diff options
Diffstat (limited to '76492-h/76492-h.htm')
| -rw-r--r-- | 76492-h/76492-h.htm | 5152 |
1 files changed, 5152 insertions, 0 deletions
diff --git a/76492-h/76492-h.htm b/76492-h/76492-h.htm new file mode 100644 index 0000000..ad5e473 --- /dev/null +++ b/76492-h/76492-h.htm @@ -0,0 +1,5152 @@ +<!DOCTYPE html> +<html lang="ca"> +<head> + <meta charset="utf-8" > + <meta name="generator" content="pandoc" > + <meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0, user-scalable=yes" > + <meta name="author" content="Carles Bosch de la Trinxeria" > + <meta name="dcterms.date" content="1889-01-01" > + <link rel="icon" href="images/cover.jpg" type="image/x-cover"> + <title>L’heréu Noradell Project Gutenberg</title> + <style> + html { line-height : 1.5; font-family : +Georgia, serif; font-size : 20px; color : #1a1a1a; +background-color : #fdfdfd; } body { margin : 0 auto; max-width : +36em; padding-left : 50px; padding-right : 50px; padding-top : 50px; +padding-bottom : 50px; } +@media print { +body { +background-color : transparent; +color : black; +font-size : 12pt; +} +p, h2, h3 { +orphans : 3; +widows : 3; +} +h2, h3, h4 { +page-break-after : avoid; +} +} +p { +margin : 1em 0; +} +a { +color : #1a1a1a; +} +a:visited { +color : #1a1a1a; +} +img { +max-width : 70%; +border: 1px solid #555; +} +h1, h2, h3, h4, h5, h6 { +margin-top : 1.4em; +text-align : center; +} +h5, h6 { +font-size : 1em; +font-style : italic; +} +h6 { +font-weight : normal; +} +ol, ul { +padding-left : 1.7em; +margin-top : 1em; +} +li > ol, li > ul { +margin-top : 0; +} +blockquote { +margin : 1em 0 1em 1.7em; +padding-left : 1em; +border-left : 2px solid #e6e6e6; +font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; +font-size: 90%; +} +code { +font-family : Menlo, Monaco, 'Lucida Console', Consolas, monospace; +font-size : 85%; +margin : 0; +} +pre { +margin : 1em 0; +overflow : auto; +} +pre code { +padding : 0; +overflow : visible; +} +.sourceCode { +background-color : transparent; +overflow : visible; +} +hr { +background-color : #1a1a1a; +border : none; +height : 1px; +margin : 1em 0; +} +table { +margin : 1em 0; +border-collapse : collapse; +width : 100%; +display : block; +} +table caption { +margin-bottom : 0.75em; +} +tbody { +margin-top : 0.5em; +border-top : 1px solid #1a1a1a; +border-bottom : 1px solid #1a1a1a; +} +th { +border-top : 1px solid #1a1a1a; +padding : 0.25em 0.5em 0.25em 0.5em; +} +td { +padding : 0.125em 0.5em 0.25em 0.5em; +} +header { +margin-bottom : 4em; +text-align : center; +} +#TOC li { +list-style : none; +} +code { +white-space : pre-wrap; +} +span.smallcaps { +font-variant : small-caps; +} +span.underline { +text-decoration : underline; +} +div.column { +display : inline-block; +vertical-align : top; +width : 50%; +} +div.hanging-indent { +margin-left : 6em; +} +ul.task-list { +list-style : none; +} + + </style> +</head> +<body> +<div style='text-align:center'>*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 76492 ***</div> +<header id="title-block-header"> +<img src="images/cover.jpg" alt="portada" > +<h1 class="title">L’heréu Noradell</h1> +<p class="subtitle">Estudi de familia catalana</p> +<p class="author">Carles Bosch de la Trinxeria</p> +<p class="date">1889</p> +</header> +<blockquote> +<p>A ma estimada neboda Na Mercé Fonsdeviela, comtesa d’Arnera</p> +</blockquote> +<p><code>Aquest text ha estat digitalitzat i processat per +l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte +Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.</code></p> +<h2 id="i">I</h2> +<p>Quan un surt de Figueras per la carretera de Fransa envers la +frontera, després d’haver caminat uns nou kilómetres, se troba, á la +dreta de la carretera, un cip ó fita de pedra calcinal, d’un metre +d’alsária, que indica lo camí vehinal de dos pobles quals noms porta +grabats: Vilarnadal y Masarach.</p> +<p>Eix camí era antigament camí de bast; en lo temps vell no transitavan +gayre los carros; los únichs que ’s veyan y que ’s veuhen encara son +carros primitius, prehistórichs, tirats per un parell de bous. Abuy eix +camí porta lo nom pretenciós de carretera, y lo cip esmentat li dona +encara més importancia.</p> +<p>A fé que lo dit camí se troba com se trobava en las centúrias +passadas, estret, encaixonat, vorejat de marges embardissats de +garrollas, romagueras, sarsaparrella y esparragueras; en mitj de la +bardissa grisenca de polsaguera, enlayrada pe ’l tramontanal, +sobressurten llarchs punyals d’etzavara de punta afilada. A voltas, es +tant enfonsat per las ayguas, que sembla un córrech. En temps de plujas, +al hivern, á més del pedregam que ’ls pagesos hi tiran de llurs camps, +s’hi fan unas roderas y uns sots que donan, al vehicul que s’hi arrisca, +un traqueig y un trontoll que us deixa capolat.</p> +<p>A las duas de la tarde d’un dia de Juliol, en Joan, del casal +Noradell, vellet de 75 anys, després d’acabat lo mercat del dijous de +Figueras, hont havía vingut lo matí pera vendrer hortalissa, ous y +virám, collá la mula al carret y se dirigí envers lo carrer de la +Junquera y carretera de Fransa, pera tornarsen á casa.</p> +<p>Sentat damunt la post del carret, lo pipot encés, tot alegroy y +satisfet per l’apat copiós, arregat de bon vi, absorvit al hostal de la +Tona, atiava á voltas la mula que semblava tenir son: ¡Arre! Castanya!… +¡Veyam si ’t despertaré!… y li clavava una xurriacada sobre las áncas… +¡Apa! cansonera! que ’s fa tart y vol plourer! Mes la mula que coneixía +lo genit bondadós de son amo, no ’n feya gayre cas.</p> +<p>La carretera anava plena de gent que se’n tornava á casa: carros, +cabalcaduras, pagesos de calsas amplas de vellut blau, jech y armilla +curta, adornada de penjolls de botons daurats, faixa y barretina +vermella… corrúas de pagesetas, faldillas retrossadas, calsadas +d’espardenyas, aixeridas, lleugeras, conversant y rihent ab llurs +xicots, en mitj de núvols de pols que aixeca la ponentada… un sol ruhent +qu’ excita lo cant monótono y estrident de las cigalas amagadas dins la +rama dels olivars. –Adeu siau! Joan. –Adeu, bona gent, adeu! –recados á +’n Rafel, á la Josepa! (los masobers del mas Noradell)… Era molt +conegut… ¡feya tants anys que anava al mercat del dijous!</p> +<p>¡Quín temps més xafagós! A voltas ratxas de vent calent escombran la +carretera, enlayrant la pols en torbellí; fadrins y pagesetas giran la +esquena, tapantse ’ls ulls, envolcallats en nubolada de polsaguera. Una +blanca faixa de bromas, uniforme, anivellada, cenyeix la cordillera +pyrinaica; estesa á mitja falda, s’arrossega per las fondaladas de las +Salinas y Recasens, descubrint á claps, lo castell de Bellaguarda y la +blanca ermita de Santa Llúcia, daurada pe ’l sol.</p> +<p>Arribaren als Hostalets, veynat de Pont de Molins. Tota la comitiva +se deturá devant una porta damunt la qual penja un ram de pi ressecat; +dins la entrada, una tauleta placada de zinch, ab gots, copas, ampollas +de xarop y anissat, un poal plé d’aygua, platerada carquinyolis y +paperinas d’anís.</p> +<p>–Joan, ¿qué no voleu beure un cop?</p> +<p>–No vindrá mal; tinch lo canyó encrostat de pols.</p> +<p>Deturá la mula, y al volguer baixar del carret, una noyeta burlona li +digué:</p> +<p>–Joan, ¿voleu que us donga la má?</p> +<p>–Si, noya, ab molt gust, y una abrassada també.</p> +<p>–¡Barra que us toch! Joan, li digué un fadrinet, seu pas amussat!… +Aixó de demanar una abrassada, ja no es del vostre temps.</p> +<p>–Tu ho dius, Quet: has de saber que ’ls anys no fan pas la +vellesa.</p> +<p>Aqueixa resposta feu riurer las noyas, y totas lo bromejavan que se +’n veya un embull.</p> +<p>–¡Vaja! Joan, aquí teniu la copeta d’ayguardent… ¡au! trinquém… á la +vostra salut.</p> +<p>–A la vostra, y á la de la fadrinalla.</p> +<p>Begueren la copeta d’un glop; en Joan torná á pujar al carret y tota +la jovenalla continuá camí enllá. Uns y altres s’anavan separant +dirigintse cadascú á llur mas, donantse l’endeusiau.</p> +<p>Avans d’arribar al córrech de Ricardell, lo carret de ’n Joan trencá +á la dreta, fregant lo cip, prenguent lo camí de Masarach.</p> +<p>Duas jovenetas guapas, rialleras que portavan un cistellet sobre ’l +cap plé de paperinas d’arrós y fideus, li demanaren de pujar.</p> +<p>–¡Hóo! ¡Castanya! ¡Hóo!… ¡Apa!… pujeu. Pujaren ab molta lleugeresa, +sentantse al costat de ’n Joan, una á dreta l’altra á esquerra.</p> +<p>–Y aixó ¿ahont aném, jovenalla?</p> +<p>–A Masarach.</p> +<p>–¡Oydá!… Ja us conech ara… me faig vell y no se distingir de lluny… +tú ets de ca ’n Serra y tú de ca ’n Alsina… la Tuyas y la Marió… las +duas noyas més guapas de Masarach! las més aixeridas! las més remacas!… +¡Uy! si ’m pogués tornar jove!… y ab sas mans tocá la barbeta d’una y +altra… ¡Ay festa! quina ditxa de tenirvos al costat!</p> +<p>–Vaja! Joan, estéu!… may se us acabará la bona humor; sempre seréu +plaga… ¡llástima que sigueu vell! Digáu, Joan, digué la Marió ¿per qué +seu tant vell?</p> +<p>–¡Ay traydoreta! ¿Tú ’t creus que so molt vell?</p> +<p>–Ah! ah!… esclafint las duas una rialla… ¡qué n’haureu fet de secas y +verdas á la vostre joventut! per xó seu encara fadrí… ¿Us voléu casar ab +mí, Joan? digué la Tuyas.</p> +<p>–Quan vulgas, Tuyas… sabs: per un vell carn tendre es de bon +rosegar.</p> +<p>–¿Y ho diheu de veras?… Ah! ah!… rihent… Escolteu, Joan, aquest any +també vindrém á veremar al casal Noradell. Ja ’ns ho fareu saber +¿veritat? A don Marsal li agrada lo jovent; fa com vos.</p> +<p>–Y á quí no agrada! ¡Ah! digué en sí, suspirant: si jovenesa sabés!… +y si vellesa pogués!…</p> +<p>Atravessáren lo poble de Vilarnadal dominat per son castell senyorial +en part enderrocat, al peu d’un serrat pedregós clapejat d’oliverons; +poble rónech, de trist aspecte.</p> +<p>Lo vent de Ponent havía parat; no feya ni un alé d’ayre. Las cinch +tocavan al cloquer del poble. Las cigalas excitadas per la calor ofegant +de la tarde redoblavan llur cant estrident. Pe ’ls camps se veyan +pagesos en cos de camisa, encorvats, amarats de suhor, cavant blat de +moro, espolsant gram y terrossas en mitj d’un núvol de pols de la gran +secada que crema la terra.</p> +<p>A las sis arribaren á Masarach.</p> +<p>–Joan, ara gran mercé… Adeu!… no ’ns oblideu per la verema.</p> +<p>–No ’n passeu cuydado. Adeu! y sobre tot sigau bonas minyonas.</p> +<p>Molt lleugeras se dirigiren carrer amunt, mentres en Joan continuá +son camí envers lo casal Noradell.</p> +<p>Avans d’arribar, trobá lo pastor del mas sentat vora ’l camí sobre la +paret d’un camp; son remat pastorava en un rostoll.</p> +<p>Lo gos d’atura, al veurer la Castanya, la saludá ab quatre salts y +glapits d’alegría, corrent tras d’ella.</p> +<p>–Bonas tardes, Joan; anéu depressa que us esperan al casal.</p> +<p>–¿Qué hi ha de nou?</p> +<p>–L’amo m’ha dit de dirvos que us afanyésseu; crech que hi ha novedat; +l’amo vell s’ha posat malalt.</p> +<p>–¡Ay! pobre don Jaume!</p> +<p>En Joan atiá la Castanya, quina, sentint la grana y l’estable, +prengué ’l trot; en pochs minuts arribá al mas. Encarregá á ’n Guillém, +lo masober, que li aconduhís bé la mula y se ’n pujá tot seguit al casal +Noradell, pera saber com se trobava don Jaume.</p> +<h2 id="ii">II</h2> +<p>L’antich patrimoni Noradell es un dels més richs del Empordá; +consisteix en camps de conréu, olivars, prats, closas y gran extensió de +vinyas al plá y en los aspres de la falda del Pyrinéu, entre los pobles +d’Espolla y de Rabós, que donan un ví que ’s pot comparar als mellors +vins d’Andalusía.</p> +<p>En efecte, las vinyas d’aquells terrenos granito-esquitosos, situadas +en las serras que forman las estribacions del baix Pyrineu, sostingudas +per parets de pedra seca, escalonadas, pera evitar l’arrastre de las +terras en temps d’ayguats, ’s troban á racés de la tramontana; lo sol hi +cau de plom, y pel Juliol y Agost, pedras y terrossas creman. També +¡quina vegetació més verda y ufana! La vinya s’hi complau; lo seu toriám +s’entrellassa d’un cep á l’altre, y quan vé ’l Setembre, fa goig de +veurer la bonica rahimada que porta cada cep.</p> +<p>Eixos serrats eran árits, cuberts de pedregám, matolls d’argelagas y +garrollas que pastoravan las cabras, lo que donava un producte +insignificant. Los hereus de casa Noradell donáren eixas terras en +enfitéusis als menestrals y travalladors de la terra dels pobles de Sant +Climent, Espolla y Rabós quins, ab molt travall, n’han fet uns terrenos +dels més productius del Empordá. Pagan á llur senyor lo ters y quart de +rahims, ab obligació de portarlos á las tinas del amo. Fan ví pel gasto +y per vendrer. Los rahims, que casi tots son garnatxas, donan un vi +licorós de quinze y setze graus, que venen á trenta cinch y qüaranta +pessetas la carga de cent vint litres.</p> +<p>Lo casal Noradell está situat á un quart del poble de Masarach, á +mitj’ hora del poble de Sant Climent, al peu de la riera que devalla de +las ubagas de Recaséns y se junta al Llobregat prop de Peralada. Sos +marges son ombrejats de frondosas arbredas de verns, salses y polls; no +hi faltan pradas y closas de bona herba que dona al bestiar de llana una +carn saborosa.</p> +<p>Lo poble Masarách es adossat en anfiteatre á la falda de un turonet +encatifat de garrollám, trist, rónech, de pocas casas, poblat per +pagesos y jornalers que viuhen de la terra. No s’hi veu cap arbre per +pendrer l’ombra; al estiu hi cau un sol ruhent que crema y enmorena las +caras d’aquells pagesos.</p> +<p>De dias lo poble es desert; homes y donas ab sas eynas van al travall +de bon matí y ne tornan quant es ben fosch. Sols quedan á casa los vells +y criaturas, alguns porchs que ’s veuhen á morrejar pels recons y femers +en mitj de pollets y gallinas que cloquejan.</p> +<p>La iglesieta de Masarách se troba á un quartet del poble, no lluny de +la riera, prop del molí Noradell. Es d’estil romanich del sigle XI: Sa +portalada crida l’atenció del arqueólech per sa elegancia y riquesa de +detalls.</p> +<p>Es la antiga iglesia del priorat benedictí dependent del monástir de +Sant Pere de Roda. Son claustre es del tot enderrocat, res se coneix. +Los vells edificis del petit convent, avans habitats pels mónjos +benedictins, serveixen abuy d’alberch á alguns pagesos de Masarách, com +també al senyor rector, Mossen Esteva, que hi té la rectoria.</p> +<p>La iglesia es d’una sola nau, tota de pedra picada. Lo seu interior +no ofereix res de particular; sols un retaule de época més recent, +dividit ab qüadrets pintats al oli, que representan la vida d’un sant; +tenen prou merit.</p> +<p>La iglesieta ha sigut rebatuda al exterior y pintada de groch y +blanch al interior; es un adefeci degut á algun rector amich de +virolaynas, com tants n’hi ha encara desgraciadament en nostres pobles +montanyesos, que fan mes mal á nostres antichs monuments que la má +destructora de la vellura.</p> +<p>Lo casal Noradell es independent de la casa dels masobers y caserius +que serveixen pera la explotació agrícola del patrimoni. Reuneix tot lo +confortable d’una casa de senyors rica, oferint las conveniencias de +casa rural y de ciutat.</p> +<p>S’entra per una gran portalada de pedra picada á un pati interior +enllosat, que reb la llum per una espayosa claraboya reixada de filferro +y envidriada; damunt la porta se veu l’escut dels Noradells; al cap +d’avall del pati una escala de pedra, ampla, suáu á doble barana de +ferro, per hont se puja á la porta cancell del primer pis. Vastas +estancias ben mobladas; eixida arquejada que volta la casa á mitj dia y +ponent, envidriada al hivern, al estiu adornada d’arbustos y flors +flayrosas.</p> +<p>Una de las cambras principals, la cambra d’honor, moblada ab luxo, +comunica ab un preciós oratori que conté un grupo molt ben esculpit, +representant la Mare de Deu de la Mercé y dos catius postrats á sos +peus. Al segon pis, graners y cambras pel servey de la casa. Las +estables, ’l trull, las tinas son dependencias del más proper al casal, +hont viuhen los masobers, en Rafel y la Josepa, ab lo boher, pastor, +rabadá, porquera etc, tot lo servey de la masía.</p> +<p>Lo casal es voltat de lladoners y olms seculars. Duas renglas de +plátanos conduheixen al jardí y horta, voltada de paret, á cent passos +de la casa, hont s’entra per una gran porta reixada de ferro.</p> +<p>Los hereus Noradell s’han gastat molt diner pera captar las corrents +soterranas de la riera y conduhirlas per medi de mina ben construhida al +horta. També, ara una font abundant de bona aygua alimenta lo casal, la +masía, y ompla un gran safareig que serveix pera rentar y arregar las +terras dels voltants.</p> +<p>Lo principal y únich atractiu de la vida del camp, prescindint de una +bona casa, es l’horta ab son jardí; l’horta per hortalissa y fruyta y ’l +jardí per flors y arbustos.</p> +<p>Los Noradells havian tingut un gust especial en procurarse los +mellors llegúms coneguts, que ’n Joan venía á bon preu, al mercat de +Figueras.</p> +<p>En lo jardí, separat de l’horta per una tanca d’espinadella, al peu +de la paret, á recés de tramontana, s’hi veu un invernacle que conté +hermosas flors exóticas; y al costat, una aucellera ab tota mena +d’aucells del país com també una glorieta cuberta de gessamí, xucla-mel +y satalías, totas flors enredaderas.</p> +<p>La familia Noradell se compón de D. Jaume y sa muller Da. Catarina, +de ’n Marsal llur fill, de la Teresa sa esposa, y de la Mercé, llur +filla.</p> +<p>Hi há també un oncle de ’n Marsal, germá de D. Jaume; que viu á la +Escala, peró que passa llargas temporadas al casal Noradell, sa casa +payral. Li diuhen l’oncle Paulí. Viu sols de la renda de sa llegítima, y +com es molt amich del peix fresch y aficionat á pescar ab canya, s’está +á vora mar, á la Escala.</p> +<p>Los servidors mes fidels y estimats de la familia Noradell son los +dos vellets en Joan y la Margarida.</p> +<p>En Joan qui, segons diu ell, per la Mare de Deu de la Candelera fará +78 anys, va naixer al mas; fa 50 anys que está al servey dels Noradells. +Servidor fidel, honrat; es tanta la estimació que té per sos amos que +sacrificá sa joventut, renunciant al matrimoni, pera dedicarse +enterament á llur servey. Es un fill dels masobers, del mas Noradell, +oncle de ’n Rafel, quins, de pare á fill, fa mes de doscents anys que +menan la masada. Se diuhen Gensana; mes dingú los coneix per eix nom; en +la comarca, lo masober es anomenat Noradell, lo nom del amo; y aixó es +pels anys y panys que son al más.</p> +<p>La Margarida té uns 70 anys; es la dida de ‘n Marsal, viuda del +masober del mas Roure, de la montanya d’Espolla, dependent del patrimoni +Noradell. Fa 40 anys qu’ es al servey de la familia; se la considera com +de casa. Es la mestressa de claus del seller, del vi, del oli, del +rebost. Petita, grassona, no estant may en repós; porta sempre lligat á +la cintura un manoll de claus; lo que incomoda de vegadas á Da. Teresa +quí, necessitant una clau, la té que fer anar á cercar á la iglesia hont +la Margarida sol anar sovint á pregar á Deu.</p> +<p>Com á dida qu’ ha sigut de ’n Marsal, li tenen totas las +consideracions, puig es fiada y honrada, mirant per los profits dels +seus amos com si fossin seus. En Joan li diu la dona dels gats; puig +ella cuyda dels gats de la casa; diu que son los animals dels mes útils +de una casa de pagés; y té molta rahó, perqué sense ells, las ratas +farian mes mal que pedra seca.</p> +<p>Llástima que la Margarida sia tant vella! es una servey com no n’hi +ha.</p> +<h2 id="iii">III</h2> +<p>Al pujar, en Joan, á la sala del casal, trobá los séus amos molt +afligits.</p> +<p>D. Jaume no s’havía aixecat de tot lo dia; deya que li mancavan las +forsas y s’ restá al llit, lo que no deixá de sorpendrer; puig que, +encara que d’edat, acostumava á ser molt matiner, y ningú s’ recordava +que hagués fet un dia de llit. Tan al estiu com al hivern era dels +primers aixecats, menant pressa al servey, fent aixecar á tothom; puig +deya que lo massa dormir atontava y envellía. Se pasejava sala amunt +sala avall fins qu’ era ben dia; allavors se ’n anava á fora ab lo +bestiar, los jornalers, al horta arregar l’hortalissa, feyna que s’ho +prenia com volia, cargolant alguns cigarrets de tabaco negre que li +portavan de Cadaqués. A las vuit se ’n tornava á casa per esmorsar ab lo +porró y forquilla, deya que la xacolata era bona pels capelláns y que un +got d’aygua fresca debilitava. Acabat d’esmorsar tornava á sortir fins +al dinar, fent lo mateix á la tarde. A las vuit, resat lo rosari, havent +sopat, se ’n anava al llit. Alt, magra, amplas espatllas, ossat, colrat +del sol, cara afeitada, fisonomía enérgica, cabells blanchs, llarchs al +clatell y polseras; vestit sempre de vellut de cotó, calsat de sabatas +ferradas y d’esclops al hivern, en temps d’humitats…, may s’havía vist +home tant ferreny.</p> +<p>La familia assustada parlá d’anar á cercar lo senyor Pere, lo metje +de Masarách.</p> +<p>A las vuit del matí, donya Catarina, en Marsal y la Teresa, entráren +en sa cambra.</p> +<p>–Pare, li digué son fill, si li está bé farém venir lo metje.</p> +<p>–¡No estich per metjes! may cap m’ha polsat… ¡Que vinga lo senyor +Pere com amich, mes com á metje, de cap manera!</p> +<p>Vingué lo Sr. Pere, senyor de 60 anys, encara solter, fisonomía +oberta, prou entés per sa llarga experiencia, molt amich de la +familia.</p> +<p>Ans d’entrar en la cambra del malalt, demaná explicacions á n’ +Marsal.</p> +<p>–¿Que té?</p> +<p>–Res; diu que rés li fa mal; sols ressent grant debilitat… y quant +s’está al llit, ja pot ben creurer que ’s troba aixafat. No sé si ’s fa +cárrech del seu estat, pero jo crech que sí. Vosté coneix lo genit de +mon pare; vosté sab que may ha volgut creurer ab la medicina y que no es +amich de metjes; donchs, vosté mateix.</p> +<p>Entráren en sa cambra.</p> +<p>–¿Y aixó? Don Jaume ¿també ’s vol tornar presós de no volguerse +aixecar?</p> +<p>–Senyor Pere, tinch á la ratlla de vuitanta; ha arribat la meva +hora.</p> +<p>Lo metje se’l mirà y vegé á sa cara senyals que no li agradáren.</p> +<p>–¡Home! no digui aixó! Vosté té encara robustés per’ arribar á +noranta.</p> +<p>–Senyor Pere, no ’m faig cap ilusió. Que vinga la mort en bona hora, +ja estich preparat; só cristiá y no la temo.</p> +<p>Lo senyor Pere li estrenyé sa má febrosa, amagrida, ’s retirá de la +cambra diguent al malalt: aixó no será rés; vosté fa bé d’estarse al +llit… dos días de repós y próu. Encara hem de celebrar aquest any y +altres la festa de San Miquel de la verema ¿veritat?</p> +<p>–Será lo que Deu voldrá.</p> +<p>Al ser á la sala, digué á n’ Marsal: no hi ha rés á fer; sa +naturalesa es com la máquina d’un rellotje del tot usada de massa +servir, los ressorts ne son gastats, se morirá com un pollet sense que +ningú se ’n adoni. Fássinlo sagramentar.</p> +<p>–¡Pobre pare! digué ’n Marsal, ¡quina resignació!</p> +<p>Lo mateix vespre en Joan y lo boher anáren tot seguit á Masarách +avisar lo senyor rector pels sagraments.</p> +<p>Eran las vuit de la nit, la campana tocá á combregar. La nova +corregué tot seguit pel poble. Se juntaren á la iglesia algunas vehinas +ab caputxa negra y una candeleta á la má per’ acompanyar Nostr’Amo. +L’escolanet obrí lo paraygua de domás vermell, y lo combregar se dirigí +envers lo casal Noradell.</p> +<p>A mitj camí tots los servents de la masía, ab llur candeleta á la má, +seguíren la professó, mentres l’escolanet tocava per moments la +campaneta, toch lúgubre que feya parar lo cant dels richs-richs y +granotas de la riera. Lo cel ennublat; no ’s veya cap estrella; envers +Recaséns, en las fondaladas, una faixa de bromas negras que aumentava la +foscor, bufava un ayre fret y humit. Prompte lo vent apagá las llums; +sols Mossen Esteva se guiava ab la llanterna de llauna, arrovellada, +sense vidres, rublerta de foradets, contenent un cap de ciri encés que +donava una claror esmortuhida.</p> +<p>Llampegava á Ponent; se sentian los ronchs fondos de la tronada.</p> +<p>Al arribar lo combregar al casal, la familia y servents se postráren; +Mosen Esteva entrá en la cambra del malalt, posá lo Cupón damunt la +taula adornada de blanca y fina estoballa de lli, ab quatre ciris +encesos, y després de ohir sa confessió y ditas las pregarias de costúm, +administrá lo sant Viátich al malalt que lo rebé ab molta devoció, en +mitj del reculliment de sa familia agenollada al entorn del llit.</p> +<p>Lo combregar s’entorná á la iglesieta de Masarách ab lo mateix +acompanyament de donas endoladas y servents de la masía.</p> +<p>Després de rebuts los sagraments, trobantse un xich reconfortat, don +Jaume, cridá ab veu apagada á son fill heréu; lo feu sentar á l’espona +del llit.</p> +<p>En Marsal las llágrimas als ulls s’assentá.</p> +<p>–¿Que vol? pare.</p> +<p>–Apropat, fill meu!… més… més… se m’acaban las forsas!… aviat no +podré parlar!… Me’n vaig d’aquest mon… ja hi he cumplert ma missió… +espero que Déu me rebrá en sa Gloria. Te deixo lo patrimoni que m’han +transmés mos passats sense un deute, sense cap obligació… Te deixo la +honradés que sempre ha guiat nostra familia en lo camí del bé, segueix +mon exemple y ’l dels teus passats… Sías caritatiu, afavoreix al pobre y +á la fí de tos días trobarás al cel ta recompensa… Donáume beure… tinch +la boca aixuta… En Marsal aná á la tauleta, feu fondrer un tros de sucre +dins un got d’aygua, y li’n doná una cullerada… Marsal, ja no puch +més!</p> +<p>–Pare, no enrahoni, si l’ha de cansar.</p> +<p>–Déu me donará coratje per’ acabar.</p> +<p>Féu un esfors y continuá ab veu apagada.</p> +<p>–Sías bon pagés, viu en ta casa payral, al centre del teu patrimoni, +hi trobarás pau y ben estar… Encara que ta posició te permeti viurer á +ciutat, no segueixis l’exemple de tantas familias del Empordá que s’han +arruynat per volguer imitar la gent de alt tó, confiant á procuradors +llurs hisendas… Recordat que en aquest món l’home que té quartos es +saludat y ben vist per tothom y ’l que ’s torna pobre per sa culpa es +despreciat y ningú ’n fa cas… Recordat de la hombría de bé dels +Noradells; segueix llur exemple…</p> +<p>Ja no pogué més. Feu entrar en sa cambra sa pobre muller, Da. +Catarina, molt afligida, los ulls negats de llagrimas, la Teresa, la +Mercé; y junts, ab en Marsal, se postráren als peus del llit, estengué +sa má amagrida sobre d’ells donántloshi sa benedicció.</p> +<p>No tardá á entrar en l’agonía; á las tres de la matinada finá, volant +la seva ánima cristiana envers son Criador.</p> +<p>D. Jaume Noradell era un d’aquells homes de la lley vella, plé +d’honradés, estimat per tots los pagesos de la comarca que lo trobáren +molt á faltar. També pels funerals la iglesia de Masarách no podía +contenir la gent que hi assistía, puig n’havía vingut de mitj +Empordá.</p> +<p>Fou portat per sos masobers al cementiri de la parroquia y depositat +dins la tomba de la familia, al costat de la ossamenta de D. Maurici, +son pare, mort lo sigle passat.</p> +<p>Fou una mort que afectá molt á la familia Noradell; encara que D. +Jaume hagués mort carregat d’anys, la separació l’hi fou molt +sensible.</p> +<p>Tota la casa estava endolada; puig que, en nostras familias ricas de +pagés del Empordá, es costum de fer portar dol á tot lo servey y gent de +la masía, durant sis mesos.</p> +<h2 id="iv">IV</h2> +<p>En Marsal Noradell, al morir son pare, tenía 45 anys; de bona +estatura, ferreny, plé de salut, moreno, mirada intel·ligenta; portava +tota la barba retallada de dos centímetros; carácter sério, afable, +fisonomía distingida que respira bondat.</p> +<p>Acabats sos estudis al Institut de Gerona, son pare, volguentne fer +un bon agricultor, un bon pagés com ell, lo feu anar á la Escola +d’Agricultura de Montpeller hont passá tres anys, dedicantse á tots los +travalls práctichs y teórichs de la terra, estudiant las ciencias +naturals.</p> +<p>Al acabar sos estudis agrícols, feu un viatge á Inglaterra hont, +durant un any, perfeccioná los coneixements adquirits á la Escola de +Montpeller.</p> +<p>Al tornar á casa sos pares ’s posá al front del seu patrimoni que +aviat feu l’admiració dels propietaris rurals del Empordá.</p> +<p>En los camps del plá de Peralada adoptá aradas de ferro especials que +’s feu venir d’Inglaterra, tiradas per quatre y sis bous, pera desfonar +los camps. Se procurá las mellors máquinas modernas més conegudas per +llur perfecció: segadora, dalladora, batadora, rampí etc..</p> +<p>Las terras dels fondals inproductivas, pels aygua-molls, las feu +drenar convertintlas en userdars de gran producte.</p> +<p>També mellorá sa rassa bovina, ovina y porcar ab un toro, un moltó +marrá, y un berro, que comprá al Concurs Regional de Bruxelas. En una +paraula, en Marsal, per sos coneixements culturals teórichs y práctichs, +aumentá de molt lo reddit del patrimoni Noradell.</p> +<p>Los pagesos sempre rutinaris, aferrats als costúms de la vellura, al +veurer aytals novetats, feyan la mitja rialla, aquella mitja rialla +compassiva de saberuts: “se coneix que l’hereu Noradell es home +d’innovacions… té més teoría que práctica… al cul del sach veurém las +engrunas… se fará més sábi que rich.”</p> +<p>Mes, al veurer lo brillant resultat obtingut en las terras y bestiar +del patrimoni Noradell, no pogueren més que admirar y felicitar á Don +Marsal.</p> +<p>A 24 anys se casá enamorat ab una filla de la familia Noguer de +St. Feliu de Guíxols, del comers; la Teresa, que es y ha sigut per ell +bona esposa, bona mare per sa filla, en quí ha trobat una amiga +carinyosa, bona cristiana, vivint sols per son marit, sa filla y sa +sogra; dona de seny, bona mestressa de casa, estimant lo seu espós com +en los primers dias de casada. May cap borrall de broma ha enterbolit la +puresa de llur cel sempre seré.</p> +<p>Al comensar eixa relació, llur filla Mercé tenía 18 anys. Son pare y +sa mare l’idolatravan; puig que de tres criaturas que va tenir la +Teresa, duas varen pujar al Cel.</p> +<p>En sa infantesa era débil, malaltissa; als set anys cambiá sa +naturalesa; y ab l’ajuda dels banys de mar y de sorra, que anava á +pendrer á la Escala, ab sa mare, á ca ’l seu oncle Paulí, se torná +robusta, enfortida per las emanacions salitrosas, y colrada pel sol y +ayre de mar.</p> +<p>Sa mare la guardá aprop seu fins passada la edat crítica. A 13 anys +la portá al col·legi de monjas del Sagrat Cor de Sarriá hont s’hi quedá +fins á 16 anys. Completada sa educació, torná prop dels seus pares, á la +casa payral.</p> +<p>La Mercé á 18 anys era ja dona formada, esvelta, rossa, ulls blaus +expressius, fisonomía simpática, pero un xich massa séria; tot ella +reflexava la robustés de son cos y la puresa de son cor; carácter +bondadós, d’exquisita amabilitat, semblantse per sas bonas qualitats á +la seva mare.</p> +<p>Al estudiar sa fisonomía se notava á voltas una expressió d’altivesa +que qualsevol contrarietat feya ressortir més encara; eix petit defecte +era degut á sa excessiva sensibilitat y al ésser massa mimada de sos +pares; també, podém afegir, á la importancia que li donava lo títol de +pubilla Noradell.</p> +<p>Molt amiga d’aucells y de flors. Los aucellets que té á l’aucellera +del jardí, al costat de la glorieta, son los seus amichs; conversa ab +ells; ella sola cuyda de portalshi aygua y panís ab matas d’escarola ben +blanca.</p> +<p>Las flors y arbustos que vorejan los camins ensorrats del jardí y de +l’horta son hermosíssims.</p> +<p>Al caurer la tarde, á posta de sol, se posa un devantalet de tela +blava y barret de palla, arruixa las flors ab la regadora. Ne té de +preciosas; s’enfada ab las abellas atrevidas que s’introduheixen dins +llurs calzers, obrint y esparpillant sens pietat llurs petals y etaminas +pera robarne lo pol·len. Cada dia ne feya hermosas toyas pera adornar +los gerros de son oratori y de sa cambra.</p> +<p>Donya Catarina, la mare de ’n Marsal, era senyora d’uns 78 anys; +baixa d’estatura, prou sorda, la vista encara bona, cara pergaminada, +arrugada, enqüadrada per dos rinxos de cabells blanchs, com s’usavan al +principi del sigle actual. Pera guardarse dels ayres cubría son cap ab +una toca blanca bordada de punt que li tapava mitj front; com vestia +sempre de negra semblava una monja. Ferrenya, encartronada, la malaltía +no hi podía res. Molt cuydadosa de sa persona, sempre neta que donava +gust.</p> +<p>No li agradava la ociositat; tenía sa cadira de brassos enconxada, al +estiu, prop la finestra de la sala, á la tardor, al escalfa panxas, puig +passava l’hivern á Figueras ab la familia. Feya mitja ab ulleras de +vidre rodó posadas al cap del nas, ó bé, resava lo rosari, encomanantse +á Deu.</p> +<p>Molt dona de bé, caritativa, amiga dels pobres; Deu sab la gent +necessitosa que havia socorregut en los vilatges y masías dels +encontorns de Masarách; també ¡qu’ estimada y venerada! En Marsal, la +Teresa, la Mercé, li tenian un gran afecte; no la deixavan may sola; la +cuydavan ab carinyo.</p> +<p>La seva conversa era agradable, puig tenía encara bona memoria; +¡havía tant vist y aprés durant tan llarga vida! feya revíurer lo +passat; may un se cansava d’escoltarla. La Mercé era sa estimada; quan +surtía á passeig á pendrer ’l sol, sempre era ella que li donava ’l +bras; li deya nena com quan era criatura.</p> +<p>La vellesa es sempre amiga de la tendra joventut. Sembla que al +arribar á la fí de la vida, ’l vell té ’l pressentiment d’una nova +existencia que l’ha de rejovenir; los recorts de sa infantesa, per un +fenómeno singular, se li presentan, á la fí de sos dias, clars, seréns, +somrients, y alashoras se sent atret per la hermosa joventut que li fa +recordar la primavera de sa vida.</p> +<p>Los Noradells tenen casa á Figueras hont hi passan l’hivern.</p> +<p>Son relacionats ab las principals familias de la provincia de Gerona. +En Marsal es diputat provincial, soci corresponsal del Institut Agrícola +de St. Isidro, de Societats literarias y de associacions d’Excursions, +de Barcelona.</p> +<p>Los articles agrícols, que sol publicar en la Revista del Institut, +son molt apreciats, puig son escrits d’un home competent en tots los +coneixements agrícols.</p> +<p>Tant com visqué son pare, en Marsal, tot adonat al cuydado del seu +patrimoni, no havía may tingut cap ambició de figurar. Sols havía +acceptat l’honor de representar sa comarca á la Diputació provincial. No +s’havía ocupat may de política; aburría los partits madrilenys; era +catalá de cor y estimava sa terra. En la Diputació defensava los +interessos agrícols del Empordá; més, com á rich hisendat, sas ideas +eran conservadoras y sobretot catalanas.</p> +<p>Al hivern de 188…, un diumenge de Novembre, á la tarde, fou cridat á +una reunió de propietaris del país que li proposaren la Diputació á +Corts en las próximas eleccions que s’havian de fer, pera reemplassar lo +diputat castellá que havia dimitit.</p> +<p>–Vosté, D. Marsal, ha d’anar á Madrit; será votat per tots los +propietaris y gent de bé de la comarca; ja es hora que nostre diputat +sia empordanés; ja ’n tenim prou de diputats estranys á la terra, +imposats pel gobern, quins, una volta elegits, ja no ’s recordan més de +nosaltres.</p> +<p>–Senyors, ténen molta rahó; penso com vostés; més jo no tinch cap +influencia; vostés saben que sempre he viscut aislat de la política; y +dech confessárloshi que tindría molta recansa de deixar lo cuydado del +meu patrimoni.</p> +<p>–¡Vaja! D. Marsal fassi un esfors, accepti pel bé del pais; vosté es +bon catalá, estima la terra; també pot defensar en las Corts nostres +interessos agrícols com los defensa en la Diputació Provincial. Comptém +ab vosté; se deu sacrificar pel bé de la comarca; ja pot ben creurer que +tots li quedarém agrahits.</p> +<p>–Senyors, ja que vostés s’empenyan, accepto de bon grat, agrahint de +cor tan gran honra que no mereixo.</p> +<p>Aixís fou que ’n Marsal fou portat pera diputat á Corts per tota la +classa rica conservadora del districte de Figueras.</p> +<p>No ’n digué res á la Teresa fins alguns dias avans de comensar la +campanya electoral. Tenia un cert remordiment de no haverla consultada +ans de comprometrers; si ho hagués fet, es més que probable que no li +haguera aprobat; puig no acostumava á ocultarli res y majorment una +determinació tan important per las conseqüencias que podia tenir, en cas +d’elegit, de haguer de deixar sa familia y son patrimoni.</p> +<p>–¿Sabs la nova que corra? li digué, me volen fer diputat.</p> +<p>–¿Ho dius de veras?</p> +<p>–¡Vaya si ho dich! y la proba que ’l comité electoral está ja format +y s’han ja enviat pels pobles circulars y ma professió de fé.</p> +<p>–¡Com t’ho tenias guardat!… si ans de acceptar m’ho haguesses dit, +pot ser te hauría dit no ho fassis.</p> +<p>–¿Perqué?</p> +<p>–Marsal, no m’ho demanis!… so enemiga de tot lo que amenassa ma +ditxa. Si foras diputat te perdría, ja no ‘t tindría aprop méu… y +mirántsel amb carinyo… jo ’t prometo fer tota la oposició possible, +ensobornant los electors; los diré qu’ ets massa bó pera ser diputat, +que anyorarás los renys afectuosos de ta mare, las manyagas de ta esposa +y los petons de ta filla; y que, als pochs dias d’estar fora, plantarás +Corts y madrilenys y te ’n tornarás á casa… ¿veritat, marit meu? Més no +anticipém: vaig á avisar ta filla y ta mare, y las tres farém maleficis +pera que no sigas elegit.</p> +<p>En Marsal la abrassá ab tendresa:</p> +<p>–No creguis que hi tinga empenyo; fins te diría que ’m sab greu; més +he donat ma paraula: dech seguir avant.</p> +<p>Tot estava disposat pera comensar la campanya electoral.</p> +<p>Un matí, en Marsal feu collar la mula á la tartana, guiada per en +Joan, abrassá sa familia y, acompanyat de ’n Cabreta, prengué la +direcció de Figueras.</p> +<p>En Cabreta es lo guarda terras particular del patrimoni Noradell; es +un home com un St. Pau; ha sigut mosso d’escuadra; te uns 40 anys; +sério, barbut, cara de respecte. May dingú l’ha vist ríurer; porta una +nafra rogenca que li prén part de la galta y mitat del llabi superior, +una punyalada d’un lladre ab quí s’abrahoná en la ermita de St. Ferriol, +aprop de Besalú. Sa fulla de servey es honradíssima; sempre ab lo pipot +á la boca; home de pocas paraulas, molt callat, responent y fora las +paraulas més precisas que se ’l pregunta. Té molt prestigi ab los +pagesos y menestrals d’aquells pobles; servicial, honrat; fa alguns anys +que guarda las terras de sos amos per qui ’s faría matar, tant es +l’afecte que ’ls hi té.</p> +<p>–Cabreta ¿com ho tenim? li preguntá en Marsal, camí fent.</p> +<p>–Bé, molt bé.</p> +<p>–La cosa va séria; no faltará oposició; n’hem de sortir bé.</p> +<p>–No passi cuydado, D. Marsal: ja ho tinch tot preparat de temps; +tothom votará per vosté: St. Climent, Masarách, Mollet, Espolla, Rabós +son nostres; lo mateix li puch dir dels demés pobles del districte.</p> +<p>–¿Que sabéu del candidat del gobern?</p> +<p>–Se diu que arriba demá á Figueras… clavá dos pipadas… ¡malaguanyada +cenrada!…</p> +<p>–¿Perqué dihéu aixó?</p> +<p>–Ja ho veurá: es castellá, y no volém més diputats castellans.</p> +<p>–Lo poble n’ho entén pas com vos, Cabreta, puig que de molt temps +ensá vota diputats castellans.</p> +<p>–Ja vindrá un dia qu’ obrirá ’ls ulls.</p> +<p>–Será tart.</p> +<p>–Si, ja l’entench: vol dir que la llimona per ells expremida haurá +acabat lo such.</p> +<p>–Me ’n tinch por.</p> +<p>–No, D. Marsal, no: aixó no pot durar. Ve un dia que tant va ’l canti +al pou que ’s trenca. Ja pot ben créurer que per aquestas eleccions se +trencará; ja ho veurá.</p> +<p>–Lo que hi há qu’ hem de lluytar ferm; l’enemich es temible.</p> +<p>–No ho crégui, ja veurá si tindré rahó.</p> +<p>Arribáren á Figueras. En Marsal se dirigí al carrer de St. Pau, entrá +en una casa ahont trobá lo comité reunit que l’esperava.</p> +<p>Al saber lo gobern la candidatura de oposició patrocinada per molts +electors de Figueras, se prepará tot seguit á derrotarla. Lo comité +oficial enviá emissaris pels pobles, anunciant l’arribada del candidat +agrahit pel gobern, excitant empleats, alcaldes, etc., per ferlo +triomfar á tot cost.</p> +<p>Lo candidat castellá que feu oposició á ‘n Marsal, se presentá á +Figueras acompanyat de sos adjudants d’eleccions, de cacichs, empleats, +tota la récula de la gent que cobra ó qu’ espera turró, veras sangoneras +que xupan la sanch del contribuyent.</p> +<p>Ningú lo coneixía; no entenia un mot de catalá; may havía estat en +l’Empordá. Lo gobern de Madrit lo havía imposat al país. Era nevot del +fill d’un cosí de la muller d’un oncle del ministre de Foment.</p> +<p>Son gos de presa era un tipo: lo senyor Jofre; un senyor particular +sense ofici ni benefici que havia sigut ataconador á la portería del +senyor Desplá, y qu’ ara vivia de renda. Empressari d’eleccions +oficials, sempre disposat á servir lo gobern, qualsevulla que fos, que +lo donava ossos á rosegar. Uns 50 anys; porta tarot y levita llarga, +lluhenta de tant servir; era lo seu uniforme oficial que ’s posava +solsament en dias d’eleccions, pera presentarse y fer costat al senyor +diputat. Magre, cara afeitada, l’ull viu, avispat, molt aixerit, la +proba es que viu de senyor sense fer rés. Se diu amich dels diputats, +que ’s carteja ab ells. Es la mosca de la faula, ó ’l burro carregat de +reliquias. Los estanquers y alcaldes de poble lo temen y respectan… +diguéuli tonto!… qualsevulla fassi sabatas!…</p> +<p>Lo senyor Jofre ab lo candidat del gobern recorréren lo districte +electoral. Arribáren á Rabós un diumenge al matí. Al entrar en lo poble, +l’alcalde ja avisat y correligionaris ’ls vingueren á rebrer al carrer +Major. Baixaren de la tartana á la plassa, devant la portalada de la +iglesia, en mitj d’un rotllo de criaturas y pagesos embabiecats al +veurer aquells dos senyorassos forasters, de barret y levita. L’alcalde +mudat de festas, molt obsequiós, la má á la barretina tirada al clatell, +escoltat per l’agutzil y dos regidors, saludá als dos senyors, +acompanyantlos á la casa de la vila.</p> +<p>–Y donchs, ¿com ho tenim? digué ’n Jofre á l’alcalde.</p> +<p>–N’haurém com carn de cabra. He fet cridar la reunió pera las deu… +Potser lo senyor no ha esmorsat: –¿Quiere esmorsá senyó diputao? si +quiere xacolata ó un tall da botifarra, le haré portá de mi casa?</p> +<p>–Mil gracias.</p> +<p>–Home! Ja hem esmorsat. Lo qu’ ha de fer es menar pressa y fer venir +tota la gent que puga, digué ’n Jofre.</p> +<p>–L’alcalde dirigintse á l’agutzil. –Sentiu, Janot, lo que diu ’l +senyor? Agaféu la trompeta y alante! No deixáu cap carrer, y si massa +cal, pujáu al campanar y trompetejáu als quatre vents perqué tothom +senti la crida: á las 10 en punt gran funció á la sala de ball… +anáu.</p> +<p>La reunió electoral estava ja preparada en la sala de ball prou +espayosa. Ja lo dia avans l’alcalde havia fet fer dos cridas, un al +mati, l’altra á la tarda. Mes la gran crida d’efecte era la del diumenge +que los pagesos no son al travall y se restan al poble á xerricar per +las tavernas. Al sortir de missa, envers las nou, comensáren á formarse +grupos á la plassa. Algúns s’anavan dirigint tot xáno xáno envers la +porta de la sala de ball; altres feyan los desentesos.</p> +<p>–¿Que hi ha? deya un tot espitregat, sapat, de pit pelut, lo pipot +als morros… ¿Que ’ns volen donar quartos?… aixó put á cremat!… es cosa +de gobern… si portéu diners á la butxaca no ’n traguéu la má.</p> +<p>–¿Vols dir, Met, qu’ es cosa de gobern? Jo no ho crech. En Janot lo +nunci que fa de agutzil ha cridat: gran funció á la sala de ball. Diuhen +que aquell senyor foraster acompanyat del altre que li diuhen Jofre, +farán jochs de mans, digué un.</p> +<p>–¿Quan fan pagar?</p> +<p>–No ho sé; no crech que fassin pagar rés; vólen que tots hi aném.</p> +<p>–¡Que diantre ’ns volen! diu un que acaba d’arribar del carrer +d’amunt.</p> +<p>–¿Que no vares sentir la crida, ahir ’l vespre?</p> +<p>–No, me ’n havia anat á jaurer… ¿Quina crida feren?</p> +<p>–Si vols que t’ho diga no la vaig gayre entendrer. Me sembla que ’n +Janot parlava de quintas.</p> +<p>–¡Altra volta las quintas!… digueren tots.</p> +<p>En aixó passa ’l nunci.</p> +<p>–¿Que váreu cridar, Janot, ahir el vespre?</p> +<p>–Entréu á la sala que ho sabréu… ¡apa! ¡apa! aneuhi tots que la +funció comensará aviat!</p> +<p>–La funció!… las quintas!… los jochs de mans!… Veyám, entremhi, ja +que no fan pagar res.</p> +<p>La sala de ball era adornada de boixos y banderas.</p> +<p>A sobre una tarima empostissada, elevada d’un metre, lo Comité, que +formava la mesa presidida per l’alcalde, estava sentat devant d’una +taula hont se veya una campaneta, un tinter de banya, paper y +plomas.</p> +<p>L’alcalde tenía á sa dreta lo senyor castellá y á sa esquerra, lo +senyor Jofre. Ja volia donar la presidencia al futur diputat, més +aquest, molt modest, no ho volgué.</p> +<p>La sala s’anava omplint de pagesos y de fum de pipas y cigarrets; +s’hi respirava un baf d’ayguardent y allioli.</p> +<p>Tot eran xius xius y conversas á veu baixa. Se’ls hi havia promés la +carretera, la font, rebaixa de consúms y de la territorial.</p> +<p>Per fí l’alcalde tocá la campaneta; ’s feu silenci. Alashoras lo +senyor Jofre s’alsá pausadament, passejant sa mirada per tota la sala, +’s mocá, estossegá, esgargaixá, aprestanse á comensar son discurs, +mentres lo senyor castellá repantigat dins sa cadira de brassos, un +lente encastat al ull dret, s’escurava las unglas ab trempaplomas.</p> +<p>Lo senyor Jofre, ab veu forta, que ’s sentia fins del carrer, digué: +“¡Rabossenchs! tinch l’honor de presentarvos Don Sanchez Martinez y +Gonzalez, nostre futur diputat, que s’ha dignat acceptar nostra +representació á las Corts de Madrit… Don Sanchez Martinez y Gonzalez +s’incliná, fent un saludo… Encara que sia castellá es catalá de cor, +amant de nostra terra com si hi hagués nascut; enterat y disposat á +atendrer vostras necessitats. Ell, mellor que cap altre ho pot fer, ja +qu’ es á la font, y amich de ’ls que tenen la paella pel mánech. Sols +ell vos fará obtenir tot lo que havéu fins ara demanat. Lo clam del país +es la crísis agrícola; nostre futur diputat es proteccionista…”</p> +<p>–Un pagés: ¿que vol dir proteccionista?…</p> +<p>–L’alcalde president: aquí no s’interromp!… Si ho vols saber ves á +estudi.</p> +<p>“Respondré al interruptor: proteccionista vol dir… vol dir… la +protecció… si, tingueho ben entés; y protecció vol dir malura… +destrucció de las vinyas… no… de la filoxera, d’aqueix pugó que ‘ns +arruina, qu’ ha portat la miseria al pais! No dubteu, no, que nostre +futur diputat, ajudat pel gobern, lo fará desapareixer.”</p> +<p>Un murmuri d’aprobació recorregué la sala; lo senyor Jofre l’aprofitá +pera recalcar més son dir.</p> +<p>Si, lo fará desapareixer; ell sol ho pot fer; y aixís tornarán la +riquesa y lo ben estar en aquesta comarca.</p> +<p>–Lo mateix interruptor: aixó que vosté diu, quan ho veuré ho +creuré…</p> +<p>–L’alcalde: agutzil! trégui l’interruptor.</p> +<p>–Lo pagés: ja me ’n vaig.</p> +<p>–L’alcalde, dirigintse al futur diputat: dispense vosté, senyó Don +Gonzalez; en todos los indrets se troba gente faltada de modos.</p> +<p>–<em>No hay de qué… Señor Jofre, puede V. continuar</em>.</p> +<p>Lo senyor Jofre, després d’estossegar y mocarse, continuá:</p> +<p>“No tinch necessitat de dirvos que la questió de la font y carretera +ja ho podéu tenir per concedit. En quan á la rebaixa de la contribució, +també hi podeu comptar, puig que ’s farán tots los medis per obtenirla… +y alsant lo cap ab orgull y somríurer sardónich… Y ara, respongau! ¿Que +us ha promés lo candidat d’oposició?… rés… rés vos pot prometrer!… Ningú +’l coneix á Madrit; prop del gobern será un desconegut, un mossen Ningú; +se’n tornará com hi haurá vingut, y vosaltres us quedaréu ab un pam de +nas, sense haver res obtingut: pagaréu las mateixas contribucions, més +que menos; vostre camí será sempre de ferradura, y vostra font rajará +l’any de la picor. Deixáuse d’aquellas ideas que predica lo candidat +d’oposició, d’alló que ’n diu catalanisme ó regionalisme, que ningú sab +que vol dir… son ximplerías; tot es música celestial… al grá!… al +positiu!… Anáu tots á votar com un sol home, y que D. Sanchez Martinez y +Gonzalez, aquí present, surti triomfant de la urna.”</p> +<p>Lo candidat castellá felicitá al senyor Jofre per sa eloqüencia y +argumentació, encara que res havia entés al seu discurs. L’alcalde molt +satisfet li apretá la má, donantli la enhorabona. En quan al públich, +menos los adictes escassos que picáren de mans, manifestá una +indiferencia glacial.</p> +<p>Los pagesos anavan sortint de la sala emboyrada del fum de tabaco, +gratantse ’l clatell, fent la mitja rialla; defora ’s formaren rotllos, +discutint lo mérit dels dos candidats.</p> +<p>–Que la sab llarga lo senyor Jofre!… está clar… com viuría sense +aixó!… li val més garlar qu’ estirar lo nyinyol.</p> +<p>Y aquell senyorás que vol ésser nostre diputat, res ha dit… ¿Que +sería mut?</p> +<p>–Cá! home! es que parla un llenguatge diferent del nostre; no ’ns +entén ni l’entendriam.</p> +<p>–Donchs, l’alcalde, be l’entén.</p> +<p>–Oh! l’alcalde! ja xarroteja ’l castellá… ha estat soldat; ha vist +món y sab de que se las hau.</p> +<p>–Vaja! no ’ns vinguin ab gent que no parlan cristiá com nosaltres.. +¡Visca D. Marsal!</p> +<p>Se coneixía que ’n Cabreta ja ho tenía tot minat.</p> +<p>L’alcalde y alguns regidors precedits, per l’agutzil, acompanyaren á +D. Sanchez Martinez y Gonzalez y al senyor Jofre á recorre la població +pera examinar l’emplassament de la font; entráren en la iglesia; pujáren +al campanar per veurer los voltants de Rabós y tirar plans pera la +carretera que s’havía d’obrir.</p> +<p>A las dotze la comitiva ’s dirigí envers la casa del alcalde hont +tenian preparat un bon dinar, seguits de la quitxalla, topantse ab +porchs y gallinas, aixordats pels lladrits de cans petaners esporuguits +pels barrets de copa dels dos senyorassos; seguiren un carrer estret, +sense empedrar, brut, fangós, casas de parets vellas, ennegridas, ab +alguna eixida coberta de parrals, per tot enfilalls de figas secas y +capsas de blat de moro; de moltas finestras penjan bandolas y pells de +moltó, mollas de pixúm, que secan al sol; ne surten caps de donas y +criaturas mogudas de curiositat, seguint, ab llur mirada encantada, +aquella comitiva precedida per l’alcalde que parla castellá.</p> +<p>Atravessáren un’ era rodejada de matas d’etzavara, deturantse devant +una porta espayosa: cá l’alcalde. Entráren, obrintse pás en mitj de +sachs de grá, carbassas y rabaquets; pujáren l’escala, aguantantse ab la +corda greixosa y lluhenta; entráren á la sala adornada, de garlandas +d’eura que onejavan pel sostre, ab cistellets de paper de color ratallat +que feya molt bonich; era obra de ’n Janot, l’agutzil; es molt trassut. +A un pany de paret, á la dreta, en march de fusta envidriat, salpicat +d’excrements de mosca, penja lo retrato d’Espartero molt caracterisat +per sas dos pinzelladas de mostatxos del llábi superior, retallats arrán +com dos mascaras sota ’ls narius. Ademés s’hi veuhen també quadrets que +representan las peregrinacions del juheu errant… camina que caminarás!… +En mitj d’ells, figurins de moda enmantllevats al sastre de Garriguella, +encastats ab óstias á las parets; com també versos de ventall, comprats +á Figueras, lo mercat passat, al marxant que para á la cantonada de la +plasseta. Cada full de sa colecció de comedias, dramas, cansons y +rodolins es subjectat ab gafas de canya lo llarch de cordills lligats ab +claus plantats á la paret, pel vent.</p> +<p>A un recó de la sala, un rellotge de paret sense caixa, molt antich, +d’hont penjan duas cadenas y dos pilons de ferro en mitj dels quals ’s +balanceja, molt depressa, un péndul arrovellat, qual tich tach incomoda +de tant marcat.</p> +<p>No hi faltan los dos armaris de recó, envidriats, ab llurs lleixas +rublertas de pisa, gots, xicras, porrons de broch llarch, ampollas de +xarops y aygardent anissat del camp de Tarragona; algun brotet de +fábrega ab aygua dins un got.</p> +<p>La taula parada al mitj de la sala; lo fuster hi ha hagut d’afegir +duas posts pera poder cabrer los convidats. Blancas estoballas y +toballons que fan flayra de bugada. Los cuberts son de boix; cada any +passa á Rabós un cullerayre de Tortellá que ’n vent de fins y grossers, +ab gafetas d’arám per encendrer la pipa.</p> +<p>L’alcalde, petit, rabassut, cara riallera, de pa fresch, uns 40 anys, +’s frega las mans, tot satisfet, cridant la Sila sa muller que va +atrafagada per la cuyna, y també son pare, un avi que fumava ’l pipot á +la vora del foch de la llar, vell soldat d’Espartero, los presentá al +futur diputat. Aquest se digná fer un compliment galant á la alcaldesa +quí ’s torná roja, aduch que fos fet en castellá, mes, las donas, aixó +de requiebros los entenen per intuhició encara que sian fets en rus.</p> +<p>Allargá també la má al veterá d’Espartero, diguentli que ’n sent á +Madrit li faría donar una creu.</p> +<p>Vinguéren dos nens que jugavan ab un gosset, quins, al veurer lo +senyor foraster, s’arraparen á las faldillas de la Sila, llur mare</p> +<p>–<em>¿Son hijos de V.? señor alcalde?</em></p> +<p>–Sí senyó, son de la dona.</p> +<p>Se digná tocalshi las galtetas.</p> +<p>¡Au! á taula! á taula!… que la rata ’m corre pel ventre, digué +l’alcalde… Senyor Jofre… aquí… al costat de nostre diputat, y vosté don +Gonzalez, aquí, al costat meu. Los demés que s’assentin hont vulgan.</p> +<p>Se sentáren.</p> +<p>–¿<em>Y la señora de V.</em>?</p> +<p>–¿Qui vol dir? la Sila… prou feyna tiene á la cusina: nuestro dinar +es un dinar oficial, no hi vuy muqueres.</p> +<p>¿No es veritat? Senyor Jofre.</p> +<p>–Jo li diré: lo bello sexo es sempre un adorno.</p> +<p>–¿Que m’explica del bello sexo? ¿que vol dir? parli clar!… ¿’s figura +vosté que la Sila es del bello sexo?… va errat: la Sila es la meva +muller, tinguiho entés!… Noya; porta l’escudella!</p> +<p>La Sila surt de la cuyna portant ab sas duas mans una grossa sopera +de pisa groga que posa damunt la taula; l’alcalde la destapa, ne surt +una fumarola vaporosa de greixúm apetitós que fa ensalibar; agafa la +llossa, dona una remanada, y tot servint:</p> +<p>–Per vosté… li agrada l’escudella, don Sanchez?</p> +<p>–<em>Hombre, no me disgusta</em>.</p> +<p>–Donchs, quan ne tinga bastante.</p> +<p>–<em>Basta! hombre, basta!</em></p> +<p>–¿Y vosté? senyor Jofre.</p> +<p>–Ja me ’n pot donar una bona platada; no hi ha res que se senti +tantbé al pahidor… ¡Prou!… ¡caratsus!… ¡borrango!… ¡que fa!…</p> +<p>–Mengi, home! Lo ventre porta las camas.</p> +<p>–Sí, pero ne fa un gra massa.</p> +<p>–¡Au! que cadascú se serveixi; aquí va la sopera… ¡Sila! treu +toballons y gots que ’ns fan nosa; son bons pel senyor diputat y +l’senyor Jofre; nosaltres som gent de porró.</p> +<p>–¡Ah! ¡un hom tot se retorna! digué ’n Jofre.</p> +<p>–¡Apa! noys; aquí va la carn d’olla… ¡patacadas!.. Senyo diputao: no +fassi cumpliments.</p> +<p>Ya se puede atipar; ho pagan ’ls electors… capitol d’imprevistos; +¿veritat? secretari.</p> +<p>–¿Qué diu? senyor alcalde… la boca plena…</p> +<p>Al comensar, tothom era callat’ menos l’alcalde y lo senyor Jofre; lo +senyor diputat ’ls hi feya respecte; mes, á mitj dinar, després d’haver +traguejat una miqueta, lo vi generós de Rabós deslligá las llenguas, y á +postres, tots parlavan castellá que donava gust sentir.</p> +<p>–Don Gonzalez, deya un regidor: ¿sabe V. beurer á galet?… miri com se +fa… y ab lo porró xerricava la garnatxa, imitant lo refilar del garrafó… +Vosté ha de portar eixa moda á Madrit; crégui tindría admiradors.</p> +<p>Lo senyor Jofre s’alsá brindant pel triomf del futur diputat. Aquest +feu lo mateix brindant per l’alcalde y poble de Rabós. Menos ’l senyor +Jofre, cap ’l va entendrer. Tot eran preguntas que feyan los regidors al +senyor diputat; don Martínez responía garsas per perdius; sort que ’n +Jofre feya d’intérprete.</p> +<p>A las tres se despediren dels rabossenchs; lo futur diputat y son cá +depresa pujaren á la tartana pera fer la mateixa funció á Espolla, +St. Climent y demés pobles del districte electoral.</p> +<p>La lluyta s’enveriná. En Marsal, al veurer lo de sempre, un +desconegut, estrany á la terra, imposat pel govern centralisador de +Madrit, acudí als mateixos medis empleats per aquell. Recorré lo +districte, ajudat per sos amichs, presidí reunions electorals, invocant +los interessos del pais, parlant á tots clá y catalá; en una paraula, +fou tanta sa activitat que vencé son contrincant, resultant elegit ab +gran majoría. Elecció renyidíssima, puig s’hi havia barrejat l’amor +propi, y en Marsal n’havia fet qüestió d’honor.</p> +<p>Rebé felicitacions de tota la comarca.</p> +<p>Lo triomf de ’n Marsal fou celebrat á Figueras ab un gran convit hont +se brindá per la pátria catalana y per la representació del país per +diputats de la terra.</p> +<p>Lo brindis de ’n Marsal arrancá aplaudiments entussiastas al +manifestar sas ideas catalanistas per la reivindicació de nostra +llengua, de nostre Dret civil y demés llibertats perdudas, condempnant +la política absorvent y centralisadora dels goberns castelláns.</p> +<p>Lo candidat del gobern don Sanchez Martínez y Gonzalez se ’n torná á +Madrit, la cúa entre camas; mes com son gent que tant se ’ls hi ’n dona, +que no fan cas de la llissó, que sempre está á la saga y no ’s cansan +may, algun dia d’eleccions lo tornarán á veurer ab reforsos de tota +mena; y si no es ell, será son cosí germá y tutti fratelli… sortirá ab +la seva, y ’s tornarán á restar com eran, representats per tots los +Sanchez Martínez y Gonzalez y demés noms castelláns que acaban en ez… y +axis ballan á Mollet.</p> +<p>La Teresa y la Mercé cusían prop la finestra de la sala del casal +Noradell, al costat de donya Catarina que posava taló á una mitja.</p> +<p>–Mamá ¿quán tornará ’l papá? ¿perqué triga tant á tornar?</p> +<p>–Ay ¡filla meva! las eleccions lo tenen mitj trastornat. Demá anirá +en Joan á Figueras pera saber novas.</p> +<p>Per fí arribá en Marsal acompanyat de ’n Cabreta y de son fidel +Joan.</p> +<p>Al baixar de la tartana trobá sa muller y sa filla quinas havian +baixat á rebrel á la porta forana. Després de donárlashi una estreta +abrassada, pujaren á la sala. Feu un petó al front de sa mare, radiant +d’alegría, plé de pols.</p> +<p>–¡Vaja! digué á la Teresa, so diputat.</p> +<p>–¡Que ’m dius!</p> +<p>–No n’he pogut prescindir. Hem tots lluytat ab valor y guanyat la +victoria.</p> +<p>–¿Donchs, qué ’t proposas fer?</p> +<p>–Que vols que fassi… aniré á Madrit.</p> +<p>–Y nosaltres papá, digué la Mercé ¿també anirém ab vosté?</p> +<p>–Está clar; mes no encara; ja ’n parlarém; primer aniré jo y després +vindréu vosaltras.</p> +<p>–¿La padrina també?</p> +<p>–La padrina també; tots.</p> +<p>–Ay ¡qué contenta!… y feu un petó á son pare.</p> +<p>Als pochs dias l’hereu Noradell comensá sos preparatius per anar á +Madrit.</p> +<p>Se posá en relacions ab sos electors, fent serveys á uns y altres; +puig era un d’aquells homes com se sol dir del cor á la má, franch, +després, judicant sos amichs y coneguts com ell, incapassos d’engany, de +falsedat.</p> +<p>Quan se li demanava un servey, no ’l solía may refusar, lo concedía +ab generós desprendiment.</p> +<p>Havía afavorit á molts propietaris que li eran deutors de sumas +respectables, contentantse solament ab llur paraula y ab llur firma, en +document ordinari, sense may recorrer á un notari.</p> +<p>La Teresa no aprobava tant desinteressament.</p> +<p>–Marsal, ja m’está bé que fassis favors als teus amichs; mes, que ’t +diré… no tots dehuen mereixer tan cega confiansa; m’apar que abusas de +ta generositat.</p> +<p>–Pero, jo faig per ells lo que farían per mí, n’estich segur; si +sabesses las provas d’amistat y d’afecte que m’han demostrat durant +eixos dias d’eleccions…, no puch negalshi los favors que ’m demanan.</p> +<p>–Bé, bé; tu mateix: ets mon marit y senyor; mes com á esposa y amiga +teva, dech ferte aqueixas observacions que pendrás per lo que +valgan.</p> +<p>Era l’únich defecte que tenia en Marsal: lo esser massa bó.</p> +<p>Las donas, en general, tenen un judici mes certer que ’l nostre.</p> +<p>En las circunstancias críticas de la vida, en mitj de nostre +defalliment, quan sembla que ja no hi ha remey, una paraula, un consell +de nostra muller fa entreveurer un raig d’esperansa que ’ns reanima y +nos salva.</p> +<p>Tot lo que veu la dona es vist per lo prisme del sentiment adornat +per una exquisita sensibilitat.</p> +<p>La Teresa no sols estimava al seu marit d’amor d’esposa, mes +ressentía també per ell un sentiment d’admiració degut á la superioritat +en que tota muller ’s plau á reconeixer al seu espós, al home que Deu li +ha donat pera guiarla y ampararla en lo camí enmalesat de la vida.</p> +<p>En Marsal no s’havía may separat de sa muller; havían viscut sempre +junts, compartint llurs penas y alegrías.</p> +<p>La Teresa tota orgullosa de veurer son marit diputat á Corts +ressentía no obstant una pena interior que no ‘s podía explicar, que la +entristía y turbava la seva satisfacció. Son espós participava de la +mateixa tristesa. ¡Separarse dels sers que tant estimava!… del seu +patrimoni qu’ era la nina del seu ull!… dels servents de la casa y de la +masía!… ¡de las melloras que estava fent á sas terras!… ¡de la vida del +camp per ell tant atractiva!… y tot aixó ¿perqué? ¡per anar á un pais +estrany, desconegut, á sentarse en lo Parlament desprestigiat, en mitj +d’aquells parlayres hont sa veu de catalá no sería escoltada!…</p> +<p>¡Oh! sí, ¡era un gran sacrifici que feya al pais! l’honor, la +confiansa que sos electors havían depositat en ell, los interessos del +Empordá, de la pátria, de sa aymada Catalunya tant trepitjada, que tenía +que defensar lluytant de totas sas forsas contra sos acerrims enemichs, +li feyan un deber d’anar á Madrit; ja no podia recular.</p> +<p>Lo dia de la separació fou un dia de llágrimas en lo casal Noradell. +Da. Catarina, al saber que son fill anava á Madrit per diputat, se +senyá. Preguntava si era molt lluny de Masarách, lo temps qu’ estaria +pel camí, si trigaría á tornar.</p> +<p>May cap Noradell havía deixat son patrimoni per anar á llunyanas +terras á corre ’l món.</p> +<p>–Pero Mare, li deya en Marsal, es per defensar la política, los +interessos del pais…</p> +<p>–¡Qu’ es aixó de política!… ¡la mellor política es á casa teva!…</p> +<p>–¿Per qué no hi van los demés?… ¡Ne treurás mes honra que +profit!…</p> +<p>¡Pobre senyora! ¡era del temps vell y no comprenía las exigencias de +la civilisació de abuy dia!…</p> +<p>En Joan collá la mula á la tartana. Da. Catarina volgué baixar la +escala ab son bastonet, apoyada al bras de la Mercé. Son fill molt +entendrit la estrenyé en sos brassos:</p> +<p>–¡Adeu! mare; no estigui trista… tornaré aviat.</p> +<p>–¡Que Deu te beneheixi, fill meu!… las llágrimas li lliscavan galta +avall.</p> +<p>La Margarida s’aixugava ’ls ulls ab son devantal, plorant com una +Magdalena, al veurer partir son fillol.</p> +<p>La gent de la Masía, en Rafel, la séva dona, boher, pastor, rabadá: +¡adéu! ¡senyor amo!… ¡Deu ’l guardi de mal!… torni aviat. Estrenyé la má +á tots.</p> +<p>La Teresa, la Mercé, en Marsal pujaren á la tartana, emprenguent, +molt compungits y silenciosos, lo camí de Figueras, dirigintse á la +estació del carril. Hi trobáren nombrosos amichs que ’l venian á +despedir; á tots apretá la má ab efusió de cor.</p> +<p>Sa muller y sa filla volian pujar en lo mateix vagó seu; no ’s podian +resoldrer á separarse d’ell… ¡Quin mar de plors!… tothom estava +conmogut. Ja la campana ha donat lo senyal; passa ’l conductor del tren +qui d’una rebolada tanca la portalleta, sens compassió… Lo xiulet +estrident de la locomotora, xiulet desapiedat, inhumá, que esqueixa ’l +cor, los separá. ¡Quins adeus mes crudels!… se ’n tornáren tristas, +afligidas, ’ls ulls inflats de llágrimas, á llur casal de Masarách hont +trobáren Da. Catarina al oratori que resava ’l rosari, pregant per son +fill.</p> +<h2 id="v">V</h2> +<p>En Marsal, al deixar l’administració del patrimoni á sa esposa, +nombrá no obstant un procurador de confiansa pera mellor direcció dels +travalls y comptabilitat agrícols, recomenat per Mossen Esteva, lo +rector de Masarách.</p> +<p>Se diu Francesch Saqué. Havía estudiat per capellá; mes morí son +benefactor y no pogué seguir la carrera per falta de recursos.</p> +<p>Es fill d’un mas dels voltants de Garriguella; orfe de pare y mare. +’S trobava sol, desamparat, quan fou recullit pel senyor rector de +Garriguella que ne feu son escolá y comensá á li donar los primers +elements d’instrucció.</p> +<p>Al veurer sa aplicació y bonas disposicions, l’enviá á Gerona aprop +d’un seu amich, canonge á la Seu. Los pochs parents que li quedavan eran +pagesos pobres com ell.</p> +<p>Es un jove de uns 23 anys, de bons sentiments, molt honrat, +intel·ligent, prou instruhit, pero molt tímit y vergonyós per causa de +sa pobresa y humilitat.</p> +<p>Coneix lo patrimoni Noradell per haverlo en Marsal empleat algunas +vegadas á la cobransa dels censos y tersos dels enfitéutas. Vivía en un +más prop de Masarách, ajudant á las feynas del camp, del bestiar, +guanyant poca soldada, contentantse de menjar pá y vestirse, aprofitant +las horas que podía fora del travall per’ alimentar sa intel·ligencia, +repassar y estudiar ‘ls llibres seus y los que li deixava Mossen Esteva +qui l’apreciava molt per lo bon minyó qu’ era.</p> +<p>Rebé las instruccions y recomenacions per tot lo referent al +patrimoni. Fou allotjat en lo casal.</p> +<p>Com ja era conegut de la familia, la Teresa y la Mercé ne tingueren +una vera satisfacció. Sólas, sense ’n Marsal, ’s haguessen trobat massa +aisladas.</p> +<p>En Francesch tenía sa cambra junt á son despaig, independent de las +demés estancias de la familia.</p> +<p>Acompanyat de ’n Cabreta, recorregué tot lo patrimoni de Masarách, +Rabós y Espolla, posantse al corrent de tots los travalls agrícols +iniciats per en Marsal; fou presentat als masobers, servents, y +travalladors de las masías.</p> +<p>La Teresa y la Mercé reprengueren llur vida acostumada y feynas de la +casa.</p> +<p>Eran á primers de Setembre. Quan la calor del dia havía minvat +sortían á la tarda á passeig, á voltas acompanyadas de ‘n Francesch, la +Mercé ab vestit curt, barret de palla d’amplas alas, riallera, esvelta, +lleugera, cullint floretas, perseguint papallonas. s’havía fet un filat +de gassa blava ab bossa, posat al cap d’una canya, per’ agafarlas al +vol; no pera picarlas ab agulla en planxeta de suro… ¡quin horror!… mes +sols pera contemplarlas de mes aprop, admirant los hermosos colors de +llurs alas vellutadas y finura de llurs antenas, fentlas voleyar dins sa +cambra, jugant ab ellas; després obría la finestra per donalshi +llibertat, seguint ab sa mirada llur vol capritxós á través dels camps +assoleyats.</p> +<p>Aquella tarda dirigiren llur passejada envers la vinya de la riera, +mes propeta del más; seguiren un viarany dins l’arbreda que voreja la +riera y closas, encatifat d’herbám y margaridoyas. Entráren en lo molí +Noradell, sobre la mateixa riera, ombrejat d’olms; molí d’hivern +primavera y fi de tardor, d’una sola mola, de bassadas, puig que no +porta la riera prou aygua pera moldrer á rech corrent.</p> +<p>Sortí á la porta del molí, lo moliner, la cara y vestidura +enfarinada, barretina en má, saludantlos:</p> +<p>–Bonas tardas tingan… ¿volen descansar?… ¡Tomasa! ¡porta cadiras!</p> +<p>Vingué la Tomasa, una jovenassa robusta, de amplas caderas y abultada +pitrada, seguida de duas criaturas bessonas arrapadas á sas faldillas, +rossas com un fil d’or. La Mercé volgué acariciarlas posántselas á sa +falda; mes feren lo peterrell, esclatant en plors, estirant llurs +brassets envers llur mare qui las hagué d’abrassar y petonejar pera +ferlas callar.</p> +<p>La Tomasa que acabava de treurer lo pa del forn, regalá á sas +mestressas una coca de farina de mastall que la Mercé posá dins son +cistellet pera brenar.</p> +<p>Continuáren llur passeig pujant un turó hont per d’allá ’s troba la +vinya.</p> +<p>La tarda es hermosa, lo cel seré. A ponent la posta de sol cobreix de +calitja tota la cordillera pyrinaica: d’amunt d’ella, á gran altura, una +aglomeració de cirrus esclatants, amuntonats, franjats de flonja neu +enlluhernadora, deixan passar, á claps, nimbas de fletxas d’or que +encenen mitj cel. Al orient, al cap d’allá de la extensa planura, á +través dels pins y olivars, al horisont, una pinzellada soptada d’un +blau de cobalt, es lo golf de Rosas, clapejat de velas llatinas dauradas +pel sol ponent.</p> +<p>Al arribar á la vinya, la Mercé triá un cep de picapollas, s’assentá +á terra aprop del cep, tragué la coca del cistellet, ab un petit ganivet +ne tallá tres llescas y espiocá los grans de rahims, del cep estant, com +una perdiu.</p> +<p>–Mamá, ¿que no vol brenar?… portantli coca y un grapat de rahims…</p> +<p>¿Y vosté? Francesch… son dolsos com mel… tasti.</p> +<p>–Ab molt gust, senyoreta.</p> +<p>Los tres passaren lo rosari desgranant las picapollas mostosas +cullidas per la Mercé.</p> +<p>Havent brenat se passejáren per la vinya. Los despampolayres dirigits +per en Joan, encorvats á llur tasca, ’ls hi mostravan l’hermoseig de la +rahimada que penjava dels ceps.</p> +<p>–Aquest any. Joan, si no ve cap pedregada. omplirém botas y tinas, +digué ’n Francesch.</p> +<p>–Sí, te rahó; tenim una anyada com may s’havía vist, li respongué ’n +Joan; mes ¿ha observat quina singularitat? moltas tórias se quedan +verdas y algunas tornan á brotar, mentres altras no han fet lo creixent +dels demés anys. So vell y may ho havía vist.</p> +<p>La vinya aquella ab las demés del terme ’s trobava baix la influencia +de la primera invasió filoxérica.</p> +<p>En totas las vinyas dels termes d’Espolla, Rabós, Pau, Palau, +Vilajuiga y Culera, ’s notaren ’ls mateixos fenómenos, qual explicació +generalment admesa es la següent:</p> +<p>Lo primer aixám filoxérich, al invadir las arrels y fer en ellas, ab +llur picada, una ferida, eixa ferida produhía una sangría favorable en +llur forsa vegetativa y excés de saba. Ja se sab que per fer portar +fruyt á un arbre, se li ratlla la soca fins al derme pera castigarlo, es +á dir, pera facilitar la sortida del seu excés de saba que dona massa +vida al branqueig y fullám en detriment del fruyt. Donchs la picada del +insecte en las arrels, produhí á las vinyas lo mateix efecte. Lo primer +any d’invasió filoxérica may ‘s havian vist tants rahims, may s’havia +fet tant vi. ’S comprén qu’ eixa benéfica sangría, quan es repetida, ’s +torni ferida mortal. Per xó l’any següent, la vinya cansada de lluytar, +dessangrada, anémica, ja no pot mes resistir; la mort la corseca de +sopte com una ferida de llamp.</p> +<p>–Y donchs, Joan, qué penseu d’aqueix rebrot de las vinyas? li +preguntá la Teresa.</p> +<p>–Que vol que li diga… cal viurer pera veurer estranyesas. Lo que hi +ha de cert es que los rahims son molt bonichs y la brema abundantíssima +per tot, ¡alabat sia Deu!</p> +<p>La Teresa pensá: donaré eixa bona nova á ’n Marsal que ’l fará +content. Prou ánsia deu passar de lo de casa.</p> +<p>Al retornar al casal passáren devant la rectoría de Masarách; +trobáren Mossen Esteva que anava á tocar la oració. Entráren ab ell un +rato á la iglesia pera pregar.</p> +<p>La llum crepuscular penetrava pel rosetó de damunt la portalada, +clapejant de pálida claror lo coronament del retaule del altar major; lo +demés de la iglesia era negat dins la foscor; res se distingía; sols al +fons de la nau ’s veya un llumet blavench, de flama vacil·lant, débil, +sens resplandor: la llántia del Santíssim.</p> +<p>Després de resar sortíren. Lo senyor rector tancá la porta ferrada, +macissa, tota clavetejada de ferraduras y claus de cabota cónica +quadrangular, fent correr un feixuch forrellat de ferro en forma de serp +escatosa, boca badada, que llensá un ganyit estrident.</p> +<p>–Vuy que púgin á descansar.</p> +<p>–Mossen Esteva, será un altra dia; ho tenim tart y arribarém á casa +de nit.</p> +<p>Mes fou tant lo que insistí que per no ferli pena feren un puja y +baixa á la rectoría.</p> +<p>Pujáren l’escala; entraren á la saleta; vingué la majordona á +rebrels. Pelava trumfas tirant las pelas dins un parolet que tenia al +seu costat; s’aixecá, saludantlos, molt obsequiosa; una dona vella poch +ó molt de la mateixa edat que Mossen Esteva, de uns 65 anys.</p> +<p>De seguit pará taula per ferlos brenar.</p> +<p>–Pendrán xacolata.</p> +<p>–¡Mes, santa dona! no veu qu’ es tart y som lluny de casa… No ’s +molesti; ja hem brenat á la vinya.</p> +<p>Tant sí com nó, hagueren de fer la xuclamolla ab melindros y vi +ranci.</p> +<p>Per l’aspecte de la sala ’s coneixía que la majordona era amiga +d’orde y de netedat.</p> +<p>La rectoría de Masarách es pobre; prou ’s veya ab lo moblatge +d’aquella estancia, y la sotana lluhenta, apadassada, que portava Mossen +Esteva, qual color negre ’s havia tornat verdós.</p> +<p>La gent del camp té massa salut; los enterros y funerals no son +gayres, y com la paga del gobern es poca y ve quan Deu vol, vivían ell y +sa majordona ab molta economía, menjant cols y trumfas, pobrets y +alegrets, puig que Mossen Esteva encara que vell no pert may son +carácter jovial. Alt, magre, fisonomía de bondat, es estimat per sos +feligresos ab qui comparteix sa pobresa.</p> +<p>La Teresa, sa filla y en Francesch ’s despediren de Mossen Esteva qui +los volgué acompanyar un tros enllá. Arribáren al casal que ja +fosquejava.</p> +<p>L’endemá la Teresa escrigué al seu marit pera donarli la bona nova de +la verema abundant que ’s preparava.</p> +<h2 id="vi">VI</h2> +<p>Feya quatre mesos que l’hereu Noradell era á Madrit. La vida que +portava era ben diferenta de la vida quieta y pacífica de Masarách, en +mitj del carinyo de sa familia, dels seus travalladors y feynas del +camp. Vivía á la fonda d’Embaixadors del carrer de sant Geroni, prop del +Congrés, sol, aislat, freqüentant poch lo gran món; aprofitant sa estada +pera estudiar tot lo que ofereix de remarcable la capital, sos museos, +sas iglesias, sos passeigs, sas bibliotecas. Passava llargas horas al +museo del Prado admirant las obras mestres de la Escola espanyola, +extasiantse devant los quadros de Murillo, Velazquez, Ribera, y sobretot +del pintor aragonés Goya tant hábil y original.</p> +<p>Recorría los carrers y mercats de Madrit, estudiant las costúms +populars tan diferentas de nostras costúms catalanas; observant, notant +sas impressions.</p> +<p>En lo Congrés prengué seti á la dreta, escoltant, analisant, votant +segons son criteri, sempre en bé del pais.</p> +<p>No s’atreví á pendrer la paraula; volia avans coneixer lo terreno que +trepitxava, estudiant á fons las qüestions económicas ab son clar é +intel·ligent criteri catalá; se reservá per la segona llegislatura. Mes +prompte comprengué la política madrilenya. Sos nobles sentiments no ’s +podian avenir ab l’engany y l’astucia d’aquells homes de partit que +sacrifican la nació á llur interés. Sa honradés, son carácter franch, +catalá, topava ab aquellas costúms de xatxarra y fingiment que +caracterisan los pobles decadents. Comparava los discursos eloqüents, +sí, mes buyts, de nostres oradors, ab los discursos sensats, práctichs +dels diputats inglesos que havia tingut ocasió d’ohir varias vegadas +durant sa estada en Inglaterra.</p> +<p>Admès en los salons de la bona societat madrilenya, fou seduhit per +l’amabilitat, la finura, aquell parlar atractiu, superficial pel qual la +llengua castellana sembla feta exprés, de gent que viuhen de dia al dia, +que no tenen mals de cap, segurs que no ’ls hi faltará la pluja d’or que +las provincias expremidas abocan á llur capital.</p> +<p>Ell, home del camp, agricultor, amant de la naturalesa, de sa +riquesa, de sos productes, recorría los voltants de Madrit; sos ulls +seguian á perdua de vista las onas d’aquellas serraladas áridas, +cremadas pel sol, sense cap matoll, sense verdor… un inmens desert sense +oasis…</p> +<p>Prompte fou prés de <em>spleen</em>, d’anyoransa… Cap catalá de cor +’s pot fer á viurer en aquella terra hont tot li fa recordar l’absencia +de sa patria estimada.</p> +<p>Se tancaren las Corts, y lo diputat empordanés ’s dirigí á la Estació +del Nort, pujá al vagó, sacudint avans de sos peus la pols de la +coronada vila.</p> +<p>Com se li dilatá ’l cor al entrar á Catalunya, al ohir en la estació +d’Almacellas tothom parlar en catalá!… Si hagués gosat hauría besat la +terra de sa pátria!…</p> +<p>Quina alegria al casal Noradell al saber lo retorn de ’n Marsal!</p> +<p>La Teresa y sa filla l’anáren esperar á la estació de Figueras; +aquella estació de trist recort de plors, de desesperació de la +despedida, dels crudels adeus, ab aquella campana lúgubre que senyalá la +separació! ab aquell xiulet estrident de la locomotora qu’ esqueixa ’l +cor, emportantse lo ser estimat… Ara la campana te un toch joyós, +argentí; lo plomall vaporós del tren que arriba ’s veu corre á glopadas +per la planura, á través d’olivars y arbredas; lo xiulet de la máquina +ja no es estrident, al contrari, s’ha tornat sonorós, suau… conmóu y +aumenta los glatits del cor… Ah!… reveurer lo ser que tant s’estima +després de tant temps de separació!… quinas abrassadas! quina alegria!… +En Joan entendrit, los ulls humitejats, ab sa má tremolosa estrenyé la +má del seu amo. L’anden era plé d’amichs y coneguts que havian vingut á +rebrel… abrassadas, apretadas de má á uns y altres… se ’n veya un +embull.</p> +<p>Per fi pujáren á la tartana, y cap á Masarách. La mula semblava +participar de la alegria de sos amos, emprengué lo trot, lo cap alt, +fent drincar sa joyosa cascabellada.</p> +<p>A la creu del terme trobáren en Francesch, en Cabreta, la Margarida, +masobers, ab tots los servents del casal y masía que lo vingueren á +rebrer; á tots tocá la má; donya Catarina al abrassarlo, plorava de +alegria; ben cert que se rejovení de cinch anys.</p> +<p>Ab la presencia de ’n Marsal, la masía recobrá sa animació; la +alegría torná en lo cor oprimit de la Teresa.</p> +<h2 id="vii">VII</h2> +<p>S’apropava la diada de St. Miquel, diada de inauguració de la brema +en tot L’Empordá.</p> +<p>Ja han arribat los boters de Figueras ab llurs fadrins y sas eynas. +En lo pati y baixos de la casa se sent matí y tarda lo pim y pom de +llurs massas; resserran ’ls cércols de ferro del botám y lligan vims á +las samals.</p> +<p>La Vigilia de St. Miquel se nota en lo casal y masía gran animació: +las donas escombran y destaranyinan la tina que conté més de tres mil +hectólitres de vi, la fregan y netejan. Es tota enrajolada de rajola +envarnissada de Valencia; lluheix com un mirall. D. Jaume, Deu lo tinga +á la Gloria, la feu reconstruhir á tot gasto; es una de las melloras que +al morir deixá als hereus Noradell. Los homes portan feixos de pámpols +ab penjols de rahims, eura y llorer: ne fan garlandas ab cintas +viroladas, clavadas ab simetría á las parets, al voltant de la tina.</p> +<p>La Mercé ha cullit del jardí garbas de flors per’ adornar los +pitxells de la taula baixada dins la tina ab sos corresponents +banchs.</p> +<p>La Margarida treu del armari de la roba blanca estoballas, toballons +y cuberts de boix de Tortellá lluhents com marfil; las criadas +atrafagadas paran taula.</p> +<p>Anavan á celebrar la festa de St. Miquel, patró dels vinyatayres, +festa que ’s fá cada any en lo casal Noradell ab un abundant ápat y +ballas al era.</p> +<p>Ja de bon matí s’aplegan á la masía boters, traginers, carreters, +vinyaters, prempsayres, cullidoras jovenetas dels pobles d’aquells +encontorns, esperant ab dalé la hora de sentarse á taula. Tots van +mudats de festa; las noyas un ramet al pit, los joves un clavell al +plech de la barretina; tot son riallas y festeigs. La Teresa y la Mercé +se miran desde la eixida aquell floreig de jovent alegre.</p> +<p>Ja acaba d’arribar lo metge de Masarách.</p> +<p>–Deu lo guart, senyor Pere.</p> +<p>–Deu vos guart, jovenalla, Deu vos guart… es molt estimat; tothom li +vol bé. Va tot endiumenjat; levita de llarchs faldons, corbata blanca, +barret de feltre, armilla groga; per sota d’ella penja una clau de +rellotge, grossa pedra vermella quadrada, encastada de coure, del +antigor. Se ’n pujá al casal á saludar la familia Noradell.</p> +<p>Y Mossen Esteva?… se fa molt esperar… deu tenir un bateig… sol +arribar cada any al punt de mitjdia… no li agrada ésser matiner… menos +que tinga poagra… Quin sentiment tindría!…</p> +<p>Tothom vigila ‘l rellotge de sol del casal. Es dels rellotges més +bonichs del terme; rodejat de dos palmas pintadas de vert y blau, +lligadas ab un llasset vermell; l’agulla surt de la boca d’una cara de +lluna de galtas infladas, ulls grossos rodons, nas aixafat, que fa +l’admiració d’aquells pagesos. Fa alguns anys que lo feu un payré molt +saberut de la vila de Torroella de Mongrí, de molta anomenada; totas las +caras de lluna dels rellotges del Baix Empordá eran fetas per ell. +Parlava llatinorum y solía rodejar la cara de lluna d’una inscripció +llatina. La del rellotge del casal deya <em>Tego quod detego</em>, +inscripció filosófica qu’ era un enigme per la gent de Masarach. May +ningú havia sabut lo que volia dir… y ne voleu de comentaris!…</p> +<p>L’agulla marcava tres quarts per las piadosas ó sia las dotze, hora +de la dinada. Molts la vigilavan, lo cap enlayre, boca badada, badalls +de gana. Lo mestre boter de Figueras, que ‘s pintava de sabi digué, al +mitj d’un rotllo, qu’ ell sabía lo que aquellas lletras volian dir.</p> +<p>–¿Qué volen dir? veyám… feren alguns badochs.</p> +<p>–Escoltéu bé… tots s’apropáren… <em>Tego</em>, ruchs –<em>quod</em>, +més– <em>detego</em> que ruchs.</p> +<p>–Y vos també, mestre.</p> +<p>–Jo no; perqué ho he sabut traduhir.</p> +<p>Mitjdía!… las piadosas!… á taula! á taula!… tothom corre envers la +tina. Una escala de gat hi está posada. Las ninas volen baixar primer +que ’ls noys… oh! cá!… cap se las escolta!… quins atrevits!… devallan en +mitjs de crits y riallas fent enfadar los vellets, en Joan y la +Margarida que no están per jochs. –Sí Mossen Esteva fos aquí aixó no +succehiría.</p> +<p>Quan tots son aplassats baixan la familia y ‘ls amichs convidats. +Mossen Esteva arriba tot esbufegant… de poch no hi es á temps… s’aixuga +’l front ab son mocador gran com un llensolet, de fil, blau ab quadrets +ribetejats de vermell… ha tingut de batejar dos bordegassos… Just avuy!… +quan fa cinch mesos que no ha tingut cap bateig!… L’heréu Noradell +presideix; te al costat seu sa mare, Da. Catarina, qu’ ell y en Cabreta +han ajudat á baixar; no ha mancat may á tan joyosa festa; diu que s’hi +torna jove. Es costúm patriarcal dels Noradells que los passats de la +casa han sempre celebrat fa centúrias.</p> +<p>Quin espectacle més original y pintoresch lo veurer tota aquella +entaulada, al fons d’una tina espayosa que reb onadas de llum zenital +per l’ampla obertura de la volta, reflexada per las lluhentas parets de +rajola vermella de Valencia… deixant los extréms de la taula en +obscuritat relativa y al centre una clapada de llum rogenca qu’ encén +las caras dels convidats!… quadro extrany, de vigorós clar-obscur, com +un interior flamench de taberna de Teniers.</p> +<p>Ans de comensar lo convit, en Marsal feu, com cada any, una curta +invocació á sant Miquel. Tots s’alsáren ab molt reculliment, fora +barretinas.</p> +<p>“Benhaurat sant Miquel, vos que ’n seu tant gloriós, benehiu la brema +d’aquest any y lliuréu nostras vinyas de plagas y malórias.”</p> +<p>Tots respongueren “Amen.”</p> +<p>S’assentáren y vingan caixaladas… la virám de la Margarida pagava la +festa; be prou ’s véya ab la plomissada y caps d’anech escampats pel +pati. ¡Quina animació! ¡quin dinar mes alegre! ¡quina gana tothom!… ¡y +quin xerricar!… L’apat ’s prolongá fins á las duas, hora en que la +jovenalla ’s dirigí á l’era hont un tamborí y fluviol los feu ballar +tota la tarda.</p> +<p>L’endemá, á trench d’alba, tota la colla prengué lo camí de la vinya, +comensant la brema per la vinya de la Riera, y seguint ab las demés.</p> +<p>Quina matinada més hermosa, casi sens aygualera! Una faixa de bromas +d’un nivell exactíssim envolcalla l’inméns amfiteatre de la alta crena +pyrinaica; los cims més alts son daurats per los raigs del sol ixent, en +tons d’un rosat pálit; una lleugera boyra s’extén en tota la plana de +Castelló; ve dels estanys de la Muga hont se sent á voltas lo bruel +llegendari. Allá, al Orient, un incendi d’or y foch encén ‘ls núvols +estirats al horizont del mar… surt ’l sól expléndit, radiant; son +reflexo, en lo raig visual, s’extén, lliscant sobre l’aygua com un riu +d’argent fos salpicat de palletas d’or, onejant, tremolosas, +enlluhernadoras. Los cims de sant Pere de Roda, las escalas d’Anibal, lo +castell de Mongri, tot lo circo qu’ enclou ’l golf de Rosas, la planura +del Empordá, ab sos olivars, arbredas, vilatges y cloquers, prenen un +color daurat mes encés; s’alsa un oreig fresquet agradable, impregnat +d’emanacions marinas.</p> +<p>Camins y viaranys van plens de corrúas de vinyaters que ’s crehuen ab +las collas de cullidoras, donantse ’ls bons dias. Un alé de vida anima y +alegra los extensos vinyats de las serraladas empordanesas.</p> +<p>A la vinya de la Riera s’hi aplega un floreig de noyas dels masos y +pobles vehins, quiscuna ab lo seu cistellet sobre l’bras, posadas en +renglera, faldillas retrossadas, devantalet de tela; tallan, ab ganivet +de fulla reblincada, ’ls rahims que posan dins lo cistell, trahent avans +ab cuydado los gráns dolents. Quan ’l cistell es plé, lo buydan dins las +samals que ’ls hi portan ’ls vinyaters; los rahims son lleugerament +prempsats y buydats dins la tina.</p> +<p>Ja ’l sól es alt y comensa á picar; ja s’sent lo brunzit de las +abellas y vespas que ’s tiran dins las samals, atretas pel most; lo +prempsayre n’es emborbustit; las manegas de camisa retrossadas fins al +colze, una pedra plana á las mans, encorvat, pitja los rahims; ne treu +’ls brassos vermells que regalan de most llafiscós, mentres las +cullidoras abocan dins la samal que prempsa llur cistell plé, fent lo +rabiar de tant que li ’n tiran.</p> +<p>–¡A poch á poch que no puch aguantar!… y per ferlas despitar, ’ls hi +passa sa má llafiscosa per la cara… ¡Uy! ¡Guidó!… ¡que n’ets de +remaca!…</p> +<p>–¡Ciset, me la pagarás!… y tot fregantse las galtas ab lo corn del +devantal… ¡aqueixa no te la perdono!</p> +<p>–¿Vols que ’t dongui una abrassada?</p> +<p>–¡Fuix! ¡putiner!…</p> +<p>–¡Vaja! noyas, diu en Joan… ¡prou jochs!… cadascuna á sa feyna.</p> +<p>Tot es animació y alegría en aquell estol de cullidoras. n’hi ha de +joves, de vellas, de guapas; mes hi domina la jovensalla. La Tuyas es de +las mes aixeridas. ¿Y la Marió?… ¿hont es la Marió?… ¿que s’ha fet?… +ella que tant havía recomenat á ’n Joan que no l’oblidés pera la brema!… +Tot son cansóns y riallas. Una d’ellas, avispada, de fisonomía burlona +entona una cansoneta nova, y totas repeteixen la tonada:</p> +<div class="hanging-indent"> +<p>¡Ay! ¡la pobre Marió!<br > +diu que vespa l’ha picada…<br > +¡Ja! ¡ja! ¡ja!<br > +Li clavá tan mal fibló<br > +que sa galta n’es inflada.<br > +¡Ja! ¡ja! ¡ja!</p> +<p>Son promés va aná trobá<br > +que li tragués la fiblada.<br > +¡Ja! ¡ja! ¡ja!<br > +¡Ay! ¡la pobre Marió!<br > +si que n’ha sigut picada!…<br > +¡Ja! ¡ja! ¡ja!</p> +<p>Ell saliva li posá,<br > +la galta torná rosada.<br > +¡Ja! ¡ja! ¡ja!<br > +¡Ay! ¡María Marió!<br > +¡diu que vespa l’ha picada!…<br > +¡Ja! ¡ja! ¡ja!</p> +<p>Fou curada ab un petó,<br > +dols petó sense fiblada.<br > +¡Ja! ¡ja! ¡ja!<br > +Sa galteta ’s desinflá<br > +tot fent una riallada.<br > +¡Ja! ¡ja! ¡ja!</p> +Ninas que rahims culliu<br > +¡Ah! fugiu de la picada.<br > +¡Ja! ¡ja! ¡ja!<br > +De la vespa lo fibló<br > +deixa galta senyalada.<br > +¡Ja! ¡ja! ¡ja! +</div> +<p>La Mercé, sa mare, en Marsal presidian á tant joyosa cullita, triant +picapollas, pansas y moscats posats en panera, que feyan portar al casal +pera ferne penjolls lligats ab cordill, penjats, y posats á secar al +sostre del graner pera l’hivern.</p> +<p>La brema durá molts dias; puig que las cullidoras tenian de seguir +totas las vinyas del patrimoni.</p> +<p>Los arrendataris y censalistas arribáren també al más ab llurs +burriquets portant cada hú, dins duas samals, la carga de rahims de tres +quintals que, després de pesats y anotats per en Francesch, eran +prempsats y tirats dins la tina.</p> +<p>Los prempsayres, al pati de la casa, eran mitja dotzena; apoyats ab +llarch pal, en cos de camisa, espitregats, calsas retrosadas mes amunt +del genoll, ballavan la polka, fent saltirots dins las samals, trepitja +que trepitja, passan d’una samal al altra peus y camas nusus que regalan +de most… lo bull purifica tot… dihuen que la suharda de peus se +l’emporta la brisa y dona cos al vi… En Marsal se havía procurat +máquinas d’espellofar; mes l’aferrada rutina pogué més qu’ ellas: +preferían porquejar ab los peus dins las samals. Es ben cert que llur +invent data del patriarca Noé, ’l primer viticultor conegut d’aquell +temps biblich; y hem de creurer que fou lo primer xerricayre qui ensenyá +á nostres rebesavis á beurer á galet y que ho feu tant bé que va agafá +la pinya… aixís ho deya lo senyor Pere, lo metje de Masarách.</p> +<p>Los Noradells passaren tot lo día á la vinya. A mitj dia, mentres +cullidoras y vinyaters feyan la dinada al ombra d’un cirerer, ’s +dirigiren envers la font del Sálser hont se feren portar lo dinar.</p> +<p>La font del Sálser es un dels sitis més pintoreschs dels encontorns +del casal; raja al peu del marge de la riera, en mitj d’un pilot de +penyas esquistosas arrapadas d’eura y molsa, ombrejadas per l’arbreda. +Com l’aygua es bona y fresca, en Marsal hi ha fet posar una taula rodona +ab una mola vella del molí, y pedrissos al entorn. Lo raig surt d’un +canó de ferro y cau dins una pica feta ab un roll de roure, que serveix +pera posar enciám y ampollas en fresch.</p> +<p>Amanir lo dinar era á cárrech de la Mercé, ajudada per una cullidora. +Aixó de poguer cuynar á fora es per ella una alegria: devantalet posat, +brassos retrossats, tria l’escarola que posa á refrescar, prepara +l’arrós, talla pernil, trosseja pollastres… ¡qu’ animadeta! ¡qu’ +aixerida! ¡qué guapeta!… Mentres ’s troba en eix tráfech, arriba en +Francesch.</p> +<p>–¡Oy que bé arriba! Francesch… me té que ajudar… si vol dinar l’ha de +guanyar –Máni, Mercé; estich á las sevas ordes… y ’ls dos arreplegáren +un pilot de llenya seca, fent lo foch entre duas pedras, al peu de la +penya, hont se posá la grasala d’arrós ab pollastre. Culliren un enciám +de créixens y ápit bort que posaren en fresch sota ’l raig de la font… +¡que bó! ¡quin dinar més delitós!… ¡may havian tingut tanta gana!</p> +<p>Després del dinar, la Mercé escalá lo pilot de penyas, arrancá una +ridorta de clematitas, la enrotllá fentne una corona que ’s posá sul +cap. –Mamá, miris ¿m’está bé?… estaba dreta damunt del penyám qual +esquistosa negror feya ressortir sa esveltés, y la blancor del seu +vestit de lleuger teixit clar. Las fullas de la clematita li habian +desfet lo monyo; rissos de cabells rossos ondejavan sobre sa espatlla y +son front… ¡qué guapa!… semblava la ninfa, la nayade de la font. ¡Com se +la mirava, en Francesch!… ¡y quin glatir lo seu cor!… Cullí al peu de +las bardissas, violas y pervenxas, ne feu tres ramets rodejats de molsa +vellutada, d’un vert d’esmeralda, y tota joyosa, somrient: pápá… aquest +pera vosté… aquest pera la mamá… y aquest pera en Francesch… en recort +de la font del Sálser.</p> +<p>A posta de sól se ’n tornaren á casa. Hi trobaren l’oncle Paulí qui +habia arrivat de la Escala. May cap any feya falta á la brema. Ja +l’esperavan per la festa de Sant Miquel; mes l’oncle ’s fa vell, te més +de setanta anys y lo poagre ’l té sóvint clavat á la cadira de brassos, +los peus embolicats de draps de llana.</p> +<p>La Martina, sa criada, lo cuyda; es una cosina de la Margarida, de +prou edat, que Da. Catarina li ha proporcionat; dona de seny, bona +cuynera, molt ordenada, de sentiments religiosos, callada, sempre á sa +feyna. Ab lo temps que ’l serveix, ha prés sobre d’ell cert ascendent de +majordona; mes per ell tan se val; es home de pau y no vol discussions; +mentres sigui ben servit y l’arrós á la marinesca cuyt á punt, li passa +tot per alt.</p> +<p>La familia voldria que l’oncle Paulí s’estés ab ella, al casál; mes +ell té sas costúms de las quals no ’s pot separar. Viu á la Escala, está +com un canonge; caseta aixerida al carrer de mar, eixida cuberta d’un +parral, prop de la platja; ben peixit per la Martina, y com es molt +amich del peix ben fresch, se ’n regala. Té de molts anys una passió que +l’acompanyará al clot: es pescador de canya; perxó viu á la Escala.</p> +<p>Per poch que ’l réuma y ’l temps li permetin, surt á las tardes ab sa +canya y cistellet, sens oblidar lo xalabret, que no li serveix gayre, +s’assenta damunt d’una roca á vora aygua, hi passa horas agafant peixets +menuts que son tot espinas. Quan no agafa res ho atribuheix al esqué +massa estantís; alashoras cerca curcullas y castanyas pé ’l rocám, +perseguint cranchs, cullint fonolls marins pera confitar ab vinagre.</p> +<p>No deixa d’esser estranya la séua afició pera la mar, ell qu’ ha +passat sa joventut al casal Noradell, en mitj de closas y terrossas dels +camps; ¡mes! ¡qué s’hi fará! Ja sabém que la cassa y la pesca son duas +passions que s’apoderan del home, fins que ha arrivat á la +decrepitut.</p> +<p>Quin es lo farsayre qu’ ha definit lo pescador de canya de papanatas? +Aquest epiteto no ’s pot aplicar al oncle Paulí que no té cap busca al +ull, encara que sa vista flaquegi; no es gens tonto, malgrat sa poca +instrucció.</p> +<p>Alt, magre, sempre afeytat, calvo, porta estiu é hivern un llarch +gech gruixut ab fondas butxacas, com una samarra de mariner, y un +jipijapa que fa deu anys li va regalá un patró de barco, amich seu, +vingut d’América. Carácter alegre, ben humorat quan no té poagre, com +tot vell solter; franch, plé de cor, estimant molt la séua familia, sa +casa payral, hont hi passa temporadas á la tardor. Li agradan molt los +rahims, y per la brema se ‘n fá un tip; diu que purgan y fan sortir… los +dolents humors. Sa conversa es plena d’aforismes de molta sabiesa, trets +d’un llibrot que comprá un any, als encants de Barcelona; lo té molt +recatat; diu qu’ es lo guia del home de bé.</p> +<p>–Déu lo guart, oncle… ¡ja es hora de venir!… Si ’s descuyda fém la +brema sens vosté… ¿Com está de salut? li digué ’n Marsal.</p> +<p>–¡Déu vos guart á tots!… jo, per ara, bé… ¿y vosaltres?… abrassant á +sos nebots… ¿y la Catarina?</p> +<p>–Es á sa cambra, digué la Mercé; vaig á dirli que vosté ha +arrivat.</p> +<p>Vingué Da. Catarina, tot trico traco, repenjada á son bastonet; y ’ls +dos s’abrassaren ab efusió.</p> +<p>–¡Tu sempre trempada!… ¡no ’t fas gens vella!… jo, si no fos lo +reuma, encara gallejeria; mirém de fer anys: qui molt viu no pert lo +niu.</p> +<p>–¿Qué dius?</p> +<p>–Ha de cridar, oncle, digué la Teresa, la mare s’ha tornat molt +sorda.</p> +<p>–Dich qu’ estás molt bona y que ’t tornas jove… cridant á cau +d’orella.</p> +<p>–¡Per ara tinch prou salut, gracias á Deu!… ¡Ah! ¡si no fos la +sordera, y la vista que ’m flaqueja!… ¿y la Martina?</p> +<p>–No sé qué s’ha fet… cridantla: ¡Martina!</p> +<p>Aquesta comparegué á la sala ab un gros cistell que habia tret de la +tartana plé de llagostas y un déntul de quatre carniceras que feu +l’admiració de tots.</p> +<p>–Oncle ¿vosté l’ha agafat? digué la Mercé.</p> +<p>–Está clar, noya… y donchs qui vols que siga?</p> +<p>–Dihuen que ’s sol servir d’esqué de plata, digué la Teresa.</p> +<p>–Ho dirá algun ximplet que no hi entén pilota… Lo mes passat vaig +agafar un nero de tres carniceras… ¿per qué rihéu?… ¿que no ho vols +créurer?</p> +<p>–Sí, oncle, sí, ja ’l creyém.</p> +<p>–¡Es per xó!… Y donchs, Marsal, ¿qué dihuen los castellans?</p> +<p>–Oncle no ’m parli de política ni de castellans… n’estich retip. +Parlim dels camps, de l’anyada, de la brema que aquest any es +abundantíssima.</p> +<p>–¡Oydá!… ¡Joan! demá ‘m cridaréu de bon matí per’ anar á la vinya, +¿sentiu?</p> +<p>–No ’n passi cuydado.</p> +<p>–Lo sopar es á taula… ¿si están servits? digué la Margarida.</p> +<p>–Bona nova, digué l’oncle: ’ls budells ’m roncan pel ventrell.</p> +<p>–Me ’n alegro que tinga bona gana, digué ’n Marsal.</p> +<p>–¡Noy! pot anar; mes tingas present lo que diu ’l llibre de la +sabiesa: tindrás sempre bon<br > +delit si templas ton apetit… no menjant sino<br > +de un plat tíndras bon ventrell, Bernat.</p> +<p>–Oncle, m’ha d’ensenyar aquest llibre, digué la Mercé.</p> +<p>–¡A taula! ¡á taula!… ara hem de sopar.</p> +<p>Passáren al menjador; en Marsal digué lo benedicite; ’s sentaren á +taula saborejant las talladas de déntul guisat per la Martina ab such, +all y julivert, á la marinesca ¡tenia mil gustos!</p> +<p>Després de sopar, en Marsal resá lo rosari; se donáren la bona nit, y +cadascú á retiro.</p> +<h2 id="viii">VIII</h2> +<p>La brema era acabada; lo trontoll del bull escumós de la tina havia +parat; la masía havia tornat á rependrer la calma y travalls de costúm +fins al colar lo ví.</p> +<p>La tardor s’apropava á llarchs passos. Ja las nits y matinadas son +fredas. Las aurenetas han fugit, ja han arrivat los tórts y reytóns; las +alosas s’aplegan á vols, tirantse pels gorets dels camps llaurats á punt +de sembrar.</p> +<p>Fa un sol hermós que la familia Noradell aprofita pera sortir á +passeig.</p> +<p>Una tarda, la Teresa y sa filla, acompanyadas de ’n Francesch, +dirigiren llur passejada envers una casa aislada dels voltants de +Masarách. Hi vivia un matrimoni ab quatre criaturas; ell, malaltís, +passava dias sense travallar; ella, feya lo que podia pera donar un tros +de pá á sos fillets espallifats, mitj despullats, que ’s veyan prop de +la casa, xopejant dins un toll fangós. La Mercé portava un farcellet de +roba que doná á la mare, com també un grapat de moneda pera comprar lo +que necessitavan.</p> +<p>–¡Ay! ¡Donya Teresa, Donya Mercé!… ¡Deu ’ls hi pagui la caritat!… y +las llágrimas als ulls, besá la má á sas benefactoras.</p> +<p>La Mercé acostumava á fer eixas visitas caritativas. Quan sa mare no +la podia acompanyar, se feya acompanyar per son pare ó per en Francesch. +També ¡qu’ estimada! ¡que benehida pels pobres malalts necessitosos! y +ella, que contenta després d’haver fet una bona obra! Semblava que la +caritat realsava més la dolsa expressió de sa mirada. Son carácter +bondadós, sa fesomía simpática, expressiva, reflexavan la puresa de son +cor.</p> +<p>Tenia un afecte particular pera una tórtora que havia criat treta de +niu. A la primavera passada lo rabadá li havia portat lo niu, desniat de +la branca d’un olm de la riera; hi havia dos aucellets, dos tórtoras de +pel moixí que badavan la boca de gana.</p> +<p>La Mercé entendrida al veurer aquells aucellets del bon Deu, orfes, +destinats á morirse de fam, ’ls ampará criantlos.</p> +<p>Una de las tórtoras fou víctima dels gats de la Margarida; l’altra no +tingué cap percás; la Mercé la criá ab tant cuydado y carinyo que, quan +li creixeren los alas, la deixava anar pels encontorns del casal; al +volguerli donar menjar, la cridava y ella venia d’una volada á posarse +sobre sa má.</p> +<p>La Mercé cuydava del altar major de la iglesia de Masarách. Dia per +altre las flors del altar eran renovadas; triava las més hermosas del +jardí; Mossen Esteva deya la missa embalsamat de llur fragancia; llur +flayra barrejada ab l’olor d’encéns espargía per tota l’iglesia un aroma +suáu y agradable.</p> +<p>Los dias de festa, lo senyor rector no comensava may l’ofici que no +hagués entrat la familia Noradell. Quan estava sentada al seu banch, +sols allavors sortia de la Sagristia ab los dos escolanets. Eixa +deferencia era merescuda per lo bé que feya á tota la comarca.</p> +<p>Lo banch dels Noradells es una prenda arqueológica de roure; lo +dosser es esculpit de branchs y fullám en mitj dels quals sobresurten +dos caras d’angels que portan l’escut de la casa crehuat d’una torra +enmarletada, una má ab punyal, tres arbres y la mar; per cimbori un +casco ab visera calada y tres plomalls.</p> +<p>Eix banch porta la data de 1527. Llástima que sia tant rosegat pel +corch, y socorrat per las candeletas d’anar á oferir pegadas, los dias +d’enterro y funerals, als brassos y dosser del banch, per las donas +endoladas.</p> +<p>Los antepassats dels Noradells havian sigut senyors de Masarách, +feudataris del comte de Vilarnadal, qual castell mitj enderrocat domina +lo poble que porta ‘l mateix nom. Lo pare de Don Jaume Noradell, Don +Maurici, avi de ’n Marsal, era ciutadá honrat de Barcelona; y la familia +conserva encara com prehuat recort la espasa ab puny d’argent que +portava y lo jonch ab borla y puny d’or, qu’ era lo distinctiu de la +noblesa.</p> +<p>Los honors y privilegis d’aquell temps han sigut escombrats per +l’uracá nivellador del sigle actual; mes la Iglesia, amiga de lo passat, +los ha volgut amparar y los conserva religiosament en sas costúms y +cerimonias del cult. Mossen Esteva ’s feya un plaher d’esperar, los +diumenges, la familia Noradell pera comensar la missa; y en las festas +solemnes, á més de portar la primera barra del tálam, després de benehit +lo pá beneyt, l’escolá lo portava á n’en Marsal que ’n prenia lo primer +trosset.</p> +<p>La tardor se passá á la masía en feynas agrícolas, en la sembra dels +blats y ordis. Donava gust veurer sortir de las corts los parells de +bous junyits pel jou, grassos, forts, gurmelluts, lo morro babós, +caminant d’un pás maymó y pesat, guiats per l’agullada del boher… ¡Ah! +¡ah!… ¡passa Moreu! ¡ah! ¡ah! ¡passa Mascaró!… dirigintse al camp hont +lo sembrador los espera. ¡Ab quina forsa obran fons goret! l’arada talla +la terra, girant arrels y terrossas, cavant ratlla dreta com una I. Las +cueretas segueixen lo llaurador, cercant per los solchs de la terra +frescal los cuchs terrers, mentres las alosas esporuguidas, s’enlayran á +vols, voltant los camps assoleyats.</p> +<p>Per tota la extensa plana de Castellò s’ veuhen, fins á perdua de +vista, negats en calitja boyrosa, parells de bous que llauran, y darrera +d’ells, lo moviment automátich del bras del sembrador que llensa la +sémen á punyats, confiant á la terra lo qu’ ha d’esser nostre pá de cada +dia.</p> +<p>L’oncle Paulí, feta la brema y lo ví, ja anyora la canya. En lo plá +de Peralada, en los rechs de molí de la Muga sol pescar anguilas ab +botiró. A voltas la Teresa y la Mercé l’acompanyan; es diversió que ’ls +hi agrada, sobretot á la Mercé qui també es aficionada á pescar ab +canya, aprofitant de las llissons que li dona l’oncle Paulí.</p> +<p>Quan hi ha terbolina y que las anguilas s’escauhen á picar, la pesca +ab botiró es molt divertida.</p> +<p>La llinya es un cordillet lligat ab una canya curta; per esqué una +bala de plom foradada, abrigada d’un enfilall de cuchs terrers que ’s +tiran á fons d’aygua sobre ’l fanch. Las anguilas, al sentir la farúm, +surten del llot y pegan mossegada als rosaris de cuchs, trobantse +momentaneament enclavadas ab llurs punxagudas incisivas. Al sentir +l’estrebada ’s tira lo botiró depressa; conté sovint un penjoll de fins +duas y tres anguilas, quinas, al caurer d’allá del marge, ’s desclavan, +corren anguilejant pera tornarsen al aygua; pera evitarho ’s tiran dins +un paraygua obert girat que ’l pescador té á vora seva, y aixís no poden +fugir.</p> +<p>A mitj Novembre l’oncle Paulí parlá de tornarsen á la Escala. ¡Quin +disbarat!… ¡ja s’ho podia treurer del cap!… ¡hont vol anar sant home qu’ +estiga mellor!… Mes ell, al casal, trobava á faltar la marinada, las +emanacions salitrosas que ’s desprenen de las algas y molsas encastadas +al rocám, aquella fressa monótona, dormidora, de la saga y rassaga de +las onas que s’estrellan contra penyas y esculls.</p> +<p>–Home, oncle no se ’n vagi, li deya en Marsal; vindrá ab nosaltres á +passar l’hivern á Figueras; veurá las festas de Carnestoltes, las +funcions de la setmana santa.</p> +<p>–Sí… y tú á lo mellor ’m deixarás per anar á xerrar ab los madrilenys +á las Corts… no estich per carnavaladas y professons; á la meva edat, á +caseta… ¿no es veritat, Martina?… aquesta endressava per la sala.</p> +<p>–¡Ay! Don Paulí, no l’aprobo… fa tants anys que no he vist las +professons de la setmana santa!</p> +<p>–Donchs, si ets bona minyona, te prometo que ’t deixaré anarlas +veurer á Rupiá hont hi llueixen los estaferms més bonichs, que ni á +Barcelona.</p> +<p>–Miri que li faré recordar.</p> +<p>–¿Qué dich may cosa per altra, per ventura?</p> +<p>–Sab, oncle, qu’ es vosté ben poch agradós, digué la Mercé ¡tant +plaher que ’ns faria!</p> +<p>–Noya, no insisteixis; ma resolutió es presa… á la meva edat: qui +surt de casa pert lo seny y l’ase… ¿ho entents?</p> +<p>Fou tant lo que insistí que, al cap de pochs dias, ell y la Martina, +després d’haverse despedit de tots, pujaren á la tartana y en Joan ’ls +acompanyá fins á llur casa.</p> +<p>Pochs dias després tota la familia aná á Figueras pera passarhi +l’hivern, com cada any, quedantse al casal en Francesch, en Joan y la +Margarida; ab lo servey de la masia.</p> +<p>Al hivern son pocas las feynas del camp que consisteixen solament en +llauradas de fons goret pera estobar la terra, batuda y replega de las +olivas y desfer l’oli al trull.</p> +<p>En Francesch, fora en Marsal, dirigia ’ls travalls d’hivern del +patrimoni. Al trobarse sol en lo espayós casal, suara tant animat per la +familia Noradell, y ara tant solitari, fou prés d’una tristesa singular +que no ’s podia explicar; allavors comprengué lo gran afecte que havia +posat á la familia de son benefactor, ja que la separació li causava +tanta pena.</p> +<p>Passava los dias á fora, recorrent los camps, anant ab lo bestiar, +vigilant las prempsadas del trull, hont hi trobava sovint en Rafel y en +Joan que xucavan una torradeta; mes, quan se venia al vespre, y que ’s +posava á taula pera sopar, no tenia gana. La Margarida qué ’l servia li +deya: ¿senyoret, que no está bó? ¡lo jovent ha de menjar!… mes ell, +apenas li responia.</p> +<p>Los dias de mal temps se ’n anava ab en Joan á passar las tardas y +las vetlladas á ca ’ls masobers, sentat al escón, vora la llar, +conversant ab ells, per distraurers. Sols lo travall intel·lectual li +era un alivi. Passava llargas horas en son estudi escribint los seus +pensaments íntims, sas impressions, los recorts de sa tendra jovenesa al +costat del seu benefactor, canonge de la Seu de Gerona. Veya en son +esperit las funcions explendents de la catedral negada en boyra +d’encéns, en mitj dels acorts harmoniosos del orga, dels cants de la +pregaria, del fervorós reculliment dels fidels… Ab quina devoció pregava +oferint á Deu tota la seva ánima, son porvenir, sa vida! demanantli de +tot son cor que li fes la gracia de poguerlo un dia servir en lo sant +Temple, revestit del sagrat ministeri… ¡ah! ¡que ’n seria de felís! +alsava sos ulls al cel y sa ardenta pregaria s’enlayrava, ab las volutas +d’encéns, envers los finestrals de sants y santas encesos per nimbos de +colors esclatants… Mes Deu no ho volgué: la inexorable mort li robá son +benefaetor… ’s tornava trobar orfe, desamparat, demanant al travall de +la terra lo pá de sa subsistencia… quan la Providencia li enviá la +honrada familia Noradell. També ¡que ’n estava d’agrahit! ¡Oh! sí, era +gran l’afecte, l’estimació que tenia per ella!… Passava nits d’insomni; +la seva ánima volava pels espays, en las altas regions del cel blau +portada per un torbellí de bolbas d’or… se despertava conmogut, frissós. +La pálida claror del alba lo trobava sovint despert.</p> +<p>Una tarda de fí de Novembre, en Francesch baixá al jardí; no hi havia +cap flor; las geladas de la nit havian mustigadas las pocas qu’ estavan +á recés; sols en un recó del terraplé, sota un pilot de fullaraca +arremolinada pel vent geliu, vegé traucar qualcuna viola de rica +fragancia; ne feu un ramet, lo portá dins la cambra de la Mercé, lo +olorá ab frenesí, lo posá ab aygua en un jerro de porcellana damunt lo +tocador. Mentres se retirava, al volguer tancar la porta, la tórtora, +vegent oberta la finestra de la cambra de sa mestressa estimada, entrá +d’una volada, parantse sobre ‘l mateix tocador. En Francesch, atendrit, +conmogut, la volgué cariciar; més ella no ’s volgué deixar agafar; doná +una volta per la cambra y fugí per la finestra oberta… allavors +s’assentá sobre ’l canapé, lo cor oprimit, prés de fonda tristesa, ’s +tapá la cara ab sas mans y sos ulls s’ompliren de llágrimas!… ¡Oh! sí, +era gran l’afecte que ’n Francesch ressentia per la familia Noradell!… +¡ha fet tant per ell!… per xó s’explicava sa melancolia, son neguit… Mes +¿anava acertat? ¿era ben cert que las séuas llágrimas provinguessen del +afecte que tenia per la familia Noradell? Ell, aixís ho volia creurer; +mes no s’adonava que eix afecte que tant l’entendria era dominat per un +altre sentiment nascut de sopte en lo fons del seu cor qu’ ell no +s’explicava: era ferit per la guspira del amor… eixa guspira psicológica +que conmou las fibras mes fondas del ánima, que fa extremeixer tot +nostre ser, com s’extremeix l’humil flor montanyesa quan obra son cálzer +als raigs hermosos del sol d’Abril.</p> +<p>En Francesch era tant apreciat per la familia Noradell, era tanta la +confiansa que per ell tenia en Marsal, que no tingué cap reparo á +entregarli la direcció y administració del seu patrimoni, durant sa +ausencia del casal. La familia lo considerava com de casa; tots +l’estimavan, amos y servey.</p> +<p>Lo seu carácter ’s ressentia de la educació rebuda al costat del +senyor Canonge; los principis religiosos havian arrelat fondament en +ell. Havia arribat á 23 anys sens que la pau del seu cor hagués sigut +turbada per cap sentiment profá tan inherent á la jovenesa. Era possehit +d’un sentiment perfumat de poesia mística.</p> +<p>De regular estatura, cara lleugerament gravada de pigota que havia +tingut á quinze anys, mirada intel·ligenta; se notava en sa fisonomia un +no sé qué de simpátich, de bondat, que accentuava més sa barba sempre +afeytada, sens dubte en recort de la carrera sagrada en qué devia +entrar.</p> +<p>Anava cada dia á missa matinal que Mossen Esteva deya á las sis. +Acabat de practicar sos debers religiosos, anava á sa feyna, sia ab los +trevalladors, sia á son despaig; portava la comptabilitat del +patrimoni.</p> +<p>Quan hi es la familia dina sol després dels seus amos. Quan va entrar +al casal, en Marsal, sempre tant franch, l’ho volia admetrer á sa taula; +mes sa esposa li feu entendrer que, com á dependent de la casa, no +convenia eixa familiaritat, ademés que en Francesch seria mes lliure. En +efecte, del contrari, ben segur que aquell jove, ab sa humilitat y +timidesa, hauria sigut ’l primer de trobar que no estava en son +lloch.</p> +<h2 id="ix">IX</h2> +<p>La casa dels Noradells á Figueras es en un carrer céntrich, prop la +Rambla. Casa antiga, d’estancias espayosas ben mobladas. Los baixos son +arrendats á botiguers; la familia ocupa lo primer pis; lo segon pis es +arrendat á una senyora, viuda d’un coronel retirat, que hi viu ab sa +filla.</p> +<p>Los Noradells portan una vida molt retirada. En Marsal va al cassino +á fer lo tresillo; sol anar de quan en quan á Masarách á donar una +ullada al patrimoni. La Teresa y la Mercé fan y reban visitas pocas; van +á missa cada dia y assisteixen á las funcions religiosas que ’s celebran +sovint á la iglesia de Sant Pere; son fillas de Maria, de societats de +beneficencia, y de la devoció á Sant Joseph.</p> +<p>Da. Catarina, los dias de mal temps ’s fa portar á la iglesia ab +carruatge ben tancat per resguardarse dels ayres.</p> +<p>La Mercé havia cumplert sos 19 anys; ja era hora que ’ls seus pares +pensessin en son pervenir. Vivint á Figueras sempre al costat de sa +mare, passant la major part del any á llur casal de Masarách, no +coneixia del món si no la hermosa naturalesa, las funcions religiosas y +los tertuliáns que venian á passar la vetllada los diumenges; no havia +estat may en cap reunió ni molt menos al teatre. Los dias de festa á las +tardas la familia anava á donar un vol pels camps als voltants de la +vila. Pujavan sovint á la carretera del Castell, fins al peu de las +murallas, pera admirar lo grandiós panorama que ’s descobre desde +aquella altura: tota la extensa planura del Empordá enclosa dins lo +círcol de la cordillera pyrinaica, limitada al horizont per lo golf de +Rosas y massiu montanyós de Bagú, dels Angels y Rocacorba.</p> +<p>Solian anar raras vegadas á passar la vetlla á casa de las tias +Manelas, tres germanas solteras de prou edat, parentas dels Noradells; +més com Da. Catarina se havía de restar á casa pels ayres frets de la +nit, per no deixarla sola, la tertulia dels dias festius se feya á ca +’ls Noradells. Hi venian las tias Manelas, algunas amigas més, +acompanyadas de llurs marits; y mentres ’ls homes jugavan al tresillo ó +á la manilla, las senyoras, després d’haver molt enrahonat de flochs, +puntas, funcions d’iglesia, del Jesuita que predicaría lo novenari +d’ánimas, acabavan la vetllada fent la lotería á céntim lo cartró.</p> +<p>També hi venian las senyoras del segon pis: Da. Bibiana, la viuda del +coronel retirat, que te no mes per viurer sa paga de viudedat, y sa +filla Emilia, amiga de la Mercé; son poch ó molt de la mateixa edat. +Pobre noya! es poch afavorida de la naturalesa; se sembla á son pare, lo +coronel; te més faccions masculinas que femeninas. Més á 19 anys, per +lletja que sia una noya, té, com se sol dir, la hermosura del diable, +qu’ es la tendror de la primavera de la vida.</p> +<p>Pobre Emilia! es guerxa!… defecte capital que ’s perdona al home, mes +nó á la dona per jove que sia. Los ulls son l’espill del ánima; en ells +se reflexan los sentiments, las impressions més fondas del cor: una +mirada diu tot, mes una mirada guerxa no diu res, causa pena y un aparta +instinctivament la vista d’aquella aberració.</p> +<p>Eix defecte físich era compensat per las sevas qualitats morals, de +bon cor, bons sentiments, carácter amable, molt sensible, talent +natural, dotada de molta intel·ligencia.</p> +<p>Mentres las mamás y tias Manelas parlavan de lilaynas, de flochs, +capritxos de la moda, de la reunió tal ó qual, las duas, apartadas de la +tertulia, se refugiavan dins la cambra de la Mercé pera poder conversar +á solas; conversa íntima de duas joves cándidas, senzillas en la qual no +obstant se podia endevinar lo carácter d’abduas.</p> +<p>Parlavan dels balls y reunions que ’s preparavan pel Carnaval en las +que la Mercé havia d’anar per primera vegada.</p> +<p>–Que cosas tindrás pera contarme!… jo ja so resignada! li deya la +Emilia, los ulls negats de llágrimas.</p> +<p>Quina resignació més dolorosa!… á 19 anys!… en plena florida de sos +ideals, de sos somnits daurats, de sos sentiments rebossant de +tendresa!… de sas ilusions que s’enlayran envers lo cel blau, com los +fils ténues de la Verge, impel·lits per lo ventijol de primavera, que +joguinejan en un raig de sol… un ánima adolorida que cerca una altra +ánima pera oferirli los tresors de son cor verginal… y al mirar la +Mercé… –tu ets guapa, rica… no ’t faltarán partits que podrás triar… mes +jo, pobre de mí! qui m’estimará!… Deu meu!… Deu meu!… y las llágrimas +lliscavan sobre sas galtas.</p> +<p>–Emilia, amiga meva!… no ’t desesperis! tas hermosas qualitats morals +seran un dia apreciadas; trobarás un ser digne de tú ab quí serás +ditxosa… t’ho desitjo de tot cor!… y abrassava sa amiga ab tendresa, +aixugant ab son mocador de batista sos ulls plorosos. Vuy que vinguis al +ball ab mi… ja n’hem parlat ab la mamá… ja está decidit… vuy que ’n sias +ben convensuda… y entrant al saló, se recolsá, molt carinyosa, sobre la +butaca de Da. Bibiana:</p> +<p>–Veritat que la Emilia vindrá al ball ab mi, y que vosté també +l’acompanyará?</p> +<p>–Oh! si, digué la Teresa, han de venir; ho demano pera la Emilia… +Bibiana, vosté no m’ho pot refusar… sortirém de casa junts.</p> +<p>–Havia decidit que no; més ja que tant s’hi empenyan…</p> +<p>¿Qué ’n dius, Emilia?</p> +<p>–Ay! mamá, que sí! que sí!… y l’abrassá, tota joyosa, fentli dos +petons.</p> +<p>Aquell any lo Carnaval á Figueras fou molt lluhit. Los oficials del +batalló de Cassadors de guarnició del Castell, ab los joves de bonas +familias de la mellor societat, donáren balls, reunions, cabalcadas +lluhidíssims.</p> +<p>Feya dias que ’s parlava del ball del Cassino, ball de gran etiqueta +donat pels joves á la bona societat figuerenca.</p> +<p>Molts dias avans, las duas amigas ja estavan atrafegadas ab llurs +preparatius, no deixant la modista en repós; no dormian de contentas. La +nit del ball ni gana tingueren per sopar; lo que feu enfadar Da. +Catarina que deya que lo jovent del dia no valia ’l de son temps:</p> +<p>–Ets una llepa fils!… jo á la teva edat quan havia d’anar á sarau, +m’atipava bé pera tenir coratge y fer flaquejar los balladors.</p> +<p>–La mare te rahó, Mercé.</p> +<p>–Mamá no puch fer més… es com si tingués un tap á la gola que res +deixa passar.</p> +<p>A las nou entráren las tias Manelas pera assistir á la toileta de +llur nevoda; totas se ficaren dins la cambra de la Mercé, ajudant á +vestirla. Pobres tias! lo cor se ’ls hi n’anava! hi ressentiren lo +contre colp de las emocions de la Mercé, que no havian may conegut en +llur joventut perduda; eran de las flors que no granan!…</p> +<p>A las 10 entráren la Emilia y sa mare; era convingut anar junts al +ball. Qu’ eleganteta es la Emilia ja vestida! que be li escau lo vestit +de gassa blau de cel ab la camelia blanca clavada al costat del monyo! +Quin cos més bufonet! Las tias la felicitaren, trobant qu’ estava molt +bé y que feya goig. Ella somrient, aná á abrassar á son amiga ja també +vestida.</p> +<p>Per fí arribá l’hora d’anar al ball; Da. Catarina que se ’n anava al +llit, desde sa cambra, las volgué veurer vestidas… entraren las dos +fentli una reverencia ceremoniosa de princesa; y al donarli la Mercé lo +bes de la bona nit –que tal padrina? –Be, molt be!… sou guapissimas… +sobretot no us canséu… ¿sents, Teresa? fes que no surtin suhadas y no +prenguin cap ayre… anéu! anéu! y divertius bé!</p> +<p>Se posáren llurs abrichs de pelfa y pujáren, ab llurs mamás y en +Marsal, al carruatge que las portá á la porta del cassino.</p> +<p>Pujaren al primer pis per l’ampla escala encatifada, adornada de +gerros de flors; al arribar al replá, los joves de la comissió +d’obsequis, las desembrassaren de llurs abrichs y oferíntlashi lo bras, +entraren ab ellas al saló de ball, ja omplert de senyoras.</p> +<p>Eixas duas jovenetas que feyan llur entrada al món elegant, cridáren +l’atenció; la Mercé sobretot feu sensació. Sentada al costat de sa mare, +son trajo de gassa blanca clapejat de poncellas de rosa molsosa, un +pomet de rosas al pit, un altre al cap ayrosament posat, sense cap joya, +alta, esvelta, sos brassos núsus lleugerament coberts de gassa diáfana, +grassets, rodons, d’un blanch nacrat, guantats fins al colze, peus +bufonets calsats de sabatetas de satí blanch, sa cara animada, +expressiva, ab adorable somrís… era guapíssima.</p> +<p>Tots aquells joves (de la joventut daurada) del cassino estavan en +admiració.</p> +<p>–¿Qui es aquella bella senyoreta?</p> +<p>–Es la senyoreta Noradell… lo mellor del pais… rica pubilla.</p> +<p>–¿No té relacions?</p> +<p>–Cá! es una flor boscana que no ha sigut may olorada.</p> +<p>–¿Y l’altra senyoreta?</p> +<p>–Es la filla d’un coronel retirat.</p> +<p>–Es prou guapeta… llástima que sia guerxa!</p> +<p>La Mercé se veya rodejada de richs hereus; tenía tots los balls +promesos; notava en son carnet de marfil los noms de sos balladors, se +’n veya un embull. Un d’ells en particular molt obsequiós, lo jove Lluis +Maresch, insistía pera ballar ab ella; semblava que se la bebía ab sa +mirada.</p> +<p>–Senyoreta Mercé, la próxima americana es pera mi.</p> +<p>–Ay!… esperis… m’apar que la tinch promesa… y mirantse ’l carnet… si, +veu?… li deya somrient… li daré lo primer vals.</p> +<p>–Aixó no ’m satisfá: voldria ’l vals y la americana.</p> +<p>–Ho sento molt, ja veu que no pot ésser.</p> +<p>La orquesta tocá la Americana; tot seguit ’s presentá lo seu +ballador, jove oficial d’artilleria; ella s’alsá, posant son vano á la +falda de sa mare, y lleugera, graciosa, s’entregá ab languidesa als +brassos del seu ballador; ’ls dos se barrejaren en lo torbellí de las +demés parellas, seguits per la mirada envejosa, plena de recansa, del +jove Lluis.</p> +<p>La Emilia ballá també; mes coneixia que ’ls obsequis dels joves eran +per ella sols un deber de galanteria.</p> +<p>¡Quina reunió mes distingida! los joves ab frach y corbata blanca, +las senyoretas ab trajos elegantissims, las mamás escotadas, lluhint +llurs joyas de boda, sentadas en duas rengleras de cadiras que voltan lo +saló; lluminaria expléndida, flors per tot ab profusió, gelats, +refrescos oferts ab galanteria pels joves del cassino. Los papás son al +saló del tresillo. Un grupo presidit per en Marsal hi parla de política, +de Madrit, tractats de comers, de la miseria en que está postergada +l’agricultura…</p> +<p>Lo ball s’acabá á las cinch del matí.</p> +<p>Al sortir la Mercé y la Emilia, ab llurs mamás, ’s precipitá lo jove +Maresch al vestidor, donántlashi llurs abrichs ab molta finura.</p> +<p>¿Quinas impressions produhí lo ball á las duas amigas? m’apar seria +una indiscreció d’escoltar las confidencias que ’s feren; mes per la +alegria y bona humor de la Mercé y la tristesa resignada de la Emilia, +hem de creurer que produhí á la primera gran satisfacció y á la segona +indiferencia.</p> +<p>Aixís ho notaren las tias Manelas en la tertulia del endemá del ball; +puig al veurer la Mercé tant ajogassada y joyosa li feyan broma +diguentli que sens dubte havia conquistat un rich hereu; mes ella +responia ab una rialla, tornantse roja.</p> +<p>La Mercé en mitj de las diversions no oblidava lo casal, sas floretas +abrigadas dins l’invernader, sos pobres, sa tórtora: No ’n passis ánsia, +li deya sa mare, en Francesch se ’n cuyda –quan tornarém á Masarách la +tórtora s’haurá tornat esquerpa y no ’m voldrá coneixer; estimará més á +’n Francesch que á mí… si fos aixís á fé ’m sabria greu.</p> +<p>Ha passat lo Carnaval. Fa dias que s’ha entrat á la Qüaresma; á las +diversions mondanas han seguit las funcions religiosas; en la iglesia de +Sant Pere son molt lluhidas y concorregudas; s’hi celebra ’l novenari +d’ánimas anyal. L’altar major endolat; s’hi veu una decoració de bona +perspectiva, ab graduació de lluminaria ben entesa que representa lo +Purgatori, d’hont surten, en mitj de flamas vermellas, caps mes ó menos +enfonsats de reys coronats, frares, bisbes, generals, criaturas, donas; +fins s’hi veu un pápa.</p> +<p>Lo que crida més l’atenció en la decoració de la iglesia de Sant +Pere, pel novenari d’ánimas, son las pinturas que ’s vehuen enqüadradas +en marchs de fusta, pintadas al oli sobre tela, en los panys de paret, +entre cada altar lateral; son personatges del tamany natural com reys, +generals, princessas, damas y senyors elegants, drets, vestits ab +magnificencia, de la centuria passada, cadascú ab la vestidura que li +correspón: lo rey ab manto reyal folrat d’ermí, ceptre á la má; lo +general ab l’espasa, tricorn ab plomall, creus de condecoracions +arrengleradas sobre ’l pit; la princessa jove y guapa vestida ab +elegancia y riquesa com nostra gegantessa de Corpus, etc.. s’hi veu +també un coracer del any vuit, ab xarreteras, corassa, casco de llautó +ab pom y cúa de caball; fa molt respecte ab son ayre guerrer y +mostatxut. Donchs bé, ara tirin una línea vertical que divideixi eixas +figuras en dos parts ben exactes, desde al cap als peus, y tindrán mitj +cos calavera y l’altre mitj natural, es á dir carnal ab sa vestidura +corresponent.</p> +<p>Verament han de causar á la gent y sobretot á pagesos, donas y +criaturas horrorosa impressió… ¡la mort juntada ab la vida!… mitj cos +carnal y sa mitja carcanada… un ull expressiu, mitja boca somrienta, una +galta rosada y del altre… ¡quin horror!… may ’s havia trobat imatge mes +esglayadora de las paraulas terroríficas de: ¡<em>Memento homo quia +pulvis es et in pulverem reverteris</em>!</p> +<p>Passada la Qüaresma y las festas de Pascuas floridas, en Marsal no +pogué prescindir més d’anar á Madrit; puig feya dias que las Corts eran +obertas. Com á diputat, no podia deixar de cumplir lo mandat que li +havia donat lo pais.</p> +<p>Se separá ben á contrecor de sa familia, de son patrimoni y dels seus +amichs del Empordá, puig li repugnava lo tornar á Madrit.</p> +<p>Descoratjat, aburrit, son primer intent, després de tancada la +llegislatura, havia sigut de demetrer son cárrech de diputat, malgrat +los prechs dels seus electors. En una reunió d’amichs, propietaris y +electors que convocá á Figueras pera participals son intent, responent á +molts que li deyan: ¡home! D. Marsal, no fassi aquest disbarat, +respongué: –pero, senyors, la meva representació no serveix pera res. Jo +no só de cap partit polítich; só catalá, catalá de cor. Vostés saben que +aquells homes de Madrit que ’ns governan, no fan cas de nosaltres; per +tant que demaném ab justicia, no ’ns escoltan per res… En veritat ’ls hi +dich; ’s podria aplicar á la capital castellana alló de ¡<em>Roma veduta +fede perduta</em>!… y per no perdrer la fé de la pátria catalana ’s +necessita possehirla en alt grau. Desgraciat ’l que ’s troba barrejat en +mitj d’aquells partits heterógeneos guiats sols per l’ambició del +poder!… Com á catalanista vostés saben que mas ideas son incompatibles +ab las de partits y goberns castellans en lo que atany nostra estimada +Catalunya. Y permetim que ’ls hi diga ¿que hi aném á fer los diputats +independents cataláns á las Corts de Madrit? res hi podém obtenir; ’ns +aborreixen y es natural: entre castellans y nosaltres, á més dels +dolorosos recorts histórichs, hi ha é hi haurá sempre l’antipatia de +rassa que fa incompatible la diferencia de carácter, de pensar, de +costúms, de llenguatge. Per xó nostras aspiracions, no á la separació, +mes sí, á una autonomía relativa, son llegítimas: primer Catalunya, +després nostra pátria de tots: Espanya. Per aixó vindrá un dia –nostra +generació no ’l veurá encara– en qué, lo regionalisme s’imposará per la +forsa del dret, per necessitat y per las revindicacions llegítimas de +eixa aglomeració heterógenea que forma Espanya.</p> +<p>No tots participavan de las ideas de ’n Marsal; deyan que ’s feya +ilusions, que son regionalisme era irrealisable, que en lo sigle XIX era +una aberració, ja que las nacionalitats separadas tenian tendencia á +juntarse pera formar un centre poderós com Italia, Fransa y Alemania; +que la unió fá la forsa: que lo regionalisme ó federació ’ns faria +tornar tres sigles enrera, com en la Edat Mitjana.</p> +<p>Se comprén que hi hage molts cataláns que pensin aixís. Fa prop de +dos sigles que som tant fets á viurer baix la unitat de goberns +centralisadors y despótichs que ’ns sembla natural de viurer aixís: ’ns +trobém com los aucells engaviats que han perdut l’us de llurs alas y +que, si se ’ls treu de la gabia, hi tornan entrar d’ells mateixos.</p> +<h2 id="x">X</h2> +<p>Vingué ’l Mars. Després d’haver despedit en Marsal envers Madrit, ab +los plors y singlots de costúm, la familia comensá sos preparatius pera +tornar al casal. Se despediren de la tertulia, de las tias Manelas, de +la Bibiana, fins al hivern vinent, si á Deu plau. La Mercé estrenyé en +sos brassos á sa amiga Emilia, fentli prometrer de venir al estiu, ab sa +mare, á passar una temporada al casal.</p> +<p>Un dilluns vingué en Joan ab la tartana, y la familia Noradell se ’n +torná á Masarách, reprenent sa vida acostumada.</p> +<p>La Mercé corré tot seguit al jardí pera reveurer sas flors y +arbrissons, sos aucellets; aclamá la virám donantli una faldada de grá; +pujá al colomar fent volar ’ls coloms que sortian esparverats, +emprenguent la volada, remolinantse enlayre, pels encontorns del mas, +describint corbas ayrosas, tirantse enventats com fletxas sobre ’l +teulat del casal, hont los mascles, de collar irisat, presumits, +porrupant, perseguían las femellas pera ferlas tornar al niu.</p> +<p>La Margarida li ensenya una pollada recent-nascuda, y tres llocas +posadas quals pollets eran á punt de naixer, n’hi havia que ja picavan +la closca.</p> +<p>¿Y la tórtora?… ¿hont era la tórtora? la Mercé la cridá; mes ella no +vingué.</p> +<p>–Francesch, ¿qué s’ha fet?</p> +<p>–Que vol que li diga, Mercé; suara volatejava per l’horta.</p> +<p>–Ja ho deya jo que s’havia tornat esquerpa… De prompte vingué d’una +volada, posantse sobre sa espatlla; la prengué en sas mans: ¡dolenta! +¡mes que dolenta!… ¡no t’estimo!… y la patonejava, cariciantla.</p> +<p>La Teresa reprengué sas ocupacions de mestressa de casa, +inspeccionant ’ls armaris de la roba blanca, fent endressar, bogadejar, +deixantho tot ben ordenat. L’oratori espolsat; la Mercé hi portá un ram +de flors de rica flayra.</p> +<p>Da. Catarina reprengué sa cadira de brassos enconxada, posantse canó +de broca y ulleras, comensant un parell de mitjas d’estám.</p> +<p>Lo casal tant trist y solitari en los dias frets y rúfols del +ivernada, que donavan tant neguit y melancolia á ’n Francesch, renaix á +la vida, desencantat per las duas fadas, la Teresa y la Mercé.</p> +<p>La naturalesa s’espolsa sa tristor del ivern, preparantse á vestirse +de sas hermosas galas de la primavera. Una verda catifa s’estén sobre +camps y closas; lo blau del cel es mes pur; la cordillera pyrinaica +menos boyrosa ’s perfila ab més claredat. Las aurenetas no han arribat +encara; tampoch los rossinyols, pinsáns y lluhés; mes, no poden +trigar.</p> +<p>Eixa vida animada del casal Noradell era entristida per l’absencia de +’n Marsal. La Teresa sobretot no podia ferse á viurer separada del seu +marit; estava presa altra vegada de inquietut; se sentia invadida de +tristesa; cada vegada que ’l correo li portava carta de ’n Marsal, tenia +un sobresalt com quan se pressent una desgracia. Tremolava per son +estimat espós… saberlo tant lluny, sol en aquella gran capital, vivint á +la fonda, separat de sas costúms, del carinyós cuydado de sa familia!… +ell, tant mimat, tant ben servit, tant acostumat á las caricias de sa +filla, al afecte entranyable de sa Teresa, al ben estar de casa, del seu +<em>home</em>, com dihuen los inglesos!… si cau malalt ¿qui ’l cuydará?… +Reflexions totas que ’ns fan coneixer los sentiments bondadosos de la +Teresa y son gran afecte pel seu marit.</p> +<p>Ella no ’s feya cárrech de las exigencias, dels debers que imposa la +honra de representar ’l pais en las Corts de Madrit. Son espós no li +havia de donar tants cuydados, ni cap motiu de tristesa; ja no era á +planyer; puig que ja comensava á ferse á la vida madrilenya; ja hi era +encarrilat.</p> +<p>En Marsal feya un mes qu’ era á Madrit; se havia fet amichs; fou +presentat en los salons de alt tó, seduhit per las costúms elegants, la +distingida franquesa de la alta societat. Insensiblement perdé sa +rigidés, sa enteresa catalana, y sense adonarsen entrá de plé en las +costúms madrilenyas y ’s trobá afiliat al partit conservador, atret per +los afalachs dels caps d’aquell partit.</p> +<p>L’hereu Noradell tenía talent; ’s feu coneixer prenguent la paraula +al Congrés pera defensar ab lógica y eloqüencia las questions económicas +y agrícolas que afectavan á Catalunya. Rebé indistinctament +felicitacions de molts diputats y, desde aquell dia, adquirí en las +Corts una importancia merescuda.</p> +<p>En Marsal ’s feu molts amichs, quins, com en lo Empordá, explotavan +son carácter generós y desinteressat. De sa vida havia posat los peus á +la Bolsa; hi aná primer per curiositat; probá alguna jugada que li surtí +bé; hi prengué afició; lo mateix que en lo Bacarrá y Trenta y quaranta +que ’s jugava cada nit en son Cassino. Lo resultat fou que perdé sumas +importants.</p> +<p>Entonat de la consideració que gosava en la alta societat madrilenya, +deixá la fonda hont vivia y llogá un primer pis en lo carrer de Alcalá +(un dels carrers més luxosos y més céntrich de Madrit), de estancias +espayosas: lo feu moblar ab molt gust y riquesa; comprá una hermosa +carretela y tres caballs de preu; prengué cuyner, criat, lacayo y +cotxero.</p> +<p>Los seus salons foren lo punt de reunió de sos amichs y +correligionaris del partit conservador, á qui donava opíparos y luxosos +convits que s’acabavan en lo saló de joch, fins que l’alba +clarejava.</p> +<p>Un dematí que la Teresa y sa filla ’s passejavan al jardí, cullint +flors per l’altar de la iglesia de Mararách, lo carter ’ls hi portá una +carta de ’n Marsal, que feu ressentir á la Teresa una conmoció +involuntaria.</p> +<p>–Ay, mamá, ¡una carta del papá!… ¿perqué no l’obra?</p> +<p>¿Com s’explica eixa dolorosa impressió que ’s ressent al rebrer una +carta, un telégrama, que fa pressentir una mala nova? Sembla que ’s +desprén d’ella un fluit que dimana del sér estimat. s’obra la carta, +tremolant, y raras vegadas ’l pressentiment nos enganya.</p> +<p>La Teresa, en lloch d’obrir la carta, entrá dins sa cambra pera +comprimir los glatits del seu cor. May cap carta de ’n Marsal li havia +produhit aytal impressió. –Vés, digué á sa filla, ves al oratori á +pregar la Verge; jo vindré d’aquí un rato… tancá la porta de la cambra, +s’agenollá sobre ’l reclinatori, alsá ’ls ulls com per implorar l’auxili +del Cel, obrí la carta y llegí:</p> +<p>“Estimada esposa: ha arribat l’hora de cumplir la promesa que us vaig +fer de venir á Madrit… li contava son cambi de vida, la casa que +habitava, lo luxo dels seus salons, de son servey… Aquí trobarás un +palau digne de tú y de ma filla… reberéu las visitas de las familias +ricas y aristocráticas que m’honran ab llur amistat. No vuy que siguéu +enterradas en vida en aquest recó de món de Masarách… Ma mare es prou +ferrenya pera empendrer lo viatge… Nostra renda ’ns permet de viure á +Madrit gran part del any, fins que ’s tanquin las Corts… Deixa á ’n +Francesch lo cuydar ’l patrimoni; feu vostres preparatius; fixam lo dia +de la marxa; feus acompanyar per en Francesch fins á Barcelona, y +després d’alguns dias de descáns (en la ciutat comtal), seguirém junts +cap á Madrit.”</p> +<p>¡Quina carta més freda! ¡quín cambi!… que s’ha fet aquell carinyo +tant afectuós de ’n Marsal per sa mare, sa esposa y sa filla que tant +rebossava en sas cartas!… ¡aquella anyoransa de la vida de familia!… Ara +’s veu que una idea sols ’l domina, idea d’orgull, de vanitat, de +volguer figurar. Se coneix que ’l seu cor, al contacte d’aquella +societat de que parla, se li ha mitj glassat.</p> +<p>Llegida la carta, la Teresa exhalá un sospir, sospir de resignació á +la voluntat del seu marit y de congoixa, de temor com si pressentís un +perill, una desgracia que ’ls rodejava… ¡Deu meu! ¡Deu meu! ¡ampareulo! +¡y amparéunos!</p> +<p>Aixugats sos ulls, entrá al oratori. La Mercé orava; ella se postrá +al costat seu. Moment després sortiren las dos.</p> +<p>–Té, llegeix.</p> +<p>–¡Mamá!… ¡quina sorpresa!… ¡anirém á Madrit!… ¡ay! ¡que contenta!… y +vosté… ¿perqué es trista?… ¡vosté ha plorat!… ¡mamá meva!… ¿que té?… y +l’abrassá ab tendresa.</p> +<p>Res, filla meva: farém lo que ordena ton pare. Aném ho dir á ta +padrina.</p> +<p>Da. Catarina sentada en sa cadira de brassos, á prop de la xemeneya +del menjador, feya las minvadas de la puntera de sa mitja; tenia sos +peus apoyats sobre un coixí, y al costat seu, damunt una cadira, dormia +un gat angorá, l’estimat de la padrina.</p> +<p>–Mare, miris que diu en Marsal… qu’ hem d’anar tots á Madrit.</p> +<p>–Y vosté també ha de venir, digué la Mercé.</p> +<p>La padrina ’s tragué las ulleras de sobre ’l nas que ficá ab calma +dins llur estoig; posá la mitja damunt sa falda; alsá ’l cap y los ulls +envers sa nora y fillola:</p> +<p>–¿Qué?… ¿que ’m dihéu de Madrit?… ¿que no está bó, en Marsal?</p> +<p>Allavors la Teresa li repetí, alsant mes la veu, á cau d’orella.</p> +<p>–¡Jo!… ¡á Madrit!… ¡á la meva edat!… ¡corre ’l mon!… ¡nó!… ¡nó!…</p> +<p>Deixaume acabar mos dias aquí ab en Joan y la Margarida… ¡lo deixar +eixa terra seria ma mort!… Sembla que mon fill ha perdut ’l seny de +volguer feros anar á Madrit, á la Cort!… Ay, ¡pobre casa!… ni vostres +avis ni vostres passats han abandonat may eixa llar; perxó la casa +Noradell ha pogut sempre portar lo cap alt. ¡Nó!… ¡nó! Teresa, no +comptéu ab mí… y ab lo mocador s’aixugá una llágrima que li lliscava +galta avall.</p> +<p>¡Que ‘n tenia de rahó, Da. Catarina!… ¡Oh! sí, la Teresa pensava com +ella; coneixia á son marit, lo veya del tot ficat en una vida de luxo, +volguent posarse al nivell de la gent de alta fortuna; lo veya víctima +de son desprendiment, de sa generositat… ¿Qu’ era ’l patrimoni Noradell +pera lluytar ab lo luxo y la riquesa d’aquells magnats de la Cort?… ¡Un +patrimoni empordanés volguer ’ls hi fer cara!… ¡quin atreviment!… lo +topí de terra contre lo topí de ferro de la faula… s’havia d’estrellar +en cinch mil trossos!</p> +<p>Per xó la Teresa, d’una part, desitjava anar á Madrit pera guiar en +Marsal y detenirlo en lo camí relliscós que havia prés, en risch de +comprometrer seriament lo seu patrimoni.</p> +<h2 id="xi">XI</h2> +<p>Eran á primers d’Abril. La naturalesa s’extremía al rebrer l’alenada +de la primavera.</p> +<p>Los capolls dels sálzers son los primers que comensan á esbadarse; +l’arbreda prén un tó groguench que cada dia ’s va apropant á verdós.</p> +<p>L’herbám y floretas dels marges y pradas tráucan lo cap en mitj de la +fullaraca del ivern cayguda dels arbres. L’humil viola boscana ja ha +perdut son aroma desde la Mare de Déu de Mars. La blanca margaridoya +espelleix per tot arréu.</p> +<p>La naturalesa comensa á vestirse de sas ricas joyas, de sa tendra +verdor. ¡Qu’ hermosas son las matinadas! ¡quin refilar ’ls aucells! Ja +van arribant las aurenetas; son las mateixas del any passat que nian al +casal, sota la teulada y als sostres dels graners. Los reytóns y los +tórts han fugit; ja ’s vehuen pinsáns y lluhers; ja ’s sent al horta y +per las bardissas de la riera la veu del rossinyol, veu un poch apagada +perqué las nits son encara fredas; mes prompte comensará á fer son niu, +y alashoras, ab quins refilets celebrará sa lluna de mel!</p> +<p>Un matí, la Teresa y la Mercé, acompanyadas per en Francesch +dirigiren llur passejada envers la vinya de la Riera, mes propeta del +más. Trobáren en Joan sentat á sobre un marge, lo bigós entre camas, +trist, pensatiu. Al veurer venir sas senyoras mestressas s’aixecá, aná +envers ellas, traguentse la barretina, saludantlas:</p> +<p>–Bons dias tingan… son un poch matineras.</p> +<p>–Bon dia, Joan… sembla que estéu tot capficat ¿qué hi ha de nou?</p> +<p>–¡Ay! ¡mi senyora! ¡no veu com tenim las vinyas! ja haurian de tenir +un pam de brot, y per ara no ’s veu cap senyal; los brots que surten son +escanyolits, y la major part dels ceps podats del any passat no brotan… +¡dolenta malura haurán agafat!</p> +<p>–Totas las vinyas del terme son aixís, digué ‘n Francesch; dihuen qu’ +es la filoxera.</p> +<p>–¿La filoxera?… ¡Déu nos ‘n guart! respongué ’n Joan. Dihuen qu’ allá +hont passa, la vinya queda com cremada, morta tot arréu.</p> +<p>–Joan, m’ho temo molt… Déu vulga que no sia.</p> +<p>–Vosté, Francesch, ¿ha vist vinyas filoxeradas?</p> +<p>–Si senyora, en lo terme de Mollet y Sant Climent.</p> +<p>–¿Y en nostras vinyas de Rabós y Espolla?</p> +<p>–També son malaltas; ’s diu si son filoxeradas. Vosté sab que fá +pochs dias lo Gobern ha instituit á Figueras una junta de defensa; si li +está bé, demá iré á donarli part.</p> +<p>La Teresa no li respongué sumida qu’ estava per las reflexions que +s’apilotavan en son esperit.</p> +<p>Continuaren llur passeig, pensatius, silenciosos; mirant, examinant +detingudament los ceps, vegent lo raquitisme de las brotadas.</p> +<p>Al tornarsen al casal, la Teresa, sempre absorvida per lo mateix +pensament, digué:</p> +<p>–Vol dir, Francesch, qu’ eixa malura es la filoxera?</p> +<p>–Senyora, aixís ho dihuen: lo senyor Mateu, d’Espolla, me feu veurer +l’altre dia un’ arrel ab lo microscopi, que n’era rublerta.</p> +<p>–Francesch, se ’n ha de ben assegurar: vagi demá á Figueras per +avisar la junta de defensa. Si es la filoxera farém fer tots los remeys +indicats per la ciencia pera atacarla y destruhirla.</p> +<p>Pochs dias després d’haver anat en Francesch avisar la Junta de +defensa, vingué á Masarách una colla de peons manats y dirigits per un +senyor desconegut al pais qui, contentanse sols de fer avisar, per +l’alcalde, lo propietari de la vinya, y sense cap mirament, feya +arrancar de sol arrel y xeringar á alta dosis de súlfur de carbono los +ceps per a matarlos més aviat. ¡Quin dol! ¡quina tristor los pagesos! En +Joan s’arrancava ‘ls pochs cabells blanchs que té al clatell, al veurer +que aquells sayóns destruhian sens pietat la vinya de la Riera, la nina +del seu ull, qu’ ell havia plantat dels ceps mellors que feyan uns +rahims tant dolsos!… Corré al casal: ¡senyora! ¡senyora! la vinya de la +Riera es tota arrancada y cremadas arrels y rabassas… fan seguir las +vinyas tot arréu… ¡quina calamitat!… ¡aixó no ’s pot permetrer!</p> +<p>Bé prou ho veya la Teresa; mes rés hi podia fer: aquella gent obravan +per orde del delegat del Gobern.</p> +<p>Los pagessos al veurer destruhir llurs vinyas malehian gobern y +autoritats que feyan fer aytal desgavell. Un búm búm tempestuós, rabiós, +recorregué los pobles. Vinyaters y jornalers enfurismats anaban á trobar +llurs alcaldes: –¿qui ha donat aytals ordes? deya un –’l que s’atreveixi +á entrar á la meua vinya, deya un altre, ¡li aixafo ’l cap! –m’han +arrancat la meva hont malgrat la malura podia encara donarme mitja +cullita! etc., etc.. Tot eran clams y amenassas… Anavan en tropell á +demanar al delegat castellá que, per l’amor de Déu y dels sants, +desistís de fer fer tan solemne disbarat. Aquest responia que no feya +mes que cumplir las ordes formals del gobernador y junta de defensa.</p> +<p>–¿Qui m’indemnisará? deya un.</p> +<p>–¿D’ hont vindrán las missas? deya un altre.</p> +<p>–<em>Eso ya se arreglará despues</em>.</p> +<p>–¡Cá! aixó son qüentos… ¡vosté ’ns enganya!</p> +<p>La gent enrabiada s’armá de garrots y escopetas; los arrancayres, +xeringayres y aquell senyor particular hagueren de fugir.</p> +<p>La Teresa escrigué al seu marit enterantlo de tot: “las vinyas, lo +principal réddit del patrimoni s’anavan á morir víctimas de la +filoxera!… ¡que será del patrimoni Noradell!… Nó; Marsal, nó: en lloch +d’anar nosaltras á Madrit, ets tú qu’ has de venir. Deixaho tot; lo +perill es gran; los propietaris del Empordá están tots alarmats; dihuen +que si ‘l mal no ’s pot deturar tením vinyas tot lo més per un any. Te +posarás al front dels viticultors del pais; cercaréu un remey… ¡Déu +vulga que ’l trobéu!… Considera, Marsal, que si ’ns falta ’l vi tindrém +que reduhir molt y molt los gastos, concretantse á viurer assí ab molta +economía. ¡Déu meu! Marsal, ¡qu’ estich jo trista!… ¡no sé perqué ho +veig tot de color negra!… ¡desde qu’ estás fora qu’ ha fugit per mí +l’alegria! ¡quan ’m trobo sola las llágrimas humitejan los meus ulls!… +¡mos pensaments, mos recorts atravessan l’espay volant envers tú!… +¡Deixat, Marsal, de política, de Madrit; vina prop de ta mare, de ta +filla, de ta esposa que tant t’estiman!”</p> +<p>Eixa carta arribá en mans de ’n Marsal á las deu de la nit, en mitj +d’un brillant convit que donava á sos amichs diputats pera celebrar lo +triomf que havia obtingut, lo dia anterior, en un eloqüent discurs que +pronunciá al Congrés contra la política lliure cambista del ministeri. +Lo sopar fou expléndit. Los convidats, uns quatorze, tots amichs +polítichs de ’n Marsal. La conversa fou casi sempre de política.</p> +<p>Al sortir del menjador passáren al saló (il·luminat á giorno). Prés +lo café, savorejant richs cigarros, entráren al saló de joch; ’s jogá al +trenta y quaranta fins á las quatre del matí. En Marsal perdé aquella +nit més de quatre mil duros.</p> +<p>Los convidats s’havian retirat. Al trobarse sol, l’hereu Noradell, +entrá en sa cambra; lo seu cap bullia; sas mans cremavan. Obrí ‘l balcó +per’ aspirar l’oreig del matí.</p> +<p>La claror del alba dona als núvols un tó rogench pálit que +insensiblement ’s torna vermell més encés. Desde ’l balcó veu, negada de +foscor, en líneas y massas confússas, tota la llargária del ampla carrer +d’Alcalá, descubrint un tros d’arbrat del passeig de la Castellana.</p> +<p>Los fanals del gas ’s van apagant successivament. Carros d’hortelans, +ab llur fanalet encara encés fan retrunyer lo carrer de llur pesat +trontoll. Traballadors y manobres passan, en grupos, depressa, anant á +llur feyna; molts d’ells ’s deturan á la cantonada, devant d’una taula +hont crema un llumet; hi menjan una rosquilla y vehuen llur copeta +d’ayguardent.</p> +<p>En Marsal tancá ’l balcó, ’s sentá en una butaca, posá la lámpara +damunt la taula, obrí la carta de la Teresa y llegí.</p> +<p>La soptada invasió filoxérica en las vinyas del seu patrimoni lo +deixá espalmat. Estava molt ben enterat dels progressos que feya la +filoxera en las provincias del Mitjdia de Fransa y en lo vehí Rosselló. +Com molts, creya que ’ls Pyrineus serian una barrera que no la deixarian +passar. Coneixia lo impotent dels esforsos y remeys que s’havian fet +fins ara en los paisos invadits. Vegé sas vinyas tant ufanas mortas, +corsecadas. ¡Quin desengany més amarch!… Las reflexions de sa esposa, lo +porvenir, las obligacions que havia contret, sas pérduas de Bolsa y de +joch… ¡Oh! ¡no!… ¡es imposible tanta desgracia! ¡lo meu cap s’obra!… +segut, recolsat, damunt sa taula d’escriurer, lo comprimia ab sas mans +convulsivas. May lo quadro de sa trista posició se li havia presentat ab +tanta realitat.</p> +<p>Se ficá al llit sense poguer conseguir la són. –¿Qué fer?… ¿anarhi +tot seguit?… sí, ho cal… mes no es tanta la premura… ademés que res hi +podria fer; lo mal ha de seguir son curs. Escriuré á ’n Francesch que +fassi lo que fan los demés propietaris, que combati la filoxera ab bon +tractament cultural, y acabada la llegislatura hi aniré y ’m faré +cárrech de lo que hi ha.</p> +<p>L’hereu Noradell engolfat en la vida madrilenya, cercava á enganyarse +á sí mateix. Ben cert que son primer intent y desitj fou d’anar tot +seguit á Masarách, seguint los saludables consells de sa esposa; mes, +¡com deixar los amichs! ¡sas novas costúms! ¡lo seu partit! ¡las Corts! +¡la política!… ¡Com despedirse dels seus acreedors! ¡quina opinió +tindrian d’ell si se ’n anava sense haver fet encara honor á sos deutes +de joch y demés obligacions contretas en la Bolsa y casa de banch de +Madrit!</p> +<p>¡Pobre Marsal! ¡com ha sigut absorvit per la vida madrilenya! ¿Qu’ha +fet del seu catalanisme? ¿del odi que tenia pels partits castelláns? ¿de +sa enteresa catalana?… ¡Oh! sí, <em>Roma veduta fede perduta</em>… ¿no +es veritat?… Ara es castellá, ficat al partit conservador, obehint al +capitóst, parlant á las Corts ab eloqüencia, sí, pero sense aquell bon +sentit práctich, sense aquell bon criteri catalá que tant lo distingia +al principi; ha sigut contagiat per lo brillant floreig de nostres homes +d’Estat. Ja no escriu mes en catalá, parla y escriu en castellá als seus +electors empordanesos… ¡Que li importan la ruina, la filoxera! ¡si puja +son partit al poder acás no trobará un bon destino á Cuba ó Filipinas +hont en poch temps se fará la barba d’or!…</p> +<p>¡Pobre pátria meva! Qué ’n tens de fills ingrats que ’t renegan, que +t’abandonan, que no ’t volen més coneixer! Mes, ¡ah! ¡no ploris, nó!… +som un estól aplegats al voltant teu que no ’t deixarém may, que +t’estimém de tot nostre cor, ab deliri!…</p> +<p>Las vinyas del patrimoni Noradell, com las de tota aquella comarca, +feyan llástima de mirar. Los ceps que havian sigut injectats de sulfur +de carbono á alta dosis eran morts. Mes, allá hont la filoxera havia fet +mes estragos era en las vinyas dels terrenos magres, serrats, y falda +dels Pyrineus; havian donat una brotada raquítica sense cap rahim.</p> +<p>En las vinyas del plá la vegetació ’s conservava encara; mes de +rahims pochs, y tot era que arribessen á be.</p> +<p>Era al mes de Maig, quan la vegetació es més ufanosa; las fullas de +las vinyas que en los demés anys tenien un vert fosch, senyal de vigor y +vida, prenian unas tintas de vert groguench. La taca filoxérica era ben +caracterisada y ‘s distingia de molt lluny; formava un rotllo de color +groch al centre de la taca, color desmayat com de canari, que s’extenia +en color vert mes pujat á la circonferencia. La comparació que ’s fa de +la taca d’oli es exactíssima. Al arrancar aquells ceps ’s veyan las +arrels podridas, sense cap pugó; ja s’havian menjat llur substancia; +pera trobarlo s’ tenian d’arrancar los ceps de la vora del rotllo, més +ufanosos; llurs arrels n’eran ruplertas.</p> +<p>Ja que las plantas tenen vida, naixen, ’s nodreixen, creixen; ¿tenen +donchs moviment, operació orgánica, ’s propagan, engendran y com +nosaltres cauhen malaltas y ’s moren? Si tenen sensibilitat é instinch, +com s’assegura ¿quí podrá descriurer eixa lluyta soterrana, homérica, +horrorosa; entre ’l pugó filoxérich y la forsa vegetativa del cep?</p> +<p>Avans l’invasió, lo cep, molt arrogant, llensa sos sarments al seu +entorn; s’allargan, s’estiran, s’obran pás atravessant lo fullám +frondós; atrevits, s’emparran per las parets, pels arbres, no paran fins +arribar á traucar ‘l cap al cim de las brancas, enviant un bés al sol +hermós; la bonica rahimada penja del seu toriám; sas arrels orgullosas +s’estenen sota terra; si troban una penya, una d’ellas, probablement la +més intel·ligenta, cerca un full, forguinya, s’hi fica, obra ’l camí á +las demés que la segueixen, se n’hi introduheix un grapat, forman un +tascó qu’ esberla la penya, l’atravessan y surten per d’allá en busca +d’un nou obstacle. Quan senten frescada ó farúm de bona terragada, +encara que sian á dos metres lluny, totas s’hi dirigeixen. De sopte ‘s +topan ab l’invasió filoxérica; mils y mils pugóns afamats s’apoderan +d’ellas é hi clavan llur fiblada; als arrels se ’n rihuen, desprécian +aquells polls microscópichs, no ’n fan cas; mes, creix lo perill; +¡l’enemich es tant nombrós!… algunas ja ’s corsecan… ¡sí!… vinga á +posarne de novas… son com tentáculs de pops subjectats per rosaris de +cranchs… lo cep fá esforsos coratjosos, desplega tot son vigor… s’ sent +á mancar las fonts de vida… lluyta ab desesperació, fins que ja no pot +més… alashoras, rendit, extenuat, s’entrega á la voracitat de sos +nombrosos enemichs; sas fullas groguejan, s’ reblincan, ‘s ressecan, +cauhen mústigas enlayradas pel vent geliu; com á nosaltres la mort +comensa á invadirlo per los extréms, per los sarments, y acaba ab lo +cor, ab la soca. Lo cor del cep com ’l nostre es l’<em>ultimum +moriens</em>.</p> +<p>Al veurer l’extensió de ceps morts, per la planura y serraladas, y al +recordar llur vigorosa ufana, un se sent prés de tristesa y de recansa. +Lo pobre menestral vinyater veu morir lo que li ha costat tanta suhor, +tant travall, la única vinya que ha heretat dels seus passats, que +sempre li havia donat pá á ell y á sa familia!… hi passa tot lo dia, hi +té sa barraca, ’s mira cep per cep, ’ls veu malalts, ’ls hi porta fems +pera refelse, pera férloshi recobrar llurs forsas perdudas; los cuyda ab +carinyo; tot son cor se ’n hi va; sos ulls s’omplen de llágrimas al +veurer que res pot… allavors entreveu lo trist pervenir, la negra +miseria que l’obligará á expatriarse ell y sa familia, abandonant sa +terra, sa estimada vinya, al gobern que la fará vendrer sens pietat pera +cobrarne la contribució!…</p> +<h2 id="xii">XII</h2> +<p>L’hereu Noradell ha tornat de Madrit. Las cartas alarmants de sa +esposa y de ’n Francesch l’han determinat á deixar la capital.</p> +<p>Ha desocupat lo pis, venuts sos mobles, cotxe, cavalls, donant comiat +al cuyner, criats y lacayos; fugint d’aquella terra malehida.</p> +<p>Ha posat en venda las heretats d’Espolla y Rabós, ja hipotecadas, +hipotecant també lo mas Noradell y la casa de Figueras.</p> +<p>Sols la Teresa coneix la trista situació del patrimoni; en Marsal no +li amaga res. La Mercé ho ignora encara; en quan á Da. Catarina, ¡pobre +senyora! ¡quin trastorn tindria si ho sabés! ben segur li portaria la +mort; ’s fará tot lo possible perqué no ho sápiga… ¡si es més del altre +món que d’aquest! tot lo dia s’encomana á Deu.</p> +<p>La Teresa portava sola ’l pés de la desgracia… ¡que forta es la dona! +oh sí, resisteix mes que nosaltres á las penas morals y físicas; pera +reanimarnos troba paraulas de coratge y de consol. ¡Pobre Teresa! quina +pena ressentia al veurer son marit capficat, trist, desesperantse, +d’haver fet malbé, per sa culpa, eix hermós patrimoni realsat ab tant +afany pels seus passats, que son pare al morir li havia transmés sens un +deute!</p> +<p>–No ’t desesperis, ¡marit meu! li deya, los ulls negats de llágrimas, +viurém aquí ab estricte economía, en la casa payral hont han viscut los +teus avis. Deixarás per sempre la política; viurás rodejat de ta esposa, +de ta mare, de ta filla que tant t’estiman, en mitj dels teus +travalladors, de las feynas del camp, de ’n Francesch, de ’n Joan; aquí +trobarás lo ben estar, la pau del cor, la tranquilitat de ton esperit. +Recorre á eixos amichs téus á quí ets fet tants favors; no poden deixar +de tornarte lo que ’ls hi has prestat ab tant desinterés. Vendrém los +masos d’Espolla y de Rabós; pagarém los deutes, y ab l’ajuda de Deu, ’ns +resterá lliure lo patrimoni de Masarách y lo casal de tos pares.</p> +<p>–¡Teresa meva! ¡ets un ángel!… ¡Oh! sí, tas dolsas paraulas me +reaniman y m’encoratjan!… ¡Quant culpable he sigut!… ¡Oh! nó… ¡may més +política! Aquí, al costat vostre es la vida, la ditxa!… y la apretá +contra son cor… ¡Qué cegat estava!… Mes, digasme ¿cóm podrém pagar los +interessos als nostres acreedors si ’ns falta lo principal reddit, lo +ví, ja que dels altres productes no ’s fá cap diner?… ¡Ah! homes del +gobern, que n’heu fet de mal á nostre Empordá agrícola ab vostres +tractats de comers! Los grans son á donar; lo bestiar no troba +compradors… y donchs ¿cóm ho hem de fer?</p> +<p>En Marsal tenia rahó. No era sols ell que ’s planyia; tots los +propietaris del Empordá ’s trobavan en lo mateix cas; endeutats fins al +coll, no fent cap dinar de res, pagant ab dificultat las contribucions +del gobern que com més miseria més creixen. També quan en Marsal pregá +als seus amichs que li tornessen las cantitats prestadas per ell, no +pogué arrancar un quarto de ningú, pagantlo ab bonas paraulas, contant +llástimas.</p> +<p>La familia Noradell, sia per los disbarats de ’n Marsal á Madrit, +agravats per la filoxera y la crisis agrícola que atravessava ’l pais, +’s trobava prou apurada.</p> +<p>Los masos d’Espolla y de Rabós que valian vint mil duros cada hú, +havian disminuhit de més de la mitat de llur valor; un y altre eran +hipotecats per vuit mil duros, ’ls dos setze mil. La masada de Masarách, +coneguda per más Noradell, ab sa horta y casal, y la casa de Figueras, +que podian valer tot junt qüaranta mil duros, eran hipotecats per vint +mil.</p> +<p>Aixís com los demés masos, mortas las vinyas, no donavan cap +producte, lo más de Masarách ab sos olivars, terras de conréu y +uzerdars, podia encara anar; mes tot lo réddit se fonia pera pagar +contribucions é interessos.</p> +<p>Dels censos, censals y parts de fruyt, no ’s cobrava res.</p> +<p>Després de posada la situació del patrimoni en clar, trobá, en +Marsal, qu’ era poch lo que ’ls hi quedava pera viurer; mes ab estalvi y +travall podria lligar ’ls dos caps; vindrian temps mellors; los grans y +bestiar aumentarian de preu; las vinyas, las del plá que li donavan +encara algun rahim, las reconstituhiria ab ceps americáns, ne faria una +ayrola en la horta, y ajudant Déu, podria encara deixar á sa filla Mercé +un pubillatge no despreciable pels hereus del Empordá.</p> +<p>La Teresa, després de reflexionar; preferí enterar sa filla de lo que +passava; deixantli ignorar l’orígen dels deutes, li feu entendrer qu’ +eran molts, que la renda havia disminuhit y que calia estalviar.</p> +<p>Molt ben fet la Teresa de dirli: los pares poden amagar l’estat del +patrimoni als seus fills quan aquest está en alsa; mes quan está de +baixa, no ho deuhen ignorar pera reduhir llurs gastos y estalviar en +comú tot lo que ’s pot.</p> +<p>Tots lo somnis daurats de la Mercé se desvaneixeren devant tant +crudel realitat; més, al veurer la fonda tristesa de sos pares, ’s posa +sobre sí, redoblant de carinyo y d’estimació per ells.</p> +<p>Quan veya son pare capficat, neguitós, li deya somrihent:</p> +<p>–Papá, no estigui trist, no s’espanti; ja veurá quin hereu més rich +se casará ab mí.</p> +<p>–¡Ay, filla! han passat los temps dels casaments enamorats! avuy lo +diner ho fá tot; ’s fan capítols y se ’n discuteixen las cláusulas punt +per punt: ¡l’amor y lo desinterés hi fan trista figura!</p> +<p>En Francesch, al considerar la situació precaria de la familia dels +seus benefactors, plé de delicadesa, volgué separarse d’ella, áduch que +ressentís una satisfacció interior, egoista, que no ’s podia explicar, +més que ’s comprén per l’amor naixent que li inspirava la Mercé. Hauria +volgut veurerla pobre com ell. ¡Oh! allavors sí que pot ser s’hauria +atrevit á estimarla ab alguna esperansa, á oferirli lo seu amor tant +recatat dins son cor com objecte sagrat d’adoració!</p> +<p>¡Pobre Francesch! ¡era ben á planyer! may sisquiera en sas miradas +havia donat á coneixer á la Mercé lo seu amor.</p> +<p>Somés, servial, atent, midava la distancia que ’l separava de la +pubilla Noradell.</p> +<p>Com podia endevinar aquella senyoreta, tant altiva encara que +bondadosa, que hagués inspirat tant gran amor á un pobre dependent de la +casa, orfe, sense posició, sens pervenir, tinguent solament per única +riquesa un cor noble, plé de sentiments exquisits.</p> +<p>Al proposar á ’n Marsal son intent:</p> +<p>–Nó, Francesch, nó; de cap manera vuy que ‘t separis de nosaltres; te +necessito ara més que may; travallarém junts á realsar la meva casa; +farém front á l’adversitat. Ets jove, Francesch, intel·ligent é +instruhit, necessitas ferte la posició que no tens y que, en nostra +desgracia no ’t puch oferir; si per ton bé creus convenient separarte de +nosaltres, seria pera mí un cárrech de conciencia oposarmhi; á pesar del +afecte que ’t tením, la teva ditxa val més qu’ ell; nostres bons recorts +y agrahiment te seguirán per tot hont vagis; y si Deu vol que lluheixin +dias mellors pera nosaltres, recordat que assí trobarás sempre un amich +que ’t reberá de cor… y li allargá la má.</p> +<p>En Francesch conmogut li apretá ab efusió.</p> +<p>–¡Nó, Don Marsal, nó!… ¡jo, separarme de vostés!… ¡may! L’afecte que +tenen pera mí jo l’tinch pera vostés! considero eixa casa com la meva; +disposi de mí, y crégui me trobaré molt ditxós de poguerlos servir, +contribuhint, ab ma bona voluntat, per lo que valga.</p> +<p>–Gracias, Francesch; t’ho agraheixo en nom meu y de ma familia.</p> +<p>Desde aquell dia, la Teresa y la Mercé, enteradas de la conversa +tinguda ab en Marsal, demostráren á ’n Francesch llur agrahiment, +aumentant per ell llurs carinyosas atencions.</p> +<p>Los pobres de Masarách no se ressentian pas del cambi de posició de +llurs benefactors de casa Noradell; si bé, las cantitats donadas en +almoyna no eran lo que avans; mes los malalts necessitosos eran sempre +socorreguts.</p> +<p>Prescindint d’aqueixas almoynas, la caritat en lo casal se feya ’l +divendres de cada setmana. Com la miseria creixia cada dia, la corrúa de +pobres que s’apilotava al pati de la casa era prou nombrosa.</p> +<p>Desde que Da. Catarina s’havia fet tant vella, la Mercé era la +encarregada de fer la caritat. A las nou del matí, baixava al peu de la +escala, portant una devantalada de moneda de coure; feya arrenglerar +tots ’ls pobres, donas, vells, criaturas d’un costat del pati, y de un á +un, al passar devant d’ella, ’ls hi donava una pessa de moneda.</p> +<p>Eixas caritats son una costúm en lo Empordá, y crech també en tota +nostra benvolguda terra catalana, que data de temps inmemorial y que ’s +conserva encara en las casas ricas de pobles, de pagés y de ciutat. Eixa +bona obra no ’s delega may al servey; la senyora principal de la casa es +sempre la que fá la almoyna.</p> +<p>Un dia, la Margarida que venia de missa matinal, portá á la Teresa un +recado de Mossen Esteva que en una casa de jornalers, á mitja horeta del +casal, hi havia una familia que passava necessitat. No poguent ella +anarhi, digué á sa filla, donantli una petita cantitat de moneda: ves, +tú mateixa; fes ’t acompanyar per en Francesch, ja que ton pare es á +Figueras.</p> +<p>La Mercé prengué son parasol, ’s posá un barret de palla ab vel vert, +vestit curt, un bastonet á la má; lleugera, tota contenta, entrá en lo +despaig de ’n Francesch.</p> +<p>–Francesch ¿me vol acompanyar?</p> +<p>–Ab molt gust, senyoreta; estich á las sevas ordes.</p> +<p>Era l’endemá de Sant Pere de Juny. Tota la matinada havia plogut; +alguns núvols, impel·lits per un ventijol fresquet, descubrian á claps +un cel blau per hont s’obrian pás los raigs d’un sol hermós. Dels blats, +uzerdars, de tot l’herbám dels camps s’exhalava una flayra humida, suáu, +aromatisada per la flor d’espinadella y de sarsaparrella que vorejan las +bardissas marjeneras. Las fullas dels arbres y garrollas degotan encara; +las gotas irisadas pel sol semblan brillants y rubís. Los rossinyols se +responen uns ab altres fentse á qui refilará mellor, mentres las +aurenetas volan com fletxas arrán dels camps florits de vermell y rosa +del trébol y trapadella.</p> +<p>En Francesch y la Mercé ’s dirigiren envers la casa que habitava +aquella familia necessitada.</p> +<p>Atravessáren la riera, seguint un rato l’arbreda, trencáren, +emprenguent un caminet vorejat d’etzavaras, á fullas dentadas, enormes, +de luxuriant vegetació; puig se ‘n veyan de floridas, ab llur canó +esvelt y enlayrat que ’s termina per pedículs lleugers, elegants, casi +horisontals que portan flors com campanetas; de lluny sembla un colossal +canalobre; flors efímeras que aviat se mustigan. Com totas las +liliáceas, lo florir la etzavara es la seva mort. Ha estat molts anys +pera desenrotllarse; sas enormes fullas carnosas, dentadas d’espinas +punxagudas, rodejan y protejeixen lo terrible punyal del centre, que +lentament se va obrint pera donar pás al colossal espárrech, ’l qual +creix fins á tres y quatre metres; allavors floreix, grana, y flor y +planta se corsecan; llur missió ja es acabada: ans de morir ha +esparramat la grana per la bardissa; l’any vinent ne sortirá un’ ayrola… +la naturalesa ’s riu de la mort.</p> +<p>Tot camí fent, parlavan de l’anyada, de la hermosura dels blats qu’ +estavan en plena sega, de las floretas dels camps que ’s veyan per tot +arréu.</p> +<p>–¿Li agradan las flors? Francesch.</p> +<p>–¡Si m’agradan!… son las mevas amigas, las mevas confidentas.</p> +<p>–¿Qué ’ls hi confia?</p> +<p>–Que son hermosíssimas, que estich enamorat d’ellas.</p> +<p>–¿Qué li responen?</p> +<p>–Rés… sols com encara que hermosas son bonas y compassivas, me +regalan per recompensa, una aroma més exquisita de llur fragancia, y +aixó ’m satisfá.</p> +<p>La Mercé tota pensativa anava cullint blauets, y ensenyant un blauet +á ’n Francesch:</p> +<p>–Veu, en lo jardí tením flors per cert molt bonicas; més aquesta val +més que totas: miris sas petals ¡que finas! ¡que ben retalladas, ab sas +etaminas erissadas! cap té un blau tan pur. Es tant comuna que no ’n fem +cas; més si fos rara, seria inapreciable… y tot parlant ne feya un pom +barrejat ab rosellas y espigas que ’s posá al barret de palla, y un +altre ramet que doná á ’n Francesch:</p> +<p>–Tingui… en recompensa del cuydado que ha tingut de ma tórtora… +encara que no ho mereix gayre.</p> +<p>–¿Per qué? Mercé.</p> +<p>–Perque desde qu’ he tornat de Figueras sembla que s’estima més á +vosté qu’ á mí.</p> +<p>–N’ho cregui: vosté es sempre l’estimada.</p> +<p>–Qu’ ha fet pera tenirla tan amanyaguida?… tant esquerpa qu’ era +avans per vosté!… Miris que ’n tindré gelosía.</p> +<p>–N’ho sé… capritxo de tórtora.</p> +<p>Després d’una pausa, la Mercé, recordantse del generós procediment de +’n Francesch en la conversa que havia tingut ab son pare, li digué:</p> +<p>–Francesch, ja qu’ es vosté tant bon amich nostre, m’atreveixo á +demanarli un favor.</p> +<p>–Disposi de mí, Mercé, en tot lo que puga servirla.</p> +<p>–Nó, no se ’n pot dir, si vosté vol, un favor: es casi una +confidencia…</p> +<p>En Francesch ’s torná roig, y son cor comensá á glatir més que del +compte.</p> +<p>Donchs, bé. ¿Vosté coneix la familia Maresch que viu á Castelló?</p> +<p>–Particularment, no senyora; més sé qu’ es una familia vinguda de +poch de la illa de Cuba, molt acaudalada, haguent fet segons dihuen, en +aquella terra, una gran fortuna. Se compón del pare, la mare y de un +fill, jove de uns 25 anys.</p> +<p>–¿Vosté coneix aquest jove?</p> +<p>–Nó, senyora.</p> +<p>–Donchs, Francesch, fassi sa coneixensa y díguim que ’n pensa. Est +jove fou pera mí molt obsequiós, l’hivern passat, en lo ball del +cassino, al qual assistí jo per primera vegada. Cada vegada que ’ns veya +á Figueras, ab la mamá, al sortir de missa ó á passeig, ’ns venia á +saludar… no m’desagrada; més, ans de sentir per ell simpatía, voldria +coneixel un xich més.</p> +<p>En Francesch, pálit, conmogut, li digué:</p> +<p>–Está molt bé; cumpliré l’encárrech.</p> +<p>–¡Sí!… li quedaré agrahida.</p> +<p>No hi ha dubte que la Mercé ni suspita tenia del sentiment que havia +inspirat á ’n Francesch, y no deixa d’esser singular: la dona es tant +perspicás en tot lo que atany lo cor humá, majorment quant aqueix cor +glateix per ella! Més, en aixó, s’ha de considerar lo carácter reservat +y respectuós de ’n Francesch, sa humilitat, sa timidés, sa pobresa, la +distancia que lo separava de la pubilla Noradell. Ell, deixarli coneixer +lo seu amor!… ¡jamay! Se considerava felís d’estimarla; tenia tancada sa +imatge dins son cor, l’adorava en cult fervorós, murmurant, en sas +pregarias, y confonent lo nom de sa Mercé ab lo nom de la Verge. Aixó ’l +satisfeya: lo seu amor era massa pur, massa místich, pera exposarlo á un +desengany que ben cert li causaria gran desespero. L’amistat, la +simpatía, lo bon afecte que li tenia la Mercé, lo contentavan.</p> +<p>Arribáren á la casa, y després de feta la almoyna s’entornaren, +seguint lo mateix camí.</p> +<p>En Francesch era trist, pensatiu, responent á penas á las preguntas +de la Mercé, quina, atribuhint sa tristesa al quadro de pobresa +d’aquella familia desgraciada que acabavan de socorrer, li digué:</p> +<p>–Ha vist, Francesch, quanta miséria?… ¡pobre gent! ¡son ben á +planyer!… lo que ’m dol es de no poguerlos aliviar com jo voldria.</p> +<p>–Mercé, vosté es un ángel de caritat.</p> +<p>–No tant, Francesch: faig lo bé, primer perqué es la obligació de tot +bon cristiá, y en segon lloch perqué la caritat porta la ditxa. Ja veu +que, al ferla, s’hi barreja un petit sentiment d’egoisme, y que de cap +manera puch esser un angel.</p> +<p>–Pera mí lo es, Mercé, y desitjo de tot cor que sas bonas obras la +fassin ditxosa com ’s mereix.</p> +<p>Ho digué conmogut, ab un tó singular, baixant los ulls, molt pálit… +¡qué depressa bategava son cor!</p> +<p>La Mercé se ’l mirá, de eixa mirada escrutadora com si volgués llegir +lo seu pensament íntim. Es ben cert que si no hagués sigut absorvida per +lo recort del jove Maresch, la emoció de ’n Francesch li hauría potser +fet endevinar lo secret que aquest volia tenir tant recatat. No obstant +sa turbació no li passa desapercebuda; mes hem de creurer que l’atribuhí +al seu bon afecte y exquisita sensibilitat, ja que li respongué:</p> +<p>–Gracias, Francesch, per l’interés y estimació que ’ns té; cregui que +tant jo com mos pares, li desitjém lo mateix.</p> +<p>A poca distancia ans d’arribar al casal, vegéren una tartana parada +devant lo portal reixat de la horta, y un senyor foraster que enrahonava +ab en Marsal. En Francesch al passar los saludá, entrá al mas pera donar +ordes á ’n Rafel, lo masober.</p> +<p>La Mercé doná una volta per no esser vista, pujá á casa seva per la +porteta del jardí.</p> +<p>Al entrar á la sala, trobá sa mare, un brodat entre mans, seguda al +costat de la seva sogra que feya mitja. Després de contar sa visita +caritativa, pintant la pobresa y necessitat d’aquella familia que venia +de socorrer; vegent sa mare trista y callada, s’assentá en cadira baixa, +prengué lo coixí de fer puntas que apoyá devant d’ella sobre lo +respatller d’una cadireta, y, ab sos dits, aparellá los boixets, +plantant agullas, continuant unas hermosas puntas que destinava á unas +tovallas del altar de Sant Joseph, de la iglesieta de Masarách.</p> +<h2 id="xiii">XIII</h2> +<p>L’hereu Noradell era sempre diputat, encara que estava ben resolt á +no tornar mes á Madrit. No s’atrevía á presentar sa dimissió per lo dir +de la gent, y molt més per no despertar sospitas sobre la trista +situació del seu patrimoni.</p> +<p>Rebía cartas dels capitosos del partit moderat incitantlo á venir +ocupar son lloch á las Corts, sobretot per la votació de qüestions +importants al partit.</p> +<p>Altres mals de cap tenia lo diputat empordanés.</p> +<p>Los seus acreedors, al veurer l’estat fatal de las vinyas del +patrimoni Noradell que representavan la garantida hipotecaria de las +cantitats prestadas, demanavan la devolució de llur capital.</p> +<p>Si bé los masos d’Espolla y de Rabós eran posats en venda, no ’s +presentava cap comprador; ¡que ’s cas de presentarse! qui confia sos +capitals á la terra abuy dia aixafada per los tributs onerosos que pesan +sobre d’ella. La terra, per nostres economistas de Madrit es la vaca de +llet que ’ls ha d’alimentar; ¡be ’ls estiran y expremeixen aquellas +llanguidas mamellas!… pero, ¡desgraciats! no vehuen que lo dia que no +ragin será lo dia de <em>finis Hispaniae</em>; més, poch se ’ls ne dona; +podrán dir: ¡després de nosaltres vinga lo Diluvi!…</p> +<p>En Marsal se veya amenassat de judicis executius; y si s’hi ficava lo +Tribunal no n’hi hauría prou pera cubrir los deutes, ab risch de veures +la heretat de Masarách molt compromesa.</p> +<p>Eixa situació li donava fonda pena, puig que veya lo dificultós de +sortir d’aquest apuro.</p> +<p>Tota la familia estava entristida. La Teresa y la Mercé demanavan ab +fervor á la Verge Santíssima que no ’ls desamparés.</p> +<p>Sols Da. Catarina conservava son carácter de sempre, ben humorada, é +indiferenta, puig que res sabía, res li havian dit per no entristir los +pochs anys de vida que li restavan á passar en aquest món.</p> +<p>En Joan, la Margarida, los masobers, no deixavan de veurer la +tristesa de llurs amos per las penas degudas al estat aflictiu de la +casa; tots ne tenian gran sentiment.</p> +<p>L’hereu Noradell que ’s veya apretat per acreedors impacients, +atormentat per llurs exigencias y amenassas, li semblá que si en lloch +de tenir tants gossos de presa, ne tingués solament un, encara que li +costés un sacrifici, viuría ab més tranquilitat; puig lo que ofenia sa +dignitat y l’incomodava més, era de raurer ab gent de mala educació y de +maneras grosseras. Pensá donchs á unificar sos deutes, es á dir, +encargarlos á una sola má.</p> +<p>Fins ara havia poch ó molt pagat los interessos, puig que lo poch vi +que feya ’s pagava á bon preu; pero tremolava al pensar que d’aquí prop, +potser l’any vinent, li sería impossible cumplir ab los seus +acreedors.</p> +<p>Si encara lo bestiar, l’oli, los grans se venessen bé; mes no era pas +lo cas: l’oli qu’ avans los tractats de comers ’s venia á onze y dotze +pessetas mallal, ara ’s venia á set y vuyt pessetas; lo blat de vint y +dos pessetas ha baixat á catorze. En Rafel, lo masober tenia un floreig +de xays ben grassos que en altre temps haurian valgut vint y dos +pessetas, y avuy tot lo més si ’n trauria tretze de cada hú; y encara no +tenian comprador. Lo mateix succehía ab lo bestiar boví gras, etc.. +Aquest era ’l resultat de la terrible crisis agrícola que afecta lo +país, crisis suscitada per los tractats de comers. Los productes de la +terra no podían lluytar ab los de nacions més ricas y poderosas que la +nostra.</p> +<p>Lo diputat empordanés amagava sa vergonyosa posició tant com podía; +no volía perdre lo seu prestigi ab sos electors, y sobretot ab sos +amichs polítichs de Madrit qui lo consideravan sempre com lo eloqüent y +fastuós diputat catalá.</p> +<p>¡Que n’es de fondo lo seu contagi madrileny! ¡com s’ha insinuat en +sas venas! Ni la presencia de sa familia atribulada, ni lo recort dels +consells tant sabis del seu pare en son llit de mort, ni la vista de sa +llar, de sa terra catalana, ni las causas amargas de sa ruina, li fan +oblidar sa vida política! A pesar de tantas desgracias, encara hi +pensa!</p> +<p>Feya esforsos de flaquesa per no deixar coneixer la trista posició en +que ’s trobava. Mes á Figueras y sa comarca aviat tot se sab. n’era dels +Noradells com de molts propietaris del Empordá de anomenada, tronats; se +senyalavan ab lo dit.</p> +<p>Los acreedors y usurers, com llops famolenchs, esperavan tirarse +aviat sobre llur víctima, comprant per quatre lo que valia vuyt y ferhi +llur negoci de sempre.</p> +<p>Lo senyor foraster ab qui enrahonava en Marsal, al passar la Mercé, +era un d’aquells usurers que venia á proposarli la compra de las +heretats de Rabós y d’Espolla per menos del valor dels crédits que +pesavan sobre d’ellas.</p> +<p>Quan lo patrimoni del propietari comensa á trontollar, socavat qu’ es +pels deutes; quan ha firmat lo primer debitori y ab aquest d’altres; +quan comensa á ésser prés de las angústias de la lluyta per la +existencia, de las congoixas del negre pervenir, allavors se veuhen +arribar de totas parts los tiburons que ’s tiran sobre llur desgraciada +víctima ja mitj ofegada, estiragonsant y disputantse sos membres; +prestamistas, usurers, capitalistas sense conciencia, tots hi volen +part, tots van per acabarlo d’escanyar.</p> +<p>En lo temps que vivím, mentres durin los fatals tractats de comers +fets per nostres gobernants de Madrit, la crisis industrial y agrícola +se fará cada dia més aguda.</p> +<p>Lo propietari té d’acudir á sas obligacions, y com son patrimoni no +li dona prou, deu forsosament enmanllevar, esperant un any mellor que no +ve may ni pot venir; comensa á pagar crescuts interessos que fan com la +bola de neu; venen malas anyadas, la filoxera, lo desprestigi dels +fruyts de la terra, l’abaratura del bestiar… quan se desperta ja no hi +es á temps, contempla ab horror lo pervenir, se li presenta lo fantasma +esglayador de sa ruina… l’home religiós que te fé sab resignarse no +desesperant de la Providencia; l’home que no té creencias se desespera, +se torna boig y se clava un tiro.</p> +<p>La pau, la tranquilitat de la familia Noradell, de aquella familia de +bé, tan caritativa, tan estimada de la gent de la comarca, tan honrada, +tan ben vista en lo Empordá, se veya atribulada, de algun temps en +aquesta part, per tristesas y sobressalts.</p> +<p>En Marsal portava una vida retirada; no sortía gayre; anava á +Figueras, quan no ’n podia prescindir, pera no exposarse á topar ab +acreedors.</p> +<p>En Francesch era l’home sempre disposat pera servir la familia, +ajudarla, fer diligencias necessarias, pagar interessos, demanar espera, +lo que repugnava á la dignitat d’en Marsal qui menyspreuhava la cobdicia +d’aquells homes que negocian ab lo diner.</p> +<h2 id="xiv">XIV</h2> +<p>En Francesch cumplí l’encárrech que li havia donat la Mercé. Aná á +Castelló per informarse de la familia Maresch.</p> +<p>Lo senyor Pau Maresch era fill del poblet marítim del Estartit que ’s +troba al extrém de la serra de Mont-Grís, al peu dels colossals grahóns +anomenats d’Anibal. En los temps remots eixos grahóns se prolongavan +dins mar formant un cap que, ab lo cap de Creus, enclohía l’extensa +badía de Rosas y abrigava la platja del Estartit. Un cataclisme escabotá +lo cap de Mont-Grís que s’enfonsá dins l’abisme, deixant en fora restos +de sa massa granítica que sobre-surten del aygua: las illas Medas. Lo +trench va donar pás á las onas que van socavant las timbas; de manera +que avuy una fondaria de cent brassas y una amplaria de cinch kilómetres +separa las illas Medas del continent.</p> +<p>Eix cataclisme degué sens dubte coincidir ab l’enfonsament de la +Atlántida de que nos parla Platon y nostre poeta catalá, en +Verdaguer.</p> +<p>Si lo poblet del Estartit existía en aquell temps, las condicions de +sa platja eran altras que las que té avuy dia. Abrigat de tramontana pel +cap de Mont-Grís havia d’ésser un port de refugi gens despreciable per +los barcos que fugian del mal temps, si tota vegada hi havia barcos en +aquella época remota, pot ser prehistórica.</p> +<p>Ara l’Estartit apenas arresserat de la tramontana es poblet de +pescadors que viuhen de la pesca.</p> +<p>La caseta hont havia nascut lo Senyor Pau, en Pauet, que li deyan al +Estartit, se troba al cap de vall del carrer únich que segueix la +platja. Caseta aixerida, petiteta, baixeta, blanca com un colom, sens +pis, per sostre ’l teulat. Al entrar, una estancia enrajolada, xarxas, +rems, velas, samals, cabassets de palangre, nansas de vim etc., etc., lo +tot arrambat al entorn, prou desordenat; s’hi respira aquell baf +peculiar, de salobra y quitrá que ’s desprén dels arreus de pesca. Duas +cambras á dreta y esquerra ab llits de posts, márfagas y matalassos +rublerts d’algas marinas ressecadas. De cuyna no n’hi ha: un fogó +portátil que ’s treu á fora quan fa bó, que s’entra al pas de la porta +forana quan plou, serveix pera fer coure lo ranxo. A deu passos de la +casa, lo llahut tirat en terra, ben amarrat á una estaca.</p> +<p>Lo senyor Pau tenía pare, mare, dos oncles, tots de pobresa, +cohabitant en la mateixa caseta, vivint de llur pesca, patint fret, +calor y gana.</p> +<p>En Pauet, á 17 anys, tip de miseria y privacions, feu com molts +catalans de la costa; aná á la illa de Cuba, pobre, sense un quarto á la +butxaca; mes ferreny, de bona voluntat, avispat, l’ull viu, ben resolt á +guanyarse la vida, á fer fortuna en aquella terra ó bé deixarhi sa +carcanada.</p> +<p>Avisá á sos pares del seu intent. Un dia d’hivern aná á Rosas; se +llogá de criat en un vapor que de Marsella anava á Barcelona y á las +Antillas. D’ eixa manera pogué fer la travessía de franch.</p> +<p>A la Habana entrá de criat en una fonda sense guanyar rés; no més +s’hi atipava. Als sis mesos d’estarhi, digué al seu amo que aquella vida +casulana no s’avenía ab la seva activitat; qu’ era jove, tenia bona +salut y que volia probar d’enginyarse pera guanyar quartos. L’amo de la +fonda li doná bons consells, alguna recomanació, puig lo tenia per bon +xicot, y lo mellor vint pesos pera comensar.</p> +<p>Ab vint duros á la butxaca en Pauet se vegé tan rich com en +Xifré.</p> +<p>Sería molt llarch é interessant de contar de la manera que sabé +enginyarse pera arreplegarse un capitalet. Com no era gens tonto ho +lográ aviat. Comprá bestiar boví, fent viatges á Montevideo; embarcava +las pells pera Barcelona; aná á St. Domingo, á las costas de Guinea, +traficant ab barcos negrers, perdé y refé son capital; mes fou tant lo +seu afany y constancia al travall que per fí ’s vegé ab una +fortuneta.</p> +<p>Allavors se dedicá exclusivament al comers de pells. La major part +d’aquells munts de pells que ’s veyan á la riba del moll de Barcelona, +eran enviats per ell.</p> +<p>Consolidada sa casa de comers, feu com tots los catalans que la +necessitat obliga á deixar la patria, fou prés d’anyoransa, del gran +desitg de revéurer sa terra, lo cloquer del seu poble, los parents y +amichs que hi ha deixat.</p> +<p>Se ’n torná á Catalunya ab sa muller, la Rosa, y son fill ja gran, en +Lluiset, que son pare feu educar als Estats Units y que iniciá després +al comers, associantlo á sa casa de la Habana coneguda á New-York per +<em>Maresch and son</em>, y á Barcelona per Maresch y fill. Arribá al +Empordá carregat de diners. Se presentá á son poble natal, l’Estartit; +ningú lo va coneixer; feya quaranta anys que n’era fora. Sa caseta de la +platja existía encara; mes son pare, sa mare y los dos oncles eran morts +y enterrats. Hi vivía l’únich parent que tenía ab sa dona y criaturas. +Li feu aixecar la casa de dos pisos; li comprá una balandra y +l’encarrilá á guanyarse bé la vida.</p> +<p>Volgué que l’Estartit se recordés del Pauet pobre y espellifat +d’aquell temps de miseria de feya quaranta anys: ple de vanitat feu +construhir dos grans edificis pera escola y ajuntament, deixant +crescudas cantitats pera hermosejar la població.</p> +<p>En Pauet se havía tornat tot un senyorás y fins tractat de Don Pau +per los que li venian á demanar quartos. Comprá algunas fincas en lo plá +de Perelada, y s’establí á Castelló, fentse construhir una casa com un +palau, sens oblidar la torra miranda enlayrada pera comtemplar l’extensa +plana del Empordá y sobretot la mar.</p> +<p>Es singular lo carinyo que tots los catalans tornats de Cuba ab una +fortuneta, tenen per la mar. Com la major part d’ells son de la costa, +aixó ’s comprén: la mar hont han tant navegat, de la qual no s’han may +separat, té per ells l’atractiu que tenen las altas montanyas pel +montanyés. Tenen l’anyorament de la mar; la mar es necessaria á llur +existencia y s’embriagan ab las emanacions salitrosas que ’ls hi porta +la brisa de garbí. Tots tornan á llurs pobles de la costa hont han +nascut; y si algun d’ells s’interna en població un poch lluny del +litoral, fa construhir á sa casa la enlayrada miranda hont puja una +vegada al dia pera contemplar la mar y seguir ab la vista las evolucions +de las velas llatinas dels palangrers, ó bé lo negre plomall de fum que +un vapor al passar deixa estés al horisont.</p> +<p>Lo senyor Pau Maresch es un home de uns 65 anys, alt, ample +d’espatllas, ossat, mans y peus de bastaix, cara colrada, angulosa, +guarnida d’un sota barba de pel grisench, sal y pebre, á tall d’esclop, +lo mateix color de sos cabells molt atapahits, ferms, tiessos com pels +de toixó; ulls petits, verdosos, coberts de cellas embardissadas que +arronsa quan está mal humorat; llabis y nas carnuts; fesomía dura, de +fermesa, que denota un carácter formal, sério, resolt, autoritari, degut +á la terrible lluyta per la existencia de sa vida atzarosa y á la costúm +de raurer ab negres.</p> +<p>Sa esposa, la senyora Rosa, natural de Matanzas es l’esclava somesa +que tremola devant son marit y senyor, fent la seva voluntat, resignada, +acostumada als seus reganys, bona cristiana, encomanantse á Deu; una +santa dona víctima d’aquell despótich tirá, consolantse ab l’amor +entranyable que té pel seu fill. Té 55 anys y apar més vella de lo qu’ +es per causa de sa vida de sufriment.</p> +<p>Quina estranyesa! son casament fou un casament d’amor, casi un idili. +En mitj de la vida atormentada de ’n Pau, al retorn d’un viatge profitós +á Guinea, caygué malalt á Matanzas, en casa d’un associat negrer; fou +cuydat ab tanta sol·licitut y carinyo per la filla del seu amich, la +Rosa, que l’estimá y se casá ab ella. En aquella naturalesa salvatge, en +aquell erm pedregós, germiná la flor d’amor que tot fill d’Adam porta en +sí, per ell flor efimera que s’espigá y graná als pochs dias d’ésser +flayrada; fou sols una guspira que l’instint brutal apagá; y no podía +ésser diferentment atés aquell temperament, aquell carácter de ferro; +aquell cor arronsat y endurit no estava per filar als peus de sa aymada, +com un altre Hércules als peus de la reyna Omfala; la Rosa tan amant, +tan sensible, tan carinyosa, com son las fillas de Cuba, fou considerada +com un moble sols útil pera satisfer sas necessitats bestials y +prou.</p> +<p>En Lluiset, al venir al Empordá sos pares, tenia 24 anys. Per bondat +y carácter se semblava á sa mare á quina retirava també per las faccions +de sa cara; de regular estatura, fesomía intel·ligenta, barba rossa, +sedosa, mitj partida, ulls blaus, de vivesa, tipo nort americá; molt +instruhit, parlant be l’inglés y ’l francés, maneras afables, carácter +franch, leal ab sos amichs y en los tractes de negocis comercials.</p> +<p>S’havía posat al front de la casa Maresch de la Habana, y com era +avispat y laboriós com son pare, continuava ab profit los negocis, +aumentant de molt son reddit.</p> +<p>Trobantse á Castelló l’hivern anterior aprofitá de las diversions que +li ofería la temporada de balls y reunions del Carnaval de Figueras. Fou +en un ball del cassino que vegé per primera vegada la Mercé y que ballá +ab ella.</p> +<p>En Lluiset en mitj de sa vida activa de viatges, ficat ab negocis, no +havia sentit encara bategar son cor; papallonejava ab las senyoretas, +galantejant, flirtejant, sense pararse en cap d’ellas. La simpática +Mercé, tan guapa, tan encisadora, li produhí fonda impressió; no sabia +apartar d’ella sas miradas; sa imatge ’l seguía per tot.</p> +<p>Hem de créurer que ’ls obsequis del jove Lluis no foren pas del tot +indiferents á la Mercé, ja que després de molt temps que no l’havía +vist, á la primavera següent no ’s pogué estar d’encarregar al pobre +Francesch de pendrer informes d’ell.</p> +<p>En Lluis, á mitj Mars, havía tingut d’anar á la Habana hont sa casa +lo reclamava pera portar á cap un negoci important.</p> +<p>Per xó la Mercé, passat lo Carnaval, s’estranyava de no veurel á la +porta de la iglesia, al sortir de missa de dotze, ab los seus amichs, +pera saludar las senyoras conegudas.</p> +<h2 id="xv">XV</h2> +<p>En Francesch, cumplint l’encárrech de la Mercé, y un altre més +important que confidencialment li havía donat en Marsal, se ‘n aná á +Castelló un dematí. En Joan collá la mula a la tartana; á las nou eran á +Castelló. Se hostatjáren al hostal del Gravat. En Francesch s’ feu +servir xacolata y en Joan un tall de pa fregat ab all que despedía un’ +aroma riquíssima; era lo seu esmorzar de cada matí; al hivernás, quan lo +fret apretava, se menjava la llesca ben untada d’allioli.</p> +<p>En Francesch deixá en Joan al hostal y ’s dirigí envers la casa del +senyor Maresch, al cap de vall de la població.</p> +<p>Entrá en la gran portalada, atravessá lo pati y pujá l’ampla escala +de marbre ab barana de coure daurat, deturantse al replá del primer pis +un ratet pera reprimir sa emoció; estirá lo cordó de la campaneta, lo +reixadet s’obrí y tot seguit la porta, una hermosa porta de caoba, +macisa, esculpida. Un negre castis, rabassut, un plomero á la má, li +demaná lo que se li ofería.</p> +<p>–Desitjaria veurer al senyor Maresch.</p> +<p>Lo feu entrar al rebedor.</p> +<p>–Sentis… esperis un moment… ¿la gracia de vosté?</p> +<p>–Francesch Saqué.</p> +<p>Lo negre desaparegué. En Francesch se mirava aquella estancia moblada +ab luxo; al centre una tauleta rodona ab hermós tapet portant un gerro +de flors, una lámpara ab sa mampara, albums ricament enquadernats; ne +fullejá ’l primer que li vingué á má, retratos fotográfichs de gent de +tipos estranys. Cortinas de damás mitj closas donan al rebedor una +claror suáu, discreta.</p> +<p>Sentat en otomana, esperant, sentía á perlejar del seu front gotas de +suhor de congoixa.</p> +<p>Per fí lo negre lo feu entrar, fentli atravessar un corredor, +conduhintlo al despaig del senyor Pau.</p> +<p>Aquest s’estava sentat en sa butaca devant son escriptori empilat de +papers, registres y escripturas, un tinter de plata ab sorrera y +campaneta. Darrera d’ell, adossada á la paret, una hermosa biblioteca de +xicranda esculpida, ab vidrieras, tancada sempre ab clau, lleixas plenas +de llibres de luxosa enquadernació que provenen d’entregas á ral, ab +cromos llampants, virolats; d’aquells llibres que no ‘s llegeixen may, +pero que fan planta y que donan al visitant una bona opinió de lo erudit +y estudiós qu’ es l’amo de la casa; no ‘s pot obrir; fa temps que la +clau n’es perduda: lo senyor Pau s’ha oblidat de ferne fer un’ +altra.</p> +<p>Que ’n coneixém de bibliotecas per l’estil que tenen perduda la clau, +creadas de quatre dias, hont hi figuran obras insípidas, volúmens com +missals: la <em>Crónica de España, Costumbres del Universo, Crimenes +célebres</em>, etc., etc.! Lo repartidor d’entregas recorre vilas y +pobles; deixa á la casa, per algunas horas, la primera entrega de mitj +ral ab una portada florejada y un cromo que per sos vius colors +enlluherna; la gent s’hi deixa caurer com las alosas als mirallets. +Raras vegadas reparteixen obras útils, instructivas. Per supost cap +d’eixas obras se llegeix… ni un benedictí llegiria la <em>Crónica de +España</em> que crech té dotze tomos que ni la Suma de St. Tomás; y no +obstant la trobaréu que figura en casi totas las bibliotecas de nostres +industrials é hisendats, poble, burgesía y classe rica. Donchs eixas +obras que ningú llegeix resultan molt caras; mes, qué s’hi fará! aixó fa +sabi y es de moda. Fan bé los editors d’aprofitarne. A mida que ’s vagi +espargint la verdadera instrucció per nostra terra catalana la vena +s’acabará y deixará d’ésser explotada.</p> +<p>Torném al despaig del senyor Pau.</p> +<p>En los panys de paret s’hi veuhen estampas coloradas de la conquista +de América, per Cristófol Colon, y lo modelo d’un clipper molt bufó que +pertany á la casa de la Habana; sota d’ell un calendari de fulls, y la +cotisació diaria de la Bolsa de Barcelona. Al front del escriptori un +rellotge de paret, de xicranda, en forma de lira, qual balancer +representa las quatre cordas; damunt d’ell, un lloro dissecat.</p> +<p>Lo senyor Pau vestit d’una bata ramejada de vius colors, lo cap +cobert d’un casquet de vellut carmesí ab borla, sentat en sa butaca, +alsá ’l cap, clavá de reull una mirada escrutadora al desconegut +visitant y molt sério:</p> +<p>–Fassi ’l favor de sentarse, ¿qué se li ofereix?</p> +<p>–Dispensi la molestia… So ’l procurador de confiansa de Don Marsal +Noradell, de Masarách. Vinch de part seva á demanarli un favor y á +proposarli un negoci aventatjós per vosté.</p> +<p>Al ohir lo nom de ’n Marsal, lo senyor Pau arronsá las cellas, arrufá +los llabis, molt sério y ab tó sech:</p> +<p>–Explíquis.</p> +<p>–Siguent vosté un dels acreedors hipotecaris qual crédit es mes +important, Don Marsal Noradell espera de la seva bondat que, en vista de +la crísis agrícola que pesa sobre ’l país, li concedirá tres mesos +d’espera pera satisferli los interessos vençuts, assegurantli, de part +seva que, per tot l’Octubre vinent, li serán pagats.</p> +<p>–Lo senyor Noradell m’está debent los interessos del any passat, ja +veu que ’l no exigírloshi li he donat proba de tenirli consideració. En +hora bona, esperaré que ’m pagui los interessos d’aquest any y del any +passat per tot l’Octubre vinent, comptant ab la paraula que vosté ’m +dona de part seva, advertintli que si no cumpleix, procediré +judicialment contra d’ell.</p> +<p>–Mercé pel favor. En quan al negoci proposat: Don Marsal voldría +unificar sos deutes en una sola má y ha pensat que vosté podría ferse +cárrech de tots ells.</p> +<p>Lo senyor Pau arronsá las cellas de tal manera que no se li veyan ’ls +ulls y mirantse de fit á ’n Francesch:</p> +<p>–Molt mal pensat… se figura lo senyor Noradell que jo só un Cresus…! +Estich enterat de sa crítica situació… ¡si senyor!</p> +<p>Las fincas de Rabós y d’Espolla no valen abuy dia los gravámens de +que están hipotecadas; se troban amenassadas de judicis executius. En +quan á mon crédit hipotecat sobre ’l patrimoni de Masarách y la casa de +Figueras, l’adverteixo que si per tot l’Octubre no se ’m pagan los dos +anys d’interessos, pot dir al senyor Noradell que exigiré, sense cap +consideració, lo capital prestat, acudint á la via executiva… que ho +tinga ben entés… moment de silenci… En Francesch está aixafat; res gosa +dir… Lo senyor Pau, treu un paper de dessota un pilot d’escripturas, se +’l mira y diu: lo valor actual de las fincas d’Espolla y Rabós no passa +de vint mil duros; son gravadas per setze mil: si s’acudeix al Tribunal +no quedará rés. Los censos y censals son fullaraca… La heretat de +Masarách val abuy trenta mil duros tot lo més y la casa de Figueras sis +mil. La meva hipoteca per la heretat de Masarách es de divuit mil duros, +y dos mil per la casa de Figueras en segona hipoteca, ja que la senyora +de Noradell hi té sa llegítima assegurada en primera hipoteca: total, +vint mil duros. A més hi ha, segons tinch entés, segonas hipotecas de +petitas cantitats. Ignoro si hi ha pagarés quirografaris. Los deutes +coneguts del patrimoni Noradell se ’n pujan donchs de qüaranta á +qüaranta y cinch mil duros.</p> +<p>–No senyor, y dispensi: aquí porto una cópia legalisada per la firma +del registrador d’hipotecas que conté tots los gravámens del patrimoni. +De deute quirografari li puch assegurar que no n’hi ha cap.</p> +<p>Després de mirarse ab atenció lo certificat del registre d’hipotecas, +lo senyor Pau continuá diguent:</p> +<p>–Lo deute es de qüaranta mil duros. Ja veu que no m’enganyava de +gayre… Silenci… La posició de la familia Noradell es trista, molt +trista!…</p> +<p>–No hi ha dubte; y si vosté volgués encarregarse de tot lo deute, +ademés de fer un bon negoci, faria una bona obra, de la qual la familia +Noradell li quedaria agrahida.</p> +<p>–¿Com entén vosté eix bon negoci? jo no ’l se veurer. En tot cas +aprofitaria al senyor Noradell, no á mí, ja que pagaria lo sís per cent +de lo que deu pagar ’l vuit y ’l nou.</p> +<p>–Ignoro l’interés que paga. Jo entenia que siguent lo reddit del +diner lo cinch per cent, seria aventatjós per vosté cobrar lo sis.</p> +<p>–¡Molt mal entés! Vegi hont trobará diner al cinch en lo temps que +corrém… Sia com vulla, m’hi pensaré; estudiaré ’l negoci. Torni d’aquí +alguns dias, li donaré una resposta.</p> +<p>En Francesch s’aixecá y ab molts acatos y compliments se despedí del +senyor Pau qui lo saludá ab la má, sense moures de sa butaca, com si hi +fos pegat; tirá lo cordó de la campaneta que tenia al costat, comparegué +’l negre qui l’acompanyá y l’obrí la porta del pis. Baixá l’escala de +marbre ab barana de coure daurat, y molt compungit se dirigí envers +l’hostal. Al carrer se topá ab un enterro que l’entristí encara més. En +Joan collá la mula y reprengueren lo camí de Masarách.</p> +<p>La familia Noradell esperava lo retorn de ’n Francesch ab la més gran +congoixa.</p> +<p>En Marsal se passejava sala amunt sala avall, retorsentse lo bigoti, +molt ansiós, mirant á la finestra á cada punt per si arribava, sense dir +una paraula, passantse sovint la má pel front humitejat de suhor.</p> +<p>La Teresa donava á son brodat punts intermitents, alsant sovint +envers son marit sos ulls negats, com la Magdalena al peu de la +creu.</p> +<p>La Mercé, ab lo coixí de fer puntas, fa ballar, desembullant ab lo +cap dels dits, los manolls de boixets lligats ab fil blanch molt fí.</p> +<p>Da. Catarina, lo cap inclinat, sas ulleras sobre ’l nas, sa mitja +damunt sa falda, fa rato que dorm.</p> +<p>Per fí se senten los cascabells de la Castanya; arriba en Francesch. +En Marsal lo feu entrar tot seguit en son estudi.</p> +<p>–Y donchs, Francesch ¿qué ’m dius?</p> +<p>–Rés per ara; lo senyor Maresch s’hi pensará; dech tornarhi d’aquí +alguns dias pera saber la resposta de sí ó nó… Més, qué vol que li diga, +Don Marsal… m’apar que dit senyor si s’encarrega de tots los deutes, no +tindrém rés de guanyat.</p> +<p>–Explícat ¿per qué?</p> +<p>–Que li diré… sab… l’impressió de la persona… de duresa repulsiva… de +puny arrapat… Me temo qu’ una volta entregat vosté dins sas garras, no +sia encara pitjor. Podria enganyarme, més es la impressió que m’ha +produhit… y li contá l’enrahonament qu’ havian tingut.</p> +<p>–Bé, Francesch, t’ho agraheixo. Dilluns podrás tornarhi y sabrém á +que atenirnos.</p> +<p>Se retirá en Francesch al seu despaig. Al poch rato qu’ hi era sentí +á la porta un truch discret.</p> +<p>–Francesch, ¿se pot entrar?</p> +<p>Entrá la Mercé tota conmoguda. En Francesch s’aixecá, més conmogut +qu’ ella, tornantse roig.</p> +<p>–Francesch, ¿ha fet mon encárrech?</p> +<p>–Si senyora… Li contá tot satisfet lo que sabia dels Mareschs, puig +li havia sigut fácil d’enterarse, com també lo que ‘s deya de sa fortuna +guanyada venent esclaus; y afegí: lo fill fa temps que es á l’Habana… +baixant los ulls y tornantse encara més roig… segons veus, es probable +qu’ hi prolongará sa estada molt temps.</p> +<p>Un moviment despitós, que clavá una punyida dins lo cor de ’n +Francesch, se notá en la fesomia de la Mercé.</p> +<p>Per virtuts que ’s tinguin, los sentiments inherents á nostra +naturalesa sempre son barrejats de més ó ménos egoisme.</p> +<p>L’amor sobretot es un sentiment tant absolut que no sufreix +contradicció, ni obstacle; tot ho sacrifica y arrotlla al seu +interés.</p> +<p>En Francesch, pressentint un rival en lo jove Maresch, trobava un +plaher egoista al dir á la Mercé que ’n Lluis estava á Ultramar, lluny, +y que Deu sab quan tornaria. En aixó mentia perque no ho sabia: més son +cor li deya.</p> +<p>La Mercé doná las gracias á ’n Francesch; baixá l’escala y ’s dirigí +al jardí, molt pensativa. Cullí una hermosa rosa de Bengala, mitj +espallida; més, al volguerla flayrar, un petit escarbat d’un vert +d’esmeralda irissat, sortí volant d’entre petals, amagat al fons del +pistil; las petals mitj rosegadas caygueren á terra, y sols resta á la +má de la Mercé una rosa desfullada. Allavors s’assentá en un banch de la +glorieta, mirantse ab tristesa la flor sense fragancia, marxitada per +aquell insecte despiadat.</p> +<h2 id="xvi">XVI</h2> +<p>Lo judici que s’havia format en Francesch del senyor Pau no era +equivocat.</p> +<p>L’home qui, de pobre y miserable, s’ha sabut guanyar una fortuna, +travallant durant qüaranta anys com un negre, que li costa grans lluytas +y suhors, sab lo que val lo diner.</p> +<p>¡Lo diner!… ¡que ‘n té de magia aquest nom! ¡quín motor més poderós!… +¡Qué val la palanca d’Arquimedes al costat d’aquesta!… es l’alsaprém qu’ +aixeca ’l mon.</p> +<p>Lo diner es l’ídol daurat, esclatant, espléndit, que té á sos peus +l’humanitat agenollada.</p> +<p>¿Quín es lo poeta qu’ ha dit:</p> +<div class="hanging-indent"> +Lo diner… sens ell tot es esteril<br > +La virtut sens diner es un moble inútil,<br > +Lo diner sol al palau pot fer un magistrat.<br > +Lo diner d’un home honrat ne fa gran malvat. +</div> +<p>Es una veritat en nostra societat actual, y crech ben bé que desde +que ’l món es món ha sigut sempre aixís. No hi valen amistats, +parentius, afectes de familia: la terrible lluyta per la existencia, +<em>struggle for life</em>, com diu Darwin, es la lley fatal que ’n +aquest món terrenal domina nostra existencia, que será sempre un +obstacle al progrés moral de la humanitat.</p> +<p>Sols la divina moral del Redemptor ha vingut á posar consól als +malaventurats, als deixats de la fortuna… Ditxosos los pobres per qui +s’obrirán las portas del Cel!…</p> +<p>La possessió del diner havia fet tornar avaro al senyor Pau, y sa +avaricia creixia en rahó directa del aument de sa riquesa.</p> +<p>Estudiá l’assumpto proposat per en Marsal, y quan als pochs dias se +presentá de nou en Francesch, li digué:</p> +<p>–Pot dir al senyor Noradell qu’ accepto lo proposat baix lo pacte +següent: lo total dels deutes hipotecaris, segons lo certificat legal +firmat pel registrador, se ‘n puja á qüaranta mil duros; donchs lo +senyor Noradell m’otorgará un debitori de qüaranta y tres mil duros ab +l’interés del sis per cent; li volia exigir ’l set, més per ara me +contentaré del sis, pagat per any anticipat; advertintli que l’hipoteca +de la senyora Noradell, sobre la casa de Figueras, qu’ es primera, +passará á segona. Lo préstam se fará per un any.</p> +<p>–¡Cóm!… ¿Vosté aumenta ’l deute de tres mil duros?</p> +<p>–Dech observarli que, aumentant lo deute de tres mil duros, lo senyor +Noradell hi guanya; puig que si los acreedors lo portan al Tribunal, +entre ’l baix preu que ’s traurá de las fincas en venda, y gastos de +perits, escribá, procurador y advocat, li costará molt més. Ha de tenir +també en compte la reducció dels interessos al sis per cent, pagantne +ara lo vuyt y ’l nou y potser més.</p> +<p>Vostés son amos d’acceptar ó nó. Aquestas son las mevas condicions +irrevocables: si no agradan al senyor Noradell, ell dirá. Que ’s recordi +que li he donat espera fins per tot l’Octubre vinent, y que, si no +cumpleix, seré ’l primer en rompre ’l foch.</p> +<p>–Peró, ¿quí garanteix á Don Marsal lo risch de que vosté li exigesca, +passat l’any, lo capital ’l dia menos pensat?</p> +<p>–No hi ha dubte qu’ es risch á que ’l senyor Noradell estará exposat, +puig que ningú pot respondrer de lo que ha de venir. Lo que li puch dir +es que si paga ’ls interessos cap temor ha de tenir.</p> +<p>Lo senyor Pau, en sos cálculs, comptava que si bé poch hi havía de +guanyar ab las fincas de Rabós y d’Espolla, sortiría gananciós ab la +heretat de Masarach y la casa de Figueras; y com á no tardar lo resultat +definitiu havía d’ésser una venda general, se quedaría ell ab lo +patrimoni Noradell que hauría obtingut per menos de la mitat del seu +valor. Com ja possehía tres fincas en lo plá de Perelada que confrontan +ab las terras del más de Masarach, arrodoniría lo seu patrimoni, fentne +un dels més importants del Empordá. En quant á las vinyas d’Espolla y +Rabós se proposava reconstituhirlas ab ceps americans, Ripárias al plá, +Solonis als áspres, empeltats ab las mellors classes conegudas, y +plantantne més, de manera que en pochs anys, ne duplicaría ’l +reddit.</p> +<p>En Francesch vegé, ab las paraulas resoltas del senyor Pau, qu’ era +inútil d’insistir, que rés obtindría. Alashoras s’alsá, saludá, y lo +mateix negre l’acompanyá fins á la porta del pis.</p> +<p>Se ’n torná á Masarach á donar part del trist resultat de sa missió á +D. Marsal.</p> +<p>¡Quin desespero l’hereu Noradell al saber las exigencias del senyor +Maresch!</p> +<p>–¡No, de cap manera puch acceptar aytals condicions!… Aquest home ’m +vol acabar d’escanyar!…</p> +<p>Estava sol en sa cambra, sentat devant son escriptori, recolsat, lo +cap entre mans, lo mocador als ulls. –¡Quina desgracia, Deu meu!… oh! ma +posició es horrorosa!…</p> +<p>Entrá la Teresa. Al veurer son estimat espós tan postrat, corré +envers ell inquieta, asustada:</p> +<p>–Marsal!… qué tens?… qué ’t passa?</p> +<p>–Teresa! Teresa meva!… no ho vulgas saber!… estich desesperat!… y li +contá las condicions y l’ultimatum del senyor Maresch… Hi ha homes que +no son homes!… son tigres!… aquest es assedegat de nostra sanch!… la +xuclará tota fins que no ’ns quedi una gota!… Oh! no vuy pensarhi!… mon +cap s’obra!…</p> +<p>La Teresa s’assentá al costat seu, li prengué las duas mans que posá +dins las séuas, y ab molta tendresa:</p> +<p>–Marsal! marit meu!… per l’amor de Deu, assosségat!… perqué tanta +desesperació!… ets cristiá!… tingas coratge; confiém ab la divina +Providencia, y nos ajudará!… Si lo que proposa lo senyor Maresch te +perjudica, no acceptarho.</p> +<p>–Com ho dius!… no acceptarho!… Més sabs que aquest home ‘ns té lo peu +al coll!… qu’ es primera y principal hipoteca!… que nostra sort está en +la seva má!</p> +<p>–¿No ’t diu que pagant los interessos rés mourá contra nosaltres?</p> +<p>–Tú ho dius, Teresa ¿qui ho assegura?… y eixos interessos? d’hont los +traurém?… No veus l’estat llastimós de nostre patrimoni!</p> +<p>–Escolta, Marsal, reflexiona: ajudat dels consells de ton advocat, +els teus amichs verdaders, encara que en la desgracia pochs ne quedan +per no dir cap; nosaltres juntarém nostras oracions pera demanar á Deu +que ’t dongui bon acert. Si per forsa has d’acceptar lo proposat pel +senyor Maresch, será tanta la economía en que viurém que no dubtis +podrás pagar los interessos.</p> +<p>–Mes Teresa: es possible que poguém víurer ab més economía que la que +vivím!</p> +<p>–Mira: á tu ’t toca la economía rural: travalladors, feynas del camp +las més precisas, no dech dirtho; á nosaltres la economía doméstica… ¿No +es veritat, filla meva?… la Mercé acabava d’entrar portant á son pare la +petaca que s’havía deixat damunt la taula del menjador.</p> +<p>–Sí, mamá… la economía doméstica… tant com voldrá; ja hi estich feta; +y ab molt gust.</p> +<p>–¿Veus, Marsal?… Mercé digas á ton pare que no volém qu’ estiga +trist.</p> +<p>La Mercé, sentantse damunt los genolls de son pare, reblincant sos +brassos al entorn de son coll, li feu dos petons impregnats del més +tendre carinyo; y mitj séria mitj somrihent:</p> +<p>–Papá, sab?… no vuy aqueixa cara mal humorada… ó si no m’enfadaré y +no li faré cap més caricia… papá meu!… no estigui trist… la Mare de Deu +’ns ajudará… Oh! la prego tant cada dia!…</p> +<p>–Si, filla meva; tú y ta mare sou los dos ángels d’aquesta llar!… +¡Qué seria de mi si no us tingués!… s’alsá y apretá las duas sobre son +cor, los ulls enterbolits de llágrimas… Ah! l’amor de la familia!… que +bó es!… ja pot venir la desgracia, la pobresa!… lligats per lo sant +afecte, sabrém soportarla ab coratge y resignació cristiana!</p> +<p>–¡Aixís m’agradas, Marsal; aixís vuy que ’t revesteixis de valor pera +lluytar contra l’adversitat, no desconfiant de l’ajuda del Senyor! Ja +veus que possehim una riquesa envejosa que, ab tots los diners del mon +no ’s pot adquirir: la salut; tots gracias á Deu ne tenim per vendrer; +mes, si ’t deixes abatrer, la perdrás, y alashoras també la perdrém +nosaltres.</p> +<p>Entrá Da. Catarina, apoyada ab son bastonet:</p> +<p>–Qué feu tots en eixa cambra?… fa més de mitja hora que m’heu deixat +sola… ¿de qué enrahoneu?</p> +<p>–Ay! pobre mare! digué la Teresa; quina sort d’ésser sorda… rés ha de +saber… Parlavam del sant de la Mercé.</p> +<p>–De la Mercé?… qué?… qué?… qué ’m dius?</p> +<p>La Mercé cridant prop de sa orella: –Padrina, parlavam del meu sant. +Qué ’m regalará?</p> +<p>–Ay, pobre de mi! que vols que ’t regali!… res tinch si no mas +oracions y ma benedicció que en aquell dia te donaré del fons del meu +cor. Sabs, Mercé: la benedicció dels vells porta la ditxa.</p> +<p>–Ah! si, padrina ¡que grata ’m será! Per la Mare de Deu de la Mercé +li faré recordar.</p> +<p>Eran las vuyt del vespre; la vella Margarida que feya de cuynera, +puig se havía donat comiat á tot lo demés servey de la casa, menos en +Joan, traucá ’l cap á la porta de la cambra: –si están servits, lo sopar +es á taula.</p> +<p>La familia passá al menjador; tots s’assentáren. La taula era parada +com en dia de festa: blancas estoballas, un gerro de flors al centre, la +lámpara ab sa mampara dona una llum clara y suáu. Un cubert está sense +ocupar. En Marsal digué á la Mercé:</p> +<p>Ves al despaig de ’n Francesch; dígasli que ’l demano.</p> +<p>Se presenta en Francesch.</p> +<p>–¿Que se li ofereix? Don Marsal.</p> +<p>–Francesch, sentat aquí.</p> +<p>–Oh! Don Marsal… tanta bondat!…</p> +<p>–Aquest es y será sempre ton cubert… tú ets de la familia ¿veritat, +Mercé?</p> +<p>–Si, papá, te rahó.</p> +<p>Se sentá molt conmogut entre la Teresa y la Mercé. Da. Catarina resá +lo benedicite. Tots feren esforsos pera allunyar la fonda pena que ’ls +entristía. Lo sopar fou mitj alegre; fins en Marsal rigué de bona gana +al contarli en Francesch la feta del apotecari de Rabós que deya haver +trobat un remey eficás pera matar la filoxera, untant las arrels dels +ceps ab oli de grans de ginebró barrejat ab aygua de ruda; que n’havía +escrit una memoria enviada al comité de defensa filoxérich de +Figueras.</p> +<p>Tots sopáren ab gana, puig no ’n tenian gayre la costúm.</p> +<h2 id="xvii">XVII</h2> +<p>Lo 10 de Juliol, á las 7 del matí, en Marsal, la Teresa y en +Francesch pujaren á la tartana. En Joan guiava, sentat sobre ’l coixinet +de la barana; la Castanya prengué lo trot seguint lo camí de +Castelló.</p> +<p>Prompte hagueren de baixar y anar un rato á peu, tant la carretera +era dolenta. L’any avans la Muga havia fet de las séuas invadint lo plá +y escorrencant los camins que feyan llástima; ningú ’s cuydava +d’adobarlos.</p> +<p>Quina matinada més hermosa! lo cel ben seré sense cap núvol. La +cordillera pyrinaica se perfila al horisont ab una puresa admirable. Fa +un ayre fresquet, agradable que porta las emanacions de la terra, de las +floretas dels camps, de l’herba redallada de prats y closas, dels +rostolls en mitj dels quals saltironan cabrits y borréchs dels remats +que pasturan. Las cigalas enramadas á las oliveras ja comensan llur +concert estrident que anuncia un dia calorós. Lo fértil plá de Peralada +es plé de vida: per tots los rostolls se veuhen á carregar, enlayradas +ab la forca, garbas de blat damunt los carrets tirats per un parell de +bous que ’s dirigeixen, ab pás maymó y feixuch, á las eras dels masos, +guiats per l’agullada del boher apoyada sobre ’l jou.</p> +<p>Ja ha comensat la batuda; se veu la polsaguera del boll qu’ aixecan +las eugas arrengleradas en tres y quatre parellas, atiadas per un +baylet, un fuet á la má, subjectadas ab una corda, que las fa voltar +l’era, com en circo de cavalls, al trot, trepitjant y esmenussant la +palla pera ferne caure ’l grá; mentres los mossos del más, en mánega de +camisa, espitregats, barret de palla ab pom de rosellas, van rambant ab +la forca la palla als peus de las eugas.</p> +<p>Al passar los Noradells, los garbajayres y gent dels camps de vora ’l +camí, ’ls saludan: bons dias, D. Marsal, Da. Teresa, Francesch, Joan… +¿volen esmorzar ab nosaltres? Eran las vuyt, hora d’esmorzar; se veyan +rodonas de garbajayres y espigolayres sentats al ombra d’un oliu, alsant +lo porró, fent lo xerrich. Quina gana tenen! ab quin gust menjan lo +timbarro de pá que sucan dins l’enciam de ceba, pebrots y tomátechs!… +Quants n’hi ha de ricatxos que tenen lo ventrell fet malbé per +fartaneras y menjars exquisits que donarian més de la mitat de llur +fortuna pera poguer menjar un enciám de cebas y tomátechs, ab la salut +de ferro, la bona humor y sobretot la gana d’aquells pagesos!</p> +<p>La Tuyas qu’ espigola per allá prop, los hi porta un ramet de niella, +blauets y rosellas, l’ofereix á Da. Teresa. En Joan li pregunta de la +Marió.</p> +<p>–Es casada y enmaynadada, li respón la Tuyas, rient.</p> +<p>–Li darás l’enhorabona de part meva… sents, Tuyas?… y tú que fassis +aviat com ella.</p> +<p>–Si ’m sabéu casador, Joan, aviseu… vaja, adeusiau! tinguin felís +camí.</p> +<p>–Adeu, Tuyas… y que fassis bondat.</p> +<p>Lo sol comensava á picar de valent. Pujáren altra volta á la tartana; +á las nou arribaren á Castelló. Deixáren la tartana á la fonda y anaren +al carrer de Rosas hont viu lo notari Aymar.</p> +<p>La notaría de Castelló de D. Joseph Aymar es una de las més +acreditadas del Empordá y de las més antigas.</p> +<p>Com la comarca de Castelló es tant estesa y poblada, los pagesos, per +llurs contractes, acudeixen á la notaría Aymar. Casa vella que compta +centúrias, darrera la iglesia, en carrer estret. s’hi entra per una +portalada de pedra picada; pati interior, enllosat, que reb la llum +zenital per una claraboya; á la esquerra ampla escala de pedra ab barana +de la mateixa, per hont se puja al primer pis, habitat pel notari y sa +familia; á la dreta del páti, una feixuga porta de roure damunt la qual +s’hi llegeix en grossas lletras: “Notaría;” al obrirla per’ entrar se té +que empényer altra porta de tela enconxada de llana, que ’s tanca de +cop, no pera evitar corrents d’ayre, si, pera que la veu quedés ben +ofegada per si algún indiscret li passés pel cap de parar l’orella desde +’l páti.</p> +<p>Al entrar, una estancia espayosa rodejada de banchs de fusta corcats, +esculpits com banchs d’obrers d’iglesia, y de lleixas que tocan al +sostre, rublertas de patracols pergaminats desde la centúria 1400; lo +color groch dels pergamins prén tots los tons, segons llur vellura, del +castany fosch á groch de Nápols. Molts escribents encorvats á llur +tasca; pilots d’escripturas damunt las taulas. Un St. Crist de fusta, de +0’60, tapat ab gassa, per las moscas, molt antich, es posat en evidencia +en pany de paret.</p> +<p>Ne diuhen la sala dels Capítols perque hi encabeix tota la parentela +sempre nombrosa de abduas familias del futur casori.</p> +<p>Per una porteta envidriada tapada ab cortina, s’entra á una saleta +més reduhida: lo sanctus sanctorum, l’estudi particular, com qui diria +lo confessional hont lo notari Aymar, magestuosament drapat ab sa bata, +casquet de seda brodat, cara de pontifical, reb las confidencias de las +familias, las postreras voluntats del vellet ensumat per la mort, los +secrets més ocults de marit y muller, donant bons consells, estalviant +plets, guiant los seus parroquians en lo camí del dret, de lo just y del +deber.</p> +<p>Eixa reduhida estancia es relativament comfortable: estorat, braser, +taula cuberta d’un tapet vert de llana, cadiras de brassos al voltant, +de respatller y seti de cuyro clavatejat de claus de coure arrovellats, +de l’antigor; biblioteca envidriada, de noguer, que conté llibres de +Dret, recopilacions jurídicas, manuals, etc.. Las obras del rector de +Vallfogona, las crónicas de Pujadas, Muntaner y Desclot; la mitat d’una +lleixa es ocupada per una renglera de tomos enquadernats, com missals… +es la inevitable Crónica d’Espanya –lo notari també s’hi ha deixat +caurer.– Tan en eixa saleta com en l’altra s’hi respira aquell baf +peculiar que ’s desprén dels patracols y papers ratats, la pols de la +vellura.</p> +<p>La notaría reb la llum per duas finestras reixadas, baixas, á dos +metres d’altura del plá terreno, de un carrer estret, hont lo sol no +toca may, llum interceptada tot lo dia per l’ombra dels murs negres y +macisos de la catedral; resclusida, freda, lúgubre, claror d’un dia +rufol d’hivern. Son aspecte representa ben bé la estancia séria, +respectable, lo santuari recullit hont se firman los contractes més +tristos y més alegres de la vida.</p> +<p>Lo notari, D. Joseph Aymar representa uns 70 anys d’edat; home de bé, +molt entés, de llarga experiencia, possehint la confiansa de las +principals familias y pagesos de la extensa comarca de Castelló. Fá anys +y panys que la notaría está regentada de pare á fill per la mateixa +familia; á la mort de D. Joseph, son fill Ignasi qu’ estudía lo Dret á +Barcelona, li succehirá regentant la notaría com son pare, seguint son +exemple; puig la honradesa es proverbial en la familia Aymar.</p> +<p>Entráren en Marsal, la Teresa y en Francesch á la primera saleta, +hont travallavan enfeynats los escribents. Sobre ’ls banchs, al entorn +una familia pagesa sentada, esperant que li toqui ’l torn d’entrar. s’hi +veu ab ella una joveneta prou guapa, mudada, mocador de pita al cap, +llargas arracadas d’or, aixerida, rihent ab un jove que té al costat. +Llur bona humor constrasta ab las caras sérias de llurs pares, molt +callats, badallant sovint, fentse ab lo pulgar creus á la boca badada +perqué no hi entrin los mals esperits. Si anirán per fer capítols… +ditxosos d’ells!…</p> +<p>Un dels escribents s’aixecá y los feu entrar tot seguit en lo despaig +particular del senyor notari.</p> +<p>Al veurer en Marsal y sa esposa, lo senyor Aymar fou molt obsequiós, +fentlos sentar en cadira de brassos, demanant per Da. Catarina, per la +senyoreta Mercé.</p> +<p>D. Joseph coneixía la familia Noradell, de Figueras; puig era lo +notari de las tias Manelas, y en llur casa s’hi havian trobat de +visita.</p> +<p>Com lo notari Aymar es lo notari del senyor Maresch, aquest exigí que +la escriptura de debitori fos autorisada per ell. A ‘n Marsal li era +indiferent puig sabía qu’ era un home de be, la prova, que li doná la +grata nova que, á copia de prechs, havia lograt del senyor Maresch que +los tres mil duros que exigía fossen reduhits á dos mil. La Teresa y en +Marsal li donaren las gracias.</p> +<p>Prompte arribaren los acreedors que prengueren assento.</p> +<p>S’enviá un recado al senyor Maresch qui comparegué al cap de mitj’ +hora.</p> +<p>L’escriptura de debitori estava ja redactada, se ’n doná lectura, se +firmá. Lo senyor Pau pagá á cada acreedor lo crédit que tenía, mediant +la correspondent carta de pago, encarregantse de tots los deutes de ’n +Marsal, ab l’interés del sis per cent, pagat per anticipat, que ’s +detingué, afegint al capital, com també los dos mil duros convinguts, +sense oblidar de fer inscriurer, de segona á primera, la hipoteca de la +llegítima de la Teresa, á la casa de Figueras.</p> +<p>Firmada la escriptura, encaixaren ab lo notari; saludaren als +assistents y ’s dirigiren á la fonda; pujaren á la tartana, y á la una +arribaren per dinar, á Masarách.</p> +<h2 id="xviii">XVIII</h2> +<p>Las economias que efectúa en Marsal á son patrimoni foren +extremadas.</p> +<p>La casa de Figueras fou arrendada; los ceps de las vinyas mortas +foren arrancats pera sembrarhi mestall y cibada; las de las serras +d’Espolla y Rabós, de terras magras, las arrendá á jornalers que li ’n +pagavan una miseria. Mossos y animals de conreu foren reduhits á lo més +precís.</p> +<p>Lo servey de la casa ’s compón de la Margarida y de ’n Joan, dos +vellets que no son gayre bons per rés; més, fá tants anys que son al +servey de la familia!</p> +<p>La Teresa y la Mercé planxan, cúsan, apadassan, surgen la roba de la +bugada, ajudan á la Margarida á fer las feynas casulanas, com si sempre +ho haguessen fet.</p> +<p>Una economía, un’ orde admirable regna en lo menjar y vestir.</p> +<p>En Marsal, l’ex-diputat de Figueras –puig feya temps qu’ havia +dimitit– avans tant elegant, tant ben acostumat, l’home de món, de bona +societat, que ’s presentava ab luxosa carretela, guiant ell mateix los +dos hermosos caballs grisos de pura rassa inglesa, lo groom ab librea +sentat detrás, en los passeigs del Prado y de la Castellana, l’home dels +somptuosos salons de son palau del carrer d’Alcalá, l’orador aplaudit +del Congrés, agasajat pels ministres y capitosos del partit conservador… +¡Quin cambi!… ¡quina cayguda!… ara s’havia tornat ver pagés, home de la +terra com en Rafel, lo masober. Calsat de sabatas ferradas, vestit de +vellut de cotó; per estalviar lo servey d’un mosso, empunyava l’arada +fent juntas com qualsevol jornaler. Aixó no li venia pas de nou, puig +que en l’Escola d’Agricultura havia practicat tots los travalls +agrícols.</p> +<p>En Francesch li ajudava. Llurs mans blancas y finas s’havian tornat +colradas, pergaminadas, ab aquellas duricias que, com diu en Vallés, son +las flors del travall.</p> +<p>Molts richs propietaris del Empordá, empobrits per la filoxera, +havian tingut de fer com ell. Aixís es que quan se ’l veya ab l’arada ó +la dalla, dingú se ’n estranyava; inspirava més admiració que sorpresa. +També, ¡qué ferreny! ¡qué robust s’havia tornat! ¡ab quina afició ’s +menjava aquell recapte, lo pá de cada dia, que Deu ’ns dó, guanyat per +sa suhor!</p> +<p>La tranquilitat, la santa pau havian tornat en aquella casa tant +desditxada. Sols demanavan á Deu salut pera poguer cumplir ab l’ajuda +del travall, las greus obligacions que s’havian imposat.</p> +<p>Las tias Manelas, la senyora Bibiana, las familias amigas, coneixent +llur trista posició, havian anat á poch á poch separantse d’ells; á més +que la familia Noradell, haventse arrendat la casa de Figueras, no hi +anava may; sols hi anava en Marsal per necessitat. Quan los seus amichs +á qui havia fet tants favors, á qui havia deixat cantitats importants, +lo veyan venir, giravan l’esquena, trencant per un altre carrer, per no +toparse ab ell; per altra part no ’s deixava tampoch gayre veurer +d’avergonyit.</p> +<p>Sols continuava la correspondencia epistolar íntima de l’Emilia ab la +Mercé. No eran iguals, ara? ¿las duas pobres? llur cor endolat, sufrint +las mateixas penas, vegent llurs ilusions de jovenesa emportadas pel +torbellí, desapareixent en l’espay com las fullas que lo vent de la +tardor arremolina y enlayra?…</p> +<p>“Emilia meva, li deya la Mercé, quant donaría pera tenir la téua +ditxa! Vius al costat de ta mare, felís, resignada sense que rés vinga +enterbolir la pau de ton cor! Si sabesses lo que sufreixo de veurer lo +desconsól de mos pares, per la desgracia que ha caygut sobre de +nosaltres!… desconsól que no té alivio y que la congoixa del pervenir fá +més crudel!… ¡Ah! ¡somnis daurats! ¡flors hermosas espallidas en un raig +de sól de nostra jovenesa!… ¡qué us heu fet!… ¿Te recordas d’aquell +ball? ¡com palpitava nostre cor!… Las flors, l’armonia, la tébia +atmósfera impregnada d’olor suáu, embriagadora, en lo torbellí del vals, +enllassadas en los brassos d’aquells joves elegants que murmuravan á +nostres oídos dolsas paraulas d’amor!… ¡Ah! ¡ilusions perdudas! ¡ja no +tornaréu més!… ¡la pobresa, la crudel pobresa allunya y glassa llur +cor!… ¡ben diferent del nostre que glateix sempre igual!”</p> +<p>“Voldria, estimada Emilia, tenirte aquí, al costat meu per’ apretarte +sobre mon cor. Voldria recordarte la promesa que tú y ta mare ’ns váreu +fer de venir á passar una temporada ab nosaltres; més, no m’atreveixo… +¡hi ha tanta tristor en lo casal! hi brollan tantas llágrimas que seria +egoisme de part meva lo insistir en fervos recordar vostra promesa. Deu +’ns ajudará, Emilia; sento una veu interior que m’ho diu!…”</p> +<p>Sovint, quan per la tarda, en Francesch anava á veurer si lo bestiar +estava ben aconduhit; al atravessar l’era, trobava la Mercé rodejada de +virám que venia d’aclamar.</p> +<p>Vestida ab sensillesa, faldilla curta de llana, devantalet, mocador +de llanilla ab sarrell posat garbosament damunt sas espatllas, un poch +entr’ obert á son pit, nuat darrera sas caderas, de cap penjant, al +estil de la heroica Charlotte Corday; sos llarchs cabells torsuts al cim +del cap en monyo elegant lligat ab estreta cinta de vellut blau ó +carmesí, deixant lliures los petits rissos sedosos del clatell que lo +ventijol fa joguinejar; guapa, aixerida, la cara animada; los +pollastrets li saltan per damunt; las ocas introduheixen llur llarch +coll, picant dins sa falda lo grá que hi quedava… se ’n veya un +embull.</p> +<p>–¡Ala, tú, presumit! –deya al gall… ¡enrera!… ¡vosaltras, ocas, me la +pagaréu!… ¡demá no n’hauréu!… ¡hont s’ha vist aytal atreviment!…</p> +<p>–¿Vol que l’ajudi? Mercé.</p> +<p>–Es pas feyna d’homes; cuydis del bestiar, li deya rihent.</p> +<p>Entrava, en Francesch, á la cort dels bous: ’ls hi donava un brassat +de palla, ’s sentava damunt la grípria, trist, tant trist que las +llágrimas li lliscavan galta avall. Sospirava per sa Mercé estimada; tot +son cor glatía per ella; li parlava com si la tingués al devant seu; se +postrava á sos peus, alsava envers ella sos ulls negats, li demanava una +almoyna, un trosset del seu cor, sols un bocí per l’amor de Deu… ¡Que ’n +sería de felís! ¡com lo tindría recatat!… s’alsá, ’s dirigí envers lo +finestró de la cort que dona al era, y al mirar la gentil pageseta en +mitj de la virám: ¡Oh! benhaurada pobresa! ¡que te ’n so d’agrahit! ¡has +fet que la puga estimar sens reparo!… ¿no som ara iguals?… ¿no puch +dirli ara lo sant amor que m’inspira?… ¡Oh! ¡sí, m’escoltará!… ¡’l cor +m’ho diu!… y alashoras li venía un tremolor á las camas; no las podía +mourer de tant que li flaquejavan.</p> +<p>Encara que mitj vestida de pageseta, no per xó havía perdut, la +Mercé, sa distincció nativa deguda á sa noblesa y á la séua educació. +Malgrat son carácter bondadós, á voltas sa fisonomía prenía una +expressiò d’altivesa que esporucava la timidés del pobre Francesch quin +era ben á planyer perque coneixía que may tindría prou coratje per dirli +que l’estimava. Allavors donava tota la tendresa de son cor, tot lo seu +amor, á la tórtora; la prenía en sas mans, l’acariciava, la besava, com +si volgués recullir, xuclar ab sos llabis, los petons carinyosos que li +feya la Mercé; li parlava com si fos ella: ¡Oh! ¡tórtora gentil! +¡pórtali mon cor! ¡eix cor que batega no més que per ella! ¡dígasli que +l’estimo com may será estimada! ¡que la veig nit y dia en mos somnis, +rodejada d’un’ aureola enlluhernadora com la de la Verge inmaculada!… y +l’aucell fugía de sas mans, volant envers lo jardí, cercant sa mestressa +estimada… ¡Pobre Francesch!</p> +<p>Era pel Novembre; feya un d’aquells dias tristos, frets, bromosos que +precedeixen l’hivern. Las fullas grogas se desprenen dels arbres +encatifant de fullaraca pradas y closas del riberal. La naturalesa al +veurers despullada de sas galas, de sas riquesas, al veurer arribar +l’hivern ab sas neus y glassadas, ans d’entregarse á sa llarga dormida, +es presa de tristesa, de recansa; ’ns diu un adeu dolorós que trenca ’l +cor, que ’ns ompla de melancolía.</p> +<p>Eran las quatre de la tarde; en Francesch havía fet una junta; +descollá ’l parell de bous y los maná pasturar als marges de la riera, +no lluny del mas.</p> +<p>Mentres pastoravan ’s sentá al peu d’un roure, ’s tragué de la +butxaca un petit cartipás ab llapis y escrigué sos pensaments, sas +impressions, pera trasladarlas després als fulls del seu llibre, +historia de sa vida. Molt absorvit en lo que escribía, no sentí venir la +Mercé que cullía eura y pervenxas pera adornar son oratori. Al arribar á +prop d’ell, detrás del roure, ’s deturá, y molt curiosa s’incliná pera +poguer llegir lo escrit per en Francesch. Aquest, al sentir algú detrás +seu, ’s gira; al veurer la Mercé se quedá parat, son cor bategá ab +violencia, una foguerada omplí sa cara de rojor; ni habilió tingué pera +tancar son cartipás. Mes prompte torná en sí, s’aixecá y saludant á sa +jove mestressa:</p> +<p>–¡Ay! dispensi, Mercé; ignorava que vosté fos aquí.</p> +<p>–Francesch ¿qu’ es vosté poeta?</p> +<p>–¿Perqué m’ho demana? Mercé.</p> +<p>–M’apar que lo qu’ escribía son versos.</p> +<p>–En efecte, son versos d’un mal poeta que no valen la pena…</p> +<p>–Dispensi ma indiscreció, Francesch, ¿me ’ls vol deixar llegir?</p> +<p>–No, Mercé, no! no ‘ls vulga llegir… son los suspirs, los planys +d’un’ ánima que pena!… ¡que demana á Deu un consól, una esperansa!… ¡que +plora!… ¡que ’s desespera!…</p> +<p>La Mercé moguda de curiositat prengué lo cartipás de mans de ’n +Francesch y llegí.</p> +<p>“Al ángel de mos amors…”</p> +<p>…Poesía plena de tendresa, d’inspiració, de sentiment lo més pur, +omplert de desesperansa y de llágrimas.</p> +<p>La Mercé conmoguda, li digué:</p> +<p>–¡Oh! ¡quína poesía més hermosa!… ¡que ditxós ha d’esser aquest ángel +per haverli sabut inspirar tant gran amor!</p> +<p>–No, Mercé, no es ditxós.</p> +<p>–¿Y perqué?</p> +<p>–Perque ho ignora, y jamay ho sabrá!… Que li importa al lliri hermós +l’afecte de la viola que vegeta á sos peus, que protegeix de son ombra, +que li deu la vida y qual existencia li es desconeguda!</p> +<p>–¡Oh! ¡qu’ es vosté poétich! Francesch.</p> +<p>–No, Mercé, no es poesía: son los purs sentiments que aquest ángel +m’inspira, que brollan de mon cor!… ¡aquest ángel que veig en mas +pregarias radiant, hermós!… pero que no digna baixar sa mirada envers +l’humil viola que vegeta á sos peus!… ¡Oh! sí, sols una mirada seva +sería l’escalf, lo raig lluminós que la faría extremeixer!… Y ’s mirava +la Mercé ab la mateixa expressió de tendresa com quan se mira á la Verge +Puríssima, pregantla, postrat al peu del altar.</p> +<p>La Mercé baixá la vista, molt conmoguda, dos rosellas coloraren sas +galtas; son cor glatí ab més violencia.</p> +<p>Los dos restaren silenciosos; puig se topavan á glops en llur cor +sentiments per ells fins ara desconeguts.</p> +<p>Pochs moments després, la Mercé se despedí d’en Francesch, alsant sos +hermosos ulls al cel y ab veu conmoguda: ¡adeu! Francesch ¡adeu!… se +dirigí pensativa envers lo casal, entrá en l’oratori, posá als peus de +la Mare de Deu una corona d’eura entrellasada de pervenxas, se postrá, y +pregá.</p> +<p>En Francesch se torná sentar y, apoyant lo cap en sas mans, plorá; +sas llágrimas borravan la poesía escrita dels fulls que tenía sobre sos +genolls.</p> +<p>Feya temps que la Mercé havía endevinat l’amor que ’n Francesch +ressentía per ella.</p> +<p>A pesar de tota sa discreta dissimulació es difícil al home amagar lo +sentiment que l’inspira la dona, y aquesta es massa perspicás per no +adornarsen.</p> +<p>Més may la Mercé hauría cregut qu’ eix amor fos tant gran, tant +sublim. Ab l’orgull que ’n ressentí s’hi barrejá un sentiment de +conmiseració planyivol que li donava fonda pena. Estimava á ’n Francesch +per sas bellas qualitats morals, per l’afecte que demonstrava á sa +familia, per sa bondat y abnegació; l’estimava com á un amich verdader. +Lo sufriment de la ferida del seu cor li era molt sensible; lo veya +malalt, y com á bona germana de caritat, volía posar un bálsam á tant +crudel ferida, volía aliviarla y si fos posible tancarla del tot.</p> +<p>La Mercé no podía correspondrer al amor de ’n Francesch; lo seu cor +glatía per un altre… amor platónich, sens esperansa, nascut en mitj de +sos ideals, rodejada d’adulacions que dona la riquesa, lo prestigi +d’esser la pubilla Noradell… Ara se li presentava la trista realitat, la +crudel pobresa, l’aflicció de sos pares… sas ilusions havian caygut com +las fullas mústigas que cauhen de l’arbreda y que lo vent gelat de la +tardor arremolina y arrecona pera sempre més. Més l’amor, en lo cor de +la dona, es la flama de la llántia que crema dins la foscor, al fons de +la nau: vacila pero no s’apaga.</p> +<p>La Mercé redoblá de carinyo per en Francesch; mes, de carinyo +amistós, de bon afecte, sense may fer cap alusió al seu amor.</p> +<p>A voltas y sense adonarsen, se sentía atreta, absorvida, envers ell +per una simpatía, una tendresa que feya batrer son cor y omplía sos ulls +de llágrimas: allavors se demanava si eixa simpatía, que tant la +conmovía, era amor; no ho sabía, no ho volía saber; deixava la seva +ánima, se complaurer en eixa beatitut de tendresa, somni daurat en lo +celest espay hont veya l’imatge trista, afligida de ’n Francesch, que ’s +dissolvía insensiblement y prenía la fesomía noble, altiva, de mirada +expressiva y penetrant d’aquell jove elegant que la estrenyía en sos +brassos, en lo ball del cassino, murmurant á sas orellas dolsas paraulas +d’amor… ¿hont era?… ¿qué s’havía fet? –¡Ah! sí, allavors era jo la rica +pubilla y ara so pobre!… ¡es per causa de ma pobresa que s’ha allunyat +de mí!… ¡Oh! ¡l’aborreixo! ¡vuy apartar per sempre son recort!… y la +fesomía trista, compassiva, de ’n Francesch, ab aquella mirada llánguida +de sufriment, reapareixía, oferintli son amor, los richs tresors de son +cor rodejats d’un aureol de pobresa y de poesía. Alashoras se postrava +als peus de la Verge, pregantla ab fervor que tornés la pau al seu cor +nafrat y dongués consól á sos pares.</p> +<h2 id="xix">XIX</h2> +<p>Aquell any lo patrimoni Noradell que donava ans de la filoxera més de +dos mil hectólitres de ví, doná tot just cinquanta litres, y encara +aprofitant los gotims que se solen deixar al cap de las tórias. Los +rahims no havian arribat á ben madurar; eran vermellenchs, donant un ví +flach que s’hagué de realsar ab alcohol… aquell famós alcohol alemany +que ja llavors comensava á enmatzinar lentament los espanyols, y en +particular los empordanesos faltats de ví.</p> +<p>La tina, aquella hermosa tina enrajolada de rajola vermella de +Valencia, barnissada, lluhenta com un mirall, hont anys avans, l’hereu +Noradell havía donat á sos vinyaters aquell opíparo convit, per Sant +Miquel, era entapissada de taranyinas que penjavan esfilagarsadas de las +parets y de la volta. Lo hermós botám del celler feya dol de mirar: +botas y samals ressecadas, polsosas, cércols trencats y arrovellats, +coberts de floridura, pilots de dogas corcadas; nius de ratas y +escarbats pudents.</p> +<p>Ja no ’s senten més los pims poms dels boters, ans la brema, los +xarroteigs joyosos de las cullidoras, ab llurs cansons refiladas, llurs +rialladas y festeigs ab la fadrinalla, lo animat carreteig de las samals +plenas de rahims, portadas al más ab carrets y borriquets en mitj +d’aixáms de vespas y abellas atretas pel most, las joyosas cantarellas, +l’alegre xerrich del ví novell… ara lo silenci y la soledat han +reemplassat la joyosa animació de la brema… una negror lúgubre de ceps +morts cobreix l’extensa planura y serraladas de vinyas avans tant verdas +y ufanosas… semblan volguerse associar al dol, á la tristesa que embarga +los amos del patrimoni Noradell.</p> +<p>En Joan, l’anciá servidor fidel de la familia, qui ’ls ha vist +naixer; al presenciar á la fí de sa vida tanta ruina; al veurer sos amos +estimats reduhits com ell á travallar pera viurer, prés de recansa y de +tristesa, se posá malalt.</p> +<p>Quant á 80 anys, lo travallador de la terra, ferreny, l’espinada +encorvada pel pés del magall, per eix travall cansat, penós de cabar y +arrancar terrosas, que may ha fet llit, comensa á jaurer ‘s, es que ja +no pot més, es que la mort no es lluny, ja ’l rodeja, entr’ obre la +porta de sa cambra, tráuca son cráneo terrós y ’l crida ab veu ronca y +profunda.</p> +<p>¡Pobre Joan! sentía que las forsas se li acabavan, més lluytava +contra la mort tant que podía.</p> +<p>A las vetlladas, sentat en un recó del escón, durant lo rosari, se +quedava ensopit; havía perdut la gana. En Marsal lo volía fer jaurer, +més ell no se l’escoltava; li semblava impossible que son cos tant +robust ja no fos bo pel travall: –aixó no será res… dos dias de repós y +prou… ¡Ay! ¡senyor amo, ara qu’ hi ha tanta feyna!… ¡posarse malalt!… +¡aixó no val!… se volía alsar y no podía.</p> +<p>La Teresa s’hagué d’enfadar per ferlo anar al llit.</p> +<p>–Joan, heu de creurer… vos ho mano… ¡ho vuy!</p> +<p>–¡Ay, mi senyora! ¡no s’enfadi!… ja que m’ho mana… hi vaig… y ajudat +per en Francesch, ’s ficá al llit.</p> +<p>Son amo que tant l’estimava li feya conversa.</p> +<p>–No us impacientéu, Joan; lo travall se fará sense vos. Lo que haveu +de procurar es de vostra salut.</p> +<p>–¿Vol dir? senyor amo.</p> +<p>–¡Es clar! Deu vos ajudará.</p> +<p>Entrava la Margarida ab una escudelleta y cullera.</p> +<p>–Vaja, Joan, heu de pendrer aixó.</p> +<p>–¿Que ’m portas? Margarida.</p> +<p>–Es caldo de gallina.</p> +<p>–¡Ay! ¡María Santíssima!… ¡jo, caldo de gallina!… ¡de ma vida l’he +tastat!… Senyor amo, fassim portar una escudella de ví ranci qu’ es lo +caldo dels vells.</p> +<p>–¡Vaja! prenéu lo que vos donan y no insistíu.</p> +<p>L’endemá vingué lo senyor Pere, lo metge.</p> +<p>–Joan, ¿y aixó?</p> +<p>–Ja ho veu, senyor doctor, me fan estar al llit… faig ’l presós, ’l +senyor… ¡fins me fan pendrer caldo de gallina!</p> +<p>–Molt ben fet; sols que després del caldo vuy que beguéu un través de +dit de ví generós.</p> +<p>–¡Aixó prou!… ¡Quína vida, Deu meu!…, ¡si no fos tant vell, com +m’engreixería!</p> +<p>¡Pobre Joan! malaltejá alguns dias. s’aixecava, se ’n anava al +terradet ajudat pel seu amo y en Francesch, s’assentava en cadira de +brassos en un repetell de sol, la cara amagrida, sas mans callosas +abandonadas sobre sos genolls, lo cap inclinat, aspirava la marinada; sa +mirada enterbolida cercava l’espay, l’arbreda, los camps que havía tant +llaurat y cavat, las closas hont havia anat tant sovint á fer pasturar +la vacada… Tot li recordava sa llarga vida de travall, encorvat á la +terra, arregant las terrossas ab la seva suhor… y ara, á la fí de sos +dias, per recompensa, veya, ans de morir, lo dol, la tristor, la ruina +dels seus amos estimats, per quí ha sacrificat sa joventut y sa +vida!…</p> +<p>Rebé los sagraments; morí en los brassos de ’n Marsal, rodejat de +tota la familia entristida.</p> +<p>En Marsal no volgué que fos soterrat; li feu celebrar honras com per +un de la familia, y lo feu depositar en la tomba dels Noradells.</p> +<p>Los servidors com en Joan s’acaban en nostra terra catalana. Las +modernas doctrinas ho han tot regirat. La fé dels nostres avis, tant +arrelada en la gent del camp, minva cada dia; un vent d’igualtat bufa +per tot arréu. Las novas doctrinas apartadas de la Creu del Gólgota ’ns +portan Deu sab hont.</p> +<h2 id="xx">XX</h2> +<p>Han passat tres anys. Sembla que la desgracia s’aferra en la +desditxada familia Noradell. Ha mort Da. Catarina!… Pobre senyora!… quin +trastorn! quin desespero!</p> +<p>Un matí de Desembre la Teresa entrá com de costúm en sa cambra per’ +ajudarla á vestir; la trobá que dormía; ‘s retirá de puntetas y al cap +de mitj’ hora hi torná:</p> +<p>–Qu’ es vosté presosa avuy, mare; ’s coneix que sent lo fret; es tot +nevat… han tocat las nou… y li obrí la finestra.</p> +<p>Da. Catarina dormia del somni etern.</p> +<p>Lo vell que s’apaga á la fí d’una llarga vellesa ’s mor en +detall.</p> +<p>Va perdent successivament tots los seus sentits. La vista s’enteleix, +l’oido pert gradualment lo percebiment del só, lo tacto s’amussa, +l’olfat te feble impressió, los órgans sensitius s’atrofian, las +funcions cerebrals se van apagant. Cada un dels llassos que lligava ’l +vell á la vida ’s deslliga insensiblement. No obstant la vida interna +continua; la nutrició se fa encara; més prompte las forsas abandonan los +órgans més essencials; s’estroncan las fonts de vida, y per fí, las +contraccions del cor se paran: es la mort.</p> +<p>Lo vell qui emprén en eixas condicions lo somni etern mor sens dubte +com lo vegetal que no tinguent conciencia de la vida tampoch la té de la +mort. La transició de una á altra deu ésser insensible. –Parlo de la +mort fisiológica en tota l’accepció de la paraula.– Morir aixís no ha de +tenir res de penible. Aixó de l’hora de la mort sols nos espanta perqué +nos separa de sopte y per sempre més de nostra familia, parents, amichs, +en una paraula, de totas nostras relacions socials; mes quan lo +sentiment d’eixas relacions, ja fa temps s’ha desvanescut, l’espant no +pot existir á la vora de la tomba.</p> +<p>Mes ¿qui ’s mor avuy en eixas condicions després de llarga +vellesa?</p> +<p>En los centres populosos de vilas y ciutats no ’s veu gayre. Los +casos de longevitat se troban en la vida del camp, d’ayre pur de +montanya, d’alimentació frugal y sobre tot de bonas costums.</p> +<p>Da. Catarina fou sorpresa per la mort. Deu no li feu la gracia de +poguer rebrer los postrers sagraments; mes com era una santa dona, no hi +ha dubte qu’ está en la Gloria.</p> +<p>L’assistencia als funerals de las principals familias de la comarca +probá á ’n Marsal l’afecte que tothom li tenía. Richs y pobres vingueren +de lluny al enterro; lo que hauría sigut un consol si hagués pogut ésser +consolat, tanta era fonda la pena que tenía.</p> +<p>L’oncle Paulí carregat d’anys y de réuma no pogué assistirhi; ja no +sortía de casa; la mort també l’ensumava.</p> +<p>La pérdua de son fidel Joan, y ara la de sa mare, afectaren tant en +Marsal que, la Teresa y la Mercé, al veurel sempre tan callat y +capficat, no sabian com distráurel, tremolavan que no perdés lo +seny.</p> +<p>Be pregáren y pregáren á la Mare de Deu, demanantli ajuda, pera +poguer resistir á tantas penas!</p> +<p>En efecte, llur posició era horrorosa. Debía, en Marsal, dos anys +d’interessos. Lo senyor Maresch había obtingut del jutge lo judici +executiu; las fincas estavan embargadas; y ans de procehir á llur venda +en subasta pública, eran administradas per un segrestador que vivía á +Garriguella, de la confiansa del senyor Pau, nombrat pel jutge. Per +caritat deixava la familia Noradell habitar llur casa payral, vivint de +la horta y de algun camp, al voltant del casal.</p> +<p>Quina miseria Deu meu! á penas tenian per menjar! Oh! si, res +d’estrany que l’hereu Noradell se tornés boig!… motius li sobravan!…</p> +<p>L’home que naix pobre, mentres no li falti ‘l pá, viu felís en aquest +mon, contentantse de poch, perqué no sab lo qu’ es riquesa que may ha +conegut; mes lo qui de rich se torna pobre, fa esgarrifar al +pensarhi.</p> +<p>Quan un hóm es acostumat á gosar de totas las satisfaccions que +procura lo benestar, lo confortable, las conveniencias, las relacions y +consideracions socials, tant realsadas per la riquesa, bon alberch, bona +taula, bon llit, en una paraula tot lo que dona lo benestar, y que, de +sopte vé la pobresa ab sas privacions, sa vergonya, l’abandó dels +amichs, la terrible lluyta per la existencia… sols en aqueix cambi +crudel de vida, la fé, la religió, ’ns donan resignació pera soportar +tan gran desgracia. Mes, de vegadas, malgrat eixa forsa moral, nostre +débil organisme no pot resistirhi; venen malaltias sempre companyas de +las penas y pobresa: las batzegadas que reben lo cor y lo cervell portan +ó á una lesió cardiaca ó á la terrible bogería.</p> +<p>Tot era dol en aquella casa. La Teresa feya lo cor fort pera realsar +l’abatiment d’en Marsal. Quan se trobava sola dins sa cambra, sos ulls +vessavan tantas llágrimas que los tenía vermells é inflats. A voltas al +sentir los plors y singlots de sa mare, entrava la Mercé dins sa cambra, +creuhava sos brassos demunt son coll, apoyant lo cap sobre son pit, las +dos, silenciosas, singlotejavan llarch rato… la Mercé alsava envers sa +mare sos hermosos ulls llagrimosos –Mamá meva!… –filla de mas +entranyas!… Sortian de la cambra, mudas, compungidas, se dirigían al +oratori, se postravan devant la Verge Santa… ab quin fervor la pregavan, +la suplicavan!… al sentir los passos d’en Marsal, aixugavan llurs +llágrimas, s’alsavan corrent envers ell, somrihent, de somriurer fingit, +dolorós, pera dissimular, pera no entristirlo, parlantli, animantlo, +mirant de distráurel, de apartarli son neguit. Lo solian portar á la +horta; hi trobavan en Francesch afanyat en arregar l’enciám, las cols, +l’ápit; allavors en Marsal li ajudava; aixó ’l distreya; mentres la +Mercé cullía un ramet de flors, lo duya somrient á son pare:</p> +<p>–Papá, es pera vosté: flayri quina rica fragancia; las he cullidas al +invernacle… y li clavava lo ramet de geranium y heliotrope, ab una +agulla, al trau de la botonera de l’americana… sab, no vuy qu’ estiga +trist, si nó, m’enfadaré de veras… sent?</p> +<p>–Y en Francesch, li digué sa mare, que no ho mereix?</p> +<p>–Tingui, Francesch… y li dona una rosa molsosa… es en paga del seu +travall.</p> +<p>–Gran mercé! li digué aquest, mirántsela ab tendresa.</p> +<p>Pobre Francesch! son cor oprimit era prés d’un sentiment de +conmiseració; l’amor que lo feya glatir era ofegat per la pena, per la +desgracia de que era víctima aquella honrada familia, sa benafactora, +com si portés negre vel de dol.</p> +<p>Pochs dias després, en Marsal aná á Figueras pera consultar ab son +advocat. En Francesch l’acompanyá, puig desde que la Teresa lo vejé tant +trist y capficat, may lo deixava anar sol.</p> +<p>Era una matinada d’un dia de Febrer, fret, núvol, boyrós. Mare y +filla després d’haver endressat, s’apropáren una y altra una cadira á la +finestra de la sala, prop de la taula apilada de roba blanca; comensáren +á cusir surgint mitjas y toballons, los peus sobre un braseret, puig lo +dia era prou fret. Feya temps que en lo casal, per economía, no +s’encenía cap més xemeneya que la de la llar, de la qual treyen brasa +pera planxar y calentar los peus en lo braseret.</p> +<p>–M’apar que ’l papá es més resignat.</p> +<p>–Deu ho vulga! digué sa mare, suspirant.</p> +<p>Llur conversa fou interrompuda per fressa de cascabells; una tartana +s’havía deturat devant la porta forana. Ne baixaren dos senyors quins +entraren al casal.</p> +<p>Las 10 tocavan á la péndula del menjador.</p> +<p>Prompte la Margarida trucá á la porta de la sala, entrá y digué que +hi havía dos senyors forasters que demanavan á D. Marsal.</p> +<p>–Féslos entrar, li digué la Teresa.</p> +<p>Entraren lo senyor Pau Maresch y lo senyor Benet, lo segrestador.</p> +<p>–Qué se ’ls ofereix? digué la Teresa, pálida, tremolant, al coneixer +lo senyor Maresch, preveyent l’objecte de la visita dels dos +senyors.</p> +<p>La Mercé penetrá per intuhició l’intent d’aquells forasters per ella +desconeguts; sa fesomía prengué una expressió altiva, de despreci.</p> +<p>–Dispensi, senyora, voldríam parlar á don Marsal Noradell, digué lo +segrestador.</p> +<p>–No hi es; está fora; no tornará fins al vespre.</p> +<p>–Ho sento; mes no importa: un servidor es lo segrestador del +patrimoni Noradell, nombrat pel Tribunal; l’objecte perque venim es per +fer visitar la casa al senyor Maresch que no la coneix, y com s’ha de +vendrer dintre pochs dias, voldría coneixer lo seu valor. ¿Nos fará +l’obsequi, senyora, de fernos acompanyar pera veurer las estancias de la +casa?</p> +<p>–En eix moment m’es impossible.</p> +<p>–Nada! la senyora ’ns pot acompanyar sense fer cumpliments, y encara +mellor la senyoreta, digué ’l senyor Pau, ab sa veu regullosa, mitj +rihent, tot satisfet, trahentse un puro de la petaca.</p> +<p>La rojor pujá á las galtas de la Mercé quina ’s redressá ab altivesa, +mirantse de fit al senyor Pau, y ab veu resolta li digué:</p> +<p>–¿Es vosté lo senyor Maresch?</p> +<p>–Sí, senyora, per servirla.</p> +<p>–Donchs sápiga que no tenim la costúm de raurer ab gent grossera, –no +parlo per vosté, senyor segrestador.– Quan mon senyor pare será aquí, +enhorabona lo podrá acompanyar pera visitar la casa… y d’un gest digne, +indicant la porta del pis… Margarida! acompanyeu eixos senyors… Vingui, +mamá!… y las duas se retiraren dins la cambra de la Teresa, deixant al +senyor Pau y á son company sorpresos.</p> +<p>–¡Oydá!… aqueixas tenim!… no faltava més! digué lo senyor Pau +arronsant las cellas, rabiant… hostas vingueren que de casa ’ns +tragueren!… lo que fa l’orgull!… ja tindré jo cuydado d’aplacarlo!</p> +<p>–Senyor Pau, no ’n fassi cas, digué ’l senyor Benet; la desgracia +porta á la desesperació… son senyoras… las te que perdonar… es la casa +de llurs antepassats… y son tan pochs los dias que hi han d’estar!</p> +<p>–Jo deixarmho passar!… jamay!… y tot baixant la escala: aixís me +pagan las consideracions que ’ls hi he tingut fins ara!… mes, d’avuy +endavant, entengui bé, senyor Benet, que no vuy més miraments. Demá +donaré l’orde al meu procurador que activi ’l judici… En ma vida he +rebut un xasco semblant!…</p> +<p>Tot pujant á la tartana encara reganyava molt enfurismat. Arribá á +Castelló enfadat com un cabo de reyalistas, etjegant al botavant al +senyor Benet, Tribunal y procurador que no portavan prou pressa á las +actuacions del judici. Al entrar á casa seva, la seua senyora, la Rosa, +lo volgué calmar, y ab veu carinyosa:</p> +<p>–Qué ’t passa? qué tens? Pau.</p> +<p>–¡Batúa! las donas!… entrá en son despaig, tancant la porta d’una +rebolada, sense respóndrerli… Pobre senyora! ella hagué de pagar la mala +cara… ja hi era feta.</p> +<p>–¡Filla meva! ¡qu’ has fet! digué la Teresa á sa filla… sabs que +aquest home ’ns te baix son domini!</p> +<p>–Aixó nó, mamá!: pot ferse amo de nostres bens, mes de nostra +dignitat… jamay!</p> +<p>–Si, filla; tens rahó, sabrém conservarla en la pobresa… Deu meu!… +Deu meu!… y llur cor oprimit esclatá en plors y singlots.</p> +<p>Després de molt plorar entraren al oratori á reconfortar per la +pregaria llur cor endolorit.</p> +<h2 id="xxi">XXI</h2> +<p>Era pel Mars. Lo senyor Maresch rebé un telegrama de Barcelona +anunciantli que s’esperava d’un dia al altra l’arribada del vapor Ciudad +de Cadiz de la Companyía Trasatlántica que havía sarpat de la Habana y +fet escala á Cadiz.</p> +<p>Tot seguit volgué anar á Barcelona pera trobarshi á l’arribada del +barco.</p> +<p>Feya tres anys que no havía vist á son fill que venia ab dit vapor; +li tardava d’abrassarlo.</p> +<p>Sa muller, la senyora Rosa, boja d’alegría volia acompanyarlo.</p> +<p>–Pau, deiximhi anar… que me ’n farias de contenta!… tres anys que no +l’he vist!</p> +<p>–Las donas á casa!… ja ’l veurás aquí.</p> +<p>–Donchs ¿per qué hi vas, tu?</p> +<p>–Perque ’m don la gana… y prou explicacions. Fesme la maleta.</p> +<p>La senyora Rosa, humil, obedienta, no insistí més; se retirá dins sa +cambra, y tot aixugantse una llágrima, arreglá la maleta del seu marit y +senyor.</p> +<p>L’endemá lo senyor Pau ’s dirigí á la estació de Figueras, prengué un +bitllet de segonas del tren de las duas, y arribá á Barcelona á las vuyt +del vespre.</p> +<p>Se feu portar la maleta per un baylet, anantse ’n á peu á la fonda +d’Espanya, del carrer de Sant Pau, que sol esser la fonda dels cerdans y +empordanesos.</p> +<p>Havent sopat aná á donar un vol per la Rambla y passeig de Gracia, +savorejant un veguero; entrá á Novetats, y á las onze se ’n torná á la +fonda. Al passar per la plassa de Catalunya, se li acostá un senyor +demanantli foch, puig lo senyor Pau havía encés un altre cigarro; molt +atent, li ’n doná, continuant son camí; mes prompte s’adoná que son rich +veguero s’havía tornat tagarnina pudenta del estanch. Al entrar en sa +cambra volgué donar corda al rellotje y vejé que sols li penjava la +cadena, Del veguero n’havía fet lo sacrifici: mes lo rellotje si que li +sabia greu… un cronómetre d’or comprat á New-York que li costava +doscents pesos!…</p> +<p>L’endemá s’aixecá á las set, doná una ullada al Brusi, y ’s dirigí al +plá de Palacio á informarse ab lo consignatari.</p> +<p>S’esperava ’l vapor lo mateix dia. Prompte fou senyalat per lo guayte +de Montjuich.</p> +<p>Lo senyor Pau no tingué espera; mentres lo barco entrava magestuós +dins lo port, prengué una llanxa á la escala de la Porta de la Pau, y +tot seguit que la Sanitat baixá del vapor, ell hi pujá.</p> +<p>En Lluiset se llensá en sos brassos, y aquell pare de cor endurit lo +estrenyé ab tendresa, los ulls humitejats, molt conmogut.</p> +<p>L’egoisme, l’avaricia, l’afany del diner, dels negocis, poden fins á +cert punt assecá ‘l cor; mes un sentíment pur, arreconat, adormit en sas +fibras mes fondas se desperta, s’hi obra pás, dominant las malas +passions: es l’amor paternal. Y encara ¿qu’ es l’amor paternal, comparat +ab lo maternal? la veu de la sanch? l’instinch natural? l’afecte que +l’animal ressent per sa progenitura?… nó; lo primer no ‘s pot comparar +ab lo segón qu’ es inmens, com l’espay; es la guspira que escalfa y fon +lo gel del cor. Lo senyor Pau al abrassar á son fill no semblava pas lo +mateix home; ja no era ell, era un pare.</p> +<p>Prenguéren lo carril de Fransa; arribáren á Castelló á las tres de la +tarde, després de dinar á Figueras.</p> +<p>Quina alegría sa mare al abrassarlo! al trobar son fill fet un home, +alt, guapo, colrat pel sol d’Ultramar! Lo contemplava com á un sant, +mirantsel ab tendresa, palpantlo per veure si era ferreny, si tenía bona +musculatura… en Lluiset era fort y ossat com l’seu pare; la malaltía no +hi podía rés.</p> +<p>Aplegada la familia á taula, pel sopar, tot eran preguntas dels seus +pares per los parents y amichs de Cuba.</p> +<p>–Vosté mare, no s’ha fet gens vella… Com passa ‘l temps!… sembla qu’ +era ahir que ’ls vaig deixar!… Que content estich de reveurer mon +estimat Empordá!… tres anys que n’estaba fora!… m’apar impossible! ¿que +’m contan? quinas novas desde ma llarga absencia?…</p> +<p>Anava preguntant per las familias conegudas, per los séus amichs de +Figueras. Mes, cosa singular, no preguntá á sos pares per la familia +Noradell; no obstant res sabía.</p> +<p>Hem d’atribuhir aixó á un efecte psicológich que no ’s pot gayre +explicar. Si no demaná per la familia Noradell, hem de deduhir que la +Mercé ocupava sempre son pensament y no volía assimilar aquella familia +ab las preguntas desinteressadas que feya per las demés. En Lluiset se +reservava enterarse ell mateix de una manera mes directa.</p> +<p>No tingué espera; l’endemá aná á Figueras pera estrenyer la má als +seus amichs.</p> +<p>Després d’abrassadas y encaixadas, formant rotllo al entorn del +escalfa panxas del saló del Cassino, se parlá de tot lo succehit durant +sa absencia, de la mort de ’n Pere, de ’n Pau, del casament de fulano, +de sutano; conversa de joves, bromejant, contant cadascú la séua; fins +se parlá de política, de la crisis agrícola, de la filoxera, de la ruina +dels propietaris del Empordá.</p> +<p>–A propósit… digué D. Feliu Morer, jove y distingit advocat… dins +pochs dias ’s procedeix pel Tribunal á la venda de tot ’l patrimoni +Noradell, de Masarách.</p> +<p>–Com!… digué ’n Lluis… ¿la venda del patrimoni Noradell?</p> +<p>–Si, es una de las tantas víctimas de la filoxera, ajudanthi també +los gastos excessius á Madrit de nostre ex-diputat D. Marsal +Noradell.</p> +<p>–Qué ’m dius ara!… ¿lo patrimoni Noradell es á terra?</p> +<p>–Tu mellor que ningú ho haurías de saber, saltá un altre.</p> +<p>–Com!… ¿de quina manera?</p> +<p>–Es ton pare que ‘l fa vendrer com á únich acreedor qu’ es.</p> +<p>En Lluis se quedá atónit, posantse pálit, no atrevintse á demanar per +la Mercé… ¡si sería casada!… Per fi no pogué aguantar més, feu un +esfors:</p> +<p>–¿Y la familia Noradell?</p> +<p>–Oh! desgraciadissima… amenassada de la mes crudel miseria, +travallant pera guanyar sa subsistencia.</p> +<p>Oh! aixó es horrorós… ¿Y la senyoreta Noradell que fa tres anys, en +aquell ball del cassino, tant admiravam?</p> +<p>–Sempre guapa, arrogant mossa… áduch que s’haja tornat pageseta; sa +fesonomia te un vel de tristesa que la fa mes interessant; aixís m’ho +deya l’altre dia lo senyor Benet, nombrat segrestador dels bens, parlant +d’aquella desditxada familia; puig fa temps que no l’hem vista á +Figueras.</p> +<p>En Lluis ja no pogué més; s’alsá despedintse de sos amichs, y se ’n +torná á Castelló. Se tancá dins sa cambra pera reflecxionar ab calma de +lo que acabava d’ohir.</p> +<p>Sa alegria se torná tristesa. Los seus pares notáren arréu eix cambi, +y al preguntarli sa mare que tenia:</p> +<p>–Rés… migranya.</p> +<p>–Tú, migranya!</p> +<p>–No insisteixi, mare; li diré un altra día.</p> +<p>–Lluiset, fill meu ¿que no estás bo? no vulgas ocultarho á ta mare, +t’ho suplico!</p> +<p>–Si, mare, estich bó… no s’inquieti… li prometo dirli, mes no +encara.</p> +<p>Aquella nit en Lluiset no dormí, girantse y regirantse dins son llit, +esperant ab dalé que fos dia.</p> +<p>L’endemá de bon matí, aná á Figueras á trobar l’advocat y procurador +del seu pare; s’enterá dels actes, dels debitoris, de las hipotecas +totas inscritas á favor seu. Aná á Garriguella hont vivia lo senyor +Benet, lo segrestador, fentli preguntas sobre D. Marsal, Da. Teresa, la +senyoreta Mercé.</p> +<p>Al saber las penas que passavan, lo poch que tenian pera alimentarse, +la trista perspectiva de trobarse al carrer, sense alberch, amenassats +per la mes negra miseria, son cor sensible, molt conmogut, fou pres de +gran tristesa.</p> +<p>Mes lo que li causá mes fonda pena fou quan li contá la darrera +visita qu’ ell y lo senyor Pau feren al casal Noradell, de la manera que +foren rebuts.</p> +<p>–No ‘s crégui que la miseria haja aplacat llur altivesa; lo qu’ es la +senyoreta Noradell sab de qué se las héu… oy! si n’es d’avispada!</p> +<p>–Com s’entén!… expliquis?</p> +<p>–Es lo cas que lo papá de vosté la ofengué sens volguer, puig que ja +se sab qu’ es molt franch en son parlar; no te la costúm de posarhi +gayre finura; es pas que la volgués ofendrer; la senyoreta s’incomodá ab +rahó, y sense mes ni mes nos senyalá com qui diu la porta. Lo papá de +vosté s’incomodá de tal manera que may l’havia vist tant enfadat, fent +amenassas contra aquella familia.</p> +<p>Si lo senyor Benet hagués sapigut lo trastorn que donaría á ’n Lluis +al ferli aytal relació, ben cert que se ’n hauría prou guardat; no sabia +lo qué li passava; semblava mitj trastocat. Prompte torná en sí; mes sa +emoció no escapá al senyor Benet.</p> +<p>–Mon pare sempre n’ha de fer una de las séuas! Aquestas senyoras n’hi +ha prou que sigan pobres y desgraciadas, pera mereixer tots los +miraments que se ‘ls hi deu; y vosté, com administrador qu’ es dels bens +del patrimoni Noradell, vull que tinga per’ aqueixa familia totas las +consideracions compatibles ab lo carrech que se li ha confiat.</p> +<p>No s’escolti á mon pare; fassa lo que puga per aliviar llur +posició.</p> +<p>Óla! Óla! pensá lo senyor Benet, lo pare vol portar tot á punta +d’espasa lo que ’l fill vol amansir!…</p> +<p>–Está molt bé, senyoret; ’s fará lo que desitja.</p> +<p>–Li ’n quedaré agrahit.</p> +<h2 id="xxii">XXII</h2> +<p>L’afany de ’n Lluiset era veurer la Mercé, encara que fos de lluny. +Los obstacles que s’interposavan feyan creixer lo seu amor y desitj.</p> +<p>¡Tres anys separat d’ella!… la veya en lo ball del cassino tan guapa! +ab aquella somrisa adorable, aquella amabilitat plena de distinció!… Oh! +sí, era ben bé la reyna del ball!… y al carrer, quan ab sa mare anava á +missa de dotze, ó á visita; quina elegancia! com bé tot li esqueya!… se +posava á la porta de la iglesia pera saludarla al sortir!… Oh! si, la +simpatía que ’n Lluis ressentía per ella anava creixent, creixent que ja +era amor; la ferida li atravessava ’l cor…</p> +<p>Mes la fatalitat volgué que emprengué lo viatge á Ultramar, cridat +per un negoci important. Son pare li deya: será cosa d’alguns mesos; +aviat podrás tornar… mes quan fou allá, lo seu associat morí del vómit; +liquidació, dificultats en los asuntos de la casa, viatges á Newyork y +Montevideo, lo feren restar tres anys… tres sigles! Per fí pogué +embarcarse, arribá á Barcelona, á Castelló, portant sempre ab ell lo +dols recort de la Mercé. Tremola al pensar trobarla casada… nó, la troba +soltera. Mes quin cambi en aquella familia! quantas llágrimas +derramadas!… y ell, si bé indirectament, devant la opinió, ’n té la +culpa com son pare!… son los Mareschs qui fan véndrer pel tribunal lo +patrimoni Noradell… aixís se diu en l’Empordá… son ells que reduheixen +aquella honrada familia en la més horrorosa miseria!…</p> +<p>Oh! nó, aixó no pot ésser!… jo ’t juro, Mercé, per lo sant amor que +radía dins mon cor que aixó no será!… Mes… y ella?… quina presumpció!… +¿m’estima?… ¿se recorda de mi?… ¿quinas provas li he donat pera ferli +coneixer lo sentiment pur que m’ha sabut inspirar?… si no aburriment, +odi, pot ser, ja que so la causa de sa desgracia y la dels seus pares!… +Mes; que m’importa!… jo faré quant podré pera salvarla!… si no m’estima +mereixeré d’ella agrahiment, y me restará la satisfacció de haver +cumplert un deber.</p> +<p>Hem de convenir que eixos nobles sentiments honravan á ‘n Lluiset, +encara que no li podém donar gran mérit ja qu’ eran influhits per son +primer amor, per eix sentiment que entendreix lo cor, que ennobleix +l’ánima guiantla envers lo bé, lo ver y lo hermós.</p> +<p>La distancia de Castelló á Masarach es de duas horetas. En Lluis se +posá los botins, prengué sa escopeta y sarró en mitj de salts y crits +d’alegría del Black, son fidel perdiguer, y dirigí sos passos envers +Masarách.</p> +<p>Feya una hermosa matinada de Mars. Los blats en erba, inclinats per +l’aygualera, se redressavan, sacudint llurs perlas y rubís, acariciats +per l’escalf d’un sol lleugerement boyrós.</p> +<p>En Lluis era un pobre cassador, s’entén, no que no fos bon tirador, +mes si, per sa excessiva sensibilitat. Una pessa qualsevulla que hagués +ferit, no podia véurer sa agonía, no ’s veya ab ánima d’acabarla de +matar. Lo Black sens dubte ho sabía, puig las hi donava una estreta al +portalas al seu amo, de lo que ’n Lluis se ’n alegrava. Una perdiu +ferida, se la posava al sarró pera no véurerla sufrir, sens pensar que +obrava com un sense cor, ja que allargava son agonía. Ell ja ho +comprenía, pero no hi podía fer més; y per paga sovint li fugía del +sarró; per xó ’l Black, per evitarho, li donava clavada mortal.</p> +<p>Al arribar á un rostoll, prop lo casal Noradell, li saltá una llebra +no parada pel perdiguer; anava desprevingut, li tirá de prou lluny, mes +ab lo salt que feu, conegué qu’ era tocada. En efecte lo gos corré cap á +ella; en Lluis apressá sos passos seguint la direcció del perdiguer, y á +mitj kilómetre de distancia, al peu d’una tanca d’espinas, trobá lo +Black que li portava la llebra, mitj arrossegantla, puig que de tan +grossa ne tenía un feix y no li podia cábrer en la boca.</p> +<p>–Preciosa llebra! digué un jove qui ab estisoras tallava la tanca +d’espinadella; se li ha alsat del camp dels Magraners. A mí se m’hi ha +alsat més d’una vegada.</p> +<p>–¿Es vosté l’amo del camp?</p> +<p>–No senyor; es de ca ’n Noradell, allá, aquell casal… senyalant á un +tir de bala.</p> +<p>–¿Allá viu la familia del ex-diputat per Figueras Don Marsal +Noradell?</p> +<p>–Si senyor.</p> +<p>–¿Es vosté de la casa?</p> +<p>–Dependent, si senyor.</p> +<p>–Donchs m’ha de fer un favor.</p> +<p>–Digui.</p> +<p>–De portar eixa llebra á D. Marsal. La he morta en sas terras sense +tenir son permis; de dret li toca.</p> +<p>–Eixa teoría es nova pera mi: m’apar que la llebra es de vosté, ben +bé de vosté.</p> +<p>–No senyor, de cap manera! ne tindria un cárrech de conciencia.</p> +<p>Vaya quin original pensá en Francesch.</p> +<p>–Ja ho veurá…</p> +<p>–Que hi ha? Francesch… digueren duas senyoras qui comparegueren al +cantó de la tanca, passejant, portant las dos un ram de flors que venian +de cullir del jardí, la Teresa y sa filla.</p> +<p>Al véurer en Lluis la Mercé se quedá turbada, tornantse molt roja; en +Lluis encara més qu’ ella. Peró prompte la Mercé recobrá sa serenitat, +expressant sa fesomía altivesa, aquella altivesa que li era peculiar, +que tenia de la noblesa de sanch de D. Maurici Noradell, lo ciutadá +honrat de Barcelona, qui portava espasa atravessada al ronyonal.</p> +<p>–Lo senyor s’empenya en que la llebra que acaba de matar al camp dels +Magranés, sense permís del amo, no li pertany y que pertany al amo del +camp.</p> +<p>–No, senyor! digué la Mercé molt séria, la llebra es de vosté, més de +vosté que del amo del camp… y mirántsel de fit: no necessita vosté +permís pera cassar en eixas terras… en tot cas, lo pot demanar al pare +de vosté…</p> +<p>Y las duas, ab molta dignitat, continuaren llur passejada dirigíntse +al casal.</p> +<p>La Teresa digué tot seguit á sa filla:</p> +<p>–M’apar que conech aquest jove… no ’m recorda ahont l’he vist.</p> +<p>–Vosté l’ha vist á Figueras, fa alguns anys; es lo fill del senyor +Maresch quí ha tornat d’América.</p> +<p>–Ah! ja ’m recorda! jove molt amable, molt obsequiós… llástima que +sia fill de son pare!</p> +<p>–Si mamá, te molta rahó: l’educació se coneix desseguida.</p> +<p>En Lluis se quedá atónit, inmóbil, plantat com un terme, seguint ab +sa mirada la Mercé. No sabía lo que li passava. Sos ulls s’ompliren de +llágrimas. –Ah! si ella sabés!… es molt natural, molt conforme que +m’haja parlat aixís!… ¿qué so jo per ella?… Quina simpatía li puch +inspirar?… si no repulsió!… ¿no so pel cas fill de mon pare?…</p> +<p>Y en Lluis s’assentá sobre ’l marge, l’escopeta entrecamas; +s’apretava lo cap ab sas mans, desesperantse… mentres lo gos llepava la +llebra estirada als seus peus.</p> +<p>En Francesch, de l’altra part de la tanca, afanyat en estisorar la +espinadella, ’s mirava aquell jove cassador foraster, conegut per Da. +Teresa y sa filla; notá la emoció de la Mercé, la rojor de sa cara, la +formalitat ab que li parlava y de sopte, sentí dins son cor una punyida, +un dolor agut com d’un ferro ruhent… si será lo fill del senyor Maresch +tornat d’América…</p> +<p>Lo dubte l’atormentava; mes no s’atreví á enrahonar ab ell; se sentía +aixafat, oprimit. Deixá son travall dirigintse cap al casal, entrá en sa +cambra, torturat, congoixós, prés de fonda tristesa; prengué una rosa +molsosa posada ab aygua dins un pitxeret; mes al volguerla flayrar, +totas sas petals caygueren á terra, mustigadas. Las cullí de una á una y +las posá entre dos fulls de son cartipás… era la rosa molsosa que li +havia donat la Mercé.</p> +<p>En Lluis s’alsá, ficá la llebra al sarró en mitj de glapits d’alegría +del Black y emprengué envers la direcció de Perelada y Castelló.</p> +<p>A certa distancia, al voltant del camí hont se deixa d’ovirar lo +casal Noradell, se girá per dir adeu al alberch de sos amors. Vegé la +Mercé sola, recolsada á la barana de la eixida.</p> +<p>Al véurerla son cor glatí més depressa… si será una ilusió, un engany +dels seus sentits!… nó, es ben bé ella.</p> +<p>Cosa singular, en Lluiset s’amagá darrera un clap d’alsinas per no +ésser vist y poguer contemplar aquella adorada aparició que semblava +posar un bálsam á sa sagnant ferida y aquietar los torments de son cor; +puig en mitj de son desespero nasqué soptadament en ell una idea +vanitosa, absurda, que no podia ésser si no vana presompció: se deya en +sí ¿perqué está sola á la galería?… A eixa pregunta se li apilotavan un +conjunt de respostas que arrelavan de la vanitat, del amor propi, del +orgull, tant inherent en nostra naturalesa: se figurá que si la Mercé +estava sola á la galería era per ell… com si sa estada á la galería no +fos casual. Vaya una presompció!</p> +<p>Mes si aixís s’ho creu, deixémli créurer… qui sab, potser nosaltres +hauríam pensat com ell. Son impressions molt verdaderas que no +s’explican.</p> +<p>La Mercé ’s retirá de la galería y en Lluis se queda extasiat com si +la vegés encara.</p> +<p>Lo perdiguer s’havia fet un jas de fullaraca y dormía tot arrodonit +al peu del sarró del seu amo.</p> +<p>Per fí, en Lluis, plé de recansa, s’aixecá, enviá ab la má un bes +amorós envers lo casal y emprengué sa caminada cap á Castelló.</p> +<h2 id="xxiii">XXIII</h2> +<p>En Lluiset arribá á la vesprada á casa seva; puig com á cassayre se +’n havia emportat lo dinar al sarró.</p> +<p>Trobá son pare que ’s passejava sala amunt sala avall, molt inquiet +de la tardansa del seu fill.</p> +<p>–Gracias á Deu que ets aquí! ¿ahont has anat?… ola! una llebra!… +¿l’ets morta ab perdigons de plata?</p> +<p>–Que ’s pensa que so un cassador de pega?… Pregúntiho al Black… fa? +Blanckot… fentli una caricia… May endevinaría ahont l’he morta… donchs +en un camp, prop lo casal Noradell.</p> +<p>–Molt lluny has anat. Com diantre has dirigit ta cassera envers +aquell punt?</p> +<p>–He volgut véurer las terras del patrimoni Noradell. ¿No han d’ésser +aviat nostras?</p> +<p>–Aixís ho presumo. La venda de las fincas al encant que s’havía de +fer d’aquí pochs dias, s’ha aplassada per ésser lo jutge malalt. No +espero tenir cap concurrent; en tot cas, dificultós li seria +disputármelas, sobretot la heretat de Masarách, quals terras llindan ab +las terras de nostres masos de Perelada.</p> +<p>–O! sí, pare: reunirém alashoras un hermós patrimoni; no s’ho deixi +escapar.</p> +<p>–No passis cuydado… ¿Has entrat dins la casa?</p> +<p>–No pare; m’apar que sería una indiscreció… no ho coneix!… tant com +hi siga la familia Noradell!…</p> +<p>–Ja estich cremat d’aytal familia! Com més pobres més orgullosos! +Després que, per llur culpa, s’han menjat tot lo que tenían, sembla que +‘s consideran encara los amos de llur patrimoni. Prompte ne tindrán lo +desengany, jo t’ho prometo, y alashoras que vagin á Madrit en busca de +turró, que lo qu’ es per assí, hi farán pas gayre nosa.</p> +<p>–Oh! pare, no es tanta llur culpa! Si no hagués sigut la filoxera ja +veu que no estarían en aquest cas.</p> +<p>–Ta! ta! ta!… Aixó son malas rahons. Es clar… lo senyor Noradell +diputat!… vinga volguer figurar, enlluhernar lo país, tirar lo diner per +la finestra, gastar més de lo que podían!… Aquí tens á molts propietaris +del Empordá quins han dissipat en ciutats y capitals, visquent ab gran +tó, llur patrimoni, que ’ls seus passats, vivint ab sensillesa y +economía, ’ls hi havían transmés sense un deute.</p> +<p>Nosaltres debém nostra posició al travall, y ningú sab lo que m’ha +costat de guanyar la fortuneta que tením.</p> +<p>Es molt just que arrepleguém lo que ’ls altres no han sabut guardar. +Si, es cert, á la meva mort, tindrás una posició brillant; y tinguis ben +entés que, si la vols conservar, no deixis may lo travall.</p> +<p>–Tornant, pare, ab la familia Noradell, segons los informes que m’han +donat, es més desgraciada que culpable. Las senyoras no han may sigut +amigas de boato; han viscut senzillament en llur casa payral de +Masarách, alternant ab llur casa de Figueras hont passavan curtas +temporadas d’hivern, fent moltas caritats, benehidas pels pobres de la +comarca de Masarach. Es D. Marsal qui ha tirat á terra lo patrimoni, en +part, durant sa estada á Madrit, puig que ha sigut víctima de sa bona fé +y dels serveys que ha fet á molts que ’s deyan amichs seus. La fatalitat +ha volgut que s’hi barrejés la filoxera y la crísis agrícola; lo +patrimoni Noradell estava en cas de resistir.</p> +<p>Crégui, pare, que son á planyer; y per mi, mereixen totas las +consideracions, puig fan més de lo que poden.</p> +<p>L’home qui com D. Marsal fet al benestar que dona la riquesa, quí, +com á diputat s’ha vist rodejat de distinccions, al véurel ara reduhit +al travall de la terra, com un pagés pobre, pera poguer fer honor á sas +obligacions, denota una hombría de bé, una honradés que no ’s veu +gayre.</p> +<p>–Pots tenir rahó; mes, que hi farém!… es una fatalitat… es la roda de +la Fortuna: los que son dalt van á baix y los que son á baix pujan á +dalt; aixís va ‘l món y aixís irá fins qu’ una tarrabastada ne fassi +cinquanta mil trossos.</p> +<p>–Pare, ¿vosté coneix la senyoreta Noradell?</p> +<p>–Vaya si la conech! Eixa si que la pobresa no ha aplacat son orgull +de quan era la pubilla Noradell… y contá al seu fill lo que aquest ja +sabía… Ahont s’es vist desvergonyiment! Nó, nó, no ’m vinguis ab gent +entonada… ¿Perqué eixa pregunta?… ¿Que la coneixes, tú?</p> +<p>–Ans d’anar á Cuba la coneguí en los balls y societat de Figueras y +per cert que deixá en mí una impressió molt simpática… Qué diría, pare, +si li digués á vosté que l’estimo.</p> +<p>Lo senyor Pau se deturá, mirántsel de fit, arronsant las cellas:</p> +<p>–Com?… ¿qu’ has dit?… no t’he entés… ¿qu’ estimas la senyoreta +Noradell?</p> +<p>–Si, pare.</p> +<p>–Vaja! es una broma!… vols dir que t’agrada… es prou bona mossa per’ +agradar… proba que tens bon gust… es clar, estás en edat de divertirte… +fas bé… tú fas lo que jo no he pogut fer.</p> +<p>–No, pare, vosté s’enganya; l’estimo de tot mon cor, com se mereix, y +si ella correspón al meu afecte, ab lo consentiment de vosté y de la +mare, será la meva muller.</p> +<p>La fesomia del senyor Pau prengué una terrible expressió de rábia. Se +deturá devant d’ell, creuhant sos brassos, mirántsel de fit á fit:</p> +<p>–Lo consentiment meu!… jamay!… Y tú creus que la fortuna que m’he +guanyat pel meu travall y la meva suhor s’ha de fóndrer pagant los +deutes del hereu Noradell?… Ja t’ho pots tréurer del cap!… Dintre un any +serás major d’edat… alashoras casat si vols ab qui ’t dongui la gana… ab +la reyna Pomaré ó del Congó… pero no comptis ab mi.</p> +<p>En Lluis s’assentá en una butaca, aixafat, recolsat, lo cap entre +mans, lo cor oprimit, sense gosar dir una paraula.</p> +<p>Son pare continuá:</p> +<p>–Esta clar… voldrian redaurar llur escut ab l’or dels Mareschs!… +t’han parat lo filat… t’han sabut engalipar.</p> +<p>–Oh! pare!…</p> +<p>–Si, ara que están arruinats volen que sigui l’hereu Maresch que +págui al hereu Noradell ‘ls deutes qu’ ha fet; ó que ‘ls pagui son pare, +qu’ es tot hú.</p> +<p>–Pare, cálmis!… no s’exalti… Vosté no té de pagar cap deute.</p> +<p>–Com?… explicat.</p> +<p>–No es filla única y pubilla, la senyoreta Noradell?</p> +<p>–Acaba.</p> +<p>–Donchs, casantme ab ella, lo patrimoni Noradell se fon ab lo +patrimoni Maresch y ’n fara no més un.</p> +<p>–Per xó has tant estudiat pera trobar tan pobres rahons?… ¿y lo diner +que hi he invertit, que m’he tret de la butxaca?</p> +<p>–Mes, pare, reflexioni, ¿no vol vosté comprar los bens que té +hipotecats quan los vengui ’l Tribunal? Donchs aixís s’estalviaría de +comprarlos. Lo que pot dir, si, que ’m casaría ab una noya de poca +dot.</p> +<p>–Y tal de poca dot!…</p> +<p>–Mes ¿no ‘ns permet nostra posició de fortuna prescindirne? y pel cas +¿no hi ha compensació ab la noblesa del seu llinatge? Quín goig! quina +satisfacció tindriam en fer lo bé! en realsar eixa familia desgraciada y +tant honrada! en tornalshi la riquesa y la ditxa qu’ han perdut!… Ah! +pare, escolti aqueixa bona veu que li parla al fons del cor! fassi una +bona obra! no vulga la desgrácia del seu fill!… Si sabés quant +l’estimo!… y molt conmogut ’s tirá dins los brassos de son pare.</p> +<p>Entrá la senyora Rosa</p> +<p>–Qué féu? qué enrahonéu?… fa rato que s’ha tirat l’arrós á l’olla y +que la sopa es á taula… Lluis, fill meu! ¿qué téns?… ¿que no estás +bó?</p> +<p>–Si, mare… aixugantse ’ls ulls… pregúntiho al pare que li dirá.</p> +<p>–Res… nostre fill está enamorat y ’s vol casar; aquí ho téns ab duas +paraulas.</p> +<p>–Si la noya de qui está enamorat es persona de bé y honrada no deus +negarli lo permis, puig que fará ni mes ni menos com tu has fet; y com +estich convensuda dels sentiments nobles y dignes de ’n Lluis per no +donar un disgust á sos pares, desd’ara per ma part, li otorgo ’l permís… +¿Qui es Lluis?</p> +<p>–La senyoreta Mercé Noradell.</p> +<p>–Rahó de mes… familia honradissima.</p> +<p>–Ta! ta! ta! aviat ho teníu arreglat, vosaltres!… Aném á sopar que ’m +moro de gana… ¿Y tú, Lluis?… los enamorats han de menjar.</p> +<p>Passaren al menjador, se sentaren á taula. Lo sopar fou callat; en +Lluis no tingué gana. Son pare menjá ab quatre caixaladas, s’alsá de +taula sens dir una paraula, reptá ’l negre ab fort regany perqué no li +tenia la lámpara encesa, y se tancá dins son despaig.</p> +<p>Lo mateix vespre, á taula, pel sopar, la familia Noradell parlá de lo +ocorregut aquella tarda.</p> +<p>En Francesch, al saber de cert que lo cassador generós que +s’empenyava en ferli acceptar la llebre, era ’l jove Maresch, ’s quedá +pensatiu y desganat. Pretextá tenir migranya y no sopá; se retirá en sa +cambra.</p> +<p>En Marsal qui havia sabut per la Teresa la escena de la visita del +senyor Maresch y del senyor Benet, mentres se trobava á Figueras, y ara +la recent ocorreguda ab lo jove Maresch, se posá mal humorat, neguitós; +digué á sa filla ab tó de reny afectuós:</p> +<p>–Tan mateix, Mercé, n’ets fet un xich massa: després de xasquejar ’l +pare ara xasquejas al fill… Com vols que ’ns tingan consideracions! Si +bé que ’l pare ja ho mereixía; mes ¿qui ’t diu que ’l fill se sembli al +pare? Si jo hi hagués sigut no hauría succehit.</p> +<p>La Mercé molt somesa y humil: si papa, es veritat… me te que +perdonar… es lo meu carácter que no se dominar, que ’s deixa guiar per +la primera impressió; després me sab greu.</p> +<p>–¿Tu coneixes aquest jove?</p> +<p>–Si, papá, ans d’anar á America, fa tres anys, era un dels joves qui +á Figueras m’obsequiava; mes allavors era jo la rica pubilla Noradell, y +per la conducta de son pare envers vosté, dech creurer que ’ls seus +obsequis eran interessats.</p> +<p>–Sia com vulla, Mercé, sapigas dominar ta altivés que no escau ab la +nostra pobresa.</p> +<p>La Mercé, de sopte, esclatá en plors y singlots, plorant ab tal +desespero que son pare y sa mare s’aixecaren de taula, inquiets, no +sabent á que atribuhir tant gran sentiment; no la podían aconsolar.</p> +<p>–Filla!… Mercé!… ¿qué tens?… ¿qué ’t passa?… calmat per Deu!… fes com +si no t’hagués res dit… y prenentla en sos brassos… ápa! un petó… y la +Mercé, los ulls negats, ploriquejant, fent llarchs suspirs, abrassa son +pare ab tendre carinyo.</p> +<p>–Y per mí? digué sa mare.</p> +<p>–Ay! mamá meva!… y la cubrí de petóns.</p> +<h2 id="xxiv">XXIV</h2> +<p>En Lluis no podia viurer lluny dels seus amors. Lo casal Noradell era +certament prou distant de Castelló; mes poch li importava. Quan no hi +anava ab l’escopeta, ’s feya ensellar un cavall que deixava á un más seu +més propet de Masarách. Volia veurer la Mercé, enrahonar ab ella si fos +possible. La oposició de son pare per obstinada que fos no la temía; mes +lo que temía era l’indiferencia, l’odi pot ser que sentiría la Mercé per +ell y sos pares. Volia explicarli la causa de sa llarga absencia; volia +dirli que son cor batia sempre per ella, que son dols recort lo havía +seguit per tot. Mes, com fer!… y si la Mercé despres de tres anys ja lo +hagués oblidat… si son cor glatís per un altre… oh! eixa idea +l’atormentava. Ademés l’entristía la persistencia tossuda del seu pare; +coneixía son caracter resolt, formal, sa avarícia… mes, per ell eran +entrebanchs segonaris: –Oh! sols l’amor de la Mercé!… si m’estima tot ho +venceré!… y si no m’estima!… si,… si no m’estima!… quina idea mes +lúgubre!… no! no! no vuy pensarhi!… Ah! dubte crudel!…</p> +<p>Se torturava l’enteniment, formava plans, prenía resolucions, peró +després de reflecxionar, trobava que totas eran absurdas. Se dirigía +envers lo casal; quan hi era aprop, li mancava coratge, no gosava +avansar; ’s sentava darrera dels alzinalls per no ser vist, mirantse de +lluny aquella galería guarnida de gerros de flors, suspirant, evocant la +celesta aparició que feu extremeixer tot son ser; horas després se ’n +tornava trist, neguitós, irat contra sa timidesa.</p> +<p>Un matí, en Lluis entrá en la iglesia de Masarach. Hi trobá Mossen +Esteva que venia de celebrar la missa. Lo coneixía per haver sigut +vicari de Castelló.</p> +<p>Lo senyor Rector lo convidá á pendrer xacolata, lo que aceptá de bon +grat. Vingué la majordona, pará taula, tragué secalls, borregos de +Cardedeu, formatge y llonganissa. Tot esmorsant feyan petar l’enrahonada +parlant de Castelló, de Figueras, y naturalment de l’iglesieta de +Masarach, de las degoteras que ningú ’s cuydava de fer adobar, de la +miseria de la parroquia y de la pobresa del país:</p> +<p>–Oh! si, es gran la miseria que tením! ¡hi ha tantas familias +necessitosas! Ara desde la filoxera no ‘s veuhen si no corrúas de pobres +que van á captar pels masos. Avans, jo ’ls podía socórrer; mes ara faig +lo que puch; travalls tinch jo mateix pera víurer, perqué lo govern se +descuyda de donantse la paga. Mes, lo qu’ ha sigut una calamitat pels +pobres de la comarca, es la desgracia qu’ ha caygut sobre la familia +Noradell. ¡Feya tantas caritats! ¡era tan benehida pels pobres!… Deu +n’ho havía de permetrer; mes hem d’acatar sos designis, puig que si ho +ha permés há d’ésser per llur bé.</p> +<p>En Lluis se posá trist, pensatiu.</p> +<p>–Si, es cert… digué… molt la deuhen trobar á faltar, ja qu’ hi ha +tanta miseria.</p> +<p>–L’altre dia encara, malgrat llur pobresa, Da. Teresa y sa filla me +feren portar un farcellet de roba ab algun diner per aliviar una viuda +ab criaturas qu’ estava sense pa. Oh! si, Nostre Senyor los hi tindrá +compte: Da. Mercé y sa mare son dos ángels de caritat.</p> +<p>En Lluis conmogut li respongué:</p> +<p>–Mossen Esteva, jo visch lluny d’aquesta parroquia, ignoro sas +necessitats; mes, desde avuy los dos hem de fer un conveni: vuy que tots +los pobres de sa comarca sian socorreguts com aváns, en nom de la +familia Noradell. Vosté será l’encarregat de fer eixas caritats; lo +donador s’ ha de ignorar… y traguentse la cartera… permétim per comensar +d’entregarli eixos quatre bitllets del Banch de vint duros, total +vuytanta. Quan serán distribuhíts fássimho saber. Li recomano la major +discreció.</p> +<p>En Lluiset no comptava ab la majordona quí desde la cuyna escoltava +la conversa.</p> +<p>–Deu li pagui la caritat! Se fará com vosté desitja.</p> +<p>En Lluis tot content de sa bona acció, se despedí de Mossen Esteva +qui lo volgué acompanyar un tros de camí, fins á la creu del terme. Ans +de separarse d’ell, li digué:</p> +<p>–Si vol que la caritat sia més agradable á Deu, no vulgui que la +fassí jo sol; ajúdim. Precisament no lluny d’aquí ¿veu aquella caseta al +peu del turonet plantat d’oliveras? hi ha duas donas, mare y filla. La +mare es molt vella y sa filla fa temps que jau, molt malalta; si no se +las socorrés se moririan de fam. Vosté mateix las hi pot fer +caritat.</p> +<p>–Demá sens falta las hi portaré la méua almoyna.</p> +<p>Encaixá ab Mossen Esteva, continuant son camí envers Castelló.</p> +<p>Lo mateix dia á la tarda, al sortir la Margarida de la iglesia de +resar com de costúm, trobá la majordona á la porta de la rectoría qu’ +escombrava l’escala. Aquesta la cridá y las dos feren petar un rato de +xarrola, parlant de naps y cols, de la feyna casulana, dels surgits que +tenia de fer á las sotanas de Mossen Esteva, de la corrúa de pobres que +tots los dias assetiavan la rectoría… mes d’aquí endevant, gracias á Deu +serán més socorreguts… y li contá la conversa del fill Maresch ab Mossen +Esteva.</p> +<p>–Vaja! aquest senyoret ha obrat bé… uns americans tant y tant richs +que no saben com gastar la plata!… al fer las caritats en nom de la +familia dels vostres amos, han fet sols lo que debían, ja que ’ls hi han +prés llur patrimoni.</p> +<p>–No ’ls hi han prés encara… pero no deixa d’ésser una fina atenció lo +fer las caritats en nom dels Noradells.</p> +<p>–Podria ser també un principi de remordiment… sía lo que vulla, Deu +’ls hi pach.</p> +<p>La Margarida ’s despedí de la majordona, y al ésser al casal repetí á +Da. Teresa, devant la Mercé que feya puntas, seguda al costat de sa +mare, la conversa ab la majordona, afegint: se coneix que aquet senyoret +té bon cor. Deu li pagui la caritat.</p> +<p>Lo cor de la Mercé s’aixamplá; sa cara prengué una expressió de +contenta que no escapá á sa mare. Eixa expressió de contenta fou sa +primera impressió, mes de sopte sa cara ’s torná séria, un pensament +acabava d’atravessar son esperit: –¿perque fer l’almoyna en nom de la +familia Noradell?… perqué no en nom seu? ó mellor anónim? puig que diu +bé lo precepte de caritat: la almoyna que ’s fa secreta es accepta y +molt perfecta… ¿Baix quin impuls ha obrat?… y ’s topavan en son sí una +munió de preguntas y respostas qual resultat sens dubte no la satisfé, +perqué anava barrejat d’un pensament dominant los demés, inspirat per sa +dignitat y altivesa. Atesa la manera d’obrar dels Mareschs envers sa +familia, atribuhí lo moviment generós de ’n Lluis al orgull, malgrat la +veu interior que li deya que los sentiments del fill podian dissentir +dels del pare. Mes no quedá gens convensuda.</p> +<p>L’endemá en Lluis sortí de bon matí de Castelló, dirigíntse envers +Masarách per fer l’almoyna recomenada per Mossen Esteva… aquella almoyna +tan grata, tan volguda per la Mercé!</p> +<p>Certament al ferla no tenía gran mérit sens dubte, puig que obrava no +sols per l’amor de Deu mes també per l’amor de sa adorada Mercé.</p> +<p>Oh! sí, hauría volgut aixugar las llágrimas de tots los pobres de la +comarca en nom d’ella, associantse als seus sentiments caritatius.</p> +<p>Duas ánimas que fan lo bé han d’ésser sens dubte atretas, amparadas +sota las alas del ángel hermós, radiant, de la caritat.</p> +<p>Entrá en la casa; hi trobá una dona vella, ajupida á la llar, que +bufava brasas per’ avivar la flama; pochs mobles, tots d’aspecte +miserable; damunt la taula greixosa, una grossera estoballa, un topí, un +tros de pa de ségol sech, una cullera y escudella de fusta; eran los +restos del esmorzar de la vella.</p> +<p>En Lluis demaná per la malalta; la vella quí sens dubte pensá qu’ era +un metge enviat per Mossen Esteva, lo feu entrar en la única cambra, +hont geya, sobre llit de posts, de márfega, sens matalás, una dona jove, +tísica, agonisant. La finestra casi closa donava á la cambra una +obscuritat relativa. En Lluis al entrar, res distingí, enlluhernat per +la claror de fora. La vella entrá, obri la finestra… Oh! sorpresa!… +l’angel del consol, la Mercé, era á l’espona del llit de la malalta.</p> +<p>Com de costúm, la Mercé havia anat á missa ab la Margarida, y al +sortir, sabent l’estat grave de la malalta, hi aná pera consolarla; +mentres que la Margarida havia pujat á la rectoría.</p> +<p>En Lluis, al veurer la Mercé, se quedá de pedra. La Mercé, baixá la +vista: ’ls dos sentiren afluhir en llur cor, glatits abrusadors que ’ls +feren pujar la rojor á la cara. Més, prompte, la Mercé alsá sa mirada +serena vers ell, aquella mirada altiva de la pubilla Noradell que +reflexa la dignitat, la honra sens taca dels seus antepassats; puig se +cregué que la coincidencia de trobarse en Lluis en aquella casa, mentres +hi era ella, no era fortuita.</p> +<p>En Lluis molt conmogut, depositá sobre la taula una cantitat de +plata. –“Me permetrá, senyora, d’afegir la meva almoyna á la de vosté.” +s’incliná, saludant profondament y sortí de la cambra.</p> +<p>Al ésser á la cuyna, la bona vella li digué:</p> +<p>–Deu li pagui la caritat y li donga molts anys de vida!… Si vol +acceptar alguna cosa de nostra pobresa, será ab molt gust.</p> +<p>–Sí, bona dona, un got d’aygua fresca.</p> +<p>–Vaig á buscarla á la font.</p> +<p>La malalta s’havia adormit; sortí la Mercé de puntetas de la cambra, +entrá á la cuyna dirigíntse envers la porta forana, sens dignar mirarse +en Lluis, quin, respectuosament, molt conmogut, juntá sas mans á la +altura del cor, la deturá, suplicantla:</p> +<p>–Oh!… Mercé!… perdó!… perdó per mon pare!… perdonim si la he ofesa!… +en nom de la santa caritat!</p> +<p>Ella molt séria y desdenyosa; mes ab veu conmoguda:</p> +<p>–Si, ja sé qu’ es vosté molt caritatiu de poch temps en aquesta part… +y l’almoyna que acaba de fer no deixa d’ésser molt casual.</p> +<p>–Oh! Mercé!… no!… no ho cregui!… si hagués sabut que la meua +presencia en aquesta casa l’havia de oféndrer, no hi hauría vingut; li +juro que ignorava que vosté hi fos!… Mes ara beneheixo eixa benhaurada +casualitat que ’m permet d’expressar tot lo respecte, la simpatía, lo +desitg de poguer servir á vosté y á sa respectable y honrada familia… +res mereixo á las desgracias que han caygut sobre d’ella… tres anys que +lo dols recort de vosté m’ha seguit per tot desde que tingué la ditxa de +conéixerla!… Díguim, Mercé, que no está irada contra de mi!… Ah! si +sabés lo que mon cor sufreix!… eix cor que batega sols per vosté!… +Permétim, Mercé, de dirli que l’estimo; que li ofereixo mon cor, ma +vida, tot lo que tinch!…</p> +<p>Entrá la vella ab l’aygua fresca; posá ’l poal damunt la taula:</p> +<p>–La trobará molt bona; es de la font de la Llosa, la mellor aygua +dels encontorns!… vaig á rentarli un got. Y vosté, senyoreta, que no vol +refrescar? crégui que se li assentará bé; es aygua molt bona pel +ventrell y per mal de maragassa.</p> +<p>–Se us estima, bona dona; no tinch set; será un altre dia. Feu per +manera que la malalta siga ben aconduhida.</p> +<p>–Ara ray! res li faltará.</p> +<p>La Mercé vegé venir la Margarida desde ’l pas de la porta de la casa; +se girá envers en Lluis qui se la mirava ab mirada tant compassiva, tant +suplicant, que, ab moviment generós, li allargá la má. En Lluis no gosá +portarla á sos llabis, la estrenyé com á un amich, ab efusió.</p> +<p>Passá tot lo dia als encontorns del casal; l’ayre que hi respirava li +dilatava ’l cor; no se ’n sabía anar.</p> +<p>Arribá á Castelló á entrellusca. Sopá sol dins sa cambra, servit per +sa mare quina, al véurel tant content li feya un sens fí de +preguntas.</p> +<p>–Mare no ’m pregunti fins que se me ’n vagi ’l tap que tinch aquí,… +senyalant lo cor… ve del pare.</p> +<p>–Ja li passará; no desesperis.</p> +<p>Aquella nit, en Lluis recobrá la son que havía perdut feya dias.</p> +<h2 id="xxv">XXV</h2> +<p>Desde la darrera conversa que havía tingut ab son fill, lo senyor Pau +estava d’humor execrable, sempre callat, frunsint las arrugas del front, +arronsant las cellas dels pels herissats, que li tapavan los ulls; +etjegant tot al botavan, al dimoni; afectant de no volguer parlar ni á +sa muller ni á son fill. Tot lo dia tancat dins son estudi, ni á taula +’s presentava; ’s feya servir pel negrito.</p> +<p>En Lluis, al véurer la terquedat de son pare, era afectadíssim. +Allavors cercava consol en sa mare.</p> +<p>–Mare, ajúdim á desenfadar lo pare, á convéncel; podrá més vosté que +jo… En Lluis li havia fet sas confidencias y sa mare li havía promés +ajuda.</p> +<p>–Deixam fer. Avuy mateix li parlaré de tú.</p> +<p>En efecte, á la mitjdiada, la senyora Rosa entrá en l’estudi del seu +marit, espolsant las lleixas ab un plomero.</p> +<p>–Vaja! dona, acaba aviat que m’omplas de pols!… ¡si son cosas de fer +ara!… ¿no podias esperar aquest matí, mentres jo era fora?… ¿Y perqué no +ho ha de fer ’l negrito?</p> +<p>–Perqué espolsant t’ho regira tot, y després no saps trobar los +papers. –Una pausa. La senyora Rosa continua espolsant, molt +afanyosa.</p> +<p>–Ay! batúa!… veyám si ’m traurás d’aquí!</p> +<p>–No t’impacientis, Pau: be sabs que ningú adoba tas cosas mellor que +jo.</p> +<p>–Bé, bé… acabém aviat!… ¿Hont es en Lluiset?</p> +<p>–Dins sa cambra. No ha volgut dinar, ni ha sortit de tot avuy.</p> +<p>–Malhaja ’l xicot! se ’ns ha tornat enamorat de debó.</p> +<p>–Y tal enamorat! n’ha perdut la gana y ’m temo se ’ns posi +malalt.</p> +<p>–Cá! dona, no t’espantis: son malaltias que ningú ’n mor y que ’s +curan d’ellas mateixas.</p> +<p>–Tú ho dius; de vegadas tenen mals resultats. Y si ’l nostre fill se +posés malalt ¿qué farias?</p> +<p>–Vaja! no diguis aixó.</p> +<p>–No ho tinch de dir!… lo conech més que tú. La seva sensibilitat es +extremada: mare, me deya suara, si ’l pare no ’m deixa casar ab la Mercé +Noradell, es que no m’estima; seré un desgraciat. May havía estimat; es +mon primer y darrer amor!</p> +<p>–Tot aixó son camándulas.</p> +<p>–Si ’s pot parlar aixís!… Si quan tú me festejavas tant enamorat, no +t’haguessen deixat casar ab mi ¿qué haurias fet?</p> +<p>–M’hauría tirat de cap al pou.</p> +<p>–Vaja! Pau, no es cas de fer broma; la cosa es séria: la salut, lo +ben estar, lo pervenir de nostre fill, l’únich fill que tením, no ’ns +poden ésser indiferents. Reflexiona y que Deu te dongui un bon +acert.</p> +<p>–Déixam estar en pau tú y en Lluiset en Lluiset y tú!… ja ‘n tinch lo +cap plé… Y no vinguis més espolsar quan estich en mon despaig… ¿ho +sents?… fes que no t’ho hage de dir un’ altra vegada.</p> +<p>La senyora Rosa se retirá tota compungida. Entrá en la cambra de ’n +Lluis.</p> +<p>–Mare, ¿ha vist lo pare?</p> +<p>–Vist y enrahonat. Per ara ’s manté ferm. Fém com ell y al fí tindrá +que cedir.</p> +<p>Al vespre, per sopar, tampoch se presentá en Lluis.</p> +<p>Lo senyor Pau menjá quatre caixaladas á correcuyta, sense dir una +paraula á sa muller, fent cara de prunas agras. Se ’n torná al +estudi.</p> +<p>Durant tres dias se lliurá en son sí una terrible lluyta entre sa +avaricia y lo gran afecte que tenía pel seu fill.</p> +<p>Ell, tant puny arrapat, veya de sopte tots sos plans, tots los seus +sacrificis pecuniaris, tots sos projectes desvaneixers com un castell de +cartas per l’intent y tossudería del seu fill. Era idea que no li podía +entrar al cap.</p> +<p>A poch á poch se calmá, entrá en reflexió sensata. Comprengué que per +importants que fossen los seus crédits, venut lo patrimoni Noradell pel +Tribunal, prescindint dels gastos, sempre restaría una cantitat sobrant +prou crescuda que hauría de tornar á la familia Noradell. Veya ademés +que son fill s’enllassaría ab una familia honrada y antiga de las més +consideradas del país. En Lluis tindria 25 anys, per Nadal, entraria +major d’edat; no li podria quitar la part que li corresponía de la casa +de la Habana; á 25 anys, ja era hora que pensés ab lo casori… estava +enamorat; y donchs ¿qué ferhi?… Estimava massa al seu fill pera +contrariarlo fentlo potser desgraciat.</p> +<p>L’endemá á las nou del matí la senyora Rosa li portá la xacolata dins +son estudi, sempre callada.</p> +<p>–En Lluiset ¿qué fa?</p> +<p>–Que vols que fassi; sempre trist y afligit. Veyam si al últim haurá +de venir lo metge.</p> +<p>–Ja estich empipat de tú y ell!… Ves! dígasli que ’l demano.</p> +<p>Entra en Lluis.</p> +<p>–¿Qué vol? pare.</p> +<p>–Sentat. ¿Estás resolt?… ¿t’hi ets ben pensat? ¿persisteixes en +volguerte casar ab la senyoreta Noradell?</p> +<p>–Sí, pare.</p> +<p>–Está bé. No m’hi oposo.</p> +<p>–¡Ah! pare… ¡mil y mil gracias!</p> +<p>–¿Qué pensas fer? Se té que demanar la má de la senyoreta als seus +pares.</p> +<p>–Ja ho tinch pensat.</p> +<p>–Explícat.</p> +<p>–Si li apar bé, me valdré del senyor Aymar, lo notari de casa.</p> +<p>–No ’m desagrada la idea. Donchs, tú mateix, enllesteixho aviat. +Després de tú obraré jo.</p> +<p>Al sortir en Lluiset del estudi de son pare, trobá sa mare que +l’esperava, ansiosa, pera saber lo resultat de la conversa. Boig +d’alegría la estrenyé en sos brassos ab tanta efusió que, conmoguda, ’s +posá á plorar. Ell també plorava y reya de goig.</p> +<p>En Lluis content com unas Pascuas aná á la mateixa tarda á la notaria +de D. Joseph Aymar.</p> +<p>Entrá á la primera saleta dels escribents afanyats en llur tasca de +copiar patracols; hi havía sols un pagés y una pagesa sentats; ell +portava un sarró y ella un cistell d’hont sortían tres caps de virám, +tres pollastres de cresta vermella. Han vingut sens dubte per demanar un +parer al senyor notari, y esperan, sentats y resignats, que plagui á sa +senyoría volguerlos ohir.</p> +<p>Un escribent feu entrar en Lluis en lo sanctus sanctorum, hont lo +notari, vestit de pontifical, drapat ab sa bata morada, casquet morat, +brodat, de seda, ulleras d’or, estava repapat dins sa cadira de brassos, +llegint un pergamí.</p> +<p>–¡D. Lluis!… ¡vosté per aquí!… ¿quant ha arribat?… Fassi ’l favor de +sentarse… ¿Com li ha probat lo viatge?… ¡l’ha feta llarga!… pensavam que +no volía més tornar… ¿Com están son pare, sa mare?</p> +<p>–Be per ara, ¿y vosté?… tant lo veig ara com fá tres anys, com quan +me ’n vaig anar, sempre fresch y florat… ¿y Da. Tecla? ¿la Ramona? ¿en +Valentí?… la familia del notari…</p> +<p>–Tothom bo, ¡gracias á Deu!</p> +<p>–Bé D. Joseph, me ‘n alegro… Digui, ¿qu’ está molt ocupat?</p> +<p>–Ja sab que per vosté no ho estich may… y li oferí un cigarret.</p> +<p>–D. Joseph, li vinch á demanar un favor que no me ’l deu refusar.</p> +<p>–Vosté sab, D. Lluis, que per vostés estich sempre disposat á +servirlos en tot lo que puga.</p> +<p>–Gracias, D. Joseph. Donchs lo favor que li demano es d’anar á +Masarach, al casal Noradell, y demanar á D. Marsal y Da. Teresa la má de +llur filla Mercé, en nom meu y de mos pares.</p> +<p>Lo notari, molt conmogut, s’alsá de sa cadira de brassos y aná á +estrenyer la má de ’n Lluis.</p> +<p>–Be, Lluis, be!… es tanta l’alegría que ’m dona que no sé com +felicitarlo. Es una solució portada pel Cel. que totas las familias de +nostre Empordá aplaudirán. Demá tindré ’l gust de cumplir +l’encárrech.</p> +<p>–Li quedaré agrahidissim.</p> +<p>En Lluis s’aixecá, encaixá ab D. Joseph, qui l’acompanyá fins á la +porta del carrer. Al tornar entrar, vegé ’ls dos pagesos, sentats á +sobre ’l banch, mitj adormiscats, badallant, cansats d’esperar.</p> +<p>–¿Qué voleu?</p> +<p>–Veniam pera pagar la contribució territorial.</p> +<p>Entrá en son despaig, alsant las espatllas. Un escribent molt plaga +‘ls digué qu’ anessen al Registre d’hipotecas, donántloshi la direcció, +qu’ allá ’ls hi cobrarían… Lo pagés era d’aquells de botó de banya y de +cabells llarchs al clatell y polseras, nascut al sigle de las llums.</p> +<h2 id="xxvi">XXVI</h2> +<p>La familia Noradell sortía de la iglesia de Masarach hont havía +assistit als funerals del aniversari anyal de la mort de Da. Catarina. +Després de despedir los convidats á la porta de l’iglesia, ’s dirigiren +á llur casa. Lo metge de Masarach, lo senyor Pere, los acompanyá un tros +de camí; puig feya alguns dias que ’n Marsal li donava inquietut; á +voltas sa mirada atónita, distreta, algunas paraulas incoherents, li +feyan temer un principi de lesió cerebral.</p> +<p>Res havía deixat coneixer á la Teresa ni á la Mercé, encara que be +prou havían ellas notat un cambi en lo estat de ’n Marsal; més +l’atribuhían á las penas y sentiments de llur crítica posició.</p> +<p>Dihuen que los disgustos matan; es cert. Las lesions que prevenen de +nostres sufriments morals afectan massa nostre organisme; la sacudida +arriba fins á las fonts de vida, y no té cura.</p> +<p>L’hereu Noradell avans tant robust y ferreny, ara ’s sentía aixafat, +disminuhidas sas forsas, son cap sempre barrinat per la mateixa idea que +no ’l deixava may: lo trist y horrorós pervenir seu y de sa familia. +s’encaminava insensiblement á la bojería ó á una afecció orgánica de +cor.</p> +<p>Sa esposa y sa filla feyan tot lo que podían per’ animarlo; mes era +envá, Veyan que s’aflaquía, que á voltas son esguart prenía un aspecte +estrany; alashoras redoblavan llurs caricias, demostrantli alegría que +no sentían, fent esforsos pera distraure ’l, somrihent devant d’ell +d’aquell somriure dolorós que trenca ’l cor. Puig llur aflicció igualava +la de ’n Marsal, encara que llur resignació era sostinguda per llurs +oracions á la Reyna del Cel.</p> +<p>La dona té més forsa pera resistir als embats de la vida; ‘s pot dir +que pera ella sufrir es sa norma; Deu l’ha creada per’ aixó; la seua +vida es tota de sufriment; los dias de bonansa per’ ella son ben +comptats. Parlo de la dona cristiana; si no fos la fé ardenta que sol +tenir, cauría com nosaltres vençuda en la terrible lluyta.</p> +<p>¿Y en Francesch?… ¡pobre Francesch!… al veurer lo sufriment moral +tant crudel d’aquella desgraciada familia, era plé de neguit y tristesa; +puig veya que no hi havía consol per’ ella ni salvació; sabía que lo dia +menos pensat, vindría un nou amo que ’ls trauría de llur casa payral. +¡Ah! ¡perqué Deu no li havía donat la riquesa!… ab quin entussiasme y +alegría l’hauría oferta als seus benefactors! Lo seu amor per la Mercé +era negat al fons de son pobre cor adolorit per la pena amarga que +l’oprimía.</p> +<p>Avans d’arribar al casal, lo senyor Pere ‘s despedí per’ anar á +visitar un malalt que tenía en un más per’ allá prop.</p> +<p>–¡Coratge! D. Marsal; no ’s deixi abatrer, anímis; després del mal +temps surt l’arch de Sant Martí.</p> +<p>–¡Ah! senyor doctor, las alegrías d’aquest mon son acabadas pera mí! +¡Sols demano á Deu salut pera poguer lluytar ab lo travall contra ’l +trist pervenir que se ’ns espera!</p> +<p>Encaixá ab lo senyor Pere. La familia Noradell entrá en sa casa +payral, pujá á la sala pera, avans lo dinar, resar lo sant rosari y +pregar per la difunta y demés passats de la casa.</p> +<p>En Francesch, al sortir dels funerals, havía tingut d’anar á +Garriguella, á veure lo segrestador, per un assunto de ’n Marsal.</p> +<p>Després de resar ‘s sentaren á taula. La Margarida portá una sopa +d’oli bullida, fasolets y enciám. Feya temps que no tastavan carn; per’ +ells cada dia era dia de dejuni de qüaresma. Si encara haguessen menjat +eix frugal dinar ab gana; més, aixó nó!… dinar trist, silenciós.</p> +<p>La Mercé s’esforsava de distraurer á son pare, també á sa mare, puig +la Teresa era febrosa, las llágrimas havían cavat fonda arruga; ja no +podía més. Sabían que la subasta del llur patrimoni era fixada pel +dijous vinent: solament set dias ’ls hi restava pera saber l’hora fatal +d’esser despossehits de llur casal, del casal de sos antepassats, hont +havían nascut, hont havían gosat dels sants afectes de familia, tant plé +de dolsos y sagrats recorts! ¡Oh! ¡eixa idea los tenía postrats!… ¡Com +podían tenir gana!</p> +<p>Tot just havían resat lo benedicité que de sopte sentiren fressa de +cascabells. Una tartana acabava de pararse devant lo portal de la casa. +Ne baixá un senyor d’edat vestit de paltó llarch y tarot, de fesonomía +respectable.</p> +<p>En Marsal tremolá, puig que res de bo podía esperar de semblant +visita que no podía venir sino del Jutjat.</p> +<p>Baixá á rebrel, y al veurer lo senyor Aymar, ’s refé del sobresalt; +més la palidesa de sa cara persistí, haguentse de posar la má al cor +pera comprimir sas palpitacions.</p> +<p>–¡Es vosté D. Joseph!… ¿Quín bon vent lo porta?… y encaixaren +amistosament.</p> +<p>–¿Com están Da. Teresa y la senyoreta Mercé?</p> +<p>–Bé, molt bé.. fassi ’l favor de pujar… Entráren á la sala… ¡Teresa! +¡Mercé!… D. Joseph Aymar, lo notari de Castelló.</p> +<p>Després dels saludos, en Marsal apropá una butaca á D. Joseph.</p> +<p>–¡Segui! digué la Teresa… vosté estará cansat.</p> +<p>–No ’s molesti, senyora; he vingut ab tartana; lo camí no es gayre +bó, y per evitar lo traqueig, he anat á poch á poch… y ’s sentá en la +butaca que li oferí la Teresa.</p> +<p>–¿Vol pendrer alguna cosa?… no fassi cumpliments; aquí es á +pagés.</p> +<p>–Se li estima… sols un got d’aygua fresca.</p> +<p>La Mercé li portá, ab bolados.</p> +<p>–Mil gracias, senyoreta… s’aixugá la boca ab gran mocador de seda de +fondo vermell ab dibuixos groguenchs que ’s tragué dels faldons del +paltot, y tot aixugantse: –m’alegro de trobar tota la familia reunida… +’s tragué de la butxaca del infern del paltot una grossa tabaquera de +conxa, savorejá un polvo, y penetrat de la importancia de sa missió, +digué pausadáment: D. Marsal y Da. Teresa, vinch de part del senyor Pau +Maresch y de la senyora Rosa, sa esposa, á demanalshi la má de la +senyoreta Mercé, pera llur fill Lluis.</p> +<p>Descriurer lo estupor, la fonda sorpresa de la familia Noradell, es +impossible.</p> +<p>La Teresa ‘s torná pálida, comprimint ab sa má los forts glatits de +son cor. La Mercé rebé una foguerada qu’ encengué sa cara de rojor.</p> +<p>En Marsal ’s quedá mut, atontat, sa cara de lívida palidés; li vingué +un tremolor, y sos brassos caygueren inerts, lo cap s’incliná sobre son +pit. La Mercé, la Teresa correren envers ell… ¡pare!… ¡pare!… ¡Marsal!… +¡Marsal!… ¡Ay! ¡Deu meu!… ¡y no respon!… ¡Corre! ¡Mercé!… ¡l’aygua del +Carme!… ¡Margarida!… ¡anéu pel metge!… ¡Ay! ¡Verge Santíssima!… +¡ajudeunos!…</p> +<p>–¡No s’assusti! digué D. Joseph, conmogut, esglayat, sostenint en +Marsal per las espatllas… aixó li passará…</p> +<p>La Mercé, pálida, tremolant, portá l’ampolleta del aygua del Carme; +li ’n doná una cullerada; mentres la Teresa li fregava ’ls polsos ab un +drapet xupat ab vinagre que li feya també aspirar.</p> +<p>En Marsal feu un llarch suspir, y á poch á poch ’s revingué:</p> +<p>–Ja ’m passa… y allargant la má al notari, li digué ab feble veu: ja +ho veu… son tantas las emocions que vaig rebent d’algun temps ensá que +ja no puch resistirhi… estich ferit aquí… senyalant son front ab lo +dit.</p> +<p>¡Oh! sí: hi ha alegrías que de cop produheixen lo mateix afecte +fisiológich que la més gran desgracia, que nostra naturalesa no pot +resistir. <em>La joie fait peur</em>, la alegría espanta, diu Madame de +Girardin que tant coneixía lo cor humá.</p> +<p>La conmoció d’alegría que rebé en Marsal fou espantosa.</p> +<p>Ab l’ajuda de sa esposa y de sa filla s’aixecá, li donáren lo bras, +l’acompanyaren á sa cambra, y la Teresa l’ajudá á ficarse al llit.</p> +<p>Al poch rato vingué ’l metge; lo polsá; ordená papers de mostassa á +las camas, exigint repós y molta quietut.</p> +<p>–Aixó no será rés per ara, digué á la Teresa; més s’ha de fer tot lo +possible que no li torni; necessita calma, molta calma.</p> +<p>‘S restá la Mercé ab son pare. La Teresa torná á la sala ab lo notari +qu’ havían deixat sol.</p> +<p>–D. Joseph… li digué, molt llagrimosa… ja veu quin trastorn!… ho +sento per vosté.</p> +<p>–¡Vol callar! senyora; disposi de mí… ¿Com se troba D. Marsal?</p> +<p>–Lo metge diu que no será rés… ¡Deu ho vulga!… No vuy que s’en vagi… +se resterá á dinar.</p> +<p>–Senyora, no pot esser, se li estima; á las duas tinch qu’ estar á +Figueras.</p> +<p>Al despedirse, la Teresa li digué:</p> +<p>–A la demanda que ’ns acaba de fer, tindrém lo gust de donarli la +resposta dintre curts dias.</p> +<p>–Está molt bé, senyora.</p> +<p>Moments després se sentí lo traqueig de la tartana que s’emportava lo +notari cap á Figueras.</p> +<p>La Teresa entrá en la cambra de son marit; lo trobá que descansava, +son respir més natural.</p> +<p>A entrada de fosch, torná lo metge, polsá ’l malalt, y vegent que +dormía com un santet, digué á la Teresa: desd’ara li puch assegurar que +la crísis no tindrá conseqüencias; més lo que ’ls hi recomano es +d’evitar tota emoció.</p> +<p>Al vespre arribá ’n Francesch. ¡Quina sorpresa més crudel, al saber +l’accident de ’n Marsal! s’assentá á l’espona del llit del malalt y no +se ’n mogué de tota la nit.</p> +<p>Lo pronóstich del senyor Pere ’s realisá; una reacció favorable se +produhí, y als tres dias lo Doctor li permetí aixecarse.</p> +<p>La Teresa l’ajudá á vestir.</p> +<p>¡Pobre Marsal! ¡ja no era ’l mateix! ’s sentía ferit del cap, com ell +deya; brassos y camas li flaquejavan.</p> +<p>Sentat dins sa cadira de brassos, se mirava ab tristesa á sa esposa +que li tenía la má; una somrisa dolorosa se dibuixava á sos llabis.</p> +<p>–¿Es veritat, Teresa, que Deu ’s vulga apiadar de nosaltres?</p> +<p>–Marsal, no vulguis enrahonar; ets encara massa débil.</p> +<p>–No, Teresa: deixam complaurer en eixa idea que ’m dona coratge; ella +m’ha de tornar la salut.</p> +<p>Entrá la Mercé.</p> +<p>–¡Mercé!… ¡filla!…</p> +<p>–¡Papá meu!… y se tirá dins los brassos de son pare, qui la estrenyé +sobre son cor.</p> +<p>–Sentat aquí, ben aprop meu… més… y prenent sa má, li digué:</p> +<p>–¿Quína resposta farém al senyor Aymar?</p> +<p>–¡Per Deu! Marsal, sabs que ’l metge t’ha permés d’enrahonar un xich +y no més.</p> +<p>–Deixam enrahonar, Teresa, que se ’m dilata ’l cor… Respon, filla +meva.</p> +<p>(La Mercé havía ja enterat á sa mare de la simpatía que ressentía per +en Lluis).</p> +<p>–La resposta de vostés será la meva.</p> +<p>–No, Mercé; se tracta de ton pervenir, de la teua ditxa… ¿Estimas al +jove Maresch?</p> +<p>–Papá… no ho sé; no ’l conech prou pera respondrer á sa pregunta de +vosté. La veu que sento al fons de mon cor me podría enganyar. Per ara +lo sentiment que m’inspira es gran simpatía… y ’s torná roja y +vergonyosa.</p> +<p>–¿Ahont es en Francesch?… ¿Qué no es á casa?</p> +<p>–Si papá; está en son despaig.</p> +<p>–Ves! dígasli que ’l demano.</p> +<p>Entrá en Francesch: –¿Com se troba? don Marsal.</p> +<p>–Mellor, molt mellor… Séntat, Francesch. Ja sabs, Francesch, que +t’hem considerat y te considerém com de casa. Los aconteixements que +atanyan á ma familia á quina tantas probas has donat d’estimació y ver +carinyo, no ’t poden esser indiferents. Fins ara has compartit nostras +desgracias; es just que comparteixis també nostras alegrías. Lo notari +de Castelló, D. Joseph Aymar, de part de la familia Maresch, nos ha +vingut á demanar la má de la Mercé, per llur fill Lluís.</p> +<p>En Francesch sentí dins son cor un colp que l’obligá á apoyarse á sa +cadira per no cáurer. Se refé al moment, mes no trobá cap paraula pera +respóndrer, de tant conmogut. Ja se ’n dubtava! feya temps que ’l seu +cor li deya!</p> +<p>Adonantse la Mercé de la turbació de ’n Francesch, sentí sens dubte +dins son cor lo contra colp sentit per ell, puig se torná molt pálida +baixant los ulls, sense gosarse ’l mirar.</p> +<p>–Francesch, prosseguí en Marsal, crech que com nosaltres ne tindrás +vera satisfacció.</p> +<p>Al moment dominá en ’n Francesch l’esperit de sacrifici y d’amistós +afecte. Entrevegé la salvació d’aquella familia, lo retorn al ben estar, +la ditxa de tots, de sa estimada Mercé, la salut tan trencada de D. +Marsal; tancá lo seu amor al bell fons de son cor, oferintlo á Deu y á +la Reyna del Cel; comprimí un llarch suspir, y dissimulant sa tristesa +ab somrís dolorós, respongué:</p> +<p>–Sia la enhorabona, D. Marsal, Da. Teresa… y vosté Mercé… li digué +baixant los ulls, mitj tremolant… Deu li donga tota la ditxa qu’ es +mereixedora… Comptin sempre ab mí pera servirlos en tot lo que puga.</p> +<p>–Gracias, Francesch… y en Marsal li estrenyé la má.</p> +<h2 id="xxvii">XXVII</h2> +<p>La resposta de ’n Marsal al senyor Aymar, fou la següent: “D. Marsal +y Da. Teresa Noradell no fan cap oposició al projectat enllás de llur +filla Mercé ab D. Lluís Maresch; peró, com la Mercé es la interessada, +ans de donar lo sí, demana alguns dias de reflexió pera coneixer més +intimament al que ha d’esser son espós. Per lo tant, D. Lluís Maresch +queda autorisat, lo mateix que sos pares, á pendrer possessió d’aquesta +llur casa.”</p> +<p>En Lluís anava tots los dias á ca ’l notari, impacient de saber la +resposta, puig que, enterat pel senyor Aymar del trastorn que havía +sufert aquella familia, ’s temía que algun obstácle impossibilités son +ferm desitj.</p> +<p>Per fi, al comunicarli lo notari la resposta de ’n Marsal, se ’n aná +joyós á enterarne son pare.</p> +<p>–Está molt bé, digué lo senyor Pau; demá veuré mon advocat y +procurador y també ’l jutge, pera fer suspendrer la subasta.</p> +<p>–Y jo, pare, demá iré á Masarach, á visitar la familia Noradell.</p> +<p>La Mercé no deixá passar gayres dias pera donarli ’l sí.</p> +<p>Lo senyor Pau y sa esposa feren també llur visita als Noradells.</p> +<p>Lo casament fou fixat á primers de Maig, mes de las flors y dels +amors.</p> +<p>La nova corregué per tot l’Empordá; amichs parents y coneguts +d’abduas familias ne tingueren vera alegría.</p> +<p>Lo casament celebrat al casal fou de lo més lluhit; hi assistiren D. +Joseph Aymar, Mossen Esteva, lo senyor Pere, las tias Manelas, la +senyora Bibiana y sa filla Emilia, parents y amichs, aduch aquells +amichs que giravan l’esquena á ’n Marsal; ara tot eran agasajos y +oferiments; fins lo volian tornar nombrar diputat, mes cap d’ells +s’atreví á proposarli; veyan que l’hereu Noradell, si bé era feble y +delicat de salut, no obstant era curat, ben curat d’aquell contagi +madrileny que de poch li corrohe ’ls ossos.</p> +<p>L’oncle Paulí no pogué assistirhi, clavat en sa cadira de brassos pel +poagre, los peus embolicats ab draps de bayeta; peró, enviá á sa nevoda +sas felicitacions, y, per regalo de boda, un nero de vuy carniceras que +obtingué ’ls honors del dinar de casament.</p> +<p>¿Y en Francesch?… ¡Pobre Francesch!… Mentres Mossen Esteva donava als +núvis la benedicció nupcial, ell, postrat al peu del altar alsava sos +ulls envers la Verge Inmaculada, pregantla ab fervor per la ditxa de sa +estimada Mercé, oferintli lo sacrifici del seu amor, suplicantla que li +tanqués la nafra de son cor!… ¡Pobre amor seu! mentres la alegría se +reflectava en los semblants de tots, ell feya esforsos pera dissimular +son sufriment. Portava endolat en lo més pregon del seu cor eix +sentiment pur, ideal, vera emanació de l’ánima, que ’s ressent no més +una vegada en la primavera de la vida: lo primer amor!… Pobre +Francesch!… si es tan bó!… té tan bon cor que la ditxa de la Mercé era +la seua!</p> +<p>També, quan en Lluís, quí, aviat lo apreciá, li feu la proposta +d’anar á la Habana, associantlo á la casa Maresch, acceptá de bon grat. +Hem de creurer que sa laboriositat y honradesa lo farán tornar dintre +alguns anys ab una fortuneta.</p> +<p>Un dia de Juny, á la tarde, que ’ls dos nuvis enamorats estavan ab +llurs papás, en Marsal y la Teresa, al jardí del casal, després d’una +tarde plujosa, sortí un arch de Sant Martí expléndit; cada color del +espectre solar ressortía d’una manera admirable. Describía en lo cel un +arch inmens que arrancava de las fondaladas de Recasens y venia á morir +á la montanya de la Mare de Deu del Mont. En Marsal pálit, feble encara, +apoyat sobre ’l bras de la Teresa contemplava ab mirada trista, +melancólica aquell arch espléndit.</p> +<p>–Qué n’es d’hermós! digué la Mercé: miri, papá, sembla que está sobre +nostra casa.</p> +<p>–Sí, filla… es l’arch de Sant Martí que anúncia la bonansa, lo bon +temps, que fon la nuvolada y precedeix lo sol radiant… ¡Qué ’n feya de +temps que no l’havía vist!… y alsant los ulls al cel… es Deu que nos +l’envia… veritat, fills meus?</p> +<p>En Lluis y la Mercé, al veurer los seus ulls negats de llágrimas, se +tiraren dins sos brassos… los apretá fortament contra son cor.</p> +<div style='text-align:center'>*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 76492 ***</div> +</body> +</html> + |