Initial commit of ebook 77233 filesHEADmain

6 files changed, 9898 insertions, 0 deletions

diff --git a/.gitattributes b/.gitattributes
new file mode 100644
index 0000000..6833f05
--- /dev/null
+++ b/.gitattributes
@@ -0,0 +1,3 @@
+* text=auto
+*.txt text
+*.md text
diff --git a/77233-0.txt b/77233-0.txt
new file mode 100644
index 0000000..de9594f
--- /dev/null
+++ b/77233-0.txt
@@ -0,0 +1,6606 @@
+*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 77233 ***
+La mare eterna
+
+Drama en tres actes
+
+Ignasi Iglesias
+
+1902
+
+
+A L'ENRIC BORRÀS
+
+
+PERSONATGES
+
+  -------------- ---------
+  Marió          18 anys 
+  Florenci       25 " 
+  Gabriel        22 "
+  Andreu         55 " 
+  Enganya-amos   60 " 
+  Ros            26 "
+  Llec           30 "
+  -------------- ---------
+
+_L'acció, a la comarca del Vallès._
+
+_Època, actual._
+
+_Esquerra i dreta, les de l'actor._
+
+_Aquesta obra va esser representada per primera vegada a Barcelona en
+ el
+"Teatre de Novetats", la nit del 22 de Novembre de 1900, baix el
+ Següent repartiment_: Marió. Da. Dolors Delhom; Florenci, D. Enric
+ Borràs; Gabriel, D. Enric Guitart; Andreu, D. Jaume Borràs;
+ Enganya-amos, D. Vicens Daroqui; Ros, don Enric Vinyals; Llec, D.
+ Joaquim Vinyas.
+
+_Director artístic:_ D. Enric Borràs.
+
+_Anteriorment, com a prova d'estudi, La Mare Eterna va
+ representar-se a Sitges, en el teatre del "Prado Suburense", la nit
+ del 8 de Setembre de 1900, per l'agrupació dramàtica "L'Avançada",
+ amb el següent repartiment_: Marió, Srta. Susagna Molgosa; Florenci,
+ D. Andreu Guixer; Gabriel, D. Victor Baldirà; Andreu, D. Antoni
+ Cussó; Enganya-amos, D. Miquel Sirvent; Ros, D. Joan Quintana; Llec,
+ D. Agustí Gambús.
+
+_Director artístic:_ l'autor.
+
+
+
+
+## ACTE PRIMER
+
+_Cuina-menjador d'una masia acomodada. Al fons, l'entrada principal,
+ ovirant-se una gran extensió de terra de regadiu plena de gabellons
+ de blat posats simètricament. A l'angol de la dreta domina una llar
+ molt ampla: la xemeneia am volta de campana, i l'escudeller ple
+ d'objectes de pisa, de caràcter antic. Al primer terme de la dreta,
+ una finestra, am la vidriera oberta, veient-se l'hort, am roserars i
+ altres plantes, al bo de la florida. Entre aquesta finestra i la
+ llar, una fontana de terriça verda, am pica, aixeta, savó i un
+ aixuga-mans. Al fons, a continuació de la llar, l'aigüera i els
+ fogons amb escorre-plats de fusta blanca. A l'esquerra, d'esquena al
+ públic, una escala d'obra. Al costat de la mateixa, una obertura que
+ dóna accés a una altra dependència; i a l'unic replà, un rellotge de
+ caixa i una porta que comunica als dormitoris, amb uns_
+ goigs _enganxats a un plafó. Sota la volta de l'escala, la porta del
+ rebost. Al primer terme de l'esquerra, una taula de noguera, i,
+ paralelament a la mateixa, arrambat a la paret, un banc, també de
+ noguera, amb els espatllers ben alts. Del damunt del banc, a uns dos
+ metres d'alçada, pengen tres rosaris. A tot volt de l'escena, una
+ socalada de rajoles de diferents colors. Decoren les parets tres
+ quadros a l'oli representant escenes bíbliques, algunes plates de
+ tons virolats, dugués cornucopies i altres ornaments, tot ben antic.
+ De part a part del montant que sosté la xemeneia, penja una
+ cortineta de roba de rovell. La llar és encesa, i an el pedriç hi ha
+ molta llenya, uns tres-peus, uns calamastecs, una olla que fumeja i
+ una paella am vianda fregida. Ben repartits per tota la cuina, un
+ manat de farigola, unes graelles, un saler, un ventall, paelles,
+ caceroles d'aram, etc. Damunt de l'aigüera, un gibrell amb escarola
+ en remull, un porró blau, ple de vi; unes cetrilleres, una
+ llumanera, una galleda de fusta i un canti de terra. Del sostre
+ pengen enfilalls de tomatecs, i forcs d'alls i cebes. Als plafons de
+ la porta principal hi ha dugués creus de grill de palmó.
+ Convenientment repartides per l'escena, unes quantes cadires de
+ vaqueta. Al davant de la finestra, un silló, també de vaqueta.
+ Garbells, forques i altres eines._
+
+_Es cap-al-tard d'un dia del mes de Juny._
+
+
+
+
+### ESCENA I
+
+
+La Marió i l'Andreu
+
+
+(_La Marió, tot cantant en veu baixa, extén unes estovalles sobre la
+taula. Desprès hi posa les cetrilleres, el porró, un pa sencer i una
+ganiveta. Seguidament apareix l'Andreu per la dreta del fons._)
+
+ANDREU
+
+Hola, Marió.
+
+MARIÓ
+
+Deu vos guard, oncle.
+
+ANDREU
+
+Com tenim el sopar?
+
+MARIÓ
+
+Mireu: ja paro la taula.
+
+ANDREU
+
+Ah, ah! (_S'asseu aprop de l'escala._)
+
+MARIÓ
+
+Com se coneix que ja teniu gana!
+
+(_Va servint la taula pera set persones. Els plats són blancs, am
+viuets blaus. Les culleres i forquilles, de boix. Sobre cada plat
+destinat a l'Andreu, en Gabriel i en Florenci hi posa un tovalló._)
+
+ANDREU
+
+Sí, que'n porto avui.
+
+MARIÓ
+
+Això és bo. (_Curt silenci._) Que no vénen aquells?
+
+ANDREU
+
+Qui?
+
+MARIÓ
+
+En Gabriel i en Florenci.
+
+ANDREU (_un xic malhumorat_)
+
+Els he deixat al camp amb els segadors.
+
+MARIÓ
+
+Que li agraden al senyor Florenci les coses de pagesia!
+
+ANDREU
+
+Sí, que li agraden. Més que les de ciutat. Tot-hom s'enamora de lo
+dels altres.
+
+MARIÓ
+
+És molt bon minyó, oi, oncle?
+
+ANDREU (_de mala gana_)
+
+Sí... Però és tant aixelebrat!
+
+MARIÓ
+
+Aixelebrat?... Què voleu dir? Bé sembla prou quiet.
+
+ANDREU
+
+Ho sembla. Però si te l'escoltes... Jo no sé com no l'ha corretgit el
+seu pare... Ja té sort de que no està bo i de que és fill de don
+Climent, que, si no, prou el treuria de casa!
+
+MARIÓ
+
+Voleu dir que n'hi ha per tant?
+
+ANDREU
+
+Ja ho crec que sí!
+
+MARIÓ
+
+No'n feu cas, oncle. No veieu que'l pobre no gasta salut?
+
+ANDREU
+
+Jo penso que tot li prové dels seus escrits... Perquè hi ha escrits,
+Marió, que són un corc pel cos i per l'ànima. I els d'en Florenci no
+poden ser pitjors.
+
+MARIÓ
+
+Un jove tant instruit!
+
+ANDREU
+
+Que'n fan de mal les ditxoses lletres!
+
+MARIÓ
+
+Escriu unes histories més boniques!
+
+ANDREU
+
+(_aixecant-se i passejant per l'escena_)
+
+Tot són falornies. El paper pren lo que li donen. Saps lo que hauriem
+de fer, amb en Florenci?
+
+MARIÓ
+
+Què sé jo!
+
+ANDREU
+
+No escoltar-lo per res. Perquè, mira lo que són les coses: fins en
+Gabriel se l'escolta. Ja ho veus, en Gabriel, un xicot tant
+espavilat.
+
+MARIÓ
+
+No veieu que té tant bon cor?
+
+ANDREU
+
+És clar que ho deu fer això! (_Ben accentuat._) Però jo no estic
+tranquil.
+
+MARIÓ (_amb una mica d'ansia_)
+
+Per què, oncle?
+
+ANDREU
+
+Tinc por que en Florenci, amb els seus escrits, no'm distregui an el
+meu fill i li faci perdre la carrera.
+
+MARIÓ
+
+Voleu dir?
+
+ANDREU
+
+Sí, sí... Sempre estic am l'ai al cor. Si això dura massa...
+
+MARIÓ
+
+No passeu quimera, oncle, que en Gabriel serà un capellà molt
+virtuós.
+
+ANDREU
+
+Jo veig que ell aprecia molt an en Florenci.
+
+MARIÓ
+
+És clar que sí! Com que de petits que's coneixen!
+
+ANDREU
+
+Se l'estima com un germà.
+
+MARIÓ
+
+Com que ha d'esser aixís...
+
+ANDREU
+
+Devegades també's perd la vocació.
+
+MARIÓ
+
+Bé; però ell ha de recordar-se que la seva mare, abans de morir, va
+fer-li prometre que estudiaria pera capellà pera encomanar tota la
+vida la seva ànima a Déu.
+
+ANDREU
+
+Allavors encara era un noi: avui ja és un home fet.
+
+MARIÓ
+
+No temeu res.
+
+(_Per la dreta del fons compareixen en Gabriel i en Florenci. El
+primer vesteix trajo talar, am sotana i manteu. El segon va vestit
+amb americana i pantalons de tons clars, berret tou de color de
+cendra, un xic caigut d'ales, i camisa i corbata a la négligé. Va am
+barba i bigoti castanys, tirant a ros, am cert escaient. Al
+comparèixer du una rosella a la boca. Ve molt content i sofocat pel
+sol._)
+
+
+
+
+### ESCENA II
+
+
+Andreu, Marió, Gabriel i Florenci
+
+
+GABRIEL
+
+Déu vos guard.
+
+FLORENCI
+
+Bones tardes.
+
+ANDREU
+
+Hola, nois.
+
+FLORENCI
+
+(_aixugant-se la suor del front_)
+
+Quina xafogor!
+
+GABRIEL
+
+Ara's gira un xic de marinada. Em sembla que avui, aquesta nit, se
+sentirà fresqueta.
+
+MARIÓ
+
+(_mirant am curiositat an en Florenci_)
+
+Quina rosella més maca que porta, senyor Florenci!
+
+FLORENCI (_somrient_)
+
+La meva boca floreix.
+
+MARIÓ (_rient am candidesa_)
+
+Doncs, miri: li escauen d'allò més, les flors.
+
+ANDREU (_reptant-la_)
+
+Què dius ara?
+
+MARIÓ (_avergonyida_)
+
+Res, oncle.
+
+ANDREU
+
+Això no ho diuen les noies!
+
+FLORENCI
+
+No ho ha dit pas am malícia. Oi, Marió?
+
+MARIÓ
+
+No, senyor.
+
+ANDREU
+
+Apa, vés enllestint el sopar, que aviat vindran els moços.
+
+(_La Marió's dirigeix a la llar._)
+
+MARIÓ
+
+Aviat estarà.
+
+ANDREU
+
+Aixís, dóna.
+
+GABRIEL (_molt content_)
+
+Pare: quina cullita aquest any!
+
+ANDREU
+
+Si: Déu n'hi doret.
+
+GABRIEL
+
+Quines espigues més granades i més plenes!... Deveu estar satisfet,
+veritat?
+
+ANDREU
+
+No estic gens descontent.
+
+FLORENCI
+
+Que és hermós un camp de blat abans de segar, tant ros, boi
+caient-hi'l sol!
+
+GABRIEL (_dirigint-se cap a l'escala_)
+
+Sí que ho és, sí.
+
+FLORENCI
+
+Tot brodat de roselles!
+
+GABRIEL (_rient_)
+
+Com t'entusiasmes!
+
+FLORENCI
+
+Sí que m'entusiasmo. Com hi disfruto amb aquesta vida!
+
+GABRIEL (_rient i anant pujant l'escala_)
+
+Ja't dic jo de Florenci!
+
+FLORENCI
+
+Sí, tu vés rient.
+
+GABRIEL
+
+Ja torno desseguida.
+
+(_Desapareix per la porta esquerra del replà de l'escala. En Florenci
+s'apoia en un cant ell de la taula._)
+
+
+
+
+### ESCENA III
+
+
+La Marió, l'Andreu i en Florenci
+
+
+MARIÓ
+
+(_deixant una plata d'escarola damunt de la taula_)
+
+Vol fer el favor, senyor Florenci?
+
+FLORENCI
+
+Ah! Sí, Marió. (_Separant-se de la taula._) Quina escarola més maca!
+
+MARIÓ
+
+És blanca i fresca: veritat?
+
+FLORENCI
+
+Més que la neu.
+
+(_La Marió amaneix l'escarola. Després llesca pa moreno, repartint-ne
+per tota la taula._)
+
+ANDREU (_asseient-se al banc escó_)
+
+I que tal, com se troba, Florenci?
+
+FLORENCI
+
+Molt bé, Andreu; molt bé. Am quin dalit he caminat avui!
+
+ANDREU
+
+Sap lo que'm deia'l seu pare aquest dematí?
+
+FLORENCI
+
+Què us deia?
+
+ANDREU
+
+Que a vostè no li convé treballar gens ni mica de cap, perquè
+s'encaparra molt i...
+
+FLORENCI
+
+Oh! El pare, el meu bon pare!
+
+ANDREU
+
+Que no té raó ? Lo que vostè fa, de llegir tant i escriure tot el dia,
+de cap manera pot ser-li bo. Després... que enraona massa i es
+fadiga...
+
+FLORENCI
+
+Si encara'm distrec.
+
+ANDREU
+
+I lo que ha fet aquesta tarda? Que's creu que li ha d'anar bé'l córrer
+pels camps, amb aquest sol de Juny que cau tant aplomat?
+
+FLORENCI
+
+El sol, el sol! No sé per què se l'ha d'estimar tant poc, quan tot ho
+devem an ell!
+
+ANDREU
+
+Es que vostè n'abusa.
+
+FLORENCI
+
+Bé massa que allà a casa he hagut de viure-hi, sense sol, sempre a
+l'ombra, ben arraserat com una planta d'invernacle. Que us penseu,
+pel que ve de ciutat, que és poc hermosa i confortable aquesta vida
+d'aquí, a ple aire i a plena llum?
+
+ANDREU
+
+No li diré lo contrari; però no sé si a vostè...
+
+FLORENCI
+
+I bé: què us ha dit més el pare?
+
+ANDREU
+
+Oh! Don Climent m'aprecia molt!
+
+FLORENCI
+
+Com us mereixeu.
+
+ANDREU
+
+No tenia prou boca per alabar-me. Tot ho ha vist tant ben conreat...
+Lo que és de parcers com jo, m'ha dit que no n'hi havien pas, avui.
+
+FLORENCI
+
+Us ha fet molta justícia.
+
+ANDREU
+
+Segons ell, en aquesta masia s'hi conserva encara l'aspecte senyorial
+dels seus avis. I això li agrada molt, al seu pare.
+
+FLORENCI
+
+Veritablement, en tot ella s'hi respira un ambient d'antigor...
+
+ANDREU
+
+Ben agradable, per cert. Es veu, al primer cop d'ull, que en aquesta
+casa hi han viscut persones de supòsit.
+
+FLORENCI
+
+I no ha dit quan tornarà'l pare?
+
+ANDREU
+
+No. Jo prou l'he pregat pera que's quedés uns quants dies; però...
+
+FLORENCI
+
+És clar que sí.
+
+(_Torna en Gabriel, vestit no més am la sotana._)
+
+
+
+
+### ESCENA IV
+
+
+Els mateixos, més en Gabriel
+
+
+GABRIEL
+
+Què diu, què diu en Florenci?
+
+FLORENCI
+
+Parlàvem del pare.
+
+GABRIEL
+
+Ah! Vès si no podia quedar-se aquí per passar uns quants dies am
+nosaltres.
+
+FLORENCI
+
+Tota la culpa la deu tenir el metge.
+
+GABRIEL
+
+Per què?
+
+FLORENCI
+
+Perquè li deu haver dit que jo estava molt bo.
+
+GABRIEL
+
+Millor que se n'hagi anat content. Com que t'hi trobes molt, de bè...
+
+FLORENCI
+
+Si m'hi trobo!... Vès com passa'l temps! Tot rient rient, ja fa tres
+mesos que sóc entre vosaltres.
+
+(_La Marió va preparant el sopar._)
+
+GABRIEL
+
+I no te'n canses, oi?
+
+FLORENCI
+
+I què tinc de cansar-me'n! Si això és viure al Paradís!
+
+GABRIEL (_rient_)
+
+Com exageres!
+
+FLORENCI
+
+La vida contemplativa que faig, la tranquil·litat d'aquesta casa, i,
+sobre tot, lo sanitosa que és la comarca... Aquí'l meu esperit se
+conforta i s'asserena.
+
+ANDREU
+
+Jo crec que més aviat s'atabala.
+
+FLORENCI
+
+Per què ho dieu?
+
+ANDREU
+
+Perquè vostè pensa molt i discuteix massa.
+
+FLORENCI
+
+Què voleu fer-hi? És el meu natural.
+
+ANDREU
+
+Ves què'n treu d'enraonar tot el dia amb els nostros moços? Que no veu
+que's rebaixa?
+
+FLORENCI
+
+Que poc me compreneu!
+
+ANDREU
+
+Jo fos, com vostè, l'hereu d'aquesta hisenda...
+
+FLORENCI
+
+Què farieu?
+
+ANDREU
+
+Voldria que se'm respectés.
+
+FLORENCI
+
+Què enteneu vós per respecte? El servilisme, l'humiliació, el temor?
+Dels vostres moços jo no vui altra cosa que la seva franca voluntat.
+
+GABRIEL
+
+És que sí que te'n porten!
+
+ANDREU
+
+Sembla que'ls hagi encegat a tots tres. Cregui que per vostè farien
+qualsevol sacrifici.
+
+FLORENCI (_am fruïció_)
+
+Ho veieu?
+
+GABRIEL
+
+Això no pot negar-se.
+
+FLORENCI
+
+És clar que no. M'agraden més ells, rústics com són, però amb el cor
+generós, que molta gent que conec, sense comprensió de la vida i am
+refinaments perversos. Ells no són instruits; però senten lo que jo
+vui que sentin, s'emocionen amb els meus cants, i viuen la meva obra:
+són poetes inconscients.
+
+ANDREU
+
+Tot lo que vulgui, Florenci... Però'ls tres són robustos, gasten força
+salut... i si vostè s'escarraça per ells, ja veurà, ja veurà...
+
+FLORENCI
+
+Oh! És que a un malalt, com jo, de debilitat, no sols li fan bé'ls
+aliments sustanciosos i els aires sans, sinó que també li és bo viure
+en mig d'humanitat ben vigorosa!
+
+GABRIEL
+
+El pare vol dir que t'ho prens massa a la valenta.
+
+FLORENCI
+
+No sé per què ho dius. (_An en Gabriel._)
+
+Que't penses que vui tornar a fer la vida artificial de ciutat? No...
+Jo no sento aquella poesia macabra ni l'art histèric que allà està de
+moda.
+
+GABRIEL
+
+Mira que vas fer obres...
+
+FLORENCI
+
+Els meus versos d'allavores eren, segons molts, dolços, melangiosos,
+refinats. Els d'ara diu que són rústics, selvatges... i fins brutals!
+Doncs, aixís m'agraden. Vui que cada vers vessi poesia, força, llum.
+
+GABRIEL
+
+I com tens el poema?
+
+FLORENCI
+
+Bastant avançat.
+
+ANDREU
+
+Vaig a veure aquells si vénen.
+
+(_Se'n va per la dreta del fons._)
+
+
+
+
+### ESCENA V
+
+
+Els mateixos, menys l'Andreu
+
+
+GABRIEL
+
+Noi, estic cansat!
+
+FLORENCI (_mirant a la Marió_)
+
+Com treballes, Marió!
+
+MARIÓ
+
+Ten compte!
+
+GABRIEL
+
+Sí que treballes massa.
+
+MARIÓ
+
+Fugiu! L'escarraç!...
+
+GABRIEL
+
+Jo no sé per què'l pare no ha de volguer una dóna per ajudar-te. A
+casa hi ha molta feina, per tu sola.
+
+MARIÓ
+
+Bé prou coses que dono a fer. Ja ho diu l'oncle, ja, que vol pendre
+una minyona.
+
+GABRIEL
+
+Faria molt ben fet.
+
+MARIÓ
+
+No n'hi ha per tant.
+
+(_Agafa una galleda i es dirigeix cap al fons._)
+
+GABRIEL
+
+Ont vas ara?
+
+MARIÓ (_girant-se_)
+
+A pouar aigua per posar el vi en fresc.
+
+GABRIEL
+
+Espera an els moços.
+
+MARIÓ
+
+Ui, d'aquí que ells vinguin!
+
+(_Desapareix, cantant alegrament, per l'esquerra del fons._)
+
+
+
+
+### ESCENA VI
+
+
+En Florenci i en Gabriel
+
+
+FLORENCI
+
+Quina criatura més xamosa!
+
+GABRIEL
+
+Sí que ho és.
+
+FLORENCI
+
+I a propòsit, Gabriel. Dies ha que vui parlar-te d'una cosa.
+
+GABRIEL
+
+Digues.
+
+FLORENCI
+
+Ja ho hauria fet; però és tant delicada, que'm sabria greu ofendre-t.
+Sóc tant especial, que quan tinc una observació feta, friso fins que
+l'he comprovada per veure si m'he equivocat o no... Devegades pot-ser
+resulto indiscret.
+
+GABRIEL
+
+Parla sense recel... Ja saps que pots parlar-hi... (_Un xic torbat._)
+
+FLORENCI
+
+Me seràs franc?
+
+GABRIEL
+
+Com sempre, Florenci.
+
+(_En Florenci invita a seure an en Gabriel._)
+
+FLORENCI (_molt baix_)
+
+Doncs vaig a dir-t'ho.
+
+(_Seuen aprop de la taula._)
+
+GABRIEL
+
+Digues.
+
+FLORENCI
+
+Vinc observant que la Marió i tu...
+
+GABRIEL
+
+Què vols dir?
+
+FLORENCI
+
+Em sembla que us estimeu i encara no us en heu adonat.
+
+GABRIEL (_torbant-se_)
+
+T'enganyes, Florenci, t'enganyes.
+
+FLORENCI (_somrient_)
+
+No, home, no.
+
+GABRIEL
+
+Què has vist? Què has notat?
+
+FLORENCI
+
+Res de mal. (_Somrient. sense malicia._) Però, us estimeu, us
+estimeu.
+
+GABRIEL
+
+Jo't prometo, Florenci...
+
+FLORENCI
+
+Vaja, Gabriel, no dissimulis.
+
+GABRIEL
+
+Jo no sé en què t'has fixat?
+
+FLORENCI
+
+En què m'he fixat?
+
+GABRIEL
+
+Sí... (_Molt torbat._) Digues.
+
+FLORENCI
+
+Quan ella't mira, creu que està tota encisada. I quan tu't mires an
+ella, sembla que contemplis a una imatge. En les vostres mirades hi
+ha llum d'amor... d'un amor místic sensual. (_Tus un xic fadigat._)
+
+GABRIEL
+
+És cert que la miro am molt bona voluntat. Fes-te càrrec que m'és
+cosina. De petita, que va quedar sense pares, ha viscut sempre aquí.
+Sent els dos infants, tot lo dia anàvem junts i saltàvem com els
+aucells. Si gaire bé l'estimo com una germana!
+
+FLORENCI
+
+Tu l'estimes i voldries que't correspongués. Vaja: no m'ets prou
+franc.
+
+Gabriel (_molt baix_)
+
+No?
+
+FLORENCI
+
+És clar que no. Sembla que vulguis desorientar-me.
+
+GABRIEL
+
+Doncs, com vols que't parli?
+
+FLORENCI
+
+Diga-m que no tinc dret de saber les teves intimitats, però no
+m'enganyis. T'adverteixo que la meva insistència és pel teu bé.
+Perquè tu sofreixes molt... tu estàs molt trist... tu estimes... Si:
+tu estimes a la Marió.
+
+GABRIEL (_mirant cap enfora_)
+
+Calla! Calla, per favor!
+
+FLORENCI
+
+L'altre estiu ja vaig tenir ocasió de veure unes petites espurnes
+d'aquest amor que tu ara pretens ofegar. I, creu-me, no us he oblidat
+més, a la Marió i a tu... (_Torna a tossir._)
+
+GABRIEL (_am gran prec_)
+
+Calla, Florenci!
+
+FLORENCI
+
+Am quina ànsia he esperat aquest any que tornessis del seminari!
+
+GABRIEL
+
+Per parlar-me d'això?
+
+FLORENCI
+
+Sí. I pel gust de passar una temporada junts.
+
+GABRIEL
+
+Tu ets molt bo!
+
+FLORENCI
+
+Penso molt en la teva sort. Recordo que en l'infantesa eres molt
+vehement i enjogaçat. La mort de la teva mare va causar-te, com és
+natural, un gran sentiment... Però d'allavores ençà no has estat mai
+més alegre... Sempre t'he vist melancolic i capficat... com esclau
+d'una obsessió... per mi incomprensible. Perdona si per aquests
+motius jo dubto de la teva vocació.
+
+GABRIEL
+
+Pobre de mi!
+
+FLORENCI
+
+Em fas pena, tant jove i tant apocat. Tu duus la llum santa de l'amor
+en el teu cor. No vulguis apagar-la: te resplendeix als ulls.
+
+GABRIEL (_quasi plorant_)
+
+Oh! Sí, sí!
+
+FLORENCI
+
+És cert? És cert?
+
+GABRIEL
+
+Sí: jo estimo.
+
+FLORENCI
+
+A la Marió?
+
+GABRIEL
+
+Sí... sí. No ho diguis, no ho diguis mai a ningú!
+
+(_Apareixen l'Andreu i la Marió per l'esquerra del fons. La Marió, am
+la galleda plena d'aigua._)
+
+
+
+
+### ESCENA VII
+
+
+Els mateixos, més la Marió i l'Andreu
+
+
+ANDREU
+
+T'afanyes massa, Marió.
+
+MARIÓ
+
+No, oncle, no. (_Posa'l porró en fresc._)
+
+ANDREU
+
+Apa, que aquells ja vénen.
+
+FLORENCI
+
+Ah, ah!
+
+(_L'Andreu, en Gabriel i en Florenci van a la fontana a rentar-se les
+mans._)
+
+GABRIEL
+
+Que deuen estar cansats!
+
+FLORENCI
+
+L'Enganya-amos, que ja és vell, deu estar-ho força.
+
+ANDREU
+
+Ell rai, que gasta salut!
+
+GABRIEL
+
+És un home de ferro.
+
+FLORENCI
+
+I molt alegroi!
+
+ANDREU
+
+Ja són aquí.
+
+(_Per la dreta del fons compareixen l'Enganya-amos, el Ros i en Llec.
+Tols tres van espitregats i am barret de palla. Vénen molt suats i
+colrats pel sol. L'Enganya-amos duu la falç a la mà. El sol és post.
+Se sent el cant dels grills._)
+
+
+
+
+### ESCENA VIII
+
+
+Els mateixos, més l'Engany a-amos, el Ros i en Llec
+
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Bona hora!
+
+ROS
+
+Salut tot-hom.
+
+LLEC
+
+Déu vos guard.
+
+FLORENCI
+
+Hola, segadors!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Què hi ha, senyor Florenci?
+
+FLORENCI
+
+Molta gana.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Això és bo! Què tal? Li hem agradat, avui?
+
+FLORENCI
+
+Molt! Lo que és vós, sou un segador dels més braus.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+I ben nèt que sí! Miri quines osques! (_Ensenyant-li la falç,_) Pobra
+falç! Com ha brandat aquests dies! Toqui-la, que encara crema.
+Nostramo: veieu: l'haurem de dur a esmolar.
+
+ANDREU
+
+Bé, això fins a l'any vinent. Vés a endreçar-la am la d'aquests.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Com us sembli. Renoi, quina cullita!
+
+ROS
+
+Oh! Sí que serà grossa!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Jo, en ma vida he segat una mojada més maca que la de la banda de la
+sinia.
+
+LLEC
+
+Quina ufana!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Sí: quin blat més hermós! Aquest any no hi ha pogut res la llampadura.
+Quins brins més sapats! Semblava, tot segant, que arraséssim un
+canyar.
+
+ANDREU
+
+Apa, desa aquesta eina, que soparem desseguida.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Som-hi, doncs.
+
+ANDREU (_an el Ros i en Llec_)
+
+Ja heu abeurat el bestiar?
+
+ROS
+
+Sí, nostramo.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ja torno. (_Desapareix, am la falç, pel fons esquerre._)
+
+
+
+
+### ESCENA IX
+
+
+Els mateixos, menys l'Enganya-amos 
+
+
+LLEC
+
+Que ja han posat el vi en fresc?
+
+MARIÓ
+
+Sí. Me n'he cuidat jo mateixa.
+
+LLEC
+
+Ah!
+
+FLORENCI
+
+Veniu molt suats, minyons!
+
+ROS
+
+Això no és res.
+
+LLEC
+
+És salut.
+
+ROS
+
+Lo que tinc és el cap desballestat.
+
+FLORENCI
+
+De què? Del sol?
+
+ROS
+
+No, senyor: del ditxós cant de les cigales.
+
+LLEC
+
+Com cantaven, les gandules!
+
+FLORENCI
+
+Que no us agraden els seus cants?
+
+ROS
+
+No, senyor: fan venir mandra.
+
+LLEC
+
+No pas ane mi.
+
+ROS
+
+Doncs ane mi m'ensopeixen.
+
+ANDREU
+
+Tu sí que am poca cosa en tens prou. Fossis bon feiner!
+
+ROS
+
+Vós, mai esteu content.
+
+ANDREU
+
+Com que no més penses en el ball...
+
+ROS
+
+Ja veureu: com que un és jove i té bones cames...
+
+ANDREU
+
+Bé, bé: deixem-ho córrer.
+
+(_Torna l'Enganya-amos, tot corrent._)
+
+
+
+
+### ESCENA X
+
+
+Els mateixos, més l'Enganya-amos
+
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Per mi ja podem batre.
+
+FLORENCI
+
+Que'n teniu de gana!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Més que tots plegats
+
+FLORENCI
+
+Com heu treballat, avui!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Am quin coratge, eh? Que vagin dient-me vell, aquests joves
+presumits.
+
+FLORENCI
+
+Si encara'ls feu la pols.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+I ben depressa, que sí.
+
+ROS
+
+Com us alabeu, com us alabeu!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Això és alabar-me?
+
+ROS
+
+Sí.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Que't penses que faig com tu, baldufa d'envelat?
+
+ANDREU
+
+Apa, apa, a sopar.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Som-hi.
+
+(_L'Andreu se col·loca al mig de la taula. Aquest, la Marió i en
+Gabriel se senyeu i diuen la benedicció. L'Enganya-amos, el Ros i en
+Llec miren, indecisos, a l'Andreu, fins que'l primer, poc a poc i am
+recel, se dirigeix a la fontana pera rentar-se les mans. El Ros i en
+Llec fan lo mateix. En Florenci, que al començar la benedicció de la
+taula se n'ha anal a la porta del fons, recolzat al llindar, se
+contempla'l paisatge. Acabada la benedicció, l'Andreu i en Gabriel
+s'asseuen pera sopar. Va sentint-se'l cant dels grills._)
+
+ANDREU (_un xic enfadat_)
+
+A sopar!
+
+(_Els moços s'asseuen entorn de la taula. La Marió'ls acosta la
+galleda amb el porró._)
+
+GABRIEL
+
+(_an en Florenci, que segueix mirant el paisatge_)
+
+Florenci...
+
+FLORENCI (_girant-se_)
+
+Ah!
+
+GABRIEL (_molt amable_)
+
+Vaja, home.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Cap viu, a l'hora de l'àpat!
+
+(_Se serveixen escarola. La Marió també._)
+
+FLORENCI
+
+Eh, que és maca, Gabriel, aquesta escarola?
+
+GABRIEL
+
+Molt.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+I és tendra.
+
+ANDREU
+
+Se fa bona, al nostre hort.
+
+(_Silenci. Van menjant._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Llec: que estàs cansat?
+
+LLEC
+
+No. 
+
+ROS
+
+Aquest no's cansa mai.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Com que és masell...
+
+(_Silenci. Segueixen menjant escarola._)
+
+LLEC
+
+Penseu que sóc com vós?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Dóna-m el porró.
+
+LLEC (_donant-li_)
+
+Teniu.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ah, ah! (_Beu._)
+
+(_La Marió retira la plata de l'escarola. Se'n va a la llar i aboca en
+una altra plata tota una ollada de mongetes._)
+
+FLORENCI (_als moços_)
+
+En havent sopat us llegiré uns versos que he fet avui.
+
+ROS
+
+Ah! Sí?
+
+ENGANYA-AMOS (_deixant de beure_)
+
+Qui vol beure?
+
+ROS
+
+Jo.
+
+ENGANYA-AMOS (_donant-li'l porró_)
+
+Apa, que raja.
+
+ROS
+
+Quin vidre més fresc! (_Beu._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Va de vals.
+
+(_La Marió posa la plata plena de mongetes al damunt de la taula.
+Muda'l plat an en Florenci. L'Andreu se serveix primer que tols.
+Llarc silenci._)
+
+FLORENCI (_a l'Enganya-amos_)
+
+Escolteu, Josepó.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Mani.
+
+FLORENCI
+
+De què ve que us diguin Enganya-amos?
+
+(_El Ros i en Llec se posen a riure._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Vès ara am què surt, vostè!
+
+FLORENCI
+
+M'agradaria saber-ho.
+
+(_El Ros i en Llec no poden aguantar-se'l riure._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Vaja, no rigueu, poca-soltes!
+
+ROS
+
+Doncs contesteu lo que us pregunten.
+
+LLEC
+
+Ara sí que us han ben atrapat!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Fugiu! El gran secret!
+
+FLORENCI
+
+Doncs, veiam: per què us diuen Enganya-amos?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Aquest mal nom és el dot del pare.
+
+(_Tot-hom esclafeix a riure._)
+
+FLORENCI
+
+El dot del vostre pare?
+
+(_Tols se serveixen mongetes, menys l'Enganya-amos, que està
+distret._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Era ell el que, segons deien, enganyava als amos.
+
+(_Tot-hom se posa a riure._)
+
+ROS
+
+Tu, Llec: diu que era son pare...
+
+LLEC (_rient_)
+
+Sí, son pare.
+
+FLORENCI
+
+Pobre home!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Va estar de parcer en moltes masies i...
+
+ANDREU (_interrompent-lo_)
+
+Ell se quedava am la millor part. (_An en Florenci._) Comprèn ?
+
+(_Gran riallada i forces comentaris que no desdiguin del to general
+d'aquesta escena._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Això ho feien córrer.
+
+(_Van menjant i bevent._)
+
+GABRIEL
+
+Tot devien ser malesvolences.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Es clar que sí.
+
+ROS (_rient_)
+
+Sí, malesvolences.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Però jo ho he pagat, que sempre he hagut d'anar d'una masia a
+l'altra... fins que vaig venir a raure an aquesta...
+
+GABRIEL
+
+Aont s'us aprecia.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ah! Lo que és d'aqui, creieu que ni a fum de sabatots me'n treuen.
+
+LLEC
+
+Com que hi estem com a casa nostra.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Justa! Tu, Llec: dóna-m la plata de les mongetes.
+
+LLEC (_donant-li_)
+
+Teniu.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Veies, que m'has pres la forca (_per la forquilla_). Am què vols que
+bati?
+
+LLEC
+
+Que no la veieu? (_Ensenyant-li sota'l cantell del seu plat._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ah, sí! (_Se posa a menjar._)
+
+(_La Marió va a la llar. Aboca en un plat la vianda fregida de la
+paella, i en un altre dugues costelles cuites a la brasa, pera en
+Florenci. Ho posa tot damunt de la taula. Els altres segueixen fent
+comentaris referents a l'Enganya-amos._)
+
+MARIÓ (_an en Florenci_)
+
+La troba prou cuita aquesta carn?
+
+FLORENCI
+
+Sí, Marió.
+
+(_La Marió seu aprop de la taula i es posa a menjar._)
+
+ANDREU (_an els moços_)
+
+Doneu-me 'l porró, si us plau.
+
+ROS (_donant-li_)
+
+Teniu.
+
+ANDREU
+
+Ah, ah! (_Beu._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Senyor Florenci...
+
+FLORENCI
+
+Digueu.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ha vist quins gabellons més macos hem fet?
+
+FLORENCI
+
+Sí. Estan molt ben afilerats. Eh, Gabriel?
+
+GABRIEL
+
+Ja ho crec.
+
+ANDREU
+
+(_deixant de beure i amb el porró a la mà_)
+
+Ja cal que demà mateix hi poseu uns quants espantalls.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Per què? Pels pardals?
+
+ROS
+
+Quins lladres!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Que mengi tot-hom! Aquest any tot va gras.
+
+FLORENCI
+
+Els pardals també tenen dret a la vida.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Les formigues i tot; oi, senyor Florenci?
+
+FLORENCI
+
+Vaia!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Llec: dóna-m el porró.
+
+LLEC
+
+Teniu, home!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+No caldria sinó! (_Beu._)
+
+ROS
+
+En duc més a les butxaques, de formigues!
+
+LLEC
+
+Tot-hom recull una cosa o altra, al camp.
+
+GABRIEL
+
+Qui no pot segar, espigola.
+
+FLORENCI
+
+Jo he recullit sol per l'hivern.
+
+ENGANYA-AMOS (_deixant de beure_)
+
+A qui li toca?
+
+ROS
+
+A mi.
+
+ANDREU
+
+Que sou enraonaires!
+
+(_Se fan passar el porró de mà en mà i beuen tots._)
+
+GABRIEL
+
+Ara jo.
+
+FLORENCI (_al Ros_)
+
+I que tal, Ros, la teva promesa?
+
+ROS
+
+Cada dia m'agrada més.
+
+FLORENCI
+
+Encara balleu tant?
+
+ROS
+
+Nosaltres?... Si ballariem a la punta d'un punxó!
+
+GABRIEL (_deixant de beure_)
+
+Marió: vols beure?
+
+MARIÓ
+
+Sí.
+
+GABRIEL (_donant-li'l porró_)
+
+Té, doncs.
+
+(_La Marió beu. Gaire bé ja és fosc._)
+
+ANDREU (_aixecant-se de la taula_)
+
+Jo ja estic satisfet.
+
+GABRIEL
+
+Jo també.
+
+FLORENCI
+
+Que he sopat de gust!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Aixís, home.
+
+ROS (_encenent un cigarro dels petits_)
+
+Doncs, cremem-n'hi un.
+
+FLORENCI
+
+Ara, d'aquí una mica, us llegiré allò, sabeu?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Té raó.
+
+FLORENCI
+
+Espereu-vos, que vaig a buscar-ho a dalt.
+
+(_L'Enganya-amos i en Llec se treuen la petaca de la butxaca i fan un
+cigarret._)
+
+GABRIEL
+
+Tant aviat vols posar-te a llegir?
+
+FLORENCI
+
+Sí... Per què?
+
+GABRIEL
+
+Tot just acabes de sopar.
+
+FLORENCI
+
+Tant se val. (_Se'n va a dalt._)
+
+ESCENA XI
+
+Els mateixos, menys en Florenci
+
+ANDREU
+
+(_després d'un llarc silenci, diu als moços_)
+
+No sé per què li heu d'anar tant al darrera, al senyor Florenci.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Com que'ns aprecia tant...
+
+ANDREU
+
+No veieu que'l molesteu?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+No ho diu pas ell així.
+
+(_La Marió despara la taula. Endreça les estovalles, el pa sobrant i
+la ganiveta en un calaix. Els plats i demés ho col·loca tot al damunt
+dels fogons._)
+
+ANDREU
+
+I què ha de dir, doncs?
+
+GABRIEL (_a l'Andreu_)
+
+És un xicot tant franc!
+
+LLEC
+
+Jo, ja ho veig que'l rebaixem...
+
+ANDREU
+
+Vaia, si'l rebaixeu! No us en doneu vergonya?
+
+ROS (_un xic desinvolt_)
+
+Jo no'm penso pas rebaixar a ningú.
+
+ANDREU
+
+Tu?... Callem, callem.
+
+(_Torna en Florenci amb uns quants fulls de paper de barba,
+manuscrits._)
+
+
+
+
+### ESCENA ÚLTIMA
+
+
+Els mateixos, més en Florenci 
+
+
+FLORENCI
+
+Apa: ja podem començar desseguida.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Bé: esperi una mica, si no li sap greu.
+
+FLORENCI
+
+No, no'm fa res.
+
+ANDREU
+
+Més valdria que sortís a donar un tom per aquí.
+
+FLORENCI
+
+Bé prou que he caminat, avui.
+
+GABRIEL
+
+Pot-ser massa i tot.
+
+FLORENCI
+
+Però, mira: m'ha anat molt bé.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Gasta uns colors molt sans!
+
+FLORENCI
+
+Si, sí... Em trobo més bé que mai! Que estic content! Llegim, llegim!
+
+ANDREU (_au en Florenci_)
+
+Deixi'ls estar an aquests. Què saben ells!
+
+FLORENCI
+
+La qüestió és passar l'estona.
+
+ANDREU
+
+Al darrera de les lletres, en aquesta casa tot-hom se distreu de
+passar el rosari. D'ençà que vostè és aquí que ningú, sinó jo, se
+recorda de lo que més hem de recordar-nos.
+
+FLORENCI
+
+Bé, home: no us ho prengueu aixís.
+
+ANDREU
+
+Oh! Es que vostè...
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Nostramo: és molt bonic lo que s'empesca'l senyor Florenci.
+
+ANDREU
+
+Bé: tu deixa-t estar de camàndules.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Jo no'm cansaria mai de sentir-ho.
+
+FLORENCI (_als tres moços_)
+
+Ja us ho llegiré demà de matí, que és festa.
+
+ROS
+
+Ara que ja ho teniem coll avall!
+
+FLORENCI
+
+Si us-e sap greu, us ho llegiré desseguida.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Vaja, som-hi!
+
+FLORENCI
+
+Veniu, veniu aprop dc la finestra, que mentres l'amo i en Gabriel
+pregaran, nosaltres farem la nostra tasca.
+
+ANDREU
+
+Vaja, no ho vui! A casa, mentres se passa'l rosari, ningú ha d'estar
+per res més! (_Imperiós._) Gabriel!
+
+GABRIEL
+
+Què maneu, pare?
+
+ANDREU
+
+Per què calles? Per què no'ns guies l'ànima a tots ?
+
+GABRIEL
+
+Pare: lo d'en Florenci també és una oració.
+
+ANDREU
+
+Senyor! Doneu-me paciència! (_Tot contrariat se'n va a fer oració en
+el banc de la dreta._) Doncs, preguem nosaltres, Marió i Gabriel.
+Preguem per aquests condemnats!
+
+GABRIEL
+
+Preguem.
+
+(_En Gabriel va a asseure-s aprop de la taula. Se senya, es treu un
+breviari de la butxaca i fa oració en veu baixa. L'Andreu i la Marió
+despengen uns rosaris del damunt del banc i també preguen. En
+Florenci, segut aprop de la finestra, amb el manuscrit a la mà, se
+disposa a llegir. Els moços l'enroden am gran curiositat. Va
+vesprejant i sentint-se'l cant dels grills. La Marió encén la
+llumanera i la deixa damunt de la taula._)
+
+FLORENCI (_recomanant silenci_)
+
+Apa, acosteu-vos... i calleu. No destorbem a ningú.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Engegui la fibla!... Tu, Ros, muixoni, eh?
+
+ROS
+
+Sí, home, sí.
+
+LLEC (_fregant-se les mans am fruïció_)
+
+Veiam, veiam.
+
+FLORENCI
+
+Us vaig a llegir un troç d'_El cant de Juny_.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Amb els segadors?
+
+FLORENCI
+
+Sí.
+
+(_Tot en veu molt baixa._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+No devem ser pas nosaltres?
+
+FLORENCI
+
+Són tots els segadors de la terra.
+
+ROS
+
+Veiam si segaran gaire arran.
+
+FLORENCI
+
+Això que ara sentireu, pertany a la tercera part de l'obra que estic
+fent: _La vida al camp_. Sabeu?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Doncs, sent aixís, no més tracta de l'estiu.
+
+FLORENCI
+
+Per ara sí.
+
+ROS
+
+I de l'hivern que no'n dirà res?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Fuig! Fa massa fred!
+
+ROS
+
+I a l'estiu massa calor.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Calla, calla, si vols. Apa, senyor Florenci comenci a refilar.
+
+FLORENCI
+
+M'escolteu?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Am molta devoció. Tu, Llec: no t'adormis, eh?
+
+LLEC
+
+Vós sí que us adormireu...
+
+ROS (_an en Llec, per l'Enganya-amos_)
+
+Mira: els ulls ja li fan pampallugues.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Vaja, calleu, esgarria-cries!
+
+FLORENCI
+
+Apa.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Amunt i crits! (_Mirant als que preguen._) Bé: sense cridar.
+
+FLORENCI (_llegint_)
+
+"Segueu arran, companys de feina!
+ Segueu arran, braus segadors!
+ No deixeu l'eina
+ tot regalant vostres suors!
+ Am pols segur i enginy selvatge 
+ la rossa vall aneu segant. 
+ Aixís, aixís! Tingueu coratge! 
+ Brandeu la falç tot llampegant! 
+ Segueu, segueu el blat dels altres! 
+ Sueu, sueu, 
+ que, per vosaltres, 
+ serà ben car el pa que haureu! 
+ Sueu, sueu!"
+
+ROS (_molt emocionat_)
+
+Redena!
+
+FLORENCI (_tornant a llegir_)
+
+"Mireu, companys, batent les ales, 
+quin vol d'aucells refïladòs 
+com fuig d'aprop de les cigales 
+per no sentir llur cant mandrós.
+Mireu l'espai com s'emboirina, 
+tot sent, fa poc, tant ras i nèt,
+i el ventijol com despentina 
+l'extens sembrat, que's plany de set! 
+Mireu el sol com va enlairant-se 
+tot desplegant ses ales d'or.
+
+La rossa vall, balancejant-se, 
+mostra amb orgull el seu tresor; 
+i el cel, boirós, com ensonyant-se, 
+sembla que mor."
+
+ENGANYA-AMOS
+
+(_am molta emoció i entusiasme_)
+
+Que refila bé!
+
+LLEC
+
+Quina mèl més dolça!
+
+ROS
+
+No he sentit un millor en tota ma vida!
+
+FLORENCI (_tornant a llegir_)
+
+"Am les garbes feu garberes 
+ben posades, a fileres, 
+lo mateix que un campament; 
+que han de dur-les a les eres, 
+pera batre, una altra gent. 
+Als aucells espigolaires 
+espargiu am l'espantall. 
+No'ls planyeu: ells són cantaires 
+que no viuen del treball. 
+Segueu arran, companys de feina! 
+Segueu arran, braus segadors! 
+No deixeu l'eina 
+tot regalant vostres suors!"
+
+ENGANYA-AMOS
+
+(_am molla serietat i emoció_)
+
+Ben xafat!
+
+LLEC (_en veu molt concentrada_)
+
+Si un hom ho entengués bé!
+
+ROS
+
+Ja té raó, ja.
+
+(_La Marió, mirant, extasiada, a l'agrupament, deixa de dir el
+rosari._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Apa, apa, sense parar, que això val més que un sarau!
+
+(_En Florenci tus una mica._)
+
+ROS
+
+I ben nèt que sí!
+
+ENGANYA-AMOS (_am sequedat_)
+
+Calla, home, calla!
+
+FLORENCI
+
+(_tornant a llegir pujant gradualment de to_)
+
+"Ja heu arrasat la plana d'or. 
+Am quin dalit heu treballat! 
+De tant segar, fins s'han cançat 
+la vostra falç i el vostre cor. 
+No heu perdonat a les roselles; 
+no heu compadit a les formigues:
+
+(_En Gabriel, sense ell donar-se'n compte, deixa de pregar, dirigint
+la mirada an els tres moços i fixant l'atenció en lo que llegeix en
+Florenci._)
+
+sols les espigues 
+s'han esgranat un xic per elles 
+i pels aucells, que, am cantarelles, 
+han endolcit vostres fadigues. 
+Ja'ls heu
+segat, els camps dels altres! 
+Ja no hi ha res, sinó rostoll. 
+La flor del pa no és per vosaltres! 
+No us donaran ni un jaç de boll!
+
+Segueu, segueu el blat dels altres! 
+Sueu, sueu, 
+que, per vosaltres,
+serà ben car el pa que haureu! 
+Sueu, sueu!"
+
+ENGANYA-AMOS (_am molt entusiasme_)
+
+Renoi!
+
+ROS
+
+Quin escrit més bonic!
+
+LLEC
+
+Sí que ho és, sí! Que m'encaparren aquestes histories!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+I a mi!
+
+LLEC
+
+Tota aquesta nit la passaré despert.
+
+FLORENCI
+
+Us agrada?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Si'ns agrada?... Torni-hi, torni-hi a llegir allò de les roselles...
+Ja és ben cert que no les compadim!... Tenim molt mal cor!... Am quin
+dalit treballem!... Zis, zas! Zis; zas! Cop de falç per aquí, cop de
+falç per allà, suant a raig fet. Torni-hi, torni-hi a llegir allò de
+les tristes roselles i les pobretes formigues.
+
+(_En Gabriel els mira molt emocionat. La Marió, insensiblement, va
+acostant-se an ells. L'Andreu segueix dient el rosari. L'Enganya-amos
+agafa la llumenera que hi ha al damunt de la taula i l'acosta an en
+Florenci._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Torni-hi, torni-hi!
+
+FLORENCI
+
+(_Tornant a llegir amb entonació més viril que de primer i posant-se
+afonic_)
+
+"No heu perdonat a les roselles; 
+no heu compadit a les formigues:
+sols les espigues 
+s'han esgranat un xic per elles 
+i pels aucells, que, am cantarelles, 
+han endolcit vostres fadigues.
+
+(_An en Gabriel, embadalit i espurnejant-li els ulls, li cau el
+breviari de la mà._)
+
+Ja'ls heu segat, els camps dels altres! 
+Ja no hi ha res, sinó rostoll. 
+La flor del pa no és per vosaltres! 
+No us donaran ni un jaç de boll!
+
+(_Va caient el teló pausadament_)
+
+Segueu, segueu el blat dels altres! 
+Sueu, sueu, 
+que, per vosaltres,
+serà ben car el pa que haureu!
+
+Sueu, sueu!"
+
+
+Teló
+
+
+
+
+## ACTE SEGON
+
+_La mateixa decoració de l'acte anterior. És al matí, a primera hora.
+ Fa un sol esplendorós._
+
+
+
+
+### ESCENA I
+
+
+La Marió i en Florenci
+
+
+(_La Marió trasteja per la cuina, tot cantant alegrament i en veu
+dolça. En Florenci, un xic ensonyat, baixa per l'escala._)
+
+FLORENCI
+
+Bon dia, Marió.
+
+MARIÓ
+
+Bon dia, senyor Florenci. Què tal? Ha descansat bé?
+
+FLORENCI
+
+Tota la nit l'he passada en un sòn. (_Somrient._) Tu l'hauràs passada
+en un somni.
+
+MARIÓ (_rient am candidesa_)
+
+Sí, en un somni...
+
+FLORENCI
+
+Que no somnies mai?
+
+MARIÓ
+
+Sí, senyor. Però sempre unes coses més lletges i més estranyes! Quan
+veig que hi ha noies que'n somnien de tant boniques!...
+
+FLORENCI
+
+Tot això, no saps lo que en la realitat representa?
+
+MARIÓ
+
+Què representa?
+
+FLORENCI
+
+Precisament lo contrari.
+
+MARIÓ
+
+Doncs, jo més m'estimaria somniar coses ben agradoses.
+
+FLORENCI
+
+Prou que'n somnies, sinó que tu no te'n dónes compte.
+
+MARIÓ
+
+Ves, si fos aixís, si no m'en donaria compte!
+
+FLORENCI
+
+Vaja, siga-m franca: ¿no has vist mai en somnis un xicot que
+t'agradés?
+
+MARIÓ
+
+No: mai de la vida.
+
+FLORENCI (_am molta delicadesa_)
+
+Ni an en Gabriel?
+
+MARIÓ (_ingènuament_)
+
+Ah!... An aquest, sí: més d'una vegada.
+
+FLORENCI (_somrient_)
+
+Com? Vestit de dimoni temptador?
+
+MARIÓ
+
+No! Ai, Déu m'en guard!
+
+FLORENCI
+
+I, doncs, com?
+
+MARIÓ
+
+Al peu de l'altar, entre núvols d'incens.
+
+FLORENCI
+
+I no l'has somniat mai enamorat... de tu?
+
+MARIÓ (_acotant el cap, un xic ruborisada_)
+
+No: aixís, no! Ell no pot ser per mi.
+
+FLORENCI
+
+Per què no pot ser per tu?
+
+MARIÓ
+
+(_amb el cap baix i jogant am les puntes del davantal_)
+
+Vès... perquè... ¿No veu que estudia per capellà?
+
+FLORENCI
+
+Oh! Encara no ho és. Encara pot trencar de camí.
+
+MARIÓ
+
+Pobre d'ell, que ho fes!
+
+FLORENCI
+
+No seria pas el primer.
+
+MARIÓ
+
+Ell té l'obligació de pregar per la memòria de la seva mare.
+
+FLORENCI
+
+I que no pot fer-ho, no sent sacerdot?
+
+MARIÓ
+
+Si... Però no pas tant bé.
+
+FLORENCI (_molt baix i en dolça intimitat_)
+
+Si tu i en Gabriel --és una suposició-- us estiméssiu i us uníssiu, i
+del vostre amor ne naixessin uns fills ben hermosos, tant hermosos
+com tu (_la Marió torna a acotar el cap_), te creus que això no
+equivaldria a una oració, a una pregaria, a una ofrena de la Vida a
+la Mort?
+
+MARIÓ (_en veu baixa_)
+
+No l'entenc, senyor Florenci.
+
+FLORENCI
+
+Prou, que m'entens!
+
+MARIÓ
+
+Com que diu aquestes coses...
+
+FLORENCI
+
+Te retrec els teus somnis perduts, lo que la teva ànima, fins estant
+desperta, somnia.
+
+MARIÓ
+
+Com ho sap, vostè?
+
+FLORENCI (_s'asseu a vora la taula_)
+
+Oh! Prou, que ho sé.
+
+MARIÓ
+
+Si és servit.
+
+(_Serveix un got de llet an en Florenci. Li col·loca'l got, una
+cullereta, una sucrera, un tovalló i un petit gerro blanc, que conté
+la llet, al damunt de la taula._)
+
+FLORENCI
+
+Gràcies. (_Tot abocant la llet al got._) Vaja: digues la
+veritat. ¿No'n tindries una gran satisfacció que en Gabriel desistís
+de ser capellà?
+
+MARIÓ
+
+Me sabria molt greu!
+
+FLORENCI
+
+(_posant-se sucre a la llet i remenant -la am la cullereta_)
+
+I si fos per culpa teva... és a dir per culpa teva... perquè ell
+t'estimés? Respon. Què faries? El deixaries morir d'anyorança?
+
+MARIÓ
+
+Oh! Déu no voldrà tanta desgracia!
+
+(_Curt silenci. En Florenci beu la llet._)
+
+FLORENCI (_aixugant-se 'ls llavis_)
+
+Doncs, a mi'm sembla que sí... que t'estima.
+
+MARIÓ (_molt vergonyosa_)
+
+Com a cosina, gaire bé com a germana.
+
+FLORENCI
+
+I un xiquet més.
+
+MARIÓ (_retirant el serviment_)
+
+Aixís, jo no'l voldré mai. Després se diria que jo he sigut l'esca del
+pecat. Se creurien que jo li he distret el cor. Quina quimera'm
+tindria la gent! Perquè tot-hom li porta voluntat, an en Gabriel.
+Tots se'l miren com un sant. Pobra de mi que l'escoltés!
+
+FLORENCI
+
+Me sembla, doncs, que va en camí de deixar la carrera.
+
+MARIÓ
+
+I jo'n tindré la culpa?
+
+FLORENCI
+
+Hermosa culpa, per cert!
+
+MARIÓ
+
+(_després d'un curt silenci i amb interès_)
+
+I com ho sap vostè, tot això? Que li ha dit en Gabriel mateix?
+
+FLORENCI
+
+Jo us observo a tots dos...
+
+MARIÓ
+
+Què ha vist?
+
+FLORENCI (_natural i sense malícia_)
+
+Res... res.
+
+MARIÓ (_somrient am candidesa_)
+
+Es més malpensat vostè!
+
+FLORENCI (_somrient_)
+
+Veurem, veurem.
+
+(_Se sent tossir an en Gabriel._)
+
+MARIÓ
+
+Ai, que ve en Gabriel!
+
+FLORENCI (_escoltant_)
+
+Sí, que és ell.
+
+MARIÓ
+
+Doncs, me'n vaig a fòra.
+
+FLORENCI
+
+I ara! Per què?
+
+MARIÓ (_molt avergonyida_)
+
+No vui que'm vegi.
+
+FLORENCI
+
+Espera-t, dóna, espera-t.
+
+MARIÓ
+
+No, no... Me'n donaria vergonya.
+
+(_Se'n va, corrent, per la dreta del fons. Després d'un curt silenci,
+apareix en Gabriel al replà de l'escala._)
+
+
+
+
+### ESCENA II
+
+
+En Florenci i en Gabriel
+
+
+GABRIEL
+
+Bon dia, Florenci. (_Ve molt apesarat i pensatiu. Vesteix trajo
+seglar._)
+
+FLORENCI (_mirant-lo estranyat_)
+
+Bon dia. Ja ho veus: sóc més matiner que tu.
+
+GABRIEL
+
+(_am somriure trist i tot baixant l'escala_)
+
+Fas com els aucells, que al primer raig de sol ja canten.
+
+FLORENCI (_somrient_)
+
+Com te burles del poeta!
+
+GABRIEL
+
+No, Florenci, no.
+
+(_S'asseu, molt trist, a vora de la taula. Curt silenci. En Florenci'l
+mira atentament._)
+
+FLORENCI
+
+Com és que avui has deixat els hàbits?
+
+GABRIEL (_amb ironia trista_)
+
+Els hàbits!...
+
+FLORENCI (_rient_)
+
+Te trobo tot cambiat...
+
+GABRIEL
+
+No te'n riguis, Florenci, no te'n riguis! Si tu sabies lo que
+sofreixo!
+
+FLORENCI
+
+I això? Què tens?
+
+GABRIEL
+
+No puc dir-t'ho. Profanaria una memòria santa!
+
+(_Curt silenci._)
+
+FLORENCI
+
+No seré indiscret. (_Se retira cap al fons._)
+
+GABRIEL (_passant a la dreta, on s'asseu_)
+
+No t'ho prenguis aixís!
+
+FLORENCI
+
+Que no sóc mereixedor de la teva confiança?
+
+GABRIEL
+
+Sí, Florenci, sí! En absolut.
+
+FLORENCI
+
+(_acostant-se an en Gabriel i en ven baixa_)
+
+Que pot-ser se va refredant la teva vocació?
+
+GABRIEL
+
+Jo crec que mai n'he tinguda.
+
+FLORENCI
+
+Ah! No?
+
+(_Curt silenci._)
+
+GABRIEL
+
+Quina nit he passat més terrible! No puc treure-m del pensament el
+record de l'excursió d'ahir a la tarda.
+
+FLORENCI (_entusiasmant-se_)
+
+Amb aquell sol que feia! Amb aquell sol esplendorós, caient damunt
+nostre am les seves ales d'or ben exteses!
+
+GABRIEL (_aixecant-se_)
+
+Quan hi penso!... Quan veig els camps arrasats, sense roselles!...
+Quan recordo'ls pobres segadors, treballant am tant dalit, el meu cor
+s'omple de joia i alhora sembla que senti'l dolor humà. Que és
+temptadora la vida!
+
+FLORENCI (_amb ironia finissima_)
+
+Més que la teologia, oi?
+
+GABRIEL
+
+Al punt que m'he llevat, quan he vist els primers raigs de sol que
+besaven la terra, no sé lo que ha passat en mi: sospirava am força
+impetuosa, amb esbatecs d'amor.
+
+FLORENCI
+
+Es que la teva sang jove's rebel·la.
+
+GABRIEL
+
+Tu ets un bon amic, tu'm comprens i saps veure ben endins de la meva
+ànima. Ajuda-m, Florenci, a orientar el meu esperit!
+
+FLORENCI
+
+Fins avui no t'has adonat del camí que feies ni de les flors de la
+teva vora. Has enlairat la mirada al cel i t'has distret de la terra.
+I ara sents la punxada de les seves espines.
+
+GABRIEL
+
+Les seves espines se m'han clavat al cor!
+
+FLORENCI
+
+A tu, del dia, no més t'encisa la posta, el reculliment, lo somniós,
+lo somort. El sol t'enlluerna i t'espanta. Fuges del món, horroritzat
+de les seves lluites i misèries. No tens afany pera embellir-lo i
+trobar-lo bell. Quin contrast nosaltres dos! Tu, que ets fort i sà,
+ja ho veus, ets el poeta de la Mort: jo, que estic malalt, sóc el
+poeta de la Vida.
+
+GABRIEL
+
+Sento'l desig de viure lo mateix que tu, pot-ser am més intensitat que
+tu. Però no puc tornar endarrera! No puc deixar el camí que he
+emprès! Un dia vaig jurar ser ministre de Déu.
+
+FLORENCI
+
+Ane qui vas jurar-ho?
+
+GABRIEL
+
+A la meva mare. Moments abans de morir va pregar-me que fos sacerdot.
+
+FLORENCI
+
+I estàs disposat a fer aquest sacrifici?
+
+GABRIEL
+
+Sí; per ella, no més que per ella!
+
+FLORENCI
+
+És a dir que tu, per la teva mare, que ja és morta, estàs decidit a
+sacrificar la teva joventut florida d'il·lusions? Això no pot ser!
+Això és contra Natura!
+
+(_En Gabriel, sentint aquestes paraules, queda tot ell cor-près._)
+
+GABRIEL
+
+Si jo era un noi, quan vaig prometre a la mare satisfer la seva
+darrera voluntat! No va ser la reflexió la que va obrar allavores: va
+ser el sentiment, el tendre sentiment filial. Però ara, que ja sóc
+home i tinc ús de raó, per què haig de cumplir un jurament d'infant?
+
+FLORENCI
+
+Segueix el teu impuls natural i obra en conciencia.
+
+GABRIEL
+
+No pot ser, Florenci.
+
+FLORENCI
+
+I aquella pobra rosella?
+
+GABRIEL
+
+La Marió? Vols dir la Marió?
+
+FLORENCI
+
+Sí. Fes-la feliça ! No l'estimes?
+
+GABRIEL
+
+Però, què dirà'l meu pare? I el poble, que ja'm mira com un sant?
+
+FLORENCI
+
+No hi ha un medi?...
+
+GABRIEL
+
+Cap.
+
+FLORENCI
+
+L'Iglesia, no tenint tu vocació, no pot deslliurar-te de la prometença
+que vas fer?
+
+GABRIEL
+
+Sí.
+
+FLORENCI
+
+Per què calles, doncs?
+
+GABRIEL (_pausadament_)
+
+Però si no és am l'Iglesia, precisament am l'Iglesia, am qui sostinc
+aquesta lluita: és amb el pare, amb el record de la meva mare, am la
+prometença que vaig fer-li, am la gent que'm rodeja i am tot un munt
+de preocupacions que pesa sobre meu. No! Jo no puc dir an el pare que
+no sento vocació: destruiria l'il·lusió més gran de la seva vida!
+Pot-ser li causaria la mort! M'haig de sacrificar per ell i per la
+meva mare: no hi ha altre remei.
+
+FLORENCI
+
+D'aquesta manera tu no serveixes ni al cel ni a la terra.
+
+GABRIEL (_aterrat_)
+
+Per qué?
+
+FLORENCI
+
+Perquè ofegues les teves afeccions humanes i ets hipòcrita davant de
+Déu.
+
+GABRIEL
+
+No, això no!
+
+FLORENCI
+
+Sí, Gabriel, sí! Tu no vius sincerament, am tota llibertat. Per què
+aquests recels? Per què aquesta cobardia, més propria d'un
+sentimental supersticiós que d'un xicot il·lustrat i conscient?
+
+GABRIEL
+
+Tens raó, tens tota la raó; però no puc tòrcer de camí.
+
+FLORENCI
+
+Perquè ets un apocat que't resignes a seguir la ruta que'ls altres te
+senyalen, i vas fent via d'esma, a les palpentes, sense que la teva
+voluntat te mogui. (_Tus un xic._) Canta la vida! Canta la joia de
+l'amor! Deixa-t de sentimentalismes impropris d'una ànima forta; no
+te'ls escoltis, els cants apocalíptics d'aquells que diuen que
+l'existència terrenal és un castic. Jo voldria perpetuar-la, la meva
+vida. La trobo hermosa, immensament hermosa! Per xo la canto am tant
+fervor!
+
+GABRIEL
+
+Pobra mare !
+
+FLORENCI
+
+Estima-la, recorda-la sempre, viu les seves virtuts, però no vulguis
+morir de pena.
+
+GABRIEL
+
+Jo visc per la Marió!
+
+FLORENCI
+
+Doncs no perdis el temps en somnis i esperances, fruint d'amagat i
+reclòs els teus anhels. Explaia'l teu cor, dóna-li ales pera que voli
+lliurement, fins que's cansi de volar. I pensa en el niu, en el niu
+del teu repòs on vetllaràs els fills de la teva joventut.
+
+GABRIEL
+
+Com m'encoratges!
+
+FLORENCI
+
+Viviu enamorats, tu i la Marió, florint i reflorint nova vida, alegres
+i alegradors!
+
+GABRIEL (_amb esclat_)
+
+Oh! Això és viure!
+
+FLORENCI
+
+Això és amor!
+
+GABRIEL (_molt emocionat_)
+
+Quin bé m'has fet!
+
+(_Per la dreta del fons compareixen l'Enganya-anos, el Ros i en Llec.
+En Gabriel indica an en Florenci que calli, i passa a l'esquerra._)
+
+
+
+
+### ESCENA III
+
+
+Els mateixos, més l'Exganya-amos, el Ros i en Llec 
+
+
+(_Aquests tres van vestits am la roba de les festes. L'Enganya-amos,
+am gorra de seda negra, un xic deslluïda; camisa blanca, de fil, nèta
+de bugada, sense planxar; corbatí negre; gec i armilla de llana d'un
+to fosc; calces de vellut negre; espardenyes am betes negres, i
+mitjons blaus. El Ros, am gorra de seda negra, nova; camisa blanca,
+ben neta i planxada, amb el coll tombat; corbata de seda vermella;
+trajo de llana negra, encara que d'aire pagesivol força escaient;
+faixa de seda blava i sabates rosses. Du rellotge, am cadena de
+plata; una flor a l'orella i la gorra de cairell. En Llec va am gorra
+negra, bastant usada; camisa de cotó d'un to moradenc, sense corbata;
+vestit de vellut negre; espardenyes am betes també negres, i mitjons
+blancs._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Bon dia i bona hora tot-hom.
+
+ROS
+
+Salut.
+
+LLEC
+
+Déu vos guard.
+
+GABRIEL
+
+Molt bon dia.
+
+FLORENCI
+
+Hola, minyons! Què's conta de nou?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Moltes trapaceries. Tu, Llec, que no hi és la Marió?
+
+ROS
+
+Deu ser a missa.
+
+LLEC
+
+Jo, tot venint, l'he vista a l'hort que cullia flors.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+A l'hort l'has vista?
+
+LLEC
+
+Sí.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Haurem de dir-li que nosaltres ja som aquí, m'entens? (_Signant que té
+gana._)
+
+FLORENCI
+
+Que encara no heu esmorzat?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+No pas avui.
+
+FLORENCI
+
+I ja veniu del poble?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Sí, senyor: d'oir missa. L'Andreu ens té manat que hi anem cada festa
+a la mateixa hora. Però'ns hi fa anar dejuns.
+
+FLORENCI (_somrient_)
+
+Pot-ser perquè aneu més lleugers.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Jo crec que ho fa perquè no'ns envesquem enraonant amb els amics.
+
+FLORENCI
+
+Que no podeu veure-ls a la tarda?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Sí...
+
+ROS
+
+Lo que és ane mi, en havent dinat, que no'm vinguin am raons: cap al
+Casino de dalt s'ha dit a pendre un calent i a jogar una estona a la
+barrotada, tot esperant que's comenci'l ball.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Que feu sarau avui?
+
+ROS
+
+Vaia! I amb orquestra, tant o més bona que la de la festa major
+passada.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Com les hi cargolaras!
+
+ROS
+
+I am la xicota!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Quina desesperació d'empentes i batzegades!
+
+ROS
+
+Me sembla que riurem!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+I això?
+
+ROS
+
+Tinc moltes ganes, tot ballant, de tombar d'una revolada an aquell
+mosquit de la "Torra Nova".
+
+FLOHENCI
+
+L'Enric de Valldaura? Aquell que sempre fa tanta olor?
+
+ROS
+
+Encertat.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Per què? Què t'ha fet?
+
+ROS
+
+Què m'ha fet? Aquest nyicris, allà ont el veieu, tant enverniçat i
+tant fi, l'altre dia va llençar una expressió molt lletja a la meva
+promesa.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+I tira, home! No miris prim!
+
+ROS
+
+Així que toquin el darrer vals, creieu que, de l'empenta que li clavo,
+prou se'n va a parar a l'altre cap de sala.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+I ho faràs pagar a la seva balladora.
+
+ROS
+
+Que s'agarri fort an ell.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Vaia unes coses de dir davant d'en Gabriel!
+
+ROS
+
+Ja ho sap, que no puc fer-hi més.
+
+LLEC
+
+Es clar. Quines imprudencies!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Això.
+
+ROS
+
+Tant-se-val.
+
+LLEC
+
+Calla, home, calla!
+
+(_Curt silenci._)
+
+ROS
+
+Quina gana que tinc!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Tu, Llec: ves, fes un crit a la Marió.
+
+LLEC
+
+No veieu que deu cullir flors per guarnir la capella?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ah! Aixís, callo. Oh! I ara que parlem de flors: sap, senyor Florenci,
+que'm va agradar molt aquell escrit d'ahir vespre?
+
+FLORENCI
+
+El cant de Juny?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Just. Allò de les roselles, aquell pas de les tristes roselles i les
+pobres formigues! Cregui-m, me va fer venir les llàgrimes als ulls.
+
+ROS
+
+Oh! Es que allò pot-ser és lo més bonic de tot lo que'ns ha llegit.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Tant ben conjuminat!... Tot lliga tant bé!... No'm cansaria mai de
+sentir-ho.
+
+LLEC
+
+Jo tampoc.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+I digui, digui: que se les treu del cap aquestes histories?
+
+FLORENCI (_somrient_)
+
+No, home.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+I doncs?
+
+FLORENCI
+
+Les trec de vosaltres mateixos.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+(_tot estranyat, com tement que en Florenci li hagi gastat una
+broma_)
+
+De nosaltres mateixos?
+
+FLORENCI
+
+Sí.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+(_després d'un curt silenci_)
+
+Bé, vaja: ja me'ls donarà plegats.
+
+ROS
+
+Que'n sou de tonto, Enganya-amos!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Bo! Mireu l'estornell!
+
+ROS (_am molt enfasi_)
+
+Es clar que sí! Això, aquests escrits que fa'l senyor Florenci, per
+que ho sapigueu, ho ensenyen a estudi.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+A estudi ensenyen de fer lligar tant bé les unes paraules am les
+altres?
+
+ROS
+
+Sí. I, doncs, que us pensàveu? Com se coneix que vós no hi heu anat
+mai!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Que't creus que és lo mateix que armar ballarugues això de l'art de la
+ploma?
+
+ROS
+
+Es que...
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Vaia, calla, Ros, que avui fas molt mala lletra.
+
+ROS
+
+Si la tingués bona rai!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Què faries?
+
+ROS
+
+A hores d'ara ja m'hauria empescat un vers per regalar a la xicota.
+
+FLORENCI
+
+Vols que te n'escrigui un de ben enamorador?
+
+ROS
+
+Sí, home!
+
+FLORENCI
+
+Què tinc de dir-li?
+
+ENGANYA-AMOS (_rient_)
+
+Ara, ara veurem la teva palica.
+
+LLEC (_també rient, tot fregant-se les mans_)
+
+Veiam, veiam.
+
+ROS
+
+No rigueu, homes, no rigueu, que això són coses molt series.
+
+FLORENCI
+
+Apa, dicta, Ros, dicta.
+
+ROS (_pensant_)
+
+Doncs, digui-li... digui-li... (_mirant a l'Enganya-amos, que riu_).
+Que'n sou de poca solta !
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Rumia, home, rumia.
+
+FLORENCI
+
+Apa, Ros.
+
+ROS
+
+Digui-li... que és molt maca... que l'estimo molt... i que aviat ens
+casarem... Veliaquí.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+El dia que ploguin mobles.
+
+ROS
+
+Vaia, vós, conco! Després direu que us falten al respecte.
+
+FLORENCI
+
+Entesos, eh?
+
+ROS
+
+Bé... amb aquella salsa!...
+
+FLORENCI
+
+Deixa-ho per mi.
+
+LLEC
+
+Nois, quina gana que tinc!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Jo també. (_En to moll viu._) Tu, Ros: mai diries que podriem fer?
+
+ROS
+
+Vos direu.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Saps aquells cargols que tinc a desdejunar?
+
+ROS
+
+Teniu raó!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Fem-los a la peterrellada?
+
+ROS
+
+Ja està dit.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Apa, que'l senyor Florenci i en Gabriel ens ajudaran, oi?
+
+FLORENCI
+
+No, gràcies. Jo vindré a mirar com els coueu.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Som-hi, nois?
+
+LLEC
+
+Ja tindrem pinassa?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Sí. Allà al porxo encara n'hi deu haver dos sacs per encetar.
+
+ROS
+
+I rajoles, que'n tenim?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Sí, home, sí. (_Empeny an el Ros i an en Llec cap al fons._)
+
+ROS
+
+Anem-hi, doncs.
+
+LLEC
+
+Apa, que és tard!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+L'esperem, senyor Florenci. I a tu també, Gabriel. Veniu, que'l Ros us
+farà trencar de riure.
+
+ROS
+
+Vaja, anem.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Passa tu endavant.
+
+ROS (_a l'Enganya-amos_)
+
+Apa, cançoner!
+
+(_L'Enganya-amos, el Ros i en Llec s'en van per l'esquerra del
+fons._)
+
+
+
+
+### ESCENA IV
+
+
+En Florenci i en Gabriel 
+
+
+FLORENCI
+
+Que'n són de feliços! La seva rusticitat m'encanta.
+
+GABRIEL
+
+Són molt bons !
+
+FLORENCI (_amb intenció_)
+
+I molt resignats!
+
+GABRIEL
+
+Ditxosos ells!
+
+FLORENCI
+
+Anem a veure-ls ?
+
+GABRIEL
+
+Vés-hi, vés-hi, que t'hi distreuras.
+
+FLORENCI (_tossint una mica_)
+
+Vine tu, també.
+
+GABRIEL
+
+No. Tinc ganes de parlar...
+
+FLORENCI
+
+Am la Marió?
+
+GABRIEL
+
+Sí.
+
+FLORENCI
+
+Ont és ton pare?
+
+GABRIEL
+
+Deu esser al poble. Per què m'ho preguntes?
+
+FLORENCI
+
+(_treient importància a la seva. pregunta_)
+
+Per res. (_Va a mirar per la finestra._) Gabriel: mira la teva cosina,
+entremig dels rosers. Que és bonica! Sembla una papellona.
+
+GABRIEL (_sense moure-s del seu lloc_).
+
+Pobra Marió!
+
+FLORENCI (_girant-se an en Gabriel_)
+
+Ja ve.
+
+GABRIEL (_per si mateix_)
+
+Coratge!
+
+FLORENCI
+
+Me'n vaig amb aquells.
+
+GABRIEL
+
+Florenci: perdona, eh?
+
+FLORENCI (_anant-se'n_)
+
+Sí, home, sí.
+
+GABRIEL (_en veu baixa_)
+
+Ja vinc desseguida.
+
+FLORENCI
+
+Està bé. (_Desapareix per l'esquerra del fons._)
+
+
+
+
+### ESCENA V
+
+
+En Gabriel, sol. Desseguida la Marió
+
+
+(_En Gabriel va a mirar per la finestra. Així que s'adona de la Marió,
+somriu joiosament. Desprès d'un curt silenci, aquesta ve per la dreta
+del fons amb un gabell de flors gemades, que estreny contra'l seu
+pit. Encara no veu an en Gabriel se posa a riure ignocentment, a tot
+pler._)
+
+MARIÓ (_amb estranyesa_)
+
+Ai, ai! Gabriel!
+
+GABRIEL
+
+(_de la finestra estant, girant-se de cara a la Marió_)
+
+I ara! De què rius?
+
+MARIÓ (_seguint rient_)
+
+Com és que t'has vestit així!
+
+GABRIEL
+
+(_am molta delicadesa i veu tremolosa_)
+
+Que pot-ser no t'agrado tant?
+
+MARIÓ
+
+(_fent un moviment d'espatlles pera excusar-se, un xic vergonyosa_)
+
+Oh!...
+
+GABRIEL
+
+Es que...
+
+MARIÓ
+
+(_deixant les flors damunt de ta taula_)
+
+Digues...
+
+GABRIEL (_aixecant la veu_)
+
+Es que, si no...
+
+MARIÓ (_no gosant-lo mirar_)
+
+De l'altra manera... saps?... de l'altra manera...
+
+GABRIEL (_molt emocionat_)
+
+Explica-t.
+
+(_Curt silenci._)
+
+MARIÓ
+
+De l'altra manera... jo'm penso que m'agrades més.
+
+GABRIEL
+
+T'enganyes, Marió.
+
+MARIÓ
+
+No m'enganyo. (_Somrient amb ingenuïtat._) Ets més bufó vestit de
+capellà! Quan te veig am l'habit me vénen unes intencions de besar-te
+la mà i de demanar-te una estampa!... Que no me la donaries?
+(_En Gabriel, de tant afectat, se gira d'esquena a Ja Marió,
+posant-se les mans a la cara._) Bo! Ja t'has enfadat! Digues,
+Gabriel: que t'has enfadat?
+
+GABRIEL (_sense mirar-la_)
+
+No, Marió!
+
+MARIÓ
+
+Que't fa vergonya que't digui aquestes coses? Respon-me. Vaja, ja no
+t'ho diré més allò...
+
+GABRIEL (_girant-se_)
+
+El què?
+
+MARIÓ (_no gosant-ho dir_)
+
+Lo que t'he dit de primer...
+
+GABRIEL (_mirant-la encisat_)
+
+Ai, Marió, Marió ignocenta! Tu sí que ets bufona i gentil!
+
+MARIÓ (_ruborisant-se_)
+
+Jo?
+
+GABRIEL
+
+Criatura resignada! Hermosa i alegra criatura! Ditxosa tu, que de tot
+te conformes i prens la vida tal com se't presenta! Però qui sap
+demà, quan ja no hi siguis a temps, qui sap lo que faràs el dia que'l
+teu cor comenci a mirar enfora!
+
+MARIÓ (_no comprenent-lo_)
+
+Ai, ai! Que vols dir amb això? Que't dolque sempre estigui alegra?
+
+GABRIEL
+
+No; no'm dol gens. Però també'm satisfaria veure-t de tant en tant una
+mica trista. Els esperits alegrois no estimen gaire.
+
+MARIÓ
+
+Doncs jo estimo molt.
+
+GABRIEL
+
+Ane qui estimes?
+
+MARIÓ
+
+A tot-hom, com mana Déu.
+
+GABRIEL
+
+I no hi ha persones les quals tu prefereixes més que les altres?
+
+MARIÓ (_ingènuament_)
+
+Me sembla que sí.
+
+GABRIEL
+
+Mira: jo, lo mateix que tu, també estimo a tot-hom, perquè tots som
+germans; però hi ha una persona, una sola persona, que l'estimo més,
+molt més que a tot lo món!
+
+MARIÓ (_ràpid i en to viu_)
+
+La teva mare.
+
+GABRIEL (_també ràpid i en to viu_)
+
+No. 
+
+MARIÓ (_molt sorpresa_)
+
+Ah! No?
+
+GABRIEL (_am dolor i en veu baixa_)
+
+Sí, sí! La meva mare.
+
+(_Curt silenci i cambi de to._)
+
+MARIÓ
+
+Es que, si no...
+
+GABRIEL
+
+Què?
+
+MARIÓ
+
+Es que, si no l'estimessis més que tot; jo...
+
+GABRIEL
+
+Què faries?
+
+MARIÓ
+
+Mai més te miraria la cara. T'agafaria una malícia!
+
+GABRIEL
+
+Tant mal cor tindries?
+
+MARIÓ
+
+Sí. Ves on s'és vist que un fill no's recordi força de la seva mare.
+
+GABRIEL
+
+Què més vols que faci per ella?
+
+MARIÓ
+
+No: ja fas prou, per xò.
+
+GABRIEL
+
+Que ets bona! Com més t'escolto, més i més m'entristeixo!
+
+MARIÓ
+
+I per què t'entristeixes?
+
+GABRIEL (_no gosant-ho dir_)
+
+Per culpa teva.
+
+MARIÓ
+
+Per culpa meva?
+
+GABRIEL (_molt baix i am passió fonda_)
+
+Sí: perquè t'estimo!
+
+MARIÓ (_dolçament i acotant cl cap_)
+
+Gabriel!
+
+GABRIEL
+
+T'estimo am tota l'ànima! No abaixis el cap. No't donguis vergonya
+d'escoltar-me. Mira-m, que vui veure'ls teus ulls.
+
+MARIÓ (_molt vergonyosa_)
+
+Deixa-m!
+
+GABRIEL
+
+De primer vui parlar-te a cau d'orella (_acostant-s'hi_), així, que no
+ho senti ningú.
+
+MARIÓ (_separant~se_)
+
+No t'acostis.
+
+GABRIEL
+
+Jo no puc ser sacerdot.
+
+MARIÓ (_molt sorpresa_)
+
+No?
+
+GABRIEL
+
+No; no puch ser-ho!
+
+MARIÓ
+
+Per què ho prometies a ta mare, doncs?
+
+GABRIEL
+
+Era tant jove allavors!
+
+MARIÓ
+
+Per què no t'hi pensaves?
+
+GABRIEL
+
+Si en aquella edat jo encara no sabia lo que'm feia! Si no tenia
+experiència de la vida!
+
+MARIÓ
+
+Però ara ja està fet. Ja no pots desdir-te'n. 
+
+GABRIEL
+
+Sí, que puc desdir-me'n. 
+
+MARIÓ
+
+I ho faràs?
+
+GABRIEL
+
+Avui mateix!
+
+MARIÓ
+
+Com?
+
+GABRIEL
+
+Dient-ho tot al pare.
+
+MARIÓ (_am gran prec_)
+
+No, Gabriel! No li diguis!
+
+GABRIEL
+
+Que vols que a la flor de la joventut me mori de tristesa?
+
+MARIÓ (_cor -ferida_)
+
+Oh! No! Calla!...
+
+GABRIEL
+
+Dona-m una esperança! No més una esperança!
+
+MARIÓ
+
+No pot ser!
+
+GABRIEL
+
+Sí, que pot ser!
+
+MARIÓ
+
+No veus que després aquí tot-hom m'avorriria?
+
+GABRIEL
+
+Que hi fa, mentres jo t'estimi?
+
+MARIÓ
+
+I ta mare?...
+
+GABRIEL
+
+Estant aprop teu no l'oblidaré mai.
+
+MARIÓ
+
+I si te'n distreguessis?...
+
+GABRIEL
+
+No tinguis por. Tu m'hi faries pensar sempre... Però parlem de
+nosaltres dos.
+
+MARIÓ
+
+I no li sabria greu an ella que ens estiméssim?
+
+GABRIEL
+
+No: al contrari. Si fos viva, de segur que encara se n'alegraria.
+
+MARIÓ
+
+Ella pot-ser sí. I ton pare?... I la gent?...
+
+GABRIEL
+
+Que és cap mal estimar-se?
+
+MARIÓ
+
+És clar que no.
+
+GABRIEL
+
+I, doncs?
+
+MARIÓ (_am recansa_)
+
+No t'haguessis compromès!...
+
+GABRIEL
+
+No recordem coses passades. Parlem de lo d'ara, de lo que ha de venir,
+de la felicitat que'ns espera. No ho creus que podem ser molt
+feliços? Que no hi tenim dret a viure alegrament? Que no hi tenim
+dret nosaltres dos a estimar-nos?
+
+MARIÓ
+
+No.
+
+GABRIEL
+
+No? Per què?
+
+MARIÓ
+
+No pas de la manera que tu vols.
+
+GABRIEL
+
+Que hem de morir-nos, doncs, sacrificant lo més pur del nostre
+sentiment?
+
+MARIÓ
+
+Pot-ser serà mellor.
+
+GABRIEL
+
+Ah! No, no. Jo no m'hi resigno! Ja estic decidit, vingui lo que
+vingui. No puc oblidar-te! (_Sanglotant._) T'estimo massa, Marió!
+T'estimo am tota l'ànima, per damunt de tot, més que tot, més que...
+
+MARIÓ (_interrompent-lo_)
+
+No, no ho diguis!
+
+GABRIEL
+
+Sí; vui dir-ho, vui dir-ho... Es la veritat...
+
+(_Se deixa caure sobre una cadira i apoia'l cap a la taula, sanglotant
+anguniosament. La Marió'l mira am goig i am pietat alhora, lluitant
+am si mateixa pera consolar-lo. Dugués vegades s'hi acosta frec a
+frec i se'n separa, no decidint-se a dir-li res; fins que a l'últim
+agafa les flors i, besant-les am desconsol, se'n va per l'escala
+pausadament. Quan és al replà,veient que en Gabriel encara segueix
+abatut, commoguda i agraida, agafa una flor, la besa am nerviositat i
+li tira, desapareixent tot plorant i fent petons a les altres
+flors._)
+
+
+
+
+### ESCENA VI
+
+
+En Gabriel, sol. Aviat l'Enganya-amos
+
+
+GABRIEL
+
+(_després d'un llarc silenci, mirant enlaire_)
+
+Que sí que hi tinc dret!... I serà meva!... Jo l'estimo!...
+(_Curt silenci._) Mare! Treieu-me aquestes cadenes! Deslliureu-me
+d'aquest pes que m'oprimeix el cor. (_Segueix sanglotant._)
+
+
+
+
+### ESCENA VII
+
+
+En Gabriel i l'Enganya-amos 
+
+
+(_Després d'un llarc silenci compareix l'Enganya-amos, tot adalerat,
+en mànigues de camisa, per l'esquerra del fons. Ve a cercar el saler
+de terriça que hi ha penjat aprop de la xemeneia._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+No'ns en hem recordat de la sal. (_Agafant el saler._) D'això...
+Gabriel: me n'enduc el saler. La Marió, de la finestra estant, ja
+m'ha dit que'ns arreglaria una vinagreta. Ai, ai! Que no respons,
+Gabriel?
+
+GABRIEL (_aixecant cl cap_)
+
+Ah! Vos?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Que dormies?
+
+GABRIEL
+
+No. 
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Vaja, vine allà aní nosaltres. Noi, quins panxons de riure que s'hi
+fa'l senyor Florenci!
+
+GABRIEL
+
+Ja ho teniu tot a punt?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ara hem acabat de triar els cargols.
+
+GABRIEL
+
+Ah! Sí?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Mira, vaig a ensofrar-los el nas am sal i desseguida'ls calo foc a la
+barraca per tots quatre costats.
+
+GABRIEL
+
+Ah, ah!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Veus? Me n'enduc el saler.
+
+(_Per l'esquerra del fons compareix en Llec tot atrafegat. Va en còs
+de camisa._)
+
+
+
+
+### ESCENA VIII
+
+
+Els mateixos, més en Llec 
+
+
+ENGANYA-AMOS (_an en Llec_)
+
+Tu: què falta?
+
+LLEC
+
+Pa i vi, home!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ah! Vés, doncs.
+
+(_En Llec agafa'l porró del damunt de l'aigüera, i mig pa d'un calaix
+de la taula._)
+
+LLEC
+
+En dança!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ja heu trobat burxes pera enfilar els cargols?
+
+LLEC
+
+El Ros ja té amanides unes quantes puntes d'etzavara.
+
+ENGANYA-AMOS (_am fruició_)
+
+Ah, ah! Que anem, Llec?
+
+LLEC
+
+Sí, anem. I en Gabriel?
+
+ENGANYA-AMOS (_an en Gabriel_)
+
+Que véns o no?
+
+GABRIEL
+
+No. Gràcies.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Tu mateix.
+
+LLEC
+
+Vaja, doncs, fes oració, si'n tens ganes.
+
+ENGANYA-AMOS (_an en Llec_)
+
+Apa.
+
+(_L'Enganya-amos i en Llec desapareixen per l'esquerra del fons._)
+
+
+
+
+### ESCENA IX
+
+
+En Gabriel, sol. Aviat l'Andreu 
+
+
+(_En Gabriel, després d'un moment d'indecisió, lluitant amb el seu
+instint, seu va precipitadament per l'escala. Quan és al replà se
+detura, acovardit i tremolós. Després d'un llarc silenci compareix
+l'Andreu per la dreta del fons._)
+
+
+
+
+### ESCENA X
+
+
+En Gabriel i l'Andreu 
+
+
+ANDREU
+
+Bon dia.
+
+GABRIEL (_baixant l'escala_)
+
+Bon dia, pare.
+
+ANDREU
+
+(_mirant molt sorprès an en Gabriel_)
+
+Noi! Com és que vas vestit així?
+
+GABRIEL (_am pertorbació_)
+
+Oh!...
+
+ANDREU
+
+Digues!
+
+GABRIEL
+
+Es lo mateix.
+
+ANDKEU
+
+Corn s'entén! Ara'm surts amb aquesta?
+
+GABRIEL
+
+Tot just estic tonsurat... I d'aquí que rebi ordres sagrades...
+
+ANDREU
+
+Tu?... Me sembla, Gabriel, que no arribaràs a rebre ni ordres menors.
+
+GABRIEL
+
+Qui sap!
+
+ANDREU (_molt sorprès_)
+
+Què?...
+
+GABRIEL
+
+Qui sap lo que ha de venir!
+
+ANDREU (_molt més sorprès_)
+
+Lo que ha de venir!... Dies ha que no sé com te tornes.
+
+GABRIEL (_molt humil_)
+
+Soc el de sempre, pare.
+
+ANDREU
+
+No és pas veritat. Abans tot sovint me parlaves de la carrera...
+
+GABRIEL
+
+Sí.
+
+ANDREU
+
+I em contaves coses dels companys de seminari...
+
+GABRIEL
+
+Es cert.
+
+ANDREU
+
+I m'afalagaves am les bones doctrines dels llibres que estudies.
+
+GABRIEL
+
+Què voleu que us digui més?
+
+ANDREU
+
+Ara tot lo dia estaries amb aquest pobre malalt, parlant de les seves
+cabòries.
+
+GABRIEL
+
+Que no us agrada que hi enraoni?
+
+ANDREU
+
+Gens ni mica. Cregués que me'l miro am mals ulls. Si no fos pel seu
+pare, jo't prometo que ja no hi viuria entre nosaltres.
+
+GABRIEL
+
+Té molt bon cor, en Florenci.
+
+ANDREU
+
+Però també té mal cap.
+
+GABRIEL
+
+Us equivoqueu.
+
+ANDREU
+
+Que no veus el seu comportament? Que no sents lo que predica? No sé
+pas d'on les ha tretes aquelles idees tant endimoniades. Es una mena
+de xicot que no va mai a oir missa. No's recorda per res de l'altra
+vida. Jo estic que ni creu en Déu.
+
+GABRIEL (_humilment_)
+
+Però és bo.
+
+ANDREU
+
+No més pensa en els seus escrits i en les seves estranyeses. Ja té
+sort de que és ric.
+
+GABRIEL
+
+Per vos que no és un treball de valor positiu lo que ell fa?
+
+ANDREU
+
+Vaia un treball!
+
+GABRIEL
+
+Vos creieu que en Florenci, am les seves obres, no compleix una alta
+missió aquí a la terra?
+
+ANDREU
+
+Ell lo que fa és omplir el cap de fantasies a la nostra gent.
+
+GABRIEL
+
+Bé: dispenseu-li.
+
+ANDREU (_enfadat_)
+
+Ja no puc aguantar més! A casa governo jo. No consento que vinguin els
+de fòra a encendre-hi guerra. Si en Florenci té una altra manera de
+pensar, mentres s'estigui aquí vui que respecti les nostres
+creencies. D'això te n'hauries d'encarregar tu mateix de dir-li.
+
+GABRIEL
+
+Jo?
+
+ANDREU
+
+Sí! Qui mellor que tu?
+
+GABRIEL
+
+No puc, jo!
+
+ANDREU
+
+Tu no pots?
+
+GABRIEL
+
+No'm crec encara am prou experiència pera guiar an els altres.
+
+ANDREU
+
+De que't serveix la carrera, doncs? Respon-me.
+
+GABRIEL
+
+Què sé jo!...
+
+ANDREU
+
+(_molt concentrat i am gran admiració_)
+
+Explica-t. Que pot-ser ja no sents vocació?...
+
+GABRIEL (_en veu baixa_)
+
+No n'he sentida mai.
+
+ANDREU
+
+No! Per què enganyaves a ta mare, doncs?
+
+GABRIEL
+
+Jo no vaig enganyar-la.
+
+ANDREU
+
+Què dius!
+
+GABRIEL
+
+Us ho vaig a confessar tot. No vui callar-me res. Escolteu-me am
+serenitat.
+
+ANDREU
+
+No haig d'escoltar-te per res!
+
+GABRIEL
+
+Us ho demano per favor. (_Am gran prec._) Deixeu-me dir i, després,
+feu lo que mellor us sembli.
+
+ANDREU
+
+Massa que m'ho penso lo que podries dirme! Ah, fill meu, quin mal camí
+has emprès!
+
+GABRIEL (_no gosant-ho dir_)
+
+Jo estic enamorat.
+
+ANDREU (_amb ironia_)
+
+Estàs enamorat?
+
+GABRIEL
+
+Sí.
+
+ANDREU
+
+I goses dir-m'ho! ¿Que no veus el gran disgust que'm dones amb
+aquestes paraules?
+
+GABRIEL
+
+Però, pare!...
+
+ANDREU
+
+De qui estàs enamorat? D'alguna aixelabrada com tu?
+
+GABRIEL
+
+No! D'un àngel de la terra.
+
+ANDREU (_amb ironia_)
+
+D'un àngel de la terra?
+
+GABRIEL
+
+Sí. De la Marió.
+
+ANDREU (_molt sorprès_)
+
+De la teva cosina! An aquesta pobre criatura estimes?
+
+GABRIEL
+
+Am tota l'ànima!
+
+ANDREU
+
+Com m'he distret, Senyor!
+
+GABRIEL
+
+No us ho prengueu així.
+
+ANDREU
+
+I ella ho sap?
+
+GABRIEL
+
+Sí.
+
+ANDREU
+
+I que hi diu? Respon-me!
+
+GABRIEL
+
+Ella... també m'estima.
+
+ANDREU
+
+Doncs, no hi penseu, en casar-vos! No! De primer ane tu't trec de casa
+i a la Marió la faig tancar en un convent!
+
+GABRIEL
+
+Ens matareu a tots dos!
+
+ANDREU
+
+No vui ser responsable davant de Déu i de la teva mare de les vostres
+bogeries.
+
+GABRIEL (_am gran prec_)
+
+Pare!
+
+ANDREU
+
+Quin disgust me dones, Gabriel! A les meves velleses! Jo que estava
+tant content i orgullós de tu!
+
+GABRIEL
+
+¿Voleu res més hermós que veure-m casat am la Marió estimant-la
+ força?
+
+ANDREU
+
+La meva il·lusió era veure-t servint a Déu.
+
+GABRIEL
+
+Que no se'l serveix oferint-li les flors de la terra?
+
+ANDREU
+
+No puch resignar-m'hi! Has d'acabar la carrera!
+
+GABRIEL
+
+Que voleu que sigui un mal sacerdot?
+
+ANDREU
+
+Has de complir lo que vas prometre!
+
+GABRIEL
+
+Que voleu que sigui un hipòcrita? No hi ha res tant odiós com
+l'hipocresia! Jo vui tenir conviccions! Vui viure'ls meus ideals!
+
+(_Compareix la Marió perla porta del replà de l'escala._)
+
+
+
+
+### ESCENA XI
+
+
+Els mateixos, més la Marió
+
+
+ANDREU (_veient a la Marió_)
+
+Marió.
+
+MARIÓ
+
+Que maneu, oncle?
+
+ANDREU
+
+Vine, vine.
+
+MARIÓ (_acabant de baixar l'escala_)
+
+Ja vinc.
+
+ANDREU
+
+Què feies a dalt?
+
+MARIÓ
+
+He anat a mudar les flors de l'oratori.
+
+ANDREU (_am satisfacció_)
+
+Ah! Sí?
+
+MARIÓ (_amb humilitat_)
+
+Sí, oncle.
+
+ANDREU
+
+T'agrada molt, veritat, que en Gabriel sigui sacerdot?
+
+MARIÓ
+
+Sí, que m'agrada.
+
+ANDREU
+
+De debò? No't sabria greu que deixés la carrera?
+
+MARIÓ (_am veu baixa_)
+
+Sí, que me'n sabria!
+
+ANDREU
+
+I si fos perquè l'haguessin temptat i volgués casar-se, encara te'n
+deuria saber doble, oi?
+
+MARIÓ (_am dolor_)
+
+Sí!
+
+ANDREU
+
+Sembla que s'ha posat al cap que s'ha de casar am tu.
+
+GABRIEL
+
+Pare!
+
+ANDREU
+
+Que hi dius an això?
+
+MARIÓ (_molt baix_)
+
+Que s'ha de recordar de la seva mare.
+
+ANDREU
+
+Ho veus, Gabriel?
+
+GABRIEL
+
+La Marió m'estima!
+
+ANDREU (_a la Marió_)
+
+Tu: que no sents an en Gabriel?
+
+MARIÓ (_am gran prec_)
+
+Oncle!
+
+ANDREU
+
+Estima-1 com a cosí, com a germà, si vols; mai com a enamorat! No te
+l'escoltis! No vulguis que, per culpa teva, deixi de complir la
+prometensa que va fer a la seva mare. No ho vulguis! (_La Marió's
+posa a plorar._) I ara!
+
+GABRIEL
+
+Pobra Marió!
+
+(_La Marió, tot plorant, se'n va a seure a una cadira d'aprop de la
+finestra. Seguidament, per l'esquerra del fons, compareix en Florenci
+rient am joia._)
+
+
+
+
+### ESCENA ÚLTIMA
+
+
+Els mateixos, més en Florenci 
+
+
+FLORENCI
+
+Gabriel! Gabriel!... Ah! (_Deturant-se al llindar de la porta._)
+
+ANDREU
+
+No's retiri, no: ja pot acostar-se.
+
+FLORENCI (_am delicadesa_)
+
+Es que...
+
+ANDREU
+
+No hem d'ocultar-li res. Al cap i a la fi, lo que ara veu gaire bé tot
+és obra de vostè.
+
+FLORENCI (_en to natural_)
+
+Expliqueu- vos...
+
+ANDREU
+
+Vostè també és d'aquells que tiren la pedra i amaguen la mà.
+
+FLORENCI
+
+Us enganyeu. Jo, en tots els meus actes, presento sempre la cara.
+
+ANDREU
+
+Doncs per què's volia retirar?
+
+FLORENCI
+
+Per prudència, Andreu. Perquè l'escena que estic presenciant pot-ser
+té un caràcter un xic massa íntim i no voldria ser indiscret.
+
+GABRIEL
+
+No, Florenci, no.
+
+FLORENCI (_avançant_)
+
+El teu pare, de la manera que parla, sembla que m'acusi.
+
+ANDREU
+
+Sí, que l'acuso! (_La Marió segueix plorant._) L'acuso d'haver vingut
+aquí pera desencaminar al meu fill! Vostè li ha despertat un
+sentiment fatal per ell.
+
+FLORENCI
+
+Li he despertat?...
+
+ANDREU
+
+Sí.
+
+FLORENCI
+
+Senyal que ja'l tenia.
+
+ANDREU
+
+Vostè, am les seves prèdiques, li ha fet renéixer...
+
+FLORENCI
+
+Sí, el sentiment d'amor, l'etern, el més fecondant, el que viu tot-hom
+i del qual ningú se'n pot sustreure! Però no he sigut jo qui ha obrat
+aquest prodigi: ha sigut la Vida, la Naturalesa, amb els seus sospirs
+de mare eterna. Jo no he fet més que ajudar-hi. La Marió i en Gabriel
+s'estimen. (_Senyalant a la Marió,_) Mireu-la, mireu-la com plora!
+(_Acostant-s'hi._) Marió, no ploris, no ploris, que jo't defenso!
+
+GABRIEL (_molt emocionat_)
+
+Florenci!
+
+ANDREU (_anant-se'n cap al fons_)
+
+No sé quin sant me deté!...
+
+FLORENCI
+
+Marió, Gabriel: estimeu -vos! Canteu l'amor, l'amor que enjoia la
+terra! A viure!
+
+(_La Marió esclata en un plor dolorós. En Florenci i en Gabriel
+s'abracen._)
+
+
+Cau el teló pausadament
+
+
+
+
+## ACTE TERCER
+
+_La mateixa decoració dels actes anteriors. És a les darreries
+ d'estiu, al caient de la tarda. El paisatge comença a tristejar._
+
+
+
+
+### ESCENA I
+
+
+La Marió i en Gabriel
+
+
+MARIÓ (_asseguda aprop de la taula_)
+
+Ont és l'oncle?
+
+GABRIEL (_dret al costat de la Marió_)
+
+Deu ser a dalt.
+
+MARIÓ
+
+I en Florenci?
+
+GABRIEL
+
+Es al cafè amb aquells tres. Pobre xicot! Me fa una pena!...
+
+MARIÓ
+
+A mi també!
+
+GABRIEL
+
+Sempre aquella tos i aquell panteig!...
+
+MARIÓ
+
+Avui estava molt content.
+
+GABRIEL
+
+El sentissis! No'n té pocs de plans!... I quines il·lusions! Jo crec
+que'l fa viure l'esperança.
+
+MARIÓ
+
+No's desanima mai!
+
+GABRIEL
+
+Però'm sembla que va morint lentament. Els arbres ja groguegen i
+comencen a caure fulles. Quan arribi la tardor...
+
+MARIÓ
+
+Vols dir que està tant malalt?
+
+GABRIEL
+
+No veurà l'hivern!
+
+MARIO
+
+Déu meu!
+
+GABRIEL
+
+Però, així i tot, encara somnia en la vida forta, en una vida de joia.
+La seva imaginació li fa veure'l món rialler.
+
+MARIÓ
+
+Es tant bo!
+
+GABRIEL
+
+Per mi'l seu esperit delicadissim sent anyorances.
+
+MARIÓ
+
+Vols dir?
+
+GABRIEL
+
+Si en Florenci hagués trobat un cor generós, capaç de compendre-1 i
+estimar-lo, jo no diré que no hagués mort d'aquesta... però estic
+segur que hauria allargat bastant.
+
+MARIÓ
+
+Pot-ser sí.
+
+GABRIEL
+
+I ell hi té dret, a ser estimat. Ell, que ha sembrat tant d'amor!
+
+MARIÓ
+
+Oh, sí!
+
+GABRIEL
+
+Ha fet com les flors: tot ho ha brindat als altres: les fulles i
+l'aroma, el còs i l'ànima. Ha viscut molt depressa!
+
+MARIÓ
+
+I no ha trobat una noia del seu braç?
+
+GABRIEL
+
+No. No pas com ell l'ha idealisada. El poeta, amb els seus cants,
+inspira amor als altres, sense ser correspost.
+
+MARIÓ
+
+Que és trist haver de morir tant jove!
+
+(_Curt silenci._)
+
+GABRIEL
+
+Ja ho sap que demà te'n vas de casa?
+
+MARIÓ
+
+Que no li has dit tu?
+
+GABRIEL
+
+No he gosat... No te'n vagis, Marió!
+
+MARIÓ
+
+Tot és inútil. Ton pare ja està convingut am l'oncle de Vilamajor, i,
+per més que jo'm resistís, tampoc ne treuria res!
+
+GABRIEL
+
+I un cop tu siguis fòra, digues, com quedem nosaltres dos? Deixarem
+morir la nostra estimació?
+
+MARIÓ
+
+Alabat siga'l cel! Pot-ser és la nostra estrella.
+
+GABRIEL
+
+Doncs jo no puc resignar-m'hi.
+
+MARIÓ
+
+Què penses fer?
+
+GABRIEL
+
+Seguir estimant-te. La meva voluntat no's torç!
+
+MARIÓ
+
+Deixem-ho córrer tot, Gabriel!
+
+GABRIEL
+
+Es impossible!
+
+MARIÓ
+
+Ton pare ja comença a tenir anys; si no segueixes els seus consells i
+no't sacrifiques per ell, pots escursar-li la vida. Sacrifiquem-nos,
+nosaltres que som joves!
+
+GABRIEL
+
+Precisament perquè som joves hem de pensar en l'endemà.
+
+MARIÓ
+
+No, no, Gabriel!
+
+GABRIEL
+
+Si te'n vas, jura ser-me fidel, que jo vindré a trobar-te.
+
+MARIÓ
+
+Com m'encises i jugues amb el meu cor!
+
+GABRIEL
+
+Esperança meva! Que t'estimo!
+
+MARIÓ (_abaixant el cap_)
+
+Gabriel!
+
+GABRIEL
+
+Que t'estimo!
+
+(_Se sent tossir a l'Andreu, que apareix tot seguit per la porta de
+l'escala. En Gabriel, al sentir al seu pare, se separa de la
+Marió._)
+
+
+
+
+### ESCENA II
+
+
+Els mateixos, més l'Andreu
+
+
+ANDREU
+
+Encara no ha tornat en Florenci?
+
+GABRIEL
+
+Me sembla que no trigarà gaire.
+
+ANDREU
+
+Aont ha anat? Al Casino?
+
+GABRIEL
+
+Sí, amb aquells tres.
+
+ANDREU
+
+Com deu fer-hi de les seves!
+
+GABRIEL
+
+Cada diumenge hi va pera distreure-s una estona.
+
+ANDREU
+
+Aixís se distreu? Més valdria que procurés pera la seva salut...
+
+GABRIEL
+
+Es clar que sí. Però un xic de distracció li convé molt.
+
+ANDREU
+
+Si anés al cafè pera passar l'estona, ningú hi tindria res que dir;
+però com que la seva dèria és una altra...
+
+GABRIEL
+
+En Florenci no és pas lo que vos us creieu.
+
+ANDREU
+
+Tu sí que no'l veus com és. T'has tornat gaire bé com ell. Jo no
+l'hagués admès a casa! Però qui s'havia de pensar que de pares tant
+honrats ne sortís un xicot aixís!
+
+GABRIEL
+
+Que no és honrat en Florenci?
+
+ANDREU
+
+Sí; això sí... Però'l seu comportament fa més mal que bé.
+
+GABRIEL
+
+Quin mal fa?
+
+ANDREU
+
+I goses preguntar-ho?
+
+GABRIEL (_prudentment_)
+
+Es que vos us mireu el món d'una altra manera...
+
+ANDREU (_enfadat_)
+
+Com s'entén! Gabriel: això és faltar-me al respecte.
+
+GABRIEL
+
+No és aquesta la meva intenció.
+
+ANDREU
+
+I tu ho creus digne lo que ell ha fet am nosaltres? A veure, recull la
+teva conciencia i digues la veritat.
+
+GABRIEL
+
+Pregunteu.
+
+ANDREU
+
+Si en Florenci no hagués vingut an aquesta casa hauries tu deixat la
+carrera?...
+
+GABRIEL (_després d'un petit esforç_)
+
+Pot-ser no.
+
+ANDREU
+
+Com pot-ser no!
+
+GABRIEL
+
+Jo, com ja sabeu, no hauria sigut un bon sacerdot: mai he sentit
+vocació.
+
+ANDREU
+
+Abans bé'n senties!
+
+MARIÓ
+
+(_acostant-se a l'Andreu, somrient am tristesa_)
+
+Oncle...
+
+ANDREU
+
+Ja veus, Marió, el teu cosí: no'n té prou en ser ell un desgraciat,
+que fins te vol perdre a tu.
+
+MARIÓ
+
+Nosaltres us estimem molt.
+
+ANDREU
+
+Si m'estimessiu m'obeirieu!
+
+MARIÓ
+
+Què voleu que faci jo?
+
+ANDREU
+
+Que t'oblidis d'en Gabriel, que l'esborris del teu pensament. Quan
+vaig dir-te que no volia que us estiméssiu, me vas prometre
+oblidar-te'n. Per xò no't vaig treure tot seguit de casa.
+
+MARIÓ
+
+Pobra de mi!
+
+ANDREU
+
+Tu vols que la gent ens bescanti, quan sàpiguen lo que passa entre
+nosaltres i et vegin fòra del poble.
+
+MARIÓ
+
+Perdó, oncle, perdó!
+
+ANDREU
+
+En tot aquest temps tu no has fet cas de les meves paraules. Has
+cregut més aviat an en Gabriel que ane mi...
+
+GABRIEL
+
+Perquè m'estima. Perquè, com jo, no pot governar el seu cor.
+
+ANDREU
+
+El cor, quan convé, se'l domina.
+
+GABRIEL
+
+No pas quan s'estima tant!
+
+ANDREU
+
+Sempre!
+
+GABRIEL
+
+Pare: això no és possible.
+
+ANDREU
+
+Doncs jo ho lograré, am l'ajuda del cel i dels teus oncles de
+Vilamajor. Ells, mellor que jo, vetllaran per aquesta pobra
+criatura.
+
+GABRIEL (_amb ardidesa_)
+
+Ni'ls oncles ni ningú podran res contra nosaltres.
+
+ANDREU
+
+Què dius ara!
+
+GABRIEL (_molt decisiu_)
+
+No, que no podran res!
+
+ANDREU
+
+Me desobeeixes!
+
+GABRIEL
+
+Lo que vosaltres voleu fer am la Marió i am mi no és just: és crudel;
+més que crudel: és inhumà!
+
+ANDREU
+
+Fill! Que estàs dient!
+
+GABRIEL (_ben convençut_)
+
+Sí! Es inhumà lo que feu!
+
+ANDREU
+
+Gabriel: reflexiona lo que dius!
+
+GABRIEL
+
+Si vos treieu a la Marió de casa, jo aniré a recullir-la, siga allà on
+siga, encara que la tanqueu entre reixes! Es meva! Es la meva vida!
+La vui per damunt de tot!
+
+ANDREU
+
+Doncs demà la duré an els teus oncles!
+
+GABRIEL
+
+No ho feu pas!
+
+ANDREU
+
+Demà! I vés en compte, t'aviso, a fer lo que acabes de dir-me!
+
+GABRIEL
+
+No me'n desdic!
+
+ANDREU (_amenaçant-lo_)
+
+Gabriel!
+
+GABRIEL (_am gran prec_)
+
+Pare. ¿que no ho veieu que no és just matar un sentiment tant gran com
+el meu? Si m'estimeu, tingueu-me compassió!
+
+ANDREU
+
+Vés-te'n del meu davant!
+
+GABRIEL
+
+No'm tracteu així! No us mireu l'amor com un pecat, que no ho és, no!
+
+MARIÓ (_en to suplicant_)
+
+Oncle!
+
+ANDREU
+
+No vui escoltar-vos més! Tots dos me mateu!
+
+(_Desapareix, molt emocionat, per la porta de l'esquerra. La Marió i
+en Gabriel queden apesarats._)
+
+
+
+
+### ESCENA III
+
+
+La Marió i en Gabriel 
+
+
+MARIÓ
+
+Pobre oncle!
+
+GABRIEL
+
+Marió, no'm deixis a mig camí!
+
+MARIÓ
+
+Si no puc deixar-te!
+
+GABRIEL
+
+M'estimes força?
+
+MARIÓ
+
+Més que ane mi mateixa!
+
+GABRIEL
+
+Ho dius ben convençuda?
+
+MARIÓ
+
+Sí! I ton pare?
+
+GABRIEL
+
+Però, quin mal fem estimant-nos?
+
+MARIÓ
+
+Que s'ha de sofrir!
+
+GABRIEL
+
+Doncs jo no ho vui, que tu sofreixis!
+
+MARIÓ
+
+Pobres de nosaltres!
+
+ANDREU (_desde dintre_)
+
+Marió!
+
+MARIÓ
+
+Sents? Ton pare'm crida. Me n'hi vaig.
+
+GABRIEL
+
+No't rendeixis!
+
+MARIÓ
+
+No temis!
+
+ANDREU (_també desde dintre_)
+
+Marió!
+
+MARIÓ
+
+Torna a cridar-me.
+
+GABRIEL
+
+Espera... escolta...
+
+MARIÓ
+
+Deixa...
+
+GABRIEL
+
+No t'espantis!
+
+MARIÓ
+
+No!
+
+GABRIEL
+
+Ets meva, ets meva!
+
+MARIÓ
+
+Tota teva!
+
+(_La Marió desapareix per la porta de l'esquerra. Llarc silenci. En
+Gabriel queda amb el cap baix, molt pensatiu. Després, somrient, se
+passeja per l'escena, i tot d'una, com si li acudis una idea, se'n va
+per l'escala precipitadament. Al cap d'una estona compareixen per la
+dreta del fons en Florenci, l'Enganya-amos, el Ros i en Llec. Vénen
+conversant. En Florenci va amb un trajo de llana de color de cendra,
+berret tou, negre, am les ales un xic caigudes, i un mocador de seda
+al coll, ben abrigat. Està molt palid. Els tres últims vesteixen com
+en el segon acte._)
+
+
+
+
+### ESCENA IV
+
+
+En Florenci, l'Enganya-amos, el Ros i en Llec 
+
+
+FLORENCI (_entra tussint i poc a poc, afadigat_)
+
+Veieu?... Veieu com no he hagut de deturar-me pera reposar? Si això no
+és res... Un cop se me n'hagi anat aquesta tos...
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Es clar que sí! Per valents, nosaltres dos.
+
+ROS
+
+I jo.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Tu també. Sobre tot per la ballaruga.
+
+FLORENCI (_somrient_)
+
+I en Llec no, pobre xicot?
+
+LLEC
+
+Jo rai!
+
+FLORENCI (_am somriure dolç_)
+
+Tu ets molt sofert i molt bo. Ets com una flor humil que no espargeix
+l'aroma.
+
+LLEC (_mirant a terra i somrient agrait_)
+
+Quina comparança!
+
+FLORENCI
+
+Com furga'l teu cervell... veritat?... com furga pera compendre'l
+misteri de la vida! Que m'estimes, oi?
+
+LLEC (_vergonyós i emocionat_)
+
+Oh! Jo...
+
+FLORENCI
+
+Ja t'ho conec i t'ho agraeixo. Jo també us estimo a vosaltres. Així
+que'm trobi mellor, ja veureu quina sorpresa us preparo!
+
+ENGAN YA-AMOS
+
+Alguna cargolada, pot-ser?
+
+FLORENCI
+
+No: una altra cosa.
+
+ROS
+
+Que hem d'armar un sarau?
+
+FLORENCI
+
+Cah, home, cah!... Una cosa més nova... més nova!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Apa aquí, barrinem! (_Posant-se a meditar._) A veure si'm cremo!
+
+FLORENCI
+
+Ja us ho diré: no vui que us escarrasseu.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+No. Deixi-m provar si ho endevino. Jo, en això de les endavinalles,
+sent marrec, hi era molt avispat.
+
+FLORENCI
+
+Mireu: aixís que estigui reforçat vui portar-vos a tots tres a
+Barcelona, ben vestits, ben empolainats i am força humor.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+De debò?
+
+ROS
+
+A Barcelona?
+
+FLORENCI
+
+Sí. I, en sent-hi, ens passejarem tot el dia en cotxe.
+
+ROS
+
+En el cotxe de casa seva?
+
+FLORENCI
+
+Just. Farem denteta als senyors.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Alça, Llec, quina patxoca faràs!
+
+FLORENCI
+
+Vui que us vegin, així, ben colrats pel sol, llençar els diners a
+grapats. Vui que mengeu i beveu de tot lo mellor que produeix la
+terra, que també us pertoca, també.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Renoi, quina xirinola farem!
+
+ROS
+
+Jo sembla que ja m'hi trobi!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ros: anirem a veure ballarines!
+
+ROS
+
+Apa, Llec!
+
+LLEC
+
+Deixa...
+
+ROS
+
+I fumarem cigarros de l'Habana.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+D'aquells tant llarcs!
+
+ROS
+
+D'aquells que porten lliga-cama.
+
+LLEC
+
+No; jo no.
+
+ROS
+
+Tu no? Per què?
+
+LLEC
+
+Jo no vindré... Rebaixaria al senyor Florenci.
+
+FLORENCI (_somrient_)
+
+No, home, no,
+
+LLEC
+
+Aquí, al poble, tot lo que vulgui... i encara segons què. A Barcelona
+jo no sabria anar-hi am vostè de company... (_Tement haver-lo ofès._)
+Bé... dispensi.
+
+FLORENCI
+
+Si aquest és el meu gust!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Però... ja'ns escauran a nosaltres aquestes coses?
+
+FLORENCI
+
+Com a tot-hom.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ja ho sentiu, toca-sons; ja ho sentiu. Apa, ull viu, vosaltres que sou
+joves!
+
+ROS
+
+Jo rai! Temps ha que ho tinc per ben vist. El dia que m'hi posi!...
+
+LLEC (_en to concentrat_)
+
+Jo no sé què ho fa que sigui d'aquesta manera.
+
+ROS
+
+Ja n'ets de ruc, ja!
+
+LLEC
+
+Sí, que'n sóc, sí! Malvinatge! Sempre estic rumiant, rumiant, i mai
+trec l'entrellat de res!
+
+ROS
+
+Perquè ets aixís!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ja ho hem vist florir lo que'ns ha dit el senyor Florenci. Jo no ho
+veuré granar... Si un hom se pogués descarregar d'aquesta garba
+d'anys!
+
+FLORENCI
+
+Vos, en la vostra joventut, vàreu fer massa tabola.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Sí, lo mateix que'l Ros. Al darrera dels saraus, me vaig distreure de
+tot. M'he fet vell anant d'aquí en enllà, sempre mudant de casa, com
+el pare. (_Els ulls li espurnegen._) He estat pedra movedissa que
+enlloc ha posat molça.
+
+FLORENCI
+
+Sou un bon home!
+
+(_Curt silenci._)
+
+ENGANYA-AMOS (_cambiant de to_)
+
+Bé: ja'n parlarem una altra hora, oi?
+
+FLORENCI
+
+Sí. No ho deixem córrer pas.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Apa, nois: que anem a donar gra als matxos?
+
+ROS
+
+Anem-hi!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+No estarem gaire, senyor Florenci.
+
+FLORENCI
+
+Després us ensenyaré una cosa.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ah! Sí?
+
+FLORENCI
+
+Sí.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Som-hi, minyons?
+
+LLEC
+
+Som-hi.
+
+ROS
+
+Apa!
+
+(_L'Enganya-amos, el Ros i en Llec desapareixen per l'esquerra del
+fons._)
+
+
+
+
+### ESCENA V
+
+
+En Florenci, sol. Desseguida en Gabriel i la Marió
+
+
+(_En Florenci, tussint, se'n va a mirar per la finestra, que està
+tancada. Llarc silenci, apareix en Gabriel per l'escala._)
+
+GABRIEL
+
+Hola, Florenci!
+
+FLORENCI (_girant-se_)
+
+Ah! Tu, Gabriel?
+
+GABRIEL
+
+Que tal, t'has divertit gaire?
+
+FLORENCI
+
+Molt. Cregués que he disfrutat, aquesta tarda.
+
+GABRIEL
+
+Me n'alegro, home.
+
+FLORENCI
+
+I tu per què no has vingut?
+
+GABRIEL
+
+Ja ho saps... No veus que an el pare li sap greu ?
+
+FLORENCI
+
+Mira, mira la Marió. (_Veient an aquesta, que torna per la porta de
+l'esquerra._) Que ve tristeta!
+
+MARIÓ (_am somriure trist_)
+
+No, no ho cregui, senyor Florenci.
+
+FLORENCI
+
+Veus jo que alegre estic?
+
+MARIÓ
+
+Jo també. Més de lo que vostè's pensa.
+
+FLORENCI
+
+No m'enganyes
+
+MARIÓ
+
+No l'enganyo.
+
+FLORENCI (_cambiant de to_)
+
+Ja voldria haver passat l'hivern!... Quina Primavera més florida se'ns
+prepara! Oi, Gabriel?
+
+GABRIEL
+
+Una Primavera d'amor.
+
+(_Compareix l'Andreu per la por la de l'esquerra._)
+
+
+
+
+### ESCENA VI
+
+
+Els mateixos, mès l'Andreu 
+
+
+ANDREU (_en to una mica aixut_)
+
+Ah! Ja hem tornat del cafè?
+
+FLORENCI
+
+Per cert que he passat una estona ben distreta.
+
+ANDREU
+
+Oh! Anant amb aquells tres!...
+
+FLORENCI
+
+Són molt dignes de venir am mi. Són tres cors generosos, i per xo'm
+satisfan.
+
+ANDREU (_amb ironia_)
+
+I per res més?
+
+FLORENCI
+
+Pot-ser sí.
+
+ANDREU
+
+Digui que també li agraden perquè l'escolten i l'aplaudeixen.
+
+FLORENCI
+
+Andreu, parleu en un to tant irònic que la veritat, no sé a què ve
+ara.
+
+ANDREU
+
+Prou que ho sap. Però, gràcies a Déu, ja ho tinc resolt!
+
+FLORENCI (_molt admirat_)
+
+Què voleu dir?
+
+GABRIEL (_suplicant_)
+
+Pare: no expliqueu res!
+
+FLORENCI (_seriament admirat_)
+
+Però, què significa això? Gabriel: per què recomanes silenci al teu
+pare? Quins projectes teniu? (_Dirigint-se a l'Andreu._) Que us faig
+nosa, pot-ser? Que us heu posat d'acord amb els meus pares? Digueu.
+Expliqueu-vos.
+
+ANDREU
+
+Ja veurà, Florenci: haig de ser-li franc.
+
+FLORENCI (_tussint am molta fadiga_)
+
+Digueu...
+
+GABRIEL
+
+No, pare!
+
+ANDREU
+
+Jo havia determinat allunyar a la Marió...
+
+FLORENCI
+
+I creieu vos que, allunyant-la d'aquí, d'aprop del vostre fill,
+lograreu apagar el seu amor?
+
+ANDREU
+
+Jo volia que en Gabriel complís la prometença que un dia va fer a la
+seva mare.
+
+FLORENCI
+
+Ell estima a la Marió.
+
+ANDREU (_amb ironia concentrada_)
+
+Ell!... Ell l'estima!
+
+FLORENCI (_molt sorprès_)
+
+Que voleu dir... que jo...?
+
+ANDREU (_en veu baixa_)
+
+Sí.
+
+FLORENCI (_somrient_)
+
+Que no ho sents, Marió? Que no sents al teu oncle? (_Dirigint-se a
+l'Andreu._) Que'n sóc de pervers als vostres ulls! (_Am gran
+serenitat._) Que poc me coneixeu, Andreu! ¿Vos no concebiu que en
+aquest món, en aquest món de miseries, hi hagin ànimes generoses que,
+com la meva, s'interessin i se sacrifiquin per la felicitat dels
+altres?
+
+ANDREU (_en to conciliador_)
+
+Veurà, Florenci: jo am vostè no puc discutir-hi. Lo que sí li sostinc
+és que la seva estada a casa no m'ha portat més que disgustos.
+
+FLORENCI
+
+A veure, explica-t, Marió. (_Am molta serenitat._) T'he dit mai...?
+
+MARIÓ (_suplicant_)
+
+Florenci...
+
+GABRIEL
+
+Peró, home...
+
+FLORENCI
+
+Es que'l teu pare pot-ser té raó; sinó que ell, tot i sent un bon
+home, no comprèn la meva bondat.
+
+ANDREU (_en veu baixa_)
+
+Vostè dirà...
+
+FLORENCI
+
+Jo estimo a la Marió, però a la meva manera: com estimo a tot-hom, am
+generositat humana. An ella, ignocenta i delicada, la miro com una
+filla de la Santa Poesia. Jo no seré mai esclau de les gràcies d'una
+dòna única. Jo adoro la Bellesa, i per xo canto l'amor fecondant,
+hermosejador de la vida.
+
+ANDREU (_no comprenent-lo_)
+
+Què vol dir amb això?
+
+FLORENCI
+
+¿Que no veieu que la Marió i en Gabriel s'estimen tant? Per què us
+ afanyeu en desviar les seves voluntats?
+
+ANDREU
+
+Ja he dit que ho tenia resolt.
+
+FLORENCI
+
+Què voleu fer?
+
+ANDREU
+
+Ara ho veurà. Tu, Marió: respon-me am serenitat.
+
+MARIÓ (_molt humil_)
+
+Maneu, oncle.
+
+ANDREU
+
+Digues: estimes an en Gabriel? (_La Marió abaixa'l cap, sospirant
+fondament._) L'estimes o no?
+
+MARIÓ (_en veu baixa_)
+
+Sí.
+
+ANDREU
+
+Estas ben resignada am la teva sort?
+
+MARIÓ
+
+Sí, oncle.
+
+ANDREU
+
+Doncs, bé: jo, contra la meva voluntat, no més que pera evitar un mal
+major, us dono'l consentiment pera que us caseu.
+
+GABRIEL (_moll agraït_)
+
+Pare!
+
+FLORENCI
+
+Al fi heu sigut generós.
+
+ANDREU
+
+Consti que és contra la meva voluntat.
+
+GABRIEL
+
+Pare! Pare!
+
+ANDREU
+
+(_abraçant an en Gabriel, molt emocionat_)
+
+Me fas por, fill meu! Me fas por i t'estimo massa! Casa-t tant aviat
+com vulguis: per mi com més prompte mellor. Me faries viure amb
+engunia! Com t'has tornat! Com t'has tornat!
+
+FLORENCI
+
+Vaja, home, alegreu-vos!
+
+ANDREU
+
+(_desprenent-se dels braços d'en Gabriel i anant a seure a una cadira
+d'aprop de la taula_)
+
+Quina vergonya quan ho sàpiga la gent!
+
+(_Queda molt abatut. Després d'un llarc silenci tornen per l'esquerra
+del fons l'Enganya-amos, el Ros i en Llec._)
+
+
+
+
+### ESCENA VII
+
+
+Els mateixos, més l'Enganya-amos, el Ros i en Llec
+
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ja tornem a ser aquí.
+
+ROS
+
+(_treient-se brins de palla de damunt del vestit_)
+
+Té: sempre se m'han d'arrapar brins de palla!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+I deixa, home!... Si això encara guarneix!
+
+ROS
+
+Oh! Es que porto la roba de les festes.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ai, noi, que mires prim!
+
+FLORENCI (_molt content_)
+
+Us faig assaber que ja he enllestit la meva obra.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ah! Sí?
+
+FLORENCI
+
+Avui, aquesta matinada.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Com acaba, com acaba?
+
+ROS (_acostant-se_)
+
+A veure...
+
+FLORENCI
+
+Acaba amb "El plany de l'estiu".
+
+LLEC (_somrient_)
+
+Que deu ser bonic!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+I és trist això?
+
+ROS (_amb enfasi_)
+
+Home! Que no teniu orelles?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Però si l'estiu no's plany.
+
+LLEC
+
+Prou que ho sap el senyor Florenci.
+
+ROS
+
+Que us penseu que és com vosaltres? Tot se queixa en aquest món.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Vaia, vés, poca-solta! (_An en Florenci._) Que no'ns ho vol llegir?
+
+FLORENCI
+
+No faltaria més! Us he llegit tota l'obra i no voleu que us llegeixi'l
+final? Marió.
+
+MARIÓ
+
+Què mana?
+
+FLORENCI
+
+Vols fer-me'1 favor d'anar a dalt a la meva sala a buscar aquella
+carpeta plena de papers que hi ha damunt de la taula?
+
+MARIÓ
+
+Sí, senyor.
+
+GABRIEL
+
+Florenci: no llegeixis, home! Te cansaràs. Espera en havent sopat, que
+tindràs més coratge.
+
+FLORENCI
+
+No'm cansaré, no. Al contrari: si'l llegir encara m'anima.
+(_Dirigint-se a la Marió._) Me fas l'obsequi?
+
+MARIÓ
+
+Am molt gust.
+
+(_Se'n va per l'escala. Curt silenci._)
+
+
+
+
+### ESCENA VIII
+
+
+Els mateixos, menys la Marió 
+
+
+GABRIEL
+
+Vés ara per què t'has d'amoinar...
+
+ANDREU
+
+No sé que'n treu d'ensenyar els seus escrits an aquests.
+
+FLORENCI
+
+Tot-hom hi té dret, a la Poesia. Pot-ser no hi hauria tanta maldat al
+món si'ls poetes fossin més generosos.
+
+ANDREU
+
+Però, que's creu que l'entenen?
+
+FLORENCI
+
+Per què no m'han d'entendre?
+
+ANDREU
+
+Jo estic en que'ls fa més mal que bé. Cregui-m, Florenci, cregui-m:
+vostè, am les seves histories, atabala l'enteniment dels pobres que
+no tenen lletra. Jo no li nego'l merit... Però hi han coses que no
+són pera tot-hom.
+
+FLORENCI
+
+L'art és pera tots. Precisament la meva obra actual tota ella és
+popular.
+
+(_Torna la Marió am la carpeta d'en Florenci._)
+
+
+
+
+### ESCENA IX
+
+
+Els mateixos, més la Marió 
+
+
+MARIÓ
+
+Si és servit. Es això?
+
+FLORENCI
+
+Això mateix. Gràcies, Marió.
+
+GABRIEL
+
+Però, home, espera més tard: espera al vespre.
+
+FLORENCI (_amb ironia fina_)
+
+En comptes del rosari?
+
+GABRIEL
+
+Aquesta tarda deus haver enraonat- molt i pot-ser has fet massa
+exercici. No sents un xic de fadiga?
+
+FLORENCI
+
+Que't penses que m'estic morint? (_Molt animós._) Vès què diu el
+metge.
+
+GABRIEL (_somrient_)
+
+No vui dir això, Florenci.
+
+FLORENCI
+
+Ja veuràs que depressa'm posaré bo! Si ara no més me molesta la tos...
+aquesta mica de tos. De gana no me'n falta... Si tinc de fer unes
+obres encara!...
+
+GABRIEL
+
+Es clar que sí! Però si tant n'abuses!... Ja ho veig que cada dia't
+vas trobant mellor; però pensa que torres més altes cauen.
+
+FLORENCI
+
+Bah, bah, deixa-t de sermons! Jo'm sento fort (_tus_) i no desdic per
+res. (_Desfà'ls lligams de la carpeta i en treu els darrers fulls,
+manuscrits. A l'Enganya-amos, el Ros i en Llec._) Veieu aquests fulls
+de paper?
+
+ENGANYA-AMOS (_en veu baixa i trista_)
+
+Prou.
+
+FLORENCI
+
+Doncs són el terme de la meva obra; són la coberta d'aquest petit
+edifici que jo, aquí, entre vosaltres, he aixecat a la Poesia. He
+arribat al cim, com veieu, més brau i més encoratjat que al
+començament. Visc, visc la vida forta! Enlairem, doncs, la bandera de
+l'esperança!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+(_molt emocionat i en veu baixa_)
+
+Digui... digui.
+
+LLEC
+
+Vostè és massa bo, senyor Florenci!
+
+FLORENCI
+
+Veniu, veniu aprop meu. (_Se'n va a seure en el silló de prop de la
+finestra, L'Enganya-amos, el Ros i en Llec el segueixen._)
+
+ANDREU
+
+(_concentrat, passejant-se pels fons_)
+
+Badocs, més que badocs!
+
+FLORENCI
+
+Que m'escolteu?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Sí, senyor, sí.
+
+FLORENCI
+
+Doncs començo. (_Se disposa a llegir, però al punt que va pera agafar
+el manuscrit, mirant entorn seu, diu amb accent molt dramàtic:_) No
+sentiu fred?
+
+ROS (_de bona fe_)
+
+No... no'n fa pas, encara.
+
+ENGANYA-AMOS (_molt ràpid_)
+
+Que sí, home, que sí! Jo de bona gana ja voldria veure la llar ben
+encesa! No veus que fa aquest temps tant boig?
+
+ROS (_comprenent l'intenció_)
+
+Ah! Sí!
+
+FLORENCI
+
+Oi que si que'n fa, de fred?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+(_aixecant-se les solapes del gec_)
+
+Gaire bé com en el pic de l'hivern!
+
+FLORENCI
+
+I veieu que és estrany: jo suo. (_S'aixuga la suor del front._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Alça, noi, quines torrades més maques farem aquest hivern!
+
+FLORENCI (_somrient esperançat_)
+
+Sí, que les farem, sí!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Aquells tragos de mistela que hi clavarem!
+
+FLORENCI
+
+I que n'hem de contar de coses, tots plegats, a la vora del foc!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Jo sé una rondalla d'una bruixa, més estranya! N'hi ha pera passar una
+bona vetlla.
+
+FLORENCI
+
+Doncs, guardeu-la pera quan arribi l'hora.
+
+ROS
+
+Jo us explicaré tot lo que m'ha passat anant pels envelats de les
+festes majors d'aquests volts, que estic segur us en fareu creus.
+
+FLORENCI
+
+Farem com les formigues: disfrutarem del treball avançat a l'estiu.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Això mateix.
+
+FLORENCI (_aixugant-se'l front_)
+
+Quin fred i quina suor!
+
+GABRIEL
+
+Ho veus com estàs fadigat?
+
+FLORENCI
+
+No, home, no.
+
+MARIÓ (_acostant-se an en Florenci_)
+
+Vol pendre alguna cosa abans de sopar?
+
+(_La Marió se'n va a seure aprop de la taula._)
+
+FLORENCI
+
+No; gràcies, Marió. Després no tindria gana. Ara vui llegir "El plany
+de l'estiu".
+
+ANDREU (_desde'l fons_)
+
+Quina taleia!
+
+FLORENCI
+
+Apa, escolteu. (_Llegeix._)
+
+"L'estiu se marceix. 
+El sol l'enrogeix 
+i el besa agrait. 
+L'estiu ha florit 
+i arreu ha granat. 
+Els fruits que ha deixat, 
+ja l'home, amatent, per tot ha cullit 
+ara goig infinit.
+
+La terra no mor: 
+al fons del seu cor 
+la vida fa niu, 
+servant-hi'l caliu 
+am que engendrarà sa filla encisera: 
+la verge que té per nom Primavera. 
+Somorta a l'hivern, 
+s'afanya covant 
+el foc pur i etern
+que va germinant 
+les fulles i flors d'halé luxuriant.
+
+L'estiu és ben mort! 
+Ja l'aire del nord 
+mustiga la terra. 
+Al pla i a la serra 
+ni'n queda record, 
+del verd lluminós dels arbres gemats, 
+on, ben amagats, 
+els pobres aucells, al bo de l'estiu,
+vetllaven llur niu.
+
+Am quin tremolor 
+les fulles cruixeixen! 
+Ja totes pateixen 
+del mal de tardor, 
+caient cor-ferides i am freda grogor... 
+El vent, bo i cantant, 
+les va agombolant. 
+Qui sap on les porta! 
+La vida és molt forta! 
+La vida és sofrenta, 
+i am sava bullenta 
+se va eternisant.
+Que vingui l'hivern, que vingui plorant!
+
+(_Posant-se afònic._)
+
+Que's geli la terra, 
+que nevi en la serra 
+i faci un fred viu 
+matant a l'estiu, 
+que arreu els amants farem nostra via 
+servint-nos de guia 
+l'amor terrenal, que sempre reviu."
+
+(_Deixa de llegir, pantejant i tussint am molta pena._) M'ofego!...
+
+GABRIEL
+
+Deixa estar la lectura... Ja l'acabaras una altra hora.
+
+FLORENCI
+
+No: vui acabar-la ara. (_Torna a tussir._) Obriu aquesta finestra...
+(_Se sent remor de vent i de fulles._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+(_obrint una mica la finestra_)
+
+Així?
+
+FLORENCI
+
+Més. . . Més. . . (_L'Enganya-amos obeeix._) Així. Ara... (_Se va
+ponent el sol. En Florenci torna a llegir, am més passió i am més
+vehemència que de primer, redreçant-se fent un esforç suprem._)
+
+"I al sé a l'hivernada 
+tindrem abraçada 
+la dòna estimada 
+damunt nostre cor, 
+que'l goig mai se mor, 
+que'l goig és etern, 
+per més rigorós que sigui l'hivern."
+
+(_Se sent, més vibrant que de primer, la remor de la ventada. Cau
+damunt d'en Florenci una volior de fulles mortes._) Ah! Quina tristor
+damunt meu! (_Tot ell s'esgarrifa; la cara se li torna blanca, d'una
+blancor de mort. Tus molt i s'ofega com si li anés a venir un
+vòmit._) No puc més!... No puc més!... (_Li cauen els fulls per
+terra._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ja'ns ho llegirà demà.
+
+FLORENCI
+
+Sí...ja us ho llegiré demà...demà, sentiu?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Al vespre; sí, senyor.
+
+FLORENCI
+
+Si no fos aquesta tos!... (_Se sent el xisclejar d'un vol d'orenetes.
+En Florenci s'aixeca i va a mirar per la finestra._) Ah! Mireu! Mireu
+quina volior d'orenetes! Com fugen!... Com xisclen!... Que'n són
+d'expertes! Són més vividores que nosaltres. (_Girant-se._) Gabriel!
+
+GABRIEL (_acostant-s'hi_)
+
+Què vols, Florenci?
+
+FLORENCI
+
+Ja has triomfat. (_Somrient._) I tu també, Marió. Que sereu feliços!
+
+GABRIEL
+
+Sí, que'n serem!
+
+FLORENCI
+
+Jo també triomfaré am la meva obra. (_Va defallint per moments.
+L'Enganya-amos, el Ros i en Llec, comentant en veu baixa l'estat d'en
+Florenci, poc a poc, molt emocionats, van a agrupar-se vora la llar.
+Va minvant el xisclejar de les orenetes._)
+
+GABRIEL
+
+Vaia si triomfaràs!
+
+FLORENCI
+
+No deixis morir el teu amor!
+
+GABRIEL
+
+No! Mai!
+
+FLORENCI
+
+Estimem... estimem... I recordem-nos, els que siguem feliços, dels
+pobres que sofreixen.
+
+GABRIEL
+
+Sí, que'ns en recordarem.
+
+FLORENCI
+
+Mira la Marió... que és hermosa! Acosta-t a nosaltres... (_La Marió
+s'hi acosta._) Quina parella fareu! Vosaltres dos sou la Primavera:
+jo... jo(_somrient am tristesa_) semblo la Tardor. Tardor i Primavera
+no s'han abraçat mai i nosaltres sí. (_Cau defallit en el silló.
+Deixen de sentir-se les orenetes._)
+
+GABRIEL
+
+Florenci: anem a dalt. Anem a dalt, que reposaràs un estona.
+
+FLORENCI (_provant d'incorporar-se_)
+
+Quin fred!
+
+GABRIEL (_ajudant-lo a aixecar-se_)
+
+Deixa. Ajuda-m, Marió! (_En Gabriel i la Marió, a pes de braços,
+ajuden an en Florenci a pujar l'escala. L'Enganya-amos, el Ros i en
+Llec s'ho miren amb els ulls plens de llàgrimes, L'Andreu també._)
+
+FLORENCI (_pujant l'escala_)
+
+Quins dos puntals més fornits!
+
+GABRIEL
+
+T'agraden?
+
+FLORENCI
+
+Molt! Els tingues a la meva vellesa!
+
+GABRIEL
+
+No te'n faltaran de mellors.
+
+FLORENCI
+
+Vosaltres sí que'ls tindreu, en els vostres fills! Que deuran ser
+hermosos, els vostres fills!... Me sembla que'ls veig... tots colrats
+pel sol... am la vermellor de les roselles.
+
+GABRIEL (_somrient_)
+
+Encara que te'n riguis.
+
+FLORENCI (_aturant-se en el replà_)
+
+Vosaltres tingueu forces fills... Jo tindré forces obres.
+
+GABRIEL
+
+I totes ben inspirades.
+
+FLORENCI
+
+Totes... dedicades a la mare eterna, que m'ha dat vida.
+
+(_Se desmaia. La Marió i en Gabriel l'entren a la seva cambra._)
+
+GABRIEL
+
+Ajuda-m, Marió!
+
+(_Desapareixen._)
+
+
+
+
+### ESCENA X
+
+
+L'Andreu, l'Enganya-amos, el Ros i en Llec
+
+
+(_Després d'un llarc silenci, l'Enganya-amos, ansiós i desconsolat, se
+dirigeix a l'Andreu, qui està amb el cap baix aprop de la taula._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Andreu! Andreu!
+
+ANDREU
+
+Què vols!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Que no ho heu vist! El senyor Florenci s'està acabant!
+
+ANDREU
+
+No serà res: és un desmai.
+
+(_Apareix atribuladament en Gabriel al replà de l'escala._)
+
+GABRIEL
+
+Pare! Veniu! Correu!
+
+ANDREU
+
+Verge del cel! (_Puja corrent per l'escala._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Andreu: maneu...
+
+ROS
+
+No resteu...
+
+LLEC
+
+Sí: maneu-nos a tots!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ho sentiu? Maneu.
+
+(_Desapareixen l'Andreu i en Gabriel._)
+
+
+
+
+### ESCENA XI
+
+
+Els mateixos, menys l'Andreu i en Gabriel 
+
+
+ENGANYA-AMOS
+
+(_després d'un llarc silenci, anant, neguitós i atribulat, d'un cap a
+l'altre de l'escena_)
+
+Quina desgracia, companys, quina desgracia!
+
+(_Curt silenci._)
+
+ROS
+
+Jo me n'hi vaig per si'm necessiten.
+
+LLEC (_pujant l'escala de puntetes_)
+
+Pobre senyor Florenci!
+
+(_Curt silenci._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Què fem aquí parats?
+
+LLEC (_desde l'escala, fent-los callar_)
+
+Pst!... Calleu!
+
+(_Llarc silenci._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Què hi ha? Què sents?
+
+LLEC (_escoltant, parant l'orella_)
+
+Pst!... No enraoneu.
+
+(_Llarc silenci._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Digues si volen que anem a avisar el metge.
+
+LLEC (_baixant l'escala am molt compte_)
+
+Calleu, que ve l'Andreu!
+
+ROS
+
+Pot-ser no ha estat res.
+
+(_Torna l'Andreu, visiblement apesarat._)
+
+
+
+
+### ESCENA ULTIMA
+
+
+Els mateixos, més l'Andreu. Desseguida la Marió i en Gabriel
+
+
+
+ENGANYA-AMOS (_amb ansietat_)
+
+I el senyor Florenci?
+
+ANDREU
+
+(_am dolor, mirant enlaire_)
+
+Déu el tinga en la seva santa glòria!
+
+ENGANYA-AMOS (_am veu apagada_)
+
+Mort!
+
+ROS (_moll baix_)
+
+Mort!
+
+LLEC (_am molt sentiment_)
+
+Tant jove!
+
+(_Curt silenci. Apareixen la Marió i en Gabriel._)
+
+ANDREU
+
+Preguem per la seva ànima!
+
+(_L'Andreu se posa a pregar. V Enganya-amos, el Ros i en Llec ploren.
+La Marió, sanglotant, va recullint un per un, i fent-los petons, els
+fulls de l'obra que en Florenci ha deixat escampats per terra. Els
+posa ordenadament i am molt compte al damunt del silló, junt amb els
+demés de la carpeta._)
+
+ENGANYA-AMOS (_am veu concentrada_)
+
+Se'ns ha ben post el sol!
+
+LLEC
+
+Pobres dels seus pares!
+
+(_L'Andreu segueix pregant. El Ros va pera pujar l'escala, i en Llec,
+com si n'estés gelós, el detura, pujant-hi ell, poc a poc i
+sanglotant convulsivament. Quan és al replà, mira a la cambra d'en
+Florenci i es treu la gorra, acotant el cap respectuosament. L
+Enganya-amos se posa a plorar de cara a la paret del fons, i el Ros,
+recolzat a la barana de l'escala, va aixugant-se'ls ulls._)
+
+ANDREU
+
+(_veient que en Gabriel no prega_)
+
+Gabriel: que no pregues?
+
+GABRIEL
+
+Que pregui, dieu?
+
+ANDREU
+
+Sí. En Florenci ha mort!
+
+GABRIEL (_am serenitat_)
+
+No ha mort, pare, no: viu i viurà eternalment en la seva obra!
+
+(_La Marió, plorant agenollada, acaba de recullir, fent-los petons,
+els fulls de paper manuscrits que ha deixat en Florenci._)
+
+
+Cau el teló pausadament 
+
+
+*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 77233 ***
diff --git a/77233-h/77233-h.htm b/77233-h/77233-h.htm
new file mode 100644
index 0000000..9dd1185
--- /dev/null
+++ b/77233-h/77233-h.htm
@@ -0,0 +1,3276 @@
+<!DOCTYPE html>
+<html lang="ca">
+<head>
+  <meta charset="utf-8" >
+  <meta name="generator" content="pandoc" >
+  <meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0, user-scalable=yes" >
+  <meta name="author" content="Ignasi Iglesias" >
+  <link rel="icon" href="images/cover.jpg" type="image/x-cover">
+  <meta name="dcterms.date" content="1902-01-01" >
+  <title>La mare eterna | Project Gutenberg</title>
+  <style>
+    html {
+line-height : 1.5;
+font-family : Georgia, serif;
+font-size : 20px;
+color : #1a1a1a;
+background-color : #fdfdfd;
+}
+body {
+margin : 0 auto;
+max-width : 36em;
+padding-left : 50px;
+padding-right : 50px;
+padding-top : 50px;
+padding-bottom : 50px;
+}
+@media print {
+body {
+background-color : transparent;
+color : black;
+font-size : 12pt;
+}
+p, h2, h3 {
+orphans : 3;
+widows : 3;
+}
+h2, h3, h4 {
+page-break-after : avoid;
+}
+}
+p {
+margin : 1em 0;
+}
+a {
+color : #1a1a1a;
+}
+a:visited {
+color : #1a1a1a;
+}
+img {
+max-width : 70%;
+border: 1px solid #555;
+}
+h1, h2, h3, h4, h5, h6 {
+margin-top : 1.4em;
+text-align : center;
+}
+h5, h6 {
+font-size : 1em;
+font-style : italic;
+}
+h6 {
+font-weight : normal;
+}
+ol, ul {
+padding-left : 1.7em;
+margin-top : 1em;
+}
+li > ol, li > ul {
+margin-top : 0;
+}
+blockquote {
+margin : 1em 0 1em 1.7em;
+padding-left : 1em;
+border-left : 2px solid #e6e6e6;
+font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;
+font-size: 90%;
+}
+code {
+font-family : Menlo, Monaco, 'Lucida Console', Consolas, monospace;
+font-size : 85%;
+margin : 0;
+}
+pre {
+margin : 1em 0;
+overflow : auto;
+}
+pre code {
+padding : 0;
+overflow : visible;
+}
+.sourceCode {
+background-color : transparent;
+overflow : visible;
+}
+hr {
+background-color : #1a1a1a;
+border : none;
+height : 1px;
+margin : 1em 0;
+}
+table {
+margin : 1em 0;
+border-collapse : collapse;
+width : 100%;
+display : block;
+}
+table caption {
+margin-bottom : 0.75em;
+}
+tbody {
+margin-top : 0.5em;
+/*border-top : 1px solid #1a1a1a;*/
+/*border-bottom : 1px solid #1a1a1a;*/
+}
+th {
+/*border-top : 1px solid #1a1a1a;*/
+padding : 0.25em 0.5em 0.25em 0.5em;
+}
+td {
+padding : 0.125em 0.5em 0.25em 0.5em;
+}
+header {
+margin-bottom : 4em;
+text-align : center;
+}
+#TOC li {
+list-style : none;
+}
+code {
+white-space : pre-wrap;
+}
+span.smallcaps {
+font-variant : small-caps;
+}
+div.centrat {
+text-align: center;
+}
+span.underline {
+text-decoration : underline;
+}
+div.column {
+display : inline-block;
+vertical-align : top;
+width : 50%;
+}
+div.hanging-indent {
+margin-left : 1.5em;
+text-indent : -1.5em;
+}
+ul.task-list {
+list-style : none;
+}
+  </style>
+</head>
+<body>
+<div style='text-align:center'>*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 77233 ***</div>
+<header id="title-block-header">
+<img src="images/cover.jpg" alt="portada" >
+<h1 class="title">La mare eterna</h1>
+<p class="subtitle">Drama en tres actes</p>
+<p class="author">Ignasi Iglesias</p>
+<p class="date">1902</p>
+</header>
+<div class="centrat"><p>A L’ENRIC BORRÀS</p></div>
+<p><strong>PERSONATGES </strong></p>
+<table>
+<thead>
+<tr class="header">
+<th style="text-align: left;"><!-- --></th>
+<th style="text-align: left;"><!-- --></th>
+</tr>
+</thead>
+<tbody>
+<tr class="odd">
+<td style="text-align: left;">Marió</td>
+<td style="text-align: left;">18 anys</td>
+</tr>
+<tr class="even">
+<td style="text-align: left;">Florenci</td>
+<td style="text-align: left;">25   "</td>
+</tr>
+<tr class="odd">
+<td style="text-align: left;">Gabriel</td>
+<td style="text-align: left;">22   "</td>
+</tr>
+<tr class="even">
+<td style="text-align: left;">Andreu</td>
+<td style="text-align: left;">55   "</td>
+</tr>
+<tr class="odd">
+<td style="text-align: left;">Enganya-amos</td>
+<td style="text-align: left;">60   "</td>
+</tr>
+<tr class="even">
+<td style="text-align: left;">Ros</td>
+<td style="text-align: left;">26   "</td>
+</tr>
+<tr class="odd">
+<td style="text-align: left;">Llec</td>
+<td style="text-align: left;">30   "</td>
+</tr>
+</tbody>
+</table>
+<p><em>L’acció, a la comarca del Vallès.</em></p>
+<p><em>Època, actual.</em></p>
+<p><em>Esquerra i dreta, les de l’actor.</em></p>
+<p><em>Aquesta obra va esser representada per primera vegada a Barcelona en el “Teatre de Novetats”, la nit del 22 de Novembre de 1900, baix el Següent repartiment</em>: Marió. Da. Dolors Delhom; Florenci, D. Enric Borràs; Gabriel, D. Enric Guitart; Andreu, D. Jaume Borràs; Enganya-amos, D. Vicens Daroqui; Ros, don Enric Vinyals; Llec, D. Joaquim Vinyas.</p>
+<p><em>Director artístic:</em> D. Enric Borràs.</p>
+<p><em>Anteriorment, com a prova d’estudi, <span class="smallcaps">La Mare Eterna</span> va representar-se a Sitges, en el teatre del “Prado Suburense”, la nit del 8 de Setembre de 1900, per l’agrupació dramàtica “L’Avançada”, amb el següent repartiment</em>: Marió, Srta. Susagna Molgosa; Florenci, D. Andreu Guixer; Gabriel, D. Victor Baldirà; Andreu, D. Antoni Cussó; Enganya-amos, D. Miquel Sirvent; Ros, D. Joan Quintana; Llec, D. Agustí Gambús.</p>
+<p><em>Director artístic:</em> l’autor.</p>
+<h2 id="acte-primer">ACTE PRIMER</h2>
+<p><em>Cuina-menjador d’una masia acomodada. Al fons, l’entrada principal, ovirant-se una gran extensió de terra de regadiu plena de gabellons de blat posats simètricament. A l’angol de la dreta domina una llar molt ampla: la xemeneia am volta de campana, i l’escudeller ple d’objectes de pisa, de caràcter antic. Al primer terme de la dreta, una finestra, am la vidriera oberta, veient-se l’hort, am roserars i altres plantes, al bo de la florida. Entre aquesta finestra i la llar, una fontana de terriça verda, am pica, aixeta, savó i un aixuga-mans. Al fons, a continuació de la llar, l’aigüera i els fogons amb escorre-plats de fusta blanca. A l’esquerra, d’esquena al públic, una escala d’obra. Al costat de la mateixa, una obertura que dóna accés a una altra dependència; i a l’unic replà, un rellotge de caixa i una porta que comunica als dormitoris, amb uns</em> goigs <em>enganxats a un plafó. Sota la volta de l’escala, la porta del rebost. Al primer terme de l’esquerra, una taula de noguera, i, paralelament a la mateixa, arrambat a la paret, un banc, també de noguera, amb els espatllers ben alts. Del damunt del banc, a uns dos metres d’alçada, pengen tres rosaris. A tot volt de l’escena, una socalada de rajoles de diferents colors. Decoren les parets tres quadros a l’oli representant escenes bíbliques, algunes plates de tons virolats, dugués cornucopies i altres ornaments, tot ben antic. De part a part del montant que sosté la xemeneia, penja una cortineta de roba de rovell. La llar és encesa, i an el pedriç hi ha molta llenya, uns tres-peus, uns calamastecs, una olla que fumeja i una paella am vianda fregida. Ben repartits per tota la cuina, un manat de farigola, unes graelles, un saler, un ventall, paelles, caceroles d’aram, etc. Damunt de l’aigüera, un gibrell amb escarola en remull, un porró blau, ple de vi; unes cetrilleres, una llumanera, una galleda de fusta i un canti de terra. Del sostre pengen enfilalls de tomatecs, i forcs d’alls i cebes. Als plafons de la porta principal hi ha dugués creus de grill de palmó. Convenientment repartides per l’escena, unes quantes cadires de vaqueta. Al davant de la finestra, un silló, també de vaqueta. Garbells, forques i altres eines.</em></p>
+<p><em>Es cap-al-tard d’un dia del mes de Juny.</em></p>
+<h3 id="escena-i">ESCENA I</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">La Marió i l’Andreu</span>
+</div>
+<p>(<em>La Marió, tot cantant en veu baixa, extén unes estovalles sobre la taula. Desprès hi posa les cetrilleres, el porró, un pa sencer i una ganiveta. Seguidament apareix l’Andreu per la dreta del fons.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Hola, Marió.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Deu vos guard, oncle.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Com tenim el sopar?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Mireu: ja paro la taula.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Ah, ah! (<em>S’asseu aprop de l’escala.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Com se coneix que ja teniu gana!</p>
+<p>(<em>Va servint la taula pera set persones. Els plats són blancs, am viuets blaus. Les culleres i forquilles, de boix. Sobre cada plat destinat a l’Andreu, en Gabriel i en Florenci hi posa un tovalló.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Sí, que’n porto avui.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Això és bo. (<em>Curt silenci.</em>) Que no vénen aquells?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Qui?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>En Gabriel i en Florenci.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>un xic malhumorat</em>)</p>
+<p>Els he deixat al camp amb els segadors.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Que li agraden al senyor Florenci les coses de pagesia!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Sí, que li agraden. Més que les de ciutat. Tot-hom s’enamora de lo dels altres.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>És molt bon minyó, oi, oncle?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>de mala gana</em>)</p>
+<p>Sí… Però és tant aixelebrat!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Aixelebrat?… Què voleu dir? Bé sembla prou quiet.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Ho sembla. Però si te l’escoltes… Jo no sé com no l’ha corretgit el seu pare… Ja té sort de que no està bo i de que és fill de don Climent, que, si no, prou el treuria de casa!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Voleu dir que n’hi ha per tant?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Ja ho crec que sí!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>No’n feu cas, oncle. No veieu que’l pobre no gasta salut?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Jo penso que tot li prové dels seus escrits… Perquè hi ha escrits, Marió, que són un corc pel cos i per l’ànima. I els d’en Florenci no poden ser pitjors.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Un jove tant instruit!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Que’n fan de mal les ditxoses lletres!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Escriu unes histories més boniques!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>(<em>aixecant-se i passejant per l’escena</em>)</p>
+<p>Tot són falornies. El paper pren lo que li donen. Saps lo que hauriem de fer, amb en Florenci?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Què sé jo!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>No escoltar-lo per res. Perquè, mira lo que són les coses: fins en Gabriel se l’escolta. Ja ho veus, en Gabriel, un xicot tant espavilat.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>No veieu que té tant bon cor?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>És clar que ho deu fer això! (<em>Ben accentuat.</em>) Però jo no estic tranquil.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>amb una mica d’ansia</em>)</p>
+<p>Per què, oncle?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Tinc por que en Florenci, amb els seus escrits, no’m distregui an el meu fill i li faci perdre la carrera.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Voleu dir?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Sí, sí… Sempre estic am l’ai al cor. Si això dura massa…</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>No passeu quimera, oncle, que en Gabriel serà un capellà molt virtuós.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Jo veig que ell aprecia molt an en Florenci.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>És clar que sí! Com que de petits que’s coneixen!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Se l’estima com un germà.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Com que ha d’esser aixís…</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Devegades també’s perd la vocació.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Bé; però ell ha de recordar-se que la seva mare, abans de morir, va fer-li prometre que estudiaria pera capellà pera encomanar tota la vida la seva ànima a Déu.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Allavors encara era un noi: avui ja és un home fet.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>No temeu res.</p>
+<p>(<em>Per la dreta del fons compareixen en Gabriel i en Florenci. El primer vesteix trajo talar, am sotana i manteu. El segon va vestit amb americana i pantalons de tons clars, berret tou de color de cendra, un xic caigut d’ales, i camisa i corbata a la négligé. Va am barba i bigoti castanys, tirant a ros, am cert escaient. Al comparèixer du una rosella a la boca. Ve molt content i sofocat pel sol.</em>)</p>
+<h3 id="escena-ii">ESCENA II</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">Andreu, Marió, Gabriel i Florenci</span>
+</div>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Déu vos guard.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Bones tardes.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Hola, nois.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>(<em>aixugant-se la suor del front</em>)</p>
+<p>Quina xafogor!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Ara’s gira un xic de marinada. Em sembla que avui, aquesta nit, se sentirà fresqueta.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>(<em>mirant am curiositat an en Florenci</em>)</p>
+<p>Quina rosella més maca que porta, senyor Florenci!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>somrient</em>)</p>
+<p>La meva boca floreix.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>rient am candidesa</em>)</p>
+<p>Doncs, miri: li escauen d’allò més, les flors.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>reptant-la</em>)</p>
+<p>Què dius ara?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>avergonyida</em>)</p>
+<p>Res, oncle.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Això no ho diuen les noies!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>No ho ha dit pas am malícia. Oi, Marió?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>No, senyor.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Apa, vés enllestint el sopar, que aviat vindran els moços.</p>
+<p>(<em>La Marió’s dirigeix a la llar.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Aviat estarà.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Aixís, dóna.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>molt content</em>)</p>
+<p>Pare: quina cullita aquest any!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Si: Déu n’hi doret.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Quines espigues més granades i més plenes!… Deveu estar satisfet, veritat?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>No estic gens descontent.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Que és hermós un camp de blat abans de segar, tant ros, boi caient-hi’l sol!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>dirigint-se cap a l’escala</em>)</p>
+<p>Sí que ho és, sí.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Tot brodat de roselles!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>rient</em>)</p>
+<p>Com t’entusiasmes!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Sí que m’entusiasmo. Com hi disfruto amb aquesta vida!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>rient i anant pujant l’escala</em>)</p>
+<p>Ja’t dic jo de Florenci!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Sí, tu vés rient.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Ja torno desseguida.</p>
+<p>(<em>Desapareix per la porta esquerra del replà de l’escala. En Florenci s’apoia en un cant ell de la taula.</em>)</p>
+<h3 id="escena-iii">ESCENA III</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">La Marió, l’Andreu i en Florenci</span>
+</div>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>(<em>deixant una plata d’escarola damunt de la taula</em>)</p>
+<p>Vol fer el favor, senyor Florenci?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Ah! Sí, Marió. (<em>Separant-se de la taula.</em>) Quina escarola més maca!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>És blanca i fresca: veritat?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Més que la neu.</p>
+<p>(<em>La Marió amaneix l’escarola. Després llesca pa moreno, repartint-ne per tota la taula.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>asseient-se al banc escó</em>)</p>
+<p>I que tal, com se troba, Florenci?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Molt bé, Andreu; molt bé. Am quin dalit he caminat avui!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Sap lo que’m deia’l seu pare aquest dematí?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Què us deia?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Que a vostè no li convé treballar gens ni mica de cap, perquè s’encaparra molt i…</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Oh! El pare, el meu bon pare!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Que no té raó ? Lo que vostè fa, de llegir tant i escriure tot el dia, de cap manera pot ser-li bo. Després… que enraona massa i es fadiga…</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Si encara’m distrec.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>I lo que ha fet aquesta tarda? Que’s creu que li ha d’anar bé’l córrer pels camps, amb aquest sol de Juny que cau tant aplomat?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>El sol, el sol! No sé per què se l’ha d’estimar tant poc, quan tot ho devem an ell!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Es que vostè n’abusa.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Bé massa que allà a casa he hagut de viure-hi, sense sol, sempre a l’ombra, ben arraserat com una planta d’invernacle. Que us penseu, pel que ve de ciutat, que és poc hermosa i confortable aquesta vida d’aquí, a ple aire i a plena llum?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>No li diré lo contrari; però no sé si a vostè…</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>I bé: què us ha dit més el pare?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Oh! Don Climent m’aprecia molt!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Com us mereixeu.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>No tenia prou boca per alabar-me. Tot ho ha vist tant ben conreat… Lo que és de parcers com jo, m’ha dit que no n’hi havien pas, avui.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Us ha fet molta justícia.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Segons ell, en aquesta masia s’hi conserva encara l’aspecte senyorial dels seus avis. I això li agrada molt, al seu pare.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Veritablement, en tot ella s’hi respira un ambient d’antigor…</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Ben agradable, per cert. Es veu, al primer cop d’ull, que en aquesta casa hi han viscut persones de supòsit.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>I no ha dit quan tornarà’l pare?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>No. Jo prou l’he pregat pera que’s quedés uns quants dies; però…</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>És clar que sí.</p>
+<p>(<em>Torna en Gabriel, vestit no més am la sotana.</em>)</p>
+<h3 id="escena-iv">ESCENA IV</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">Els mateixos, més en Gabriel</span>
+</div>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Què diu, què diu en Florenci?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Parlàvem del pare.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Ah! Vès si no podia quedar-se aquí per passar uns quants dies am nosaltres.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Tota la culpa la deu tenir el metge.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Per què?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Perquè li deu haver dit que jo estava molt bo.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Millor que se n’hagi anat content. Com que t’hi trobes molt, de bè…</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Si m’hi trobo!… Vès com passa’l temps! Tot rient rient, ja fa tres mesos que sóc entre vosaltres.</p>
+<p>(<em>La Marió va preparant el sopar.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>I no te’n canses, oi?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>I què tinc de cansar-me’n! Si això és viure al Paradís!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>rient</em>)</p>
+<p>Com exageres!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>La vida contemplativa que faig, la tranquil·litat d’aquesta casa, i, sobre tot, lo sanitosa que és la comarca… Aquí’l meu esperit se conforta i s’asserena.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Jo crec que més aviat s’atabala.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Per què ho dieu?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Perquè vostè pensa molt i discuteix massa.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Què voleu fer-hi? És el meu natural.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Ves què’n treu d’enraonar tot el dia amb els nostros moços? Que no veu que’s rebaixa?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Que poc me compreneu!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Jo fos, com vostè, l’hereu d’aquesta hisenda…</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Què farieu?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Voldria que se’m respectés.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Què enteneu vós per respecte? El servilisme, l’humiliació, el temor? Dels vostres moços jo no vui altra cosa que la seva franca voluntat.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>És que sí que te’n porten!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Sembla que’ls hagi encegat a tots tres. Cregui que per vostè farien qualsevol sacrifici.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>am fruïció</em>)</p>
+<p>Ho veieu?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Això no pot negar-se.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>És clar que no. M’agraden més ells, rústics com són, però amb el cor generós, que molta gent que conec, sense comprensió de la vida i am refinaments perversos. Ells no són instruits; però senten lo que jo vui que sentin, s’emocionen amb els meus cants, i viuen la meva obra: són poetes inconscients.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Tot lo que vulgui, Florenci… Però’ls tres són robustos, gasten força salut… i si vostè s’escarraça per ells, ja veurà, ja veurà…</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Oh! És que a un malalt, com jo, de debilitat, no sols li fan bé’ls aliments sustanciosos i els aires sans, sinó que també li és bo viure en mig d’humanitat ben vigorosa!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>El pare vol dir que t’ho prens massa a la valenta.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>No sé per què ho dius. (<em>An en Gabriel.</em>)</p>
+<p>Que’t penses que vui tornar a fer la vida artificial de ciutat? No… Jo no sento aquella poesia macabra ni l’art histèric que allà està de moda.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Mira que vas fer obres…</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Els meus versos d’allavores eren, segons molts, dolços, melangiosos, refinats. Els d’ara diu que són rústics, selvatges… i fins brutals! Doncs, aixís m’agraden. Vui que cada vers vessi poesia, força, llum.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>I com tens el poema?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Bastant avançat.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Vaig a veure aquells si vénen.</p>
+<p>(<em>Se’n va per la dreta del fons.</em>)</p>
+<h3 id="escena-v">ESCENA V</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">Els mateixos, menys l’Andreu</span>
+</div>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Noi, estic cansat!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>mirant a la Marió</em>)</p>
+<p>Com treballes, Marió!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Ten compte!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Sí que treballes massa.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Fugiu! L’escarraç!…</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Jo no sé per què’l pare no ha de volguer una dóna per ajudar-te. A casa hi ha molta feina, per tu sola.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Bé prou coses que dono a fer. Ja ho diu l’oncle, ja, que vol pendre una minyona.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Faria molt ben fet.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>No n’hi ha per tant.</p>
+<p>(<em>Agafa una galleda i es dirigeix cap al fons.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Ont vas ara?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>girant-se</em>)</p>
+<p>A pouar aigua per posar el vi en fresc.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Espera an els moços.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Ui, d’aquí que ells vinguin!</p>
+<p>(<em>Desapareix, cantant alegrament, per l’esquerra del fons.</em>)</p>
+<h3 id="escena-vi">ESCENA VI</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">En Florenci i en Gabriel</span>
+</div>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Quina criatura més xamosa!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Sí que ho és.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>I a propòsit, Gabriel. Dies ha que vui parlar-te d’una cosa.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Digues.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Ja ho hauria fet; però és tant delicada, que’m sabria greu ofendre-t. Sóc tant especial, que quan tinc una observació feta, friso fins que l’he comprovada per veure si m’he equivocat o no… Devegades pot-ser resulto indiscret.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Parla sense recel… Ja saps que pots parlar-hi… (<em>Un xic torbat.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Me seràs franc?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Com sempre, Florenci.</p>
+<p>(<em>En Florenci invita a seure an en Gabriel.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>molt baix</em>)</p>
+<p>Doncs vaig a dir-t’ho.</p>
+<p>(<em>Seuen aprop de la taula.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Digues.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Vinc observant que la Marió i tu…</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Què vols dir?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Em sembla que us estimeu i encara no us en heu adonat.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>torbant-se</em>)</p>
+<p>T’enganyes, Florenci, t’enganyes.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>somrient</em>)</p>
+<p>No, home, no.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Què has vist? Què has notat?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Res de mal. (<em>Somrient. sense malicia.</em>) Però, us estimeu, us estimeu.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Jo’t prometo, Florenci…</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Vaja, Gabriel, no dissimulis.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Jo no sé en què t’has fixat?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>En què m’he fixat?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Sí… (<em>Molt torbat.</em>) Digues.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Quan ella’t mira, creu que està tota encisada. I quan tu’t mires an ella, sembla que contemplis a una imatge. En les vostres mirades hi ha llum d’amor… d’un amor místic sensual. (<em>Tus un xic fadigat.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>És cert que la miro am molt bona voluntat. Fes-te càrrec que m’és cosina. De petita, que va quedar sense pares, ha viscut sempre aquí. Sent els dos infants, tot lo dia anàvem junts i saltàvem com els aucells. Si gaire bé l’estimo com una germana!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Tu l’estimes i voldries que’t correspongués. Vaja: no m’ets prou franc.</p>
+<p>Gabriel (<em>molt baix</em>)</p>
+<p>No?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>És clar que no. Sembla que vulguis desorientar-me.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Doncs, com vols que’t parli?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Diga-m que no tinc dret de saber les teves intimitats, però no m’enganyis. T’adverteixo que la meva insistència és pel teu bé. Perquè tu sofreixes molt… tu estàs molt trist… tu estimes… Si: tu estimes a la Marió.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>mirant cap enfora</em>)</p>
+<p>Calla! Calla, per favor!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>L’altre estiu ja vaig tenir ocasió de veure unes petites espurnes d’aquest amor que tu ara pretens ofegar. I, creu-me, no us he oblidat més, a la Marió i a tu… (<em>Torna a tossir.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>am gran prec</em>)</p>
+<p>Calla, Florenci!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Am quina ànsia he esperat aquest any que tornessis del seminari!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Per parlar-me d’això?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Sí. I pel gust de passar una temporada junts.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Tu ets molt bo!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Penso molt en la teva sort. Recordo que en l’infantesa eres molt vehement i enjogaçat. La mort de la teva mare va causar-te, com és natural, un gran sentiment… Però d’allavores ençà no has estat mai més alegre… Sempre t’he vist melancolic i capficat… com esclau d’una obsessió… per mi incomprensible. Perdona si per aquests motius jo dubto de la teva vocació.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Pobre de mi!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Em fas pena, tant jove i tant apocat. Tu duus la llum santa de l’amor en el teu cor. No vulguis apagar-la: te resplendeix als ulls.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>quasi plorant</em>)</p>
+<p>Oh! Sí, sí!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>És cert? És cert?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Sí: jo estimo.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>A la Marió?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Sí… sí. No ho diguis, no ho diguis mai a ningú!</p>
+<p>(<em>Apareixen l’Andreu i la Marió per l’esquerra del fons. La Marió, am la galleda plena d’aigua.</em>)</p>
+<h3 id="escena-vii">ESCENA VII</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">Els mateixos, més la Marió i l’Andreu</span>
+</div>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>T’afanyes massa, Marió.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>No, oncle, no. (<em>Posa’l porró en fresc.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Apa, que aquells ja vénen.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Ah, ah!</p>
+<p>(<em>L’Andreu, en Gabriel i en Florenci van a la fontana a rentar-se les mans.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Que deuen estar cansats!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>L’Enganya-amos, que ja és vell, deu estar-ho força.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Ell rai, que gasta salut!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>És un home de ferro.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>I molt alegroi!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Ja són aquí.</p>
+<p>(<em>Per la dreta del fons compareixen l’Enganya-amos, el Ros i en Llec. Tols tres van espitregats i am barret de palla. Vénen molt suats i colrats pel sol. L’Enganya-amos duu la falç a la mà. El sol és post. Se sent el cant dels grills.</em>)</p>
+<h3 id="escena-viii">ESCENA VIII</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">Els mateixos, més l’Engany a-amos, el Ros i en Llec</span>
+</div>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Bona hora!</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Salut tot-hom.</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Déu vos guard.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Hola, segadors!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Què hi ha, senyor Florenci?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Molta gana.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Això és bo! Què tal? Li hem agradat, avui?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Molt! Lo que és vós, sou un segador dels més braus.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>I ben nèt que sí! Miri quines osques! (<em>Ensenyant-li la falç,</em>) Pobra falç! Com ha brandat aquests dies! Toqui-la, que encara crema. Nostramo: veieu: l’haurem de dur a esmolar.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Bé, això fins a l’any vinent. Vés a endreçar-la am la d’aquests.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Com us sembli. Renoi, quina cullita!</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Oh! Sí que serà grossa!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Jo, en ma vida he segat una mojada més maca que la de la banda de la sinia.</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Quina ufana!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Sí: quin blat més hermós! Aquest any no hi ha pogut res la llampadura. Quins brins més sapats! Semblava, tot segant, que arraséssim un canyar.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Apa, desa aquesta eina, que soparem desseguida.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Som-hi, doncs.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>an el Ros i en Llec</em>)</p>
+<p>Ja heu abeurat el bestiar?</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Sí, nostramo.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Ja torno. (<em>Desapareix, am la falç, pel fons esquerre.</em>)</p>
+<h3 id="escena-ix">ESCENA IX</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">Els mateixos, menys l’Enganya-amos </span>
+</div>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Que ja han posat el vi en fresc?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Sí. Me n’he cuidat jo mateixa.</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Ah!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Veniu molt suats, minyons!</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Això no és res.</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>És salut.</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Lo que tinc és el cap desballestat.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>De què? Del sol?</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>No, senyor: del ditxós cant de les cigales.</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Com cantaven, les gandules!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Que no us agraden els seus cants?</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>No, senyor: fan venir mandra.</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>No pas ane mi.</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Doncs ane mi m’ensopeixen.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Tu sí que am poca cosa en tens prou. Fossis bon feiner!</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Vós, mai esteu content.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Com que no més penses en el ball…</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Ja veureu: com que un és jove i té bones cames…</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Bé, bé: deixem-ho córrer.</p>
+<p>(<em>Torna l’Enganya-amos, tot corrent.</em>)</p>
+<h3 id="escena-x">ESCENA X</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">Els mateixos, més l’Enganya-amos</span>
+</div>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Per mi ja podem batre.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Que’n teniu de gana!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Més que tots plegats</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Com heu treballat, avui!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Am quin coratge, eh? Que vagin dient-me vell, aquests joves presumits.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Si encara’ls feu la pols.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>I ben depressa, que sí.</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Com us alabeu, com us alabeu!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Això és alabar-me?</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Sí.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Que’t penses que faig com tu, baldufa d’envelat?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Apa, apa, a sopar.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Som-hi.</p>
+<p>(<em>L’Andreu se col·loca al mig de la taula. Aquest, la Marió i en Gabriel se senyeu i diuen la benedicció. L’Enganya-amos, el Ros i en Llec miren, indecisos, a l’Andreu, fins que’l primer, poc a poc i am recel, se dirigeix a la fontana pera rentar-se les mans. El Ros i en Llec fan lo mateix. En Florenci, que al començar la benedicció de la taula se n’ha anal a la porta del fons, recolzat al llindar, se contempla’l paisatge. Acabada la benedicció, l’Andreu i en Gabriel s’asseuen pera sopar. Va sentint-se’l cant dels grills.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>un xic enfadat</em>)</p>
+<p>A sopar!</p>
+<p>(<em>Els moços s’asseuen entorn de la taula. La Marió’ls acosta la galleda amb el porró.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>(<em>an en Florenci, que segueix mirant el paisatge</em>)</p>
+<p>Florenci…</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>girant-se</em>)</p>
+<p>Ah!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>molt amable</em>)</p>
+<p>Vaja, home.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Cap viu, a l’hora de l’àpat!</p>
+<p>(<em>Se serveixen escarola. La Marió també.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Eh, que és maca, Gabriel, aquesta escarola?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Molt.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>I és tendra.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Se fa bona, al nostre hort.</p>
+<p>(<em>Silenci. Van menjant.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Llec: que estàs cansat?</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>No. </p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Aquest no’s cansa mai.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Com que és masell…</p>
+<p>(<em>Silenci. Segueixen menjant escarola.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Penseu que sóc com vós?</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Dóna-m el porró.</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span> (<em>donant-li</em>)</p>
+<p>Teniu.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Ah, ah! (<em>Beu.</em>)</p>
+<p>(<em>La Marió retira la plata de l’escarola. Se’n va a la llar i aboca en una altra plata tota una ollada de mongetes.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>als moços</em>)</p>
+<p>En havent sopat us llegiré uns versos que he fet avui.</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Ah! Sí?</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span> (<em>deixant de beure</em>)</p>
+<p>Qui vol beure?</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Jo.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span> (<em>donant-li’l porró</em>)</p>
+<p>Apa, que raja.</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Quin vidre més fresc! (<em>Beu.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Va de vals.</p>
+<p>(<em>La Marió posa la plata plena de mongetes al damunt de la taula. Muda’l plat an en Florenci. L’Andreu se serveix primer que tols. Llarc silenci.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>a l’Enganya-amos</em>)</p>
+<p>Escolteu, Josepó.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Mani.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>De què ve que us diguin Enganya-amos?</p>
+<p>(<em>El Ros i en Llec se posen a riure.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Vès ara am què surt, vostè!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>M’agradaria saber-ho.</p>
+<p>(<em>El Ros i en Llec no poden aguantar-se’l riure.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Vaja, no rigueu, poca-soltes!</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Doncs contesteu lo que us pregunten.</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Ara sí que us han ben atrapat!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Fugiu! El gran secret!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Doncs, veiam: per què us diuen Enganya-amos?</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Aquest mal nom és el dot del pare.</p>
+<p>(<em>Tot-hom esclafeix a riure.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>El dot del vostre pare?</p>
+<p>(<em>Tols se serveixen mongetes, menys l’Enganya-amos, que està distret.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Era ell el que, segons deien, enganyava als amos.</p>
+<p>(<em>Tot-hom se posa a riure.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Tu, Llec: diu que era son pare…</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span> (<em>rient</em>)</p>
+<p>Sí, son pare.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Pobre home!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Va estar de parcer en moltes masies i…</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>interrompent-lo</em>)</p>
+<p>Ell se quedava am la millor part. (<em>An en Florenci.</em>) Comprèn ?</p>
+<p>(<em>Gran riallada i forces comentaris que no desdiguin del to general d’aquesta escena.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Això ho feien córrer.</p>
+<p>(<em>Van menjant i bevent.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Tot devien ser malesvolences.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Es clar que sí.</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span> (<em>rient</em>)</p>
+<p>Sí, malesvolences.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Però jo ho he pagat, que sempre he hagut d’anar d’una masia a l’altra… fins que vaig venir a raure an aquesta…</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Aont s’us aprecia.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Ah! Lo que és d’aqui, creieu que ni a fum de sabatots me’n treuen.</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Com que hi estem com a casa nostra.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Justa! Tu, Llec: dóna-m la plata de les mongetes.</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span> (<em>donant-li</em>)</p>
+<p>Teniu.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Veies, que m’has pres la forca (<em>per la forquilla</em>). Am què vols que bati?</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Que no la veieu? (<em>Ensenyant-li sota’l cantell del seu plat.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Ah, sí! (<em>Se posa a menjar.</em>)</p>
+<p>(<em>La Marió va a la llar. Aboca en un plat la vianda fregida de la paella, i en un altre dugues costelles cuites a la brasa, pera en Florenci. Ho posa tot damunt de la taula. Els altres segueixen fent comentaris referents a l’Enganya-amos.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>an en Florenci</em>)</p>
+<p>La troba prou cuita aquesta carn?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Sí, Marió.</p>
+<p>(<em>La Marió seu aprop de la taula i es posa a menjar.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>an els moços</em>)</p>
+<p>Doneu-me ’l porró, si us plau.</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span> (<em>donant-li</em>)</p>
+<p>Teniu.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Ah, ah! (<em>Beu.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Senyor Florenci…</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Digueu.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Ha vist quins gabellons més macos hem fet?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Sí. Estan molt ben afilerats. Eh, Gabriel?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Ja ho crec.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>(<em>deixant de beure i amb el porró a la mà</em>)</p>
+<p>Ja cal que demà mateix hi poseu uns quants espantalls.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Per què? Pels pardals?</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Quins lladres!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Que mengi tot-hom! Aquest any tot va gras.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Els pardals també tenen dret a la vida.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Les formigues i tot; oi, senyor Florenci?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Vaia!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Llec: dóna-m el porró.</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Teniu, home!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>No caldria sinó! (<em>Beu.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>En duc més a les butxaques, de formigues!</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Tot-hom recull una cosa o altra, al camp.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Qui no pot segar, espigola.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Jo he recullit sol per l’hivern.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span> (<em>deixant de beure</em>)</p>
+<p>A qui li toca?</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>A mi.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Que sou enraonaires!</p>
+<p>(<em>Se fan passar el porró de mà en mà i beuen tots.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Ara jo.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>al Ros</em>)</p>
+<p>I que tal, Ros, la teva promesa?</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Cada dia m’agrada més.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Encara balleu tant?</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Nosaltres?… Si ballariem a la punta d’un punxó!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>deixant de beure</em>)</p>
+<p>Marió: vols beure?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Sí.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>donant-li’l porró</em>)</p>
+<p>Té, doncs.</p>
+<p>(<em>La Marió beu. Gaire bé ja és fosc.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>aixecant-se de la taula</em>)</p>
+<p>Jo ja estic satisfet.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Jo també.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Que he sopat de gust!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Aixís, home.</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span> (<em>encenent un cigarro dels petits</em>)</p>
+<p>Doncs, cremem-n’hi un.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Ara, d’aquí una mica, us llegiré allò, sabeu?</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Té raó.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Espereu-vos, que vaig a buscar-ho a dalt.</p>
+<p>(<em>L’Enganya-amos i en Llec se treuen la petaca de la butxaca i fan un cigarret.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Tant aviat vols posar-te a llegir?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Sí… Per què?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Tot just acabes de sopar.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Tant se val. (<em>Se’n va a dalt.</em>)</p>
+<p>ESCENA XI</p>
+<p>Els mateixos, menys en Florenci</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>(<em>després d’un llarc silenci, diu als moços</em>)</p>
+<p>No sé per què li heu d’anar tant al darrera, al senyor Florenci.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Com que’ns aprecia tant…</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>No veieu que’l molesteu?</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>No ho diu pas ell així.</p>
+<p>(<em>La Marió despara la taula. Endreça les estovalles, el pa sobrant i la ganiveta en un calaix. Els plats i demés ho col·loca tot al damunt dels fogons.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>I què ha de dir, doncs?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>a l’Andreu</em>)</p>
+<p>És un xicot tant franc!</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Jo, ja ho veig que’l rebaixem…</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Vaia, si’l rebaixeu! No us en doneu vergonya?</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span> (<em>un xic desinvolt</em>)</p>
+<p>Jo no’m penso pas rebaixar a ningú.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Tu?… Callem, callem.</p>
+<p>(<em>Torna en Florenci amb uns quants fulls de paper de barba, manuscrits.</em>)</p>
+<h3 id="escena-última">ESCENA ÚLTIMA</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">Els mateixos, més en Florenci </span>
+</div>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Apa: ja podem començar desseguida.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Bé: esperi una mica, si no li sap greu.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>No, no’m fa res.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Més valdria que sortís a donar un tom per aquí.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Bé prou que he caminat, avui.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Pot-ser massa i tot.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Però, mira: m’ha anat molt bé.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Gasta uns colors molt sans!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Si, sí… Em trobo més bé que mai! Que estic content! Llegim, llegim!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>au en Florenci</em>)</p>
+<p>Deixi’ls estar an aquests. Què saben ells!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>La qüestió és passar l’estona.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Al darrera de les lletres, en aquesta casa tot-hom se distreu de passar el rosari. D’ençà que vostè és aquí que ningú, sinó jo, se recorda de lo que més hem de recordar-nos.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Bé, home: no us ho prengueu aixís.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Oh! Es que vostè…</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Nostramo: és molt bonic lo que s’empesca’l senyor Florenci.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Bé: tu deixa-t estar de camàndules.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Jo no’m cansaria mai de sentir-ho.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>als tres moços</em>)</p>
+<p>Ja us ho llegiré demà de matí, que és festa.</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Ara que ja ho teniem coll avall!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Si us-e sap greu, us ho llegiré desseguida.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Vaja, som-hi!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Veniu, veniu aprop dc la finestra, que mentres l’amo i en Gabriel pregaran, nosaltres farem la nostra tasca.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Vaja, no ho vui! A casa, mentres se passa’l rosari, ningú ha d’estar per res més! (<em>Imperiós.</em>) Gabriel!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Què maneu, pare?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Per què calles? Per què no’ns guies l’ànima a tots ?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Pare: lo d’en Florenci també és una oració.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Senyor! Doneu-me paciència! (<em>Tot contrariat se’n va a fer oració en el banc de la dreta.</em>) Doncs, preguem nosaltres, Marió i Gabriel. Preguem per aquests condemnats!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Preguem.</p>
+<p>(<em>En Gabriel va a asseure-s aprop de la taula. Se senya, es treu un breviari de la butxaca i fa oració en veu baixa. L’Andreu i la Marió despengen uns rosaris del damunt del banc i també preguen. En Florenci, segut aprop de la finestra, amb el manuscrit a la mà, se disposa a llegir. Els moços l’enroden am gran curiositat. Va vesprejant i sentint-se’l cant dels grills. La Marió encén la llumanera i la deixa damunt de la taula.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>recomanant silenci</em>)</p>
+<p>Apa, acosteu-vos… i calleu. No destorbem a ningú.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Engegui la fibla!… Tu, Ros, muixoni, eh?</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Sí, home, sí.</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span> (<em>fregant-se les mans am fruïció</em>)</p>
+<p>Veiam, veiam.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Us vaig a llegir un troç d’<em>El cant de Juny</em>.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Amb els segadors?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Sí.</p>
+<p>(<em>Tot en veu molt baixa.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>No devem ser pas nosaltres?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Són tots els segadors de la terra.</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Veiam si segaran gaire arran.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Això que ara sentireu, pertany a la tercera part de l’obra que estic fent: <em>La vida al camp</em>. Sabeu?</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Doncs, sent aixís, no més tracta de l’estiu.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Per ara sí.</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>I de l’hivern que no’n dirà res?</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Fuig! Fa massa fred!</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>I a l’estiu massa calor.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Calla, calla, si vols. Apa, senyor Florenci comenci a refilar.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>M’escolteu?</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Am molta devoció. Tu, Llec: no t’adormis, eh?</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Vós sí que us adormireu…</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span> (<em>an en Llec, per l’Enganya-amos</em>)</p>
+<p>Mira: els ulls ja li fan pampallugues.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Vaja, calleu, esgarria-cries!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Apa.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Amunt i crits! (<em>Mirant als que preguen.</em>) Bé: sense cridar.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>llegint</em>)</p>
+<p>“Segueu arran, companys de feina!<br>
+Segueu arran, braus segadors!<br>
+No deixeu l’eina<br>
+tot regalant vostres suors!<br>
+Am pols segur i enginy selvatge<br>
+la rossa vall aneu segant.<br>
+Aixís, aixís! Tingueu coratge!<br>
+Brandeu la falç tot llampegant!<br>
+Segueu, segueu el blat dels altres!<br>
+Sueu, sueu,<br>
+que, per vosaltres,<br>
+serà ben car el pa que haureu!<br>
+Sueu, sueu!”</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span> (<em>molt emocionat</em>)</p>
+<p>Redena!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>tornant a llegir</em>)</p>
+<p>"Mireu, companys, batent les ales,<br>
+quin vol d’aucells refïladòs<br>
+com fuig d’aprop de les cigales<br>
+per no sentir llur cant mandrós.<br>
+Mireu l’espai com s’emboirina,<br>
+tot sent, fa poc, tant ras i nèt,<br>
+i el ventijol com despentina<br>
+l’extens sembrat, que’s plany de set!<br>
+Mireu el sol com va enlairant-se<br>
+tot desplegant ses ales d’or.</p>
+<p>La rossa vall, balancejant-se,<br>
+mostra amb orgull el seu tresor;<br>
+i el cel, boirós, com ensonyant-se,<br>
+sembla que mor."</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>(<em>am molta emoció i entusiasme</em>)</p>
+<p>Que refila bé!</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Quina mèl més dolça!</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>No he sentit un millor en tota ma vida!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>tornant a llegir</em>)</p>
+<p>“Am les garbes feu garberes<br>
+ben posades, a fileres,<br>
+lo mateix que un campament;<br>
+que han de dur-les a les eres,<br>
+pera batre, una altra gent.<br>
+Als aucells espigolaires<br>
+espargiu am l’espantall.<br>
+No’ls planyeu: ells són cantaires<br>
+que no viuen del treball.<br>
+Segueu arran, companys de feina!<br>
+Segueu arran, braus segadors!<br>
+No deixeu l’eina<br>
+tot regalant vostres suors!”</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>(<em>am molla serietat i emoció</em>)</p>
+<p>Ben xafat!</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span> (<em>en veu molt concentrada</em>)</p>
+<p>Si un hom ho entengués bé!</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Ja té raó, ja.</p>
+<p>(<em>La Marió, mirant, extasiada, a l’agrupament, deixa de dir el rosari.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Apa, apa, sense parar, que això val més que un sarau!</p>
+<p>(<em>En Florenci tus una mica.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>I ben nèt que sí!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span> (<em>am sequedat</em>)</p>
+<p>Calla, home, calla!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>(<em>tornant a llegir pujant gradualment de to</em>)</p>
+<p>"Ja heu arrasat la plana d’or.<br>
+Am quin dalit heu treballat!<br>
+De tant segar, fins s’han cançat<br>
+la vostra falç i el vostre cor.<br>
+No heu perdonat a les roselles;<br>
+no heu compadit a les formigues:</p>
+<p>(<em>En Gabriel, sense ell donar-se’n compte, deixa de pregar, dirigint la mirada an els tres moços i fixant l’atenció en lo que llegeix en Florenci.</em>)</p>
+<p>sols les espigues<br>
+s’han esgranat un xic per elles<br>
+i pels aucells, que, am cantarelles,<br>
+han endolcit vostres fadigues.<br>
+Ja’ls heu segat, els camps dels altres!<br>
+Ja no hi ha res, sinó rostoll.<br>
+La flor del pa no és per vosaltres!<br>
+No us donaran ni un jaç de boll!</p>
+<p>Segueu, segueu el blat dels altres!<br>
+Sueu, sueu,<br>
+que, per vosaltres,<br>
+serà ben car el pa que haureu!<br>
+Sueu, sueu!"</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span> (<em>am molt entusiasme</em>)</p>
+<p>Renoi!</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Quin escrit més bonic!</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Sí que ho és, sí! Que m’encaparren aquestes histories!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>I a mi!</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Tota aquesta nit la passaré despert.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Us agrada?</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Si’ns agrada?… Torni-hi, torni-hi a llegir allò de les roselles… Ja és ben cert que no les compadim!… Tenim molt mal cor!… Am quin dalit treballem!… Zis, zas! Zis; zas! Cop de falç per aquí, cop de falç per allà, suant a raig fet. Torni-hi, torni-hi a llegir allò de les tristes roselles i les pobretes formigues.</p>
+<p>(<em>En Gabriel els mira molt emocionat. La Marió, insensiblement, va acostant-se an ells. L’Andreu segueix dient el rosari. L’Enganya-amos agafa la llumenera que hi ha al damunt de la taula i l’acosta an en Florenci.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Torni-hi, torni-hi!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>(<em>Tornant a llegir amb entonació més viril que de primer i posant-se afonic</em>)</p>
+<p>"No heu perdonat a les roselles;<br>
+no heu compadit a les formigues:<br>
+sols les espigues<br>
+s’han esgranat un xic per elles<br>
+i pels aucells, que, am cantarelles,<br>
+han endolcit vostres fadigues.</p>
+<p>(<em>An en Gabriel, embadalit i espurnejant-li els ulls, li cau el breviari de la mà.</em>)</p>
+<p>Ja’ls heu segat, els camps dels altres!<br>
+Ja no hi ha res, sinó rostoll.<br>
+La flor del pa no és per vosaltres!<br>
+No us donaran ni un jaç de boll!</p>
+<p>(<em>Va caient el teló pausadament</em>)</p>
+<p>Segueu, segueu el blat dels altres!<br>
+Sueu, sueu,<br>
+que, per vosaltres,<br>
+serà ben car el pa que haureu!</p>
+<p>Sueu, sueu!"</p>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">Teló</span>
+</div>
+<h2 id="acte-segon">ACTE SEGON</h2>
+<p><em>La mateixa decoració de l’acte anterior. És al matí, a primera hora. Fa un sol esplendorós. </em></p>
+<h3 id="escena-i-1">ESCENA I</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">La Marió i en Florenci</span>
+</div>
+<p>(<em>La Marió trasteja per la cuina, tot cantant alegrament i en veu dolça. En Florenci, un xic ensonyat, baixa per l’escala.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Bon dia, Marió.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Bon dia, senyor Florenci. Què tal? Ha descansat bé?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Tota la nit l’he passada en un sòn. (<em>Somrient.</em>) Tu l’hauràs passada en un somni.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>rient am candidesa</em>)</p>
+<p>Sí, en un somni…</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Que no somnies mai?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Sí, senyor. Però sempre unes coses més lletges i més estranyes! Quan veig que hi ha noies que’n somnien de tant boniques!…</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Tot això, no saps lo que en la realitat representa?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Què representa?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Precisament lo contrari.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Doncs, jo més m’estimaria somniar coses ben agradoses.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Prou que’n somnies, sinó que tu no te’n dónes compte.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Ves, si fos aixís, si no m’en donaria compte!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Vaja, siga-m franca: ¿no has vist mai en somnis un xicot que t’agradés?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>No: mai de la vida.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>am molta delicadesa</em>)</p>
+<p>Ni an en Gabriel?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>ingènuament</em>)</p>
+<p>Ah!… An aquest, sí: més d’una vegada.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>somrient</em>)</p>
+<p>Com? Vestit de dimoni temptador?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>No! Ai, Déu m’en guard!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>I, doncs, com?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Al peu de l’altar, entre núvols d’incens.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>I no l’has somniat mai enamorat… de tu?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>acotant el cap, un xic ruborisada</em>)</p>
+<p>No: aixís, no! Ell no pot ser per mi.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Per què no pot ser per tu?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>(<em>amb el cap baix i jogant am les puntes del davantal</em>)</p>
+<p>Vès… perquè… ¿No veu que estudia per capellà?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Oh! Encara no ho és. Encara pot trencar de camí.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Pobre d’ell, que ho fes!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>No seria pas el primer.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Ell té l’obligació de pregar per la memòria de la seva mare.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>I que no pot fer-ho, no sent sacerdot?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Si… Però no pas tant bé.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>molt baix i en dolça intimitat</em>)</p>
+<p>Si tu i en Gabriel –és una suposició– us estiméssiu i us uníssiu, i del vostre amor ne naixessin uns fills ben hermosos, tant hermosos com tu (<em>la Marió torna a acotar el cap</em>), te creus que això no equivaldria a una oració, a una pregaria, a una ofrena de la Vida a la Mort?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>en veu baixa</em>)</p>
+<p>No l’entenc, senyor Florenci.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Prou, que m’entens!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Com que diu aquestes coses…</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Te retrec els teus somnis perduts, lo que la teva ànima, fins estant desperta, somnia.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Com ho sap, vostè?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>s’asseu a vora la taula</em>)</p>
+<p>Oh! Prou, que ho sé.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Si és servit.</p>
+<p>(<em>Serveix un got de llet an en Florenci. Li col·loca’l got, una cullereta, una sucrera, un tovalló i un petit gerro blanc, que conté la llet, al damunt de la taula.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Gràcies. (<em>Tot abocant la llet al got.</em>) Vaja: digues la veritat. ¿No’n tindries una gran satisfacció que en Gabriel desistís de ser capellà?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Me sabria molt greu!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>(<em>posant-se sucre a la llet i remenant -la am la cullereta</em>)</p>
+<p>I si fos per culpa teva… és a dir per culpa teva… perquè ell t’estimés? Respon. Què faries? El deixaries morir d’anyorança?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Oh! Déu no voldrà tanta desgracia!</p>
+<p>(<em>Curt silenci. En Florenci beu la llet.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>aixugant-se ’ls llavis</em>)</p>
+<p>Doncs, a mi’m sembla que sí… que t’estima.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>molt vergonyosa</em>)</p>
+<p>Com a cosina, gaire bé com a germana.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>I un xiquet més.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>retirant el serviment</em>)</p>
+<p>Aixís, jo no’l voldré mai. Després se diria que jo he sigut l’esca del pecat. Se creurien que jo li he distret el cor. Quina quimera’m tindria la gent! Perquè tot-hom li porta voluntat, an en Gabriel. Tots se’l miren com un sant. Pobra de mi que l’escoltés!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Me sembla, doncs, que va en camí de deixar la carrera.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>I jo’n tindré la culpa?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Hermosa culpa, per cert!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>(<em>després d’un curt silenci i amb interès</em>)</p>
+<p>I com ho sap vostè, tot això? Que li ha dit en Gabriel mateix?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Jo us observo a tots dos…</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Què ha vist?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>natural i sense malícia</em>)</p>
+<p>Res… res.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>somrient am candidesa</em>)</p>
+<p>Es més malpensat vostè!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>somrient</em>)</p>
+<p>Veurem, veurem.</p>
+<p>(<em>Se sent tossir an en Gabriel.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Ai, que ve en Gabriel!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>escoltant</em>)</p>
+<p>Sí, que és ell.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Doncs, me’n vaig a fòra.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>I ara! Per què?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>molt avergonyida</em>)</p>
+<p>No vui que’m vegi.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Espera-t, dóna, espera-t.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>No, no… Me’n donaria vergonya.</p>
+<p>(<em>Se’n va, corrent, per la dreta del fons. Després d’un curt silenci, apareix en Gabriel al replà de l’escala.</em>)</p>
+<h3 id="escena-ii-1">ESCENA II</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">En Florenci i en Gabriel</span>
+</div>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Bon dia, Florenci. (<em>Ve molt apesarat i pensatiu. Vesteix trajo seglar.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>mirant-lo estranyat</em>)</p>
+<p>Bon dia. Ja ho veus: sóc més matiner que tu.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>(<em>am somriure trist i tot baixant l’escala</em>)</p>
+<p>Fas com els aucells, que al primer raig de sol ja canten.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>somrient</em>)</p>
+<p>Com te burles del poeta!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>No, Florenci, no.</p>
+<p>(<em>S’asseu, molt trist, a vora de la taula. Curt silenci. En Florenci’l mira atentament.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Com és que avui has deixat els hàbits?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>amb ironia trista</em>)</p>
+<p>Els hàbits!…</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>rient</em>)</p>
+<p>Te trobo tot cambiat…</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>No te’n riguis, Florenci, no te’n riguis! Si tu sabies lo que sofreixo!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>I això? Què tens?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>No puc dir-t’ho. Profanaria una memòria santa!</p>
+<p>(<em>Curt silenci.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>No seré indiscret. (<em>Se retira cap al fons.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>passant a la dreta, on s’asseu</em>)</p>
+<p>No t’ho prenguis aixís!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Que no sóc mereixedor de la teva confiança?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Sí, Florenci, sí! En absolut.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>(<em>acostant-se an en Gabriel i en ven baixa</em>)</p>
+<p>Que pot-ser se va refredant la teva vocació?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Jo crec que mai n’he tinguda.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Ah! No?</p>
+<p>(<em>Curt silenci.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Quina nit he passat més terrible! No puc treure-m del pensament el record de l’excursió d’ahir a la tarda.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>entusiasmant-se</em>)</p>
+<p>Amb aquell sol que feia! Amb aquell sol esplendorós, caient damunt nostre am les seves ales d’or ben exteses!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>aixecant-se</em>)</p>
+<p>Quan hi penso!… Quan veig els camps arrasats, sense roselles!… Quan recordo’ls pobres segadors, treballant am tant dalit, el meu cor s’omple de joia i alhora sembla que senti’l dolor humà. Que és temptadora la vida!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>amb ironia finissima</em>)</p>
+<p>Més que la teologia, oi?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Al punt que m’he llevat, quan he vist els primers raigs de sol que besaven la terra, no sé lo que ha passat en mi: sospirava am força impetuosa, amb esbatecs d’amor.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Es que la teva sang jove’s rebel·la.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Tu ets un bon amic, tu’m comprens i saps veure ben endins de la meva ànima. Ajuda-m, Florenci, a orientar el meu esperit!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Fins avui no t’has adonat del camí que feies ni de les flors de la teva vora. Has enlairat la mirada al cel i t’has distret de la terra. I ara sents la punxada de les seves espines.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Les seves espines se m’han clavat al cor!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>A tu, del dia, no més t’encisa la posta, el reculliment, lo somniós, lo somort. El sol t’enlluerna i t’espanta. Fuges del món, horroritzat de les seves lluites i misèries. No tens afany pera embellir-lo i trobar-lo bell. Quin contrast nosaltres dos! Tu, que ets fort i sà, ja ho veus, ets el poeta de la Mort: jo, que estic malalt, sóc el poeta de la Vida.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Sento’l desig de viure lo mateix que tu, pot-ser am més intensitat que tu. Però no puc tornar endarrera! No puc deixar el camí que he emprès! Un dia vaig jurar ser ministre de Déu.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Ane qui vas jurar-ho?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>A la meva mare. Moments abans de morir va pregar-me que fos sacerdot.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>I estàs disposat a fer aquest sacrifici?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Sí; per ella, no més que per ella!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>És a dir que tu, per la teva mare, que ja és morta, estàs decidit a sacrificar la teva joventut florida d’il·lusions? Això no pot ser! Això és contra Natura!</p>
+<p>(<em>En Gabriel, sentint aquestes paraules, queda tot ell cor-près.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Si jo era un noi, quan vaig prometre a la mare satisfer la seva darrera voluntat! No va ser la reflexió la que va obrar allavores: va ser el sentiment, el tendre sentiment filial. Però ara, que ja sóc home i tinc ús de raó, per què haig de cumplir un jurament d’infant?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Segueix el teu impuls natural i obra en conciencia.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>No pot ser, Florenci.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>I aquella pobra rosella?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>La Marió? Vols dir la Marió?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Sí. Fes-la feliça ! No l’estimes?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Però, què dirà’l meu pare? I el poble, que ja’m mira com un sant?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>No hi ha un medi?…</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Cap.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>L’Iglesia, no tenint tu vocació, no pot deslliurar-te de la prometença que vas fer?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Sí.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Per què calles, doncs?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>pausadament</em>)</p>
+<p>Però si no és am l’Iglesia, precisament am l’Iglesia, am qui sostinc aquesta lluita: és amb el pare, amb el record de la meva mare, am la prometença que vaig fer-li, am la gent que’m rodeja i am tot un munt de preocupacions que pesa sobre meu. No! Jo no puc dir an el pare que no sento vocació: destruiria l’il·lusió més gran de la seva vida! Pot-ser li causaria la mort! M’haig de sacrificar per ell i per la meva mare: no hi ha altre remei.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>D’aquesta manera tu no serveixes ni al cel ni a la terra.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>aterrat</em>)</p>
+<p>Per qué?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Perquè ofegues les teves afeccions humanes i ets hipòcrita davant de Déu.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>No, això no!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Sí, Gabriel, sí! Tu no vius sincerament, am tota llibertat. Per què aquests recels? Per què aquesta cobardia, més propria d’un sentimental supersticiós que d’un xicot il·lustrat i conscient?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Tens raó, tens tota la raó; però no puc tòrcer de camí.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Perquè ets un apocat que’t resignes a seguir la ruta que’ls altres te senyalen, i vas fent via d’esma, a les palpentes, sense que la teva voluntat te mogui. (<em>Tus un xic.</em>) Canta la vida! Canta la joia de l’amor! Deixa-t de sentimentalismes impropris d’una ànima forta; no te’ls escoltis, els cants apocalíptics d’aquells que diuen que l’existència terrenal és un castic. Jo voldria perpetuar-la, la meva vida. La trobo hermosa, immensament hermosa! Per xo la canto am tant fervor!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Pobra mare !</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Estima-la, recorda-la sempre, viu les seves virtuts, però no vulguis morir de pena.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Jo visc per la Marió!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Doncs no perdis el temps en somnis i esperances, fruint d’amagat i reclòs els teus anhels. Explaia’l teu cor, dóna-li ales pera que voli lliurement, fins que’s cansi de volar. I pensa en el niu, en el niu del teu repòs on vetllaràs els fills de la teva joventut.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Com m’encoratges!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Viviu enamorats, tu i la Marió, florint i reflorint nova vida, alegres i alegradors!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>amb esclat</em>)</p>
+<p>Oh! Això és viure!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Això és amor!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>molt emocionat</em>)</p>
+<p>Quin bé m’has fet!</p>
+<p>(<em>Per la dreta del fons compareixen l’Enganya-anos, el Ros i en Llec. En Gabriel indica an en Florenci que calli, i passa a l’esquerra.</em>)</p>
+<h3 id="escena-iii-1">ESCENA III</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">Els mateixos, més l’Exganya-amos, el Ros i en Llec </span>
+</div>
+<p>(<em>Aquests tres van vestits am la roba de les festes. L’Enganya-amos, am gorra de seda negra, un xic deslluïda; camisa blanca, de fil, nèta de bugada, sense planxar; corbatí negre; gec i armilla de llana d’un to fosc; calces de vellut negre; espardenyes am betes negres, i mitjons blaus. El Ros, am gorra de seda negra, nova; camisa blanca, ben neta i planxada, amb el coll tombat; corbata de seda vermella; trajo de llana negra, encara que d’aire pagesivol força escaient; faixa de seda blava i sabates rosses. Du rellotge, am cadena de plata; una flor a l’orella i la gorra de cairell. En Llec va am gorra negra, bastant usada; camisa de cotó d’un to moradenc, sense corbata; vestit de vellut negre; espardenyes am betes també negres, i mitjons blancs.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Bon dia i bona hora tot-hom.</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Salut.</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Déu vos guard.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Molt bon dia.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Hola, minyons! Què’s conta de nou?</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Moltes trapaceries. Tu, Llec, que no hi és la Marió?</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Deu ser a missa.</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Jo, tot venint, l’he vista a l’hort que cullia flors.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>A l’hort l’has vista?</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Sí.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Haurem de dir-li que nosaltres ja som aquí, m’entens? (<em>Signant que té gana.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Que encara no heu esmorzat?</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>No pas avui.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>I ja veniu del poble?</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Sí, senyor: d’oir missa. L’Andreu ens té manat que hi anem cada festa a la mateixa hora. Però’ns hi fa anar dejuns.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>somrient</em>)</p>
+<p>Pot-ser perquè aneu més lleugers.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Jo crec que ho fa perquè no’ns envesquem enraonant amb els amics.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Que no podeu veure-ls a la tarda?</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Sí…</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Lo que és ane mi, en havent dinat, que no’m vinguin am raons: cap al Casino de dalt s’ha dit a pendre un calent i a jogar una estona a la barrotada, tot esperant que’s comenci’l ball.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Que feu sarau avui?</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Vaia! I amb orquestra, tant o més bona que la de la festa major passada.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Com les hi cargolaras!</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>I am la xicota!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Quina desesperació d’empentes i batzegades!</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Me sembla que riurem!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>I això?</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Tinc moltes ganes, tot ballant, de tombar d’una revolada an aquell mosquit de la “Torra Nova”.</p>
+<p>FLOHENCI</p>
+<p>L’Enric de Valldaura? Aquell que sempre fa tanta olor?</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Encertat.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Per què? Què t’ha fet?</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Què m’ha fet? Aquest nyicris, allà ont el veieu, tant enverniçat i tant fi, l’altre dia va llençar una expressió molt lletja a la meva promesa.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>I tira, home! No miris prim!</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Així que toquin el darrer vals, creieu que, de l’empenta que li clavo, prou se’n va a parar a l’altre cap de sala.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>I ho faràs pagar a la seva balladora.</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Que s’agarri fort an ell.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Vaia unes coses de dir davant d’en Gabriel!</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Ja ho sap, que no puc fer-hi més.</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Es clar. Quines imprudencies!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Això.</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Tant-se-val.</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Calla, home, calla!</p>
+<p>(<em>Curt silenci.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Quina gana que tinc!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Tu, Llec: ves, fes un crit a la Marió.</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>No veieu que deu cullir flors per guarnir la capella?</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Ah! Aixís, callo. Oh! I ara que parlem de flors: sap, senyor Florenci, que’m va agradar molt aquell escrit d’ahir vespre?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>El cant de Juny?</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Just. Allò de les roselles, aquell pas de les tristes roselles i les pobres formigues! Cregui-m, me va fer venir les llàgrimes als ulls.</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Oh! Es que allò pot-ser és lo més bonic de tot lo que’ns ha llegit.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Tant ben conjuminat!… Tot lliga tant bé!… No’m cansaria mai de sentir-ho.</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Jo tampoc.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>I digui, digui: que se les treu del cap aquestes histories?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>somrient</em>)</p>
+<p>No, home.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>I doncs?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Les trec de vosaltres mateixos.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>(<em>tot estranyat, com tement que en Florenci li hagi gastat una broma</em>)</p>
+<p>De nosaltres mateixos?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Sí.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>(<em>després d’un curt silenci</em>)</p>
+<p>Bé, vaja: ja me’ls donarà plegats.</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Que’n sou de tonto, Enganya-amos!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Bo! Mireu l’estornell!</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span> (<em>am molt enfasi</em>)</p>
+<p>Es clar que sí! Això, aquests escrits que fa’l senyor Florenci, per que ho sapigueu, ho ensenyen a estudi.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>A estudi ensenyen de fer lligar tant bé les unes paraules am les altres?</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Sí. I, doncs, que us pensàveu? Com se coneix que vós no hi heu anat mai!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Que’t creus que és lo mateix que armar ballarugues això de l’art de la ploma?</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Es que…</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Vaia, calla, Ros, que avui fas molt mala lletra.</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Si la tingués bona rai!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Què faries?</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>A hores d’ara ja m’hauria empescat un vers per regalar a la xicota.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Vols que te n’escrigui un de ben enamorador?</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Sí, home!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Què tinc de dir-li?</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span> (<em>rient</em>)</p>
+<p>Ara, ara veurem la teva palica.</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span> (<em>també rient, tot fregant-se les mans</em>)</p>
+<p>Veiam, veiam.</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>No rigueu, homes, no rigueu, que això són coses molt series.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Apa, dicta, Ros, dicta.</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span> (<em>pensant</em>)</p>
+<p>Doncs, digui-li… digui-li… (<em>mirant a l’Enganya-amos, que riu</em>). Que’n sou de poca solta !</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Rumia, home, rumia.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Apa, Ros.</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Digui-li… que és molt maca… que l’estimo molt… i que aviat ens casarem… Veliaquí.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>El dia que ploguin mobles.</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Vaia, vós, conco! Després direu que us falten al respecte.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Entesos, eh?</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Bé… amb aquella salsa!…</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Deixa-ho per mi.</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Nois, quina gana que tinc!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Jo també. (<em>En to moll viu.</em>) Tu, Ros: mai diries que podriem fer?</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Vos direu.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Saps aquells cargols que tinc a desdejunar?</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Teniu raó!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Fem-los a la peterrellada?</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Ja està dit.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Apa, que’l senyor Florenci i en Gabriel ens ajudaran, oi?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>No, gràcies. Jo vindré a mirar com els coueu.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Som-hi, nois?</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Ja tindrem pinassa?</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Sí. Allà al porxo encara n’hi deu haver dos sacs per encetar.</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>I rajoles, que’n tenim?</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Sí, home, sí. (<em>Empeny an el Ros i an en Llec cap al fons.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Anem-hi, doncs.</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Apa, que és tard!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>L’esperem, senyor Florenci. I a tu també, Gabriel. Veniu, que’l Ros us farà trencar de riure.</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Vaja, anem.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Passa tu endavant.</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span> (<em>a l’Enganya-amos</em>)</p>
+<p>Apa, cançoner!</p>
+<p>(<em>L’Enganya-amos, el Ros i en Llec s’en van per l’esquerra del fons.</em>)</p>
+<h3 id="escena-iv-1">ESCENA IV</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">En Florenci i en Gabriel </span>
+</div>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Que’n són de feliços! La seva rusticitat m’encanta.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Són molt bons !</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>amb intenció</em>)</p>
+<p>I molt resignats!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Ditxosos ells!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Anem a veure-ls ?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Vés-hi, vés-hi, que t’hi distreuras.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>tossint una mica</em>)</p>
+<p>Vine tu, també.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>No. Tinc ganes de parlar…</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Am la Marió?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Sí.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Ont és ton pare?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Deu esser al poble. Per què m’ho preguntes?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>(<em>treient importància a la seva. pregunta</em>)</p>
+<p>Per res. (<em>Va a mirar per la finestra.</em>) Gabriel: mira la teva cosina, entremig dels rosers. Que és bonica! Sembla una papellona.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>sense moure-s del seu lloc</em>).</p>
+<p>Pobra Marió!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>girant-se an en Gabriel</em>)</p>
+<p>Ja ve.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>per si mateix</em>)</p>
+<p>Coratge!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Me’n vaig amb aquells.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Florenci: perdona, eh?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>anant-se’n</em>)</p>
+<p>Sí, home, sí.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>en veu baixa</em>)</p>
+<p>Ja vinc desseguida.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Està bé. (<em>Desapareix per l’esquerra del fons.</em>)</p>
+<h3 id="escena-v-1">ESCENA V</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">En Gabriel, sol. Desseguida la Marió</span>
+</div>
+<p>(<em>En Gabriel va a mirar per la finestra. Així que s’adona de la Marió, somriu joiosament. Desprès d’un curt silenci, aquesta ve per la dreta del fons amb un gabell de flors gemades, que estreny contra’l seu pit. Encara no veu an en Gabriel se posa a riure ignocentment, a tot pler.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>amb estranyesa</em>)</p>
+<p>Ai, ai! Gabriel!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>(<em>de la finestra estant, girant-se de cara a la Marió</em>)</p>
+<p>I ara! De què rius?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>seguint rient</em>)</p>
+<p>Com és que t’has vestit així!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>(<em>am molta delicadesa i veu tremolosa</em>)</p>
+<p>Que pot-ser no t’agrado tant?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>(<em>fent un moviment d’espatlles pera excusar-se, un xic vergonyosa</em>)</p>
+<p>Oh!…</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Es que…</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>(<em>deixant les flors damunt de ta taula</em>)</p>
+<p>Digues…</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>aixecant la veu</em>)</p>
+<p>Es que, si no…</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>no gosant-lo mirar</em>)</p>
+<p>De l’altra manera… saps?… de l’altra manera…</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>molt emocionat</em>)</p>
+<p>Explica-t.</p>
+<p>(<em>Curt silenci.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>De l’altra manera… jo’m penso que m’agrades més.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>T’enganyes, Marió.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>No m’enganyo. (<em>Somrient amb ingenuïtat.</em>) Ets més bufó vestit de capellà! Quan te veig am l’habit me vénen unes intencions de besar-te la mà i de demanar-te una estampa!… Que no me la donaries? (<em>En Gabriel, de tant afectat, se gira d’esquena a Ja Marió, posant-se les mans a la cara.</em>) Bo! Ja t’has enfadat! Digues, Gabriel: que t’has enfadat?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>sense mirar-la</em>)</p>
+<p>No, Marió!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Que’t fa vergonya que’t digui aquestes coses? Respon-me. Vaja, ja no t’ho diré més allò…</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>girant-se</em>)</p>
+<p>El què?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>no gosant-ho dir</em>)</p>
+<p>Lo que t’he dit de primer…</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>mirant-la encisat</em>)</p>
+<p>Ai, Marió, Marió ignocenta! Tu sí que ets bufona i gentil!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>ruborisant-se</em>)</p>
+<p>Jo?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Criatura resignada! Hermosa i alegra criatura! Ditxosa tu, que de tot te conformes i prens la vida tal com se’t presenta! Però qui sap demà, quan ja no hi siguis a temps, qui sap lo que faràs el dia que’l teu cor comenci a mirar enfora!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>no comprenent-lo</em>)</p>
+<p>Ai, ai! Que vols dir amb això? Que’t dolque sempre estigui alegra?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>No; no’m dol gens. Però també’m satisfaria veure-t de tant en tant una mica trista. Els esperits alegrois no estimen gaire.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Doncs jo estimo molt.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Ane qui estimes?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>A tot-hom, com mana Déu.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>I no hi ha persones les quals tu prefereixes més que les altres?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>ingènuament</em>)</p>
+<p>Me sembla que sí.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Mira: jo, lo mateix que tu, també estimo a tot-hom, perquè tots som germans; però hi ha una persona, una sola persona, que l’estimo més, molt més que a tot lo món!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>ràpid i en to viu</em>)</p>
+<p>La teva mare.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>també ràpid i en to viu</em>)</p>
+<p>No. </p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>molt sorpresa</em>)</p>
+<p>Ah! No?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>am dolor i en veu baixa</em>)</p>
+<p>Sí, sí! La meva mare.</p>
+<p>(<em>Curt silenci i cambi de to.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Es que, si no…</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Què?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Es que, si no l’estimessis més que tot; jo…</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Què faries?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Mai més te miraria la cara. T’agafaria una malícia!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Tant mal cor tindries?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Sí. Ves on s’és vist que un fill no’s recordi força de la seva mare.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Què més vols que faci per ella?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>No: ja fas prou, per xò.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Que ets bona! Com més t’escolto, més i més m’entristeixo!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>I per què t’entristeixes?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>no gosant-ho dir</em>)</p>
+<p>Per culpa teva.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Per culpa meva?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>molt baix i am passió fonda</em>)</p>
+<p>Sí: perquè t’estimo!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>dolçament i acotant cl cap</em>)</p>
+<p>Gabriel!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>T’estimo am tota l’ànima! No abaixis el cap. No’t donguis vergonya d’escoltar-me. Mira-m, que vui veure’ls teus ulls.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>molt vergonyosa</em>)</p>
+<p>Deixa-m!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>De primer vui parlar-te a cau d’orella (<em>acostant-s’hi</em>), així, que no ho senti ningú.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>separant~se</em>)</p>
+<p>No t’acostis.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Jo no puc ser sacerdot.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>molt sorpresa</em>)</p>
+<p>No?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>No; no puch ser-ho!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Per què ho prometies a ta mare, doncs?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Era tant jove allavors!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Per què no t’hi pensaves?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Si en aquella edat jo encara no sabia lo que’m feia! Si no tenia experiència de la vida!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Però ara ja està fet. Ja no pots desdir-te’n. </p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Sí, que puc desdir-me’n. </p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>I ho faràs?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Avui mateix!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Com?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Dient-ho tot al pare.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>am gran prec</em>)</p>
+<p>No, Gabriel! No li diguis!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Que vols que a la flor de la joventut me mori de tristesa?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>cor -ferida</em>)</p>
+<p>Oh! No! Calla!…</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Dona-m una esperança! No més una esperança!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>No pot ser!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Sí, que pot ser!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>No veus que després aquí tot-hom m’avorriria?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Que hi fa, mentres jo t’estimi?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>I ta mare?…</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Estant aprop teu no l’oblidaré mai.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>I si te’n distreguessis?…</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>No tinguis por. Tu m’hi faries pensar sempre… Però parlem de nosaltres dos.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>I no li sabria greu an ella que ens estiméssim?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>No: al contrari. Si fos viva, de segur que encara se n’alegraria.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Ella pot-ser sí. I ton pare?… I la gent?…</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Que és cap mal estimar-se?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>És clar que no.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>I, doncs?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>am recansa</em>)</p>
+<p>No t’haguessis compromès!…</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>No recordem coses passades. Parlem de lo d’ara, de lo que ha de venir, de la felicitat que’ns espera. No ho creus que podem ser molt feliços? Que no hi tenim dret a viure alegrament? Que no hi tenim dret nosaltres dos a estimar-nos?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>No.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>No? Per què?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>No pas de la manera que tu vols.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Que hem de morir-nos, doncs, sacrificant lo més pur del nostre sentiment?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Pot-ser serà mellor.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Ah! No, no. Jo no m’hi resigno! Ja estic decidit, vingui lo que vingui. No puc oblidar-te! (<em>Sanglotant.</em>) T’estimo massa, Marió! T’estimo am tota l’ànima, per damunt de tot, més que tot, més que…</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>interrompent-lo</em>)</p>
+<p>No, no ho diguis!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Sí; vui dir-ho, vui dir-ho… Es la veritat…</p>
+<p>(<em>Se deixa caure sobre una cadira i apoia’l cap a la taula, sanglotant anguniosament. La Marió’l mira am goig i am pietat alhora, lluitant am si mateixa pera consolar-lo. Dugués vegades s’hi acosta frec a frec i se’n separa, no decidint-se a dir-li res; fins que a l’últim agafa les flors i, besant-les am desconsol, se’n va per l’escala pausadament. Quan és al replà,veient que en Gabriel encara segueix abatut, commoguda i agraida, agafa una flor, la besa am nerviositat i li tira, desapareixent tot plorant i fent petons a les altres flors.</em>)</p>
+<h3 id="escena-vi-1">ESCENA VI</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">En Gabriel, sol. Aviat l’Enganya-amos</span>
+</div>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>(<em>després d’un llarc silenci, mirant enlaire</em>)</p>
+<p>Que sí que hi tinc dret!… I serà meva!… Jo l’estimo!… (<em>Curt silenci.</em>) Mare! Treieu-me aquestes cadenes! Deslliureu-me d’aquest pes que m’oprimeix el cor. (<em>Segueix sanglotant.</em>)</p>
+<h3 id="escena-vii-1">ESCENA VII</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">En Gabriel i l’Enganya-amos </span>
+</div>
+<p>(<em>Després d’un llarc silenci compareix l’Enganya-amos, tot adalerat, en mànigues de camisa, per l’esquerra del fons. Ve a cercar el saler de terriça que hi ha penjat aprop de la xemeneia.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>No’ns en hem recordat de la sal. (<em>Agafant el saler.</em>) D’això… Gabriel: me n’enduc el saler. La Marió, de la finestra estant, ja m’ha dit que’ns arreglaria una vinagreta. Ai, ai! Que no respons, Gabriel?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>aixecant cl cap</em>)</p>
+<p>Ah! Vos?</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Que dormies?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>No. </p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Vaja, vine allà aní nosaltres. Noi, quins panxons de riure que s’hi fa’l senyor Florenci!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Ja ho teniu tot a punt?</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Ara hem acabat de triar els cargols.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Ah! Sí?</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Mira, vaig a ensofrar-los el nas am sal i desseguida’ls calo foc a la barraca per tots quatre costats.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Ah, ah!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Veus? Me n’enduc el saler.</p>
+<p>(<em>Per l’esquerra del fons compareix en Llec tot atrafegat. Va en còs de camisa.</em>)</p>
+<h3 id="escena-viii-1">ESCENA VIII</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">Els mateixos, més en Llec </span>
+</div>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span> (<em>an en Llec</em>)</p>
+<p>Tu: què falta?</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Pa i vi, home!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Ah! Vés, doncs.</p>
+<p>(<em>En Llec agafa’l porró del damunt de l’aigüera, i mig pa d’un calaix de la taula.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>En dança!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Ja heu trobat burxes pera enfilar els cargols?</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>El Ros ja té amanides unes quantes puntes d’etzavara.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span> (<em>am fruició</em>)</p>
+<p>Ah, ah! Que anem, Llec?</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Sí, anem. I en Gabriel?</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span> (<em>an en Gabriel</em>)</p>
+<p>Que véns o no?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>No. Gràcies.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Tu mateix.</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Vaja, doncs, fes oració, si’n tens ganes.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span> (<em>an en Llec</em>)</p>
+<p>Apa.</p>
+<p>(<em>L’Enganya-amos i en Llec desapareixen per l’esquerra del fons.</em>)</p>
+<h3 id="escena-ix-1">ESCENA IX</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">En Gabriel, sol. Aviat l’Andreu </span>
+</div>
+<p>(<em>En Gabriel, després d’un moment d’indecisió, lluitant amb el seu instint, seu va precipitadament per l’escala. Quan és al replà se detura, acovardit i tremolós. Després d’un llarc silenci compareix l’Andreu per la dreta del fons.</em>)</p>
+<h3 id="escena-x-1">ESCENA X</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">En Gabriel i l’Andreu </span>
+</div>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Bon dia.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>baixant l’escala</em>)</p>
+<p>Bon dia, pare.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>(<em>mirant molt sorprès an en Gabriel</em>)</p>
+<p>Noi! Com és que vas vestit així?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>am pertorbació</em>)</p>
+<p>Oh!…</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Digues!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Es lo mateix.</p>
+<p>ANDKEU</p>
+<p>Corn s’entén! Ara’m surts amb aquesta?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Tot just estic tonsurat… I d’aquí que rebi ordres sagrades…</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Tu?… Me sembla, Gabriel, que no arribaràs a rebre ni ordres menors.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Qui sap!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>molt sorprès</em>)</p>
+<p>Què?…</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Qui sap lo que ha de venir!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>molt més sorprès</em>)</p>
+<p>Lo que ha de venir!… Dies ha que no sé com te tornes.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>molt humil</em>)</p>
+<p>Soc el de sempre, pare.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>No és pas veritat. Abans tot sovint me parlaves de la carrera…</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Sí.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>I em contaves coses dels companys de seminari…</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Es cert.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>I m’afalagaves am les bones doctrines dels llibres que estudies.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Què voleu que us digui més?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Ara tot lo dia estaries amb aquest pobre malalt, parlant de les seves cabòries.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Que no us agrada que hi enraoni?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Gens ni mica. Cregués que me’l miro am mals ulls. Si no fos pel seu pare, jo’t prometo que ja no hi viuria entre nosaltres.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Té molt bon cor, en Florenci.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Però també té mal cap.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Us equivoqueu.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Que no veus el seu comportament? Que no sents lo que predica? No sé pas d’on les ha tretes aquelles idees tant endimoniades. Es una mena de xicot que no va mai a oir missa. No’s recorda per res de l’altra vida. Jo estic que ni creu en Déu.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>humilment</em>)</p>
+<p>Però és bo.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>No més pensa en els seus escrits i en les seves estranyeses. Ja té sort de que és ric.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Per vos que no és un treball de valor positiu lo que ell fa?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Vaia un treball!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Vos creieu que en Florenci, am les seves obres, no compleix una alta missió aquí a la terra?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Ell lo que fa és omplir el cap de fantasies a la nostra gent.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Bé: dispenseu-li.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>enfadat</em>)</p>
+<p>Ja no puc aguantar més! A casa governo jo. No consento que vinguin els de fòra a encendre-hi guerra. Si en Florenci té una altra manera de pensar, mentres s’estigui aquí vui que respecti les nostres creencies. D’això te n’hauries d’encarregar tu mateix de dir-li.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Jo?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Sí! Qui mellor que tu?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>No puc, jo!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Tu no pots?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>No’m crec encara am prou experiència pera guiar an els altres.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>De que’t serveix la carrera, doncs? Respon-me.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Què sé jo!…</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>(<em>molt concentrat i am gran admiració</em>)</p>
+<p>Explica-t. Que pot-ser ja no sents vocació?…</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>en veu baixa</em>)</p>
+<p>No n’he sentida mai.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>No! Per què enganyaves a ta mare, doncs?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Jo no vaig enganyar-la.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Què dius!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Us ho vaig a confessar tot. No vui callar-me res. Escolteu-me am serenitat.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>No haig d’escoltar-te per res!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Us ho demano per favor. (<em>Am gran prec.</em>) Deixeu-me dir i, després, feu lo que mellor us sembli.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Massa que m’ho penso lo que podries dirme! Ah, fill meu, quin mal camí has emprès!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>no gosant-ho dir</em>)</p>
+<p>Jo estic enamorat.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>amb ironia</em>)</p>
+<p>Estàs enamorat?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Sí.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>I goses dir-m’ho! ¿Que no veus el gran disgust que’m dones amb aquestes paraules?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Però, pare!…</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>De qui estàs enamorat? D’alguna aixelabrada com tu?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>No! D’un àngel de la terra.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>amb ironia</em>)</p>
+<p>D’un àngel de la terra?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Sí. De la Marió.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>molt sorprès</em>)</p>
+<p>De la teva cosina! An aquesta pobre criatura estimes?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Am tota l’ànima!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Com m’he distret, Senyor!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>No us ho prengueu així.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>I ella ho sap?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Sí.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>I que hi diu? Respon-me!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Ella… també m’estima.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Doncs, no hi penseu, en casar-vos! No! De primer ane tu’t trec de casa i a la Marió la faig tancar en un convent!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Ens matareu a tots dos!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>No vui ser responsable davant de Déu i de la teva mare de les vostres bogeries.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>am gran prec</em>)</p>
+<p>Pare!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Quin disgust me dones, Gabriel! A les meves velleses! Jo que estava tant content i orgullós de tu!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>¿Voleu res més hermós que veure-m casat am la Marió estimant-la força?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>La meva il·lusió era veure-t servint a Déu.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Que no se’l serveix oferint-li les flors de la terra?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>No puch resignar-m’hi! Has d’acabar la carrera!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Que voleu que sigui un mal sacerdot?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Has de complir lo que vas prometre!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Que voleu que sigui un hipòcrita? No hi ha res tant odiós com l’hipocresia! Jo vui tenir conviccions! Vui viure’ls meus ideals!</p>
+<p>(<em>Compareix la Marió perla porta del replà de l’escala.</em>)</p>
+<h3 id="escena-xi">ESCENA XI</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">Els mateixos, més la Marió</span>
+</div>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>veient a la Marió</em>)</p>
+<p>Marió.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Que maneu, oncle?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Vine, vine.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>acabant de baixar l’escala</em>)</p>
+<p>Ja vinc.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Què feies a dalt?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>He anat a mudar les flors de l’oratori.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>am satisfacció</em>)</p>
+<p>Ah! Sí?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>amb humilitat</em>)</p>
+<p>Sí, oncle.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>T’agrada molt, veritat, que en Gabriel sigui sacerdot?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Sí, que m’agrada.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>De debò? No’t sabria greu que deixés la carrera?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>am veu baixa</em>)</p>
+<p>Sí, que me’n sabria!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>I si fos perquè l’haguessin temptat i volgués casar-se, encara te’n deuria saber doble, oi?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>am dolor</em>)</p>
+<p>Sí!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Sembla que s’ha posat al cap que s’ha de casar am tu.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Pare!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Que hi dius an això?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>molt baix</em>)</p>
+<p>Que s’ha de recordar de la seva mare.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Ho veus, Gabriel?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>La Marió m’estima!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>a la Marió</em>)</p>
+<p>Tu: que no sents an en Gabriel?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>am gran prec</em>)</p>
+<p>Oncle!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Estima-1 com a cosí, com a germà, si vols; mai com a enamorat! No te l’escoltis! No vulguis que, per culpa teva, deixi de complir la prometensa que va fer a la seva mare. No ho vulguis! (<em>La Marió’s posa a plorar.</em>) I ara!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Pobra Marió!</p>
+<p>(<em>La Marió, tot plorant, se’n va a seure a una cadira d’aprop de la finestra. Seguidament, per l’esquerra del fons, compareix en Florenci rient am joia.</em>)</p>
+<h3 id="escena-última-1">ESCENA ÚLTIMA</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">Els mateixos, més en Florenci </span>
+</div>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Gabriel! Gabriel!… Ah! (<em>Deturant-se al llindar de la porta.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>No’s retiri, no: ja pot acostar-se.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>am delicadesa</em>)</p>
+<p>Es que…</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>No hem d’ocultar-li res. Al cap i a la fi, lo que ara veu gaire bé tot és obra de vostè.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>en to natural</em>)</p>
+<p>Expliqueu- vos…</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Vostè també és d’aquells que tiren la pedra i amaguen la mà.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Us enganyeu. Jo, en tots els meus actes, presento sempre la cara.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Doncs per què’s volia retirar?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Per prudència, Andreu. Perquè l’escena que estic presenciant pot-ser té un caràcter un xic massa íntim i no voldria ser indiscret.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>No, Florenci, no.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>avançant</em>)</p>
+<p>El teu pare, de la manera que parla, sembla que m’acusi.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Sí, que l’acuso! (<em>La Marió segueix plorant.</em>) L’acuso d’haver vingut aquí pera desencaminar al meu fill! Vostè li ha despertat un sentiment fatal per ell.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Li he despertat?…</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Sí.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Senyal que ja’l tenia.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Vostè, am les seves prèdiques, li ha fet renéixer…</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Sí, el sentiment d’amor, l’etern, el més fecondant, el que viu tot-hom i del qual ningú se’n pot sustreure! Però no he sigut jo qui ha obrat aquest prodigi: ha sigut la Vida, la Naturalesa, amb els seus sospirs de mare eterna. Jo no he fet més que ajudar-hi. La Marió i en Gabriel s’estimen. (<em>Senyalant a la Marió,</em>) Mireu-la, mireu-la com plora! (<em>Acostant-s’hi.</em>) Marió, no ploris, no ploris, que jo’t defenso!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>molt emocionat</em>)</p>
+<p>Florenci!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>anant-se’n cap al fons</em>)</p>
+<p>No sé quin sant me deté!…</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Marió, Gabriel: estimeu -vos! Canteu l’amor, l’amor que enjoia la terra! A viure!</p>
+<p>(<em>La Marió esclata en un plor dolorós. En Florenci i en Gabriel s’abracen.</em>)</p>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">Cau el teló pausadament</span>
+</div>
+<h2 id="acte-tercer">ACTE TERCER</h2>
+<p><em>La mateixa decoració dels actes anteriors. És a les darreries d’estiu, al caient de la tarda. El paisatge comença a tristejar.</em></p>
+<h3 id="escena-i-2">ESCENA I</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">La Marió i en Gabriel</span>
+</div>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>asseguda aprop de la taula</em>)</p>
+<p>Ont és l’oncle?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>dret al costat de la Marió</em>)</p>
+<p>Deu ser a dalt.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>I en Florenci?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Es al cafè amb aquells tres. Pobre xicot! Me fa una pena!…</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>A mi també!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Sempre aquella tos i aquell panteig!…</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Avui estava molt content.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>El sentissis! No’n té pocs de plans!… I quines il·lusions! Jo crec que’l fa viure l’esperança.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>No’s desanima mai!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Però’m sembla que va morint lentament. Els arbres ja groguegen i comencen a caure fulles. Quan arribi la tardor…</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Vols dir que està tant malalt?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>No veurà l’hivern!</p>
+<p>MARIO</p>
+<p>Déu meu!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Però, així i tot, encara somnia en la vida forta, en una vida de joia. La seva imaginació li fa veure’l món rialler.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Es tant bo!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Per mi’l seu esperit delicadissim sent anyorances.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Vols dir?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Si en Florenci hagués trobat un cor generós, capaç de compendre-1 i estimar-lo, jo no diré que no hagués mort d’aquesta… però estic segur que hauria allargat bastant.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Pot-ser sí.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>I ell hi té dret, a ser estimat. Ell, que ha sembrat tant d’amor!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Oh, sí!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Ha fet com les flors: tot ho ha brindat als altres: les fulles i l’aroma, el còs i l’ànima. Ha viscut molt depressa!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>I no ha trobat una noia del seu braç?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>No. No pas com ell l’ha idealisada. El poeta, amb els seus cants, inspira amor als altres, sense ser correspost.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Que és trist haver de morir tant jove!</p>
+<p>(<em>Curt silenci.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Ja ho sap que demà te’n vas de casa?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Que no li has dit tu?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>No he gosat… No te’n vagis, Marió!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Tot és inútil. Ton pare ja està convingut am l’oncle de Vilamajor, i, per més que jo’m resistís, tampoc ne treuria res!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>I un cop tu siguis fòra, digues, com quedem nosaltres dos? Deixarem morir la nostra estimació?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Alabat siga’l cel! Pot-ser és la nostra estrella.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Doncs jo no puc resignar-m’hi.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Què penses fer?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Seguir estimant-te. La meva voluntat no’s torç!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Deixem-ho córrer tot, Gabriel!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Es impossible!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Ton pare ja comença a tenir anys; si no segueixes els seus consells i no’t sacrifiques per ell, pots escursar-li la vida. Sacrifiquem-nos, nosaltres que som joves!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Precisament perquè som joves hem de pensar en l’endemà.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>No, no, Gabriel!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Si te’n vas, jura ser-me fidel, que jo vindré a trobar-te.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Com m’encises i jugues amb el meu cor!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Esperança meva! Que t’estimo!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>abaixant el cap</em>)</p>
+<p>Gabriel!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Que t’estimo!</p>
+<p>(<em>Se sent tossir a l’Andreu, que apareix tot seguit per la porta de l’escala. En Gabriel, al sentir al seu pare, se separa de la Marió.</em>)</p>
+<h3 id="escena-ii-2">ESCENA II</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">Els mateixos, més l’Andreu</span>
+</div>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Encara no ha tornat en Florenci?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Me sembla que no trigarà gaire.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Aont ha anat? Al Casino?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Sí, amb aquells tres.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Com deu fer-hi de les seves!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Cada diumenge hi va pera distreure-s una estona.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Aixís se distreu? Més valdria que procurés pera la seva salut…</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Es clar que sí. Però un xic de distracció li convé molt.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Si anés al cafè pera passar l’estona, ningú hi tindria res que dir; però com que la seva dèria és una altra…</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>En Florenci no és pas lo que vos us creieu.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Tu sí que no’l veus com és. T’has tornat gaire bé com ell. Jo no l’hagués admès a casa! Però qui s’havia de pensar que de pares tant honrats ne sortís un xicot aixís!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Que no és honrat en Florenci?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Sí; això sí… Però’l seu comportament fa més mal que bé.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Quin mal fa?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>I goses preguntar-ho?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>prudentment</em>)</p>
+<p>Es que vos us mireu el món d’una altra manera…</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>enfadat</em>)</p>
+<p>Com s’entén! Gabriel: això és faltar-me al respecte.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>No és aquesta la meva intenció.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>I tu ho creus digne lo que ell ha fet am nosaltres? A veure, recull la teva conciencia i digues la veritat.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Pregunteu.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Si en Florenci no hagués vingut an aquesta casa hauries tu deixat la carrera?…</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>després d’un petit esforç</em>)</p>
+<p>Pot-ser no.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Com pot-ser no!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Jo, com ja sabeu, no hauria sigut un bon sacerdot: mai he sentit vocació.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Abans bé’n senties!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>(<em>acostant-se a l’Andreu, somrient am tristesa</em>)</p>
+<p>Oncle…</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Ja veus, Marió, el teu cosí: no’n té prou en ser ell un desgraciat, que fins te vol perdre a tu.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Nosaltres us estimem molt.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Si m’estimessiu m’obeirieu!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Què voleu que faci jo?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Que t’oblidis d’en Gabriel, que l’esborris del teu pensament. Quan vaig dir-te que no volia que us estiméssiu, me vas prometre oblidar-te’n. Per xò no’t vaig treure tot seguit de casa.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Pobra de mi!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Tu vols que la gent ens bescanti, quan sàpiguen lo que passa entre nosaltres i et vegin fòra del poble.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Perdó, oncle, perdó!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>En tot aquest temps tu no has fet cas de les meves paraules. Has cregut més aviat an en Gabriel que ane mi…</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Perquè m’estima. Perquè, com jo, no pot governar el seu cor.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>El cor, quan convé, se’l domina.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>No pas quan s’estima tant!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Sempre!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Pare: això no és possible.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Doncs jo ho lograré, am l’ajuda del cel i dels teus oncles de Vilamajor. Ells, mellor que jo, vetllaran per aquesta pobra criatura.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>amb ardidesa</em>)</p>
+<p>Ni’ls oncles ni ningú podran res contra nosaltres.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Què dius ara!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>molt decisiu</em>)</p>
+<p>No, que no podran res!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Me desobeeixes!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Lo que vosaltres voleu fer am la Marió i am mi no és just: és crudel; més que crudel: és inhumà!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Fill! Que estàs dient!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>ben convençut</em>)</p>
+<p>Sí! Es inhumà lo que feu!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Gabriel: reflexiona lo que dius!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Si vos treieu a la Marió de casa, jo aniré a recullir-la, siga allà on siga, encara que la tanqueu entre reixes! Es meva! Es la meva vida! La vui per damunt de tot!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Doncs demà la duré an els teus oncles!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>No ho feu pas!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Demà! I vés en compte, t’aviso, a fer lo que acabes de dir-me!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>No me’n desdic!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>amenaçant-lo</em>)</p>
+<p>Gabriel!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>am gran prec</em>)</p>
+<p>Pare. ¿que no ho veieu que no és just matar un sentiment tant gran com el meu? Si m’estimeu, tingueu-me compassió!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Vés-te’n del meu davant!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>No’m tracteu així! No us mireu l’amor com un pecat, que no ho és, no!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>en to suplicant</em>)</p>
+<p>Oncle!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>No vui escoltar-vos més! Tots dos me mateu!</p>
+<p>(<em>Desapareix, molt emocionat, per la porta de l’esquerra. La Marió i en Gabriel queden apesarats.</em>)</p>
+<h3 id="escena-iii-2">ESCENA III</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">La Marió i en Gabriel </span>
+</div>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Pobre oncle!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Marió, no’m deixis a mig camí!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Si no puc deixar-te!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>M’estimes força?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Més que ane mi mateixa!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Ho dius ben convençuda?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Sí! I ton pare?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Però, quin mal fem estimant-nos?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Que s’ha de sofrir!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Doncs jo no ho vui, que tu sofreixis!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Pobres de nosaltres!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>desde dintre</em>)</p>
+<p>Marió!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Sents? Ton pare’m crida. Me n’hi vaig.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>No’t rendeixis!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>No temis!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>també desde dintre</em>)</p>
+<p>Marió!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Torna a cridar-me.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Espera… escolta…</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Deixa…</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>No t’espantis!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>No!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Ets meva, ets meva!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Tota teva!</p>
+<p>(<em>La Marió desapareix per la porta de l’esquerra. Llarc silenci. En Gabriel queda amb el cap baix, molt pensatiu. Després, somrient, se passeja per l’escena, i tot d’una, com si li acudis una idea, se’n va per l’escala precipitadament. Al cap d’una estona compareixen per la dreta del fons en Florenci, l’Enganya-amos, el Ros i en Llec. Vénen conversant. En Florenci va amb un trajo de llana de color de cendra, berret tou, negre, am les ales un xic caigudes, i un mocador de seda al coll, ben abrigat. Està molt palid. Els tres últims vesteixen com en el segon acte.</em>)</p>
+<h3 id="escena-iv-2">ESCENA IV</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">En Florenci, l’Enganya-amos, el Ros i en Llec </span>
+</div>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>entra tussint i poc a poc, afadigat</em>)</p>
+<p>Veieu?… Veieu com no he hagut de deturar-me pera reposar? Si això no és res… Un cop se me n’hagi anat aquesta tos…</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Es clar que sí! Per valents, nosaltres dos.</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>I jo.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Tu també. Sobre tot per la ballaruga.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>somrient</em>)</p>
+<p>I en Llec no, pobre xicot?</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Jo rai!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>am somriure dolç</em>)</p>
+<p>Tu ets molt sofert i molt bo. Ets com una flor humil que no espargeix l’aroma.</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span> (<em>mirant a terra i somrient agrait</em>)</p>
+<p>Quina comparança!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Com furga’l teu cervell… veritat?… com furga pera compendre’l misteri de la vida! Que m’estimes, oi?</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span> (<em>vergonyós i emocionat</em>)</p>
+<p>Oh! Jo…</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Ja t’ho conec i t’ho agraeixo. Jo també us estimo a vosaltres. Així que’m trobi mellor, ja veureu quina sorpresa us preparo!</p>
+<p>ENGAN YA-AMOS</p>
+<p>Alguna cargolada, pot-ser?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>No: una altra cosa.</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Que hem d’armar un sarau?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Cah, home, cah!… Una cosa més nova… més nova!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Apa aquí, barrinem! (<em>Posant-se a meditar.</em>) A veure si’m cremo!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Ja us ho diré: no vui que us escarrasseu.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>No. Deixi-m provar si ho endevino. Jo, en això de les endavinalles, sent marrec, hi era molt avispat.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Mireu: aixís que estigui reforçat vui portar-vos a tots tres a Barcelona, ben vestits, ben empolainats i am força humor.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>De debò?</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>A Barcelona?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Sí. I, en sent-hi, ens passejarem tot el dia en cotxe.</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>En el cotxe de casa seva?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Just. Farem denteta als senyors.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Alça, Llec, quina patxoca faràs!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Vui que us vegin, així, ben colrats pel sol, llençar els diners a grapats. Vui que mengeu i beveu de tot lo mellor que produeix la terra, que també us pertoca, també.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Renoi, quina xirinola farem!</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Jo sembla que ja m’hi trobi!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Ros: anirem a veure ballarines!</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Apa, Llec!</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Deixa…</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>I fumarem cigarros de l’Habana.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>D’aquells tant llarcs!</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>D’aquells que porten lliga-cama.</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>No; jo no.</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Tu no? Per què?</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Jo no vindré… Rebaixaria al senyor Florenci.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>somrient</em>)</p>
+<p>No, home, no,</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Aquí, al poble, tot lo que vulgui… i encara segons què. A Barcelona jo no sabria anar-hi am vostè de company… (<em>Tement haver-lo ofès.</em>) Bé… dispensi.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Si aquest és el meu gust!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Però… ja’ns escauran a nosaltres aquestes coses?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Com a tot-hom.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Ja ho sentiu, toca-sons; ja ho sentiu. Apa, ull viu, vosaltres que sou joves!</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Jo rai! Temps ha que ho tinc per ben vist. El dia que m’hi posi!…</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span> (<em>en to concentrat</em>)</p>
+<p>Jo no sé què ho fa que sigui d’aquesta manera.</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Ja n’ets de ruc, ja!</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Sí, que’n sóc, sí! Malvinatge! Sempre estic rumiant, rumiant, i mai trec l’entrellat de res!</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Perquè ets aixís!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Ja ho hem vist florir lo que’ns ha dit el senyor Florenci. Jo no ho veuré granar… Si un hom se pogués descarregar d’aquesta garba d’anys!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Vos, en la vostra joventut, vàreu fer massa tabola.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Sí, lo mateix que’l Ros. Al darrera dels saraus, me vaig distreure de tot. M’he fet vell anant d’aquí en enllà, sempre mudant de casa, com el pare. (<em>Els ulls li espurnegen.</em>) He estat pedra movedissa que enlloc ha posat molça.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Sou un bon home!</p>
+<p>(<em>Curt silenci.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span> (<em>cambiant de to</em>)</p>
+<p>Bé: ja’n parlarem una altra hora, oi?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Sí. No ho deixem córrer pas.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Apa, nois: que anem a donar gra als matxos?</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Anem-hi!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>No estarem gaire, senyor Florenci.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Després us ensenyaré una cosa.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Ah! Sí?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Sí.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Som-hi, minyons?</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Som-hi.</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Apa!</p>
+<p>(<em>L’Enganya-amos, el Ros i en Llec desapareixen per l’esquerra del fons.</em>)</p>
+<h3 id="escena-v-2">ESCENA V</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">En Florenci, sol. Desseguida en Gabriel i la Marió</span>
+</div>
+<p>(<em>En Florenci, tussint, se’n va a mirar per la finestra, que està tancada. Llarc silenci, apareix en Gabriel per l’escala.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Hola, Florenci!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>girant-se</em>)</p>
+<p>Ah! Tu, Gabriel?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Que tal, t’has divertit gaire?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Molt. Cregués que he disfrutat, aquesta tarda.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Me n’alegro, home.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>I tu per què no has vingut?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Ja ho saps… No veus que an el pare li sap greu ?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Mira, mira la Marió. (<em>Veient an aquesta, que torna per la porta de l’esquerra.</em>) Que ve tristeta!</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>am somriure trist</em>)</p>
+<p>No, no ho cregui, senyor Florenci.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Veus jo que alegre estic?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Jo també. Més de lo que vostè’s pensa.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>No m’enganyes</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>No l’enganyo.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>cambiant de to</em>)</p>
+<p>Ja voldria haver passat l’hivern!… Quina Primavera més florida se’ns prepara! Oi, Gabriel?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Una Primavera d’amor.</p>
+<p>(<em>Compareix l’Andreu per la por la de l’esquerra.</em>)</p>
+<h3 id="escena-vi-2">ESCENA VI</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">Els mateixos, mès l’Andreu </span>
+</div>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>en to una mica aixut</em>)</p>
+<p>Ah! Ja hem tornat del cafè?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Per cert que he passat una estona ben distreta.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Oh! Anant amb aquells tres!…</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Són molt dignes de venir am mi. Són tres cors generosos, i per xo’m satisfan.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>amb ironia</em>)</p>
+<p>I per res més?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Pot-ser sí.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Digui que també li agraden perquè l’escolten i l’aplaudeixen.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Andreu, parleu en un to tant irònic que la veritat, no sé a què ve ara.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Prou que ho sap. Però, gràcies a Déu, ja ho tinc resolt!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>molt admirat</em>)</p>
+<p>Què voleu dir?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>suplicant</em>)</p>
+<p>Pare: no expliqueu res!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>seriament admirat</em>)</p>
+<p>Però, què significa això? Gabriel: per què recomanes silenci al teu pare? Quins projectes teniu? (<em>Dirigint-se a l’Andreu.</em>) Que us faig nosa, pot-ser? Que us heu posat d’acord amb els meus pares? Digueu. Expliqueu-vos.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Ja veurà, Florenci: haig de ser-li franc.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>tussint am molta fadiga</em>)</p>
+<p>Digueu…</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>No, pare!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Jo havia determinat allunyar a la Marió…</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>I creieu vos que, allunyant-la d’aquí, d’aprop del vostre fill, lograreu apagar el seu amor?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Jo volia que en Gabriel complís la prometença que un dia va fer a la seva mare.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Ell estima a la Marió.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>amb ironia concentrada</em>)</p>
+<p>Ell!… Ell l’estima!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>molt sorprès</em>)</p>
+<p>Que voleu dir… que jo…?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>en veu baixa</em>)</p>
+<p>Sí.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>somrient</em>)</p>
+<p>Que no ho sents, Marió? Que no sents al teu oncle? (<em>Dirigint-se a l’Andreu.</em>) Que’n sóc de pervers als vostres ulls! (<em>Am gran serenitat.</em>) Que poc me coneixeu, Andreu! ¿Vos no concebiu que en aquest món, en aquest món de miseries, hi hagin ànimes generoses que, com la meva, s’interessin i se sacrifiquin per la felicitat dels altres?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>en to conciliador</em>)</p>
+<p>Veurà, Florenci: jo am vostè no puc discutir-hi. Lo que sí li sostinc és que la seva estada a casa no m’ha portat més que disgustos.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>A veure, explica-t, Marió. (<em>Am molta serenitat.</em>) T’he dit mai…?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>suplicant</em>)</p>
+<p>Florenci…</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Peró, home…</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Es que’l teu pare pot-ser té raó; sinó que ell, tot i sent un bon home, no comprèn la meva bondat.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>en veu baixa</em>)</p>
+<p>Vostè dirà…</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Jo estimo a la Marió, però a la meva manera: com estimo a tot-hom, am generositat humana. An ella, ignocenta i delicada, la miro com una filla de la Santa Poesia. Jo no seré mai esclau de les gràcies d’una dòna única. Jo adoro la Bellesa, i per xo canto l’amor fecondant, hermosejador de la vida.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>no comprenent-lo</em>)</p>
+<p>Què vol dir amb això?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>¿Que no veieu que la Marió i en Gabriel s’estimen tant? Per què us afanyeu en desviar les seves voluntats?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Ja he dit que ho tenia resolt.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Què voleu fer?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Ara ho veurà. Tu, Marió: respon-me am serenitat.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>molt humil</em>)</p>
+<p>Maneu, oncle.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Digues: estimes an en Gabriel? (<em>La Marió abaixa’l cap, sospirant fondament.</em>) L’estimes o no?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>en veu baixa</em>)</p>
+<p>Sí.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Estas ben resignada am la teva sort?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Sí, oncle.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Doncs, bé: jo, contra la meva voluntat, no més que pera evitar un mal major, us dono’l consentiment pera que us caseu.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>moll agraït</em>)</p>
+<p>Pare!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Al fi heu sigut generós.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Consti que és contra la meva voluntat.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Pare! Pare!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>(<em>abraçant an en Gabriel, molt emocionat</em>)</p>
+<p>Me fas por, fill meu! Me fas por i t’estimo massa! Casa-t tant aviat com vulguis: per mi com més prompte mellor. Me faries viure amb engunia! Com t’has tornat! Com t’has tornat!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Vaja, home, alegreu-vos!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>(<em>desprenent-se dels braços d’en Gabriel i anant a seure a una cadira d’aprop de la taula</em>)</p>
+<p>Quina vergonya quan ho sàpiga la gent!</p>
+<p>(<em>Queda molt abatut. Després d’un llarc silenci tornen per l’esquerra del fons l’Enganya-amos, el Ros i en Llec.</em>)</p>
+<h3 id="escena-vii-2">ESCENA VII</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">Els mateixos, més l’Enganya-amos, el Ros i en Llec</span>
+</div>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Ja tornem a ser aquí.</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>(<em>treient-se brins de palla de damunt del vestit</em>)</p>
+<p>Té: sempre se m’han d’arrapar brins de palla!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>I deixa, home!… Si això encara guarneix!</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Oh! Es que porto la roba de les festes.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Ai, noi, que mires prim!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>molt content</em>)</p>
+<p>Us faig assaber que ja he enllestit la meva obra.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Ah! Sí?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Avui, aquesta matinada.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Com acaba, com acaba?</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span> (<em>acostant-se</em>)</p>
+<p>A veure…</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Acaba amb “El plany de l’estiu”.</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span> (<em>somrient</em>)</p>
+<p>Que deu ser bonic!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>I és trist això?</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span> (<em>amb enfasi</em>)</p>
+<p>Home! Que no teniu orelles?</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Però si l’estiu no’s plany.</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Prou que ho sap el senyor Florenci.</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Que us penseu que és com vosaltres? Tot se queixa en aquest món.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Vaia, vés, poca-solta! (<em>An en Florenci.</em>) Que no’ns ho vol llegir?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>No faltaria més! Us he llegit tota l’obra i no voleu que us llegeixi’l final? Marió.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Què mana?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Vols fer-me’1 favor d’anar a dalt a la meva sala a buscar aquella carpeta plena de papers que hi ha damunt de la taula?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Sí, senyor.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Florenci: no llegeixis, home! Te cansaràs. Espera en havent sopat, que tindràs més coratge.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>No’m cansaré, no. Al contrari: si’l llegir encara m’anima. (<em>Dirigint-se a la Marió.</em>) Me fas l’obsequi?</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Am molt gust.</p>
+<p>(<em>Se’n va per l’escala. Curt silenci.</em>)</p>
+<h3 id="escena-viii-2">ESCENA VIII</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">Els mateixos, menys la Marió </span>
+</div>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Vés ara per què t’has d’amoinar…</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>No sé que’n treu d’ensenyar els seus escrits an aquests.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Tot-hom hi té dret, a la Poesia. Pot-ser no hi hauria tanta maldat al món si’ls poetes fossin més generosos.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Però, que’s creu que l’entenen?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Per què no m’han d’entendre?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Jo estic en que’ls fa més mal que bé. Cregui-m, Florenci, cregui-m: vostè, am les seves histories, atabala l’enteniment dels pobres que no tenen lletra. Jo no li nego’l merit… Però hi han coses que no són pera tot-hom.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>L’art és pera tots. Precisament la meva obra actual tota ella és popular.</p>
+<p>(<em>Torna la Marió am la carpeta d’en Florenci.</em>)</p>
+<h3 id="escena-ix-2">ESCENA IX</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">Els mateixos, més la Marió </span>
+</div>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
+<p>Si és servit. Es això?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Això mateix. Gràcies, Marió.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Però, home, espera més tard: espera al vespre.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>amb ironia fina</em>)</p>
+<p>En comptes del rosari?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Aquesta tarda deus haver enraonat- molt i pot-ser has fet massa exercici. No sents un xic de fadiga?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Que’t penses que m’estic morint? (<em>Molt animós.</em>) Vès què diu el metge.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>somrient</em>)</p>
+<p>No vui dir això, Florenci.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Ja veuràs que depressa’m posaré bo! Si ara no més me molesta la tos… aquesta mica de tos. De gana no me’n falta… Si tinc de fer unes obres encara!…</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Es clar que sí! Però si tant n’abuses!… Ja ho veig que cada dia’t vas trobant mellor; però pensa que torres més altes cauen.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Bah, bah, deixa-t de sermons! Jo’m sento fort (<em>tus</em>) i no desdic per res. (<em>Desfà’ls lligams de la carpeta i en treu els darrers fulls, manuscrits. A l’Enganya-amos, el Ros i en Llec.</em>) Veieu aquests fulls de paper?</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span> (<em>en veu baixa i trista</em>)</p>
+<p>Prou.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Doncs són el terme de la meva obra; són la coberta d’aquest petit edifici que jo, aquí, entre vosaltres, he aixecat a la Poesia. He arribat al cim, com veieu, més brau i més encoratjat que al començament. Visc, visc la vida forta! Enlairem, doncs, la bandera de l’esperança!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>(<em>molt emocionat i en veu baixa</em>)</p>
+<p>Digui… digui.</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Vostè és massa bo, senyor Florenci!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Veniu, veniu aprop meu. (<em>Se’n va a seure en el silló de prop de la finestra, L’Enganya-amos, el Ros i en Llec el segueixen.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>(<em>concentrat, passejant-se pels fons</em>)</p>
+<p>Badocs, més que badocs!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Que m’escolteu?</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Sí, senyor, sí.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Doncs començo. (<em>Se disposa a llegir, però al punt que va pera agafar el manuscrit, mirant entorn seu, diu amb accent molt dramàtic:</em>) No sentiu fred?</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span> (<em>de bona fe</em>)</p>
+<p>No… no’n fa pas, encara.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span> (<em>molt ràpid</em>)</p>
+<p>Que sí, home, que sí! Jo de bona gana ja voldria veure la llar ben encesa! No veus que fa aquest temps tant boig?</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span> (<em>comprenent l’intenció</em>)</p>
+<p>Ah! Sí!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Oi que si que’n fa, de fred?</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>(<em>aixecant-se les solapes del gec</em>)</p>
+<p>Gaire bé com en el pic de l’hivern!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>I veieu que és estrany: jo suo. (<em>S’aixuga la suor del front.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Alça, noi, quines torrades més maques farem aquest hivern!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>somrient esperançat</em>)</p>
+<p>Sí, que les farem, sí!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Aquells tragos de mistela que hi clavarem!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>I que n’hem de contar de coses, tots plegats, a la vora del foc!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Jo sé una rondalla d’una bruixa, més estranya! N’hi ha pera passar una bona vetlla.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Doncs, guardeu-la pera quan arribi l’hora.</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Jo us explicaré tot lo que m’ha passat anant pels envelats de les festes majors d’aquests volts, que estic segur us en fareu creus.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Farem com les formigues: disfrutarem del treball avançat a l’estiu.</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Això mateix.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>aixugant-se’l front</em>)</p>
+<p>Quin fred i quina suor!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Ho veus com estàs fadigat?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>No, home, no.</p>
+<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>acostant-se an en Florenci</em>)</p>
+<p>Vol pendre alguna cosa abans de sopar?</p>
+<p>(<em>La Marió se’n va a seure aprop de la taula.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>No; gràcies, Marió. Després no tindria gana. Ara vui llegir “El plany de l’estiu”.</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>desde’l fons</em>)</p>
+<p>Quina taleia!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Apa, escolteu. (<em>Llegeix.</em>)</p>
+<p>"L’estiu se marceix.<br>
+El sol l’enrogeix<br>
+i el besa agrait.<br>
+L’estiu ha florit<br>
+i arreu ha granat.<br>
+Els fruits que ha deixat,<br>
+ja l’home, amatent, per tot ha cullit<br>
+ara goig infinit.</p>
+<p>La terra no mor:<br>
+al fons del seu cor<br>
+la vida fa niu,<br>
+servant-hi’l caliu<br>
+am que engendrarà sa filla encisera:<br>
+la verge que té per nom Primavera.<br>
+Somorta a l’hivern,<br>
+s’afanya covant<br>
+el foc pur i etern<br>
+que va germinant<br>
+les fulles i flors d’halé luxuriant.</p>
+<p>L’estiu és ben mort!<br>
+Ja l’aire del nord<br>
+mustiga la terra.<br>
+Al pla i a la serra<br>
+ni’n queda record,<br>
+del verd lluminós dels arbres gemats,<br>
+on, ben amagats,<br>
+els pobres aucells, al bo de l’estiu,<br>
+vetllaven llur niu.</p>
+<p>Am quin tremolor<br>
+les fulles cruixeixen!<br>
+Ja totes pateixen<br>
+del mal de tardor,<br>
+caient cor-ferides i am freda grogor…<br>
+El vent, bo i cantant,<br>
+les va agombolant.<br>
+Qui sap on les porta!<br>
+La vida és molt forta!<br>
+La vida és sofrenta,<br>
+i am sava bullenta<br>
+se va eternisant.<br>
+Que vingui l’hivern, que vingui plorant!</p>
+<p>(<em>Posant-se afònic.</em>)</p>
+<p>Que’s geli la terra,<br>
+que nevi en la serra<br>
+i faci un fred viu<br>
+matant a l’estiu,<br>
+que arreu els amants farem nostra via<br>
+servint-nos de guia<br>
+l’amor terrenal, que sempre reviu."</p>
+<p>(<em>Deixa de llegir, pantejant i tussint am molta pena.</em>) M’ofego!…</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Deixa estar la lectura… Ja l’acabaras una altra hora.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>No: vui acabar-la ara. (<em>Torna a tussir.</em>) Obriu aquesta finestra… (<em>Se sent remor de vent i de fulles.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>(<em>obrint una mica la finestra</em>)</p>
+<p>Així?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Més. . . Més. . . (<em>L’Enganya-amos obeeix.</em>) Així. Ara… (<em>Se va ponent el sol. En Florenci torna a llegir, am més passió i am més vehemència que de primer, redreçant-se fent un esforç suprem.</em>)</p>
+<p>“I al sé a l’hivernada<br>
+tindrem abraçada<br>
+la dòna estimada<br>
+damunt nostre cor,<br>
+que’l goig mai se mor,<br>
+que’l goig és etern,<br>
+per més rigorós que sigui l’hivern.”</p>
+<p>(<em>Se sent, més vibrant que de primer, la remor de la ventada. Cau damunt d’en Florenci una volior de fulles mortes.</em>) Ah! Quina tristor damunt meu! (<em>Tot ell s’esgarrifa; la cara se li torna blanca, d’una blancor de mort. Tus molt i s’ofega com si li anés a venir un vòmit.</em>) No puc més!… No puc més!… (<em>Li cauen els fulls per terra.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Ja’ns ho llegirà demà.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Sí…ja us ho llegiré demà…demà, sentiu?</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Al vespre; sí, senyor.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Si no fos aquesta tos!… (<em>Se sent el xisclejar d’un vol d’orenetes. En Florenci s’aixeca i va a mirar per la finestra.</em>) Ah! Mireu! Mireu quina volior d’orenetes! Com fugen!… Com xisclen!… Que’n són d’expertes! Són més vividores que nosaltres. (<em>Girant-se.</em>) Gabriel!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>acostant-s’hi</em>)</p>
+<p>Què vols, Florenci?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Ja has triomfat. (<em>Somrient.</em>) I tu també, Marió. Que sereu feliços!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Sí, que’n serem!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Jo també triomfaré am la meva obra. (<em>Va defallint per moments. L’Enganya-amos, el Ros i en Llec, comentant en veu baixa l’estat d’en Florenci, poc a poc, molt emocionats, van a agrupar-se vora la llar. Va minvant el xisclejar de les orenetes.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Vaia si triomfaràs!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>No deixis morir el teu amor!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>No! Mai!</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Estimem… estimem… I recordem-nos, els que siguem feliços, dels pobres que sofreixen.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Sí, que’ns en recordarem.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Mira la Marió… que és hermosa! Acosta-t a nosaltres… (<em>La Marió s’hi acosta.</em>) Quina parella fareu! Vosaltres dos sou la Primavera: jo… jo (<em>somrient am tristesa</em>) semblo la Tardor. Tardor i Primavera no s’han abraçat mai i nosaltres sí. (<em>Cau defallit en el silló. Deixen de sentir-se les orenetes.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Florenci: anem a dalt. Anem a dalt, que reposaràs un estona.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>provant d’incorporar-se</em>)</p>
+<p>Quin fred!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>ajudant-lo a aixecar-se</em>)</p>
+<p>Deixa. Ajuda-m, Marió! (<em>En Gabriel i la Marió, a pes de braços, ajuden an en Florenci a pujar l’escala. L’Enganya-amos, el Ros i en Llec s’ho miren amb els ulls plens de llàgrimes, L’Andreu també.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>pujant l’escala</em>)</p>
+<p>Quins dos puntals més fornits!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>T’agraden?</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Molt! Els tingues a la meva vellesa!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>No te’n faltaran de mellors.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Vosaltres sí que’ls tindreu, en els vostres fills! Que deuran ser hermosos, els vostres fills!… Me sembla que’ls veig… tots colrats pel sol… am la vermellor de les roselles.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>somrient</em>)</p>
+<p>Encara que te’n riguis.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>aturant-se en el replà</em>)</p>
+<p>Vosaltres tingueu forces fills… Jo tindré forces obres.</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>I totes ben inspirades.</p>
+<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
+<p>Totes… dedicades a la mare eterna, que m’ha dat vida.</p>
+<p>(<em>Se desmaia. La Marió i en Gabriel l’entren a la seva cambra.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Ajuda-m, Marió!</p>
+<p>(<em>Desapareixen.</em>)</p>
+<h3 id="escena-x-2">ESCENA X</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">L’Andreu, l’Enganya-amos, el Ros i en Llec</span>
+</div>
+<p>(<em>Després d’un llarc silenci, l’Enganya-amos, ansiós i desconsolat, se dirigeix a l’Andreu, qui està amb el cap baix aprop de la taula.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Andreu! Andreu!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Què vols!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Que no ho heu vist! El senyor Florenci s’està acabant!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>No serà res: és un desmai.</p>
+<p>(<em>Apareix atribuladament en Gabriel al replà de l’escala.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Pare! Veniu! Correu!</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Verge del cel! (<em>Puja corrent per l’escala.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Andreu: maneu…</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>No resteu…</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Sí: maneu-nos a tots!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Ho sentiu? Maneu.</p>
+<p>(<em>Desapareixen l’Andreu i en Gabriel.</em>)</p>
+<h3 id="escena-xi-1">ESCENA XI</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">Els mateixos, menys l’Andreu i en Gabriel </span>
+</div>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>(<em>després d’un llarc silenci, anant, neguitós i atribulat, d’un cap a l’altre de l’escena</em>)</p>
+<p>Quina desgracia, companys, quina desgracia!</p>
+<p>(<em>Curt silenci.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Jo me n’hi vaig per si’m necessiten.</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span> (<em>pujant l’escala de puntetes</em>)</p>
+<p>Pobre senyor Florenci!</p>
+<p>(<em>Curt silenci.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Què fem aquí parats?</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span> (<em>desde l’escala, fent-los callar</em>)</p>
+<p>Pst!… Calleu!</p>
+<p>(<em>Llarc silenci.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Què hi ha? Què sents?</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span> (<em>escoltant, parant l’orella</em>)</p>
+<p>Pst!… No enraoneu.</p>
+<p>(<em>Llarc silenci.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
+<p>Digues si volen que anem a avisar el metge.</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span> (<em>baixant l’escala am molt compte</em>)</p>
+<p>Calleu, que ve l’Andreu!</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
+<p>Pot-ser no ha estat res.</p>
+<p>(<em>Torna l’Andreu, visiblement apesarat.</em>)</p>
+<h3 id="escena-ultima">ESCENA ULTIMA</h3>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">Els mateixos, més l’Andreu. Desseguida la Marió i en Gabriel</span>
+</div>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span> (<em>amb ansietat</em>)</p>
+<p>I el senyor Florenci?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>(<em>am dolor, mirant enlaire</em>)</p>
+<p>Déu el tinga en la seva santa glòria!</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span> (<em>am veu apagada</em>)</p>
+<p>Mort!</p>
+<p><span class="smallcaps">ROS</span> (<em>moll baix</em>)</p>
+<p>Mort!</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span> (<em>am molt sentiment</em>)</p>
+<p>Tant jove!</p>
+<p>(<em>Curt silenci. Apareixen la Marió i en Gabriel.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Preguem per la seva ànima!</p>
+<p>(<em>L’Andreu se posa a pregar. V Enganya-amos, el Ros i en Llec ploren. La Marió, sanglotant, va recullint un per un, i fent-los petons, els fulls de l’obra que en Florenci ha deixat escampats per terra. Els posa ordenadament i am molt compte al damunt del silló, junt amb els demés de la carpeta.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span> (<em>am veu concentrada</em>)</p>
+<p>Se’ns ha ben post el sol!</p>
+<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
+<p>Pobres dels seus pares!</p>
+<p>(<em>L’Andreu segueix pregant. El Ros va pera pujar l’escala, i en Llec, com si n’estés gelós, el detura, pujant-hi ell, poc a poc i sanglotant convulsivament. Quan és al replà, mira a la cambra d’en Florenci i es treu la gorra, acotant el cap respectuosament. L Enganya-amos se posa a plorar de cara a la paret del fons, i el Ros, recolzat a la barana de l’escala, va aixugant-se’ls ulls.</em>)</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>(<em>veient que en Gabriel no prega</em>)</p>
+<p>Gabriel: que no pregues?</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
+<p>Que pregui, dieu?</p>
+<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
+<p>Sí. En Florenci ha mort!</p>
+<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>am serenitat</em>)</p>
+<p>No ha mort, pare, no: viu i viurà eternalment en la seva obra!</p>
+<p>(<em>La Marió, plorant agenollada, acaba de recullir, fent-los petons, els fulls de paper manuscrits que ha deixat en Florenci.</em>)</p>
+<div class="centrat">
+<span class="smallcaps">Cau el teló pausadament </span>
+</div>
+<div style='text-align:center'>*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 77233 ***</div>
+</body>
+</html>
diff --git a/77233-h/images/cover.jpg b/77233-h/images/cover.jpg
new file mode 100644
index 0000000..1b1a014
--- /dev/null
+++ b/77233-h/images/cover.jpg
diff --git a/LICENSE.txt b/LICENSE.txt
new file mode 100644
index 0000000..6c72794
--- /dev/null
+++ b/LICENSE.txt
@@ -0,0 +1,11 @@
+This book, including all associated images, markup, improvements,
+metadata, and any other content or labor, has been confirmed to be
+in the PUBLIC DOMAIN IN THE UNITED STATES.
+
+Procedures for determining public domain status are described in
+the "Copyright How-To" at https://www.gutenberg.org.
+
+No investigation has been made concerning possible copyrights in
+jurisdictions other than the United States. Anyone seeking to utilize
+this eBook outside of the United States should confirm copyright
+status under the laws that apply to them.
diff --git a/README.md b/README.md
new file mode 100644
index 0000000..9e6a6b1
--- /dev/null
+++ b/README.md
@@ -0,0 +1,2 @@
+Project Gutenberg (https://www.gutenberg.org) public repository for eBook #77233
+(https://www.gutenberg.org/ebooks/77233)