6 files changed, 11562 insertions, 0 deletions

diff --git a/.gitattributes b/.gitattributes
new file mode 100644
index 0000000..6833f05
--- /dev/null
+++ b/.gitattributes
@@ -0,0 +1,3 @@
+* text=auto
+*.txt text
+*.md text
diff --git a/76492-0.txt b/76492-0.txt
new file mode 100644
index 0000000..2aacda6
--- /dev/null
+++ b/76492-0.txt
@@ -0,0 +1,6394 @@
+
+*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 76492 ***
+
+# L'heréu Noradell 
+
+Estudi de familia catalana
+
+Carles Bosch de la Trinxeria
+
+1889
+
+
+> A ma estimada neboda Na Mercé Fonsdeviela, comtesa d'Arnera
+
+`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per 
+l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte 
+Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.`
+
+## I
+
+Quan un surt de Figueras per la carretera de Fransa envers la frontera,
+després d'haver caminat uns nou kilómetres, se troba, á la dreta de la
+carretera, un cip ó fita de pedra calcinal, d'un metre d'alsária, que
+indica lo camí vehinal de dos pobles quals noms porta grabats:
+Vilarnadal y Masarach.
+
+Eix camí era antigament camí de bast; en lo temps vell no transitavan
+gayre los carros; los únichs que 's veyan y que 's veuhen encara son
+carros primitius, prehistórichs, tirats per un parell de bous. Abuy eix
+camí porta lo nom pretenciós de carretera, y lo cip esmentat li dona
+encara més importancia.
+
+A fé que lo dit camí se troba com se trobava en las centúrias passadas,
+estret, encaixonat, vorejat de marges embardissats de garrollas,
+romagueras, sarsaparrella y esparragueras; en mitj de la bardissa
+grisenca de polsaguera, enlayrada pe 'l tramontanal, sobressurten
+llarchs punyals d'etzavara de punta afilada. A voltas, es tant enfonsat
+per las ayguas, que sembla un córrech. En temps de plujas, al hivern, á
+més del pedregam que 'ls pagesos hi tiran de llurs camps, s'hi fan unas
+roderas y uns sots que donan, al vehicul que s'hi arrisca, un traqueig y
+un trontoll que us deixa capolat.
+
+A las duas de la tarde d'un dia de Juliol, en Joan, del casal Noradell,
+vellet de 75 anys, després d'acabat lo mercat del dijous de Figueras,
+hont havía vingut lo matí pera vendrer hortalissa, ous y virám, collá la
+mula al carret y se dirigí envers lo carrer de la Junquera y carretera
+de Fransa, pera tornarsen á casa.
+
+Sentat damunt la post del carret, lo pipot encés, tot alegroy y satisfet
+per l'apat copiós, arregat de bon vi, absorvit al hostal de la Tona,
+atiava á voltas la mula que semblava tenir son: ¡Arre! Castanya!...
+¡Veyam si 't despertaré!... y li clavava una xurriacada sobre las
+áncas... ¡Apa! cansonera! que 's fa tart y vol plourer! Mes la mula que
+coneixía lo genit bondadós de son amo, no 'n feya gayre cas.
+
+La carretera anava plena de gent que se'n tornava á casa: carros,
+cabalcaduras, pagesos de calsas amplas de vellut blau, jech y armilla
+curta, adornada de penjolls de botons daurats, faixa y barretina
+vermella... corrúas de pagesetas, faldillas retrossadas, calsadas
+d'espardenyas, aixeridas, lleugeras, conversant y rihent ab llurs
+xicots, en mitj de núvols de pols que aixeca la ponentada... un sol
+ruhent qu' excita lo cant monótono y estrident de las cigalas amagadas
+dins la rama dels olivars. --Adeu siau! Joan. --Adeu, bona gent, adeu!
+--recados á 'n Rafel, á la Josepa! (los masobers del mas Noradell)...
+Era molt conegut... ¡feya tants anys que anava al mercat del dijous!
+
+¡Quín temps més xafagós! A voltas ratxas de vent calent escombran la
+carretera, enlayrant la pols en torbellí; fadrins y pagesetas giran la
+esquena, tapantse 'ls ulls, envolcallats en nubolada de polsaguera. Una
+blanca faixa de bromas, uniforme, anivellada, cenyeix la cordillera
+pyrinaica; estesa á mitja falda, s'arrossega per las fondaladas de las
+Salinas y Recasens, descubrint á claps, lo castell de Bellaguarda y la
+blanca ermita de Santa Llúcia, daurada pe 'l sol.
+
+Arribaren als Hostalets, veynat de Pont de Molins. Tota la comitiva se
+deturá devant una porta damunt la qual penja un ram de pi ressecat; dins
+la entrada, una tauleta placada de zinch, ab gots, copas, ampollas de
+xarop y anissat, un poal plé d'aygua, platerada carquinyolis y paperinas
+d'anís.
+
+--Joan, ¿qué no voleu beure un cop?
+
+--No vindrá mal; tinch lo canyó encrostat de pols.
+
+Deturá la mula, y al volguer baixar del carret, una noyeta burlona li
+digué:
+
+--Joan, ¿voleu que us donga la má?
+
+--Si, noya, ab molt gust, y una abrassada també.
+
+--¡Barra que us toch! Joan, li digué un fadrinet, seu pas amussat!...
+Aixó de demanar una abrassada, ja no es del vostre temps.
+
+--Tu ho dius, Quet: has de saber que 'ls anys no fan pas la vellesa.
+
+Aqueixa resposta feu riurer las noyas, y totas lo bromejavan que se 'n
+veya un embull.
+
+--¡Vaja! Joan, aquí teniu la copeta d'ayguardent... ¡au! trinquém... á
+la vostra salut.
+
+--A la vostra, y á la de la fadrinalla.
+
+Begueren la copeta d'un glop; en Joan torná á pujar al carret y tota la
+jovenalla continuá camí enllá. Uns y altres s'anavan separant dirigintse
+cadascú á llur mas, donantse l'endeusiau.
+
+Avans d'arribar al córrech de Ricardell, lo carret de 'n Joan trencá á
+la dreta, fregant lo cip, prenguent lo camí de Masarach.
+
+Duas jovenetas guapas, rialleras que portavan un cistellet sobre 'l cap
+plé de paperinas d'arrós y fideus, li demanaren de pujar.
+
+--¡Hóo! ¡Castanya! ¡Hóo!... ¡Apa!... pujeu. Pujaren ab molta lleugeresa,
+sentantse al costat de 'n Joan, una á dreta l'altra á esquerra.
+
+--Y aixó ¿ahont aném, jovenalla?
+
+--A Masarach.
+
+--¡Oydá!... Ja us conech ara... me faig vell y no se distingir de
+lluny... tú ets de ca 'n Serra y tú de ca 'n Alsina... la Tuyas y la
+Marió... las duas noyas més guapas de Masarach! las més aixeridas! las
+més remacas!... ¡Uy! si 'm pogués tornar jove!... y ab sas mans tocá la
+barbeta d'una y altra... ¡Ay festa! quina ditxa de tenirvos al costat!
+
+--Vaja! Joan, estéu!... may se us acabará la bona humor; sempre seréu
+plaga... ¡llástima que sigueu vell! Digáu, Joan, digué la Marió ¿per qué
+seu tant vell?
+
+--¡Ay traydoreta! ¿Tú 't creus que so molt vell?
+
+--Ah! ah!... esclafint las duas una rialla... ¡qué n'haureu fet de secas
+y verdas á la vostre joventut! per xó seu encara fadrí... ¿Us voléu
+casar ab mí, Joan? digué la Tuyas.
+
+--Quan vulgas, Tuyas... sabs: per un vell carn tendre es de bon rosegar.
+
+--¿Y ho diheu de veras?... Ah! ah!... rihent... Escolteu, Joan, aquest
+any també vindrém á veremar al casal Noradell. Ja 'ns ho fareu saber
+¿veritat? A don Marsal li agrada lo jovent; fa com vos.
+
+--Y á quí no agrada! ¡Ah! digué en sí, suspirant: si jovenesa sabés!...
+y si vellesa pogués!...
+
+Atravessáren lo poble de Vilarnadal dominat per son castell senyorial en
+part enderrocat, al peu d'un serrat pedregós clapejat d'oliverons; poble
+rónech, de trist aspecte.
+
+Lo vent de Ponent havía parat; no feya ni un alé d'ayre. Las cinch
+tocavan al cloquer del poble. Las cigalas excitadas per la calor ofegant
+de la tarde redoblavan llur cant estrident. Pe 'ls camps se veyan
+pagesos en cos de camisa, encorvats, amarats de suhor, cavant blat de
+moro, espolsant gram y terrossas en mitj d'un núvol de pols de la gran
+secada que crema la terra.
+
+A las sis arribaren á Masarach.
+
+--Joan, ara gran mercé... Adeu!... no 'ns oblideu per la verema.
+
+--No 'n passeu cuydado. Adeu! y sobre tot sigau bonas minyonas.
+
+Molt lleugeras se dirigiren carrer amunt, mentres en Joan continuá son
+camí envers lo casal Noradell.
+
+Avans d'arribar, trobá lo pastor del mas sentat vora 'l camí sobre la
+paret d'un camp; son remat pastorava en un rostoll.
+
+Lo gos d'atura, al veurer la Castanya, la saludá ab quatre salts y
+glapits d'alegría, corrent tras d'ella.
+
+--Bonas tardes, Joan; anéu depressa que us esperan al casal.
+
+--¿Qué hi ha de nou?
+
+--L'amo m'ha dit de dirvos que us afanyésseu; crech que hi ha novedat;
+l'amo vell s'ha posat malalt.
+
+--¡Ay! pobre don Jaume!
+
+En Joan atiá la Castanya, quina, sentint la grana y l'estable, prengué
+'l trot; en pochs minuts arribá al mas. Encarregá á 'n Guillém, lo
+masober, que li aconduhís bé la mula y se 'n pujá tot seguit al casal
+Noradell, pera saber com se trobava don Jaume.
+
+## II
+
+L'antich patrimoni Noradell es un dels més richs del Empordá; consisteix
+en camps de conréu, olivars, prats, closas y gran extensió de vinyas al
+plá y en los aspres de la falda del Pyrinéu, entre los pobles d'Espolla
+y de Rabós, que donan un ví que 's pot comparar als mellors vins
+d'Andalusía.
+
+En efecte, las vinyas d'aquells terrenos granito-esquitosos, situadas en
+las serras que forman las estribacions del baix Pyrineu, sostingudas per
+parets de pedra seca, escalonadas, pera evitar l'arrastre de las terras
+en temps d'ayguats, 's troban á racés de la tramontana; lo sol hi cau de
+plom, y pel Juliol y Agost, pedras y terrossas creman. També ¡quina
+vegetació més verda y ufana! La vinya s'hi complau; lo seu toriám
+s'entrellassa d'un cep á l'altre, y quan vé 'l Setembre, fa goig de
+veurer la bonica rahimada que porta cada cep.
+
+Eixos serrats eran árits, cuberts de pedregám, matolls d'argelagas y
+garrollas que pastoravan las cabras, lo que donava un producte
+insignificant. Los hereus de casa Noradell donáren eixas terras en
+enfitéusis als menestrals y travalladors de la terra dels pobles de Sant
+Climent, Espolla y Rabós quins, ab molt travall, n'han fet uns terrenos
+dels més productius del Empordá. Pagan á llur senyor lo ters y quart de
+rahims, ab obligació de portarlos á las tinas del amo. Fan ví pel gasto
+y per vendrer. Los rahims, que casi tots son garnatxas, donan un vi
+licorós de quinze y setze graus, que venen á trenta cinch y qüaranta
+pessetas la carga de cent vint litres.
+
+Lo casal Noradell está situat á un quart del poble de Masarach, á mitj'
+hora del poble de Sant Climent, al peu de la riera que devalla de las
+ubagas de Recaséns y se junta al Llobregat prop de Peralada. Sos marges
+son ombrejats de frondosas arbredas de verns, salses y polls; no hi
+faltan pradas y closas de bona herba que dona al bestiar de llana una
+carn saborosa.
+
+Lo poble Masarách es adossat en anfiteatre á la falda de un turonet
+encatifat de garrollám, trist, rónech, de pocas casas, poblat per
+pagesos y jornalers que viuhen de la terra. No s'hi veu cap arbre per
+pendrer l'ombra; al estiu hi cau un sol ruhent que crema y enmorena las
+caras d'aquells pagesos.
+
+De dias lo poble es desert; homes y donas ab sas eynas van al travall de
+bon matí y ne tornan quant es ben fosch. Sols quedan á casa los vells y
+criaturas, alguns porchs que 's veuhen á morrejar pels recons y femers
+en mitj de pollets y gallinas que cloquejan.
+
+La iglesieta de Masarách se troba á un quartet del poble, no lluny de la
+riera, prop del molí Noradell. Es d'estil romanich del sigle XI: Sa
+portalada crida l'atenció del arqueólech per sa elegancia y riquesa de
+detalls.
+
+Es la antiga iglesia del priorat benedictí dependent del monástir de
+Sant Pere de Roda. Son claustre es del tot enderrocat, res se coneix.
+Los vells edificis del petit convent, avans habitats pels mónjos
+benedictins, serveixen abuy d'alberch á alguns pagesos de Masarách, com
+també al senyor rector, Mossen Esteva, que hi té la rectoria.
+
+La iglesia es d'una sola nau, tota de pedra picada. Lo seu interior no
+ofereix res de particular; sols un retaule de época més recent, dividit
+ab qüadrets pintats al oli, que representan la vida d'un sant; tenen
+prou merit.
+
+La iglesieta ha sigut rebatuda al exterior y pintada de groch y blanch
+al interior; es un adefeci degut á algun rector amich de virolaynas, com
+tants n'hi ha encara desgraciadament en nostres pobles montanyesos, que
+fan mes mal á nostres antichs monuments que la má destructora de la
+vellura.
+
+Lo casal Noradell es independent de la casa dels masobers y caserius que
+serveixen pera la explotació agrícola del patrimoni. Reuneix tot lo
+confortable d'una casa de senyors rica, oferint las conveniencias de
+casa rural y de ciutat.
+
+S'entra per una gran portalada de pedra picada á un pati interior
+enllosat, que reb la llum per una espayosa claraboya reixada de filferro
+y envidriada; damunt la porta se veu l'escut dels Noradells; al cap
+d'avall del pati una escala de pedra, ampla, suáu á doble barana de
+ferro, per hont se puja á la porta cancell del primer pis. Vastas
+estancias ben mobladas; eixida arquejada que volta la casa á mitj dia y
+ponent, envidriada al hivern, al estiu adornada d'arbustos y flors
+flayrosas.
+
+Una de las cambras principals, la cambra d'honor, moblada ab luxo,
+comunica ab un preciós oratori que conté un grupo molt ben esculpit,
+representant la Mare de Deu de la Mercé y dos catius postrats á sos
+peus. Al segon pis, graners y cambras pel servey de la casa. Las
+estables, 'l trull, las tinas son dependencias del más proper al casal,
+hont viuhen los masobers, en Rafel y la Josepa, ab lo boher, pastor,
+rabadá, porquera etc, tot lo servey de la masía.
+
+Lo casal es voltat de lladoners y olms seculars. Duas renglas de
+plátanos conduheixen al jardí y horta, voltada de paret, á cent passos
+de la casa, hont s'entra per una gran porta reixada de ferro.
+
+Los hereus Noradell s'han gastat molt diner pera captar las corrents
+soterranas de la riera y conduhirlas per medi de mina ben construhida al
+horta. També, ara una font abundant de bona aygua alimenta lo casal, la
+masía, y ompla un gran safareig que serveix pera rentar y arregar las
+terras dels voltants.
+
+Lo principal y únich atractiu de la vida del camp, prescindint de una
+bona casa, es l'horta ab son jardí; l'horta per hortalissa y fruyta y 'l
+jardí per flors y arbustos.
+
+Los Noradells havian tingut un gust especial en procurarse los mellors
+llegúms coneguts, que 'n Joan venía á bon preu, al mercat de Figueras.
+
+En lo jardí, separat de l'horta per una tanca d'espinadella, al peu de
+la paret, á recés de tramontana, s'hi veu un invernacle que conté
+hermosas flors exóticas; y al costat, una aucellera ab tota mena
+d'aucells del país com també una glorieta cuberta de gessamí, xucla-mel
+y satalías, totas flors enredaderas.
+
+La familia Noradell se compón de D. Jaume y sa muller Da. Catarina, de
+'n Marsal llur fill, de la Teresa sa esposa, y de la Mercé, llur filla.
+
+Hi há també un oncle de 'n Marsal, germá de D. Jaume; que viu á la
+Escala, peró que passa llargas temporadas al casal Noradell, sa casa
+payral. Li diuhen l'oncle Paulí. Viu sols de la renda de sa llegítima, y
+com es molt amich del peix fresch y aficionat á pescar ab canya, s'está
+á vora mar, á la Escala.
+
+Los servidors mes fidels y estimats de la familia Noradell son los dos
+vellets en Joan y la Margarida.
+
+En Joan qui, segons diu ell, per la Mare de Deu de la Candelera fará 78
+anys, va naixer al mas; fa 50 anys que está al servey dels Noradells.
+Servidor fidel, honrat; es tanta la estimació que té per sos amos que
+sacrificá sa joventut, renunciant al matrimoni, pera dedicarse
+enterament á llur servey. Es un fill dels masobers, del mas Noradell,
+oncle de 'n Rafel, quins, de pare á fill, fa mes de doscents anys que
+menan la masada. Se diuhen Gensana; mes dingú los coneix per eix nom; en
+la comarca, lo masober es anomenat Noradell, lo nom del amo; y aixó es
+pels anys y panys que son al más.
+
+La Margarida té uns 70 anys; es la dida de 'n Marsal, viuda del masober
+del mas Roure, de la montanya d'Espolla, dependent del patrimoni
+Noradell. Fa 40 anys qu' es al servey de la familia; se la considera com
+de casa. Es la mestressa de claus del seller, del vi, del oli, del
+rebost. Petita, grassona, no estant may en repós; porta sempre lligat á
+la cintura un manoll de claus; lo que incomoda de vegadas á Da. Teresa
+quí, necessitant una clau, la té que fer anar á cercar á la iglesia hont
+la Margarida sol anar sovint á pregar á Deu.
+
+Com á dida qu' ha sigut de 'n Marsal, li tenen totas las consideracions,
+puig es fiada y honrada, mirant per los profits dels seus amos com si
+fossin seus. En Joan li diu la dona dels gats; puig ella cuyda dels gats
+de la casa; diu que son los animals dels mes útils de una casa de pagés;
+y té molta rahó, perqué sense ells, las ratas farian mes mal que pedra
+seca.
+
+Llástima que la Margarida sia tant vella! es una servey com no n'hi ha.
+
+## III
+
+Al pujar, en Joan, á la sala del casal, trobá los séus amos molt
+afligits.
+
+D. Jaume no s'havía aixecat de tot lo dia; deya que li mancavan las
+forsas y s' restá al llit, lo que no deixá de sorpendrer; puig que,
+encara que d'edat, acostumava á ser molt matiner, y ningú s' recordava
+que hagués fet un dia de llit. Tan al estiu com al hivern era dels
+primers aixecats, menant pressa al servey, fent aixecar á tothom; puig
+deya que lo massa dormir atontava y envellía. Se pasejava sala amunt
+sala avall fins qu' era ben dia; allavors se 'n anava á fora ab lo
+bestiar, los jornalers, al horta arregar l'hortalissa, feyna que s'ho
+prenia com volia, cargolant alguns cigarrets de tabaco negre que li
+portavan de Cadaqués. A las vuit se 'n tornava á casa per esmorsar ab lo
+porró y forquilla, deya que la xacolata era bona pels capelláns y que un
+got d'aygua fresca debilitava. Acabat d'esmorsar tornava á sortir fins
+al dinar, fent lo mateix á la tarde. A las vuit, resat lo rosari, havent
+sopat, se 'n anava al llit. Alt, magra, amplas espatllas, ossat, colrat
+del sol, cara afeitada, fisonomía enérgica, cabells blanchs, llarchs al
+clatell y polseras; vestit sempre de vellut de cotó, calsat de sabatas
+ferradas y d'esclops al hivern, en temps d'humitats..., may s'havía vist
+home tant ferreny.
+
+La familia assustada parlá d'anar á cercar lo senyor Pere, lo metje de
+Masarách.
+
+A las vuit del matí, donya Catarina, en Marsal y la Teresa, entráren en
+sa cambra.
+
+--Pare, li digué son fill, si li está bé farém venir lo metje.
+
+--¡No estich per metjes! may cap m'ha polsat... ¡Que vinga lo senyor
+Pere com amich, mes com á metje, de cap manera!
+
+Vingué lo Sr. Pere, senyor de 60 anys, encara solter, fisonomía oberta,
+prou entés per sa llarga experiencia, molt amich de la familia.
+
+Ans d'entrar en la cambra del malalt, demaná explicacions á n' Marsal.
+
+--¿Que té?
+
+--Res; diu que rés li fa mal; sols ressent grant debilitat... y quant
+s'está al llit, ja pot ben creurer que 's troba aixafat. No sé si 's fa
+cárrech del seu estat, pero jo crech que sí. Vosté coneix lo genit de
+mon pare; vosté sab que may ha volgut creurer ab la medicina y que no es
+amich de metjes; donchs, vosté mateix.
+
+Entráren en sa cambra.
+
+--¿Y aixó? Don Jaume ¿també 's vol tornar presós de no volguerse
+aixecar?
+
+--Senyor Pere, tinch á la ratlla de vuitanta; ha arribat la meva hora.
+
+Lo metje se'l mirà y vegé á sa cara senyals que no li agradáren.
+
+--¡Home! no digui aixó! Vosté té encara robustés per' arribar á noranta.
+
+--Senyor Pere, no 'm faig cap ilusió. Que vinga la mort en bona hora, ja
+estich preparat; só cristiá y no la temo.
+
+Lo senyor Pere li estrenyé sa má febrosa, amagrida, 's retirá de la
+cambra diguent al malalt: aixó no será rés; vosté fa bé d'estarse al
+llit... dos días de repós y próu. Encara hem de celebrar aquest any y
+altres la festa de San Miquel de la verema ¿veritat?
+
+--Será lo que Deu voldrá.
+
+Al ser á la sala, digué á n' Marsal: no hi ha rés á fer; sa naturalesa
+es com la máquina d'un rellotje del tot usada de massa servir, los
+ressorts ne son gastats, se morirá com un pollet sense que ningú se 'n
+adoni. Fássinlo sagramentar.
+
+--¡Pobre pare! digué 'n Marsal, ¡quina resignació!
+
+Lo mateix vespre en Joan y lo boher anáren tot seguit á Masarách avisar
+lo senyor rector pels sagraments.
+
+Eran las vuit de la nit, la campana tocá á combregar. La nova corregué
+tot seguit pel poble. Se juntaren á la iglesia algunas vehinas ab
+caputxa negra y una candeleta á la má per' acompanyar Nostr'Amo.
+L'escolanet obrí lo paraygua de domás vermell, y lo combregar se dirigí
+envers lo casal Noradell.
+
+A mitj camí tots los servents de la masía, ab llur candeleta á la má,
+seguíren la professó, mentres l'escolanet tocava per moments la
+campaneta, toch lúgubre que feya parar lo cant dels richs-richs y
+granotas de la riera. Lo cel ennublat; no 's veya cap estrella; envers
+Recaséns, en las fondaladas, una faixa de bromas negras que aumentava la
+foscor, bufava un ayre fret y humit. Prompte lo vent apagá las llums;
+sols Mossen Esteva se guiava ab la llanterna de llauna, arrovellada,
+sense vidres, rublerta de foradets, contenent un cap de ciri encés que
+donava una claror esmortuhida.
+
+Llampegava á Ponent; se sentian los ronchs fondos de la tronada.
+
+Al arribar lo combregar al casal, la familia y servents se postráren;
+Mosen Esteva entrá en la cambra del malalt, posá lo Cupón damunt la
+taula adornada de blanca y fina estoballa de lli, ab quatre ciris
+encesos, y després de ohir sa confessió y ditas las pregarias de costúm,
+administrá lo sant Viátich al malalt que lo rebé ab molta devoció, en
+mitj del reculliment de sa familia agenollada al entorn del llit.
+
+Lo combregar s'entorná á la iglesieta de Masarách ab lo mateix
+acompanyament de donas endoladas y servents de la masía.
+
+Després de rebuts los sagraments, trobantse un xich reconfortat, don
+Jaume, cridá ab veu apagada á son fill heréu; lo feu sentar á l'espona
+del llit.
+
+En Marsal las llágrimas als ulls s'assentá.
+
+--¿Que vol? pare.
+
+--Apropat, fill meu!... més... més... se m'acaban las forsas!... aviat
+no podré parlar!... Me'n vaig d'aquest mon... ja hi he cumplert ma
+missió... espero que Déu me rebrá en sa Gloria. Te deixo lo patrimoni
+que m'han transmés mos passats sense un deute, sense cap obligació... Te
+deixo la honradés que sempre ha guiat nostra familia en lo camí del bé,
+segueix mon exemple y 'l dels teus passats... Sías caritatiu, afavoreix
+al pobre y á la fí de tos días trobarás al cel ta recompensa... Donáume
+beure... tinch la boca aixuta... En Marsal aná á la tauleta, feu fondrer
+un tros de sucre dins un got d'aygua, y li'n doná una cullerada...
+Marsal, ja no puch més!
+
+--Pare, no enrahoni, si l'ha de cansar.
+
+--Déu me donará coratje per' acabar.
+
+Féu un esfors y continuá ab veu apagada.
+
+--Sías bon pagés, viu en ta casa payral, al centre del teu patrimoni, hi
+trobarás pau y ben estar... Encara que ta posició te permeti viurer á
+ciutat, no segueixis l'exemple de tantas familias del Empordá que s'han
+arruynat per volguer imitar la gent de alt tó, confiant á procuradors
+llurs hisendas... Recordat que en aquest món l'home que té quartos es
+saludat y ben vist per tothom y 'l que 's torna pobre per sa culpa es
+despreciat y ningú 'n fa cas... Recordat de la hombría de bé dels
+Noradells; segueix llur exemple...
+
+Ja no pogué més. Feu entrar en sa cambra sa pobre muller, Da. Catarina,
+molt afligida, los ulls negats de llagrimas, la Teresa, la Mercé; y
+junts, ab en Marsal, se postráren als peus del llit, estengué sa má
+amagrida sobre d'ells donántloshi sa benedicció.
+
+No tardá á entrar en l'agonía; á las tres de la matinada finá, volant la
+seva ánima cristiana envers son Criador.
+
+D. Jaume Noradell era un d'aquells homes de la lley vella, plé
+d'honradés, estimat per tots los pagesos de la comarca que lo trobáren
+molt á faltar. També pels funerals la iglesia de Masarách no podía
+contenir la gent que hi assistía, puig n'havía vingut de mitj Empordá.
+
+Fou portat per sos masobers al cementiri de la parroquia y depositat
+dins la tomba de la familia, al costat de la ossamenta de D. Maurici,
+son pare, mort lo sigle passat.
+
+Fou una mort que afectá molt á la familia Noradell; encara que D. Jaume
+hagués mort carregat d'anys, la separació l'hi fou molt sensible.
+
+Tota la casa estava endolada; puig que, en nostras familias ricas de
+pagés del Empordá, es costum de fer portar dol á tot lo servey y gent de
+la masía, durant sis mesos.
+
+## IV
+
+En Marsal Noradell, al morir son pare, tenía 45 anys; de bona estatura,
+ferreny, plé de salut, moreno, mirada intel·ligenta; portava tota la
+barba retallada de dos centímetros; carácter sério, afable, fisonomía
+distingida que respira bondat.
+
+Acabats sos estudis al Institut de Gerona, son pare, volguentne fer un
+bon agricultor, un bon pagés com ell, lo feu anar á la Escola
+d'Agricultura de Montpeller hont passá tres anys, dedicantse á tots los
+travalls práctichs y teórichs de la terra, estudiant las ciencias
+naturals.
+
+Al acabar sos estudis agrícols, feu un viatge á Inglaterra hont, durant
+un any, perfeccioná los coneixements adquirits á la Escola de
+Montpeller.
+
+Al tornar á casa sos pares 's posá al front del seu patrimoni que aviat
+feu l'admiració dels propietaris rurals del Empordá.
+
+En los camps del plá de Peralada adoptá aradas de ferro especials que 's
+feu venir d'Inglaterra, tiradas per quatre y sis bous, pera desfonar los
+camps. Se procurá las mellors máquinas modernas més conegudas per llur
+perfecció: segadora, dalladora, batadora, rampí etc..
+
+Las terras dels fondals inproductivas, pels aygua-molls, las feu drenar
+convertintlas en userdars de gran producte.
+
+També mellorá sa rassa bovina, ovina y porcar ab un toro, un moltó
+marrá, y un berro, que comprá al Concurs Regional de Bruxelas. En una
+paraula, en Marsal, per sos coneixements culturals teórichs y práctichs,
+aumentá de molt lo reddit del patrimoni Noradell.
+
+Los pagesos sempre rutinaris, aferrats als costúms de la vellura, al
+veurer aytals novetats, feyan la mitja rialla, aquella mitja rialla
+compassiva de saberuts: "se coneix que l'hereu Noradell es home
+d'innovacions... té més teoría que práctica... al cul del sach veurém
+las engrunas... se fará més sábi que rich."
+
+Mes, al veurer lo brillant resultat obtingut en las terras y bestiar del
+patrimoni Noradell, no pogueren més que admirar y felicitar á Don
+Marsal.
+
+A 24 anys se casá enamorat ab una filla de la familia Noguer de
+St. Feliu de Guíxols, del comers; la Teresa, que es y ha sigut per ell
+bona esposa, bona mare per sa filla, en quí ha trobat una amiga
+carinyosa, bona cristiana, vivint sols per son marit, sa filla y sa
+sogra; dona de seny, bona mestressa de casa, estimant lo seu espós com
+en los primers dias de casada. May cap borrall de broma ha enterbolit la
+puresa de llur cel sempre seré.
+
+Al comensar eixa relació, llur filla Mercé tenía 18 anys. Son pare y sa
+mare l'idolatravan; puig que de tres criaturas que va tenir la Teresa,
+duas varen pujar al Cel.
+
+En sa infantesa era débil, malaltissa; als set anys cambiá sa
+naturalesa; y ab l'ajuda dels banys de mar y de sorra, que anava á
+pendrer á la Escala, ab sa mare, á ca 'l seu oncle Paulí, se torná
+robusta, enfortida per las emanacions salitrosas, y colrada pel sol y
+ayre de mar.
+
+Sa mare la guardá aprop seu fins passada la edat crítica. A 13 anys la
+portá al col·legi de monjas del Sagrat Cor de Sarriá hont s'hi quedá
+fins á 16 anys. Completada sa educació, torná prop dels seus pares, á la
+casa payral.
+
+La Mercé á 18 anys era ja dona formada, esvelta, rossa, ulls blaus
+expressius, fisonomía simpática, pero un xich massa séria; tot ella
+reflexava la robustés de son cos y la puresa de son cor; carácter
+bondadós, d'exquisita amabilitat, semblantse per sas bonas qualitats á
+la seva mare.
+
+Al estudiar sa fisonomía se notava á voltas una expressió d'altivesa que
+qualsevol contrarietat feya ressortir més encara; eix petit defecte era
+degut á sa excessiva sensibilitat y al ésser massa mimada de sos pares;
+també, podém afegir, á la importancia que li donava lo títol de pubilla
+Noradell.
+
+Molt amiga d'aucells y de flors. Los aucellets que té á l'aucellera del
+jardí, al costat de la glorieta, son los seus amichs; conversa ab ells;
+ella sola cuyda de portalshi aygua y panís ab matas d'escarola ben
+blanca.
+
+Las flors y arbustos que vorejan los camins ensorrats del jardí y de
+l'horta son hermosíssims.
+
+Al caurer la tarde, á posta de sol, se posa un devantalet de tela blava
+y barret de palla, arruixa las flors ab la regadora. Ne té de preciosas;
+s'enfada ab las abellas atrevidas que s'introduheixen dins llurs
+calzers, obrint y esparpillant sens pietat llurs petals y etaminas pera
+robarne lo pol·len. Cada dia ne feya hermosas toyas pera adornar los
+gerros de son oratori y de sa cambra.
+
+Donya Catarina, la mare de 'n Marsal, era senyora d'uns 78 anys; baixa
+d'estatura, prou sorda, la vista encara bona, cara pergaminada,
+arrugada, enqüadrada per dos rinxos de cabells blanchs, com s'usavan al
+principi del sigle actual. Pera guardarse dels ayres cubría son cap ab
+una toca blanca bordada de punt que li tapava mitj front; com vestia
+sempre de negra semblava una monja. Ferrenya, encartronada, la malaltía
+no hi podía res. Molt cuydadosa de sa persona, sempre neta que donava
+gust.
+
+No li agradava la ociositat; tenía sa cadira de brassos enconxada, al
+estiu, prop la finestra de la sala, á la tardor, al escalfa panxas, puig
+passava l'hivern á Figueras ab la familia. Feya mitja ab ulleras de
+vidre rodó posadas al cap del nas, ó bé, resava lo rosari, encomanantse
+á Deu.
+
+Molt dona de bé, caritativa, amiga dels pobres; Deu sab la gent
+necessitosa que havia socorregut en los vilatges y masías dels
+encontorns de Masarách; també ¡qu' estimada y venerada! En Marsal, la
+Teresa, la Mercé, li tenian un gran afecte; no la deixavan may sola; la
+cuydavan ab carinyo.
+
+La seva conversa era agradable, puig tenía encara bona memoria; ¡havía
+tant vist y aprés durant tan llarga vida! feya revíurer lo passat; may
+un se cansava d'escoltarla. La Mercé era sa estimada; quan surtía á
+passeig á pendrer 'l sol, sempre era ella que li donava 'l bras; li deya
+nena com quan era criatura.
+
+La vellesa es sempre amiga de la tendra joventut. Sembla que al arribar
+á la fí de la vida, 'l vell té 'l pressentiment d'una nova existencia
+que l'ha de rejovenir; los recorts de sa infantesa, per un fenómeno
+singular, se li presentan, á la fí de sos dias, clars, seréns,
+somrients, y alashoras se sent atret per la hermosa joventut que li fa
+recordar la primavera de sa vida.
+
+Los Noradells tenen casa á Figueras hont hi passan l'hivern.
+
+Son relacionats ab las principals familias de la provincia de Gerona. En
+Marsal es diputat provincial, soci corresponsal del Institut Agrícola de
+St. Isidro, de Societats literarias y de associacions d'Excursions, de
+Barcelona.
+
+Los articles agrícols, que sol publicar en la Revista del Institut, son
+molt apreciats, puig son escrits d'un home competent en tots los
+coneixements agrícols.
+
+Tant com visqué son pare, en Marsal, tot adonat al cuydado del seu
+patrimoni, no havía may tingut cap ambició de figurar. Sols havía
+acceptat l'honor de representar sa comarca á la Diputació provincial. No
+s'havía ocupat may de política; aburría los partits madrilenys; era
+catalá de cor y estimava sa terra. En la Diputació defensava los
+interessos agrícols del Empordá; més, com á rich hisendat, sas ideas
+eran conservadoras y sobretot catalanas.
+
+Al hivern de 188..., un diumenge de Novembre, á la tarde, fou cridat á
+una reunió de propietaris del país que li proposaren la Diputació á
+Corts en las próximas eleccions que s'havian de fer, pera reemplassar lo
+diputat castellá que havia dimitit.
+
+--Vosté, D. Marsal, ha d'anar á Madrit; será votat per tots los
+propietaris y gent de bé de la comarca; ja es hora que nostre diputat
+sia empordanés; ja 'n tenim prou de diputats estranys á la terra,
+imposats pel gobern, quins, una volta elegits, ja no 's recordan més de
+nosaltres.
+
+--Senyors, ténen molta rahó; penso com vostés; més jo no tinch cap
+influencia; vostés saben que sempre he viscut aislat de la política; y
+dech confessárloshi que tindría molta recansa de deixar lo cuydado del
+meu patrimoni.
+
+--¡Vaja! D. Marsal fassi un esfors, accepti pel bé del pais; vosté es
+bon catalá, estima la terra; també pot defensar en las Corts nostres
+interessos agrícols com los defensa en la Diputació Provincial. Comptém
+ab vosté; se deu sacrificar pel bé de la comarca; ja pot ben creurer que
+tots li quedarém agrahits.
+
+--Senyors, ja que vostés s'empenyan, accepto de bon grat, agrahint de
+cor tan gran honra que no mereixo.
+
+Aixís fou que 'n Marsal fou portat pera diputat á Corts per tota la
+classa rica conservadora del districte de Figueras.
+
+No 'n digué res á la Teresa fins alguns dias avans de comensar la
+campanya electoral. Tenia un cert remordiment de no haverla consultada
+ans de comprometrers; si ho hagués fet, es més que probable que no li
+haguera aprobat; puig no acostumava á ocultarli res y majorment una
+determinació tan important per las conseqüencias que podia tenir, en cas
+d'elegit, de haguer de deixar sa familia y son patrimoni.
+
+--¿Sabs la nova que corra? li digué, me volen fer diputat.
+
+--¿Ho dius de veras?
+
+--¡Vaya si ho dich! y la proba que 'l comité electoral está ja format y
+s'han ja enviat pels pobles circulars y ma professió de fé.
+
+--¡Com t'ho tenias guardat!... si ans de acceptar m'ho haguesses dit,
+pot ser te hauría dit no ho fassis.
+
+--¿Perqué?
+
+--Marsal, no m'ho demanis!... so enemiga de tot lo que amenassa ma
+ditxa. Si foras diputat te perdría, ja no 't tindría aprop méu... y
+mirántsel amb carinyo... jo 't prometo fer tota la oposició possible,
+ensobornant los electors; los diré qu' ets massa bó pera ser diputat,
+que anyorarás los renys afectuosos de ta mare, las manyagas de ta esposa
+y los petons de ta filla; y que, als pochs dias d'estar fora, plantarás
+Corts y madrilenys y te 'n tornarás á casa... ¿veritat, marit meu? Més
+no anticipém: vaig á avisar ta filla y ta mare, y las tres farém
+maleficis pera que no sigas elegit.
+
+En Marsal la abrassá ab tendresa:
+
+--No creguis que hi tinga empenyo; fins te diría que 'm sab greu; més he
+donat ma paraula: dech seguir avant.
+
+Tot estava disposat pera comensar la campanya electoral.
+
+Un matí, en Marsal feu collar la mula á la tartana, guiada per en Joan,
+abrassá sa familia y, acompanyat de 'n Cabreta, prengué la direcció de
+Figueras.
+
+En Cabreta es lo guarda terras particular del patrimoni Noradell; es un
+home com un St. Pau; ha sigut mosso d'escuadra; te uns 40 anys; sério,
+barbut, cara de respecte. May dingú l'ha vist ríurer; porta una nafra
+rogenca que li prén part de la galta y mitat del llabi superior, una
+punyalada d'un lladre ab quí s'abrahoná en la ermita de St. Ferriol,
+aprop de Besalú. Sa fulla de servey es honradíssima; sempre ab lo pipot
+á la boca; home de pocas paraulas, molt callat, responent y fora las
+paraulas més precisas que se 'l pregunta. Té molt prestigi ab los
+pagesos y menestrals d'aquells pobles; servicial, honrat; fa alguns anys
+que guarda las terras de sos amos per qui 's faría matar, tant es
+l'afecte que 'ls hi té.
+
+--Cabreta ¿com ho tenim? li preguntá en Marsal, camí fent.
+
+--Bé, molt bé.
+
+--La cosa va séria; no faltará oposició; n'hem de sortir bé.
+
+--No passi cuydado, D. Marsal: ja ho tinch tot preparat de temps; tothom
+votará per vosté: St. Climent, Masarách, Mollet, Espolla, Rabós son
+nostres; lo mateix li puch dir dels demés pobles del districte.
+
+--¿Que sabéu del candidat del gobern?
+
+--Se diu que arriba demá á Figueras... clavá dos pipadas...
+¡malaguanyada cenrada!...
+
+--¿Perqué dihéu aixó?
+
+--Ja ho veurá: es castellá, y no volém més diputats castellans.
+
+--Lo poble n'ho entén pas com vos, Cabreta, puig que de molt temps ensá
+vota diputats castellans.
+
+--Ja vindrá un dia qu' obrirá 'ls ulls.
+
+--Será tart.
+
+--Si, ja l'entench: vol dir que la llimona per ells expremida haurá
+acabat lo such.
+
+--Me 'n tinch por.
+
+--No, D. Marsal, no: aixó no pot durar. Ve un dia que tant va 'l canti
+al pou que 's trenca. Ja pot ben créurer que per aquestas eleccions se
+trencará; ja ho veurá.
+
+--Lo que hi há qu' hem de lluytar ferm; l'enemich es temible.
+
+--No ho crégui, ja veurá si tindré rahó.
+
+Arribáren á Figueras. En Marsal se dirigí al carrer de St. Pau, entrá en
+una casa ahont trobá lo comité reunit que l'esperava.
+
+Al saber lo gobern la candidatura de oposició patrocinada per molts
+electors de Figueras, se prepará tot seguit á derrotarla. Lo comité
+oficial enviá emissaris pels pobles, anunciant l'arribada del candidat
+agrahit pel gobern, excitant empleats, alcaldes, etc., per ferlo
+triomfar á tot cost.
+
+Lo candidat castellá que feu oposició á 'n Marsal, se presentá á
+Figueras acompanyat de sos adjudants d'eleccions, de cacichs, empleats,
+tota la récula de la gent que cobra ó qu' espera turró, veras sangoneras
+que xupan la sanch del contribuyent.
+
+Ningú lo coneixía; no entenia un mot de catalá; may havía estat en
+l'Empordá. Lo gobern de Madrit lo havía imposat al país. Era nevot del
+fill d'un cosí de la muller d'un oncle del ministre de Foment.
+
+Son gos de presa era un tipo: lo senyor Jofre; un senyor particular
+sense ofici ni benefici que havia sigut ataconador á la portería del
+senyor Desplá, y qu' ara vivia de renda. Empressari d'eleccions
+oficials, sempre disposat á servir lo gobern, qualsevulla que fos, que
+lo donava ossos á rosegar. Uns 50 anys; porta tarot y levita llarga,
+lluhenta de tant servir; era lo seu uniforme oficial que 's posava
+solsament en dias d'eleccions, pera presentarse y fer costat al senyor
+diputat. Magre, cara afeitada, l'ull viu, avispat, molt aixerit, la
+proba es que viu de senyor sense fer rés. Se diu amich dels diputats,
+que 's carteja ab ells. Es la mosca de la faula, ó 'l burro carregat de
+reliquias. Los estanquers y alcaldes de poble lo temen y respectan...
+diguéuli tonto!... qualsevulla fassi sabatas!...
+
+Lo senyor Jofre ab lo candidat del gobern recorréren lo districte
+electoral. Arribáren á Rabós un diumenge al matí. Al entrar en lo poble,
+l'alcalde ja avisat y correligionaris 'ls vingueren á rebrer al carrer
+Major. Baixaren de la tartana á la plassa, devant la portalada de la
+iglesia, en mitj d'un rotllo de criaturas y pagesos embabiecats al
+veurer aquells dos senyorassos forasters, de barret y levita. L'alcalde
+mudat de festas, molt obsequiós, la má á la barretina tirada al clatell,
+escoltat per l'agutzil y dos regidors, saludá als dos senyors,
+acompanyantlos á la casa de la vila.
+
+--Y donchs, ¿com ho tenim? digué 'n Jofre á l'alcalde.
+
+--N'haurém com carn de cabra. He fet cridar la reunió pera las deu...
+Potser lo senyor no ha esmorsat: --¿Quiere esmorsá senyó diputao? si
+quiere xacolata ó un tall da botifarra, le haré portá de mi casa?
+
+--Mil gracias.
+
+--Home! Ja hem esmorsat. Lo qu' ha de fer es menar pressa y fer venir
+tota la gent que puga, digué 'n Jofre.
+
+--L'alcalde dirigintse á l'agutzil. --Sentiu, Janot, lo que diu 'l
+senyor? Agaféu la trompeta y alante! No deixáu cap carrer, y si massa
+cal, pujáu al campanar y trompetejáu als quatre vents perqué tothom
+senti la crida: á las 10 en punt gran funció á la sala de ball... anáu.
+
+La reunió electoral estava ja preparada en la sala de ball prou
+espayosa. Ja lo dia avans l'alcalde havia fet fer dos cridas, un al
+mati, l'altra á la tarda. Mes la gran crida d'efecte era la del diumenge
+que los pagesos no son al travall y se restan al poble á xerricar per
+las tavernas. Al sortir de missa, envers las nou, comensáren á formarse
+grupos á la plassa. Algúns s'anavan dirigint tot xáno xáno envers la
+porta de la sala de ball; altres feyan los desentesos.
+
+--¿Que hi ha? deya un tot espitregat, sapat, de pit pelut, lo pipot als
+morros... ¿Que 'ns volen donar quartos?... aixó put á cremat!... es cosa
+de gobern... si portéu diners á la butxaca no 'n traguéu la má.
+
+--¿Vols dir, Met, qu' es cosa de gobern? Jo no ho crech. En Janot lo
+nunci que fa de agutzil ha cridat: gran funció á la sala de ball. Diuhen
+que aquell senyor foraster acompanyat del altre que li diuhen Jofre,
+farán jochs de mans, digué un.
+
+--¿Quan fan pagar?
+
+--No ho sé; no crech que fassin pagar rés; vólen que tots hi aném.
+
+--¡Que diantre 'ns volen! diu un que acaba d'arribar del carrer d'amunt.
+
+--¿Que no vares sentir la crida, ahir 'l vespre?
+
+--No, me 'n havia anat á jaurer... ¿Quina crida feren?
+
+--Si vols que t'ho diga no la vaig gayre entendrer. Me sembla que 'n
+Janot parlava de quintas.
+
+--¡Altra volta las quintas!... digueren tots.
+
+En aixó passa 'l nunci.
+
+--¿Que váreu cridar, Janot, ahir el vespre?
+
+--Entréu á la sala que ho sabréu... ¡apa! ¡apa! aneuhi tots que la
+funció comensará aviat!
+
+--La funció!... las quintas!... los jochs de mans!... Veyám, entremhi,
+ja que no fan pagar res.
+
+La sala de ball era adornada de boixos y banderas.
+
+A sobre una tarima empostissada, elevada d'un metre, lo Comité, que
+formava la mesa presidida per l'alcalde, estava sentat devant d'una
+taula hont se veya una campaneta, un tinter de banya, paper y plomas.
+
+L'alcalde tenía á sa dreta lo senyor castellá y á sa esquerra, lo senyor
+Jofre. Ja volia donar la presidencia al futur diputat, més aquest, molt
+modest, no ho volgué.
+
+La sala s'anava omplint de pagesos y de fum de pipas y cigarrets; s'hi
+respirava un baf d'ayguardent y allioli.
+
+Tot eran xius xius y conversas á veu baixa. Se'ls hi havia promés la
+carretera, la font, rebaixa de consúms y de la territorial.
+
+Per fí l'alcalde tocá la campaneta; 's feu silenci. Alashoras lo senyor
+Jofre s'alsá pausadament, passejant sa mirada per tota la sala, 's mocá,
+estossegá, esgargaixá, aprestanse á comensar son discurs, mentres lo
+senyor castellá repantigat dins sa cadira de brassos, un lente encastat
+al ull dret, s'escurava las unglas ab trempaplomas.
+
+Lo senyor Jofre, ab veu forta, que 's sentia fins del carrer, digué:
+"¡Rabossenchs! tinch l'honor de presentarvos Don Sanchez Martinez y
+Gonzalez, nostre futur diputat, que s'ha dignat acceptar nostra
+representació á las Corts de Madrit... Don Sanchez Martinez y Gonzalez
+s'incliná, fent un saludo... Encara que sia castellá es catalá de cor,
+amant de nostra terra com si hi hagués nascut; enterat y disposat á
+atendrer vostras necessitats. Ell, mellor que cap altre ho pot fer, ja
+qu' es á la font, y amich de 'ls que tenen la paella pel mánech. Sols
+ell vos fará obtenir tot lo que havéu fins ara demanat. Lo clam del país
+es la crísis agrícola; nostre futur diputat es proteccionista..."
+
+--Un pagés: ¿que vol dir proteccionista?...
+
+--L'alcalde president: aquí no s'interromp!... Si ho vols saber ves á
+estudi.
+
+"Respondré al interruptor: proteccionista vol dir... vol dir... la
+protecció... si, tingueho ben entés; y protecció vol dir malura...
+destrucció de las vinyas... no... de la filoxera, d'aqueix pugó que 'ns
+arruina, qu' ha portat la miseria al pais! No dubteu, no, que nostre
+futur diputat, ajudat pel gobern, lo fará desapareixer."
+
+Un murmuri d'aprobació recorregué la sala; lo senyor Jofre l'aprofitá
+pera recalcar més son dir.
+
+Si, lo fará desapareixer; ell sol ho pot fer; y aixís tornarán la
+riquesa y lo ben estar en aquesta comarca.
+
+--Lo mateix interruptor: aixó que vosté diu, quan ho veuré ho creuré...
+
+--L'alcalde: agutzil! trégui l'interruptor.
+
+--Lo pagés: ja me 'n vaig.
+
+--L'alcalde, dirigintse al futur diputat: dispense vosté, senyó Don
+Gonzalez; en todos los indrets se troba gente faltada de modos.
+
+--_No hay de qué... Señor Jofre, puede V. continuar_.
+
+Lo senyor Jofre, després d'estossegar y mocarse, continuá:
+
+"No tinch necessitat de dirvos que la questió de la font y carretera ja
+ho podéu tenir per concedit. En quan á la rebaixa de la contribució,
+també hi podeu comptar, puig que 's farán tots los medis per
+obtenirla... y alsant lo cap ab orgull y somríurer sardónich... Y ara,
+respongau! ¿Que us ha promés lo candidat d'oposició?... rés... rés vos
+pot prometrer!... Ningú 'l coneix á Madrit; prop del gobern será un
+desconegut, un mossen Ningú; se'n tornará com hi haurá vingut, y
+vosaltres us quedaréu ab un pam de nas, sense haver res obtingut:
+pagaréu las mateixas contribucions, més que menos; vostre camí será
+sempre de ferradura, y vostra font rajará l'any de la picor. Deixáuse
+d'aquellas ideas que predica lo candidat d'oposició, d'alló que 'n diu
+catalanisme ó regionalisme, que ningú sab que vol dir... son ximplerías;
+tot es música celestial... al grá!... al positiu!... Anáu tots á votar
+com un sol home, y que D. Sanchez Martinez y Gonzalez, aquí present,
+surti triomfant de la urna."
+
+Lo candidat castellá felicitá al senyor Jofre per sa eloqüencia y
+argumentació, encara que res havia entés al seu discurs. L'alcalde molt
+satisfet li apretá la má, donantli la enhorabona. En quan al públich,
+menos los adictes escassos que picáren de mans, manifestá una
+indiferencia glacial.
+
+Los pagesos anavan sortint de la sala emboyrada del fum de tabaco,
+gratantse 'l clatell, fent la mitja rialla; defora 's formaren rotllos,
+discutint lo mérit dels dos candidats.
+
+--Que la sab llarga lo senyor Jofre!... está clar... com viuría sense
+aixó!... li val més garlar qu' estirar lo nyinyol.
+
+Y aquell senyorás que vol ésser nostre diputat, res ha dit... ¿Que sería
+mut?
+
+--Cá! home! es que parla un llenguatge diferent del nostre; no 'ns entén
+ni l'entendriam.
+
+--Donchs, l'alcalde, be l'entén.
+
+--Oh! l'alcalde! ja xarroteja 'l castellá... ha estat soldat; ha vist
+món y sab de que se las hau.
+
+--Vaja! no 'ns vinguin ab gent que no parlan cristiá com nosaltres..
+¡Visca D. Marsal!
+
+Se coneixía que 'n Cabreta ja ho tenía tot minat.
+
+L'alcalde y alguns regidors precedits, per l'agutzil, acompanyaren á D.
+Sanchez Martinez y Gonzalez y al senyor Jofre á recorre la població pera
+examinar l'emplassament de la font; entráren en la iglesia; pujáren al
+campanar per veurer los voltants de Rabós y tirar plans pera la
+carretera que s'havía d'obrir.
+
+A las dotze la comitiva 's dirigí envers la casa del alcalde hont tenian
+preparat un bon dinar, seguits de la quitxalla, topantse ab porchs y
+gallinas, aixordats pels lladrits de cans petaners esporuguits pels
+barrets de copa dels dos senyorassos; seguiren un carrer estret, sense
+empedrar, brut, fangós, casas de parets vellas, ennegridas, ab alguna
+eixida coberta de parrals, per tot enfilalls de figas secas y capsas de
+blat de moro; de moltas finestras penjan bandolas y pells de moltó,
+mollas de pixúm, que secan al sol; ne surten caps de donas y criaturas
+mogudas de curiositat, seguint, ab llur mirada encantada, aquella
+comitiva precedida per l'alcalde que parla castellá.
+
+Atravessáren un' era rodejada de matas d'etzavara, deturantse devant una
+porta espayosa: cá l'alcalde. Entráren, obrintse pás en mitj de sachs de
+grá, carbassas y rabaquets; pujáren l'escala, aguantantse ab la corda
+greixosa y lluhenta; entráren á la sala adornada, de garlandas d'eura
+que onejavan pel sostre, ab cistellets de paper de color ratallat que
+feya molt bonich; era obra de 'n Janot, l'agutzil; es molt trassut. A un
+pany de paret, á la dreta, en march de fusta envidriat, salpicat
+d'excrements de mosca, penja lo retrato d'Espartero molt caracterisat
+per sas dos pinzelladas de mostatxos del llábi superior, retallats arrán
+com dos mascaras sota 'ls narius. Ademés s'hi veuhen també quadrets que
+representan las peregrinacions del juheu errant... camina que
+caminarás!... En mitj d'ells, figurins de moda enmantllevats al sastre
+de Garriguella, encastats ab óstias á las parets; com també versos de
+ventall, comprats á Figueras, lo mercat passat, al marxant que para á la
+cantonada de la plasseta. Cada full de sa colecció de comedias, dramas,
+cansons y rodolins es subjectat ab gafas de canya lo llarch de cordills
+lligats ab claus plantats á la paret, pel vent.
+
+A un recó de la sala, un rellotge de paret sense caixa, molt antich,
+d'hont penjan duas cadenas y dos pilons de ferro en mitj dels quals 's
+balanceja, molt depressa, un péndul arrovellat, qual tich tach incomoda
+de tant marcat.
+
+No hi faltan los dos armaris de recó, envidriats, ab llurs lleixas
+rublertas de pisa, gots, xicras, porrons de broch llarch, ampollas de
+xarops y aygardent anissat del camp de Tarragona; algun brotet de
+fábrega ab aygua dins un got.
+
+La taula parada al mitj de la sala; lo fuster hi ha hagut d'afegir duas
+posts pera poder cabrer los convidats. Blancas estoballas y toballons
+que fan flayra de bugada. Los cuberts son de boix; cada any passa á
+Rabós un cullerayre de Tortellá que 'n vent de fins y grossers, ab
+gafetas d'arám per encendrer la pipa.
+
+L'alcalde, petit, rabassut, cara riallera, de pa fresch, uns 40 anys, 's
+frega las mans, tot satisfet, cridant la Sila sa muller que va
+atrafagada per la cuyna, y també son pare, un avi que fumava 'l pipot á
+la vora del foch de la llar, vell soldat d'Espartero, los presentá al
+futur diputat. Aquest se digná fer un compliment galant á la alcaldesa
+quí 's torná roja, aduch que fos fet en castellá, mes, las donas, aixó
+de requiebros los entenen per intuhició encara que sian fets en rus.
+
+Allargá també la má al veterá d'Espartero, diguentli que 'n sent á
+Madrit li faría donar una creu.
+
+Vinguéren dos nens que jugavan ab un gosset, quins, al veurer lo senyor
+foraster, s'arraparen á las faldillas de la Sila, llur mare
+
+--_¿Son hijos de V.? señor alcalde?_
+
+--Sí senyó, son de la dona.
+
+Se digná tocalshi las galtetas.
+
+¡Au! á taula! á taula!... que la rata 'm corre pel ventre, digué
+l'alcalde... Senyor Jofre... aquí... al costat de nostre diputat, y
+vosté don Gonzalez, aquí, al costat meu. Los demés que s'assentin hont
+vulgan.
+
+Se sentáren.
+
+--¿_Y la señora de V._?
+
+--¿Qui vol dir? la Sila... prou feyna tiene á la cusina: nuestro dinar
+es un dinar oficial, no hi vuy muqueres.
+
+¿No es veritat? Senyor Jofre.
+
+--Jo li diré: lo bello sexo es sempre un adorno.
+
+--¿Que m'explica del bello sexo? ¿que vol dir? parli clar!... ¿'s figura
+vosté que la Sila es del bello sexo?... va errat: la Sila es la meva
+muller, tinguiho entés!... Noya; porta l'escudella!
+
+La Sila surt de la cuyna portant ab sas duas mans una grossa sopera de
+pisa groga que posa damunt la taula; l'alcalde la destapa, ne surt una
+fumarola vaporosa de greixúm apetitós que fa ensalibar; agafa la llossa,
+dona una remanada, y tot servint:
+
+--Per vosté... li agrada l'escudella, don Sanchez?
+
+--_Hombre, no me disgusta_.
+
+--Donchs, quan ne tinga bastante.
+
+--_Basta! hombre, basta!_
+
+--¿Y vosté? senyor Jofre.
+
+--Ja me 'n pot donar una bona platada; no hi ha res que se senti tantbé
+al pahidor... ¡Prou!... ¡caratsus!... ¡borrango!... ¡que fa!...
+
+--Mengi, home! Lo ventre porta las camas.
+
+--Sí, pero ne fa un gra massa.
+
+--¡Au! que cadascú se serveixi; aquí va la sopera... ¡Sila! treu
+toballons y gots que 'ns fan nosa; son bons pel senyor diputat y
+l'senyor Jofre; nosaltres som gent de porró.
+
+--¡Ah! ¡un hom tot se retorna! digué 'n Jofre.
+
+--¡Apa! noys; aquí va la carn d'olla... ¡patacadas!.. Senyo diputao: no
+fassi cumpliments.
+
+Ya se puede atipar; ho pagan 'ls electors... capitol d'imprevistos;
+¿veritat? secretari.
+
+--¿Qué diu? senyor alcalde... la boca plena...
+
+Al comensar, tothom era callat' menos l'alcalde y lo senyor Jofre; lo
+senyor diputat 'ls hi feya respecte; mes, á mitj dinar, després d'haver
+traguejat una miqueta, lo vi generós de Rabós deslligá las llenguas, y á
+postres, tots parlavan castellá que donava gust sentir.
+
+--Don Gonzalez, deya un regidor: ¿sabe V. beurer á galet?... miri com se
+fa... y ab lo porró xerricava la garnatxa, imitant lo refilar del
+garrafó... Vosté ha de portar eixa moda á Madrit; crégui tindría
+admiradors.
+
+Lo senyor Jofre s'alsá brindant pel triomf del futur diputat. Aquest feu
+lo mateix brindant per l'alcalde y poble de Rabós. Menos 'l senyor
+Jofre, cap 'l va entendrer. Tot eran preguntas que feyan los regidors al
+senyor diputat; don Martínez responía garsas per perdius; sort que 'n
+Jofre feya d'intérprete.
+
+A las tres se despediren dels rabossenchs; lo futur diputat y son cá
+depresa pujaren á la tartana pera fer la mateixa funció á Espolla,
+St. Climent y demés pobles del districte electoral.
+
+La lluyta s'enveriná. En Marsal, al veurer lo de sempre, un desconegut,
+estrany á la terra, imposat pel govern centralisador de Madrit, acudí
+als mateixos medis empleats per aquell. Recorré lo districte, ajudat per
+sos amichs, presidí reunions electorals, invocant los interessos del
+pais, parlant á tots clá y catalá; en una paraula, fou tanta sa
+activitat que vencé son contrincant, resultant elegit ab gran majoría.
+Elecció renyidíssima, puig s'hi havia barrejat l'amor propi, y en Marsal
+n'havia fet qüestió d'honor.
+
+Rebé felicitacions de tota la comarca.
+
+Lo triomf de 'n Marsal fou celebrat á Figueras ab un gran convit hont se
+brindá per la pátria catalana y per la representació del país per
+diputats de la terra.
+
+Lo brindis de 'n Marsal arrancá aplaudiments entussiastas al manifestar
+sas ideas catalanistas per la reivindicació de nostra llengua, de nostre
+Dret civil y demés llibertats perdudas, condempnant la política
+absorvent y centralisadora dels goberns castelláns.
+
+Lo candidat del gobern don Sanchez Martínez y Gonzalez se 'n torná á
+Madrit, la cúa entre camas; mes com son gent que tant se 'ls hi 'n dona,
+que no fan cas de la llissó, que sempre está á la saga y no 's cansan
+may, algun dia d'eleccions lo tornarán á veurer ab reforsos de tota
+mena; y si no es ell, será son cosí germá y tutti fratelli... sortirá ab
+la seva, y 's tornarán á restar com eran, representats per tots los
+Sanchez Martínez y Gonzalez y demés noms castelláns que acaban en ez...
+y axis ballan á Mollet.
+
+La Teresa y la Mercé cusían prop la finestra de la sala del casal
+Noradell, al costat de donya Catarina que posava taló á una mitja.
+
+--Mamá ¿quán tornará 'l papá? ¿perqué triga tant á tornar?
+
+--Ay ¡filla meva! las eleccions lo tenen mitj trastornat. Demá anirá en
+Joan á Figueras pera saber novas.
+
+Per fí arribá en Marsal acompanyat de 'n Cabreta y de son fidel Joan.
+
+Al baixar de la tartana trobá sa muller y sa filla quinas havian baixat
+á rebrel á la porta forana. Després de donárlashi una estreta abrassada,
+pujaren á la sala. Feu un petó al front de sa mare, radiant d'alegría,
+plé de pols.
+
+--¡Vaja! digué á la Teresa, so diputat.
+
+--¡Que 'm dius!
+
+--No n'he pogut prescindir. Hem tots lluytat ab valor y guanyat la
+victoria.
+
+--¿Donchs, qué 't proposas fer?
+
+--Que vols que fassi... aniré á Madrit.
+
+--Y nosaltres papá, digué la Mercé ¿també anirém ab vosté?
+
+--Está clar; mes no encara; ja 'n parlarém; primer aniré jo y després
+vindréu vosaltras.
+
+--¿La padrina també?
+
+--La padrina també; tots.
+
+--Ay ¡qué contenta!... y feu un petó á son pare.
+
+Als pochs dias l'hereu Noradell comensá sos preparatius per anar á
+Madrit.
+
+Se posá en relacions ab sos electors, fent serveys á uns y altres; puig
+era un d'aquells homes com se sol dir del cor á la má, franch, després,
+judicant sos amichs y coneguts com ell, incapassos d'engany, de
+falsedat.
+
+Quan se li demanava un servey, no 'l solía may refusar, lo concedía ab
+generós desprendiment.
+
+Havía afavorit á molts propietaris que li eran deutors de sumas
+respectables, contentantse solament ab llur paraula y ab llur firma, en
+document ordinari, sense may recorrer á un notari.
+
+La Teresa no aprobava tant desinteressament.
+
+--Marsal, ja m'está bé que fassis favors als teus amichs; mes, que 't
+diré... no tots dehuen mereixer tan cega confiansa; m'apar que abusas de
+ta generositat.
+
+--Pero, jo faig per ells lo que farían per mí, n'estich segur; si
+sabesses las provas d'amistat y d'afecte que m'han demostrat durant
+eixos dias d'eleccions..., no puch negalshi los favors que 'm demanan.
+
+--Bé, bé; tu mateix: ets mon marit y senyor; mes com á esposa y amiga
+teva, dech ferte aqueixas observacions que pendrás per lo que valgan.
+
+Era l'únich defecte que tenia en Marsal: lo esser massa bó.
+
+Las donas, en general, tenen un judici mes certer que 'l nostre.
+
+En las circunstancias críticas de la vida, en mitj de nostre
+defalliment, quan sembla que ja no hi ha remey, una paraula, un consell
+de nostra muller fa entreveurer un raig d'esperansa que 'ns reanima y
+nos salva.
+
+Tot lo que veu la dona es vist per lo prisme del sentiment adornat per
+una exquisita sensibilitat.
+
+La Teresa no sols estimava al seu marit d'amor d'esposa, mes ressentía
+també per ell un sentiment d'admiració degut á la superioritat en que
+tota muller 's plau á reconeixer al seu espós, al home que Deu li ha
+donat pera guiarla y ampararla en lo camí enmalesat de la vida.
+
+En Marsal no s'havía may separat de sa muller; havían viscut sempre
+junts, compartint llurs penas y alegrías.
+
+La Teresa tota orgullosa de veurer son marit diputat á Corts ressentía
+no obstant una pena interior que no 's podía explicar, que la entristía
+y turbava la seva satisfacció. Son espós participava de la mateixa
+tristesa. ¡Separarse dels sers que tant estimava!... del seu patrimoni
+qu' era la nina del seu ull!... dels servents de la casa y de la
+masía!... ¡de las melloras que estava fent á sas terras!... ¡de la vida
+del camp per ell tant atractiva!... y tot aixó ¿perqué? ¡per anar á un
+pais estrany, desconegut, á sentarse en lo Parlament desprestigiat, en
+mitj d'aquells parlayres hont sa veu de catalá no sería escoltada!...
+
+¡Oh! sí, ¡era un gran sacrifici que feya al pais! l'honor, la confiansa
+que sos electors havían depositat en ell, los interessos del Empordá, de
+la pátria, de sa aymada Catalunya tant trepitjada, que tenía que
+defensar lluytant de totas sas forsas contra sos acerrims enemichs, li
+feyan un deber d'anar á Madrit; ja no podia recular.
+
+Lo dia de la separació fou un dia de llágrimas en lo casal Noradell. Da.
+Catarina, al saber que son fill anava á Madrit per diputat, se senyá.
+Preguntava si era molt lluny de Masarách, lo temps qu' estaria pel camí,
+si trigaría á tornar.
+
+May cap Noradell havía deixat son patrimoni per anar á llunyanas terras
+á corre 'l món.
+
+--Pero Mare, li deya en Marsal, es per defensar la política, los
+interessos del pais...
+
+--¡Qu' es aixó de política!... ¡la mellor política es á casa teva!...
+
+--¿Per qué no hi van los demés?... ¡Ne treurás mes honra que profit!...
+
+¡Pobre senyora! ¡era del temps vell y no comprenía las exigencias de la
+civilisació de abuy dia!...
+
+En Joan collá la mula á la tartana. Da. Catarina volgué baixar la escala
+ab son bastonet, apoyada al bras de la Mercé. Son fill molt entendrit la
+estrenyé en sos brassos:
+
+--¡Adeu! mare; no estigui trista... tornaré aviat.
+
+--¡Que Deu te beneheixi, fill meu!... las llágrimas li lliscavan galta
+avall.
+
+La Margarida s'aixugava 'ls ulls ab son devantal, plorant com una
+Magdalena, al veurer partir son fillol.
+
+La gent de la Masía, en Rafel, la séva dona, boher, pastor, rabadá:
+¡adéu! ¡senyor amo!... ¡Deu 'l guardi de mal!... torni aviat. Estrenyé
+la má á tots.
+
+La Teresa, la Mercé, en Marsal pujaren á la tartana, emprenguent, molt
+compungits y silenciosos, lo camí de Figueras, dirigintse á la estació
+del carril. Hi trobáren nombrosos amichs que 'l venian á despedir; á
+tots apretá la má ab efusió de cor.
+
+Sa muller y sa filla volian pujar en lo mateix vagó seu; no 's podian
+resoldrer á separarse d'ell... ¡Quin mar de plors!... tothom estava
+conmogut. Ja la campana ha donat lo senyal; passa 'l conductor del tren
+qui d'una rebolada tanca la portalleta, sens compassió... Lo xiulet
+estrident de la locomotora, xiulet desapiedat, inhumá, que esqueixa 'l
+cor, los separá. ¡Quins adeus mes crudels!... se 'n tornáren tristas,
+afligidas, 'ls ulls inflats de llágrimas, á llur casal de Masarách hont
+trobáren Da. Catarina al oratori que resava 'l rosari, pregant per son
+fill.
+
+## V
+
+En Marsal, al deixar l'administració del patrimoni á sa esposa, nombrá
+no obstant un procurador de confiansa pera mellor direcció dels travalls
+y comptabilitat agrícols, recomenat per Mossen Esteva, lo rector de
+Masarách.
+
+Se diu Francesch Saqué. Havía estudiat per capellá; mes morí son
+benefactor y no pogué seguir la carrera per falta de recursos.
+
+Es fill d'un mas dels voltants de Garriguella; orfe de pare y mare. 'S
+trobava sol, desamparat, quan fou recullit pel senyor rector de
+Garriguella que ne feu son escolá y comensá á li donar los primers
+elements d'instrucció.
+
+Al veurer sa aplicació y bonas disposicions, l'enviá á Gerona aprop d'un
+seu amich, canonge á la Seu. Los pochs parents que li quedavan eran
+pagesos pobres com ell.
+
+Es un jove de uns 23 anys, de bons sentiments, molt honrat,
+intel·ligent, prou instruhit, pero molt tímit y vergonyós per causa de
+sa pobresa y humilitat.
+
+Coneix lo patrimoni Noradell per haverlo en Marsal empleat algunas
+vegadas á la cobransa dels censos y tersos dels enfitéutas. Vivía en un
+más prop de Masarách, ajudant á las feynas del camp, del bestiar,
+guanyant poca soldada, contentantse de menjar pá y vestirse, aprofitant
+las horas que podía fora del travall per' alimentar sa intel·ligencia,
+repassar y estudiar 'ls llibres seus y los que li deixava Mossen Esteva
+qui l'apreciava molt per lo bon minyó qu' era.
+
+Rebé las instruccions y recomenacions per tot lo referent al patrimoni.
+Fou allotjat en lo casal.
+
+Com ja era conegut de la familia, la Teresa y la Mercé ne tingueren una
+vera satisfacció. Sólas, sense 'n Marsal, 's haguessen trobat massa
+aisladas.
+
+En Francesch tenía sa cambra junt á son despaig, independent de las
+demés estancias de la familia.
+
+Acompanyat de 'n Cabreta, recorregué tot lo patrimoni de Masarách, Rabós
+y Espolla, posantse al corrent de tots los travalls agrícols iniciats
+per en Marsal; fou presentat als masobers, servents, y travalladors de
+las masías.
+
+La Teresa y la Mercé reprengueren llur vida acostumada y feynas de la
+casa.
+
+Eran á primers de Setembre. Quan la calor del dia havía minvat sortían á
+la tarda á passeig, á voltas acompanyadas de 'n Francesch, la Mercé ab
+vestit curt, barret de palla d'amplas alas, riallera, esvelta, lleugera,
+cullint floretas, perseguint papallonas. s'havía fet un filat de gassa
+blava ab bossa, posat al cap d'una canya, per' agafarlas al vol; no pera
+picarlas ab agulla en planxeta de suro... ¡quin horror!... mes sols pera
+contemplarlas de mes aprop, admirant los hermosos colors de llurs alas
+vellutadas y finura de llurs antenas, fentlas voleyar dins sa cambra,
+jugant ab ellas; després obría la finestra per donalshi llibertat,
+seguint ab sa mirada llur vol capritxós á través dels camps assoleyats.
+
+Aquella tarda dirigiren llur passejada envers la vinya de la riera, mes
+propeta del más; seguiren un viarany dins l'arbreda que voreja la riera
+y closas, encatifat d'herbám y margaridoyas. Entráren en lo molí
+Noradell, sobre la mateixa riera, ombrejat d'olms; molí d'hivern
+primavera y fi de tardor, d'una sola mola, de bassadas, puig que no
+porta la riera prou aygua pera moldrer á rech corrent.
+
+Sortí á la porta del molí, lo moliner, la cara y vestidura enfarinada,
+barretina en má, saludantlos:
+
+--Bonas tardas tingan... ¿volen descansar?... ¡Tomasa! ¡porta cadiras!
+
+Vingué la Tomasa, una jovenassa robusta, de amplas caderas y abultada
+pitrada, seguida de duas criaturas bessonas arrapadas á sas faldillas,
+rossas com un fil d'or. La Mercé volgué acariciarlas posántselas á sa
+falda; mes feren lo peterrell, esclatant en plors, estirant llurs
+brassets envers llur mare qui las hagué d'abrassar y petonejar pera
+ferlas callar.
+
+La Tomasa que acabava de treurer lo pa del forn, regalá á sas mestressas
+una coca de farina de mastall que la Mercé posá dins son cistellet pera
+brenar.
+
+Continuáren llur passeig pujant un turó hont per d'allá 's troba la
+vinya.
+
+La tarda es hermosa, lo cel seré. A ponent la posta de sol cobreix de
+calitja tota la cordillera pyrinaica: d'amunt d'ella, á gran altura, una
+aglomeració de cirrus esclatants, amuntonats, franjats de flonja neu
+enlluhernadora, deixan passar, á claps, nimbas de fletxas d'or que
+encenen mitj cel. Al orient, al cap d'allá de la extensa planura, á
+través dels pins y olivars, al horisont, una pinzellada soptada d'un
+blau de cobalt, es lo golf de Rosas, clapejat de velas llatinas dauradas
+pel sol ponent.
+
+Al arribar á la vinya, la Mercé triá un cep de picapollas, s'assentá á
+terra aprop del cep, tragué la coca del cistellet, ab un petit ganivet
+ne tallá tres llescas y espiocá los grans de rahims, del cep estant, com
+una perdiu.
+
+--Mamá, ¿que no vol brenar?... portantli coca y un grapat de rahims...
+
+¿Y vosté? Francesch... son dolsos com mel... tasti.
+
+--Ab molt gust, senyoreta.
+
+Los tres passaren lo rosari desgranant las picapollas mostosas cullidas
+per la Mercé.
+
+Havent brenat se passejáren per la vinya. Los despampolayres dirigits
+per en Joan, encorvats á llur tasca, 'ls hi mostravan l'hermoseig de la
+rahimada que penjava dels ceps.
+
+--Aquest any. Joan, si no ve cap pedregada. omplirém botas y tinas,
+digué 'n Francesch.
+
+--Sí, te rahó; tenim una anyada com may s'havía vist, li respongué 'n
+Joan; mes ¿ha observat quina singularitat? moltas tórias se quedan
+verdas y algunas tornan á brotar, mentres altras no han fet lo creixent
+dels demés anys. So vell y may ho havía vist.
+
+La vinya aquella ab las demés del terme 's trobava baix la influencia de
+la primera invasió filoxérica.
+
+En totas las vinyas dels termes d'Espolla, Rabós, Pau, Palau, Vilajuiga
+y Culera, 's notaren 'ls mateixos fenómenos, qual explicació generalment
+admesa es la següent:
+
+Lo primer aixám filoxérich, al invadir las arrels y fer en ellas, ab
+llur picada, una ferida, eixa ferida produhía una sangría favorable en
+llur forsa vegetativa y excés de saba. Ja se sab que per fer portar
+fruyt á un arbre, se li ratlla la soca fins al derme pera castigarlo, es
+á dir, pera facilitar la sortida del seu excés de saba que dona massa
+vida al branqueig y fullám en detriment del fruyt. Donchs la picada del
+insecte en las arrels, produhí á las vinyas lo mateix efecte. Lo primer
+any d'invasió filoxérica may 's havian vist tants rahims, may s'havia
+fet tant vi. 'S comprén qu' eixa benéfica sangría, quan es repetida, 's
+torni ferida mortal. Per xó l'any següent, la vinya cansada de lluytar,
+dessangrada, anémica, ja no pot mes resistir; la mort la corseca de
+sopte com una ferida de llamp.
+
+--Y donchs, Joan, qué penseu d'aqueix rebrot de las vinyas? li preguntá
+la Teresa.
+
+--Que vol que li diga... cal viurer pera veurer estranyesas. Lo que hi
+ha de cert es que los rahims son molt bonichs y la brema abundantíssima
+per tot, ¡alabat sia Deu!
+
+La Teresa pensá: donaré eixa bona nova á 'n Marsal que 'l fará content.
+Prou ánsia deu passar de lo de casa.
+
+Al retornar al casal passáren devant la rectoría de Masarách; trobáren
+Mossen Esteva que anava á tocar la oració. Entráren ab ell un rato á la
+iglesia pera pregar.
+
+La llum crepuscular penetrava pel rosetó de damunt la portalada,
+clapejant de pálida claror lo coronament del retaule del altar major; lo
+demés de la iglesia era negat dins la foscor; res se distingía; sols al
+fons de la nau 's veya un llumet blavench, de flama vacil·lant, débil,
+sens resplandor: la llántia del Santíssim.
+
+Després de resar sortíren. Lo senyor rector tancá la porta ferrada,
+macissa, tota clavetejada de ferraduras y claus de cabota cónica
+quadrangular, fent correr un feixuch forrellat de ferro en forma de serp
+escatosa, boca badada, que llensá un ganyit estrident.
+
+--Vuy que púgin á descansar.
+
+--Mossen Esteva, será un altra dia; ho tenim tart y arribarém á casa de
+nit.
+
+Mes fou tant lo que insistí que per no ferli pena feren un puja y baixa
+á la rectoría.
+
+Pujáren l'escala; entraren á la saleta; vingué la majordona á rebrels.
+Pelava trumfas tirant las pelas dins un parolet que tenia al seu costat;
+s'aixecá, saludantlos, molt obsequiosa; una dona vella poch ó molt de la
+mateixa edat que Mossen Esteva, de uns 65 anys.
+
+De seguit pará taula per ferlos brenar.
+
+--Pendrán xacolata.
+
+--¡Mes, santa dona! no veu qu' es tart y som lluny de casa... No 's
+molesti; ja hem brenat á la vinya.
+
+Tant sí com nó, hagueren de fer la xuclamolla ab melindros y vi ranci.
+
+Per l'aspecte de la sala 's coneixía que la majordona era amiga d'orde y
+de netedat.
+
+La rectoría de Masarách es pobre; prou 's veya ab lo moblatge d'aquella
+estancia, y la sotana lluhenta, apadassada, que portava Mossen Esteva,
+qual color negre 's havia tornat verdós.
+
+La gent del camp té massa salut; los enterros y funerals no son gayres,
+y com la paga del gobern es poca y ve quan Deu vol, vivían ell y sa
+majordona ab molta economía, menjant cols y trumfas, pobrets y alegrets,
+puig que Mossen Esteva encara que vell no pert may son carácter jovial.
+Alt, magre, fisonomía de bondat, es estimat per sos feligresos ab qui
+comparteix sa pobresa.
+
+La Teresa, sa filla y en Francesch 's despediren de Mossen Esteva qui
+los volgué acompanyar un tros enllá. Arribáren al casal que ja
+fosquejava.
+
+L'endemá la Teresa escrigué al seu marit pera donarli la bona nova de la
+verema abundant que 's preparava.
+
+## VI
+
+Feya quatre mesos que l'hereu Noradell era á Madrit. La vida que portava
+era ben diferenta de la vida quieta y pacífica de Masarách, en mitj del
+carinyo de sa familia, dels seus travalladors y feynas del camp. Vivía á
+la fonda d'Embaixadors del carrer de sant Geroni, prop del Congrés, sol,
+aislat, freqüentant poch lo gran món; aprofitant sa estada pera estudiar
+tot lo que ofereix de remarcable la capital, sos museos, sas iglesias,
+sos passeigs, sas bibliotecas. Passava llargas horas al museo del Prado
+admirant las obras mestres de la Escola espanyola, extasiantse devant
+los quadros de Murillo, Velazquez, Ribera, y sobretot del pintor
+aragonés Goya tant hábil y original.
+
+Recorría los carrers y mercats de Madrit, estudiant las costúms populars
+tan diferentas de nostras costúms catalanas; observant, notant sas
+impressions.
+
+En lo Congrés prengué seti á la dreta, escoltant, analisant, votant
+segons son criteri, sempre en bé del pais.
+
+No s'atreví á pendrer la paraula; volia avans coneixer lo terreno que
+trepitxava, estudiant á fons las qüestions económicas ab son clar é
+intel·ligent criteri catalá; se reservá per la segona llegislatura. Mes
+prompte comprengué la política madrilenya. Sos nobles sentiments no 's
+podian avenir ab l'engany y l'astucia d'aquells homes de partit que
+sacrifican la nació á llur interés. Sa honradés, son carácter franch,
+catalá, topava ab aquellas costúms de xatxarra y fingiment que
+caracterisan los pobles decadents. Comparava los discursos eloqüents,
+sí, mes buyts, de nostres oradors, ab los discursos sensats, práctichs
+dels diputats inglesos que havia tingut ocasió d'ohir varias vegadas
+durant sa estada en Inglaterra.
+
+Admès en los salons de la bona societat madrilenya, fou seduhit per
+l'amabilitat, la finura, aquell parlar atractiu, superficial pel qual la
+llengua castellana sembla feta exprés, de gent que viuhen de dia al dia,
+que no tenen mals de cap, segurs que no 'ls hi faltará la pluja d'or que
+las provincias expremidas abocan á llur capital.
+
+Ell, home del camp, agricultor, amant de la naturalesa, de sa riquesa,
+de sos productes, recorría los voltants de Madrit; sos ulls seguian á
+perdua de vista las onas d'aquellas serraladas áridas, cremadas pel sol,
+sense cap matoll, sense verdor... un inmens desert sense oasis...
+
+Prompte fou prés de _spleen_, d'anyoransa... Cap catalá de cor 's pot
+fer á viurer en aquella terra hont tot li fa recordar l'absencia de sa
+patria estimada.
+
+Se tancaren las Corts, y lo diputat empordanés 's dirigí á la Estació
+del Nort, pujá al vagó, sacudint avans de sos peus la pols de la
+coronada vila.
+
+Com se li dilatá 'l cor al entrar á Catalunya, al ohir en la estació
+d'Almacellas tothom parlar en catalá!... Si hagués gosat hauría besat la
+terra de sa pátria!...
+
+Quina alegria al casal Noradell al saber lo retorn de 'n Marsal!
+
+La Teresa y sa filla l'anáren esperar á la estació de Figueras; aquella
+estació de trist recort de plors, de desesperació de la despedida, dels
+crudels adeus, ab aquella campana lúgubre que senyalá la separació! ab
+aquell xiulet estrident de la locomotora qu' esqueixa 'l cor,
+emportantse lo ser estimat... Ara la campana te un toch joyós, argentí;
+lo plomall vaporós del tren que arriba 's veu corre á glopadas per la
+planura, á través d'olivars y arbredas; lo xiulet de la máquina ja no es
+estrident, al contrari, s'ha tornat sonorós, suau... conmóu y aumenta
+los glatits del cor... Ah!... reveurer lo ser que tant s'estima després
+de tant temps de separació!... quinas abrassadas! quina alegria!... En
+Joan entendrit, los ulls humitejats, ab sa má tremolosa estrenyé la má
+del seu amo. L'anden era plé d'amichs y coneguts que havian vingut á
+rebrel... abrassadas, apretadas de má á uns y altres... se 'n veya un
+embull.
+
+Per fi pujáren á la tartana, y cap á Masarách. La mula semblava
+participar de la alegria de sos amos, emprengué lo trot, lo cap alt,
+fent drincar sa joyosa cascabellada.
+
+A la creu del terme trobáren en Francesch, en Cabreta, la Margarida,
+masobers, ab tots los servents del casal y masía que lo vingueren á
+rebrer; á tots tocá la má; donya Catarina al abrassarlo, plorava de
+alegria; ben cert que se rejovení de cinch anys.
+
+Ab la presencia de 'n Marsal, la masía recobrá sa animació; la alegría
+torná en lo cor oprimit de la Teresa.
+
+## VII
+
+S'apropava la diada de St. Miquel, diada de inauguració de la brema en
+tot L'Empordá.
+
+Ja han arribat los boters de Figueras ab llurs fadrins y sas eynas. En
+lo pati y baixos de la casa se sent matí y tarda lo pim y pom de llurs
+massas; resserran 'ls cércols de ferro del botám y lligan vims á las
+samals.
+
+La Vigilia de St. Miquel se nota en lo casal y masía gran animació: las
+donas escombran y destaranyinan la tina que conté més de tres mil
+hectólitres de vi, la fregan y netejan. Es tota enrajolada de rajola
+envarnissada de Valencia; lluheix com un mirall. D. Jaume, Deu lo tinga
+á la Gloria, la feu reconstruhir á tot gasto; es una de las melloras que
+al morir deixá als hereus Noradell. Los homes portan feixos de pámpols
+ab penjols de rahims, eura y llorer: ne fan garlandas ab cintas
+viroladas, clavadas ab simetría á las parets, al voltant de la tina.
+
+La Mercé ha cullit del jardí garbas de flors per' adornar los pitxells
+de la taula baixada dins la tina ab sos corresponents banchs.
+
+La Margarida treu del armari de la roba blanca estoballas, toballons y
+cuberts de boix de Tortellá lluhents com marfil; las criadas atrafagadas
+paran taula.
+
+Anavan á celebrar la festa de St. Miquel, patró dels vinyatayres, festa
+que 's fá cada any en lo casal Noradell ab un abundant ápat y ballas al
+era.
+
+Ja de bon matí s'aplegan á la masía boters, traginers, carreters,
+vinyaters, prempsayres, cullidoras jovenetas dels pobles d'aquells
+encontorns, esperant ab dalé la hora de sentarse á taula. Tots van
+mudats de festa; las noyas un ramet al pit, los joves un clavell al
+plech de la barretina; tot son riallas y festeigs. La Teresa y la Mercé
+se miran desde la eixida aquell floreig de jovent alegre.
+
+Ja acaba d'arribar lo metge de Masarách.
+
+--Deu lo guart, senyor Pere.
+
+--Deu vos guart, jovenalla, Deu vos guart... es molt estimat; tothom li
+vol bé. Va tot endiumenjat; levita de llarchs faldons, corbata blanca,
+barret de feltre, armilla groga; per sota d'ella penja una clau de
+rellotge, grossa pedra vermella quadrada, encastada de coure, del
+antigor. Se 'n pujá al casal á saludar la familia Noradell.
+
+Y Mossen Esteva?... se fa molt esperar... deu tenir un bateig... sol
+arribar cada any al punt de mitjdia... no li agrada ésser matiner...
+menos que tinga poagra... Quin sentiment tindría!...
+
+Tothom vigila 'l rellotge de sol del casal. Es dels rellotges més
+bonichs del terme; rodejat de dos palmas pintadas de vert y blau,
+lligadas ab un llasset vermell; l'agulla surt de la boca d'una cara de
+lluna de galtas infladas, ulls grossos rodons, nas aixafat, que fa
+l'admiració d'aquells pagesos. Fa alguns anys que lo feu un payré molt
+saberut de la vila de Torroella de Mongrí, de molta anomenada; totas las
+caras de lluna dels rellotges del Baix Empordá eran fetas per ell.
+Parlava llatinorum y solía rodejar la cara de lluna d'una inscripció
+llatina. La del rellotge del casal deya _Tego quod detego_, inscripció
+filosófica qu' era un enigme per la gent de Masarach. May ningú havia
+sabut lo que volia dir... y ne voleu de comentaris!...
+
+L'agulla marcava tres quarts per las piadosas ó sia las dotze, hora de
+la dinada. Molts la vigilavan, lo cap enlayre, boca badada, badalls de
+gana. Lo mestre boter de Figueras, que 's pintava de sabi digué, al mitj
+d'un rotllo, qu' ell sabía lo que aquellas lletras volian dir.
+
+--¿Qué volen dir? veyám... feren alguns badochs.
+
+--Escoltéu bé... tots s'apropáren... _Tego_, ruchs --_quod_, més--
+_detego_ que ruchs.
+
+--Y vos també, mestre.
+
+--Jo no; perqué ho he sabut traduhir.
+
+Mitjdía!... las piadosas!... á taula! á taula!... tothom corre envers la
+tina. Una escala de gat hi está posada. Las ninas volen baixar primer
+que 'ls noys... oh! cá!... cap se las escolta!... quins atrevits!...
+devallan en mitjs de crits y riallas fent enfadar los vellets, en Joan y
+la Margarida que no están per jochs. --Sí Mossen Esteva fos aquí aixó no
+succehiría.
+
+Quan tots son aplassats baixan la familia y 'ls amichs convidats. Mossen
+Esteva arriba tot esbufegant... de poch no hi es á temps... s'aixuga 'l
+front ab son mocador gran com un llensolet, de fil, blau ab quadrets
+ribetejats de vermell... ha tingut de batejar dos bordegassos... Just
+avuy!... quan fa cinch mesos que no ha tingut cap bateig!... L'heréu
+Noradell presideix; te al costat seu sa mare, Da. Catarina, qu' ell y en
+Cabreta han ajudat á baixar; no ha mancat may á tan joyosa festa; diu
+que s'hi torna jove. Es costúm patriarcal dels Noradells que los passats
+de la casa han sempre celebrat fa centúrias.
+
+Quin espectacle més original y pintoresch lo veurer tota aquella
+entaulada, al fons d'una tina espayosa que reb onadas de llum zenital
+per l'ampla obertura de la volta, reflexada per las lluhentas parets de
+rajola vermella de Valencia... deixant los extréms de la taula en
+obscuritat relativa y al centre una clapada de llum rogenca qu' encén
+las caras dels convidats!... quadro extrany, de vigorós clar-obscur, com
+un interior flamench de taberna de Teniers.
+
+Ans de comensar lo convit, en Marsal feu, com cada any, una curta
+invocació á sant Miquel. Tots s'alsáren ab molt reculliment, fora
+barretinas.
+
+"Benhaurat sant Miquel, vos que 'n seu tant gloriós, benehiu la brema
+d'aquest any y lliuréu nostras vinyas de plagas y malórias."
+
+Tots respongueren "Amen."
+
+S'assentáren y vingan caixaladas... la virám de la Margarida pagava la
+festa; be prou 's véya ab la plomissada y caps d'anech escampats pel
+pati. ¡Quina animació! ¡quin dinar mes alegre! ¡quina gana tothom!... ¡y
+quin xerricar!... L'apat 's prolongá fins á las duas, hora en que la
+jovenalla 's dirigí á l'era hont un tamborí y fluviol los feu ballar
+tota la tarda.
+
+L'endemá, á trench d'alba, tota la colla prengué lo camí de la vinya,
+comensant la brema per la vinya de la Riera, y seguint ab las demés.
+
+Quina matinada més hermosa, casi sens aygualera! Una faixa de bromas
+d'un nivell exactíssim envolcalla l'inméns amfiteatre de la alta crena
+pyrinaica; los cims més alts son daurats per los raigs del sol ixent, en
+tons d'un rosat pálit; una lleugera boyra s'extén en tota la plana de
+Castelló; ve dels estanys de la Muga hont se sent á voltas lo bruel
+llegendari. Allá, al Orient, un incendi d'or y foch encén 'ls núvols
+estirats al horizont del mar... surt 'l sól expléndit, radiant; son
+reflexo, en lo raig visual, s'extén, lliscant sobre l'aygua com un riu
+d'argent fos salpicat de palletas d'or, onejant, tremolosas,
+enlluhernadoras. Los cims de sant Pere de Roda, las escalas d'Anibal, lo
+castell de Mongri, tot lo circo qu' enclou 'l golf de Rosas, la planura
+del Empordá, ab sos olivars, arbredas, vilatges y cloquers, prenen un
+color daurat mes encés; s'alsa un oreig fresquet agradable, impregnat
+d'emanacions marinas.
+
+Camins y viaranys van plens de corrúas de vinyaters que 's crehuen ab
+las collas de cullidoras, donantse 'ls bons dias. Un alé de vida anima y
+alegra los extensos vinyats de las serraladas empordanesas.
+
+A la vinya de la Riera s'hi aplega un floreig de noyas dels masos y
+pobles vehins, quiscuna ab lo seu cistellet sobre l'bras, posadas en
+renglera, faldillas retrossadas, devantalet de tela; tallan, ab ganivet
+de fulla reblincada, 'ls rahims que posan dins lo cistell, trahent avans
+ab cuydado los gráns dolents. Quan 'l cistell es plé, lo buydan dins las
+samals que 'ls hi portan 'ls vinyaters; los rahims son lleugerament
+prempsats y buydats dins la tina.
+
+Ja 'l sól es alt y comensa á picar; ja s'sent lo brunzit de las abellas
+y vespas que 's tiran dins las samals, atretas pel most; lo prempsayre
+n'es emborbustit; las manegas de camisa retrossadas fins al colze, una
+pedra plana á las mans, encorvat, pitja los rahims; ne treu 'ls brassos
+vermells que regalan de most llafiscós, mentres las cullidoras abocan
+dins la samal que prempsa llur cistell plé, fent lo rabiar de tant que
+li 'n tiran.
+
+--¡A poch á poch que no puch aguantar!... y per ferlas despitar, 'ls hi
+passa sa má llafiscosa per la cara... ¡Uy! ¡Guidó!... ¡que n'ets de
+remaca!...
+
+--¡Ciset, me la pagarás!... y tot fregantse las galtas ab lo corn del
+devantal... ¡aqueixa no te la perdono!
+
+--¿Vols que 't dongui una abrassada?
+
+--¡Fuix! ¡putiner!...
+
+--¡Vaja! noyas, diu en Joan... ¡prou jochs!... cadascuna á sa feyna.
+
+Tot es animació y alegría en aquell estol de cullidoras. n'hi ha de
+joves, de vellas, de guapas; mes hi domina la jovensalla. La Tuyas es de
+las mes aixeridas. ¿Y la Marió?... ¿hont es la Marió?... ¿que s'ha
+fet?... ella que tant havía recomenat á 'n Joan que no l'oblidés pera la
+brema!... Tot son cansóns y riallas. Una d'ellas, avispada, de fisonomía
+burlona entona una cansoneta nova, y totas repeteixen la tonada:
+
+
+¡Ay! ¡la pobre Marió!
+diu que vespa l'ha picada...
+¡Ja! ¡ja! ¡ja!
+Li clavá tan mal fibló
+que sa galta n'es inflada.
+¡Ja! ¡ja! ¡ja!
+
+Son promés va aná trobá
+que li tragués la fiblada.
+¡Ja! ¡ja! ¡ja!
+¡Ay! ¡la pobre Marió!
+si que n'ha sigut picada!...
+¡Ja! ¡ja! ¡ja!
+
+Ell saliva li posá,
+la galta torná rosada.
+¡Ja! ¡ja! ¡ja!
+¡Ay! ¡María Marió!
+¡diu que vespa l'ha picada!...
+¡Ja! ¡ja! ¡ja!
+
+Fou curada ab un petó,
+dols petó sense fiblada.
+¡Ja! ¡ja! ¡ja!
+Sa galteta 's desinflá
+tot fent una riallada.
+¡Ja! ¡ja! ¡ja!
+
+Ninas que rahims culliu
+¡Ah! fugiu de la picada.
+¡Ja! ¡ja! ¡ja!
+De la vespa lo fibló
+deixa galta senyalada.
+¡Ja! ¡ja! ¡ja!
+
+
+La Mercé, sa mare, en Marsal presidian á tant joyosa cullita, triant
+picapollas, pansas y moscats posats en panera, que feyan portar al casal
+pera ferne penjolls lligats ab cordill, penjats, y posats á secar al
+sostre del graner pera l'hivern.
+
+La brema durá molts dias; puig que las cullidoras tenian de seguir totas
+las vinyas del patrimoni.
+
+Los arrendataris y censalistas arribáren també al más ab llurs
+burriquets portant cada hú, dins duas samals, la carga de rahims de tres
+quintals que, després de pesats y anotats per en Francesch, eran
+prempsats y tirats dins la tina.
+
+Los prempsayres, al pati de la casa, eran mitja dotzena; apoyats ab
+llarch pal, en cos de camisa, espitregats, calsas retrosadas mes amunt
+del genoll, ballavan la polka, fent saltirots dins las samals, trepitja
+que trepitja, passan d'una samal al altra peus y camas nusus que regalan
+de most... lo bull purifica tot... dihuen que la suharda de peus se
+l'emporta la brisa y dona cos al vi... En Marsal se havía procurat
+máquinas d'espellofar; mes l'aferrada rutina pogué més qu' ellas:
+preferían porquejar ab los peus dins las samals. Es ben cert que llur
+invent data del patriarca Noé, 'l primer viticultor conegut d'aquell
+temps biblich; y hem de creurer que fou lo primer xerricayre qui ensenyá
+á nostres rebesavis á beurer á galet y que ho feu tant bé que va agafá
+la pinya... aixís ho deya lo senyor Pere, lo metje de Masarách.
+
+Los Noradells passaren tot lo día á la vinya. A mitj dia, mentres
+cullidoras y vinyaters feyan la dinada al ombra d'un cirerer, 's
+dirigiren envers la font del Sálser hont se feren portar lo dinar.
+
+La font del Sálser es un dels sitis més pintoreschs dels encontorns del
+casal; raja al peu del marge de la riera, en mitj d'un pilot de penyas
+esquistosas arrapadas d'eura y molsa, ombrejadas per l'arbreda. Com
+l'aygua es bona y fresca, en Marsal hi ha fet posar una taula rodona ab
+una mola vella del molí, y pedrissos al entorn. Lo raig surt d'un canó
+de ferro y cau dins una pica feta ab un roll de roure, que serveix pera
+posar enciám y ampollas en fresch.
+
+Amanir lo dinar era á cárrech de la Mercé, ajudada per una cullidora.
+Aixó de poguer cuynar á fora es per ella una alegria: devantalet posat,
+brassos retrossats, tria l'escarola que posa á refrescar, prepara
+l'arrós, talla pernil, trosseja pollastres... ¡qu' animadeta! ¡qu'
+aixerida! ¡qué guapeta!... Mentres 's troba en eix tráfech, arriba en
+Francesch.
+
+--¡Oy que bé arriba! Francesch... me té que ajudar... si vol dinar l'ha
+de guanyar --Máni, Mercé; estich á las sevas ordes... y 'ls dos
+arreplegáren un pilot de llenya seca, fent lo foch entre duas pedras, al
+peu de la penya, hont se posá la grasala d'arrós ab pollastre. Culliren
+un enciám de créixens y ápit bort que posaren en fresch sota 'l raig de
+la font... ¡que bó! ¡quin dinar més delitós!... ¡may havian tingut tanta
+gana!
+
+Després del dinar, la Mercé escalá lo pilot de penyas, arrancá una
+ridorta de clematitas, la enrotllá fentne una corona que 's posá sul
+cap. --Mamá, miris ¿m'está bé?... estaba dreta damunt del penyám qual
+esquistosa negror feya ressortir sa esveltés, y la blancor del seu
+vestit de lleuger teixit clar. Las fullas de la clematita li habian
+desfet lo monyo; rissos de cabells rossos ondejavan sobre sa espatlla y
+son front... ¡qué guapa!... semblava la ninfa, la nayade de la font.
+¡Com se la mirava, en Francesch!... ¡y quin glatir lo seu cor!... Cullí
+al peu de las bardissas, violas y pervenxas, ne feu tres ramets rodejats
+de molsa vellutada, d'un vert d'esmeralda, y tota joyosa, somrient:
+pápá... aquest pera vosté... aquest pera la mamá... y aquest pera en
+Francesch... en recort de la font del Sálser.
+
+A posta de sól se 'n tornaren á casa. Hi trobaren l'oncle Paulí qui
+habia arrivat de la Escala. May cap any feya falta á la brema. Ja
+l'esperavan per la festa de Sant Miquel; mes l'oncle 's fa vell, te més
+de setanta anys y lo poagre 'l té sóvint clavat á la cadira de brassos,
+los peus embolicats de draps de llana.
+
+La Martina, sa criada, lo cuyda; es una cosina de la Margarida, de prou
+edat, que Da. Catarina li ha proporcionat; dona de seny, bona cuynera,
+molt ordenada, de sentiments religiosos, callada, sempre á sa feyna. Ab
+lo temps que 'l serveix, ha prés sobre d'ell cert ascendent de
+majordona; mes per ell tan se val; es home de pau y no vol discussions;
+mentres sigui ben servit y l'arrós á la marinesca cuyt á punt, li passa
+tot per alt.
+
+La familia voldria que l'oncle Paulí s'estés ab ella, al casál; mes ell
+té sas costúms de las quals no 's pot separar. Viu á la Escala, está com
+un canonge; caseta aixerida al carrer de mar, eixida cuberta d'un
+parral, prop de la platja; ben peixit per la Martina, y com es molt
+amich del peix ben fresch, se 'n regala. Té de molts anys una passió que
+l'acompanyará al clot: es pescador de canya; perxó viu á la Escala.
+
+Per poch que 'l réuma y 'l temps li permetin, surt á las tardes ab sa
+canya y cistellet, sens oblidar lo xalabret, que no li serveix gayre,
+s'assenta damunt d'una roca á vora aygua, hi passa horas agafant peixets
+menuts que son tot espinas. Quan no agafa res ho atribuheix al esqué
+massa estantís; alashoras cerca curcullas y castanyas pé 'l rocám,
+perseguint cranchs, cullint fonolls marins pera confitar ab vinagre.
+
+No deixa d'esser estranya la séua afició pera la mar, ell qu' ha passat
+sa joventut al casal Noradell, en mitj de closas y terrossas dels camps;
+¡mes! ¡qué s'hi fará! Ja sabém que la cassa y la pesca son duas passions
+que s'apoderan del home, fins que ha arrivat á la decrepitut.
+
+Quin es lo farsayre qu' ha definit lo pescador de canya de papanatas?
+Aquest epiteto no 's pot aplicar al oncle Paulí que no té cap busca al
+ull, encara que sa vista flaquegi; no es gens tonto, malgrat sa poca
+instrucció.
+
+Alt, magre, sempre afeytat, calvo, porta estiu é hivern un llarch gech
+gruixut ab fondas butxacas, com una samarra de mariner, y un jipijapa
+que fa deu anys li va regalá un patró de barco, amich seu, vingut
+d'América. Carácter alegre, ben humorat quan no té poagre, com tot vell
+solter; franch, plé de cor, estimant molt la séua familia, sa casa
+payral, hont hi passa temporadas á la tardor. Li agradan molt los
+rahims, y per la brema se 'n fá un tip; diu que purgan y fan sortir...
+los dolents humors. Sa conversa es plena d'aforismes de molta sabiesa,
+trets d'un llibrot que comprá un any, als encants de Barcelona; lo té
+molt recatat; diu qu' es lo guia del home de bé.
+
+--Déu lo guart, oncle... ¡ja es hora de venir!... Si 's descuyda fém la
+brema sens vosté... ¿Com está de salut? li digué 'n Marsal.
+
+--¡Déu vos guart á tots!... jo, per ara, bé... ¿y vosaltres?...
+abrassant á sos nebots... ¿y la Catarina?
+
+--Es á sa cambra, digué la Mercé; vaig á dirli que vosté ha arrivat.
+
+Vingué Da. Catarina, tot trico traco, repenjada á son bastonet; y 'ls
+dos s'abrassaren ab efusió.
+
+--¡Tu sempre trempada!... ¡no 't fas gens vella!... jo, si no fos lo
+reuma, encara gallejeria; mirém de fer anys: qui molt viu no pert lo
+niu.
+
+--¿Qué dius?
+
+--Ha de cridar, oncle, digué la Teresa, la mare s'ha tornat molt sorda.
+
+--Dich qu' estás molt bona y que 't tornas jove... cridant á cau
+d'orella.
+
+--¡Per ara tinch prou salut, gracias á Deu!... ¡Ah! ¡si no fos la
+sordera, y la vista que 'm flaqueja!... ¿y la Martina?
+
+--No sé qué s'ha fet... cridantla: ¡Martina!
+
+Aquesta comparegué á la sala ab un gros cistell que habia tret de la
+tartana plé de llagostas y un déntul de quatre carniceras que feu
+l'admiració de tots.
+
+--Oncle ¿vosté l'ha agafat? digué la Mercé.
+
+--Está clar, noya... y donchs qui vols que siga?
+
+--Dihuen que 's sol servir d'esqué de plata, digué la Teresa.
+
+--Ho dirá algun ximplet que no hi entén pilota... Lo mes passat vaig
+agafar un nero de tres carniceras... ¿per qué rihéu?... ¿que no ho vols
+créurer?
+
+--Sí, oncle, sí, ja 'l creyém.
+
+--¡Es per xó!... Y donchs, Marsal, ¿qué dihuen los castellans?
+
+--Oncle no 'm parli de política ni de castellans... n'estich retip.
+Parlim dels camps, de l'anyada, de la brema que aquest any es
+abundantíssima.
+
+--¡Oydá!... ¡Joan! demá 'm cridaréu de bon matí per' anar á la vinya,
+¿sentiu?
+
+--No 'n passi cuydado.
+
+--Lo sopar es á taula... ¿si están servits? digué la Margarida.
+
+--Bona nova, digué l'oncle: 'ls budells 'm roncan pel ventrell.
+
+--Me 'n alegro que tinga bona gana, digué 'n Marsal.
+
+--¡Noy! pot anar; mes tingas present lo que diu 'l llibre de la sabiesa:
+tindrás sempre bon
+delit si templas ton apetit... no menjant sino
+de un plat tíndras bon ventrell, Bernat.
+
+--Oncle, m'ha d'ensenyar aquest llibre, digué la Mercé.
+
+--¡A taula! ¡á taula!... ara hem de sopar.
+
+Passáren al menjador; en Marsal digué lo benedicite; 's sentaren á taula
+saborejant las talladas de déntul guisat per la Martina ab such, all y
+julivert, á la marinesca ¡tenia mil gustos!
+
+Després de sopar, en Marsal resá lo rosari; se donáren la bona nit, y
+cadascú á retiro.
+
+## VIII
+
+La brema era acabada; lo trontoll del bull escumós de la tina havia
+parat; la masía havia tornat á rependrer la calma y travalls de costúm
+fins al colar lo ví.
+
+La tardor s'apropava á llarchs passos. Ja las nits y matinadas son
+fredas. Las aurenetas han fugit, ja han arrivat los tórts y reytóns; las
+alosas s'aplegan á vols, tirantse pels gorets dels camps llaurats á punt
+de sembrar.
+
+Fa un sol hermós que la familia Noradell aprofita pera sortir á passeig.
+
+Una tarda, la Teresa y sa filla, acompanyadas de 'n Francesch, dirigiren
+llur passejada envers una casa aislada dels voltants de Masarách. Hi
+vivia un matrimoni ab quatre criaturas; ell, malaltís, passava dias
+sense travallar; ella, feya lo que podia pera donar un tros de pá á sos
+fillets espallifats, mitj despullats, que 's veyan prop de la casa,
+xopejant dins un toll fangós. La Mercé portava un farcellet de roba que
+doná á la mare, com també un grapat de moneda pera comprar lo que
+necessitavan.
+
+--¡Ay! ¡Donya Teresa, Donya Mercé!... ¡Deu 'ls hi pagui la caritat!... y
+las llágrimas als ulls, besá la má á sas benefactoras.
+
+La Mercé acostumava á fer eixas visitas caritativas. Quan sa mare no la
+podia acompanyar, se feya acompanyar per son pare ó per en Francesch.
+També ¡qu' estimada! ¡que benehida pels pobres malalts necessitosos! y
+ella, que contenta després d'haver fet una bona obra! Semblava que la
+caritat realsava més la dolsa expressió de sa mirada. Son carácter
+bondadós, sa fesomía simpática, expressiva, reflexavan la puresa de son
+cor.
+
+Tenia un afecte particular pera una tórtora que havia criat treta de
+niu. A la primavera passada lo rabadá li havia portat lo niu, desniat de
+la branca d'un olm de la riera; hi havia dos aucellets, dos tórtoras de
+pel moixí que badavan la boca de gana.
+
+La Mercé entendrida al veurer aquells aucellets del bon Deu, orfes,
+destinats á morirse de fam, 'ls ampará criantlos.
+
+Una de las tórtoras fou víctima dels gats de la Margarida; l'altra no
+tingué cap percás; la Mercé la criá ab tant cuydado y carinyo que, quan
+li creixeren los alas, la deixava anar pels encontorns del casal; al
+volguerli donar menjar, la cridava y ella venia d'una volada á posarse
+sobre sa má.
+
+La Mercé cuydava del altar major de la iglesia de Masarách. Dia per
+altre las flors del altar eran renovadas; triava las més hermosas del
+jardí; Mossen Esteva deya la missa embalsamat de llur fragancia; llur
+flayra barrejada ab l'olor d'encéns espargía per tota l'iglesia un aroma
+suáu y agradable.
+
+Los dias de festa, lo senyor rector no comensava may l'ofici que no
+hagués entrat la familia Noradell. Quan estava sentada al seu banch,
+sols allavors sortia de la Sagristia ab los dos escolanets. Eixa
+deferencia era merescuda per lo bé que feya á tota la comarca.
+
+Lo banch dels Noradells es una prenda arqueológica de roure; lo dosser
+es esculpit de branchs y fullám en mitj dels quals sobresurten dos caras
+d'angels que portan l'escut de la casa crehuat d'una torra enmarletada,
+una má ab punyal, tres arbres y la mar; per cimbori un casco ab visera
+calada y tres plomalls.
+
+Eix banch porta la data de 1527. Llástima que sia tant rosegat pel
+corch, y socorrat per las candeletas d'anar á oferir pegadas, los dias
+d'enterro y funerals, als brassos y dosser del banch, per las donas
+endoladas.
+
+Los antepassats dels Noradells havian sigut senyors de Masarách,
+feudataris del comte de Vilarnadal, qual castell mitj enderrocat domina
+lo poble que porta 'l mateix nom. Lo pare de Don Jaume Noradell, Don
+Maurici, avi de 'n Marsal, era ciutadá honrat de Barcelona; y la familia
+conserva encara com prehuat recort la espasa ab puny d'argent que
+portava y lo jonch ab borla y puny d'or, qu' era lo distinctiu de la
+noblesa.
+
+Los honors y privilegis d'aquell temps han sigut escombrats per l'uracá
+nivellador del sigle actual; mes la Iglesia, amiga de lo passat, los ha
+volgut amparar y los conserva religiosament en sas costúms y cerimonias
+del cult. Mossen Esteva 's feya un plaher d'esperar, los diumenges, la
+familia Noradell pera comensar la missa; y en las festas solemnes, á més
+de portar la primera barra del tálam, després de benehit lo pá beneyt,
+l'escolá lo portava á n'en Marsal que 'n prenia lo primer trosset.
+
+La tardor se passá á la masía en feynas agrícolas, en la sembra dels
+blats y ordis. Donava gust veurer sortir de las corts los parells de
+bous junyits pel jou, grassos, forts, gurmelluts, lo morro babós,
+caminant d'un pás maymó y pesat, guiats per l'agullada del boher... ¡Ah!
+¡ah!... ¡passa Moreu! ¡ah! ¡ah! ¡passa Mascaró!... dirigintse al camp
+hont lo sembrador los espera. ¡Ab quina forsa obran fons goret! l'arada
+talla la terra, girant arrels y terrossas, cavant ratlla dreta com una
+I. Las cueretas segueixen lo llaurador, cercant per los solchs de la
+terra frescal los cuchs terrers, mentres las alosas esporuguidas,
+s'enlayran á vols, voltant los camps assoleyats.
+
+Per tota la extensa plana de Castellò s' veuhen, fins á perdua de vista,
+negats en calitja boyrosa, parells de bous que llauran, y darrera
+d'ells, lo moviment automátich del bras del sembrador que llensa la
+sémen á punyats, confiant á la terra lo qu' ha d'esser nostre pá de cada
+dia.
+
+L'oncle Paulí, feta la brema y lo ví, ja anyora la canya. En lo plá de
+Peralada, en los rechs de molí de la Muga sol pescar anguilas ab botiró.
+A voltas la Teresa y la Mercé l'acompanyan; es diversió que 'ls hi
+agrada, sobretot á la Mercé qui també es aficionada á pescar ab canya,
+aprofitant de las llissons que li dona l'oncle Paulí.
+
+Quan hi ha terbolina y que las anguilas s'escauhen á picar, la pesca ab
+botiró es molt divertida.
+
+La llinya es un cordillet lligat ab una canya curta; per esqué una bala
+de plom foradada, abrigada d'un enfilall de cuchs terrers que 's tiran á
+fons d'aygua sobre 'l fanch. Las anguilas, al sentir la farúm, surten
+del llot y pegan mossegada als rosaris de cuchs, trobantse
+momentaneament enclavadas ab llurs punxagudas incisivas. Al sentir
+l'estrebada 's tira lo botiró depressa; conté sovint un penjoll de fins
+duas y tres anguilas, quinas, al caurer d'allá del marge, 's desclavan,
+corren anguilejant pera tornarsen al aygua; pera evitarho 's tiran dins
+un paraygua obert girat que 'l pescador té á vora seva, y aixís no poden
+fugir.
+
+A mitj Novembre l'oncle Paulí parlá de tornarsen á la Escala. ¡Quin
+disbarat!... ¡ja s'ho podia treurer del cap!... ¡hont vol anar sant home
+qu' estiga mellor!... Mes ell, al casal, trobava á faltar la marinada,
+las emanacions salitrosas que 's desprenen de las algas y molsas
+encastadas al rocám, aquella fressa monótona, dormidora, de la saga y
+rassaga de las onas que s'estrellan contra penyas y esculls.
+
+--Home, oncle no se 'n vagi, li deya en Marsal; vindrá ab nosaltres á
+passar l'hivern á Figueras; veurá las festas de Carnestoltes, las
+funcions de la setmana santa.
+
+--Sí... y tú á lo mellor 'm deixarás per anar á xerrar ab los madrilenys
+á las Corts... no estich per carnavaladas y professons; á la meva edat,
+á caseta... ¿no es veritat, Martina?... aquesta endressava per la sala.
+
+--¡Ay! Don Paulí, no l'aprobo... fa tants anys que no he vist las
+professons de la setmana santa!
+
+--Donchs, si ets bona minyona, te prometo que 't deixaré anarlas veurer
+á Rupiá hont hi llueixen los estaferms més bonichs, que ni á Barcelona.
+
+--Miri que li faré recordar.
+
+--¿Qué dich may cosa per altra, per ventura?
+
+--Sab, oncle, qu' es vosté ben poch agradós, digué la Mercé ¡tant plaher
+que 'ns faria!
+
+--Noya, no insisteixis; ma resolutió es presa... á la meva edat: qui
+surt de casa pert lo seny y l'ase... ¿ho entents?
+
+Fou tant lo que insistí que, al cap de pochs dias, ell y la Martina,
+després d'haverse despedit de tots, pujaren á la tartana y en Joan 'ls
+acompanyá fins á llur casa.
+
+Pochs dias després tota la familia aná á Figueras pera passarhi
+l'hivern, com cada any, quedantse al casal en Francesch, en Joan y la
+Margarida; ab lo servey de la masia.
+
+Al hivern son pocas las feynas del camp que consisteixen solament en
+llauradas de fons goret pera estobar la terra, batuda y replega de las
+olivas y desfer l'oli al trull.
+
+En Francesch, fora en Marsal, dirigia 'ls travalls d'hivern del
+patrimoni. Al trobarse sol en lo espayós casal, suara tant animat per la
+familia Noradell, y ara tant solitari, fou prés d'una tristesa singular
+que no 's podia explicar; allavors comprengué lo gran afecte que havia
+posat á la familia de son benefactor, ja que la separació li causava
+tanta pena.
+
+Passava los dias á fora, recorrent los camps, anant ab lo bestiar,
+vigilant las prempsadas del trull, hont hi trobava sovint en Rafel y en
+Joan que xucavan una torradeta; mes, quan se venia al vespre, y que 's
+posava á taula pera sopar, no tenia gana. La Margarida qué 'l servia li
+deya: ¿senyoret, que no está bó? ¡lo jovent ha de menjar!... mes ell,
+apenas li responia.
+
+Los dias de mal temps se 'n anava ab en Joan á passar las tardas y las
+vetlladas á ca 'ls masobers, sentat al escón, vora la llar, conversant
+ab ells, per distraurers. Sols lo travall intel·lectual li era un alivi.
+Passava llargas horas en son estudi escribint los seus pensaments
+íntims, sas impressions, los recorts de sa tendra jovenesa al costat del
+seu benefactor, canonge de la Seu de Gerona. Veya en son esperit las
+funcions explendents de la catedral negada en boyra d'encéns, en mitj
+dels acorts harmoniosos del orga, dels cants de la pregaria, del
+fervorós reculliment dels fidels... Ab quina devoció pregava oferint á
+Deu tota la seva ánima, son porvenir, sa vida! demanantli de tot son cor
+que li fes la gracia de poguerlo un dia servir en lo sant Temple,
+revestit del sagrat ministeri... ¡ah! ¡que 'n seria de felís! alsava sos
+ulls al cel y sa ardenta pregaria s'enlayrava, ab las volutas d'encéns,
+envers los finestrals de sants y santas encesos per nimbos de colors
+esclatants... Mes Deu no ho volgué: la inexorable mort li robá son
+benefaetor... 's tornava trobar orfe, desamparat, demanant al travall de
+la terra lo pá de sa subsistencia... quan la Providencia li enviá la
+honrada familia Noradell. També ¡que 'n estava d'agrahit! ¡Oh! sí, era
+gran l'afecte, l'estimació que tenia per ella!... Passava nits
+d'insomni; la seva ánima volava pels espays, en las altas regions del
+cel blau portada per un torbellí de bolbas d'or... se despertava
+conmogut, frissós. La pálida claror del alba lo trobava sovint despert.
+
+Una tarda de fí de Novembre, en Francesch baixá al jardí; no hi havia
+cap flor; las geladas de la nit havian mustigadas las pocas qu' estavan
+á recés; sols en un recó del terraplé, sota un pilot de fullaraca
+arremolinada pel vent geliu, vegé traucar qualcuna viola de rica
+fragancia; ne feu un ramet, lo portá dins la cambra de la Mercé, lo
+olorá ab frenesí, lo posá ab aygua en un jerro de porcellana damunt lo
+tocador. Mentres se retirava, al volguer tancar la porta, la tórtora,
+vegent oberta la finestra de la cambra de sa mestressa estimada, entrá
+d'una volada, parantse sobre 'l mateix tocador. En Francesch, atendrit,
+conmogut, la volgué cariciar; més ella no 's volgué deixar agafar; doná
+una volta per la cambra y fugí per la finestra oberta... allavors
+s'assentá sobre 'l canapé, lo cor oprimit, prés de fonda tristesa, 's
+tapá la cara ab sas mans y sos ulls s'ompliren de llágrimas!... ¡Oh! sí,
+era gran l'afecte que 'n Francesch ressentia per la familia Noradell!...
+¡ha fet tant per ell!... per xó s'explicava sa melancolia, son neguit...
+Mes ¿anava acertat? ¿era ben cert que las séuas llágrimas provinguessen
+del afecte que tenia per la familia Noradell? Ell, aixís ho volia
+creurer; mes no s'adonava que eix afecte que tant l'entendria era
+dominat per un altre sentiment nascut de sopte en lo fons del seu cor
+qu' ell no s'explicava: era ferit per la guspira del amor... eixa
+guspira psicológica que conmou las fibras mes fondas del ánima, que fa
+extremeixer tot nostre ser, com s'extremeix l'humil flor montanyesa quan
+obra son cálzer als raigs hermosos del sol d'Abril.
+
+En Francesch era tant apreciat per la familia Noradell, era tanta la
+confiansa que per ell tenia en Marsal, que no tingué cap reparo á
+entregarli la direcció y administració del seu patrimoni, durant sa
+ausencia del casal. La familia lo considerava com de casa; tots
+l'estimavan, amos y servey.
+
+Lo seu carácter 's ressentia de la educació rebuda al costat del senyor
+Canonge; los principis religiosos havian arrelat fondament en ell. Havia
+arribat á 23 anys sens que la pau del seu cor hagués sigut turbada per
+cap sentiment profá tan inherent á la jovenesa. Era possehit d'un
+sentiment perfumat de poesia mística.
+
+De regular estatura, cara lleugerament gravada de pigota que havia
+tingut á quinze anys, mirada intel·ligenta; se notava en sa fisonomia un
+no sé qué de simpátich, de bondat, que accentuava més sa barba sempre
+afeytada, sens dubte en recort de la carrera sagrada en qué devia
+entrar.
+
+Anava cada dia á missa matinal que Mossen Esteva deya á las sis. Acabat
+de practicar sos debers religiosos, anava á sa feyna, sia ab los
+trevalladors, sia á son despaig; portava la comptabilitat del patrimoni.
+
+Quan hi es la familia dina sol després dels seus amos. Quan va entrar al
+casal, en Marsal, sempre tant franch, l'ho volia admetrer á sa taula;
+mes sa esposa li feu entendrer que, com á dependent de la casa, no
+convenia eixa familiaritat, ademés que en Francesch seria mes lliure. En
+efecte, del contrari, ben segur que aquell jove, ab sa humilitat y
+timidesa, hauria sigut 'l primer de trobar que no estava en son lloch.
+
+## IX
+
+La casa dels Noradells á Figueras es en un carrer céntrich, prop la
+Rambla. Casa antiga, d'estancias espayosas ben mobladas. Los baixos son
+arrendats á botiguers; la familia ocupa lo primer pis; lo segon pis es
+arrendat á una senyora, viuda d'un coronel retirat, que hi viu ab sa
+filla.
+
+Los Noradells portan una vida molt retirada. En Marsal va al cassino á
+fer lo tresillo; sol anar de quan en quan á Masarách á donar una ullada
+al patrimoni. La Teresa y la Mercé fan y reban visitas pocas; van á
+missa cada dia y assisteixen á las funcions religiosas que 's celebran
+sovint á la iglesia de Sant Pere; son fillas de Maria, de societats de
+beneficencia, y de la devoció á Sant Joseph.
+
+Da. Catarina, los dias de mal temps 's fa portar á la iglesia ab
+carruatge ben tancat per resguardarse dels ayres.
+
+La Mercé havia cumplert sos 19 anys; ja era hora que 'ls seus pares
+pensessin en son pervenir. Vivint á Figueras sempre al costat de sa
+mare, passant la major part del any á llur casal de Masarách, no
+coneixia del món si no la hermosa naturalesa, las funcions religiosas y
+los tertuliáns que venian á passar la vetllada los diumenges; no havia
+estat may en cap reunió ni molt menos al teatre. Los dias de festa á las
+tardas la familia anava á donar un vol pels camps als voltants de la
+vila. Pujavan sovint á la carretera del Castell, fins al peu de las
+murallas, pera admirar lo grandiós panorama que 's descobre desde
+aquella altura: tota la extensa planura del Empordá enclosa dins lo
+círcol de la cordillera pyrinaica, limitada al horizont per lo golf de
+Rosas y massiu montanyós de Bagú, dels Angels y Rocacorba.
+
+Solian anar raras vegadas á passar la vetlla á casa de las tias Manelas,
+tres germanas solteras de prou edat, parentas dels Noradells; més com
+Da. Catarina se havía de restar á casa pels ayres frets de la nit, per
+no deixarla sola, la tertulia dels dias festius se feya á ca 'ls
+Noradells. Hi venian las tias Manelas, algunas amigas més, acompanyadas
+de llurs marits; y mentres 'ls homes jugavan al tresillo ó á la manilla,
+las senyoras, després d'haver molt enrahonat de flochs, puntas, funcions
+d'iglesia, del Jesuita que predicaría lo novenari d'ánimas, acabavan la
+vetllada fent la lotería á céntim lo cartró.
+
+També hi venian las senyoras del segon pis: Da. Bibiana, la viuda del
+coronel retirat, que te no mes per viurer sa paga de viudedat, y sa
+filla Emilia, amiga de la Mercé; son poch ó molt de la mateixa edat.
+Pobre noya! es poch afavorida de la naturalesa; se sembla á son pare, lo
+coronel; te més faccions masculinas que femeninas. Més á 19 anys, per
+lletja que sia una noya, té, com se sol dir, la hermosura del diable,
+qu' es la tendror de la primavera de la vida.
+
+Pobre Emilia! es guerxa!... defecte capital que 's perdona al home, mes
+nó á la dona per jove que sia. Los ulls son l'espill del ánima; en ells
+se reflexan los sentiments, las impressions més fondas del cor: una
+mirada diu tot, mes una mirada guerxa no diu res, causa pena y un aparta
+instinctivament la vista d'aquella aberració.
+
+Eix defecte físich era compensat per las sevas qualitats morals, de bon
+cor, bons sentiments, carácter amable, molt sensible, talent natural,
+dotada de molta intel·ligencia.
+
+Mentres las mamás y tias Manelas parlavan de lilaynas, de flochs,
+capritxos de la moda, de la reunió tal ó qual, las duas, apartadas de la
+tertulia, se refugiavan dins la cambra de la Mercé pera poder conversar
+á solas; conversa íntima de duas joves cándidas, senzillas en la qual no
+obstant se podia endevinar lo carácter d'abduas.
+
+Parlavan dels balls y reunions que 's preparavan pel Carnaval en las que
+la Mercé havia d'anar per primera vegada.
+
+--Que cosas tindrás pera contarme!... jo ja so resignada! li deya la
+Emilia, los ulls negats de llágrimas.
+
+Quina resignació més dolorosa!... á 19 anys!... en plena florida de sos
+ideals, de sos somnits daurats, de sos sentiments rebossant de
+tendresa!... de sas ilusions que s'enlayran envers lo cel blau, com los
+fils ténues de la Verge, impel·lits per lo ventijol de primavera, que
+joguinejan en un raig de sol... un ánima adolorida que cerca una altra
+ánima pera oferirli los tresors de son cor verginal... y al mirar la
+Mercé... --tu ets guapa, rica... no 't faltarán partits que podrás
+triar... mes jo, pobre de mí! qui m'estimará!... Deu meu!... Deu meu!...
+y las llágrimas lliscavan sobre sas galtas.
+
+--Emilia, amiga meva!... no 't desesperis! tas hermosas qualitats morals
+seran un dia apreciadas; trobarás un ser digne de tú ab quí serás
+ditxosa... t'ho desitjo de tot cor!... y abrassava sa amiga ab tendresa,
+aixugant ab son mocador de batista sos ulls plorosos. Vuy que vinguis al
+ball ab mi... ja n'hem parlat ab la mamá... ja está decidit... vuy que
+'n sias ben convensuda... y entrant al saló, se recolsá, molt carinyosa,
+sobre la butaca de Da. Bibiana:
+
+--Veritat que la Emilia vindrá al ball ab mi, y que vosté també
+l'acompanyará?
+
+--Oh! si, digué la Teresa, han de venir; ho demano pera la Emilia...
+Bibiana, vosté no m'ho pot refusar... sortirém de casa junts.
+
+--Havia decidit que no; més ja que tant s'hi empenyan...
+
+¿Qué 'n dius, Emilia?
+
+--Ay! mamá, que sí! que sí!... y l'abrassá, tota joyosa, fentli dos
+petons.
+
+Aquell any lo Carnaval á Figueras fou molt lluhit. Los oficials del
+batalló de Cassadors de guarnició del Castell, ab los joves de bonas
+familias de la mellor societat, donáren balls, reunions, cabalcadas
+lluhidíssims.
+
+Feya dias que 's parlava del ball del Cassino, ball de gran etiqueta
+donat pels joves á la bona societat figuerenca.
+
+Molts dias avans, las duas amigas ja estavan atrafegadas ab llurs
+preparatius, no deixant la modista en repós; no dormian de contentas. La
+nit del ball ni gana tingueren per sopar; lo que feu enfadar Da.
+Catarina que deya que lo jovent del dia no valia 'l de son temps:
+
+--Ets una llepa fils!... jo á la teva edat quan havia d'anar á sarau,
+m'atipava bé pera tenir coratge y fer flaquejar los balladors.
+
+--La mare te rahó, Mercé.
+
+--Mamá no puch fer més... es com si tingués un tap á la gola que res
+deixa passar.
+
+A las nou entráren las tias Manelas pera assistir á la toileta de llur
+nevoda; totas se ficaren dins la cambra de la Mercé, ajudant á vestirla.
+Pobres tias! lo cor se 'ls hi n'anava! hi ressentiren lo contre colp de
+las emocions de la Mercé, que no havian may conegut en llur joventut
+perduda; eran de las flors que no granan!...
+
+A las 10 entráren la Emilia y sa mare; era convingut anar junts al ball.
+Qu' eleganteta es la Emilia ja vestida! que be li escau lo vestit de
+gassa blau de cel ab la camelia blanca clavada al costat del monyo! Quin
+cos més bufonet! Las tias la felicitaren, trobant qu' estava molt bé y
+que feya goig. Ella somrient, aná á abrassar á son amiga ja també
+vestida.
+
+Per fí arribá l'hora d'anar al ball; Da. Catarina que se 'n anava al
+llit, desde sa cambra, las volgué veurer vestidas... entraren las dos
+fentli una reverencia ceremoniosa de princesa; y al donarli la Mercé lo
+bes de la bona nit --que tal padrina? --Be, molt be!... sou
+guapissimas... sobretot no us canséu... ¿sents, Teresa? fes que no
+surtin suhadas y no prenguin cap ayre... anéu! anéu! y divertius bé!
+
+Se posáren llurs abrichs de pelfa y pujáren, ab llurs mamás y en Marsal,
+al carruatge que las portá á la porta del cassino.
+
+Pujaren al primer pis per l'ampla escala encatifada, adornada de gerros
+de flors; al arribar al replá, los joves de la comissió d'obsequis, las
+desembrassaren de llurs abrichs y oferíntlashi lo bras, entraren ab
+ellas al saló de ball, ja omplert de senyoras.
+
+Eixas duas jovenetas que feyan llur entrada al món elegant, cridáren
+l'atenció; la Mercé sobretot feu sensació. Sentada al costat de sa mare,
+son trajo de gassa blanca clapejat de poncellas de rosa molsosa, un
+pomet de rosas al pit, un altre al cap ayrosament posat, sense cap joya,
+alta, esvelta, sos brassos núsus lleugerament coberts de gassa diáfana,
+grassets, rodons, d'un blanch nacrat, guantats fins al colze, peus
+bufonets calsats de sabatetas de satí blanch, sa cara animada,
+expressiva, ab adorable somrís... era guapíssima.
+
+Tots aquells joves (de la joventut daurada) del cassino estavan en
+admiració.
+
+--¿Qui es aquella bella senyoreta?
+
+--Es la senyoreta Noradell... lo mellor del pais... rica pubilla.
+
+--¿No té relacions?
+
+--Cá! es una flor boscana que no ha sigut may olorada.
+
+--¿Y l'altra senyoreta?
+
+--Es la filla d'un coronel retirat.
+
+--Es prou guapeta... llástima que sia guerxa!
+
+La Mercé se veya rodejada de richs hereus; tenía tots los balls
+promesos; notava en son carnet de marfil los noms de sos balladors, se
+'n veya un embull. Un d'ells en particular molt obsequiós, lo jove Lluis
+Maresch, insistía pera ballar ab ella; semblava que se la bebía ab sa
+mirada.
+
+--Senyoreta Mercé, la próxima americana es pera mi.
+
+--Ay!... esperis... m'apar que la tinch promesa... y mirantse 'l
+carnet... si, veu?... li deya somrient... li daré lo primer vals.
+
+--Aixó no 'm satisfá: voldria 'l vals y la americana.
+
+--Ho sento molt, ja veu que no pot ésser.
+
+La orquesta tocá la Americana; tot seguit 's presentá lo seu ballador,
+jove oficial d'artilleria; ella s'alsá, posant son vano á la falda de sa
+mare, y lleugera, graciosa, s'entregá ab languidesa als brassos del seu
+ballador; 'ls dos se barrejaren en lo torbellí de las demés parellas,
+seguits per la mirada envejosa, plena de recansa, del jove Lluis.
+
+La Emilia ballá també; mes coneixia que 'ls obsequis dels joves eran per
+ella sols un deber de galanteria.
+
+¡Quina reunió mes distingida! los joves ab frach y corbata blanca, las
+senyoretas ab trajos elegantissims, las mamás escotadas, lluhint llurs
+joyas de boda, sentadas en duas rengleras de cadiras que voltan lo saló;
+lluminaria expléndida, flors per tot ab profusió, gelats, refrescos
+oferts ab galanteria pels joves del cassino. Los papás son al saló del
+tresillo. Un grupo presidit per en Marsal hi parla de política, de
+Madrit, tractats de comers, de la miseria en que está postergada
+l'agricultura...
+
+Lo ball s'acabá á las cinch del matí.
+
+Al sortir la Mercé y la Emilia, ab llurs mamás, 's precipitá lo jove
+Maresch al vestidor, donántlashi llurs abrichs ab molta finura.
+
+¿Quinas impressions produhí lo ball á las duas amigas? m'apar seria una
+indiscreció d'escoltar las confidencias que 's feren; mes per la alegria
+y bona humor de la Mercé y la tristesa resignada de la Emilia, hem de
+creurer que produhí á la primera gran satisfacció y á la segona
+indiferencia.
+
+Aixís ho notaren las tias Manelas en la tertulia del endemá del ball;
+puig al veurer la Mercé tant ajogassada y joyosa li feyan broma
+diguentli que sens dubte havia conquistat un rich hereu; mes ella
+responia ab una rialla, tornantse roja.
+
+La Mercé en mitj de las diversions no oblidava lo casal, sas floretas
+abrigadas dins l'invernader, sos pobres, sa tórtora: No 'n passis ánsia,
+li deya sa mare, en Francesch se 'n cuyda --quan tornarém á Masarách la
+tórtora s'haurá tornat esquerpa y no 'm voldrá coneixer; estimará més á
+'n Francesch que á mí... si fos aixís á fé 'm sabria greu.
+
+Ha passat lo Carnaval. Fa dias que s'ha entrat á la Qüaresma; á las
+diversions mondanas han seguit las funcions religiosas; en la iglesia de
+Sant Pere son molt lluhidas y concorregudas; s'hi celebra 'l novenari
+d'ánimas anyal. L'altar major endolat; s'hi veu una decoració de bona
+perspectiva, ab graduació de lluminaria ben entesa que representa lo
+Purgatori, d'hont surten, en mitj de flamas vermellas, caps mes ó menos
+enfonsats de reys coronats, frares, bisbes, generals, criaturas, donas;
+fins s'hi veu un pápa.
+
+Lo que crida més l'atenció en la decoració de la iglesia de Sant Pere,
+pel novenari d'ánimas, son las pinturas que 's vehuen enqüadradas en
+marchs de fusta, pintadas al oli sobre tela, en los panys de paret,
+entre cada altar lateral; son personatges del tamany natural com reys,
+generals, princessas, damas y senyors elegants, drets, vestits ab
+magnificencia, de la centuria passada, cadascú ab la vestidura que li
+correspón: lo rey ab manto reyal folrat d'ermí, ceptre á la má; lo
+general ab l'espasa, tricorn ab plomall, creus de condecoracions
+arrengleradas sobre 'l pit; la princessa jove y guapa vestida ab
+elegancia y riquesa com nostra gegantessa de Corpus, etc.. s'hi veu
+també un coracer del any vuit, ab xarreteras, corassa, casco de llautó
+ab pom y cúa de caball; fa molt respecte ab son ayre guerrer y
+mostatxut. Donchs bé, ara tirin una línea vertical que divideixi eixas
+figuras en dos parts ben exactes, desde al cap als peus, y tindrán mitj
+cos calavera y l'altre mitj natural, es á dir carnal ab sa vestidura
+corresponent.
+
+Verament han de causar á la gent y sobretot á pagesos, donas y criaturas
+horrorosa impressió... ¡la mort juntada ab la vida!... mitj cos carnal y
+sa mitja carcanada... un ull expressiu, mitja boca somrienta, una galta
+rosada y del altre... ¡quin horror!... may 's havia trobat imatge mes
+esglayadora de las paraulas terroríficas de: ¡_Memento homo quia pulvis
+es et in pulverem reverteris_!
+
+Passada la Qüaresma y las festas de Pascuas floridas, en Marsal no pogué
+prescindir més d'anar á Madrit; puig feya dias que las Corts eran
+obertas. Com á diputat, no podia deixar de cumplir lo mandat que li
+havia donat lo pais.
+
+Se separá ben á contrecor de sa familia, de son patrimoni y dels seus
+amichs del Empordá, puig li repugnava lo tornar á Madrit.
+
+Descoratjat, aburrit, son primer intent, després de tancada la
+llegislatura, havia sigut de demetrer son cárrech de diputat, malgrat
+los prechs dels seus electors. En una reunió d'amichs, propietaris y
+electors que convocá á Figueras pera participals son intent, responent á
+molts que li deyan: ¡home! D. Marsal, no fassi aquest disbarat,
+respongué: --pero, senyors, la meva representació no serveix pera res.
+Jo no só de cap partit polítich; só catalá, catalá de cor. Vostés saben
+que aquells homes de Madrit que 'ns governan, no fan cas de nosaltres;
+per tant que demaném ab justicia, no 'ns escoltan per res... En veritat
+'ls hi dich; 's podria aplicar á la capital castellana alló de ¡_Roma
+veduta fede perduta_!... y per no perdrer la fé de la pátria catalana 's
+necessita possehirla en alt grau. Desgraciat 'l que 's troba barrejat en
+mitj d'aquells partits heterógeneos guiats sols per l'ambició del
+poder!... Com á catalanista vostés saben que mas ideas son incompatibles
+ab las de partits y goberns castellans en lo que atany nostra estimada
+Catalunya. Y permetim que 'ls hi diga ¿que hi aném á fer los diputats
+independents cataláns á las Corts de Madrit? res hi podém obtenir; 'ns
+aborreixen y es natural: entre castellans y nosaltres, á més dels
+dolorosos recorts histórichs, hi ha é hi haurá sempre l'antipatia de
+rassa que fa incompatible la diferencia de carácter, de pensar, de
+costúms, de llenguatge. Per xó nostras aspiracions, no á la separació,
+mes sí, á una autonomía relativa, son llegítimas: primer Catalunya,
+després nostra pátria de tots: Espanya. Per aixó vindrá un dia --nostra
+generació no 'l veurá encara-- en qué, lo regionalisme s'imposará per la
+forsa del dret, per necessitat y per las revindicacions llegítimas de
+eixa aglomeració heterógenea que forma Espanya.
+
+No tots participavan de las ideas de 'n Marsal; deyan que 's feya
+ilusions, que son regionalisme era irrealisable, que en lo sigle XIX era
+una aberració, ja que las nacionalitats separadas tenian tendencia á
+juntarse pera formar un centre poderós com Italia, Fransa y Alemania;
+que la unió fá la forsa: que lo regionalisme ó federació 'ns faria
+tornar tres sigles enrera, com en la Edat Mitjana.
+
+Se comprén que hi hage molts cataláns que pensin aixís. Fa prop de dos
+sigles que som tant fets á viurer baix la unitat de goberns
+centralisadors y despótichs que 'ns sembla natural de viurer aixís: 'ns
+trobém com los aucells engaviats que han perdut l'us de llurs alas y
+que, si se 'ls treu de la gabia, hi tornan entrar d'ells mateixos.
+
+## X
+
+Vingué 'l Mars. Després d'haver despedit en Marsal envers Madrit, ab los
+plors y singlots de costúm, la familia comensá sos preparatius pera
+tornar al casal. Se despediren de la tertulia, de las tias Manelas, de
+la Bibiana, fins al hivern vinent, si á Deu plau. La Mercé estrenyé en
+sos brassos á sa amiga Emilia, fentli prometrer de venir al estiu, ab sa
+mare, á passar una temporada al casal.
+
+Un dilluns vingué en Joan ab la tartana, y la familia Noradell se 'n
+torná á Masarách, reprenent sa vida acostumada.
+
+La Mercé corré tot seguit al jardí pera reveurer sas flors y arbrissons,
+sos aucellets; aclamá la virám donantli una faldada de grá; pujá al
+colomar fent volar 'ls coloms que sortian esparverats, emprenguent la
+volada, remolinantse enlayre, pels encontorns del mas, describint corbas
+ayrosas, tirantse enventats com fletxas sobre 'l teulat del casal, hont
+los mascles, de collar irisat, presumits, porrupant, perseguían las
+femellas pera ferlas tornar al niu.
+
+La Margarida li ensenya una pollada recent-nascuda, y tres llocas
+posadas quals pollets eran á punt de naixer, n'hi havia que ja picavan
+la closca.
+
+¿Y la tórtora?... ¿hont era la tórtora? la Mercé la cridá; mes ella no
+vingué.
+
+--Francesch, ¿qué s'ha fet?
+
+--Que vol que li diga, Mercé; suara volatejava per l'horta.
+
+--Ja ho deya jo que s'havia tornat esquerpa... De prompte vingué d'una
+volada, posantse sobre sa espatlla; la prengué en sas mans: ¡dolenta!
+¡mes que dolenta!... ¡no t'estimo!... y la patonejava, cariciantla.
+
+La Teresa reprengué sas ocupacions de mestressa de casa, inspeccionant
+'ls armaris de la roba blanca, fent endressar, bogadejar, deixantho tot
+ben ordenat. L'oratori espolsat; la Mercé hi portá un ram de flors de
+rica flayra.
+
+Da. Catarina reprengué sa cadira de brassos enconxada, posantse canó de
+broca y ulleras, comensant un parell de mitjas d'estám.
+
+Lo casal tant trist y solitari en los dias frets y rúfols del ivernada,
+que donavan tant neguit y melancolia á 'n Francesch, renaix á la vida,
+desencantat per las duas fadas, la Teresa y la Mercé.
+
+La naturalesa s'espolsa sa tristor del ivern, preparantse á vestirse de
+sas hermosas galas de la primavera. Una verda catifa s'estén sobre camps
+y closas; lo blau del cel es mes pur; la cordillera pyrinaica menos
+boyrosa 's perfila ab més claredat. Las aurenetas no han arribat encara;
+tampoch los rossinyols, pinsáns y lluhés; mes, no poden trigar.
+
+Eixa vida animada del casal Noradell era entristida per l'absencia de 'n
+Marsal. La Teresa sobretot no podia ferse á viurer separada del seu
+marit; estava presa altra vegada de inquietut; se sentia invadida de
+tristesa; cada vegada que 'l correo li portava carta de 'n Marsal, tenia
+un sobresalt com quan se pressent una desgracia. Tremolava per son
+estimat espós... saberlo tant lluny, sol en aquella gran capital, vivint
+á la fonda, separat de sas costúms, del carinyós cuydado de sa
+familia!... ell, tant mimat, tant ben servit, tant acostumat á las
+caricias de sa filla, al afecte entranyable de sa Teresa, al ben estar
+de casa, del seu _home_, com dihuen los inglesos!... si cau malalt ¿qui
+'l cuydará?... Reflexions totas que 'ns fan coneixer los sentiments
+bondadosos de la Teresa y son gran afecte pel seu marit.
+
+Ella no 's feya cárrech de las exigencias, dels debers que imposa la
+honra de representar 'l pais en las Corts de Madrit. Son espós no li
+havia de donar tants cuydados, ni cap motiu de tristesa; ja no era á
+planyer; puig que ja comensava á ferse á la vida madrilenya; ja hi era
+encarrilat.
+
+En Marsal feya un mes qu' era á Madrit; se havia fet amichs; fou
+presentat en los salons de alt tó, seduhit per las costúms elegants, la
+distingida franquesa de la alta societat. Insensiblement perdé sa
+rigidés, sa enteresa catalana, y sense adonarsen entrá de plé en las
+costúms madrilenyas y 's trobá afiliat al partit conservador, atret per
+los afalachs dels caps d'aquell partit.
+
+L'hereu Noradell tenía talent; 's feu coneixer prenguent la paraula al
+Congrés pera defensar ab lógica y eloqüencia las questions económicas y
+agrícolas que afectavan á Catalunya. Rebé indistinctament felicitacions
+de molts diputats y, desde aquell dia, adquirí en las Corts una
+importancia merescuda.
+
+En Marsal 's feu molts amichs, quins, com en lo Empordá, explotavan son
+carácter generós y desinteressat. De sa vida havia posat los peus á la
+Bolsa; hi aná primer per curiositat; probá alguna jugada que li surtí
+bé; hi prengué afició; lo mateix que en lo Bacarrá y Trenta y quaranta
+que 's jugava cada nit en son Cassino. Lo resultat fou que perdé sumas
+importants.
+
+Entonat de la consideració que gosava en la alta societat madrilenya,
+deixá la fonda hont vivia y llogá un primer pis en lo carrer de Alcalá
+(un dels carrers més luxosos y més céntrich de Madrit), de estancias
+espayosas: lo feu moblar ab molt gust y riquesa; comprá una hermosa
+carretela y tres caballs de preu; prengué cuyner, criat, lacayo y
+cotxero.
+
+Los seus salons foren lo punt de reunió de sos amichs y correligionaris
+del partit conservador, á qui donava opíparos y luxosos convits que
+s'acabavan en lo saló de joch, fins que l'alba clarejava.
+
+Un dematí que la Teresa y sa filla 's passejavan al jardí, cullint flors
+per l'altar de la iglesia de Mararách, lo carter 'ls hi portá una carta
+de 'n Marsal, que feu ressentir á la Teresa una conmoció involuntaria.
+
+--Ay, mamá, ¡una carta del papá!... ¿perqué no l'obra?
+
+¿Com s'explica eixa dolorosa impressió que 's ressent al rebrer una
+carta, un telégrama, que fa pressentir una mala nova? Sembla que 's
+desprén d'ella un fluit que dimana del sér estimat. s'obra la carta,
+tremolant, y raras vegadas 'l pressentiment nos enganya.
+
+La Teresa, en lloch d'obrir la carta, entrá dins sa cambra pera
+comprimir los glatits del seu cor. May cap carta de 'n Marsal li havia
+produhit aytal impressió. --Vés, digué á sa filla, ves al oratori á
+pregar la Verge; jo vindré d'aquí un rato... tancá la porta de la
+cambra, s'agenollá sobre 'l reclinatori, alsá 'ls ulls com per implorar
+l'auxili del Cel, obrí la carta y llegí:
+
+"Estimada esposa: ha arribat l'hora de cumplir la promesa que us vaig
+fer de venir á Madrit... li contava son cambi de vida, la casa que
+habitava, lo luxo dels seus salons, de son servey... Aquí trobarás un
+palau digne de tú y de ma filla... reberéu las visitas de las familias
+ricas y aristocráticas que m'honran ab llur amistat. No vuy que siguéu
+enterradas en vida en aquest recó de món de Masarách... Ma mare es prou
+ferrenya pera empendrer lo viatge... Nostra renda 'ns permet de viure á
+Madrit gran part del any, fins que 's tanquin las Corts... Deixa á 'n
+Francesch lo cuydar 'l patrimoni; feu vostres preparatius; fixam lo dia
+de la marxa; feus acompanyar per en Francesch fins á Barcelona, y
+després d'alguns dias de descáns (en la ciutat comtal), seguirém junts
+cap á Madrit."
+
+¡Quina carta més freda! ¡quín cambi!... que s'ha fet aquell carinyo tant
+afectuós de 'n Marsal per sa mare, sa esposa y sa filla que tant
+rebossava en sas cartas!... ¡aquella anyoransa de la vida de familia!...
+Ara 's veu que una idea sols 'l domina, idea d'orgull, de vanitat, de
+volguer figurar. Se coneix que 'l seu cor, al contacte d'aquella
+societat de que parla, se li ha mitj glassat.
+
+Llegida la carta, la Teresa exhalá un sospir, sospir de resignació á la
+voluntat del seu marit y de congoixa, de temor com si pressentís un
+perill, una desgracia que 'ls rodejava... ¡Deu meu! ¡Deu meu!
+¡ampareulo! ¡y amparéunos!
+
+Aixugats sos ulls, entrá al oratori. La Mercé orava; ella se postrá al
+costat seu. Moment després sortiren las dos.
+
+--Té, llegeix.
+
+--¡Mamá!... ¡quina sorpresa!... ¡anirém á Madrit!... ¡ay! ¡que
+contenta!... y vosté... ¿perqué es trista?... ¡vosté ha plorat!... ¡mamá
+meva!... ¿que té?... y l'abrassá ab tendresa.
+
+Res, filla meva: farém lo que ordena ton pare. Aném ho dir á ta padrina.
+
+Da. Catarina sentada en sa cadira de brassos, á prop de la xemeneya del
+menjador, feya las minvadas de la puntera de sa mitja; tenia sos peus
+apoyats sobre un coixí, y al costat seu, damunt una cadira, dormia un
+gat angorá, l'estimat de la padrina.
+
+--Mare, miris que diu en Marsal... qu' hem d'anar tots á Madrit.
+
+--Y vosté també ha de venir, digué la Mercé.
+
+La padrina 's tragué las ulleras de sobre 'l nas que ficá ab calma dins
+llur estoig; posá la mitja damunt sa falda; alsá 'l cap y los ulls
+envers sa nora y fillola:
+
+--¿Qué?... ¿que 'm dihéu de Madrit?... ¿que no está bó, en Marsal?
+
+Allavors la Teresa li repetí, alsant mes la veu, á cau d'orella.
+
+--¡Jo!... ¡á Madrit!... ¡á la meva edat!... ¡corre 'l mon!... ¡nó!...
+¡nó!...
+
+Deixaume acabar mos dias aquí ab en Joan y la Margarida... ¡lo deixar
+eixa terra seria ma mort!... Sembla que mon fill ha perdut 'l seny de
+volguer feros anar á Madrit, á la Cort!... Ay, ¡pobre casa!... ni
+vostres avis ni vostres passats han abandonat may eixa llar; perxó la
+casa Noradell ha pogut sempre portar lo cap alt. ¡Nó!... ¡nó! Teresa, no
+comptéu ab mí... y ab lo mocador s'aixugá una llágrima que li lliscava
+galta avall.
+
+¡Que 'n tenia de rahó, Da. Catarina!... ¡Oh! sí, la Teresa pensava com
+ella; coneixia á son marit, lo veya del tot ficat en una vida de luxo,
+volguent posarse al nivell de la gent de alta fortuna; lo veya víctima
+de son desprendiment, de sa generositat... ¿Qu' era 'l patrimoni
+Noradell pera lluytar ab lo luxo y la riquesa d'aquells magnats de la
+Cort?... ¡Un patrimoni empordanés volguer 'ls hi fer cara!... ¡quin
+atreviment!... lo topí de terra contre lo topí de ferro de la faula...
+s'havia d'estrellar en cinch mil trossos!
+
+Per xó la Teresa, d'una part, desitjava anar á Madrit pera guiar en
+Marsal y detenirlo en lo camí relliscós que havia prés, en risch de
+comprometrer seriament lo seu patrimoni.
+
+## XI
+
+Eran á primers d'Abril. La naturalesa s'extremía al rebrer l'alenada de
+la primavera.
+
+Los capolls dels sálzers son los primers que comensan á esbadarse;
+l'arbreda prén un tó groguench que cada dia 's va apropant á verdós.
+
+L'herbám y floretas dels marges y pradas tráucan lo cap en mitj de la
+fullaraca del ivern cayguda dels arbres. L'humil viola boscana ja ha
+perdut son aroma desde la Mare de Déu de Mars. La blanca margaridoya
+espelleix per tot arréu.
+
+La naturalesa comensa á vestirse de sas ricas joyas, de sa tendra
+verdor. ¡Qu' hermosas son las matinadas! ¡quin refilar 'ls aucells! Ja
+van arribant las aurenetas; son las mateixas del any passat que nian al
+casal, sota la teulada y als sostres dels graners. Los reytóns y los
+tórts han fugit; ja 's vehuen pinsáns y lluhers; ja 's sent al horta y
+per las bardissas de la riera la veu del rossinyol, veu un poch apagada
+perqué las nits son encara fredas; mes prompte comensará á fer son niu,
+y alashoras, ab quins refilets celebrará sa lluna de mel!
+
+Un matí, la Teresa y la Mercé, acompanyadas per en Francesch dirigiren
+llur passejada envers la vinya de la Riera, mes propeta del más.
+Trobáren en Joan sentat á sobre un marge, lo bigós entre camas, trist,
+pensatiu. Al veurer venir sas senyoras mestressas s'aixecá, aná envers
+ellas, traguentse la barretina, saludantlas:
+
+--Bons dias tingan... son un poch matineras.
+
+--Bon dia, Joan... sembla que estéu tot capficat ¿qué hi ha de nou?
+
+--¡Ay! ¡mi senyora! ¡no veu com tenim las vinyas! ja haurian de tenir un
+pam de brot, y per ara no 's veu cap senyal; los brots que surten son
+escanyolits, y la major part dels ceps podats del any passat no
+brotan... ¡dolenta malura haurán agafat!
+
+--Totas las vinyas del terme son aixís, digué 'n Francesch; dihuen qu'
+es la filoxera.
+
+--¿La filoxera?... ¡Déu nos 'n guart! respongué 'n Joan. Dihuen qu' allá
+hont passa, la vinya queda com cremada, morta tot arréu.
+
+--Joan, m'ho temo molt... Déu vulga que no sia.
+
+--Vosté, Francesch, ¿ha vist vinyas filoxeradas?
+
+--Si senyora, en lo terme de Mollet y Sant Climent.
+
+--¿Y en nostras vinyas de Rabós y Espolla?
+
+--També son malaltas; 's diu si son filoxeradas. Vosté sab que fá pochs
+dias lo Gobern ha instituit á Figueras una junta de defensa; si li está
+bé, demá iré á donarli part.
+
+La Teresa no li respongué sumida qu' estava per las reflexions que
+s'apilotavan en son esperit.
+
+Continuaren llur passeig, pensatius, silenciosos; mirant, examinant
+detingudament los ceps, vegent lo raquitisme de las brotadas.
+
+Al tornarsen al casal, la Teresa, sempre absorvida per lo mateix
+pensament, digué:
+
+--Vol dir, Francesch, qu' eixa malura es la filoxera?
+
+--Senyora, aixís ho dihuen: lo senyor Mateu, d'Espolla, me feu veurer
+l'altre dia un' arrel ab lo microscopi, que n'era rublerta.
+
+--Francesch, se 'n ha de ben assegurar: vagi demá á Figueras per avisar
+la junta de defensa. Si es la filoxera farém fer tots los remeys
+indicats per la ciencia pera atacarla y destruhirla.
+
+Pochs dias després d'haver anat en Francesch avisar la Junta de defensa,
+vingué á Masarách una colla de peons manats y dirigits per un senyor
+desconegut al pais qui, contentanse sols de fer avisar, per l'alcalde,
+lo propietari de la vinya, y sense cap mirament, feya arrancar de sol
+arrel y xeringar á alta dosis de súlfur de carbono los ceps per a
+matarlos més aviat. ¡Quin dol! ¡quina tristor los pagesos! En Joan
+s'arrancava 'ls pochs cabells blanchs que té al clatell, al veurer que
+aquells sayóns destruhian sens pietat la vinya de la Riera, la nina del
+seu ull, qu' ell havia plantat dels ceps mellors que feyan uns rahims
+tant dolsos!... Corré al casal: ¡senyora! ¡senyora! la vinya de la Riera
+es tota arrancada y cremadas arrels y rabassas... fan seguir las vinyas
+tot arréu... ¡quina calamitat!... ¡aixó no 's pot permetrer!
+
+Bé prou ho veya la Teresa; mes rés hi podia fer: aquella gent obravan
+per orde del delegat del Gobern.
+
+Los pagessos al veurer destruhir llurs vinyas malehian gobern y
+autoritats que feyan fer aytal desgavell. Un búm búm tempestuós, rabiós,
+recorregué los pobles. Vinyaters y jornalers enfurismats anaban á trobar
+llurs alcaldes: --¿qui ha donat aytals ordes? deya un --'l que
+s'atreveixi á entrar á la meua vinya, deya un altre, ¡li aixafo 'l cap!
+--m'han arrancat la meva hont malgrat la malura podia encara donarme
+mitja cullita! etc., etc.. Tot eran clams y amenassas... Anavan en
+tropell á demanar al delegat castellá que, per l'amor de Déu y dels
+sants, desistís de fer fer tan solemne disbarat. Aquest responia que no
+feya mes que cumplir las ordes formals del gobernador y junta de
+defensa.
+
+--¿Qui m'indemnisará? deya un.
+
+--¿D' hont vindrán las missas? deya un altre.
+
+--_Eso ya se arreglará despues_.
+
+--¡Cá! aixó son qüentos... ¡vosté 'ns enganya!
+
+La gent enrabiada s'armá de garrots y escopetas; los arrancayres,
+xeringayres y aquell senyor particular hagueren de fugir.
+
+La Teresa escrigué al seu marit enterantlo de tot: "las vinyas, lo
+principal réddit del patrimoni s'anavan á morir víctimas de la
+filoxera!... ¡que será del patrimoni Noradell!... Nó; Marsal, nó: en
+lloch d'anar nosaltras á Madrit, ets tú qu' has de venir. Deixaho tot;
+lo perill es gran; los propietaris del Empordá están tots alarmats;
+dihuen que si 'l mal no 's pot deturar tením vinyas tot lo més per un
+any. Te posarás al front dels viticultors del pais; cercaréu un remey...
+¡Déu vulga que 'l trobéu!... Considera, Marsal, que si 'ns falta 'l vi
+tindrém que reduhir molt y molt los gastos, concretantse á viurer assí
+ab molta economía. ¡Déu meu! Marsal, ¡qu' estich jo trista!... ¡no sé
+perqué ho veig tot de color negra!... ¡desde qu' estás fora qu' ha fugit
+per mí l'alegria! ¡quan 'm trobo sola las llágrimas humitejan los meus
+ulls!... ¡mos pensaments, mos recorts atravessan l'espay volant envers
+tú!... ¡Deixat, Marsal, de política, de Madrit; vina prop de ta mare, de
+ta filla, de ta esposa que tant t'estiman!"
+
+Eixa carta arribá en mans de 'n Marsal á las deu de la nit, en mitj d'un
+brillant convit que donava á sos amichs diputats pera celebrar lo triomf
+que havia obtingut, lo dia anterior, en un eloqüent discurs que
+pronunciá al Congrés contra la política lliure cambista del ministeri.
+Lo sopar fou expléndit. Los convidats, uns quatorze, tots amichs
+polítichs de 'n Marsal. La conversa fou casi sempre de política.
+
+Al sortir del menjador passáren al saló (il·luminat á giorno). Prés lo
+café, savorejant richs cigarros, entráren al saló de joch; 's jogá al
+trenta y quaranta fins á las quatre del matí. En Marsal perdé aquella
+nit més de quatre mil duros.
+
+Los convidats s'havian retirat. Al trobarse sol, l'hereu Noradell, entrá
+en sa cambra; lo seu cap bullia; sas mans cremavan. Obrí 'l balcó per'
+aspirar l'oreig del matí.
+
+La claror del alba dona als núvols un tó rogench pálit que
+insensiblement 's torna vermell més encés. Desde 'l balcó veu, negada de
+foscor, en líneas y massas confússas, tota la llargária del ampla carrer
+d'Alcalá, descubrint un tros d'arbrat del passeig de la Castellana.
+
+Los fanals del gas 's van apagant successivament. Carros d'hortelans, ab
+llur fanalet encara encés fan retrunyer lo carrer de llur pesat
+trontoll. Traballadors y manobres passan, en grupos, depressa, anant á
+llur feyna; molts d'ells 's deturan á la cantonada, devant d'una taula
+hont crema un llumet; hi menjan una rosquilla y vehuen llur copeta
+d'ayguardent.
+
+En Marsal tancá 'l balcó, 's sentá en una butaca, posá la lámpara damunt
+la taula, obrí la carta de la Teresa y llegí.
+
+La soptada invasió filoxérica en las vinyas del seu patrimoni lo deixá
+espalmat. Estava molt ben enterat dels progressos que feya la filoxera
+en las provincias del Mitjdia de Fransa y en lo vehí Rosselló. Com
+molts, creya que 'ls Pyrineus serian una barrera que no la deixarian
+passar. Coneixia lo impotent dels esforsos y remeys que s'havian fet
+fins ara en los paisos invadits. Vegé sas vinyas tant ufanas mortas,
+corsecadas. ¡Quin desengany més amarch!... Las reflexions de sa esposa,
+lo porvenir, las obligacions que havia contret, sas pérduas de Bolsa y
+de joch... ¡Oh! ¡no!... ¡es imposible tanta desgracia! ¡lo meu cap
+s'obra!... segut, recolsat, damunt sa taula d'escriurer, lo comprimia ab
+sas mans convulsivas. May lo quadro de sa trista posició se li havia
+presentat ab tanta realitat.
+
+Se ficá al llit sense poguer conseguir la són. --¿Qué fer?... ¿anarhi
+tot seguit?... sí, ho cal... mes no es tanta la premura... ademés que
+res hi podria fer; lo mal ha de seguir son curs. Escriuré á 'n Francesch
+que fassi lo que fan los demés propietaris, que combati la filoxera ab
+bon tractament cultural, y acabada la llegislatura hi aniré y 'm faré
+cárrech de lo que hi ha.
+
+L'hereu Noradell engolfat en la vida madrilenya, cercava á enganyarse á
+sí mateix. Ben cert que son primer intent y desitj fou d'anar tot seguit
+á Masarách, seguint los saludables consells de sa esposa; mes, ¡com
+deixar los amichs! ¡sas novas costúms! ¡lo seu partit! ¡las Corts! ¡la
+política!... ¡Com despedirse dels seus acreedors! ¡quina opinió tindrian
+d'ell si se 'n anava sense haver fet encara honor á sos deutes de joch y
+demés obligacions contretas en la Bolsa y casa de banch de Madrit!
+
+¡Pobre Marsal! ¡com ha sigut absorvit per la vida madrilenya! ¿Qu'ha fet
+del seu catalanisme? ¿del odi que tenia pels partits castelláns? ¿de sa
+enteresa catalana?... ¡Oh! sí, _Roma veduta fede perduta_... ¿no es
+veritat?... Ara es castellá, ficat al partit conservador, obehint al
+capitóst, parlant á las Corts ab eloqüencia, sí, pero sense aquell bon
+sentit práctich, sense aquell bon criteri catalá que tant lo distingia
+al principi; ha sigut contagiat per lo brillant floreig de nostres homes
+d'Estat. Ja no escriu mes en catalá, parla y escriu en castellá als seus
+electors empordanesos... ¡Que li importan la ruina, la filoxera! ¡si
+puja son partit al poder acás no trobará un bon destino á Cuba ó
+Filipinas hont en poch temps se fará la barba d'or!...
+
+¡Pobre pátria meva! Qué 'n tens de fills ingrats que 't renegan, que
+t'abandonan, que no 't volen més coneixer! Mes, ¡ah! ¡no ploris, nó!...
+som un estól aplegats al voltant teu que no 't deixarém may, que
+t'estimém de tot nostre cor, ab deliri!...
+
+Las vinyas del patrimoni Noradell, com las de tota aquella comarca,
+feyan llástima de mirar. Los ceps que havian sigut injectats de sulfur
+de carbono á alta dosis eran morts. Mes, allá hont la filoxera havia fet
+mes estragos era en las vinyas dels terrenos magres, serrats, y falda
+dels Pyrineus; havian donat una brotada raquítica sense cap rahim.
+
+En las vinyas del plá la vegetació 's conservava encara; mes de rahims
+pochs, y tot era que arribessen á be.
+
+Era al mes de Maig, quan la vegetació es més ufanosa; las fullas de las
+vinyas que en los demés anys tenien un vert fosch, senyal de vigor y
+vida, prenian unas tintas de vert groguench. La taca filoxérica era ben
+caracterisada y 's distingia de molt lluny; formava un rotllo de color
+groch al centre de la taca, color desmayat com de canari, que s'extenia
+en color vert mes pujat á la circonferencia. La comparació que 's fa de
+la taca d'oli es exactíssima. Al arrancar aquells ceps 's veyan las
+arrels podridas, sense cap pugó; ja s'havian menjat llur substancia;
+pera trobarlo s' tenian d'arrancar los ceps de la vora del rotllo, més
+ufanosos; llurs arrels n'eran ruplertas.
+
+Ja que las plantas tenen vida, naixen, 's nodreixen, creixen; ¿tenen
+donchs moviment, operació orgánica, 's propagan, engendran y com
+nosaltres cauhen malaltas y 's moren? Si tenen sensibilitat é instinch,
+com s'assegura ¿quí podrá descriurer eixa lluyta soterrana, homérica,
+horrorosa; entre 'l pugó filoxérich y la forsa vegetativa del cep?
+
+Avans l'invasió, lo cep, molt arrogant, llensa sos sarments al seu
+entorn; s'allargan, s'estiran, s'obran pás atravessant lo fullám
+frondós; atrevits, s'emparran per las parets, pels arbres, no paran fins
+arribar á traucar 'l cap al cim de las brancas, enviant un bés al sol
+hermós; la bonica rahimada penja del seu toriám; sas arrels orgullosas
+s'estenen sota terra; si troban una penya, una d'ellas, probablement la
+més intel·ligenta, cerca un full, forguinya, s'hi fica, obra 'l camí á
+las demés que la segueixen, se n'hi introduheix un grapat, forman un
+tascó qu' esberla la penya, l'atravessan y surten per d'allá en busca
+d'un nou obstacle. Quan senten frescada ó farúm de bona terragada,
+encara que sian á dos metres lluny, totas s'hi dirigeixen. De sopte 's
+topan ab l'invasió filoxérica; mils y mils pugóns afamats s'apoderan
+d'ellas é hi clavan llur fiblada; als arrels se 'n rihuen, desprécian
+aquells polls microscópichs, no 'n fan cas; mes, creix lo perill;
+¡l'enemich es tant nombrós!... algunas ja 's corsecan... ¡sí!... vinga á
+posarne de novas... son com tentáculs de pops subjectats per rosaris de
+cranchs... lo cep fá esforsos coratjosos, desplega tot son vigor... s'
+sent á mancar las fonts de vida... lluyta ab desesperació, fins que ja
+no pot més... alashoras, rendit, extenuat, s'entrega á la voracitat de
+sos nombrosos enemichs; sas fullas groguejan, s' reblincan, 's ressecan,
+cauhen mústigas enlayradas pel vent geliu; com á nosaltres la mort
+comensa á invadirlo per los extréms, per los sarments, y acaba ab lo
+cor, ab la soca. Lo cor del cep com 'l nostre es l'_ultimum moriens_.
+
+Al veurer l'extensió de ceps morts, per la planura y serraladas, y al
+recordar llur vigorosa ufana, un se sent prés de tristesa y de recansa.
+Lo pobre menestral vinyater veu morir lo que li ha costat tanta suhor,
+tant travall, la única vinya que ha heretat dels seus passats, que
+sempre li havia donat pá á ell y á sa familia!... hi passa tot lo dia,
+hi té sa barraca, 's mira cep per cep, 'ls veu malalts, 'ls hi porta
+fems pera refelse, pera férloshi recobrar llurs forsas perdudas; los
+cuyda ab carinyo; tot son cor se 'n hi va; sos ulls s'omplen de
+llágrimas al veurer que res pot... allavors entreveu lo trist pervenir,
+la negra miseria que l'obligará á expatriarse ell y sa familia,
+abandonant sa terra, sa estimada vinya, al gobern que la fará vendrer
+sens pietat pera cobrarne la contribució!...
+
+## XII
+
+L'hereu Noradell ha tornat de Madrit. Las cartas alarmants de sa esposa
+y de 'n Francesch l'han determinat á deixar la capital.
+
+Ha desocupat lo pis, venuts sos mobles, cotxe, cavalls, donant comiat al
+cuyner, criats y lacayos; fugint d'aquella terra malehida.
+
+Ha posat en venda las heretats d'Espolla y Rabós, ja hipotecadas,
+hipotecant també lo mas Noradell y la casa de Figueras.
+
+Sols la Teresa coneix la trista situació del patrimoni; en Marsal no li
+amaga res. La Mercé ho ignora encara; en quan á Da. Catarina, ¡pobre
+senyora! ¡quin trastorn tindria si ho sabés! ben segur li portaria la
+mort; 's fará tot lo possible perqué no ho sápiga... ¡si es més del
+altre món que d'aquest! tot lo dia s'encomana á Deu.
+
+La Teresa portava sola 'l pés de la desgracia... ¡que forta es la dona!
+oh sí, resisteix mes que nosaltres á las penas morals y físicas; pera
+reanimarnos troba paraulas de coratge y de consol. ¡Pobre Teresa! quina
+pena ressentia al veurer son marit capficat, trist, desesperantse,
+d'haver fet malbé, per sa culpa, eix hermós patrimoni realsat ab tant
+afany pels seus passats, que son pare al morir li havia transmés sens un
+deute!
+
+--No 't desesperis, ¡marit meu! li deya, los ulls negats de llágrimas,
+viurém aquí ab estricte economía, en la casa payral hont han viscut los
+teus avis. Deixarás per sempre la política; viurás rodejat de ta esposa,
+de ta mare, de ta filla que tant t'estiman, en mitj dels teus
+travalladors, de las feynas del camp, de 'n Francesch, de 'n Joan; aquí
+trobarás lo ben estar, la pau del cor, la tranquilitat de ton esperit.
+Recorre á eixos amichs téus á quí ets fet tants favors; no poden deixar
+de tornarte lo que 'ls hi has prestat ab tant desinterés. Vendrém los
+masos d'Espolla y de Rabós; pagarém los deutes, y ab l'ajuda de Deu, 'ns
+resterá lliure lo patrimoni de Masarách y lo casal de tos pares.
+
+--¡Teresa meva! ¡ets un ángel!... ¡Oh! sí, tas dolsas paraulas me
+reaniman y m'encoratjan!... ¡Quant culpable he sigut!... ¡Oh! nó... ¡may
+més política! Aquí, al costat vostre es la vida, la ditxa!... y la
+apretá contra son cor... ¡Qué cegat estava!... Mes, digasme ¿cóm podrém
+pagar los interessos als nostres acreedors si 'ns falta lo principal
+reddit, lo ví, ja que dels altres productes no 's fá cap diner?... ¡Ah!
+homes del gobern, que n'heu fet de mal á nostre Empordá agrícola ab
+vostres tractats de comers! Los grans son á donar; lo bestiar no troba
+compradors... y donchs ¿cóm ho hem de fer?
+
+En Marsal tenia rahó. No era sols ell que 's planyia; tots los
+propietaris del Empordá 's trobavan en lo mateix cas; endeutats fins al
+coll, no fent cap dinar de res, pagant ab dificultat las contribucions
+del gobern que com més miseria més creixen. També quan en Marsal pregá
+als seus amichs que li tornessen las cantitats prestadas per ell, no
+pogué arrancar un quarto de ningú, pagantlo ab bonas paraulas, contant
+llástimas.
+
+La familia Noradell, sia per los disbarats de 'n Marsal á Madrit,
+agravats per la filoxera y la crisis agrícola que atravessava 'l pais,
+'s trobava prou apurada.
+
+Los masos d'Espolla y de Rabós que valian vint mil duros cada hú, havian
+disminuhit de més de la mitat de llur valor; un y altre eran hipotecats
+per vuit mil duros, 'ls dos setze mil. La masada de Masarách, coneguda
+per más Noradell, ab sa horta y casal, y la casa de Figueras, que podian
+valer tot junt qüaranta mil duros, eran hipotecats per vint mil.
+
+Aixís com los demés masos, mortas las vinyas, no donavan cap producte,
+lo más de Masarách ab sos olivars, terras de conréu y uzerdars, podia
+encara anar; mes tot lo réddit se fonia pera pagar contribucions é
+interessos.
+
+Dels censos, censals y parts de fruyt, no 's cobrava res.
+
+Després de posada la situació del patrimoni en clar, trobá, en Marsal,
+qu' era poch lo que 'ls hi quedava pera viurer; mes ab estalvi y travall
+podria lligar 'ls dos caps; vindrian temps mellors; los grans y bestiar
+aumentarian de preu; las vinyas, las del plá que li donavan encara algun
+rahim, las reconstituhiria ab ceps americáns, ne faria una ayrola en la
+horta, y ajudant Déu, podria encara deixar á sa filla Mercé un
+pubillatge no despreciable pels hereus del Empordá.
+
+La Teresa, després de reflexionar; preferí enterar sa filla de lo que
+passava; deixantli ignorar l'orígen dels deutes, li feu entendrer qu'
+eran molts, que la renda havia disminuhit y que calia estalviar.
+
+Molt ben fet la Teresa de dirli: los pares poden amagar l'estat del
+patrimoni als seus fills quan aquest está en alsa; mes quan está de
+baixa, no ho deuhen ignorar pera reduhir llurs gastos y estalviar en
+comú tot lo que 's pot.
+
+Tots lo somnis daurats de la Mercé se desvaneixeren devant tant crudel
+realitat; més, al veurer la fonda tristesa de sos pares, 's posa sobre
+sí, redoblant de carinyo y d'estimació per ells.
+
+Quan veya son pare capficat, neguitós, li deya somrihent:
+
+--Papá, no estigui trist, no s'espanti; ja veurá quin hereu més rich se
+casará ab mí.
+
+--¡Ay, filla! han passat los temps dels casaments enamorats! avuy lo
+diner ho fá tot; 's fan capítols y se 'n discuteixen las cláusulas punt
+per punt: ¡l'amor y lo desinterés hi fan trista figura!
+
+En Francesch, al considerar la situació precaria de la familia dels seus
+benefactors, plé de delicadesa, volgué separarse d'ella, áduch que
+ressentís una satisfacció interior, egoista, que no 's podia explicar,
+més que 's comprén per l'amor naixent que li inspirava la Mercé. Hauria
+volgut veurerla pobre com ell. ¡Oh! allavors sí que pot ser s'hauria
+atrevit á estimarla ab alguna esperansa, á oferirli lo seu amor tant
+recatat dins son cor com objecte sagrat d'adoració!
+
+¡Pobre Francesch! ¡era ben á planyer! may sisquiera en sas miradas havia
+donat á coneixer á la Mercé lo seu amor.
+
+Somés, servial, atent, midava la distancia que 'l separava de la pubilla
+Noradell.
+
+Com podia endevinar aquella senyoreta, tant altiva encara que bondadosa,
+que hagués inspirat tant gran amor á un pobre dependent de la casa,
+orfe, sense posició, sens pervenir, tinguent solament per única riquesa
+un cor noble, plé de sentiments exquisits.
+
+Al proposar á 'n Marsal son intent:
+
+--Nó, Francesch, nó; de cap manera vuy que 't separis de nosaltres; te
+necessito ara més que may; travallarém junts á realsar la meva casa;
+farém front á l'adversitat. Ets jove, Francesch, intel·ligent é
+instruhit, necessitas ferte la posició que no tens y que, en nostra
+desgracia no 't puch oferir; si per ton bé creus convenient separarte de
+nosaltres, seria pera mí un cárrech de conciencia oposarmhi; á pesar del
+afecte que 't tením, la teva ditxa val més qu' ell; nostres bons recorts
+y agrahiment te seguirán per tot hont vagis; y si Deu vol que lluheixin
+dias mellors pera nosaltres, recordat que assí trobarás sempre un amich
+que 't reberá de cor... y li allargá la má.
+
+En Francesch conmogut li apretá ab efusió.
+
+--¡Nó, Don Marsal, nó!... ¡jo, separarme de vostés!... ¡may! L'afecte
+que tenen pera mí jo l'tinch pera vostés! considero eixa casa com la
+meva; disposi de mí, y crégui me trobaré molt ditxós de poguerlos
+servir, contribuhint, ab ma bona voluntat, per lo que valga.
+
+--Gracias, Francesch; t'ho agraheixo en nom meu y de ma familia.
+
+Desde aquell dia, la Teresa y la Mercé, enteradas de la conversa tinguda
+ab en Marsal, demostráren á 'n Francesch llur agrahiment, aumentant per
+ell llurs carinyosas atencions.
+
+Los pobres de Masarách no se ressentian pas del cambi de posició de
+llurs benefactors de casa Noradell; si bé, las cantitats donadas en
+almoyna no eran lo que avans; mes los malalts necessitosos eran sempre
+socorreguts.
+
+Prescindint d'aqueixas almoynas, la caritat en lo casal se feya 'l
+divendres de cada setmana. Com la miseria creixia cada dia, la corrúa de
+pobres que s'apilotava al pati de la casa era prou nombrosa.
+
+Desde que Da. Catarina s'havia fet tant vella, la Mercé era la
+encarregada de fer la caritat. A las nou del matí, baixava al peu de la
+escala, portant una devantalada de moneda de coure; feya arrenglerar
+tots 'ls pobres, donas, vells, criaturas d'un costat del pati, y de un á
+un, al passar devant d'ella, 'ls hi donava una pessa de moneda.
+
+Eixas caritats son una costúm en lo Empordá, y crech també en tota
+nostra benvolguda terra catalana, que data de temps inmemorial y que 's
+conserva encara en las casas ricas de pobles, de pagés y de ciutat. Eixa
+bona obra no 's delega may al servey; la senyora principal de la casa es
+sempre la que fá la almoyna.
+
+Un dia, la Margarida que venia de missa matinal, portá á la Teresa un
+recado de Mossen Esteva que en una casa de jornalers, á mitja horeta del
+casal, hi havia una familia que passava necessitat. No poguent ella
+anarhi, digué á sa filla, donantli una petita cantitat de moneda: ves,
+tú mateixa; fes 't acompanyar per en Francesch, ja que ton pare es á
+Figueras.
+
+La Mercé prengué son parasol, 's posá un barret de palla ab vel vert,
+vestit curt, un bastonet á la má; lleugera, tota contenta, entrá en lo
+despaig de 'n Francesch.
+
+--Francesch ¿me vol acompanyar?
+
+--Ab molt gust, senyoreta; estich á las sevas ordes.
+
+Era l'endemá de Sant Pere de Juny. Tota la matinada havia plogut; alguns
+núvols, impel·lits per un ventijol fresquet, descubrian á claps un cel
+blau per hont s'obrian pás los raigs d'un sol hermós. Dels blats,
+uzerdars, de tot l'herbám dels camps s'exhalava una flayra humida, suáu,
+aromatisada per la flor d'espinadella y de sarsaparrella que vorejan las
+bardissas marjeneras. Las fullas dels arbres y garrollas degotan encara;
+las gotas irisadas pel sol semblan brillants y rubís. Los rossinyols se
+responen uns ab altres fentse á qui refilará mellor, mentres las
+aurenetas volan com fletxas arrán dels camps florits de vermell y rosa
+del trébol y trapadella.
+
+En Francesch y la Mercé 's dirigiren envers la casa que habitava aquella
+familia necessitada.
+
+Atravessáren la riera, seguint un rato l'arbreda, trencáren, emprenguent
+un caminet vorejat d'etzavaras, á fullas dentadas, enormes, de luxuriant
+vegetació; puig se 'n veyan de floridas, ab llur canó esvelt y enlayrat
+que 's termina per pedículs lleugers, elegants, casi horisontals que
+portan flors com campanetas; de lluny sembla un colossal canalobre;
+flors efímeras que aviat se mustigan. Com totas las liliáceas, lo florir
+la etzavara es la seva mort. Ha estat molts anys pera desenrotllarse;
+sas enormes fullas carnosas, dentadas d'espinas punxagudas, rodejan y
+protejeixen lo terrible punyal del centre, que lentament se va obrint
+pera donar pás al colossal espárrech, 'l qual creix fins á tres y quatre
+metres; allavors floreix, grana, y flor y planta se corsecan; llur
+missió ja es acabada: ans de morir ha esparramat la grana per la
+bardissa; l'any vinent ne sortirá un' ayrola... la naturalesa 's riu de
+la mort.
+
+Tot camí fent, parlavan de l'anyada, de la hermosura dels blats qu'
+estavan en plena sega, de las floretas dels camps que 's veyan per tot
+arréu.
+
+--¿Li agradan las flors? Francesch.
+
+--¡Si m'agradan!... son las mevas amigas, las mevas confidentas.
+
+--¿Qué 'ls hi confia?
+
+--Que son hermosíssimas, que estich enamorat d'ellas.
+
+--¿Qué li responen?
+
+--Rés... sols com encara que hermosas son bonas y compassivas, me
+regalan per recompensa, una aroma més exquisita de llur fragancia, y
+aixó 'm satisfá.
+
+La Mercé tota pensativa anava cullint blauets, y ensenyant un blauet á
+'n Francesch:
+
+--Veu, en lo jardí tením flors per cert molt bonicas; més aquesta val
+més que totas: miris sas petals ¡que finas! ¡que ben retalladas, ab sas
+etaminas erissadas! cap té un blau tan pur. Es tant comuna que no 'n fem
+cas; més si fos rara, seria inapreciable... y tot parlant ne feya un pom
+barrejat ab rosellas y espigas que 's posá al barret de palla, y un
+altre ramet que doná á 'n Francesch:
+
+--Tingui... en recompensa del cuydado que ha tingut de ma tórtora...
+encara que no ho mereix gayre.
+
+--¿Per qué? Mercé.
+
+--Perque desde qu' he tornat de Figueras sembla que s'estima més á vosté
+qu' á mí.
+
+--N'ho cregui: vosté es sempre l'estimada.
+
+--Qu' ha fet pera tenirla tan amanyaguida?... tant esquerpa qu' era
+avans per vosté!... Miris que 'n tindré gelosía.
+
+--N'ho sé... capritxo de tórtora.
+
+Després d'una pausa, la Mercé, recordantse del generós procediment de 'n
+Francesch en la conversa que havia tingut ab son pare, li digué:
+
+--Francesch, ja qu' es vosté tant bon amich nostre, m'atreveixo á
+demanarli un favor.
+
+--Disposi de mí, Mercé, en tot lo que puga servirla.
+
+--Nó, no se 'n pot dir, si vosté vol, un favor: es casi una
+confidencia...
+
+En Francesch 's torná roig, y son cor comensá á glatir més que del
+compte.
+
+Donchs, bé. ¿Vosté coneix la familia Maresch que viu á Castelló?
+
+--Particularment, no senyora; més sé qu' es una familia vinguda de poch
+de la illa de Cuba, molt acaudalada, haguent fet segons dihuen, en
+aquella terra, una gran fortuna. Se compón del pare, la mare y de un
+fill, jove de uns 25 anys.
+
+--¿Vosté coneix aquest jove?
+
+--Nó, senyora.
+
+--Donchs, Francesch, fassi sa coneixensa y díguim que 'n pensa. Est jove
+fou pera mí molt obsequiós, l'hivern passat, en lo ball del cassino, al
+qual assistí jo per primera vegada. Cada vegada que 'ns veya á Figueras,
+ab la mamá, al sortir de missa ó á passeig, 'ns venia á saludar... no
+m'desagrada; més, ans de sentir per ell simpatía, voldria coneixel un
+xich més.
+
+En Francesch, pálit, conmogut, li digué:
+
+--Está molt bé; cumpliré l'encárrech.
+
+--¡Sí!... li quedaré agrahida.
+
+No hi ha dubte que la Mercé ni suspita tenia del sentiment que havia
+inspirat á 'n Francesch, y no deixa d'esser singular: la dona es tant
+perspicás en tot lo que atany lo cor humá, majorment quant aqueix cor
+glateix per ella! Més, en aixó, s'ha de considerar lo carácter reservat
+y respectuós de 'n Francesch, sa humilitat, sa timidés, sa pobresa, la
+distancia que lo separava de la pubilla Noradell. Ell, deixarli coneixer
+lo seu amor!... ¡jamay! Se considerava felís d'estimarla; tenia tancada
+sa imatge dins son cor, l'adorava en cult fervorós, murmurant, en sas
+pregarias, y confonent lo nom de sa Mercé ab lo nom de la Verge. Aixó 'l
+satisfeya: lo seu amor era massa pur, massa místich, pera exposarlo á un
+desengany que ben cert li causaria gran desespero. L'amistat, la
+simpatía, lo bon afecte que li tenia la Mercé, lo contentavan.
+
+Arribáren á la casa, y després de feta la almoyna s'entornaren, seguint
+lo mateix camí.
+
+En Francesch era trist, pensatiu, responent á penas á las preguntas de
+la Mercé, quina, atribuhint sa tristesa al quadro de pobresa d'aquella
+familia desgraciada que acabavan de socorrer, li digué:
+
+--Ha vist, Francesch, quanta miséria?... ¡pobre gent! ¡son ben á
+planyer!... lo que 'm dol es de no poguerlos aliviar com jo voldria.
+
+--Mercé, vosté es un ángel de caritat.
+
+--No tant, Francesch: faig lo bé, primer perqué es la obligació de tot
+bon cristiá, y en segon lloch perqué la caritat porta la ditxa. Ja veu
+que, al ferla, s'hi barreja un petit sentiment d'egoisme, y que de cap
+manera puch esser un angel.
+
+--Pera mí lo es, Mercé, y desitjo de tot cor que sas bonas obras la
+fassin ditxosa com 's mereix.
+
+Ho digué conmogut, ab un tó singular, baixant los ulls, molt pálit...
+¡qué depressa bategava son cor!
+
+La Mercé se 'l mirá, de eixa mirada escrutadora com si volgués llegir lo
+seu pensament íntim. Es ben cert que si no hagués sigut absorvida per lo
+recort del jove Maresch, la emoció de 'n Francesch li hauría potser fet
+endevinar lo secret que aquest volia tenir tant recatat. No obstant sa
+turbació no li passa desapercebuda; mes hem de creurer que l'atribuhí al
+seu bon afecte y exquisita sensibilitat, ja que li respongué:
+
+--Gracias, Francesch, per l'interés y estimació que 'ns té; cregui que
+tant jo com mos pares, li desitjém lo mateix.
+
+A poca distancia ans d'arribar al casal, vegéren una tartana parada
+devant lo portal reixat de la horta, y un senyor foraster que enrahonava
+ab en Marsal. En Francesch al passar los saludá, entrá al mas pera donar
+ordes á 'n Rafel, lo masober.
+
+La Mercé doná una volta per no esser vista, pujá á casa seva per la
+porteta del jardí.
+
+Al entrar á la sala, trobá sa mare, un brodat entre mans, seguda al
+costat de la seva sogra que feya mitja. Després de contar sa visita
+caritativa, pintant la pobresa y necessitat d'aquella familia que venia
+de socorrer; vegent sa mare trista y callada, s'assentá en cadira baixa,
+prengué lo coixí de fer puntas que apoyá devant d'ella sobre lo
+respatller d'una cadireta, y, ab sos dits, aparellá los boixets,
+plantant agullas, continuant unas hermosas puntas que destinava á unas
+tovallas del altar de Sant Joseph, de la iglesieta de Masarách.
+
+## XIII
+
+L'hereu Noradell era sempre diputat, encara que estava ben resolt á no
+tornar mes á Madrit. No s'atrevía á presentar sa dimissió per lo dir de
+la gent, y molt més per no despertar sospitas sobre la trista situació
+del seu patrimoni.
+
+Rebía cartas dels capitosos del partit moderat incitantlo á venir ocupar
+son lloch á las Corts, sobretot per la votació de qüestions importants
+al partit.
+
+Altres mals de cap tenia lo diputat empordanés.
+
+Los seus acreedors, al veurer l'estat fatal de las vinyas del patrimoni
+Noradell que representavan la garantida hipotecaria de las cantitats
+prestadas, demanavan la devolució de llur capital.
+
+Si bé los masos d'Espolla y de Rabós eran posats en venda, no 's
+presentava cap comprador; ¡que 's cas de presentarse! qui confia sos
+capitals á la terra abuy dia aixafada per los tributs onerosos que pesan
+sobre d'ella. La terra, per nostres economistas de Madrit es la vaca de
+llet que 'ls ha d'alimentar; ¡be 'ls estiran y expremeixen aquellas
+llanguidas mamellas!... pero, ¡desgraciats! no vehuen que lo dia que no
+ragin será lo dia de _finis Hispaniae_; més, poch se 'ls ne dona; podrán
+dir: ¡després de nosaltres vinga lo Diluvi!...
+
+En Marsal se veya amenassat de judicis executius; y si s'hi ficava lo
+Tribunal no n'hi hauría prou pera cubrir los deutes, ab risch de veures
+la heretat de Masarách molt compromesa.
+
+Eixa situació li donava fonda pena, puig que veya lo dificultós de
+sortir d'aquest apuro.
+
+Tota la familia estava entristida. La Teresa y la Mercé demanavan ab
+fervor á la Verge Santíssima que no 'ls desamparés.
+
+Sols Da. Catarina conservava son carácter de sempre, ben humorada, é
+indiferenta, puig que res sabía, res li havian dit per no entristir los
+pochs anys de vida que li restavan á passar en aquest món.
+
+En Joan, la Margarida, los masobers, no deixavan de veurer la tristesa
+de llurs amos per las penas degudas al estat aflictiu de la casa; tots
+ne tenian gran sentiment.
+
+L'hereu Noradell que 's veya apretat per acreedors impacients,
+atormentat per llurs exigencias y amenassas, li semblá que si en lloch
+de tenir tants gossos de presa, ne tingués solament un, encara que li
+costés un sacrifici, viuría ab més tranquilitat; puig lo que ofenia sa
+dignitat y l'incomodava més, era de raurer ab gent de mala educació y de
+maneras grosseras. Pensá donchs á unificar sos deutes, es á dir,
+encargarlos á una sola má.
+
+Fins ara havia poch ó molt pagat los interessos, puig que lo poch vi que
+feya 's pagava á bon preu; pero tremolava al pensar que d'aquí prop,
+potser l'any vinent, li sería impossible cumplir ab los seus acreedors.
+
+Si encara lo bestiar, l'oli, los grans se venessen bé; mes no era pas lo
+cas: l'oli qu' avans los tractats de comers 's venia á onze y dotze
+pessetas mallal, ara 's venia á set y vuyt pessetas; lo blat de vint y
+dos pessetas ha baixat á catorze. En Rafel, lo masober tenia un floreig
+de xays ben grassos que en altre temps haurian valgut vint y dos
+pessetas, y avuy tot lo més si 'n trauria tretze de cada hú; y encara no
+tenian comprador. Lo mateix succehía ab lo bestiar boví gras, etc..
+Aquest era 'l resultat de la terrible crisis agrícola que afecta lo
+país, crisis suscitada per los tractats de comers. Los productes de la
+terra no podían lluytar ab los de nacions més ricas y poderosas que la
+nostra.
+
+Lo diputat empordanés amagava sa vergonyosa posició tant com podía; no
+volía perdre lo seu prestigi ab sos electors, y sobretot ab sos amichs
+polítichs de Madrit qui lo consideravan sempre com lo eloqüent y fastuós
+diputat catalá.
+
+¡Que n'es de fondo lo seu contagi madrileny! ¡com s'ha insinuat en sas
+venas! Ni la presencia de sa familia atribulada, ni lo recort dels
+consells tant sabis del seu pare en son llit de mort, ni la vista de sa
+llar, de sa terra catalana, ni las causas amargas de sa ruina, li fan
+oblidar sa vida política! A pesar de tantas desgracias, encara hi pensa!
+
+Feya esforsos de flaquesa per no deixar coneixer la trista posició en
+que 's trobava. Mes á Figueras y sa comarca aviat tot se sab. n'era dels
+Noradells com de molts propietaris del Empordá de anomenada, tronats; se
+senyalavan ab lo dit.
+
+Los acreedors y usurers, com llops famolenchs, esperavan tirarse aviat
+sobre llur víctima, comprant per quatre lo que valia vuyt y ferhi llur
+negoci de sempre.
+
+Lo senyor foraster ab qui enrahonava en Marsal, al passar la Mercé, era
+un d'aquells usurers que venia á proposarli la compra de las heretats de
+Rabós y d'Espolla per menos del valor dels crédits que pesavan sobre
+d'ellas.
+
+Quan lo patrimoni del propietari comensa á trontollar, socavat qu' es
+pels deutes; quan ha firmat lo primer debitori y ab aquest d'altres;
+quan comensa á ésser prés de las angústias de la lluyta per la
+existencia, de las congoixas del negre pervenir, allavors se veuhen
+arribar de totas parts los tiburons que 's tiran sobre llur desgraciada
+víctima ja mitj ofegada, estiragonsant y disputantse sos membres;
+prestamistas, usurers, capitalistas sense conciencia, tots hi volen
+part, tots van per acabarlo d'escanyar.
+
+En lo temps que vivím, mentres durin los fatals tractats de comers fets
+per nostres gobernants de Madrit, la crisis industrial y agrícola se
+fará cada dia més aguda.
+
+Lo propietari té d'acudir á sas obligacions, y com son patrimoni no li
+dona prou, deu forsosament enmanllevar, esperant un any mellor que no ve
+may ni pot venir; comensa á pagar crescuts interessos que fan com la
+bola de neu; venen malas anyadas, la filoxera, lo desprestigi dels
+fruyts de la terra, l'abaratura del bestiar... quan se desperta ja no hi
+es á temps, contempla ab horror lo pervenir, se li presenta lo fantasma
+esglayador de sa ruina... l'home religiós que te fé sab resignarse no
+desesperant de la Providencia; l'home que no té creencias se desespera,
+se torna boig y se clava un tiro.
+
+La pau, la tranquilitat de la familia Noradell, de aquella familia de
+bé, tan caritativa, tan estimada de la gent de la comarca, tan honrada,
+tan ben vista en lo Empordá, se veya atribulada, de algun temps en
+aquesta part, per tristesas y sobressalts.
+
+En Marsal portava una vida retirada; no sortía gayre; anava á Figueras,
+quan no 'n podia prescindir, pera no exposarse á topar ab acreedors.
+
+En Francesch era l'home sempre disposat pera servir la familia,
+ajudarla, fer diligencias necessarias, pagar interessos, demanar espera,
+lo que repugnava á la dignitat d'en Marsal qui menyspreuhava la cobdicia
+d'aquells homes que negocian ab lo diner.
+
+## XIV
+
+En Francesch cumplí l'encárrech que li havia donat la Mercé. Aná á
+Castelló per informarse de la familia Maresch.
+
+Lo senyor Pau Maresch era fill del poblet marítim del Estartit que 's
+troba al extrém de la serra de Mont-Grís, al peu dels colossals grahóns
+anomenats d'Anibal. En los temps remots eixos grahóns se prolongavan
+dins mar formant un cap que, ab lo cap de Creus, enclohía l'extensa
+badía de Rosas y abrigava la platja del Estartit. Un cataclisme escabotá
+lo cap de Mont-Grís que s'enfonsá dins l'abisme, deixant en fora restos
+de sa massa granítica que sobre-surten del aygua: las illas Medas. Lo
+trench va donar pás á las onas que van socavant las timbas; de manera
+que avuy una fondaria de cent brassas y una amplaria de cinch kilómetres
+separa las illas Medas del continent.
+
+Eix cataclisme degué sens dubte coincidir ab l'enfonsament de la
+Atlántida de que nos parla Platon y nostre poeta catalá, en Verdaguer.
+
+Si lo poblet del Estartit existía en aquell temps, las condicions de sa
+platja eran altras que las que té avuy dia. Abrigat de tramontana pel
+cap de Mont-Grís havia d'ésser un port de refugi gens despreciable per
+los barcos que fugian del mal temps, si tota vegada hi havia barcos en
+aquella época remota, pot ser prehistórica.
+
+Ara l'Estartit apenas arresserat de la tramontana es poblet de pescadors
+que viuhen de la pesca.
+
+La caseta hont havia nascut lo Senyor Pau, en Pauet, que li deyan al
+Estartit, se troba al cap de vall del carrer únich que segueix la
+platja. Caseta aixerida, petiteta, baixeta, blanca com un colom, sens
+pis, per sostre 'l teulat. Al entrar, una estancia enrajolada, xarxas,
+rems, velas, samals, cabassets de palangre, nansas de vim etc., etc., lo
+tot arrambat al entorn, prou desordenat; s'hi respira aquell baf
+peculiar, de salobra y quitrá que 's desprén dels arreus de pesca. Duas
+cambras á dreta y esquerra ab llits de posts, márfagas y matalassos
+rublerts d'algas marinas ressecadas. De cuyna no n'hi ha: un fogó
+portátil que 's treu á fora quan fa bó, que s'entra al pas de la porta
+forana quan plou, serveix pera fer coure lo ranxo. A deu passos de la
+casa, lo llahut tirat en terra, ben amarrat á una estaca.
+
+Lo senyor Pau tenía pare, mare, dos oncles, tots de pobresa, cohabitant
+en la mateixa caseta, vivint de llur pesca, patint fret, calor y gana.
+
+En Pauet, á 17 anys, tip de miseria y privacions, feu com molts catalans
+de la costa; aná á la illa de Cuba, pobre, sense un quarto á la butxaca;
+mes ferreny, de bona voluntat, avispat, l'ull viu, ben resolt á
+guanyarse la vida, á fer fortuna en aquella terra ó bé deixarhi sa
+carcanada.
+
+Avisá á sos pares del seu intent. Un dia d'hivern aná á Rosas; se llogá
+de criat en un vapor que de Marsella anava á Barcelona y á las Antillas.
+D' eixa manera pogué fer la travessía de franch.
+
+A la Habana entrá de criat en una fonda sense guanyar rés; no més s'hi
+atipava. Als sis mesos d'estarhi, digué al seu amo que aquella vida
+casulana no s'avenía ab la seva activitat; qu' era jove, tenia bona
+salut y que volia probar d'enginyarse pera guanyar quartos. L'amo de la
+fonda li doná bons consells, alguna recomanació, puig lo tenia per bon
+xicot, y lo mellor vint pesos pera comensar.
+
+Ab vint duros á la butxaca en Pauet se vegé tan rich com en Xifré.
+
+Sería molt llarch é interessant de contar de la manera que sabé
+enginyarse pera arreplegarse un capitalet. Com no era gens tonto ho
+lográ aviat. Comprá bestiar boví, fent viatges á Montevideo; embarcava
+las pells pera Barcelona; aná á St. Domingo, á las costas de Guinea,
+traficant ab barcos negrers, perdé y refé son capital; mes fou tant lo
+seu afany y constancia al travall que per fí 's vegé ab una fortuneta.
+
+Allavors se dedicá exclusivament al comers de pells. La major part
+d'aquells munts de pells que 's veyan á la riba del moll de Barcelona,
+eran enviats per ell.
+
+Consolidada sa casa de comers, feu com tots los catalans que la
+necessitat obliga á deixar la patria, fou prés d'anyoransa, del gran
+desitg de revéurer sa terra, lo cloquer del seu poble, los parents y
+amichs que hi ha deixat.
+
+Se 'n torná á Catalunya ab sa muller, la Rosa, y son fill ja gran, en
+Lluiset, que son pare feu educar als Estats Units y que iniciá després
+al comers, associantlo á sa casa de la Habana coneguda á New-York per
+_Maresch and son_, y á Barcelona per Maresch y fill. Arribá al Empordá
+carregat de diners. Se presentá á son poble natal, l'Estartit; ningú lo
+va coneixer; feya quaranta anys que n'era fora. Sa caseta de la platja
+existía encara; mes son pare, sa mare y los dos oncles eran morts y
+enterrats. Hi vivía l'únich parent que tenía ab sa dona y criaturas. Li
+feu aixecar la casa de dos pisos; li comprá una balandra y l'encarrilá á
+guanyarse bé la vida.
+
+Volgué que l'Estartit se recordés del Pauet pobre y espellifat d'aquell
+temps de miseria de feya quaranta anys: ple de vanitat feu construhir
+dos grans edificis pera escola y ajuntament, deixant crescudas cantitats
+pera hermosejar la població.
+
+En Pauet se havía tornat tot un senyorás y fins tractat de Don Pau per
+los que li venian á demanar quartos. Comprá algunas fincas en lo plá de
+Perelada, y s'establí á Castelló, fentse construhir una casa com un
+palau, sens oblidar la torra miranda enlayrada pera comtemplar l'extensa
+plana del Empordá y sobretot la mar.
+
+Es singular lo carinyo que tots los catalans tornats de Cuba ab una
+fortuneta, tenen per la mar. Com la major part d'ells son de la costa,
+aixó 's comprén: la mar hont han tant navegat, de la qual no s'han may
+separat, té per ells l'atractiu que tenen las altas montanyas pel
+montanyés. Tenen l'anyorament de la mar; la mar es necessaria á llur
+existencia y s'embriagan ab las emanacions salitrosas que 'ls hi porta
+la brisa de garbí. Tots tornan á llurs pobles de la costa hont han
+nascut; y si algun d'ells s'interna en població un poch lluny del
+litoral, fa construhir á sa casa la enlayrada miranda hont puja una
+vegada al dia pera contemplar la mar y seguir ab la vista las evolucions
+de las velas llatinas dels palangrers, ó bé lo negre plomall de fum que
+un vapor al passar deixa estés al horisont.
+
+Lo senyor Pau Maresch es un home de uns 65 anys, alt, ample d'espatllas,
+ossat, mans y peus de bastaix, cara colrada, angulosa, guarnida d'un
+sota barba de pel grisench, sal y pebre, á tall d'esclop, lo mateix
+color de sos cabells molt atapahits, ferms, tiessos com pels de toixó;
+ulls petits, verdosos, coberts de cellas embardissadas que arronsa quan
+está mal humorat; llabis y nas carnuts; fesomía dura, de fermesa, que
+denota un carácter formal, sério, resolt, autoritari, degut á la
+terrible lluyta per la existencia de sa vida atzarosa y á la costúm de
+raurer ab negres.
+
+Sa esposa, la senyora Rosa, natural de Matanzas es l'esclava somesa que
+tremola devant son marit y senyor, fent la seva voluntat, resignada,
+acostumada als seus reganys, bona cristiana, encomanantse á Deu; una
+santa dona víctima d'aquell despótich tirá, consolantse ab l'amor
+entranyable que té pel seu fill. Té 55 anys y apar més vella de lo qu'
+es per causa de sa vida de sufriment.
+
+Quina estranyesa! son casament fou un casament d'amor, casi un idili. En
+mitj de la vida atormentada de 'n Pau, al retorn d'un viatge profitós á
+Guinea, caygué malalt á Matanzas, en casa d'un associat negrer; fou
+cuydat ab tanta sol·licitut y carinyo per la filla del seu amich, la
+Rosa, que l'estimá y se casá ab ella. En aquella naturalesa salvatge, en
+aquell erm pedregós, germiná la flor d'amor que tot fill d'Adam porta en
+sí, per ell flor efimera que s'espigá y graná als pochs dias d'ésser
+flayrada; fou sols una guspira que l'instint brutal apagá; y no podía
+ésser diferentment atés aquell temperament, aquell carácter de ferro;
+aquell cor arronsat y endurit no estava per filar als peus de sa aymada,
+com un altre Hércules als peus de la reyna Omfala; la Rosa tan amant,
+tan sensible, tan carinyosa, com son las fillas de Cuba, fou considerada
+com un moble sols útil pera satisfer sas necessitats bestials y prou.
+
+En Lluiset, al venir al Empordá sos pares, tenia 24 anys. Per bondat y
+carácter se semblava á sa mare á quina retirava també per las faccions
+de sa cara; de regular estatura, fesomía intel·ligenta, barba rossa,
+sedosa, mitj partida, ulls blaus, de vivesa, tipo nort americá; molt
+instruhit, parlant be l'inglés y 'l francés, maneras afables, carácter
+franch, leal ab sos amichs y en los tractes de negocis comercials.
+
+S'havía posat al front de la casa Maresch de la Habana, y com era
+avispat y laboriós com son pare, continuava ab profit los negocis,
+aumentant de molt son reddit.
+
+Trobantse á Castelló l'hivern anterior aprofitá de las diversions que li
+ofería la temporada de balls y reunions del Carnaval de Figueras. Fou en
+un ball del cassino que vegé per primera vegada la Mercé y que ballá ab
+ella.
+
+En Lluiset en mitj de sa vida activa de viatges, ficat ab negocis, no
+havia sentit encara bategar son cor; papallonejava ab las senyoretas,
+galantejant, flirtejant, sense pararse en cap d'ellas. La simpática
+Mercé, tan guapa, tan encisadora, li produhí fonda impressió; no sabia
+apartar d'ella sas miradas; sa imatge 'l seguía per tot.
+
+Hem de créurer que 'ls obsequis del jove Lluis no foren pas del tot
+indiferents á la Mercé, ja que després de molt temps que no l'havía
+vist, á la primavera següent no 's pogué estar d'encarregar al pobre
+Francesch de pendrer informes d'ell.
+
+En Lluis, á mitj Mars, havía tingut d'anar á la Habana hont sa casa lo
+reclamava pera portar á cap un negoci important.
+
+Per xó la Mercé, passat lo Carnaval, s'estranyava de no veurel á la
+porta de la iglesia, al sortir de missa de dotze, ab los seus amichs,
+pera saludar las senyoras conegudas.
+
+## XV
+
+En Francesch, cumplint l'encárrech de la Mercé, y un altre més important
+que confidencialment li havía donat en Marsal, se 'n aná á Castelló un
+dematí. En Joan collá la mula a la tartana; á las nou eran á Castelló.
+Se hostatjáren al hostal del Gravat. En Francesch s' feu servir xacolata
+y en Joan un tall de pa fregat ab all que despedía un' aroma riquíssima;
+era lo seu esmorzar de cada matí; al hivernás, quan lo fret apretava, se
+menjava la llesca ben untada d'allioli.
+
+En Francesch deixá en Joan al hostal y 's dirigí envers la casa del
+senyor Maresch, al cap de vall de la població.
+
+Entrá en la gran portalada, atravessá lo pati y pujá l'ampla escala de
+marbre ab barana de coure daurat, deturantse al replá del primer pis un
+ratet pera reprimir sa emoció; estirá lo cordó de la campaneta, lo
+reixadet s'obrí y tot seguit la porta, una hermosa porta de caoba,
+macisa, esculpida. Un negre castis, rabassut, un plomero á la má, li
+demaná lo que se li ofería.
+
+--Desitjaria veurer al senyor Maresch.
+
+Lo feu entrar al rebedor.
+
+--Sentis... esperis un moment... ¿la gracia de vosté?
+
+--Francesch Saqué.
+
+Lo negre desaparegué. En Francesch se mirava aquella estancia moblada ab
+luxo; al centre una tauleta rodona ab hermós tapet portant un gerro de
+flors, una lámpara ab sa mampara, albums ricament enquadernats; ne
+fullejá 'l primer que li vingué á má, retratos fotográfichs de gent de
+tipos estranys. Cortinas de damás mitj closas donan al rebedor una
+claror suáu, discreta.
+
+Sentat en otomana, esperant, sentía á perlejar del seu front gotas de
+suhor de congoixa.
+
+Per fí lo negre lo feu entrar, fentli atravessar un corredor,
+conduhintlo al despaig del senyor Pau.
+
+Aquest s'estava sentat en sa butaca devant son escriptori empilat de
+papers, registres y escripturas, un tinter de plata ab sorrera y
+campaneta. Darrera d'ell, adossada á la paret, una hermosa biblioteca de
+xicranda esculpida, ab vidrieras, tancada sempre ab clau, lleixas plenas
+de llibres de luxosa enquadernació que provenen d'entregas á ral, ab
+cromos llampants, virolats; d'aquells llibres que no 's llegeixen may,
+pero que fan planta y que donan al visitant una bona opinió de lo erudit
+y estudiós qu' es l'amo de la casa; no 's pot obrir; fa temps que la
+clau n'es perduda: lo senyor Pau s'ha oblidat de ferne fer un' altra.
+
+Que 'n coneixém de bibliotecas per l'estil que tenen perduda la clau,
+creadas de quatre dias, hont hi figuran obras insípidas, volúmens com
+missals: la _Crónica de España, Costumbres del Universo, Crimenes
+célebres_, etc., etc.! Lo repartidor d'entregas recorre vilas y pobles;
+deixa á la casa, per algunas horas, la primera entrega de mitj ral ab
+una portada florejada y un cromo que per sos vius colors enlluherna; la
+gent s'hi deixa caurer com las alosas als mirallets. Raras vegadas
+reparteixen obras útils, instructivas. Per supost cap d'eixas obras se
+llegeix... ni un benedictí llegiria la _Crónica de España_ que crech té
+dotze tomos que ni la Suma de St. Tomás; y no obstant la trobaréu que
+figura en casi totas las bibliotecas de nostres industrials é hisendats,
+poble, burgesía y classe rica. Donchs eixas obras que ningú llegeix
+resultan molt caras; mes, qué s'hi fará! aixó fa sabi y es de moda. Fan
+bé los editors d'aprofitarne. A mida que 's vagi espargint la verdadera
+instrucció per nostra terra catalana la vena s'acabará y deixará d'ésser
+explotada.
+
+Torném al despaig del senyor Pau.
+
+En los panys de paret s'hi veuhen estampas coloradas de la conquista de
+América, per Cristófol Colon, y lo modelo d'un clipper molt bufó que
+pertany á la casa de la Habana; sota d'ell un calendari de fulls, y la
+cotisació diaria de la Bolsa de Barcelona. Al front del escriptori un
+rellotge de paret, de xicranda, en forma de lira, qual balancer
+representa las quatre cordas; damunt d'ell, un lloro dissecat.
+
+Lo senyor Pau vestit d'una bata ramejada de vius colors, lo cap cobert
+d'un casquet de vellut carmesí ab borla, sentat en sa butaca, alsá 'l
+cap, clavá de reull una mirada escrutadora al desconegut visitant y molt
+sério:
+
+--Fassi 'l favor de sentarse, ¿qué se li ofereix?
+
+--Dispensi la molestia... So 'l procurador de confiansa de Don Marsal
+Noradell, de Masarách. Vinch de part seva á demanarli un favor y á
+proposarli un negoci aventatjós per vosté.
+
+Al ohir lo nom de 'n Marsal, lo senyor Pau arronsá las cellas, arrufá
+los llabis, molt sério y ab tó sech:
+
+--Explíquis.
+
+--Siguent vosté un dels acreedors hipotecaris qual crédit es mes
+important, Don Marsal Noradell espera de la seva bondat que, en vista de
+la crísis agrícola que pesa sobre 'l país, li concedirá tres mesos
+d'espera pera satisferli los interessos vençuts, assegurantli, de part
+seva que, per tot l'Octubre vinent, li serán pagats.
+
+--Lo senyor Noradell m'está debent los interessos del any passat, ja veu
+que 'l no exigírloshi li he donat proba de tenirli consideració. En hora
+bona, esperaré que 'm pagui los interessos d'aquest any y del any passat
+per tot l'Octubre vinent, comptant ab la paraula que vosté 'm dona de
+part seva, advertintli que si no cumpleix, procediré judicialment contra
+d'ell.
+
+--Mercé pel favor. En quan al negoci proposat: Don Marsal voldría
+unificar sos deutes en una sola má y ha pensat que vosté podría ferse
+cárrech de tots ells.
+
+Lo senyor Pau arronsá las cellas de tal manera que no se li veyan 'ls
+ulls y mirantse de fit á 'n Francesch:
+
+--Molt mal pensat... se figura lo senyor Noradell que jo só un
+Cresus...! Estich enterat de sa crítica situació... ¡si senyor!
+
+Las fincas de Rabós y d'Espolla no valen abuy dia los gravámens de que
+están hipotecadas; se troban amenassadas de judicis executius. En quan á
+mon crédit hipotecat sobre 'l patrimoni de Masarách y la casa de
+Figueras, l'adverteixo que si per tot l'Octubre no se 'm pagan los dos
+anys d'interessos, pot dir al senyor Noradell que exigiré, sense cap
+consideració, lo capital prestat, acudint á la via executiva... que ho
+tinga ben entés... moment de silenci... En Francesch está aixafat; res
+gosa dir... Lo senyor Pau, treu un paper de dessota un pilot
+d'escripturas, se 'l mira y diu: lo valor actual de las fincas d'Espolla
+y Rabós no passa de vint mil duros; son gravadas per setze mil: si
+s'acudeix al Tribunal no quedará rés. Los censos y censals son
+fullaraca... La heretat de Masarách val abuy trenta mil duros tot lo més
+y la casa de Figueras sis mil. La meva hipoteca per la heretat de
+Masarách es de divuit mil duros, y dos mil per la casa de Figueras en
+segona hipoteca, ja que la senyora de Noradell hi té sa llegítima
+assegurada en primera hipoteca: total, vint mil duros. A més hi ha,
+segons tinch entés, segonas hipotecas de petitas cantitats. Ignoro si hi
+ha pagarés quirografaris. Los deutes coneguts del patrimoni Noradell se
+'n pujan donchs de qüaranta á qüaranta y cinch mil duros.
+
+--No senyor, y dispensi: aquí porto una cópia legalisada per la firma
+del registrador d'hipotecas que conté tots los gravámens del patrimoni.
+De deute quirografari li puch assegurar que no n'hi ha cap.
+
+Després de mirarse ab atenció lo certificat del registre d'hipotecas, lo
+senyor Pau continuá diguent:
+
+--Lo deute es de qüaranta mil duros. Ja veu que no m'enganyava de
+gayre... Silenci... La posició de la familia Noradell es trista, molt
+trista!...
+
+--No hi ha dubte; y si vosté volgués encarregarse de tot lo deute,
+ademés de fer un bon negoci, faria una bona obra, de la qual la familia
+Noradell li quedaria agrahida.
+
+--¿Com entén vosté eix bon negoci? jo no 'l se veurer. En tot cas
+aprofitaria al senyor Noradell, no á mí, ja que pagaria lo sís per cent
+de lo que deu pagar 'l vuit y 'l nou.
+
+--Ignoro l'interés que paga. Jo entenia que siguent lo reddit del diner
+lo cinch per cent, seria aventatjós per vosté cobrar lo sis.
+
+--¡Molt mal entés! Vegi hont trobará diner al cinch en lo temps que
+corrém... Sia com vulla, m'hi pensaré; estudiaré 'l negoci. Torni d'aquí
+alguns dias, li donaré una resposta.
+
+En Francesch s'aixecá y ab molts acatos y compliments se despedí del
+senyor Pau qui lo saludá ab la má, sense moures de sa butaca, com si hi
+fos pegat; tirá lo cordó de la campaneta que tenia al costat, comparegué
+'l negre qui l'acompanyá y l'obrí la porta del pis. Baixá l'escala de
+marbre ab barana de coure daurat, y molt compungit se dirigí envers
+l'hostal. Al carrer se topá ab un enterro que l'entristí encara més. En
+Joan collá la mula y reprengueren lo camí de Masarách.
+
+La familia Noradell esperava lo retorn de 'n Francesch ab la més gran
+congoixa.
+
+En Marsal se passejava sala amunt sala avall, retorsentse lo bigoti,
+molt ansiós, mirant á la finestra á cada punt per si arribava, sense dir
+una paraula, passantse sovint la má pel front humitejat de suhor.
+
+La Teresa donava á son brodat punts intermitents, alsant sovint envers
+son marit sos ulls negats, com la Magdalena al peu de la creu.
+
+La Mercé, ab lo coixí de fer puntas, fa ballar, desembullant ab lo cap
+dels dits, los manolls de boixets lligats ab fil blanch molt fí.
+
+Da. Catarina, lo cap inclinat, sas ulleras sobre 'l nas, sa mitja damunt
+sa falda, fa rato que dorm.
+
+Per fí se senten los cascabells de la Castanya; arriba en Francesch. En
+Marsal lo feu entrar tot seguit en son estudi.
+
+--Y donchs, Francesch ¿qué 'm dius?
+
+--Rés per ara; lo senyor Maresch s'hi pensará; dech tornarhi d'aquí
+alguns dias pera saber la resposta de sí ó nó... Més, qué vol que li
+diga, Don Marsal... m'apar que dit senyor si s'encarrega de tots los
+deutes, no tindrém rés de guanyat.
+
+--Explícat ¿per qué?
+
+--Que li diré... sab... l'impressió de la persona... de duresa
+repulsiva... de puny arrapat... Me temo qu' una volta entregat vosté
+dins sas garras, no sia encara pitjor. Podria enganyarme, més es la
+impressió que m'ha produhit... y li contá l'enrahonament qu' havian
+tingut.
+
+--Bé, Francesch, t'ho agraheixo. Dilluns podrás tornarhi y sabrém á que
+atenirnos.
+
+Se retirá en Francesch al seu despaig. Al poch rato qu' hi era sentí á
+la porta un truch discret.
+
+--Francesch, ¿se pot entrar?
+
+Entrá la Mercé tota conmoguda. En Francesch s'aixecá, més conmogut qu'
+ella, tornantse roig.
+
+--Francesch, ¿ha fet mon encárrech?
+
+--Si senyora... Li contá tot satisfet lo que sabia dels Mareschs, puig
+li havia sigut fácil d'enterarse, com també lo que 's deya de sa fortuna
+guanyada venent esclaus; y afegí: lo fill fa temps que es á l'Habana...
+baixant los ulls y tornantse encara més roig... segons veus, es probable
+qu' hi prolongará sa estada molt temps.
+
+Un moviment despitós, que clavá una punyida dins lo cor de 'n Francesch,
+se notá en la fesomia de la Mercé.
+
+Per virtuts que 's tinguin, los sentiments inherents á nostra naturalesa
+sempre son barrejats de més ó ménos egoisme.
+
+L'amor sobretot es un sentiment tant absolut que no sufreix
+contradicció, ni obstacle; tot ho sacrifica y arrotlla al seu interés.
+
+En Francesch, pressentint un rival en lo jove Maresch, trobava un plaher
+egoista al dir á la Mercé que 'n Lluis estava á Ultramar, lluny, y que
+Deu sab quan tornaria. En aixó mentia perque no ho sabia: més son cor li
+deya.
+
+La Mercé doná las gracias á 'n Francesch; baixá l'escala y 's dirigí al
+jardí, molt pensativa. Cullí una hermosa rosa de Bengala, mitj
+espallida; més, al volguerla flayrar, un petit escarbat d'un vert
+d'esmeralda irissat, sortí volant d'entre petals, amagat al fons del
+pistil; las petals mitj rosegadas caygueren á terra, y sols resta á la
+má de la Mercé una rosa desfullada. Allavors s'assentá en un banch de la
+glorieta, mirantse ab tristesa la flor sense fragancia, marxitada per
+aquell insecte despiadat.
+
+## XVI
+
+Lo judici que s'havia format en Francesch del senyor Pau no era
+equivocat.
+
+L'home qui, de pobre y miserable, s'ha sabut guanyar una fortuna,
+travallant durant qüaranta anys com un negre, que li costa grans lluytas
+y suhors, sab lo que val lo diner.
+
+¡Lo diner!... ¡que 'n té de magia aquest nom! ¡quín motor més
+poderós!... ¡Qué val la palanca d'Arquimedes al costat d'aquesta!... es
+l'alsaprém qu' aixeca 'l mon.
+
+Lo diner es l'ídol daurat, esclatant, espléndit, que té á sos peus
+l'humanitat agenollada.
+
+¿Quín es lo poeta qu' ha dit:
+
+
+Lo diner... sens ell tot es esteril
+La virtut sens diner es un moble inútil,
+Lo diner sol al palau pot fer un magistrat.
+Lo diner d'un home honrat ne fa gran malvat.
+
+
+Es una veritat en nostra societat actual, y crech ben bé que desde que
+'l món es món ha sigut sempre aixís. No hi valen amistats, parentius,
+afectes de familia: la terrible lluyta per la existencia, _struggle for
+life_, com diu Darwin, es la lley fatal que 'n aquest món terrenal
+domina nostra existencia, que será sempre un obstacle al progrés moral
+de la humanitat.
+
+Sols la divina moral del Redemptor ha vingut á posar consól als
+malaventurats, als deixats de la fortuna... Ditxosos los pobres per qui
+s'obrirán las portas del Cel!...
+
+La possessió del diner havia fet tornar avaro al senyor Pau, y sa
+avaricia creixia en rahó directa del aument de sa riquesa.
+
+Estudiá l'assumpto proposat per en Marsal, y quan als pochs dias se
+presentá de nou en Francesch, li digué:
+
+--Pot dir al senyor Noradell qu' accepto lo proposat baix lo pacte
+següent: lo total dels deutes hipotecaris, segons lo certificat legal
+firmat pel registrador, se 'n puja á qüaranta mil duros; donchs lo
+senyor Noradell m'otorgará un debitori de qüaranta y tres mil duros ab
+l'interés del sis per cent; li volia exigir 'l set, més per ara me
+contentaré del sis, pagat per any anticipat; advertintli que l'hipoteca
+de la senyora Noradell, sobre la casa de Figueras, qu' es primera,
+passará á segona. Lo préstam se fará per un any.
+
+--¡Cóm!... ¿Vosté aumenta 'l deute de tres mil duros?
+
+--Dech observarli que, aumentant lo deute de tres mil duros, lo senyor
+Noradell hi guanya; puig que si los acreedors lo portan al Tribunal,
+entre 'l baix preu que 's traurá de las fincas en venda, y gastos de
+perits, escribá, procurador y advocat, li costará molt més. Ha de tenir
+també en compte la reducció dels interessos al sis per cent, pagantne
+ara lo vuyt y 'l nou y potser més.
+
+Vostés son amos d'acceptar ó nó. Aquestas son las mevas condicions
+irrevocables: si no agradan al senyor Noradell, ell dirá. Que 's recordi
+que li he donat espera fins per tot l'Octubre vinent, y que, si no
+cumpleix, seré 'l primer en rompre 'l foch.
+
+--Peró, ¿quí garanteix á Don Marsal lo risch de que vosté li exigesca,
+passat l'any, lo capital 'l dia menos pensat?
+
+--No hi ha dubte qu' es risch á que 'l senyor Noradell estará exposat,
+puig que ningú pot respondrer de lo que ha de venir. Lo que li puch dir
+es que si paga 'ls interessos cap temor ha de tenir.
+
+Lo senyor Pau, en sos cálculs, comptava que si bé poch hi havía de
+guanyar ab las fincas de Rabós y d'Espolla, sortiría gananciós ab la
+heretat de Masarach y la casa de Figueras; y com á no tardar lo resultat
+definitiu havía d'ésser una venda general, se quedaría ell ab lo
+patrimoni Noradell que hauría obtingut per menos de la mitat del seu
+valor. Com ja possehía tres fincas en lo plá de Perelada que confrontan
+ab las terras del más de Masarach, arrodoniría lo seu patrimoni, fentne
+un dels més importants del Empordá. En quant á las vinyas d'Espolla y
+Rabós se proposava reconstituhirlas ab ceps americans, Ripárias al plá,
+Solonis als áspres, empeltats ab las mellors classes conegudas, y
+plantantne més, de manera que en pochs anys, ne duplicaría 'l reddit.
+
+En Francesch vegé, ab las paraulas resoltas del senyor Pau, qu' era
+inútil d'insistir, que rés obtindría. Alashoras s'alsá, saludá, y lo
+mateix negre l'acompanyá fins á la porta del pis.
+
+Se 'n torná á Masarach á donar part del trist resultat de sa missió á D.
+Marsal.
+
+¡Quin desespero l'hereu Noradell al saber las exigencias del senyor
+Maresch!
+
+--¡No, de cap manera puch acceptar aytals condicions!... Aquest home 'm
+vol acabar d'escanyar!...
+
+Estava sol en sa cambra, sentat devant son escriptori, recolsat, lo cap
+entre mans, lo mocador als ulls. --¡Quina desgracia, Deu meu!... oh! ma
+posició es horrorosa!...
+
+Entrá la Teresa. Al veurer son estimat espós tan postrat, corré envers
+ell inquieta, asustada:
+
+--Marsal!... qué tens?... qué 't passa?
+
+--Teresa! Teresa meva!... no ho vulgas saber!... estich desesperat!... y
+li contá las condicions y l'ultimatum del senyor Maresch... Hi ha homes
+que no son homes!... son tigres!... aquest es assedegat de nostra
+sanch!... la xuclará tota fins que no 'ns quedi una gota!... Oh! no vuy
+pensarhi!... mon cap s'obra!...
+
+La Teresa s'assentá al costat seu, li prengué las duas mans que posá
+dins las séuas, y ab molta tendresa:
+
+--Marsal! marit meu!... per l'amor de Deu, assosségat!... perqué tanta
+desesperació!... ets cristiá!... tingas coratge; confiém ab la divina
+Providencia, y nos ajudará!... Si lo que proposa lo senyor Maresch te
+perjudica, no acceptarho.
+
+--Com ho dius!... no acceptarho!... Més sabs que aquest home 'ns té lo
+peu al coll!... qu' es primera y principal hipoteca!... que nostra sort
+está en la seva má!
+
+--¿No 't diu que pagant los interessos rés mourá contra nosaltres?
+
+--Tú ho dius, Teresa ¿qui ho assegura?... y eixos interessos? d'hont los
+traurém?... No veus l'estat llastimós de nostre patrimoni!
+
+--Escolta, Marsal, reflexiona: ajudat dels consells de ton advocat, els
+teus amichs verdaders, encara que en la desgracia pochs ne quedan per no
+dir cap; nosaltres juntarém nostras oracions pera demanar á Deu que 't
+dongui bon acert. Si per forsa has d'acceptar lo proposat pel senyor
+Maresch, será tanta la economía en que viurém que no dubtis podrás pagar
+los interessos.
+
+--Mes Teresa: es possible que poguém víurer ab més economía que la que
+vivím!
+
+--Mira: á tu 't toca la economía rural: travalladors, feynas del camp
+las més precisas, no dech dirtho; á nosaltres la economía doméstica...
+¿No es veritat, filla meva?... la Mercé acabava d'entrar portant á son
+pare la petaca que s'havía deixat damunt la taula del menjador.
+
+--Sí, mamá... la economía doméstica... tant com voldrá; ja hi estich
+feta; y ab molt gust.
+
+--¿Veus, Marsal?... Mercé digas á ton pare que no volém qu' estiga
+trist.
+
+La Mercé, sentantse damunt los genolls de son pare, reblincant sos
+brassos al entorn de son coll, li feu dos petons impregnats del més
+tendre carinyo; y mitj séria mitj somrihent:
+
+--Papá, sab?... no vuy aqueixa cara mal humorada... ó si no m'enfadaré y
+no li faré cap més caricia... papá meu!... no estigui trist... la Mare
+de Deu 'ns ajudará... Oh! la prego tant cada dia!...
+
+--Si, filla meva; tú y ta mare sou los dos ángels d'aquesta llar!...
+¡Qué seria de mi si no us tingués!... s'alsá y apretá las duas sobre son
+cor, los ulls enterbolits de llágrimas... Ah! l'amor de la familia!...
+que bó es!... ja pot venir la desgracia, la pobresa!... lligats per lo
+sant afecte, sabrém soportarla ab coratge y resignació cristiana!
+
+--¡Aixís m'agradas, Marsal; aixís vuy que 't revesteixis de valor pera
+lluytar contra l'adversitat, no desconfiant de l'ajuda del Senyor! Ja
+veus que possehim una riquesa envejosa que, ab tots los diners del mon
+no 's pot adquirir: la salut; tots gracias á Deu ne tenim per vendrer;
+mes, si 't deixes abatrer, la perdrás, y alashoras també la perdrém
+nosaltres.
+
+Entrá Da. Catarina, apoyada ab son bastonet:
+
+--Qué feu tots en eixa cambra?... fa més de mitja hora que m'heu deixat
+sola... ¿de qué enrahoneu?
+
+--Ay! pobre mare! digué la Teresa; quina sort d'ésser sorda... rés ha de
+saber... Parlavam del sant de la Mercé.
+
+--De la Mercé?... qué?... qué?... qué 'm dius?
+
+La Mercé cridant prop de sa orella: --Padrina, parlavam del meu sant.
+Qué 'm regalará?
+
+--Ay, pobre de mi! que vols que 't regali!... res tinch si no mas
+oracions y ma benedicció que en aquell dia te donaré del fons del meu
+cor. Sabs, Mercé: la benedicció dels vells porta la ditxa.
+
+--Ah! si, padrina ¡que grata 'm será! Per la Mare de Deu de la Mercé li
+faré recordar.
+
+Eran las vuyt del vespre; la vella Margarida que feya de cuynera, puig
+se havía donat comiat á tot lo demés servey de la casa, menos en Joan,
+traucá 'l cap á la porta de la cambra: --si están servits, lo sopar es á
+taula.
+
+La familia passá al menjador; tots s'assentáren. La taula era parada com
+en dia de festa: blancas estoballas, un gerro de flors al centre, la
+lámpara ab sa mampara dona una llum clara y suáu. Un cubert está sense
+ocupar. En Marsal digué á la Mercé:
+
+Ves al despaig de 'n Francesch; dígasli que 'l demano.
+
+Se presenta en Francesch.
+
+--¿Que se li ofereix? Don Marsal.
+
+--Francesch, sentat aquí.
+
+--Oh! Don Marsal... tanta bondat!...
+
+--Aquest es y será sempre ton cubert... tú ets de la familia ¿veritat,
+Mercé?
+
+--Si, papá, te rahó.
+
+Se sentá molt conmogut entre la Teresa y la Mercé. Da. Catarina resá lo
+benedicite. Tots feren esforsos pera allunyar la fonda pena que 'ls
+entristía. Lo sopar fou mitj alegre; fins en Marsal rigué de bona gana
+al contarli en Francesch la feta del apotecari de Rabós que deya haver
+trobat un remey eficás pera matar la filoxera, untant las arrels dels
+ceps ab oli de grans de ginebró barrejat ab aygua de ruda; que n'havía
+escrit una memoria enviada al comité de defensa filoxérich de Figueras.
+
+Tots sopáren ab gana, puig no 'n tenian gayre la costúm.
+
+## XVII
+
+Lo 10 de Juliol, á las 7 del matí, en Marsal, la Teresa y en Francesch
+pujaren á la tartana. En Joan guiava, sentat sobre 'l coixinet de la
+barana; la Castanya prengué lo trot seguint lo camí de Castelló.
+
+Prompte hagueren de baixar y anar un rato á peu, tant la carretera era
+dolenta. L'any avans la Muga havia fet de las séuas invadint lo plá y
+escorrencant los camins que feyan llástima; ningú 's cuydava
+d'adobarlos.
+
+Quina matinada més hermosa! lo cel ben seré sense cap núvol. La
+cordillera pyrinaica se perfila al horisont ab una puresa admirable. Fa
+un ayre fresquet, agradable que porta las emanacions de la terra, de las
+floretas dels camps, de l'herba redallada de prats y closas, dels
+rostolls en mitj dels quals saltironan cabrits y borréchs dels remats
+que pasturan. Las cigalas enramadas á las oliveras ja comensan llur
+concert estrident que anuncia un dia calorós. Lo fértil plá de Peralada
+es plé de vida: per tots los rostolls se veuhen á carregar, enlayradas
+ab la forca, garbas de blat damunt los carrets tirats per un parell de
+bous que 's dirigeixen, ab pás maymó y feixuch, á las eras dels masos,
+guiats per l'agullada del boher apoyada sobre 'l jou.
+
+Ja ha comensat la batuda; se veu la polsaguera del boll qu' aixecan las
+eugas arrengleradas en tres y quatre parellas, atiadas per un baylet, un
+fuet á la má, subjectadas ab una corda, que las fa voltar l'era, com en
+circo de cavalls, al trot, trepitjant y esmenussant la palla pera ferne
+caure 'l grá; mentres los mossos del más, en mánega de camisa,
+espitregats, barret de palla ab pom de rosellas, van rambant ab la forca
+la palla als peus de las eugas.
+
+Al passar los Noradells, los garbajayres y gent dels camps de vora 'l
+camí, 'ls saludan: bons dias, D. Marsal, Da. Teresa, Francesch, Joan...
+¿volen esmorzar ab nosaltres? Eran las vuyt, hora d'esmorzar; se veyan
+rodonas de garbajayres y espigolayres sentats al ombra d'un oliu, alsant
+lo porró, fent lo xerrich. Quina gana tenen! ab quin gust menjan lo
+timbarro de pá que sucan dins l'enciam de ceba, pebrots y tomátechs!...
+Quants n'hi ha de ricatxos que tenen lo ventrell fet malbé per
+fartaneras y menjars exquisits que donarian més de la mitat de llur
+fortuna pera poguer menjar un enciám de cebas y tomátechs, ab la salut
+de ferro, la bona humor y sobretot la gana d'aquells pagesos!
+
+La Tuyas qu' espigola per allá prop, los hi porta un ramet de niella,
+blauets y rosellas, l'ofereix á Da. Teresa. En Joan li pregunta de la
+Marió.
+
+--Es casada y enmaynadada, li respón la Tuyas, rient.
+
+--Li darás l'enhorabona de part meva... sents, Tuyas?... y tú que fassis
+aviat com ella.
+
+--Si 'm sabéu casador, Joan, aviseu... vaja, adeusiau! tinguin felís
+camí.
+
+--Adeu, Tuyas... y que fassis bondat.
+
+Lo sol comensava á picar de valent. Pujáren altra volta á la tartana; á
+las nou arribaren á Castelló. Deixáren la tartana á la fonda y anaren al
+carrer de Rosas hont viu lo notari Aymar.
+
+La notaría de Castelló de D. Joseph Aymar es una de las més acreditadas
+del Empordá y de las més antigas.
+
+Com la comarca de Castelló es tant estesa y poblada, los pagesos, per
+llurs contractes, acudeixen á la notaría Aymar. Casa vella que compta
+centúrias, darrera la iglesia, en carrer estret. s'hi entra per una
+portalada de pedra picada; pati interior, enllosat, que reb la llum
+zenital per una claraboya; á la esquerra ampla escala de pedra ab barana
+de la mateixa, per hont se puja al primer pis, habitat pel notari y sa
+familia; á la dreta del páti, una feixuga porta de roure damunt la qual
+s'hi llegeix en grossas lletras: "Notaría;" al obrirla per' entrar se té
+que empényer altra porta de tela enconxada de llana, que 's tanca de
+cop, no pera evitar corrents d'ayre, si, pera que la veu quedés ben
+ofegada per si algún indiscret li passés pel cap de parar l'orella desde
+'l páti.
+
+Al entrar, una estancia espayosa rodejada de banchs de fusta corcats,
+esculpits com banchs d'obrers d'iglesia, y de lleixas que tocan al
+sostre, rublertas de patracols pergaminats desde la centúria 1400; lo
+color groch dels pergamins prén tots los tons, segons llur vellura, del
+castany fosch á groch de Nápols. Molts escribents encorvats á llur
+tasca; pilots d'escripturas damunt las taulas. Un St. Crist de fusta, de
+0'60, tapat ab gassa, per las moscas, molt antich, es posat en evidencia
+en pany de paret.
+
+Ne diuhen la sala dels Capítols perque hi encabeix tota la parentela
+sempre nombrosa de abduas familias del futur casori.
+
+Per una porteta envidriada tapada ab cortina, s'entra á una saleta més
+reduhida: lo sanctus sanctorum, l'estudi particular, com qui diria lo
+confessional hont lo notari Aymar, magestuosament drapat ab sa bata,
+casquet de seda brodat, cara de pontifical, reb las confidencias de las
+familias, las postreras voluntats del vellet ensumat per la mort, los
+secrets més ocults de marit y muller, donant bons consells, estalviant
+plets, guiant los seus parroquians en lo camí del dret, de lo just y del
+deber.
+
+Eixa reduhida estancia es relativament comfortable: estorat, braser,
+taula cuberta d'un tapet vert de llana, cadiras de brassos al voltant,
+de respatller y seti de cuyro clavatejat de claus de coure arrovellats,
+de l'antigor; biblioteca envidriada, de noguer, que conté llibres de
+Dret, recopilacions jurídicas, manuals, etc.. Las obras del rector de
+Vallfogona, las crónicas de Pujadas, Muntaner y Desclot; la mitat d'una
+lleixa es ocupada per una renglera de tomos enquadernats, com missals...
+es la inevitable Crónica d'Espanya --lo notari també s'hi ha deixat
+caurer.-- Tan en eixa saleta com en l'altra s'hi respira aquell baf
+peculiar que 's desprén dels patracols y papers ratats, la pols de la
+vellura.
+
+La notaría reb la llum per duas finestras reixadas, baixas, á dos metres
+d'altura del plá terreno, de un carrer estret, hont lo sol no toca may,
+llum interceptada tot lo dia per l'ombra dels murs negres y macisos de
+la catedral; resclusida, freda, lúgubre, claror d'un dia rufol d'hivern.
+Son aspecte representa ben bé la estancia séria, respectable, lo
+santuari recullit hont se firman los contractes més tristos y més
+alegres de la vida.
+
+Lo notari, D. Joseph Aymar representa uns 70 anys d'edat; home de bé,
+molt entés, de llarga experiencia, possehint la confiansa de las
+principals familias y pagesos de la extensa comarca de Castelló. Fá anys
+y panys que la notaría está regentada de pare á fill per la mateixa
+familia; á la mort de D. Joseph, son fill Ignasi qu' estudía lo Dret á
+Barcelona, li succehirá regentant la notaría com son pare, seguint son
+exemple; puig la honradesa es proverbial en la familia Aymar.
+
+Entráren en Marsal, la Teresa y en Francesch á la primera saleta, hont
+travallavan enfeynats los escribents. Sobre 'ls banchs, al entorn una
+familia pagesa sentada, esperant que li toqui 'l torn d'entrar. s'hi veu
+ab ella una joveneta prou guapa, mudada, mocador de pita al cap, llargas
+arracadas d'or, aixerida, rihent ab un jove que té al costat. Llur bona
+humor constrasta ab las caras sérias de llurs pares, molt callats,
+badallant sovint, fentse ab lo pulgar creus á la boca badada perqué no
+hi entrin los mals esperits. Si anirán per fer capítols... ditxosos
+d'ells!...
+
+Un dels escribents s'aixecá y los feu entrar tot seguit en lo despaig
+particular del senyor notari.
+
+Al veurer en Marsal y sa esposa, lo senyor Aymar fou molt obsequiós,
+fentlos sentar en cadira de brassos, demanant per Da. Catarina, per la
+senyoreta Mercé.
+
+D. Joseph coneixía la familia Noradell, de Figueras; puig era lo notari
+de las tias Manelas, y en llur casa s'hi havian trobat de visita.
+
+Com lo notari Aymar es lo notari del senyor Maresch, aquest exigí que la
+escriptura de debitori fos autorisada per ell. A 'n Marsal li era
+indiferent puig sabía qu' era un home de be, la prova, que li doná la
+grata nova que, á copia de prechs, havia lograt del senyor Maresch que
+los tres mil duros que exigía fossen reduhits á dos mil. La Teresa y en
+Marsal li donaren las gracias.
+
+Prompte arribaren los acreedors que prengueren assento.
+
+S'enviá un recado al senyor Maresch qui comparegué al cap de mitj' hora.
+
+L'escriptura de debitori estava ja redactada, se 'n doná lectura, se
+firmá. Lo senyor Pau pagá á cada acreedor lo crédit que tenía, mediant
+la correspondent carta de pago, encarregantse de tots los deutes de 'n
+Marsal, ab l'interés del sis per cent, pagat per anticipat, que 's
+detingué, afegint al capital, com també los dos mil duros convinguts,
+sense oblidar de fer inscriurer, de segona á primera, la hipoteca de la
+llegítima de la Teresa, á la casa de Figueras.
+
+Firmada la escriptura, encaixaren ab lo notari; saludaren als assistents
+y 's dirigiren á la fonda; pujaren á la tartana, y á la una arribaren
+per dinar, á Masarách.
+
+## XVIII
+
+Las economias que efectúa en Marsal á son patrimoni foren extremadas.
+
+La casa de Figueras fou arrendada; los ceps de las vinyas mortas foren
+arrancats pera sembrarhi mestall y cibada; las de las serras d'Espolla y
+Rabós, de terras magras, las arrendá á jornalers que li 'n pagavan una
+miseria. Mossos y animals de conreu foren reduhits á lo més precís.
+
+Lo servey de la casa 's compón de la Margarida y de 'n Joan, dos vellets
+que no son gayre bons per rés; més, fá tants anys que son al servey de
+la familia!
+
+La Teresa y la Mercé planxan, cúsan, apadassan, surgen la roba de la
+bugada, ajudan á la Margarida á fer las feynas casulanas, com si sempre
+ho haguessen fet.
+
+Una economía, un' orde admirable regna en lo menjar y vestir.
+
+En Marsal, l'ex-diputat de Figueras --puig feya temps qu' havia
+dimitit-- avans tant elegant, tant ben acostumat, l'home de món, de bona
+societat, que 's presentava ab luxosa carretela, guiant ell mateix los
+dos hermosos caballs grisos de pura rassa inglesa, lo groom ab librea
+sentat detrás, en los passeigs del Prado y de la Castellana, l'home dels
+somptuosos salons de son palau del carrer d'Alcalá, l'orador aplaudit
+del Congrés, agasajat pels ministres y capitosos del partit
+conservador... ¡Quin cambi!... ¡quina cayguda!... ara s'havia tornat ver
+pagés, home de la terra com en Rafel, lo masober. Calsat de sabatas
+ferradas, vestit de vellut de cotó; per estalviar lo servey d'un mosso,
+empunyava l'arada fent juntas com qualsevol jornaler. Aixó no li venia
+pas de nou, puig que en l'Escola d'Agricultura havia practicat tots los
+travalls agrícols.
+
+En Francesch li ajudava. Llurs mans blancas y finas s'havian tornat
+colradas, pergaminadas, ab aquellas duricias que, com diu en Vallés, son
+las flors del travall.
+
+Molts richs propietaris del Empordá, empobrits per la filoxera, havian
+tingut de fer com ell. Aixís es que quan se 'l veya ab l'arada ó la
+dalla, dingú se 'n estranyava; inspirava més admiració que sorpresa.
+També, ¡qué ferreny! ¡qué robust s'havia tornat! ¡ab quina afició 's
+menjava aquell recapte, lo pá de cada dia, que Deu 'ns dó, guanyat per
+sa suhor!
+
+La tranquilitat, la santa pau havian tornat en aquella casa tant
+desditxada. Sols demanavan á Deu salut pera poguer cumplir ab l'ajuda
+del travall, las greus obligacions que s'havian imposat.
+
+Las tias Manelas, la senyora Bibiana, las familias amigas, coneixent
+llur trista posició, havian anat á poch á poch separantse d'ells; á més
+que la familia Noradell, haventse arrendat la casa de Figueras, no hi
+anava may; sols hi anava en Marsal per necessitat. Quan los seus amichs
+á qui havia fet tants favors, á qui havia deixat cantitats importants,
+lo veyan venir, giravan l'esquena, trencant per un altre carrer, per no
+toparse ab ell; per altra part no 's deixava tampoch gayre veurer
+d'avergonyit.
+
+Sols continuava la correspondencia epistolar íntima de l'Emilia ab la
+Mercé. No eran iguals, ara? ¿las duas pobres? llur cor endolat, sufrint
+las mateixas penas, vegent llurs ilusions de jovenesa emportadas pel
+torbellí, desapareixent en l'espay com las fullas que lo vent de la
+tardor arremolina y enlayra?...
+
+"Emilia meva, li deya la Mercé, quant donaría pera tenir la téua ditxa!
+Vius al costat de ta mare, felís, resignada sense que rés vinga
+enterbolir la pau de ton cor! Si sabesses lo que sufreixo de veurer lo
+desconsól de mos pares, per la desgracia que ha caygut sobre de
+nosaltres!... desconsól que no té alivio y que la congoixa del pervenir
+fá més crudel!... ¡Ah! ¡somnis daurats! ¡flors hermosas espallidas en un
+raig de sól de nostra jovenesa!... ¡qué us heu fet!... ¿Te recordas
+d'aquell ball? ¡com palpitava nostre cor!... Las flors, l'armonia, la
+tébia atmósfera impregnada d'olor suáu, embriagadora, en lo torbellí del
+vals, enllassadas en los brassos d'aquells joves elegants que murmuravan
+á nostres oídos dolsas paraulas d'amor!... ¡Ah! ¡ilusions perdudas! ¡ja
+no tornaréu més!... ¡la pobresa, la crudel pobresa allunya y glassa llur
+cor!... ¡ben diferent del nostre que glateix sempre igual!"
+
+"Voldria, estimada Emilia, tenirte aquí, al costat meu per' apretarte
+sobre mon cor. Voldria recordarte la promesa que tú y ta mare 'ns váreu
+fer de venir á passar una temporada ab nosaltres; més, no m'atreveixo...
+¡hi ha tanta tristor en lo casal! hi brollan tantas llágrimas que seria
+egoisme de part meva lo insistir en fervos recordar vostra promesa. Deu
+'ns ajudará, Emilia; sento una veu interior que m'ho diu!..."
+
+Sovint, quan per la tarda, en Francesch anava á veurer si lo bestiar
+estava ben aconduhit; al atravessar l'era, trobava la Mercé rodejada de
+virám que venia d'aclamar.
+
+Vestida ab sensillesa, faldilla curta de llana, devantalet, mocador de
+llanilla ab sarrell posat garbosament damunt sas espatllas, un poch
+entr' obert á son pit, nuat darrera sas caderas, de cap penjant, al
+estil de la heroica Charlotte Corday; sos llarchs cabells torsuts al cim
+del cap en monyo elegant lligat ab estreta cinta de vellut blau ó
+carmesí, deixant lliures los petits rissos sedosos del clatell que lo
+ventijol fa joguinejar; guapa, aixerida, la cara animada; los
+pollastrets li saltan per damunt; las ocas introduheixen llur llarch
+coll, picant dins sa falda lo grá que hi quedava... se 'n veya un
+embull.
+
+--¡Ala, tú, presumit! --deya al gall... ¡enrera!... ¡vosaltras, ocas, me
+la pagaréu!... ¡demá no n'hauréu!... ¡hont s'ha vist aytal
+atreviment!...
+
+--¿Vol que l'ajudi? Mercé.
+
+--Es pas feyna d'homes; cuydis del bestiar, li deya rihent.
+
+Entrava, en Francesch, á la cort dels bous: 'ls hi donava un brassat de
+palla, 's sentava damunt la grípria, trist, tant trist que las llágrimas
+li lliscavan galta avall. Sospirava per sa Mercé estimada; tot son cor
+glatía per ella; li parlava com si la tingués al devant seu; se postrava
+á sos peus, alsava envers ella sos ulls negats, li demanava una almoyna,
+un trosset del seu cor, sols un bocí per l'amor de Deu... ¡Que 'n sería
+de felís! ¡com lo tindría recatat!... s'alsá, 's dirigí envers lo
+finestró de la cort que dona al era, y al mirar la gentil pageseta en
+mitj de la virám: ¡Oh! benhaurada pobresa! ¡que te 'n so d'agrahit! ¡has
+fet que la puga estimar sens reparo!... ¿no som ara iguals?... ¿no puch
+dirli ara lo sant amor que m'inspira?... ¡Oh! ¡sí, m'escoltará!... ¡'l
+cor m'ho diu!... y alashoras li venía un tremolor á las camas; no las
+podía mourer de tant que li flaquejavan.
+
+Encara que mitj vestida de pageseta, no per xó havía perdut, la Mercé,
+sa distincció nativa deguda á sa noblesa y á la séua educació. Malgrat
+son carácter bondadós, á voltas sa fisonomía prenía una expressiò
+d'altivesa que esporucava la timidés del pobre Francesch quin era ben á
+planyer perque coneixía que may tindría prou coratje per dirli que
+l'estimava. Allavors donava tota la tendresa de son cor, tot lo seu
+amor, á la tórtora; la prenía en sas mans, l'acariciava, la besava, com
+si volgués recullir, xuclar ab sos llabis, los petons carinyosos que li
+feya la Mercé; li parlava com si fos ella: ¡Oh! ¡tórtora gentil!
+¡pórtali mon cor! ¡eix cor que batega no més que per ella! ¡dígasli que
+l'estimo com may será estimada! ¡que la veig nit y dia en mos somnis,
+rodejada d'un' aureola enlluhernadora com la de la Verge inmaculada!...
+y l'aucell fugía de sas mans, volant envers lo jardí, cercant sa
+mestressa estimada... ¡Pobre Francesch!
+
+Era pel Novembre; feya un d'aquells dias tristos, frets, bromosos que
+precedeixen l'hivern. Las fullas grogas se desprenen dels arbres
+encatifant de fullaraca pradas y closas del riberal. La naturalesa al
+veurers despullada de sas galas, de sas riquesas, al veurer arribar
+l'hivern ab sas neus y glassadas, ans d'entregarse á sa llarga dormida,
+es presa de tristesa, de recansa; 'ns diu un adeu dolorós que trenca 'l
+cor, que 'ns ompla de melancolía.
+
+Eran las quatre de la tarde; en Francesch havía fet una junta; descollá
+'l parell de bous y los maná pasturar als marges de la riera, no lluny
+del mas.
+
+Mentres pastoravan 's sentá al peu d'un roure, 's tragué de la butxaca
+un petit cartipás ab llapis y escrigué sos pensaments, sas impressions,
+pera trasladarlas després als fulls del seu llibre, historia de sa vida.
+Molt absorvit en lo que escribía, no sentí venir la Mercé que cullía
+eura y pervenxas pera adornar son oratori. Al arribar á prop d'ell,
+detrás del roure, 's deturá, y molt curiosa s'incliná pera poguer llegir
+lo escrit per en Francesch. Aquest, al sentir algú detrás seu, 's gira;
+al veurer la Mercé se quedá parat, son cor bategá ab violencia, una
+foguerada omplí sa cara de rojor; ni habilió tingué pera tancar son
+cartipás. Mes prompte torná en sí, s'aixecá y saludant á sa jove
+mestressa:
+
+--¡Ay! dispensi, Mercé; ignorava que vosté fos aquí.
+
+--Francesch ¿qu' es vosté poeta?
+
+--¿Perqué m'ho demana? Mercé.
+
+--M'apar que lo qu' escribía son versos.
+
+--En efecte, son versos d'un mal poeta que no valen la pena...
+
+--Dispensi ma indiscreció, Francesch, ¿me 'ls vol deixar llegir?
+
+--No, Mercé, no! no 'ls vulga llegir... son los suspirs, los planys
+d'un' ánima que pena!... ¡que demana á Deu un consól, una esperansa!...
+¡que plora!... ¡que 's desespera!...
+
+La Mercé moguda de curiositat prengué lo cartipás de mans de 'n
+Francesch y llegí.
+
+"Al ángel de mos amors..."
+
+...Poesía plena de tendresa, d'inspiració, de sentiment lo més pur,
+omplert de desesperansa y de llágrimas.
+
+La Mercé conmoguda, li digué:
+
+--¡Oh! ¡quína poesía més hermosa!... ¡que ditxós ha d'esser aquest ángel
+per haverli sabut inspirar tant gran amor!
+
+--No, Mercé, no es ditxós.
+
+--¿Y perqué?
+
+--Perque ho ignora, y jamay ho sabrá!... Que li importa al lliri hermós
+l'afecte de la viola que vegeta á sos peus, que protegeix de son ombra,
+que li deu la vida y qual existencia li es desconeguda!
+
+--¡Oh! ¡qu' es vosté poétich! Francesch.
+
+--No, Mercé, no es poesía: son los purs sentiments que aquest ángel
+m'inspira, que brollan de mon cor!... ¡aquest ángel que veig en mas
+pregarias radiant, hermós!... pero que no digna baixar sa mirada envers
+l'humil viola que vegeta á sos peus!... ¡Oh! sí, sols una mirada seva
+sería l'escalf, lo raig lluminós que la faría extremeixer!... Y 's
+mirava la Mercé ab la mateixa expressió de tendresa com quan se mira á
+la Verge Puríssima, pregantla, postrat al peu del altar.
+
+La Mercé baixá la vista, molt conmoguda, dos rosellas coloraren sas
+galtas; son cor glatí ab més violencia.
+
+Los dos restaren silenciosos; puig se topavan á glops en llur cor
+sentiments per ells fins ara desconeguts.
+
+Pochs moments després, la Mercé se despedí d'en Francesch, alsant sos
+hermosos ulls al cel y ab veu conmoguda: ¡adeu! Francesch ¡adeu!... se
+dirigí pensativa envers lo casal, entrá en l'oratori, posá als peus de
+la Mare de Deu una corona d'eura entrellasada de pervenxas, se postrá, y
+pregá.
+
+En Francesch se torná sentar y, apoyant lo cap en sas mans, plorá; sas
+llágrimas borravan la poesía escrita dels fulls que tenía sobre sos
+genolls.
+
+Feya temps que la Mercé havía endevinat l'amor que 'n Francesch
+ressentía per ella.
+
+A pesar de tota sa discreta dissimulació es difícil al home amagar lo
+sentiment que l'inspira la dona, y aquesta es massa perspicás per no
+adornarsen.
+
+Més may la Mercé hauría cregut qu' eix amor fos tant gran, tant sublim.
+Ab l'orgull que 'n ressentí s'hi barrejá un sentiment de conmiseració
+planyivol que li donava fonda pena. Estimava á 'n Francesch per sas
+bellas qualitats morals, per l'afecte que demonstrava á sa familia, per
+sa bondat y abnegació; l'estimava com á un amich verdader. Lo sufriment
+de la ferida del seu cor li era molt sensible; lo veya malalt, y com á
+bona germana de caritat, volía posar un bálsam á tant crudel ferida,
+volía aliviarla y si fos posible tancarla del tot.
+
+La Mercé no podía correspondrer al amor de 'n Francesch; lo seu cor
+glatía per un altre... amor platónich, sens esperansa, nascut en mitj de
+sos ideals, rodejada d'adulacions que dona la riquesa, lo prestigi
+d'esser la pubilla Noradell... Ara se li presentava la trista realitat,
+la crudel pobresa, l'aflicció de sos pares... sas ilusions havian caygut
+com las fullas mústigas que cauhen de l'arbreda y que lo vent gelat de
+la tardor arremolina y arrecona pera sempre més. Més l'amor, en lo cor
+de la dona, es la flama de la llántia que crema dins la foscor, al fons
+de la nau: vacila pero no s'apaga.
+
+La Mercé redoblá de carinyo per en Francesch; mes, de carinyo amistós,
+de bon afecte, sense may fer cap alusió al seu amor.
+
+A voltas y sense adonarsen, se sentía atreta, absorvida, envers ell per
+una simpatía, una tendresa que feya batrer son cor y omplía sos ulls de
+llágrimas: allavors se demanava si eixa simpatía, que tant la conmovía,
+era amor; no ho sabía, no ho volía saber; deixava la seva ánima, se
+complaurer en eixa beatitut de tendresa, somni daurat en lo celest espay
+hont veya l'imatge trista, afligida de 'n Francesch, que 's dissolvía
+insensiblement y prenía la fesomía noble, altiva, de mirada expressiva y
+penetrant d'aquell jove elegant que la estrenyía en sos brassos, en lo
+ball del cassino, murmurant á sas orellas dolsas paraulas d'amor...
+¿hont era?... ¿qué s'havía fet? --¡Ah! sí, allavors era jo la rica
+pubilla y ara so pobre!... ¡es per causa de ma pobresa que s'ha allunyat
+de mí!... ¡Oh! ¡l'aborreixo! ¡vuy apartar per sempre son recort!... y la
+fesomía trista, compassiva, de 'n Francesch, ab aquella mirada llánguida
+de sufriment, reapareixía, oferintli son amor, los richs tresors de son
+cor rodejats d'un aureol de pobresa y de poesía. Alashoras se postrava
+als peus de la Verge, pregantla ab fervor que tornés la pau al seu cor
+nafrat y dongués consól á sos pares.
+
+## XIX
+
+Aquell any lo patrimoni Noradell que donava ans de la filoxera més de
+dos mil hectólitres de ví, doná tot just cinquanta litres, y encara
+aprofitant los gotims que se solen deixar al cap de las tórias. Los
+rahims no havian arribat á ben madurar; eran vermellenchs, donant un ví
+flach que s'hagué de realsar ab alcohol... aquell famós alcohol alemany
+que ja llavors comensava á enmatzinar lentament los espanyols, y en
+particular los empordanesos faltats de ví.
+
+La tina, aquella hermosa tina enrajolada de rajola vermella de Valencia,
+barnissada, lluhenta com un mirall, hont anys avans, l'hereu Noradell
+havía donat á sos vinyaters aquell opíparo convit, per Sant Miquel, era
+entapissada de taranyinas que penjavan esfilagarsadas de las parets y de
+la volta. Lo hermós botám del celler feya dol de mirar: botas y samals
+ressecadas, polsosas, cércols trencats y arrovellats, coberts de
+floridura, pilots de dogas corcadas; nius de ratas y escarbats pudents.
+
+Ja no 's senten més los pims poms dels boters, ans la brema, los
+xarroteigs joyosos de las cullidoras, ab llurs cansons refiladas, llurs
+rialladas y festeigs ab la fadrinalla, lo animat carreteig de las samals
+plenas de rahims, portadas al más ab carrets y borriquets en mitj
+d'aixáms de vespas y abellas atretas pel most, las joyosas cantarellas,
+l'alegre xerrich del ví novell... ara lo silenci y la soledat han
+reemplassat la joyosa animació de la brema... una negror lúgubre de ceps
+morts cobreix l'extensa planura y serraladas de vinyas avans tant verdas
+y ufanosas... semblan volguerse associar al dol, á la tristesa que
+embarga los amos del patrimoni Noradell.
+
+En Joan, l'anciá servidor fidel de la familia, qui 'ls ha vist naixer;
+al presenciar á la fí de sa vida tanta ruina; al veurer sos amos
+estimats reduhits com ell á travallar pera viurer, prés de recansa y de
+tristesa, se posá malalt.
+
+Quant á 80 anys, lo travallador de la terra, ferreny, l'espinada
+encorvada pel pés del magall, per eix travall cansat, penós de cabar y
+arrancar terrosas, que may ha fet llit, comensa á jaurer 's, es que ja
+no pot més, es que la mort no es lluny, ja 'l rodeja, entr' obre la
+porta de sa cambra, tráuca son cráneo terrós y 'l crida ab veu ronca y
+profunda.
+
+¡Pobre Joan! sentía que las forsas se li acabavan, més lluytava contra
+la mort tant que podía.
+
+A las vetlladas, sentat en un recó del escón, durant lo rosari, se
+quedava ensopit; havía perdut la gana. En Marsal lo volía fer jaurer,
+més ell no se l'escoltava; li semblava impossible que son cos tant
+robust ja no fos bo pel travall: --aixó no será res... dos dias de repós
+y prou... ¡Ay! ¡senyor amo, ara qu' hi ha tanta feyna!... ¡posarse
+malalt!... ¡aixó no val!... se volía alsar y no podía.
+
+La Teresa s'hagué d'enfadar per ferlo anar al llit.
+
+--Joan, heu de creurer... vos ho mano... ¡ho vuy!
+
+--¡Ay, mi senyora! ¡no s'enfadi!... ja que m'ho mana... hi vaig... y
+ajudat per en Francesch, 's ficá al llit.
+
+Son amo que tant l'estimava li feya conversa.
+
+--No us impacientéu, Joan; lo travall se fará sense vos. Lo que haveu de
+procurar es de vostra salut.
+
+--¿Vol dir? senyor amo.
+
+--¡Es clar! Deu vos ajudará.
+
+Entrava la Margarida ab una escudelleta y cullera.
+
+--Vaja, Joan, heu de pendrer aixó.
+
+--¿Que 'm portas? Margarida.
+
+--Es caldo de gallina.
+
+--¡Ay! ¡María Santíssima!... ¡jo, caldo de gallina!... ¡de ma vida l'he
+tastat!... Senyor amo, fassim portar una escudella de ví ranci qu' es lo
+caldo dels vells.
+
+--¡Vaja! prenéu lo que vos donan y no insistíu.
+
+L'endemá vingué lo senyor Pere, lo metge.
+
+--Joan, ¿y aixó?
+
+--Ja ho veu, senyor doctor, me fan estar al llit... faig 'l presós, 'l
+senyor... ¡fins me fan pendrer caldo de gallina!
+
+--Molt ben fet; sols que després del caldo vuy que beguéu un través de
+dit de ví generós.
+
+--¡Aixó prou!... ¡Quína vida, Deu meu!..., ¡si no fos tant vell, com
+m'engreixería!
+
+¡Pobre Joan! malaltejá alguns dias. s'aixecava, se 'n anava al terradet
+ajudat pel seu amo y en Francesch, s'assentava en cadira de brassos en
+un repetell de sol, la cara amagrida, sas mans callosas abandonadas
+sobre sos genolls, lo cap inclinat, aspirava la marinada; sa mirada
+enterbolida cercava l'espay, l'arbreda, los camps que havía tant llaurat
+y cavat, las closas hont havia anat tant sovint á fer pasturar la
+vacada... Tot li recordava sa llarga vida de travall, encorvat á la
+terra, arregant las terrossas ab la seva suhor... y ara, á la fí de sos
+dias, per recompensa, veya, ans de morir, lo dol, la tristor, la ruina
+dels seus amos estimats, per quí ha sacrificat sa joventut y sa vida!...
+
+Rebé los sagraments; morí en los brassos de 'n Marsal, rodejat de tota
+la familia entristida.
+
+En Marsal no volgué que fos soterrat; li feu celebrar honras com per un
+de la familia, y lo feu depositar en la tomba dels Noradells.
+
+Los servidors com en Joan s'acaban en nostra terra catalana. Las
+modernas doctrinas ho han tot regirat. La fé dels nostres avis, tant
+arrelada en la gent del camp, minva cada dia; un vent d'igualtat bufa
+per tot arréu. Las novas doctrinas apartadas de la Creu del Gólgota 'ns
+portan Deu sab hont.
+
+## XX
+
+Han passat tres anys. Sembla que la desgracia s'aferra en la desditxada
+familia Noradell. Ha mort Da. Catarina!... Pobre senyora!... quin
+trastorn! quin desespero!
+
+Un matí de Desembre la Teresa entrá com de costúm en sa cambra per'
+ajudarla á vestir; la trobá que dormía; 's retirá de puntetas y al cap
+de mitj' hora hi torná:
+
+--Qu' es vosté presosa avuy, mare; 's coneix que sent lo fret; es tot
+nevat... han tocat las nou... y li obrí la finestra.
+
+Da. Catarina dormia del somni etern.
+
+Lo vell que s'apaga á la fí d'una llarga vellesa 's mor en detall.
+
+Va perdent successivament tots los seus sentits. La vista s'enteleix,
+l'oido pert gradualment lo percebiment del só, lo tacto s'amussa,
+l'olfat te feble impressió, los órgans sensitius s'atrofian, las
+funcions cerebrals se van apagant. Cada un dels llassos que lligava 'l
+vell á la vida 's deslliga insensiblement. No obstant la vida interna
+continua; la nutrició se fa encara; més prompte las forsas abandonan los
+órgans més essencials; s'estroncan las fonts de vida, y per fí, las
+contraccions del cor se paran: es la mort.
+
+Lo vell qui emprén en eixas condicions lo somni etern mor sens dubte com
+lo vegetal que no tinguent conciencia de la vida tampoch la té de la
+mort. La transició de una á altra deu ésser insensible. --Parlo de la
+mort fisiológica en tota l'accepció de la paraula.-- Morir aixís no ha
+de tenir res de penible. Aixó de l'hora de la mort sols nos espanta
+perqué nos separa de sopte y per sempre més de nostra familia, parents,
+amichs, en una paraula, de totas nostras relacions socials; mes quan lo
+sentiment d'eixas relacions, ja fa temps s'ha desvanescut, l'espant no
+pot existir á la vora de la tomba.
+
+Mes ¿qui 's mor avuy en eixas condicions després de llarga vellesa?
+
+En los centres populosos de vilas y ciutats no 's veu gayre. Los casos
+de longevitat se troban en la vida del camp, d'ayre pur de montanya,
+d'alimentació frugal y sobre tot de bonas costums.
+
+Da. Catarina fou sorpresa per la mort. Deu no li feu la gracia de poguer
+rebrer los postrers sagraments; mes com era una santa dona, no hi ha
+dubte qu' está en la Gloria.
+
+L'assistencia als funerals de las principals familias de la comarca
+probá á 'n Marsal l'afecte que tothom li tenía. Richs y pobres vingueren
+de lluny al enterro; lo que hauría sigut un consol si hagués pogut ésser
+consolat, tanta era fonda la pena que tenía.
+
+L'oncle Paulí carregat d'anys y de réuma no pogué assistirhi; ja no
+sortía de casa; la mort també l'ensumava.
+
+La pérdua de son fidel Joan, y ara la de sa mare, afectaren tant en
+Marsal que, la Teresa y la Mercé, al veurel sempre tan callat y
+capficat, no sabian com distráurel, tremolavan que no perdés lo seny.
+
+Be pregáren y pregáren á la Mare de Deu, demanantli ajuda, pera poguer
+resistir á tantas penas!
+
+En efecte, llur posició era horrorosa. Debía, en Marsal, dos anys
+d'interessos. Lo senyor Maresch había obtingut del jutge lo judici
+executiu; las fincas estavan embargadas; y ans de procehir á llur venda
+en subasta pública, eran administradas per un segrestador que vivía á
+Garriguella, de la confiansa del senyor Pau, nombrat pel jutge. Per
+caritat deixava la familia Noradell habitar llur casa payral, vivint de
+la horta y de algun camp, al voltant del casal.
+
+Quina miseria Deu meu! á penas tenian per menjar! Oh! si, res d'estrany
+que l'hereu Noradell se tornés boig!... motius li sobravan!...
+
+L'home que naix pobre, mentres no li falti 'l pá, viu felís en aquest
+mon, contentantse de poch, perqué no sab lo qu' es riquesa que may ha
+conegut; mes lo qui de rich se torna pobre, fa esgarrifar al pensarhi.
+
+Quan un hóm es acostumat á gosar de totas las satisfaccions que procura
+lo benestar, lo confortable, las conveniencias, las relacions y
+consideracions socials, tant realsadas per la riquesa, bon alberch, bona
+taula, bon llit, en una paraula tot lo que dona lo benestar, y que, de
+sopte vé la pobresa ab sas privacions, sa vergonya, l'abandó dels
+amichs, la terrible lluyta per la existencia... sols en aqueix cambi
+crudel de vida, la fé, la religió, 'ns donan resignació pera soportar
+tan gran desgracia. Mes, de vegadas, malgrat eixa forsa moral, nostre
+débil organisme no pot resistirhi; venen malaltias sempre companyas de
+las penas y pobresa: las batzegadas que reben lo cor y lo cervell portan
+ó á una lesió cardiaca ó á la terrible bogería.
+
+Tot era dol en aquella casa. La Teresa feya lo cor fort pera realsar
+l'abatiment d'en Marsal. Quan se trobava sola dins sa cambra, sos ulls
+vessavan tantas llágrimas que los tenía vermells é inflats. A voltas al
+sentir los plors y singlots de sa mare, entrava la Mercé dins sa cambra,
+creuhava sos brassos demunt son coll, apoyant lo cap sobre son pit, las
+dos, silenciosas, singlotejavan llarch rato... la Mercé alsava envers sa
+mare sos hermosos ulls llagrimosos --Mamá meva!... --filla de mas
+entranyas!... Sortian de la cambra, mudas, compungidas, se dirigían al
+oratori, se postravan devant la Verge Santa... ab quin fervor la
+pregavan, la suplicavan!... al sentir los passos d'en Marsal, aixugavan
+llurs llágrimas, s'alsavan corrent envers ell, somrihent, de somriurer
+fingit, dolorós, pera dissimular, pera no entristirlo, parlantli,
+animantlo, mirant de distráurel, de apartarli son neguit. Lo solian
+portar á la horta; hi trobavan en Francesch afanyat en arregar l'enciám,
+las cols, l'ápit; allavors en Marsal li ajudava; aixó 'l distreya;
+mentres la Mercé cullía un ramet de flors, lo duya somrient á son pare:
+
+--Papá, es pera vosté: flayri quina rica fragancia; las he cullidas al
+invernacle... y li clavava lo ramet de geranium y heliotrope, ab una
+agulla, al trau de la botonera de l'americana... sab, no vuy qu' estiga
+trist, si nó, m'enfadaré de veras... sent?
+
+--Y en Francesch, li digué sa mare, que no ho mereix?
+
+--Tingui, Francesch... y li dona una rosa molsosa... es en paga del seu
+travall.
+
+--Gran mercé! li digué aquest, mirántsela ab tendresa.
+
+Pobre Francesch! son cor oprimit era prés d'un sentiment de
+conmiseració; l'amor que lo feya glatir era ofegat per la pena, per la
+desgracia de que era víctima aquella honrada familia, sa benafactora,
+com si portés negre vel de dol.
+
+Pochs dias després, en Marsal aná á Figueras pera consultar ab son
+advocat. En Francesch l'acompanyá, puig desde que la Teresa lo vejé tant
+trist y capficat, may lo deixava anar sol.
+
+Era una matinada d'un dia de Febrer, fret, núvol, boyrós. Mare y filla
+després d'haver endressat, s'apropáren una y altra una cadira á la
+finestra de la sala, prop de la taula apilada de roba blanca; comensáren
+á cusir surgint mitjas y toballons, los peus sobre un braseret, puig lo
+dia era prou fret. Feya temps que en lo casal, per economía, no
+s'encenía cap més xemeneya que la de la llar, de la qual treyen brasa
+pera planxar y calentar los peus en lo braseret.
+
+--M'apar que 'l papá es més resignat.
+
+--Deu ho vulga! digué sa mare, suspirant.
+
+Llur conversa fou interrompuda per fressa de cascabells; una tartana
+s'havía deturat devant la porta forana. Ne baixaren dos senyors quins
+entraren al casal.
+
+Las 10 tocavan á la péndula del menjador.
+
+Prompte la Margarida trucá á la porta de la sala, entrá y digué que hi
+havía dos senyors forasters que demanavan á D. Marsal.
+
+--Féslos entrar, li digué la Teresa.
+
+Entraren lo senyor Pau Maresch y lo senyor Benet, lo segrestador.
+
+--Qué se 'ls ofereix? digué la Teresa, pálida, tremolant, al coneixer lo
+senyor Maresch, preveyent l'objecte de la visita dels dos senyors.
+
+La Mercé penetrá per intuhició l'intent d'aquells forasters per ella
+desconeguts; sa fesomía prengué una expressió altiva, de despreci.
+
+--Dispensi, senyora, voldríam parlar á don Marsal Noradell, digué lo
+segrestador.
+
+--No hi es; está fora; no tornará fins al vespre.
+
+--Ho sento; mes no importa: un servidor es lo segrestador del patrimoni
+Noradell, nombrat pel Tribunal; l'objecte perque venim es per fer
+visitar la casa al senyor Maresch que no la coneix, y com s'ha de
+vendrer dintre pochs dias, voldría coneixer lo seu valor. ¿Nos fará
+l'obsequi, senyora, de fernos acompanyar pera veurer las estancias de la
+casa?
+
+--En eix moment m'es impossible.
+
+--Nada! la senyora 'ns pot acompanyar sense fer cumpliments, y encara
+mellor la senyoreta, digué 'l senyor Pau, ab sa veu regullosa, mitj
+rihent, tot satisfet, trahentse un puro de la petaca.
+
+La rojor pujá á las galtas de la Mercé quina 's redressá ab altivesa,
+mirantse de fit al senyor Pau, y ab veu resolta li digué:
+
+--¿Es vosté lo senyor Maresch?
+
+--Sí, senyora, per servirla.
+
+--Donchs sápiga que no tenim la costúm de raurer ab gent grossera, --no
+parlo per vosté, senyor segrestador.-- Quan mon senyor pare será aquí,
+enhorabona lo podrá acompanyar pera visitar la casa... y d'un gest
+digne, indicant la porta del pis... Margarida! acompanyeu eixos
+senyors... Vingui, mamá!... y las duas se retiraren dins la cambra de la
+Teresa, deixant al senyor Pau y á son company sorpresos.
+
+--¡Oydá!... aqueixas tenim!... no faltava més! digué lo senyor Pau
+arronsant las cellas, rabiant... hostas vingueren que de casa 'ns
+tragueren!... lo que fa l'orgull!... ja tindré jo cuydado d'aplacarlo!
+
+--Senyor Pau, no 'n fassi cas, digué 'l senyor Benet; la desgracia porta
+á la desesperació... son senyoras... las te que perdonar... es la casa
+de llurs antepassats... y son tan pochs los dias que hi han d'estar!
+
+--Jo deixarmho passar!... jamay!... y tot baixant la escala: aixís me
+pagan las consideracions que 'ls hi he tingut fins ara!... mes, d'avuy
+endavant, entengui bé, senyor Benet, que no vuy més miraments. Demá
+donaré l'orde al meu procurador que activi 'l judici... En ma vida he
+rebut un xasco semblant!...
+
+Tot pujant á la tartana encara reganyava molt enfurismat. Arribá á
+Castelló enfadat com un cabo de reyalistas, etjegant al botavant al
+senyor Benet, Tribunal y procurador que no portavan prou pressa á las
+actuacions del judici. Al entrar á casa seva, la seua senyora, la Rosa,
+lo volgué calmar, y ab veu carinyosa:
+
+--Qué 't passa? qué tens? Pau.
+
+--¡Batúa! las donas!... entrá en son despaig, tancant la porta d'una
+rebolada, sense respóndrerli... Pobre senyora! ella hagué de pagar la
+mala cara... ja hi era feta.
+
+--¡Filla meva! ¡qu' has fet! digué la Teresa á sa filla... sabs que
+aquest home 'ns te baix son domini!
+
+--Aixó nó, mamá!: pot ferse amo de nostres bens, mes de nostra
+dignitat... jamay!
+
+--Si, filla; tens rahó, sabrém conservarla en la pobresa... Deu meu!...
+Deu meu!... y llur cor oprimit esclatá en plors y singlots.
+
+Després de molt plorar entraren al oratori á reconfortar per la pregaria
+llur cor endolorit.
+
+## XXI
+
+Era pel Mars. Lo senyor Maresch rebé un telegrama de Barcelona
+anunciantli que s'esperava d'un dia al altra l'arribada del vapor Ciudad
+de Cadiz de la Companyía Trasatlántica que havía sarpat de la Habana y
+fet escala á Cadiz.
+
+Tot seguit volgué anar á Barcelona pera trobarshi á l'arribada del
+barco.
+
+Feya tres anys que no havía vist á son fill que venia ab dit vapor; li
+tardava d'abrassarlo.
+
+Sa muller, la senyora Rosa, boja d'alegría volia acompanyarlo.
+
+--Pau, deiximhi anar... que me 'n farias de contenta!... tres anys que
+no l'he vist!
+
+--Las donas á casa!... ja 'l veurás aquí.
+
+--Donchs ¿per qué hi vas, tu?
+
+--Perque 'm don la gana... y prou explicacions. Fesme la maleta.
+
+La senyora Rosa, humil, obedienta, no insistí més; se retirá dins sa
+cambra, y tot aixugantse una llágrima, arreglá la maleta del seu marit y
+senyor.
+
+L'endemá lo senyor Pau 's dirigí á la estació de Figueras, prengué un
+bitllet de segonas del tren de las duas, y arribá á Barcelona á las vuyt
+del vespre.
+
+Se feu portar la maleta per un baylet, anantse 'n á peu á la fonda
+d'Espanya, del carrer de Sant Pau, que sol esser la fonda dels cerdans y
+empordanesos.
+
+Havent sopat aná á donar un vol per la Rambla y passeig de Gracia,
+savorejant un veguero; entrá á Novetats, y á las onze se 'n torná á la
+fonda. Al passar per la plassa de Catalunya, se li acostá un senyor
+demanantli foch, puig lo senyor Pau havía encés un altre cigarro; molt
+atent, li 'n doná, continuant son camí; mes prompte s'adoná que son rich
+veguero s'havía tornat tagarnina pudenta del estanch. Al entrar en sa
+cambra volgué donar corda al rellotje y vejé que sols li penjava la
+cadena, Del veguero n'havía fet lo sacrifici: mes lo rellotje si que li
+sabia greu... un cronómetre d'or comprat á New-York que li costava
+doscents pesos!...
+
+L'endemá s'aixecá á las set, doná una ullada al Brusi, y 's dirigí al
+plá de Palacio á informarse ab lo consignatari.
+
+S'esperava 'l vapor lo mateix dia. Prompte fou senyalat per lo guayte de
+Montjuich.
+
+Lo senyor Pau no tingué espera; mentres lo barco entrava magestuós dins
+lo port, prengué una llanxa á la escala de la Porta de la Pau, y tot
+seguit que la Sanitat baixá del vapor, ell hi pujá.
+
+En Lluiset se llensá en sos brassos, y aquell pare de cor endurit lo
+estrenyé ab tendresa, los ulls humitejats, molt conmogut.
+
+L'egoisme, l'avaricia, l'afany del diner, dels negocis, poden fins á
+cert punt assecá 'l cor; mes un sentíment pur, arreconat, adormit en sas
+fibras mes fondas se desperta, s'hi obra pás, dominant las malas
+passions: es l'amor paternal. Y encara ¿qu' es l'amor paternal, comparat
+ab lo maternal? la veu de la sanch? l'instinch natural? l'afecte que
+l'animal ressent per sa progenitura?... nó; lo primer no 's pot comparar
+ab lo segón qu' es inmens, com l'espay; es la guspira que escalfa y fon
+lo gel del cor. Lo senyor Pau al abrassar á son fill no semblava pas lo
+mateix home; ja no era ell, era un pare.
+
+Prenguéren lo carril de Fransa; arribáren á Castelló á las tres de la
+tarde, després de dinar á Figueras.
+
+Quina alegría sa mare al abrassarlo! al trobar son fill fet un home,
+alt, guapo, colrat pel sol d'Ultramar! Lo contemplava com á un sant,
+mirantsel ab tendresa, palpantlo per veure si era ferreny, si tenía bona
+musculatura... en Lluiset era fort y ossat com l'seu pare; la malaltía
+no hi podía rés.
+
+Aplegada la familia á taula, pel sopar, tot eran preguntas dels seus
+pares per los parents y amichs de Cuba.
+
+--Vosté mare, no s'ha fet gens vella... Com passa 'l temps!... sembla
+qu' era ahir que 'ls vaig deixar!... Que content estich de reveurer mon
+estimat Empordá!... tres anys que n'estaba fora!... m'apar impossible!
+¿que 'm contan? quinas novas desde ma llarga absencia?...
+
+Anava preguntant per las familias conegudas, per los séus amichs de
+Figueras. Mes, cosa singular, no preguntá á sos pares per la familia
+Noradell; no obstant res sabía.
+
+Hem d'atribuhir aixó á un efecte psicológich que no 's pot gayre
+explicar. Si no demaná per la familia Noradell, hem de deduhir que la
+Mercé ocupava sempre son pensament y no volía assimilar aquella familia
+ab las preguntas desinteressadas que feya per las demés. En Lluiset se
+reservava enterarse ell mateix de una manera mes directa.
+
+No tingué espera; l'endemá aná á Figueras pera estrenyer la má als seus
+amichs.
+
+Després d'abrassadas y encaixadas, formant rotllo al entorn del escalfa
+panxas del saló del Cassino, se parlá de tot lo succehit durant sa
+absencia, de la mort de 'n Pere, de 'n Pau, del casament de fulano, de
+sutano; conversa de joves, bromejant, contant cadascú la séua; fins se
+parlá de política, de la crisis agrícola, de la filoxera, de la ruina
+dels propietaris del Empordá.
+
+--A propósit... digué D. Feliu Morer, jove y distingit advocat... dins
+pochs dias 's procedeix pel Tribunal á la venda de tot 'l patrimoni
+Noradell, de Masarách.
+
+--Com!... digué 'n Lluis... ¿la venda del patrimoni Noradell?
+
+--Si, es una de las tantas víctimas de la filoxera, ajudanthi també los
+gastos excessius á Madrit de nostre ex-diputat D. Marsal Noradell.
+
+--Qué 'm dius ara!... ¿lo patrimoni Noradell es á terra?
+
+--Tu mellor que ningú ho haurías de saber, saltá un altre.
+
+--Com!... ¿de quina manera?
+
+--Es ton pare que 'l fa vendrer com á únich acreedor qu' es.
+
+En Lluis se quedá atónit, posantse pálit, no atrevintse á demanar per la
+Mercé... ¡si sería casada!... Per fi no pogué aguantar més, feu un
+esfors:
+
+--¿Y la familia Noradell?
+
+--Oh! desgraciadissima... amenassada de la mes crudel miseria,
+travallant pera guanyar sa subsistencia.
+
+Oh! aixó es horrorós... ¿Y la senyoreta Noradell que fa tres anys, en
+aquell ball del cassino, tant admiravam?
+
+--Sempre guapa, arrogant mossa... áduch que s'haja tornat pageseta; sa
+fesonomia te un vel de tristesa que la fa mes interessant; aixís m'ho
+deya l'altre dia lo senyor Benet, nombrat segrestador dels bens, parlant
+d'aquella desditxada familia; puig fa temps que no l'hem vista á
+Figueras.
+
+En Lluis ja no pogué més; s'alsá despedintse de sos amichs, y se 'n
+torná á Castelló. Se tancá dins sa cambra pera reflecxionar ab calma de
+lo que acabava d'ohir.
+
+Sa alegria se torná tristesa. Los seus pares notáren arréu eix cambi, y
+al preguntarli sa mare que tenia:
+
+--Rés... migranya.
+
+--Tú, migranya!
+
+--No insisteixi, mare; li diré un altra día.
+
+--Lluiset, fill meu ¿que no estás bo? no vulgas ocultarho á ta mare,
+t'ho suplico!
+
+--Si, mare, estich bó... no s'inquieti... li prometo dirli, mes no
+encara.
+
+Aquella nit en Lluiset no dormí, girantse y regirantse dins son llit,
+esperant ab dalé que fos dia.
+
+L'endemá de bon matí, aná á Figueras á trobar l'advocat y procurador del
+seu pare; s'enterá dels actes, dels debitoris, de las hipotecas totas
+inscritas á favor seu. Aná á Garriguella hont vivia lo senyor Benet, lo
+segrestador, fentli preguntas sobre D. Marsal, Da. Teresa, la senyoreta
+Mercé.
+
+Al saber las penas que passavan, lo poch que tenian pera alimentarse, la
+trista perspectiva de trobarse al carrer, sense alberch, amenassats per
+la mes negra miseria, son cor sensible, molt conmogut, fou pres de gran
+tristesa.
+
+Mes lo que li causá mes fonda pena fou quan li contá la darrera visita
+qu' ell y lo senyor Pau feren al casal Noradell, de la manera que foren
+rebuts.
+
+--No 's crégui que la miseria haja aplacat llur altivesa; lo qu' es la
+senyoreta Noradell sab de qué se las héu... oy! si n'es d'avispada!
+
+--Com s'entén!... expliquis?
+
+--Es lo cas que lo papá de vosté la ofengué sens volguer, puig que ja se
+sab qu' es molt franch en son parlar; no te la costúm de posarhi gayre
+finura; es pas que la volgués ofendrer; la senyoreta s'incomodá ab rahó,
+y sense mes ni mes nos senyalá com qui diu la porta. Lo papá de vosté
+s'incomodá de tal manera que may l'havia vist tant enfadat, fent
+amenassas contra aquella familia.
+
+Si lo senyor Benet hagués sapigut lo trastorn que donaría á 'n Lluis al
+ferli aytal relació, ben cert que se 'n hauría prou guardat; no sabia lo
+qué li passava; semblava mitj trastocat. Prompte torná en sí; mes sa
+emoció no escapá al senyor Benet.
+
+--Mon pare sempre n'ha de fer una de las séuas! Aquestas senyoras n'hi
+ha prou que sigan pobres y desgraciadas, pera mereixer tots los
+miraments que se 'ls hi deu; y vosté, com administrador qu' es dels bens
+del patrimoni Noradell, vull que tinga per' aqueixa familia totas las
+consideracions compatibles ab lo carrech que se li ha confiat.
+
+No s'escolti á mon pare; fassa lo que puga per aliviar llur posició.
+
+Óla! Óla! pensá lo senyor Benet, lo pare vol portar tot á punta d'espasa
+lo que 'l fill vol amansir!...
+
+--Está molt bé, senyoret; 's fará lo que desitja.
+
+--Li 'n quedaré agrahit.
+
+## XXII
+
+L'afany de 'n Lluiset era veurer la Mercé, encara que fos de lluny. Los
+obstacles que s'interposavan feyan creixer lo seu amor y desitj.
+
+¡Tres anys separat d'ella!... la veya en lo ball del cassino tan guapa!
+ab aquella somrisa adorable, aquella amabilitat plena de distinció!...
+Oh! sí, era ben bé la reyna del ball!... y al carrer, quan ab sa mare
+anava á missa de dotze, ó á visita; quina elegancia! com bé tot li
+esqueya!... se posava á la porta de la iglesia pera saludarla al
+sortir!... Oh! si, la simpatía que 'n Lluis ressentía per ella anava
+creixent, creixent que ja era amor; la ferida li atravessava 'l cor...
+
+Mes la fatalitat volgué que emprengué lo viatge á Ultramar, cridat per
+un negoci important. Son pare li deya: será cosa d'alguns mesos; aviat
+podrás tornar... mes quan fou allá, lo seu associat morí del vómit;
+liquidació, dificultats en los asuntos de la casa, viatges á Newyork y
+Montevideo, lo feren restar tres anys... tres sigles! Per fí pogué
+embarcarse, arribá á Barcelona, á Castelló, portant sempre ab ell lo
+dols recort de la Mercé. Tremola al pensar trobarla casada... nó, la
+troba soltera. Mes quin cambi en aquella familia! quantas llágrimas
+derramadas!... y ell, si bé indirectament, devant la opinió, 'n té la
+culpa com son pare!... son los Mareschs qui fan véndrer pel tribunal lo
+patrimoni Noradell... aixís se diu en l'Empordá... son ells que
+reduheixen aquella honrada familia en la més horrorosa miseria!...
+
+Oh! nó, aixó no pot ésser!... jo 't juro, Mercé, per lo sant amor que
+radía dins mon cor que aixó no será!... Mes... y ella?... quina
+presumpció!... ¿m'estima?... ¿se recorda de mi?... ¿quinas provas li he
+donat pera ferli coneixer lo sentiment pur que m'ha sabut inspirar?...
+si no aburriment, odi, pot ser, ja que so la causa de sa desgracia y la
+dels seus pares!... Mes; que m'importa!... jo faré quant podré pera
+salvarla!... si no m'estima mereixeré d'ella agrahiment, y me restará la
+satisfacció de haver cumplert un deber.
+
+Hem de convenir que eixos nobles sentiments honravan á 'n Lluiset,
+encara que no li podém donar gran mérit ja qu' eran influhits per son
+primer amor, per eix sentiment que entendreix lo cor, que ennobleix
+l'ánima guiantla envers lo bé, lo ver y lo hermós.
+
+La distancia de Castelló á Masarach es de duas horetas. En Lluis se posá
+los botins, prengué sa escopeta y sarró en mitj de salts y crits
+d'alegría del Black, son fidel perdiguer, y dirigí sos passos envers
+Masarách.
+
+Feya una hermosa matinada de Mars. Los blats en erba, inclinats per
+l'aygualera, se redressavan, sacudint llurs perlas y rubís, acariciats
+per l'escalf d'un sol lleugerement boyrós.
+
+En Lluis era un pobre cassador, s'entén, no que no fos bon tirador, mes
+si, per sa excessiva sensibilitat. Una pessa qualsevulla que hagués
+ferit, no podia véurer sa agonía, no 's veya ab ánima d'acabarla de
+matar. Lo Black sens dubte ho sabía, puig las hi donava una estreta al
+portalas al seu amo, de lo que 'n Lluis se 'n alegrava. Una perdiu
+ferida, se la posava al sarró pera no véurerla sufrir, sens pensar que
+obrava com un sense cor, ja que allargava son agonía. Ell ja ho
+comprenía, pero no hi podía fer més; y per paga sovint li fugía del
+sarró; per xó 'l Black, per evitarho, li donava clavada mortal.
+
+Al arribar á un rostoll, prop lo casal Noradell, li saltá una llebra no
+parada pel perdiguer; anava desprevingut, li tirá de prou lluny, mes ab
+lo salt que feu, conegué qu' era tocada. En efecte lo gos corré cap á
+ella; en Lluis apressá sos passos seguint la direcció del perdiguer, y á
+mitj kilómetre de distancia, al peu d'una tanca d'espinas, trobá lo
+Black que li portava la llebra, mitj arrossegantla, puig que de tan
+grossa ne tenía un feix y no li podia cábrer en la boca.
+
+--Preciosa llebra! digué un jove qui ab estisoras tallava la tanca
+d'espinadella; se li ha alsat del camp dels Magraners. A mí se m'hi ha
+alsat més d'una vegada.
+
+--¿Es vosté l'amo del camp?
+
+--No senyor; es de ca 'n Noradell, allá, aquell casal... senyalant á un
+tir de bala.
+
+--¿Allá viu la familia del ex-diputat per Figueras Don Marsal Noradell?
+
+--Si senyor.
+
+--¿Es vosté de la casa?
+
+--Dependent, si senyor.
+
+--Donchs m'ha de fer un favor.
+
+--Digui.
+
+--De portar eixa llebra á D. Marsal. La he morta en sas terras sense
+tenir son permis; de dret li toca.
+
+--Eixa teoría es nova pera mi: m'apar que la llebra es de vosté, ben bé
+de vosté.
+
+--No senyor, de cap manera! ne tindria un cárrech de conciencia.
+
+Vaya quin original pensá en Francesch.
+
+--Ja ho veurá...
+
+--Que hi ha? Francesch... digueren duas senyoras qui comparegueren al
+cantó de la tanca, passejant, portant las dos un ram de flors que venian
+de cullir del jardí, la Teresa y sa filla.
+
+Al véurer en Lluis la Mercé se quedá turbada, tornantse molt roja; en
+Lluis encara més qu' ella. Peró prompte la Mercé recobrá sa serenitat,
+expressant sa fesomía altivesa, aquella altivesa que li era peculiar,
+que tenia de la noblesa de sanch de D. Maurici Noradell, lo ciutadá
+honrat de Barcelona, qui portava espasa atravessada al ronyonal.
+
+--Lo senyor s'empenya en que la llebra que acaba de matar al camp dels
+Magranés, sense permís del amo, no li pertany y que pertany al amo del
+camp.
+
+--No, senyor! digué la Mercé molt séria, la llebra es de vosté, més de
+vosté que del amo del camp... y mirántsel de fit: no necessita vosté
+permís pera cassar en eixas terras... en tot cas, lo pot demanar al pare
+de vosté...
+
+Y las duas, ab molta dignitat, continuaren llur passejada dirigíntse al
+casal.
+
+La Teresa digué tot seguit á sa filla:
+
+--M'apar que conech aquest jove... no 'm recorda ahont l'he vist.
+
+--Vosté l'ha vist á Figueras, fa alguns anys; es lo fill del senyor
+Maresch quí ha tornat d'América.
+
+--Ah! ja 'm recorda! jove molt amable, molt obsequiós... llástima que
+sia fill de son pare!
+
+--Si mamá, te molta rahó: l'educació se coneix desseguida.
+
+En Lluis se quedá atónit, inmóbil, plantat com un terme, seguint ab sa
+mirada la Mercé. No sabía lo que li passava. Sos ulls s'ompliren de
+llágrimas. --Ah! si ella sabés!... es molt natural, molt conforme que
+m'haja parlat aixís!... ¿qué so jo per ella?... Quina simpatía li puch
+inspirar?... si no repulsió!... ¿no so pel cas fill de mon pare?...
+
+Y en Lluis s'assentá sobre 'l marge, l'escopeta entrecamas; s'apretava
+lo cap ab sas mans, desesperantse... mentres lo gos llepava la llebra
+estirada als seus peus.
+
+En Francesch, de l'altra part de la tanca, afanyat en estisorar la
+espinadella, 's mirava aquell jove cassador foraster, conegut per Da.
+Teresa y sa filla; notá la emoció de la Mercé, la rojor de sa cara, la
+formalitat ab que li parlava y de sopte, sentí dins son cor una punyida,
+un dolor agut com d'un ferro ruhent... si será lo fill del senyor
+Maresch tornat d'América...
+
+Lo dubte l'atormentava; mes no s'atreví á enrahonar ab ell; se sentía
+aixafat, oprimit. Deixá son travall dirigintse cap al casal, entrá en sa
+cambra, torturat, congoixós, prés de fonda tristesa; prengué una rosa
+molsosa posada ab aygua dins un pitxeret; mes al volguerla flayrar,
+totas sas petals caygueren á terra, mustigadas. Las cullí de una á una y
+las posá entre dos fulls de son cartipás... era la rosa molsosa que li
+havia donat la Mercé.
+
+En Lluis s'alsá, ficá la llebra al sarró en mitj de glapits d'alegría
+del Black y emprengué envers la direcció de Perelada y Castelló.
+
+A certa distancia, al voltant del camí hont se deixa d'ovirar lo casal
+Noradell, se girá per dir adeu al alberch de sos amors. Vegé la Mercé
+sola, recolsada á la barana de la eixida.
+
+Al véurerla son cor glatí més depressa... si será una ilusió, un engany
+dels seus sentits!... nó, es ben bé ella.
+
+Cosa singular, en Lluiset s'amagá darrera un clap d'alsinas per no ésser
+vist y poguer contemplar aquella adorada aparició que semblava posar un
+bálsam á sa sagnant ferida y aquietar los torments de son cor; puig en
+mitj de son desespero nasqué soptadament en ell una idea vanitosa,
+absurda, que no podia ésser si no vana presompció: se deya en sí ¿perqué
+está sola á la galería?... A eixa pregunta se li apilotavan un conjunt
+de respostas que arrelavan de la vanitat, del amor propi, del orgull,
+tant inherent en nostra naturalesa: se figurá que si la Mercé estava
+sola á la galería era per ell... com si sa estada á la galería no fos
+casual. Vaya una presompció!
+
+Mes si aixís s'ho creu, deixémli créurer... qui sab, potser nosaltres
+hauríam pensat com ell. Son impressions molt verdaderas que no
+s'explican.
+
+La Mercé 's retirá de la galería y en Lluis se queda extasiat com si la
+vegés encara.
+
+Lo perdiguer s'havia fet un jas de fullaraca y dormía tot arrodonit al
+peu del sarró del seu amo.
+
+Per fí, en Lluis, plé de recansa, s'aixecá, enviá ab la má un bes amorós
+envers lo casal y emprengué sa caminada cap á Castelló.
+
+## XXIII
+
+En Lluiset arribá á la vesprada á casa seva; puig com á cassayre se 'n
+havia emportat lo dinar al sarró.
+
+Trobá son pare que 's passejava sala amunt sala avall, molt inquiet de
+la tardansa del seu fill.
+
+--Gracias á Deu que ets aquí! ¿ahont has anat?... ola! una llebra!...
+¿l'ets morta ab perdigons de plata?
+
+--Que 's pensa que so un cassador de pega?... Pregúntiho al Black... fa?
+Blanckot... fentli una caricia... May endevinaría ahont l'he morta...
+donchs en un camp, prop lo casal Noradell.
+
+--Molt lluny has anat. Com diantre has dirigit ta cassera envers aquell
+punt?
+
+--He volgut véurer las terras del patrimoni Noradell. ¿No han d'ésser
+aviat nostras?
+
+--Aixís ho presumo. La venda de las fincas al encant que s'havía de fer
+d'aquí pochs dias, s'ha aplassada per ésser lo jutge malalt. No espero
+tenir cap concurrent; en tot cas, dificultós li seria disputármelas,
+sobretot la heretat de Masarách, quals terras llindan ab las terras de
+nostres masos de Perelada.
+
+--O! sí, pare: reunirém alashoras un hermós patrimoni; no s'ho deixi
+escapar.
+
+--No passis cuydado... ¿Has entrat dins la casa?
+
+--No pare; m'apar que sería una indiscreció... no ho coneix!... tant com
+hi siga la familia Noradell!...
+
+--Ja estich cremat d'aytal familia! Com més pobres més orgullosos!
+Després que, per llur culpa, s'han menjat tot lo que tenían, sembla que
+'s consideran encara los amos de llur patrimoni. Prompte ne tindrán lo
+desengany, jo t'ho prometo, y alashoras que vagin á Madrit en busca de
+turró, que lo qu' es per assí, hi farán pas gayre nosa.
+
+--Oh! pare, no es tanta llur culpa! Si no hagués sigut la filoxera ja
+veu que no estarían en aquest cas.
+
+--Ta! ta! ta!... Aixó son malas rahons. Es clar... lo senyor Noradell
+diputat!... vinga volguer figurar, enlluhernar lo país, tirar lo diner
+per la finestra, gastar més de lo que podían!... Aquí tens á molts
+propietaris del Empordá quins han dissipat en ciutats y capitals,
+visquent ab gran tó, llur patrimoni, que 'ls seus passats, vivint ab
+sensillesa y economía, 'ls hi havían transmés sense un deute.
+
+Nosaltres debém nostra posició al travall, y ningú sab lo que m'ha
+costat de guanyar la fortuneta que tením.
+
+Es molt just que arrepleguém lo que 'ls altres no han sabut guardar. Si,
+es cert, á la meva mort, tindrás una posició brillant; y tinguis ben
+entés que, si la vols conservar, no deixis may lo travall.
+
+--Tornant, pare, ab la familia Noradell, segons los informes que m'han
+donat, es més desgraciada que culpable. Las senyoras no han may sigut
+amigas de boato; han viscut senzillament en llur casa payral de
+Masarách, alternant ab llur casa de Figueras hont passavan curtas
+temporadas d'hivern, fent moltas caritats, benehidas pels pobres de la
+comarca de Masarach. Es D. Marsal qui ha tirat á terra lo patrimoni, en
+part, durant sa estada á Madrit, puig que ha sigut víctima de sa bona fé
+y dels serveys que ha fet á molts que 's deyan amichs seus. La fatalitat
+ha volgut que s'hi barrejés la filoxera y la crísis agrícola; lo
+patrimoni Noradell estava en cas de resistir.
+
+Crégui, pare, que son á planyer; y per mi, mereixen totas las
+consideracions, puig fan més de lo que poden.
+
+L'home qui com D. Marsal fet al benestar que dona la riquesa, quí, com á
+diputat s'ha vist rodejat de distinccions, al véurel ara reduhit al
+travall de la terra, com un pagés pobre, pera poguer fer honor á sas
+obligacions, denota una hombría de bé, una honradés que no 's veu gayre.
+
+--Pots tenir rahó; mes, que hi farém!... es una fatalitat... es la roda
+de la Fortuna: los que son dalt van á baix y los que son á baix pujan á
+dalt; aixís va 'l món y aixís irá fins qu' una tarrabastada ne fassi
+cinquanta mil trossos.
+
+--Pare, ¿vosté coneix la senyoreta Noradell?
+
+--Vaya si la conech! Eixa si que la pobresa no ha aplacat son orgull de
+quan era la pubilla Noradell... y contá al seu fill lo que aquest ja
+sabía... Ahont s'es vist desvergonyiment! Nó, nó, no 'm vinguis ab gent
+entonada... ¿Perqué eixa pregunta?... ¿Que la coneixes, tú?
+
+--Ans d'anar á Cuba la coneguí en los balls y societat de Figueras y per
+cert que deixá en mí una impressió molt simpática... Qué diría, pare, si
+li digués á vosté que l'estimo.
+
+Lo senyor Pau se deturá, mirántsel de fit, arronsant las cellas:
+
+--Com?... ¿qu' has dit?... no t'he entés... ¿qu' estimas la senyoreta
+Noradell?
+
+--Si, pare.
+
+--Vaja! es una broma!... vols dir que t'agrada... es prou bona mossa
+per' agradar... proba que tens bon gust... es clar, estás en edat de
+divertirte... fas bé... tú fas lo que jo no he pogut fer.
+
+--No, pare, vosté s'enganya; l'estimo de tot mon cor, com se mereix, y
+si ella correspón al meu afecte, ab lo consentiment de vosté y de la
+mare, será la meva muller.
+
+La fesomia del senyor Pau prengué una terrible expressió de rábia. Se
+deturá devant d'ell, creuhant sos brassos, mirántsel de fit á fit:
+
+--Lo consentiment meu!... jamay!... Y tú creus que la fortuna que m'he
+guanyat pel meu travall y la meva suhor s'ha de fóndrer pagant los
+deutes del hereu Noradell?... Ja t'ho pots tréurer del cap!... Dintre un
+any serás major d'edat... alashoras casat si vols ab qui 't dongui la
+gana... ab la reyna Pomaré ó del Congó... pero no comptis ab mi.
+
+En Lluis s'assentá en una butaca, aixafat, recolsat, lo cap entre mans,
+lo cor oprimit, sense gosar dir una paraula.
+
+Son pare continuá:
+
+--Esta clar... voldrian redaurar llur escut ab l'or dels Mareschs!...
+t'han parat lo filat... t'han sabut engalipar.
+
+--Oh! pare!...
+
+--Si, ara que están arruinats volen que sigui l'hereu Maresch que págui
+al hereu Noradell 'ls deutes qu' ha fet; ó que 'ls pagui son pare, qu'
+es tot hú.
+
+--Pare, cálmis!... no s'exalti... Vosté no té de pagar cap deute.
+
+--Com?... explicat.
+
+--No es filla única y pubilla, la senyoreta Noradell?
+
+--Acaba.
+
+--Donchs, casantme ab ella, lo patrimoni Noradell se fon ab lo patrimoni
+Maresch y 'n fara no més un.
+
+--Per xó has tant estudiat pera trobar tan pobres rahons?... ¿y lo diner
+que hi he invertit, que m'he tret de la butxaca?
+
+--Mes, pare, reflexioni, ¿no vol vosté comprar los bens que té
+hipotecats quan los vengui 'l Tribunal? Donchs aixís s'estalviaría de
+comprarlos. Lo que pot dir, si, que 'm casaría ab una noya de poca dot.
+
+--Y tal de poca dot!...
+
+--Mes ¿no 'ns permet nostra posició de fortuna prescindirne? y pel cas
+¿no hi ha compensació ab la noblesa del seu llinatge? Quín goig! quina
+satisfacció tindriam en fer lo bé! en realsar eixa familia desgraciada y
+tant honrada! en tornalshi la riquesa y la ditxa qu' han perdut!... Ah!
+pare, escolti aqueixa bona veu que li parla al fons del cor! fassi una
+bona obra! no vulga la desgrácia del seu fill!... Si sabés quant
+l'estimo!... y molt conmogut 's tirá dins los brassos de son pare.
+
+Entrá la senyora Rosa
+
+--Qué féu? qué enrahonéu?... fa rato que s'ha tirat l'arrós á l'olla y
+que la sopa es á taula... Lluis, fill meu! ¿qué téns?... ¿que no estás
+bó?
+
+--Si, mare... aixugantse 'ls ulls... pregúntiho al pare que li dirá.
+
+--Res... nostre fill está enamorat y 's vol casar; aquí ho téns ab duas
+paraulas.
+
+--Si la noya de qui está enamorat es persona de bé y honrada no deus
+negarli lo permis, puig que fará ni mes ni menos com tu has fet; y com
+estich convensuda dels sentiments nobles y dignes de 'n Lluis per no
+donar un disgust á sos pares, desd'ara per ma part, li otorgo 'l
+permís... ¿Qui es Lluis?
+
+--La senyoreta Mercé Noradell.
+
+--Rahó de mes... familia honradissima.
+
+--Ta! ta! ta! aviat ho teníu arreglat, vosaltres!... Aném á sopar que 'm
+moro de gana... ¿Y tú, Lluis?... los enamorats han de menjar.
+
+Passaren al menjador, se sentaren á taula. Lo sopar fou callat; en Lluis
+no tingué gana. Son pare menjá ab quatre caixaladas, s'alsá de taula
+sens dir una paraula, reptá 'l negre ab fort regany perqué no li tenia
+la lámpara encesa, y se tancá dins son despaig.
+
+Lo mateix vespre, á taula, pel sopar, la familia Noradell parlá de lo
+ocorregut aquella tarda.
+
+En Francesch, al saber de cert que lo cassador generós que s'empenyava
+en ferli acceptar la llebre, era 'l jove Maresch, 's quedá pensatiu y
+desganat. Pretextá tenir migranya y no sopá; se retirá en sa cambra.
+
+En Marsal qui havia sabut per la Teresa la escena de la visita del
+senyor Maresch y del senyor Benet, mentres se trobava á Figueras, y ara
+la recent ocorreguda ab lo jove Maresch, se posá mal humorat, neguitós;
+digué á sa filla ab tó de reny afectuós:
+
+--Tan mateix, Mercé, n'ets fet un xich massa: després de xasquejar 'l
+pare ara xasquejas al fill... Com vols que 'ns tingan consideracions! Si
+bé que 'l pare ja ho mereixía; mes ¿qui 't diu que 'l fill se sembli al
+pare? Si jo hi hagués sigut no hauría succehit.
+
+La Mercé molt somesa y humil: si papa, es veritat... me te que
+perdonar... es lo meu carácter que no se dominar, que 's deixa guiar per
+la primera impressió; després me sab greu.
+
+--¿Tu coneixes aquest jove?
+
+--Si, papá, ans d'anar á America, fa tres anys, era un dels joves qui á
+Figueras m'obsequiava; mes allavors era jo la rica pubilla Noradell, y
+per la conducta de son pare envers vosté, dech creurer que 'ls seus
+obsequis eran interessats.
+
+--Sia com vulla, Mercé, sapigas dominar ta altivés que no escau ab la
+nostra pobresa.
+
+La Mercé, de sopte, esclatá en plors y singlots, plorant ab tal
+desespero que son pare y sa mare s'aixecaren de taula, inquiets, no
+sabent á que atribuhir tant gran sentiment; no la podían aconsolar.
+
+--Filla!... Mercé!... ¿qué tens?... ¿qué 't passa?... calmat per Deu!...
+fes com si no t'hagués res dit... y prenentla en sos brassos... ápa! un
+petó... y la Mercé, los ulls negats, ploriquejant, fent llarchs suspirs,
+abrassa son pare ab tendre carinyo.
+
+--Y per mí? digué sa mare.
+
+--Ay! mamá meva!... y la cubrí de petóns.
+
+## XXIV
+
+En Lluis no podia viurer lluny dels seus amors. Lo casal Noradell era
+certament prou distant de Castelló; mes poch li importava. Quan no hi
+anava ab l'escopeta, 's feya ensellar un cavall que deixava á un más seu
+més propet de Masarách. Volia veurer la Mercé, enrahonar ab ella si fos
+possible. La oposició de son pare per obstinada que fos no la temía; mes
+lo que temía era l'indiferencia, l'odi pot ser que sentiría la Mercé per
+ell y sos pares. Volia explicarli la causa de sa llarga absencia; volia
+dirli que son cor batia sempre per ella, que son dols recort lo havía
+seguit per tot. Mes, com fer!... y si la Mercé despres de tres anys ja
+lo hagués oblidat... si son cor glatís per un altre... oh! eixa idea
+l'atormentava. Ademés l'entristía la persistencia tossuda del seu pare;
+coneixía son caracter resolt, formal, sa avarícia... mes, per ell eran
+entrebanchs segonaris: --Oh! sols l'amor de la Mercé!... si m'estima tot
+ho venceré!... y si no m'estima!... si,... si no m'estima!... quina idea
+mes lúgubre!... no! no! no vuy pensarhi!... Ah! dubte crudel!...
+
+Se torturava l'enteniment, formava plans, prenía resolucions, peró
+després de reflecxionar, trobava que totas eran absurdas. Se dirigía
+envers lo casal; quan hi era aprop, li mancava coratge, no gosava
+avansar; 's sentava darrera dels alzinalls per no ser vist, mirantse de
+lluny aquella galería guarnida de gerros de flors, suspirant, evocant la
+celesta aparició que feu extremeixer tot son ser; horas després se 'n
+tornava trist, neguitós, irat contra sa timidesa.
+
+Un matí, en Lluis entrá en la iglesia de Masarach. Hi trobá Mossen
+Esteva que venia de celebrar la missa. Lo coneixía per haver sigut
+vicari de Castelló.
+
+Lo senyor Rector lo convidá á pendrer xacolata, lo que aceptá de bon
+grat. Vingué la majordona, pará taula, tragué secalls, borregos de
+Cardedeu, formatge y llonganissa. Tot esmorsant feyan petar l'enrahonada
+parlant de Castelló, de Figueras, y naturalment de l'iglesieta de
+Masarach, de las degoteras que ningú 's cuydava de fer adobar, de la
+miseria de la parroquia y de la pobresa del país:
+
+--Oh! si, es gran la miseria que tením! ¡hi ha tantas familias
+necessitosas! Ara desde la filoxera no 's veuhen si no corrúas de pobres
+que van á captar pels masos. Avans, jo 'ls podía socórrer; mes ara faig
+lo que puch; travalls tinch jo mateix pera víurer, perqué lo govern se
+descuyda de donantse la paga. Mes, lo qu' ha sigut una calamitat pels
+pobres de la comarca, es la desgracia qu' ha caygut sobre la familia
+Noradell. ¡Feya tantas caritats! ¡era tan benehida pels pobres!... Deu
+n'ho havía de permetrer; mes hem d'acatar sos designis, puig que si ho
+ha permés há d'ésser per llur bé.
+
+En Lluis se posá trist, pensatiu.
+
+--Si, es cert... digué... molt la deuhen trobar á faltar, ja qu' hi ha
+tanta miseria.
+
+--L'altre dia encara, malgrat llur pobresa, Da. Teresa y sa filla me
+feren portar un farcellet de roba ab algun diner per aliviar una viuda
+ab criaturas qu' estava sense pa. Oh! si, Nostre Senyor los hi tindrá
+compte: Da. Mercé y sa mare son dos ángels de caritat.
+
+En Lluis conmogut li respongué:
+
+--Mossen Esteva, jo visch lluny d'aquesta parroquia, ignoro sas
+necessitats; mes, desde avuy los dos hem de fer un conveni: vuy que tots
+los pobres de sa comarca sian socorreguts com aváns, en nom de la
+familia Noradell. Vosté será l'encarregat de fer eixas caritats; lo
+donador s' ha de ignorar... y traguentse la cartera... permétim per
+comensar d'entregarli eixos quatre bitllets del Banch de vint duros,
+total vuytanta. Quan serán distribuhíts fássimho saber. Li recomano la
+major discreció.
+
+En Lluiset no comptava ab la majordona quí desde la cuyna escoltava la
+conversa.
+
+--Deu li pagui la caritat! Se fará com vosté desitja.
+
+En Lluis tot content de sa bona acció, se despedí de Mossen Esteva qui
+lo volgué acompanyar un tros de camí, fins á la creu del terme. Ans de
+separarse d'ell, li digué:
+
+--Si vol que la caritat sia més agradable á Deu, no vulgui que la fassí
+jo sol; ajúdim. Precisament no lluny d'aquí ¿veu aquella caseta al peu
+del turonet plantat d'oliveras? hi ha duas donas, mare y filla. La mare
+es molt vella y sa filla fa temps que jau, molt malalta; si no se las
+socorrés se moririan de fam. Vosté mateix las hi pot fer caritat.
+
+--Demá sens falta las hi portaré la méua almoyna.
+
+Encaixá ab Mossen Esteva, continuant son camí envers Castelló.
+
+Lo mateix dia á la tarda, al sortir la Margarida de la iglesia de resar
+com de costúm, trobá la majordona á la porta de la rectoría qu'
+escombrava l'escala. Aquesta la cridá y las dos feren petar un rato de
+xarrola, parlant de naps y cols, de la feyna casulana, dels surgits que
+tenia de fer á las sotanas de Mossen Esteva, de la corrúa de pobres que
+tots los dias assetiavan la rectoría... mes d'aquí endevant, gracias á
+Deu serán més socorreguts... y li contá la conversa del fill Maresch ab
+Mossen Esteva.
+
+--Vaja! aquest senyoret ha obrat bé... uns americans tant y tant richs
+que no saben com gastar la plata!... al fer las caritats en nom de la
+familia dels vostres amos, han fet sols lo que debían, ja que 'ls hi han
+prés llur patrimoni.
+
+--No 'ls hi han prés encara... pero no deixa d'ésser una fina atenció lo
+fer las caritats en nom dels Noradells.
+
+--Podria ser també un principi de remordiment... sía lo que vulla, Deu
+'ls hi pach.
+
+La Margarida 's despedí de la majordona, y al ésser al casal repetí á
+Da. Teresa, devant la Mercé que feya puntas, seguda al costat de sa
+mare, la conversa ab la majordona, afegint: se coneix que aquet senyoret
+té bon cor. Deu li pagui la caritat.
+
+Lo cor de la Mercé s'aixamplá; sa cara prengué una expressió de contenta
+que no escapá á sa mare. Eixa expressió de contenta fou sa primera
+impressió, mes de sopte sa cara 's torná séria, un pensament acabava
+d'atravessar son esperit: --¿perque fer l'almoyna en nom de la familia
+Noradell?... perqué no en nom seu? ó mellor anónim? puig que diu bé lo
+precepte de caritat: la almoyna que 's fa secreta es accepta y molt
+perfecta... ¿Baix quin impuls ha obrat?... y 's topavan en son sí una
+munió de preguntas y respostas qual resultat sens dubte no la satisfé,
+perqué anava barrejat d'un pensament dominant los demés, inspirat per sa
+dignitat y altivesa. Atesa la manera d'obrar dels Mareschs envers sa
+familia, atribuhí lo moviment generós de 'n Lluis al orgull, malgrat la
+veu interior que li deya que los sentiments del fill podian dissentir
+dels del pare. Mes no quedá gens convensuda.
+
+L'endemá en Lluis sortí de bon matí de Castelló, dirigíntse envers
+Masarách per fer l'almoyna recomenada per Mossen Esteva... aquella
+almoyna tan grata, tan volguda per la Mercé!
+
+Certament al ferla no tenía gran mérit sens dubte, puig que obrava no
+sols per l'amor de Deu mes també per l'amor de sa adorada Mercé.
+
+Oh! sí, hauría volgut aixugar las llágrimas de tots los pobres de la
+comarca en nom d'ella, associantse als seus sentiments caritatius.
+
+Duas ánimas que fan lo bé han d'ésser sens dubte atretas, amparadas sota
+las alas del ángel hermós, radiant, de la caritat.
+
+Entrá en la casa; hi trobá una dona vella, ajupida á la llar, que bufava
+brasas per' avivar la flama; pochs mobles, tots d'aspecte miserable;
+damunt la taula greixosa, una grossera estoballa, un topí, un tros de pa
+de ségol sech, una cullera y escudella de fusta; eran los restos del
+esmorzar de la vella.
+
+En Lluis demaná per la malalta; la vella quí sens dubte pensá qu' era un
+metge enviat per Mossen Esteva, lo feu entrar en la única cambra, hont
+geya, sobre llit de posts, de márfega, sens matalás, una dona jove,
+tísica, agonisant. La finestra casi closa donava á la cambra una
+obscuritat relativa. En Lluis al entrar, res distingí, enlluhernat per
+la claror de fora. La vella entrá, obri la finestra... Oh! sorpresa!...
+l'angel del consol, la Mercé, era á l'espona del llit de la malalta.
+
+Com de costúm, la Mercé havia anat á missa ab la Margarida, y al sortir,
+sabent l'estat grave de la malalta, hi aná pera consolarla; mentres que
+la Margarida havia pujat á la rectoría.
+
+En Lluis, al veurer la Mercé, se quedá de pedra. La Mercé, baixá la
+vista: 'ls dos sentiren afluhir en llur cor, glatits abrusadors que 'ls
+feren pujar la rojor á la cara. Més, prompte, la Mercé alsá sa mirada
+serena vers ell, aquella mirada altiva de la pubilla Noradell que
+reflexa la dignitat, la honra sens taca dels seus antepassats; puig se
+cregué que la coincidencia de trobarse en Lluis en aquella casa, mentres
+hi era ella, no era fortuita.
+
+En Lluis molt conmogut, depositá sobre la taula una cantitat de plata.
+--"Me permetrá, senyora, d'afegir la meva almoyna á la de vosté."
+s'incliná, saludant profondament y sortí de la cambra.
+
+Al ésser á la cuyna, la bona vella li digué:
+
+--Deu li pagui la caritat y li donga molts anys de vida!... Si vol
+acceptar alguna cosa de nostra pobresa, será ab molt gust.
+
+--Sí, bona dona, un got d'aygua fresca.
+
+--Vaig á buscarla á la font.
+
+La malalta s'havia adormit; sortí la Mercé de puntetas de la cambra,
+entrá á la cuyna dirigíntse envers la porta forana, sens dignar mirarse
+en Lluis, quin, respectuosament, molt conmogut, juntá sas mans á la
+altura del cor, la deturá, suplicantla:
+
+--Oh!... Mercé!... perdó!... perdó per mon pare!... perdonim si la he
+ofesa!... en nom de la santa caritat!
+
+Ella molt séria y desdenyosa; mes ab veu conmoguda:
+
+--Si, ja sé qu' es vosté molt caritatiu de poch temps en aquesta part...
+y l'almoyna que acaba de fer no deixa d'ésser molt casual.
+
+--Oh! Mercé!... no!... no ho cregui!... si hagués sabut que la meua
+presencia en aquesta casa l'havia de oféndrer, no hi hauría vingut; li
+juro que ignorava que vosté hi fos!... Mes ara beneheixo eixa benhaurada
+casualitat que 'm permet d'expressar tot lo respecte, la simpatía, lo
+desitg de poguer servir á vosté y á sa respectable y honrada familia...
+res mereixo á las desgracias que han caygut sobre d'ella... tres anys
+que lo dols recort de vosté m'ha seguit per tot desde que tingué la
+ditxa de conéixerla!... Díguim, Mercé, que no está irada contra de
+mi!... Ah! si sabés lo que mon cor sufreix!... eix cor que batega sols
+per vosté!... Permétim, Mercé, de dirli que l'estimo; que li ofereixo
+mon cor, ma vida, tot lo que tinch!...
+
+Entrá la vella ab l'aygua fresca; posá 'l poal damunt la taula:
+
+--La trobará molt bona; es de la font de la Llosa, la mellor aygua dels
+encontorns!... vaig á rentarli un got. Y vosté, senyoreta, que no vol
+refrescar? crégui que se li assentará bé; es aygua molt bona pel
+ventrell y per mal de maragassa.
+
+--Se us estima, bona dona; no tinch set; será un altre dia. Feu per
+manera que la malalta siga ben aconduhida.
+
+--Ara ray! res li faltará.
+
+La Mercé vegé venir la Margarida desde 'l pas de la porta de la casa; se
+girá envers en Lluis qui se la mirava ab mirada tant compassiva, tant
+suplicant, que, ab moviment generós, li allargá la má. En Lluis no gosá
+portarla á sos llabis, la estrenyé com á un amich, ab efusió.
+
+Passá tot lo dia als encontorns del casal; l'ayre que hi respirava li
+dilatava 'l cor; no se 'n sabía anar.
+
+Arribá á Castelló á entrellusca. Sopá sol dins sa cambra, servit per sa
+mare quina, al véurel tant content li feya un sens fí de preguntas.
+
+--Mare no 'm pregunti fins que se me 'n vagi 'l tap que tinch aquí,...
+senyalant lo cor... ve del pare.
+
+--Ja li passará; no desesperis.
+
+Aquella nit, en Lluis recobrá la son que havía perdut feya dias.
+
+## XXV
+
+Desde la darrera conversa que havía tingut ab son fill, lo senyor Pau
+estava d'humor execrable, sempre callat, frunsint las arrugas del front,
+arronsant las cellas dels pels herissats, que li tapavan los ulls;
+etjegant tot al botavan, al dimoni; afectant de no volguer parlar ni á
+sa muller ni á son fill. Tot lo dia tancat dins son estudi, ni á taula
+'s presentava; 's feya servir pel negrito.
+
+En Lluis, al véurer la terquedat de son pare, era afectadíssim. Allavors
+cercava consol en sa mare.
+
+--Mare, ajúdim á desenfadar lo pare, á convéncel; podrá més vosté que
+jo... En Lluis li havia fet sas confidencias y sa mare li havía promés
+ajuda.
+
+--Deixam fer. Avuy mateix li parlaré de tú.
+
+En efecte, á la mitjdiada, la senyora Rosa entrá en l'estudi del seu
+marit, espolsant las lleixas ab un plomero.
+
+--Vaja! dona, acaba aviat que m'omplas de pols!... ¡si son cosas de fer
+ara!... ¿no podias esperar aquest matí, mentres jo era fora?... ¿Y
+perqué no ho ha de fer 'l negrito?
+
+--Perqué espolsant t'ho regira tot, y després no saps trobar los papers.
+--Una pausa. La senyora Rosa continua espolsant, molt afanyosa.
+
+--Ay! batúa!... veyám si 'm traurás d'aquí!
+
+--No t'impacientis, Pau: be sabs que ningú adoba tas cosas mellor que
+jo.
+
+--Bé, bé... acabém aviat!... ¿Hont es en Lluiset?
+
+--Dins sa cambra. No ha volgut dinar, ni ha sortit de tot avuy.
+
+--Malhaja 'l xicot! se 'ns ha tornat enamorat de debó.
+
+--Y tal enamorat! n'ha perdut la gana y 'm temo se 'ns posi malalt.
+
+--Cá! dona, no t'espantis: son malaltias que ningú 'n mor y que 's curan
+d'ellas mateixas.
+
+--Tú ho dius; de vegadas tenen mals resultats. Y si 'l nostre fill se
+posés malalt ¿qué farias?
+
+--Vaja! no diguis aixó.
+
+--No ho tinch de dir!... lo conech més que tú. La seva sensibilitat es
+extremada: mare, me deya suara, si 'l pare no 'm deixa casar ab la Mercé
+Noradell, es que no m'estima; seré un desgraciat. May havía estimat; es
+mon primer y darrer amor!
+
+--Tot aixó son camándulas.
+
+--Si 's pot parlar aixís!... Si quan tú me festejavas tant enamorat, no
+t'haguessen deixat casar ab mi ¿qué haurias fet?
+
+--M'hauría tirat de cap al pou.
+
+--Vaja! Pau, no es cas de fer broma; la cosa es séria: la salut, lo ben
+estar, lo pervenir de nostre fill, l'únich fill que tením, no 'ns poden
+ésser indiferents. Reflexiona y que Deu te dongui un bon acert.
+
+--Déixam estar en pau tú y en Lluiset en Lluiset y tú!... ja 'n tinch lo
+cap plé... Y no vinguis més espolsar quan estich en mon despaig... ¿ho
+sents?... fes que no t'ho hage de dir un' altra vegada.
+
+La senyora Rosa se retirá tota compungida. Entrá en la cambra de 'n
+Lluis.
+
+--Mare, ¿ha vist lo pare?
+
+--Vist y enrahonat. Per ara 's manté ferm. Fém com ell y al fí tindrá
+que cedir.
+
+Al vespre, per sopar, tampoch se presentá en Lluis.
+
+Lo senyor Pau menjá quatre caixaladas á correcuyta, sense dir una
+paraula á sa muller, fent cara de prunas agras. Se 'n torná al estudi.
+
+Durant tres dias se lliurá en son sí una terrible lluyta entre sa
+avaricia y lo gran afecte que tenía pel seu fill.
+
+Ell, tant puny arrapat, veya de sopte tots sos plans, tots los seus
+sacrificis pecuniaris, tots sos projectes desvaneixers com un castell de
+cartas per l'intent y tossudería del seu fill. Era idea que no li podía
+entrar al cap.
+
+A poch á poch se calmá, entrá en reflexió sensata. Comprengué que per
+importants que fossen los seus crédits, venut lo patrimoni Noradell pel
+Tribunal, prescindint dels gastos, sempre restaría una cantitat sobrant
+prou crescuda que hauría de tornar á la familia Noradell. Veya ademés
+que son fill s'enllassaría ab una familia honrada y antiga de las més
+consideradas del país. En Lluis tindria 25 anys, per Nadal, entraria
+major d'edat; no li podria quitar la part que li corresponía de la casa
+de la Habana; á 25 anys, ja era hora que pensés ab lo casori... estava
+enamorat; y donchs ¿qué ferhi?... Estimava massa al seu fill pera
+contrariarlo fentlo potser desgraciat.
+
+L'endemá á las nou del matí la senyora Rosa li portá la xacolata dins
+son estudi, sempre callada.
+
+--En Lluiset ¿qué fa?
+
+--Que vols que fassi; sempre trist y afligit. Veyam si al últim haurá de
+venir lo metge.
+
+--Ja estich empipat de tú y ell!... Ves! dígasli que 'l demano.
+
+Entra en Lluis.
+
+--¿Qué vol? pare.
+
+--Sentat. ¿Estás resolt?... ¿t'hi ets ben pensat? ¿persisteixes en
+volguerte casar ab la senyoreta Noradell?
+
+--Sí, pare.
+
+--Está bé. No m'hi oposo.
+
+--¡Ah! pare... ¡mil y mil gracias!
+
+--¿Qué pensas fer? Se té que demanar la má de la senyoreta als seus
+pares.
+
+--Ja ho tinch pensat.
+
+--Explícat.
+
+--Si li apar bé, me valdré del senyor Aymar, lo notari de casa.
+
+--No 'm desagrada la idea. Donchs, tú mateix, enllesteixho aviat.
+Després de tú obraré jo.
+
+Al sortir en Lluiset del estudi de son pare, trobá sa mare que
+l'esperava, ansiosa, pera saber lo resultat de la conversa. Boig
+d'alegría la estrenyé en sos brassos ab tanta efusió que, conmoguda, 's
+posá á plorar. Ell també plorava y reya de goig.
+
+En Lluis content com unas Pascuas aná á la mateixa tarda á la notaria de
+D. Joseph Aymar.
+
+Entrá á la primera saleta dels escribents afanyats en llur tasca de
+copiar patracols; hi havía sols un pagés y una pagesa sentats; ell
+portava un sarró y ella un cistell d'hont sortían tres caps de virám,
+tres pollastres de cresta vermella. Han vingut sens dubte per demanar un
+parer al senyor notari, y esperan, sentats y resignats, que plagui á sa
+senyoría volguerlos ohir.
+
+Un escribent feu entrar en Lluis en lo sanctus sanctorum, hont lo
+notari, vestit de pontifical, drapat ab sa bata morada, casquet morat,
+brodat, de seda, ulleras d'or, estava repapat dins sa cadira de brassos,
+llegint un pergamí.
+
+--¡D. Lluis!... ¡vosté per aquí!... ¿quant ha arribat?... Fassi 'l favor
+de sentarse... ¿Com li ha probat lo viatge?... ¡l'ha feta llarga!...
+pensavam que no volía més tornar... ¿Com están son pare, sa mare?
+
+--Be per ara, ¿y vosté?... tant lo veig ara com fá tres anys, com quan
+me 'n vaig anar, sempre fresch y florat... ¿y Da. Tecla? ¿la Ramona? ¿en
+Valentí?... la familia del notari...
+
+--Tothom bo, ¡gracias á Deu!
+
+--Bé D. Joseph, me 'n alegro... Digui, ¿qu' está molt ocupat?
+
+--Ja sab que per vosté no ho estich may... y li oferí un cigarret.
+
+--D. Joseph, li vinch á demanar un favor que no me 'l deu refusar.
+
+--Vosté sab, D. Lluis, que per vostés estich sempre disposat á servirlos
+en tot lo que puga.
+
+--Gracias, D. Joseph. Donchs lo favor que li demano es d'anar á
+Masarach, al casal Noradell, y demanar á D. Marsal y Da. Teresa la má de
+llur filla Mercé, en nom meu y de mos pares.
+
+Lo notari, molt conmogut, s'alsá de sa cadira de brassos y aná á
+estrenyer la má de 'n Lluis.
+
+--Be, Lluis, be!... es tanta l'alegría que 'm dona que no sé com
+felicitarlo. Es una solució portada pel Cel. que totas las familias de
+nostre Empordá aplaudirán. Demá tindré 'l gust de cumplir l'encárrech.
+
+--Li quedaré agrahidissim.
+
+En Lluis s'aixecá, encaixá ab D. Joseph, qui l'acompanyá fins á la porta
+del carrer. Al tornar entrar, vegé 'ls dos pagesos, sentats á sobre 'l
+banch, mitj adormiscats, badallant, cansats d'esperar.
+
+--¿Qué voleu?
+
+--Veniam pera pagar la contribució territorial.
+
+Entrá en son despaig, alsant las espatllas. Un escribent molt plaga 'ls
+digué qu' anessen al Registre d'hipotecas, donántloshi la direcció, qu'
+allá 'ls hi cobrarían... Lo pagés era d'aquells de botó de banya y de
+cabells llarchs al clatell y polseras, nascut al sigle de las llums.
+
+## XXVI
+
+La familia Noradell sortía de la iglesia de Masarach hont havía assistit
+als funerals del aniversari anyal de la mort de Da. Catarina. Després de
+despedir los convidats á la porta de l'iglesia, 's dirigiren á llur
+casa. Lo metge de Masarach, lo senyor Pere, los acompanyá un tros de
+camí; puig feya alguns dias que 'n Marsal li donava inquietut; á voltas
+sa mirada atónita, distreta, algunas paraulas incoherents, li feyan
+temer un principi de lesió cerebral.
+
+Res havía deixat coneixer á la Teresa ni á la Mercé, encara que be prou
+havían ellas notat un cambi en lo estat de 'n Marsal; més l'atribuhían á
+las penas y sentiments de llur crítica posició.
+
+Dihuen que los disgustos matan; es cert. Las lesions que prevenen de
+nostres sufriments morals afectan massa nostre organisme; la sacudida
+arriba fins á las fonts de vida, y no té cura.
+
+L'hereu Noradell avans tant robust y ferreny, ara 's sentía aixafat,
+disminuhidas sas forsas, son cap sempre barrinat per la mateixa idea que
+no 'l deixava may: lo trist y horrorós pervenir seu y de sa familia.
+s'encaminava insensiblement á la bojería ó á una afecció orgánica de
+cor.
+
+Sa esposa y sa filla feyan tot lo que podían per' animarlo; mes era
+envá, Veyan que s'aflaquía, que á voltas son esguart prenía un aspecte
+estrany; alashoras redoblavan llurs caricias, demostrantli alegría que
+no sentían, fent esforsos pera distraure 'l, somrihent devant d'ell
+d'aquell somriure dolorós que trenca 'l cor. Puig llur aflicció igualava
+la de 'n Marsal, encara que llur resignació era sostinguda per llurs
+oracions á la Reyna del Cel.
+
+La dona té més forsa pera resistir als embats de la vida; 's pot dir que
+pera ella sufrir es sa norma; Deu l'ha creada per' aixó; la seua vida es
+tota de sufriment; los dias de bonansa per' ella son ben comptats. Parlo
+de la dona cristiana; si no fos la fé ardenta que sol tenir, cauría com
+nosaltres vençuda en la terrible lluyta.
+
+¿Y en Francesch?... ¡pobre Francesch!... al veurer lo sufriment moral
+tant crudel d'aquella desgraciada familia, era plé de neguit y tristesa;
+puig veya que no hi havía consol per' ella ni salvació; sabía que lo dia
+menos pensat, vindría un nou amo que 'ls trauría de llur casa payral.
+¡Ah! ¡perqué Deu no li havía donat la riquesa!... ab quin entussiasme y
+alegría l'hauría oferta als seus benefactors! Lo seu amor per la Mercé
+era negat al fons de son pobre cor adolorit per la pena amarga que
+l'oprimía.
+
+Avans d'arribar al casal, lo senyor Pere 's despedí per' anar á visitar
+un malalt que tenía en un más per' allá prop.
+
+--¡Coratge! D. Marsal; no 's deixi abatrer, anímis; després del mal
+temps surt l'arch de Sant Martí.
+
+--¡Ah! senyor doctor, las alegrías d'aquest mon son acabadas pera mí!
+¡Sols demano á Deu salut pera poguer lluytar ab lo travall contra 'l
+trist pervenir que se 'ns espera!
+
+Encaixá ab lo senyor Pere. La familia Noradell entrá en sa casa payral,
+pujá á la sala pera, avans lo dinar, resar lo sant rosari y pregar per
+la difunta y demés passats de la casa.
+
+En Francesch, al sortir dels funerals, havía tingut d'anar á
+Garriguella, á veure lo segrestador, per un assunto de 'n Marsal.
+
+Després de resar 's sentaren á taula. La Margarida portá una sopa d'oli
+bullida, fasolets y enciám. Feya temps que no tastavan carn; per' ells
+cada dia era dia de dejuni de qüaresma. Si encara haguessen menjat eix
+frugal dinar ab gana; més, aixó nó!... dinar trist, silenciós.
+
+La Mercé s'esforsava de distraurer á son pare, també á sa mare, puig la
+Teresa era febrosa, las llágrimas havían cavat fonda arruga; ja no podía
+més. Sabían que la subasta del llur patrimoni era fixada pel dijous
+vinent: solament set dias 'ls hi restava pera saber l'hora fatal d'esser
+despossehits de llur casal, del casal de sos antepassats, hont havían
+nascut, hont havían gosat dels sants afectes de familia, tant plé de
+dolsos y sagrats recorts! ¡Oh! ¡eixa idea los tenía postrats!... ¡Com
+podían tenir gana!
+
+Tot just havían resat lo benedicité que de sopte sentiren fressa de
+cascabells. Una tartana acabava de pararse devant lo portal de la casa.
+Ne baixá un senyor d'edat vestit de paltó llarch y tarot, de fesonomía
+respectable.
+
+En Marsal tremolá, puig que res de bo podía esperar de semblant visita
+que no podía venir sino del Jutjat.
+
+Baixá á rebrel, y al veurer lo senyor Aymar, 's refé del sobresalt; més
+la palidesa de sa cara persistí, haguentse de posar la má al cor pera
+comprimir sas palpitacions.
+
+--¡Es vosté D. Joseph!... ¿Quín bon vent lo porta?... y encaixaren
+amistosament.
+
+--¿Com están Da. Teresa y la senyoreta Mercé?
+
+--Bé, molt bé.. fassi 'l favor de pujar... Entráren á la sala...
+¡Teresa! ¡Mercé!... D. Joseph Aymar, lo notari de Castelló.
+
+Després dels saludos, en Marsal apropá una butaca á D. Joseph.
+
+--¡Segui! digué la Teresa... vosté estará cansat.
+
+--No 's molesti, senyora; he vingut ab tartana; lo camí no es gayre bó,
+y per evitar lo traqueig, he anat á poch á poch... y 's sentá en la
+butaca que li oferí la Teresa.
+
+--¿Vol pendrer alguna cosa?... no fassi cumpliments; aquí es á pagés.
+
+--Se li estima... sols un got d'aygua fresca.
+
+La Mercé li portá, ab bolados.
+
+--Mil gracias, senyoreta... s'aixugá la boca ab gran mocador de seda de
+fondo vermell ab dibuixos groguenchs que 's tragué dels faldons del
+paltot, y tot aixugantse: --m'alegro de trobar tota la familia
+reunida... 's tragué de la butxaca del infern del paltot una grossa
+tabaquera de conxa, savorejá un polvo, y penetrat de la importancia de
+sa missió, digué pausadáment: D. Marsal y Da. Teresa, vinch de part del
+senyor Pau Maresch y de la senyora Rosa, sa esposa, á demanalshi la má
+de la senyoreta Mercé, pera llur fill Lluis.
+
+Descriurer lo estupor, la fonda sorpresa de la familia Noradell, es
+impossible.
+
+La Teresa 's torná pálida, comprimint ab sa má los forts glatits de son
+cor. La Mercé rebé una foguerada qu' encengué sa cara de rojor.
+
+En Marsal 's quedá mut, atontat, sa cara de lívida palidés; li vingué un
+tremolor, y sos brassos caygueren inerts, lo cap s'incliná sobre son
+pit. La Mercé, la Teresa correren envers ell... ¡pare!... ¡pare!...
+¡Marsal!... ¡Marsal!... ¡Ay! ¡Deu meu!... ¡y no respon!... ¡Corre!
+¡Mercé!... ¡l'aygua del Carme!... ¡Margarida!... ¡anéu pel metge!...
+¡Ay! ¡Verge Santíssima!... ¡ajudeunos!...
+
+--¡No s'assusti! digué D. Joseph, conmogut, esglayat, sostenint en
+Marsal per las espatllas... aixó li passará...
+
+La Mercé, pálida, tremolant, portá l'ampolleta del aygua del Carme; li
+'n doná una cullerada; mentres la Teresa li fregava 'ls polsos ab un
+drapet xupat ab vinagre que li feya també aspirar.
+
+En Marsal feu un llarch suspir, y á poch á poch 's revingué:
+
+--Ja 'm passa... y allargant la má al notari, li digué ab feble veu: ja
+ho veu... son tantas las emocions que vaig rebent d'algun temps ensá que
+ja no puch resistirhi... estich ferit aquí... senyalant son front ab lo
+dit.
+
+¡Oh! sí: hi ha alegrías que de cop produheixen lo mateix afecte
+fisiológich que la més gran desgracia, que nostra naturalesa no pot
+resistir. _La joie fait peur_, la alegría espanta, diu Madame de
+Girardin que tant coneixía lo cor humá.
+
+La conmoció d'alegría que rebé en Marsal fou espantosa.
+
+Ab l'ajuda de sa esposa y de sa filla s'aixecá, li donáren lo bras,
+l'acompanyaren á sa cambra, y la Teresa l'ajudá á ficarse al llit.
+
+Al poch rato vingué 'l metge; lo polsá; ordená papers de mostassa á las
+camas, exigint repós y molta quietut.
+
+--Aixó no será rés per ara, digué á la Teresa; més s'ha de fer tot lo
+possible que no li torni; necessita calma, molta calma.
+
+'S restá la Mercé ab son pare. La Teresa torná á la sala ab lo notari
+qu' havían deixat sol.
+
+--D. Joseph... li digué, molt llagrimosa... ja veu quin trastorn!... ho
+sento per vosté.
+
+--¡Vol callar! senyora; disposi de mí... ¿Com se troba D. Marsal?
+
+--Lo metge diu que no será rés... ¡Deu ho vulga!... No vuy que s'en
+vagi... se resterá á dinar.
+
+--Senyora, no pot esser, se li estima; á las duas tinch qu' estar á
+Figueras.
+
+Al despedirse, la Teresa li digué:
+
+--A la demanda que 'ns acaba de fer, tindrém lo gust de donarli la
+resposta dintre curts dias.
+
+--Está molt bé, senyora.
+
+Moments després se sentí lo traqueig de la tartana que s'emportava lo
+notari cap á Figueras.
+
+La Teresa entrá en la cambra de son marit; lo trobá que descansava, son
+respir més natural.
+
+A entrada de fosch, torná lo metge, polsá 'l malalt, y vegent que dormía
+com un santet, digué á la Teresa: desd'ara li puch assegurar que la
+crísis no tindrá conseqüencias; més lo que 'ls hi recomano es d'evitar
+tota emoció.
+
+Al vespre arribá 'n Francesch. ¡Quina sorpresa més crudel, al saber
+l'accident de 'n Marsal! s'assentá á l'espona del llit del malalt y no
+se 'n mogué de tota la nit.
+
+Lo pronóstich del senyor Pere 's realisá; una reacció favorable se
+produhí, y als tres dias lo Doctor li permetí aixecarse.
+
+La Teresa l'ajudá á vestir.
+
+¡Pobre Marsal! ¡ja no era 'l mateix! 's sentía ferit del cap, com ell
+deya; brassos y camas li flaquejavan.
+
+Sentat dins sa cadira de brassos, se mirava ab tristesa á sa esposa que
+li tenía la má; una somrisa dolorosa se dibuixava á sos llabis.
+
+--¿Es veritat, Teresa, que Deu 's vulga apiadar de nosaltres?
+
+--Marsal, no vulguis enrahonar; ets encara massa débil.
+
+--No, Teresa: deixam complaurer en eixa idea que 'm dona coratge; ella
+m'ha de tornar la salut.
+
+Entrá la Mercé.
+
+--¡Mercé!... ¡filla!...
+
+--¡Papá meu!... y se tirá dins los brassos de son pare, qui la estrenyé
+sobre son cor.
+
+--Sentat aquí, ben aprop meu... més... y prenent sa má, li digué:
+
+--¿Quína resposta farém al senyor Aymar?
+
+--¡Per Deu! Marsal, sabs que 'l metge t'ha permés d'enrahonar un xich y
+no més.
+
+--Deixam enrahonar, Teresa, que se 'm dilata 'l cor... Respon, filla
+meva.
+
+(La Mercé havía ja enterat á sa mare de la simpatía que ressentía per en
+Lluis).
+
+--La resposta de vostés será la meva.
+
+--No, Mercé; se tracta de ton pervenir, de la teua ditxa... ¿Estimas al
+jove Maresch?
+
+--Papá... no ho sé; no 'l conech prou pera respondrer á sa pregunta de
+vosté. La veu que sento al fons de mon cor me podría enganyar. Per ara
+lo sentiment que m'inspira es gran simpatía... y 's torná roja y
+vergonyosa.
+
+--¿Ahont es en Francesch?... ¿Qué no es á casa?
+
+--Si papá; está en son despaig.
+
+--Ves! dígasli que 'l demano.
+
+Entrá en Francesch: --¿Com se troba? don Marsal.
+
+--Mellor, molt mellor... Séntat, Francesch. Ja sabs, Francesch, que
+t'hem considerat y te considerém com de casa. Los aconteixements que
+atanyan á ma familia á quina tantas probas has donat d'estimació y ver
+carinyo, no 't poden esser indiferents. Fins ara has compartit nostras
+desgracias; es just que comparteixis també nostras alegrías. Lo notari
+de Castelló, D. Joseph Aymar, de part de la familia Maresch, nos ha
+vingut á demanar la má de la Mercé, per llur fill Lluís.
+
+En Francesch sentí dins son cor un colp que l'obligá á apoyarse á sa
+cadira per no cáurer. Se refé al moment, mes no trobá cap paraula pera
+respóndrer, de tant conmogut. Ja se 'n dubtava! feya temps que 'l seu
+cor li deya!
+
+Adonantse la Mercé de la turbació de 'n Francesch, sentí sens dubte dins
+son cor lo contra colp sentit per ell, puig se torná molt pálida baixant
+los ulls, sense gosarse 'l mirar.
+
+--Francesch, prosseguí en Marsal, crech que com nosaltres ne tindrás
+vera satisfacció.
+
+Al moment dominá en 'n Francesch l'esperit de sacrifici y d'amistós
+afecte. Entrevegé la salvació d'aquella familia, lo retorn al ben estar,
+la ditxa de tots, de sa estimada Mercé, la salut tan trencada de D.
+Marsal; tancá lo seu amor al bell fons de son cor, oferintlo á Deu y á
+la Reyna del Cel; comprimí un llarch suspir, y dissimulant sa tristesa
+ab somrís dolorós, respongué:
+
+--Sia la enhorabona, D. Marsal, Da. Teresa... y vosté Mercé... li digué
+baixant los ulls, mitj tremolant... Deu li donga tota la ditxa qu' es
+mereixedora... Comptin sempre ab mí pera servirlos en tot lo que puga.
+
+--Gracias, Francesch... y en Marsal li estrenyé la má.
+
+## XXVII
+
+La resposta de 'n Marsal al senyor Aymar, fou la següent: "D. Marsal y
+Da. Teresa Noradell no fan cap oposició al projectat enllás de llur
+filla Mercé ab D. Lluís Maresch; peró, com la Mercé es la interessada,
+ans de donar lo sí, demana alguns dias de reflexió pera coneixer més
+intimament al que ha d'esser son espós. Per lo tant, D. Lluís Maresch
+queda autorisat, lo mateix que sos pares, á pendrer possessió d'aquesta
+llur casa."
+
+En Lluís anava tots los dias á ca 'l notari, impacient de saber la
+resposta, puig que, enterat pel senyor Aymar del trastorn que havía
+sufert aquella familia, 's temía que algun obstácle impossibilités son
+ferm desitj.
+
+Per fi, al comunicarli lo notari la resposta de 'n Marsal, se 'n aná
+joyós á enterarne son pare.
+
+--Está molt bé, digué lo senyor Pau; demá veuré mon advocat y procurador
+y també 'l jutge, pera fer suspendrer la subasta.
+
+--Y jo, pare, demá iré á Masarach, á visitar la familia Noradell.
+
+La Mercé no deixá passar gayres dias pera donarli 'l sí.
+
+Lo senyor Pau y sa esposa feren també llur visita als Noradells.
+
+Lo casament fou fixat á primers de Maig, mes de las flors y dels amors.
+
+La nova corregué per tot l'Empordá; amichs parents y coneguts d'abduas
+familias ne tingueren vera alegría.
+
+Lo casament celebrat al casal fou de lo més lluhit; hi assistiren D.
+Joseph Aymar, Mossen Esteva, lo senyor Pere, las tias Manelas, la
+senyora Bibiana y sa filla Emilia, parents y amichs, aduch aquells
+amichs que giravan l'esquena á 'n Marsal; ara tot eran agasajos y
+oferiments; fins lo volian tornar nombrar diputat, mes cap d'ells
+s'atreví á proposarli; veyan que l'hereu Noradell, si bé era feble y
+delicat de salut, no obstant era curat, ben curat d'aquell contagi
+madrileny que de poch li corrohe 'ls ossos.
+
+L'oncle Paulí no pogué assistirhi, clavat en sa cadira de brassos pel
+poagre, los peus embolicats ab draps de bayeta; peró, enviá á sa nevoda
+sas felicitacions, y, per regalo de boda, un nero de vuy carniceras que
+obtingué 'ls honors del dinar de casament.
+
+¿Y en Francesch?... ¡Pobre Francesch!... Mentres Mossen Esteva donava
+als núvis la benedicció nupcial, ell, postrat al peu del altar alsava
+sos ulls envers la Verge Inmaculada, pregantla ab fervor per la ditxa de
+sa estimada Mercé, oferintli lo sacrifici del seu amor, suplicantla que
+li tanqués la nafra de son cor!... ¡Pobre amor seu! mentres la alegría
+se reflectava en los semblants de tots, ell feya esforsos pera
+dissimular son sufriment. Portava endolat en lo més pregon del seu cor
+eix sentiment pur, ideal, vera emanació de l'ánima, que 's ressent no
+més una vegada en la primavera de la vida: lo primer amor!... Pobre
+Francesch!... si es tan bó!... té tan bon cor que la ditxa de la Mercé
+era la seua!
+
+També, quan en Lluís, quí, aviat lo apreciá, li feu la proposta d'anar á
+la Habana, associantlo á la casa Maresch, acceptá de bon grat. Hem de
+creurer que sa laboriositat y honradesa lo farán tornar dintre alguns
+anys ab una fortuneta.
+
+Un dia de Juny, á la tarde, que 'ls dos nuvis enamorats estavan ab llurs
+papás, en Marsal y la Teresa, al jardí del casal, després d'una tarde
+plujosa, sortí un arch de Sant Martí expléndit; cada color del espectre
+solar ressortía d'una manera admirable. Describía en lo cel un arch
+inmens que arrancava de las fondaladas de Recasens y venia á morir á la
+montanya de la Mare de Deu del Mont. En Marsal pálit, feble encara,
+apoyat sobre 'l bras de la Teresa contemplava ab mirada trista,
+melancólica aquell arch espléndit.
+
+--Qué n'es d'hermós! digué la Mercé: miri, papá, sembla que está sobre
+nostra casa.
+
+--Sí, filla... es l'arch de Sant Martí que anúncia la bonansa, lo bon
+temps, que fon la nuvolada y precedeix lo sol radiant... ¡Qué 'n feya de
+temps que no l'havía vist!... y alsant los ulls al cel... es Deu que nos
+l'envia... veritat, fills meus?
+
+En Lluis y la Mercé, al veurer los seus ulls negats de llágrimas, se
+tiraren dins sos brassos... los apretá fortament contra son cor.
+
+
+
+*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 76492 ***
diff --git a/76492-h/76492-h.htm b/76492-h/76492-h.htm
new file mode 100644
index 0000000..ad5e473
--- /dev/null
+++ b/76492-h/76492-h.htm
@@ -0,0 +1,5152 @@
+<!DOCTYPE html>
+<html lang="ca">
+<head>
+  <meta charset="utf-8" >
+  <meta name="generator" content="pandoc" >
+  <meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0, user-scalable=yes" >
+  <meta name="author" content="Carles Bosch de la Trinxeria" >
+  <meta name="dcterms.date" content="1889-01-01" >
+  <link rel="icon" href="images/cover.jpg" type="image/x-cover">
+  <title>L’heréu Noradell Project Gutenberg</title>
+  <style>
+  html { line-height : 1.5; font-family :
+Georgia, serif; font-size : 20px; color : #1a1a1a;
+background-color : #fdfdfd; } body { margin : 0 auto; max-width :
+36em; padding-left : 50px; padding-right : 50px; padding-top : 50px;
+padding-bottom : 50px; }
+@media print {
+body {
+background-color : transparent;
+color : black;
+font-size : 12pt;
+}
+p, h2, h3 {
+orphans : 3;
+widows : 3;
+}
+h2, h3, h4 {
+page-break-after : avoid;
+}
+}
+p {
+margin : 1em 0;
+}
+a {
+color : #1a1a1a;
+}
+a:visited {
+color : #1a1a1a;
+}
+img {
+max-width : 70%;
+border: 1px solid #555;
+}
+h1, h2, h3, h4, h5, h6 {
+margin-top : 1.4em;
+text-align : center;
+}
+h5, h6 {
+font-size : 1em;
+font-style : italic;
+}
+h6 {
+font-weight : normal;
+}
+ol, ul {
+padding-left : 1.7em;
+margin-top : 1em;
+}
+li > ol, li > ul {
+margin-top : 0;
+}
+blockquote {
+margin : 1em 0 1em 1.7em;
+padding-left : 1em;
+border-left : 2px solid #e6e6e6;
+font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;
+font-size: 90%;
+}
+code {
+font-family : Menlo, Monaco, 'Lucida Console', Consolas, monospace;
+font-size : 85%;
+margin : 0;
+}
+pre {
+margin : 1em 0;
+overflow : auto;
+}
+pre code {
+padding : 0;
+overflow : visible;
+}
+.sourceCode {
+background-color : transparent;
+overflow : visible;
+}
+hr {
+background-color : #1a1a1a;
+border : none;
+height : 1px;
+margin : 1em 0;
+}
+table {
+margin : 1em 0;
+border-collapse : collapse;
+width : 100%;
+display : block;
+}
+table caption {
+margin-bottom : 0.75em;
+}
+tbody {
+margin-top : 0.5em;
+border-top : 1px solid #1a1a1a;
+border-bottom : 1px solid #1a1a1a;
+}
+th {
+border-top : 1px solid #1a1a1a;
+padding : 0.25em 0.5em 0.25em 0.5em;
+}
+td {
+padding : 0.125em 0.5em 0.25em 0.5em;
+}
+header {
+margin-bottom : 4em;
+text-align : center;
+}
+#TOC li {
+list-style : none;
+}
+code {
+white-space : pre-wrap;
+}
+span.smallcaps {
+font-variant : small-caps;
+}
+span.underline {
+text-decoration : underline;
+}
+div.column {
+display : inline-block;
+vertical-align : top;
+width : 50%;
+}
+div.hanging-indent {
+margin-left : 6em;
+}
+ul.task-list {
+list-style : none;
+}
+
+  </style>
+</head>
+<body>
+<div style='text-align:center'>*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 76492 ***</div>
+<header id="title-block-header">
+<img src="images/cover.jpg" alt="portada" >
+<h1 class="title">L’heréu Noradell</h1>
+<p class="subtitle">Estudi de familia catalana</p>
+<p class="author">Carles Bosch de la Trinxeria</p>
+<p class="date">1889</p>
+</header>
+<blockquote>
+<p>A ma estimada neboda Na Mercé Fonsdeviela, comtesa d’Arnera</p>
+</blockquote>
+<p><code>Aquest text ha estat digitalitzat i processat per
+l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte
+Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.</code></p>
+<h2 id="i">I</h2>
+<p>Quan un surt de Figueras per la carretera de Fransa envers la
+frontera, després d’haver caminat uns nou kilómetres, se troba, á la
+dreta de la carretera, un cip ó fita de pedra calcinal, d’un metre
+d’alsária, que indica lo camí vehinal de dos pobles quals noms porta
+grabats: Vilarnadal y Masarach.</p>
+<p>Eix camí era antigament camí de bast; en lo temps vell no transitavan
+gayre los carros; los únichs que ’s veyan y que ’s veuhen encara son
+carros primitius, prehistórichs, tirats per un parell de bous. Abuy eix
+camí porta lo nom pretenciós de carretera, y lo cip esmentat li dona
+encara més importancia.</p>
+<p>A fé que lo dit camí se troba com se trobava en las centúrias
+passadas, estret, encaixonat, vorejat de marges embardissats de
+garrollas, romagueras, sarsaparrella y esparragueras; en mitj de la
+bardissa grisenca de polsaguera, enlayrada pe ’l tramontanal,
+sobressurten llarchs punyals d’etzavara de punta afilada. A voltas, es
+tant enfonsat per las ayguas, que sembla un córrech. En temps de plujas,
+al hivern, á més del pedregam que ’ls pagesos hi tiran de llurs camps,
+s’hi fan unas roderas y uns sots que donan, al vehicul que s’hi arrisca,
+un traqueig y un trontoll que us deixa capolat.</p>
+<p>A las duas de la tarde d’un dia de Juliol, en Joan, del casal
+Noradell, vellet de 75 anys, després d’acabat lo mercat del dijous de
+Figueras, hont havía vingut lo matí pera vendrer hortalissa, ous y
+virám, collá la mula al carret y se dirigí envers lo carrer de la
+Junquera y carretera de Fransa, pera tornarsen á casa.</p>
+<p>Sentat damunt la post del carret, lo pipot encés, tot alegroy y
+satisfet per l’apat copiós, arregat de bon vi, absorvit al hostal de la
+Tona, atiava á voltas la mula que semblava tenir son: ¡Arre! Castanya!…
+¡Veyam si ’t despertaré!… y li clavava una xurriacada sobre las áncas…
+¡Apa! cansonera! que ’s fa tart y vol plourer! Mes la mula que coneixía
+lo genit bondadós de son amo, no ’n feya gayre cas.</p>
+<p>La carretera anava plena de gent que se’n tornava á casa: carros,
+cabalcaduras, pagesos de calsas amplas de vellut blau, jech y armilla
+curta, adornada de penjolls de botons daurats, faixa y barretina
+vermella… corrúas de pagesetas, faldillas retrossadas, calsadas
+d’espardenyas, aixeridas, lleugeras, conversant y rihent ab llurs
+xicots, en mitj de núvols de pols que aixeca la ponentada… un sol ruhent
+qu’ excita lo cant monótono y estrident de las cigalas amagadas dins la
+rama dels olivars. –Adeu siau! Joan. –Adeu, bona gent, adeu! –recados á
+’n Rafel, á la Josepa! (los masobers del mas Noradell)… Era molt
+conegut… ¡feya tants anys que anava al mercat del dijous!</p>
+<p>¡Quín temps més xafagós! A voltas ratxas de vent calent escombran la
+carretera, enlayrant la pols en torbellí; fadrins y pagesetas giran la
+esquena, tapantse ’ls ulls, envolcallats en nubolada de polsaguera. Una
+blanca faixa de bromas, uniforme, anivellada, cenyeix la cordillera
+pyrinaica; estesa á mitja falda, s’arrossega per las fondaladas de las
+Salinas y Recasens, descubrint á claps, lo castell de Bellaguarda y la
+blanca ermita de Santa Llúcia, daurada pe ’l sol.</p>
+<p>Arribaren als Hostalets, veynat de Pont de Molins. Tota la comitiva
+se deturá devant una porta damunt la qual penja un ram de pi ressecat;
+dins la entrada, una tauleta placada de zinch, ab gots, copas, ampollas
+de xarop y anissat, un poal plé d’aygua, platerada carquinyolis y
+paperinas d’anís.</p>
+<p>–Joan, ¿qué no voleu beure un cop?</p>
+<p>–No vindrá mal; tinch lo canyó encrostat de pols.</p>
+<p>Deturá la mula, y al volguer baixar del carret, una noyeta burlona li
+digué:</p>
+<p>–Joan, ¿voleu que us donga la má?</p>
+<p>–Si, noya, ab molt gust, y una abrassada també.</p>
+<p>–¡Barra que us toch! Joan, li digué un fadrinet, seu pas amussat!…
+Aixó de demanar una abrassada, ja no es del vostre temps.</p>
+<p>–Tu ho dius, Quet: has de saber que ’ls anys no fan pas la
+vellesa.</p>
+<p>Aqueixa resposta feu riurer las noyas, y totas lo bromejavan que se
+’n veya un embull.</p>
+<p>–¡Vaja! Joan, aquí teniu la copeta d’ayguardent… ¡au! trinquém… á la
+vostra salut.</p>
+<p>–A la vostra, y á la de la fadrinalla.</p>
+<p>Begueren la copeta d’un glop; en Joan torná á pujar al carret y tota
+la jovenalla continuá camí enllá. Uns y altres s’anavan separant
+dirigintse cadascú á llur mas, donantse l’endeusiau.</p>
+<p>Avans d’arribar al córrech de Ricardell, lo carret de ’n Joan trencá
+á la dreta, fregant lo cip, prenguent lo camí de Masarach.</p>
+<p>Duas jovenetas guapas, rialleras que portavan un cistellet sobre ’l
+cap plé de paperinas d’arrós y fideus, li demanaren de pujar.</p>
+<p>–¡Hóo! ¡Castanya! ¡Hóo!… ¡Apa!… pujeu. Pujaren ab molta lleugeresa,
+sentantse al costat de ’n Joan, una á dreta l’altra á esquerra.</p>
+<p>–Y aixó ¿ahont aném, jovenalla?</p>
+<p>–A Masarach.</p>
+<p>–¡Oydá!… Ja us conech ara… me faig vell y no se distingir de lluny…
+tú ets de ca ’n Serra y tú de ca ’n Alsina… la Tuyas y la Marió… las
+duas noyas més guapas de Masarach! las més aixeridas! las més remacas!…
+¡Uy! si ’m pogués tornar jove!… y ab sas mans tocá la barbeta d’una y
+altra… ¡Ay festa! quina ditxa de tenirvos al costat!</p>
+<p>–Vaja! Joan, estéu!… may se us acabará la bona humor; sempre seréu
+plaga… ¡llástima que sigueu vell! Digáu, Joan, digué la Marió ¿per qué
+seu tant vell?</p>
+<p>–¡Ay traydoreta! ¿Tú ’t creus que so molt vell?</p>
+<p>–Ah! ah!… esclafint las duas una rialla… ¡qué n’haureu fet de secas y
+verdas á la vostre joventut! per xó seu encara fadrí… ¿Us voléu casar ab
+mí, Joan? digué la Tuyas.</p>
+<p>–Quan vulgas, Tuyas… sabs: per un vell carn tendre es de bon
+rosegar.</p>
+<p>–¿Y ho diheu de veras?… Ah! ah!… rihent… Escolteu, Joan, aquest any
+també vindrém á veremar al casal Noradell. Ja ’ns ho fareu saber
+¿veritat? A don Marsal li agrada lo jovent; fa com vos.</p>
+<p>–Y á quí no agrada! ¡Ah! digué en sí, suspirant: si jovenesa sabés!…
+y si vellesa pogués!…</p>
+<p>Atravessáren lo poble de Vilarnadal dominat per son castell senyorial
+en part enderrocat, al peu d’un serrat pedregós clapejat d’oliverons;
+poble rónech, de trist aspecte.</p>
+<p>Lo vent de Ponent havía parat; no feya ni un alé d’ayre. Las cinch
+tocavan al cloquer del poble. Las cigalas excitadas per la calor ofegant
+de la tarde redoblavan llur cant estrident. Pe ’ls camps se veyan
+pagesos en cos de camisa, encorvats, amarats de suhor, cavant blat de
+moro, espolsant gram y terrossas en mitj d’un núvol de pols de la gran
+secada que crema la terra.</p>
+<p>A las sis arribaren á Masarach.</p>
+<p>–Joan, ara gran mercé… Adeu!… no ’ns oblideu per la verema.</p>
+<p>–No ’n passeu cuydado. Adeu! y sobre tot sigau bonas minyonas.</p>
+<p>Molt lleugeras se dirigiren carrer amunt, mentres en Joan continuá
+son camí envers lo casal Noradell.</p>
+<p>Avans d’arribar, trobá lo pastor del mas sentat vora ’l camí sobre la
+paret d’un camp; son remat pastorava en un rostoll.</p>
+<p>Lo gos d’atura, al veurer la Castanya, la saludá ab quatre salts y
+glapits d’alegría, corrent tras d’ella.</p>
+<p>–Bonas tardes, Joan; anéu depressa que us esperan al casal.</p>
+<p>–¿Qué hi ha de nou?</p>
+<p>–L’amo m’ha dit de dirvos que us afanyésseu; crech que hi ha novedat;
+l’amo vell s’ha posat malalt.</p>
+<p>–¡Ay! pobre don Jaume!</p>
+<p>En Joan atiá la Castanya, quina, sentint la grana y l’estable,
+prengué ’l trot; en pochs minuts arribá al mas. Encarregá á ’n Guillém,
+lo masober, que li aconduhís bé la mula y se ’n pujá tot seguit al casal
+Noradell, pera saber com se trobava don Jaume.</p>
+<h2 id="ii">II</h2>
+<p>L’antich patrimoni Noradell es un dels més richs del Empordá;
+consisteix en camps de conréu, olivars, prats, closas y gran extensió de
+vinyas al plá y en los aspres de la falda del Pyrinéu, entre los pobles
+d’Espolla y de Rabós, que donan un ví que ’s pot comparar als mellors
+vins d’Andalusía.</p>
+<p>En efecte, las vinyas d’aquells terrenos granito-esquitosos, situadas
+en las serras que forman las estribacions del baix Pyrineu, sostingudas
+per parets de pedra seca, escalonadas, pera evitar l’arrastre de las
+terras en temps d’ayguats, ’s troban á racés de la tramontana; lo sol hi
+cau de plom, y pel Juliol y Agost, pedras y terrossas creman. També
+¡quina vegetació més verda y ufana! La vinya s’hi complau; lo seu toriám
+s’entrellassa d’un cep á l’altre, y quan vé ’l Setembre, fa goig de
+veurer la bonica rahimada que porta cada cep.</p>
+<p>Eixos serrats eran árits, cuberts de pedregám, matolls d’argelagas y
+garrollas que pastoravan las cabras, lo que donava un producte
+insignificant. Los hereus de casa Noradell donáren eixas terras en
+enfitéusis als menestrals y travalladors de la terra dels pobles de Sant
+Climent, Espolla y Rabós quins, ab molt travall, n’han fet uns terrenos
+dels més productius del Empordá. Pagan á llur senyor lo ters y quart de
+rahims, ab obligació de portarlos á las tinas del amo. Fan ví pel gasto
+y per vendrer. Los rahims, que casi tots son garnatxas, donan un vi
+licorós de quinze y setze graus, que venen á trenta cinch y qüaranta
+pessetas la carga de cent vint litres.</p>
+<p>Lo casal Noradell está situat á un quart del poble de Masarach, á
+mitj’ hora del poble de Sant Climent, al peu de la riera que devalla de
+las ubagas de Recaséns y se junta al Llobregat prop de Peralada. Sos
+marges son ombrejats de frondosas arbredas de verns, salses y polls; no
+hi faltan pradas y closas de bona herba que dona al bestiar de llana una
+carn saborosa.</p>
+<p>Lo poble Masarách es adossat en anfiteatre á la falda de un turonet
+encatifat de garrollám, trist, rónech, de pocas casas, poblat per
+pagesos y jornalers que viuhen de la terra. No s’hi veu cap arbre per
+pendrer l’ombra; al estiu hi cau un sol ruhent que crema y enmorena las
+caras d’aquells pagesos.</p>
+<p>De dias lo poble es desert; homes y donas ab sas eynas van al travall
+de bon matí y ne tornan quant es ben fosch. Sols quedan á casa los vells
+y criaturas, alguns porchs que ’s veuhen á morrejar pels recons y femers
+en mitj de pollets y gallinas que cloquejan.</p>
+<p>La iglesieta de Masarách se troba á un quartet del poble, no lluny de
+la riera, prop del molí Noradell. Es d’estil romanich del sigle XI: Sa
+portalada crida l’atenció del arqueólech per sa elegancia y riquesa de
+detalls.</p>
+<p>Es la antiga iglesia del priorat benedictí dependent del monástir de
+Sant Pere de Roda. Son claustre es del tot enderrocat, res se coneix.
+Los vells edificis del petit convent, avans habitats pels mónjos
+benedictins, serveixen abuy d’alberch á alguns pagesos de Masarách, com
+també al senyor rector, Mossen Esteva, que hi té la rectoria.</p>
+<p>La iglesia es d’una sola nau, tota de pedra picada. Lo seu interior
+no ofereix res de particular; sols un retaule de época més recent,
+dividit ab qüadrets pintats al oli, que representan la vida d’un sant;
+tenen prou merit.</p>
+<p>La iglesieta ha sigut rebatuda al exterior y pintada de groch y
+blanch al interior; es un adefeci degut á algun rector amich de
+virolaynas, com tants n’hi ha encara desgraciadament en nostres pobles
+montanyesos, que fan mes mal á nostres antichs monuments que la má
+destructora de la vellura.</p>
+<p>Lo casal Noradell es independent de la casa dels masobers y caserius
+que serveixen pera la explotació agrícola del patrimoni. Reuneix tot lo
+confortable d’una casa de senyors rica, oferint las conveniencias de
+casa rural y de ciutat.</p>
+<p>S’entra per una gran portalada de pedra picada á un pati interior
+enllosat, que reb la llum per una espayosa claraboya reixada de filferro
+y envidriada; damunt la porta se veu l’escut dels Noradells; al cap
+d’avall del pati una escala de pedra, ampla, suáu á doble barana de
+ferro, per hont se puja á la porta cancell del primer pis. Vastas
+estancias ben mobladas; eixida arquejada que volta la casa á mitj dia y
+ponent, envidriada al hivern, al estiu adornada d’arbustos y flors
+flayrosas.</p>
+<p>Una de las cambras principals, la cambra d’honor, moblada ab luxo,
+comunica ab un preciós oratori que conté un grupo molt ben esculpit,
+representant la Mare de Deu de la Mercé y dos catius postrats á sos
+peus. Al segon pis, graners y cambras pel servey de la casa. Las
+estables, ’l trull, las tinas son dependencias del más proper al casal,
+hont viuhen los masobers, en Rafel y la Josepa, ab lo boher, pastor,
+rabadá, porquera etc, tot lo servey de la masía.</p>
+<p>Lo casal es voltat de lladoners y olms seculars. Duas renglas de
+plátanos conduheixen al jardí y horta, voltada de paret, á cent passos
+de la casa, hont s’entra per una gran porta reixada de ferro.</p>
+<p>Los hereus Noradell s’han gastat molt diner pera captar las corrents
+soterranas de la riera y conduhirlas per medi de mina ben construhida al
+horta. També, ara una font abundant de bona aygua alimenta lo casal, la
+masía, y ompla un gran safareig que serveix pera rentar y arregar las
+terras dels voltants.</p>
+<p>Lo principal y únich atractiu de la vida del camp, prescindint de una
+bona casa, es l’horta ab son jardí; l’horta per hortalissa y fruyta y ’l
+jardí per flors y arbustos.</p>
+<p>Los Noradells havian tingut un gust especial en procurarse los
+mellors llegúms coneguts, que ’n Joan venía á bon preu, al mercat de
+Figueras.</p>
+<p>En lo jardí, separat de l’horta per una tanca d’espinadella, al peu
+de la paret, á recés de tramontana, s’hi veu un invernacle que conté
+hermosas flors exóticas; y al costat, una aucellera ab tota mena
+d’aucells del país com també una glorieta cuberta de gessamí, xucla-mel
+y satalías, totas flors enredaderas.</p>
+<p>La familia Noradell se compón de D. Jaume y sa muller Da. Catarina,
+de ’n Marsal llur fill, de la Teresa sa esposa, y de la Mercé, llur
+filla.</p>
+<p>Hi há també un oncle de ’n Marsal, germá de D. Jaume; que viu á la
+Escala, peró que passa llargas temporadas al casal Noradell, sa casa
+payral. Li diuhen l’oncle Paulí. Viu sols de la renda de sa llegítima, y
+com es molt amich del peix fresch y aficionat á pescar ab canya, s’está
+á vora mar, á la Escala.</p>
+<p>Los servidors mes fidels y estimats de la familia Noradell son los
+dos vellets en Joan y la Margarida.</p>
+<p>En Joan qui, segons diu ell, per la Mare de Deu de la Candelera fará
+78 anys, va naixer al mas; fa 50 anys que está al servey dels Noradells.
+Servidor fidel, honrat; es tanta la estimació que té per sos amos que
+sacrificá sa joventut, renunciant al matrimoni, pera dedicarse
+enterament á llur servey. Es un fill dels masobers, del mas Noradell,
+oncle de ’n Rafel, quins, de pare á fill, fa mes de doscents anys que
+menan la masada. Se diuhen Gensana; mes dingú los coneix per eix nom; en
+la comarca, lo masober es anomenat Noradell, lo nom del amo; y aixó es
+pels anys y panys que son al más.</p>
+<p>La Margarida té uns 70 anys; es la dida de ‘n Marsal, viuda del
+masober del mas Roure, de la montanya d’Espolla, dependent del patrimoni
+Noradell. Fa 40 anys qu’ es al servey de la familia; se la considera com
+de casa. Es la mestressa de claus del seller, del vi, del oli, del
+rebost. Petita, grassona, no estant may en repós; porta sempre lligat á
+la cintura un manoll de claus; lo que incomoda de vegadas á Da. Teresa
+quí, necessitant una clau, la té que fer anar á cercar á la iglesia hont
+la Margarida sol anar sovint á pregar á Deu.</p>
+<p>Com á dida qu’ ha sigut de ’n Marsal, li tenen totas las
+consideracions, puig es fiada y honrada, mirant per los profits dels
+seus amos com si fossin seus. En Joan li diu la dona dels gats; puig
+ella cuyda dels gats de la casa; diu que son los animals dels mes útils
+de una casa de pagés; y té molta rahó, perqué sense ells, las ratas
+farian mes mal que pedra seca.</p>
+<p>Llástima que la Margarida sia tant vella! es una servey com no n’hi
+ha.</p>
+<h2 id="iii">III</h2>
+<p>Al pujar, en Joan, á la sala del casal, trobá los séus amos molt
+afligits.</p>
+<p>D. Jaume no s’havía aixecat de tot lo dia; deya que li mancavan las
+forsas y s’ restá al llit, lo que no deixá de sorpendrer; puig que,
+encara que d’edat, acostumava á ser molt matiner, y ningú s’ recordava
+que hagués fet un dia de llit. Tan al estiu com al hivern era dels
+primers aixecats, menant pressa al servey, fent aixecar á tothom; puig
+deya que lo massa dormir atontava y envellía. Se pasejava sala amunt
+sala avall fins qu’ era ben dia; allavors se ’n anava á fora ab lo
+bestiar, los jornalers, al horta arregar l’hortalissa, feyna que s’ho
+prenia com volia, cargolant alguns cigarrets de tabaco negre que li
+portavan de Cadaqués. A las vuit se ’n tornava á casa per esmorsar ab lo
+porró y forquilla, deya que la xacolata era bona pels capelláns y que un
+got d’aygua fresca debilitava. Acabat d’esmorsar tornava á sortir fins
+al dinar, fent lo mateix á la tarde. A las vuit, resat lo rosari, havent
+sopat, se ’n anava al llit. Alt, magra, amplas espatllas, ossat, colrat
+del sol, cara afeitada, fisonomía enérgica, cabells blanchs, llarchs al
+clatell y polseras; vestit sempre de vellut de cotó, calsat de sabatas
+ferradas y d’esclops al hivern, en temps d’humitats…, may s’havía vist
+home tant ferreny.</p>
+<p>La familia assustada parlá d’anar á cercar lo senyor Pere, lo metje
+de Masarách.</p>
+<p>A las vuit del matí, donya Catarina, en Marsal y la Teresa, entráren
+en sa cambra.</p>
+<p>–Pare, li digué son fill, si li está bé farém venir lo metje.</p>
+<p>–¡No estich per metjes! may cap m’ha polsat… ¡Que vinga lo senyor
+Pere com amich, mes com á metje, de cap manera!</p>
+<p>Vingué lo Sr. Pere, senyor de 60 anys, encara solter, fisonomía
+oberta, prou entés per sa llarga experiencia, molt amich de la
+familia.</p>
+<p>Ans d’entrar en la cambra del malalt, demaná explicacions á n’
+Marsal.</p>
+<p>–¿Que té?</p>
+<p>–Res; diu que rés li fa mal; sols ressent grant debilitat… y quant
+s’está al llit, ja pot ben creurer que ’s troba aixafat. No sé si ’s fa
+cárrech del seu estat, pero jo crech que sí. Vosté coneix lo genit de
+mon pare; vosté sab que may ha volgut creurer ab la medicina y que no es
+amich de metjes; donchs, vosté mateix.</p>
+<p>Entráren en sa cambra.</p>
+<p>–¿Y aixó? Don Jaume ¿també ’s vol tornar presós de no volguerse
+aixecar?</p>
+<p>–Senyor Pere, tinch á la ratlla de vuitanta; ha arribat la meva
+hora.</p>
+<p>Lo metje se’l mirà y vegé á sa cara senyals que no li agradáren.</p>
+<p>–¡Home! no digui aixó! Vosté té encara robustés per’ arribar á
+noranta.</p>
+<p>–Senyor Pere, no ’m faig cap ilusió. Que vinga la mort en bona hora,
+ja estich preparat; só cristiá y no la temo.</p>
+<p>Lo senyor Pere li estrenyé sa má febrosa, amagrida, ’s retirá de la
+cambra diguent al malalt: aixó no será rés; vosté fa bé d’estarse al
+llit… dos días de repós y próu. Encara hem de celebrar aquest any y
+altres la festa de San Miquel de la verema ¿veritat?</p>
+<p>–Será lo que Deu voldrá.</p>
+<p>Al ser á la sala, digué á n’ Marsal: no hi ha rés á fer; sa
+naturalesa es com la máquina d’un rellotje del tot usada de massa
+servir, los ressorts ne son gastats, se morirá com un pollet sense que
+ningú se ’n adoni. Fássinlo sagramentar.</p>
+<p>–¡Pobre pare! digué ’n Marsal, ¡quina resignació!</p>
+<p>Lo mateix vespre en Joan y lo boher anáren tot seguit á Masarách
+avisar lo senyor rector pels sagraments.</p>
+<p>Eran las vuit de la nit, la campana tocá á combregar. La nova
+corregué tot seguit pel poble. Se juntaren á la iglesia algunas vehinas
+ab caputxa negra y una candeleta á la má per’ acompanyar Nostr’Amo.
+L’escolanet obrí lo paraygua de domás vermell, y lo combregar se dirigí
+envers lo casal Noradell.</p>
+<p>A mitj camí tots los servents de la masía, ab llur candeleta á la má,
+seguíren la professó, mentres l’escolanet tocava per moments la
+campaneta, toch lúgubre que feya parar lo cant dels richs-richs y
+granotas de la riera. Lo cel ennublat; no ’s veya cap estrella; envers
+Recaséns, en las fondaladas, una faixa de bromas negras que aumentava la
+foscor, bufava un ayre fret y humit. Prompte lo vent apagá las llums;
+sols Mossen Esteva se guiava ab la llanterna de llauna, arrovellada,
+sense vidres, rublerta de foradets, contenent un cap de ciri encés que
+donava una claror esmortuhida.</p>
+<p>Llampegava á Ponent; se sentian los ronchs fondos de la tronada.</p>
+<p>Al arribar lo combregar al casal, la familia y servents se postráren;
+Mosen Esteva entrá en la cambra del malalt, posá lo Cupón damunt la
+taula adornada de blanca y fina estoballa de lli, ab quatre ciris
+encesos, y després de ohir sa confessió y ditas las pregarias de costúm,
+administrá lo sant Viátich al malalt que lo rebé ab molta devoció, en
+mitj del reculliment de sa familia agenollada al entorn del llit.</p>
+<p>Lo combregar s’entorná á la iglesieta de Masarách ab lo mateix
+acompanyament de donas endoladas y servents de la masía.</p>
+<p>Després de rebuts los sagraments, trobantse un xich reconfortat, don
+Jaume, cridá ab veu apagada á son fill heréu; lo feu sentar á l’espona
+del llit.</p>
+<p>En Marsal las llágrimas als ulls s’assentá.</p>
+<p>–¿Que vol? pare.</p>
+<p>–Apropat, fill meu!… més… més… se m’acaban las forsas!… aviat no
+podré parlar!… Me’n vaig d’aquest mon… ja hi he cumplert ma missió…
+espero que Déu me rebrá en sa Gloria. Te deixo lo patrimoni que m’han
+transmés mos passats sense un deute, sense cap obligació… Te deixo la
+honradés que sempre ha guiat nostra familia en lo camí del bé, segueix
+mon exemple y ’l dels teus passats… Sías caritatiu, afavoreix al pobre y
+á la fí de tos días trobarás al cel ta recompensa… Donáume beure… tinch
+la boca aixuta… En Marsal aná á la tauleta, feu fondrer un tros de sucre
+dins un got d’aygua, y li’n doná una cullerada… Marsal, ja no puch
+més!</p>
+<p>–Pare, no enrahoni, si l’ha de cansar.</p>
+<p>–Déu me donará coratje per’ acabar.</p>
+<p>Féu un esfors y continuá ab veu apagada.</p>
+<p>–Sías bon pagés, viu en ta casa payral, al centre del teu patrimoni,
+hi trobarás pau y ben estar… Encara que ta posició te permeti viurer á
+ciutat, no segueixis l’exemple de tantas familias del Empordá que s’han
+arruynat per volguer imitar la gent de alt tó, confiant á procuradors
+llurs hisendas… Recordat que en aquest món l’home que té quartos es
+saludat y ben vist per tothom y ’l que ’s torna pobre per sa culpa es
+despreciat y ningú ’n fa cas… Recordat de la hombría de bé dels
+Noradells; segueix llur exemple…</p>
+<p>Ja no pogué més. Feu entrar en sa cambra sa pobre muller, Da.
+Catarina, molt afligida, los ulls negats de llagrimas, la Teresa, la
+Mercé; y junts, ab en Marsal, se postráren als peus del llit, estengué
+sa má amagrida sobre d’ells donántloshi sa benedicció.</p>
+<p>No tardá á entrar en l’agonía; á las tres de la matinada finá, volant
+la seva ánima cristiana envers son Criador.</p>
+<p>D. Jaume Noradell era un d’aquells homes de la lley vella, plé
+d’honradés, estimat per tots los pagesos de la comarca que lo trobáren
+molt á faltar. També pels funerals la iglesia de Masarách no podía
+contenir la gent que hi assistía, puig n’havía vingut de mitj
+Empordá.</p>
+<p>Fou portat per sos masobers al cementiri de la parroquia y depositat
+dins la tomba de la familia, al costat de la ossamenta de D. Maurici,
+son pare, mort lo sigle passat.</p>
+<p>Fou una mort que afectá molt á la familia Noradell; encara que D.
+Jaume hagués mort carregat d’anys, la separació l’hi fou molt
+sensible.</p>
+<p>Tota la casa estava endolada; puig que, en nostras familias ricas de
+pagés del Empordá, es costum de fer portar dol á tot lo servey y gent de
+la masía, durant sis mesos.</p>
+<h2 id="iv">IV</h2>
+<p>En Marsal Noradell, al morir son pare, tenía 45 anys; de bona
+estatura, ferreny, plé de salut, moreno, mirada intel·ligenta; portava
+tota la barba retallada de dos centímetros; carácter sério, afable,
+fisonomía distingida que respira bondat.</p>
+<p>Acabats sos estudis al Institut de Gerona, son pare, volguentne fer
+un bon agricultor, un bon pagés com ell, lo feu anar á la Escola
+d’Agricultura de Montpeller hont passá tres anys, dedicantse á tots los
+travalls práctichs y teórichs de la terra, estudiant las ciencias
+naturals.</p>
+<p>Al acabar sos estudis agrícols, feu un viatge á Inglaterra hont,
+durant un any, perfeccioná los coneixements adquirits á la Escola de
+Montpeller.</p>
+<p>Al tornar á casa sos pares ’s posá al front del seu patrimoni que
+aviat feu l’admiració dels propietaris rurals del Empordá.</p>
+<p>En los camps del plá de Peralada adoptá aradas de ferro especials que
+’s feu venir d’Inglaterra, tiradas per quatre y sis bous, pera desfonar
+los camps. Se procurá las mellors máquinas modernas més conegudas per
+llur perfecció: segadora, dalladora, batadora, rampí etc..</p>
+<p>Las terras dels fondals inproductivas, pels aygua-molls, las feu
+drenar convertintlas en userdars de gran producte.</p>
+<p>També mellorá sa rassa bovina, ovina y porcar ab un toro, un moltó
+marrá, y un berro, que comprá al Concurs Regional de Bruxelas. En una
+paraula, en Marsal, per sos coneixements culturals teórichs y práctichs,
+aumentá de molt lo reddit del patrimoni Noradell.</p>
+<p>Los pagesos sempre rutinaris, aferrats als costúms de la vellura, al
+veurer aytals novetats, feyan la mitja rialla, aquella mitja rialla
+compassiva de saberuts: “se coneix que l’hereu Noradell es home
+d’innovacions… té més teoría que práctica… al cul del sach veurém las
+engrunas… se fará més sábi que rich.”</p>
+<p>Mes, al veurer lo brillant resultat obtingut en las terras y bestiar
+del patrimoni Noradell, no pogueren més que admirar y felicitar á Don
+Marsal.</p>
+<p>A 24 anys se casá enamorat ab una filla de la familia Noguer de
+St. Feliu de Guíxols, del comers; la Teresa, que es y ha sigut per ell
+bona esposa, bona mare per sa filla, en quí ha trobat una amiga
+carinyosa, bona cristiana, vivint sols per son marit, sa filla y sa
+sogra; dona de seny, bona mestressa de casa, estimant lo seu espós com
+en los primers dias de casada. May cap borrall de broma ha enterbolit la
+puresa de llur cel sempre seré.</p>
+<p>Al comensar eixa relació, llur filla Mercé tenía 18 anys. Son pare y
+sa mare l’idolatravan; puig que de tres criaturas que va tenir la
+Teresa, duas varen pujar al Cel.</p>
+<p>En sa infantesa era débil, malaltissa; als set anys cambiá sa
+naturalesa; y ab l’ajuda dels banys de mar y de sorra, que anava á
+pendrer á la Escala, ab sa mare, á ca ’l seu oncle Paulí, se torná
+robusta, enfortida per las emanacions salitrosas, y colrada pel sol y
+ayre de mar.</p>
+<p>Sa mare la guardá aprop seu fins passada la edat crítica. A 13 anys
+la portá al col·legi de monjas del Sagrat Cor de Sarriá hont s’hi quedá
+fins á 16 anys. Completada sa educació, torná prop dels seus pares, á la
+casa payral.</p>
+<p>La Mercé á 18 anys era ja dona formada, esvelta, rossa, ulls blaus
+expressius, fisonomía simpática, pero un xich massa séria; tot ella
+reflexava la robustés de son cos y la puresa de son cor; carácter
+bondadós, d’exquisita amabilitat, semblantse per sas bonas qualitats á
+la seva mare.</p>
+<p>Al estudiar sa fisonomía se notava á voltas una expressió d’altivesa
+que qualsevol contrarietat feya ressortir més encara; eix petit defecte
+era degut á sa excessiva sensibilitat y al ésser massa mimada de sos
+pares; també, podém afegir, á la importancia que li donava lo títol de
+pubilla Noradell.</p>
+<p>Molt amiga d’aucells y de flors. Los aucellets que té á l’aucellera
+del jardí, al costat de la glorieta, son los seus amichs; conversa ab
+ells; ella sola cuyda de portalshi aygua y panís ab matas d’escarola ben
+blanca.</p>
+<p>Las flors y arbustos que vorejan los camins ensorrats del jardí y de
+l’horta son hermosíssims.</p>
+<p>Al caurer la tarde, á posta de sol, se posa un devantalet de tela
+blava y barret de palla, arruixa las flors ab la regadora. Ne té de
+preciosas; s’enfada ab las abellas atrevidas que s’introduheixen dins
+llurs calzers, obrint y esparpillant sens pietat llurs petals y etaminas
+pera robarne lo pol·len. Cada dia ne feya hermosas toyas pera adornar
+los gerros de son oratori y de sa cambra.</p>
+<p>Donya Catarina, la mare de ’n Marsal, era senyora d’uns 78 anys;
+baixa d’estatura, prou sorda, la vista encara bona, cara pergaminada,
+arrugada, enqüadrada per dos rinxos de cabells blanchs, com s’usavan al
+principi del sigle actual. Pera guardarse dels ayres cubría son cap ab
+una toca blanca bordada de punt que li tapava mitj front; com vestia
+sempre de negra semblava una monja. Ferrenya, encartronada, la malaltía
+no hi podía res. Molt cuydadosa de sa persona, sempre neta que donava
+gust.</p>
+<p>No li agradava la ociositat; tenía sa cadira de brassos enconxada, al
+estiu, prop la finestra de la sala, á la tardor, al escalfa panxas, puig
+passava l’hivern á Figueras ab la familia. Feya mitja ab ulleras de
+vidre rodó posadas al cap del nas, ó bé, resava lo rosari, encomanantse
+á Deu.</p>
+<p>Molt dona de bé, caritativa, amiga dels pobres; Deu sab la gent
+necessitosa que havia socorregut en los vilatges y masías dels
+encontorns de Masarách; també ¡qu’ estimada y venerada! En Marsal, la
+Teresa, la Mercé, li tenian un gran afecte; no la deixavan may sola; la
+cuydavan ab carinyo.</p>
+<p>La seva conversa era agradable, puig tenía encara bona memoria;
+¡havía tant vist y aprés durant tan llarga vida! feya revíurer lo
+passat; may un se cansava d’escoltarla. La Mercé era sa estimada; quan
+surtía á passeig á pendrer ’l sol, sempre era ella que li donava ’l
+bras; li deya nena com quan era criatura.</p>
+<p>La vellesa es sempre amiga de la tendra joventut. Sembla que al
+arribar á la fí de la vida, ’l vell té ’l pressentiment d’una nova
+existencia que l’ha de rejovenir; los recorts de sa infantesa, per un
+fenómeno singular, se li presentan, á la fí de sos dias, clars, seréns,
+somrients, y alashoras se sent atret per la hermosa joventut que li fa
+recordar la primavera de sa vida.</p>
+<p>Los Noradells tenen casa á Figueras hont hi passan l’hivern.</p>
+<p>Son relacionats ab las principals familias de la provincia de Gerona.
+En Marsal es diputat provincial, soci corresponsal del Institut Agrícola
+de St. Isidro, de Societats literarias y de associacions d’Excursions,
+de Barcelona.</p>
+<p>Los articles agrícols, que sol publicar en la Revista del Institut,
+son molt apreciats, puig son escrits d’un home competent en tots los
+coneixements agrícols.</p>
+<p>Tant com visqué son pare, en Marsal, tot adonat al cuydado del seu
+patrimoni, no havía may tingut cap ambició de figurar. Sols havía
+acceptat l’honor de representar sa comarca á la Diputació provincial. No
+s’havía ocupat may de política; aburría los partits madrilenys; era
+catalá de cor y estimava sa terra. En la Diputació defensava los
+interessos agrícols del Empordá; més, com á rich hisendat, sas ideas
+eran conservadoras y sobretot catalanas.</p>
+<p>Al hivern de 188…, un diumenge de Novembre, á la tarde, fou cridat á
+una reunió de propietaris del país que li proposaren la Diputació á
+Corts en las próximas eleccions que s’havian de fer, pera reemplassar lo
+diputat castellá que havia dimitit.</p>
+<p>–Vosté, D. Marsal, ha d’anar á Madrit; será votat per tots los
+propietaris y gent de bé de la comarca; ja es hora que nostre diputat
+sia empordanés; ja ’n tenim prou de diputats estranys á la terra,
+imposats pel gobern, quins, una volta elegits, ja no ’s recordan més de
+nosaltres.</p>
+<p>–Senyors, ténen molta rahó; penso com vostés; més jo no tinch cap
+influencia; vostés saben que sempre he viscut aislat de la política; y
+dech confessárloshi que tindría molta recansa de deixar lo cuydado del
+meu patrimoni.</p>
+<p>–¡Vaja! D. Marsal fassi un esfors, accepti pel bé del pais; vosté es
+bon catalá, estima la terra; també pot defensar en las Corts nostres
+interessos agrícols com los defensa en la Diputació Provincial. Comptém
+ab vosté; se deu sacrificar pel bé de la comarca; ja pot ben creurer que
+tots li quedarém agrahits.</p>
+<p>–Senyors, ja que vostés s’empenyan, accepto de bon grat, agrahint de
+cor tan gran honra que no mereixo.</p>
+<p>Aixís fou que ’n Marsal fou portat pera diputat á Corts per tota la
+classa rica conservadora del districte de Figueras.</p>
+<p>No ’n digué res á la Teresa fins alguns dias avans de comensar la
+campanya electoral. Tenia un cert remordiment de no haverla consultada
+ans de comprometrers; si ho hagués fet, es més que probable que no li
+haguera aprobat; puig no acostumava á ocultarli res y majorment una
+determinació tan important per las conseqüencias que podia tenir, en cas
+d’elegit, de haguer de deixar sa familia y son patrimoni.</p>
+<p>–¿Sabs la nova que corra? li digué, me volen fer diputat.</p>
+<p>–¿Ho dius de veras?</p>
+<p>–¡Vaya si ho dich! y la proba que ’l comité electoral está ja format
+y s’han ja enviat pels pobles circulars y ma professió de fé.</p>
+<p>–¡Com t’ho tenias guardat!… si ans de acceptar m’ho haguesses dit,
+pot ser te hauría dit no ho fassis.</p>
+<p>–¿Perqué?</p>
+<p>–Marsal, no m’ho demanis!… so enemiga de tot lo que amenassa ma
+ditxa. Si foras diputat te perdría, ja no ‘t tindría aprop méu… y
+mirántsel amb carinyo… jo ’t prometo fer tota la oposició possible,
+ensobornant los electors; los diré qu’ ets massa bó pera ser diputat,
+que anyorarás los renys afectuosos de ta mare, las manyagas de ta esposa
+y los petons de ta filla; y que, als pochs dias d’estar fora, plantarás
+Corts y madrilenys y te ’n tornarás á casa… ¿veritat, marit meu? Més no
+anticipém: vaig á avisar ta filla y ta mare, y las tres farém maleficis
+pera que no sigas elegit.</p>
+<p>En Marsal la abrassá ab tendresa:</p>
+<p>–No creguis que hi tinga empenyo; fins te diría que ’m sab greu; més
+he donat ma paraula: dech seguir avant.</p>
+<p>Tot estava disposat pera comensar la campanya electoral.</p>
+<p>Un matí, en Marsal feu collar la mula á la tartana, guiada per en
+Joan, abrassá sa familia y, acompanyat de ’n Cabreta, prengué la
+direcció de Figueras.</p>
+<p>En Cabreta es lo guarda terras particular del patrimoni Noradell; es
+un home com un St. Pau; ha sigut mosso d’escuadra; te uns 40 anys;
+sério, barbut, cara de respecte. May dingú l’ha vist ríurer; porta una
+nafra rogenca que li prén part de la galta y mitat del llabi superior,
+una punyalada d’un lladre ab quí s’abrahoná en la ermita de St. Ferriol,
+aprop de Besalú. Sa fulla de servey es honradíssima; sempre ab lo pipot
+á la boca; home de pocas paraulas, molt callat, responent y fora las
+paraulas més precisas que se ’l pregunta. Té molt prestigi ab los
+pagesos y menestrals d’aquells pobles; servicial, honrat; fa alguns anys
+que guarda las terras de sos amos per qui ’s faría matar, tant es
+l’afecte que ’ls hi té.</p>
+<p>–Cabreta ¿com ho tenim? li preguntá en Marsal, camí fent.</p>
+<p>–Bé, molt bé.</p>
+<p>–La cosa va séria; no faltará oposició; n’hem de sortir bé.</p>
+<p>–No passi cuydado, D. Marsal: ja ho tinch tot preparat de temps;
+tothom votará per vosté: St. Climent, Masarách, Mollet, Espolla, Rabós
+son nostres; lo mateix li puch dir dels demés pobles del districte.</p>
+<p>–¿Que sabéu del candidat del gobern?</p>
+<p>–Se diu que arriba demá á Figueras… clavá dos pipadas… ¡malaguanyada
+cenrada!…</p>
+<p>–¿Perqué dihéu aixó?</p>
+<p>–Ja ho veurá: es castellá, y no volém més diputats castellans.</p>
+<p>–Lo poble n’ho entén pas com vos, Cabreta, puig que de molt temps
+ensá vota diputats castellans.</p>
+<p>–Ja vindrá un dia qu’ obrirá ’ls ulls.</p>
+<p>–Será tart.</p>
+<p>–Si, ja l’entench: vol dir que la llimona per ells expremida haurá
+acabat lo such.</p>
+<p>–Me ’n tinch por.</p>
+<p>–No, D. Marsal, no: aixó no pot durar. Ve un dia que tant va ’l canti
+al pou que ’s trenca. Ja pot ben créurer que per aquestas eleccions se
+trencará; ja ho veurá.</p>
+<p>–Lo que hi há qu’ hem de lluytar ferm; l’enemich es temible.</p>
+<p>–No ho crégui, ja veurá si tindré rahó.</p>
+<p>Arribáren á Figueras. En Marsal se dirigí al carrer de St. Pau, entrá
+en una casa ahont trobá lo comité reunit que l’esperava.</p>
+<p>Al saber lo gobern la candidatura de oposició patrocinada per molts
+electors de Figueras, se prepará tot seguit á derrotarla. Lo comité
+oficial enviá emissaris pels pobles, anunciant l’arribada del candidat
+agrahit pel gobern, excitant empleats, alcaldes, etc., per ferlo
+triomfar á tot cost.</p>
+<p>Lo candidat castellá que feu oposició á ‘n Marsal, se presentá á
+Figueras acompanyat de sos adjudants d’eleccions, de cacichs, empleats,
+tota la récula de la gent que cobra ó qu’ espera turró, veras sangoneras
+que xupan la sanch del contribuyent.</p>
+<p>Ningú lo coneixía; no entenia un mot de catalá; may havía estat en
+l’Empordá. Lo gobern de Madrit lo havía imposat al país. Era nevot del
+fill d’un cosí de la muller d’un oncle del ministre de Foment.</p>
+<p>Son gos de presa era un tipo: lo senyor Jofre; un senyor particular
+sense ofici ni benefici que havia sigut ataconador á la portería del
+senyor Desplá, y qu’ ara vivia de renda. Empressari d’eleccions
+oficials, sempre disposat á servir lo gobern, qualsevulla que fos, que
+lo donava ossos á rosegar. Uns 50 anys; porta tarot y levita llarga,
+lluhenta de tant servir; era lo seu uniforme oficial que ’s posava
+solsament en dias d’eleccions, pera presentarse y fer costat al senyor
+diputat. Magre, cara afeitada, l’ull viu, avispat, molt aixerit, la
+proba es que viu de senyor sense fer rés. Se diu amich dels diputats,
+que ’s carteja ab ells. Es la mosca de la faula, ó ’l burro carregat de
+reliquias. Los estanquers y alcaldes de poble lo temen y respectan…
+diguéuli tonto!… qualsevulla fassi sabatas!…</p>
+<p>Lo senyor Jofre ab lo candidat del gobern recorréren lo districte
+electoral. Arribáren á Rabós un diumenge al matí. Al entrar en lo poble,
+l’alcalde ja avisat y correligionaris ’ls vingueren á rebrer al carrer
+Major. Baixaren de la tartana á la plassa, devant la portalada de la
+iglesia, en mitj d’un rotllo de criaturas y pagesos embabiecats al
+veurer aquells dos senyorassos forasters, de barret y levita. L’alcalde
+mudat de festas, molt obsequiós, la má á la barretina tirada al clatell,
+escoltat per l’agutzil y dos regidors, saludá als dos senyors,
+acompanyantlos á la casa de la vila.</p>
+<p>–Y donchs, ¿com ho tenim? digué ’n Jofre á l’alcalde.</p>
+<p>–N’haurém com carn de cabra. He fet cridar la reunió pera las deu…
+Potser lo senyor no ha esmorsat: –¿Quiere esmorsá senyó diputao? si
+quiere xacolata ó un tall da botifarra, le haré portá de mi casa?</p>
+<p>–Mil gracias.</p>
+<p>–Home! Ja hem esmorsat. Lo qu’ ha de fer es menar pressa y fer venir
+tota la gent que puga, digué ’n Jofre.</p>
+<p>–L’alcalde dirigintse á l’agutzil. –Sentiu, Janot, lo que diu ’l
+senyor? Agaféu la trompeta y alante! No deixáu cap carrer, y si massa
+cal, pujáu al campanar y trompetejáu als quatre vents perqué tothom
+senti la crida: á las 10 en punt gran funció á la sala de ball…
+anáu.</p>
+<p>La reunió electoral estava ja preparada en la sala de ball prou
+espayosa. Ja lo dia avans l’alcalde havia fet fer dos cridas, un al
+mati, l’altra á la tarda. Mes la gran crida d’efecte era la del diumenge
+que los pagesos no son al travall y se restan al poble á xerricar per
+las tavernas. Al sortir de missa, envers las nou, comensáren á formarse
+grupos á la plassa. Algúns s’anavan dirigint tot xáno xáno envers la
+porta de la sala de ball; altres feyan los desentesos.</p>
+<p>–¿Que hi ha? deya un tot espitregat, sapat, de pit pelut, lo pipot
+als morros… ¿Que ’ns volen donar quartos?… aixó put á cremat!… es cosa
+de gobern… si portéu diners á la butxaca no ’n traguéu la má.</p>
+<p>–¿Vols dir, Met, qu’ es cosa de gobern? Jo no ho crech. En Janot lo
+nunci que fa de agutzil ha cridat: gran funció á la sala de ball. Diuhen
+que aquell senyor foraster acompanyat del altre que li diuhen Jofre,
+farán jochs de mans, digué un.</p>
+<p>–¿Quan fan pagar?</p>
+<p>–No ho sé; no crech que fassin pagar rés; vólen que tots hi aném.</p>
+<p>–¡Que diantre ’ns volen! diu un que acaba d’arribar del carrer
+d’amunt.</p>
+<p>–¿Que no vares sentir la crida, ahir ’l vespre?</p>
+<p>–No, me ’n havia anat á jaurer… ¿Quina crida feren?</p>
+<p>–Si vols que t’ho diga no la vaig gayre entendrer. Me sembla que ’n
+Janot parlava de quintas.</p>
+<p>–¡Altra volta las quintas!… digueren tots.</p>
+<p>En aixó passa ’l nunci.</p>
+<p>–¿Que váreu cridar, Janot, ahir el vespre?</p>
+<p>–Entréu á la sala que ho sabréu… ¡apa! ¡apa! aneuhi tots que la
+funció comensará aviat!</p>
+<p>–La funció!… las quintas!… los jochs de mans!… Veyám, entremhi, ja
+que no fan pagar res.</p>
+<p>La sala de ball era adornada de boixos y banderas.</p>
+<p>A sobre una tarima empostissada, elevada d’un metre, lo Comité, que
+formava la mesa presidida per l’alcalde, estava sentat devant d’una
+taula hont se veya una campaneta, un tinter de banya, paper y
+plomas.</p>
+<p>L’alcalde tenía á sa dreta lo senyor castellá y á sa esquerra, lo
+senyor Jofre. Ja volia donar la presidencia al futur diputat, més
+aquest, molt modest, no ho volgué.</p>
+<p>La sala s’anava omplint de pagesos y de fum de pipas y cigarrets;
+s’hi respirava un baf d’ayguardent y allioli.</p>
+<p>Tot eran xius xius y conversas á veu baixa. Se’ls hi havia promés la
+carretera, la font, rebaixa de consúms y de la territorial.</p>
+<p>Per fí l’alcalde tocá la campaneta; ’s feu silenci. Alashoras lo
+senyor Jofre s’alsá pausadament, passejant sa mirada per tota la sala,
+’s mocá, estossegá, esgargaixá, aprestanse á comensar son discurs,
+mentres lo senyor castellá repantigat dins sa cadira de brassos, un
+lente encastat al ull dret, s’escurava las unglas ab trempaplomas.</p>
+<p>Lo senyor Jofre, ab veu forta, que ’s sentia fins del carrer, digué:
+“¡Rabossenchs! tinch l’honor de presentarvos Don Sanchez Martinez y
+Gonzalez, nostre futur diputat, que s’ha dignat acceptar nostra
+representació á las Corts de Madrit… Don Sanchez Martinez y Gonzalez
+s’incliná, fent un saludo… Encara que sia castellá es catalá de cor,
+amant de nostra terra com si hi hagués nascut; enterat y disposat á
+atendrer vostras necessitats. Ell, mellor que cap altre ho pot fer, ja
+qu’ es á la font, y amich de ’ls que tenen la paella pel mánech. Sols
+ell vos fará obtenir tot lo que havéu fins ara demanat. Lo clam del país
+es la crísis agrícola; nostre futur diputat es proteccionista…”</p>
+<p>–Un pagés: ¿que vol dir proteccionista?…</p>
+<p>–L’alcalde president: aquí no s’interromp!… Si ho vols saber ves á
+estudi.</p>
+<p>“Respondré al interruptor: proteccionista vol dir… vol dir… la
+protecció… si, tingueho ben entés; y protecció vol dir malura…
+destrucció de las vinyas… no… de la filoxera, d’aqueix pugó que ‘ns
+arruina, qu’ ha portat la miseria al pais! No dubteu, no, que nostre
+futur diputat, ajudat pel gobern, lo fará desapareixer.”</p>
+<p>Un murmuri d’aprobació recorregué la sala; lo senyor Jofre l’aprofitá
+pera recalcar més son dir.</p>
+<p>Si, lo fará desapareixer; ell sol ho pot fer; y aixís tornarán la
+riquesa y lo ben estar en aquesta comarca.</p>
+<p>–Lo mateix interruptor: aixó que vosté diu, quan ho veuré ho
+creuré…</p>
+<p>–L’alcalde: agutzil! trégui l’interruptor.</p>
+<p>–Lo pagés: ja me ’n vaig.</p>
+<p>–L’alcalde, dirigintse al futur diputat: dispense vosté, senyó Don
+Gonzalez; en todos los indrets se troba gente faltada de modos.</p>
+<p>–<em>No hay de qué… Señor Jofre, puede V. continuar</em>.</p>
+<p>Lo senyor Jofre, després d’estossegar y mocarse, continuá:</p>
+<p>“No tinch necessitat de dirvos que la questió de la font y carretera
+ja ho podéu tenir per concedit. En quan á la rebaixa de la contribució,
+també hi podeu comptar, puig que ’s farán tots los medis per obtenirla…
+y alsant lo cap ab orgull y somríurer sardónich… Y ara, respongau! ¿Que
+us ha promés lo candidat d’oposició?… rés… rés vos pot prometrer!… Ningú
+’l coneix á Madrit; prop del gobern será un desconegut, un mossen Ningú;
+se’n tornará com hi haurá vingut, y vosaltres us quedaréu ab un pam de
+nas, sense haver res obtingut: pagaréu las mateixas contribucions, més
+que menos; vostre camí será sempre de ferradura, y vostra font rajará
+l’any de la picor. Deixáuse d’aquellas ideas que predica lo candidat
+d’oposició, d’alló que ’n diu catalanisme ó regionalisme, que ningú sab
+que vol dir… son ximplerías; tot es música celestial… al grá!… al
+positiu!… Anáu tots á votar com un sol home, y que D. Sanchez Martinez y
+Gonzalez, aquí present, surti triomfant de la urna.”</p>
+<p>Lo candidat castellá felicitá al senyor Jofre per sa eloqüencia y
+argumentació, encara que res havia entés al seu discurs. L’alcalde molt
+satisfet li apretá la má, donantli la enhorabona. En quan al públich,
+menos los adictes escassos que picáren de mans, manifestá una
+indiferencia glacial.</p>
+<p>Los pagesos anavan sortint de la sala emboyrada del fum de tabaco,
+gratantse ’l clatell, fent la mitja rialla; defora ’s formaren rotllos,
+discutint lo mérit dels dos candidats.</p>
+<p>–Que la sab llarga lo senyor Jofre!… está clar… com viuría sense
+aixó!… li val més garlar qu’ estirar lo nyinyol.</p>
+<p>Y aquell senyorás que vol ésser nostre diputat, res ha dit… ¿Que
+sería mut?</p>
+<p>–Cá! home! es que parla un llenguatge diferent del nostre; no ’ns
+entén ni l’entendriam.</p>
+<p>–Donchs, l’alcalde, be l’entén.</p>
+<p>–Oh! l’alcalde! ja xarroteja ’l castellá… ha estat soldat; ha vist
+món y sab de que se las hau.</p>
+<p>–Vaja! no ’ns vinguin ab gent que no parlan cristiá com nosaltres..
+¡Visca D. Marsal!</p>
+<p>Se coneixía que ’n Cabreta ja ho tenía tot minat.</p>
+<p>L’alcalde y alguns regidors precedits, per l’agutzil, acompanyaren á
+D. Sanchez Martinez y Gonzalez y al senyor Jofre á recorre la població
+pera examinar l’emplassament de la font; entráren en la iglesia; pujáren
+al campanar per veurer los voltants de Rabós y tirar plans pera la
+carretera que s’havía d’obrir.</p>
+<p>A las dotze la comitiva ’s dirigí envers la casa del alcalde hont
+tenian preparat un bon dinar, seguits de la quitxalla, topantse ab
+porchs y gallinas, aixordats pels lladrits de cans petaners esporuguits
+pels barrets de copa dels dos senyorassos; seguiren un carrer estret,
+sense empedrar, brut, fangós, casas de parets vellas, ennegridas, ab
+alguna eixida coberta de parrals, per tot enfilalls de figas secas y
+capsas de blat de moro; de moltas finestras penjan bandolas y pells de
+moltó, mollas de pixúm, que secan al sol; ne surten caps de donas y
+criaturas mogudas de curiositat, seguint, ab llur mirada encantada,
+aquella comitiva precedida per l’alcalde que parla castellá.</p>
+<p>Atravessáren un’ era rodejada de matas d’etzavara, deturantse devant
+una porta espayosa: cá l’alcalde. Entráren, obrintse pás en mitj de
+sachs de grá, carbassas y rabaquets; pujáren l’escala, aguantantse ab la
+corda greixosa y lluhenta; entráren á la sala adornada, de garlandas
+d’eura que onejavan pel sostre, ab cistellets de paper de color ratallat
+que feya molt bonich; era obra de ’n Janot, l’agutzil; es molt trassut.
+A un pany de paret, á la dreta, en march de fusta envidriat, salpicat
+d’excrements de mosca, penja lo retrato d’Espartero molt caracterisat
+per sas dos pinzelladas de mostatxos del llábi superior, retallats arrán
+com dos mascaras sota ’ls narius. Ademés s’hi veuhen també quadrets que
+representan las peregrinacions del juheu errant… camina que caminarás!…
+En mitj d’ells, figurins de moda enmantllevats al sastre de Garriguella,
+encastats ab óstias á las parets; com també versos de ventall, comprats
+á Figueras, lo mercat passat, al marxant que para á la cantonada de la
+plasseta. Cada full de sa colecció de comedias, dramas, cansons y
+rodolins es subjectat ab gafas de canya lo llarch de cordills lligats ab
+claus plantats á la paret, pel vent.</p>
+<p>A un recó de la sala, un rellotge de paret sense caixa, molt antich,
+d’hont penjan duas cadenas y dos pilons de ferro en mitj dels quals ’s
+balanceja, molt depressa, un péndul arrovellat, qual tich tach incomoda
+de tant marcat.</p>
+<p>No hi faltan los dos armaris de recó, envidriats, ab llurs lleixas
+rublertas de pisa, gots, xicras, porrons de broch llarch, ampollas de
+xarops y aygardent anissat del camp de Tarragona; algun brotet de
+fábrega ab aygua dins un got.</p>
+<p>La taula parada al mitj de la sala; lo fuster hi ha hagut d’afegir
+duas posts pera poder cabrer los convidats. Blancas estoballas y
+toballons que fan flayra de bugada. Los cuberts son de boix; cada any
+passa á Rabós un cullerayre de Tortellá que ’n vent de fins y grossers,
+ab gafetas d’arám per encendrer la pipa.</p>
+<p>L’alcalde, petit, rabassut, cara riallera, de pa fresch, uns 40 anys,
+’s frega las mans, tot satisfet, cridant la Sila sa muller que va
+atrafagada per la cuyna, y també son pare, un avi que fumava ’l pipot á
+la vora del foch de la llar, vell soldat d’Espartero, los presentá al
+futur diputat. Aquest se digná fer un compliment galant á la alcaldesa
+quí ’s torná roja, aduch que fos fet en castellá, mes, las donas, aixó
+de requiebros los entenen per intuhició encara que sian fets en rus.</p>
+<p>Allargá també la má al veterá d’Espartero, diguentli que ’n sent á
+Madrit li faría donar una creu.</p>
+<p>Vinguéren dos nens que jugavan ab un gosset, quins, al veurer lo
+senyor foraster, s’arraparen á las faldillas de la Sila, llur mare</p>
+<p>–<em>¿Son hijos de V.? señor alcalde?</em></p>
+<p>–Sí senyó, son de la dona.</p>
+<p>Se digná tocalshi las galtetas.</p>
+<p>¡Au! á taula! á taula!… que la rata ’m corre pel ventre, digué
+l’alcalde… Senyor Jofre… aquí… al costat de nostre diputat, y vosté don
+Gonzalez, aquí, al costat meu. Los demés que s’assentin hont vulgan.</p>
+<p>Se sentáren.</p>
+<p>–¿<em>Y la señora de V.</em>?</p>
+<p>–¿Qui vol dir? la Sila… prou feyna tiene á la cusina: nuestro dinar
+es un dinar oficial, no hi vuy muqueres.</p>
+<p>¿No es veritat? Senyor Jofre.</p>
+<p>–Jo li diré: lo bello sexo es sempre un adorno.</p>
+<p>–¿Que m’explica del bello sexo? ¿que vol dir? parli clar!… ¿’s figura
+vosté que la Sila es del bello sexo?… va errat: la Sila es la meva
+muller, tinguiho entés!… Noya; porta l’escudella!</p>
+<p>La Sila surt de la cuyna portant ab sas duas mans una grossa sopera
+de pisa groga que posa damunt la taula; l’alcalde la destapa, ne surt
+una fumarola vaporosa de greixúm apetitós que fa ensalibar; agafa la
+llossa, dona una remanada, y tot servint:</p>
+<p>–Per vosté… li agrada l’escudella, don Sanchez?</p>
+<p>–<em>Hombre, no me disgusta</em>.</p>
+<p>–Donchs, quan ne tinga bastante.</p>
+<p>–<em>Basta! hombre, basta!</em></p>
+<p>–¿Y vosté? senyor Jofre.</p>
+<p>–Ja me ’n pot donar una bona platada; no hi ha res que se senti
+tantbé al pahidor… ¡Prou!… ¡caratsus!… ¡borrango!… ¡que fa!…</p>
+<p>–Mengi, home! Lo ventre porta las camas.</p>
+<p>–Sí, pero ne fa un gra massa.</p>
+<p>–¡Au! que cadascú se serveixi; aquí va la sopera… ¡Sila! treu
+toballons y gots que ’ns fan nosa; son bons pel senyor diputat y
+l’senyor Jofre; nosaltres som gent de porró.</p>
+<p>–¡Ah! ¡un hom tot se retorna! digué ’n Jofre.</p>
+<p>–¡Apa! noys; aquí va la carn d’olla… ¡patacadas!.. Senyo diputao: no
+fassi cumpliments.</p>
+<p>Ya se puede atipar; ho pagan ’ls electors… capitol d’imprevistos;
+¿veritat? secretari.</p>
+<p>–¿Qué diu? senyor alcalde… la boca plena…</p>
+<p>Al comensar, tothom era callat’ menos l’alcalde y lo senyor Jofre; lo
+senyor diputat ’ls hi feya respecte; mes, á mitj dinar, després d’haver
+traguejat una miqueta, lo vi generós de Rabós deslligá las llenguas, y á
+postres, tots parlavan castellá que donava gust sentir.</p>
+<p>–Don Gonzalez, deya un regidor: ¿sabe V. beurer á galet?… miri com se
+fa… y ab lo porró xerricava la garnatxa, imitant lo refilar del garrafó…
+Vosté ha de portar eixa moda á Madrit; crégui tindría admiradors.</p>
+<p>Lo senyor Jofre s’alsá brindant pel triomf del futur diputat. Aquest
+feu lo mateix brindant per l’alcalde y poble de Rabós. Menos ’l senyor
+Jofre, cap ’l va entendrer. Tot eran preguntas que feyan los regidors al
+senyor diputat; don Martínez responía garsas per perdius; sort que ’n
+Jofre feya d’intérprete.</p>
+<p>A las tres se despediren dels rabossenchs; lo futur diputat y son cá
+depresa pujaren á la tartana pera fer la mateixa funció á Espolla,
+St. Climent y demés pobles del districte electoral.</p>
+<p>La lluyta s’enveriná. En Marsal, al veurer lo de sempre, un
+desconegut, estrany á la terra, imposat pel govern centralisador de
+Madrit, acudí als mateixos medis empleats per aquell. Recorré lo
+districte, ajudat per sos amichs, presidí reunions electorals, invocant
+los interessos del pais, parlant á tots clá y catalá; en una paraula,
+fou tanta sa activitat que vencé son contrincant, resultant elegit ab
+gran majoría. Elecció renyidíssima, puig s’hi havia barrejat l’amor
+propi, y en Marsal n’havia fet qüestió d’honor.</p>
+<p>Rebé felicitacions de tota la comarca.</p>
+<p>Lo triomf de ’n Marsal fou celebrat á Figueras ab un gran convit hont
+se brindá per la pátria catalana y per la representació del país per
+diputats de la terra.</p>
+<p>Lo brindis de ’n Marsal arrancá aplaudiments entussiastas al
+manifestar sas ideas catalanistas per la reivindicació de nostra
+llengua, de nostre Dret civil y demés llibertats perdudas, condempnant
+la política absorvent y centralisadora dels goberns castelláns.</p>
+<p>Lo candidat del gobern don Sanchez Martínez y Gonzalez se ’n torná á
+Madrit, la cúa entre camas; mes com son gent que tant se ’ls hi ’n dona,
+que no fan cas de la llissó, que sempre está á la saga y no ’s cansan
+may, algun dia d’eleccions lo tornarán á veurer ab reforsos de tota
+mena; y si no es ell, será son cosí germá y tutti fratelli… sortirá ab
+la seva, y ’s tornarán á restar com eran, representats per tots los
+Sanchez Martínez y Gonzalez y demés noms castelláns que acaban en ez… y
+axis ballan á Mollet.</p>
+<p>La Teresa y la Mercé cusían prop la finestra de la sala del casal
+Noradell, al costat de donya Catarina que posava taló á una mitja.</p>
+<p>–Mamá ¿quán tornará ’l papá? ¿perqué triga tant á tornar?</p>
+<p>–Ay ¡filla meva! las eleccions lo tenen mitj trastornat. Demá anirá
+en Joan á Figueras pera saber novas.</p>
+<p>Per fí arribá en Marsal acompanyat de ’n Cabreta y de son fidel
+Joan.</p>
+<p>Al baixar de la tartana trobá sa muller y sa filla quinas havian
+baixat á rebrel á la porta forana. Després de donárlashi una estreta
+abrassada, pujaren á la sala. Feu un petó al front de sa mare, radiant
+d’alegría, plé de pols.</p>
+<p>–¡Vaja! digué á la Teresa, so diputat.</p>
+<p>–¡Que ’m dius!</p>
+<p>–No n’he pogut prescindir. Hem tots lluytat ab valor y guanyat la
+victoria.</p>
+<p>–¿Donchs, qué ’t proposas fer?</p>
+<p>–Que vols que fassi… aniré á Madrit.</p>
+<p>–Y nosaltres papá, digué la Mercé ¿també anirém ab vosté?</p>
+<p>–Está clar; mes no encara; ja ’n parlarém; primer aniré jo y després
+vindréu vosaltras.</p>
+<p>–¿La padrina també?</p>
+<p>–La padrina també; tots.</p>
+<p>–Ay ¡qué contenta!… y feu un petó á son pare.</p>
+<p>Als pochs dias l’hereu Noradell comensá sos preparatius per anar á
+Madrit.</p>
+<p>Se posá en relacions ab sos electors, fent serveys á uns y altres;
+puig era un d’aquells homes com se sol dir del cor á la má, franch,
+després, judicant sos amichs y coneguts com ell, incapassos d’engany, de
+falsedat.</p>
+<p>Quan se li demanava un servey, no ’l solía may refusar, lo concedía
+ab generós desprendiment.</p>
+<p>Havía afavorit á molts propietaris que li eran deutors de sumas
+respectables, contentantse solament ab llur paraula y ab llur firma, en
+document ordinari, sense may recorrer á un notari.</p>
+<p>La Teresa no aprobava tant desinteressament.</p>
+<p>–Marsal, ja m’está bé que fassis favors als teus amichs; mes, que ’t
+diré… no tots dehuen mereixer tan cega confiansa; m’apar que abusas de
+ta generositat.</p>
+<p>–Pero, jo faig per ells lo que farían per mí, n’estich segur; si
+sabesses las provas d’amistat y d’afecte que m’han demostrat durant
+eixos dias d’eleccions…, no puch negalshi los favors que ’m demanan.</p>
+<p>–Bé, bé; tu mateix: ets mon marit y senyor; mes com á esposa y amiga
+teva, dech ferte aqueixas observacions que pendrás per lo que
+valgan.</p>
+<p>Era l’únich defecte que tenia en Marsal: lo esser massa bó.</p>
+<p>Las donas, en general, tenen un judici mes certer que ’l nostre.</p>
+<p>En las circunstancias críticas de la vida, en mitj de nostre
+defalliment, quan sembla que ja no hi ha remey, una paraula, un consell
+de nostra muller fa entreveurer un raig d’esperansa que ’ns reanima y
+nos salva.</p>
+<p>Tot lo que veu la dona es vist per lo prisme del sentiment adornat
+per una exquisita sensibilitat.</p>
+<p>La Teresa no sols estimava al seu marit d’amor d’esposa, mes
+ressentía també per ell un sentiment d’admiració degut á la superioritat
+en que tota muller ’s plau á reconeixer al seu espós, al home que Deu li
+ha donat pera guiarla y ampararla en lo camí enmalesat de la vida.</p>
+<p>En Marsal no s’havía may separat de sa muller; havían viscut sempre
+junts, compartint llurs penas y alegrías.</p>
+<p>La Teresa tota orgullosa de veurer son marit diputat á Corts
+ressentía no obstant una pena interior que no ‘s podía explicar, que la
+entristía y turbava la seva satisfacció. Son espós participava de la
+mateixa tristesa. ¡Separarse dels sers que tant estimava!… del seu
+patrimoni qu’ era la nina del seu ull!… dels servents de la casa y de la
+masía!… ¡de las melloras que estava fent á sas terras!… ¡de la vida del
+camp per ell tant atractiva!… y tot aixó ¿perqué? ¡per anar á un pais
+estrany, desconegut, á sentarse en lo Parlament desprestigiat, en mitj
+d’aquells parlayres hont sa veu de catalá no sería escoltada!…</p>
+<p>¡Oh! sí, ¡era un gran sacrifici que feya al pais! l’honor, la
+confiansa que sos electors havían depositat en ell, los interessos del
+Empordá, de la pátria, de sa aymada Catalunya tant trepitjada, que tenía
+que defensar lluytant de totas sas forsas contra sos acerrims enemichs,
+li feyan un deber d’anar á Madrit; ja no podia recular.</p>
+<p>Lo dia de la separació fou un dia de llágrimas en lo casal Noradell.
+Da. Catarina, al saber que son fill anava á Madrit per diputat, se
+senyá. Preguntava si era molt lluny de Masarách, lo temps qu’ estaria
+pel camí, si trigaría á tornar.</p>
+<p>May cap Noradell havía deixat son patrimoni per anar á llunyanas
+terras á corre ’l món.</p>
+<p>–Pero Mare, li deya en Marsal, es per defensar la política, los
+interessos del pais…</p>
+<p>–¡Qu’ es aixó de política!… ¡la mellor política es á casa teva!…</p>
+<p>–¿Per qué no hi van los demés?… ¡Ne treurás mes honra que
+profit!…</p>
+<p>¡Pobre senyora! ¡era del temps vell y no comprenía las exigencias de
+la civilisació de abuy dia!…</p>
+<p>En Joan collá la mula á la tartana. Da. Catarina volgué baixar la
+escala ab son bastonet, apoyada al bras de la Mercé. Son fill molt
+entendrit la estrenyé en sos brassos:</p>
+<p>–¡Adeu! mare; no estigui trista… tornaré aviat.</p>
+<p>–¡Que Deu te beneheixi, fill meu!… las llágrimas li lliscavan galta
+avall.</p>
+<p>La Margarida s’aixugava ’ls ulls ab son devantal, plorant com una
+Magdalena, al veurer partir son fillol.</p>
+<p>La gent de la Masía, en Rafel, la séva dona, boher, pastor, rabadá:
+¡adéu! ¡senyor amo!… ¡Deu ’l guardi de mal!… torni aviat. Estrenyé la má
+á tots.</p>
+<p>La Teresa, la Mercé, en Marsal pujaren á la tartana, emprenguent,
+molt compungits y silenciosos, lo camí de Figueras, dirigintse á la
+estació del carril. Hi trobáren nombrosos amichs que ’l venian á
+despedir; á tots apretá la má ab efusió de cor.</p>
+<p>Sa muller y sa filla volian pujar en lo mateix vagó seu; no ’s podian
+resoldrer á separarse d’ell… ¡Quin mar de plors!… tothom estava
+conmogut. Ja la campana ha donat lo senyal; passa ’l conductor del tren
+qui d’una rebolada tanca la portalleta, sens compassió… Lo xiulet
+estrident de la locomotora, xiulet desapiedat, inhumá, que esqueixa ’l
+cor, los separá. ¡Quins adeus mes crudels!… se ’n tornáren tristas,
+afligidas, ’ls ulls inflats de llágrimas, á llur casal de Masarách hont
+trobáren Da. Catarina al oratori que resava ’l rosari, pregant per son
+fill.</p>
+<h2 id="v">V</h2>
+<p>En Marsal, al deixar l’administració del patrimoni á sa esposa,
+nombrá no obstant un procurador de confiansa pera mellor direcció dels
+travalls y comptabilitat agrícols, recomenat per Mossen Esteva, lo
+rector de Masarách.</p>
+<p>Se diu Francesch Saqué. Havía estudiat per capellá; mes morí son
+benefactor y no pogué seguir la carrera per falta de recursos.</p>
+<p>Es fill d’un mas dels voltants de Garriguella; orfe de pare y mare.
+’S trobava sol, desamparat, quan fou recullit pel senyor rector de
+Garriguella que ne feu son escolá y comensá á li donar los primers
+elements d’instrucció.</p>
+<p>Al veurer sa aplicació y bonas disposicions, l’enviá á Gerona aprop
+d’un seu amich, canonge á la Seu. Los pochs parents que li quedavan eran
+pagesos pobres com ell.</p>
+<p>Es un jove de uns 23 anys, de bons sentiments, molt honrat,
+intel·ligent, prou instruhit, pero molt tímit y vergonyós per causa de
+sa pobresa y humilitat.</p>
+<p>Coneix lo patrimoni Noradell per haverlo en Marsal empleat algunas
+vegadas á la cobransa dels censos y tersos dels enfitéutas. Vivía en un
+más prop de Masarách, ajudant á las feynas del camp, del bestiar,
+guanyant poca soldada, contentantse de menjar pá y vestirse, aprofitant
+las horas que podía fora del travall per’ alimentar sa intel·ligencia,
+repassar y estudiar ‘ls llibres seus y los que li deixava Mossen Esteva
+qui l’apreciava molt per lo bon minyó qu’ era.</p>
+<p>Rebé las instruccions y recomenacions per tot lo referent al
+patrimoni. Fou allotjat en lo casal.</p>
+<p>Com ja era conegut de la familia, la Teresa y la Mercé ne tingueren
+una vera satisfacció. Sólas, sense ’n Marsal, ’s haguessen trobat massa
+aisladas.</p>
+<p>En Francesch tenía sa cambra junt á son despaig, independent de las
+demés estancias de la familia.</p>
+<p>Acompanyat de ’n Cabreta, recorregué tot lo patrimoni de Masarách,
+Rabós y Espolla, posantse al corrent de tots los travalls agrícols
+iniciats per en Marsal; fou presentat als masobers, servents, y
+travalladors de las masías.</p>
+<p>La Teresa y la Mercé reprengueren llur vida acostumada y feynas de la
+casa.</p>
+<p>Eran á primers de Setembre. Quan la calor del dia havía minvat
+sortían á la tarda á passeig, á voltas acompanyadas de ‘n Francesch, la
+Mercé ab vestit curt, barret de palla d’amplas alas, riallera, esvelta,
+lleugera, cullint floretas, perseguint papallonas. s’havía fet un filat
+de gassa blava ab bossa, posat al cap d’una canya, per’ agafarlas al
+vol; no pera picarlas ab agulla en planxeta de suro… ¡quin horror!… mes
+sols pera contemplarlas de mes aprop, admirant los hermosos colors de
+llurs alas vellutadas y finura de llurs antenas, fentlas voleyar dins sa
+cambra, jugant ab ellas; després obría la finestra per donalshi
+llibertat, seguint ab sa mirada llur vol capritxós á través dels camps
+assoleyats.</p>
+<p>Aquella tarda dirigiren llur passejada envers la vinya de la riera,
+mes propeta del más; seguiren un viarany dins l’arbreda que voreja la
+riera y closas, encatifat d’herbám y margaridoyas. Entráren en lo molí
+Noradell, sobre la mateixa riera, ombrejat d’olms; molí d’hivern
+primavera y fi de tardor, d’una sola mola, de bassadas, puig que no
+porta la riera prou aygua pera moldrer á rech corrent.</p>
+<p>Sortí á la porta del molí, lo moliner, la cara y vestidura
+enfarinada, barretina en má, saludantlos:</p>
+<p>–Bonas tardas tingan… ¿volen descansar?… ¡Tomasa! ¡porta cadiras!</p>
+<p>Vingué la Tomasa, una jovenassa robusta, de amplas caderas y abultada
+pitrada, seguida de duas criaturas bessonas arrapadas á sas faldillas,
+rossas com un fil d’or. La Mercé volgué acariciarlas posántselas á sa
+falda; mes feren lo peterrell, esclatant en plors, estirant llurs
+brassets envers llur mare qui las hagué d’abrassar y petonejar pera
+ferlas callar.</p>
+<p>La Tomasa que acabava de treurer lo pa del forn, regalá á sas
+mestressas una coca de farina de mastall que la Mercé posá dins son
+cistellet pera brenar.</p>
+<p>Continuáren llur passeig pujant un turó hont per d’allá ’s troba la
+vinya.</p>
+<p>La tarda es hermosa, lo cel seré. A ponent la posta de sol cobreix de
+calitja tota la cordillera pyrinaica: d’amunt d’ella, á gran altura, una
+aglomeració de cirrus esclatants, amuntonats, franjats de flonja neu
+enlluhernadora, deixan passar, á claps, nimbas de fletxas d’or que
+encenen mitj cel. Al orient, al cap d’allá de la extensa planura, á
+través dels pins y olivars, al horisont, una pinzellada soptada d’un
+blau de cobalt, es lo golf de Rosas, clapejat de velas llatinas dauradas
+pel sol ponent.</p>
+<p>Al arribar á la vinya, la Mercé triá un cep de picapollas, s’assentá
+á terra aprop del cep, tragué la coca del cistellet, ab un petit ganivet
+ne tallá tres llescas y espiocá los grans de rahims, del cep estant, com
+una perdiu.</p>
+<p>–Mamá, ¿que no vol brenar?… portantli coca y un grapat de rahims…</p>
+<p>¿Y vosté? Francesch… son dolsos com mel… tasti.</p>
+<p>–Ab molt gust, senyoreta.</p>
+<p>Los tres passaren lo rosari desgranant las picapollas mostosas
+cullidas per la Mercé.</p>
+<p>Havent brenat se passejáren per la vinya. Los despampolayres dirigits
+per en Joan, encorvats á llur tasca, ’ls hi mostravan l’hermoseig de la
+rahimada que penjava dels ceps.</p>
+<p>–Aquest any. Joan, si no ve cap pedregada. omplirém botas y tinas,
+digué ’n Francesch.</p>
+<p>–Sí, te rahó; tenim una anyada com may s’havía vist, li respongué ’n
+Joan; mes ¿ha observat quina singularitat? moltas tórias se quedan
+verdas y algunas tornan á brotar, mentres altras no han fet lo creixent
+dels demés anys. So vell y may ho havía vist.</p>
+<p>La vinya aquella ab las demés del terme ’s trobava baix la influencia
+de la primera invasió filoxérica.</p>
+<p>En totas las vinyas dels termes d’Espolla, Rabós, Pau, Palau,
+Vilajuiga y Culera, ’s notaren ’ls mateixos fenómenos, qual explicació
+generalment admesa es la següent:</p>
+<p>Lo primer aixám filoxérich, al invadir las arrels y fer en ellas, ab
+llur picada, una ferida, eixa ferida produhía una sangría favorable en
+llur forsa vegetativa y excés de saba. Ja se sab que per fer portar
+fruyt á un arbre, se li ratlla la soca fins al derme pera castigarlo, es
+á dir, pera facilitar la sortida del seu excés de saba que dona massa
+vida al branqueig y fullám en detriment del fruyt. Donchs la picada del
+insecte en las arrels, produhí á las vinyas lo mateix efecte. Lo primer
+any d’invasió filoxérica may ‘s havian vist tants rahims, may s’havia
+fet tant vi. ’S comprén qu’ eixa benéfica sangría, quan es repetida, ’s
+torni ferida mortal. Per xó l’any següent, la vinya cansada de lluytar,
+dessangrada, anémica, ja no pot mes resistir; la mort la corseca de
+sopte com una ferida de llamp.</p>
+<p>–Y donchs, Joan, qué penseu d’aqueix rebrot de las vinyas? li
+preguntá la Teresa.</p>
+<p>–Que vol que li diga… cal viurer pera veurer estranyesas. Lo que hi
+ha de cert es que los rahims son molt bonichs y la brema abundantíssima
+per tot, ¡alabat sia Deu!</p>
+<p>La Teresa pensá: donaré eixa bona nova á ’n Marsal que ’l fará
+content. Prou ánsia deu passar de lo de casa.</p>
+<p>Al retornar al casal passáren devant la rectoría de Masarách;
+trobáren Mossen Esteva que anava á tocar la oració. Entráren ab ell un
+rato á la iglesia pera pregar.</p>
+<p>La llum crepuscular penetrava pel rosetó de damunt la portalada,
+clapejant de pálida claror lo coronament del retaule del altar major; lo
+demés de la iglesia era negat dins la foscor; res se distingía; sols al
+fons de la nau ’s veya un llumet blavench, de flama vacil·lant, débil,
+sens resplandor: la llántia del Santíssim.</p>
+<p>Després de resar sortíren. Lo senyor rector tancá la porta ferrada,
+macissa, tota clavetejada de ferraduras y claus de cabota cónica
+quadrangular, fent correr un feixuch forrellat de ferro en forma de serp
+escatosa, boca badada, que llensá un ganyit estrident.</p>
+<p>–Vuy que púgin á descansar.</p>
+<p>–Mossen Esteva, será un altra dia; ho tenim tart y arribarém á casa
+de nit.</p>
+<p>Mes fou tant lo que insistí que per no ferli pena feren un puja y
+baixa á la rectoría.</p>
+<p>Pujáren l’escala; entraren á la saleta; vingué la majordona á
+rebrels. Pelava trumfas tirant las pelas dins un parolet que tenia al
+seu costat; s’aixecá, saludantlos, molt obsequiosa; una dona vella poch
+ó molt de la mateixa edat que Mossen Esteva, de uns 65 anys.</p>
+<p>De seguit pará taula per ferlos brenar.</p>
+<p>–Pendrán xacolata.</p>
+<p>–¡Mes, santa dona! no veu qu’ es tart y som lluny de casa… No ’s
+molesti; ja hem brenat á la vinya.</p>
+<p>Tant sí com nó, hagueren de fer la xuclamolla ab melindros y vi
+ranci.</p>
+<p>Per l’aspecte de la sala ’s coneixía que la majordona era amiga
+d’orde y de netedat.</p>
+<p>La rectoría de Masarách es pobre; prou ’s veya ab lo moblatge
+d’aquella estancia, y la sotana lluhenta, apadassada, que portava Mossen
+Esteva, qual color negre ’s havia tornat verdós.</p>
+<p>La gent del camp té massa salut; los enterros y funerals no son
+gayres, y com la paga del gobern es poca y ve quan Deu vol, vivían ell y
+sa majordona ab molta economía, menjant cols y trumfas, pobrets y
+alegrets, puig que Mossen Esteva encara que vell no pert may son
+carácter jovial. Alt, magre, fisonomía de bondat, es estimat per sos
+feligresos ab qui comparteix sa pobresa.</p>
+<p>La Teresa, sa filla y en Francesch ’s despediren de Mossen Esteva qui
+los volgué acompanyar un tros enllá. Arribáren al casal que ja
+fosquejava.</p>
+<p>L’endemá la Teresa escrigué al seu marit pera donarli la bona nova de
+la verema abundant que ’s preparava.</p>
+<h2 id="vi">VI</h2>
+<p>Feya quatre mesos que l’hereu Noradell era á Madrit. La vida que
+portava era ben diferenta de la vida quieta y pacífica de Masarách, en
+mitj del carinyo de sa familia, dels seus travalladors y feynas del
+camp. Vivía á la fonda d’Embaixadors del carrer de sant Geroni, prop del
+Congrés, sol, aislat, freqüentant poch lo gran món; aprofitant sa estada
+pera estudiar tot lo que ofereix de remarcable la capital, sos museos,
+sas iglesias, sos passeigs, sas bibliotecas. Passava llargas horas al
+museo del Prado admirant las obras mestres de la Escola espanyola,
+extasiantse devant los quadros de Murillo, Velazquez, Ribera, y sobretot
+del pintor aragonés Goya tant hábil y original.</p>
+<p>Recorría los carrers y mercats de Madrit, estudiant las costúms
+populars tan diferentas de nostras costúms catalanas; observant, notant
+sas impressions.</p>
+<p>En lo Congrés prengué seti á la dreta, escoltant, analisant, votant
+segons son criteri, sempre en bé del pais.</p>
+<p>No s’atreví á pendrer la paraula; volia avans coneixer lo terreno que
+trepitxava, estudiant á fons las qüestions económicas ab son clar é
+intel·ligent criteri catalá; se reservá per la segona llegislatura. Mes
+prompte comprengué la política madrilenya. Sos nobles sentiments no ’s
+podian avenir ab l’engany y l’astucia d’aquells homes de partit que
+sacrifican la nació á llur interés. Sa honradés, son carácter franch,
+catalá, topava ab aquellas costúms de xatxarra y fingiment que
+caracterisan los pobles decadents. Comparava los discursos eloqüents,
+sí, mes buyts, de nostres oradors, ab los discursos sensats, práctichs
+dels diputats inglesos que havia tingut ocasió d’ohir varias vegadas
+durant sa estada en Inglaterra.</p>
+<p>Admès en los salons de la bona societat madrilenya, fou seduhit per
+l’amabilitat, la finura, aquell parlar atractiu, superficial pel qual la
+llengua castellana sembla feta exprés, de gent que viuhen de dia al dia,
+que no tenen mals de cap, segurs que no ’ls hi faltará la pluja d’or que
+las provincias expremidas abocan á llur capital.</p>
+<p>Ell, home del camp, agricultor, amant de la naturalesa, de sa
+riquesa, de sos productes, recorría los voltants de Madrit; sos ulls
+seguian á perdua de vista las onas d’aquellas serraladas áridas,
+cremadas pel sol, sense cap matoll, sense verdor… un inmens desert sense
+oasis…</p>
+<p>Prompte fou prés de <em>spleen</em>, d’anyoransa… Cap catalá de cor
+’s pot fer á viurer en aquella terra hont tot li fa recordar l’absencia
+de sa patria estimada.</p>
+<p>Se tancaren las Corts, y lo diputat empordanés ’s dirigí á la Estació
+del Nort, pujá al vagó, sacudint avans de sos peus la pols de la
+coronada vila.</p>
+<p>Com se li dilatá ’l cor al entrar á Catalunya, al ohir en la estació
+d’Almacellas tothom parlar en catalá!… Si hagués gosat hauría besat la
+terra de sa pátria!…</p>
+<p>Quina alegria al casal Noradell al saber lo retorn de ’n Marsal!</p>
+<p>La Teresa y sa filla l’anáren esperar á la estació de Figueras;
+aquella estació de trist recort de plors, de desesperació de la
+despedida, dels crudels adeus, ab aquella campana lúgubre que senyalá la
+separació! ab aquell xiulet estrident de la locomotora qu’ esqueixa ’l
+cor, emportantse lo ser estimat… Ara la campana te un toch joyós,
+argentí; lo plomall vaporós del tren que arriba ’s veu corre á glopadas
+per la planura, á través d’olivars y arbredas; lo xiulet de la máquina
+ja no es estrident, al contrari, s’ha tornat sonorós, suau… conmóu y
+aumenta los glatits del cor… Ah!… reveurer lo ser que tant s’estima
+després de tant temps de separació!… quinas abrassadas! quina alegria!…
+En Joan entendrit, los ulls humitejats, ab sa má tremolosa estrenyé la
+má del seu amo. L’anden era plé d’amichs y coneguts que havian vingut á
+rebrel… abrassadas, apretadas de má á uns y altres… se ’n veya un
+embull.</p>
+<p>Per fi pujáren á la tartana, y cap á Masarách. La mula semblava
+participar de la alegria de sos amos, emprengué lo trot, lo cap alt,
+fent drincar sa joyosa cascabellada.</p>
+<p>A la creu del terme trobáren en Francesch, en Cabreta, la Margarida,
+masobers, ab tots los servents del casal y masía que lo vingueren á
+rebrer; á tots tocá la má; donya Catarina al abrassarlo, plorava de
+alegria; ben cert que se rejovení de cinch anys.</p>
+<p>Ab la presencia de ’n Marsal, la masía recobrá sa animació; la
+alegría torná en lo cor oprimit de la Teresa.</p>
+<h2 id="vii">VII</h2>
+<p>S’apropava la diada de St. Miquel, diada de inauguració de la brema
+en tot L’Empordá.</p>
+<p>Ja han arribat los boters de Figueras ab llurs fadrins y sas eynas.
+En lo pati y baixos de la casa se sent matí y tarda lo pim y pom de
+llurs massas; resserran ’ls cércols de ferro del botám y lligan vims á
+las samals.</p>
+<p>La Vigilia de St. Miquel se nota en lo casal y masía gran animació:
+las donas escombran y destaranyinan la tina que conté més de tres mil
+hectólitres de vi, la fregan y netejan. Es tota enrajolada de rajola
+envarnissada de Valencia; lluheix com un mirall. D. Jaume, Deu lo tinga
+á la Gloria, la feu reconstruhir á tot gasto; es una de las melloras que
+al morir deixá als hereus Noradell. Los homes portan feixos de pámpols
+ab penjols de rahims, eura y llorer: ne fan garlandas ab cintas
+viroladas, clavadas ab simetría á las parets, al voltant de la tina.</p>
+<p>La Mercé ha cullit del jardí garbas de flors per’ adornar los
+pitxells de la taula baixada dins la tina ab sos corresponents
+banchs.</p>
+<p>La Margarida treu del armari de la roba blanca estoballas, toballons
+y cuberts de boix de Tortellá lluhents com marfil; las criadas
+atrafagadas paran taula.</p>
+<p>Anavan á celebrar la festa de St. Miquel, patró dels vinyatayres,
+festa que ’s fá cada any en lo casal Noradell ab un abundant ápat y
+ballas al era.</p>
+<p>Ja de bon matí s’aplegan á la masía boters, traginers, carreters,
+vinyaters, prempsayres, cullidoras jovenetas dels pobles d’aquells
+encontorns, esperant ab dalé la hora de sentarse á taula. Tots van
+mudats de festa; las noyas un ramet al pit, los joves un clavell al
+plech de la barretina; tot son riallas y festeigs. La Teresa y la Mercé
+se miran desde la eixida aquell floreig de jovent alegre.</p>
+<p>Ja acaba d’arribar lo metge de Masarách.</p>
+<p>–Deu lo guart, senyor Pere.</p>
+<p>–Deu vos guart, jovenalla, Deu vos guart… es molt estimat; tothom li
+vol bé. Va tot endiumenjat; levita de llarchs faldons, corbata blanca,
+barret de feltre, armilla groga; per sota d’ella penja una clau de
+rellotge, grossa pedra vermella quadrada, encastada de coure, del
+antigor. Se ’n pujá al casal á saludar la familia Noradell.</p>
+<p>Y Mossen Esteva?… se fa molt esperar… deu tenir un bateig… sol
+arribar cada any al punt de mitjdia… no li agrada ésser matiner… menos
+que tinga poagra… Quin sentiment tindría!…</p>
+<p>Tothom vigila ‘l rellotge de sol del casal. Es dels rellotges més
+bonichs del terme; rodejat de dos palmas pintadas de vert y blau,
+lligadas ab un llasset vermell; l’agulla surt de la boca d’una cara de
+lluna de galtas infladas, ulls grossos rodons, nas aixafat, que fa
+l’admiració d’aquells pagesos. Fa alguns anys que lo feu un payré molt
+saberut de la vila de Torroella de Mongrí, de molta anomenada; totas las
+caras de lluna dels rellotges del Baix Empordá eran fetas per ell.
+Parlava llatinorum y solía rodejar la cara de lluna d’una inscripció
+llatina. La del rellotge del casal deya <em>Tego quod detego</em>,
+inscripció filosófica qu’ era un enigme per la gent de Masarach. May
+ningú havia sabut lo que volia dir… y ne voleu de comentaris!…</p>
+<p>L’agulla marcava tres quarts per las piadosas ó sia las dotze, hora
+de la dinada. Molts la vigilavan, lo cap enlayre, boca badada, badalls
+de gana. Lo mestre boter de Figueras, que ‘s pintava de sabi digué, al
+mitj d’un rotllo, qu’ ell sabía lo que aquellas lletras volian dir.</p>
+<p>–¿Qué volen dir? veyám… feren alguns badochs.</p>
+<p>–Escoltéu bé… tots s’apropáren… <em>Tego</em>, ruchs –<em>quod</em>,
+més– <em>detego</em> que ruchs.</p>
+<p>–Y vos també, mestre.</p>
+<p>–Jo no; perqué ho he sabut traduhir.</p>
+<p>Mitjdía!… las piadosas!… á taula! á taula!… tothom corre envers la
+tina. Una escala de gat hi está posada. Las ninas volen baixar primer
+que ’ls noys… oh! cá!… cap se las escolta!… quins atrevits!… devallan en
+mitjs de crits y riallas fent enfadar los vellets, en Joan y la
+Margarida que no están per jochs. –Sí Mossen Esteva fos aquí aixó no
+succehiría.</p>
+<p>Quan tots son aplassats baixan la familia y ‘ls amichs convidats.
+Mossen Esteva arriba tot esbufegant… de poch no hi es á temps… s’aixuga
+’l front ab son mocador gran com un llensolet, de fil, blau ab quadrets
+ribetejats de vermell… ha tingut de batejar dos bordegassos… Just avuy!…
+quan fa cinch mesos que no ha tingut cap bateig!… L’heréu Noradell
+presideix; te al costat seu sa mare, Da. Catarina, qu’ ell y en Cabreta
+han ajudat á baixar; no ha mancat may á tan joyosa festa; diu que s’hi
+torna jove. Es costúm patriarcal dels Noradells que los passats de la
+casa han sempre celebrat fa centúrias.</p>
+<p>Quin espectacle més original y pintoresch lo veurer tota aquella
+entaulada, al fons d’una tina espayosa que reb onadas de llum zenital
+per l’ampla obertura de la volta, reflexada per las lluhentas parets de
+rajola vermella de Valencia… deixant los extréms de la taula en
+obscuritat relativa y al centre una clapada de llum rogenca qu’ encén
+las caras dels convidats!… quadro extrany, de vigorós clar-obscur, com
+un interior flamench de taberna de Teniers.</p>
+<p>Ans de comensar lo convit, en Marsal feu, com cada any, una curta
+invocació á sant Miquel. Tots s’alsáren ab molt reculliment, fora
+barretinas.</p>
+<p>“Benhaurat sant Miquel, vos que ’n seu tant gloriós, benehiu la brema
+d’aquest any y lliuréu nostras vinyas de plagas y malórias.”</p>
+<p>Tots respongueren “Amen.”</p>
+<p>S’assentáren y vingan caixaladas… la virám de la Margarida pagava la
+festa; be prou ’s véya ab la plomissada y caps d’anech escampats pel
+pati. ¡Quina animació! ¡quin dinar mes alegre! ¡quina gana tothom!… ¡y
+quin xerricar!… L’apat ’s prolongá fins á las duas, hora en que la
+jovenalla ’s dirigí á l’era hont un tamborí y fluviol los feu ballar
+tota la tarda.</p>
+<p>L’endemá, á trench d’alba, tota la colla prengué lo camí de la vinya,
+comensant la brema per la vinya de la Riera, y seguint ab las demés.</p>
+<p>Quina matinada més hermosa, casi sens aygualera! Una faixa de bromas
+d’un nivell exactíssim envolcalla l’inméns amfiteatre de la alta crena
+pyrinaica; los cims més alts son daurats per los raigs del sol ixent, en
+tons d’un rosat pálit; una lleugera boyra s’extén en tota la plana de
+Castelló; ve dels estanys de la Muga hont se sent á voltas lo bruel
+llegendari. Allá, al Orient, un incendi d’or y foch encén ‘ls núvols
+estirats al horizont del mar… surt ’l sól expléndit, radiant; son
+reflexo, en lo raig visual, s’extén, lliscant sobre l’aygua com un riu
+d’argent fos salpicat de palletas d’or, onejant, tremolosas,
+enlluhernadoras. Los cims de sant Pere de Roda, las escalas d’Anibal, lo
+castell de Mongri, tot lo circo qu’ enclou ’l golf de Rosas, la planura
+del Empordá, ab sos olivars, arbredas, vilatges y cloquers, prenen un
+color daurat mes encés; s’alsa un oreig fresquet agradable, impregnat
+d’emanacions marinas.</p>
+<p>Camins y viaranys van plens de corrúas de vinyaters que ’s crehuen ab
+las collas de cullidoras, donantse ’ls bons dias. Un alé de vida anima y
+alegra los extensos vinyats de las serraladas empordanesas.</p>
+<p>A la vinya de la Riera s’hi aplega un floreig de noyas dels masos y
+pobles vehins, quiscuna ab lo seu cistellet sobre l’bras, posadas en
+renglera, faldillas retrossadas, devantalet de tela; tallan, ab ganivet
+de fulla reblincada, ’ls rahims que posan dins lo cistell, trahent avans
+ab cuydado los gráns dolents. Quan ’l cistell es plé, lo buydan dins las
+samals que ’ls hi portan ’ls vinyaters; los rahims son lleugerament
+prempsats y buydats dins la tina.</p>
+<p>Ja ’l sól es alt y comensa á picar; ja s’sent lo brunzit de las
+abellas y vespas que ’s tiran dins las samals, atretas pel most; lo
+prempsayre n’es emborbustit; las manegas de camisa retrossadas fins al
+colze, una pedra plana á las mans, encorvat, pitja los rahims; ne treu
+’ls brassos vermells que regalan de most llafiscós, mentres las
+cullidoras abocan dins la samal que prempsa llur cistell plé, fent lo
+rabiar de tant que li ’n tiran.</p>
+<p>–¡A poch á poch que no puch aguantar!… y per ferlas despitar, ’ls hi
+passa sa má llafiscosa per la cara… ¡Uy! ¡Guidó!… ¡que n’ets de
+remaca!…</p>
+<p>–¡Ciset, me la pagarás!… y tot fregantse las galtas ab lo corn del
+devantal… ¡aqueixa no te la perdono!</p>
+<p>–¿Vols que ’t dongui una abrassada?</p>
+<p>–¡Fuix! ¡putiner!…</p>
+<p>–¡Vaja! noyas, diu en Joan… ¡prou jochs!… cadascuna á sa feyna.</p>
+<p>Tot es animació y alegría en aquell estol de cullidoras. n’hi ha de
+joves, de vellas, de guapas; mes hi domina la jovensalla. La Tuyas es de
+las mes aixeridas. ¿Y la Marió?… ¿hont es la Marió?… ¿que s’ha fet?…
+ella que tant havía recomenat á ’n Joan que no l’oblidés pera la brema!…
+Tot son cansóns y riallas. Una d’ellas, avispada, de fisonomía burlona
+entona una cansoneta nova, y totas repeteixen la tonada:</p>
+<div class="hanging-indent">
+<p>¡Ay! ¡la pobre Marió!<br >
+diu que vespa l’ha picada…<br >
+¡Ja! ¡ja! ¡ja!<br >
+Li clavá tan mal fibló<br >
+que sa galta n’es inflada.<br >
+¡Ja! ¡ja! ¡ja!</p>
+<p>Son promés va aná trobá<br >
+que li tragués la fiblada.<br >
+¡Ja! ¡ja! ¡ja!<br >
+¡Ay! ¡la pobre Marió!<br >
+si que n’ha sigut picada!…<br >
+¡Ja! ¡ja! ¡ja!</p>
+<p>Ell saliva li posá,<br >
+la galta torná rosada.<br >
+¡Ja! ¡ja! ¡ja!<br >
+¡Ay! ¡María Marió!<br >
+¡diu que vespa l’ha picada!…<br >
+¡Ja! ¡ja! ¡ja!</p>
+<p>Fou curada ab un petó,<br >
+dols petó sense fiblada.<br >
+¡Ja! ¡ja! ¡ja!<br >
+Sa galteta ’s desinflá<br >
+tot fent una riallada.<br >
+¡Ja! ¡ja! ¡ja!</p>
+Ninas que rahims culliu<br >
+¡Ah! fugiu de la picada.<br >
+¡Ja! ¡ja! ¡ja!<br >
+De la vespa lo fibló<br >
+deixa galta senyalada.<br >
+¡Ja! ¡ja! ¡ja!
+</div>
+<p>La Mercé, sa mare, en Marsal presidian á tant joyosa cullita, triant
+picapollas, pansas y moscats posats en panera, que feyan portar al casal
+pera ferne penjolls lligats ab cordill, penjats, y posats á secar al
+sostre del graner pera l’hivern.</p>
+<p>La brema durá molts dias; puig que las cullidoras tenian de seguir
+totas las vinyas del patrimoni.</p>
+<p>Los arrendataris y censalistas arribáren també al más ab llurs
+burriquets portant cada hú, dins duas samals, la carga de rahims de tres
+quintals que, després de pesats y anotats per en Francesch, eran
+prempsats y tirats dins la tina.</p>
+<p>Los prempsayres, al pati de la casa, eran mitja dotzena; apoyats ab
+llarch pal, en cos de camisa, espitregats, calsas retrosadas mes amunt
+del genoll, ballavan la polka, fent saltirots dins las samals, trepitja
+que trepitja, passan d’una samal al altra peus y camas nusus que regalan
+de most… lo bull purifica tot… dihuen que la suharda de peus se
+l’emporta la brisa y dona cos al vi… En Marsal se havía procurat
+máquinas d’espellofar; mes l’aferrada rutina pogué més qu’ ellas:
+preferían porquejar ab los peus dins las samals. Es ben cert que llur
+invent data del patriarca Noé, ’l primer viticultor conegut d’aquell
+temps biblich; y hem de creurer que fou lo primer xerricayre qui ensenyá
+á nostres rebesavis á beurer á galet y que ho feu tant bé que va agafá
+la pinya… aixís ho deya lo senyor Pere, lo metje de Masarách.</p>
+<p>Los Noradells passaren tot lo día á la vinya. A mitj dia, mentres
+cullidoras y vinyaters feyan la dinada al ombra d’un cirerer, ’s
+dirigiren envers la font del Sálser hont se feren portar lo dinar.</p>
+<p>La font del Sálser es un dels sitis més pintoreschs dels encontorns
+del casal; raja al peu del marge de la riera, en mitj d’un pilot de
+penyas esquistosas arrapadas d’eura y molsa, ombrejadas per l’arbreda.
+Com l’aygua es bona y fresca, en Marsal hi ha fet posar una taula rodona
+ab una mola vella del molí, y pedrissos al entorn. Lo raig surt d’un
+canó de ferro y cau dins una pica feta ab un roll de roure, que serveix
+pera posar enciám y ampollas en fresch.</p>
+<p>Amanir lo dinar era á cárrech de la Mercé, ajudada per una cullidora.
+Aixó de poguer cuynar á fora es per ella una alegria: devantalet posat,
+brassos retrossats, tria l’escarola que posa á refrescar, prepara
+l’arrós, talla pernil, trosseja pollastres… ¡qu’ animadeta! ¡qu’
+aixerida! ¡qué guapeta!… Mentres ’s troba en eix tráfech, arriba en
+Francesch.</p>
+<p>–¡Oy que bé arriba! Francesch… me té que ajudar… si vol dinar l’ha de
+guanyar –Máni, Mercé; estich á las sevas ordes… y ’ls dos arreplegáren
+un pilot de llenya seca, fent lo foch entre duas pedras, al peu de la
+penya, hont se posá la grasala d’arrós ab pollastre. Culliren un enciám
+de créixens y ápit bort que posaren en fresch sota ’l raig de la font…
+¡que bó! ¡quin dinar més delitós!… ¡may havian tingut tanta gana!</p>
+<p>Després del dinar, la Mercé escalá lo pilot de penyas, arrancá una
+ridorta de clematitas, la enrotllá fentne una corona que ’s posá sul
+cap. –Mamá, miris ¿m’está bé?… estaba dreta damunt del penyám qual
+esquistosa negror feya ressortir sa esveltés, y la blancor del seu
+vestit de lleuger teixit clar. Las fullas de la clematita li habian
+desfet lo monyo; rissos de cabells rossos ondejavan sobre sa espatlla y
+son front… ¡qué guapa!… semblava la ninfa, la nayade de la font. ¡Com se
+la mirava, en Francesch!… ¡y quin glatir lo seu cor!… Cullí al peu de
+las bardissas, violas y pervenxas, ne feu tres ramets rodejats de molsa
+vellutada, d’un vert d’esmeralda, y tota joyosa, somrient: pápá… aquest
+pera vosté… aquest pera la mamá… y aquest pera en Francesch… en recort
+de la font del Sálser.</p>
+<p>A posta de sól se ’n tornaren á casa. Hi trobaren l’oncle Paulí qui
+habia arrivat de la Escala. May cap any feya falta á la brema. Ja
+l’esperavan per la festa de Sant Miquel; mes l’oncle ’s fa vell, te més
+de setanta anys y lo poagre ’l té sóvint clavat á la cadira de brassos,
+los peus embolicats de draps de llana.</p>
+<p>La Martina, sa criada, lo cuyda; es una cosina de la Margarida, de
+prou edat, que Da. Catarina li ha proporcionat; dona de seny, bona
+cuynera, molt ordenada, de sentiments religiosos, callada, sempre á sa
+feyna. Ab lo temps que ’l serveix, ha prés sobre d’ell cert ascendent de
+majordona; mes per ell tan se val; es home de pau y no vol discussions;
+mentres sigui ben servit y l’arrós á la marinesca cuyt á punt, li passa
+tot per alt.</p>
+<p>La familia voldria que l’oncle Paulí s’estés ab ella, al casál; mes
+ell té sas costúms de las quals no ’s pot separar. Viu á la Escala, está
+com un canonge; caseta aixerida al carrer de mar, eixida cuberta d’un
+parral, prop de la platja; ben peixit per la Martina, y com es molt
+amich del peix ben fresch, se ’n regala. Té de molts anys una passió que
+l’acompanyará al clot: es pescador de canya; perxó viu á la Escala.</p>
+<p>Per poch que ’l réuma y ’l temps li permetin, surt á las tardes ab sa
+canya y cistellet, sens oblidar lo xalabret, que no li serveix gayre,
+s’assenta damunt d’una roca á vora aygua, hi passa horas agafant peixets
+menuts que son tot espinas. Quan no agafa res ho atribuheix al esqué
+massa estantís; alashoras cerca curcullas y castanyas pé ’l rocám,
+perseguint cranchs, cullint fonolls marins pera confitar ab vinagre.</p>
+<p>No deixa d’esser estranya la séua afició pera la mar, ell qu’ ha
+passat sa joventut al casal Noradell, en mitj de closas y terrossas dels
+camps; ¡mes! ¡qué s’hi fará! Ja sabém que la cassa y la pesca son duas
+passions que s’apoderan del home, fins que ha arrivat á la
+decrepitut.</p>
+<p>Quin es lo farsayre qu’ ha definit lo pescador de canya de papanatas?
+Aquest epiteto no ’s pot aplicar al oncle Paulí que no té cap busca al
+ull, encara que sa vista flaquegi; no es gens tonto, malgrat sa poca
+instrucció.</p>
+<p>Alt, magre, sempre afeytat, calvo, porta estiu é hivern un llarch
+gech gruixut ab fondas butxacas, com una samarra de mariner, y un
+jipijapa que fa deu anys li va regalá un patró de barco, amich seu,
+vingut d’América. Carácter alegre, ben humorat quan no té poagre, com
+tot vell solter; franch, plé de cor, estimant molt la séua familia, sa
+casa payral, hont hi passa temporadas á la tardor. Li agradan molt los
+rahims, y per la brema se ‘n fá un tip; diu que purgan y fan sortir… los
+dolents humors. Sa conversa es plena d’aforismes de molta sabiesa, trets
+d’un llibrot que comprá un any, als encants de Barcelona; lo té molt
+recatat; diu qu’ es lo guia del home de bé.</p>
+<p>–Déu lo guart, oncle… ¡ja es hora de venir!… Si ’s descuyda fém la
+brema sens vosté… ¿Com está de salut? li digué ’n Marsal.</p>
+<p>–¡Déu vos guart á tots!… jo, per ara, bé… ¿y vosaltres?… abrassant á
+sos nebots… ¿y la Catarina?</p>
+<p>–Es á sa cambra, digué la Mercé; vaig á dirli que vosté ha
+arrivat.</p>
+<p>Vingué Da. Catarina, tot trico traco, repenjada á son bastonet; y ’ls
+dos s’abrassaren ab efusió.</p>
+<p>–¡Tu sempre trempada!… ¡no ’t fas gens vella!… jo, si no fos lo
+reuma, encara gallejeria; mirém de fer anys: qui molt viu no pert lo
+niu.</p>
+<p>–¿Qué dius?</p>
+<p>–Ha de cridar, oncle, digué la Teresa, la mare s’ha tornat molt
+sorda.</p>
+<p>–Dich qu’ estás molt bona y que ’t tornas jove… cridant á cau
+d’orella.</p>
+<p>–¡Per ara tinch prou salut, gracias á Deu!… ¡Ah! ¡si no fos la
+sordera, y la vista que ’m flaqueja!… ¿y la Martina?</p>
+<p>–No sé qué s’ha fet… cridantla: ¡Martina!</p>
+<p>Aquesta comparegué á la sala ab un gros cistell que habia tret de la
+tartana plé de llagostas y un déntul de quatre carniceras que feu
+l’admiració de tots.</p>
+<p>–Oncle ¿vosté l’ha agafat? digué la Mercé.</p>
+<p>–Está clar, noya… y donchs qui vols que siga?</p>
+<p>–Dihuen que ’s sol servir d’esqué de plata, digué la Teresa.</p>
+<p>–Ho dirá algun ximplet que no hi entén pilota… Lo mes passat vaig
+agafar un nero de tres carniceras… ¿per qué rihéu?… ¿que no ho vols
+créurer?</p>
+<p>–Sí, oncle, sí, ja ’l creyém.</p>
+<p>–¡Es per xó!… Y donchs, Marsal, ¿qué dihuen los castellans?</p>
+<p>–Oncle no ’m parli de política ni de castellans… n’estich retip.
+Parlim dels camps, de l’anyada, de la brema que aquest any es
+abundantíssima.</p>
+<p>–¡Oydá!… ¡Joan! demá ‘m cridaréu de bon matí per’ anar á la vinya,
+¿sentiu?</p>
+<p>–No ’n passi cuydado.</p>
+<p>–Lo sopar es á taula… ¿si están servits? digué la Margarida.</p>
+<p>–Bona nova, digué l’oncle: ’ls budells ’m roncan pel ventrell.</p>
+<p>–Me ’n alegro que tinga bona gana, digué ’n Marsal.</p>
+<p>–¡Noy! pot anar; mes tingas present lo que diu ’l llibre de la
+sabiesa: tindrás sempre bon<br >
+delit si templas ton apetit… no menjant sino<br >
+de un plat tíndras bon ventrell, Bernat.</p>
+<p>–Oncle, m’ha d’ensenyar aquest llibre, digué la Mercé.</p>
+<p>–¡A taula! ¡á taula!… ara hem de sopar.</p>
+<p>Passáren al menjador; en Marsal digué lo benedicite; ’s sentaren á
+taula saborejant las talladas de déntul guisat per la Martina ab such,
+all y julivert, á la marinesca ¡tenia mil gustos!</p>
+<p>Després de sopar, en Marsal resá lo rosari; se donáren la bona nit, y
+cadascú á retiro.</p>
+<h2 id="viii">VIII</h2>
+<p>La brema era acabada; lo trontoll del bull escumós de la tina havia
+parat; la masía havia tornat á rependrer la calma y travalls de costúm
+fins al colar lo ví.</p>
+<p>La tardor s’apropava á llarchs passos. Ja las nits y matinadas son
+fredas. Las aurenetas han fugit, ja han arrivat los tórts y reytóns; las
+alosas s’aplegan á vols, tirantse pels gorets dels camps llaurats á punt
+de sembrar.</p>
+<p>Fa un sol hermós que la familia Noradell aprofita pera sortir á
+passeig.</p>
+<p>Una tarda, la Teresa y sa filla, acompanyadas de ’n Francesch,
+dirigiren llur passejada envers una casa aislada dels voltants de
+Masarách. Hi vivia un matrimoni ab quatre criaturas; ell, malaltís,
+passava dias sense travallar; ella, feya lo que podia pera donar un tros
+de pá á sos fillets espallifats, mitj despullats, que ’s veyan prop de
+la casa, xopejant dins un toll fangós. La Mercé portava un farcellet de
+roba que doná á la mare, com també un grapat de moneda pera comprar lo
+que necessitavan.</p>
+<p>–¡Ay! ¡Donya Teresa, Donya Mercé!… ¡Deu ’ls hi pagui la caritat!… y
+las llágrimas als ulls, besá la má á sas benefactoras.</p>
+<p>La Mercé acostumava á fer eixas visitas caritativas. Quan sa mare no
+la podia acompanyar, se feya acompanyar per son pare ó per en Francesch.
+També ¡qu’ estimada! ¡que benehida pels pobres malalts necessitosos! y
+ella, que contenta després d’haver fet una bona obra! Semblava que la
+caritat realsava més la dolsa expressió de sa mirada. Son carácter
+bondadós, sa fesomía simpática, expressiva, reflexavan la puresa de son
+cor.</p>
+<p>Tenia un afecte particular pera una tórtora que havia criat treta de
+niu. A la primavera passada lo rabadá li havia portat lo niu, desniat de
+la branca d’un olm de la riera; hi havia dos aucellets, dos tórtoras de
+pel moixí que badavan la boca de gana.</p>
+<p>La Mercé entendrida al veurer aquells aucellets del bon Deu, orfes,
+destinats á morirse de fam, ’ls ampará criantlos.</p>
+<p>Una de las tórtoras fou víctima dels gats de la Margarida; l’altra no
+tingué cap percás; la Mercé la criá ab tant cuydado y carinyo que, quan
+li creixeren los alas, la deixava anar pels encontorns del casal; al
+volguerli donar menjar, la cridava y ella venia d’una volada á posarse
+sobre sa má.</p>
+<p>La Mercé cuydava del altar major de la iglesia de Masarách. Dia per
+altre las flors del altar eran renovadas; triava las més hermosas del
+jardí; Mossen Esteva deya la missa embalsamat de llur fragancia; llur
+flayra barrejada ab l’olor d’encéns espargía per tota l’iglesia un aroma
+suáu y agradable.</p>
+<p>Los dias de festa, lo senyor rector no comensava may l’ofici que no
+hagués entrat la familia Noradell. Quan estava sentada al seu banch,
+sols allavors sortia de la Sagristia ab los dos escolanets. Eixa
+deferencia era merescuda per lo bé que feya á tota la comarca.</p>
+<p>Lo banch dels Noradells es una prenda arqueológica de roure; lo
+dosser es esculpit de branchs y fullám en mitj dels quals sobresurten
+dos caras d’angels que portan l’escut de la casa crehuat d’una torra
+enmarletada, una má ab punyal, tres arbres y la mar; per cimbori un
+casco ab visera calada y tres plomalls.</p>
+<p>Eix banch porta la data de 1527. Llástima que sia tant rosegat pel
+corch, y socorrat per las candeletas d’anar á oferir pegadas, los dias
+d’enterro y funerals, als brassos y dosser del banch, per las donas
+endoladas.</p>
+<p>Los antepassats dels Noradells havian sigut senyors de Masarách,
+feudataris del comte de Vilarnadal, qual castell mitj enderrocat domina
+lo poble que porta ‘l mateix nom. Lo pare de Don Jaume Noradell, Don
+Maurici, avi de ’n Marsal, era ciutadá honrat de Barcelona; y la familia
+conserva encara com prehuat recort la espasa ab puny d’argent que
+portava y lo jonch ab borla y puny d’or, qu’ era lo distinctiu de la
+noblesa.</p>
+<p>Los honors y privilegis d’aquell temps han sigut escombrats per
+l’uracá nivellador del sigle actual; mes la Iglesia, amiga de lo passat,
+los ha volgut amparar y los conserva religiosament en sas costúms y
+cerimonias del cult. Mossen Esteva ’s feya un plaher d’esperar, los
+diumenges, la familia Noradell pera comensar la missa; y en las festas
+solemnes, á més de portar la primera barra del tálam, després de benehit
+lo pá beneyt, l’escolá lo portava á n’en Marsal que ’n prenia lo primer
+trosset.</p>
+<p>La tardor se passá á la masía en feynas agrícolas, en la sembra dels
+blats y ordis. Donava gust veurer sortir de las corts los parells de
+bous junyits pel jou, grassos, forts, gurmelluts, lo morro babós,
+caminant d’un pás maymó y pesat, guiats per l’agullada del boher… ¡Ah!
+¡ah!… ¡passa Moreu! ¡ah! ¡ah! ¡passa Mascaró!… dirigintse al camp hont
+lo sembrador los espera. ¡Ab quina forsa obran fons goret! l’arada talla
+la terra, girant arrels y terrossas, cavant ratlla dreta com una I. Las
+cueretas segueixen lo llaurador, cercant per los solchs de la terra
+frescal los cuchs terrers, mentres las alosas esporuguidas, s’enlayran á
+vols, voltant los camps assoleyats.</p>
+<p>Per tota la extensa plana de Castellò s’ veuhen, fins á perdua de
+vista, negats en calitja boyrosa, parells de bous que llauran, y darrera
+d’ells, lo moviment automátich del bras del sembrador que llensa la
+sémen á punyats, confiant á la terra lo qu’ ha d’esser nostre pá de cada
+dia.</p>
+<p>L’oncle Paulí, feta la brema y lo ví, ja anyora la canya. En lo plá
+de Peralada, en los rechs de molí de la Muga sol pescar anguilas ab
+botiró. A voltas la Teresa y la Mercé l’acompanyan; es diversió que ’ls
+hi agrada, sobretot á la Mercé qui també es aficionada á pescar ab
+canya, aprofitant de las llissons que li dona l’oncle Paulí.</p>
+<p>Quan hi ha terbolina y que las anguilas s’escauhen á picar, la pesca
+ab botiró es molt divertida.</p>
+<p>La llinya es un cordillet lligat ab una canya curta; per esqué una
+bala de plom foradada, abrigada d’un enfilall de cuchs terrers que ’s
+tiran á fons d’aygua sobre ’l fanch. Las anguilas, al sentir la farúm,
+surten del llot y pegan mossegada als rosaris de cuchs, trobantse
+momentaneament enclavadas ab llurs punxagudas incisivas. Al sentir
+l’estrebada ’s tira lo botiró depressa; conté sovint un penjoll de fins
+duas y tres anguilas, quinas, al caurer d’allá del marge, ’s desclavan,
+corren anguilejant pera tornarsen al aygua; pera evitarho ’s tiran dins
+un paraygua obert girat que ’l pescador té á vora seva, y aixís no poden
+fugir.</p>
+<p>A mitj Novembre l’oncle Paulí parlá de tornarsen á la Escala. ¡Quin
+disbarat!… ¡ja s’ho podia treurer del cap!… ¡hont vol anar sant home qu’
+estiga mellor!… Mes ell, al casal, trobava á faltar la marinada, las
+emanacions salitrosas que ’s desprenen de las algas y molsas encastadas
+al rocám, aquella fressa monótona, dormidora, de la saga y rassaga de
+las onas que s’estrellan contra penyas y esculls.</p>
+<p>–Home, oncle no se ’n vagi, li deya en Marsal; vindrá ab nosaltres á
+passar l’hivern á Figueras; veurá las festas de Carnestoltes, las
+funcions de la setmana santa.</p>
+<p>–Sí… y tú á lo mellor ’m deixarás per anar á xerrar ab los madrilenys
+á las Corts… no estich per carnavaladas y professons; á la meva edat, á
+caseta… ¿no es veritat, Martina?… aquesta endressava per la sala.</p>
+<p>–¡Ay! Don Paulí, no l’aprobo… fa tants anys que no he vist las
+professons de la setmana santa!</p>
+<p>–Donchs, si ets bona minyona, te prometo que ’t deixaré anarlas
+veurer á Rupiá hont hi llueixen los estaferms més bonichs, que ni á
+Barcelona.</p>
+<p>–Miri que li faré recordar.</p>
+<p>–¿Qué dich may cosa per altra, per ventura?</p>
+<p>–Sab, oncle, qu’ es vosté ben poch agradós, digué la Mercé ¡tant
+plaher que ’ns faria!</p>
+<p>–Noya, no insisteixis; ma resolutió es presa… á la meva edat: qui
+surt de casa pert lo seny y l’ase… ¿ho entents?</p>
+<p>Fou tant lo que insistí que, al cap de pochs dias, ell y la Martina,
+després d’haverse despedit de tots, pujaren á la tartana y en Joan ’ls
+acompanyá fins á llur casa.</p>
+<p>Pochs dias després tota la familia aná á Figueras pera passarhi
+l’hivern, com cada any, quedantse al casal en Francesch, en Joan y la
+Margarida; ab lo servey de la masia.</p>
+<p>Al hivern son pocas las feynas del camp que consisteixen solament en
+llauradas de fons goret pera estobar la terra, batuda y replega de las
+olivas y desfer l’oli al trull.</p>
+<p>En Francesch, fora en Marsal, dirigia ’ls travalls d’hivern del
+patrimoni. Al trobarse sol en lo espayós casal, suara tant animat per la
+familia Noradell, y ara tant solitari, fou prés d’una tristesa singular
+que no ’s podia explicar; allavors comprengué lo gran afecte que havia
+posat á la familia de son benefactor, ja que la separació li causava
+tanta pena.</p>
+<p>Passava los dias á fora, recorrent los camps, anant ab lo bestiar,
+vigilant las prempsadas del trull, hont hi trobava sovint en Rafel y en
+Joan que xucavan una torradeta; mes, quan se venia al vespre, y que ’s
+posava á taula pera sopar, no tenia gana. La Margarida qué ’l servia li
+deya: ¿senyoret, que no está bó? ¡lo jovent ha de menjar!… mes ell,
+apenas li responia.</p>
+<p>Los dias de mal temps se ’n anava ab en Joan á passar las tardas y
+las vetlladas á ca ’ls masobers, sentat al escón, vora la llar,
+conversant ab ells, per distraurers. Sols lo travall intel·lectual li
+era un alivi. Passava llargas horas en son estudi escribint los seus
+pensaments íntims, sas impressions, los recorts de sa tendra jovenesa al
+costat del seu benefactor, canonge de la Seu de Gerona. Veya en son
+esperit las funcions explendents de la catedral negada en boyra
+d’encéns, en mitj dels acorts harmoniosos del orga, dels cants de la
+pregaria, del fervorós reculliment dels fidels… Ab quina devoció pregava
+oferint á Deu tota la seva ánima, son porvenir, sa vida! demanantli de
+tot son cor que li fes la gracia de poguerlo un dia servir en lo sant
+Temple, revestit del sagrat ministeri… ¡ah! ¡que ’n seria de felís!
+alsava sos ulls al cel y sa ardenta pregaria s’enlayrava, ab las volutas
+d’encéns, envers los finestrals de sants y santas encesos per nimbos de
+colors esclatants… Mes Deu no ho volgué: la inexorable mort li robá son
+benefaetor… ’s tornava trobar orfe, desamparat, demanant al travall de
+la terra lo pá de sa subsistencia… quan la Providencia li enviá la
+honrada familia Noradell. També ¡que ’n estava d’agrahit! ¡Oh! sí, era
+gran l’afecte, l’estimació que tenia per ella!… Passava nits d’insomni;
+la seva ánima volava pels espays, en las altas regions del cel blau
+portada per un torbellí de bolbas d’or… se despertava conmogut, frissós.
+La pálida claror del alba lo trobava sovint despert.</p>
+<p>Una tarda de fí de Novembre, en Francesch baixá al jardí; no hi havia
+cap flor; las geladas de la nit havian mustigadas las pocas qu’ estavan
+á recés; sols en un recó del terraplé, sota un pilot de fullaraca
+arremolinada pel vent geliu, vegé traucar qualcuna viola de rica
+fragancia; ne feu un ramet, lo portá dins la cambra de la Mercé, lo
+olorá ab frenesí, lo posá ab aygua en un jerro de porcellana damunt lo
+tocador. Mentres se retirava, al volguer tancar la porta, la tórtora,
+vegent oberta la finestra de la cambra de sa mestressa estimada, entrá
+d’una volada, parantse sobre ‘l mateix tocador. En Francesch, atendrit,
+conmogut, la volgué cariciar; més ella no ’s volgué deixar agafar; doná
+una volta per la cambra y fugí per la finestra oberta… allavors
+s’assentá sobre ’l canapé, lo cor oprimit, prés de fonda tristesa, ’s
+tapá la cara ab sas mans y sos ulls s’ompliren de llágrimas!… ¡Oh! sí,
+era gran l’afecte que ’n Francesch ressentia per la familia Noradell!…
+¡ha fet tant per ell!… per xó s’explicava sa melancolia, son neguit… Mes
+¿anava acertat? ¿era ben cert que las séuas llágrimas provinguessen del
+afecte que tenia per la familia Noradell? Ell, aixís ho volia creurer;
+mes no s’adonava que eix afecte que tant l’entendria era dominat per un
+altre sentiment nascut de sopte en lo fons del seu cor qu’ ell no
+s’explicava: era ferit per la guspira del amor… eixa guspira psicológica
+que conmou las fibras mes fondas del ánima, que fa extremeixer tot
+nostre ser, com s’extremeix l’humil flor montanyesa quan obra son cálzer
+als raigs hermosos del sol d’Abril.</p>
+<p>En Francesch era tant apreciat per la familia Noradell, era tanta la
+confiansa que per ell tenia en Marsal, que no tingué cap reparo á
+entregarli la direcció y administració del seu patrimoni, durant sa
+ausencia del casal. La familia lo considerava com de casa; tots
+l’estimavan, amos y servey.</p>
+<p>Lo seu carácter ’s ressentia de la educació rebuda al costat del
+senyor Canonge; los principis religiosos havian arrelat fondament en
+ell. Havia arribat á 23 anys sens que la pau del seu cor hagués sigut
+turbada per cap sentiment profá tan inherent á la jovenesa. Era possehit
+d’un sentiment perfumat de poesia mística.</p>
+<p>De regular estatura, cara lleugerament gravada de pigota que havia
+tingut á quinze anys, mirada intel·ligenta; se notava en sa fisonomia un
+no sé qué de simpátich, de bondat, que accentuava més sa barba sempre
+afeytada, sens dubte en recort de la carrera sagrada en qué devia
+entrar.</p>
+<p>Anava cada dia á missa matinal que Mossen Esteva deya á las sis.
+Acabat de practicar sos debers religiosos, anava á sa feyna, sia ab los
+trevalladors, sia á son despaig; portava la comptabilitat del
+patrimoni.</p>
+<p>Quan hi es la familia dina sol després dels seus amos. Quan va entrar
+al casal, en Marsal, sempre tant franch, l’ho volia admetrer á sa taula;
+mes sa esposa li feu entendrer que, com á dependent de la casa, no
+convenia eixa familiaritat, ademés que en Francesch seria mes lliure. En
+efecte, del contrari, ben segur que aquell jove, ab sa humilitat y
+timidesa, hauria sigut ’l primer de trobar que no estava en son
+lloch.</p>
+<h2 id="ix">IX</h2>
+<p>La casa dels Noradells á Figueras es en un carrer céntrich, prop la
+Rambla. Casa antiga, d’estancias espayosas ben mobladas. Los baixos son
+arrendats á botiguers; la familia ocupa lo primer pis; lo segon pis es
+arrendat á una senyora, viuda d’un coronel retirat, que hi viu ab sa
+filla.</p>
+<p>Los Noradells portan una vida molt retirada. En Marsal va al cassino
+á fer lo tresillo; sol anar de quan en quan á Masarách á donar una
+ullada al patrimoni. La Teresa y la Mercé fan y reban visitas pocas; van
+á missa cada dia y assisteixen á las funcions religiosas que ’s celebran
+sovint á la iglesia de Sant Pere; son fillas de Maria, de societats de
+beneficencia, y de la devoció á Sant Joseph.</p>
+<p>Da. Catarina, los dias de mal temps ’s fa portar á la iglesia ab
+carruatge ben tancat per resguardarse dels ayres.</p>
+<p>La Mercé havia cumplert sos 19 anys; ja era hora que ’ls seus pares
+pensessin en son pervenir. Vivint á Figueras sempre al costat de sa
+mare, passant la major part del any á llur casal de Masarách, no
+coneixia del món si no la hermosa naturalesa, las funcions religiosas y
+los tertuliáns que venian á passar la vetllada los diumenges; no havia
+estat may en cap reunió ni molt menos al teatre. Los dias de festa á las
+tardas la familia anava á donar un vol pels camps als voltants de la
+vila. Pujavan sovint á la carretera del Castell, fins al peu de las
+murallas, pera admirar lo grandiós panorama que ’s descobre desde
+aquella altura: tota la extensa planura del Empordá enclosa dins lo
+círcol de la cordillera pyrinaica, limitada al horizont per lo golf de
+Rosas y massiu montanyós de Bagú, dels Angels y Rocacorba.</p>
+<p>Solian anar raras vegadas á passar la vetlla á casa de las tias
+Manelas, tres germanas solteras de prou edat, parentas dels Noradells;
+més com Da. Catarina se havía de restar á casa pels ayres frets de la
+nit, per no deixarla sola, la tertulia dels dias festius se feya á ca
+’ls Noradells. Hi venian las tias Manelas, algunas amigas més,
+acompanyadas de llurs marits; y mentres ’ls homes jugavan al tresillo ó
+á la manilla, las senyoras, després d’haver molt enrahonat de flochs,
+puntas, funcions d’iglesia, del Jesuita que predicaría lo novenari
+d’ánimas, acabavan la vetllada fent la lotería á céntim lo cartró.</p>
+<p>També hi venian las senyoras del segon pis: Da. Bibiana, la viuda del
+coronel retirat, que te no mes per viurer sa paga de viudedat, y sa
+filla Emilia, amiga de la Mercé; son poch ó molt de la mateixa edat.
+Pobre noya! es poch afavorida de la naturalesa; se sembla á son pare, lo
+coronel; te més faccions masculinas que femeninas. Més á 19 anys, per
+lletja que sia una noya, té, com se sol dir, la hermosura del diable,
+qu’ es la tendror de la primavera de la vida.</p>
+<p>Pobre Emilia! es guerxa!… defecte capital que ’s perdona al home, mes
+nó á la dona per jove que sia. Los ulls son l’espill del ánima; en ells
+se reflexan los sentiments, las impressions més fondas del cor: una
+mirada diu tot, mes una mirada guerxa no diu res, causa pena y un aparta
+instinctivament la vista d’aquella aberració.</p>
+<p>Eix defecte físich era compensat per las sevas qualitats morals, de
+bon cor, bons sentiments, carácter amable, molt sensible, talent
+natural, dotada de molta intel·ligencia.</p>
+<p>Mentres las mamás y tias Manelas parlavan de lilaynas, de flochs,
+capritxos de la moda, de la reunió tal ó qual, las duas, apartadas de la
+tertulia, se refugiavan dins la cambra de la Mercé pera poder conversar
+á solas; conversa íntima de duas joves cándidas, senzillas en la qual no
+obstant se podia endevinar lo carácter d’abduas.</p>
+<p>Parlavan dels balls y reunions que ’s preparavan pel Carnaval en las
+que la Mercé havia d’anar per primera vegada.</p>
+<p>–Que cosas tindrás pera contarme!… jo ja so resignada! li deya la
+Emilia, los ulls negats de llágrimas.</p>
+<p>Quina resignació més dolorosa!… á 19 anys!… en plena florida de sos
+ideals, de sos somnits daurats, de sos sentiments rebossant de
+tendresa!… de sas ilusions que s’enlayran envers lo cel blau, com los
+fils ténues de la Verge, impel·lits per lo ventijol de primavera, que
+joguinejan en un raig de sol… un ánima adolorida que cerca una altra
+ánima pera oferirli los tresors de son cor verginal… y al mirar la
+Mercé… –tu ets guapa, rica… no ’t faltarán partits que podrás triar… mes
+jo, pobre de mí! qui m’estimará!… Deu meu!… Deu meu!… y las llágrimas
+lliscavan sobre sas galtas.</p>
+<p>–Emilia, amiga meva!… no ’t desesperis! tas hermosas qualitats morals
+seran un dia apreciadas; trobarás un ser digne de tú ab quí serás
+ditxosa… t’ho desitjo de tot cor!… y abrassava sa amiga ab tendresa,
+aixugant ab son mocador de batista sos ulls plorosos. Vuy que vinguis al
+ball ab mi… ja n’hem parlat ab la mamá… ja está decidit… vuy que ’n sias
+ben convensuda… y entrant al saló, se recolsá, molt carinyosa, sobre la
+butaca de Da. Bibiana:</p>
+<p>–Veritat que la Emilia vindrá al ball ab mi, y que vosté també
+l’acompanyará?</p>
+<p>–Oh! si, digué la Teresa, han de venir; ho demano pera la Emilia…
+Bibiana, vosté no m’ho pot refusar… sortirém de casa junts.</p>
+<p>–Havia decidit que no; més ja que tant s’hi empenyan…</p>
+<p>¿Qué ’n dius, Emilia?</p>
+<p>–Ay! mamá, que sí! que sí!… y l’abrassá, tota joyosa, fentli dos
+petons.</p>
+<p>Aquell any lo Carnaval á Figueras fou molt lluhit. Los oficials del
+batalló de Cassadors de guarnició del Castell, ab los joves de bonas
+familias de la mellor societat, donáren balls, reunions, cabalcadas
+lluhidíssims.</p>
+<p>Feya dias que ’s parlava del ball del Cassino, ball de gran etiqueta
+donat pels joves á la bona societat figuerenca.</p>
+<p>Molts dias avans, las duas amigas ja estavan atrafegadas ab llurs
+preparatius, no deixant la modista en repós; no dormian de contentas. La
+nit del ball ni gana tingueren per sopar; lo que feu enfadar Da.
+Catarina que deya que lo jovent del dia no valia ’l de son temps:</p>
+<p>–Ets una llepa fils!… jo á la teva edat quan havia d’anar á sarau,
+m’atipava bé pera tenir coratge y fer flaquejar los balladors.</p>
+<p>–La mare te rahó, Mercé.</p>
+<p>–Mamá no puch fer més… es com si tingués un tap á la gola que res
+deixa passar.</p>
+<p>A las nou entráren las tias Manelas pera assistir á la toileta de
+llur nevoda; totas se ficaren dins la cambra de la Mercé, ajudant á
+vestirla. Pobres tias! lo cor se ’ls hi n’anava! hi ressentiren lo
+contre colp de las emocions de la Mercé, que no havian may conegut en
+llur joventut perduda; eran de las flors que no granan!…</p>
+<p>A las 10 entráren la Emilia y sa mare; era convingut anar junts al
+ball. Qu’ eleganteta es la Emilia ja vestida! que be li escau lo vestit
+de gassa blau de cel ab la camelia blanca clavada al costat del monyo!
+Quin cos més bufonet! Las tias la felicitaren, trobant qu’ estava molt
+bé y que feya goig. Ella somrient, aná á abrassar á son amiga ja també
+vestida.</p>
+<p>Per fí arribá l’hora d’anar al ball; Da. Catarina que se ’n anava al
+llit, desde sa cambra, las volgué veurer vestidas… entraren las dos
+fentli una reverencia ceremoniosa de princesa; y al donarli la Mercé lo
+bes de la bona nit –que tal padrina? –Be, molt be!… sou guapissimas…
+sobretot no us canséu… ¿sents, Teresa? fes que no surtin suhadas y no
+prenguin cap ayre… anéu! anéu! y divertius bé!</p>
+<p>Se posáren llurs abrichs de pelfa y pujáren, ab llurs mamás y en
+Marsal, al carruatge que las portá á la porta del cassino.</p>
+<p>Pujaren al primer pis per l’ampla escala encatifada, adornada de
+gerros de flors; al arribar al replá, los joves de la comissió
+d’obsequis, las desembrassaren de llurs abrichs y oferíntlashi lo bras,
+entraren ab ellas al saló de ball, ja omplert de senyoras.</p>
+<p>Eixas duas jovenetas que feyan llur entrada al món elegant, cridáren
+l’atenció; la Mercé sobretot feu sensació. Sentada al costat de sa mare,
+son trajo de gassa blanca clapejat de poncellas de rosa molsosa, un
+pomet de rosas al pit, un altre al cap ayrosament posat, sense cap joya,
+alta, esvelta, sos brassos núsus lleugerament coberts de gassa diáfana,
+grassets, rodons, d’un blanch nacrat, guantats fins al colze, peus
+bufonets calsats de sabatetas de satí blanch, sa cara animada,
+expressiva, ab adorable somrís… era guapíssima.</p>
+<p>Tots aquells joves (de la joventut daurada) del cassino estavan en
+admiració.</p>
+<p>–¿Qui es aquella bella senyoreta?</p>
+<p>–Es la senyoreta Noradell… lo mellor del pais… rica pubilla.</p>
+<p>–¿No té relacions?</p>
+<p>–Cá! es una flor boscana que no ha sigut may olorada.</p>
+<p>–¿Y l’altra senyoreta?</p>
+<p>–Es la filla d’un coronel retirat.</p>
+<p>–Es prou guapeta… llástima que sia guerxa!</p>
+<p>La Mercé se veya rodejada de richs hereus; tenía tots los balls
+promesos; notava en son carnet de marfil los noms de sos balladors, se
+’n veya un embull. Un d’ells en particular molt obsequiós, lo jove Lluis
+Maresch, insistía pera ballar ab ella; semblava que se la bebía ab sa
+mirada.</p>
+<p>–Senyoreta Mercé, la próxima americana es pera mi.</p>
+<p>–Ay!… esperis… m’apar que la tinch promesa… y mirantse ’l carnet… si,
+veu?… li deya somrient… li daré lo primer vals.</p>
+<p>–Aixó no ’m satisfá: voldria ’l vals y la americana.</p>
+<p>–Ho sento molt, ja veu que no pot ésser.</p>
+<p>La orquesta tocá la Americana; tot seguit ’s presentá lo seu
+ballador, jove oficial d’artilleria; ella s’alsá, posant son vano á la
+falda de sa mare, y lleugera, graciosa, s’entregá ab languidesa als
+brassos del seu ballador; ’ls dos se barrejaren en lo torbellí de las
+demés parellas, seguits per la mirada envejosa, plena de recansa, del
+jove Lluis.</p>
+<p>La Emilia ballá també; mes coneixia que ’ls obsequis dels joves eran
+per ella sols un deber de galanteria.</p>
+<p>¡Quina reunió mes distingida! los joves ab frach y corbata blanca,
+las senyoretas ab trajos elegantissims, las mamás escotadas, lluhint
+llurs joyas de boda, sentadas en duas rengleras de cadiras que voltan lo
+saló; lluminaria expléndida, flors per tot ab profusió, gelats,
+refrescos oferts ab galanteria pels joves del cassino. Los papás son al
+saló del tresillo. Un grupo presidit per en Marsal hi parla de política,
+de Madrit, tractats de comers, de la miseria en que está postergada
+l’agricultura…</p>
+<p>Lo ball s’acabá á las cinch del matí.</p>
+<p>Al sortir la Mercé y la Emilia, ab llurs mamás, ’s precipitá lo jove
+Maresch al vestidor, donántlashi llurs abrichs ab molta finura.</p>
+<p>¿Quinas impressions produhí lo ball á las duas amigas? m’apar seria
+una indiscreció d’escoltar las confidencias que ’s feren; mes per la
+alegria y bona humor de la Mercé y la tristesa resignada de la Emilia,
+hem de creurer que produhí á la primera gran satisfacció y á la segona
+indiferencia.</p>
+<p>Aixís ho notaren las tias Manelas en la tertulia del endemá del ball;
+puig al veurer la Mercé tant ajogassada y joyosa li feyan broma
+diguentli que sens dubte havia conquistat un rich hereu; mes ella
+responia ab una rialla, tornantse roja.</p>
+<p>La Mercé en mitj de las diversions no oblidava lo casal, sas floretas
+abrigadas dins l’invernader, sos pobres, sa tórtora: No ’n passis ánsia,
+li deya sa mare, en Francesch se ’n cuyda –quan tornarém á Masarách la
+tórtora s’haurá tornat esquerpa y no ’m voldrá coneixer; estimará més á
+’n Francesch que á mí… si fos aixís á fé ’m sabria greu.</p>
+<p>Ha passat lo Carnaval. Fa dias que s’ha entrat á la Qüaresma; á las
+diversions mondanas han seguit las funcions religiosas; en la iglesia de
+Sant Pere son molt lluhidas y concorregudas; s’hi celebra ’l novenari
+d’ánimas anyal. L’altar major endolat; s’hi veu una decoració de bona
+perspectiva, ab graduació de lluminaria ben entesa que representa lo
+Purgatori, d’hont surten, en mitj de flamas vermellas, caps mes ó menos
+enfonsats de reys coronats, frares, bisbes, generals, criaturas, donas;
+fins s’hi veu un pápa.</p>
+<p>Lo que crida més l’atenció en la decoració de la iglesia de Sant
+Pere, pel novenari d’ánimas, son las pinturas que ’s vehuen enqüadradas
+en marchs de fusta, pintadas al oli sobre tela, en los panys de paret,
+entre cada altar lateral; son personatges del tamany natural com reys,
+generals, princessas, damas y senyors elegants, drets, vestits ab
+magnificencia, de la centuria passada, cadascú ab la vestidura que li
+correspón: lo rey ab manto reyal folrat d’ermí, ceptre á la má; lo
+general ab l’espasa, tricorn ab plomall, creus de condecoracions
+arrengleradas sobre ’l pit; la princessa jove y guapa vestida ab
+elegancia y riquesa com nostra gegantessa de Corpus, etc.. s’hi veu
+també un coracer del any vuit, ab xarreteras, corassa, casco de llautó
+ab pom y cúa de caball; fa molt respecte ab son ayre guerrer y
+mostatxut. Donchs bé, ara tirin una línea vertical que divideixi eixas
+figuras en dos parts ben exactes, desde al cap als peus, y tindrán mitj
+cos calavera y l’altre mitj natural, es á dir carnal ab sa vestidura
+corresponent.</p>
+<p>Verament han de causar á la gent y sobretot á pagesos, donas y
+criaturas horrorosa impressió… ¡la mort juntada ab la vida!… mitj cos
+carnal y sa mitja carcanada… un ull expressiu, mitja boca somrienta, una
+galta rosada y del altre… ¡quin horror!… may ’s havia trobat imatge mes
+esglayadora de las paraulas terroríficas de: ¡<em>Memento homo quia
+pulvis es et in pulverem reverteris</em>!</p>
+<p>Passada la Qüaresma y las festas de Pascuas floridas, en Marsal no
+pogué prescindir més d’anar á Madrit; puig feya dias que las Corts eran
+obertas. Com á diputat, no podia deixar de cumplir lo mandat que li
+havia donat lo pais.</p>
+<p>Se separá ben á contrecor de sa familia, de son patrimoni y dels seus
+amichs del Empordá, puig li repugnava lo tornar á Madrit.</p>
+<p>Descoratjat, aburrit, son primer intent, després de tancada la
+llegislatura, havia sigut de demetrer son cárrech de diputat, malgrat
+los prechs dels seus electors. En una reunió d’amichs, propietaris y
+electors que convocá á Figueras pera participals son intent, responent á
+molts que li deyan: ¡home! D. Marsal, no fassi aquest disbarat,
+respongué: –pero, senyors, la meva representació no serveix pera res. Jo
+no só de cap partit polítich; só catalá, catalá de cor. Vostés saben que
+aquells homes de Madrit que ’ns governan, no fan cas de nosaltres; per
+tant que demaném ab justicia, no ’ns escoltan per res… En veritat ’ls hi
+dich; ’s podria aplicar á la capital castellana alló de ¡<em>Roma veduta
+fede perduta</em>!… y per no perdrer la fé de la pátria catalana ’s
+necessita possehirla en alt grau. Desgraciat ’l que ’s troba barrejat en
+mitj d’aquells partits heterógeneos guiats sols per l’ambició del
+poder!… Com á catalanista vostés saben que mas ideas son incompatibles
+ab las de partits y goberns castellans en lo que atany nostra estimada
+Catalunya. Y permetim que ’ls hi diga ¿que hi aném á fer los diputats
+independents cataláns á las Corts de Madrit? res hi podém obtenir; ’ns
+aborreixen y es natural: entre castellans y nosaltres, á més dels
+dolorosos recorts histórichs, hi ha é hi haurá sempre l’antipatia de
+rassa que fa incompatible la diferencia de carácter, de pensar, de
+costúms, de llenguatge. Per xó nostras aspiracions, no á la separació,
+mes sí, á una autonomía relativa, son llegítimas: primer Catalunya,
+després nostra pátria de tots: Espanya. Per aixó vindrá un dia –nostra
+generació no ’l veurá encara– en qué, lo regionalisme s’imposará per la
+forsa del dret, per necessitat y per las revindicacions llegítimas de
+eixa aglomeració heterógenea que forma Espanya.</p>
+<p>No tots participavan de las ideas de ’n Marsal; deyan que ’s feya
+ilusions, que son regionalisme era irrealisable, que en lo sigle XIX era
+una aberració, ja que las nacionalitats separadas tenian tendencia á
+juntarse pera formar un centre poderós com Italia, Fransa y Alemania;
+que la unió fá la forsa: que lo regionalisme ó federació ’ns faria
+tornar tres sigles enrera, com en la Edat Mitjana.</p>
+<p>Se comprén que hi hage molts cataláns que pensin aixís. Fa prop de
+dos sigles que som tant fets á viurer baix la unitat de goberns
+centralisadors y despótichs que ’ns sembla natural de viurer aixís: ’ns
+trobém com los aucells engaviats que han perdut l’us de llurs alas y
+que, si se ’ls treu de la gabia, hi tornan entrar d’ells mateixos.</p>
+<h2 id="x">X</h2>
+<p>Vingué ’l Mars. Després d’haver despedit en Marsal envers Madrit, ab
+los plors y singlots de costúm, la familia comensá sos preparatius pera
+tornar al casal. Se despediren de la tertulia, de las tias Manelas, de
+la Bibiana, fins al hivern vinent, si á Deu plau. La Mercé estrenyé en
+sos brassos á sa amiga Emilia, fentli prometrer de venir al estiu, ab sa
+mare, á passar una temporada al casal.</p>
+<p>Un dilluns vingué en Joan ab la tartana, y la familia Noradell se ’n
+torná á Masarách, reprenent sa vida acostumada.</p>
+<p>La Mercé corré tot seguit al jardí pera reveurer sas flors y
+arbrissons, sos aucellets; aclamá la virám donantli una faldada de grá;
+pujá al colomar fent volar ’ls coloms que sortian esparverats,
+emprenguent la volada, remolinantse enlayre, pels encontorns del mas,
+describint corbas ayrosas, tirantse enventats com fletxas sobre ’l
+teulat del casal, hont los mascles, de collar irisat, presumits,
+porrupant, perseguían las femellas pera ferlas tornar al niu.</p>
+<p>La Margarida li ensenya una pollada recent-nascuda, y tres llocas
+posadas quals pollets eran á punt de naixer, n’hi havia que ja picavan
+la closca.</p>
+<p>¿Y la tórtora?… ¿hont era la tórtora? la Mercé la cridá; mes ella no
+vingué.</p>
+<p>–Francesch, ¿qué s’ha fet?</p>
+<p>–Que vol que li diga, Mercé; suara volatejava per l’horta.</p>
+<p>–Ja ho deya jo que s’havia tornat esquerpa… De prompte vingué d’una
+volada, posantse sobre sa espatlla; la prengué en sas mans: ¡dolenta!
+¡mes que dolenta!… ¡no t’estimo!… y la patonejava, cariciantla.</p>
+<p>La Teresa reprengué sas ocupacions de mestressa de casa,
+inspeccionant ’ls armaris de la roba blanca, fent endressar, bogadejar,
+deixantho tot ben ordenat. L’oratori espolsat; la Mercé hi portá un ram
+de flors de rica flayra.</p>
+<p>Da. Catarina reprengué sa cadira de brassos enconxada, posantse canó
+de broca y ulleras, comensant un parell de mitjas d’estám.</p>
+<p>Lo casal tant trist y solitari en los dias frets y rúfols del
+ivernada, que donavan tant neguit y melancolia á ’n Francesch, renaix á
+la vida, desencantat per las duas fadas, la Teresa y la Mercé.</p>
+<p>La naturalesa s’espolsa sa tristor del ivern, preparantse á vestirse
+de sas hermosas galas de la primavera. Una verda catifa s’estén sobre
+camps y closas; lo blau del cel es mes pur; la cordillera pyrinaica
+menos boyrosa ’s perfila ab més claredat. Las aurenetas no han arribat
+encara; tampoch los rossinyols, pinsáns y lluhés; mes, no poden
+trigar.</p>
+<p>Eixa vida animada del casal Noradell era entristida per l’absencia de
+’n Marsal. La Teresa sobretot no podia ferse á viurer separada del seu
+marit; estava presa altra vegada de inquietut; se sentia invadida de
+tristesa; cada vegada que ’l correo li portava carta de ’n Marsal, tenia
+un sobresalt com quan se pressent una desgracia. Tremolava per son
+estimat espós… saberlo tant lluny, sol en aquella gran capital, vivint á
+la fonda, separat de sas costúms, del carinyós cuydado de sa familia!…
+ell, tant mimat, tant ben servit, tant acostumat á las caricias de sa
+filla, al afecte entranyable de sa Teresa, al ben estar de casa, del seu
+<em>home</em>, com dihuen los inglesos!… si cau malalt ¿qui ’l cuydará?…
+Reflexions totas que ’ns fan coneixer los sentiments bondadosos de la
+Teresa y son gran afecte pel seu marit.</p>
+<p>Ella no ’s feya cárrech de las exigencias, dels debers que imposa la
+honra de representar ’l pais en las Corts de Madrit. Son espós no li
+havia de donar tants cuydados, ni cap motiu de tristesa; ja no era á
+planyer; puig que ja comensava á ferse á la vida madrilenya; ja hi era
+encarrilat.</p>
+<p>En Marsal feya un mes qu’ era á Madrit; se havia fet amichs; fou
+presentat en los salons de alt tó, seduhit per las costúms elegants, la
+distingida franquesa de la alta societat. Insensiblement perdé sa
+rigidés, sa enteresa catalana, y sense adonarsen entrá de plé en las
+costúms madrilenyas y ’s trobá afiliat al partit conservador, atret per
+los afalachs dels caps d’aquell partit.</p>
+<p>L’hereu Noradell tenía talent; ’s feu coneixer prenguent la paraula
+al Congrés pera defensar ab lógica y eloqüencia las questions económicas
+y agrícolas que afectavan á Catalunya. Rebé indistinctament
+felicitacions de molts diputats y, desde aquell dia, adquirí en las
+Corts una importancia merescuda.</p>
+<p>En Marsal ’s feu molts amichs, quins, com en lo Empordá, explotavan
+son carácter generós y desinteressat. De sa vida havia posat los peus á
+la Bolsa; hi aná primer per curiositat; probá alguna jugada que li surtí
+bé; hi prengué afició; lo mateix que en lo Bacarrá y Trenta y quaranta
+que ’s jugava cada nit en son Cassino. Lo resultat fou que perdé sumas
+importants.</p>
+<p>Entonat de la consideració que gosava en la alta societat madrilenya,
+deixá la fonda hont vivia y llogá un primer pis en lo carrer de Alcalá
+(un dels carrers més luxosos y més céntrich de Madrit), de estancias
+espayosas: lo feu moblar ab molt gust y riquesa; comprá una hermosa
+carretela y tres caballs de preu; prengué cuyner, criat, lacayo y
+cotxero.</p>
+<p>Los seus salons foren lo punt de reunió de sos amichs y
+correligionaris del partit conservador, á qui donava opíparos y luxosos
+convits que s’acabavan en lo saló de joch, fins que l’alba
+clarejava.</p>
+<p>Un dematí que la Teresa y sa filla ’s passejavan al jardí, cullint
+flors per l’altar de la iglesia de Mararách, lo carter ’ls hi portá una
+carta de ’n Marsal, que feu ressentir á la Teresa una conmoció
+involuntaria.</p>
+<p>–Ay, mamá, ¡una carta del papá!… ¿perqué no l’obra?</p>
+<p>¿Com s’explica eixa dolorosa impressió que ’s ressent al rebrer una
+carta, un telégrama, que fa pressentir una mala nova? Sembla que ’s
+desprén d’ella un fluit que dimana del sér estimat. s’obra la carta,
+tremolant, y raras vegadas ’l pressentiment nos enganya.</p>
+<p>La Teresa, en lloch d’obrir la carta, entrá dins sa cambra pera
+comprimir los glatits del seu cor. May cap carta de ’n Marsal li havia
+produhit aytal impressió. –Vés, digué á sa filla, ves al oratori á
+pregar la Verge; jo vindré d’aquí un rato… tancá la porta de la cambra,
+s’agenollá sobre ’l reclinatori, alsá ’ls ulls com per implorar l’auxili
+del Cel, obrí la carta y llegí:</p>
+<p>“Estimada esposa: ha arribat l’hora de cumplir la promesa que us vaig
+fer de venir á Madrit… li contava son cambi de vida, la casa que
+habitava, lo luxo dels seus salons, de son servey… Aquí trobarás un
+palau digne de tú y de ma filla… reberéu las visitas de las familias
+ricas y aristocráticas que m’honran ab llur amistat. No vuy que siguéu
+enterradas en vida en aquest recó de món de Masarách… Ma mare es prou
+ferrenya pera empendrer lo viatge… Nostra renda ’ns permet de viure á
+Madrit gran part del any, fins que ’s tanquin las Corts… Deixa á ’n
+Francesch lo cuydar ’l patrimoni; feu vostres preparatius; fixam lo dia
+de la marxa; feus acompanyar per en Francesch fins á Barcelona, y
+després d’alguns dias de descáns (en la ciutat comtal), seguirém junts
+cap á Madrit.”</p>
+<p>¡Quina carta més freda! ¡quín cambi!… que s’ha fet aquell carinyo
+tant afectuós de ’n Marsal per sa mare, sa esposa y sa filla que tant
+rebossava en sas cartas!… ¡aquella anyoransa de la vida de familia!… Ara
+’s veu que una idea sols ’l domina, idea d’orgull, de vanitat, de
+volguer figurar. Se coneix que ’l seu cor, al contacte d’aquella
+societat de que parla, se li ha mitj glassat.</p>
+<p>Llegida la carta, la Teresa exhalá un sospir, sospir de resignació á
+la voluntat del seu marit y de congoixa, de temor com si pressentís un
+perill, una desgracia que ’ls rodejava… ¡Deu meu! ¡Deu meu! ¡ampareulo!
+¡y amparéunos!</p>
+<p>Aixugats sos ulls, entrá al oratori. La Mercé orava; ella se postrá
+al costat seu. Moment després sortiren las dos.</p>
+<p>–Té, llegeix.</p>
+<p>–¡Mamá!… ¡quina sorpresa!… ¡anirém á Madrit!… ¡ay! ¡que contenta!… y
+vosté… ¿perqué es trista?… ¡vosté ha plorat!… ¡mamá meva!… ¿que té?… y
+l’abrassá ab tendresa.</p>
+<p>Res, filla meva: farém lo que ordena ton pare. Aném ho dir á ta
+padrina.</p>
+<p>Da. Catarina sentada en sa cadira de brassos, á prop de la xemeneya
+del menjador, feya las minvadas de la puntera de sa mitja; tenia sos
+peus apoyats sobre un coixí, y al costat seu, damunt una cadira, dormia
+un gat angorá, l’estimat de la padrina.</p>
+<p>–Mare, miris que diu en Marsal… qu’ hem d’anar tots á Madrit.</p>
+<p>–Y vosté també ha de venir, digué la Mercé.</p>
+<p>La padrina ’s tragué las ulleras de sobre ’l nas que ficá ab calma
+dins llur estoig; posá la mitja damunt sa falda; alsá ’l cap y los ulls
+envers sa nora y fillola:</p>
+<p>–¿Qué?… ¿que ’m dihéu de Madrit?… ¿que no está bó, en Marsal?</p>
+<p>Allavors la Teresa li repetí, alsant mes la veu, á cau d’orella.</p>
+<p>–¡Jo!… ¡á Madrit!… ¡á la meva edat!… ¡corre ’l mon!… ¡nó!… ¡nó!…</p>
+<p>Deixaume acabar mos dias aquí ab en Joan y la Margarida… ¡lo deixar
+eixa terra seria ma mort!… Sembla que mon fill ha perdut ’l seny de
+volguer feros anar á Madrit, á la Cort!… Ay, ¡pobre casa!… ni vostres
+avis ni vostres passats han abandonat may eixa llar; perxó la casa
+Noradell ha pogut sempre portar lo cap alt. ¡Nó!… ¡nó! Teresa, no
+comptéu ab mí… y ab lo mocador s’aixugá una llágrima que li lliscava
+galta avall.</p>
+<p>¡Que ‘n tenia de rahó, Da. Catarina!… ¡Oh! sí, la Teresa pensava com
+ella; coneixia á son marit, lo veya del tot ficat en una vida de luxo,
+volguent posarse al nivell de la gent de alta fortuna; lo veya víctima
+de son desprendiment, de sa generositat… ¿Qu’ era ’l patrimoni Noradell
+pera lluytar ab lo luxo y la riquesa d’aquells magnats de la Cort?… ¡Un
+patrimoni empordanés volguer ’ls hi fer cara!… ¡quin atreviment!… lo
+topí de terra contre lo topí de ferro de la faula… s’havia d’estrellar
+en cinch mil trossos!</p>
+<p>Per xó la Teresa, d’una part, desitjava anar á Madrit pera guiar en
+Marsal y detenirlo en lo camí relliscós que havia prés, en risch de
+comprometrer seriament lo seu patrimoni.</p>
+<h2 id="xi">XI</h2>
+<p>Eran á primers d’Abril. La naturalesa s’extremía al rebrer l’alenada
+de la primavera.</p>
+<p>Los capolls dels sálzers son los primers que comensan á esbadarse;
+l’arbreda prén un tó groguench que cada dia ’s va apropant á verdós.</p>
+<p>L’herbám y floretas dels marges y pradas tráucan lo cap en mitj de la
+fullaraca del ivern cayguda dels arbres. L’humil viola boscana ja ha
+perdut son aroma desde la Mare de Déu de Mars. La blanca margaridoya
+espelleix per tot arréu.</p>
+<p>La naturalesa comensa á vestirse de sas ricas joyas, de sa tendra
+verdor. ¡Qu’ hermosas son las matinadas! ¡quin refilar ’ls aucells! Ja
+van arribant las aurenetas; son las mateixas del any passat que nian al
+casal, sota la teulada y als sostres dels graners. Los reytóns y los
+tórts han fugit; ja ’s vehuen pinsáns y lluhers; ja ’s sent al horta y
+per las bardissas de la riera la veu del rossinyol, veu un poch apagada
+perqué las nits son encara fredas; mes prompte comensará á fer son niu,
+y alashoras, ab quins refilets celebrará sa lluna de mel!</p>
+<p>Un matí, la Teresa y la Mercé, acompanyadas per en Francesch
+dirigiren llur passejada envers la vinya de la Riera, mes propeta del
+más. Trobáren en Joan sentat á sobre un marge, lo bigós entre camas,
+trist, pensatiu. Al veurer venir sas senyoras mestressas s’aixecá, aná
+envers ellas, traguentse la barretina, saludantlas:</p>
+<p>–Bons dias tingan… son un poch matineras.</p>
+<p>–Bon dia, Joan… sembla que estéu tot capficat ¿qué hi ha de nou?</p>
+<p>–¡Ay! ¡mi senyora! ¡no veu com tenim las vinyas! ja haurian de tenir
+un pam de brot, y per ara no ’s veu cap senyal; los brots que surten son
+escanyolits, y la major part dels ceps podats del any passat no brotan…
+¡dolenta malura haurán agafat!</p>
+<p>–Totas las vinyas del terme son aixís, digué ‘n Francesch; dihuen qu’
+es la filoxera.</p>
+<p>–¿La filoxera?… ¡Déu nos ‘n guart! respongué ’n Joan. Dihuen qu’ allá
+hont passa, la vinya queda com cremada, morta tot arréu.</p>
+<p>–Joan, m’ho temo molt… Déu vulga que no sia.</p>
+<p>–Vosté, Francesch, ¿ha vist vinyas filoxeradas?</p>
+<p>–Si senyora, en lo terme de Mollet y Sant Climent.</p>
+<p>–¿Y en nostras vinyas de Rabós y Espolla?</p>
+<p>–També son malaltas; ’s diu si son filoxeradas. Vosté sab que fá
+pochs dias lo Gobern ha instituit á Figueras una junta de defensa; si li
+está bé, demá iré á donarli part.</p>
+<p>La Teresa no li respongué sumida qu’ estava per las reflexions que
+s’apilotavan en son esperit.</p>
+<p>Continuaren llur passeig, pensatius, silenciosos; mirant, examinant
+detingudament los ceps, vegent lo raquitisme de las brotadas.</p>
+<p>Al tornarsen al casal, la Teresa, sempre absorvida per lo mateix
+pensament, digué:</p>
+<p>–Vol dir, Francesch, qu’ eixa malura es la filoxera?</p>
+<p>–Senyora, aixís ho dihuen: lo senyor Mateu, d’Espolla, me feu veurer
+l’altre dia un’ arrel ab lo microscopi, que n’era rublerta.</p>
+<p>–Francesch, se ’n ha de ben assegurar: vagi demá á Figueras per
+avisar la junta de defensa. Si es la filoxera farém fer tots los remeys
+indicats per la ciencia pera atacarla y destruhirla.</p>
+<p>Pochs dias després d’haver anat en Francesch avisar la Junta de
+defensa, vingué á Masarách una colla de peons manats y dirigits per un
+senyor desconegut al pais qui, contentanse sols de fer avisar, per
+l’alcalde, lo propietari de la vinya, y sense cap mirament, feya
+arrancar de sol arrel y xeringar á alta dosis de súlfur de carbono los
+ceps per a matarlos més aviat. ¡Quin dol! ¡quina tristor los pagesos! En
+Joan s’arrancava ‘ls pochs cabells blanchs que té al clatell, al veurer
+que aquells sayóns destruhian sens pietat la vinya de la Riera, la nina
+del seu ull, qu’ ell havia plantat dels ceps mellors que feyan uns
+rahims tant dolsos!… Corré al casal: ¡senyora! ¡senyora! la vinya de la
+Riera es tota arrancada y cremadas arrels y rabassas… fan seguir las
+vinyas tot arréu… ¡quina calamitat!… ¡aixó no ’s pot permetrer!</p>
+<p>Bé prou ho veya la Teresa; mes rés hi podia fer: aquella gent obravan
+per orde del delegat del Gobern.</p>
+<p>Los pagessos al veurer destruhir llurs vinyas malehian gobern y
+autoritats que feyan fer aytal desgavell. Un búm búm tempestuós, rabiós,
+recorregué los pobles. Vinyaters y jornalers enfurismats anaban á trobar
+llurs alcaldes: –¿qui ha donat aytals ordes? deya un –’l que s’atreveixi
+á entrar á la meua vinya, deya un altre, ¡li aixafo ’l cap! –m’han
+arrancat la meva hont malgrat la malura podia encara donarme mitja
+cullita! etc., etc.. Tot eran clams y amenassas… Anavan en tropell á
+demanar al delegat castellá que, per l’amor de Déu y dels sants,
+desistís de fer fer tan solemne disbarat. Aquest responia que no feya
+mes que cumplir las ordes formals del gobernador y junta de defensa.</p>
+<p>–¿Qui m’indemnisará? deya un.</p>
+<p>–¿D’ hont vindrán las missas? deya un altre.</p>
+<p>–<em>Eso ya se arreglará despues</em>.</p>
+<p>–¡Cá! aixó son qüentos… ¡vosté ’ns enganya!</p>
+<p>La gent enrabiada s’armá de garrots y escopetas; los arrancayres,
+xeringayres y aquell senyor particular hagueren de fugir.</p>
+<p>La Teresa escrigué al seu marit enterantlo de tot: “las vinyas, lo
+principal réddit del patrimoni s’anavan á morir víctimas de la
+filoxera!… ¡que será del patrimoni Noradell!… Nó; Marsal, nó: en lloch
+d’anar nosaltras á Madrit, ets tú qu’ has de venir. Deixaho tot; lo
+perill es gran; los propietaris del Empordá están tots alarmats; dihuen
+que si ‘l mal no ’s pot deturar tením vinyas tot lo més per un any. Te
+posarás al front dels viticultors del pais; cercaréu un remey… ¡Déu
+vulga que ’l trobéu!… Considera, Marsal, que si ’ns falta ’l vi tindrém
+que reduhir molt y molt los gastos, concretantse á viurer assí ab molta
+economía. ¡Déu meu! Marsal, ¡qu’ estich jo trista!… ¡no sé perqué ho
+veig tot de color negra!… ¡desde qu’ estás fora qu’ ha fugit per mí
+l’alegria! ¡quan ’m trobo sola las llágrimas humitejan los meus ulls!…
+¡mos pensaments, mos recorts atravessan l’espay volant envers tú!…
+¡Deixat, Marsal, de política, de Madrit; vina prop de ta mare, de ta
+filla, de ta esposa que tant t’estiman!”</p>
+<p>Eixa carta arribá en mans de ’n Marsal á las deu de la nit, en mitj
+d’un brillant convit que donava á sos amichs diputats pera celebrar lo
+triomf que havia obtingut, lo dia anterior, en un eloqüent discurs que
+pronunciá al Congrés contra la política lliure cambista del ministeri.
+Lo sopar fou expléndit. Los convidats, uns quatorze, tots amichs
+polítichs de ’n Marsal. La conversa fou casi sempre de política.</p>
+<p>Al sortir del menjador passáren al saló (il·luminat á giorno). Prés
+lo café, savorejant richs cigarros, entráren al saló de joch; ’s jogá al
+trenta y quaranta fins á las quatre del matí. En Marsal perdé aquella
+nit més de quatre mil duros.</p>
+<p>Los convidats s’havian retirat. Al trobarse sol, l’hereu Noradell,
+entrá en sa cambra; lo seu cap bullia; sas mans cremavan. Obrí ‘l balcó
+per’ aspirar l’oreig del matí.</p>
+<p>La claror del alba dona als núvols un tó rogench pálit que
+insensiblement ’s torna vermell més encés. Desde ’l balcó veu, negada de
+foscor, en líneas y massas confússas, tota la llargária del ampla carrer
+d’Alcalá, descubrint un tros d’arbrat del passeig de la Castellana.</p>
+<p>Los fanals del gas ’s van apagant successivament. Carros d’hortelans,
+ab llur fanalet encara encés fan retrunyer lo carrer de llur pesat
+trontoll. Traballadors y manobres passan, en grupos, depressa, anant á
+llur feyna; molts d’ells ’s deturan á la cantonada, devant d’una taula
+hont crema un llumet; hi menjan una rosquilla y vehuen llur copeta
+d’ayguardent.</p>
+<p>En Marsal tancá ’l balcó, ’s sentá en una butaca, posá la lámpara
+damunt la taula, obrí la carta de la Teresa y llegí.</p>
+<p>La soptada invasió filoxérica en las vinyas del seu patrimoni lo
+deixá espalmat. Estava molt ben enterat dels progressos que feya la
+filoxera en las provincias del Mitjdia de Fransa y en lo vehí Rosselló.
+Com molts, creya que ’ls Pyrineus serian una barrera que no la deixarian
+passar. Coneixia lo impotent dels esforsos y remeys que s’havian fet
+fins ara en los paisos invadits. Vegé sas vinyas tant ufanas mortas,
+corsecadas. ¡Quin desengany més amarch!… Las reflexions de sa esposa, lo
+porvenir, las obligacions que havia contret, sas pérduas de Bolsa y de
+joch… ¡Oh! ¡no!… ¡es imposible tanta desgracia! ¡lo meu cap s’obra!…
+segut, recolsat, damunt sa taula d’escriurer, lo comprimia ab sas mans
+convulsivas. May lo quadro de sa trista posició se li havia presentat ab
+tanta realitat.</p>
+<p>Se ficá al llit sense poguer conseguir la són. –¿Qué fer?… ¿anarhi
+tot seguit?… sí, ho cal… mes no es tanta la premura… ademés que res hi
+podria fer; lo mal ha de seguir son curs. Escriuré á ’n Francesch que
+fassi lo que fan los demés propietaris, que combati la filoxera ab bon
+tractament cultural, y acabada la llegislatura hi aniré y ’m faré
+cárrech de lo que hi ha.</p>
+<p>L’hereu Noradell engolfat en la vida madrilenya, cercava á enganyarse
+á sí mateix. Ben cert que son primer intent y desitj fou d’anar tot
+seguit á Masarách, seguint los saludables consells de sa esposa; mes,
+¡com deixar los amichs! ¡sas novas costúms! ¡lo seu partit! ¡las Corts!
+¡la política!… ¡Com despedirse dels seus acreedors! ¡quina opinió
+tindrian d’ell si se ’n anava sense haver fet encara honor á sos deutes
+de joch y demés obligacions contretas en la Bolsa y casa de banch de
+Madrit!</p>
+<p>¡Pobre Marsal! ¡com ha sigut absorvit per la vida madrilenya! ¿Qu’ha
+fet del seu catalanisme? ¿del odi que tenia pels partits castelláns? ¿de
+sa enteresa catalana?… ¡Oh! sí, <em>Roma veduta fede perduta</em>… ¿no
+es veritat?… Ara es castellá, ficat al partit conservador, obehint al
+capitóst, parlant á las Corts ab eloqüencia, sí, pero sense aquell bon
+sentit práctich, sense aquell bon criteri catalá que tant lo distingia
+al principi; ha sigut contagiat per lo brillant floreig de nostres homes
+d’Estat. Ja no escriu mes en catalá, parla y escriu en castellá als seus
+electors empordanesos… ¡Que li importan la ruina, la filoxera! ¡si puja
+son partit al poder acás no trobará un bon destino á Cuba ó Filipinas
+hont en poch temps se fará la barba d’or!…</p>
+<p>¡Pobre pátria meva! Qué ’n tens de fills ingrats que ’t renegan, que
+t’abandonan, que no ’t volen més coneixer! Mes, ¡ah! ¡no ploris, nó!…
+som un estól aplegats al voltant teu que no ’t deixarém may, que
+t’estimém de tot nostre cor, ab deliri!…</p>
+<p>Las vinyas del patrimoni Noradell, com las de tota aquella comarca,
+feyan llástima de mirar. Los ceps que havian sigut injectats de sulfur
+de carbono á alta dosis eran morts. Mes, allá hont la filoxera havia fet
+mes estragos era en las vinyas dels terrenos magres, serrats, y falda
+dels Pyrineus; havian donat una brotada raquítica sense cap rahim.</p>
+<p>En las vinyas del plá la vegetació ’s conservava encara; mes de
+rahims pochs, y tot era que arribessen á be.</p>
+<p>Era al mes de Maig, quan la vegetació es més ufanosa; las fullas de
+las vinyas que en los demés anys tenien un vert fosch, senyal de vigor y
+vida, prenian unas tintas de vert groguench. La taca filoxérica era ben
+caracterisada y ‘s distingia de molt lluny; formava un rotllo de color
+groch al centre de la taca, color desmayat com de canari, que s’extenia
+en color vert mes pujat á la circonferencia. La comparació que ’s fa de
+la taca d’oli es exactíssima. Al arrancar aquells ceps ’s veyan las
+arrels podridas, sense cap pugó; ja s’havian menjat llur substancia;
+pera trobarlo s’ tenian d’arrancar los ceps de la vora del rotllo, més
+ufanosos; llurs arrels n’eran ruplertas.</p>
+<p>Ja que las plantas tenen vida, naixen, ’s nodreixen, creixen; ¿tenen
+donchs moviment, operació orgánica, ’s propagan, engendran y com
+nosaltres cauhen malaltas y ’s moren? Si tenen sensibilitat é instinch,
+com s’assegura ¿quí podrá descriurer eixa lluyta soterrana, homérica,
+horrorosa; entre ’l pugó filoxérich y la forsa vegetativa del cep?</p>
+<p>Avans l’invasió, lo cep, molt arrogant, llensa sos sarments al seu
+entorn; s’allargan, s’estiran, s’obran pás atravessant lo fullám
+frondós; atrevits, s’emparran per las parets, pels arbres, no paran fins
+arribar á traucar ‘l cap al cim de las brancas, enviant un bés al sol
+hermós; la bonica rahimada penja del seu toriám; sas arrels orgullosas
+s’estenen sota terra; si troban una penya, una d’ellas, probablement la
+més intel·ligenta, cerca un full, forguinya, s’hi fica, obra ’l camí á
+las demés que la segueixen, se n’hi introduheix un grapat, forman un
+tascó qu’ esberla la penya, l’atravessan y surten per d’allá en busca
+d’un nou obstacle. Quan senten frescada ó farúm de bona terragada,
+encara que sian á dos metres lluny, totas s’hi dirigeixen. De sopte ‘s
+topan ab l’invasió filoxérica; mils y mils pugóns afamats s’apoderan
+d’ellas é hi clavan llur fiblada; als arrels se ’n rihuen, desprécian
+aquells polls microscópichs, no ’n fan cas; mes, creix lo perill;
+¡l’enemich es tant nombrós!… algunas ja ’s corsecan… ¡sí!… vinga á
+posarne de novas… son com tentáculs de pops subjectats per rosaris de
+cranchs… lo cep fá esforsos coratjosos, desplega tot son vigor… s’ sent
+á mancar las fonts de vida… lluyta ab desesperació, fins que ja no pot
+més… alashoras, rendit, extenuat, s’entrega á la voracitat de sos
+nombrosos enemichs; sas fullas groguejan, s’ reblincan, ‘s ressecan,
+cauhen mústigas enlayradas pel vent geliu; com á nosaltres la mort
+comensa á invadirlo per los extréms, per los sarments, y acaba ab lo
+cor, ab la soca. Lo cor del cep com ’l nostre es l’<em>ultimum
+moriens</em>.</p>
+<p>Al veurer l’extensió de ceps morts, per la planura y serraladas, y al
+recordar llur vigorosa ufana, un se sent prés de tristesa y de recansa.
+Lo pobre menestral vinyater veu morir lo que li ha costat tanta suhor,
+tant travall, la única vinya que ha heretat dels seus passats, que
+sempre li havia donat pá á ell y á sa familia!… hi passa tot lo dia, hi
+té sa barraca, ’s mira cep per cep, ’ls veu malalts, ’ls hi porta fems
+pera refelse, pera férloshi recobrar llurs forsas perdudas; los cuyda ab
+carinyo; tot son cor se ’n hi va; sos ulls s’omplen de llágrimas al
+veurer que res pot… allavors entreveu lo trist pervenir, la negra
+miseria que l’obligará á expatriarse ell y sa familia, abandonant sa
+terra, sa estimada vinya, al gobern que la fará vendrer sens pietat pera
+cobrarne la contribució!…</p>
+<h2 id="xii">XII</h2>
+<p>L’hereu Noradell ha tornat de Madrit. Las cartas alarmants de sa
+esposa y de ’n Francesch l’han determinat á deixar la capital.</p>
+<p>Ha desocupat lo pis, venuts sos mobles, cotxe, cavalls, donant comiat
+al cuyner, criats y lacayos; fugint d’aquella terra malehida.</p>
+<p>Ha posat en venda las heretats d’Espolla y Rabós, ja hipotecadas,
+hipotecant també lo mas Noradell y la casa de Figueras.</p>
+<p>Sols la Teresa coneix la trista situació del patrimoni; en Marsal no
+li amaga res. La Mercé ho ignora encara; en quan á Da. Catarina, ¡pobre
+senyora! ¡quin trastorn tindria si ho sabés! ben segur li portaria la
+mort; ’s fará tot lo possible perqué no ho sápiga… ¡si es més del altre
+món que d’aquest! tot lo dia s’encomana á Deu.</p>
+<p>La Teresa portava sola ’l pés de la desgracia… ¡que forta es la dona!
+oh sí, resisteix mes que nosaltres á las penas morals y físicas; pera
+reanimarnos troba paraulas de coratge y de consol. ¡Pobre Teresa! quina
+pena ressentia al veurer son marit capficat, trist, desesperantse,
+d’haver fet malbé, per sa culpa, eix hermós patrimoni realsat ab tant
+afany pels seus passats, que son pare al morir li havia transmés sens un
+deute!</p>
+<p>–No ’t desesperis, ¡marit meu! li deya, los ulls negats de llágrimas,
+viurém aquí ab estricte economía, en la casa payral hont han viscut los
+teus avis. Deixarás per sempre la política; viurás rodejat de ta esposa,
+de ta mare, de ta filla que tant t’estiman, en mitj dels teus
+travalladors, de las feynas del camp, de ’n Francesch, de ’n Joan; aquí
+trobarás lo ben estar, la pau del cor, la tranquilitat de ton esperit.
+Recorre á eixos amichs téus á quí ets fet tants favors; no poden deixar
+de tornarte lo que ’ls hi has prestat ab tant desinterés. Vendrém los
+masos d’Espolla y de Rabós; pagarém los deutes, y ab l’ajuda de Deu, ’ns
+resterá lliure lo patrimoni de Masarách y lo casal de tos pares.</p>
+<p>–¡Teresa meva! ¡ets un ángel!… ¡Oh! sí, tas dolsas paraulas me
+reaniman y m’encoratjan!… ¡Quant culpable he sigut!… ¡Oh! nó… ¡may més
+política! Aquí, al costat vostre es la vida, la ditxa!… y la apretá
+contra son cor… ¡Qué cegat estava!… Mes, digasme ¿cóm podrém pagar los
+interessos als nostres acreedors si ’ns falta lo principal reddit, lo
+ví, ja que dels altres productes no ’s fá cap diner?… ¡Ah! homes del
+gobern, que n’heu fet de mal á nostre Empordá agrícola ab vostres
+tractats de comers! Los grans son á donar; lo bestiar no troba
+compradors… y donchs ¿cóm ho hem de fer?</p>
+<p>En Marsal tenia rahó. No era sols ell que ’s planyia; tots los
+propietaris del Empordá ’s trobavan en lo mateix cas; endeutats fins al
+coll, no fent cap dinar de res, pagant ab dificultat las contribucions
+del gobern que com més miseria més creixen. També quan en Marsal pregá
+als seus amichs que li tornessen las cantitats prestadas per ell, no
+pogué arrancar un quarto de ningú, pagantlo ab bonas paraulas, contant
+llástimas.</p>
+<p>La familia Noradell, sia per los disbarats de ’n Marsal á Madrit,
+agravats per la filoxera y la crisis agrícola que atravessava ’l pais,
+’s trobava prou apurada.</p>
+<p>Los masos d’Espolla y de Rabós que valian vint mil duros cada hú,
+havian disminuhit de més de la mitat de llur valor; un y altre eran
+hipotecats per vuit mil duros, ’ls dos setze mil. La masada de Masarách,
+coneguda per más Noradell, ab sa horta y casal, y la casa de Figueras,
+que podian valer tot junt qüaranta mil duros, eran hipotecats per vint
+mil.</p>
+<p>Aixís com los demés masos, mortas las vinyas, no donavan cap
+producte, lo más de Masarách ab sos olivars, terras de conréu y
+uzerdars, podia encara anar; mes tot lo réddit se fonia pera pagar
+contribucions é interessos.</p>
+<p>Dels censos, censals y parts de fruyt, no ’s cobrava res.</p>
+<p>Després de posada la situació del patrimoni en clar, trobá, en
+Marsal, qu’ era poch lo que ’ls hi quedava pera viurer; mes ab estalvi y
+travall podria lligar ’ls dos caps; vindrian temps mellors; los grans y
+bestiar aumentarian de preu; las vinyas, las del plá que li donavan
+encara algun rahim, las reconstituhiria ab ceps americáns, ne faria una
+ayrola en la horta, y ajudant Déu, podria encara deixar á sa filla Mercé
+un pubillatge no despreciable pels hereus del Empordá.</p>
+<p>La Teresa, després de reflexionar; preferí enterar sa filla de lo que
+passava; deixantli ignorar l’orígen dels deutes, li feu entendrer qu’
+eran molts, que la renda havia disminuhit y que calia estalviar.</p>
+<p>Molt ben fet la Teresa de dirli: los pares poden amagar l’estat del
+patrimoni als seus fills quan aquest está en alsa; mes quan está de
+baixa, no ho deuhen ignorar pera reduhir llurs gastos y estalviar en
+comú tot lo que ’s pot.</p>
+<p>Tots lo somnis daurats de la Mercé se desvaneixeren devant tant
+crudel realitat; més, al veurer la fonda tristesa de sos pares, ’s posa
+sobre sí, redoblant de carinyo y d’estimació per ells.</p>
+<p>Quan veya son pare capficat, neguitós, li deya somrihent:</p>
+<p>–Papá, no estigui trist, no s’espanti; ja veurá quin hereu més rich
+se casará ab mí.</p>
+<p>–¡Ay, filla! han passat los temps dels casaments enamorats! avuy lo
+diner ho fá tot; ’s fan capítols y se ’n discuteixen las cláusulas punt
+per punt: ¡l’amor y lo desinterés hi fan trista figura!</p>
+<p>En Francesch, al considerar la situació precaria de la familia dels
+seus benefactors, plé de delicadesa, volgué separarse d’ella, áduch que
+ressentís una satisfacció interior, egoista, que no ’s podia explicar,
+més que ’s comprén per l’amor naixent que li inspirava la Mercé. Hauria
+volgut veurerla pobre com ell. ¡Oh! allavors sí que pot ser s’hauria
+atrevit á estimarla ab alguna esperansa, á oferirli lo seu amor tant
+recatat dins son cor com objecte sagrat d’adoració!</p>
+<p>¡Pobre Francesch! ¡era ben á planyer! may sisquiera en sas miradas
+havia donat á coneixer á la Mercé lo seu amor.</p>
+<p>Somés, servial, atent, midava la distancia que ’l separava de la
+pubilla Noradell.</p>
+<p>Com podia endevinar aquella senyoreta, tant altiva encara que
+bondadosa, que hagués inspirat tant gran amor á un pobre dependent de la
+casa, orfe, sense posició, sens pervenir, tinguent solament per única
+riquesa un cor noble, plé de sentiments exquisits.</p>
+<p>Al proposar á ’n Marsal son intent:</p>
+<p>–Nó, Francesch, nó; de cap manera vuy que ‘t separis de nosaltres; te
+necessito ara més que may; travallarém junts á realsar la meva casa;
+farém front á l’adversitat. Ets jove, Francesch, intel·ligent é
+instruhit, necessitas ferte la posició que no tens y que, en nostra
+desgracia no ’t puch oferir; si per ton bé creus convenient separarte de
+nosaltres, seria pera mí un cárrech de conciencia oposarmhi; á pesar del
+afecte que ’t tením, la teva ditxa val més qu’ ell; nostres bons recorts
+y agrahiment te seguirán per tot hont vagis; y si Deu vol que lluheixin
+dias mellors pera nosaltres, recordat que assí trobarás sempre un amich
+que ’t reberá de cor… y li allargá la má.</p>
+<p>En Francesch conmogut li apretá ab efusió.</p>
+<p>–¡Nó, Don Marsal, nó!… ¡jo, separarme de vostés!… ¡may! L’afecte que
+tenen pera mí jo l’tinch pera vostés! considero eixa casa com la meva;
+disposi de mí, y crégui me trobaré molt ditxós de poguerlos servir,
+contribuhint, ab ma bona voluntat, per lo que valga.</p>
+<p>–Gracias, Francesch; t’ho agraheixo en nom meu y de ma familia.</p>
+<p>Desde aquell dia, la Teresa y la Mercé, enteradas de la conversa
+tinguda ab en Marsal, demostráren á ’n Francesch llur agrahiment,
+aumentant per ell llurs carinyosas atencions.</p>
+<p>Los pobres de Masarách no se ressentian pas del cambi de posició de
+llurs benefactors de casa Noradell; si bé, las cantitats donadas en
+almoyna no eran lo que avans; mes los malalts necessitosos eran sempre
+socorreguts.</p>
+<p>Prescindint d’aqueixas almoynas, la caritat en lo casal se feya ’l
+divendres de cada setmana. Com la miseria creixia cada dia, la corrúa de
+pobres que s’apilotava al pati de la casa era prou nombrosa.</p>
+<p>Desde que Da. Catarina s’havia fet tant vella, la Mercé era la
+encarregada de fer la caritat. A las nou del matí, baixava al peu de la
+escala, portant una devantalada de moneda de coure; feya arrenglerar
+tots ’ls pobres, donas, vells, criaturas d’un costat del pati, y de un á
+un, al passar devant d’ella, ’ls hi donava una pessa de moneda.</p>
+<p>Eixas caritats son una costúm en lo Empordá, y crech també en tota
+nostra benvolguda terra catalana, que data de temps inmemorial y que ’s
+conserva encara en las casas ricas de pobles, de pagés y de ciutat. Eixa
+bona obra no ’s delega may al servey; la senyora principal de la casa es
+sempre la que fá la almoyna.</p>
+<p>Un dia, la Margarida que venia de missa matinal, portá á la Teresa un
+recado de Mossen Esteva que en una casa de jornalers, á mitja horeta del
+casal, hi havia una familia que passava necessitat. No poguent ella
+anarhi, digué á sa filla, donantli una petita cantitat de moneda: ves,
+tú mateixa; fes ’t acompanyar per en Francesch, ja que ton pare es á
+Figueras.</p>
+<p>La Mercé prengué son parasol, ’s posá un barret de palla ab vel vert,
+vestit curt, un bastonet á la má; lleugera, tota contenta, entrá en lo
+despaig de ’n Francesch.</p>
+<p>–Francesch ¿me vol acompanyar?</p>
+<p>–Ab molt gust, senyoreta; estich á las sevas ordes.</p>
+<p>Era l’endemá de Sant Pere de Juny. Tota la matinada havia plogut;
+alguns núvols, impel·lits per un ventijol fresquet, descubrian á claps
+un cel blau per hont s’obrian pás los raigs d’un sol hermós. Dels blats,
+uzerdars, de tot l’herbám dels camps s’exhalava una flayra humida, suáu,
+aromatisada per la flor d’espinadella y de sarsaparrella que vorejan las
+bardissas marjeneras. Las fullas dels arbres y garrollas degotan encara;
+las gotas irisadas pel sol semblan brillants y rubís. Los rossinyols se
+responen uns ab altres fentse á qui refilará mellor, mentres las
+aurenetas volan com fletxas arrán dels camps florits de vermell y rosa
+del trébol y trapadella.</p>
+<p>En Francesch y la Mercé ’s dirigiren envers la casa que habitava
+aquella familia necessitada.</p>
+<p>Atravessáren la riera, seguint un rato l’arbreda, trencáren,
+emprenguent un caminet vorejat d’etzavaras, á fullas dentadas, enormes,
+de luxuriant vegetació; puig se ‘n veyan de floridas, ab llur canó
+esvelt y enlayrat que ’s termina per pedículs lleugers, elegants, casi
+horisontals que portan flors com campanetas; de lluny sembla un colossal
+canalobre; flors efímeras que aviat se mustigan. Com totas las
+liliáceas, lo florir la etzavara es la seva mort. Ha estat molts anys
+pera desenrotllarse; sas enormes fullas carnosas, dentadas d’espinas
+punxagudas, rodejan y protejeixen lo terrible punyal del centre, que
+lentament se va obrint pera donar pás al colossal espárrech, ’l qual
+creix fins á tres y quatre metres; allavors floreix, grana, y flor y
+planta se corsecan; llur missió ja es acabada: ans de morir ha
+esparramat la grana per la bardissa; l’any vinent ne sortirá un’ ayrola…
+la naturalesa ’s riu de la mort.</p>
+<p>Tot camí fent, parlavan de l’anyada, de la hermosura dels blats qu’
+estavan en plena sega, de las floretas dels camps que ’s veyan per tot
+arréu.</p>
+<p>–¿Li agradan las flors? Francesch.</p>
+<p>–¡Si m’agradan!… son las mevas amigas, las mevas confidentas.</p>
+<p>–¿Qué ’ls hi confia?</p>
+<p>–Que son hermosíssimas, que estich enamorat d’ellas.</p>
+<p>–¿Qué li responen?</p>
+<p>–Rés… sols com encara que hermosas son bonas y compassivas, me
+regalan per recompensa, una aroma més exquisita de llur fragancia, y
+aixó ’m satisfá.</p>
+<p>La Mercé tota pensativa anava cullint blauets, y ensenyant un blauet
+á ’n Francesch:</p>
+<p>–Veu, en lo jardí tením flors per cert molt bonicas; més aquesta val
+més que totas: miris sas petals ¡que finas! ¡que ben retalladas, ab sas
+etaminas erissadas! cap té un blau tan pur. Es tant comuna que no ’n fem
+cas; més si fos rara, seria inapreciable… y tot parlant ne feya un pom
+barrejat ab rosellas y espigas que ’s posá al barret de palla, y un
+altre ramet que doná á ’n Francesch:</p>
+<p>–Tingui… en recompensa del cuydado que ha tingut de ma tórtora…
+encara que no ho mereix gayre.</p>
+<p>–¿Per qué? Mercé.</p>
+<p>–Perque desde qu’ he tornat de Figueras sembla que s’estima més á
+vosté qu’ á mí.</p>
+<p>–N’ho cregui: vosté es sempre l’estimada.</p>
+<p>–Qu’ ha fet pera tenirla tan amanyaguida?… tant esquerpa qu’ era
+avans per vosté!… Miris que ’n tindré gelosía.</p>
+<p>–N’ho sé… capritxo de tórtora.</p>
+<p>Després d’una pausa, la Mercé, recordantse del generós procediment de
+’n Francesch en la conversa que havia tingut ab son pare, li digué:</p>
+<p>–Francesch, ja qu’ es vosté tant bon amich nostre, m’atreveixo á
+demanarli un favor.</p>
+<p>–Disposi de mí, Mercé, en tot lo que puga servirla.</p>
+<p>–Nó, no se ’n pot dir, si vosté vol, un favor: es casi una
+confidencia…</p>
+<p>En Francesch ’s torná roig, y son cor comensá á glatir més que del
+compte.</p>
+<p>Donchs, bé. ¿Vosté coneix la familia Maresch que viu á Castelló?</p>
+<p>–Particularment, no senyora; més sé qu’ es una familia vinguda de
+poch de la illa de Cuba, molt acaudalada, haguent fet segons dihuen, en
+aquella terra, una gran fortuna. Se compón del pare, la mare y de un
+fill, jove de uns 25 anys.</p>
+<p>–¿Vosté coneix aquest jove?</p>
+<p>–Nó, senyora.</p>
+<p>–Donchs, Francesch, fassi sa coneixensa y díguim que ’n pensa. Est
+jove fou pera mí molt obsequiós, l’hivern passat, en lo ball del
+cassino, al qual assistí jo per primera vegada. Cada vegada que ’ns veya
+á Figueras, ab la mamá, al sortir de missa ó á passeig, ’ns venia á
+saludar… no m’desagrada; més, ans de sentir per ell simpatía, voldria
+coneixel un xich més.</p>
+<p>En Francesch, pálit, conmogut, li digué:</p>
+<p>–Está molt bé; cumpliré l’encárrech.</p>
+<p>–¡Sí!… li quedaré agrahida.</p>
+<p>No hi ha dubte que la Mercé ni suspita tenia del sentiment que havia
+inspirat á ’n Francesch, y no deixa d’esser singular: la dona es tant
+perspicás en tot lo que atany lo cor humá, majorment quant aqueix cor
+glateix per ella! Més, en aixó, s’ha de considerar lo carácter reservat
+y respectuós de ’n Francesch, sa humilitat, sa timidés, sa pobresa, la
+distancia que lo separava de la pubilla Noradell. Ell, deixarli coneixer
+lo seu amor!… ¡jamay! Se considerava felís d’estimarla; tenia tancada sa
+imatge dins son cor, l’adorava en cult fervorós, murmurant, en sas
+pregarias, y confonent lo nom de sa Mercé ab lo nom de la Verge. Aixó ’l
+satisfeya: lo seu amor era massa pur, massa místich, pera exposarlo á un
+desengany que ben cert li causaria gran desespero. L’amistat, la
+simpatía, lo bon afecte que li tenia la Mercé, lo contentavan.</p>
+<p>Arribáren á la casa, y després de feta la almoyna s’entornaren,
+seguint lo mateix camí.</p>
+<p>En Francesch era trist, pensatiu, responent á penas á las preguntas
+de la Mercé, quina, atribuhint sa tristesa al quadro de pobresa
+d’aquella familia desgraciada que acabavan de socorrer, li digué:</p>
+<p>–Ha vist, Francesch, quanta miséria?… ¡pobre gent! ¡son ben á
+planyer!… lo que ’m dol es de no poguerlos aliviar com jo voldria.</p>
+<p>–Mercé, vosté es un ángel de caritat.</p>
+<p>–No tant, Francesch: faig lo bé, primer perqué es la obligació de tot
+bon cristiá, y en segon lloch perqué la caritat porta la ditxa. Ja veu
+que, al ferla, s’hi barreja un petit sentiment d’egoisme, y que de cap
+manera puch esser un angel.</p>
+<p>–Pera mí lo es, Mercé, y desitjo de tot cor que sas bonas obras la
+fassin ditxosa com ’s mereix.</p>
+<p>Ho digué conmogut, ab un tó singular, baixant los ulls, molt pálit…
+¡qué depressa bategava son cor!</p>
+<p>La Mercé se ’l mirá, de eixa mirada escrutadora com si volgués llegir
+lo seu pensament íntim. Es ben cert que si no hagués sigut absorvida per
+lo recort del jove Maresch, la emoció de ’n Francesch li hauría potser
+fet endevinar lo secret que aquest volia tenir tant recatat. No obstant
+sa turbació no li passa desapercebuda; mes hem de creurer que l’atribuhí
+al seu bon afecte y exquisita sensibilitat, ja que li respongué:</p>
+<p>–Gracias, Francesch, per l’interés y estimació que ’ns té; cregui que
+tant jo com mos pares, li desitjém lo mateix.</p>
+<p>A poca distancia ans d’arribar al casal, vegéren una tartana parada
+devant lo portal reixat de la horta, y un senyor foraster que enrahonava
+ab en Marsal. En Francesch al passar los saludá, entrá al mas pera donar
+ordes á ’n Rafel, lo masober.</p>
+<p>La Mercé doná una volta per no esser vista, pujá á casa seva per la
+porteta del jardí.</p>
+<p>Al entrar á la sala, trobá sa mare, un brodat entre mans, seguda al
+costat de la seva sogra que feya mitja. Després de contar sa visita
+caritativa, pintant la pobresa y necessitat d’aquella familia que venia
+de socorrer; vegent sa mare trista y callada, s’assentá en cadira baixa,
+prengué lo coixí de fer puntas que apoyá devant d’ella sobre lo
+respatller d’una cadireta, y, ab sos dits, aparellá los boixets,
+plantant agullas, continuant unas hermosas puntas que destinava á unas
+tovallas del altar de Sant Joseph, de la iglesieta de Masarách.</p>
+<h2 id="xiii">XIII</h2>
+<p>L’hereu Noradell era sempre diputat, encara que estava ben resolt á
+no tornar mes á Madrit. No s’atrevía á presentar sa dimissió per lo dir
+de la gent, y molt més per no despertar sospitas sobre la trista
+situació del seu patrimoni.</p>
+<p>Rebía cartas dels capitosos del partit moderat incitantlo á venir
+ocupar son lloch á las Corts, sobretot per la votació de qüestions
+importants al partit.</p>
+<p>Altres mals de cap tenia lo diputat empordanés.</p>
+<p>Los seus acreedors, al veurer l’estat fatal de las vinyas del
+patrimoni Noradell que representavan la garantida hipotecaria de las
+cantitats prestadas, demanavan la devolució de llur capital.</p>
+<p>Si bé los masos d’Espolla y de Rabós eran posats en venda, no ’s
+presentava cap comprador; ¡que ’s cas de presentarse! qui confia sos
+capitals á la terra abuy dia aixafada per los tributs onerosos que pesan
+sobre d’ella. La terra, per nostres economistas de Madrit es la vaca de
+llet que ’ls ha d’alimentar; ¡be ’ls estiran y expremeixen aquellas
+llanguidas mamellas!… pero, ¡desgraciats! no vehuen que lo dia que no
+ragin será lo dia de <em>finis Hispaniae</em>; més, poch se ’ls ne dona;
+podrán dir: ¡després de nosaltres vinga lo Diluvi!…</p>
+<p>En Marsal se veya amenassat de judicis executius; y si s’hi ficava lo
+Tribunal no n’hi hauría prou pera cubrir los deutes, ab risch de veures
+la heretat de Masarách molt compromesa.</p>
+<p>Eixa situació li donava fonda pena, puig que veya lo dificultós de
+sortir d’aquest apuro.</p>
+<p>Tota la familia estava entristida. La Teresa y la Mercé demanavan ab
+fervor á la Verge Santíssima que no ’ls desamparés.</p>
+<p>Sols Da. Catarina conservava son carácter de sempre, ben humorada, é
+indiferenta, puig que res sabía, res li havian dit per no entristir los
+pochs anys de vida que li restavan á passar en aquest món.</p>
+<p>En Joan, la Margarida, los masobers, no deixavan de veurer la
+tristesa de llurs amos per las penas degudas al estat aflictiu de la
+casa; tots ne tenian gran sentiment.</p>
+<p>L’hereu Noradell que ’s veya apretat per acreedors impacients,
+atormentat per llurs exigencias y amenassas, li semblá que si en lloch
+de tenir tants gossos de presa, ne tingués solament un, encara que li
+costés un sacrifici, viuría ab més tranquilitat; puig lo que ofenia sa
+dignitat y l’incomodava més, era de raurer ab gent de mala educació y de
+maneras grosseras. Pensá donchs á unificar sos deutes, es á dir,
+encargarlos á una sola má.</p>
+<p>Fins ara havia poch ó molt pagat los interessos, puig que lo poch vi
+que feya ’s pagava á bon preu; pero tremolava al pensar que d’aquí prop,
+potser l’any vinent, li sería impossible cumplir ab los seus
+acreedors.</p>
+<p>Si encara lo bestiar, l’oli, los grans se venessen bé; mes no era pas
+lo cas: l’oli qu’ avans los tractats de comers ’s venia á onze y dotze
+pessetas mallal, ara ’s venia á set y vuyt pessetas; lo blat de vint y
+dos pessetas ha baixat á catorze. En Rafel, lo masober tenia un floreig
+de xays ben grassos que en altre temps haurian valgut vint y dos
+pessetas, y avuy tot lo més si ’n trauria tretze de cada hú; y encara no
+tenian comprador. Lo mateix succehía ab lo bestiar boví gras, etc..
+Aquest era ’l resultat de la terrible crisis agrícola que afecta lo
+país, crisis suscitada per los tractats de comers. Los productes de la
+terra no podían lluytar ab los de nacions més ricas y poderosas que la
+nostra.</p>
+<p>Lo diputat empordanés amagava sa vergonyosa posició tant com podía;
+no volía perdre lo seu prestigi ab sos electors, y sobretot ab sos
+amichs polítichs de Madrit qui lo consideravan sempre com lo eloqüent y
+fastuós diputat catalá.</p>
+<p>¡Que n’es de fondo lo seu contagi madrileny! ¡com s’ha insinuat en
+sas venas! Ni la presencia de sa familia atribulada, ni lo recort dels
+consells tant sabis del seu pare en son llit de mort, ni la vista de sa
+llar, de sa terra catalana, ni las causas amargas de sa ruina, li fan
+oblidar sa vida política! A pesar de tantas desgracias, encara hi
+pensa!</p>
+<p>Feya esforsos de flaquesa per no deixar coneixer la trista posició en
+que ’s trobava. Mes á Figueras y sa comarca aviat tot se sab. n’era dels
+Noradells com de molts propietaris del Empordá de anomenada, tronats; se
+senyalavan ab lo dit.</p>
+<p>Los acreedors y usurers, com llops famolenchs, esperavan tirarse
+aviat sobre llur víctima, comprant per quatre lo que valia vuyt y ferhi
+llur negoci de sempre.</p>
+<p>Lo senyor foraster ab qui enrahonava en Marsal, al passar la Mercé,
+era un d’aquells usurers que venia á proposarli la compra de las
+heretats de Rabós y d’Espolla per menos del valor dels crédits que
+pesavan sobre d’ellas.</p>
+<p>Quan lo patrimoni del propietari comensa á trontollar, socavat qu’ es
+pels deutes; quan ha firmat lo primer debitori y ab aquest d’altres;
+quan comensa á ésser prés de las angústias de la lluyta per la
+existencia, de las congoixas del negre pervenir, allavors se veuhen
+arribar de totas parts los tiburons que ’s tiran sobre llur desgraciada
+víctima ja mitj ofegada, estiragonsant y disputantse sos membres;
+prestamistas, usurers, capitalistas sense conciencia, tots hi volen
+part, tots van per acabarlo d’escanyar.</p>
+<p>En lo temps que vivím, mentres durin los fatals tractats de comers
+fets per nostres gobernants de Madrit, la crisis industrial y agrícola
+se fará cada dia més aguda.</p>
+<p>Lo propietari té d’acudir á sas obligacions, y com son patrimoni no
+li dona prou, deu forsosament enmanllevar, esperant un any mellor que no
+ve may ni pot venir; comensa á pagar crescuts interessos que fan com la
+bola de neu; venen malas anyadas, la filoxera, lo desprestigi dels
+fruyts de la terra, l’abaratura del bestiar… quan se desperta ja no hi
+es á temps, contempla ab horror lo pervenir, se li presenta lo fantasma
+esglayador de sa ruina… l’home religiós que te fé sab resignarse no
+desesperant de la Providencia; l’home que no té creencias se desespera,
+se torna boig y se clava un tiro.</p>
+<p>La pau, la tranquilitat de la familia Noradell, de aquella familia de
+bé, tan caritativa, tan estimada de la gent de la comarca, tan honrada,
+tan ben vista en lo Empordá, se veya atribulada, de algun temps en
+aquesta part, per tristesas y sobressalts.</p>
+<p>En Marsal portava una vida retirada; no sortía gayre; anava á
+Figueras, quan no ’n podia prescindir, pera no exposarse á topar ab
+acreedors.</p>
+<p>En Francesch era l’home sempre disposat pera servir la familia,
+ajudarla, fer diligencias necessarias, pagar interessos, demanar espera,
+lo que repugnava á la dignitat d’en Marsal qui menyspreuhava la cobdicia
+d’aquells homes que negocian ab lo diner.</p>
+<h2 id="xiv">XIV</h2>
+<p>En Francesch cumplí l’encárrech que li havia donat la Mercé. Aná á
+Castelló per informarse de la familia Maresch.</p>
+<p>Lo senyor Pau Maresch era fill del poblet marítim del Estartit que ’s
+troba al extrém de la serra de Mont-Grís, al peu dels colossals grahóns
+anomenats d’Anibal. En los temps remots eixos grahóns se prolongavan
+dins mar formant un cap que, ab lo cap de Creus, enclohía l’extensa
+badía de Rosas y abrigava la platja del Estartit. Un cataclisme escabotá
+lo cap de Mont-Grís que s’enfonsá dins l’abisme, deixant en fora restos
+de sa massa granítica que sobre-surten del aygua: las illas Medas. Lo
+trench va donar pás á las onas que van socavant las timbas; de manera
+que avuy una fondaria de cent brassas y una amplaria de cinch kilómetres
+separa las illas Medas del continent.</p>
+<p>Eix cataclisme degué sens dubte coincidir ab l’enfonsament de la
+Atlántida de que nos parla Platon y nostre poeta catalá, en
+Verdaguer.</p>
+<p>Si lo poblet del Estartit existía en aquell temps, las condicions de
+sa platja eran altras que las que té avuy dia. Abrigat de tramontana pel
+cap de Mont-Grís havia d’ésser un port de refugi gens despreciable per
+los barcos que fugian del mal temps, si tota vegada hi havia barcos en
+aquella época remota, pot ser prehistórica.</p>
+<p>Ara l’Estartit apenas arresserat de la tramontana es poblet de
+pescadors que viuhen de la pesca.</p>
+<p>La caseta hont havia nascut lo Senyor Pau, en Pauet, que li deyan al
+Estartit, se troba al cap de vall del carrer únich que segueix la
+platja. Caseta aixerida, petiteta, baixeta, blanca com un colom, sens
+pis, per sostre ’l teulat. Al entrar, una estancia enrajolada, xarxas,
+rems, velas, samals, cabassets de palangre, nansas de vim etc., etc., lo
+tot arrambat al entorn, prou desordenat; s’hi respira aquell baf
+peculiar, de salobra y quitrá que ’s desprén dels arreus de pesca. Duas
+cambras á dreta y esquerra ab llits de posts, márfagas y matalassos
+rublerts d’algas marinas ressecadas. De cuyna no n’hi ha: un fogó
+portátil que ’s treu á fora quan fa bó, que s’entra al pas de la porta
+forana quan plou, serveix pera fer coure lo ranxo. A deu passos de la
+casa, lo llahut tirat en terra, ben amarrat á una estaca.</p>
+<p>Lo senyor Pau tenía pare, mare, dos oncles, tots de pobresa,
+cohabitant en la mateixa caseta, vivint de llur pesca, patint fret,
+calor y gana.</p>
+<p>En Pauet, á 17 anys, tip de miseria y privacions, feu com molts
+catalans de la costa; aná á la illa de Cuba, pobre, sense un quarto á la
+butxaca; mes ferreny, de bona voluntat, avispat, l’ull viu, ben resolt á
+guanyarse la vida, á fer fortuna en aquella terra ó bé deixarhi sa
+carcanada.</p>
+<p>Avisá á sos pares del seu intent. Un dia d’hivern aná á Rosas; se
+llogá de criat en un vapor que de Marsella anava á Barcelona y á las
+Antillas. D’ eixa manera pogué fer la travessía de franch.</p>
+<p>A la Habana entrá de criat en una fonda sense guanyar rés; no més
+s’hi atipava. Als sis mesos d’estarhi, digué al seu amo que aquella vida
+casulana no s’avenía ab la seva activitat; qu’ era jove, tenia bona
+salut y que volia probar d’enginyarse pera guanyar quartos. L’amo de la
+fonda li doná bons consells, alguna recomanació, puig lo tenia per bon
+xicot, y lo mellor vint pesos pera comensar.</p>
+<p>Ab vint duros á la butxaca en Pauet se vegé tan rich com en
+Xifré.</p>
+<p>Sería molt llarch é interessant de contar de la manera que sabé
+enginyarse pera arreplegarse un capitalet. Com no era gens tonto ho
+lográ aviat. Comprá bestiar boví, fent viatges á Montevideo; embarcava
+las pells pera Barcelona; aná á St. Domingo, á las costas de Guinea,
+traficant ab barcos negrers, perdé y refé son capital; mes fou tant lo
+seu afany y constancia al travall que per fí ’s vegé ab una
+fortuneta.</p>
+<p>Allavors se dedicá exclusivament al comers de pells. La major part
+d’aquells munts de pells que ’s veyan á la riba del moll de Barcelona,
+eran enviats per ell.</p>
+<p>Consolidada sa casa de comers, feu com tots los catalans que la
+necessitat obliga á deixar la patria, fou prés d’anyoransa, del gran
+desitg de revéurer sa terra, lo cloquer del seu poble, los parents y
+amichs que hi ha deixat.</p>
+<p>Se ’n torná á Catalunya ab sa muller, la Rosa, y son fill ja gran, en
+Lluiset, que son pare feu educar als Estats Units y que iniciá després
+al comers, associantlo á sa casa de la Habana coneguda á New-York per
+<em>Maresch and son</em>, y á Barcelona per Maresch y fill. Arribá al
+Empordá carregat de diners. Se presentá á son poble natal, l’Estartit;
+ningú lo va coneixer; feya quaranta anys que n’era fora. Sa caseta de la
+platja existía encara; mes son pare, sa mare y los dos oncles eran morts
+y enterrats. Hi vivía l’únich parent que tenía ab sa dona y criaturas.
+Li feu aixecar la casa de dos pisos; li comprá una balandra y
+l’encarrilá á guanyarse bé la vida.</p>
+<p>Volgué que l’Estartit se recordés del Pauet pobre y espellifat
+d’aquell temps de miseria de feya quaranta anys: ple de vanitat feu
+construhir dos grans edificis pera escola y ajuntament, deixant
+crescudas cantitats pera hermosejar la població.</p>
+<p>En Pauet se havía tornat tot un senyorás y fins tractat de Don Pau
+per los que li venian á demanar quartos. Comprá algunas fincas en lo plá
+de Perelada, y s’establí á Castelló, fentse construhir una casa com un
+palau, sens oblidar la torra miranda enlayrada pera comtemplar l’extensa
+plana del Empordá y sobretot la mar.</p>
+<p>Es singular lo carinyo que tots los catalans tornats de Cuba ab una
+fortuneta, tenen per la mar. Com la major part d’ells son de la costa,
+aixó ’s comprén: la mar hont han tant navegat, de la qual no s’han may
+separat, té per ells l’atractiu que tenen las altas montanyas pel
+montanyés. Tenen l’anyorament de la mar; la mar es necessaria á llur
+existencia y s’embriagan ab las emanacions salitrosas que ’ls hi porta
+la brisa de garbí. Tots tornan á llurs pobles de la costa hont han
+nascut; y si algun d’ells s’interna en població un poch lluny del
+litoral, fa construhir á sa casa la enlayrada miranda hont puja una
+vegada al dia pera contemplar la mar y seguir ab la vista las evolucions
+de las velas llatinas dels palangrers, ó bé lo negre plomall de fum que
+un vapor al passar deixa estés al horisont.</p>
+<p>Lo senyor Pau Maresch es un home de uns 65 anys, alt, ample
+d’espatllas, ossat, mans y peus de bastaix, cara colrada, angulosa,
+guarnida d’un sota barba de pel grisench, sal y pebre, á tall d’esclop,
+lo mateix color de sos cabells molt atapahits, ferms, tiessos com pels
+de toixó; ulls petits, verdosos, coberts de cellas embardissadas que
+arronsa quan está mal humorat; llabis y nas carnuts; fesomía dura, de
+fermesa, que denota un carácter formal, sério, resolt, autoritari, degut
+á la terrible lluyta per la existencia de sa vida atzarosa y á la costúm
+de raurer ab negres.</p>
+<p>Sa esposa, la senyora Rosa, natural de Matanzas es l’esclava somesa
+que tremola devant son marit y senyor, fent la seva voluntat, resignada,
+acostumada als seus reganys, bona cristiana, encomanantse á Deu; una
+santa dona víctima d’aquell despótich tirá, consolantse ab l’amor
+entranyable que té pel seu fill. Té 55 anys y apar més vella de lo qu’
+es per causa de sa vida de sufriment.</p>
+<p>Quina estranyesa! son casament fou un casament d’amor, casi un idili.
+En mitj de la vida atormentada de ’n Pau, al retorn d’un viatge profitós
+á Guinea, caygué malalt á Matanzas, en casa d’un associat negrer; fou
+cuydat ab tanta sol·licitut y carinyo per la filla del seu amich, la
+Rosa, que l’estimá y se casá ab ella. En aquella naturalesa salvatge, en
+aquell erm pedregós, germiná la flor d’amor que tot fill d’Adam porta en
+sí, per ell flor efimera que s’espigá y graná als pochs dias d’ésser
+flayrada; fou sols una guspira que l’instint brutal apagá; y no podía
+ésser diferentment atés aquell temperament, aquell carácter de ferro;
+aquell cor arronsat y endurit no estava per filar als peus de sa aymada,
+com un altre Hércules als peus de la reyna Omfala; la Rosa tan amant,
+tan sensible, tan carinyosa, com son las fillas de Cuba, fou considerada
+com un moble sols útil pera satisfer sas necessitats bestials y
+prou.</p>
+<p>En Lluiset, al venir al Empordá sos pares, tenia 24 anys. Per bondat
+y carácter se semblava á sa mare á quina retirava també per las faccions
+de sa cara; de regular estatura, fesomía intel·ligenta, barba rossa,
+sedosa, mitj partida, ulls blaus, de vivesa, tipo nort americá; molt
+instruhit, parlant be l’inglés y ’l francés, maneras afables, carácter
+franch, leal ab sos amichs y en los tractes de negocis comercials.</p>
+<p>S’havía posat al front de la casa Maresch de la Habana, y com era
+avispat y laboriós com son pare, continuava ab profit los negocis,
+aumentant de molt son reddit.</p>
+<p>Trobantse á Castelló l’hivern anterior aprofitá de las diversions que
+li ofería la temporada de balls y reunions del Carnaval de Figueras. Fou
+en un ball del cassino que vegé per primera vegada la Mercé y que ballá
+ab ella.</p>
+<p>En Lluiset en mitj de sa vida activa de viatges, ficat ab negocis, no
+havia sentit encara bategar son cor; papallonejava ab las senyoretas,
+galantejant, flirtejant, sense pararse en cap d’ellas. La simpática
+Mercé, tan guapa, tan encisadora, li produhí fonda impressió; no sabia
+apartar d’ella sas miradas; sa imatge ’l seguía per tot.</p>
+<p>Hem de créurer que ’ls obsequis del jove Lluis no foren pas del tot
+indiferents á la Mercé, ja que després de molt temps que no l’havía
+vist, á la primavera següent no ’s pogué estar d’encarregar al pobre
+Francesch de pendrer informes d’ell.</p>
+<p>En Lluis, á mitj Mars, havía tingut d’anar á la Habana hont sa casa
+lo reclamava pera portar á cap un negoci important.</p>
+<p>Per xó la Mercé, passat lo Carnaval, s’estranyava de no veurel á la
+porta de la iglesia, al sortir de missa de dotze, ab los seus amichs,
+pera saludar las senyoras conegudas.</p>
+<h2 id="xv">XV</h2>
+<p>En Francesch, cumplint l’encárrech de la Mercé, y un altre més
+important que confidencialment li havía donat en Marsal, se ‘n aná á
+Castelló un dematí. En Joan collá la mula a la tartana; á las nou eran á
+Castelló. Se hostatjáren al hostal del Gravat. En Francesch s’ feu
+servir xacolata y en Joan un tall de pa fregat ab all que despedía un’
+aroma riquíssima; era lo seu esmorzar de cada matí; al hivernás, quan lo
+fret apretava, se menjava la llesca ben untada d’allioli.</p>
+<p>En Francesch deixá en Joan al hostal y ’s dirigí envers la casa del
+senyor Maresch, al cap de vall de la població.</p>
+<p>Entrá en la gran portalada, atravessá lo pati y pujá l’ampla escala
+de marbre ab barana de coure daurat, deturantse al replá del primer pis
+un ratet pera reprimir sa emoció; estirá lo cordó de la campaneta, lo
+reixadet s’obrí y tot seguit la porta, una hermosa porta de caoba,
+macisa, esculpida. Un negre castis, rabassut, un plomero á la má, li
+demaná lo que se li ofería.</p>
+<p>–Desitjaria veurer al senyor Maresch.</p>
+<p>Lo feu entrar al rebedor.</p>
+<p>–Sentis… esperis un moment… ¿la gracia de vosté?</p>
+<p>–Francesch Saqué.</p>
+<p>Lo negre desaparegué. En Francesch se mirava aquella estancia moblada
+ab luxo; al centre una tauleta rodona ab hermós tapet portant un gerro
+de flors, una lámpara ab sa mampara, albums ricament enquadernats; ne
+fullejá ’l primer que li vingué á má, retratos fotográfichs de gent de
+tipos estranys. Cortinas de damás mitj closas donan al rebedor una
+claror suáu, discreta.</p>
+<p>Sentat en otomana, esperant, sentía á perlejar del seu front gotas de
+suhor de congoixa.</p>
+<p>Per fí lo negre lo feu entrar, fentli atravessar un corredor,
+conduhintlo al despaig del senyor Pau.</p>
+<p>Aquest s’estava sentat en sa butaca devant son escriptori empilat de
+papers, registres y escripturas, un tinter de plata ab sorrera y
+campaneta. Darrera d’ell, adossada á la paret, una hermosa biblioteca de
+xicranda esculpida, ab vidrieras, tancada sempre ab clau, lleixas plenas
+de llibres de luxosa enquadernació que provenen d’entregas á ral, ab
+cromos llampants, virolats; d’aquells llibres que no ‘s llegeixen may,
+pero que fan planta y que donan al visitant una bona opinió de lo erudit
+y estudiós qu’ es l’amo de la casa; no ‘s pot obrir; fa temps que la
+clau n’es perduda: lo senyor Pau s’ha oblidat de ferne fer un’
+altra.</p>
+<p>Que ’n coneixém de bibliotecas per l’estil que tenen perduda la clau,
+creadas de quatre dias, hont hi figuran obras insípidas, volúmens com
+missals: la <em>Crónica de España, Costumbres del Universo, Crimenes
+célebres</em>, etc., etc.! Lo repartidor d’entregas recorre vilas y
+pobles; deixa á la casa, per algunas horas, la primera entrega de mitj
+ral ab una portada florejada y un cromo que per sos vius colors
+enlluherna; la gent s’hi deixa caurer com las alosas als mirallets.
+Raras vegadas reparteixen obras útils, instructivas. Per supost cap
+d’eixas obras se llegeix… ni un benedictí llegiria la <em>Crónica de
+España</em> que crech té dotze tomos que ni la Suma de St. Tomás; y no
+obstant la trobaréu que figura en casi totas las bibliotecas de nostres
+industrials é hisendats, poble, burgesía y classe rica. Donchs eixas
+obras que ningú llegeix resultan molt caras; mes, qué s’hi fará! aixó fa
+sabi y es de moda. Fan bé los editors d’aprofitarne. A mida que ’s vagi
+espargint la verdadera instrucció per nostra terra catalana la vena
+s’acabará y deixará d’ésser explotada.</p>
+<p>Torném al despaig del senyor Pau.</p>
+<p>En los panys de paret s’hi veuhen estampas coloradas de la conquista
+de América, per Cristófol Colon, y lo modelo d’un clipper molt bufó que
+pertany á la casa de la Habana; sota d’ell un calendari de fulls, y la
+cotisació diaria de la Bolsa de Barcelona. Al front del escriptori un
+rellotge de paret, de xicranda, en forma de lira, qual balancer
+representa las quatre cordas; damunt d’ell, un lloro dissecat.</p>
+<p>Lo senyor Pau vestit d’una bata ramejada de vius colors, lo cap
+cobert d’un casquet de vellut carmesí ab borla, sentat en sa butaca,
+alsá ’l cap, clavá de reull una mirada escrutadora al desconegut
+visitant y molt sério:</p>
+<p>–Fassi ’l favor de sentarse, ¿qué se li ofereix?</p>
+<p>–Dispensi la molestia… So ’l procurador de confiansa de Don Marsal
+Noradell, de Masarách. Vinch de part seva á demanarli un favor y á
+proposarli un negoci aventatjós per vosté.</p>
+<p>Al ohir lo nom de ’n Marsal, lo senyor Pau arronsá las cellas, arrufá
+los llabis, molt sério y ab tó sech:</p>
+<p>–Explíquis.</p>
+<p>–Siguent vosté un dels acreedors hipotecaris qual crédit es mes
+important, Don Marsal Noradell espera de la seva bondat que, en vista de
+la crísis agrícola que pesa sobre ’l país, li concedirá tres mesos
+d’espera pera satisferli los interessos vençuts, assegurantli, de part
+seva que, per tot l’Octubre vinent, li serán pagats.</p>
+<p>–Lo senyor Noradell m’está debent los interessos del any passat, ja
+veu que ’l no exigírloshi li he donat proba de tenirli consideració. En
+hora bona, esperaré que ’m pagui los interessos d’aquest any y del any
+passat per tot l’Octubre vinent, comptant ab la paraula que vosté ’m
+dona de part seva, advertintli que si no cumpleix, procediré
+judicialment contra d’ell.</p>
+<p>–Mercé pel favor. En quan al negoci proposat: Don Marsal voldría
+unificar sos deutes en una sola má y ha pensat que vosté podría ferse
+cárrech de tots ells.</p>
+<p>Lo senyor Pau arronsá las cellas de tal manera que no se li veyan ’ls
+ulls y mirantse de fit á ’n Francesch:</p>
+<p>–Molt mal pensat… se figura lo senyor Noradell que jo só un Cresus…!
+Estich enterat de sa crítica situació… ¡si senyor!</p>
+<p>Las fincas de Rabós y d’Espolla no valen abuy dia los gravámens de
+que están hipotecadas; se troban amenassadas de judicis executius. En
+quan á mon crédit hipotecat sobre ’l patrimoni de Masarách y la casa de
+Figueras, l’adverteixo que si per tot l’Octubre no se ’m pagan los dos
+anys d’interessos, pot dir al senyor Noradell que exigiré, sense cap
+consideració, lo capital prestat, acudint á la via executiva… que ho
+tinga ben entés… moment de silenci… En Francesch está aixafat; res gosa
+dir… Lo senyor Pau, treu un paper de dessota un pilot d’escripturas, se
+’l mira y diu: lo valor actual de las fincas d’Espolla y Rabós no passa
+de vint mil duros; son gravadas per setze mil: si s’acudeix al Tribunal
+no quedará rés. Los censos y censals son fullaraca… La heretat de
+Masarách val abuy trenta mil duros tot lo més y la casa de Figueras sis
+mil. La meva hipoteca per la heretat de Masarách es de divuit mil duros,
+y dos mil per la casa de Figueras en segona hipoteca, ja que la senyora
+de Noradell hi té sa llegítima assegurada en primera hipoteca: total,
+vint mil duros. A més hi ha, segons tinch entés, segonas hipotecas de
+petitas cantitats. Ignoro si hi ha pagarés quirografaris. Los deutes
+coneguts del patrimoni Noradell se ’n pujan donchs de qüaranta á
+qüaranta y cinch mil duros.</p>
+<p>–No senyor, y dispensi: aquí porto una cópia legalisada per la firma
+del registrador d’hipotecas que conté tots los gravámens del patrimoni.
+De deute quirografari li puch assegurar que no n’hi ha cap.</p>
+<p>Després de mirarse ab atenció lo certificat del registre d’hipotecas,
+lo senyor Pau continuá diguent:</p>
+<p>–Lo deute es de qüaranta mil duros. Ja veu que no m’enganyava de
+gayre… Silenci… La posició de la familia Noradell es trista, molt
+trista!…</p>
+<p>–No hi ha dubte; y si vosté volgués encarregarse de tot lo deute,
+ademés de fer un bon negoci, faria una bona obra, de la qual la familia
+Noradell li quedaria agrahida.</p>
+<p>–¿Com entén vosté eix bon negoci? jo no ’l se veurer. En tot cas
+aprofitaria al senyor Noradell, no á mí, ja que pagaria lo sís per cent
+de lo que deu pagar ’l vuit y ’l nou.</p>
+<p>–Ignoro l’interés que paga. Jo entenia que siguent lo reddit del
+diner lo cinch per cent, seria aventatjós per vosté cobrar lo sis.</p>
+<p>–¡Molt mal entés! Vegi hont trobará diner al cinch en lo temps que
+corrém… Sia com vulla, m’hi pensaré; estudiaré ’l negoci. Torni d’aquí
+alguns dias, li donaré una resposta.</p>
+<p>En Francesch s’aixecá y ab molts acatos y compliments se despedí del
+senyor Pau qui lo saludá ab la má, sense moures de sa butaca, com si hi
+fos pegat; tirá lo cordó de la campaneta que tenia al costat, comparegué
+’l negre qui l’acompanyá y l’obrí la porta del pis. Baixá l’escala de
+marbre ab barana de coure daurat, y molt compungit se dirigí envers
+l’hostal. Al carrer se topá ab un enterro que l’entristí encara més. En
+Joan collá la mula y reprengueren lo camí de Masarách.</p>
+<p>La familia Noradell esperava lo retorn de ’n Francesch ab la més gran
+congoixa.</p>
+<p>En Marsal se passejava sala amunt sala avall, retorsentse lo bigoti,
+molt ansiós, mirant á la finestra á cada punt per si arribava, sense dir
+una paraula, passantse sovint la má pel front humitejat de suhor.</p>
+<p>La Teresa donava á son brodat punts intermitents, alsant sovint
+envers son marit sos ulls negats, com la Magdalena al peu de la
+creu.</p>
+<p>La Mercé, ab lo coixí de fer puntas, fa ballar, desembullant ab lo
+cap dels dits, los manolls de boixets lligats ab fil blanch molt fí.</p>
+<p>Da. Catarina, lo cap inclinat, sas ulleras sobre ’l nas, sa mitja
+damunt sa falda, fa rato que dorm.</p>
+<p>Per fí se senten los cascabells de la Castanya; arriba en Francesch.
+En Marsal lo feu entrar tot seguit en son estudi.</p>
+<p>–Y donchs, Francesch ¿qué ’m dius?</p>
+<p>–Rés per ara; lo senyor Maresch s’hi pensará; dech tornarhi d’aquí
+alguns dias pera saber la resposta de sí ó nó… Més, qué vol que li diga,
+Don Marsal… m’apar que dit senyor si s’encarrega de tots los deutes, no
+tindrém rés de guanyat.</p>
+<p>–Explícat ¿per qué?</p>
+<p>–Que li diré… sab… l’impressió de la persona… de duresa repulsiva… de
+puny arrapat… Me temo qu’ una volta entregat vosté dins sas garras, no
+sia encara pitjor. Podria enganyarme, més es la impressió que m’ha
+produhit… y li contá l’enrahonament qu’ havian tingut.</p>
+<p>–Bé, Francesch, t’ho agraheixo. Dilluns podrás tornarhi y sabrém á
+que atenirnos.</p>
+<p>Se retirá en Francesch al seu despaig. Al poch rato qu’ hi era sentí
+á la porta un truch discret.</p>
+<p>–Francesch, ¿se pot entrar?</p>
+<p>Entrá la Mercé tota conmoguda. En Francesch s’aixecá, més conmogut
+qu’ ella, tornantse roig.</p>
+<p>–Francesch, ¿ha fet mon encárrech?</p>
+<p>–Si senyora… Li contá tot satisfet lo que sabia dels Mareschs, puig
+li havia sigut fácil d’enterarse, com també lo que ‘s deya de sa fortuna
+guanyada venent esclaus; y afegí: lo fill fa temps que es á l’Habana…
+baixant los ulls y tornantse encara més roig… segons veus, es probable
+qu’ hi prolongará sa estada molt temps.</p>
+<p>Un moviment despitós, que clavá una punyida dins lo cor de ’n
+Francesch, se notá en la fesomia de la Mercé.</p>
+<p>Per virtuts que ’s tinguin, los sentiments inherents á nostra
+naturalesa sempre son barrejats de més ó ménos egoisme.</p>
+<p>L’amor sobretot es un sentiment tant absolut que no sufreix
+contradicció, ni obstacle; tot ho sacrifica y arrotlla al seu
+interés.</p>
+<p>En Francesch, pressentint un rival en lo jove Maresch, trobava un
+plaher egoista al dir á la Mercé que ’n Lluis estava á Ultramar, lluny,
+y que Deu sab quan tornaria. En aixó mentia perque no ho sabia: més son
+cor li deya.</p>
+<p>La Mercé doná las gracias á ’n Francesch; baixá l’escala y ’s dirigí
+al jardí, molt pensativa. Cullí una hermosa rosa de Bengala, mitj
+espallida; més, al volguerla flayrar, un petit escarbat d’un vert
+d’esmeralda irissat, sortí volant d’entre petals, amagat al fons del
+pistil; las petals mitj rosegadas caygueren á terra, y sols resta á la
+má de la Mercé una rosa desfullada. Allavors s’assentá en un banch de la
+glorieta, mirantse ab tristesa la flor sense fragancia, marxitada per
+aquell insecte despiadat.</p>
+<h2 id="xvi">XVI</h2>
+<p>Lo judici que s’havia format en Francesch del senyor Pau no era
+equivocat.</p>
+<p>L’home qui, de pobre y miserable, s’ha sabut guanyar una fortuna,
+travallant durant qüaranta anys com un negre, que li costa grans lluytas
+y suhors, sab lo que val lo diner.</p>
+<p>¡Lo diner!… ¡que ‘n té de magia aquest nom! ¡quín motor més poderós!…
+¡Qué val la palanca d’Arquimedes al costat d’aquesta!… es l’alsaprém qu’
+aixeca ’l mon.</p>
+<p>Lo diner es l’ídol daurat, esclatant, espléndit, que té á sos peus
+l’humanitat agenollada.</p>
+<p>¿Quín es lo poeta qu’ ha dit:</p>
+<div class="hanging-indent">
+Lo diner… sens ell tot es esteril<br >
+La virtut sens diner es un moble inútil,<br >
+Lo diner sol al palau pot fer un magistrat.<br >
+Lo diner d’un home honrat ne fa gran malvat.
+</div>
+<p>Es una veritat en nostra societat actual, y crech ben bé que desde
+que ’l món es món ha sigut sempre aixís. No hi valen amistats,
+parentius, afectes de familia: la terrible lluyta per la existencia,
+<em>struggle for life</em>, com diu Darwin, es la lley fatal que ’n
+aquest món terrenal domina nostra existencia, que será sempre un
+obstacle al progrés moral de la humanitat.</p>
+<p>Sols la divina moral del Redemptor ha vingut á posar consól als
+malaventurats, als deixats de la fortuna… Ditxosos los pobres per qui
+s’obrirán las portas del Cel!…</p>
+<p>La possessió del diner havia fet tornar avaro al senyor Pau, y sa
+avaricia creixia en rahó directa del aument de sa riquesa.</p>
+<p>Estudiá l’assumpto proposat per en Marsal, y quan als pochs dias se
+presentá de nou en Francesch, li digué:</p>
+<p>–Pot dir al senyor Noradell qu’ accepto lo proposat baix lo pacte
+següent: lo total dels deutes hipotecaris, segons lo certificat legal
+firmat pel registrador, se ‘n puja á qüaranta mil duros; donchs lo
+senyor Noradell m’otorgará un debitori de qüaranta y tres mil duros ab
+l’interés del sis per cent; li volia exigir ’l set, més per ara me
+contentaré del sis, pagat per any anticipat; advertintli que l’hipoteca
+de la senyora Noradell, sobre la casa de Figueras, qu’ es primera,
+passará á segona. Lo préstam se fará per un any.</p>
+<p>–¡Cóm!… ¿Vosté aumenta ’l deute de tres mil duros?</p>
+<p>–Dech observarli que, aumentant lo deute de tres mil duros, lo senyor
+Noradell hi guanya; puig que si los acreedors lo portan al Tribunal,
+entre ’l baix preu que ’s traurá de las fincas en venda, y gastos de
+perits, escribá, procurador y advocat, li costará molt més. Ha de tenir
+també en compte la reducció dels interessos al sis per cent, pagantne
+ara lo vuyt y ’l nou y potser més.</p>
+<p>Vostés son amos d’acceptar ó nó. Aquestas son las mevas condicions
+irrevocables: si no agradan al senyor Noradell, ell dirá. Que ’s recordi
+que li he donat espera fins per tot l’Octubre vinent, y que, si no
+cumpleix, seré ’l primer en rompre ’l foch.</p>
+<p>–Peró, ¿quí garanteix á Don Marsal lo risch de que vosté li exigesca,
+passat l’any, lo capital ’l dia menos pensat?</p>
+<p>–No hi ha dubte qu’ es risch á que ’l senyor Noradell estará exposat,
+puig que ningú pot respondrer de lo que ha de venir. Lo que li puch dir
+es que si paga ’ls interessos cap temor ha de tenir.</p>
+<p>Lo senyor Pau, en sos cálculs, comptava que si bé poch hi havía de
+guanyar ab las fincas de Rabós y d’Espolla, sortiría gananciós ab la
+heretat de Masarach y la casa de Figueras; y com á no tardar lo resultat
+definitiu havía d’ésser una venda general, se quedaría ell ab lo
+patrimoni Noradell que hauría obtingut per menos de la mitat del seu
+valor. Com ja possehía tres fincas en lo plá de Perelada que confrontan
+ab las terras del más de Masarach, arrodoniría lo seu patrimoni, fentne
+un dels més importants del Empordá. En quant á las vinyas d’Espolla y
+Rabós se proposava reconstituhirlas ab ceps americans, Ripárias al plá,
+Solonis als áspres, empeltats ab las mellors classes conegudas, y
+plantantne més, de manera que en pochs anys, ne duplicaría ’l
+reddit.</p>
+<p>En Francesch vegé, ab las paraulas resoltas del senyor Pau, qu’ era
+inútil d’insistir, que rés obtindría. Alashoras s’alsá, saludá, y lo
+mateix negre l’acompanyá fins á la porta del pis.</p>
+<p>Se ’n torná á Masarach á donar part del trist resultat de sa missió á
+D. Marsal.</p>
+<p>¡Quin desespero l’hereu Noradell al saber las exigencias del senyor
+Maresch!</p>
+<p>–¡No, de cap manera puch acceptar aytals condicions!… Aquest home ’m
+vol acabar d’escanyar!…</p>
+<p>Estava sol en sa cambra, sentat devant son escriptori, recolsat, lo
+cap entre mans, lo mocador als ulls. –¡Quina desgracia, Deu meu!… oh! ma
+posició es horrorosa!…</p>
+<p>Entrá la Teresa. Al veurer son estimat espós tan postrat, corré
+envers ell inquieta, asustada:</p>
+<p>–Marsal!… qué tens?… qué ’t passa?</p>
+<p>–Teresa! Teresa meva!… no ho vulgas saber!… estich desesperat!… y li
+contá las condicions y l’ultimatum del senyor Maresch… Hi ha homes que
+no son homes!… son tigres!… aquest es assedegat de nostra sanch!… la
+xuclará tota fins que no ’ns quedi una gota!… Oh! no vuy pensarhi!… mon
+cap s’obra!…</p>
+<p>La Teresa s’assentá al costat seu, li prengué las duas mans que posá
+dins las séuas, y ab molta tendresa:</p>
+<p>–Marsal! marit meu!… per l’amor de Deu, assosségat!… perqué tanta
+desesperació!… ets cristiá!… tingas coratge; confiém ab la divina
+Providencia, y nos ajudará!… Si lo que proposa lo senyor Maresch te
+perjudica, no acceptarho.</p>
+<p>–Com ho dius!… no acceptarho!… Més sabs que aquest home ‘ns té lo peu
+al coll!… qu’ es primera y principal hipoteca!… que nostra sort está en
+la seva má!</p>
+<p>–¿No ’t diu que pagant los interessos rés mourá contra nosaltres?</p>
+<p>–Tú ho dius, Teresa ¿qui ho assegura?… y eixos interessos? d’hont los
+traurém?… No veus l’estat llastimós de nostre patrimoni!</p>
+<p>–Escolta, Marsal, reflexiona: ajudat dels consells de ton advocat,
+els teus amichs verdaders, encara que en la desgracia pochs ne quedan
+per no dir cap; nosaltres juntarém nostras oracions pera demanar á Deu
+que ’t dongui bon acert. Si per forsa has d’acceptar lo proposat pel
+senyor Maresch, será tanta la economía en que viurém que no dubtis
+podrás pagar los interessos.</p>
+<p>–Mes Teresa: es possible que poguém víurer ab més economía que la que
+vivím!</p>
+<p>–Mira: á tu ’t toca la economía rural: travalladors, feynas del camp
+las més precisas, no dech dirtho; á nosaltres la economía doméstica… ¿No
+es veritat, filla meva?… la Mercé acabava d’entrar portant á son pare la
+petaca que s’havía deixat damunt la taula del menjador.</p>
+<p>–Sí, mamá… la economía doméstica… tant com voldrá; ja hi estich feta;
+y ab molt gust.</p>
+<p>–¿Veus, Marsal?… Mercé digas á ton pare que no volém qu’ estiga
+trist.</p>
+<p>La Mercé, sentantse damunt los genolls de son pare, reblincant sos
+brassos al entorn de son coll, li feu dos petons impregnats del més
+tendre carinyo; y mitj séria mitj somrihent:</p>
+<p>–Papá, sab?… no vuy aqueixa cara mal humorada… ó si no m’enfadaré y
+no li faré cap més caricia… papá meu!… no estigui trist… la Mare de Deu
+’ns ajudará… Oh! la prego tant cada dia!…</p>
+<p>–Si, filla meva; tú y ta mare sou los dos ángels d’aquesta llar!…
+¡Qué seria de mi si no us tingués!… s’alsá y apretá las duas sobre son
+cor, los ulls enterbolits de llágrimas… Ah! l’amor de la familia!… que
+bó es!… ja pot venir la desgracia, la pobresa!… lligats per lo sant
+afecte, sabrém soportarla ab coratge y resignació cristiana!</p>
+<p>–¡Aixís m’agradas, Marsal; aixís vuy que ’t revesteixis de valor pera
+lluytar contra l’adversitat, no desconfiant de l’ajuda del Senyor! Ja
+veus que possehim una riquesa envejosa que, ab tots los diners del mon
+no ’s pot adquirir: la salut; tots gracias á Deu ne tenim per vendrer;
+mes, si ’t deixes abatrer, la perdrás, y alashoras també la perdrém
+nosaltres.</p>
+<p>Entrá Da. Catarina, apoyada ab son bastonet:</p>
+<p>–Qué feu tots en eixa cambra?… fa més de mitja hora que m’heu deixat
+sola… ¿de qué enrahoneu?</p>
+<p>–Ay! pobre mare! digué la Teresa; quina sort d’ésser sorda… rés ha de
+saber… Parlavam del sant de la Mercé.</p>
+<p>–De la Mercé?… qué?… qué?… qué ’m dius?</p>
+<p>La Mercé cridant prop de sa orella: –Padrina, parlavam del meu sant.
+Qué ’m regalará?</p>
+<p>–Ay, pobre de mi! que vols que ’t regali!… res tinch si no mas
+oracions y ma benedicció que en aquell dia te donaré del fons del meu
+cor. Sabs, Mercé: la benedicció dels vells porta la ditxa.</p>
+<p>–Ah! si, padrina ¡que grata ’m será! Per la Mare de Deu de la Mercé
+li faré recordar.</p>
+<p>Eran las vuyt del vespre; la vella Margarida que feya de cuynera,
+puig se havía donat comiat á tot lo demés servey de la casa, menos en
+Joan, traucá ’l cap á la porta de la cambra: –si están servits, lo sopar
+es á taula.</p>
+<p>La familia passá al menjador; tots s’assentáren. La taula era parada
+com en dia de festa: blancas estoballas, un gerro de flors al centre, la
+lámpara ab sa mampara dona una llum clara y suáu. Un cubert está sense
+ocupar. En Marsal digué á la Mercé:</p>
+<p>Ves al despaig de ’n Francesch; dígasli que ’l demano.</p>
+<p>Se presenta en Francesch.</p>
+<p>–¿Que se li ofereix? Don Marsal.</p>
+<p>–Francesch, sentat aquí.</p>
+<p>–Oh! Don Marsal… tanta bondat!…</p>
+<p>–Aquest es y será sempre ton cubert… tú ets de la familia ¿veritat,
+Mercé?</p>
+<p>–Si, papá, te rahó.</p>
+<p>Se sentá molt conmogut entre la Teresa y la Mercé. Da. Catarina resá
+lo benedicite. Tots feren esforsos pera allunyar la fonda pena que ’ls
+entristía. Lo sopar fou mitj alegre; fins en Marsal rigué de bona gana
+al contarli en Francesch la feta del apotecari de Rabós que deya haver
+trobat un remey eficás pera matar la filoxera, untant las arrels dels
+ceps ab oli de grans de ginebró barrejat ab aygua de ruda; que n’havía
+escrit una memoria enviada al comité de defensa filoxérich de
+Figueras.</p>
+<p>Tots sopáren ab gana, puig no ’n tenian gayre la costúm.</p>
+<h2 id="xvii">XVII</h2>
+<p>Lo 10 de Juliol, á las 7 del matí, en Marsal, la Teresa y en
+Francesch pujaren á la tartana. En Joan guiava, sentat sobre ’l coixinet
+de la barana; la Castanya prengué lo trot seguint lo camí de
+Castelló.</p>
+<p>Prompte hagueren de baixar y anar un rato á peu, tant la carretera
+era dolenta. L’any avans la Muga havia fet de las séuas invadint lo plá
+y escorrencant los camins que feyan llástima; ningú ’s cuydava
+d’adobarlos.</p>
+<p>Quina matinada més hermosa! lo cel ben seré sense cap núvol. La
+cordillera pyrinaica se perfila al horisont ab una puresa admirable. Fa
+un ayre fresquet, agradable que porta las emanacions de la terra, de las
+floretas dels camps, de l’herba redallada de prats y closas, dels
+rostolls en mitj dels quals saltironan cabrits y borréchs dels remats
+que pasturan. Las cigalas enramadas á las oliveras ja comensan llur
+concert estrident que anuncia un dia calorós. Lo fértil plá de Peralada
+es plé de vida: per tots los rostolls se veuhen á carregar, enlayradas
+ab la forca, garbas de blat damunt los carrets tirats per un parell de
+bous que ’s dirigeixen, ab pás maymó y feixuch, á las eras dels masos,
+guiats per l’agullada del boher apoyada sobre ’l jou.</p>
+<p>Ja ha comensat la batuda; se veu la polsaguera del boll qu’ aixecan
+las eugas arrengleradas en tres y quatre parellas, atiadas per un
+baylet, un fuet á la má, subjectadas ab una corda, que las fa voltar
+l’era, com en circo de cavalls, al trot, trepitjant y esmenussant la
+palla pera ferne caure ’l grá; mentres los mossos del más, en mánega de
+camisa, espitregats, barret de palla ab pom de rosellas, van rambant ab
+la forca la palla als peus de las eugas.</p>
+<p>Al passar los Noradells, los garbajayres y gent dels camps de vora ’l
+camí, ’ls saludan: bons dias, D. Marsal, Da. Teresa, Francesch, Joan…
+¿volen esmorzar ab nosaltres? Eran las vuyt, hora d’esmorzar; se veyan
+rodonas de garbajayres y espigolayres sentats al ombra d’un oliu, alsant
+lo porró, fent lo xerrich. Quina gana tenen! ab quin gust menjan lo
+timbarro de pá que sucan dins l’enciam de ceba, pebrots y tomátechs!…
+Quants n’hi ha de ricatxos que tenen lo ventrell fet malbé per
+fartaneras y menjars exquisits que donarian més de la mitat de llur
+fortuna pera poguer menjar un enciám de cebas y tomátechs, ab la salut
+de ferro, la bona humor y sobretot la gana d’aquells pagesos!</p>
+<p>La Tuyas qu’ espigola per allá prop, los hi porta un ramet de niella,
+blauets y rosellas, l’ofereix á Da. Teresa. En Joan li pregunta de la
+Marió.</p>
+<p>–Es casada y enmaynadada, li respón la Tuyas, rient.</p>
+<p>–Li darás l’enhorabona de part meva… sents, Tuyas?… y tú que fassis
+aviat com ella.</p>
+<p>–Si ’m sabéu casador, Joan, aviseu… vaja, adeusiau! tinguin felís
+camí.</p>
+<p>–Adeu, Tuyas… y que fassis bondat.</p>
+<p>Lo sol comensava á picar de valent. Pujáren altra volta á la tartana;
+á las nou arribaren á Castelló. Deixáren la tartana á la fonda y anaren
+al carrer de Rosas hont viu lo notari Aymar.</p>
+<p>La notaría de Castelló de D. Joseph Aymar es una de las més
+acreditadas del Empordá y de las més antigas.</p>
+<p>Com la comarca de Castelló es tant estesa y poblada, los pagesos, per
+llurs contractes, acudeixen á la notaría Aymar. Casa vella que compta
+centúrias, darrera la iglesia, en carrer estret. s’hi entra per una
+portalada de pedra picada; pati interior, enllosat, que reb la llum
+zenital per una claraboya; á la esquerra ampla escala de pedra ab barana
+de la mateixa, per hont se puja al primer pis, habitat pel notari y sa
+familia; á la dreta del páti, una feixuga porta de roure damunt la qual
+s’hi llegeix en grossas lletras: “Notaría;” al obrirla per’ entrar se té
+que empényer altra porta de tela enconxada de llana, que ’s tanca de
+cop, no pera evitar corrents d’ayre, si, pera que la veu quedés ben
+ofegada per si algún indiscret li passés pel cap de parar l’orella desde
+’l páti.</p>
+<p>Al entrar, una estancia espayosa rodejada de banchs de fusta corcats,
+esculpits com banchs d’obrers d’iglesia, y de lleixas que tocan al
+sostre, rublertas de patracols pergaminats desde la centúria 1400; lo
+color groch dels pergamins prén tots los tons, segons llur vellura, del
+castany fosch á groch de Nápols. Molts escribents encorvats á llur
+tasca; pilots d’escripturas damunt las taulas. Un St. Crist de fusta, de
+0’60, tapat ab gassa, per las moscas, molt antich, es posat en evidencia
+en pany de paret.</p>
+<p>Ne diuhen la sala dels Capítols perque hi encabeix tota la parentela
+sempre nombrosa de abduas familias del futur casori.</p>
+<p>Per una porteta envidriada tapada ab cortina, s’entra á una saleta
+més reduhida: lo sanctus sanctorum, l’estudi particular, com qui diria
+lo confessional hont lo notari Aymar, magestuosament drapat ab sa bata,
+casquet de seda brodat, cara de pontifical, reb las confidencias de las
+familias, las postreras voluntats del vellet ensumat per la mort, los
+secrets més ocults de marit y muller, donant bons consells, estalviant
+plets, guiant los seus parroquians en lo camí del dret, de lo just y del
+deber.</p>
+<p>Eixa reduhida estancia es relativament comfortable: estorat, braser,
+taula cuberta d’un tapet vert de llana, cadiras de brassos al voltant,
+de respatller y seti de cuyro clavatejat de claus de coure arrovellats,
+de l’antigor; biblioteca envidriada, de noguer, que conté llibres de
+Dret, recopilacions jurídicas, manuals, etc.. Las obras del rector de
+Vallfogona, las crónicas de Pujadas, Muntaner y Desclot; la mitat d’una
+lleixa es ocupada per una renglera de tomos enquadernats, com missals…
+es la inevitable Crónica d’Espanya –lo notari també s’hi ha deixat
+caurer.– Tan en eixa saleta com en l’altra s’hi respira aquell baf
+peculiar que ’s desprén dels patracols y papers ratats, la pols de la
+vellura.</p>
+<p>La notaría reb la llum per duas finestras reixadas, baixas, á dos
+metres d’altura del plá terreno, de un carrer estret, hont lo sol no
+toca may, llum interceptada tot lo dia per l’ombra dels murs negres y
+macisos de la catedral; resclusida, freda, lúgubre, claror d’un dia
+rufol d’hivern. Son aspecte representa ben bé la estancia séria,
+respectable, lo santuari recullit hont se firman los contractes més
+tristos y més alegres de la vida.</p>
+<p>Lo notari, D. Joseph Aymar representa uns 70 anys d’edat; home de bé,
+molt entés, de llarga experiencia, possehint la confiansa de las
+principals familias y pagesos de la extensa comarca de Castelló. Fá anys
+y panys que la notaría está regentada de pare á fill per la mateixa
+familia; á la mort de D. Joseph, son fill Ignasi qu’ estudía lo Dret á
+Barcelona, li succehirá regentant la notaría com son pare, seguint son
+exemple; puig la honradesa es proverbial en la familia Aymar.</p>
+<p>Entráren en Marsal, la Teresa y en Francesch á la primera saleta,
+hont travallavan enfeynats los escribents. Sobre ’ls banchs, al entorn
+una familia pagesa sentada, esperant que li toqui ’l torn d’entrar. s’hi
+veu ab ella una joveneta prou guapa, mudada, mocador de pita al cap,
+llargas arracadas d’or, aixerida, rihent ab un jove que té al costat.
+Llur bona humor constrasta ab las caras sérias de llurs pares, molt
+callats, badallant sovint, fentse ab lo pulgar creus á la boca badada
+perqué no hi entrin los mals esperits. Si anirán per fer capítols…
+ditxosos d’ells!…</p>
+<p>Un dels escribents s’aixecá y los feu entrar tot seguit en lo despaig
+particular del senyor notari.</p>
+<p>Al veurer en Marsal y sa esposa, lo senyor Aymar fou molt obsequiós,
+fentlos sentar en cadira de brassos, demanant per Da. Catarina, per la
+senyoreta Mercé.</p>
+<p>D. Joseph coneixía la familia Noradell, de Figueras; puig era lo
+notari de las tias Manelas, y en llur casa s’hi havian trobat de
+visita.</p>
+<p>Com lo notari Aymar es lo notari del senyor Maresch, aquest exigí que
+la escriptura de debitori fos autorisada per ell. A ‘n Marsal li era
+indiferent puig sabía qu’ era un home de be, la prova, que li doná la
+grata nova que, á copia de prechs, havia lograt del senyor Maresch que
+los tres mil duros que exigía fossen reduhits á dos mil. La Teresa y en
+Marsal li donaren las gracias.</p>
+<p>Prompte arribaren los acreedors que prengueren assento.</p>
+<p>S’enviá un recado al senyor Maresch qui comparegué al cap de mitj’
+hora.</p>
+<p>L’escriptura de debitori estava ja redactada, se ’n doná lectura, se
+firmá. Lo senyor Pau pagá á cada acreedor lo crédit que tenía, mediant
+la correspondent carta de pago, encarregantse de tots los deutes de ’n
+Marsal, ab l’interés del sis per cent, pagat per anticipat, que ’s
+detingué, afegint al capital, com també los dos mil duros convinguts,
+sense oblidar de fer inscriurer, de segona á primera, la hipoteca de la
+llegítima de la Teresa, á la casa de Figueras.</p>
+<p>Firmada la escriptura, encaixaren ab lo notari; saludaren als
+assistents y ’s dirigiren á la fonda; pujaren á la tartana, y á la una
+arribaren per dinar, á Masarách.</p>
+<h2 id="xviii">XVIII</h2>
+<p>Las economias que efectúa en Marsal á son patrimoni foren
+extremadas.</p>
+<p>La casa de Figueras fou arrendada; los ceps de las vinyas mortas
+foren arrancats pera sembrarhi mestall y cibada; las de las serras
+d’Espolla y Rabós, de terras magras, las arrendá á jornalers que li ’n
+pagavan una miseria. Mossos y animals de conreu foren reduhits á lo més
+precís.</p>
+<p>Lo servey de la casa ’s compón de la Margarida y de ’n Joan, dos
+vellets que no son gayre bons per rés; més, fá tants anys que son al
+servey de la familia!</p>
+<p>La Teresa y la Mercé planxan, cúsan, apadassan, surgen la roba de la
+bugada, ajudan á la Margarida á fer las feynas casulanas, com si sempre
+ho haguessen fet.</p>
+<p>Una economía, un’ orde admirable regna en lo menjar y vestir.</p>
+<p>En Marsal, l’ex-diputat de Figueras –puig feya temps qu’ havia
+dimitit– avans tant elegant, tant ben acostumat, l’home de món, de bona
+societat, que ’s presentava ab luxosa carretela, guiant ell mateix los
+dos hermosos caballs grisos de pura rassa inglesa, lo groom ab librea
+sentat detrás, en los passeigs del Prado y de la Castellana, l’home dels
+somptuosos salons de son palau del carrer d’Alcalá, l’orador aplaudit
+del Congrés, agasajat pels ministres y capitosos del partit conservador…
+¡Quin cambi!… ¡quina cayguda!… ara s’havia tornat ver pagés, home de la
+terra com en Rafel, lo masober. Calsat de sabatas ferradas, vestit de
+vellut de cotó; per estalviar lo servey d’un mosso, empunyava l’arada
+fent juntas com qualsevol jornaler. Aixó no li venia pas de nou, puig
+que en l’Escola d’Agricultura havia practicat tots los travalls
+agrícols.</p>
+<p>En Francesch li ajudava. Llurs mans blancas y finas s’havian tornat
+colradas, pergaminadas, ab aquellas duricias que, com diu en Vallés, son
+las flors del travall.</p>
+<p>Molts richs propietaris del Empordá, empobrits per la filoxera,
+havian tingut de fer com ell. Aixís es que quan se ’l veya ab l’arada ó
+la dalla, dingú se ’n estranyava; inspirava més admiració que sorpresa.
+També, ¡qué ferreny! ¡qué robust s’havia tornat! ¡ab quina afició ’s
+menjava aquell recapte, lo pá de cada dia, que Deu ’ns dó, guanyat per
+sa suhor!</p>
+<p>La tranquilitat, la santa pau havian tornat en aquella casa tant
+desditxada. Sols demanavan á Deu salut pera poguer cumplir ab l’ajuda
+del travall, las greus obligacions que s’havian imposat.</p>
+<p>Las tias Manelas, la senyora Bibiana, las familias amigas, coneixent
+llur trista posició, havian anat á poch á poch separantse d’ells; á més
+que la familia Noradell, haventse arrendat la casa de Figueras, no hi
+anava may; sols hi anava en Marsal per necessitat. Quan los seus amichs
+á qui havia fet tants favors, á qui havia deixat cantitats importants,
+lo veyan venir, giravan l’esquena, trencant per un altre carrer, per no
+toparse ab ell; per altra part no ’s deixava tampoch gayre veurer
+d’avergonyit.</p>
+<p>Sols continuava la correspondencia epistolar íntima de l’Emilia ab la
+Mercé. No eran iguals, ara? ¿las duas pobres? llur cor endolat, sufrint
+las mateixas penas, vegent llurs ilusions de jovenesa emportadas pel
+torbellí, desapareixent en l’espay com las fullas que lo vent de la
+tardor arremolina y enlayra?…</p>
+<p>“Emilia meva, li deya la Mercé, quant donaría pera tenir la téua
+ditxa! Vius al costat de ta mare, felís, resignada sense que rés vinga
+enterbolir la pau de ton cor! Si sabesses lo que sufreixo de veurer lo
+desconsól de mos pares, per la desgracia que ha caygut sobre de
+nosaltres!… desconsól que no té alivio y que la congoixa del pervenir fá
+més crudel!… ¡Ah! ¡somnis daurats! ¡flors hermosas espallidas en un raig
+de sól de nostra jovenesa!… ¡qué us heu fet!… ¿Te recordas d’aquell
+ball? ¡com palpitava nostre cor!… Las flors, l’armonia, la tébia
+atmósfera impregnada d’olor suáu, embriagadora, en lo torbellí del vals,
+enllassadas en los brassos d’aquells joves elegants que murmuravan á
+nostres oídos dolsas paraulas d’amor!… ¡Ah! ¡ilusions perdudas! ¡ja no
+tornaréu més!… ¡la pobresa, la crudel pobresa allunya y glassa llur
+cor!… ¡ben diferent del nostre que glateix sempre igual!”</p>
+<p>“Voldria, estimada Emilia, tenirte aquí, al costat meu per’ apretarte
+sobre mon cor. Voldria recordarte la promesa que tú y ta mare ’ns váreu
+fer de venir á passar una temporada ab nosaltres; més, no m’atreveixo…
+¡hi ha tanta tristor en lo casal! hi brollan tantas llágrimas que seria
+egoisme de part meva lo insistir en fervos recordar vostra promesa. Deu
+’ns ajudará, Emilia; sento una veu interior que m’ho diu!…”</p>
+<p>Sovint, quan per la tarda, en Francesch anava á veurer si lo bestiar
+estava ben aconduhit; al atravessar l’era, trobava la Mercé rodejada de
+virám que venia d’aclamar.</p>
+<p>Vestida ab sensillesa, faldilla curta de llana, devantalet, mocador
+de llanilla ab sarrell posat garbosament damunt sas espatllas, un poch
+entr’ obert á son pit, nuat darrera sas caderas, de cap penjant, al
+estil de la heroica Charlotte Corday; sos llarchs cabells torsuts al cim
+del cap en monyo elegant lligat ab estreta cinta de vellut blau ó
+carmesí, deixant lliures los petits rissos sedosos del clatell que lo
+ventijol fa joguinejar; guapa, aixerida, la cara animada; los
+pollastrets li saltan per damunt; las ocas introduheixen llur llarch
+coll, picant dins sa falda lo grá que hi quedava… se ’n veya un
+embull.</p>
+<p>–¡Ala, tú, presumit! –deya al gall… ¡enrera!… ¡vosaltras, ocas, me la
+pagaréu!… ¡demá no n’hauréu!… ¡hont s’ha vist aytal atreviment!…</p>
+<p>–¿Vol que l’ajudi? Mercé.</p>
+<p>–Es pas feyna d’homes; cuydis del bestiar, li deya rihent.</p>
+<p>Entrava, en Francesch, á la cort dels bous: ’ls hi donava un brassat
+de palla, ’s sentava damunt la grípria, trist, tant trist que las
+llágrimas li lliscavan galta avall. Sospirava per sa Mercé estimada; tot
+son cor glatía per ella; li parlava com si la tingués al devant seu; se
+postrava á sos peus, alsava envers ella sos ulls negats, li demanava una
+almoyna, un trosset del seu cor, sols un bocí per l’amor de Deu… ¡Que ’n
+sería de felís! ¡com lo tindría recatat!… s’alsá, ’s dirigí envers lo
+finestró de la cort que dona al era, y al mirar la gentil pageseta en
+mitj de la virám: ¡Oh! benhaurada pobresa! ¡que te ’n so d’agrahit! ¡has
+fet que la puga estimar sens reparo!… ¿no som ara iguals?… ¿no puch
+dirli ara lo sant amor que m’inspira?… ¡Oh! ¡sí, m’escoltará!… ¡’l cor
+m’ho diu!… y alashoras li venía un tremolor á las camas; no las podía
+mourer de tant que li flaquejavan.</p>
+<p>Encara que mitj vestida de pageseta, no per xó havía perdut, la
+Mercé, sa distincció nativa deguda á sa noblesa y á la séua educació.
+Malgrat son carácter bondadós, á voltas sa fisonomía prenía una
+expressiò d’altivesa que esporucava la timidés del pobre Francesch quin
+era ben á planyer perque coneixía que may tindría prou coratje per dirli
+que l’estimava. Allavors donava tota la tendresa de son cor, tot lo seu
+amor, á la tórtora; la prenía en sas mans, l’acariciava, la besava, com
+si volgués recullir, xuclar ab sos llabis, los petons carinyosos que li
+feya la Mercé; li parlava com si fos ella: ¡Oh! ¡tórtora gentil!
+¡pórtali mon cor! ¡eix cor que batega no més que per ella! ¡dígasli que
+l’estimo com may será estimada! ¡que la veig nit y dia en mos somnis,
+rodejada d’un’ aureola enlluhernadora com la de la Verge inmaculada!… y
+l’aucell fugía de sas mans, volant envers lo jardí, cercant sa mestressa
+estimada… ¡Pobre Francesch!</p>
+<p>Era pel Novembre; feya un d’aquells dias tristos, frets, bromosos que
+precedeixen l’hivern. Las fullas grogas se desprenen dels arbres
+encatifant de fullaraca pradas y closas del riberal. La naturalesa al
+veurers despullada de sas galas, de sas riquesas, al veurer arribar
+l’hivern ab sas neus y glassadas, ans d’entregarse á sa llarga dormida,
+es presa de tristesa, de recansa; ’ns diu un adeu dolorós que trenca ’l
+cor, que ’ns ompla de melancolía.</p>
+<p>Eran las quatre de la tarde; en Francesch havía fet una junta;
+descollá ’l parell de bous y los maná pasturar als marges de la riera,
+no lluny del mas.</p>
+<p>Mentres pastoravan ’s sentá al peu d’un roure, ’s tragué de la
+butxaca un petit cartipás ab llapis y escrigué sos pensaments, sas
+impressions, pera trasladarlas després als fulls del seu llibre,
+historia de sa vida. Molt absorvit en lo que escribía, no sentí venir la
+Mercé que cullía eura y pervenxas pera adornar son oratori. Al arribar á
+prop d’ell, detrás del roure, ’s deturá, y molt curiosa s’incliná pera
+poguer llegir lo escrit per en Francesch. Aquest, al sentir algú detrás
+seu, ’s gira; al veurer la Mercé se quedá parat, son cor bategá ab
+violencia, una foguerada omplí sa cara de rojor; ni habilió tingué pera
+tancar son cartipás. Mes prompte torná en sí, s’aixecá y saludant á sa
+jove mestressa:</p>
+<p>–¡Ay! dispensi, Mercé; ignorava que vosté fos aquí.</p>
+<p>–Francesch ¿qu’ es vosté poeta?</p>
+<p>–¿Perqué m’ho demana? Mercé.</p>
+<p>–M’apar que lo qu’ escribía son versos.</p>
+<p>–En efecte, son versos d’un mal poeta que no valen la pena…</p>
+<p>–Dispensi ma indiscreció, Francesch, ¿me ’ls vol deixar llegir?</p>
+<p>–No, Mercé, no! no ‘ls vulga llegir… son los suspirs, los planys
+d’un’ ánima que pena!… ¡que demana á Deu un consól, una esperansa!… ¡que
+plora!… ¡que ’s desespera!…</p>
+<p>La Mercé moguda de curiositat prengué lo cartipás de mans de ’n
+Francesch y llegí.</p>
+<p>“Al ángel de mos amors…”</p>
+<p>…Poesía plena de tendresa, d’inspiració, de sentiment lo més pur,
+omplert de desesperansa y de llágrimas.</p>
+<p>La Mercé conmoguda, li digué:</p>
+<p>–¡Oh! ¡quína poesía més hermosa!… ¡que ditxós ha d’esser aquest ángel
+per haverli sabut inspirar tant gran amor!</p>
+<p>–No, Mercé, no es ditxós.</p>
+<p>–¿Y perqué?</p>
+<p>–Perque ho ignora, y jamay ho sabrá!… Que li importa al lliri hermós
+l’afecte de la viola que vegeta á sos peus, que protegeix de son ombra,
+que li deu la vida y qual existencia li es desconeguda!</p>
+<p>–¡Oh! ¡qu’ es vosté poétich! Francesch.</p>
+<p>–No, Mercé, no es poesía: son los purs sentiments que aquest ángel
+m’inspira, que brollan de mon cor!… ¡aquest ángel que veig en mas
+pregarias radiant, hermós!… pero que no digna baixar sa mirada envers
+l’humil viola que vegeta á sos peus!… ¡Oh! sí, sols una mirada seva
+sería l’escalf, lo raig lluminós que la faría extremeixer!… Y ’s mirava
+la Mercé ab la mateixa expressió de tendresa com quan se mira á la Verge
+Puríssima, pregantla, postrat al peu del altar.</p>
+<p>La Mercé baixá la vista, molt conmoguda, dos rosellas coloraren sas
+galtas; son cor glatí ab més violencia.</p>
+<p>Los dos restaren silenciosos; puig se topavan á glops en llur cor
+sentiments per ells fins ara desconeguts.</p>
+<p>Pochs moments després, la Mercé se despedí d’en Francesch, alsant sos
+hermosos ulls al cel y ab veu conmoguda: ¡adeu! Francesch ¡adeu!… se
+dirigí pensativa envers lo casal, entrá en l’oratori, posá als peus de
+la Mare de Deu una corona d’eura entrellasada de pervenxas, se postrá, y
+pregá.</p>
+<p>En Francesch se torná sentar y, apoyant lo cap en sas mans, plorá;
+sas llágrimas borravan la poesía escrita dels fulls que tenía sobre sos
+genolls.</p>
+<p>Feya temps que la Mercé havía endevinat l’amor que ’n Francesch
+ressentía per ella.</p>
+<p>A pesar de tota sa discreta dissimulació es difícil al home amagar lo
+sentiment que l’inspira la dona, y aquesta es massa perspicás per no
+adornarsen.</p>
+<p>Més may la Mercé hauría cregut qu’ eix amor fos tant gran, tant
+sublim. Ab l’orgull que ’n ressentí s’hi barrejá un sentiment de
+conmiseració planyivol que li donava fonda pena. Estimava á ’n Francesch
+per sas bellas qualitats morals, per l’afecte que demonstrava á sa
+familia, per sa bondat y abnegació; l’estimava com á un amich verdader.
+Lo sufriment de la ferida del seu cor li era molt sensible; lo veya
+malalt, y com á bona germana de caritat, volía posar un bálsam á tant
+crudel ferida, volía aliviarla y si fos posible tancarla del tot.</p>
+<p>La Mercé no podía correspondrer al amor de ’n Francesch; lo seu cor
+glatía per un altre… amor platónich, sens esperansa, nascut en mitj de
+sos ideals, rodejada d’adulacions que dona la riquesa, lo prestigi
+d’esser la pubilla Noradell… Ara se li presentava la trista realitat, la
+crudel pobresa, l’aflicció de sos pares… sas ilusions havian caygut com
+las fullas mústigas que cauhen de l’arbreda y que lo vent gelat de la
+tardor arremolina y arrecona pera sempre més. Més l’amor, en lo cor de
+la dona, es la flama de la llántia que crema dins la foscor, al fons de
+la nau: vacila pero no s’apaga.</p>
+<p>La Mercé redoblá de carinyo per en Francesch; mes, de carinyo
+amistós, de bon afecte, sense may fer cap alusió al seu amor.</p>
+<p>A voltas y sense adonarsen, se sentía atreta, absorvida, envers ell
+per una simpatía, una tendresa que feya batrer son cor y omplía sos ulls
+de llágrimas: allavors se demanava si eixa simpatía, que tant la
+conmovía, era amor; no ho sabía, no ho volía saber; deixava la seva
+ánima, se complaurer en eixa beatitut de tendresa, somni daurat en lo
+celest espay hont veya l’imatge trista, afligida de ’n Francesch, que ’s
+dissolvía insensiblement y prenía la fesomía noble, altiva, de mirada
+expressiva y penetrant d’aquell jove elegant que la estrenyía en sos
+brassos, en lo ball del cassino, murmurant á sas orellas dolsas paraulas
+d’amor… ¿hont era?… ¿qué s’havía fet? –¡Ah! sí, allavors era jo la rica
+pubilla y ara so pobre!… ¡es per causa de ma pobresa que s’ha allunyat
+de mí!… ¡Oh! ¡l’aborreixo! ¡vuy apartar per sempre son recort!… y la
+fesomía trista, compassiva, de ’n Francesch, ab aquella mirada llánguida
+de sufriment, reapareixía, oferintli son amor, los richs tresors de son
+cor rodejats d’un aureol de pobresa y de poesía. Alashoras se postrava
+als peus de la Verge, pregantla ab fervor que tornés la pau al seu cor
+nafrat y dongués consól á sos pares.</p>
+<h2 id="xix">XIX</h2>
+<p>Aquell any lo patrimoni Noradell que donava ans de la filoxera més de
+dos mil hectólitres de ví, doná tot just cinquanta litres, y encara
+aprofitant los gotims que se solen deixar al cap de las tórias. Los
+rahims no havian arribat á ben madurar; eran vermellenchs, donant un ví
+flach que s’hagué de realsar ab alcohol… aquell famós alcohol alemany
+que ja llavors comensava á enmatzinar lentament los espanyols, y en
+particular los empordanesos faltats de ví.</p>
+<p>La tina, aquella hermosa tina enrajolada de rajola vermella de
+Valencia, barnissada, lluhenta com un mirall, hont anys avans, l’hereu
+Noradell havía donat á sos vinyaters aquell opíparo convit, per Sant
+Miquel, era entapissada de taranyinas que penjavan esfilagarsadas de las
+parets y de la volta. Lo hermós botám del celler feya dol de mirar:
+botas y samals ressecadas, polsosas, cércols trencats y arrovellats,
+coberts de floridura, pilots de dogas corcadas; nius de ratas y
+escarbats pudents.</p>
+<p>Ja no ’s senten més los pims poms dels boters, ans la brema, los
+xarroteigs joyosos de las cullidoras, ab llurs cansons refiladas, llurs
+rialladas y festeigs ab la fadrinalla, lo animat carreteig de las samals
+plenas de rahims, portadas al más ab carrets y borriquets en mitj
+d’aixáms de vespas y abellas atretas pel most, las joyosas cantarellas,
+l’alegre xerrich del ví novell… ara lo silenci y la soledat han
+reemplassat la joyosa animació de la brema… una negror lúgubre de ceps
+morts cobreix l’extensa planura y serraladas de vinyas avans tant verdas
+y ufanosas… semblan volguerse associar al dol, á la tristesa que embarga
+los amos del patrimoni Noradell.</p>
+<p>En Joan, l’anciá servidor fidel de la familia, qui ’ls ha vist
+naixer; al presenciar á la fí de sa vida tanta ruina; al veurer sos amos
+estimats reduhits com ell á travallar pera viurer, prés de recansa y de
+tristesa, se posá malalt.</p>
+<p>Quant á 80 anys, lo travallador de la terra, ferreny, l’espinada
+encorvada pel pés del magall, per eix travall cansat, penós de cabar y
+arrancar terrosas, que may ha fet llit, comensa á jaurer ‘s, es que ja
+no pot més, es que la mort no es lluny, ja ’l rodeja, entr’ obre la
+porta de sa cambra, tráuca son cráneo terrós y ’l crida ab veu ronca y
+profunda.</p>
+<p>¡Pobre Joan! sentía que las forsas se li acabavan, més lluytava
+contra la mort tant que podía.</p>
+<p>A las vetlladas, sentat en un recó del escón, durant lo rosari, se
+quedava ensopit; havía perdut la gana. En Marsal lo volía fer jaurer,
+més ell no se l’escoltava; li semblava impossible que son cos tant
+robust ja no fos bo pel travall: –aixó no será res… dos dias de repós y
+prou… ¡Ay! ¡senyor amo, ara qu’ hi ha tanta feyna!… ¡posarse malalt!…
+¡aixó no val!… se volía alsar y no podía.</p>
+<p>La Teresa s’hagué d’enfadar per ferlo anar al llit.</p>
+<p>–Joan, heu de creurer… vos ho mano… ¡ho vuy!</p>
+<p>–¡Ay, mi senyora! ¡no s’enfadi!… ja que m’ho mana… hi vaig… y ajudat
+per en Francesch, ’s ficá al llit.</p>
+<p>Son amo que tant l’estimava li feya conversa.</p>
+<p>–No us impacientéu, Joan; lo travall se fará sense vos. Lo que haveu
+de procurar es de vostra salut.</p>
+<p>–¿Vol dir? senyor amo.</p>
+<p>–¡Es clar! Deu vos ajudará.</p>
+<p>Entrava la Margarida ab una escudelleta y cullera.</p>
+<p>–Vaja, Joan, heu de pendrer aixó.</p>
+<p>–¿Que ’m portas? Margarida.</p>
+<p>–Es caldo de gallina.</p>
+<p>–¡Ay! ¡María Santíssima!… ¡jo, caldo de gallina!… ¡de ma vida l’he
+tastat!… Senyor amo, fassim portar una escudella de ví ranci qu’ es lo
+caldo dels vells.</p>
+<p>–¡Vaja! prenéu lo que vos donan y no insistíu.</p>
+<p>L’endemá vingué lo senyor Pere, lo metge.</p>
+<p>–Joan, ¿y aixó?</p>
+<p>–Ja ho veu, senyor doctor, me fan estar al llit… faig ’l presós, ’l
+senyor… ¡fins me fan pendrer caldo de gallina!</p>
+<p>–Molt ben fet; sols que després del caldo vuy que beguéu un través de
+dit de ví generós.</p>
+<p>–¡Aixó prou!… ¡Quína vida, Deu meu!…, ¡si no fos tant vell, com
+m’engreixería!</p>
+<p>¡Pobre Joan! malaltejá alguns dias. s’aixecava, se ’n anava al
+terradet ajudat pel seu amo y en Francesch, s’assentava en cadira de
+brassos en un repetell de sol, la cara amagrida, sas mans callosas
+abandonadas sobre sos genolls, lo cap inclinat, aspirava la marinada; sa
+mirada enterbolida cercava l’espay, l’arbreda, los camps que havía tant
+llaurat y cavat, las closas hont havia anat tant sovint á fer pasturar
+la vacada… Tot li recordava sa llarga vida de travall, encorvat á la
+terra, arregant las terrossas ab la seva suhor… y ara, á la fí de sos
+dias, per recompensa, veya, ans de morir, lo dol, la tristor, la ruina
+dels seus amos estimats, per quí ha sacrificat sa joventut y sa
+vida!…</p>
+<p>Rebé los sagraments; morí en los brassos de ’n Marsal, rodejat de
+tota la familia entristida.</p>
+<p>En Marsal no volgué que fos soterrat; li feu celebrar honras com per
+un de la familia, y lo feu depositar en la tomba dels Noradells.</p>
+<p>Los servidors com en Joan s’acaban en nostra terra catalana. Las
+modernas doctrinas ho han tot regirat. La fé dels nostres avis, tant
+arrelada en la gent del camp, minva cada dia; un vent d’igualtat bufa
+per tot arréu. Las novas doctrinas apartadas de la Creu del Gólgota ’ns
+portan Deu sab hont.</p>
+<h2 id="xx">XX</h2>
+<p>Han passat tres anys. Sembla que la desgracia s’aferra en la
+desditxada familia Noradell. Ha mort Da. Catarina!… Pobre senyora!… quin
+trastorn! quin desespero!</p>
+<p>Un matí de Desembre la Teresa entrá com de costúm en sa cambra per’
+ajudarla á vestir; la trobá que dormía; ‘s retirá de puntetas y al cap
+de mitj’ hora hi torná:</p>
+<p>–Qu’ es vosté presosa avuy, mare; ’s coneix que sent lo fret; es tot
+nevat… han tocat las nou… y li obrí la finestra.</p>
+<p>Da. Catarina dormia del somni etern.</p>
+<p>Lo vell que s’apaga á la fí d’una llarga vellesa ’s mor en
+detall.</p>
+<p>Va perdent successivament tots los seus sentits. La vista s’enteleix,
+l’oido pert gradualment lo percebiment del só, lo tacto s’amussa,
+l’olfat te feble impressió, los órgans sensitius s’atrofian, las
+funcions cerebrals se van apagant. Cada un dels llassos que lligava ’l
+vell á la vida ’s deslliga insensiblement. No obstant la vida interna
+continua; la nutrició se fa encara; més prompte las forsas abandonan los
+órgans més essencials; s’estroncan las fonts de vida, y per fí, las
+contraccions del cor se paran: es la mort.</p>
+<p>Lo vell qui emprén en eixas condicions lo somni etern mor sens dubte
+com lo vegetal que no tinguent conciencia de la vida tampoch la té de la
+mort. La transició de una á altra deu ésser insensible. –Parlo de la
+mort fisiológica en tota l’accepció de la paraula.– Morir aixís no ha de
+tenir res de penible. Aixó de l’hora de la mort sols nos espanta perqué
+nos separa de sopte y per sempre més de nostra familia, parents, amichs,
+en una paraula, de totas nostras relacions socials; mes quan lo
+sentiment d’eixas relacions, ja fa temps s’ha desvanescut, l’espant no
+pot existir á la vora de la tomba.</p>
+<p>Mes ¿qui ’s mor avuy en eixas condicions després de llarga
+vellesa?</p>
+<p>En los centres populosos de vilas y ciutats no ’s veu gayre. Los
+casos de longevitat se troban en la vida del camp, d’ayre pur de
+montanya, d’alimentació frugal y sobre tot de bonas costums.</p>
+<p>Da. Catarina fou sorpresa per la mort. Deu no li feu la gracia de
+poguer rebrer los postrers sagraments; mes com era una santa dona, no hi
+ha dubte qu’ está en la Gloria.</p>
+<p>L’assistencia als funerals de las principals familias de la comarca
+probá á ’n Marsal l’afecte que tothom li tenía. Richs y pobres vingueren
+de lluny al enterro; lo que hauría sigut un consol si hagués pogut ésser
+consolat, tanta era fonda la pena que tenía.</p>
+<p>L’oncle Paulí carregat d’anys y de réuma no pogué assistirhi; ja no
+sortía de casa; la mort també l’ensumava.</p>
+<p>La pérdua de son fidel Joan, y ara la de sa mare, afectaren tant en
+Marsal que, la Teresa y la Mercé, al veurel sempre tan callat y
+capficat, no sabian com distráurel, tremolavan que no perdés lo
+seny.</p>
+<p>Be pregáren y pregáren á la Mare de Deu, demanantli ajuda, pera
+poguer resistir á tantas penas!</p>
+<p>En efecte, llur posició era horrorosa. Debía, en Marsal, dos anys
+d’interessos. Lo senyor Maresch había obtingut del jutge lo judici
+executiu; las fincas estavan embargadas; y ans de procehir á llur venda
+en subasta pública, eran administradas per un segrestador que vivía á
+Garriguella, de la confiansa del senyor Pau, nombrat pel jutge. Per
+caritat deixava la familia Noradell habitar llur casa payral, vivint de
+la horta y de algun camp, al voltant del casal.</p>
+<p>Quina miseria Deu meu! á penas tenian per menjar! Oh! si, res
+d’estrany que l’hereu Noradell se tornés boig!… motius li sobravan!…</p>
+<p>L’home que naix pobre, mentres no li falti ‘l pá, viu felís en aquest
+mon, contentantse de poch, perqué no sab lo qu’ es riquesa que may ha
+conegut; mes lo qui de rich se torna pobre, fa esgarrifar al
+pensarhi.</p>
+<p>Quan un hóm es acostumat á gosar de totas las satisfaccions que
+procura lo benestar, lo confortable, las conveniencias, las relacions y
+consideracions socials, tant realsadas per la riquesa, bon alberch, bona
+taula, bon llit, en una paraula tot lo que dona lo benestar, y que, de
+sopte vé la pobresa ab sas privacions, sa vergonya, l’abandó dels
+amichs, la terrible lluyta per la existencia… sols en aqueix cambi
+crudel de vida, la fé, la religió, ’ns donan resignació pera soportar
+tan gran desgracia. Mes, de vegadas, malgrat eixa forsa moral, nostre
+débil organisme no pot resistirhi; venen malaltias sempre companyas de
+las penas y pobresa: las batzegadas que reben lo cor y lo cervell portan
+ó á una lesió cardiaca ó á la terrible bogería.</p>
+<p>Tot era dol en aquella casa. La Teresa feya lo cor fort pera realsar
+l’abatiment d’en Marsal. Quan se trobava sola dins sa cambra, sos ulls
+vessavan tantas llágrimas que los tenía vermells é inflats. A voltas al
+sentir los plors y singlots de sa mare, entrava la Mercé dins sa cambra,
+creuhava sos brassos demunt son coll, apoyant lo cap sobre son pit, las
+dos, silenciosas, singlotejavan llarch rato… la Mercé alsava envers sa
+mare sos hermosos ulls llagrimosos –Mamá meva!… –filla de mas
+entranyas!… Sortian de la cambra, mudas, compungidas, se dirigían al
+oratori, se postravan devant la Verge Santa… ab quin fervor la pregavan,
+la suplicavan!… al sentir los passos d’en Marsal, aixugavan llurs
+llágrimas, s’alsavan corrent envers ell, somrihent, de somriurer fingit,
+dolorós, pera dissimular, pera no entristirlo, parlantli, animantlo,
+mirant de distráurel, de apartarli son neguit. Lo solian portar á la
+horta; hi trobavan en Francesch afanyat en arregar l’enciám, las cols,
+l’ápit; allavors en Marsal li ajudava; aixó ’l distreya; mentres la
+Mercé cullía un ramet de flors, lo duya somrient á son pare:</p>
+<p>–Papá, es pera vosté: flayri quina rica fragancia; las he cullidas al
+invernacle… y li clavava lo ramet de geranium y heliotrope, ab una
+agulla, al trau de la botonera de l’americana… sab, no vuy qu’ estiga
+trist, si nó, m’enfadaré de veras… sent?</p>
+<p>–Y en Francesch, li digué sa mare, que no ho mereix?</p>
+<p>–Tingui, Francesch… y li dona una rosa molsosa… es en paga del seu
+travall.</p>
+<p>–Gran mercé! li digué aquest, mirántsela ab tendresa.</p>
+<p>Pobre Francesch! son cor oprimit era prés d’un sentiment de
+conmiseració; l’amor que lo feya glatir era ofegat per la pena, per la
+desgracia de que era víctima aquella honrada familia, sa benafactora,
+com si portés negre vel de dol.</p>
+<p>Pochs dias després, en Marsal aná á Figueras pera consultar ab son
+advocat. En Francesch l’acompanyá, puig desde que la Teresa lo vejé tant
+trist y capficat, may lo deixava anar sol.</p>
+<p>Era una matinada d’un dia de Febrer, fret, núvol, boyrós. Mare y
+filla després d’haver endressat, s’apropáren una y altra una cadira á la
+finestra de la sala, prop de la taula apilada de roba blanca; comensáren
+á cusir surgint mitjas y toballons, los peus sobre un braseret, puig lo
+dia era prou fret. Feya temps que en lo casal, per economía, no
+s’encenía cap més xemeneya que la de la llar, de la qual treyen brasa
+pera planxar y calentar los peus en lo braseret.</p>
+<p>–M’apar que ’l papá es més resignat.</p>
+<p>–Deu ho vulga! digué sa mare, suspirant.</p>
+<p>Llur conversa fou interrompuda per fressa de cascabells; una tartana
+s’havía deturat devant la porta forana. Ne baixaren dos senyors quins
+entraren al casal.</p>
+<p>Las 10 tocavan á la péndula del menjador.</p>
+<p>Prompte la Margarida trucá á la porta de la sala, entrá y digué que
+hi havía dos senyors forasters que demanavan á D. Marsal.</p>
+<p>–Féslos entrar, li digué la Teresa.</p>
+<p>Entraren lo senyor Pau Maresch y lo senyor Benet, lo segrestador.</p>
+<p>–Qué se ’ls ofereix? digué la Teresa, pálida, tremolant, al coneixer
+lo senyor Maresch, preveyent l’objecte de la visita dels dos
+senyors.</p>
+<p>La Mercé penetrá per intuhició l’intent d’aquells forasters per ella
+desconeguts; sa fesomía prengué una expressió altiva, de despreci.</p>
+<p>–Dispensi, senyora, voldríam parlar á don Marsal Noradell, digué lo
+segrestador.</p>
+<p>–No hi es; está fora; no tornará fins al vespre.</p>
+<p>–Ho sento; mes no importa: un servidor es lo segrestador del
+patrimoni Noradell, nombrat pel Tribunal; l’objecte perque venim es per
+fer visitar la casa al senyor Maresch que no la coneix, y com s’ha de
+vendrer dintre pochs dias, voldría coneixer lo seu valor. ¿Nos fará
+l’obsequi, senyora, de fernos acompanyar pera veurer las estancias de la
+casa?</p>
+<p>–En eix moment m’es impossible.</p>
+<p>–Nada! la senyora ’ns pot acompanyar sense fer cumpliments, y encara
+mellor la senyoreta, digué ’l senyor Pau, ab sa veu regullosa, mitj
+rihent, tot satisfet, trahentse un puro de la petaca.</p>
+<p>La rojor pujá á las galtas de la Mercé quina ’s redressá ab altivesa,
+mirantse de fit al senyor Pau, y ab veu resolta li digué:</p>
+<p>–¿Es vosté lo senyor Maresch?</p>
+<p>–Sí, senyora, per servirla.</p>
+<p>–Donchs sápiga que no tenim la costúm de raurer ab gent grossera, –no
+parlo per vosté, senyor segrestador.– Quan mon senyor pare será aquí,
+enhorabona lo podrá acompanyar pera visitar la casa… y d’un gest digne,
+indicant la porta del pis… Margarida! acompanyeu eixos senyors… Vingui,
+mamá!… y las duas se retiraren dins la cambra de la Teresa, deixant al
+senyor Pau y á son company sorpresos.</p>
+<p>–¡Oydá!… aqueixas tenim!… no faltava més! digué lo senyor Pau
+arronsant las cellas, rabiant… hostas vingueren que de casa ’ns
+tragueren!… lo que fa l’orgull!… ja tindré jo cuydado d’aplacarlo!</p>
+<p>–Senyor Pau, no ’n fassi cas, digué ’l senyor Benet; la desgracia
+porta á la desesperació… son senyoras… las te que perdonar… es la casa
+de llurs antepassats… y son tan pochs los dias que hi han d’estar!</p>
+<p>–Jo deixarmho passar!… jamay!… y tot baixant la escala: aixís me
+pagan las consideracions que ’ls hi he tingut fins ara!… mes, d’avuy
+endavant, entengui bé, senyor Benet, que no vuy més miraments. Demá
+donaré l’orde al meu procurador que activi ’l judici… En ma vida he
+rebut un xasco semblant!…</p>
+<p>Tot pujant á la tartana encara reganyava molt enfurismat. Arribá á
+Castelló enfadat com un cabo de reyalistas, etjegant al botavant al
+senyor Benet, Tribunal y procurador que no portavan prou pressa á las
+actuacions del judici. Al entrar á casa seva, la seua senyora, la Rosa,
+lo volgué calmar, y ab veu carinyosa:</p>
+<p>–Qué ’t passa? qué tens? Pau.</p>
+<p>–¡Batúa! las donas!… entrá en son despaig, tancant la porta d’una
+rebolada, sense respóndrerli… Pobre senyora! ella hagué de pagar la mala
+cara… ja hi era feta.</p>
+<p>–¡Filla meva! ¡qu’ has fet! digué la Teresa á sa filla… sabs que
+aquest home ’ns te baix son domini!</p>
+<p>–Aixó nó, mamá!: pot ferse amo de nostres bens, mes de nostra
+dignitat… jamay!</p>
+<p>–Si, filla; tens rahó, sabrém conservarla en la pobresa… Deu meu!…
+Deu meu!… y llur cor oprimit esclatá en plors y singlots.</p>
+<p>Després de molt plorar entraren al oratori á reconfortar per la
+pregaria llur cor endolorit.</p>
+<h2 id="xxi">XXI</h2>
+<p>Era pel Mars. Lo senyor Maresch rebé un telegrama de Barcelona
+anunciantli que s’esperava d’un dia al altra l’arribada del vapor Ciudad
+de Cadiz de la Companyía Trasatlántica que havía sarpat de la Habana y
+fet escala á Cadiz.</p>
+<p>Tot seguit volgué anar á Barcelona pera trobarshi á l’arribada del
+barco.</p>
+<p>Feya tres anys que no havía vist á son fill que venia ab dit vapor;
+li tardava d’abrassarlo.</p>
+<p>Sa muller, la senyora Rosa, boja d’alegría volia acompanyarlo.</p>
+<p>–Pau, deiximhi anar… que me ’n farias de contenta!… tres anys que no
+l’he vist!</p>
+<p>–Las donas á casa!… ja ’l veurás aquí.</p>
+<p>–Donchs ¿per qué hi vas, tu?</p>
+<p>–Perque ’m don la gana… y prou explicacions. Fesme la maleta.</p>
+<p>La senyora Rosa, humil, obedienta, no insistí més; se retirá dins sa
+cambra, y tot aixugantse una llágrima, arreglá la maleta del seu marit y
+senyor.</p>
+<p>L’endemá lo senyor Pau ’s dirigí á la estació de Figueras, prengué un
+bitllet de segonas del tren de las duas, y arribá á Barcelona á las vuyt
+del vespre.</p>
+<p>Se feu portar la maleta per un baylet, anantse ’n á peu á la fonda
+d’Espanya, del carrer de Sant Pau, que sol esser la fonda dels cerdans y
+empordanesos.</p>
+<p>Havent sopat aná á donar un vol per la Rambla y passeig de Gracia,
+savorejant un veguero; entrá á Novetats, y á las onze se ’n torná á la
+fonda. Al passar per la plassa de Catalunya, se li acostá un senyor
+demanantli foch, puig lo senyor Pau havía encés un altre cigarro; molt
+atent, li ’n doná, continuant son camí; mes prompte s’adoná que son rich
+veguero s’havía tornat tagarnina pudenta del estanch. Al entrar en sa
+cambra volgué donar corda al rellotje y vejé que sols li penjava la
+cadena, Del veguero n’havía fet lo sacrifici: mes lo rellotje si que li
+sabia greu… un cronómetre d’or comprat á New-York que li costava
+doscents pesos!…</p>
+<p>L’endemá s’aixecá á las set, doná una ullada al Brusi, y ’s dirigí al
+plá de Palacio á informarse ab lo consignatari.</p>
+<p>S’esperava ’l vapor lo mateix dia. Prompte fou senyalat per lo guayte
+de Montjuich.</p>
+<p>Lo senyor Pau no tingué espera; mentres lo barco entrava magestuós
+dins lo port, prengué una llanxa á la escala de la Porta de la Pau, y
+tot seguit que la Sanitat baixá del vapor, ell hi pujá.</p>
+<p>En Lluiset se llensá en sos brassos, y aquell pare de cor endurit lo
+estrenyé ab tendresa, los ulls humitejats, molt conmogut.</p>
+<p>L’egoisme, l’avaricia, l’afany del diner, dels negocis, poden fins á
+cert punt assecá ‘l cor; mes un sentíment pur, arreconat, adormit en sas
+fibras mes fondas se desperta, s’hi obra pás, dominant las malas
+passions: es l’amor paternal. Y encara ¿qu’ es l’amor paternal, comparat
+ab lo maternal? la veu de la sanch? l’instinch natural? l’afecte que
+l’animal ressent per sa progenitura?… nó; lo primer no ‘s pot comparar
+ab lo segón qu’ es inmens, com l’espay; es la guspira que escalfa y fon
+lo gel del cor. Lo senyor Pau al abrassar á son fill no semblava pas lo
+mateix home; ja no era ell, era un pare.</p>
+<p>Prenguéren lo carril de Fransa; arribáren á Castelló á las tres de la
+tarde, després de dinar á Figueras.</p>
+<p>Quina alegría sa mare al abrassarlo! al trobar son fill fet un home,
+alt, guapo, colrat pel sol d’Ultramar! Lo contemplava com á un sant,
+mirantsel ab tendresa, palpantlo per veure si era ferreny, si tenía bona
+musculatura… en Lluiset era fort y ossat com l’seu pare; la malaltía no
+hi podía rés.</p>
+<p>Aplegada la familia á taula, pel sopar, tot eran preguntas dels seus
+pares per los parents y amichs de Cuba.</p>
+<p>–Vosté mare, no s’ha fet gens vella… Com passa ‘l temps!… sembla qu’
+era ahir que ’ls vaig deixar!… Que content estich de reveurer mon
+estimat Empordá!… tres anys que n’estaba fora!… m’apar impossible! ¿que
+’m contan? quinas novas desde ma llarga absencia?…</p>
+<p>Anava preguntant per las familias conegudas, per los séus amichs de
+Figueras. Mes, cosa singular, no preguntá á sos pares per la familia
+Noradell; no obstant res sabía.</p>
+<p>Hem d’atribuhir aixó á un efecte psicológich que no ’s pot gayre
+explicar. Si no demaná per la familia Noradell, hem de deduhir que la
+Mercé ocupava sempre son pensament y no volía assimilar aquella familia
+ab las preguntas desinteressadas que feya per las demés. En Lluiset se
+reservava enterarse ell mateix de una manera mes directa.</p>
+<p>No tingué espera; l’endemá aná á Figueras pera estrenyer la má als
+seus amichs.</p>
+<p>Després d’abrassadas y encaixadas, formant rotllo al entorn del
+escalfa panxas del saló del Cassino, se parlá de tot lo succehit durant
+sa absencia, de la mort de ’n Pere, de ’n Pau, del casament de fulano,
+de sutano; conversa de joves, bromejant, contant cadascú la séua; fins
+se parlá de política, de la crisis agrícola, de la filoxera, de la ruina
+dels propietaris del Empordá.</p>
+<p>–A propósit… digué D. Feliu Morer, jove y distingit advocat… dins
+pochs dias ’s procedeix pel Tribunal á la venda de tot ’l patrimoni
+Noradell, de Masarách.</p>
+<p>–Com!… digué ’n Lluis… ¿la venda del patrimoni Noradell?</p>
+<p>–Si, es una de las tantas víctimas de la filoxera, ajudanthi també
+los gastos excessius á Madrit de nostre ex-diputat D. Marsal
+Noradell.</p>
+<p>–Qué ’m dius ara!… ¿lo patrimoni Noradell es á terra?</p>
+<p>–Tu mellor que ningú ho haurías de saber, saltá un altre.</p>
+<p>–Com!… ¿de quina manera?</p>
+<p>–Es ton pare que ‘l fa vendrer com á únich acreedor qu’ es.</p>
+<p>En Lluis se quedá atónit, posantse pálit, no atrevintse á demanar per
+la Mercé… ¡si sería casada!… Per fi no pogué aguantar més, feu un
+esfors:</p>
+<p>–¿Y la familia Noradell?</p>
+<p>–Oh! desgraciadissima… amenassada de la mes crudel miseria,
+travallant pera guanyar sa subsistencia.</p>
+<p>Oh! aixó es horrorós… ¿Y la senyoreta Noradell que fa tres anys, en
+aquell ball del cassino, tant admiravam?</p>
+<p>–Sempre guapa, arrogant mossa… áduch que s’haja tornat pageseta; sa
+fesonomia te un vel de tristesa que la fa mes interessant; aixís m’ho
+deya l’altre dia lo senyor Benet, nombrat segrestador dels bens, parlant
+d’aquella desditxada familia; puig fa temps que no l’hem vista á
+Figueras.</p>
+<p>En Lluis ja no pogué més; s’alsá despedintse de sos amichs, y se ’n
+torná á Castelló. Se tancá dins sa cambra pera reflecxionar ab calma de
+lo que acabava d’ohir.</p>
+<p>Sa alegria se torná tristesa. Los seus pares notáren arréu eix cambi,
+y al preguntarli sa mare que tenia:</p>
+<p>–Rés… migranya.</p>
+<p>–Tú, migranya!</p>
+<p>–No insisteixi, mare; li diré un altra día.</p>
+<p>–Lluiset, fill meu ¿que no estás bo? no vulgas ocultarho á ta mare,
+t’ho suplico!</p>
+<p>–Si, mare, estich bó… no s’inquieti… li prometo dirli, mes no
+encara.</p>
+<p>Aquella nit en Lluiset no dormí, girantse y regirantse dins son llit,
+esperant ab dalé que fos dia.</p>
+<p>L’endemá de bon matí, aná á Figueras á trobar l’advocat y procurador
+del seu pare; s’enterá dels actes, dels debitoris, de las hipotecas
+totas inscritas á favor seu. Aná á Garriguella hont vivia lo senyor
+Benet, lo segrestador, fentli preguntas sobre D. Marsal, Da. Teresa, la
+senyoreta Mercé.</p>
+<p>Al saber las penas que passavan, lo poch que tenian pera alimentarse,
+la trista perspectiva de trobarse al carrer, sense alberch, amenassats
+per la mes negra miseria, son cor sensible, molt conmogut, fou pres de
+gran tristesa.</p>
+<p>Mes lo que li causá mes fonda pena fou quan li contá la darrera
+visita qu’ ell y lo senyor Pau feren al casal Noradell, de la manera que
+foren rebuts.</p>
+<p>–No ‘s crégui que la miseria haja aplacat llur altivesa; lo qu’ es la
+senyoreta Noradell sab de qué se las héu… oy! si n’es d’avispada!</p>
+<p>–Com s’entén!… expliquis?</p>
+<p>–Es lo cas que lo papá de vosté la ofengué sens volguer, puig que ja
+se sab qu’ es molt franch en son parlar; no te la costúm de posarhi
+gayre finura; es pas que la volgués ofendrer; la senyoreta s’incomodá ab
+rahó, y sense mes ni mes nos senyalá com qui diu la porta. Lo papá de
+vosté s’incomodá de tal manera que may l’havia vist tant enfadat, fent
+amenassas contra aquella familia.</p>
+<p>Si lo senyor Benet hagués sapigut lo trastorn que donaría á ’n Lluis
+al ferli aytal relació, ben cert que se ’n hauría prou guardat; no sabia
+lo qué li passava; semblava mitj trastocat. Prompte torná en sí; mes sa
+emoció no escapá al senyor Benet.</p>
+<p>–Mon pare sempre n’ha de fer una de las séuas! Aquestas senyoras n’hi
+ha prou que sigan pobres y desgraciadas, pera mereixer tots los
+miraments que se ‘ls hi deu; y vosté, com administrador qu’ es dels bens
+del patrimoni Noradell, vull que tinga per’ aqueixa familia totas las
+consideracions compatibles ab lo carrech que se li ha confiat.</p>
+<p>No s’escolti á mon pare; fassa lo que puga per aliviar llur
+posició.</p>
+<p>Óla! Óla! pensá lo senyor Benet, lo pare vol portar tot á punta
+d’espasa lo que ’l fill vol amansir!…</p>
+<p>–Está molt bé, senyoret; ’s fará lo que desitja.</p>
+<p>–Li ’n quedaré agrahit.</p>
+<h2 id="xxii">XXII</h2>
+<p>L’afany de ’n Lluiset era veurer la Mercé, encara que fos de lluny.
+Los obstacles que s’interposavan feyan creixer lo seu amor y desitj.</p>
+<p>¡Tres anys separat d’ella!… la veya en lo ball del cassino tan guapa!
+ab aquella somrisa adorable, aquella amabilitat plena de distinció!… Oh!
+sí, era ben bé la reyna del ball!… y al carrer, quan ab sa mare anava á
+missa de dotze, ó á visita; quina elegancia! com bé tot li esqueya!… se
+posava á la porta de la iglesia pera saludarla al sortir!… Oh! si, la
+simpatía que ’n Lluis ressentía per ella anava creixent, creixent que ja
+era amor; la ferida li atravessava ’l cor…</p>
+<p>Mes la fatalitat volgué que emprengué lo viatge á Ultramar, cridat
+per un negoci important. Son pare li deya: será cosa d’alguns mesos;
+aviat podrás tornar… mes quan fou allá, lo seu associat morí del vómit;
+liquidació, dificultats en los asuntos de la casa, viatges á Newyork y
+Montevideo, lo feren restar tres anys… tres sigles! Per fí pogué
+embarcarse, arribá á Barcelona, á Castelló, portant sempre ab ell lo
+dols recort de la Mercé. Tremola al pensar trobarla casada… nó, la troba
+soltera. Mes quin cambi en aquella familia! quantas llágrimas
+derramadas!… y ell, si bé indirectament, devant la opinió, ’n té la
+culpa com son pare!… son los Mareschs qui fan véndrer pel tribunal lo
+patrimoni Noradell… aixís se diu en l’Empordá… son ells que reduheixen
+aquella honrada familia en la més horrorosa miseria!…</p>
+<p>Oh! nó, aixó no pot ésser!… jo ’t juro, Mercé, per lo sant amor que
+radía dins mon cor que aixó no será!… Mes… y ella?… quina presumpció!…
+¿m’estima?… ¿se recorda de mi?… ¿quinas provas li he donat pera ferli
+coneixer lo sentiment pur que m’ha sabut inspirar?… si no aburriment,
+odi, pot ser, ja que so la causa de sa desgracia y la dels seus pares!…
+Mes; que m’importa!… jo faré quant podré pera salvarla!… si no m’estima
+mereixeré d’ella agrahiment, y me restará la satisfacció de haver
+cumplert un deber.</p>
+<p>Hem de convenir que eixos nobles sentiments honravan á ‘n Lluiset,
+encara que no li podém donar gran mérit ja qu’ eran influhits per son
+primer amor, per eix sentiment que entendreix lo cor, que ennobleix
+l’ánima guiantla envers lo bé, lo ver y lo hermós.</p>
+<p>La distancia de Castelló á Masarach es de duas horetas. En Lluis se
+posá los botins, prengué sa escopeta y sarró en mitj de salts y crits
+d’alegría del Black, son fidel perdiguer, y dirigí sos passos envers
+Masarách.</p>
+<p>Feya una hermosa matinada de Mars. Los blats en erba, inclinats per
+l’aygualera, se redressavan, sacudint llurs perlas y rubís, acariciats
+per l’escalf d’un sol lleugerement boyrós.</p>
+<p>En Lluis era un pobre cassador, s’entén, no que no fos bon tirador,
+mes si, per sa excessiva sensibilitat. Una pessa qualsevulla que hagués
+ferit, no podia véurer sa agonía, no ’s veya ab ánima d’acabarla de
+matar. Lo Black sens dubte ho sabía, puig las hi donava una estreta al
+portalas al seu amo, de lo que ’n Lluis se ’n alegrava. Una perdiu
+ferida, se la posava al sarró pera no véurerla sufrir, sens pensar que
+obrava com un sense cor, ja que allargava son agonía. Ell ja ho
+comprenía, pero no hi podía fer més; y per paga sovint li fugía del
+sarró; per xó ’l Black, per evitarho, li donava clavada mortal.</p>
+<p>Al arribar á un rostoll, prop lo casal Noradell, li saltá una llebra
+no parada pel perdiguer; anava desprevingut, li tirá de prou lluny, mes
+ab lo salt que feu, conegué qu’ era tocada. En efecte lo gos corré cap á
+ella; en Lluis apressá sos passos seguint la direcció del perdiguer, y á
+mitj kilómetre de distancia, al peu d’una tanca d’espinas, trobá lo
+Black que li portava la llebra, mitj arrossegantla, puig que de tan
+grossa ne tenía un feix y no li podia cábrer en la boca.</p>
+<p>–Preciosa llebra! digué un jove qui ab estisoras tallava la tanca
+d’espinadella; se li ha alsat del camp dels Magraners. A mí se m’hi ha
+alsat més d’una vegada.</p>
+<p>–¿Es vosté l’amo del camp?</p>
+<p>–No senyor; es de ca ’n Noradell, allá, aquell casal… senyalant á un
+tir de bala.</p>
+<p>–¿Allá viu la familia del ex-diputat per Figueras Don Marsal
+Noradell?</p>
+<p>–Si senyor.</p>
+<p>–¿Es vosté de la casa?</p>
+<p>–Dependent, si senyor.</p>
+<p>–Donchs m’ha de fer un favor.</p>
+<p>–Digui.</p>
+<p>–De portar eixa llebra á D. Marsal. La he morta en sas terras sense
+tenir son permis; de dret li toca.</p>
+<p>–Eixa teoría es nova pera mi: m’apar que la llebra es de vosté, ben
+bé de vosté.</p>
+<p>–No senyor, de cap manera! ne tindria un cárrech de conciencia.</p>
+<p>Vaya quin original pensá en Francesch.</p>
+<p>–Ja ho veurá…</p>
+<p>–Que hi ha? Francesch… digueren duas senyoras qui comparegueren al
+cantó de la tanca, passejant, portant las dos un ram de flors que venian
+de cullir del jardí, la Teresa y sa filla.</p>
+<p>Al véurer en Lluis la Mercé se quedá turbada, tornantse molt roja; en
+Lluis encara més qu’ ella. Peró prompte la Mercé recobrá sa serenitat,
+expressant sa fesomía altivesa, aquella altivesa que li era peculiar,
+que tenia de la noblesa de sanch de D. Maurici Noradell, lo ciutadá
+honrat de Barcelona, qui portava espasa atravessada al ronyonal.</p>
+<p>–Lo senyor s’empenya en que la llebra que acaba de matar al camp dels
+Magranés, sense permís del amo, no li pertany y que pertany al amo del
+camp.</p>
+<p>–No, senyor! digué la Mercé molt séria, la llebra es de vosté, més de
+vosté que del amo del camp… y mirántsel de fit: no necessita vosté
+permís pera cassar en eixas terras… en tot cas, lo pot demanar al pare
+de vosté…</p>
+<p>Y las duas, ab molta dignitat, continuaren llur passejada dirigíntse
+al casal.</p>
+<p>La Teresa digué tot seguit á sa filla:</p>
+<p>–M’apar que conech aquest jove… no ’m recorda ahont l’he vist.</p>
+<p>–Vosté l’ha vist á Figueras, fa alguns anys; es lo fill del senyor
+Maresch quí ha tornat d’América.</p>
+<p>–Ah! ja ’m recorda! jove molt amable, molt obsequiós… llástima que
+sia fill de son pare!</p>
+<p>–Si mamá, te molta rahó: l’educació se coneix desseguida.</p>
+<p>En Lluis se quedá atónit, inmóbil, plantat com un terme, seguint ab
+sa mirada la Mercé. No sabía lo que li passava. Sos ulls s’ompliren de
+llágrimas. –Ah! si ella sabés!… es molt natural, molt conforme que
+m’haja parlat aixís!… ¿qué so jo per ella?… Quina simpatía li puch
+inspirar?… si no repulsió!… ¿no so pel cas fill de mon pare?…</p>
+<p>Y en Lluis s’assentá sobre ’l marge, l’escopeta entrecamas;
+s’apretava lo cap ab sas mans, desesperantse… mentres lo gos llepava la
+llebra estirada als seus peus.</p>
+<p>En Francesch, de l’altra part de la tanca, afanyat en estisorar la
+espinadella, ’s mirava aquell jove cassador foraster, conegut per Da.
+Teresa y sa filla; notá la emoció de la Mercé, la rojor de sa cara, la
+formalitat ab que li parlava y de sopte, sentí dins son cor una punyida,
+un dolor agut com d’un ferro ruhent… si será lo fill del senyor Maresch
+tornat d’América…</p>
+<p>Lo dubte l’atormentava; mes no s’atreví á enrahonar ab ell; se sentía
+aixafat, oprimit. Deixá son travall dirigintse cap al casal, entrá en sa
+cambra, torturat, congoixós, prés de fonda tristesa; prengué una rosa
+molsosa posada ab aygua dins un pitxeret; mes al volguerla flayrar,
+totas sas petals caygueren á terra, mustigadas. Las cullí de una á una y
+las posá entre dos fulls de son cartipás… era la rosa molsosa que li
+havia donat la Mercé.</p>
+<p>En Lluis s’alsá, ficá la llebra al sarró en mitj de glapits d’alegría
+del Black y emprengué envers la direcció de Perelada y Castelló.</p>
+<p>A certa distancia, al voltant del camí hont se deixa d’ovirar lo
+casal Noradell, se girá per dir adeu al alberch de sos amors. Vegé la
+Mercé sola, recolsada á la barana de la eixida.</p>
+<p>Al véurerla son cor glatí més depressa… si será una ilusió, un engany
+dels seus sentits!… nó, es ben bé ella.</p>
+<p>Cosa singular, en Lluiset s’amagá darrera un clap d’alsinas per no
+ésser vist y poguer contemplar aquella adorada aparició que semblava
+posar un bálsam á sa sagnant ferida y aquietar los torments de son cor;
+puig en mitj de son desespero nasqué soptadament en ell una idea
+vanitosa, absurda, que no podia ésser si no vana presompció: se deya en
+sí ¿perqué está sola á la galería?… A eixa pregunta se li apilotavan un
+conjunt de respostas que arrelavan de la vanitat, del amor propi, del
+orgull, tant inherent en nostra naturalesa: se figurá que si la Mercé
+estava sola á la galería era per ell… com si sa estada á la galería no
+fos casual. Vaya una presompció!</p>
+<p>Mes si aixís s’ho creu, deixémli créurer… qui sab, potser nosaltres
+hauríam pensat com ell. Son impressions molt verdaderas que no
+s’explican.</p>
+<p>La Mercé ’s retirá de la galería y en Lluis se queda extasiat com si
+la vegés encara.</p>
+<p>Lo perdiguer s’havia fet un jas de fullaraca y dormía tot arrodonit
+al peu del sarró del seu amo.</p>
+<p>Per fí, en Lluis, plé de recansa, s’aixecá, enviá ab la má un bes
+amorós envers lo casal y emprengué sa caminada cap á Castelló.</p>
+<h2 id="xxiii">XXIII</h2>
+<p>En Lluiset arribá á la vesprada á casa seva; puig com á cassayre se
+’n havia emportat lo dinar al sarró.</p>
+<p>Trobá son pare que ’s passejava sala amunt sala avall, molt inquiet
+de la tardansa del seu fill.</p>
+<p>–Gracias á Deu que ets aquí! ¿ahont has anat?… ola! una llebra!…
+¿l’ets morta ab perdigons de plata?</p>
+<p>–Que ’s pensa que so un cassador de pega?… Pregúntiho al Black… fa?
+Blanckot… fentli una caricia… May endevinaría ahont l’he morta… donchs
+en un camp, prop lo casal Noradell.</p>
+<p>–Molt lluny has anat. Com diantre has dirigit ta cassera envers
+aquell punt?</p>
+<p>–He volgut véurer las terras del patrimoni Noradell. ¿No han d’ésser
+aviat nostras?</p>
+<p>–Aixís ho presumo. La venda de las fincas al encant que s’havía de
+fer d’aquí pochs dias, s’ha aplassada per ésser lo jutge malalt. No
+espero tenir cap concurrent; en tot cas, dificultós li seria
+disputármelas, sobretot la heretat de Masarách, quals terras llindan ab
+las terras de nostres masos de Perelada.</p>
+<p>–O! sí, pare: reunirém alashoras un hermós patrimoni; no s’ho deixi
+escapar.</p>
+<p>–No passis cuydado… ¿Has entrat dins la casa?</p>
+<p>–No pare; m’apar que sería una indiscreció… no ho coneix!… tant com
+hi siga la familia Noradell!…</p>
+<p>–Ja estich cremat d’aytal familia! Com més pobres més orgullosos!
+Després que, per llur culpa, s’han menjat tot lo que tenían, sembla que
+‘s consideran encara los amos de llur patrimoni. Prompte ne tindrán lo
+desengany, jo t’ho prometo, y alashoras que vagin á Madrit en busca de
+turró, que lo qu’ es per assí, hi farán pas gayre nosa.</p>
+<p>–Oh! pare, no es tanta llur culpa! Si no hagués sigut la filoxera ja
+veu que no estarían en aquest cas.</p>
+<p>–Ta! ta! ta!… Aixó son malas rahons. Es clar… lo senyor Noradell
+diputat!… vinga volguer figurar, enlluhernar lo país, tirar lo diner per
+la finestra, gastar més de lo que podían!… Aquí tens á molts propietaris
+del Empordá quins han dissipat en ciutats y capitals, visquent ab gran
+tó, llur patrimoni, que ’ls seus passats, vivint ab sensillesa y
+economía, ’ls hi havían transmés sense un deute.</p>
+<p>Nosaltres debém nostra posició al travall, y ningú sab lo que m’ha
+costat de guanyar la fortuneta que tením.</p>
+<p>Es molt just que arrepleguém lo que ’ls altres no han sabut guardar.
+Si, es cert, á la meva mort, tindrás una posició brillant; y tinguis ben
+entés que, si la vols conservar, no deixis may lo travall.</p>
+<p>–Tornant, pare, ab la familia Noradell, segons los informes que m’han
+donat, es més desgraciada que culpable. Las senyoras no han may sigut
+amigas de boato; han viscut senzillament en llur casa payral de
+Masarách, alternant ab llur casa de Figueras hont passavan curtas
+temporadas d’hivern, fent moltas caritats, benehidas pels pobres de la
+comarca de Masarach. Es D. Marsal qui ha tirat á terra lo patrimoni, en
+part, durant sa estada á Madrit, puig que ha sigut víctima de sa bona fé
+y dels serveys que ha fet á molts que ’s deyan amichs seus. La fatalitat
+ha volgut que s’hi barrejés la filoxera y la crísis agrícola; lo
+patrimoni Noradell estava en cas de resistir.</p>
+<p>Crégui, pare, que son á planyer; y per mi, mereixen totas las
+consideracions, puig fan més de lo que poden.</p>
+<p>L’home qui com D. Marsal fet al benestar que dona la riquesa, quí,
+com á diputat s’ha vist rodejat de distinccions, al véurel ara reduhit
+al travall de la terra, com un pagés pobre, pera poguer fer honor á sas
+obligacions, denota una hombría de bé, una honradés que no ’s veu
+gayre.</p>
+<p>–Pots tenir rahó; mes, que hi farém!… es una fatalitat… es la roda de
+la Fortuna: los que son dalt van á baix y los que son á baix pujan á
+dalt; aixís va ‘l món y aixís irá fins qu’ una tarrabastada ne fassi
+cinquanta mil trossos.</p>
+<p>–Pare, ¿vosté coneix la senyoreta Noradell?</p>
+<p>–Vaya si la conech! Eixa si que la pobresa no ha aplacat son orgull
+de quan era la pubilla Noradell… y contá al seu fill lo que aquest ja
+sabía… Ahont s’es vist desvergonyiment! Nó, nó, no ’m vinguis ab gent
+entonada… ¿Perqué eixa pregunta?… ¿Que la coneixes, tú?</p>
+<p>–Ans d’anar á Cuba la coneguí en los balls y societat de Figueras y
+per cert que deixá en mí una impressió molt simpática… Qué diría, pare,
+si li digués á vosté que l’estimo.</p>
+<p>Lo senyor Pau se deturá, mirántsel de fit, arronsant las cellas:</p>
+<p>–Com?… ¿qu’ has dit?… no t’he entés… ¿qu’ estimas la senyoreta
+Noradell?</p>
+<p>–Si, pare.</p>
+<p>–Vaja! es una broma!… vols dir que t’agrada… es prou bona mossa per’
+agradar… proba que tens bon gust… es clar, estás en edat de divertirte…
+fas bé… tú fas lo que jo no he pogut fer.</p>
+<p>–No, pare, vosté s’enganya; l’estimo de tot mon cor, com se mereix, y
+si ella correspón al meu afecte, ab lo consentiment de vosté y de la
+mare, será la meva muller.</p>
+<p>La fesomia del senyor Pau prengué una terrible expressió de rábia. Se
+deturá devant d’ell, creuhant sos brassos, mirántsel de fit á fit:</p>
+<p>–Lo consentiment meu!… jamay!… Y tú creus que la fortuna que m’he
+guanyat pel meu travall y la meva suhor s’ha de fóndrer pagant los
+deutes del hereu Noradell?… Ja t’ho pots tréurer del cap!… Dintre un any
+serás major d’edat… alashoras casat si vols ab qui ’t dongui la gana… ab
+la reyna Pomaré ó del Congó… pero no comptis ab mi.</p>
+<p>En Lluis s’assentá en una butaca, aixafat, recolsat, lo cap entre
+mans, lo cor oprimit, sense gosar dir una paraula.</p>
+<p>Son pare continuá:</p>
+<p>–Esta clar… voldrian redaurar llur escut ab l’or dels Mareschs!…
+t’han parat lo filat… t’han sabut engalipar.</p>
+<p>–Oh! pare!…</p>
+<p>–Si, ara que están arruinats volen que sigui l’hereu Maresch que
+págui al hereu Noradell ‘ls deutes qu’ ha fet; ó que ‘ls pagui son pare,
+qu’ es tot hú.</p>
+<p>–Pare, cálmis!… no s’exalti… Vosté no té de pagar cap deute.</p>
+<p>–Com?… explicat.</p>
+<p>–No es filla única y pubilla, la senyoreta Noradell?</p>
+<p>–Acaba.</p>
+<p>–Donchs, casantme ab ella, lo patrimoni Noradell se fon ab lo
+patrimoni Maresch y ’n fara no més un.</p>
+<p>–Per xó has tant estudiat pera trobar tan pobres rahons?… ¿y lo diner
+que hi he invertit, que m’he tret de la butxaca?</p>
+<p>–Mes, pare, reflexioni, ¿no vol vosté comprar los bens que té
+hipotecats quan los vengui ’l Tribunal? Donchs aixís s’estalviaría de
+comprarlos. Lo que pot dir, si, que ’m casaría ab una noya de poca
+dot.</p>
+<p>–Y tal de poca dot!…</p>
+<p>–Mes ¿no ‘ns permet nostra posició de fortuna prescindirne? y pel cas
+¿no hi ha compensació ab la noblesa del seu llinatge? Quín goig! quina
+satisfacció tindriam en fer lo bé! en realsar eixa familia desgraciada y
+tant honrada! en tornalshi la riquesa y la ditxa qu’ han perdut!… Ah!
+pare, escolti aqueixa bona veu que li parla al fons del cor! fassi una
+bona obra! no vulga la desgrácia del seu fill!… Si sabés quant
+l’estimo!… y molt conmogut ’s tirá dins los brassos de son pare.</p>
+<p>Entrá la senyora Rosa</p>
+<p>–Qué féu? qué enrahonéu?… fa rato que s’ha tirat l’arrós á l’olla y
+que la sopa es á taula… Lluis, fill meu! ¿qué téns?… ¿que no estás
+bó?</p>
+<p>–Si, mare… aixugantse ’ls ulls… pregúntiho al pare que li dirá.</p>
+<p>–Res… nostre fill está enamorat y ’s vol casar; aquí ho téns ab duas
+paraulas.</p>
+<p>–Si la noya de qui está enamorat es persona de bé y honrada no deus
+negarli lo permis, puig que fará ni mes ni menos com tu has fet; y com
+estich convensuda dels sentiments nobles y dignes de ’n Lluis per no
+donar un disgust á sos pares, desd’ara per ma part, li otorgo ’l permís…
+¿Qui es Lluis?</p>
+<p>–La senyoreta Mercé Noradell.</p>
+<p>–Rahó de mes… familia honradissima.</p>
+<p>–Ta! ta! ta! aviat ho teníu arreglat, vosaltres!… Aném á sopar que ’m
+moro de gana… ¿Y tú, Lluis?… los enamorats han de menjar.</p>
+<p>Passaren al menjador, se sentaren á taula. Lo sopar fou callat; en
+Lluis no tingué gana. Son pare menjá ab quatre caixaladas, s’alsá de
+taula sens dir una paraula, reptá ’l negre ab fort regany perqué no li
+tenia la lámpara encesa, y se tancá dins son despaig.</p>
+<p>Lo mateix vespre, á taula, pel sopar, la familia Noradell parlá de lo
+ocorregut aquella tarda.</p>
+<p>En Francesch, al saber de cert que lo cassador generós que
+s’empenyava en ferli acceptar la llebre, era ’l jove Maresch, ’s quedá
+pensatiu y desganat. Pretextá tenir migranya y no sopá; se retirá en sa
+cambra.</p>
+<p>En Marsal qui havia sabut per la Teresa la escena de la visita del
+senyor Maresch y del senyor Benet, mentres se trobava á Figueras, y ara
+la recent ocorreguda ab lo jove Maresch, se posá mal humorat, neguitós;
+digué á sa filla ab tó de reny afectuós:</p>
+<p>–Tan mateix, Mercé, n’ets fet un xich massa: després de xasquejar ’l
+pare ara xasquejas al fill… Com vols que ’ns tingan consideracions! Si
+bé que ’l pare ja ho mereixía; mes ¿qui ’t diu que ’l fill se sembli al
+pare? Si jo hi hagués sigut no hauría succehit.</p>
+<p>La Mercé molt somesa y humil: si papa, es veritat… me te que
+perdonar… es lo meu carácter que no se dominar, que ’s deixa guiar per
+la primera impressió; després me sab greu.</p>
+<p>–¿Tu coneixes aquest jove?</p>
+<p>–Si, papá, ans d’anar á America, fa tres anys, era un dels joves qui
+á Figueras m’obsequiava; mes allavors era jo la rica pubilla Noradell, y
+per la conducta de son pare envers vosté, dech creurer que ’ls seus
+obsequis eran interessats.</p>
+<p>–Sia com vulla, Mercé, sapigas dominar ta altivés que no escau ab la
+nostra pobresa.</p>
+<p>La Mercé, de sopte, esclatá en plors y singlots, plorant ab tal
+desespero que son pare y sa mare s’aixecaren de taula, inquiets, no
+sabent á que atribuhir tant gran sentiment; no la podían aconsolar.</p>
+<p>–Filla!… Mercé!… ¿qué tens?… ¿qué ’t passa?… calmat per Deu!… fes com
+si no t’hagués res dit… y prenentla en sos brassos… ápa! un petó… y la
+Mercé, los ulls negats, ploriquejant, fent llarchs suspirs, abrassa son
+pare ab tendre carinyo.</p>
+<p>–Y per mí? digué sa mare.</p>
+<p>–Ay! mamá meva!… y la cubrí de petóns.</p>
+<h2 id="xxiv">XXIV</h2>
+<p>En Lluis no podia viurer lluny dels seus amors. Lo casal Noradell era
+certament prou distant de Castelló; mes poch li importava. Quan no hi
+anava ab l’escopeta, ’s feya ensellar un cavall que deixava á un más seu
+més propet de Masarách. Volia veurer la Mercé, enrahonar ab ella si fos
+possible. La oposició de son pare per obstinada que fos no la temía; mes
+lo que temía era l’indiferencia, l’odi pot ser que sentiría la Mercé per
+ell y sos pares. Volia explicarli la causa de sa llarga absencia; volia
+dirli que son cor batia sempre per ella, que son dols recort lo havía
+seguit per tot. Mes, com fer!… y si la Mercé despres de tres anys ja lo
+hagués oblidat… si son cor glatís per un altre… oh! eixa idea
+l’atormentava. Ademés l’entristía la persistencia tossuda del seu pare;
+coneixía son caracter resolt, formal, sa avarícia… mes, per ell eran
+entrebanchs segonaris: –Oh! sols l’amor de la Mercé!… si m’estima tot ho
+venceré!… y si no m’estima!… si,… si no m’estima!… quina idea mes
+lúgubre!… no! no! no vuy pensarhi!… Ah! dubte crudel!…</p>
+<p>Se torturava l’enteniment, formava plans, prenía resolucions, peró
+després de reflecxionar, trobava que totas eran absurdas. Se dirigía
+envers lo casal; quan hi era aprop, li mancava coratge, no gosava
+avansar; ’s sentava darrera dels alzinalls per no ser vist, mirantse de
+lluny aquella galería guarnida de gerros de flors, suspirant, evocant la
+celesta aparició que feu extremeixer tot son ser; horas després se ’n
+tornava trist, neguitós, irat contra sa timidesa.</p>
+<p>Un matí, en Lluis entrá en la iglesia de Masarach. Hi trobá Mossen
+Esteva que venia de celebrar la missa. Lo coneixía per haver sigut
+vicari de Castelló.</p>
+<p>Lo senyor Rector lo convidá á pendrer xacolata, lo que aceptá de bon
+grat. Vingué la majordona, pará taula, tragué secalls, borregos de
+Cardedeu, formatge y llonganissa. Tot esmorsant feyan petar l’enrahonada
+parlant de Castelló, de Figueras, y naturalment de l’iglesieta de
+Masarach, de las degoteras que ningú ’s cuydava de fer adobar, de la
+miseria de la parroquia y de la pobresa del país:</p>
+<p>–Oh! si, es gran la miseria que tením! ¡hi ha tantas familias
+necessitosas! Ara desde la filoxera no ‘s veuhen si no corrúas de pobres
+que van á captar pels masos. Avans, jo ’ls podía socórrer; mes ara faig
+lo que puch; travalls tinch jo mateix pera víurer, perqué lo govern se
+descuyda de donantse la paga. Mes, lo qu’ ha sigut una calamitat pels
+pobres de la comarca, es la desgracia qu’ ha caygut sobre la familia
+Noradell. ¡Feya tantas caritats! ¡era tan benehida pels pobres!… Deu
+n’ho havía de permetrer; mes hem d’acatar sos designis, puig que si ho
+ha permés há d’ésser per llur bé.</p>
+<p>En Lluis se posá trist, pensatiu.</p>
+<p>–Si, es cert… digué… molt la deuhen trobar á faltar, ja qu’ hi ha
+tanta miseria.</p>
+<p>–L’altre dia encara, malgrat llur pobresa, Da. Teresa y sa filla me
+feren portar un farcellet de roba ab algun diner per aliviar una viuda
+ab criaturas qu’ estava sense pa. Oh! si, Nostre Senyor los hi tindrá
+compte: Da. Mercé y sa mare son dos ángels de caritat.</p>
+<p>En Lluis conmogut li respongué:</p>
+<p>–Mossen Esteva, jo visch lluny d’aquesta parroquia, ignoro sas
+necessitats; mes, desde avuy los dos hem de fer un conveni: vuy que tots
+los pobres de sa comarca sian socorreguts com aváns, en nom de la
+familia Noradell. Vosté será l’encarregat de fer eixas caritats; lo
+donador s’ ha de ignorar… y traguentse la cartera… permétim per comensar
+d’entregarli eixos quatre bitllets del Banch de vint duros, total
+vuytanta. Quan serán distribuhíts fássimho saber. Li recomano la major
+discreció.</p>
+<p>En Lluiset no comptava ab la majordona quí desde la cuyna escoltava
+la conversa.</p>
+<p>–Deu li pagui la caritat! Se fará com vosté desitja.</p>
+<p>En Lluis tot content de sa bona acció, se despedí de Mossen Esteva
+qui lo volgué acompanyar un tros de camí, fins á la creu del terme. Ans
+de separarse d’ell, li digué:</p>
+<p>–Si vol que la caritat sia més agradable á Deu, no vulgui que la
+fassí jo sol; ajúdim. Precisament no lluny d’aquí ¿veu aquella caseta al
+peu del turonet plantat d’oliveras? hi ha duas donas, mare y filla. La
+mare es molt vella y sa filla fa temps que jau, molt malalta; si no se
+las socorrés se moririan de fam. Vosté mateix las hi pot fer
+caritat.</p>
+<p>–Demá sens falta las hi portaré la méua almoyna.</p>
+<p>Encaixá ab Mossen Esteva, continuant son camí envers Castelló.</p>
+<p>Lo mateix dia á la tarda, al sortir la Margarida de la iglesia de
+resar com de costúm, trobá la majordona á la porta de la rectoría qu’
+escombrava l’escala. Aquesta la cridá y las dos feren petar un rato de
+xarrola, parlant de naps y cols, de la feyna casulana, dels surgits que
+tenia de fer á las sotanas de Mossen Esteva, de la corrúa de pobres que
+tots los dias assetiavan la rectoría… mes d’aquí endevant, gracias á Deu
+serán més socorreguts… y li contá la conversa del fill Maresch ab Mossen
+Esteva.</p>
+<p>–Vaja! aquest senyoret ha obrat bé… uns americans tant y tant richs
+que no saben com gastar la plata!… al fer las caritats en nom de la
+familia dels vostres amos, han fet sols lo que debían, ja que ’ls hi han
+prés llur patrimoni.</p>
+<p>–No ’ls hi han prés encara… pero no deixa d’ésser una fina atenció lo
+fer las caritats en nom dels Noradells.</p>
+<p>–Podria ser també un principi de remordiment… sía lo que vulla, Deu
+’ls hi pach.</p>
+<p>La Margarida ’s despedí de la majordona, y al ésser al casal repetí á
+Da. Teresa, devant la Mercé que feya puntas, seguda al costat de sa
+mare, la conversa ab la majordona, afegint: se coneix que aquet senyoret
+té bon cor. Deu li pagui la caritat.</p>
+<p>Lo cor de la Mercé s’aixamplá; sa cara prengué una expressió de
+contenta que no escapá á sa mare. Eixa expressió de contenta fou sa
+primera impressió, mes de sopte sa cara ’s torná séria, un pensament
+acabava d’atravessar son esperit: –¿perque fer l’almoyna en nom de la
+familia Noradell?… perqué no en nom seu? ó mellor anónim? puig que diu
+bé lo precepte de caritat: la almoyna que ’s fa secreta es accepta y
+molt perfecta… ¿Baix quin impuls ha obrat?… y ’s topavan en son sí una
+munió de preguntas y respostas qual resultat sens dubte no la satisfé,
+perqué anava barrejat d’un pensament dominant los demés, inspirat per sa
+dignitat y altivesa. Atesa la manera d’obrar dels Mareschs envers sa
+familia, atribuhí lo moviment generós de ’n Lluis al orgull, malgrat la
+veu interior que li deya que los sentiments del fill podian dissentir
+dels del pare. Mes no quedá gens convensuda.</p>
+<p>L’endemá en Lluis sortí de bon matí de Castelló, dirigíntse envers
+Masarách per fer l’almoyna recomenada per Mossen Esteva… aquella almoyna
+tan grata, tan volguda per la Mercé!</p>
+<p>Certament al ferla no tenía gran mérit sens dubte, puig que obrava no
+sols per l’amor de Deu mes també per l’amor de sa adorada Mercé.</p>
+<p>Oh! sí, hauría volgut aixugar las llágrimas de tots los pobres de la
+comarca en nom d’ella, associantse als seus sentiments caritatius.</p>
+<p>Duas ánimas que fan lo bé han d’ésser sens dubte atretas, amparadas
+sota las alas del ángel hermós, radiant, de la caritat.</p>
+<p>Entrá en la casa; hi trobá una dona vella, ajupida á la llar, que
+bufava brasas per’ avivar la flama; pochs mobles, tots d’aspecte
+miserable; damunt la taula greixosa, una grossera estoballa, un topí, un
+tros de pa de ségol sech, una cullera y escudella de fusta; eran los
+restos del esmorzar de la vella.</p>
+<p>En Lluis demaná per la malalta; la vella quí sens dubte pensá qu’ era
+un metge enviat per Mossen Esteva, lo feu entrar en la única cambra,
+hont geya, sobre llit de posts, de márfega, sens matalás, una dona jove,
+tísica, agonisant. La finestra casi closa donava á la cambra una
+obscuritat relativa. En Lluis al entrar, res distingí, enlluhernat per
+la claror de fora. La vella entrá, obri la finestra… Oh! sorpresa!…
+l’angel del consol, la Mercé, era á l’espona del llit de la malalta.</p>
+<p>Com de costúm, la Mercé havia anat á missa ab la Margarida, y al
+sortir, sabent l’estat grave de la malalta, hi aná pera consolarla;
+mentres que la Margarida havia pujat á la rectoría.</p>
+<p>En Lluis, al veurer la Mercé, se quedá de pedra. La Mercé, baixá la
+vista: ’ls dos sentiren afluhir en llur cor, glatits abrusadors que ’ls
+feren pujar la rojor á la cara. Més, prompte, la Mercé alsá sa mirada
+serena vers ell, aquella mirada altiva de la pubilla Noradell que
+reflexa la dignitat, la honra sens taca dels seus antepassats; puig se
+cregué que la coincidencia de trobarse en Lluis en aquella casa, mentres
+hi era ella, no era fortuita.</p>
+<p>En Lluis molt conmogut, depositá sobre la taula una cantitat de
+plata. –“Me permetrá, senyora, d’afegir la meva almoyna á la de vosté.”
+s’incliná, saludant profondament y sortí de la cambra.</p>
+<p>Al ésser á la cuyna, la bona vella li digué:</p>
+<p>–Deu li pagui la caritat y li donga molts anys de vida!… Si vol
+acceptar alguna cosa de nostra pobresa, será ab molt gust.</p>
+<p>–Sí, bona dona, un got d’aygua fresca.</p>
+<p>–Vaig á buscarla á la font.</p>
+<p>La malalta s’havia adormit; sortí la Mercé de puntetas de la cambra,
+entrá á la cuyna dirigíntse envers la porta forana, sens dignar mirarse
+en Lluis, quin, respectuosament, molt conmogut, juntá sas mans á la
+altura del cor, la deturá, suplicantla:</p>
+<p>–Oh!… Mercé!… perdó!… perdó per mon pare!… perdonim si la he ofesa!…
+en nom de la santa caritat!</p>
+<p>Ella molt séria y desdenyosa; mes ab veu conmoguda:</p>
+<p>–Si, ja sé qu’ es vosté molt caritatiu de poch temps en aquesta part…
+y l’almoyna que acaba de fer no deixa d’ésser molt casual.</p>
+<p>–Oh! Mercé!… no!… no ho cregui!… si hagués sabut que la meua
+presencia en aquesta casa l’havia de oféndrer, no hi hauría vingut; li
+juro que ignorava que vosté hi fos!… Mes ara beneheixo eixa benhaurada
+casualitat que ’m permet d’expressar tot lo respecte, la simpatía, lo
+desitg de poguer servir á vosté y á sa respectable y honrada familia…
+res mereixo á las desgracias que han caygut sobre d’ella… tres anys que
+lo dols recort de vosté m’ha seguit per tot desde que tingué la ditxa de
+conéixerla!… Díguim, Mercé, que no está irada contra de mi!… Ah! si
+sabés lo que mon cor sufreix!… eix cor que batega sols per vosté!…
+Permétim, Mercé, de dirli que l’estimo; que li ofereixo mon cor, ma
+vida, tot lo que tinch!…</p>
+<p>Entrá la vella ab l’aygua fresca; posá ’l poal damunt la taula:</p>
+<p>–La trobará molt bona; es de la font de la Llosa, la mellor aygua
+dels encontorns!… vaig á rentarli un got. Y vosté, senyoreta, que no vol
+refrescar? crégui que se li assentará bé; es aygua molt bona pel
+ventrell y per mal de maragassa.</p>
+<p>–Se us estima, bona dona; no tinch set; será un altre dia. Feu per
+manera que la malalta siga ben aconduhida.</p>
+<p>–Ara ray! res li faltará.</p>
+<p>La Mercé vegé venir la Margarida desde ’l pas de la porta de la casa;
+se girá envers en Lluis qui se la mirava ab mirada tant compassiva, tant
+suplicant, que, ab moviment generós, li allargá la má. En Lluis no gosá
+portarla á sos llabis, la estrenyé com á un amich, ab efusió.</p>
+<p>Passá tot lo dia als encontorns del casal; l’ayre que hi respirava li
+dilatava ’l cor; no se ’n sabía anar.</p>
+<p>Arribá á Castelló á entrellusca. Sopá sol dins sa cambra, servit per
+sa mare quina, al véurel tant content li feya un sens fí de
+preguntas.</p>
+<p>–Mare no ’m pregunti fins que se me ’n vagi ’l tap que tinch aquí,…
+senyalant lo cor… ve del pare.</p>
+<p>–Ja li passará; no desesperis.</p>
+<p>Aquella nit, en Lluis recobrá la son que havía perdut feya dias.</p>
+<h2 id="xxv">XXV</h2>
+<p>Desde la darrera conversa que havía tingut ab son fill, lo senyor Pau
+estava d’humor execrable, sempre callat, frunsint las arrugas del front,
+arronsant las cellas dels pels herissats, que li tapavan los ulls;
+etjegant tot al botavan, al dimoni; afectant de no volguer parlar ni á
+sa muller ni á son fill. Tot lo dia tancat dins son estudi, ni á taula
+’s presentava; ’s feya servir pel negrito.</p>
+<p>En Lluis, al véurer la terquedat de son pare, era afectadíssim.
+Allavors cercava consol en sa mare.</p>
+<p>–Mare, ajúdim á desenfadar lo pare, á convéncel; podrá més vosté que
+jo… En Lluis li havia fet sas confidencias y sa mare li havía promés
+ajuda.</p>
+<p>–Deixam fer. Avuy mateix li parlaré de tú.</p>
+<p>En efecte, á la mitjdiada, la senyora Rosa entrá en l’estudi del seu
+marit, espolsant las lleixas ab un plomero.</p>
+<p>–Vaja! dona, acaba aviat que m’omplas de pols!… ¡si son cosas de fer
+ara!… ¿no podias esperar aquest matí, mentres jo era fora?… ¿Y perqué no
+ho ha de fer ’l negrito?</p>
+<p>–Perqué espolsant t’ho regira tot, y després no saps trobar los
+papers. –Una pausa. La senyora Rosa continua espolsant, molt
+afanyosa.</p>
+<p>–Ay! batúa!… veyám si ’m traurás d’aquí!</p>
+<p>–No t’impacientis, Pau: be sabs que ningú adoba tas cosas mellor que
+jo.</p>
+<p>–Bé, bé… acabém aviat!… ¿Hont es en Lluiset?</p>
+<p>–Dins sa cambra. No ha volgut dinar, ni ha sortit de tot avuy.</p>
+<p>–Malhaja ’l xicot! se ’ns ha tornat enamorat de debó.</p>
+<p>–Y tal enamorat! n’ha perdut la gana y ’m temo se ’ns posi
+malalt.</p>
+<p>–Cá! dona, no t’espantis: son malaltias que ningú ’n mor y que ’s
+curan d’ellas mateixas.</p>
+<p>–Tú ho dius; de vegadas tenen mals resultats. Y si ’l nostre fill se
+posés malalt ¿qué farias?</p>
+<p>–Vaja! no diguis aixó.</p>
+<p>–No ho tinch de dir!… lo conech més que tú. La seva sensibilitat es
+extremada: mare, me deya suara, si ’l pare no ’m deixa casar ab la Mercé
+Noradell, es que no m’estima; seré un desgraciat. May havía estimat; es
+mon primer y darrer amor!</p>
+<p>–Tot aixó son camándulas.</p>
+<p>–Si ’s pot parlar aixís!… Si quan tú me festejavas tant enamorat, no
+t’haguessen deixat casar ab mi ¿qué haurias fet?</p>
+<p>–M’hauría tirat de cap al pou.</p>
+<p>–Vaja! Pau, no es cas de fer broma; la cosa es séria: la salut, lo
+ben estar, lo pervenir de nostre fill, l’únich fill que tením, no ’ns
+poden ésser indiferents. Reflexiona y que Deu te dongui un bon
+acert.</p>
+<p>–Déixam estar en pau tú y en Lluiset en Lluiset y tú!… ja ‘n tinch lo
+cap plé… Y no vinguis més espolsar quan estich en mon despaig… ¿ho
+sents?… fes que no t’ho hage de dir un’ altra vegada.</p>
+<p>La senyora Rosa se retirá tota compungida. Entrá en la cambra de ’n
+Lluis.</p>
+<p>–Mare, ¿ha vist lo pare?</p>
+<p>–Vist y enrahonat. Per ara ’s manté ferm. Fém com ell y al fí tindrá
+que cedir.</p>
+<p>Al vespre, per sopar, tampoch se presentá en Lluis.</p>
+<p>Lo senyor Pau menjá quatre caixaladas á correcuyta, sense dir una
+paraula á sa muller, fent cara de prunas agras. Se ’n torná al
+estudi.</p>
+<p>Durant tres dias se lliurá en son sí una terrible lluyta entre sa
+avaricia y lo gran afecte que tenía pel seu fill.</p>
+<p>Ell, tant puny arrapat, veya de sopte tots sos plans, tots los seus
+sacrificis pecuniaris, tots sos projectes desvaneixers com un castell de
+cartas per l’intent y tossudería del seu fill. Era idea que no li podía
+entrar al cap.</p>
+<p>A poch á poch se calmá, entrá en reflexió sensata. Comprengué que per
+importants que fossen los seus crédits, venut lo patrimoni Noradell pel
+Tribunal, prescindint dels gastos, sempre restaría una cantitat sobrant
+prou crescuda que hauría de tornar á la familia Noradell. Veya ademés
+que son fill s’enllassaría ab una familia honrada y antiga de las més
+consideradas del país. En Lluis tindria 25 anys, per Nadal, entraria
+major d’edat; no li podria quitar la part que li corresponía de la casa
+de la Habana; á 25 anys, ja era hora que pensés ab lo casori… estava
+enamorat; y donchs ¿qué ferhi?… Estimava massa al seu fill pera
+contrariarlo fentlo potser desgraciat.</p>
+<p>L’endemá á las nou del matí la senyora Rosa li portá la xacolata dins
+son estudi, sempre callada.</p>
+<p>–En Lluiset ¿qué fa?</p>
+<p>–Que vols que fassi; sempre trist y afligit. Veyam si al últim haurá
+de venir lo metge.</p>
+<p>–Ja estich empipat de tú y ell!… Ves! dígasli que ’l demano.</p>
+<p>Entra en Lluis.</p>
+<p>–¿Qué vol? pare.</p>
+<p>–Sentat. ¿Estás resolt?… ¿t’hi ets ben pensat? ¿persisteixes en
+volguerte casar ab la senyoreta Noradell?</p>
+<p>–Sí, pare.</p>
+<p>–Está bé. No m’hi oposo.</p>
+<p>–¡Ah! pare… ¡mil y mil gracias!</p>
+<p>–¿Qué pensas fer? Se té que demanar la má de la senyoreta als seus
+pares.</p>
+<p>–Ja ho tinch pensat.</p>
+<p>–Explícat.</p>
+<p>–Si li apar bé, me valdré del senyor Aymar, lo notari de casa.</p>
+<p>–No ’m desagrada la idea. Donchs, tú mateix, enllesteixho aviat.
+Després de tú obraré jo.</p>
+<p>Al sortir en Lluiset del estudi de son pare, trobá sa mare que
+l’esperava, ansiosa, pera saber lo resultat de la conversa. Boig
+d’alegría la estrenyé en sos brassos ab tanta efusió que, conmoguda, ’s
+posá á plorar. Ell també plorava y reya de goig.</p>
+<p>En Lluis content com unas Pascuas aná á la mateixa tarda á la notaria
+de D. Joseph Aymar.</p>
+<p>Entrá á la primera saleta dels escribents afanyats en llur tasca de
+copiar patracols; hi havía sols un pagés y una pagesa sentats; ell
+portava un sarró y ella un cistell d’hont sortían tres caps de virám,
+tres pollastres de cresta vermella. Han vingut sens dubte per demanar un
+parer al senyor notari, y esperan, sentats y resignats, que plagui á sa
+senyoría volguerlos ohir.</p>
+<p>Un escribent feu entrar en Lluis en lo sanctus sanctorum, hont lo
+notari, vestit de pontifical, drapat ab sa bata morada, casquet morat,
+brodat, de seda, ulleras d’or, estava repapat dins sa cadira de brassos,
+llegint un pergamí.</p>
+<p>–¡D. Lluis!… ¡vosté per aquí!… ¿quant ha arribat?… Fassi ’l favor de
+sentarse… ¿Com li ha probat lo viatge?… ¡l’ha feta llarga!… pensavam que
+no volía més tornar… ¿Com están son pare, sa mare?</p>
+<p>–Be per ara, ¿y vosté?… tant lo veig ara com fá tres anys, com quan
+me ’n vaig anar, sempre fresch y florat… ¿y Da. Tecla? ¿la Ramona? ¿en
+Valentí?… la familia del notari…</p>
+<p>–Tothom bo, ¡gracias á Deu!</p>
+<p>–Bé D. Joseph, me ‘n alegro… Digui, ¿qu’ está molt ocupat?</p>
+<p>–Ja sab que per vosté no ho estich may… y li oferí un cigarret.</p>
+<p>–D. Joseph, li vinch á demanar un favor que no me ’l deu refusar.</p>
+<p>–Vosté sab, D. Lluis, que per vostés estich sempre disposat á
+servirlos en tot lo que puga.</p>
+<p>–Gracias, D. Joseph. Donchs lo favor que li demano es d’anar á
+Masarach, al casal Noradell, y demanar á D. Marsal y Da. Teresa la má de
+llur filla Mercé, en nom meu y de mos pares.</p>
+<p>Lo notari, molt conmogut, s’alsá de sa cadira de brassos y aná á
+estrenyer la má de ’n Lluis.</p>
+<p>–Be, Lluis, be!… es tanta l’alegría que ’m dona que no sé com
+felicitarlo. Es una solució portada pel Cel. que totas las familias de
+nostre Empordá aplaudirán. Demá tindré ’l gust de cumplir
+l’encárrech.</p>
+<p>–Li quedaré agrahidissim.</p>
+<p>En Lluis s’aixecá, encaixá ab D. Joseph, qui l’acompanyá fins á la
+porta del carrer. Al tornar entrar, vegé ’ls dos pagesos, sentats á
+sobre ’l banch, mitj adormiscats, badallant, cansats d’esperar.</p>
+<p>–¿Qué voleu?</p>
+<p>–Veniam pera pagar la contribució territorial.</p>
+<p>Entrá en son despaig, alsant las espatllas. Un escribent molt plaga
+‘ls digué qu’ anessen al Registre d’hipotecas, donántloshi la direcció,
+qu’ allá ’ls hi cobrarían… Lo pagés era d’aquells de botó de banya y de
+cabells llarchs al clatell y polseras, nascut al sigle de las llums.</p>
+<h2 id="xxvi">XXVI</h2>
+<p>La familia Noradell sortía de la iglesia de Masarach hont havía
+assistit als funerals del aniversari anyal de la mort de Da. Catarina.
+Després de despedir los convidats á la porta de l’iglesia, ’s dirigiren
+á llur casa. Lo metge de Masarach, lo senyor Pere, los acompanyá un tros
+de camí; puig feya alguns dias que ’n Marsal li donava inquietut; á
+voltas sa mirada atónita, distreta, algunas paraulas incoherents, li
+feyan temer un principi de lesió cerebral.</p>
+<p>Res havía deixat coneixer á la Teresa ni á la Mercé, encara que be
+prou havían ellas notat un cambi en lo estat de ’n Marsal; més
+l’atribuhían á las penas y sentiments de llur crítica posició.</p>
+<p>Dihuen que los disgustos matan; es cert. Las lesions que prevenen de
+nostres sufriments morals afectan massa nostre organisme; la sacudida
+arriba fins á las fonts de vida, y no té cura.</p>
+<p>L’hereu Noradell avans tant robust y ferreny, ara ’s sentía aixafat,
+disminuhidas sas forsas, son cap sempre barrinat per la mateixa idea que
+no ’l deixava may: lo trist y horrorós pervenir seu y de sa familia.
+s’encaminava insensiblement á la bojería ó á una afecció orgánica de
+cor.</p>
+<p>Sa esposa y sa filla feyan tot lo que podían per’ animarlo; mes era
+envá, Veyan que s’aflaquía, que á voltas son esguart prenía un aspecte
+estrany; alashoras redoblavan llurs caricias, demostrantli alegría que
+no sentían, fent esforsos pera distraure ’l, somrihent devant d’ell
+d’aquell somriure dolorós que trenca ’l cor. Puig llur aflicció igualava
+la de ’n Marsal, encara que llur resignació era sostinguda per llurs
+oracions á la Reyna del Cel.</p>
+<p>La dona té més forsa pera resistir als embats de la vida; ‘s pot dir
+que pera ella sufrir es sa norma; Deu l’ha creada per’ aixó; la seua
+vida es tota de sufriment; los dias de bonansa per’ ella son ben
+comptats. Parlo de la dona cristiana; si no fos la fé ardenta que sol
+tenir, cauría com nosaltres vençuda en la terrible lluyta.</p>
+<p>¿Y en Francesch?… ¡pobre Francesch!… al veurer lo sufriment moral
+tant crudel d’aquella desgraciada familia, era plé de neguit y tristesa;
+puig veya que no hi havía consol per’ ella ni salvació; sabía que lo dia
+menos pensat, vindría un nou amo que ’ls trauría de llur casa payral.
+¡Ah! ¡perqué Deu no li havía donat la riquesa!… ab quin entussiasme y
+alegría l’hauría oferta als seus benefactors! Lo seu amor per la Mercé
+era negat al fons de son pobre cor adolorit per la pena amarga que
+l’oprimía.</p>
+<p>Avans d’arribar al casal, lo senyor Pere ‘s despedí per’ anar á
+visitar un malalt que tenía en un más per’ allá prop.</p>
+<p>–¡Coratge! D. Marsal; no ’s deixi abatrer, anímis; després del mal
+temps surt l’arch de Sant Martí.</p>
+<p>–¡Ah! senyor doctor, las alegrías d’aquest mon son acabadas pera mí!
+¡Sols demano á Deu salut pera poguer lluytar ab lo travall contra ’l
+trist pervenir que se ’ns espera!</p>
+<p>Encaixá ab lo senyor Pere. La familia Noradell entrá en sa casa
+payral, pujá á la sala pera, avans lo dinar, resar lo sant rosari y
+pregar per la difunta y demés passats de la casa.</p>
+<p>En Francesch, al sortir dels funerals, havía tingut d’anar á
+Garriguella, á veure lo segrestador, per un assunto de ’n Marsal.</p>
+<p>Després de resar ‘s sentaren á taula. La Margarida portá una sopa
+d’oli bullida, fasolets y enciám. Feya temps que no tastavan carn; per’
+ells cada dia era dia de dejuni de qüaresma. Si encara haguessen menjat
+eix frugal dinar ab gana; més, aixó nó!… dinar trist, silenciós.</p>
+<p>La Mercé s’esforsava de distraurer á son pare, també á sa mare, puig
+la Teresa era febrosa, las llágrimas havían cavat fonda arruga; ja no
+podía més. Sabían que la subasta del llur patrimoni era fixada pel
+dijous vinent: solament set dias ’ls hi restava pera saber l’hora fatal
+d’esser despossehits de llur casal, del casal de sos antepassats, hont
+havían nascut, hont havían gosat dels sants afectes de familia, tant plé
+de dolsos y sagrats recorts! ¡Oh! ¡eixa idea los tenía postrats!… ¡Com
+podían tenir gana!</p>
+<p>Tot just havían resat lo benedicité que de sopte sentiren fressa de
+cascabells. Una tartana acabava de pararse devant lo portal de la casa.
+Ne baixá un senyor d’edat vestit de paltó llarch y tarot, de fesonomía
+respectable.</p>
+<p>En Marsal tremolá, puig que res de bo podía esperar de semblant
+visita que no podía venir sino del Jutjat.</p>
+<p>Baixá á rebrel, y al veurer lo senyor Aymar, ’s refé del sobresalt;
+més la palidesa de sa cara persistí, haguentse de posar la má al cor
+pera comprimir sas palpitacions.</p>
+<p>–¡Es vosté D. Joseph!… ¿Quín bon vent lo porta?… y encaixaren
+amistosament.</p>
+<p>–¿Com están Da. Teresa y la senyoreta Mercé?</p>
+<p>–Bé, molt bé.. fassi ’l favor de pujar… Entráren á la sala… ¡Teresa!
+¡Mercé!… D. Joseph Aymar, lo notari de Castelló.</p>
+<p>Després dels saludos, en Marsal apropá una butaca á D. Joseph.</p>
+<p>–¡Segui! digué la Teresa… vosté estará cansat.</p>
+<p>–No ’s molesti, senyora; he vingut ab tartana; lo camí no es gayre
+bó, y per evitar lo traqueig, he anat á poch á poch… y ’s sentá en la
+butaca que li oferí la Teresa.</p>
+<p>–¿Vol pendrer alguna cosa?… no fassi cumpliments; aquí es á
+pagés.</p>
+<p>–Se li estima… sols un got d’aygua fresca.</p>
+<p>La Mercé li portá, ab bolados.</p>
+<p>–Mil gracias, senyoreta… s’aixugá la boca ab gran mocador de seda de
+fondo vermell ab dibuixos groguenchs que ’s tragué dels faldons del
+paltot, y tot aixugantse: –m’alegro de trobar tota la familia reunida…
+’s tragué de la butxaca del infern del paltot una grossa tabaquera de
+conxa, savorejá un polvo, y penetrat de la importancia de sa missió,
+digué pausadáment: D. Marsal y Da. Teresa, vinch de part del senyor Pau
+Maresch y de la senyora Rosa, sa esposa, á demanalshi la má de la
+senyoreta Mercé, pera llur fill Lluis.</p>
+<p>Descriurer lo estupor, la fonda sorpresa de la familia Noradell, es
+impossible.</p>
+<p>La Teresa ‘s torná pálida, comprimint ab sa má los forts glatits de
+son cor. La Mercé rebé una foguerada qu’ encengué sa cara de rojor.</p>
+<p>En Marsal ’s quedá mut, atontat, sa cara de lívida palidés; li vingué
+un tremolor, y sos brassos caygueren inerts, lo cap s’incliná sobre son
+pit. La Mercé, la Teresa correren envers ell… ¡pare!… ¡pare!… ¡Marsal!…
+¡Marsal!… ¡Ay! ¡Deu meu!… ¡y no respon!… ¡Corre! ¡Mercé!… ¡l’aygua del
+Carme!… ¡Margarida!… ¡anéu pel metge!… ¡Ay! ¡Verge Santíssima!…
+¡ajudeunos!…</p>
+<p>–¡No s’assusti! digué D. Joseph, conmogut, esglayat, sostenint en
+Marsal per las espatllas… aixó li passará…</p>
+<p>La Mercé, pálida, tremolant, portá l’ampolleta del aygua del Carme;
+li ’n doná una cullerada; mentres la Teresa li fregava ’ls polsos ab un
+drapet xupat ab vinagre que li feya també aspirar.</p>
+<p>En Marsal feu un llarch suspir, y á poch á poch ’s revingué:</p>
+<p>–Ja ’m passa… y allargant la má al notari, li digué ab feble veu: ja
+ho veu… son tantas las emocions que vaig rebent d’algun temps ensá que
+ja no puch resistirhi… estich ferit aquí… senyalant son front ab lo
+dit.</p>
+<p>¡Oh! sí: hi ha alegrías que de cop produheixen lo mateix afecte
+fisiológich que la més gran desgracia, que nostra naturalesa no pot
+resistir. <em>La joie fait peur</em>, la alegría espanta, diu Madame de
+Girardin que tant coneixía lo cor humá.</p>
+<p>La conmoció d’alegría que rebé en Marsal fou espantosa.</p>
+<p>Ab l’ajuda de sa esposa y de sa filla s’aixecá, li donáren lo bras,
+l’acompanyaren á sa cambra, y la Teresa l’ajudá á ficarse al llit.</p>
+<p>Al poch rato vingué ’l metge; lo polsá; ordená papers de mostassa á
+las camas, exigint repós y molta quietut.</p>
+<p>–Aixó no será rés per ara, digué á la Teresa; més s’ha de fer tot lo
+possible que no li torni; necessita calma, molta calma.</p>
+<p>‘S restá la Mercé ab son pare. La Teresa torná á la sala ab lo notari
+qu’ havían deixat sol.</p>
+<p>–D. Joseph… li digué, molt llagrimosa… ja veu quin trastorn!… ho
+sento per vosté.</p>
+<p>–¡Vol callar! senyora; disposi de mí… ¿Com se troba D. Marsal?</p>
+<p>–Lo metge diu que no será rés… ¡Deu ho vulga!… No vuy que s’en vagi…
+se resterá á dinar.</p>
+<p>–Senyora, no pot esser, se li estima; á las duas tinch qu’ estar á
+Figueras.</p>
+<p>Al despedirse, la Teresa li digué:</p>
+<p>–A la demanda que ’ns acaba de fer, tindrém lo gust de donarli la
+resposta dintre curts dias.</p>
+<p>–Está molt bé, senyora.</p>
+<p>Moments després se sentí lo traqueig de la tartana que s’emportava lo
+notari cap á Figueras.</p>
+<p>La Teresa entrá en la cambra de son marit; lo trobá que descansava,
+son respir més natural.</p>
+<p>A entrada de fosch, torná lo metge, polsá ’l malalt, y vegent que
+dormía com un santet, digué á la Teresa: desd’ara li puch assegurar que
+la crísis no tindrá conseqüencias; més lo que ’ls hi recomano es
+d’evitar tota emoció.</p>
+<p>Al vespre arribá ’n Francesch. ¡Quina sorpresa més crudel, al saber
+l’accident de ’n Marsal! s’assentá á l’espona del llit del malalt y no
+se ’n mogué de tota la nit.</p>
+<p>Lo pronóstich del senyor Pere ’s realisá; una reacció favorable se
+produhí, y als tres dias lo Doctor li permetí aixecarse.</p>
+<p>La Teresa l’ajudá á vestir.</p>
+<p>¡Pobre Marsal! ¡ja no era ’l mateix! ’s sentía ferit del cap, com ell
+deya; brassos y camas li flaquejavan.</p>
+<p>Sentat dins sa cadira de brassos, se mirava ab tristesa á sa esposa
+que li tenía la má; una somrisa dolorosa se dibuixava á sos llabis.</p>
+<p>–¿Es veritat, Teresa, que Deu ’s vulga apiadar de nosaltres?</p>
+<p>–Marsal, no vulguis enrahonar; ets encara massa débil.</p>
+<p>–No, Teresa: deixam complaurer en eixa idea que ’m dona coratge; ella
+m’ha de tornar la salut.</p>
+<p>Entrá la Mercé.</p>
+<p>–¡Mercé!… ¡filla!…</p>
+<p>–¡Papá meu!… y se tirá dins los brassos de son pare, qui la estrenyé
+sobre son cor.</p>
+<p>–Sentat aquí, ben aprop meu… més… y prenent sa má, li digué:</p>
+<p>–¿Quína resposta farém al senyor Aymar?</p>
+<p>–¡Per Deu! Marsal, sabs que ’l metge t’ha permés d’enrahonar un xich
+y no més.</p>
+<p>–Deixam enrahonar, Teresa, que se ’m dilata ’l cor… Respon, filla
+meva.</p>
+<p>(La Mercé havía ja enterat á sa mare de la simpatía que ressentía per
+en Lluis).</p>
+<p>–La resposta de vostés será la meva.</p>
+<p>–No, Mercé; se tracta de ton pervenir, de la teua ditxa… ¿Estimas al
+jove Maresch?</p>
+<p>–Papá… no ho sé; no ’l conech prou pera respondrer á sa pregunta de
+vosté. La veu que sento al fons de mon cor me podría enganyar. Per ara
+lo sentiment que m’inspira es gran simpatía… y ’s torná roja y
+vergonyosa.</p>
+<p>–¿Ahont es en Francesch?… ¿Qué no es á casa?</p>
+<p>–Si papá; está en son despaig.</p>
+<p>–Ves! dígasli que ’l demano.</p>
+<p>Entrá en Francesch: –¿Com se troba? don Marsal.</p>
+<p>–Mellor, molt mellor… Séntat, Francesch. Ja sabs, Francesch, que
+t’hem considerat y te considerém com de casa. Los aconteixements que
+atanyan á ma familia á quina tantas probas has donat d’estimació y ver
+carinyo, no ’t poden esser indiferents. Fins ara has compartit nostras
+desgracias; es just que comparteixis també nostras alegrías. Lo notari
+de Castelló, D. Joseph Aymar, de part de la familia Maresch, nos ha
+vingut á demanar la má de la Mercé, per llur fill Lluís.</p>
+<p>En Francesch sentí dins son cor un colp que l’obligá á apoyarse á sa
+cadira per no cáurer. Se refé al moment, mes no trobá cap paraula pera
+respóndrer, de tant conmogut. Ja se ’n dubtava! feya temps que ’l seu
+cor li deya!</p>
+<p>Adonantse la Mercé de la turbació de ’n Francesch, sentí sens dubte
+dins son cor lo contra colp sentit per ell, puig se torná molt pálida
+baixant los ulls, sense gosarse ’l mirar.</p>
+<p>–Francesch, prosseguí en Marsal, crech que com nosaltres ne tindrás
+vera satisfacció.</p>
+<p>Al moment dominá en ’n Francesch l’esperit de sacrifici y d’amistós
+afecte. Entrevegé la salvació d’aquella familia, lo retorn al ben estar,
+la ditxa de tots, de sa estimada Mercé, la salut tan trencada de D.
+Marsal; tancá lo seu amor al bell fons de son cor, oferintlo á Deu y á
+la Reyna del Cel; comprimí un llarch suspir, y dissimulant sa tristesa
+ab somrís dolorós, respongué:</p>
+<p>–Sia la enhorabona, D. Marsal, Da. Teresa… y vosté Mercé… li digué
+baixant los ulls, mitj tremolant… Deu li donga tota la ditxa qu’ es
+mereixedora… Comptin sempre ab mí pera servirlos en tot lo que puga.</p>
+<p>–Gracias, Francesch… y en Marsal li estrenyé la má.</p>
+<h2 id="xxvii">XXVII</h2>
+<p>La resposta de ’n Marsal al senyor Aymar, fou la següent: “D. Marsal
+y Da. Teresa Noradell no fan cap oposició al projectat enllás de llur
+filla Mercé ab D. Lluís Maresch; peró, com la Mercé es la interessada,
+ans de donar lo sí, demana alguns dias de reflexió pera coneixer més
+intimament al que ha d’esser son espós. Per lo tant, D. Lluís Maresch
+queda autorisat, lo mateix que sos pares, á pendrer possessió d’aquesta
+llur casa.”</p>
+<p>En Lluís anava tots los dias á ca ’l notari, impacient de saber la
+resposta, puig que, enterat pel senyor Aymar del trastorn que havía
+sufert aquella familia, ’s temía que algun obstácle impossibilités son
+ferm desitj.</p>
+<p>Per fi, al comunicarli lo notari la resposta de ’n Marsal, se ’n aná
+joyós á enterarne son pare.</p>
+<p>–Está molt bé, digué lo senyor Pau; demá veuré mon advocat y
+procurador y també ’l jutge, pera fer suspendrer la subasta.</p>
+<p>–Y jo, pare, demá iré á Masarach, á visitar la familia Noradell.</p>
+<p>La Mercé no deixá passar gayres dias pera donarli ’l sí.</p>
+<p>Lo senyor Pau y sa esposa feren també llur visita als Noradells.</p>
+<p>Lo casament fou fixat á primers de Maig, mes de las flors y dels
+amors.</p>
+<p>La nova corregué per tot l’Empordá; amichs parents y coneguts
+d’abduas familias ne tingueren vera alegría.</p>
+<p>Lo casament celebrat al casal fou de lo més lluhit; hi assistiren D.
+Joseph Aymar, Mossen Esteva, lo senyor Pere, las tias Manelas, la
+senyora Bibiana y sa filla Emilia, parents y amichs, aduch aquells
+amichs que giravan l’esquena á ’n Marsal; ara tot eran agasajos y
+oferiments; fins lo volian tornar nombrar diputat, mes cap d’ells
+s’atreví á proposarli; veyan que l’hereu Noradell, si bé era feble y
+delicat de salut, no obstant era curat, ben curat d’aquell contagi
+madrileny que de poch li corrohe ’ls ossos.</p>
+<p>L’oncle Paulí no pogué assistirhi, clavat en sa cadira de brassos pel
+poagre, los peus embolicats ab draps de bayeta; peró, enviá á sa nevoda
+sas felicitacions, y, per regalo de boda, un nero de vuy carniceras que
+obtingué ’ls honors del dinar de casament.</p>
+<p>¿Y en Francesch?… ¡Pobre Francesch!… Mentres Mossen Esteva donava als
+núvis la benedicció nupcial, ell, postrat al peu del altar alsava sos
+ulls envers la Verge Inmaculada, pregantla ab fervor per la ditxa de sa
+estimada Mercé, oferintli lo sacrifici del seu amor, suplicantla que li
+tanqués la nafra de son cor!… ¡Pobre amor seu! mentres la alegría se
+reflectava en los semblants de tots, ell feya esforsos pera dissimular
+son sufriment. Portava endolat en lo més pregon del seu cor eix
+sentiment pur, ideal, vera emanació de l’ánima, que ’s ressent no més
+una vegada en la primavera de la vida: lo primer amor!… Pobre
+Francesch!… si es tan bó!… té tan bon cor que la ditxa de la Mercé era
+la seua!</p>
+<p>També, quan en Lluís, quí, aviat lo apreciá, li feu la proposta
+d’anar á la Habana, associantlo á la casa Maresch, acceptá de bon grat.
+Hem de creurer que sa laboriositat y honradesa lo farán tornar dintre
+alguns anys ab una fortuneta.</p>
+<p>Un dia de Juny, á la tarde, que ’ls dos nuvis enamorats estavan ab
+llurs papás, en Marsal y la Teresa, al jardí del casal, després d’una
+tarde plujosa, sortí un arch de Sant Martí expléndit; cada color del
+espectre solar ressortía d’una manera admirable. Describía en lo cel un
+arch inmens que arrancava de las fondaladas de Recasens y venia á morir
+á la montanya de la Mare de Deu del Mont. En Marsal pálit, feble encara,
+apoyat sobre ’l bras de la Teresa contemplava ab mirada trista,
+melancólica aquell arch espléndit.</p>
+<p>–Qué n’es d’hermós! digué la Mercé: miri, papá, sembla que está sobre
+nostra casa.</p>
+<p>–Sí, filla… es l’arch de Sant Martí que anúncia la bonansa, lo bon
+temps, que fon la nuvolada y precedeix lo sol radiant… ¡Qué ’n feya de
+temps que no l’havía vist!… y alsant los ulls al cel… es Deu que nos
+l’envia… veritat, fills meus?</p>
+<p>En Lluis y la Mercé, al veurer los seus ulls negats de llágrimas, se
+tiraren dins sos brassos… los apretá fortament contra son cor.</p>
+<div style='text-align:center'>*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 76492 ***</div>
+</body>
+</html>
+
diff --git a/76492-h/images/cover.jpg b/76492-h/images/cover.jpg
new file mode 100644
index 0000000..d6c2be3
--- /dev/null
+++ b/76492-h/images/cover.jpg
diff --git a/LICENSE.txt b/LICENSE.txt
new file mode 100644
index 0000000..6312041
--- /dev/null
+++ b/LICENSE.txt
@@ -0,0 +1,11 @@
+This eBook, including all associated images, markup, improvements,
+metadata, and any other content or labor, has been confirmed to be
+in the PUBLIC DOMAIN IN THE UNITED STATES.
+
+Procedures for determining public domain status are described in
+the "Copyright How-To" at https://www.gutenberg.org.
+
+No investigation has been made concerning possible copyrights in
+jurisdictions other than the United States. Anyone seeking to utilize
+this eBook outside of the United States should confirm copyright
+status under the laws that apply to them.
diff --git a/README.md b/README.md
new file mode 100644
index 0000000..a268ddb
--- /dev/null
+++ b/README.md
@@ -0,0 +1,2 @@
+Project Gutenberg (https://www.gutenberg.org) public repository for eBook #76492
+(https://www.gutenberg.org/ebooks/76492)