diff options
Diffstat (limited to '78597-0.txt')
| -rw-r--r-- | 78597-0.txt | 4122 |
1 files changed, 4122 insertions, 0 deletions
diff --git a/78597-0.txt b/78597-0.txt new file mode 100644 index 0000000..dbd869a --- /dev/null +++ b/78597-0.txt @@ -0,0 +1,4122 @@ +*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 78597 *** +La Sirena + +Drama en quatre actes y un cuadro + +Josep Pin i Soler + +1891 + +`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut +d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual +Informatitzat de la Llengua Catalana.` + + + +Manera de ser dels personatges principals. + + + +_Lo Grabat_. Un home en plena virilitat, físicament ros de cabells, + afeytat de galtas y boca, una espessa sota barba; moralment un + conjunt de tendresa y de violencia. Es tendre per sa filla, afectuós + ab son pare, ho degué ser molt per sa mare, y menos, molt menos, ab + sa muller; en primer lloch perque la sèva dona no era de la _sèva + sang_, y després perque per un home com lo Grabat, la dona, fins + sent esposa, es sempre una mica més ó menos la femella. + +_Gatneu_. Lo tipo del dropo de platja, del que s'engorroneix y comensa + per viure unas quantas setmanas á la casa ahont l'han convidat y + termina per serne parássit. De vegadas, casi sempre, la casa hont + s'arrapa es la d'una germana viuda, d'una filla casada, d'una pobre + mare qu' ha de travallar per ell en lloch de rebren aussili. + +Llevat la dropería, plé d'inginy y de gracias que 'l fan suportable. +Es un especialista per guisar certas menjadas, fa jochs de cartas, es +bon ballador ó rascador de guitarra. Segons sigui 'l tipo, mariner, +vilatá ó de pagesía, cambiarán las sèvas exterioritats, pero sempre +será 'l parássit casi _ruffiano_. + +_Lo Sacristá_. Una mena de filosof que no sap llegir ni escriure; ha + sigut molts anys militar, ha passat molta miseria, ha sigut sempre + esclau d'un ó altre. Absolutament home de bé en lo sentit de _ser + honrat_... aficionat á la beguda, recurs de cervells imaginatíus y + mal nudrits. + +_Don Luisito_. Un criollito casi mulato: vicioset, orgulloset, poruch, + interessat, descontent de trovarse entre personas que no li + diuhen _mi amo_... Si hagués viscut hauría sigut, socialment, + insuportable; políticament, partidari de Maceo. + +_La Pitera del hostal_. Enamoradissa, alegroya; á diset anys se va + enamorar d'un carrabiner perque era ben plantat. Son pare y sa mare + s'oposaren al casament, pero ella no 'ls escoltá. De son casament ab + lo soldat tingué una filla que li doná mes inquietuts que + satisfaccións. Lo Grabat habent dit á la Pitera que la _volía_, ella + s'imaginá que l'estimaba, y la pobreta una mica causat per + l'estretés en que vivia y que son casament ab un _Capitá de carrera_ + hauría desvanescut, una mica perque potser s'había aficionat de cor + al mascle ardit que se l'había feta sèva, lo cert es que concibeix + una rabia sorda primer, exuberant y parladora després, contra l'home + que l'había tingut pèl seu regalo mentres vivia al poble y qu' al + tenir d'empendre viatje pren comiat d'ella ab la major frescura, com + dihent: "ja torno". Després la pobrissona, quan ha perdut á sa filla + qu' adoraba y en qui veya també una base de benestar futur, quan + s'ha apagat la darrera claror que la guiaba, quan ha perdut sa + darrera ilusió queda com trastocada. + +_Marieta_. Una bona noya sense personalitat mentres es verge... + Enérgica, sang del Grabat quan aquell _criollo_ ha abusat d'ella. + +_La Sorda_. La velleta pobre, que hi ha en tots los poblets de vora + mar. Esposa sense marit, mare sense fills, avia sense nets... Tots + los homens que li eran alguna cosa, ó s'han quedat en terras d'hont + no vindrán per pobres, ó s'han negat! Viu de no res... de rosegóns, + de peixets que ningú vol, de cosas que sobran als qui son més pobres + qu' ella. + +Los demés personatges son molt clars, no tenen recóns psicológichs. + + +Época, indumentaria, sitis, etc.. + + + Uns quants anys després del tractat fet ab + l'Inglaterra --28 juny de 1835-- pera abolir lo tráfech d'esclaus + y conegut per "tratado de Martínez de la Rosa". + +Cal considerar per la verossimilitut del ters acte que 'l primer barco +de vapor trasatlántich, lo _Sirius_, s'estrená d'Inglaterra á +l'América del Nort en 1837. Lo _Sirius_ com tots los creuhers y +vapors de costa anaba ab rodas y com las máquinas eran de poca +pressió, duyan varias fogaynas y ximeneyas. + +A l'arsenal de Toulon han conservat com reliquia durant molts anys un +dels primers vaporets que tingué la França, _Le Taureau_, d'uns 40 +metros de llarch: portaba quatre ximeneyas. + +Al comensament de la navegació á vapor los oficials de marina de +guerra consideraban com á cástich lo ser embarcats en ditas naus. +Entr' ells tractaban als qui hi eran embarcats de _Carboners_. + +Respecte al siti ahont los capitans negrers anaban á desembarcar la +negrada, n'hem escullit un d'auténtich: una recalada prop de Cárdenas +en vista de las "tetas de Camarioca", dos puigs que guían als +mariners desde lluny pera buscar la bahía de Cárdenas. Lo barco +negrer fondejaba entre 'ls cayos y la costa, y al ser de nit +desembarcaba als negres, qu' eran entrats dintre +un _bohiho_ --magatzém y habitació,-- y d'allí, un cop reposats, los +repartían entre 'ls propietaris ó delegats dels propietaris per +compte dels qui s'había fet l'expedició. Quan los desembarcaban ja +anaban vestits: calsas y americana de dril, barret de palla, sabatas +de pell ab orelletas, las donas faldilla y jipó rallats. + +Durant la navegació no tot era sang y foch com molts suposan. Certs +capitans desembarcaban negradas ja mitj organisadas per grupos y ab +_cabos_ triats d'entre 'ls negres que 'ls habían semblat mes + inteligents. Los cabos rebían com insignia de llur autoritat una + camisa vermella á tall de sotana y un fuhet y com los negres suvint + no eran compatriotas que fins n'hi había de nacions enemigas, + devegadas era precís vedar lo fuhet á un cabo per massa rigurós. + + +Advertencias als senyors directors d'escena. + + + En lo teatre Novedades de Barcelona + hon s'ha estrenat lo present drama y en tots los teatres hont sia + posat ab aparato pot suprimirse casi tota la escena II del acte + IV en lo qual se referix lo combat naval, de: "ni un de malalt" + (pág. 67) á "tinch un munt de cartas" (pág. 71). + +La música demanarla al mestre Gimenez, director d'orquesta del teatre +de Novedades. + +Los dibuixos per decoracións al Sr. Soler y Rovirosa. + +Los idem per vestits al Sr. Labarta. + +Las indicacións de figuració y plantament d'escenas al Sr. Tutau. + + +Repartiment. + + + Personatges Artistas + + La Pitera del hostal 35 anys Dª. Carlota de Mena. + Marieta 18 " " Josefina Roca. + Roseta 35 " " N. N. + La Sorda 70 " " Concepció Palá. + Ció 50 " " Elvira Morera. + Grabat, capitá de la Sirena 45 " D. Teodoro Bonaplata + Noy Gran, pilot 40 " " Vicens Daroqui. + Gatneu, cuyner 40 " " Hermeneg. Goula. + Patou, mariner 30 " " Lluis Muns. + Miliet, agregat 18 " " Carles Delhom. + Don Luis, armador 25 " " Frederich Parreño + Senyor Joanet, caixer 60 " " Miquel Pigrau. + Carlets, escribent 20 " " Frederich Fuentes + Sebastiá, idem 20 " " Lleó Odena. + Lo Senyor Rector 65 " " Jaume Virgili. + Sacristá 70 " " Joan Oliva. + Lo cego 75 " " Enrich Guitart. + Lo Mayoral 30 " " Ricard Esteve. + + +_Noys, mariners, mulatos, negres, mossos de la escuadra, gent del + poble, etc., etc.._ + +__Direcció artística: D ANTON TUTAU.__ + + + + +## Primer acte. + +La benedicció del barco. + + Un tros de platja d'un poblet qualsevulga de la + costa. Unas casetas de pescadors ab fogons á fora, rafal, taulas, + banchs, etc.. Un sogall encés penjat en qualsevol puesto. + +A mitj terme una roca ó tros de moll, hont estarán atracadas duas +embarcacións petitas. Al fondo la _Sirena_ pollacra goleta negrera +fondejada. + +Al peu d'un arbre, un altaret fet ab cuatre posts, un cobrellit per +darrera, gerros de flors, candeleros, etc.. + + + + +### Escena primera. + + Donas que filan, noyas que fan puntas. Ció + cou menjars en cassolas, paellas. Lo Sacristá + va y vé endegant l'altaret sota 'ls arbres. Patou + arranjant una embarcació, carreganthi fato. + Arriva 'l Senyor Joanet dintre d'una tartaneta; + Patou va á donarli la má per baixar. + + + Ció, Sacristá, Patou y Senyor Joanet + . + + +Sr. Joanet: Ô, ô (_al cavall_). Gracias, mestre, teniu +(_un saquet de má_) que no 's perdi... ¿Arrivo á temps? + +Patou: Ha fet just... miri la _Sirena_; ja está +aparellada per ferse á la vela. Tot está á punt. Jo estaba ormejant +lo gússi, aquellas donas fan cóurer una miqueta de refresch +(_rihent_), lo Sacristá endega l'altaret per la Benedicció y així qu' +arrivin la gent, una reposadeta aquí ab las familias, lo traguet de +despedida... ¡y en mar! + +Sr. Joanet: Hem surtit de Barcelona qu' encara no era +día; pero 'l nostro "Soberano" (_al cavall_) 's fa vell... y +nosaltres també. (_Al mosso._) ¿Qu' heu vist á l'amo? + +Patou: ¿A D. Luisito? ¡Jo ho crech! Fa dos días que +roda pel poble; segons los uns ha vingut per donar ordres al Capitá, +altres diuhen si li festeja la noya. + +Sr. Joanet: ¡Calleu, poch seny, calleu! + +Patou: Y li han surtit los comptes errats, perque 'l +Capitá l'ha deixat al hostal de la Pitera; ni á béure l'ha convidat. + +Sr. Joanet: Que no 's refredi 'l "Soberano". +(_Al mosso._) Y vos guardeu lo saquet... está plé de moneda per +vosaltres. + +Patou: Miri, l'entro aquí dins (_á la casa_). ¡Veureu, +mestre! (_al mosso_) poséulo sota aquella teuladeta. (_Desapareix_.) + +Sr. Joanet: Vaig á veure si 'ls trovo. + +Patou: Carrer de Mar amunt. + +Sr. Joanet: Prou, prou. Ja he vingut altres vegadas. + + + + +### Escena II. + + Anteriors, menos lo senyor Joanet. + + +Ció: ¿Quí es aquell senyor? + +Patou: Lo Sr. Joanet, com si diguessim lo Capitá de +ca 'n Salvat. + +Ció: ¿Lo Capitá? Jo 'm creya que densá de la mort de D. +Josep María no hi había més amo de la casa que D. Luisito, 'l sèu +fill... aquell senyoret tan melindrós qu' ha posat á ca +la _Xarraire_, al hostalet de la Pitera, ha vingut de Barcelona +portant la moneda per las avansas... Jo he cobrat un paper de +plata... ¡que ja s'ha fus! estabam molt empenyats... ¿y á tu quánt +t'han donat? (_A una de las donas._) + +Patou: (_A Ció._) Bè, lo Capitá no vol dir l'amo, ni +de la _Sirena_ ni dels altres barcos que tenen á ca 'n Salvat... vull +dir que 'l Sr. Joanet porta 'l timó... Ell y 'l nostro de Capitá +s'estiman molt. + + + + +### Escena III. + + Anteriors, Gatneu qu' arriva ab uns + quants noyets carregats de paners, de sachs. + + +Gatneu: ¡Oh Patou! ¿qué no 'ns ajudas á descarregar? +¡Gracias á Dèu qu' es lo darrer viatje! ¡Prou ajudarás á vuydarlos + aqueixos sachs! + +Patou: ¿Galeta? + +Gatneu: ¡Galeta y _Pa tou_! + +Patou: (_Ne romp un tros y l'engoleix._) Un cop +embarcat es lo que més anyoro. Després galeta... + +Gatneu: Que conserva la dentadura... Ola, arquebisbe +(_al Sacristá_); ¿encara no está llest aqueix tinglado? + +Sacristá: Ha quedat bè, ¿veritat? +(_Contemplant l'altaret._) + +Ció: (_Fent tastar lo menjar al Sacristá._) ¿Qué 'us +sembla? + +Sacristá: (_Bufa cómicament, se crema y torna la +cullera._) ¡Un pols! alló que se'n diu un tristet pols més de sal. + +Ció: ¿Voleu dir? (_Tastant_.) + +Sacristá: Ho trovo dols. (_Tornant la cullera._) + +Gatneu: Segóns sembla, 'us hi enteneu en peixadas de +tota mena. + +Sacristá: No tant com tu, que passas la vida menjant ó +fent cóure un menjar per uns ó altres... pero quan un home ha +corregut la Zeca y la Meka... + +Patou: Y la vall d'Andorra. + +Gatneu: Bè, tu no 't barrejis en conversa de gent com +cal y fes la tèva... esgota 'l gússi. + +Sacristá: Quan un home ha corregut mon, avuy dejuno, +demá no dino... ¡figurat! Si l'ocasió li presenta una provisió de +recapte... +¡peix... ploma... ó pel! + +Gatneu: 'Us hi debeu rebejar quan l'ápat es de debó. + +Sacristá: ¡No tant! Alló que se'n diu menjar per +menjar... ¡afartarme! may ho he fet. Soch de mena poch menjador. + +Gatneu: Com tots los borratxos. + +Sacristá: ¿Qué has dit? deus parlar per tu: ¿qué m'hi +has vist may borratxo... del tot? + +Gatneu: ¿Del tot? ¿del tot? + +Patou: Aneu á saber lo qu' ell enten per borratxo del +tot. + +Sacristá: Entench estarho com més de quatre... com ho +estaba cert _cucineru_ aficionat, cert mariner de secá. (_Irónich_.) + +Gatneu: ¡Mariner de secá, jo! + +Sacristá: Lo día que 'l mèu amich D. Pau Cendra... + +Patou: ¿Amich vostre 'l Grabat? + +Sacristá: ¡Sí senyor! no 'ns fem gayre, pero li porto +amistat... Lo día que 'l Grabat va dirli que per compassió... + +Gatneu: ¿Per compassió? (_Cremat_.) + +Sacristá: ¡Perque no fessis nosa á ta germana, á tot lo +poble! t'embarcaba de cuyner á bordo de la _Sirena_... + +Gatneu: Sacristá de sants de cartró, no 'm vingueu ab +indirectas ni ab mots cuberts. + +Patou: ¡Mots cuberts! ¿Encara voleu qu' us parli més +clar? + +Sacristá: M' has tractat de borratxo... + +Patou: 'Us torna 'l cambi. + +Gatneu: ¡Jo borratxo, jo faig nosa! (_Amenassantlo ab +un rem._) + +Sacristá: (_Arborant un candelero._) ¡Au, si +gosas! ¿que +'t pensas que 'm fas por? De més guapos que tu n'he estés per terra + d'un cop de culata... quan perseguíam al francés. + +Patou: (_Atiantlos._) ¡Alsa, valents! + +Gatneu: (_Cremat á Patou._) Arri á la llanxa á carregar +aqueixos sachs... déixamel per mi aqueix frare llech. (_S' encaran en +posició de barallarse._) + + + + +### Escena IV. + + Anteriors, senyor Rector. + + +Rector: ¿Qué passa? ¿y aixó, que sòu ximples? ¿encara +no esteu llest? (_Al Sacristá._) Millor fariau d'ajudarlo. +(_Als mariners._) + +Gatneu: Prou feyna tinch per mi... De las tres de +matinada que vaig y vinch. Tota la feyna pesada... ¡ja se sap! pèl +_cucineru_. (_Lo Rector mira l'altaret, desapareix._) + +Sacristá: ¡Com que ja n'habías perdut la mena de +travallar! + +Gatneu: ¡Ves quí parla! + +Sacristá: ¡Quánts anys há que t'hi arrossegabas per +aquí vivint á costas de la Pitera!... La pobre densá qu' es viuda +d'aquell carrabiné, prou feynas tè per ella y la sèva noya. + +Gatneu: Jo no li feya cap nosa á ma germana... li feya +respecte á la casa; y en quant al sèu home no era carrabiner, era +sargento de carrabiners. + +Sacristá: Lo sargento Malendras. + +Gatneu: ¡Menendez! (_Enfasis_.) + +Sacristá: Lo cert es que densá que vas venir del +servici, que ta germana 't mantenía... + +Rector: ¡Vaja! prou ha durat... ¿ahónt es la +tripulació? + +Gatneu: Casi tots son á bordo ab l'altre pilot y 'l +nostramo. Lo capitá no més ha deixat saltar en terra als qui tenen +familia al poble. + +Rector: ¿Que no sou tots de Port-nou? + +Gatneu: ¡Qu' es cas! navegarém ab gent de totas +menas... En ma vida hauré fet un viatje ab gent de tanta nació y tan +barrejada. Hi ha un gallego... ¡de Corcubion! Un dels timoners es de +la Higuerilla... figuris senyor Rector... si no fa escruixir... ¡de +la Higuerilla! En Patou qu' es de... ¿d'hont ets tu, Patou?... ¿de +Guadalajara? + +Sacristá: Lo fet es (_á Patou_) que no teniu posat de +mariner de per aquí. + +Patou: ¿Perque vaig ormejat á la inglesa? tinch fets +més viatjes pèl mar Gran... + +Gatneu: Nada, nada... ¿ja has acavat d'esgotá 'l gussi? +Esgota la llanxa, arma 'ls escalems, veyas si 'ls estrops son á +puesto... (_Baix al Rector y Sacristá_). Va vestit com si anés á +pescar la ballena y en sa vida ha pescat més qu' anguilas fangals... +Crech qu' es d'Amposta. (_'L rectó s'allunya._) + +Rector: (_Al Sacristá trovant que l'altaret ja está +prou bé._) ¡Enllestiu! ¡Aném! Vosaltres (_á las donas_) així que +vagin arrivant gent direu qu' hem anat á pendre 'l sobrepellís, +l'aygua beneyta... (_Surten_.) + +Gatneu: (_Intervenint_.) Las eynas per la benedició... +tot cosetas flonjas. Jo vaig esgarrar la carrera; no n'hi ha de més +descansada que la d'aqueixos... + + + + +### Escena IV.. + + Gatneu, Ció, Patou, menjant. + + +Gatneu: No 'l puch veure aqueix sacristá. Sempre ab +llatinadas... y un genit com una pólvora... quan li sembla que 's +burlan d'ell, desseguit hi es. + +Ció: ¡No 'n feu cas, sempre está enterbolit! + +Patou: No més hi deu veure clar per ajudar missa +primera. + +Ció: A missa de set ja branda. + +Patou: A l'ofici, trángul. + +Gatneu: ¡Y á mitj día... fondo! Dorm unas quantas horas +per qualsevulga reconot, y á posta de sol se lleva... Ha trovat medi +de viure doble que 'ls altres. Ell de cada día 'n fa dos. + +Patou: A mi m'estranya que 'l senyor Rector... qu' +encara que siga del ram del llatinorum es un bon jan, hagi arreplegat +un dropo, un borratxó... + +Ció: Quan lo va arreplegar no ho era tant. + +Gatneu: Sempre l'he conegut aixís... Lo va arreplegar +perque entre 'l Rector y ell s'han passat cosas _¡tarriblas!_ Han fet +la guerra del francés plegats... y no sé ahont... á Hostalrich me +sembla, lo sacristá va salvar la vida al sèu capitá, lo senyor +Rector... després van tornar al convent de Poblet á fer de flares... +y ara hi ha pochs anys... al bó de l'istiu quan van cremar los +convents, diuhen si ells dos conspiraban... Se van fer fonedissos. + +Ció: Calleu, calleu, mala llengua. Quan lo Sr. Rector +y 'l Sacristá van venir al poble arrivaban de Roma. + +Gatneu: Sí... sí... ¡de la fáccia! ¡Ja veureu! Un día á +l'anar á missa 'us trovareu ab la porta de l'iglesia tancada, al +Rector al mitj de la plassa muntat á cavall y al Sacristá ab un +trabuch... + +Patou: ¡Donchs qué sé jo! ¡No fan posat de guerrerus! + + + + +### Escena V. + + Anteriors, Pilot, Roseta y Emili, que surtirá d'escena + enrahonant ab un mariner, després torna. + + +Roseta: (_Una criatureta al bras, altre á la má._) ¿M' +escriurás sovint? + +Pilot: T' ho prometo, fins escriurá 'l noy. + +Roseta: Pensa en mi... en las nostras filletas. + +Pilot: Per tu, per ellas, perque 'us estimo més qu' á +mi mateix m'embarco ab gust per un viatje... escolta. +(_Confidencial_.) N'hi ha que s'embarcan creyent que no més aném á +Cárdenas. + +Roseta: ¿Donchs ahónt anéu? ¿més lluny? + +Pilot: Per tothom, pèl Sr. Rector, per las familias del +poble aném á Cárdenas... pero més lluny ó més aprop (_somrihent_) lo +cert es que trigarém de tornar. Ab aixó, no t'impacientis... Lo +Grabat es lo millor Capitá de la costa, lo barco nou. Quan pugui +donarte noticias, te'n donaré; quan no 'n rebis... senyal de qu' +estém bons.(_Rihent tristement._) En quant á tornar... + +Roseta: ¿Tornaréu? + +Pilot: (_L'abrassa._) Quan siguém aquí... (_Pausa: juga +ab las criaturas._) Y sobre tot no diguis á ningú... lo poch qu' ara +t'he dit... Quan te sembli que fa massa temps que no sabs res de +nosaltres... pensa que som... ¡allá! ¡per allá! pero sempre navegant +vent en popa y rumbo á casa. + +Roseta: ¡Quín viure 'l nostre! pobres mullers, fillas, +mares de navegants. + +Pilot: ¡De pitjors n'hi ha! Després d'aqueix viatje +manaré 'l barco. + +Roseta: ¿T' ho han promés? + +Pilot: Es cosa segura. Ara mateix lo Capitá y 'l senyor +Joanet han tingut devant mèu una conversa... "No vull navegar més per +compte de D. Luisito, ha dit lo Grabat. Si surto á viatje es perque +había donat paraula á son pare... qu' era un amich, un company... Si +torném salvament y la mèva recomanació es escoltada, podrá manar la +_Sirena_..." (_Senyalantse_.) + +Roseta: Ab tant poch que 'n tindríam prou si volguessis +buscarte feyna á terra... per tu, pèl noy. + +Pilot: ¿D' escribents? ¡Dèu nos ne guart!... Ja veurás, +ja veurás (_amanyagantla_) quan aném l'un de Capitá, l'altre de +pilot... + + + + +### Escena VI. + + Anteriors, la Pitera. + + +Pitera: (_Lliscant d'un grupo al altre, tafanejant, +irónica_). ¿Encara no estéu llestas? + +Ció: Si tu 'ns haguessis ajudat, ó si haguessis enviat +á la tèva filla. + +Pitera: ¿Per qué no, si m'ho haguessiu dit? Hauría +vingut jo de bona gana, perque la noya tè feyna. Apren de puntayre... +precisament no tinch cap hoste á casa. + +Ció: No diguis, dona... hi tens á D. Luisito. No 'n +cauhen gayres al tèu hostal de viatjers tant d'upa. Li deus haber +donat lo quarto bó, ab llit de pilans. + +Pitera: (_Mirant fixo, provocantla._) Li he donat lo +mèu. + + + + +### Escena VII. + + Anteriors y Grabat. + + +(_Grabat, veyent á la Pitera, vol recular._) + +Pitera: Escolti, D. Pau... (_Lo porta á primer +terme._) + +Grabat: ¿Qué hi ha? + +Pitera: Hi ha... que vull parlarte encara una vegada +ans que t'embarquis. (_Confusa_.) ¿En qué quedem? Las mèvas llágrimas +no t'han entendrit... Las mèvas amenassas... + +Grabat: Las tèvas amenassas m'irritan. + +Pitera: Y aixó que may han sigut prou claras; t'he +amenassat vagament de que parlaría, pero may t'he dit de qué ni á +quí... Te porto afecte, y no volía, quan m'abrassabas, que vegessis +entre 'l tèu pit y 'l mèu l'imatge d'un altr' home. + +Grabat: ¿Falornias? ¿De quín home? Has de saber per +sempre que no hi ha cap home, ni mort ni viu, que 'm fássi por... ¿ho +entens? + +Pitera: Prou, prou... ¡Un home, mort ó viu, potser +no 'l temis; pero molts homens, vestits de negre, assentats darrera +la taula d'un tribunal y sota un Christo!... Molts homens que siguin +jutges, que tanquin á la gent en presons ó 'ls envihin á presidi... +que manin al butxí... potser te fassin més respecte... + +Grabat: Per la darrera vegada 't dich que las tèvas +rondallas m'amohinan. + +Pitera: Donchs á mi m'amohina haber quedat viuda per +mor de qui jo sé. + +Grabat: ¡Qué vols dir! (_Li pren lo bras._) Parla +clar. + +Pitera: Vull dir qu' una nit... una horrorosa nit +d'hivern, segura de que 'l mèu marit, qu' estaba de servey, fóra +lluny, corrent per las platjas perseguint al pobrissó que riscant la +vida desembarca fráu... vaig consentir qu' un home... que tu +vinguessis á casa... (_pausa_) y 'l mèu marit, que potser tenía +sospitas de la traició que per tu li feya, va entrar hont nosaltres +dos eram, y ab l'arma qu' encara duya... + +Grabat: Va vulguer matarme... ¡es cert! ¿y qué? + +Pitera: Tu 'l vas desarmar, y ell furiós, exasperat, te +va insultar, va dir que volía béure la teva sang y l'un darrera +l'altre vareu sortir desafiats al carrer y del carrer á la platja, y +de la platja fins á las rocas de Sant Elm... y allá... allá dalt prop +de l'hermita del Sant... + +Grabat: Ell persistí en matarme. Encara porto la marca +de l'arma qu' ab furor bestial li va servir per ferirme... Si no li +aturo +'l cop me partía 'l front (_molt tranquil_). + +Pitera: Y tu, sense cap més arma qu' aqueixas urpas +(_senyala las mans_), lo vas pendre pèl coll... + +Grabat: ¿Y qué saps tu ni ningú? 'L cadavre del tèu +marit va ser arreplegat per uns carrabiners... + +Pitera: Que van declarar haberlo trovat mort... de +fret... Pero jo 'l vaig veure 'l cadavre, y aquí (_al coll_) portaba +las senyals d'aqueixos dits de ferro, d'aqueixa grapa d'animal +ferotge...(_pausa_) pero sentintme culpable, si no de la sèva mort, +de l'infidelitat que l'había causada... vaig callar, vaig posarme +dol... + +Grabat: Que no duyas al cor... Aquell soldadot feya +temps que 't cansaba... no l'estimabas. + +Pitera: Pero era pare de la mèva filleta, qu' estimo ab +tota l'ánima; era l'únich amparo qu' ella y jo teníam al mon. + +Grabat: Mil vegadas t'he ofert ajudarte. + +Pitera: ¿Ab diners? (_Irónica_.) Los diners se gastan. +Me semblaba que la mèva sumisió á la tèva fantasía, lo mèu carinyo, +la mèva fidelitat mereixían... + +Grabat: ¿Que 'm casés (_rihent_) ab tu? May t'ho he +promés, noya bonica. + +Pitera: ¿No? ¿vols dir? Hi ha cosas que no 's diuhen... +ab paraulas y que no obstant quedan ditas. + +Grabat: En ma vida, ni á home ni á dona, ni á civilisat +ni á salvatge, he promés una cosa que no l'haja complerta. +(_Serio_.) Ab aixó si t'hagués promés á tu, á tu qu' ets tant xamosa +(_carinyós_). + +Pitera: No m'ho has promés clar... + +Grabat: Ni clar ni fosch. (_Enfadantse_.) + +Pitera: Donchs jo m'he pensat que tu m'ho prometías, y +pèl cas basta... + +Grabat: Basta tant poch, que d'aquí un' hora +m'embarco... viudo com soch fa deu anys. + +Pitera: Deixantme viuda com soch densá d'aquella nit +espantosa. + +Grabat: Densá de la mort del militar... Y acabem la +conversa. + +Pitera: Escolta, Pau... No vull escándol ni reclamar +desseguit lo qu' ara no vols fer... Esperaré que tornis, pero +prométem... ¿m'ho promets, veritat? veurás quan no naveguis quina +vida mes regalada tindrás. Jo que soch manyosa... per la méva trassa +en arreglar los menjars que t'agradan vas comensar á festejarme... te +faré una vida de canonge, la casa te la tindré com un mirall, seré +per la tèva filla tant mare com ho soch per la mèva, serem dos per +estimarla... serás l'home mes felís d'aquesta terra. + +Grabat: No necessito de tu per cuydar á la mèva +filla...(_impacient_) ni 't prometo res. + +Pitera: ¿No? ¿no? (_Ell va allunyantse._) ¡Mira que +te'n repentirás; mira, Grabat, que xerraré; mira que soch tant +dolenta per la gent que 'm fan mal com agrahida y fidel pèls qui +m'estiman; mira, Pauhet de ca 'n Cendra, que si 'm deixas com deus +deixar á las mulatas de per allá quan ja 't fan fástich!... + +Grabat: (_Tornant, baixet, agitat._) Desprecio ta +venjansa, prens mal camí pera entendrirme... á mí no 'm vinguis ab +amenassas... + +Pitera: Tens rahó, sí... escolta, Grabat... +(_reprenentse_) ¡no, Pau! ¡Pauhet, escolta! t'he donat tot lo que +podía: al mèu marit perque 't feya nosa, la mèva persona perque +t'agradaba... No soch una senyora com las de ciutat... pero la tèva +dona, la Layeta, tampoch ho era... gayre més que jo... á casa teníam +hostal, ells feyan de buxellayres... + +Grabat: No 't tornis á posar á la boca pera res... +¿m'entens, Pitera? ni á la mèva filla ni á la mèva dona... déixalas + ahont son: l'una prop del pare pera cuydarlo esperantme y l'altra + allá al cel esperantnos á tots quan fem lo darrer viatge. + (_Cremat_.) No 't posis á la boca lo nom de gent honrada... + +Pitera: La tèva noya ho es, la tèva dona ho era, no ho +nego; pero tambè ho era jo y seguiría sentho si no t'hagués +escoltat... + +Grabat: Tu 'm prens per un altre... ó per altres. + +Pitera: (_Pausa_.) ¡Per altres! +(_Exasperada_.) ¡Pillo de platja! ¡Mal home! ¿Després d'haber fet de +mi lo qu' has volgut, encara +'m tractas de dona qu' es per qui la vol? + +Grabat: (_Cedint_.) ¡Pitera!... ¡No cridis!... quan +torni serém amichs. + +Pitera: No escolto res. Ara soch jo la que no vol +conversa. (_Pausa_.) + +Grabat: ¡Millor! + +Pitera: ¡Sabrás qui soch! (_Fugint d'ell passa davant +las donas sense mirarlas, fins que s'atura davant de Gatneu qu' era +al fondo de l'escena._) + +Grabat: Ja t'he dit qu' á ningú temo. (_Se retira._) + + + + +### Escena VIII. + + Anteriors, menos Grabat. + + +Ció: ¿Qué li passa á la Pitera? ¡Ella tant de la +gresca! + +Gatneu: (_A Pitera, ploricós._) ¡Ja ho veus! no dirás +que soch dropo... fins bambollas als dits... ¡mira! ¿y la noya que no +vindrá á despedirse del sèu onclet? + +Pitera: La noya te feyna á ca la mestra... no vull +que 's fassi ab gent ordinaria com sòu tots vosaltres. (_Mirantli las +mans._) +¡La pell se t'anirá enfortint (_cambi_) y 'l cor! ¡Veurém si saps ser + home! No te 'n deixis passar cap... fes la tèva y si un día 'l + Capitá 't malparla, 't maltracta... (_Terrible_.) + +Gatneu: ¿Lo tiro de cap á mar? (_Fluix_.) + +Pitera: ¡No podrías! Es més fort que tu... vénjat +d'altra manera: ets cuyner, li fas una sopeta ab un caldo... que 'l +reventi... + +Gatneu: Jo 'm creya qu' habíau quedat amichs. + +Pitera: Quan li vaig demanar que t'embarqués, perque no +podía mantenirte, volgué donarme diners... á la cara 'ls hi vaig +llensar. + +Patou: Oh Gatneu, ¿que també s'ha d'embarcar aixó? +(_Uns paners._) + +Gatneu: ¡Sí, tot! tot... que no 's trenqui, es pisa. +(_Va á la llanxa._) + +Ció: (_A la Pitera._) ¿Ahónt has deixat al Capitá? +¡Pitera aixerida, estás molt mal humorada! + +Pitera: ¡Lo porto al moño! (_S'allunya._) + +Ció: (_Al Pilot, qu' está jugant ab las sèvas nenas._) +Tot está llest. ¿Ahónt son la gent? + +Pilot: ¿Qué deyau? + +Ció: (_Mirant al foro dreta._) ¡Ah, ja son aquí! davant +vé l'amo del barco. ¡Qué 'n tè poca de vergonya! (_Per la Pitera. +Surt._) + + + + +### Escena IX. + + Anteriors, D. Luisito. + + +D. Luisito: (_Buscant ab la mirada, veu á la Pitera y +va vers ella._) ¡Ola, Pitera!... + +Pitera: Ja li he dit que 'm dich Elvira... + +D. Luisito: Ha sigut per broma. (_Confidencial_.) Ab +prou feynas he pogut parlar ab la noya del Capitá... li dirás que +l'adoro... y que... + +Pitera: ¿Y que s'hi casará? (_Irónica_.) + +D. Luisito: ¿Per qué no? Soch capás de tot per aqueixa +noyeta que sembla desdenyosa y potser no mes sigui tímida... la +timidés dels pochs anys y del no haber sigut encara festejada... Per +ella he vingut á Portnou tant plé de fanch pèls carrers, tant plé de +moscas per las casas. + +Pitera: No pas á la meva... (_ab brometa forsada_) tot +ho tinch fosquet perque no hi entrin. + +D. Luisito: Per ella, per la filla del nostro Capitá +has tingut l'honor de hostetgarme al tèu hostal. + +Pitera: Sí, pero no li agraheixo... Vosté 's figuraba +que D. Pau Cendra l'hauría fet posar á casa sèva. + +D. Luisito: Potser sí; (_somrient_) pot ser sí que m'ho +figuraba... qué sé jo, m'imaginaba que sent l'armador, l'amo del +barco venint á casa un dels mèus capitans... pero ¡bah! no n'he fet +cas... M' hauría anat d'alló millor pera parlar á la noya... Densá +que la vaig veure á Barcelona en companyía de son pare... per +casualitat la vaig trovar... varem parlar un moment y al separarnos +jo 'ls vaig seguir disimuladament... com un estudiant de vint +anys... + +Jo qu' había vingut de Cuba á la mort del papá ab lo sol objecte de +liquidar la casa d'aquí y entornarmen prop de la mamita, á la meva +adorada isla... densá qu' he vist aqueixa noya, he sentit com si un +imán me subjectés y totas las préssas que avans tenía pera enllestir +y entornarmen las tinch ara para dir á la niña Margarita que la vull, +que no seré felís sense 'l sèu amor (_cambi_) ¿de veras, Elvirilla, +m'aseguras que no te qui l'enamori? + +Pitera: ¡Ay, pobreta María! aquí al poble ¿quí vol que +la festegi? Pèl jovent de per aquí la noya del Capitá es una +princesa! Son pare la casará... un día ó altre... ab vosté +(_rihent_) ó ab un pilot conegut d'ell... vagi á saber ¿per quí será +la reyneta de Portnou? + +D. Luisito: De manera que positivament lo sèu cor... + +Pitera: Mès net qu' una patena. Si la vol de veras. + +D. Luisito: (_Somrihent_.) Quan son pare torni de viaje +la demano en regla. + +Pitera: (_Irónica_). La demanaré jo, déixiho per mí. +(_Se separan._) M'hi entench molt á fer casaments. + + + + +### Escena X. + + Anteriors, Grabat, Rector, Senyor Joanet, Sacristá, + Marieta, mariners joves y vells que s'aturan á + certa distancia dels amos. Uns se dirigeixen á las donas que fan + lo menjar; altres beuhen. + +Lo Sacristá s'amorra á una ampolla, beu als porróns, +comensa á perdre 'l senderi. + + +Grabat: (_Mitja veu._) Gracias per la vinguda, senyor +Joanet, li agraheixo molt l'atenció, pero á don Luisito empórtissel. + +Sr. Joanet: Ans que vos poséu lo péu á bordo, ja serém +carretera avall cap á Barcelona. (_Molt senzill._) He portat uns +quants papers de plata descambiats... ¡je! ¡je! + +Grabat: ¡Inútil! tots han rebut las avansas. + +Sr. Joanet: Per la gent menuda, per las velletas. + +D. Luisito: No era necessari que vingués. (_Al Sr. +Joanet._) Soch prou grandet pera caminar sense bergansí.(_Alt._) Tots +los documents están en regla. (_Treu papers de las butxacas._) No mes +falta 'l brindis de despedida. + +Sr. Joanet: Y uns quants ralets perque 'ls menuts no +plorin. (_Va á pendre 'l sach que li había aconduhit en Patou y +repartirá diners... "ad libitum" de manera que no aufegui 'l joch +dels altres personatges._) + +D. Luisito: ¡Muchachos! (_Als mariners._) + +Grabat: (_Sech._) Lo senyor qu' ha vingut de Cuba un +cop mort son pare per ferse cárrech de la casa, ara es amo del barco +y vol beure una copa á la salut vostra. + +D. Luisito: Y ells á la mèva, á la de tots. + +Grabat: Sou molt gorreros. (_Per la gent que 'l +redoltan demanantli diners._) ¡Prou petóns! (_A Miliet prenentlo dels +brassos de sa mare._) + +D. Luisito: ¡_Muchachos_! (_Solemne enfátich._) Es +costum catalana la de ferse á la vela pera viatjes llarchs lo sant +día del diumenge. Era costum del mèu pare, qu' al cel siga, la de +despedirse de vosaltres. + +Grabat: Ja ho sentiu... lo senyor no vol ser menos +complert de lo que son pare ho era... (_Sech._) ¡Bebéu y embarca! +(_Espenyant un grupo de mariners._) + +D. Luisito: _¡Aguarde, señor D. Pablo_!... beurem á la +vostra felís tornada... lo _señor Cura_ benehirá la nostra hermosa +_Sirena_ que allá 'ns espera, benehirá... + +Grabat: D. Luisito... ja veurá. Si vol imitar á son +pare, qu' al cel sigui, imítil en tot: pocas paraulas... y... + +Sr. Joanet: ¡Vaja, ja está net! (_sacudint lo saquet +dels diners_) y una copeta d'aygardent... dos ditets. + +Grabat: De Sant Feliu de Guixols... ¿recorda, Sr. +Joanet? no 'n bebía d'altre. + +D. Luisito: A mí l'ayguardent... de aquí... no +m'agrada... + +Grabat: Donchs un dit de vi ranci... ¡Segui! + +D. Luisito: No. (_Refusant lo cap de taula._) Lo Capitá +á cap de taula. + +Grabat: ¡Capitá! Ho seré del tot á bordo. Creguim, no +fassi cumpliments. + +Sr. Joanet: Aprofiti de que encara son á terra, y á +terra l'amo es l'armador. + +Grabat: Si fossim á bordo y 'l pilot no estés de +guardia, l'assentaría á ma dreta... ¡y encara! + +D. Luisito: ¡Qué gracios! (_Irónich_.) _Para suegro, ni +de encargo._ (_S' assentan "ad libitum"._) + +Grabat: ¡Noy! (_Allargant lo got._) + +Miliet: ¡Mande! (_Corrent s'entrabanca ab lo Sacristá +que també allarga 'l got._) + +Sacristá: ¡Miliet! ¿y jo? ¡tant amichs que som! + +Miliet: ¡Teniu! _(Serveix al capitá y als senyors de la +taula que brindarán._) + +(_Als sèus companys._) Quan jo sigui capitá també 'm faré servir; pero +en compte d'un noy de cambra pendré una mulateta... Ja ho tinch +apuntat aquí. (_Al front._) + +Roseta: ¡Tu, poch seny! + +Miliet: (_Senyal amistosa de ferla callar._) M' han +parlat d'una colla de morenas prop de Cárdenas... ¿veritat? +(_A Gatneu._) + +Gatneu: Allí hont hem de recalar de tornada de... + +Grabat: ¡Ey!... ¡ja t'he dit que t'embarquessis! +(_Al noy._) Y á vos, mestre, ningú 'us pregunta quánts anys teniu... +(_A D. Luisito._) Vosté no vol compendre qu' als mariners no se 'ls +pot donar alas. Fins los més vells son criaturas d'edat. Aqueix +refresch, aqueixas benediccións aquí, 'ls valdrán més de quatre cops +de _chicote_ al tornar á bordo. (_S' aixeca._) + +Pitera: (_A D. Luisito, per María._) Ara li pot +parlar. + +D. Luisito: (_A María._) Mariquita, densá qu l'he vista +que jo no visch... lo mèu afany es dirli quant l'adoro ¿no 'm dona +cap esperansa? + +Marieta: ¡Pobreta de mí! ¿quína esperansa vol que li +doni? Vosté un senyor rich... avesat á senyoras de per allá... á la +sèva terra... + +Pitera: T' hauría demanat á ton pare, per aixó ha +vingut de Barcelona; pero l'ha vist tant enfeynat ab lo barco... +t'estima d'alló més. + +Grabat: (_Tornant de vora mar._) ¡Tu, noya!... (_li fa +una caricia_) ¡tórnaten á casa! + +Marieta: ¡Pare! (_Queixosa. --Cambi de tò._) Hi vaig, +sí; pero tornaré ab lo padrí. ¡Pobret padrí! M' ha fet prometre qu' +al punt d'embarcar anés á avisarlo. (_Surt corrent._) + +D. Luisito: ¿Se 'n vá, Marieta? + +Rector: ¡Benet, enteniment! prou heu begut. + +Sacristá: ¡Si no més l'he tastat!... Aquest bon mosso +(_Gatneu_) me desafiaba á beure. + +Grabat: (_A Gatneu._) ¡Tinguém la festa en pau! + +Gatneu: ¿Jo? ni sisquera me 'l miro. + +Grabat: Prou hem parlat. Si no 'us agrada encara hi som +á temps. A bordo tinch qui fará de cuyner millor que vos. + +Rector: No 'us enfadeu... la culpa es d'aqueix poca +solta. (_Va ab lo Sacristá al altaret._) + +Pitera: Si no l'embarqueu ho xerro tot, ara mateix, y +en lloch d'anar á bordo de la _Sirena_, anireu á la presó... fins que +s'aclareixi de quin mal va morir lo mèu home. (_Irónica_.) Si va ser +de fret... ó... (_Senyal d'escanyat._) + +Grabat: (_Entre dents._) ¡Mal llam! + +Rector: ¡Vaja! ¡vaja! (_Se posa lo sobrepellís._) + +D. Luisito: _Écheles la bendición... al barco y á +ellos_. No costa res y consola. (_Mentres lo Rector se prepara, la +gent se va embarcant, abrassant los uns á llurs mullers, altres +rebent un escapulari, una estampeta. Lo Sr. Joanet, D. Luisito y 'l +Grabat cambian papers, ne firman, clouhen cartas._) + +Gatneu: Vaja, germaneta, ¿qué no 'm dius res? Semblas +un altre... ¡Tu qu' enrahonas tant! + +Pitera: Feste ben rich... ¿oy? + +Roseta: (_Posant un escapulari al pit de Miliet._) Si +may per may 'us troveu en un travall, tu ó ton pare, invoca la Mare +de Dèu de la Bonanova. (_Lo Sacristá toca una campaneta, tots +s'ajenollan, se treuhen las gorras._) + +Rector: Adjutorium nostrum in nomine Domine. + +Sacristá: Qui fecit caelum et terram. + +Rector: Domine exaudi orationes meas. + +Sacristá: Et clamors. (_Badalla_.) + +Rector: Dominus vobiscum. + +Sacristá: Sursum corda. (_Torna á badallar._) + +Rector: Propitiare Domine supplicationibus nostris et +benedic navem istam dextera tua sancta et omnes qui in ea vehentur +sicut dignatus es benedicere arcam Noë. + +Sacristá: Et cum spiritu tuo. (_No sap lo que diu._) + + + + +### Escena XI. + + Anteriors, Marieta y Ció acompanyant alCego. + + +Cego: ¡Fill! ¡encara un'altre abrassada! ¡Soch tant +vell, fill mèu! pot ser sigui la darrera. + +Grabat: (_Afectuós_.) Ab la condició que no heu de dir, +y sobre tot, que no heu de pensar que sigui la darrera. +(_S' abrassan._) Vull, quan torni, que m'espereu vos y la noya... +allí. (_Senyalant una roca._) Veuré volejar de lluny los vostros +mocadors, y al saltar á terra me l'heu de tornar més forta qu' ara. +(_Torna á abrassarlo._) Necessito que guardeu casa. + +Cego: Soch tant vellet... no hi veig gens... + +Grabat: Heu perdut la vista de tant seguir lo curs de +las estrellas, pero també s'hi veu ab lo cor. + +Cego: (_Prenent á la noya._) Seré per ella guardiá +gelós. + +Grabat: (_A Marieta._) A tu no t'haig de dir res... ets +de bon sangro... que may ningú puga ferme baixar la cara... quedas +mestressa de casa, de la nostra bona nomenada. (_Al Cego, que +s'entendría_) Capitán Cendra. + +Cego: Presente. (_Dressantse y saludant._) + +Grabat: ¿A qué venen aqueixos plors? (_L' abrassa._) Si +l'impaciencia 'ls fa inventar suposicions infundadas, +tranquiliséulos... Contéulos las proesas vostras, las accions +heroycas dels vostres temps... quan marits, avis y nets eran +embarcats y combatían á Vigo, á Trafalgar... Comparant l'heroísme +dels qui morían per la patria!... ab los nostres afanys +(_somrihent_) per guanyar las tristas caixaladas... trovarán la sèva +soledat més passadora... + +D. Luisito: (_Primer terme, profitant de las anadas y +vingudas dels personatges, á Marieta._) Jo 'm quedo... + +Marieta: ¡Pare! ¡Padrinet! tornem á casa. (_Pausa_.) + +Grabat: (_No haurá comprés lo qu' ha dit D. Luisito; +pero veyent confusa á sa filla, mira á uns y altres, y diu al Sr. +Joanet._) Si no se'n van desseguit á Barcelona... (_A D. Luisito._) +Si no 'm jura que no tornará aquí... (_Prenentli lo bras._) + +Sr. Joanet: Ho prometo jo. (_Rápit._) ¡Peret! +(_S' avansa 'l cotxe._) + +Grabat: ...no surt lo barco... ¡Noys! ¡eh!(_Cridant als +mariners._) + +Sr. Joanet: Adèu, Pau. Vamos, D. Luisito.(_Se retiran. +Pausa._) + +Grabat: ¡Adèu, pare! ¡adèu, filla del cor! (_Salta á la +llanxa. S'aixecan los rems. Tothom plora y voleja mocadors._) + +Pitera: ¡Y á mi ni una paraula! ¡ni m'ha mirat! ¡Capitá +de la _Sirena_! m'habías pres pèl tèu regalo, per muller no m'has +volgut... ¡Vésten! ¡navega! y al primer cop de mar... ¡que las onas +t'aufeguin!... + +Grabat: ¡Adeu á tothom! ¡Adeusiau! + +Pitera: (_Desesperada, plorant._) ¡Mal te re... +neguis... traidor! + +(_Los de més aprop miran, altres fan senyal d'adèu._) + + Teló. + + + + + +## Acte segon. + +L' escriptori de casa Salvat. + + + Al fondo un magatzem ab caixas de sucre, sachs + de farina, etcétera. A primer y segón terme escriptoris pèls + empleats y compartiment apart per l'amo, ab porteta falsa per + pujar al sèu pis. Taulas, caixa de ferro, sachs, canastró, cuadro + de banderas, de barcos, tinters de pisa, plomas d'oca, etc., + etc.. Un mapa de l'Africa ben visible. + + + + +### Escena primera. + + Carlets, Sebastiá, altres escribents que + no parlan. + + +Carlets: (_Escribint y dictant._) "150 bocoyes azúcar +mascabado, marca R. S., de peso bruto de 605 quintales, 2 arrobas, 4 +libras..." + +Sebastià: "150 bocoyes (_repetint en veu monótona_) +azúcar mascabado, marca R. S., de peso bruto 605 quintales, 2 +arrobas, 4 libras..." + +Carlets: "40 fardos cueros al pelo..." + +Sebastià: "40 fardos cueros al pelo..." + +Carlets: "12 paquetes canela de Ceylan..." + +Sebastià: "12 paquetes canela de Ceylan." (_Parlant_.) +¿Quína resposta dòna _la casa_ á la gent de Port-nou? + +Carlets: No sé... de primer D. Luisito 'ns había manat +qu' escriguessim dihent que la _Sirena_ era á Cárdenas. + +Sebastià: ¡Quína manera de mentir! + +Carlets: Per no mentir, s'hi déu haver repensat y á +horas d'ara la carta está per contestar. + + + + +### Escena II. + + Anteriors, y 'l Sr. Joanet que va y ve. + + +Sr. Joanet: ¿Quánt deuhen "J. Larios, de Málaga"? + +Sebastià: ¡No tinch la llibreta de las facturas... tu! +(_á un altre empleat._) + +Sr. Joanet: (_S'assenta consultant la llibreta que li +han donat y dictant á un altre._) "2,114 lliuras, 3 sous..." Tu, +Carlets... hem de girar á cárrech d'ells. + +Carlets: Tregui vosté mateix lo compte en rals y +maravedissos... M'amohina aixó de las lliuras. (_Continúa dictant._) +"Manifiesto de entrada de la polacra goleta _Vicentica_, de la + matrícula del Grao, de 115 toneladas de registro..." + +Sebastià: ¿Quántas? ¿115? aquí diu 105. (_Corretgeix ab +ploma d'oca._) + +Carlets: Capitán Miguel Ros... y consignada á los +señores Salvat é hijo, de Barcelona..." + +Sebastià: "Etcétera, etcétera..." + +Carlets: "Uno á ciento seis... 106 sacos alubias peso +bruto..." + +Sebastià: ¿De quí es la darrera carta? + +Carlets: De la filla del Grabat... Noy, ¡si l'haguessis +llegida!... ¡quína dignitat! ¡quína reserva! fins si 'm fas dir... +¡quína ironía! Diu que veyent lo poch interés que la casa 's pren per + las familias dels tripulants de la _Sirena_, las familias tenen por + de que 'ls hagi succehit una desgracia, y que si _la casa_ no 'ls + dòna satisfacció, no 'ls tranquilisa, tindrán de venir á preguntar + de paraula pèls sèus pares, fills... + +Sebastià: ¿Donchs que ja no hi anéu (_irónich_) á +portar noticias á la noya? ¡Quína xiripa de se 'l confident del amo! + +Carlets: M'ha pres algunas vegadas per no fer veure que +porta malas intencións... Ademés es home que desseguit s'aburreix +d'estar sol... + +Sebastià: Se déu trovar tonto... ó d'una conversa +mental poch divertida... Hi déu haber tornat ¿no t'ho sembla? + +Carlets: Suvint... ¡ab pretexte de portar noticias! + +Sebastià: ¿Quínas noticias vols que 'ls dongui?... +Densá que varem despatxar á la _Sirena en lastre para Gibraltar_... + +Carlets: No se'n ha sabut res més... + +Sebastià: No n'hem sabut res nosaltres; ¿pero ells?... +¿D. Luisito? ¿Lo Sr. Joanet?... Si no en detall... d'una manera ó + altra deuhen saber hónt es lo barco, lo que fa. + +Carlets: ¿Lo que fa? transportar _ganadu_ de la +Costa... oriental... ó bè occidental de l'Africa... á la _Carnera_, +al bohiho de negres establert prop de Cárdenas. + + + + +### Escena III. + + D. Luisito vestit d'estar per casa, al + sèu escriptori, obrint cartas, anotantne, fentlas llegir al + Sr. Joanet; los empleats escriuhen sense parlar. + + +D. Luisito: Ja veu ab cuánta rahó 'm queixaba de las +combinacións de vostés. + +Sr. Joanet: Y aqueix _vostés_ som lo papá de vosté, +Dèu l'hagi perdonat, Larragoitia hermanos de Cienfuegos, D. Pablo +Cendra... + +D. Luisito: _Sí señor, los de allá y los de acá_... D. +Pablo, 'l mèu papá, vosté... + +Sr. Joanet: ¡Yo pobret de mi! Soch una máquina de +apuntacións. + +D. Luisito: No sabém per hont navega 'l barco, esperém +ab impaciencia avís... y no mes venen cartetas... pringosas (_ne dòna +una ab fastich al senyor Joanet_) de aquella gentuza. + +Sr. Joanet: ¡Pobre gent! tenen una mica de rahó... +miri, jo per mi y ante mi fa una pila de temps que 'm cartejo ab lo +rector del poble y fins li he enviat unas quantas onsas perque +afavoreixi á las familias més necessitadas. + +D. Luisito: Donchs ha fet mal... pèl sèu compte será. + +Sr. Joanet: ¡Naturalment! no n'he passat cap assiento +als llibres. + +D. Luisito: Ha fet molt mal de escriure, d'enviar res +perque aquella pillería no ho mereixen... Quan he portat á +Por-nou... + +Sr. Joanet: ¡Mal fet d'anarhi!(_Somrihent_.) ¿Veu? ara +soch jo 'l qui renya. + +D. Luisito: ¿Per qué mal fet? + +Sr. Joanet: Perque vosté es l'amo de la casa y no está +bè que l'amo intervingui en certs detallets... perque vosté si bè es +fill de D. Joseph María, ha nascut á Cuba, tè altres costums, altra +educació... perque vosté no es de la nostra terra y aquella gent +potser s'han cregut... + +D. Luisito: (_Senyal de diners._) Me varen rebre com si +yo fos _un nadie_. + +Sr. Joanet: Aquella gent... + +D. Luisito: Son uns amohinadors. (_Tirant al paner la +carta que li dòna. Al Sr. Joanet._) Quand sapiguem lo que s'ha fet de +la +_Sirena_ y 's liquidi l'expedició, 'ls paga... + +Sr. Joanet: Sí, pero mentres tant, veurá, n'hi ha de +molt pobres. + +D. Luisito: ¡Me varen rebre á l'entrada!... y si un +día +'m vaig sentar á la sèva taula va ser perque no podían dirme que me + n'anés... _¡Llovía á mares!_ + +Sr. Joanet: Vosté parla de casa 'l Capitá. + +D. Luisito: ¿Que volía qu' anés de porta en porta +repartint _limosnitas_? Vaig anar á casa del Capitá, vaig parlar á la +sèva noya, al veterano aquell que sembla 'l profeta Jeremías y si +m'haguessin rebut com se mereix un home de la mèva posició... 'ls +hauría entregat diners perque se 'ls haguesin repartit... pero +no _señor!_ la noya sembla que fugi de mí; aquell vell sempre +seguintla! Confessi que la gent de per aquí son molt _cerriles_: á +Cuba la noya s'hauría quedat +_pasmada_ al vèurem anar á casa sèva. + +Sr. Joanet: Aquí las noyas de bè no 's pasman +facilment.(_Pausa, cambi de tó._) ¡Veurá, D. Lluis! no n'hi había +parlat, pero ja que la conversació s'ho porta, li diré qu' al saber +per aquells (_los empleats_) enrahonadors que vosté había anat á +Port-nou un diumenge... + +D. Luisito: (_Apart_.) Mes d'una vegada hi he anat, y +per desgracia inútilment... + +Sr. Joanet: ...ne vaig tenir un disgust. Si com vosté +diu, vol afavorirlos, ¿per qué no m'hi envia á mí ab dinerons y +paraulas de consol per tots?... + +D. Luisito: Perque soch l'amo y 'm plau que +s'humilihin, venint aquí ab lo cap baix á demanarme lo qu' allá no +varen volguer aceptar (_pausa marcat_) y quan vinguin veurán que 'l +D. Luisito que tant fredament varen rebre, es molt cumplert y +caballer quan reb á casa sèva. + +Sr. Joanet: Vosté potser... ¡no goso dirho! Vosté +potser s'ha proposat que l'acceptessin... + +D. Luisito: Com amich... com amich que soch del pare. + +Sr. Joanet: ¿N' está bèn segur? Lo pare de la noya era +amich del pare de vosté... ¿de vosté... D. Luisito?... ¡si fa tant +poch temps que 's coneixen! Miri, D. Lluis, li parlo molt formal, com +un home que li vol bè... deixi á la gent en pau y sobre tot no +toqui... ni ab l'alé á las personas de ca 'n Cendra. Vosté no coneix +al Capitá de la +_Sirena_ més que... ¡de vista! Aquí sabem tots qu' es un home tant + brau y generós per la gent honrada com inflexible y cruel per la + canalla... Es home que donaría sang de sas venas per un amich, per + un modest mariner del sèu barco, ¡si 'l mariner es home de bè! y + riscará la vida pera castigar lo qu' ell creu una felonía... es un + home una mica primitiu. Avesat á la soledat del mar, als llarchs + enrahonaments ab ell mateix, á obehir cegament las ordres que rebía + quan lo manaban, á ser obehit densá que mana, li sembla qu' á mar y + á terra es l'_amo después de Dios_! y tè la mala costúm de volerse + fer justicia ab sas propias mans. Es home 'l Grabat capás de ferse + matar... y de matar en l'ardencia d'un combat, y vensut ó vencedor, + després d'haber lluytat contra cent plorará davant la miseria d'un + sol... N' ha donat provas: lo viatje que va fer ab l'_Irene_ fou + desastrós com interessos á causa del sèu bon cor... habían recalat + en un recó de platja inhabitat y salvatje del golf de Guinea, + l'embarch de la negrada s'estaba operant sense estorp, quan + entre 'ls negres ja embarcats se declará una epidemia... y aquell + home que sent los negres robustos y sans, tenintlos davant sèu ab + armas á la má 'ls hauría combatut y n'hauría fet caure tants com á + tret de bras s'haguessin apropat, aquell home feu construhir á la + platja, una mena de bohiho, y ell mateix cuydaba als negres, ab sas + mans enterraba als que morían y... ¡n'estich segur! damunt del clot + que feya á la sorra hont los colgaba, si no hi plantaba una creu la + feya ab la má... los benehía á sa manera... desitjaba als + infelissos, que Dèu lo gran, l'inmens, lo Dèu de blanchs y negres + los fes gosar de la pau eterna. + +D. Luisito: Donchs un home axí que 's fassi frare. + +Sr. Joanet: No senyor. Sempre 'ls negres no están +malalts, y quan son vigorosos y l'atacan ó resisteixen, llavors lo +Grabat es una _fiera_ y 'l sentiment de sa forsa, de la sèva +superioritat li fa acometre proesas que malas enguanyadas per sitis +hont ningú las veu. En la mateixa expedició fou abordat per un barco +de guerra inglés, y li asseguro que 's va portar com un home. En una +paraula, lo nostre Grabat es un héroe que no tè feyna del ofici. + +D. Luisito: Pero 'l sèu heroísme no veda que hagi sigut +grosser, que m'hagi tractat com _á un pelele_ tantas vegadas com li +he dirigit la paraula. + +Sr. Joanet: ¿De manera que vosté n'está ressentit? +¿Donchs per qué va á casa sèva? Creguim, D. Luis, no hi vaji, no hi + torni més á Port-nou, hauría fet millor no ananthi may. Autorisim á + pendre un parell de mils duros... Son una dotzena de familias las + que passan més miseria, y dos mil durots bèn repartits, pagan molts + deutes, fan pendre paciencia... Si vosté hi torna, si 'l Grabat sab + que vosté ha anat á casa sèva, potser... no vull dir paraulas + grossas ni ferli por... pero creguim... lo que 'l Capitá pugui + sospitar que ha sigut no més desitj d'entelar la sèva honra, la sèva + bona anomenada, ho castigará durament... (_Molt serio._) Pensiho bè + y... la mèva, hi aniré jo, envihim diners... + +D. Luisito: No m'amohini ab los séus concells y 'ls +sèus sermóns. + +Sr. Joanet: ¡Miri que las mullers y mares de la nostra +gent son molt pobres!... (_D. Luisito plega cartas, tanca 'l sèu +calaixet, s'aixeca y va per anarsen._) + +D. Luisito: ¡Vaig á vestirme! La firma per quant jo +baixi. (_Surt per la porta falsa._) + +Sr. Joanet: ¡Gent jove! ¡gent jove! pero com es tant +poruch... (_senyalant á D. Luisito_) no gosará... fer mal. (_Pren un +llibre y escriu._) Tindrá por del Capitá. + + + + +### Escena IV. + + Sr. Joanet, escribents. + + +Sr. Joanet: (_Anant y venint surtint al magatsém del +foro per parlar á un ó altre que demana._) ¿Quánt pesan los fardos +d'espartería "por _Joven Elisa_"? + +Sebastià: Cinco cientos fardos de... + +Sr. Joanet: Jo diría "quinientos". (_Surt_.) + +Sebastià: Vosté perque ha estat disset mesos á Cuba... +quan era jovenet... Veurá, n'hi ha 200 d'un pes. + +Sr. Joanet: (_Tornant_.) May sou capassos de respondre +tant ó quant... Vingan los coneixements. (_Uns impresos. Surt._) + +Sebastià: (_Los hi dòna._) Tingui, Sr. Quinientos. +(_Escriu_.) Ells, calculant per altres expedicións manadas pèl mateix +capitá, ja deuhen saber... + +Carlets: ¿Qué vols que calculin? ab la... aquella +goleta... ¿cóm se deya? l'_Irene_ van estar dos anys sense +noticias. 'Ls inglesos varen axarpar lo barco y per poch penjan al +pobre Grabat. + +Sebastià: Jo 'm creya que si un barco de guerra 'ls +prenía no més s'amparaba del cargament, del barco... + +Carlets: Sí, pero 'l nostre Capitá _D. Pablo Cendra_, +alias Grabat, té la mala costúm de no deixarse abordar, fa foch, +ataca... als ulls dels qui 'l segueixen passa de la categoría de +negrer á la de pirata... de... + +Sr. Joanet: (_Entrant_.) ¡Y... tu!... (_Tots aixecan +lo cap._) Aquell enrahonador... ¿que ja han enviat fondos "Tomás de +la Calzada, de Sevilla"? + +Carlets: Tingui (_un registre_) ¡quín estripa +grúas!... +"Letras á cobrar". + +Sr. Joanet: Si tot ho he de buscar jo, no sé perqué +serviu. (_Va al escriptori del amo._) + +Sebastià: Las cartas y recadets freqüents dels de +Port-nou farían creure qu' ara D. Luisito no li fá gayres visitas. + +Carlets: Naturalment que no 'ls ne fa. Lo varen rebre +tant fredament. + +Sebastià: Li déu haber promés casarse ab ella... á la +noyeta del Capitá. + +Carlets: ¡Es clar, home! aixó desde 'l primer día. + +Sebastià: ¿Y creus que s'hi casará? + +Carlets: ¡Com jo! Lo que D. Luisito espera ara, es que +la noya desesperada de no saber res... + +Sebastià: Ni de son pare, ni del barco... + +Carlets: Espera que d'una manera ó altra, per un motiu +qualsevulga... la noya vingui á Barcelona... y un cop aquí... + + + + +### Escena V. + + Anteriors, la Pitera y la Sorda. + + +Pitera: ¡Ave María!... + +Sebastià: ¿Qué hi ha? ¿qué voleu? + +Pitera: Veurán, ¿que no hi fora l'amo? Som de +Port-nou. + +Sebastià: (_Baix á Carlets._) Més aviat n'haguessim +parlat. + +Carlets: Ja 'n compareix una, es la confidenta. +(_Baixet_.) + +Pitera: Mon germá es _cucineru_ á bordo de +la _Sirena_... aqueixa dona hi té un net, y com no rebem noticias, ni +tenim recursos. + +Empleat: Ara l'amo no hi es. + +Pitera: Bè donchs... ja tornaré, es á dir ja tornarém +perque hem vingut totas, y mestre Andreu, lo pare del Capitá. + +Carlets: ¿'L Ceguet? (_A Sebastiá_). Ja veus que 'l +plan marxa. + +Pitera: ¿'L coneix? ¡Ah! sí, ja 'm sembla que l'he vist +á vosté pèl poble en companyía del senyoret. + +Sebastià: Digueu qu' avuy per avuy hi déu fer de mal +estar á Port-nou... si no hi ha quedat cap bona mossa com vos. + +Pitera: Encara que no ho sigui, noy... + + + + +### Escena VI. + + Anteriors, Sr. Joanet + + +Pitera: ¡Vosté! (_Al Sr. Joanet, que era dintre 'l +despatx de l'amo y compareix_). Deya... aquí, als aprenents, que +soch la germana del _cucineru_ del barco de vostés, de la _Sirena_, y +qu' així no podém viure. ¿Compren...? una persona... + +Sorda: Era viuda d'un del Resguardu que li deyan +Menéndez, y per poch lo Capitá de la _Sirena_, que també era viudo... +y encara ho es, per poch no 's casa ab ella. (_'Ls empleats +riuhen_.) + +Sr. Joanet: ¿Y bè, qué? + +Sorda: ¿De qué riuhen? Me sembla qu' hauría pogut ráure +més malament... Ell anaba desenfeynat pèl poble... ella hi tenía un +establiment... res, quatre miserias, una mica d'hostal... de tenda... +ell hi venía y la pobre l'escoltaba... En quant se va tractar +d'empendre viatge, "si t'hay vistu no m'acuerdu". Net que per no +quedarse sola, ella y una nena que ja tè quinz' anys fets... + +Sr. Joanet: Bueno, acabeu. + +Pitera: Ja está acabat... deixeume parlar á mí. (_A la +Sorda._) + +Carlets: De manera que esteu sens'home... si teniu por +d'estar sola... (_Baixet_.) + +Sr. Joanet: Me sembla que ja heu vingut altres +vegadas... (_A la Pitera._) + +Sorda: ¿Que quín'hora es? prop de mitj día. +(_Empleats riuhen._) + +Pitera: No s'erra, no. Va ser per portar un recado al +senyoret... Avuy som totas aquí: la filla del Capitá, la Ció, la +de 'n Comas, la de 'n Falet, la germana del Caragirat, la neboda del +mestre d'aixa. La noya del Capitá no volía venir, pero li hem fet la +forsosa... no més s'ha decidit quan son padrí li ha dit que tambè +vindría. Ella y +'l Ceguet parlarán per nosaltres... comprén que no 'ns sabem explicar + tant fi. + +Sr. Joanet: Donchs... heu fet lo viatje endebadas. + +Pitera: ¿Vol dir? (_Irónica_.) ¿Que no hi es D. +Lluisitu?... + +Sr. Joanet: ¡Pst!... tè feyna, no vol amohinos. + +Pitera: Envihil á buscar. ¡Ja veurá com vé! mentres +tant anem á dir que ja está avisat. Que hi vagi aqueix aixerit que +belluga tant. (_L' empleat._) Hem vingut per mar per estalviar +ports... duas barcas de bou carregadas... hem posat á la Barceloneta, +á ca 'n Tatus...(_Encarantse ab lo senyor Joanet._) Així que 'ns +hagim donat noticias... y quartos, tornarem á bordo... y á caseta. + +Sorda: (_Al Sr. Joanet._) ¿Qu' hem de pagar mitja +pesseta? ¿per qué? jo no la pago. (_Pitera l'espeny._) + + + + + +### Escena VII. + + Senyor Joanet sol al mitj de + l'escena. 'Ls empleats escribint, comentant la visita en veu + baixa. + + +Sr. Joanet: ¡Bona l'hem feta! Y D. Luisito que no vol +saber res de la gent de la _Sirena_... Encara seré, com sempre, l'ase +dels cops... Que si 'ls negocis combinats en vida de son pare surten +tots tant malament... que ja está aburrit de barcos y de viure á +Barcelona... Sembla impossible que sigui fill de qui ho es... Ha +gosat dir mal de son pare, de la terra de son pare... Jo bè hi +trovaba las sèvas cosetas á la sèva _de terra_... pero may ne +malparlo... Aqueixos americanos que no son d'América, aqueixos +cataláns que no son d'aquí no tenen amor á res... A l'Habana anyoran +Barcelona, á Barcelona no mes son ponderacións de lo felissos que son +á la Habana. (_Soroll á la porteta. Se n'entra al despatx del amo.)_ + + + + +### Escena VIII. + + Don Luisito s'ha assentat al sèu + escriptori. + + +D. Luisito: Sr. Joanet, ¿qué passa? + +Sr. Joanet: Miri... las de allá, lo que li deya: la +miseria las ha exasperat: han vingut de Port-nou y... +(_Empleats riuhen._) + +D. Luisito: (_Apart_.) ¡Millor! (_Alt_.) _Que se callen +esos loritos_... (_Surt al prosceni._) + +Sr. Joanet: Sí, senyor, sí; son á Barcelona, han posat +á la Barceloneta y una d'ellas s'ha avansat pera donar la noticia de +que vendrían totas... + +D. Luisito: Donchs dirá lo que li vingui bé; yo pujo á +vestirme. (_Apart á Carlets._) ¿Ella ha vingut? + +Carlets: No, pero vindrá. + +D. Luisito: ¿Y la Pitera? + +Carlets: Vindrán juntas. + +D. Luisito: ¿La firma? (_Se retira al sèu despatx y +firma las cartas que li va presentant lo senyor Joanet, després quan +anaba á penetrar á la habitació del costat entran las donas. Veu qu' +entre ellas hi ha Marieta, y diu:_) ¡Ja la tením aquí! veurém si avuy +logro que m'escoltis. (_Se'n va per la porteta falsa._) + + + + +### Escena IX. + + Donas, criaturas de totas las edats. Marieta + y 'lCego donantse 'l bras. + + +Pitera: ¡Miri! ja som aquí... Marieta... +(_presentantla_) la filla del Capitá, 'l padrí... no 'ns ho es á +nosaltres, pero tothom al poble li diu... quan hi veya tambè manaba +barco... + +Sorda: Hauría vingut la Roseta, la dona del Noy Gran, +del Pilot; pero la pobreta ha tingut un atropell... Figuris (_al Sr. +Joanet, confidencial_), figuris, estaba de cinq mesos quan lo sèu +home se'n va anar... li esplico á vosté perque 'm fa posat de saber +lo que son aqueixas tragerias... ¿que no es casat? ¿que no n'ha +tingut la sèva senyora d'atropells? + +Sr. Joanet: Veyam, ¿qué passa?... Vosté (_á Marieta_) +sentis, y vos, padrí. (_Als altres._) M' haureu de dissimular; no hi +ha cadiras per tots. + +Pitera: Parla, Marieta. + +Ció: ¡Padrí! (_Al Cego._) Pregunteu per quínas mars +navegan. + +Sr. Joanet: (_A la Sorda, que se 'l mira fixo._) ¿Qué +hi ha? es amohinadora aqueixa bona dona ab lo sèu mirar tant fixo. + +Sorda: Li deyan "Pel de cuch", era de Premiá. + +Sr. Joanet: ¿A quí? (_Cridant_.) + +Sorda: ¿No 'm pregunta 'l nom del mèu home? + +Sr. Joanet: No 'us pregunto res... + +Sorda: Vá morí negat, un día d'una gran mitjornada, y +ara visch ab los nets. La menuda ha tingut la passa de xarampió, y 'l +nostre Tóful, qu' anaba als sardinals, l'han desembarcat y roda pél +poble fet un pillet. + +Ció: Y sa mare qu' está tulida... ¡té prop de cent +anys! + +Sr. Joanet: Calleu com un bot-a-van. Parli vosté +(_á Marieta_); vos, Andreu. + +Marieta: La nostra presencia aquí, lo haber deixat al +poble unas y altras qui fills per cuydar, qui pare ó mare +impossibilitats, los mesos que s'han passat sense que ningú d'aqueixa +casa hagi enviat diners á las abandonadas. + +Cego: Sense que ningú sápiga res del barco hont hi +tenim sers estimats. (_Ploricó de las donas. Riallas dels empleats ab +duas ó tres jovenetas._) + +Sr. Joanet: ¿Quí riu? (_Aixugantse una llágrima._) +¡Pocas soltas! + +Ció: (_A una noya._) ¡Tu! (_Li dòna un pessich._) + +Carlets: En Sebastianet li deya que si li faltaba +ballador... per aixó ha rigut... no es culpa d'ella. + +Sr. Joanet: (_A Marieta y Cego._) Prou, prou me faig +cárrech de las angunias que passeu; pero tranquiliseuvos; acava de +arrivar una fragata que ha tocat á Canarias, la _Curra_, y que sens +dupte porta noticias de la nostra _Sirena_, dels sèus tripulants. + +Cego: ¿N' está segur? ¿Cóm ho sap? ¿La _Curra_ ha +arrivat? (_Lo Sr. Joanet busca papers; parlan baixet._) + +Pitera: ¡Noticias, noticias!... Aduch que 'n porti, ja +será un alivio; pero quartos no 'n portará, y jo, vamos, no es que 'l +desprecihi al mèu germá, ¡pobre Gatneu! sino que més m'estimaría +saber que guanya mesadas lluny de casa que no pas tenirlo en terra +sense guanyar res y... mantenirlo. + +Ció: Aqueixa, aqueixa es la mèva. Mentres venen las +noticias, al poble ja ningú 'ns fía... La noya (_á Marieta_) prou +respon per uns y altres; pero ¿sap lo que diuhen los marxants quan +ella gira l'esquena?... ¡Son pare! ¡son pare! ¡quí sap si +tornará!... + +Marieta: ¿Qué puch respóndrels? Si tingués una carta +del pare dihentme: "soch en tal puesto..." Si 'n tingués una de vosté +prometent pagar lo gasto qu' aqueixa pobra gent... + +Ció: Ademés, lo senyoret, avans venía al poble y, +vamos, sempre repartía uns quants durets... ara quí sap lo temps que +no ha vingut... + +Pitera: Lo de venir es altra cosa... jo l'he vist deu +fer dos mesos eixir de casa vostra. (_A Marieta._) No te 'n amaguis, +noya... +¿quína culpa hi tens? Arriva, passa 'l ratet y l'home, quan ha acavat + la feyna, se'n deu anar. + +Cego: A casa cap home hi tè feyna. (_Cremat_.) Si don +Luisito ha vingut... fins l'he pregat, y ara, davant totas vosaltres, +li tornaré á dir que no vingui més. + +Sr. Joanet: Se creu pot ser fervos obsequi. + +Cego: Y 'ns causa perjudici. + +Sr. Joanet: No feu cas de paraulas de dona. + +Cego: Hi ha paraulas que fereixen, sigui qui sigui 'l +qui las diu. + +Pitera: Lo cert es que tota la vila de Port-nou, sabent +qu' ha vingut... se pensa que hi ha misteri. + +Marieta: ¿Qué podem ferhi si ell persisteix?... +¡Persistía, en venir! + +Sr. Joanet: (_Decidit_.) D. Luis que digui lo que +vulgui... Veureu... ja ho arreglaré tot; ¿hónt es la llibreta de +l'expedició? (_La trova. Llegint._) "Expedición de la _Sirena_. +Capitán D. Pablo Cendra. (_Fulleja_.) Gastos de armamento. +(_Fulleja_.) Salarios, avances..." ¡Ah!... Vos la més callada... +(_La Sorda._) ¿quánt heu rebut? (_Veyent que no l'enten li repeteix +la pregunta, y sense ferho exprés li toca l'espatlla._) ¿Quánt? + +Sorda: ¡Ab cotó fluix!... (_Totas riuhen._) ¡Ab cotó +fluix y oli calent! + +Sr. Joanet: ¿Qué diheu? (_Fort_.) + +Sorda: Que 'l doló á l'espatlla me 'l faig passar ab +unas fregas d'oli calent. + +Sr. Joanet: ¿Que quánts diners heu rebut? + +Sorda: ¡Ah! Las duas doblas de quatre que 'l Menut va +cobrar... menos 27 duros que 's va gastar en roba, botas d'aigua, +xubasquero. + +Sr. Joanet: ¡bueno, bueno (_treu diners de la caixa_), +veniu! (_Totas lo segueixen._) ¡Tú! (_A un empleat._) + +Ció: Jo dech 46 arrobas de pá... miri, porto la talla. +(_Una canya ab oscas._) Compti, y ademés dos anys y mitj de lloguer +de casa... á 6 pessetas cada mes. + +Pitera: Jo 17 pessetas al metje nou, perque l'altre, +¿sap? estabam aconduhidas, y, es net, com no 'l pagabam no feya donar + res á la nena, que per poch se 'm mor. Figuris una criatura com un + pom de flors, la vaig tenir ab en Menendes... de mica en mica + s'anaba decandint, que li venía d'un susto que li va donar un de la + Sanitat... que la festeja! y aquell estaquirot de metje no més li + receptaba exercici... jo sí que 'l vaig enviar á fer l'exercici. + +Sr. Joanet: No crideu, no parleu totas á l'hora. +(_L' empleat pren noms y apunta._) + +Cego: (_Al Sr. Joanet._) Nosaltres, ja compendrá, més +que diners voldríam noticias. Voldríam saber ahónt es lo +barco... ¡Marieta, noya! (_Buscantla ab las mans._) + +Marieta: Soch aquí, padrí. (_Li toca 'l bras._) + +Cego: Aquellas baladreras no 'ns escoltan... parlim ab +franquesa... la pobreta, si son pare li manca, no més me tindrá á mi +que no 'm puch valer, qu' he mirat cinquanta anys lo sol de fit á fit +y qu' avuy, vell y cego, soch una nosa. + +Marieta: ¡Padrí! ¡vos nosa! (_Amanyagantlo._) + +Cego: ¿Ahónt es la Ció? (_Baixet_.) + +Marieta: Prop nostro. + +Cego: Aqueixa infelís tè una criatureta de deu anys +tota esguerrada, una de nou que la guarda quan ella es á fer feynas +fora casa. La menuda cuyda á l'esguerrada, á sa padrina que tè casi +tants anys com jo, li fa sopetas, la fica al llit. + +Ció: Veurá, jo no volía que 'l noy s'hi embarqués á la +_Sirena_... més me l'estimaba á casa pescant al bou, l'hivern; als + sardinals l'istíu... pero había donat paraula al Capitá... + +Cego: Quan un home ha donat paraula, no hi ha muller, +ni fill, ni mare, que valgui... No 'n caldría d'altre sino qu' un +Capitá comptés ab Pere... y... Joan y Lluis... y Miquel... y á l'hora +de ferse á la vela 's quedés sense gent... + +Ció: Bè, no us cremeu, padrí... ja hi va aná 'l de casa +á embarcarse... ab prou greu de la mèva ánima. + +Sr. Joanet: 'Us cridan per cobrar. (_S' allunya la +Ció._) + + + + +### Escena X. + + Cego, Marieta, Senyor Joanet. + + +Cego: Digui... ¿han anat (_baixet_) á la costa +oriental? Es viatje llarch; si fos aixís, encara hi hauría esperansa. +Si han anat á la occidental... á Guinea, ab un barco nou y un capitá +com lo nostre Pau... hauríam de tenir noticias... Díguimho... +nosaltres (_ell y Marieta_) sense comprometre á ningú, podem calmar á +tota aqueixa pobre gent. En ma vida he dit una mentida, y quan me +preguntan per qué no 's sap res de la _Sirena_, no torno resposta. Si +tingués detalls... + +Sr. Joanet: Compreneu, es molt delicat lo que 'm +pregunteu. La _Sirena_ va sortir despatxada per Gibraltar y +Cárdenas... + +Cego: Ja ho sé, es la única cosa que 'm va dir en +Pau... Entre homens com ell y jo, lo que no 's diu no 's +pregunta. ¡De Gibraltar... á l'Africa! entesos... No més diguim una +cosa bèn mínima... +¿qu' han anat á carregar més ensá ó més enllá de Bona Esperansa? ¿á la + costa occidental ó á la oriental? + +Sr. Joanet: (_Resignat, mirant que no 'ls escoltin._) +Més enllá, á l'oriental. (_Mostrant lo mapa ab una regla._) De Bona +Esperansa n'hi ha noticias... y si á horas d'ara no son á +Cárdenas... + +Cego: (_Trágich_.) Preguém per ells. Son al fons del +mar. + +Sr. Joanet: O bè presos per l'Inglés. + +Cego: (_Heróych_.) ¡Qué parla de presos! ¡Ni l'Inglés +ni +'l Pare Etern es capás de pendre al mèu fill! ¿Qué 's pensa que 'l + Grabat, portant gent catalana...? + +Sr. Joanet: No ho son tots. + +Cego: ¡Encara que no més n'hi hagués un! ¿Qué 's pensa +que fins tenint la desgracia de ser abordats per un d'aqueixos +barcots ab rodas y fumeras... ¡que no durarán!... tingui compte qui +li diu, qué +'s pensa que la gent de la _Sirena_ s'haurán deixat pendre vius? + S'haurán fet matar matant inglesos... que, vaja, ja es una mort + passadora... (_Emoció_.) La mort dels mèus companys que reposan sota + las onas de Trafalgar. + +Marieta: ¡Padrí, m'esparveréu! ¡potser mal temps!... + +Sr. Joanet: Averías... + +Cego: ¡Qué sabeu vosaltres! Ab un barco nou de trinca, +velam y de tot á dojo, no hi ha mal temps... n'hi ha de millors, n'hi +ha de pitjors... ¡La mèva!... s'han trovat ab un d'aqueixos barcots +de vapor. + +Sr. Joanet: Que matarán la navegació de vela. + +Cego: Matarán l'ánima que 'ls aguanta. Lo barco de vela +es l'imatje del aucell que crusa l'ayre, del peix que llaura las +mars. Ningú es capás de matar l'imatge de lo que Dèu ha creat. Ja 'n +poden fer de barcos ab rodas y calderas; mentres hi hagi homens de +pit vora las platjas... alló ho manará algún jan que no 's respecti. +L' home de l'art, lo mariner batejat ab aygua salada, fill de +mariners, avesat á bregar ab corrents, vents de proa y mars de fondo, +sempre voldrá ser amo de la fusta que trepitja... á la mar, madera... +no 'm fará surtir d'aquí. (_Cambi_.) De manera que dihem: tocada +á... + +Sr. Joanet: A Bona Esperansa, segons noticias... de 'n +Ramon del Masnou. + +Cego: Ja 'l conech... bona pessa. + +Sr. Joanet: S' está allá de factor... Hi van passar á +darrers de septembre. + +Cego: ¿Y de llavors ensá? + +Sr. Joanet: Cap més noticia. + + + + +### Escena XI. + + Soroll entre las donas que ja han cobrat, eixint, + entrant. + + +Cego: ¡Ey! ¡poca gresca! + +Ció: La mouhen aqueix parell de sayóns. Una 'ls hi +conta miserias perque assentin més quartets á la llibreta y tot +se 'ls torna bromejar, que si l'anyoransa 'ns aflaqueix... + +Carlets: ¡Jo! ni sisquera 'us he parlat. Aqueixa dona +m'ha dit que no menjaba, y com la veig tant rodona... + +Sr. Joanet: Enllestím... ¿está apuntat tot? + +Ció: ¿Y cóm noticias? ¿al cap ne som?... + +Cego: Lo senyor m'ha explicat la derrota del barco. + +Sr. Joanet: A horas d'ara deuhen ser á Cárdenas. + +Pitera: ¡Deuhen ser! ¡deuhen ser! Aixó es no dir res. +Volém veure á l'amo, ¿veritat, noya? (_Ab intenció._) + +Ció: Volém saber quán tornará 'l barco... ¿Son á +l'Africa, veritat?... no ho negui. Vostés 'ns prenen los fills, +(_La Pitera parla ab la Marieta mostrantli la porta falsa, +animantla_) los marits, perque 'ls guanyin forsa doblas de quatre, y +encabat, si 'l negoci no va bè... tal día fará un any. Aygua damunt y +per túmbol sorra. Fins si va bè, los nostres homens son negreros los +infelissos... +¡Negreros! perque riscant la vida van ahont... Don Lluisitu no gosa + anar. + +Pitera: Don Luisito tè feyna aquí... + +Cego: ¡Ey, tu! ja xerreu massa. Si don Luisito no +s'embarca, es fill d'un home qu' ha fet més viatges que no 'n fará 'l +gandulás que tens per germá... + +Pitera: ¿Qué parleu per mí? Escolteu, padrí... + +Sr. Joanet: L' home que navega, que porta la vída +venuda, que combat ab elements ó forsas encontradas, es sempre +respectable. Aquí ningú 'us malparla ni tracta als vostres homens +de... res d'aixó qu' heu dit. + + + + +### Escena XII. + + Anteriors, D. Luisito de dintre 'l sèu + despatx, ha mudat de vestit. + + +D. Luisito: ¡Senyor Joanet! (_Silenci entre las donas. +Marieta s'emociona visiblement al oir sa veu. Lo senyor Joanet entra +á parlarli. Tocan las dotze._) + + + + +### Escena XIII. + + Anteriors menos D. Luisito y lo + Senyor Joanet. + + +Sebastià: Aqueix rellotje atrassa. Son al menos dos +quarts d'una. ¿Tanquém? (_A Carlets._) + +Carlets: Jo 'm quedo, vull acavar lo manifest. + +Sebastià: (_Anantsen á las noyas._) Lo dicho, dicho. +Si +'ls diumenges faltan balladors... ¡demaneu! (_Surt ab los demés + empleats que no parlan._) + +Pitera: (_A Marieta._) ¡Es ell! + + + + +### Escena XIV. + + Senyor Joanet, Cego, Carlets, Marieta, Pitera, Ció + y donas. + + +Sr. Joanet: L' amo diu que no vol tanta saragata... ha +rebut noticias d'un barco que potsé 'n porti de la Sirena... Que 's +quedi la de més edat... y després (_al cego_) torneu desseguida á +Port-nou y no hi vinguéu més á Barcelona. + +Ció: A tu 't pertoca. (_A la Sorda._) + +Sorda: ¿Que si tinch gana?... (_Riuhen_.) + +Pitera: Que 's quedi la Noya, y jo... per ferli +companyía. + +Cego: Y jo... (_Ixen las donas._) + +Sr. Joanet: Entesos. (_Torna á entrar al escriptori de +son amo per donar lo recado y despedirse._) + +D. Luisito: (_Surtint al prosceni dòna papers al Sr. +Joanet._) Negocihi las lliuras sobre Londres... aprofiti el cambi +son _mil quinientas_... y l'altra lletra _ciento veinte_... y +aquesta... + +Sr. Joanet: Dos quarts d'una... descuydi, descuydi. +(_Surt molt depressa._) Vaja, mestre Andréu, conservarse, Marieta. +(_Los dòna la ma._) Ja veurán com don Lluis no 'ls diu ni mes ni +menos que jo... + + + + +### Escena XV. + + D. Luisito, Cego, Carlets, Marieta, Pitera. + + + +D. Luisito: ¿Sempre tant _boyante_? (_Al Cego. Porta +unas cartas obertas á la má._) + +Cego: Sí, senyor, sí, bó, gracias á Dèu. Voldríam +saber, per mí, per ferho saber á las familias, ¿ahónt se trova 'l +barco? ho hem preguntat al senyor Joanet y 'l bon senyor potser no +gosa dir tot lo que sab. + +D. Luisito: No sap res mes que jo. (_A Marieta, rápit, +prenentli la má._) Per fí has vingut. (_S' assenta á la taula del +senyor Joanet._) De Cádiz. (_Fullejant_.) Santa Cruz de Tenerife... +la carta de Santa Cruz? + +Carlets: Es aquí ab las de... + +D. Luisito: Donchs ell li llegirá... (_S' aixecan y van +al altre costat de l'escena prop de Carlets, que llegirá quan +convingui._) + +"Muy señores míos y de mi mayor consideración..." + +No, no es aqueixa... veurán, esperin. (_Repetint alguna paraula._) + +Pitera: (_A D. Luisito, baixet._) Lo promés, promés: ja +la tè aquí. + +D. Luisito: Sí, ¡pero 'l ceguet! + +Pitera: Ha volgut venir de totas las passadas. Jo y las +altres, sense qu' ells sospitessin que jo ho feya per complaure á +vosté... (_D. Luisito li dòna diners que s'amaga sense +comptar_) ¿quína nosa li fa 'l ceguet? Ja l'entretindré jo. + +D. Luisito: (_Tallant lo pas á Marieta, tendre, +emocionat._) Gracias d'haber vingut... + +Marieta: ¡He vingut perque ellas han insistit tant y +tant! no 's cregui que vinch... (_Plora_.) No més per caritat per +aqueixa pobre gent m'he mogut de casa. + +D. Luisito: ¡Gracias! gracias de totas maneras. Ni +prechs ni llágrimas, ni cartas ni recados, habían conseguit que +m'escoltessis... allá... allá al tèu poble!... sempre vigilada per un +ó altre. + +Marieta: No continuhi... allá... aquí, per tot, soch +prou jo mateixa pera vigilarme. + +D. Luisito: Avuy per fí podré dirte lo que densá que 't +conech bull al mèu cervell, m'escita y dòna ardors que 'm fan semblar +llisos y plans los projectes mes ardits y qu' altras vegadas m'abat y +xafa fentme desesperar de tot. Pensant en la tèva persona adorada +m'acudeixen al pensament ideas follas, me venen desitjos d'anar á +trovarte y dirte que _vull_ que m'estimis, qu' has de ser mèva +malgrat tots los obstacles... y després fentme cárrech de que l'amor +no s'imposa, estrenyo 'l mèu cor, no vull que bategui, á cops l'aturo +de batre y 'm dich que val mes esperarho tot de la tèva voluntat, de +la tèva compassió. + +Marieta: No continuhi... hi ha cosas que fins sent +verdaderas no s'diuhen d'amagat... no continuhi... m'ofensan sas +paraulas. (_Vol anar prop de son padrí._) ¡Deixim passar! creguim no +vulgui per forsa lo que de grat no consegueixi. Si m'hagués parlat +davant de qui te dret de saber fins los pensaments mèus mes amagats, +si hagués parlat de l'afecte que segóns diu sent per mí... franca, +honradament davant d'aquell home (_plora_) que no sabem hont es, +d'aquell pare tan respectat... + +D. Luisito: Si t'hagués parlat davant de ton pare +m'haurías dit que 'l mèu amor no t'ofensaba? Donchs davant d'ell diré +que 't vull per esposa, que 'm sento segur de ferte ditxosa, qu' +espero ser lo mes felís dels homes si 'm promets correspondre... + +Marieta: No prometo res, y déixim passar; lo padrí 's +figura tenirme á prop sèu. + +D. Luisito: Escolta María. (_La vol pendre per la +cintura._) + +Carlets: (_Qu' ha fullejat cartas dihent algún +monosílab al padrí._) Eccoloquá. "Santa Cruz de Tenerife... Muy +señores nuestros: Tenemos el gusto de participarles que, según +noticias, la _Sirena_... + +D. Luisito: Per lo mes sant te juro que si no he tornat +ja á prop de la mèva mare que m'anyora que m'escriu pregantme que +torni prop d'ella ha sigut per tú... (_la pren per la cintura y la +vol abrasar_), ¡per tú, María hermosa! + +Marieta: (_Crit aufegat._) ¡Padrí! + +Cego: (_Anant al mitj de la escena, d'esma, cap ahont +ha sentit lo crit._) ¡Noya! ¡Marieta! ¿Que no es aquí? (_prop sèu._) +¡Filla! ¡María! + +Marieta: (_Continúa la lluyta entre D. Luisito y +ella._) +¡Padrí! (_Lo vell s'avansa, s'esberla 'l front al cantell de la caixa + de ferro, cau per terra ab la cara plena de sang._) + +Carlets: ¿Qu' es mort? (_Corrent al Cego._) + +Marieta: (_Se desfá enérgicament de D. Luisito y corre +cap al padrí._) ¡Padrí! ¡padrí del mèu cor! (_Crísis nerviosa._) + +Pitera: (_A D. Luisito._) Miri, vindrá d'alló millor: +envihi á cercar un metje... y guardils á casa sèva. Al vell per +curarlo, si tè cura; á la noya perque 'l cuydi. (_Pica las mans de +Marieta, la venta, etc.._) + +D. Luisito: (_A Carlets._) ¡Corre! un doctor. (_Pren á +Marieta desmayada y 's mira á la Pitera com preguntantli qué fará._) + +Pitera: Fassi baixar criats. + +D. Luisito: ¡Perico! ¡Madrona! (_A la porteta falsa. +Baixan un criat y una criada que prenen á Marieta_). + +Pitera: Comensin per ella, es més lleugera... després +entre tots pujarém al padrí. (_D. Luisito segueix á Marieta. La +Pitera, girada d'esquena al vell se treu los diners qu' ha rebut y +se 'ls aboca al davantal comptantlos. Irónica._) Padrinet, ¿qué 'us +heu fet mal? + + Teló. + + + + + +## Acte tercer. + + Aqueix acte pot ser suprimit en los teatros ahont + lo material escénich siga reduhit; no obstant tot lo que diuhen y + fan los mariners de la +_Sirena_, relatat ja per mí anteriorment, y ab més detalls en la + novela +_Jaume_, ha sigut l'embrió, l'idea inicial del present drama. Totas + las cosas, fins las insignificants, tenen la sèva historia; la de + la +_Sirena_ es molt senzilla. Uns amichs, personas de teatro, 'm + digueren: +"D'aquell epissodi que hi ha en la novela _Jaume_, sab d'aquell + tarrabastall que 's passa à bordo del _Mal genio_, d'aquell combat + (auténtich) entre un negrer y un _crucero_ inglés... --Bè, ¿y qué? + vaig respondre. --Se 'n podria fer un drama interessant. --¿Un + drama? --Se podria fer... fent-lo, van afegir los amichs, inventant + una familia pèl capità, altre al pilot, creant uns quants + personatjes, fentlos anar y venir, gemegar y riure, en una paraula, + donantlos vida... --¡Pst! no es mala idea..." y tras, tras, un + full darrera l'altre vaig anar omplintlos de las cosas que deyan y + feyan la gent del barco, la que à terra 'ls esperaba, la gent qu' + estimaban, de qui eran estimats, aborrits, anyorats, temuts, + desitjats. + +Ara no més queda un punt per resoldre: l'interès que pugui oferir la +fabulació del drama, la vida que puguin tenir la gent per mi +inventada. + + +Combat naval. + + + La cuberta de la _Sirena_, algún fanal de servey + penjat á la toldilla y dintre la cuyna; dos canóns montats en + curenyas móvils, especas, buixells, calabrotes, etc., etc.. + Grabat observant l'horisó; Miliet + preparant duas tassas de café, que passará al + Capitá y al Pilot que va y ve. + + +Veu del Serviola: . ¡Vapor á sota vent! + +Pilot: (_Acudint depressa._) Si ns'han vist del vapor +estem perduts. + +Grabat: Parla baixet; ab semblant calma, las veus van +lluny. + +Miliet: (_Vè ab lo café abocat._) Preneulo, se torna +fret. + +Pilot: (_A son fill._) ¡Milio! (_Li parla á +l'aurella. 'L noy desapareix._) + +Grabat: Allarga tot... (_Pausa. Maniobra._) Y per si de +cas, Noy Gran, amanim las eynas. (_Los mariners posan dos canons en +posició. Al Nostramo._) ¡Reparto d'armas! (_Se 'n va 'l Nostramo y +dòna destrals, asconas, sabres, etc.. A Milio._) ¡Pólvora y balas! +(_las portarán en una senalla y saquets._) ¡Nostramo! +(_Ve 'l nostramo.)_ Que +'ls donguin café, racció doble de canya. (_Lo cuyner reparteix + beguda._) +¿Tot está bèn tancat? ¿los panyols? ¿la bodega? ¿'l sollado? + +Pilot: ¡Tots dormen... res de nou! (_Mirant á la bodega +per un portaló_). + +Grabat: Es lo vaporot qu' hem vist á posta de sol... Un +inglés que si 'ns aborda... + +Gatneu: (_Intervenint_.) ¡Pobrets de +nosaltres! ¡penjats! +¡penjats á las vergas! ¡Rendimse, Capitá!... + +Grabat: ¡Tu! (_Li allarga un cop de destral. Lo cuyner +esquiva 'l cop fugint._) ¡Si no 't penja l'inglés te penjaré jo!... +¡cobart! ¡Aneu! (_al Pilot y á Milio_) que no parli á la gent; poséuli + ferros. + +Pilot: (_Mirant ahont es lo cuyner._) S' ha amagat á la +cuyna... no 'n sortirá... Lo fet es que si 'ns prenen la negrada... + +Grabat: No pendrán res. (_S' aixeca resolt, habent +carregat lo canó._) ¡Ans que rendirme... á pico! Ab aixó despedeixte +del tèu fill, encomanat á Dèu si estás d'humor de ferho. (_Ell se +treu un escapulari, y recullit, sense gorra, prega en veu baixa._) + +Miliet: ¡Lo vapor!... + +Grabat: ¿Ahónt? + +Pilot: Ha passat de mar-lo-vento á sota-vento. + +Serviola: ¡Vapor á sota vent! (_Comensa á véures un +vapor costat esquerra del espectador._) + +Grabat: ¡Calla! (_Al Serviola. Li envía á Miliet per +ferlo callar. Tot per senyas._) + +Pilot: Un barcot de rodas, ¡mala fí fassin! + +Grabat: Ara no 'l veig, pero 'l sento damunt de la post +del pit com si 'm xafés. + +Pilot: No porta llums de posició pera abordarnos +desprevinguts. + +Grabat: ¡Apaguéu los fochs! (_Apagan los fanals y llums +que hi había encesos._) + +Pilot: Me sembla que va ab rumbo á Santa Helena. + +Grabat: ¿Vols dir? Fes arriarho tot. + +Pilot: ¡Arria y carga! (_Maniobra. Després tots los +mariners s'arman y s'agrupan._) + +Grabat: Avans que 'l sol surti 'l tením per la proa... +(_Pausa_.) Vinga 'l café. (_A Miliet, que li dòna._) Digas al cuyner +que reparteixi més canya, rom... y poch soroll. (_Los homens bebent, +parlant en veu baixa. Algúns se bellugan per curiositat, altres per +anar á agenollarse._) Al qui 's mogui del puesto sense necessitat, li +asclo 'l front d'un cop d'aixa. + +Miliet: ¡Pare! (_Entre ells dos, tendre, íntim._) + +Pilot: ¿Qué tens por, fill? + +Miliet: ¿Voleu dir que 'ns penjarán? + +Pilot: ¡Encomanat á Dèu... y sigas home! + +Miliet: A la Mare de Dèu de la Bonanova. La mamá m'ho +va recomanar. (_Se treu l'escapulari y resa._) + +Gatneu: A tu no t'farán res... ¡tant de bó que jo fos +una criatura!... no més matarán als homes fets... + +Patou: ¡Mare de Dèu del Carme! ¡Amparéume, Sant Antoni +benehit! + +Grabat: (_Al Pilot, mitj de serio, mitj de +broma._) ¿Que la fem la prometensa, Noy Gran? + +Pilot: Ja está feta: una Sirena de plata portada á peu +descals á Sant Elm... + +Grabat: Si salvem bous y esquellas. Si no més salvem la +pell... me sembla que bastaría que 'l barquet fos de fusta. +(_Broma_.) + +Gatneu: ¿Y si 'ns penjan á las vergas? + +Grabat: ¿Ja torna á ser aquí... aqueix pillo?... +(_L' agafa pèl coll. Li treuhen de las mans._) + +Pilot: Amaguéuse, si teníu por... y calleu... no sortíu +mes de la cuyna. + +Miliet: Porta issada bandera de parlament. + +Grabat: (_Observant lo barco enemich._) Ves á parlá ab +lo Dèu que t'ha fet. + +Pilot: Demana visita. + +Grabat: ¡Enllestim! (_Als mariners que s'acaban +d'armar._) + +Pilot: ¡S'avansa!... ja estem á tiro... (_Canonada de +l'inglés._) + +Miliet: Pare, ¿que tiran ab bala? (_Baix_.) + +Pilot: ¡No, fill, no! ¡Fan salva! Es per riure... + +Grabat: Ja som al sarau... ¡Venga! (_La metxa._) Per no +passar per mal criats los hi tornarem lo saludo... (_Pausa_.) Apuntéu +aqueixa pessa. (_Al Pilot._) Tirarem l'un després de l'altre sense +deixarlos respirar... Jo apuntaré á la roda... Vos per cuberta. + +Miliet: (_Ab l'ullera á la ma. Comensa á clarejar +l'horisó._) Se li veu lo nom... Se diu _Good morning_. + +Pilot: Que vol dir: "Bon día tinguin". + +Grabat: ¡Ara te 'l tornaré lo "bon día tinguin"! +(_Apuntan pausats._) ¿Somhi?... ¡Foch! (_Dos tiros, l'un després de +l'altre. Las canonadas causan avería á bordo de l'inglés. Gran pausa. +Moment d'ansietat._) + +Patou: (_Ballant_.) ¡Justa! ¡dintre 'l pap! + +Pilot: Tenim lo vent de matinada á sobre. + +Grabat: ¡Estem salvats! ¡Cassa! ¡Issa! ¡Allarga tot! +(_Maniobra. Pausa._) + +Pilot: Ja fem camí. (_Lo barco branda y avansa._) + +Gatneu: (_Carregat d'armas y un sabre á las dents._) +¡Orsa, orsa! ¡Vatua 'l mon! ¡Si son uns bacons aqueixos jans! + (_Fa 'l valent. Xiulets á bordo del inglés. Descarga de + fusellería._) ¡Revatua l'mon! ¡Estich ferit!(_Cau_.) ¡Ay! ¡ay! ¡ay! + +Miliet: Pare, ¿estem salvats? (_Intim_.) + +Pilot: Sí, fill, sí. + +Miliet: No 'us penséu, no, 'n tenía gens de por; mireu. +(_Ensenya la destral, la canana que portaba._) + +Grabat: ¡L'inglés tè la roda rompuda! No fa camí... +¡Ansia! (_Als mariners._) + +Patou: (_De sobte l'orla y fent portaveus de las mans. +Als inglesos._) ¡Alsa, valents! + +Gatneu: ¡Ay! ¡correu! ¡ay! ¡Me desangro! + +Grabat: ¡Moríuse! + +Serviola: ¡Xarraires! + +Patou: ¡Bariguts! + +Pilot: ¡Mala negada pogueu fer tots! (_Pausa_.) + +Miliet: ¡Memorias á la senyora! + +Grabat: ¡_Gut morning_, borratxos! (_Surt lo sol. +Pitadas á bordo del inglés. La "Sirena" ab tot lo velam pren sa +bordada._) + + Teló. + + + + + +## Acte quart. + +Bohiho de la Carnera + + + Una recalada prop de Cárdenas, terrer palúdich ó + sian _manglares ab bejucos_ (jonchs); rocas á dreta. La _Sirena_ + fondejada entre 'ls +_cayos_. Al fondo 's veuhen las siluetas de las _tetas de Camarioca_, + tres lleguas endins de Cárdenas. A terra 'l _bohiho_ ab calderas y + ormeig de negrería cubert de _yagua_, crosta de palmera. La + vegetació: palmeras de tronch llis, _cocales, caña y manigua_ + (brossa), alguns pins borts. Mariners de la _Sirena_, negres + desembarcats y ajeguts, mulatos que van y venen. Un negre + al _cepo_. + +Vestits: pantalon y americana de dril, las donas faldillas y mocador +de colorayna, barret de palla quan surten á travallar, sabatas de +baqueta ab cordons y orelletas, puntera ample. + + + + +### Escena primera. + + Passan llargas teorías de negres nusos. Lo Mayoral va + cridant y apuntant. + + +Mayoral: Ingenio del Rosario: 12 morenos, 7 marrones. +(_Un altre empleat apunta y s'emporta 'ls negres._) + +Ingenio Lealtad: 15,3 idem., bozales. + +Ingenio Virgen Pura: 10 bozales, 3 idem menores. + +(_Al volguer fer aixecar un negre, home ó dona, altre negre que será +de sexo diferent y qu' espera tanda pera ser emportat vol retenir al +qui se'n enduhen. Los dos negres que serán artistas y no comparsas +s'abrassan, se deixan quant lo mayoral los separa, tornan á reunirse, +jemegan, ploran y sempre dihentse:_) ¡Ahulaj! Taó, +táo. ¡Luuh! ¡Mauna! +¡ta-oj! + +Mayoral: Bueno deixemse de cuentos (_Als negres._) Vos +(_al empleat_), emportéusels y si no podeu féu venir gent de la +goleta... ¡ansia! (_Forsejant per separarlos._) ¡Ansia! (_al negre_) +si fas lo rebech anirás á jaure ab aquell. (_Al cep._) + +Gatneu: Aquell (_lo del cep_) es molt bretol. Tot lo +viatje que mou brega. + +Miliet: Potser sigan parents. (_Al mayoral referintse +als dos que no volen separarse._) ¿Que t'es germá? (_Al negre._) +Déixeulos junts, pobrets, sembla que s'estiman de veras. + +Mayoral: No pot ser, n'he d'entregar 18 al _ingenio +Virgen Pura_, y si deixo que se'n vagin junts lo _Lealtad_ no +trovará 'l compte. _¡Vaya vivo!_ (_Al empleat._) + +(_Bregan per separar als dos negres y per fí ho consegueixen._) + +Miliet: ¡Tè! (_al negre que s'emportan_) un rosari +que 'm va donar lo senyor Rector lo primer día que vaig combregar. +(_Ploricó_.) Jo no 'l passaba gayre... pot ser li doni bona sort. +(_Lo posa al coll del negre_). + +Mayoral: En lo moment mes cruel: lo de repartir la +negrada. + +Miliet: Si al menos entenguessiu be lo que diuhen. + +Mayoral: Ja tenim aquí entre 'ls negres vells algun que +recorda paraulas de la llengua nativa: pero l'Africa es molt gran y +casi may entre cent negres n'hi ha vint que parlin la mateixa +llengua... Aquells son de Guinea... los altres de Mozambique. + +(_Surten los negres que ploraban y tot lo lot, entre 'ls quals hi +haurá los dos qu' eran al cepo_). ¡_Mucho ojo_ ab aquell parell! +(_Los del cep_). Vaya, tu, Miguelillo (_un altre empleat_), pren los +tèus. + +Ingenio la Criolla: 22. 4. (_Los negres se'n van acompanyats d'una +música primitiva: un tamboret y un pito: ram-pam-pam._) + + + + +### Escena II. + + Mayoral, Gatneu, Patou, Miliet. + + +Mayoral: ¡Llestos! tot está á pedir de boca. Capitá com +lo de la _Sirena_ no n'hi ha... Ni un de malalt (_negres_). + +Gatneu: Aqueixa tam-rata-pum los consola molt. + +Mayoral: ¡Fins están grassos! + +Gatneu: Més que nosaltres... Figureuvos que quan los +varem embarcar estaban tancats en una mena de corral, qu' aquí... es +á dir qu' allá á casa, no hi hauríam tingut garrins. + +Miliet: Lo rey... no sé quants los había fet +presoners. + +Gatneu: Sí, ¡dihemli lo rey de bastos! Había guanyat +una batalla al rey... ¡dihemli d'oros! y en compte de menjarse als +vensuts, ne volía treure quartos... ó si no quartos, barrils de rom, +fusells, mocadors de pita, mirallets. + +Patou: ¿Qué li vareu parlar al rey... de bastos? + +Gatneu: Com ara 't parlo: me va vendre gallinas, una +mena de fruytas com pomas. + +Patou: ¿Y l'enteníau? ¡si el Mayoral diu qu' entr' +ells no s'entenen! + +Gatneu: Donchs jo al rey d'allá l'entenía com si hagués +sigut de la Barceloneta. Glan, jrak, ziks, piuts. (_Imita una +conversa ab monosílabs qualsevulga interrompuda per interjeccións +catalanas donant á entendre una batalla, presoners, perdó, menjar +carn crua, vendre 'ls presos, cobrar, emborratxarse, embarcar los +presos._) No mano, li deya jo... Jrak jrak es lo capitá. Si beus +massa agafarás la turca. "¡Brim! ¡lou! ¡lou!" Endevant, ja +t'entench. "¡Zak!" tens rahó... Val més véndrels que menjártels á la +brasa... Son massa bruts, te donarían mal de ventre. "¡Y... y... +y...! ¡ta... ta...!" y per ferli veure qu' eram amichs li vaig donar +un botó de las calsas, era daurat, y ell, á més de lo que 'ns venía +pèl gasto de bordo y que 'l capitá li feya pagar, me va regalá dos +caixals qu' havía arrancat al rey de... ¡al altre!... al sèu enemich, +miréusels. 'Ls porto com recort per ma germana. + +Mayoral: (_Rihent_.) Lo cert es (_mirant la sèva +llibreta_) que de tantas expedicións com he rebut, may n'he +desembarcat una de tant ben cuydada. + +Gatneu: Si li dich que més de planyer som nosaltres. + +Patou: Ells, de matinada... en cuberta. + +Gatneu: Mentres prenen la fresca y comensan á +civilisarse xarrupant ayguardent ó llepant plats (sempre 'ls tenía +per la _cucina_) la gent al sollado... + +Patou: ¡Frega, que frega! + +Gatneu: Posantho tot net y curiós per quan baixin _los +pasajeros_. Si 'l temps es bonansa 'ls rentém, es á dir la gent los +renta, ab la manguera, ab baldes d'aygua, jo no més los feya la +calderada. + +Patou: Fins ab sabó 'ls rentém, ab sabó y filásticas. + +Gatneu: Nada, que duyam tres quintás de sabó moll y +no 'n queda... ¡ni aixís! ¡Us dich que fem un ofici!... travallem com +uns negres... y ells que ho son... se reposan com si fosin blanchs! +Y ¡xala! res més que menjar y dormir (_cambi_). Sense parlar dels +perills... que nosaltres correm y qu' ells ignoran. + +Mayoral: Los perills de la navegació... ¿Heu trovat un +carboner...? ¿Un vapor de guerra? + +Patou: ¡Mala fí fassin! ¡no 'ns deixan viure! + +Gatneu: ¡Jo ho crech, que n'hem trovat un!... que si no +soch jo que vaig fer la hombrada. + +Miliet: (_Rihent_.) ¿De qué? + +Gatneu: Tu, ¡agregat de sucre...! pot ser sí que no +vaig ser jo, que vaig dir á ton pare, que digués al capitá, que... + +Miliet: ¡Que voliau anar á jaure! + +Gatneu: ¡Tu! ¡Patou!... (_Invocantlo_.) No, vaja, digas +la veritat... aquí no hi ha _cucineru_ ni timoner, tots som uns... me +pots parlar com si fossim iguals... Digas, ¿jo volía anar á jáure? +(_S' allunya._) + +Mayoral: Contau tu, nen, ¿cóm va ser? ¿hi va haber +tiros? +¿cops de destral?... + +Miliet: No varem arrivar al abordatje; jo casi no sé +com varem sortir d'aquell xáfech... fou protecció divina. +(_Besa l'escapulari._) Lo Serviola cridá: "¡Vapor á sotavent!" ¿Ne +voleu de renechs y d'ays y ays? + +Mayoral: ¿Un creuher inglés que 'us cassaba?... + +Miliet: Lo Capitá doná ordre d'apagar los fochs, +d'armar á la gent... y ell mateix, com si jugués á cou-dinar se va +posar á carregar los canons... ¡fins á la boca! Eran la nostra sola +esperansa. + +Gatneu: (_Tornant_.) ¿Y las carrabinas? ¿y las destrals +que jo duya?... ¡no, Patou! escolta, digas, digas si es veritat ó no +que jo duya una destral á cada má, tres pistolas á la faixa y un +sabre d'abordatge á las dents... així... que fins estaba mastegant un +tros de tabaco negre y me 'l vaig tenir d'empassar. + +Miliet: (_Al Mayoral._) La lluna s'aixecá illuminant +fredament argentadas ayguas sense habitants ni límits... Tothom +miraba +'l cel, implorant aussili. + +Gatneu: Jo guipaba l'estrella de matinada. De matinada +s'aixeca oreig, y ab una mica de vent, per poch que fos... ¡fugíam! + +Miliet: A mi 'm semblaba veure entre 'ls núvols sants y +verges á qui la mare 'm té encomanat... +Soptat... ¡poft! ¡poft! ¡poft! un soroll fosch. + +Mayoral: ¿Lo vapor que 'us abordaba? + +Miliet: Ja 'l teníam per la proa. + +Gatneu: Va issar bandera de parlament. + +Patou: 'Ns va etjegar una canonada. + +Gatneu: Nosaltres duas... ¡y al diable frare y trona! + +Patou: L' inglés tenía una roda rompuda. + +Gatneu: Y jo una pota... (_Riuhen. Pausa._) + +Mayoral: ¿Vau ser ferit de bala? + +Patou: ¡No! un cop al sech de la cama fugint cap á la +cuyna. + +Gatneu: ¡Tu! (_L' amenassa y fugen al foro, després +tornan._) + +Mayoral: ¿Y llavors? + +Miliet: L'inglés patullaba ab aquella armatosta +rompuda, la _Sirena_ reprenía 'l sèu andar y de l'orsada al passar +prop dels jans... + +Mayoral: ¿Una descarga? + +Gatneu: Los hi vam dir que no s'hi cansessin gayre. + +Miliet: Avans la nit reconeixíam l'isla de +l'Ascenció... hem passat l'equador entre 25 y 26 de longitut, y ab +navegació felís hem arrivat á la Carnera. + +Mayoral: Hont fa prop d'un any que 'us esperabam. Tinch +un munt de cartas vingudas d'Espanya per tots vosaltres. + +Miliet: ¿N'hi ha per mi? + +Mayoral: N'hi ha per ton pare... En Tomasito y un altre +criat las portan de Cárdenas... Aviat serán aquí. Y mentres tant... +(_A Miliet_) cridéulos tots... tinch ordre de la casa de no regatejar +res.(_Venen los mariners._) Oblideu los travalls passats. +(_Destapa botellas, ne fa destapar per las mulatas._) La señora vol +que 'us obsequihi y quedéu contents. + +Gatneu: ¿Quina senyora? ¿la mamá de D. Luisito? + +Mayoral: Sí, viu á Cárdenas. Ahir ne vaig venir y al +anarmen me va recomanar moltíssim... ab llágrimas als ulls... ¡que 'm +va extranyar! me va dir _le recomiendo sea muy generoso con la gente, +muy amable con el Capitán..._ + +Gatneu: ¿Qu' ha estat per aquí D. Luisito? no sé qui ho +deya... + +Mayoral: Mentres vosaltres navegabau habia vingut de +Barcelona y segóns tothom creya, debía quedarse aquí perque allá á la +nostra terra hi viu molt disgustat... sino que la gent rica son +esclaus dels interessos... ademés una casa com la de ca 'n Salvat +no 's liquida en quatre días y... D. Luisito ha tingut de +entornarsen... Potser quan arrivéu á Barcelona, ell ja no hi sigui. +No sé qué li passa que may s'está un mès en lloch... ne rebem cartas +de tot lo mapa... + + + + +### Escena III. + + Entran mulatas, músichs, etc.. Trot de caballs. + Tomasito que dòna una cartera al Mayoral. + + +Gatneu: (_Al Mayoral._) ¿Que n'hi ha per mí de +carta...? +¿Sañor don Corque?... + +Mayoral: (_Llegint._) Jordi Arrufat. +(_Repartint cartas._) + +Gatneu: _Corque Arrufado_ si 'us plau, en castellá +_Arrufado_, _cusineru_ á bordo... + +Mayoral: Per tots n'hi ha... las llegireu aviat... ara +gresca... (_Destapa capsas de cigarros. Tots los mariners s'hi +abocan._) + +Patou: ¡Tants cada hu! (_Cridant_.) + +Mayoral: ¡N' hi haurá per tots torno á dir!(_Ne destapa +d'altres._)¡Tomasito! (_Pren la cartera._) Anda, anda á bailar si no +estás cansado. + +Miliet: Tomasito... cantan una. + +Gatneu: D' aquellas que dònan nyonya... (_Se preparan y +concertan pera cantar y ballar, beuhen, fuman. Gran animació._) + +Patou: ¡Venga!... + +Gatneu: (_Al Mayoral._) ¿Que 'm donas las mèvas de +cartas? + +Mayoral: Sí home sí, teníu. (_N'hi dòna duas ó tres_). + +Miliet: (_Tot content y anant d'una balladora á +l'altra._) ¡No sé quina triar! + +Mayoral: La que mes t'agradi. Aquí son totas mes +carinyosas que no pas á lo Jamaica, plena d'esclaus que 'ls +inglesos 'ns roban en alta mar, y tractan en las sèvas possessións +pitjors que bestias. ¿Veus aquella? (_una morena_) es una +guajira, _una blanca de la tierra_, la mare d'aquella era _pelona_. + +Gatneu: (_Interrumpintse de llegir._) Escolti... ab +reserva, ¿y la mare de D. Luisito que també n'es de pelona? +(_Rihent_.) + +Mayoral: Es una mica fosca de color. + +Gatneu: Mulata, conféssiu, per aixó 'l sèu marit no la +ensenyaba. May la va portar á Barcelona. + + Música. + + +(_Los mariners vells seuhen, llegeixen ó 's fan llegir las cartas. +Gatneu llegeix fent gran pantomima. Terminat lo ball, Gatneu va al +Mayoral, y exagerant, diu:_) + +Gatneu: ¡Quin'una que n'hi passa al Capitá!... + +Mayoral: ¿Y aixó? + +Gatneu: ¿Que coneix á la sèva noya? + +Mayoral: Prou. Quan va morí 'l pare de D. Luisito, jo +era á Barcelona, vaig anar á passar un parell de días á Portnou y la +vaig coneixer. D' alló més maqueta... encara deu estar per +casar... ¿veritat? + +Gatneu: Jo li diré... ¡ho estaba! Ara, segóns me diuhen +(_la carta_)... no s'ha casat; pero vaja, sembla qu' ha anat á viure +á casa del sèu currutaco, l'amo del barco... + +Mayoral: ¿A viure ab D. Luisito? +(_Indignat_.) ¡Calleu, mala llengua! si D. Luisito fa dos mesos qu' +es á Londres. + +Gatneu: ¡Miri! carta canta. (_Li ensenya_.) Debía ser +avans d'anarhi á Londres. + +Mayoral: Calumnias, xerradurías... Y no ho torneu á dir +á ningú. (_S' allunya._) + +Gatneu: ¡Jo! ¡un pou per aixó dels secrets!... Ningú +m'ho fa dir ni ab estanallas. (_Ab la carta á la má cercant ab la +vista._) +¡Patou, escolta! ¡Toni!... ¡Jaumet! (_Tots, infundats ab las mulatas, + no li fan cas y las segueixen._) No aneu gayre lluny... que 'us + perdreu... Després de tot... val més no dir res. Lo Grabat tè mal + génit y mentres siguém embarcats... es l'amo... ab aixó... + (_'S tanca 'ls llabis._) +¡Quan siguém en terra, será altra cosa! (_Cremat_.) Tinch per ferlo + callar. (_La carta._) Veurém si tè dret de tractarme com si jo fos + un no res. Sembla, á fe de Dèu, que m'hagi embarcat per forsa. Ans + d'embarcarnos, lo Sacristá, ja m'ho va fregar pèls bigotis... en + Patou m'ha tirat á la cara si _ell_ y ma germaneta s'entenían... Lo + fet es que sense adonarmen vaig de _cusineru_ á bordo de la _Sirena_ + y encara no sé perqué ni de quína manera... ¡Jo qu' estaba tan + bè!... quatre nansas caladas al sech de la platja, un grapadet de + musclos sota 'l _baraderu_, y á la tarde ab los amichs...(_Senyal de + jugar á cartas._) No hi había días qu' entre 'ls musclos, algun + llangostí que altre... y la manilla, no guanyés de duas á tres + pessetas, menos quan perdía... las quedaba á deure... y tornaba á + casa ma germana, la pobre Pitera que tè tant bon cor... y 'm feya + menjar, y si estaba malalt me cuydaba, y si estaba sá m'apedassaba + la roba, me la rentaba... Lo senyor Rector, ma germana, tothom, ¡qué + home, sou jove! fa mass'anys qu' aneu engorronit per la + platja... ¡embarquéuse! Vaig resistir, dihent que no podía anar de + mariner per mor de la trencadura, pero no hi va haber remey. T'has + d'embarcar, me va dir ma germana... embarcat de _cucineru_... Ja qu' + ets tant bo per fer peixadas pèls dropos com tu, fesne per la + tripulació de la _Sirena_... Lo Grabat no 'm voldrá, li vaig dir... + Jo li diré que 't prengui... y 'm va pendre 'l Grabat... ¡pero la + Creu! Quan arrivi salvament á casa, cobraré lo que porto guanyat, + potser pagaré lo que dech... y la porto de cap... planto una taberna + per ma germana al carrer de Mar... fará d'alló més patxoca + darrera 'l taulell... endemés hi ha la nebodeta que puja... ¡un pom + de flors!... entre ellas duas y jo que 'ls portaré parroquians... en + grande... ¡y al menos beuré de franch! ¡Hola!(_Als mariners que + tornan._) ¿Ja las heu acompanyat á casa á las senyoretas? las mamás + las renyarán. (_Rihent_.) ¡Patou! Si 'm promets no dir res... ¿que + no saps lo que passa á casa del Capitá? + +Patou: ¿Y aixó? + +Gatneu: De primer la sèva noya se'n va anar á viure, á +Barcelona, ab D. Luisito... y ara ningú sap ahont para. + +Patou: ¿Qué dieu? + +Gatneu: "Sabrás (_llegint_) como la niña... la que ma +germana va tenir ab en Menendez, sabrás como la ñiña ha tenidu un +espanto... que m'ha hecho passar el pelegrino..." No, no es aquí. +(_Gira full._) ¡Ah! "Te hago assaber como la hica del Capitán fuí en +Barcelona con yo, la de 'n Plomas, la Sorda, la Ció... su padrino... +encétera, encétera... para demanar noticias vuestras al amo del +barco, y sabrás como l'amo del barco feya tiempo que cortecaba con la +Marieta, y sabrás como tenió una conversa con ella y de llavors... +énsa... no... de llavors ensá, no la hemos tornado á ver por el +pueblo, y disen si hace de gran senyora escundida en una torre de +prop de Barcelona... sabrás..." + +Patou: ¡Lo Capitá!... (_Callan en sech._) + + + + +### Escena IV. + + Anteriors, Grabat que desembarca d'un + bot y 'lMayoral ab cartas á la má. + + +(_Lo Grabat veu la carta á la má de Gatneu y 'l moviment que fan los +mariners reculant tot mirantsel... --Mayoral dòna cartas al +Grabat._) + +Grabat: (_N' obra una impacient sense deixar d'ull á +Gatneu y als mariners, llegeix rápit. Emoció gran._) ¡Del Rector! ¡no +n'hi ha cap de lletra d'ella! ¿De la mare de D. Luisito? ¿recomana 'l +sèu fill al mèu bon cor? + +Mayoral: ¿Bonas noticias? + +Grabat: (_Se 'l mira sense respondre._) ¡Prou heu +ballat!(_Als mariners._) ¡A bordo! + +Mayoral: Jo 'ls había dit qu' avuy... per ordre de la +senyora podían passar la diada á terra, divertintse, beure, ballar. +(_Pausa terrible._) + +Grabat: La senyora que mani á casa sèva, que mani als +sèus criats. ¡Embarca! (_A patadas y cops los dirigeix á la +llanxa._) +¡Jo perdo 'l seny! ¡Imposible! (_Copejant la carta oberta que tè á la + má._) ¡Tu! (_á Gatneu._) ¡quédat! (_L' atrapa pèl coll de la + samarreta. Lo Mayoral se retira, 'ls mariners també._) + +Gatneu: Haig d'aná á fer lo sopar. + + + + +### Escena V. + + Grabat, Gatneu, sols. + + +Grabat: ¿Entre las cartas qu' han portat, n'hi había +per tu?... + +Gatneu: Veureu, Capitá... + +Grabat: ¿De ta germana? + +Gatneu: ¿De ma germana?... ma germana no sap +escriure... + +Grabat: Pero sap xarrar... y tu ara 'ls llegías las +noticias qu' ella t'envía... ¿Parla de mi? ¿de casa? + +Gatneu: Aixó de las cartas es sagrat. + +Grabat: Més sagrat es lo nom d'una familia honrada... +dónam la carta... + +Gatneu: ¿Per qué? + +Grabat: Pocas preguntas... per llegirla. + +Gatneu: Es que... + +Grabat: L'esca s'encén y jo m'arboro... no m'ho fassis +dir un'altre vegada. Dónam la carta... ó llegeixla tu... quédat pèl +tèu regalo las tendresas que 't digui. Llegeixme las ratllas en +que 't parli de lo que s'ha passat á casa mèva, ¿m'enténs? No 't +fassis pregar... Si no llegeixes, te prench així (_li posa las mans +al coll_) ¡ja ho saps! no necessito cap més arma per matar á un +home... apreto 'ls polsos y has acavat de viure... Quan siguis mort, +estés aquí, assentat sobre 'l tèu cadávre llegiré jo mateix lo que tu +no vols llegirme... Si com ho temo, la carta conté infamias, +llensaré 'l tèu cos á mar y 'ls tiburóns li donarán sepultura. + +Gatneu: ¿Quína culpa tinch jo de lo que ma germana +m'escriu? A ningú n'he dit... una paraula. + +Grabat: Si no sou culpables ni ella ni tu, 't faré un +clot sota aquell cocotero... d'allá, y damunt la terra que 't tapi hi +faré plantar una creu... pero de totas maneras... ó llegeix... +(_Prepara las mans._) + +Gatneu: No més diu que la noya... + +Grabat: ¿La de casa? + +Gatneu: No la sèva, la d'en Menendez ha tingut un +espant... + +Grabat: (_S'impacienta y torna á fer ab las mans senyal +d'argolla._) ¡Cuyner! (_Veu terrible._) + +Gatneu: (_Molt depressa._) Y que la vostra no es al +poble. + +Grabat: Dónam la carta... + +Gatneu: (_Li dona ab por y fuig._) Teniu. (_La carta ha +caygut á terra. Pausa._) + +Grabat: Vull duptar, necessito creure que ma filla +m'espera ignocent... y pura, que 'l mèu adorat pare, aquell home tant +honrat viu... y no obstant, dupto... un corch me rosega, aqueixas +frases del Rector... tant ambiguas, tant alarmants!... la carta de +donya Luisa +_le recomiendo á mi hijo_! lo posat d'aqueixa gent quan m'han vist + desembarcar. (_Llegint_.) "Lo vostre pare va anar á Barcelona per + sapiguer noticias vostras. Trovantse á casa l'Armador va tenir un + atropell; pero va serhi molt bèn assistit per la vostra filla que + l'acompanyaba... Ara la noya no es al poble... ha anat á passar una + temporada ab la Ció!" Lo pare deu ser mort... Ella... Dèu de + misericordia, sigueu clement... (_s'agenolla_) y aquí... (_la carta + de +'n Gatneu per terra_) aquí deu haberhi la veritat espantosa y núa... + (_Va per péndrela._) ¡No! ¡no! val més que no llegeixi... + (_La cull._) La rompo... en mil trossos!... (_Va per rómprela, y al + plegarla veu lo nom de sa filla._) "...la noya del Capitá..." + (_Refentse_.) Semblo un bordegás de quinze anys! ¿no he dit que no + la llegiría?... (_Torna á plegarla per esquinsarla._) Un plech del + paper amaga 'l acavament de la frase "...la noya del Capitá..." + (_Decidit_.) ¡Estich sol! A ningú he promés que no llegiría... ¡Sí! + m'ho he promés á mí... ¿Pero quí soch jo?(_Sarcástich_.) ¿Quí ets, + Pau? (_Somrihent_.) ¿Quí ets, quan las fibras més sensibles del cor + se 't rompen?... un no res... "la noya del Capitá(_pausa, gira full + y llegeix depressa_) s'ha deixat enganyar per un home..." ¡No hi + veig! (_Llegint_.) "S'ha deixat enganyar per don Luisito, que, + segons diuhen..." (_Llegint un mot que no pronuncia._) +¡Ah! ¡impossible! ¡imposible! ¡maledicció! ¡veniu! ¡m'aufego! +¡m'aufego!... ¡Desseguit!... ¡desseguit!... pendré 'l vapor... + (_Parlantse com si tirés plans_) y d'aquí vint días... un mes! soch + á casa y ho mato tot! + + + + +### Escena final. + + Grabat, Mayoral. + + +Mayoral: ¿Qué passa, D. Pau? ¿qué teníu? (_Alarmat_.) + +Grabat: ¡Escoltéu! (_Aufegantse_.) D. Luisito ha estat +á Cárdenas... m'ho diu sa mare (_mostrant la carta._) ¡Un cavall! +armèu lo bot (_donant ordres_) ¿quants días hi va estar? ¿per qué va +venir? ¿per qué sabent que jo estaba per arrivar se'n ha tornat á +Europa?... + +Mayoral: ¿A Europa? ¡qué se jo! me sembla que van dir +si de l'Habana aniria á Nova York. + +Grabat: ¡Jo perdo 'l seny! no diguéu res, no... faré +parlar á la mare (_copejant la carta_); ara comprench las súplicas... +lo perqué 'm prega que quan me trovi ab son fill lo tracti ab +dolsura... +¡Ella! la filla d'esclaus que 'n Salvat va pendre per dona deu + coneixer... lo secret que sospito. La faré parlar... parlará ó la + mato... y després á Europa (_Se regira las butxacas._) ¡Sí: vuyt + onsas, una lletra de mil duros! me sobran diners no torno á bordo. + +Mayoral: ¿Y la _Sirena_? + +Grabat: ¡Creméula, desembarqueu la gent, tiréula á +pico!... + +Mayoral: Capitá... (_Un criat porta un cavall._) + +Grabat: ¡No soch Capitá... soch pare: pare no més!... +(_Plorant fort._) ¡Deixeume! (_Fuig_.) + + Teló. + + + + + + +## Acte quint. + +A la porta del fossar. + + + Una capelleta románica, la porta d'un fossar al + costat, al fondo bosch y per entre las claricias la mar dominada + per un espadat promontori. Davant de la capella un espay plá ab + algun pedrisset, una font ó pou. + +Tocan á morts. + +Al aixecarse 'l teló van eixint duas renglas de noyas ab faldilla +llarga y caputxet precedidas del porta creu. En mitj de la professó +la caixeta blanca d'un aubat. La segueix un capellá, darrera las +noyas del enterro unas quantas donas ab caputxo y rosari á la ma. + +Van fins al fossar y al ser á la porta las atura laPitera + qu' era dintre, lo Rector s'avansa y li +diu algunas paraulas en veu baixa. La Pitera 's retira +de la porta y 's queda en primer terme agenollada veyent entrar tot +l'acompanyament. + +Marieta y Ció que segueixen l'enterro +entran á la capella. + + + + +### Escena primera. + + La Pitera, de dol rigurós. + + +Pitera: ¡Ahir l'enterro de la mèva filla... avuy lo +d'ella! Lo de la mare sense espós. Ahir me pensaba que la mort de la +mèva prenda había sigut cástich de Dèu... ja no m'ho sembla... +tambè 's moren ignocents de pochs mesos... fills d'altres +mares... ¡millor! +¡millor! quant més toquin á morts menos greu será ma pena. + + + + +### Escena II. + + Sacristá y Pitera. + + +Sacristá: ¿Encara sou per aquí? Aneu, aneu al poble... +aneu, aneu á casa... + +Pitera: No hi tinch cap feyna... tot ho tinch allí +('l fossar) per mi ja no hi ha poble, ni gent, ni casas... ¡La mèva +hermosura estimada! ¡la mèva filla! (_plora_) qu' heu colgat tan +fondo... ¡tan fondo!... ¡mal cor! Així que surtin las de dins hi +torno á entrar. Vull ferli companyía. (_Surten del fossar y se'n van +silenciosament cap al poble._) Ja vinch, filla, ja vinch. +(_Corrent_.) + + + + +### Escena III. + + Marieta y Ció eixint de la + capella. + + +Ció: No ploris tant, pensa que tèns un ángel al cel... +un angelet que podrás invocar. + +Marieta: ¡Fillet mèu del mèu cor! (_Mirant al +fossar._) +¡Fill de l'ánima! + +Ció: Sossegat... pensa qu' aviat veurás á ton pare. + +Marieta: ¡Pare! ¡pare! (_Gran cop de plors._) + +Ció: No tinguis por... (_senzill_) ¡no 't fará res! á +horas d'ara lo senyor Rector ja li deu haber fet entendre que la tèva +desgracia mereix mes compassió que cástich, ja li deu haber dit que +trovante prop d'aquell home per assistir á ton padrí en sos últims +días de vida... + +Marieta: ¡Ció! ¡Ció! he sigut molt culpable. Hauría +degut escoltar fredament las sévas paraulas d'amor, los sèus +juraments d'eterna estimació y tendresa... fins quan totas vosaltras +me pregabau que 'us acompanyés á Barcelona jo hauría degut +rehusar... ¡Lo pobret padrí encara viuría! jo podría avuy rebre al +mèu pare ab lo front ben alt. Las vegadas qu' _ell_ había vingut aquí +y las paraulas que quan ne tenía ocasió 'm deya, massa clar haurían +degut ferme entendre qu' aquell home no sentía per mi l'amor sant y +permés del qui desitja á una dona per companya de la sèva vida... +Ara, ara veig quan mentideras eran las sévas promesas... pero... +(_pausa_) es un dirtho á tu, Ció, á tu qu' ets la mes fidel +confidenta de ma desgracia. ¡Las sèvas paraulas amorosas, las sèvas +accións y miradas dolsas eran per mi cosa tant nova! Quan me parlaba +tenía com á por de lo que 'm deya y, no obstant, á la por s'hi +ajuntaba una sensació plascent, causada per moviments del cor... que +sentía batre d'una manera desusada, d'una manera que 'm sorprenía y +m'encisaba. Quan després de mort lo padrí vingué ell aquí al poble +y 's conduhí tant galantment, no fent may alusió á las conversas +pasadas... vaig comensar á mirármel sense por, vaig anar creyent que +potser aquell home m'estimaba com deuhen estimar los qui volen +honradament ser estimats y correspostos y la mèva por de sas +paraulas, de sa persona va anar poch á poch desapareixent ¡fonentse! +fins al punt de que... no 'm tindrás per una noya dolenta ¿veritat, +Ció? fins al punt de que, sentne lluny, pensaba en ell y desitjaba +véurel, sentme aprop trovaba curtas las horas... llavors, quan jo +tenía 'l cor tant plé de sentiments desconeguts: barreja de tristesa +per la mort del avi, d'anyoransa per la llarga ausencia del pare, +d'inquietut per los perills en que pogués trovarse, d'agrahiment per +las delicadas atencións qu' ab mí _Ell_ tenía... quan lo cor me deya: +Marieta; ¿l'estimas?... quan los llavis ja casi ho anaban á +pronunciar, ell torná á ser l'home violent que 'm feya por... por ben +justificada... (_plora_) por que s'ha convertit després en desdeny, +en repulsió... potser en odi. + + + + +### Escena IV. + + Marieta y Ció. Roseta + eixint del fossar. + + +Roseta: ¿Ja li heu dit, Ció? ton pare vindrá aquí. 'Ns +ho ha dit lo Sr. Rector. + +Ció: Ara li deya. (_Baix á Roseta._) ¿Encara roda per +allí aquella? + +Roseta: Sí: l'he mirada, ha baixat los ulls... no crech +que doni escándol. + +Ció: De totas maneras, direm al Sr. Rector que la fassi +anarsen. (_Pausa_.) + +Marieta: ¡Pare estimat! Vos á quí may ningú había fet +baixar la cara... No, no 'l dech veure, no vull ofensarlo ab ma +presencia... fugim. ¡Ció! ¡Roseta! per Dèu... ¡jo no m'aguanto! +acompanyéume... á casa vostra, dida, amaguéume fins que 'm mori... no +viuré gayre. + +Ció: ¡Criatura! + +Roseta: ¡Qu' es cas de morir, tonta! ¡No 'n caldría +d'altre! Pensa en lo pobret de ton pare que tant t'estima, que no més +tè sa filla pera consolarlo. + + + + +### Escena V. + + Anteriors, y 'l Rector ja sense 'ls + vestiments d'enterro. + + +(_Roseta y Ció li parlan á cau d'orella mostrantli 'l fossar._) + +Roseta: Per allí roda la Pitera... + +Rector: ¡Aneu, aneu, aconsoléula! Ha sigut molt +perversa; pero es mare, ha perdut aquella filla qu' era 'l sèu +orgull. (_Ció y Roseta van al fossar y després á la capella._) + + + + +### Escena VI. + + Rector y Marieta. + + +Rector: ¡Marieta! ¡noya! + +Marieta: (_Aixeca 'l cap._) ¿Quí 'm parla? (_Lo Rector +s'ha assentat al pedrís. Marieta cau agenollada davant sèu._) +Aconséllim... díguim si faré bè de matarme. + +Rector: ¿Qué dius, tu no ets christiana? (_Horror_.) + +Marieta: O al menos d'amagar per sempre la mèva +deshonra, de fugir bèn lluny, hont ningú puga ferme enrogir no més +mirantme. + +Rector: ¡Ni has de morir, ni has d'anar tan lluny! ¡tan +lluny! (_somrihent_) que la gent que 't volen bè tinguin massa feyna +pera trovarte. No 't moguis d'aquí. Entra á l'abadía á reposarte... +La tèva dida y la Roseta 't farán companyía... Jo vaig (_pausa_) á +buscar á ton pare... 'l trovaré pèl camí platja amunt, vindrá per las +rocas de vora mar. + +Marieta: ¡No! ¡no! (_Plora_.) ¡No! + +Rector: (_Calmantla_.) Al saber qu' había arrivat á +Barcelona hi vaig corre... y per sort, entre 'l senyor Joanet y jo +hem impedit que fes una desgracia. + +Marieta: ¿L' ha vist... vosté? (_Ansiosa_.) + +Rector: Un moment... Li he dit que vingués aquí, dret á +Sant Elm (_senyalant la capella_) sense passar pèl poble. Resistía, +dihentme que tenía feyna á Barcelona... qu' había de veure... + +Marieta: ¡No, no l'anomeni! + +Rector: Al amo del barco... qu' habían de passar +comptes... (_Marcat_.) "Passarem comptes á Sant Elm, fa afegir lo Sr. +Joanet. 'Us prometo anarhi ab _papers y documents_... de tota mena; +l'amo hi será." --"¿Hi será?" va preguntar ton pare ab un posat +que 'ns glassá la sanch... --"Ho prometo. Passat demá dijous á mitja +tarde..." +"Y l'esperem... perque á n'ell y al Sr. Joanet ja 'ls he vist ara + poch, no son lluny... no més necessito ferlos un senyal y acudirán." + (_Pausa_.) + +Marieta: ¿Y 'l pare sabrá? (_Horror_.) + +Rector: Qu' has sigut mare... Lo que no sabrá quan +arrivi, es que ja ets mare sense fill... + +Marieta: Senyor Rector... y... ¿ell ho sap? +(_Ensenya 'l fossar._) + +Rector: Sí. N'ha tingut gran pena. Pera consolarte, per +ferse perdonar sa vilesa ha vingut... d'hont era... de l'Inglaterra +me sembla. + +Marieta: ¿Había fugit de Barcelona tement l'arrivada +del pare?... ¡fins es poruch! espantadís... + +Rector: Lo Sr. Joanet y jo li hem parlat, y vindrá, +sumís, á demanarte per muller... Entra, entra... (_Fentli un poch la +forsosa per ferla entrar á la capella._) Encara que sentis veus +conegudas no 't moguis dels peus de la Verge fins que jo 't vingui á +cercar. Demánali que 'ns illumini... (_Ell entra á l'Abadía._) + + + + +### Escena VII. + + Sacristá eixint del fossar ab una aixada + y una senalla. + + +Sacristá: ¡Vaja... un de més!... ¡un de menos! ¡Un de +més al camp del repós! ¡Un de menos bregant per aqueixa vall de +llágrimas!... ¡Ditxosos ells! Ditxosos los que moren... Més ditxosos +encara 'ls que no han nascut... estalvían feyna al fosser... S' +estalvían afanys, desolacions, malaltías, penas!... Lo llibre d'allá +dins ho diu... tots los sèus fulls, de pedra, cantan lo mateix +psalm. +"Aquí reposa una mare..." "Aquí jau per sempre un fill." "Vas de las + cendras de..." ¡Jáure! ¡reposar! ¡ser cendras! eixa es la vida. + Deixem l'aixada. + + + + +### Escena VIII. + + Lo Rector surt ab bastó y barret. + + +Sacristá: ¿Que se'n va? + +Rector: Espero... (_Mira 'l rellotge._) + +Sacristá: ¿Al Grabat? + +Rector: Al capitá D. Pau Cendra. + +Sacristá: Ah, sí, pero de mi encara que li digui 'l +motiu no se'n enfada... es un bon home y sap que l'estimo... + +Rector: No 'us mogueu de per aquí... Podría deixarse +portar d'aquell geni fort que tè... ¡encara deu minuts! + +Sacristá: ¿Y per deturarlo... 'm vol á mi?... de tot +haig de fer: d'escolá, de campaner, de fosser... fins d'agutzil. + +Rector: Vull que trovi 'ls brassos d'un amich. +(_Per ell._) + +Sacristá: ¡Pobre Grabat!... ¡tan home de bè, tan bon +cor! + +Rector: Sí, sí, pero trafica en cosas que no son de +lley. + +Sacristá: Son gent manada. + +Rector: Dèu Nostre Senyor ha donat la sèva sanch per +tots: blanchs y negres... y per més qu' ells diguin, no es just, no +es christiá lo contribuhir á que germans nostres perdin per sempre la +dolsa terra nativa, la llibertat tan hermosa. + +Sacristá: Los homens tots son uns. Quan son forts +abusan... y aquí, ¿que no la perdían la terra dolsa y la llibertat +hermosa, 'ls pobrets presoners que 'ns feyan los francesos, los +desgraciats que 'ls inglesos feyan morir dintre 'ls pontons? + +Rector: Sí, pero aquí defensabam la patria. + +Sacristá: Nosaltres... y 'ls francesos presoners, ¿qué +defensaban? + +Rector: La sèva bandera. + +Sacristá: Desenganyis... si 'ls negres fossin més +forts... vendrían blanchs. A mi m'hauría agradat qu' algú 'm +comprés... Sabría lo que valch. + +Rector: Bèn pochs diners. + +Sacristá: Tan pochs com vulgui... un ó altre hauría +cobrat... mentres que densá que soch al mon qu' estich venut... ¡de +franch!... De primer á l'arada (_senyal de llaurar_), després al +exércit(_idem d'armas_), á la iglesia (_idem de benediccions_)... y +de franch sempre... ¡sempre de franch!... per las tristas +caixaladas... y aixó que de menjá fins ne trovan los gossos. + +Rector: Sí, pero ets lliure. + +Sacristá: De morirme de fam. + +Rector: Mudem de full. + +Sacristá: Que l'epístola no es d'avuy. + +Rector: Ab vos no 's pot tractar. + +Sacristá: De certas cosas... d'altres(_senyal d'armas_) +prou n'hem tractat... y si 'l rey llegítim 'ns necessita... encara +estich á punt... ¿y vosté? + +Rector: Som massa vells. + +Sacristá: ¡Tornant al Grabat! quan sápiga per pedras +menudas cóm va morir son pare... ¡y ahónt! quan algú li expliqui que +la sèva pobreta filla, volent assistir á son padrí... fou presa per +aquell mal home... com una bestia... y després abandonada... + +Rector: Per aixó vull parlarhi ans que ningú. +(_Mira 'l rellotge._) Tremolo no més de pensar, si un ó altre li +dòna 'ls detalls... qu' aquella... desgraciada viuda... + +Sacristá: Qu' aquella xarraire de Pitera ha esbombat +per tot arreu. Tambè 'm sembla que... ¡pobre de D. Luisito si 'l +Grabat l'arreplega!... ¡pobre Pitera! no 'ls valdrá... Sant ni +Santa... + +Rector: (_Renyantlo_.) ¡Benet!... parleu devegadas... +com si haguessiu estat miquelet. ¡Malgrat la promesa que 'l +Capitá 'ns ha fet al senyor Joanet y á mi, de venir, d'escoltar ab +calma... lo passament de comptes!... temo desgracias que no puch +preveure: ¿quí será la víctima? ¿sa filla?... ¿la viuda, que segons +diu ella mateixa... ha tingut tractes ilícits?... + +Sacristá: Encara se'n alaba... + +Rector: ...¿ab lo Capitá Cendra, y esperaba ser sa +muller? Jo temo per tots... + +Sacristá: Me sembla que la Pitera ab la desgracia qu' +ha tingut de perdre una filla tant grandeta... ja no crech que mogui +brega. Sembla tot un altre dona. + +Rector: ¡Avisos del cel!... jo no desespero de ferla +tornar pèl bon camí... ha demostrat que tenía cor, cor amantíssim. Lo +sèu desespero per la mort de sa filla ha commogut á tothom... + +Sacristá: Roda per aquí... ara mateix era dintre 'l +fossar besant la terra, plorant, desesperantse. + +Rector: Potser Dèu li toqui 'l cor... es una dona +apassionada, amant... y Nostre Senyor ha dit: "Será molt perdonat al +qui hagi molt estimat." (_Pausa_.) + +Sacristá: ¡Y vol dir que 'l bergant d'allá baix, aquell +mal ánima de D. Luisito vè disposat á humiliarse! + +Rector: Ho ha promés... li aconsellan de primer la por +de la venjansa del Capitá... Si no logra fer las paus ab ell... +(_Horrorisat_.) + +Sacristá: Es home mort. Per més que s'amagui... un día +ó altre 'l Grabat lo trovará, y... (_Senyal de mort._) Per altra +part, no pot viure amagantse tota la vida. Ara anant á América, +tornant... + +Rector: Tè la casa abandonada. + +Sacristá: ¿No hi ha 'l Sr. Joanet?... + +Rector: Sí, pero 'l Sr. Joanet tot lo més que pot fer +es conservarli 'ls interessos... lo pobre senyor no es l'amo. + +Sacristá: ¿Vosté confía que hi haurá casori? + +Rector: Lo Sr. Joanet... que s'ha portat com un home... +l'ha amenassat de retirarse de la casa... ell y tots los dependents, +de fer saber á tothom lo perqué 's retira si no dòna una satisfacció +cumplerta, y la única que desgraciadament ja sols pot donar á la +noya, al pare, á la moral, á la lley de Dèu. Quan jo hagi apaciguat +una mica al Capitá, compareixerán lo Sr. Joanet y D. Luis... son +tancats á la sacristía, jo 'n tinch la clau, y sense arrogancia, +humilment demanarán la noya... + +Sacristá: Y tot s'acabará com á las comedias. Caséuse y +pax Christi... ¡qué sé jo! + +Rector: Aquell desgraciat... + +Sacristá: ¡Aquell pillo! + +Rector: Aquell desgraciat qu' ha sigut causa de tantas +llágrimas, donará á la sèva víctima, á son pare, á tots nosaltres, la +satisfacció que li hem exigit... Humil y contrit demanará á Marieta +si 'l vol per espós. + +Sacristá: Dèu fassi que tot s'arregli com vosté diu. + +Rector: Vos, mentrestant, deixeu aqueixas eynas, +rentéuse las mans, prepareu un refresquet... ¡per si de +cas!... ¡encara que no més siga com pretexte á conversa!... Jo me 'n +vaig fins á la platja... es l'hora de la cita. Passaré per la +dressera, encara tinch bonas camas. + +Sacristá: ¿Y aixó? (_Espantat_.) ¡Qué vol matarse! +(_Senyalant al Rector afectuosament._) Val més que trigui una mica y +passi pèl bon camí... (_Acompanyantlo_.) Per la dressera hi ha +aquella roca espadada qu' esgarrifa. (_Surt lo Rector._) + +(_Sol._) Dèu nos ne guard del infelís que passant per sobre +rellisqués, se faría á trossos á baix á las puntas de las rocas, y de +las rocas... +¡al aygua! ab més de vint brassas de fondaria... + +(_Se renta las mans, treu gots y ampollas._) + +Tots aqueixos tráfechs de fer clots, de llensar paladas de terra +damunt dels morts... de mariners que 's creuhen perduts y 's trovan, +de fadrinetas que 's creuhen trovadas y 's perden (_beu un trago_), +de casaments que s'han de fer ¡á paso de carga! com se pren una +batería(_beu_), de pares y fillas (_beu_) y fillas... +(_beu_) ¡dònan una calor! Quín ayguardent més sense gust... no apaga +gens la set... potser garnacha... (_beu_) ¡pst! (_escup_) sembla +xarop... pot ser vi ranci(_beu_) ¡pft!... Sembla una medecina... mal +per mal... (_Beu altre cop ayguardent._) Pèls forasters més +(_branda, no s'aguanta dret_) valdrá que 'ls vagi á cercar un +cantiret d'aygua fresca... (_Surt_.) + + + + +### Escena IX. + + Ció y Roseta surten de la capelleta. + + +Roseta: Deixemla plorar tota sola... Me parteix lo +cor. +¡Devegadas crech!... (_Senyal de ximple._) + +Ció: ¿Veritat? ¡T' asseguro que hi ha hagut moments +que +'m semblaba que no hi fos! Altres me feya por que 's matés, l'haurían + pres per trastocada. La veya anar y venir aturantse damunt d'aquella + roca mirantse la mar, allargant los brassos com si s'hi volgués + capbuçar, parlant apleret. Jo la vigilaba, y si li preguntaba á quí + parlaba, 'm responía: "Demano perdó al pare, que es allá lluny." + +Roseta: La pobreta no n'hi ha per menos... ¡Veurer +agonisar á son padrí á casa d'aquell home!... que després de tot, +sent jove, carinyós, pot ser va anar guanyantli la voluntat... +encabat l'abandono en que la va deixar... dihentli que se'n tornés al +poble... y més tart... lluny de tothom... + +Ció: Amagada á casa... lo naixement del sèu fill. + +Roseta: Veurel agonisar, morir... un fill sense nom... + +Ció: Ella prou reclamaba, escribía... lo mal cor ni +responía á las sèvas cartas... en quant al nen... + +Roseta: No habia nascut vividor, tant de bè li ha fet +Dèu. + + + + +### Escena X. + + Anteriors y Sacristá. + + +Sacristá: ¿Voleu béure? (_A la porta, ab un +cantiret._) + +Ció: Dèu sap lo que fa y per qué ho fa. (_Van ab lo +Sacristá que 'ls cercará gots, desapareixen uns moments ell y +ellas._) + + + + +### Escena XI. + + Anteriors, Marieta y la Pitera. + + + (_Marieta surt de la capella y com d'esma va á la + porta del fossar, qu' estará tancada. Las duas donas la + contemplan de lluny sense dirli res. Marieta al ser á la porta la + sorolla per entrar._) + + +Pitera: (_Obra la porta de part de dins y s'queda +plantada á l'enquadrament._) ¿Qué voleu? no estich per conversa... +Aquella Elvira, la Pitera del hostal com li deyan los fadrins +(_tristement irónica_) es morta. Soch un altre... tampoch soch la +viuda del sargento... ¡qu' es cas!... ni l'estimada del Grabat... +encara menos... Soch una mareta sense filla. ¡Sola, soleta al mon! + +Roseta: (_Cridantla_.) ¡Noya, vina! (_Desapareixen_.) + +Pitera: (_Repara en qui tè davant._) ¡Ah! ¡es la noya! +la senyoreta de ca 'n Cendra... ¿per qué no 'm deyas qu' eras tu la +que trucaba?... ¡Entra! Entra, hermosura. Ja pots entrar, tambè hi +tens feyna. (_Dintre 'l fossar. La pren pèl bras._) ¡Se t'ha mort +lo noy!... ¡aquell bordet!... ¡la mèva prenda tenía pare! y bon mosso +qu' era y ros com un or, una mica més ros que 'l tèu negrito. +(_Pausa_.) ¿Y del papá? (_Pausa. Marieta 's vol despendre +d'ella._) ¿Bonas noticias? Lo papá, del que t'han colgat prop de la +mèva prenda estimada...(_Pausa_.) En quant al papá de vosté... aquell +homenot que manaba la +_Sirena_, ja deu haber rebut lo cástich que mereixía per embustero... + per sense cor... á horas d'ara ja deu ser menjat pèls peixos, + esmicolat entre las rocas... potser penjat al pal d'un barco... + m'hauría agradat véurel quan lo penjaban; li hauría dit: "¡Oh, + Grabat! ¿qu' encara l'estimas á la Pitera? ¿que t'hi vols + casar? ¿sí?... ¡donchs ara la Pitera no 't vol! ¡no 't vol, no! fas + massa ganyas, ets massa lletj... +¡Adèu, Grabat!" (_Pausa. L' estira fort._) Entra (_dolsura_) noyeta + de sucre, entra, pomet de flors, entra, no tinguis por. Sempre t'ha + estimat la Pitera... fins volía serte mare... No m'ho haurías dit + madrastra... +¿oy?... ni Pitera; m'haurías dit Elvira, tinch nom de + senyora, ¿veritat? Elvira, com la gent bèn criada m'anomena... Si + ton pare s'hagués casat ab mi... més de mil cops m'ho va donar á + entendre... ell després deya que jo ho había entés + malament... ¡escusas! ¡traidorías d'homenots! Si m'hagués fet la + sèva dona... jo t'hauría estimat... casi tant com á l'altra, á la + mèva prendeta... ¿Veus aquell munt de terra fresca?... allí l'ha + colgada aquell borratxó de Sacristá (_cambi_) com si colgués ápit, + ni més ni menos. Tot travallant xiulaba (_si sab xiular l'artista, + fará una petita indicació de xiular una cansoneta. Pausa._) Lo + muntet del costat, un muntet petit, tapa la caixeta del tèu fill, un + aussellet... ¡aixís! una caixeta que semblaba de nina... ¡Si + haguessis vist la caixa de la mèva prenda! alló era una + morta... ¡erta! ¡llarga! +¡tant alta com jo!... ¡entra, entra, veurás quína diferencia! + (_Marieta desfalleix damunt los grahons de la porta._) ¿No vols + entrar? ¿que pot ser tens por de lo que 'n diuhen animetas... + morts?... ¡Por d'un aussellet... aixís! ¡por de la mèva prenda! ¡tan + hermosa!... la veig per tot... fuig, s'amaga... ¿veus? ¿veus? ¡no! + (_Li sacudeix lo bras._) Mira, mira, sí, ¿aquell roser que 's + belluga? (_mostrant dintre 'l fossar_) qu' ara s'ajup, qu' ara + s'aixeca... (_Fregantse 'ls ulls._) Si no que he vist al Sacristá + cubrint la caixa ab la pala, juraría... juraría... Juraría qu' es + ella... ¡No! Son flors, flors y branquetas tendres que prenen la + forma del sèu cos per consolarme... (_Com iluminada._) ¡Si fos + veritat alló que diuhen que surten ánimas! ¡Ay quín goig! veure + l'animeta de ma filla... y 'l sèu cos tan enciser tot fet de + branquetas tendras, de ramets florits... ¡flors y perfums!... No de + veras... ¡Noya! (_Sacudintli 'l bras._) Te dich qu' es ella... y + l'aussellet que li voleya sobre, deu ser l'animeta del tèu fill. + (_Dòna alguns pasos cap al prosceni, com seguint lo vol d'un + aussell._) ¡Vina, vina, siguem amigas! (_Fuig cap al fossar + emportantse á Marieta fins á la porta hont la noya oposant + resistencia á seguirla, la Pitera li llensa 'l bras y desapareix. + Marieta cau damunt los grahons._) + + + + +### Escena XII. + + Roseta y Ció. + + +Ció: ¡Puja gent! + +Roseta: ¡Lo Sr. Rector... ton pare! (_La sacudeixen +repetintli:_) ¡Ton pare! ¡ton pare! + +Marieta: (_Deixondintse_.) ¡Pare! (_Vol anar al +camí._) + +Roseta: Lo Sr. Rector t'había dit que no 't moguessis +d'allá dintre. (_Entre las duas la fan entrar á la capella._) +Entrahí, si 't veu aquí 't renyará. + +Ció: Fins á nosaltres. (_Se retiran._) + + + + +### Escena XIII. + + Rector y Grabat. + + +(_Pujan enrahonant._) + +Rector: Compreneu, Pau, que si jo no tingués la +seguritat de que la vostra filla es mereixedora d'indulgencia no +m'hauría interessat tant com m'interesso perque tot tingui una +solució honrosa... per uns y altres... he vist á D. Lluis. + +Grabat: ¡No me'n parli! ¡s'amagan, tots s'amagan! +¡S'amagan y no son culpables! + +Rector: ¿Qué volíau que fes l'infelís criatura, la +vostra noya? Quan la Ció va venir á dirme la vergonya en que 's +trovaba, li vaig dir que se l'emportés á casa sèva sense que ningú ho +sapigués. Al poble hi ha malas llenguas, gent que potser tenen motius +de queixarse de vos. + +Grabat: ¿De mi? Fa vint anys, tants com son que si 's +guanyan la vida á mi m'ho deuhen. + +Rector: ¿Vos creyeu haber fet una gran cosa no sent +avaro? La generositat dels diners ja es un mérit; pero n'hi ha +d'altres que potser no heu tingut... Habíau promés á certa dona... + +Grabat: ¿Jo? + +Rector: Sí, vos. Lo que potser no teníau intenció de +cumplir. + +Grabat: (_Impacient_.) ¿Vosté en qué 's fica? Díguim +ahont es la mèva filla... + +Rector: Ja ho sabreu... Os he promés que la veuríau... +aquí. + +Grabat: (_Mira per tot arreu._) ¡Més hauría valgut per +ella, per mi, que l'hagués trovat allá dins... soterrada!... +(_Lo fossar._) Hauría besat com reliquia un grapat de la terra que +cubris lo sèu cos y me n'hauría anat fins á trovar aquell infame... y +al trovarlo li hauría arrancat lo cor, l'hauría patejat gaudintme en +la sèva agonía... Un cop satisfet, jo mateix m'hauría entregat á la +Justicia... hauría trovat dols lo morir á mans del butxí... + +Rector: ¡Pau! (_Reptantlo_.) + +Grabat: O m'hauría partit lo cor d'una gavinetada per +no viure entre la gent de bè. + +Rector: La gent de bè son indulgents... Tots hem comés +las nostras faltas... ¿que no soch gent de bè jo? y no obstant vull +consolarvos y tractar de que visqueu aquí... prop mèu... +(_Cambi_.) Avuy mateix he parlat al infame, he parlat á la vostra +filla. + +Grabat: ¿Ahónt? (_Impacient_.) ¿Ahónt es? la vull... +Vull endúrmela mar endins. L' estrenyeré tant fort al abrassarla que +sense dirli si la castigo ó la perdono, sense que 's fassi cárrech de +si l'aufego... d'amor, ó d'ira... la mataré... No la faré sufrir, +no... es un tros del mèu cor... y després, quan no respiri... un y +altre caurem dintre la mar sagrada... la gran consoladora que 'ns +bressará damunt sas arenas... Anys ha que 'm crida. (_Mirant la +mar._) He fugit sas voluptuosas caricias perque tenía un pare á qui +volía tancar los ulls, una filla qu' esperaba hagués tancat los +mèus... ¡Allá! allá ahont ningú +'ns vegi, al fons del mar y sota las sèvas onas reposarém per + sempre... +¡Per sempre! sense que ningú sápiga ahónt son los nostros cosos. + +Rector: No parleu de morir. Encara lluirán per vos días +tranquils. ¡Nostre Senyor... va sufrir, se va fer home! + +Grabat: (_Sech_.) ¡Calli! (_Abatut_.) Impossible... +Vull gosar de la pau absoluta... He bregat massa contra tempestats y +homens... De las tempestas me n'he lliurat. La gran Naturalesa no més +fa que jugar ab la farum que li formigueja sobre, y al qu' es ardit y +coratjós li ensenya la mort de aprop, pero no li pren la vida... +¡l'enemich implacable es l'home, l'home! lo bri de palla que gosa + dirse imatge de Dèu. ¡Valenta imatge! ¡Magnífich Dèu si sent + nosaltres copia sèva ell fos á semblansa nostra! Jo, sér repugnant, + esquifit, despreciable, jo 'm semblo al Dèu... que de tant potent ni + sisquera l'imagino, al Dèu gran qu' ompla 'ls espays, que durant las + nits estrelladas adoro silenciosament no més que reconeixentne ma + petitesa, al Dèu misericordiós que durant las tempestats invoco + dihentli ab lo cor que 'm deixi viure... no per mí, pèls altres, + pèls qui m'estiman, per la gent senzilla y creyent que m'han confiat + l'existencia. + +Rector: ¡Pau!... reporteuse. + +Grabat: ¡Cayeume á sobre, cayeume á sobre y tots á +l'hora, llams d'allá dalt, vents encontrats, combateume!... y 'm +rebejaré entre 'ls vostros horrors... ¡pero cóm fugir la perfidia +humana! (_Plora. Pausa. Cambi._) ¡No! ¡no! ¿veu? ja estich sossegat, +tranquil d'esprit, com si hagués trovat aquell vellet venerat que +m'era pare al brancall de casa, com si ma filla m'hagués donat lo +petó de benvinguda. (_Pausa. Cambi._) Diguim, ¿ahónt es? Pórtila als +mèus brassos... ningú m'ha vist, l'embarcació en que he vingut ja +está pagada... no la reclamarán... ¡Vagi! + +Rector: ¡Pau, per Dèu!... + +Grabat: Allí (_la capella_), allí me n'entraré +esperantla. + +Rector: ¡No! (_Tallantli 'l pas._) + +Grabat: ¿Per qué? (_Calma_.) Déiximhi entrar. ¡Sí! per +favor... fa temps que no m'he agenollat davant de cap altar... de cap +altar de fusta. (_Somrihent_.) Nostre Senyor y jo tenim comptes +vells... hem de passarlos. Tinch fé que 'm será clement ¿no li +sembla? Vosté també pregará per mí, ¿veritat? li dirá que no he sigut +pervers del tot, que sempre he cregut en la sèva misericordia +infinita! + +Rector: ¡No! ¡no! (_Impedintlo d'entrar._) Dèu es +misericordiós ab la criatura que 's despulla de malas passions y +sumisa accepta 'ls cops qu' ha merescut... ¿que 'us penseu, després +de tot, que no mereix castich aixó de faltar á la paraula donada á +una dona?... + +Grabat: ¿Ja hi torna? ¿Jo una paraula... á quí? + +Rector: Prou ho sabeu, á la viuda... á la noya del +hostal... + +Grabat: (_Rápit ab despreci._) ¡Vaja una dona! ¿'s +refereix á la Pitera? (_Ab entonació despreciativa._) + +Rector: Si senyor sí. ¡Vaja una dona! ¡Lo que debía +dirse D. Lluis, al pensar en la vostra filla!... + +Grabat: ¡Ah! (_Pensatiu_.) Potser tingui rahó. Donchs +miri, Dèu será misericordiós, perque resignat accepto 'l castich que +m'envía. Ja no 'm queixo, ja no vull venjarme... + +Rector: Lo de no venjarse ja es meritós; pero heu de +fer més... heu de perdonar al home... que... + +Grabat: (_Indignat_.) Capellá, no 't fiquis en lo que +no +'t demanan... Digas ahónt es ma filla, aviat; sino, fins donant + escándol, baixo al poble, entro per totas las portas obertas, + enfonso las qu' estiguin tancadas, la trovo, vaig ab ella en busca + del sèu amant... + +Rector: No heu d'anar en lloch, 'ls veureu á tots +dos...(_Prenentli las mans_). Ell sumís demanará perdó á la vostra +filla... +¡Ab aixó, Pau, enteniment!... Uns y altres son més aprop vostro de lo + que 'us creyeu... ¡Benet! (_Lo Grabat mira per tot + arreu._) ¡Espereume!(_Va al foro y fa una senyal, després á + l'iglesia._) + + + + +### Escena XIV. + + Grabat, poch després la Pitera. + + +Grabat: ¡Esperéume!... quán de temps perdut... y torno +á trovarme sol... sol per tot, sense més companyía que 'ls mèus +pensaments tempestuosos, sens més consol á la mèva pena que projectes +de venjansa, sense poguer calmar la set de carinyo que jo sentía més +qu' ab desitjos de cástichs terribles, de torments del cos, de la +carn, dels ossos... imposats als qui m'han fet tant de mal! +(_S' ofega._) Sí, sí, sento que no podré respirar fins que m'hagi +rebejat en la sang d'aquell home... sense... (_articula paraulas en +veu baixa y cau damunt d'un pedrís abatut per sas meditacións.)_ + +Pitera: (_Surt poch á poch espiant al home de qui no +veu la cara._) ¡Sempre gent inoportuna!... es un que plora... ¡menos +mal! algun infelís qu' espera tanda pera trovarse sol al fossar +(_Baixet tocantli l'espatlla._) Germá, germá, no ploréu... tots hi +tením sers estimats. Ahir m'hi van colgar una filla qu' era lo mèu +orgull, tot lo mèu ser. (_Plora_.) + +Grabat: (_Aixeca 'l cap coneixent la veu y separa las +mans de la Pitera per véureli la cara._) ¡Tu! + +Pitera: ¡Tu! (_Pausa_.) ¿No ets mort?... ¿no t'han +penjat? ¿lo Capitá de la Sirena? ¡imposible! tothom deya qu' erau +perduts! ¿ets tu? tu... (_cambi_) ¿que tornas de l'altre part de món +per estimarme? arrivas tart... massa tart, no tinch lo cor per +escoltar paraulas dolsas. + +Grabat: Torno de l'altre part de món pera matarte... á +tu, á tots los qu' heu causat la mèva desgracia. + +Pitera: (_Recula cap á la porta del fossar com +defensantse darrera._) ¿Jo, la tèva desgracia?... ¡jo!... no gosarás +matarla á la tèva Pitera, á l'Elvireta que t'estimaba tant, que tu +estimabas... + +Grabat: ¡Deixam!... primer he de... deixam, esprit del +mal, dona perversa. + +Pitera: ¡Esprit del mal! ¡dona perversa jo! ¡Me pensaba +que 'm coneixías millor!... en ma vida he fet mal á ningú... quan +camino pèl camp miro per terra per no xafar cap formigueta; quan +segueixo la platja hi vaig descalsa per no matar cap bestiola... Si +he sigut dolenta... ab tu, no més qu' ab tu, ho he fet pera +venjarme... Tu qu' ets tant venjatiu deurías trovarhi escusa. + +Grabat: ¿Venjarte de mi? + +Pitera: Sí... Ja t'ho había dit... (_ab cansoneta_) te +penedirás del tèu desdeny, te sabrá greu haberme dit que no 'm +volías... +¿Ara te 'n penedeixes, veritat? Ara qu' al tornar á caseta has trovat + la porta tancada... ¿Sí? ¿de veras te penedeixes d'haber sigut fals + y mentider? ¿Sí? Confessaho y potsé 't perdoni... ¡tinch tantas + ganas de perdonar!... de tréurem del pit tots los sentiments que + m'hi fan nosa, que s'apunyegan ab ma tristesa, que quan ploro damunt + d'aquell munt de terra (al fossar) me diuhen sense que jo ho + vulgui... t'ho juro, sense que jo me 'ls escolti: encara ets jove, + digne de ser estimada... No, no... ja he estimat prou... No, no... + digas, Pau: ¿te penedeixes d'haberme enganyat? dígasho y 't + perdono. + +Grabat: Qui ha de demanar perdó ets tu.(_Ab llástima._) +Si verament tens conciencia de lo que dius, de lo que fas... digam +hont es aquell home, hont s'amaga, dígamho,... y no 't faré cap mal. +Lo Rector diu que 'l veuré... pero ¿quán? ¿ahónt? jo voldría trovarlo +sol. + +Pitera: ¿De veras? ¿de veras? ¿no 'm farás cap mal si +parlo? + +Grabat: T' ho juro. (_Ella va apropantse._) + +Pitera: No, si no m'enténs, Pauhet... ¿de veras si no +parlo 'm matarás? ¿me matarás si t'exaspero? si en lloch de contarte +lo que tu vols saber, no més te dich qu' al despreciarme á mi jo he +contribuhit á que ta filla 't castigués ab la mateixa arma ab que 'm +ferías?... ¿de veras si saps que jo he esbombat per tot arreu las +nostras relacións y ta vilesa, las de ta filla ab aquell mulato? ¿de +veras si jo t'escupo aixó á la cara t'encegarás tant... que rabiós te +treurás un arma (_ell fa com que 'n busca una_) y quan la tinguis á +la ma (_ella li posa á la ma un ganivet que hi haurá á la cistella de +las eynas del Sacristá_) quan la tinguis ben apretada(_ell l'apreta_) +me la clavarás al cor... ó aquí... (_ab mimo_) aquí (_ensenyantli un +trosset de carn entre 'l coll y espatlla_) aquí al clotet dels +petons?... ¿de veras me matarás si 't dich que no hi pots viure entre +gent honrada, que jo al parlar de tu t'he tractat de pirata, al +parlar de ta filla he dit qu' era una perduda, una?... (_Li parla á +la orella._) + +Grabat: ¡Prou! ¡prou! (_Aixeca la ma ab l'arma._) + +Pitera: ¡Així m'agradas: ardit terrible!... mátam +(_forceja ab ell tot fentlo seguir cap al fossar._) ¡Un cop ben fort! +ben fondo... vina, vina, prop de ma filleta hi ha una fossa oberta +que m'espera... que 'ns espera á tots dos, á tu y á mi... mátam y +després parteixte 'l cor. + +Grabat: ¡Ah! (_lluytant_) aquí, aquí mateix has de +morir. + +Pitera: ¡Allá, créume, allá!... (_al fosar_). Fins al +mánech, tota la fulla (_decantant lo cap y mostrant lo coll_), y +després, llepisosa de la mèva sang, t'entrará més fondo... y ja +estarém casats... units per sempre. (_Ell va per matarla, arriva lo +senyor Joanet que li deté lo bras y li pren l'arma._) + +Pitera: Vellot, no 'ns destorbéu, festejabam... +¡t'espero, Pauhet! (_Va al fossar corrent. Lo Grabat vol seguirla; mes + lo Sr. Joanet l'atura_). + + + + +### Escena XV. + + Grabat, Sr. Joanet, D. Luisito, recelós y + allunyat,Benet mitj adormit. + + +Sr. Joanet: (_Reptantlo_.) ¡Pau! ¡Capitá!... + +Grabat: ¿Quí 'm parla? (_Alucinat_.) + +Sr. Joanet: Un amich prou content d'haber evitat una +desgracia mes. Un amich que 'us demana indulgencia pèl fill d'un home +que 'us estimaba... (_'S jira y fa avansar á D. Luisito. Lo Grabat al +veurel vol rependre 'l ganivet de mans del senyor Joanet. Eix +llensa 'l ganivet al mar. Benet aixeca un cistell que du á la má. Ell +y 'l senyor Joanet s'interposan._) + +Sacristá: ¡Mestre! ja sabéu que 'us estimo per valent, +per home de bè; pero aquí no som negres. Si teníu queixa acudiu als +mossos de l'escuadra, al poble n'hi ha una parella, aneu á parlar á +un jutje... + + + + +### Escena XVI. + + Lo senyor Rector y Marieta surten de l'iglesia. + + +Rector: Será jutje la vostra filla. (_Lo Grabat se gira +envers sa filla._) + +Marieta: ¡Pare! ¡pare del cor! (_Corre y cau als sèus +peus, ell la contempla de fit á fit.)_ + +Rector: Escolta, María... aqueix home (_D. Luisito_) 't +va parlar d'amor... y m'ha dit que encegat, un día... Ell no ha +deixat d'amarte y 't vol per muller... y tu, tu... María, ¿lo vols +per marit? + +D. Luisito: Perdonam. ¡Te juro!... (_Lo Grabat vol +tirárseli á sobre y 'l detenen._) + +Rector: (_A D. Luisito, cremat._) Val més que no digui +res. (_Al Grabat._) Vos, ¿perdoneu? ¿perdoneu si la vostra filla +perdona? Escolta, María... heu sigut objecte d'escándol... que sols +podeu fervos perdonar contrayent sant matrimoni. (_Se treu papers, lo +senyor Joanet també n'hi dona._) + +Sr. Joanet: Fés de baptisme. + +Rector: Admonestacións closas, óbits, tot está en +regla... Benet... enceneu los ciris de l'altar... l'estola, 'l +llibre... +¿Tothom hi vé bè?... (_A D. Luisito y al senyor Joanet._) + +D. Luisito: No mes desitjo que se 'm perdoni la mèva +falta. (_Avansa la má. Lo senyor Rector vol pendre la de Marieta que +resisteix._) + +Marieta: Perque 'l fill de mas entranyas hagués tingut +un nom... (_sense mirarse á D. Luisito_) l'hauría pres per marit... +Mort lo mèu fillet, me basta 'l perdó del mèu pare. (_Cau als sèus +peus y torna á aixecarse dihent molt clar y enérgich._) No vull per +home al qui després de jurarme amor etern, ha sigut precís fer venir +per forsa... +¡no sé d'ahónt! d'allá ahont había fugit... d'allá ahont s'había + amagat perque 'ls plors d'una mare abandonada... los crits de vida y + després rogalls d'agonía d'un fillet... que no ha volgut coneixer + (_plora_) perque ni crits, ni llágrimas, ni ays, ni sospirs li + recordessin la sèva baixesa... + +Grabat: (_Alegre_.) ¿No 'l vols?... ¿no 'l vols y +potser l'estimas? ¡Ara 't perdono! (_La pren en sos brassos_.) Ets +bèn bè filla mèva. + +Marieta: Pare, perdoneulo també. + +Grabat: (_Deixa á sa filla._) Ja ho sents sacerdot, no +'ls fassis encendre 'ls llums... (_Al Sacristá._) No la treguis + l'estola. (_Tots s'alarman veyentlo tant escitat._) Perque no + cometis cap més infamia (_á D. Luisito_) torno á ser lo + justicier, ¡lo Grabat! +¡lo Capitá negrero! (_Perseguintlo 'l pren pèl coll._) T' ho tenía + promés... + +Rector: ¡Benet! ¡Correu... veniu! + +(_Lo Grabat ha sacudit duas ó tres vegadas á D. Luisito, y sentintlo +escanyat lo rebat per terra._) + +### Escena final. + +Pitera: (_Surt á la porta del fossar ab calma._) ¡Quí +crida!... (_Corre cap al Grabat._) ¿Y donchs, que no vens? t'he fet +lo puesto. (_Se 'l mira cara á cara y 's mira 'l mort._) ¿L' has +mort tú? A tothom matará menos á mí; ¡may m'ha estimat! (_Plora_). Ja +que ni matarme has volgut, (_cambi exasperada_) jo 't mataré á tu; +pero no ab aqueixa ma que desdenyas, te faré matar... Corro á +cridá 'ls mossos. ¡Lo butxí, lo butxí t'espera! (_Fuig corrent. Lo +Grabat aixeca las espatllas ab despreci, pren á sa filla de damunt lo +cadavre y besantla y sense mirar al mort dirá:_) + +Grabat: ¡Sang de mas venas! ¡iman de ma vida! + +Rector: ¿Respira? (_Interrogantse mutuament ell y lo +senyor Joanet al donar la benedicció á D. Luisito._) ¡Benet, los +sants Olis! (_Lo Sacristá 'ls treurá._) + +Sr. Joanet: ¡D. Luis!... (_Li desfá la roba._) + +Grabat: (_Irónich_.) ¡Ja podeu fer! (_Sech_.) ¡Es mort! +(_Rabiós, volent que sa filla s'aguanti dreta._) ¡Colguéulo dintre un +femer! (_Molt tendre._) Filla adorada, soch jo, ton pare que ja ha +viscut prou, que no vol, que no vol que tu visquis deshonrada. Aném, +aném á reposar per sempre. (_La pren en brassos y fuig emportántsela. +Al ser dalt del promontori per llensarse á mar crida:_) No malgastéu +sants olis... ¡Llenséulo á mar... pero lluny, lluny de nosaltres! +(_Desapareixen ell y sa filla._) + + Teló. + + +Marsella, Juin Juliol de 1891. + +*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 78597 *** |