path: root/76248-0.txt

*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 76248 ***



# La reina del cor 

Comedia lírica en un acte

Ignasi Iglesias

1903


PERSONATGES

  ---------------------- ---------
  La Reina               23 anys 
  La Paula               50  " 
  En  Tralla             28  " 
  L'Anton                52  " 
  En Ramonet             25  " 
  En Milhomes            50  " 
  En Caixa               36  "
  El Pigat               25  " 
  En Falet               19  " 
  El senyor Llagostera   40  " 
  El senyor Benet        50  "
  ---------------------- ---------

L'acció, en un hostal.

Època, present.

Esquerra i dreta, les de l'actor.

> Aquesta obra va esser representada per primera vegada a Barcelona,
  am
> musica del mestre Enric Morera, en el "Teatre Liric Català",
  instalat
> en el "Tivoli", la nit del 17 de Febrer de 1901, baix el següent
> repartiment: La Reixa, Da. Carme Bertran; La Paula, Da. Assumpció
> Costa; En Tralla, D. Llorenç Parés; L'Anton, D. Miquel Sirvent; En
> Ramonet, D. Andreu Guixer; En Milhomes, D. Joaquim Vinyas; En
  Caixa,
> D. Secondí Gil; El Pigat, D. Pere Arnau; En Falet, D. Josep
  Ribella;
> El senyor Llagostera, D. Josep Bataller; El senyor Benet, D. Enric
> Pujol.
>
> Director artístic: L'autor.
>
> Posteriorment, va estrenar-se en el "Teatre Català" (_Romea_), la
  nit
> del 14 d'Abril de 1903.

## ACTE ÚNIC

Interior d'un menjador d'un hostal, am les parets emblanquinades. Al
mig del fons, un portal molt ample, que dóna a la carretera. A la
dreta, dugues portes més. A l'esquerra, de cara al public, una escala
que comunica als dormitoris; a sota la volta, la porta de la cuina, i
a primer terme una altra porta. Damunt del portat del mig, una
capelleta am l'imatge de Sant Antoni Abad, dos pitxells plens de
flors i dos ciris encesos. Del sostre'n penja un quinqué, nu
espanta-mosques i molts enfilalls de tomatecs. Devall del quinqué hi
ha una taula de fusta blanca, moll llarga. Pels recons, uns quants
sacs plens, una gerra gran i algunes eines de pagès. Convenientment
repartides, una dotzena de cadires de boga. A banda i banda de la
taula, dos bancs de fusta.

Es la diada de Sant Anton Abad, a l'hora de dinar. Fa un sol d'hivern
esplendorós.

Nota. --Totes les entrades i sortides que en el transcurs de l'obra se
troben marcades per la dreta, han de fer-se pel fons, veient-se, al
final, les parelles que ballen.

### ESCENA I

La Reina, sola. Aviat la Paula


(_La Reina du un cos negre, molt cenyit; faldilles clares; davantal
blanc i un mocador de seda, de color blau de cel, al coll. Es una
xicota ingenua i molt endreçada. A l'aixecar-se'l teló està asseguda
a vora la taula fent dos ramets de flors pera posar-los en dos
pitxells que té al davant._)

LA REINA

(_Musica_)

I

El meu galan se n'és anat,

l'ingrat!,

se n'és anat camí de Franca.

El meu galan me n'ha deixat,

l'ingrat!,

quedant mon cor sense esperança.

Pobra de mi!

Jo'l vui segui,

que al fi del fi

ma vida vola.

Pobra de mi!

Pobra viola,

que'l romaní

dintre del bosc l'ha deixat sola!

II

El meu galan se n'és anat,

l'ingrat!,

se n'és anat quan més l'aimava.

El meu galan me n'ha deixat,

l'ingrat!,

quan el rector ja'ns esperava.

Pobra de mi !

Per mon destí

m'haig de mori

lluny d'ell i sola.

Pobra de mi!

Com la viola

m'haig de marci,

que cap al cel ma essència vola.


(_Compareix la Paula per la segona porta de l'esquerra. Vesteix am
senzillesa i amb aire pagesivol. Duu un mocador de cotó, mostrejat, a
l'espatlla, i uns maneguins als braços. Es una dona nerviosa, de
caràcter molt viu._)

### ESCENA II

La Reina i la Paula


(_Parlat_)

PAULA.

Tu, Reina. Mare de Déu! Sempre cantes.

LA REINA

Senyal que'n tinc ganes.

PAULA

Que saps si és fòra l'Anton?

LA REINA

Sí: és a fer els Tres Toms.

PAULA

I no me n'ha dit res! Jo sí que estic ben guarnida!...

LA REINA (_interrompent-la_)

No us hi amoïneu, Paula.

PAULA

A qui se li acut anar-se'n sabent que no queda ningú a casa?

LA REINA

Que no som res nosaltres?

PAULA

Vull dir sense cap home.

LA REINA

Per què'l necessitem?

PALLA

Pot arribar algun carro, o algun dimoni que així se m'endugués, i vès
com ens ho arreglem! Ja't dic jo que's necessita més paciència pera
viure!

LA REINA

Què voleu fer-hi?

(_Va a fòra._)

PAULA

Tot-hom als Tres Toms: el noi, ell, el matelot... No podia fer quedar
an en Falet? No sé per què hi ha d'anar aquell xicot, an els Tres
Toms.

LA REINA

No cal pas que us en refieu pera res en tot lo dia.

PAULA

Per què?

LA REINA

Perquè aquest vespre hi ha ball de carreters al Casino de Dalt, i
podeu comptar que a hores d'ara les cames ja li van com unes
devanadores.

PAULA

No hi anirà pas.

LA REINA

Ell bé'n té ganes.

PAULA

Ara li fan el mànec.

LA REINA

En Milhomes l'ha engrescat pera que hi vagi.

PAULA

El bestiassa!... Mira en Tralla...

LA REINA

Fugiu!...

PAULA

Vès què li expliquen an ell que avui sigui Sant Antoni!

LA REINA

Oh! En Tralla, en Tralla...

PAULA

Què vols dir? Prou té més enteniment que tots els carreters plegats.

LA REINA (_amb enfasi_)

Oh, bé!

PAULA

No penses com jo?

LA REINA

Deixeu que's diverteixin.

PAULA

Que facin lo que vulguin, però que no n'abusin. No'ls veus aquesta
diada? No més fan que omplir el bot! Tant en Milhomes com en Caixa,
no sé pas on se'l fiquen l'aiguardent que s'arriben a beure. Després
estan alegres, i allà'ls sentiràs com arreglen el món.

LA REINA

Es un cop a l'any.

PAULA

Oh ! L'any ne té molts de cops! Tot és un cop a l'any. Per això anem
tant bé... La meitat i els altres ja estem macats.

LA REINA

Que us heu llevat de mal humor, avui, Paula!

PAULA

Ah! Ja has plomat tots aquells pollastres?

LA REINA

Sí. Ara vaig a socarrimar-los.

PAULA

Vés, i posa-ls al foc desseguida.

LA REINA

Encara és d'hora.

PAULA

Ja ho sé; però si aquells no poguessin començar a ensumar, pot-ser
s'entristirien.

LA REINA

Som-hi, doncs.

(_Desapareix per la segona porta de l'esquerra, enduen t-se'n els
ramets i els pitxells. Seguidament per la primera porta de la dreta
compareix en Tralla. Es un minyó alt, ben fet i forçut, am la pell
vermellosa torrada pel sol. No duu pèl a la cara, ni polseres ni
xavos. Va am gorra de seda negra, un xic deslluïda i empolsada;
camisa de teixit de fasolet; faixà negra; ermilla i pantalons de
vellut ratllat, de color d'oli; espardenyes am betes dobles, negres,
i mitjons blaus. Es un caràcter franc, tot cor._)

### ESCENA III

La Paula i en Tralla


PAULA (_sospirant_)

Ai, Senyor!

EN TRALLA

Què teniu, Paula?

PAULA

Res, noi, res.

EN TRALLA

Entesos.

PAULA

Que tal? Has dinat de gust?

EN TRALLA

Molt!

PAULA

Bon profit, doncs.

EN TRALLA

Gràcies. Jo tingués tant d'humor com d'aixonses!...

PAULA

Tampoc gastes humor?

EN TRALLA

No massa! Però, que hi farem? (_Se treu un cigarro dels petits de la
butxaca._) Bah, bah! Calem foc an aquest radical... i anem tirant.

PAULA

Sí, sí, Tralla: no t'hi encaparris, si'm vols creure.

EN TRALLA (_tot encenent el cigarret_)

Ja ho procuro, no us penseu. Qui ha fet avui, farà demà:
veus-ho-aquí.

PAULA

Jo pogués cambiar de genit! Cregues que no m'enfondaria en res; però
sóc feta d'aquesta manera...

EN TRALLA

Tot són naturals de les persones: qüestió dels dintres. Si fos tant
fàcil com mudar de camisa, això del cambiar de genit...

PAULA (_interrompent-lo_)

Lo que és per la meva part...

EN TRALLA (_sense atendre-la_)

... am tot i la desgracia de la dòna, vés avui qui m'empataria la
basa! Però, què dimoni, si m'ha quedat una nena que val més or
que no pesa!

PAULA

Ventura deus tenir d'ella.

EN TRALLA

Voleu callar!... Si la vegessiu! És maca que enamora... Però ja'n
podeu ser de ditxós en aquest món, que per això sempre us ha de
quedar una espina!

PAULA

No's pot tenir tot!

EN TRALLA (_amb intenció_)

Si les coses se perdessin pel demanar, que poques ne perdria jo !

PAULA

Oh! Si tantes ne demanessis...

EN TRALLA

No més ne vui una. I creieu que val la pena.

PAULA

Pot-ser voldries ser ric...

EN TRALLA

No... Mentres tingui salut pera guanyar-me la vida, no desitjo sinó
feina, que m'agrada'l treball. Si m'agrada! Vès avui quins carreters
tranziten per aquesta carretera.

PAULA

Ni un.

EN TRALLA

Doncs, jo, perquè la feina convenia m'he deixat estar de Tres Toms, i
cap a Barcelona falta gent s'ha dit.

PAULA (_am manefleria, cambiant de to_)

Bé: què ambiciones pera ser feliç del tot?

EN TRALLA

La Reina.

PAULA

La nostra? La de casa?

EN TRALLA

Si. I, doncs, quina?

PAULA

Ai, ai! Que t'ho tenies callat!

EN TRALLA

No'n sabieu res?

PAULA

No.

EN TRALLA

A fe que ja és mal vell.

PAULA (_atinant-hi_)

Sí, que'm sembla tenir-ne fums...

EN TRALLA

No'n fa poc de temps que'm basquejo! De molt abans de casar-me que la
duc al pensament, aquesta xicota.

PAULA

Què hi diu ella?

EN TRALLA

Es molt toçuda. No sé per què no li agrado. Me sembla que no tinc pas
tant mala estampa. Si no sóc guapo, allò que mata, els meus quatre
quartos no tenen res d'esquifits: al contrari. No'm falta salut, ni
ganes de treballar... Després, jo l'estimo molt! Però no entenc en
què s'ha fixat. Bé s'ha de casar, tard o d'hora!

PAULA (_am prudència_)

Pot-ser si no fossis viudo...

EN TRALLA

Que és cap defecte? Jo crec que més aviat és una gràcia.

PAULA

I si la noia ja'n té un altre?

EN TRALLA

Cah!... Ei! No sé si'l vostre hereu...

PAULA (_sorpresa_)

Qui? En Ramonet?

EN TRALLA

Jo m'ho presumo.

PAULA

Fuig! I ara? Altra cosa pot trobar el meu fill!

EN TRALLA (_am dignitat_)

Es que la Reina no té res de despreciable!

PAULA

Vès si ell...

EN TRALLA

De quin pa feu rosegons!

PAULA

Prou l'esgardissaria!

EN TRALLA (_amb intenció_)

Bé li fa l'aleta. Sinó que'ls seus intents...

PAULA

Calla, home, calla!

EN TRALLA

Que vagi alerta, el vostre hereu, perquè si arribava a enganyar a la
Reina...

PAULA

Què?

EN TRALLA (_decidit_)

Ja podria dir que ha begut oli!

PAULA (_conciliadora_)

El noi ja'n té una altra d'ull-presa en el poble.

EN TRALLA

Doncs que se les compongui amb aquesta i deixi en pau a la Reina.

PAULA

Sí, home, sí. En té escullida una de molt maca i molt rica. Per això
ha anat als Tres Toms.

EN TRALLA

Es banderer, oi?

PAULA

Vaia! No passis ànsia, Tralla, que lo que és el meu fill no te la
pendrà pas, la xicota.

EN TRALLA

Ell se'n guardarà com d'escaldar-se! Feu-li avinent. No fos cas que'ns
haguessim de veure les cares.

PAULA (_cambiant de to_)

Vols que t'hi faci de bo am la Reina?

EN TRALLA (_decidít_)

Sí, dòna! Ja ho crec! Veiam si'm feu coll-i-roda i em desencalleu el
carro.

PAULA

Deixa-ho per mi.

EN TRALLA

Mireu que me'n refio!...

PAULA

Ja pots refiar-te'n.

EN TRALLA

Feu bona feina, que jo us prometo atipar-vos de confits.

PAULA

Comença a amanir els diners pera comprar-los.

EN TRALLA

Entesos. Deixeu-me donar una mirada al bestiar...

PAULA (_interrompent-lo_)

Vés, vés.

EN TRALLA (_molt content_)

... i torno desseguida.

(_Se'n va per la segona porta de la dreta, enduent-se'n les
xurriaques, que tenia damunt d'una cadira._)

### ESCENA IV

La Paula, sola. Desseguida la Reina


(_La Paula endreça les cadires. Curt silenci._)

LA REINA (_desde la cuina_)

Paula.

PAULA

Què vols?

LA REINA

Que s'ha de fer arroç?

PAULA

Es clar! Fes-ne una bona cassolada, que an aquells els agrada molt.

LA REINA (_entrant_)

El farem a la cassola més gran, eh?

PAULA

Sí. (_La Reina se n'entorna._) Ah! Tu, escolta.

LA REINA (_girant-se_)

Què mana?

PAULA (_am tendresa_)

Acosta-t, dòna, acosta-t!

LA REINA (_acostant-s'hi_)

Digueu...

PAULA (_prudentment_)

Com estàs amb en Tralla?

LA REINA

Ai, ai! Com voleu que estigui?

PAULA

Vui dir si'l mires am bons ulls.

LA REINA (_amb indiferència_)

Per mi sí que...

PAULA

Tant bon xicot que és!

LA REINA

No m'agrada un viudo.

PAULA

Si, segons ell, tampoc vas escoltar-lo sent encara fadrí!

LA REINA

No, que no vaig escoltar-lo.

PAULA

Per què?

LA REINA

Vès!... Perquè no'm feia gràcia!

PAULA

Què més desitges? No veus que'l temps passa i vas posant anys?

LA REINA

Ai, ai! No me'n queixo pas, jo.

PAULA

A la teva edat ja s'ha d'haver fet un pensament. Que t'has de quedar
tota la vida aquí d'escarraç?

LA REINA

Que no's pot viure sense casar-se?

PAULA

Sí... Però una dòna sola...

LA REINA (_rient_)

Un viudo! Quina cosa més rancia!

PAULA

Rancia, rancia!... La qüestió és que t'estimi força i et porti una
bona setmanada a cap de taula, que lo demés són falornies.

LA REINA (_després de pensarà hi_)

Vaja, no'l vui: ja ho he dit.

PAULA (_mirant-la fixament_)

No'l vols? Que sí que'l vols! Tot això són toçuderies teves. Que't
penses que no ho conec? Tu l'estimes an en Tralla; sí, que l'estimes;
sinó que ara, perquè sent fadrí no'n vas fer cas, te sap greu que
sigui dit que l'has hagut d'haver sent viudo. Oi, Reina, que és
aixó?

LA REINA (_donant-se_)

Que no!

PAULA

Que sí! No m'ho neguis.

LA REINA

Ai, noi! Tot m'ho heu de conèixer!

PAULA

Ho veus?

LA REINA

Sí, que l'estimo. Ja l'estimava allavores; però com que ell se'n va
anar del poble, jo vaig pensar-me que no m'estimava prou...

PAULA

Per què no li deies que sí desseguida?

LA REINA

Perquè'l volia fer gruar... M'agradava més despreciar-lo! Sinó que ell
aviat va cansar-se' n.

PAULA

Es clar! Tot-hom ne fuig de les penes.

LA REINA (_no gosant-ho dir_)

També patia jo, perxò, encara que l'esquivés.

PAULA

I ara no'l voldràs?

LA REINA

Si diu que m'estima com allavores...

PAULA (_interrompent-la_)

Aixís que'l vegis, doncs, busca-li conversa... entens?... Apa, que jo
m'arribo fins aquí al costat a veure si la Pigada té llomillo ben
fresc.

LA REINA

Aneu, aneu.

PAULA

Aixís, dòna!

(_Se'n va per la primera porta de la dreta. La Reina s'ha quedat
trista i pensativa._)

### ESCENA V

La Reina, sola. Aviat l'Anton


(_Musica_)

LA REINA

Ai, mare, la meva mare,

lo que'm passa és cremador:

jo que estimo tant al pare,

tots els homes me fan por.

No voldria que'm miressin,

i ells me miren, encantats;

no voldria que'm parlessin,

i ells me parlen, descarats.

Tots me diuen unes coses

que al sentir-me-les a di

prou mes galtes semblen roses

de color de carmesí.

Jo no'ls cerco i ells me troben;

jo no'ls vui a vora meu.

D'encisar-me, mare, proven

i ai, que jo no sóc de neu!

Tots me fan nobles promeses;

tots am mi's volen casar,

dant-me'l cor i llurs riqueses...

i un tant sols se'n pot triar.

Mare meva, mare aimada,

no'm deixeu a mig camí,

que per ser bona i honrada

lluny de vos s'ha de pati!

Tristejant esporuguida,

sempre temo que'm perdré:

ja començo a estar rendida

per fugir de l'espervé.

Ai, mare, la meva mare,

lo que'm passa és cremador:

jo que estimo tant al pare,

tots els homes me fan por.


(_Després d'un curt silenci compareix l'Anton, moll alegre, per la
primera porta de la dreta. Va am gorra de seda negra; camisa blanca,
de fil; corbatí negre; faixa morada; gec de llana d'un to fosc;
ermilla i pantalons de vellut, de color de pansa; espardenyes i
mitjons blaus, tot nou acabat de fer. Duu xavos i patilles grises. Es
un caràcter alegre i expansiu, d'aquells que per res s'amoïnen._)

### ESCENA VI

La Reina i l'Anton


(_Parlat_)

ANTON (_molt engrescat_)

Que bé, que bé i que rebé, Reina !

LA REINA

El què?

ANTON

L'hereu, el nostre hereu! Quina patxoca feia muntat a dalt del
_Brillant_, amb aquell farciment de flors i llaços de tots colors! El
 cor encara'm salta d'alegria.

LA REINA

Ai, noi de l'Anton!

ANTON

Que'n deu haver fet patir de xicotes!

LA REINA

Ui! Voleu callar!

ANTON

Totes se me'l miraven amb uns ulls més esparvillats!

LA REINA

Com que és tant ben plantat...

ANTON

Es tot un galan minyó!

LA REINA

Més ho devieu ser vós, quan ereu jove.

ANTON

Jo?... Fuig! Jo feia tronar i ploure!

LA REINA

Prou que encara's coneix.

(_Torna la Paula, per la primera porta de la dreta, amb un paquet de
paper d'estraça._)

### ESCENA VII

Els mateixos i la Paula


PAULA (_entrant_)

Ai, gràcies a Déu que ets aquí!

ANTON

Hola, Paula!

PAULA

Te podia ben demanar jo!

ANTON

Que no t'ho he dit que me n'anava?

PAULA

Bé m'ho deus haver dit. Però com que una té prou coses al cap...

ANTON

Si haguessis vist el noi! Quin goig feia davant de _missa_!

PAULA

En podrem tirar un bon troç a l'olla!

ANTON

Paula: és el nostre fill.

PAULA

Ah, carrincló!

ANTON

I quins Tres Toms més macos s'hauran fet aquest any!

PAULA

De mellors n'hem vistos.

LA REINA

Me'n vaig a la cuina.

PAULA

Sí, vés, vés.

ANTON

Que's vessi tot!

(_La Reina se'n va a la cuina._)

### ESCENA VIII

Els mateixos, menys la Reina


PAULA

Sembla que estàs molt content avui!

ANTON

Vaia!

PAULA

Doncs, jo, cregues que no ho estic gens.

ANTON

Oh! Tu sí que no faràs gaires anys!

PAULA

Ja ho pots dir, ja!

ANTON

No veus que és el meu sant?

PAULA (_amb ironia_)

El teu sant? No sé per què tens de celebrar-lo en aquesta diada. No
pots cambiar? Ningú del món l'hi celebra.

ANTON

No'm guanyo la vida am les besties? Doncs, per què haig de tenir per
un rebaix el celebrar la festa'l mateix dia que elles?

PAULA

Així t'estalviaries molts diners. Vès cada any si la paguem cara
l'alegria!

ANTON

Pots comptar!...

PAULA

Am l'excusa teva...

ANTON (_interrompent-la_)

Si, què?

PAULA

... en el nostre menjador ni hi queda lloc per les mosques: tot
    s'omple de gent que ve a atipar-s'hi de franc.

ANTON

No més els amics... i els parroquians hi vénen.

PAULA

Tot-hom, tot-hom!

ANTON

Bé, dòna! No's pot matar tot lo que és gras.

PAULA

Tot lo més gras me fas matar! Tenia un floret de pollastres que
enamorava, i avui sol ja se'n menjaran una dotzena.

ANTON

Que mengi tot-hom!

PAULA

Sí, sí, i que ningú pagui! A casa rai, que'ns els donen sense suar!

ANTON

De més pobres n'enterren.

PAULA

I de més ximples també. Vet-aquí lo que teniu els carreterots: en tot
l'any no us recordeu per res de Sant Antoni, renegant sempre com uns
mats esperits, i en arribant aquest dia, apa, vinguen festes i
disbauixes. Tot ho feu pera no treballar i atipar-vos força.

ANTON

I, doncs, Paula? A les penes, gots de vi, que deia aquell.

PAULA

Aquell ho deia, i tu ho fas.

ANTON

Bah, bah: deixa-me'n anar fins a l'estable.

PAULA

Vés, vés.

ANTON (_girant-se_)

Ah! Ja cremen bé'ls ciris de la capella?

PAULA (_malhumorada_)

Sí! No s'apagaran.

ANTON

Veiam, veiam.

(_Desapareix corrent per la segona porta de la dreta._)

PAULA

Déu te'l torni.

(_Se'n va a la cuina. Després d'un curt silenci, per la segona porta
de la dreta compareix en Tralla amb una capseta de cartró, que deixa
damunt de la taula. Simultàniament entra la Reina._)

### ESCENA IX

La Reina i en Tralla

(_Musica_)

LA REINA

Si vas a fira, galan minyó,

nom portis joies, que vui mellò.


EN TRALLA

Tot quant demanis te portaré.

Si un cor desitges jo te'l daré.

Seràs ma guia fins a la mort,

que tu ets l'estrella que'm duu a bon port.


LA REINA

Recull depressa tots els papés,

que hem de casar-nos a cap de més.


EN TRALLA

No passis ànsia, que ja'ls tindràs,

però de joies també n'hauras.


LA REINA

No vui riqueses a vora teu:

vui que m'estimis com mana Déu.


EN TRALLA

Sabré estimar-te més que ningú,

que cor me sobra per mi i per tu.


LA REINA

No facis bromes, galan minyó.

Jo sóc poncella, tu ets abelló.

Si la poncella l'aroma perd,

se mor marcida quan tot és verd.


EN TRALLA

De mi no temis, trocet de cel,

que jo t'estimo i et sóc fidel.


LA REINA

No m'entretinguis parlant així:

tinc por de perdre-t i et vui per mi.


EN TRALLA

Les altres dónes no m'atrauran,

ni am ses ofertes me temptaran.

Tu ets la més maca, la més humil,

la més xamosa, la més gentil.


LA REINA

Recull depressa tots els papés,

que hem de casar-nos a cap de mes.


EN TRALLA

Me'n vaig al poble, veig el Rector,

i aquí te'ls porto triomfador.


(_Parlat_)

EN TRALLA

Eh, Reina?

LA REINA

Bé, ja veuràs: no m'ho diguis més de Reina, que bon nom tinc.

EN TRALLA

Doncs, tu tampoc no m'ho diguis més de Tralla, que també gasto un nom
prou escaient. És a dir, escaient: ben mirat no ho és pas. Diga-m,
diga-m Tralla.

LA REINA

Com te dius?

EN TRALLA

Deixa-ho córrer.

LA REINA

Ai, ai! Diga-m'ho.

EN TRALLA (_no gosant-ho dir_)

Me dic... Carlets.

LA REINA (_rient_)

Quin nom més bufó!

EN TRALLA

No, que fa carlí, dòna! Nomena-m, nomena-m pel motiu, ho sents?

LA REINA

Jo no, que tu també m'hi nomenaries a mi.

EN TRALLA

I ben depressa! Quin nom vols que t'escaigui tant com el de Reina? Jo
t'ho diré tota la vida, per més que t'hi enfadis. Sí, Reina, i sempre
Reina. Perquè sí, perquè ho ets, de reina, si no de l'Espanya, del
meu cor. I que no me'n desdic!

LA REINA

Ai, ai! Ja tornem amb allò de l'altre dia? Encara't dura?

EN TRALLA (_acostant-s'hi_)

I lo que'm durarà, si tu no hi poses remei!

LA REINA

Vés, cançoner!... No sé per qui m'has près!

EN TRALLA

Per qui vols que t'hagi près, Reina?

LA REINA

No m'ho diguis més!

EN TRALLA

No t'ho dic pas pera motejar-te. La meva intenció és una altra: ja bo
saps.

LA REINA

De quina carta te'n vas!

EN TRALLA

Si la reina de la nació té trono d'or i de plata, am coixins de seda i
altres requincalles, jo tinc un carro am tres mules que, ben
empolainades amb els guarniments nous de trinca que ara he fet fer, i
amb aquells picarols tant lluents lo mateix que prunes d'or...

LA REINA (_interrompent-lo_)

Ui, ui, com t'enfiles!

EN TRALLA (_amb enfasi_)

Deixa-m expressar, dòna!

LA REINA (_agradant-li_)

Digues, digues.

EN TRALLA

Si tu't casessis am mi, ¡com te portaria per aquesta carretera pera
que tot-hom te vegés i es morís d'enveja! Com te duria per tot, boi
fent petar les xurriaques, amb aquell aire i aquell cargolament que
la punta's bellugaria com la cua d'una sargantana...

LA REINA

Calla, calla, bojot!...

EN TRALLA (_apassionat_)

Oh, sí! Per tot on me coneixen t'aniria a ensenyar...

LA REINA

Com una cosa extranya?

EN TRALLA (_am delicadesa_)

No: com una relíquia.

LA REINA

Tant viatjar, amb aquella pols...

EN TRALLA

Jo t'espolsaria.

LA REINA (_fent una rialleta_)

Tu?

EN TRALLA (_enbadalit_)

Sí. Vaja, dòna! Compadeix-te d'aquest pobre viudo, pare d'una
criatura...

LA REINA (_interrompent-lo_)

Ah! Que tal la nena?

EN TRALLA (_estarrufat_)

Que és xamosa! Es petita, petita com una baldufa; aixerida i
entremaliada com un aucell; tot ella un pot de confitura.

LA REINA

Ai, la meva rateta!

EN TRALLA

Estic segur que si ara te la presentaven al davant, ben mudada amb el
vestit nou de les festes, de cop i volta me donaves el sí no més que
pera poder fer de mare an aquella cadarnera del meu cor,

LA REINA

Tant maca és?

EN TRALLA

Ni'ls angels!

LA REINA (_somrient_)

Vols dir que la passió no't cega?

EN TRALLA (_amb convicció_)

No.

LA REINA

Que se t'assembla gaire?

EN TRALLA

Gens ni mica. Si per cas pels dintres. Per fòra, saps am qui té molta
retirança?

LA REINA

Am sa mare ?

EN TRALLA (_subratllant_)

Sí. I també am tu.

LA REINA (_molt extranyada_)

Am mi? Que t'empatolles, Tralla?

EN TRALLA

Bé, no ho extranyis... Com que la dòna era, si fa no fa, la teva
mateixa estampa...

LA REINA

Ella i jo'ns assemblàvem?

EN TRALLA

Com si fóssiu germanes. No més li faltava un no sé què de la teva
cara, una mena de gracia que an ella no li havia trobada mai...
(_Pausadament._) Per això, casat i tot, jo no he deixat
d'estimar-te.

LA REINA (_reconvenint-lo_)

I la difunta, doncs?

EN TRALLA (_no sabent què dir_)

Oh!...

LA REINA

Per què l'enganyaves?

EN TRALLA

(_pausadament i mirant a terra_)

Perquè estava encaterinat am tu i vaig procurar acostar-m'hi tot lo
possible. (_En veu baixa._) Tu'n vas tenir la culpa.

LA REINA (_molt admirada_)

Jo?

EN TRALLA

Sí. No haguessis sigut tant esquerpa...

LA REINA

No't remordeix la conciencia quan penses... ?

EN TRALLA (_interrompent-la, aterrat_)

En què?

LA REINA

En la seva mort.

EN TRALLA (_cor-glaçat_)

En la seva mort!...

LA REINA

Pot-ser, la pobra, va morir de gelosia; pot-ser jo...

EN TRALLA (_gravement_)

Va ser tant desventurada am mi que aviat va deixar-me: no més va fer
que donar-me la nena i morir-se.

LA REINA (_am sentiment_)

Infeliça!

EN TRALLA (_amb emoció_)

Ja veus si t'he estimat! No hi ha cap home a la terra que- faci lo que
jo he fet per tu.

LA REINA

(_somrient, tot mirant-lo am pietat_)

Que n'ets de plaga!

EN TRALLA (_am molta passió_)

Reina! Sense tu jo no puc viure!

LA REINA (_fent una rialleta_)

Mira, mira! No'm pensava que fossis tant aixerit! Abans no me les
sabies dir aquestes paraules.

EN TRALLA

Abans no t'estimava tant com ara.

LA REINA (_mirant-lo fixament_)

Que has llegit alguna historia?

EN TRALLA

Jo?... Si gairebé no tinc lletra, per la meva desgracia!

LA REINA

Doncs, vaja: si t'ho conjumines tot sol, en saps, noi, en saps de fer
l'amor.

EN TRALLA

Es que ja sóc pare i n'he après molt d'estimar. Ara l'estimació'm surt
del cor, i al sortir sembla que se m'esbocini.

LA REINA (_sense convicció_)

Bé: si tu vas de broma!

EN TRALLA

No, Reina, no! Jo t'estimo cegament.

LA REINA

T'ho penses.

EN TRALLA

Si't cases am mi faras de mare desseguida. Que't creus que és poc
bonic fer de mare!

LA REINA

Oh si ho deu ser! Però, per la teva nena, seria mellor que escullissis
una dòna viuda, en sense fills.

EN TRALLA.

Fuig!... Jo, per ella, vui una persona bona i maca.com tu.

LA REINA (_donant-se_)

Si jo no'n tinc res, de maca.

EN TRALLA

No voldria un altre mirall en tota la meva vida!

LA REINA (_somrient_)

Tabalot!...

EN TRALLA

Apa, Reina! (_Acostant-s'hi molt._) Avorreix l'aigua!

LA REINA

(_amb el cap baix i jugant am la punta del davantal_)

Això d'haver de fer de madrastra... Són tant mal vistes les
madrastres!

EN TRALLA

Si tu seràs més que mare de la meva filla! Sí, més! Perquè de molt
abans que ella vingués al món, jo ja't duia al pensament. Ni ten
recordaràs que una altra li hagi donat la vida.

LA REINA

I les penes pera pujar-la, qui les haurà passades?

EN TRALLA

Mellor que ja siguin passades: aixís tot te seran glòries.

(_Se senten eh acords llunyans d'una xaranga, que va apropant-se
gradualment._)

LA REINA

Que aviat ho has dit tu!

EN TRALLA (_acostant-s'hi molt_)

Apa, no t'hi pensis més. Oi que sí que m'estimes? Oi? Jo t'ho conec
amb els ulls. Ai! Aquests ulls tant bonics ¡com te descobreixen els
secrets!

LA REINA

Doncs, té: ara'ls acluco!

EN TRALLA

No, no'ls acluquis! Me semblaria que ets morta. (_Obre la capsa de
damunt la taula i desembolica una nina._) Mira, mira!

LA REINA

Que és això ?

EN TRALLA

Una nina que he comprat a Barcelona, pera jugar la meva filla.

LA REINA

Es de cera!

EN TRALLA

Oh, noia! No li planyo res!

LA REINA

Veiam-la.

EN TRALLA (_donant-li la nina_)

Té.

LA REINA

Oh, oh!... Que deurà estar contenta!

EN TRALLA

No me'n farà poques de festes i postures!

LA REINA (_fent petons a la nina_)

Pobreta!

EN TRALLA

Aixís! Comença a ensajar-t'hi.

LA REINA (_per la nina_)

Que és bufona!

EN TRALLA (_agafant-la per la cintura_)

Si jo't pogués tenir a les mans com ara tu hi tens aquesta nina, que
petons, que petons te faria!

(_Se senten més accentuats que de primer els acords de la xaranga dels
Tres Toms tocant una marxa._)

LA REINA (_desprenent-se d'ell_)

Deixa, home!

EN TRALLA

Escolta.

LA REINA (_tomant-li la nina_)

Ai! Té, té, que ja són aquí!

EN TRALLA

Vine...

LA REINA

No és hora, encara.

(_Se'n va a la cuina. En Tralla, tot embolicant maquinalment la nina,
mira encantat cap ont ha desaparegut la Reina. La xaranga se sent
molt aprop. Crits i gatzara a fora. Compareix la Paula per la segona
porta de l'esquerra, amb una safata plena de borregos, carquinyolis i
rosquilles._)

### ESCENA IX

En Tralla i la Paula. Aviat la Reina


PAULA

Ja'ls tenim aquí. (_Cridant._) Reina!

(_La xaranga no para de tocar, sentint-se de tant en tant crits de
"Visca en Ramonet!"_)

LA REINA

(_treient el cap per la porta de la cuina_)

Què mana?

PAULA

Vés a dalt al balcó pera pendre-ls la bandera.

LA REINA

Ja va desseguida

(_Se fica dintre la cuina pera tomar a sortir aviat._)

PAULA

Deixa-m portar-los aquests borregos. (_Desapareix per la primera porta
de la dreta. Van sentint-se'ls crits de "Visca en Ramonet!". Surt la
Reina._)

### ESCENA X

La Reina i en Tralla


EN TRALLA

Reina.

LA REINA (_aturant-se_)

Digues.

EN TRALLA

Com quedem?

LA REINA

Tu mateix.

EN TRALLA

Me vols? Sí o no?

LA REINA (_després d'un petit esforç_)

Sí.

EN TRALLA

M'estimes?

LA REINA

Sí, home.

EN TRALLA

De tot cor?

LA REINA

Encara no ho coneixes?

EN TRALLA

Entesos, doncs.

(_Toma la Paula, tota atrafegada._)

### ESCENA XI

Els mateixos, més la Paula


PAULA (_a la Reina_)

Apa, tu: vés a dalt, que s'esperen.

LA REINA

Correm-hi!

(_Se'n va corrent per l'escala. Segueix sentint-se la xaranga i la
cridòria de fòra._)

EN TRALLA

Ja tenen vi?

PAULA

Sí: al taulell. No se l'acabaran. I que és ben ranci!

EN TRALLA

Que s'abeurin.

PAULA

Deixa-m dur-los més borregos.

EN TRALLA

Que no'ls arriben aquells?

PAULA

Ai, fill! Els fan anar com els peons la grava de la carretera!

(_Desapareix per la porta de la cuina. Torna la Reina._)

### ESCENA XII

En Tralla, sol. Aviat la Reina


EN TRALLA (_mirant a fòra_)

Quina broma! (_Com si contestés an algú._) Salut!

(_Després d'un curt silenci torna la Reina._)

### ESCENA XIII

En Tralla i la Reina. Aviat la Paula


EN TRALLA

Escolta.

LA REINA

Què vols?

EN TRALLA

Vaig a recullir els papers.

LA REINA

No't torbis.

(_Compareix la Paula per la primera porta de la dreta._)

### ESCENA XIV

Els mateixos, més la Paula


PAULA

Vès, Reina.

LA REINA

Ai! Sembla que's cali foc.

(_Se'n va a la cuina pera sortir desseguida._)

PAULA

Ja us ho enraonareu una altra hora.

EN TRALLA

Ja estem convinguts.

(_Per la primera porta de la dreta compareixen en Milhomes, en
Ramonet, en Caixa i el Pigat. En Milhomes és un home baix d'estatura,
molt rebaçut i am les cames formant pont, com unes alicates, lluint
uns xavos caragolats cap al front, com dugués banyetes. Vesteix de la
manera tipica dels carreters en els dies de grans solemnitats. Sola
la gorra de seda negra duu un mocador, de fons blau, am flors grogues
i vermelles, lligat al cap. Va am camisa blanca, planxada, amb el
coll tombat; corbata vermella am nus llarc i estret; gec curt de
llana negra que rogegi, am les vores de trenzilla; ermilla de la
mateixa qualitat, mig descordada; rellotge am cadena de plata, molt
feixuga i antiga; faixa vermella, de seda; pantalons negres,
acampanats i bastant cenyits dels genolls, i sabates de vedellet, amb
els talons bon xic alts. Penjat a un colze duu un mocador de seda,
molt gran, nusat dels quatre becs, pera fer nança, tot ple de
confits. Entra cavilós i mastegant un troç de cigarro apagat. En
Ramonet vesteix am relativa elegancia: va am berret tou i negre;
camisa blanca, planxada; corbata vermella, de seda; faixa blava,
igualment de seda; trajo negre i botines de xarol, tot nou. També duu
un mocador de seda, am confits. En Caixa i el Pigat van per l'estil
d'en Milhomes, no tant exagerats._)

### ESCENA XV

En Tralla, en Milhomes, en Ramonet, en Caixa, el Pigat i
la Reina


EN MILHOMES (_desde la porta, cridant_)

Prou, prou musica! (_Deixa de sentir-se la xaranga._) Encara
reventarien!

RAMONET

També tens raó en això.

EN CAIXA

Hola, Tralla! Tu per aquí?

EN TRALLA

Ja ho pots veure.

EN MILHOMES

Avui també treballes?

EN TRALLA

Quan la feina convé, no miro treves jo, Milhomes.

EN MILHOMES

Tot lo que vulguis; però la diada...

EN TRALLA

Primer és l'obligació que la devoció.

EN MILHOMES

Tampoc Sant Antoni te guardarà de volcar.

EN TRALLA

Ja me'n guardaré jo.

(_La Reina va traient de dins de la cuina una ampolla de vi ranci,
dugués d'aníssat i gots._)

EN CAIXA (_an en Milhomes_)

Ep, tu: que no bevem?

EN MILHOMES

Calla, Caixa, calla, que estic tot sulfurat amb el Caretu!

EN CAIXA

I això, Milhomes?

EN MILHOMES

Que no l'has vist davant de missa?

EN CAIXA

Ah! Ja...

EL PIGAT

Vols dir allavores que...?

EN MILHOMES (_interrompent-lo_)

Sí, home, sí. Quina manera de comprometre-m!

RAMONET

I tant!

EN MILHOMES

Tot el bestiar s'ha portat com un home, i ell no, el poca-vergonya!

EN CAIXA

Justament...

EN MILHOMES (_interrompent-lo_)

Justament quan requeria més solemnitat! El senyor rector estava dret
al peu de l'iglesia, qui'ns anava a beneir, i el ximple del Caretu,
sense respectar res, sense cap mirament, s'ha posat a fer el boig, a
brincar i llençar renills lo mateix que un mal esperit.

EN CAIXA

Quina poca criança!

EN MILHOMES

Ja us dic jo que m'ha fet veure la padrina!

RAMONET

Jo, ja'm creia haver-te de cullir de terra!

EN MILHOMES

Això, mai! Sóc un bon cavaller...

RAMONET

Se n'ha anat de ben prim...

EN MILHOMES

T'ho ha semblat, home.

EL PIGAT

Com te defensaves!

EN MILHOMES

Eh, quin domador?

RAMONET

Be, no ho neguis, que t'has sofocat molt.

EN MILHOMES

Perquè hi havia tanta gent que ho presenciava. Ei! No me n'he donat
vergonya per mi, sinó per ell, pel Caretu, que deslluïa la festa.

EN CAIXA

Si m'ho arriba a fer el meu, el mato!

EN MILHOMES

Figura-t tu si dec haver patit! Com que en aquell cas jo no podia dir
cap renec, i, per més pèga, no duia la vara, el murri s'ha valgut de
l'ocasió... i vinga fer de les seves. Tant que m'hi volia quadrar!

EL PIGAT

Serà una altra diada.

EN CAIXA

Ja està fet: són animals.

EN MILHOMES

Són animals, ja ho sé; però, per animal que un sigui, hi ha moments en
que s'ha de tenir prudència.

RAMONET

Ah! Això sí.

EN MILHOMES

Vés què deu haver dit el senyor rector!

EN CAIXA

Ell rai, que ja hi està avesat de cada any!

EN MILHOMES

Es que lo que ha fet el Caretu no ha estat gens decorós.

EN TRALLA

Me sembla que t'ho agafes massa a la valenta.

RAMONET

Es clar que sí!

EN MILHOMES

Si no fos el seu sant, ja li hauria clavat una llisada de cops de vara
que no caldria estrijolar-lo en quinze dies. Però, bah! Per avui no
siguem rencuniosos: que les acabi de passar felices.

EN TRALLA

Que disfruti tot-hom !

EN MILHOMES

Si jo hagués pogut renegar, compreneu?...

EL PIGAT

T'hauries desfogat.

EN CAIXA

Ja és extrany que no hagis engegat un espetec de renecs!

EN MILHOMES

Perquè'ls he tancat tots am pany i clau.

EL PIGAT

Jo també.

EN MILHOMES

Però, per això, no't pensis: no sé com no se me n'ha escapat un de
molt gros, un que, no podent sortir del tot, se m'ha quedat enganxat
a flor de llavi i ara'm pica pitjor que un gra de pebre.

RAMONET

Vès: dona-t'hi cobro, doncs.

EN MILHOMES

Vaig a provar si amb una untura d'aiguardent l'estovo... i el faig
saltar sense sentir-me'n.Apa, Reina: posa-me'n de la forta.

LA REINA

Aixís, Milhomes!

(_Li aboca en un got dos o tres travessos de dit d'aiguardent._)

EN TRALLA

Xarrupa bé, que no'n quedi!

LA REINA (_an en Milhomes_)

Veiam si us fa efecte.

EN MILHOMES (_després d'haver begut_)

Ah, ah, quina medecina!

EN CAIXA

S'ha desenganxat aquell renec?

EN MILHOMES

No encara. (_A la Reina._) Posa-m més aiguardent, noia.

LA REINA (_posant-n'hi_)

Apa.

RAMONET (_acostant-se a la taula_)

I jo, que no tinc de beure?

LA REINA

Què vols?

RAMONET

Vès, una mica de vi.

(_En Caixa i el Pigat també beuen. Per la primera porta de la dreta
compareixen el senyor Llagostera i el senyor Benet. El primer és un
tipo alt i escardalenc, de cara pàlida i esllanguida; cabells blancs,
bastant llarcs, i barba grisa, molt descuidada. Va amb ulleres i duu
un clarinet sota'l braç. Vesteix pobrament, am berret fort, de color
de cendra, bon xic vell; jaqué d'un negre descolorit; ermilla i
pantalons clars, i un mocador groc entortolligat al coll, tot passat
de moda. El segon és un home petit i botarut, de galtes inflades i
vermelloses; cabells negres, curts, i bigoti i mosca. Va am berret
tou, gris; camisa blanca; corbatí negre; americana també negra, i
ermilla i pantalons de color de cendra. Duu un fiscorn, abonyegat, a
sota l'aixella. Tant aquest com el senyor Llagostera van amb els
baixos empolsats._)

### ESCENA XVI

Els mateixos, més el senyor Llagostera i el senyor
    Benet


EN MILHOMES (_a l'adonar-se n_)

Vostè, senyor Llagosta...

SENYOR LLAGOSTERA (_am molt acatament_)

Llagostera, pera servir-lo.

EN MILHOMES

Renoi, que m'he errat de poc!

EN TRALLA

D'un punt, pera treure.

EN MILHOMES

De dir-se Llagosta, a dir-se Llagostera...

EN CAIXA (_interrompent-lo_)

Són més llagostes.

EL PIGAT

Justa la fusta!

MILHOMES (_al senyor Llagostera_)

Bé: ¿que no vol beure?

SENYOR LLAGOSTERA

No tinc set. Gràcies.

EN MILHOMES

Begui, home, begui un parell de gots d'aiguardent, que és bo pera les
sangs. Apa, no faci'l vergonyós.

SENYOR LLAGOSTERA

Un aixaropet, si de cas.

RAMONET

Això és beguda d'estiu.

EN MILHOMES

Recordi-s que té de bufar molt i ben fort, aquesta nit.

SENYOR LLAGOSTERA

No passi ànsia.

EN MILHOMES

Si no s'hi mira... no cobra.

SENYOR LLAGOSTERA

Que no li hem agradat aquest any?

EN MILHOMES

Més que una banda de regiment.

SENYOR LLAGOSTERA

Ah! Que és bromista vostè!

EN MILHOMES

Oh! Es que avui tinc moltes ganes de ballar, i. si no toquen conforme
(_aclucant els ulls_), aviat perd els estrebs, un servidor. Comprèn
el sentit?

SENYOR LLAGOSTERA (_fent nua rialleta_)

Prou, prou. Ah! Que és plaga vostè!

EN CAIXA

No'n faci cas, senyor... d'allonses.

SENYOR LLAGOSTERA

Llagostera.

EN CAIXA

Té raó.

SENYOR LLAGOSTERA

Quins companys per anar a Montserrat!

EN MILHOMES

Apa, begui, senyor flauta.

SENYOR LLAGOSTERA

Clarinet, voldrà dir.

EN MILHOMES

Tant-se-val: tot és musica. Begui, que les ampolles vessen.

SENYOR LLAGOSTERA

Vaja, per no despreciar-li. (_S'acosta a la Reina._) Posi-m un raig de
vi.

EN MILHOMES

Fes-li bona mesura, Reina.

LA REINA (_servint-lo_)

Quan digui prou...

SENYOR LLAGOSTERA

Ara. (_Beu._)

EN MILHOMES (_an el senyor Benet_)

I vostè, què fa?

SENYOR BENET

Espero tanda.

EN MILHOMES

Apa, doncs. (_Encenent un cigarro puro._) I els seus companys?

SENYOR BENET

Són a fòra, que prenen el sol.

EN MILHOMES

Bon aliment. Que ja han refrescat?

SENYOR BENET

Sí, senyor.

LA REINA (_an el senyor Benet_)

Què li poso a vostè?

SENYOR BENET

Un glopet de vi. Deu ser ranci, oi?

EN MILHOMES

De la bóta del recó.

SENYOR LLAGOSTERA (_aixugant-se'ls llavis_)

Quin vi, senyors! S'hi pot dir missa.

EL PIGAT

Avui se n'hi ha dit.

(_El senyor Benet repeteix. Seguidament, per la primera porta de la
dreta, compareix en Falet, tot atrafegat. Va am gorra de seda, negra;
camisa blanca, sense planxar; un mocador de seda, vermell, al coll;
gec negre; faixa de llana, blava; pantalons de vellut; mitjons blancs
i espardenyes am betes negres. Es un xicot alegroi i bellugadiç._)

### ESCENA XVII

Els mateixos, més en Falet


EN FALET

Ja tenim els cavalls servits.

EL PIGAT

Que'ls has donat gra?

EN FALET

Sí. Ja dinen. Avui els toca doble racció.

RAMONET

Vaia!

EN CAIXA

No caldria més!

EN MILHOMES

Apa, Falet, com les hi cargolaras aquest vespre al Casino de Dalt!

EN FALET

Oh, sí! Que n'hi hauran d'empentes!

EN MILHOMES

Ja tens ullades unes quantes balladores ben maques?

EN FALET

Sí. Ja voldria ser-hi.

EN MILHOMES

Ves, unta-t bé les frontices, que vui veure com els fas funcionar
aquests ossets tant tendres!

EN FALET

Ja sabreu dir-m'ho.

EN MILHOMES

Beu, home.

EN FALET

Beguem.

(_S'acosta a la taula i la Reina li serveix un got de vi._)

EN CAIXA (_acostant-se an en Milhomes_)

Com la cremes!

EN MILHOMES (_mostrant el cigarro_)

Eh, quina galga pera anar a la gavella?

EN CAIXA

Vés, allarga-me'n una, que vaig sense màquina.

EN MILHOMES (_donant-li un puro_)

Té.

EL PIGAT (_pel cigarro_)

Tu: que és fill de viuda?

EN MILHOMES

No.(_Donant-n'hi un._) Vaja, fuma, fuma.

EL PIGAT (_encenent-lo_)

Es tot pigat.

EN MILHOMES

Com la teva cara. En vols un, Tralla?

EN TRALLA

No.Gracies. (_Ensenyant-n'hi un dels petits._)

Més m'estimo fumar un clau d'aquests.

EN MILHOMES

I tu, Ramonet?

RAMONET

Ja'n cremaré dels meus.

EN MILHOMES

I vostès, senyors de les solfes?

SENYOR LAGOSTERA (_somrient_)

Jo no sóc fumador.

SENYOR BENET (_am prudència_)

Jo sí.

EN MILHOMES (_donant-li un puro_)

Doncs, tingui. Aprofiti la ganga, ara que l'estanc és obert.

SENYOR BENET

(_acceptant-lo i encenent-lo_)

Per molts anys.

EN MILHOMES (_estarrufat_)

En vida seva.

(_Per la primera porta de la dreta compareix la Paula am la safata
buida._)

### ESCENA XVIII

Els mateixos, més la Paula. Aviat l'Anton


EN MILHOMES (_a la Paula_)

Hola, Paula.

PAULA

Ai! Que estic amoïnada!

EL PIGAT

I això?

PAULA

Que't penses que ha comparegut poca quitxalla, per haver dels ditxosos
borregos! Quin mosquer! Semblava que ja hagués arribat la
repartidora.

EN CAIXA

També n'hi havia de grandassots.

PAULA

Oh! De can dom... ningú fa compliments.

EN MILHOMES

Ja heu obsequiat als músics?

PAULA

Sí. Encara mengen carquinyolis.

EN MILHOMES

Ja han begut?

PAULA

Sí, home, sí.

EN MILHOMES

I la teca, com va?

PAULA

Coent-se.

EN CAIXA

Veiam si us hi lluïu am l'arroç!...

PAULA (_am molta intenció_)

L'arroç d'arroç sempre és bo.

RAMONET (_reptant-la lleugerament_)

Mare...

PAULA

Ni sé lo que'm dic !

(_Se'n va a la cuina, endUent-se'n la safata. Simultàniament, per la
segona porta de la dreta, compareix l'Anton, tot adalerat._)

### ESCENA XIX

La Reina, en Tralla, en Ramonet, en Milhomes, en Caixa,
    el Pigat, en Falet, el senyor Llagostera, el senyor Benet i
    l'Anton.


ANTON

Apa, Tralla, que ja tens el carro enganxat!

EN TRALLA

Ah! Ja està?

ANTON

Sí. (_An en Ramonet._) Hola, noi!

RAMONET

Hola, pare!

EN TRALLA

Vaja, minyons: salut!

EN MILHOMES

Que no vols beure?

EN TRALLA

Visca! (_Anant-se'n._) Que us hi divertiu força.

EN CAIXA (_amb ironia_)

I tu també... treballant.

EN TRALLA

Vaig per diners.

EL PIGAT

Tant apurat te veus?

EN TRALLA

Es que'm caso.

EN MILHOMES

Ja hi tornes?

EN TRALLA

Si no s'hi espatlla res, molt aviat.

EN CAIXA

Ara qui t'acomodes?

EN TRALLA

Am la Reina.

EN MILHOMES

Am la reina d'Espanya ?

EN TRALLA

No: am la d'aquest hostal.

RAMONET (_molt sorprès_)

Eh! Què dius!

EN TRALLA

Lo que sents.

RAMONET

(_acostant-se, decidit, a la Reina_)

Tu: que és veritat que't cases amb en Tralla?

LA REINA (_amb enfasi_)

Sí. Per què?

RAMONET (_amb ironia concentrada_)

Perquè...

EN TRALLA

(_fent-lo apartar posant-li la vara travessera al pit_)

Ep, hereu! Fes-te enllà, i deixa en pau a la Reina.

RAMONET

Es que...

EN TRALLA

Ja s'ha acabat l'esca! No gallegis, no gallegis...

RAMONET

Es a dir que us caseu?

ANTON (_suplicant_)

Noi...

EN TRALLA

Si! Ei, si a tu no't ve malament.

EN CAIXA

Bé, deixeu-ho córrer.

EN MILHOMES

Ja volia dir jo!...

RAMONET (_amb ironia_)

Sembla que'm facis mofa.

EN TRALLA (_amb enfasi_)

No... Ni pensar-hi.

RAMONET

Com que parles així...

EN TRALLA

Es el meu natural.

RAMONET

Es que, si jo vui, no l'hauras la Reina.

PAULA

Si tu vols?... (_Rient_) Muixoni, i vès de llaurar dret.

RAMONET

Què signifiquen aquestes paraules?

EN TRALLA

Pren-te'n el patró que't sembli. Mira: ara me'n vaig cap a casa a
recullir els papers pera'l casori. Mentres jo sóc fòra, alerta a dir
res que no sigui decent a la meva promesa. Tu, més que ningú, me
l'has de guardar de pendre mal. Ho tens entès, minyó?

RAMONET (_rendint-se_)

Sí, home.

EN TRALLA

Doncs, muts i a la gavia.

EN MILHOMES

Sota! Quin sofoco!

RAMONET (_esbravant-se_)

Milhomes!

EN MILHOMES

Ep! (_Amb ironia_) Calma-t, hereu, calma-t!

RAMONET (_irat_)

Prou!

EN MILHOMES (_amb ironia_)

T'haurem de fermar ben curt.

EN TRALLA (_a la Reina_)

Adéu, salada. Estem entesos, eh?

LA REINA

Sí, Adéu i bon viatge.

EN TRALLA

Gracies.

LA REINA

Fes forces petons, de part meva, a la teva filla.

EN TRALLA

Se farà lo que tu manis. (_En general._) D'aqui a un altre dia.

(_Desapareix per la primera porta de la dreta. Tot-hom el saluda,
despedint-lo._)

EN MILHOMES

Apa, minyons !

EN TRALLA.

(_desde fòra, cridant i fent petar les xurriaques_)

Morica! Oixque, oixquee!...

### ESCENA XX

Els mateixos, menys en Tralla


EN MILHOMES (_en to molt viu_)

Vaja: musica, musica, senyor Llagostera, que ballarem!

SENYOR LLAGOSTERA (_engrescat_)

Som-hi!

EN MILHOMES (_amb entusiasme_)

Apa, que les balladores s'esperen a fòra.

EL PIGAT

Anem-hi, Falet!

EN CAIXA

Amunt i crits!

(_En Milhomes, en Caixa, el Pigat, en Falet, el senyor Llagostera i el
senyor Benet desapareixen per la primera porta de la dreta. La Reina,
desde'l peu de la porta, despedeix, fent voleiar un mocador, an en
Tralla. En Ramonet se queda amb el cap baix, assegut a una cadira.
Compareix la Paula._)

### ESCENA XXI

L'Anton, en Ramonet i la Paula


ANTON (_acostant-se an en Ramonet_)

Noi: què tens?

RAMONET

Res, pare.

ANTON

Doncs, per què fas aquest posat?

PAULA (_acostant-s'hi_)

Ramonet: que no vas a divertir-te?

RAMONET

No'n tinc ganes.

PAULA

Que estàs cansat?

RAMONET

No.(_Senyalant a la Reina, que segueix, enriallada, despedint amb el
mocador an en Tralla._) Que no la veieu?

PAULA

Què?

RAMONET (_con_)

Se casa, se casa!

PAULA

També't casaràs tu.

RAMONET

Se casa amb un altre...

PAULA (_sorpresa_)

Ja era hora.

RAMONET (_molt baix_)

Jo l'estimo, mare! Jo també l'estimo!

PAULA

Per què no ho deies abans?

RAMONET

No me n'he adonat fins avui.

ANTON

Mellor trobaràs.

PAULA

Ben net que sí.

RAMONET

No ho creieu!

PAULA

Ja has fet tard, fill meu!

RAMONET

Sí. He viscut distret.

ANTON

Vaja, noi, deixa-ho córrer.

PAULA

Ja tens aquella altra... tant rica. Apa, apa, vés a ballar...

RAMONET

Que ha trigat a avisar-me'l cor!

(_Compareix, corrent, en Milhomes._)

### ESCENA XXII

Els mateixos, més en Milhomes


EN MILHOMES

Apa, Ramonet, que's va a començar el ball.

RAMONET

Ja vinc, ja.

EN MILHOMES

Vès, que les noies estan que frisen. (_Se senten els acords d'un vals
molt repicat._) Sents? El senyor Llagostera ja fa de les seves! Apa,
que les cames me brinquen.

RAMONET (_aixecant-se de mala gana_)

Anem, anem.

(_Desapareix amb en Milhomes, per la primera porta de la dreta. No
deixa de sentir-se la xaranga._)

### ESCENA ULTIMA

La Paula, l'Anton i la Reina


PAULA (_molt sorpresa_)

Quina una n'ha filat d'avui!

ANTON

Vaia un xicot! No podia dir-ho de primer?

PAULA

Això és una foguerada. Ja li passarà.

ANTON

Quin remei li queda?

PAULA

(_per la Reina, que segueix fent voleiar el mocador_)

Mira-la! Que és feliça!

ANTON

Mellor per ella.

PAULA

Ai! Deixa-m donar una mirada als pollastres.

ANTON

Vés, que no s'agafin a la cassola.

PAULA

Ai, Senyor! (_Se'n va a la cuina._)

ANTON (_alegroi_)

Apa, Reina!

LA REINA (_girant-se impulsivament_)

Ai! Tota m'heu espantada!

ANTON

(_esclafint a riure, desapareixent_)

Que ets poruga!

LA REINA

Tabalot!

(_S'enfila a una cadira, pera despedir, fent voleiar el mocador, an en
Tralla. Aquest, desde lluny, se sent com arria al bestiar, tol
cridant:
"Morica, oixque, oixquee!..." La xaranga va tocant el vals, am sons
 més forts i més apressats, cap al final, barrejant-se amb els crits
 dels balladors._)

Cau el teló pausadament



*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 76248 ***