era si cau ò no cau l'hora de plegar, y en Met, per una intuició +molt comprensiva en ell donat el temps y el lloch, endevinà que la +cridòria provindría d'alguna nova raresa d'en Mitja-galta, deturà un +xich els passos, curiós pera sapiguer còm acabaria'l xibarri. + +No es pas que la corriolada dels xicots l'interessessin d'una manera +directa; per mes que tots fossen fills de per aquell vehinat, com ja +representavan la novella generació, apenes si ell els conexía. No era +altra, donchs, sa curiositat, que la de veure reproduhida en son paper +d'espectador una d'aquelles escenes de carrer, per l'istil de les qu'ell +pochs anys enrera havia dirigit, figuranthi y tot com a cap de colla. + +Tot just decantava'ls ulls envers al carreró dels Petons, que ja vegé +aparèxer, descobert el cap, arromangats els brassos y un vit de bou a +les mans, son enemich, en Mitja-galta, que s'adevantava ab l'oyt als +ulls y la venjansa als llavis en forma de recargolat renech, dispost a +desferse de l'esporuguida patuleya. + +-- ¡Ara vé... ara vé... ara!... -- repetían els xicots al vèurel. + +-- Sí; ¡ara vinch!... ¡Ara!... -- escarnia en Mitja-galta, emprenenthi +una correguda. + +Al adonarsen els xicots, tombaren amatents les esquenes, y fregantse les +anques ab els tacons de sos borceguins, s'esquitllaren per darrera'l +surtidor del Hèrcules, baladrejanthi endiablats: "¡Mitja-galta!... +¡Mitja-galta!..." + +En Met li seguia'ls passos de cua d'ull tot mantenint a. flor de llavis +un agradós somriure. + +Tot d'una, sospitant del saltimbanquis per qualque acció que li +sorpendria, contragué un xich ses faccions, bo y encaminantse, apressat, +vers ahont corria la patuleya. + +Havia observat qu'un de la colla's quedava a resseguentes y temia que'l +fuet d'en Mitja-galta no'l fes ploriquejar ab ses cohentes fibladures. + +-- ¡Alto!... ¡Alto!... ¡No n'hi ha pera tant!...-- cridà en Met +dirigintse al saltimbanquis, que ja brandía'l bras pera descarregarlo +entre cap y coll del endarrerit. + +En Mitja-galta sobtà l'acció, y girantse envers a en Met, esclata, +reconexentlo: + +-- ¿Tu ets? + +-- Sí; -- respongué en Met. -- So jo; jo que vull dirvos que no teniu +autorisació de ningú pera oficiar de butxí, pera castigar aquest pobre +bordegàs a tall de cabo de vara. Los cabos de vara son al presiri; ab +axò, si no teniu altres rahons que les del fuet... Ja'm podeu entendre. + +-- Lo que jo entench -- respongué'l saltimbanquis -- es que tu tens +ganes de que't posi les mans a sobre... Ja fa molt temps que't duch +aquí, entre cella y cella... Ab axò procura que la paciència no se'm +acabi, que si'm xarrupo'l darrer glop, ¿entens, Met?.., ¿Ho entens, Met? + +-- ¿Que potser vos afigureu que jo so la Nèta? -- respostà'l xicot. + +En Mitja-galta se'l mirà de fit a fit, y enlayrantse de puntetes com si +tractés de domar més forsa a l'expressió, replicà ab fúria: + +-- A la Nèta no te me la posis a la boca. Ja ho sospitava que parariam +en axò, Met. Tu't buscas lo que no tens!... ¿Sabs? + +-- Y vos teniu lo que no vos pertoca. Sí; que no es filla vostra la Nèta +pera que'n disposeu... axis... conforme se vos acudi. + +-- ¡Met!... + +-- ¡Com ho dich! Lo foch sempre respira. Be prou ho endevinava jo que +més erau son butxi que no pas son pare!... Mes... no tardarà... no +trigarà molt en sortir la negra del vostre _ingeni_... nó!... + +-- ¡Met!... + +-- Ja ho he dit... + +-- ¡Ni que fosses un Deu!... + +-- Donchs, ¡sense serho! + +-- ¡No m'exasperis!... -- insistí'l saltimbanquis. -- La Nèta no serà +teva... Ni ara, ni may... Y tòca'l ressort que vulgas, que pera tots +tinch contesta. + +-- ¡Del dit al fet! -- replicà en Met. + +Enfurismat, en Mitja-galta, ja en el paroxisme de son enardiment, alsà'l +vit de bou amenassant a n'en Met ab assenyalarli'l rostre; mes, amatent +com sempre, l'antich capitost de la patuleya,s tragué de la faxa una de +les eynes que hi duya, tot repetint envalentonat: + +-- ¡Apa! ¡apa!... Si voleu que vos la enfonzi fins al mànech! -- + +En aquell moment la corriolada de xicots, que s'havia anat atansant, +enardida per l'actitut d'en Met, que comprengueren reprimiria'l furiós +accés del saltimbanquis, exclatà de sobte y com per afalagar a son +defensor: "¡Mitja-galta!... ¡Mitja-galta!... ¡Apa!..." + +Fóra de si'l saltimbanquis, plantà a n'en Met, corrent a darrera la +patuleya com si l'empentés un bofaruch dels grossos. + +Del sortidor del Hèrcules se'n passà a l'explanada; de l'explanada als +glacis; y amunt, amunt sempre... La gent del Passeig, que s'havia +detingut al vèurel córrer, el contemplava ab angunia, tal com se mira al +esparver que's dexa caure sobre un vol de coloms encara tendres... + +Cansat de perseguirlos, el volantiner, y esbufeganthi com una manxa +d'orga, girà l'esquena, retornant al Passeig altra vegada. + +Plè de pols, suat arreu, regalimant la cara y encès de vergonya per +revenir de la batussa ab l'arma verge, se l'hauria vist motxo, +esllanguit, llampeguejantli'ls ulls al foch de l'ira que se l'enduya, bo +y acostantse pas a pas, com poruch sorge al qui condemnés son quefe a +ser passat per les baquetes. + +Al escaures prop d'en Met, li digué'l xicot ab tò de veu suavisat per la +indulgència: + +-- Anèm, home; que no pogau cambiar lo geni!... + +-- Ni ganes! -- respongué en Mitja-galta. + +-- No sé quin malehit gust hi trobeu en fervos aborrible a tothom! + +-- El d'aborrir a tothom axí mateix. ¿Ho entens ara? Y comensant per tu, +Met! + +-- ¡Si fos axis array!... ¡Be prou me'n aconsolaría! Mes... + +-- ¿Què vols dir ab aquest mes? ¿Que maltracto a la Nèta? ¡Puch +ferho!... Y ténte compte si es que tu'n tornis a ser la causa, per +que... + +-- Per què... ¡Val més que'm trabi la llengua!... + +-- Sí; que potser d'aquest modo t'estalviaràs el que't donguin lo +Nostr'amo a punyalades! -- + +En Met se'l mirà ab despreci, y's tombà en sèch, tot allunyantsen +remugant... + + + + +## XI + +Era un dematí del diumenge, alegre com solen serho 'ls dies festius, que +la naturalesa fins en axò atina, fins per axò's desviu, únicament pera +complaurens. + +El rellotge de casa en Met, qu'era un "cu-cut" de repetició, tocava les +vuyt per segona volta. + +Al oure'l darrer toch, la mare d'en Met, que ja feya estona sospitava +si'l seu fill s'hauría retut de nou als afalachs del somni, 's decidí a +penetrar en son quartet pera desvetllarlo. Encara no havia tret ben be'l +cap al través de la porta que reculà tot d'una. L'havia sorprès sens +rentar, a mitx vestir, recolzadet al cayre de la finestra, sostenint +aquella actitut d'aburriment que li havia sobtat tantes vegades. + +-- ¡Axò no pot durar!...-- se digué a si matexa. + +Y exi del passadís, ab les mans al front y'l prech als llavis, com +ensentimentada d'_aquella cosa_. + +En tant, en Met, que no s'havia apercebut de la presencia de la seva +mare, seguia'l curs de la seva exaltada imaginació, que's sostenia +joganera, per la buydor del espay, com son cèlebre "As de bastos", +aquell estel qu'havía fet volar de petit ab tanta sort com popularitat. + +No cal pas dir quin seria l'obgectiu de son capficament: la Nèta. + +Tots sos pensaments, totes ses lucubracions se reduhían a cercar el +millor medi pera deslliuraria de son tirà a fi de férsela seva, més +endevant, ab els poders que donan a la parròquia. + +Tres maneres de conseguir son propòsit havia combinat son febrós +cervell; mes, com pera resoldren qualsevol se li oferían series +dificultats, sa fantasia divagà en cercament de la quarta. + +Ja casi la tenia al punt, al punt de posarhi'l "visto bueno", quan li +caygué la ploma de la mà, es a dir, quan l'estel de sa fantasia rodolà +pels ayres com si la llanseta d'un enemich li hagués tallat els tirons. + +-- ¿Què hem de fer, noy? -- exclatà de sobte una veu be prou coneguda +pera no desayrarla. + +Era'l pare d'en Met, que no 's movia del dintell de la porta. La seva +dòna li havia omplert el cap ab lo de la Nèta y venia pera +descarregàrsel. + +Al vèurel, en Met, s'axecà de la cadira, esparvillantse ab rapidesa. + +-- ¡Axò no pot anar, noy! -- reprengué'l sobrevingut ab un tò de veu ja +més grave. + +-- ¡No vull males cares aprop meu! ¡A darrera de tu, fins la teva mare +s'hi emmalaltiría!... ¿Què tens? ¿Què vols?... Si te'n passa alguna, per +que no la manifestas? ¡Explicat! ¿No'm respons?... ¡Es que si es cosa +d'enamoraments, no vull pas que me'n resis fins que pentinis barbes!... +¡Ja ho tens entès!... ¡Y si dura gayre'l fe'l mussol, t'ho diré d'altre +modo!...-- + +Se'l mirà de cua d'ull, compassiva y seriament alhora, com si en son +interior hi lluytessen dos oposats afectes, y girà l'esquena, +separantsen a grans passos. + +Commós visiblement, en Met, se'l guaytà una estona, en tant desaparexia +pel passadís, fins que tot d'una, obehint sens dubte al esperó d'alguna +impertinent idea, acabà d'endressarse a corre-cuyta, exint de casa +disparat com una fletxa. + +Tot anant pel carrer, d'assí d'allà y ab incerts passos, sostenint ab si +mateix una animada conversa, aparentava com víctima d'una enagenació +mental. + +En son exaltat cervell hi ballavan la sardana mil diables alhora, +aturdintlo ab els alarits de ses esgarrifoses veus, conjunt d'aspres +sons com los que ixen d'un gorch al caure la tarde, mes que la forsa de +sa voluntat suspenia a voltes com el soroll d'una pedra basta per +imposar silenci al xerroteig d'un gorch. + +-- Seràs meva. Seràs meva, Nèta; -- allavors se deya. + +Y continuava caminant, caminant, fins que altre cop defallia sa fermesa; +y revenían sos dubtes, y recobrava sa vida'l gorch, conexent les +granotes que la causa de son espant ja no reexiria de la llotada. + +Marejat axis, en Met, arribà al Pla de les Comèdies, en quin lloch en +Mitja-galta ja hi tenia format el rotllo. + +Frisós, en Met, pera sapiguer de la matexa Nèta la conducta d'en +Mitja-galta desde'ls darrers acontexements, va encaminarshi tot d'una. + +Per altra part, tant com sapiguer de la Nèta, desitjava ohir alguna +paraula de consol que l'alentés en sos propòsits, contrabalancejant axis +l'aspra decepció qu'acabava de rebre ab la repulsa de son pare. + +Precisament en Mitja-galta distreya al públich ab sos jochs de la bola. +Mellor conjuntura no la podia ensopegar en Met. Pegà cop d'ull vers +ahont era'l de l'orga, y topantse ab la Nèta, qu'amanyagava'l +_Scheling_, agegut ran de sos peus, s'hi dirigí ab resolució. + +La primera pregunta que va endressarli fou pera sapiguer si en +Mitja-galta havia arriat les veles de son rencor. Suposava, en Met, +que'l saltimbanquis se venjaria ab ella, y d'aquí tot el seu desfici. + +Quan entengué que li responia: -- Nó; ¡ara com ara, Deu n'hi doret!... +-- s'hi quedà fet una estàtua. Ell hi esperava una llagrimona envers +d'un somriure, y aquella contradicció'l sumia en un'pahorós dubte. + +-- ¿Es adir que't respecta?... ,¿Que no s'ha esbravat ab tu, segons jo +presumia? ¿Que ja no't maltracta com ho feya abans? + +-- Nó, nó, rés d'axò. ¡Figúrat que ni'm sembla ell! -- respongué la +Nèta. + +En Met no se'n sabia avenir. + +-- Y de mi, ¿què te'n diu? + +-- Rés; ni un mot; -- reprengué la noya. + +Admirat d'aquell cambi, en Met, d'una transformació tan radical, fins +dubtava de si mateix, qu'es com dir que ni reconexía a la Nèta, a la +Nèta de sos desficis. + +Acostumat a vèurela en sos amorosos somnis ab la palma del martiri entre +les mans, no atinava cóm aquella víctima de la misèria pogués borrar de +sa cara'ls solchs de son continuat torment. + +-- ¡Qu'es extrany! -- repetía. + +-- ¡Tal com t'ho dich, Met! -- contestà la Nèta. -- Del endemà d'aquella +ditxosa nit, que'ns va sorpendre a la finestra, no ho sé, no sé com +dirtho, conech que'm mira d'un altre modo. De vegades fins m'afiguro que +no siga estrafeta aquesta nova conducta. Me tracta ab un carinyo, +¡vamos! ab un afecte tan diferent que, de veres, me sobta. + +-- ¡Sí qu'es extrany! -- va repetir en Met. + +Y a un signe de la Nèta, denunciantli la presencia d'en Mitja-galta, +s'escapulí del rotllo a correcuyta. + + + + +## XII + +Es en và consignar aquí que'l pobrissó d'en Met passà totes les hores +d'aquell llarch día sotmès al potro del dubte. Exaltada sa imaginació, +s'enlayrava amunt y més amunt, fins a debilitàrseli'l cervell a copia +d'estragarlo. Se l'haguera vist ab les mans al front, fixes sempre en +son front, com si tractés d'esbargir aquell axàm d'amohinoses idees que +se li encauavan dins del cap ò com si temés qu'ab sa fexuga càrrega +poguessen estabellarli. Rendit, al últim física y moralment, s'encaminà +vers sa casa en cercament de repòs. + +Una suau reacció s'operà en son esperit al penetrar en son quarto. + +L'ayret que regolfava per la finestra a intermitents alenades, anà +refentlo de mica en mica. + +Tot d'una se li animà'l rostre, y ab un gesto revestit d'enteresa, com +si rabassés de son front els recorts infortunats que atuhían son ànim, +allargà les mans per arreplegar la guitarra. + +En un moment li tragué la pols, polsantla tot seguit y renovantli les +cordes. + +Al veures en son trajo de festa, l'oblidat estrument, llensà sospirs +darrera sospirs, com si una forsa d'expansió li tragués enfora alguna +reconcentrada pena. + +En Met afinà sos tons y tot seguit, maquinalment, sens adonarsen +sisquera, continuà la interrompuda llissó; aquella pessa d'estudi qu'un +seu amich li havia fet a mans. + +A la carrera interpretà'l preludi. + +Fixos sos ulls en les notes y encastades ses orelles a la caxa del +estrument, tenía l'esperit, com sol dirse, encarnat en el darrer tò. + +De sobte apartà les mans del cordatge, redressà'l cap, y en actitut +meditativa, com absorvit per algúna imposant idea, dexà transcórrer el +temps. + +No era pas que s'adonés d'alguna corda desafinada, que'ls tons de son +estrument guardavan armònica relació; però, sa posa atenta y la fixesa +de sos ulls vers un mateix lloch del espay, extasiat com un visionari, +axis ho donavan a compendre. + +Convensut de son erro, potser, reprengué son estudi ab lo mateix ayre, +ab la matexa afíció d'abans. + +Ja finia'l primer tros, aquell tros sentimental, que dominava +complertament, quan dexà altre cop la guitarra. + +Dexà la guitarra y, abocantse a la finestra, com si acabalés el cel, hi +dexà transcórrer una galan estona. + +De sobte mogué'l cap en significativa manifestació de dubte. -- ¡Nó, no +es ella! -- se digué, com si hagués ohit, com si hagués ressonat dins +del seu cor ab sa especial vibració, aquella tosseta que tant li era +coneguda. + +Reculà uns passos, s'assegué de nou a la cadira, agafà la guitarra y +altre cop tractà d'embadalirse ab el conjunt d'armoniosos tons, que +repercutian en son esperit com benfactora pluja d'hivern y que tan +agradosament li recreavan les orelles. + +Mes ja als primers compassos abandonà de nou la guitarra. No podia +abstraures... No podia concentrarse... El recort de la suposada tosseta +li excitava'ls nervis. + +S'ho conegué axis, y observant que'ls ulls se li enterbolían y +presentint que les boyres dels recorts se fondrían dins de son cap en +pahorosa tempesta, resolgué guarirse del mal temps cercant en el coxí de +son llitet una acullida segura y bona. + + + + +## XIII + +Llarga estona feya que la Nèta, ab lo llum a la mà y un de sos peus en +el primer grahó de l'escala que conduhía al seu quarto, escoltava +neguitosa y indiferent les confidències del saltimbanquis respecte a sa +crítica situació. + +Li havia donat compte de lo aplegat els darrers dies; li havia fet +avinent la gelor del públich, que ja se'n embafava de veure sempre les +matexes sòrts, li havia assenyalat les reformes que'l seu vestuari +exigia y, finalment, li proposava la conveniència de donar un tom pels +pobles y viles de més lluny, a fi de trobar noves fonts d'ingressos, ja +que s'estroncava la de Barcelona; confidències a les que d'un quant +temps ensà la tenia acostumada, mes no sens enfosquir son ànim l'ombra +de la extranyesa, vegent en lo butxí de sa joventut una transformació +tan trascendental com sobta. + +Cansada de sentirlo, la Nèta, distreya son aburriment resseguint ab +curiosos ulls els caus d'aranyes que guarnían les juntures d'aquelles +rònegues parets, contestant a les observacions del saltimbanquis ab la +displicència d'un escolà d'ofici al ajudar una missa de les conegudes +"per mor de Deu". + +De cop, ja esgarrifosa de sentir la rogallada veu del volantiner, y +prenent per excusa la escassedat de claror que li feya'l llum, tot temps +sedejant d'oli, donà la bonanit, bo y pujant a saltirons l'escala. + +Al arribar a son regne, en aquell reduhit palau, ahont ella sola hi +dominava, penjà'l llum al clau de la paret, s'alleugerí de robes ab +llestesa, y entreobrint un dels porticons pera dexondirse del +ensopiment, se dexà caure dessobre d'una cadira, entregantse a profonda +meditació. + +Tenia fixos els ulls en aquella llenca de dubtosa claror que +s'introduhía per la mitx badada finestra, com si l'obgecte de son +capficament hagués de descendir per aquell espay al invocarlo desde'l +fons de la seva ànima. + +Ja feya estona que ni's movia, replegada en si matexa com les flors de +son test en aquella hora de nit, quan se redressà tot d'una, confosa y +esparverada. La remor d'un lleu trepitx y una taca d'ombra que s'extenía +per la paret, li acusavan la presencia del saltimbanquis. + +En efecte, en aquell instant en Mitja-galta aparexía en el quarto. + +-- ¿Vos aqui? -- va esclafir la Nèta, vegent qu'anava avansant. + +En Mitja-galta contragué'l somriure que sostenían forsadament sos +llavis, responent ab estrafeta extranyesa: + +-- ¿No m'has cridat? ¡Jo'm creya que m'havias cridat, tu! + +-- ¡Jo!... -- reprengué la Nèta, tan decidida com admirada. + +Sens fer cabal de la exclamació de la noya'l saltimbanquis adevantà sos +passos fins arribar al peu de la finestra. Al abocarshi, llambregà una +estona endalt, calà la orella tot seguit, reprengué son estrafet +somriure, y, pas a pas, anà tornant enrera. + +La noya, al sentirsel vora seu, reculà fins a la paret, transportades +les faccions y corpresa d'esgarrifanses. + +En aquella estona de dubtes, d'esborronadores incertituts, els ulls del +saltimbanquis se li aparentavan dos llumets posats darrera d'un balcó un +xich après de ploure; son alè, pesat y ardent, que fins a dos passos +lluny ja li encenia les galtes, li semblava'l baf d'un apestat; els +gestos de son cos li recordavan als micos de les orgues, rabiosos y +desvergonyits, que s'enfilavan pisos amunt, aferrantshi ab la cua; y'l +trepitx de sos peus, sossegat y lleuger alhora, li retreya'l d'aquells +lladres que en algun de sos somnis havian penetrat en son quarto, punyal +en mà, pera assessinarla: ab tal certesa, que fins el cop de la fulla, +escruxidor y fret, se'l sentia en les entranyes. + +-- ¿Donchs, no m'has cridat? -- repetí en Mitja-galta, badant una mica +més el porticó de la finestra y treyent el cap defora sens esperar +contestació. + +Més esverada la Nèta a cada moment pel procedir extrany d'aquell home, +ni's donava compte de lo que veya. + +De cop va suposar si l'intent d'en Mitja-galta fora'l d'espiar a n'en +Met, pera sorpèndrels en ses relacions nocturnes; mes al veure que'l +saltimbanquis no's movia de sa posició, sostenint una actitut, més que +seria, cavilosa, tal com si resolgués algun escrúpol en sa malmenada +conciencia, lo pes de sos primers dubtes li caygué al dessobre de nou. + +No s'ho explicava què podia atrèurel pel carrer del Petons en aquella +hora. + +Sens un alè d'ayre qu'amanyagués misericordiosament sa testa; sens més +claror que la del únich fanal, colocat al extrem del carrer com a +centinella de la fosca, ni altre anunci de vida que'ls miols, esbufechs +y corredisses dels gats, que recaptavan per aquells recons, jogant ò +barallantse alhora ab remoroses corredisses, a la veritat la presencia +d'en Mitja-galta no li satisfeya gota. + +De sobte's collgirà bo y ajustant la finestra, y ullant a la Nèta ab una +mirada que volia ser riolera pera encubrir sa traydoría, li digué ab +amorosida veu: + +-- ¿Sabs, Nèta, que t'has fet gran? ¡Ja ets tota una dóna! Vés qui m'ho +havia de dir quan te duya de vila en vila y de llogaret en llogaret, +cavalcant demunt de mes espatlles com a Sant Cristòfol nano, ab el gos +sempre a la vora, saltironejant al teu darrera a truco de lleparte'ls +peus, ¿quí m'ho havia de dir que t'havías de fer tan gran, que t'havías +de tornar tan maca? ¿Tu, no te'n recordas, eh? -- + +En Mitja-galta semblava que s'hi rejovenís per segons; la Nèta +s'axeribía als recorts de sa infantesa, esborràntseli del rostre'ls +solchs de son esverament. + +-- D'aleshores ensà, -- reprengué'l saltimbanquis, -- ¡cóm has +cambiada!... ¡Quin salt de criatura a dóna! De tos cabells jo'n feya una +treneta com la cua d'un ratolí... Les teves mans eran tan remenudes, que +jo les escalfava clohent una sola de les meves... Ton capet era petit y +bufó com un d'aquells àngels que's veuen per les iglesies ab una aleta a +cada costat... Eras tan remenuda que, quan feyas tamborelles seguides, +semblavas un molinet de vent d'aquells que fan corre'ls noys: com que +més lloch necessitava'l gos que no pas tu pera agèuretl... + +Y avuy... Y ara... Tos ulls s'han engrandit, y s'han animat, y +enfosquintse alhora perquè, no sé com dirho, sembla qu'escupin foch. Ta +cabellera, si la destrías y te la escampas per les espatlles, pot +servirte com de mantell... Tos llavis s'han engroxit y obert totduna +encesos com la magrana... Y has crescut, y has posat carns, y t'has fet +una donassa!... -- + +La Nèta contragué son rostre ab perceptible gradació. Aquella auba +d'alegria, que clarejava en sos ulls als recorts de sa infantesa's tornà +poch a poch en crepúscol vespertí, mes, d'una tarde boyrosa y rúfola. + +En Mitja-galta, adevantant un pas ensemps que la Nèta'n reculava un +altre en direcció a la finestra, prosseguí entusiasmantshi: + +-- Tu'm feyas moxaynes a tothora. Ajogassada com eras, t'enfilavas a mos +genolls y, vulgas no vulgas, pujavas axis fins a dessobre de mes +espatlles y dalt del cap tot seguit, hont t'hi entretenías una estona, +belluganthi els brassos per agafar alè, y dexante caure d'un bot a +terra. ¿Te'n recordas? Jo't recullía, y tu, agrahintme la paciència, +te'm menjavas a petons. ¡Que no hi siguem en aquell temps ara! ¿Eh, +Nèta? + +Espahordida la Nèta per les alteracions qu'anava descobrint en la +fesomia del saltimbanquis, que ja s'havia acostat a n'ella fins a +fregarli la roba, reculà decidida, obrint de bat a bat la finestra. + +El sereno del Passeig cantava en aquell instant la una de la matinada. + +L'_Ave María Puríssima_ s'ohí clara y distintament com el cant d'un gall +en mitx d'una nit quieta. + +Pel carrer dels Petons, esvahit el cant del sereno, cap més remor +s'ohia, fóra de la fressa dels gelosos gats, que s'empaytavan encara, +entossudits en sa endiastrada brega. + +-- Però, ¿què fas, Nèta? -- continuà en Mitja-galta ab un tò de veu +apagat com si exís del fons d'una cova. -- ¿Que vols que't prenga un +ayre?; Anem, dóna, anem! -- Y arrimantse a la finestra la clogué de nou. + +-- ¿No tens pas por? -- afegí, ab la matexa enfosquida entonació, tot +posantli, tot acariciantli l'espatlla ab una de ses mans. + +La Nèta s'hi encongí tot d'una, com si's sentís un fret dintre del cor, +reculant una passa més pera foragitar de si aquella barroera mà, que li +semblava tingués urpies ò fos de ferro per lo pesanta. + +-- Es que, al costat meu, Nèta, no tens cap motiu d'agafarhi por. Pera +deslliurarte de qualsevol etzar jo donaría fins la sanch de les meves +venes. Sí, Nèta. Ab els anys que tu y jo vivim dessota'l mateix sostrat, +l'aranya del temps ha vingut embolcallantnos ab sa subtil trenyina fins +al punt de no podèrnosen desfer sens l'espetech d'una extremitut +violenta... Sí, Nèta; es axis, no ho dubtis. Com que, si per malastruga +sort, tractés algú de rompre aquest lligam, que de dia en dia més +estretament va subgectantnos, ¡ho pots ben creure!... ¡esdevindría un +daltabaix sols a la primera estrebada! Mes, no serà, nó. Ningú del món +pot contemplarte ab els ulls que ara jo't miro. Ningú pot sentir a ta +presencia la passió que jo sento, forta y ardenta com fermentada beguda, +ja que, reprimíntmela, he passat alguns anys... Ningú, ningú més que jo, +té dret al teu carinyo, més que jo, que, per sostenirte y sostenirme he +sofert lo que sols Deu sab... ¿Entens, Nèta? -- + +¡Y què havia d'entendre!... Motxa, aturdida, ab un posat d'encarcarament +extrany, com el d'una sonàmbula, nos mogué de sa posició fins que sentí +prop de sa boca'l febrós alè d'en Mitja-galta. Aleshores, dexondintse +d'aquell somni, obrí'ls ulls esveradament, donà un pas enrera bo y +redressant més son cos, y enlayrant un de sos brassos ab la mà extesa y +amenassant, exclamà frisosa: + +-- ¡Apartèus!... ¡Apartèus ò crido!... + +-- ¿Tu?--respongué en Mitja-galta, aparentment imposat. -- ¿Tu? ¿Y, +aquí? Anèm, dóna.... Tu no conexes d'aquest món les amagades alegríes... +Els secrets del goig que fan la vida desitjada... Sola sempre, y sens +ningú que t'haja acompanyat pel camí del goig, entalemat de verdor, +guarnit de flayroses flors y animat per la cantadissa dels aucells... +¡Què té d'estrany!... ¡què té d'estrany!... -- + +Y acostà'ls seus llavis envers als de la Nèta, mentres ab un de sos +brassos li enrotllava la cintura... + +Al sentir la Nèta aquella verinosa bravada, que li trasbalsava'l +sentits, alsà de nou el bras, decidida, dexantlo caure ab tota sa fúria +sobre l'assenyalada galta del saltimbanquis. + +Al esclat de la bofetada va tremolar el pis; el llum, que ja s'esqueya a +l'agonía, va finar al primer trontoll, y'l gos, que geya abaix, dessota +de l'orga, grinyolà, desconsolat, com si l'empaytessen a garrotades... + +-- ¡Pobre de tu! -- va esclatar en Mitja-galta, al sentirse'l tanto, bo +y fent un bot envers a la Nèta, que s'havia arredossat darrera d'una +cadira. -- ¡Pobre de tu!... -- + +Y caygué al demunt d'ella renegant com un endemoniat. + +Al sentir l'embranzida, la Nèta, s'esmunyí del amagatall, fugint de +puntetes y a les palpentes pera guanyar la porta del carrer. + +-- ¡Ira de Deu!... -- exclamà en Mitja-galta, sospitantho. Y's llensà al +darrera d'ella ab tota fúria. + +El _Scheling_, sobtat per les corredisses, grinyolava esglayadorament, +com si pressentís una mort, com si preveyés una desgracia. + +Tot just la Nèta obria la porta que ja en Mitja-galta li agafava'l bras +pera subgectarla. + +-- ¡A dins!... ¡A dins, te dich, ò t'assessino! + +-- ¡Socors!... ¡Socors!... -- confegia la Nèta ab defallida veu. + +Cruxí una finestra, tot seguit, mes quan algun dels vehins, mogut per la +curiositat, s'abocava al carreró, ja en Mitja-galta tenia fermada la +porta. + +La Nèta va passar aquella nit entre la vida y la mort. + +Lassa, desconortada, petant a estones de dents com si l'arborés una +febre, s'arrupí, la pobre, en un recó de son quarto, ab el _Scheling_, +que era sa única custodia al costat; mes sempre ab el sobressalt al cor, +de temerosa de que la bestiola no li avinentés ab sos gestos la +presencia del saltimbanquis. + + + + +## XIV + +-- Avuy no tens pols, Met, -- li digué son pare observant que'ls cops de +mall estavellavan la cabota de la escarpra. + +En Met, sens respostarli, continuà brandint l'eyna pera descarregarla ab +tota sa furia. + +-- ¡Lo dit! ¡Si tremolas! -- repetí son pare. -- Vaja, anem; val més que +reblis aquell cèrcol. ¡Roig!... ¡Vína!...-- + +Y en Met cedí la seva plassa al fadrí major... + +Al caure la primera batallada de les vuyt, en Met abandonà les rodes y +els carros pera dirigirse a casa seva, com si no volgués esmorzar +entre'ls fadrins, qu'ab dues llesques de pà, mitja ceba y l'arengada, ja +comensavan a formar el rotllo. + +Unes quantes passes li faltarían pera arribar a sa casa, quan se +collgirà tot d'una, sentint que l'anomenavan. + +-- ¿A mi? -- respongué ab sorpresa. + +La drapayre del carrer dels Petons, qu'era la que li signava ab reserva +que se li acostes, va insistir ab ses especials senyes. + +-- ¡Veníu! -- li digué, al vèurel més a la vora.-- Veniu que no convé +que ningú'ns escolti. + +Capficat y trist com durant el resto d'aquell día, en Met, seguí a la +drapayre fins a darrera d'un casalot que donava al Pastím. + +-- Met, de bon matí y al exir de casa -- li digué la dóna, -- m'ha +cridat la Nèta ab un ayre molt contristat y m'ha dit ab veu retinguda: +"Que no'm fareu un favor, en que siga per la mort de Deu, que Deu y +María Santíssima vos ho pagaràn?" "Digas, noya, dígas; per què hi foram +en aquest món?" "Donchs, cerquèu a n'en Met, y diguèuli, que si'm +guarda encara una engruna d'estimació, que'm vinga a treure tot seguit +de la ratera en la que'm té ficada aquest home (assenyalant a dins). + +No hi puch aguantar més. Si passo lo que's diu dos dies, me perdo, +Madrona, me perdo." + +Y se m'ha posat a somicar com una criatura, com que'm partia'l cor, y +axò que n'he vist algunes de desgracies! Tot seguit m'ha comptat lo de +la nit passada... ¿No'n sabeu rés?... Quin diastre d'home!... Se veu que +se li capgirà'l cervell!... La volia maltractar... La volía... ¿enteneu? +Però ella s'hi ha resistit com una fera... De què no es capassa una noya +pera guardar sa virtut, sobre tot quan ja té qui l'estima? ¡Y com del +pis de son cor, ja fa temps que vos ne teniu la clau!... Sí; vos... ¡Hi +hà coses que no cal dirles!... Se'n van pels ulls... Se llegexen a la +cara... ¡Reixen arreu!... Com tots n'hem patit d'aquest mal, sens +repararhi gayre, qualsevol l'endevina!... Donchs, be; m'ha dit que si +jo... que si jo volgués... però, fill, ¡jo no m'hi puch comprometre!... +¡Be prou que la justicia'm té l'ull a sobre per tonteríes del ofici! + +-- Bueno... Bueno... -- reprengué en Met.-- ¿Es a dir, que se'n vol +anar?... ..¿Que hi està resolta?... ¿Que li cal fugir?... ¡Es clar que +li cal fugir!... ¡L'esparver y'l colomí dins una matexa gàvia!... + +-- Just... Axò es, y ab vos... Allà ahont siga... Hont volgau +portarla... ¡Com la pobre no té a ningú! + +-- Bueno. ¿Què més? ¿No vos ha dit com y a quina hora? + +-- Axò vos... + +-- Mirèus, ¡com me ve tot de cop!... ¡Aquest mitx día'ns tornarem a +veure! -- + +La drapayre s'allunyà, y en Met, commogut y cavilós, se dirigí envers a +sa casa. + +Agafà les eynes, al arribarhi, decidit a treures de devant el remendo +qu'enllestia pera quedar nét del tot a l'hora de plegar, y s'atrafegà de +ferm en sa tasca. Però al amo del remendo li hauria valgut més +retrassarlo un parell de dies, donchs en Met, entavanat ab ses cabòries, +en tot el quart de jornal y malgrat la seva fuga, va fer molt poca feyna +y encara mal girbada. + +Al punt de caure les dotze's desarremangà'ls brassos per acudir a la +cita. + +La drapayre ja hi era. Se passejava neguitosa, resseguint la paret del +casalot bo y enrahonant ab si matexa, es a dir, bo y repassant la llissó +que la Nèta li acabava d'ensenyar pera que no se n'hi anés de la +memòria. + +-- ¿Y, donchs?... ¿Còm ho tenim? + +-- He vist a la Nèta... Per sort ¿eh?... qu'en Mitja-galta sols s'ha +mogut de la cofurna pera anar pel tabaco. Mes, com jo estava al aguayt! +¡Pobre Nèta! ¡Si l'haguesseu vista!... Li semblava que no podía ésser... +Ni una criatura quan s'ensopega ab les troballes dels Reys! ¡Vos dich +que m'ha enternit! "¡Ara sí que veig que m'estima!" ha exclamat tota +ensentimentada: "¡May del món m'he vist tan contenta com avuy!.. Aquí +dintre -- m'ha dit, assenyalant son cor -- hi sento una frescoreta que'm +refà tota. Com si ruxessen una planta que s'esmortuhís d'assedegada!.." +Sí, Met; l'afició que vos porta creguèu que no es pas per dita. Si +adhuch mentres me parlava de vos se'm anava fent... ¿còm ho diré?... +¡mes guapa, vaja!... -- + +-- Be, ¿y què?... ¿Y, còm?... ¿Y a quina hora? + +-- Axò... Axò... Ella diu que si a les dotze de la nit... ¡Per la porta +no cal pensarhi!... El _Scheling_ y en Mitja-galta jauen a baix, y com +els dos tenen les orelles prou fines!... + +-- Donchs, ¿per ahont?... ¿Per la finestra? + +-- Just... Just. Per la finestra. Arrimarà'l catre a la paret, ben arran +del empit; nuarà un llensol a una de les cames après de llensar el fato, +y's despenjarà sens gota de fressa. ¡Com de gimnàstica ja'n sab la +prima! ¿Ho heu entès? ¡Per Deu, que hi sigau a l'hora! ¿Y, ahont penseu +durla, si's pot saber?...-- + +En Met li confegí un nom a l'orella, un nom que li era prou conegut, y +après de recomenarli'l secret clohentse ab un pessich els llavis, se +retirà a grans gambades. + + + + +## XV + +No cal encarir com va passar en Met aquelles cansoneres hores de la +tarde y de la vetlla. + +La dóna supersticiosa que pren un bitllet el día que li ha entrat un +borinot al pis; el jugador infortunat que, endut per diabólich rampell, +posa tot quant li queda demunt la primera carta; el bolsista, que té +pendentes d'un telegrama una tirallonga d'operacions; tothom qu'espera'l +venciment d'un plasso pera la decisió d'un etzar, que compta ha +d'afavorirlo, rumia y sofreix, dubta y s'entavana. + +No hi hà més remey... El jayo del temps, que per la etat que ja té y per +les coses qu'ha vist, li sobra la experiència, sab prou qu'a la matexa +hora que fa saltironejar el cor de molts al impuls d'una sobta alegria, +nega'ls ulls de tants altres a copia de sentides llàgrimes... Y d'aquí +la seva inexorabilitat. No li resta més recurs al impacient que +revestirse de conformitat, y axò es lo que va fer en Met a la mesura de +ses forses. + +Ab tot, un hora abans de la convinguda, ja's passejava pels encontorns +del lloch triat pera la entrevista. + +Tot s'esqueya en repòs. De la botiga del manyà, situada ahont es avuy el +"Saló dels nostres", en quin lloch "Se afeita, corta y riza el pelo, por +un real", ja n'havían sortit el graner del Portal Nou, el pellayre del +Pastím y'l ferrer de tall de la plassa, eterns companys de "solo" y els +darrers d'anar a retiro de tot el barri. + +El cel estava trist. Una gropada de foscos núvols cubría'l firmament, +dexant entreveure, si be a curtes estones, com passatgers eclipses, a la +lluna, redoltada tota ella per un disch boyrós. Era una nit pesada. + +L'ayre venia a toms, com si un fexuch obstacle s'interposés en son camí, +y era fresch y humit son alè, tal com si la pluja ja s'extengués per a +la vora. + +En Met, alleugerint els passos, s'acostà resolt al carreró. + +Tot estava mut, quiet. L'ombra que progectava'l fanal se reproduhía en +la paret com un emblema cabalístich... + +Per dins del carreró, rès, absolutament rés, ni la fressa dels gats, +abscondits segurament, com si ensumessen la tronada. + +La sola senyal de vida's manifestava en els porticons de la Nèta, +d'ahont n'exía una ratlla de llum aparentant una llenca d'or... + +En Met, bo y avansant, no la perdía de vista. Caminava pas a pas, +sigilós, retenintse l'alè y posat al aguayt, lo mateix qu'un lladre. + +Al caure'l primer toch de les dotze s'entreobiren els finestrons. + +La Nèta s'abocà a la finestra, y après de cercar a n'en Met ab una +llambregada, li etzivà'l lligall de son fa to. + +-- ¿Baxo, Met? -- li preguntà tot seguit com per assegurarse de la +situació. + +En Met li feu que si ab el cap, y la Nèta, ja enfilada en sa cadira y +estrenyent entre ses mans el retorsut llensol, se disposà pera la +devallada. Se tombà d'esquena al carrer, s'assegué al empit de la +finestra y, sens més fresses ni remors que la fregadissa de ses robes, +comensà la descenció. + +En Met, ab l'esglay al cor y les orelles atentes, no apartava'ls ulls de +la porta. + +De sobte reculà un pas, ensemps que la Nèta, que ja tenia tot el cos +enfora, sobresaltada per l'actitut d'en Met, restà sospesa. + +-- ¿No sents? -- li observà en Met. + +-- Es el _Scheling_, el malehit _Scheling_, -- respongué la Nèta. + +El gos bordava ab desassossego. + +-- ¡Avall!... -- digué en Met, decidit. + +-- ¡Crech que'l sento! -- afegí la Nèta. + +-- ¡Avall! --reprengué en Met, ab els brassos extesos, com si tractes de +tomarla. + +La Nèta s'hi dexà anar d'un bot... + +En aquell instant s'obrí la porta de la botiga aparexenthi en +Mitja-galta. + +Estava desconegut. Vermell el rostre com un borratxo; els ulls enfora +semblant als d'un boig; closos y amenassants els punys, com la +personificació de la venjansa... + +-- ¡M'ho pensava! -- exclatà, enrogallada sa veu per el despit. -- Mes, +¡no te'n gaudiràs!... ¡No te'n gaudiràs, traydora!... -- + +Y trayentse de la pitrera un afuat ganivet, embestí resolt a la Nèta. + +Aquesta, ab els brassos oberts y pregants els ulls, se decantà vers a +son aymant, implorantli sa protecció; mes, tot just en Met tractava +d'interposarshi, que ja la pobre de la Nèta's sentia l'eyna en ses +entranyes... + +Al vèurela caure en Met, volgué cridar; mes la matexa ira li nuava la +gorja. Trastornat, rabiós, ja fóra de si, vegent al saltimbanquis aprop +seu, amenassantlo ab la boca y més que ab la boca ab el sagnant ferro +qu'en sa destra brandía, s'hi abrahonà com una fera. Fort de punys, en +Met, a la primera embestida li subgectà'l bras que sostenía l'arma; mes, +lleuger de cames, el saltimbanquis, li feu la traveta tot d'una, cayent +y rodolant abdós per l'empedrat... + +En mitx d'aquella brega, la malastruga de la Nèta hi agonitzava bo y +anomenant a n'en Met carinyosament; en tant el _Scheling_, fermat als +peus de l'orga, hi udolava ab desesperació. + +No sé si en Met ohiria'ls estroncats mots de la Nèta, donchs, com si li +revinguessen obtadament les forses, se desarrapà d'un de sos brassos, +apoderantse decididament de l'arma. + +Vegentse perdut, el saltimbanquis, s'aferrà ab les ungles y ab les dents +al coll d'en Met, ab ayres d'escanyarlo, mes, deslliurat aquest de abdós +brassos après d'una contracció suprema, li enfonzà'l ferro fins al +mànech, com que caygué a terra lo mateix qu'un sach. + +. . . . . . + +Una hora après, y mentres la Justicia feya axecar abdós cadavres a la +vista dels vehins del carrer dels Petons, abocats per balcons y +finestres, en Met corría, corría carretera de Fransa amunt, amunt +sempre, revent com un llamp, com que maymés se n'ha sapigut rès... + +*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 78990 *** |