diff options
Diffstat (limited to '75945-0.txt')
| -rw-r--r-- | 75945-0.txt | 10047 |
1 files changed, 10047 insertions, 0 deletions
diff --git a/75945-0.txt b/75945-0.txt new file mode 100644 index 0000000..b657951 --- /dev/null +++ b/75945-0.txt @@ -0,0 +1,10047 @@ + +*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75945 *** + +# Vilaniu + +Narcís Oller + +1885 + + + `Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut + d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual + Informatitzat de la Llengua Catalana.` + +## Primera part + +### I + +Aquella tarde 's notava á Vilaniu un brugit extraordinari. Més de +trescents forasters havian invadit la vila, y encare 'ls carruatges +qu' arribarian per tot demá 'l dematí prou ne portarian altres tants. +Tots los vehins estavan fora de pollaguera. A Casa-la-Vila, uns +donavan lo darrer cop de ma als gegants y al drach, algunas donas +recusian los domassos dels balcons, los guarda-termens netejavan +llurs carrabinas, los mossos espolsavan lo Consistori, 'ls escrivents +tot era cloure sobres, lo secretari posava firmas y segells. Dins de +l'iglesia parroquial, lo fuster feya retronar las voltas ab lo ressó +de sos cops de martell, las llántias grinyolavan pujant y baixant á +gust dels pabordes, y entre la pols que s'aixecava del altar major +com blanquinós núvol d'incens, formiguejava una munió d'escolans que +resseguian totas las cornisas y repisas clavanthi restelleras de +ciris. Fins la tranquila rectoría, per lo comú palau de condormit +repós, anava tota en l'ayre; que com si no fos prou amohino, segons +la majordona, 'l rebre y colocar convenienment las prisadas albas qu' +enviavan las monjas, espolsar y aparellar lo mellor tern, y brunyir +las porras y demés objectes de plata, encare 'l senyor rector havia +tingut la capritxada de convidar á dos amichs seus, rectors del +entorn. + +Y no cal dir de lo restant del poble. ¿Quí no anava en dayna? La casa +que no tindria forasters, no per aixó deixava en pau 'ls corrals de +gallinas y conills, objecte en aquellas horas de la més terrible +persecució. Pe'ls meteixos carrers, corrian esgarriats pollastres y +gallinas qu' havian sabut aprofitar l'escletxa d'alguna porta mal +ajustada, y l'ayre s'enduya no pochs grinyols y quiquiriquichs +d'esgarrifosa paura, barrejats ab las pallas y plomissols que en +llurs branzidas y batament d'alas aixecavan los pobres perseguits. + +Com los noys no tenian estudi ni costura las noyas, quí 'ls feya estar +á casa? Escala avall y á corre la vila. Mentres que 'ls més petits, +ab llurs jochs y bulangeras, eran la desesperació de las donas, qu' +en vá escombravan y regavan carrers y plassas. Las fadrinetas se +cusian lo darrer ribet de las faldillas, y per la riera Blanca y +ubagas properas, los pagesos s'afanyavan á enfeixar canyas y matas +per' enramar carrers. Tot, en una paraula, respirava animació, +moviment y festa. + +Prou hi hauria bona festa-major. De tres horas lluny, carretera amunt, +ja 's veya. Dotzenas de carrets y tartanas, plens de gent alegre y +tirats per haquetas, corrian com esbarats, tot fent giragonsas entre +mitj dels feixuchs carros y de l'embalumbada diligencia á la qual +volian avansar si't plau per forsa. Los cavallets, calents de boca, +semblavan interessarse en la competencia, y despreciant la suhor +que 'ls ensabonava, trescavan á cremadent com esperitats, entre mitj +de la polsaguera qu' aixecavan ab lo repicat trepitj. D'entre 'l +terratrémol qu' armavan y del núvol de pols, sortia algun xiscle de +dona esporuguida. Peró la tralla no parava de petar, y al repiquet +d'aquellas potas infatigables com batants de molí, s'acoplavan las +riotas de la jovenalla, 'ls crits y cansons dels tartaners y 'l +soroll acompassat de picarols ab qu' anunciava sa intermitent +proximitat la diligencia. + +Dins d'aquesta, no obstant, los passatgers anavan condormits, tancadas +las finestras, sens lliurarse per aixó ni de l'espessedat de pols, ni +de la calda de sol que 'ls enervava. Lo pesat armatost los gronxava +feixugament y 'l drinch-drinch dels picarols arribava á llurs +orellas, trist y endormiscat com soroll de grills en negra nit. + +Mes, de sobte, un dels qu' ocupavan l'interior, obrí una finestreta. +Era D. Ramon Merly, un senyor de bon regent, cara-rodó y ulls sortits +que feya estona 's remenava. La gatzara de las tartanetas qu' +acabavan d'atrapar li serví d'excusa per' esbravar l'impaciencia +que 'l duya frisós, y despertar als demés companys sens miraments. + +--Qué tant dormir, senyors, qué tant dormir! Lo sol ja baixa... Mirin, + mirin quina animació hi ha per aquesta carretera. + +Dels cinch interpelats se'n deixondiren quatre: un capellá dels +convidats, lo rector de Benitarik, en Jeroni 'l graner del carrer de +San Pere, un trevallador, esquerdalench y guerxolí, y la formidable +pagesa qu' estava com dolorós tascó entre D. Ramon y son fill. La +pols enmorenia las caras y agrisava barbas, cellas y cabells fins al +punt d'envellirlos á tots y darloshi aspecte malaltís. Badallant y ab +peresa obriren com pogueren las respectivas finestretas pera +traure 'l cap. Peró un' ona de pols, encrespantse desde las rodas, +caygué sobre las finestras de má esquerra, causant en l'interior un +remolí tant espés y sofocant que feu estornudar y tossir gayre be á +tots. + +--Uff! don Ramon, si no 's pot mirar --exclamaren, fregantse 'ls ulls + ja plens de brossas y apressantse á tancar altre cop. + +Mes, don Ramon obrí la finestra de la portella, y la pestilenta pols +que no havia trobat encare repós entre la que 'ls enfarinava ja, eixí +bufant com fum pe'ls espiralls de má dreta. Llavors totas las miradas +convergiren sobre la carretera, qu' iluminada per un sol de juny +enlluhernava de blancor. La gresca y moviment de las tartanas seguia +omplint de vida un bon tros de camí. Entremitj d'ellas, contrastava +una feixuga galera, arrastrada per set mulas qu' anavan tirant +indiferents ab llur pell terrosa, los arnesos apedassats, las orellas +caygudas, lo pensívol esguart fit en l'ombra de llurs cossos que +s'aplanava á terra en deformat escors. Lo carreter, tant polsós com +ellas, seguia al costat, cuydantse més de desviar á las esbojarradas +tartanas que de menar las reposadas bestias del seu tiro. + +Peró don Ramon no feya cabal d'aquest quadro, mal que li hagués servit +de cómoda excusa pera guaytar á fora, trencant la son dels altres. +Sos ulls escorcollavan continuament l'últim confí de la carretera que +curvas y pujadas li segavan tot sovint. Las enjogassadas tartanas y +lleugers carrets se succehian uns derrera d'altres entre polsagueras +que s'aixecavan tofudas, los embolcallavan un instant y, al +destriarse, s'arrossegavan encare carretera amunt, refregant las +ombras negrosas dels arbres y esvahintse arreu per encantament. Si de +cas dalt d'una pujada 's sostenian farandolant una estona, eran la +desesperació de D. Ramon. + +Per fi, 'ls ulls d'aquest s'il·luminaren de goig. Al cim de la costa, +aparegué un break, surant entre polsaguera arrebolada, com aquells +carros mitológichs en que 'ls pintors de plafons han colocat á tots +los monarcas del passat sigle. + +--Ja son aquí, Albert, ja son aquí! --feu don Ramon, tocant lo cap del + seu fill, un jove de vint y cinch anys, esprimatxat y cara-oval, + qu' era l'únich passatger qu' havia seguit dormint. + +Mes aquest, rendit encare per la nyonya, obrí y tancá 'ls ulls ab la +pausa d'un agonisant, restant altre cop en la inmovilitat més +absoluta. En contra, tots los demés llansaren la vista al camí. D. +Ramon, prou enfarfegat ja per son ventre de bola, s'havia girat de +través trayent tot un colze á fora. Ab majors dificultats se vejeren +encare 'l bon rector, massís y blanch com un alemany, y la disforme +pagesa que no sabia com remoure sas ancas d'euga normanda ni +l'llargarut cistell qu' á la falda duya pera major torment de sos +vehins. Llavors, l'Albert, lo fill de don Ramon, se tombá de cara al +recó, deixant encastat en ell lo perfil de son rostre de Cristo qu' +una barba sedosa y acabada en punxa resseguia. Esblaymat per la pols, +la parpella clavada en la conca ullerosa que l'ombra de dos ó tres +rulls de cabell amoratava, semblava mort. + +En aquest moment la diligencia feu una S, s'enfonzá entre un desmont, +y tres ó quatre garrofers que de las paradas altas s'aixecavan, +cobriren la visual dels miradors. Lo camí seguia en baixada, 'ls +cavalls amaynaren lo trot, la diligencia comensá á lliscar poch á +poquet, balansejantse feixugament, deixant sentir de quan en quan los +garranyichs de la fusta y 'ls grinyols que feyan las rodas al +refregar ab la trava. En cambi, tartanas y carrets no deixavan, trap, +trap, trap, son atrafegat andar. + +D. Ramon retirá 'l cap de la finestra, y veyent que son fill +continuava dormint, arronsá las cellas ab desagrado y ayre de +compassió. "Quin xicot! --pensá l'home-- Res lo mou!" + +--Quins vol dir que 's veuhen, don Ramon? --preguntá llavors en + Jeroni, sacudintse las solapas del jech. + +--Los de ca'n Galcerán --respongué l'interpelat. + +--Ja han caminat donchs, si han eixit á l'hora qu' aquest matí 'm deya + don Pau. + +--Oh! es que portan dos cavalls triats, Jeroni. + +--Crech que 'ls va comprar vosté ¿oy, don Ramon? Y encare com no 'ls + portá éll mateix de Barcelona? Que no'n gastava allí? + +--Es que 'ls de tiro 'ls tenia un xich vells. Los de sella ja 'ls ha + dut: aquest meteix vespre han d'arribar á la vila. + +--Aixó sí que no ho entench! --afegí la corpulenta pagesa, tot + capbussant ab lo trontoll del cotxe.-- D. Joseph, lo vell Galcerán, + ne tenia prou ab un de cavall, y don Pau no'n té prou ab dos pe'l + carruatge, qu' encare'n vól d'altres pera muntar! Y qué'n fará de + dos ó tres pera anar á cavall? Gastar palla y grá sense tocar en + lloch. + +--Un per ell, un altre pera donya Isabel, la seva senyora. + +--La seva senyora vól muntar á cavall? Aixó sí que m' agradará + véureho. No he vist cap senyora que 's sápiga tenir bé dalt d'una + somera. +¡Senyora de ciutat, que deu vindre carregada de pamplinas! + +--Ja diu lo ditxo: "qui ab donas va y burros mena, tot lo camí passa + pena" --saltá l'obrer. + +--Y bé, son gustos --objectá en Jeroni. + +--Y qué sabeu vos de senyoras? --replicá 'l vell Merly, tot enardit, + refregantse la cerdosa y blanca sotabarba que duya retallada com un + patró de barco. + +--Ay cabás! Com si no n' hagués vista cap de senyora. + +--Y es clar que no n' heu vistas com donya Isabel. + +--Si vos no heu vist lo mon per un forat --interposá ab ironía l'obrer + que, com bon guerxolí, era un burleta. + +Lo vell Merly acabá d'exaltarse. Qui ho dubta que per aquellas terras +no hi havia cap senyora d'alto rango? Las d'aquí, certament, ni dalt +d'una somera 's saben tenir; peró á las grans ciutats ne veurian que +menan uns cavalls com unas torres y atravessan los passeigs que fan +feredat: --Com no hi aniríau vos, Antonia. + +--Oh, jo, ab aquestas carns, ben segur que no. + +--Y dónchs, dona? Ademés que no us cregueu que la Galcerán vinga aquí + á fatxendar per la pols d'aqueixas carreteras. Ella ha de muntar + per remey +--continuá D. Ramon. + +--Per remey. Jo't tóch quinas medicinas! + +--Cada terra fa sa guerra, dona. + +--Ah, aixó es ben cert! --exclamá la pagesa, declarantse vensuda. + +--Y donchs, crech qu' are 'ls tindrém aquí per sempre més, eh? +--interposá 'l capellá que fins llavors no havia badat boca. + +--Sí, gracias á Deu! + +--Aixó es bo, aixó es bo! --feu lo rector, obrint molt las vocals y + acompanyant sa aprobació ab un parell de capbussadas. Després + clogué 'ls ulls, apoyá 'l cap en lo recó encoixinat y 's prepará á + escoltar ab las mans mitj plegadas y fent ballar, un sobre + l'altre, 'ls dos dits grossos que, botarudets com eran, ho + semblavan més per lo arranadas que duya las unglas. + +En Jeroni afegí, llavors, que sempre la presencia del diputat era un +bé per la vila. + +--Y es clar, home, es clar. Tenintlo entre nosaltres, veyent de prop + las cosas, anirá més ben informat, com hi anava don Joseph, y, com + qui diu, sentirá creixer son amor per tot lo de la vila. Jo ja li + aconsellava de des la mort de don Joseph qu' al cel sia. Peró las + ciutats tenen ganxo, y després, la senyora y 'ls nens... Per fí la + salut meteixa de donya Isabel l'ha obligat á creurem. + +Mossen Magí feu un punt d'admiració. Don Ramon explicá llavors l'estat +de la Galcerán que, desde 'l derrer part, no havía fet res de bó: +atachs de nervis á l'impresió més petita, dos gastaments en menos de +dos anys y, per fí, sembla que 'ls metges están en que té una anemia +y que sols la vida de camp la pot refer. + +L' obrer, posant en dubte aquella causa: + +--Vol dir que no es cuestió de pelas? --S' atreví á dir. + +Malgrat la pols que l'enfarinava, á D. Ramon se li encengué 'l rostre. +Ell veya l'intenció del obrer, partidari d'en Rodón, y fins l'origen +de la mentida que 'l tal se proposava propalar. Per aixó, fora de sí, +esclatá en embestidas y reticencias prou transparents, llansadas ab +lo tó més agre possible. + +--Ah! que'n aneu d'errat, Marquet! Quan al fatxenda d'en Rodón se li + acabin los marvedissos, don Pau encare 'l podrá colgar de pelas, + que vos diheu y que jo'n diria pessetas. + +--Home, jo he parlat per veus que corren. Si m' hay tivocat, la culpa + será d'un altre, y no entench perque hi barrejém al Rodón... + +--Lo qu' he dit, dit está --recalcá 'l vell Merly, envalentonat per la + fredor del obrer. + +--Está bé, home, está bé --feu aquest, mitj somrisent-- per aixó no + cal enfadarse. Miris, no podentlos tenir jo, 'ls quartos, tant me + fá que 'ls tinga l'un com que 'ls tinga l'altre. + +En Jeroni y 'l capellá discorregueren encare ab D. Ramon sobre las +duas fortunas posadas á discussió, convenint tots tres en que la d'en +Galcerán sobrepujava de molt en quantitat y solidesa á la de son +rival. + +--Y 'l meteix lo seu prestigi polítich --afegí 'l senyor Merly.-- Sinó + qu' ho digan las últimas eleccions. Ja ho veuhen si s'ha bellugat + en Rodón, si n' ha fetas de cosas y de promesas. De qué li han + servit? Pera dursen un desengany més. Fa més de trenta anys que 'l + districte de Vilaniu es dels senyors Galceráns, y ja ho havia sigut + l'any dotze y l'any vint, y ho será mentres la casa conservi 'l bon + nom que du sigles ha y 'l poble no perdi 'l seny... Sinó que hi ha + qui somia truytas y 's creu qu' es arribada l'hora de fer combregar + á la gent ab molas de molí; que prometent carrils impossibles, + remenant més diners ab la llengua qu' ab los dits, entabanant á la + pobrissalla ab disbarats y promesas de mal pagador han de cassar + las llebras á so de tabals. Peró... per are... se las haurán + d'espinyar, Marquet... No hi ha que somiar en carrils, si la línea + ha de parar aquí; aixó es desbaratar. ¿Quina empresa fa per tan + pochs rendiments lo túnel de Bondalit? Los homens práctichs pensan + en lo més factible; en Galcerán lo que fará es lo canal de la Baga, + y aixó no ho diu per' embaucar electors, sino perque es un be pe'l + país y un projecte realisable. Créyeume Marquet, en Rodón va mólt + lluny d'oscas. + +Y com aquell se contentés ab sonriure á tall de mofeta, D. Ramon +prengué nova embestida pe'l camí de las comparacions declaradament +personals. +¿Ahont anava en Rodon á ferse un chalet, una gabia de canaris, tota + carregada de punxas y coloraynas que no servian de res? Més valia un + recó de casa Galcerán que tot aquell joch de bitllas. + +En Jeroni no 'l trobava tan criticable 'l chalet. Li semblava una +caseta molt ayrosa, molt bufona. + +--Aném, home, aném! --saltá D. Ramon-- alló no fa senyor, alló es + quincalla pura. Si hi fica á donya Mercé ja no saben per hont + girarse. + +Los oyents, inclús en Marquet, que recordaren la gruixaria de donya +Mercé, celebraren l'acudit ab una rialla. Llavors D. Ramon trobá +analogias entre 'ls amos y las casas. Lo casal dels Galceráns ja 's +veya qu' era per tot un senyor, per' aquell bon mosso, ample +d'espatllas, fornit y moreno, qu' ab sa mirada reflexiva y penetrant, +y ab sa barba abundosa y negra ja imposava 'l respecte d'un lleó. En +cambi, 'l chalet era ben propi d'un home com en Rodón, petitó, +bellugadís, tot ulls, tot carregat de posturas, cargolantse sempre 'l +mostatxo ó la cadena del rellotje que, per més fatxenda, duya sempre +empenjollada d'anells. + +Peró com ningú oposés res á tan acalorat parlament, lo senyor Merly +tragué de nou lo cap á la finestra, mentres l'obrer se mossegava 'l +llabi per no riure y l'Albert se removia ab gestos d'insoportable +fastidi. Lo rector de Benitarik obrí 'l breviari y 's persigná, y 'l +bon Jeroni comensá á trencarse 'l cap calculant cert negoci á compte +y meytat que li havian ofert aquell matí. Peró cansat de fer ballar +números per la memoria, clavá un moment los ulls en los endormiscats +de la pagesa y, com per mimicisme 's condormí altre cop. + +La diligencia, qu' havia endevantit bon tros á la furimó de +carruatgets, emprenia llavors al pas una penosa pujada, encaixonada +per altas esmotxaduras. A mitja costa, peró, comensaren á petar las +trallas, los cavalls á galopar, y ab estrebadas y balanseigs lo +carruatge arribá al cim. Aquí 'l viatger endormiscat creya trobarse +en aquell moment del matí en qu' entra 'l criat y obrint los +finestróns li dona 'l bon dia. A la penumbra qu' embolcalla 'l +desmont, succeheix una llum tan viva qu' atravessa la parpella, +desperta y enlluherna tot alhora. Es la mar lluminosa del ample cel +que serveix de dosser á la vall. Alguns viatgers preguntan, ab +l'esbarament de qui 's desperta en lloch inesperat, ahont son? y si, +un cop vensut l'enlluhernament, guaytan per la finestreta, sentirán +aquell esplay d'ánimo que sempre causa la contemplació d'un panorama +extens y frescal. + +La vall de Flors se domina desde allí á vol d'aucell y mostra de cap á +cap tota la magnificencia que Deu ha escampat en sas montanyas y plá. +La volta del cel apar que s'aixeca de l'altra vessant de +l'escaixalada serra, coneguda per Serrat del Comte. Lleument +esblanquehida pe'l reflecse d'una llum que 's pert en l'infinit, puja +després en forma de casquet esférich cada vegada mes blau, +allunyantse del espectador, y vá per últim definint suaument cap al +altre infinit que 's pert entre l'arbreda del pla ab las joganeras +ayguas que corren vers al mar. Sota del inmens dosser, y al bell mitj +de la plana, s'aixeca Vilaniu ab son capritxós perfil de campanarets, +y alts y baixos de teuladas y torratxas, dessota las quals destacan +per sa negror las amplas oberturas de las golfas. Lluhen, d'en tant +en tant, los vidres de finestras y balcons. Las casas semblan +encabritarse unas damunt las altras com si no estessen separadas per +plassas y carrers, tal qu' al véurelas abocadas sobre las massas de +verdor que'n llurs peus enclouhen los horts de la vila, 's diria que +hi han de caure com un castell de cartas. Llargas fileras de salzers +y pollancredas parteixen en tres trossos desiguals la variada catifa +de la plana, describint lo curs de la Riera Blanca y 'l Torrent dels +Rossinyols, y per entre las verdas clapas d'espessehidas arbredas, +blanquejan assí y allá molins, fábricas y casas de camp. + +Al vessant de las montanyas, un qu' altre sembrat fa descubrir las +colradas masias que, sens lo contrast del vert, se confondrian ab la +terra. La boyra de la distancia vela fondaladas que broda 'l bosch, +saltants d'ayguas y fonts misteriosas que 'l rossinyol may abandona. +Coronan l'altívol puig del Esparver, cap del serrat que mira á +sol-ixent, las ruinas del Castell del Comte, evocant lo recort de +gloriosas gestas, y al altre cap, com penjadas en la grau de Bondalit +qu' aguayta la collada de Ponent, altras parets no menys interessants +y expressivas testimonían la passada existencia del monastir de Sant +Salvador, un temps rich y venerat de reys y poble, avuy cau de +feréstega soletat hont creixen á son pler l'agram, los escardots y +l'argilaga, y aucellots y reptils s'hi assoleyan y dormen. Tot lo que +pot donar la terra pera captivar la vista, bellament acoplat ab los +recorts d'una historia rublerta de llegendas dramáticas, enclou la +vall de Flors, trosset de la terra catalana qu' en son romiatge al +cel han d'anyorar sos habitants, segons ells diuhen. + +Aquell panorama no era nou per cap dels passatgers. Vehins de Vilaniu, +lo coneixian en conjunt y per parts fins á saber de cor lo nombre de +jornals que tenia cada finca en ell inclosa, y, mellor que 'l meteix +Registrador d'hipotecas, las cargas que gravavan sobre cad'una +d'ellas, llevat de l'Albert que, allunyat pels estudis anys há, y de +geni poch inclinat á la tafanería de poble, ho veya ab altres ulls. +Cada volta que +'l contemplava, trobava en aquell espectacle tota la poesía de la + naturalesa, y á mesura qu' avansava en edat, més atractius hi + descubria. Per aixó, mentres los uns s'acontentaren en expressar son + agrado de trobarse allí, dihent: "arribarém d'hora," l'Albert, qu' á + la fí 's despertá, obrí la finestreta y ja, colzo á fora, deixava + correr la diligencia, abalantsantse pera contemplar mellor lo + paisatge. Apart del efecte artístich que las combinacions de tons y + ratllas podian produhirli, sentia, al contemplarlo, una dolsa + resurrecció de recorts de sa infantesa, que jamay havia apreciat com + llavors y que movian totduna en son cor lo consol d'atraparlos plens + de vida encare, y 'l remordiment d'haverlos tingut abandonats tant + de temps. + +Peró, tot al hora, y sens adonarse de la causa, 'l corprenia una +tristesa fondíssima. Aquell cel, aquell sol qu' havian acaronat sa +joyosa infancia serian d'are en avant lo cel y 'l sol sempre pálits +del desterro. N' estava segur. Fet á altres usos y costums més en +armonía ab son carácter independent y reservat, pressentia ja 'ls +disgustos que li guardava la vida de poble curt ab sas exigencias +estúpidas, sa tafanería ineludible, sas indiscrecions de cada hora, +sas lluytas personals y encarnissadas. Preveya ja que, si la +desigualtat de gustos é ilustració l'allunyava del tracte de sos +convehins, com experiencias anteriors li feyan temer, ni podria +veures aislat, ni trobaria ab quí tractarse y endolsir la tristesa, +fora de la familia Galcerán, de quí també, á Vilaniu, hauria de +deslligarse un bon xich, perque... + +Peró al esser aquí, son pare trencá 'l fil de sas reflexions +sacudintli +'l colze y cridant: + +--Mira: are si que ja'ns han atrapat. + +Tothom endressá l'esguart al cim de la costa. + +Per aquesta formiguejavan encare tartanas y carrets, y al mitj d'ells +destacava per s'alsada y elegancia 'l break magestuosament arrastrat +per dos eugas poderosas. A son pas, los petits carruatges +s'arrambavan á un y altre cantó de la via com fentli acatament +d'humilitat. Mocadors y barretinas tremolavan al vent entre alegra +cridoria. + +Anavan dins del break donya Isabel, don Pau, un nen de sis anys, una +nena de quatre, abdos fills d'aquest matrimoni, y don Fructuós +Poudor, pare de donya Isabel y general d'exércit exent de servey. +Donya Isabel y son pare, ab la nena al mitj, ocupavan lo lloch de +preferencia, y en la banqueta oposada seyan don Pau y son fill. + +Lo goig que 's sobreixia de las tartanas y carrets s'apoderava dels +ánims de tota la familia Galcerán, á la qual aquellas mostras de +simpatia devian naturalment afalagar no poch. Aixís, mentres donya +Isabel se posava dreta á la falda la nena á qui feya picar de mans en +senyal de joya, don Pau saludava á tothom somrisent y procurava que +son fill respongués á la cridoria ab lo sombreret de palla á la má, +qu' á peu dret aixecava ab l'elegancia d'un ayrós volatí. Lo general +anava més enllá. Portat de son natural fogós, y conmogut potser per +aquell simulacre de gloria que li recordava, sens voler, lo triomfal +retorn d'Africa, rebia las aclamacions ab tal entussiasme que, de +tant en tant, deixava anar algun ¡vísca! fent esclatar de riure á sos +fills y fins mossegar la traydora rialla al cotxero y á la cambrera +qu' ocupavan la banqueta. + +Al arribar á mitj kilómetre de la vila, trobaren passejant á la major +part de las principals familias, que 'ls hi feyan pas, los saludavan +afectuosament y, com si ja res los hagués de distreure, anavan +tombant darrera 'l break, seguintlo vers la població. + +No cal dir si complaurian á don Ramon eixas demostracions populars. + +--Mireu, mireu, Jeroni! --deya entussiasmat-- ¿Qué tal? ¿Qué hi dirá + encare en Rodón? + +Y com pera dar las gracias d'un favor que li semblava compartir en +gran part, al passar per devant dels victorejadors, tornava á remoure +la cridoria ab la gatzara dels crits qu' éll meteix dava. + +Lo majoral de la diligencia, seguint ab més punt que may la vanitosa +costum de no deixarse avansar per ningú al entrar á la vila, posá +particular empenyo en portar devantera al break. Y al trobars'hi +frech á frech, comensá, dret com un auriga romá, dalt la devantera, á +atiar als cavalls ab l'ajuda del sagal qu' al costat del tiro, corria +aturdintlo á crits y bastonadas. Per altra banda, 'l cotxero de don +Pau no sabia reprimir sos desitjos d'aceptar lo desafio, y bé que +dissimulant pera que no 'l cridés al ordre son amo, atiava també las +poderosas eugas qu' en ocasió més lliure haurian deixat qui sab ahont +á l'atrotinada diligencia. Peró ab tot y no dur aquellas més qu' un +trot llarch, y anar escapats los cavalls de la diligencia, abdos +carruatges corrian quasi bé paralels, avansantse, enderrerintse, +empaytanse y omplenant los ayres d'alegre soroll ab lo dringar dels +picarols, los animosos crits del majoral y la bulla qu' ensemps +movian passatgers y espectadors. Núvols de pols volavan enrera y, al +esqueixarse, deixavan veure las tartanetas que venian esbufegant com +gossets paters qu' á mal'hora s'esforsavan en seguir la carrera +empresa pera aquells poderosos tiros. + +Aixis arribaren al portal de Baix. Lo break trencá á la dreta, seguit +d'un vol de criaturas á qui animava la major curiositat y admiració. +Ensopegant ab ellas, s'hi barrejavan diligents amichs d'en Galcerán +que volian saludarlo al saltar á terra. + +Lo majoral rebé, al parar la diligencia al peu de l'hostal de Sant +Antoni, calurosas felicitacions dels passatgers, y ell anava +escoltantlos ple d'orgull, tot ajudant á desenganxar los pobres +cavalls, héroes y martirs de la festa. Tots ensabonats y fumosos, +gayre be podian aguantar lo panteig de llurs illadas. + +Allí l'Albert trobá á la seva mare, donya Francisca, que l'esperava ab +los brassos oberts y ab aquella joya incomparable que sols las mares +experimentan devant llurs fills. Corregueren un als brassos del altre +ab fonda emoció, y arreu ella comensá ab lo mocador á espolsar +amorosament al jove. + +--Cóm vens, fill meu, cóm vens; semblas un moliner. + +Don Ramon entrá, mentrestant, á la cotxería del hostal, pera demanar +un respall y uns expolsadors. Procurá netejarse tant com pogué, +prengué aygua, y en una gibrella un xich dubtosa 's rentá mans y cara +y s'esbandí 'l cabell. Anava depressa, lo que volia era enllestir; +més tart ja vindria la neteja séria. Perque seria injusticia no fer +constar aquí que don Ramon se distingia precisament entre 'ls +vilaniuhenchs per sa netedat escepcional. A Vilaniu era escepcional +sempre tota netedat. + +Un cop llest, don Ramon cridá apart á sa muller que l'estava cercant +en vá entre 'ls rotllos dels demés passatgers. + +--Que no has anat á ca'n Galcerán? --li preguntá. + +--Hi he estat aquest matí á ajudar un xich á la Queta. + +--Mira que ja han arribat. ¿Perqué no eras á espera'ls? + +--Home, y 'l meu fill? + +--L' Albert? Prou te vagará veure'l, dona, al teu fill. + +--A qui 'm vagará veure es als Galcerans. Del meu fill may ne tindré + prou. + +--Be, vaja, que vóls que't diga. Mira, jo me'n hi vaig corrents. Tu y + l'Albert ja cuydaréu de recullir l'equipatge, eh? + +--Ves en nom de Deu; ja'ns en cuydarém, ja --digué donya Francisca ab + veu de trista resignació. + +Y mentres aquella ab son fill se consumian esperant los bultos que +d'un á un anava arriant un home desde la vaca del feixuch carruatge y +llensant un altre á terra pera que cada hu prengués los seus, don +Ramon emprenia tot content lo camí de casa Galcerán, desitjós d'esser +dels primers de saludar á aquella familia en la vila, ab tot y haver +dinat ab ella á ciutat aquella meteixa tarde. + +L' escandall d'equipatges s'aná fent poch á poquet, desapareguent d'un +á un los viatgers, qui acompanyat d'un home ab lo fato al coll, qui +deixantlo arrimat en algun recó del hostal ab encárrech de que +l'entreguessin á qui vindria á cercarlo. Aixis ho feren l'Albert y sa +mare, y quan de brasset emprenian lo cami de casa seva, no quedava ja +devant del hostal de Sant Antoni més que l'inmensa diligencia +arrambada á un cantó del carrer, buyda com un buch abandonat. + +Mentrestant lo sol s'havia post; del centre de la vila s'espargia á +tots cantons, com plany dolcissim d'una rassa meláncolica, lo cant +ritmat de la gemegosa gralla; las campanas comensaren á repicar +alegrement, cridant al vehinat á completas, y per entre 'l capritxós +perfil de las teuladas lluhia, assí y allá, la resplandor rogenca +dels fochs de Sant Juan qu' encenian los xicots per plassas y +carrers. + +### II + +La casa dels Galceráns ocupava tota l'ala de la plassa de las Monjas, +paralela al convent del Carme. Aixecada en las derrerias del passat +sigle, participava tot ensemps de la grandiositat de líneas que +reunian las construccions de Carles III y de la pobresa d'ornaments +que caracterisa á las de Carles IV. Son devanter, molt més llarch qu' +alt, acusava en sas oberturas un entresol iluminat per sis finestras +quadradas y simétricament compartidas en los dos costats d'un portal +grandiós, tot ell de pedra, ab los meteixos relleus y rebuscat +casament de rectas y curvas invertidas que tenian los enquadraments +de l'época. Set grans balcons de march esgrafiat en l'argamassa +donavan llum al primer pis, y á desproporcionada altura, altres tants +óvals acusavan l'existencia del pis segon y derrer sobre 'l qual +s'extenia una feixuga cornisa ab descomunals carassas que sostenian +en sas bocas negras canals de ferro, com monstres qu' ajeguts en la +teulada contemplessen lo carrer tot mastegant lo canó de capgiradas +pipas. Fóra d'aixó, sols adornavan aquell extens frontis las baranas +de ferro recaragolat que servian d'empit als balcons, y uns grupos +mitológichs de dimensions desproporcionadas, qu' una má ignorant +havia perfilat en los grans panys de paret. + +La plassa de las Monjas, que devant s'extenia, era prou ampla pera +deixar dominar d'una sola ullada aquell gran casal. Era, no obstant, +trista y solitaria per estar més arrimada á un extrem de la vila que +no pas al mitj. Peró aquella casa y la portada barroca de la capella +del Carme qu' estava situada al cap del convent, com tots sever y ab +certa fesomía de presó, davan á la plassa un carácter monumental que +no 's trobava en lloch més de Vilaniu. Quatre humils casetas de +menestralía 's miravan fit á fit desde las altras bandadas de la +plassa, y al mitj d'aquesta, tres rengles de plátanos malaltissos y +alguns fanals bruts eran mostra de la policía y ornat qu' á Vilaniu +regian. + +Passejant sota aquells plátanos, tots endiumenjats ab levitas +d'inmemorial figurí 'ls paysans, enguantada y estirada com sempre la +gent de guerra, estavan los personatges de la vila, quan apuntá per +un cantó 'l break de don Pau. Al ovirarlo, s'arremolinaren tots cap á +la gran porta, allargaren lo pas los que venian entre la quitxalla, y +al rebombar lo carruatge per l'entrada, la familia Galcerán se trobá +voltada d'amichs y aduladors. + +Lo Comandant d'armas y 'l tinent de la Guardia civil oferiren llurs +respectes al general Poudor ab l'acostumada sobrietat y tiessor +militars, y cambiadas algunas frases de cortesía, anaren á engrossar +las filas dels sitiadors de D. Pau. + +Lo general, sa filla y 'ls nets feren silenciós acatament á tothom y +s'encaminaren de dret cap al primer pis, precedits de la Queta, +criada antigua de la casa, y escoltats per los demés del servey +que 's menjavan á festas als menuts y duyan plenas las mans de +capsas, maletas y parayguas. + +De molt bona gana los hauria imitat don Pau; peró l'extremada +solicitut d'amichs y aduladors lo retingué en l'entressol, hont, +veyent que 'l seguian, no tingué més remey que rebre 'ls. Menos mal +encare si la visita s'hagués reduhit á una curta fórmula de +benvinguda; mes com á cad'hu dels visitants li trigava l'hora +d'enrahonar á solas ab lo diputat y, un per un, esperavan tots que +s'aixequessen los altres pera lograr l'entrevista privada, eran +inútils totas las indirectas més ó menos trasparents que don Pau se +permetia. + +L' Alcalde volia aprofitar l'ocasió, ans que 'l Gobernador arribés, +pera proposarli certa combinació política disfressada d'acte +administratiu; lo Jutje desitjava qu' intercedís ab aquella autoritat +gubernativa pera la favorable resolució de certa competencia; +l'Administrador de Correus li havia d'explicar la causa secreta de +certas queixas qu' estampava un diari de la capital ab motiu de no +rebre en temps degut lo periódich sos abonats; lo Comandant d'armas +devia exposarli 'l perqué de certa desavinensa ab lo tinent de la +Guardia Civil, ensemps qu' aquest s'esperava també pera guanyar per +má á son contrari y evitar tota sorpresa. Feyan costat á tota aquesta +plana-major de l'Administració Vilaniuhenca dos caps d'ala dels +pobles inmediats. + +Quan lo vell Merly, aixís era nomenat en la vila don Ramon, arribá a +casa Galcerán, trobá en l'antesala á un dels mossos de don Pau, +conegut ab lo renom de Llebreta, home que sentia una afecció, per son +amo, sols comparable á la del gos més fidel. + +--Ja té gent? --li preguntá don Ramon, mitj engelosit de no haver + pogut esser lo primer. + +--Uy! ja ho pot pensar, senyor Merly. + +--Bé, donchs, esperaré que surtin, desde 'l menjador. Aixís + enllestirém més prompte... --anava dihent don Ramon, tot aixugantse + la copiosa suhor que li amarava la calva, y encaminantse cap á + aquella pessa ab la propia naturalitat ab qu' ho hauria fet á casa + seva. + +--Entréu, Llebreta, que 'm diréu quí hi ha. + +En Llebreta lo seguí y li feu narració circunstanciada de la rebuda y +de las personas que hi havia allí dins ab don Pau. Digué després hont +se trobava cada un dels indivíduos de la familia, y acabá per +manifestarli l'agradable impresió que li havia produhit lo general, +únich dels arribats á qui no coneixia. + +--Li dich que m' ha agradat --esclamava 'l bon pagés-- perque, vaja, + per esser general, se presenta molt humil, molt fayent, molt + trempat. Jo 'm pensava que vindria ab lo vestuari malitar, fent + repicar las espuelas y +'l sabre, com tants n' hem vist en aquesta casa meteixa, entrant + d'allotjament ab uns fuerus que ni 'l rey los hi era bon mosso... + Peró no, no, res d'aixó; molt, molt persona, ab una americana y un + bolet com l'amo, fent petons als nens y tenint una paraula pera + tothom. En bonas firas qu' es tot un home! + +Don Ramon, qu' en no fent política y no tocantli 'ls Galceráns era un +Bon Jan inmillorable, s'escoltava á en Llebreta embadalit. + +Aquest prosseguí encare, ab son pinzell de criatura, la pintura del +extraordinari general: + +--Y sab que com á figura es un galant home! Deu fer patxoca vestit de + general! Miris que potser fá deu pams d'alsaria. Fornit y gras + sense ser panxut; ferrenyo, pero no malcarat; que ni aquell + mostatxo blanquinós que se li estén per aqui á las galtas com á + aquell rey que fa la guerra al Sant Pare li fá mala figura. No, no, + qu' es tot un galan subjecte, miril com vulga, á fé, fé. ¡Ja es bén + bé 'l pare de donya Isabel! Llástima que la senyora vingui ab + aqueix color tant trencat. He reparat que té las orellas igual que + de cera. Que primas! Pobra senyora! + +Pero 'ls passos dels aludits trencaren sobtadament la paraula del +pagés. Donya Isabel estava ensenyant la casa á son pare, y en aquell +moment se dirigian al menjador. Al veure 'ls venir, en Llebreta que, +seguint la moresca costum del pagés catalá, permaneixia cobert fins +devant de sos amos, se tregué la barretina, fent per aixó tal esfors +que semblava la desarrelés de son cap. La parella, segons expressió +d'éll, li havia fet frenta. + +Venian pare y filla d'amorós brasset. La corpulenta figura del general +havia cobrat més magestat encare vestida de negre de cap á peus. Lo +paletot ab doble rengle de botons que duya estretament cenyit, posava +de relleu tota l'esbeltesa de son tors mascle, y acusava 'l naixement +de la cadera en lo punt divisori de las duas grans seccions del cos +humá. Lo militar, aixis, apareixia per dessobre la levita de paysá, +recobrava sa gallarda tiessor y tot lo marcial posat que 'l llarch +exercici de las armas havia imprés en sa persona. + +La figura de sa filla armonisava á son costat admirablement, perque +existia entre 'ls dos aquella secreta proporció que se sent entre lo +bell y lo robust, entre la Venus de Milo y 'l Moisés de Miquel Angel. +Donya Isabel era ben bé filla de son pare. No més baixa qu' éll de lo +que la diversitat de sexe requeria, ostentava tota la magestat de +líneas y proporcions qu' una sava potent y un desenrotllo complert +donan. La dolsa expressió de sos ulls, sempre suaument ombrejats per +llargas y negras pestanyas, semblava resplandir ab més forsa sobre la +trencada color de son rostre ovalat y d'agraciadas faccions, més +endolsidas per la llanguidesa de sa actual dolensa. Apassionada per +son marit, gaudia de veras ensenyant á son pare aquella casa payral +que, antiga y grandiosa com era, respirava gran benestar y tenia +aspecte senyorial. Anava al propi temps explicantli 'ls projectes que +tenia pera restaurarla y avenirla més á las costums del dia, deixant +entreveure l'estat de la fortuna Galcerán. Y 'l general ohia aquells +plans ab l'orgullosa satisfacció del pare que veu bén casada á sa +filla. + +L' un y l'altra anavan, donchs, tan distrets y enajenats per la +conversa que, fins al arribar al menjador, no s'adonaren de la +presencia del vell Merly y d'en Llebreta. Segons aquest, pare y filla +semblavan dos reys enamorats. + +--Ola, don Ramon, vosté ja per aquí? Ha descansat del viatge? Ha vist + á donya Francisqueta? + +--Sí, senyora, sí, tot va divinament. + +--Y vos, Félix, com anéu? --preguntá desseguida al fidel servidor á + qui jamay anomená ab son renom, captantse sense voler, per aquest + sol fet, doble respecte del senzill pagés. + +--Per are, grat-sia á Deu, al servey de vosté. + +--Anava tan atolondrada al pujar que no havía pogut preguntarvos per + la salut. Veyeu? Lo senyor es lo meu pare. + +Y girantse al aludit, continuá: + +--Papá, aquest bon home es un dels mossos mes antichs y volguts de la + familia. + +--Bé, bé, bon home --respongué 'l general, allargantli la má. Y veyent + que l'altre la retirava per vergonya, insistí en sa cortesía fins á + poderli estrenyer.-- Que os ne deu vergonya, bon home? Res d'aixó: + la má d'un servidor lleal es la má d'un home honrat. Encaixéu, + home, encaixéu. + +--Y qué me'n diu, general, de lo poch que ha vist? Li agrada aquesta + terra? --interposá don Ramon. + +--Oh, jo ho crech. A quí no agradará? Una campinya frescal, hermosa, + una gent amable, alegre, ¿quí pot desitjar més? A mí dónguim + arbres, aygua, fresca y gent animada. Tot venint he vist aixó, y ja + m' he entussiasmat. + +Los dos vilaniuhenchs sonrigueren ab satisfacció de vilatá que li +alaban lo poble. + +--Y que tal la festa major? será bonica, eh? Hi ha forsa forasters? + +--Prou n' hi ha, tot está plé de gom á gom --respongué en Llebreta á + qui animaren las carinyosas manifestacions de qu' havía sigut + objecte.-- Aquí veurá 'ls castells. Si no 'ls ha vist may, li + agradarán de debó +--seguí dihent. + +--Oh, ja 'ls he vist fer á Valls, á la seva terra mateixa, qu' es + ahont han de veures --respongué 'l general.-- Com passan los anys! + Sembla ahir y'n fa ja prop de vint que vaig estarhi de guarnició. + Bon país també aquell, bon país! L' any que va morir la teva mamá, + Isabel. + +--Oh, donchs també 'ls veurá aquí 'ls castells, també. Ha vingut la + colla de la Muixerra, qu' es la mellor de Valls, y com aquest + vehinat hi es tant tirat los ajuda lo metehix qu' allí. Ahont no + poden fer res los castellers, ó 'ls xiquets, com allá baix los hi + diuhen, es á Barcelona y altres punts que hi son poch afectats; + perque 'ls deixan sense gent abaix y, es clar, no poden arriscarse + á ferne d'atrevits per por d'esberlarse la closca si + cauhen --continuá en Llebreta, més animat cada vegada. + +--Veus, papá? --digué donya Isabel, qu' havía obert mentrestant lo + balcó. + +--Ah! un bonich jardí, si no 'l tinguesseu tan descuydat. + +--Un xich massa! --feu sa filla, tot confirmant sa exclamació ab una + rialla bondadosa que valia tant com dir "ja ho arreglarém". + +Lo general indicá llavors la conveniencia de convertir bona part de +jardí en pati, plantat d'arbres, pera esbarjo de sos nets. Y +girantse, se ficsá en lo menjador que, fins llavors, l'havian +destorbat de veure. + +Era una pessa baixa de sostre y bastant espayosa, en la qual s'havía +volgut lluhir, anys enrera, un pintaparets tan pretenciós com +ignorant. Possehit, lo pobre, del atreviment peculiar á tothom qui no +coneix sas forsas, se las havia volgut fer veure de paisatjista, y en +los esguerrats plafons circuhits d'enrevessadas petxinas, corns plens +d'incalificables flors y fullatje impossible que 's caragolava y +enllassava sense to ni concert, havia pintat uns paíssos que feyan +esclafir lo riure á tothom que hagués saludat los rudiments del +dibuix. Lo general, qu' era un xich curt de vista, ne feu, sense +voler, una crítica cohent y curta, preguntant molt sériament "qu' era +alló". Bé que +'l poble, tot volent alabar las pinturas, las havia ridiculisadas prou + anys há, comparant los enquadraments y cantoneras ab l'altar del + Carme, lo més desballestadament barroch de la vila, y 'ls paíssos ab + trossos de pessebre. Quan don Fructuós los vejé d'aprop y sentí qu' + eran paisatjes, com li digué sonrihent sa filla, mal que no fós cap + espasa en materia d'art, feu una ganyota burlesca y exclamá: + +--També 'm sembla qu' hauréu de tindre 'l disgust d'amagar aquest + prodigi ab un paper, per senzillet que sia, eh, filla meva? + +--Ja pots pensarho --gayre bé pogué dir aquesta, morta de riure. + +Don Ramon, que ja havía trobat alguna volta bastant desgraciada +aquella obra d'art, acabá llavors de compendre lo dolenta qu' era y +la rahó qu' abonava 'ls desitjos de'n Poudor; mes no aixís en +Llebreta, sempre aficionat als tons crusos del blau, del vert, del +carmi y ocre que sostenian per allí un combat estrafalari. + +Completavan l'ornat y parament d'aquella sala, una gran taula de +noguera, quadrangular, una dotzena de cadiras de la meteixa fusta y +de construcció molt senzilla, una molt gran, de brassos, d'estil +Felip II, que fou sempre 'l seti predilecte del difunt don Joseph al +presidir la taula, y un grandiós armari ab vidrieras que ocupava de +cap á cap tot lo pany de paret oposat al balcó, rublerts sos +prestatjes d'antiga porcelana inglesa, quinqués, jochs de café y +crestallería que revelavan ab llur calitat y antigor las bonas arrels +de la casa Galcerán. + +--Aixó, los mobles de la sala de dalt y l'arxiu d'aquesta casa son un + pergami, general --digué don Ramon, tot cofoy de poder ensalsar una + vegada més á aquella familia. + +--Efectivament --feren pare y filla, no menys joyosos. + +--Y 'l teu marit? --preguntá per últim don Fructuós, ja prou enterat + del menjador. + +--Allí dintre, sitiat per pretendents. Qué vol que sia! Los + diputats... respongué don Ramon. + +--Y perqué no esperan un' altra hora, deixant que, al menos, se tregui + la pols? Vostés, los paysans, no s'ho saben arreglar. + +--Uy, papá, sempre 'l trobarás aixís: no li donan respiro. Per aixó y + res més tenia tanta peresa de trasladarnos aquí. Per aixó no varem + ferho quan morí 'l papá Joseph --digué donya Isabel. + +--Ah, donchs, val la pena que hi posi remey. Si un se déu á la pátria, + també 's déu á la familia y á las sevas cosas. ¿No es veritat, don + Ramon? Ja, ja, ja! Ja veurás com los trech are, jo. ¿Ahont son? + +--Allá dins... per aquella porta, á má esquerra, veus? Passada la + saleta, hi trobarás, á la dreta, la del escriptori; prou deuhen + esser allí. + +--Y volen que l'avisi? --saltá en Llebreta. + +--De cap manera --interposá la senyora. + +--Aixó fora tréurels grosserament --afegí 'l general, completant lo + pensament de la seva filla. + +Y ab pas mesurat, peró resolt, anava á trobar á son gendre, quan un +gran y confós enrahonament li feu entendre que 'ls visitants s'havian +ja despedit y anavan á eixir. Torná, donchs, enrera, y ab los del +menjador s'interná pera no esser vist. + +Ben prompte las veus ressonaren, primer, en la desmantelada sala que +servia de recibidor del entressol y, després, en l'escala; peró no +per aixó s'apagaren tan prompte com de desitjar era. Los despidos +dels vilaniuhenchs solian durar quasi tan com las visitas, á voltas +més. En la present ocasió, sobre la costum, pesava encare la recansa +de no haver lograt cap d'aquells lo desitjat propósit. Tots +estrenyian la má, una, duas y tres vegadas al diputat, y ab lo +desordre ab que las hi allargavan, se topavan uns ab altres, y éll no +sabia á qui atendre ni tenia prous mans pera complaure'ls. Per fí, un +trobá medi d'atansárseli bé, y á cau d'orella va dirli: + +--L' haig de veure á solas, ans qu' arribi 'l gobernador, sént? --y + bescambiant una rialleta d'inteligencia y una forta estreta de má, + baixá escala avall. + +Quan los demés endevinaren lo joch, l'imitaren, y don Pau, després +d'una cadena de citas á cau d'orella que anavan plovent com los +pésams d'un funeral, arribá á veures lliure d'aquell aixám de moscas +y doná un suspir de satisfacció, que gayre bé se li congelá als +llavis al descubrir en lo menjador á don Ramon. Perque, pensava éll, +á qué ve are aquest home? Hem dinat junts, ha marxat y arribat aqui +quan nosaltres, no sé que li haja ocorregut res +d'extraordinari; ¿donchs que m' ha de dir are? + +Per sórt seva, tenia prou franquesa pera obrar ab tota llibertat, y n' +usá dihentli qu' estava frisós de rentarse y que ja 's veurian mes +tart si de cás convenia. + +La veritat es que 'l vell Merly no tenia res que dir; peró havia +satisfet, mentrestant, sa curiositat, ensemps que 'l beatífich desitj +de respirar lo bau d'aquella casa, mentres lo respiravan altras +personas molt menos fervorosas per en Galcerán. Doná, donchs, la +benvinguda ceremoniosament, se posá altra volta la gorra de viatge, y +emprengué 'l camí de casa seva. + +En aquell moment, pujava l'escala un mosso dels regidors ab dos plechs +closos. + +--Invitacions pera la professó, eh, Quim? Portarán los cordons don Pau + y +'l general? + +--Sí, senyor. + +--Be, vaja, ja hi han pensat. Miréu: si no us trobo, are anava á + Casa-la-Vila á férloshi present. Vaja, á Deu, bon minyó. + +Y s'encaminá cap á casa seva, satisfet d'haver complert degudament, y +desitjós de veure quín efecte li havian produhit á son fill las +milloras. + +### III + +Perque si don Ramon portava entranyable estimació als Galceráns de +quins per taula rebia la significació política que disfrutava á +Vilaniu veyent ab aixó satisfeta una de sas més vehements passions, +no deixava de sentir per son fill un amor vivíssim. Sols qu' ell +deya: la familia Galcerán m' ha honrat sempre ab sa major confiansa; +don Pau, desde la mort de don Joseph (qu' al cel sia), m' ha tingut +per majordom del patrimoni d'aquí; ell y donya Isabel m' han tractat +á l'Albert com un fill mentres han estat á Barcelona, y la +reinstalació d'aquets senyors es massa gran aconteixement pera que un +no corri á manifestárloshi la satisfacció que sos mellors amichs +sentím á llur arribada. Potser que 'l vell Merly exagerava l'amistat +y sos debers, portat d'un sentiment que més era fill d'una secreta +vanitat, la d'intimar ab la primera familia del poble, que d'una vera +y desinteressada gratitut; moltas vegadas la vanitat se disfressa +d'agrahiment sense qu' un meteix se'n donga compte; peró fentli +justicia, calia confessar qu' ell no se'n adonava, puig era dels que +senten y no s'entretenen en interrogar lo sentiment ni en analisar sa +essencia. + +Donya Francisca, de mellor instint, comprenia mellor qu' ell meteix lo +que passava en l'esperit del seu espós, y com no veya en sos actes la +més petita intenció d'egoisme conscient, lo deixava fer sense +exasperarlo ab contradiccions intempestivas. Dona de carácter pacient +y de talent tan modest com práctich, se permetia sols avisarlo de +quan en quan, pera lliurarlo dels perills á que l'exposava son +desmesurat entussiasme, y, encare, buscant sempre la forma més suau y +tortuosa pera qu' ell no cregués que 'l volia dominar, á lo qual +jamay s'hauria avingut á ciencia certa lo satélit de 'ls Galceráns. +L' únich que no havia pogut lograr d'ella don Ramon era que, com ell, +se desvisqués, com ell ho deixés tot per aquella familia, á la qual, +no obstant, estimava de debó y estava disposada á servir sempre que +per aixó era buscada. La meteixa condició de superioritat qu' atreya +á don Ramon pera rabejarse en sa llum y resplandirla després com si +fos propia, tenia sempre al aguayt la susceptibilidad de donya +Francisca fins al punt de ferli contenir certs moviments de coral +simpatía per por de que fossen traduhits á adulació. Si la vanitat, +donchs, atansava al un, una altra especie de vanitat allunyava al +altre; y era curiós observar com marit y muller descobrian l'un del +altre aquest secret ressort de llurs actes, y cap dels dos se notava +l'existencia del seu propi. + +Per lo demés, abdós coincidian en un sentiment, en un amor intensíssim +per llur fill, objecte y fi de tots los sacrificis que s'imposavan y +de totas las aspiracions més altas d'aquell matrimoni. De cinch fills +sols havian pogut salvar de la mort á l'Albert, y quan á llurs +vellesas, D. Ramon tenia 60 anys y 48 donya Francisca, lo veyan en +camí d'esser lo que se'n diu un home, perque aixís ho prometian son +carácter estudiós y +'l seny que en sas conversas revelava, los pobres pares s'aconortavan + d'haver perdut los altres fills del cor, pensant que, si 's veyan + privats de la llur companyía, l'Albert quedava mes acomodat sense + perjudicar per aixó á sos germans que de segur eran al cel. + +En quant al pervindre é inclinacions del Albert, si bé convenian tots +dos que per son talent podian augurarli dias de gloria, dissentian, +no obstant, al escullir los medis ab qu' aquell podria mellor +desenrotllar sas facultats. La mare havia observat que son fill tenia +un geni sufert, reservat, y que, lluny d'esser fret ó indiferent com +semblava, perque en las cuestions de poca importancia jamay prenia +calor, tenia un caliu vivíssim de passions y una sensibilitat +extremada que no podian excitarse sense corre 'l risch de promoure un +gran incendi. Havia notat, ademés, que 'l noy, com ella li deya, de +tres anys ensá venia tot malcontent á Vilaniu, qu' un cop aquí, +s'amagava de tothom y devorava llibres y més llibres ab tot l'afany +ab qu' un malalt s'engorja la medicina qu' ha d'aplacarli 'l dolor. Y +en sas discretas exploracions, havia arribat á descubrir aquella mare +que la causa del malestar del Albert no era pas anyoransa d'amor, com +ella havia sospitat primerament, sinó aversió irresistible al tracte +y mena de viure dels vilaniuenchs. De tot aixó deduhí ella que, ó la +familia havia de trasladarse á Barcelona hont lo noy se desplegaria á +son pler, ó que, quan menos, haurian de deixarlo instalar allí, fent, +en aras de son benestar, lo sacrifici de viure separats, mentres +vindria un desencant ó 'l cansament á tornarlo á casa com altre fill +pródich. + +Pera don Ramon tot aixó eran fantasmas, falornias de l'imaginació de +mare, sempre dubtosa de la felicitat del fill. Estava seguríssim de +qu' aquest tindria la mellor clientela de Vilaniu, y "com lo travall +es la clau del benestar y 'l remey mellor contra l'aburriment," digué +de bon principi y resolgué després, que l'Albert havia de viure á +casa seva, la casa de sos avis, y fer d'advocat á la vila hont ben +prompte 's crearia una reputació y un nom envejables. + +--Espera --afegia-- que comensi á guanyar quartets y anomenada, que + sont los esperons principals pera fer travallar al home, y tú + veurás com l'anyorament de la vida agitada y tonta de ciutat se li + passa. Y en quant á guanyar, no tingas por. ¿Te sembla si no haig + de portar jo á son despaig tota la gent que duch á las urnas? Per + altra banda, ell té prou talent y saber pera aixafar desseguida á + sos tres pobres companys d'aquí y ferse 'l primer advocat en quatre + dias. Lo senyor Olivó 'm deya que té tals disposicions per la + carrera, que sentia molt pérdrel del seu costat. Lo farém afiliar + al partit; los travalls qu' aixó li portará també 'l distreurán + y 'l prepararán per un cas que jo espero... que no li agradará pas + poch. --Y acabava tot baixet.-- Primer lo farém diputat provincial; + després, quan ja don Pau estiga cansat d'esserne, ell será +'l diputat á Corts, y passará hiverns á Madrit, y fará discursos al + Congrés y... figúrat!... Si ho tinch consultat ab l'hereu Galcerán y + aném d'acort. ¿Pensavas per ventura que jo m' adormo en preparar lo + pervenir de l'Albert? ¡Qué sabéu las donas, qué sabéu! + +Donya Francisca havia rebut aquesta conclusió ab un cop d'espatllas +que demostrava massa bé la desconfiansa que quedava en son esperit al +resignarshi; peró 's deixá ajupir á la voluntat de son espós, +exclamant entre sí: "será lo que Deu vulga." + +Resolta la cuestió tres mesos avans d'acabar l'Albert la carrera, +pensaren abdós pares en preparar lo més dignament possible +l'escriptori del futur advocat. L' elecció del local, aixís com son +ornat, los ocupá sériament molts dias. Per fi convingueren en apariar +pera tal objecte la sala y alcova qu' ells dos havian sempre ocupat, +tenint en compte qu' era la pessa mes quieta, assoleyada é +independent de la casa, com que donava á mitj dia y queya sobre +l'hort. Cridaren al mestre-de-casas, al pintor y al ebanista mellor +de la vila y 'ls hi encarregaren l'obra, dihéntloshi que volian una +cosa bona; expressió bastant pera que aquells artistas entenguessin +que podian travallar sense perdonarhi res, y lluhir tot lo gust y +destresa que tenian. Pochs dias ans de l'arribada, l'escriptori del +Albert quedava terminat á gust d'aquells pares y arrancant grans +alabansas dels vilaniuhenchs qu' anaren á admirarlo. + +La saleta y alcova havian sigut convertidas en una sala rectangular de +bonas proporcions pera quedar prou clara ab la llum que rebia del +únich balcó obert en un de sos extrems, sobre la galería ó eixida. +Adornava l'oposat una gran llibreria de caoba de tres cossos +verticals; dividits per robustas pilastras estriadas que rematavan en +ménsulas d'estil Lluis XVI; sobre las ménsulas corria una cornisa +renaixement, y del mitj d'aquesta s'aixecava un grupo d'atributs, +format per un llibre obert, unas balansas y la consabuda espasa de la +lley. Lo cos inferior formava armaris tancats ab plafons, y, á lo +llarch de dalt, corria una vidriera sense deixar cap corrent d'ayre, +pera la conservació dels llibres. Tot lo fustám estava barnissat, +estrías inclusive, y 'l grupo d'atributs, sobre resultar petit, +(l'autor ne deya una monada) deixava, com travall de talla, bon tros +que desitjar. Tapava las vigas del sostre un aplafonat de guix, y, al +centre, un botarut floró qu' era un pá d'or. Trencant lo dibuix de +grá d'ordi vermell y daurat que decorava las parets campidas de color +de perla, penjavan á dreta y esquerra un planisferi, 'l mapa +d'Espanya y mitja dotzena de quadros bíblichs entre +'ls quals 's distingia una composició teatral del judici de Salomó. + Duas otomanas de reps llampants, y cadiras ab assientos de la + mateixa roba esperavan als clients arrengleradas. Prop del balcó hi + havía una taula ministre, també de caoba, ab sa corresponent cadira + de brassos encoixinada y giratoria, y adornava lo pany de paret á + ella corresponent un grabat del Cristo de Velazquez, significatiu + present de donya Francisca, com lo rellotje, un termómetre y un + barómetre metálich eran regalo de don Ramon. + +La bona senyora havía, ademés, posat un transparent de paisatge +inverosímil, al balcó, y unas cortinas que feyan joch ab lo moblatje. +No cal dir si havia procurat que traguessen del enrajolat las crostas +de guix y tacas de pintura, ni si tindria brunyit tot lo barnís de la +fusta y arregladets tots los objectes d'escriptori que flamejavan +demunt la taula al entorn de l'escribanía d'argent que regalava al +Albert la familia Galcerán. + +Las melloras á que 's referia don Ramon, tot encaminantse á casa seva, +eran aquestas. Pera que causessen tot l'efecte á l'Albert, res n' hi +havian dit sos pares. Quan arribá s'ho trobá tot fet. Donya +Francisca, la Pepa, cuynera de la casa que havia dut al Albert á +bras, y en Martí, lo fuster del devant, que havia fet la mampara de +bayeta y claus daurats ab que 's tancava aquell tribunal(aixís havian +batejat l'escriptori alguns entussiastas) acompanyaren al nou advocat +fins adalt pera presenciar la sorpresa. + +--Puja, puja, que't mudarás, deya Donya Francisca ab la rialleta del + més seráfich candor, tot guiantlo cap al primer pis. Y l'empenyian + també ab no menos candidesa la bona cuynera y 'l fuster del devant, + tot recomanantse mútuament silenci ab lo dit als llavis. + +--Peró, que m' han mudat de quarto? --exclamá l'Albert, observant que + l'encaminavan cap á las pessas del derrera. + +--No, home, vina; te rentarás en lo nostre --responia la mare, + esforsantse en dissimular, mentres los altres dos acompanyants + s'esclafian de riure. + +Y ja anava la bona senyora á tirar de la mampara, quan lo fuster saltá +á son costat y, prenent de la má 'l llum que la criada duya, feu +examinar á l'Albert aquella obra en tots sos detalls y conjunt, com +si 's tractés d'una preciositat. No deixava d'esserho per aquell +pobre home que no havia fet jamay una obra tan fina y de tanta +paciencia, segons propia confessió. + +L' Albert, que no comprenia encare lo perqué de la substitució +d'aquella porta, y á quí, per altra banda, no podia sorpendre la +senzilla obra de son vehí, procurá, no obstant, acontentarlo, +alabantli tant com li permeté son poch hábit de fingir. + +--Ja veus com avansa en Martí, eh? --digué la mare, desitjosa d'obrir + l'escriptori. + +Y per últim estirá la mampara y feu entrar á son fill. Un esclat +general de riallas acompanyá son primer pas. A la llum de la lámpara +de petroli, encesa ja á prevenció, passejá l'Albert la vista per tots +los objectes que l'amor paternal havia allí acumulat á fí +d'instalarlo dignament y ferli agradosas las horas del travall que +l'esperava. Tots lo seguian ab la mirada plena de goig y oberts los +llabis en demanda d'aprobació. + +Aquesta no 's feu esperar. + +L' Albert comprengué ben prompte la tendríssima proba d'amor qu' alló +enclohia y, si gens admirat, perque prou sabia quant sos pares +l'estimavan, fondament conmós, doná á sa mare una estreta abrassada +en la que volgué esprémer tot l'agrahiment que sentia, ofegant d'un +cop l'ingrata veu de m' han daurat la presó qu' en son interior +aixecá l'impresió primera. + +--Massa, massa pera mi! --exclamá després. Y coneixent que s'esperavan + d'ell més elogis, comensá á esmersarlos á cada cosa sobre la qu' + era cridada sa atenció, fent aixís vessar de goig á tots los + presents. + +La Pepa, ab la candidesa d'un noy, tocava 'l timbre de demunt de la +taula, recullint una rialleta de bénevola admiració qu' ella cregué +de natural sorpresa; en Martí tombava y retombava la clau de la +taula-ministre pera sorpendre 'l ab lo descubriment de qu' ab un sol +pany s'obrian y tancavan tots nou calaixos. Y arreu afegia: pero +potser l'Albertet ja n' ha vist á Barcelona. Es clar, las modas, +totas passan primer per llá baix. + +Peró --seguia encare, desitjós d'arrancar una alabansa pera sos +vehins,-- lo qu' has de mirar es que l'ha colocat en Jepet, aquest +pany; es á dir, que l'hem clavat aquí, y es el primer que hi há al +poble, y que, no't pensis, que vol la seva destresa, la seva +instrucció, saber manegar aquest joch conforme veus. + +Al fuster li era impossible no tutejar á qui havia vist creixer de +noy. + +--Ja ho crech! Vaya, me'n alegro qu' avanséu aixís --respongué + l'Albert, arrossegant las paraulas ab un traydor badall d'esperit + afadigat, que la mare traduhí á cansament del viatje. + +La bona senyora, donchs, procurá posar punt á una escena que 'ls +altres haurian eternisat ignocentament. Declará á son fill la +procedencia de la escribanía, del rellotje, del termómetre y del +barométre, á fí de que regraciés als donadors, y obrí la mampara +invitantlo á que se'n anés al devant á treures la roba de camí. Da. +Francisca s'havia callat lo seu regalo; pero l'Albert ho comprengué, +y ans d'abandonar l'escriptori estampá un bes en lo front de sa +mare. + +--Vosté s'ho calla, mare: pero jo ja sé que, tractantse d'obsequiarme, + vosté no podia quedar enrera. Aquell Sant Cristo déu esser lo + regalo de vosté. + +Y enllassats per la cintura, eixiren mare y fill cap al devant, +conmosos un y altre de las recíprocas declaracions d'afecte que +s'havian fet. + +Sols per un estrany estrabisme moral pogué don Ramon deixar de +presenciar eixas escenas qu' haurian entendrit molt més son cor de +pare, que no 'l satisféu la visita als Galceráns. Passat lo primer +cop, era inútil arrancar entussiasmes y admiracions de quí, á no ser +per l'agrahiment que sentia hauria arrancat á plorar pensant que +li "havian daurat la presó." Per aixó, quan aquell pobre pare arribá +á casa y corregué á trobar á son fill, alenant de goig, pera escoltar +alabansas de sos llabis, sentí ben prompte una decepció dolorosa. L' +Albert li digué ab veu de mal dissimulada tristesa que l'escriptori +li havia agradat, sentint emperó que l'haguessen situat allí al +derrera, perque sos pares se privavan aixís de son antich dormitori. +Y donantli ab una estreta de má gracias de tot, passá á ferli +preguntas indiferents, relativas á la festa que la vila preparava. + +Don Ramon se retirá al seu dormitori, veyent ab certa amargura +confirmats los temors de sa muller. Mes, prompte pensá: "no hi ha que +temer; lo faré polítich, y l'interés de la lluyta 'l distreurá de las +puerils caborias que 'l capfican." + +Mentrestant, l'Albert, ja endressat del tot, estirantse 'ls panys de +l'armilla y aixecant lo cap com clamant auxili al cel, sofocava un' +ánsia invencible de plorar. + +Veus discordants dels timbals y músicas que recorrian la vila 'l +posaren á punt d'arrancar lo plor com una criatura, peró redressant +lo cos, com si degués afectar un valor que no tenia, sens saber +perqué, obrí la porta y exclamá en veu alta: + +--Anemhi. + +--Que ja m' havias sentit, fill meu? --preguntá de sobte donya + Francisca, desde 'l dintell. + +L' Albert doná mitja passa enrera, sobressaltat per la inesperada +aparició, y refet desseguida, respongué sonrisent. + +--Sí, marona meva. + +--Sí, fill meu; si voléu anar á Completas hem de sopar á corre-cuyta. + Lo teu pare voldria qu' anessem á dar la benvinguda als Galceráns. + Sempre +'ls Galceráns! ¿No't sembla més prudent esperar á demá? + +--Y es clar que sí. Perqué s'ha de mortificar ab visitas á una familia + qu' acaba d'arribar? No comprén lo pare que en semblants cassos la + gent no está pe'ls altres, y que l'urbanitat es l'art de no + molestar al próxim. Aném á sopar; ja 'l convencerém. + +### IV + +A las quatre y minuts de la matinada, l'endemá, diada de Sant Joan, +moment per moment en que 'l primer raig de sol d'aquell dia, salvant +la carena del serrat del Comte, daurava la blanquinosa penya de la +Grau de Bondalit, los campaners de la vila ventaren las campanas, en +la plassa de las Monjas lo pirotécnich calá la tronada, y las grallas +dels castellers comensaren á refilar en l'extrém oposat de la +població. + +Desde aquell instant, los pochs vilaniuhenchs y forasters que ab +mellor consell havian preferit lo llit á la gatzara dels carrers no +pogueren ja dormir. Comensava la festa major, estava convingut que +tothom devia entregarse á l'alegria, y 'ls més cansats, los més +faltats de repós y d'humor, los malalts meteixos, no tenian més remey +que resignarse á la dura lley d'aquell convencionalisme que, com á +tal, era tirá y 's reya pla bé de las més respectables necessitats de +la naturalesa. + +La gent més exaltada 's tirá al carrer pera rodar tot lo dia fins á +rebentarse y perdre un' altra nit ballant, apesar del rebentament, +pera poder dir que s'havia divertit com cap any. Lo servey y las +donas endressadas comensaren los preparatius de la feynada que sobre +ells havia caygut, y 'ls pochs que 's quedaren al llit esperant +moment oportú pera afegir la son tan bruscament trencada, no feren +més que girarse y regirarse pe'ls llensols sens conseguir llur fí. +Quan callavan las campanas, pujava pels balcons lo renou de la gent +bullanguera qu' omplenava 'ls carrers, ja cantant, ja cridantse uns +ab altres, ja rihent ab atronador esclat, y si quelcom apagava +aquestas veus era l'espignet nassal de la gralla, 'l rebombori dels +timbals. + +Peró qui anava á matinejar per forsa seria la familia Galcerán. ¿Cóm +no anar de bonas á primeras á casa 'l diputat? Tothom se'n faria +creus. La multitut, indiscreta com sempre, no pensá já en res més +desde primer' hora. + +Justament, ja de temps inmemorial la tronada 's calava á la plassa de +las Monjas. Y tots quants corrian pe'ls carrers se'n hi anaren. Un +cop allí, tapantse las orellas y apartantse com podian del perill, +resistiren l'atronador espetéch d'aquells mascles qu' al esclatar +feyan tremolar las casas y omplian l'ámbit d'un fum irrespirable, +pudent á sofre. Lo derrer tró fou celebrat ab gran cridoria. Peró +quan menos s'ho pensava, 'l públich vejé comparéixer los castells. + +Era de presumir qu' aquells senyors, poch avesats á matinejar com la +generalitat, dormirian encare, ó al menos, desitjarian dormir: aixís +semblavan declararho també d'un modo bastant eloquent los balcons +tancats y barrats del primer pis. Prou ho veyan los castellers; ¿mes +quí +'ls conté? + +--Bah, bah, si no ho veuhen ells ho veurá 'l servey. + +Tres ó quatre criats guaytavan á las finestras del entressol, y'l +cotxero en mánegas de camisa y esclops, estava recolzat al portal, +essent l'objecte de enveja d'un rotllo de criaturas qu' haurian +sentit delicia en poder passar los llafiscosos ditets pel xarol del +carruatge qu' aquell després espolsaria. + +--Y sinó, qu' ho mirin aquellas carotas --afegia un casteller, + enfilantse ja á las espatllas d'un altre y aludint á las + monstruosas canals de la barbacana que semblavan contemplarlo fit á + fit. + +Los timbals, després d'un llarch redoble, emprengueren son cansat +acompanyament com pera senyalar lo compás, las grallas comensaren á +tocar y cessaren los dubtes. S' havia de fer lo castell, baldament +no 'l vejessen las personas á qui dedicat anava. + +Llevat d'alguns brivalls enfilats en las pilastras de la portada del +Carme, y alguns forasters que 's retiraren al extrém més ubach de la +plassa fugint del sol qu' anava ja invadintne un tros, los demés se +concentraren devant de casa D. Pau, formant una massa atapahida de +carn humana per demunt de la qual bellugavan centenars de caps y +brassos, entre la colorayna de virolats justillos, gechs y gorras, +que de la blancor de las mánegas de camisa sobreixian. Ben prompte, +al mitj de la gentada, s'obrí un petit clar, al centre del qual se +col·locá un home espitregat, ample de pit, coll robust, macís de +camas, nervut de brassos y cap petitet, personificació vivent del +Hércules mitológich, qui ab la major naturalitat se disposava á esser +la pedra fonamental de la columna humana qu' anava á erigirse. Dos +més, rivals de la seva fortalesa, se brindaren á servirli de crossas, +agafantli 'ls brassos que col·locaren sobre llurs espatllas. Aixís +posats, lo menos una vintena d'homens s'agarbonaren al entorn dels +tres, formant un ample pedestal que, per estranya atracció de la +voluntat, constituhia una sola massa tan compacta y resistent com lo +meteix granet. Assí y allá, escalavan al primer home que tenian +devant jovens y xicots de totas midas, y, encare no 's veyan segurs +dalt de la pacient espatlla, emprenian, com per un plá pedregós, +ayrós camí cap aquell pedestal, passant per demunt de las hombreras +de l'apinyada multitut que 's prestava sense esfors, ni girant tan +sols lo cap, á servir de camí públich. La gralla comensá la tonada +del castell, lo més resistent dels que venian caminant per demunt de +la gent aná á posarse sobre las espatllas del hércules, y en menos +d'un Jesús se vejeren aixecarse cent brassos d'acer del pedestal, y +encastarse en las pantorrillas d'aquell segon altras tantas mans +ossudas y aferradissas com las urpas del lleó. + +Sota d'aquella pirámide de brassos tibants desaparegueren los caps +dels que formavan fonament. Un no sabia qué admirar més de aquells +titans: si la forsa muscular de qu' anavan á dar prova, ó bé la +resistencia de llurs pulmons que, durant tant de temps, lluytarian ab +la asfixia. Mentres tant, lo segon extenia 'ls brassos mantenint ab +ells l'equilibri com un funámbul ab lo balancí, y 'l tercer, al só de +la gralla qu' havia emprés la segona estrofa de son cant, escalava +sas espatllas pausadament. Al posarse dret en ellas, sentí las urpas +del segon com se li aferravan á la corva dels genolls pera +apuntalarlo, y esperá, estés de brassos, al quart que ja anava +trepant per sa esquena mentres la gralla tocava la tercera estrofa. +Tocá després la quarta y la quinta, á mesura qu' anavan escalant y +aumentant la columna lo quart y l'aixecador ó penúltim. Llavors era +de veure com, al compás del castell, creixian l'entussiasme y +espectació de la multitut. Lo segon podia apenas sortejar ab son +enginy de casteller las convulsions que la pujada de nous indivíduos +produhia al castell cada cop més alt. Aquell feix de brassos més +forts que 'l ferro li sostenian sas camas en la més absoluta +inmovilitat, peró, dels genolls amunt, lo cos brandava de devant á +darrera, y sols ab sa voluntat, més potent encare que sas hercúleas +forsas, podia dominar la tendencia á aclofarse qu' á genolls y +cintura imposava l'enormitat de pes y de balans. + +--Ay, ay, ay! --esclamavan los més llechs, al veure la tremolor que + ocasionava á tot lo castell la pujada del enjaneta. + +--Ánimo, avant, avant! --cridavan los altres. + +Y l'enjaneta, nen de nou anys, angelet que devia coronar aquella +columna de la superbia humana, seguia sa penosa ascensió, com un gat +de mar per l'antena d'un barco fuetejat pel vent, sens mirar abaix, +hont tenia 'l perill, sinó adalt, hont tal volta veya l'esperansa +allargantli aquella má invisible á que deu l'home sas majors +empresas. Cada balanseig del castell, la més imperceptible genuflexió +d'un casteller, produhia en aquella mar de gent una corrent secreta +qu' esglayava 'ls cors y acabava esbravantse pe 'ls llavis en una +remor sorda y prolongada com la de las onas. + +--Avant, avant y fora! --cridavan d'abaix. Y la gralla ajudava al + encoratjament estirant la cadencia de sas derreras notas tant com + ho consentia 'l pulmó. + +De sobte, esclatá un picament de mans universal; l'enjaneta estava de +peus á dalt del aixecador, y mitj aclofat encare, feya ab los brassos +aquell moviment d'alas qu' entre 'ls del ofici s'anomena l'aleta. La +gralla, ab una nota prima, prolongada y estrident com lo gemech +suprem d'un gran esfors vensut, acompanyava á aquella senyal de +triomf. Lo castell estava fet; calia no més restablír l'equilibri, +posarlo á plom, y dret, enterch ja l'enjaneta ab sos brassets en +nansas, calgueren sols petitas inflexions de cos, imperceptibles al +espectador indocte en la materia, pera lograrho. + +En aquell moment s'obrí 'l balcó del mitj y aparegueren D. Pau y 'l +general. Un espetech atronador de mans coroná l'aparició. La mar +bramulá més fortament que may, y la curiositat y 'l goig promogueren +veritables onadas en la multitut. + +--Al balcó, al balcó! --cridaren los castellers. + +Y 'l castell, ferm llavors, com un estrany pilar barroch format per un +enfilall de caríatides, comensá á navegar cap al balcó per entre +aquellas onadas de caps qu' ab éll avansavan compactas y sorollosas +com avansa l'aygua per la platxa. + +Aquell mar de caps, sonrisents, tots aixecats vers un cantó, fixos en +un sol punt los ulls, aquella marxa pausada y unánime de la multitut +acompanyant ab aclamacions la seva obra, alarde llegendari de la +forsa humana á que s'entregava, per passa-temps, tot un poble +travallat per la fatiga qu' exigeix l'aspre conreu de nostra terra; +aquella veu trista, gemegosa, de la gralla, qu' apagava lo redoble +acompassat dels timbals quasi tant com lo brunzit contínuo de las +veus humanas, eran pera conmoure al esperit més sórt á las expansions +populars. No cal dir, donchs, l'efecte que devia promoure semblant +espectacle en l'ánim entussiasta del general Poudor, d'aquell héroe +de la irreflexió que devia sos entorxats no al art de la guerra, sino +á la flayre de la pólvora y á la cridoria insultant del enemich. + +--Magnífich! Avant, avant! --exclamá, mentres anava atansantse al + balcó +'l castell.-- Aixó es gent de bronzo! aixó son homes --deya á son + gendre, tot perlejantli una llágrima en las pestanyas. + +En quant á D. Pau, ja mes fet al espectacle, y d'ánima poch accessible +á la tendresa, ab tot y esser á éll, més qu' al bon S. Joan, patró +del poble, á qui principalment anava 'l castell dedicat, no savia +entussiasmarse com son sogre. En sos llavis se dibuixava tan sols +aquella rialleta seva que ja may ningú lograva desxifrar si era +d'ingénua complacencia ó de mal continguda mofa. + +Per fi 'l castell arribá á atracarse al balcó y, seguint la costum de +la terra, l'enjaneta saltá als brassos del amo de la casa, entre 'ls +aplaudiments del públich. + +Animat lo general per l'exemple, prengué també en los seus al +aixecador. Mentres sogre y gendre donavan estrenas á un y altre, lo +quart y ters escalavan lo balcó, aferrantse 'l primer á la socalada +de ferro y guanyant la barana ab contraccions inauditas, puig que son +company, no arribant ni á la pedra, se li havia penjat als peus pera +seguirlo. + +La gralla feu son derrer cant ab veu tremolosa, los timbals acabaren +ab un llarch redoble, y saltant á terra 'l segon, se deslligá aquella +inmensa garba d'homens qu' ofegava als d'abaix. La massa humana que +durant tant de temps havia format aquell tot compacte, 's destriá +llavors com per encantament, restablintse en la plassa la suau remor +de cent conversas alegras y aquell formigueig marejador á que +s'entregan las multituts ans y després d'un espectacle. + +Arreu los grallers que, per dissort del bon gust, van posposant las +tonadas características á cants artificiosos que ni s'adaptan a la +modulació de llur instrument ni mouhen com aquells las fibras de +llurs cors, romperen en una marxa d'ópera italiana y, á son compás, +abandonaren los castellers la plassa, portant derrera seu bon estol +d'aficionats. Mes, encare no havian aquestos trencat pe 'l carrer de +Santa María ab lo qual fa cantonada la casa Galcerán, que ja +atabalava á la plassa, redoblant sense parar, un timbal destrempat, y +la multitut feya ample rotllo als Diables. Ells també volian fer son +ball. + +Arrenglerats á doble fila, y presidits per Llucifer y la Diablessa, +anavan y venian ab compás adalerat. Se paravan arreu; eixia un dels +diables, vestit, com tots, á manera d'arlequí antich pero ab caputxa +y banyetas, enlayrava la masseta, y moventla á compás dels passos +curts y trencats ab que caminava, anava salmodiant un parlament en +vers, salpicat d'epígramas desvergonyits contra gent de la vila, +acabant ab un foch granejat de carretillas qu' á la claror del dia +petavan y fiblavan la pell del mal precavut espectador, sense causar +á la vista cap efecte artístich. + +La gent, no obstant, hi reya de bona gana. Feyan soroll, socarrimavan +sense avisar, y aixó bastava pera divertir á aquellas disfressas que +en res trobavan tan de gust com en mortificar y fer corre á la gent. +Los senyors Galceráns, no trobant atractius en semblant +espectacle, 's retiraren; no per aixó 'ls imitaren los vilaniuhenchs +del carrer, que tenian gran plaer en sentir xiscles y crits. + +Mes la broma no parava aquí, qu' encare derrera 'ls Diables anaren +compareixent á la plassa dansas y més dansas, com lo pintoresch Ball +de Bastonets, de La Rosaura, lo de Damas y Vells, lo de Serrallonga, +y altres menos vistosos, entretenint als nens Galcerán y al meteix +avi, quí 's brindá de bon grat á férloshi companyía en la finestra, +desd'hont arreplegava ab semblant rialler los disbarats y +castellanadas de qu' esmaltavan llurs parlaments los personatges. + +Don Pau, mentrestant, estava en son escriptori, rebent, un derrera +l'altre, á gran nombre d'arrendataris y aparcers qu' anavan á +satisferli anyadas, á rebre instruccions, á proposarli melloras. + +Per tota la casa regnava un trahut de gent imponderable. Don Ramon y +en Llebreta s'havian estacionat ja en las pessas inmediatas al +escriptori, donant conversa als anants y vinents, trasmetent ordres y +recados, y ajudant á contar diners. + +Al meteix temps, donya Isabel, ocupada en dirigir tot l'arreglo de la +casa y en desfer y endressar l'abalúm d'equipatges, 's trobava en +mitj de tal maremagnum que quedá tota d'una pessa al saber que +tocavan á missa major. + +--Déu meu! --exclamá-- ¡ja son dos quarts de deu! + +Y corregué ab sa cambrera á engiponarse un vestit qualsevol pera anar +á cumplir ab lo sant precepte. + +En aquest moment entrava un criat d'en Galcerán ab la nova de que 'l +Gobernador estava per arribar, y que l'Ajuntament expedia á +corre-cuyta ordres á totas las músicas y moixigangas pera anarlo á +rebre. + +--Cóm! --feu don Ramon-- no se'n vé de dret aquí casa? + +--Oh, no crech que li deixin arribar --respongué 'l servidor-- Se + pensa vosté quin rebombori hi ha per la vila...? + +Y don Ramon entrá corrent al escriptori á comunicarho á don Pau. Mes +aquest, dat lo determini del Ajuntament, cregué inútil moures, y +esclafí en riallas, pensant l'apuro en que anava á veures son amich. + +Las atencions de son ministeri havian detingut á aquest en la capital +fins á la matinada, y, quan ja 's desesperava de la seva vinguda, un +propi, qu' havia sigut expedit per l'Ajuntament, arribá anunciantla +mitj'hora avans, rebentant, ó poch menos, lo cavall. En aquell +moment, los senyors regidors y autoritats convidadas estavan reunits +á casa la vila pera assistir en corporació á l'Ofici. Al rebre la +nova, seguint la proposició que se li acudí al síndich, acordaren +passar avís á la rectoría pera que retardés uns tres quarts la +funció, y eixir tota aquella comitiva, ab las dansas, gegants y +copla, fins al portal de Baix, per hont arribaria 'l personatge. +Aquest venia en un ómnibus de lloguer, vestit senzillament de viatge, +sense somiar en la recepció improvisada pe'l síndich. + +L' objecte preferent de sa vinguda era passar un parell de dias ab son +company Galcerán, y descansar un xich de las fatigas del gobern. +Pero +'ls vilaniuhenchs, una vegada ficats al ball, ballavan fins á + rebentarse; l'animació ab que havia comensat la festa 'ls tenia + escalfats al derrer camí, y no era cosa de passar per alt un + espectacle més que la casualitat los hi proporcionava sense esfors. + +--"Ja hi som," digueren los senyors regidors. Y enviant recados aquí y + allá, la recepció quedá organisada ab aquella promptitut que sols + l'entussiasme posa en joch. La nova corregué per tots quatre + cantons de la vila com un llamp. Desseguida la nombrosa + concurrencia de la parroquia deixá 'l temple poch menos que + desert, lo campaner mudá de toch, se posaren en marxa gegants, + castells, dansas y músicas, obrint pas á la comitiva oficial, y 's + vejeren per carrers y plassas estols de gent que corrian + atropelladament, uns cap al portal de Baix, altres cap á la plassa + de las Monjas hont se deya que pararia l'obsequiat. Aquí, un + atabalat topava ab lo vehí qu' eixía en aquell instant de casa + seva; allá, un xicot s'entrebancava ab las faldillas d'una dóna, + descusintli una enfilada de tabellas; més amunt, un pare 's + carregava á coll lo nen que no 'l podia seguir y reganyava al + gran, qu' anava rondinant, arrastrat per sa mare; un pagesás, + sense voler, havia posat de gayrell y matxucat ab la punta de la + vara lo flamejant sombrero d'estiu d'una senyoreta, y s'ohian + batements de portas que 's tancavan y crits de gent que perdian á + sos companys. Allá lluny, relliscava un infelís pe 'l dolent + empedrat; ensá, 's renegava del carro qu' embussava 'l carrer, y + per tot arreu regnava tal confusió de crits y empentas que + s'hauria dit que Vilaniu anava á esser enterrada pel foch com un' + altra Pompeya. Aixís arribaren la comitiva y aquellas riuhadas de + gent al portal de Baix. Alguns, no contents encare, avansaren per + abdúas voras de la carretera que fileras de plátanos escabellats + ombrejavan; y quan lo Gobernador arribá al cim del serradet + inmediat á la vila, y vejé negrejar la multitut á una banda y + altra del camí y al peu del portal, no pogué reprimir un gesto de + desagrado. Presumí la que se li esperava, y, á no lligarlo 'ls + compromisos de deferencia que l'autoritat imposa, fá girar los + cavalls y s'entorna á casa, tirant á terra 'l plan oficiós del + senyor Síndich. En fí la cosa no tenia retop, y 'l bon senyor + tingué de junyir lo cap á la voluntat d'aquell ajuntament + obsequiador fins á l'impertinencia. + +--En ma llarga carrera política me n' han passadas ja tantas de + semblants á aquesta! --'s deya l'home entre sí. + +Peró la veritat es que jamay hauria somniat fins ahont anavan á +sobrepujar totas las impertinencias sufertas los vilaniuhenchs. La +pretensió qu' entre l'estrépit de músicas y grallas li exposá +l'alcalde, apenas baixá del carruatge pera saludar als obsequiadors, +poch se l'esperava. + +--Hem fet suspendre l'ofici pera que vostra excelencia puga ohirlo ab + las demés autoritats, y esperém que'ns honrará presidint are la + comitiva. + +--Cóm! --exclamá, sorprés y contenint l'enfado que l'arborava.-- ¿No + veuhen qu' arribo plé de pols y en mala disposició pera pendre part + en un acte tan solemne? + +--Tot está previst, --respongué en Godall, l'alcalde-- Véu aquella + casa blanca d'á má esquerra? Es del senyor. --Y senyalá á un bon + regidor, gras y rabassut, al qual curtejava la banda carmesina que + li creuhava 'l pit fins al punt de fer quasi escapar lo riure al + enfadat Gobernador.-- Donchs bé, --afegí l'alcalde-- pujarán un + moment á casa d'éll y vostra excelencia... + +--Deixi 'l tractament --feu maquinalment l'aludit. + +--Bé, donchs, vosté --continuá aquell, tot content de veures lliure + d'una fórmula que l'entrebancava pera parlar-- podrá respallarse ó + mudarse en un santiamén. + +--Peró, senyors, jo 'ls faré esperar. Los sacerdots deuhen estar + revestits, la iglesia plena de gent frisosa, y trigar més es una + impertinencia de que m' acusarian ab rahó. + +--Deixis de miraments, senyor gobernador; á l'hora qu' ha eixit de + ciutat no pot haver ohit missa. Y després del ofici no'n dirán cap + á la vila. Vosté ha de ohir missa; que s'esperi tothom. + +--Es clar, es clar! --saltaren los oyents. + +Aquell "vosté ha de ohir missa" tancava de cop. ¿Cóm podia una primera +autoritat d'un gobern d'ordre, d'un gobern moderat que posava +especial mirament en apareixer relligiós, fer paper de descreguda ó +tan sols d'indiferent, deixant d'anar á missa devant d'un poble que +sabia no n' havia ohit aquell jorn? Insistir en sa negativa, +escabullir no més lo cos del acte públich pera entrar més tart á +l'iglesia com un simple particular, era exposarse á que 'ls +vilaniuhenchs diguessen que no tenia creencias prou arreladas pera +ferne ostentació pública, y era aixó un acte impolítich que no podia +arrostrar tot un gobernador d'en Narvaez. + +Bén de malgrat, donchs, lo bon senyor hagué d'arribarse á la casa +blanca y posarse á corre-cuyta l'uniforme (gracias que 'l duya ja per +la professó), rabiant y renegant de las exigencias d'aquella gent +que, en sa candidesa vilatana, esperavan á baix molt satisfets y +creguts de que +'l senyor gobernador estava contentíssim del obsequi. + +Per fí aparegué á la porta l'engalanat agent del gobern, seguit +d'aquell pobre Sancho Panza de la banda curta. Lo bombo soná com una +canonada llunyana, refilaren las grallas, y derrera de tota una +llarga corrúa de moxigangas se posá en marxa la comitiva, al compás +del aturdidor desconcert qu' armavan las músicas de las dansas tocant +totas d'un plegat. + +Don Pau y 'l general, que saberen escabullirse de la cerimonia ab +astut pretest, contemplaren lo pas de la sorollosa comitiva per una +escletxa del balcó. Y al veure á son hoste passejant engalanada la +continguda rábia que li bermellejava al costat de las blanquinosas +patillas, l'hereu Galcerán no pogué aguantarse 'l riure. Amich molt +de temps há de la pobre víctima, coneixent á fons son génit de +pólvora, sabent bén bé que sols al enfadarse li pujavan á la cara 'ls +colors, comprengué bén prompte lo que passava dins d'aquella ánima. Y +al descubrir lo tremendo contrast que hi havia entre 'ls desitjos que +bullirian en lo pacient y l'actitut de calma que li imposavan las +circunstancias, se li presentá l'amich en una de las situacions més +cómicas de la vida y més apropósit pera divertir á un carácter com lo +de D. Pau. + +L' enfado del gobernador, no obstant, vá anar refredantse poch á +poquet, pera pendre en son ánim tot lo carácter d'un motiu de +diversió. Ja ho havia dit éll: ¡si n' obliga á fer de paperots aquest +cárrech públich! Prou temps feya que venia desempenyantlo, pera que +no sabés bén prompte ferse superior á las circunstancias. Per aixó, +un trosset avans d'arribar á la parroquia, ja estava 'l gobernador en +disposició de burlarse interiorment aixís del epissodi com de la +candidesa de sos acompanyants. + +Un cop devant del temple, seguint las instruccions del alcalde, se +posá al cap de la comitiva oficial y s'encaminá al banch dels +regidors, precedit d'un masser que, per ignominia de la ilustració de +Vilaniu, vestia gramalla, y aixis atravessá, primer pe 'l carreró que +li feyan las discordants músicas, després pe 'l passadís que, de bon +ó malgrat, anava obrint l'embadocada concurrencia de l'iglesia. + +Callá á fora 'l desafinat rebombori; 's tancá la porta principal com +ho permeteren las empentas de la multitut; desde 'l chor tiraren la +cortina del rosetó deixant lo temple en una mitja claror que feya +lluhir més l'innúmera constelació de ciris; la copla, ja dalt de la +tribuna, comensá á afinar los instruments de corda y á extendre en +los faristols las particel·las de la missa, produhint una remoreta de +fullas qu' esqueya ab la dels vanos qu' abaix papallonavan; +l'atapahida concurrencia se recullí com pogué, soná l'escardada +campana de la sacristía, y al apareixer en lo presbiteri 'ls quatre +oficiants, precedits dels escolanets ab ciris alts, la comunitat +emprengué son cant desde las alturas del chor. Comensava l'ofici. + +### V + +No cal dir si entre aquella munió de fidels que sobreixia per las +portas del temple s'hi trobava tot lo bo y millor de la vila. Allí, +sota l'alta nau, barrejadas entre la negror, que 'ls vanos aletejants +salpicavan de colors clars, al peu de la escalinata del presbiteri, +devant per devant del banch dels Regidors y á pocas passas una +d'altra, s'havian aposentat ja, molt estarrufadas, las més gastadoras +de Vilaniu, la jove Rodón y la pubilla Tárrega. + +Donya Mercé Rodón, una sanguínea de cabell ros ab ulls castanys y +expressius, hauria sigut ben passadora, sense la gruixaria qu' ab lo +matrimoni anava posant, sense 'l prurit de prempsarse lo que no podia +aprimar, y sens l'afany d'adornarse com una noya ab sombreros que no +esqueyan á sa cara rodona y ja un xich cremada pe 'l sol de trenta +cinch anys. + +En cambi, la pubilla era llarga, prima, desgalitxada com una I. La +magrícia ab la negror de son cabell davan al color trencat de sa cara +una morenor que no tenia, y encenian més lo brill de sos ulls petits +y clavadissos que movia ab celeritat marejadora. Tenia nas aguileny, +boca sombrejada per un bigotet bastant pronunciat, los llavis prims y +sechs, y un coll desagrahit que no sabia com tapar, quan no duya +mantellina. + +Abdúas eran amigas inseparables y feyan, de costat, la silueta d'un +18; peró las vilaniuhencas, que no podian soportar ab serenitat +aquell luxo que las humillava á totas, ni l'estufament orgullós ab +que 's presentavan al passeig, las havian batejat ab lo renom d'Ocas. +Las Ocas eran de molt temps há enemigas de Da. Isabel. La Rodón per +la rivalitat política de son marit ab en Galcerán, may tan accentuada +com de las derreras eleccions ensá. Avans, encare abdúas familias se +tractavan; Da. Mercé havia visitat á l'Isabel l'única vegada qu' +aquesta aná á Vilaniu. Mentres don Joseph era viu, en Rodón se +consolava de no oposar la seva candidatura á la d'aquell senyor que +duya com vinculada en sí la representació del poble. Peró, mort lo +vell Galcerán, era ja una altra cosa. En Rodón, capitost del partit +lliberal, enriquit, ambiciós de figurar, y poch més ó menos de l'edat +de don Pau, podia posárseli bén bé cara á cara. Lluytaren de debó, en +Rodón gastá diners, promesas y saliva fent un sermó á cada poble del +districte, apurá totas las influhencias, tocá tots los ressorts, y +quedá vensut per una majoría aclaparadora. Se digué, sens esser +veritat, que don Pau havia esmersat més diners qu' ell, que las mesas +dels colegis havian fet moltas trampas, que s'havian prodigat +amenassas á arrendataris y empleats. Donchs, estava vist que don Pau +llensava 'l guant; en Rodón l'arreplegava, y guerra á mort. +"Cadascú á casa seva" --digué 'l vensut. Y donya Mercé, desde llavors, + feu propósit de no posar més los peus á casa Galcerán y de declarar + á sa vegada la guerra á donya Isabel. Si 'ls marits lluytavan en los + comicis, ellas lluytarian á casa las modistas y argenters. + +Donya Mercé no trigá en trobar una aliada bén decidida. La Sumpteta +Tárrega, pubilla d'un bon patrimoni, havia somniat un temps ab la ma +de don Pau. Sos pares li havian dit mil cops: "aquí no hi ha cap +hereu digne de tú com en Galcerán" Y la noya havia comensat á ullar +al jove com á la seva mitja taronja, y á habituarse á l'idea de qu' +un dia l'hereu vindria á demanar lo que se li guardava ab la mellor +voluntat. Peró l'hereuhet se casá ab un' altra. ¿Y quan? Precisament, +quan la pubilla acabava de perdre al sobrevivent de sos pares, al +vell Tárrega, que fou qui mes l'encoratjava á esperar. Aquell +casament causá en l'ánim de la Sumpteta un desengany terrible, que +may sabria perdonar. ¡Ella que li havia guardat la flor de la +joventut, despreciant partits, refrenant la fal·lera del casori que +la consumia! Ingrat! + +Llavors, plena de despit, la pubilla acceptá al actual pubill de qui +havia dit mil pestas, un pobre diable molt més baix qu' ella, +magriscolis, de veu esquerdada, més mort que viu, un calsotas, +protegit de'n Rodón á qui obehia á ulls cluchs. Lo xicot, que per +falta de pesquis y de fortuna no havia pogut ni revalidarse de +notari, buscava en lo matrimoni ab la pubilla més que la satisfacció +d'un amor que no sentia, un acomodo segur. Ell se casava per +l'interés; ella, no sols per despit, sinó per cálcul. De no poder +enmaridarse ab aquell bon mosso que per tants anys havia ocupat son +pensament, que tants anys havia inflamat sa imaginació de histérica +frisosa, volia la Sumpteta un calsotas que la deixés gobernar, la més +mínima cantitat possible de marit; y en Joanet Reig ho era en més +sentits de lo qu' ella meteixa presumia. + +--Sí, tens rahó --havia dit la pubilla á la Rodón-- tens rahó; ja + que'ns murmuran tant aqueixas miserables, no més perque'ns + presentém bén vestidas, ja que tantas bocadas se fan de l'Isabel, + si aquest estiu vé, com diuhen, l'hem d'ofegar, l'hem + d'avergonyir. ¿A veure quí lluhirá més vestits y joyas? No sembla + sinó que parlin d'una reyna, quan parlan d'ella. ¡Me fan un + fástich! Sí, sí, conta ab mí. Anirém á Barcelona y'ns provehirém + bé, eh? + +Y las vilaniuhencas partidarias de la Galcerán, que si no sentiren +aquella conversa la suposavan, al saber lo viatje de las Ocas á +Barcelona, esperaren ab candeletas aquell dematí. Dins de +l'iglesia 's romperia 'l foch. La derrota de las Ocas era segura. ¡Ay +quan entraria la Galcerán! Totas ellas recordavan encare, +llepantse 'ls llabis, lo bonich efecte que causá aquell estiu. Quíns +sombreros més graciosos! quins vestits més ben fets! quins chals, y +quin garbo al posarse'ls! Donya Isabel havia aparegut com un figurí +vivent. Encare la Montserrat Montellá duya una capoteta igual á la +qu' ella portava 'l dia de visitas de despido... Alló era elegancia y +sal y distinció; no pas l'enfarféch de sedas y or que 's posavan á +sobre las Ocas... + +Y en aquesta disposició d'esperits, las vilaniuhencas feren cap al +temple. L' espectacle qu' esperavan devia esser per' ellas tant més +interessant en quant totas ellas veyan segura la victoria de la +forastera, molt més simpática á llurs ulls que las pretensiosas +vehinas, que las Ocas. Totas entraren en l'iglesia ja dejorn, pera +lograr bons puestos, prop de la Concepció, altar costejat pe 'ls +Galcerans, qu' havia sigut lo lloch predilecte de donya Isabel. Y tan +depressa anavan, qu' algunas ni prengueren aygua beneyta pera +senyarse. La tradicional devoció de las vilaniuhencas sofri aquell +jorn oblits de plányer. Ni las Montellás feren sa llarga salutació, +ulls á terra y mans al pit llarga estona; ni las Viures anaren á +visitar al Santíssim, ni las Roigs recorregueren los altars resant +agenolladas en lo primer grahó lo consabut parenostre, ni la reposada +viuda Marqués ordená, en veu quasi alta, al seu Felipet, un espigat +de divuyt anys, que resés las tres avemarias. Tot eran tossetas, +rich-rachs de vanos de nacre, miradas y ullets maliciosos vers hont +seyan las Ocas, enflocadas de cap á peus. Fins las menestralas més +rumbayres participavan d'aquella inquietut. ¡Y donya Isabel no +venia!... Era capás de no compareixer! + +Llavors, irresistible frisansa s'apoderava de totas. Un qu' altre +vano +'s plegava en séch, la seda cruixía, las miradas se llensavan + atrevidas per la negror de gent qu' ocupava l'ampla nau, y las menos + dissimuladas s'acostavan al reixat de la capella, y de peu dret, ab + més ó menys dissimulació, fitavan l'enlluhernadora clapa de la porta + gran, hont s'apilotavan aixáms de personas. + +Per fí, quan menos s'ho pensavan, donya Isabel s'obrí pas entre las +donas que seyan al peu del reixat y entrá en la capella, saludant á +un cantó y altre ab imperceptible moviment de cap y discretíssima +rialleta. Donya Isabel portava un senzill vestit de llaneta blau +turquí, si tallat ab elegancia, nú de tota pretensió. Cobria son cap +una mantellineta de blonda, y sas mans, calsadas de pell de Suecia, +sostenian ab natural posat un elegant devocionari y un vano d'ébano y +setí. Las únicas pessas d'or que se li entreveyan eran l'imperdible, +que cenyia la mantellineta un poch á l'esquerra del pit, y 'ls +rosaris, que duya enrotllats com un bracelet. + +Lo contrast d'aquest modo de vestir, ab las plomas, arrufats y +argentería que duyan las Ocas, era evident fins en aquella mitja +llum. Gran, molt gran y desagradable fou, donchs, la sorpresa qu' +esperimentaren las partidarias de la Galcerán; peró major fou +l'alegria, la boja alegria que s'apoderá de las rivals. La jove Rodón +se posá roja com un plat de foch, y, al tombar la vista, trobá ja tan +remoguda á la nerviosa Tárrega, que saltironava en la cadira frisosa +d'ajuntárseli. + +Mentrestant, la confusió y desmay de las altras no tenia fi. Perque, +¿qué volia significar donya Isabel ab sa conducta? Era qu' al + decidirse á viure allí havia determinat no acceptar la lluyta á que + la provocaren l'altra vegada las Ocas? ¿Se li havia acabat l'humor + de vestir bé, ó l'havian acobardida aquellas ab l'afany de comprar + que las acorava? Qualsevols que fossen los motius, seria tristíssim + que donya Isabel prengués semblant determini, quan, ja per sa + figura, ja per son exquisit gust, ja per sa fortuna, tenia forsas + sobreras pera abatre y anorrear á sas rivals, ab lo qual deixaria + satisfets justíssims desitjos y 's captaria l'agrahiment de la + generalitat de las vilaniuhencas, que no tindrian ja may per + vergonyós lo veures aventatjadas en elegancia si, qui aixó lograva, + era una forastera, una dama de ciutat y, al cap y á la fí, la + veritable senyora de Vilaniu. + +Mentres tal pensavan las humilladas, no assaborian prou bé 'l pler de +la victoria las vencedoras, tement que llur triomf havia d'esser +rebaixat ab suposicions que tendirian á engrandir la noblesa d'ánima +de donya Isabel. Y baix la pressió d'aquest temor, comensaren á +rumiar com contrarrestarian eixa propaganda. + +Se tractava d'una astucia; buscarla donchs. Ni la orquesta, ni 'ls +cants, ni 'ls crits y conceptes del predicador pogueren +distráurelas. + +Acabat l'ofici, retiradas ja las autoritats ab lo mateix soroll que +las havia acompanyat al temple, la jove Rodón, més maliciosa y astuta +que la pubilla, procurá atráuresela pera anar a veure 'ls castells á +casa Montellá. Situada, aquesta, devant per devant de casa la Vila, +era la que mellors balcons tenia pera contemplar l'espectacle. La +pubilla Tárrega, no comprenent lo plan que la proposta inclohia, se +negava á ficarse aquell dia á casa d'unas amigas de la Galcerán, +hont, sens dubte, sentiria elogis temuts, y hont ni tan sols podria +darse 'l gust de fer morir d'enveja á la rival. Perque bén segur que, +quan s'havia presentat á l'iglesia tan senzilla, era que tindria 'l +propósit d'entornarsen directament á casa á fí d'arreglar la taula +del gobernador. Peró com, tot discutint, trobés á sa amiga menos ben +posada de lo que de lluny li havia paregut y cregués qu' á son costat +aquesta havia de quedar no poch desmerescuda, acabá no sols +acceptant, sinó trobant que, contat y rebatut, no hi hauria pas +mellors balcons que 'ls de casa Montellá en tota la plassa. + +--Y sí, filla. --exclamava triomfalment donya Mercé Rodon, tot fent + com qui 's posava bé lo medalló d'or penjant del collaret, á fi de + que la pubilla hi fixés l'atenció.-- Per' anar á qualsevol altra + casa, haurias d'atravessar la plassa, y ¿quí l'atravessa ab + aquestas empentas? + +--¡Quín medalló més hermós! --feu la pubilla, trencantli la paraula, + no tant pera darli gust, com pera esbravar involuntariament la + preocupació que en aquell instant la dominava. Ella no li havia + vist comprar aquell medalló. + +--T' agrada? Ara me 'l va regalar en Pepet. + +Y dihent aixó, agafá ab los dits enguantats de lila, la joya, qu' era +del tamany y forma d'una cullera, y l'acostá vers l'amiga com si +volgués donarli una cullerada més d'enveja. Una y altra, farcidas de +joyas, d'una llambregada, 's passaren revista á tota l'argentería qu' +ostentavan com aparadors ambulants. + +--¿Veus? --seguí donya Mercé, endolsint la beguda ab una veu tan + melosa com pogué-- Eixirém per la porta del campanar, atravessarém + lo carreró d'en Simonet, y ab un salt som á la porta falsa que té + en Montellá al carrer del Reixat-Vell. + +La pubilla oposá encare, que 'l seu marit no podria pujarhi; peró +donya Mercé insistí en que no importava, que tampoch feya propósit +d'anarhi en Rodón. Ja las deixarian á la porta. Feren una senya als +marits y eixiren, deixant lo temple gayre bé desert, la prou pesada +atmósfera carregantse més y més ab lo tuf oliós de cent cremells +fumejants. + +Quan las Ocas hi arribaren, la casa Montellá sobreixia ja d'animació; +tot l'altar de la Concepció hi havia fet cap; sos balcons estavan +convertits en hermosas toyas d'escullidas flors, segons felís +expressió de don Tomás Riudabets, un conco acartonat de Vilaniu que, +malgrat sos cinquanta anys y figura de Quixot desgalitxat, rondava +sempre fet un mico, entre faldillas, vestit de llampants colors, +carregat de potingas y cosmétichs. + +Donya Rosa Montellá que, com sa filla, 's desfeya per obsequiar á +tothom, se n' emportá á las duas elegantonas al balcó de l'esquerra +hont hi havia las mamás, entre ellas donya Francisca. Pero aquellas +trobaren ben prompte que no era pas aquell balcó 'l lloch que las hi +pertocava. +¿Qué hi havian de fer las reynas de la moda entre aquell munt de + carcamals embolicats ab faldillas de setí del any quaranta y + mantellinas de l'antigor? Ellas volian destacar entre las + poncelletas perifolladas, entre aquellas caronas frescas, coronadas + de flors y rúixas vaporosas. + +--Ay, nó, no'ns posi aquí, donya Rosa, --exclamá la Rodón-- ¿no veu + que no hi cabém, que las molestarém á vostés? + +--Y tal! --afegí la pubilla Tárrega.-- Nosaltres en qualsevol part. + No'ns tracti de compliment; potser allá, ab las noyas... + +Tres ó quatre rialletas s'ofegaren en los llavis contrets de las +respectables mamás, ensemps que la pubilla 's tirava enrera una gran +cinta del gorro, y d'una llambregada resseguia ab pena la toquilla de +donya Rosa. Mentrestant, la Rodon s'abocava al balcó y, tot signant, +afegia: + +--Veu, donya Rosa? al costat de la seva Montserrat hi ha tres nenas + que no'ns taparán gens. + +--Té rahó, allí estarém divinament, y vostés quedarán amplas. + +--Ah, per nosaltras no, ab molt de gust... Totas hi + cabém --respongueren las aludidas, desitjant per revenja ferlas + quedar allí. + +Peró ab prechs y falsos cumpliments, las Ocas guanyaren la partida. La +senyora Montellá no tingué més remey que portarlas fins al balcó de +la dreta, arrancant d'allí á las tres nenas quan més cofoyas estavan +de figurar entre las pollas y jovenets dels quals recullian las flors +sobreras. Las més grans, al veure venir las Ocas, sentiren un +disgust. +¡Tan bé com estavan! En aquell balcó hi havia també l'Albert, sobre 'l + qual, temps há, tenia posats los ulls la Montserrat, una sabudeta + pálida é insignificant, de figura no despossehida de gracia, que + llegia á Fernan-Caballero, Trueba y Octavi Feuillet. Totas havian + celebrat l'arribada d'aquell jove que duya fama d'home de profit y + que, com fill mimat dels Galceráns, podia dárlashi novas de donya + Isabel. Per ell s'enteravan de l'estat delicat d'aquella senyora, ab + grans exclamacions de compassió y bon afecte, quan arribaren las + rivals á trencar l'entretinguda conversa. + +Hi hagué un moment de confusió, durant lo qual, allá interiorment, don +Tomás va plányers de la dolensa de donya Isabel, á qui professava +cert respecte y estimació de vanitós. ¡Tan bé com l'altra vegada +havia sigut rebut! Sos ulls, no obstant, se fixaren ab certa tristesa +sobre l'esquerpa donya Mercé, pensant que potser hauria de raure +encare á las mans de l'histérica pubilla que li semblava més fácil. +Don Tomás estava ja cansat de la criada ab qui vivia sol. Després, +era ja hora de que, á la posta de tant y tant buscar, se li rendís +alguna senyora com cal. Y llensá un adolorit recort á l'única +conquista de cent anys enrera, la viuda que se li morí. Peró 'ls +compliments á la fí acabaren, resignantse las Ocas á passar á primera +fila, mentres las noyas prenian inventari minuciós de la joyería, +flochs y plomas que duyan aquellas elegants. Encare, la Rodón, si no +portés aquell sombrero rodó que li feya més bufalluda la cara, ni 'l +vestit tant estret que feya rebotre més sas desmesuradas carns, +podria passar mellor que l'espingarda de la pubilla ab aquell gran +aucell dalt del cap, que l'agegantía més y més! La primera, al menos, +era frescota com una pagesassa, tenia bons ulls y un plegat de boca +bondadós; que la segona, tan alta, tan magra, tan descollarada, ab +aquell mostatxet mal dissimulat pels polvos d'arrós y aquell ayre de +mal geni, vaja, no podia anar. Després, los colors tan mal casats, +tanta pedreria y or! + +--Oh! oh! quin balcó més distingit! --saltá en Riudabets sortint de + sas abstraccions.-- Aixó es el palco real! + +--Gracias, gracias... + +--Don Tomás sempre tan amable --afegí la Montserrat, buscant ab una + rialleta maliciosa dirigida á l'Albert, un aplauso á son talent. + +Pero aquest contemplava la bullidora plassa per las elásticas +escletxas que li deixavan los capets sedosos é inquiets, los flóchs y +plomas y ombrelas de primera fila. + +--No 'm digui amable, díguim just, Montserrateta. Miri, si nó, la + plassa... Y, á propósit: ¿quan se desvesará de dirme don Tomás? Es + qu' es prou, Montserrateta, qu' encare li fassi respecte! A vosté, + una senyoreta tan ilustrada; jo, jo, que no faig respecte á ningú! + +Tot lo balcó esclafí de riure, fins l'Albert, qu' aquesta vegada notá +que la Montserrat s'havia colocat al costat seu y exagerava la passió +de riure, clavantli miradas que volian dir: "¿Eh que'n es d'infelís? +Tu y jo sols ho podém apreciar." + +--Ni'n vull fer, --prosseguí don Tomás.-- Oh, es que ni'n vull fer; + enténguinho be, senyoras, ni'n vull fer! Qué ne'n treu un de fer + respecte? Ser temut y no estimat... Y jo, cabalment, lo que desitjo + es amor, molt amor... _Que el amor es el consuelo de las almas bien + nacidas_ --com deya 'l poeta--... Després que, don Tomás, don + Tomás, no se que 'm fá... ompla tant la boca! En la bona societat + se suprimeixen los títuls, se procura ab diminutius aplanar la més + petita vall que separa y encongeix la fraternitat. Aixó ja ho sab + vosté, Montserrateta. Donchs ¿per qué no puch conseguir que 'm diga + Tomaset, com totas las amigas? No es veritat, Sumpteta? + +--Jo ho créch que té rahó en Tomaset --exclamá la gegantina pubilla. Y + tot seguit, frisosa ja de rompre 'l foch, trencá dihent: --Y que no + ho veuhen quí hi há á Casa la Vila? En Galcerán, lo seu sogre, 'l + Gobernador... No 'ls veuhen? Qui sab si hi deu ser donya Isabel? + +L' Albert no pogué contindres. Sos ulls escorcollaren lo balcó del +Ajuntament, y, entre las autoritats, vegé á son pare accionar ab +calor, mostrant al general las balconadas de gent del voltant, +després la plassa esmaltada de coloraynas com un jardí, sorollosa com +la mar. + +--Eh qu' es poétich aixó? --feu la Montserrat, quasi á l'orella del + jove. + +--Molt pintoresch --mormolá ell. + +--Y are! Donya Isabel á casa la vila? --exclamá una de las noyas + Roig. + +--Y per qué nó? --objectá tot desseguida donya Mercé. + +--Si no hi ha més que senyors... + +--Y qué faria si no honrarlos? --saltá en Riudabets. + +--Oh, jo ho crech. Y ademés, que per la seva posició, pe'l seu talent, + pe'l seu tracte, potser alli es hont li pertoca --afegí la pubilla, + ab veu massa aspre y clavant una mirada á l'Albert qu' aquest cullí + ab l'indignada sorpresa de qui 's sent una grossería. + +--Psse!... --feu la Rodón.-- Per' acompanyar al seu papá y al + gobernador, no diré que no hi vingués... peró per lo demés, qué hi + veuria aquí? + +--Y es clar, una senyora acostumada á Madrid y á Barcelona, una + senyora qu' ha viatjat tant per l'estranger... francament, no crech + que puga trobar atractius en una festa de poble. + +--Donchs jo tinch una idea ben diferent de donya Isabel --oposá la + Montserrat, ab tó reptador-- ¿No es veritat, Albert? + +Aquest se contentá de respondre arronsant las espatllas y llensant una +mirada de llástima á son entorn. + +--Tant meteix, si 's trobés entre aquest pom de flors... --insinuá en + veu enmelada en Tomaset. + +--Entre nosaltres!... + +--Pobretas! --exclamaren las Ocas, ab veu hipócrita. + +Y la Rodón afegí: + +--Que no l'ha vista, Tomaset, á l'iglesia? + +--A mí no se m' escapa res de lo excelent, senyora. Tampoch se m' ha + escapat vosté. + +--Y no ha notat qu' anava ab un vestit d'estar per casa? + +--Ah, sí; un vestit de negligé. Aixó es molt elegant. + +--No obstant --saltá la Tárrega, ab veu nerviosa-- vosté, que per tal + se té, hi anava ben estiradet, ab tot lo bó y mellor de sa + calaixera. + +Don Tomás se defensá, llavors, dihent qu' ell se referia als usos y +costums de ciutat; aixó no obstant, regoneixía qu' en una vila, 'l +dia de la festa major, no devia ferse altre que lo qu' ellas y ell +meteix havian fet. Peró si donya Isabel havia patit una distracció, +era molt perdonable. + +Entre las enemigas de las Ocas hi hagué un altre moviment +d'indignació. La Montserrat portá la veu, oposant en defensa de la +Galcerán qu' aquesta venia delicada de salut, que devia estar encare +fatigada del viatge y que, segurament, enfeynada per las criaturas +y 'ls forasters, ni temps hauria tingut pera vestirse. Las demés +senyoretas del balcó apoyaren la defensa ab moviments de cap é +indirectas fortas. + +Los ulls de las Ocas y de la Montserrat interrogaren una volta més los +del noy Merly. Peró aquest se resistia á pendre partit, mostrantse +tancat en la més absoluta reserva. Interiorment, un mar de fel +inundava son cor. Aquella discussió osada y mesquina sobre un acte +tan inofensiu de la seva amiga, l'omplia de dolorosa sorpresa, li +feya detestar una vegada més l'atrás de sos convehins, la meteixa +simpatía que li manifestava la noya Montellá. Si ell parlava, diria +desvergonyiments á dreta y esquerra. Lo mellor, donchs, era callar, +mal que passés plassa de desagrahit envers la familia Galcerán, +objecte d'aquella escaramussa. Son orgull se rebelava á fer actes y +confessions devant d'aquella genteta. Mes, malgrat son determini, +estigué á punt de saltar quan sentí que la Tárrega exclamava ab tó +envalentonat: + +--Donchs, veuhen, jo no m' hauria atrevit á presentarme al Ofici + d'aquella manera, per por que la vila pensés que 'm dava de menos + de lluhirhi lo poch ó molt qu' una té. + +Y recalcá en lo possible las derreras paraulas. + +--Qué vol que li diga? interposá la Montserrat, enardida pel foch del + contrari y pe'l desitj de conciliarse una vegada més las simpatías + del noy Merly.-- Aixó sembla suposar orgullosa á Da. Isabel. + Perdoni, jo l'he tractada bastant, y d'orgullosa no'n té res. ¿No + es veritat Albert? + +Peró l'interpelat havia eixit ja de la sala, plé d'un fástich y +malhumor que las Ocas li llegiren á la cara. La pubilla hi quedá +pensant. +¡Hum...! + +--Orgullosa! Aixó sí que no --afegí en Riudabets.-- Ja ho he dit un' + altre cop, la senyora no es d'aquí, está malalta... + +--Aném, per estar anémica... No 'm fassin riure... --objectá donya + Mercé.-- Potser no té 'l decahiment de forsas que jo tinch. + +Y com vegés dibuixarse la rialleta de burla en totas las caras, +s'encengué de debó y assegurá pe'ls seus Deus que, malgrat sas carns, +sentia una flaquesa de forsas extraordinaria. Peró com l'incredulitat +se retratava en tots los semblants y la corprengués la por de perdre +la batalla comensada, s'asserená y ab to conciliador prosseguí: + +--Be, peró, jo sempre dich: terra á que vas, usansa que hi trobas. No + vull suposar que donya Isabel sia una orgullosa d'aquellas que ni + ho saben dissimular. Res d'aixó. També la tinch tractada y may ho + he notat. Peró, parlant desapassionadament, dihentho aquí, entre + nosaltres, --y desitjo que no 's repeteixi á fóra,-- la gent de + ciutat, com que tenen més mon, saben amagarho tot mellor. La rebrán + tan bé com vulga, li farán la gara-gara tant com vulga; peró aquí, + dintre 'l cor, ¡uy, que'n tenen de secrets! Si vosté vol + descubrilshi, no 's fixi pas en las paraulas; examini 'ls actes. + +--Ah! aixó sí --exclamaren las altras y fins en Tomaset, deixantse + arrastrar per aquella enveja sumorta que suscita en los vilatans + recels contra la gent de ciutat. + +--Y aném á veure --seguí aquella, coneixent qu' ab son discurs duya + camí de triomfar-- ¿qué tindria d'estrany que la jove Galcerán, + filla d'un general, esposa d'un diputat y gran propietari, rica de + sí com no n' hi ha cap més á la vila, relacionada ab lo bo y mellor + de Barcelona y ab la noblesa de Madrid, instruhida en bons colegis, + acostumada á un modo de viure que, no s'ofenguin, m' hi poso jo la + primera, á un modo de viure que cap de nosaltres tenim, se dongués + de menos, no diré d'alternar fins á cert punt, peró si d'intimar ab + las vilaniuhencas? Jo li faig justicia, ho comprench; comprench que + per aixó ha de baixar de nivell y es exigirli massa sacrifici. + +Al arribar aquí, abandoná 'l balcó en Felipet, obligat á parar la +conversa ab las noyas per haverlas distret la present discussió: + +--Quin alét! Com las hi apreta! --feu á l'Albert, celebrant lo talent + de l'oradora. + +Peró l'Albert, sens obrir boca, se 'l mirá ab fástich, y passejantse +sol per la sala, ab lo cap baix y ab fonda amargura, exclamá: + +--Quina gent! quina gent! + +Mentrestant la de Rodón seguia en lo balcó posant en jóch tots los +ressórts de la seva eloqüencia y del enginy femení. Coneixia +perfectament la forsa de persuassió que té sobre 'ls demés la +humillació propia, y per' aquest camí anava atrayentse á l'auditori y +rodejant de prevencions ab tal habilitat la figura de donya Isabel, +que, fins sas majors admiradoras, quan se'n adonaren, la vejeren com +en un castell ahont sols podrian entrar si la castellana 's dignava +fer baixar lo pont llevadís. Prou sabia la Rodón qu' aixís enlayrava +á la rival, peró aixís també cavava 'l fosso d'aislament que de +moment calia, la posava en situació d'esser envejada primer, arreu +odiada, y comensava á reunir forsas enemigas pera empendre 'l siti y +enrunar un dia 'l castell. + +Los ánims vacilavan encare, quan la pubilla Tárrega, havent meditat +prou sobre l'ayre de fástich ab que las escoltá l'Albert, per lo que +fos, acudí al medi grosser de tirar á volar mitjas paraulas pera fer +naixer sospitas calumniosas. + +--Tu dius que 'ls fets son lo que descubreixen las intencions de la + gent de ciutat, --interposá-- Tant es veritat qu' are conjumino + aqueix retrahiment qu' observém avuy en donya Isabel ab lo que'ns + deya aquell senyor ¿sabs? y mira si tenia rahó. + +--Bé, no, aixó podria esser casualitat --feu la Rodón, sabent bé que + no aludia á res, peró fingintse una vegada més possehida de la + imparcialitat major-- Jo alló no ho crech pas. + +--Prou ho veurém. Jo no espero que vagi al cassino. + +--Quan, avuy? Si que hi anirá, no hi té d'anar... + +Y al arribar aquí, la trassuda enemiga, coneixent qu' intentar més, +aquell dia, era exposarse á ensopegar per corre massa, mudá de +conversa, portant l'atenció dels oyents als demés balcons de la +plassa, fent pronóstichs de lo que seria la professó y de cóm +estaria 'l ball, y mostrantse, per incidencia, quan la conversa s'ho +duya, la més benévola admiradora de donya Isabel y de tots los seus. + +Mentrestant, la plassa bullia d'animació, los castellers feyan proesas +de forsa inaudita qu' aixís oprimian los cors com promovian esclats +atronadors de crits y picaments de mans, y en lo balcó del costat, lo +bon senyor de Montellá, un vell de bona arrel, tan sá de cos com +d'ánima, y candorós com un noy, deya molt convensut á l'Albert: + +--Véus si n' es d'hermós aixó? ¡Quina pau, quina confraternitat! Aquí + tothom se barreja en una sola lliga, vinga broma y fóra + murmuracions ni etiquetas; la festa manté tots los cors alegres; + tot es bona voluntat y puresa d'intencions. + +L' Albert lo mirá un moment com si contemplés un boig. + +### VI + +A las duas de la tarde, quan la familia Galcerán s'asseya á taula ab +son hoste, la plassa de la Vila quedava deserta, havia cessat per tot +arreu l'amohinador rebombori de la festa, y, per primera volta aquell +dia, 'ls malalts y criaturas de bolquers dormian y 'ls pardals +saltironavan tranquilament per carrers y plassas. La cridoria s'havia +recullit dintre las casas, y al soroll aixordador, qu' avans +promovian los are ajeguts timbals y grallas, havia succehit la +vidrosa remor de plats y copas que trincavan sens parar, en mitj de +las riallas de francatxela á que s'entregavan los vilaniuhenchs. +Era 'l moment en que boigs y sabis, arruixats y prudents s'aprestavan +á reparar las forsas perdudas, assaborint los plahers d'un suculent +dinar de festa major. + +--Ah! finalment reposarém una estona! --exclamá 'l gobernador, tot + extenentse 'l tovalló en los genolls. + +--Y no gayre temps, amich Dominguez, --respongué sonrihent don Pau, + desitjós de promoure l'expansió qu' es lo mellor amaniment d'una + taula de convidat.-- Pensi que, á las sis, haurém d'esser a la + professó, y no fassi pas propósit de dormir la mitjdiada, que no + acabarém de dinar sense que'ns amohinin las visitas, y al devant de + casa tornin á sonar grallas y músicas. + +--Prou m' ho figuro, prou! --digué 'l gobernador, servintse un plat de + purée de pésols y donant á son company una mirada de conmiseració + recíproca. + +--Pobre Dominguez, no 'l deixarán reposar, --interposá donya Isabel, + mentres remenava ab la cullereta lo plat de la nena que no volia + deixarsel refredar per la minyona. + +--Senyora, senyora, cregui qu' ho necessito! Vosté no sab quin' una + me'n han jugada aquest dematí? ¡Pot pensar vosté com m' han posat + lo cap després, á casa la vila! Sórt qu' un ja está fet á aqueixa + eterna chismografía que brunz al entorn de tot gobernador. Sórt que + lo que m' entra per una orella me surt per l'altra. + +--Ja he vist á casa la vila quan se l'enduyan pels recons + l'alcalde, 'l comandant d'armas, lo tinent de la Guardia Civil, + l'administrador de correus, lo jutje... en fí, tots los qui m' han + amohinat á mí primer +--digué don Pau. Y comensá llavors á pintar graciosament á son amich + la ridícula escena del despido d'aquellas autoritats quan volia + parlarli á solas. + +L' expansió aná prenent peu ab aquella progressió rapidíssima que res +logra com la familiaritat d'un dinar, y derrera la relació de don +Pau, plogueren descripcions dels epissodis divertits qu' havian +ocorregut als tres homens públichs qu' ocupavan la taula. Lo +gobernador, que, quan s'hi llensava, manejava com ningú 'l llápis del +caricaturista, descrigué ab tals toquets la recepció de qu' havia +sigut objecte aquell matí, que produhí en tots la major hilaritat. +Tocá arreu 'l torn al exámen del artificiós panegírich de Sant Joan +qu' havia pronunciat en castellá enmidonat, un predicador foraster, y +parlant en sério, hagueren de convenir los comensals en que Vilaniu +tenia l'extranya habilitat que se li atribuhía pera celebrar solemnes +funcions religiosas. Lo que no podia admirarlos com als +vilaniuhenchs, eran l'orquesta de'n Metus ni las veus de nas dels +cantors, tan difícils d'escoltar sens'esgarrifansas com de remembrar +sense ganas de riure pera qui tingués l'oído un xich educat. Lo +senyor Dominguez probá, ademés, que s'havia fixat molt en las noyas +de la vila, elogiant la bellesa de las duas ó tres que sobresortian +per aquesta qualitat, y qu' havia ja ullat també 'l general, desde 'l +carrer, quan eixian de l'iglesia. Per últim, seguint lo gobernador la +revista de sas impresions més graciosas, l'emprengué en descriure las +duas senyoras que més li havian cridat l'atenció per llurs figuras y +enfarfegat vestir. Una d'ellas, alta com un estrenyinador, +escollarada, espatlluda y ab certs rasgos que recordavan á la geganta +de la vila, resultá ésser la pubilla Tárrega. Deya de l'altra, qu' +era grossa, de cara rodona com un girasol, y que li havia donat pena +ab son afany de comprimirse l'exhuberant musculatura que li rebotia +per tot arreu en forma d'embutifarraments. Y al fer aquesta +descripció, prou realista pera imaginarse una figura digna del cisell +de Churriguera, acompanyava encare la frase ab uns moviments de má, +semblant pinsarse las parts del cos que descrivia, com si volgués +inflárselas en la mesura que l'imaginació se las representava. + +--¡Oh! no sigui cruel aixís, Dominguez, no sigui tant cruel --exclamá + la Galcerán, rihent á desdir com los demés-- vosté está fent la + caricatura de la flor y nata de l'elegancia vilaniuhenca. + +--¡Ah! es la dona de'n Rodón á quí't descriu ara --cridá, entre rialla + y rialla, don Pau, qu' havent ignorat sempre las aspiracions de la + pubilla no 's fixá tant en la descripció d'aquesta. + +--Y prou que ho sé. Per Déu, Dominguez, vosté es temible! Y dispensi, + no s'hi ha fixat prou bé: la Rodón es grossa, peró es guapota, molt + fresca y té molt bons ulls. + +--Senyors --continuá 'l gobernador-- jo no sé qui son; per lo tant no + tinch ánim d'oféndrelas. Descrich lo que m' ha fet més gracia; + perque, francament, al veure primer aquella gegantessa espatlluda + com un penja-robas, y després l'altra, que no dubto será com vosté + diu, peró apagesada, totas duas tant plenas de pretensions y + posturas, he hagut de fixarmhi forsosament. + +--Ah, ja sé, ja sé quí vol dir --saltá 'l general.-- Son unas que'l + síndich m' ha fet mirar ab uns gemelos desde dins de Casa-la-Vila, + presentantmelas com los figurins de Vilaniu, unas qu' eran á casa + Montalbá... ó Murallat... + +--Cla! cla! clach! --feu lo matrimoni Galcerán al sentir la + disbaratada tergiversació del seu pare. + +Y aquest seguia dihent: + +--L' una duya un sombrero ab un aucell gros com un lloro, ¿no es + veritat? L' altra, aquell fardo de pa-de-pessich, me sembla qu' + anava ab un sombreret petit com una gorra de quartel xata, que li + exagerava desmesuradament la seva cara de pá de munició. ¿Son + aqueixas? + +--¡Exactament! --feu lo gobernador. + +--Peró per Déu --repetí donya Isabel-- no se'n rigan aixís, pobras + senyoras! Tingan en compte qu' aquí no veuhen, que no poden + comparar, que no poden educar lo gust. ¿Qué dirán vostés de mí + mateixa, quan fassi tres ó quatre anys que visca aquí? Jo seré com + ellas; jo 'm ornaré com ellas. + +--¡Com ellas! Per la Verge dels Dolors, no digas disbarats, sinó t' + arranquém d'aquí tots --exclamá son pare. + +Y, mentrestant, seguian encare rihent com boigs. + +--Vostés, els homes, no saben que res desfigura tant com anar + descossada; que res afavoreix tant com una cotilla ben feta. Aquí + (vaja no riguin aixís, escóltinme un poch) aquí, com en tots los + pobles, lo desitj de la comoditat se sobreposa al del benveure. Es + ja corrent l'anar horas y horas descossadas las senyoras; + s'abandonan y, quan voldrian remediarho, lo cos ha perdut ja tota + la gracia. Lo meteix me passaria á mí, si 'm deixés portar per + l'exemple. Vaja, no sigan tant mofetas. ¡Mirin, mirin, com s'hi han + fixat! + +--¡Oh! y 'l papá --interposá don Pau-- fins se las ha contempladas ab + unas ulleras, cregut que anava á veure unas divinitats. + +Y tots s'entregaren novament á riure, menos donya Isabel que reduhí á +indulgent rialleta lo que'n los homens era ja convulsió histérica +difícil de dominar. + +--Resulta de tots modos que vosté, Isabel, regoneix, com nosaltres, + que las tals son duas estranyesas. + +--A poch á poch; no he confessat tal cosa --respongué l'aludida, fent + morir de riure á sos oyents al véurela embolicada en la lógica + conclusió de son contrincant. + +--Bé, vosté es massa indulgent pera fer confessions d'aquesta classe; + peró si poguessem penetrar dins de la seva ánima... En fí, vosté ha + dit prou pera que nosaltres, descartant aqueix crit de sa hermosa + conciencia, hi poguém llegir una completa confirmació del meu + parer... + +--Ahir, deya vosté qu' es tant difícil llegir en l'ánima d'una dona + com en un paper tirat al fons de la mar agitada. + +--Senyora, jo parlava de la dona tipo, no de la dona-ángel. + +En aquest moment, lo criat, qu' entrava portant en l'ayre una gran +plata sobre la qual jeya un hermós llus á la mayonese, anunciá á don +Pau la presencia del ball de Bastonets que passava la capta. + +--Es veritat --feu l'hereu Galcerán.-- Ja comensa 'l llevant de taula. + Mira, demunt del escriptori trobarás un paquet de mitjos-duros; que + la Queta 'ls vaja distribuhint á tots. No 'ls feu pas entrar; + que'ns deixin dinar en quietut. + +En Pepito y l'Anita escoltaren aixó obrint uns ulls com unas taronjas, +y acabaren fent un patarrellet que hauria ben prompte esclatat en +plorallas de no adonarsen la seva mamá. + +--Y no 'ls privis d'aqueix gust --digué l'avi, al notar que la + mare 'ls estava amanyagant pera convence 'ls de no ésser exigents. + +--¿Qué tenen, pobrets? --preguntá 'l gobernador. + +--Res, res, feren los pares. + +--Sí --replicá l'avi-- Jo li diré, Dominguez, lo que tenen. Ara anirán + venint comissions de las comparsas y balls de tota aquella + moxiganga que vosté ha vist ¿sab? Y quan las pobres criaturas + voldrian contemplarlas de prop, lo seu pare dóna ordres perque 'ls + despatxin allá fora. + +--¡Y tenen rahó las criaturas! Donchs no ploréu, fillets; jo só 'l + senyor Gobernador, y jo _ordeno y mando_ que las comissions entrin + aquí. +_Señor diputado, revoque usted la órden en obsequio á la honra, á la + altísima honra que recibe usted de tenerme á la mesa._ + +--¡Bravo, bravo! --cridá l'avi picant, de mans. + +Don Pau revocá l'orde, los dos nens se xuclaren en dins las +llagrimetas tot regalant en cambi rialletas aixeridas, y desde aquell +moment comensaren á desfilar de tant en tant, per aquell menjador, +parellas y més parellas d'homes ja vells, ja jovenots, tant +extravagantment disfressats com pot concebirlos lo cervell en +desvari. + +Avans d'entrar se sentia una veu grossa y fonda que desde l'escala +cridava, "Ave María" ó "Qui há assí?" y apareixian arreu, ab una +safata á la má, sembrada de monedas d'argent y coure, los estranys +pidolants. Es cert que desde aquell moment los comensals degueren +contenir la franca expansió á que s'havian entregat; peró 'l nou +espectacle valia ben bé aquest sacrifici. No hi há guardarropía de +teatre que puga subministrar una combinació tant estrafalaria de +pessas de vestir, ni lograria 'l més consumat caricaturista idear +jamay monstruositats y anacronismes com los que conseguian +candorosament aquells homens al disfressarse. En mitj del +trastocament de sexos, épocas y colors, se descubria ademés aquella +propensió á exagerar la caracterisació dels personatges que 's nota +en la comparseria de tots los teatres de la terra, y no era menos +divertit observar cóm predominava 'l desitj d'accentuar, fins ab la +postura y las miradas, los papers d'home terrible. Aixís, quan +apareixian al menjador los trabucayres de Serrallonga, ab las mantas +manresanas, la faixa enrestellada de pistolas y punyals, y 'l rostre +emboscat dins de barbassas negras y embulladas, cenyit ab un mocador +fosch y la barretina roja 'l cap, deixant entreveure sota 'l bras la +boca del trabuch, la primera impresió era per esferehirse; y quan los +comensals fixaren en aquells rostres la vista, lluny de trobarhi una +mirada riallera hi descubriren la més cómica crudeltat. Altre tant +observaren al rebrer al butxí dels _Embozados de Madrid_, vestit de +negre, ab capeta á lo Felip II, y ab un barret del temps de Felip IV, +sota de quals alas guspirejavan dos ulls ferrenys y amenassadors. +Devant d'eixas figuras, que despertavan l'hilaritat dels senyors y de +la meteixa donya Isabel, los nens s'arrimaren á la mare, com dos +pollets esporuguits á la lloca, y de gosar, haurian demanat al +Gobernador la reposició de l'orde en obsequi d'ells revocada. + +--¿Qué no us agrada aixó? --digué 'l general. + +--A mi m' agradan l'Enjaneta y 'ls Bastonets --respongué en Pepito, ab + accent mitj afligit. + +--Jo no vull papus --exclamá, quasi plorant, la nena. + +--¡Ba! ¡ba! ¡ba! ¡Vaya un valent! --feu lo general, redressant + cómicament lo cos y empunyant lo ganivet pera acompanyar sas + paraulas ab copets sobre la blanca estovalla-- Mira, Pepito: + l'home no ha de tenir por fins que 's veu lo cap á quatre passas. + Quan serás gran, jo t'ensenyaré á tirar tiros, á esgrimar lo + sabre, á matar homens, y durás uniforme y serás general com + l'avi. ¿Ho voldrás ser? + +--¿General? Sí --respongué 'l nen. Peró prompte, ab ayre d'esgarrifat, + preguntá á sa mare, á cau d'orella. + +--¿Qué n' ha mort l'avi, d'homens? + +--Nó, fill meu --li respongué donya Isabel, desitjosa de restituhirli + la calma y esborrar de son cor ignocent la repulsió qu' hi naixía + contra l'avi. Y pera completar sa obra, feu un signe al general, en + demanda de que mudés de conversa. + +Mes no calia. En aquell moment entraren al menjador dos homens +ajegantats, que feren altra vegada arraulir las criaturas al entorn +de llur mare. + +L' un portava sabatas de sivella, pantalons de quadrets blanchs y +negres, casaca y jupa de seda verda, brodada ab ramatjes y flors de +colors vius, camisa de pagés subjectada al coll per un mocador +carmesí nusat á la marinera, un barret d'incroyable del que penjavan +duas patillas de crin mal enganxadas en la rostollosa cara, una gran +xeringa penjada á l'esquena, y, á la má, un paraygua enorme, de color +de foch. Son company, qu' era un pagés moreno, de cara xuclada, +gravada y plena de sechs y arrugas porosas, sobre las quals +destacava, com lo pich més culminant d'aquell rostre montanyós, un +nas extranyament conformat, anava disfressat de senyora, produhint un +efecte tant més monstruós, quant més l'home s'esforsava en imitar los +moviments femenins pera fer riure. Per gran sórt, derrera d'aquestas +horribles caricaturas que tingueren en tremolosa suspensió l'esperit +dels nens, cridava l'atenció dels comensals un alegre soroll de +cascabells qu' anava atansantse. Promovíanlo dos xicots de mirada +franca, cara oberta y arrebolada per la rojor de la joventut robusta. +Cenyíalshi 'l cap, en forma de diadema, un mocadoret de colors rosats +que, demunt de l'orella esquerra, sostenia un ramet de clavells; un +ample justillo de vellut blau guarnit de cintas y cascabells y tallat +al devant en forma roma com las zuavas, cavalcava sobre 'l fondo +blanch de la estufada camisa que 'ls hi cobria 'l pit y brassos. Una +faixa de seda carmesina, saragüells igualment blanchs y camalls també +de vellut, tatxonats de cascabells que descansavan en +l'entortolligada veta color de rosa de las espardenyas, completavan +aquella vestidura oriental, sorollosa y alegre. Eran del ball de +Cercolets. + +No havian, aqueixas duas figuras d'idili bucólich, recullit lo donatiu +de mans de don Pau, qu' entrava ja en lo menjador, tot endressadet, +estirat y ab cara de pasqüetas don Ramon Merly. + +--A bon' hora, á bon' hora, don Ramon!... Acóstali una cadira. Bé... + vosté beurá una copeta de champagne y'ns acompanyará á postres. + +--Gracias, gracias; no s'incomodin sobre tot. Jo ja he dinat y he fet + també 'ls meus trinquis. Perque, ja ho veurán, á casa també haviam + de celebrar un xich la termenació dels estudis y arribada del meu + fill... Ab aixó, dispensin; los hi estimo la voluntat, pero no + pendré res... Nó, noy, nó; no 'm portis copas ni plats. + +Y mentres feya tan feixuch compliment, s'aixugava ab lo mocador de +seda la venerable calva, llavors vermella y brillant com un paladar +postís. + +--Es precís --digué don Pau-- qu' aquí refresqui l'arribada d'aquestos + senyors y la nostra instalació. + +--Té rahó, don Pau, té rahó! Vinga la copa, donchs. + +Y l'home, tant pera complaure á son ídol, com pera seguir l'impuls de +son ver entussiasme, s'entaulá y menjá postres y begué vins y licors, +sens pensar en lo risch d'un patatús á que l'exposava sa complexió +evidentment apoplética. + +--A dalt hi há 'l senyor Rector --digué arreu lo criat. + +L' hereu Galcerán, fent un gesto de contrariat, s'aixecá. + +--Ja veurá, don Pau --saltá 'l vell Merly, aixecantse al meteix temps + y posantli la má á l'espatlla pera detenirlo.-- Jo m' he apressurat + á venir, ja pensant aixó: vostés acabin de dinar ab calma; jo ja ho + he fet; déiximel rebre á mí. Are, aixó será una professó feta de + gent. + +--Peró... + +--No hi ha peró. Déixim fer; acabi vosté entretant son fet, home. + +--Y té rahó don Ramon --digué 'l general-- Are acabém de dinar en pau. + Ja pujarém després. + +Peró don Pau no 's podia deixar convencer, tractantse del senyor +Rector, ja per l'autoritat que representava, ja pe 'l afecte +particular que duya á'n aquell sacerdot, company de proesas y caritat +ab lo difunt don Joseph durant lo cólera del 65. + +Bén prompte, autoritats, pretendents, amichs y aduladors anavan +compareixent á casa Galcerán, demanant, uns per aquest, altres pe 'l +gobernador, altres pe 'l general, y promovent tal renou de cadiras y +passos al entrar cada nou personatje, que, desde 'l menjador, +semblava que hi hagués doble gent. Vergonya á perdre, donchs, las +personas en obsequi á las quals feyan las visitas tingueren d'acudir +á la sala, deixant pera mellor ocasió lo bon sobre-táula, que 'ls hi +prometia més gustos que 'l meteix dinar. + +La profecía de don Pau se cumplia al peu de la lletra. Al bull de +visitants qu' anava invadint lo primer pis s'hi afegía are +l'atabaladora maror que crexia ja en la plassa de las Monjas. Ni +donya Isabel pogué parar en la cadira, qu' al sentir los nens +l'arribada de las músicas comensaren á remoures ab frisansa y á +estirarse 'l tovalló pera corre á la finestra. Y no bastava l'amatent +solicitut de la mare y la cambrera; cada segon era pera aquells +argent-vius, una hora. Com picats de la tarántula, 's regiravan sobre +si meteixos y descendian de las tronas, agafats com unas monas al +barrot, impedint aixís que se 'ls enllestís tan depressa com +volian. --¡Qu' us hem de rentar la cara, qu' us hem de rentar las +mans!-- Cá! Quan se vejeren á terra, d'una estrebada arribaren á +l'ansiada finestra. + +--Vájisen á dinar; ja 'ls hi tindré conte --digué donya Isabel á la + cambrera, corrent derrera sos fills. + +Al arribar á la finestra, desembocava la gent á remadas y, entre ella, +las grallas y'ls castellers. Aquestos vingueren á reunirse al peu de +la porta de casa Galcerán. Donya Isabel, al meteix temps, no +s'entenia de visitas. Y mentres tota la gernació de la plassa anava +espessintse, y 's poblavan los balcons, y 'ls xicots del carrer +escalavan los arbres, los fanals y las reixas més baixas del convent, +únich edifici que permaneixia fret é indiferent á la festa, en lo +rotllo dels castellers se disputava y gesticulava ab extraordinari +calor. Totas las miradas y brassos dels contendents s'endressavan á +un home petitó, magre y nervut que, per lo que 's veya, no 's deixava +convencer. Era en Llebreta que, contra 'l parer de la gent del ofici, +s'empenyava en pendre part al castell que 's preparava. + +--¡Que'ns comprometerás, que'ns farás caure, tú no hi estás fet! --li + oposavan, assi y allá, 'ls castellers, empenyentlo á fora ab sos + brassos nervuts y arremangats fins al colze. Peró l'idólatra d'en + Galcerán permaneixia ferm com un pilar de ferro clavat á terra, y + del propi modo que resistia las embestidas son cos, repel·lia son + esperit las observacions. L' entussiasme li prometia forsa, valor + y agilitat; ¿per qué no ferlas jugar en honor de son amo com lo + cor volia? + +--Amunt donchs --digueren los més oposats, veyent que no hi havia medi + de doblegarlo.-- Peró ¡ey! anirás á tercers; que ni per l'alsada, + ni per la forsa servirias pera primers ni segons. + +--Bé, aniré á tercers; peró amunt. ¿Quin castell farém? + +--Lo de tres pilans de nou. + +Y redoblaren los timbals, emprengueren las grallas la tonada +característica y arreu se vejé agarbonarse una munió d'homens en cos +de camisa dintre y fora del triángul que formavan los tres primers, +separats entre sí per la llargada del bras qu' apoyavan al coll dels +que feyan de crossa, y enllassats per las urpas que mútuament se +clavavan més amunt del colze. + +Los tres personatjes de casa Galcerán, rodejats de tots los de la +vila, ocuparen bén prompte 'ls balcons del primer pis, aixís com las +finestras del entresol las senyoras y senyors qu' anavan á dar la +benvinguda á donya Isabel. Tota la concurrencia de casa Montellá, +inclós las senyoras de la casa, compareixian are á oferir sos +respectes á la primera senyora de Vilaniu. Donya Francisca y son fill +que, malgrat las repetidas instancias del vell Merly, havian diferit +fins á aquesta hora 'l visitarla, arribaren poch després de fer sa +estudiada introducció don Tomás Riudabets. + +--Mira --digué la Montserrat á la Delfina Roig-- las Ocas no hi son. + Quina diplomacia, eh? Ni saber amagar la rivalitat als ulls de + donya Isabel. + +Y veyent que l'Albert era á la finestra qu' ocupavan aquella senyora, +'ls nens y donya Francisca, se'n hi aná, tota determinada, pera + desferse en obsequis y posturas ab las duas mamás. Mes aquestas + prosseguiren aviat la trencada conversa que girava sobre 'ls + síntomas que donya Isabel sentia. + +--No tingui por, no tingui por --saltá la senyora Merly-- aixó es lo + rovell del ou; aqui 's curará. + +Mentrestant, lo castell anava fentse al ritme acompassat de la gralla +qu' ab sa veu nassal ensordia la maror de la multitut. Donya Isabel, +no feta al espectacle, s'esgarrifá de veure com anavan creixent +aquellas perillosas columnas d'homens, y 's tirá enrera. Llavors la +Montserrat invitá á son amich á ocupar aquell buyt. + +--Vingui aqui, Albert, vingui: vosté y jo no tenim por. ¿Quins nens + més bufons, eh?... Sembla qu' está molt trist, Albert; aném, home, + no plori, ja la tornará á veure aviat. Y si no ja correrá la + carteta. + +L' Albert sonrigué de tan vulgar brometa, escabullint lo cos ab duas ó +tres frases curtas. L' embafagament d'aquella noya comensava á +molestarlo de debó. + +Peró de sobte 's sentí aquella nota estrident y llarga ab que la +gralla anuncia la coronació del castell; tots los caps s'abalansaren +á fora pera contemplarlo; donya Francisca y la Montserrat empenyeren +fins á la finestra á donya Isabel. Lo castell estava realment fet; +l'enjaneta havia arribat á escalar aquella torre oscilant y buyda, +formada no més que per tres pilans de set homens cada un entre si +enllasats per lo frévol encreuhament dels brassos, y damunt l'esquena +del aixecador, qu' estava ajocat sobre 'ls setés, aletejava y en +senyal de triomf tirava al públich lo doblegat mocador ab que cenyia +son ros capet l'enjaneta. La plassa en pés doná un crit d'alegria, +tots los cors s'aixamplaren, atroná l'espay un aplauso universal... +Peró quan l'enjaneta se deixá lliscar sobre 'l seté pera comensar son +descens, se desballestá un pilar, lo castell tremolá en horribles +contorsions y, de sobte, s'esfondrá en horrenda confusió de brassos, +camas y caps com atrets per xuclador invisible. Un udól tremendo +d'espant acompanyá la súbita cayguda. Derrera l'udól callá en sech la +gralla, y 's sentí la discordant remor de crits aislats, plors de +criaturas, xisclets, comentaris y protestas que trencá, de sobte, un +nou espetéch d'aplaudiments. Al ensorrarse la torre, 'l públich +d'abaix havia rebut ab los brassos á tots los castellers; ningú +s'havia fet mal. Sols lo bon Llebreta, causant involuntari del +desastre, 's retirava de la plassa, capulat d'ossos y ab lo cap +moix. + +Entre las personas acostumadas á veure castells aquell ensorrament +serví encare de distracció. Ja sabian que 'l públich es amatent á +aixecar los brassos, que 'l casteller estimbat cau aixís en un llit +de flonjíssimas mollas sense rebrer dany, y contemplaren ab fruició +estética l'efecte grandiós d'aquella enrehimada d'homens fendint los +ayres. + +--¿Han vist qu' hermós? --saltá la Montserrateta.-- Sembla la cayguda + dels ángels rebelats al infern. + +Mes donya Isabel, no avesada al espectacle, sentí tota la esgarrifosa +ilusió d'un gran desastre, una fonda conmoció li gelá la sanch, y +caygué en basca. L' esglay durá, no obstant, pochs minuts; era un +senzill cubriment de cor. Peró hi hagué per la casa corredissas +intempestivas, los nens ploraren, algun oficiós pujá á grans gambadas +la nova al primer pis, portantsen derrera seu á don Pau, al general, +á tota la concurrencia; un criat corregué á la farmacia á cercar +medicina de sustos, y, en fi, s'armá tal y tan inútil terratrémol que +las anadas y vingudas, los crits y 'l renou apenaren fondament á la +ben prompte retornada senyora, sense que servissen absolutament de +res més. + +Los visitants ocuparen altra vegada balcons y finestras, atrets per la +gralla que tornava ja á refilar. Los castellers, picats del amor +propi, realisaren llavors ab éxit complert una proesa inaudita, un +miracle assombrós de forsa y equilibri: feren l'espadat de sis, +comensat al revés, per l'enjaneta, y devent, per consegüent, aixecar +á plom la cada volta més llarga columna pera assentarla á las +espatllas dels que successivament l'anavan aumentant d'abaix á dalt. +L' espectacle d'aquest esfors titánich que revelava quant pot la +frévol máquina humana á un crit de la voluntat; exaltava +l'entussiasme públich fins al deliri. Peró donya Isabel, pera qui 'ls +alardes de la forsa bruta no reunian cap atractiu, se quedá en lo +canapé de la saleta, rodejada de sas entenimentadas amigas, fins qu' +abandonaren la plassa 'ls castellers. + +Fora aquestos, tornaren encara á lluhir las habilitats totas las +dansas sota aquells balcons, ocupats tan sols á estonas per la +jovenalla d'abdos sexos que no trobava lloch més apropósit pera +explayar suspirs y miradas d'amor. Prou s'esgargamellavan los actors +dels balls que tenian parlaments, prou s'acaloravan ab salts y +cabriolas y combinacions coreográficas los dansadors de las comparsas +idílicas, prou tiravan y més tiravan carretillas los Diables; llurs +esforsos eran incapassos pera retenir en los balcons á la gent com +cal, gayre estona. Entre eixos jochs y las portentosas proesas dels +castellers hi havia pe 'ls vilaniuhenchs la desigualtat d'atracció +que tindrá sempre l'obra de tot un poble, alló que revela forsa y +valentía, qu' encadena la mirada y penja d'un fil l'esperit, sobre lo +que sols distreu los ulls y fa riallejar l'ánima. La meteixa plassa +s'havia ja aclarit tant, que sols presentava, aquí y allá, clapas de +gent, y al mitj d'ella podia 'l pirotécnich fer la roda y la llarga +reguera de pólvora pera la tronada, sense més embarás que las collas +de xicots que 'l contemplavan moventse á son compás y entrebancantlo +distretament. + +L' hora de la professó anava així acostantse, 'l sol s'escorria parets +amunt ensemps que la fresca marinada comensava á rutllar los domassos +y cobrellits qu' apareixian pe 'ls balcons, y las criadas, ab la +regadora á las mans, extenian, demunt la pols del carrer, un tapís de +madeixas d'aygua que 's teixian entre sí fins á formar aquell llens +de tinta néutra que suavisa la llum y convida á passejar +indolentment. Comensavan á passar homens rigorosament endiumenjats, +ab atxas, y alegres comitivas de noyas enflocadas; y, trencant la +remor somorta que las músicas allunyadas enviavan á la plassa, 's +sentian las peresosas batalladas de la campana grossa que cridava á +reunió. + +Gracias á aquesta senyal, comensá á desfilar la concurrencia del +primer pis. + +En quant al entressol, ningú pensá en anarsen, tret de don Tomás que, +ja cansat de las flors d'aquell jardí, volgué fer la papallona per un +altre. Al baixar lo general, quan l'accident de la seva filla, aquell +petimetre estantís li endressá tres ó quatre frases banals á fi de +guanyarse la seva amistat; peró encaparrat lo bon pare ab lo que +ocurria no'n feu atenció, y l'altre restá tot encorregut. Per altra +part, entre dematí y tarde, havia apurat ja la conversa ab aquellas +noyas que li distreyan molt sovint los xitxaretlos. L' Albert, á quí +acudia quan se veya posposat, li responia, segons sa costum, en +termes curts y aixuts. Donya Isabel, amohinada per lo tragí de tot lo +dia y afadigada d'aquellas visitas sempiternas, no estava tampoch tan +expressiva com altras voltas. Lo mellor era, donchs, anarsen á buscar +á la pubilla Tárrega y la jove Rodon, reynas encare de la moda +vilaniuhenca, que l'atenian més y que, potser, potser, no anavan +aquell dematí tan desencaminadas en llurs suposicions. Una ocasió +magnífica se li presentava pera dissimular son ressentiment y +justificar una retirada que no estranyava á ningú sino á ell meteix. +Donya Rosa Montellá havia d'anarsen á casa pera rebre ab son marit á +qui honrés llurs balcons, y com las noyas desitjavan quedarse ab +donya Isabel, y aquella senyora hauria d'anarsen sola, ell, model +irreprotxable d'amabilitat acaramel·lada, s'oferí á acompanyarla. + +--_Todavia quedan caballeros en España, señora_ --digué á donya Rosa, + tot oferintli 'l bras, ab una postura de minuet, al replá de la + escala dels Galceráns. Y forjantse judicis y més judicis + temeraris, una volta lliure de la bona senyora, endressá sos + passos de tremolor caduca cap á casa Rodon. + +### VII + +Los balcons de donya Mercé, situats al carrer Major, punt excelent com +dels més céntrichs, estavan també admirablement concorreguts, si no +de vilaniuhencas, de forasteras. Las enemigas d'aquella senyora +suposavan qu' ella y son marit los havian ofert á quants forasters +havian pogut, vingués ó no á tom. Peró era l'enveja que retallava. Lo +cert es que la Rodón tenia la casa plena de gent com cal, á la qual +ajudava á instalar la Sumpta, allí present desde primer' hora. + +Abdúas amigas estavan contentíssimas de l'escaramussa d'aquell matí, +sobre la qual conversavan llargament, solas en un balcó, quan vejeren +ab sorpresa entrar al senyor Riudabets. + +--Oh! --feu donya Mercé, estrenyent la má del conco.-- Quant de bó per + aquí, quan de bó! Si he d'esserli franca, la veritat, Tomaset, no + l'esperava pas. + +--Y ja veu que 'm feya injusticia, Merceneta --respongué, tot tou de + veures desitjat.-- Quí sab si á la fí... + +--Peró no era á casa Galcerán? --interposá l'esprimatxada pubilla, ja + present y ansiosa de tallar casacas. + +--Sí senyora, sí; pero si allí hi ha hagut una tragedia! --s'apressurá + á respondre, emploricant la veu,'n Tomaset. + +--Una tragedia! Cóntins, esplíquinsho, ¿qué ha sigut aixó? --feren + abdúas, fingint ignorar lo que ja sabian, lo que s'havia escampat + ja per tota la vila y comentat en tots sentits als deu minuts + d'haver eixit de casa l'apotecari l'oficiós criat. + +Y aquell vell ressentit descrigué l'accident de donya Isabel, +carregant la paleta de colors tan vius com li permeté sa excitada +imaginació. Mentrestant, sas oyents se banyavan en aygua de rosas. La +disposició d'esperit d'aquell infelís era la més favorable pera ferlo +instrument de la calumnia qu' un moment avans havian inventat las +duas. + +--Qué diu ara? qué diu? ¡pobre senyora! --feu la de Rodón ab tó de mal + dissimulada burla. + +--No té donchs fatxa d'esser tan sensible. Bah, gent de ciutat! + Posturas! ¿no ho creu aixís, Tomaset? --digué la pubilla, abaixant + la veu per las forasteras y tornant á formar rotllo separat ab sos + interlocutors. + +--Qué volen que sia! Pse!... Pamplinas de criatura + contemplada, --afegí á mitja veu lo narrador, arquejant las cellas + y rodant lo cap á truco d'ensenyar la magricia de son coll, + veritable masó de bordons de contrabaix embolicats en pell de + gallina que, si en la posa natural amagavan encare bastant lo coll + postís y l'enmascarada perilla, una petita contorsió 'ls posava + llastimosament de manifest. + +--Ja veurán, ja veurán. Hi há naturals que no hi poden fer més... cal + no ser injustos --replicá, seguint la seva mónita, donya Mercé.-- + Ademés, segons diuhen, está tan malalta... + +--Y qué naturals ni malaltías! Pamplinas, heusho aquí tot! --digué la + Sumpteta. + +--Res més, senyoras, res més; si jo ho he vist. Encare afegiré qu' + estich ab vostés; es orgullosa, sí; es orgullosa, y 'l general, lo + seu pare, també. + +--Ah, li ha parlat vosté? + +--Sí, peró pocas paraulas; perque, ja ho saben: devant d'un estirat, + jo ni un ciri. + +--Senyoras, senyors, los gegants! --cridá, desde 'l balcó, una + senyoreta forastera. + +Y llavors se trencá la conversa. Donya Mercé cridá á son marit y al +pubill qu' estavan en la sala del derrera, molt entretinguts parlant +de política. + +--No tingas por, Joanet, las nostras donas han de gastar; deixa que la + Sumpta gasti... Tu sempre ab mi: jo't faré home. Deixa que 'ls + nostres sigan poder. + +La senyora 'ls va empenyer cap al balcó hont eran la pubilla y D. +Tomás, pera que poguessen enrahonar tots més lliurement. De quan en +quan ella ja daria una mirada als forasters y 'ls hi faria la +gara-gara. No obstant, una cosa la tragué del balcó, apenas havia +guaytat al carrer: + +--Pepet, Pepet, sabs lo qu' estava pensant? Qu' hauriam de donar + refresch á aqueixos senyors. Al café d'en Manelet han fet gelats. + +--Vatualisto! Cóm no hi hem pensat avans! --esclamá en Rodón pegant un + cop de taló á terra.-- ¿Y com ho sabs que hi ha gelats? + +--Are n' he vist passar duas grans safatas cap al carrer de Santa + María. +--Y com vejés qu' en Pepet no hi donava, prosseguí:-- ¿Encare no ho + endevinas, home? A ca'n Galcerán ¿ahont vols que vajen per allí? + +--Ah, sí, sí, cuyta, cuyta que'n portin. Pero femho bé: no'n digas res + á ningú fins que 'ls tinguém. No t' esposis á un xasco. + +La flaca d'en Rodón era precisament ferse sempre bocadas de rich y +espléndit. ¡Com diantre no se li havia ocorregut lo del refresch! Ca, +si parlant del gobernador y d'en Galcerán... ¡Malviatje!... Ves quin +paper s'exposava á fer are! + +Y tot malhumorat, s'atansá á sos amichs, enrotllantse nerviosament +entre +'ls dits la cadena del rellotje. Justament en Tomaset, á prechs de la + pubilla, contava altre cop l'escena del desmay de la que pogué + gaudirse aixís en Rodón. + +Pero la llarga corrúa de moxigangas, precedida d'un espadat de cinch, +comensava á desfilar per sota 'l balcó als atronadors desconcerts de +grallas y músicas. En Tárrega s'abocá á la barana cridant á son +costat al inseparable Rodón. La pubilla quedá entre aquest y don +Tomás, quí, pretestant poch lloch, s'aprofitá acostantse á la seva +vehina tant com pogué. "No convé fugirli 'l cos are --pensá aquesta-- +més val enllepolirlo." Y son temperament d'histérica acabá +d'esvahirli aviat la primera repugnancia, fins al punt de que, al cap +d'una estona 's sentia afalagada per las guspiras que llansavan los +ulls d'aquell vellot. Mes la reaparició de donya Mercé obligá á la +parella á separarse pera que la primera ocupés lo lloch del galant. +Don Tomás, llavors, restá á segona fila, encés com un perdigot, +abalantsanse á la menor escusa sobre la tova espatlla de la Rodón. +Abdúas amigas se parlaren á l'orella, esclafiren á riure y, un cop +serenas, se giraren d'esquena al carrer, fingint prosseguir la +conversa: + +--Sabeu que penso? --saltá la pubilla, mossegantse 'l llavi al veure + la perturbació de don Tomás.-- Que tot aixó confirma lo que tu 'm + deyas, Joanet. + +--Jo? --preguntá 'l pubill ab sa veu esquerdada. + +--Sí, tu. Que prou es ben cert que donya Isabel ha vingut de mal grat + á instalarse á Vilaniu; prou es ben cert qu' avans han tingut + disputas ab don Pau, y que 'l general es aquí pera ferli companyía + un quan temps, á veure si s'aclimata. + +--Aixó 's diu? --preguntá en Tomaset, com descubrint nous horisonts.-- + Y afanyós de captarse la mellor voluntat, afirmá tot seguit: + +--Ah! prou es bén cert, prou es bén cert! + +--Hi ha més de dos anys que morí 'l vell Galcerán... Don Pau prou + hauria vingut més aviat --mormolá donya Mercé, mossegantse un dit + en actitut meditativa pera amagar mellor la rialla. Y com girés la + cara al carrer, + +--Te compte! --saltá en Rodon pera evitar á la seva dona que li fessen + mal las altíssimas banderas de gremis y germandats que passavan + tremolant en brassos de pagesos vestits ab gambetos. + +--Y bé dona, dos anys enrera aquell senyoret ¿sabs? encare no era + aquí +--interposá la pubilla Tárrega, arrancant una rialla de la seva amiga, + que D. Tomás no pogué compendre per que no veya encare ahont + anava 'l tret. + +Y la pubilla esbombava la mentida, ab lo més viu desitj de que fos +veritat. Aixís patiria aquell home que la va desayrar! Després que... +y lo observát al dematí! + +"Quí vol dir?" pensava aquell galantejador, que la pretenia de guardar + tots los secrets escandalosos de la vila. + +--Si fos lo que tu dius, no s'hauria fet pregar pera vindre, quan + precisament arriba l'altre --replicá la de Rodon, ab l'infernal + desitj d'arrancar la vena que veya devant dels ulls del encaparrat + Riudabets. + +Aquest los obrí efectivament, com quí dona en la solució d'un problema +embrollat; emperó, ben prompte torná á endinzarlos per las boyras de +la discussió secreta que 'l dubte obria dins de son esperit. L' home +passava llista dels senyorets que s'havian establert derrerament á +Vilaniu, y la memoria no n' hi dava sinó un, l'Albert Merly, que +precisament arribava 'l meteix dia que la dama en cuestió. Mes ¿cóm +es possible, pensava en Tomaset, que donya Isabel puga enamorarse +d'un jove tan aixut, tan esquerp? Peró ell era á la casa, ell s'ha +estat sempre al costat d'ella, ell ha corregut ab lo pomet d'aygua de +Colonia y s'ha enardit contra 'ls que 's removian y atabalavan durant +l'accident... Peró ell --replicava l'altra veu de las duas que sentia +disputar dins de sí meteix don Tomás-- ell, aquest matí, á casa +Montellá, no ha fet tant com tu, no l'ha defensada gens ni +mica. --Pera dissimular --li advertia la veu acusadora.-- Peró es +que, dissimulant y tot, podia defensarse; es que jo no l'he vist may +més expressiu ab aquella dama qu' ab las altras; es que realment es +lógica, rigorosament lógica la conclusió de donya Mercé: si abdós +s'entenguessin, donya Isabel no s'hauria resistit á vindre, y jo dich +més: are, donya Isabel, en lloch d'estar trista com son semblant +revela, estaria joyosa, molt joyosa. + +Y aquí havia arribat de sas meditacions, quan Da. Mercé, l'hábil +catequisadora que llegia perfectament en lo semblant de son novell +prossélit la perillosa batalla qu' estava sostenint, tractá +d'aplassarli la resolució reforsantlo ab una presa d'esperansa. + +--Escolti, Tomaset: no li ha dit donya Isabel si anirá aquesta nit al + cassino? + +--Li he preguntat, peró no m' ha dit ni sí, ni nó. + +--Allí veurém si estém fent judicis temeraris. + +--Es que vosté creu que donya Isabel?... + +--Jo no crech res, ni la Sumpta tampoch, ¡Totas las senyoras estém tan + exposadas á una calumnia! Per aixó cal experimentar, experimentar + molt. + +--Calléu, calléu, que comensa ja 'l pendó --cridá 'l pubill. + +--Are vull tenir la curiositat de contar las atxas --feu sa muller. + +--Y qué'n treurás, tonta? --interposá donya Mercé, temerosa de que la + suma afavorís massa als contraris de son marit. + +La pubilla no per aixó abandoná son propósit, y comensá á contar entre +sí, mentres los altres comentavan la representació y calitat del +acompanyament qu' anava desfilant per sota llurs ulls, enrojits +d'enveja. Desde 'l menestral més humil fins al més rich hisendat, +tots los estaments y classes socials de Vilaniu estavan representats +en la comitiva. Per las balconadas del entorn no 's sentia més qu' +una exclamació: "¡Quina professó més lluhida! Jamay s'havia vist!" +Los pagesos acomodats hi anavan ab sos vestits de calsa curta, de +panyet negre, y faixa de seda carmesina, portant, ademés, pera major +gala y malgrat l'estació, llarch y sever gambeto. Los menestrals +lluhian també sos mellors vestits negres entre 'ls quals ressaltava +bellament l'armilla blanca. Y, á mesura que s'acostava 'l pendó, +apareixian levitas de variada edat y estisora, intercaladas ab set ó +vuyt uniformes que l'element militar de la vila podia oferir, y, de +més á més, altres tants frachs passats de moda que sols eixian en +cassos extraordinaris. Un d'aquestos lo duya, tot estarrufat, don +Ramon Merly. Per fí, tres passas avans de la copla de'n Metus, qu' +apurava tot son més distingit repertori de polkas, valsos y mazurcas, +venian los pendonistas. Lo gobernador y 'l general lluhian en lo pit +de llurs uniformes tot un aparador de creus ab las corresponents +bandas. L' hereu Galcerán anava rigorosament vestit d'etiqueta. + +Al véurel, la Sumpteta no pogué estarse de compararlo ab l'escanyolit +d'en Joanet, y 's posá roja com una brasa. Son cor alabatia ab furia, +peró havia de dissimular. Y tot ensemps, donya Mercé estava tan +embeguda en aquell espectacle, que ni sentia aquesta vegada la +desvergonyida pressió que, de tant en tant, feya sobre ella 'l cos +d'en Riudabets. + +--Ay, ay! --exclamá de sobte.-- Y l'Albert, donchs, que no hi va? + +--No 'ls hi he dit que l'he deixat ab donya Isabel? --li respongué, + quasi á cau d'orella, en Riudabets, abalantsantse de nou. + +Peró llavors, la Rodón, s'apercibí del abús, y, roja com la grana, 's +girá contra don Tomás clavantli una mirada reptadora que 'l conco +cregué deguda á la presencia del marit. "Realment era un perill; +seria més prudent." + +--Ah! es ab donya Isabel? --feu la Sumpteta, ja redressantse. Y arreu + afegí molt resolta:-- Tres centas vint y quatre. --Se referia á las + atxas que ni havia contat. + +--Y qué compon, per' una població de vuyt mil ánimas? --respongué en + Rodón tot seguit. + +--Més valdria menos gent y més reverencia, --feu donya Mercé.-- No han + vist quíns caps de gallarets, aquella trinitat? L' hereu Galcerán + ha fet lo paperot de saludarnos. Lo general y 'l gobernador miravan + per tot arreu com dos cadets. ¿Aixó son autoritats? + +Y la Rodón s'expressava en veu plena de fel, perque havia cullit dels +cordonistas una rialla de mal continguda burla. Lo gobernador, +amagant lo rostre en los plechs de la bandera, havia signat al +general hont eran las estranyesas del matí, y, quan en Poudor las +vejé, abdós, ab tota l'imprudencia de forasters, bescambiaren una +rialleta, sens presumir que +'ls hi fos atrapada. ¿Y qué significava semblant rialla en los llabis + del pare y del amich de la rival? ¿No declarava per ventura qu' + ella 'ls hi havia dit que miressen á aquell balcó, y afegit avans + alguna relació ofensiva qu' are 'ls hi venia á la memoria? La de + Rodón se callaria ben bé aquell incident pera no dar lloch á + sospitas que 'l desagrahit mirall li feya pressentir, peró per sos + Deus jurava recordarsen, y venjarsen de més á més. + +En fi, la professó acabá de passar, sense que ja aquellas cinch +personas honressen ab una mirada la modesta comunitat, ni 'l +tabernacle hont anava, sota tálam, l'imatge del sant, patró de la +vila, ni l'ajuntament que presidia l'acte, ni la petita escolta de +soldats, y menos encare la llarga torrentada de beyatas que seguia +derrera, mitj confosa entre la fosca qu' anava invadint lo carrer. +Los pendonistas ab llur acompanyament davan llarga tela á retallar. + +Donya Mercé s'havia ja separat de sos amichs pera que la cambrera anés +volant á buscar los gelats, mentres ella ab la cuynera encenian +lámparas y espermas, preparavan safatas y copas, y dessembrassavan la +táula rodona de la sala. + +Pero quin xasco, Deu meu, quin xasco! Quan estava ja tot disposat, +quan la fosca del carrer havia ja tret dels balcons als convidats y +aquestos se removian al entorn de la desocupada táula presumint que +se 'ls preparava un obsequi, arribá la cambrera ab la nova de que no +hi havia gelats. En Manelet, que no'n feya sinó en semblant diada, +per falta de costum no havia calculat prou bé, s'havia quedat curt, +y 'ls de casa Galcerán li havian escurat las grapinyeras. Tals foren +las paraulas que tingué l'acalorada cambrera ab sos amos en +l'antessala. + +--Y orxatas? --preguntá la senyora, presa de suprema angúnia. + +--Tampoch n' hi ha. + +--Potser al cassino, Pepet? + +--Ca! al cassino se las guardarán pe 'l ball. Y dónalshi confituras. + +--Ja se'n trobarán? + +--Donchs xacolata. + +--S' hauria de fer en tres ó quatre tongadas; la xacolatera es petita + pera tanta gent. + +--Donchs deixemho corre. ¿Qué hi vols fer?... Malviatje! malviatje!... + Poséu un candelabro demunt de la táula, y convida á algú á tocar lo + piano, ó toca 'l tu. + +--Tens rahó; un candelabro y tots los papers y quadrets que hi ha + demunt del piano; aixís compendrán perque hem desembrassat la táula + y no esperarán refresch. + +A la fí d'aquest diálech, se sentí l'estrépit de la tronada que feya +fins tremolar totas las vidrieras del poble. Lo tálam passava per la +plassa de las Monjas. + +Aquell soroll de canonadas rebotia en los cors del matrimoni Rodón com +ressó enmatzinat de las salvas al contrari. Bé sabian marit y muller +qu' aquella salva 's feya al tutelar de Vilaniu y no al diputat +rival; peró aquest anava á pochs passos de l'imatge, la festa tenia +lloch devant de sa casa y, en fi ¿á qué cercar reflexions, quan +l'ánim está exaltat, quan cada tró, per un enlluhernament +inesplicable, los hi representava aquell casal, ab sos balcons +vessant sedas, blondas y flors demunt de las quals lliscava +l'expléndida llum de cent espermas encesas en l'interior de las +espayosas salas? Era alló un memento insultant y tant més +inaguantable en quant se reproduhia ab tot l'ensanyament d'un mall +perfidiós que semblava complaures en endinzar tascons y més tascons +dins d'aquells cors prou esberlats per l'enveja. + +--Vaja, vaja que ballarán un xich --digué donya Mercé, sentantse en lo + tamboret y desfogant son cor ab una atronadora escala en los + desafinats baixos del teclat. + +--Nó, nó, gracias, es massa tart --respongueren varias veus. + +En Rodón, frenétich d'impaciencia, agafá per la cintura al pubill +Tárrega y comensá á parlarli de com tenia las obras del chalet. D. +Tomás estava tan plé de confusions que no hi veya de cap ull. "La +Galcerán! la Galcerán ab enredos! Quína triaria de las tres? Si la +Galcerán se rendia per l'Albert, bé 's rendiria per ell que tenia més +mon. Fins de figura hi havia bastant que dir. Després, que... ab las +donas, lo tot es saberlas portar. Peró ¿y si per perseguir aquesta +perdia las altras duas, de las quals, al menos una, ni que fos la més +lletja, se mostrava accessible? Ell s'ho trampejaria. Lo mellor era +anar explorant, anar explorant..." + +La pubilla s'havia refugiat á un cantó del piano, més rabiosa encara +que +'ls Rodóns. "Are seria ella la mestressa de casa Galcerán! Are + disfrutaría ella del honor que gaudia una forastera! Ah, Galcerán, + imbécil! Si ella podia li faria pagar tanta crudeltat." + +### VIII + +Y bé, que no vols venir á dar una ullada al ball? --digué D. Ramon á +son fill, tot fent lo nus al tovalló, després de sopar. + +--No'n tinch pas gayres ganas --respongué l'Albert ab ayre emperesit. + +--Y sí, home, vina; hi anirém ab los senyors de casa Galcerán. Semblas + un vell! Ja 'm fas angúnia! Quan jo era com tu, hauria ballat á + dalt d'un punxó. ¡Quin jovent lo del dia! Sembléu marmotas, res vos + desperta, res vos mou. + +--Bé, no s'enfadi, home, no s'enfadi; ja vindré. + +--Oh, es que tot lo dia't veig caygut y malmirós, qu' are meteix te + pendrian per un vell cansat del mon. Y convé que t' espavilis. + +--Home, avuy ha dormit poch y deu estar encare cruixit del + viatje --feu la mare, ab veu conciliadora. + +--Deu te fassi bona! Lo gran viatje! Y á la seva edat...? Ja veurás, + dígali de tornarse'n á Barcelona are meteix... + +--Peró, pare, quí li parla d'aixó? No li dich que ja hi vindré al + ball? + +--Oh, es que jo ja't conech. + +--Paciencia! --feu entresí l'Albert, arronsant las espatllas y + arquejant las cellas, mentres son pare seguia: + +--Es que, ja ho veurás: un cop resolt á viure aqui, cal que't + belluguis d'un' altra manera, que't presentis més content y + aixeribit, que't freqüentis ab tothom que vejin que vals y que las + personas de suposició't consideran. Si't veuhen avuy ab lo general, + lo gobernador y +'l diputat dirán: "Ola! aquest jove hi té bo." Y per aquest sol fet + ja't voldrán per advocat. Lo mon es aixís. + +Da. Francisca feu peuhet á son marit pera advertirli que la Pepa 'l +sentia. Realment, aquesta estava desparant la táula y, tot apilant +plats y fent barricadas de copas, s'enterava d'aquells secrets de +familia ab la complascencia de qui atrapa la veritat indiscreta. Mes, +D. Ramon, qu' era d'aquells que, quan s'enardeixen, van costa avall +com l'aygua, sense parar, sense reparar en lo que 'ls rodeja ni en lo +qu' al pas se 'ls hi oposa, hauria seguit intrépidament l'exposició +de sas doctrinas positivistas, si l'Albert no s'hagués permés +interrompre 'l demanant á la criada un llum pera anar á vestirse. + +--Peró, home, qué dirán? --exclamá donya Francisca, un cop fóra + aquella. + +--Ja'n parlarém á solas, pare, --feu son fill.-- Avuy es la + festa-major, y are vosté meteix diu qu' hem d'anar al ball. Anémhi, + donchs, y no s'exalti per cosas que no valen la pena. + +--Oh, es que, pera tu, res val la pena. Ja has agafat bon estiribot. + +--Nó, home, no digui aixó. Y es clar que valdria la pena si 'l punt de + partida de vosté fos cert. Peró es que vosté 'm suposa d'una manera + que no soch, m' atribuheix unas intencions que no tinch. + +--Digas una vegada més que no't conech. Mes que la teva mare que't va + parir, te conech! Que tanta musica!... + +Y després, mudant de tó sobtadament com fa la pluja quan lo vent +amayna: + +--Bé, vaja, aném al ball. Ja'n parlarém. + +--Vosté no hi vé, mare? + +--Jo, fill... ja no estich per aquestas cosas. + +--No, si jo també tornaré dejornet --digué D. Ramon, mitj avergonyit + pe +'l contrast.-- Ja sabs que si hi vaig, es per duas cosas: perque + aquest hi vaji y perque tinch de parlar ab lo gobernador, qu' encare + no l'he pogut pescar á solas un moment. + +Vint minuts després eixian de casa pare y fill, encaminant llurs +passos á la plassa de las Monjas per carrers de dressera, carrers +foscos, plens de giragonsas y solitaris, malgrat l'animació del dia. +D. Ramon, atret per l'imán de l'adoració, caminava com un +porta-plechs, salvant, apesar de sa gruixaria y de sos anys, los alts +y baixos del mal empedrat, ab lleugers saltirons, y portant devantera +á son fill. Aquest seguia quasi bé arrastrat á la forsa, ensopegant +ab las pedras, lliscant pe'ls clots. + +Ni la festa major ni l'arribada de la primera autoritat de la +provincia havian sigut motiu prou poderós á fer encendre 'ls fanals +de la vila. Estavan en los darrers dias de lluna plena y, segons lo +contracte ab l'ajuntament, l'encarregat dels fanals públichs no venia +obligat á encendre mentres la lluna hagués d'eixir de nit, no importa +l'hora. "Oh, que hi á quarts en que la lluna no ix sino de las onze +en amunt, quan ja ningú tranzita, y á l'hora que'ns cal claror no'n +tenim," s'havia dit alguna volta en la sala del capítol. --No hi vól +dir res, son nits de lluna. --Peró vespres de fosca --replicava 'l +mal avesat regidor qu' havia viscut algun temps á ciutat.-- Surti á +passejar més tart, y, sinó, pagui vosté l'oli, la vila no pot +aumentar sos gastos --havia cridat en pes tot l'ajuntament. Y cada +volta qu' un innovador s'atrevia á exposar consemblant queixa, la +discussió era igual y las cosas restavan de la meteixa manera. + +Després de tot, es á lo que 'ls ulls s'avesan. Si l'Albert caminava á +las palpentas, deixant apart lo que hi podia influir la distracció +que +'l dominava, era per l'enlluhernament que dóna, no la fosca en sí, + sinó la fosca sobtada. Quan los vilaniuhenchs anavan á Barcelona, + las glopadas de llum de gas qu' eixian de las botigas los feyan + caminar á tantinas pe 'l carrer de Fernando ó per la plassa Real, + y 'ls barcelonins, després de las disbáuixas de llum de festas + extraordinarias, encare ho trobavan fosch. Ab un quant temps de + fershi, l'Albert aniria per aquells carrers com son pare, com tots + sos convehins, com ell meteix avans d'anar á estudiar á Barcelona, + sense anyorar la llum, com los albins, com los gats, sabent de cor + qu' aqui s'ha de saltar un rech, qu' allí 's pot ensopegar ab lo + carro de'n Falets ó de'n Rimbau qu' está carregat, ab lo descans + vertical, las varas com duas llansas amenassant lo pit alevosament; + que no ha de tindre por d'aquell bulto negre, recolzat en tal ó qual + cantonada, immóvil, callat, recelós com un assaltador de camins. Es + en Pere ó en Pau, embolicat en la manta, qu' espera á la xicota ó al + amich, ó bé espia las anadas y vingudas d'algú que no será certament + l'hereuhet Merly. Peró 'l cas es qu' aquell vespre, l'Albert + experimentava 'ls efectes d'un tránzit brusch de la llum á la fosca, + sense que poguessen minvarlos la celístia de las estrellas que son + pare trobava molt explendent, ni aquellas clapas d'esmortuhida + claror que de las portas obertas y de las botigas s'extenian assí y + allá sobre 'l carrer. Lo contrast de la terra fosca ab los trossos + de resplandor no era prou viu pera dar l'imatge neta de la realitat. + Als ulls del Albert semblava que, demunt del pla del carrer, hi + havia un tapís vell ab grans pedassos descolorits, y s'imaginava tou + lo que després trobava dur, alt lo qu' era baix, plé lo que era + buyt, y així anava pitjor qu' un cego perque al cego 'ls ulls no + l'enganyan y á ell sí. + +--Home, qu' ets llusco? Sembla que no hajis estat may al teu + poble! --li deya D. Ramon, al veure que s'enderreria d'aquell + modo. + +--No, ja vinch, ja vinch, camini vosté. + +Y derrera d'aixó, pataplum! una cayguda de l'Albert. Peró quina +cayguda! Una cayguda perillosíssima de la que'n podia resultar ab una +cama trencada com qui 's beu un ou. + +--Deu meu, qu' has fet? --cridá D. Ramon, tornant enrera, espantat y + contrariat al hora. + +Y á la reduhida llum d'una candela ab que vingué desseguida l'adroguer +inmediat, vejé á son fill bregant pera treure á fòra la cama que +tenia enfonzada dins d'un forat de cup. La llosa que devia taparlo +s'havia escantellat temps há, presentant un trep triangular capás +d'engolirse una criatura, peró ningú s'havia cuydat de fer +desapareixer aquell perill de la via pública. Y allí, allí +precisament, aná á ficar lo peu lo pobre Albert. + +--Deu meu, Deu meu! quina desgracia y á quinas horas! Que t' has fet + mal? --preguntá 'l pare, esgarrifat, tot ajudantlo ab l'adroguer á + aixecarse.-- No t' has pas trencat res? + +--Nó, no ho crech pas --respongué l'Albert.-- Veu? un esboranch al + pantalon, una pelada al genoll que 'm cou, res més. + +--Sòrt que 'l forat de la llosa era gran; que, sinó, prou qu' al + abalansarse 'l cos á terra 's trenca la cama --exclamá + l'adroguer.-- Oh, y encare, á cop calent, no 's pot dir res --afegí + desseguida, portat ignocenment d'aquella tendencia á agravar los + fets que domina á la gent inculta. + +--Mal viatge, mal viatge!... Lo dia que jo sia Alcalde no n' ha de + quedar ni un de cup al carrer! --digué, enrabiat, D. + Ramon.-- ¿Ahont s'es vist semblant abandono? Aixó es un escándol! + +--Bé, mentrestant, entrin á casa, que 'l noy se posará un xich + d'árnica al cop y pendrán alguna cosa pera l'espant. + +--Nó, gracias, nó; ja puch anarmen á casa nostra sense patir. + +--Gracias, gracias, Baldiri; jo tampoch tinch de pendre res. Ja pot + tornarsen á dins; li estimém molt la bona voluntat. Una cosa sí li + encarrego: que diga á en Balet (don Ramon coneixia á tota la vila + per son nom y en Balet era l'amo del cup) que si demá á mitjdia no + té adobada aqueixa llosa, jo 'm queixaré formalment á quí + corresponga. Bona nit. + +Persuadit lo vell Merly de que 'l cop de son fill no era cosa major, y +ja lliure del adroguer, confosos altra volta en la solitaria fosca +d'aquell carrer esgarriat, procurá dissuadir á son fill de tornarsen +á casa. "La mare tindria un espant al veure 'ls tornar tan prompte, y +si calia á l'Albert una aplicació d'árnica, ó alguna altra cosa, ja +tenia ell prou franquesa ab los Galceráns pera que li posessin." +Contradirlo hauria sigut pitjor. L' Albert recordava de sobras +l'escena del sopar, y ja estava prou mal humorat aquell dia pera +captarse més reganys ni malas caras. Y malgrat aixó, alguns se n' +hagué de sentir, tot caminant de nou cap á casa Galcerán, fent +brasset ab son pare que s'empenyá en guiarlo. + +--Vina, vina ab mí, qu' are meteix no tindrás vint y cinch anys, sino + deu. A fé sembla mentida que sias d'aquesta manera. ¿Cóm vindrás + are al ball ab lo pantalon esqueixat? + +--No hi vindré. Per aixó li deya que 'm deixés tornar á casa. + +--Ah, no hi vindrás? Y tot per qué? Perque encare ni sabs anar sol pe +'ls carrers; sempre xupejas, no miras ahont posas los peus, vas per + aquestos mons pensant jo no sé en qué, en las cabórias que't fican + al cap aqueixos llibrots de filosofía y de versos. Y está clar, quí + bada aixís, cau. No te'n dónas vergonya de que jo t' haji + d'acompanyar? No te'n dónas vergonya del paper qu' are farás á casa + Galcerán? + +L' Albert, al arribar aquí, s'aprofitá de la fosca pera sonriure +lliurement de pietat vers son pare. ¡Que bon home, que criatura es! +pensava. Y sense donarsen compte, lo bon pare anava rebaixant, +rebaixant lo nivell de sa autoritat als ulls de son fill; perque no +sabia qu' aquesta no 's pot enjegar per las corrents del calor, qu' á +aquesta no la fan ni la sostenen los anys ni la forsa, sinó que 's +nudreix y fortifica ab la prudencia, la discreció, 'l saber. + +Quan arribaren á casa Galcerán, no feya pas duas horas que 'ls senyors +d'ella gaudian, per primera vegada al dia, de la llibertat d'estar +sols. Havian ja sopat, y estavan llavors assaborint las dolcesas de +l'intimitat lliure de trabas, indolentment asseguts en las butacas de +la saleta de confiansa. Inmediata al menjador, era aquesta una pessa +de bonas proporcions, á la qual, anys há, havia dispensat aquella +família especials preferencias. No reunia certamen la riquesa y +grandiositat del primer pis, peró superava á aquest en comoditats y, +sense esser model d'elegancia, entonava mellor ab nostre sigle. + +Pera habitar las espayosas y altíssimas salas d'aquell pis calia una +nombrosa família. Las veus hi ressonavan; si s'hi entrava de nit ab +llum, lluny d'aclarirlas, servia aqueix pera escamparhi ombras +antipáticas que desperfilant los cossos d'hont partian, s'extenian +pe 'l trespol, per las parets, pe 'ls sostres, en formas fantásticas, +gegantinas, esfiligarsadas; ombras que bellugavan, creixian, +s'aixamplavan, se reduhian ó esqueixavan á la tremolor del llum; qu' +allí descantellavan horriblement un busto de marbre, més ensá robavan +un mirall, enmascaravan una galta d'un retrato, retiravan una +cortina, partian una cornucopia, amagavan una táula, mitj trabucavan +un tamburet, y, á l'interposició d'un moviment de má, aixecavan per +parets y sostres tot un vol pahorós d'aucellots negres que feya +aturar lo pas ab sobressalt. Després, á l'hivern, lo fret se +possessionava d'ellas ab tal imperi qu' ho gelava tot. Gelava l'oli +dels rellotges, desde sa entrada muts, senyalant sempre una meteixa +hora, com avassallats per la mort, ó heralts d'una eternitat +anticipada de fredor, de paralisació, de silenci; gelava las pedras, +los ferros de las xemeneyas hont era inútil probar d'encéndrehi res; +una bufada de vent, amagada en lo canó, baixava de dalt y jitava als +ulls, als tapissos, per demunt dels mobles, la cendra; feya de la +blavosa flama un foch follet que fugia burlantse d'un, espeternegava +la llenya y, després d'extendre demunt d'ella un agramant de dauradas +guspineras, deixava la llar convertida en ninxo. + +Nó, ni D. Joseph ni D. Pau, mentres foren sols, volgueren estatjarse +en aquellas habitacions. La major part de l'any las tenian tancadas, +convertidas en una especie de museu, de palau encantat, que, quan +s'obria pera allotjarhi algun general de columna ó celebrarhi alguna +solemnitat, rebia á sos visitants ab cruiximents de fustas, ab petits +esllavissaments de crostas de pintura ó d'or, com si 'l geni de la +quietut que las habitava 's deixondís removent la terrosa cabellera y +estirant sos adormits ossos. Si ocorria una necessitat qualsevol, la +Queta, l'antiga guardiana d'aquell casal, no volia pujarhi sola. +Ademés d'aquells cruiximents y del joch pahorós d'ombras, gelavan son +esperit las miradas, que també, á las oscilacions de la llum, +semblavan cobrar moviment, dels grans retratos sobre fondo fosch +penjats en las parets. S' hi feya acompanyar per en Llebreta, ó no hi +pujava, ni tant sols ab lo gos, perque aquest solia pararse devant de +l'alta porta, ensumava, mirava un xich en dins y emprenia retirada, +arrossegant la cúa, escalas avall, tot lo qual feya suscitar encare +més recels á l'esporuguida criada. La meteixa Da. Isabel, qu' ab sos +fills y criats duya tot un alegre formiguer de vida per' esvahir +d'aquellas salas l'alé de mort, s'havia també refusat á habitarlas lo +primer estiu, com possehida de certa superstició secreta de que no 's +donava compte prou clar. L' entressol era prou gran pera hostatjarlos +á tots, y s'instalava en ell y seguia dispensant á la saleta las +preferencias dels demés. Gracias, donchs, á aquella especie de consol +qu' esmersava sobre tots los Galceráns, era, l'esmentada saleta, la +pessa més contemplada de tot aquell casal. L' agrahiment --no pot +creures que fos l'egoisme-- havia portat allí lámparas bonicas de +bronzo, miralls, quadrets al oli de firmas espanyolas, catalanas, que +D. Pau ó Da. Isabel compravan desde Barcelona ó Madrid, pensant en +ella. Hi anavan á fer cap també escribanias, canalobres, placas ó +lápidas de bronze, de plata, que 'l diputat devia á l'agrahiment de +sos protegits. Y escampats per demunt de la xemeneya, de las tauletas +maquejadas del pianino, ó del petit escriptori-llibreria de donya +Isabel, á la vegada que distreyan agradosament la vista, inflavan de +satisfacció l'esperit dels donadors. + +--Oh, don Pau es agrahit, mira com fa lluhir los nostres regalos! --Y + al peu de tot aquell aixám de recorts y joguinas, plenas de + lluhentors y curvas graciosas, ab que mimavan la manyagona saleta, + s'extenian sofanets, butacas capitonadas y cadiras de diversas + formas que 'l torp de la moda arrambava allí, mitj desllustradas, + després d'escombrarlas de la casa de Barcelona. Mes, l'agrahida + saleta las hi obria la porta y, ab la llum de sos ulls bondadosos, + semblava que 'ls embarnissava de nou, que 'ls renovava y tornava + l'elegancia allá baix perduda. Ben mirat, no era més que la noya + del masover á la que anavan á parar las joguinas dels senyorets, un + cop cansats d'ellas; peró la nena era neteta, manyosa pera ferhi + enlluhernar á sas vehinas. Y quan se trobava ab sos amos devant, + semblava dírloshi: "mireu si cuydo bé 'ls vostres recorts, miréu si + soch agrahida." Ells corresponian á las sevas bondats, fentli + companyía la major part del temps, fentla testimoni de las + expansions més íntimas, confidenta ben volguda dels secrets de + l'amistat, algunas voltas de suspirs retinguts á fóra. + +Dins d'aquesta saleta s'estavan Da. Isabel y aquells tres homens +públichs, aquestos vestits de negre, fumant, aquella ab una bata +blanca de jaconar, tots rihent, parlant ab lo tó placévol de la major +confiansa, quan s'hi presentaren D. Ramon y son fill. Una lámpara de +petroli ab la llum velada per un gran globo de crestall raspat +sobre 'l qual s'aplacava un filat de crochet, illuminava apenas +l'escena. + +--Hola, vostés ja venen per anar al ball! --digué D. Pau ab tó amistós + y la veu plena d'aquell ressó d'allarga vocals que té la joya. + +--Peró Jesús! y cóm vé l'Albert! ¡Qué li ha passat, Deu meu! --exclamá + Da. Isabel, aixecantse ab un moviment sech de persona nerviosa y + atrafegantse en cercar un respall dins de la tauleta de cusir. Tots + los demés miraren al jove ab no menys interés. + +--Ha caygut. Ja ho veuhen quin jovent corre. Los vells aném drets y + forts y, ells á cada pas ensopegan --feu D. Ramon, buscant debades + aprobació á son enrahonament apassionat, entre aquella gent de + mon. + +--¿S' ha fet mal? + +--Nó, gracias á Deu. + +--Donchs no val la pena. + +Res com aquest fallo de D. Pau podia escampar lo malhumor del vell +Merly. ¿No ho perdonava son ídol? Donchs ja estava tranquil; ja, +familiarment repanxigat dintre un gran silló, ab lo pit de la camisa +bombat y cavalcant en lo gran sech que li formava son ventre de bola, +garlava al costat del gobernador, mentres donya Isabel, ab lo respall +á la má, batallava ab l'Albert perque no 's volia deixar respallar +per ella. + +--¿Qué no ho veu, don Ramon? Sempre batussas, sempre están com gat y + gos +--deya l'hereu Galcerán. + +Y Da. Isabel, perduda la partida, enfonzada altra volta en la +causeuse, +'s divertía observant la confusió que dominava al jove. Perque, + realment, l'Albert estava com avergonyit. Lo fibló del ridícol + atravessá sa ben trempada corassa; tota la confiansa que tenia + l'Albert ab aquella familia no era bastant á deixarlo satisfet del + paper qu' estava fent. + +--¡Válgam Deu, lo pare quinas cosas té! --pensava, tot respallantse ab + las menors inflexions possibles y girant la cara cap algun recó + pera amagar son sofocament. + +--¿Sab qué pensava, don Ramon? Que no haventse fet mal de veras, me'n + alegro de la cayguda del Albert, del esquins del pantalon. + +--Ah, ja l'ha vist? --cridá l'Albert. + +--Perque escarmenti, eh? Jo també --feu lo pare ab cops sechs de veu. + +--No, senyor --respongué suaument la dama-- Perque aixís, mentres + vostés serán al ball, jo 'm quedaré bén acompanyada. + +--Y quinas cosas li deixa dir don Pau á la seva senyora! --exclamá + bonament, lo pare. + +L' Albert, ja respallat, y posantse instintivament la má sobre +l'esquins del pantalon, sonreya desde son seti un xich apartat dels +demés, dihent: + +--Donya Isabel está sempre més bona ab mí de lo que mereixo. + +--¿Qué diu, senyor Merly? Vosté no sab com s'estiman aquest parell. N' + hi há pera estarne gelós --respongué, entre rialla y rialla, 'l + marit. + +Y després, com si hagués atravessat per sa pensa 'l malevol desitj de +mortificar á l'Albert á qui estimava de veras: + +--Suposo que no voldrás probarte uns pantalons meus; t' estarian + llarchs, t' estarian amples... ¿no es veritat? + +--Já, já, já! --feren tots, inclús lo pare, midant ab los ulls á un y + altre, y posant en una situació ridícola al pobre Albert quí, + d'aquella comparació, resultava gayre bé petit, sens esserho. + +--Nó, no ho vull pas. Me quedaria sola, sense tan bona companyia +--interposá Da. Isabel. + +--Senyors, tingan pietat de mí tots plegats --exclamá l'Albert en veu + forsadament cómica, desitjós de dissimular l'enuig que d'ell + s'apoderava. + +--Bé, donchs, ¿qué no hi aném? --feu don Ramon. + +--No més á darhi un tom, eh? --digué 'l gobernador, aixecantse de la + cadira ab una violenta dominació de brassos. Y afegí á mitja + veu-- ¡Ves qui 'ls feya convidarnos! + +--¡Y tal! --exclamaren á duo D. Pau y son sogre. + +--Aquí, are, ab aquesta fresqueta, la plassa tan tranquila, la + remoreta dels arbres... --tornava 'l gobernador, ab ayre + emperesit. + +--Y es una vegada al any! --oposava l'animat D. Ramon.-- ¿Y vosté, + donya Isabel, no vol acompanyarnos, no s'anima? + +--Estich molt cansada, molt cruixida, no he tingut humor de vestirme. + Ja ho he dit á en Galcerán: los esperaré llevada, potser fent + alguna bacayneta y tot, devant del seu fill; no tinch ganas de + moure'm. + +--Ja comprench que s'avingan tant ab lo meu fill. Si tenen los + mateixos gustos, la mateixa recansa! Avuy es la festa major y, si + no l'animém los de la vila, quí l'animará? Mirin, jo, vell y tot, + trech fabas d'olla! + +### IX + +La veritat es que no calian los esforsos de don Ramon. Lo ball +d'aquesta nit era digne final de la diada, y encare avuy se cita á +Vilaniu com lo fet més assenyalat del cassino. Y á fé qu', á primera +hora, gran part dels socis no ho esperavan aixís; perque si bé era +veritat qu' allá á quarts d'onze havian anat compareixent caps de +familia y jovenetes de las que més lluhirian lo ball, afirmant que +las de casa no hi faltarian, tothom reparava que guaytavan al saló +mitjhora há encés, ab los músichs en son lloch, peró buyt encare, y +s'en entornavan dissimuladament sense reapareixer. + +Tres jovenets del primer vol, un d'ells lo noy Marqués, únichs que +passejavan pe 'l llargarut saló dant lo tom á la filera de columnas +que +'l partia pe 'l mitj, observavan ansiosos aquell va y vé, y declamavan + amargament contra la bestial pretensió que tenian las senyoras de + Vilaniu de no esser las primeras en comparéixer als balls. + +--Vés com ho arreglas aixó, si totas pensan aixís? Unas ó altras han + d'esser las primeras. + +--Quinas ximplesas! Després diuhen qu' als balls d'aquí no s'hi pot + anar perque se'n surt massa tart. + +--Oy! A casa no 'm volian deixar vindre per aixó --esclamá en + Marqués. + +--Es clar, home, es clar! Ni á mí, ni á mí --respongueren á duo sos + companys. + +Peró en mitj de llurs amarguras, la caritativa esperansa 'ls sostenia, +y, de tant en tant, entravan per las salas de café y pe 'l billar á +reforsar los ánims cayguts, repetint las promesas arrancadas aquella +tarde á las fillas, á las mares, fins als pares meteixos. Després +tornavan á la sala, despertavan al clarinet que s'adormia, procuravan +animar als violins, al contrabaix, al cornetí, al bútzem, +demanántloshi que toquessen l'introducció com á reclám segur. Y +emprenian altra volta llur passeig, acorats de veure buydas, encare, +las otomanas y cadiras, estirantse 'ls punys de la camisa á cada +ombra que guaytava per la porta, y allargant, com los pollastres quan +s'ennuegan, sos caps cantalluts y empastifats d'oli. + +A la fi 's resolgué á entrarhi una comitiva de forasteras y, rompent +lo glas, comparegueren de sobte senyoras y menestralas á desdir, +sense que ningú pogués esbrinar com corregué tan depressa la nova +d'haverhi arribat las primeras concorrents. + +No trigaren á comparéixer també las rivals de Da. Isabel ab llurs +marits y D. Tomás Riudabets. Aquest, ab son frach de saten blau y +botons daurats, del any quaranta, son coll de punxagudas tirillas, la +seva armilla escotada y son pantalon color de pansa de xafagosa +estretor. Aixís lo pubill com en Rodón cuytaren á amagarse en la sala +del tresillo per temor de toparse ab D. Pau y 'l gobernador, als +quals no volian veure. Peró aquellas donas feren sa entrada triomfal, +atravessant la sala agafadas una á cada bras del bon Tomaset. + +Ja son aquí las Ocas, digueren varias, veus envejosas. Mes, quina +gloria pe 'l revellit dandy! Ab quin afany no hauria anat saludant á +un cantó y altre, com feyan abdúas amigas, si 'l temor d'ensopegar ab +las sedosas y llargas faldas que 'l duyan com embolcallat en un núvol +fins á genoll, no l'hagués fet caminar esporuguit! Per gran sórt lo +trajecte era breu. Sota la tribuna de l'orquesta, especie d'eixideta +postissa que penjava de la paret, hi havia una otomana, buyda encare, +hont pogueren asseures aquellas damas. L' home respirá y en sos ulls +lluhí ben prompte 'l foch de la satisfacció que en son cor cremava. + +--Veig que 'ls Galceráns no hi son encare! --digué Da. Mercé, tot + clohentse un brassalet que la gruixaria de son bras li desclohia + sovint. + +--Nó --respongué D. Tomás-- Ja ho he preguntat allí fóra, al entrar. + +--Oh, la gent del gran tó!... --feu la pubilla. + +Y tots seguiren per una estona estirantse 'ls llassos, arreglantse 'ls +caps, aplanantse plechs de roba y recargolant lo cos fins á trobar la +posa convenient. + +En aquell moment desembocavan al carrer Major, per la cantonada del de +Santa María, los personatjes de casa Galcerán. + +Lo gobernador preguntá hont era 'l cassino. + +--Aquí, á duas passas ¿veu? --respongué 'l vell Merly, apuntant ab lo + bastó. + +Y 'l gobernador sentí llavors la cridanera veu d'un cornetí ressonar +per las soletats del condormit carrer, y vejé destacar, entre la +negror de las casas, la resplandor de tres balcons oberts de bat á +bat, qu' atravessant llargas cortinas de punt, rebotia als frontis +del devant com blancalls de llanterna mágica, dins dels quals ombras +humanas d'esborrat perfil se removian, ballavan sens parar. Assi y +allá, en algun qu' altre balcó de las vehinas casas, deixant filtrar +la vista per la fónica escletxa qu' obrian veus temorosas, se +descobrian, desde 'l carrer, grupos de personas qu' aguaytavan qui +anava al ball. Y al entorn del rombo lluminós qu' extenia á terra la +portalada del cassino, posats alerta per las catxetas del improvisat +porter, duas fileras de xicots contemplavan als afortunats qu' +atravessavan aquell brancal. + +--Ja hi som --digué 'l vell Merly. + +Y ell al devant, s'internaren los quatre personatges per aquell portal +de sostre elevat, pobrement iluminat per un fanal xinesch, hont s'hi +llegia: _La Vilaniuense_, emprenent per una porta xata, de vestiment +barroch, la retorsuda escala ab balaustrada de fusta doblement +vorejada per testos de tuyas y mirambells. + +La comissió d'obsequis, tan criticada per las senyoras, de las quals +no s'havia cuydat gens ni mica, desempenyá llavors admirablement son +paper. Lo guayte que tenia en un balcó del segon pis fou amatent á +avisarla. La comissió baixá fins al segon replá de l'escala á rebre á +aquells personatges y compartirse de dos en dos la missió d'obsequiar +á cada un d'ells. Don Ramon, per lo vist, no era mereixedor de aytals +obsequis y quedá enderrera, sens companys. + +--Ja son aquí, ja son aquí! --pronunciaren sis ó set veus escampadas. + La nova volá per totas las salas y recons, se feu repetir per tots + los llavis, y mentres paralisava las camas á uns balladors ó feya + perdre 'l compás á altres, posava en renou á tota la concurrencia + del café y de las pessas més secundarias del cassino. Las portas + que davan al recibidor quedaren en un instant embussadas pel gran + nombre de socis que la curiositat hi abocava. Y, quan los convidats + foren á dalt, la comissió d'obsequis se vejé bén aviat desbancada + pel president del cassino, per l'Alcalde y per la gent de figura + del partit moderat que s'abalansá á saludarlos. + +D. Pau y 'l gobernador anavan esmersant rialletas, exclamacions de +fingida alegria, estrenyent mans á dojo, y repartint copets +d'espatllas ab respostas trencadas: "Bé y vos?"-- "Sí, home, +sí" --"Vostés son tan amables..."-- "No podiam pas +faltarhi." --"Ja'ns veurém, eh?" --"Sí, es lo meu sogre." --"Gracias, +gracias." --"D'aquí á després." + +Mentrestant, la comissió y 'ls amichs, com si s'engelosissen de las +manifestacions agenas, s'encastavan al entorn dels convidats y 'ls +empenyian cap á la sala café, camí de la secretaría, trencant +llassadas de mans, posantlos en prempsa entre ells qu' anavan derrera +y l'atapahit grupo que s'abocava á la porta, promovent trángul y +remolins, sens donar materialment temps á l'educació ni al respecte +pera obrir sos carrers de caps afilerats que s'inclinan com las +palmas. La música havia parat en lo saló, y la maror de las conversas +venia d'allí, crescuda encare, per las veus discordants dels que +s'empenyavan en atravessar la llarga corrúa d'homens que s'havia +apilat á la porta. + +--¿Ahont ens portéu, ahont ens voléu fer anar? --preguntá D. Pau, + entregirantse y allargant penosament lo bras pera tocar l'espatlla + del president á qui endressava la pregunta. + +--A la secretaría --respongué aquest.-- No volen pendre alguna cosa? + +--Qu' es cas d'aixó! Si acabém de sopar... Aném, aném á la sala de + ball. + +--Deixi fer, deixi fer --replicá 'l president, mitj enlayrat per las + onadas d'aquell estret procelós. + +Per fí, l'estret se passá. A glopadas aná espargintse la gent per la +sala café, y aquells personatges pogueren caminar ab llibertat, fins +á la secretaría, tot torcantse ab dalé la suhor que 'ls amarava 'l +rostre. + +La secretaría, sala de juntas y de lectura, que de tot aixó servia +aquella pessa, la més retirada y deslluhida de la casa, ostentava +llavors una táula llargaruda, parada ab estovallas, copas, ampollas y +platets de postres, afilerats al entorn d'un monument de massapá +ensucrat, adornat ab banderetas y rodejat de confituras, ab las quals +s'enganxavan las fullas que 'l calor de las espermas anava desprenent +de dos poms de flors tan grossos com esbullats. + +--Qué van á fer, qué van á fer? --exclamá 'l gobernador, aixecant la + veu. + +--Pendrán alguna cosa --respongueren tres ó quatre. + +--Aixó nó, de cap manera. + +Y arreu, tot baixet, á D. Pau que tenia al costat, afegí 'l +gobernador: + +--Aquesta es pitjor que la del matí. + +--Esperis, esperis. Jo crech qu' haurém de fugir y tot. + +Y mentres s'encreuhavan aquestas paraulas, ja un mosso, ab lo tovalló +al coll, anava fent petar ampollas qu' era un gust. + +La tafanería y l'enveja retenian, mentrestant, als homens fòra de la +sala de ball, formant rotllets per las demés pessas, hont se +critiquejava á la junta, 's reya de la comissió d'obsequis ó 's +discutia l'oportunitat de festejar á autoritats de determinat color +polítich, á representants d'un gobern odiós, dins d'una societat hont +hi havia gent de tots los partits. Las discussions anavan prenent +color polítich, arreu se feyan personals y 'ls contendents se ferian +y enemistavan mútuament per lo que no valia la pena. + +En la sala de ball regnava la major espectació. Las senyoras, +arrengleradas en doble filera de cadiras y divans, estavan anguniosas +de no poder traure 'l cap per allá fòra d'hont venia 'l sorollós +mormoll d'acaloradas conversas, barrejat ab sofocants alenadas de +tabaco que carregavan l'atmósfera y ablanian las espermas ab sa +creixent calor. L' orquesta havia tocat ja per duas vegadas la senyal +de rigodón; peró sols tres ó quatre xitxarel·los d'aquells qu' havian +de retirar dejorn s'havian cuydat de formar quadro. Tothom semblava +capficat per altres cosas diferents de la dansa. Las més de las +senyoras esperavan veure entrar á l'Isabel Galcerán, de qui no havian +sabut assegurar encare 'ls missatgers de la part femenina si havia +vingut. "Hi havia tanta gent apilotada al entrar ells, que era +impossible distingirho, las veus que corrian eran, per altra part, +contradictorias." + +La Montserrateta 's migrava de no veure á l'Albert, y tot era fer +ulls. Peró las més acoradas eran las Ocas. + +Per fí, en Riudabets las tragué de dubtes. Li costá arribar fins á la +secretaría per veureho ab sos propis ulls; mes, á la fí, lográ son +propósit. + +--Ni ella, ni ell --digué á las rivals ab semblant desencaixat. + +--Quí vol dir ell? --preguntá ab malicia Da. Mercé. + +--L' Albertet... Y lo més estrany es que hi há 'l seu pare. + +Abduas amigas culliren l'ingénua confessió del ignocent conco ab una +rialla tan forta que feu girar una munió de caps. + +--Escolti, escolti, Tomaset --afegí, prompte, la pubilla-- ¿Per qué no + ha preguntat á D. Pau hont es l'Albert? + +--Y calla, boja! --exclamá la de Rodón, tapantse la riallera cara ab + lo vano de plomas. + +D. Tomás se posá roig, restá avergonyit com un xavalet sorprés en un +instant de inconscient candidesa. ¡Ell, ell, lo solter +recalcitrant, _el terror de los maridos_, que li deya 'l comandant +d'armas, ell havia necessitat una proba tan palesa! Adeu reputació de +vell vert, d'home temut! ¡Quin paper! quin paper més trist devant +d'aquellas damas!... devant de las futuras conquistas! No tenia sinó +un medi pera salvarse d'aquell naufragi: confessar quelcóm de més de +lo que sabia, mentint un xich y ab prou serenitat pera apareixer com +més astut de lo que realment era. Ho sabia per lo vell Merly: "fem +veure, donchs, qu' he sigut prou desvergonyit per arrancarho del +marit mateix." + +--Ah _zahorí, zahorí!_ + +Cap de las duas entengué 'l mot y, encar que calladas, restaren +preguntant ab la vista. + +D. Tomás las fixá ab ulls de traydoria, durant uns moments, y, arreu, +estirant la rialleta que de sos llavis brollava y abaixant sa vista, +feu: + +--Donchs, sí; per ell mateix ho sé. + +--Qué diu? --saltá la de Rodón-- Y ha sigut capás de preguntarho al + meteix don Pau? Uy qu' atrevit! + +¡Uy qu' atrevit! Oh, l'exclamació més bén volguda d'en Tomaset! ¡Y que + bé, y que sonora y dolsa penetrá en son cor! Animat per ella, la + mentida prengué cos y color de veritat y forsa pera rejovenirlo y + enfortirli la veu al respondre ab triomfant aplom: + +--Sí; y ell, ell meteix m' ha dit qu' era á casa seva ab donya + Isabel. + +--Jesús, María, Joseph! --feren abdúas oyents. + +--Y d'aixó s'admiran! --seguí ab igual aplom en Riudabets-- La gent + del gran mon no tenen empaig en fer confessions d'aquesta mena. Lo + marit creu, y creu bé, que la competencia acredita son bon gust. + +--Vol callar! No digui semblants disbarats --interposá donya Mercé, + fingintse ruborisada. + +--Tot se pot creure d'aqueixa gent --exclamá la pubilla-- Peró... y no + dóna cap excusa, cap explicació?... + +--Ah, sí; naturalment, aixó sempre 's dú á punt. La d'avuy es molt + senzilla y bastant prosáica també; perque... ¿sab?... convé al + mateix temps posar en ridícol, no sía sinó pro fórmula, al rival: + l'Albert havia eixit de casa ab son pare pera vindre al ball, mes, + essent al carrer, ha caygut y s'ha estripat lo pantalon. + +Y al arribar aquí, 'ls tres interlocutors esclafiren á riure d'una +manera estrepitosa. + +Al sentir la rialla, Da. Rosa Montellá abandoná son lloch pera +ajuntars'ab las Ocas. + +--Vés, vés qué diuhen, mamá. + +--Qué passa, si 's pot saber? Veig qu' aquest senyor las fá riure + molt. Ja'n deu dir alguna de las sevas. Fa bé, Tomaset; ja que 'ls + joves no saben divertirse ballant, cal animarho un xich fent + brometa. + +--Ca, res, res --feu D. Tomás, temerós d'escampar la nova que li + havian arrancat per sorpresa. + +Peró la pubilla s'agafá de l'ocasió com d'un clau, pera fer correr la +calumnia. La senyora Montellá 's resistí á assentirhi de bonas á +primeras. Ella coneixia á fons á Da. Isabel, sabia al propi temps +quan honestas é íntimas eran las relacions qu' existian entre las +familias Galcerán y Merly, y de cap manera podia oblidar la +desproporció d'edats que hi havia entre aquella dama y l'Albert. Peró +no eran aquets arguments prou forts: perque ¿quí 's pot envanir de +coneixer á fons á un altre si cada persona es un mon? Per ventura +l'intimitat més decent de dos famílias obsta may al naixement d'una +passió? Si s'ha convingut en que l'amor es cego, pot creures que 'l +desequilibri d'edats, quan encare +'s conserva la joventut, quan s'está al plé de la vida com Da. Isabel, + ha d'ofegar las veus del cor? Quants y quants exemples no podrian + citarse en comprobació d'aquesta réplica? Ademés, qu' una es la + moral de la gent senzilla, de la gent vilatana, y una altra la de la + gent del gran mon. Da. Rosa, mitj guanyada pe'l dubte, 's batia en + retirada, peró ab tot l'ardiment de qui sent que li arrancan una + d'eixas entranyas morals que se'n diuhen conviccions; y no sabent + respondre als cops terribles de la llógica contraria ab altres cops + de sólida dialéctica, +'s confortava interiorment ab apreciacions personals ben poch + favorables á las rivals de Da. Isabel. La rivalitat, la mesquinesa + d'ánima, l'enveja y res més las podia fer parlar aixis d'una persona + tan digna y honrada com la jove Galcerán. Da. Rosa ja sabia prou ab + quins fins maneja certa gent la calumnia y ab quanta facilitat + s'inventa, pera no deixarse enrotllar l'esperit de cop y volta. No + cal dir que la jove Rodon, seguint la seva mónita, fingia paliar los + descaraments de la seva amiga; mes aixó no tranquilisava á Da. Rosa, + que coneixia massa 'ls procediments de que 's valia pera cobrir la + seva responsabilitat aquella gata moixa. Interiorment, fins pensava + qu' aquesta y ningú més sería la inventora de la calumnia que + s'esforsava en rebaixar de tó per temor ja de qu' ella no ho + sospités. En quant á D. Tomás, si tot rojet de cara procurava + fingirse indiferent á lo que 's deya, fent giravoltar lo cos, de tan + en quan, sobre un sol taló, dantse palmetadas ab un guant + estiraganyat y trencant la conversa ab observacions tan deslligadas + com insubstancials, de segur qu'era ó per vergonya ó per + dissimulació mal intencionada. Los efectes d'aquella calumnia en + l'esperit de Da. Rosa eran, donchs, ben contraris é inesperats. + +La Sra. Montellá s'entorná tota penedida al costat de la +Montserrateta. + +--¿Qu' era alló, mamá? + +--Res, calumnias, indecencias. + +--Contra donya Isabel? + +--Pots pensar. + +Y no poguent arrancar una paraula més de sa mare, la noya 's quedá +meditant. + +--Si suposarán que l'Albert... Jo ho esbrinaré. + +A tot aixó, entrá una gran glopada de jovens en la sala, s'aparellaren +pera ballar lo rigodón y, picant de mans, demanaren alguns que toqués +l'orquesta. + +Aquella entrada tan repentina arrancá de totas las donas la meteixa +pregunta: "¿qué passa?" + +--Res, qu' aquells senyors, en havent refrescat, han girat cúa sens ni + voler traure 'l cap á la sala de ball. + +La tal resposta omplená 'ls esperits d'estranyesa. + +Durant bona estona anaren teixintse suposicions de tota mena pera +explicarse 'ls motius d'un acte tan poch galant. La suspicacia +vilatana adressá desseguida 'l cap, suposant que potser se'n donarian +á menos, aquells senyors, d'assistir al ball. Y aquesta suposició +anava guanyant camí fins en l'ánim de Da. Rosa Montellá, quan, +presentantse ab semblant que respirava alegria en Rodón y 'l pubill +Tárrega, exclamaren: + +--Cá, cá! rés d'aixó. Lo motiu es més sério; peró no 'l podém dir. + Ja'n sentirán á parlar, ja ho llegirán pe'ls diaris. + +--Ah, ja m' ho afiguro! --saltá la pubilla. Y fent un signe á son + marit, li suposá, á cau d'orella, que seria per un desafio entre'n + Galcerán y algú que li havia llensat alguna indirecta ofensiva al + seu honor de marit. + +Lo pubill rompé en una rialla estrident com l'escatéch d'un +pollastre. + +--Nó, no es res d'aixó. + +Tampoch ho encertá la de Rodón, á judicar per lo que, á sa vegada, feu +riure al seu marit. + +--Ca! ca! ca! --feu aquest-- En fí, no ho podém dir. Ja'n parlarán + prou los diaris. No tingan por, ja se sabrá. + +Aquí callaren uns y altres, aixordats per la desguitarrada orquesta +que comensá á tocar lo rigodón. Los senyors se retiraren cap á un +cantó pera que las damas poguessin més comodament mirar la dansa. Com +cedint á un manament, la major part de la concurrencia pará +d'enrahonar, y 'ls pochs que no sabian callar parlavan en veu baixa, +tot contemplant l'espectacle. May s'havia vist en "La Vilaniuense" un +rigodón com aquell. Eran tants los balladors que, no podent +compartirse en quadrillas, hagueren d'inventar una nova distribució +que D. Tomás trobá molt aristocrática. Duas grans cadenas de +balladors ocupavan tota la llargada de la sala, y tancavan lo gran +quadrilonch las duas parellas més fatxenderas y amigas de rumbejar. +Com autorisats capdansers, comensavan, aquestas, totas las figuras +del ball. + +Després, las repetian las duas grans alas ab l'uniformitat d'un coro +ben dirigit. S' atansavan, reculavan paralelament, ab la precisió +d'una selfática, formant extensas onadas de punt y seda de tons +alegres per hont cabussavan flors y llassos virolats. Y era de veure +com, als encreuhaments y mitjas cadenas, se formavan al entorn del +pantalon negre remolins de faldars glassats, que s'inflavan, +modelavan y esllanguian al buf del moviment, marejant la vista del +espectador, comprometent l'equilibri del ballador poch lleuger. De +sobte, las parellas, agafadas d'una má, 's giravan fit á fit, se +feyan un acatament solemne y, á un cop séch de la nerviosa música, +parava á una tot moviment. Al mitj de las duas grans alas, retiradas +fins á tocar ab las rengleras d'espectadors asseguts, quedava un +ample pas d'honor, encatifat, sobre +'l qual reposava la claror de las espermas, feble en aquella atmósfera + espessa y carregada. Y mentres las cansadas parellas, rojas de cara, + plenas de panteig, espurnejant alegría pe'ls ulls, se torcavan la + suhor que 'ls dava á la pell un tó de satí, 'ls cap-dansers + reprenian altra volta la dansa per l'encatifat espay, lluhint las + figuras ab orgull, gronxant lo cos, caminant ab garbo, accentuant + los saludos, enllassant y desenllassant las mans ab la prestesa y + manya d'un escamotejador. La calor creixía, 'ls músichs semblavan + apressar lo compás, l'alegria pujava de tó, y s'aixecava de tot + arreu, com una altra atmósfera de sonoritat tan espessa com aquella + nebulosa de fum de cigarro, d'esencias d'olors, de transpiració, + d'aléns afadigats, de tuf d'espermas colltorsudas, un brunzit + rioler, barreja indexifrable de diálechs d'amor, de xius-xius + malévols, de suspirs de goig qu' escapavan á las mares, de judicis + més ó menys entussiastas sobre 'l bon gust dels vestits, dels + pentinats, del modo de portar las flors y llassos. Era un mareig, + peró un mareig alegre, l'ubriacament de la dansa en ple estiu, + l'himne de joya de la jovenesa que feya bullir la sanch y brincar + los cossos, tot ensemps qu' entregava 'ls cors al amor y deixondia + en los vells los recorts més dolsos de la vida. + +### X + +L' Albert havía quedat en una situació embarassosa. L' epissodi dels +pantalons y la brometa de D. Pau, qu' altres cops hauria soportat +molt bé, 'l tenian avuy violent, com si 's sentís en ridícol. Aixís, +en quant quedá á solas ab s'amiga, insinuá 'l desitj de retirarse. +Peró Da. Isabel s'hi resistí. ¿Tan malament estava? Y donchs? L' +Albert s'excusá pretestant que no volia abusar de la amabilitat +d'aquella senyora en perjudici de son repós; que, delicada com +estava, lo rebombori de la festa, 'l matinejar, lo cansament del +viatje, 'l tráfech del matí, l'espant de la tarde, havian de tenirla +rendida... + +Peró la Galcerán abandoná, de sobte, la butaca, corregué al piano y, +tot fent una escala cromática, interposá: + +--Conech que té son, Albert... A veure si 'l desvetllo. + +L' aludit rodá 'l cap per tota resposta, y aclofantse mellor en lo +balancí, 's resigná á escoltar, tot gronxantse violentment. Llavors, +sa amiga, sens descloure 'ls llavis, comensá á tocar una melodía de +Mendelssohn, y en acabant, saltá al costat de l'Albert, preguntantli +en veu riolera: + +--Y bé, qué li sembla aquesta música? + +--Trista, distingida, com totas las composicions que vosté toca. + +--Es d'aquell género que s'avé ab l'estat d'ánim de vosté, veritat? + +--Vol dir que estich trist? + +--Ni més ni ménos que com li pronosticava á vosté, tres mesos há, + desde Barcelona. + +Derrera aixó afegí Da. Isabel una gran rialla, y continuá: + +--Vaya un jove!... ¿De quí l'ha heredat aquest carácter? ¿Es á dir que + ni la festa major l'hi agradat á vosté? Que ni ganas ha tingut de + anar al ball, l'únich ball que 's fará aquí fins al Carnaval?... + Home, home, s'ha de animar. + +--La festa major, 'l ball...! qué vol que hi trobi jo en aixó? + +--Un motiu de distracció, un espectacle pintoresch, alegre. + +--Figuris l'efecte que causaria aixó meteix al home que tingués en + perspectiva la ruina, la mort moral. + +Da. Isabel esclafí en una gran rialla. + +--Home, home, está molt desesperat! No 'm fassi riure; vosté es un + romántich. + +--Vol fer lo favor de no riures de mí? --interposá l'Albert, tot + encorregut-- Fa temps que vosté té una opinió completament + equivocada del meu modo d'ésser. Jo no soch romántich, ni ménos en + lo sentit ridícol que vosté vol dar á la paraula. + +--Protesto. + +--Bé, donchs, en lo sentit poch... piadós... cóm ho diré?... En aquest + sentit, si es no es de brometa, que 's dona á la paraula romántich, + quan un jove 's queixa, está indiferent ó está trist. + +--Per amor de Deu! Albert; si s'ha d'ofendre, no 'l tractaré ab la + franquesa que vosté meteix m' ha demanat tantas vegadas. + +--Nó, no m' ofench... Peró cregui, Isabel, no faig pamplinas, ni haig + de repetir, are, tot alló del anyorament dels amichs, de la pérdua + de las costums alegres y lleugeras d'estudiant. Crech, com vosté, + que tot aixó passa, y que 'l travall es un gran refugi pera escapar + del aburriment. Jo buscaré aquest refugi, peró es que temo no + trobarlo. + +--Per qué? + +--Ah! perque, en primer lloch, vosté ja sab que la carrera no m' + agrada fins á un punt que puga professarla ab deliri. Segonament, + perque veig al meu pare ab uns propósits incompatibles del tot ab + los meus gustos, ab las mevas inclinacions. Lo meu pare está tocat + del fanatisme polítich y somnía, li estich llegint á la cara, en + dedicarme á la política, qu' es lo que més aborreixo. Li hauré de + dir clar y net que no vull, y li donaré un gran disgust. + +--Tot s'arreglará, home, tot s'arreglará: no 's fassi montanyas de + grans de sorra. + +--Vosté no coneix prou al papá. Vosté no sab lo qu' es la política en + un poble. + +--Figuris si ho sabré, al costat de'n Galcerán, lo qu' es la política! + Prous mals ratos m' ha dat ja. Lo meu somni daurat fora qu' en + Galcerán la deixés. + +--Oh, nó; la política que 's fá á Madrid, la meteixa que 's fá á + Barcelona, no es la política vilaniuhana. Allí s'exerceix com una + carrera, qui ab més dignitat, qui ab més fé que 'ls altres, peró + tots guardantse mútua consideració, no fentne l'objecte exclusiu de + la vida, l'arma alevosa de las venjansas personals, lo secret + ressort de tots los actes, lo talismán ab que 's logran las majors + injusticias contra l'adversari y 's satisfán totas las + concupiscencias, tots los desvaris del egoisme més refinat, qu' es + l'egoisme de poblet. Aquí, per exemple, no hi ha paret, no hi ha + finestra, no hi ha café, ni cassino, ni tertulia, ni empleo 'l més + insignificant, com lo de carter, que no dega sa existencia á la + política. Ella ho fa tot: permet, nega, reuneix, disols, aixeca, + enfonza, protegeix ó persegueix, agafa, empresona, deslliura ó + mata, segons 'l capritxo, ó la sort qu' en la lluyta consegueixen + los caciques. Y jo, vol que serveixi pera viure en aquest teixit + d'intrigas, pera respirar aquesta atmósfera de ressentiments y + odis, pera posar lo poch que sé y lo poch que valgui al servey de + la cobdicia ó de la ambició dels meus, faltant á la justicia, á la + caritat, á la més senzilla delicadesa que tant estimo dels altres? + +--Tot lo que vulgui. Tinch una tristíssima idea de la política, y + també +'m sembla que vosté no ha nascut ab temperament pera dedicarshi; peró + també crech que carrega de tintas massa negras lo quadro. Vosté té + una propensió extremada al pessimisme, y es precís que la moderi, si + vol traure algun partit de la vida. Jo estich en que tots vostés, + los homens, necessitan un objecte ó altre ahont esbravar tot lo + calor de passió que tancan dins de l'esperit mentres dirigeixen los + propis negocis ó viuhen tranquilament la vida ordinaria. Son com las + criaturas: volen un' hora d'esbarjo y una joguina pera trencar, si + tant convé. + +--Totas vostés diuhen lo meteix. + +--Per que es un fet qu' hem observat ja apenas tenim nuvi. Y si nó, + míriho vosté meteix: l'un es jugador, l'altre conquistador, á + l'altre li agrada la cassa, al altre pescar, quí s'entrega á la + disbáuixa, als cavalls, á las artistas, molts á la política ó á las + aventuras de la guerra apenas se mou una mosca. No se'n trobará un + per remey, que 's contenti com nosaltres ab los quefers ordinaris + de la casa. Per que 'ls més quiets, ó farán versos sense ser + poetas, ó máquinas sense ser enginyers, ó, y aquestos son los + pitjors, tot essent los més mansos, se ficarán per la cuyna y + xifrarán la seva vanitat en fer guisots. Cap de vostés la xifra en + ser un bon pare de familia ó una celebritat en la carrera + escullida. Si de cas ho son, ho desdenyan, ó, quan ménos, més los + afalaga l'admiració que causan per sos vicis ó puerils + entreteniments. No vull dir que vosté 's dediqui á la política, ja + que no hi té inclinació, ni crech, per altra part, qu' ho conseguís + lo seu papá, dat lo modo de pensar de vosté... per que... ¿m' ho + deixa dir?... també tinch als homens per tossudets... + +L' Albert sonrigué, y ab un lleuger cop de cap, afirmá per +galantería. + +--Nó; lluny de recomanarli aixó, que no sé si es carrera, peró sí font + de torment per las pobres mullers, ajudaria jo meteixa á tréureli + del cap per mica de fé que tingués en conseguirho. Peró crech, sí, + que vosté, are qu' es jove, ha d'espolsarse de sobre aquest + pessimisme, aquesta hipocondría que 'l rosega, y obrir 'ls ulls á + un horisó més rosat, més lluhent. Y en fí, quí 'm fá sermonejar, á + mí que no serveixo per predicador, y, sobre tot, quan la naturalesa + y alguna altra filla d'Eva bé prou que s'encarregarán de curarlo + més ó ménos tart? A propósit +¿quí sab si la Montserrateta?... Avuy he reparat... + +Un gran truch en la porta del carrer, ofegá en los llavis de l'Albert +una exclamació ingénua. Los dos interlocutors restaren callats, +esperant, fins que la cambrera entrá ab un telégrama clos, endressat +al gobernador. + +--Que li portin al cassino --feu Da. Isabel. + +Y aixecantse, abandoná la saleta pera dar una mirada á sos fillets que +dormian com dos ángels. + +L' Albert seguí en sa butaca, pensatiu y confós. Es veritat que tenia +prou franquesa ab Da. Isabel pera confiarli secrets de major +importancia; mes "¿per qué parlarli avuy ab tal foch d'una senzilla +sospita, y ferli tan negra pintura de lo que 'l seu marit y 'l meu +pobre pare professan ab tal entussiasme?" L' Albert pressentía +que 'ls temors exposats no eran pas la veritable causa de son +malestar. Més encertava, potser, atribuhintla á certa conmiseració +may sentida envers aquella dama, que li havian obert al cor las +mesquinas murmuracions sorpresas aquell matí á casa Montellá. Peró +conseqüent en son propósit de menysprear las mesquinesas de +l'ignorancia y de la malicia estúpida, s'avergonyia de regoneixer +que 'l ferissin tan. Sa propensió al análisis, esmolada y encare +viciada en las aulas de la facultat de Dret, l'empenyía á més enllá +pera trobar la clau d'aquell enigma psíquich. Al llansarse á +cercarla, veya á la rahó en pugna ab la conciencia. Mentres la +primera li esplicava l'horror d'aquella conversa presentantla com +revelació infalible del estat social de Vilaniu, certament bén trist +pera qui sentia sols generositat, espansió y altesa de miras; la +conciencia l'acusava de pendrer com propia l'ofensa dirigida á qui +certament no necessitava la defensa d'ell. Confós y roig lo posá +aquesta veu interior, més confós encare, quan notá que la derrera y +senzillíssima broma li havia ferit l'orella com una injusticia. + +Y roig lo trobá encare Da. Isabel, al apareixer novament á la saleta, +portant en sos ulls aquella explendorosa joya de mare felís qu'acaba +de contemplar á l'ignocencia en dols repós. + +L' Albert no gosá mirarla. Fingint jugar ab una borla de la butaca, +espremia interiorment lo disgust que li causava aquella veu irritant +de la conciencia qu' ell tractava d'ofegar ab totas sas forsas. + +--Encare está capficat? --feu ingénuament la Galcerán, deixantse caure + en un balancí, ab franch deixament. + +L' Albert no pogué dominar un sobressalt. "¿Es que 'm llegeix +l'interior?" Y més roig qu' avans, se posá sobre sí, responent en veu +forsadament tranquila: + +--De qué vol que ho estiga? Alló era pera conversar, res més. + +--Donchs parlém d'altras cosas; escolti: vol venir demá á la Mayola? + +--A la Mayola? --repetí ell, pera tindre més temps de pensar la + resposta. + +--Sí, aném á ensenyarla al papá y á en Dominguez. + +L' Albert s'excusá ab pretestos fútils. Da. Isabel, sense pararse á +cercar la causa d'aquella negativa, las emprengué, segons sa costum, +pel to de la broma. + +--Com vosté vulga. Ja comprench qu' ab lo despaig obert, rodejat de + plets y causas, no pot perdre un dia. + +--Que cruel es ab mí --feu lo jove advocat, esforsantse en amorosir + l'agror de la veu. + +Da. Isabel esclafí una rialla. + +Hi havia tot sovint entre ells dos escaramussas per l'estil, derivadas +aixís de l'oposició de temperament com de la diferencia d'edat. Da. +Isabel, alegre y l'Albert, concirós, s'avenian, s'ajuntavan y en cert +modo 's completavan, com la llum y l'ombra, sense esfors ni +violencia. Peró la major edat y potser lo major caudal d'experiencia +de la vida que tenia ella motivavan que Da. Isabel no pogués mirar á +l'Albert sinó com un noy aventatjat que li feya la gracia d'un fill, +d'un germá jovenet, ple d'infantívolas cabórias y d'entristiments +estemporanis. L' Albert li llegia en los ulls, en l'accent, y sols +per la por de caure més en ridícol lograva enfrenar la branzida de sa +fina susceptibilitat de jove que l'hauria llansat cegament dins +l'emboscada. En aquets casos optava per callar. Per fí, l'enjogassada +dama, mitj penedida, mitj tocada de compassió d'haverlo apurat, solia +fer lo que se'n diu girar full... Aixó sí, pera tornar á riure al cap +d'una estona. + +--Vaja, Albertet, vinga, home, vinga. Demá mitj Vilaniu será á fòra, y + no es encare dia d'empendre res. + +No havia pogut contestar l'Albert, quan un nou truch retrunyí per la +volta de l'escala y 's sentiren grinyolar las frontissas del feixuch +portal. Mitj minut després, entravan en la saleta 'ls tres senyors de +la casa, l'alcalde de la vila y D. Ramon. En havent saludat, lo +gobernador, D. Pau y l'alcalde s'encaminaren al primer pis. Lo +general y D. Ramon se deixaren caure en las butacas ab semblant de +malhumor. + +--¿Qué passa? --preguntá Da. Isabel-- Sembla que vingan capficats. + +--Res... quatre perdularis qu' han tingut lo mal gust d'aixecarse. +¡Llástima de balas! + +--Lo de sempre, general: aquest país está deixat de la má de Déu. ¿Sab + lo que falta á Espanya? Un bon sabre --feu D. Ramon, bermell com lo + foch.-- Jo no sé en Narvaez com s'es tornat. + +--Sí, sí, palo, palo --refermá 'l general, tot amoixantse 'l mostatxo. + Si jo fos poder ja ho veuriam. + +--Bé; pero ahont ha sigut aixó? --preguntaren los oyents. + +--En aquesta mateixa provincia. + +--Valgam Deu, que may poguém tenir tranquilitat! --exclamá la + senyora. + +--Y es cosa de consideració? --interposá l'Albert. + +--Ca! --exclamá 'l general-- Si á mí 'm deixessen fer, ho acabava ab + quatre balas. + +--Peró, pe 'l prompte, ja tením en dansa al senyor gobernador, ja no + pot dormir aquí --afegí, ab condolida veu, D. Ramon, cada volta més + plé d'enuig. + +--Cóm! --saltá Da. Isabel-- ¿en aquestas horas se'n anirá? + +--No té més remey --replicá 'l general, ab tó sentenciòs-- y 'l teu + marit també. + +Da. Isabel no pogué ocultar una desagradable sorpresa. + +--Dona --feu lo primer ab tó paternal-- es just que l'acompanyi. + +--Peró qu' esperin á demá. + +--Nó; aquestas cosas no admeten dilacions. + +--Llavors la cosa es séria? + +--No es séria, peró podria posarshi. + +--Qu' esperin, donchs, á que s'hi posi, ó al menos á marxar ab claror + de dia. Varem arribar ahir y en Dominguez avuy meteix; no han + dormit, han d'estar capolats. De nits, los camins son perillosos + sempre. ¡Quant més si hi ha alguna sublevació! + +Da. Isabel parlava cada volta ab més foch. Son pare no ho deixá de +coneixer y, ab lo desitj de calmarla, afegí que D. Pau s'hi empenyava +per un deber de companyerisme, y fins per un rampell de patriotisme +altament laudable; que 'l camí no oferia cap mena de perill +perque 'ls sublevats eran pe'l cantó de Cimdecorbs; que ja, desitjós +d'estalviar á sa filla aquell disgust, s'havia ofert ell en persona á +anar ab lo gobernador... + +--Ah! nó --saltá Da. Isabel, tota resolta-- ni ell, ni tu, papá. ¿Per + qué no l'acompanya l'alcalde? + +--Peró sigas rahonable, filla. ¿Quinas sortidas teniu las donas? En + moments aixís, las autoritats no poden abandonar las poblacions. + +--Peró --saltá D. Ramon-- si lo mellor fora que m' hi deixessen anar á + mí, com ja proposava. Ja saben que m' hi ofereixo de bon grat. + +--Cap de vostés --interposá l'Albert.-- Ja l'acompanyaré jo. + +La joya esclatá en lo semblant del vell Merly. A la fi, son fill no +negava la sanch, comensava á sentir entussiasmes polítichs, á +compendre la seva missió á Vilaniu. "Per aqui, per aqui s'arriba á +diputat, á ministre." Ja 'l tenia encarrilat. + +Heus'aqui lo que l'Albert llegí tot desseguit en los ulls de son pare, +y heus'aqui ja 'l jove penedit d'haverse ofert. Qu' interpretessen +aixís son acte de generositat lo mortificava com si tractessen de +rebaixarlo. Peró no era l'Albert tan fluix de carácter que sabés +retirar la paráula llansada á volar. Per aixó insistí, manifestant +tan ferm propósit, que s'aixecá y eixí corrents cap á casa seva á +mudarse d'una esgarrapada. + +Mentrestant, consumia á Da. Isabel un tal neguit que, en sentint á son +espós despedirse del alcalde, corregué á trobarlo. + +Marit y muller entraren en llur dormitori inmediat al dels nens. D. +Pau portava una esperma á la má, qu' illuminava escassament +l'espayosa pessa. Grans armaris de noguera, cadiras de brassos +entapissadas y un gran trémol s'encauhavan en l'ombra, arrenglerats +per las parets, ab l'imponent magestat dels colossos assiris. Las +pinturas del alt sostre desapareixian sota un vel gris, y 'l llit de +matrimoni, ab sos llarchs cortinatges, s'ovirava entre la fosquedat +de l'alcova com un túmbol. + +Da. Isabel deixá que son marit posés lo llum demunt del tocador y, en +veyentli obrir un calaix, més ab to de prech que de recriminació, +preguntá: + +--Ahont vas, Galcerán? + +--No t' ho ha dit lo papá? A acompanyar á en Dominguez. + +Da. Isabel relliscá en un diván y, sofocant sa agitació, lo cap +reposant en lo palmell de la ma dreta, cercava 'l mot més dols pera +arribar al cor de son marit, mentres aquest obria y tancava calaixos, +movent d'una banda á l'altra sa corpulent persona, fent preparatius +de viatge ab la major indiferencia. Després d'una breu páusa, Da. +Isabel continuá: + +--Galcerán, fill, es de nits, me farás estar ab angúnia. + +D. Pau girá lleument lo cap ab estranyesa y respongué fredament: + +--Tonta serás! Ja tenim lluna, coneixes el camí y sabs que no hi há + perill. + +--Peró ¿qué os costaria esperar tres ó quatre horas? De dia, en + Dominguez se'n podria anar sol. + +--Vaja, vés si 'm trobas la cartera. No t' hi fiquis en aquestas + cosas, no t' hi fiquis, que las donas no hi enteneu res --feu D. + Pau, ja sens girar lo cap y donant á la veu un to un xich + pedagógich. + +Da. Isabel s'aixecá, doná duas ó tres passas en fals y, per fi, +allargant los brassos, se llansá al coll de son marit, omplintlo de +sorpresa. + +--¿Qué fas? ¿qué tens? + +--No t' enfadis, no t' enfadis y t' ho diré. + +D. Pau, encare tot estranyat, l'apartá suaument y, agafantla per las +mans, respongué: + +--No m' enfadaré, digas, qué significa aixó?... Peró no 'm fassis + perdre temps qu' aném depressa. + +--Donchs bé, no busquis res, no arreglis res; ja está convingut qui + acompanyará al gobernador. + +--Sí, jo --feu resoltament, lo marit, encare somrisent. + +Da. Isabel rodá 'l cap pera endolsir més la negació. + +--Donchs quí? + +--L' Albert. + +--L' Albertet! --repetí sorprés D. Pau, desfentse ja de sa muller.-- + Aném, dona, no sigas criatura. Lo gobernador no vol, en aquets + moments, un company, sinó un confident, un consultor; no 'm + necessita pe'l camí sinó á ciutat. ¿Te creus que jo volia + acompanyarlo pera ferli costat com si tingués por? Ja té la + guardia-civil á sas ordres. Si ell pogués presumir tal cosa, ja no + m' hauria proposat acompanyarlo per no posarme en ridícol als seus + ulls. No sigas criatura; hi aniré jo y ningú més. + +Y dit aixó, doná una gran estrebada á la campaneta que 's sentí +dringar nerviosa y trista, allá, en las fosquedats d'un llarch +corredor. + +--La cartera de viatge y la maleta --digué ab veu imperiosa á la + criada qu' acudí, mentres ell seguia ja altra volta arrancant dels + calaixos l'equipatge. + +Da. Isabel sofocá 'l disgust mossegantse 'l llavi, y ab la vista +enterbolida per una llágrima indiscreta, ajudá á son marit á preparar +l'equipatge. Coneixia ja massa á en Galcerán pera contradirlo +obertament. + +Consentit, com fill únich, per una mare que no veya ab altres ulls, la +voluntat de D. Pau cresqué á compás de son físich agegantat y nervut, +trobant, quan home, encare pera mellor tremparla y enfortirla, un +element tan propici com era l'autoritat quasi feudal que se li +regoneixia en la vila, la de que sapigué revestirse dins del partit, +una bossa que jamay deya que nó pera satisfer sos capritxos, y tot un +batalló de mossos, majordoms y aparcers qu' escoltavan, quadrats, sas +ordres. Com si aixó no bastés, ho havia mamat ademés en l'exemple de +son pare de qui 's contavan rasgos de tossudería inaudita. La meteixa +fermesa de voluntat, portada ja á l'exageració, havia arribat á ferlo +fins aspre y potser dur de cor per' aquells ab qui 's creya rellevat +de cumpliments. Poch amich d'entendriments y llágrimas, rara vegada +prechs y planys logravan ablanirlo. Fet un determini, 'l duya á cap +sense temor á llamps ni pedregadas, y no contant ab major forsa, +oposarshi era buscar una derrota tant més desagradable, en quant D. +Pau solia afegirli derrera, aquella rialla plena de punxas de que +disposan los sanchfrets. Per aixó Da. Isabel, qu' al sentir cridar á +la cambrera experimentá ja una sacudida, preludi d'un xoch més dur, +s'apresurá á ajupirse á la voluntat de son senyor una vegada més. Y, +com humil esclava, li arreglá la maleta, mentres ell se posava 'l +vestit de camí. Ni un, ni altre, badaren boca durant aquesta +ocupació. Capficat ell pe'l telégrama, ja ni s'adonava de sa muller. +Aquesta, bon xich vexada per la contradicció y sequedat de son marit, +fonia en aquella claror trista sos esguarts entelats pe'l plor. No +era la primera volta qu' anyorava s'alegra jovenesa al costat +d'aquell home distret d'ella y sempre sórt á la dolsa veu del +sentiment. Mes, apassionada per ell, no 'l podia desvoler. Quan bé 'l +considerava, 'l veya bo, 'l veya digne y la pobre 's reprimia. + +Arreglat tot, D. Pau entrá á besar als nens y, seguit de Da. Isabel, +baixá á ajuntarse ab son company que ja l'esperava. L' Albert hi era +també, vestit de viatge, ab sa cartera al coll. + +--Es inútil, --digué D. Pau-- Pera tú ha sigut avuy un dia de + caygudas. Estás de mala lluna, noy. + +D. Ramon aplaudí ab una rialleta forsada. + +--Com vostés vulgan --respongué l'Albert, mitj mossegantse 'l llavi. + +Un renill dels cavalls que potejavan ja impacients en lo portal, +ressoná per l'ampla escala. Se despediren tots ab estretas de ma, +abrassadas, promesas y oferiments, y, acomodats en lo tilbury 'ls dos +viatgers, á un créch de fuhet rodá 'l carruatge com un tró que 's +perdé arreu en la imponent quietut dels espays. + +D. Ramon y son fill emprengueren lo camí de casa, alacayguts abdós per +bén distints motius. Da. Isabel se ficá al llit, malehint tota +plorosa la política y donant tota la rahó á l'Albert. + +### XI + +Las festas havian acabat. Vilaniu recobrava per moments son aspecte +normal de poble quiet, enfeynat, que, de bon matí, escampa gran +contingent de pagesos per camps y vinyas, engavía un altre contingent +de teixidors y filadors, y, per tot tránzit, se queda ab la gent de +carrera, 'ls pochs empleats y rentistas, las senyoras d'aquestos, las +criaturas y 'l servey. Diligencias y carrets s'havian emportat ja á +la majoría de forasters. De tot aquell renou d'ahir sols quedavan per +mostra unas quantas capellas de barri ja mitj desguarnidas, y uns +quants manats de mata pansida, arrencats de las enramadas, que 'ls +xicots havian escampat pe 'ls carrers, després d'arrossegarlos per la +pols. Fusters, calderers, boters, manyans, picavan altra volta, +emperesits peró per la festa, decayguts y ullerosos per la falta de +dormir, y en los barris extrems brunzia sordament la maquinaria de +vapor de las fábricas. Los vilaniuhenchs més peresosos havian encare +eixit al camp á celebrar lo gos, que'n diuhen ells, quedant aixís la +vila més solitaria que de costum. L' aspecte general de las cosas, la +claror, fins los sons, tenian no sé qué d'ensopits, d'endormiscats. + +Aixó no obstant, sota aquella capa d'esllanguiment y repós hi havia +qui bullia de sanchs, qui anava y venia sens reposar, ple de febrosa +agitació. Eran los polítichs. La sobtada marxa del gobernador havia +remogut la curiositat pública, y encare que 'ls diaris no podian +arribar á Vilaniu fins al mitj dia, 's desitjava saber qué passava. + +La revolució de setembre estava en plena gestació. L' any avans, +s'havia ja aixecat en Prim ab dos regiments de cavallería. A Avila, +al camp de Tarragona hi havia hagut també sublevacions, y la del 22 +de juny, en lo quartel de San Gil, á Madrid, havia sigut formidable. +Los cástichs imposats no logravan enrobustir als goberns, que queyan +ó s'aixecavan sens causa ni rahó d'Estat. Lo partit progressista, +llavors, més que fort, temible, acordant lo retraiment, llansava 'l +guant ja no sols als moderats sinó á la Reyna meteixa. Y +l'instabilitat de las Córts hont se discutia avuy ab fúria pera esser +disoltas demá, la de l'alta magistratura que 's veya delmada á cada +instant, las conspiracions militars qu' abortavan aquí y allá +llansant á l'emigració als generals més impetuosos, sembravan +l'alarma en tots los esperits, fent pressentir y fins desitjar +l'adveniment d'una situació nova, més clara y sólida. Sobre l'Espanya +entera pesava l'espectació crudel que domina en la casa d'un malalt +sense esperansas; un toch de trompeta feya parar orella á tothom, +l'escopetada d'un cassador llansava escala avall á tot un poble. Lo +malalt havia de morir; estava en la conciencia de tothom. Per aixó, +la quasi escapada del gobernador civil havia de produhir á Vilaniu +una sensació fondíssima. Uns per altres, tots los polítichs esperavan +saber novetats, y al cassino anavan á trobarse de bon matí, portats +del meteix afany. + +Lo primer que hi acudí fou en Rodón, capithost á Vilaniu del partit +progressista. L' estranyesa del fet no li havia deixat aclucar l'ull, +esperant que, d'un moment á l'altre, trucarian á sa porta ó sentiria +las campanas celebrant l'aconteixement. Peró rés; la nit passá +tranquila, y, ullerós de son, anava á compareixer al cassino, tan +ignorant de las cosas com los demés. + +Aixó n' obstant, eixí de casa ben empapat del paper que son deber +l'imposava; ell no podia ignorar res, peró tampoch res devia revelar. +Seria l'Esfinge per tothom consultada y, com ella, 's mostraria +misteriós, segur y temible. + +Per altra banda, las conjecturas, las suposicions qu' ell mateix +s'havia fet, tot regirantse pe 'l llit, cobravan are, á sos ulls, tot +lo cos y consistencia d'una veritat irrefutable; de manera que, si de +fet fingia, ben prompte no ho creuria aixís. Callaría per +conveniencia, peró no sens esfors, perque sos cálculs no podian +fallir. + +En sa imaginació, havia aixecat á la meytat dels espanyols, armas á la +má, escampats en partidas per las montanyas, encastellats en las +barricadas per las ciutats, mitj exércit aliantse ab los sublevats, +aturdida l'altra meytat per aquella explosió entussiasta del poble, y +ja +'ls soldats leri-leri, á punt de desbandarse pera reunirse ab sos + companys. Tal era 'l quadro qu' hauria descrit ab envejable aplom, + si per altra banda no hagués cregut necessari revestirse de aquell + misteri que dona autoritat als conspiradors. La cara de satisfacció + havia de espantar als contraris y animar als amichs; peró en lo + demés de son posat, uns y altres sols havian de véurehi al + depositari de grans secrets, al polítich hábil, al home temut que + pesa y estudia sas paraulas y qu' encadena ó empeny als demés ab lo + talisman del secret que guarda. Tan possehit estava de son paper + que, sense 'l menor esfors, lo desempenyá fins ab la seva dona quan + al eixir ell de casa, allargantli la má, la cara radiant d'alegria, + va prevenirla pera que no passés ánsia si tornava tart á dinar. Lo + triomf era próxim. Estaria tot aquell dematí ocupadíssim, potser + hauria de reunir lo comité y dictar un sens fi de disposicions pera + que l'éxit de la revolució no 'ls trobés desprevinguts. + +Aixís arribá al cassino y, colocat al peu d'una taula de marbre, tot +fent ballar la cadena ó caragolantse 'l mostatxo, comensá ben prompte +á desempenyar son important paper; una mirada irónica, provocativa, +als del partit contrari; una rialleta d'inteligencia, plena de +promesas falagueras, als de sa comunió. + +--Y donchs qué hi ha de nou? --li preguntá á mitja veu lo pubill + Tárrega. + +--Tot va divinament. A veure si á mitj dia sabreu grans cosas. --Y + derrera d'aixó, una bona estreta de má, com volent dir: "deploro no + poder ser més esplícit ab tu." + +Lo pubill Tárrega abaixava 'ls ulls ab assentiment, y prenia part en +la conversa general del rotllo, hont, com si estessin tots conjurats +pera expressarse ab igual misteri, no feyan més que etjegar bolas á +mitjas paraulas y soltar pronóstichs com fets consumats. + +--Es á dir qu' á Barcelona hi ha gresca? + +--Y tal si n' hi ha! + +--Oh! potser á la hora present... + +--Clach, clach, clach, clach! --feya un altre, més enterat encare.-- A + la hora present? Tot está dit y benehit, home. + +Y bastava aixó pera que tot lo concurs, en Rodón inclusiu, donguessen +per cert qu' á Barcelona tot estava dit y benehit. Un moderat +disfressat eixia del grupo y anava á escampar l'alarma entre las +filas dels seus: +"á Barcelona hi ha gresca llarga y tot está dit y benehit." L' oyent + interpretava la frase en lo sentit contrari á la revolució. Las + tropas lleals eran las que ho havian dit y benehit tot. Replicava 'l + missatjer que havia begut en bonas fonts, y l'altre quedava + mortificat pe 'l dubte, espahordit com son company. Sí, espahordit, + perque 'l moderat que no veya en la revolució l'espectre del + socialisme desenfrenat, pressentia al menos l'adveniment al poder + d'una nova casta d'ambiciosos, plena de rencor y odis. Eran las + fortunas naixents, pastadas ab suhors encare calentas, qu' anavan á + encararse ab los noms antichs, ab las autoritats de sempre, ab los + rebrots ja corsechs del enderrocat feudalisme. S' amenassava á + l'Iglesia qu' era un fré, se minava'l respecte del pagés qu'era una + forsa, se parlava de drets individuals y d'igualtat per' acabar ab + l'autoritat y preponderancia vinculadas. Una nova ona d'aquell mar + qu' agitá 'l 89, galopava encrespada cap á terra á esborrar + l'emprenta de l'anterior. + +--Qué hi ha de nou? --preguntá en Riudabets al hereu Rodon? + +--Ja ho sabrá aquest mitj dia. + +--Acabo de veure al Albert molt capficat --afegí en Tomaset, á cau + d'orella. En Rodón, no perdent son to de misteri, respongué: + +--Es clar; lo carro va pe 'l pedregal --y, d'un pinyach, los anells + que penjavan de sa cadena rodaren més d'un minut. + +Llavors, al revés, D. Tomaset fou quí estrenyé ab ademán de mútua +inteligencia la má de'n Rodón. Lo carro va pe 'l pedregal, volia dir, +pera aquell conco, tot un' altre cosa. Ell no havia gayre be dormit, +preocupat pe 'ls descobriments qu' havia fet lo dia avans, del amor +de Da. Isabel y l'Albert, escandalitzat de la despreocupació +d'aquella dama que no reparava en quedarse ab lo seu amant fins altra +hora de la nit. Inflamat tot son afany de conquistas, ab tal exemple, +somniá en desbancar al noy Merly, sitiant á Da. Isabel, colmantla de +galanterías y obsequis. Y quan eixí de casa y aná en busca del hereu +Rodón, al preguntarli "qué hi ha de nou" no 's referia certament á la +política, que tan li feya; cercava novas presuncions de cóm havia +mirat aquella entrevista D. Pau. Ningú podria dárlashi tan bé, +segurament, com lo rival del marit, á quí devia interessar sobre tot +averiguarlas. Eixint de casa, havia vist á l'Albert que, distret y +capficat, passá de llarch sense saludarlo, y ja sobre aixó feya +l'home uns capdells difícils de desembolicar. Aixó y las respostas +de'n Rodón l'animaren no poch á empendrer la conquista. + +S' apartá, donchs, del grupo de polítichs, doná un parell de toms +pe 'l saló, que 'ls mossos estavan desguarnint; consultá ab +dissimulo 'ls miralls y, tot pentinantse las arnadas patillas, baixá, +fent saltironets, las escalas del _Vilaniuense_. May tan felís. + +De dret se'n aná á casa Galcerán. No eran més enllá de las deu. Da. +Isabel, encare sens pentinar y prou ocupada en fer endressar lo +primer pis, poch estava pera visitas. Lo general s'entretenia per +l'hort ab sos nets. No mancavan per aixó en l'antessala del despaig, +lo vell Merly y en Llebreta per si venian ordes de D. Pau. + +En lo moment d'arribar D. Tomás al entresol y preguntar per la +senyora, baixava del primer pis la cambrera, carregada de capsas de +cartó y estotxos. La Queta no havia posat reparo en respondre que la +senyora era á dalt, peró la cambrera, barrant lo pas al senyor +Riudabets, lo detingué, observant que "no estava visible." + +--Ah, bah! una frase de ciutat qu' aquí no s'usa! --exclamá, + impertinentment, D. Tomás. + +--¿Qué diu, senyor? --feu, tota sorpresa, la cambrera, deixant en la + primera cadira aquell feix de capsas, disposada á encararse ab + l'insolent-- Donchs son las ordres que jo tinch. Jo ja he + complert. Are, si vosté ho creu tan prudent, puji. + +D. Tomás restá roig é indecís, la cambrera desafiantlo ab la mirada y +barrantli encare 'l pás. + +--Potser podria veure al senyor general --interposá ab to conciliador + la Queta, que trobava també despótica aquella prohibició. + +--Sí, veuré al general --digué, secament, don Tomás. Aixís dava una + llissó á la minyona. + +--Es al hort. ¿Vol baixar? Baixi, baixi, si es servit, --torná la + Queta, cada cop més amable. + +La cambrera feu pás y, prenent altra volta las capsas, s'interná per +l'entressol ab l'ayre insolent d'un criat de casa bona. + +Un cop se perdé aquesta derrera una porta, D. Tomás agafá á la Queta +pe +'l bras, l'enmená al menjador y, asseyentse pera referse de la + tremolor d'ira que li feya ballar las camas, comensá á mitja veu, + peró ab accent melodramátich. + +--Y donchs, Queta, qu' es aixó? Quin daltabaix de costums! quina + criada més desinvolta! ¡Quina casa més transformada! Jesús, Jesús! + si don Joseph tornava y veya aixó! + +La Queta arronsá prudentment las espatllas. + +--Y bé, que m' hi dihéu? --afegí 'l conco-- Heu vist cosa com aquesta? + Negarse á rebre á la gent com cal! Qué dich jo! Impedir la visita + un malestrop, una criadota com aquesta, á un senyor de la meva + prosapia? Perque jo no'n vull culpar á donya Isabel; jo no puch + creure que donya Isabel, qu'es tota una senyora, donga ordres + consemblants, y menos sense fer escepcions pera personas com jo. + +L' ira de qu' estava possehit escalfava á aquell pergamí fins á ferlo +suhar. D. Tomás feu una páusa pera aixugarse la rebeguda cara y +resseguirse ab gran esment lo front per no comprometre l'equilibri de +son bisogné. La Queta, plegada de brassos, estava á punt de plorar. + +--Ay Queta! Queta! com vos compadeixo! Ja veig que no hi podréu + aguantar aquí! + +Una llágrima amargant brollá un moment en los ulls de la senzilla +vella, peró aquesta cuytá á tráuresela ab lo pany de son devantal de +llana. + +En aquest moment s'ohiren passas d'home. + +--Bé, que no vol veure al senyor general? --s'esforsá en preguntar + l'antiga criada. + +--Nó, nó; --respongué bén alt y ab ironía, D. Tomás-- potser tampoch + está visible. Ja tornaré á un' altra hora. + +Ell creya que 'ls passos eran del general, d'aquell orgullós que no li +havia fet cas ahir á la tarde, y dava á sa resposta tot l'alcans +d'una llissó. + +Al girar la cara, topá ab D. Ramon y en Llebreta. + +--Vosté per aquí? --feu lo vell Merly-- Y aixó, qué 'l porta? + +Cap dels tres intentá tan sols descubrirse. + +--Pse... passava per aquí, y he pensat déixam pujar á veure qué fa + donya Isabel. Com ahir va tindre aquell espant y á la nit no va + esser al cassino. + +--Ah, sí; no vá esser pas res, no va esser pas res --respongué D. + Ramon, enfosquint la veu y fent ballar lo cap. Després, mudant de + tó: --Y bé, ja l'ha vista? + +--Nó, senyor, diuhen que no está visible. + +--Ah, naturalment, tan dematí... Deu estar ocupada, eh, Queta? Las + senyoras, ja se sab, ja se sab... + +Se veya que D. Ramon estava amohinat per altras cosas. Sa mirada 's +perdia per las vigas. Si hagués sabut qu' aquella veu era la de'n +Riudabets, á quí professava particular menyspreu, ja no hauria eixit +de son amagatall. + +--Bé, bé, --prosseguí, empés ja per sa preocupació.-- Y donchs, qué 's + diu per la vila? + +--Sobres? + +--Home! de política. + +--Ah, de política! No n' he sentit dir res á ningú. + +Los llavis de D. Ramon expressaren fástich. "Ximple" exclamá +interiorment. Arreu, posantse sobre sí y donantli un copet de despido +á l'espatlla: + +--Bé, Tomaset, bé; vosté, desenfeynat com sempre, no deu tindre res á + fer, y en Llebreta y jo estém ocupats; ja'ns dispensará, eh? + +--Ah, sí! --feu candorosament lo dandy. Y abocántseli á l'orella, ab + veu de enhorabona: --Aquets dias, ab lo gobernador y don Pau no deu + saber per hont girarse. ¿Ahont son are, per allí dins? + +D. Ramon se quedá veyent visions. "¡Heu vist un beneyt del cabás com +aquest! Es á dir qu' encare ni sab que son fora!" + +--Sí, allá dins; ben endins. Vaja, Tomaset, estiga bo. + +Y allargantli la ma, D. Ramon ab malicia, máquinalment los demés, +feren que D. Tomás eixís d'aquella casa si enfadat ab Da. Isabel, +gens queixós de quí aixis l'havia despedit. + +--Ay lo pobret! --saltá D. Ramon quan lo vegé fora-- En quin mon viu? + No ho heu sentit? Encare no sab que D. Pau y 'l gobernador son + fora! Ay! jo +'m trenco de riure! Benaventurats los mansos, perque d'ells es lo + regne dels cels! + +Y tots tres, inclús la Queta, poch ans tan plorosa, esclafiren á +riure. Després se descompartiren, retirantse á la cuyna aquesta, y á +l'antessala del despaig los altres dos. La cambrera y la sotacambrera +pujavan y baixavan, mentrestant, las robas y objectes que fa remoure +una instalació, comentant l'epissodi ocorregut ab la primera y +mofantse d'aquell carcamal fins á no deixarli os sencer. "Un ninot de +cartó, un juheu de misteri ab livita, sabs? Unas patillas arnadas com +si 'l haguessin desenterrat de la golfa. Ara vés ahont vé aquell +vellot á destorbar á la senyora?" + +Per fí arribaren los diaris. Los concurrents al cassino 'ls arrancaren +de las mans del carter. Cada lector se vejé ben prompte al mitj d'un +rotllo d'oyents. Articles, gasetilla, anuncis, passaren per alt. Hi +hagué un instant, que no 's sentí sinó cruixir lo paper; l'ansietat +suspenia la respiració. + +--Qué, no porta re 'l teu? + +--Es lo Brusi, no'n dirá res. + +--Mira 'ls partes. + +--Ca! A veure El Demócrata... Calla, sí; aquí, al mitj de la + gasetilla... + +--Silenci! --feu la veu general. + +Tots los pits se desfogaren ab un llarch esbufech. Los quatre rotllos +se convertiren en un sol munt. Alguns s'assentaren á las táulas, las +camas brandejants. + +--Psit, psit!... + +Lo lector d'El Demócrata, en veu tremolosa de precipitació comensá: + +"_A punto de entrar en máquina nuestro número, hemos recibido la + siguiente proclama que no podemos dejar de reproducir, porque, ya + lo saben nuestros lectores, en los tiempos que corremos, no está la + magdalena para tafetanes. Nuestros correligionarios comprenderán + porque no añadimos comentarios. En el sagrado de la intimidad bien + podrán ellos hacerlos._" + +Una rialla d'aprobació acullí aquestas paraulas. Si la'n sabia de +llarga l'autor! No'n porta poca de cúa aquesta indirecta! Varis +ullets y moviments de cap expressaren aixó telegráficament. En Rodón +rebentava de satisfacció. + +--"_Gobierno de la provincia_," tatarí, tatarí... Deixéum' ho llegir á + tall de nunci --feu lo lector, disposat á posar en caricatura + l'alocució del gobern. + +--Ben dit, ben dit; avant --feren varias veus, entre riallas. + +(Lo lector cridant) --"_Cuatro mal aconsejados perturbadores de la paz +pública_... (La majoria esbotzá la rialla tapantse la boca)... +_aventureros de oficio que no reparan en poner á prueba la + magnanimidad proverbial de S. M. la Reyna (Q. D. G.)_..." + +--Sí, ja ho veurém si't guardará --saltá un acalorat. + +--Prou, prou, silenci!... + +"_han osado de nuevo seducir á algunos incautos y echarse al campo con + armas para sembrar la intranquilidad entre los pacíficos habitantes + de esta provincia, vejar la propiedad y paralizar los negocios, sin + otro fin, probablemente, que el de justificar inversion de fondos á + sus harto confiados paganos..._" + +--Clach, clach, clach! Ja t' ho darán, ja! --feu l'auditori, + removentse mitj content, mitj enutjat de l'insolencia que + l'autoritat se permitia. + +_--"Habitantes de la provincia: vivid tranquilos y confiados. El + gobierno vela por vuestra seguridad y la conservacion de vuestros + intereses. Cuatro compañias de Tetuan marchan en persecucion de + los facciosos. Estos, no fiando ya en el número, que mal puede + suplir su valor personal porque de traidores es el ser cobarde, + corren á guarecerse en las fragosidades de Cimdecorbs, donde, sin + duda, los vereis bien pronto dispersos y arrepentidos. En el + resto de la Península reina el órden más completo. Viva la Reina! + Vuestro gobernador F. de S. Dominguez._" + +Tatarí, tatariiii... + +Una riota general doná fi á la lectura. Bona cosa dels presents, +estant ja embolicats en la conspiració que no esclatá fins al agost +següent, tenian la persuassió de que 'l moviment s'havia anticipat, y +no podian creure las paraulas del gobernador. Per altra banda, 'l +país estava ja avesat á llegir alocucions hont se mermava sempre la +veritat dels fets, prometent per l'endemá una pau que 's trigava +setmanas á conseguir. Los calificatius y suposicions denigrants +que 's permetia 'l gobernador, eran per' aquells conspiradors, +expressió ingénua de la rábia de qui 's veu perdut. En fi, ¿y la +paraula d'en Prim, las promesas d'en Baldrich, d'en Contreras, d'en +Targarona, etc., etc.? ¿No havian passat per allí l'Escoda disfressat +de capellá, y de traginer en Lagunero, camí de Barcelona, á esperar +l'ordre de sómhi? Los volian fer combregar ab rodas de molí. Bé prou +se veya en lo silenci obligat dels diaris que'n passava una de +grossa. Si no avuy, demá la sabrian. + +Y reunit lo comité, aquella meteixa tarde, al hort de la Granja, qu' +era bastant forá, acordá enviar á corre-cuyta un propi á Barcelona +pera saber bén bé qué passava. + +## Segona part + +### I + +Aquella volta 'l gobernador no s'havia enganyat. La partida aixecada +s'esvahí com vol de fantasmas per l'afrau de Cimdecorbs, no al +aproximarshi las tropas, que ni temps tingueren d'arribarhi, sinó á +l'aparició del sometent qu' aixecá 'l meteix país. Havia sigut com +una convulsioneta més del malalt; peró alguns ni aixó creyan, +donantli, tot lo més, lo carácter d'una estratagema de +contrabandistas pera distreure forsas de carrabiners y deixar algun +pas franch als paquetayres. + +Tan breument pacificada la provincia, D. Pau torná á Vilaniu fent +seguir á son amich Dominguez. Aquells pillets los hi havian +desbaratat lo plan. L' expedició á la Mayola no podia faltar, y, +aquest any, Sant Pere s'esqueya en dissabte: dos dias seguits de +festa pera las oficinas del gobern. Abandonaren abdós la capital á +entrada de fosch, sens dir res á ningú, y arribaren á casa Galcerán +de bella nit, quan no 'ls esperavan. + +Da. Isabel estava ja avesada á aquestas sorpresas de cassador, desde +petita. Son pare, per causa de sa carrera, entrava y eixia de casa +com han de ferho 'ls militars, sabent qu' anava al quartel, no +poguent assegurar jamay á quina hora tornaria. D. Pau, son marit, +tenia la movilitat d'un polítich en actiu servey, sempre un peu en +l'estreb, tant prompte á la capital de provincia, com á Madrid, com á +Barcelona. Avuy l'eclipsava de táula un banquet, demá 'l feya dinar á +deshora una reunió del partit, un altre dia, á la córt, havia de +perdre la nit en lo Congrés ó en algun Ministeri. Per altra banda +convertia sa casa en una petita fonda. Quan menos Da. Isabel s'ho +esperava, compareixia l'home ab algun ó alguns amichs á dinar y fins +á dormir. + +--Son compatricis, filla; que posin tres plats més á táula y arregléu + un llit pera fulano. + +Aixó era tot l'any, y sempre ab pressas que feyan, sobretot, renegar +al servey. Més havia mortificat á Da. Isabel encare, un' altra cosa. +Era la part qu' á Madrid li feya pendre en la vida política, també á +salts y á turbonadas. Tal vegada estava la bona senyora á punt de +retirarse al llit, ó en agradosa tertulia, quan compareixia D. Pau y, +á corre-cuyta, la feya vestir d'etiqueta per' anar al ball d'una +embaixada ó al lunch d'un ministre á qui ella ni de vista coneixia. +Era una febre; sols per aixó havia deixat ab gust la córt feya dos +anys. + +La repentina arribada d'aquells dos senyors ni sorprenia ni +mortificava, donchs, á Da. Isabel. Al revés, la feu esclafir en una +rialla de goig, y, cridant á la cambrera, doná ordre de tornar á +parar táula pera que +'ls forasters poguessin sopar, "que deuhen venir morts de fam." + +--Espérat --afegí D. Pau-- Fés avisar á la Queta pera que demá, á + primer' hora, fassi provisions per dos dias, y al cotxero que'ns + tinga +'l break gran á punt per' anar á la Mayola. Hi passarém aquestas duas + festas. Las minyonas y en Llebreta qu' hi marxin primer ab la + tartana. Vestíu als nens bén aviat. + +--Peró --feu Da. Isabel-- hem d'anar á missa. ¿A quin' hora vols + marxar? + +--Ah, es veritat! En Llebreta, á las quatre ¿ho entens bé? +--endressantse á la cambrera-- á las quatre, que vaji á avisar á + mossen Magí pera que comparega á dirnos missa de las vuyt per munt, + á la Mayola. Nosaltres hem de marxar á las cinch; ans de que la + vila sápiga qu' hem arribat. + +--Es molt dematí, Galcerán; los nens se morirán de són. + +--Llavors, feu una cosa: tu vens més tart ab ells y mossen Magí --Y + arreu, trayent lo cap á la saleta, al costat de la qual tenia lloch + aquest diálech, preguntá cridant-- ¿Y vosté, papá, de quina + expedició vol esser, de la primera, á las cinch, ó de la segona? Lo + gobernador estava llavors explicant al general lo plan de la festa + campanyola. + +--De la primera, á la fresqueta, á la fresqueta --respongué 'l + general. + +Eran ja las onze, y ans no varen sopar y 's ficaren al llit, bén bé la +una. En arribant D. Pau, ja no 's dormia en aquella casa, deya cansat +lo servey. Efectivament, tres horas després, en Boy y tres criats més +ja anavan en doyna, y, á las cinch del matí, las fogosas eugas eixian +ja d'aquell casal, ruflant y removent lo cap com orgullosas de dur en +lo break als tres senyors. + +Feya un dematí hermosíssim. La vila tot just gosava á remoures. +Algunas finestras comensavan á badar l'ull, una resplandor de rosa +llepava las barbacanas y torratxas, l'ayre matiner despertava als +pochs arbres de dins la vila. Contadas eran las personas que 's veyan +pe 'ls carrers; mes, las pocas que corrian, tot fregantse 'ls ulls ab +lo puny se giravan á contemplar lo break pera pendre nota de qui +l'ocupava y pregonarho arreu. Aixís, á las set, ja tota la vila sabia +aquella espedició. + +--Sí, sí, jo ho he vist; l'hereu Galcerán ab lo seu sogre y 'l senyor + Gobernador, los tres pendonistas. Devian anar á la Mayola perque + han tirat pe 'l portal de Dalt. + +Realment lo break eixí per aquell cantó. Lo sol, mitj enclotat encare +en lo pich del Esparver, amarava de suau resplandor tota la vall de +Flors. Los tres viatjers contemplavan lo panorama sens dir res, ab +aquella fruició especial que causa la naturalesa de bon matí. Allá, á +l'esquerra, la terra anava baixant dret al mar en suau coster hont +morian las montanyas entre l'infinita espessedat d'arbres de riu que +s'allunyavan fins al horizó, arrebolat de llum lo fullatge més alt, +enfonzantse 'l de sota en aquella negror matisada que desespera als +pintors. Los boscos del serrat, arrupits á l'ombra, s'extenian per +las botarudas montanyas com inmensas pells d'ovella tenyidas d'oliva. +Ni socas, ni alsaria d'arbres, ni clapas de terra venian á destruhir +aquesta imatge. + +--Veu, allí tinch un bosch ple de conills --feu en Galcerán-- Si + estessim més aquí, hi aniriam á cassar. + +Y sos oyents tenian d'esforsarse per' imaginar pins y alzinas en +aquell borrím negrós que no semblava pujar tres pams de terra. Al +baixar la vista, la vessant prenia un aspecte de burell apedassat, +com gambeto de pobre. A la dreta, la plana s'aixamplava á son pler +fins al peu de las montanyas de ponent, llavors dauradas pel sol. L' +atmósfera d'aquell'hora deixava veure netament llurs contorns y +conreus, los cimals de terrer primari esgarrapats pel llamp, los +córrechs esllavissats per devassalls d'aygua, las fondaladas +perdentse sota munts d'arbreda color de bronzo pompeyá, las vinyas +escalant los puigs pera alfombrarlos de pámpols, grans catifas de +vellut vert estenentse als peus dels poblets de la vall. Pedracremosa +y Campllobí s'aclofavan apomadets y mitj amagats á l'ombra del serrat +del Comte. Més amunt de la grau, que cinglava com corbatí groch las +alturas de Bondalit, guaytavan Castellardit y Cimeralta ab sas +casetas xatas y rostidas pe 'l sol, y de l'extensa faixa d'arbreda +que s'arruava riera avall, ressortian, blanquejant assí y allá, 'ls +campanarets de Vallfonda y Regolf, y de Benitarik, resquici dels +alarbs. + +De sobte, D. Pau, entregirantse, cridá, tot signant ab lo bastó: + +--La Mayola! Mirin, allá baix, entre aquella negror d'arbres. + +Sos companys, fent visera ab la má, enfonzaren inútilment la vista en +la plana. + +--Allá, aquella clapa blanca, derrera d'aquell gran noguer. Segueixin + la punta del meu bastó. Atúrat, Boy. + +Y tots tres se posaren de peu dret. D. Pau, qu' estava orientat, no +presumia que de la punta de son bastó eixia, pe 'ls forasters, tota +una estrella de raigs divergents. + +--Per allí, miri, --tornava-- prengui aquesta masia groga per punt de + partida. No la segona caseta, ni la tercera; aquella taca blanca de + més avall. + +Y no'n veyan pocas de casetas y tacas blancas entre las grans feixas +d'arbreda que s'aixecavan en totas direccions fins á formar en +perspectiva tota una espessedat de vert, plena de matisos. ¡Si aquí +lluhia una paret blanca qu' enlluhernava, y allá verdejava una vinya, +més ensá atravessava un camí, al costat groguejava un gran camp de +rostoll ab son campament de cavallons de garbas que semblavan un +ramat de camells descansant en un sorral de la Meca; per tot arreu +pedassos clars y foscos; un inmens _tablero d'ajedrez_ ab las pessas +ja barrejadas com á mitj joch! Tot aixó distreya, marejava, embadalia +y convidava á reposar la vista aquí y allá, sens esma ni direcció +fixa. + +Per fí, apuntant, un y altre, l'ull en lo bastó qu' aguantava D. Pau +com una ullera de llarga vista, afirmaren los forasters haver ovirat +la Mayola, aquella taca blanca, derrera una taca verda qu' en +Galcerán batejava de noguera, tot de cor, no perque pogués desde allí +classificarla. Y 'l break torná á arrencar carretera á munt, deixant +darrera un nuvolet de pols, y desfilant sempre entre 'ls renglers +d'oliveras ó garrofers que s'abocavan al camí tots empolsats. + +La Mayola no distava de la vila més d'una llegua, qu' aquell tronch se +dragava descansadament en mitj' hora. + +--"Es una broca d'acer" --deya en Boy, tallant l'ayre ab lo fuhet, tot + esvanit. Y de sobte, tocant á son amo per l'esquena, l'advertí de + que s'hi acostavan. + +Efectivament, al peu de la carretera comensava á ovirarse ja la +llarguísima tanca emblanquinada de la finca. Demunt d'ella, un rengle +d'oliveras treya sas apomadas copas de vert cendrós. Las eugas +l'assoliren en dos minuts y desfilaren bona estona devant d'ella, +llansant sobre la cals l'ombra, plegada en ángul, de tot aquell +equipatge al trot. + +Al mitj de la tanca, duas pilastras, rematadas en grans copas de ferro +fos, sostenian lo reixat qu' estava ja obert. Giraren las eugas y +engolfaren lo caminal qu' enmenava á la casa en capritxosas +giragonsas, sempre sota una volta de plátans entrebancants que +tenyían la claror d'ocre verdós, y á la suau remor de l'arena qu' al +pas del carruatge, rondinava com un ruixím. A una y altra banda, +rosers de tot l'any, trohanas y mirambells amagavan las terras de +conreu; peró encare alguns caps-brots de la vinya s'atrevian á +guaytar per demunt d'aquells vorals, com tremolosos de curiositat. Hi +havia á dalt dels arbres una xarradissa estrepitosa d'aucells. + +Lo sogre de D. Pau se sentí emocionat; tot aixó tant delitós era de la +seva filla, de sos nets; los ulls se li humitejaren de goig. + +--Ah! --feu-- no sé com vos estéu á la vila? No es veritat, + gobernador? Aixó es magnífich. _O corte o cortijo_; lo que jo + dich. + +--Bonich, bonich! --exclamá l'interpelat sens eixir de sa + contemplació. + +--Sí, ho es, sí! --digué en Galcerán, tot estufat.-- Sempre ha sigut + l'hisenda preferida, la nostra residencia d'estiu. A l'Isabel li + próba molt y li convindria. Peró, veu, en aquestos temps qu' á lo + mellor corren partidas, si jo la tinch de deixar... + +--Ah, donchs, si m' ho permeteu --interposá 'l sogre-- jo me n' hi + vindré ab los menuts. + +En Galcerán doná 'l consentiment ab una rialla d'amo agrahit. + +Aquell camí tenia bén bé mitj kilómetre, las eugas seguian, trop, +trop, trop, trotanthi sordament entre la cantadissa d'aucells y +aquell soroll de ruixím. A la fí desembocaren en una plassa de forma +de mitja lluna, igualment enarenada. Un noguer secular ocultava mitj +devanter de la casa qu' ocupava 'l diámetre del semicírcol. En +baixant del cotxe, un la veya tant gran com era, plantada com un +castell entre la capella y la cotxeria que 's redossavan humilment al +amparo d'aquella matronassa. La torrada cals de son devanter li dava +cert aspecte de maduresa que casava bé ab sas proporcions. No tenia +més que baixos, primer pis y golfa; reixas á baix, balcons á dalt, +finestras més amunt, y 'l fustám d'aquestas oberturas estava pintat +de vert, un vert ja begut pe 'l temps. Demunt del balcó principal, un +rellotje de sol feya reflexionar ab aquesta inscripció +llatina: _Cogita_. + +--_Cogíta!_ --exclamá 'l general, llegintla en castellá-- Quina + humorada! Quí es la _cogíta?_ l'agulla? + +Sos companys se clavaren á riure. + +--No es _cogíta_, nó --replicá D. Pau.-- Es _cógita_, en llatí. Y + allavors explicá qu' havia sigut un capritxo d'un Galcerán frare, + oncle seu ja difunt. + +Interiorment, la casa era cómoda, peró ni luxosa ni elegant. Abaix, +salas, menjador y cuyna; los dormitoris á dalt. + +Per lo demés, la capella era petita, una garita d'obra, ab sa porta +morada, un petit rosetó y, al cim del capil, la campana, penjant de +dos montants de ferro forjat. La cotxeria s'extenia á la esquerra, +donant terrat al primer pis y, obrint al devant una gran portalada +d'arch rebaixat y feixuchs guarda-cantons. Un passeig de rodonas +acácias voltava la mitja lluna, servint de parasols al llarch pedrís +que dibuixava l'arch del semicírcol. Lo pedrís tenia per respatller +un reixat de canya qu' encoixinavan flayrosas enredaderas. Al mitj, +lo pedrís se partia en dos pera dar entrada al hort qu' allí al peu +extenía fins á perdres de vista son rich mostruari d'indianas +foscas. + +Mentres los forasters miravan aixó, lo break s'entornava á la vila, D. +Pau dava ordres al masover, á en Llebreta y servey que 'ls havia +precedit. + +--Volen descansar? --digué arreu. + +--Y de qué? + +--Llavors vinguin ab mí. + +Y 'ls portá derrera 'l mas. + +Un veritable bosch de garrofers amagava la part més rústega, peró més +pintoresca, de la finca. Allí hi havia la casa dels masovers, los +cups, corrals, estables y pallers, un munt de construccions, color de +crocant, de silueta escalonada, qu' arbres de cent menas soplujavan +ab amor. Un' eura de groixuda soca s'havia arrapat al devanter +incrustanthi un colossal ventall; dins la cort dels porchs un desmay +hi abocava sa grisa cabellera, una nusosa parra formava toldo al +galliner destacant son vert gemat sobre 'l fondo negre d'una alzina. +Y encare, per demunt de las teuladas, treya son gegantí plomall una +pollancra qu' aixís semblava d'or á la claror del sol, com de plata +al banyarla la lluna. Lo torrent dels Rossinyols borbollava sorollós +allí á dos passos, y un formigueig d'avirám y bestiar omplia de vida +tot aquell recó. + +Encare s'arribaren fins á un caminal qu' era partió de la vinya y +l'horta. Ab ells s'havia incorporat llavors lo masover, un pagés ja +de mitja edat, petitó y rabassut, ab cara de conill y uns ulls petits +hont flamejava la vivor sota d'unas cellas rossas y llargas que +semblavan las alas d'un pollet. Duya calsa curta, calsó y un senzill +mocador doblegat al cap com dessuhador d'un turbant qu' havia perdut. +Abrigava son tórs, la blanca camisa escollarada d'hont la carn naixia +més morena y, entre las vetas de l'espardenya, guaytavan sos peus de +fanch. Las mans encreuhadas al derrera, seguia als senyors, sens +badar boca, mentres parlavan d'altras cosas; mes, quan D. Pau se +parava á fer notas ab son bastó un arbre ufanós ó l'extensió d'un +conreu, aixecava aquellas alas de pollet al front y mirava las terras +ab més ulls d'amo que 'l meteix propietari, pera refermar ó contradir +sas paraulas. Molts cops, tot parlant, arrancava algun escardot ó +desfeya á cops de peu algun terrós massa groixut. Ningú com ell +coneixia la mesada pam á pam; ell sabia de cor las quantitats de +fruyts enmagatzemadas y, á un simple cop d'ull, feya un cálcul just +de la cullita pendent. D. Pau podia ésser un bon agricultor pe'ls +llibres, peró li mancava l'esperiencia per' ésser un bon pagés, deya +l'Aleix. + +--¿Quantas cargas de vi'n traurém enguany d'aquesta vinya, Aleix? Sis + centas? + +--Ca, no senyor: més, més ne donará encare... ¿Sab que'n judico jo? + Unas siscentas vint y nou, si no arribém á las trenta. + +Y 'l bon masover feya aletejar las cellas ab orgull de vencedor, +mentres D. Pau, ofegant una rialleta, alabava en alta veu lo cop +d'ull d'aquell majordóm. + +Poch á poquet tornaren á atansarse al mas per la part de derrera. Al +peu d'aquesta fatxada hi havia un jardinet tancat per una barana de +fusta que s'aixecava demunt d'una paret de cinch pams d'alsária. + +Al mitj del clos, un surtidor que no brollava; arrambats á la casa, un +espayós galliner de filat de ferro y la garita pe 'l gos. Lo jardí +estava descuydat fins á fer plorar. Quatre ocas rodavan soltas per +allí, sens més esplay que 'l banyarse en l'aygua llotosa del +surtidor, mitj desallotjada pe 'l bosch de nenúfars que dins la bassa +creixia. Las ocas y 'l gos reberen abordant als forasters. + +L' Aleix, ab una canya, allunyá las ocas que fugiren encare +esgargamellantse, traquetejant lo cos com una tartana per mal camí, y +cayent de costat á cada ensopegada que rebian llurs rems d'argila +cuyta. + +--¡Rustán, Rustán! --cridá D. Pau al gos, qu' al sentir sa veu pará de + glapir per' aixecarse en duas potas, dant grans batzegadas á la + cadena que 'l fermava. + +D. Pau lo desfermá y tingué de rebrer las alegras embestidas del +Rustán qu' á grans bots volia lleparli la cara, posantlo á punt de +perdre l'equilibri. Era 'l Rustán un terranova, alt com un moltó, +peró sapat de potas y ample de testa com lo rey del desert. Sempre +esquérp ab la gent pobre, mostrava especial afecció per sos amos +y 'ls senyors que 'ls visitavan, com si 's cregués de la meteixa +nissaga. Per altra banda, D. Pau n' estava tan cofoy que, mentres era +al mas, no permetia que 'l fermessin. Ab aquella fera al costat, sa +corpulent figura semblava cobrar més ayres de senyor feudal. + +--Y 'ls pavos-reals? --preguntá aquest. + +--Míris, per allí al recó dels taronjers deuhen esser. + +--No cal dir que sense petits, eh? + +--May, may n' hem pogut fer cria; tots los ous trencan. + +--Com que sou tan tretzuts! Ya li he dit á la vostra dona cent vegadas + que no s'han de moure del galliner, y qu' á dins no hi té d'haver + ni un pujador. Si nó, la pava s'hi enfila pera pondre y aixís + esclafa tots los ous. Ala! cridéu un baylet que 'm tregui totas + aqueixas barras del galliner y que m' hi tanqui 'ls pavos tot + seguit. Després que 'm rasclejin tots aquets caminals, que buydin + lo surtidor y 'l rasquin. Fora llotím. Y que 'm pentinin y apomin + tots aquets quadros de flors. Aixó sembla un cementiri! + +La veu ab que eran dadas las ordres no admetia réplica; lo masover +eixí mitj botit. "Tan meteix lo senyor no'n perdona cap; bé podia +callars'ho devant del gobernador y del general. Y perqué? Per un cau +de jardí. Ves que l'hi dará 'l jardí! ¿No li menava bé las terras, +que las hi tenia netas com lo palmell de la ma? Donchs aixó es lo qu' +interessa." + +Eran ja quarts de set: los senyors entraren al mas á pendre alguna +cosa. + +Envers deu horas arribá Da. Isabel ab los nens, mossen Magí, la +cambrera y la maynadera. En la plasseta hi hagué un esclat d'alegria. +Lo gobernador oferí la má á Da. Isabel, l'avi s'apoderá dels néts, D. +Pau rebé al capellá, y tot un aixám de servey y la familia dels +masovers contemplavan l'arribada ab la rialleta als llavis, á poca +distancia. Ja tots á terra, hi hagué un moment de confusió: "cóm vá? +cóm vé?" encaixadas, abrassadas, petóns, lo Rustán tremolant sa +frondosa cúa, ficantse entre 'l remolí de gent, saltant al pit de Da. +Isabel, espahordint als menuts; tots aixecant la veu fins á aquell +diapassó á que convidan l'ample espay, los piulets d'aucell, lo cant +dels galls per assí y per allá escampats. + +Lo sol, que picava ja de valent, lográ bén aviat restablir la calma, +desbandant á la gent en petitas collas. Da. Isabel, seguida dels +criats, entrá á la casa á treures lo sombrero, y cinch minuts +després, la cridanera campana torná á acoplar á tothom dins de la +capella. + +--Se coneix que mossén Magí du gana --feu D. Pau, al eixir de missa, + tot acostant al capellá la cadira pera que prengués xacolata. + +Y es clar que'n tenia 'l bon capellá. Eran quarts d'onze! Quan ell era +mosso d'aquella casa no havia pas esmorzat may á semblants horas! D. +Joseph l'havia fet apendre, li pagá la carrera, 'l feu almoyner de la +familia y en cambi de tot aixó li imposá sols l'obligació de dírloshi +missa al mas. Com negarshi? Peró com los hábits no li havian tret la +gana ni trastornat dins de casa las horas d'ápat, ell deya, ab un +candor que feya esclafir lo riure á aquells senyors, "qu' en dias +aixís, los budells li roncavan." + +--Es massa senzill aquest bon home --havia dit varias vegadas Da. + Isabel qui, tenint un alta idea del sacerdoci, veya sempre ab greu + á aquell capellá de missa y olla inferior á ella meteixa y donant + contínuament pábul á la caricatura del clero. + +--Y qué hi farás? --responia D. Pau, qu' en aquestas materias sols + mostrava son cinisme dins de casa.-- Tan bona es la seva missa com + la del Sant Pare. ¿Te sembla que jo encare 'l veig com un mosso + disfressat? qu' ab la teva sola educació l'humillas? Y no t' + apuris, dona. Ell meteix no ho coneix y es felís. + +D. Pau, no obstant, á la Mayola, feya la pantomima de tenirlo á dinar +y +'l posava á cap de táula ab l'intenció política de predicar ab + l'exemple lo respecte al clero, tan amenassat ja llavors pe 'l + partit lliberal. Y á fé qu' aquell bon reverent se n' hauria passat + bén bé de bona gana, perque, en sa natural humilitat, veya encare, + als Galceráns com á sos senyors, y no sabia menjar ab ells sens + violentarse. + +Aquell dia, devant d'un general, devant d'un gobernador, son embarrás +hauria sigut tot un torment! Per aixó 'l bon home s'atreví á demanar +comiat á D. Pau, encesa de vergonya sa cara ja de sí vermella. En +Galcerán li negá de bon principi, peró á la fi li doná. Y en +Llebreta, en la tartana, acompanyá á la vila á mossén Magí qui, de +goig, no hi veya de cap ull. Da. Isabel respirá. Son marit, en cambi, +agafant del bras al gobernador, va dirli á l'orella: + +--Ho sento. Nos perdém una diversió, á táula. + +Y abdòs s'internaren en lo caminal de plátans per hont la tartana +havia desaparegut, conversant primer de las delicias d'un dia de +soletat, explicant lo diputat lo projecte que presentaria al Gobern +pera regar tota l'ubaga d'aquell país ab los sobrants de la riera +Blanca. + +--Véu? pendrém l'aygua més amunt d'aquell bosquet, de Salbatent la + baixarém á redós d'aquella serra de l'esquerra fins allá baix á + Benitarik. Se regarán més de dos mil jornals. L' espropiació + costará poch; jo 'ls hi dono més de dos kilómetres de pas. + Procuraré que d'altres m' imitin y sols s'haurá de pagar als més + mesquins. + +--Molt bé, molt bé --feu lo gobernador tocantli l'espatlla.-- Mentres + vulgan secundarlo... La gent d'aquí 'm sembla molt tossuda... + Potser no sabrán compendre 'l seu projecte... + +--Oh, sí, lo que 'ls hi convé per la butxaca ja ho entenen. + +Y la conversa relliscá arreu á parlar de la reforma del reglament +interior qu' acabava d'aprobar lo Congrés, y del cambi parcial de +ministeri que s'havia efectuat dos dias avans. Un y altre defensavan +al gobern per compromís de partit, per esperit de conservació, peró +veyan lo carro pe'l pedregal. "Era trist considerar que, quan +precisament acabavan de constituhirse ab forts fonaments la +Confederació germánica y +'l Reyne d'Italia, y á Suecia s'inaugurava 'l sistema constitucional, + y l'Europa entera semblava reposar ab satisfacció de sas passadas + lluytas, l'Espanya, la nostra Espanya, presentés síntomas evidents + de descomposició." Y abdós convenian en la necessitat de desplegar + energia posant fre á las concupiscencias del element militar, veu y + bras de totas aqueixas revoltas, fusellant generals y aixecant cara + á cara del exércit un' altra forsa dependent del ministeri de la + Gobernació, tal com ho somniava en Gonzalez Bravo. + +--Ay, si'ns sentís el papá --acabá per dir don Pau, ab la rialleta + que +'l caracterisava. + +Y al tombar lo cap, vegeren que venia ab son nét á la má y 'l colossal +gos derrera, respirant satisfacció, tot cridant enardit de joya: + +--Y donchs, en qué pensan aquestos senyors? que no volen dinar? A + táula! á táula! que tením gana! Digas, Pepito: á táula, papá, que + ja es hora. + +La familia 's reuní en l'espayós menjador, amarat de llum per las duas +finestras que tenia obertas de bat á bat. Desde la cadira, veya la +meytat dels comensals penjar las ufanosas brancas del noguer que +llansavan á terra un inmens purgador d'ombra regalada, lo passeig +circular de las acacias enfosquint lo clos d'enredaderas y la blanca +taca de sorra hont reposava 'l sol ab enlluhernador esclat. Una +corrent d'ayre, boy imperceptible, movia lleument las fullas, entre +mitj del ensopiment qu' anava apoderantse de tota la naturalesa. En +la táula, no obstant, regnava extraordinaria animació. Se parlá de +l'Exposició universal de Paris, visitada llavors per monarcas de tota +la terra; de la gran festa qu' aquell meteix dia celebrava á Roma la +cristiandat ab motiu del divuyté centenari de Sant Pere y Sant Pau; y +en mitj de sa creixent expansió, 'l general abogá perque s'establís +aqui tota la familia durant l'estiu. + +--Y ab més rahó encare --afegí-- quan convé á l'Isabel y penséu fer + obras á Vilaniu. Las podréu veure cada dia, si vos convé, y no + sufriréu las molestias de la pols y la bruticia. + +Se discutí aquest punt y 's resolgué favorablement ab picaments de +mans de grans y petits. + +Pres lo café, 'l gobernador y 'l general pujaren al primer pis á fer +la mitj-diada, y 'l matrimoni y sos fills se trasladaren al jardinet, +hont D. Pau repetí son desitj de tindre cria de pavos reals. + +--Veuréu, --digué á la masovera, á qui havia cridat á capítol-- no hi + ha res més senzill. Los ous de pavo real han d'esser covats trenta + dias, aixís com los de gallina sols vint. Pera conseguir, donchs, + pollets de pavo, cal que la lloca comensi á covar aquets ous deu + dias avans, y després n' hi afegíu dels altres. Al trencar la + closca 'ls de gallina, la trencarán los primers. Aixó es tant més + necessari, en quant los pavos petits son tan badochs, que no saben + plegarse 'l menjar sense l'exemple dels altres pollets. Féuho aixis + y veuréu quina llocada. + +Doná algunas ordres més sobre l'arreglo d'aquell jardí, y deixant á +Da. Isabel qu' ab un llibre á las mans vigilava als nens, molt +entretinguts terrejant, eixí en busca de l'escopeta y del gos. + +D. Pau, en la Mayola, tenia una cassera tota particular. Esperava las +tres de la tarde. Cayguda la marinada, aquell sol canicular escaldava +las fullas dels plátans fins á colltórcerlas com orellas de +perdiguer. Llavors, l'aucellada baixava al caminal en busca de +fresca, jugava ab las inquietas clapas de sol qu' atigravan l'ombra, +perseguia á saltirons las porugas sargantanas y, al més lleu trepitj, +tot un núvol d'aucells arrancava á volar desbandantse pe'ls ayres, +sens esma ni concert. D. Pau, que sabia aixó, atravessant la vinya +poch á poquet, los hi sortia de tras cantó amagat per las trohanas, +enjegava al perdiguer de l'Aleix, y disparava contra aquell núvol sa +Lefaucheux de dos canons, un tret quasi ensemps de l'altre. Tot' una +pluja d'aucellets queya á tombollons sobre la terra, alguns +arrossegantshi encare, com fullas que 'l vent empeny. D. Pau eixia +arreu de son amagatall, l'escopeta á la má, fendint ab sa corpulent +figura aquella claror verdosa del caminal, lo sol fentli la rateta +pe'l vestit y la barba. Y alli reya de la sorpresa, contava embadalit +l'estesa feta, y anava omplínt lo sarró ab las víctimas que 'l gos li +entregava, mentres los escapats cantavan victoria en so de mofa +desde 'ls branquillons més alts. Després, tornava á casa y extenia +joyós tot aquell enfilall d'aucellets sangnosos demunt del pedrís, +devant dels seus fills, que s'ho miravan aclucant los ulls +d'esgarrifats. + +Da. Isabel ni ho volia veure, trobava aquella diversió alevosa y +sanguinaria. + +--Nó, no la cridi á l'Isabel --digué á son pare, qu' al tro de las + escopetadas havia ja baixat-- no li agrada veure'ls així. Peró quan + los té al plat, s'hi regala. + +Fòra d'aixó, D. Pau no trobava en la Mayola altre atractiu que veure +travallar á sos pagesos; ni realment podia oferirne cap més, á quí no +sentís propensió á contemplar la naturalesa, una casa com aquella, +desprovehida del més petit element dedicat á la distracció. Poch +aficionats, los derrers Galceráns, á llibres, ni biblioteca hi +tenian, reduhintse tot lo contingent d'aquest pa de l'inteligencia á +un exemplar francés del Timón que D. Pau may havia acabat de llegir, +á números vells de setmanaris ilustrats, y á alguns tomos del folletí +del Diari de Barcelona que Da. Isabel havia col·locat en la táula +rodona de la sala. Da. Isabel, no obstant, hi havia passat bé 'l +primer estiu, veyenthi enfortir á sos fills, descansant de la vida de +ciutat, y aplicant s'atenció per primera volta á las innúmeras +bellesas que la naturalesa conté pera quí vol observarla. + +Mes es lo cert qu' aquells altres senyors, marcadament lo gobernador y +D. Pau, comensavan ja á aborrirs'hi á mitja tarde. La quietut de la +festa acabava de férloshi més monótona l'estada, l'intranquilitat +d'esperit en que llavors vivian los feya anyorar tota la pluja +incessant de novas de qu' havian volgut fugir. Ja 'ls hi semblava +que 'l mon havia dat cent voltas sens contar ab ells, abandonats sota +aquell noguer secular, quan vegeren arribar altra volta la tartana y +baixar d'ella al vell Merly y á son fill. + +May havia estat D. Ramón tan oportú. L' abrassaren, l'estranyeren +contra +'l pit, lo feren seure entre ells y pendre una cervesa sota las + acacias, disposats á escoltarlo. "A las set del matí 'ls havia sabut + ja ab sorpresa aqui; peró tement esser molest y, estant un poch + enfeynat, no havia vingut fins are. En demés, venia molt amohinat, + desitjós de que l'escoltessin, de que li dessin un camí. Un disgust + de familia. Una gran ensopegada del Albert, á qui, gracias á Deu, + se'n havian dut per allá 'l general y donya Isabel. Aixís se podria + treure del pap, tot seguit, la pena!" + +Y aqui feu una pausa per aixugarse la calva y la badana del barret y +tornar á cubrirse, encesa la rodona cara com una cíndria. + +Los oyents lo coneixian prou pera no alarmarse gayre, peró --digui, +digui, don Ramon; aquí estém pera servirlo-- feren tot seguit, +desitjosos de distraures. + +Y D. Ramón parlá mitj' hora, compungit de debó, pera explicar que son +fill havia errat lo primer consell que com advocat dava. Lo client, +no ben convensut, havia anat á trobar al advocat Pinyol, y tot lo +jutjat en massa havia fet riota de l'Albert. "Una cosa horrible. Lo +primer client! lo primer consell! Un descrédit, la carrera perduda!" + +--Mes --obgectá 'l gobernador-- de qué 's tractava, á veure? Lo mellor + dels advocats n' erra de consells. Cal saber si la consulta era + difícil ó senzilla. + +--Senzilla, senzilla, senyor gobernador! Veurá: don Pere Molés casá + duas fillas fa vint anys. Tenia vint mil duros de capital y dotá á + cad'una ab cinch mil lliuras, fentlas jurar en capítols que 's + davan per pagadas y satisfetas dels drets llegitimaris y que + renunciavan per sempre á reclamar un céntim més. Don Pere Molés, + temps á venir, guanyá ab sa farinera fins á cent mil duros de que + l'hereu, son fill, s'ha incorporat á la mort de don Pere. Ara bé: + un gendre del difunt, en Solá --á quí vosté ja coneix, don Pau-- + suposa que la seva dona té dret á demanar al hereu suplement de + llegítima, ho consulta al meu fill y aquest li diu que sí. Peró en + Pinyol y demés diuhen que nó, ab molta rahó, al meu entendre, + perque ¿y donchs lo jurament y la renuncia que no han de servir + pera res? Ahont aniriam á parar! Aixís se trenca un sagrament, lo + pactat en una escriptura?... En Solá s'ha convensut, y va dihent + pe 'l mon que l'Albert no sab de qué se las heu, ó bé que 'l volia + fer pledejar pera omplirse la butxaca, que será un enredayre de + marca, que sé jo? Cosas que, un dia ó altre, las hi faré menjar; + perque lo qu' es maldat, l'Albert, já 'ls hi abono jo que no'n té. + +--Y qué ha de tenir, home! --feu lo gobernador tot sonrisent-- Si + l'Albert es qui té rahó en aquest cas, y no'n tenen los altres. + +--Qué diu? --exclamá D. Ramon, plé de sorpresa y reproduhint sas + objeccions, desitjós de véurelas desfetas tot seguit-- Peró y 'l + jurament? Y la renuncia? + +--Lo jurament l'Iglesia l'absol; la renuncia queda destruhida per la + lesió enormíssima. Aquí hi ha lesió enormíssima, don Ramón. + +Aquest, sense esser advocat, capí desseguida la solució que sentia, +per aquella forsa que té 'l dret fonamentat en los ferms principis de +la rahó natural. Y soltant un gran suspir, ab la copa á la má hont +tremolava l'ámbar fosch de la cervesa, comensá á desferse en +exclamacions contra 'l geni reservat de son fill. "¿Per qué no m' ho +explicava ell aixís? Per qué s'ho ha de guardar tot al pap? ¿Que 's +creu que no l'hauria entés? Ja ho veyan si ho havia penetrat arreu! +L' Albert no l'estimava, lo prenia per un tonto! May, may li +comunicava res!" + +Sos oyents l'aconsolaren, exposantli 'l gran concepte que tenian de +son fill á qui culpava injustament. Callava, no per menyspreu á son +pare, sinó als curials que, per enveja, tractavan d'enfonzarlo de +primer cop y volta. Ell se sentia superior y no volia rebaixarse á +discutir ni á esplicar lo que tan clar era. + +Llavors, D. Ramon, humits los ulls de satisfacció, begué d'una glopada +la cervesa, y las emprengué ab un' altra carretilla d'exclamacions +contra 'ls detractors del Albert. Miserables! ignorants! + +Y ja sentí frisansa de tornar á la vila pera encararse ab en Solá y +desafiarlo á qu' anés á consultar lo seu negoci á Barcelona. "Ala! +doble contra senzill; anéu á trobar al advocat de més anomenada! Ja +veyéu que vos convé. Es lo parer d'un gobernador!" + +Peró la conversa girá, llavors, sobre la sublevació passada, y D. +Ramon pogué esplanar ja totas las novas qu' havia comunicat en son +temps á D. Pau de las anadas y vingudas, preparatius y resolucions +dels partits lliberals de Vilaniu. + +En aquell moment aparegueren, pe'l cantó de la capella, Da. Isabel, lo +general y l'Albert. Derrera d'ells, la maynadera ab los nens. Venian +tots ells animats, lo general talarejant una barcarola, ab una +mocadorada á la má com l'Albert. Da. Isabel, ab la fandilla +arremangada ab gracia sobre la falda y apuntada al cinturó, son +mocadoret blanch al coll, posat de gayrell com si li hagués caygut +del cap, lo cabell lleugerament esbullat frisant al buf de l'ayre. + +--Mirin, mirin qué portém. + +Y Da. Isabel abocà damunt del pedrís una gran faldada de viroladas +flors que comensá á apomar en ram. Lo general portava tot un munt +d'avellanas en floch, y l'Albert una mocadorada d'arbrecochs y +cervas. Venian de qui sab ahont, de recorrer las voras del torrent, +ahont havian baixat, relliscant pe'ls códols, mullantse las puntas +del calsat. Totas aquellas flors qu' omplian lo pedrís de fragancia, +eran boscanas, cullidas entre relliscadas y topetóns que 'ls feyan +morir de riure. Havian sorprés una llebra que corria com un llamp, y +un niu de rossinyolets entre una mata de jonchs, que no havian volgut +tocar; l'Albert s'havia enfilat pe'ls arbres, y'l general sostingut +batussas ab las brancas dels avellaners que, un cop assolidas pera +péndre'lshi 'l fruyt, se li escapavan dels dits com arch d'una +ballesta mal enjegada. + +--Y vostés per aquí, fets uns vells! + +Lo sol comensava á caure entre una boyrina de blanca llum qu' +esblaymava la blavor del cel, pe'l cantó de llevant intensíssima: la +serralada ponentina se tenyia d'un color aviolat, y la vegetació de +la plana perdia tot l'esplendor de son brill com si de sobte +haguessen corregut un vidre fumat devant de 'l espectador. Y al girar +lo cap á llevant hont lo sol abrusava de dalt á baix la montanya ab +una pluja d'or, eixa ilusió 's completava. Eran las set; hi havia +encare bén bé un' hora de crepúscol; mes D. Ramon parlá d'entornarsen +xano, xano. + +--Cóm! A peu? De cap de las maneras, Llebreta: enganxéu la tartana +--cridá D. Pau. + +Peró arreu se parlá de que l'endemá era festa també, y tots demanaren +que 's quedés l'Albert, qui 's resistí llarga estona inventant +excusas de mal pagador. Son pare, tot tou del afecte que li mostravan +aquells senyors, y desitjós per altra banda d'esborrar ab un acte de +complacencia l'injusticia que poch ans feya á l'Albert, lo persuadí á +aceptar l'obsequi, y 'l bon home arribá tot sol á casa respirant +satisfacció pe 'ls quatre costats. + +--Tinch encárrech --digué á Da. Francisca-- de portarthi demá ab las + senyoras Montellá, si volen venirhi. Son uns grans senyors, uns + grans senyors!... Ah! sabs qué diu lo gobernador? Que qui té rahó + en alló d'en Solá es lo noy. Ja veurás aquest vespre com me + l'emprench al tal Solá. + +### II + +Densá de la seva instalació á Vilaniu, notava l'Albert que se li +escursava la son, sense poguer esbrinarne la causa. Mancat d'ocupació +entretinguda, puig l'únich client qu' havia trepitjat son escriptori +havia sigut en Solá, aburrit la major part de las horas per +l'indiferencia que li inspiravan cosas y conversas, se passava 'l dia +badallant, sense dalit de caminar ni fer res. Y malgrat aixó y 'l no +ficarse al llit fins á la una de la matinada, quan s'havia esplayat +un parell d'horas escribint als amichs, en tocant las set ja no podia +dormir. Temorós de posarshi malalt, procurá cansar l'inteligencia +estudiant. Tancava herméticament los finestrons; peró res, una veu +maléfica y misteriosa l'havia de despertar á las set pera allargarli +de duas horas aquells dias de torment. A la Mayola, l'esperit +maléfich lo trucá encare més dejorn. Quan l'Albert obrí la finestra, +no eran bén bé las cinch. Menos mal --pensá-- aquí no ho sento tant: +are que 'l sol no pica, me'n aniré á fer una passejada. + +Se vestí á la quieta, baixá l'escala de puntetas, y, obrint ab molt de +compte la porta forana, eixí de la casa quan senyors y servey encar +dormian. Lo sol tot just enllustrava las fullas més altas del gran +noguer. Una claror fresca com la de persiana queya demunt de la +petita vegetació qu' anava deixondint lo ventet del matí. La terra +semblava regada, una atmósfera perfumada de flayres vegetals dava +dalit de caminar. + +La nit avans havian concertat ab Da. Isabel un passeig á cavall, peró +dihent de matinet, no havian quedat en hora fixa. Mentrestant donchs, +l'Albert faria temps per aquells encontorns. + +Se pará un moment dessota las acacias que la rosada semblava haver +repintat, rumiant pera hont aniria. --Tant se val, tots los cantons +son prou bonichs --digué tot baixet. Y al mormolar aixó, volia dir +que li eran indiferents, que no'n veya bén bé cap. No hi havia dubte +que duya +'l cor adormit. Per fi l'emprengué pe'l caminal dels plátans, atret + probablement per la piuladissa extraordinaria que hi movian los + aucells en aquell hora. + +Qué pensava? Res. Caminava, escapsant ab un vímet herbas á dreta y +esquerra, moventse com una máquina, son esperit dormint estúpidament +encare, en lo recó més fondo del cos. Ab aquell vímet brandejant +hauria fustigat á una criatura lo meteix qu' á una herba; á voltas +topava ab la soca d'un arbre y, per l'altre cantó, ab l'ombra del +meteix, gran ditada negra, paralela á altres cent ab qu' aquella +columnata vegetal llistava l'arena, llavors color de rosa. Mes, +l'Albert anava distretament, pegant á tort y á dret, avansant al +costat de sa propia ombra unas voltas beguda per la dels arbres, +altres cops destacant bén perfilada demunt la terra enrojida pe 'l +sol, com una llarga caricatura de son cos. + +Feya un quart que caminava en aquest sonambulisme, quan devant de sos +ulls se presentaren, primer, las barras negras del reixat +privantli 'l pas, després, una taca blanca, una carta, á terra, á +duas passas del negre massís d'aquella porta. L' Albert se despertá +com si li haguessen sacudit un bras. Un moment restá sense saber qué +fer, obrint desmesuradament los ulls, mirant assí y allá com pera +pendre esma. A la fí cullí 'l paper. Era realment una lletra plegada, +peró desclosa y sense sobrescrit. Aixó 'l tingué dos minuts rumiant. + +¿Qué significava aquella carta allí? Tan prop de la porta, més que + perduda, podia haver sigut tirada á través del reixat desde la + carretera. No estava masegada, ni tenia 'l paper altre senyal d'us + descuydat; al contrari, á la llegua 's veya qu' era fresca, que ni + havia aguantat la rosada de la nit. ¿Peró aquell sobre en blanch? + Aquell sobre en blanch li dava un aspecte misteriós que glassava, + anunciava una sorpresa alevosa que l'Albert sentia peresa + d'experimentar. ¿Quí sab si era alló la preparació d'un seqüestre, + si demanavan diners á D. Pau, si s'amenassava la vida del + gobernador? L' Albert recapacitá encare un moment. Y si fos + aixís ¿per qué no evitárloshi la sorpresa y potser fins lo disgust? + Y, en aqueix cas, no duria adressa? Y clar que sí; ¿per qué arriscar + l'amenassa á mans d'un desconfiat ó d'un amich prou fervent que + podria callar y obrar per sí sol? L' Albert se sentia capás de + ferho; aixó 'l criminal ho podia preveure... Llavors l'assaltá un + altre pensament que 'l feu sonriure: ¿per qué creure qu' alló era + una carta? Efectivament, si no'n tenia cara, si li mancava 'l + sobrescrit, la fesomia! ¿Per ventura dintre una carpeta no s'hi fica + un compte, una recepta, una apuntació, una mostra? Aixó y res més + contindria aquella y, sinó, no iria desclosa, qu' una lletra may hi + va. + +Sense titubejar més, lo jove obrí 'l plech, ó més bé, estragué del +sobre +'l paper que contenia, y llegí la paraula "Señora" que destacava, + sola, al mitj de la primera ratlla. Los ulls de l'Albert lliscaren + fins al derrer punt del manuscrit cercant la firma. No n' hi havia, + era un anónim. Ah! son pressentiment! una alevosia, una malifeta! Y + contra sa excelent amiga! La falta d'adressa feya més grossa la + maldat. Se desitjava que caygués á mans de tothom avans qu' á las + d'ella. L' Albert no pogué contindres més, atravessá 'l voral de + trohanas, y pera que ningú 'l vejés, s'assentá á redós de la paret + dins de la vinya, llegint aquell document escrit en castellá, que, + traduhit, deya aixís: + +"Senyora: Mentres vosté fa cas, y d'un modo prou imprudent, de + l'Albert, qu' es noy bén capás de comprométrela, hi ha aquí un home + molt formal que 's mor d'amor per vosté, sempre disposat á consumir + en silenci sos desdenys, ab l'esperansa de qu' un dia los hi + recompensará tots, llansantse á sos brassos. Ho espera confiat, + perque de Penélope no n' hi ha hagut més d'una." + +Encés de rábia y plé d'estupefacció anava á rellegir l'anónim, +desitjós de descubrir la má criminal que l'havia trassat, quan una +veu prou coneguda l'esglayá, cridant allí, á sis passas: + +--Albert! Albert! ¿qu' ha trobat tancada la porta? + +Aixecá 'ls ulls, arrugant lo paper dins del puny per' amagarlo, y vejé +á sis pams més amunt de las trohanas á Da. Isabel y 'l cotxero que +venian muntats. Lo jove restá anorreat, perdut. L' havian vist +llegir, y li semblava que la víctima d'aquell anónim devia haverlo +endevinat de pe á pa, confegit á contra claror mentres venia. + +Da. Isabel, no obstant, estava radiant de goig, alenant expansivament +dintre son vestit d'amassona, obrint sos ulls grossos sota l'ala del +chambergo que li ombrejava suaument lo front. Sa ingénua rialla als +llavis, reprengué al jove d'atolondrat y curt de memoria, mentres en +Boy, descavalcant, s'acostava á la porta, la clau á la má, deixant +son cavall en mans de la senyora. + +--Y donchs, Albert, que somia? que no 's recorda qu' ahir, sopant, + varem quedar en fer una passejada á cavall aquest matí? Sòrt qu' en + Boy diu que, desde l'hort, l'ha vist quan vosté emprenia aquest + caminal. Y s'ha trobat tancat! Me'n alegro, me'n alegro. Ala! ala! + munti. + +L' Albert havia vingut atansantse, tot aturdit, ensopegant en las +enllassadas serments, l'arrugat anónim entre 'ls dits encare, sense +atinar en qué dir, sense saber qué fer. Clavats los ulls sobre en +Boy, anava á montar per la dreta, sens badar boca, quan una estrident +rialla de donya Isabel lo posá sobre sí. + +--Qué fa, home, qué fa? No ho dich qu' encare dorm! Donchs perqué 's + llevava tan aviat? + +Llavors advertí que duya 'l paper en la ma esquerra, se 'l ficá á la +butxaca, y encare sense dir res, doná la volta al cavall, prengué las +bridas y muntá. En Boy li posá 'ls espolins y obert lo reixat, esperá +quadrat que passessin. L' Albert, al eixir á la carretera, resseguí +d'una mirada tot lo clos de la finca, com si hagués temut veure al +peu de la blanca paret lo portador del anónim. Abdós cavallers +refrenaren un moment los cavalls. + +--Ahont aném? --preguntá la dama. + +La carretera presentava sa blanca faixa, polsosa, solitaria de dalt a +baix; peró l'Albert, com si desitjés allunyarse de la vila, girá 'l +cavall vers á la montanya, y al notar que s'amiga anava á llansarse +al galop curt, eixí de son mutisme, insinuant lo desitj d'anar al +pas. + +--Cóm! --exclamá Da. Isabel, tota alarmada.-- Que potser no 's troba + bé, Albert? Díguiho, no fassi cumpliments; tornarém á casa. Potser, + sense saberho, jo, pobre de mí, 'l mortifico... + +L' Albert s'esforsá en calmarla y lográ fins sonriure. "No hi havia +res de lo qu' ella presumia. Més havia encertat avans: es que tenia +encare +'l cor adormit. Lo moviment del cavall y aquell ayret l'anavan + desvetllant y, més amunt, ja amo de sí meteix, podrian correr." + +--Vaja, vaja, Albert, desvetllis, que 'ls cavalls están frisosos --feu + encare, tota complaguda, Da. Isabel, enfrenant son hermós corcer, + acaronantli las crins y dantli copets al coll pera amansirlo. + +Mes com l'Albert restés mut una bona estona y tant distret que ni 's +cuydava de mirar á sa companya, Da. Isabel hagué de creure, á la fi, +que son amich anava dominat per una idea fixa que tractava d'ocultar. +Cregué, ademés, que seguia á la forsa, lo qual posava á la dona en +una situació embarassosa. Desitjosa d'aclarirho, pará de sobte 'l +cavall al mitj de la carretera y, encarantse ab l'Albert, saltá: + +--A vosté n' hi passa una de grossa, vosté vé á la forsa; si no m' es + franch me'n torno á casa. + +--Bé, donchs, sí, perdoni 'm, vinch á la forsa --gosá respondre + l'Albert, abaixant los ulls, avergonyit. + +--Aixís m' agrada, que siga franch. Continuhi ab la franquesa: ¿per + qué? +--feu Da. Isabel, mitj sofocada per la declaració d'aquell jove. + +--No vulga saberho, Isabel. + +--Dispénsim, Albert; sense una explicació bén clara y convincent, la + seva franquesa seria una grosseria que jo no sabria perdonar. + +--No me la perdoni; jo no'n soch digne: soch un grosser, un mal + criat. + +Da. Isabel ovirá, al cap de la carretera, la boyrosa silueta d'un +carruatge, y pegant ab son fuhet al cavall de son company posá 'l seu +al trot. Lo fogós cavall, enquietat, s'escalivá, doná un tom en rodó +al tascar lo fré ab que l'Albert lo gobernava, y en tres ó quatre +salts de galop conseguí á son company. + +--Caminém y expliquis --feu en to imperatiu Da. Isabel.-- No está pas + bé que la gent nos veji jugar al mitj d'una carretera. + +--Ni passejar junts tampoch, senyora. Per aixó proposo que'ns entorném + á casa. He seguit pera no cridar l'atenció del cotxero; si nó, ja + no surto. + +Com tocats per un meteix resort, los cavalls tornaren á posarse al +pas, bé que mostrant ab llurs cabussadas y cops de mans lo dalit de +corre que se 'ls reprimia. Da. Isabel, roja de vergonya, continuá: + +--Tot caminant, pot dirm' ho, Albert. Jo no soch cap nena, ni es lo + primer dia que 'l conech á vosté pera que puga enganyarme fingintse + grosser. Vosté m' estima com un parent, com un germá... vosté no + pot ni sabria faltarme. Y, no obstant, fingeix desitjarho. No es la + primera ni la décima vegada que vosté y jo surtím sols á passejar. + En Galcerán fou lo primer, ahir, que'ns invitá á ferho, perque sab + qui som tots dos. Vosté es un bon amich, com un fillol meu, ¿nó + se'n ofén, Albert, no es veritat? Si segueixo mereixentli la + confiansa qu' á Barcelona, pot esplayarse ab mí. Díguim que li + passa?... + +L' Albert gayre bé plorava d'entendrit é irat alhora. + +--Sí, --afegí la dama.-- No he sigut la seva segona mare, la + depositária de sos més insignificants desitjs y de sos més grans + secrets?... Cóm vol, donchs, que jo cregui en un cambi tan radical, + consumat en pocas horas y sense fonament conegut?... Albert, no + siga criatura. Las sevas reticencias son mil vegadas pitjors que la + explicació complerta y clara que demano, qu' exigeixo. Parli, + Albert, díguimho tot. Qué passa? + +Escoltantla, l'Albert se detestava á sí meteix, malehia sa pobresa +d'enginy, son no saber mentir; peró, tocat del cor, comprengué que +calia acabar ab aquella situació pera tots dos enutjosa y visiblement +humillant per aquella dama. + +--Y bé, sí --feu ab veu tremolosa-- fingia, per més que malament com + sempre. Parlaré, donchs, ja que vosté m' ho exigeix; peró no + considero la carretera lloch adequat pera fer confessions de certa + mena. Aquí, á tres centas passas, trencant á l'esquerra, hi tenim + la font del Roure. Esperi fins allá, y parlaré. + +Y en dihent aixó, picaren als cavalls, abandonant la carretera pochs +moments ans d'atravessarse ab lo carruatje que, temps há, veya Da. +Isabel. Era una tartana, del fons de la qual s'abalansá un cap +tafaner. La tartana seguí per aixó sa via, mentres la parella +devallava al pas lo coster qu', atravessant un torrentot, enmena á la +font del Roure. + +Del peu meteix de la font arrancava un extens viver de pollancras, +plantadas á dret fil en cent caminals encatifats d'herbey, un +bosch-prat hermosissim que convidava á aquells cavalls de regalo á +péixers un dia en llibertat com quan eran nadóns. Descavalcá la +parella y soltaren las bestias, la brida arrossegant. Da. Isabel +s'assegué á terra, sota 'l gran roure que dava nom á la font, +esperant anguniosa las explicacions de l'Albert. Aquest permaneixia +de peu dret, coto 'l cap, fuhetejantse distretament lo pantalón. Per +fi, després d'un cop de fuhet més fort, acompanyat d'un suspir que +revelava l'esfors vensut, comensá: + +--Vosté ho vol...? + +--Ho desitjo, exigeixo que no m' oculti ni aixís --saltá Da. Isabel, + tota resolta. + +--Donchs bé. Vosté recorda la pintura que li feya jo de la vida á + Vilaniu? Vosté 'm deya, lo de sempre, que só un criatura, un + pessimista, un exagerat, y, encare no fa vintiquatre horas, al + parlarli de lo succehit ab en Solá, me repetia las meteixas + recriminacions. Res més injust, donchs, Isabel. Jo so fill d'aquí, + sé la terra que trepitjo, l'he observada ans d'are, lliure de + prevencions y, créguiho, la conech mellor que 'l meu pare, que 'l + marit de vosté, massa obcecats un y altre per l'hábit de víurehi y + pe'ls goigs que 'ls hi dona la preponderancia política. Aixó es un + infern d'odis, d'envejas, de mesquinesas inconcebibles. La + política, l'odiosa política de poblet ho mou tot. Hi há á Vilaniu + quí comensá per odiar á don Pau y al meu pare á causa de la + política, y que somia avuy en fernos pagar los plats trencats á + vosté y á mí. + +--A nosaltres! --exclamá Da. Isabel, no sabent si riure ó posarse + séria. + +--A nosaltres. Vosté, Isabel, es massa bona pera compendre l'enveja, + massa superior pera somiar las maquinacions de que son capassos los + meus convehins, quan aquella mosca 'ls pica. + +Y en corroboració de sas paraulas, tragué l'anónim donantlo á llegir á +s'amiga. + +--Aixó ho he trobat al peu del reixat de la Mayola. Providencialment + ha vingut á las mevas mans; perque es tan gran la maldat de + l'autor, que 'l havia llansat allí á terra, desclós y sense + sobrescrit, pera que, avans d'arribar á mans de vosté, pogués + llegirlo tothom, un criat, un masover. Ah, Isabel! Aquí han + averiguat que l'escándol es la mellor de las armas pera matar + impunement. Y en la nostra amistat han trobat peu pera darne, pera + desferse de vosté: vosté fa nosa, vosté fa nosa!... + +En acabant de llegir, Da. Isabel aixecá 'l cap, clavá una mirada +tranquila á l'Albert, y sacudint l'espatlla ab menyspreu, va dir: + +--Y bé, qué? Aixó li dona tan mal temps? Fassis superior á las + miserias, home. Aixó no val la pena de parlarne. --Y ab sos dits + enguantats esqueixá tranquilament l'anónim, llensant los paperets + en lo regarot per hont s'escolava la font del Roure. + +--Mal fet, Isabel. + +--No hi ha com l'aygua pera rentar la porqueria. + +--Ay, amiga meva, si tot se curés aixís! Aquest será 'l primer d'una + série interminable. + +--Tots sufrirán la meteixa condemna, sense ni pendrem la molestia de + llegirlos. Per ventura tractava vosté de descubrir al autor? Pera + qué, pera coneixer un vil, un miserable? + +--L' hauria escarmentat y me'n lliuraria... + +--Aném, home, vosté no alsaria la má sobre un cobart. No'n parlém més, + vamos; que'ns rebaixém tan sols al ocuparnos'en. + +Da. Isabel, qu' anava folrada ab la dura corassa d'una conciencia +pura, afrontava aquellas malvestats sense la més petita alarma, +maravellantse fins de que logressin capficar tant á un jove, com ella +acostumat á pagar la vilesa ab lo menyspreu quan no ab la llástima. +Ja esqueixat l'anónim, feya compte de no pensarhi més, y havia +recobrat per complert l'humor alegre ab que s'havia llevat aquell +dia. + +--Aném, aném, Albert, á agafar altre cop los cavalls y á férloshi + empendre la correguda que no han dat per causa de vosté. No + s'amohini tan aviat, home. Si no temés esser pesada, tornaria á + repetirli aquells sermons. Miris --feu, posantse la má al cor y ja + aixecantse --aixó net y +'l cap dret, y endevant sempre. + +--Isabel, tot aixó es veritat y molt pla, vist ab los ulls de vosté; + aquí, no obstant, es una imprudencia. Nos rodeja gent perfidiosa + que no +'s cansará. Saben per experiencia que lo que 's pert ab forsa 's + guanya ab temps, y contra 'l menyspreu de vosté ells oposarán una + contumacia que li semblará increíble. L' únich medi de salvar á + vosté es que deixém de tractarnos ó que jo abandoni Vilaniu. + +Da. Isabel se posá roja d'indignació, internantse ja decidida per sota +las voltas d'aquell hermós viver, no sens exclamar ab alterosa veu: + +--Vosté es un noy; obri com vulga!... + +L' Albert la seguí maquinalment, mossegantse la llengua pera contenir +l'exaltació qu' aquella brusca sortida li produhia. Jamay Da. Isabel +l'havia tractat aixís. Peró l'exaltació de l'Albert, ab sorpresa +d'ell meteix, no era d'enfado si nó d'entendriment. + +--Per qué li dich jo? per qué li dich, sinó pe'l bé de vosté? +--exclamava, fet un xicot, derrera d'ella y en veu mitj ennuahagada. + +--Peró vinguim aqui --replicá la dama, agafant ja 'l cavall per la + brida y revelant s'agitació d'esperit ab descompassats moviments, + mentres parlava: --¿A quí dech dar compte dels meus actes, jo? A la + gentussa de Vilaniu? Al primer perdut que s'ho proposi? Nó, senyor. + No més qu' á Aquell de dalt y al meu marit... Un y altre... + +--Aquí está l'equivoca... + +--Deixim dir --saltá en veu imperativa.-- Un y altre están segurs de + la puresa de mas intencions, de ma honestedat y de l'honrada + amistat de vosté. + +--Dispénsim, Isabel, vosté está exaltada per una honrada convicció + qu', ab dolor de la meva ánima, tinch de destruhir. + +--Albert, no sigui criatura! + +--Per l'amor de Déu, escoltim. Respongui de Déu, sí; peró no respongui + dels homens, no respongui de la serenitat del seu marit. No hi ha + dubte qu' avuy pensa aixís, qu' está segur de vosté, que no malfia + de mí, que creu en la nostra amistat honrada... peró, ah, si + l'anonim cau á las sevas mans! ah, si 'l corch del dubte arriba á + mossegarlo! Com una flamarada neix la gelosia!... + +--En Galcerán no pot dubtar de mí; 'm coneix massa, m' estima, de + banda la modestia, per lo que valch; primer dubtaria de... + +--Calli, no digui disbarats. La gelosia cega: dubtaria de voste, de + mí, de tothom, ans que del autor del anónim. + +--Finalment --saltá Da. Isabel-- aixó vol dir qu' aquí la franquesa es + impossible; qu' aquí la honrada expansió es un perill; qu' aquí + l'amistat no 's comprén, qu' aquí no s'hi pot viure? + +--Sí, sí, sí, --aná refermant l'Albert ab moviments de cap, los ulls á + punt de saltarli. + +Y regná una pausa, durant la qual abdós restaren com aclaparats pe 'l +pes d'una gran desgracia. Da. Isabel arribá á mossegar ab rabia lo +puny de son elegant fuhet, mentres ab gran esfors tractava de +xuclarse las llágrimas que li enterbolian los ulls. Una turbonada de +pensaments, plens d'indignació, atravessá per aquells esperits +honrats, víctimas desitjadas de l'enveja. + +--Acabém --feu Da. Isabel, en veu defallida y com exposant la solució + de sos secrets rahonaments-- resulta de tot, qu' estich á mercé + d'uns enemichs tan temibles com perfidiosos, no es cert? Vosté ha + dit que jo, pobre de mí, los hi faig nosa, que no pararán fins á + desfersen. Donchs +'l blanch del foch so jo, no vosté. Si vosté se'n vá, la desgracia no + s'evita, la calumnia llavors me buscará un altre cómplice, baixará + potser fins á junyirme á un criat, á un mosso de mulas, si tant + convé... Donchs, per Déu, vosté no 'm deixi, si m' estima, no m' + abandoni á las urpas d'una calumnia disposada á arrossegarme pe'l + fanch. + +Y digué las derreras paraulas plorant, tan fora de sí y presa de tal +tremolor, que son company s'apressurá á reconfortarla, fingint una +calma que certament no tenia. "No n' hi havia pera plorar ni +desesperarse d'aquella manera: ell havia exagerat, portat de massa +bon desitj, peró sense fonament prou sólit. ¿Que no coneixia la seva +imaginació? Potser veya visions. Potser l'anònim ni 's referia á +ella. Potser era una senzilla broma. ¿Quí sab si havia sigut un +acudit del meteix don Pau?..." + +Y després de soltar tots aquets disbarats y d'altres encare més +extravagants, qu' als ulls d'una persona serena haurian posat en tela +de judici l'enteniment de l'Albert, afegí, mudant de to, aplacat ell +á la vegada: + +--Sí, Isabel, perdónim: vosté tenia rahó, la cosa no val la pena. + Muntém y no'n parlém més. + +Y abatuts y defallits, muntaren com qui diu maquinalment, deixantse +portar pe 'ls enjogassats cavalls, fins á la carretera, sense dir una +paraula. Un cop á dalt, per misteriós instint, encare sense dir res, +llansaren los cavalls á tota brida en direcció á la montanya, +desapareixent bén prompte dins d'un núvol de pols. + +### III + +Quan de retorn á la Mayola, al peu del magestuós noguer descavalcaren +dels suhats cavalls, contrastava la tristesa, que duyan pintada á la +cara 'ls cavallers, ab la radiosa alegria dels de la casa que +sortiren á rodejarlos, cridant, rihent, marejantlos á preguntas y +acudits. + +Da. Isabel besá ab singular expressió á sos fills, peró sense +entretenirshi, y penjat al bras lo róssech de s'amassona, s'escapá +corrents dins de la casa, refugint tota conversa. La cambrera la +seguia, peró aquella la pará en séch á mitja escala, dihentli que +podia retirarse. Per son cantó, l'Albert s'esforsá en aparentar +tranquilitat, cambiant rialletas, responent á las preguntas del +mellor modo possible á son estat d'esperit, fins que, trobant +conjuntura, prengué comiat també pera retirarse á treures la pols y +la calor. + +--Qu' acalorats venen! --exclamá 'l general, tan aturdit com sempre. + +Per lo que toca á D. Pau, quí, com polítich de bona fusta, tenia +propensió á llegir en los semblants y coneixia, per altra banda, +aixís l'inquebrantable sinceritat del rostre de sa muller, com la +torpesa per dissimular de l'Albert, quan los vegé descavalcar, +descubrí ja en ells una agitació que 'l posá alerta. Observá llurs +moviments, percibí certa veladura en las veus, falta d'entonació en +las modulacions, y vejé confirmada sa primera sospita. Per aixó, en +quant l'Albert, tot caygut d'espatllas, traspassá 'l portal, D. Pau +deixá á sos amichs, contemplant als fatigats cavalls que regalant +escuma, sas illadas pantejant agudament com una manxa, en Boy +s'apressava á desguarnir, y aná á trobar á Da. Isabel. + +Contra sa costúm, aquesta s'havia tancat en clau de part de dins. Ell +trucá més alarmat encare, peró, anunciantse, la porta s'obrí +inmediatament per' esser altra volta barrotada tot seguit. + +--Gracias á Deu qu' has pujat. Anava á cridarte --feu, tota plorosa y + conservant encare aquella agitació, Da. Isabel. + +--Qué't passa, qué tens? --preguntá son marit, més alarmat cada + volta. + +Da. Isabel l'invitá á seure ab desmayat moviment y, tot deixantse +caure en un balancí, arrancá á plorar pregant: + +--Galcerán, per Déu, treume de Vilaniu; entornémnosen á Barcelona, + portam allá hont vulguis, peró treume de Vilaniu, fugím d'aquest + poblot. + +Un munt de sospitas las més descaminadas y contradictorias +atropellaren l'esperit de D. Pau. May havia vist á Da. Isabel tan +desesperada. + +--Qu' es aixó, qu' es aixó? Esplícat desseguida, que 'm tens en + torment. + +L' honrada esposa, entre singlots y llágrimas, revelá á son marit tot +lo secret que l'acorava, sens omitir un detall. D. Pau respirá +folgadament y, en veu persuassiva, exclamá: + +--Ah, bah! no't donguis pena per tan poca cosa! Calumnias de vehinat. + Lo que jo sento es qu' hajas llansat lo paper, perque la lletra + potser ens hauria descubert l'autor y ja no hi tornaria. + +Besá á Da. Isabel ab una tendresa estranya en ell, l'acaroná, l'apretá +contra son pit com una criatura. Veyentla més calmada, li demaná que +no hi pensés més, y confirmant enérgicament la confiansa absoluta que +li mereixian ella y son amich Albert, li aconsellá ab dolcesa que +s'asserenés, á fí de que ningú hagués esment d'aquell disgust. + +--Per lo demés --afegí-- tu comprens ja, que disfrutant la meva + confiansa, no corre perill la pau doméstica, y que fora brava + tontuna tornar á aixecar la casa per tan nímia cosa. Pósat sobre + tu, considéraho y 'm darás rahó. La teva salut ne valdria de menos. + Mira, ja sembla que tens més colors. Tot aixó passará. + +D. Pau, realment, tenia absoluta confiansa en sa muller y, á part de +la ventatjosa idea que li mereixia l'Albert, era massa orgullós pera +creure en la possibilitat de que 'l desbanqués tan fácilment ningú; +menos encare un jove d'aquella edat á qui la mateixa Isabel havia +vist creixer y, com qui diu, acompanyat á estudi. La meteixa +sinceritat ab qu' acabava ella de confessarli lo succehit, la noble +indignació qu'havia encés en son cor la calumnia, aquell desfogament +impetuós d'una ánima verament ofesa, los delicats propósits del jove, +eran garantia prou sólida pera viure confiat y arriscarse á pagar ab +humillant desdeny l'obra del calumniador. Per aixó, en Galcerán eixí +tranquilament del dormitori, disposat á no dir una paraula del fet á +l'Albert á fí d'estalviarli 'l més petit rubor, y may com aquell matí +estigué deferent y xamòs ab ell y Da. Isabel. Satisfet com un +triomfador --que triomf pe'l marit era aquella confessió, més qu' +espontánea, desitjada-- posá fins imprudent empenyo en atansar més y +més als que la malvestat feria d'un sol tret, com si desitjés á sa +vegada que rebessin també junts generós premi. Y aixís, escabullintse +ab delicada dissimulació, de Da. Isabel, y emportantsen d'assí d'allá +al gobernador y al general ab lo més fútil pretext, obligá á l'Albert +á permaneixer llargas estonas ab sa amiga, sols, complertament +lliures, sens rumiar que 'ls atormentava més aixó que no pas los +complavia; puig, encare sota 'l pes de l'ofensa, al trobarse sols, +cap dels dos sabia pensar en altra cosa qu' en la maldat de qu' eran +víctimas. Abdós la veyan redressarse devant d'ells, ofegántloshi ab +l'espant la veu ingénua de l'amistat, separantlos de tothom ab sos +brams de fera per' arraulirlos en una sola abrassada, fugint de sas +embestidas, sens armas de defensa y en mitj d'esglayadora soletat. + +Altrement, l'Albert, ab sa fonda penetració, notá bén aviat en las +escapadas de D. Pau una solicitut estremosa, prou mancada de +naturalitat pera passar inadvertida als ulls de qui 'l coneixia +íntimament. Prompte n' endeviná la causa. + +--Isabel, vosté ho ha explicat al seu marit?... + +--Tot, tot, lo cor m' ho demanava; de llavors ensá estich mellor. + +--Ho comprench, Isabel, peró ho judico una imprudencia. + +--May podré creure qu' un comportament lleal puga dur mals resultats. + Y aixó no vol dir qu' ho haja fet ab cálcul; era una necessitat de + la meva conciencia... En Galcerán está content de mí, odia com + nosaltres al calumniador, vosté queda en son lloch als ulls del meu + marit, no podém ja ser víctimas d'una sorpresa, y jo estich + contenta d'haverme tret de demunt aquell gran pés. Ja ho veu, + segueixi sempre las bonas inspiracions del cor, y no tinga por. + +L' Albert no respongué, peró en sos ulls se reflectia la trista +expressió del dubte. + +Las ocupacions de Da. Isabel, á la fi, permeteren un moment de soletat +á l'Albert. En veyentse lliure, 's recullí una estona en son +dormitori, deixantse caure en una butaca, ab un llibre á las mans. +Peró sos ulls passavan per demunt de las lletras com una esponja +mullada qu' esborrant mots y oracions enteras, feya 'ls párrafos +indesxifrables. Lo llibre l'aburrí bén aviat, deixá la butaca y, per +entre la persiana, contemplá un moment la Vall de Flors. + +Eran las onze. Una quietut solemne, eixa quietut de desert qu' al +estiu cau sobre 'ls camps, més fonda y avassalladora á certas horas +del dia qu' en negra nit, dominava l'hermosa vall. S' hauria dit qu' +en las insondables alturas del univers se preparava algun misteri +imponent que +'l mon esperava embadalit, tots sos camps vestits de gala, lo sol fent + alimárias ab una disbáuixa de llum. Lo cel era una sola planxa de + turquesa brunyida, y escalavan los serrats, ab vol imperceptible, + magnífichs cumulus ribetejant l'horisó d'armini, mentres una polzím + argentina vibrava en tota l'atmósfera, cubrint d'un vel lila las + montanyas de ponent. Vilaniu, 'ls arbres, las ayguas, tot s'amarava + d'aquella boyra de sol, en la qual lo més lleu moviment encenia + flamaradas de llum blanca. Era magnífich, peró l'Albert hi sentia la + fiblor del contrast. Tots aquells esplendors li semblavan un + sarcasme rodejant Vilaniu, cau d'odis insaciables y rancúnias. Sos + ulls se clavavan en aquell feix de casetas encastelladas que + finestras y balcons clapavan de negre á pichs petits com fitxas de + dominó. A voltas, creya ovirar la casa payral ab la galeria hont + donava son escriptori, qu' are, més que may, seria sa presó. Altres + cops, sos ulls furejavan ab indomable tenacitat, com cercant entre + aquella barreja quelcóm d'imperceptible y molt volgut; peró eixa + mirada tossuda errava d'assí y d'allá inútilment, fins que li + escaparen aquestos mots á mitja veu: + +--Que só boig! Com vull saber hont viu si no sé quí es? + +Fins qu' hauria descobert l'autor d'aquell anónim no estaria tranquil. +Llavors repassava tot lo fet derrerament á Vilaniu, la llista de sas +coneixensas, tot lo que pogués encaminarlo á conseguir son desitj; +y 'l balcó de casa Montellá, ab Da. Mercé y la pubilla Tárrega +entregantse á la mesquina murmuració que 'l tragué d'allí, no se li +apartava del pensament. Peró l'Albert no podia creure que d'aquellas +miserias eixís una infamia tan gran; menys encare que 's prestessen á +executarla 'ls marits d'aquellas donas, que gosavan reputació +d'hómens honrats entre +'ls mateixos contraris. No obstant, alló exigía 'l concurs d'un home, + aquella meteixa comparació pedantesca de Penélope 'l revelava. Com + un llamp atravessá llavors pe 'l enteniment del jove lo nom d'en + Riudabets. Peró l'Albert se posá á riure: ¡D. Tomaset! aquell + infelís! aquell ser inofensiu!... Y acabá per dirse que seria una + gran sórt si l'obra fos d'aquell ximple... Aixís quína broma! Fins + l'Isabel hi riuria. + +Mes, després, recordant la defensa que 'l mateix Riudabets havia fet +de Da. Isabel en aquell balcó, li semblá impossible qu' en sério +aspirés á obtindre un favor d'aquella dama, y tingué fins per absurdo +suposarlo altrament capás d'una vilesa com aquella: aixís es que, +pensant y repensant, no lográ eixir de sa confusió. + +Sas ideas prengueren arreu un altre camí. Com si 'l viatje de son +esperit, al mudar de rumbo, exigís al cos una virada, abandoná 'l +balcó y s'estengué demunt d'un sofá. ¿Quína seria desde are sa +conducta envers Da. Isabel? A truco de dar més pábul al misteriós +calumniador, ell no podia seguir rebent d'aquella dama la protecció y +confiansa que'n rebia á Barcelona. Peró, y si l'anónim era obra no +d'un, sinó de molts? si la calumnia s'hagués estés per la vila, no +fora més exposat retirarse de sobte? No 's diria, llavors, que +dissimulavan, ó qu' haventne hagut esment D. Pau l'havia tret de +casa? Per altra part, com efectuar eixa retirada sens una explicació, +dificilíssima ab son pare, l'adorador dels Galceráns? Y més qu' eixas +consideracions, encare acoravan á l'Albert altras duas. ¿D. Pau +fingia, ó 's reya verament del suposat amor de sa muller? No li +hauria deixat l'anónim la fibla del dubte? ¿no hauria destruhit pera +sempre més la confiansa y enmatzinat l'antiga simpatia, sens la qual +faria sants, que semblarian dimonis? Oh! si se'n fa de mal ab quatre +ratllas! Si n' havia sigut d'imprudent Da. Isabel, confessant lo +succehit! + +Llavors venia la derrera, potser la qu' havia anat empenyent tots los +pensaments anteriors per esser la més forta y formidable. Era la +trasmutació de sentiments que 'l lligavan ab donya Isabel. L' afecció +tranquila, franca y generosa, afecció de pura amistat, qu' havia +sentit fins are per aquella dama, no prenia dins de son cor un +carácter alarmant? Aquell calor ab qu' havia parlat á Da. Isabel en +la font del Roure no'n deya ja alguna cosa? En lo balcó de casa +Montellá, havia comensat á inspirarli llástima, una conmiseració +fonda é insistent qu' acabá per esser sa preocupació de tot lo dia, +de tots los minuts, l'acíbar que li amargava més y més totas las +impresions que de Vilaniu rebia. Aquella llástima havia trabucat dins +de son esperit la gerarquía existent entre ell y Da. Isabel. Lo +protegit passava á protector, lo débil á fort; la forta, la +protectora de tota la vida, li apareixia necessitada d'un amparo qu' +ell li daria ¡oh, sí! ab totas sas forsas. Ell ja no era l'estudiant, +lo noy qu' entrava á rebre 'ls favors de sos vigilants fent +l'acatament degut al reflecso de paternitat que sos pares havian +depositat en aquella familia; era ja un home fet que possehia 'l fil +d'una intriga perillosa contra la qual vetllaria en secret. En aquest +estat, l'anónim fou lo vent que fá descarregar la nuvolada; sa +compassió per Da. Isabel prengué la forma aguda del plor. Los recels +se convertian en fets, y en aquestos fets li dava l'enemich un paper +importantíssim. Com si hagués conegut los secrets propósits de +l'Albert, lo desafiava á realisar tota sa protecció promesa, +escupintli á la cara á l'hora qu' ho feya á Da. Isabel. La +calumnia 'ls igualava declarant possible lo qu' ells dos no havian +somiat. Alló era obra del infern! L' Albert, entre 'l buf d'ira que +li encengué 'l rostre, sentí passar una ratxada d'amor, un amor qu' +havia d'esser criminal. Encare, gran remey hauria sigut amagarlo dins +del cor sens comunicarlo á ningú; ell hauria pogut estimarla en +secret y johir aixís las dolcíssimas tendresas d'un amor generós fins +al sacrifici. Son gran disbarat fou entregar l'anónim á Da. Isabel +que, d'allavors ensá, no podria tractarlo ab la confiansa d'avans. +Ferida en lo viu de l'honra per aquella infamia, més ó menos tart +havia de mirarlo á'n ell com un perill. Y quan, tot aixó? Quan ell la +estimava més que may, quan més que may sentia 'l desitj d'estar á son +costat! De sobte, una rojor de foch li arborá la cara. + +--Cóm! --exclamá interiorment.-- Penso en amarla y 'm queixo de la + calumnia? May, may. Amarla fora llegitimar l'ultratje, ultratjarla + com ho han fet aquells vils! + +Peró, tot exclamantse aixís, pressentia ja ab terror que la voluntat +li mancaria. S' aixecá, mirá altra volta la vila clavantli una ullada +plena de rencor, com si Vilaniu fos la causa de totas sas +desventuras, y fixantse novament en la galeria de sa casa, 's refermá +més en lo propósit d'enterrarse en aquella presó daurada, únich +refugi que li oferia la sòrt. + +En aquell moment lo cridaren pera esmorzar. Encongit y temerós de que +tothom li llegís á la cara la passada lluyta, l'Albert baixá. Tota la +familia mostrava la més alegre franquesa. En lo rostre de Da. Isabel +resplandia la pau de sempre. Ningú hauría dit que D. Pau sabés un mot +de lo passat. Xamós, deferent ab tothom, menos oficiós ab l'Albert +qu' un' hora avans, l'aturdia encare més ab sa presencia d'ánim tan +formidable com sa figura. Peró, un cop asserenat, lo jove meteix no +pogué sustraures á la corrent d'expansió que regnava en la táula, y +hagué de confessarse interiorment qu' era un criatura, un carácter +exagerat, massa faltat de mon encare pera sostindre las batallas de +la vida. + +Mentrestant, las superbas torras qu' al matí ribetejavan los cimals, +s'havian agegantat formidablement. Arrebolats d'un blanch +enlluhernador, los botaruts contorns presentavan en lo cos del núvol +ombras amenassadoras. La vegetació dormia ensopida, 'l sol cremava, y +del peu de la Mayola 's veyan las montanyas cobertas d'un mantell +d'or demunt del qual l'ombra escorredissa dels núvols arrossegava +vels moradenchs. D. Pau pronosticá una turbonada, y, fugint d'aquella +calda inaguantable, tothom se retirá á llur habitació, menos l'Albert +que las emprengué per derrera 'l mas. Com atret per l'ombra, +s'interná en lo garroferal, passá de llarch la casa dels masovers +hont sentí remor de plats, y no pará fins á la propera ubaga que li +oferí 'l torrent dels Rossinyols. La ribera s'aixecava allí bon xich, +encaixonant lo torrent dintre dos grans murs de códols coberts de +bardissa esmaltada per mil flors. Sálzers, roures y alzinas creixian +entre aquell pedragám, repenjantse cap á l'aygua, servint de columpi +y palanquí als variats aucells qu' atravessavan constantment de part +á part la torrentera. L' Albert trobá, entre aquell terrabastall de +rocas, una balma coberta de tovíssima molsa, hont lo sol jamay havia +entrat. D'allí ovirava una gran extensió de torrent. Sa pensa hauria +volgut gronxarse emperesida en l'elástica esquena del aygua que +passava rondinant y sorollosa com un cos plé de vida; peró 'l +trecateig de la corrent no 'l deixava pensar. L' aygua l'atreya, li +descobria capritxos admirables de pura visualitat. Allí s'escolava +entre dos rochs, molsuda y teixida com los muscles d'un bíceps +formidable, enllá botava blanca y enjogassada com un anyell, aquí, +guarnint de serrell argentí un palet, convertíal en la testa +venerable d'un vell que s'ofegava; la llum llampegava en sa escata de +peix ó 's fonia suaument en la tinta verda de l'altra vora. Y per +demunt del soroll adormidor de l'aygua que sumia á son esperit en +inefable lassitut, sentia 'l clam escampat dels galls anunciant la +tempesta y l'escataynar de las gallinas qu' arribava allí, com lo +ressó llunyá de trompetas de quintos, á acabar d'adormirlo. + +Sos ulls se clogueren, son cos, ja mal assegut, aná estirantse poch á +poch fins á trobarse extés á terra, lo barret de palla demunt del +rostre. + +No havia dormit mitja hora, qu' una remor fonda y preponent lo +deixondí. Una claror morta illuminava l'espay, lo torrent semblava +portar una aygua negrosa. L' Albert s'aixecá y mirá 'l cel. De la +serra llevantina havian comensat á desplegarse amplas y gruixudas +guatas color de plom, qu' anavan avansant, entreteixintse, cada cop +més negras, fins á l'anacarada faixa del horizó aclarida encare ab +resplandors d'argent. D'improvís, baixá galopant, entre gassas de +pols que s'esllanissavan y esvahian pels ayres, un vent mullat. A son +buf violent, los arbres comensaren á balansejarse com gegantins +plomalls, las fullas s'arredossaren á las brancas tremolant +convulsivament, y 'ls sembrats s'encresparen en suaus onadas. + +Lo temporal se'n venia á sobre amenassador. Potser lo torrent se +desencadenaria com altras voltas; peró l'Albert ni somniá en +abandonar aquell lloch de perill. L' estat de son esperit requeria +las emocions fortas que tots aquells preparatius anunciavan. + +De sobte, un ruixat de feixugas gotas s'escarxá per terra campintla +d'un tó bituminós, regalimaren penyals y socas, y, arreu, fendí +oblícuament l'espay, en urdit espés de rajolins de vidre, la pluja. +Lo vent havia parat, la claror mimvava, los arbres, embarnissats de +fresch, ploravan, colltortas de lassitut llurs fullas, mentres +l'aygua qu' omplia rechs y barranchs semblava parar sa martxa y +rebullir tota aturdida al sentirse trepada incessantment la pell +entre un bat-y-bull d'esquitxos y d'encenalls cristallins. + +L' Albert sentia com esgarrifansas de gust. Dret, al brancal meteix de +la balma, salpicat de cap á peus per la violenta pluja, enlluhernat +de tant en tant per la blavosa llum dels llampéchs, era tot ulls, tot +orellas. Omplia l'espay una tenor aixordadora d'universal bullida +que 'l tro apagava sovint ab sas trabucadas rodolants, ensemps que 'l +llamp anguilejava pel tou de la guata ab sa enlluhernadora escata de +misto. Lo cel, cada volta més fosch, deixava vibrar més la rabent +lluhentor del llamp; los trons rebombavan ab veu més ronca, la cinta +anacarada del horizó mimvava pausadament. + +"Ah, llástima d'espectacle! llástima per aquell cau d'ánimas petitas + de Vilaniu!" --mormolá l'Albert, llansantse un cop més per la + corrent romántica de sos pochs anys. Y per son esperit atravessá 'l + desitj de tindre al costat á Da. Isabel, "l'única que compendria la + grandiositat de tot aixó". "Ah, cóm gosariam contemplantho de + brasset, comunicantnos ab apretadas de bras las emocións del cor, + muts, sens badar boca!" + +Mes, un soroll estrany vingué á trencar l'enagenació del jove. D'allá, +del cap del torrent, ohí per moments atansarse una remor fonda, un +bum-bum vibrant, un trontoll qu' esborronava. Sens cuydarse de la +pluja qu' anava amarantlo, s'abalansá més á camp ras, fits los ulls +al indret d'hont eixia aquella tenor. L' espessedat de la pluja que +li enterbolia la trasparencia atmosférica com á contra-claror d'un +vidre entelat per regalims, no li deixava ovirar res més enllá de +vint passas. Y 'l soroll s'atansava més imponent, més amenassador, al +compás dels trons que ressonavan per valls y montanyas, cada cop més +caragolats y estrepitosos. Una furiosa bufada revinclá tots los +arbres, extremí totas las bardissas ab moviments adolorits. Llavors, +se presentá als ulls de l'Albert la riuhada, alli, á sos peus, enorme +serp que venia bramulant, galopant, sas crins d'estopa erissadas, +lliscant per demunt dels códols, engolintlos rápidament dins de sa +pell terrosa, jaspejada d'escuma. En rabent y onejant lliscada +s'escorria aquella serp sens fí, inflantse, arrebassant ab son +refréch matas y socas que cabussavan per sa elástica esquena, cobrint +las revincladas arrels dels arbres riberenchs, xipollant los botaruts +penyals, llensant desmays de perlas sobre l'herba, capritxosos +miralls assí y allá. + +L' Albert sentí la pressió d'una ma á sa espatlla que 'l feu extremir +de cap á peus. Al girar sos ulls, no toparen ab la... sinó ab los del +general qui, seguit del gobernador, l'amparava ja ab son paraygua. + +--Oh, miri, miri, Dominguez, qu' hermós! ¿Veritat que val la pena de + mullarse?... Bé que no tant com vosté, Albertet... ¿qué no veu com + está?.., ¿Ahont tenia 'l cap? Per amor de Deu... + +Y, tot expolsantlo ab los mocadors y cubrintlo ab los parayguas, +estigueren bona estona 'ls tres contemplant l'imponent avinguda qu' +arrancava del general crits y exclamacions d'entussiasme. Sos dos +amichs no responian: en Dominguez, capficat per consideracions de +prudencia, devant del perill qu' alló oferia si durava massa; +l'Albert, molestat per aquella aparició qu' havia trencat son +reculliment. + +Estant aixís, la fosca guata aná aclarintse com per encantament, los +trons s'allunyavan remugant ab veu més sorda, se calmá la fúria del +torrent, una hermosa ullada de sol brillá en l'horizó y, poch á poch, +misteriós buf comensá á desllanegar las bromas, á esbarriarlas en +borrallons fantástichs de tota opalina, enribetada de flamejant +armini, sota un blau desmayat. + +Lo general, que no sabia despedirse del espectacle sinó ab gran +recansa, malgrat sos anys s'enfilá penyas amunt fins á un lloch que +dominava tota la vall. Las teuladas y ferros lluhian com l'acer, lo +fum de las llars de Vilaniu s'ajeya explendorós demunt la vila. +Recobraren llur magestuosa quietut los arbres, carregadas las fullas +de diamants irisats, y 'l torrent, neta de llot la pell y desinflada, +acabá per rumbejar, ayrós y alegre, son mantell antiqüelat de coure +que 'ls palets del fons atigravan de variats colors. + +--General, general, encare no'n té prou? --cridá en Dominguez. + +L' interpelat baixá, y 'ls tres senyors s'encaminaren vers la Mayola. +Una fresca reparadora esponjava 'l cor, las herbas, redressantse +totas gemadas, aromatisavan l'atmósfera d'olors boscanas, un cert +bany de suhor cobria socas, pedras, tota la terra, com si eixís +fatigada d'una gran lluyta, y la resplandor del sol ponent anava +retirantse montanya amunt tenyint de sanch las feixas de rostoll. + +Debadas tractá 'l general de comunicar sos recents entussiasmes als +companys. L' Albert se quedava enrera, recullit encare dins de sí +meteix, y en Dominguez, que l'observava de cua d'ull, no sens +intenció, mudá de conversa pera encaminarla ahont volia. Pero fins al +arribar devant del jardí, l'Albert no'n cullí paraula. Una abordada +de las ocas l'havia despertat. + +--La desgracia d'Espanya, general, son vostés, l'element militar: no + hi ha que darhi voltas. Si la Reyna s'entregués á l'element civil, + regoneixent d'una vegada la preponderancia, la supremácia que, per + sa ilustració, per sa forsa, per son dret, li pertoca... + +--La Reyna no duraria un mes, perque vostés son incapassos de + diciplina, vostés no saben entendres... Peró calli: Albert, qué fa? + Vinga aquí, misántropo, vinga, home, á reforsar al amich Dominguez + que va en derrota. Vinga que'ns ajudará á arreglar l'Espanya. + +--Deu me'n deslliuri --exclamá 'l jove atansantse á sos amichs.-- Aixó + vostés han de ferho, vostés que son dels grossos. Jo só molt poca + cosa. + +--Los petits se fan grans, --interposá en Poudor. + +--De vegadas --replicá, sentenciosament, l'Albert. + +--Oh, general, vosté no sab qu' aquest jove de tan porvenir aborreix + la política!... Y apropósit, Albert, parlém en sério.(Lo gobernador + conseguia son fi.) Lo seu papá té com un clau al cor lo veure á + vosté tan indiferent per lo qu' es sagrat deber de tot ciutadá, y + una necessitat incontrastable de tot advocat qu' aspiri á numerosa + clientela. Si vosté no s'entrega á la política, comet un crim de + lesa-nació, té l'estudi perdut. Vosté pot fer un gran bé al seu + país. +¿Vilaniu meteix no necessita la cooperació de tots los bons, pera + contrarrestar l'obra destructora d'en Rodón y demés advenedissos que + conspiran --vosté ho sab tan bé com jo-- contra la pau, y fan del + pare de vosté y d'aquesta familia 'l blanch de sos odis y 'l + trampolí del seu negoci? Si vosté vol esser diputat provincial, jo + le'n faré quan sigui hora. Vosté té d'aceptar aquest sacrifici + pera 'l bé del seu pare, pera la tranquilitat d'aquesta familia que + tant l'estima. + +--Vosté m' honra massa. Ni la meva edat, ni la meva posició, ni la + meva poca experiencia 'm consenten aceptar un oferiment com + aquest. + +--Permetim, Albert --saltá 'l gobernador, fent un ullet maliciós.-- + Aixó no es més qu' una fórmula molt urbana pera deixarme compendre + que no es dels nostres. + +--Com vosté vulga... + +--Jo no concebeixo un jove de la válua de vosté, despullat de la noble + ambició de pujar y fer sentir lo pes de sas qualitats. Impossible! + absurdo!... Siguim franch, vosté es demócrata. + +--Franch li seré, senyor Dominguez. Per una simpatia completament + idealista soch demócrata, soch republicá. Peró 'l poch qu' he + profondisat en lo dret politich y en l'historia m' ha infiltrat un + escepticisme tan espantós per la política, que no 'm permet + acariciar cap ideal. No he vist cap poble felís, ni cap forma + inmutable, ni cap lley capás de detenir las nacions á mitj camí de + la perdició, quan una branzida fatal las hi empeny. Es una lley + fatal per' homes y pobles; náixer plorant, riure un dia, plorar y + plorar més y morir quan ha arribat l'hora. + +--Bravo --cridá en Poudor, allargantli la má.-- Vosté es fatalista, + com jo. Tot lo demés son cabórias: si vosté s'hagués trobat entre + las balas, encare ho fora més. + +--Senyors, senyors, no divaguém... Los fets proporcionan arguments + pera tot. Cal prescindir dels fets: las especulacions de + l'inteligencia humana... + +--Déixis de filosofias --saltá 'l general-- qui pot més, á dalt; un + bon sabre al costat y cop de sabre á qui falti... L' únich que 's + pot fer en bé dels pobles es aixó. + +Los oyents esclafiren á riure, y com creguessen fòra de lloch aquellas +disertacions que 'l general seguia de tan graciosa manera, las daren +per termenadas, aprofitant l'aparició de Da. Isabel que venia ab lo +nen á la má y la petita á coll. Lo gobernador, no obstant, aprofitá +un moment pera dir ab to de confidencia: + +--Albert, no siga noy: com vosté, pensa la majoria; peró al mon hi hem + de viure com ell nos permet. Pénsiho; lo nostre partit es la mellor + escala pera 'l jovent; fòra d'ell no hi ha més qu' eclipses eterns + y pobrissalla; l'únich que 'l pot fer home es lo nostre. + +--Gracias --respongué, fredament, l'Albert, ja clavats los ulls en la + que venia. + +Un rotllo alegre 's formá al entorn d'ella. La nena passá tot seguit á +bras del avi, quí va atráurela ensenyantli 'l rellotje y posantli á +l'orella pera que sentís la rateta. En Pepito, 'ls ulls com unas +castanyas, responia traydorament al sonrís del Sr. Dominguez, sens +abandonar la má de Da. Isabel. + +De la porta, hont s'havian detingut aquells senyors, entraren tots +dins del jardí. L' aygua perlejava encare en cada fulla, mes los +arenats caminals comensavan á blanquejar. Las ocas tornaren á +abordarlos des del sortidor, batent las enormes alas y arruixantlos á +tots. A la fi callaren, feren dos cabussons y seguiren lliscant per +l'aygua, lo coll dret, lo cap vigilant y orgullós. + +Han vist ploure? Quina tarde! Y mirin are quín cel. + +Aquest havia quedat net com un satí fins á la serra ponentina hont +s'arrambava una extensa calsada d'ámbar y or. + +--Y en Galcerán? + +--L' he deixat ab en Felis donant ordres... Y vosté, Albertet, ha vist + lo torrent? + +L' interpelat, qu' estava cullint una rosa, se clavá duas punxas, y al +tractar de tombarse, 'l dolor li feu soltar la flor que caygué mitj +desfullada per la sacudida. Da. Isabel la plegá pera que 'ls petits +no s'hi punxessen. Peró veyent brollar la sang del jove, corregué per +tafetá inglés, desohint los prechs del ferit y sos companys. + +En Galcerán estava en sa cambra arreglantse la cartera, quan ella +entrá ab la rosa encare entre 'ls dits. + +--Quí ha pres mal, lo nen? + +--Nó; l'Albert, que s'ha punxat cullint aquesta rosa. + +--Y per una punxada necessita tafetá 'l damita? + +Y doná á la paraula damita una expressió tan aspre, que feu girar á +l'Isabel y eixir en defensa del jove. "No l'havia demanat ell lo +tafetá; l'havia ofert ella, venia á buscarlo contra la voluntat +d'aquell:" + +--Home, home, quínas cosas tens! No sabs com m' espanta la sanch? + +--Extréms aixís me semblan molt ridiculs. + +--Peró si l'Albert no n' ha fet cap d'extrém. + +--Llavors, aquesta oficiositat, en una senyora casada, no 'm sembla + del més bon gust. + +--Per ventura estém privadas de tenir bon cor? + +--Nó; peró sí de mimar als jovenets, de defensar fins las sevas + extravagancias als ulls del marit, de guardar las flors que 'ls hi + han costat una gota de sanch... + +Da. Isabel se redressá tota sorpresa, quasi bé indignada; mes, +posantse sobre sí, apoyant las mans plegadas en la alta espatlla de +D. Pau, li digué ab veu conciliadora y tendre: + +--Peró es possible, Galcerán, que t' engeloseixi l'amistat que m' + inspira l'Albertet á qui he vist creixer? Es possible que cregas la + calumnia...? Vas á ferte d'un criatura un rival? Me creus á mí + capás de faltarte? + +En Galcerán se vejé á dos dits del ridícul. En lo to de sa muller hi +havia una sinceritat, de tan incontestable, irritant. Decididament la +primera volta qu' anava á rependre á aquella dòna estava desgraciat. +Afligirla per motius tan puerils, era una crudeltat indigne de sa +fortalesa; recriminar aquella amistat ab suposicions com las fetas, +era manifestar temors vergonyants, la possibilitat de veures +desbancat, la d'un adulteri en que ni somniar devian. Si obligava á +aquella dona á apartarse de l'Albert, dava forsa als calumniadors, +convertia en fet la calumnia, fins als ulls dels més incréduls. Sens +dubte era més política la conducta del matí. Y aixís, adonantse del +cop en fals, tractá de repararlo ab una rialla y una magarrufa que +feu á sa muller, tot dihentli: + +--Tonta, tonta, ja t' he agafat. Tan criatura 'm creus encare? Qué t' + he dit aquest matí? Ves en nom de Deu, cura al pobre Albertet y té, + té la rosa. + +--L' he presa pera que 'ls nens no s'hi punxessen, Galcerán, y tu tan + mal com ho has interpretat... --feu Da. Isabel, encare en to + condolgut. + +--Ah! es veritat, qu' está carregada d'espinas! Té, jo las trauré... + +Y mentres l'Isabel prenia del calaix lo tafetá, evidentment concirosa +encare pe'l exabrupte del seu marit, aquest pelá bén bé 'l branquilló +de la rosa y, pera major proba de confiansa, s'empenyá en clavar la +flor entre 'ls cabells de sa muller á qui besá per punt final. + +Un cop sol, pensá si aquest tira y afluixa es lo preludi fatal á tot +predestinat, tractá després de traures aquesta idea del pensament, y, +divagant entre 'l dubte y la confiansa, convingué en que tot era una +malvada calumnia de las que 's llensan sempre sobre tothom qui +ressurt. Sa conducta devia reduhirse á vigilar pera aixampar al +calumniador, dissimulant lo més petit dubte devant de l'Isabel y +l'Albert. Mes no pogué concloure sens exclamar interiorment, ab cert +retintín malhumorat: + +--Peró, diantre de l'Albert, es que ja no es tan, tan criatura! + +### IV + +Arribá 'l quinze d'agost. La família Galcerán seguia encare á la +Mayola, visitant D. Pau sovintet las obras que feya en la casa de +Vilaniu, celebrant conferencias ab los terratinents per lo canal de +la Baga, y compartint ab son sogre lo pler de la cassera, la qual +era, aquell any, abundosa, sobre tot de guatllas y perdius. Las +meteixas anadas y vingudas de D. Pau estalviavan á sos electors molts +viatjes á la casa de camp. Per aixó, en aquesta, frecuentada no més +que de lluny en lluny per las famílias qu' estihuejavan en los masos +del entorn, se respirava envejable tranquilitat. Da. Isabel assaboria +ab pler tant de repós, y contemplava sonrihent á sos fills, que, fets +uns terrissayres, las mitjas al garró y las grans payolas al clatell, +se colravan com préssechs y s'enfortian cada dia més. Aborrida la +carretera desde 'l dia del anónim, no hi hagué medi de parlar més de +cavalls á la Galcerán. Peró, aixís y tot, y rebutjada ja l'aygua del +ferro, anava aquesta senyora recobrant sos colors, perdent la +transparencia pergaminosa de sas orelletas y 'l rosa esmortuhit de +sos llavis. L' ayre oxigenat del camp havia enriquit altra volta la +sang pobre de sas venas. Aquesta mellora feya perlejar los ulls del +pare, y obrir los del marit ab un goig no del tot despullat de +sensualisme. La veya rejovenir, y, en sa ossiocitat, temps li sobrava +á D. Pau pera contemplarla y acaronarla com en segona lluna de mel. +Tot lo núvol del anónim, donchs, s'havia esvahit; la Mayola era un +nou Paradís hont tot lo dia ressonava 'l coloqui amorós de personas y +parellas aladas. + +L' Albert, mentrestant, á Vilaniu, bregava á cops de puny ab +l'aburriment que no 's podia espolsar de sobre. Lo tracte de sos +convehíns li era cada dia més insoportable, y al refugiarse en +l'estudi, assaltavan sa tranquilitat los recorts de sa passada vida, +lo nom de Da. Isabel, l'odi creixent als autors incógnits del anónim, +una antipatia invencible pera l'empalagosa Montserrateta, que me 'l +perseguia fins al interior de casa y s'havia atrevit á compararlo á +Máxim Odiot, l'héroe de la Novela d'un jove pobre. Abandonava la +poltrona y, sens adonarsen, eixia á la galeria, s'abocava de colzes á +la barana, y contemplava, horas enteras, una taqueta blanca que +ressortía, allá lluny, d'entre la negra espessedat dels arbres. La +Mayola! Y ell no hi podia anar, ell, que hi hauria volat cada minut +dos cops! Qué lluny estava de sos desitjos, son pare, quan remugava +perque no volia acompanyarli! La reserva que s'havia imposat, prou ho +veya, li allunyava la gent, lo feya intractable y, de rebot, objecte +d'improperis é injusticias incessants. S' havia ficat dins d'una +campana pneumática, y sentia fiblar l'agulló de la mort. "Oh! +Vilaniu! niu d'escorsons, malehit sigas!" deya interiorment. Y +tornava al estudi, prenia paper de cartas maquinalment, anava á +escriure al advocat Olivó pera proposarli que 'l demanés, y acabava +per endressar á un company qualsevol un cartipás de filosofías contra +la vida rural, contra 'l mon enter, contra la creació, contra la lley +malvada (sic) de l'existencia. Després, prenia Schopenahuer y +devorava famélich lo verí de sas planas, aprobant á cops de cap y +singlots sos pensaments més negres, tractant d'estúpidas las demés +escolas, fins que l'enervament l'abatia y 'l deixava somniant ab un +suicidi que, altre cop despert, trobava impossible, injust y +ridícul. + +Nous fets vingueren á rompre la seguida de felicitat dels uns y de +tristesas dels altres. Eran las quatre de la tarde d'aquell quinze +d'agost, diada de l'Assumpció. La vila presentava l'aspecte alegre +d'un dia de festa en un poble pacífich que no somnia ab revolucions +ni bullangas. Lluny d'aixó, 'ls cafés y cassinos bullian de gent +alegre, pe +'ls carrers molta gent endiumenjada 's dirigia cap á Sant Joan, á + presenciar com la Verge seria portada en professó dalt de sa llitera + de vellut carmesí, present anys há de la mare de D. Pau. Peró, de + sobte, s'ohí al portal de Baix rompre la banda de trompetas d'un + batalló. La gent omplí portaladas y finestras, y tot eran preguntas + y arronsaments d'espatllas. Ni una crida, ni un avís del aposentador + havia precedit al batalló qu' arribava: ningú sabia pera qué, ni + quants venian. + +Fins á setanta vilaniuhenchs, no obstant, se posaren recelosos, +procurant contindre l'esglayament que 'ls hi muntava á la cara, +precipitantse al carrer á barrejarse ab la multitut, altres +corregueren á amagar l'avirám com si vingués la guineu y, en la +majoría de las caras, se retratá la sobtada contrarietat de preparar +allotjament. En Rodón, mentrestant, groch com la cera, tancá +apressuradament la maleta que tenia entre dits, y girantse vers un +menestral jove qu' á dos passos d'ell escoltava, recullida l'orella +ab una má, preguntá: + +--Qué es aixó, Marquet? Son realment soldats! + +--Hum! soldats, soldats... + +--Qué redimoni passa? --feu, per moments més concirós, caragolantse + pe +'l dit la cadena del rellotje. + +--Qu' haurá picat l'espia. + +En Rodón comensá á passejarse descompassadament per aquella habitació, +una saleta y alcova de petitas dimensions, pintada de blau-turquí y +groch, parada ab mobles enfarfegats com los vestits de Da. Mercé, +llur mestressa. Las trompetas anavan acostantse visiblement. En tota +la casa no 's sentia més remor que 'l dels passos d'en Rodón. Aquest +havia fet anar á la seva dòna á passar la tarde ab la pubilla que +feya 'l sant aquell dia, prometent anarla á cercar després. + +De sobte, callaren las trompetas y 's sentí rompre la xaranga al cap +del carrer. Ja no hi cabia 'l menor dubte; en Rodón se posá com un +ferro ruhent, l'ira l'arborava. + +--Ves quanta gent vé. + +Eran los cassadors de Mérida, un batalló que passá al pas de Luchana, +los soldats colrats, carregats de pols fins al cim del ros folrat de +blanch, la cogotera voleyant sobre 'ls negres clatells, y +flanquejadas las companyías per oficialets joves qu' anavan passant +revista á las noyas dels balcons. + +En Rodón quedá encaparrat bona estona. Tancada la maleta, seguí +passejant sense badar boca, mentres en Marquet, clavat de cara als +vidres de la finestra, las mans creuhadas al derrera, sentia á sa +vegada bullir lo cervell. Per fí, parantse en Rodón en sech, de cop y +volta preguntá: + +--Estás resolt á seguirme? + +--Sí, sí: com vosté vulga. + +--Prou, donchs; anémnose'n. Potser tindrém allotjats y fora més vist. + Pórtam la maleta á la Farga: jo compareixeré per un altre cantó y + allí esperarém l'hora. Lo que convé es que 'm perdin de vista bén + aviat. Passa per la porteta del derrera. + +Lo jove agafá la maleta y eixí. Als dos minuts, seguí sos passos en +Rodón, entregant á la criada una carta qu' havia de donar á la +senyora pera que la llegís en secret. + +Mentrestant, dalt de la sala de casa Galcerán, qual entresol estava +llavors tot desmarxat per las obras, conferenciavan ab cert misteri +don Pau, l'alcalde, lo tinent de la Guardia civil y D. Ramón. + +--No hi ha dubte, ho tenen apariat tot, á las nou del vespre la + sublevació será un fet. Los mossos d'Esquadra saben fil per randa + cóm té d'anar. En Rodón los capitaneja; se reunirán á las + Aspareras; dins del canyar hi ha fusells, fornituras y municions; + empendrán lo camí de Cimeralta y, á Montcabrer, se trobarán tots + plegats ab l'Escoda. + +Lo tinent oposá certs dubtes á la veritat de tots aquets pronóstichs +que +'s davan com fets; peró 'ls altres, llegint en sas paraulas la gelosía + del cos, ne prescindiren y restaren rumiant una estona, fins que + trencá +'l silenci D. Pau. + +--Bé, lo que cal, donchs, es apoderarnos d'en Rodón; morta la cuca, + mort lo verí. Aixó 'ls desconcertará y no ixen. + +--Ah, sí, sí --recalcá D. Ramón. + +Peró l'alcalde hi posava certs reparos. ¿Quí dava l'ordre? Cóm se 'l +agafava sense probas? La missió d'aquell alcalde, fill de la vila, +fincat, exposat á venjansas, era la més delicada. "D'ordre del gobern +ho faria tot, estava disposat á obehir fins á jugarse la vida, peró á +pendre l'iniciativa havia de pensarshi; després tot se sab, los temps +mudan." L' alcalde no ho deya, peró veya esberlarse l'edifici del +Estat, sentia 'l trot de la revolució qu' avansava, malgrat los +ensopéchs y batzegadas que rebia pe 'l camí. + +--Y qué? --saltá D. Pau.-- ¿Per ventura no teniu confidencias que vos + posan en lo deber d'obrar? Per ventura no feu un bé al país y á la + vila meteixa, evitant que tots aquells caps-calents cayguin á mans + de las tropas y sigan passats per las armas? Més val un mort que + cent ferits. Acceptat un cárrech, s'han d'arrostrar las + conseqüencias... Qualsevol diria que teniu por. + +--Clá y net; --feu l'alcalde-- no 'm fa gens de bo héuremelas á la + descoberta ab en Rodón. Ja sab vosté l'influencia que cada dia + guanya entre certa gent. + +Y torná ab que 'ls temps mudan, qu' era molt exposat, que, si li +manessin, foran figas d'un altre paner, jòch de menos táulas... + +Poch avesat D. Pau á contradiccions semblants, tingué de reprimir una +abordada de son geni dominador, que semblava enardir més la presencia +dels antichs retratos de familia destacant de las carmesinas parets, +fits en ell los ulls en atenta espectativa. N' hi havia que cenyian +sabre, n' hi havia que vestian toga, d'altres, com D. Joseph, anavan +cossats senzillament ab estreta casaca de coll de mitj pam, peró tots +respirant venerable magestat de personatges histórichs, estirats, +corpulents, condecorat lo pit, eixint d'un fondo fosch, símbol +imponent de llur poder passat. Tots aquells progenitors anavan á +ascoltar al nét, al hereu de llur nom, del prestigi d'aquella antiga +casa. D. Pau no volia comprometre aquell prestigi ab una sortida de +tó; ell no cenyia espasa, ell no vestia toga, ell no tenia mando; ell +no podia disposar sinó d'una influencia qu' are cregué veure +tremolar, y restá un moment pensivol, amarrant pe'l bras á D. Ramon, +qu' evidentment anava á llansarse pe'l camí de l'imprudencia. + +--Y bé, --digué á la fi, revestint la veu d'una fredor diplomática-- + mon bon desitj ja 'l comprenéu; peró lluny de mí 'l propósit de + comprometre +'ls vostres interessos ni la vostra persona. Telegrafiaré al + Gobernador y, sinó, las forsas qu' acaban d'arribar prou aviat n' + haurán dat compte. Crech que fora imprudent qu' á l'hora de + partida 's presentessin alli dos sols mossos d'Esquadra. Si ve + l'ordre, vos la comunicaré y cumpliréu, eh? Anéu, donchs, en nom de + Déu, Godall. + +Y dihent aixó, detingué ab una mirada imperiosa al oficial de la +Guardia civil, que semblava disposat á seguir al alcalde. Fòra +aquest, los síntomas de la furia que possehia á D. Pau comensaren á +traslluhir en sa cara ab moviments mal reprimits, fins al punt de +posar alerta al tinent que no 'l perdia de vista. + +--Qué pensa la Guardia civil? --feu de sobte. + +--Que si á vosté li sembla... --apuntá l'interpelat. + +--A mi 'm sembla qu', avans que jo meteix, los Mossos d'Esquadra + haurán pensat en verificar la captura. Vosté sab, senyor tinent, + que 'ls cossos de policía, més que pera reprimir, son pera evitar + los crims, y tenint confidencia de que va á perpetrarsen un, no sé + fins á quin punt son necessarias las ordres. Lo servey de que 's + tracta ha d'estimarlo 'l Gobern d'un modo molt senyalat. Vosté dirá + si convé á la Guardia civil qu' un altre cos la guanyi per má. + +--Vol, donchs?... + +--Desitjo que la Guardia civil cumpleixi son deber... + +Y al dir aixó, D. Pau, sens adonarsen, guardava tota l'actitut +imponent d'aquells antepassats que 'l contemplavan. + +L' aludit, sotmés del tot, saludá al diputat com á un rey, y anava á +retirarse quan trucaren á la porta misteriosament ab los nusets dels +dits. + +D. Pau obrí, tornant á ajustar derrera seu. Y entrant al cap d'un +minut, digué al oficial: + +--En Rodón es á la Farga; avans qu' ell, hi han entrat una maleta. + +Y un cop sol ab D. Ramón, esclatá sa indignació en las següents +paraulas: + +--Lo Gobern sabrá quants punts calsan d'entussiasme per las + institucions aquell alcalde y aquest tinent. No mancarán hómens + pera substituhirlos ab ventatja. --Vol ésser alcalde vosté, don + Ramón? + +--Si vosté m' ho mana, obehiré. + +Sens respondre, D. Pau se ficá en son dormitori, posá un telégrama +xifrat qu' entregá al meteix D. Ramón pera que l'enviés desseguida al +gobernador, escrigué quatre mots al seu sogre, aconsellantli que +tornessin tots pe 'l perill de qu' esclatés aquella nit una +sublevació, y eixí de casa pera veure al coronel de Mérida que devia +allotjarse á ca'n Montellá. + +Era evident que 'ls ánims comensavan á perdre las confiansas d'aquell +estat de cosas, que la disgregació del partit moderat, model fins +llavors de disciplina, cundia ab la velocitat alarmadora de la +gangrena que s'apodera d'un cos anémich. Era indispensable obrar ab +promptitut y energía. D. Pau s'imposava 'l deber d'esser lo més ferm +baluart de la situació, ja no sols dins de Vilaniu, sinó en tota la +provincia. Peró en sa derrera decisió hi havia quelcóm d'interés +personal, aquell móvil egoista sense 'l qual may l'home sol obrar ab +suficient calor. L' hereu Galcerán veya, per primera volta, +redressarse contra 'l poder de sa casa lo d'un poll reviscolat, +segons l'expressió gráfica ab que denominava ell á en Rodón, fill +d'un fuster, senzill apotecari fins qu' heretá d'un seu oncle +d'América. Voltat de fabricantóns, marxantets y obrers, formava en la +vila un nus de forsa que comensava á imposar á las autoritats, á +comprometre las eleccions, á minar lo secular prestigi dels +Galceráns, encarnantse aixís á Vilaniu, entre ell y D. Pau, l'esperit +del gran combat que 's lliurava en tota Espanya. En Galcerán lluytant +per conservar, conspirant l'ex-apotecari per destruir. D. Pau ho +veya, sentia cruixir, son palau al pes dels anys, devant d'un convent +tot esquerdat, mentres en Rodón aixecava, en front d'una gran fábrica +hont bullian la vida y las ideas revolucionarias entre l'estrépit +prepotent de grans máquinas de ferro y boyras de fum, sa casa +mesocrática, petita com de fira, peró afiligranada, riolera y fresca +com la sana joventut. Y aquesta imatge acabá d'excitar son orgull, de +despertar en son esperit l'instint de la propia conservació, la +gelosia de la rivalitat. + +Lo plan de D. Pau era aixafar á son contrari, matar la criatura á +temps. No li importava tant fer abortar lo moviment, per més que 's +guardés ni d'indicarho, com apoderarse d'en Rodón y llansarlo á las +fosquedats d'un calabosso, mentres sos companys s'avesavan á esser +comandats per un altre y arribavan, potser, á sospitar si aquella +presó havia sigut demanada pe'l mateix pres. Lo triomf de la +revolució no dependia certament de setanta hómens més ó menos al +camp. Per altra banda, lo Gobern, qu' enviava ja 'ls batallons á +pendre punts avans de darse un crit, havia de tindre ja en sos dits +lo fil d'aquella trama, y D. Pau sabia bén bé que 'l moviment d'agost +seria un altre d'tants. Sí, 'l fruyt no era madur; peró importava +corsecar la planta pera no deixarlo madurar. Y envenats los ulls per +l'egoisme, D. Pau, en aquell moment, creya ab sinceritat que 's +matava la planta tallant los capbrots, per no dir escapsant lo +branquilló de Vilaniu. + +Lo coronel se proposava copar als sublevats en lo punt y moment de +posarse en marxa, peró D. Pau li tragué del cap, suposant que +tindrian la suficient vigilancia pera burlarlo y advocant per la +conveniencia d'escarmentarlos més durament en lo camp de batalla. +Aquí havia arribat de son rahonament, quan entrá 'l subcabo dels +Mossos anunciant que tenia ja en la presó á en Rodón, y la maleta, +hont havian trobat un itinerari, bitllets de Banch y llistas, ja en +poder del jutje. S' havia complert lo pronóstich tan poch afalagador +per la Guardia civil. + +D. Pau no pogué dissimular fondíssima satisfacció, que mostrá ab una +estreta encaixada al portador de la nova. Un cop retirat aquest, +prosseguí: + +--Ja ho veu, coronel: tením fet lo principal. Jo que conech lo país y + aquest paisanatje, considero aixó acabat ó poch menos. Lo qui 'ls + comandi are, no tindrá las ordres qu' aquell, y l'escarment se fá + més fácil. Si surten, vostés se lluhirán, y ells ho pagarán car. + +Y recalcá 'l mot lluhirán que cregué 'l esquer mellor per' assegurar +la pesca. + +La presó d'en Rodón fou nova que corregué la vila de cap á cap ab +velocitat telegráfica. La gent pacífica s'alarmá, y 'ls sectaris +restaren tan esporuguits que, dels setanta, sols deu s'atreviren á +eixir á l'escampada á reunirse ab l'Escoda, mentres la tropa +s'apoderava de las armas y fornituras del canyar. + +### V + +Acabava Da. Mercé de llegir la carta, quan un vehí imprudent, en tó de +pregunta, li feu á saber la presó d'en Rodón. Lo primer impuls de la +senyora fou eixir corrents de casa per' anar á veure á son marit. +Entre irada y afligida, roja la cara com una lluna de tardor, Da. +Mercé 's tirá un vel al cap, esqueixá la carta en mil bocíns y anava +á devallar l'escala, quan la veu d'en Tomaset la detingué: + +--Es inútil: lo tenen incomunicat. + +--Peró no pera mí... + +--Pera vosté y tot. Créguim, no 's mogui de casa, encare poden vindre + á aquí á fer algun registre... y després vosté, pobre senyora, + pe 'l carrer pot tindre alguna cosa... + +Da. Mercé esclatá en plors. En Tomaset li allargá la má amistosament, +mentres ab l'esquerra l'empenyia, poch á poquet, sala en dins, +afegint en veu cada cop més tendre: + +--Aném, calma, calma, filla meva; tot aixó no será res. Més presencia + d'esperit, serenitat; á vosté no li faltan amichs... tot ho anirém + passant... aquí 'm té á las sevas ordres en tot y per tot... Mercé, + tranquilisis, no plori aixís... revesteixis de dignitat y fássis + superior á las circunstancias, desdenyi las infames intrigas de la + política, desprecihi ab enteresa al enemich y deixi fer als amichs + de vosté que tot ho arreglarém... Are veurá quíns ho son de debó... + Mercé, no plori, filla, no plori... 'm parteix el cor... Pera quán + guarda la presencia d'ánim una senyora, una dama, una matrona + imponent com vosté?... Fassi com Maria Antonieta: confongui als + contraris ab lo pes del seu orgull... Los bons amichs no + l'abandonarém... Aném, Merceneta, asserenis, asserenis, li demano + ab lo cor traspassat... + +Da. Mercé, topant ab una cadira encoixinada, s'hi deixá caure y seguí +plorant de debó. Era al peu de la porta de son dormitori, en una +saleta tapissada de paper carmí envellutat, amoblada de xicranda y +domás groch. Dessobre 'l sofá de medallons, hi havia un mirall ovalat +de march feixuch; en las altres parets, retratos al oli que volian +esser d'en Rodón y sa esposa, y un gran quadro de felpa representant +la fugida á Egipte, brodat per Da. Mercé á la _tierna edad de 12 +años_, segons resava la llarga dedicatoria qu' en gótich de cartipás +se llegía al peu de marge. Devant per devant de l'entrada, un balcó, +encofurnat per cortinas de reps blau, no deixava gayre bé entrar la +claror del cap-vespre que llepava esgroguehida la tauleta maquejada +del peu dels vidres y 's disfumava en vano demunt del lluhent +enrajolat. Perdentse en las fosquedats dels ánguls, s'oviravan ab +prou feynas tres reconeras també de xicranda, vér problema de +construcció y dibuix: abaix un pedestal vuytavat, demunt una columna +salomónica, y per capitell, un tap de capsa rodona de llarch radi ab +las voras trepadas com un serrell de bánova. L' una sostenia un +quinqué de pressió ab sa corresponent bola de cristall raspat, las +altras sengles canalobres de quincalla empegonats, ab figuras y +ramatje d'escardots, las espermas per' ensetar y mitj blincadas. En +aquell moment, la blavosa lluna del mirall reproduhia ab melancólichs +matisos á Da. Mercé plorant, á D. Tomás destacant de la carmesina +paret, magre com una figura de retaule, lo cap moix, las espatllas +caygudas, las mans plegadas ab tristor demunt del ventre. Respectant +lo plor de la dama, 'l galant prengué 'l partit de callar una estona, +y en la sala no 'ssentí més soroll que 'l d'un singlot intermitent y +viu com lo d'un surtidor mitj embussat. + +Peró, com entre singlot y singlot donés donya Mercé una ullada al +mirall y 's vejés mal endressada, saltá arreu de la cadira y +s'interná en sa habitació. Torná, ja sens plorar y sense vel, +pentinadas las lluhentas ondetas de son cabell, un gran mocador negre +á las espatllas com una viuda de fresch. D. Tomaset se quadrá +respectuosament, y ella 's deixá caure en lo sofá ab aquella +llanguidesa que saben pendre las donas grossas per' inspirar més +compassió, lo mocador gran lliscantli espatlla avall ab estudiat +abandono. Després, ab desmayat moviment, signá 'l silló del costat á +en Tomaset que s'apressurá á ocuparlo en actitut també recullida. Hi +hagué una estona de silenci. Lo dolor de donya Mercé era fondo, +permetentse esclatar, sols de tant en tant, en prolongats suspirs. La +claror minvava depressa, y ja gayre bé no 's veyan aquellas duas +personas, quan Da. Mercé feu en veu tristíssima: + +--Y donchs, Tomaset, ¿que'ns deurá passar? --No res, senyora, uns + quants dias de detenció. + +--Vol dir que no l'embarcarán? Pobre Pepet! + +--No pensi semblants cosas, Mercé; sosseguis. Ademés que ja sab, qu' + en tal cas, no quedaria abandonada de tothom, una senyora de las + condicions de vosté. + +--Ah! aixó vol dir qu' ho endevino;'n sab alguna cosa. + +--Jo, pobre de mí! --exclamá en Riudabets, que realment s'ho temia.-- + D'hont vol que m' ho tregui? Aquestas son cosas del gobern. Per + amor de Déu sosseguis, vosté té massa imaginació, massa cor. Estima + massa á un home que no la mereix. Ja veu qu' ell la posposa á la + política. Pensi principalment en vosté; després ja'ns cuydarém d'en + Rodón. + +--Oh! no; en Rodón, en Pepet sobre tot! Cóm lo salvarém? + +--Bé --feu en Riudabets, mossegantse la llengua.-- Aném á veure: ¿ha + pensat algun medi? + +--Pobre de mí ¿qué vol que fassi, si ni me 'l deixan veure? Se m' ha + posat un cap tan espés, que res se m' ocorre, res absolutament... + Vegi, vegi Tomaset si dona ab algun medi, vosté... Jo ho faré + tot ¡pobre Rodón! tot estich disposada á ferho!... + +Y 'ls ulls de l'adolorida esposa tornaren á amararse de llágrimas. + +--Ja ho tinch! --feu son amich, saltant de la butaca y prenent lo + barret.-- M' envaig á veure l'alcalde... En Godall es un bon + subgecte y m' escoltará. ¿Qué no faré jo per una dama á qui veig + plorar? + +--Ay, Tomaset, Deu l'ilumini!... Vosté 'l primer, l'únich, fins are, + que vé á aconsolarme, y ja fa duas horas que tinch lo marit + prés!... Vosté +'l que 'm treu de pena, corrent ja pera salvarlo... Vosté es molt + bó...(Allargantli la má.) Cóm li pagaré tantas bondats? + +En Riudabets, després d'una eloqüent apretada, deixá escorre la má per +la molt molsuda de la seva amiga y, al retenirla no més pera 'l cap +dels dits, se doblegá com una figura de minuet, dihent: + +--Si vosté m' ho permet: així. + +Y estampá en aquella má un bes, que donya Mercé rebé, endressant +debadas una mirada de súplica al retrato d'en Rodón ja engolit per la +fosca. Lo galant se retirá tot tremolós d'emoció, admirat de sa gran +osadía y prometentse tot baixet qu' á la fi Da. Mercé seria seva. + +Per molt punyent y de debó que fos lo disgust de la Rodón, no podia +aquesta sustraures á la tendencia melodramática qu' una falsa +educació li havia infiltrat. A la vegada qu' en son marit, pensava en +ella, part integrant del matrimoni, que devia compartir l'interés +públich d'un modo més viu encare per esser ella la més flaca y +desvalguda, moralment parlant. Da. Mercé 's figurava ja 'l rebombori +que degué causar á Vilaniu la presó d'en Rodón, sentia las +exclamacions de compassió que las donas llensarian per ella, +recordava 'l jubileu de visitas que remou tot seguit per la vila una +mort ó tot altra desgracia, y estava ja frisosa de veures la casa +plena de gent. Per aixó, s'havia allisat lo cabell; malgrat la calor, +s'havia tirat á demunt aquell mocador negre que la posava en +carácter; per aixó, conservava en lo sofá aquell posat interessant, +lo vano abandonat demunt del seti. Y la gent no venia! Consumida de +pena é impaciencia, la jove Rodón no podia ja aguantar més. La saleta +estava fosca, lo silenci era cada cop més fondo. Llavors esperá que +la gent compareixeria en havent sopat, y 's resolgué á pendre alguna +cosa, fentsho servir sobre la táula maquejada: + +--Senyora, ¿aquí? --exclamá la minyona tota condolguda. + +--Ay, sí! A la táula d'abaix no 'm podria treure del devant l'imatge + del meu marit. No tastaria una cullerada de sopa. + +La minyona pará la tauleta, posant al mitj un dels canalobres ab duas +espermas encesas, y baixá en busca de la vianda, mentres Da. Mercé +s'atansava á la táula un dels sillons hont va saber recobrar +l'anterior esllanguiment, deixant caure 'l gran mocador als brassos +del moble. + +Tot menjant aquell sopar, que verament engolia sens gana, feu repetir +á la minyona la sortida de son amo; cóm li havia entregat la carta; +qué li havia dit; quína hora era. Da. Mercé, entre sorpresa del +determini de son marit que tan bé li havia sabut amagar, y furiosa +pe'l descalabro, plorava de rabia. + +--No plori, senyora --feu la criada, cada cop més conmoguda:-- Miris, + tothom diu qu' á Barcelona, á Valencia y á Madrid hi ha alguna + cosa. Lo cop será aviat, y, allavors, lo senyor tornará, y si ell + m' hagués de creure, penjaria á tots los qu' are tractan de + perdrel. + +Peró en aquest moment demanaren. La criada desaparegué ab lo darrer +plat, Da. Mercé, sechs los ulls, ocupá altra volta 'l sofá y, als dos +minuts, entrá en la saleta un homenás vestit de pana blanca, +salpicada de guix, com ho estava sa barba frondosa y roja, de +cabellera de panotxa, plantada en una cara de chimpancé. + +--Qué dihéu, Guilló? --preguntá la senyora melancólicament.-- Seyéu, + seyéu. + +En Guilló, 'l mestre que feya la casa nova d'en Rodón, s'assentá al +cayre d'una cadira arrimada á la paret, doblegat lo cos, fent ballar +un gran bolet gris entre 'l buyt de las camas que tenia molt +aixancarradas. + +--Qué vol que digui?... que passan unas cosas... Sinó qu' alló que 's + diu: qué s'hi fará?... Un dia ó altre ha d'acabarse aquest + desgavell... Are veji de quina lley se malmeten las personas! + +--Que voléu dir, Guilló? --saltá Da. Mercé, tota alarmada. + +Y 'l mestre li contá, llavors, que de Vilaniu fugia molt de jovent +compromés, y que, segons veus, ja s'havia desat lo pubill Tárrega; en +fi, "un dalt-abaix que no li agradava mica." Deixá anar encare un +diccionari d'exclamacions tan vagas com las ab qu' havia debutat, y +finí parlant de l'obra pera informarse de si creya convenient +pararla, com ell ho veya. + +Da. Mercé, derrera una suspensió en que sentí sacudirse tots los +nervis, recobrá la presencia d'esperit de que sabia revestirse pera +humillar á la gent quan convenient ho creya. + +--Entesos. May havia esperat altra cosa de vos, si bé 'm creya qu' + aixó vindria més tart, quan estariau ben segur de la nostra + desgracia. Avuy, creya que veniau á consolarme. + +En Guilló s'aixecá y, pera tornar la pilota, com qui no ho vol, +replicá: + +--Ja veurá, desgracia jo no crech qu' ho siga. Quan lo seu senyor + s'aixecava, ja deu contar que 's cosa feta. Lo revés d'avuy, miris, + pot esser enganyador. Si vosté 'm dona 'ls dos mil duros que m' + havia de bestreure 'l seu marit fa vuyt dias, continuarém. D'altra + manera, ja dich, en los temps que corrém, que tan poch se travalla + y que sembla que perden lo seny fins los més sabis... + +--No tant, no tant; ja veig qui 'l conserva de sobras. Prou, Guilló, + prou, quedém entesos. Anéu en nom de Deu, y qu' ell vos pagui + l'obra de caritat qu' acabéu de ferme. + +--Bé, donchs, aixís ja puch respondre lo meteix al fuster y al manyá + que son del meu parer. + +--Ah!... una conspiració en regla... eh! + +--Rés d'aixó: nosaltres no'ns cuydém sinó de travallar. + +--Donchs jo 'm creya haveros sentit dir cert dia, allí á l'obra, + devant dels travalladors, que també erau demócrata, y per tal vos + tenia en Rodón. + +--Nosaltres ho som tot y no som res; lo que volém es feyna y 'l fruyt + de las nostras suhadas... peró may desgraciar las familias. + +--No cal que parlém més --torná Da. Mercé, en lo to més sech que pogué + assolir. + +--Vaja, bona nit tinga --respongué l'altre ab tota sa impassibilitat + d'elefant. Y la jove Rodón, sentintlo baixar l'escala feixugament, + se mossegava 'l mocador ab rábia. + +Derrera d'aquest, pressentí tot lo seguit de desenganys qu' arrossega +la desgracia, y 's revoltá interiorment contra tota la vila, sentint +los instints revolucionaris d'una descamisada. Ferida al viu de sa +superbia, +'s feu sagrament de no humiliarse per ningú, sentí l'esperansa del + triomf com lo soldat ubriacat per la pólvora, y s'anticipá á + assaborir las dolsuras que 's prometia de sa venjansa 'l dia que, + victoriós son marit, vindrian á adularla ó implorar clemencia. + Perque ¿qué era aquella soletat que la rodejava encare, sinó + l'expressió del egoisme, sempre fugint del caygut y l'apestat, tan + apressat y dreturer com corre als peus de la fortuna? Prou ho veya. + Oh! ho veya clar. Ni s'amiga la pubilla, allí. Per qué? Per por de + comprometre á son marit, que bén bé havia sabut guardarse! Y + possehida de tot aquell orgull que fa de la dona irrítada lo ser més + temible y desenfrenat, Da. Mercé no escoltava en aquell moment altra + veu que la d'un odi esterminador. + +Encare uns passos reposats la feren parar orella dret á l'escala. +Era 'l metje, un bon senyor de setanta anys, rodanxó, tot vestit de +negre, una barba á l'americana, com la del vell Merly, reposant en +las petitas tiras de blanca tela qu' un inmens corbatí +enrotllantli 'l coll deixava guaytar. Sos ulls, ja prou petits, +quedavan reduhits á caps d'agulla de picar á través dels doblíssims +crestalls de las ulleras de cautchou, que li rasguejavan la cara. De +l'aixella esquerra li sortia 'l capsó d'or de sa mangala, y ab la ma +dreta sostenia un colossal barret de copa que remogué fortament al +saludar: + +--Filla, no tinch que dirli si la compadeixo y estich á las ordres de + vosté. Psa! eh? psa!... La política es cruel... Psa! eh? psa!... + está plena de sorpresas desagradables. + +--Ja ho pot dir, senyor Roig, ja ho pot bén dir. + +--Psa! eh? psa! + +--Peró per qué no seu una mica, senyor Roig? Vosté vé cansat... + +--Me dispensará, Mercé, psa! eh? psa!... Tinch de fer encare tres + visitas, comensant per la Layeta d'en Falcó, qu' ha tingut un + insult, segons m' han dit... Psa! eh? psa! un síncope, l'espant de + veure al seu fill fugint per aquets embolichs... No crech que siga + cosa major, psa! eh? psa!... En demés, calma, Merceneta, molta + calma, y com jo predico sempre que hi ha disgustos: fortalesa y + templansa y, si vol que li diga, fins justicia y fins prudencia. + Psa! eh? psa!... las quatre virtuts cardinals... lo códich que d'en + Manso, un moliner, ne feu un general y qué dich? un home ilustre. + Psa! eh? psa! + +Y no entrant en sas costums lo donar la má, 'l senyor Roig va fer una +reverencia tan feixuga com son discurs, y desaparegué per la porta, +tot fregantse la suhor del front. + +Da. Mercé, que no abandoná un moment la posa presa en son sofá, gayre +bé pogué reprimir un gesto de fástich. Fins aquell vellet que, per +sas virtuts de tothom reconegudas y, més encare, per sos serveys de +tota la vida li era acreedor del major agrahiment, li semblá un +egoista. Als ulls de la Rodón, havia fet acte de presencia no més que +pera conservar la parroquia. Tothom la abandonava; allí no +compareixerian més que 'ls acreedors pera refermar llurs crédits, los +deutors pera aplassar los deutes, ni un amich deslligat de +compromisos, ni un conegut que pogués prescindir d'ella. La molla +real del mon era l'egoisme. + +Y quan anava á penedirse de l'universalitat de son odi, sentint encare +unas petjadas que li semblaren d'en Tomaset, un bon amich, esclamá: +Ah! ni aquest. Prou sé qué 'l porta al brut! Peró, en fi, ell la +servia al menos. Ah! per fi, per fi, una clariana de cel! Da. Mercé +perdé la posa, s'incorporá, estirá 'l coll pera escursar camí á las +paraulas del interessat missatjer. + +En Tomaset suhava, venia capolat, rendit; ans de dir un mot, hagué de +pendre alé desde la primera cadira ab que topá. Lo pit de la camisa +li pantejava afanyós; en lo coll, en los polsos, se li veya glatir +l'onada curta y repetida de la sanch. Per fi exhalá un suspir: + +--Ah!... Si m' ha costat trobar á en Godall!... + +--Y qué diu? + +En Tomaset comensá á ventarse ab lo mocador agafat per duas puntas. + +--Ufff...! Ufff...! quina calor! + +--Ay, Tomaset, per Déu, tréguim de las brasas. ¿Qué diu en Godall? + +--Qué diu? Qu' aixó es un desastre... + +--Ay, Reyna santíssima!... + +--Qu' en la maleta del seu senyor de vosté hi han trobat llistas que + comprometen á molts, que tothom fuig ó s'amaga, qu' á Vilaniu hi ha + una consternació, qu' en Rodón está molt compromés; que si tota + aquella gent no pot tornar á casa, li malehirán los + ossos. ¡Ufff!... qu' en Godall no hi pot fer res... + +--No veu qu' es moderat, enemich nostre?... --exclamá la dona, á punt + de caure en basca. + +--Nó per aixó, nó;... perque ja no es alcalde. + +La curiositat repentina qu' eixas paraulas li despertaren, sostingué +l'esperit de Da. Mercé. + +--Cóm! Donchs, quí ho es? + +--Lo vell Merly. Los que hi poden fer alguna cosa son éll ó en + Galcerán. + +Da. Mercé no torná resposta, havia perdut los sentits. Un moment restá +en Tomaset sense saber que fer. May se'n havia vist de tan +grossas. "Una senyora desmayada, á solas ab ell! Ah! quina situació +més interessant, si fos entre sos brassos, si ho pogués veure un +públich!" + +Ja no s'hi pensá més: s'abocá devant de donya Mercé, li passá un bras +per l'espatlla, recullí 'l vano de demunt lo sofá, comensá á ventarla +ab actitut amorosa y, á falta de públich, cridá á la criada ab veu +melodramática. Peró sa gran satisfacció fou quan vegé compareixer ab +la criada una persona més, una senyora alta y prima, embolicada com +un fantasma, ab un gran vel negre que li cobria rostre y cos. En +Tomaset la conegué ja avans de que s'aixequés lo vel: era la pubilla +Tárrega. + +--Corrin, Sumpteta, aygua de Colonia, una cullerada d'aygua naf, algun + antiespasmódich --feu en Tomaset, ab veu entera, mentres l'aludida + llensava 'l vel, fòra de sí-- No estranyi trobá'ns aixís, Sumpteta. + Jo l'aconsolava, dech haverla conmoguda massa y l'emoció... pobre + Merceneta, l'emoció...! Es tan difícil en certs casos trobar altra + paraula de las que 'l cor dicta... Figúris, ab la pena qu' avuy + passa...! Aixís, aquí, als polsos una mica. Dónguim lo frasquet, jo + li faré olorar... Peró qué fa la Beleta, per qué no puja l'aygua + naf?... Ah, gracias á Déu!... ja 's revé una mica... Poch á + poquet... Fréguili, fréguili 'ls polsos... ¿Véu com belluga 'l + cap?... Ah!... Bé ha trigat prou, Beleta!... Are una cullarada, sí + dóngali vosté, ja li sostindré 'l cap jo... + +Y D. Tomaset, roig per la calor, pe'l pes y 'l bau d'aquella dona +enorme que li aixafava 'l bras y li encenia 'ls instints, s'esmerava +en extremar sa solicitut y en fer insinuacions grosseras, per pura +petulancia ó com una sórt de revenja contra la qu' encare també se li +resistia. + +Finalment, Da. Mercé torná en sí, sos amichs ocuparen las cadiras de +brassos, la criada desaparegué ab los reactius. Hi hagué un silenci +de dos minuts, durant lo qual, la pacient se remogué ab angúnias, +passejá la vista per son entorn, y, refeta del tot, clavant l'esguart +en la pubilla, exclamá: + +--Ah! tu també per aquí?... Acóstat, vina al meu costat... Ja ho veus, + pobre Pepet, á la presó. + +--No t' espantis --respongué l'aludida, prenent la má de Da. Mercé al + caure demunt del sofá.-- Porto bonas noticias: lo Gobern caurá, + mitja Espanya está sublevada, l'infamia d'en Galcerán no li haurá + servit de res sinó pera portarlo á major perdició. + +--Cóm! --exclamá la Mercé-- Qué, vols dir qu' ell ha fet agafar á en + Pepet? Ah!... lo cor m' ho deya. + +--Mira, aixís corre; aixís m' ho ha dit lo meu marit. Ell es la causa + de totas las desgracias; per ell es á la presó en Rodón, per ell me + veig separada d'en Joanet qu' ha tingut d'amagarse; per ell ploran + tantas mares com veuhen fugir als seus fills escapant de la seva + persecució... +¡Y tan esperat, y tanta festa, y tanta cosa per la seva vinguda! Ah, + que bestias son la gent de Vilaniu!... Ja 'l tenen, ab la seva + senyora, aquella senyorassa, ab un general, ab un gobernador, ab + aquells cotxes y criats y cavalls que tant havian d'ensenyorir la + vila!... Vaja, ja 'l tenen, que se 'l guardin, que se 'l menjin, que + se 'l fiquin al llit... La desgracia de tots, la peste de Vilaniu... + Ah! si jo pogués, ja me las pagaria totas, l'estrafalari! Un bot + d'orgull, un sach de superbia, qu' ab los seus diners y la vanitat + de tota la seva casa 's creu en dret de trepitjarho tot, de manarho + tot, de tractar á vaqueta á tota la vila... Peró ja li vindrá 'l seu + dia, ja li arribará la seva hora, ja... Déu té un bastó!... Ja li + tenen bén tramada y li guardará tothom... Que las purgui totas. Ja + veurá; bon goig que pugan fugir ell y tota la familia... que si no, + ja 'm sembla que ballarán. + +--Ah! véu, véu, Tomaset?... Si ell ho ha fet, ¿cóm pensar en demanar + res al vell Merly, aquell adulador d'en Galcerán? + +--Qu'es cas! Ni somniarhi. No demanis perdó á ningú... per aixó + vinch... En Joanet no m' ha encarregat altra cosa. Diu que, per si + succehia aquest fracás, ja s'ho tenian parlat ab en Rodón. Ja + veurás com, quan puga, ell meteix t' ho dirá: per aixó he vingut; + ni un pas, ni una lletra, res. Lo cop será un fet aviat, potser + demá meteix, y no volen deure favors. Llavors vindrán las tornas. + +--Ah, sí, sí, una bona venjansa. + +--No tingas por, filla, no tingas por; ja la purgarán, ja la pagarán + cara --afirmá la pubilla tota tremolosa de nervis y accentuant las + paraulas ab la més ferma convicció. Peró arreu, prenent un to més + baix, afegí:-- Si no fos aixís, jo ja'n tenia una de pensada. + +Da. Mercé pará orella, pensant que 'l covat despit d'aquella dona +forjaria alguna venjansa qu' ella volia aprofitar, y, seguint son +sistema, feu cantar á la pubilla mostrantse impotent, desarmada de +forsa y alé. + +--Pobre Sumpteta! No 'm faig las ilusións que tu. Mira la sublevació + passada; igual será aquesta. Y qué vols que fem donas solas contra + en Galcerán? No sabs qu' ab la seva preponderancia es com un + castell? + +--Tomaset, per Déu, no 'm comprometi --comensá la Tárrega, sens + dissimular sa desconfiansa, mal que pogués avergonyir al aludit-- + Peró aquest, fet á las formas primitivas dels vilaniuhenchs, lluny + d'avergonyirsen gens ni mica, respongué ab la major naturalitat: + +--Cá, Sumpteta, Deu me'n guard'. Digui, digui. + +Llavoras exposá aquesta, sempre en veu més baixa, son plan, consistent +en portar lo malestar á la familia Galcerán ab un fòch granejat +d'anónims. + +--De cap de las maneras, aixó es un medi vil --oposá Da. Mercé, + dissimulant lo goig que l'inundava. + +--Ja veurás, tan vil com vulguis; peró no ho es menos l'empleat per + don Pau contra 'ls nostres marits. Delació ó anónim, me sembla que + tal·lá-tal·lera... venen á esser iguals. + +--_Sin embargo, sin embargo_... s'atreví á fer en Tomaset, que no + volia comprometre sa conquista, sens poguer per aixó evitar una + gran rojor á las galtas que sorprengue á la Mercé. + +--Bah, bah! jo no sé perqué tants escarafalls ni miraments ab una + família que vé á robarnos la tranquilitat. ¿No volen guerra? Donchs + guerra sense quartel. Si no tením més armas, aquestas. Contra gent + com ells totas son bonas. La defensa es natural. --Tot l'odi de la + dòna despreciada esclatava ab furia últimament. + +--Sí, peró qué dirias en los anónims? A veure? + +--Ja veurás: avuy per avuy, esplotaria las relacions de donya Isabel + y +'l noy Merly, fent caure la vena que du als ulls aquell... Déu me + detinga!... de don Pau, que no veu com las hi fan al devant. --La + pubilla creya ja á ulls cluchs y ab gran satisfacció en aquellas + relacions. + +--Dóna, aixó es afirmar per apariencias, y mira qu' aquets jòchs tenen + malas tretas; devegadas lo fòch surt per la culata. + +--Crech qu' á mí no pot surtirm'hi! --cridá irada la Sumpteta, tot + apartantse de sa amiga instintivament. + +--Dóna, no t' acaloris. Ab rahò nó, prou qu' ho sabém; peró á una + calumnia totas hi estém exposadas. + +--Deixat de calumnias; quan tocan campanas senyal de festa. A mí no 'm + farán creure qu' aquestas cosas s'inventin aixís com aixís. + +--Peró... + +--Més clar: ¿sabs qué he sabut jo, encare no fa duas horas? Que temps + enrera, mentres don Pau dormia tot confiat á la Mayola, aquella + parella eixí á cavall, y, carretera amunt, tot xano xano, se'n van + anar al viver de la font del Roure... Allí, solets, sabs? Hi devian + passá 'l rosari!... + +Da. Mercé no podia gayre bé amagar la joya que saltava á delatarla pe +'ls ulls; peró encare oposá reparos hipócritament. En Tomaset se + mirava las botas per no saber ahont posar la vista. + +--Donchs més clar encare --feu, perdent lo fre, la Sumpteta.-- Si tu + no ho vols creure, jo't diré qui ho ha vist y, m' estranya qu' are + fassi aquest paper en Tomaset. Vosté, vosté ho va veure; m' ho ha + dit aquell senyor ab qui m' has deixat... + +--L' advocat Pinyol! --exclamá ab tota malicia la de Rodón. + +En Tomaset, aclaparat, tingué de confessarho. Realment, venint en la +tartaneta de donar un passeig, los vejé decantar cap á la font; peró +lo demés era invenció maliciosa d'en Pinyol, qu' á causa d'un plet +d'en Solá, no podia veure á l'Albert. Ell no 's permeté allargar +tant, ni s'hi atrevia avuy, ni sospitava qu' en Pinyol pogués ferho; +d'altre modo no li hauria pas dit res. + +Mentres així se disculpava, la de Rodón, que 'l covava ab los ulls y +en los d'ell llegí la major hipocresía, li regalá una rialleta +d'inteligencia y li feu peuhet. + +Encare la pubilla replicá contra la conducta reservada y las +aprensions del atrotinat dandy. "Ab senyoras casadas no hi havia per +qué fer farsas com aquesta. Ell ho creya tant com en Pinyol, com +ellas meteixas; y aquella caballerositat per una familia que 's +recreava fent mal, per una senyora que li havia dat lo xasco de no +volerlo rebre, com ell meteix las hi havia contat, no s'explicava. + +--La veritat, Tomaset, vosté sembla, perdoni que li diga, vosté sembla + un caragirat; qui se'n calsa no se'n vesteix de vosté. Tant aviat + besets com no'n besets. Donchs y l'enfado d'aquell dia? Encare'n + vol més de desayres? Oy que li estarian ben empleats. + +Devant d'aquesta embestida y contingut per una mirada de la Mercé, en +Riudabets s'atreví sols á respondre qu', avans que tot, ell era un +caballer y que, com home de mon, comprenia certas complacencias y +estava sempre resolt á ampararlas ab lo seu secret. + +--Aixó es per dirho --cridá l'exaltada pubilla-- peró en fí, vosté ha + confessat. + +L' aludit y Da. Mercé esclafiren una rialla, qual cinisme tractá +d'atenuar arreu la segona, fingint qu' ella y en Tomaset no creyan +encare res. Y momentáneament oblidada de la seva pena, deixá esbravar +una estona més á sa atolondrada amiga, l'amoixá bé aconsellantla +hipócritament que no pensés en anónims, y, al véurela partir ab son +amich, digué á n' aquest, ab una gran encaixada: + +--D'aquí á demá, eh, Tomaset? Vinga dematí. + +Peró, tota acalorada l'histérica pubilla, encare, baixant del bras +d'en Tomaset, exclamava: + +--Ah, jo nó; jo, per' enfonzar aquella gent me perdria, faria + qualsevol cosa. + +En Riudabets li oferí sos serveys ab una apretada significativa +qu'ella entengué bén prompte. + +Un cop sola, la Rodón restá un minut mossegant lo mocador ab actitut +reflexiva, y finí son secret monólech llensant una mirada feréstega y +prorrompent en veu baixa: + +--Vés, bocamolla, tu ho farias mal bé. Ja 'm basto jo. + +Eran las deu de la nit; ja no vindria ningú més ¡quín despreci, quín +aislament!... Total quatre personas... Da. Mercé 's retirá á sa +cambra y quan, tot despullantse, contemplá l'ample llit y pensá en sa +soletat, en sa viudesa forsada, en la presó d'en Pepet, plorá més +furiosament que may, prometentse pera son consol una venjansa +encarnissada, tremenda. Es aixís com s'adormí, després de revolcarse +tres horas pe 'ls llensols concertant son plan, tota febrosa +d'angúnia y despit. Quan tot just llustrejava 'l dia, la minyona la +despertá. + +--Qu' es? qu' es? --cridá Da. Mercé ab lo sobressalt de qui s'ha + dormit ab l'angúnia al cos. + +--Han trucat, he obert, y un desconegut m' ha entregat tot depressa + aquest paper. + +Eran quatre mots d'en Rodón, escrits en llapis, dihentli ab +telegráfich laconisme que 'l trasladavan á la capital, que hi +comparegués ella ab roba, que no tingués por perque 'l triomf era +próxim, y que no comprometés la seva situació ni demanant clemencia, +ni atacant á ningú pública ó reservadament. + +Duas horas més tart, en Tomaset esperava ja á la sala. Da. Mercé eixí, +tancá las portas y, en veu baixa, comensá: + +--Siguim franch, Tomaset. Vosté no es l'home qu' aparenta: fins ahir + no +'l vaig conéixer bé. Vosté esbombá ab tota intenció lo de la font del + Roure; vosté pót veure tan poch com jo meteixa á l'Isabel. + +--Tan poch com vulga. Tan poch, qu' ans qu' ho pensessen vostés, + aquell meteix dia de la font, jo vaig comensar ja la guerra ab qu' + ha somniat després la Sumpteta: aquell dia, jo vaig tirar pe'l + reixat de la Mayola un anónim comprometent l'honra de l'Isabel. La + guerra está encesa: en lo posat que duyan per la carretera 'ls dos + amants ho vaig veure. Si l'anónim no havia arribat á mans de D. + Pau, lo qu' es ells dos ne tenian ja esment. Créguiho. + +--Y per qué l'odi de vosté? Lo desayre donat per una criada no 'm + sembla prou motiu. Parli clar: vosté'n té d'altres. + +--Es que, Merceneta, aquell venia derrera d'un altre que vaig sufrir + ja la tarde de la professó, y va esser succehit per un altre + encare, que 'm doná la meteixa donya Isabel. Jo soch mol sentit, jo + soch rencorós, no vull amagarli. Ja sab vosté com visch aquí, + que 'm tracto ab tothom, qu' entro y surto de totas las casas ab la + major confiansa, admés com cavaller, com home de mon que soch. No + m' acomoda, donchs, que 'm desayrin, y 'm subleva l'orgull, y la + vanitat dels Galcerans. Crech que fariam un bé á la vila + trayentloshi del devant. A pesar del xasco de la cambrera, jo vaig + tornarhi; donya Isabel va ferme esperar mitj quart, comparegué + finalment ab son pare, y, queixantme de lo de la criada, + indirectament, com jo sé ferho ¿sab? donya Isabel, lluny de + plányersen com requeria, com ho faria una dama d'alta alcúrnia, com + ho faria vosté, Mercé, va dirme: Ah, sí qu' ho sento, seria un + dematí!... Qué li sembla? no era darme una llissó? no era abonar á + la criada, antepósarmela á mí?... Ha vist cosa de més mal género, + d'un gust més ordinari?... Aixó no es esser senyor ni cosa que s'hi + sembli... Vaig conservar la dignitat que 'm pertoca, dihent algunas + paraulas més de qualsevol cosa, y vaig retirarme pera no tornarhi. + Peró, pensant: me la pagarás. + +--No obstant, vosté era dels que veyan ab entussiasme vindre 'ls + Galcerans. + +--Un s'equivoca tants cops á la vida!... L'altra vegada que va esser + aquí, donya Isabel me semblá molt diferent, me va rebre be, va + estar molt deferent ab mí. + +--Si vosté 'm perdonés la llibertat, me permetiria dirli que 'l seu + despit obeheix á una causa més fonda: vosté esperava intimitats, + favors, qu' se'n duhen altres. + +En Tomaset se sentí 'ls colors á la cara. Volgué protestar. Sa vanitat +de Tenorio 's resistía á dur tan enllá lo desenmascarament. Sense +negar las condicions físicas de Da. Isabel, ell havia de fer constar +que no era 'l seu bell ideal. En materia de flors, ell preferia las +rosas exhuberants als lliris pálits. + +Y deya aixó, tot acostantse á Da. Mercé, mirantla de gayrell, +tremolinant, fins atrevirse á agafar y estrenyer ab entussiasme la +grossa munyeca de la seva amiga. + +--Vosté sempre á cassa de conquistas, sempre calavera --feu Da. Mercé, + sens mostrarse esquerpa com altres cops.-- Donchs, si vosté vol, + acepto la seva aliansa. + +--Costi'l que costi? --preguntá ell, ja tot ubriacat y accentuant + l'intenció. + +Da. Mercé 's limitá á sonriure, plena de vergonya, y continuá: + +--Peró per' anar bé, ha de posarse á las mevas ordres y no dirne una + paraula á la Sumpteta, perque es massa atolondrada, ¿sab? + +--Boca qué vols, cor qué desitjas. + +--Donchs ja veurá: per are, no convé fer res. Esperi las mevas ordres + y no deixi d'anar á casa Galcerán per' estar á la mira de lo que + puga descubrir y per' evitar tota sospita. Jo tinch de marxar + aquesta tarde á ciutat ahont se m' emportan á en Rodón. Desde allí + li escriuré, y vosté també escrigui. + +D. Tomaset estava que ni una esponja. Ah! per fí, per fí... + +--Me dará una adressa secreta? + +--Per qué? + +--Vol dir que'n Rodon...? + +--Si estará al tántum, home. + +--Peró... (agafant la má de Da. Mercé) no veurá las mevas cartas, + eh?... Com s'engelosiria! + +Da. Mercé torná á enrajolarse. Per menos d'un xavo, hauria enviat á +passeig á semblant fátuo, si no li hagués convingut retenirlo. ¿Quí +li podia servir mellor qu' ell pera sos plans? + +--Es clar, bojot, es clar: no m' escriurá pas á la presó --gosá á dir, + encare, fingint accent amorós. + +### VI + +No fou sols á Da. Mercé á qui arrancá de Vilaniu la sublevació del +quinze d'agost. Esclatant aquesta en distints punts de la península, +encare que no en las capitals de que 's parlava, aná extenentse +seriament, costant la vida al general Manso de Zuñiga prop d'Ayerbe, +y mantenint l'alarma en los esperits durant un mes. Lo Gobern, prou +malmés ab tantas sotragadas, tingué de fer un esfors, organisá fortas +columnas y confiá 'l mando d'una d'ellas al general Poudor. No cal +dir que D. Pau, ja ans de la traslació d'en Rodón, eixí vers la +capital pera conferenciar ab lo gobernador son amich, marxant arreu á +la Córt á gestionar l'indult dels vilaniuhenchs que resultavan +complicats en lo moviment y anavan escondintse. Tot l'empenyo de D. +Pau 's reduhia á destruhir l'influencia guanyada per en Rodón. Ab un +nou acte de clemencia, lo Gobern podia, un cop més, disfressar de +forsa la seva debilitat; y donant una nova proba de serenitat y +justicia, á la vegada que retenia al capithost per haverlo atrapat in +fraganti, deixava tornar á _sus casas y talleres_ á tots aquells que, +si figuravan en llistas, +_tal vez inexactas_, no havian comparegut á la cita. Aixó, acompanyat + d'alguna alusió transparent en favor del diputat y autoritats de + Vilaniu qu' havian sabut inclinar l'ánim sempre generós de S. M. la + Reyna vers la clemencia, venia á dir en substancia 'l Real Decret + que 'l nunci llegí per las cantonadas de la vila. Los fugitius + eixiren dels amagatalls aquella tarde. D. Ramon Merly, saltantli 'ls + ulls de goig, pogué presenciar fortas encaixadas pe 'ls carrers, y + sentir grans alabansas d'un acte tan just y bén meditat. + +"Perque, créguiho, las llistas no sols eran inexactas com diu lo + Decret, y 's comprén que no digui més, sinó falsas, en quan jo hi + figurava sens haver dat permis á ningú pera que m'hi assentés. Héu + vist murriada com aquesta? Aixó son modos de comprometre? Jo puch + tindre las mevas ideyas, que no las nego per ningú; peró una cosa es + pensar y altra cosa es obrar. En Rodon que 'm perdoni, aixó es molt + mal fet." + +Y conversas aixís se sostenian en veu alta per cafés, cassinos y +tabernas, sens aprensió de cap mena, ab aquell acalorament del +egoisme que's empenya en fer pendre la mentida per veritat. Alguns, +més lleals, hi posavan reparos, ó 's confessavan francament +compromesos. Ay! qué feyan! "Donchs per qué no anavan á reunirse ab +l'Escoda? A qué vé are ferse 'l fatxenda? Are, que't veus segur, +eh?... Donchs digas que no has tingut cara pera atenyer lo promés, y +sinó, conféssat cobart." + +D'altres s'atrevian á defensar la bona fé d'en Rodón, assegurant qu' +ell no havia fet las llistas. "Té, no'n volia saber d'altra!... Quí +las havia fetas, donchs?... Cita personas... Y, en tot cas, á'n ell +li pertocava cridarme y sentir la meva confessió." + +--Donchs, jo te la citaré la persona: 'l seu amich Tárrega, aquell + escanyolit que no sab de que se las heu. + +--Y per qué 'ls hi confiava?... Qué no sab qu' es aquell femelleta? Un + negat, que 's va casar pe 'l diner, perque era incapás de guanyar + un xavo: un beneyt que 's deixa pegar per la seva dona. + +--Vaja, vaja, en Rodón no fora amich seu com es. + +--Uuuuy! que n' hi ha de misteris en las amistats. Anéu á saber si, + entre mitj, hi ballan faldillas ó potser diners... Miréu, las obras + del chalet ja están paradas. + +Los combatents anavan exaltantse, y la llealtat y la justicia eran +impotents devant del pervers egoisme, que no reparava en apedregar á +la propia víctima tot incensant á aquell de qui havia flastomat poch +ans y de qui tornaria á renegar bén prompte. Lo plan de D. Pau +produhia, donchs, los efectes esperats: era una desfeta en forma, +sens mancarhi lo seguit indefectible de veus de trahició! y traydor! +que arribaren fins á Madrid á pessigollar las orellas d'en Galcerán. + +Peró qui n' eixia més malparat era en Tárrega, que rebia xascos per +tot arreu. La pubilla, qu' estava furiosa, li proposá 'l plan de qu' +havia parlat á Da. Mercé, com una venjansa merescuda. Més en Joanet +se negá rodonament á seguirlo, no sols per honrada repugnancia, si nó +per por. Llavors, la Tárrega, acostumada á esser obehida, s'enfurismá +de valent, tractá á son marit de poruch, d'afeminat, de qualsevol +cosa, l'omplí d'amenassas, y li mogué tal escándol, que 'l pobre +Joanet tractá de capitular ab condició de coadjuvar al plan si en +Rodón ho aconsellava. Y prengué 'l camí pera sometre la consulta á +son conseller. + +Peró aquest lo desaconsellá desseguida, com ho havia fet ja á sa +muller. Lo combat era entre ells y en Galcerán, lo motiu una +rivalitat política per la qual no havia de sacrificarse cap dòna, ni +volia tampoch deure son triomf á medis tan indignes y alevosos. Lo +llunatisme de las massas ja li era conegut. Si avuy, vensuts, los +abandonavan, demá, triomfants, anirian á besárloshi 'ls peus. Y si +son prestigi feya ayguas, rahó de més pera somniar, avans que tot, en +la salvació propia qu' una violencia qualsevol, are, podia +comprometre. Dins del port hi havia 'l vapor Lepanto, potser pera +transportarlo á Canarias ó á Ceuta. Lo que calia era evitar eix +desterro, sens baixesas ni indignitats. La derrera elecció, los +gastos de la casa, comensavan á enderrerirlo. Ja 's cansava de gastar +diners en la presó mentres las obras del chalet continuavan paradas. +La pátria, 'l partit no es avans qu' un meteix. Un pich á Vilaniu, +veuria 'l medi de rescabalar lo prestigi perdut, y si li era +impossible, que no ho creya, abandonaria á llur miseria tota aquella +faramalla d'egoistas. + +Da. Mercé, qu' estimant á son marit, dalía de cor per véurel lliure, +aprobá sincerament totas aquellas reflexions fins al punt de +penedirse d'haver sentit tanta set de venjantse, y, sobre tot, +d'haver alentat un moment, pera satisférsela, la desatentada lascívia +de D. Tomás. Y com aquest la amohinava á cartas tan ridículas com mal +intencionadas, y á ella la tenia esporuguida l'idea de que pogués +aliarse ab la Tárrega qu' ab sos imprudencias podria tirar per +terra 'l prudent plan d'en Rodón, Da. Mercé 's vejé precisada á +seguir la correspondencia, limitantse á vaguetats y á aplassar +continuament l'hora del atach. + +En Riudabets, mentrestant, frisava, comensava á desesperar de la +conquista y 's deya interiorment qu', en cas d'eixir burlat, las +cosas no quedarian pas aixís. En aquesta situació, la pubilla enviá á +cercarlo. En Joanet no tornava, y en sas cartas escabullia 'l cos. Se +veya bé que no gosava á declarar la seva resolució de no fer res. + +--Si ell es tan baix, tan indigne, jo nó --exclamá la despitada + muller.-- Al cap y á la fí qué ha d'importarme 'l parer dels + altres? ni quíns miraments li dech á un marit que 's vá casar ab mí + sens amor? Y per ventura vaig á venjar son afront ó 'l meu? Parlém + clar: lo meu, lo meu; prou he esperat; massa, massa. Se 'm presenta + un pretext y l'aprofito. + +En Riudabets comparegué é imposá condicions. + +--Totas las que vulga, á cambi d'una sola, 'l secret. Vosté ja sab com + son aquí. Sense escándol, tot. + +--Entesos. + +Al meteix temps, Da. Isabel seguia sola ab sos fills en lo desfregat +casal de Vilaniu, d'hont fusters y empaperadors no acabavan may +d'anarsen. Per gran sòrt, son natural alegre y son instint +travallador de catalana no deixavan entrar en son cor l'aburriment +qu' altras ciutadanas haurian sentit en mitj de la quietut ensopidora +que s'havia apoderat de la vila. Los matins, arreglant los nens, +vestintse ella, ajudant á endressar la casa, se li passavant volant. +En havent esmorzat, dava un cop d'ull á las obras, acompanyava als +nens al jardí pera veure'ls jugar una estona, brodava, escribia, y, +si no l'en privava 'l temps, eixia una estona á passeig ab los +menuts. Los carruatjes se rovellavan en la cotxeria, 'l cotxero +s'enmenava 'ls cavalls en carrandella á deixondirlos una estona pe'l +camí de la Mayola, y 's passava 'l resto del temps badallant ó jugant +á domino en una táula de café. Y cada dia aixís, ab aquell tant me fá +de qui ha vist molt y té assolida la pau desitjada, Da. Isabel no 's +preocupava de res més que de casa seva, no buscava en los periódichs +sinó la confirmació de las novas que privadament rebia del seu pare y +de D. Pau. Ni ella 's dava compte de l'indiferencia que la corprenia. +Las veus de Vilaniu que li enviavan llur ressó per boca de las +criadas, no deixavan en son esperit més rastre qu' una vaga +melancolía molt semblant á la que li produhian las veus de la nit en +la Mayola. Com un patró de barco busca en las inmensitats del espay +l'ordre del dia y la tranquilitat, cada matí Da. Isabel treya 'l cap +al balcó, consultava l'espay, y 's retirava tranquila veyent que 'l +mon nadava entre 'ls explendors d'un sol argentí y d'un cel com un +mirall. Son barco duya un viatje matemátich y prou placent pera +abrigar lo més petit temor. Una tarde, qu' ab los nens arribá fins al +Pomeralt, d'hont la vila 's veya á vol d'aucell, apomadeta y blanca, +los camps del voltant formant capritxós mosáich de pessas +envellutadas, las ayguas corrent aixeridas entre tofuda arbreda, tot +net, solitari y engalzat per una má primorosa, sota un cel puríssim +que nuvolets d'or solcavan silenciosament; restá tan embadalida +devant d'aquell espectacle de pau, que 'l nen no podia ferla caminar. +Sos ulls toparen ab la paret del fossar que blanquejava més enllá de +la vila, y no pogué contindre un gesto d'enuig. ¿Per qué allí la +mort? Ella havia somniat en la vida, en eixa vida delitosa que llisca +placent y gronxantse com l'aygua del riu, cantant eternament, sense +saber ahont vá, enmirallant los explendors del cel, recullint á +faldadas los diamantins raigs del sol; havia trobat, tota sorpresa, +la caseta blanca anyorada en lo terratrémol del mon: havia recobrat +la salut perduda, y arribat fins al matern absurdo de creure á sos +fills salvats de la mort y del patir, per que, allí, ni la malaltía +hi podia tindre estatje! Peró, tornada y tot á la realitat, sempre +quedava Vilaniu, ab aquells cels, ab sa campinya gemada, ab l'ordre +placévol de son panorama y la quietut de sos carrers hont lo sol +s'adormía com en son llit dessitjat; sempre quedava Vilaniu com un +trosset de Paradís. Y Da. Isabel comprenia que sos vehins arribessin +á dir qu', á l'altre mon, l'anyorarian. Ah! que bé li esqueya 'l nom! +Era un niu, lo niu més placévol de la terra. + +No obstant, un dia, escribint á D. Pau, acabats los capítols de las +graciositats dels nens y de las efusions íntimas, entre las quals hi +apuntava una sospita molt agradosa, esforsá debadas la memoria pera +omplir ni mitja fulla ab alguna nova de Vilaniu que donés més +varietat á la carta. Da. Isabel se pará á pensar sériament, y trobá, +tota sorpresa, qu', en tres setmanas, sols l'havian visitada +l'Albert, D. Ramon, y un cop Da. Francisca y en Riudabets. + +La casa Galcerán, de comú tan freqüentada, semblava un lloch apestat. +Da. Isabel s'alarmá, s'esferehí de son aislament. Qué significava +alló? Ni las Pons, ni las Montellás, ni las Puigs, ni las Viure, ni +la Marqués, ni la Rodón, ni la Tárrega; cap més senyora que la pobre +mare de l'Albert, portada allí potser per l'agrahiment. Fins llavors, +no vejé que la Rodón y la Tárrega no hi havian posat los peus de sa +arribada ensá, y si, violentant son natural, arribá á explicarse la +miseria de la primera per la rivalitat política dels marits, ja no +lográ compendre lo retrahiment de la pubilla Tárrega. Da. Isabel, +massa confiada en sa ignocencia, ja no havia pensat més en +aquell "vosté fa nosa" que sentí de llavis de l'Albert, primer +rihent, després plorant. Sa vida consagrada al cuydado de sos tendres +fills, despullada d'ambicións, extranya á tota complicació social y á +la més insignificant provocació de luxo ó vanitat que pogués ofendre +als habitants de Vilaniu, no era pera fer nosa, pera fer ensopegar la +més modesta aspiració dels altres. No recordava haver ofés á ningú, +ni haver abrigat propòsit de desayrar al més ínfim dels +vilaniuhenchs. ¿A qué obehía, donchs, aquella retirada en massa? Cóm +s'havia fet aquella buydor á son voltant en lo precís moment que 'l +seu marit acabava d'obtindre aplausos y llohansas de la vila en pes? +Per forsa se li hauria escapat alguna indiscreció molt grossa que +feriria la susceptibilitat dels vilaniuhenchs. Lo meteix D. Ramón, +l'Albert meteix, la Montserrateta qu', en tornant de la Mayola, no la +deixava en forat ni finestra, havian aclarit las visitas. Desde las +ocurrencias de la Mayola l'Albert no havia entrat á casa Galcerán tot +sol. Al arribar aquí, Da. Isabel sonrigué. "Aprensions infantívolas, +delicadesas del excelent Albertet que 'l feyan més estimable." +Després pensá, encare, que potser fugiria de la persecució de la +Montserrat, y +'s posá á riure. Peró tornant á las demés relacions, pe'l enteniment + de la dama atravessá 'l recórt del anónim com una veu insultant, + y 's encengué de vergonya y de despit. Arreu l'assaltá un boyrós + pressentiment que la posá tremolosa. Hi pensá un xich y acabá per + llensarlo de sí, dihent, en veu baixa, qu' aquella infamia no podia + haverse propagat, perque, despossehit de probas l'autor, no hauria + tingut cara pera pregonarla. Per altra part, semblant vilesa no + podia esser obra de més d'un. Da. Isabel respirá y hagué de convenir + segona vegada en que, potser per ignorancia de las costums locals, + havia comés alguna indiscreció. Disposta á descobrirla y repararla á + tot cost, reprengué la ploma y exposá á son marit l'extranya + situació que la rodejava, pregantli que, com més coneixedor de las + costums de Vilaniu, vejés si ell dava en lo quid y 'l medi + d'esmenarho. + +Tot ensemps se proposá explorar al meteix fi la bona fé de las +personas que més confiansa li oferian. La que pochs dias ans se +rabejava ab fruició en aquell bany de quietut, esgarrifavas are de +tanta soletat. Lo dia s'escursava, las vetllas, més llargas cada cop, +semblavan endormiscarse al ritme ensopidor del péndul de la saleta. +Los nens al llit, Da. Isabel, seguint sos hábits ciutadans, +s'endressava més, se posava flors al monyo, un pomet al pit y, +encaixada en un balancí, un álbum ó llibre á las mans, havia esperat +vanament agradosa tertulia. Per la plassa de las Monjas no passava +ningú, 'ls fanals cremellejavan com coneixent llur inutilitat. Da. +Isabel no gosava á obrir lo piano per por al rebombori que mouria en +aquell desert. Aquella havia sigut l'hora brillant de la ciutat, +l'hora de sos ignoscents deliquis, quan, recolzat lo cap en lo palco, +deixava bressar l'esperit per las ondulacions desvaneixedoras d'un +cant bén inspirat, quan, caragolada en la butaca de son salonet de +confiansa, acullia ab ingénua rialla las ingeniositats de sos +tertulis, ó, brillants los ulls, se llensava á discutir sos gustos é +inclinacions pera 'ls altres incomprensibles. Ah! ella havia suspirat +per la pau, per la tranquilitat vilatana; peró no per aquesta +soletat, per aquest aislament ensopidor y salvatje! Nó, no volia +seguir aixís, divorciada de sos semblants, indiferent als nous +plahers d'una companyía agradosa y honrada. Closa la lletra, Da. +Isabel s'arreglá un xich, tota plorosa, y eixí. + +Eran las cinch de la tarde. Los nens que sortian d'estudi paravan de +pegarse ó de fer córrer per l'acera algun palet á peu coix, al veure +á la dama avansar carrer de Santa Maria amunt. Llavors s'acoplaren y, +á petitas voladas de pardal, alguns la seguiren, cridant: ¡la... +del... diputat!... la... del... diputat!... Tot ensemps s'aixecavan +cortinas dels balcons, cortinetas de las botigas, dònas tafaneras no +repararen en eixir al llindar de las portas. Da. Isabel, qu' al +principi havia rigut interiorment, acabá per posarse séria, per +indignarse contra aquella impertinencia qu' anava prolongantse y no +podia corretgir. "La... del... diputat... la... del... diputat!..." y +alguna qu' altra paraula lletja, seguia cridant la canalleta quan més +impune veya la seva malesa. Y aixís hauria arribat l'avergonyida dama +fins quí sab ahont, si no troba al pas al doctor Roig que desfé la +turba á cops de mangala. + +--Son uns insolents, senyora, eh? psa! eh? psa! + +Da. Isabel pogué ab prou feynas dissimular sa indignació dihent qu' +eran criaturas. Regraciá al bon vellet y, tota sofocada, cametas +ajudeume entrá á casa Merly. + +Da. Francisca, que s'estava cosint en lo balconet del menjador, +s'aixecá agradosament sorpresa, y passant per entre dos grans +cistells de roba blanca: + +--Ay! filla, puji, puji --feu la bona senyora encaminantla escala + amunt tot encreuhantse mellor lo blanquinós mocador de seda que + duya al coll sobre l'hábit del Cárme que vestia.-- Vinga, vinga, + entri aquí á la sala... Calli qu'obriré un xich lo balcó... Tinch + ajustat per las moscas... Are, aixís... Passi al sofá, filla, passi + al sofá... segui +¡qué acalorada vé!... Ay, Deu meu, si fá una xafogor!... Y donchs? Com + té la familia? qué sab del papá y de D. Pau? Quant honor! Vosté fa + lo qu' havia de fer jo; pero ab una criada sola, sempre falta... + +Da. Isabel li trencá la paraula ab una carinyosa apretada á la +munyeca, peró sens badar boca. Llavors notá la mare del Albert que +s'amiga plorava. Plena d'alarma, la feu desbotar. + +--Es una ridiculesa, ja ho sé; pero déixim treure aquesta opressió del + pit. + +--Plori, filla meva, plori. Calli, qu' aniré á veure si l'Albert hi + es. + +La bona senyora buscá pretext pera que sola pogués mellor Da. Isabel +desfogarse. Al cap d'una estoneta, dihent que 'l seu fill no hi era, +y veyentla més calmada, preguntá discretament per la causa d'aquells +plors y s'oferí en lo menester. + +--Ja es passat, res, una tontería, pero venia detrás d'un mal rato qu' + es lo que 'm porta aquí, y tot plegat ha fet feix. So una infelís, + donya Francisqueta, tot ho acabo plorant, com las criaturas... + Figuris que quan estava molt contenta aquí, de sobte me n' adono + que fá molts dias que no s'acosta ningú á casa; á casa, que vosté + sab si'n hi venia de gent! Tanta soletat, pensant en las vetllas + qu' acabo de passar com una apestada en la meva saleta, li so + franca, m' alarma y m' esgarrifa. Jo no estava avesada aixís, y ni + m' explico qu' are 'm passi. M' ha assaltat l'escrúpol de que, sens + voler haja ofés als nostres amichs, passant potser per alt, pobre + de mi, alguna costum de Vilaniu que jo ignoro. Vosté, qu' es tan + bona, fará 'l favor de dirmho, ó m' explicará si sab algun altre + motiu ab que jo no dono. Venint aquí per aquest objecte, he trobat + unas criaturas que sortian d'estudi y, lo que may m' havia + succehit, avuy comensan á seguirme cridant "la del diputat" "la del + diputat" y qué sé jo quinas paraulotas. Com ja venia tota nerviosa, + he anat excitantme y he arribat á posarme frenética quan he notat + qu' aquells crits fixavan l'atenció de tothom sobre mí; he vingut, + filla, com si 'm passessen Bória avall... + +--Pobre donya Isabel! Si qu' ho sento. Las criaturas d'aquí son molt + mal ensenyadas y no ha de ferne cas. De quin estudi son?... ¿Del + carrer de Sta. Maria?... Ja ho diré á en Ramón. + +--No, ca! Déixiho corre. May m' havia succehit. Un altre dia potser no + n' hauria fet cas. Es que com ja estava disgustada... En demés, + diguim en confiansa á qué atribuheix aquest retrahiment de que so + objecte? + +--Ay, filla, á res. Al carácter de la gent d'aquí, que, jo la primera, + tots som molt retrets. + +--Peró si jo he tornat totas las visitas, si avans, la casa del meu + marit ja sab vosté qu' estava honrada continuament! Per Déu, siguim + franca. + +--Peró, filla del meu cor, si vosté ha complert ab tothom, quín motiu + vol que tingan? Cap, absolutament cap. Vosté es molt estimada, molt + volguda, en fí, com vosté 's mereix! No 's fiqui dérias al cap sens + fonament. + +Y la senzilla senyora seguia excusant de bona fé á sos convehíns ab +rahóns tan poch convincents com la primera. + +--Es que som fets aixís; véu com m' he portat jo? No dubtará pas del + meu afecte? Tothom té las sevas obligacions, lo dia s'escursa... + +--Peró y las vetllas? Vosté sab si la primera vegada que vaig ser + aquí'n teniam de tertulia... + +--Bé, sí, es veritat, peró es que vostés hi van estar poch temps. + +--Donchs, vol dir qu' aquí l'amistat, ó 'l tracte, quan menos, no + resisteix ni tres mesos? + +Da. Francisca, vilaniuhenca fins al moll del os, s'enrajolá tota, +apurant son poch enginy pera desvaneixer aquella aprensió. + +--Aném, filla meva --acabá-- ¿sab qu' es tot aixó? Que vosté s'anyora. + Oh, sí filla, sí: vosté s'anyora. Y 's comprén... feta á ciutat, + are li passa com al nostre Albert. Després, sense don Pau aquí... + Lo marit s'anyora molt ¿no es veritat?... Peró veurá, ja ho + arreglarém. ¿No li agrada fer lo tresillo? Obri un tresillo y vosté + veurá com té gent... Alló d'enrahonar tota la vetlla també... De + qué vol que 's parli?... Una s'hi adorm. Si, filla, sí; jo no vull + que s'anyori. Cada vespre vindrém ab en Ramón y l'Albertet, y farém + un tresillo. ¿Cóm vol passar mellor la vetlla, are, sense funcións + d'iglesia?... Ja veurá pe 'l novenari d'ánimas y després per la + Quaresma, quinas funcións més hermosas! Peró mentrestant, farém lo + nostre tresillet, y ni vosté ni 'l meu fill trobarán las vetllas + tan pesadas. + +A Da. Isabel ja gayre bé li escapava 'l riure. + +--Nó, nó, --digué-- vostés se sacrificarian, donya Francisqueta, vosté + es un ángel y jo no he d'abusar. + +--Res d'aixó; filla meva. Veji si jo comportaré... En fí, ja está + dit... Uy, á'n en Ramon á bodas lo convida! Jo so trumfo molt + fluix ¿sab? peró sempre serviré pera anar de segon... Ay, quan + sentirá l'Albertet no haberse trobat á casa! Los hi estém tots tan + agrahits... + +--Es estrany que sigui fòra... També ell m' ha abandonat --saltá Da. + Isabel. + +La Sra. Merly explicá, llavors, que 'l seu fill eixia cada tarde á fer +llarchs passeigs, potser pera espolsarse aquell aburriment qu' era +per' ella un clau. May hauria cregut que 'l seu fill tingués tanta +aburrició á Vilaniu. + +--Veji, y tan bonich qu' es, veritat? Tan bé com s'hi está!... Res, + son joves!... Lo seu pare diu que s'hi anirá fent... Peró es qu' + aquí tot l'enfada, tot. Are está rabiós perque diu que l'advocat + Pinyol, en un plet que 's portan, no tenint cap rahó en favor del + seu client pera eximirlo de pagar un deute que se li reclama, vol + fer passar per boig al client del meu fill. ¡Y no sab l'Albertet + qu' aquell bon senyor es tot un estrofa! Donchs, per qué + extranyarse de semblants picardias? Bé prou que se'n reeixirá 'l + meu fill, no li sembla? + +Per dolsas qu' arribessen al cor las ingenuitats de la bona senyora, +no podian desvaneixer los temors de Da. Isabel. Aixís es que 's +despedí pera anar á casa Montellá hont Da. Rosa ó la Montserrateta la +treurian mellor de dubtes. Peró ja un cop dreta, Da. Francisca se li +acostá á l'orella y feu tot baixet: + +--Vol dir, donya Isabel, que no té novedats? + +La Galcerán s'enrogí un xich y sonrihent respongué: + +--No ho voldria pas, donya Francisqueta. + +--Um! no sé que li veig á la cara. Y aquesta tristesa!... + +Da. Isabel arribá á casa Montellá pensant que potser la Sra. Merly +havia dat ab la causa de son sobtat frenesí. + +En la sala d'aquella casa estavan prenent xacolata Da. Rosa, la +Montserrat y la pubilla. Ja feya dias que Vilaniu anava plé del +epissodi de la font del Roure. Peró las amigas de Da. Isabel, en un +principi, no hi volgueren creure. Totas maliciavan de las Ocas. +Aquella veu seria una invenció d'ellas, quals fins eran prou fácils +de presumir. + +--Are figúrinse! donya Isabel! --havia exclamat la vella Montellá-- + Pobre senyora, una persona á qui jo donaria 'l combregar á las + foscas! Tot aixó son mentidas com la del cassino; prou la conech jo + á la gent! + +Peró en quan la veu arribá á noticia de la Montserrateta, aquesta +comensá á rumiar sériament. "Ella, una noya de tant de mérit, no +podia explicarse la fredor invencible de l'Albert sens una causa molt +fonda. Heus'aquí 'l misteri. Oh, sí!" Y l'enamorada Montserrat no +pará fins á sentir l'explicació del fet de llavis del meteix +Riudabets. Com lo tal era tingut per amich dels Galceráns y home +inofensiu, ja no hi havia dubte. La Montserrat, presa del major +despit desd'aquella hora, ja no callá, girá l'esquena á la rival, +ajudá ab tot l'ardor d'una gelosa á esbombar la calumnia, y estrenyé +sens reparo y contra la voluntat de sa mare las amistats ab la +pubilla. De llavors, la sorda calumnia fou com una inundació mansa +qu' aná extenentse per Vilaniu, enfondrant l'admiració sentida envers +la Galcerán, ofegant sas amistats, sumergint tots los cors en lo llot +del desengany. Las ex-amigas, considerantse vilment enganyadas, y +seguint la costum dels pobles, posaren en interdicte á l'adúltera, y +s'allunyaren d'ella per' evitarse la necessitat de majors desayres. + +--Oh, oh, quín mon! Jo no ho puch creure, jo me'n faig creus! --deya + Da. Rosa, aquella tarde, ab l'ánim encare vacilant. + +--Donchs, no ho dubtis, mamá. Tu ets massa senzilla; si llegissis com + jo, veurias si n' hi ha de gent hipócrita en lo gran mon. Sabs hont + no las trobarias aquestas cosas? Entre 'ls montanyesos y la gent + del poble. Allí hi ha bons cors, peró entre la gent que figura per + las ciutats?... Uy! dels jovenets inesperts, aqueixas dònas ne fan + lo que'n volen... Hi ha unas intrigas! Si jo't contés certas + historias, la de Dalila, per exemple... perque encare que'n digui + novelas ó'n fassi un drama, ell no las inventará pas... si jo't + contés certas historias de Fellet... + +--Y sí, senyora, sí; jo no sé com es vosté --interposá hipócritament + la pubilla, tot caixalant la sucada que tenia en la boca. + +Peró en aquest moment entrá Da. Isabel. La pubilla no s'hi pensá un +instant, s'aixecá en sech, deixá 'l plat demunt la táula, y, ab una +inclinació de cap fredíssima, 's despedí, seguida de la Montserrat +que, sens haver dit res á l'antigua amiga, s'esforsava en agassajar +are á aquella insolent. Da. Isabel estigué á punt de caure en rodó; +peró sa conciencia la sostingué, permetentli resistir ab imponent +dignitat la violentíssima sorpresa qu' acabava de fer intolerable ab +son estrany encongiment Da. Rosa. Desistint de la més insignificant +pregunta y, sens pendre ni cadira, la Galcerán se contentá en +castigar l'afront d'aquella amiga dihent: + +--No s'apuri, donya Rosa, no s'apuri. En pocas horas he aprés més á + Vilaniu qu' en tot lo qu' he viscut á ciutat. May havia vist tanta + miseria. + +La Sra. Montellá rebé, més compungida qu' irada, aquest cop de fuhet. +Sos ulls revelavan més indecisió que mala voluntat, peró la pobre no +sabia com surtirse del apuro... + +--La té de perdonar --gosá á dir ab tremolosa veu, referintse á la + Tárrega.-- La pobre senyora viu dominada per la preocupació + política del seu marit, íntim d'en Rodón, de qui 's diu qu' es pres + per voluntat de D. Pau... + +--Ah!... Donchs es graciós que se 'm fassi responsable dels actes del + meu marit. Y si ho só ¿cóm olvida aqueixa infelís lo que no son + suposicións sinó certesas? Cóm olvida qu' á gestións del meu marit + deu lo seu la llibertat? --respongué Da. Isabel, empassantse duas + llágrimas de fel y lluytant pera cordarse un botonet del guant, + evidentment perturbada. Y no volent afegir una paraula sobre la + Montserrat que no reapareixía, 's retirá á casa seva, tremolantli + las camas, plena d'indignació y de la més fonda tristesa. + +Aquell meteix vespre, comparegueren á casa Galcerán Da. Francisca y +son fill, aquest portant á la cara l'expressió del metje qu' +assisteix á un malalt desahuciat. Los ulls de la senzilla alcaldesa, +en cambi, resplendian com sol de bonansa. "Ah, quin acudit lo seu! Ab +lo tresillet curaria l'anyoransa d'aquells dos cors." + +Entraren en la saleta estimada de Da. Isabel. Da. Francisca, poch +amant de l'inestabilitat dels balancins que comprometian l'aplom de +son bon regent, va seures en un sofanet, mentres son fill se +refugiava al altre extrém de la pessa amagant la cara entre las +planas d'un gran llibre de grabats que tenia obert sobre 'ls genolls. +La senyora de la casa ocupá +'l balancí inmediat al sofanet. + +--Bé, bé: ¿ja té 'ls nens al llit? Aixó es bo... Que tal? está més + animadeta?... No 's fiqui manias al cap, per Deu. Aquí tothom + l'estima... Ja l'hi he dit aquesta tarde, vosté y l'Albert lo que + tenen es anyorament, res més... En Ramón vindrá aviat, farém lo + tresillet, y veurá com nos distraurém. + +Da. Isabel, més que pera justificar la seva tristesa, pera desfogarse +un xich, explicá llavors la grosseria rebuda de la pubilla Tárrega y +l'estranya actitut de las Montellás. Da. Francisca comensá per fersen +creus, peró acabá explicantho com una nimietat natural que passaria. +Si +'l gran llibre hagués sigut transparent, las duas senyoras haurian + vist com l'Albert se mossegava 'ls llavis, com creixia en sa cara la + preocupació. + +--Ja li ha dit bé donya Rosa: tot aixó son ressentiments polítichs + molt perdonables, que passarán; créguiho, passarán --feu la vella + Merly. + +--Miseria, enveja! --exclamá en veu aspre l'Albert. + +--Sí, també, un xich d'enveja. Véu, vosté es més elegant, la primera + senyora de Vilaniu... y vosté ja sab com som las pobres donas... + plenas de flaquesas. + +--No crech, donya Francisca, que vosté haja pensat may com ellas. + +--Ah, jo, pobre de mí, so massa poca cosa... peró la Sumpteta, quan + vosté no era aquí, se partia ab la Rodón lo primer paper... Ey, ja + ho pot pensar, jo ho he sentit á dir, que, pobre de mí, ni ho he + vist tan sols. + +Y Da. Francisca, ab una senzillesa qu' alarmava molts cops á son fill, +esplicá, entre riallas, l'historia d'un viatge á Barcelona que feren +las rivals de Da. Isabel pera provehirse de vestits y gorros ab que +sostindre la competencia que las amenassava. + +--Ay, Deu meu, que graciós! --esclafí la Galcerán, distreta de sas + tristesas.-- ¿Y qué n' haig de fer dels meus bonichs á Vilaniu? + Pobres senyoras! aixó las ha amohinadas? Ja poden posarsho tot y + despullarse de las sevas envejas y pors, que jo no he de + disputárlashi ab lo meu luxo l'imperi de Vilaniu. + +Peró entre-mitj d'aquestas paraulas qu' anaren prenent un tó amargant +á mesura que brollavan, lo mot "nosa" y l'anónim ressucitavan en lo +recort de la dama y del Albert ab vesllums d'una revelació +tristíssima. No hi cabia dubte, l'Albert ho havia endevinat lo primer +dia. Heus'aquí la font de tota aquella infamia. La gran pena del jove +era 'l no poder topar ab lo culpable pera inutilisarlo. Peró cóm +lograrho, si tot pas en aquest sentit faria creixer la sospita y +comprometeria més á Da. Isabel? + +Arribá D. Ramón. + +--Ditxosos ulls... + +--No ho te d'extranyar, senyora. En aquestos temps l'alcalde es com un + metje quan hi ha una mala passa; 'ls conspiradors no'ns deixan + viure. Y ademés, com lo pobre Godall era tan deixat... he trobat + tots los serveys que no 's pot dir. Es precís remontarla, aquesta + vila, remontarla. Jo voldria deixar rastre de la meva + administració; peró hi ha molt que fer, y ningú m' ajuda, donya + Isabel. Aixó es un camp perdut, no ha vist gent més abandonada, tot + s'ho tiran á l'esquena, tot ho hem de fer lo secretari y jo. + +D. Ramón prengué un polvo, y comensá á estornudar y tossir ab una tos +apoplética que li feya saltar los ulls y li encenia la cara. Sa +muller li arrancá la mangala que tenia entre camas, per por de que ab +algun capbussó no s'esguerrés. Peró 'l bon vell, entre 'ls estornuts +y la tos, no parava de garlar, explicant sos projectes de melloras +urbanas, sos acorts, los obstacles que trobava, las astucias de +que 's valia pera vénce'ls, delatant ab lo calor de sa veu, malgrat +las queixas y gemechs que prodigava, l'entussiasme que per son +cárrech sentia. + +--Aném, aném, no't queixis, que t' agrada una mica --escapá á Da. + Francisca. + +--Oh, si tot l'ajuntament fos com jo... Peró si la més petita cosa 'm + costa cent sermons y enrabiadas. Aquí ho teniu: avuy he lograt fer + mudar la llosa d'aquell cup hont va enfonzarse una cama l'Albertet, + sabs noy? Donchs bé; sabéu lo que m' ha costat? Ja fa un mes y + mitj... (quinze... trenta... quarante cinch...) sí, ja deya bé: fa + un mes y mitj que só alcalde... donchs un mes y mitj he hagut de + bregar pera remoure una pedra del carrer. Figúrinse lo que 'm + costará conseguir que 's tapin tots los cups que donan á la via + pública; figúrinse lo qu' ha de costarme replantar tots los arbres + que mancan á plassas y carrers... Y no dich res de la part referent + al ordre públich; si no fos l'arrasser de don Pau... Oy, que... té, + noy; mírat aquest periódich... tu que potser tens simpatías pe'ls + caps-calents que l'escriuhen... Jo m' ho haig de fer tot, donya + Isabel, de fiscal, de tot. En arribant lo correu, ja 'm trobará á + l'administració pera revisar la prensa qu' arriba y seqüestrar, + quan convé, las infamias qu' avuy s'estampan... Mira, noy, mira + aquest article... "_Esperemos._" + +Y D. Ramón, que ja no estornudava ni tossia, ni 's mocava +estrepitosament, comensá á aixugarse tot frenétich la sanguínea calva +de son front, mentres l'Albert llegia sonrisent las ignocents +reticencias d'un pobre imitador de'n Lorenzana. + +--Oh, aquest _Huracan_, aquest _Huracan_! ja't dich jo qu' aquí no + entrará, que no'ns arrencará ni una alfábrega, mentres duga vara + don Ramón Merly. Com Merly que 'm dich, t' ho juro. Ja fa tres dias + que tiro tot lo feix al foch. + +Peró 'ls esforsos de D. Ramón de res servian. Alguns exemplars d'_El +Huracan_ venian clandestinament y, de má á má, eran llegits d'amagat +boy per mitj poble. + +L' Albert y Da. Isabel se mossegavan lo llavi per no riure; Da. +Francisca patia, pensant que 's renyava crudelment á son fill. "¿A +qué venia alló, si 'l pobre xicot no 's ficava en política?" + +--Y digui, donya Isabel, parlém d'una altra cosa --'ls empaperadors + han acabat? + +--Avuy, gracias á Déu. + +--Li deixan be? N' está contenta? + +--Si ho vol veure... + +--No 'm sabria pas mal; ocupat aixís, no he pogut... + +Las derreras paraulas se perderen fòra la porta qu' acabavan de passar +tots menos l'Albert, molt entretingut encare ab l'infantívola +entremaliadura del autor d'_Esperemos_. Al arribar al fí, lo +tich-tach del péndul l'avisá de que estava sol, y pera distraure son +aburriment seguí llegint _El Huracan_. Llegint, llegint, no li semblá +ja tan mansa, sinó molt perillosa y enverinada la secció que +contenia 'l periódich, titulada _Tumbos_, hont hi lluhian, ab noms +disfressats peró ben transparents, murmuracións de safreig que +tacavan l'honra privada de la familia reyal, de las primeras figuras +del partit moderat. Los ulls de l'Albert passaren ab fástich sobre +tot aquell fangar miserable, pera topar ab l'epígraf _Devastaciones_ +qu' era cap d'un altre secció, á judicar, més cohenta encare. Sota 'l +meteix epígraf y en ratllas ben espayadas, llegí tot sorprés, +l'Albert, uns versets _A Pablo_. + +Un pressentiment crudel llansá 'ls ulls del jove sobre 'ls versos, que +deyan: + +_Guarda, Pablo, guarda, Pablo, guarda bien á tu muger; si una llave no + te basta, guárdala Pablo con tres._ + +Ah! heus'aquí al calumniador desvergonyintse, llensant ja 'l sach de +plomissol al vent, posant l'honra de Da. Isabel á la vergonya ab tota +la cobardía d'un traydor de cantonada qu' avía 'l trabuch, lo llensa +á terra y cuyta á amagarse aprofitant las tenebrors de la nit! Brava +missió la d'autor anónim, més gran encare la del periodista alevós! +L' ira, l'odi, la set de coneixer al fautor de tanta infamia pera +ofegarlo enfonzantli 'l meteix periódich fins á la gola, creixia per +moments en l'esperit de l'Albert. Ell prou veya l'orígen de tot, prou +coneixia las inspiradoras de tot, peró eran donas ab quí no podia +anar á cops de puny, y si en algun home pecava, faltávanli probas +pera escometrel sens por d'errar. Anar á la redacció d'_El Huracan_? +Ja sabia prou per bonas referencias lo que s'hi passa á las +redaccións. Totas las infamias, totas las calumnias hi son de +generació espontánea, naixen com bolets de dintre las caixas, fins lo +caixista las arreplega ab una vena als ulls y se las troba l'endemá, +com per encantament, en lo diari. Tothom li arronsaria las espatllas +y clouria 'ls llavis ab la major estupefacció. Tothom li daria mil +satisfaccions, li faria mil reverencias. Un cop fora, tots se riurian +de tanta mansuetut, y llestos. "¡Ah, noy mira, ja hem conegut lo +galán!" exclamarian. Com may, s'apoderá de l'Albert lo desitj +d'abandonar Vilaniu. Lo qu' á estonas li semblava una cobardia y á +estonas un perill pitjor per Da. Isabel, ho veya are com una +necessitat, com un deber sacrosant que 's proposava cumplir. Aquell +vespre meteix posaria fil á l'agulla; estava resolt, escriuria al Sr. +Olivó demanantli un lloch en son despaig. + +En aquest punt de sas reflexións, los altres tornaren á entrar ab +conversa animada y ben estranya á la conturbació de l'Albert. Aquest +se ficá _El Huracan_ á la butxaca ab l'amarga avaricia del suicida +que s'amaga l'eyna de matarse. + +Derrera 'ls entrants, vingué la cambrera á obrir la táula de jòch. Lo +tresillo comensá, y l'Albert no tingué més remey que péndrehi part. +Debadas probá d'escondir l'estat de la seva ánima y fingir +tranquilitat. Son pensament navegava per un mar oratjós, are pensant +en l'efecte que causarian á D. Pau aquells versos pera tothom més +enigmátichs ó dubtosos que per' ell; are espiant si son pare amagava +coneixe'ls ó si realment s'havian escapat de sa acció fiscal; més +tart pensant en lo disgust que causaria sa fugida á las tres personas +estimadas que tenia devant, ó en lo perill en que deixava tal volta á +l'Isabel, quan pensava sacrificarse per sa salvació. Lo ceny contret, +la vista perduda denunciavan ben bé tota la perturbació de son +esperit á Da. Isabel, que sabia, temps ha, de quin peu se dolia son +amich. Per sort d'abdós, no passava aixís ab lo matrimoni Merly. D. +Ramón, ofuscat pel jòch, Da. Francisca posanthi 'ls cinch sentits com +persona tímida que tremola de fer un disbarat, jugavan sens alsar la +vista de las cartas, fins quan lo primer comentava las malas jugadas +ó s'esclamava de las garrafals distraccións que son fill cometia. + +Un cop á la táula ab los nusets dels dits: + +--Noy, aixís no 's pot jugar; no sé en qué pensas! Ab quatre trumfos + forts á las mans te rendeixes? Va, noy, t' enviarém á estudi. Al + dimoni! al mitj d'una posta com aquesta?... Qui juga no dorm. + +Peró fins dihent aixó, ó 's mocava, ó escapsava, ó contava las fitxas, +ó tenia l'ull cobdiciós de jugador fit en lo vano de cartas que son +fill sostenia ab la má esquerra. + +### VII + +Feya vuyt dias que durava 'l tresillo, y que las esperansas de Da. +Francisca, lluny de refermarse, anavan decandint més y més, quan +l'Albert, llegida una carta qu' acabava de rebre, cridá á la seva +mare dins del escriptori. Era poch ans de mitjdia, hora en que D. +Ramón exercia sa patriarcal autoritat de corretgir petitas faltas é +imposar multas desde l'alcaldia. Da. Francisca entrá en l'escriptori +de son fill, mitj tremolant. ¿Qué voldria en aquellas horas y ab +aquell misteri? De segur que 'l pressentiment boyrós d'una +determinació dolorosa que venia tement dias há, anava á realisarse. + +--Fássim el favor de seure, mare --digué l'Albert, tot donant un tom á + la clau de la porta. + +L' Albert estava descolorit; la carta, mitj plegada, destacava +cruament de la negra cartera. Da. Francisca, las mans sobre 'ls +genolls, portava l'esguart interrogant de la carta á la cara +esgroguehida de son fill. Aquest s'havia deixat caure en la cadira de +brassos, lo colze esquer en un d'ells, la má oberta resseguint de +dalt á baix y de baix á dalt tota sa fas ennuvolada. Per fí 'l xicot +trobá una fórmula ab que comensar: +--Mare, vosté que té bon geni y que m' estima tant, no s'agraviará. + Vosté ja ho veu: quan m' han cridat, he vingut, m' he esforsat en + travallar, en distraure l'aburriment, en obrir los ulls pera veure + tot lo bo que Vilaniu té pera vostés; he reflexionat, no com un + noy, sinó com un home que té 'l destí al devant, clar, net, + desbrossat, y que vol cumplirlo, resignat, content de la sòrt... + Tot ha sigut inútil: jo no tinch de dir á qui ho ha tocat, quína + consideració social disfruto á la vila, cóm y ab quín + encarnissament tinch de bregar ab los meus companys de carrera, + quína vida porto, quín humor tragino, quína divergencia més + dolorosa --sobre tot pera vosté, mare, sobre tot pera vosté-- quína + divergencia de parers existeix entre 'l meu pare y jo. + +Una llágrima tremolá en los ulls de la mare. + +--Te'n vols tornar? --exclamá, en veu trencada.-- Ja m' ho temia, ja + m' ho temia!... Jo... prou... m' he... esfor...sat... pera ferte... + agradosa la vida... peró... no... n' he... sapigut prou!... Pobre + de mí... so tan... + +Un nus á la gola no la deixava parlar. + +--Cálli, mare meva, per Déu... me trenca 'l cor. + +L' Albert plorava també, y apoderantse de la má de sa mare, la besava +ab contrició, sentint tot ensemps com reposavan sobre son front los +llavis d'aquella desconsolada. Regná per breus moments lo silenci +llagrimejant dels greus dolors. + +--Lo temps aprémia, mare, --digué, per fí, 'l jove, fent cor fort-- + No'ns entreguém al sentiment; lo pare pot arribar y promoure 'l + disgust que jo refujo... Déixim parlar serenament. Ja pot pensar + que no tracto d'abandonar als meus pares per sempre. Tornaré, + tornaré, mare meva, tornaré ó, si no causa á vostés cap esfors, + vostés se'n vindrán més tart á viure ab mí á Barcelona. Se tracta + d'una ausencia necessaria y potser curta. Vosté ja sab si soch + nerviós y exaltat de part de dins. Jo no tinch lo consol de tants + que s'esbravan á crits y gemechs. Aquí 'm consumo, no per vostés, + mare meva, sinó per la gent de la vila. Déixim anar á referme, á + que 'm passin las aprensions que potser no son més qu' una + criaturada, déixim ferme home y adquirir l'experiencia que 'm + falta, en un altre element pera mí més simpátich, y tornaré. Aquí + tinch una carta del senyor Olivó ab quí he fet práctica. Lo senyor + Olivó está ja cansat y m' ofereix la meytat d'honoraris dels seus + negocis; ell rebrá +'ls clients, me guiará y jo dictaré 'ls escrits y pujaré als informes. + Es una proposició excelent qu', estimantme, vosté no voldrá que + rebutji... + +Da. Francisca seguia bregant pera ofegarse 'l singlot que li feya +saltar lo pit traydorament. + +--Sí, cregui --seguia l'Albert-- jo tornaré y, ademés, faré anadas y + vingudas... Barcelona no es tan lluny... la veuré sovint... y podré + ferme un nom y una posició mellor qu' aquí. + +La mare anava afirmant ab lo cap, peró singlotant encare y sens esma +pera parlar. + +--Donchs bé; vosté ja sab com es lo meu pare: de cara á cara, voldria + ferme sentir lo pes de la seva autoritat que jo acato y venero, + peró que +'m mortifica quan la veig imposarse pe 'l gust d'imposarla, pe 'l gust + de cridar y res més. Jo sé qu', un cop fòra, lo meu pare veurá + fredament las ventatjas d'aquest determini y acabará per alegrarsen. + Fássim, donchs, la caritat d'ocultar lo meu plan y d'ajudarme á, + dihemne, fugir á la quieta. Vosté, que m' estima tant, sufrirá, ab + més resignació y prudencia que jo, la primera embestida. Al pare + aviat li passará l'enfado, si arriba á tenirlo, y una carta meva, + després, lo convertirá en goig. Créguim, mare, dissimulém y obrém; + demá, ben d'hora, me'n iré. No 's desconsoli; tornaré aviat. + +Da. Francisca s'aixecá pera llensarse en estreta abrassada al coll de +son fill. Un vol de tendres petons despertá 'ls ecos honrats +d'aquella estánsia, y 'l sol, que s'estrellava en las brunyidas +rajolas, irisá amorós las llágrimas qu' al caure atravessavan son +feix més argentí. L' Albert caygué aplomat en la cadira, lo cap +ajegut entre 'ls brassos; la mare tombá la clau y desaparegué sens +badar boca. + +Mitj' hora després, s'asseyan á táula ab lo vell Merly, esforsantse en +dissimular la tristor de llurs esperits. Peró ni per qué dissimularla +si +'l bon alcalde no estava per ells? No'n tenia pocas de cabórias aquell + dia D. Ramon! _El Huracán_ havia arribat més insolent que may. + +--Ja 'l veurás, noy, á dalt hi ha 'l feix qu' he detingut. Després, + dígam qu' está escrit per plomas ridículas é insignificants. L' + autor del _Esperemos_ es un Marat, un infame en tota l'extensió de + la paráula. Avuy hi té un article titolat _Oleada_, que no te'n + dich res. Jo no sé com lo gobern deixa passar semblants cosas; no + ho entench. Sembla que tothom s'ha begut l'enteniment. Ja veurás + quín modo de parlar de Sor Patrocini, del pare Claret, d'en Marfori + y fins de la Reyna! Es infame, asquerós y, per suposat, sens + anomenarlos, eh?, 'l gran valent! Ja té rahó 'l general Poudor, ja. + Aquí no pot gobernar sinó 'l sabre, peró un sabre bén fort. O' + Donell ja ho va dir: (per més que no siga dels meus, li haig de fer + justicia) aixó es un _presidio suelto_. Y tal si ho es y si es + aquesta la mare dels ous! Afigureuvos lo que 'm passa are... + +D. Ramón explicá á la menuda la guerra que se li havia encés dins del +Ajuntament no més al anunciar son projecte de replantació d'arbres ab +lo producte de las multas. Havia contat los que mancavan á plassas y +passeigs, que no muntavan á trenta. "Dihém trenta y posemlos á trenta +rals, son nou cents rals, quaranta cinch duros lo que costarian; +perdonantne un bon grapat, las multas d'una anyada bén bé pujan á +cent duros. Veyéu si, sense que ningú se'n ressentís y quedant de +sobras pera emblanquinar l'escorxador, no n' hi ha pera fer una +mellora com aquella, qu' hermoseja la vila y es una comoditat? Aixó +son fabas contadas. Donchs no hi ha medi de convence'ls;... qu' es +car, qu' es car... Y encare una cosa pitjor, que no la vull dir per +no comprometre al secretari, peró que la purgará en Garí: ja ho veurá +si me'n haig de fer unas calsas ó nó! L' estrafalari! _Piensa el +ladron_... Lo meteix que criticarme l'haver posat de mosso dels +regidors á en Magret dihent que tot ho vull pera casa. ¿Que no ho +veuhen qu' aquell Quim es un adormit, que sempre está á tres quarts +de quinze?" + +Da. Francísca reullá á son fill, tement l'efecte que li causaria veure +al seu pare en lluyta tan enverinada per cosas que l'Albert +calificava sempre d'insignificants. Mes aquest quí sab hont era! Son +esguart vagava de las parets del reduhit menjador al balconet per +hont se veya gran llenca de cel arrancant de la paret ab que 's +tancava 'l pati de derrera. Més enllá de la paret hi havia 'l camp, +la carretera á má dreta, amunt, amunt, tirant cap á la mateixa má, la +Mayola ab son reixat y, al peu, un anónim; més amunt encare, á má +esquerra, la font del Roure y una dama plorant, demanantli protecció. +D'allí, d'aquell dia, totas sas tribulacions, tot lo malestar +consumit á dalt, dins de la presó daurada. Y tot aixó ell ho havia +callat á sa mare, aquella santa dóna que s'escorxaría 'l pit pera +que 'l seu fill hi begués fins l'última gota de sanch, si ab aquesta +transfusió pogués donarli un moment de goig. Y ell anava á deixarla, +á abandonar á aquell candorós vellet, temperament y cor de San Pere +que, per son fill, tallaria l'orella á un altre Malcus, després lo +negaria tres cops y acabaria deixantse crucificar per ell. A tots dos +anava á deixarlos en aquell menjadoret que servava encare las +mateixas pinturas esblaymadas de vellesa, los mateixos grabats +del _Quijote_ que, de menut, vejé penjant prop del sostre, en aquella +mateixa táula hont menjá las primeras sopas, hont dormí demunt del +plat, hont feu los primers ninots y 'ls primers versos á la vehina +del devant. Ah! cóm corre la vida, cóm se transforman los esperits +dins del motllo social en que se 'ls prempsa! Y l'Albert cregué, per +un moment, haver viscut mil anys, y sentí escoure en son cos la +fiblada del remordiment, pensant qu' anava á cometre una gran +injusticia! + +Mentrestant havian menjat la sopa y s'estavan acabant lo bullit del +que, ni fill ni mare, feyan gran cas. + +--Ah --saltá D. Ramon, apurat per si sol l'assumpto dels arbres.-- ¿No + sabéu quina'n porta l'_Huracan_? Aquesta sí que es bona, mal que li + pesi y se'n serveixi pera fer amenassas que no tocan en lloch. + Porta qu' en Rodón ha sigut trasladat á Barcelona y tancat á la + Ciutadela com presoner de guerra. Si 'l judican los militars, ja li + posarán palla á l'esquella. Que hi torni. + +--Home, home, no t' apassionis; al cap y á la fí es un bon subjecte, y + per política es molt trist... + +--Per política? Estariam frescos que no poguessen castigar, á garrot + si convé, als delinqüents polítichs! Véten aquí un altre que no ha + filat d'avuy! + +--Home, y si 'ls altres guanyessen y ho fessen ab tu? + +--Aixó son figas d'un altre paner. Farian una gran injusticia, perque + jo no conspiraria... + +--No obstant ho has fet ja. + +--Bé, calla, calla! Jo may he conspirat contra la rahó, contra lo qu' + es sant y bó, lo qu' es necessari pera 'l bon ordre social... + +Y com aixó ho deya servintse ví, n' oferí de sobte á l'Albert, que no +n' havia tastat encare. + +--Ne vols, noy? Vaja, acosta la copa ¿qué fas? No't deu agradar gayre + tot aixó que dich, eh? Donchs es la pura veritat, per més que + barrinis y barrinis en silenci quí sab quins discursos contra lo + que diu ton pare. + +Eran las únicas paraulas que cullia 'l capficat Albert de tota aquella +polémica, des qu' havia sentit la nova de la traslació d'en Rodón. + +"Si l'anónim, --pensava-- si 'ls versos del _Huracán_ obeheixen á la + tírria política que hi ha contra D. Pau, la calumnia 's + desvergonyirá més y més. Me'n haig d'anar, me'n haig d'anar, no hi + ha remey. Fòra jo d'aquí, ni D. Pau ni 'l públich creurán á aquellas + malas llenguas. Que li busquin un altre amant ja es més difícil, més + inverossímil encare" Y l'injusticia de fa poch se li convertia en + acte de virtut, tant més estimable en quant salvava aixís l'honra + d'una mártir, estalviava á sos pares un gran disgust, y feya ell un + sacrifici inmens. "Sí, inmens, perque l'abandono, me'n aparto, quan + més lo cor se me'n hi vá, quan més l'estimo..." + +Peró estava vist qu' aquell dinar no era pera deixar travallar en +reculliment ni 'l dolor de la mare ni la reflexió del fill. D. Ramón +no havia buydat encare la meytat del sarró. + +--Amaneix l'ensiám, tu, Francisca, si't plau. Y escolta, noy, qu' aixó + t' interessa á tu. ¿Ha vingut lo procurador d'en Solá? Nó? Donchs + lo jutge ha fallat en contra vostra. + +L' Albert arronsá las espatllas ab gesto desdenyós. + +--Bé; m' agrada, home, pe 'l fetje de rejada que téns; jo no sé com no + estás més gras. + +--Home, qué vol qué hi fassi? Apelarém, y llestos. + +--Aixó es, y vingan gastos pera 'l pobre Solá. + +--Que 'ls hi faig fer jo, per ventura? Culpi al jutge, qu' es un + ignorant. + +--Un ignorant! Un cego, que no sab á lo que s'exposa fente aquestas + injusticias pera dar gust no més á quatre intrigants que't voldrian + bén lluny d'aqui. No ho sab á lo que 's exposa, perque ja 'm té + fins al punt de dalt. Ja ho veurás quan vinga D. Pau, que 'm + sembla, per cert, que no trigará... Y, escolta: ¿ja has cobrat + alguna cosa d'aquest plet? Mira que t' espavilis, qu' en Solá no sé + si marxa prou bé de quartos. Tu ets mol distret... tu no donas + valor al diner y en aquest mon... + +--Per qué li sembla que tornará aviat don Pau? + +--Ah, perque he vist una carta seva al correu pera donya Isabel, y com + á mi no m' escriu ja fa tants dias y ell sab que 'l tinch de + menester per una pila de cosas... + +--Y com en Rodón ja es á la Ciutadela... + +--Sí --feu, ingenuament, D. Ramón-- y com ja de la sublevació no se'n + canta gall ni gallina... Que poca carn prens! Prenne més, dóna... +¡Sembléu uns desmenjats!... Per cert que quan arribi, D. Pau tindrá un + bon disgust. + +--Qué dius are? + +--Per qué? + +--Perque trobará á la Queta fòra de casa. + +--La Queta? --exclamá Da. Francisca, obrint uns ulls de pam.-- Com + diantre!... Per quí ho sabs? + +--Per en Llebreta. + +--Una dòna que feya tants anys...! + +--Y per cert, per cert..., que hi veig un misteri en aquesta sortida +--feu D. Ramon, rodant lo cap y arrugant los llavis en forma que cada + sílaba, al eixir, petava com petita explosió. + +L' Albert, mentrestant, escoltava, dibuixant creus en las estovallas +ab lo pom del gabinet, l'esguart perdut entre las copas, lo cap atent +com lo del gat qu' espia á la rata. + +--S' haurá disputat ab las cambreras. + +Aquesta vegada fou més discret lo vell Merly que sos oyents. La criada +ronsejava per allí, y D. Ramón esperá á que 's fiqués dins de la +cuyna pera avansar lo cos y dir en veu baixa: + +--Tinch por que hi balla 'l senyor rector. No sé lo que pot esser, + peró aquest dematí ha estat á casa Galcerán y... + +Lo ganivet del jove caygué de sobte desplomat demunt la táula y +l'orador pará en sech. S' hauria dit que son discurs havia rebut la +coltellada. La criada entrá ab las postres, don Ramón callá altre +cop, y l'Albert, prenent un gotím de pansas, se'n pujá al primer pis, +fingint dalé de llegir _El Huracán_. + +--Llegeix, llegeix l'_Oleada_, á veure si, un cop á la vida, 'm donas + rahó. + +L' Albert se tancá en son dormitori y 's tirá demunt del llit pera +reflexionar ab més quietut. Fet determini d'anarsen, li quedava +encare un punt importantíssim per dilucidar: ¿se despediria ó no de +l'Isabel? Un prech, una consideració d'ella podian desbaratarli tots +sos plans; no véurela una vegada més, anarsen sens coneixer l'estat +d'esperit en que la deixava, era crudel, no sabia ferho. Dolia y +volía. ¡Si l'estimava tant! + +### VIII + +Tres horas estigué, com boig, rodant pe 'l quarto, asseyentse per +totas las cadiras, pujant y baixant del llit, sens poguer enraílar lo +pensament en lo carril de la reflexió. _El Huracan_ venia més +desvergonyit que may, aconsellant á Pablo que 's retirés de la +política y 's cuydés més de casa seva hont feya prou falta pera +vetllar lo tresor que l'home més estima. En un altre tumbo 's deixava +ja entreveure que 'l tal Pablo era de Vilaniu. Tot revelava que +l'última traslació d'en Rodón anava enardint més y més als +calumniadors. Lo perill de donya Isabel, donchs, creixia per +instants. L' Albert hauria dat cel y terra per aturarlo ¿peró cóm? Sa +meteixa marxa li semblava ja un flach remey, quan no un acte que +podia esser esplotat com imprudent indici. Llavors, espremia +l'enginy; peró res. Lo pensament saltava á fer suposicións sobre +l'estat d'esperit d'en Galcerán, d'aquí lliscava á comentar la +misteriosa sortida de la Queta, y, als dos minuts, l'ocupava per +complert l'imatge de Da. Isabel; una flamarada de compassió, de +desesperació, d'amor arborava tots sos pensaments. + +Per fí, tot febrosench y nerviós, prengué 'l camí de casa Galcerán. +Eran las sis, entrada de fosch. ¿Qué anava á fer? No ho sabia; á +veure á l'Isabel, aquella mártir de las iras d'un poble atrassat, la +companya de sas desgracias é infortunis, l'amor, sí, l'amor, ¿á que +amagarho quan l'estimava com á la nina dels seus ulls? + +Acabadas las obras, la Galcerán s'havia dat bona manya en abandonar +aquell pisás, poblat de fantasmas, pera trasladarse altre cop al +entressol. L' Albert se deixá caure en un balancí de la saleta; peró +la cambrera torná al cap d'un moment á arrancarlo d'allí. La senyora +li pregava que fes lo favor d'entrar al dormitori dels nens. En mitj +de sa confusió, pogué encar alegrarse del determini de Da. Isabel, +perque pensá que devant dels nens no podria dir tot lo qu' ell +voldria. Guiat per la minyona, atravessá un altra saleta guarnida de +panóplias, ab armas de distintas épocas; era l'escullida armería qu' +aquells senyors tenian á Barcelona y de la qu' en Galcerán estava tan +cofoy. L' Albert la mirá ab enveja per primera vegada. Com un llamp +atravessá per son cervell l'idea del suicidi, sens trobarlo ridícul +com quan, ja enervat per Schopenahuer, intentava reflexionarhi. Nó; +sos ulls, tot com un llamp, encare 's fixaren ab amor fins en l'arma +que triaria: la pistola niquelada ab que tants blanchs havia fet á +Barcelona en competencia ab D. Pau. Y al pensarhi, passá per son +palmell la tebior mullada del níquel com un bau consolador. + +--Senyora... --feu la cambrera obrint, la porta inmediata, sens moures + del brancal al dar pas á l'Albert. + +Y aquest se trobá, de sobte, cara á cara ab Da. Isabel, casi sens +saber qué dir. + +Aquell dormitori era una pessa gran, baixa de sostre, ocupada per dos +llitets de bronzo brunyit ab pabelló de musselina blanca, un secreter +de palo-rosa ab motlluras dauradas, la calaixera dels nens, y un jòch +de mobles de doradillo. Las parets estavan tapissadas d'un paper +perla florejat; una porteta comunicava aquesta pessa ab lo dormitori +de Da. Isabel; la finestra dava á la plassa de las Monjas. + +Da. Isabel, al capsal del llitet del nen, li tenia una de las manetas. +En Pepito estava encés com una brasa: una febrada espantosa li +escursava la respiració y 'l feya regirar continuament pe'l llit, los +ulls extraordinariament oberts peró com esbarats, la parla resolta é +impacient. Al costat de la ruhentor del nen aumentava la palidesa de +sa mare, tota una altra d'ahir nit ensá. Ullerosa, plorosa, groga com +la cera, semblava que li havian robat carns. L' Albert se quedá +sorprés, ab lo cor oprimit, no sabent si retirarse ó pendre cadira, +fins que la prengué á instancias de la senyora. Peró, avans, com si +dubtés de lo que sos ulls veyan, se llensá instintivament á tocar lo +front del malaltet que talment cremava. Llavors, los ulls de la mare +s'ompliren de llágrimas silenciosas. + +--Cóm ho ha sabut, Albert? --Senyora, no'n sabia un mot: --Y, com + tement una nova pregunta, continuá:-- He vingut no sé perqué, pe'l + gust de véurela, segurament portat per 'l instint... Qué diu 'l + metje? + +--L' espero encare; y fá ja duas horas qu' está així! Quan vosté ha + trucat, me creya qu' arribava. + +--Y potser vosté m' ha fet entrar per massa bondat... --saltá 'l jove, + á punt d'aixecarse. + +--Oh, nó, no 's moga, Albert. La seva companyia m' es un consol; tanta + soletat me mata. Necessito desfogar lo cor. Vosté no sab quín dia + he tingut avuy ¡quín dia, Senyor, quín dia! + +Lo plor entelá sas derreras paraulas. La afligida mare posá altre cop +la má en lo front cremós del fill, que semblava condormirse, lo besá +ab tristesa y, sens abandonar aquella maneta, comensá, encare plena +de llágrimas y en veu condolida, l'historia d'aquell dia. + +--Los nens s'havian llevat bé, inclús en Pepito; peró mentres los + estava vestint, ja he tingut de deixarlos per una impertinencia + estranya en la Queta. Me demanava ab pressas, y 's negava á entrar + en aquest quarto. Resultat: que 'm despedia, 'm deixava en sech. Un + acte aixís d'una criada tan antigua, tan volguda d'en Galcerán, tan + fiel y respectuosa, m' ha omplert d'alarma. He volgut saber á qué + obehia, quins motius la portavan á obrar aixís; peró res, ni una + paraula. Vosté ja sab com son la gent d'aquí, tan sorruts. La + Queta, ni una soca; clavada al meu devant, sens badar boca, ab los + ulls á terra, com avergonyida de la seva acció, peró insistinthi + com bona tossuda. Li he vist una llágrima als ulls y, quan anava á + aprofitar aquest enterniment pera ferla cantar, entra la cambrera + anunciantme al senyor rector. Lo cor m' ha dat un salt! Lo senyor + rector en aquellas horas y demanantme també ab insistencia!... ¿Qué + podia esser?... Ja m' he vist á sobre una mala nova d'en Galcerán, + lo papá mort, qué se jo? Tot ho podia pensar, menos que hi hagués + relació entre aquella visita y la sortida de la criada. + +Aquí callá Da. Isabel per aixugarse 'ls ulls y observar de nou al +menut que seguia dormint ab un panteig á estonas semblant al soroll +d'una serra somort per la distancia. La cambrera entrá ab una tassa +de malva y la lámpara, que colocá demunt del secreter, al recò oposat +al llit. Deixondiren un poch al malalt, y ab prechs y manyas lograren +ferli pendre la tisana. Mes, prompte torná á quedar com un sòch, ab +aquella respiració acompassada de serra. L' Albert no abandoná sa +butaca, 'ls ulls tapats ab la ma esquerra ab qu' apuntalava son cap +caygut. Altra volta sols, Da. Isabel prosseguí sa narració. + +Lo rector havia anat allí pera justificar mellor lo determini +d'aquella criada, y ja tement qu' á ella li faltaria esma pera +esplicarse. Peró era evident que també'n faltava á aquell bon home +per desempellegarse del exordi travallós y reticent ab qu' havia +comensat. A fí de comptes, suposá que la cuynera, un bon xich +escrupulosa, se'n anava per no alternar ab lo servey de Barcelona, +que cantava cansons de petòns y obscenitats may sentidas en aquella +casa, fins llavors exemple de bonas costums. + +--Jo he vist --continuá Da. Isabel-- en la cara d'aquell sacerdot, + pintada la falta de sinceritat, lo temor de parlar clar, lo desitj + de reptarme d'un modo indirecte. Vosté ja sab, Albert, que si á + mossen Pere li faltan formas oratorias, li sobran virtuts, valor y + sinceritat. En la tremolor de sa veu, en l'embarbussament ab que + parlava, he vist ben clar que l'home, ben de malgrat, fingia. M' he + recordat del anónim, m' he recordat dels pronóstichs de vosté, dels + desayres suferts á Vilaniu, y, en mitj de la vergonya que m' + enrojia y de l'excitació que m' exaltava, he pogut trobar la clau + d'aquell misteri. + +--Y qué? Vosté li ha dit?... + +--Sí; m' he tancat ab ell y l'he obligat á parlar clar, comensant jo + per revelarli la calumnia de que soch víctima. + +--Peró, Isabel, vosté es d'una ingenuitat incorretjible. Aquí no se'n + pot tenir ab ningú. + +--Ell ho sabia tot. + +--Y are pendrá la confessió de vosté per una estratagema de tantas com + las qu' aquí 's jugan. + +--Nó, Albert, nó; jo sabia ja ab qui parlava. En Galcerán m' havia fet + moltas vegadas elogis de l'enteresa d'ánima d'aquest sacerdot, m' + havia dit moltas vegadas: es un pobre home que val molt. La seva + sensillesa es purament exterior. Los carácters sincers tením massa + acostumada l'orella al só de la veritat pera que pugan + disfressárnosel ab éxit. Aixís com l'he sorprés jo á n' ell, ell m' + hauria sorprés á mí. Mossen Pere ha quedat convensut de la meva + ignoscencia ab enterniment; s'ha indignat, m' ha ofert auxili, y la + Queta fora aqui casa encare, si jo no m' hagués resistit ab totas + mas forsas á retenir á una persona, sia qui 's vulga, qu' arriba á + dubtar de la meva honra. + +--Y mossen Pere no li ha dit quí es qu' ha xiulat á las orellas + d'aquella vella? + +--Ell ho sab, peró en secret de confessió. + +--Hum!... + +--Nó, Albert, no dubti d'aquell bon home. Jo he recordat tot seguit + que la Queta aná ahir á confessar. + +Y Da. Isabel torná á aixecarse pera contemplar al seu fill que +treya 'ls brassos, tot anguniós sens que las tisanas logressin ferlo +suhar. Mirá +'l rellotje tota concirosa. Eran tres quarts de set. ¡Y 'l metje no + venia! Quina tardansa! Ni á ciutat! ¿Hont son, donchs, las ventatjas + de la campanya? L' Albert, mogut del fástich y del odi que li + inspirava tot lo de Vilaniu, pensava: potser encare't matará 'l + fill, pobre mare! + +Regná una altra pausa anguniosa en la que aquells dos esperits +ploravan amargament, mentres lo pobre malalt seguia respirant ab lo +fatích insistent de la serra. + +Mes, de sobte, l'Albert redressá 'l cap, resolt á parlar. Los ulls +llagrimejants, comensá aixís: + +--Bé, donchs, jo vinch á demanarli perdó de tot y á despedirme. Fòra + jo d'aquí, 'ls calumniadors quedarán confosos, sense saber qué dir + de vosté. No puch, no puch seguir aquí sens exposar á vosté á + perills molt grans. Tan de bo hi arribi á temps. Ja veu vosté cóm + se descaran fins á penetrar ja dins de casa seva. Tot lo qu' aquí + fariam ó diriam pera probar la nostra ignoscencia fora inútil. Un + cop jo fòra, será diferent. + +--Peró, Albert, lo blanch de las iras so jo y no vosté. + +--Mes qué dirian de vosté, sola? + +Da. Isabel tingué d'ofegarse 'l plor ab lo mocador, ensemps que 'l +dubte li sacudia las espatllas. + +--Peró --afegí entre singlots-- vosté, per mí, sacrifica als seus + pares, pobres senyors. + +--No, senyora; la meva mare se'n aconorta, lo meu pare després ho + alabará. Me sacrifico sols jo, y vosté hi te massa dret... + +En aquest moment, ella s'havia aixecat, dirigintse al secreter; peró +al sentir las derreras paraulas, y 'l calor estrany ab que eran +ditas, se pará en sech, y llensá sobre l'Albert un esguart tan plé +d'alarma, que deixá al jove, mut, roig, ple de tremolor. Aquest posat +sumís alentá á la dama á insistir en son determini. "S' hauria +equivocat, no podia ésser que l'Albert s'atrevís ab ella, que li +faltés un sol moment al respecte. Ella no entendria prou bé 'l ver +significat d'aytals paraulas." Y seguí fins al secreter, y ficá +tremolosa una clau al pany, y estirá un dels calaixets. Peró, com +si 'l dubte tornés á picarla, tancá de cop, mormolant entre sí: Nó, +no puch ferli semblant confidencia. + +--Senyora, --saltá la criada-- hi ha 'l metje. + +L' Albert, qu' havia llegit en cada moviment d'aquella dama las +fluctuacións perque havia passat son esperit un cop cullida +l'indiscreció involuntariament llensada, al sentir tancar lo calaix +anava á sortir, á fugir com un criminal sorprés. Peró la presencia +del metje 'l detingué, mal que no sabés hont posar los ulls. Da. +Isabel ja no pensá més en éll. Era son fill, la salut de son fill, lo +que la preocupava. + +--Qué té aquest menut, qué té? --feu lo senyor Roig, mentres + l'afligida mare cuytava á encendre la palmatoria, y ell deixava + l'inmens barret y la mangala demunt d'una cadira. Després, com al + saludar descobrís al noy Merly, obrí uns ulls d'á pam y llambregá + també á donya Isabel. + +L' home observá 'l malalt ab molt d'interés, li palpá 'l ventre, li +mirá la llengua y 'l blanch dels ulls, lo polsá varias vegadas: + +--Un enfitorum, eh? psa! un enfit... Un poch massa de temperatura, eh? + psa! eh? psa! un xich massa de febre; peró, eh? no hi ha cuydado + psa!... no hi ha cuydado... Bé, bé, bé... Are aixó 's té de + coure, 's té de coure, eh? psa!... Li receptaré una purgueta, li + desembrassarém lo ventre, y no tinga por, senyora, no tinga por, + eh? psa! eh? psa!... ¿Té un bocinet de paper y ploma? + +Da. Isabel l'enmená á la saleta, hont lo vellet, posadas las ulleras y +llepantse 'ls llabis, receptá tan pausada y travallosament com +parlava. S' hauria dit que fins en la columna de quantitats hi +escribia son sempitern eh? psa! + +--Dónguinli una xicreta: allá á las deu tornaré. + +L' Albert, que no eixí de son aturdiment més que pera cullir los bons +pronóstichs del doctor, aprofitá l'ocasió pera anarsen, oferint avans +á Da. Isabel los serveys de Da. Francisca. + +--Los hi agrahiré molt, li so franca, Albert. --Y allargá al jove una + má freda y tremolosa qu' aquell no gosá á estrenyer.-- Si no'ns + veyém més... --afegí. Peró 'l plor li ofegá la veu. + +--Demá á las cinch. No'n parli devant del pare... --feu l'Albert, en + veu baixa y esforsantse molt. + +Y encare, al tornar á passar per l'armeria, doná una ullada més +envejosa á la pistola de níquel. Desseguit, baixant l'escala, torná á +brunzirli á l'orella aquell si no'ns veyém més negat de llágrimas, +y 'l cor se li partia considerant que tal despido, després de sa +indiscreció, era bén bé com una ordre tácita de marxa, á la vegada +recriminació y prech, entre indignada y compassiva. Ah! potser no la +veuria més! + +--Y donchs? --saltá 'l vellet Roig, un cop al carrer, deturántlo pe 'l + bras-- Vol dir que se'n va, Albertet? + +--Per hont ho sab? --exclamá l'aludit ab la major sorpresa. + +--Home! Per Deu! ¿Que no he sentit á donya Isabel que 'l despedia? Eh? + psa!... psa! Si qu' es bo aixó! Eh? psa!... + +L' Albert restá ple de vergonya, y 'l metje, abaixant la veu y +clavantli la mirada, vullas que nó, als ulls, afegí: + +--Crech que fa molt bé, Albertet, molt bé; eh? psa! molt bé. + +--Quína nosa li faig, senyor Roig? + +--A mí, cap, fill, cap. Peró, aixís, la gent no tindrá que parlar. + +Y com refugint més explicacions, lo bon vellet trencá en oposat +sentit, perdentse arreu en las fosquetats del carrer. + +Los cabells blanchs lo salvaren, perque 'l primer impuls de l'Albert +fou escanyarlo y potejarlo com qui mata un escorsó. ¿Es á dir que, +fins las personas més sensatas, davan crédit á aquella infamia y +anavan pregonantla per la vila? Lo desitj d'abandonar Vilaniu lo +corprengué com may. A poder, hauria escupit á la cara de tots sos +vehins. + +Aixís, poch menos qu' alocat, arribá á casa seva, y 's nega á sopar, +pretestant falta de fretura, per temor de qu' ab sa excitació +mancaria potser al respecte de son pare, si aquest lo punxava com de +costum. La mare atribuhí la negativa al natural disgust que causaria +á son bon fill lo tenirlos de deixar, y aquesta revelació de +tendresa, á l'hora qu'omplia son cor, li amarava 'ls ulls de +llágrimas. La pobre dòna 's vegé ab travalls pera amagarlas al seu +marit, quí, atribuhint l'acte del Albert á una estranyesa més de son +carácter indómit, no cessava de recriminarlo y de dar ab sa +injusticia més ganas de plorar á la mare... + +--Aquest xicot no se 'm assembla de res. Jo no sé d'hont ha eixit. Me + matará á disgustos. Peró ja't dich jo que, si no fos tan gran, li + arreglaria las peras á quarto. + +Per gran sort, encaparrat per la sessió qu' anava á celebrar +l'Ajuntament més tart, passá bén tost á un altre ordre d'ideas. D. +Ramon esplicá tot lo plan de campanya que tenia per aquella nit, sopá +depressa, y al agafar lo bastó, prometé recullir á Da. Francisca de +casa Galcerán. Llavors veuria com seguia 'l nen. + +Quan Da. Francisca pujá al quarto del noy y trobá á aquest fentse +l'equipatje, los ulls fòra del cap, hi hagué entre 'ls dos un' escena +dolorosa. Peró l'Albert, posantse sobre sí, procurá calmar l'aflicció +de sa mare recordantli qu' havia d'anar á casa Galcerán hont ell +l'acompanyaria. + +--Sosseguis, sosseguis, mare, ja sab qu' ha promés esforsarse en + dissimular devant del pare... Pensi que no 'm faltará res, que + tornaré aviat á veurels... Y pensi que si plora devant de l'Isabel, + li fará un flach favor. + +Peró, al esser á la porta dels Galcerans, donya Francisca vejé ab +sorpresa que son fill se negava á pujar. Tenia feyna, havia de enviar +l'equipatje, á l'hora, 'l pare ja aniria á buscarla, ella podria +entrar á despedirse per derrera volta; ja 'l trobaria al llit. + +Y la pobre mare, plena de pena, de temor y de dubte, embocá tota sola +y tremolantli las camas la gran escala dels Galceráns. + +A la una, de retorn, trobá á son fill al llit, peró despert encare. + +--Com han trigat tant? + +--Es que 'l nen está pitjor. + +L' Albert no pogué reprimirse, s'incorporá tot esbarat. Llavors Da. +Francisca procurá apayvagarlo ab seguretats de que l'havian deixat +fòra de perill, y com D. Ramón estava present, tot era allargar la +conversa pera que aquest se retirés y pogués ella despedirse altre +cop. Peró D. Ramon, agafant la palmatoria, s'atansá al llit. + +--A veure cóm tens lo cap?... Déixam pendre 'l pols... Are't perdono, + perque veig qu' estás molt calent, molt constipat... No't + desbriguis, procura suhar forsa y no será res... Vaja, bona nit y + bon hora. Aném, Francisqueta... Suha forsa ¿ho sents? suha forsa. + +Mes, un cop despullat lo vell Merly, sa muller trobá escusa pera +tornar á eixir: volia fer una tisana pe 'l noy; d'altre modo no +suharia. D. Ramón, si no ho aplaudí ab la llengua com li dictava 'l +cor, no gosá á oposarshi, y la mare lo que feu es corre als brassos +d'aquell fill que creya febrós y desolat perque 'ls deixava. + +### IX + +La grogor que tants cuydados havia inspirat al doctor Roig en sa +derrera visita, era reemplassada altre cop per una bermellor encesa y +salpicada de gotas de suhor, mercés á una atinada aplicació de +sinapismes. Lo perill de la congestió cerebral havia, donchs, +desaparegut. Mes, per arribar aquí, quantas suhors, quantas angúnias, +quins desficis pera la pobre mare! Da. Isabel lluytá com sols las +mares lluytan, sens recordar ja més los sobressalts d'aquell dia +malestatjer, entregada en cos y ánima á la salvació del angelet que +veya escapárseli dels brassos en mitj de sa soletat, sens la +companyia de D. Pau, son pare; y al dolor de la lluyta s'afegia +l'incontrastable angunia de la responsabilitat, imaginária peró +tremenda, ab que 's mortifican las mares pusilánimes en consemblant +cas. ¡Qué diria en Galcerán si 'l nen se moria en sa ausencia! +Estaria bén segur de que s'havian apurat avans tots los medis á +que 'l seu bon talent hauria recorregut? No li quedaria l'aprensió de +lo contrari? Y pensar que, per esser estació de segona la de Vilaniu, +no se 'l podia avisar telegráficament, quan tan aprop lo tenia! Oh! +també ella volia anarsen. Qué hi guanyava á Vilaniu? Apedassada un +moment, havia tornat á perdrer la salut. Tan mala estava are com +avans, sinó pitjor. + +Y com, en son dolor, s'esclamés aixís devant de la cambrera, y aquesta +repetís las exclamacions á la cuyna, en Llebreta s'aixecá de sobte +preguntant: + +--Peró, ¿hónt es don Pau, que diu qu' es aprop? + +Y enterat de qu' era á la capital, no s'hi pensá un moment: baixá al +estable, ensellá un cavall y partí escapat. + +Lo demés servey dormia. La cambrera quedá espahordida pe 'l disbarat +qu' aquell pagés, ab lo més bon desitj, podia fer. Mes com no hi +havia remey, cregué mellor callarse y, mitj tremolant de sòn y de +fret, se deixá caure en la cadira de l'armeria hont l'havia instalada +la senyora. + +Aquesta seguia al capsal de son fill, abrigantlo, tocantlo, +examinantli +'l color á cada instant. Y á mesura que la transpiració aumentava, + allunyant lo perill y desnuhagant lo cor de l'atribulada mare, + sentia ella més abatudas sas forsas y més discordants veus en son + esperit. + +Eran dos quarts de quatre. Aquell zich... zach... zich... zach de +serra anava allargantse ab repetició més folgada y calmosa. Las +ombras de la nit, poch esborradas per la trista llum de la xinxeta, +s'esblanquehian no més á l'apagada claror d'alba qu' apenas +trasparentavan los finestrons. La nena comensava á remoures en son +llitet pera empendre 'l tercer sòn. Da. Isabel compará per centéssima +volta la respiració de sos dos fills. Efectivament, la del malalt +anava allargantse, posantse a compás de l'altra. Llavors la mare 's +desfogá ab un suspir, y 'l colze en lo coixí del nen, la galta +ajeguda en la má, sentí l'ensopiment del vetllador á derrera hora. +Tot lo pes d'un dia d'emocions gravitava sobre sas decandidas forsas, +aclaparava son esperit, peró 'l meteix recort de tan sufrir privávala +de conciliar la sòn. Un recort derrera l'altre, anavan desfilant y +estalonantse tots: la Queta, 'l rector, l'Albert, la maynadera +portantli 'l nen tot ardorós, lo metje pronosticant bé, lo metje +alarmantse, aquella respiració de serra que la tenia encare á +l'orella, aquella temperatura insufrible, aquella grogor esglayadora. +Y després dels fets, venian las consideracións suggeridas, las +vacilacións, las angúnias, los temors. Torná á pensar en sa soletat, +en son marit, y d'aquí en la escena del secreter. Ah! ¿qué anava á +fer allí? A traure la derrera carta de son marit pera ensenyarla á +l'Albert. Per qué ferlo confident de secrets conjugals? Per ventura +estava boja! + +Son enteniment se pará á considerar. En aquella carta hi havia burlas +y reticencias indesxifrables per' ella. A qué venia sinó alló de dir +que fins avuy no podia respondre (si de cás podia) á la explicació +demanada sobre las causas de sa soletat, pera rompre tot seguit ab +un "¿peró qué'n trauria ni perqué ho necessitas? No hi ha que fiarse +dels vilatans y menos de la gent de Vilaniu. En fí, ja'n parlarém +cara á cara y, llavors, entre'ls dos, ho aclarirém mellor." Encare, +al recordarho no més, Da. Isabel sentí una esgarrifansa de fret. ¿Qué +volia dir D. Pau ab aquest llenguatge misteriós? Per ventura aquellas +ráuxas de gelosia de la Mayola havian renascut més fortas qu' avans +sens la menor sombra de fonament? Nó, no podia esser. Era precís en +tot cas que 'ls calumniadors haguessen inventat grans infamias y +pogut portarlas fins al seu marit ab grans visos de veritat. ¿No +tenia ell probas bén poderosas de sa fidelitat? ¿No havia dit ell +meteix que tot alló eran murmuracions de vehinat, envejas de partit? +Cóm podia dar, donchs, crédit á aquells miserables y posar en dubte +las virtuts d'ella, quan ella meteixa las feya palesas ab tanta +sinceritat y senzillesa? + +Ah! per obtenir una explicació, ó altra més clara que la seva, anava á +mostrar aquella carta á l'Albert? La set de veritat, la desconfiansa +de son propi criteri eran las que l'empenyian á ferlo confident +d'aquell secret; res més. Y al recordar la sospita que l'assaltá al +tancar lo calaix, se sentí 'ls colors á la cara. May l'Albert +s'hauria atrevit á ferli una declaració amorosa, ni embossada, per +molt embossada que fos. No podia esser que l'honrada amistat d'aquell +jove 's tornés en passió injuriosa, ni al buf enmatzinat de la +calumnia. May, may; peró menos are, devant de las tribulacións per +que passava son esperit... devant lo sant respecte de que la revestia +sa nova maternitat. Y l'indignació qu' en aquest moment sentí la dama +s'estengué fins á son marit. Perque ¿cóm +--exclamá, feta una mar de llágrimas-- cóm, oh, Galcerán, tu que sabs + las sospitas que tinch de mon nou estat, cóm fins tu t' has atrevit + á dubtar de ta esposa honrada? + +Un truch fondo en lo portal trencá de sobte sas reflexións. A la +vegada, la cambrera botá de la cadira. En Llebreta no podia haver +arribat ni á mitj camí; ¿quí trucaria donchs, á semblants horas? La +cambrera obrí la finestra: era D. Pau; un tílbury de lloguer havia +girat ja y corria plassa avall. + +No cal dir si tal arribada causaria sorpresa. Peró no fou menor la que +sentí ell, trobant llevadas á sa muller y á la cambrera. Cóm +l'esperavan? Quí havia pogut avisarlas, quan ell no havia confiat son +plan á ningú? --se preguntava interiorment ab lo ceny contret y 'l +posat alterós. + +--Quín ángel te porta? --esclamá Da. Isabel cayent en los brassos de + son marit. + +Aquesta pregunta acabá de trasmudar lo semblant de D. Pau, ja remogut +per la primera sorpresa. + +--Per qué? Qué passa? Qué ha ocorregut? --feu, entre contrariat y + alarmat tot d'una. + +--Nó, no t' alarmis; afortunadament lo perill ja ha passat. Lo nen + está mellor. + +--En Pepito? --saltá ell, desfentse de la seva dóna que 'l tenia + encare abrassat, y corrent dret al dormitori.-- ¿Cóm no m' havias + escrit res? + +--Si está aixís desde ahir á las quatre de la tarde. + +--Peró, dóna, un telégrama --replicá D. Pau ab sequedat. + +--Si quan lo nen m' inspirá cuydado ja estava tancada l'estació. Ay! + prous angúnias he passat pensant que se 'm podia morir sense tu. + Las mevas oracións t' han il·luminat, y t' han fet venir. Ay, + gracias, Deu meu, gracias! + +--Nó, donchs, mira; me portavan assumptos ben diferents. + +Da. Isabel cregué que 's referia á cuestións políticas. + +Peró don Pau estava ja examinant al nen ab l'atenció d'un pare que reb +á son fill malmés de sobte. Lo nen suhava copiosament, tenia ja casi +la respiració normal, y dormia ab la són reparadora dels +convalescents. + +Derrera del exámen, D. Pau se deixá caure en la cadira del capsal, +exalá un suspir, y escoltá dels llavis de sa muller l'historia +d'aquella malaltía sobtada y curta. Mes al veure com tenia, durant la +explicació, clavats los ulls en donya Isabel, com se trasmudava sa +cara als cops d'ingenuitat, á cada consideració dolorosa sobre sa +ausencia y á las menos perceptibles modulacions de carinyo de la +narradora, s'hauria dit que D. Pau estava fent un altre exámen no +menos atent y profon de sa muller. + +--Bé --acabá ell-- gracias á Déu, aixó no será res; un causon com lo + que'ns tingué l'Anita l'any passat. Vesten á descansar. Jo 'm + quedaré fins qu' haja vingut lo metje. + +Da. Isabel se resistí á obehirlo. Ell, que vindria cansat del camí, +havia d'anarhi. No faltava més! Ella tampoch dormiria, d'angúnia; ja +havia fet propósit de no ajaures fins á saber lo parer del Sr. Roig. + +--Peró, dóna ¿per qué tots dos? Encare que no hi vajas tu, tampoch me + mouré d'aquí... Jo vinch, molt desvetllat --afegí ab aspresa ben + marcada. + +--Donchs ab major motiu --objectá amorosament l'esposa, acostantse á + son marit y passantli 'l bras pe'l coll.-- Ja que't puch tenir al + costat, després que tan t' he suspirat tota la nit... + +Peró D. Pau, recobrant la contracció de rostre ab qu' havia entrat, +lluny d'entregarse al entendriment amorós á que se 'l convidava, +s'arrancá de sobre, lo menos bruscament que pogué, 'l bras de Da. +Isabel, y s'aixecá ab la major fredor tan alt com era. + +La pobre muller restá parada. ¿A qué venia aquell desayre? Per primera +volta comensá á recelar que no tot lo malhumor de D. Pau obehia á la +desagradable sorpresa qu' acabava de sofrir. Pensá en la carta, y +desitjant promoure las esplicacións: + +--Peró, Galcerán, qué tens?... Tu meteix ho dius, lo del nen no será + res... Per qué t' apartas tan malhumorat? + +--Malhumorat? --exclamá ell, allunyantse sens tombar lo cap y fingint + la major calma.-- Nó; si lo que faig es anar á obrir un xich lo + finestró. +¿No veus que 'l sol ja surt? + +Y en efecte, D. Pau badá reposadament un finestró per hont s'abocá una +resplandor rosada. Da. Isabel no gosá advertirli que podia despertar +al malaltet, á qui palpá y observá una vegada més. No bén persuadida +encare de l'afectada tranquilitat de D. Pau, sospitá qu' aquella +estravagancia era sols un pretext per amagar la cara, potser +avergonyit ja de sos recels, y'n quedá ben convensuda al veure qu' +aquell seguia d'esquena, clavat á la finestra, teclejant sobre 'l +vidre. + +Hi hagué un silenci de dos minuts, durant lo qual marit y muller se +perdian en tristas consideracions. _El Huracan_ havia enconat en lo +cor de D. Pau la punxada d'algun dia, ferint tot ensemps son amor +propi y sa superbia. Qu' aquell diari obehía á suggestions de son +rival vensut, no'n dubtava; peró quan ell meteix havia concebut +sospitas ¿per qué no creure qu' al fons de tot alló hi havia alguna +engruna de veritat, l'engruna suficient á alarmar lo pundonor d'un +marit y á obligarlo á pendre midas rigorosas? D. Pau venia per +sorpresa, disposat á indagar, á cridar fort, á acabar d'una vegada ab +las franquesas dispensadas á l'Albert, y, en cas necessari, á venjar +l'ultratje de sa honra. Tot ho faria á la quieta, peró estava resolt +á ferho. La derrera conversa ab son amich Dominguez acabá d'omplirlo +de recels. Aquest bon amich, endevinant bé qui seria aquell "Pablo", +ficá en la redacció d'_El Huracan_ un espía pera trobar la font de +tanta injuria. L' espía portá una carta sustreta de la redacció, en +la qu' en Rodón censurava durament aquella guerra de mala lley, +pregant al director qu' abandonés semblants medis que li repugnavan +tant més, quant de segur li foran injustament atribuhits. L' espía +havia afegit que tots aquells _Tumbos_ venian ja fets de Vilaniu. No +naixent del odi del vensut, d'hont eixia, donchs, aquella guerra +encarnissada y perfidiosa? Y per qué la soletat de que 's queixava +Da. Isabel? ¿No podia aquesta queixa esser una hipocresia de dóna +pera ferse mellor la mártir avans de qu' ell vejés ab sos propis ulls +y plé d'alarma aquell retrahiment? Y aixís, ab la ceguera de la +gelosía, comensá D. Pau á entregarse á confusións tan desbaratadas +com la d'arribar á sospitar á moments si l'autor dels _Tumbos_ seria +un amich vergonyant. + +En aquesta disposició d'esperit havia arribat sens toparse ab en +Llebreta qu' emprengué la dressera, y una sorpresa derrera l'altra +desballestavan sos plans y 'l tenian capficat y malmirós al peu de la +finestra. Perque, pensava allá, recordant la conversa llagrimosa de +sa muller; ¿es possible tant fingiment, tanta hipocresia? Si capassa +fos d'aixó, n' hi hauria pera matarla! Oh, no pot ser, es impossible! +No tenia més remey qu' aguantarse, dissimular y estar á l'aguayt dels +actes més insignificants. La soletat del camí, la meteixa fosca +havian ajudat á exaltarlo, segurament. Calma, calma... + +Mes, de sobte, D. Pau s'enretirá mitj pas ab lo cap abalansat al +vidre, los ulls com dos mistos, fits en un punt de la plassa. Sa +actitut era la del assalta-camins que vol assegurarse de qui vé; la +tensió nerviosa de tota sa figura, amenassant. + +A Da. Isabel, que, de son recó, no 'l perdia de vista, l'assaltá 'l +pressentiment d'una gran desgracia. Plena d'esglay abandoná la cadira +y cridá: + +--Peró, Galcerán, qué tens? + +Ell no respongué. Tot son esperit estava allí, en aquell punt de la +plassa, que fitava ab ulls mitj cluchs. Peró de repent se li obriren +un pam, injectats de sanch, plens d'ira. La vena li havia caygut, ja +ho havia vist tot. ¡Oh infames! Traydors! Y dant un bot de fera +abordada, saltá á l'armería. + +L' espant que causaren á Da. Isabel aquets moviments descompassats li +segá las camas. Tingué de sostindres al petje del llit de +l'Anita. ¿Peró qu' era tot alló? Lo cor li glatia desbocat. ¿Qué +havia vist aquell home, qu' aixís lo posava foll? Feu un esfors y +arribá al vidre. La plassa estava deserta; peró abaix, á deu passas, +fixant la vista á la finestra ab ulls esbrinadors é interrogants, la +faç trasbalsada de dolor, una cartera de viatje al coll, estava +l'Albert. + +--Al... --anava á cridar ab un xiscle Da. Isabel, la má ja en la lleva + per' obrir la finestra. + +Peró, tot á un temps, trontollá la del costat, retrunyí una detonació, +y aparegué D. Pau, blanch com la cera, la pistola de níquel á la má, +dihent: + +--Allá 'l tens, dóna hipócrita. + +Era inútil; Da. Isabel havia caygut á terra sens sentits. Al meteix +temps, los nens, despertats de sobte, desfogavan l'espant agenollats +demunt del llit, la cambrera entrava corrent al quarto, y sorolls +fondos revelavan que 'l demés servey s'aixecava á corre-cuyta. Lo +temor del escándol infundí á D. Pau una serenitat espantosa. + +--No es res, no es res --feu á la cambrera-- treya las cápsulas del + revolver y se m' ha aviat. Sòrt encare de tenir la finestra + oberta... Are veyéu com s'han esglayat aquestas criaturas!... + +Y 's doná manya á penjar la pistola que duya amagada en l'infern del +jaqué, y á tancar la finestra, á la qual no s'atansá sense 'l terror +y la curiositat del assessí. Peró sos ulls escorcollaren en va tota +la plassa; l'Albert havia desaparegut. + +Després d'una nit de lluytas dolorosas, no havia sabut aquell enamorat +empendre 'l camí sens tentar la casualitat d'una entrevista, d'un +derrer adeu, sense grabarlo, al menos d'una ullada, en aquellas +parets volgudas que li parlarian al cor lo dols llenguatge dels +objectes pertanyents al ser estimat, que li revelarian ab un llum, ab +una finestra més ó menys badada, còm seguia 'l nen, causa dels +presents afanys d'aquella dóna estimada per la qual anava á +sacrificarse ab una generositat tan heróica com secreta. + +Lo cor partit y pantejant, arribá allí com tot enamorat, cego, sens +somniar perills ni emboscadas, empés pe 'l amor, per l'ánsia +devoradora de consol. Los reflexos que 'ls moviments de D. Pau +promogueren en los vidres, que la claror de fòra opacava, +l'atragueren més y més; aná acostantse, acostantse maquinalment. Un +raig d'esperansa consoladora li aixamplava 'l pit: "Da. Isabel +l'havia vist, la finestra de l'armería tremolava, s'obria, ella eixía +á darli gracias de sos cuydados, á dirli adeu"... quan la detonació +li glassá las sanchs y 'l bolet li caygué á terra atravessat per la +bala. L' instint de conservació li feu empendre vergonyosa fuga, que +sostingué tant com, tombant lo cap, ovirava la casa Galcerán. Per fí, +un panteig insoportable 'l feu parar, y, arredossat á una casa, tot +revenintse, comensá á considerar sa situació. No podia haver +descarregat contra ell més que 'l hereu Galcerán. La campanya d'_El +Huracan_ li havia d'enfornar la gelosia al pit, y aquell home degué +arribar de sobte, assedegat de venjansa... Oh! qué havia fet? Quína +imprudencia més espantosa! Tot ho havia perdut ell. La tranquilitat +d'aquell matrimoni era ja impossible; inevitable la desgracia de +l'Isabel! Y al considerarse principal autor de la desventura +d'aquella dóna, cregué que se li esberlava 'l pit, s'execrá á si +meteix, malehí la propia existencia y envejá la mort, únich refugi +contra la persecució de la fatalitat que 'l oprimia. + +Una forsa secreta l'empenyé altre cop carrer avall. Tot estava +solitari; lo cel, d'un blau desesperador, anava inundantse de llum, +d'una llum espansiva y riolera que contrastava ab la quietut +d'aquellas casas tancadas de dalt abaix. L' Albert sentí una +esgarrifansa de repulsió; alló era Vilaniu, aquell gran cau +d'escorsóns tan afavorit per la naturalesa, tan acaronat pe 'l sol. +Nó, ni un moment més. Son bau l'havia enmatzinat; mentres fora allí +no faria més que mal. Evitar las consecuencias del que ja havia fet +era impossible. Si hi havia una Providencia, y aquesta s'apietava +d'aquella pobre víctima, fora l'única que podria salvarla. Potser la +trauria de Vilaniu,... Potser... --sa imaginació febrejava-- +potser... fins la llensaria en brassos de son amor... + +Sens adonarsen, havia arribat l'Albert al portal de Baix. Un soroll de +picarols trencá son desvari: era la diligencia qu' anava á eixir de +la vila. + +--Y donchs, que s'es adormit? --preguntá 'l majoral, parant los + animals-- ¿Qué no vol venir? + +L' Albert respongué ab lo cap, se ficá en lo carruatge sens badar +boca, y, desde son recó, al arrancar los cavalls, llensá á la vila +que 'l vejé naixer un esguart de fástich y odi. Després se tombá de +cara al encoixinat, y llágrimas ruhentas li escaldaren la vista. + +### X + +Quan, aquell dematí, 'l senyor Merly entrá á la cambra de son fill y, +en lloch d'aquest, se trobá ab una lletra de despido, de poch se +fereix. + +--Francisqueta! Francisqueta! ¿qué vol dir tot aixó? + +L' interpelada entrá, tremolant com una fulla al arbre, los ulls +encare roigs de tant plorar. + +--¿Qué significa tota aqueixa comedia? Es á dir que tu ho sabias, no + me n' has dit res, y encare l'has ajudat á fugir? + +--Nó, home, nó; no'n digas fugida. Es qu' á tots dos nos ha faltat cor + pera dirt'ho. Com qu' aviat t' enfadas tant, tu mateix t' ho perts +--respongué ella, deixantse caure en la primera cadira. + +D. Ramón se posá furiós; las mans plegadas al derrera, los ulls fora +del cap, son front y sa calva com una escarlata, comensá á passejar +per amunt y per avall, esclamantse de bo y millor, sens escoltar las +escusas de la seva pobre dona. + +"Es á dir qu' ell era un zero á l'esquerra; qu' á casa seva 's prenian + las més grans determinacions sens contar ab ell pera res, com si ell + no fos ningú!... Qué s'havian pensat mare y fill? Per més que + l'Albert tingués vint y cinch anys, per més que fos major d'edat, no + era tan amo de sos actes que pogués desconeixer l'autoritat d'un + pare ni prescindir dels debers de fill. Ell volia esser respectat + tan com viuria, y son fill y sa muller estavan obligats á + respectarlo..." + +--Com s'entén? ahont aném á parar?... No sabéu qu' un pare es + representant de Deu á la terra?... Estém ben guarnits de la manera + que +'s posa 'l mon! + +--Peró, home... + +--Qué peró home ni que més camándulas! Tant tu com ell teniu culpa, y + no +'m vingas ab rahóns de mal pagador... La vostra sòrt es que jo no so + amich d'escándols; que sinó, era capás de fer portar al meu fill de + Barcelona fins aquí entre mitj de dos guardias civils... + +--Peró si... + +--Vols fer lo favor de callar?... No 'm vinguis ab peros ni cuentos. A + mi no 'm farás veure Sant Cristófol nano, á mi no 'm desferás que + l'Albert es un mal fill, que s'ha acostumat á anar per las sevas + sens contar ab son pare pera res. Veus lo que 'm va passar ja ab + alló d'en Solá. Ell sabia bén bé que'n Pinyol no tenia rahó, + peró 'm va explicar may, per ventura, la lley en que s'apoyava?... + Vol prescindir de mi, eh? Donchs ja pot comensar. Pera mi, com si + ja no existís al mon. No vull saber més d'ell; no li enviaré un + xavo; que s'arregli... + +--Si tornará, home, si tornará... + +--Nó; aixó si que nó. Aqui á casa que no intenti posarhi més los + peus!... No está tan malament á Vilaniu? No estava tan malament al + meu costat que may me comunicava res, que may m' aprobava res?... + Donchs que no torni... que s'estiga á Barcelona... á veure qué li + darán allí... darrera alguna donota. Ah! ja'n tinch bén bé jo la + culpa de lo que m' está passant: jo no li hagués enviat may: jo + hagués cregut á D. Joseph que sempre m' ho deya. + +--Pero, veus? D. Pau bé ha tornat... + +--Sí, quan? Quan la salut de la seva dóna ho ha requerit, quan no ha + pogut de menos. Per que, vet aquí que 'ls hi donan á ciutat: que + fins la salut hi perden. Tants escarafalls com fan dels pobles, y + després, cametas ajudeume, tots hi han de venir á raure, si volen + viure bons y sans... Pero vés quin goig se'n va veure D. Joseph de + son fill! Y encare, allí era diferent: la casa Galcerán es una casa + forta; nosaltres no podém mantenir duas casas... + +Peró al arribar aquí, la minyona interrompé á D. Ramón, entrant ab una +carta á la má. Eran duas ratllas de D. Pau. A D. Ramón li doná tal +salt lo cor, que la desclogué d'una esgarrapada ab l'intent de +llegirla sens ulleras. Peró acalorat com estava y tremolós per sa +excitació, tingué d'asseures, s'aixugá 'l front, s'encabalcá 'ls +quevedos, llegí y, mudant los colors, esclamá: + +--Que diable hi deu haver!... D. Pau es aquí y't demana á tu, + Francisqueta. + +--A mí? + +--A tu, á tu. + +--Ay, que 'l meu fill no tinga una desgracia! Jesús, Maria + Santíssima! + +--Nó, dona, aixó nó; --més aviat será qüestió del pobre Pepito --saltá + D. Ramón, més mort que viu. Pepa! Pepa! --cridá tot seguit. + +La minyona, que no s'havia allunyat cinch passos, entrá arreu. + +--Qui ha dut aquesta carta? + +Era 'l cotxero qu' esperava encare abaix la resposta. + +--Y donchs, feslo pujar. + +Lo cotxero aclarí 'l misteri: donya Isabel estava malalta, havia +abortat. + +--Donchs, cuyta, cuyta, Francisqueta, arréglat y veshi. Jo comenso á + anarhi. + +Lo cotxero manifestá que serian inútils sos passos; que 'l senyor no +volia veure á ningú, á ningú absolutament; qu' estava desconsolat per +creures causant d'aquell fracás. Y esplicá l'historia de la pistola +tal com l'havia sentida de la cambrera. L' espant d'aquella detonació +imprevista deixá á Da. Isabel sense sentits pensant que D. Pau +s'havia mort. + +Peró D. Ramón, portat de son bon afecte, no s'entengué de rahòns y, +sens esperar á sa muller, feu via á casa Galcerán ab lo cotxero, +informantse més minuciosament de tot, estranyantse ab lo major candor +d'ignorar encare l'embrás de Da. Isabel. + +De sobte, atravessant pel carrer del Pou, topá ab lo senyor rector. + +--Ahont va don Ramón, tant cremat? preguntá 'l sacerdot senzillament. + +Lo vell Merly, no poguent ocultar l'angúnia que l'empenyia, tractá +d'escabullir lo cos, accentuant molt la necesitat que 'l cridava á +casa Galcerán. + +--A casa Galcerán?... Que hi há alguna desgracia? --feu lo rector, + emocionat de veras, y ajuntantse ab D. Ramon instintivament. + +--Y bén grossa potser, respongué l'amich dels Galceráns, tocat ja per + lo interés que manifestava 'l senyor rector, y desitjós d'atreure'l + fins á aquella casa pera mellor consol. + +Y escursant lo pas y deixantse endevantir pe 'l cotxero, explicá, fil +per randa, l'ocorregut d'ahir al vespre ensá. + +--Ja veu quinas tribulacións, senyor rector.-- lo fill y la senyora, + tots dos malalts, pobre don Pau!... Ja li dich jo que n'hi ha un + feix d'aquest mon!... Figuris qu' aquest matí á mi també se me n' + ha anat l'Albert á Barcelona... qu' are'ns podria fer bon servey. + +--L' Albert! --exclamá 'l rector, obrint los ulls desmesuradament y + quedantse rumiant una estona-- ¿Peró, cóm? pera no tornar? ¿No + havia obert despaig aquí? + +--Qué hi fará sí 'ls joves semblan ximples? Las ha dadas en qu' aixó + no li agrada; qu' aquí no s'hi troba bé y vájili al derrera. Jo ja + sé qu' aquí no té certament lo porvenir que pot trobar al costat + del senyor Olivó... peró vosté no negará que, veures separat del + únich fill qu' un té, es molt trist. + +Peró 'l rector, qu', evidentment encaparrat, ja ni 'l sentia, 's +contentá ab respondre incongruentment ab un: + +--Bé, home, bé... ¿Y... ha dit que D. Pau es aquí, eh? + +--Ah, sí. Lo que falta saber are es si'ns rebrá. + +Lo capellá arrugá l'entrecellas com qui no entén prou bé. + +--Aixís ho suposa 'l cotxero. Sembla que don Pau está tan afectat, que + no vol conversa, que no está per ningú. + +--A veure, á veure... --interposá en to dubitatiu lo sacerdot, tot + recullintse 'l manteu pera muntar lo primer grahó de la gran escala + hont havian arribat ja. + +La sota-cambrera 'ls instalá en la saleta de confiansa, repetint los +dubtes insinuats ja pe 'l cotxero. D. Pau no havia tret lo cap de la +cambra del nen hont permaneixia tancat, com no fos pera parlar ab lo +doctor Roig, y havia declarat resoltament que no volia veure á ningú +més. + +--No obstant, si sab que som nosaltres... --indicá D. Ramón. + +--Nó, no hi vol dir res --saltá 'l rector-- esperém; no l'incomodi, + bona minyona. ¿Cóm está la senyora? Ha deslliurat ja? + +--Fa un quart, senyor rector. + +--Bé, bé, bé, bé; esperém, donchs. No ha dit, vosté, don Ramón, qu' + arreu vindrá la sua muller? + +--Miri: ja es aquí. + +Lo rector s'aixecá y digué á Da. Francisca, mentres se treya la +mantellina, que si l'estat de la malalta ho permetia y s'ho podia fer +venir bé, li indiqués qu' ell era allí. Aquella desaparegué ben +prompte per las habitacions de donya Isabel, mentres los dos homens +s'aclofavan pensívols y silenciosos en senglas butacas. Los +finestrons estavan talment ajustats qu' aquells bons senyors boy +no 's podian veure. Mellor pera reflectir, pensá 'l rector; y tot +ajeyent lo front sobre 'l palmell de la má esquerra, s'entregá á la +meditació en cos y ánima. Peró D. Ramón, que per un moment semblá +imitarlo, arreu comensá á remenarse ab frisansa. L' esperit de son +rellotje, 'l tich-tach del péndul que guspirejava demunt la xemeneya, +l'adolorit grinyol de las portas que 'l servey obria y tancava +discretament, cent petits sorolls que venian de las pessas +inmediatas, lo distreyan, li esmicolavan lo temps en una successió +eterna, excitavan sa curiositat y li comunicavan l'impaciencia del +prés. Acostumat á recorre aquella casa ab complerta llibertat, l'home +no podia avindres á semblant inacció. + +Afortunadament no trigá en apareixer la seva dòna pera manifestar á +aquell sacerdot que Da. Isabel desitjava parlarli. Després, quedant +sola ab son marit, digué en veu baixa: + +--Pobre senyora, pe 'l primer que m' ha preguntat es per l'Albert... + peró d'una manera que t' hauria trencat lo cor. + +--Y donchs; que potser també ella sabia lo que jo ignorava encare? + +--Sí. Es á dir sí; nó --saltá la pobre dòna, repensantse y confonentse + ella meteixa al volguerse explicar la vehemencia ab que li havia + parlat Da. Isabel-- lo que hi ha es que... d'alló... com qu' ahir + al vespre l'Albert no va venir, y jo vaig dirli qu' estava malalt, + en mitj de la febre qu' ella ha passat, quí sab com lo veya? Potser + mort; perque no pots pensarte quants cops m' ha fet repetir qu' + estava bo y en camí de Barcelona. + +D. Ramón, sens objectar paraula, 's quedá tamborinant en los brassos +de la butaca, y regirantse penosament cada dos segóns. L' home no +entenia la conducta de D. Pau. Encare qu' aquest volgués cuydar al +seu fill, +¿per qué refugir lo costat dels bons amichs? Ell no 'l trauria del + capsal, peró hi entraria á ferli companyía, li daria compte de tot + lo fet en l'alcaldía durant la seva ausencia, parlarían del curs + donat al assumpto Rodón, lo distrauría, en una paraula. Després, + aixecantse y aplicant un moment l'orella á la porta de la armería + per hont havia desaparegut lo rector: + +--Peró qué fa aquest home? qué per ventura la confessa? + +--Peró, home, si no fa dos minuts qu' hi es --saltá Da. Francisca, qu' + en aquell moment pensava en quin tros de camí 's trobaría 'l seu + fill. + +--Calla, que sento passos --feu D. Ramón, contenint fins la + respiració.-- Algú truca ab los nusets dels dits dins del quarto + del nen... Prou es ell, prou. Quí has deixat ab donya Isabel? + +--A ningú més. + +--Oh, donchs, prou es ell, prou... ¿A qué venen aquets misteris? Qué + significa tot aixó? --exclamá 'l vell Merly, tot penedit d'haver + portat allí á quí sabia arreglárselas pera veure á en Galcerán + avans qu' ell.-- +¡Ca, si no hi ha res més manifasser que 'ls capellans! + +Y engelosit com una criatura, torná á regirarse per la butaca, +llambregant ab esguarts de fòch los tòchs metálichs que lluhian per +las parets, caragolant l'ala del barret de palla que tenía en las +mans, encavalcant y descavalcant las groixudas camas sota la bola de +son ventre botarut, mentres la seva dòna, molt recullideta, seguía +pensant en son fill desde 'l sofá. + +Ja havia mirat dos ó tres cops l'agulla del péndul acostanthi'l nas D. +Ramón, quan per fí torná á sentir remors estranyas. Corregué á espiar +y li semblá llavors, que 'ls dos homens entravan plegats á l'alcova +de Da. Isabel. + +--Te dich que no entench que 's remenan. + +--Y déixals fer, home, per Déu. + +--Es que suposo que donya Isabel no estará en perill de mort per que + la confessin ó tractin de cosas majors... Mira qu' es qüento! + Qué 's deu haver embolicat per allí dins aquell capellá? Ja't dich + jo que fará bon sol quan jo 'l torni á portar per aquí. + +Y D. Ramón, ofuscat per la gelosía, arribava á ofendres y á creures +deguda com un favor la visita d'aquell sacerdot. Per aixó quan, +finalment, lo senyor rector eixí y li allargá la má pera despedirse, +lo vell Merly feu en to evidentment ofensiu: + +--Vaja, ja ha sortit ab la seva?... + +--Sí, y me'n podria dar las gracias --respongué l'interpelat, qui 's + sentí injustament ferit. + +"Aixó es bo; 'l mon al revés" --pensá D. Ramon, interpretant á sa + manera aquellas paraulas misteriosas. + +--Ah! --saltá 'l rector, tornant enrera duas passas de la porta qu' + havia ja atravessat.-- M' ha encarregat don Pau que tingan la + bondat de no entrarhi, que ja 'ls cridará. + +D. Ramón lo despedí ab la llambregada del prés á qui venen á posar un +nou grilló. Plé de malhumor insoportable, torná á asseures; peró, al +cap d'un moment, s'aixecá, resolt á sortir una estona. Aquella saleta +tan fosca, tan trista, tan plena de privacions y entrebanchs, li +semblá un calabosso. Tenia fam de respirar ab llibertat: se plantá 'l +barret y eixí... Peró quan se trobá á l'escala, no gosá arribar al +carrer; torná enrera y 's contentá ab baixar al jardí, tot exclamant +interiorment: + +--Al menos hagués explicat qué s'han fet per allí dins! + +Mes, era aquest un secret que no arribá may á oidos del bon vell, bé +que prompte un' altre enigma vingué á ofegar en son esperit la +curiositat primera: la conducta estranya qu' en lo successiu guardá +D. Pau, negantse á escoltarlo ni dos minuts, negantse á rebre fins á +las personas de més suposició que s'interessavan per la salut de sa +muller. + +Aquell home tan donat á la política, tan fayent y sociable, semblava +un altre. Desvanescut, per aquell sacerdot y pe 'l jurament de sa +muller, lo dubte que 'l crucificava, s'espantá de sí mateix. Si per +gran xaripa l'Albert havia escapat ab vida de aquella injusta +agressió, quí li responia are de la sòrt de Da. Isabel? Oh, quína +imprudencia més horrible! Ell, ell, l'assessí de sa muller, de la +mare de sos fills, cego butxí d'un ángel ultratjat y perseguit per la +més infame mentida! + +D. Pau no sentia més dalé que 'l de reparar lo mal causat, salvar, +retenir aquella dòna estimada. L' amor sentit per ella l'abrusava com +may, s'accentuava com may sobre sos fills, sobre tot lo qu' ella +havia estimat ó havia mirat un dia ab interés. + +Lo doctor Roig se reservava 'l pronóstich devant la decidida propensió +d'aquella naturalesa á un fenómeno tan anormal y perillós; mes no +desesperava de salvarla si la febreta cedia. Tot havia anat bé, y 'ls +dolors lumbars y abdominals de que 's queixava la malalta eran +senzillament consecutius. Peró D. Pau no sossegava: ell meteix volia +cuydarla, observarla á cada instant, y, si de cas eixía de l'alcova, +era no més pera subjectar al nen que, per una d'aquellas +resurreccións de criatura, ja ballava dalt del llit, y pera tancarse +breus minuts en l'escriptori hont desfogava lliurement lo dolor que +l'oprimia. + +Al segón dia, Da. Isabel presentava una extrema palidesa y una +hemorrágia creixent. Lo doctor Roig arrufá 'l nas y no pogué amagar +certa alarma. D. Pau s'atreví á indicar la probable conveniencia +d'acudir á tractaments enérgichs; peró 'l senyor Roig era partidari +decidit del sistema espectant, no hi hagué medi de persuadirlo. A las +quatre de la tarde, la malalta estava pitjor; havia tingut unas +esgarrifansas que li duraren tres quarts d'hora, la hemorrágia +creixia en quantitat y fetor, los dolors abdominals desapareixian y +la cremor de la pell y 'l pols aumentavan. Llavors lo doctor Roig +s'empenyá en prescriure una sangría. D. Pau comensá á dubtar de la +ciencia d'aquell metje, qu' á Vilaniu passava per una ilustració +médica. Tement un desenllás fatal, telegrafiá al seu sogre, que +comparegué l'endemá á la nit, y aquesta meteixa nit demaná á consulta +dos metjes de Barcelona. + +Mentrestant, á la casa acudia mitj Vilaniu, uns oferintse de cor, com +la repenedida senyora Montellá, que s'instalá al costat de Da. +Francisqueta á compartir ab D. Pau los cuydados de la malalta, altres +sens més afany que 'l de tafanejar. Lo general y D. Ramón rebian á +tothom en lo menjador y excusavan lo retrahiment del amo de la casa, +que seguia més malhumorat cada dia. + +Acostumat á dominar y malavesat per la sòrt, D. Pau se consumia devant +l'impotencia de la medicina que 'l condemnava á tascar per primera +volta +'l fré del impossible. Possehit de l'alarma, á cada nou síntoma + enviava á cercar al Sr. Roig, y quan aquest arrufava 'l nas, li + llensava una mirada d'odi. Uns cops girava 'ls ulls al cel com + fembra esporuguida, demanant clemencia; altras vegadas desconfiava + de la misericordia divina y s'imaginava á Déu un ser impassible, cor + de roca, desprovist de tot amor per la seva creació, renegava de la + seva crudeltat y plorava y picava de peus ab la rebequeria d'una + criatura consentida. Peró, al menor raig de esperansa, tornava á + reconciliarse ab lo Creador, y, 'ls ulls plens de llágrimas, li + demanava apoyo, una sòrt d'aliansa que després recompensaria posant + á contribució totas sas forsas que ja 's sentia renaixer y creya + altre cop prepotents. Son pensament era presa d'un mar procelós, + tantost enlayrat á la cresta de l'ona més superbiosa, tantost + estimbat al xuclador del dubte, tantost escupit á la tova platja de + la fé, hont, afadigat de lluyta, hauria volgut reposar, per' esser + altra volta xuclat d'aquí y sumzejat sens compassió. Y si de cas en + aquest trasbals insoportable li passava com un llampech l'idea de + que sos enemichs podrian pendre per gran victoria la mort de Da. + Isabel, se li capgirava 'l cervell, la rabia 'l cegava, 's posava + furiós. Son torment era tant més crudel en quant no podia esbravarse + ni per la válvula consoladora de l'amistat. Tota l'expansió de son + dolor quedava reduhida á traspuar pe 'ls fets. Quants rodejavan á D. + Pau veyan traslluhir aquell dolor en la vivesa ab que parlava als + metjes, en la tendresa ab que tractava á sa muller, en l'energía y + dalé ab que li aplicava 'ls remeys, y 'l desfici ab qu' esperava + llurs efectes. Més tart, se li pintavan á la cara 'l descoratgement + del desengany y l'abatiment de forsas; sos llavis, per aixó, no 's + desclohian; girava en rodó y, sens haver proferit un suspir, ni un + gemech de pena, corria á tancarse, alterós é intractable á quants li + eixian al pas. + +La Queta, qu' havia comparegut de nou á la casa, ficantse, si't plau +per forsa, á la cuyna á ajudar al servey, desitjosa de perdó, +s'atreví un dia á demanarli que l'enmenés á l'alcova. L' hereu +Galcerán, sens pararse á escoltarla, l'amidá de cap á peus ab una +mirada verinosa, y maná secament que llansessen aquella dòna al +carrer. Ella quedá feta una mar de llágrimas, peró, ab la esperansa +d'ablanir aquell cor, no hi hagué qui pogués arrancarla d'allí. Tentá +una segona vegada, quan ja havian vingut los metjes de Barcelona, y +D. Pau se posá fet un foll al veures desobehit. + +--Trayéume á fòra aquesta desagrahida: no la vull veure més! + +Y com si no trobés un mot prou aspre qu' afegir, intimá á la Queta ab +un cop de cap y tocant l'ase. + +Senyors y servey miravan á D. Pau encongits y temerosos, los uns +tement per sa salut, los altres una rauxa de geni que 'ls deixés +malparats. L' única persona á qui mostrava tendríssima afabilitat era +Da. Francisqueta, la mare, la genuina representant del jove +injustament escomés. Ella no li parlava de política ni de negocis; +compartia ab ell los cuydados de Da. Isabel, y allá, al fons del cor, +plorava l'ausencia d'un ser estimat, certament ben digne del respecte +de son agressor. Mes, fòra de l'afligida mare, D. Pau no atenia á +ningú. Per aixó, fins son sogre callava al veure'l entrar, D. Ramón y +en Llebreta li feyan pas, ab los ulls á terra, esperant, com dos +gossos bastonejats, l'adveniment del favor perdut. + +D. Ramón, sobretot, estava inconsolable; aquell despegament y'l del +seu fill eran dos claus que tenia clavats al cor. L'Albert no havia +escrit més qu' una carta donant part de la seva arribada, insinuant +apenas la necessitat de perdó, com si son darrer determini fos lo més +natural, y sens llansar l'esperansa més remota de tornar á Vilaniu. + +"Quatre ratllas y en lletra desordenada! Aquí 'l tens: ja torna á + esser á Barcelona, ja 's hi troba com lo peix á l'aygua, ja escriu + d'una esgarrapada, distret, sense ni saber qué dirnos... Té, l'única + part un xich afectuosa es aquesta hont demana novas d'en Pepito y de + Da. Isabel... Si no fos per aixó, potser ni'ns pregaria que + cuytessim á contestarli." + +Per altra banda, 'ls rums-rums de la vila me 'l duyan marejat. Tot +Vilaniu anava remogut per un sol crit: la jove Galcerán se moria! En +la derrera consulta, 'ls metjes l'havian desahuciada, no hi havia +remey. En cassinos y cafés, pels rotllets de las botigas, en visitas +y escriptoris nos parlava d'altri, y tot eran comentaris y disputas +sobre la causa determinant d'aquell accident. Hi havia qui no +s'amagava de suposar devant del vell Merly, que si D. Pau havia comés +alguna violencia, un quasi-assessinat. ¿Qué era, sinó, una certa +detonació que,'l meteix dematí en que caygué malalta Da. Isabel, +havian sentit los vehins de la plassa? La compradora de las monjas +assegurava que 'l tiro havia retrunyit dins meteix del entresol. +Ella, al cap d'un minut, vejé á D. Pau tancar la finestra. D. Ramon, +encés d'ira, omplia de fástichs á qui tal deya, y esplicava 'l fet +com los criats. "Alló podia passar al més destre, tot lo demés era +una calumnia de mala lley; y que 's tinguessin la llengua, perque, +com alcalde, era capás de férne una de las sevas." + +Entre 'ls qu' havian dat acullida al suposat adulteri, la malicia +anava més lluny, relacionant la fugida de l'Albert ab l'arribada de +D. Pau. De segur que l'adúltera havia cuytat á avisarlo, y quí sab +qué havia succehit? Un dels qu' havian marxat ab lo noy Merly +assegurava qu' aquest no badá boca en tot lo camí, sempre ab la cara +amagada al recó... y que duya 'l bolet brut y escaixalat de l'ala com +si li haguessen tombat de un cop de pedra. + +Los metjes de Vilaniu parlavan de las ocurrencias sens eixir dels +dominis de llur professió, atacant durament l'ineptitut del company +Roig que, com deyan los de Barcelona, havia prés l'_a_ per la _b_. + +--Perque, senyors, de qué's tractava aquí? D'una metrorrágia puerperal + inmediata. ¿Deguda á qué, senyors? A un vici constitucional, á una + cloro-anemia prou coneguda, y determinada no més qu' accidentalment + per una commoció moral. Y bé, donchs, administrar una sangría, + acudir á antiflogistichs en casos aixís, trobarse ab una malalta + que té la pell cremosa, las extremitats fredas, lo ventre fluix y + espalmat, una gran excitació nerviosa y cent quatre pulsasions y + aplicarli sols una tela de moltó y acudir á simples sudorifichs, no + es desbarrar? No es matar la malalta? Lo que calia era un + tractament tot oposat; bons caldos, vi ranci, cordials, injeccións + intra-uterinas. Los companys de Barcelona aixís s'espressavan y + tenian rahó: lo metje Roig era un ase. + +Peró 'ls profans se posavan del cantó del Sr. Roig, gloria de Vilaniu, +y suposavan que tot alló eran envejas y rivalitats fomentadas per la +presumció dels metjes de ciutat, una colla de sabuts que, de segur, +l'haurian morta primer que l'altre. Los criteris vacilavan, no devant +de las rahons, sinó devant de qui las emitia, y aixó, tant si 's +parlava de medicina, com si 's sostenia la murmuració del atentat de +D. Pau. Solzament las enemigas de las Ocas mantenian certa reserva, +com espalmadas devant lo perill de veure á aquestas trumfar altre +cop. La mal continguda satisfacció de la Sumpteta acabava +d'escamarlas á totas. De segur qu' havian pecat de massa crédulas, +que llur bona fé havia sigut sorpresa. Y empesas per una por +interessada y pe 'l supersticiós respecte qu' infundeix la mort, +llansavan llágrimas de penadiment, é invadian la casa Galcerán en +actitut de protesta, assedegadas de reconciliació. La Montserrateta, +ja lliure de sa gelosia, repetia á tothom que la seva mamá estava +prendada de las virtuts de la malalta á la que 's podia donar lo +combregar á las foscas; Da. Francisqueta pe 'l meteix; lo Sr. Rector +no tenia prous paraulas per' alabarla. ¡Quín disbarat, donchs, +d'haverla abandonada per _un dicho me han dicho_! +¡Quína bestiesa d'escoltar tot aquell teixit d'injusticias! ¡Cóm + havian caygut al parany! + +Llavors se feu una reacció en molts esperits; tot eran alabansas pera +Da. Isabel, planys y temors de perdre á una senyora tan exemplar y +respectable. Mitj Vilaniu aná al combregar que presidiren D. Pau y 'l +general en persona. Un reculliment extraordinari regná per tot lo +curs. Essent de nit la cerimonia, totas las finestras, portas y +balcons estavan sembrats de llums. La llarguíssima professó caminava +ab imponent quietut, al toch llunyá de la trista campaneta, y 'ls +espectadors observavan en silenci 'l nombre y calitat dels +concurrents, entre 'ls quals no faltavan ni 'l pubill Tárrega ni'n +Riudabets qu' anava tremolant de camas y groch com la cera. Derrera +del Senyor, s'empenyia una inmensa cua de dònas vestidas de negre y +encaputxadas, lo rosari en una má y una candela en l'altra. Quasi de +cada porta sortia alguna dòna á engrossar aquell núvol negre sembrat +de estrelletas d'or. La passada havia durat mitj' hora. Peró ahont se +clavaren principalment los ulls del espectador fou en lo rostre de D. +Pau, esgroguehit, transmudat, roigs los ulls, lo cabell enrera, la +faç estirada, tot son posat caygut. + +La lluyta d'aquells dias havia aclaparat al gegant. Quan los metjes +declararen que tot era ja inútil, aquell geni indomable quedá rendit. +Llágrimas silenciosas solcaren son rostre, sos accionats y sa paraula +eran per demés tendres ab tothom. Veyent altra volta á la Queta, +l'agafá de motu propi, l'acompanyá al capsal de la malalta á rebre +l'absolució desitjada, y, com si aixó no bastés, desseguida apretá á +la commoguda vella entre sos brassos. Després torná á l'espona pera +no abandonar ja més la má d'aquella dòna estimadíssima, pera +infundirli forsas ab que sostindre la desgarradora lluyta, +arruixantla de tendresas y petóns compassius. Y si sa mirada queya +sobre 'ls demés, seguia impregnada d'igual compassió. Son cor s'havia +omplert d'una tendresa tristíssima, beguda al capsal d'aquell llit, +barreja de compassió y basarda al'hora, que naixía de la presencia +del perill y de la conciencia de la propia inutilitat. ¿Qué eran tots +ells devant la Mort? Res; uns sers tan frévols y dignes de pietat com +aquell tan volgut qu' allí agonisava. + +Y no obstant, duas horas després, quan donya Isabel finá, D. Pau sentí +renaixer son carácter. Una llágrima grossíssima li entelá 'ls ulls, +se tirá als brassos de son sogre qu' havia caygut sobre 'l sofá, +estrenyé fortament las mans de sos amichs y servidors, besá ab deliri +als nens, y entrá de dret al escriptori á fer plans y donar ordres. +Ningú 'l vejé plorar més: una glopada de fel havia estroncat lo doll +passatger de sa tendresa. Son cor sentia un odi tan universal per +Vilaniu com lo del meteix Albert; peró en sa cara hi havia tota la +dissimulació del polítich hábil. + +L' endemá, queya com una bomba sobre Vilaniu la nova de que l'hereu +Galcerán se'n duya 'l cadavre de Da. Isabel á Barcelona. Tots los +esperits bategaren corpresos d'un meteix temor: la porta dels +Galcerans ja no s'obriria més, la primera família del poble 'ls +abandonava, era per Vilaniu com la cayguda d'una dinastia. Aquella +escala fou un jubileu de gent qu' anava á enterarse bé, á tentar de +dissuadir á aquell senyor. D. Ramón, lo primer, pregá mitj' hora: no +podia compendre qué movia á D. Pau á pendre un determini com aquell +que seria interpretat com senyal d'aburrició ó desconfiansa, y, per +consegüent, havia de congriarli enemistats y apartarli la gent de las +urnas. + +L' hereu Galcerán dava á tothom la meteixa resposta de sentiment +familiar: era per una delicadesa vers al seu sogre qu' estava de +quartel á Barcelona: ningú 'l tragué d'aquí. + +Y veure marxar, carretera amunt, aquell atahut, dins d'un cotxe +endolat, y derrera d'ell tota la família y servey de la casa en dos +cotxes més, fou un dol y un afront per Vilaniu. + +Lo dia, successor d'una nit de pluja, hi ajudava. Boyras borrimosas de +tardor tapavan las montanyas dels voltants; un plujím invisible y +fret atravessava la roba, apagava la pols del camí, ensordía 'ls +sorolls, posava sucosas las descoloridas fullas que salpicavan encare +l'esblanquehit brancatje dels plátans. La carretera traspuava un +fanch bituminós que s'enganxava en feixugas placas á las solas. Las +terras de conreu s'extenian á dreta y esquerra com ermots amarats, y +la migrada vegetaciò dels horts s'ajeya esllanguida y plorosa com +anyorant lo sol, qu' aquell cel de llet reduhía á las condicions +d'una lluna entelada. + +Lo portal de Baix s'omplí de gom á gom. Centenars d'amichs y tafaners +qu' hi feren cap, seguiren ab la vista 'l trist convoy, clavats al +peu del portal, muts y pensívols com si presenciessen l'emigració +d'una época. Mes, en mitj del silenci, dos obrers, pegantse y +empenyentse com payassos, s'obriren rotllo. Lo més barbut y desfatxat +d'ells, una blusa de teixidor á l'espatlla, una catxutxa aixafada al +front, avansá devant la multitut, s'aixancarrá cómicament, y fent +corn de la má, cridá en veu grossera y forta: + +--Bon vent... madur! + +Y tot ensemps, aixecant lo bras esquer, se pegá en la font del meteix +un cop ab lo cantell de la má dreta. La vara de D. Ramón no fou prou +amatent per' assolirlo quan fugia. Alguns sonrigueren, d'altres +condemnaren la grosseria ab una mirada reptadora. Hi hagué filosop +que prengué aquell obrer per heralt de la revolució triomfant. + +Peró tots los ulls convergiren altre cop á la carretera, que sols +aquell convoy trepitjava. Lo trist corteig aná enxiquintse, +enxiquintse, fins presentar tan sols la negrosa esquena d'un cotxe, +suspesa sobre 'l perfil de duas rodas. La vista escorcolladora +s'enterbolia quan aquella taca negra 's redressava dalt del serradet. +Per fí un llens cendrós ho esvahí tot. Llavors, aquella gentada, +amarada d'humitat, plegá 'ls brassos ab esgarrifansas de fret, y sens +comunicarse cap impresió 's destriá, apretant cada qual lo pas vers +casa seva. + +En Llebreta y D. Ramon pujavan per senglas aceras del meteix carrer; +lo primer ab las mans á la butxaca y 'l cap cot com un mort de fam; +lo vell Merly, encaparrat y encés de cara. Ni un ni altre badavan +boca. Al pobre vell, la vara d'alcalde li caygué dos cops al fanch. A +la fí, pera dar l'adeu á son company, sos llavis mormolaren: + +--Es massa fort aixó, es massa fort... + +Mes ho era pòch, ho era pòch! Sos ulls, fits en aquell trist corteig, +no +'s pararen un moment en los primíssims fils del telégrafo que + s'extenian á un cantó del camí, muts y quiets com materia inanimada, + servint de pujadors als enjogassats pardals. Y no obstant, al + arribar á casa seva, vejé qu' aquells fils l'havian cridat, fent + estampar son nom sobre una cinteta cendrosa y al peu molt pocas + paraulas més: Urgeix vinga. Albert en perill. Olivó. + +Era inútil. L' Albert, enterat del desastre Galcerán pe'ls diaris, +havia caygut impensadament mort en un Tiro de pistola. Llavors sí +que 'l pobre vell no pogué sostindre més ab seguretat la vara. Tot +Vilaniu lo vejé alguns mesos anant y venint de missa d'onze, +arrossegant una cama, 'l cap y 'l bras esquer penjant, la boca tòrta +y babosa, plorant á cada amich que l'aturava, sempre de brasset d'una +dolorosa envellida que tothom saludava ab lo nom de Da. +Francisqueta. + +Fi. + + + +*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75945 *** |