1 files changed, 494 insertions, 0 deletions
diff --git a/76894-0.txt b/76894-0.txt
new file mode 100644
index 0000000..512c2a1
--- /dev/null
+++ b/76894-0.txt
@@ -0,0 +1,494 @@
+
+*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 76894 ***
+
+# Llibre d'horas {#llibre-dhoras .title}
+
+Apel·les Mestres
+
+1899
+
+
+`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per 
+l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte 
+Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.`
+
+## Matí
+
+### Las cinch
+
+Un crit d'alosa per demunt dels camps,
+palpitant d'alegría,
+nota vibrant, preludi joguillós
+d'una gran sinfonía...
+¡Es el día! ¡es el día!
+
+Una claror de somni en l'horizó,
+que pel cel se destría,
+y més qu' una claror sembla un sonrís
+d'un infant que somía...
+¡Es el día! ¡es el día!
+
+Una derrera estrella en l'alt del alt
+que 's detura en sa vía
+y 's clou parpellejant en l'infinit
+com si de sòn moría...
+¡Es el día! ¡es el día!
+
+Un raig de Sol com espurneig d'un foch
+que lluyta ab l'agonía
+y benfactor l'oratje matinal
+d'una bufada atía...
+¡Es el día! ¡es el día!
+
+### Las sis
+
+Amiga meva, ¿dorms?
+si dorms desperta't,
+¿no sents el reyetó
+com xerroteja?
+
+¿No veus el raig vermell
+d'un Sol de festa
+que t' entra á saludar
+per las escletxas?
+
+¿No sents com si uns ditets
+discrets y tendres
+truquessin en las flors
+de la finestra?...
+
+Amiga meva, ¿dorms?
+si dorms desperta't;
+¡es la Vida que neix!
+¡visquem ab ella!
+
+### Las set
+
+En aquet festí de perfums y cants,
+d'iris y brunzits, d'alas y poncellas;
+en la orgía breu de transports d'amor
+qu' el matí celebra;
+
+En aquet festí que Deu presideix,
+y hont tot té sa part, hont tot s'ubrïaga,
+de Sol els aucells, l'oreig de perfums,
+las flors de rosada;
+
+En la orgía breu hont sas bodas d'or
+festejan rihent el Cel y la Terra;
+com aucells y flors hi som convidats,
+dolsa amiga meva.
+
+Portemhi en present tot el nostre amor,
+que fóra eternal si ho fóssim nosaltres;
+beguemhi també l'ardent raig de Sol
+que fogueja l'ánima.
+
+Beguemhi aqueix foch qu' el día naixent
+serveix generós al vas de la Vida!
+¡Seguemhi, amor meu! ¡siguem del festí!
+¡gosem de l'orgía!
+
+### Las vuyt
+
+Nuvolós ò serè, 'l día d'avuy
+es el millor dels días
+perque es l'únich qu' es nostre; els qu' han passat,
+passats per sempre sigan.
+
+Els días que vindrán --si han de venir--
+molt en bonhora vingan!
+Quan el demá será tornat avuy,
+¡aquèll será bon día!
+
+### Las nou
+
+Per fer camí, desfeste en hom prudent
+de tota carga inútil.
+
+Si vols crusar el món, lliure y dispost
+y trobar breu la ruta,
+desfeste dels recorts, carga de plom,
+inservible y feixuga,
+que fa vinclar el front sota son pes,
+y es un mal corch que furga.
+
+Pren pocas ilusións en ton sarró,
+qu' es provisió perduda;
+com més plena l'alforja en portarás,
+l'has de trobar més buyda.
+
+Per fer camí pren el bagatje just,
+tot lo més just que pugas:
+la constancia en el cor, la calma al seny
+y la vista á la altura.
+
+### Las deu
+
+No riguis: en cada flor
+hi há viu, palpitant, un cor,
+un' ánima... com la teva;
+qu' ávida d'espay y llum
+se desvaneix en perfum,
+--ò no 's desvaneix, s'eleva!
+
+Aspira la flor en tant
+qu' es flor; beneheix l'instant,
+el curt instant de la vida.
+El Sol es alt, alsa el cap!
+gosa y viu! Demá --¡quí sab!
+¿y si Demá fós mentida?
+
+### Las onze
+
+Algú qu' es més que jo y sab més que jo
+m' ha posat en la terra;
+ignoro per què hi soch y per quant temps,
+qu' això no es cosa meva.
+
+Armat --y ben armat-- de mos sentits
+cumplesch ma centinella,
+observant la consigna qu' he rebut:
+"Viu, traballa y espera."
+
+Y defensant mon lloch visch amatent
+esperant ab fermesa
+qu' Aquell que m' hi ha posat me diga: "¡Prou!
+Ta missió ja es cumplerta."
+
+### Las dotze
+
+El Sol bat sobre els camps. Las corretjolas
+obrint sos ulls morats guaytan entorn,
+y abrassan las espigas ab sos brassos
+engalanats de flors.
+
+El Sol bat sobre els camps. Acompassadas
+brandant al buf ardent del ventijol
+se besan las espigas y rosellas,
+cugulas y llacsóns.
+
+El Sol bat sobre els camps. Tot brunz, tot vibra
+y entona ab veu solemne una cansó:
+la cansó de la vida y l'esperansa
+teixida ab raigs de Sol.
+
+El Sol bat sobre els camps. Y aucells y plantas
+y abellas, brumarots y papellóns
+me saludan al veure'm y 'm convidan
+á cantar sa cansó.
+
+## Tarde
+
+### La una
+
+Lo qu' ha sigut no tornará á ser nostre,
+lo qu' ha de ser potser no ho siga may;
+tan sols lo qu' es, tan sols el moment d'are,
+tan sols això 'ns pertany.
+
+Y aquet tresor el malversem il·lusos
+en glatir y anyorar,
+per un vinent, que no veurem tal volta,
+y un passat mort, eternament passat.
+
+### Las dugas
+
+De las boras dels camíns
+l'escardot ne fa jardíns,
+mes ¿quí veu sas flors moradas?
+En els boscatjes deserts
+el merlot dóna concerts,
+mes ¿quí las sent sas passadas?
+
+¡Deu te dó flors, escardot!
+¡Deu te dó cansóns, merlot!
+Deu vos guard, sublims artistas,
+qu' esclateu joyosament
+en cansóns que ningú sent
+y en flors que no han de ser vistas!
+
+### Las tres
+
+Blanca, macissa, dropament superba
+s'arrossega pel cel la nuvolada;
+ja l'ombra la invadeix; ja l'astre pròdich
+pomposament la daura.
+
+¡Guáytala bé! Fent vía y removentse,
+de formas va cambiant. Ja apar la imatje
+del Pirineu de magestuosas cimas
+eternament nevadas;
+
+ja un llëó colossal que obrint la gola
+sacut la cabellera estarrufada;
+ja un quissoy monstruós, qu' als peus del amo
+dòcil y humil s'arrana;
+
+ja funeraria professó de monjos
+encaputxats de blanch, marxant ab pausa;
+ja un remat de moltóns; ja un rompent d'onas
+y escuma que 's desgrana;
+
+ja un camp ple d'ammetllers d'alba florida
+qu' un oreig displicent pel cel escampa...
+ja res, ja s'ha desfet. Com tots els núvols!
+com tot muda y tot passa!
+
+### Las quatre
+
+¿Plora l'arbre la fulla qu' ha perdut?
+No, qu' en brota de novas.
+
+¿Plora la font l'aygua que pert á doll?
+No, que de nova en brolla.
+
+¿Plora la serp l'arrebassada pell?
+No, que nova la posa.
+
+¿Plora la terra el Sol que 's pon? Oh no,
+qu' espera un' altre aurora.
+
+¿Per qué, donchs, ploras tú lo que s'en va,
+si tot passa y tot torna?
+
+¿Per qué ploras las horas qu' han fugit
+si vindrán altras horas?
+
+### Las cinch
+
+Hi han días en la vida llarchs y tristos,
+días de dol, eterns;
+días que semblan una nit d'insomni,
+gris el cor, gris el cel.
+Días en què un se creu sol en la terra,
+perdut en un desert,
+--desert sense aixapluch, sense un oäsis
+y abandonat de Deu.
+Mes tot es fantasía; el temps galopa;
+l'un' hora á l'altra empeny,
+y aquell Sol invisible va á la posta,
+y negre y sense estels
+vé la nit y s'en va. Llavors la fosca
+se fa llum esplendent
+y Deu, que vetlla sempre, 't crida: ¡Oh Llátzer!
+¡aixeca't, lluyta y venç!
+
+### Las sis
+
+Els aucells cantan y la tarde cau.
+
+L' hora es tevia y serena
+y un goig serè nostre esperit umplena.
+El Sol flameja y l'alè d'ayre es suau.
+
+Els aucells cantan y la tarde cau.
+
+¡Inefable poesía
+que mou el cor á benehir el día!
+¡Himne sublim que 's fon ab el cel blau!
+
+Els aucells cantan y la tarde cau.
+
+### Las set
+
+Serra enllá s'ha post el Sol
+y els estels van desvetllantse;
+la campana lentament,
+lentament la oració canta.
+La Montanya 's va adormint,
+adormint,
+¡santa nit y adeu, Montanya!
+
+Las granotas gambejant
+van pujant fins á flor d'aigua,
+van donant l'adeu al Sol
+y saludan la vesprada.
+La Montanya 's va adormint,
+adormint,
+¡santa nit y adeu, Montanya!
+
+El cantayre rossinyol
+entre els vímets y las canyas,
+tot cantant cansóns d'amor
+vetlla el sòn á sa estimada.
+La Montanya s'ha adormit,
+¡santa nit!
+¡santa nit y adeu, Montanya!
+
+### Las vuyt
+
+Dalt del carener dentellat de vidres
+del mural qu' enclou el jardí florit,
+aclofats dos gats fit á fit se miran
+sens parpellejar, sempre fit á fit.
+
+Foguejant el gat y glacial la gata
+semblan dos dragóns, monstres de granit,
+guardadors fidels del mural del temple
+hont el déu Amor forja l'infinit.
+
+Y la tarde cau y els remors s'adormen
+y s'enfonza el Sol y esplendeix la nit,
+y entre la foscor aquells ulls relluhen
+fit á fit mirant, sempre fit á fit.
+
+## Nit
+
+### Las nou
+
+El Cel --el germá gran-- obra sos ulls, que són
+estrellas á miriadas.
+El Mar --germá mitjá-- bressa cantant, cantant
+una non-non d'onadas.
+
+Y en tant en son bressol la Terra 's va adormint,
+--la germaneta xica--
+sota l'esguart del Cel y á la non-non del Mar,
+que may s'adormen mica.
+
+### Las deu
+
+La Lluna,
+la bruna,
+vestida de dol,
+suspira
+quan mira
+la posta del Sol.
+
+L' estrella
+més bella
+del blau firmament:
+"¡Oh, Lluna!
+--tot d'una
+li crida sonrient.--"
+
+"Tan trista
+t' he vista
+que 'm dónas condol;
+¡llumena
+serena!
+¡no 'l guaytis el Sol!"
+
+La Lluna,
+la bruna,
+jamay li ha respost,
+y avansa
+migrantse
+camí del Sol post.
+
+### Las onze
+
+Tots els remors han emmudit. La Lluna
+posa en la terra sa glacial besada.
+Tots els colors s'han apagat. En l'ombra
+las flors s'adormen y els capets decantan.
+
+Remors, colors, perfums, la vida entera
+com devant d'un misteri formidable
+sembla sometre 's. Tot s'ajup y adora,
+tot calla respectuós. Es Deu que passa.
+
+### Las dotze
+
+L' Angel de la sòn
+té las alas blancas,
+té d'or fí 'l cabell
+y el vestit de plata.
+No bé s'ha fet nit
+que del cel devalla;
+per obrirli pas
+els estels s'apartan.
+
+L' Angel de la sòn
+entra en una cambra
+hont veu uns ulls blaus
+desvetllats encare.
+L' Angel sab cansóns
+que no sab cap mare,
+que portan als ulls
+la sòn més manyaga.
+
+L' Angel de la sòn,
+quan clareja l'alba,
+dret al Paradís
+bat de nou las alas.
+Al veure 'l passar
+las alosas cantan
+y s'aixeca el Sol
+y las flors esclatan.
+
+### La una
+
+El tic-tac del rellotje 'm fa l'efecte
+del tic-tac d'un molí,
+d'un molí infatigable que mòlt sempre,
+sense treva ni fí;
+
+d'un molí fariner qu' en lloch de xeixa
+va triturant segóns,
+minuts y horas y días y anys y sigles
+y miriadas y móns.
+
+El tic-tac del rellotje 'm sembla l'eco
+fatalment mesurat,
+d'un vell molí qu' en compte de farina
+va fent l'eternitat.
+
+### Las dugas
+
+La Lluna, com un' hostia rutilant
+qu' un invisible sacerdot aixeca,
+s'enlayra magestuosa cel-amunt,
+cel-amunt, amunt sempre.
+
+Y las estrellas, resplandint entorn
+ab ulls d'adoració clavats en ella,
+la segueixen extáticas... Y apar
+que tot fent vía pregan.
+
+### Las tres
+
+Estrellas del Cel, ulls d'or de la nit,
+ulls d'or que vetlleu pel sòn de la Terra,
+engrunas de Sol, polsim d'infinit,
+sublims lluhernetas:
+
+Vosaltras sabeu què veuen en tant
+en somnis las valls y els mars y las selvas;
+vosaltres sabeu què 's diu palpitant
+la eterna parella.
+
+Vosaltras sabeu què hi há més enllá
+del blau d'aqueix blau qu' al cor assedega;
+vosaltras sabeu quí forja el demá
+y els sigles y el Sempre.
+
+Vosaltras sabeu els amors discrets
+de l'Ombra y la Llum, del Cel y la Terra...
+¡mes ay, que secrets guardeu llurs secrets,
+esfinges eternas!
+
+### Las quatre
+
+El bon Deu va cel á través:
+--porta vestit blau constel·lat d'estrellas.
+L' èter á son pas brunz com si cantés;
+l'Infinit, humil, desclou maravellas.
+El bon Deu va cel á través.
+
+El bon Deu va mar á través:
+--porta vestit vert vorejat d'escuma.
+Hont ell posa el peu l'ona posa un bes;
+per sos flanchs oberts l'abisme el perfuma.
+El bon Deu va mar á través.
+
+El bon Deu va camps á través:
+--porta vestit d'or brodat de rosellas.
+Espigas y flors li fan d'incencés;
+diu el rossinyol sas cansóns més bellas.
+El bon Deu va camps á través.
+
+
+
+*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 76894 ***