1 files changed, 6606 insertions, 0 deletions

diff --git a/77233-0.txt b/77233-0.txt
new file mode 100644
index 0000000..de9594f
--- /dev/null
+++ b/77233-0.txt
@@ -0,0 +1,6606 @@
+*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 77233 ***
+La mare eterna
+
+Drama en tres actes
+
+Ignasi Iglesias
+
+1902
+
+
+A L'ENRIC BORRÀS
+
+
+PERSONATGES
+
+  -------------- ---------
+  Marió          18 anys 
+  Florenci       25 " 
+  Gabriel        22 "
+  Andreu         55 " 
+  Enganya-amos   60 " 
+  Ros            26 "
+  Llec           30 "
+  -------------- ---------
+
+_L'acció, a la comarca del Vallès._
+
+_Època, actual._
+
+_Esquerra i dreta, les de l'actor._
+
+_Aquesta obra va esser representada per primera vegada a Barcelona en
+ el
+"Teatre de Novetats", la nit del 22 de Novembre de 1900, baix el
+ Següent repartiment_: Marió. Da. Dolors Delhom; Florenci, D. Enric
+ Borràs; Gabriel, D. Enric Guitart; Andreu, D. Jaume Borràs;
+ Enganya-amos, D. Vicens Daroqui; Ros, don Enric Vinyals; Llec, D.
+ Joaquim Vinyas.
+
+_Director artístic:_ D. Enric Borràs.
+
+_Anteriorment, com a prova d'estudi, La Mare Eterna va
+ representar-se a Sitges, en el teatre del "Prado Suburense", la nit
+ del 8 de Setembre de 1900, per l'agrupació dramàtica "L'Avançada",
+ amb el següent repartiment_: Marió, Srta. Susagna Molgosa; Florenci,
+ D. Andreu Guixer; Gabriel, D. Victor Baldirà; Andreu, D. Antoni
+ Cussó; Enganya-amos, D. Miquel Sirvent; Ros, D. Joan Quintana; Llec,
+ D. Agustí Gambús.
+
+_Director artístic:_ l'autor.
+
+
+
+
+## ACTE PRIMER
+
+_Cuina-menjador d'una masia acomodada. Al fons, l'entrada principal,
+ ovirant-se una gran extensió de terra de regadiu plena de gabellons
+ de blat posats simètricament. A l'angol de la dreta domina una llar
+ molt ampla: la xemeneia am volta de campana, i l'escudeller ple
+ d'objectes de pisa, de caràcter antic. Al primer terme de la dreta,
+ una finestra, am la vidriera oberta, veient-se l'hort, am roserars i
+ altres plantes, al bo de la florida. Entre aquesta finestra i la
+ llar, una fontana de terriça verda, am pica, aixeta, savó i un
+ aixuga-mans. Al fons, a continuació de la llar, l'aigüera i els
+ fogons amb escorre-plats de fusta blanca. A l'esquerra, d'esquena al
+ públic, una escala d'obra. Al costat de la mateixa, una obertura que
+ dóna accés a una altra dependència; i a l'unic replà, un rellotge de
+ caixa i una porta que comunica als dormitoris, amb uns_
+ goigs _enganxats a un plafó. Sota la volta de l'escala, la porta del
+ rebost. Al primer terme de l'esquerra, una taula de noguera, i,
+ paralelament a la mateixa, arrambat a la paret, un banc, també de
+ noguera, amb els espatllers ben alts. Del damunt del banc, a uns dos
+ metres d'alçada, pengen tres rosaris. A tot volt de l'escena, una
+ socalada de rajoles de diferents colors. Decoren les parets tres
+ quadros a l'oli representant escenes bíbliques, algunes plates de
+ tons virolats, dugués cornucopies i altres ornaments, tot ben antic.
+ De part a part del montant que sosté la xemeneia, penja una
+ cortineta de roba de rovell. La llar és encesa, i an el pedriç hi ha
+ molta llenya, uns tres-peus, uns calamastecs, una olla que fumeja i
+ una paella am vianda fregida. Ben repartits per tota la cuina, un
+ manat de farigola, unes graelles, un saler, un ventall, paelles,
+ caceroles d'aram, etc. Damunt de l'aigüera, un gibrell amb escarola
+ en remull, un porró blau, ple de vi; unes cetrilleres, una
+ llumanera, una galleda de fusta i un canti de terra. Del sostre
+ pengen enfilalls de tomatecs, i forcs d'alls i cebes. Als plafons de
+ la porta principal hi ha dugués creus de grill de palmó.
+ Convenientment repartides per l'escena, unes quantes cadires de
+ vaqueta. Al davant de la finestra, un silló, també de vaqueta.
+ Garbells, forques i altres eines._
+
+_Es cap-al-tard d'un dia del mes de Juny._
+
+
+
+
+### ESCENA I
+
+
+La Marió i l'Andreu
+
+
+(_La Marió, tot cantant en veu baixa, extén unes estovalles sobre la
+taula. Desprès hi posa les cetrilleres, el porró, un pa sencer i una
+ganiveta. Seguidament apareix l'Andreu per la dreta del fons._)
+
+ANDREU
+
+Hola, Marió.
+
+MARIÓ
+
+Deu vos guard, oncle.
+
+ANDREU
+
+Com tenim el sopar?
+
+MARIÓ
+
+Mireu: ja paro la taula.
+
+ANDREU
+
+Ah, ah! (_S'asseu aprop de l'escala._)
+
+MARIÓ
+
+Com se coneix que ja teniu gana!
+
+(_Va servint la taula pera set persones. Els plats són blancs, am
+viuets blaus. Les culleres i forquilles, de boix. Sobre cada plat
+destinat a l'Andreu, en Gabriel i en Florenci hi posa un tovalló._)
+
+ANDREU
+
+Sí, que'n porto avui.
+
+MARIÓ
+
+Això és bo. (_Curt silenci._) Que no vénen aquells?
+
+ANDREU
+
+Qui?
+
+MARIÓ
+
+En Gabriel i en Florenci.
+
+ANDREU (_un xic malhumorat_)
+
+Els he deixat al camp amb els segadors.
+
+MARIÓ
+
+Que li agraden al senyor Florenci les coses de pagesia!
+
+ANDREU
+
+Sí, que li agraden. Més que les de ciutat. Tot-hom s'enamora de lo
+dels altres.
+
+MARIÓ
+
+És molt bon minyó, oi, oncle?
+
+ANDREU (_de mala gana_)
+
+Sí... Però és tant aixelebrat!
+
+MARIÓ
+
+Aixelebrat?... Què voleu dir? Bé sembla prou quiet.
+
+ANDREU
+
+Ho sembla. Però si te l'escoltes... Jo no sé com no l'ha corretgit el
+seu pare... Ja té sort de que no està bo i de que és fill de don
+Climent, que, si no, prou el treuria de casa!
+
+MARIÓ
+
+Voleu dir que n'hi ha per tant?
+
+ANDREU
+
+Ja ho crec que sí!
+
+MARIÓ
+
+No'n feu cas, oncle. No veieu que'l pobre no gasta salut?
+
+ANDREU
+
+Jo penso que tot li prové dels seus escrits... Perquè hi ha escrits,
+Marió, que són un corc pel cos i per l'ànima. I els d'en Florenci no
+poden ser pitjors.
+
+MARIÓ
+
+Un jove tant instruit!
+
+ANDREU
+
+Que'n fan de mal les ditxoses lletres!
+
+MARIÓ
+
+Escriu unes histories més boniques!
+
+ANDREU
+
+(_aixecant-se i passejant per l'escena_)
+
+Tot són falornies. El paper pren lo que li donen. Saps lo que hauriem
+de fer, amb en Florenci?
+
+MARIÓ
+
+Què sé jo!
+
+ANDREU
+
+No escoltar-lo per res. Perquè, mira lo que són les coses: fins en
+Gabriel se l'escolta. Ja ho veus, en Gabriel, un xicot tant
+espavilat.
+
+MARIÓ
+
+No veieu que té tant bon cor?
+
+ANDREU
+
+És clar que ho deu fer això! (_Ben accentuat._) Però jo no estic
+tranquil.
+
+MARIÓ (_amb una mica d'ansia_)
+
+Per què, oncle?
+
+ANDREU
+
+Tinc por que en Florenci, amb els seus escrits, no'm distregui an el
+meu fill i li faci perdre la carrera.
+
+MARIÓ
+
+Voleu dir?
+
+ANDREU
+
+Sí, sí... Sempre estic am l'ai al cor. Si això dura massa...
+
+MARIÓ
+
+No passeu quimera, oncle, que en Gabriel serà un capellà molt
+virtuós.
+
+ANDREU
+
+Jo veig que ell aprecia molt an en Florenci.
+
+MARIÓ
+
+És clar que sí! Com que de petits que's coneixen!
+
+ANDREU
+
+Se l'estima com un germà.
+
+MARIÓ
+
+Com que ha d'esser aixís...
+
+ANDREU
+
+Devegades també's perd la vocació.
+
+MARIÓ
+
+Bé; però ell ha de recordar-se que la seva mare, abans de morir, va
+fer-li prometre que estudiaria pera capellà pera encomanar tota la
+vida la seva ànima a Déu.
+
+ANDREU
+
+Allavors encara era un noi: avui ja és un home fet.
+
+MARIÓ
+
+No temeu res.
+
+(_Per la dreta del fons compareixen en Gabriel i en Florenci. El
+primer vesteix trajo talar, am sotana i manteu. El segon va vestit
+amb americana i pantalons de tons clars, berret tou de color de
+cendra, un xic caigut d'ales, i camisa i corbata a la négligé. Va am
+barba i bigoti castanys, tirant a ros, am cert escaient. Al
+comparèixer du una rosella a la boca. Ve molt content i sofocat pel
+sol._)
+
+
+
+
+### ESCENA II
+
+
+Andreu, Marió, Gabriel i Florenci
+
+
+GABRIEL
+
+Déu vos guard.
+
+FLORENCI
+
+Bones tardes.
+
+ANDREU
+
+Hola, nois.
+
+FLORENCI
+
+(_aixugant-se la suor del front_)
+
+Quina xafogor!
+
+GABRIEL
+
+Ara's gira un xic de marinada. Em sembla que avui, aquesta nit, se
+sentirà fresqueta.
+
+MARIÓ
+
+(_mirant am curiositat an en Florenci_)
+
+Quina rosella més maca que porta, senyor Florenci!
+
+FLORENCI (_somrient_)
+
+La meva boca floreix.
+
+MARIÓ (_rient am candidesa_)
+
+Doncs, miri: li escauen d'allò més, les flors.
+
+ANDREU (_reptant-la_)
+
+Què dius ara?
+
+MARIÓ (_avergonyida_)
+
+Res, oncle.
+
+ANDREU
+
+Això no ho diuen les noies!
+
+FLORENCI
+
+No ho ha dit pas am malícia. Oi, Marió?
+
+MARIÓ
+
+No, senyor.
+
+ANDREU
+
+Apa, vés enllestint el sopar, que aviat vindran els moços.
+
+(_La Marió's dirigeix a la llar._)
+
+MARIÓ
+
+Aviat estarà.
+
+ANDREU
+
+Aixís, dóna.
+
+GABRIEL (_molt content_)
+
+Pare: quina cullita aquest any!
+
+ANDREU
+
+Si: Déu n'hi doret.
+
+GABRIEL
+
+Quines espigues més granades i més plenes!... Deveu estar satisfet,
+veritat?
+
+ANDREU
+
+No estic gens descontent.
+
+FLORENCI
+
+Que és hermós un camp de blat abans de segar, tant ros, boi
+caient-hi'l sol!
+
+GABRIEL (_dirigint-se cap a l'escala_)
+
+Sí que ho és, sí.
+
+FLORENCI
+
+Tot brodat de roselles!
+
+GABRIEL (_rient_)
+
+Com t'entusiasmes!
+
+FLORENCI
+
+Sí que m'entusiasmo. Com hi disfruto amb aquesta vida!
+
+GABRIEL (_rient i anant pujant l'escala_)
+
+Ja't dic jo de Florenci!
+
+FLORENCI
+
+Sí, tu vés rient.
+
+GABRIEL
+
+Ja torno desseguida.
+
+(_Desapareix per la porta esquerra del replà de l'escala. En Florenci
+s'apoia en un cant ell de la taula._)
+
+
+
+
+### ESCENA III
+
+
+La Marió, l'Andreu i en Florenci
+
+
+MARIÓ
+
+(_deixant una plata d'escarola damunt de la taula_)
+
+Vol fer el favor, senyor Florenci?
+
+FLORENCI
+
+Ah! Sí, Marió. (_Separant-se de la taula._) Quina escarola més maca!
+
+MARIÓ
+
+És blanca i fresca: veritat?
+
+FLORENCI
+
+Més que la neu.
+
+(_La Marió amaneix l'escarola. Després llesca pa moreno, repartint-ne
+per tota la taula._)
+
+ANDREU (_asseient-se al banc escó_)
+
+I que tal, com se troba, Florenci?
+
+FLORENCI
+
+Molt bé, Andreu; molt bé. Am quin dalit he caminat avui!
+
+ANDREU
+
+Sap lo que'm deia'l seu pare aquest dematí?
+
+FLORENCI
+
+Què us deia?
+
+ANDREU
+
+Que a vostè no li convé treballar gens ni mica de cap, perquè
+s'encaparra molt i...
+
+FLORENCI
+
+Oh! El pare, el meu bon pare!
+
+ANDREU
+
+Que no té raó ? Lo que vostè fa, de llegir tant i escriure tot el dia,
+de cap manera pot ser-li bo. Després... que enraona massa i es
+fadiga...
+
+FLORENCI
+
+Si encara'm distrec.
+
+ANDREU
+
+I lo que ha fet aquesta tarda? Que's creu que li ha d'anar bé'l córrer
+pels camps, amb aquest sol de Juny que cau tant aplomat?
+
+FLORENCI
+
+El sol, el sol! No sé per què se l'ha d'estimar tant poc, quan tot ho
+devem an ell!
+
+ANDREU
+
+Es que vostè n'abusa.
+
+FLORENCI
+
+Bé massa que allà a casa he hagut de viure-hi, sense sol, sempre a
+l'ombra, ben arraserat com una planta d'invernacle. Que us penseu,
+pel que ve de ciutat, que és poc hermosa i confortable aquesta vida
+d'aquí, a ple aire i a plena llum?
+
+ANDREU
+
+No li diré lo contrari; però no sé si a vostè...
+
+FLORENCI
+
+I bé: què us ha dit més el pare?
+
+ANDREU
+
+Oh! Don Climent m'aprecia molt!
+
+FLORENCI
+
+Com us mereixeu.
+
+ANDREU
+
+No tenia prou boca per alabar-me. Tot ho ha vist tant ben conreat...
+Lo que és de parcers com jo, m'ha dit que no n'hi havien pas, avui.
+
+FLORENCI
+
+Us ha fet molta justícia.
+
+ANDREU
+
+Segons ell, en aquesta masia s'hi conserva encara l'aspecte senyorial
+dels seus avis. I això li agrada molt, al seu pare.
+
+FLORENCI
+
+Veritablement, en tot ella s'hi respira un ambient d'antigor...
+
+ANDREU
+
+Ben agradable, per cert. Es veu, al primer cop d'ull, que en aquesta
+casa hi han viscut persones de supòsit.
+
+FLORENCI
+
+I no ha dit quan tornarà'l pare?
+
+ANDREU
+
+No. Jo prou l'he pregat pera que's quedés uns quants dies; però...
+
+FLORENCI
+
+És clar que sí.
+
+(_Torna en Gabriel, vestit no més am la sotana._)
+
+
+
+
+### ESCENA IV
+
+
+Els mateixos, més en Gabriel
+
+
+GABRIEL
+
+Què diu, què diu en Florenci?
+
+FLORENCI
+
+Parlàvem del pare.
+
+GABRIEL
+
+Ah! Vès si no podia quedar-se aquí per passar uns quants dies am
+nosaltres.
+
+FLORENCI
+
+Tota la culpa la deu tenir el metge.
+
+GABRIEL
+
+Per què?
+
+FLORENCI
+
+Perquè li deu haver dit que jo estava molt bo.
+
+GABRIEL
+
+Millor que se n'hagi anat content. Com que t'hi trobes molt, de bè...
+
+FLORENCI
+
+Si m'hi trobo!... Vès com passa'l temps! Tot rient rient, ja fa tres
+mesos que sóc entre vosaltres.
+
+(_La Marió va preparant el sopar._)
+
+GABRIEL
+
+I no te'n canses, oi?
+
+FLORENCI
+
+I què tinc de cansar-me'n! Si això és viure al Paradís!
+
+GABRIEL (_rient_)
+
+Com exageres!
+
+FLORENCI
+
+La vida contemplativa que faig, la tranquil·litat d'aquesta casa, i,
+sobre tot, lo sanitosa que és la comarca... Aquí'l meu esperit se
+conforta i s'asserena.
+
+ANDREU
+
+Jo crec que més aviat s'atabala.
+
+FLORENCI
+
+Per què ho dieu?
+
+ANDREU
+
+Perquè vostè pensa molt i discuteix massa.
+
+FLORENCI
+
+Què voleu fer-hi? És el meu natural.
+
+ANDREU
+
+Ves què'n treu d'enraonar tot el dia amb els nostros moços? Que no veu
+que's rebaixa?
+
+FLORENCI
+
+Que poc me compreneu!
+
+ANDREU
+
+Jo fos, com vostè, l'hereu d'aquesta hisenda...
+
+FLORENCI
+
+Què farieu?
+
+ANDREU
+
+Voldria que se'm respectés.
+
+FLORENCI
+
+Què enteneu vós per respecte? El servilisme, l'humiliació, el temor?
+Dels vostres moços jo no vui altra cosa que la seva franca voluntat.
+
+GABRIEL
+
+És que sí que te'n porten!
+
+ANDREU
+
+Sembla que'ls hagi encegat a tots tres. Cregui que per vostè farien
+qualsevol sacrifici.
+
+FLORENCI (_am fruïció_)
+
+Ho veieu?
+
+GABRIEL
+
+Això no pot negar-se.
+
+FLORENCI
+
+És clar que no. M'agraden més ells, rústics com són, però amb el cor
+generós, que molta gent que conec, sense comprensió de la vida i am
+refinaments perversos. Ells no són instruits; però senten lo que jo
+vui que sentin, s'emocionen amb els meus cants, i viuen la meva obra:
+són poetes inconscients.
+
+ANDREU
+
+Tot lo que vulgui, Florenci... Però'ls tres són robustos, gasten força
+salut... i si vostè s'escarraça per ells, ja veurà, ja veurà...
+
+FLORENCI
+
+Oh! És que a un malalt, com jo, de debilitat, no sols li fan bé'ls
+aliments sustanciosos i els aires sans, sinó que també li és bo viure
+en mig d'humanitat ben vigorosa!
+
+GABRIEL
+
+El pare vol dir que t'ho prens massa a la valenta.
+
+FLORENCI
+
+No sé per què ho dius. (_An en Gabriel._)
+
+Que't penses que vui tornar a fer la vida artificial de ciutat? No...
+Jo no sento aquella poesia macabra ni l'art histèric que allà està de
+moda.
+
+GABRIEL
+
+Mira que vas fer obres...
+
+FLORENCI
+
+Els meus versos d'allavores eren, segons molts, dolços, melangiosos,
+refinats. Els d'ara diu que són rústics, selvatges... i fins brutals!
+Doncs, aixís m'agraden. Vui que cada vers vessi poesia, força, llum.
+
+GABRIEL
+
+I com tens el poema?
+
+FLORENCI
+
+Bastant avançat.
+
+ANDREU
+
+Vaig a veure aquells si vénen.
+
+(_Se'n va per la dreta del fons._)
+
+
+
+
+### ESCENA V
+
+
+Els mateixos, menys l'Andreu
+
+
+GABRIEL
+
+Noi, estic cansat!
+
+FLORENCI (_mirant a la Marió_)
+
+Com treballes, Marió!
+
+MARIÓ
+
+Ten compte!
+
+GABRIEL
+
+Sí que treballes massa.
+
+MARIÓ
+
+Fugiu! L'escarraç!...
+
+GABRIEL
+
+Jo no sé per què'l pare no ha de volguer una dóna per ajudar-te. A
+casa hi ha molta feina, per tu sola.
+
+MARIÓ
+
+Bé prou coses que dono a fer. Ja ho diu l'oncle, ja, que vol pendre
+una minyona.
+
+GABRIEL
+
+Faria molt ben fet.
+
+MARIÓ
+
+No n'hi ha per tant.
+
+(_Agafa una galleda i es dirigeix cap al fons._)
+
+GABRIEL
+
+Ont vas ara?
+
+MARIÓ (_girant-se_)
+
+A pouar aigua per posar el vi en fresc.
+
+GABRIEL
+
+Espera an els moços.
+
+MARIÓ
+
+Ui, d'aquí que ells vinguin!
+
+(_Desapareix, cantant alegrament, per l'esquerra del fons._)
+
+
+
+
+### ESCENA VI
+
+
+En Florenci i en Gabriel
+
+
+FLORENCI
+
+Quina criatura més xamosa!
+
+GABRIEL
+
+Sí que ho és.
+
+FLORENCI
+
+I a propòsit, Gabriel. Dies ha que vui parlar-te d'una cosa.
+
+GABRIEL
+
+Digues.
+
+FLORENCI
+
+Ja ho hauria fet; però és tant delicada, que'm sabria greu ofendre-t.
+Sóc tant especial, que quan tinc una observació feta, friso fins que
+l'he comprovada per veure si m'he equivocat o no... Devegades pot-ser
+resulto indiscret.
+
+GABRIEL
+
+Parla sense recel... Ja saps que pots parlar-hi... (_Un xic torbat._)
+
+FLORENCI
+
+Me seràs franc?
+
+GABRIEL
+
+Com sempre, Florenci.
+
+(_En Florenci invita a seure an en Gabriel._)
+
+FLORENCI (_molt baix_)
+
+Doncs vaig a dir-t'ho.
+
+(_Seuen aprop de la taula._)
+
+GABRIEL
+
+Digues.
+
+FLORENCI
+
+Vinc observant que la Marió i tu...
+
+GABRIEL
+
+Què vols dir?
+
+FLORENCI
+
+Em sembla que us estimeu i encara no us en heu adonat.
+
+GABRIEL (_torbant-se_)
+
+T'enganyes, Florenci, t'enganyes.
+
+FLORENCI (_somrient_)
+
+No, home, no.
+
+GABRIEL
+
+Què has vist? Què has notat?
+
+FLORENCI
+
+Res de mal. (_Somrient. sense malicia._) Però, us estimeu, us
+estimeu.
+
+GABRIEL
+
+Jo't prometo, Florenci...
+
+FLORENCI
+
+Vaja, Gabriel, no dissimulis.
+
+GABRIEL
+
+Jo no sé en què t'has fixat?
+
+FLORENCI
+
+En què m'he fixat?
+
+GABRIEL
+
+Sí... (_Molt torbat._) Digues.
+
+FLORENCI
+
+Quan ella't mira, creu que està tota encisada. I quan tu't mires an
+ella, sembla que contemplis a una imatge. En les vostres mirades hi
+ha llum d'amor... d'un amor místic sensual. (_Tus un xic fadigat._)
+
+GABRIEL
+
+És cert que la miro am molt bona voluntat. Fes-te càrrec que m'és
+cosina. De petita, que va quedar sense pares, ha viscut sempre aquí.
+Sent els dos infants, tot lo dia anàvem junts i saltàvem com els
+aucells. Si gaire bé l'estimo com una germana!
+
+FLORENCI
+
+Tu l'estimes i voldries que't correspongués. Vaja: no m'ets prou
+franc.
+
+Gabriel (_molt baix_)
+
+No?
+
+FLORENCI
+
+És clar que no. Sembla que vulguis desorientar-me.
+
+GABRIEL
+
+Doncs, com vols que't parli?
+
+FLORENCI
+
+Diga-m que no tinc dret de saber les teves intimitats, però no
+m'enganyis. T'adverteixo que la meva insistència és pel teu bé.
+Perquè tu sofreixes molt... tu estàs molt trist... tu estimes... Si:
+tu estimes a la Marió.
+
+GABRIEL (_mirant cap enfora_)
+
+Calla! Calla, per favor!
+
+FLORENCI
+
+L'altre estiu ja vaig tenir ocasió de veure unes petites espurnes
+d'aquest amor que tu ara pretens ofegar. I, creu-me, no us he oblidat
+més, a la Marió i a tu... (_Torna a tossir._)
+
+GABRIEL (_am gran prec_)
+
+Calla, Florenci!
+
+FLORENCI
+
+Am quina ànsia he esperat aquest any que tornessis del seminari!
+
+GABRIEL
+
+Per parlar-me d'això?
+
+FLORENCI
+
+Sí. I pel gust de passar una temporada junts.
+
+GABRIEL
+
+Tu ets molt bo!
+
+FLORENCI
+
+Penso molt en la teva sort. Recordo que en l'infantesa eres molt
+vehement i enjogaçat. La mort de la teva mare va causar-te, com és
+natural, un gran sentiment... Però d'allavores ençà no has estat mai
+més alegre... Sempre t'he vist melancolic i capficat... com esclau
+d'una obsessió... per mi incomprensible. Perdona si per aquests
+motius jo dubto de la teva vocació.
+
+GABRIEL
+
+Pobre de mi!
+
+FLORENCI
+
+Em fas pena, tant jove i tant apocat. Tu duus la llum santa de l'amor
+en el teu cor. No vulguis apagar-la: te resplendeix als ulls.
+
+GABRIEL (_quasi plorant_)
+
+Oh! Sí, sí!
+
+FLORENCI
+
+És cert? És cert?
+
+GABRIEL
+
+Sí: jo estimo.
+
+FLORENCI
+
+A la Marió?
+
+GABRIEL
+
+Sí... sí. No ho diguis, no ho diguis mai a ningú!
+
+(_Apareixen l'Andreu i la Marió per l'esquerra del fons. La Marió, am
+la galleda plena d'aigua._)
+
+
+
+
+### ESCENA VII
+
+
+Els mateixos, més la Marió i l'Andreu
+
+
+ANDREU
+
+T'afanyes massa, Marió.
+
+MARIÓ
+
+No, oncle, no. (_Posa'l porró en fresc._)
+
+ANDREU
+
+Apa, que aquells ja vénen.
+
+FLORENCI
+
+Ah, ah!
+
+(_L'Andreu, en Gabriel i en Florenci van a la fontana a rentar-se les
+mans._)
+
+GABRIEL
+
+Que deuen estar cansats!
+
+FLORENCI
+
+L'Enganya-amos, que ja és vell, deu estar-ho força.
+
+ANDREU
+
+Ell rai, que gasta salut!
+
+GABRIEL
+
+És un home de ferro.
+
+FLORENCI
+
+I molt alegroi!
+
+ANDREU
+
+Ja són aquí.
+
+(_Per la dreta del fons compareixen l'Enganya-amos, el Ros i en Llec.
+Tols tres van espitregats i am barret de palla. Vénen molt suats i
+colrats pel sol. L'Enganya-amos duu la falç a la mà. El sol és post.
+Se sent el cant dels grills._)
+
+
+
+
+### ESCENA VIII
+
+
+Els mateixos, més l'Engany a-amos, el Ros i en Llec
+
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Bona hora!
+
+ROS
+
+Salut tot-hom.
+
+LLEC
+
+Déu vos guard.
+
+FLORENCI
+
+Hola, segadors!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Què hi ha, senyor Florenci?
+
+FLORENCI
+
+Molta gana.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Això és bo! Què tal? Li hem agradat, avui?
+
+FLORENCI
+
+Molt! Lo que és vós, sou un segador dels més braus.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+I ben nèt que sí! Miri quines osques! (_Ensenyant-li la falç,_) Pobra
+falç! Com ha brandat aquests dies! Toqui-la, que encara crema.
+Nostramo: veieu: l'haurem de dur a esmolar.
+
+ANDREU
+
+Bé, això fins a l'any vinent. Vés a endreçar-la am la d'aquests.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Com us sembli. Renoi, quina cullita!
+
+ROS
+
+Oh! Sí que serà grossa!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Jo, en ma vida he segat una mojada més maca que la de la banda de la
+sinia.
+
+LLEC
+
+Quina ufana!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Sí: quin blat més hermós! Aquest any no hi ha pogut res la llampadura.
+Quins brins més sapats! Semblava, tot segant, que arraséssim un
+canyar.
+
+ANDREU
+
+Apa, desa aquesta eina, que soparem desseguida.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Som-hi, doncs.
+
+ANDREU (_an el Ros i en Llec_)
+
+Ja heu abeurat el bestiar?
+
+ROS
+
+Sí, nostramo.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ja torno. (_Desapareix, am la falç, pel fons esquerre._)
+
+
+
+
+### ESCENA IX
+
+
+Els mateixos, menys l'Enganya-amos 
+
+
+LLEC
+
+Que ja han posat el vi en fresc?
+
+MARIÓ
+
+Sí. Me n'he cuidat jo mateixa.
+
+LLEC
+
+Ah!
+
+FLORENCI
+
+Veniu molt suats, minyons!
+
+ROS
+
+Això no és res.
+
+LLEC
+
+És salut.
+
+ROS
+
+Lo que tinc és el cap desballestat.
+
+FLORENCI
+
+De què? Del sol?
+
+ROS
+
+No, senyor: del ditxós cant de les cigales.
+
+LLEC
+
+Com cantaven, les gandules!
+
+FLORENCI
+
+Que no us agraden els seus cants?
+
+ROS
+
+No, senyor: fan venir mandra.
+
+LLEC
+
+No pas ane mi.
+
+ROS
+
+Doncs ane mi m'ensopeixen.
+
+ANDREU
+
+Tu sí que am poca cosa en tens prou. Fossis bon feiner!
+
+ROS
+
+Vós, mai esteu content.
+
+ANDREU
+
+Com que no més penses en el ball...
+
+ROS
+
+Ja veureu: com que un és jove i té bones cames...
+
+ANDREU
+
+Bé, bé: deixem-ho córrer.
+
+(_Torna l'Enganya-amos, tot corrent._)
+
+
+
+
+### ESCENA X
+
+
+Els mateixos, més l'Enganya-amos
+
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Per mi ja podem batre.
+
+FLORENCI
+
+Que'n teniu de gana!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Més que tots plegats
+
+FLORENCI
+
+Com heu treballat, avui!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Am quin coratge, eh? Que vagin dient-me vell, aquests joves
+presumits.
+
+FLORENCI
+
+Si encara'ls feu la pols.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+I ben depressa, que sí.
+
+ROS
+
+Com us alabeu, com us alabeu!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Això és alabar-me?
+
+ROS
+
+Sí.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Que't penses que faig com tu, baldufa d'envelat?
+
+ANDREU
+
+Apa, apa, a sopar.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Som-hi.
+
+(_L'Andreu se col·loca al mig de la taula. Aquest, la Marió i en
+Gabriel se senyeu i diuen la benedicció. L'Enganya-amos, el Ros i en
+Llec miren, indecisos, a l'Andreu, fins que'l primer, poc a poc i am
+recel, se dirigeix a la fontana pera rentar-se les mans. El Ros i en
+Llec fan lo mateix. En Florenci, que al començar la benedicció de la
+taula se n'ha anal a la porta del fons, recolzat al llindar, se
+contempla'l paisatge. Acabada la benedicció, l'Andreu i en Gabriel
+s'asseuen pera sopar. Va sentint-se'l cant dels grills._)
+
+ANDREU (_un xic enfadat_)
+
+A sopar!
+
+(_Els moços s'asseuen entorn de la taula. La Marió'ls acosta la
+galleda amb el porró._)
+
+GABRIEL
+
+(_an en Florenci, que segueix mirant el paisatge_)
+
+Florenci...
+
+FLORENCI (_girant-se_)
+
+Ah!
+
+GABRIEL (_molt amable_)
+
+Vaja, home.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Cap viu, a l'hora de l'àpat!
+
+(_Se serveixen escarola. La Marió també._)
+
+FLORENCI
+
+Eh, que és maca, Gabriel, aquesta escarola?
+
+GABRIEL
+
+Molt.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+I és tendra.
+
+ANDREU
+
+Se fa bona, al nostre hort.
+
+(_Silenci. Van menjant._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Llec: que estàs cansat?
+
+LLEC
+
+No. 
+
+ROS
+
+Aquest no's cansa mai.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Com que és masell...
+
+(_Silenci. Segueixen menjant escarola._)
+
+LLEC
+
+Penseu que sóc com vós?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Dóna-m el porró.
+
+LLEC (_donant-li_)
+
+Teniu.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ah, ah! (_Beu._)
+
+(_La Marió retira la plata de l'escarola. Se'n va a la llar i aboca en
+una altra plata tota una ollada de mongetes._)
+
+FLORENCI (_als moços_)
+
+En havent sopat us llegiré uns versos que he fet avui.
+
+ROS
+
+Ah! Sí?
+
+ENGANYA-AMOS (_deixant de beure_)
+
+Qui vol beure?
+
+ROS
+
+Jo.
+
+ENGANYA-AMOS (_donant-li'l porró_)
+
+Apa, que raja.
+
+ROS
+
+Quin vidre més fresc! (_Beu._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Va de vals.
+
+(_La Marió posa la plata plena de mongetes al damunt de la taula.
+Muda'l plat an en Florenci. L'Andreu se serveix primer que tols.
+Llarc silenci._)
+
+FLORENCI (_a l'Enganya-amos_)
+
+Escolteu, Josepó.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Mani.
+
+FLORENCI
+
+De què ve que us diguin Enganya-amos?
+
+(_El Ros i en Llec se posen a riure._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Vès ara am què surt, vostè!
+
+FLORENCI
+
+M'agradaria saber-ho.
+
+(_El Ros i en Llec no poden aguantar-se'l riure._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Vaja, no rigueu, poca-soltes!
+
+ROS
+
+Doncs contesteu lo que us pregunten.
+
+LLEC
+
+Ara sí que us han ben atrapat!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Fugiu! El gran secret!
+
+FLORENCI
+
+Doncs, veiam: per què us diuen Enganya-amos?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Aquest mal nom és el dot del pare.
+
+(_Tot-hom esclafeix a riure._)
+
+FLORENCI
+
+El dot del vostre pare?
+
+(_Tols se serveixen mongetes, menys l'Enganya-amos, que està
+distret._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Era ell el que, segons deien, enganyava als amos.
+
+(_Tot-hom se posa a riure._)
+
+ROS
+
+Tu, Llec: diu que era son pare...
+
+LLEC (_rient_)
+
+Sí, son pare.
+
+FLORENCI
+
+Pobre home!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Va estar de parcer en moltes masies i...
+
+ANDREU (_interrompent-lo_)
+
+Ell se quedava am la millor part. (_An en Florenci._) Comprèn ?
+
+(_Gran riallada i forces comentaris que no desdiguin del to general
+d'aquesta escena._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Això ho feien córrer.
+
+(_Van menjant i bevent._)
+
+GABRIEL
+
+Tot devien ser malesvolences.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Es clar que sí.
+
+ROS (_rient_)
+
+Sí, malesvolences.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Però jo ho he pagat, que sempre he hagut d'anar d'una masia a
+l'altra... fins que vaig venir a raure an aquesta...
+
+GABRIEL
+
+Aont s'us aprecia.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ah! Lo que és d'aqui, creieu que ni a fum de sabatots me'n treuen.
+
+LLEC
+
+Com que hi estem com a casa nostra.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Justa! Tu, Llec: dóna-m la plata de les mongetes.
+
+LLEC (_donant-li_)
+
+Teniu.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Veies, que m'has pres la forca (_per la forquilla_). Am què vols que
+bati?
+
+LLEC
+
+Que no la veieu? (_Ensenyant-li sota'l cantell del seu plat._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ah, sí! (_Se posa a menjar._)
+
+(_La Marió va a la llar. Aboca en un plat la vianda fregida de la
+paella, i en un altre dugues costelles cuites a la brasa, pera en
+Florenci. Ho posa tot damunt de la taula. Els altres segueixen fent
+comentaris referents a l'Enganya-amos._)
+
+MARIÓ (_an en Florenci_)
+
+La troba prou cuita aquesta carn?
+
+FLORENCI
+
+Sí, Marió.
+
+(_La Marió seu aprop de la taula i es posa a menjar._)
+
+ANDREU (_an els moços_)
+
+Doneu-me 'l porró, si us plau.
+
+ROS (_donant-li_)
+
+Teniu.
+
+ANDREU
+
+Ah, ah! (_Beu._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Senyor Florenci...
+
+FLORENCI
+
+Digueu.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ha vist quins gabellons més macos hem fet?
+
+FLORENCI
+
+Sí. Estan molt ben afilerats. Eh, Gabriel?
+
+GABRIEL
+
+Ja ho crec.
+
+ANDREU
+
+(_deixant de beure i amb el porró a la mà_)
+
+Ja cal que demà mateix hi poseu uns quants espantalls.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Per què? Pels pardals?
+
+ROS
+
+Quins lladres!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Que mengi tot-hom! Aquest any tot va gras.
+
+FLORENCI
+
+Els pardals també tenen dret a la vida.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Les formigues i tot; oi, senyor Florenci?
+
+FLORENCI
+
+Vaia!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Llec: dóna-m el porró.
+
+LLEC
+
+Teniu, home!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+No caldria sinó! (_Beu._)
+
+ROS
+
+En duc més a les butxaques, de formigues!
+
+LLEC
+
+Tot-hom recull una cosa o altra, al camp.
+
+GABRIEL
+
+Qui no pot segar, espigola.
+
+FLORENCI
+
+Jo he recullit sol per l'hivern.
+
+ENGANYA-AMOS (_deixant de beure_)
+
+A qui li toca?
+
+ROS
+
+A mi.
+
+ANDREU
+
+Que sou enraonaires!
+
+(_Se fan passar el porró de mà en mà i beuen tots._)
+
+GABRIEL
+
+Ara jo.
+
+FLORENCI (_al Ros_)
+
+I que tal, Ros, la teva promesa?
+
+ROS
+
+Cada dia m'agrada més.
+
+FLORENCI
+
+Encara balleu tant?
+
+ROS
+
+Nosaltres?... Si ballariem a la punta d'un punxó!
+
+GABRIEL (_deixant de beure_)
+
+Marió: vols beure?
+
+MARIÓ
+
+Sí.
+
+GABRIEL (_donant-li'l porró_)
+
+Té, doncs.
+
+(_La Marió beu. Gaire bé ja és fosc._)
+
+ANDREU (_aixecant-se de la taula_)
+
+Jo ja estic satisfet.
+
+GABRIEL
+
+Jo també.
+
+FLORENCI
+
+Que he sopat de gust!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Aixís, home.
+
+ROS (_encenent un cigarro dels petits_)
+
+Doncs, cremem-n'hi un.
+
+FLORENCI
+
+Ara, d'aquí una mica, us llegiré allò, sabeu?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Té raó.
+
+FLORENCI
+
+Espereu-vos, que vaig a buscar-ho a dalt.
+
+(_L'Enganya-amos i en Llec se treuen la petaca de la butxaca i fan un
+cigarret._)
+
+GABRIEL
+
+Tant aviat vols posar-te a llegir?
+
+FLORENCI
+
+Sí... Per què?
+
+GABRIEL
+
+Tot just acabes de sopar.
+
+FLORENCI
+
+Tant se val. (_Se'n va a dalt._)
+
+ESCENA XI
+
+Els mateixos, menys en Florenci
+
+ANDREU
+
+(_després d'un llarc silenci, diu als moços_)
+
+No sé per què li heu d'anar tant al darrera, al senyor Florenci.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Com que'ns aprecia tant...
+
+ANDREU
+
+No veieu que'l molesteu?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+No ho diu pas ell així.
+
+(_La Marió despara la taula. Endreça les estovalles, el pa sobrant i
+la ganiveta en un calaix. Els plats i demés ho col·loca tot al damunt
+dels fogons._)
+
+ANDREU
+
+I què ha de dir, doncs?
+
+GABRIEL (_a l'Andreu_)
+
+És un xicot tant franc!
+
+LLEC
+
+Jo, ja ho veig que'l rebaixem...
+
+ANDREU
+
+Vaia, si'l rebaixeu! No us en doneu vergonya?
+
+ROS (_un xic desinvolt_)
+
+Jo no'm penso pas rebaixar a ningú.
+
+ANDREU
+
+Tu?... Callem, callem.
+
+(_Torna en Florenci amb uns quants fulls de paper de barba,
+manuscrits._)
+
+
+
+
+### ESCENA ÚLTIMA
+
+
+Els mateixos, més en Florenci 
+
+
+FLORENCI
+
+Apa: ja podem començar desseguida.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Bé: esperi una mica, si no li sap greu.
+
+FLORENCI
+
+No, no'm fa res.
+
+ANDREU
+
+Més valdria que sortís a donar un tom per aquí.
+
+FLORENCI
+
+Bé prou que he caminat, avui.
+
+GABRIEL
+
+Pot-ser massa i tot.
+
+FLORENCI
+
+Però, mira: m'ha anat molt bé.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Gasta uns colors molt sans!
+
+FLORENCI
+
+Si, sí... Em trobo més bé que mai! Que estic content! Llegim, llegim!
+
+ANDREU (_au en Florenci_)
+
+Deixi'ls estar an aquests. Què saben ells!
+
+FLORENCI
+
+La qüestió és passar l'estona.
+
+ANDREU
+
+Al darrera de les lletres, en aquesta casa tot-hom se distreu de
+passar el rosari. D'ençà que vostè és aquí que ningú, sinó jo, se
+recorda de lo que més hem de recordar-nos.
+
+FLORENCI
+
+Bé, home: no us ho prengueu aixís.
+
+ANDREU
+
+Oh! Es que vostè...
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Nostramo: és molt bonic lo que s'empesca'l senyor Florenci.
+
+ANDREU
+
+Bé: tu deixa-t estar de camàndules.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Jo no'm cansaria mai de sentir-ho.
+
+FLORENCI (_als tres moços_)
+
+Ja us ho llegiré demà de matí, que és festa.
+
+ROS
+
+Ara que ja ho teniem coll avall!
+
+FLORENCI
+
+Si us-e sap greu, us ho llegiré desseguida.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Vaja, som-hi!
+
+FLORENCI
+
+Veniu, veniu aprop dc la finestra, que mentres l'amo i en Gabriel
+pregaran, nosaltres farem la nostra tasca.
+
+ANDREU
+
+Vaja, no ho vui! A casa, mentres se passa'l rosari, ningú ha d'estar
+per res més! (_Imperiós._) Gabriel!
+
+GABRIEL
+
+Què maneu, pare?
+
+ANDREU
+
+Per què calles? Per què no'ns guies l'ànima a tots ?
+
+GABRIEL
+
+Pare: lo d'en Florenci també és una oració.
+
+ANDREU
+
+Senyor! Doneu-me paciència! (_Tot contrariat se'n va a fer oració en
+el banc de la dreta._) Doncs, preguem nosaltres, Marió i Gabriel.
+Preguem per aquests condemnats!
+
+GABRIEL
+
+Preguem.
+
+(_En Gabriel va a asseure-s aprop de la taula. Se senya, es treu un
+breviari de la butxaca i fa oració en veu baixa. L'Andreu i la Marió
+despengen uns rosaris del damunt del banc i també preguen. En
+Florenci, segut aprop de la finestra, amb el manuscrit a la mà, se
+disposa a llegir. Els moços l'enroden am gran curiositat. Va
+vesprejant i sentint-se'l cant dels grills. La Marió encén la
+llumanera i la deixa damunt de la taula._)
+
+FLORENCI (_recomanant silenci_)
+
+Apa, acosteu-vos... i calleu. No destorbem a ningú.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Engegui la fibla!... Tu, Ros, muixoni, eh?
+
+ROS
+
+Sí, home, sí.
+
+LLEC (_fregant-se les mans am fruïció_)
+
+Veiam, veiam.
+
+FLORENCI
+
+Us vaig a llegir un troç d'_El cant de Juny_.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Amb els segadors?
+
+FLORENCI
+
+Sí.
+
+(_Tot en veu molt baixa._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+No devem ser pas nosaltres?
+
+FLORENCI
+
+Són tots els segadors de la terra.
+
+ROS
+
+Veiam si segaran gaire arran.
+
+FLORENCI
+
+Això que ara sentireu, pertany a la tercera part de l'obra que estic
+fent: _La vida al camp_. Sabeu?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Doncs, sent aixís, no més tracta de l'estiu.
+
+FLORENCI
+
+Per ara sí.
+
+ROS
+
+I de l'hivern que no'n dirà res?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Fuig! Fa massa fred!
+
+ROS
+
+I a l'estiu massa calor.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Calla, calla, si vols. Apa, senyor Florenci comenci a refilar.
+
+FLORENCI
+
+M'escolteu?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Am molta devoció. Tu, Llec: no t'adormis, eh?
+
+LLEC
+
+Vós sí que us adormireu...
+
+ROS (_an en Llec, per l'Enganya-amos_)
+
+Mira: els ulls ja li fan pampallugues.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Vaja, calleu, esgarria-cries!
+
+FLORENCI
+
+Apa.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Amunt i crits! (_Mirant als que preguen._) Bé: sense cridar.
+
+FLORENCI (_llegint_)
+
+"Segueu arran, companys de feina!
+ Segueu arran, braus segadors!
+ No deixeu l'eina
+ tot regalant vostres suors!
+ Am pols segur i enginy selvatge 
+ la rossa vall aneu segant. 
+ Aixís, aixís! Tingueu coratge! 
+ Brandeu la falç tot llampegant! 
+ Segueu, segueu el blat dels altres! 
+ Sueu, sueu, 
+ que, per vosaltres, 
+ serà ben car el pa que haureu! 
+ Sueu, sueu!"
+
+ROS (_molt emocionat_)
+
+Redena!
+
+FLORENCI (_tornant a llegir_)
+
+"Mireu, companys, batent les ales, 
+quin vol d'aucells refïladòs 
+com fuig d'aprop de les cigales 
+per no sentir llur cant mandrós.
+Mireu l'espai com s'emboirina, 
+tot sent, fa poc, tant ras i nèt,
+i el ventijol com despentina 
+l'extens sembrat, que's plany de set! 
+Mireu el sol com va enlairant-se 
+tot desplegant ses ales d'or.
+
+La rossa vall, balancejant-se, 
+mostra amb orgull el seu tresor; 
+i el cel, boirós, com ensonyant-se, 
+sembla que mor."
+
+ENGANYA-AMOS
+
+(_am molta emoció i entusiasme_)
+
+Que refila bé!
+
+LLEC
+
+Quina mèl més dolça!
+
+ROS
+
+No he sentit un millor en tota ma vida!
+
+FLORENCI (_tornant a llegir_)
+
+"Am les garbes feu garberes 
+ben posades, a fileres, 
+lo mateix que un campament; 
+que han de dur-les a les eres, 
+pera batre, una altra gent. 
+Als aucells espigolaires 
+espargiu am l'espantall. 
+No'ls planyeu: ells són cantaires 
+que no viuen del treball. 
+Segueu arran, companys de feina! 
+Segueu arran, braus segadors! 
+No deixeu l'eina 
+tot regalant vostres suors!"
+
+ENGANYA-AMOS
+
+(_am molla serietat i emoció_)
+
+Ben xafat!
+
+LLEC (_en veu molt concentrada_)
+
+Si un hom ho entengués bé!
+
+ROS
+
+Ja té raó, ja.
+
+(_La Marió, mirant, extasiada, a l'agrupament, deixa de dir el
+rosari._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Apa, apa, sense parar, que això val més que un sarau!
+
+(_En Florenci tus una mica._)
+
+ROS
+
+I ben nèt que sí!
+
+ENGANYA-AMOS (_am sequedat_)
+
+Calla, home, calla!
+
+FLORENCI
+
+(_tornant a llegir pujant gradualment de to_)
+
+"Ja heu arrasat la plana d'or. 
+Am quin dalit heu treballat! 
+De tant segar, fins s'han cançat 
+la vostra falç i el vostre cor. 
+No heu perdonat a les roselles; 
+no heu compadit a les formigues:
+
+(_En Gabriel, sense ell donar-se'n compte, deixa de pregar, dirigint
+la mirada an els tres moços i fixant l'atenció en lo que llegeix en
+Florenci._)
+
+sols les espigues 
+s'han esgranat un xic per elles 
+i pels aucells, que, am cantarelles, 
+han endolcit vostres fadigues. 
+Ja'ls heu
+segat, els camps dels altres! 
+Ja no hi ha res, sinó rostoll. 
+La flor del pa no és per vosaltres! 
+No us donaran ni un jaç de boll!
+
+Segueu, segueu el blat dels altres! 
+Sueu, sueu, 
+que, per vosaltres,
+serà ben car el pa que haureu! 
+Sueu, sueu!"
+
+ENGANYA-AMOS (_am molt entusiasme_)
+
+Renoi!
+
+ROS
+
+Quin escrit més bonic!
+
+LLEC
+
+Sí que ho és, sí! Que m'encaparren aquestes histories!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+I a mi!
+
+LLEC
+
+Tota aquesta nit la passaré despert.
+
+FLORENCI
+
+Us agrada?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Si'ns agrada?... Torni-hi, torni-hi a llegir allò de les roselles...
+Ja és ben cert que no les compadim!... Tenim molt mal cor!... Am quin
+dalit treballem!... Zis, zas! Zis; zas! Cop de falç per aquí, cop de
+falç per allà, suant a raig fet. Torni-hi, torni-hi a llegir allò de
+les tristes roselles i les pobretes formigues.
+
+(_En Gabriel els mira molt emocionat. La Marió, insensiblement, va
+acostant-se an ells. L'Andreu segueix dient el rosari. L'Enganya-amos
+agafa la llumenera que hi ha al damunt de la taula i l'acosta an en
+Florenci._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Torni-hi, torni-hi!
+
+FLORENCI
+
+(_Tornant a llegir amb entonació més viril que de primer i posant-se
+afonic_)
+
+"No heu perdonat a les roselles; 
+no heu compadit a les formigues:
+sols les espigues 
+s'han esgranat un xic per elles 
+i pels aucells, que, am cantarelles, 
+han endolcit vostres fadigues.
+
+(_An en Gabriel, embadalit i espurnejant-li els ulls, li cau el
+breviari de la mà._)
+
+Ja'ls heu segat, els camps dels altres! 
+Ja no hi ha res, sinó rostoll. 
+La flor del pa no és per vosaltres! 
+No us donaran ni un jaç de boll!
+
+(_Va caient el teló pausadament_)
+
+Segueu, segueu el blat dels altres! 
+Sueu, sueu, 
+que, per vosaltres,
+serà ben car el pa que haureu!
+
+Sueu, sueu!"
+
+
+Teló
+
+
+
+
+## ACTE SEGON
+
+_La mateixa decoració de l'acte anterior. És al matí, a primera hora.
+ Fa un sol esplendorós._
+
+
+
+
+### ESCENA I
+
+
+La Marió i en Florenci
+
+
+(_La Marió trasteja per la cuina, tot cantant alegrament i en veu
+dolça. En Florenci, un xic ensonyat, baixa per l'escala._)
+
+FLORENCI
+
+Bon dia, Marió.
+
+MARIÓ
+
+Bon dia, senyor Florenci. Què tal? Ha descansat bé?
+
+FLORENCI
+
+Tota la nit l'he passada en un sòn. (_Somrient._) Tu l'hauràs passada
+en un somni.
+
+MARIÓ (_rient am candidesa_)
+
+Sí, en un somni...
+
+FLORENCI
+
+Que no somnies mai?
+
+MARIÓ
+
+Sí, senyor. Però sempre unes coses més lletges i més estranyes! Quan
+veig que hi ha noies que'n somnien de tant boniques!...
+
+FLORENCI
+
+Tot això, no saps lo que en la realitat representa?
+
+MARIÓ
+
+Què representa?
+
+FLORENCI
+
+Precisament lo contrari.
+
+MARIÓ
+
+Doncs, jo més m'estimaria somniar coses ben agradoses.
+
+FLORENCI
+
+Prou que'n somnies, sinó que tu no te'n dónes compte.
+
+MARIÓ
+
+Ves, si fos aixís, si no m'en donaria compte!
+
+FLORENCI
+
+Vaja, siga-m franca: ¿no has vist mai en somnis un xicot que
+t'agradés?
+
+MARIÓ
+
+No: mai de la vida.
+
+FLORENCI (_am molta delicadesa_)
+
+Ni an en Gabriel?
+
+MARIÓ (_ingènuament_)
+
+Ah!... An aquest, sí: més d'una vegada.
+
+FLORENCI (_somrient_)
+
+Com? Vestit de dimoni temptador?
+
+MARIÓ
+
+No! Ai, Déu m'en guard!
+
+FLORENCI
+
+I, doncs, com?
+
+MARIÓ
+
+Al peu de l'altar, entre núvols d'incens.
+
+FLORENCI
+
+I no l'has somniat mai enamorat... de tu?
+
+MARIÓ (_acotant el cap, un xic ruborisada_)
+
+No: aixís, no! Ell no pot ser per mi.
+
+FLORENCI
+
+Per què no pot ser per tu?
+
+MARIÓ
+
+(_amb el cap baix i jogant am les puntes del davantal_)
+
+Vès... perquè... ¿No veu que estudia per capellà?
+
+FLORENCI
+
+Oh! Encara no ho és. Encara pot trencar de camí.
+
+MARIÓ
+
+Pobre d'ell, que ho fes!
+
+FLORENCI
+
+No seria pas el primer.
+
+MARIÓ
+
+Ell té l'obligació de pregar per la memòria de la seva mare.
+
+FLORENCI
+
+I que no pot fer-ho, no sent sacerdot?
+
+MARIÓ
+
+Si... Però no pas tant bé.
+
+FLORENCI (_molt baix i en dolça intimitat_)
+
+Si tu i en Gabriel --és una suposició-- us estiméssiu i us uníssiu, i
+del vostre amor ne naixessin uns fills ben hermosos, tant hermosos
+com tu (_la Marió torna a acotar el cap_), te creus que això no
+equivaldria a una oració, a una pregaria, a una ofrena de la Vida a
+la Mort?
+
+MARIÓ (_en veu baixa_)
+
+No l'entenc, senyor Florenci.
+
+FLORENCI
+
+Prou, que m'entens!
+
+MARIÓ
+
+Com que diu aquestes coses...
+
+FLORENCI
+
+Te retrec els teus somnis perduts, lo que la teva ànima, fins estant
+desperta, somnia.
+
+MARIÓ
+
+Com ho sap, vostè?
+
+FLORENCI (_s'asseu a vora la taula_)
+
+Oh! Prou, que ho sé.
+
+MARIÓ
+
+Si és servit.
+
+(_Serveix un got de llet an en Florenci. Li col·loca'l got, una
+cullereta, una sucrera, un tovalló i un petit gerro blanc, que conté
+la llet, al damunt de la taula._)
+
+FLORENCI
+
+Gràcies. (_Tot abocant la llet al got._) Vaja: digues la
+veritat. ¿No'n tindries una gran satisfacció que en Gabriel desistís
+de ser capellà?
+
+MARIÓ
+
+Me sabria molt greu!
+
+FLORENCI
+
+(_posant-se sucre a la llet i remenant -la am la cullereta_)
+
+I si fos per culpa teva... és a dir per culpa teva... perquè ell
+t'estimés? Respon. Què faries? El deixaries morir d'anyorança?
+
+MARIÓ
+
+Oh! Déu no voldrà tanta desgracia!
+
+(_Curt silenci. En Florenci beu la llet._)
+
+FLORENCI (_aixugant-se 'ls llavis_)
+
+Doncs, a mi'm sembla que sí... que t'estima.
+
+MARIÓ (_molt vergonyosa_)
+
+Com a cosina, gaire bé com a germana.
+
+FLORENCI
+
+I un xiquet més.
+
+MARIÓ (_retirant el serviment_)
+
+Aixís, jo no'l voldré mai. Després se diria que jo he sigut l'esca del
+pecat. Se creurien que jo li he distret el cor. Quina quimera'm
+tindria la gent! Perquè tot-hom li porta voluntat, an en Gabriel.
+Tots se'l miren com un sant. Pobra de mi que l'escoltés!
+
+FLORENCI
+
+Me sembla, doncs, que va en camí de deixar la carrera.
+
+MARIÓ
+
+I jo'n tindré la culpa?
+
+FLORENCI
+
+Hermosa culpa, per cert!
+
+MARIÓ
+
+(_després d'un curt silenci i amb interès_)
+
+I com ho sap vostè, tot això? Que li ha dit en Gabriel mateix?
+
+FLORENCI
+
+Jo us observo a tots dos...
+
+MARIÓ
+
+Què ha vist?
+
+FLORENCI (_natural i sense malícia_)
+
+Res... res.
+
+MARIÓ (_somrient am candidesa_)
+
+Es més malpensat vostè!
+
+FLORENCI (_somrient_)
+
+Veurem, veurem.
+
+(_Se sent tossir an en Gabriel._)
+
+MARIÓ
+
+Ai, que ve en Gabriel!
+
+FLORENCI (_escoltant_)
+
+Sí, que és ell.
+
+MARIÓ
+
+Doncs, me'n vaig a fòra.
+
+FLORENCI
+
+I ara! Per què?
+
+MARIÓ (_molt avergonyida_)
+
+No vui que'm vegi.
+
+FLORENCI
+
+Espera-t, dóna, espera-t.
+
+MARIÓ
+
+No, no... Me'n donaria vergonya.
+
+(_Se'n va, corrent, per la dreta del fons. Després d'un curt silenci,
+apareix en Gabriel al replà de l'escala._)
+
+
+
+
+### ESCENA II
+
+
+En Florenci i en Gabriel
+
+
+GABRIEL
+
+Bon dia, Florenci. (_Ve molt apesarat i pensatiu. Vesteix trajo
+seglar._)
+
+FLORENCI (_mirant-lo estranyat_)
+
+Bon dia. Ja ho veus: sóc més matiner que tu.
+
+GABRIEL
+
+(_am somriure trist i tot baixant l'escala_)
+
+Fas com els aucells, que al primer raig de sol ja canten.
+
+FLORENCI (_somrient_)
+
+Com te burles del poeta!
+
+GABRIEL
+
+No, Florenci, no.
+
+(_S'asseu, molt trist, a vora de la taula. Curt silenci. En Florenci'l
+mira atentament._)
+
+FLORENCI
+
+Com és que avui has deixat els hàbits?
+
+GABRIEL (_amb ironia trista_)
+
+Els hàbits!...
+
+FLORENCI (_rient_)
+
+Te trobo tot cambiat...
+
+GABRIEL
+
+No te'n riguis, Florenci, no te'n riguis! Si tu sabies lo que
+sofreixo!
+
+FLORENCI
+
+I això? Què tens?
+
+GABRIEL
+
+No puc dir-t'ho. Profanaria una memòria santa!
+
+(_Curt silenci._)
+
+FLORENCI
+
+No seré indiscret. (_Se retira cap al fons._)
+
+GABRIEL (_passant a la dreta, on s'asseu_)
+
+No t'ho prenguis aixís!
+
+FLORENCI
+
+Que no sóc mereixedor de la teva confiança?
+
+GABRIEL
+
+Sí, Florenci, sí! En absolut.
+
+FLORENCI
+
+(_acostant-se an en Gabriel i en ven baixa_)
+
+Que pot-ser se va refredant la teva vocació?
+
+GABRIEL
+
+Jo crec que mai n'he tinguda.
+
+FLORENCI
+
+Ah! No?
+
+(_Curt silenci._)
+
+GABRIEL
+
+Quina nit he passat més terrible! No puc treure-m del pensament el
+record de l'excursió d'ahir a la tarda.
+
+FLORENCI (_entusiasmant-se_)
+
+Amb aquell sol que feia! Amb aquell sol esplendorós, caient damunt
+nostre am les seves ales d'or ben exteses!
+
+GABRIEL (_aixecant-se_)
+
+Quan hi penso!... Quan veig els camps arrasats, sense roselles!...
+Quan recordo'ls pobres segadors, treballant am tant dalit, el meu cor
+s'omple de joia i alhora sembla que senti'l dolor humà. Que és
+temptadora la vida!
+
+FLORENCI (_amb ironia finissima_)
+
+Més que la teologia, oi?
+
+GABRIEL
+
+Al punt que m'he llevat, quan he vist els primers raigs de sol que
+besaven la terra, no sé lo que ha passat en mi: sospirava am força
+impetuosa, amb esbatecs d'amor.
+
+FLORENCI
+
+Es que la teva sang jove's rebel·la.
+
+GABRIEL
+
+Tu ets un bon amic, tu'm comprens i saps veure ben endins de la meva
+ànima. Ajuda-m, Florenci, a orientar el meu esperit!
+
+FLORENCI
+
+Fins avui no t'has adonat del camí que feies ni de les flors de la
+teva vora. Has enlairat la mirada al cel i t'has distret de la terra.
+I ara sents la punxada de les seves espines.
+
+GABRIEL
+
+Les seves espines se m'han clavat al cor!
+
+FLORENCI
+
+A tu, del dia, no més t'encisa la posta, el reculliment, lo somniós,
+lo somort. El sol t'enlluerna i t'espanta. Fuges del món, horroritzat
+de les seves lluites i misèries. No tens afany pera embellir-lo i
+trobar-lo bell. Quin contrast nosaltres dos! Tu, que ets fort i sà,
+ja ho veus, ets el poeta de la Mort: jo, que estic malalt, sóc el
+poeta de la Vida.
+
+GABRIEL
+
+Sento'l desig de viure lo mateix que tu, pot-ser am més intensitat que
+tu. Però no puc tornar endarrera! No puc deixar el camí que he
+emprès! Un dia vaig jurar ser ministre de Déu.
+
+FLORENCI
+
+Ane qui vas jurar-ho?
+
+GABRIEL
+
+A la meva mare. Moments abans de morir va pregar-me que fos sacerdot.
+
+FLORENCI
+
+I estàs disposat a fer aquest sacrifici?
+
+GABRIEL
+
+Sí; per ella, no més que per ella!
+
+FLORENCI
+
+És a dir que tu, per la teva mare, que ja és morta, estàs decidit a
+sacrificar la teva joventut florida d'il·lusions? Això no pot ser!
+Això és contra Natura!
+
+(_En Gabriel, sentint aquestes paraules, queda tot ell cor-près._)
+
+GABRIEL
+
+Si jo era un noi, quan vaig prometre a la mare satisfer la seva
+darrera voluntat! No va ser la reflexió la que va obrar allavores: va
+ser el sentiment, el tendre sentiment filial. Però ara, que ja sóc
+home i tinc ús de raó, per què haig de cumplir un jurament d'infant?
+
+FLORENCI
+
+Segueix el teu impuls natural i obra en conciencia.
+
+GABRIEL
+
+No pot ser, Florenci.
+
+FLORENCI
+
+I aquella pobra rosella?
+
+GABRIEL
+
+La Marió? Vols dir la Marió?
+
+FLORENCI
+
+Sí. Fes-la feliça ! No l'estimes?
+
+GABRIEL
+
+Però, què dirà'l meu pare? I el poble, que ja'm mira com un sant?
+
+FLORENCI
+
+No hi ha un medi?...
+
+GABRIEL
+
+Cap.
+
+FLORENCI
+
+L'Iglesia, no tenint tu vocació, no pot deslliurar-te de la prometença
+que vas fer?
+
+GABRIEL
+
+Sí.
+
+FLORENCI
+
+Per què calles, doncs?
+
+GABRIEL (_pausadament_)
+
+Però si no és am l'Iglesia, precisament am l'Iglesia, am qui sostinc
+aquesta lluita: és amb el pare, amb el record de la meva mare, am la
+prometença que vaig fer-li, am la gent que'm rodeja i am tot un munt
+de preocupacions que pesa sobre meu. No! Jo no puc dir an el pare que
+no sento vocació: destruiria l'il·lusió més gran de la seva vida!
+Pot-ser li causaria la mort! M'haig de sacrificar per ell i per la
+meva mare: no hi ha altre remei.
+
+FLORENCI
+
+D'aquesta manera tu no serveixes ni al cel ni a la terra.
+
+GABRIEL (_aterrat_)
+
+Per qué?
+
+FLORENCI
+
+Perquè ofegues les teves afeccions humanes i ets hipòcrita davant de
+Déu.
+
+GABRIEL
+
+No, això no!
+
+FLORENCI
+
+Sí, Gabriel, sí! Tu no vius sincerament, am tota llibertat. Per què
+aquests recels? Per què aquesta cobardia, més propria d'un
+sentimental supersticiós que d'un xicot il·lustrat i conscient?
+
+GABRIEL
+
+Tens raó, tens tota la raó; però no puc tòrcer de camí.
+
+FLORENCI
+
+Perquè ets un apocat que't resignes a seguir la ruta que'ls altres te
+senyalen, i vas fent via d'esma, a les palpentes, sense que la teva
+voluntat te mogui. (_Tus un xic._) Canta la vida! Canta la joia de
+l'amor! Deixa-t de sentimentalismes impropris d'una ànima forta; no
+te'ls escoltis, els cants apocalíptics d'aquells que diuen que
+l'existència terrenal és un castic. Jo voldria perpetuar-la, la meva
+vida. La trobo hermosa, immensament hermosa! Per xo la canto am tant
+fervor!
+
+GABRIEL
+
+Pobra mare !
+
+FLORENCI
+
+Estima-la, recorda-la sempre, viu les seves virtuts, però no vulguis
+morir de pena.
+
+GABRIEL
+
+Jo visc per la Marió!
+
+FLORENCI
+
+Doncs no perdis el temps en somnis i esperances, fruint d'amagat i
+reclòs els teus anhels. Explaia'l teu cor, dóna-li ales pera que voli
+lliurement, fins que's cansi de volar. I pensa en el niu, en el niu
+del teu repòs on vetllaràs els fills de la teva joventut.
+
+GABRIEL
+
+Com m'encoratges!
+
+FLORENCI
+
+Viviu enamorats, tu i la Marió, florint i reflorint nova vida, alegres
+i alegradors!
+
+GABRIEL (_amb esclat_)
+
+Oh! Això és viure!
+
+FLORENCI
+
+Això és amor!
+
+GABRIEL (_molt emocionat_)
+
+Quin bé m'has fet!
+
+(_Per la dreta del fons compareixen l'Enganya-anos, el Ros i en Llec.
+En Gabriel indica an en Florenci que calli, i passa a l'esquerra._)
+
+
+
+
+### ESCENA III
+
+
+Els mateixos, més l'Exganya-amos, el Ros i en Llec 
+
+
+(_Aquests tres van vestits am la roba de les festes. L'Enganya-amos,
+am gorra de seda negra, un xic deslluïda; camisa blanca, de fil, nèta
+de bugada, sense planxar; corbatí negre; gec i armilla de llana d'un
+to fosc; calces de vellut negre; espardenyes am betes negres, i
+mitjons blaus. El Ros, am gorra de seda negra, nova; camisa blanca,
+ben neta i planxada, amb el coll tombat; corbata de seda vermella;
+trajo de llana negra, encara que d'aire pagesivol força escaient;
+faixa de seda blava i sabates rosses. Du rellotge, am cadena de
+plata; una flor a l'orella i la gorra de cairell. En Llec va am gorra
+negra, bastant usada; camisa de cotó d'un to moradenc, sense corbata;
+vestit de vellut negre; espardenyes am betes també negres, i mitjons
+blancs._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Bon dia i bona hora tot-hom.
+
+ROS
+
+Salut.
+
+LLEC
+
+Déu vos guard.
+
+GABRIEL
+
+Molt bon dia.
+
+FLORENCI
+
+Hola, minyons! Què's conta de nou?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Moltes trapaceries. Tu, Llec, que no hi és la Marió?
+
+ROS
+
+Deu ser a missa.
+
+LLEC
+
+Jo, tot venint, l'he vista a l'hort que cullia flors.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+A l'hort l'has vista?
+
+LLEC
+
+Sí.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Haurem de dir-li que nosaltres ja som aquí, m'entens? (_Signant que té
+gana._)
+
+FLORENCI
+
+Que encara no heu esmorzat?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+No pas avui.
+
+FLORENCI
+
+I ja veniu del poble?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Sí, senyor: d'oir missa. L'Andreu ens té manat que hi anem cada festa
+a la mateixa hora. Però'ns hi fa anar dejuns.
+
+FLORENCI (_somrient_)
+
+Pot-ser perquè aneu més lleugers.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Jo crec que ho fa perquè no'ns envesquem enraonant amb els amics.
+
+FLORENCI
+
+Que no podeu veure-ls a la tarda?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Sí...
+
+ROS
+
+Lo que és ane mi, en havent dinat, que no'm vinguin am raons: cap al
+Casino de dalt s'ha dit a pendre un calent i a jogar una estona a la
+barrotada, tot esperant que's comenci'l ball.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Que feu sarau avui?
+
+ROS
+
+Vaia! I amb orquestra, tant o més bona que la de la festa major
+passada.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Com les hi cargolaras!
+
+ROS
+
+I am la xicota!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Quina desesperació d'empentes i batzegades!
+
+ROS
+
+Me sembla que riurem!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+I això?
+
+ROS
+
+Tinc moltes ganes, tot ballant, de tombar d'una revolada an aquell
+mosquit de la "Torra Nova".
+
+FLOHENCI
+
+L'Enric de Valldaura? Aquell que sempre fa tanta olor?
+
+ROS
+
+Encertat.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Per què? Què t'ha fet?
+
+ROS
+
+Què m'ha fet? Aquest nyicris, allà ont el veieu, tant enverniçat i
+tant fi, l'altre dia va llençar una expressió molt lletja a la meva
+promesa.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+I tira, home! No miris prim!
+
+ROS
+
+Així que toquin el darrer vals, creieu que, de l'empenta que li clavo,
+prou se'n va a parar a l'altre cap de sala.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+I ho faràs pagar a la seva balladora.
+
+ROS
+
+Que s'agarri fort an ell.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Vaia unes coses de dir davant d'en Gabriel!
+
+ROS
+
+Ja ho sap, que no puc fer-hi més.
+
+LLEC
+
+Es clar. Quines imprudencies!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Això.
+
+ROS
+
+Tant-se-val.
+
+LLEC
+
+Calla, home, calla!
+
+(_Curt silenci._)
+
+ROS
+
+Quina gana que tinc!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Tu, Llec: ves, fes un crit a la Marió.
+
+LLEC
+
+No veieu que deu cullir flors per guarnir la capella?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ah! Aixís, callo. Oh! I ara que parlem de flors: sap, senyor Florenci,
+que'm va agradar molt aquell escrit d'ahir vespre?
+
+FLORENCI
+
+El cant de Juny?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Just. Allò de les roselles, aquell pas de les tristes roselles i les
+pobres formigues! Cregui-m, me va fer venir les llàgrimes als ulls.
+
+ROS
+
+Oh! Es que allò pot-ser és lo més bonic de tot lo que'ns ha llegit.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Tant ben conjuminat!... Tot lliga tant bé!... No'm cansaria mai de
+sentir-ho.
+
+LLEC
+
+Jo tampoc.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+I digui, digui: que se les treu del cap aquestes histories?
+
+FLORENCI (_somrient_)
+
+No, home.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+I doncs?
+
+FLORENCI
+
+Les trec de vosaltres mateixos.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+(_tot estranyat, com tement que en Florenci li hagi gastat una
+broma_)
+
+De nosaltres mateixos?
+
+FLORENCI
+
+Sí.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+(_després d'un curt silenci_)
+
+Bé, vaja: ja me'ls donarà plegats.
+
+ROS
+
+Que'n sou de tonto, Enganya-amos!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Bo! Mireu l'estornell!
+
+ROS (_am molt enfasi_)
+
+Es clar que sí! Això, aquests escrits que fa'l senyor Florenci, per
+que ho sapigueu, ho ensenyen a estudi.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+A estudi ensenyen de fer lligar tant bé les unes paraules am les
+altres?
+
+ROS
+
+Sí. I, doncs, que us pensàveu? Com se coneix que vós no hi heu anat
+mai!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Que't creus que és lo mateix que armar ballarugues això de l'art de la
+ploma?
+
+ROS
+
+Es que...
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Vaia, calla, Ros, que avui fas molt mala lletra.
+
+ROS
+
+Si la tingués bona rai!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Què faries?
+
+ROS
+
+A hores d'ara ja m'hauria empescat un vers per regalar a la xicota.
+
+FLORENCI
+
+Vols que te n'escrigui un de ben enamorador?
+
+ROS
+
+Sí, home!
+
+FLORENCI
+
+Què tinc de dir-li?
+
+ENGANYA-AMOS (_rient_)
+
+Ara, ara veurem la teva palica.
+
+LLEC (_també rient, tot fregant-se les mans_)
+
+Veiam, veiam.
+
+ROS
+
+No rigueu, homes, no rigueu, que això són coses molt series.
+
+FLORENCI
+
+Apa, dicta, Ros, dicta.
+
+ROS (_pensant_)
+
+Doncs, digui-li... digui-li... (_mirant a l'Enganya-amos, que riu_).
+Que'n sou de poca solta !
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Rumia, home, rumia.
+
+FLORENCI
+
+Apa, Ros.
+
+ROS
+
+Digui-li... que és molt maca... que l'estimo molt... i que aviat ens
+casarem... Veliaquí.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+El dia que ploguin mobles.
+
+ROS
+
+Vaia, vós, conco! Després direu que us falten al respecte.
+
+FLORENCI
+
+Entesos, eh?
+
+ROS
+
+Bé... amb aquella salsa!...
+
+FLORENCI
+
+Deixa-ho per mi.
+
+LLEC
+
+Nois, quina gana que tinc!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Jo també. (_En to moll viu._) Tu, Ros: mai diries que podriem fer?
+
+ROS
+
+Vos direu.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Saps aquells cargols que tinc a desdejunar?
+
+ROS
+
+Teniu raó!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Fem-los a la peterrellada?
+
+ROS
+
+Ja està dit.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Apa, que'l senyor Florenci i en Gabriel ens ajudaran, oi?
+
+FLORENCI
+
+No, gràcies. Jo vindré a mirar com els coueu.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Som-hi, nois?
+
+LLEC
+
+Ja tindrem pinassa?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Sí. Allà al porxo encara n'hi deu haver dos sacs per encetar.
+
+ROS
+
+I rajoles, que'n tenim?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Sí, home, sí. (_Empeny an el Ros i an en Llec cap al fons._)
+
+ROS
+
+Anem-hi, doncs.
+
+LLEC
+
+Apa, que és tard!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+L'esperem, senyor Florenci. I a tu també, Gabriel. Veniu, que'l Ros us
+farà trencar de riure.
+
+ROS
+
+Vaja, anem.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Passa tu endavant.
+
+ROS (_a l'Enganya-amos_)
+
+Apa, cançoner!
+
+(_L'Enganya-amos, el Ros i en Llec s'en van per l'esquerra del
+fons._)
+
+
+
+
+### ESCENA IV
+
+
+En Florenci i en Gabriel 
+
+
+FLORENCI
+
+Que'n són de feliços! La seva rusticitat m'encanta.
+
+GABRIEL
+
+Són molt bons !
+
+FLORENCI (_amb intenció_)
+
+I molt resignats!
+
+GABRIEL
+
+Ditxosos ells!
+
+FLORENCI
+
+Anem a veure-ls ?
+
+GABRIEL
+
+Vés-hi, vés-hi, que t'hi distreuras.
+
+FLORENCI (_tossint una mica_)
+
+Vine tu, també.
+
+GABRIEL
+
+No. Tinc ganes de parlar...
+
+FLORENCI
+
+Am la Marió?
+
+GABRIEL
+
+Sí.
+
+FLORENCI
+
+Ont és ton pare?
+
+GABRIEL
+
+Deu esser al poble. Per què m'ho preguntes?
+
+FLORENCI
+
+(_treient importància a la seva. pregunta_)
+
+Per res. (_Va a mirar per la finestra._) Gabriel: mira la teva cosina,
+entremig dels rosers. Que és bonica! Sembla una papellona.
+
+GABRIEL (_sense moure-s del seu lloc_).
+
+Pobra Marió!
+
+FLORENCI (_girant-se an en Gabriel_)
+
+Ja ve.
+
+GABRIEL (_per si mateix_)
+
+Coratge!
+
+FLORENCI
+
+Me'n vaig amb aquells.
+
+GABRIEL
+
+Florenci: perdona, eh?
+
+FLORENCI (_anant-se'n_)
+
+Sí, home, sí.
+
+GABRIEL (_en veu baixa_)
+
+Ja vinc desseguida.
+
+FLORENCI
+
+Està bé. (_Desapareix per l'esquerra del fons._)
+
+
+
+
+### ESCENA V
+
+
+En Gabriel, sol. Desseguida la Marió
+
+
+(_En Gabriel va a mirar per la finestra. Així que s'adona de la Marió,
+somriu joiosament. Desprès d'un curt silenci, aquesta ve per la dreta
+del fons amb un gabell de flors gemades, que estreny contra'l seu
+pit. Encara no veu an en Gabriel se posa a riure ignocentment, a tot
+pler._)
+
+MARIÓ (_amb estranyesa_)
+
+Ai, ai! Gabriel!
+
+GABRIEL
+
+(_de la finestra estant, girant-se de cara a la Marió_)
+
+I ara! De què rius?
+
+MARIÓ (_seguint rient_)
+
+Com és que t'has vestit així!
+
+GABRIEL
+
+(_am molta delicadesa i veu tremolosa_)
+
+Que pot-ser no t'agrado tant?
+
+MARIÓ
+
+(_fent un moviment d'espatlles pera excusar-se, un xic vergonyosa_)
+
+Oh!...
+
+GABRIEL
+
+Es que...
+
+MARIÓ
+
+(_deixant les flors damunt de ta taula_)
+
+Digues...
+
+GABRIEL (_aixecant la veu_)
+
+Es que, si no...
+
+MARIÓ (_no gosant-lo mirar_)
+
+De l'altra manera... saps?... de l'altra manera...
+
+GABRIEL (_molt emocionat_)
+
+Explica-t.
+
+(_Curt silenci._)
+
+MARIÓ
+
+De l'altra manera... jo'm penso que m'agrades més.
+
+GABRIEL
+
+T'enganyes, Marió.
+
+MARIÓ
+
+No m'enganyo. (_Somrient amb ingenuïtat._) Ets més bufó vestit de
+capellà! Quan te veig am l'habit me vénen unes intencions de besar-te
+la mà i de demanar-te una estampa!... Que no me la donaries?
+(_En Gabriel, de tant afectat, se gira d'esquena a Ja Marió,
+posant-se les mans a la cara._) Bo! Ja t'has enfadat! Digues,
+Gabriel: que t'has enfadat?
+
+GABRIEL (_sense mirar-la_)
+
+No, Marió!
+
+MARIÓ
+
+Que't fa vergonya que't digui aquestes coses? Respon-me. Vaja, ja no
+t'ho diré més allò...
+
+GABRIEL (_girant-se_)
+
+El què?
+
+MARIÓ (_no gosant-ho dir_)
+
+Lo que t'he dit de primer...
+
+GABRIEL (_mirant-la encisat_)
+
+Ai, Marió, Marió ignocenta! Tu sí que ets bufona i gentil!
+
+MARIÓ (_ruborisant-se_)
+
+Jo?
+
+GABRIEL
+
+Criatura resignada! Hermosa i alegra criatura! Ditxosa tu, que de tot
+te conformes i prens la vida tal com se't presenta! Però qui sap
+demà, quan ja no hi siguis a temps, qui sap lo que faràs el dia que'l
+teu cor comenci a mirar enfora!
+
+MARIÓ (_no comprenent-lo_)
+
+Ai, ai! Que vols dir amb això? Que't dolque sempre estigui alegra?
+
+GABRIEL
+
+No; no'm dol gens. Però també'm satisfaria veure-t de tant en tant una
+mica trista. Els esperits alegrois no estimen gaire.
+
+MARIÓ
+
+Doncs jo estimo molt.
+
+GABRIEL
+
+Ane qui estimes?
+
+MARIÓ
+
+A tot-hom, com mana Déu.
+
+GABRIEL
+
+I no hi ha persones les quals tu prefereixes més que les altres?
+
+MARIÓ (_ingènuament_)
+
+Me sembla que sí.
+
+GABRIEL
+
+Mira: jo, lo mateix que tu, també estimo a tot-hom, perquè tots som
+germans; però hi ha una persona, una sola persona, que l'estimo més,
+molt més que a tot lo món!
+
+MARIÓ (_ràpid i en to viu_)
+
+La teva mare.
+
+GABRIEL (_també ràpid i en to viu_)
+
+No. 
+
+MARIÓ (_molt sorpresa_)
+
+Ah! No?
+
+GABRIEL (_am dolor i en veu baixa_)
+
+Sí, sí! La meva mare.
+
+(_Curt silenci i cambi de to._)
+
+MARIÓ
+
+Es que, si no...
+
+GABRIEL
+
+Què?
+
+MARIÓ
+
+Es que, si no l'estimessis més que tot; jo...
+
+GABRIEL
+
+Què faries?
+
+MARIÓ
+
+Mai més te miraria la cara. T'agafaria una malícia!
+
+GABRIEL
+
+Tant mal cor tindries?
+
+MARIÓ
+
+Sí. Ves on s'és vist que un fill no's recordi força de la seva mare.
+
+GABRIEL
+
+Què més vols que faci per ella?
+
+MARIÓ
+
+No: ja fas prou, per xò.
+
+GABRIEL
+
+Que ets bona! Com més t'escolto, més i més m'entristeixo!
+
+MARIÓ
+
+I per què t'entristeixes?
+
+GABRIEL (_no gosant-ho dir_)
+
+Per culpa teva.
+
+MARIÓ
+
+Per culpa meva?
+
+GABRIEL (_molt baix i am passió fonda_)
+
+Sí: perquè t'estimo!
+
+MARIÓ (_dolçament i acotant cl cap_)
+
+Gabriel!
+
+GABRIEL
+
+T'estimo am tota l'ànima! No abaixis el cap. No't donguis vergonya
+d'escoltar-me. Mira-m, que vui veure'ls teus ulls.
+
+MARIÓ (_molt vergonyosa_)
+
+Deixa-m!
+
+GABRIEL
+
+De primer vui parlar-te a cau d'orella (_acostant-s'hi_), així, que no
+ho senti ningú.
+
+MARIÓ (_separant~se_)
+
+No t'acostis.
+
+GABRIEL
+
+Jo no puc ser sacerdot.
+
+MARIÓ (_molt sorpresa_)
+
+No?
+
+GABRIEL
+
+No; no puch ser-ho!
+
+MARIÓ
+
+Per què ho prometies a ta mare, doncs?
+
+GABRIEL
+
+Era tant jove allavors!
+
+MARIÓ
+
+Per què no t'hi pensaves?
+
+GABRIEL
+
+Si en aquella edat jo encara no sabia lo que'm feia! Si no tenia
+experiència de la vida!
+
+MARIÓ
+
+Però ara ja està fet. Ja no pots desdir-te'n. 
+
+GABRIEL
+
+Sí, que puc desdir-me'n. 
+
+MARIÓ
+
+I ho faràs?
+
+GABRIEL
+
+Avui mateix!
+
+MARIÓ
+
+Com?
+
+GABRIEL
+
+Dient-ho tot al pare.
+
+MARIÓ (_am gran prec_)
+
+No, Gabriel! No li diguis!
+
+GABRIEL
+
+Que vols que a la flor de la joventut me mori de tristesa?
+
+MARIÓ (_cor -ferida_)
+
+Oh! No! Calla!...
+
+GABRIEL
+
+Dona-m una esperança! No més una esperança!
+
+MARIÓ
+
+No pot ser!
+
+GABRIEL
+
+Sí, que pot ser!
+
+MARIÓ
+
+No veus que després aquí tot-hom m'avorriria?
+
+GABRIEL
+
+Que hi fa, mentres jo t'estimi?
+
+MARIÓ
+
+I ta mare?...
+
+GABRIEL
+
+Estant aprop teu no l'oblidaré mai.
+
+MARIÓ
+
+I si te'n distreguessis?...
+
+GABRIEL
+
+No tinguis por. Tu m'hi faries pensar sempre... Però parlem de
+nosaltres dos.
+
+MARIÓ
+
+I no li sabria greu an ella que ens estiméssim?
+
+GABRIEL
+
+No: al contrari. Si fos viva, de segur que encara se n'alegraria.
+
+MARIÓ
+
+Ella pot-ser sí. I ton pare?... I la gent?...
+
+GABRIEL
+
+Que és cap mal estimar-se?
+
+MARIÓ
+
+És clar que no.
+
+GABRIEL
+
+I, doncs?
+
+MARIÓ (_am recansa_)
+
+No t'haguessis compromès!...
+
+GABRIEL
+
+No recordem coses passades. Parlem de lo d'ara, de lo que ha de venir,
+de la felicitat que'ns espera. No ho creus que podem ser molt
+feliços? Que no hi tenim dret a viure alegrament? Que no hi tenim
+dret nosaltres dos a estimar-nos?
+
+MARIÓ
+
+No.
+
+GABRIEL
+
+No? Per què?
+
+MARIÓ
+
+No pas de la manera que tu vols.
+
+GABRIEL
+
+Que hem de morir-nos, doncs, sacrificant lo més pur del nostre
+sentiment?
+
+MARIÓ
+
+Pot-ser serà mellor.
+
+GABRIEL
+
+Ah! No, no. Jo no m'hi resigno! Ja estic decidit, vingui lo que
+vingui. No puc oblidar-te! (_Sanglotant._) T'estimo massa, Marió!
+T'estimo am tota l'ànima, per damunt de tot, més que tot, més que...
+
+MARIÓ (_interrompent-lo_)
+
+No, no ho diguis!
+
+GABRIEL
+
+Sí; vui dir-ho, vui dir-ho... Es la veritat...
+
+(_Se deixa caure sobre una cadira i apoia'l cap a la taula, sanglotant
+anguniosament. La Marió'l mira am goig i am pietat alhora, lluitant
+am si mateixa pera consolar-lo. Dugués vegades s'hi acosta frec a
+frec i se'n separa, no decidint-se a dir-li res; fins que a l'últim
+agafa les flors i, besant-les am desconsol, se'n va per l'escala
+pausadament. Quan és al replà,veient que en Gabriel encara segueix
+abatut, commoguda i agraida, agafa una flor, la besa am nerviositat i
+li tira, desapareixent tot plorant i fent petons a les altres
+flors._)
+
+
+
+
+### ESCENA VI
+
+
+En Gabriel, sol. Aviat l'Enganya-amos
+
+
+GABRIEL
+
+(_després d'un llarc silenci, mirant enlaire_)
+
+Que sí que hi tinc dret!... I serà meva!... Jo l'estimo!...
+(_Curt silenci._) Mare! Treieu-me aquestes cadenes! Deslliureu-me
+d'aquest pes que m'oprimeix el cor. (_Segueix sanglotant._)
+
+
+
+
+### ESCENA VII
+
+
+En Gabriel i l'Enganya-amos 
+
+
+(_Després d'un llarc silenci compareix l'Enganya-amos, tot adalerat,
+en mànigues de camisa, per l'esquerra del fons. Ve a cercar el saler
+de terriça que hi ha penjat aprop de la xemeneia._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+No'ns en hem recordat de la sal. (_Agafant el saler._) D'això...
+Gabriel: me n'enduc el saler. La Marió, de la finestra estant, ja
+m'ha dit que'ns arreglaria una vinagreta. Ai, ai! Que no respons,
+Gabriel?
+
+GABRIEL (_aixecant cl cap_)
+
+Ah! Vos?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Que dormies?
+
+GABRIEL
+
+No. 
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Vaja, vine allà aní nosaltres. Noi, quins panxons de riure que s'hi
+fa'l senyor Florenci!
+
+GABRIEL
+
+Ja ho teniu tot a punt?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ara hem acabat de triar els cargols.
+
+GABRIEL
+
+Ah! Sí?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Mira, vaig a ensofrar-los el nas am sal i desseguida'ls calo foc a la
+barraca per tots quatre costats.
+
+GABRIEL
+
+Ah, ah!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Veus? Me n'enduc el saler.
+
+(_Per l'esquerra del fons compareix en Llec tot atrafegat. Va en còs
+de camisa._)
+
+
+
+
+### ESCENA VIII
+
+
+Els mateixos, més en Llec 
+
+
+ENGANYA-AMOS (_an en Llec_)
+
+Tu: què falta?
+
+LLEC
+
+Pa i vi, home!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ah! Vés, doncs.
+
+(_En Llec agafa'l porró del damunt de l'aigüera, i mig pa d'un calaix
+de la taula._)
+
+LLEC
+
+En dança!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ja heu trobat burxes pera enfilar els cargols?
+
+LLEC
+
+El Ros ja té amanides unes quantes puntes d'etzavara.
+
+ENGANYA-AMOS (_am fruició_)
+
+Ah, ah! Que anem, Llec?
+
+LLEC
+
+Sí, anem. I en Gabriel?
+
+ENGANYA-AMOS (_an en Gabriel_)
+
+Que véns o no?
+
+GABRIEL
+
+No. Gràcies.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Tu mateix.
+
+LLEC
+
+Vaja, doncs, fes oració, si'n tens ganes.
+
+ENGANYA-AMOS (_an en Llec_)
+
+Apa.
+
+(_L'Enganya-amos i en Llec desapareixen per l'esquerra del fons._)
+
+
+
+
+### ESCENA IX
+
+
+En Gabriel, sol. Aviat l'Andreu 
+
+
+(_En Gabriel, després d'un moment d'indecisió, lluitant amb el seu
+instint, seu va precipitadament per l'escala. Quan és al replà se
+detura, acovardit i tremolós. Després d'un llarc silenci compareix
+l'Andreu per la dreta del fons._)
+
+
+
+
+### ESCENA X
+
+
+En Gabriel i l'Andreu 
+
+
+ANDREU
+
+Bon dia.
+
+GABRIEL (_baixant l'escala_)
+
+Bon dia, pare.
+
+ANDREU
+
+(_mirant molt sorprès an en Gabriel_)
+
+Noi! Com és que vas vestit així?
+
+GABRIEL (_am pertorbació_)
+
+Oh!...
+
+ANDREU
+
+Digues!
+
+GABRIEL
+
+Es lo mateix.
+
+ANDKEU
+
+Corn s'entén! Ara'm surts amb aquesta?
+
+GABRIEL
+
+Tot just estic tonsurat... I d'aquí que rebi ordres sagrades...
+
+ANDREU
+
+Tu?... Me sembla, Gabriel, que no arribaràs a rebre ni ordres menors.
+
+GABRIEL
+
+Qui sap!
+
+ANDREU (_molt sorprès_)
+
+Què?...
+
+GABRIEL
+
+Qui sap lo que ha de venir!
+
+ANDREU (_molt més sorprès_)
+
+Lo que ha de venir!... Dies ha que no sé com te tornes.
+
+GABRIEL (_molt humil_)
+
+Soc el de sempre, pare.
+
+ANDREU
+
+No és pas veritat. Abans tot sovint me parlaves de la carrera...
+
+GABRIEL
+
+Sí.
+
+ANDREU
+
+I em contaves coses dels companys de seminari...
+
+GABRIEL
+
+Es cert.
+
+ANDREU
+
+I m'afalagaves am les bones doctrines dels llibres que estudies.
+
+GABRIEL
+
+Què voleu que us digui més?
+
+ANDREU
+
+Ara tot lo dia estaries amb aquest pobre malalt, parlant de les seves
+cabòries.
+
+GABRIEL
+
+Que no us agrada que hi enraoni?
+
+ANDREU
+
+Gens ni mica. Cregués que me'l miro am mals ulls. Si no fos pel seu
+pare, jo't prometo que ja no hi viuria entre nosaltres.
+
+GABRIEL
+
+Té molt bon cor, en Florenci.
+
+ANDREU
+
+Però també té mal cap.
+
+GABRIEL
+
+Us equivoqueu.
+
+ANDREU
+
+Que no veus el seu comportament? Que no sents lo que predica? No sé
+pas d'on les ha tretes aquelles idees tant endimoniades. Es una mena
+de xicot que no va mai a oir missa. No's recorda per res de l'altra
+vida. Jo estic que ni creu en Déu.
+
+GABRIEL (_humilment_)
+
+Però és bo.
+
+ANDREU
+
+No més pensa en els seus escrits i en les seves estranyeses. Ja té
+sort de que és ric.
+
+GABRIEL
+
+Per vos que no és un treball de valor positiu lo que ell fa?
+
+ANDREU
+
+Vaia un treball!
+
+GABRIEL
+
+Vos creieu que en Florenci, am les seves obres, no compleix una alta
+missió aquí a la terra?
+
+ANDREU
+
+Ell lo que fa és omplir el cap de fantasies a la nostra gent.
+
+GABRIEL
+
+Bé: dispenseu-li.
+
+ANDREU (_enfadat_)
+
+Ja no puc aguantar més! A casa governo jo. No consento que vinguin els
+de fòra a encendre-hi guerra. Si en Florenci té una altra manera de
+pensar, mentres s'estigui aquí vui que respecti les nostres
+creencies. D'això te n'hauries d'encarregar tu mateix de dir-li.
+
+GABRIEL
+
+Jo?
+
+ANDREU
+
+Sí! Qui mellor que tu?
+
+GABRIEL
+
+No puc, jo!
+
+ANDREU
+
+Tu no pots?
+
+GABRIEL
+
+No'm crec encara am prou experiència pera guiar an els altres.
+
+ANDREU
+
+De que't serveix la carrera, doncs? Respon-me.
+
+GABRIEL
+
+Què sé jo!...
+
+ANDREU
+
+(_molt concentrat i am gran admiració_)
+
+Explica-t. Que pot-ser ja no sents vocació?...
+
+GABRIEL (_en veu baixa_)
+
+No n'he sentida mai.
+
+ANDREU
+
+No! Per què enganyaves a ta mare, doncs?
+
+GABRIEL
+
+Jo no vaig enganyar-la.
+
+ANDREU
+
+Què dius!
+
+GABRIEL
+
+Us ho vaig a confessar tot. No vui callar-me res. Escolteu-me am
+serenitat.
+
+ANDREU
+
+No haig d'escoltar-te per res!
+
+GABRIEL
+
+Us ho demano per favor. (_Am gran prec._) Deixeu-me dir i, després,
+feu lo que mellor us sembli.
+
+ANDREU
+
+Massa que m'ho penso lo que podries dirme! Ah, fill meu, quin mal camí
+has emprès!
+
+GABRIEL (_no gosant-ho dir_)
+
+Jo estic enamorat.
+
+ANDREU (_amb ironia_)
+
+Estàs enamorat?
+
+GABRIEL
+
+Sí.
+
+ANDREU
+
+I goses dir-m'ho! ¿Que no veus el gran disgust que'm dones amb
+aquestes paraules?
+
+GABRIEL
+
+Però, pare!...
+
+ANDREU
+
+De qui estàs enamorat? D'alguna aixelabrada com tu?
+
+GABRIEL
+
+No! D'un àngel de la terra.
+
+ANDREU (_amb ironia_)
+
+D'un àngel de la terra?
+
+GABRIEL
+
+Sí. De la Marió.
+
+ANDREU (_molt sorprès_)
+
+De la teva cosina! An aquesta pobre criatura estimes?
+
+GABRIEL
+
+Am tota l'ànima!
+
+ANDREU
+
+Com m'he distret, Senyor!
+
+GABRIEL
+
+No us ho prengueu així.
+
+ANDREU
+
+I ella ho sap?
+
+GABRIEL
+
+Sí.
+
+ANDREU
+
+I que hi diu? Respon-me!
+
+GABRIEL
+
+Ella... també m'estima.
+
+ANDREU
+
+Doncs, no hi penseu, en casar-vos! No! De primer ane tu't trec de casa
+i a la Marió la faig tancar en un convent!
+
+GABRIEL
+
+Ens matareu a tots dos!
+
+ANDREU
+
+No vui ser responsable davant de Déu i de la teva mare de les vostres
+bogeries.
+
+GABRIEL (_am gran prec_)
+
+Pare!
+
+ANDREU
+
+Quin disgust me dones, Gabriel! A les meves velleses! Jo que estava
+tant content i orgullós de tu!
+
+GABRIEL
+
+¿Voleu res més hermós que veure-m casat am la Marió estimant-la
+ força?
+
+ANDREU
+
+La meva il·lusió era veure-t servint a Déu.
+
+GABRIEL
+
+Que no se'l serveix oferint-li les flors de la terra?
+
+ANDREU
+
+No puch resignar-m'hi! Has d'acabar la carrera!
+
+GABRIEL
+
+Que voleu que sigui un mal sacerdot?
+
+ANDREU
+
+Has de complir lo que vas prometre!
+
+GABRIEL
+
+Que voleu que sigui un hipòcrita? No hi ha res tant odiós com
+l'hipocresia! Jo vui tenir conviccions! Vui viure'ls meus ideals!
+
+(_Compareix la Marió perla porta del replà de l'escala._)
+
+
+
+
+### ESCENA XI
+
+
+Els mateixos, més la Marió
+
+
+ANDREU (_veient a la Marió_)
+
+Marió.
+
+MARIÓ
+
+Que maneu, oncle?
+
+ANDREU
+
+Vine, vine.
+
+MARIÓ (_acabant de baixar l'escala_)
+
+Ja vinc.
+
+ANDREU
+
+Què feies a dalt?
+
+MARIÓ
+
+He anat a mudar les flors de l'oratori.
+
+ANDREU (_am satisfacció_)
+
+Ah! Sí?
+
+MARIÓ (_amb humilitat_)
+
+Sí, oncle.
+
+ANDREU
+
+T'agrada molt, veritat, que en Gabriel sigui sacerdot?
+
+MARIÓ
+
+Sí, que m'agrada.
+
+ANDREU
+
+De debò? No't sabria greu que deixés la carrera?
+
+MARIÓ (_am veu baixa_)
+
+Sí, que me'n sabria!
+
+ANDREU
+
+I si fos perquè l'haguessin temptat i volgués casar-se, encara te'n
+deuria saber doble, oi?
+
+MARIÓ (_am dolor_)
+
+Sí!
+
+ANDREU
+
+Sembla que s'ha posat al cap que s'ha de casar am tu.
+
+GABRIEL
+
+Pare!
+
+ANDREU
+
+Que hi dius an això?
+
+MARIÓ (_molt baix_)
+
+Que s'ha de recordar de la seva mare.
+
+ANDREU
+
+Ho veus, Gabriel?
+
+GABRIEL
+
+La Marió m'estima!
+
+ANDREU (_a la Marió_)
+
+Tu: que no sents an en Gabriel?
+
+MARIÓ (_am gran prec_)
+
+Oncle!
+
+ANDREU
+
+Estima-1 com a cosí, com a germà, si vols; mai com a enamorat! No te
+l'escoltis! No vulguis que, per culpa teva, deixi de complir la
+prometensa que va fer a la seva mare. No ho vulguis! (_La Marió's
+posa a plorar._) I ara!
+
+GABRIEL
+
+Pobra Marió!
+
+(_La Marió, tot plorant, se'n va a seure a una cadira d'aprop de la
+finestra. Seguidament, per l'esquerra del fons, compareix en Florenci
+rient am joia._)
+
+
+
+
+### ESCENA ÚLTIMA
+
+
+Els mateixos, més en Florenci 
+
+
+FLORENCI
+
+Gabriel! Gabriel!... Ah! (_Deturant-se al llindar de la porta._)
+
+ANDREU
+
+No's retiri, no: ja pot acostar-se.
+
+FLORENCI (_am delicadesa_)
+
+Es que...
+
+ANDREU
+
+No hem d'ocultar-li res. Al cap i a la fi, lo que ara veu gaire bé tot
+és obra de vostè.
+
+FLORENCI (_en to natural_)
+
+Expliqueu- vos...
+
+ANDREU
+
+Vostè també és d'aquells que tiren la pedra i amaguen la mà.
+
+FLORENCI
+
+Us enganyeu. Jo, en tots els meus actes, presento sempre la cara.
+
+ANDREU
+
+Doncs per què's volia retirar?
+
+FLORENCI
+
+Per prudència, Andreu. Perquè l'escena que estic presenciant pot-ser
+té un caràcter un xic massa íntim i no voldria ser indiscret.
+
+GABRIEL
+
+No, Florenci, no.
+
+FLORENCI (_avançant_)
+
+El teu pare, de la manera que parla, sembla que m'acusi.
+
+ANDREU
+
+Sí, que l'acuso! (_La Marió segueix plorant._) L'acuso d'haver vingut
+aquí pera desencaminar al meu fill! Vostè li ha despertat un
+sentiment fatal per ell.
+
+FLORENCI
+
+Li he despertat?...
+
+ANDREU
+
+Sí.
+
+FLORENCI
+
+Senyal que ja'l tenia.
+
+ANDREU
+
+Vostè, am les seves prèdiques, li ha fet renéixer...
+
+FLORENCI
+
+Sí, el sentiment d'amor, l'etern, el més fecondant, el que viu tot-hom
+i del qual ningú se'n pot sustreure! Però no he sigut jo qui ha obrat
+aquest prodigi: ha sigut la Vida, la Naturalesa, amb els seus sospirs
+de mare eterna. Jo no he fet més que ajudar-hi. La Marió i en Gabriel
+s'estimen. (_Senyalant a la Marió,_) Mireu-la, mireu-la com plora!
+(_Acostant-s'hi._) Marió, no ploris, no ploris, que jo't defenso!
+
+GABRIEL (_molt emocionat_)
+
+Florenci!
+
+ANDREU (_anant-se'n cap al fons_)
+
+No sé quin sant me deté!...
+
+FLORENCI
+
+Marió, Gabriel: estimeu -vos! Canteu l'amor, l'amor que enjoia la
+terra! A viure!
+
+(_La Marió esclata en un plor dolorós. En Florenci i en Gabriel
+s'abracen._)
+
+
+Cau el teló pausadament
+
+
+
+
+## ACTE TERCER
+
+_La mateixa decoració dels actes anteriors. És a les darreries
+ d'estiu, al caient de la tarda. El paisatge comença a tristejar._
+
+
+
+
+### ESCENA I
+
+
+La Marió i en Gabriel
+
+
+MARIÓ (_asseguda aprop de la taula_)
+
+Ont és l'oncle?
+
+GABRIEL (_dret al costat de la Marió_)
+
+Deu ser a dalt.
+
+MARIÓ
+
+I en Florenci?
+
+GABRIEL
+
+Es al cafè amb aquells tres. Pobre xicot! Me fa una pena!...
+
+MARIÓ
+
+A mi també!
+
+GABRIEL
+
+Sempre aquella tos i aquell panteig!...
+
+MARIÓ
+
+Avui estava molt content.
+
+GABRIEL
+
+El sentissis! No'n té pocs de plans!... I quines il·lusions! Jo crec
+que'l fa viure l'esperança.
+
+MARIÓ
+
+No's desanima mai!
+
+GABRIEL
+
+Però'm sembla que va morint lentament. Els arbres ja groguegen i
+comencen a caure fulles. Quan arribi la tardor...
+
+MARIÓ
+
+Vols dir que està tant malalt?
+
+GABRIEL
+
+No veurà l'hivern!
+
+MARIO
+
+Déu meu!
+
+GABRIEL
+
+Però, així i tot, encara somnia en la vida forta, en una vida de joia.
+La seva imaginació li fa veure'l món rialler.
+
+MARIÓ
+
+Es tant bo!
+
+GABRIEL
+
+Per mi'l seu esperit delicadissim sent anyorances.
+
+MARIÓ
+
+Vols dir?
+
+GABRIEL
+
+Si en Florenci hagués trobat un cor generós, capaç de compendre-1 i
+estimar-lo, jo no diré que no hagués mort d'aquesta... però estic
+segur que hauria allargat bastant.
+
+MARIÓ
+
+Pot-ser sí.
+
+GABRIEL
+
+I ell hi té dret, a ser estimat. Ell, que ha sembrat tant d'amor!
+
+MARIÓ
+
+Oh, sí!
+
+GABRIEL
+
+Ha fet com les flors: tot ho ha brindat als altres: les fulles i
+l'aroma, el còs i l'ànima. Ha viscut molt depressa!
+
+MARIÓ
+
+I no ha trobat una noia del seu braç?
+
+GABRIEL
+
+No. No pas com ell l'ha idealisada. El poeta, amb els seus cants,
+inspira amor als altres, sense ser correspost.
+
+MARIÓ
+
+Que és trist haver de morir tant jove!
+
+(_Curt silenci._)
+
+GABRIEL
+
+Ja ho sap que demà te'n vas de casa?
+
+MARIÓ
+
+Que no li has dit tu?
+
+GABRIEL
+
+No he gosat... No te'n vagis, Marió!
+
+MARIÓ
+
+Tot és inútil. Ton pare ja està convingut am l'oncle de Vilamajor, i,
+per més que jo'm resistís, tampoc ne treuria res!
+
+GABRIEL
+
+I un cop tu siguis fòra, digues, com quedem nosaltres dos? Deixarem
+morir la nostra estimació?
+
+MARIÓ
+
+Alabat siga'l cel! Pot-ser és la nostra estrella.
+
+GABRIEL
+
+Doncs jo no puc resignar-m'hi.
+
+MARIÓ
+
+Què penses fer?
+
+GABRIEL
+
+Seguir estimant-te. La meva voluntat no's torç!
+
+MARIÓ
+
+Deixem-ho córrer tot, Gabriel!
+
+GABRIEL
+
+Es impossible!
+
+MARIÓ
+
+Ton pare ja comença a tenir anys; si no segueixes els seus consells i
+no't sacrifiques per ell, pots escursar-li la vida. Sacrifiquem-nos,
+nosaltres que som joves!
+
+GABRIEL
+
+Precisament perquè som joves hem de pensar en l'endemà.
+
+MARIÓ
+
+No, no, Gabriel!
+
+GABRIEL
+
+Si te'n vas, jura ser-me fidel, que jo vindré a trobar-te.
+
+MARIÓ
+
+Com m'encises i jugues amb el meu cor!
+
+GABRIEL
+
+Esperança meva! Que t'estimo!
+
+MARIÓ (_abaixant el cap_)
+
+Gabriel!
+
+GABRIEL
+
+Que t'estimo!
+
+(_Se sent tossir a l'Andreu, que apareix tot seguit per la porta de
+l'escala. En Gabriel, al sentir al seu pare, se separa de la
+Marió._)
+
+
+
+
+### ESCENA II
+
+
+Els mateixos, més l'Andreu
+
+
+ANDREU
+
+Encara no ha tornat en Florenci?
+
+GABRIEL
+
+Me sembla que no trigarà gaire.
+
+ANDREU
+
+Aont ha anat? Al Casino?
+
+GABRIEL
+
+Sí, amb aquells tres.
+
+ANDREU
+
+Com deu fer-hi de les seves!
+
+GABRIEL
+
+Cada diumenge hi va pera distreure-s una estona.
+
+ANDREU
+
+Aixís se distreu? Més valdria que procurés pera la seva salut...
+
+GABRIEL
+
+Es clar que sí. Però un xic de distracció li convé molt.
+
+ANDREU
+
+Si anés al cafè pera passar l'estona, ningú hi tindria res que dir;
+però com que la seva dèria és una altra...
+
+GABRIEL
+
+En Florenci no és pas lo que vos us creieu.
+
+ANDREU
+
+Tu sí que no'l veus com és. T'has tornat gaire bé com ell. Jo no
+l'hagués admès a casa! Però qui s'havia de pensar que de pares tant
+honrats ne sortís un xicot aixís!
+
+GABRIEL
+
+Que no és honrat en Florenci?
+
+ANDREU
+
+Sí; això sí... Però'l seu comportament fa més mal que bé.
+
+GABRIEL
+
+Quin mal fa?
+
+ANDREU
+
+I goses preguntar-ho?
+
+GABRIEL (_prudentment_)
+
+Es que vos us mireu el món d'una altra manera...
+
+ANDREU (_enfadat_)
+
+Com s'entén! Gabriel: això és faltar-me al respecte.
+
+GABRIEL
+
+No és aquesta la meva intenció.
+
+ANDREU
+
+I tu ho creus digne lo que ell ha fet am nosaltres? A veure, recull la
+teva conciencia i digues la veritat.
+
+GABRIEL
+
+Pregunteu.
+
+ANDREU
+
+Si en Florenci no hagués vingut an aquesta casa hauries tu deixat la
+carrera?...
+
+GABRIEL (_després d'un petit esforç_)
+
+Pot-ser no.
+
+ANDREU
+
+Com pot-ser no!
+
+GABRIEL
+
+Jo, com ja sabeu, no hauria sigut un bon sacerdot: mai he sentit
+vocació.
+
+ANDREU
+
+Abans bé'n senties!
+
+MARIÓ
+
+(_acostant-se a l'Andreu, somrient am tristesa_)
+
+Oncle...
+
+ANDREU
+
+Ja veus, Marió, el teu cosí: no'n té prou en ser ell un desgraciat,
+que fins te vol perdre a tu.
+
+MARIÓ
+
+Nosaltres us estimem molt.
+
+ANDREU
+
+Si m'estimessiu m'obeirieu!
+
+MARIÓ
+
+Què voleu que faci jo?
+
+ANDREU
+
+Que t'oblidis d'en Gabriel, que l'esborris del teu pensament. Quan
+vaig dir-te que no volia que us estiméssiu, me vas prometre
+oblidar-te'n. Per xò no't vaig treure tot seguit de casa.
+
+MARIÓ
+
+Pobra de mi!
+
+ANDREU
+
+Tu vols que la gent ens bescanti, quan sàpiguen lo que passa entre
+nosaltres i et vegin fòra del poble.
+
+MARIÓ
+
+Perdó, oncle, perdó!
+
+ANDREU
+
+En tot aquest temps tu no has fet cas de les meves paraules. Has
+cregut més aviat an en Gabriel que ane mi...
+
+GABRIEL
+
+Perquè m'estima. Perquè, com jo, no pot governar el seu cor.
+
+ANDREU
+
+El cor, quan convé, se'l domina.
+
+GABRIEL
+
+No pas quan s'estima tant!
+
+ANDREU
+
+Sempre!
+
+GABRIEL
+
+Pare: això no és possible.
+
+ANDREU
+
+Doncs jo ho lograré, am l'ajuda del cel i dels teus oncles de
+Vilamajor. Ells, mellor que jo, vetllaran per aquesta pobra
+criatura.
+
+GABRIEL (_amb ardidesa_)
+
+Ni'ls oncles ni ningú podran res contra nosaltres.
+
+ANDREU
+
+Què dius ara!
+
+GABRIEL (_molt decisiu_)
+
+No, que no podran res!
+
+ANDREU
+
+Me desobeeixes!
+
+GABRIEL
+
+Lo que vosaltres voleu fer am la Marió i am mi no és just: és crudel;
+més que crudel: és inhumà!
+
+ANDREU
+
+Fill! Que estàs dient!
+
+GABRIEL (_ben convençut_)
+
+Sí! Es inhumà lo que feu!
+
+ANDREU
+
+Gabriel: reflexiona lo que dius!
+
+GABRIEL
+
+Si vos treieu a la Marió de casa, jo aniré a recullir-la, siga allà on
+siga, encara que la tanqueu entre reixes! Es meva! Es la meva vida!
+La vui per damunt de tot!
+
+ANDREU
+
+Doncs demà la duré an els teus oncles!
+
+GABRIEL
+
+No ho feu pas!
+
+ANDREU
+
+Demà! I vés en compte, t'aviso, a fer lo que acabes de dir-me!
+
+GABRIEL
+
+No me'n desdic!
+
+ANDREU (_amenaçant-lo_)
+
+Gabriel!
+
+GABRIEL (_am gran prec_)
+
+Pare. ¿que no ho veieu que no és just matar un sentiment tant gran com
+el meu? Si m'estimeu, tingueu-me compassió!
+
+ANDREU
+
+Vés-te'n del meu davant!
+
+GABRIEL
+
+No'm tracteu així! No us mireu l'amor com un pecat, que no ho és, no!
+
+MARIÓ (_en to suplicant_)
+
+Oncle!
+
+ANDREU
+
+No vui escoltar-vos més! Tots dos me mateu!
+
+(_Desapareix, molt emocionat, per la porta de l'esquerra. La Marió i
+en Gabriel queden apesarats._)
+
+
+
+
+### ESCENA III
+
+
+La Marió i en Gabriel 
+
+
+MARIÓ
+
+Pobre oncle!
+
+GABRIEL
+
+Marió, no'm deixis a mig camí!
+
+MARIÓ
+
+Si no puc deixar-te!
+
+GABRIEL
+
+M'estimes força?
+
+MARIÓ
+
+Més que ane mi mateixa!
+
+GABRIEL
+
+Ho dius ben convençuda?
+
+MARIÓ
+
+Sí! I ton pare?
+
+GABRIEL
+
+Però, quin mal fem estimant-nos?
+
+MARIÓ
+
+Que s'ha de sofrir!
+
+GABRIEL
+
+Doncs jo no ho vui, que tu sofreixis!
+
+MARIÓ
+
+Pobres de nosaltres!
+
+ANDREU (_desde dintre_)
+
+Marió!
+
+MARIÓ
+
+Sents? Ton pare'm crida. Me n'hi vaig.
+
+GABRIEL
+
+No't rendeixis!
+
+MARIÓ
+
+No temis!
+
+ANDREU (_també desde dintre_)
+
+Marió!
+
+MARIÓ
+
+Torna a cridar-me.
+
+GABRIEL
+
+Espera... escolta...
+
+MARIÓ
+
+Deixa...
+
+GABRIEL
+
+No t'espantis!
+
+MARIÓ
+
+No!
+
+GABRIEL
+
+Ets meva, ets meva!
+
+MARIÓ
+
+Tota teva!
+
+(_La Marió desapareix per la porta de l'esquerra. Llarc silenci. En
+Gabriel queda amb el cap baix, molt pensatiu. Després, somrient, se
+passeja per l'escena, i tot d'una, com si li acudis una idea, se'n va
+per l'escala precipitadament. Al cap d'una estona compareixen per la
+dreta del fons en Florenci, l'Enganya-amos, el Ros i en Llec. Vénen
+conversant. En Florenci va amb un trajo de llana de color de cendra,
+berret tou, negre, am les ales un xic caigudes, i un mocador de seda
+al coll, ben abrigat. Està molt palid. Els tres últims vesteixen com
+en el segon acte._)
+
+
+
+
+### ESCENA IV
+
+
+En Florenci, l'Enganya-amos, el Ros i en Llec 
+
+
+FLORENCI (_entra tussint i poc a poc, afadigat_)
+
+Veieu?... Veieu com no he hagut de deturar-me pera reposar? Si això no
+és res... Un cop se me n'hagi anat aquesta tos...
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Es clar que sí! Per valents, nosaltres dos.
+
+ROS
+
+I jo.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Tu també. Sobre tot per la ballaruga.
+
+FLORENCI (_somrient_)
+
+I en Llec no, pobre xicot?
+
+LLEC
+
+Jo rai!
+
+FLORENCI (_am somriure dolç_)
+
+Tu ets molt sofert i molt bo. Ets com una flor humil que no espargeix
+l'aroma.
+
+LLEC (_mirant a terra i somrient agrait_)
+
+Quina comparança!
+
+FLORENCI
+
+Com furga'l teu cervell... veritat?... com furga pera compendre'l
+misteri de la vida! Que m'estimes, oi?
+
+LLEC (_vergonyós i emocionat_)
+
+Oh! Jo...
+
+FLORENCI
+
+Ja t'ho conec i t'ho agraeixo. Jo també us estimo a vosaltres. Així
+que'm trobi mellor, ja veureu quina sorpresa us preparo!
+
+ENGAN YA-AMOS
+
+Alguna cargolada, pot-ser?
+
+FLORENCI
+
+No: una altra cosa.
+
+ROS
+
+Que hem d'armar un sarau?
+
+FLORENCI
+
+Cah, home, cah!... Una cosa més nova... més nova!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Apa aquí, barrinem! (_Posant-se a meditar._) A veure si'm cremo!
+
+FLORENCI
+
+Ja us ho diré: no vui que us escarrasseu.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+No. Deixi-m provar si ho endevino. Jo, en això de les endavinalles,
+sent marrec, hi era molt avispat.
+
+FLORENCI
+
+Mireu: aixís que estigui reforçat vui portar-vos a tots tres a
+Barcelona, ben vestits, ben empolainats i am força humor.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+De debò?
+
+ROS
+
+A Barcelona?
+
+FLORENCI
+
+Sí. I, en sent-hi, ens passejarem tot el dia en cotxe.
+
+ROS
+
+En el cotxe de casa seva?
+
+FLORENCI
+
+Just. Farem denteta als senyors.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Alça, Llec, quina patxoca faràs!
+
+FLORENCI
+
+Vui que us vegin, així, ben colrats pel sol, llençar els diners a
+grapats. Vui que mengeu i beveu de tot lo mellor que produeix la
+terra, que també us pertoca, també.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Renoi, quina xirinola farem!
+
+ROS
+
+Jo sembla que ja m'hi trobi!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ros: anirem a veure ballarines!
+
+ROS
+
+Apa, Llec!
+
+LLEC
+
+Deixa...
+
+ROS
+
+I fumarem cigarros de l'Habana.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+D'aquells tant llarcs!
+
+ROS
+
+D'aquells que porten lliga-cama.
+
+LLEC
+
+No; jo no.
+
+ROS
+
+Tu no? Per què?
+
+LLEC
+
+Jo no vindré... Rebaixaria al senyor Florenci.
+
+FLORENCI (_somrient_)
+
+No, home, no,
+
+LLEC
+
+Aquí, al poble, tot lo que vulgui... i encara segons què. A Barcelona
+jo no sabria anar-hi am vostè de company... (_Tement haver-lo ofès._)
+Bé... dispensi.
+
+FLORENCI
+
+Si aquest és el meu gust!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Però... ja'ns escauran a nosaltres aquestes coses?
+
+FLORENCI
+
+Com a tot-hom.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ja ho sentiu, toca-sons; ja ho sentiu. Apa, ull viu, vosaltres que sou
+joves!
+
+ROS
+
+Jo rai! Temps ha que ho tinc per ben vist. El dia que m'hi posi!...
+
+LLEC (_en to concentrat_)
+
+Jo no sé què ho fa que sigui d'aquesta manera.
+
+ROS
+
+Ja n'ets de ruc, ja!
+
+LLEC
+
+Sí, que'n sóc, sí! Malvinatge! Sempre estic rumiant, rumiant, i mai
+trec l'entrellat de res!
+
+ROS
+
+Perquè ets aixís!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ja ho hem vist florir lo que'ns ha dit el senyor Florenci. Jo no ho
+veuré granar... Si un hom se pogués descarregar d'aquesta garba
+d'anys!
+
+FLORENCI
+
+Vos, en la vostra joventut, vàreu fer massa tabola.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Sí, lo mateix que'l Ros. Al darrera dels saraus, me vaig distreure de
+tot. M'he fet vell anant d'aquí en enllà, sempre mudant de casa, com
+el pare. (_Els ulls li espurnegen._) He estat pedra movedissa que
+enlloc ha posat molça.
+
+FLORENCI
+
+Sou un bon home!
+
+(_Curt silenci._)
+
+ENGANYA-AMOS (_cambiant de to_)
+
+Bé: ja'n parlarem una altra hora, oi?
+
+FLORENCI
+
+Sí. No ho deixem córrer pas.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Apa, nois: que anem a donar gra als matxos?
+
+ROS
+
+Anem-hi!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+No estarem gaire, senyor Florenci.
+
+FLORENCI
+
+Després us ensenyaré una cosa.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ah! Sí?
+
+FLORENCI
+
+Sí.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Som-hi, minyons?
+
+LLEC
+
+Som-hi.
+
+ROS
+
+Apa!
+
+(_L'Enganya-amos, el Ros i en Llec desapareixen per l'esquerra del
+fons._)
+
+
+
+
+### ESCENA V
+
+
+En Florenci, sol. Desseguida en Gabriel i la Marió
+
+
+(_En Florenci, tussint, se'n va a mirar per la finestra, que està
+tancada. Llarc silenci, apareix en Gabriel per l'escala._)
+
+GABRIEL
+
+Hola, Florenci!
+
+FLORENCI (_girant-se_)
+
+Ah! Tu, Gabriel?
+
+GABRIEL
+
+Que tal, t'has divertit gaire?
+
+FLORENCI
+
+Molt. Cregués que he disfrutat, aquesta tarda.
+
+GABRIEL
+
+Me n'alegro, home.
+
+FLORENCI
+
+I tu per què no has vingut?
+
+GABRIEL
+
+Ja ho saps... No veus que an el pare li sap greu ?
+
+FLORENCI
+
+Mira, mira la Marió. (_Veient an aquesta, que torna per la porta de
+l'esquerra._) Que ve tristeta!
+
+MARIÓ (_am somriure trist_)
+
+No, no ho cregui, senyor Florenci.
+
+FLORENCI
+
+Veus jo que alegre estic?
+
+MARIÓ
+
+Jo també. Més de lo que vostè's pensa.
+
+FLORENCI
+
+No m'enganyes
+
+MARIÓ
+
+No l'enganyo.
+
+FLORENCI (_cambiant de to_)
+
+Ja voldria haver passat l'hivern!... Quina Primavera més florida se'ns
+prepara! Oi, Gabriel?
+
+GABRIEL
+
+Una Primavera d'amor.
+
+(_Compareix l'Andreu per la por la de l'esquerra._)
+
+
+
+
+### ESCENA VI
+
+
+Els mateixos, mès l'Andreu 
+
+
+ANDREU (_en to una mica aixut_)
+
+Ah! Ja hem tornat del cafè?
+
+FLORENCI
+
+Per cert que he passat una estona ben distreta.
+
+ANDREU
+
+Oh! Anant amb aquells tres!...
+
+FLORENCI
+
+Són molt dignes de venir am mi. Són tres cors generosos, i per xo'm
+satisfan.
+
+ANDREU (_amb ironia_)
+
+I per res més?
+
+FLORENCI
+
+Pot-ser sí.
+
+ANDREU
+
+Digui que també li agraden perquè l'escolten i l'aplaudeixen.
+
+FLORENCI
+
+Andreu, parleu en un to tant irònic que la veritat, no sé a què ve
+ara.
+
+ANDREU
+
+Prou que ho sap. Però, gràcies a Déu, ja ho tinc resolt!
+
+FLORENCI (_molt admirat_)
+
+Què voleu dir?
+
+GABRIEL (_suplicant_)
+
+Pare: no expliqueu res!
+
+FLORENCI (_seriament admirat_)
+
+Però, què significa això? Gabriel: per què recomanes silenci al teu
+pare? Quins projectes teniu? (_Dirigint-se a l'Andreu._) Que us faig
+nosa, pot-ser? Que us heu posat d'acord amb els meus pares? Digueu.
+Expliqueu-vos.
+
+ANDREU
+
+Ja veurà, Florenci: haig de ser-li franc.
+
+FLORENCI (_tussint am molta fadiga_)
+
+Digueu...
+
+GABRIEL
+
+No, pare!
+
+ANDREU
+
+Jo havia determinat allunyar a la Marió...
+
+FLORENCI
+
+I creieu vos que, allunyant-la d'aquí, d'aprop del vostre fill,
+lograreu apagar el seu amor?
+
+ANDREU
+
+Jo volia que en Gabriel complís la prometença que un dia va fer a la
+seva mare.
+
+FLORENCI
+
+Ell estima a la Marió.
+
+ANDREU (_amb ironia concentrada_)
+
+Ell!... Ell l'estima!
+
+FLORENCI (_molt sorprès_)
+
+Que voleu dir... que jo...?
+
+ANDREU (_en veu baixa_)
+
+Sí.
+
+FLORENCI (_somrient_)
+
+Que no ho sents, Marió? Que no sents al teu oncle? (_Dirigint-se a
+l'Andreu._) Que'n sóc de pervers als vostres ulls! (_Am gran
+serenitat._) Que poc me coneixeu, Andreu! ¿Vos no concebiu que en
+aquest món, en aquest món de miseries, hi hagin ànimes generoses que,
+com la meva, s'interessin i se sacrifiquin per la felicitat dels
+altres?
+
+ANDREU (_en to conciliador_)
+
+Veurà, Florenci: jo am vostè no puc discutir-hi. Lo que sí li sostinc
+és que la seva estada a casa no m'ha portat més que disgustos.
+
+FLORENCI
+
+A veure, explica-t, Marió. (_Am molta serenitat._) T'he dit mai...?
+
+MARIÓ (_suplicant_)
+
+Florenci...
+
+GABRIEL
+
+Peró, home...
+
+FLORENCI
+
+Es que'l teu pare pot-ser té raó; sinó que ell, tot i sent un bon
+home, no comprèn la meva bondat.
+
+ANDREU (_en veu baixa_)
+
+Vostè dirà...
+
+FLORENCI
+
+Jo estimo a la Marió, però a la meva manera: com estimo a tot-hom, am
+generositat humana. An ella, ignocenta i delicada, la miro com una
+filla de la Santa Poesia. Jo no seré mai esclau de les gràcies d'una
+dòna única. Jo adoro la Bellesa, i per xo canto l'amor fecondant,
+hermosejador de la vida.
+
+ANDREU (_no comprenent-lo_)
+
+Què vol dir amb això?
+
+FLORENCI
+
+¿Que no veieu que la Marió i en Gabriel s'estimen tant? Per què us
+ afanyeu en desviar les seves voluntats?
+
+ANDREU
+
+Ja he dit que ho tenia resolt.
+
+FLORENCI
+
+Què voleu fer?
+
+ANDREU
+
+Ara ho veurà. Tu, Marió: respon-me am serenitat.
+
+MARIÓ (_molt humil_)
+
+Maneu, oncle.
+
+ANDREU
+
+Digues: estimes an en Gabriel? (_La Marió abaixa'l cap, sospirant
+fondament._) L'estimes o no?
+
+MARIÓ (_en veu baixa_)
+
+Sí.
+
+ANDREU
+
+Estas ben resignada am la teva sort?
+
+MARIÓ
+
+Sí, oncle.
+
+ANDREU
+
+Doncs, bé: jo, contra la meva voluntat, no més que pera evitar un mal
+major, us dono'l consentiment pera que us caseu.
+
+GABRIEL (_moll agraït_)
+
+Pare!
+
+FLORENCI
+
+Al fi heu sigut generós.
+
+ANDREU
+
+Consti que és contra la meva voluntat.
+
+GABRIEL
+
+Pare! Pare!
+
+ANDREU
+
+(_abraçant an en Gabriel, molt emocionat_)
+
+Me fas por, fill meu! Me fas por i t'estimo massa! Casa-t tant aviat
+com vulguis: per mi com més prompte mellor. Me faries viure amb
+engunia! Com t'has tornat! Com t'has tornat!
+
+FLORENCI
+
+Vaja, home, alegreu-vos!
+
+ANDREU
+
+(_desprenent-se dels braços d'en Gabriel i anant a seure a una cadira
+d'aprop de la taula_)
+
+Quina vergonya quan ho sàpiga la gent!
+
+(_Queda molt abatut. Després d'un llarc silenci tornen per l'esquerra
+del fons l'Enganya-amos, el Ros i en Llec._)
+
+
+
+
+### ESCENA VII
+
+
+Els mateixos, més l'Enganya-amos, el Ros i en Llec
+
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ja tornem a ser aquí.
+
+ROS
+
+(_treient-se brins de palla de damunt del vestit_)
+
+Té: sempre se m'han d'arrapar brins de palla!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+I deixa, home!... Si això encara guarneix!
+
+ROS
+
+Oh! Es que porto la roba de les festes.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ai, noi, que mires prim!
+
+FLORENCI (_molt content_)
+
+Us faig assaber que ja he enllestit la meva obra.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ah! Sí?
+
+FLORENCI
+
+Avui, aquesta matinada.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Com acaba, com acaba?
+
+ROS (_acostant-se_)
+
+A veure...
+
+FLORENCI
+
+Acaba amb "El plany de l'estiu".
+
+LLEC (_somrient_)
+
+Que deu ser bonic!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+I és trist això?
+
+ROS (_amb enfasi_)
+
+Home! Que no teniu orelles?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Però si l'estiu no's plany.
+
+LLEC
+
+Prou que ho sap el senyor Florenci.
+
+ROS
+
+Que us penseu que és com vosaltres? Tot se queixa en aquest món.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Vaia, vés, poca-solta! (_An en Florenci._) Que no'ns ho vol llegir?
+
+FLORENCI
+
+No faltaria més! Us he llegit tota l'obra i no voleu que us llegeixi'l
+final? Marió.
+
+MARIÓ
+
+Què mana?
+
+FLORENCI
+
+Vols fer-me'1 favor d'anar a dalt a la meva sala a buscar aquella
+carpeta plena de papers que hi ha damunt de la taula?
+
+MARIÓ
+
+Sí, senyor.
+
+GABRIEL
+
+Florenci: no llegeixis, home! Te cansaràs. Espera en havent sopat, que
+tindràs més coratge.
+
+FLORENCI
+
+No'm cansaré, no. Al contrari: si'l llegir encara m'anima.
+(_Dirigint-se a la Marió._) Me fas l'obsequi?
+
+MARIÓ
+
+Am molt gust.
+
+(_Se'n va per l'escala. Curt silenci._)
+
+
+
+
+### ESCENA VIII
+
+
+Els mateixos, menys la Marió 
+
+
+GABRIEL
+
+Vés ara per què t'has d'amoinar...
+
+ANDREU
+
+No sé que'n treu d'ensenyar els seus escrits an aquests.
+
+FLORENCI
+
+Tot-hom hi té dret, a la Poesia. Pot-ser no hi hauria tanta maldat al
+món si'ls poetes fossin més generosos.
+
+ANDREU
+
+Però, que's creu que l'entenen?
+
+FLORENCI
+
+Per què no m'han d'entendre?
+
+ANDREU
+
+Jo estic en que'ls fa més mal que bé. Cregui-m, Florenci, cregui-m:
+vostè, am les seves histories, atabala l'enteniment dels pobres que
+no tenen lletra. Jo no li nego'l merit... Però hi han coses que no
+són pera tot-hom.
+
+FLORENCI
+
+L'art és pera tots. Precisament la meva obra actual tota ella és
+popular.
+
+(_Torna la Marió am la carpeta d'en Florenci._)
+
+
+
+
+### ESCENA IX
+
+
+Els mateixos, més la Marió 
+
+
+MARIÓ
+
+Si és servit. Es això?
+
+FLORENCI
+
+Això mateix. Gràcies, Marió.
+
+GABRIEL
+
+Però, home, espera més tard: espera al vespre.
+
+FLORENCI (_amb ironia fina_)
+
+En comptes del rosari?
+
+GABRIEL
+
+Aquesta tarda deus haver enraonat- molt i pot-ser has fet massa
+exercici. No sents un xic de fadiga?
+
+FLORENCI
+
+Que't penses que m'estic morint? (_Molt animós._) Vès què diu el
+metge.
+
+GABRIEL (_somrient_)
+
+No vui dir això, Florenci.
+
+FLORENCI
+
+Ja veuràs que depressa'm posaré bo! Si ara no més me molesta la tos...
+aquesta mica de tos. De gana no me'n falta... Si tinc de fer unes
+obres encara!...
+
+GABRIEL
+
+Es clar que sí! Però si tant n'abuses!... Ja ho veig que cada dia't
+vas trobant mellor; però pensa que torres més altes cauen.
+
+FLORENCI
+
+Bah, bah, deixa-t de sermons! Jo'm sento fort (_tus_) i no desdic per
+res. (_Desfà'ls lligams de la carpeta i en treu els darrers fulls,
+manuscrits. A l'Enganya-amos, el Ros i en Llec._) Veieu aquests fulls
+de paper?
+
+ENGANYA-AMOS (_en veu baixa i trista_)
+
+Prou.
+
+FLORENCI
+
+Doncs són el terme de la meva obra; són la coberta d'aquest petit
+edifici que jo, aquí, entre vosaltres, he aixecat a la Poesia. He
+arribat al cim, com veieu, més brau i més encoratjat que al
+començament. Visc, visc la vida forta! Enlairem, doncs, la bandera de
+l'esperança!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+(_molt emocionat i en veu baixa_)
+
+Digui... digui.
+
+LLEC
+
+Vostè és massa bo, senyor Florenci!
+
+FLORENCI
+
+Veniu, veniu aprop meu. (_Se'n va a seure en el silló de prop de la
+finestra, L'Enganya-amos, el Ros i en Llec el segueixen._)
+
+ANDREU
+
+(_concentrat, passejant-se pels fons_)
+
+Badocs, més que badocs!
+
+FLORENCI
+
+Que m'escolteu?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Sí, senyor, sí.
+
+FLORENCI
+
+Doncs començo. (_Se disposa a llegir, però al punt que va pera agafar
+el manuscrit, mirant entorn seu, diu amb accent molt dramàtic:_) No
+sentiu fred?
+
+ROS (_de bona fe_)
+
+No... no'n fa pas, encara.
+
+ENGANYA-AMOS (_molt ràpid_)
+
+Que sí, home, que sí! Jo de bona gana ja voldria veure la llar ben
+encesa! No veus que fa aquest temps tant boig?
+
+ROS (_comprenent l'intenció_)
+
+Ah! Sí!
+
+FLORENCI
+
+Oi que si que'n fa, de fred?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+(_aixecant-se les solapes del gec_)
+
+Gaire bé com en el pic de l'hivern!
+
+FLORENCI
+
+I veieu que és estrany: jo suo. (_S'aixuga la suor del front._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Alça, noi, quines torrades més maques farem aquest hivern!
+
+FLORENCI (_somrient esperançat_)
+
+Sí, que les farem, sí!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Aquells tragos de mistela que hi clavarem!
+
+FLORENCI
+
+I que n'hem de contar de coses, tots plegats, a la vora del foc!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Jo sé una rondalla d'una bruixa, més estranya! N'hi ha pera passar una
+bona vetlla.
+
+FLORENCI
+
+Doncs, guardeu-la pera quan arribi l'hora.
+
+ROS
+
+Jo us explicaré tot lo que m'ha passat anant pels envelats de les
+festes majors d'aquests volts, que estic segur us en fareu creus.
+
+FLORENCI
+
+Farem com les formigues: disfrutarem del treball avançat a l'estiu.
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Això mateix.
+
+FLORENCI (_aixugant-se'l front_)
+
+Quin fred i quina suor!
+
+GABRIEL
+
+Ho veus com estàs fadigat?
+
+FLORENCI
+
+No, home, no.
+
+MARIÓ (_acostant-se an en Florenci_)
+
+Vol pendre alguna cosa abans de sopar?
+
+(_La Marió se'n va a seure aprop de la taula._)
+
+FLORENCI
+
+No; gràcies, Marió. Després no tindria gana. Ara vui llegir "El plany
+de l'estiu".
+
+ANDREU (_desde'l fons_)
+
+Quina taleia!
+
+FLORENCI
+
+Apa, escolteu. (_Llegeix._)
+
+"L'estiu se marceix. 
+El sol l'enrogeix 
+i el besa agrait. 
+L'estiu ha florit 
+i arreu ha granat. 
+Els fruits que ha deixat, 
+ja l'home, amatent, per tot ha cullit 
+ara goig infinit.
+
+La terra no mor: 
+al fons del seu cor 
+la vida fa niu, 
+servant-hi'l caliu 
+am que engendrarà sa filla encisera: 
+la verge que té per nom Primavera. 
+Somorta a l'hivern, 
+s'afanya covant 
+el foc pur i etern
+que va germinant 
+les fulles i flors d'halé luxuriant.
+
+L'estiu és ben mort! 
+Ja l'aire del nord 
+mustiga la terra. 
+Al pla i a la serra 
+ni'n queda record, 
+del verd lluminós dels arbres gemats, 
+on, ben amagats, 
+els pobres aucells, al bo de l'estiu,
+vetllaven llur niu.
+
+Am quin tremolor 
+les fulles cruixeixen! 
+Ja totes pateixen 
+del mal de tardor, 
+caient cor-ferides i am freda grogor... 
+El vent, bo i cantant, 
+les va agombolant. 
+Qui sap on les porta! 
+La vida és molt forta! 
+La vida és sofrenta, 
+i am sava bullenta 
+se va eternisant.
+Que vingui l'hivern, que vingui plorant!
+
+(_Posant-se afònic._)
+
+Que's geli la terra, 
+que nevi en la serra 
+i faci un fred viu 
+matant a l'estiu, 
+que arreu els amants farem nostra via 
+servint-nos de guia 
+l'amor terrenal, que sempre reviu."
+
+(_Deixa de llegir, pantejant i tussint am molta pena._) M'ofego!...
+
+GABRIEL
+
+Deixa estar la lectura... Ja l'acabaras una altra hora.
+
+FLORENCI
+
+No: vui acabar-la ara. (_Torna a tussir._) Obriu aquesta finestra...
+(_Se sent remor de vent i de fulles._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+(_obrint una mica la finestra_)
+
+Així?
+
+FLORENCI
+
+Més. . . Més. . . (_L'Enganya-amos obeeix._) Així. Ara... (_Se va
+ponent el sol. En Florenci torna a llegir, am més passió i am més
+vehemència que de primer, redreçant-se fent un esforç suprem._)
+
+"I al sé a l'hivernada 
+tindrem abraçada 
+la dòna estimada 
+damunt nostre cor, 
+que'l goig mai se mor, 
+que'l goig és etern, 
+per més rigorós que sigui l'hivern."
+
+(_Se sent, més vibrant que de primer, la remor de la ventada. Cau
+damunt d'en Florenci una volior de fulles mortes._) Ah! Quina tristor
+damunt meu! (_Tot ell s'esgarrifa; la cara se li torna blanca, d'una
+blancor de mort. Tus molt i s'ofega com si li anés a venir un
+vòmit._) No puc més!... No puc més!... (_Li cauen els fulls per
+terra._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ja'ns ho llegirà demà.
+
+FLORENCI
+
+Sí...ja us ho llegiré demà...demà, sentiu?
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Al vespre; sí, senyor.
+
+FLORENCI
+
+Si no fos aquesta tos!... (_Se sent el xisclejar d'un vol d'orenetes.
+En Florenci s'aixeca i va a mirar per la finestra._) Ah! Mireu! Mireu
+quina volior d'orenetes! Com fugen!... Com xisclen!... Que'n són
+d'expertes! Són més vividores que nosaltres. (_Girant-se._) Gabriel!
+
+GABRIEL (_acostant-s'hi_)
+
+Què vols, Florenci?
+
+FLORENCI
+
+Ja has triomfat. (_Somrient._) I tu també, Marió. Que sereu feliços!
+
+GABRIEL
+
+Sí, que'n serem!
+
+FLORENCI
+
+Jo també triomfaré am la meva obra. (_Va defallint per moments.
+L'Enganya-amos, el Ros i en Llec, comentant en veu baixa l'estat d'en
+Florenci, poc a poc, molt emocionats, van a agrupar-se vora la llar.
+Va minvant el xisclejar de les orenetes._)
+
+GABRIEL
+
+Vaia si triomfaràs!
+
+FLORENCI
+
+No deixis morir el teu amor!
+
+GABRIEL
+
+No! Mai!
+
+FLORENCI
+
+Estimem... estimem... I recordem-nos, els que siguem feliços, dels
+pobres que sofreixen.
+
+GABRIEL
+
+Sí, que'ns en recordarem.
+
+FLORENCI
+
+Mira la Marió... que és hermosa! Acosta-t a nosaltres... (_La Marió
+s'hi acosta._) Quina parella fareu! Vosaltres dos sou la Primavera:
+jo... jo(_somrient am tristesa_) semblo la Tardor. Tardor i Primavera
+no s'han abraçat mai i nosaltres sí. (_Cau defallit en el silló.
+Deixen de sentir-se les orenetes._)
+
+GABRIEL
+
+Florenci: anem a dalt. Anem a dalt, que reposaràs un estona.
+
+FLORENCI (_provant d'incorporar-se_)
+
+Quin fred!
+
+GABRIEL (_ajudant-lo a aixecar-se_)
+
+Deixa. Ajuda-m, Marió! (_En Gabriel i la Marió, a pes de braços,
+ajuden an en Florenci a pujar l'escala. L'Enganya-amos, el Ros i en
+Llec s'ho miren amb els ulls plens de llàgrimes, L'Andreu també._)
+
+FLORENCI (_pujant l'escala_)
+
+Quins dos puntals més fornits!
+
+GABRIEL
+
+T'agraden?
+
+FLORENCI
+
+Molt! Els tingues a la meva vellesa!
+
+GABRIEL
+
+No te'n faltaran de mellors.
+
+FLORENCI
+
+Vosaltres sí que'ls tindreu, en els vostres fills! Que deuran ser
+hermosos, els vostres fills!... Me sembla que'ls veig... tots colrats
+pel sol... am la vermellor de les roselles.
+
+GABRIEL (_somrient_)
+
+Encara que te'n riguis.
+
+FLORENCI (_aturant-se en el replà_)
+
+Vosaltres tingueu forces fills... Jo tindré forces obres.
+
+GABRIEL
+
+I totes ben inspirades.
+
+FLORENCI
+
+Totes... dedicades a la mare eterna, que m'ha dat vida.
+
+(_Se desmaia. La Marió i en Gabriel l'entren a la seva cambra._)
+
+GABRIEL
+
+Ajuda-m, Marió!
+
+(_Desapareixen._)
+
+
+
+
+### ESCENA X
+
+
+L'Andreu, l'Enganya-amos, el Ros i en Llec
+
+
+(_Després d'un llarc silenci, l'Enganya-amos, ansiós i desconsolat, se
+dirigeix a l'Andreu, qui està amb el cap baix aprop de la taula._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Andreu! Andreu!
+
+ANDREU
+
+Què vols!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Que no ho heu vist! El senyor Florenci s'està acabant!
+
+ANDREU
+
+No serà res: és un desmai.
+
+(_Apareix atribuladament en Gabriel al replà de l'escala._)
+
+GABRIEL
+
+Pare! Veniu! Correu!
+
+ANDREU
+
+Verge del cel! (_Puja corrent per l'escala._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Andreu: maneu...
+
+ROS
+
+No resteu...
+
+LLEC
+
+Sí: maneu-nos a tots!
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Ho sentiu? Maneu.
+
+(_Desapareixen l'Andreu i en Gabriel._)
+
+
+
+
+### ESCENA XI
+
+
+Els mateixos, menys l'Andreu i en Gabriel 
+
+
+ENGANYA-AMOS
+
+(_després d'un llarc silenci, anant, neguitós i atribulat, d'un cap a
+l'altre de l'escena_)
+
+Quina desgracia, companys, quina desgracia!
+
+(_Curt silenci._)
+
+ROS
+
+Jo me n'hi vaig per si'm necessiten.
+
+LLEC (_pujant l'escala de puntetes_)
+
+Pobre senyor Florenci!
+
+(_Curt silenci._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Què fem aquí parats?
+
+LLEC (_desde l'escala, fent-los callar_)
+
+Pst!... Calleu!
+
+(_Llarc silenci._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Què hi ha? Què sents?
+
+LLEC (_escoltant, parant l'orella_)
+
+Pst!... No enraoneu.
+
+(_Llarc silenci._)
+
+ENGANYA-AMOS
+
+Digues si volen que anem a avisar el metge.
+
+LLEC (_baixant l'escala am molt compte_)
+
+Calleu, que ve l'Andreu!
+
+ROS
+
+Pot-ser no ha estat res.
+
+(_Torna l'Andreu, visiblement apesarat._)
+
+
+
+
+### ESCENA ULTIMA
+
+
+Els mateixos, més l'Andreu. Desseguida la Marió i en Gabriel
+
+
+
+ENGANYA-AMOS (_amb ansietat_)
+
+I el senyor Florenci?
+
+ANDREU
+
+(_am dolor, mirant enlaire_)
+
+Déu el tinga en la seva santa glòria!
+
+ENGANYA-AMOS (_am veu apagada_)
+
+Mort!
+
+ROS (_moll baix_)
+
+Mort!
+
+LLEC (_am molt sentiment_)
+
+Tant jove!
+
+(_Curt silenci. Apareixen la Marió i en Gabriel._)
+
+ANDREU
+
+Preguem per la seva ànima!
+
+(_L'Andreu se posa a pregar. V Enganya-amos, el Ros i en Llec ploren.
+La Marió, sanglotant, va recullint un per un, i fent-los petons, els
+fulls de l'obra que en Florenci ha deixat escampats per terra. Els
+posa ordenadament i am molt compte al damunt del silló, junt amb els
+demés de la carpeta._)
+
+ENGANYA-AMOS (_am veu concentrada_)
+
+Se'ns ha ben post el sol!
+
+LLEC
+
+Pobres dels seus pares!
+
+(_L'Andreu segueix pregant. El Ros va pera pujar l'escala, i en Llec,
+com si n'estés gelós, el detura, pujant-hi ell, poc a poc i
+sanglotant convulsivament. Quan és al replà, mira a la cambra d'en
+Florenci i es treu la gorra, acotant el cap respectuosament. L
+Enganya-amos se posa a plorar de cara a la paret del fons, i el Ros,
+recolzat a la barana de l'escala, va aixugant-se'ls ulls._)
+
+ANDREU
+
+(_veient que en Gabriel no prega_)
+
+Gabriel: que no pregues?
+
+GABRIEL
+
+Que pregui, dieu?
+
+ANDREU
+
+Sí. En Florenci ha mort!
+
+GABRIEL (_am serenitat_)
+
+No ha mort, pare, no: viu i viurà eternalment en la seva obra!
+
+(_La Marió, plorant agenollada, acaba de recullir, fent-los petons,
+els fulls de paper manuscrits que ha deixat en Florenci._)
+
+
+Cau el teló pausadament 
+
+
+*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 77233 ***