diff options
Diffstat (limited to '78453-0.txt')
| -rw-r--r-- | 78453-0.txt | 890 |
1 files changed, 890 insertions, 0 deletions
diff --git a/78453-0.txt b/78453-0.txt new file mode 100644 index 0000000..7404cc9 --- /dev/null +++ b/78453-0.txt @@ -0,0 +1,890 @@ +*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 78453 *** +Els idols + +Quadre en un acte y en prosa + +Carme Karr i Alfonsetti + +1911 + +`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut +d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual +Informatitzat de la Llengua Catalana.` + +PERSONATGES + + +Donya Maria. --Entre 55 y 60 + anys, pentinat sensill emprò a la moda. Vesteix d'estar per casa + ab severa elegancia, falda de panyo negre y blusa de seda ab + collet de guipur blanch, joyes sencilles. Medalles al coll + penjant d'una cadena d'or. A la cintura un _llavero_. Usa lentes + pera llegir y mira al lluny. + + Es una senyora ben conservada, + metòdica, instruida, molt segura desí mateixa, sobria y + distingida de maneres. + +Joana (_sa filla_). --Vers els 28 + anys. Trajo de carrer, sastre, sencill y elegant. Gran capell, + vel espès y boa que li tapen la cara. Moneder a la moda y + guants. + + Es viva, inteligent, lleal y un poch vehement. + Temperament exaltat per el dolor. El tipo de casada la jove de + nostre bona societat. Fina y distingida. + +Pilar (_cambrera_). --De mitja edat + y pentinat molt sencill, trajo llís negre, y devantal blanch ab + pitet, sense brodats. Coll planxat. + + + + +## Acte unich + +DECORACIÓ + + +Epoca actual en l'interior d'una familia rica de la nostra burgesía. +La casa dels pares de la Joana, un pis principal proper al baixador +del Passeig de Gracia. Saleta de confiansa, molt reduhida. Alfombra, +cortinatges molt bons; un poch antiquats. Al fons, en mitg de +l'escena, una tribuna ab estors clars en la que s'hi veuhen plantes, +dos sillonets, y entre ells una tauleta de cusir ab roba blanca al +damunt y diaris: "El Brusi", "La Vanguardia", "La Veu", etc.. + +Portes laterals ab portiers. A la dreta una xemeneya, ab foch de +llenya encés. Demunt un alt mirall, rellotge y candelabros antichs. +Devant, de cara al públich, un petit confident ab coixins. Endevant, +cap a l'espectador, una porta. Escampats per l'escena: tauleta ab un +ram de flors y fullatges, sillonets, etz.. En les parets quadros de +familia. + +A l'esquerra, vers el fons, una porta, també ab portiers. Endevant de +la escena un secreter o una arquilla catalana de les dites "Caixa de +nuvia". + +Entrada d'hivern; quarts de dotze del matí. La tribuna, a través dels +estors, es amarada de sol. + + + + +### Escena I + +Al aixecarse el teló Donya María està dreta devant +de la porta del fons a l'esquerra, venint de despedir al seu +marit que no's veu. Té una pessa de roba a la mà. + +Entre'ls portiers de la porta de la dreta se veu a Joana molt pàlida, +inmòvil, escoltant y mirant sa mare qui no s'adona d'ella. + + +Donya Maria. (_A algú invisible._) Bé, home! Ja m'en +recordaré. Tingues forsa compte en pujar y baixar del tren, sents? Y +procura no perdre el de la una, que'm faries estar ab ànsia. +(_Escolta un moment y va a la tribuna hont aixeca un estor pera veure +sortir al seu marit. Li fa adeu ab la mà, y s'ha de compendre que'l +segueix ab la vista fins a la cantonada. Deixa anar l'estor y entra +en escena mirantse la pessa de roba que dú a la mà, dirigintse cap a +la porta de la dreta ahont se trova devant sa filla qui ha entrat. +Sorpresa y somrienta:_) Hola maca! Tu per aquí? (_Tot enrahonant và a +deixar la pessa sobre la tauleta de la tribuna._) Si't descuides no'm +troves, perque'l teu pare volía de totes passades qu'anés ab ell a +Sans a veure les obres noves de la fàbrica. Ara mateix se'n acaba +d'anar. ¿Com es qu'estás tant parada? Encara espero que'm fassis un +peto. (_S'acosta a sa filla. Joana ha caigut en una cadira prop de la +porta, l'actitut retuda. Donya Maria alarmada._) Nena ¿què +tens? ¿no't troves bé? Joana!... + +Joana. (_Separant la cara de les mans._) Mamà! +mamà meva! + +Donya Maria. (_Volent alsarli el rostre._) Però ¿qu'es +això? Què us passa? Tens algú malalt? Els nens? En Lluis? (_Joana li +fà que no ab el cap._) Es clar!... que soch tonta! tu no fores aquí! +(_S'ajup per veureli la cara._) Filla ¡per Deu! parla d'una vegada! +no'm fassis patir d'aquesta manera! Tu estàs malalta! Quina cara +fàs! + +Joana. (_Com esverada_) Mamà, haig de parlarli, a vostè +sola, sola... que no vingui ningú... + +Donya Maria. Bueno!... no tinguis por. Ja veuràs. +(_Toca'l timbre; surt la cambrera._) Pilar, vingui qui vingui, no hi +som pera ningú, ¿ho té entès? (_Acostantseli y ab veu baixa._) Portim +desseguida l'ampolleta que trovarà demunt de la meva calaixera y una +copeta. Cuiti. + +Pilar. Molt bé diu. + +Surt. + + +Donya Maria. (_Tornant cap a sa filla_) Ara podràs +explicarte, emprò avans... que't vegi la cara al menys! Ab aquets +sombreros! (_Ab cuidado va trayentli y ho posa tot damunt d'un +sillonet. Li arregla el cabell, la besa._) Veyam! Qu'es això que't +trastorna tant, filleta? + +Joana. Mamà! Soch la dòna més desgraciada del mon! + +Truquen. Joana fa un moviment que d'un gest calma sa mare. + + +Donya Maria. Endavant. (_La cambrera entra ab la safata +hont hi ha una ampolla xica, una copa petita y una cullereta. Donya +María li pren y ho posa damunt la tauleta. A la Pilar._) Y ara, +recòrdissen bé que no hi som pera ningú. + +Pilar. Si senyora. + +Surt. + + +Donya Maria. (_Ha preparat la beguda pera la Joana. +Oferintli_) Mira, noya, ans que tot, prente això... estàs molt +agitada.(_Joana refusa._) Anem! anem! no'm fassis enfadar, ni sigues +criatura. + +Joana. Dèixim, mamà, gracies!... no puch pendre rès. + +Donya Maria. (_Insistint ab fermesa._) Prente això. +(_Joana obeheix y després va a posar la copeta demunt de la taula. Sa +mare la fa assentar prop d'ella en el confident. Agafantli les mans +ab carinyo._) Y ara, parla. + +Joana. (_Els ulls encesos, agitada_) He vingut a dirli +qu'en Lluis m'enganya. + +Donya Maria. (_Ab sorpresa y dolor._) Què?... què dius? + +Joana. Dich qu'en Lluis, el meu marit, el pare dels meus +fills, m'enganya, té una quer... + +Donya Maria. (_Interrompentla_) No pot esser, filla! No pot +esser! + +Joana. Ah! Ja m'ho pensava que no'l creuría capàs de +semblant vilesa... + +Donya Maria. Estàs segura, Joana?... ben segura? Mira que +devegades les apariencies... + +Joana. Les apariencies diu? miri mamà... (_S'alsa y treu +del seu moneder una carta color de rosa rabiós._) Llegeixi. + +Està molt agitada. + + +Donya Maria. (_Pren la carta ab gest despreciatiu._) Quin +paper!... y quina olor!... + +Joana. Ay, mare meva!... Si vostè sabía els díes que fa que +m'obsessiona a mí aquesta olor!... Arreu la trobo; en les robes d'en +Lluís, en sos cabells, en tot lo que toca. Ell deya qu'era de la +barbería. ¡Afiguris! Si vostè no té idea de lo que vinch sofrint fa +una temporada! + +Donya Maria. Prò, criatura: quí no't feya parlar avans? + +Joana. Per què torbar la tranquilitat en que viuhen vosté y +el papà? Ademés me mancava la prova de que la meva desgracia era +certa. Ara la tinch. Llegeixi, mamà... llegeixi. + +Donya Maria. Quin fàstich! Ell! En Lluis, un xicot de qui +no ho hauría dit may! tant bò! tant formal! Quina pena, Deu meu, quin +fàstich! (_Se posa'ls lentes y llegeix ab certa pena: primer diu +mirantse la carta._) Quina lletra! Y quina ortografía! + +Joana. (_Impacient_). Ja veurá... llegeixi. + +Donya Maria. "Amor mío: No extrañes que á pesar de tu +mandato te escriba á tu despacho, pero como hace ya días que no te +has acercado por casa ni por el cine, no me explico tu conducta. Has +de saber que desde que no te veo, trabajo sin gusto, y no sé lo que +me pasa, que me parece mentira que te portes así, ingrato, con tu +Lulú que te quiere tan apasionadamente á pesar del poco tiempo que +llevamos de trato. Supongo que no estarás enfermo, pues Lolita te vió +ayer en _El Siglo_ con tu señora; asi es que el motivo de la presente +es recordarte que la compañía se embarca el sábado que viene, día 10, +y que habías prometido llevarme á pasar todo un día á la Rabasada +para despedirnos. Pienso que el jueves sería á propósito para cumplir +tu promesa". (_A Joana, interrogant_). Dijous? Avuy? + +Joana. Sí, sí; avuy mamà! segueixi. + +Donya Maria. "...Cumplir tu promesa, pues bien sabes el +poco tiempo que nos queda, y con estas _tournées_ tan largas, sabe +Dios"...(_Apart_) "¡Dios!" no sé com s'atreveixen a parlar de Deu +aqueixes dones!... (_Seguint_). "sabe Dios cuando nos volveremos a +ver. Te esperaré pues el jueves entre 10 y 11 de la mañana. No hagas +falta, que me darías el gran disgusto y me obligarías á ir á ver lo +que te pasa, á tu despacho, como la otra vez que tanto te incomodaste +conmigo. Piensa que te adora y ansía comerte á besos tu apasionada: +Lulú". + +Joana. Llegeixi la postdata. + +Donya Maria. "Postdata: Luisito de mi alma, no te olvides +del saquito que me tienes prometido, para estrenarlo el jueves con el +vestido y el sombrero azul que aun no me has visto puestos y con los +que estoy muy barbiana. Vale." + +Donya Maria fa una pausa, com recapacitant datos. + Després plega la carta ab tranquilitat. + + +Joana. (_Agitada_). Y ara digui, mamá, què li semblen +aquestes... apariencies? + +Pausa. + + +Donya Maria. (_Ab calma's desa la carta en la butxaca del +refajo_). Vols la meva opinió, noya? no te m'enfadaràs pas? + +Joana. (_Impacient_). Què diu? + +Donya Maria. Dich que'm sembla que la cosa no es tant +tràgica com tot això. Ja'm pensava jo que'l teu home... + +Joana. (_Sorpresa_) Còm? ja sab lo que està dihent, mamà? + +Donya Maria. Prou que ho sé! Veuràs. Vinem aquí.(_Se l'endú +a seure al confident_), y enrahonem una estoneta tu y jo... + +Joana. Y la carta? + +Donya Maria. Deixemla la carta, ara com ara (_una pausa_) +Escolta, Joana, d'hont l'has treta tu aquesta carta? + +Joana. D'una butxaca d'en Lluis. + +Donya Maria. Si que les té ben amagades aquestes coses el +teu home. + +Joana. (_ab certa vergonya_) Era dins la cartera. + +Donya Maria. (_Severa y sorpresa a l'hora_). Cóm? De la +cartera hont hi porta el teu retrat y el dels nens? + +Joana. No, mamà, d'una altra nova que no li coneixía. + +Donya Maria. (_Tranquilisada_). Ah, ja! Y tú... sabs qui es +aqueixa... Lulú? + +Joana. (_Irada_). Nó! Prò ja pot comptar! Bé prou que ho +diu la carta quí es ella! Ah! Si jo la tingués a tret! miserable! +Tants homes com hi ha pel món y ha hagut de venir a pèndrem el meu! +Mala ànima! + +Donya Maria. Càlmat, filla, càlmat y acaba d'explicarme... + +Joana. Ay! què vol que li expliqui més? Ni sé hont tinch el +cap! (_Una pausa_). Mirí, mamà: no se'n recorda, que vostès, al poch +temps d'haver tornat de fora, varen notar qu'en Lluís semblava com +cambiat, més distret, menys carinyós...? + +Donya Maria. Sí, prò com deya qu'estava amohinat ab tot +això de les vagues... tú mateixa semblaves no donarhi importancia. + +Joana. Es clar! de primer, qui s'havía de pensar! Quan +tornava algún vespre molt tart deya qu'era perqué les Juntes +s'acabaven á deshora... Pot comptar jo si'n feya de díes que patía, +dissimulant. Quan ahir va sortir ab que avuy passaría'l día fóra ab +el seu corresponsal de Montevideo... que'm consta que va marxar fa +dos díes. Prò quan aquest matí se n'ha anat, jo m'he posat a +regirarho tot en els seus calaixos... quelcom més fort que jo +m'empenyía... Y quan ho donava tot per perdut, en la butxaca de +l'americana que's va treure ahir... + +Donya Maria. (_Després d'una pausa_). Sabs que'm sembla que +vares fer un disbarat anant a passar l'estiu a Camprodón? + +Joana. Per què diu això, mamà, si vostè sab que als nens +els hi conveníen els ayres de fora? + +Donya Maria. Vols que t'ho diga, noya? Sempre he tingut com +una falta de prudencia en les casades aquesta costum de deixar els +seus marits sols, a l'estiu, a Barcelona. + +Joana. (_Aprés d'un silenci_). Ja l'entench, mamà. Prò en +Lluís havía accedit de tant bon grat... + +Donya Maria. Ay, filla meva! Les dones devem estar sempre +prop dels nostres marits per si necessiten la companyía d'una mare, +d'una germana, o d'una muller. Comprens? + +Joana. (_El cap baix._) Sí... que la comprench. + +Donya Maria. Y devegades, filla, la soletat... + +Joana. (_Ab dolor_). Mamà, sembla que vostè l'aboni. Ah! no +se perquè m'ho temía això... que vostè no'm podría compendre. +(_Un silenci durant el que donya Maria s'aixuga furtivament els ulls +y Joana, els colzers sobre'ls genolls y'l front entre les mans, +exclama_). No. Si no pot esser qu'ell hagi estat capàs de tanta +baixesa! Jo dech haver tingut una pesadilla. Lluís! Lluís del meu +cor! (_Plorant_) Ay Deu del cel! per què haig d'esser tant +desgraciada jo, veiam? Per qué s'ha buscat un'altre dona, quan jo +l'estimava tant? (_encarantse ab sa mare_) Per què m'ha aborrida... +digui, mamà? Es que ja m'he fet vella? Es que m'he tornat lletja? + +Donya Maria. Joana! + +Joana. L'estimava més que tot lo del món, al meu Lluis... +Si mamà, (_A cau d'orella._) més que tot! Cada día n'estava més +enamorada y'm sentía més seva. + +Ab dolor. + + +Donya Maria. Me fa pena vèuret aixís, Joana! Com te +trastorna'l dolor! + +Joana. (_Ab esclat._) Ah! Es que vosté no havía vist encare +sofrir. Jo tampoch m'hi sabía aixís... Ara me'n adonch, perque'm +prenen lo qu'es meu, el meu home, ¿sent? el meu home ¿compren? + +Donya Maria. ¿Es possible? ¿Tú aixís apasionada? + +Joana. (_Ab esclat._) Sí! Sí, apassionada! Y què? Ell es +qui m'hi ha feta, què vol que hi fassi jo ara? Digui? Per aixó'ns +desvetllen al amor els homes, pera aprés, quant els hi passa pel cap, +abandonarnos? Ay, com les comprench jo avuy, certes revenjes, certes +caygudes! + +Donya Maria. (_Severa._) Joana! + +Joana. (_Sense escoltarla y exaltanse ab ses propies +paraules._) Ah aqueixa dòna! (_Ab gelosía. Alsantse ab un crit a sa +mare._) Mamà, acompànyim a la Rabassada, anem a trovarlos; posis un +abrich y un sombrero, cuiti. + +Donya Maria. (_Procurant calmarla y volent privarla de +que's posi'l sombrero que Joana ha prés del sillonet_) Què vols fer, +criatura? Perts el cap! Escolta! Càlmat. + +Joana. (_Interrompentla, exaltadíssima._) No'm digui rès +mamà! Vingui... Anem. + +Donya Maria. Qué't tornes boja? + +Joana. No vol venir? Donchs m'en hi aniré sola! Jo vull +defensar lo qu'es meu, sent? lo qu'es meu. + +Donya Maria. (_Ab fermesa._) Tú també ets meva, filla; y +sembla que no t'en recordis, tant mateix. + +Joana. Mamà!... + +Donya Maria. (_Resolta_) No; tu no sortiràs d'aquí, mentres +no estiguis més tranquila. + +Li prén el sombrero, el boà, etz. y ho porta a la + cambra de la dreta tancantne la porta ab clau. + + +Joana. Prò... per què'm reté? per què? + +Donya Maria. (_Li parla ab gran fermesa, agafantla pels +brassos com volentla dominar._) Perquè no vull que fassis cap acte +impropi de la teva dignitat, vethoaquí. Veyam, Joana que't proposes +anant a sorpendre el teu marit? + +Joana. Avergonyirlo devant de la seva... + +Donya Maria. Ah! Y després d'haver fet aquesta heroicitat, +què més? + +Joana. Me separaré d'en Lluis, me divorciaré. + +Donya Maria. Ah! ja! divorciarte. Separarte de l'home que +estimes per sobre de tot? + +Joana. No! no!... l'odío. + +Donya Maria. Si; l'odíes d'aqueix odi que no es odi sino +amor! + +Joana. No'm digui això, mamà! Si ara'l tingués aquí... el +desprecio tant, que no sé el que... + +Donya Maria. Ara, com que tu no ets tú, te crech capàs de +qualsevol cosa; per això't vull aprop meu y que m'escoltis. + +Joana. Y què'm dirà vostè, mamà, si tot es inútil, si no +trovarà cap rahó pera convèncem. + +Donya Maria. (_amorosa_) Y els teus fills? Com es que no hi +penses en que ets mare? + +Joana. (_Tapantse el rostre ab les mans. Ab dolor._) Ah! +Calli! els nens! pobrets! (_Una pausa en que sanglota. De cop alsa el +cap y torna a revoltarse._) Prò, diguim, y ell, ell? que se'n recorda +dels seus fills, ara? També son seus els nens. (_Primer ab desolació, +aprés, exaltantse ab ses propies paraules._) Angels meus! y pensar +qu'aqueix home, el seu pare... qui sab les vegades que'ls deu haver +besat al deixar aquella... donòta. + +Donya Maria. (_Posantli la mà sobre els llavis._) Filla, +per Deu! + +Joana. (_Fòra de si._) Ah, per pietat! dèixim marxar d'una +vegada. Val més la mort que la tortura de certes visions. +(_Com alucinada agafant a sa mare pel bras._) Que no'ls veu com van +enllassats pels camins de la montanya? (_Evocadora, ab fonda amargura +y dolcesa alhora._) També hi havíem anat tots dos, per aquelles +pinedes, a primeries de casats! Aquells caminets... Com m'enrecordo +de quant hi cullíem cireretes d'arbós! + +Donya Maria. (_Inquieta volentla distreure._) Nena, què +dius? + +Joana. (_Segueix evocant sense escoltarla._) Un día ell +m'en va fer un collar y jo m'en vaig guarnir el sombrero... ¿S'en +recorda, mamà, de quant vàrem arrivar aquí? Vosté y el papà's creyen +que eren de vellut les cireretes. Y ens varen dir bojos... ¡Oh, quin +dia! Y després are ell, alli, profanant aqueix recort!... + +Joana resta en silenci com hipnotisada per la + visiò, apoyada en la ximeneya, les mans creuhades y els ulls en + terra. Sa mare aixugantse els ulls, comensa a sacsejarla, + parlantli. Poch a poch va tornant a la realitat. + + +Donya Maria. (_Inquieta. Apart._) ¡Ay senyor! ¡Quina +angunia'm fa aquesta criatura! (_la crida._) ¡Joana! ¡Joana, filla! +(_Apart._) No m'agrada gens! Jo pogués ferla plorar al menys (_A sa +filla acaronantla._) Escolta nena: míram; soch la mamà, la mamà que +t'estima, ¿sents? Pensa en els nens que t'esperen. (_Joana va +passantse la ma pel front com pera desemboirarlo, y desprès de besar +maquinalment sa mare comensa a caminar pel salonet._) Si que t'en +recordes dels nens +¿oy maca? + +Joana. (_Mossegant el mocador._) No'm recordo més sino de +qu'en Lluis... ara, es ab aquella dona malehida, a qui estima. + +Donya Maria. T'equivoques. A n'aqueixes dones els homes no +les estimen. + +Joana. Si, les estimen. ¡Quan penso que vosté y el papá han +viscut més de 30 anys com Joseph y Maria! (_Moviment de donya Maria +no notat per sa filla._) Sense un desengany, y jo... al cap de tant +poch temps, vèuremho tot perdut, sense fé, sense amor... ¡això es +horrible! + +Donya Maria. No diguis aquestes coses!... El teu marit es +honrat, es bó y t'estima. + +Joana. No m'estima; perque si m'estimés no'm trahiria, no'm +deixaria. + +Donya Maria. ¡Ay filla! Ja t'anirás convencent de qu'els +homes no'n saben d'estimar com nosaltres! Escolta, Joana, vínam aqui! +(_La fa assentar aprop d'ella y tenintla abrassada va parlantli ab +amor emprò ab certa amargura._) Tu ets inteligent y sensata. ¿Que no +sabs que pera els homes la vida es tot un altra cosa que pera +nosaltres? ¿Que tot allò qu'en ells es considerat com lleugeresa, en +nosaltres es tingut com un crim? ¡Pobre filla meva! ¿y parles de +divorciarte? ¿No sabs que tal com está la societat, tú, bò y essent +la més irreprotxable de les dones, un cop separada del marit, seríes +molt més desconsiderada que no pas ell per haver mancat als seus +devers...? + +Joana. (_Plorant._) ¡Això es horrorós! + +Donya Maria. Per aixó t'aconsello que reflexionis y apelis +a la teva forsa de voluntat pera resignarte a n'aquesta prova de la +que per desgracia (_suspirant_) ben contades esposes se lliuren... + +Joana. ¡Ay mamá! Potser te rahò... Emprò dèixim creure que +d'altra manera s'ho pendria vosté si's trovés en el meu lloch. Miri, +avuy mateix, quan jo anava a entrar aquí desesperada, si sabés +l'impressió que m'ha causat el veure com vosté y el papá se +despedien, el petò que s'han fet y l'adeu ab que vosté l'ha +acompanyat desde allí... (_senyalant la tribuna._) ¡Còm els he +envejat! + +Plora + + +Donya Maria. No't donguis pena aixís, Joana! + +Joana. ¡Ay mamà! Com vol... Si ja he perdut per sempre la +fé en el meu marit, en aqueix ser al qui ens diuhen que devem +fidelitat y obediencia tota la vida. ¡Oh! ¡quanta miseria mare +meva! ¡Y què baix ha caygut el meu ídol! + +Donya Maria. ¡Ah! l'Idol. Vetaquí l'ídol! Tú també! ¡Es +clar! Ens en parlen tant de la superioritat de l'home sobre nosaltres +desde petites, que acabem per creurehí com en un article de fé. Y +quant nostre cor se desvetlla al sentir una paraula d'amor, no sabem +fer altre cosa que agrahir a n'aqueix ser tant alt, l'haverse dignat +ficsarse en nostra insignificancia. D'això neixen després tants +desenganys, tants dolors,(_suspirant_) ¡y tants drames amagats! +(_Pausa._) Te'n recordes, Joana, de que'ls llibres d'estudi parlen +d'un ídol d'or que tenía els peus d'argila? Vella com soch no l'he +oblidada may la llegenda. N'he vist tants jo d'ídols brillants +apoyarse en la vida sobre peus de fanch! + +Joana. (_Plorant_) Y pensar que no hi ha remey per aquestes +miseries. + +Donya Maria. Sí que n'hi ha!... Es l'experiencia, que ens +ensenyen el dolor y el temps. Y ditxosa la dòna qui com tu reb la +primera llissó quan encara es a temps pera referse una felicitat! + +Joana. Referme una felicitat, diu? Com es possible, mamà? + +Donya Maria. Com? No demanant impossibles. + +Joana. No l'entench. + +Donya Maria. Escolta bé, filla. (_Agafant sa filla pel bras +y passejantse amunt y avall de la saleta_) Aixís com nosaltres, les +dònes ens sentim mares ja, al bressar nostra primera nina, els homes, +sense adonarsen, solen restar generalment tota la vida criatures que +no devem may abandonar als seus instins, si no's vol que prenguin +mal. Ay, senyor! Quantes vegades he pensat qu'en lloch de tantes +coses inùtils com aprenem en els colegis, ens l'hauríen d'inculcar +aquesta ciencia de compendre l'home, en tots els estats nostres: com +a filles, com a germanes, com a esposes, com a mares... + +Joana. Si mamà, té rahó. Emprò ara, ara, en aquestes +circunstancies ¿què m'aconcella vostè? Jo no sé hont tinch el cap. + +Donya Maria. (_Mitj somrienta._) Es clar! Sobre la teva +pena els meus sermons... + +Joana. Digui. + +Donya Maria. Donchs ja ho sabs; lo primer es resignarte. + +Joana. Resignarme? + +Donya Maria. Si. Y aprés, perdonar a n'en Lluis, la seva +falta, que... al cap devall, donades les circunstancies, sembla que +no es pas tant... + +Joana. (_Ab esclat._) Ah, no! no puch, no puch. Després +d'això... ¿rependre ab ell la vida, com si tal cosa? No, no! Es +impossible. Vostè no'm pot entendre mamà, ja ho veig; com que per +sort may s'hi ha trovat en aquet cas!... Altra cosa forasí... +(_Encarantse ab sa mare, y ab vivesa._) Escolti. Imaginis per un +moment qu'el papà l'hagués enganyada. (_Moviment de Donya Maria notat +per Joana qui, ab les paraules que segueixen, ha de donar a compendre +que creu que la seva mare no pot admetre ni que's compari'l seu +marit. Apart._) Pobre papà!... Si'm sentís! ell qu'es tant recte! +(_A sa mare._) No... si ho sé; no cal que'm digui rès. Ja m'ho +pensava que protestaría desseguida. Dèixim dir. ¿Què hauría fet? Com +s'ho haguera près? Respongui. + +Donya Maria. (_Comensa a caminar nerviosament jugant ab els +lentes y el llavero y contesta procurant assentar la veu agitada._) +No ho sé, filla; no ho sé. Vés, ab quines coses surts ara! No sabs tu +el mal que'm fas. + +Joana. Ah! ¿veu? Vostè té molt bones paraules pera tractar +de les generalitats, emprò no pot admetre que puguin passarli a vostè +certes coses. + +Donya Maria. Es que... jo... jo... + +Joana. ¿No tenía rahó de dirli que pera resoldre certes +situacions cal havershi trobat? + +Donya Maria. (_Com d'esma._) Sí... tens rahó, cal havershi +trovat. + +Joana. Y crèguim mamà, si vostè per desgracia s'hagués vist +en aquet cas, no li hauríen valgut reflexions ni consells, ni rès. +Tota s'haguera revoltat, y passant per damunt de totes les +convencions s'hauría separat del seu marit. (_Exaltantse ab ses +propies paraules._) Ah! no! entre en Lluis y jo, tot s'ha acabat. Jo +no vull les deixes de ningú. (_Pausa. Després d'un moment de +desolació muda, se dressa com havent près una resolució y diu ab +esclat._) Ah! però ¿què s'ha cregut que no tinch sanch en les venes? +(_Camina per l'escena,_) Jo'm venjaré! Al cap d'avall soch massa jove +pera renunciar a la vida! No parlava vostè de que soch a temps de +referme una felicitat?... Donchs no faré més que seguir l'exemple del +meu marit. Ademés no seré la primera, ni la derrera. + +Donya Maria. (_Que mentres sa filla ha anat parlant ha +estat sostenint ab ella mateixa una lluita molt gran, s'adona de les +darreres paraules de Joana, y torna a la situació alarmada._) Què +dius, ara? + +Joana. (_Els ulls encesos, segueix._) Dich que ja qu'ell +m'ha mancat, no'm vull sacrificar. Que se la quedi, la seva... Lulú; +aqueixa dòna que fins porta nom de bestia; que se la quedi, que a mi +no m'ha de mancar qui'm vulgi... Qui'm vol?... + +Donya Maria. (_Com atuhida._) Es que't tornes boja? +(_Molt nerviosa._) Calla noya, calla! + +Joana. (_Exaltada._) Avuy mateix jo... + +Donya Maria. Prou! no sabs lo que dius. La gelosía't fà +perdre'l cap... Tu no ets capàs... + +Joana. (_Irada._) Y, què sab vostè de lo qu'es capàs una +dòna en el meu cas? + +Donya Maria. (_No pot més. Tot d'un cop, se dressa com +trasformada, rejovenida, y la veu dolorosa y vibranta, el rostre +trasmudat, s'encara ab sa filla._) Què no ho sé, dius, desgraciada! +Més que tú, ho sé. No haig de saberho! + +S'interrompeix com espantada de ses propies + paraules, y's tapa el rostre en les mans. Un silenci. + + +Joana. (_Aturdida._) Què? que diu mamà... vostè? + +Donya Maria. (_Reprenentse,_) No!... No volía dir rés, +filla. Es que has acabat per ferme exaltar també, ab les teves +amenasses. Ni jo mateixa sé lo que'm fas dir! + +S'allunya vers la tribuna hont alsa un estor. + Joana ha restat clavada en terra. Uns moments de silenci. Aprés, + resolta, va corrents a cercar sa mare y la fa assentar en el + confident, hont s'agenolla devant d'ella. + + +Joana. (_Commoguda._) Mamà, parli. Acabi; no m'enganyi. +Si's creu que no l'he sentida! Prò m'ha semblat una cosa tant +impossible, tant absurda, la que se l'hi ha escapat dels llavis. + +Donya Maria. T'equivoques, Joana; jo, no... + +Joana. (_Insistint amorosa._) Si. Vostè anava a ferme saber +quelcom. Parli, parli. + +Donya Maria. (_Ab esfors._) Ah! tu'm demanes el més gran +dels sacrificis qu'una mare pot fer pera els seus fills. + +Joana. (_Agitada._) Fàssil per amor meu, que li juro que +sabré agrahirli y pagarli. + +Donya Maria. (_Mentres parla s'encamina ab Joana cap al +secreter, que obra._) Creu, filla, que sense els moments de prova que +atravesses, may hauría portat a cap lo que m'obligués a fer. Més ja +que rès ha estat prou fort pera obrirte els ulls a la teva missió de +dòna y de mare, ni la invocació dels teus fills, ni els meus +consells, ho faré com darrer recurs de salvació. Prò avans, has de +jurarme pels teus fills, Joana, que may ningú del món, ni el teu home +ni el teu pare, sents? hauràn sospita per ton gest, per ta paraula, +per les teves manifestacions de tendresa y de respecte, +(_Ben marcat._) de lo que vas a saber. + +Joana. No tingui por. Li juro. + +Donya María treu d'un calaix un secret, y d'aquest + un plech de cartes velles, lligades. + + +Donya Maria. Té filla. Aprén a sofrir y a perdonar. + +Joana, pren les cartes les deslliga y tot just + posa els ulls en una, se li escapa un gemech de dolor y mira sa + mare que plora silenciosament, dreta, apoyada en el moble. + Després, sense poguer acabar la lectura de les cartes, les aparta + ab fàstich, y sanglotant s'abat als peus de sa mare. + + +Joana. Oh! Santa! Santa! + +Donya Maria. (_Alsantla y prenentla en sos brassos._) +Pobreta! Es molt! Dos ídols enderrocats en un sol dia!... + +Joana. Oh! Papá! Papá! Ell també. + +Donya Maria. Si. Ell també. + +Joana. Pobre mamá! ¡Còm deu haver patit!... + +Donya Maria. (_Ab certa amarga bonhomia_) Que't diré filla, +si sembla qu'això del perdonar, costa, sobre tot, la primera vegada. +Y m'estimava ¿sabs? El teu pare m'ha estimat sempre més que a cap +altra dona, el pobre. Mira; devegades fins comprenia que venía a mi +cercant consol per els desenganys qu'altres li donaven. + +Joana. (_Horroritzada_) Y vostè no'l rebutjava? + +Donya Maria. Rebutjarlo? Per qué? si estàvem lligats pera +tota la vida y ell sabía que jo era qui podía estimarlo millor que +cap altra dona. ¿A què ferli una existencia odiosa ab gelosies y +retrets, segurament inútils? Hauría estat la guerra encesa, si jo no +haguès perdonat desde un comensament, y sobre tot dissimulat, Joana, +dissimulat. ¿Sents? Hauriem sigut dos desencantats o dos enemichs +sota un mateix sostre, ¡y devant de vosaltres! Quin exemple! + +Joana. Y jo, sense adonarme may de rés! Vostè es +admirable! + +Donya Maria. Admirable no; però es que tenía fills, y les +mares venim obligades tant sovint a oblidar que som dones! Forta si, +y es per això que la pau ha regnat sempre en nostre llar; y sense +esment de lo qu'ella podía costarme, heu pujat en ella ben drets, com +jo us volìa. La meva part no ha estat donchs pas la pitjor en el +matrimoni ja que heu sigut la meva recompensa, Joana. Per això't +demano que segueixis el meu exemple, ab aqueixa fortalesa qu'admires +y que ha donat el resultat de que fa un moment parlaves; el de que a +les nostres velleses semblem encara Joseph y Maria. De tot aquell +passat, ¿sabs? ell ja no se'n recorda avuy, més que com de tantes +altres... coses sense trascendencia, arreconades pel temps. Y quant +sent contar qu'una dòna's desespera y sofreix perquè'l seu home +l'enganya, veurás com casi be sempre's posa a riure y diu. "Bah! bah! +no n'hi ha pera tant! Tot s'arreglarà! Jo també n'havía fet de seques +y de verdes a la meva dona! Després un hom s'estima millor, ¿Oy +María? que ja no t'en recordes d'aquelles enrabiadetes que passaves +per culpa meva?" (_Pausa_) Me fa l'ullet, com demanantme complicitat +a la seva broma, y jo li responch ab una rialleta. Y aixís ningú creu +en la trascendencia de ses hassanyes de conquistador... ni en la de +les meves enrabiadetes. (_Tristament_). Perqué'ls homes generalment, +no volen admetre que lo que, pera ells fou goig, hagi pogut +trossejarnos el cor...; y en solen dir... enrabiadetes, de nostres +dolors més íntims. + +Joana. (_Plorant_). Mamà, 'm sembla que no podía fer lo que +vosté. Jo tinch la sanch del meu pare. + +Donya Maria. (_Ab fermesa_). Peró ets dòna. Y a les dones, +(_Ab ironía_) com que no som ídols més qu'en els versos dels poetes y +en els somnis dels enamorats, no'ns es permés, tenir els peus de +fanch, vethoaquí. + +Joana. (_Plorant_). Si, mamà, si vosté es una santa +(_Pausa. Se li tira als brassos_). Digui què vol que fassi y +l'obehiré. + +Donya Maria. (_L'agafa del bras y tot parlant va caminant +ab ella per l'escena_). Aixís m'agrades, aixís. Donchs, mira. Ara se +m' ocorre una cosa. Te'n vas a casa teva, agafes els petits y us en +aneu a Caldetas a la torra com ja havíaho quedat en ferho per mor del +catarro dels nens. Allí, procura passarhi ben tranquila uns quants +dies. Jo t'escriurè, aniré a vèuret, y quant tornareu a Barcelona... + +Joana. Si, si, empró lo més tart possible. + +Donya Maria. Al contrari: lo més aviat possible, recorda +(_Pausa; baixa'l cap_). Y quant siguèu aquí, molt de compte en no +desertar la plassa. Mira filla: jo crech conèixer prou el teu marit +pera estar segura de que no es d'aquells incorretgibles calaveres +(_suspirant_) com tants altres... Empró que, si se li presenta una +temptaciò (_ab lleugera ironia_) com es del sexe fort ¿sabs? convé +estarhi apropet pera sostenirlo... + +Joana. Y evitarli aquelles caigudes, que no més ens fan mal +a nosaltres ¿no es aixó? + +Donya Maria ha anat a la cambra de la dreta a + buscar el sombrero y demés objectes de la Joana. + + +Donya Maria. Veig que comenses a entendre el secret de la +felicitat real o aparent de molts matrimonis. Y ara, déixam fer a mí +per lo que toca a n'en Lluís. Ja veuràs. (_Se senten hores_). La +una ¿sents? Ara està tocant a la Concepció. El teu pare serà aquí +desseguida. Si al sortir de l'apeadero no'm veu darrera'ls vidres com +m'ho ha encomanat, es capàs d'amohinarse. Res. (_Somrient_). Ja ho +veus. Ara, estem aixís! Ay, filla! el temps! el temps! Ja veuràs tú +també! + +Joana. (_Abrassantla_), Qu'es bona, mamà! no n'hi ha un +altre com vostè! + +Donya Maria. Prou que n'hi ha! Més de les que't penses. +Sino que les que som aixis, no'ns agrada la fressa; y el mòn no +s'ocupa mès que de les que'n fan d'una manera o altra. Y ara, prou. +(_Carinyosa_). Fesme'l favor d'arreglarte y marxar desseguida, si no +vols que'l papà't trobi encare aqui... y aquestes coses... no't +sembla que val més que quedin entre tú y jo? (_Entretant parla +l'ajuda a posarse'l sombrero devant del mirall, el vel, etc.._) Y +sobre tot creume, Joana, no't capfiquis gens, recorda les meves +paraules y pensa que a hores d'ara de ben segur que'l teu home, +arrepentit, está desitjant embarcar aquella... Lulú, pera rependre +una vida tranquila. Y no tinguis por que a ella li culli cireretes +d'arbós, per els camins hont te portava a tù. A aqueixa classe de... +senyores, se les porta a la fonda, y prou. + +Joana. Si, comenso a penetrarla aqueixa trista ciencia... +(_trista_) però la llaga es encara tant viva. + +Donya Maria. Ja hi tornem? + +Joana. No, no tingui por. Vostè m'ha donat una llissó que +may més podré oblidar que m'ha salvada, que potser salvarà mes +filles. + +Donya Maria. (_Suspirant._) Qui sab! Y t'en vas ben resolta +a perdonar de bó de bó a n'en Lluis? + +Joana. (_Tristament més ab fermesa._) Perdonaré, mamà. ¿No +haig de perdonar si soch la seva filla? + +Va cordantse'ls guants. + + +Donya Maria. (_Acariciantla._) Bona minyona! (_Una pausa._) +Tinch por que si no cuites trovaràs ton pare per la escala; acabo de +sentir la senyal del tren. No voldràs ferli un petó? + +Joana. (_Mira llargament a sa mare y li besa la mà ab +devoció._) No, avuy no. Adeu mamà. + +La besa. + + +Donya Maria. (_Besantla._) Adeu filla. (_Acompanyantla fins +a la porta hont li estreny les mans._) Confío en que seràs forta? + +Joana. Sí. Li juro que ho seré. + +Surten per l'esquerra al fons. + + + + +### Escena II + +L'escena resta un breu moment sola, empró s'ha de + veure la ma de donya María aguantant el portier. Torna a entrar, + resta un instant pensativa aixugantse els ulls, y va desseguida + al secreter hont han restat escampades totes les cartes. Les + agafa ab fástich y després de esbossinarles les llensa al foch y + n'escampa les cendres. Se treu la carta de la Lulú de la butxaca + y la tanca en el secret. Tanca'l moble y s'en va a la tribuna + hont alsa l'estor; veu venir al seu marit y el saluda ab la ma; + se'n entra a dins y toca'l timbre; després torna a la tribuna. + + +Pilar. (_Entrant per la dreta._) Ha trucat, senyora? + +Donya Maria. Sí. Possin el dinar a taula que'l senyor es +aquí. + +Pilar. (_Sortint._) Molt bé diu. + +Donya Maria. (_Desde darrera els vidres va parlant al seu +marit que s'acosta, com si pogués sentirla._) No corris tant, home! +Bo! Quina ensopegada! Miracle que no hagis caigut! Mare de Deu! també +qui't fa tombar a mirar aquelles modistetes. (_Li dirigeix una +amístosa amenassa en el moment de passar sota la tribuna, y entra en +el salonet brandant el cap com dient: "No hi ha remey, sempre serà'l +mateix." Devant del mirall s'arregla'ls cabells, s'estira la brusa, +els plechs del coll. Sona fortament el timbre; toch d'amo. Donya +María encaminantse vers la porta, diu somrient ab irònica bonhomia._) +Anem, anem a fer l'acatament al ídol! + +Surt per l'esquerra. + + +TELÓ RÁPIT + + +*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 78453 *** |