path: root/78597-0.txt

*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 78597 ***
La Sirena

Drama en quatre actes y un cuadro

Josep Pin i Soler

1891

`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per  l’Institut
d’Estudis Catalans, com a part del projecte  Corpus Textual
Informatitzat de la Llengua Catalana.`



Manera de ser dels personatges principals.



_Lo Grabat_. Un home en plena virilitat, físicament ros de cabells,
 afeytat de galtas y boca, una espessa sota barba; moralment un
 conjunt de tendresa y de violencia. Es tendre per sa filla, afectuós
 ab son pare, ho degué ser molt per sa mare, y menos, molt menos, ab
 sa muller; en primer lloch perque la sèva dona no era de la _sèva
 sang_, y després perque per un home com lo Grabat, la dona, fins
 sent esposa, es sempre una mica més ó menos la femella.

_Gatneu_. Lo tipo del dropo de platja, del que s'engorroneix y comensa
 per viure unas quantas setmanas á la casa ahont l'han convidat y
 termina per serne parássit. De vegadas, casi sempre, la casa hont
 s'arrapa es la d'una germana viuda, d'una filla casada, d'una pobre
 mare qu' ha de travallar per ell en lloch de rebren aussili.

Llevat la dropería, plé d'inginy y de gracias que 'l fan suportable.
Es un especialista per guisar certas menjadas, fa jochs de cartas, es
bon ballador ó rascador de guitarra. Segons sigui 'l tipo, mariner,
vilatá ó de pagesía, cambiarán las sèvas exterioritats, pero sempre
será 'l parássit casi _ruffiano_.

_Lo Sacristá_. Una mena de filosof que no sap llegir ni escriure; ha
 sigut molts anys militar, ha passat molta miseria, ha sigut sempre
 esclau d'un ó altre. Absolutament home de bé en lo sentit de _ser
 honrat_... aficionat á la beguda, recurs de cervells imaginatíus y
 mal nudrits.

_Don Luisito_. Un criollito casi mulato: vicioset, orgulloset, poruch,
 interessat, descontent de trovarse entre personas que no li
 diuhen _mi amo_... Si hagués viscut hauría sigut, socialment,
 insuportable; políticament, partidari de Maceo.

_La Pitera del hostal_. Enamoradissa, alegroya; á diset anys se va
 enamorar d'un carrabiner perque era ben plantat. Son pare y sa mare
 s'oposaren al casament, pero ella no 'ls escoltá. De son casament ab
 lo soldat tingué una filla que li doná mes inquietuts que
 satisfaccións. Lo Grabat habent dit á la Pitera que la _volía_, ella
 s'imaginá que l'estimaba, y la pobreta una mica causat per
 l'estretés en que vivia y que son casament ab un _Capitá de carrera_
 hauría desvanescut, una mica perque potser s'había aficionat de cor
 al mascle ardit que se l'había feta sèva, lo cert es que concibeix
 una rabia sorda primer, exuberant y parladora després, contra l'home
 que l'había tingut pèl seu regalo mentres vivia al poble y qu' al
 tenir d'empendre viatje pren comiat d'ella ab la major frescura, com
 dihent: "ja torno". Després la pobrissona, quan ha perdut á sa filla
 qu' adoraba y en qui veya també una base de benestar futur, quan
 s'ha apagat la darrera claror que la guiaba, quan ha perdut sa
 darrera ilusió queda com trastocada.

_Marieta_. Una bona noya sense personalitat mentres es verge...
 Enérgica, sang del Grabat quan aquell _criollo_ ha abusat d'ella.

_La Sorda_. La velleta pobre, que hi ha en tots los poblets de vora
 mar. Esposa sense marit, mare sense fills, avia sense nets... Tots
 los homens que li eran alguna cosa, ó s'han quedat en terras d'hont
 no vindrán per pobres, ó s'han negat! Viu de no res... de rosegóns,
 de peixets que ningú vol, de cosas que sobran als qui son més pobres
 qu' ella.

Los demés personatges son molt clars, no tenen recóns psicológichs.


Época, indumentaria, sitis, etc..


 Uns quants anys després del tractat fet ab
    l'Inglaterra --28 juny de 1835-- pera abolir lo tráfech d'esclaus
    y conegut per "tratado de Martínez de la Rosa".

Cal considerar per la verossimilitut del ters acte que 'l primer barco
de vapor trasatlántich, lo _Sirius_, s'estrená d'Inglaterra á
l'América del Nort en 1837. Lo _Sirius_ com tots los creuhers y
vapors de costa anaba ab rodas y com las máquinas eran de poca
pressió, duyan varias fogaynas y ximeneyas.

A l'arsenal de Toulon han conservat com reliquia durant molts anys un
dels primers vaporets que tingué la França, _Le Taureau_, d'uns 40
metros de llarch: portaba quatre ximeneyas.

Al comensament de la navegació á vapor los oficials de marina de
guerra consideraban com á cástich lo ser embarcats en ditas naus.
Entr' ells tractaban als qui hi eran embarcats de _Carboners_.

Respecte al siti ahont los capitans negrers anaban á desembarcar la
negrada, n'hem escullit un d'auténtich: una recalada prop de Cárdenas
en vista de las "tetas de Camarioca", dos puigs que guían als
mariners desde lluny pera buscar la bahía de Cárdenas. Lo barco
negrer fondejaba entre 'ls cayos y la costa, y al ser de nit
desembarcaba als negres, qu' eran entrats dintre
un _bohiho_ --magatzém y habitació,-- y d'allí, un cop reposats, los
repartían entre 'ls propietaris ó delegats dels propietaris per
compte dels qui s'había fet l'expedició. Quan los desembarcaban ja
anaban vestits: calsas y americana de dril, barret de palla, sabatas
de pell ab orelletas, las donas faldilla y jipó rallats.

Durant la navegació no tot era sang y foch com molts suposan. Certs
capitans desembarcaban negradas ja mitj organisadas per grupos y ab
_cabos_ triats d'entre 'ls negres que 'ls habían semblat mes
 inteligents. Los cabos rebían com insignia de llur autoritat una
 camisa vermella á tall de sotana y un fuhet y com los negres suvint
 no eran compatriotas que fins n'hi había de nacions enemigas,
 devegadas era precís vedar lo fuhet á un cabo per massa rigurós.


Advertencias als senyors directors d'escena.


 En lo teatre Novedades de Barcelona
    hon s'ha estrenat lo present drama y en tots los teatres hont sia
    posat ab aparato pot suprimirse casi tota la escena II del acte
    IV en lo qual se referix lo combat naval, de: "ni un de malalt"
    (pág. 67) á "tinch un munt de cartas" (pág. 71).

La música demanarla al mestre Gimenez, director d'orquesta del teatre
de Novedades.

Los dibuixos per decoracións al Sr. Soler y Rovirosa.

Los idem per vestits al Sr. Labarta.

Las indicacións de figuració y plantament d'escenas al Sr. Tutau.


Repartiment.


  Personatges                             Artistas 

  La Pitera del hostal         35 anys    Dª. Carlota de Mena. 
  Marieta                      18 "       " Josefina Roca.
  Roseta                       35 "       " N. N. 
  La Sorda                     70 "       " Concepció Palá. 
  Ció                          50 "       " Elvira Morera. 
  Grabat, capitá de la Sirena  45 "       D. Teodoro Bonaplata 
  Noy Gran, pilot              40 "       " Vicens Daroqui. 
  Gatneu, cuyner               40 "       " Hermeneg. Goula. 
  Patou, mariner               30 "       " Lluis Muns. 
  Miliet, agregat              18 "       " Carles Delhom. 
  Don Luis, armador            25 "       " Frederich Parreño 
  Senyor Joanet, caixer        60 "       " Miquel Pigrau. 
  Carlets, escribent           20 "       " Frederich Fuentes 
  Sebastiá, idem               20 "       " Lleó Odena. 
  Lo Senyor Rector             65 "       " Jaume Virgili. 
  Sacristá                     70 "       " Joan Oliva. 
  Lo cego                      75 "       " Enrich Guitart. 
  Lo Mayoral                   30 "       " Ricard Esteve. 

 
_Noys, mariners, mulatos, negres, mossos de la escuadra, gent del
 poble, etc., etc.._

__Direcció artística: D ANTON TUTAU.__




## Primer acte.

La benedicció del barco.

  Un tros de platja d'un poblet qualsevulga de la
    costa. Unas casetas de pescadors ab fogons á fora, rafal, taulas,
    banchs, etc.. Un sogall encés penjat en qualsevol puesto.

A mitj terme una roca ó tros de moll, hont estarán atracadas duas
embarcacións petitas. Al fondo la _Sirena_ pollacra goleta negrera
fondejada.

Al peu d'un arbre, un altaret fet ab cuatre posts, un cobrellit per
darrera, gerros de flors, candeleros, etc..




### Escena primera.

  Donas que filan, noyas que fan puntas. Ció
     cou menjars en cassolas, paellas. Lo Sacristá
     va y vé endegant l'altaret sota 'ls arbres. Patou
     arranjant una embarcació, carreganthi fato.
    Arriva 'l Senyor Joanet dintre d'una tartaneta;
    Patou va á donarli la má per baixar.


 Ció, Sacristá, Patou y Senyor Joanet
    .


Sr. Joanet:  Ô, ô (_al cavall_). Gracias, mestre, teniu
(_un saquet de má_) que no 's perdi... ¿Arrivo á temps?

Patou:  Ha fet just... miri la _Sirena_; ja está
aparellada per ferse á la vela. Tot está á punt. Jo estaba ormejant
lo gússi, aquellas donas fan cóurer una miqueta de refresch
(_rihent_), lo Sacristá endega l'altaret per la Benedicció y així qu'
arrivin la gent, una reposadeta aquí ab las familias, lo traguet de
despedida... ¡y en mar!

Sr. Joanet:  Hem surtit de Barcelona qu' encara no era
día; pero 'l nostro "Soberano" (_al cavall_) 's fa vell... y
nosaltres també. (_Al mosso._) ¿Qu' heu vist á l'amo?

Patou:  ¿A D. Luisito? ¡Jo ho crech! Fa dos días que
roda pel poble; segons los uns ha vingut per donar ordres al Capitá,
altres diuhen si li festeja la noya.

Sr. Joanet:  ¡Calleu, poch seny, calleu!

Patou:  Y li han surtit los comptes errats, perque 'l
Capitá l'ha deixat al hostal de la Pitera; ni á béure l'ha convidat.

Sr. Joanet:  Que no 's refredi 'l "Soberano".
(_Al mosso._) Y vos guardeu lo saquet... está plé de moneda per
vosaltres.

Patou:  Miri, l'entro aquí dins (_á la casa_). ¡Veureu,
mestre! (_al mosso_) poséulo sota aquella teuladeta. (_Desapareix_.)

Sr. Joanet:  Vaig á veure si 'ls trovo.

Patou:  Carrer de Mar amunt.

Sr. Joanet:  Prou, prou. Ja he vingut altres vegadas.




### Escena II.

  Anteriors, menos lo senyor Joanet.


Ció: ¿Quí es aquell senyor?

Patou:  Lo Sr. Joanet, com si diguessim lo Capitá de
ca 'n Salvat.

Ció: ¿Lo Capitá? Jo 'm creya que densá de la mort de D.
Josep María no hi había més amo de la casa que D. Luisito, 'l sèu
fill... aquell senyoret tan melindrós qu' ha posat á ca
la _Xarraire_, al hostalet de la Pitera, ha vingut de Barcelona
portant la moneda per las avansas... Jo he cobrat un paper de
plata... ¡que ja s'ha fus! estabam molt empenyats... ¿y á tu quánt
t'han donat? (_A una de las donas._)

Patou:  (_A Ció._) Bè, lo Capitá no vol dir l'amo, ni
de la _Sirena_ ni dels altres barcos que tenen á ca 'n Salvat... vull
dir que 'l Sr. Joanet porta 'l timó... Ell y 'l nostro de Capitá
s'estiman molt.




### Escena III.

  Anteriors, Gatneu qu' arriva ab uns
    quants noyets carregats de paners, de sachs.


Gatneu: ¡Oh Patou! ¿qué no 'ns ajudas á descarregar?
¡Gracias á Dèu qu' es lo darrer viatje! ¡Prou ajudarás á vuydarlos
 aqueixos sachs!

Patou:  ¿Galeta?

Gatneu: ¡Galeta y _Pa tou_!

Patou:  (_Ne romp un tros y l'engoleix._) Un cop
embarcat es lo que més anyoro. Després galeta...

Gatneu: Que conserva la dentadura... Ola, arquebisbe
(_al Sacristá_); ¿encara no está llest aqueix tinglado?

Sacristá: Ha quedat bè, ¿veritat?
(_Contemplant l'altaret._)

Ció: (_Fent tastar lo menjar al Sacristá._) ¿Qué 'us
sembla?

Sacristá: (_Bufa cómicament, se crema y torna la
cullera._) ¡Un pols! alló que se'n diu un tristet pols més de sal.

Ció: ¿Voleu dir? (_Tastant_.)

Sacristá: Ho trovo dols. (_Tornant la cullera._)

Gatneu: Segóns sembla, 'us hi enteneu en peixadas de
tota mena.

Sacristá: No tant com tu, que passas la vida menjant ó
fent cóure un menjar per uns ó altres... pero quan un home ha
corregut la Zeca y la Meka...

Patou:  Y la vall d'Andorra.

Gatneu: Bè, tu no 't barrejis en conversa de gent com
cal y fes la tèva... esgota 'l gússi.

Sacristá: Quan un home ha corregut mon, avuy dejuno,
demá no dino... ¡figurat! Si l'ocasió li presenta una provisió de
recapte...
¡peix... ploma... ó pel!

Gatneu: 'Us hi debeu rebejar quan l'ápat es de debó.

Sacristá: ¡No tant! Alló que se'n diu menjar per
menjar... ¡afartarme! may ho he fet. Soch de mena poch menjador.

Gatneu: Com tots los borratxos.

Sacristá: ¿Qué has dit? deus parlar per tu: ¿qué m'hi
has vist may borratxo... del tot?

Gatneu: ¿Del tot? ¿del tot?

Patou:  Aneu á saber lo qu' ell enten per borratxo del
tot.

Sacristá: Entench estarho com més de quatre... com ho
estaba cert _cucineru_ aficionat, cert mariner de secá. (_Irónich_.)

Gatneu: ¡Mariner de secá, jo!

Sacristá: Lo día que 'l mèu amich D. Pau Cendra...

Patou:  ¿Amich vostre 'l Grabat?

Sacristá: ¡Sí senyor! no 'ns fem gayre, pero li porto
amistat... Lo día que 'l Grabat va dirli que per compassió...

Gatneu: ¿Per compassió? (_Cremat_.)

Sacristá: ¡Perque no fessis nosa á ta germana, á tot lo
poble! t'embarcaba de cuyner á bordo de la _Sirena_...

Gatneu: Sacristá de sants de cartró, no 'm vingueu ab
indirectas ni ab mots cuberts.

Patou:  ¡Mots cuberts! ¿Encara voleu qu' us parli més
clar?

Sacristá: M' has tractat de borratxo...

Patou:  'Us torna 'l cambi.

Gatneu: ¡Jo borratxo, jo faig nosa! (_Amenassantlo ab
un rem._)

Sacristá: (_Arborant un candelero._) ¡Au, si
gosas! ¿que
't pensas que 'm fas por? De més guapos que tu n'he estés per terra
 d'un cop de culata... quan perseguíam al francés.

Patou:  (_Atiantlos._) ¡Alsa, valents!

Gatneu: (_Cremat á Patou._) Arri á la llanxa á carregar
aqueixos sachs... déixamel per mi aqueix frare llech. (_S' encaran en
posició de barallarse._)




### Escena IV.

  Anteriors, senyor Rector.


Rector: ¿Qué passa? ¿y aixó, que sòu ximples? ¿encara
no esteu llest? (_Al Sacristá._) Millor fariau d'ajudarlo.
(_Als mariners._)

Gatneu: Prou feyna tinch per mi... De las tres de
matinada que vaig y vinch. Tota la feyna pesada... ¡ja se sap! pèl
_cucineru_. (_Lo Rector mira l'altaret, desapareix._)

Sacristá: ¡Com que ja n'habías perdut la mena de
travallar!

Gatneu: ¡Ves quí parla!

Sacristá: ¡Quánts anys há que t'hi arrossegabas per
aquí vivint á costas de la Pitera!... La pobre densá qu' es viuda
d'aquell carrabiné, prou feynas tè per ella y la sèva noya.

Gatneu: Jo no li feya cap nosa á ma germana... li feya
respecte á la casa; y en quant al sèu home no era carrabiner, era
sargento de carrabiners.

Sacristá: Lo sargento Malendras.

Gatneu: ¡Menendez! (_Enfasis_.)

Sacristá: Lo cert es que densá que vas venir del
servici, que ta germana 't mantenía...

Rector: ¡Vaja! prou ha durat... ¿ahónt es la
tripulació?

Gatneu: Casi tots son á bordo ab l'altre pilot y 'l
nostramo. Lo capitá no més ha deixat saltar en terra als qui tenen
familia al poble.

Rector: ¿Que no sou tots de Port-nou?

Gatneu: ¡Qu' es cas! navegarém ab gent de totas
menas... En ma vida hauré fet un viatje ab gent de tanta nació y tan
barrejada. Hi ha un gallego... ¡de Corcubion! Un dels timoners es de
la Higuerilla... figuris senyor Rector... si no fa escruixir... ¡de
la Higuerilla! En Patou qu' es de... ¿d'hont ets tu, Patou?... ¿de
Guadalajara?

Sacristá: Lo fet es (_á Patou_) que no teniu posat de
mariner de per aquí.

Patou:  ¿Perque vaig ormejat á la inglesa? tinch fets
més viatjes pèl mar Gran...

Gatneu: Nada, nada... ¿ja has acavat d'esgotá 'l gussi?
Esgota la llanxa, arma 'ls escalems, veyas si 'ls estrops son á
puesto... (_Baix al Rector y Sacristá_). Va vestit com si anés á
pescar la ballena y en sa vida ha pescat més qu' anguilas fangals...
Crech qu' es d'Amposta. (_'L rectó s'allunya._)

Rector: (_Al Sacristá trovant que l'altaret ja está
prou bé._) ¡Enllestiu! ¡Aném! Vosaltres (_á las donas_) així que
vagin arrivant gent direu qu' hem anat á pendre 'l sobrepellís,
l'aygua beneyta... (_Surten_.)

Gatneu: (_Intervenint_.) Las eynas per la benedició...
tot cosetas flonjas. Jo vaig esgarrar la carrera; no n'hi ha de més
descansada que la d'aqueixos...




### Escena IV..

 Gatneu, Ció, Patou, menjant.


Gatneu: No 'l puch veure aqueix sacristá. Sempre ab
llatinadas... y un genit com una pólvora... quan li sembla que 's
burlan d'ell, desseguit hi es.

Ció: ¡No 'n feu cas, sempre está enterbolit!

Patou:  No més hi deu veure clar per ajudar missa
primera.

Ció: A missa de set ja branda.

Patou:  A l'ofici, trángul.

Gatneu: ¡Y á mitj día... fondo! Dorm unas quantas horas
per qualsevulga reconot, y á posta de sol se lleva... Ha trovat medi
de viure doble que 'ls altres. Ell de cada día 'n fa dos.

Patou:  A mi m'estranya que 'l senyor Rector... qu'
encara que siga del ram del llatinorum es un bon jan, hagi arreplegat
un dropo, un borratxó...

Ció: Quan lo va arreplegar no ho era tant.

Gatneu: Sempre l'he conegut aixís... Lo va arreplegar
perque entre 'l Rector y ell s'han passat cosas _¡tarriblas!_ Han fet
la guerra del francés plegats... y no sé ahont... á Hostalrich me
sembla, lo sacristá va salvar la vida al sèu capitá, lo senyor
Rector... després van tornar al convent de Poblet á fer de flares...
y ara hi ha pochs anys... al bó de l'istiu quan van cremar los
convents, diuhen si ells dos conspiraban... Se van fer fonedissos.

Ció: Calleu, calleu, mala llengua. Quan lo Sr. Rector
y 'l Sacristá van venir al poble arrivaban de Roma.

Gatneu: Sí... sí... ¡de la fáccia! ¡Ja veureu! Un día á
l'anar á missa 'us trovareu ab la porta de l'iglesia tancada, al
Rector al mitj de la plassa muntat á cavall y al Sacristá ab un
trabuch...

Patou:  ¡Donchs qué sé jo! ¡No fan posat de guerrerus!




### Escena V.

  Anteriors, Pilot, Roseta y Emili, que surtirá d'escena 
  enrahonant ab un mariner, després torna.


Roseta: (_Una criatureta al bras, altre á la má._) ¿M'
escriurás sovint?

Pilot: T' ho prometo, fins escriurá 'l noy.

Roseta: Pensa en mi... en las nostras filletas.

Pilot: Per tu, per ellas, perque 'us estimo més qu' á
mi mateix m'embarco ab gust per un viatje... escolta.
(_Confidencial_.) N'hi ha que s'embarcan creyent que no més aném á
Cárdenas.

Roseta: ¿Donchs ahónt anéu? ¿més lluny?

Pilot: Per tothom, pèl Sr. Rector, per las familias del
poble aném á Cárdenas... pero més lluny ó més aprop (_somrihent_) lo
cert es que trigarém de tornar. Ab aixó, no t'impacientis... Lo
Grabat es lo millor Capitá de la costa, lo barco nou. Quan pugui
donarte noticias, te'n donaré; quan no 'n rebis... senyal de qu'
estém bons.(_Rihent tristement._) En quant á tornar...

Roseta: ¿Tornaréu?

Pilot: (_L'abrassa._) Quan siguém aquí... (_Pausa: juga
ab las criaturas._) Y sobre tot no diguis á ningú... lo poch qu' ara
t'he dit... Quan te sembli que fa massa temps que no sabs res de
nosaltres... pensa que som... ¡allá! ¡per allá! pero sempre navegant
vent en popa y rumbo á casa.

Roseta: ¡Quín viure 'l nostre! pobres mullers, fillas,
mares de navegants.

Pilot: ¡De pitjors n'hi ha! Després d'aqueix viatje
manaré 'l barco.

Roseta: ¿T' ho han promés?

Pilot: Es cosa segura. Ara mateix lo Capitá y 'l senyor
Joanet han tingut devant mèu una conversa... "No vull navegar més per
compte de D. Luisito, ha dit lo Grabat. Si surto á viatje es perque
había donat paraula á son pare... qu' era un amich, un company... Si
torném salvament y la mèva recomanació es escoltada, podrá manar la
_Sirena_..." (_Senyalantse_.)

Roseta: Ab tant poch que 'n tindríam prou si volguessis
buscarte feyna á terra... per tu, pèl noy.

Pilot: ¿D' escribents? ¡Dèu nos ne guart!... Ja veurás,
ja veurás (_amanyagantla_) quan aném l'un de Capitá, l'altre de
pilot...




### Escena VI.

  Anteriors, la Pitera.


Pitera: (_Lliscant d'un grupo al altre, tafanejant,
irónica_). ¿Encara no estéu llestas?

Ció: Si tu 'ns haguessis ajudat, ó si haguessis enviat
á la tèva filla.

Pitera: ¿Per qué no, si m'ho haguessiu dit? Hauría
vingut jo de bona gana, perque la noya tè feyna. Apren de puntayre...
precisament no tinch cap hoste á casa.

Ció: No diguis, dona... hi tens á D. Luisito. No 'n
cauhen gayres al tèu hostal de viatjers tant d'upa. Li deus haber
donat lo quarto bó, ab llit de pilans.

Pitera: (_Mirant fixo, provocantla._) Li he donat lo
mèu.




### Escena VII.

  Anteriors y Grabat.


(_Grabat, veyent á la Pitera, vol recular._)

Pitera: Escolti, D. Pau... (_Lo porta á primer
terme._)

Grabat: ¿Qué hi ha?

Pitera: Hi ha... que vull parlarte encara una vegada
ans que t'embarquis. (_Confusa_.) ¿En qué quedem? Las mèvas llágrimas
no t'han entendrit... Las mèvas amenassas...

Grabat: Las tèvas amenassas m'irritan.

Pitera: Y aixó que may han sigut prou claras; t'he
amenassat vagament de que parlaría, pero may t'he dit de qué ni á
quí... Te porto afecte, y no volía, quan m'abrassabas, que vegessis
entre 'l tèu pit y 'l mèu l'imatge d'un altr' home.

Grabat: ¿Falornias? ¿De quín home? Has de saber per
sempre que no hi ha cap home, ni mort ni viu, que 'm fássi por... ¿ho
entens?

Pitera: Prou, prou... ¡Un home, mort ó viu, potser
no 'l temis; pero molts homens, vestits de negre, assentats darrera
la taula d'un tribunal y sota un Christo!... Molts homens que siguin
jutges, que tanquin á la gent en presons ó 'ls envihin á presidi...
que manin al butxí... potser te fassin més respecte...

Grabat: Per la darrera vegada 't dich que las tèvas
rondallas m'amohinan.

Pitera: Donchs á mi m'amohina haber quedat viuda per
mor de qui jo sé.

Grabat: ¡Qué vols dir! (_Li pren lo bras._) Parla
clar.

Pitera: Vull dir qu' una nit... una horrorosa nit
d'hivern, segura de que 'l mèu marit, qu' estaba de servey, fóra
lluny, corrent per las platjas perseguint al pobrissó que riscant la
vida desembarca fráu... vaig consentir qu' un home... que tu
vinguessis á casa... (_pausa_) y 'l mèu marit, que potser tenía
sospitas de la traició que per tu li feya, va entrar hont nosaltres
dos eram, y ab l'arma qu' encara duya...

Grabat: Va vulguer matarme... ¡es cert! ¿y qué?

Pitera: Tu 'l vas desarmar, y ell furiós, exasperat, te
va insultar, va dir que volía béure la teva sang y l'un darrera
l'altre vareu sortir desafiats al carrer y del carrer á la platja, y
de la platja fins á las rocas de Sant Elm... y allá... allá dalt prop
de l'hermita del Sant...

Grabat: Ell persistí en matarme. Encara porto la marca
de l'arma qu' ab furor bestial li va servir per ferirme... Si no li
aturo
'l cop me partía 'l front (_molt tranquil_).

Pitera: Y tu, sense cap més arma qu' aqueixas urpas
(_senyala las mans_), lo vas pendre pèl coll...

Grabat: ¿Y qué saps tu ni ningú? 'L cadavre del tèu
marit va ser arreplegat per uns carrabiners...

Pitera: Que van declarar haberlo trovat mort... de
fret... Pero jo 'l vaig veure 'l cadavre, y aquí (_al coll_) portaba
las senyals d'aqueixos dits de ferro, d'aqueixa grapa d'animal
ferotge...(_pausa_) pero sentintme culpable, si no de la sèva mort,
de l'infidelitat que l'había causada... vaig callar, vaig posarme
dol...

Grabat: Que no duyas al cor... Aquell soldadot feya
temps que 't cansaba... no l'estimabas.

Pitera: Pero era pare de la mèva filleta, qu' estimo ab
tota l'ánima; era l'únich amparo qu' ella y jo teníam al mon.

Grabat: Mil vegadas t'he ofert ajudarte.

Pitera: ¿Ab diners? (_Irónica_.) Los diners se gastan.
Me semblaba que la mèva sumisió á la tèva fantasía, lo mèu carinyo,
la mèva fidelitat mereixían...

Grabat: ¿Que 'm casés (_rihent_) ab tu? May t'ho he
promés, noya bonica.

Pitera: ¿No? ¿vols dir? Hi ha cosas que no 's diuhen...
ab paraulas y que no obstant quedan ditas.

Grabat: En ma vida, ni á home ni á dona, ni á civilisat
ni á salvatge, he promés una cosa que no l'haja complerta.
(_Serio_.) Ab aixó si t'hagués promés á tu, á tu qu' ets tant xamosa
(_carinyós_).

Pitera: No m'ho has promés clar...

Grabat: Ni clar ni fosch. (_Enfadantse_.)

Pitera: Donchs jo m'he pensat que tu m'ho prometías, y
pèl cas basta...

Grabat: Basta tant poch, que d'aquí un' hora
m'embarco... viudo com soch fa deu anys.

Pitera: Deixantme viuda com soch densá d'aquella nit
espantosa.

Grabat: Densá de la mort del militar... Y acabem la
conversa.

Pitera: Escolta, Pau... No vull escándol ni reclamar
desseguit lo qu' ara no vols fer... Esperaré que tornis, pero
prométem... ¿m'ho promets, veritat? veurás quan no naveguis quina
vida mes regalada tindrás. Jo que soch manyosa... per la méva trassa
en arreglar los menjars que t'agradan vas comensar á festejarme... te
faré una vida de canonge, la casa te la tindré com un mirall, seré
per la tèva filla tant mare com ho soch per la mèva, serem dos per
estimarla... serás l'home mes felís d'aquesta terra.

Grabat: No necessito de tu per cuydar á la mèva
filla...(_impacient_) ni 't prometo res.

Pitera: ¿No? ¿no? (_Ell va allunyantse._) ¡Mira que
te'n repentirás; mira, Grabat, que xerraré; mira que soch tant
dolenta per la gent que 'm fan mal com agrahida y fidel pèls qui
m'estiman; mira, Pauhet de ca 'n Cendra, que si 'm deixas com deus
deixar á las mulatas de per allá quan ja 't fan fástich!...

Grabat: (_Tornant, baixet, agitat._) Desprecio ta
venjansa, prens mal camí pera entendrirme... á mí no 'm vinguis ab
amenassas...

Pitera: Tens rahó, sí... escolta, Grabat...
(_reprenentse_) ¡no, Pau! ¡Pauhet, escolta! t'he donat tot lo que
podía: al mèu marit perque 't feya nosa, la mèva persona perque
t'agradaba... No soch una senyora com las de ciutat... pero la tèva
dona, la Layeta, tampoch ho era... gayre més que jo... á casa teníam
hostal, ells feyan de buxellayres...

Grabat: No 't tornis á posar á la boca pera res...
¿m'entens, Pitera? ni á la mèva filla ni á la mèva dona... déixalas
 ahont son: l'una prop del pare pera cuydarlo esperantme y l'altra
 allá al cel esperantnos á tots quan fem lo darrer viatge.
 (_Cremat_.) No 't posis á la boca lo nom de gent honrada...

Pitera: La tèva noya ho es, la tèva dona ho era, no ho
nego; pero tambè ho era jo y seguiría sentho si no t'hagués
escoltat...

Grabat: Tu 'm prens per un altre... ó per altres.

Pitera: (_Pausa_.) ¡Per altres!
(_Exasperada_.) ¡Pillo de platja! ¡Mal home! ¿Després d'haber fet de
mi lo qu' has volgut, encara
'm tractas de dona qu' es per qui la vol?

Grabat: (_Cedint_.) ¡Pitera!... ¡No cridis!... quan
torni serém amichs.

Pitera: No escolto res. Ara soch jo la que no vol
conversa. (_Pausa_.)

Grabat: ¡Millor!

Pitera: ¡Sabrás qui soch! (_Fugint d'ell passa davant
las donas sense mirarlas, fins que s'atura davant de Gatneu qu' era
al fondo de l'escena._)

Grabat: Ja t'he dit qu' á ningú temo. (_Se retira._)




### Escena VIII.

  Anteriors, menos Grabat.


Ció: ¿Qué li passa á la Pitera? ¡Ella tant de la
gresca!

Gatneu: (_A Pitera, ploricós._) ¡Ja ho veus! no dirás
que soch dropo... fins bambollas als dits... ¡mira! ¿y la noya que no
vindrá á despedirse del sèu onclet?

Pitera: La noya te feyna á ca la mestra... no vull
que 's fassi ab gent ordinaria com sòu tots vosaltres. (_Mirantli las
mans._)
¡La pell se t'anirá enfortint (_cambi_) y 'l cor! ¡Veurém si saps ser
 home! No te 'n deixis passar cap... fes la tèva y si un día 'l
 Capitá 't malparla, 't maltracta... (_Terrible_.)

Gatneu: ¿Lo tiro de cap á mar? (_Fluix_.)

Pitera: ¡No podrías! Es més fort que tu... vénjat
d'altra manera: ets cuyner, li fas una sopeta ab un caldo... que 'l
reventi...

Gatneu: Jo 'm creya qu' habíau quedat amichs.

Pitera: Quan li vaig demanar que t'embarqués, perque no
podía mantenirte, volgué donarme diners... á la cara 'ls hi vaig
llensar.

Patou:  Oh Gatneu, ¿que també s'ha d'embarcar aixó?
(_Uns paners._)

Gatneu: ¡Sí, tot! tot... que no 's trenqui, es pisa.
(_Va á la llanxa._)

Ció: (_A la Pitera._) ¿Ahónt has deixat al Capitá?
¡Pitera aixerida, estás molt mal humorada!

Pitera: ¡Lo porto al moño! (_S'allunya._)

Ció: (_Al Pilot, qu' está jugant ab las sèvas nenas._)
Tot está llest. ¿Ahónt son la gent?

Pilot: ¿Qué deyau?

Ció: (_Mirant al foro dreta._) ¡Ah, ja son aquí! davant
vé l'amo del barco. ¡Qué 'n tè poca de vergonya! (_Per la Pitera.
Surt._)




### Escena IX.

  Anteriors, D. Luisito.


D. Luisito: (_Buscant ab la mirada, veu á la Pitera y
va vers ella._) ¡Ola, Pitera!...

Pitera: Ja li he dit que 'm dich Elvira...

D. Luisito: Ha sigut per broma. (_Confidencial_.) Ab
prou feynas he pogut parlar ab la noya del Capitá... li dirás que
l'adoro... y que...

Pitera: ¿Y que s'hi casará? (_Irónica_.)

D. Luisito: ¿Per qué no? Soch capás de tot per aqueixa
noyeta que sembla desdenyosa y potser no mes sigui tímida... la
timidés dels pochs anys y del no haber sigut encara festejada... Per
ella he vingut á Portnou tant plé de fanch pèls carrers, tant plé de
moscas per las casas.

Pitera: No pas á la meva... (_ab brometa forsada_) tot
ho tinch fosquet perque no hi entrin.

D. Luisito: Per ella, per la filla del nostro Capitá
has tingut l'honor de hostetgarme al tèu hostal.

Pitera: Sí, pero no li agraheixo... Vosté 's figuraba
que D. Pau Cendra l'hauría fet posar á casa sèva.

D. Luisito: Potser sí; (_somrient_) pot ser sí que m'ho
figuraba... qué sé jo, m'imaginaba que sent l'armador, l'amo del
barco venint á casa un dels mèus capitans... pero ¡bah! no n'he fet
cas... M' hauría anat d'alló millor pera parlar á la noya... Densá
que la vaig veure á Barcelona en companyía de son pare... per
casualitat la vaig trovar... varem parlar un moment y al separarnos
jo 'ls vaig seguir disimuladament... com un estudiant de vint
anys...

Jo qu' había vingut de Cuba á la mort del papá ab lo sol objecte de
liquidar la casa d'aquí y entornarmen prop de la mamita, á la meva
adorada isla... densá qu' he vist aqueixa noya, he sentit com si un
imán me subjectés y totas las préssas que avans tenía pera enllestir
y entornarmen las tinch ara para dir á la niña Margarita que la vull,
que no seré felís sense 'l sèu amor (_cambi_) ¿de veras, Elvirilla,
m'aseguras que no te qui l'enamori?

Pitera: ¡Ay, pobreta María! aquí al poble ¿quí vol que
la festegi? Pèl jovent de per aquí la noya del Capitá es una
princesa! Son pare la casará... un día ó altre... ab vosté
(_rihent_) ó ab un pilot conegut d'ell... vagi á saber ¿per quí será
la reyneta de Portnou?

D. Luisito: De manera que positivament lo sèu cor...

Pitera: Mès net qu' una patena. Si la vol de veras.

D. Luisito: (_Somrihent_.) Quan son pare torni de viaje
la demano en regla.

Pitera: (_Irónica_). La demanaré jo, déixiho per mí.
(_Se separan._) M'hi entench molt á fer casaments.




### Escena X.

  Anteriors, Grabat, Rector, Senyor Joanet, Sacristá,
    Marieta, mariners joves y vells que s'aturan á
    certa distancia dels amos. Uns se dirigeixen á las donas que fan
    lo menjar; altres beuhen.

Lo Sacristá s'amorra á una ampolla, beu als porróns,
comensa á perdre 'l senderi.


Grabat: (_Mitja veu._) Gracias per la vinguda, senyor
Joanet, li agraheixo molt l'atenció, pero á don Luisito empórtissel.

Sr. Joanet:  Ans que vos poséu lo péu á bordo, ja serém
carretera avall cap á Barcelona. (_Molt senzill._) He portat uns
quants papers de plata descambiats... ¡je! ¡je!

Grabat: ¡Inútil! tots han rebut las avansas.

Sr. Joanet:  Per la gent menuda, per las velletas.

D. Luisito: No era necessari que vingués. (_Al Sr.
Joanet._) Soch prou grandet pera caminar sense bergansí.(_Alt._) Tots
los documents están en regla. (_Treu papers de las butxacas._) No mes
falta 'l brindis de despedida.

Sr. Joanet:  Y uns quants ralets perque 'ls menuts no
plorin. (_Va á pendre 'l sach que li había aconduhit en Patou y
repartirá diners... "ad libitum" de manera que no aufegui 'l joch
dels altres personatges._)

D. Luisito: ¡Muchachos! (_Als mariners._)

Grabat: (_Sech._) Lo senyor qu' ha vingut de Cuba un
cop mort son pare per ferse cárrech de la casa, ara es amo del barco
y vol beure una copa á la salut vostra.

D. Luisito: Y ells á la mèva, á la de tots.

Grabat: Sou molt gorreros. (_Per la gent que 'l
redoltan demanantli diners._) ¡Prou petóns! (_A Miliet prenentlo dels
brassos de sa mare._)

D. Luisito: ¡_Muchachos_! (_Solemne enfátich._) Es
costum catalana la de ferse á la vela pera viatjes llarchs lo sant
día del diumenge. Era costum del mèu pare, qu' al cel siga, la de
despedirse de vosaltres.

Grabat: Ja ho sentiu... lo senyor no vol ser menos
complert de lo que son pare ho era... (_Sech._) ¡Bebéu y embarca!
(_Espenyant un grupo de mariners._)

D. Luisito: _¡Aguarde, señor D. Pablo_!... beurem á la
vostra felís tornada... lo _señor Cura_ benehirá la nostra hermosa
_Sirena_ que allá 'ns espera, benehirá...

Grabat: D. Luisito... ja veurá. Si vol imitar á son
pare, qu' al cel sigui, imítil en tot: pocas paraulas... y...

Sr. Joanet: ¡Vaja, ja está net! (_sacudint lo saquet
dels diners_) y una copeta d'aygardent... dos ditets.

Grabat: De Sant Feliu de Guixols... ¿recorda, Sr.
Joanet? no 'n bebía d'altre.

D. Luisito: A mí l'ayguardent... de aquí... no
m'agrada...

Grabat: Donchs un dit de vi ranci... ¡Segui!

D. Luisito: No. (_Refusant lo cap de taula._) Lo Capitá
á cap de taula.

Grabat: ¡Capitá! Ho seré del tot á bordo. Creguim, no
fassi cumpliments.

Sr. Joanet:  Aprofiti de que encara son á terra, y á
terra l'amo es l'armador.

Grabat: Si fossim á bordo y 'l pilot no estés de
guardia, l'assentaría á ma dreta... ¡y encara!

D. Luisito: ¡Qué gracios! (_Irónich_.) _Para suegro, ni
de encargo._ (_S' assentan "ad libitum"._)

Grabat: ¡Noy! (_Allargant lo got._)

Miliet: ¡Mande! (_Corrent s'entrabanca ab lo Sacristá
que també allarga 'l got._)

Sacristá: ¡Miliet! ¿y jo? ¡tant amichs que som!

Miliet: ¡Teniu! _(Serveix al capitá y als senyors de la
taula que brindarán._)

(_Als sèus companys._) Quan jo sigui capitá també 'm faré servir; pero
en compte d'un noy de cambra pendré una mulateta... Ja ho tinch
apuntat aquí. (_Al front._)

Roseta: ¡Tu, poch seny!

Miliet: (_Senyal amistosa de ferla callar._) M' han
parlat d'una colla de morenas prop de Cárdenas... ¿veritat?
(_A Gatneu._)

Gatneu: Allí hont hem de recalar de tornada de...

Grabat: ¡Ey!... ¡ja t'he dit que t'embarquessis!
(_Al noy._) Y á vos, mestre, ningú 'us pregunta quánts anys teniu...
(_A D. Luisito._) Vosté no vol compendre qu' als mariners no se 'ls
pot donar alas. Fins los més vells son criaturas d'edat. Aqueix
refresch, aqueixas benediccións aquí, 'ls valdrán més de quatre cops
de _chicote_ al tornar á bordo. (_S' aixeca._)

Pitera: (_A D. Luisito, per María._) Ara li pot
parlar.

D. Luisito: (_A María._) Mariquita, densá qu l'he vista
que jo no visch... lo mèu afany es dirli quant l'adoro ¿no 'm dona
cap esperansa?

Marieta: ¡Pobreta de mí! ¿quína esperansa vol que li
doni? Vosté un senyor rich... avesat á senyoras de per allá... á la
sèva terra...

Pitera: T' hauría demanat á ton pare, per aixó ha
vingut de Barcelona; pero l'ha vist tant enfeynat ab lo barco...
t'estima d'alló més.

Grabat: (_Tornant de vora mar._) ¡Tu, noya!... (_li fa
una caricia_) ¡tórnaten á casa!

Marieta: ¡Pare! (_Queixosa. --Cambi de tò._) Hi vaig,
sí; pero tornaré ab lo padrí. ¡Pobret padrí! M' ha fet prometre qu'
al punt d'embarcar anés á avisarlo. (_Surt corrent._)

D. Luisito: ¿Se 'n vá, Marieta?

Rector: ¡Benet, enteniment! prou heu begut.

Sacristá: ¡Si no més l'he tastat!... Aquest bon mosso
(_Gatneu_) me desafiaba á beure.

Grabat: (_A Gatneu._) ¡Tinguém la festa en pau!

Gatneu: ¿Jo? ni sisquera me 'l miro.

Grabat: Prou hem parlat. Si no 'us agrada encara hi som
á temps. A bordo tinch qui fará de cuyner millor que vos.

Rector: No 'us enfadeu... la culpa es d'aqueix poca
solta. (_Va ab lo Sacristá al altaret._)

Pitera: Si no l'embarqueu ho xerro tot, ara mateix, y
en lloch d'anar á bordo de la _Sirena_, anireu á la presó... fins que
s'aclareixi de quin mal va morir lo mèu home. (_Irónica_.) Si va ser
de fret... ó... (_Senyal d'escanyat._)

Grabat: (_Entre dents._) ¡Mal llam!

Rector: ¡Vaja! ¡vaja! (_Se posa lo sobrepellís._)

D. Luisito: _Écheles la bendición... al barco y á
ellos_. No costa res y consola. (_Mentres lo Rector se prepara, la
gent se va embarcant, abrassant los uns á llurs mullers, altres
rebent un escapulari, una estampeta. Lo Sr. Joanet, D. Luisito y 'l
Grabat cambian papers, ne firman, clouhen cartas._)

Gatneu: Vaja, germaneta, ¿qué no 'm dius res? Semblas
un altre... ¡Tu qu' enrahonas tant!

Pitera: Feste ben rich... ¿oy?

Roseta: (_Posant un escapulari al pit de Miliet._) Si
may per may 'us troveu en un travall, tu ó ton pare, invoca la Mare
de Dèu de la Bonanova. (_Lo Sacristá toca una campaneta, tots
s'ajenollan, se treuhen las gorras._)

Rector: Adjutorium nostrum in nomine Domine.

Sacristá: Qui fecit caelum et terram.

Rector: Domine exaudi orationes meas.

Sacristá: Et clamors. (_Badalla_.)

Rector: Dominus vobiscum.

Sacristá: Sursum corda. (_Torna á badallar._)

Rector: Propitiare Domine supplicationibus nostris et
benedic navem istam dextera tua sancta et omnes qui in ea vehentur
sicut dignatus es benedicere arcam Noë.

Sacristá: Et cum spiritu tuo. (_No sap lo que diu._)




### Escena XI.

  Anteriors, Marieta y Ció acompanyant alCego.


Cego: ¡Fill! ¡encara un'altre abrassada! ¡Soch tant
vell, fill mèu! pot ser sigui la darrera.

Grabat: (_Afectuós_.) Ab la condició que no heu de dir,
y sobre tot, que no heu de pensar que sigui la darrera.
(_S' abrassan._) Vull, quan torni, que m'espereu vos y la noya...
allí. (_Senyalant una roca._) Veuré volejar de lluny los vostros
mocadors, y al saltar á terra me l'heu de tornar més forta qu' ara.
(_Torna á abrassarlo._) Necessito que guardeu casa.

Cego: Soch tant vellet... no hi veig gens...

Grabat: Heu perdut la vista de tant seguir lo curs de
las estrellas, pero també s'hi veu ab lo cor.

Cego: (_Prenent á la noya._) Seré per ella guardiá
gelós.

Grabat: (_A Marieta._) A tu no t'haig de dir res... ets
de bon sangro... que may ningú puga ferme baixar la cara... quedas
mestressa de casa, de la nostra bona nomenada. (_Al Cego, que
s'entendría_) Capitán Cendra.

Cego: Presente. (_Dressantse y saludant._)

Grabat: ¿A qué venen aqueixos plors? (_L' abrassa._) Si
l'impaciencia 'ls fa inventar suposicions infundadas,
tranquiliséulos... Contéulos las proesas vostras, las accions
heroycas dels vostres temps... quan marits, avis y nets eran
embarcats y combatían á Vigo, á Trafalgar... Comparant l'heroísme
dels qui morían per la patria!... ab los nostres afanys
(_somrihent_) per guanyar las tristas caixaladas... trovarán la sèva
soledat més passadora...

D. Luisito: (_Primer terme, profitant de las anadas y
vingudas dels personatges, á Marieta._) Jo 'm quedo...

Marieta: ¡Pare! ¡Padrinet! tornem á casa. (_Pausa_.)

Grabat: (_No haurá comprés lo qu' ha dit D. Luisito;
pero veyent confusa á sa filla, mira á uns y altres, y diu al Sr.
Joanet._) Si no se'n van desseguit á Barcelona... (_A D. Luisito._)
Si no 'm jura que no tornará aquí... (_Prenentli lo bras._)

Sr. Joanet:  Ho prometo jo. (_Rápit._) ¡Peret!
(_S' avansa 'l cotxe._)

Grabat: ...no surt lo barco... ¡Noys! ¡eh!(_Cridant als
mariners._)

Sr. Joanet:  Adèu, Pau. Vamos, D. Luisito.(_Se retiran.
Pausa._)

Grabat: ¡Adèu, pare! ¡adèu, filla del cor! (_Salta á la
llanxa. S'aixecan los rems. Tothom plora y voleja mocadors._)

Pitera: ¡Y á mi ni una paraula! ¡ni m'ha mirat! ¡Capitá
de la _Sirena_! m'habías pres pèl tèu regalo, per muller no m'has
volgut... ¡Vésten! ¡navega! y al primer cop de mar... ¡que las onas
t'aufeguin!...

Grabat: ¡Adeu á tothom! ¡Adeusiau!

Pitera: (_Desesperada, plorant._) ¡Mal te re...
neguis... traidor!

(_Los de més aprop miran, altres fan senyal d'adèu._)

  Teló.





## Acte segon.

L' escriptori de casa Salvat.


  Al fondo un magatzem ab caixas de sucre, sachs
    de farina, etcétera. A primer y segón terme escriptoris pèls
    empleats y compartiment apart per l'amo, ab porteta falsa per
    pujar al sèu pis. Taulas, caixa de ferro, sachs, canastró, cuadro
    de banderas, de barcos, tinters de pisa, plomas d'oca, etc.,
    etc.. Un mapa de l'Africa ben visible.




### Escena primera.

 Carlets, Sebastiá, altres escribents que
    no parlan.


Carlets: (_Escribint y dictant._) "150 bocoyes azúcar
mascabado, marca R. S., de peso bruto de 605 quintales, 2 arrobas, 4
libras..."

Sebastià: "150 bocoyes (_repetint en veu monótona_)
azúcar mascabado, marca R. S., de peso bruto 605 quintales, 2
arrobas, 4 libras..."

Carlets: "40 fardos cueros al pelo..."

Sebastià: "40 fardos cueros al pelo..."

Carlets: "12 paquetes canela de Ceylan..."

Sebastià: "12 paquetes canela de Ceylan." (_Parlant_.)
¿Quína resposta dòna _la casa_ á la gent de Port-nou?

Carlets: No sé... de primer D. Luisito 'ns había manat
qu' escriguessim dihent que la _Sirena_ era á Cárdenas.

Sebastià: ¡Quína manera de mentir!

Carlets: Per no mentir, s'hi déu haver repensat y á
horas d'ara la carta está per contestar.




### Escena II.

  Anteriors, y 'l Sr. Joanet que va y ve.


Sr. Joanet:  ¿Quánt deuhen "J. Larios, de Málaga"?

Sebastià: ¡No tinch la llibreta de las facturas... tu!
(_á un altre empleat._)

Sr. Joanet:  (_S'assenta consultant la llibreta que li
han donat y dictant á un altre._) "2,114 lliuras, 3 sous..." Tu,
Carlets... hem de girar á cárrech d'ells.

Carlets: Tregui vosté mateix lo compte en rals y
maravedissos... M'amohina aixó de las lliuras. (_Continúa dictant._)
"Manifiesto de entrada de la polacra goleta _Vicentica_, de la
 matrícula del Grao, de 115 toneladas de registro..."

Sebastià: ¿Quántas? ¿115? aquí diu 105. (_Corretgeix ab
ploma d'oca._)

Carlets: Capitán Miguel Ros... y consignada á los
señores Salvat é hijo, de Barcelona..."

Sebastià: "Etcétera, etcétera..."

Carlets: "Uno á ciento seis... 106 sacos alubias peso
bruto..."

Sebastià: ¿De quí es la darrera carta?

Carlets: De la filla del Grabat... Noy, ¡si l'haguessis
llegida!... ¡quína dignitat! ¡quína reserva! fins si 'm fas dir...
¡quína ironía! Diu que veyent lo poch interés que la casa 's pren per
 las familias dels tripulants de la _Sirena_, las familias tenen por
 de que 'ls hagi succehit una desgracia, y que si _la casa_ no 'ls
 dòna satisfacció, no 'ls tranquilisa, tindrán de venir á preguntar
 de paraula pèls sèus pares, fills...

Sebastià: ¿Donchs que ja no hi anéu (_irónich_) á
portar noticias á la noya? ¡Quína xiripa de se 'l confident del amo!

Carlets: M'ha pres algunas vegadas per no fer veure que
porta malas intencións... Ademés es home que desseguit s'aburreix
d'estar sol...

Sebastià: Se déu trovar tonto... ó d'una conversa
mental poch divertida... Hi déu haber tornat ¿no t'ho sembla?

Carlets: Suvint... ¡ab pretexte de portar noticias!

Sebastià: ¿Quínas noticias vols que 'ls dongui?...
Densá que varem despatxar á la _Sirena en lastre para Gibraltar_...

Carlets: No se'n ha sabut res més...

Sebastià: No n'hem sabut res nosaltres; ¿pero ells?...
¿D. Luisito? ¿Lo Sr. Joanet?... Si no en detall... d'una manera ó
 altra deuhen saber hónt es lo barco, lo que fa.

Carlets: ¿Lo que fa? transportar _ganadu_ de la
Costa... oriental... ó bè occidental de l'Africa... á la _Carnera_,
al bohiho de negres establert prop de Cárdenas.




### Escena III.

 D. Luisito vestit d'estar per casa, al
    sèu escriptori, obrint cartas, anotantne, fentlas llegir al
    Sr. Joanet; los empleats escriuhen sense parlar.


D. Luisito: Ja veu ab cuánta rahó 'm queixaba de las
combinacións de vostés.

Sr. Joanet:  Y aqueix _vostés_ som lo papá de vosté,
Dèu l'hagi perdonat, Larragoitia hermanos de Cienfuegos, D. Pablo
Cendra...

D. Luisito: _Sí señor, los de allá y los de acá_... D.
Pablo, 'l mèu papá, vosté...

Sr. Joanet:  ¡Yo pobret de mi! Soch una máquina de
apuntacións.

D. Luisito: No sabém per hont navega 'l barco, esperém
ab impaciencia avís... y no mes venen cartetas... pringosas (_ne dòna
una ab fastich al senyor Joanet_) de aquella gentuza.

Sr. Joanet:  ¡Pobre gent! tenen una mica de rahó...
miri, jo per mi y ante mi fa una pila de temps que 'm cartejo ab lo
rector del poble y fins li he enviat unas quantas onsas perque
afavoreixi á las familias més necessitadas.

D. Luisito: Donchs ha fet mal... pèl sèu compte será.

Sr. Joanet:  ¡Naturalment! no n'he passat cap assiento
als llibres.

D. Luisito: Ha fet molt mal de escriure, d'enviar res
perque aquella pillería no ho mereixen... Quan he portat á
Por-nou...

Sr. Joanet:  ¡Mal fet d'anarhi!(_Somrihent_.) ¿Veu? ara
soch jo 'l qui renya.

D. Luisito: ¿Per qué mal fet?

Sr. Joanet:  Perque vosté es l'amo de la casa y no está
bè que l'amo intervingui en certs detallets... perque vosté si bè es
fill de D. Joseph María, ha nascut á Cuba, tè altres costums, altra
educació... perque vosté no es de la nostra terra y aquella gent
potser s'han cregut...

D. Luisito: (_Senyal de diners._) Me varen rebre com si
yo fos _un nadie_.

Sr. Joanet:  Aquella gent...

D. Luisito: Son uns amohinadors. (_Tirant al paner la
carta que li dòna. Al Sr. Joanet._) Quand sapiguem lo que s'ha fet de
la
_Sirena_ y 's liquidi l'expedició, 'ls paga...

Sr. Joanet:  Sí, pero mentres tant, veurá, n'hi ha de
molt pobres.

D. Luisito: ¡Me varen rebre á l'entrada!... y si un
día
'm vaig sentar á la sèva taula va ser perque no podían dirme que me
 n'anés... _¡Llovía á mares!_

Sr. Joanet:  Vosté parla de casa 'l Capitá.

D. Luisito: ¿Que volía qu' anés de porta en porta
repartint _limosnitas_? Vaig anar á casa del Capitá, vaig parlar á la
sèva noya, al veterano aquell que sembla 'l profeta Jeremías y si
m'haguessin rebut com se mereix un home de la mèva posició... 'ls
hauría entregat diners perque se 'ls haguesin repartit... pero
no _señor!_ la noya sembla que fugi de mí; aquell vell sempre
seguintla! Confessi que la gent de per aquí son molt _cerriles_: á
Cuba la noya s'hauría quedat
_pasmada_ al vèurem anar á casa sèva.

Sr. Joanet:  Aquí las noyas de bè no 's pasman
facilment.(_Pausa, cambi de tó._) ¡Veurá, D. Lluis! no n'hi había
parlat, pero ja que la conversació s'ho porta, li diré qu' al saber
per aquells (_los empleats_) enrahonadors que vosté había anat á
Port-nou un diumenge...

D. Luisito: (_Apart_.) Mes d'una vegada hi he anat, y
per desgracia inútilment...

Sr. Joanet:  ...ne vaig tenir un disgust. Si com vosté
diu, vol afavorirlos, ¿per qué no m'hi envia á mí ab dinerons y
paraulas de consol per tots?...

D. Luisito: Perque soch l'amo y 'm plau que
s'humilihin, venint aquí ab lo cap baix á demanarme lo qu' allá no
varen volguer aceptar (_pausa marcat_) y quan vinguin veurán que 'l
D. Luisito que tant fredament varen rebre, es molt cumplert y
caballer quan reb á casa sèva.

Sr. Joanet:  Vosté potser... ¡no goso dirho! Vosté
potser s'ha proposat que l'acceptessin...

D. Luisito: Com amich... com amich que soch del pare.

Sr. Joanet:  ¿N' está bèn segur? Lo pare de la noya era
amich del pare de vosté... ¿de vosté... D. Luisito?... ¡si fa tant
poch temps que 's coneixen! Miri, D. Lluis, li parlo molt formal, com
un home que li vol bè... deixi á la gent en pau y sobre tot no
toqui... ni ab l'alé á las personas de ca 'n Cendra. Vosté no coneix
al Capitá de la
_Sirena_ més que... ¡de vista! Aquí sabem tots qu' es un home tant
 brau y generós per la gent honrada com inflexible y cruel per la
 canalla... Es home que donaría sang de sas venas per un amich, per
 un modest mariner del sèu barco, ¡si 'l mariner es home de bè! y
 riscará la vida pera castigar lo qu' ell creu una felonía... es un
 home una mica primitiu. Avesat á la soledat del mar, als llarchs
 enrahonaments ab ell mateix, á obehir cegament las ordres que rebía
 quan lo manaban, á ser obehit densá que mana, li sembla qu' á mar y
 á terra es l'_amo después de Dios_! y tè la mala costúm de volerse
 fer justicia ab sas propias mans. Es home 'l Grabat capás de ferse
 matar... y de matar en l'ardencia d'un combat, y vensut ó vencedor,
 després d'haber lluytat contra cent plorará davant la miseria d'un
 sol... N' ha donat provas: lo viatje que va fer ab l'_Irene_ fou
 desastrós com interessos á causa del sèu bon cor... habían recalat
 en un recó de platja inhabitat y salvatje del golf de Guinea,
 l'embarch de la negrada s'estaba operant sense estorp, quan
 entre 'ls negres ja embarcats se declará una epidemia... y aquell
 home que sent los negres robustos y sans, tenintlos davant sèu ab
 armas á la má 'ls hauría combatut y n'hauría fet caure tants com á
 tret de bras s'haguessin apropat, aquell home feu construhir á la
 platja, una mena de bohiho, y ell mateix cuydaba als negres, ab sas
 mans enterraba als que morían y... ¡n'estich segur! damunt del clot
 que feya á la sorra hont los colgaba, si no hi plantaba una creu la
 feya ab la má... los benehía á sa manera... desitjaba als
 infelissos, que Dèu lo gran, l'inmens, lo Dèu de blanchs y negres
 los fes gosar de la pau eterna.

D. Luisito: Donchs un home axí que 's fassi frare.

Sr. Joanet:  No senyor. Sempre 'ls negres no están
malalts, y quan son vigorosos y l'atacan ó resisteixen, llavors lo
Grabat es una _fiera_ y 'l sentiment de sa forsa, de la sèva
superioritat li fa acometre proesas que malas enguanyadas per sitis
hont ningú las veu. En la mateixa expedició fou abordat per un barco
de guerra inglés, y li asseguro que 's va portar com un home. En una
paraula, lo nostre Grabat es un héroe que no tè feyna del ofici.

D. Luisito: Pero 'l sèu heroísme no veda que hagi sigut
grosser, que m'hagi tractat com _á un pelele_ tantas vegadas com li
he dirigit la paraula.

Sr. Joanet:  ¿De manera que vosté n'está ressentit?
¿Donchs per qué va á casa sèva? Creguim, D. Luis, no hi vaji, no hi
 torni més á Port-nou, hauría fet millor no ananthi may. Autorisim á
 pendre un parell de mils duros... Son una dotzena de familias las
 que passan més miseria, y dos mil durots bèn repartits, pagan molts
 deutes, fan pendre paciencia... Si vosté hi torna, si 'l Grabat sab
 que vosté ha anat á casa sèva, potser... no vull dir paraulas
 grossas ni ferli por... pero creguim... lo que 'l Capitá pugui
 sospitar que ha sigut no més desitj d'entelar la sèva honra, la sèva
 bona anomenada, ho castigará durament... (_Molt serio._) Pensiho bè
 y... la mèva, hi aniré jo, envihim diners...

D. Luisito: No m'amohini ab los séus concells y 'ls
sèus sermóns.

Sr. Joanet:  ¡Miri que las mullers y mares de la nostra
gent son molt pobres!... (_D. Luisito plega cartas, tanca 'l sèu
calaixet, s'aixeca y va per anarsen._)

D. Luisito: ¡Vaig á vestirme! La firma per quant jo
baixi. (_Surt per la porta falsa._)

Sr. Joanet:  ¡Gent jove! ¡gent jove! pero com es tant
poruch... (_senyalant á D. Luisito_) no gosará... fer mal. (_Pren un
llibre y escriu._) Tindrá por del Capitá.




### Escena IV.

 Sr. Joanet, escribents.


Sr. Joanet:  (_Anant y venint surtint al magatsém del
foro per parlar á un ó altre que demana._) ¿Quánt pesan los fardos
d'espartería "por _Joven Elisa_"?

Sebastià: Cinco cientos fardos de...

Sr. Joanet:  Jo diría "quinientos". (_Surt_.)

Sebastià: Vosté perque ha estat disset mesos á Cuba...
quan era jovenet... Veurá, n'hi ha 200 d'un pes.

Sr. Joanet:  (_Tornant_.) May sou capassos de respondre
tant ó quant... Vingan los coneixements. (_Uns impresos. Surt._)

Sebastià: (_Los hi dòna._) Tingui, Sr. Quinientos.
(_Escriu_.) Ells, calculant per altres expedicións manadas pèl mateix
capitá, ja deuhen saber...

Carlets: ¿Qué vols que calculin? ab la... aquella
goleta... ¿cóm se deya? l'_Irene_ van estar dos anys sense
noticias. 'Ls inglesos varen axarpar lo barco y per poch penjan al
pobre Grabat.

Sebastià: Jo 'm creya que si un barco de guerra 'ls
prenía no més s'amparaba del cargament, del barco...

Carlets: Sí, pero 'l nostre Capitá _D. Pablo Cendra_,
alias Grabat, té la mala costúm de no deixarse abordar, fa foch,
ataca... als ulls dels qui 'l segueixen passa de la categoría de
negrer á la de pirata... de...

Sr. Joanet:  (_Entrant_.) ¡Y... tu!... (_Tots aixecan
lo cap._) Aquell enrahonador... ¿que ja han enviat fondos "Tomás de
la Calzada, de Sevilla"?

Carlets: Tingui (_un registre_) ¡quín estripa
grúas!...
"Letras á cobrar".

Sr. Joanet:  Si tot ho he de buscar jo, no sé perqué
serviu. (_Va al escriptori del amo._)

Sebastià: Las cartas y recadets freqüents dels de
Port-nou farían creure qu' ara D. Luisito no li fá gayres visitas.

Carlets: Naturalment que no 'ls ne fa. Lo varen rebre
tant fredament.

Sebastià: Li déu haber promés casarse ab ella... á la
noyeta del Capitá.

Carlets: ¡Es clar, home! aixó desde 'l primer día.

Sebastià: ¿Y creus que s'hi casará?

Carlets: ¡Com jo! Lo que D. Luisito espera ara, es que
la noya desesperada de no saber res...

Sebastià: Ni de son pare, ni del barco...

Carlets: Espera que d'una manera ó altra, per un motiu
qualsevulga... la noya vingui á Barcelona... y un cop aquí...




### Escena V.

  Anteriors, la Pitera y la Sorda.


Pitera: ¡Ave María!...

Sebastià: ¿Qué hi ha? ¿qué voleu?

Pitera: Veurán, ¿que no hi fora l'amo? Som de
Port-nou.

Sebastià: (_Baix á Carlets._) Més aviat n'haguessim
parlat.

Carlets: Ja 'n compareix una, es la confidenta.
(_Baixet_.)

Pitera: Mon germá es _cucineru_ á bordo de
la _Sirena_... aqueixa dona hi té un net, y com no rebem noticias, ni
tenim recursos.

Empleat: Ara l'amo no hi es.

Pitera: Bè donchs... ja tornaré, es á dir ja tornarém
perque hem vingut totas, y mestre Andreu, lo pare del Capitá.

Carlets: ¿'L Ceguet? (_A Sebastiá_). Ja veus que 'l
plan marxa.

Pitera: ¿'L coneix? ¡Ah! sí, ja 'm sembla que l'he vist
á vosté pèl poble en companyía del senyoret.

Sebastià: Digueu qu' avuy per avuy hi déu fer de mal
estar á Port-nou... si no hi ha quedat cap bona mossa com vos.

Pitera: Encara que no ho sigui, noy...




### Escena VI.

  Anteriors, Sr. Joanet


Pitera: ¡Vosté! (_Al Sr. Joanet, que era dintre 'l
despatx de l'amo y compareix_). Deya... aquí, als aprenents, que
soch la germana del _cucineru_ del barco de vostés, de la _Sirena_, y
qu' així no podém viure. ¿Compren...? una persona...

Sorda: Era viuda d'un del Resguardu que li deyan
Menéndez, y per poch lo Capitá de la _Sirena_, que també era viudo...
y encara ho es, per poch no 's casa ab ella. (_'Ls empleats
riuhen_.)

Sr. Joanet:  ¿Y bè, qué?

Sorda: ¿De qué riuhen? Me sembla qu' hauría pogut ráure
més malament... Ell anaba desenfeynat pèl poble... ella hi tenía un
establiment... res, quatre miserias, una mica d'hostal... de tenda...
ell hi venía y la pobre l'escoltaba... En quant se va tractar
d'empendre viatge, "si t'hay vistu no m'acuerdu". Net que per no
quedarse sola, ella y una nena que ja tè quinz' anys fets...

Sr. Joanet:  Bueno, acabeu.

Pitera: Ja está acabat... deixeume parlar á mí. (_A la
Sorda._)

Carlets: De manera que esteu sens'home... si teniu por
d'estar sola... (_Baixet_.)

Sr. Joanet:  Me sembla que ja heu vingut altres
vegadas... (_A la Pitera._)

Sorda: ¿Que quín'hora es? prop de mitj día.
(_Empleats riuhen._)

Pitera: No s'erra, no. Va ser per portar un recado al
senyoret... Avuy som totas aquí: la filla del Capitá, la Ció, la
de 'n Comas, la de 'n Falet, la germana del Caragirat, la neboda del
mestre d'aixa. La noya del Capitá no volía venir, pero li hem fet la
forsosa... no més s'ha decidit quan son padrí li ha dit que tambè
vindría. Ella y
'l Ceguet parlarán per nosaltres... comprén que no 'ns sabem explicar
 tant fi.

Sr. Joanet:  Donchs... heu fet lo viatje endebadas.

Pitera: ¿Vol dir? (_Irónica_.) ¿Que no hi es D.
Lluisitu?...

Sr. Joanet:  ¡Pst!... tè feyna, no vol amohinos.

Pitera: Envihil á buscar. ¡Ja veurá com vé! mentres
tant anem á dir que ja está avisat. Que hi vagi aqueix aixerit que
belluga tant. (_L' empleat._) Hem vingut per mar per estalviar
ports... duas barcas de bou carregadas... hem posat á la Barceloneta,
á ca 'n Tatus...(_Encarantse ab lo senyor Joanet._) Així que 'ns
hagim donat noticias... y quartos, tornarem á bordo... y á caseta.

Sorda: (_Al Sr. Joanet._) ¿Qu' hem de pagar mitja
pesseta? ¿per qué? jo no la pago. (_Pitera l'espeny._)





### Escena VII.

  Senyor Joanet sol al mitj de
    l'escena. 'Ls empleats escribint, comentant la visita en veu
    baixa.


Sr. Joanet:  ¡Bona l'hem feta! Y D. Luisito que no vol
saber res de la gent de la _Sirena_... Encara seré, com sempre, l'ase
dels cops... Que si 'ls negocis combinats en vida de son pare surten
tots tant malament... que ja está aburrit de barcos y de viure á
Barcelona... Sembla impossible que sigui fill de qui ho es... Ha
gosat dir mal de son pare, de la terra de son pare... Jo bè hi
trovaba las sèvas cosetas á la sèva _de terra_... pero may ne
malparlo... Aqueixos americanos que no son d'América, aqueixos
cataláns que no son d'aquí no tenen amor á res... A l'Habana anyoran
Barcelona, á Barcelona no mes son ponderacións de lo felissos que son
á la Habana. (_Soroll á la porteta. Se n'entra al despatx del amo.)_




### Escena VIII.

  Don Luisito s'ha assentat al sèu
    escriptori.


D. Luisito: Sr. Joanet, ¿qué passa?

Sr. Joanet:  Miri... las de allá, lo que li deya: la
miseria las ha exasperat: han vingut de Port-nou y...
(_Empleats riuhen._)

D. Luisito: (_Apart_.) ¡Millor! (_Alt_.) _Que se callen
esos loritos_... (_Surt al prosceni._)

Sr. Joanet:  Sí, senyor, sí; son á Barcelona, han posat
á la Barceloneta y una d'ellas s'ha avansat pera donar la noticia de
que vendrían totas...

D. Luisito: Donchs dirá lo que li vingui bé; yo pujo á
vestirme. (_Apart á Carlets._) ¿Ella ha vingut?

Carlets: No, pero vindrá.

D. Luisito: ¿Y la Pitera?

Carlets: Vindrán juntas.

D. Luisito: ¿La firma? (_Se retira al sèu despatx y
firma las cartas que li va presentant lo senyor Joanet, després quan
anaba á penetrar á la habitació del costat entran las donas. Veu qu'
entre ellas hi ha Marieta, y diu:_) ¡Ja la tením aquí! veurém si avuy
logro que m'escoltis. (_Se'n va per la porteta falsa._)




### Escena IX.

  Donas, criaturas de totas las edats. Marieta
     y 'lCego donantse 'l bras.


Pitera: ¡Miri! ja som aquí... Marieta...
(_presentantla_) la filla del Capitá, 'l padrí... no 'ns ho es á
nosaltres, pero tothom al poble li diu... quan hi veya tambè manaba
barco...

Sorda: Hauría vingut la Roseta, la dona del Noy Gran,
del Pilot; pero la pobreta ha tingut un atropell... Figuris (_al Sr.
Joanet, confidencial_), figuris, estaba de cinq mesos quan lo sèu
home se'n va anar... li esplico á vosté perque 'm fa posat de saber
lo que son aqueixas tragerias... ¿que no es casat? ¿que no n'ha
tingut la sèva senyora d'atropells?

Sr. Joanet:  Veyam, ¿qué passa?... Vosté (_á Marieta_)
sentis, y vos, padrí. (_Als altres._) M' haureu de dissimular; no hi
ha cadiras per tots.

Pitera: Parla, Marieta.

Ció: ¡Padrí! (_Al Cego._) Pregunteu per quínas mars
navegan.

Sr. Joanet:  (_A la Sorda, que se 'l mira fixo._) ¿Qué
hi ha? es amohinadora aqueixa bona dona ab lo sèu mirar tant fixo.

Sorda: Li deyan "Pel de cuch", era de Premiá.

Sr. Joanet:  ¿A quí? (_Cridant_.)

Sorda: ¿No 'm pregunta 'l nom del mèu home?

Sr. Joanet:  No 'us pregunto res...

Sorda: Vá morí negat, un día d'una gran mitjornada, y
ara visch ab los nets. La menuda ha tingut la passa de xarampió, y 'l
nostre Tóful, qu' anaba als sardinals, l'han desembarcat y roda pél
poble fet un pillet.

Ció: Y sa mare qu' está tulida... ¡té prop de cent
anys!

Sr. Joanet:  Calleu com un bot-a-van. Parli vosté
(_á Marieta_); vos, Andreu.

Marieta: La nostra presencia aquí, lo haber deixat al
poble unas y altras qui fills per cuydar, qui pare ó mare
impossibilitats, los mesos que s'han passat sense que ningú d'aqueixa
casa hagi enviat diners á las abandonadas.

Cego: Sense que ningú sápiga res del barco hont hi
tenim sers estimats. (_Ploricó de las donas. Riallas dels empleats ab
duas ó tres jovenetas._)

Sr. Joanet:  ¿Quí riu? (_Aixugantse una llágrima._)
¡Pocas soltas!

Ció: (_A una noya._) ¡Tu! (_Li dòna un pessich._)

Carlets: En Sebastianet li deya que si li faltaba
ballador... per aixó ha rigut... no es culpa d'ella.

Sr. Joanet:  (_A Marieta y Cego._) Prou, prou me faig
cárrech de las angunias que passeu; pero tranquiliseuvos; acava de
arrivar una fragata que ha tocat á Canarias, la _Curra_, y que sens
dupte porta noticias de la nostra _Sirena_, dels sèus tripulants.

Cego: ¿N' está segur? ¿Cóm ho sap? ¿La _Curra_ ha
arrivat? (_Lo Sr. Joanet busca papers; parlan baixet._)

Pitera: ¡Noticias, noticias!... Aduch que 'n porti, ja
será un alivio; pero quartos no 'n portará, y jo, vamos, no es que 'l
desprecihi al mèu germá, ¡pobre Gatneu! sino que més m'estimaría
saber que guanya mesadas lluny de casa que no pas tenirlo en terra
sense guanyar res y... mantenirlo.

Ció: Aqueixa, aqueixa es la mèva. Mentres venen las
noticias, al poble ja ningú 'ns fía... La noya (_á Marieta_) prou
respon per uns y altres; pero ¿sap lo que diuhen los marxants quan
ella gira l'esquena?... ¡Son pare! ¡son pare! ¡quí sap si
tornará!...

Marieta: ¿Qué puch respóndrels? Si tingués una carta
del pare dihentme: "soch en tal puesto..." Si 'n tingués una de vosté
prometent pagar lo gasto qu' aqueixa pobra gent...

Ció: Ademés, lo senyoret, avans venía al poble y,
vamos, sempre repartía uns quants durets... ara quí sap lo temps que
no ha vingut...

Pitera: Lo de venir es altra cosa... jo l'he vist deu
fer dos mesos eixir de casa vostra. (_A Marieta._) No te 'n amaguis,
noya...
¿quína culpa hi tens? Arriva, passa 'l ratet y l'home, quan ha acavat
 la feyna, se'n deu anar.

Cego: A casa cap home hi tè feyna. (_Cremat_.) Si don
Luisito ha vingut... fins l'he pregat, y ara, davant totas vosaltres,
li tornaré á dir que no vingui més.

Sr. Joanet:  Se creu pot ser fervos obsequi.

Cego: Y 'ns causa perjudici.

Sr. Joanet:  No feu cas de paraulas de dona.

Cego: Hi ha paraulas que fereixen, sigui qui sigui 'l
qui las diu.

Pitera: Lo cert es que tota la vila de Port-nou, sabent
qu' ha vingut... se pensa que hi ha misteri.

Marieta: ¿Qué podem ferhi si ell persisteix?...
¡Persistía, en venir!

Sr. Joanet:  (_Decidit_.) D. Luis que digui lo que
vulgui... Veureu... ja ho arreglaré tot; ¿hónt es la llibreta de
l'expedició? (_La trova. Llegint._) "Expedición de la _Sirena_.
Capitán D. Pablo Cendra. (_Fulleja_.) Gastos de armamento.
(_Fulleja_.) Salarios, avances..." ¡Ah!... Vos la més callada...
(_La Sorda._) ¿quánt heu rebut? (_Veyent que no l'enten li repeteix
la pregunta, y sense ferho exprés li toca l'espatlla._) ¿Quánt?

Sorda: ¡Ab cotó fluix!... (_Totas riuhen._) ¡Ab cotó
fluix y oli calent!

Sr. Joanet:  ¿Qué diheu? (_Fort_.)

Sorda: Que 'l doló á l'espatlla me 'l faig passar ab
unas fregas d'oli calent.

Sr. Joanet:  ¿Que quánts diners heu rebut?

Sorda: ¡Ah! Las duas doblas de quatre que 'l Menut va
cobrar... menos 27 duros que 's va gastar en roba, botas d'aigua,
xubasquero.

Sr. Joanet:  ¡bueno, bueno (_treu diners de la caixa_),
veniu! (_Totas lo segueixen._) ¡Tú! (_A un empleat._)

Ció: Jo dech 46 arrobas de pá... miri, porto la talla.
(_Una canya ab oscas._) Compti, y ademés dos anys y mitj de lloguer
de casa... á 6 pessetas cada mes.

Pitera: Jo 17 pessetas al metje nou, perque l'altre,
¿sap? estabam aconduhidas, y, es net, com no 'l pagabam no feya donar
 res á la nena, que per poch se 'm mor. Figuris una criatura com un
 pom de flors, la vaig tenir ab en Menendes... de mica en mica
 s'anaba decandint, que li venía d'un susto que li va donar un de la
 Sanitat... que la festeja! y aquell estaquirot de metje no més li
 receptaba exercici... jo sí que 'l vaig enviar á fer l'exercici.

Sr. Joanet:  No crideu, no parleu totas á l'hora.
(_L' empleat pren noms y apunta._)

Cego: (_Al Sr. Joanet._) Nosaltres, ja compendrá, més
que diners voldríam noticias. Voldríam saber ahónt es lo
barco... ¡Marieta, noya! (_Buscantla ab las mans._)

Marieta: Soch aquí, padrí. (_Li toca 'l bras._)

Cego: Aquellas baladreras no 'ns escoltan... parlim ab
franquesa... la pobreta, si son pare li manca, no més me tindrá á mi
que no 'm puch valer, qu' he mirat cinquanta anys lo sol de fit á fit
y qu' avuy, vell y cego, soch una nosa.

Marieta: ¡Padrí! ¡vos nosa! (_Amanyagantlo._)

Cego: ¿Ahónt es la Ció? (_Baixet_.)

Marieta: Prop nostro.

Cego: Aqueixa infelís tè una criatureta de deu anys
tota esguerrada, una de nou que la guarda quan ella es á fer feynas
fora casa. La menuda cuyda á l'esguerrada, á sa padrina que tè casi
tants anys com jo, li fa sopetas, la fica al llit.

Ció: Veurá, jo no volía que 'l noy s'hi embarqués á la
_Sirena_... més me l'estimaba á casa pescant al bou, l'hivern; als
 sardinals l'istíu... pero había donat paraula al Capitá...

Cego: Quan un home ha donat paraula, no hi ha muller,
ni fill, ni mare, que valgui... No 'n caldría d'altre sino qu' un
Capitá comptés ab Pere... y... Joan y Lluis... y Miquel... y á l'hora
de ferse á la vela 's quedés sense gent...

Ció: Bè, no us cremeu, padrí... ja hi va aná 'l de casa
á embarcarse... ab prou greu de la mèva ánima.

Sr. Joanet:  'Us cridan per cobrar. (_S' allunya la
Ció._)




### Escena X.

 Cego, Marieta, Senyor Joanet.


Cego: Digui... ¿han anat (_baixet_) á la costa
oriental? Es viatje llarch; si fos aixís, encara hi hauría esperansa.
Si han anat á la occidental... á Guinea, ab un barco nou y un capitá
com lo nostre Pau... hauríam de tenir noticias... Díguimho...
nosaltres (_ell y Marieta_) sense comprometre á ningú, podem calmar á
tota aqueixa pobre gent. En ma vida he dit una mentida, y quan me
preguntan per qué no 's sap res de la _Sirena_, no torno resposta. Si
tingués detalls...

Sr. Joanet:  Compreneu, es molt delicat lo que 'm
pregunteu. La _Sirena_ va sortir despatxada per Gibraltar y
Cárdenas...

Cego: Ja ho sé, es la única cosa que 'm va dir en
Pau... Entre homens com ell y jo, lo que no 's diu no 's
pregunta. ¡De Gibraltar... á l'Africa! entesos... No més diguim una
cosa bèn mínima...
¿qu' han anat á carregar més ensá ó més enllá de Bona Esperansa? ¿á la
 costa occidental ó á la oriental?

Sr. Joanet:  (_Resignat, mirant que no 'ls escoltin._)
Més enllá, á l'oriental. (_Mostrant lo mapa ab una regla._) De Bona
Esperansa n'hi ha noticias... y si á horas d'ara no son á
Cárdenas...

Cego: (_Trágich_.) Preguém per ells. Son al fons del
mar.

Sr. Joanet:  O bè presos per l'Inglés.

Cego: (_Heróych_.) ¡Qué parla de presos! ¡Ni l'Inglés
ni
'l Pare Etern es capás de pendre al mèu fill! ¿Qué 's pensa que 'l
 Grabat, portant gent catalana...?

Sr. Joanet:  No ho son tots.

Cego: ¡Encara que no més n'hi hagués un! ¿Qué 's pensa
que fins tenint la desgracia de ser abordats per un d'aqueixos
barcots ab rodas y fumeras... ¡que no durarán!... tingui compte qui
li diu, qué
's pensa que la gent de la _Sirena_ s'haurán deixat pendre vius?
 S'haurán fet matar matant inglesos... que, vaja, ja es una mort
 passadora... (_Emoció_.) La mort dels mèus companys que reposan sota
 las onas de Trafalgar.

Marieta: ¡Padrí, m'esparveréu! ¡potser mal temps!...

Sr. Joanet:  Averías...

Cego: ¡Qué sabeu vosaltres! Ab un barco nou de trinca,
velam y de tot á dojo, no hi ha mal temps... n'hi ha de millors, n'hi
ha de pitjors... ¡La mèva!... s'han trovat ab un d'aqueixos barcots
de vapor.

Sr. Joanet:  Que matarán la navegació de vela.

Cego: Matarán l'ánima que 'ls aguanta. Lo barco de vela
es l'imatje del aucell que crusa l'ayre, del peix que llaura las
mars. Ningú es capás de matar l'imatge de lo que Dèu ha creat. Ja 'n
poden fer de barcos ab rodas y calderas; mentres hi hagi homens de
pit vora las platjas... alló ho manará algún jan que no 's respecti.
L' home de l'art, lo mariner batejat ab aygua salada, fill de
mariners, avesat á bregar ab corrents, vents de proa y mars de fondo,
sempre voldrá ser amo de la fusta que trepitja... á la mar, madera...
no 'm fará surtir d'aquí. (_Cambi_.) De manera que dihem: tocada
á...

Sr. Joanet:  A Bona Esperansa, segons noticias... de 'n
Ramon del Masnou.

Cego: Ja 'l conech... bona pessa.

Sr. Joanet:  S' está allá de factor... Hi van passar á
darrers de septembre.

Cego: ¿Y de llavors ensá?

Sr. Joanet:  Cap més noticia.




### Escena XI.

  Soroll entre las donas que ja han cobrat, eixint,
    entrant.


Cego: ¡Ey! ¡poca gresca!

Ció: La mouhen aqueix parell de sayóns. Una 'ls hi
conta miserias perque assentin més quartets á la llibreta y tot
se 'ls torna bromejar, que si l'anyoransa 'ns aflaqueix...

Carlets: ¡Jo! ni sisquera 'us he parlat. Aqueixa dona
m'ha dit que no menjaba, y com la veig tant rodona...

Sr. Joanet:  Enllestím... ¿está apuntat tot?

Ció: ¿Y cóm noticias? ¿al cap ne som?...

Cego: Lo senyor m'ha explicat la derrota del barco.

Sr. Joanet:  A horas d'ara deuhen ser á Cárdenas.

Pitera: ¡Deuhen ser! ¡deuhen ser! Aixó es no dir res.
Volém veure á l'amo, ¿veritat, noya? (_Ab intenció._)

Ció: Volém saber quán tornará 'l barco... ¿Son á
l'Africa, veritat?... no ho negui. Vostés 'ns prenen los fills,
(_La Pitera parla ab la Marieta mostrantli la porta falsa,
animantla_) los marits, perque 'ls guanyin forsa doblas de quatre, y
encabat, si 'l negoci no va bè... tal día fará un any. Aygua damunt y
per túmbol sorra. Fins si va bè, los nostres homens son negreros los
infelissos...
¡Negreros! perque riscant la vida van ahont... Don Lluisitu no gosa
 anar.

Pitera: Don Luisito tè feyna aquí...

Cego: ¡Ey, tu! ja xerreu massa. Si don Luisito no
s'embarca, es fill d'un home qu' ha fet més viatges que no 'n fará 'l
gandulás que tens per germá...

Pitera: ¿Qué parleu per mí? Escolteu, padrí...

Sr. Joanet:  L' home que navega, que porta la vída
venuda, que combat ab elements ó forsas encontradas, es sempre
respectable. Aquí ningú 'us malparla ni tracta als vostres homens
de... res d'aixó qu' heu dit.




### Escena XII.

  Anteriors, D. Luisito de dintre 'l sèu
    despatx, ha mudat de vestit.


D. Luisito: ¡Senyor Joanet! (_Silenci entre las donas.
Marieta s'emociona visiblement al oir sa veu. Lo senyor Joanet entra
á parlarli. Tocan las dotze._)




### Escena XIII.

  Anteriors menos D. Luisito y lo
    Senyor Joanet.


Sebastià: Aqueix rellotje atrassa. Son al menos dos
quarts d'una. ¿Tanquém? (_A Carlets._)

Carlets: Jo 'm quedo, vull acavar lo manifest.

Sebastià: (_Anantsen á las noyas._) Lo dicho, dicho.
Si
'ls diumenges faltan balladors... ¡demaneu! (_Surt ab los demés
 empleats que no parlan._)

Pitera: (_A Marieta._) ¡Es ell!




### Escena XIV.

 Senyor Joanet, Cego, Carlets, Marieta, Pitera, Ció
     y donas.


Sr. Joanet:  L' amo diu que no vol tanta saragata... ha
rebut noticias d'un barco que potsé 'n porti de la Sirena... Que 's
quedi la de més edat... y després (_al cego_) torneu desseguida á
Port-nou y no hi vinguéu més á Barcelona.

Ció: A tu 't pertoca. (_A la Sorda._)

Sorda: ¿Que si tinch gana?... (_Riuhen_.)

Pitera: Que 's quedi la Noya, y jo... per ferli
companyía.

Cego: Y jo... (_Ixen las donas._)

Sr. Joanet:  Entesos. (_Torna á entrar al escriptori de
son amo per donar lo recado y despedirse._)

D. Luisito: (_Surtint al prosceni dòna papers al Sr.
Joanet._) Negocihi las lliuras sobre Londres... aprofiti el cambi
son _mil quinientas_... y l'altra lletra _ciento veinte_... y
aquesta...

Sr. Joanet:  Dos quarts d'una... descuydi, descuydi.
(_Surt molt depressa._) Vaja, mestre Andréu, conservarse, Marieta.
(_Los dòna la ma._) Ja veurán com don Lluis no 'ls diu ni mes ni
menos que jo...




### Escena XV.

 D. Luisito, Cego, Carlets, Marieta, Pitera.
    


D. Luisito: ¿Sempre tant _boyante_? (_Al Cego. Porta
unas cartas obertas á la má._)

Cego: Sí, senyor, sí, bó, gracias á Dèu. Voldríam
saber, per mí, per ferho saber á las familias, ¿ahónt se trova 'l
barco? ho hem preguntat al senyor Joanet y 'l bon senyor potser no
gosa dir tot lo que sab.

D. Luisito: No sap res mes que jo. (_A Marieta, rápit,
prenentli la má._) Per fí has vingut. (_S' assenta á la taula del
senyor Joanet._) De Cádiz. (_Fullejant_.) Santa Cruz de Tenerife...
la carta de Santa Cruz?

Carlets: Es aquí ab las de...

D. Luisito: Donchs ell li llegirá... (_S' aixecan y van
al altre costat de l'escena prop de Carlets, que llegirá quan
convingui._)

"Muy señores míos y de mi mayor consideración..."

No, no es aqueixa... veurán, esperin. (_Repetint alguna paraula._)

Pitera: (_A D. Luisito, baixet._) Lo promés, promés: ja
la tè aquí.

D. Luisito: Sí, ¡pero 'l ceguet!

Pitera: Ha volgut venir de totas las passadas. Jo y las
altres, sense qu' ells sospitessin que jo ho feya per complaure á
vosté... (_D. Luisito li dòna diners que s'amaga sense
comptar_) ¿quína nosa li fa 'l ceguet? Ja l'entretindré jo.

D. Luisito: (_Tallant lo pas á Marieta, tendre,
emocionat._) Gracias d'haber vingut...

Marieta: ¡He vingut perque ellas han insistit tant y
tant! no 's cregui que vinch... (_Plora_.) No més per caritat per
aqueixa pobre gent m'he mogut de casa.

D. Luisito: ¡Gracias! gracias de totas maneras. Ni
prechs ni llágrimas, ni cartas ni recados, habían conseguit que
m'escoltessis... allá... allá al tèu poble!... sempre vigilada per un
ó altre.

Marieta: No continuhi... allá... aquí, per tot, soch
prou jo mateixa pera vigilarme.

D. Luisito: Avuy per fí podré dirte lo que densá que 't
conech bull al mèu cervell, m'escita y dòna ardors que 'm fan semblar
llisos y plans los projectes mes ardits y qu' altras vegadas m'abat y
xafa fentme desesperar de tot. Pensant en la tèva persona adorada
m'acudeixen al pensament ideas follas, me venen desitjos d'anar á
trovarte y dirte que _vull_ que m'estimis, qu' has de ser mèva
malgrat tots los obstacles... y després fentme cárrech de que l'amor
no s'imposa, estrenyo 'l mèu cor, no vull que bategui, á cops l'aturo
de batre y 'm dich que val mes esperarho tot de la tèva voluntat, de
la tèva compassió.

Marieta: No continuhi... hi ha cosas que fins sent
verdaderas no s'diuhen d'amagat... no continuhi... m'ofensan sas
paraulas. (_Vol anar prop de son padrí._) ¡Deixim passar! creguim no
vulgui per forsa lo que de grat no consegueixi. Si m'hagués parlat
davant de qui te dret de saber fins los pensaments mèus mes amagats,
si hagués parlat de l'afecte que segóns diu sent per mí... franca,
honradament davant d'aquell home (_plora_) que no sabem hont es,
d'aquell pare tan respectat...

D. Luisito: Si t'hagués parlat davant de ton pare
m'haurías dit que 'l mèu amor no t'ofensaba? Donchs davant d'ell diré
que 't vull per esposa, que 'm sento segur de ferte ditxosa, qu'
espero ser lo mes felís dels homes si 'm promets correspondre...

Marieta: No prometo res, y déixim passar; lo padrí 's
figura tenirme á prop sèu.

D. Luisito: Escolta María. (_La vol pendre per la
cintura._)

Carlets: (_Qu' ha fullejat cartas dihent algún
monosílab al padrí._) Eccoloquá. "Santa Cruz de Tenerife... Muy
señores nuestros: Tenemos el gusto de participarles que, según
noticias, la _Sirena_...

D. Luisito: Per lo mes sant te juro que si no he tornat
ja á prop de la mèva mare que m'anyora que m'escriu pregantme que
torni prop d'ella ha sigut per tú... (_la pren per la cintura y la
vol abrasar_), ¡per tú, María hermosa!

Marieta: (_Crit aufegat._) ¡Padrí!

Cego: (_Anant al mitj de la escena, d'esma, cap ahont
ha sentit lo crit._) ¡Noya! ¡Marieta! ¿Que no es aquí? (_prop sèu._)
¡Filla! ¡María!

Marieta: (_Continúa la lluyta entre D. Luisito y
ella._)
¡Padrí! (_Lo vell s'avansa, s'esberla 'l front al cantell de la caixa
 de ferro, cau per terra ab la cara plena de sang._)

Carlets: ¿Qu' es mort? (_Corrent al Cego._)

Marieta: (_Se desfá enérgicament de D. Luisito y corre
cap al padrí._) ¡Padrí! ¡padrí del mèu cor! (_Crísis nerviosa._)

Pitera: (_A D. Luisito._) Miri, vindrá d'alló millor:
envihi á cercar un metje... y guardils á casa sèva. Al vell per
curarlo, si tè cura; á la noya perque 'l cuydi. (_Pica las mans de
Marieta, la venta, etc.._)

D. Luisito: (_A Carlets._) ¡Corre! un doctor. (_Pren á
Marieta desmayada y 's mira á la Pitera com preguntantli qué fará._)

Pitera: Fassi baixar criats.

D. Luisito: ¡Perico! ¡Madrona! (_A la porteta falsa.
Baixan un criat y una criada que prenen á Marieta_).

Pitera: Comensin per ella, es més lleugera... després
entre tots pujarém al padrí. (_D. Luisito segueix á Marieta. La
Pitera, girada d'esquena al vell se treu los diners qu' ha rebut y
se 'ls aboca al davantal comptantlos. Irónica._) Padrinet, ¿qué 'us
heu fet mal?

  Teló.





## Acte tercer.

 Aqueix acte pot ser suprimit en los teatros ahont
    lo material escénich siga reduhit; no obstant tot lo que diuhen y
    fan los mariners de la
_Sirena_, relatat ja per mí anteriorment, y ab més detalls en la
 novela
_Jaume_, ha sigut l'embrió, l'idea inicial del present drama. Totas
 las cosas, fins las insignificants, tenen la sèva historia; la de
 la
_Sirena_ es molt senzilla. Uns amichs, personas de teatro, 'm
 digueren:
"D'aquell epissodi que hi ha en la novela _Jaume_, sab d'aquell
  tarrabastall que 's passa à bordo del _Mal genio_, d'aquell combat
  (auténtich) entre un negrer y un _crucero_ inglés... --Bè, ¿y qué?
  vaig respondre. --Se 'n podria fer un drama interessant. --¿Un
  drama? --Se podria fer... fent-lo, van afegir los amichs, inventant
  una familia pèl capità, altre al pilot, creant uns quants
  personatjes, fentlos anar y venir, gemegar y riure, en una paraula,
  donantlos vida... --¡Pst! no es mala idea..." y tras, tras, un
  full darrera l'altre vaig anar omplintlos de las cosas que deyan y
  feyan la gent del barco, la que à terra 'ls esperaba, la gent qu'
  estimaban, de qui eran estimats, aborrits, anyorats, temuts,
  desitjats.

Ara no més queda un punt per resoldre: l'interès que pugui oferir la
fabulació del drama, la vida que puguin tenir la gent per mi
inventada.


Combat naval.


  La cuberta de la _Sirena_, algún fanal de servey
    penjat á la toldilla y dintre la cuyna; dos canóns montats en
    curenyas móvils, especas, buixells, calabrotes, etc., etc..
    Grabat observant l'horisó; Miliet
     preparant duas tassas de café, que passará al
    Capitá y al Pilot que va y ve.


Veu del Serviola: . ¡Vapor á sota vent!

Pilot: (_Acudint depressa._) Si ns'han vist del vapor
estem perduts.

Grabat: Parla baixet; ab semblant calma, las veus van
lluny.

Miliet: (_Vè ab lo café abocat._) Preneulo, se torna
fret.

Pilot: (_A son fill._) ¡Milio! (_Li parla á
l'aurella. 'L noy desapareix._)

Grabat: Allarga tot... (_Pausa. Maniobra._) Y per si de
cas, Noy Gran, amanim las eynas. (_Los mariners posan dos canons en
posició. Al Nostramo._) ¡Reparto d'armas! (_Se 'n va 'l Nostramo y
dòna destrals, asconas, sabres, etc.. A Milio._) ¡Pólvora y balas!
(_las portarán en una senalla y saquets._) ¡Nostramo!
(_Ve 'l nostramo.)_ Que
'ls donguin café, racció doble de canya. (_Lo cuyner reparteix
 beguda._)
¿Tot está bèn tancat? ¿los panyols? ¿la bodega? ¿'l sollado?

Pilot: ¡Tots dormen... res de nou! (_Mirant á la bodega
per un portaló_).

Grabat: Es lo vaporot qu' hem vist á posta de sol... Un
inglés que si 'ns aborda...

Gatneu: (_Intervenint_.) ¡Pobrets de
nosaltres! ¡penjats!
¡penjats á las vergas! ¡Rendimse, Capitá!...

Grabat: ¡Tu! (_Li allarga un cop de destral. Lo cuyner
esquiva 'l cop fugint._) ¡Si no 't penja l'inglés te penjaré jo!...
¡cobart! ¡Aneu! (_al Pilot y á Milio_) que no parli á la gent; poséuli
 ferros.

Pilot: (_Mirant ahont es lo cuyner._) S' ha amagat á la
cuyna... no 'n sortirá... Lo fet es que si 'ns prenen la negrada...

Grabat: No pendrán res. (_S' aixeca resolt, habent
carregat lo canó._) ¡Ans que rendirme... á pico! Ab aixó despedeixte
del tèu fill, encomanat á Dèu si estás d'humor de ferho. (_Ell se
treu un escapulari, y recullit, sense gorra, prega en veu baixa._)

Miliet: ¡Lo vapor!...

Grabat: ¿Ahónt?

Pilot: Ha passat de mar-lo-vento á sota-vento.

Serviola: ¡Vapor á sota vent! (_Comensa á véures un
vapor costat esquerra del espectador._)

Grabat: ¡Calla! (_Al Serviola. Li envía á Miliet per
ferlo callar. Tot per senyas._)

Pilot: Un barcot de rodas, ¡mala fí fassin!

Grabat: Ara no 'l veig, pero 'l sento damunt de la post
del pit com si 'm xafés.

Pilot: No porta llums de posició pera abordarnos
desprevinguts.

Grabat: ¡Apaguéu los fochs! (_Apagan los fanals y llums
que hi había encesos._)

Pilot: Me sembla que va ab rumbo á Santa Helena.

Grabat: ¿Vols dir? Fes arriarho tot.

Pilot: ¡Arria y carga! (_Maniobra. Després tots los
mariners s'arman y s'agrupan._)

Grabat: Avans que 'l sol surti 'l tením per la proa...
(_Pausa_.) Vinga 'l café. (_A Miliet, que li dòna._) Digas al cuyner
que reparteixi més canya, rom... y poch soroll. (_Los homens bebent,
parlant en veu baixa. Algúns se bellugan per curiositat, altres per
anar á agenollarse._) Al qui 's mogui del puesto sense necessitat, li
asclo 'l front d'un cop d'aixa.

Miliet: ¡Pare! (_Entre ells dos, tendre, íntim._)

Pilot: ¿Qué tens por, fill?

Miliet: ¿Voleu dir que 'ns penjarán?

Pilot: ¡Encomanat á Dèu... y sigas home!

Miliet: A la Mare de Dèu de la Bonanova. La mamá m'ho
va recomanar. (_Se treu l'escapulari y resa._)

Gatneu: A tu no t'farán res... ¡tant de bó que jo fos
una criatura!... no més matarán als homes fets...

Patou:  ¡Mare de Dèu del Carme! ¡Amparéume, Sant Antoni
benehit!

Grabat: (_Al Pilot, mitj de serio, mitj de
broma._) ¿Que la fem la prometensa, Noy Gran?

Pilot: Ja está feta: una Sirena de plata portada á peu
descals á Sant Elm...

Grabat: Si salvem bous y esquellas. Si no més salvem la
pell... me sembla que bastaría que 'l barquet fos de fusta.
(_Broma_.)

Gatneu: ¿Y si 'ns penjan á las vergas?

Grabat: ¿Ja torna á ser aquí... aqueix pillo?...
(_L' agafa pèl coll. Li treuhen de las mans._)

Pilot: Amaguéuse, si teníu por... y calleu... no sortíu
mes de la cuyna.

Miliet: Porta issada bandera de parlament.

Grabat: (_Observant lo barco enemich._) Ves á parlá ab
lo Dèu que t'ha fet.

Pilot: Demana visita.

Grabat: ¡Enllestim! (_Als mariners que s'acaban
d'armar._)

Pilot: ¡S'avansa!... ja estem á tiro... (_Canonada de
l'inglés._)

Miliet: Pare, ¿que tiran ab bala? (_Baix_.)

Pilot: ¡No, fill, no! ¡Fan salva! Es per riure...

Grabat: Ja som al sarau... ¡Venga! (_La metxa._) Per no
passar per mal criats los hi tornarem lo saludo... (_Pausa_.) Apuntéu
aqueixa pessa. (_Al Pilot._) Tirarem l'un després de l'altre sense
deixarlos respirar... Jo apuntaré á la roda... Vos per cuberta.

Miliet: (_Ab l'ullera á la ma. Comensa á clarejar
l'horisó._) Se li veu lo nom... Se diu _Good morning_.

Pilot: Que vol dir: "Bon día tinguin".

Grabat: ¡Ara te 'l tornaré lo "bon día tinguin"!
(_Apuntan pausats._) ¿Somhi?... ¡Foch! (_Dos tiros, l'un després de
l'altre. Las canonadas causan avería á bordo de l'inglés. Gran pausa.
Moment d'ansietat._)

Patou:  (_Ballant_.) ¡Justa! ¡dintre 'l pap!

Pilot: Tenim lo vent de matinada á sobre.

Grabat: ¡Estem salvats! ¡Cassa! ¡Issa! ¡Allarga tot!
(_Maniobra. Pausa._)

Pilot: Ja fem camí. (_Lo barco branda y avansa._)

Gatneu: (_Carregat d'armas y un sabre á las dents._)
¡Orsa, orsa! ¡Vatua 'l mon! ¡Si son uns bacons aqueixos jans!
 (_Fa 'l valent. Xiulets á bordo del inglés. Descarga de
 fusellería._) ¡Revatua l'mon! ¡Estich ferit!(_Cau_.) ¡Ay! ¡ay! ¡ay!

Miliet: Pare, ¿estem salvats? (_Intim_.)

Pilot: Sí, fill, sí.

Miliet: No 'us penséu, no, 'n tenía gens de por; mireu.
(_Ensenya la destral, la canana que portaba._)

Grabat: ¡L'inglés tè la roda rompuda! No fa camí...
¡Ansia! (_Als mariners._)

Patou:  (_De sobte l'orla y fent portaveus de las mans.
Als inglesos._) ¡Alsa, valents!

Gatneu: ¡Ay! ¡correu! ¡ay! ¡Me desangro!

Grabat: ¡Moríuse!

Serviola: ¡Xarraires!

Patou:  ¡Bariguts!

Pilot: ¡Mala negada pogueu fer tots! (_Pausa_.)

Miliet: ¡Memorias á la senyora!

Grabat: ¡_Gut morning_, borratxos! (_Surt lo sol.
Pitadas á bordo del inglés. La "Sirena" ab tot lo velam pren sa
bordada._)

  Teló.





## Acte quart.

Bohiho de la Carnera


  Una recalada prop de Cárdenas, terrer palúdich ó
    sian _manglares ab bejucos_ (jonchs); rocas á dreta. La _Sirena_
    fondejada entre 'ls
_cayos_. Al fondo 's veuhen las siluetas de las _tetas de Camarioca_,
 tres lleguas endins de Cárdenas. A terra 'l _bohiho_ ab calderas y
 ormeig de negrería cubert de _yagua_, crosta de palmera. La
 vegetació: palmeras de tronch llis, _cocales, caña y manigua_
 (brossa), alguns pins borts. Mariners de la _Sirena_, negres
 desembarcats y ajeguts, mulatos que van y venen. Un negre
 al _cepo_.

Vestits: pantalon y americana de dril, las donas faldillas y mocador
de colorayna, barret de palla quan surten á travallar, sabatas de
baqueta ab cordons y orelletas, puntera ample.




### Escena primera.

  Passan llargas teorías de negres nusos. Lo Mayoral va
    cridant y apuntant.


Mayoral: Ingenio del Rosario: 12 morenos, 7 marrones.
(_Un altre empleat apunta y s'emporta 'ls negres._)

Ingenio Lealtad: 15,3 idem., bozales.

Ingenio Virgen Pura: 10 bozales, 3 idem menores.

(_Al volguer fer aixecar un negre, home ó dona, altre negre que será
de sexo diferent y qu' espera tanda pera ser emportat vol retenir al
qui se'n enduhen. Los dos negres que serán artistas y no comparsas
s'abrassan, se deixan quant lo mayoral los separa, tornan á reunirse,
jemegan, ploran y sempre dihentse:_) ¡Ahulaj! Taó,
táo. ¡Luuh! ¡Mauna!
¡ta-oj!

Mayoral: Bueno deixemse de cuentos (_Als negres._) Vos
(_al empleat_), emportéusels y si no podeu féu venir gent de la
goleta... ¡ansia! (_Forsejant per separarlos._) ¡Ansia! (_al negre_)
si fas lo rebech anirás á jaure ab aquell. (_Al cep._)

Gatneu: Aquell (_lo del cep_) es molt bretol. Tot lo
viatje que mou brega.

Miliet: Potser sigan parents. (_Al mayoral referintse
als dos que no volen separarse._) ¿Que t'es germá? (_Al negre._)
Déixeulos junts, pobrets, sembla que s'estiman de veras.

Mayoral: No pot ser, n'he d'entregar 18 al _ingenio
Virgen Pura_, y si deixo que se'n vagin junts lo _Lealtad_ no
trovará 'l compte. _¡Vaya vivo!_ (_Al empleat._)

(_Bregan per separar als dos negres y per fí ho consegueixen._)

Miliet: ¡Tè! (_al negre que s'emportan_) un rosari
que 'm va donar lo senyor Rector lo primer día que vaig combregar.
(_Ploricó_.) Jo no 'l passaba gayre... pot ser li doni bona sort.
(_Lo posa al coll del negre_).

Mayoral: En lo moment mes cruel: lo de repartir la
negrada.

Miliet: Si al menos entenguessiu be lo que diuhen.

Mayoral: Ja tenim aquí entre 'ls negres vells algun que
recorda paraulas de la llengua nativa: pero l'Africa es molt gran y
casi may entre cent negres n'hi ha vint que parlin la mateixa
llengua... Aquells son de Guinea... los altres de Mozambique.

(_Surten los negres que ploraban y tot lo lot, entre 'ls quals hi
haurá los dos qu' eran al cepo_). ¡_Mucho ojo_ ab aquell parell!
(_Los del cep_). Vaya, tu, Miguelillo (_un altre empleat_), pren los
tèus.

Ingenio la Criolla: 22. 4. (_Los negres se'n van acompanyats d'una
música primitiva: un tamboret y un pito: ram-pam-pam._)




### Escena II.

 Mayoral, Gatneu, Patou, Miliet.


Mayoral: ¡Llestos! tot está á pedir de boca. Capitá com
lo de la _Sirena_ no n'hi ha... Ni un de malalt (_negres_).

Gatneu: Aqueixa tam-rata-pum los consola molt.

Mayoral: ¡Fins están grassos!

Gatneu: Més que nosaltres... Figureuvos que quan los
varem embarcar estaban tancats en una mena de corral, qu' aquí... es
á dir qu' allá á casa, no hi hauríam tingut garrins.

Miliet: Lo rey... no sé quants los había fet
presoners.

Gatneu: Sí, ¡dihemli lo rey de bastos! Había guanyat
una batalla al rey... ¡dihemli d'oros! y en compte de menjarse als
vensuts, ne volía treure quartos... ó si no quartos, barrils de rom,
fusells, mocadors de pita, mirallets.

Patou:  ¿Qué li vareu parlar al rey... de bastos?

Gatneu: Com ara 't parlo: me va vendre gallinas, una
mena de fruytas com pomas.

Patou:  ¿Y l'enteníau? ¡si el Mayoral diu qu' entr'
ells no s'entenen!

Gatneu: Donchs jo al rey d'allá l'entenía com si hagués
sigut de la Barceloneta. Glan, jrak, ziks, piuts. (_Imita una
conversa ab monosílabs qualsevulga interrompuda per interjeccións
catalanas donant á entendre una batalla, presoners, perdó, menjar
carn crua, vendre 'ls presos, cobrar, emborratxarse, embarcar los
presos._) No mano, li deya jo... Jrak jrak es lo capitá. Si beus
massa agafarás la turca. "¡Brim! ¡lou! ¡lou!" Endevant, ja
t'entench. "¡Zak!" tens rahó... Val més véndrels que menjártels á la
brasa... Son massa bruts, te donarían mal de ventre. "¡Y... y...
y...! ¡ta... ta...!" y per ferli veure qu' eram amichs li vaig donar
un botó de las calsas, era daurat, y ell, á més de lo que 'ns venía
pèl gasto de bordo y que 'l capitá li feya pagar, me va regalá dos
caixals qu' havía arrancat al rey de... ¡al altre!... al sèu enemich,
miréusels. 'Ls porto com recort per ma germana.

Mayoral: (_Rihent_.) Lo cert es (_mirant la sèva
llibreta_) que de tantas expedicións com he rebut, may n'he
desembarcat una de tant ben cuydada.

Gatneu: Si li dich que més de planyer som nosaltres.

Patou:  Ells, de matinada... en cuberta.

Gatneu: Mentres prenen la fresca y comensan á
civilisarse xarrupant ayguardent ó llepant plats (sempre 'ls tenía
per la _cucina_) la gent al sollado...

Patou:  ¡Frega, que frega!

Gatneu: Posantho tot net y curiós per quan baixin _los
pasajeros_. Si 'l temps es bonansa 'ls rentém, es á dir la gent los
renta, ab la manguera, ab baldes d'aygua, jo no més los feya la
calderada.

Patou:  Fins ab sabó 'ls rentém, ab sabó y filásticas.

Gatneu: Nada, que duyam tres quintás de sabó moll y
no 'n queda... ¡ni aixís! ¡Us dich que fem un ofici!... travallem com
uns negres... y ells que ho son... se reposan com si fosin blanchs!
Y ¡xala! res més que menjar y dormir (_cambi_). Sense parlar dels
perills... que nosaltres correm y qu' ells ignoran.

Mayoral: Los perills de la navegació... ¿Heu trovat un
carboner...? ¿Un vapor de guerra?

Patou:  ¡Mala fí fassin! ¡no 'ns deixan viure!

Gatneu: ¡Jo ho crech, que n'hem trovat un!... que si no
soch jo que vaig fer la hombrada.

Miliet: (_Rihent_.) ¿De qué?

Gatneu: Tu, ¡agregat de sucre...! pot ser sí que no
vaig ser jo, que vaig dir á ton pare, que digués al capitá, que...

Miliet: ¡Que voliau anar á jaure!

Gatneu: ¡Tu! ¡Patou!... (_Invocantlo_.) No, vaja, digas
la veritat... aquí no hi ha _cucineru_ ni timoner, tots som uns... me
pots parlar com si fossim iguals... Digas, ¿jo volía anar á jáure?
(_S' allunya._)

Mayoral: Contau tu, nen, ¿cóm va ser? ¿hi va haber
tiros?
¿cops de destral?...

Miliet: No varem arrivar al abordatje; jo casi no sé
com varem sortir d'aquell xáfech... fou protecció divina.
(_Besa l'escapulari._) Lo Serviola cridá: "¡Vapor á sotavent!" ¿Ne
voleu de renechs y d'ays y ays?

Mayoral: ¿Un creuher inglés que 'us cassaba?...

Miliet: Lo Capitá doná ordre d'apagar los fochs,
d'armar á la gent... y ell mateix, com si jugués á cou-dinar se va
posar á carregar los canons... ¡fins á la boca! Eran la nostra sola
esperansa.

Gatneu: (_Tornant_.) ¿Y las carrabinas? ¿y las destrals
que jo duya?... ¡no, Patou! escolta, digas, digas si es veritat ó no
que jo duya una destral á cada má, tres pistolas á la faixa y un
sabre d'abordatge á las dents... així... que fins estaba mastegant un
tros de tabaco negre y me 'l vaig tenir d'empassar.

Miliet: (_Al Mayoral._) La lluna s'aixecá illuminant
fredament argentadas ayguas sense habitants ni límits... Tothom
miraba
'l cel, implorant aussili.

Gatneu: Jo guipaba l'estrella de matinada. De matinada
s'aixeca oreig, y ab una mica de vent, per poch que fos... ¡fugíam!

Miliet: A mi 'm semblaba veure entre 'ls núvols sants y
verges á qui la mare 'm té encomanat...
Soptat... ¡poft! ¡poft! ¡poft! un soroll fosch.

Mayoral: ¿Lo vapor que 'us abordaba?

Miliet: Ja 'l teníam per la proa.

Gatneu: Va issar bandera de parlament.

Patou:  'Ns va etjegar una canonada.

Gatneu: Nosaltres duas... ¡y al diable frare y trona!

Patou:  L' inglés tenía una roda rompuda.

Gatneu: Y jo una pota... (_Riuhen. Pausa._)

Mayoral: ¿Vau ser ferit de bala?

Patou:  ¡No! un cop al sech de la cama fugint cap á la
cuyna.

Gatneu: ¡Tu! (_L' amenassa y fugen al foro, després
tornan._)

Mayoral: ¿Y llavors?

Miliet: L'inglés patullaba ab aquella armatosta
rompuda, la _Sirena_ reprenía 'l sèu andar y de l'orsada al passar
prop dels jans...

Mayoral: ¿Una descarga?

Gatneu: Los hi vam dir que no s'hi cansessin gayre.

Miliet: Avans la nit reconeixíam l'isla de
l'Ascenció... hem passat l'equador entre 25 y 26 de longitut, y ab
navegació felís hem arrivat á la Carnera.

Mayoral: Hont fa prop d'un any que 'us esperabam. Tinch
un munt de cartas vingudas d'Espanya per tots vosaltres.

Miliet: ¿N'hi ha per mi?

Mayoral: N'hi ha per ton pare... En Tomasito y un altre
criat las portan de Cárdenas... Aviat serán aquí. Y mentres tant...
(_A Miliet_) cridéulos tots... tinch ordre de la casa de no regatejar
res.(_Venen los mariners._) Oblideu los travalls passats.
(_Destapa botellas, ne fa destapar per las mulatas._) La señora vol
que 'us obsequihi y quedéu contents.

Gatneu: ¿Quina senyora? ¿la mamá de D. Luisito?

Mayoral: Sí, viu á Cárdenas. Ahir ne vaig venir y al
anarmen me va recomanar moltíssim... ab llágrimas als ulls... ¡que 'm
va extranyar! me va dir _le recomiendo sea muy generoso con la gente,
muy amable con el Capitán..._

Gatneu: ¿Qu' ha estat per aquí D. Luisito? no sé qui ho
deya...

Mayoral: Mentres vosaltres navegabau habia vingut de
Barcelona y segóns tothom creya, debía quedarse aquí perque allá á la
nostra terra hi viu molt disgustat... sino que la gent rica son
esclaus dels interessos... ademés una casa com la de ca 'n Salvat
no 's liquida en quatre días y... D. Luisito ha tingut de
entornarsen... Potser quan arrivéu á Barcelona, ell ja no hi sigui.
No sé qué li passa que may s'está un mès en lloch... ne rebem cartas
de tot lo mapa...




### Escena III.

  Entran mulatas, músichs, etc.. Trot de caballs.
    Tomasito que dòna una cartera al Mayoral.


Gatneu: (_Al Mayoral._) ¿Que n'hi ha per mí de
carta...?
¿Sañor don Corque?...

Mayoral: (_Llegint._) Jordi Arrufat.
(_Repartint cartas._)

Gatneu: _Corque Arrufado_ si 'us plau, en castellá
_Arrufado_, _cusineru_ á bordo...

Mayoral: Per tots n'hi ha... las llegireu aviat... ara
gresca... (_Destapa capsas de cigarros. Tots los mariners s'hi
abocan._)

Patou:  ¡Tants cada hu! (_Cridant_.)

Mayoral: ¡N' hi haurá per tots torno á dir!(_Ne destapa
d'altres._)¡Tomasito! (_Pren la cartera._) Anda, anda á bailar si no
estás cansado.

Miliet: Tomasito... cantan una.

Gatneu: D' aquellas que dònan nyonya... (_Se preparan y
concertan pera cantar y ballar, beuhen, fuman. Gran animació._)

Patou:  ¡Venga!...

Gatneu: (_Al Mayoral._) ¿Que 'm donas las mèvas de
cartas?

Mayoral: Sí home sí, teníu. (_N'hi dòna duas ó tres_).

Miliet: (_Tot content y anant d'una balladora á
l'altra._) ¡No sé quina triar!

Mayoral: La que mes t'agradi. Aquí son totas mes
carinyosas que no pas á lo Jamaica, plena d'esclaus que 'ls
inglesos 'ns roban en alta mar, y tractan en las sèvas possessións
pitjors que bestias. ¿Veus aquella? (_una morena_) es una
guajira, _una blanca de la tierra_, la mare d'aquella era _pelona_.

Gatneu: (_Interrumpintse de llegir._) Escolti... ab
reserva, ¿y la mare de D. Luisito que també n'es de pelona?
(_Rihent_.)

Mayoral: Es una mica fosca de color.

Gatneu: Mulata, conféssiu, per aixó 'l sèu marit no la
ensenyaba. May la va portar á Barcelona.

  Música.


(_Los mariners vells seuhen, llegeixen ó 's fan llegir las cartas.
Gatneu llegeix fent gran pantomima. Terminat lo ball, Gatneu va al
Mayoral, y exagerant, diu:_)

Gatneu: ¡Quin'una que n'hi passa al Capitá!...

Mayoral: ¿Y aixó?

Gatneu: ¿Que coneix á la sèva noya?

Mayoral: Prou. Quan va morí 'l pare de D. Luisito, jo
era á Barcelona, vaig anar á passar un parell de días á Portnou y la
vaig coneixer. D' alló més maqueta... encara deu estar per
casar... ¿veritat?

Gatneu: Jo li diré... ¡ho estaba! Ara, segóns me diuhen
(_la carta_)... no s'ha casat; pero vaja, sembla qu' ha anat á viure
á casa del sèu currutaco, l'amo del barco...

Mayoral: ¿A viure ab D. Luisito?
(_Indignat_.) ¡Calleu, mala llengua! si D. Luisito fa dos mesos qu'
es á Londres.

Gatneu: ¡Miri! carta canta. (_Li ensenya_.) Debía ser
avans d'anarhi á Londres.

Mayoral: Calumnias, xerradurías... Y no ho torneu á dir
á ningú. (_S' allunya._)

Gatneu: ¡Jo! ¡un pou per aixó dels secrets!... Ningú
m'ho fa dir ni ab estanallas. (_Ab la carta á la má cercant ab la
vista._)
¡Patou, escolta! ¡Toni!... ¡Jaumet! (_Tots, infundats ab las mulatas,
 no li fan cas y las segueixen._) No aneu gayre lluny... que 'us
 perdreu... Després de tot... val més no dir res. Lo Grabat tè mal
 génit y mentres siguém embarcats... es l'amo... ab aixó...
 (_'S tanca 'ls llabis._)
¡Quan siguém en terra, será altra cosa! (_Cremat_.) Tinch per ferlo
 callar. (_La carta._) Veurém si tè dret de tractarme com si jo fos
 un no res. Sembla, á fe de Dèu, que m'hagi embarcat per forsa. Ans
 d'embarcarnos, lo Sacristá, ja m'ho va fregar pèls bigotis... en
 Patou m'ha tirat á la cara si _ell_ y ma germaneta s'entenían... Lo
 fet es que sense adonarmen vaig de _cusineru_ á bordo de la _Sirena_
 y encara no sé perqué ni de quína manera... ¡Jo qu' estaba tan
 bè!... quatre nansas caladas al sech de la platja, un grapadet de
 musclos sota 'l _baraderu_, y á la tarde ab los amichs...(_Senyal de
 jugar á cartas._) No hi había días qu' entre 'ls musclos, algun
 llangostí que altre... y la manilla, no guanyés de duas á tres
 pessetas, menos quan perdía... las quedaba á deure... y tornaba á
 casa ma germana, la pobre Pitera que tè tant bon cor... y 'm feya
 menjar, y si estaba malalt me cuydaba, y si estaba sá m'apedassaba
 la roba, me la rentaba... Lo senyor Rector, ma germana, tothom, ¡qué
 home, sou jove! fa mass'anys qu' aneu engorronit per la
 platja... ¡embarquéuse! Vaig resistir, dihent que no podía anar de
 mariner per mor de la trencadura, pero no hi va haber remey. T'has
 d'embarcar, me va dir ma germana... embarcat de _cucineru_... Ja qu'
 ets tant bo per fer peixadas pèls dropos com tu, fesne per la
 tripulació de la _Sirena_... Lo Grabat no 'm voldrá, li vaig dir...
 Jo li diré que 't prengui... y 'm va pendre 'l Grabat... ¡pero la
 Creu! Quan arrivi salvament á casa, cobraré lo que porto guanyat,
 potser pagaré lo que dech... y la porto de cap... planto una taberna
 per ma germana al carrer de Mar... fará d'alló més patxoca
 darrera 'l taulell... endemés hi ha la nebodeta que puja... ¡un pom
 de flors!... entre ellas duas y jo que 'ls portaré parroquians... en
 grande... ¡y al menos beuré de franch! ¡Hola!(_Als mariners que
 tornan._) ¿Ja las heu acompanyat á casa á las senyoretas? las mamás
 las renyarán. (_Rihent_.) ¡Patou! Si 'm promets no dir res... ¿que
 no saps lo que passa á casa del Capitá?

Patou:  ¿Y aixó?

Gatneu: De primer la sèva noya se'n va anar á viure, á
Barcelona, ab D. Luisito... y ara ningú sap ahont para.

Patou:  ¿Qué dieu?

Gatneu: "Sabrás (_llegint_) como la niña... la que ma
germana va tenir ab en Menendez, sabrás como la ñiña ha tenidu un
espanto... que m'ha hecho passar el pelegrino..." No, no es aquí.
(_Gira full._) ¡Ah! "Te hago assaber como la hica del Capitán fuí en
Barcelona con yo, la de 'n Plomas, la Sorda, la Ció... su padrino...
encétera, encétera... para demanar noticias vuestras al amo del
barco, y sabrás como l'amo del barco feya tiempo que cortecaba con la
Marieta, y sabrás como tenió una conversa con ella y de llavors...
énsa... no... de llavors ensá, no la hemos tornado á ver por el
pueblo, y disen si hace de gran senyora escundida en una torre de
prop de Barcelona... sabrás..."

Patou:  ¡Lo Capitá!... (_Callan en sech._)




### Escena IV.

  Anteriors, Grabat que desembarca d'un
    bot y 'lMayoral ab cartas á la má.


(_Lo Grabat veu la carta á la má de Gatneu y 'l moviment que fan los
mariners reculant tot mirantsel... --Mayoral dòna cartas al
Grabat._)

Grabat: (_N' obra una impacient sense deixar d'ull á
Gatneu y als mariners, llegeix rápit. Emoció gran._) ¡Del Rector! ¡no
n'hi ha cap de lletra d'ella! ¿De la mare de D. Luisito? ¿recomana 'l
sèu fill al mèu bon cor?

Mayoral: ¿Bonas noticias?

Grabat: (_Se 'l mira sense respondre._) ¡Prou heu
ballat!(_Als mariners._) ¡A bordo!

Mayoral: Jo 'ls había dit qu' avuy... per ordre de la
senyora podían passar la diada á terra, divertintse, beure, ballar.
(_Pausa terrible._)

Grabat: La senyora que mani á casa sèva, que mani als
sèus criats. ¡Embarca! (_A patadas y cops los dirigeix á la
llanxa._)
¡Jo perdo 'l seny! ¡Imposible! (_Copejant la carta oberta que tè á la
 má._) ¡Tu! (_á Gatneu._) ¡quédat! (_L' atrapa pèl coll de la
 samarreta. Lo Mayoral se retira, 'ls mariners també._)

Gatneu: Haig d'aná á fer lo sopar.




### Escena V.

 Grabat, Gatneu, sols.


Grabat: ¿Entre las cartas qu' han portat, n'hi había
per tu?...

Gatneu: Veureu, Capitá...

Grabat: ¿De ta germana?

Gatneu: ¿De ma germana?... ma germana no sap
escriure...

Grabat: Pero sap xarrar... y tu ara 'ls llegías las
noticias qu' ella t'envía... ¿Parla de mi? ¿de casa?

Gatneu: Aixó de las cartas es sagrat.

Grabat: Més sagrat es lo nom d'una familia honrada...
dónam la carta...

Gatneu: ¿Per qué?

Grabat: Pocas preguntas... per llegirla.

Gatneu: Es que...

Grabat: L'esca s'encén y jo m'arboro... no m'ho fassis
dir un'altre vegada. Dónam la carta... ó llegeixla tu... quédat pèl
tèu regalo las tendresas que 't digui. Llegeixme las ratllas en
que 't parli de lo que s'ha passat á casa mèva, ¿m'enténs? No 't
fassis pregar... Si no llegeixes, te prench així (_li posa las mans
al coll_) ¡ja ho saps! no necessito cap més arma per matar á un
home... apreto 'ls polsos y has acavat de viure... Quan siguis mort,
estés aquí, assentat sobre 'l tèu cadávre llegiré jo mateix lo que tu
no vols llegirme... Si com ho temo, la carta conté infamias,
llensaré 'l tèu cos á mar y 'ls tiburóns li donarán sepultura.

Gatneu: ¿Quína culpa tinch jo de lo que ma germana
m'escriu? A ningú n'he dit... una paraula.

Grabat: Si no sou culpables ni ella ni tu, 't faré un
clot sota aquell cocotero... d'allá, y damunt la terra que 't tapi hi
faré plantar una creu... pero de totas maneras... ó llegeix...
(_Prepara las mans._)

Gatneu: No més diu que la noya...

Grabat: ¿La de casa?

Gatneu: No la sèva, la d'en Menendez ha tingut un
espant...

Grabat: (_S'impacienta y torna á fer ab las mans senyal
d'argolla._) ¡Cuyner! (_Veu terrible._)

Gatneu: (_Molt depressa._) Y que la vostra no es al
poble.

Grabat: Dónam la carta...

Gatneu: (_Li dona ab por y fuig._) Teniu. (_La carta ha
caygut á terra. Pausa._)

Grabat: Vull duptar, necessito creure que ma filla
m'espera ignocent... y pura, que 'l mèu adorat pare, aquell home tant
honrat viu... y no obstant, dupto... un corch me rosega, aqueixas
frases del Rector... tant ambiguas, tant alarmants!... la carta de
donya Luisa
_le recomiendo á mi hijo_! lo posat d'aqueixa gent quan m'han vist
 desembarcar. (_Llegint_.) "Lo vostre pare va anar á Barcelona per
 sapiguer noticias vostras. Trovantse á casa l'Armador va tenir un
 atropell; pero va serhi molt bèn assistit per la vostra filla que
 l'acompanyaba... Ara la noya no es al poble... ha anat á passar una
 temporada ab la Ció!" Lo pare deu ser mort... Ella... Dèu de
 misericordia, sigueu clement... (_s'agenolla_) y aquí... (_la carta
 de
'n Gatneu per terra_) aquí deu haberhi la veritat espantosa y núa...
 (_Va per péndrela._) ¡No! ¡no! val més que no llegeixi...
 (_La cull._) La rompo... en mil trossos!... (_Va per rómprela, y al
 plegarla veu lo nom de sa filla._) "...la noya del Capitá..."
 (_Refentse_.) Semblo un bordegás de quinze anys! ¿no he dit que no
 la llegiría?... (_Torna á plegarla per esquinsarla._) Un plech del
 paper amaga 'l acavament de la frase "...la noya del Capitá..."
 (_Decidit_.) ¡Estich sol! A ningú he promés que no llegiría... ¡Sí!
 m'ho he promés á mí... ¿Pero quí soch jo?(_Sarcástich_.) ¿Quí ets,
 Pau? (_Somrihent_.) ¿Quí ets, quan las fibras més sensibles del cor
 se 't rompen?... un no res... "la noya del Capitá(_pausa, gira full
 y llegeix depressa_) s'ha deixat enganyar per un home..." ¡No hi
 veig! (_Llegint_.) "S'ha deixat enganyar per don Luisito, que,
 segons diuhen..." (_Llegint un mot que no pronuncia._)
¡Ah! ¡impossible! ¡imposible! ¡maledicció! ¡veniu! ¡m'aufego!
¡m'aufego!... ¡Desseguit!... ¡desseguit!... pendré 'l vapor...
 (_Parlantse com si tirés plans_) y d'aquí vint días... un mes! soch
 á casa y ho mato tot!




### Escena final.

 Grabat, Mayoral.


Mayoral: ¿Qué passa, D. Pau? ¿qué teníu? (_Alarmat_.)

Grabat: ¡Escoltéu! (_Aufegantse_.) D. Luisito ha estat
á Cárdenas... m'ho diu sa mare (_mostrant la carta._) ¡Un cavall!
armèu lo bot (_donant ordres_) ¿quants días hi va estar? ¿per qué va
venir? ¿per qué sabent que jo estaba per arrivar se'n ha tornat á
Europa?...

Mayoral: ¿A Europa? ¡qué se jo! me sembla que van dir
si de l'Habana aniria á Nova York.

Grabat: ¡Jo perdo 'l seny! no diguéu res, no... faré
parlar á la mare (_copejant la carta_); ara comprench las súplicas...
lo perqué 'm prega que quan me trovi ab son fill lo tracti ab
dolsura...
¡Ella! la filla d'esclaus que 'n Salvat va pendre per dona deu
 coneixer... lo secret que sospito. La faré parlar... parlará ó la
 mato... y després á Europa (_Se regira las butxacas._) ¡Sí: vuyt
 onsas, una lletra de mil duros! me sobran diners no torno á bordo.

Mayoral: ¿Y la _Sirena_?

Grabat: ¡Creméula, desembarqueu la gent, tiréula á
pico!...

Mayoral: Capitá... (_Un criat porta un cavall._)

Grabat: ¡No soch Capitá... soch pare: pare no més!...
(_Plorant fort._) ¡Deixeume! (_Fuig_.)

  Teló.






## Acte quint.

A la porta del fossar.


  Una capelleta románica, la porta d'un fossar al
    costat, al fondo bosch y per entre las claricias la mar dominada
    per un espadat promontori. Davant de la capella un espay plá ab
    algun pedrisset, una font ó pou.

Tocan á morts.

Al aixecarse 'l teló van eixint duas renglas de noyas ab faldilla
llarga y caputxet precedidas del porta creu. En mitj de la professó
la caixeta blanca d'un aubat. La segueix un capellá, darrera las
noyas del enterro unas quantas donas ab caputxo y rosari á la ma.

Van fins al fossar y al ser á la porta las atura laPitera
 qu' era dintre, lo Rector s'avansa y li
diu algunas paraulas en veu baixa. La Pitera 's retira
de la porta y 's queda en primer terme agenollada veyent entrar tot
l'acompanyament.

Marieta y Ció que segueixen l'enterro
entran á la capella.




### Escena primera.

  La Pitera, de dol rigurós.


Pitera: ¡Ahir l'enterro de la mèva filla... avuy lo
d'ella! Lo de la mare sense espós. Ahir me pensaba que la mort de la
mèva prenda había sigut cástich de Dèu... ja no m'ho sembla...
tambè 's moren ignocents de pochs mesos... fills d'altres
mares... ¡millor!
¡millor! quant més toquin á morts menos greu será ma pena.




### Escena II.

 Sacristá y Pitera.


Sacristá: ¿Encara sou per aquí? Aneu, aneu al poble...
aneu, aneu á casa...

Pitera: No hi tinch cap feyna... tot ho tinch allí
('l fossar) per mi ja no hi ha poble, ni gent, ni casas... ¡La mèva
hermosura estimada! ¡la mèva filla! (_plora_) qu' heu colgat tan
fondo... ¡tan fondo!... ¡mal cor! Així que surtin las de dins hi
torno á entrar. Vull ferli companyía. (_Surten del fossar y se'n van
silenciosament cap al poble._) Ja vinch, filla, ja vinch.
(_Corrent_.)




### Escena III.

 Marieta y Ció eixint de la
    capella.


Ció: No ploris tant, pensa que tèns un ángel al cel...
un angelet que podrás invocar.

Marieta: ¡Fillet mèu del mèu cor! (_Mirant al
fossar._)
¡Fill de l'ánima!

Ció: Sossegat... pensa qu' aviat veurás á ton pare.

Marieta: ¡Pare! ¡pare! (_Gran cop de plors._)

Ció: No tinguis por... (_senzill_) ¡no 't fará res! á
horas d'ara lo senyor Rector ja li deu haber fet entendre que la tèva
desgracia mereix mes compassió que cástich, ja li deu haber dit que
trovante prop d'aquell home per assistir á ton padrí en sos últims
días de vida...

Marieta: ¡Ció! ¡Ció! he sigut molt culpable. Hauría
degut escoltar fredament las sévas paraulas d'amor, los sèus
juraments d'eterna estimació y tendresa... fins quan totas vosaltras
me pregabau que 'us acompanyés á Barcelona jo hauría degut
rehusar... ¡Lo pobret padrí encara viuría! jo podría avuy rebre al
mèu pare ab lo front ben alt. Las vegadas qu' _ell_ había vingut aquí
y las paraulas que quan ne tenía ocasió 'm deya, massa clar haurían
degut ferme entendre qu' aquell home no sentía per mi l'amor sant y
permés del qui desitja á una dona per companya de la sèva vida...
Ara, ara veig quan mentideras eran las sévas promesas... pero...
(_pausa_) es un dirtho á tu, Ció, á tu qu' ets la mes fidel
confidenta de ma desgracia. ¡Las sèvas paraulas amorosas, las sèvas
accións y miradas dolsas eran per mi cosa tant nova! Quan me parlaba
tenía com á por de lo que 'm deya y, no obstant, á la por s'hi
ajuntaba una sensació plascent, causada per moviments del cor... que
sentía batre d'una manera desusada, d'una manera que 'm sorprenía y
m'encisaba. Quan després de mort lo padrí vingué ell aquí al poble
y 's conduhí tant galantment, no fent may alusió á las conversas
pasadas... vaig comensar á mirármel sense por, vaig anar creyent que
potser aquell home m'estimaba com deuhen estimar los qui volen
honradament ser estimats y correspostos y la mèva por de sas
paraulas, de sa persona va anar poch á poch desapareixent ¡fonentse!
fins al punt de que... no 'm tindrás per una noya dolenta ¿veritat,
Ció? fins al punt de que, sentne lluny, pensaba en ell y desitjaba
véurel, sentme aprop trovaba curtas las horas... llavors, quan jo
tenía 'l cor tant plé de sentiments desconeguts: barreja de tristesa
per la mort del avi, d'anyoransa per la llarga ausencia del pare,
d'inquietut per los perills en que pogués trovarse, d'agrahiment per
las delicadas atencións qu' ab mí _Ell_ tenía... quan lo cor me deya:
Marieta; ¿l'estimas?... quan los llavis ja casi ho anaban á
pronunciar, ell torná á ser l'home violent que 'm feya por... por ben
justificada... (_plora_) por que s'ha convertit després en desdeny,
en repulsió... potser en odi.




### Escena IV.

 Marieta y Ció. Roseta
     eixint del fossar.


Roseta: ¿Ja li heu dit, Ció? ton pare vindrá aquí. 'Ns
ho ha dit lo Sr. Rector.

Ció: Ara li deya. (_Baix á Roseta._) ¿Encara roda per
allí aquella?

Roseta: Sí: l'he mirada, ha baixat los ulls... no crech
que doni escándol.

Ció: De totas maneras, direm al Sr. Rector que la fassi
anarsen. (_Pausa_.)

Marieta: ¡Pare estimat! Vos á quí may ningú había fet
baixar la cara... No, no 'l dech veure, no vull ofensarlo ab ma
presencia... fugim. ¡Ció! ¡Roseta! per Dèu... ¡jo no m'aguanto!
acompanyéume... á casa vostra, dida, amaguéume fins que 'm mori... no
viuré gayre.

Ció: ¡Criatura!

Roseta: ¡Qu' es cas de morir, tonta! ¡No 'n caldría
d'altre! Pensa en lo pobret de ton pare que tant t'estima, que no més
tè sa filla pera consolarlo.




### Escena V.

  Anteriors, y 'l Rector ja sense 'ls
    vestiments d'enterro.


(_Roseta y Ció li parlan á cau d'orella mostrantli 'l fossar._)

Roseta: Per allí roda la Pitera...

Rector: ¡Aneu, aneu, aconsoléula! Ha sigut molt
perversa; pero es mare, ha perdut aquella filla qu' era 'l sèu
orgull. (_Ció y Roseta van al fossar y després á la capella._)




### Escena VI.

 Rector y Marieta.


Rector: ¡Marieta! ¡noya!

Marieta: (_Aixeca 'l cap._) ¿Quí 'm parla? (_Lo Rector
s'ha assentat al pedrís. Marieta cau agenollada davant sèu._)
Aconséllim... díguim si faré bè de matarme.

Rector: ¿Qué dius, tu no ets christiana? (_Horror_.)

Marieta: O al menos d'amagar per sempre la mèva
deshonra, de fugir bèn lluny, hont ningú puga ferme enrogir no més
mirantme.

Rector: ¡Ni has de morir, ni has d'anar tan lluny! ¡tan
lluny! (_somrihent_) que la gent que 't volen bè tinguin massa feyna
pera trovarte. No 't moguis d'aquí. Entra á l'abadía á reposarte...
La tèva dida y la Roseta 't farán companyía... Jo vaig (_pausa_) á
buscar á ton pare... 'l trovaré pèl camí platja amunt, vindrá per las
rocas de vora mar.

Marieta: ¡No! ¡no! (_Plora_.) ¡No!

Rector: (_Calmantla_.) Al saber qu' había arrivat á
Barcelona hi vaig corre... y per sort, entre 'l senyor Joanet y jo
hem impedit que fes una desgracia.

Marieta: ¿L' ha vist... vosté? (_Ansiosa_.)

Rector: Un moment... Li he dit que vingués aquí, dret á
Sant Elm (_senyalant la capella_) sense passar pèl poble. Resistía,
dihentme que tenía feyna á Barcelona... qu' había de veure...

Marieta: ¡No, no l'anomeni!

Rector: Al amo del barco... qu' habían de passar
comptes... (_Marcat_.) "Passarem comptes á Sant Elm, fa afegir lo Sr.
Joanet. 'Us prometo anarhi ab _papers y documents_... de tota mena;
l'amo hi será." --"¿Hi será?" va preguntar ton pare ab un posat
que 'ns glassá la sanch... --"Ho prometo. Passat demá dijous á mitja
tarde..."
"Y l'esperem... perque á n'ell y al Sr. Joanet ja 'ls he vist ara
 poch, no son lluny... no més necessito ferlos un senyal y acudirán."
 (_Pausa_.)

Marieta: ¿Y 'l pare sabrá? (_Horror_.)

Rector: Qu' has sigut mare... Lo que no sabrá quan
arrivi, es que ja ets mare sense fill...

Marieta: Senyor Rector... y... ¿ell ho sap?
(_Ensenya 'l fossar._)

Rector: Sí. N'ha tingut gran pena. Pera consolarte, per
ferse perdonar sa vilesa ha vingut... d'hont era... de l'Inglaterra
me sembla.

Marieta: ¿Había fugit de Barcelona tement l'arrivada
del pare?... ¡fins es poruch! espantadís...

Rector: Lo Sr. Joanet y jo li hem parlat, y vindrá,
sumís, á demanarte per muller... Entra, entra... (_Fentli un poch la
forsosa per ferla entrar á la capella._) Encara que sentis veus
conegudas no 't moguis dels peus de la Verge fins que jo 't vingui á
cercar. Demánali que 'ns illumini... (_Ell entra á l'Abadía._)




### Escena VII.

 Sacristá eixint del fossar ab una aixada
    y una senalla.


Sacristá: ¡Vaja... un de més!... ¡un de menos! ¡Un de
més al camp del repós! ¡Un de menos bregant per aqueixa vall de
llágrimas!... ¡Ditxosos ells! Ditxosos los que moren... Més ditxosos
encara 'ls que no han nascut... estalvían feyna al fosser... S'
estalvían afanys, desolacions, malaltías, penas!... Lo llibre d'allá
dins ho diu... tots los sèus fulls, de pedra, cantan lo mateix
psalm.
"Aquí reposa una mare..." "Aquí jau per sempre un fill." "Vas de las
 cendras de..." ¡Jáure! ¡reposar! ¡ser cendras! eixa es la vida.
 Deixem l'aixada.




### Escena VIII.

  Lo Rector surt ab bastó y barret.


Sacristá: ¿Que se'n va?

Rector: Espero... (_Mira 'l rellotge._)

Sacristá: ¿Al Grabat?

Rector: Al capitá D. Pau Cendra.

Sacristá: Ah, sí, pero de mi encara que li digui 'l
motiu no se'n enfada... es un bon home y sap que l'estimo...

Rector: No 'us mogueu de per aquí... Podría deixarse
portar d'aquell geni fort que tè... ¡encara deu minuts!

Sacristá: ¿Y per deturarlo... 'm vol á mi?... de tot
haig de fer: d'escolá, de campaner, de fosser... fins d'agutzil.

Rector: Vull que trovi 'ls brassos d'un amich.
(_Per ell._)

Sacristá: ¡Pobre Grabat!... ¡tan home de bè, tan bon
cor!

Rector: Sí, sí, pero trafica en cosas que no son de
lley.

Sacristá: Son gent manada.

Rector: Dèu Nostre Senyor ha donat la sèva sanch per
tots: blanchs y negres... y per més qu' ells diguin, no es just, no
es christiá lo contribuhir á que germans nostres perdin per sempre la
dolsa terra nativa, la llibertat tan hermosa.

Sacristá: Los homens tots son uns. Quan son forts
abusan... y aquí, ¿que no la perdían la terra dolsa y la llibertat
hermosa, 'ls pobrets presoners que 'ns feyan los francesos, los
desgraciats que 'ls inglesos feyan morir dintre 'ls pontons?

Rector: Sí, pero aquí defensabam la patria.

Sacristá: Nosaltres... y 'ls francesos presoners, ¿qué
defensaban?

Rector: La sèva bandera.

Sacristá: Desenganyis... si 'ls negres fossin més
forts... vendrían blanchs. A mi m'hauría agradat qu' algú 'm
comprés... Sabría lo que valch.

Rector: Bèn pochs diners.

Sacristá: Tan pochs com vulgui... un ó altre hauría
cobrat... mentres que densá que soch al mon qu' estich venut... ¡de
franch!... De primer á l'arada (_senyal de llaurar_), després al
exércit(_idem d'armas_), á la iglesia (_idem de benediccions_)... y
de franch sempre... ¡sempre de franch!... per las tristas
caixaladas... y aixó que de menjá fins ne trovan los gossos.

Rector: Sí, pero ets lliure.

Sacristá: De morirme de fam.

Rector: Mudem de full.

Sacristá: Que l'epístola no es d'avuy.

Rector: Ab vos no 's pot tractar.

Sacristá: De certas cosas... d'altres(_senyal d'armas_)
prou n'hem tractat... y si 'l rey llegítim 'ns necessita... encara
estich á punt... ¿y vosté?

Rector: Som massa vells.

Sacristá: ¡Tornant al Grabat! quan sápiga per pedras
menudas cóm va morir son pare... ¡y ahónt! quan algú li expliqui que
la sèva pobreta filla, volent assistir á son padrí... fou presa per
aquell mal home... com una bestia... y després abandonada...

Rector: Per aixó vull parlarhi ans que ningú.
(_Mira 'l rellotge._) Tremolo no més de pensar, si un ó altre li
dòna 'ls detalls... qu' aquella... desgraciada viuda...

Sacristá: Qu' aquella xarraire de Pitera ha esbombat
per tot arreu. Tambè 'm sembla que... ¡pobre de D. Luisito si 'l
Grabat l'arreplega!... ¡pobre Pitera! no 'ls valdrá... Sant ni
Santa...

Rector: (_Renyantlo_.) ¡Benet!... parleu devegadas...
com si haguessiu estat miquelet. ¡Malgrat la promesa que 'l
Capitá 'ns ha fet al senyor Joanet y á mi, de venir, d'escoltar ab
calma... lo passament de comptes!... temo desgracias que no puch
preveure: ¿quí será la víctima? ¿sa filla?... ¿la viuda, que segons
diu ella mateixa... ha tingut tractes ilícits?...

Sacristá: Encara se'n alaba...

Rector: ...¿ab lo Capitá Cendra, y esperaba ser sa
muller? Jo temo per tots...

Sacristá: Me sembla que la Pitera ab la desgracia qu'
ha tingut de perdre una filla tant grandeta... ja no crech que mogui
brega. Sembla tot un altre dona.

Rector: ¡Avisos del cel!... jo no desespero de ferla
tornar pèl bon camí... ha demostrat que tenía cor, cor amantíssim. Lo
sèu desespero per la mort de sa filla ha commogut á tothom...

Sacristá: Roda per aquí... ara mateix era dintre 'l
fossar besant la terra, plorant, desesperantse.

Rector: Potser Dèu li toqui 'l cor... es una dona
apassionada, amant... y Nostre Senyor ha dit: "Será molt perdonat al
qui hagi molt estimat." (_Pausa_.)

Sacristá: ¡Y vol dir que 'l bergant d'allá baix, aquell
mal ánima de D. Luisito vè disposat á humiliarse!

Rector: Ho ha promés... li aconsellan de primer la por
de la venjansa del Capitá... Si no logra fer las paus ab ell...
(_Horrorisat_.)

Sacristá: Es home mort. Per més que s'amagui... un día
ó altre 'l Grabat lo trovará, y... (_Senyal de mort._) Per altra
part, no pot viure amagantse tota la vida. Ara anant á América,
tornant...

Rector: Tè la casa abandonada.

Sacristá: ¿No hi ha 'l Sr. Joanet?...

Rector: Sí, pero 'l Sr. Joanet tot lo més que pot fer
es conservarli 'ls interessos... lo pobre senyor no es l'amo.

Sacristá: ¿Vosté confía que hi haurá casori?

Rector: Lo Sr. Joanet... que s'ha portat com un home...
l'ha amenassat de retirarse de la casa... ell y tots los dependents,
de fer saber á tothom lo perqué 's retira si no dòna una satisfacció
cumplerta, y la única que desgraciadament ja sols pot donar á la
noya, al pare, á la moral, á la lley de Dèu. Quan jo hagi apaciguat
una mica al Capitá, compareixerán lo Sr. Joanet y D. Luis... son
tancats á la sacristía, jo 'n tinch la clau, y sense arrogancia,
humilment demanarán la noya...

Sacristá: Y tot s'acabará com á las comedias. Caséuse y
pax Christi... ¡qué sé jo!

Rector: Aquell desgraciat...

Sacristá: ¡Aquell pillo!

Rector: Aquell desgraciat qu' ha sigut causa de tantas
llágrimas, donará á la sèva víctima, á son pare, á tots nosaltres, la
satisfacció que li hem exigit... Humil y contrit demanará á Marieta
si 'l vol per espós.

Sacristá: Dèu fassi que tot s'arregli com vosté diu.

Rector: Vos, mentrestant, deixeu aqueixas eynas,
rentéuse las mans, prepareu un refresquet... ¡per si de
cas!... ¡encara que no més siga com pretexte á conversa!... Jo me 'n
vaig fins á la platja... es l'hora de la cita. Passaré per la
dressera, encara tinch bonas camas.

Sacristá: ¿Y aixó? (_Espantat_.) ¡Qué vol matarse!
(_Senyalant al Rector afectuosament._) Val més que trigui una mica y
passi pèl bon camí... (_Acompanyantlo_.) Per la dressera hi ha
aquella roca espadada qu' esgarrifa. (_Surt lo Rector._)

(_Sol._) Dèu nos ne guard del infelís que passant per sobre
rellisqués, se faría á trossos á baix á las puntas de las rocas, y de
las rocas...
¡al aygua! ab més de vint brassas de fondaria...

(_Se renta las mans, treu gots y ampollas._)

Tots aqueixos tráfechs de fer clots, de llensar paladas de terra
damunt dels morts... de mariners que 's creuhen perduts y 's trovan,
de fadrinetas que 's creuhen trovadas y 's perden (_beu un trago_),
de casaments que s'han de fer ¡á paso de carga! com se pren una
batería(_beu_), de pares y fillas (_beu_) y fillas...
(_beu_) ¡dònan una calor! Quín ayguardent més sense gust... no apaga
gens la set... potser garnacha... (_beu_) ¡pst! (_escup_) sembla
xarop... pot ser vi ranci(_beu_) ¡pft!... Sembla una medecina... mal
per mal... (_Beu altre cop ayguardent._) Pèls forasters més
(_branda, no s'aguanta dret_) valdrá que 'ls vagi á cercar un
cantiret d'aygua fresca... (_Surt_.)




### Escena IX.

 Ció y Roseta surten de la capelleta.


Roseta: Deixemla plorar tota sola... Me parteix lo
cor.
¡Devegadas crech!... (_Senyal de ximple._)

Ció: ¿Veritat? ¡T' asseguro que hi ha hagut moments
que
'm semblaba que no hi fos! Altres me feya por que 's matés, l'haurían
 pres per trastocada. La veya anar y venir aturantse damunt d'aquella
 roca mirantse la mar, allargant los brassos com si s'hi volgués
 capbuçar, parlant apleret. Jo la vigilaba, y si li preguntaba á quí
 parlaba, 'm responía: "Demano perdó al pare, que es allá lluny."

Roseta: La pobreta no n'hi ha per menos... ¡Veurer
agonisar á son padrí á casa d'aquell home!... que després de tot,
sent jove, carinyós, pot ser va anar guanyantli la voluntat...
encabat l'abandono en que la va deixar... dihentli que se'n tornés al
poble... y més tart... lluny de tothom...

Ció: Amagada á casa... lo naixement del sèu fill.

Roseta: Veurel agonisar, morir... un fill sense nom...

Ció: Ella prou reclamaba, escribía... lo mal cor ni
responía á las sèvas cartas... en quant al nen...

Roseta: No habia nascut vividor, tant de bè li ha fet
Dèu.




### Escena X.

  Anteriors y Sacristá.


Sacristá: ¿Voleu béure? (_A la porta, ab un
cantiret._)

Ció: Dèu sap lo que fa y per qué ho fa. (_Van ab lo
Sacristá que 'ls cercará gots, desapareixen uns moments ell y
ellas._)




### Escena XI.

  Anteriors, Marieta y la Pitera.


 (_Marieta surt de la capella y com d'esma va á la
    porta del fossar, qu' estará tancada. Las duas donas la
    contemplan de lluny sense dirli res. Marieta al ser á la porta la
    sorolla per entrar._)


Pitera: (_Obra la porta de part de dins y s'queda
plantada á l'enquadrament._) ¿Qué voleu? no estich per conversa...
Aquella Elvira, la Pitera del hostal com li deyan los fadrins
(_tristement irónica_) es morta. Soch un altre... tampoch soch la
viuda del sargento... ¡qu' es cas!... ni l'estimada del Grabat...
encara menos... Soch una mareta sense filla. ¡Sola, soleta al mon!

Roseta: (_Cridantla_.) ¡Noya, vina! (_Desapareixen_.)

Pitera: (_Repara en qui tè davant._) ¡Ah! ¡es la noya!
la senyoreta de ca 'n Cendra... ¿per qué no 'm deyas qu' eras tu la
que trucaba?... ¡Entra! Entra, hermosura. Ja pots entrar, tambè hi
tens feyna. (_Dintre 'l fossar. La pren pèl bras._) ¡Se t'ha mort
lo noy!... ¡aquell bordet!... ¡la mèva prenda tenía pare! y bon mosso
qu' era y ros com un or, una mica més ros que 'l tèu negrito.
(_Pausa_.) ¿Y del papá? (_Pausa. Marieta 's vol despendre
d'ella._) ¿Bonas noticias? Lo papá, del que t'han colgat prop de la
mèva prenda estimada...(_Pausa_.) En quant al papá de vosté... aquell
homenot que manaba la
_Sirena_, ja deu haber rebut lo cástich que mereixía per embustero...
 per sense cor... á horas d'ara ja deu ser menjat pèls peixos,
 esmicolat entre las rocas... potser penjat al pal d'un barco...
 m'hauría agradat véurel quan lo penjaban; li hauría dit: "¡Oh,
 Grabat! ¿qu' encara l'estimas á la Pitera? ¿que t'hi vols
 casar? ¿sí?... ¡donchs ara la Pitera no 't vol! ¡no 't vol, no! fas
 massa ganyas, ets massa lletj...
¡Adèu, Grabat!" (_Pausa. L' estira fort._) Entra (_dolsura_) noyeta
 de sucre, entra, pomet de flors, entra, no tinguis por. Sempre t'ha
 estimat la Pitera... fins volía serte mare... No m'ho haurías dit
 madrastra...
¿oy?... ni Pitera; m'haurías dit Elvira, tinch nom de
 senyora, ¿veritat? Elvira, com la gent bèn criada m'anomena... Si
 ton pare s'hagués casat ab mi... més de mil cops m'ho va donar á
 entendre... ell després deya que jo ho había entés
 malament... ¡escusas! ¡traidorías d'homenots! Si m'hagués fet la
 sèva dona... jo t'hauría estimat... casi tant com á l'altra, á la
 mèva prendeta... ¿Veus aquell munt de terra fresca?... allí l'ha
 colgada aquell borratxó de Sacristá (_cambi_) com si colgués ápit,
 ni més ni menos. Tot travallant xiulaba (_si sab xiular l'artista,
 fará una petita indicació de xiular una cansoneta. Pausa._) Lo
 muntet del costat, un muntet petit, tapa la caixeta del tèu fill, un
 aussellet... ¡aixís! una caixeta que semblaba de nina... ¡Si
 haguessis vist la caixa de la mèva prenda! alló era una
 morta... ¡erta! ¡llarga!
¡tant alta com jo!... ¡entra, entra, veurás quína diferencia!
 (_Marieta desfalleix damunt los grahons de la porta._) ¿No vols
 entrar? ¿que pot ser tens por de lo que 'n diuhen animetas...
 morts?... ¡Por d'un aussellet... aixís! ¡por de la mèva prenda! ¡tan
 hermosa!... la veig per tot... fuig, s'amaga... ¿veus? ¿veus? ¡no!
 (_Li sacudeix lo bras._) Mira, mira, sí, ¿aquell roser que 's
 belluga? (_mostrant dintre 'l fossar_) qu' ara s'ajup, qu' ara
 s'aixeca... (_Fregantse 'ls ulls._) Si no que he vist al Sacristá
 cubrint la caixa ab la pala, juraría... juraría... Juraría qu' es
 ella... ¡No! Son flors, flors y branquetas tendres que prenen la
 forma del sèu cos per consolarme... (_Com iluminada._) ¡Si fos
 veritat alló que diuhen que surten ánimas! ¡Ay quín goig! veure
 l'animeta de ma filla... y 'l sèu cos tan enciser tot fet de
 branquetas tendras, de ramets florits... ¡flors y perfums!... No de
 veras... ¡Noya! (_Sacudintli 'l bras._) Te dich qu' es ella... y
 l'aussellet que li voleya sobre, deu ser l'animeta del tèu fill.
 (_Dòna alguns pasos cap al prosceni, com seguint lo vol d'un
 aussell._) ¡Vina, vina, siguem amigas! (_Fuig cap al fossar
 emportantse á Marieta fins á la porta hont la noya oposant
 resistencia á seguirla, la Pitera li llensa 'l bras y desapareix.
 Marieta cau damunt los grahons._)




### Escena XII.

 Roseta y Ció.


Ció: ¡Puja gent!

Roseta: ¡Lo Sr. Rector... ton pare! (_La sacudeixen
repetintli:_) ¡Ton pare! ¡ton pare!

Marieta: (_Deixondintse_.) ¡Pare! (_Vol anar al
camí._)

Roseta: Lo Sr. Rector t'había dit que no 't moguessis
d'allá dintre. (_Entre las duas la fan entrar á la capella._)
Entrahí, si 't veu aquí 't renyará.

Ció: Fins á nosaltres. (_Se retiran._)




### Escena XIII.

 Rector y Grabat.


(_Pujan enrahonant._)

Rector: Compreneu, Pau, que si jo no tingués la
seguritat de que la vostra filla es mereixedora d'indulgencia no
m'hauría interessat tant com m'interesso perque tot tingui una
solució honrosa... per uns y altres... he vist á D. Lluis.

Grabat: ¡No me'n parli! ¡s'amagan, tots s'amagan!
¡S'amagan y no son culpables!

Rector: ¿Qué volíau que fes l'infelís criatura, la
vostra noya? Quan la Ció va venir á dirme la vergonya en que 's
trovaba, li vaig dir que se l'emportés á casa sèva sense que ningú ho
sapigués. Al poble hi ha malas llenguas, gent que potser tenen motius
de queixarse de vos.

Grabat: ¿De mi? Fa vint anys, tants com son que si 's
guanyan la vida á mi m'ho deuhen.

Rector: ¿Vos creyeu haber fet una gran cosa no sent
avaro? La generositat dels diners ja es un mérit; pero n'hi ha
d'altres que potser no heu tingut... Habíau promés á certa dona...

Grabat: ¿Jo?

Rector: Sí, vos. Lo que potser no teníau intenció de
cumplir.

Grabat: (_Impacient_.) ¿Vosté en qué 's fica? Díguim
ahont es la mèva filla...

Rector: Ja ho sabreu... Os he promés que la veuríau...
aquí.

Grabat: (_Mira per tot arreu._) ¡Més hauría valgut per
ella, per mi, que l'hagués trovat allá dins... soterrada!...
(_Lo fossar._) Hauría besat com reliquia un grapat de la terra que
cubris lo sèu cos y me n'hauría anat fins á trovar aquell infame... y
al trovarlo li hauría arrancat lo cor, l'hauría patejat gaudintme en
la sèva agonía... Un cop satisfet, jo mateix m'hauría entregat á la
Justicia... hauría trovat dols lo morir á mans del butxí...

Rector: ¡Pau! (_Reptantlo_.)

Grabat: O m'hauría partit lo cor d'una gavinetada per
no viure entre la gent de bè.

Rector: La gent de bè son indulgents... Tots hem comés
las nostras faltas... ¿que no soch gent de bè jo? y no obstant vull
consolarvos y tractar de que visqueu aquí... prop mèu...
(_Cambi_.) Avuy mateix he parlat al infame, he parlat á la vostra
filla.

Grabat: ¿Ahónt? (_Impacient_.) ¿Ahónt es? la vull...
Vull endúrmela mar endins. L' estrenyeré tant fort al abrassarla que
sense dirli si la castigo ó la perdono, sense que 's fassi cárrech de
si l'aufego... d'amor, ó d'ira... la mataré... No la faré sufrir,
no... es un tros del mèu cor... y després, quan no respiri... un y
altre caurem dintre la mar sagrada... la gran consoladora que 'ns
bressará damunt sas arenas... Anys ha que 'm crida. (_Mirant la
mar._) He fugit sas voluptuosas caricias perque tenía un pare á qui
volía tancar los ulls, una filla qu' esperaba hagués tancat los
mèus... ¡Allá! allá ahont ningú
'ns vegi, al fons del mar y sota las sèvas onas reposarém per
 sempre...
¡Per sempre! sense que ningú sápiga ahónt son los nostros cosos.

Rector: No parleu de morir. Encara lluirán per vos días
tranquils. ¡Nostre Senyor... va sufrir, se va fer home!

Grabat: (_Sech_.) ¡Calli! (_Abatut_.) Impossible...
Vull gosar de la pau absoluta... He bregat massa contra tempestats y
homens... De las tempestas me n'he lliurat. La gran Naturalesa no més
fa que jugar ab la farum que li formigueja sobre, y al qu' es ardit y
coratjós li ensenya la mort de aprop, pero no li pren la vida...
¡l'enemich implacable es l'home, l'home! lo bri de palla que gosa
 dirse imatge de Dèu. ¡Valenta imatge! ¡Magnífich Dèu si sent
 nosaltres copia sèva ell fos á semblansa nostra! Jo, sér repugnant,
 esquifit, despreciable, jo 'm semblo al Dèu... que de tant potent ni
 sisquera l'imagino, al Dèu gran qu' ompla 'ls espays, que durant las
 nits estrelladas adoro silenciosament no més que reconeixentne ma
 petitesa, al Dèu misericordiós que durant las tempestats invoco
 dihentli ab lo cor que 'm deixi viure... no per mí, pèls altres,
 pèls qui m'estiman, per la gent senzilla y creyent que m'han confiat
 l'existencia.

Rector: ¡Pau!... reporteuse.

Grabat: ¡Cayeume á sobre, cayeume á sobre y tots á
l'hora, llams d'allá dalt, vents encontrats, combateume!... y 'm
rebejaré entre 'ls vostros horrors... ¡pero cóm fugir la perfidia
humana! (_Plora. Pausa. Cambi._) ¡No! ¡no! ¿veu? ja estich sossegat,
tranquil d'esprit, com si hagués trovat aquell vellet venerat que
m'era pare al brancall de casa, com si ma filla m'hagués donat lo
petó de benvinguda. (_Pausa. Cambi._) Diguim, ¿ahónt es? Pórtila als
mèus brassos... ningú m'ha vist, l'embarcació en que he vingut ja
está pagada... no la reclamarán... ¡Vagi!

Rector: ¡Pau, per Dèu!...

Grabat: Allí (_la capella_), allí me n'entraré
esperantla.

Rector: ¡No! (_Tallantli 'l pas._)

Grabat: ¿Per qué? (_Calma_.) Déiximhi entrar. ¡Sí! per
favor... fa temps que no m'he agenollat davant de cap altar... de cap
altar de fusta. (_Somrihent_.) Nostre Senyor y jo tenim comptes
vells... hem de passarlos. Tinch fé que 'm será clement ¿no li
sembla? Vosté també pregará per mí, ¿veritat? li dirá que no he sigut
pervers del tot, que sempre he cregut en la sèva misericordia
infinita!

Rector: ¡No! ¡no! (_Impedintlo d'entrar._) Dèu es
misericordiós ab la criatura que 's despulla de malas passions y
sumisa accepta 'ls cops qu' ha merescut... ¿que 'us penseu, després
de tot, que no mereix castich aixó de faltar á la paraula donada á
una dona?...

Grabat: ¿Ja hi torna? ¿Jo una paraula... á quí?

Rector: Prou ho sabeu, á la viuda... á la noya del
hostal...

Grabat: (_Rápit ab despreci._) ¡Vaja una dona! ¿'s
refereix á la Pitera? (_Ab entonació despreciativa._)

Rector: Si senyor sí. ¡Vaja una dona! ¡Lo que debía
dirse D. Lluis, al pensar en la vostra filla!...

Grabat: ¡Ah! (_Pensatiu_.) Potser tingui rahó. Donchs
miri, Dèu será misericordiós, perque resignat accepto 'l castich que
m'envía. Ja no 'm queixo, ja no vull venjarme...

Rector: Lo de no venjarse ja es meritós; pero heu de
fer més... heu de perdonar al home... que...

Grabat: (_Indignat_.) Capellá, no 't fiquis en lo que
no
't demanan... Digas ahónt es ma filla, aviat; sino, fins donant
 escándol, baixo al poble, entro per totas las portas obertas,
 enfonso las qu' estiguin tancadas, la trovo, vaig ab ella en busca
 del sèu amant...

Rector: No heu d'anar en lloch, 'ls veureu á tots
dos...(_Prenentli las mans_). Ell sumís demanará perdó á la vostra
filla...
¡Ab aixó, Pau, enteniment!... Uns y altres son més aprop vostro de lo
 que 'us creyeu... ¡Benet! (_Lo Grabat mira per tot
 arreu._) ¡Espereume!(_Va al foro y fa una senyal, després á
 l'iglesia._)




### Escena XIV.

 Grabat, poch després la Pitera.


Grabat: ¡Esperéume!... quán de temps perdut... y torno
á trovarme sol... sol per tot, sense més companyía que 'ls mèus
pensaments tempestuosos, sens més consol á la mèva pena que projectes
de venjansa, sense poguer calmar la set de carinyo que jo sentía més
qu' ab desitjos de cástichs terribles, de torments del cos, de la
carn, dels ossos... imposats als qui m'han fet tant de mal!
(_S' ofega._) Sí, sí, sento que no podré respirar fins que m'hagi
rebejat en la sang d'aquell home... sense... (_articula paraulas en
veu baixa y cau damunt d'un pedrís abatut per sas meditacións.)_

Pitera: (_Surt poch á poch espiant al home de qui no
veu la cara._) ¡Sempre gent inoportuna!... es un que plora... ¡menos
mal! algun infelís qu' espera tanda pera trovarse sol al fossar
(_Baixet tocantli l'espatlla._) Germá, germá, no ploréu... tots hi
tením sers estimats. Ahir m'hi van colgar una filla qu' era lo mèu
orgull, tot lo mèu ser. (_Plora_.)

Grabat: (_Aixeca 'l cap coneixent la veu y separa las
mans de la Pitera per véureli la cara._) ¡Tu!

Pitera: ¡Tu! (_Pausa_.) ¿No ets mort?... ¿no t'han
penjat? ¿lo Capitá de la Sirena? ¡imposible! tothom deya qu' erau
perduts! ¿ets tu? tu... (_cambi_) ¿que tornas de l'altre part de món
per estimarme? arrivas tart... massa tart, no tinch lo cor per
escoltar paraulas dolsas.

Grabat: Torno de l'altre part de món pera matarte... á
tu, á tots los qu' heu causat la mèva desgracia.

Pitera: (_Recula cap á la porta del fossar com
defensantse darrera._) ¿Jo, la tèva desgracia?... ¡jo!... no gosarás
matarla á la tèva Pitera, á l'Elvireta que t'estimaba tant, que tu
estimabas...

Grabat: ¡Deixam!... primer he de... deixam, esprit del
mal, dona perversa.

Pitera: ¡Esprit del mal! ¡dona perversa jo! ¡Me pensaba
que 'm coneixías millor!... en ma vida he fet mal á ningú... quan
camino pèl camp miro per terra per no xafar cap formigueta; quan
segueixo la platja hi vaig descalsa per no matar cap bestiola... Si
he sigut dolenta... ab tu, no més qu' ab tu, ho he fet pera
venjarme... Tu qu' ets tant venjatiu deurías trovarhi escusa.

Grabat: ¿Venjarte de mi?

Pitera: Sí... Ja t'ho había dit... (_ab cansoneta_) te
penedirás del tèu desdeny, te sabrá greu haberme dit que no 'm
volías...
¿Ara te 'n penedeixes, veritat? Ara qu' al tornar á caseta has trovat
 la porta tancada... ¿Sí? ¿de veras te penedeixes d'haber sigut fals
 y mentider? ¿Sí? Confessaho y potsé 't perdoni... ¡tinch tantas
 ganas de perdonar!... de tréurem del pit tots los sentiments que
 m'hi fan nosa, que s'apunyegan ab ma tristesa, que quan ploro damunt
 d'aquell munt de terra (al fossar) me diuhen sense que jo ho
 vulgui... t'ho juro, sense que jo me 'ls escolti: encara ets jove,
 digne de ser estimada... No, no... ja he estimat prou... No, no...
 digas, Pau: ¿te penedeixes d'haberme enganyat? dígasho y 't
 perdono.

Grabat: Qui ha de demanar perdó ets tu.(_Ab llástima._)
Si verament tens conciencia de lo que dius, de lo que fas... digam
hont es aquell home, hont s'amaga, dígamho,... y no 't faré cap mal.
Lo Rector diu que 'l veuré... pero ¿quán? ¿ahónt? jo voldría trovarlo
sol.

Pitera: ¿De veras? ¿de veras? ¿no 'm farás cap mal si
parlo?

Grabat: T' ho juro. (_Ella va apropantse._)

Pitera: No, si no m'enténs, Pauhet... ¿de veras si no
parlo 'm matarás? ¿me matarás si t'exaspero? si en lloch de contarte
lo que tu vols saber, no més te dich qu' al despreciarme á mi jo he
contribuhit á que ta filla 't castigués ab la mateixa arma ab que 'm
ferías?... ¿de veras si saps que jo he esbombat per tot arreu las
nostras relacións y ta vilesa, las de ta filla ab aquell mulato? ¿de
veras si jo t'escupo aixó á la cara t'encegarás tant... que rabiós te
treurás un arma (_ell fa com que 'n busca una_) y quan la tinguis á
la ma (_ella li posa á la ma un ganivet que hi haurá á la cistella de
las eynas del Sacristá_) quan la tinguis ben apretada(_ell l'apreta_)
me la clavarás al cor... ó aquí... (_ab mimo_) aquí (_ensenyantli un
trosset de carn entre 'l coll y espatlla_) aquí al clotet dels
petons?... ¿de veras me matarás si 't dich que no hi pots viure entre
gent honrada, que jo al parlar de tu t'he tractat de pirata, al
parlar de ta filla he dit qu' era una perduda, una?... (_Li parla á
la orella._)

Grabat: ¡Prou! ¡prou! (_Aixeca la ma ab l'arma._)

Pitera: ¡Així m'agradas: ardit terrible!... mátam
(_forceja ab ell tot fentlo seguir cap al fossar._) ¡Un cop ben fort!
ben fondo... vina, vina, prop de ma filleta hi ha una fossa oberta
que m'espera... que 'ns espera á tots dos, á tu y á mi... mátam y
després parteixte 'l cor.

Grabat: ¡Ah! (_lluytant_) aquí, aquí mateix has de
morir.

Pitera: ¡Allá, créume, allá!... (_al fosar_). Fins al
mánech, tota la fulla (_decantant lo cap y mostrant lo coll_), y
després, llepisosa de la mèva sang, t'entrará més fondo... y ja
estarém casats... units per sempre. (_Ell va per matarla, arriva lo
senyor Joanet que li deté lo bras y li pren l'arma._)

Pitera: Vellot, no 'ns destorbéu, festejabam...
¡t'espero, Pauhet! (_Va al fossar corrent. Lo Grabat vol seguirla; mes
 lo Sr. Joanet l'atura_).




### Escena XV.

 Grabat, Sr. Joanet, D. Luisito, recelós y
    allunyat,Benet mitj adormit.


Sr. Joanet:  (_Reptantlo_.) ¡Pau! ¡Capitá!...

Grabat: ¿Quí 'm parla? (_Alucinat_.)

Sr. Joanet:  Un amich prou content d'haber evitat una
desgracia mes. Un amich que 'us demana indulgencia pèl fill d'un home
que 'us estimaba... (_'S jira y fa avansar á D. Luisito. Lo Grabat al
veurel vol rependre 'l ganivet de mans del senyor Joanet. Eix
llensa 'l ganivet al mar. Benet aixeca un cistell que du á la má. Ell
y 'l senyor Joanet s'interposan._)

Sacristá: ¡Mestre! ja sabéu que 'us estimo per valent,
per home de bè; pero aquí no som negres. Si teníu queixa acudiu als
mossos de l'escuadra, al poble n'hi ha una parella, aneu á parlar á
un jutje...




### Escena XVI.

  Lo senyor Rector y Marieta surten de l'iglesia.


Rector: Será jutje la vostra filla. (_Lo Grabat se gira
envers sa filla._)

Marieta: ¡Pare! ¡pare del cor! (_Corre y cau als sèus
peus, ell la contempla de fit á fit.)_

Rector: Escolta, María... aqueix home (_D. Luisito_) 't
va parlar d'amor... y m'ha dit que encegat, un día... Ell no ha
deixat d'amarte y 't vol per muller... y tu, tu... María, ¿lo vols
per marit?

D. Luisito: Perdonam. ¡Te juro!... (_Lo Grabat vol
tirárseli á sobre y 'l detenen._)

Rector: (_A D. Luisito, cremat._) Val més que no digui
res. (_Al Grabat._) Vos, ¿perdoneu? ¿perdoneu si la vostra filla
perdona? Escolta, María... heu sigut objecte d'escándol... que sols
podeu fervos perdonar contrayent sant matrimoni. (_Se treu papers, lo
senyor Joanet també n'hi dona._)

Sr. Joanet:  Fés de baptisme.

Rector: Admonestacións closas, óbits, tot está en
regla... Benet... enceneu los ciris de l'altar... l'estola, 'l
llibre...
¿Tothom hi vé bè?... (_A D. Luisito y al senyor Joanet._)

D. Luisito: No mes desitjo que se 'm perdoni la mèva
falta. (_Avansa la má. Lo senyor Rector vol pendre la de Marieta que
resisteix._)

Marieta: Perque 'l fill de mas entranyas hagués tingut
un nom... (_sense mirarse á D. Luisito_) l'hauría pres per marit...
Mort lo mèu fillet, me basta 'l perdó del mèu pare. (_Cau als sèus
peus y torna á aixecarse dihent molt clar y enérgich._) No vull per
home al qui després de jurarme amor etern, ha sigut precís fer venir
per forsa...
¡no sé d'ahónt! d'allá ahont había fugit... d'allá ahont s'había
 amagat perque 'ls plors d'una mare abandonada... los crits de vida y
 després rogalls d'agonía d'un fillet... que no ha volgut coneixer
 (_plora_) perque ni crits, ni llágrimas, ni ays, ni sospirs li
 recordessin la sèva baixesa...

Grabat: (_Alegre_.) ¿No 'l vols?... ¿no 'l vols y
potser l'estimas? ¡Ara 't perdono! (_La pren en sos brassos_.) Ets
bèn bè filla mèva.

Marieta: Pare, perdoneulo també.

Grabat: (_Deixa á sa filla._) Ja ho sents sacerdot, no
'ls fassis encendre 'ls llums... (_Al Sacristá._) No la treguis
 l'estola. (_Tots s'alarman veyentlo tant escitat._) Perque no
 cometis cap més infamia (_á D. Luisito_) torno á ser lo
 justicier, ¡lo Grabat!
¡lo Capitá negrero! (_Perseguintlo 'l pren pèl coll._) T' ho tenía
 promés...

Rector: ¡Benet! ¡Correu... veniu!

(_Lo Grabat ha sacudit duas ó tres vegadas á D. Luisito, y sentintlo
escanyat lo rebat per terra._)

### Escena final.

Pitera: (_Surt á la porta del fossar ab calma._) ¡Quí
crida!... (_Corre cap al Grabat._) ¿Y donchs, que no vens? t'he fet
lo puesto. (_Se 'l mira cara á cara y 's mira 'l mort._) ¿L' has
mort tú? A tothom matará menos á mí; ¡may m'ha estimat! (_Plora_). Ja
que ni matarme has volgut, (_cambi exasperada_) jo 't mataré á tu;
pero no ab aqueixa ma que desdenyas, te faré matar... Corro á
cridá 'ls mossos. ¡Lo butxí, lo butxí t'espera! (_Fuig corrent. Lo
Grabat aixeca las espatllas ab despreci, pren á sa filla de damunt lo
cadavre y besantla y sense mirar al mort dirá:_)

Grabat: ¡Sang de mas venas! ¡iman de ma vida!

Rector: ¿Respira? (_Interrogantse mutuament ell y lo
senyor Joanet al donar la benedicció á D. Luisito._) ¡Benet, los
sants Olis! (_Lo Sacristá 'ls treurá._)

Sr. Joanet:  ¡D. Luis!... (_Li desfá la roba._)

Grabat: (_Irónich_.) ¡Ja podeu fer! (_Sech_.) ¡Es mort!
(_Rabiós, volent que sa filla s'aguanti dreta._) ¡Colguéulo dintre un
femer! (_Molt tendre._) Filla adorada, soch jo, ton pare que ja ha
viscut prou, que no vol, que no vol que tu visquis deshonrada. Aném,
aném á reposar per sempre. (_La pren en brassos y fuig emportántsela.
Al ser dalt del promontori per llensarse á mar crida:_) No malgastéu
sants olis... ¡Llenséulo á mar... pero lluny, lluny de nosaltres!
(_Desapareixen ell y sa filla._)

  Teló.


Marsella, Juin Juliol de 1891.

*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 78597 ***