Initial commitHEADmain

6 files changed, 18210 insertions, 0 deletions

diff --git a/.gitattributes b/.gitattributes
new file mode 100644
index 0000000..d7b82bc
--- /dev/null
+++ b/.gitattributes
@@ -0,0 +1,4 @@
+*.txt text eol=lf
+*.htm text eol=lf
+*.html text eol=lf
+*.md text eol=lf
diff --git a/75945-0.txt b/75945-0.txt
new file mode 100644
index 0000000..b657951
--- /dev/null
+++ b/75945-0.txt
@@ -0,0 +1,10047 @@
+
+*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75945 ***
+
+# Vilaniu 
+
+Narcís Oller
+
+1885
+
+
+    `Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut
+    d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual
+    Informatitzat de la Llengua Catalana.`
+
+## Primera part
+
+### I
+
+Aquella tarde 's notava á Vilaniu un brugit extraordinari. Més de
+trescents forasters havian invadit la vila, y encare 'ls carruatges
+qu' arribarian per tot demá 'l dematí prou ne portarian altres tants.
+Tots los vehins estavan fora de pollaguera. A Casa-la-Vila, uns
+donavan lo darrer cop de ma als gegants y al drach, algunas donas
+recusian los domassos dels balcons, los guarda-termens netejavan
+llurs carrabinas, los mossos espolsavan lo Consistori, 'ls escrivents
+tot era cloure sobres, lo secretari posava firmas y segells. Dins de
+l'iglesia parroquial, lo fuster feya retronar las voltas ab lo ressó
+de sos cops de martell, las llántias grinyolavan pujant y baixant á
+gust dels pabordes, y entre la pols que s'aixecava del altar major
+com blanquinós núvol d'incens, formiguejava una munió d'escolans que
+resseguian totas las cornisas y repisas clavanthi restelleras de
+ciris. Fins la tranquila rectoría, per lo comú palau de condormit
+repós, anava tota en l'ayre; que com si no fos prou amohino, segons
+la majordona, 'l rebre y colocar convenienment las prisadas albas qu'
+enviavan las monjas, espolsar y aparellar lo mellor tern, y brunyir
+las porras y demés objectes de plata, encare 'l senyor rector havia
+tingut la capritxada de convidar á dos amichs seus, rectors del
+entorn.
+
+Y no cal dir de lo restant del poble. ¿Quí no anava en dayna? La casa
+que no tindria forasters, no per aixó deixava en pau 'ls corrals de
+gallinas y conills, objecte en aquellas horas de la més terrible
+persecució. Pe'ls meteixos carrers, corrian esgarriats pollastres y
+gallinas qu' havian sabut aprofitar l'escletxa d'alguna porta mal
+ajustada, y l'ayre s'enduya no pochs grinyols y quiquiriquichs
+d'esgarrifosa paura, barrejats ab las pallas y plomissols que en
+llurs branzidas y batament d'alas aixecavan los pobres perseguits.
+
+Com los noys no tenian estudi ni costura las noyas, quí 'ls feya estar
+á casa? Escala avall y á corre la vila. Mentres que 'ls més petits,
+ab llurs jochs y bulangeras, eran la desesperació de las donas, qu'
+en vá escombravan y regavan carrers y plassas. Las fadrinetas se
+cusian lo darrer ribet de las faldillas, y per la riera Blanca y
+ubagas properas, los pagesos s'afanyavan á enfeixar canyas y matas
+per' enramar carrers. Tot, en una paraula, respirava animació,
+moviment y festa.
+
+Prou hi hauria bona festa-major. De tres horas lluny, carretera amunt,
+ja 's veya. Dotzenas de carrets y tartanas, plens de gent alegre y
+tirats per haquetas, corrian com esbarats, tot fent giragonsas entre
+mitj dels feixuchs carros y de l'embalumbada diligencia á la qual
+volian avansar si't plau per forsa. Los cavallets, calents de boca,
+semblavan interessarse en la competencia, y despreciant la suhor
+que 'ls ensabonava, trescavan á cremadent com esperitats, entre mitj
+de la polsaguera qu' aixecavan ab lo repicat trepitj. D'entre 'l
+terratrémol qu' armavan y del núvol de pols, sortia algun xiscle de
+dona esporuguida. Peró la tralla no parava de petar, y al repiquet
+d'aquellas potas infatigables com batants de molí, s'acoplavan las
+riotas de la jovenalla, 'ls crits y cansons dels tartaners y 'l
+soroll acompassat de picarols ab qu' anunciava sa intermitent
+proximitat la diligencia.
+
+Dins d'aquesta, no obstant, los passatgers anavan condormits, tancadas
+las finestras, sens lliurarse per aixó ni de l'espessedat de pols, ni
+de la calda de sol que 'ls enervava. Lo pesat armatost los gronxava
+feixugament y 'l drinch-drinch dels picarols arribava á llurs
+orellas, trist y endormiscat com soroll de grills en negra nit.
+
+Mes, de sobte, un dels qu' ocupavan l'interior, obrí una finestreta.
+Era D. Ramon Merly, un senyor de bon regent, cara-rodó y ulls sortits
+que feya estona 's remenava. La gatzara de las tartanetas qu'
+acabavan d'atrapar li serví d'excusa per' esbravar l'impaciencia
+que 'l duya frisós, y despertar als demés companys sens miraments.
+
+--Qué tant dormir, senyors, qué tant dormir! Lo sol ja baixa... Mirin,
+  mirin quina animació hi ha per aquesta carretera.
+
+Dels cinch interpelats se'n deixondiren quatre: un capellá dels
+convidats, lo rector de Benitarik, en Jeroni 'l graner del carrer de
+San Pere, un trevallador, esquerdalench y guerxolí, y la formidable
+pagesa qu' estava com dolorós tascó entre D. Ramon y son fill. La
+pols enmorenia las caras y agrisava barbas, cellas y cabells fins al
+punt d'envellirlos á tots y darloshi aspecte malaltís. Badallant y ab
+peresa obriren com pogueren las respectivas finestretas pera
+traure 'l cap. Peró un' ona de pols, encrespantse desde las rodas,
+caygué sobre las finestras de má esquerra, causant en l'interior un
+remolí tant espés y sofocant que feu estornudar y tossir gayre be á
+tots.
+
+--Uff! don Ramon, si no 's pot mirar --exclamaren, fregantse 'ls ulls
+  ja plens de brossas y apressantse á tancar altre cop.
+
+Mes, don Ramon obrí la finestra de la portella, y la pestilenta pols
+que no havia trobat encare repós entre la que 'ls enfarinava ja, eixí
+bufant com fum pe'ls espiralls de má dreta. Llavors totas las miradas
+convergiren sobre la carretera, qu' iluminada per un sol de juny
+enlluhernava de blancor. La gresca y moviment de las tartanas seguia
+omplint de vida un bon tros de camí. Entremitj d'ellas, contrastava
+una feixuga galera, arrastrada per set mulas qu' anavan tirant
+indiferents ab llur pell terrosa, los arnesos apedassats, las orellas
+caygudas, lo pensívol esguart fit en l'ombra de llurs cossos que
+s'aplanava á terra en deformat escors. Lo carreter, tant polsós com
+ellas, seguia al costat, cuydantse més de desviar á las esbojarradas
+tartanas que de menar las reposadas bestias del seu tiro.
+
+Peró don Ramon no feya cabal d'aquest quadro, mal que li hagués servit
+de cómoda excusa pera guaytar á fora, trencant la son dels altres.
+Sos ulls escorcollavan continuament l'últim confí de la carretera que
+curvas y pujadas li segavan tot sovint. Las enjogassadas tartanas y
+lleugers carrets se succehian uns derrera d'altres entre polsagueras
+que s'aixecavan tofudas, los embolcallavan un instant y, al
+destriarse, s'arrossegavan encare carretera amunt, refregant las
+ombras negrosas dels arbres y esvahintse arreu per encantament. Si de
+cas dalt d'una pujada 's sostenian farandolant una estona, eran la
+desesperació de D. Ramon.
+
+Per fi, 'ls ulls d'aquest s'il·luminaren de goig. Al cim de la costa,
+aparegué un break, surant entre polsaguera arrebolada, com aquells
+carros mitológichs en que 'ls pintors de plafons han colocat á tots
+los monarcas del passat sigle.
+
+--Ja son aquí, Albert, ja son aquí! --feu don Ramon, tocant lo cap del
+  seu fill, un jove de vint y cinch anys, esprimatxat y cara-oval,
+  qu' era l'únich passatger qu' havia seguit dormint.
+
+Mes aquest, rendit encare per la nyonya, obrí y tancá 'ls ulls ab la
+pausa d'un agonisant, restant altre cop en la inmovilitat més
+absoluta. En contra, tots los demés llansaren la vista al camí. D.
+Ramon, prou enfarfegat ja per son ventre de bola, s'havia girat de
+través trayent tot un colze á fora. Ab majors dificultats se vejeren
+encare 'l bon rector, massís y blanch com un alemany, y la disforme
+pagesa que no sabia com remoure sas ancas d'euga normanda ni
+l'llargarut cistell qu' á la falda duya pera major torment de sos
+vehins. Llavors, l'Albert, lo fill de don Ramon, se tombá de cara al
+recó, deixant encastat en ell lo perfil de son rostre de Cristo qu'
+una barba sedosa y acabada en punxa resseguia. Esblaymat per la pols,
+la parpella clavada en la conca ullerosa que l'ombra de dos ó tres
+rulls de cabell amoratava, semblava mort.
+
+En aquest moment la diligencia feu una S, s'enfonzá entre un desmont,
+y tres ó quatre garrofers que de las paradas altas s'aixecavan,
+cobriren la visual dels miradors. Lo camí seguia en baixada, 'ls
+cavalls amaynaren lo trot, la diligencia comensá á lliscar poch á
+poquet, balansejantse feixugament, deixant sentir de quan en quan los
+garranyichs de la fusta y 'ls grinyols que feyan las rodas al
+refregar ab la trava. En cambi, tartanas y carrets no deixavan, trap,
+trap, trap, son atrafegat andar.
+
+D. Ramon retirá 'l cap de la finestra, y veyent que son fill
+continuava dormint, arronsá las cellas ab desagrado y ayre de
+compassió. "Quin xicot! --pensá l'home-- Res lo mou!"
+
+--Quins vol dir que 's veuhen, don Ramon? --preguntá llavors en
+  Jeroni, sacudintse las solapas del jech.
+
+--Los de ca'n Galcerán --respongué l'interpelat.
+
+--Ja han caminat donchs, si han eixit á l'hora qu' aquest matí 'm deya
+  don Pau.
+
+--Oh! es que portan dos cavalls triats, Jeroni.
+
+--Crech que 'ls va comprar vosté ¿oy, don Ramon? Y encare com no 'ls
+  portá éll mateix de Barcelona? Que no'n gastava allí?
+
+--Es que 'ls de tiro 'ls tenia un xich vells. Los de sella ja 'ls ha
+  dut: aquest meteix vespre han d'arribar á la vila.
+
+--Aixó sí que no ho entench! --afegí la corpulenta pagesa, tot
+  capbussant ab lo trontoll del cotxe.-- D. Joseph, lo vell Galcerán,
+  ne tenia prou ab un de cavall, y don Pau no'n té prou ab dos pe'l
+  carruatge, qu' encare'n vól d'altres pera muntar! Y qué'n fará de
+  dos ó tres pera anar á cavall? Gastar palla y grá sense tocar en
+  lloch.
+
+--Un per ell, un altre pera donya Isabel, la seva senyora.
+
+--La seva senyora vól muntar á cavall? Aixó sí que m' agradará
+  véureho. No he vist cap senyora que 's sápiga tenir bé dalt d'una
+  somera.
+¡Senyora de ciutat, que deu vindre carregada de pamplinas!
+
+--Ja diu lo ditxo: "qui ab donas va y burros mena, tot lo camí passa
+  pena" --saltá l'obrer.
+
+--Y bé, son gustos --objectá en Jeroni.
+
+--Y qué sabeu vos de senyoras? --replicá 'l vell Merly, tot enardit,
+  refregantse la cerdosa y blanca sotabarba que duya retallada com un
+  patró de barco.
+
+--Ay cabás! Com si no n' hagués vista cap de senyora.
+
+--Y es clar que no n' heu vistas com donya Isabel.
+
+--Si vos no heu vist lo mon per un forat --interposá ab ironía l'obrer
+  que, com bon guerxolí, era un burleta.
+
+Lo vell Merly acabá d'exaltarse. Qui ho dubta que per aquellas terras
+no hi havia cap senyora d'alto rango? Las d'aquí, certament, ni dalt
+d'una somera 's saben tenir; peró á las grans ciutats ne veurian que
+menan uns cavalls com unas torres y atravessan los passeigs que fan
+feredat: --Com no hi aniríau vos, Antonia.
+
+--Oh, jo, ab aquestas carns, ben segur que no.
+
+--Y dónchs, dona? Ademés que no us cregueu que la Galcerán vinga aquí
+  á fatxendar per la pols d'aqueixas carreteras. Ella ha de muntar
+  per remey
+--continuá D. Ramon.
+
+--Per remey. Jo't tóch quinas medicinas!
+
+--Cada terra fa sa guerra, dona.
+
+--Ah, aixó es ben cert! --exclamá la pagesa, declarantse vensuda.
+
+--Y donchs, crech qu' are 'ls tindrém aquí per sempre més, eh?
+--interposá 'l capellá que fins llavors no havia badat boca.
+
+--Sí, gracias á Deu!
+
+--Aixó es bo, aixó es bo! --feu lo rector, obrint molt las vocals y
+  acompanyant sa aprobació ab un parell de capbussadas. Després
+  clogué 'ls ulls, apoyá 'l cap en lo recó encoixinat y 's prepará á
+  escoltar ab las mans mitj plegadas y fent ballar, un sobre
+  l'altre, 'ls dos dits grossos que, botarudets com eran, ho
+  semblavan més per lo arranadas que duya las unglas.
+
+En Jeroni afegí, llavors, que sempre la presencia del diputat era un
+bé per la vila.
+
+--Y es clar, home, es clar. Tenintlo entre nosaltres, veyent de prop
+  las cosas, anirá més ben informat, com hi anava don Joseph, y, com
+  qui diu, sentirá creixer son amor per tot lo de la vila. Jo ja li
+  aconsellava de des la mort de don Joseph qu' al cel sia. Peró las
+  ciutats tenen ganxo, y després, la senyora y 'ls nens... Per fí la
+  salut meteixa de donya Isabel l'ha obligat á creurem.
+
+Mossen Magí feu un punt d'admiració. Don Ramon explicá llavors l'estat
+de la Galcerán que, desde 'l derrer part, no havía fet res de bó:
+atachs de nervis á l'impresió més petita, dos gastaments en menos de
+dos anys y, per fí, sembla que 'ls metges están en que té una anemia
+y que sols la vida de camp la pot refer.
+
+L' obrer, posant en dubte aquella causa:
+
+--Vol dir que no es cuestió de pelas? --S' atreví á dir.
+
+Malgrat la pols que l'enfarinava, á D. Ramon se li encengué 'l rostre.
+Ell veya l'intenció del obrer, partidari d'en Rodón, y fins l'origen
+de la mentida que 'l tal se proposava propalar. Per aixó, fora de sí,
+esclatá en embestidas y reticencias prou transparents, llansadas ab
+lo tó més agre possible.
+
+--Ah! que'n aneu d'errat, Marquet! Quan al fatxenda d'en Rodón se li
+  acabin los marvedissos, don Pau encare 'l podrá colgar de pelas,
+  que vos diheu y que jo'n diria pessetas.
+
+--Home, jo he parlat per veus que corren. Si m' hay tivocat, la culpa
+  será d'un altre, y no entench perque hi barrejém al Rodón...
+
+--Lo qu' he dit, dit está --recalcá 'l vell Merly, envalentonat per la
+  fredor del obrer.
+
+--Está bé, home, está bé --feu aquest, mitj somrisent-- per aixó no
+  cal enfadarse. Miris, no podentlos tenir jo, 'ls quartos, tant me
+  fá que 'ls tinga l'un com que 'ls tinga l'altre.
+
+En Jeroni y 'l capellá discorregueren encare ab D. Ramon sobre las
+duas fortunas posadas á discussió, convenint tots tres en que la d'en
+Galcerán sobrepujava de molt en quantitat y solidesa á la de son
+rival.
+
+--Y 'l meteix lo seu prestigi polítich --afegí 'l senyor Merly.-- Sinó
+  qu' ho digan las últimas eleccions. Ja ho veuhen si s'ha bellugat
+  en Rodón, si n' ha fetas de cosas y de promesas. De qué li han
+  servit? Pera dursen un desengany més. Fa més de trenta anys que 'l
+  districte de Vilaniu es dels senyors Galceráns, y ja ho havia sigut
+  l'any dotze y l'any vint, y ho será mentres la casa conservi 'l bon
+  nom que du sigles ha y 'l poble no perdi 'l seny... Sinó que hi ha
+  qui somia truytas y 's creu qu' es arribada l'hora de fer combregar
+  á la gent ab molas de molí; que prometent carrils impossibles,
+  remenant més diners ab la llengua qu' ab los dits, entabanant á la
+  pobrissalla ab disbarats y promesas de mal pagador han de cassar
+  las llebras á so de tabals. Peró... per are... se las haurán
+  d'espinyar, Marquet... No hi ha que somiar en carrils, si la línea
+  ha de parar aquí; aixó es desbaratar. ¿Quina empresa fa per tan
+  pochs rendiments lo túnel de Bondalit? Los homens práctichs pensan
+  en lo més factible; en Galcerán lo que fará es lo canal de la Baga,
+  y aixó no ho diu per' embaucar electors, sino perque es un be pe'l
+  país y un projecte realisable. Créyeume Marquet, en Rodón va mólt
+  lluny d'oscas.
+
+Y com aquell se contentés ab sonriure á tall de mofeta, D. Ramon
+prengué nova embestida pe'l camí de las comparacions declaradament
+personals.
+¿Ahont anava en Rodon á ferse un chalet, una gabia de canaris, tota
+ carregada de punxas y coloraynas que no servian de res? Més valia un
+ recó de casa Galcerán que tot aquell joch de bitllas.
+
+En Jeroni no 'l trobava tan criticable 'l chalet. Li semblava una
+caseta molt ayrosa, molt bufona.
+
+--Aném, home, aném! --saltá D. Ramon-- alló no fa senyor, alló es
+  quincalla pura. Si hi fica á donya Mercé ja no saben per hont
+  girarse.
+
+Los oyents, inclús en Marquet, que recordaren la gruixaria de donya
+Mercé, celebraren l'acudit ab una rialla. Llavors D. Ramon trobá
+analogias entre 'ls amos y las casas. Lo casal dels Galceráns ja 's
+veya qu' era per tot un senyor, per' aquell bon mosso, ample
+d'espatllas, fornit y moreno, qu' ab sa mirada reflexiva y penetrant,
+y ab sa barba abundosa y negra ja imposava 'l respecte d'un lleó. En
+cambi, 'l chalet era ben propi d'un home com en Rodón, petitó,
+bellugadís, tot ulls, tot carregat de posturas, cargolantse sempre 'l
+mostatxo ó la cadena del rellotje que, per més fatxenda, duya sempre
+empenjollada d'anells.
+
+Peró com ningú oposés res á tan acalorat parlament, lo senyor Merly
+tragué de nou lo cap á la finestra, mentres l'obrer se mossegava 'l
+llabi per no riure y l'Albert se removia ab gestos d'insoportable
+fastidi. Lo rector de Benitarik obrí 'l breviari y 's persigná, y 'l
+bon Jeroni comensá á trencarse 'l cap calculant cert negoci á compte
+y meytat que li havian ofert aquell matí. Peró cansat de fer ballar
+números per la memoria, clavá un moment los ulls en los endormiscats
+de la pagesa y, com per mimicisme 's condormí altre cop.
+
+La diligencia, qu' havia endevantit bon tros á la furimó de
+carruatgets, emprenia llavors al pas una penosa pujada, encaixonada
+per altas esmotxaduras. A mitja costa, peró, comensaren á petar las
+trallas, los cavalls á galopar, y ab estrebadas y balanseigs lo
+carruatge arribá al cim. Aquí 'l viatger endormiscat creya trobarse
+en aquell moment del matí en qu' entra 'l criat y obrint los
+finestróns li dona 'l bon dia. A la penumbra qu' embolcalla 'l
+desmont, succeheix una llum tan viva qu' atravessa la parpella,
+desperta y enlluherna tot alhora. Es la mar lluminosa del ample cel
+que serveix de dosser á la vall. Alguns viatgers preguntan, ab
+l'esbarament de qui 's desperta en lloch inesperat, ahont son? y si,
+un cop vensut l'enlluhernament, guaytan per la finestreta, sentirán
+aquell esplay d'ánimo que sempre causa la contemplació d'un panorama
+extens y frescal.
+
+La vall de Flors se domina desde allí á vol d'aucell y mostra de cap á
+cap tota la magnificencia que Deu ha escampat en sas montanyas y plá.
+La volta del cel apar que s'aixeca de l'altra vessant de
+l'escaixalada serra, coneguda per Serrat del Comte. Lleument
+esblanquehida pe'l reflecse d'una llum que 's pert en l'infinit, puja
+després en forma de casquet esférich cada vegada mes blau,
+allunyantse del espectador, y vá per últim definint suaument cap al
+altre infinit que 's pert entre l'arbreda del pla ab las joganeras
+ayguas que corren vers al mar. Sota del inmens dosser, y al bell mitj
+de la plana, s'aixeca Vilaniu ab son capritxós perfil de campanarets,
+y alts y baixos de teuladas y torratxas, dessota las quals destacan
+per sa negror las amplas oberturas de las golfas. Lluhen, d'en tant
+en tant, los vidres de finestras y balcons. Las casas semblan
+encabritarse unas damunt las altras com si no estessen separadas per
+plassas y carrers, tal qu' al véurelas abocadas sobre las massas de
+verdor que'n llurs peus enclouhen los horts de la vila, 's diria que
+hi han de caure com un castell de cartas. Llargas fileras de salzers
+y pollancredas parteixen en tres trossos desiguals la variada catifa
+de la plana, describint lo curs de la Riera Blanca y 'l Torrent dels
+Rossinyols, y per entre las verdas clapas d'espessehidas arbredas,
+blanquejan assí y allá molins, fábricas y casas de camp.
+
+Al vessant de las montanyas, un qu' altre sembrat fa descubrir las
+colradas masias que, sens lo contrast del vert, se confondrian ab la
+terra. La boyra de la distancia vela fondaladas que broda 'l bosch,
+saltants d'ayguas y fonts misteriosas que 'l rossinyol may abandona.
+Coronan l'altívol puig del Esparver, cap del serrat que mira á
+sol-ixent, las ruinas del Castell del Comte, evocant lo recort de
+gloriosas gestas, y al altre cap, com penjadas en la grau de Bondalit
+qu' aguayta la collada de Ponent, altras parets no menys interessants
+y expressivas testimonían la passada existencia del monastir de Sant
+Salvador, un temps rich y venerat de reys y poble, avuy cau de
+feréstega soletat hont creixen á son pler l'agram, los escardots y
+l'argilaga, y aucellots y reptils s'hi assoleyan y dormen. Tot lo que
+pot donar la terra pera captivar la vista, bellament acoplat ab los
+recorts d'una historia rublerta de llegendas dramáticas, enclou la
+vall de Flors, trosset de la terra catalana qu' en son romiatge al
+cel han d'anyorar sos habitants, segons ells diuhen.
+
+Aquell panorama no era nou per cap dels passatgers. Vehins de Vilaniu,
+lo coneixian en conjunt y per parts fins á saber de cor lo nombre de
+jornals que tenia cada finca en ell inclosa, y, mellor que 'l meteix
+Registrador d'hipotecas, las cargas que gravavan sobre cad'una
+d'ellas, llevat de l'Albert que, allunyat pels estudis anys há, y de
+geni poch inclinat á la tafanería de poble, ho veya ab altres ulls.
+Cada volta que
+'l contemplava, trobava en aquell espectacle tota la poesía de la
+ naturalesa, y á mesura qu' avansava en edat, més atractius hi
+ descubria. Per aixó, mentres los uns s'acontentaren en expressar son
+ agrado de trobarse allí, dihent: "arribarém d'hora," l'Albert, qu' á
+ la fí 's despertá, obrí la finestreta y ja, colzo á fora, deixava
+ correr la diligencia, abalantsantse pera contemplar mellor lo
+ paisatge. Apart del efecte artístich que las combinacions de tons y
+ ratllas podian produhirli, sentia, al contemplarlo, una dolsa
+ resurrecció de recorts de sa infantesa, que jamay havia apreciat com
+ llavors y que movian totduna en son cor lo consol d'atraparlos plens
+ de vida encare, y 'l remordiment d'haverlos tingut abandonats tant
+ de temps.
+
+Peró, tot al hora, y sens adonarse de la causa, 'l corprenia una
+tristesa fondíssima. Aquell cel, aquell sol qu' havian acaronat sa
+joyosa infancia serian d'are en avant lo cel y 'l sol sempre pálits
+del desterro. N' estava segur. Fet á altres usos y costums més en
+armonía ab son carácter independent y reservat, pressentia ja 'ls
+disgustos que li guardava la vida de poble curt ab sas exigencias
+estúpidas, sa tafanería ineludible, sas indiscrecions de cada hora,
+sas lluytas personals y encarnissadas. Preveya ja que, si la
+desigualtat de gustos é ilustració l'allunyava del tracte de sos
+convehins, com experiencias anteriors li feyan temer, ni podria
+veures aislat, ni trobaria ab quí tractarse y endolsir la tristesa,
+fora de la familia Galcerán, de quí també, á Vilaniu, hauria de
+deslligarse un bon xich, perque...
+
+Peró al esser aquí, son pare trencá 'l fil de sas reflexions
+sacudintli
+'l colze y cridant:
+
+--Mira: are si que ja'ns han atrapat.
+
+Tothom endressá l'esguart al cim de la costa.
+
+Per aquesta formiguejavan encare tartanas y carrets, y al mitj d'ells
+destacava per s'alsada y elegancia 'l break magestuosament arrastrat
+per dos eugas poderosas. A son pas, los petits carruatges
+s'arrambavan á un y altre cantó de la via com fentli acatament
+d'humilitat. Mocadors y barretinas tremolavan al vent entre alegra
+cridoria.
+
+Anavan dins del break donya Isabel, don Pau, un nen de sis anys, una
+nena de quatre, abdos fills d'aquest matrimoni, y don Fructuós
+Poudor, pare de donya Isabel y general d'exércit exent de servey.
+Donya Isabel y son pare, ab la nena al mitj, ocupavan lo lloch de
+preferencia, y en la banqueta oposada seyan don Pau y son fill.
+
+Lo goig que 's sobreixia de las tartanas y carrets s'apoderava dels
+ánims de tota la familia Galcerán, á la qual aquellas mostras de
+simpatia devian naturalment afalagar no poch. Aixís, mentres donya
+Isabel se posava dreta á la falda la nena á qui feya picar de mans en
+senyal de joya, don Pau saludava á tothom somrisent y procurava que
+son fill respongués á la cridoria ab lo sombreret de palla á la má,
+qu' á peu dret aixecava ab l'elegancia d'un ayrós volatí. Lo general
+anava més enllá. Portat de son natural fogós, y conmogut potser per
+aquell simulacre de gloria que li recordava, sens voler, lo triomfal
+retorn d'Africa, rebia las aclamacions ab tal entussiasme que, de
+tant en tant, deixava anar algun ¡vísca! fent esclatar de riure á sos
+fills y fins mossegar la traydora rialla al cotxero y á la cambrera
+qu' ocupavan la banqueta.
+
+Al arribar á mitj kilómetre de la vila, trobaren passejant á la major
+part de las principals familias, que 'ls hi feyan pas, los saludavan
+afectuosament y, com si ja res los hagués de distreure, anavan
+tombant darrera 'l break, seguintlo vers la població.
+
+No cal dir si complaurian á don Ramon eixas demostracions populars.
+
+--Mireu, mireu, Jeroni! --deya entussiasmat-- ¿Qué tal? ¿Qué hi dirá
+  encare en Rodón?
+
+Y com pera dar las gracias d'un favor que li semblava compartir en
+gran part, al passar per devant dels victorejadors, tornava á remoure
+la cridoria ab la gatzara dels crits qu' éll meteix dava.
+
+Lo majoral de la diligencia, seguint ab més punt que may la vanitosa
+costum de no deixarse avansar per ningú al entrar á la vila, posá
+particular empenyo en portar devantera al break. Y al trobars'hi
+frech á frech, comensá, dret com un auriga romá, dalt la devantera, á
+atiar als cavalls ab l'ajuda del sagal qu' al costat del tiro, corria
+aturdintlo á crits y bastonadas. Per altra banda, 'l cotxero de don
+Pau no sabia reprimir sos desitjos d'aceptar lo desafio, y bé que
+dissimulant pera que no 'l cridés al ordre son amo, atiava també las
+poderosas eugas qu' en ocasió més lliure haurian deixat qui sab ahont
+á l'atrotinada diligencia. Peró ab tot y no dur aquellas més qu' un
+trot llarch, y anar escapats los cavalls de la diligencia, abdos
+carruatges corrian quasi bé paralels, avansantse, enderrerintse,
+empaytanse y omplenant los ayres d'alegre soroll ab lo dringar dels
+picarols, los animosos crits del majoral y la bulla qu' ensemps
+movian passatgers y espectadors. Núvols de pols volavan enrera y, al
+esqueixarse, deixavan veure las tartanetas que venian esbufegant com
+gossets paters qu' á mal'hora s'esforsavan en seguir la carrera
+empresa pera aquells poderosos tiros.
+
+Aixis arribaren al portal de Baix. Lo break trencá á la dreta, seguit
+d'un vol de criaturas á qui animava la major curiositat y admiració.
+Ensopegant ab ellas, s'hi barrejavan diligents amichs d'en Galcerán
+que volian saludarlo al saltar á terra.
+
+Lo majoral rebé, al parar la diligencia al peu de l'hostal de Sant
+Antoni, calurosas felicitacions dels passatgers, y ell anava
+escoltantlos ple d'orgull, tot ajudant á desenganxar los pobres
+cavalls, héroes y martirs de la festa. Tots ensabonats y fumosos,
+gayre be podian aguantar lo panteig de llurs illadas.
+
+Allí l'Albert trobá á la seva mare, donya Francisca, que l'esperava ab
+los brassos oberts y ab aquella joya incomparable que sols las mares
+experimentan devant llurs fills. Corregueren un als brassos del altre
+ab fonda emoció, y arreu ella comensá ab lo mocador á espolsar
+amorosament al jove.
+
+--Cóm vens, fill meu, cóm vens; semblas un moliner.
+
+Don Ramon entrá, mentrestant, á la cotxería del hostal, pera demanar
+un respall y uns expolsadors. Procurá netejarse tant com pogué,
+prengué aygua, y en una gibrella un xich dubtosa 's rentá mans y cara
+y s'esbandí 'l cabell. Anava depressa, lo que volia era enllestir;
+més tart ja vindria la neteja séria. Perque seria injusticia no fer
+constar aquí que don Ramon se distingia precisament entre 'ls
+vilaniuhenchs per sa netedat escepcional. A Vilaniu era escepcional
+sempre tota netedat.
+
+Un cop llest, don Ramon cridá apart á sa muller que l'estava cercant
+en vá entre 'ls rotllos dels demés passatgers.
+
+--Que no has anat á ca'n Galcerán? --li preguntá.
+
+--Hi he estat aquest matí á ajudar un xich á la Queta.
+
+--Mira que ja han arribat. ¿Perqué no eras á espera'ls?
+
+--Home, y 'l meu fill?
+
+--L' Albert? Prou te vagará veure'l, dona, al teu fill.
+
+--A qui 'm vagará veure es als Galcerans. Del meu fill may ne tindré
+  prou.
+
+--Be, vaja, que vóls que't diga. Mira, jo me'n hi vaig corrents. Tu y
+  l'Albert ja cuydaréu de recullir l'equipatge, eh?
+
+--Ves en nom de Deu; ja'ns en cuydarém, ja --digué donya Francisca ab
+  veu de trista resignació.
+
+Y mentres aquella ab son fill se consumian esperant los bultos que
+d'un á un anava arriant un home desde la vaca del feixuch carruatge y
+llensant un altre á terra pera que cada hu prengués los seus, don
+Ramon emprenia tot content lo camí de casa Galcerán, desitjós d'esser
+dels primers de saludar á aquella familia en la vila, ab tot y haver
+dinat ab ella á ciutat aquella meteixa tarde.
+
+L' escandall d'equipatges s'aná fent poch á poquet, desapareguent d'un
+á un los viatgers, qui acompanyat d'un home ab lo fato al coll, qui
+deixantlo arrimat en algun recó del hostal ab encárrech de que
+l'entreguessin á qui vindria á cercarlo. Aixis ho feren l'Albert y sa
+mare, y quan de brasset emprenian lo cami de casa seva, no quedava ja
+devant del hostal de Sant Antoni més que l'inmensa diligencia
+arrambada á un cantó del carrer, buyda com un buch abandonat.
+
+Mentrestant lo sol s'havia post; del centre de la vila s'espargia á
+tots cantons, com plany dolcissim d'una rassa meláncolica, lo cant
+ritmat de la gemegosa gralla; las campanas comensaren á repicar
+alegrement, cridant al vehinat á completas, y per entre 'l capritxós
+perfil de las teuladas lluhia, assí y allá, la resplandor rogenca
+dels fochs de Sant Juan qu' encenian los xicots per plassas y
+carrers.
+
+### II
+
+La casa dels Galceráns ocupava tota l'ala de la plassa de las Monjas,
+paralela al convent del Carme. Aixecada en las derrerias del passat
+sigle, participava tot ensemps de la grandiositat de líneas que
+reunian las construccions de Carles III y de la pobresa d'ornaments
+que caracterisa á las de Carles IV. Son devanter, molt més llarch qu'
+alt, acusava en sas oberturas un entresol iluminat per sis finestras
+quadradas y simétricament compartidas en los dos costats d'un portal
+grandiós, tot ell de pedra, ab los meteixos relleus y rebuscat
+casament de rectas y curvas invertidas que tenian los enquadraments
+de l'época. Set grans balcons de march esgrafiat en l'argamassa
+donavan llum al primer pis, y á desproporcionada altura, altres tants
+óvals acusavan l'existencia del pis segon y derrer sobre 'l qual
+s'extenia una feixuga cornisa ab descomunals carassas que sostenian
+en sas bocas negras canals de ferro, com monstres qu' ajeguts en la
+teulada contemplessen lo carrer tot mastegant lo canó de capgiradas
+pipas. Fóra d'aixó, sols adornavan aquell extens frontis las baranas
+de ferro recaragolat que servian d'empit als balcons, y uns grupos
+mitológichs de dimensions desproporcionadas, qu' una má ignorant
+havia perfilat en los grans panys de paret.
+
+La plassa de las Monjas, que devant s'extenia, era prou ampla pera
+deixar dominar d'una sola ullada aquell gran casal. Era, no obstant,
+trista y solitaria per estar més arrimada á un extrem de la vila que
+no pas al mitj. Peró aquella casa y la portada barroca de la capella
+del Carme qu' estava situada al cap del convent, com tots sever y ab
+certa fesomía de presó, davan á la plassa un carácter monumental que
+no 's trobava en lloch més de Vilaniu. Quatre humils casetas de
+menestralía 's miravan fit á fit desde las altras bandadas de la
+plassa, y al mitj d'aquesta, tres rengles de plátanos malaltissos y
+alguns fanals bruts eran mostra de la policía y ornat qu' á Vilaniu
+regian.
+
+Passejant sota aquells plátanos, tots endiumenjats ab levitas
+d'inmemorial figurí 'ls paysans, enguantada y estirada com sempre la
+gent de guerra, estavan los personatges de la vila, quan apuntá per
+un cantó 'l break de don Pau. Al ovirarlo, s'arremolinaren tots cap á
+la gran porta, allargaren lo pas los que venian entre la quitxalla, y
+al rebombar lo carruatge per l'entrada, la familia Galcerán se trobá
+voltada d'amichs y aduladors.
+
+Lo Comandant d'armas y 'l tinent de la Guardia civil oferiren llurs
+respectes al general Poudor ab l'acostumada sobrietat y tiessor
+militars, y cambiadas algunas frases de cortesía, anaren á engrossar
+las filas dels sitiadors de D. Pau.
+
+Lo general, sa filla y 'ls nets feren silenciós acatament á tothom y
+s'encaminaren de dret cap al primer pis, precedits de la Queta,
+criada antigua de la casa, y escoltats per los demés del servey
+que 's menjavan á festas als menuts y duyan plenas las mans de
+capsas, maletas y parayguas.
+
+De molt bona gana los hauria imitat don Pau; peró l'extremada
+solicitut d'amichs y aduladors lo retingué en l'entressol, hont,
+veyent que 'l seguian, no tingué més remey que rebre 'ls. Menos mal
+encare si la visita s'hagués reduhit á una curta fórmula de
+benvinguda; mes com á cad'hu dels visitants li trigava l'hora
+d'enrahonar á solas ab lo diputat y, un per un, esperavan tots que
+s'aixequessen los altres pera lograr l'entrevista privada, eran
+inútils totas las indirectas més ó menos trasparents que don Pau se
+permetia.
+
+L' Alcalde volia aprofitar l'ocasió, ans que 'l Gobernador arribés,
+pera proposarli certa combinació política disfressada d'acte
+administratiu; lo Jutje desitjava qu' intercedís ab aquella autoritat
+gubernativa pera la favorable resolució de certa competencia;
+l'Administrador de Correus li havia d'explicar la causa secreta de
+certas queixas qu' estampava un diari de la capital ab motiu de no
+rebre en temps degut lo periódich sos abonats; lo Comandant d'armas
+devia exposarli 'l perqué de certa desavinensa ab lo tinent de la
+Guardia Civil, ensemps qu' aquest s'esperava també pera guanyar per
+má á son contrari y evitar tota sorpresa. Feyan costat á tota aquesta
+plana-major de l'Administració Vilaniuhenca dos caps d'ala dels
+pobles inmediats.
+
+Quan lo vell Merly, aixís era nomenat en la vila don Ramon, arribá a
+casa Galcerán, trobá en l'antesala á un dels mossos de don Pau,
+conegut ab lo renom de Llebreta, home que sentia una afecció, per son
+amo, sols comparable á la del gos més fidel.
+
+--Ja té gent? --li preguntá don Ramon, mitj engelosit de no haver
+  pogut esser lo primer.
+
+--Uy! ja ho pot pensar, senyor Merly.
+
+--Bé, donchs, esperaré que surtin, desde 'l menjador. Aixís
+  enllestirém més prompte... --anava dihent don Ramon, tot aixugantse
+  la copiosa suhor que li amarava la calva, y encaminantse cap á
+  aquella pessa ab la propia naturalitat ab qu' ho hauria fet á casa
+  seva.
+
+--Entréu, Llebreta, que 'm diréu quí hi ha.
+
+En Llebreta lo seguí y li feu narració circunstanciada de la rebuda y
+de las personas que hi havia allí dins ab don Pau. Digué després hont
+se trobava cada un dels indivíduos de la familia, y acabá per
+manifestarli l'agradable impresió que li havia produhit lo general,
+únich dels arribats á qui no coneixia.
+
+--Li dich que m' ha agradat --esclamava 'l bon pagés-- perque, vaja,
+  per esser general, se presenta molt humil, molt fayent, molt
+  trempat. Jo 'm pensava que vindria ab lo vestuari malitar, fent
+  repicar las espuelas y
+'l sabre, com tants n' hem vist en aquesta casa meteixa, entrant
+ d'allotjament ab uns fuerus que ni 'l rey los hi era bon mosso...
+ Peró no, no, res d'aixó; molt, molt persona, ab una americana y un
+ bolet com l'amo, fent petons als nens y tenint una paraula pera
+ tothom. En bonas firas qu' es tot un home!
+
+Don Ramon, qu' en no fent política y no tocantli 'ls Galceráns era un
+Bon Jan inmillorable, s'escoltava á en Llebreta embadalit.
+
+Aquest prosseguí encare, ab son pinzell de criatura, la pintura del
+extraordinari general:
+
+--Y sab que com á figura es un galant home! Deu fer patxoca vestit de
+  general! Miris que potser fá deu pams d'alsaria. Fornit y gras
+  sense ser panxut; ferrenyo, pero no malcarat; que ni aquell
+  mostatxo blanquinós que se li estén per aqui á las galtas com á
+  aquell rey que fa la guerra al Sant Pare li fá mala figura. No, no,
+  qu' es tot un galan subjecte, miril com vulga, á fé, fé. ¡Ja es bén
+  bé 'l pare de donya Isabel! Llástima que la senyora vingui ab
+  aqueix color tant trencat. He reparat que té las orellas igual que
+  de cera. Que primas! Pobra senyora!
+
+Pero 'ls passos dels aludits trencaren sobtadament la paraula del
+pagés. Donya Isabel estava ensenyant la casa á son pare, y en aquell
+moment se dirigian al menjador. Al veure 'ls venir, en Llebreta que,
+seguint la moresca costum del pagés catalá, permaneixia cobert fins
+devant de sos amos, se tregué la barretina, fent per aixó tal esfors
+que semblava la desarrelés de son cap. La parella, segons expressió
+d'éll, li havia fet frenta.
+
+Venian pare y filla d'amorós brasset. La corpulenta figura del general
+havia cobrat més magestat encare vestida de negre de cap á peus. Lo
+paletot ab doble rengle de botons que duya estretament cenyit, posava
+de relleu tota l'esbeltesa de son tors mascle, y acusava 'l naixement
+de la cadera en lo punt divisori de las duas grans seccions del cos
+humá. Lo militar, aixis, apareixia per dessobre la levita de paysá,
+recobrava sa gallarda tiessor y tot lo marcial posat que 'l llarch
+exercici de las armas havia imprés en sa persona.
+
+La figura de sa filla armonisava á son costat admirablement, perque
+existia entre 'ls dos aquella secreta proporció que se sent entre lo
+bell y lo robust, entre la Venus de Milo y 'l Moisés de Miquel Angel.
+Donya Isabel era ben bé filla de son pare. No més baixa qu' éll de lo
+que la diversitat de sexe requeria, ostentava tota la magestat de
+líneas y proporcions qu' una sava potent y un desenrotllo complert
+donan. La dolsa expressió de sos ulls, sempre suaument ombrejats per
+llargas y negras pestanyas, semblava resplandir ab més forsa sobre la
+trencada color de son rostre ovalat y d'agraciadas faccions, més
+endolsidas per la llanguidesa de sa actual dolensa. Apassionada per
+son marit, gaudia de veras ensenyant á son pare aquella casa payral
+que, antiga y grandiosa com era, respirava gran benestar y tenia
+aspecte senyorial. Anava al propi temps explicantli 'ls projectes que
+tenia pera restaurarla y avenirla més á las costums del dia, deixant
+entreveure l'estat de la fortuna Galcerán. Y 'l general ohia aquells
+plans ab l'orgullosa satisfacció del pare que veu bén casada á sa
+filla.
+
+L' un y l'altra anavan, donchs, tan distrets y enajenats per la
+conversa que, fins al arribar al menjador, no s'adonaren de la
+presencia del vell Merly y d'en Llebreta. Segons aquest, pare y filla
+semblavan dos reys enamorats.
+
+--Ola, don Ramon, vosté ja per aquí? Ha descansat del viatge? Ha vist
+  á donya Francisqueta?
+
+--Sí, senyora, sí, tot va divinament.
+
+--Y vos, Félix, com anéu? --preguntá desseguida al fidel servidor á
+  qui jamay anomená ab son renom, captantse sense voler, per aquest
+  sol fet, doble respecte del senzill pagés.
+
+--Per are, grat-sia á Deu, al servey de vosté.
+
+--Anava tan atolondrada al pujar que no havía pogut preguntarvos per
+  la salut. Veyeu? Lo senyor es lo meu pare.
+
+Y girantse al aludit, continuá:
+
+--Papá, aquest bon home es un dels mossos mes antichs y volguts de la
+  familia.
+
+--Bé, bé, bon home --respongué 'l general, allargantli la má. Y veyent
+  que l'altre la retirava per vergonya, insistí en sa cortesía fins á
+  poderli estrenyer.-- Que os ne deu vergonya, bon home? Res d'aixó:
+  la má d'un servidor lleal es la má d'un home honrat. Encaixéu,
+  home, encaixéu.
+
+--Y qué me'n diu, general, de lo poch que ha vist? Li agrada aquesta
+  terra? --interposá don Ramon.
+
+--Oh, jo ho crech. A quí no agradará? Una campinya frescal, hermosa,
+  una gent amable, alegre, ¿quí pot desitjar més? A mí dónguim
+  arbres, aygua, fresca y gent animada. Tot venint he vist aixó, y ja
+  m' he entussiasmat.
+
+Los dos vilaniuhenchs sonrigueren ab satisfacció de vilatá que li
+alaban lo poble.
+
+--Y que tal la festa major? será bonica, eh? Hi ha forsa forasters?
+
+--Prou n' hi ha, tot está plé de gom á gom --respongué en Llebreta á
+  qui animaren las carinyosas manifestacions de qu' havía sigut
+  objecte.-- Aquí veurá 'ls castells. Si no 'ls ha vist may, li
+  agradarán de debó
+--seguí dihent.
+
+--Oh, ja 'ls he vist fer á Valls, á la seva terra mateixa, qu' es
+  ahont han de veures --respongué 'l general.-- Com passan los anys!
+  Sembla ahir y'n fa ja prop de vint que vaig estarhi de guarnició.
+  Bon país també aquell, bon país! L' any que va morir la teva mamá,
+  Isabel.
+
+--Oh, donchs també 'ls veurá aquí 'ls castells, també. Ha vingut la
+  colla de la Muixerra, qu' es la mellor de Valls, y com aquest
+  vehinat hi es tant tirat los ajuda lo metehix qu' allí. Ahont no
+  poden fer res los castellers, ó 'ls xiquets, com allá baix los hi
+  diuhen, es á Barcelona y altres punts que hi son poch afectats;
+  perque 'ls deixan sense gent abaix y, es clar, no poden arriscarse
+  á ferne d'atrevits per por d'esberlarse la closca si
+  cauhen --continuá en Llebreta, més animat cada vegada.
+
+--Veus, papá? --digué donya Isabel, qu' havía obert mentrestant lo
+  balcó.
+
+--Ah! un bonich jardí, si no 'l tinguesseu tan descuydat.
+
+--Un xich massa! --feu sa filla, tot confirmant sa exclamació ab una
+  rialla bondadosa que valia tant com dir "ja ho arreglarém".
+
+Lo general indicá llavors la conveniencia de convertir bona part de
+jardí en pati, plantat d'arbres, pera esbarjo de sos nets. Y
+girantse, se ficsá en lo menjador que, fins llavors, l'havian
+destorbat de veure.
+
+Era una pessa baixa de sostre y bastant espayosa, en la qual s'havía
+volgut lluhir, anys enrera, un pintaparets tan pretenciós com
+ignorant. Possehit, lo pobre, del atreviment peculiar á tothom qui no
+coneix sas forsas, se las havia volgut fer veure de paisatjista, y en
+los esguerrats plafons circuhits d'enrevessadas petxinas, corns plens
+d'incalificables flors y fullatje impossible que 's caragolava y
+enllassava sense to ni concert, havia pintat uns paíssos que feyan
+esclafir lo riure á tothom que hagués saludat los rudiments del
+dibuix. Lo general, qu' era un xich curt de vista, ne feu, sense
+voler, una crítica cohent y curta, preguntant molt sériament "qu' era
+alló". Bé que
+'l poble, tot volent alabar las pinturas, las havia ridiculisadas prou
+ anys há, comparant los enquadraments y cantoneras ab l'altar del
+ Carme, lo més desballestadament barroch de la vila, y 'ls paíssos ab
+ trossos de pessebre. Quan don Fructuós los vejé d'aprop y sentí qu'
+ eran paisatjes, com li digué sonrihent sa filla, mal que no fós cap
+ espasa en materia d'art, feu una ganyota burlesca y exclamá:
+
+--També 'm sembla qu' hauréu de tindre 'l disgust d'amagar aquest
+  prodigi ab un paper, per senzillet que sia, eh, filla meva?
+
+--Ja pots pensarho --gayre bé pogué dir aquesta, morta de riure.
+
+Don Ramon, que ja havía trobat alguna volta bastant desgraciada
+aquella obra d'art, acabá llavors de compendre lo dolenta qu' era y
+la rahó qu' abonava 'ls desitjos de'n Poudor; mes no aixís en
+Llebreta, sempre aficionat als tons crusos del blau, del vert, del
+carmi y ocre que sostenian per allí un combat estrafalari.
+
+Completavan l'ornat y parament d'aquella sala, una gran taula de
+noguera, quadrangular, una dotzena de cadiras de la meteixa fusta y
+de construcció molt senzilla, una molt gran, de brassos, d'estil
+Felip II, que fou sempre 'l seti predilecte del difunt don Joseph al
+presidir la taula, y un grandiós armari ab vidrieras que ocupava de
+cap á cap tot lo pany de paret oposat al balcó, rublerts sos
+prestatjes d'antiga porcelana inglesa, quinqués, jochs de café y
+crestallería que revelavan ab llur calitat y antigor las bonas arrels
+de la casa Galcerán.
+
+--Aixó, los mobles de la sala de dalt y l'arxiu d'aquesta casa son un
+  pergami, general --digué don Ramon, tot cofoy de poder ensalsar una
+  vegada més á aquella familia.
+
+--Efectivament --feren pare y filla, no menys joyosos.
+
+--Y 'l teu marit? --preguntá per últim don Fructuós, ja prou enterat
+  del menjador.
+
+--Allí dintre, sitiat per pretendents. Qué vol que sia! Los
+  diputats... respongué don Ramon.
+
+--Y perqué no esperan un' altra hora, deixant que, al menos, se tregui
+  la pols? Vostés, los paysans, no s'ho saben arreglar.
+
+--Uy, papá, sempre 'l trobarás aixís: no li donan respiro. Per aixó y
+  res més tenia tanta peresa de trasladarnos aquí. Per aixó no varem
+  ferho quan morí 'l papá Joseph --digué donya Isabel.
+
+--Ah, donchs, val la pena que hi posi remey. Si un se déu á la pátria,
+  també 's déu á la familia y á las sevas cosas. ¿No es veritat, don
+  Ramon? Ja, ja, ja! Ja veurás com los trech are, jo. ¿Ahont son?
+
+--Allá dins... per aquella porta, á má esquerra, veus? Passada la
+  saleta, hi trobarás, á la dreta, la del escriptori; prou deuhen
+  esser allí.
+
+--Y volen que l'avisi? --saltá en Llebreta.
+
+--De cap manera --interposá la senyora.
+
+--Aixó fora tréurels grosserament --afegí 'l general, completant lo
+  pensament de la seva filla.
+
+Y ab pas mesurat, peró resolt, anava á trobar á son gendre, quan un
+gran y confós enrahonament li feu entendre que 'ls visitants s'havian
+ja despedit y anavan á eixir. Torná, donchs, enrera, y ab los del
+menjador s'interná pera no esser vist.
+
+Ben prompte las veus ressonaren, primer, en la desmantelada sala que
+servia de recibidor del entressol y, després, en l'escala; peró no
+per aixó s'apagaren tan prompte com de desitjar era. Los despidos
+dels vilaniuhenchs solian durar quasi tan com las visitas, á voltas
+més. En la present ocasió, sobre la costum, pesava encare la recansa
+de no haver lograt cap d'aquells lo desitjat propósit. Tots
+estrenyian la má, una, duas y tres vegadas al diputat, y ab lo
+desordre ab que las hi allargavan, se topavan uns ab altres, y éll no
+sabia á qui atendre ni tenia prous mans pera complaure'ls. Per fí, un
+trobá medi d'atansárseli bé, y á cau d'orella va dirli:
+
+--L' haig de veure á solas, ans qu' arribi 'l gobernador, sént? --y
+  bescambiant una rialleta d'inteligencia y una forta estreta de má,
+  baixá escala avall.
+
+Quan los demés endevinaren lo joch, l'imitaren, y don Pau, després
+d'una cadena de citas á cau d'orella que anavan plovent com los
+pésams d'un funeral, arribá á veures lliure d'aquell aixám de moscas
+y doná un suspir de satisfacció, que gayre bé se li congelá als
+llavis al descubrir en lo menjador á don Ramon. Perque, pensava éll,
+á qué ve are aquest home? Hem dinat junts, ha marxat y arribat aqui
+quan nosaltres, no sé que li haja ocorregut res
+d'extraordinari; ¿donchs que m' ha de dir are?
+
+Per sórt seva, tenia prou franquesa pera obrar ab tota llibertat, y n'
+usá dihentli qu' estava frisós de rentarse y que ja 's veurian mes
+tart si de cás convenia.
+
+La veritat es que 'l vell Merly no tenia res que dir; peró havia
+satisfet, mentrestant, sa curiositat, ensemps que 'l beatífich desitj
+de respirar lo bau d'aquella casa, mentres lo respiravan altras
+personas molt menos fervorosas per en Galcerán. Doná, donchs, la
+benvinguda ceremoniosament, se posá altra volta la gorra de viatge, y
+emprengué 'l camí de casa seva.
+
+En aquell moment, pujava l'escala un mosso dels regidors ab dos plechs
+closos.
+
+--Invitacions pera la professó, eh, Quim? Portarán los cordons don Pau
+  y
+'l general?
+
+--Sí, senyor.
+
+--Be, vaja, ja hi han pensat. Miréu: si no us trobo, are anava á
+  Casa-la-Vila á férloshi present. Vaja, á Deu, bon minyó.
+
+Y s'encaminá cap á casa seva, satisfet d'haver complert degudament, y
+desitjós de veure quín efecte li havian produhit á son fill las
+milloras.
+
+### III
+
+Perque si don Ramon portava entranyable estimació als Galceráns de
+quins per taula rebia la significació política que disfrutava á
+Vilaniu veyent ab aixó satisfeta una de sas més vehements passions,
+no deixava de sentir per son fill un amor vivíssim. Sols qu' ell
+deya: la familia Galcerán m' ha honrat sempre ab sa major confiansa;
+don Pau, desde la mort de don Joseph (qu' al cel sia), m' ha tingut
+per majordom del patrimoni d'aquí; ell y donya Isabel m' han tractat
+á l'Albert com un fill mentres han estat á Barcelona, y la
+reinstalació d'aquets senyors es massa gran aconteixement pera que un
+no corri á manifestárloshi la satisfacció que sos mellors amichs
+sentím á llur arribada. Potser que 'l vell Merly exagerava l'amistat
+y sos debers, portat d'un sentiment que més era fill d'una secreta
+vanitat, la d'intimar ab la primera familia del poble, que d'una vera
+y desinteressada gratitut; moltas vegadas la vanitat se disfressa
+d'agrahiment sense qu' un meteix se'n donga compte; peró fentli
+justicia, calia confessar qu' ell no se'n adonava, puig era dels que
+senten y no s'entretenen en interrogar lo sentiment ni en analisar sa
+essencia.
+
+Donya Francisca, de mellor instint, comprenia mellor qu' ell meteix lo
+que passava en l'esperit del seu espós, y com no veya en sos actes la
+més petita intenció d'egoisme conscient, lo deixava fer sense
+exasperarlo ab contradiccions intempestivas. Dona de carácter pacient
+y de talent tan modest com práctich, se permetia sols avisarlo de
+quan en quan, pera lliurarlo dels perills á que l'exposava son
+desmesurat entussiasme, y, encare, buscant sempre la forma més suau y
+tortuosa pera qu' ell no cregués que 'l volia dominar, á lo qual
+jamay s'hauria avingut á ciencia certa lo satélit de 'ls Galceráns.
+L' únich que no havia pogut lograr d'ella don Ramon era que, com ell,
+se desvisqués, com ell ho deixés tot per aquella familia, á la qual,
+no obstant, estimava de debó y estava disposada á servir sempre que
+per aixó era buscada. La meteixa condició de superioritat qu' atreya
+á don Ramon pera rabejarse en sa llum y resplandirla després com si
+fos propia, tenia sempre al aguayt la susceptibilidad de donya
+Francisca fins al punt de ferli contenir certs moviments de coral
+simpatía per por de que fossen traduhits á adulació. Si la vanitat,
+donchs, atansava al un, una altra especie de vanitat allunyava al
+altre; y era curiós observar com marit y muller descobrian l'un del
+altre aquest secret ressort de llurs actes, y cap dels dos se notava
+l'existencia del seu propi.
+
+Per lo demés, abdós coincidian en un sentiment, en un amor intensíssim
+per llur fill, objecte y fi de tots los sacrificis que s'imposavan y
+de totas las aspiracions més altas d'aquell matrimoni. De cinch fills
+sols havian pogut salvar de la mort á l'Albert, y quan á llurs
+vellesas, D. Ramon tenia 60 anys y 48 donya Francisca, lo veyan en
+camí d'esser lo que se'n diu un home, perque aixís ho prometian son
+carácter estudiós y
+'l seny que en sas conversas revelava, los pobres pares s'aconortavan
+ d'haver perdut los altres fills del cor, pensant que, si 's veyan
+ privats de la llur companyía, l'Albert quedava mes acomodat sense
+ perjudicar per aixó á sos germans que de segur eran al cel.
+
+En quant al pervindre é inclinacions del Albert, si bé convenian tots
+dos que per son talent podian augurarli dias de gloria, dissentian,
+no obstant, al escullir los medis ab qu' aquell podria mellor
+desenrotllar sas facultats. La mare havia observat que son fill tenia
+un geni sufert, reservat, y que, lluny d'esser fret ó indiferent com
+semblava, perque en las cuestions de poca importancia jamay prenia
+calor, tenia un caliu vivíssim de passions y una sensibilitat
+extremada que no podian excitarse sense corre 'l risch de promoure un
+gran incendi. Havia notat, ademés, que 'l noy, com ella li deya, de
+tres anys ensá venia tot malcontent á Vilaniu, qu' un cop aquí,
+s'amagava de tothom y devorava llibres y més llibres ab tot l'afany
+ab qu' un malalt s'engorja la medicina qu' ha d'aplacarli 'l dolor. Y
+en sas discretas exploracions, havia arribat á descubrir aquella mare
+que la causa del malestar del Albert no era pas anyoransa d'amor, com
+ella havia sospitat primerament, sinó aversió irresistible al tracte
+y mena de viure dels vilaniuenchs. De tot aixó deduhí ella que, ó la
+familia havia de trasladarse á Barcelona hont lo noy se desplegaria á
+son pler, ó que, quan menos, haurian de deixarlo instalar allí, fent,
+en aras de son benestar, lo sacrifici de viure separats, mentres
+vindria un desencant ó 'l cansament á tornarlo á casa com altre fill
+pródich.
+
+Pera don Ramon tot aixó eran fantasmas, falornias de l'imaginació de
+mare, sempre dubtosa de la felicitat del fill. Estava seguríssim de
+qu' aquest tindria la mellor clientela de Vilaniu, y "com lo travall
+es la clau del benestar y 'l remey mellor contra l'aburriment," digué
+de bon principi y resolgué després, que l'Albert havia de viure á
+casa seva, la casa de sos avis, y fer d'advocat á la vila hont ben
+prompte 's crearia una reputació y un nom envejables.
+
+--Espera --afegia-- que comensi á guanyar quartets y anomenada, que
+  sont los esperons principals pera fer travallar al home, y tú
+  veurás com l'anyorament de la vida agitada y tonta de ciutat se li
+  passa. Y en quant á guanyar, no tingas por. ¿Te sembla si no haig
+  de portar jo á son despaig tota la gent que duch á las urnas? Per
+  altra banda, ell té prou talent y saber pera aixafar desseguida á
+  sos tres pobres companys d'aquí y ferse 'l primer advocat en quatre
+  dias. Lo senyor Olivó 'm deya que té tals disposicions per la
+  carrera, que sentia molt pérdrel del seu costat. Lo farém afiliar
+  al partit; los travalls qu' aixó li portará també 'l distreurán
+  y 'l prepararán per un cas que jo espero... que no li agradará pas
+  poch. --Y acabava tot baixet.-- Primer lo farém diputat provincial;
+  després, quan ja don Pau estiga cansat d'esserne, ell será
+'l diputat á Corts, y passará hiverns á Madrit, y fará discursos al
+ Congrés y... figúrat!... Si ho tinch consultat ab l'hereu Galcerán y
+ aném d'acort. ¿Pensavas per ventura que jo m' adormo en preparar lo
+ pervenir de l'Albert? ¡Qué sabéu las donas, qué sabéu!
+
+Donya Francisca havia rebut aquesta conclusió ab un cop d'espatllas
+que demostrava massa bé la desconfiansa que quedava en son esperit al
+resignarshi; peró 's deixá ajupir á la voluntat de son espós,
+exclamant entre sí: "será lo que Deu vulga."
+
+Resolta la cuestió tres mesos avans d'acabar l'Albert la carrera,
+pensaren abdós pares en preparar lo més dignament possible
+l'escriptori del futur advocat. L' elecció del local, aixís com son
+ornat, los ocupá sériament molts dias. Per fi convingueren en apariar
+pera tal objecte la sala y alcova qu' ells dos havian sempre ocupat,
+tenint en compte qu' era la pessa mes quieta, assoleyada é
+independent de la casa, com que donava á mitj dia y queya sobre
+l'hort. Cridaren al mestre-de-casas, al pintor y al ebanista mellor
+de la vila y 'ls hi encarregaren l'obra, dihéntloshi que volian una
+cosa bona; expressió bastant pera que aquells artistas entenguessin
+que podian travallar sense perdonarhi res, y lluhir tot lo gust y
+destresa que tenian. Pochs dias ans de l'arribada, l'escriptori del
+Albert quedava terminat á gust d'aquells pares y arrancant grans
+alabansas dels vilaniuhenchs qu' anaren á admirarlo.
+
+La saleta y alcova havian sigut convertidas en una sala rectangular de
+bonas proporcions pera quedar prou clara ab la llum que rebia del
+únich balcó obert en un de sos extrems, sobre la galería ó eixida.
+Adornava l'oposat una gran llibreria de caoba de tres cossos
+verticals; dividits per robustas pilastras estriadas que rematavan en
+ménsulas d'estil Lluis XVI; sobre las ménsulas corria una cornisa
+renaixement, y del mitj d'aquesta s'aixecava un grupo d'atributs,
+format per un llibre obert, unas balansas y la consabuda espasa de la
+lley. Lo cos inferior formava armaris tancats ab plafons, y, á lo
+llarch de dalt, corria una vidriera sense deixar cap corrent d'ayre,
+pera la conservació dels llibres. Tot lo fustám estava barnissat,
+estrías inclusive, y 'l grupo d'atributs, sobre resultar petit,
+(l'autor ne deya una monada) deixava, com travall de talla, bon tros
+que desitjar. Tapava las vigas del sostre un aplafonat de guix, y, al
+centre, un botarut floró qu' era un pá d'or. Trencant lo dibuix de
+grá d'ordi vermell y daurat que decorava las parets campidas de color
+de perla, penjavan á dreta y esquerra un planisferi, 'l mapa
+d'Espanya y mitja dotzena de quadros bíblichs entre
+'ls quals 's distingia una composició teatral del judici de Salomó.
+ Duas otomanas de reps llampants, y cadiras ab assientos de la
+ mateixa roba esperavan als clients arrengleradas. Prop del balcó hi
+ havía una taula ministre, també de caoba, ab sa corresponent cadira
+ de brassos encoixinada y giratoria, y adornava lo pany de paret á
+ ella corresponent un grabat del Cristo de Velazquez, significatiu
+ present de donya Francisca, com lo rellotje, un termómetre y un
+ barómetre metálich eran regalo de don Ramon.
+
+La bona senyora havía, ademés, posat un transparent de paisatge
+inverosímil, al balcó, y unas cortinas que feyan joch ab lo moblatje.
+No cal dir si havia procurat que traguessen del enrajolat las crostas
+de guix y tacas de pintura, ni si tindria brunyit tot lo barnís de la
+fusta y arregladets tots los objectes d'escriptori que flamejavan
+demunt la taula al entorn de l'escribanía d'argent que regalava al
+Albert la familia Galcerán.
+
+Las melloras á que 's referia don Ramon, tot encaminantse á casa seva,
+eran aquestas. Pera que causessen tot l'efecte á l'Albert, res n' hi
+havian dit sos pares. Quan arribá s'ho trobá tot fet. Donya
+Francisca, la Pepa, cuynera de la casa que havia dut al Albert á
+bras, y en Martí, lo fuster del devant, que havia fet la mampara de
+bayeta y claus daurats ab que 's tancava aquell tribunal(aixís havian
+batejat l'escriptori alguns entussiastas) acompanyaren al nou advocat
+fins adalt pera presenciar la sorpresa.
+
+--Puja, puja, que't mudarás, deya Donya Francisca ab la rialleta del
+  més seráfich candor, tot guiantlo cap al primer pis. Y l'empenyian
+  també ab no menos candidesa la bona cuynera y 'l fuster del devant,
+  tot recomanantse mútuament silenci ab lo dit als llavis.
+
+--Peró, que m' han mudat de quarto? --exclamá l'Albert, observant que
+  l'encaminavan cap á las pessas del derrera.
+
+--No, home, vina; te rentarás en lo nostre --responia la mare,
+  esforsantse en dissimular, mentres los altres dos acompanyants
+  s'esclafian de riure.
+
+Y ja anava la bona senyora á tirar de la mampara, quan lo fuster saltá
+á son costat y, prenent de la má 'l llum que la criada duya, feu
+examinar á l'Albert aquella obra en tots sos detalls y conjunt, com
+si 's tractés d'una preciositat. No deixava d'esserho per aquell
+pobre home que no havia fet jamay una obra tan fina y de tanta
+paciencia, segons propia confessió.
+
+L' Albert, que no comprenia encare lo perqué de la substitució
+d'aquella porta, y á quí, per altra banda, no podia sorpendre la
+senzilla obra de son vehí, procurá, no obstant, acontentarlo,
+alabantli tant com li permeté son poch hábit de fingir.
+
+--Ja veus com avansa en Martí, eh? --digué la mare, desitjosa d'obrir
+  l'escriptori.
+
+Y per últim estirá la mampara y feu entrar á son fill. Un esclat
+general de riallas acompanyá son primer pas. A la llum de la lámpara
+de petroli, encesa ja á prevenció, passejá l'Albert la vista per tots
+los objectes que l'amor paternal havia allí acumulat á fí
+d'instalarlo dignament y ferli agradosas las horas del travall que
+l'esperava. Tots lo seguian ab la mirada plena de goig y oberts los
+llabis en demanda d'aprobació.
+
+Aquesta no 's feu esperar.
+
+L' Albert comprengué ben prompte la tendríssima proba d'amor qu' alló
+enclohia y, si gens admirat, perque prou sabia quant sos pares
+l'estimavan, fondament conmós, doná á sa mare una estreta abrassada
+en la que volgué esprémer tot l'agrahiment que sentia, ofegant d'un
+cop l'ingrata veu de m' han daurat la presó qu' en son interior
+aixecá l'impresió primera.
+
+--Massa, massa pera mi! --exclamá després. Y coneixent que s'esperavan
+  d'ell més elogis, comensá á esmersarlos á cada cosa sobre la qu'
+  era cridada sa atenció, fent aixís vessar de goig á tots los
+  presents.
+
+La Pepa, ab la candidesa d'un noy, tocava 'l timbre de demunt de la
+taula, recullint una rialleta de bénevola admiració qu' ella cregué
+de natural sorpresa; en Martí tombava y retombava la clau de la
+taula-ministre pera sorpendre 'l ab lo descubriment de qu' ab un sol
+pany s'obrian y tancavan tots nou calaixos. Y arreu afegia: pero
+potser l'Albertet ja n' ha vist á Barcelona. Es clar, las modas,
+totas passan primer per llá baix.
+
+Peró --seguia encare, desitjós d'arrancar una alabansa pera sos
+vehins,-- lo qu' has de mirar es que l'ha colocat en Jepet, aquest
+pany; es á dir, que l'hem clavat aquí, y es el primer que hi há al
+poble, y que, no't pensis, que vol la seva destresa, la seva
+instrucció, saber manegar aquest joch conforme veus.
+
+Al fuster li era impossible no tutejar á qui havia vist creixer de
+noy.
+
+--Ja ho crech! Vaya, me'n alegro qu' avanséu aixís --respongué
+  l'Albert, arrossegant las paraulas ab un traydor badall d'esperit
+  afadigat, que la mare traduhí á cansament del viatje.
+
+La bona senyora, donchs, procurá posar punt á una escena que 'ls
+altres haurian eternisat ignocentament. Declará á son fill la
+procedencia de la escribanía, del rellotje, del termómetre y del
+barométre, á fí de que regraciés als donadors, y obrí la mampara
+invitantlo á que se'n anés al devant á treures la roba de camí. Da.
+Francisca s'havia callat lo seu regalo; pero l'Albert ho comprengué,
+y ans d'abandonar l'escriptori estampá un bes en lo front de sa
+mare.
+
+--Vosté s'ho calla, mare: pero jo ja sé que, tractantse d'obsequiarme,
+  vosté no podia quedar enrera. Aquell Sant Cristo déu esser lo
+  regalo de vosté.
+
+Y enllassats per la cintura, eixiren mare y fill cap al devant,
+conmosos un y altre de las recíprocas declaracions d'afecte que
+s'havian fet.
+
+Sols per un estrany estrabisme moral pogué don Ramon deixar de
+presenciar eixas escenas qu' haurian entendrit molt més son cor de
+pare, que no 'l satisféu la visita als Galceráns. Passat lo primer
+cop, era inútil arrancar entussiasmes y admiracions de quí, á no ser
+per l'agrahiment que sentia hauria arrancat á plorar pensant que
+li "havian daurat la presó." Per aixó, quan aquell pobre pare arribá
+á casa y corregué á trobar á son fill, alenant de goig, pera escoltar
+alabansas de sos llabis, sentí ben prompte una decepció dolorosa. L'
+Albert li digué ab veu de mal dissimulada tristesa que l'escriptori
+li havia agradat, sentint emperó que l'haguessen situat allí al
+derrera, perque sos pares se privavan aixís de son antich dormitori.
+Y donantli ab una estreta de má gracias de tot, passá á ferli
+preguntas indiferents, relativas á la festa que la vila preparava.
+
+Don Ramon se retirá al seu dormitori, veyent ab certa amargura
+confirmats los temors de sa muller. Mes, prompte pensá: "no hi ha que
+temer; lo faré polítich, y l'interés de la lluyta 'l distreurá de las
+puerils caborias que 'l capfican."
+
+Mentrestant, l'Albert, ja endressat del tot, estirantse 'ls panys de
+l'armilla y aixecant lo cap com clamant auxili al cel, sofocava un'
+ánsia invencible de plorar.
+
+Veus discordants dels timbals y músicas que recorrian la vila 'l
+posaren á punt d'arrancar lo plor com una criatura, peró redressant
+lo cos, com si degués afectar un valor que no tenia, sens saber
+perqué, obrí la porta y exclamá en veu alta:
+
+--Anemhi.
+
+--Que ja m' havias sentit, fill meu? --preguntá de sobte donya
+  Francisca, desde 'l dintell.
+
+L' Albert doná mitja passa enrera, sobressaltat per la inesperada
+aparició, y refet desseguida, respongué sonrisent.
+
+--Sí, marona meva.
+
+--Sí, fill meu; si voléu anar á Completas hem de sopar á corre-cuyta.
+  Lo teu pare voldria qu' anessem á dar la benvinguda als Galceráns.
+  Sempre
+'ls Galceráns! ¿No't sembla més prudent esperar á demá?
+
+--Y es clar que sí. Perqué s'ha de mortificar ab visitas á una familia
+  qu' acaba d'arribar? No comprén lo pare que en semblants cassos la
+  gent no está pe'ls altres, y que l'urbanitat es l'art de no
+  molestar al próxim. Aném á sopar; ja 'l convencerém.
+
+### IV
+
+A las quatre y minuts de la matinada, l'endemá, diada de Sant Joan,
+moment per moment en que 'l primer raig de sol d'aquell dia, salvant
+la carena del serrat del Comte, daurava la blanquinosa penya de la
+Grau de Bondalit, los campaners de la vila ventaren las campanas, en
+la plassa de las Monjas lo pirotécnich calá la tronada, y las grallas
+dels castellers comensaren á refilar en l'extrém oposat de la
+població.
+
+Desde aquell instant, los pochs vilaniuhenchs y forasters que ab
+mellor consell havian preferit lo llit á la gatzara dels carrers no
+pogueren ja dormir. Comensava la festa major, estava convingut que
+tothom devia entregarse á l'alegria, y 'ls més cansats, los més
+faltats de repós y d'humor, los malalts meteixos, no tenian més remey
+que resignarse á la dura lley d'aquell convencionalisme que, com á
+tal, era tirá y 's reya pla bé de las més respectables necessitats de
+la naturalesa.
+
+La gent més exaltada 's tirá al carrer pera rodar tot lo dia fins á
+rebentarse y perdre un' altra nit ballant, apesar del rebentament,
+pera poder dir que s'havia divertit com cap any. Lo servey y las
+donas endressadas comensaren los preparatius de la feynada que sobre
+ells havia caygut, y 'ls pochs que 's quedaren al llit esperant
+moment oportú pera afegir la son tan bruscament trencada, no feren
+més que girarse y regirarse pe'ls llensols sens conseguir llur fí.
+Quan callavan las campanas, pujava pels balcons lo renou de la gent
+bullanguera qu' omplenava 'ls carrers, ja cantant, ja cridantse uns
+ab altres, ja rihent ab atronador esclat, y si quelcom apagava
+aquestas veus era l'espignet nassal de la gralla, 'l rebombori dels
+timbals.
+
+Peró qui anava á matinejar per forsa seria la familia Galcerán. ¿Cóm
+no anar de bonas á primeras á casa 'l diputat? Tothom se'n faria
+creus. La multitut, indiscreta com sempre, no pensá já en res més
+desde primer' hora.
+
+Justament, ja de temps inmemorial la tronada 's calava á la plassa de
+las Monjas. Y tots quants corrian pe'ls carrers se'n hi anaren. Un
+cop allí, tapantse las orellas y apartantse com podian del perill,
+resistiren l'atronador espetéch d'aquells mascles qu' al esclatar
+feyan tremolar las casas y omplian l'ámbit d'un fum irrespirable,
+pudent á sofre. Lo derrer tró fou celebrat ab gran cridoria. Peró
+quan menos s'ho pensava, 'l públich vejé comparéixer los castells.
+
+Era de presumir qu' aquells senyors, poch avesats á matinejar com la
+generalitat, dormirian encare, ó al menos, desitjarian dormir: aixís
+semblavan declararho també d'un modo bastant eloquent los balcons
+tancats y barrats del primer pis. Prou ho veyan los castellers; ¿mes
+quí
+'ls conté?
+
+--Bah, bah, si no ho veuhen ells ho veurá 'l servey.
+
+Tres ó quatre criats guaytavan á las finestras del entressol, y'l
+cotxero en mánegas de camisa y esclops, estava recolzat al portal,
+essent l'objecte de enveja d'un rotllo de criaturas qu' haurian
+sentit delicia en poder passar los llafiscosos ditets pel xarol del
+carruatge qu' aquell després espolsaria.
+
+--Y sinó, qu' ho mirin aquellas carotas --afegia un casteller,
+  enfilantse ja á las espatllas d'un altre y aludint á las
+  monstruosas canals de la barbacana que semblavan contemplarlo fit á
+  fit.
+
+Los timbals, després d'un llarch redoble, emprengueren son cansat
+acompanyament com pera senyalar lo compás, las grallas comensaren á
+tocar y cessaren los dubtes. S' havia de fer lo castell, baldament
+no 'l vejessen las personas á qui dedicat anava.
+
+Llevat d'alguns brivalls enfilats en las pilastras de la portada del
+Carme, y alguns forasters que 's retiraren al extrém més ubach de la
+plassa fugint del sol qu' anava ja invadintne un tros, los demés se
+concentraren devant de casa D. Pau, formant una massa atapahida de
+carn humana per demunt de la qual bellugavan centenars de caps y
+brassos, entre la colorayna de virolats justillos, gechs y gorras,
+que de la blancor de las mánegas de camisa sobreixian. Ben prompte,
+al mitj de la gentada, s'obrí un petit clar, al centre del qual se
+col·locá un home espitregat, ample de pit, coll robust, macís de
+camas, nervut de brassos y cap petitet, personificació vivent del
+Hércules mitológich, qui ab la major naturalitat se disposava á esser
+la pedra fonamental de la columna humana qu' anava á erigirse. Dos
+més, rivals de la seva fortalesa, se brindaren á servirli de crossas,
+agafantli 'ls brassos que col·locaren sobre llurs espatllas. Aixís
+posats, lo menos una vintena d'homens s'agarbonaren al entorn dels
+tres, formant un ample pedestal que, per estranya atracció de la
+voluntat, constituhia una sola massa tan compacta y resistent com lo
+meteix granet. Assí y allá, escalavan al primer home que tenian
+devant jovens y xicots de totas midas, y, encare no 's veyan segurs
+dalt de la pacient espatlla, emprenian, com per un plá pedregós,
+ayrós camí cap aquell pedestal, passant per demunt de las hombreras
+de l'apinyada multitut que 's prestava sense esfors, ni girant tan
+sols lo cap, á servir de camí públich. La gralla comensá la tonada
+del castell, lo més resistent dels que venian caminant per demunt de
+la gent aná á posarse sobre las espatllas del hércules, y en menos
+d'un Jesús se vejeren aixecarse cent brassos d'acer del pedestal, y
+encastarse en las pantorrillas d'aquell segon altras tantas mans
+ossudas y aferradissas com las urpas del lleó.
+
+Sota d'aquella pirámide de brassos tibants desaparegueren los caps
+dels que formavan fonament. Un no sabia qué admirar més de aquells
+titans: si la forsa muscular de qu' anavan á dar prova, ó bé la
+resistencia de llurs pulmons que, durant tant de temps, lluytarian ab
+la asfixia. Mentres tant, lo segon extenia 'ls brassos mantenint ab
+ells l'equilibri com un funámbul ab lo balancí, y 'l tercer, al só de
+la gralla qu' havia emprés la segona estrofa de son cant, escalava
+sas espatllas pausadament. Al posarse dret en ellas, sentí las urpas
+del segon com se li aferravan á la corva dels genolls pera
+apuntalarlo, y esperá, estés de brassos, al quart que ja anava
+trepant per sa esquena mentres la gralla tocava la tercera estrofa.
+Tocá després la quarta y la quinta, á mesura qu' anavan escalant y
+aumentant la columna lo quart y l'aixecador ó penúltim. Llavors era
+de veure com, al compás del castell, creixian l'entussiasme y
+espectació de la multitut. Lo segon podia apenas sortejar ab son
+enginy de casteller las convulsions que la pujada de nous indivíduos
+produhia al castell cada cop més alt. Aquell feix de brassos més
+forts que 'l ferro li sostenian sas camas en la més absoluta
+inmovilitat, peró, dels genolls amunt, lo cos brandava de devant á
+darrera, y sols ab sa voluntat, més potent encare que sas hercúleas
+forsas, podia dominar la tendencia á aclofarse qu' á genolls y
+cintura imposava l'enormitat de pes y de balans.
+
+--Ay, ay, ay! --esclamavan los més llechs, al veure la tremolor que
+  ocasionava á tot lo castell la pujada del enjaneta.
+
+--Ánimo, avant, avant! --cridavan los altres.
+
+Y l'enjaneta, nen de nou anys, angelet que devia coronar aquella
+columna de la superbia humana, seguia sa penosa ascensió, com un gat
+de mar per l'antena d'un barco fuetejat pel vent, sens mirar abaix,
+hont tenia 'l perill, sinó adalt, hont tal volta veya l'esperansa
+allargantli aquella má invisible á que deu l'home sas majors
+empresas. Cada balanseig del castell, la més imperceptible genuflexió
+d'un casteller, produhia en aquella mar de gent una corrent secreta
+qu' esglayava 'ls cors y acabava esbravantse pe 'ls llavis en una
+remor sorda y prolongada com la de las onas.
+
+--Avant, avant y fora! --cridavan d'abaix. Y la gralla ajudava al
+  encoratjament estirant la cadencia de sas derreras notas tant com
+  ho consentia 'l pulmó.
+
+De sobte, esclatá un picament de mans universal; l'enjaneta estava de
+peus á dalt del aixecador, y mitj aclofat encare, feya ab los brassos
+aquell moviment d'alas qu' entre 'ls del ofici s'anomena l'aleta. La
+gralla, ab una nota prima, prolongada y estrident com lo gemech
+suprem d'un gran esfors vensut, acompanyava á aquella senyal de
+triomf. Lo castell estava fet; calia no més restablír l'equilibri,
+posarlo á plom, y dret, enterch ja l'enjaneta ab sos brassets en
+nansas, calgueren sols petitas inflexions de cos, imperceptibles al
+espectador indocte en la materia, pera lograrho.
+
+En aquell moment s'obrí 'l balcó del mitj y aparegueren D. Pau y 'l
+general. Un espetech atronador de mans coroná l'aparició. La mar
+bramulá més fortament que may, y la curiositat y 'l goig promogueren
+veritables onadas en la multitut.
+
+--Al balcó, al balcó! --cridaren los castellers.
+
+Y 'l castell, ferm llavors, com un estrany pilar barroch format per un
+enfilall de caríatides, comensá á navegar cap al balcó per entre
+aquellas onadas de caps qu' ab éll avansavan compactas y sorollosas
+com avansa l'aygua per la platxa.
+
+Aquell mar de caps, sonrisents, tots aixecats vers un cantó, fixos en
+un sol punt los ulls, aquella marxa pausada y unánime de la multitut
+acompanyant ab aclamacions la seva obra, alarde llegendari de la
+forsa humana á que s'entregava, per passa-temps, tot un poble
+travallat per la fatiga qu' exigeix l'aspre conreu de nostra terra;
+aquella veu trista, gemegosa, de la gralla, qu' apagava lo redoble
+acompassat dels timbals quasi tant com lo brunzit contínuo de las
+veus humanas, eran pera conmoure al esperit més sórt á las expansions
+populars. No cal dir, donchs, l'efecte que devia promoure semblant
+espectacle en l'ánim entussiasta del general Poudor, d'aquell héroe
+de la irreflexió que devia sos entorxats no al art de la guerra, sino
+á la flayre de la pólvora y á la cridoria insultant del enemich.
+
+--Magnífich! Avant, avant! --exclamá, mentres anava atansantse al
+  balcó
+'l castell.-- Aixó es gent de bronzo! aixó son homes --deya á son
+ gendre, tot perlejantli una llágrima en las pestanyas.
+
+En quant á D. Pau, ja mes fet al espectacle, y d'ánima poch accessible
+á la tendresa, ab tot y esser á éll, més qu' al bon S. Joan, patró
+del poble, á qui principalment anava 'l castell dedicat, no savia
+entussiasmarse com son sogre. En sos llavis se dibuixava tan sols
+aquella rialleta seva que ja may ningú lograva desxifrar si era
+d'ingénua complacencia ó de mal continguda mofa.
+
+Per fi 'l castell arribá á atracarse al balcó y, seguint la costum de
+la terra, l'enjaneta saltá als brassos del amo de la casa, entre 'ls
+aplaudiments del públich.
+
+Animat lo general per l'exemple, prengué també en los seus al
+aixecador. Mentres sogre y gendre donavan estrenas á un y altre, lo
+quart y ters escalavan lo balcó, aferrantse 'l primer á la socalada
+de ferro y guanyant la barana ab contraccions inauditas, puig que son
+company, no arribant ni á la pedra, se li havia penjat als peus pera
+seguirlo.
+
+La gralla feu son derrer cant ab veu tremolosa, los timbals acabaren
+ab un llarch redoble, y saltant á terra 'l segon, se deslligá aquella
+inmensa garba d'homens qu' ofegava als d'abaix. La massa humana que
+durant tant de temps havia format aquell tot compacte, 's destriá
+llavors com per encantament, restablintse en la plassa la suau remor
+de cent conversas alegras y aquell formigueig marejador á que
+s'entregan las multituts ans y després d'un espectacle.
+
+Arreu los grallers que, per dissort del bon gust, van posposant las
+tonadas características á cants artificiosos que ni s'adaptan a la
+modulació de llur instrument ni mouhen com aquells las fibras de
+llurs cors, romperen en una marxa d'ópera italiana y, á son compás,
+abandonaren los castellers la plassa, portant derrera seu bon estol
+d'aficionats. Mes, encare no havian aquestos trencat pe 'l carrer de
+Santa María ab lo qual fa cantonada la casa Galcerán, que ja
+atabalava á la plassa, redoblant sense parar, un timbal destrempat, y
+la multitut feya ample rotllo als Diables. Ells també volian fer son
+ball.
+
+Arrenglerats á doble fila, y presidits per Llucifer y la Diablessa,
+anavan y venian ab compás adalerat. Se paravan arreu; eixia un dels
+diables, vestit, com tots, á manera d'arlequí antich pero ab caputxa
+y banyetas, enlayrava la masseta, y moventla á compás dels passos
+curts y trencats ab que caminava, anava salmodiant un parlament en
+vers, salpicat d'epígramas desvergonyits contra gent de la vila,
+acabant ab un foch granejat de carretillas qu' á la claror del dia
+petavan y fiblavan la pell del mal precavut espectador, sense causar
+á la vista cap efecte artístich.
+
+La gent, no obstant, hi reya de bona gana. Feyan soroll, socarrimavan
+sense avisar, y aixó bastava pera divertir á aquellas disfressas que
+en res trobavan tan de gust com en mortificar y fer corre á la gent.
+Los senyors Galceráns, no trobant atractius en semblant
+espectacle, 's retiraren; no per aixó 'ls imitaren los vilaniuhenchs
+del carrer, que tenian gran plaer en sentir xiscles y crits.
+
+Mes la broma no parava aquí, qu' encare derrera 'ls Diables anaren
+compareixent á la plassa dansas y més dansas, com lo pintoresch Ball
+de Bastonets, de La Rosaura, lo de Damas y Vells, lo de Serrallonga,
+y altres menos vistosos, entretenint als nens Galcerán y al meteix
+avi, quí 's brindá de bon grat á férloshi companyía en la finestra,
+desd'hont arreplegava ab semblant rialler los disbarats y
+castellanadas de qu' esmaltavan llurs parlaments los personatges.
+
+Don Pau, mentrestant, estava en son escriptori, rebent, un derrera
+l'altre, á gran nombre d'arrendataris y aparcers qu' anavan á
+satisferli anyadas, á rebre instruccions, á proposarli melloras.
+
+Per tota la casa regnava un trahut de gent imponderable. Don Ramon y
+en Llebreta s'havian estacionat ja en las pessas inmediatas al
+escriptori, donant conversa als anants y vinents, trasmetent ordres y
+recados, y ajudant á contar diners.
+
+Al meteix temps, donya Isabel, ocupada en dirigir tot l'arreglo de la
+casa y en desfer y endressar l'abalúm d'equipatges, 's trobava en
+mitj de tal maremagnum que quedá tota d'una pessa al saber que
+tocavan á missa major.
+
+--Déu meu! --exclamá-- ¡ja son dos quarts de deu!
+
+Y corregué ab sa cambrera á engiponarse un vestit qualsevol pera anar
+á cumplir ab lo sant precepte.
+
+En aquest moment entrava un criat d'en Galcerán ab la nova de que 'l
+Gobernador estava per arribar, y que l'Ajuntament expedia á
+corre-cuyta ordres á totas las músicas y moixigangas pera anarlo á
+rebre.
+
+--Cóm! --feu don Ramon-- no se'n vé de dret aquí casa?
+
+--Oh, no crech que li deixin arribar --respongué 'l servidor-- Se
+  pensa vosté quin rebombori hi ha per la vila...?
+
+Y don Ramon entrá corrent al escriptori á comunicarho á don Pau. Mes
+aquest, dat lo determini del Ajuntament, cregué inútil moures, y
+esclafí en riallas, pensant l'apuro en que anava á veures son amich.
+
+Las atencions de son ministeri havian detingut á aquest en la capital
+fins á la matinada, y, quan ja 's desesperava de la seva vinguda, un
+propi, qu' havia sigut expedit per l'Ajuntament, arribá anunciantla
+mitj'hora avans, rebentant, ó poch menos, lo cavall. En aquell
+moment, los senyors regidors y autoritats convidadas estavan reunits
+á casa la vila pera assistir en corporació á l'Ofici. Al rebre la
+nova, seguint la proposició que se li acudí al síndich, acordaren
+passar avís á la rectoría pera que retardés uns tres quarts la
+funció, y eixir tota aquella comitiva, ab las dansas, gegants y
+copla, fins al portal de Baix, per hont arribaria 'l personatge.
+Aquest venia en un ómnibus de lloguer, vestit senzillament de viatge,
+sense somiar en la recepció improvisada pe'l síndich.
+
+L' objecte preferent de sa vinguda era passar un parell de dias ab son
+company Galcerán, y descansar un xich de las fatigas del gobern.
+Pero
+'ls vilaniuhenchs, una vegada ficats al ball, ballavan fins á
+ rebentarse; l'animació ab que havia comensat la festa 'ls tenia
+ escalfats al derrer camí, y no era cosa de passar per alt un
+ espectacle més que la casualitat los hi proporcionava sense esfors.
+
+--"Ja hi som," digueren los senyors regidors. Y enviant recados aquí y
+   allá, la recepció quedá organisada ab aquella promptitut que sols
+   l'entussiasme posa en joch. La nova corregué per tots quatre
+   cantons de la vila com un llamp. Desseguida la nombrosa
+   concurrencia de la parroquia deixá 'l temple poch menos que
+   desert, lo campaner mudá de toch, se posaren en marxa gegants,
+   castells, dansas y músicas, obrint pas á la comitiva oficial, y 's
+   vejeren per carrers y plassas estols de gent que corrian
+   atropelladament, uns cap al portal de Baix, altres cap á la plassa
+   de las Monjas hont se deya que pararia l'obsequiat. Aquí, un
+   atabalat topava ab lo vehí qu' eixía en aquell instant de casa
+   seva; allá, un xicot s'entrebancava ab las faldillas d'una dóna,
+   descusintli una enfilada de tabellas; més amunt, un pare 's
+   carregava á coll lo nen que no 'l podia seguir y reganyava al
+   gran, qu' anava rondinant, arrastrat per sa mare; un pagesás,
+   sense voler, havia posat de gayrell y matxucat ab la punta de la
+   vara lo flamejant sombrero d'estiu d'una senyoreta, y s'ohian
+   batements de portas que 's tancavan y crits de gent que perdian á
+   sos companys. Allá lluny, relliscava un infelís pe 'l dolent
+   empedrat; ensá, 's renegava del carro qu' embussava 'l carrer, y
+   per tot arreu regnava tal confusió de crits y empentas que
+   s'hauria dit que Vilaniu anava á esser enterrada pel foch com un'
+   altra Pompeya. Aixís arribaren la comitiva y aquellas riuhadas de
+   gent al portal de Baix. Alguns, no contents encare, avansaren per
+   abdúas voras de la carretera que fileras de plátanos escabellats
+   ombrejavan; y quan lo Gobernador arribá al cim del serradet
+   inmediat á la vila, y vejé negrejar la multitut á una banda y
+   altra del camí y al peu del portal, no pogué reprimir un gesto de
+   desagrado. Presumí la que se li esperava, y, á no lligarlo 'ls
+   compromisos de deferencia que l'autoritat imposa, fá girar los
+   cavalls y s'entorna á casa, tirant á terra 'l plan oficiós del
+   senyor Síndich. En fí la cosa no tenia retop, y 'l bon senyor
+   tingué de junyir lo cap á la voluntat d'aquell ajuntament
+   obsequiador fins á l'impertinencia.
+
+--En ma llarga carrera política me n' han passadas ja tantas de
+  semblants á aquesta! --'s deya l'home entre sí.
+
+Peró la veritat es que jamay hauria somniat fins ahont anavan á
+sobrepujar totas las impertinencias sufertas los vilaniuhenchs. La
+pretensió qu' entre l'estrépit de músicas y grallas li exposá
+l'alcalde, apenas baixá del carruatge pera saludar als obsequiadors,
+poch se l'esperava.
+
+--Hem fet suspendre l'ofici pera que vostra excelencia puga ohirlo ab
+  las demés autoritats, y esperém que'ns honrará presidint are la
+  comitiva.
+
+--Cóm! --exclamá, sorprés y contenint l'enfado que l'arborava.-- ¿No
+  veuhen qu' arribo plé de pols y en mala disposició pera pendre part
+  en un acte tan solemne?
+
+--Tot está previst, --respongué en Godall, l'alcalde-- Véu aquella
+  casa blanca d'á má esquerra? Es del senyor. --Y senyalá á un bon
+  regidor, gras y rabassut, al qual curtejava la banda carmesina que
+  li creuhava 'l pit fins al punt de fer quasi escapar lo riure al
+  enfadat Gobernador.-- Donchs bé, --afegí l'alcalde-- pujarán un
+  moment á casa d'éll y vostra excelencia...
+
+--Deixi 'l tractament --feu maquinalment l'aludit.
+
+--Bé, donchs, vosté --continuá aquell, tot content de veures lliure
+  d'una fórmula que l'entrebancava pera parlar-- podrá respallarse ó
+  mudarse en un santiamén.
+
+--Peró, senyors, jo 'ls faré esperar. Los sacerdots deuhen estar
+  revestits, la iglesia plena de gent frisosa, y trigar més es una
+  impertinencia de que m' acusarian ab rahó.
+
+--Deixis de miraments, senyor gobernador; á l'hora qu' ha eixit de
+  ciutat no pot haver ohit missa. Y després del ofici no'n dirán cap
+  á la vila. Vosté ha de ohir missa; que s'esperi tothom.
+
+--Es clar, es clar! --saltaren los oyents.
+
+Aquell "vosté ha de ohir missa" tancava de cop. ¿Cóm podia una primera
+autoritat d'un gobern d'ordre, d'un gobern moderat que posava
+especial mirament en apareixer relligiós, fer paper de descreguda ó
+tan sols d'indiferent, deixant d'anar á missa devant d'un poble que
+sabia no n' havia ohit aquell jorn? Insistir en sa negativa,
+escabullir no més lo cos del acte públich pera entrar més tart á
+l'iglesia com un simple particular, era exposarse á que 'ls
+vilaniuhenchs diguessen que no tenia creencias prou arreladas pera
+ferne ostentació pública, y era aixó un acte impolítich que no podia
+arrostrar tot un gobernador d'en Narvaez.
+
+Bén de malgrat, donchs, lo bon senyor hagué d'arribarse á la casa
+blanca y posarse á corre-cuyta l'uniforme (gracias que 'l duya ja per
+la professó), rabiant y renegant de las exigencias d'aquella gent
+que, en sa candidesa vilatana, esperavan á baix molt satisfets y
+creguts de que
+'l senyor gobernador estava contentíssim del obsequi.
+
+Per fí aparegué á la porta l'engalanat agent del gobern, seguit
+d'aquell pobre Sancho Panza de la banda curta. Lo bombo soná com una
+canonada llunyana, refilaren las grallas, y derrera de tota una
+llarga corrúa de moxigangas se posá en marxa la comitiva, al compás
+del aturdidor desconcert qu' armavan las músicas de las dansas tocant
+totas d'un plegat.
+
+Don Pau y 'l general, que saberen escabullirse de la cerimonia ab
+astut pretest, contemplaren lo pas de la sorollosa comitiva per una
+escletxa del balcó. Y al veure á son hoste passejant engalanada la
+continguda rábia que li bermellejava al costat de las blanquinosas
+patillas, l'hereu Galcerán no pogué aguantarse 'l riure. Amich molt
+de temps há de la pobre víctima, coneixent á fons son génit de
+pólvora, sabent bén bé que sols al enfadarse li pujavan á la cara 'ls
+colors, comprengué bén prompte lo que passava dins d'aquella ánima. Y
+al descubrir lo tremendo contrast que hi havia entre 'ls desitjos que
+bullirian en lo pacient y l'actitut de calma que li imposavan las
+circunstancias, se li presentá l'amich en una de las situacions més
+cómicas de la vida y més apropósit pera divertir á un carácter com lo
+de D. Pau.
+
+L' enfado del gobernador, no obstant, vá anar refredantse poch á
+poquet, pera pendre en son ánim tot lo carácter d'un motiu de
+diversió. Ja ho havia dit éll: ¡si n' obliga á fer de paperots aquest
+cárrech públich! Prou temps feya que venia desempenyantlo, pera que
+no sabés bén prompte ferse superior á las circunstancias. Per aixó,
+un trosset avans d'arribar á la parroquia, ja estava 'l gobernador en
+disposició de burlarse interiorment aixís del epissodi com de la
+candidesa de sos acompanyants.
+
+Un cop devant del temple, seguint las instruccions del alcalde, se
+posá al cap de la comitiva oficial y s'encaminá al banch dels
+regidors, precedit d'un masser que, per ignominia de la ilustració de
+Vilaniu, vestia gramalla, y aixis atravessá, primer pe 'l carreró que
+li feyan las discordants músicas, després pe 'l passadís que, de bon
+ó malgrat, anava obrint l'embadocada concurrencia de l'iglesia.
+
+Callá á fora 'l desafinat rebombori; 's tancá la porta principal com
+ho permeteren las empentas de la multitut; desde 'l chor tiraren la
+cortina del rosetó deixant lo temple en una mitja claror que feya
+lluhir més l'innúmera constelació de ciris; la copla, ja dalt de la
+tribuna, comensá á afinar los instruments de corda y á extendre en
+los faristols las particel·las de la missa, produhint una remoreta de
+fullas qu' esqueya ab la dels vanos qu' abaix papallonavan;
+l'atapahida concurrencia se recullí com pogué, soná l'escardada
+campana de la sacristía, y al apareixer en lo presbiteri 'ls quatre
+oficiants, precedits dels escolanets ab ciris alts, la comunitat
+emprengué son cant desde las alturas del chor. Comensava l'ofici.
+
+### V
+
+No cal dir si entre aquella munió de fidels que sobreixia per las
+portas del temple s'hi trobava tot lo bo y millor de la vila. Allí,
+sota l'alta nau, barrejadas entre la negror, que 'ls vanos aletejants
+salpicavan de colors clars, al peu de la escalinata del presbiteri,
+devant per devant del banch dels Regidors y á pocas passas una
+d'altra, s'havian aposentat ja, molt estarrufadas, las més gastadoras
+de Vilaniu, la jove Rodón y la pubilla Tárrega.
+
+Donya Mercé Rodón, una sanguínea de cabell ros ab ulls castanys y
+expressius, hauria sigut ben passadora, sense la gruixaria qu' ab lo
+matrimoni anava posant, sense 'l prurit de prempsarse lo que no podia
+aprimar, y sens l'afany d'adornarse com una noya ab sombreros que no
+esqueyan á sa cara rodona y ja un xich cremada pe 'l sol de trenta
+cinch anys.
+
+En cambi, la pubilla era llarga, prima, desgalitxada com una I. La
+magrícia ab la negror de son cabell davan al color trencat de sa cara
+una morenor que no tenia, y encenian més lo brill de sos ulls petits
+y clavadissos que movia ab celeritat marejadora. Tenia nas aguileny,
+boca sombrejada per un bigotet bastant pronunciat, los llavis prims y
+sechs, y un coll desagrahit que no sabia com tapar, quan no duya
+mantellina.
+
+Abdúas eran amigas inseparables y feyan, de costat, la silueta d'un
+18; peró las vilaniuhencas, que no podian soportar ab serenitat
+aquell luxo que las humillava á totas, ni l'estufament orgullós ab
+que 's presentavan al passeig, las havian batejat ab lo renom d'Ocas.
+Las Ocas eran de molt temps há enemigas de Da. Isabel. La Rodón per
+la rivalitat política de son marit ab en Galcerán, may tan accentuada
+com de las derreras eleccions ensá. Avans, encare abdúas familias se
+tractavan; Da. Mercé havia visitat á l'Isabel l'única vegada qu'
+aquesta aná á Vilaniu. Mentres don Joseph era viu, en Rodón se
+consolava de no oposar la seva candidatura á la d'aquell senyor que
+duya com vinculada en sí la representació del poble. Peró, mort lo
+vell Galcerán, era ja una altra cosa. En Rodón, capitost del partit
+lliberal, enriquit, ambiciós de figurar, y poch més ó menos de l'edat
+de don Pau, podia posárseli bén bé cara á cara. Lluytaren de debó, en
+Rodón gastá diners, promesas y saliva fent un sermó á cada poble del
+districte, apurá totas las influhencias, tocá tots los ressorts, y
+quedá vensut per una majoría aclaparadora. Se digué, sens esser
+veritat, que don Pau havia esmersat més diners qu' ell, que las mesas
+dels colegis havian fet moltas trampas, que s'havian prodigat
+amenassas á arrendataris y empleats. Donchs, estava vist que don Pau
+llensava 'l guant; en Rodón l'arreplegava, y guerra á mort.
+"Cadascú á casa seva" --digué 'l vensut. Y donya Mercé, desde llavors,
+ feu propósit de no posar més los peus á casa Galcerán y de declarar
+ á sa vegada la guerra á donya Isabel. Si 'ls marits lluytavan en los
+ comicis, ellas lluytarian á casa las modistas y argenters.
+
+Donya Mercé no trigá en trobar una aliada bén decidida. La Sumpteta
+Tárrega, pubilla d'un bon patrimoni, havia somniat un temps ab la ma
+de don Pau. Sos pares li havian dit mil cops: "aquí no hi ha cap
+hereu digne de tú com en Galcerán" Y la noya havia comensat á ullar
+al jove com á la seva mitja taronja, y á habituarse á l'idea de qu'
+un dia l'hereu vindria á demanar lo que se li guardava ab la mellor
+voluntat. Peró l'hereuhet se casá ab un' altra. ¿Y quan? Precisament,
+quan la pubilla acabava de perdre al sobrevivent de sos pares, al
+vell Tárrega, que fou qui mes l'encoratjava á esperar. Aquell
+casament causá en l'ánim de la Sumpteta un desengany terrible, que
+may sabria perdonar. ¡Ella que li havia guardat la flor de la
+joventut, despreciant partits, refrenant la fal·lera del casori que
+la consumia! Ingrat!
+
+Llavors, plena de despit, la pubilla acceptá al actual pubill de qui
+havia dit mil pestas, un pobre diable molt més baix qu' ella,
+magriscolis, de veu esquerdada, més mort que viu, un calsotas,
+protegit de'n Rodón á qui obehia á ulls cluchs. Lo xicot, que per
+falta de pesquis y de fortuna no havia pogut ni revalidarse de
+notari, buscava en lo matrimoni ab la pubilla més que la satisfacció
+d'un amor que no sentia, un acomodo segur. Ell se casava per
+l'interés; ella, no sols per despit, sinó per cálcul. De no poder
+enmaridarse ab aquell bon mosso que per tants anys havia ocupat son
+pensament, que tants anys havia inflamat sa imaginació de histérica
+frisosa, volia la Sumpteta un calsotas que la deixés gobernar, la més
+mínima cantitat possible de marit; y en Joanet Reig ho era en més
+sentits de lo qu' ella meteixa presumia.
+
+--Sí, tens rahó --havia dit la pubilla á la Rodón-- tens rahó; ja
+  que'ns murmuran tant aqueixas miserables, no més perque'ns
+  presentém bén vestidas, ja que tantas bocadas se fan de l'Isabel,
+  si aquest estiu vé, com diuhen, l'hem d'ofegar, l'hem
+  d'avergonyir. ¿A veure quí lluhirá més vestits y joyas? No sembla
+  sinó que parlin d'una reyna, quan parlan d'ella. ¡Me fan un
+  fástich! Sí, sí, conta ab mí. Anirém á Barcelona y'ns provehirém
+  bé, eh?
+
+Y las vilaniuhencas partidarias de la Galcerán, que si no sentiren
+aquella conversa la suposavan, al saber lo viatje de las Ocas á
+Barcelona, esperaren ab candeletas aquell dematí. Dins de
+l'iglesia 's romperia 'l foch. La derrota de las Ocas era segura. ¡Ay
+quan entraria la Galcerán! Totas ellas recordavan encare,
+llepantse 'ls llabis, lo bonich efecte que causá aquell estiu. Quíns
+sombreros més graciosos! quins vestits més ben fets! quins chals, y
+quin garbo al posarse'ls! Donya Isabel havia aparegut com un figurí
+vivent. Encare la Montserrat Montellá duya una capoteta igual á la
+qu' ella portava 'l dia de visitas de despido... Alló era elegancia y
+sal y distinció; no pas l'enfarféch de sedas y or que 's posavan á
+sobre las Ocas...
+
+Y en aquesta disposició d'esperits, las vilaniuhencas feren cap al
+temple. L' espectacle qu' esperavan devia esser per' ellas tant més
+interessant en quant totas ellas veyan segura la victoria de la
+forastera, molt més simpática á llurs ulls que las pretensiosas
+vehinas, que las Ocas. Totas entraren en l'iglesia ja dejorn, pera
+lograr bons puestos, prop de la Concepció, altar costejat pe 'ls
+Galcerans, qu' havia sigut lo lloch predilecte de donya Isabel. Y tan
+depressa anavan, qu' algunas ni prengueren aygua beneyta pera
+senyarse. La tradicional devoció de las vilaniuhencas sofri aquell
+jorn oblits de plányer. Ni las Montellás feren sa llarga salutació,
+ulls á terra y mans al pit llarga estona; ni las Viures anaren á
+visitar al Santíssim, ni las Roigs recorregueren los altars resant
+agenolladas en lo primer grahó lo consabut parenostre, ni la reposada
+viuda Marqués ordená, en veu quasi alta, al seu Felipet, un espigat
+de divuyt anys, que resés las tres avemarias. Tot eran tossetas,
+rich-rachs de vanos de nacre, miradas y ullets maliciosos vers hont
+seyan las Ocas, enflocadas de cap á peus. Fins las menestralas més
+rumbayres participavan d'aquella inquietut. ¡Y donya Isabel no
+venia!... Era capás de no compareixer!
+
+Llavors, irresistible frisansa s'apoderava de totas. Un qu' altre
+vano
+'s plegava en séch, la seda cruixía, las miradas se llensavan
+ atrevidas per la negror de gent qu' ocupava l'ampla nau, y las menos
+ dissimuladas s'acostavan al reixat de la capella, y de peu dret, ab
+ més ó menys dissimulació, fitavan l'enlluhernadora clapa de la porta
+ gran, hont s'apilotavan aixáms de personas.
+
+Per fí, quan menos s'ho pensavan, donya Isabel s'obrí pas entre las
+donas que seyan al peu del reixat y entrá en la capella, saludant á
+un cantó y altre ab imperceptible moviment de cap y discretíssima
+rialleta. Donya Isabel portava un senzill vestit de llaneta blau
+turquí, si tallat ab elegancia, nú de tota pretensió. Cobria son cap
+una mantellineta de blonda, y sas mans, calsadas de pell de Suecia,
+sostenian ab natural posat un elegant devocionari y un vano d'ébano y
+setí. Las únicas pessas d'or que se li entreveyan eran l'imperdible,
+que cenyia la mantellineta un poch á l'esquerra del pit, y 'ls
+rosaris, que duya enrotllats com un bracelet.
+
+Lo contrast d'aquest modo de vestir, ab las plomas, arrufats y
+argentería que duyan las Ocas, era evident fins en aquella mitja
+llum. Gran, molt gran y desagradable fou, donchs, la sorpresa qu'
+esperimentaren las partidarias de la Galcerán; peró major fou
+l'alegria, la boja alegria que s'apoderá de las rivals. La jove Rodón
+se posá roja com un plat de foch, y, al tombar la vista, trobá ja tan
+remoguda á la nerviosa Tárrega, que saltironava en la cadira frisosa
+d'ajuntárseli.
+
+Mentrestant, la confusió y desmay de las altras no tenia fi. Perque,
+¿qué volia significar donya Isabel ab sa conducta? Era qu' al
+ decidirse á viure allí havia determinat no acceptar la lluyta á que
+ la provocaren l'altra vegada las Ocas? ¿Se li havia acabat l'humor
+ de vestir bé, ó l'havian acobardida aquellas ab l'afany de comprar
+ que las acorava? Qualsevols que fossen los motius, seria tristíssim
+ que donya Isabel prengués semblant determini, quan, ja per sa
+ figura, ja per son exquisit gust, ja per sa fortuna, tenia forsas
+ sobreras pera abatre y anorrear á sas rivals, ab lo qual deixaria
+ satisfets justíssims desitjos y 's captaria l'agrahiment de la
+ generalitat de las vilaniuhencas, que no tindrian ja may per
+ vergonyós lo veures aventatjadas en elegancia si, qui aixó lograva,
+ era una forastera, una dama de ciutat y, al cap y á la fí, la
+ veritable senyora de Vilaniu.
+
+Mentres tal pensavan las humilladas, no assaborian prou bé 'l pler de
+la victoria las vencedoras, tement que llur triomf havia d'esser
+rebaixat ab suposicions que tendirian á engrandir la noblesa d'ánima
+de donya Isabel. Y baix la pressió d'aquest temor, comensaren á
+rumiar com contrarrestarian eixa propaganda.
+
+Se tractava d'una astucia; buscarla donchs. Ni la orquesta, ni 'ls
+cants, ni 'ls crits y conceptes del predicador pogueren
+distráurelas.
+
+Acabat l'ofici, retiradas ja las autoritats ab lo mateix soroll que
+las havia acompanyat al temple, la jove Rodón, més maliciosa y astuta
+que la pubilla, procurá atráuresela pera anar a veure 'ls castells á
+casa Montellá. Situada, aquesta, devant per devant de casa la Vila,
+era la que mellors balcons tenia pera contemplar l'espectacle. La
+pubilla Tárrega, no comprenent lo plan que la proposta inclohia, se
+negava á ficarse aquell dia á casa d'unas amigas de la Galcerán,
+hont, sens dubte, sentiria elogis temuts, y hont ni tan sols podria
+darse 'l gust de fer morir d'enveja á la rival. Perque bén segur que,
+quan s'havia presentat á l'iglesia tan senzilla, era que tindria 'l
+propósit d'entornarsen directament á casa á fí d'arreglar la taula
+del gobernador. Peró com, tot discutint, trobés á sa amiga menos ben
+posada de lo que de lluny li havia paregut y cregués qu' á son costat
+aquesta havia de quedar no poch desmerescuda, acabá no sols
+acceptant, sinó trobant que, contat y rebatut, no hi hauria pas
+mellors balcons que 'ls de casa Montellá en tota la plassa.
+
+--Y sí, filla. --exclamava triomfalment donya Mercé Rodon, tot fent
+  com qui 's posava bé lo medalló d'or penjant del collaret, á fi de
+  que la pubilla hi fixés l'atenció.-- Per' anar á qualsevol altra
+  casa, haurias d'atravessar la plassa, y ¿quí l'atravessa ab
+  aquestas empentas?
+
+--¡Quín medalló més hermós! --feu la pubilla, trencantli la paraula,
+   no tant pera darli gust, com pera esbravar involuntariament la
+   preocupació que en aquell instant la dominava. Ella no li havia
+   vist comprar aquell medalló.
+
+--T' agrada? Ara me 'l va regalar en Pepet.
+
+Y dihent aixó, agafá ab los dits enguantats de lila, la joya, qu' era
+del tamany y forma d'una cullera, y l'acostá vers l'amiga com si
+volgués donarli una cullerada més d'enveja. Una y altra, farcidas de
+joyas, d'una llambregada, 's passaren revista á tota l'argentería qu'
+ostentavan com aparadors ambulants.
+
+--¿Veus? --seguí donya Mercé, endolsint la beguda ab una veu tan
+   melosa com pogué-- Eixirém per la porta del campanar, atravessarém
+   lo carreró d'en Simonet, y ab un salt som á la porta falsa que té
+   en Montellá al carrer del Reixat-Vell.
+
+La pubilla oposá encare, que 'l seu marit no podria pujarhi; peró
+donya Mercé insistí en que no importava, que tampoch feya propósit
+d'anarhi en Rodón. Ja las deixarian á la porta. Feren una senya als
+marits y eixiren, deixant lo temple gayre bé desert, la prou pesada
+atmósfera carregantse més y més ab lo tuf oliós de cent cremells
+fumejants.
+
+Quan las Ocas hi arribaren, la casa Montellá sobreixia ja d'animació;
+tot l'altar de la Concepció hi havia fet cap; sos balcons estavan
+convertits en hermosas toyas d'escullidas flors, segons felís
+expressió de don Tomás Riudabets, un conco acartonat de Vilaniu que,
+malgrat sos cinquanta anys y figura de Quixot desgalitxat, rondava
+sempre fet un mico, entre faldillas, vestit de llampants colors,
+carregat de potingas y cosmétichs.
+
+Donya Rosa Montellá que, com sa filla, 's desfeya per obsequiar á
+tothom, se n' emportá á las duas elegantonas al balcó de l'esquerra
+hont hi havia las mamás, entre ellas donya Francisca. Pero aquellas
+trobaren ben prompte que no era pas aquell balcó 'l lloch que las hi
+pertocava.
+¿Qué hi havian de fer las reynas de la moda entre aquell munt de
+ carcamals embolicats ab faldillas de setí del any quaranta y
+ mantellinas de l'antigor? Ellas volian destacar entre las
+ poncelletas perifolladas, entre aquellas caronas frescas, coronadas
+ de flors y rúixas vaporosas.
+
+--Ay, nó, no'ns posi aquí, donya Rosa, --exclamá la Rodón-- ¿no veu
+  que no hi cabém, que las molestarém á vostés?
+
+--Y tal! --afegí la pubilla Tárrega.-- Nosaltres en qualsevol part.
+  No'ns tracti de compliment; potser allá, ab las noyas...
+
+Tres ó quatre rialletas s'ofegaren en los llavis contrets de las
+respectables mamás, ensemps que la pubilla 's tirava enrera una gran
+cinta del gorro, y d'una llambregada resseguia ab pena la toquilla de
+donya Rosa. Mentrestant, la Rodon s'abocava al balcó y, tot signant,
+afegia:
+
+--Veu, donya Rosa? al costat de la seva Montserrat hi ha tres nenas
+  que no'ns taparán gens.
+
+--Té rahó, allí estarém divinament, y vostés quedarán amplas.
+
+--Ah, per nosaltras no, ab molt de gust... Totas hi
+  cabém --respongueren las aludidas, desitjant per revenja ferlas
+  quedar allí.
+
+Peró ab prechs y falsos cumpliments, las Ocas guanyaren la partida. La
+senyora Montellá no tingué més remey que portarlas fins al balcó de
+la dreta, arrancant d'allí á las tres nenas quan més cofoyas estavan
+de figurar entre las pollas y jovenets dels quals recullian las flors
+sobreras. Las més grans, al veure venir las Ocas, sentiren un
+disgust.
+¡Tan bé com estavan! En aquell balcó hi havia també l'Albert, sobre 'l
+ qual, temps há, tenia posats los ulls la Montserrat, una sabudeta
+ pálida é insignificant, de figura no despossehida de gracia, que
+ llegia á Fernan-Caballero, Trueba y Octavi Feuillet. Totas havian
+ celebrat l'arribada d'aquell jove que duya fama d'home de profit y
+ que, com fill mimat dels Galceráns, podia dárlashi novas de donya
+ Isabel. Per ell s'enteravan de l'estat delicat d'aquella senyora, ab
+ grans exclamacions de compassió y bon afecte, quan arribaren las
+ rivals á trencar l'entretinguda conversa.
+
+Hi hagué un moment de confusió, durant lo qual, allá interiorment, don
+Tomás va plányers de la dolensa de donya Isabel, á qui professava
+cert respecte y estimació de vanitós. ¡Tan bé com l'altra vegada
+havia sigut rebut! Sos ulls, no obstant, se fixaren ab certa tristesa
+sobre l'esquerpa donya Mercé, pensant que potser hauria de raure
+encare á las mans de l'histérica pubilla que li semblava més fácil.
+Don Tomás estava ja cansat de la criada ab qui vivia sol. Després,
+era ja hora de que, á la posta de tant y tant buscar, se li rendís
+alguna senyora com cal. Y llensá un adolorit recort á l'única
+conquista de cent anys enrera, la viuda que se li morí. Peró 'ls
+compliments á la fí acabaren, resignantse las Ocas á passar á primera
+fila, mentres las noyas prenian inventari minuciós de la joyería,
+flochs y plomas que duyan aquellas elegants. Encare, la Rodón, si no
+portés aquell sombrero rodó que li feya més bufalluda la cara, ni 'l
+vestit tant estret que feya rebotre més sas desmesuradas carns,
+podria passar mellor que l'espingarda de la pubilla ab aquell gran
+aucell dalt del cap, que l'agegantía més y més! La primera, al menos,
+era frescota com una pagesassa, tenia bons ulls y un plegat de boca
+bondadós; que la segona, tan alta, tan magra, tan descollarada, ab
+aquell mostatxet mal dissimulat pels polvos d'arrós y aquell ayre de
+mal geni, vaja, no podia anar. Després, los colors tan mal casats,
+tanta pedreria y or!
+
+--Oh! oh! quin balcó més distingit! --saltá en Riudabets sortint de
+  sas abstraccions.-- Aixó es el palco real!
+
+--Gracias, gracias...
+
+--Don Tomás sempre tan amable --afegí la Montserrat, buscant ab una
+  rialleta maliciosa dirigida á l'Albert, un aplauso á son talent.
+
+Pero aquest contemplava la bullidora plassa per las elásticas
+escletxas que li deixavan los capets sedosos é inquiets, los flóchs y
+plomas y ombrelas de primera fila.
+
+--No 'm digui amable, díguim just, Montserrateta. Miri, si nó, la
+  plassa... Y, á propósit: ¿quan se desvesará de dirme don Tomás? Es
+  qu' es prou, Montserrateta, qu' encare li fassi respecte! A vosté,
+  una senyoreta tan ilustrada; jo, jo, que no faig respecte á ningú!
+
+Tot lo balcó esclafí de riure, fins l'Albert, qu' aquesta vegada notá
+que la Montserrat s'havia colocat al costat seu y exagerava la passió
+de riure, clavantli miradas que volian dir: "¿Eh que'n es d'infelís?
+Tu y jo sols ho podém apreciar."
+
+--Ni'n vull fer, --prosseguí don Tomás.-- Oh, es que ni'n vull fer;
+  enténguinho be, senyoras, ni'n vull fer! Qué ne'n treu un de fer
+  respecte? Ser temut y no estimat... Y jo, cabalment, lo que desitjo
+  es amor, molt amor... _Que el amor es el consuelo de las almas bien
+  nacidas_ --com deya 'l poeta--... Després que, don Tomás, don
+  Tomás, no se que 'm fá... ompla tant la boca! En la bona societat
+  se suprimeixen los títuls, se procura ab diminutius aplanar la més
+  petita vall que separa y encongeix la fraternitat. Aixó ja ho sab
+  vosté, Montserrateta. Donchs ¿per qué no puch conseguir que 'm diga
+  Tomaset, com totas las amigas? No es veritat, Sumpteta?
+
+--Jo ho créch que té rahó en Tomaset --exclamá la gegantina pubilla. Y
+  tot seguit, frisosa ja de rompre 'l foch, trencá dihent: --Y que no
+  ho veuhen quí hi há á Casa la Vila? En Galcerán, lo seu sogre, 'l
+  Gobernador... No 'ls veuhen? Qui sab si hi deu ser donya Isabel?
+
+L' Albert no pogué contindres. Sos ulls escorcollaren lo balcó del
+Ajuntament, y, entre las autoritats, vegé á son pare accionar ab
+calor, mostrant al general las balconadas de gent del voltant,
+després la plassa esmaltada de coloraynas com un jardí, sorollosa com
+la mar.
+
+--Eh qu' es poétich aixó? --feu la Montserrat, quasi á l'orella del
+  jove.
+
+--Molt pintoresch --mormolá ell.
+
+--Y are! Donya Isabel á casa la vila? --exclamá una de las noyas
+  Roig.
+
+--Y per qué nó? --objectá tot desseguida donya Mercé.
+
+--Si no hi ha més que senyors...
+
+--Y qué faria si no honrarlos? --saltá en Riudabets.
+
+--Oh, jo ho crech. Y ademés, que per la seva posició, pe'l seu talent,
+  pe'l seu tracte, potser alli es hont li pertoca --afegí la pubilla,
+  ab veu massa aspre y clavant una mirada á l'Albert qu' aquest cullí
+  ab l'indignada sorpresa de qui 's sent una grossería.
+
+--Psse!... --feu la Rodón.-- Per' acompanyar al seu papá y al
+  gobernador, no diré que no hi vingués... peró per lo demés, qué hi
+  veuria aquí?
+
+--Y es clar, una senyora acostumada á Madrid y á Barcelona, una
+  senyora qu' ha viatjat tant per l'estranger... francament, no crech
+  que puga trobar atractius en una festa de poble.
+
+--Donchs jo tinch una idea ben diferent de donya Isabel --oposá la
+  Montserrat, ab tó reptador-- ¿No es veritat, Albert?
+
+Aquest se contentá de respondre arronsant las espatllas y llensant una
+mirada de llástima á son entorn.
+
+--Tant meteix, si 's trobés entre aquest pom de flors... --insinuá en
+  veu enmelada en Tomaset.
+
+--Entre nosaltres!...
+
+--Pobretas! --exclamaren las Ocas, ab veu hipócrita.
+
+Y la Rodón afegí:
+
+--Que no l'ha vista, Tomaset, á l'iglesia?
+
+--A mí no se m' escapa res de lo excelent, senyora. Tampoch se m' ha
+  escapat vosté.
+
+--Y no ha notat qu' anava ab un vestit d'estar per casa?
+
+--Ah, sí; un vestit de negligé. Aixó es molt elegant.
+
+--No obstant --saltá la Tárrega, ab veu nerviosa-- vosté, que per tal
+  se té, hi anava ben estiradet, ab tot lo bó y mellor de sa
+  calaixera.
+
+Don Tomás se defensá, llavors, dihent qu' ell se referia als usos y
+costums de ciutat; aixó no obstant, regoneixía qu' en una vila, 'l
+dia de la festa major, no devia ferse altre que lo qu' ellas y ell
+meteix havian fet. Peró si donya Isabel havia patit una distracció,
+era molt perdonable.
+
+Entre las enemigas de las Ocas hi hagué un altre moviment
+d'indignació. La Montserrat portá la veu, oposant en defensa de la
+Galcerán qu' aquesta venia delicada de salut, que devia estar encare
+fatigada del viatge y que, segurament, enfeynada per las criaturas
+y 'ls forasters, ni temps hauria tingut pera vestirse. Las demés
+senyoretas del balcó apoyaren la defensa ab moviments de cap é
+indirectas fortas.
+
+Los ulls de las Ocas y de la Montserrat interrogaren una volta més los
+del noy Merly. Peró aquest se resistia á pendre partit, mostrantse
+tancat en la més absoluta reserva. Interiorment, un mar de fel
+inundava son cor. Aquella discussió osada y mesquina sobre un acte
+tan inofensiu de la seva amiga, l'omplia de dolorosa sorpresa, li
+feya detestar una vegada més l'atrás de sos convehins, la meteixa
+simpatía que li manifestava la noya Montellá. Si ell parlava, diria
+desvergonyiments á dreta y esquerra. Lo mellor, donchs, era callar,
+mal que passés plassa de desagrahit envers la familia Galcerán,
+objecte d'aquella escaramussa. Son orgull se rebelava á fer actes y
+confessions devant d'aquella genteta. Mes, malgrat son determini,
+estigué á punt de saltar quan sentí que la Tárrega exclamava ab tó
+envalentonat:
+
+--Donchs, veuhen, jo no m' hauria atrevit á presentarme al Ofici
+  d'aquella manera, per por que la vila pensés que 'm dava de menos
+  de lluhirhi lo poch ó molt qu' una té.
+
+Y recalcá en lo possible las derreras paraulas.
+
+--Qué vol que li diga? interposá la Montserrat, enardida pel foch del
+  contrari y pe'l desitj de conciliarse una vegada més las simpatías
+  del noy Merly.-- Aixó sembla suposar orgullosa á Da. Isabel.
+  Perdoni, jo l'he tractada bastant, y d'orgullosa no'n té res. ¿No
+  es veritat Albert?
+
+Peró l'interpelat havia eixit ja de la sala, plé d'un fástich y
+malhumor que las Ocas li llegiren á la cara. La pubilla hi quedá
+pensant.
+¡Hum...!
+
+--Orgullosa! Aixó sí que no --afegí en Riudabets.-- Ja ho he dit un'
+  altre cop, la senyora no es d'aquí, está malalta...
+
+--Aném, per estar anémica... No 'm fassin riure... --objectá donya
+  Mercé.-- Potser no té 'l decahiment de forsas que jo tinch.
+
+Y com vegés dibuixarse la rialleta de burla en totas las caras,
+s'encengué de debó y assegurá pe'ls seus Deus que, malgrat sas carns,
+sentia una flaquesa de forsas extraordinaria. Peró com l'incredulitat
+se retratava en tots los semblants y la corprengués la por de perdre
+la batalla comensada, s'asserená y ab to conciliador prosseguí:
+
+--Be, peró, jo sempre dich: terra á que vas, usansa que hi trobas. No
+  vull suposar que donya Isabel sia una orgullosa d'aquellas que ni
+  ho saben dissimular. Res d'aixó. També la tinch tractada y may ho
+  he notat. Peró, parlant desapassionadament, dihentho aquí, entre
+  nosaltres, --y desitjo que no 's repeteixi á fóra,-- la gent de
+  ciutat, com que tenen més mon, saben amagarho tot mellor. La rebrán
+  tan bé com vulga, li farán la gara-gara tant com vulga; peró aquí,
+  dintre 'l cor, ¡uy, que'n tenen de secrets! Si vosté vol
+  descubrilshi, no 's fixi pas en las paraulas; examini 'ls actes.
+
+--Ah! aixó sí --exclamaren las altras y fins en Tomaset, deixantse
+  arrastrar per aquella enveja sumorta que suscita en los vilatans
+  recels contra la gent de ciutat.
+
+--Y aném á veure --seguí aquella, coneixent qu' ab son discurs duya
+  camí de triomfar-- ¿qué tindria d'estrany que la jove Galcerán,
+  filla d'un general, esposa d'un diputat y gran propietari, rica de
+  sí com no n' hi ha cap més á la vila, relacionada ab lo bo y mellor
+  de Barcelona y ab la noblesa de Madrid, instruhida en bons colegis,
+  acostumada á un modo de viure que, no s'ofenguin, m' hi poso jo la
+  primera, á un modo de viure que cap de nosaltres tenim, se dongués
+  de menos, no diré d'alternar fins á cert punt, peró si d'intimar ab
+  las vilaniuhencas? Jo li faig justicia, ho comprench; comprench que
+  per aixó ha de baixar de nivell y es exigirli massa sacrifici.
+
+Al arribar aquí, abandoná 'l balcó en Felipet, obligat á parar la
+conversa ab las noyas per haverlas distret la present discussió:
+
+--Quin alét! Com las hi apreta! --feu á l'Albert, celebrant lo talent
+  de l'oradora.
+
+Peró l'Albert, sens obrir boca, se 'l mirá ab fástich, y passejantse
+sol per la sala, ab lo cap baix y ab fonda amargura, exclamá:
+
+--Quina gent! quina gent!
+
+Mentrestant la de Rodón seguia en lo balcó posant en jóch tots los
+ressórts de la seva eloqüencia y del enginy femení. Coneixia
+perfectament la forsa de persuassió que té sobre 'ls demés la
+humillació propia, y per' aquest camí anava atrayentse á l'auditori y
+rodejant de prevencions ab tal habilitat la figura de donya Isabel,
+que, fins sas majors admiradoras, quan se'n adonaren, la vejeren com
+en un castell ahont sols podrian entrar si la castellana 's dignava
+fer baixar lo pont llevadís. Prou sabia la Rodón qu' aixís enlayrava
+á la rival, peró aixís també cavava 'l fosso d'aislament que de
+moment calia, la posava en situació d'esser envejada primer, arreu
+odiada, y comensava á reunir forsas enemigas pera empendre 'l siti y
+enrunar un dia 'l castell.
+
+Los ánims vacilavan encare, quan la pubilla Tárrega, havent meditat
+prou sobre l'ayre de fástich ab que las escoltá l'Albert, per lo que
+fos, acudí al medi grosser de tirar á volar mitjas paraulas pera fer
+naixer sospitas calumniosas.
+
+--Tu dius que 'ls fets son lo que descubreixen las intencions de la
+  gent de ciutat, --interposá-- Tant es veritat qu' are conjumino
+  aqueix retrahiment qu' observém avuy en donya Isabel ab lo que'ns
+  deya aquell senyor ¿sabs? y mira si tenia rahó.
+
+--Bé, no, aixó podria esser casualitat --feu la Rodón, sabent bé que
+  no aludia á res, peró fingintse una vegada més possehida de la
+  imparcialitat major-- Jo alló no ho crech pas.
+
+--Prou ho veurém. Jo no espero que vagi al cassino.
+
+--Quan, avuy? Si que hi anirá, no hi té d'anar...
+
+Y al arribar aquí, la trassuda enemiga, coneixent qu' intentar més,
+aquell dia, era exposarse á ensopegar per corre massa, mudá de
+conversa, portant l'atenció dels oyents als demés balcons de la
+plassa, fent pronóstichs de lo que seria la professó y de cóm
+estaria 'l ball, y mostrantse, per incidencia, quan la conversa s'ho
+duya, la més benévola admiradora de donya Isabel y de tots los seus.
+
+Mentrestant, la plassa bullia d'animació, los castellers feyan proesas
+de forsa inaudita qu' aixís oprimian los cors com promovian esclats
+atronadors de crits y picaments de mans, y en lo balcó del costat, lo
+bon senyor de Montellá, un vell de bona arrel, tan sá de cos com
+d'ánima, y candorós com un noy, deya molt convensut á l'Albert:
+
+--Véus si n' es d'hermós aixó? ¡Quina pau, quina confraternitat! Aquí
+  tothom se barreja en una sola lliga, vinga broma y fóra
+  murmuracions ni etiquetas; la festa manté tots los cors alegres;
+  tot es bona voluntat y puresa d'intencions.
+
+L' Albert lo mirá un moment com si contemplés un boig.
+
+### VI
+
+A las duas de la tarde, quan la familia Galcerán s'asseya á taula ab
+son hoste, la plassa de la Vila quedava deserta, havia cessat per tot
+arreu l'amohinador rebombori de la festa, y, per primera volta aquell
+dia, 'ls malalts y criaturas de bolquers dormian y 'ls pardals
+saltironavan tranquilament per carrers y plassas. La cridoria s'havia
+recullit dintre las casas, y al soroll aixordador, qu' avans
+promovian los are ajeguts timbals y grallas, havia succehit la
+vidrosa remor de plats y copas que trincavan sens parar, en mitj de
+las riallas de francatxela á que s'entregavan los vilaniuhenchs.
+Era 'l moment en que boigs y sabis, arruixats y prudents s'aprestavan
+á reparar las forsas perdudas, assaborint los plahers d'un suculent
+dinar de festa major.
+
+--Ah! finalment reposarém una estona! --exclamá 'l gobernador, tot
+  extenentse 'l tovalló en los genolls.
+
+--Y no gayre temps, amich Dominguez, --respongué sonrihent don Pau,
+  desitjós de promoure l'expansió qu' es lo mellor amaniment d'una
+  taula de convidat.-- Pensi que, á las sis, haurém d'esser a la
+  professó, y no fassi pas propósit de dormir la mitjdiada, que no
+  acabarém de dinar sense que'ns amohinin las visitas, y al devant de
+  casa tornin á sonar grallas y músicas.
+
+--Prou m' ho figuro, prou! --digué 'l gobernador, servintse un plat de
+  purée de pésols y donant á son company una mirada de conmiseració
+  recíproca.
+
+--Pobre Dominguez, no 'l deixarán reposar, --interposá donya Isabel,
+  mentres remenava ab la cullereta lo plat de la nena que no volia
+  deixarsel refredar per la minyona.
+
+--Senyora, senyora, cregui qu' ho necessito! Vosté no sab quin' una
+  me'n han jugada aquest dematí? ¡Pot pensar vosté com m' han posat
+  lo cap després, á casa la vila! Sórt qu' un ja está fet á aqueixa
+  eterna chismografía que brunz al entorn de tot gobernador. Sórt que
+  lo que m' entra per una orella me surt per l'altra.
+
+--Ja he vist á casa la vila quan se l'enduyan pels recons
+  l'alcalde, 'l comandant d'armas, lo tinent de la Guardia Civil,
+  l'administrador de correus, lo jutje... en fí, tots los qui m' han
+  amohinat á mí primer
+--digué don Pau. Y comensá llavors á pintar graciosament á son amich
+  la ridícula escena del despido d'aquellas autoritats quan volia
+  parlarli á solas.
+
+L' expansió aná prenent peu ab aquella progressió rapidíssima que res
+logra com la familiaritat d'un dinar, y derrera la relació de don
+Pau, plogueren descripcions dels epissodis divertits qu' havian
+ocorregut als tres homens públichs qu' ocupavan la taula. Lo
+gobernador, que, quan s'hi llensava, manejava com ningú 'l llápis del
+caricaturista, descrigué ab tals toquets la recepció de qu' havia
+sigut objecte aquell matí, que produhí en tots la major hilaritat.
+Tocá arreu 'l torn al exámen del artificiós panegírich de Sant Joan
+qu' havia pronunciat en castellá enmidonat, un predicador foraster, y
+parlant en sério, hagueren de convenir los comensals en que Vilaniu
+tenia l'extranya habilitat que se li atribuhía pera celebrar solemnes
+funcions religiosas. Lo que no podia admirarlos com als
+vilaniuhenchs, eran l'orquesta de'n Metus ni las veus de nas dels
+cantors, tan difícils d'escoltar sens'esgarrifansas com de remembrar
+sense ganas de riure pera qui tingués l'oído un xich educat. Lo
+senyor Dominguez probá, ademés, que s'havia fixat molt en las noyas
+de la vila, elogiant la bellesa de las duas ó tres que sobresortian
+per aquesta qualitat, y qu' havia ja ullat també 'l general, desde 'l
+carrer, quan eixian de l'iglesia. Per últim, seguint lo gobernador la
+revista de sas impresions més graciosas, l'emprengué en descriure las
+duas senyoras que més li havian cridat l'atenció per llurs figuras y
+enfarfegat vestir. Una d'ellas, alta com un estrenyinador,
+escollarada, espatlluda y ab certs rasgos que recordavan á la geganta
+de la vila, resultá ésser la pubilla Tárrega. Deya de l'altra, qu'
+era grossa, de cara rodona com un girasol, y que li havia donat pena
+ab son afany de comprimirse l'exhuberant musculatura que li rebotia
+per tot arreu en forma d'embutifarraments. Y al fer aquesta
+descripció, prou realista pera imaginarse una figura digna del cisell
+de Churriguera, acompanyava encare la frase ab uns moviments de má,
+semblant pinsarse las parts del cos que descrivia, com si volgués
+inflárselas en la mesura que l'imaginació se las representava.
+
+--¡Oh! no sigui cruel aixís, Dominguez, no sigui tant cruel --exclamá
+   la Galcerán, rihent á desdir com los demés-- vosté está fent la
+   caricatura de la flor y nata de l'elegancia vilaniuhenca.
+
+--¡Ah! es la dona de'n Rodón á quí't descriu ara --cridá, entre rialla
+   y rialla, don Pau, qu' havent ignorat sempre las aspiracions de la
+   pubilla no 's fixá tant en la descripció d'aquesta.
+
+--Y prou que ho sé. Per Déu, Dominguez, vosté es temible! Y dispensi,
+  no s'hi ha fixat prou bé: la Rodón es grossa, peró es guapota, molt
+  fresca y té molt bons ulls.
+
+--Senyors --continuá 'l gobernador-- jo no sé qui son; per lo tant no
+  tinch ánim d'oféndrelas. Descrich lo que m' ha fet més gracia;
+  perque, francament, al veure primer aquella gegantessa espatlluda
+  com un penja-robas, y després l'altra, que no dubto será com vosté
+  diu, peró apagesada, totas duas tant plenas de pretensions y
+  posturas, he hagut de fixarmhi forsosament.
+
+--Ah, ja sé, ja sé quí vol dir --saltá 'l general.-- Son unas que'l
+  síndich m' ha fet mirar ab uns gemelos desde dins de Casa-la-Vila,
+  presentantmelas com los figurins de Vilaniu, unas qu' eran á casa
+  Montalbá... ó Murallat...
+
+--Cla! cla! clach! --feu lo matrimoni Galcerán al sentir la
+  disbaratada tergiversació del seu pare.
+
+Y aquest seguia dihent:
+
+--L' una duya un sombrero ab un aucell gros com un lloro, ¿no es
+  veritat? L' altra, aquell fardo de pa-de-pessich, me sembla qu'
+  anava ab un sombreret petit com una gorra de quartel xata, que li
+  exagerava desmesuradament la seva cara de pá de munició. ¿Son
+  aqueixas?
+
+--¡Exactament! --feu lo gobernador.
+
+--Peró per Déu --repetí donya Isabel-- no se'n rigan aixís, pobras
+  senyoras! Tingan en compte qu' aquí no veuhen, que no poden
+  comparar, que no poden educar lo gust. ¿Qué dirán vostés de mí
+  mateixa, quan fassi tres ó quatre anys que visca aquí? Jo seré com
+  ellas; jo 'm ornaré com ellas.
+
+--¡Com ellas! Per la Verge dels Dolors, no digas disbarats, sinó t'
+   arranquém d'aquí tots --exclamá son pare.
+
+Y, mentrestant, seguian encare rihent com boigs.
+
+--Vostés, els homes, no saben que res desfigura tant com anar
+  descossada; que res afavoreix tant com una cotilla ben feta. Aquí
+  (vaja no riguin aixís, escóltinme un poch) aquí, com en tots los
+  pobles, lo desitj de la comoditat se sobreposa al del benveure. Es
+  ja corrent l'anar horas y horas descossadas las senyoras;
+  s'abandonan y, quan voldrian remediarho, lo cos ha perdut ja tota
+  la gracia. Lo meteix me passaria á mí, si 'm deixés portar per
+  l'exemple. Vaja, no sigan tant mofetas. ¡Mirin, mirin, com s'hi han
+  fixat!
+
+--¡Oh! y 'l papá --interposá don Pau-- fins se las ha contempladas ab
+   unas ulleras, cregut que anava á veure unas divinitats.
+
+Y tots s'entregaren novament á riure, menos donya Isabel que reduhí á
+indulgent rialleta lo que'n los homens era ja convulsió histérica
+difícil de dominar.
+
+--Resulta de tots modos que vosté, Isabel, regoneix, com nosaltres,
+  que las tals son duas estranyesas.
+
+--A poch á poch; no he confessat tal cosa --respongué l'aludida, fent
+  morir de riure á sos oyents al véurela embolicada en la lógica
+  conclusió de son contrincant.
+
+--Bé, vosté es massa indulgent pera fer confessions d'aquesta classe;
+  peró si poguessem penetrar dins de la seva ánima... En fí, vosté ha
+  dit prou pera que nosaltres, descartant aqueix crit de sa hermosa
+  conciencia, hi poguém llegir una completa confirmació del meu
+  parer...
+
+--Ahir, deya vosté qu' es tant difícil llegir en l'ánima d'una dona
+  com en un paper tirat al fons de la mar agitada.
+
+--Senyora, jo parlava de la dona tipo, no de la dona-ángel.
+
+En aquest moment, lo criat, qu' entrava portant en l'ayre una gran
+plata sobre la qual jeya un hermós llus á la mayonese, anunciá á don
+Pau la presencia del ball de Bastonets que passava la capta.
+
+--Es veritat --feu l'hereu Galcerán.-- Ja comensa 'l llevant de taula.
+  Mira, demunt del escriptori trobarás un paquet de mitjos-duros; que
+  la Queta 'ls vaja distribuhint á tots. No 'ls feu pas entrar;
+  que'ns deixin dinar en quietut.
+
+En Pepito y l'Anita escoltaren aixó obrint uns ulls com unas taronjas,
+y acabaren fent un patarrellet que hauria ben prompte esclatat en
+plorallas de no adonarsen la seva mamá.
+
+--Y no 'ls privis d'aqueix gust --digué l'avi, al notar que la
+  mare 'ls estava amanyagant pera convence 'ls de no ésser exigents.
+
+--¿Qué tenen, pobrets? --preguntá 'l gobernador.
+
+--Res, res, feren los pares.
+
+--Sí --replicá l'avi-- Jo li diré, Dominguez, lo que tenen. Ara anirán
+  venint comissions de las comparsas y balls de tota aquella
+  moxiganga que vosté ha vist ¿sab? Y quan las pobres criaturas
+  voldrian contemplarlas de prop, lo seu pare dóna ordres perque 'ls
+  despatxin allá fora.
+
+--¡Y tenen rahó las criaturas! Donchs no ploréu, fillets; jo só 'l
+   senyor Gobernador, y jo _ordeno y mando_ que las comissions entrin
+   aquí.
+_Señor diputado, revoque usted la órden en obsequio á la honra, á la
+ altísima honra que recibe usted de tenerme á la mesa._
+
+--¡Bravo, bravo! --cridá l'avi picant, de mans.
+
+Don Pau revocá l'orde, los dos nens se xuclaren en dins las
+llagrimetas tot regalant en cambi rialletas aixeridas, y desde aquell
+moment comensaren á desfilar de tant en tant, per aquell menjador,
+parellas y més parellas d'homes ja vells, ja jovenots, tant
+extravagantment disfressats com pot concebirlos lo cervell en
+desvari.
+
+Avans d'entrar se sentia una veu grossa y fonda que desde l'escala
+cridava, "Ave María" ó "Qui há assí?" y apareixian arreu, ab una
+safata á la má, sembrada de monedas d'argent y coure, los estranys
+pidolants. Es cert que desde aquell moment los comensals degueren
+contenir la franca expansió á que s'havian entregat; peró 'l nou
+espectacle valia ben bé aquest sacrifici. No hi há guardarropía de
+teatre que puga subministrar una combinació tant estrafalaria de
+pessas de vestir, ni lograria 'l més consumat caricaturista idear
+jamay monstruositats y anacronismes com los que conseguian
+candorosament aquells homens al disfressarse. En mitj del
+trastocament de sexos, épocas y colors, se descubria ademés aquella
+propensió á exagerar la caracterisació dels personatges que 's nota
+en la comparseria de tots los teatres de la terra, y no era menos
+divertit observar cóm predominava 'l desitj d'accentuar, fins ab la
+postura y las miradas, los papers d'home terrible. Aixís, quan
+apareixian al menjador los trabucayres de Serrallonga, ab las mantas
+manresanas, la faixa enrestellada de pistolas y punyals, y 'l rostre
+emboscat dins de barbassas negras y embulladas, cenyit ab un mocador
+fosch y la barretina roja 'l cap, deixant entreveure sota 'l bras la
+boca del trabuch, la primera impresió era per esferehirse; y quan los
+comensals fixaren en aquells rostres la vista, lluny de trobarhi una
+mirada riallera hi descubriren la més cómica crudeltat. Altre tant
+observaren al rebrer al butxí dels _Embozados de Madrid_, vestit de
+negre, ab capeta á lo Felip II, y ab un barret del temps de Felip IV,
+sota de quals alas guspirejavan dos ulls ferrenys y amenassadors.
+Devant d'eixas figuras, que despertavan l'hilaritat dels senyors y de
+la meteixa donya Isabel, los nens s'arrimaren á la mare, com dos
+pollets esporuguits á la lloca, y de gosar, haurian demanat al
+Gobernador la reposició de l'orde en obsequi d'ells revocada.
+
+--¿Qué no us agrada aixó? --digué 'l general.
+
+--A mi m' agradan l'Enjaneta y 'ls Bastonets --respongué en Pepito, ab
+  accent mitj afligit.
+
+--Jo no vull papus --exclamá, quasi plorant, la nena.
+
+--¡Ba! ¡ba! ¡ba! ¡Vaya un valent! --feu lo general, redressant
+   cómicament lo cos y empunyant lo ganivet pera acompanyar sas
+   paraulas ab copets sobre la blanca estovalla-- Mira, Pepito:
+   l'home no ha de tenir por fins que 's veu lo cap á quatre passas.
+   Quan serás gran, jo t'ensenyaré á tirar tiros, á esgrimar lo
+   sabre, á matar homens, y durás uniforme y serás general com
+   l'avi. ¿Ho voldrás ser?
+
+--¿General? Sí --respongué 'l nen. Peró prompte, ab ayre d'esgarrifat,
+   preguntá á sa mare, á cau d'orella.
+
+--¿Qué n' ha mort l'avi, d'homens?
+
+--Nó, fill meu --li respongué donya Isabel, desitjosa de restituhirli
+  la calma y esborrar de son cor ignocent la repulsió qu' hi naixía
+  contra l'avi. Y pera completar sa obra, feu un signe al general, en
+  demanda de que mudés de conversa.
+
+Mes no calia. En aquell moment entraren al menjador dos homens
+ajegantats, que feren altra vegada arraulir las criaturas al entorn
+de llur mare.
+
+L' un portava sabatas de sivella, pantalons de quadrets blanchs y
+negres, casaca y jupa de seda verda, brodada ab ramatjes y flors de
+colors vius, camisa de pagés subjectada al coll per un mocador
+carmesí nusat á la marinera, un barret d'incroyable del que penjavan
+duas patillas de crin mal enganxadas en la rostollosa cara, una gran
+xeringa penjada á l'esquena, y, á la má, un paraygua enorme, de color
+de foch. Son company, qu' era un pagés moreno, de cara xuclada,
+gravada y plena de sechs y arrugas porosas, sobre las quals
+destacava, com lo pich més culminant d'aquell rostre montanyós, un
+nas extranyament conformat, anava disfressat de senyora, produhint un
+efecte tant més monstruós, quant més l'home s'esforsava en imitar los
+moviments femenins pera fer riure. Per gran sórt, derrera d'aquestas
+horribles caricaturas que tingueren en tremolosa suspensió l'esperit
+dels nens, cridava l'atenció dels comensals un alegre soroll de
+cascabells qu' anava atansantse. Promovíanlo dos xicots de mirada
+franca, cara oberta y arrebolada per la rojor de la joventut robusta.
+Cenyíalshi 'l cap, en forma de diadema, un mocadoret de colors rosats
+que, demunt de l'orella esquerra, sostenia un ramet de clavells; un
+ample justillo de vellut blau guarnit de cintas y cascabells y tallat
+al devant en forma roma com las zuavas, cavalcava sobre 'l fondo
+blanch de la estufada camisa que 'ls hi cobria 'l pit y brassos. Una
+faixa de seda carmesina, saragüells igualment blanchs y camalls també
+de vellut, tatxonats de cascabells que descansavan en
+l'entortolligada veta color de rosa de las espardenyas, completavan
+aquella vestidura oriental, sorollosa y alegre. Eran del ball de
+Cercolets.
+
+No havian, aqueixas duas figuras d'idili bucólich, recullit lo donatiu
+de mans de don Pau, qu' entrava ja en lo menjador, tot endressadet,
+estirat y ab cara de pasqüetas don Ramon Merly.
+
+--A bon' hora, á bon' hora, don Ramon!... Acóstali una cadira. Bé...
+  vosté beurá una copeta de champagne y'ns acompanyará á postres.
+
+--Gracias, gracias; no s'incomodin sobre tot. Jo ja he dinat y he fet
+  també 'ls meus trinquis. Perque, ja ho veurán, á casa també haviam
+  de celebrar un xich la termenació dels estudis y arribada del meu
+  fill... Ab aixó, dispensin; los hi estimo la voluntat, pero no
+  pendré res... Nó, noy, nó; no 'm portis copas ni plats.
+
+Y mentres feya tan feixuch compliment, s'aixugava ab lo mocador de
+seda la venerable calva, llavors vermella y brillant com un paladar
+postís.
+
+--Es precís --digué don Pau-- qu' aquí refresqui l'arribada d'aquestos
+  senyors y la nostra instalació.
+
+--Té rahó, don Pau, té rahó! Vinga la copa, donchs.
+
+Y l'home, tant pera complaure á son ídol, com pera seguir l'impuls de
+son ver entussiasme, s'entaulá y menjá postres y begué vins y licors,
+sens pensar en lo risch d'un patatús á que l'exposava sa complexió
+evidentment apoplética.
+
+--A dalt hi há 'l senyor Rector --digué arreu lo criat.
+
+L' hereu Galcerán, fent un gesto de contrariat, s'aixecá.
+
+--Ja veurá, don Pau --saltá 'l vell Merly, aixecantse al meteix temps
+  y posantli la má á l'espatlla pera detenirlo.-- Jo m' he apressurat
+  á venir, ja pensant aixó: vostés acabin de dinar ab calma; jo ja ho
+  he fet; déiximel rebre á mí. Are, aixó será una professó feta de
+  gent.
+
+--Peró...
+
+--No hi ha peró. Déixim fer; acabi vosté entretant son fet, home.
+
+--Y té rahó don Ramon --digué 'l general-- Are acabém de dinar en pau.
+  Ja pujarém després.
+
+Peró don Pau no 's podia deixar convencer, tractantse del senyor
+Rector, ja per l'autoritat que representava, ja pe 'l afecte
+particular que duya á'n aquell sacerdot, company de proesas y caritat
+ab lo difunt don Joseph durant lo cólera del 65.
+
+Bén prompte, autoritats, pretendents, amichs y aduladors anavan
+compareixent á casa Galcerán, demanant, uns per aquest, altres pe 'l
+gobernador, altres pe 'l general, y promovent tal renou de cadiras y
+passos al entrar cada nou personatje, que, desde 'l menjador,
+semblava que hi hagués doble gent. Vergonya á perdre, donchs, las
+personas en obsequi á las quals feyan las visitas tingueren d'acudir
+á la sala, deixant pera mellor ocasió lo bon sobre-táula, que 'ls hi
+prometia més gustos que 'l meteix dinar.
+
+La profecía de don Pau se cumplia al peu de la lletra. Al bull de
+visitants qu' anava invadint lo primer pis s'hi afegía are
+l'atabaladora maror que crexia ja en la plassa de las Monjas. Ni
+donya Isabel pogué parar en la cadira, qu' al sentir los nens
+l'arribada de las músicas comensaren á remoures ab frisansa y á
+estirarse 'l tovalló pera corre á la finestra. Y no bastava l'amatent
+solicitut de la mare y la cambrera; cada segon era pera aquells
+argent-vius, una hora. Com picats de la tarántula, 's regiravan sobre
+si meteixos y descendian de las tronas, agafats com unas monas al
+barrot, impedint aixís que se 'ls enllestís tan depressa com
+volian. --¡Qu' us hem de rentar la cara, qu' us hem de rentar las
+mans!-- Cá! Quan se vejeren á terra, d'una estrebada arribaren á
+l'ansiada finestra.
+
+--Vájisen á dinar; ja 'ls hi tindré conte --digué donya Isabel á la
+  cambrera, corrent derrera sos fills.
+
+Al arribar á la finestra, desembocava la gent á remadas y, entre ella,
+las grallas y'ls castellers. Aquestos vingueren á reunirse al peu de
+la porta de casa Galcerán. Donya Isabel, al meteix temps, no
+s'entenia de visitas. Y mentres tota la gernació de la plassa anava
+espessintse, y 's poblavan los balcons, y 'ls xicots del carrer
+escalavan los arbres, los fanals y las reixas més baixas del convent,
+únich edifici que permaneixia fret é indiferent á la festa, en lo
+rotllo dels castellers se disputava y gesticulava ab extraordinari
+calor. Totas las miradas y brassos dels contendents s'endressavan á
+un home petitó, magre y nervut que, per lo que 's veya, no 's deixava
+convencer. Era en Llebreta que, contra 'l parer de la gent del ofici,
+s'empenyava en pendre part al castell que 's preparava.
+
+--¡Que'ns comprometerás, que'ns farás caure, tú no hi estás fet! --li
+   oposavan, assi y allá, 'ls castellers, empenyentlo á fora ab sos
+   brassos nervuts y arremangats fins al colze. Peró l'idólatra d'en
+   Galcerán permaneixia ferm com un pilar de ferro clavat á terra, y
+   del propi modo que resistia las embestidas son cos, repel·lia son
+   esperit las observacions. L' entussiasme li prometia forsa, valor
+   y agilitat; ¿per qué no ferlas jugar en honor de son amo com lo
+   cor volia?
+
+--Amunt donchs --digueren los més oposats, veyent que no hi havia medi
+  de doblegarlo.-- Peró ¡ey! anirás á tercers; que ni per l'alsada,
+  ni per la forsa servirias pera primers ni segons.
+
+--Bé, aniré á tercers; peró amunt. ¿Quin castell farém?
+
+--Lo de tres pilans de nou.
+
+Y redoblaren los timbals, emprengueren las grallas la tonada
+característica y arreu se vejé agarbonarse una munió d'homens en cos
+de camisa dintre y fora del triángul que formavan los tres primers,
+separats entre sí per la llargada del bras qu' apoyavan al coll dels
+que feyan de crossa, y enllassats per las urpas que mútuament se
+clavavan més amunt del colze.
+
+Los tres personatjes de casa Galcerán, rodejats de tots los de la
+vila, ocuparen bén prompte 'ls balcons del primer pis, aixís com las
+finestras del entresol las senyoras y senyors qu' anavan á dar la
+benvinguda á donya Isabel. Tota la concurrencia de casa Montellá,
+inclós las senyoras de la casa, compareixian are á oferir sos
+respectes á la primera senyora de Vilaniu. Donya Francisca y son fill
+que, malgrat las repetidas instancias del vell Merly, havian diferit
+fins á aquesta hora 'l visitarla, arribaren poch després de fer sa
+estudiada introducció don Tomás Riudabets.
+
+--Mira --digué la Montserrat á la Delfina Roig-- las Ocas no hi son.
+  Quina diplomacia, eh? Ni saber amagar la rivalitat als ulls de
+  donya Isabel.
+
+Y veyent que l'Albert era á la finestra qu' ocupavan aquella senyora,
+'ls nens y donya Francisca, se'n hi aná, tota determinada, pera
+ desferse en obsequis y posturas ab las duas mamás. Mes aquestas
+ prosseguiren aviat la trencada conversa que girava sobre 'ls
+ síntomas que donya Isabel sentia.
+
+--No tingui por, no tingui por --saltá la senyora Merly-- aixó es lo
+  rovell del ou; aqui 's curará.
+
+Mentrestant, lo castell anava fentse al ritme acompassat de la gralla
+qu' ab sa veu nassal ensordia la maror de la multitut. Donya Isabel,
+no feta al espectacle, s'esgarrifá de veure com anavan creixent
+aquellas perillosas columnas d'homens, y 's tirá enrera. Llavors la
+Montserrat invitá á son amich á ocupar aquell buyt.
+
+--Vingui aqui, Albert, vingui: vosté y jo no tenim por. ¿Quins nens
+  més bufons, eh?... Sembla qu' está molt trist, Albert; aném, home,
+  no plori, ja la tornará á veure aviat. Y si no ja correrá la
+  carteta.
+
+L' Albert sonrigué de tan vulgar brometa, escabullint lo cos ab duas ó
+tres frases curtas. L' embafagament d'aquella noya comensava á
+molestarlo de debó.
+
+Peró de sobte 's sentí aquella nota estrident y llarga ab que la
+gralla anuncia la coronació del castell; tots los caps s'abalansaren
+á fora pera contemplarlo; donya Francisca y la Montserrat empenyeren
+fins á la finestra á donya Isabel. Lo castell estava realment fet;
+l'enjaneta havia arribat á escalar aquella torre oscilant y buyda,
+formada no més que per tres pilans de set homens cada un entre si
+enllasats per lo frévol encreuhament dels brassos, y damunt l'esquena
+del aixecador, qu' estava ajocat sobre 'ls setés, aletejava y en
+senyal de triomf tirava al públich lo doblegat mocador ab que cenyia
+son ros capet l'enjaneta. La plassa en pés doná un crit d'alegria,
+tots los cors s'aixamplaren, atroná l'espay un aplauso universal...
+Peró quan l'enjaneta se deixá lliscar sobre 'l seté pera comensar son
+descens, se desballestá un pilar, lo castell tremolá en horribles
+contorsions y, de sobte, s'esfondrá en horrenda confusió de brassos,
+camas y caps com atrets per xuclador invisible. Un udól tremendo
+d'espant acompanyá la súbita cayguda. Derrera l'udól callá en sech la
+gralla, y 's sentí la discordant remor de crits aislats, plors de
+criaturas, xisclets, comentaris y protestas que trencá, de sobte, un
+nou espetéch d'aplaudiments. Al ensorrarse la torre, 'l públich
+d'abaix havia rebut ab los brassos á tots los castellers; ningú
+s'havia fet mal. Sols lo bon Llebreta, causant involuntari del
+desastre, 's retirava de la plassa, capulat d'ossos y ab lo cap
+moix.
+
+Entre las personas acostumadas á veure castells aquell ensorrament
+serví encare de distracció. Ja sabian que 'l públich es amatent á
+aixecar los brassos, que 'l casteller estimbat cau aixís en un llit
+de flonjíssimas mollas sense rebrer dany, y contemplaren ab fruició
+estética l'efecte grandiós d'aquella enrehimada d'homens fendint los
+ayres.
+
+--¿Han vist qu' hermós? --saltá la Montserrateta.-- Sembla la cayguda
+   dels ángels rebelats al infern.
+
+Mes donya Isabel, no avesada al espectacle, sentí tota la esgarrifosa
+ilusió d'un gran desastre, una fonda conmoció li gelá la sanch, y
+caygué en basca. L' esglay durá, no obstant, pochs minuts; era un
+senzill cubriment de cor. Peró hi hagué per la casa corredissas
+intempestivas, los nens ploraren, algun oficiós pujá á grans gambadas
+la nova al primer pis, portantsen derrera seu á don Pau, al general,
+á tota la concurrencia; un criat corregué á la farmacia á cercar
+medicina de sustos, y, en fi, s'armá tal y tan inútil terratrémol que
+las anadas y vingudas, los crits y 'l renou apenaren fondament á la
+ben prompte retornada senyora, sense que servissen absolutament de
+res més.
+
+Los visitants ocuparen altra vegada balcons y finestras, atrets per la
+gralla que tornava ja á refilar. Los castellers, picats del amor
+propi, realisaren llavors ab éxit complert una proesa inaudita, un
+miracle assombrós de forsa y equilibri: feren l'espadat de sis,
+comensat al revés, per l'enjaneta, y devent, per consegüent, aixecar
+á plom la cada volta més llarga columna pera assentarla á las
+espatllas dels que successivament l'anavan aumentant d'abaix á dalt.
+L' espectacle d'aquest esfors titánich que revelava quant pot la
+frévol máquina humana á un crit de la voluntat; exaltava
+l'entussiasme públich fins al deliri. Peró donya Isabel, pera qui 'ls
+alardes de la forsa bruta no reunian cap atractiu, se quedá en lo
+canapé de la saleta, rodejada de sas entenimentadas amigas, fins qu'
+abandonaren la plassa 'ls castellers.
+
+Fora aquestos, tornaren encara á lluhir las habilitats totas las
+dansas sota aquells balcons, ocupats tan sols á estonas per la
+jovenalla d'abdos sexos que no trobava lloch més apropósit pera
+explayar suspirs y miradas d'amor. Prou s'esgargamellavan los actors
+dels balls que tenian parlaments, prou s'acaloravan ab salts y
+cabriolas y combinacions coreográficas los dansadors de las comparsas
+idílicas, prou tiravan y més tiravan carretillas los Diables; llurs
+esforsos eran incapassos pera retenir en los balcons á la gent com
+cal, gayre estona. Entre eixos jochs y las portentosas proesas dels
+castellers hi havia pe 'ls vilaniuhenchs la desigualtat d'atracció
+que tindrá sempre l'obra de tot un poble, alló que revela forsa y
+valentía, qu' encadena la mirada y penja d'un fil l'esperit, sobre lo
+que sols distreu los ulls y fa riallejar l'ánima. La meteixa plassa
+s'havia ja aclarit tant, que sols presentava, aquí y allá, clapas de
+gent, y al mitj d'ella podia 'l pirotécnich fer la roda y la llarga
+reguera de pólvora pera la tronada, sense més embarás que las collas
+de xicots que 'l contemplavan moventse á son compás y entrebancantlo
+distretament.
+
+L' hora de la professó anava així acostantse, 'l sol s'escorria parets
+amunt ensemps que la fresca marinada comensava á rutllar los domassos
+y cobrellits qu' apareixian pe 'ls balcons, y las criadas, ab la
+regadora á las mans, extenian, demunt la pols del carrer, un tapís de
+madeixas d'aygua que 's teixian entre sí fins á formar aquell llens
+de tinta néutra que suavisa la llum y convida á passejar
+indolentment. Comensavan á passar homens rigorosament endiumenjats,
+ab atxas, y alegres comitivas de noyas enflocadas; y, trencant la
+remor somorta que las músicas allunyadas enviavan á la plassa, 's
+sentian las peresosas batalladas de la campana grossa que cridava á
+reunió.
+
+Gracias á aquesta senyal, comensá á desfilar la concurrencia del
+primer pis.
+
+En quant al entressol, ningú pensá en anarsen, tret de don Tomás que,
+ja cansat de las flors d'aquell jardí, volgué fer la papallona per un
+altre. Al baixar lo general, quan l'accident de la seva filla, aquell
+petimetre estantís li endressá tres ó quatre frases banals á fi de
+guanyarse la seva amistat; peró encaparrat lo bon pare ab lo que
+ocurria no'n feu atenció, y l'altre restá tot encorregut. Per altra
+part, entre dematí y tarde, havia apurat ja la conversa ab aquellas
+noyas que li distreyan molt sovint los xitxaretlos. L' Albert, á quí
+acudia quan se veya posposat, li responia, segons sa costum, en
+termes curts y aixuts. Donya Isabel, amohinada per lo tragí de tot lo
+dia y afadigada d'aquellas visitas sempiternas, no estava tampoch tan
+expressiva com altras voltas. Lo mellor era, donchs, anarsen á buscar
+á la pubilla Tárrega y la jove Rodon, reynas encare de la moda
+vilaniuhenca, que l'atenian més y que, potser, potser, no anavan
+aquell dematí tan desencaminadas en llurs suposicions. Una ocasió
+magnífica se li presentava pera dissimular son ressentiment y
+justificar una retirada que no estranyava á ningú sino á ell meteix.
+Donya Rosa Montellá havia d'anarsen á casa pera rebre ab son marit á
+qui honrés llurs balcons, y com las noyas desitjavan quedarse ab
+donya Isabel, y aquella senyora hauria d'anarsen sola, ell, model
+irreprotxable d'amabilitat acaramel·lada, s'oferí á acompanyarla.
+
+--_Todavia quedan caballeros en España, señora_ --digué á donya Rosa,
+   tot oferintli 'l bras, ab una postura de minuet, al replá de la
+   escala dels Galceráns. Y forjantse judicis y més judicis
+   temeraris, una volta lliure de la bona senyora, endressá sos
+   passos de tremolor caduca cap á casa Rodon.
+
+### VII
+
+Los balcons de donya Mercé, situats al carrer Major, punt excelent com
+dels més céntrichs, estavan també admirablement concorreguts, si no
+de vilaniuhencas, de forasteras. Las enemigas d'aquella senyora
+suposavan qu' ella y son marit los havian ofert á quants forasters
+havian pogut, vingués ó no á tom. Peró era l'enveja que retallava. Lo
+cert es que la Rodón tenia la casa plena de gent com cal, á la qual
+ajudava á instalar la Sumpta, allí present desde primer' hora.
+
+Abdúas amigas estavan contentíssimas de l'escaramussa d'aquell matí,
+sobre la qual conversavan llargament, solas en un balcó, quan vejeren
+ab sorpresa entrar al senyor Riudabets.
+
+--Oh! --feu donya Mercé, estrenyent la má del conco.-- Quant de bó per
+  aquí, quan de bó! Si he d'esserli franca, la veritat, Tomaset, no
+  l'esperava pas.
+
+--Y ja veu que 'm feya injusticia, Merceneta --respongué, tot tou de
+  veures desitjat.-- Quí sab si á la fí...
+
+--Peró no era á casa Galcerán? --interposá l'esprimatxada pubilla, ja
+  present y ansiosa de tallar casacas.
+
+--Sí senyora, sí; pero si allí hi ha hagut una tragedia! --s'apressurá
+  á respondre, emploricant la veu,'n Tomaset.
+
+--Una tragedia! Cóntins, esplíquinsho, ¿qué ha sigut aixó? --feren
+  abdúas, fingint ignorar lo que ja sabian, lo que s'havia escampat
+  ja per tota la vila y comentat en tots sentits als deu minuts
+  d'haver eixit de casa l'apotecari l'oficiós criat.
+
+Y aquell vell ressentit descrigué l'accident de donya Isabel,
+carregant la paleta de colors tan vius com li permeté sa excitada
+imaginació. Mentrestant, sas oyents se banyavan en aygua de rosas. La
+disposició d'esperit d'aquell infelís era la més favorable pera ferlo
+instrument de la calumnia qu' un moment avans havian inventat las
+duas.
+
+--Qué diu ara? qué diu? ¡pobre senyora! --feu la de Rodón ab tó de mal
+  dissimulada burla.
+
+--No té donchs fatxa d'esser tan sensible. Bah, gent de ciutat!
+  Posturas! ¿no ho creu aixís, Tomaset? --digué la pubilla, abaixant
+  la veu per las forasteras y tornant á formar rotllo separat ab sos
+  interlocutors.
+
+--Qué volen que sia! Pse!... Pamplinas de criatura
+  contemplada, --afegí á mitja veu lo narrador, arquejant las cellas
+  y rodant lo cap á truco d'ensenyar la magricia de son coll,
+  veritable masó de bordons de contrabaix embolicats en pell de
+  gallina que, si en la posa natural amagavan encare bastant lo coll
+  postís y l'enmascarada perilla, una petita contorsió 'ls posava
+  llastimosament de manifest.
+
+--Ja veurán, ja veurán. Hi há naturals que no hi poden fer més... cal
+  no ser injustos --replicá, seguint la seva mónita, donya Mercé.--
+  Ademés, segons diuhen, está tan malalta...
+
+--Y qué naturals ni malaltías! Pamplinas, heusho aquí tot! --digué la
+  Sumpteta.
+
+--Res més, senyoras, res més; si jo ho he vist. Encare afegiré qu'
+  estich ab vostés; es orgullosa, sí; es orgullosa, y 'l general, lo
+  seu pare, també.
+
+--Ah, li ha parlat vosté?
+
+--Sí, peró pocas paraulas; perque, ja ho saben: devant d'un estirat,
+  jo ni un ciri.
+
+--Senyoras, senyors, los gegants! --cridá, desde 'l balcó, una
+  senyoreta forastera.
+
+Y llavors se trencá la conversa. Donya Mercé cridá á son marit y al
+pubill qu' estavan en la sala del derrera, molt entretinguts parlant
+de política.
+
+--No tingas por, Joanet, las nostras donas han de gastar; deixa que la
+  Sumpta gasti... Tu sempre ab mi: jo't faré home. Deixa que 'ls
+  nostres sigan poder.
+
+La senyora 'ls va empenyer cap al balcó hont eran la pubilla y D.
+Tomás, pera que poguessen enrahonar tots més lliurement. De quan en
+quan ella ja daria una mirada als forasters y 'ls hi faria la
+gara-gara. No obstant, una cosa la tragué del balcó, apenas havia
+guaytat al carrer:
+
+--Pepet, Pepet, sabs lo qu' estava pensant? Qu' hauriam de donar
+  refresch á aqueixos senyors. Al café d'en Manelet han fet gelats.
+
+--Vatualisto! Cóm no hi hem pensat avans! --esclamá en Rodón pegant un
+  cop de taló á terra.-- ¿Y com ho sabs que hi ha gelats?
+
+--Are n' he vist passar duas grans safatas cap al carrer de Santa
+  María.
+--Y com vejés qu' en Pepet no hi donava, prosseguí:-- ¿Encare no ho
+  endevinas, home? A ca'n Galcerán ¿ahont vols que vajen per allí?
+
+--Ah, sí, sí, cuyta, cuyta que'n portin. Pero femho bé: no'n digas res
+  á ningú fins que 'ls tinguém. No t' esposis á un xasco.
+
+La flaca d'en Rodón era precisament ferse sempre bocadas de rich y
+espléndit. ¡Com diantre no se li havia ocorregut lo del refresch! Ca,
+si parlant del gobernador y d'en Galcerán... ¡Malviatje!... Ves quin
+paper s'exposava á fer are!
+
+Y tot malhumorat, s'atansá á sos amichs, enrotllantse nerviosament
+entre
+'ls dits la cadena del rellotje. Justament en Tomaset, á prechs de la
+ pubilla, contava altre cop l'escena del desmay de la que pogué
+ gaudirse aixís en Rodón.
+
+Pero la llarga corrúa de moxigangas, precedida d'un espadat de cinch,
+comensava á desfilar per sota 'l balcó als atronadors desconcerts de
+grallas y músicas. En Tárrega s'abocá á la barana cridant á son
+costat al inseparable Rodón. La pubilla quedá entre aquest y don
+Tomás, quí, pretestant poch lloch, s'aprofitá acostantse á la seva
+vehina tant com pogué. "No convé fugirli 'l cos are --pensá aquesta--
+més val enllepolirlo." Y son temperament d'histérica acabá
+d'esvahirli aviat la primera repugnancia, fins al punt de que, al cap
+d'una estona 's sentia afalagada per las guspiras que llansavan los
+ulls d'aquell vellot. Mes la reaparició de donya Mercé obligá á la
+parella á separarse pera que la primera ocupés lo lloch del galant.
+Don Tomás, llavors, restá á segona fila, encés com un perdigot,
+abalantsanse á la menor escusa sobre la tova espatlla de la Rodón.
+Abdúas amigas se parlaren á l'orella, esclafiren á riure y, un cop
+serenas, se giraren d'esquena al carrer, fingint prosseguir la
+conversa:
+
+--Sabeu que penso? --saltá la pubilla, mossegantse 'l llavi al veure
+  la perturbació de don Tomás.-- Que tot aixó confirma lo que tu 'm
+  deyas, Joanet.
+
+--Jo? --preguntá 'l pubill ab sa veu esquerdada.
+
+--Sí, tu. Que prou es ben cert que donya Isabel ha vingut de mal grat
+  á instalarse á Vilaniu; prou es ben cert qu' avans han tingut
+  disputas ab don Pau, y que 'l general es aquí pera ferli companyía
+  un quan temps, á veure si s'aclimata.
+
+--Aixó 's diu? --preguntá en Tomaset, com descubrint nous horisonts.--
+  Y afanyós de captarse la mellor voluntat, afirmá tot seguit:
+
+--Ah! prou es bén cert, prou es bén cert!
+
+--Hi ha més de dos anys que morí 'l vell Galcerán... Don Pau prou
+  hauria vingut més aviat --mormolá donya Mercé, mossegantse un dit
+  en actitut meditativa pera amagar mellor la rialla. Y com girés la
+  cara al carrer,
+
+--Te compte! --saltá en Rodon pera evitar á la seva dona que li fessen
+  mal las altíssimas banderas de gremis y germandats que passavan
+  tremolant en brassos de pagesos vestits ab gambetos.
+
+--Y bé dona, dos anys enrera aquell senyoret ¿sabs? encare no era
+  aquí
+--interposá la pubilla Tárrega, arrancant una rialla de la seva amiga,
+  que D. Tomás no pogué compendre per que no veya encare ahont
+  anava 'l tret.
+
+Y la pubilla esbombava la mentida, ab lo més viu desitj de que fos
+veritat. Aixís patiria aquell home que la va desayrar! Després que...
+y lo observát al dematí!
+
+"Quí vol dir?" pensava aquell galantejador, que la pretenia de guardar
+ tots los secrets escandalosos de la vila.
+
+--Si fos lo que tu dius, no s'hauria fet pregar pera vindre, quan
+  precisament arriba l'altre --replicá la de Rodon, ab l'infernal
+  desitj d'arrancar la vena que veya devant dels ulls del encaparrat
+  Riudabets.
+
+Aquest los obrí efectivament, com quí dona en la solució d'un problema
+embrollat; emperó, ben prompte torná á endinzarlos per las boyras de
+la discussió secreta que 'l dubte obria dins de son esperit. L' home
+passava llista dels senyorets que s'havian establert derrerament á
+Vilaniu, y la memoria no n' hi dava sinó un, l'Albert Merly, que
+precisament arribava 'l meteix dia que la dama en cuestió. Mes ¿cóm
+es possible, pensava en Tomaset, que donya Isabel puga enamorarse
+d'un jove tan aixut, tan esquerp? Peró ell era á la casa, ell s'ha
+estat sempre al costat d'ella, ell ha corregut ab lo pomet d'aygua de
+Colonia y s'ha enardit contra 'ls que 's removian y atabalavan durant
+l'accident... Peró ell --replicava l'altra veu de las duas que sentia
+disputar dins de sí meteix don Tomás-- ell, aquest matí, á casa
+Montellá, no ha fet tant com tu, no l'ha defensada gens ni
+mica. --Pera dissimular --li advertia la veu acusadora.-- Peró es
+que, dissimulant y tot, podia defensarse; es que jo no l'he vist may
+més expressiu ab aquella dama qu' ab las altras; es que realment es
+lógica, rigorosament lógica la conclusió de donya Mercé: si abdós
+s'entenguessin, donya Isabel no s'hauria resistit á vindre, y jo dich
+més: are, donya Isabel, en lloch d'estar trista com son semblant
+revela, estaria joyosa, molt joyosa.
+
+Y aquí havia arribat de sas meditacions, quan Da. Mercé, l'hábil
+catequisadora que llegia perfectament en lo semblant de son novell
+prossélit la perillosa batalla qu' estava sostenint, tractá
+d'aplassarli la resolució reforsantlo ab una presa d'esperansa.
+
+--Escolti, Tomaset: no li ha dit donya Isabel si anirá aquesta nit al
+  cassino?
+
+--Li he preguntat, peró no m' ha dit ni sí, ni nó.
+
+--Allí veurém si estém fent judicis temeraris.
+
+--Es que vosté creu que donya Isabel?...
+
+--Jo no crech res, ni la Sumpta tampoch, ¡Totas las senyoras estém tan
+  exposadas á una calumnia! Per aixó cal experimentar, experimentar
+  molt.
+
+--Calléu, calléu, que comensa ja 'l pendó --cridá 'l pubill.
+
+--Are vull tenir la curiositat de contar las atxas --feu sa muller.
+
+--Y qué'n treurás, tonta? --interposá donya Mercé, temerosa de que la
+  suma afavorís massa als contraris de son marit.
+
+La pubilla no per aixó abandoná son propósit, y comensá á contar entre
+sí, mentres los altres comentavan la representació y calitat del
+acompanyament qu' anava desfilant per sota llurs ulls, enrojits
+d'enveja. Desde 'l menestral més humil fins al més rich hisendat,
+tots los estaments y classes socials de Vilaniu estavan representats
+en la comitiva. Per las balconadas del entorn no 's sentia més qu'
+una exclamació: "¡Quina professó més lluhida! Jamay s'havia vist!"
+Los pagesos acomodats hi anavan ab sos vestits de calsa curta, de
+panyet negre, y faixa de seda carmesina, portant, ademés, pera major
+gala y malgrat l'estació, llarch y sever gambeto. Los menestrals
+lluhian també sos mellors vestits negres entre 'ls quals ressaltava
+bellament l'armilla blanca. Y, á mesura que s'acostava 'l pendó,
+apareixian levitas de variada edat y estisora, intercaladas ab set ó
+vuyt uniformes que l'element militar de la vila podia oferir, y, de
+més á més, altres tants frachs passats de moda que sols eixian en
+cassos extraordinaris. Un d'aquestos lo duya, tot estarrufat, don
+Ramon Merly. Per fí, tres passas avans de la copla de'n Metus, qu'
+apurava tot son més distingit repertori de polkas, valsos y mazurcas,
+venian los pendonistas. Lo gobernador y 'l general lluhian en lo pit
+de llurs uniformes tot un aparador de creus ab las corresponents
+bandas. L' hereu Galcerán anava rigorosament vestit d'etiqueta.
+
+Al véurel, la Sumpteta no pogué estarse de compararlo ab l'escanyolit
+d'en Joanet, y 's posá roja com una brasa. Son cor alabatia ab furia,
+peró havia de dissimular. Y tot ensemps, donya Mercé estava tan
+embeguda en aquell espectacle, que ni sentia aquesta vegada la
+desvergonyida pressió que, de tant en tant, feya sobre ella 'l cos
+d'en Riudabets.
+
+--Ay, ay! --exclamá de sobte.-- Y l'Albert, donchs, que no hi va?
+
+--No 'ls hi he dit que l'he deixat ab donya Isabel? --li respongué,
+  quasi á cau d'orella, en Riudabets, abalantsantse de nou.
+
+Peró llavors, la Rodón, s'apercibí del abús, y, roja com la grana, 's
+girá contra don Tomás clavantli una mirada reptadora que 'l conco
+cregué deguda á la presencia del marit. "Realment era un perill;
+seria més prudent."
+
+--Ah! es ab donya Isabel? --feu la Sumpteta, ja redressantse. Y arreu
+  afegí molt resolta:-- Tres centas vint y quatre. --Se referia á las
+  atxas que ni havia contat.
+
+--Y qué compon, per' una població de vuyt mil ánimas? --respongué en
+  Rodón tot seguit.
+
+--Més valdria menos gent y més reverencia, --feu donya Mercé.-- No han
+  vist quíns caps de gallarets, aquella trinitat? L' hereu Galcerán
+  ha fet lo paperot de saludarnos. Lo general y 'l gobernador miravan
+  per tot arreu com dos cadets. ¿Aixó son autoritats?
+
+Y la Rodón s'expressava en veu plena de fel, perque havia cullit dels
+cordonistas una rialla de mal continguda burla. Lo gobernador,
+amagant lo rostre en los plechs de la bandera, havia signat al
+general hont eran las estranyesas del matí, y, quan en Poudor las
+vejé, abdós, ab tota l'imprudencia de forasters, bescambiaren una
+rialleta, sens presumir que
+'ls hi fos atrapada. ¿Y qué significava semblant rialla en los llabis
+ del pare y del amich de la rival? ¿No declarava per ventura qu'
+ ella 'ls hi havia dit que miressen á aquell balcó, y afegit avans
+ alguna relació ofensiva qu' are 'ls hi venia á la memoria? La de
+ Rodón se callaria ben bé aquell incident pera no dar lloch á
+ sospitas que 'l desagrahit mirall li feya pressentir, peró per sos
+ Deus jurava recordarsen, y venjarsen de més á més.
+
+En fi, la professó acabá de passar, sense que ja aquellas cinch
+personas honressen ab una mirada la modesta comunitat, ni 'l
+tabernacle hont anava, sota tálam, l'imatge del sant, patró de la
+vila, ni l'ajuntament que presidia l'acte, ni la petita escolta de
+soldats, y menos encare la llarga torrentada de beyatas que seguia
+derrera, mitj confosa entre la fosca qu' anava invadint lo carrer.
+Los pendonistas ab llur acompanyament davan llarga tela á retallar.
+
+Donya Mercé s'havia ja separat de sos amichs pera que la cambrera anés
+volant á buscar los gelats, mentres ella ab la cuynera encenian
+lámparas y espermas, preparavan safatas y copas, y dessembrassavan la
+táula rodona de la sala.
+
+Pero quin xasco, Deu meu, quin xasco! Quan estava ja tot disposat,
+quan la fosca del carrer havia ja tret dels balcons als convidats y
+aquestos se removian al entorn de la desocupada táula presumint que
+se 'ls preparava un obsequi, arribá la cambrera ab la nova de que no
+hi havia gelats. En Manelet, que no'n feya sinó en semblant diada,
+per falta de costum no havia calculat prou bé, s'havia quedat curt,
+y 'ls de casa Galcerán li havian escurat las grapinyeras. Tals foren
+las paraulas que tingué l'acalorada cambrera ab sos amos en
+l'antessala.
+
+--Y orxatas? --preguntá la senyora, presa de suprema angúnia.
+
+--Tampoch n' hi ha.
+
+--Potser al cassino, Pepet?
+
+--Ca! al cassino se las guardarán pe 'l ball. Y dónalshi confituras.
+
+--Ja se'n trobarán?
+
+--Donchs xacolata.
+
+--S' hauria de fer en tres ó quatre tongadas; la xacolatera es petita
+  pera tanta gent.
+
+--Donchs deixemho corre. ¿Qué hi vols fer?... Malviatje! malviatje!...
+  Poséu un candelabro demunt de la táula, y convida á algú á tocar lo
+  piano, ó toca 'l tu.
+
+--Tens rahó; un candelabro y tots los papers y quadrets que hi ha
+  demunt del piano; aixís compendrán perque hem desembrassat la táula
+  y no esperarán refresch.
+
+A la fí d'aquest diálech, se sentí l'estrépit de la tronada que feya
+fins tremolar totas las vidrieras del poble. Lo tálam passava per la
+plassa de las Monjas.
+
+Aquell soroll de canonadas rebotia en los cors del matrimoni Rodón com
+ressó enmatzinat de las salvas al contrari. Bé sabian marit y muller
+qu' aquella salva 's feya al tutelar de Vilaniu y no al diputat
+rival; peró aquest anava á pochs passos de l'imatge, la festa tenia
+lloch devant de sa casa y, en fi ¿á qué cercar reflexions, quan
+l'ánim está exaltat, quan cada tró, per un enlluhernament
+inesplicable, los hi representava aquell casal, ab sos balcons
+vessant sedas, blondas y flors demunt de las quals lliscava
+l'expléndida llum de cent espermas encesas en l'interior de las
+espayosas salas? Era alló un memento insultant y tant més
+inaguantable en quant se reproduhia ab tot l'ensanyament d'un mall
+perfidiós que semblava complaures en endinzar tascons y més tascons
+dins d'aquells cors prou esberlats per l'enveja.
+
+--Vaja, vaja que ballarán un xich --digué donya Mercé, sentantse en lo
+  tamboret y desfogant son cor ab una atronadora escala en los
+  desafinats baixos del teclat.
+
+--Nó, nó, gracias, es massa tart --respongueren varias veus.
+
+En Rodón, frenétich d'impaciencia, agafá per la cintura al pubill
+Tárrega y comensá á parlarli de com tenia las obras del chalet. D.
+Tomás estava tan plé de confusions que no hi veya de cap ull. "La
+Galcerán! la Galcerán ab enredos! Quína triaria de las tres? Si la
+Galcerán se rendia per l'Albert, bé 's rendiria per ell que tenia més
+mon. Fins de figura hi havia bastant que dir. Després, que... ab las
+donas, lo tot es saberlas portar. Peró ¿y si per perseguir aquesta
+perdia las altras duas, de las quals, al menos una, ni que fos la més
+lletja, se mostrava accessible? Ell s'ho trampejaria. Lo mellor era
+anar explorant, anar explorant..."
+
+La pubilla s'havia refugiat á un cantó del piano, més rabiosa encara
+que
+'ls Rodóns. "Are seria ella la mestressa de casa Galcerán! Are
+ disfrutaría ella del honor que gaudia una forastera! Ah, Galcerán,
+ imbécil! Si ella podia li faria pagar tanta crudeltat."
+
+### VIII
+
+Y bé, que no vols venir á dar una ullada al ball? --digué D. Ramon á
+son fill, tot fent lo nus al tovalló, després de sopar.
+
+--No'n tinch pas gayres ganas --respongué l'Albert ab ayre emperesit.
+
+--Y sí, home, vina; hi anirém ab los senyors de casa Galcerán. Semblas
+  un vell! Ja 'm fas angúnia! Quan jo era com tu, hauria ballat á
+  dalt d'un punxó. ¡Quin jovent lo del dia! Sembléu marmotas, res vos
+  desperta, res vos mou.
+
+--Bé, no s'enfadi, home, no s'enfadi; ja vindré.
+
+--Oh, es que tot lo dia't veig caygut y malmirós, qu' are meteix te
+  pendrian per un vell cansat del mon. Y convé que t' espavilis.
+
+--Home, avuy ha dormit poch y deu estar encare cruixit del
+  viatje --feu la mare, ab veu conciliadora.
+
+--Deu te fassi bona! Lo gran viatje! Y á la seva edat...? Ja veurás,
+  dígali de tornarse'n á Barcelona are meteix...
+
+--Peró, pare, quí li parla d'aixó? No li dich que ja hi vindré al
+  ball?
+
+--Oh, es que jo ja't conech.
+
+--Paciencia! --feu entresí l'Albert, arronsant las espatllas y
+  arquejant las cellas, mentres son pare seguia:
+
+--Es que, ja ho veurás: un cop resolt á viure aqui, cal que't
+  belluguis d'un' altra manera, que't presentis més content y
+  aixeribit, que't freqüentis ab tothom que vejin que vals y que las
+  personas de suposició't consideran. Si't veuhen avuy ab lo general,
+  lo gobernador y
+'l diputat dirán: "Ola! aquest jove hi té bo." Y per aquest sol fet
+ ja't voldrán per advocat. Lo mon es aixís.
+
+Da. Francisca feu peuhet á son marit pera advertirli que la Pepa 'l
+sentia. Realment, aquesta estava desparant la táula y, tot apilant
+plats y fent barricadas de copas, s'enterava d'aquells secrets de
+familia ab la complascencia de qui atrapa la veritat indiscreta. Mes,
+D. Ramon, qu' era d'aquells que, quan s'enardeixen, van costa avall
+com l'aygua, sense parar, sense reparar en lo que 'ls rodeja ni en lo
+qu' al pas se 'ls hi oposa, hauria seguit intrépidament l'exposició
+de sas doctrinas positivistas, si l'Albert no s'hagués permés
+interrompre 'l demanant á la criada un llum pera anar á vestirse.
+
+--Peró, home, qué dirán? --exclamá donya Francisca, un cop fóra
+  aquella.
+
+--Ja'n parlarém á solas, pare, --feu son fill.-- Avuy es la
+  festa-major, y are vosté meteix diu qu' hem d'anar al ball. Anémhi,
+  donchs, y no s'exalti per cosas que no valen la pena.
+
+--Oh, es que, pera tu, res val la pena. Ja has agafat bon estiribot.
+
+--Nó, home, no digui aixó. Y es clar que valdria la pena si 'l punt de
+  partida de vosté fos cert. Peró es que vosté 'm suposa d'una manera
+  que no soch, m' atribuheix unas intencions que no tinch.
+
+--Digas una vegada més que no't conech. Mes que la teva mare que't va
+  parir, te conech! Que tanta musica!...
+
+Y després, mudant de tó sobtadament com fa la pluja quan lo vent
+amayna:
+
+--Bé, vaja, aném al ball. Ja'n parlarém.
+
+--Vosté no hi vé, mare?
+
+--Jo, fill... ja no estich per aquestas cosas.
+
+--No, si jo també tornaré dejornet --digué D. Ramon, mitj avergonyit
+  pe
+'l contrast.-- Ja sabs que si hi vaig, es per duas cosas: perque
+ aquest hi vaji y perque tinch de parlar ab lo gobernador, qu' encare
+ no l'he pogut pescar á solas un moment.
+
+Vint minuts després eixian de casa pare y fill, encaminant llurs
+passos á la plassa de las Monjas per carrers de dressera, carrers
+foscos, plens de giragonsas y solitaris, malgrat l'animació del dia.
+D. Ramon, atret per l'imán de l'adoració, caminava com un
+porta-plechs, salvant, apesar de sa gruixaria y de sos anys, los alts
+y baixos del mal empedrat, ab lleugers saltirons, y portant devantera
+á son fill. Aquest seguia quasi bé arrastrat á la forsa, ensopegant
+ab las pedras, lliscant pe'ls clots.
+
+Ni la festa major ni l'arribada de la primera autoritat de la
+provincia havian sigut motiu prou poderós á fer encendre 'ls fanals
+de la vila. Estavan en los darrers dias de lluna plena y, segons lo
+contracte ab l'ajuntament, l'encarregat dels fanals públichs no venia
+obligat á encendre mentres la lluna hagués d'eixir de nit, no importa
+l'hora. "Oh, que hi á quarts en que la lluna no ix sino de las onze
+en amunt, quan ja ningú tranzita, y á l'hora que'ns cal claror no'n
+tenim," s'havia dit alguna volta en la sala del capítol. --No hi vól
+dir res, son nits de lluna. --Peró vespres de fosca --replicava 'l
+mal avesat regidor qu' havia viscut algun temps á ciutat.-- Surti á
+passejar més tart, y, sinó, pagui vosté l'oli, la vila no pot
+aumentar sos gastos --havia cridat en pes tot l'ajuntament. Y cada
+volta qu' un innovador s'atrevia á exposar consemblant queixa, la
+discussió era igual y las cosas restavan de la meteixa manera.
+
+Després de tot, es á lo que 'ls ulls s'avesan. Si l'Albert caminava á
+las palpentas, deixant apart lo que hi podia influir la distracció
+que
+'l dominava, era per l'enlluhernament que dóna, no la fosca en sí,
+ sinó la fosca sobtada. Quan los vilaniuhenchs anavan á Barcelona,
+ las glopadas de llum de gas qu' eixian de las botigas los feyan
+ caminar á tantinas pe 'l carrer de Fernando ó per la plassa Real,
+ y 'ls barcelonins, després de las disbáuixas de llum de festas
+ extraordinarias, encare ho trobavan fosch. Ab un quant temps de
+ fershi, l'Albert aniria per aquells carrers com son pare, com tots
+ sos convehins, com ell meteix avans d'anar á estudiar á Barcelona,
+ sense anyorar la llum, com los albins, com los gats, sabent de cor
+ qu' aqui s'ha de saltar un rech, qu' allí 's pot ensopegar ab lo
+ carro de'n Falets ó de'n Rimbau qu' está carregat, ab lo descans
+ vertical, las varas com duas llansas amenassant lo pit alevosament;
+ que no ha de tindre por d'aquell bulto negre, recolzat en tal ó qual
+ cantonada, immóvil, callat, recelós com un assaltador de camins. Es
+ en Pere ó en Pau, embolicat en la manta, qu' espera á la xicota ó al
+ amich, ó bé espia las anadas y vingudas d'algú que no será certament
+ l'hereuhet Merly. Peró 'l cas es qu' aquell vespre, l'Albert
+ experimentava 'ls efectes d'un tránzit brusch de la llum á la fosca,
+ sense que poguessen minvarlos la celístia de las estrellas que son
+ pare trobava molt explendent, ni aquellas clapas d'esmortuhida
+ claror que de las portas obertas y de las botigas s'extenian assí y
+ allá sobre 'l carrer. Lo contrast de la terra fosca ab los trossos
+ de resplandor no era prou viu pera dar l'imatge neta de la realitat.
+ Als ulls del Albert semblava que, demunt del pla del carrer, hi
+ havia un tapís vell ab grans pedassos descolorits, y s'imaginava tou
+ lo que després trobava dur, alt lo qu' era baix, plé lo que era
+ buyt, y així anava pitjor qu' un cego perque al cego 'ls ulls no
+ l'enganyan y á ell sí.
+
+--Home, qu' ets llusco? Sembla que no hajis estat may al teu
+  poble! --li deya D. Ramon, al veure que s'enderreria d'aquell
+  modo.
+
+--No, ja vinch, ja vinch, camini vosté.
+
+Y derrera d'aixó, pataplum! una cayguda de l'Albert. Peró quina
+cayguda! Una cayguda perillosíssima de la que'n podia resultar ab una
+cama trencada com qui 's beu un ou.
+
+--Deu meu, qu' has fet? --cridá D. Ramon, tornant enrera, espantat y
+  contrariat al hora.
+
+Y á la reduhida llum d'una candela ab que vingué desseguida l'adroguer
+inmediat, vejé á son fill bregant pera treure á fòra la cama que
+tenia enfonzada dins d'un forat de cup. La llosa que devia taparlo
+s'havia escantellat temps há, presentant un trep triangular capás
+d'engolirse una criatura, peró ningú s'havia cuydat de fer
+desapareixer aquell perill de la via pública. Y allí, allí
+precisament, aná á ficar lo peu lo pobre Albert.
+
+--Deu meu, Deu meu! quina desgracia y á quinas horas! Que t' has fet
+  mal? --preguntá 'l pare, esgarrifat, tot ajudantlo ab l'adroguer á
+  aixecarse.-- No t' has pas trencat res?
+
+--Nó, no ho crech pas --respongué l'Albert.-- Veu? un esboranch al
+  pantalon, una pelada al genoll que 'm cou, res més.
+
+--Sòrt que 'l forat de la llosa era gran; que, sinó, prou qu' al
+  abalansarse 'l cos á terra 's trenca la cama --exclamá
+  l'adroguer.-- Oh, y encare, á cop calent, no 's pot dir res --afegí
+  desseguida, portat ignocenment d'aquella tendencia á agravar los
+  fets que domina á la gent inculta.
+
+--Mal viatge, mal viatge!... Lo dia que jo sia Alcalde no n' ha de
+  quedar ni un de cup al carrer! --digué, enrabiat, D.
+  Ramon.-- ¿Ahont s'es vist semblant abandono? Aixó es un escándol!
+
+--Bé, mentrestant, entrin á casa, que 'l noy se posará un xich
+  d'árnica al cop y pendrán alguna cosa pera l'espant.
+
+--Nó, gracias, nó; ja puch anarmen á casa nostra sense patir.
+
+--Gracias, gracias, Baldiri; jo tampoch tinch de pendre res. Ja pot
+  tornarsen á dins; li estimém molt la bona voluntat. Una cosa sí li
+  encarrego: que diga á en Balet (don Ramon coneixia á tota la vila
+  per son nom y en Balet era l'amo del cup) que si demá á mitjdia no
+  té adobada aqueixa llosa, jo 'm queixaré formalment á quí
+  corresponga. Bona nit.
+
+Persuadit lo vell Merly de que 'l cop de son fill no era cosa major, y
+ja lliure del adroguer, confosos altra volta en la solitaria fosca
+d'aquell carrer esgarriat, procurá dissuadir á son fill de tornarsen
+á casa. "La mare tindria un espant al veure 'ls tornar tan prompte, y
+si calia á l'Albert una aplicació d'árnica, ó alguna altra cosa, ja
+tenia ell prou franquesa ab los Galceráns pera que li posessin."
+Contradirlo hauria sigut pitjor. L' Albert recordava de sobras
+l'escena del sopar, y ja estava prou mal humorat aquell dia pera
+captarse més reganys ni malas caras. Y malgrat aixó, alguns se n'
+hagué de sentir, tot caminant de nou cap á casa Galcerán, fent
+brasset ab son pare que s'empenyá en guiarlo.
+
+--Vina, vina ab mí, qu' are meteix no tindrás vint y cinch anys, sino
+  deu. A fé sembla mentida que sias d'aquesta manera. ¿Cóm vindrás
+  are al ball ab lo pantalon esqueixat?
+
+--No hi vindré. Per aixó li deya que 'm deixés tornar á casa.
+
+--Ah, no hi vindrás? Y tot per qué? Perque encare ni sabs anar sol pe
+'ls carrers; sempre xupejas, no miras ahont posas los peus, vas per
+ aquestos mons pensant jo no sé en qué, en las cabórias que't fican
+ al cap aqueixos llibrots de filosofía y de versos. Y está clar, quí
+ bada aixís, cau. No te'n dónas vergonya de que jo t' haji
+ d'acompanyar? No te'n dónas vergonya del paper qu' are farás á casa
+ Galcerán?
+
+L' Albert, al arribar aquí, s'aprofitá de la fosca pera sonriure
+lliurement de pietat vers son pare. ¡Que bon home, que criatura es!
+pensava. Y sense donarsen compte, lo bon pare anava rebaixant,
+rebaixant lo nivell de sa autoritat als ulls de son fill; perque no
+sabia qu' aquesta no 's pot enjegar per las corrents del calor, qu' á
+aquesta no la fan ni la sostenen los anys ni la forsa, sinó que 's
+nudreix y fortifica ab la prudencia, la discreció, 'l saber.
+
+Quan arribaren á casa Galcerán, no feya pas duas horas que 'ls senyors
+d'ella gaudian, per primera vegada al dia, de la llibertat d'estar
+sols. Havian ja sopat, y estavan llavors assaborint las dolcesas de
+l'intimitat lliure de trabas, indolentment asseguts en las butacas de
+la saleta de confiansa. Inmediata al menjador, era aquesta una pessa
+de bonas proporcions, á la qual, anys há, havia dispensat aquella
+família especials preferencias. No reunia certamen la riquesa y
+grandiositat del primer pis, peró superava á aquest en comoditats y,
+sense esser model d'elegancia, entonava mellor ab nostre sigle.
+
+Pera habitar las espayosas y altíssimas salas d'aquell pis calia una
+nombrosa família. Las veus hi ressonavan; si s'hi entrava de nit ab
+llum, lluny d'aclarirlas, servia aqueix pera escamparhi ombras
+antipáticas que desperfilant los cossos d'hont partian, s'extenian
+pe 'l trespol, per las parets, pe 'ls sostres, en formas fantásticas,
+gegantinas, esfiligarsadas; ombras que bellugavan, creixian,
+s'aixamplavan, se reduhian ó esqueixavan á la tremolor del llum; qu'
+allí descantellavan horriblement un busto de marbre, més ensá robavan
+un mirall, enmascaravan una galta d'un retrato, retiravan una
+cortina, partian una cornucopia, amagavan una táula, mitj trabucavan
+un tamburet, y, á l'interposició d'un moviment de má, aixecavan per
+parets y sostres tot un vol pahorós d'aucellots negres que feya
+aturar lo pas ab sobressalt. Després, á l'hivern, lo fret se
+possessionava d'ellas ab tal imperi qu' ho gelava tot. Gelava l'oli
+dels rellotges, desde sa entrada muts, senyalant sempre una meteixa
+hora, com avassallats per la mort, ó heralts d'una eternitat
+anticipada de fredor, de paralisació, de silenci; gelava las pedras,
+los ferros de las xemeneyas hont era inútil probar d'encéndrehi res;
+una bufada de vent, amagada en lo canó, baixava de dalt y jitava als
+ulls, als tapissos, per demunt dels mobles, la cendra; feya de la
+blavosa flama un foch follet que fugia burlantse d'un, espeternegava
+la llenya y, després d'extendre demunt d'ella un agramant de dauradas
+guspineras, deixava la llar convertida en ninxo.
+
+Nó, ni D. Joseph ni D. Pau, mentres foren sols, volgueren estatjarse
+en aquellas habitacions. La major part de l'any las tenian tancadas,
+convertidas en una especie de museu, de palau encantat, que, quan
+s'obria pera allotjarhi algun general de columna ó celebrarhi alguna
+solemnitat, rebia á sos visitants ab cruiximents de fustas, ab petits
+esllavissaments de crostas de pintura ó d'or, com si 'l geni de la
+quietut que las habitava 's deixondís removent la terrosa cabellera y
+estirant sos adormits ossos. Si ocorria una necessitat qualsevol, la
+Queta, l'antiga guardiana d'aquell casal, no volia pujarhi sola.
+Ademés d'aquells cruiximents y del joch pahorós d'ombras, gelavan son
+esperit las miradas, que també, á las oscilacions de la llum,
+semblavan cobrar moviment, dels grans retratos sobre fondo fosch
+penjats en las parets. S' hi feya acompanyar per en Llebreta, ó no hi
+pujava, ni tant sols ab lo gos, perque aquest solia pararse devant de
+l'alta porta, ensumava, mirava un xich en dins y emprenia retirada,
+arrossegant la cúa, escalas avall, tot lo qual feya suscitar encare
+més recels á l'esporuguida criada. La meteixa Da. Isabel, qu' ab sos
+fills y criats duya tot un alegre formiguer de vida per' esvahir
+d'aquellas salas l'alé de mort, s'havia també refusat á habitarlas lo
+primer estiu, com possehida de certa superstició secreta de que no 's
+donava compte prou clar. L' entressol era prou gran pera hostatjarlos
+á tots, y s'instalava en ell y seguia dispensant á la saleta las
+preferencias dels demés. Gracias, donchs, á aquella especie de consol
+qu' esmersava sobre tots los Galceráns, era, l'esmentada saleta, la
+pessa més contemplada de tot aquell casal. L' agrahiment --no pot
+creures que fos l'egoisme-- havia portat allí lámparas bonicas de
+bronzo, miralls, quadrets al oli de firmas espanyolas, catalanas, que
+D. Pau ó Da. Isabel compravan desde Barcelona ó Madrid, pensant en
+ella. Hi anavan á fer cap també escribanias, canalobres, placas ó
+lápidas de bronze, de plata, que 'l diputat devia á l'agrahiment de
+sos protegits. Y escampats per demunt de la xemeneya, de las tauletas
+maquejadas del pianino, ó del petit escriptori-llibreria de donya
+Isabel, á la vegada que distreyan agradosament la vista, inflavan de
+satisfacció l'esperit dels donadors.
+
+--Oh, don Pau es agrahit, mira com fa lluhir los nostres regalos! --Y
+  al peu de tot aquell aixám de recorts y joguinas, plenas de
+  lluhentors y curvas graciosas, ab que mimavan la manyagona saleta,
+  s'extenian sofanets, butacas capitonadas y cadiras de diversas
+  formas que 'l torp de la moda arrambava allí, mitj desllustradas,
+  després d'escombrarlas de la casa de Barcelona. Mes, l'agrahida
+  saleta las hi obria la porta y, ab la llum de sos ulls bondadosos,
+  semblava que 'ls embarnissava de nou, que 'ls renovava y tornava
+  l'elegancia allá baix perduda. Ben mirat, no era més que la noya
+  del masover á la que anavan á parar las joguinas dels senyorets, un
+  cop cansats d'ellas; peró la nena era neteta, manyosa pera ferhi
+  enlluhernar á sas vehinas. Y quan se trobava ab sos amos devant,
+  semblava dírloshi: "mireu si cuydo bé 'ls vostres recorts, miréu si
+  soch agrahida." Ells corresponian á las sevas bondats, fentli
+  companyía la major part del temps, fentla testimoni de las
+  expansions més íntimas, confidenta ben volguda dels secrets de
+  l'amistat, algunas voltas de suspirs retinguts á fóra.
+
+Dins d'aquesta saleta s'estavan Da. Isabel y aquells tres homens
+públichs, aquestos vestits de negre, fumant, aquella ab una bata
+blanca de jaconar, tots rihent, parlant ab lo tó placévol de la major
+confiansa, quan s'hi presentaren D. Ramon y son fill. Una lámpara de
+petroli ab la llum velada per un gran globo de crestall raspat
+sobre 'l qual s'aplacava un filat de crochet, illuminava apenas
+l'escena.
+
+--Hola, vostés ja venen per anar al ball! --digué D. Pau ab tó amistós
+  y la veu plena d'aquell ressó d'allarga vocals que té la joya.
+
+--Peró Jesús! y cóm vé l'Albert! ¡Qué li ha passat, Deu meu! --exclamá
+  Da. Isabel, aixecantse ab un moviment sech de persona nerviosa y
+  atrafegantse en cercar un respall dins de la tauleta de cusir. Tots
+  los demés miraren al jove ab no menys interés.
+
+--Ha caygut. Ja ho veuhen quin jovent corre. Los vells aném drets y
+  forts y, ells á cada pas ensopegan --feu D. Ramon, buscant debades
+  aprobació á son enrahonament apassionat, entre aquella gent de
+  mon.
+
+--¿S' ha fet mal?
+
+--Nó, gracias á Deu.
+
+--Donchs no val la pena.
+
+Res com aquest fallo de D. Pau podia escampar lo malhumor del vell
+Merly. ¿No ho perdonava son ídol? Donchs ja estava tranquil; ja,
+familiarment repanxigat dintre un gran silló, ab lo pit de la camisa
+bombat y cavalcant en lo gran sech que li formava son ventre de bola,
+garlava al costat del gobernador, mentres donya Isabel, ab lo respall
+á la má, batallava ab l'Albert perque no 's volia deixar respallar
+per ella.
+
+--¿Qué no ho veu, don Ramon? Sempre batussas, sempre están com gat y
+   gos
+--deya l'hereu Galcerán.
+
+Y Da. Isabel, perduda la partida, enfonzada altra volta en la
+causeuse,
+'s divertía observant la confusió que dominava al jove. Perque,
+ realment, l'Albert estava com avergonyit. Lo fibló del ridícol
+ atravessá sa ben trempada corassa; tota la confiansa que tenia
+ l'Albert ab aquella familia no era bastant á deixarlo satisfet del
+ paper qu' estava fent.
+
+--¡Válgam Deu, lo pare quinas cosas té! --pensava, tot respallantse ab
+   las menors inflexions possibles y girant la cara cap algun recó
+   pera amagar son sofocament.
+
+--¿Sab qué pensava, don Ramon? Que no haventse fet mal de veras, me'n
+   alegro de la cayguda del Albert, del esquins del pantalon.
+
+--Ah, ja l'ha vist? --cridá l'Albert.
+
+--Perque escarmenti, eh? Jo també --feu lo pare ab cops sechs de veu.
+
+--No, senyor --respongué suaument la dama-- Perque aixís, mentres
+  vostés serán al ball, jo 'm quedaré bén acompanyada.
+
+--Y quinas cosas li deixa dir don Pau á la seva senyora! --exclamá
+  bonament, lo pare.
+
+L' Albert, ja respallat, y posantse instintivament la má sobre
+l'esquins del pantalon, sonreya desde son seti un xich apartat dels
+demés, dihent:
+
+--Donya Isabel está sempre més bona ab mí de lo que mereixo.
+
+--¿Qué diu, senyor Merly? Vosté no sab com s'estiman aquest parell. N'
+   hi há pera estarne gelós --respongué, entre rialla y rialla, 'l
+   marit.
+
+Y després, com si hagués atravessat per sa pensa 'l malevol desitj de
+mortificar á l'Albert á qui estimava de veras:
+
+--Suposo que no voldrás probarte uns pantalons meus; t' estarian
+  llarchs, t' estarian amples... ¿no es veritat?
+
+--Já, já, já! --feren tots, inclús lo pare, midant ab los ulls á un y
+  altre, y posant en una situació ridícola al pobre Albert quí,
+  d'aquella comparació, resultava gayre bé petit, sens esserho.
+
+--Nó, no ho vull pas. Me quedaria sola, sense tan bona companyia
+--interposá Da. Isabel.
+
+--Senyors, tingan pietat de mí tots plegats --exclamá l'Albert en veu
+  forsadament cómica, desitjós de dissimular l'enuig que d'ell
+  s'apoderava.
+
+--Bé, donchs, ¿qué no hi aném? --feu don Ramon.
+
+--No més á darhi un tom, eh? --digué 'l gobernador, aixecantse de la
+  cadira ab una violenta dominació de brassos. Y afegí á mitja
+  veu-- ¡Ves qui 'ls feya convidarnos!
+
+--¡Y tal! --exclamaren á duo D. Pau y son sogre.
+
+--Aquí, are, ab aquesta fresqueta, la plassa tan tranquila, la
+  remoreta dels arbres... --tornava 'l gobernador, ab ayre
+  emperesit.
+
+--Y es una vegada al any! --oposava l'animat D. Ramon.-- ¿Y vosté,
+  donya Isabel, no vol acompanyarnos, no s'anima?
+
+--Estich molt cansada, molt cruixida, no he tingut humor de vestirme.
+  Ja ho he dit á en Galcerán: los esperaré llevada, potser fent
+  alguna bacayneta y tot, devant del seu fill; no tinch ganas de
+  moure'm.
+
+--Ja comprench que s'avingan tant ab lo meu fill. Si tenen los
+  mateixos gustos, la mateixa recansa! Avuy es la festa major y, si
+  no l'animém los de la vila, quí l'animará? Mirin, jo, vell y tot,
+  trech fabas d'olla!
+
+### IX
+
+La veritat es que no calian los esforsos de don Ramon. Lo ball
+d'aquesta nit era digne final de la diada, y encare avuy se cita á
+Vilaniu com lo fet més assenyalat del cassino. Y á fé qu', á primera
+hora, gran part dels socis no ho esperavan aixís; perque si bé era
+veritat qu' allá á quarts d'onze havian anat compareixent caps de
+familia y jovenetes de las que més lluhirian lo ball, afirmant que
+las de casa no hi faltarian, tothom reparava que guaytavan al saló
+mitjhora há encés, ab los músichs en son lloch, peró buyt encare, y
+s'en entornavan dissimuladament sense reapareixer.
+
+Tres jovenets del primer vol, un d'ells lo noy Marqués, únichs que
+passejavan pe 'l llargarut saló dant lo tom á la filera de columnas
+que
+'l partia pe 'l mitj, observavan ansiosos aquell va y vé, y declamavan
+ amargament contra la bestial pretensió que tenian las senyoras de
+ Vilaniu de no esser las primeras en comparéixer als balls.
+
+--Vés com ho arreglas aixó, si totas pensan aixís? Unas ó altras han
+  d'esser las primeras.
+
+--Quinas ximplesas! Després diuhen qu' als balls d'aquí no s'hi pot
+  anar perque se'n surt massa tart.
+
+--Oy! A casa no 'm volian deixar vindre per aixó --esclamá en
+  Marqués.
+
+--Es clar, home, es clar! Ni á mí, ni á mí --respongueren á duo sos
+  companys.
+
+Peró en mitj de llurs amarguras, la caritativa esperansa 'ls sostenia,
+y, de tant en tant, entravan per las salas de café y pe 'l billar á
+reforsar los ánims cayguts, repetint las promesas arrancadas aquella
+tarde á las fillas, á las mares, fins als pares meteixos. Després
+tornavan á la sala, despertavan al clarinet que s'adormia, procuravan
+animar als violins, al contrabaix, al cornetí, al bútzem,
+demanántloshi que toquessen l'introducció com á reclám segur. Y
+emprenian altra volta llur passeig, acorats de veure buydas, encare,
+las otomanas y cadiras, estirantse 'ls punys de la camisa á cada
+ombra que guaytava per la porta, y allargant, com los pollastres quan
+s'ennuegan, sos caps cantalluts y empastifats d'oli.
+
+A la fi 's resolgué á entrarhi una comitiva de forasteras y, rompent
+lo glas, comparegueren de sobte senyoras y menestralas á desdir,
+sense que ningú pogués esbrinar com corregué tan depressa la nova
+d'haverhi arribat las primeras concorrents.
+
+No trigaren á comparéixer també las rivals de Da. Isabel ab llurs
+marits y D. Tomás Riudabets. Aquest, ab son frach de saten blau y
+botons daurats, del any quaranta, son coll de punxagudas tirillas, la
+seva armilla escotada y son pantalon color de pansa de xafagosa
+estretor. Aixís lo pubill com en Rodón cuytaren á amagarse en la sala
+del tresillo per temor de toparse ab D. Pau y 'l gobernador, als
+quals no volian veure. Peró aquellas donas feren sa entrada triomfal,
+atravessant la sala agafadas una á cada bras del bon Tomaset.
+
+Ja son aquí las Ocas, digueren varias, veus envejosas. Mes, quina
+gloria pe 'l revellit dandy! Ab quin afany no hauria anat saludant á
+un cantó y altre, com feyan abdúas amigas, si 'l temor d'ensopegar ab
+las sedosas y llargas faldas que 'l duyan com embolcallat en un núvol
+fins á genoll, no l'hagués fet caminar esporuguit! Per gran sórt lo
+trajecte era breu. Sota la tribuna de l'orquesta, especie d'eixideta
+postissa que penjava de la paret, hi havia una otomana, buyda encare,
+hont pogueren asseures aquellas damas. L' home respirá y en sos ulls
+lluhí ben prompte 'l foch de la satisfacció que en son cor cremava.
+
+--Veig que 'ls Galceráns no hi son encare! --digué Da. Mercé, tot
+  clohentse un brassalet que la gruixaria de son bras li desclohia
+  sovint.
+
+--Nó --respongué D. Tomás-- Ja ho he preguntat allí fóra, al entrar.
+
+--Oh, la gent del gran tó!... --feu la pubilla.
+
+Y tots seguiren per una estona estirantse 'ls llassos, arreglantse 'ls
+caps, aplanantse plechs de roba y recargolant lo cos fins á trobar la
+posa convenient.
+
+En aquell moment desembocavan al carrer Major, per la cantonada del de
+Santa María, los personatjes de casa Galcerán.
+
+Lo gobernador preguntá hont era 'l cassino.
+
+--Aquí, á duas passas ¿veu? --respongué 'l vell Merly, apuntant ab lo
+  bastó.
+
+Y 'l gobernador sentí llavors la cridanera veu d'un cornetí ressonar
+per las soletats del condormit carrer, y vejé destacar, entre la
+negror de las casas, la resplandor de tres balcons oberts de bat á
+bat, qu' atravessant llargas cortinas de punt, rebotia als frontis
+del devant com blancalls de llanterna mágica, dins dels quals ombras
+humanas d'esborrat perfil se removian, ballavan sens parar. Assi y
+allá, en algun qu' altre balcó de las vehinas casas, deixant filtrar
+la vista per la fónica escletxa qu' obrian veus temorosas, se
+descobrian, desde 'l carrer, grupos de personas qu' aguaytavan qui
+anava al ball. Y al entorn del rombo lluminós qu' extenia á terra la
+portalada del cassino, posats alerta per las catxetas del improvisat
+porter, duas fileras de xicots contemplavan als afortunats qu'
+atravessavan aquell brancal.
+
+--Ja hi som --digué 'l vell Merly.
+
+Y ell al devant, s'internaren los quatre personatges per aquell portal
+de sostre elevat, pobrement iluminat per un fanal xinesch, hont s'hi
+llegia: _La Vilaniuense_, emprenent per una porta xata, de vestiment
+barroch, la retorsuda escala ab balaustrada de fusta doblement
+vorejada per testos de tuyas y mirambells.
+
+La comissió d'obsequis, tan criticada per las senyoras, de las quals
+no s'havia cuydat gens ni mica, desempenyá llavors admirablement son
+paper. Lo guayte que tenia en un balcó del segon pis fou amatent á
+avisarla. La comissió baixá fins al segon replá de l'escala á rebre á
+aquells personatges y compartirse de dos en dos la missió d'obsequiar
+á cada un d'ells. Don Ramon, per lo vist, no era mereixedor de aytals
+obsequis y quedá enderrera, sens companys.
+
+--Ja son aquí, ja son aquí! --pronunciaren sis ó set veus escampadas.
+  La nova volá per totas las salas y recons, se feu repetir per tots
+  los llavis, y mentres paralisava las camas á uns balladors ó feya
+  perdre 'l compás á altres, posava en renou á tota la concurrencia
+  del café y de las pessas més secundarias del cassino. Las portas
+  que davan al recibidor quedaren en un instant embussadas pel gran
+  nombre de socis que la curiositat hi abocava. Y, quan los convidats
+  foren á dalt, la comissió d'obsequis se vejé bén aviat desbancada
+  pel president del cassino, per l'Alcalde y per la gent de figura
+  del partit moderat que s'abalansá á saludarlos.
+
+D. Pau y 'l gobernador anavan esmersant rialletas, exclamacions de
+fingida alegria, estrenyent mans á dojo, y repartint copets
+d'espatllas ab respostas trencadas: "Bé y vos?"-- "Sí, home,
+sí" --"Vostés son tan amables..."-- "No podiam pas
+faltarhi." --"Ja'ns veurém, eh?" --"Sí, es lo meu sogre." --"Gracias,
+gracias." --"D'aquí á després."
+
+Mentrestant, la comissió y 'ls amichs, com si s'engelosissen de las
+manifestacions agenas, s'encastavan al entorn dels convidats y 'ls
+empenyian cap á la sala café, camí de la secretaría, trencant
+llassadas de mans, posantlos en prempsa entre ells qu' anavan derrera
+y l'atapahit grupo que s'abocava á la porta, promovent trángul y
+remolins, sens donar materialment temps á l'educació ni al respecte
+pera obrir sos carrers de caps afilerats que s'inclinan com las
+palmas. La música havia parat en lo saló, y la maror de las conversas
+venia d'allí, crescuda encare, per las veus discordants dels que
+s'empenyavan en atravessar la llarga corrúa d'homens que s'havia
+apilat á la porta.
+
+--¿Ahont ens portéu, ahont ens voléu fer anar? --preguntá D. Pau,
+   entregirantse y allargant penosament lo bras pera tocar l'espatlla
+   del president á qui endressava la pregunta.
+
+--A la secretaría --respongué aquest.-- No volen pendre alguna cosa?
+
+--Qu' es cas d'aixó! Si acabém de sopar... Aném, aném á la sala de
+  ball.
+
+--Deixi fer, deixi fer --replicá 'l president, mitj enlayrat per las
+  onadas d'aquell estret procelós.
+
+Per fí, l'estret se passá. A glopadas aná espargintse la gent per la
+sala café, y aquells personatges pogueren caminar ab llibertat, fins
+á la secretaría, tot torcantse ab dalé la suhor que 'ls amarava 'l
+rostre.
+
+La secretaría, sala de juntas y de lectura, que de tot aixó servia
+aquella pessa, la més retirada y deslluhida de la casa, ostentava
+llavors una táula llargaruda, parada ab estovallas, copas, ampollas y
+platets de postres, afilerats al entorn d'un monument de massapá
+ensucrat, adornat ab banderetas y rodejat de confituras, ab las quals
+s'enganxavan las fullas que 'l calor de las espermas anava desprenent
+de dos poms de flors tan grossos com esbullats.
+
+--Qué van á fer, qué van á fer? --exclamá 'l gobernador, aixecant la
+  veu.
+
+--Pendrán alguna cosa --respongueren tres ó quatre.
+
+--Aixó nó, de cap manera.
+
+Y arreu, tot baixet, á D. Pau que tenia al costat, afegí 'l
+gobernador:
+
+--Aquesta es pitjor que la del matí.
+
+--Esperis, esperis. Jo crech qu' haurém de fugir y tot.
+
+Y mentres s'encreuhavan aquestas paraulas, ja un mosso, ab lo tovalló
+al coll, anava fent petar ampollas qu' era un gust.
+
+La tafanería y l'enveja retenian, mentrestant, als homens fòra de la
+sala de ball, formant rotllets per las demés pessas, hont se
+critiquejava á la junta, 's reya de la comissió d'obsequis ó 's
+discutia l'oportunitat de festejar á autoritats de determinat color
+polítich, á representants d'un gobern odiós, dins d'una societat hont
+hi havia gent de tots los partits. Las discussions anavan prenent
+color polítich, arreu se feyan personals y 'ls contendents se ferian
+y enemistavan mútuament per lo que no valia la pena.
+
+En la sala de ball regnava la major espectació. Las senyoras,
+arrengleradas en doble filera de cadiras y divans, estavan anguniosas
+de no poder traure 'l cap per allá fòra d'hont venia 'l sorollós
+mormoll d'acaloradas conversas, barrejat ab sofocants alenadas de
+tabaco que carregavan l'atmósfera y ablanian las espermas ab sa
+creixent calor. L' orquesta havia tocat ja per duas vegadas la senyal
+de rigodón; peró sols tres ó quatre xitxarel·los d'aquells qu' havian
+de retirar dejorn s'havian cuydat de formar quadro. Tothom semblava
+capficat per altres cosas diferents de la dansa. Las més de las
+senyoras esperavan veure entrar á l'Isabel Galcerán, de qui no havian
+sabut assegurar encare 'ls missatgers de la part femenina si havia
+vingut. "Hi havia tanta gent apilotada al entrar ells, que era
+impossible distingirho, las veus que corrian eran, per altra part,
+contradictorias."
+
+La Montserrateta 's migrava de no veure á l'Albert, y tot era fer
+ulls. Peró las més acoradas eran las Ocas.
+
+Per fí, en Riudabets las tragué de dubtes. Li costá arribar fins á la
+secretaría per veureho ab sos propis ulls; mes, á la fí, lográ son
+propósit.
+
+--Ni ella, ni ell --digué á las rivals ab semblant desencaixat.
+
+--Quí vol dir ell? --preguntá ab malicia Da. Mercé.
+
+--L' Albertet... Y lo més estrany es que hi há 'l seu pare.
+
+Abduas amigas culliren l'ingénua confessió del ignocent conco ab una
+rialla tan forta que feu girar una munió de caps.
+
+--Escolti, escolti, Tomaset --afegí, prompte, la pubilla-- ¿Per qué no
+  ha preguntat á D. Pau hont es l'Albert?
+
+--Y calla, boja! --exclamá la de Rodón, tapantse la riallera cara ab
+  lo vano de plomas.
+
+D. Tomás se posá roig, restá avergonyit com un xavalet sorprés en un
+instant de inconscient candidesa. ¡Ell, ell, lo solter
+recalcitrant, _el terror de los maridos_, que li deya 'l comandant
+d'armas, ell havia necessitat una proba tan palesa! Adeu reputació de
+vell vert, d'home temut! ¡Quin paper! quin paper més trist devant
+d'aquellas damas!... devant de las futuras conquistas! No tenia sinó
+un medi pera salvarse d'aquell naufragi: confessar quelcóm de més de
+lo que sabia, mentint un xich y ab prou serenitat pera apareixer com
+més astut de lo que realment era. Ho sabia per lo vell Merly: "fem
+veure, donchs, qu' he sigut prou desvergonyit per arrancarho del
+marit mateix."
+
+--Ah _zahorí, zahorí!_
+
+Cap de las duas entengué 'l mot y, encar que calladas, restaren
+preguntant ab la vista.
+
+D. Tomás las fixá ab ulls de traydoria, durant uns moments, y, arreu,
+estirant la rialleta que de sos llavis brollava y abaixant sa vista,
+feu:
+
+--Donchs, sí; per ell mateix ho sé.
+
+--Qué diu? --saltá la de Rodón-- Y ha sigut capás de preguntarho al
+  meteix don Pau? Uy qu' atrevit!
+
+¡Uy qu' atrevit! Oh, l'exclamació més bén volguda d'en Tomaset! ¡Y que
+ bé, y que sonora y dolsa penetrá en son cor! Animat per ella, la
+ mentida prengué cos y color de veritat y forsa pera rejovenirlo y
+ enfortirli la veu al respondre ab triomfant aplom:
+
+--Sí; y ell, ell meteix m' ha dit qu' era á casa seva ab donya
+  Isabel.
+
+--Jesús, María, Joseph! --feren abdúas oyents.
+
+--Y d'aixó s'admiran! --seguí ab igual aplom en Riudabets-- La gent
+  del gran mon no tenen empaig en fer confessions d'aquesta mena. Lo
+  marit creu, y creu bé, que la competencia acredita son bon gust.
+
+--Vol callar! No digui semblants disbarats --interposá donya Mercé,
+  fingintse ruborisada.
+
+--Tot se pot creure d'aqueixa gent --exclamá la pubilla-- Peró... y no
+  dóna cap excusa, cap explicació?...
+
+--Ah, sí; naturalment, aixó sempre 's dú á punt. La d'avuy es molt
+  senzilla y bastant prosáica també; perque... ¿sab?... convé al
+  mateix temps posar en ridícol, no sía sinó pro fórmula, al rival:
+  l'Albert havia eixit de casa ab son pare pera vindre al ball, mes,
+  essent al carrer, ha caygut y s'ha estripat lo pantalon.
+
+Y al arribar aquí, 'ls tres interlocutors esclafiren á riure d'una
+manera estrepitosa.
+
+Al sentir la rialla, Da. Rosa Montellá abandoná son lloch pera
+ajuntars'ab las Ocas.
+
+--Vés, vés qué diuhen, mamá.
+
+--Qué passa, si 's pot saber? Veig qu' aquest senyor las fá riure
+  molt. Ja'n deu dir alguna de las sevas. Fa bé, Tomaset; ja que 'ls
+  joves no saben divertirse ballant, cal animarho un xich fent
+  brometa.
+
+--Ca, res, res --feu D. Tomás, temerós d'escampar la nova que li
+  havian arrancat per sorpresa.
+
+Peró la pubilla s'agafá de l'ocasió com d'un clau, pera fer correr la
+calumnia. La senyora Montellá 's resistí á assentirhi de bonas á
+primeras. Ella coneixia á fons á Da. Isabel, sabia al propi temps
+quan honestas é íntimas eran las relacions qu' existian entre las
+familias Galcerán y Merly, y de cap manera podia oblidar la
+desproporció d'edats que hi havia entre aquella dama y l'Albert. Peró
+no eran aquets arguments prou forts: perque ¿quí 's pot envanir de
+coneixer á fons á un altre si cada persona es un mon? Per ventura
+l'intimitat més decent de dos famílias obsta may al naixement d'una
+passió? Si s'ha convingut en que l'amor es cego, pot creures que 'l
+desequilibri d'edats, quan encare
+'s conserva la joventut, quan s'está al plé de la vida com Da. Isabel,
+ ha d'ofegar las veus del cor? Quants y quants exemples no podrian
+ citarse en comprobació d'aquesta réplica? Ademés, qu' una es la
+ moral de la gent senzilla, de la gent vilatana, y una altra la de la
+ gent del gran mon. Da. Rosa, mitj guanyada pe'l dubte, 's batia en
+ retirada, peró ab tot l'ardiment de qui sent que li arrancan una
+ d'eixas entranyas morals que se'n diuhen conviccions; y no sabent
+ respondre als cops terribles de la llógica contraria ab altres cops
+ de sólida dialéctica,
+'s confortava interiorment ab apreciacions personals ben poch
+ favorables á las rivals de Da. Isabel. La rivalitat, la mesquinesa
+ d'ánima, l'enveja y res més las podia fer parlar aixis d'una persona
+ tan digna y honrada com la jove Galcerán. Da. Rosa ja sabia prou ab
+ quins fins maneja certa gent la calumnia y ab quanta facilitat
+ s'inventa, pera no deixarse enrotllar l'esperit de cop y volta. No
+ cal dir que la jove Rodon, seguint la seva mónita, fingia paliar los
+ descaraments de la seva amiga; mes aixó no tranquilisava á Da. Rosa,
+ que coneixia massa 'ls procediments de que 's valia pera cobrir la
+ seva responsabilitat aquella gata moixa. Interiorment, fins pensava
+ qu' aquesta y ningú més sería la inventora de la calumnia que
+ s'esforsava en rebaixar de tó per temor ja de qu' ella no ho
+ sospités. En quant á D. Tomás, si tot rojet de cara procurava
+ fingirse indiferent á lo que 's deya, fent giravoltar lo cos, de tan
+ en quan, sobre un sol taló, dantse palmetadas ab un guant
+ estiraganyat y trencant la conversa ab observacions tan deslligadas
+ com insubstancials, de segur qu'era ó per vergonya ó per
+ dissimulació mal intencionada. Los efectes d'aquella calumnia en
+ l'esperit de Da. Rosa eran, donchs, ben contraris é inesperats.
+
+La Sra. Montellá s'entorná tota penedida al costat de la
+Montserrateta.
+
+--¿Qu' era alló, mamá?
+
+--Res, calumnias, indecencias.
+
+--Contra donya Isabel?
+
+--Pots pensar.
+
+Y no poguent arrancar una paraula més de sa mare, la noya 's quedá
+meditant.
+
+--Si suposarán que l'Albert... Jo ho esbrinaré.
+
+A tot aixó, entrá una gran glopada de jovens en la sala, s'aparellaren
+pera ballar lo rigodón y, picant de mans, demanaren alguns que toqués
+l'orquesta.
+
+Aquella entrada tan repentina arrancá de totas las donas la meteixa
+pregunta: "¿qué passa?"
+
+--Res, qu' aquells senyors, en havent refrescat, han girat cúa sens ni
+  voler traure 'l cap á la sala de ball.
+
+La tal resposta omplená 'ls esperits d'estranyesa.
+
+Durant bona estona anaren teixintse suposicions de tota mena pera
+explicarse 'ls motius d'un acte tan poch galant. La suspicacia
+vilatana adressá desseguida 'l cap, suposant que potser se'n donarian
+á menos, aquells senyors, d'assistir al ball. Y aquesta suposició
+anava guanyant camí fins en l'ánim de Da. Rosa Montellá, quan,
+presentantse ab semblant que respirava alegria en Rodón y 'l pubill
+Tárrega, exclamaren:
+
+--Cá, cá! rés d'aixó. Lo motiu es més sério; peró no 'l podém dir.
+  Ja'n sentirán á parlar, ja ho llegirán pe'ls diaris.
+
+--Ah, ja m' ho afiguro! --saltá la pubilla. Y fent un signe á son
+  marit, li suposá, á cau d'orella, que seria per un desafio entre'n
+  Galcerán y algú que li havia llensat alguna indirecta ofensiva al
+  seu honor de marit.
+
+Lo pubill rompé en una rialla estrident com l'escatéch d'un
+pollastre.
+
+--Nó, no es res d'aixó.
+
+Tampoch ho encertá la de Rodón, á judicar per lo que, á sa vegada, feu
+riure al seu marit.
+
+--Ca! ca! ca! --feu aquest-- En fí, no ho podém dir. Ja'n parlarán
+  prou los diaris. No tingan por, ja se sabrá.
+
+Aquí callaren uns y altres, aixordats per la desguitarrada orquesta
+que comensá á tocar lo rigodón. Los senyors se retiraren cap á un
+cantó pera que las damas poguessin més comodament mirar la dansa. Com
+cedint á un manament, la major part de la concurrencia pará
+d'enrahonar, y 'ls pochs que no sabian callar parlavan en veu baixa,
+tot contemplant l'espectacle. May s'havia vist en "La Vilaniuense" un
+rigodón com aquell. Eran tants los balladors que, no podent
+compartirse en quadrillas, hagueren d'inventar una nova distribució
+que D. Tomás trobá molt aristocrática. Duas grans cadenas de
+balladors ocupavan tota la llargada de la sala, y tancavan lo gran
+quadrilonch las duas parellas més fatxenderas y amigas de rumbejar.
+Com autorisats capdansers, comensavan, aquestas, totas las figuras
+del ball.
+
+Després, las repetian las duas grans alas ab l'uniformitat d'un coro
+ben dirigit. S' atansavan, reculavan paralelament, ab la precisió
+d'una selfática, formant extensas onadas de punt y seda de tons
+alegres per hont cabussavan flors y llassos virolats. Y era de veure
+com, als encreuhaments y mitjas cadenas, se formavan al entorn del
+pantalon negre remolins de faldars glassats, que s'inflavan,
+modelavan y esllanguian al buf del moviment, marejant la vista del
+espectador, comprometent l'equilibri del ballador poch lleuger. De
+sobte, las parellas, agafadas d'una má, 's giravan fit á fit, se
+feyan un acatament solemne y, á un cop séch de la nerviosa música,
+parava á una tot moviment. Al mitj de las duas grans alas, retiradas
+fins á tocar ab las rengleras d'espectadors asseguts, quedava un
+ample pas d'honor, encatifat, sobre
+'l qual reposava la claror de las espermas, feble en aquella atmósfera
+ espessa y carregada. Y mentres las cansadas parellas, rojas de cara,
+ plenas de panteig, espurnejant alegría pe'ls ulls, se torcavan la
+ suhor que 'ls dava á la pell un tó de satí, 'ls cap-dansers
+ reprenian altra volta la dansa per l'encatifat espay, lluhint las
+ figuras ab orgull, gronxant lo cos, caminant ab garbo, accentuant
+ los saludos, enllassant y desenllassant las mans ab la prestesa y
+ manya d'un escamotejador. La calor creixía, 'ls músichs semblavan
+ apressar lo compás, l'alegria pujava de tó, y s'aixecava de tot
+ arreu, com una altra atmósfera de sonoritat tan espessa com aquella
+ nebulosa de fum de cigarro, d'esencias d'olors, de transpiració,
+ d'aléns afadigats, de tuf d'espermas colltorsudas, un brunzit
+ rioler, barreja indexifrable de diálechs d'amor, de xius-xius
+ malévols, de suspirs de goig qu' escapavan á las mares, de judicis
+ més ó menys entussiastas sobre 'l bon gust dels vestits, dels
+ pentinats, del modo de portar las flors y llassos. Era un mareig,
+ peró un mareig alegre, l'ubriacament de la dansa en ple estiu,
+ l'himne de joya de la jovenesa que feya bullir la sanch y brincar
+ los cossos, tot ensemps qu' entregava 'ls cors al amor y deixondia
+ en los vells los recorts més dolsos de la vida.
+
+### X
+
+L' Albert havía quedat en una situació embarassosa. L' epissodi dels
+pantalons y la brometa de D. Pau, qu' altres cops hauria soportat
+molt bé, 'l tenian avuy violent, com si 's sentís en ridícol. Aixís,
+en quant quedá á solas ab s'amiga, insinuá 'l desitj de retirarse.
+Peró Da. Isabel s'hi resistí. ¿Tan malament estava? Y donchs? L'
+Albert s'excusá pretestant que no volia abusar de la amabilitat
+d'aquella senyora en perjudici de son repós; que, delicada com
+estava, lo rebombori de la festa, 'l matinejar, lo cansament del
+viatje, 'l tráfech del matí, l'espant de la tarde, havian de tenirla
+rendida...
+
+Peró la Galcerán abandoná, de sobte, la butaca, corregué al piano y,
+tot fent una escala cromática, interposá:
+
+--Conech que té son, Albert... A veure si 'l desvetllo.
+
+L' aludit rodá 'l cap per tota resposta, y aclofantse mellor en lo
+balancí, 's resigná á escoltar, tot gronxantse violentment. Llavors,
+sa amiga, sens descloure 'ls llavis, comensá á tocar una melodía de
+Mendelssohn, y en acabant, saltá al costat de l'Albert, preguntantli
+en veu riolera:
+
+--Y bé, qué li sembla aquesta música?
+
+--Trista, distingida, com totas las composicions que vosté toca.
+
+--Es d'aquell género que s'avé ab l'estat d'ánim de vosté, veritat?
+
+--Vol dir que estich trist?
+
+--Ni més ni ménos que com li pronosticava á vosté, tres mesos há,
+  desde Barcelona.
+
+Derrera aixó afegí Da. Isabel una gran rialla, y continuá:
+
+--Vaya un jove!... ¿De quí l'ha heredat aquest carácter? ¿Es á dir que
+  ni la festa major l'hi agradat á vosté? Que ni ganas ha tingut de
+  anar al ball, l'únich ball que 's fará aquí fins al Carnaval?...
+  Home, home, s'ha de animar.
+
+--La festa major, 'l ball...! qué vol que hi trobi jo en aixó?
+
+--Un motiu de distracció, un espectacle pintoresch, alegre.
+
+--Figuris l'efecte que causaria aixó meteix al home que tingués en
+  perspectiva la ruina, la mort moral.
+
+Da. Isabel esclafí en una gran rialla.
+
+--Home, home, está molt desesperat! No 'm fassi riure; vosté es un
+  romántich.
+
+--Vol fer lo favor de no riures de mí? --interposá l'Albert, tot
+  encorregut-- Fa temps que vosté té una opinió completament
+  equivocada del meu modo d'ésser. Jo no soch romántich, ni ménos en
+  lo sentit ridícol que vosté vol dar á la paraula.
+
+--Protesto.
+
+--Bé, donchs, en lo sentit poch... piadós... cóm ho diré?... En aquest
+  sentit, si es no es de brometa, que 's dona á la paraula romántich,
+  quan un jove 's queixa, está indiferent ó está trist.
+
+--Per amor de Deu! Albert; si s'ha d'ofendre, no 'l tractaré ab la
+  franquesa que vosté meteix m' ha demanat tantas vegadas.
+
+--Nó, no m' ofench... Peró cregui, Isabel, no faig pamplinas, ni haig
+  de repetir, are, tot alló del anyorament dels amichs, de la pérdua
+  de las costums alegres y lleugeras d'estudiant. Crech, com vosté,
+  que tot aixó passa, y que 'l travall es un gran refugi pera escapar
+  del aburriment. Jo buscaré aquest refugi, peró es que temo no
+  trobarlo.
+
+--Per qué?
+
+--Ah! perque, en primer lloch, vosté ja sab que la carrera no m'
+  agrada fins á un punt que puga professarla ab deliri. Segonament,
+  perque veig al meu pare ab uns propósits incompatibles del tot ab
+  los meus gustos, ab las mevas inclinacions. Lo meu pare está tocat
+  del fanatisme polítich y somnía, li estich llegint á la cara, en
+  dedicarme á la política, qu' es lo que més aborreixo. Li hauré de
+  dir clar y net que no vull, y li donaré un gran disgust.
+
+--Tot s'arreglará, home, tot s'arreglará: no 's fassi montanyas de
+  grans de sorra.
+
+--Vosté no coneix prou al papá. Vosté no sab lo qu' es la política en
+  un poble.
+
+--Figuris si ho sabré, al costat de'n Galcerán, lo qu' es la política!
+  Prous mals ratos m' ha dat ja. Lo meu somni daurat fora qu' en
+  Galcerán la deixés.
+
+--Oh, nó; la política que 's fá á Madrid, la meteixa que 's fá á
+  Barcelona, no es la política vilaniuhana. Allí s'exerceix com una
+  carrera, qui ab més dignitat, qui ab més fé que 'ls altres, peró
+  tots guardantse mútua consideració, no fentne l'objecte exclusiu de
+  la vida, l'arma alevosa de las venjansas personals, lo secret
+  ressort de tots los actes, lo talismán ab que 's logran las majors
+  injusticias contra l'adversari y 's satisfán totas las
+  concupiscencias, tots los desvaris del egoisme més refinat, qu' es
+  l'egoisme de poblet. Aquí, per exemple, no hi ha paret, no hi ha
+  finestra, no hi ha café, ni cassino, ni tertulia, ni empleo 'l més
+  insignificant, com lo de carter, que no dega sa existencia á la
+  política. Ella ho fa tot: permet, nega, reuneix, disols, aixeca,
+  enfonza, protegeix ó persegueix, agafa, empresona, deslliura ó
+  mata, segons 'l capritxo, ó la sort qu' en la lluyta consegueixen
+  los caciques. Y jo, vol que serveixi pera viure en aquest teixit
+  d'intrigas, pera respirar aquesta atmósfera de ressentiments y
+  odis, pera posar lo poch que sé y lo poch que valgui al servey de
+  la cobdicia ó de la ambició dels meus, faltant á la justicia, á la
+  caritat, á la més senzilla delicadesa que tant estimo dels altres?
+
+--Tot lo que vulgui. Tinch una tristíssima idea de la política, y
+  també
+'m sembla que vosté no ha nascut ab temperament pera dedicarshi; peró
+ també crech que carrega de tintas massa negras lo quadro. Vosté té
+ una propensió extremada al pessimisme, y es precís que la moderi, si
+ vol traure algun partit de la vida. Jo estich en que tots vostés,
+ los homens, necessitan un objecte ó altre ahont esbravar tot lo
+ calor de passió que tancan dins de l'esperit mentres dirigeixen los
+ propis negocis ó viuhen tranquilament la vida ordinaria. Son com las
+ criaturas: volen un' hora d'esbarjo y una joguina pera trencar, si
+ tant convé.
+
+--Totas vostés diuhen lo meteix.
+
+--Per que es un fet qu' hem observat ja apenas tenim nuvi. Y si nó,
+  míriho vosté meteix: l'un es jugador, l'altre conquistador, á
+  l'altre li agrada la cassa, al altre pescar, quí s'entrega á la
+  disbáuixa, als cavalls, á las artistas, molts á la política ó á las
+  aventuras de la guerra apenas se mou una mosca. No se'n trobará un
+  per remey, que 's contenti com nosaltres ab los quefers ordinaris
+  de la casa. Per que 'ls més quiets, ó farán versos sense ser
+  poetas, ó máquinas sense ser enginyers, ó, y aquestos son los
+  pitjors, tot essent los més mansos, se ficarán per la cuyna y
+  xifrarán la seva vanitat en fer guisots. Cap de vostés la xifra en
+  ser un bon pare de familia ó una celebritat en la carrera
+  escullida. Si de cas ho son, ho desdenyan, ó, quan ménos, més los
+  afalaga l'admiració que causan per sos vicis ó puerils
+  entreteniments. No vull dir que vosté 's dediqui á la política, ja
+  que no hi té inclinació, ni crech, per altra part, qu' ho conseguís
+  lo seu papá, dat lo modo de pensar de vosté... per que... ¿m' ho
+  deixa dir?... també tinch als homens per tossudets...
+
+L' Albert sonrigué, y ab un lleuger cop de cap, afirmá per
+galantería.
+
+--Nó; lluny de recomanarli aixó, que no sé si es carrera, peró sí font
+  de torment per las pobres mullers, ajudaria jo meteixa á tréureli
+  del cap per mica de fé que tingués en conseguirho. Peró crech, sí,
+  que vosté, are qu' es jove, ha d'espolsarse de sobre aquest
+  pessimisme, aquesta hipocondría que 'l rosega, y obrir 'ls ulls á
+  un horisó més rosat, més lluhent. Y en fí, quí 'm fá sermonejar, á
+  mí que no serveixo per predicador, y, sobre tot, quan la naturalesa
+  y alguna altra filla d'Eva bé prou que s'encarregarán de curarlo
+  més ó ménos tart? A propósit
+¿quí sab si la Montserrateta?... Avuy he reparat...
+
+Un gran truch en la porta del carrer, ofegá en los llavis de l'Albert
+una exclamació ingénua. Los dos interlocutors restaren callats,
+esperant, fins que la cambrera entrá ab un telégrama clos, endressat
+al gobernador.
+
+--Que li portin al cassino --feu Da. Isabel.
+
+Y aixecantse, abandoná la saleta pera dar una mirada á sos fillets que
+dormian com dos ángels.
+
+L' Albert seguí en sa butaca, pensatiu y confós. Es veritat que tenia
+prou franquesa ab Da. Isabel pera confiarli secrets de major
+importancia; mes "¿per qué parlarli avuy ab tal foch d'una senzilla
+sospita, y ferli tan negra pintura de lo que 'l seu marit y 'l meu
+pobre pare professan ab tal entussiasme?" L' Albert pressentía
+que 'ls temors exposats no eran pas la veritable causa de son
+malestar. Més encertava, potser, atribuhintla á certa conmiseració
+may sentida envers aquella dama, que li havian obert al cor las
+mesquinas murmuracions sorpresas aquell matí á casa Montellá. Peró
+conseqüent en son propósit de menysprear las mesquinesas de
+l'ignorancia y de la malicia estúpida, s'avergonyia de regoneixer
+que 'l ferissin tan. Sa propensió al análisis, esmolada y encare
+viciada en las aulas de la facultat de Dret, l'empenyía á més enllá
+pera trobar la clau d'aquell enigma psíquich. Al llansarse á
+cercarla, veya á la rahó en pugna ab la conciencia. Mentres la
+primera li esplicava l'horror d'aquella conversa presentantla com
+revelació infalible del estat social de Vilaniu, certament bén trist
+pera qui sentia sols generositat, espansió y altesa de miras; la
+conciencia l'acusava de pendrer com propia l'ofensa dirigida á qui
+certament no necessitava la defensa d'ell. Confós y roig lo posá
+aquesta veu interior, més confós encare, quan notá que la derrera y
+senzillíssima broma li havia ferit l'orella com una injusticia.
+
+Y roig lo trobá encare Da. Isabel, al apareixer novament á la saleta,
+portant en sos ulls aquella explendorosa joya de mare felís qu'acaba
+de contemplar á l'ignocencia en dols repós.
+
+L' Albert no gosá mirarla. Fingint jugar ab una borla de la butaca,
+espremia interiorment lo disgust que li causava aquella veu irritant
+de la conciencia qu' ell tractava d'ofegar ab totas sas forsas.
+
+--Encare está capficat? --feu ingénuament la Galcerán, deixantse caure
+  en un balancí, ab franch deixament.
+
+L' Albert no pogué dominar un sobressalt. "¿Es que 'm llegeix
+l'interior?" Y més roig qu' avans, se posá sobre sí, responent en veu
+forsadament tranquila:
+
+--De qué vol que ho estiga? Alló era pera conversar, res més.
+
+--Donchs parlém d'altras cosas; escolti: vol venir demá á la Mayola?
+
+--A la Mayola? --repetí ell, pera tindre més temps de pensar la
+  resposta.
+
+--Sí, aném á ensenyarla al papá y á en Dominguez.
+
+L' Albert s'excusá ab pretestos fútils. Da. Isabel, sense pararse á
+cercar la causa d'aquella negativa, las emprengué, segons sa costum,
+pel to de la broma.
+
+--Com vosté vulga. Ja comprench qu' ab lo despaig obert, rodejat de
+  plets y causas, no pot perdre un dia.
+
+--Que cruel es ab mí --feu lo jove advocat, esforsantse en amorosir
+  l'agror de la veu.
+
+Da. Isabel esclafí una rialla.
+
+Hi havia tot sovint entre ells dos escaramussas per l'estil, derivadas
+aixís de l'oposició de temperament com de la diferencia d'edat. Da.
+Isabel, alegre y l'Albert, concirós, s'avenian, s'ajuntavan y en cert
+modo 's completavan, com la llum y l'ombra, sense esfors ni
+violencia. Peró la major edat y potser lo major caudal d'experiencia
+de la vida que tenia ella motivavan que Da. Isabel no pogués mirar á
+l'Albert sinó com un noy aventatjat que li feya la gracia d'un fill,
+d'un germá jovenet, ple d'infantívolas cabórias y d'entristiments
+estemporanis. L' Albert li llegia en los ulls, en l'accent, y sols
+per la por de caure més en ridícol lograva enfrenar la branzida de sa
+fina susceptibilitat de jove que l'hauria llansat cegament dins
+l'emboscada. En aquets casos optava per callar. Per fí, l'enjogassada
+dama, mitj penedida, mitj tocada de compassió d'haverlo apurat, solia
+fer lo que se'n diu girar full... Aixó sí, pera tornar á riure al cap
+d'una estona.
+
+--Vaja, Albertet, vinga, home, vinga. Demá mitj Vilaniu será á fòra, y
+  no es encare dia d'empendre res.
+
+No havia pogut contestar l'Albert, quan un nou truch retrunyí per la
+volta de l'escala y 's sentiren grinyolar las frontissas del feixuch
+portal. Mitj minut després, entravan en la saleta 'ls tres senyors de
+la casa, l'alcalde de la vila y D. Ramon. En havent saludat, lo
+gobernador, D. Pau y l'alcalde s'encaminaren al primer pis. Lo
+general y D. Ramon se deixaren caure en las butacas ab semblant de
+malhumor.
+
+--¿Qué passa? --preguntá Da. Isabel-- Sembla que vingan capficats.
+
+--Res... quatre perdularis qu' han tingut lo mal gust d'aixecarse.
+¡Llástima de balas!
+
+--Lo de sempre, general: aquest país está deixat de la má de Déu. ¿Sab
+  lo que falta á Espanya? Un bon sabre --feu D. Ramon, bermell com lo
+  foch.-- Jo no sé en Narvaez com s'es tornat.
+
+--Sí, sí, palo, palo --refermá 'l general, tot amoixantse 'l mostatxo.
+  Si jo fos poder ja ho veuriam.
+
+--Bé; pero ahont ha sigut aixó? --preguntaren los oyents.
+
+--En aquesta mateixa provincia.
+
+--Valgam Deu, que may poguém tenir tranquilitat! --exclamá la
+  senyora.
+
+--Y es cosa de consideració? --interposá l'Albert.
+
+--Ca! --exclamá 'l general-- Si á mí 'm deixessen fer, ho acabava ab
+  quatre balas.
+
+--Peró, pe 'l prompte, ja tením en dansa al senyor gobernador, ja no
+  pot dormir aquí --afegí, ab condolida veu, D. Ramon, cada volta més
+  plé d'enuig.
+
+--Cóm! --saltá Da. Isabel-- ¿en aquestas horas se'n anirá?
+
+--No té més remey --replicá 'l general, ab tó sentenciòs-- y 'l teu
+  marit també.
+
+Da. Isabel no pogué ocultar una desagradable sorpresa.
+
+--Dona --feu lo primer ab tó paternal-- es just que l'acompanyi.
+
+--Peró qu' esperin á demá.
+
+--Nó; aquestas cosas no admeten dilacions.
+
+--Llavors la cosa es séria?
+
+--No es séria, peró podria posarshi.
+
+--Qu' esperin, donchs, á que s'hi posi, ó al menos á marxar ab claror
+  de dia. Varem arribar ahir y en Dominguez avuy meteix; no han
+  dormit, han d'estar capolats. De nits, los camins son perillosos
+  sempre. ¡Quant més si hi ha alguna sublevació!
+
+Da. Isabel parlava cada volta ab més foch. Son pare no ho deixá de
+coneixer y, ab lo desitj de calmarla, afegí que D. Pau s'hi empenyava
+per un deber de companyerisme, y fins per un rampell de patriotisme
+altament laudable; que 'l camí no oferia cap mena de perill
+perque 'ls sublevats eran pe'l cantó de Cimdecorbs; que ja, desitjós
+d'estalviar á sa filla aquell disgust, s'havia ofert ell en persona á
+anar ab lo gobernador...
+
+--Ah! nó --saltá Da. Isabel, tota resolta-- ni ell, ni tu, papá. ¿Per
+  qué no l'acompanya l'alcalde?
+
+--Peró sigas rahonable, filla. ¿Quinas sortidas teniu las donas? En
+  moments aixís, las autoritats no poden abandonar las poblacions.
+
+--Peró --saltá D. Ramon-- si lo mellor fora que m' hi deixessen anar á
+  mí, com ja proposava. Ja saben que m' hi ofereixo de bon grat.
+
+--Cap de vostés --interposá l'Albert.-- Ja l'acompanyaré jo.
+
+La joya esclatá en lo semblant del vell Merly. A la fi, son fill no
+negava la sanch, comensava á sentir entussiasmes polítichs, á
+compendre la seva missió á Vilaniu. "Per aqui, per aqui s'arriba á
+diputat, á ministre." Ja 'l tenia encarrilat.
+
+Heus'aqui lo que l'Albert llegí tot desseguit en los ulls de son pare,
+y heus'aqui ja 'l jove penedit d'haverse ofert. Qu' interpretessen
+aixís son acte de generositat lo mortificava com si tractessen de
+rebaixarlo. Peró no era l'Albert tan fluix de carácter que sabés
+retirar la paráula llansada á volar. Per aixó insistí, manifestant
+tan ferm propósit, que s'aixecá y eixí corrents cap á casa seva á
+mudarse d'una esgarrapada.
+
+Mentrestant, consumia á Da. Isabel un tal neguit que, en sentint á son
+espós despedirse del alcalde, corregué á trobarlo.
+
+Marit y muller entraren en llur dormitori inmediat al dels nens. D.
+Pau portava una esperma á la má, qu' illuminava escassament
+l'espayosa pessa. Grans armaris de noguera, cadiras de brassos
+entapissadas y un gran trémol s'encauhavan en l'ombra, arrenglerats
+per las parets, ab l'imponent magestat dels colossos assiris. Las
+pinturas del alt sostre desapareixian sota un vel gris, y 'l llit de
+matrimoni, ab sos llarchs cortinatges, s'ovirava entre la fosquedat
+de l'alcova com un túmbol.
+
+Da. Isabel deixá que son marit posés lo llum demunt del tocador y, en
+veyentli obrir un calaix, més ab to de prech que de recriminació,
+preguntá:
+
+--Ahont vas, Galcerán?
+
+--No t' ho ha dit lo papá? A acompanyar á en Dominguez.
+
+Da. Isabel relliscá en un diván y, sofocant sa agitació, lo cap
+reposant en lo palmell de la ma dreta, cercava 'l mot més dols pera
+arribar al cor de son marit, mentres aquest obria y tancava calaixos,
+movent d'una banda á l'altra sa corpulent persona, fent preparatius
+de viatge ab la major indiferencia. Després d'una breu páusa, Da.
+Isabel continuá:
+
+--Galcerán, fill, es de nits, me farás estar ab angúnia.
+
+D. Pau girá lleument lo cap ab estranyesa y respongué fredament:
+
+--Tonta serás! Ja tenim lluna, coneixes el camí y sabs que no hi há
+  perill.
+
+--Peró ¿qué os costaria esperar tres ó quatre horas? De dia, en
+  Dominguez se'n podria anar sol.
+
+--Vaja, vés si 'm trobas la cartera. No t' hi fiquis en aquestas
+  cosas, no t' hi fiquis, que las donas no hi enteneu res --feu D.
+  Pau, ja sens girar lo cap y donant á la veu un to un xich
+  pedagógich.
+
+Da. Isabel s'aixecá, doná duas ó tres passas en fals y, per fi,
+allargant los brassos, se llansá al coll de son marit, omplintlo de
+sorpresa.
+
+--¿Qué fas? ¿qué tens?
+
+--No t' enfadis, no t' enfadis y t' ho diré.
+
+D. Pau, encare tot estranyat, l'apartá suaument y, agafantla per las
+mans, respongué:
+
+--No m' enfadaré, digas, qué significa aixó?... Peró no 'm fassis
+  perdre temps qu' aném depressa.
+
+--Donchs bé, no busquis res, no arreglis res; ja está convingut qui
+  acompanyará al gobernador.
+
+--Sí, jo --feu resoltament, lo marit, encare somrisent.
+
+Da. Isabel rodá 'l cap pera endolsir més la negació.
+
+--Donchs quí?
+
+--L' Albert.
+
+--L' Albertet! --repetí sorprés D. Pau, desfentse ja de sa muller.--
+  Aném, dona, no sigas criatura. Lo gobernador no vol, en aquets
+  moments, un company, sinó un confident, un consultor; no 'm
+  necessita pe'l camí sinó á ciutat. ¿Te creus que jo volia
+  acompanyarlo pera ferli costat com si tingués por? Ja té la
+  guardia-civil á sas ordres. Si ell pogués presumir tal cosa, ja no
+  m' hauria proposat acompanyarlo per no posarme en ridícol als seus
+  ulls. No sigas criatura; hi aniré jo y ningú més.
+
+Y dit aixó, doná una gran estrebada á la campaneta que 's sentí
+dringar nerviosa y trista, allá, en las fosquedats d'un llarch
+corredor.
+
+--La cartera de viatge y la maleta --digué ab veu imperiosa á la
+  criada qu' acudí, mentres ell seguia ja altra volta arrancant dels
+  calaixos l'equipatge.
+
+Da. Isabel sofocá 'l disgust mossegantse 'l llavi, y ab la vista
+enterbolida per una llágrima indiscreta, ajudá á son marit á preparar
+l'equipatge. Coneixia ja massa á en Galcerán pera contradirlo
+obertament.
+
+Consentit, com fill únich, per una mare que no veya ab altres ulls, la
+voluntat de D. Pau cresqué á compás de son físich agegantat y nervut,
+trobant, quan home, encare pera mellor tremparla y enfortirla, un
+element tan propici com era l'autoritat quasi feudal que se li
+regoneixia en la vila, la de que sapigué revestirse dins del partit,
+una bossa que jamay deya que nó pera satisfer sos capritxos, y tot un
+batalló de mossos, majordoms y aparcers qu' escoltavan, quadrats, sas
+ordres. Com si aixó no bastés, ho havia mamat ademés en l'exemple de
+son pare de qui 's contavan rasgos de tossudería inaudita. La meteixa
+fermesa de voluntat, portada ja á l'exageració, havia arribat á ferlo
+fins aspre y potser dur de cor per' aquells ab qui 's creya rellevat
+de cumpliments. Poch amich d'entendriments y llágrimas, rara vegada
+prechs y planys logravan ablanirlo. Fet un determini, 'l duya á cap
+sense temor á llamps ni pedregadas, y no contant ab major forsa,
+oposarshi era buscar una derrota tant més desagradable, en quant D.
+Pau solia afegirli derrera, aquella rialla plena de punxas de que
+disposan los sanchfrets. Per aixó Da. Isabel, qu' al sentir cridar á
+la cambrera experimentá ja una sacudida, preludi d'un xoch més dur,
+s'apresurá á ajupirse á la voluntat de son senyor una vegada més. Y,
+com humil esclava, li arreglá la maleta, mentres ell se posava 'l
+vestit de camí. Ni un, ni altre, badaren boca durant aquesta
+ocupació. Capficat ell pe'l telégrama, ja ni s'adonava de sa muller.
+Aquesta, bon xich vexada per la contradicció y sequedat de son marit,
+fonia en aquella claror trista sos esguarts entelats pe'l plor. No
+era la primera volta qu' anyorava s'alegra jovenesa al costat
+d'aquell home distret d'ella y sempre sórt á la dolsa veu del
+sentiment. Mes, apassionada per ell, no 'l podia desvoler. Quan bé 'l
+considerava, 'l veya bo, 'l veya digne y la pobre 's reprimia.
+
+Arreglat tot, D. Pau entrá á besar als nens y, seguit de Da. Isabel,
+baixá á ajuntarse ab son company que ja l'esperava. L' Albert hi era
+també, vestit de viatge, ab sa cartera al coll.
+
+--Es inútil, --digué D. Pau-- Pera tú ha sigut avuy un dia de
+  caygudas. Estás de mala lluna, noy.
+
+D. Ramon aplaudí ab una rialleta forsada.
+
+--Com vostés vulgan --respongué l'Albert, mitj mossegantse 'l llavi.
+
+Un renill dels cavalls que potejavan ja impacients en lo portal,
+ressoná per l'ampla escala. Se despediren tots ab estretas de ma,
+abrassadas, promesas y oferiments, y, acomodats en lo tilbury 'ls dos
+viatgers, á un créch de fuhet rodá 'l carruatge com un tró que 's
+perdé arreu en la imponent quietut dels espays.
+
+D. Ramon y son fill emprengueren lo camí de casa, alacayguts abdós per
+bén distints motius. Da. Isabel se ficá al llit, malehint tota
+plorosa la política y donant tota la rahó á l'Albert.
+
+### XI
+
+Las festas havian acabat. Vilaniu recobrava per moments son aspecte
+normal de poble quiet, enfeynat, que, de bon matí, escampa gran
+contingent de pagesos per camps y vinyas, engavía un altre contingent
+de teixidors y filadors, y, per tot tránzit, se queda ab la gent de
+carrera, 'ls pochs empleats y rentistas, las senyoras d'aquestos, las
+criaturas y 'l servey. Diligencias y carrets s'havian emportat ja á
+la majoría de forasters. De tot aquell renou d'ahir sols quedavan per
+mostra unas quantas capellas de barri ja mitj desguarnidas, y uns
+quants manats de mata pansida, arrencats de las enramadas, que 'ls
+xicots havian escampat pe 'ls carrers, després d'arrossegarlos per la
+pols. Fusters, calderers, boters, manyans, picavan altra volta,
+emperesits peró per la festa, decayguts y ullerosos per la falta de
+dormir, y en los barris extrems brunzia sordament la maquinaria de
+vapor de las fábricas. Los vilaniuhenchs més peresosos havian encare
+eixit al camp á celebrar lo gos, que'n diuhen ells, quedant aixís la
+vila més solitaria que de costum. L' aspecte general de las cosas, la
+claror, fins los sons, tenian no sé qué d'ensopits, d'endormiscats.
+
+Aixó no obstant, sota aquella capa d'esllanguiment y repós hi havia
+qui bullia de sanchs, qui anava y venia sens reposar, ple de febrosa
+agitació. Eran los polítichs. La sobtada marxa del gobernador havia
+remogut la curiositat pública, y encare que 'ls diaris no podian
+arribar á Vilaniu fins al mitj dia, 's desitjava saber qué passava.
+
+La revolució de setembre estava en plena gestació. L' any avans,
+s'havia ja aixecat en Prim ab dos regiments de cavallería. A Avila,
+al camp de Tarragona hi havia hagut també sublevacions, y la del 22
+de juny, en lo quartel de San Gil, á Madrid, havia sigut formidable.
+Los cástichs imposats no logravan enrobustir als goberns, que queyan
+ó s'aixecavan sens causa ni rahó d'Estat. Lo partit progressista,
+llavors, més que fort, temible, acordant lo retraiment, llansava 'l
+guant ja no sols als moderats sinó á la Reyna meteixa. Y
+l'instabilitat de las Córts hont se discutia avuy ab fúria pera esser
+disoltas demá, la de l'alta magistratura que 's veya delmada á cada
+instant, las conspiracions militars qu' abortavan aquí y allá
+llansant á l'emigració als generals més impetuosos, sembravan
+l'alarma en tots los esperits, fent pressentir y fins desitjar
+l'adveniment d'una situació nova, més clara y sólida. Sobre l'Espanya
+entera pesava l'espectació crudel que domina en la casa d'un malalt
+sense esperansas; un toch de trompeta feya parar orella á tothom,
+l'escopetada d'un cassador llansava escala avall á tot un poble. Lo
+malalt havia de morir; estava en la conciencia de tothom. Per aixó,
+la quasi escapada del gobernador civil havia de produhir á Vilaniu
+una sensació fondíssima. Uns per altres, tots los polítichs esperavan
+saber novetats, y al cassino anavan á trobarse de bon matí, portats
+del meteix afany.
+
+Lo primer que hi acudí fou en Rodón, capithost á Vilaniu del partit
+progressista. L' estranyesa del fet no li havia deixat aclucar l'ull,
+esperant que, d'un moment á l'altre, trucarian á sa porta ó sentiria
+las campanas celebrant l'aconteixement. Peró rés; la nit passá
+tranquila, y, ullerós de son, anava á compareixer al cassino, tan
+ignorant de las cosas com los demés.
+
+Aixó n' obstant, eixí de casa ben empapat del paper que son deber
+l'imposava; ell no podia ignorar res, peró tampoch res devia revelar.
+Seria l'Esfinge per tothom consultada y, com ella, 's mostraria
+misteriós, segur y temible.
+
+Per altra banda, las conjecturas, las suposicions qu' ell mateix
+s'havia fet, tot regirantse pe 'l llit, cobravan are, á sos ulls, tot
+lo cos y consistencia d'una veritat irrefutable; de manera que, si de
+fet fingia, ben prompte no ho creuria aixís. Callaría per
+conveniencia, peró no sens esfors, perque sos cálculs no podian
+fallir.
+
+En sa imaginació, havia aixecat á la meytat dels espanyols, armas á la
+má, escampats en partidas per las montanyas, encastellats en las
+barricadas per las ciutats, mitj exércit aliantse ab los sublevats,
+aturdida l'altra meytat per aquella explosió entussiasta del poble, y
+ja
+'ls soldats leri-leri, á punt de desbandarse pera reunirse ab sos
+ companys. Tal era 'l quadro qu' hauria descrit ab envejable aplom,
+ si per altra banda no hagués cregut necessari revestirse de aquell
+ misteri que dona autoritat als conspiradors. La cara de satisfacció
+ havia de espantar als contraris y animar als amichs; peró en lo
+ demés de son posat, uns y altres sols havian de véurehi al
+ depositari de grans secrets, al polítich hábil, al home temut que
+ pesa y estudia sas paraulas y qu' encadena ó empeny als demés ab lo
+ talisman del secret que guarda. Tan possehit estava de son paper
+ que, sense 'l menor esfors, lo desempenyá fins ab la seva dona quan
+ al eixir ell de casa, allargantli la má, la cara radiant d'alegria,
+ va prevenirla pera que no passés ánsia si tornava tart á dinar. Lo
+ triomf era próxim. Estaria tot aquell dematí ocupadíssim, potser
+ hauria de reunir lo comité y dictar un sens fi de disposicions pera
+ que l'éxit de la revolució no 'ls trobés desprevinguts.
+
+Aixís arribá al cassino y, colocat al peu d'una taula de marbre, tot
+fent ballar la cadena ó caragolantse 'l mostatxo, comensá ben prompte
+á desempenyar son important paper; una mirada irónica, provocativa,
+als del partit contrari; una rialleta d'inteligencia, plena de
+promesas falagueras, als de sa comunió.
+
+--Y donchs qué hi ha de nou? --li preguntá á mitja veu lo pubill
+  Tárrega.
+
+--Tot va divinament. A veure si á mitj dia sabreu grans cosas. --Y
+  derrera d'aixó, una bona estreta de má, com volent dir: "deploro no
+  poder ser més esplícit ab tu."
+
+Lo pubill Tárrega abaixava 'ls ulls ab assentiment, y prenia part en
+la conversa general del rotllo, hont, com si estessin tots conjurats
+pera expressarse ab igual misteri, no feyan més que etjegar bolas á
+mitjas paraulas y soltar pronóstichs com fets consumats.
+
+--Es á dir qu' á Barcelona hi ha gresca?
+
+--Y tal si n' hi ha!
+
+--Oh! potser á la hora present...
+
+--Clach, clach, clach, clach! --feya un altre, més enterat encare.-- A
+  la hora present? Tot está dit y benehit, home.
+
+Y bastava aixó pera que tot lo concurs, en Rodón inclusiu, donguessen
+per cert qu' á Barcelona tot estava dit y benehit. Un moderat
+disfressat eixia del grupo y anava á escampar l'alarma entre las
+filas dels seus:
+"á Barcelona hi ha gresca llarga y tot está dit y benehit." L' oyent
+ interpretava la frase en lo sentit contrari á la revolució. Las
+ tropas lleals eran las que ho havian dit y benehit tot. Replicava 'l
+ missatjer que havia begut en bonas fonts, y l'altre quedava
+ mortificat pe 'l dubte, espahordit com son company. Sí, espahordit,
+ perque 'l moderat que no veya en la revolució l'espectre del
+ socialisme desenfrenat, pressentia al menos l'adveniment al poder
+ d'una nova casta d'ambiciosos, plena de rencor y odis. Eran las
+ fortunas naixents, pastadas ab suhors encare calentas, qu' anavan á
+ encararse ab los noms antichs, ab las autoritats de sempre, ab los
+ rebrots ja corsechs del enderrocat feudalisme. S' amenassava á
+ l'Iglesia qu' era un fré, se minava'l respecte del pagés qu'era una
+ forsa, se parlava de drets individuals y d'igualtat per' acabar ab
+ l'autoritat y preponderancia vinculadas. Una nova ona d'aquell mar
+ qu' agitá 'l 89, galopava encrespada cap á terra á esborrar
+ l'emprenta de l'anterior.
+
+--Qué hi ha de nou? --preguntá en Riudabets al hereu Rodon?
+
+--Ja ho sabrá aquest mitj dia.
+
+--Acabo de veure al Albert molt capficat --afegí en Tomaset, á cau
+  d'orella. En Rodón, no perdent son to de misteri, respongué:
+
+--Es clar; lo carro va pe 'l pedregal --y, d'un pinyach, los anells
+  que penjavan de sa cadena rodaren més d'un minut.
+
+Llavors, al revés, D. Tomaset fou quí estrenyé ab ademán de mútua
+inteligencia la má de'n Rodón. Lo carro va pe 'l pedregal, volia dir,
+pera aquell conco, tot un' altre cosa. Ell no havia gayre be dormit,
+preocupat pe 'ls descobriments qu' havia fet lo dia avans, del amor
+de Da. Isabel y l'Albert, escandalitzat de la despreocupació
+d'aquella dama que no reparava en quedarse ab lo seu amant fins altra
+hora de la nit. Inflamat tot son afany de conquistas, ab tal exemple,
+somniá en desbancar al noy Merly, sitiant á Da. Isabel, colmantla de
+galanterías y obsequis. Y quan eixí de casa y aná en busca del hereu
+Rodón, al preguntarli "qué hi ha de nou" no 's referia certament á la
+política, que tan li feya; cercava novas presuncions de cóm havia
+mirat aquella entrevista D. Pau. Ningú podria dárlashi tan bé,
+segurament, com lo rival del marit, á quí devia interessar sobre tot
+averiguarlas. Eixint de casa, havia vist á l'Albert que, distret y
+capficat, passá de llarch sense saludarlo, y ja sobre aixó feya
+l'home uns capdells difícils de desembolicar. Aixó y las respostas
+de'n Rodón l'animaren no poch á empendrer la conquista.
+
+S' apartá, donchs, del grupo de polítichs, doná un parell de toms
+pe 'l saló, que 'ls mossos estavan desguarnint; consultá ab
+dissimulo 'ls miralls y, tot pentinantse las arnadas patillas, baixá,
+fent saltironets, las escalas del _Vilaniuense_. May tan felís.
+
+De dret se'n aná á casa Galcerán. No eran més enllá de las deu. Da.
+Isabel, encare sens pentinar y prou ocupada en fer endressar lo
+primer pis, poch estava pera visitas. Lo general s'entretenia per
+l'hort ab sos nets. No mancavan per aixó en l'antessala del despaig,
+lo vell Merly y en Llebreta per si venian ordes de D. Pau.
+
+En lo moment d'arribar D. Tomás al entresol y preguntar per la
+senyora, baixava del primer pis la cambrera, carregada de capsas de
+cartó y estotxos. La Queta no havia posat reparo en respondre que la
+senyora era á dalt, peró la cambrera, barrant lo pas al senyor
+Riudabets, lo detingué, observant que "no estava visible."
+
+--Ah, bah! una frase de ciutat qu' aquí no s'usa! --exclamá,
+  impertinentment, D. Tomás.
+
+--¿Qué diu, senyor? --feu, tota sorpresa, la cambrera, deixant en la
+   primera cadira aquell feix de capsas, disposada á encararse ab
+   l'insolent-- Donchs son las ordres que jo tinch. Jo ja he
+   complert. Are, si vosté ho creu tan prudent, puji.
+
+D. Tomás restá roig é indecís, la cambrera desafiantlo ab la mirada y
+barrantli encare 'l pás.
+
+--Potser podria veure al senyor general --interposá ab to conciliador
+  la Queta, que trobava també despótica aquella prohibició.
+
+--Sí, veuré al general --digué, secament, don Tomás. Aixís dava una
+  llissó á la minyona.
+
+--Es al hort. ¿Vol baixar? Baixi, baixi, si es servit, --torná la
+  Queta, cada cop més amable.
+
+La cambrera feu pás y, prenent altra volta las capsas, s'interná per
+l'entressol ab l'ayre insolent d'un criat de casa bona.
+
+Un cop se perdé aquesta derrera una porta, D. Tomás agafá á la Queta
+pe
+'l bras, l'enmená al menjador y, asseyentse pera referse de la
+ tremolor d'ira que li feya ballar las camas, comensá á mitja veu,
+ peró ab accent melodramátich.
+
+--Y donchs, Queta, qu' es aixó? Quin daltabaix de costums! quina
+  criada més desinvolta! ¡Quina casa més transformada! Jesús, Jesús!
+  si don Joseph tornava y veya aixó!
+
+La Queta arronsá prudentment las espatllas.
+
+--Y bé, que m' hi dihéu? --afegí 'l conco-- Heu vist cosa com aquesta?
+  Negarse á rebre á la gent com cal! Qué dich jo! Impedir la visita
+  un malestrop, una criadota com aquesta, á un senyor de la meva
+  prosapia? Perque jo no'n vull culpar á donya Isabel; jo no puch
+  creure que donya Isabel, qu'es tota una senyora, donga ordres
+  consemblants, y menos sense fer escepcions pera personas com jo.
+
+L' ira de qu' estava possehit escalfava á aquell pergamí fins á ferlo
+suhar. D. Tomás feu una páusa pera aixugarse la rebeguda cara y
+resseguirse ab gran esment lo front per no comprometre l'equilibri de
+son bisogné. La Queta, plegada de brassos, estava á punt de plorar.
+
+--Ay Queta! Queta! com vos compadeixo! Ja veig que no hi podréu
+  aguantar aquí!
+
+Una llágrima amargant brollá un moment en los ulls de la senzilla
+vella, peró aquesta cuytá á tráuresela ab lo pany de son devantal de
+llana.
+
+En aquest moment s'ohiren passas d'home.
+
+--Bé, que no vol veure al senyor general? --s'esforsá en preguntar
+  l'antiga criada.
+
+--Nó, nó; --respongué bén alt y ab ironía, D. Tomás-- potser tampoch
+  está visible. Ja tornaré á un' altra hora.
+
+Ell creya que 'ls passos eran del general, d'aquell orgullós que no li
+havia fet cas ahir á la tarde, y dava á sa resposta tot l'alcans
+d'una llissó.
+
+Al girar la cara, topá ab D. Ramon y en Llebreta.
+
+--Vosté per aquí? --feu lo vell Merly-- Y aixó, qué 'l porta?
+
+Cap dels tres intentá tan sols descubrirse.
+
+--Pse... passava per aquí, y he pensat déixam pujar á veure qué fa
+  donya Isabel. Com ahir va tindre aquell espant y á la nit no va
+  esser al cassino.
+
+--Ah, sí; no vá esser pas res, no va esser pas res --respongué D.
+  Ramon, enfosquint la veu y fent ballar lo cap. Després, mudant de
+  tó: --Y bé, ja l'ha vista?
+
+--Nó, senyor, diuhen que no está visible.
+
+--Ah, naturalment, tan dematí... Deu estar ocupada, eh, Queta? Las
+  senyoras, ja se sab, ja se sab...
+
+Se veya que D. Ramon estava amohinat per altras cosas. Sa mirada 's
+perdia per las vigas. Si hagués sabut qu' aquella veu era la de'n
+Riudabets, á quí professava particular menyspreu, ja no hauria eixit
+de son amagatall.
+
+--Bé, bé, --prosseguí, empés ja per sa preocupació.-- Y donchs, qué 's
+  diu per la vila?
+
+--Sobres?
+
+--Home! de política.
+
+--Ah, de política! No n' he sentit dir res á ningú.
+
+Los llavis de D. Ramon expressaren fástich. "Ximple" exclamá
+interiorment. Arreu, posantse sobre sí y donantli un copet de despido
+á l'espatlla:
+
+--Bé, Tomaset, bé; vosté, desenfeynat com sempre, no deu tindre res á
+  fer, y en Llebreta y jo estém ocupats; ja'ns dispensará, eh?
+
+--Ah, sí! --feu candorosament lo dandy. Y abocántseli á l'orella, ab
+  veu de enhorabona: --Aquets dias, ab lo gobernador y don Pau no deu
+  saber per hont girarse. ¿Ahont son are, per allí dins?
+
+D. Ramon se quedá veyent visions. "¡Heu vist un beneyt del cabás com
+aquest! Es á dir qu' encare ni sab que son fora!"
+
+--Sí, allá dins; ben endins. Vaja, Tomaset, estiga bo.
+
+Y allargantli la ma, D. Ramon ab malicia, máquinalment los demés,
+feren que D. Tomás eixís d'aquella casa si enfadat ab Da. Isabel,
+gens queixós de quí aixis l'havia despedit.
+
+--Ay lo pobret! --saltá D. Ramon quan lo vegé fora-- En quin mon viu?
+  No ho heu sentit? Encare no sab que D. Pau y 'l gobernador son
+  fora! Ay! jo
+'m trenco de riure! Benaventurats los mansos, perque d'ells es lo
+ regne dels cels!
+
+Y tots tres, inclús la Queta, poch ans tan plorosa, esclafiren á
+riure. Després se descompartiren, retirantse á la cuyna aquesta, y á
+l'antessala del despaig los altres dos. La cambrera y la sotacambrera
+pujavan y baixavan, mentrestant, las robas y objectes que fa remoure
+una instalació, comentant l'epissodi ocorregut ab la primera y
+mofantse d'aquell carcamal fins á no deixarli os sencer. "Un ninot de
+cartó, un juheu de misteri ab livita, sabs? Unas patillas arnadas com
+si 'l haguessin desenterrat de la golfa. Ara vés ahont vé aquell
+vellot á destorbar á la senyora?"
+
+Per fí arribaren los diaris. Los concurrents al cassino 'ls arrancaren
+de las mans del carter. Cada lector se vejé ben prompte al mitj d'un
+rotllo d'oyents. Articles, gasetilla, anuncis, passaren per alt. Hi
+hagué un instant, que no 's sentí sinó cruixir lo paper; l'ansietat
+suspenia la respiració.
+
+--Qué, no porta re 'l teu?
+
+--Es lo Brusi, no'n dirá res.
+
+--Mira 'ls partes.
+
+--Ca! A veure El Demócrata... Calla, sí; aquí, al mitj de la
+  gasetilla...
+
+--Silenci! --feu la veu general.
+
+Tots los pits se desfogaren ab un llarch esbufech. Los quatre rotllos
+se convertiren en un sol munt. Alguns s'assentaren á las táulas, las
+camas brandejants.
+
+--Psit, psit!...
+
+Lo lector d'El Demócrata, en veu tremolosa de precipitació comensá:
+
+"_A punto de entrar en máquina nuestro número, hemos recibido la
+  siguiente proclama que no podemos dejar de reproducir, porque, ya
+  lo saben nuestros lectores, en los tiempos que corremos, no está la
+  magdalena para tafetanes. Nuestros correligionarios comprenderán
+  porque no añadimos comentarios. En el sagrado de la intimidad bien
+  podrán ellos hacerlos._"
+
+Una rialla d'aprobació acullí aquestas paraulas. Si la'n sabia de
+llarga l'autor! No'n porta poca de cúa aquesta indirecta! Varis
+ullets y moviments de cap expressaren aixó telegráficament. En Rodón
+rebentava de satisfacció.
+
+--"_Gobierno de la provincia_," tatarí, tatarí... Deixéum' ho llegir á
+    tall de nunci --feu lo lector, disposat á posar en caricatura
+    l'alocució del gobern.
+
+--Ben dit, ben dit; avant --feren varias veus, entre riallas.
+
+(Lo lector cridant) --"_Cuatro mal aconsejados perturbadores de la paz
+pública_... (La majoria esbotzá la rialla tapantse la boca)...
+_aventureros de oficio que no reparan en poner á prueba la
+ magnanimidad proverbial de S. M. la Reyna (Q. D. G.)_..."
+
+--Sí, ja ho veurém si't guardará --saltá un acalorat.
+
+--Prou, prou, silenci!...
+
+"_han osado de nuevo seducir á algunos incautos y echarse al campo con
+  armas para sembrar la intranquilidad entre los pacíficos habitantes
+  de esta provincia, vejar la propiedad y paralizar los negocios, sin
+  otro fin, probablemente, que el de justificar inversion de fondos á
+  sus harto confiados paganos..._"
+
+--Clach, clach, clach! Ja t' ho darán, ja! --feu l'auditori,
+  removentse mitj content, mitj enutjat de l'insolencia que
+  l'autoritat se permitia.
+
+_--"Habitantes de la provincia: vivid tranquilos y confiados. El
+    gobierno vela por vuestra seguridad y la conservacion de vuestros
+    intereses. Cuatro compañias de Tetuan marchan en persecucion de
+    los facciosos. Estos, no fiando ya en el número, que mal puede
+    suplir su valor personal porque de traidores es el ser cobarde,
+    corren á guarecerse en las fragosidades de Cimdecorbs, donde, sin
+    duda, los vereis bien pronto dispersos y arrepentidos. En el
+    resto de la Península reina el órden más completo. Viva la Reina!
+    Vuestro gobernador F. de S. Dominguez._"
+
+Tatarí, tatariiii...
+
+Una riota general doná fi á la lectura. Bona cosa dels presents,
+estant ja embolicats en la conspiració que no esclatá fins al agost
+següent, tenian la persuassió de que 'l moviment s'havia anticipat, y
+no podian creure las paraulas del gobernador. Per altra banda, 'l
+país estava ja avesat á llegir alocucions hont se mermava sempre la
+veritat dels fets, prometent per l'endemá una pau que 's trigava
+setmanas á conseguir. Los calificatius y suposicions denigrants
+que 's permetia 'l gobernador, eran per' aquells conspiradors,
+expressió ingénua de la rábia de qui 's veu perdut. En fi, ¿y la
+paraula d'en Prim, las promesas d'en Baldrich, d'en Contreras, d'en
+Targarona, etc., etc.? ¿No havian passat per allí l'Escoda disfressat
+de capellá, y de traginer en Lagunero, camí de Barcelona, á esperar
+l'ordre de sómhi? Los volian fer combregar ab rodas de molí. Bé prou
+se veya en lo silenci obligat dels diaris que'n passava una de
+grossa. Si no avuy, demá la sabrian.
+
+Y reunit lo comité, aquella meteixa tarde, al hort de la Granja, qu'
+era bastant forá, acordá enviar á corre-cuyta un propi á Barcelona
+pera saber bén bé qué passava.
+
+## Segona part
+
+### I
+
+Aquella volta 'l gobernador no s'havia enganyat. La partida aixecada
+s'esvahí com vol de fantasmas per l'afrau de Cimdecorbs, no al
+aproximarshi las tropas, que ni temps tingueren d'arribarhi, sinó á
+l'aparició del sometent qu' aixecá 'l meteix país. Havia sigut com
+una convulsioneta més del malalt; peró alguns ni aixó creyan,
+donantli, tot lo més, lo carácter d'una estratagema de
+contrabandistas pera distreure forsas de carrabiners y deixar algun
+pas franch als paquetayres.
+
+Tan breument pacificada la provincia, D. Pau torná á Vilaniu fent
+seguir á son amich Dominguez. Aquells pillets los hi havian
+desbaratat lo plan. L' expedició á la Mayola no podia faltar, y,
+aquest any, Sant Pere s'esqueya en dissabte: dos dias seguits de
+festa pera las oficinas del gobern. Abandonaren abdós la capital á
+entrada de fosch, sens dir res á ningú, y arribaren á casa Galcerán
+de bella nit, quan no 'ls esperavan.
+
+Da. Isabel estava ja avesada á aquestas sorpresas de cassador, desde
+petita. Son pare, per causa de sa carrera, entrava y eixia de casa
+com han de ferho 'ls militars, sabent qu' anava al quartel, no
+poguent assegurar jamay á quina hora tornaria. D. Pau, son marit,
+tenia la movilitat d'un polítich en actiu servey, sempre un peu en
+l'estreb, tant prompte á la capital de provincia, com á Madrid, com á
+Barcelona. Avuy l'eclipsava de táula un banquet, demá 'l feya dinar á
+deshora una reunió del partit, un altre dia, á la córt, havia de
+perdre la nit en lo Congrés ó en algun Ministeri. Per altra banda
+convertia sa casa en una petita fonda. Quan menos Da. Isabel s'ho
+esperava, compareixia l'home ab algun ó alguns amichs á dinar y fins
+á dormir.
+
+--Son compatricis, filla; que posin tres plats més á táula y arregléu
+  un llit pera fulano.
+
+Aixó era tot l'any, y sempre ab pressas que feyan, sobretot, renegar
+al servey. Més havia mortificat á Da. Isabel encare, un' altra cosa.
+Era la part qu' á Madrid li feya pendre en la vida política, també á
+salts y á turbonadas. Tal vegada estava la bona senyora á punt de
+retirarse al llit, ó en agradosa tertulia, quan compareixia D. Pau y,
+á corre-cuyta, la feya vestir d'etiqueta per' anar al ball d'una
+embaixada ó al lunch d'un ministre á qui ella ni de vista coneixia.
+Era una febre; sols per aixó havia deixat ab gust la córt feya dos
+anys.
+
+La repentina arribada d'aquells dos senyors ni sorprenia ni
+mortificava, donchs, á Da. Isabel. Al revés, la feu esclafir en una
+rialla de goig, y, cridant á la cambrera, doná ordre de tornar á
+parar táula pera que
+'ls forasters poguessin sopar, "que deuhen venir morts de fam."
+
+--Espérat --afegí D. Pau-- Fés avisar á la Queta pera que demá, á
+  primer' hora, fassi provisions per dos dias, y al cotxero que'ns
+  tinga
+'l break gran á punt per' anar á la Mayola. Hi passarém aquestas duas
+ festas. Las minyonas y en Llebreta qu' hi marxin primer ab la
+ tartana. Vestíu als nens bén aviat.
+
+--Peró --feu Da. Isabel-- hem d'anar á missa. ¿A quin' hora vols
+  marxar?
+
+--Ah, es veritat! En Llebreta, á las quatre ¿ho entens bé?
+--endressantse á la cambrera-- á las quatre, que vaji á avisar á
+  mossen Magí pera que comparega á dirnos missa de las vuyt per munt,
+  á la Mayola. Nosaltres hem de marxar á las cinch; ans de que la
+  vila sápiga qu' hem arribat.
+
+--Es molt dematí, Galcerán; los nens se morirán de són.
+
+--Llavors, feu una cosa: tu vens més tart ab ells y mossen Magí --Y
+  arreu, trayent lo cap á la saleta, al costat de la qual tenia lloch
+  aquest diálech, preguntá cridant-- ¿Y vosté, papá, de quina
+  expedició vol esser, de la primera, á las cinch, ó de la segona? Lo
+  gobernador estava llavors explicant al general lo plan de la festa
+  campanyola.
+
+--De la primera, á la fresqueta, á la fresqueta --respongué 'l
+  general.
+
+Eran ja las onze, y ans no varen sopar y 's ficaren al llit, bén bé la
+una. En arribant D. Pau, ja no 's dormia en aquella casa, deya cansat
+lo servey. Efectivament, tres horas després, en Boy y tres criats més
+ja anavan en doyna, y, á las cinch del matí, las fogosas eugas eixian
+ja d'aquell casal, ruflant y removent lo cap com orgullosas de dur en
+lo break als tres senyors.
+
+Feya un dematí hermosíssim. La vila tot just gosava á remoures.
+Algunas finestras comensavan á badar l'ull, una resplandor de rosa
+llepava las barbacanas y torratxas, l'ayre matiner despertava als
+pochs arbres de dins la vila. Contadas eran las personas que 's veyan
+pe 'ls carrers; mes, las pocas que corrian, tot fregantse 'ls ulls ab
+lo puny se giravan á contemplar lo break pera pendre nota de qui
+l'ocupava y pregonarho arreu. Aixís, á las set, ja tota la vila sabia
+aquella espedició.
+
+--Sí, sí, jo ho he vist; l'hereu Galcerán ab lo seu sogre y 'l senyor
+  Gobernador, los tres pendonistas. Devian anar á la Mayola perque
+  han tirat pe 'l portal de Dalt.
+
+Realment lo break eixí per aquell cantó. Lo sol, mitj enclotat encare
+en lo pich del Esparver, amarava de suau resplandor tota la vall de
+Flors. Los tres viatjers contemplavan lo panorama sens dir res, ab
+aquella fruició especial que causa la naturalesa de bon matí. Allá, á
+l'esquerra, la terra anava baixant dret al mar en suau coster hont
+morian las montanyas entre l'infinita espessedat d'arbres de riu que
+s'allunyavan fins al horizó, arrebolat de llum lo fullatge més alt,
+enfonzantse 'l de sota en aquella negror matisada que desespera als
+pintors. Los boscos del serrat, arrupits á l'ombra, s'extenian per
+las botarudas montanyas com inmensas pells d'ovella tenyidas d'oliva.
+Ni socas, ni alsaria d'arbres, ni clapas de terra venian á destruhir
+aquesta imatge.
+
+--Veu, allí tinch un bosch ple de conills --feu en Galcerán-- Si
+  estessim més aquí, hi aniriam á cassar.
+
+Y sos oyents tenian d'esforsarse per' imaginar pins y alzinas en
+aquell borrím negrós que no semblava pujar tres pams de terra. Al
+baixar la vista, la vessant prenia un aspecte de burell apedassat,
+com gambeto de pobre. A la dreta, la plana s'aixamplava á son pler
+fins al peu de las montanyas de ponent, llavors dauradas pel sol. L'
+atmósfera d'aquell'hora deixava veure netament llurs contorns y
+conreus, los cimals de terrer primari esgarrapats pel llamp, los
+córrechs esllavissats per devassalls d'aygua, las fondaladas
+perdentse sota munts d'arbreda color de bronzo pompeyá, las vinyas
+escalant los puigs pera alfombrarlos de pámpols, grans catifas de
+vellut vert estenentse als peus dels poblets de la vall. Pedracremosa
+y Campllobí s'aclofavan apomadets y mitj amagats á l'ombra del serrat
+del Comte. Més amunt de la grau, que cinglava com corbatí groch las
+alturas de Bondalit, guaytavan Castellardit y Cimeralta ab sas
+casetas xatas y rostidas pe 'l sol, y de l'extensa faixa d'arbreda
+que s'arruava riera avall, ressortian, blanquejant assí y allá, 'ls
+campanarets de Vallfonda y Regolf, y de Benitarik, resquici dels
+alarbs.
+
+De sobte, D. Pau, entregirantse, cridá, tot signant ab lo bastó:
+
+--La Mayola! Mirin, allá baix, entre aquella negror d'arbres.
+
+Sos companys, fent visera ab la má, enfonzaren inútilment la vista en
+la plana.
+
+--Allá, aquella clapa blanca, derrera d'aquell gran noguer. Segueixin
+  la punta del meu bastó. Atúrat, Boy.
+
+Y tots tres se posaren de peu dret. D. Pau, qu' estava orientat, no
+presumia que de la punta de son bastó eixia, pe 'ls forasters, tota
+una estrella de raigs divergents.
+
+--Per allí, miri, --tornava-- prengui aquesta masia groga per punt de
+  partida. No la segona caseta, ni la tercera; aquella taca blanca de
+  més avall.
+
+Y no'n veyan pocas de casetas y tacas blancas entre las grans feixas
+d'arbreda que s'aixecavan en totas direccions fins á formar en
+perspectiva tota una espessedat de vert, plena de matisos. ¡Si aquí
+lluhia una paret blanca qu' enlluhernava, y allá verdejava una vinya,
+més ensá atravessava un camí, al costat groguejava un gran camp de
+rostoll ab son campament de cavallons de garbas que semblavan un
+ramat de camells descansant en un sorral de la Meca; per tot arreu
+pedassos clars y foscos; un inmens _tablero d'ajedrez_ ab las pessas
+ja barrejadas com á mitj joch! Tot aixó distreya, marejava, embadalia
+y convidava á reposar la vista aquí y allá, sens esma ni direcció
+fixa.
+
+Per fí, apuntant, un y altre, l'ull en lo bastó qu' aguantava D. Pau
+com una ullera de llarga vista, afirmaren los forasters haver ovirat
+la Mayola, aquella taca blanca, derrera una taca verda qu' en
+Galcerán batejava de noguera, tot de cor, no perque pogués desde allí
+classificarla. Y 'l break torná á arrencar carretera á munt, deixant
+darrera un nuvolet de pols, y desfilant sempre entre 'ls renglers
+d'oliveras ó garrofers que s'abocavan al camí tots empolsats.
+
+La Mayola no distava de la vila més d'una llegua, qu' aquell tronch se
+dragava descansadament en mitj' hora.
+
+--"Es una broca d'acer" --deya en Boy, tallant l'ayre ab lo fuhet, tot
+   esvanit. Y de sobte, tocant á son amo per l'esquena, l'advertí de
+   que s'hi acostavan.
+
+Efectivament, al peu de la carretera comensava á ovirarse ja la
+llarguísima tanca emblanquinada de la finca. Demunt d'ella, un rengle
+d'oliveras treya sas apomadas copas de vert cendrós. Las eugas
+l'assoliren en dos minuts y desfilaren bona estona devant d'ella,
+llansant sobre la cals l'ombra, plegada en ángul, de tot aquell
+equipatge al trot.
+
+Al mitj de la tanca, duas pilastras, rematadas en grans copas de ferro
+fos, sostenian lo reixat qu' estava ja obert. Giraren las eugas y
+engolfaren lo caminal qu' enmenava á la casa en capritxosas
+giragonsas, sempre sota una volta de plátans entrebancants que
+tenyían la claror d'ocre verdós, y á la suau remor de l'arena qu' al
+pas del carruatge, rondinava com un ruixím. A una y altra banda,
+rosers de tot l'any, trohanas y mirambells amagavan las terras de
+conreu; peró encare alguns caps-brots de la vinya s'atrevian á
+guaytar per demunt d'aquells vorals, com tremolosos de curiositat. Hi
+havia á dalt dels arbres una xarradissa estrepitosa d'aucells.
+
+Lo sogre de D. Pau se sentí emocionat; tot aixó tant delitós era de la
+seva filla, de sos nets; los ulls se li humitejaren de goig.
+
+--Ah! --feu-- no sé com vos estéu á la vila? No es veritat,
+  gobernador? Aixó es magnífich. _O corte o cortijo_; lo que jo
+  dich.
+
+--Bonich, bonich! --exclamá l'interpelat sens eixir de sa
+  contemplació.
+
+--Sí, ho es, sí! --digué en Galcerán, tot estufat.-- Sempre ha sigut
+  l'hisenda preferida, la nostra residencia d'estiu. A l'Isabel li
+  próba molt y li convindria. Peró, veu, en aquestos temps qu' á lo
+  mellor corren partidas, si jo la tinch de deixar...
+
+--Ah, donchs, si m' ho permeteu --interposá 'l sogre-- jo me n' hi
+  vindré ab los menuts.
+
+En Galcerán doná 'l consentiment ab una rialla d'amo agrahit.
+
+Aquell camí tenia bén bé mitj kilómetre, las eugas seguian, trop,
+trop, trop, trotanthi sordament entre la cantadissa d'aucells y
+aquell soroll de ruixím. A la fí desembocaren en una plassa de forma
+de mitja lluna, igualment enarenada. Un noguer secular ocultava mitj
+devanter de la casa qu' ocupava 'l diámetre del semicírcol. En
+baixant del cotxe, un la veya tant gran com era, plantada com un
+castell entre la capella y la cotxeria que 's redossavan humilment al
+amparo d'aquella matronassa. La torrada cals de son devanter li dava
+cert aspecte de maduresa que casava bé ab sas proporcions. No tenia
+més que baixos, primer pis y golfa; reixas á baix, balcons á dalt,
+finestras més amunt, y 'l fustám d'aquestas oberturas estava pintat
+de vert, un vert ja begut pe 'l temps. Demunt del balcó principal, un
+rellotje de sol feya reflexionar ab aquesta inscripció
+llatina: _Cogita_.
+
+--_Cogíta!_ --exclamá 'l general, llegintla en castellá-- Quina
+   humorada! Quí es la _cogíta?_ l'agulla?
+
+Sos companys se clavaren á riure.
+
+--No es _cogíta_, nó --replicá D. Pau.-- Es _cógita_, en llatí. Y
+  allavors explicá qu' havia sigut un capritxo d'un Galcerán frare,
+  oncle seu ja difunt.
+
+Interiorment, la casa era cómoda, peró ni luxosa ni elegant. Abaix,
+salas, menjador y cuyna; los dormitoris á dalt.
+
+Per lo demés, la capella era petita, una garita d'obra, ab sa porta
+morada, un petit rosetó y, al cim del capil, la campana, penjant de
+dos montants de ferro forjat. La cotxeria s'extenia á la esquerra,
+donant terrat al primer pis y, obrint al devant una gran portalada
+d'arch rebaixat y feixuchs guarda-cantons. Un passeig de rodonas
+acácias voltava la mitja lluna, servint de parasols al llarch pedrís
+que dibuixava l'arch del semicírcol. Lo pedrís tenia per respatller
+un reixat de canya qu' encoixinavan flayrosas enredaderas. Al mitj,
+lo pedrís se partia en dos pera dar entrada al hort qu' allí al peu
+extenía fins á perdres de vista son rich mostruari d'indianas
+foscas.
+
+Mentres los forasters miravan aixó, lo break s'entornava á la vila, D.
+Pau dava ordres al masover, á en Llebreta y servey que 'ls havia
+precedit.
+
+--Volen descansar? --digué arreu.
+
+--Y de qué?
+
+--Llavors vinguin ab mí.
+
+Y 'ls portá derrera 'l mas.
+
+Un veritable bosch de garrofers amagava la part més rústega, peró més
+pintoresca, de la finca. Allí hi havia la casa dels masovers, los
+cups, corrals, estables y pallers, un munt de construccions, color de
+crocant, de silueta escalonada, qu' arbres de cent menas soplujavan
+ab amor. Un' eura de groixuda soca s'havia arrapat al devanter
+incrustanthi un colossal ventall; dins la cort dels porchs un desmay
+hi abocava sa grisa cabellera, una nusosa parra formava toldo al
+galliner destacant son vert gemat sobre 'l fondo negre d'una alzina.
+Y encare, per demunt de las teuladas, treya son gegantí plomall una
+pollancra qu' aixís semblava d'or á la claror del sol, com de plata
+al banyarla la lluna. Lo torrent dels Rossinyols borbollava sorollós
+allí á dos passos, y un formigueig d'avirám y bestiar omplia de vida
+tot aquell recó.
+
+Encare s'arribaren fins á un caminal qu' era partió de la vinya y
+l'horta. Ab ells s'havia incorporat llavors lo masover, un pagés ja
+de mitja edat, petitó y rabassut, ab cara de conill y uns ulls petits
+hont flamejava la vivor sota d'unas cellas rossas y llargas que
+semblavan las alas d'un pollet. Duya calsa curta, calsó y un senzill
+mocador doblegat al cap com dessuhador d'un turbant qu' havia perdut.
+Abrigava son tórs, la blanca camisa escollarada d'hont la carn naixia
+més morena y, entre las vetas de l'espardenya, guaytavan sos peus de
+fanch. Las mans encreuhadas al derrera, seguia als senyors, sens
+badar boca, mentres parlavan d'altras cosas; mes, quan D. Pau se
+parava á fer notas ab son bastó un arbre ufanós ó l'extensió d'un
+conreu, aixecava aquellas alas de pollet al front y mirava las terras
+ab més ulls d'amo que 'l meteix propietari, pera refermar ó contradir
+sas paraulas. Molts cops, tot parlant, arrancava algun escardot ó
+desfeya á cops de peu algun terrós massa groixut. Ningú com ell
+coneixia la mesada pam á pam; ell sabia de cor las quantitats de
+fruyts enmagatzemadas y, á un simple cop d'ull, feya un cálcul just
+de la cullita pendent. D. Pau podia ésser un bon agricultor pe'ls
+llibres, peró li mancava l'esperiencia per' ésser un bon pagés, deya
+l'Aleix.
+
+--¿Quantas cargas de vi'n traurém enguany d'aquesta vinya, Aleix? Sis
+   centas?
+
+--Ca, no senyor: més, més ne donará encare... ¿Sab que'n judico jo?
+  Unas siscentas vint y nou, si no arribém á las trenta.
+
+Y 'l bon masover feya aletejar las cellas ab orgull de vencedor,
+mentres D. Pau, ofegant una rialleta, alabava en alta veu lo cop
+d'ull d'aquell majordóm.
+
+Poch á poquet tornaren á atansarse al mas per la part de derrera. Al
+peu d'aquesta fatxada hi havia un jardinet tancat per una barana de
+fusta que s'aixecava demunt d'una paret de cinch pams d'alsária.
+
+Al mitj del clos, un surtidor que no brollava; arrambats á la casa, un
+espayós galliner de filat de ferro y la garita pe 'l gos. Lo jardí
+estava descuydat fins á fer plorar. Quatre ocas rodavan soltas per
+allí, sens més esplay que 'l banyarse en l'aygua llotosa del
+surtidor, mitj desallotjada pe 'l bosch de nenúfars que dins la bassa
+creixia. Las ocas y 'l gos reberen abordant als forasters.
+
+L' Aleix, ab una canya, allunyá las ocas que fugiren encare
+esgargamellantse, traquetejant lo cos com una tartana per mal camí, y
+cayent de costat á cada ensopegada que rebian llurs rems d'argila
+cuyta.
+
+--¡Rustán, Rustán! --cridá D. Pau al gos, qu' al sentir sa veu pará de
+   glapir per' aixecarse en duas potas, dant grans batzegadas á la
+   cadena que 'l fermava.
+
+D. Pau lo desfermá y tingué de rebrer las alegras embestidas del
+Rustán qu' á grans bots volia lleparli la cara, posantlo á punt de
+perdre l'equilibri. Era 'l Rustán un terranova, alt com un moltó,
+peró sapat de potas y ample de testa com lo rey del desert. Sempre
+esquérp ab la gent pobre, mostrava especial afecció per sos amos
+y 'ls senyors que 'ls visitavan, com si 's cregués de la meteixa
+nissaga. Per altra banda, D. Pau n' estava tan cofoy que, mentres era
+al mas, no permetia que 'l fermessin. Ab aquella fera al costat, sa
+corpulent figura semblava cobrar més ayres de senyor feudal.
+
+--Y 'ls pavos-reals? --preguntá aquest.
+
+--Míris, per allí al recó dels taronjers deuhen esser.
+
+--No cal dir que sense petits, eh?
+
+--May, may n' hem pogut fer cria; tots los ous trencan.
+
+--Com que sou tan tretzuts! Ya li he dit á la vostra dona cent vegadas
+  que no s'han de moure del galliner, y qu' á dins no hi té d'haver
+  ni un pujador. Si nó, la pava s'hi enfila pera pondre y aixís
+  esclafa tots los ous. Ala! cridéu un baylet que 'm tregui totas
+  aqueixas barras del galliner y que m' hi tanqui 'ls pavos tot
+  seguit. Després que 'm rasclejin tots aquets caminals, que buydin
+  lo surtidor y 'l rasquin. Fora llotím. Y que 'm pentinin y apomin
+  tots aquets quadros de flors. Aixó sembla un cementiri!
+
+La veu ab que eran dadas las ordres no admetia réplica; lo masover
+eixí mitj botit. "Tan meteix lo senyor no'n perdona cap; bé podia
+callars'ho devant del gobernador y del general. Y perqué? Per un cau
+de jardí. Ves que l'hi dará 'l jardí! ¿No li menava bé las terras,
+que las hi tenia netas com lo palmell de la ma? Donchs aixó es lo qu'
+interessa."
+
+Eran ja quarts de set: los senyors entraren al mas á pendre alguna
+cosa.
+
+Envers deu horas arribá Da. Isabel ab los nens, mossen Magí, la
+cambrera y la maynadera. En la plasseta hi hagué un esclat d'alegria.
+Lo gobernador oferí la má á Da. Isabel, l'avi s'apoderá dels néts, D.
+Pau rebé al capellá, y tot un aixám de servey y la familia dels
+masovers contemplavan l'arribada ab la rialleta als llavis, á poca
+distancia. Ja tots á terra, hi hagué un moment de confusió: "cóm vá?
+cóm vé?" encaixadas, abrassadas, petóns, lo Rustán tremolant sa
+frondosa cúa, ficantse entre 'l remolí de gent, saltant al pit de Da.
+Isabel, espahordint als menuts; tots aixecant la veu fins á aquell
+diapassó á que convidan l'ample espay, los piulets d'aucell, lo cant
+dels galls per assí y per allá escampats.
+
+Lo sol, que picava ja de valent, lográ bén aviat restablir la calma,
+desbandant á la gent en petitas collas. Da. Isabel, seguida dels
+criats, entrá á la casa á treures lo sombrero, y cinch minuts
+després, la cridanera campana torná á acoplar á tothom dins de la
+capella.
+
+--Se coneix que mossén Magí du gana --feu D. Pau, al eixir de missa,
+  tot acostant al capellá la cadira pera que prengués xacolata.
+
+Y es clar que'n tenia 'l bon capellá. Eran quarts d'onze! Quan ell era
+mosso d'aquella casa no havia pas esmorzat may á semblants horas! D.
+Joseph l'havia fet apendre, li pagá la carrera, 'l feu almoyner de la
+familia y en cambi de tot aixó li imposá sols l'obligació de dírloshi
+missa al mas. Com negarshi? Peró com los hábits no li havian tret la
+gana ni trastornat dins de casa las horas d'ápat, ell deya, ab un
+candor que feya esclafir lo riure á aquells senyors, "qu' en dias
+aixís, los budells li roncavan."
+
+--Es massa senzill aquest bon home --havia dit varias vegadas Da.
+  Isabel qui, tenint un alta idea del sacerdoci, veya sempre ab greu
+  á aquell capellá de missa y olla inferior á ella meteixa y donant
+  contínuament pábul á la caricatura del clero.
+
+--Y qué hi farás? --responia D. Pau, qu' en aquestas materias sols
+  mostrava son cinisme dins de casa.-- Tan bona es la seva missa com
+  la del Sant Pare. ¿Te sembla que jo encare 'l veig com un mosso
+  disfressat? qu' ab la teva sola educació l'humillas? Y no t'
+  apuris, dona. Ell meteix no ho coneix y es felís.
+
+D. Pau, no obstant, á la Mayola, feya la pantomima de tenirlo á dinar
+y
+'l posava á cap de táula ab l'intenció política de predicar ab
+ l'exemple lo respecte al clero, tan amenassat ja llavors pe 'l
+ partit lliberal. Y á fé qu' aquell bon reverent se n' hauria passat
+ bén bé de bona gana, perque, en sa natural humilitat, veya encare,
+ als Galceráns com á sos senyors, y no sabia menjar ab ells sens
+ violentarse.
+
+Aquell dia, devant d'un general, devant d'un gobernador, son embarrás
+hauria sigut tot un torment! Per aixó 'l bon home s'atreví á demanar
+comiat á D. Pau, encesa de vergonya sa cara ja de sí vermella. En
+Galcerán li negá de bon principi, peró á la fi li doná. Y en
+Llebreta, en la tartana, acompanyá á la vila á mossén Magí qui, de
+goig, no hi veya de cap ull. Da. Isabel respirá. Son marit, en cambi,
+agafant del bras al gobernador, va dirli á l'orella:
+
+--Ho sento. Nos perdém una diversió, á táula.
+
+Y abdòs s'internaren en lo caminal de plátans per hont la tartana
+havia desaparegut, conversant primer de las delicias d'un dia de
+soletat, explicant lo diputat lo projecte que presentaria al Gobern
+pera regar tota l'ubaga d'aquell país ab los sobrants de la riera
+Blanca.
+
+--Véu? pendrém l'aygua més amunt d'aquell bosquet, de Salbatent la
+  baixarém á redós d'aquella serra de l'esquerra fins allá baix á
+  Benitarik. Se regarán més de dos mil jornals. L' espropiació
+  costará poch; jo 'ls hi dono més de dos kilómetres de pas.
+  Procuraré que d'altres m' imitin y sols s'haurá de pagar als més
+  mesquins.
+
+--Molt bé, molt bé --feu lo gobernador tocantli l'espatlla.-- Mentres
+  vulgan secundarlo... La gent d'aquí 'm sembla molt tossuda...
+  Potser no sabrán compendre 'l seu projecte...
+
+--Oh, sí, lo que 'ls hi convé per la butxaca ja ho entenen.
+
+Y la conversa relliscá arreu á parlar de la reforma del reglament
+interior qu' acabava d'aprobar lo Congrés, y del cambi parcial de
+ministeri que s'havia efectuat dos dias avans. Un y altre defensavan
+al gobern per compromís de partit, per esperit de conservació, peró
+veyan lo carro pe'l pedregal. "Era trist considerar que, quan
+precisament acabavan de constituhirse ab forts fonaments la
+Confederació germánica y
+'l Reyne d'Italia, y á Suecia s'inaugurava 'l sistema constitucional,
+ y l'Europa entera semblava reposar ab satisfacció de sas passadas
+ lluytas, l'Espanya, la nostra Espanya, presentés síntomas evidents
+ de descomposició." Y abdós convenian en la necessitat de desplegar
+ energia posant fre á las concupiscencias del element militar, veu y
+ bras de totas aqueixas revoltas, fusellant generals y aixecant cara
+ á cara del exércit un' altra forsa dependent del ministeri de la
+ Gobernació, tal com ho somniava en Gonzalez Bravo.
+
+--Ay, si'ns sentís el papá --acabá per dir don Pau, ab la rialleta
+  que
+'l caracterisava.
+
+Y al tombar lo cap, vegeren que venia ab son nét á la má y 'l colossal
+gos derrera, respirant satisfacció, tot cridant enardit de joya:
+
+--Y donchs, en qué pensan aquestos senyors? que no volen dinar? A
+  táula! á táula! que tením gana! Digas, Pepito: á táula, papá, que
+  ja es hora.
+
+La familia 's reuní en l'espayós menjador, amarat de llum per las duas
+finestras que tenia obertas de bat á bat. Desde la cadira, veya la
+meytat dels comensals penjar las ufanosas brancas del noguer que
+llansavan á terra un inmens purgador d'ombra regalada, lo passeig
+circular de las acacias enfosquint lo clos d'enredaderas y la blanca
+taca de sorra hont reposava 'l sol ab enlluhernador esclat. Una
+corrent d'ayre, boy imperceptible, movia lleument las fullas, entre
+mitj del ensopiment qu' anava apoderantse de tota la naturalesa. En
+la táula, no obstant, regnava extraordinaria animació. Se parlá de
+l'Exposició universal de Paris, visitada llavors per monarcas de tota
+la terra; de la gran festa qu' aquell meteix dia celebrava á Roma la
+cristiandat ab motiu del divuyté centenari de Sant Pere y Sant Pau; y
+en mitj de sa creixent expansió, 'l general abogá perque s'establís
+aqui tota la familia durant l'estiu.
+
+--Y ab més rahó encare --afegí-- quan convé á l'Isabel y penséu fer
+  obras á Vilaniu. Las podréu veure cada dia, si vos convé, y no
+  sufriréu las molestias de la pols y la bruticia.
+
+Se discutí aquest punt y 's resolgué favorablement ab picaments de
+mans de grans y petits.
+
+Pres lo café, 'l gobernador y 'l general pujaren al primer pis á fer
+la mitj-diada, y 'l matrimoni y sos fills se trasladaren al jardinet,
+hont D. Pau repetí son desitj de tindre cria de pavos reals.
+
+--Veuréu, --digué á la masovera, á qui havia cridat á capítol-- no hi
+  ha res més senzill. Los ous de pavo real han d'esser covats trenta
+  dias, aixís com los de gallina sols vint. Pera conseguir, donchs,
+  pollets de pavo, cal que la lloca comensi á covar aquets ous deu
+  dias avans, y després n' hi afegíu dels altres. Al trencar la
+  closca 'ls de gallina, la trencarán los primers. Aixó es tant més
+  necessari, en quant los pavos petits son tan badochs, que no saben
+  plegarse 'l menjar sense l'exemple dels altres pollets. Féuho aixis
+  y veuréu quina llocada.
+
+Doná algunas ordres més sobre l'arreglo d'aquell jardí, y deixant á
+Da. Isabel qu' ab un llibre á las mans vigilava als nens, molt
+entretinguts terrejant, eixí en busca de l'escopeta y del gos.
+
+D. Pau, en la Mayola, tenia una cassera tota particular. Esperava las
+tres de la tarde. Cayguda la marinada, aquell sol canicular escaldava
+las fullas dels plátans fins á colltórcerlas com orellas de
+perdiguer. Llavors, l'aucellada baixava al caminal en busca de
+fresca, jugava ab las inquietas clapas de sol qu' atigravan l'ombra,
+perseguia á saltirons las porugas sargantanas y, al més lleu trepitj,
+tot un núvol d'aucells arrancava á volar desbandantse pe'ls ayres,
+sens esma ni concert. D. Pau, que sabia aixó, atravessant la vinya
+poch á poquet, los hi sortia de tras cantó amagat per las trohanas,
+enjegava al perdiguer de l'Aleix, y disparava contra aquell núvol sa
+Lefaucheux de dos canons, un tret quasi ensemps de l'altre. Tot' una
+pluja d'aucellets queya á tombollons sobre la terra, alguns
+arrossegantshi encare, com fullas que 'l vent empeny. D. Pau eixia
+arreu de son amagatall, l'escopeta á la má, fendint ab sa corpulent
+figura aquella claror verdosa del caminal, lo sol fentli la rateta
+pe'l vestit y la barba. Y alli reya de la sorpresa, contava embadalit
+l'estesa feta, y anava omplínt lo sarró ab las víctimas que 'l gos li
+entregava, mentres los escapats cantavan victoria en so de mofa
+desde 'ls branquillons més alts. Després, tornava á casa y extenia
+joyós tot aquell enfilall d'aucellets sangnosos demunt del pedrís,
+devant dels seus fills, que s'ho miravan aclucant los ulls
+d'esgarrifats.
+
+Da. Isabel ni ho volia veure, trobava aquella diversió alevosa y
+sanguinaria.
+
+--Nó, no la cridi á l'Isabel --digué á son pare, qu' al tro de las
+  escopetadas havia ja baixat-- no li agrada veure'ls així. Peró quan
+  los té al plat, s'hi regala.
+
+Fòra d'aixó, D. Pau no trobava en la Mayola altre atractiu que veure
+travallar á sos pagesos; ni realment podia oferirne cap més, á quí no
+sentís propensió á contemplar la naturalesa, una casa com aquella,
+desprovehida del més petit element dedicat á la distracció. Poch
+aficionats, los derrers Galceráns, á llibres, ni biblioteca hi
+tenian, reduhintse tot lo contingent d'aquest pa de l'inteligencia á
+un exemplar francés del Timón que D. Pau may havia acabat de llegir,
+á números vells de setmanaris ilustrats, y á alguns tomos del folletí
+del Diari de Barcelona que Da. Isabel havia col·locat en la táula
+rodona de la sala. Da. Isabel, no obstant, hi havia passat bé 'l
+primer estiu, veyenthi enfortir á sos fills, descansant de la vida de
+ciutat, y aplicant s'atenció per primera volta á las innúmeras
+bellesas que la naturalesa conté pera quí vol observarla.
+
+Mes es lo cert qu' aquells altres senyors, marcadament lo gobernador y
+D. Pau, comensavan ja á aborrirs'hi á mitja tarde. La quietut de la
+festa acabava de férloshi més monótona l'estada, l'intranquilitat
+d'esperit en que llavors vivian los feya anyorar tota la pluja
+incessant de novas de qu' havian volgut fugir. Ja 'ls hi semblava
+que 'l mon havia dat cent voltas sens contar ab ells, abandonats sota
+aquell noguer secular, quan vegeren arribar altra volta la tartana y
+baixar d'ella al vell Merly y á son fill.
+
+May havia estat D. Ramón tan oportú. L' abrassaren, l'estranyeren
+contra
+'l pit, lo feren seure entre ells y pendre una cervesa sota las
+ acacias, disposats á escoltarlo. "A las set del matí 'ls havia sabut
+ ja ab sorpresa aqui; peró tement esser molest y, estant un poch
+ enfeynat, no havia vingut fins are. En demés, venia molt amohinat,
+ desitjós de que l'escoltessin, de que li dessin un camí. Un disgust
+ de familia. Una gran ensopegada del Albert, á qui, gracias á Deu,
+ se'n havian dut per allá 'l general y donya Isabel. Aixís se podria
+ treure del pap, tot seguit, la pena!"
+
+Y aqui feu una pausa per aixugarse la calva y la badana del barret y
+tornar á cubrirse, encesa la rodona cara com una cíndria.
+
+Los oyents lo coneixian prou pera no alarmarse gayre, peró --digui,
+digui, don Ramon; aquí estém pera servirlo-- feren tot seguit,
+desitjosos de distraures.
+
+Y D. Ramón parlá mitj' hora, compungit de debó, pera explicar que son
+fill havia errat lo primer consell que com advocat dava. Lo client,
+no ben convensut, havia anat á trobar al advocat Pinyol, y tot lo
+jutjat en massa havia fet riota de l'Albert. "Una cosa horrible. Lo
+primer client! lo primer consell! Un descrédit, la carrera perduda!"
+
+--Mes --obgectá 'l gobernador-- de qué 's tractava, á veure? Lo mellor
+  dels advocats n' erra de consells. Cal saber si la consulta era
+  difícil ó senzilla.
+
+--Senzilla, senzilla, senyor gobernador! Veurá: don Pere Molés casá
+  duas fillas fa vint anys. Tenia vint mil duros de capital y dotá á
+  cad'una ab cinch mil lliuras, fentlas jurar en capítols que 's
+  davan per pagadas y satisfetas dels drets llegitimaris y que
+  renunciavan per sempre á reclamar un céntim més. Don Pere Molés,
+  temps á venir, guanyá ab sa farinera fins á cent mil duros de que
+  l'hereu, son fill, s'ha incorporat á la mort de don Pere. Ara bé:
+  un gendre del difunt, en Solá --á quí vosté ja coneix, don Pau--
+  suposa que la seva dona té dret á demanar al hereu suplement de
+  llegítima, ho consulta al meu fill y aquest li diu que sí. Peró en
+  Pinyol y demés diuhen que nó, ab molta rahó, al meu entendre,
+  perque ¿y donchs lo jurament y la renuncia que no han de servir
+  pera res? Ahont aniriam á parar! Aixís se trenca un sagrament, lo
+  pactat en una escriptura?... En Solá s'ha convensut, y va dihent
+  pe 'l mon que l'Albert no sab de qué se las heu, ó bé que 'l volia
+  fer pledejar pera omplirse la butxaca, que será un enredayre de
+  marca, que sé jo? Cosas que, un dia ó altre, las hi faré menjar;
+  perque lo qu' es maldat, l'Albert, já 'ls hi abono jo que no'n té.
+
+--Y qué ha de tenir, home! --feu lo gobernador tot sonrisent-- Si
+  l'Albert es qui té rahó en aquest cas, y no'n tenen los altres.
+
+--Qué diu? --exclamá D. Ramon, plé de sorpresa y reproduhint sas
+  objeccions, desitjós de véurelas desfetas tot seguit-- Peró y 'l
+  jurament? Y la renuncia?
+
+--Lo jurament l'Iglesia l'absol; la renuncia queda destruhida per la
+  lesió enormíssima. Aquí hi ha lesió enormíssima, don Ramón.
+
+Aquest, sense esser advocat, capí desseguida la solució que sentia,
+per aquella forsa que té 'l dret fonamentat en los ferms principis de
+la rahó natural. Y soltant un gran suspir, ab la copa á la má hont
+tremolava l'ámbar fosch de la cervesa, comensá á desferse en
+exclamacions contra 'l geni reservat de son fill. "¿Per qué no m' ho
+explicava ell aixís? Per qué s'ho ha de guardar tot al pap? ¿Que 's
+creu que no l'hauria entés? Ja ho veyan si ho havia penetrat arreu!
+L' Albert no l'estimava, lo prenia per un tonto! May, may li
+comunicava res!"
+
+Sos oyents l'aconsolaren, exposantli 'l gran concepte que tenian de
+son fill á qui culpava injustament. Callava, no per menyspreu á son
+pare, sinó als curials que, per enveja, tractavan d'enfonzarlo de
+primer cop y volta. Ell se sentia superior y no volia rebaixarse á
+discutir ni á esplicar lo que tan clar era.
+
+Llavors, D. Ramon, humits los ulls de satisfacció, begué d'una glopada
+la cervesa, y las emprengué ab un' altra carretilla d'exclamacions
+contra 'ls detractors del Albert. Miserables! ignorants!
+
+Y ja sentí frisansa de tornar á la vila pera encararse ab en Solá y
+desafiarlo á qu' anés á consultar lo seu negoci á Barcelona. "Ala!
+doble contra senzill; anéu á trobar al advocat de més anomenada! Ja
+veyéu que vos convé. Es lo parer d'un gobernador!"
+
+Peró la conversa girá, llavors, sobre la sublevació passada, y D.
+Ramon pogué esplanar ja totas las novas qu' havia comunicat en son
+temps á D. Pau de las anadas y vingudas, preparatius y resolucions
+dels partits lliberals de Vilaniu.
+
+En aquell moment aparegueren, pe'l cantó de la capella, Da. Isabel, lo
+general y l'Albert. Derrera d'ells, la maynadera ab los nens. Venian
+tots ells animats, lo general talarejant una barcarola, ab una
+mocadorada á la má com l'Albert. Da. Isabel, ab la fandilla
+arremangada ab gracia sobre la falda y apuntada al cinturó, son
+mocadoret blanch al coll, posat de gayrell com si li hagués caygut
+del cap, lo cabell lleugerament esbullat frisant al buf de l'ayre.
+
+--Mirin, mirin qué portém.
+
+Y Da. Isabel abocà damunt del pedrís una gran faldada de viroladas
+flors que comensá á apomar en ram. Lo general portava tot un munt
+d'avellanas en floch, y l'Albert una mocadorada d'arbrecochs y
+cervas. Venian de qui sab ahont, de recorrer las voras del torrent,
+ahont havian baixat, relliscant pe'ls códols, mullantse las puntas
+del calsat. Totas aquellas flors qu' omplian lo pedrís de fragancia,
+eran boscanas, cullidas entre relliscadas y topetóns que 'ls feyan
+morir de riure. Havian sorprés una llebra que corria com un llamp, y
+un niu de rossinyolets entre una mata de jonchs, que no havian volgut
+tocar; l'Albert s'havia enfilat pe'ls arbres, y'l general sostingut
+batussas ab las brancas dels avellaners que, un cop assolidas pera
+péndre'lshi 'l fruyt, se li escapavan dels dits com arch d'una
+ballesta mal enjegada.
+
+--Y vostés per aquí, fets uns vells!
+
+Lo sol comensava á caure entre una boyrina de blanca llum qu'
+esblaymava la blavor del cel, pe'l cantó de llevant intensíssima: la
+serralada ponentina se tenyia d'un color aviolat, y la vegetació de
+la plana perdia tot l'esplendor de son brill com si de sobte
+haguessen corregut un vidre fumat devant de 'l espectador. Y al girar
+lo cap á llevant hont lo sol abrusava de dalt á baix la montanya ab
+una pluja d'or, eixa ilusió 's completava. Eran las set; hi havia
+encare bén bé un' hora de crepúscol; mes D. Ramon parlá d'entornarsen
+xano, xano.
+
+--Cóm! A peu? De cap de las maneras, Llebreta: enganxéu la tartana
+--cridá D. Pau.
+
+Peró arreu se parlá de que l'endemá era festa també, y tots demanaren
+que 's quedés l'Albert, qui 's resistí llarga estona inventant
+excusas de mal pagador. Son pare, tot tou del afecte que li mostravan
+aquells senyors, y desitjós per altra banda d'esborrar ab un acte de
+complacencia l'injusticia que poch ans feya á l'Albert, lo persuadí á
+aceptar l'obsequi, y 'l bon home arribá tot sol á casa respirant
+satisfacció pe 'ls quatre costats.
+
+--Tinch encárrech --digué á Da. Francisca-- de portarthi demá ab las
+  senyoras Montellá, si volen venirhi. Son uns grans senyors, uns
+  grans senyors!... Ah! sabs qué diu lo gobernador? Que qui té rahó
+  en alló d'en Solá es lo noy. Ja veurás aquest vespre com me
+  l'emprench al tal Solá.
+
+### II
+
+Densá de la seva instalació á Vilaniu, notava l'Albert que se li
+escursava la son, sense poguer esbrinarne la causa. Mancat d'ocupació
+entretinguda, puig l'únich client qu' havia trepitjat son escriptori
+havia sigut en Solá, aburrit la major part de las horas per
+l'indiferencia que li inspiravan cosas y conversas, se passava 'l dia
+badallant, sense dalit de caminar ni fer res. Y malgrat aixó y 'l no
+ficarse al llit fins á la una de la matinada, quan s'havia esplayat
+un parell d'horas escribint als amichs, en tocant las set ja no podia
+dormir. Temorós de posarshi malalt, procurá cansar l'inteligencia
+estudiant. Tancava herméticament los finestrons; peró res, una veu
+maléfica y misteriosa l'havia de despertar á las set pera allargarli
+de duas horas aquells dias de torment. A la Mayola, l'esperit
+maléfich lo trucá encare més dejorn. Quan l'Albert obrí la finestra,
+no eran bén bé las cinch. Menos mal --pensá-- aquí no ho sento tant:
+are que 'l sol no pica, me'n aniré á fer una passejada.
+
+Se vestí á la quieta, baixá l'escala de puntetas, y, obrint ab molt de
+compte la porta forana, eixí de la casa quan senyors y servey encar
+dormian. Lo sol tot just enllustrava las fullas més altas del gran
+noguer. Una claror fresca com la de persiana queya demunt de la
+petita vegetació qu' anava deixondint lo ventet del matí. La terra
+semblava regada, una atmósfera perfumada de flayres vegetals dava
+dalit de caminar.
+
+La nit avans havian concertat ab Da. Isabel un passeig á cavall, peró
+dihent de matinet, no havian quedat en hora fixa. Mentrestant donchs,
+l'Albert faria temps per aquells encontorns.
+
+Se pará un moment dessota las acacias que la rosada semblava haver
+repintat, rumiant pera hont aniria. --Tant se val, tots los cantons
+son prou bonichs --digué tot baixet. Y al mormolar aixó, volia dir
+que li eran indiferents, que no'n veya bén bé cap. No hi havia dubte
+que duya
+'l cor adormit. Per fi l'emprengué pe'l caminal dels plátans, atret
+ probablement per la piuladissa extraordinaria que hi movian los
+ aucells en aquell hora.
+
+Qué pensava? Res. Caminava, escapsant ab un vímet herbas á dreta y
+esquerra, moventse com una máquina, son esperit dormint estúpidament
+encare, en lo recó més fondo del cos. Ab aquell vímet brandejant
+hauria fustigat á una criatura lo meteix qu' á una herba; á voltas
+topava ab la soca d'un arbre y, per l'altre cantó, ab l'ombra del
+meteix, gran ditada negra, paralela á altres cent ab qu' aquella
+columnata vegetal llistava l'arena, llavors color de rosa. Mes,
+l'Albert anava distretament, pegant á tort y á dret, avansant al
+costat de sa propia ombra unas voltas beguda per la dels arbres,
+altres cops destacant bén perfilada demunt la terra enrojida pe 'l
+sol, com una llarga caricatura de son cos.
+
+Feya un quart que caminava en aquest sonambulisme, quan devant de sos
+ulls se presentaren, primer, las barras negras del reixat
+privantli 'l pas, després, una taca blanca, una carta, á terra, á
+duas passas del negre massís d'aquella porta. L' Albert se despertá
+com si li haguessen sacudit un bras. Un moment restá sense saber qué
+fer, obrint desmesuradament los ulls, mirant assí y allá com pera
+pendre esma. A la fí cullí 'l paper. Era realment una lletra plegada,
+peró desclosa y sense sobrescrit. Aixó 'l tingué dos minuts rumiant.
+
+¿Qué significava aquella carta allí? Tan prop de la porta, més que
+ perduda, podia haver sigut tirada á través del reixat desde la
+ carretera. No estava masegada, ni tenia 'l paper altre senyal d'us
+ descuydat; al contrari, á la llegua 's veya qu' era fresca, que ni
+ havia aguantat la rosada de la nit. ¿Peró aquell sobre en blanch?
+ Aquell sobre en blanch li dava un aspecte misteriós que glassava,
+ anunciava una sorpresa alevosa que l'Albert sentia peresa
+ d'experimentar. ¿Quí sab si era alló la preparació d'un seqüestre,
+ si demanavan diners á D. Pau, si s'amenassava la vida del
+ gobernador? L' Albert recapacitá encare un moment. Y si fos
+ aixís ¿per qué no evitárloshi la sorpresa y potser fins lo disgust?
+ Y, en aqueix cas, no duria adressa? Y clar que sí; ¿per qué arriscar
+ l'amenassa á mans d'un desconfiat ó d'un amich prou fervent que
+ podria callar y obrar per sí sol? L' Albert se sentia capás de
+ ferho; aixó 'l criminal ho podia preveure... Llavors l'assaltá un
+ altre pensament que 'l feu sonriure: ¿per qué creure qu' alló era
+ una carta? Efectivament, si no'n tenia cara, si li mancava 'l
+ sobrescrit, la fesomia! ¿Per ventura dintre una carpeta no s'hi fica
+ un compte, una recepta, una apuntació, una mostra? Aixó y res més
+ contindria aquella y, sinó, no iria desclosa, qu' una lletra may hi
+ va.
+
+Sense titubejar més, lo jove obrí 'l plech, ó més bé, estragué del
+sobre
+'l paper que contenia, y llegí la paraula "Señora" que destacava,
+ sola, al mitj de la primera ratlla. Los ulls de l'Albert lliscaren
+ fins al derrer punt del manuscrit cercant la firma. No n' hi havia,
+ era un anónim. Ah! son pressentiment! una alevosia, una malifeta! Y
+ contra sa excelent amiga! La falta d'adressa feya més grossa la
+ maldat. Se desitjava que caygués á mans de tothom avans qu' á las
+ d'ella. L' Albert no pogué contindres més, atravessá 'l voral de
+ trohanas, y pera que ningú 'l vejés, s'assentá á redós de la paret
+ dins de la vinya, llegint aquell document escrit en castellá, que,
+ traduhit, deya aixís:
+
+"Senyora: Mentres vosté fa cas, y d'un modo prou imprudent, de
+ l'Albert, qu' es noy bén capás de comprométrela, hi ha aquí un home
+ molt formal que 's mor d'amor per vosté, sempre disposat á consumir
+ en silenci sos desdenys, ab l'esperansa de qu' un dia los hi
+ recompensará tots, llansantse á sos brassos. Ho espera confiat,
+ perque de Penélope no n' hi ha hagut més d'una."
+
+Encés de rábia y plé d'estupefacció anava á rellegir l'anónim,
+desitjós de descubrir la má criminal que l'havia trassat, quan una
+veu prou coneguda l'esglayá, cridant allí, á sis passas:
+
+--Albert! Albert! ¿qu' ha trobat tancada la porta?
+
+Aixecá 'ls ulls, arrugant lo paper dins del puny per' amagarlo, y vejé
+á sis pams més amunt de las trohanas á Da. Isabel y 'l cotxero que
+venian muntats. Lo jove restá anorreat, perdut. L' havian vist
+llegir, y li semblava que la víctima d'aquell anónim devia haverlo
+endevinat de pe á pa, confegit á contra claror mentres venia.
+
+Da. Isabel, no obstant, estava radiant de goig, alenant expansivament
+dintre son vestit d'amassona, obrint sos ulls grossos sota l'ala del
+chambergo que li ombrejava suaument lo front. Sa ingénua rialla als
+llavis, reprengué al jove d'atolondrat y curt de memoria, mentres en
+Boy, descavalcant, s'acostava á la porta, la clau á la má, deixant
+son cavall en mans de la senyora.
+
+--Y donchs, Albert, que somia? que no 's recorda qu' ahir, sopant,
+  varem quedar en fer una passejada á cavall aquest matí? Sòrt qu' en
+  Boy diu que, desde l'hort, l'ha vist quan vosté emprenia aquest
+  caminal. Y s'ha trobat tancat! Me'n alegro, me'n alegro. Ala! ala!
+  munti.
+
+L' Albert havia vingut atansantse, tot aturdit, ensopegant en las
+enllassadas serments, l'arrugat anónim entre 'ls dits encare, sense
+atinar en qué dir, sense saber qué fer. Clavats los ulls sobre en
+Boy, anava á montar per la dreta, sens badar boca, quan una estrident
+rialla de donya Isabel lo posá sobre sí.
+
+--Qué fa, home, qué fa? No ho dich qu' encare dorm! Donchs perqué 's
+  llevava tan aviat?
+
+Llavors advertí que duya 'l paper en la ma esquerra, se 'l ficá á la
+butxaca, y encare sense dir res, doná la volta al cavall, prengué las
+bridas y muntá. En Boy li posá 'ls espolins y obert lo reixat, esperá
+quadrat que passessin. L' Albert, al eixir á la carretera, resseguí
+d'una mirada tot lo clos de la finca, com si hagués temut veure al
+peu de la blanca paret lo portador del anónim. Abdós cavallers
+refrenaren un moment los cavalls.
+
+--Ahont aném? --preguntá la dama.
+
+La carretera presentava sa blanca faixa, polsosa, solitaria de dalt a
+baix; peró l'Albert, com si desitjés allunyarse de la vila, girá 'l
+cavall vers á la montanya, y al notar que s'amiga anava á llansarse
+al galop curt, eixí de son mutisme, insinuant lo desitj d'anar al
+pas.
+
+--Cóm! --exclamá Da. Isabel, tota alarmada.-- Que potser no 's troba
+  bé, Albert? Díguiho, no fassi cumpliments; tornarém á casa. Potser,
+  sense saberho, jo, pobre de mí, 'l mortifico...
+
+L' Albert s'esforsá en calmarla y lográ fins sonriure. "No hi havia
+res de lo qu' ella presumia. Més havia encertat avans: es que tenia
+encare
+'l cor adormit. Lo moviment del cavall y aquell ayret l'anavan
+ desvetllant y, més amunt, ja amo de sí meteix, podrian correr."
+
+--Vaja, vaja, Albert, desvetllis, que 'ls cavalls están frisosos --feu
+  encare, tota complaguda, Da. Isabel, enfrenant son hermós corcer,
+  acaronantli las crins y dantli copets al coll pera amansirlo.
+
+Mes com l'Albert restés mut una bona estona y tant distret que ni 's
+cuydava de mirar á sa companya, Da. Isabel hagué de creure, á la fi,
+que son amich anava dominat per una idea fixa que tractava d'ocultar.
+Cregué, ademés, que seguia á la forsa, lo qual posava á la dona en
+una situació embarassosa. Desitjosa d'aclarirho, pará de sobte 'l
+cavall al mitj de la carretera y, encarantse ab l'Albert, saltá:
+
+--A vosté n' hi passa una de grossa, vosté vé á la forsa; si no m' es
+  franch me'n torno á casa.
+
+--Bé, donchs, sí, perdoni 'm, vinch á la forsa --gosá respondre
+  l'Albert, abaixant los ulls, avergonyit.
+
+--Aixís m' agrada, que siga franch. Continuhi ab la franquesa: ¿per
+  qué?
+--feu Da. Isabel, mitj sofocada per la declaració d'aquell jove.
+
+--No vulga saberho, Isabel.
+
+--Dispénsim, Albert; sense una explicació bén clara y convincent, la
+  seva franquesa seria una grosseria que jo no sabria perdonar.
+
+--No me la perdoni; jo no'n soch digne: soch un grosser, un mal
+  criat.
+
+Da. Isabel ovirá, al cap de la carretera, la boyrosa silueta d'un
+carruatge, y pegant ab son fuhet al cavall de son company posá 'l seu
+al trot. Lo fogós cavall, enquietat, s'escalivá, doná un tom en rodó
+al tascar lo fré ab que l'Albert lo gobernava, y en tres ó quatre
+salts de galop conseguí á son company.
+
+--Caminém y expliquis --feu en to imperatiu Da. Isabel.-- No está pas
+  bé que la gent nos veji jugar al mitj d'una carretera.
+
+--Ni passejar junts tampoch, senyora. Per aixó proposo que'ns entorném
+  á casa. He seguit pera no cridar l'atenció del cotxero; si nó, ja
+  no surto.
+
+Com tocats per un meteix resort, los cavalls tornaren á posarse al
+pas, bé que mostrant ab llurs cabussadas y cops de mans lo dalit de
+corre que se 'ls reprimia. Da. Isabel, roja de vergonya, continuá:
+
+--Tot caminant, pot dirm' ho, Albert. Jo no soch cap nena, ni es lo
+  primer dia que 'l conech á vosté pera que puga enganyarme fingintse
+  grosser. Vosté m' estima com un parent, com un germá... vosté no
+  pot ni sabria faltarme. Y, no obstant, fingeix desitjarho. No es la
+  primera ni la décima vegada que vosté y jo surtím sols á passejar.
+  En Galcerán fou lo primer, ahir, que'ns invitá á ferho, perque sab
+  qui som tots dos. Vosté es un bon amich, com un fillol meu, ¿nó
+  se'n ofén, Albert, no es veritat? Si segueixo mereixentli la
+  confiansa qu' á Barcelona, pot esplayarse ab mí. Díguim que li
+  passa?...
+
+L' Albert gayre bé plorava d'entendrit é irat alhora.
+
+--Sí, --afegí la dama.-- No he sigut la seva segona mare, la
+  depositária de sos més insignificants desitjs y de sos més grans
+  secrets?... Cóm vol, donchs, que jo cregui en un cambi tan radical,
+  consumat en pocas horas y sense fonament conegut?... Albert, no
+  siga criatura. Las sevas reticencias son mil vegadas pitjors que la
+  explicació complerta y clara que demano, qu' exigeixo. Parli,
+  Albert, díguimho tot. Qué passa?
+
+Escoltantla, l'Albert se detestava á sí meteix, malehia sa pobresa
+d'enginy, son no saber mentir; peró, tocat del cor, comprengué que
+calia acabar ab aquella situació pera tots dos enutjosa y visiblement
+humillant per aquella dama.
+
+--Y bé, sí --feu ab veu tremolosa-- fingia, per més que malament com
+  sempre. Parlaré, donchs, ja que vosté m' ho exigeix; peró no
+  considero la carretera lloch adequat pera fer confessions de certa
+  mena. Aquí, á tres centas passas, trencant á l'esquerra, hi tenim
+  la font del Roure. Esperi fins allá, y parlaré.
+
+Y en dihent aixó, picaren als cavalls, abandonant la carretera pochs
+moments ans d'atravessarse ab lo carruatje que, temps há, veya Da.
+Isabel. Era una tartana, del fons de la qual s'abalansá un cap
+tafaner. La tartana seguí per aixó sa via, mentres la parella
+devallava al pas lo coster qu', atravessant un torrentot, enmena á la
+font del Roure.
+
+Del peu meteix de la font arrancava un extens viver de pollancras,
+plantadas á dret fil en cent caminals encatifats d'herbey, un
+bosch-prat hermosissim que convidava á aquells cavalls de regalo á
+péixers un dia en llibertat com quan eran nadóns. Descavalcá la
+parella y soltaren las bestias, la brida arrossegant. Da. Isabel
+s'assegué á terra, sota 'l gran roure que dava nom á la font,
+esperant anguniosa las explicacions de l'Albert. Aquest permaneixia
+de peu dret, coto 'l cap, fuhetejantse distretament lo pantalón. Per
+fi, després d'un cop de fuhet més fort, acompanyat d'un suspir que
+revelava l'esfors vensut, comensá:
+
+--Vosté ho vol...?
+
+--Ho desitjo, exigeixo que no m' oculti ni aixís --saltá Da. Isabel,
+  tota resolta.
+
+--Donchs bé. Vosté recorda la pintura que li feya jo de la vida á
+  Vilaniu? Vosté 'm deya, lo de sempre, que só un criatura, un
+  pessimista, un exagerat, y, encare no fa vintiquatre horas, al
+  parlarli de lo succehit ab en Solá, me repetia las meteixas
+  recriminacions. Res més injust, donchs, Isabel. Jo so fill d'aquí,
+  sé la terra que trepitjo, l'he observada ans d'are, lliure de
+  prevencions y, créguiho, la conech mellor que 'l meu pare, que 'l
+  marit de vosté, massa obcecats un y altre per l'hábit de víurehi y
+  pe'ls goigs que 'ls hi dona la preponderancia política. Aixó es un
+  infern d'odis, d'envejas, de mesquinesas inconcebibles. La
+  política, l'odiosa política de poblet ho mou tot. Hi há á Vilaniu
+  quí comensá per odiar á don Pau y al meu pare á causa de la
+  política, y que somia avuy en fernos pagar los plats trencats á
+  vosté y á mí.
+
+--A nosaltres! --exclamá Da. Isabel, no sabent si riure ó posarse
+  séria.
+
+--A nosaltres. Vosté, Isabel, es massa bona pera compendre l'enveja,
+  massa superior pera somiar las maquinacions de que son capassos los
+  meus convehins, quan aquella mosca 'ls pica.
+
+Y en corroboració de sas paraulas, tragué l'anónim donantlo á llegir á
+s'amiga.
+
+--Aixó ho he trobat al peu del reixat de la Mayola. Providencialment
+  ha vingut á las mevas mans; perque es tan gran la maldat de
+  l'autor, que 'l havia llansat allí á terra, desclós y sense
+  sobrescrit, pera que, avans d'arribar á mans de vosté, pogués
+  llegirlo tothom, un criat, un masover. Ah, Isabel! Aquí han
+  averiguat que l'escándol es la mellor de las armas pera matar
+  impunement. Y en la nostra amistat han trobat peu pera darne, pera
+  desferse de vosté: vosté fa nosa, vosté fa nosa!...
+
+En acabant de llegir, Da. Isabel aixecá 'l cap, clavá una mirada
+tranquila á l'Albert, y sacudint l'espatlla ab menyspreu, va dir:
+
+--Y bé, qué? Aixó li dona tan mal temps? Fassis superior á las
+  miserias, home. Aixó no val la pena de parlarne. --Y ab sos dits
+  enguantats esqueixá tranquilament l'anónim, llensant los paperets
+  en lo regarot per hont s'escolava la font del Roure.
+
+--Mal fet, Isabel.
+
+--No hi ha com l'aygua pera rentar la porqueria.
+
+--Ay, amiga meva, si tot se curés aixís! Aquest será 'l primer d'una
+  série interminable.
+
+--Tots sufrirán la meteixa condemna, sense ni pendrem la molestia de
+  llegirlos. Per ventura tractava vosté de descubrir al autor? Pera
+  qué, pera coneixer un vil, un miserable?
+
+--L' hauria escarmentat y me'n lliuraria...
+
+--Aném, home, vosté no alsaria la má sobre un cobart. No'n parlém més,
+  vamos; que'ns rebaixém tan sols al ocuparnos'en.
+
+Da. Isabel, qu' anava folrada ab la dura corassa d'una conciencia
+pura, afrontava aquellas malvestats sense la més petita alarma,
+maravellantse fins de que logressin capficar tant á un jove, com ella
+acostumat á pagar la vilesa ab lo menyspreu quan no ab la llástima.
+Ja esqueixat l'anónim, feya compte de no pensarhi més, y havia
+recobrat per complert l'humor alegre ab que s'havia llevat aquell
+dia.
+
+--Aném, aném, Albert, á agafar altre cop los cavalls y á férloshi
+  empendre la correguda que no han dat per causa de vosté. No
+  s'amohini tan aviat, home. Si no temés esser pesada, tornaria á
+  repetirli aquells sermons. Miris --feu, posantse la má al cor y ja
+  aixecantse --aixó net y
+'l cap dret, y endevant sempre.
+
+--Isabel, tot aixó es veritat y molt pla, vist ab los ulls de vosté;
+  aquí, no obstant, es una imprudencia. Nos rodeja gent perfidiosa
+  que no
+'s cansará. Saben per experiencia que lo que 's pert ab forsa 's
+ guanya ab temps, y contra 'l menyspreu de vosté ells oposarán una
+ contumacia que li semblará increíble. L' únich medi de salvar á
+ vosté es que deixém de tractarnos ó que jo abandoni Vilaniu.
+
+Da. Isabel se posá roja d'indignació, internantse ja decidida per sota
+las voltas d'aquell hermós viver, no sens exclamar ab alterosa veu:
+
+--Vosté es un noy; obri com vulga!...
+
+L' Albert la seguí maquinalment, mossegantse la llengua pera contenir
+l'exaltació qu' aquella brusca sortida li produhia. Jamay Da. Isabel
+l'havia tractat aixís. Peró l'exaltació de l'Albert, ab sorpresa
+d'ell meteix, no era d'enfado si nó d'entendriment.
+
+--Per qué li dich jo? per qué li dich, sinó pe'l bé de vosté?
+--exclamava, fet un xicot, derrera d'ella y en veu mitj ennuahagada.
+
+--Peró vinguim aqui --replicá la dama, agafant ja 'l cavall per la
+  brida y revelant s'agitació d'esperit ab descompassats moviments,
+  mentres parlava: --¿A quí dech dar compte dels meus actes, jo? A la
+  gentussa de Vilaniu? Al primer perdut que s'ho proposi? Nó, senyor.
+  No més qu' á Aquell de dalt y al meu marit... Un y altre...
+
+--Aquí está l'equivoca...
+
+--Deixim dir --saltá en veu imperativa.-- Un y altre están segurs de
+  la puresa de mas intencions, de ma honestedat y de l'honrada
+  amistat de vosté.
+
+--Dispénsim, Isabel, vosté está exaltada per una honrada convicció
+  qu', ab dolor de la meva ánima, tinch de destruhir.
+
+--Albert, no sigui criatura!
+
+--Per l'amor de Déu, escoltim. Respongui de Déu, sí; peró no respongui
+  dels homens, no respongui de la serenitat del seu marit. No hi ha
+  dubte qu' avuy pensa aixís, qu' está segur de vosté, que no malfia
+  de mí, que creu en la nostra amistat honrada... peró, ah, si
+  l'anonim cau á las sevas mans! ah, si 'l corch del dubte arriba á
+  mossegarlo! Com una flamarada neix la gelosia!...
+
+--En Galcerán no pot dubtar de mí; 'm coneix massa, m' estima, de
+  banda la modestia, per lo que valch; primer dubtaria de...
+
+--Calli, no digui disbarats. La gelosia cega: dubtaria de voste, de
+  mí, de tothom, ans que del autor del anónim.
+
+--Finalment --saltá Da. Isabel-- aixó vol dir qu' aquí la franquesa es
+  impossible; qu' aquí la honrada expansió es un perill; qu' aquí
+  l'amistat no 's comprén, qu' aquí no s'hi pot viure?
+
+--Sí, sí, sí, --aná refermant l'Albert ab moviments de cap, los ulls á
+  punt de saltarli.
+
+Y regná una pausa, durant la qual abdós restaren com aclaparats pe 'l
+pes d'una gran desgracia. Da. Isabel arribá á mossegar ab rabia lo
+puny de son elegant fuhet, mentres ab gran esfors tractava de
+xuclarse las llágrimas que li enterbolian los ulls. Una turbonada de
+pensaments, plens d'indignació, atravessá per aquells esperits
+honrats, víctimas desitjadas de l'enveja.
+
+--Acabém --feu Da. Isabel, en veu defallida y com exposant la solució
+  de sos secrets rahonaments-- resulta de tot, qu' estich á mercé
+  d'uns enemichs tan temibles com perfidiosos, no es cert? Vosté ha
+  dit que jo, pobre de mí, los hi faig nosa, que no pararán fins á
+  desfersen. Donchs
+'l blanch del foch so jo, no vosté. Si vosté se'n vá, la desgracia no
+ s'evita, la calumnia llavors me buscará un altre cómplice, baixará
+ potser fins á junyirme á un criat, á un mosso de mulas, si tant
+ convé... Donchs, per Déu, vosté no 'm deixi, si m' estima, no m'
+ abandoni á las urpas d'una calumnia disposada á arrossegarme pe'l
+ fanch.
+
+Y digué las derreras paraulas plorant, tan fora de sí y presa de tal
+tremolor, que son company s'apressurá á reconfortarla, fingint una
+calma que certament no tenia. "No n' hi havia pera plorar ni
+desesperarse d'aquella manera: ell havia exagerat, portat de massa
+bon desitj, peró sense fonament prou sólit. ¿Que no coneixia la seva
+imaginació? Potser veya visions. Potser l'anònim ni 's referia á
+ella. Potser era una senzilla broma. ¿Quí sab si havia sigut un
+acudit del meteix don Pau?..."
+
+Y després de soltar tots aquets disbarats y d'altres encare més
+extravagants, qu' als ulls d'una persona serena haurian posat en tela
+de judici l'enteniment de l'Albert, afegí, mudant de to, aplacat ell
+á la vegada:
+
+--Sí, Isabel, perdónim: vosté tenia rahó, la cosa no val la pena.
+  Muntém y no'n parlém més.
+
+Y abatuts y defallits, muntaren com qui diu maquinalment, deixantse
+portar pe 'ls enjogassats cavalls, fins á la carretera, sense dir una
+paraula. Un cop á dalt, per misteriós instint, encare sense dir res,
+llansaren los cavalls á tota brida en direcció á la montanya,
+desapareixent bén prompte dins d'un núvol de pols.
+
+### III
+
+Quan de retorn á la Mayola, al peu del magestuós noguer descavalcaren
+dels suhats cavalls, contrastava la tristesa, que duyan pintada á la
+cara 'ls cavallers, ab la radiosa alegria dels de la casa que
+sortiren á rodejarlos, cridant, rihent, marejantlos á preguntas y
+acudits.
+
+Da. Isabel besá ab singular expressió á sos fills, peró sense
+entretenirshi, y penjat al bras lo róssech de s'amassona, s'escapá
+corrents dins de la casa, refugint tota conversa. La cambrera la
+seguia, peró aquella la pará en séch á mitja escala, dihentli que
+podia retirarse. Per son cantó, l'Albert s'esforsá en aparentar
+tranquilitat, cambiant rialletas, responent á las preguntas del
+mellor modo possible á son estat d'esperit, fins que, trobant
+conjuntura, prengué comiat també pera retirarse á treures la pols y
+la calor.
+
+--Qu' acalorats venen! --exclamá 'l general, tan aturdit com sempre.
+
+Per lo que toca á D. Pau, quí, com polítich de bona fusta, tenia
+propensió á llegir en los semblants y coneixia, per altra banda,
+aixís l'inquebrantable sinceritat del rostre de sa muller, com la
+torpesa per dissimular de l'Albert, quan los vegé descavalcar,
+descubrí ja en ells una agitació que 'l posá alerta. Observá llurs
+moviments, percibí certa veladura en las veus, falta d'entonació en
+las modulacions, y vejé confirmada sa primera sospita. Per aixó, en
+quant l'Albert, tot caygut d'espatllas, traspassá 'l portal, D. Pau
+deixá á sos amichs, contemplant als fatigats cavalls que regalant
+escuma, sas illadas pantejant agudament com una manxa, en Boy
+s'apressava á desguarnir, y aná á trobar á Da. Isabel.
+
+Contra sa costúm, aquesta s'havia tancat en clau de part de dins. Ell
+trucá més alarmat encare, peró, anunciantse, la porta s'obrí
+inmediatament per' esser altra volta barrotada tot seguit.
+
+--Gracias á Deu qu' has pujat. Anava á cridarte --feu, tota plorosa y
+  conservant encare aquella agitació, Da. Isabel.
+
+--Qué't passa, qué tens? --preguntá son marit, més alarmat cada
+  volta.
+
+Da. Isabel l'invitá á seure ab desmayat moviment y, tot deixantse
+caure en un balancí, arrancá á plorar pregant:
+
+--Galcerán, per Déu, treume de Vilaniu; entornémnosen á Barcelona,
+  portam allá hont vulguis, peró treume de Vilaniu, fugím d'aquest
+  poblot.
+
+Un munt de sospitas las més descaminadas y contradictorias
+atropellaren l'esperit de D. Pau. May havia vist á Da. Isabel tan
+desesperada.
+
+--Qu' es aixó, qu' es aixó? Esplícat desseguida, que 'm tens en
+  torment.
+
+L' honrada esposa, entre singlots y llágrimas, revelá á son marit tot
+lo secret que l'acorava, sens omitir un detall. D. Pau respirá
+folgadament y, en veu persuassiva, exclamá:
+
+--Ah, bah! no't donguis pena per tan poca cosa! Calumnias de vehinat.
+  Lo que jo sento es qu' hajas llansat lo paper, perque la lletra
+  potser ens hauria descubert l'autor y ja no hi tornaria.
+
+Besá á Da. Isabel ab una tendresa estranya en ell, l'acaroná, l'apretá
+contra son pit com una criatura. Veyentla més calmada, li demaná que
+no hi pensés més, y confirmant enérgicament la confiansa absoluta que
+li mereixian ella y son amich Albert, li aconsellá ab dolcesa que
+s'asserenés, á fí de que ningú hagués esment d'aquell disgust.
+
+--Per lo demés --afegí-- tu comprens ja, que disfrutant la meva
+  confiansa, no corre perill la pau doméstica, y que fora brava
+  tontuna tornar á aixecar la casa per tan nímia cosa. Pósat sobre
+  tu, considéraho y 'm darás rahó. La teva salut ne valdria de menos.
+  Mira, ja sembla que tens més colors. Tot aixó passará.
+
+D. Pau, realment, tenia absoluta confiansa en sa muller y, á part de
+la ventatjosa idea que li mereixia l'Albert, era massa orgullós pera
+creure en la possibilitat de que 'l desbanqués tan fácilment ningú;
+menos encare un jove d'aquella edat á qui la mateixa Isabel havia
+vist creixer y, com qui diu, acompanyat á estudi. La meteixa
+sinceritat ab qu' acabava ella de confessarli lo succehit, la noble
+indignació qu'havia encés en son cor la calumnia, aquell desfogament
+impetuós d'una ánima verament ofesa, los delicats propósits del jove,
+eran garantia prou sólida pera viure confiat y arriscarse á pagar ab
+humillant desdeny l'obra del calumniador. Per aixó, en Galcerán eixí
+tranquilament del dormitori, disposat á no dir una paraula del fet á
+l'Albert á fí d'estalviarli 'l més petit rubor, y may com aquell matí
+estigué deferent y xamòs ab ell y Da. Isabel. Satisfet com un
+triomfador --que triomf pe'l marit era aquella confessió, més qu'
+espontánea, desitjada-- posá fins imprudent empenyo en atansar més y
+més als que la malvestat feria d'un sol tret, com si desitjés á sa
+vegada que rebessin també junts generós premi. Y aixís, escabullintse
+ab delicada dissimulació, de Da. Isabel, y emportantsen d'assí d'allá
+al gobernador y al general ab lo més fútil pretext, obligá á l'Albert
+á permaneixer llargas estonas ab sa amiga, sols, complertament
+lliures, sens rumiar que 'ls atormentava més aixó que no pas los
+complavia; puig, encare sota 'l pes de l'ofensa, al trobarse sols,
+cap dels dos sabia pensar en altra cosa qu' en la maldat de qu' eran
+víctimas. Abdós la veyan redressarse devant d'ells, ofegántloshi ab
+l'espant la veu ingénua de l'amistat, separantlos de tothom ab sos
+brams de fera per' arraulirlos en una sola abrassada, fugint de sas
+embestidas, sens armas de defensa y en mitj d'esglayadora soletat.
+
+Altrement, l'Albert, ab sa fonda penetració, notá bén aviat en las
+escapadas de D. Pau una solicitut estremosa, prou mancada de
+naturalitat pera passar inadvertida als ulls de qui 'l coneixia
+íntimament. Prompte n' endeviná la causa.
+
+--Isabel, vosté ho ha explicat al seu marit?...
+
+--Tot, tot, lo cor m' ho demanava; de llavors ensá estich mellor.
+
+--Ho comprench, Isabel, peró ho judico una imprudencia.
+
+--May podré creure qu' un comportament lleal puga dur mals resultats.
+  Y aixó no vol dir qu' ho haja fet ab cálcul; era una necessitat de
+  la meva conciencia... En Galcerán está content de mí, odia com
+  nosaltres al calumniador, vosté queda en son lloch als ulls del meu
+  marit, no podém ja ser víctimas d'una sorpresa, y jo estich
+  contenta d'haverme tret de demunt aquell gran pés. Ja ho veu,
+  segueixi sempre las bonas inspiracions del cor, y no tinga por.
+
+L' Albert no respongué, peró en sos ulls se reflectia la trista
+expressió del dubte.
+
+Las ocupacions de Da. Isabel, á la fi, permeteren un moment de soletat
+á l'Albert. En veyentse lliure, 's recullí una estona en son
+dormitori, deixantse caure en una butaca, ab un llibre á las mans.
+Peró sos ulls passavan per demunt de las lletras com una esponja
+mullada qu' esborrant mots y oracions enteras, feya 'ls párrafos
+indesxifrables. Lo llibre l'aburrí bén aviat, deixá la butaca y, per
+entre la persiana, contemplá un moment la Vall de Flors.
+
+Eran las onze. Una quietut solemne, eixa quietut de desert qu' al
+estiu cau sobre 'ls camps, més fonda y avassalladora á certas horas
+del dia qu' en negra nit, dominava l'hermosa vall. S' hauria dit qu'
+en las insondables alturas del univers se preparava algun misteri
+imponent que
+'l mon esperava embadalit, tots sos camps vestits de gala, lo sol fent
+ alimárias ab una disbáuixa de llum. Lo cel era una sola planxa de
+ turquesa brunyida, y escalavan los serrats, ab vol imperceptible,
+ magnífichs cumulus ribetejant l'horisó d'armini, mentres una polzím
+ argentina vibrava en tota l'atmósfera, cubrint d'un vel lila las
+ montanyas de ponent. Vilaniu, 'ls arbres, las ayguas, tot s'amarava
+ d'aquella boyra de sol, en la qual lo més lleu moviment encenia
+ flamaradas de llum blanca. Era magnífich, peró l'Albert hi sentia la
+ fiblor del contrast. Tots aquells esplendors li semblavan un
+ sarcasme rodejant Vilaniu, cau d'odis insaciables y rancúnias. Sos
+ ulls se clavavan en aquell feix de casetas encastelladas que
+ finestras y balcons clapavan de negre á pichs petits com fitxas de
+ dominó. A voltas, creya ovirar la casa payral ab la galeria hont
+ donava son escriptori, qu' are, més que may, seria sa presó. Altres
+ cops, sos ulls furejavan ab indomable tenacitat, com cercant entre
+ aquella barreja quelcóm d'imperceptible y molt volgut; peró eixa
+ mirada tossuda errava d'assí y d'allá inútilment, fins que li
+ escaparen aquestos mots á mitja veu:
+
+--Que só boig! Com vull saber hont viu si no sé quí es?
+
+Fins qu' hauria descobert l'autor d'aquell anónim no estaria tranquil.
+Llavors repassava tot lo fet derrerament á Vilaniu, la llista de sas
+coneixensas, tot lo que pogués encaminarlo á conseguir son desitj;
+y 'l balcó de casa Montellá, ab Da. Mercé y la pubilla Tárrega
+entregantse á la mesquina murmuració que 'l tragué d'allí, no se li
+apartava del pensament. Peró l'Albert no podia creure que d'aquellas
+miserias eixís una infamia tan gran; menys encare que 's prestessen á
+executarla 'ls marits d'aquellas donas, que gosavan reputació
+d'hómens honrats entre
+'ls mateixos contraris. No obstant, alló exigía 'l concurs d'un home,
+ aquella meteixa comparació pedantesca de Penélope 'l revelava. Com
+ un llamp atravessá llavors pe 'l enteniment del jove lo nom d'en
+ Riudabets. Peró l'Albert se posá á riure: ¡D. Tomaset! aquell
+ infelís! aquell ser inofensiu!... Y acabá per dirse que seria una
+ gran sórt si l'obra fos d'aquell ximple... Aixís quína broma! Fins
+ l'Isabel hi riuria.
+
+Mes, després, recordant la defensa que 'l mateix Riudabets havia fet
+de Da. Isabel en aquell balcó, li semblá impossible qu' en sério
+aspirés á obtindre un favor d'aquella dama, y tingué fins per absurdo
+suposarlo altrament capás d'una vilesa com aquella: aixís es que,
+pensant y repensant, no lográ eixir de sa confusió.
+
+Sas ideas prengueren arreu un altre camí. Com si 'l viatje de son
+esperit, al mudar de rumbo, exigís al cos una virada, abandoná 'l
+balcó y s'estengué demunt d'un sofá. ¿Quína seria desde are sa
+conducta envers Da. Isabel? A truco de dar més pábul al misteriós
+calumniador, ell no podia seguir rebent d'aquella dama la protecció y
+confiansa que'n rebia á Barcelona. Peró, y si l'anónim era obra no
+d'un, sinó de molts? si la calumnia s'hagués estés per la vila, no
+fora més exposat retirarse de sobte? No 's diria, llavors, que
+dissimulavan, ó qu' haventne hagut esment D. Pau l'havia tret de
+casa? Per altra part, com efectuar eixa retirada sens una explicació,
+dificilíssima ab son pare, l'adorador dels Galceráns? Y més qu' eixas
+consideracions, encare acoravan á l'Albert altras duas. ¿D. Pau
+fingia, ó 's reya verament del suposat amor de sa muller? No li
+hauria deixat l'anónim la fibla del dubte? ¿no hauria destruhit pera
+sempre més la confiansa y enmatzinat l'antiga simpatia, sens la qual
+faria sants, que semblarian dimonis? Oh! si se'n fa de mal ab quatre
+ratllas! Si n' havia sigut d'imprudent Da. Isabel, confessant lo
+succehit!
+
+Llavors venia la derrera, potser la qu' havia anat empenyent tots los
+pensaments anteriors per esser la més forta y formidable. Era la
+trasmutació de sentiments que 'l lligavan ab donya Isabel. L' afecció
+tranquila, franca y generosa, afecció de pura amistat, qu' havia
+sentit fins are per aquella dama, no prenia dins de son cor un
+carácter alarmant? Aquell calor ab qu' havia parlat á Da. Isabel en
+la font del Roure no'n deya ja alguna cosa? En lo balcó de casa
+Montellá, havia comensat á inspirarli llástima, una conmiseració
+fonda é insistent qu' acabá per esser sa preocupació de tot lo dia,
+de tots los minuts, l'acíbar que li amargava més y més totas las
+impresions que de Vilaniu rebia. Aquella llástima havia trabucat dins
+de son esperit la gerarquía existent entre ell y Da. Isabel. Lo
+protegit passava á protector, lo débil á fort; la forta, la
+protectora de tota la vida, li apareixia necessitada d'un amparo qu'
+ell li daria ¡oh, sí! ab totas sas forsas. Ell ja no era l'estudiant,
+lo noy qu' entrava á rebre 'ls favors de sos vigilants fent
+l'acatament degut al reflecso de paternitat que sos pares havian
+depositat en aquella familia; era ja un home fet que possehia 'l fil
+d'una intriga perillosa contra la qual vetllaria en secret. En aquest
+estat, l'anónim fou lo vent que fá descarregar la nuvolada; sa
+compassió per Da. Isabel prengué la forma aguda del plor. Los recels
+se convertian en fets, y en aquestos fets li dava l'enemich un paper
+importantíssim. Com si hagués conegut los secrets propósits de
+l'Albert, lo desafiava á realisar tota sa protecció promesa,
+escupintli á la cara á l'hora qu' ho feya á Da. Isabel. La
+calumnia 'ls igualava declarant possible lo qu' ells dos no havian
+somiat. Alló era obra del infern! L' Albert, entre 'l buf d'ira que
+li encengué 'l rostre, sentí passar una ratxada d'amor, un amor qu'
+havia d'esser criminal. Encare, gran remey hauria sigut amagarlo dins
+del cor sens comunicarlo á ningú; ell hauria pogut estimarla en
+secret y johir aixís las dolcíssimas tendresas d'un amor generós fins
+al sacrifici. Son gran disbarat fou entregar l'anónim á Da. Isabel
+que, d'allavors ensá, no podria tractarlo ab la confiansa d'avans.
+Ferida en lo viu de l'honra per aquella infamia, més ó menos tart
+havia de mirarlo á'n ell com un perill. Y quan, tot aixó? Quan ell la
+estimava més que may, quan més que may sentia 'l desitj d'estar á son
+costat! De sobte, una rojor de foch li arborá la cara.
+
+--Cóm! --exclamá interiorment.-- Penso en amarla y 'm queixo de la
+  calumnia? May, may. Amarla fora llegitimar l'ultratje, ultratjarla
+  com ho han fet aquells vils!
+
+Peró, tot exclamantse aixís, pressentia ja ab terror que la voluntat
+li mancaria. S' aixecá, mirá altra volta la vila clavantli una ullada
+plena de rencor, com si Vilaniu fos la causa de totas sas
+desventuras, y fixantse novament en la galeria de sa casa, 's refermá
+més en lo propósit d'enterrarse en aquella presó daurada, únich
+refugi que li oferia la sòrt.
+
+En aquell moment lo cridaren pera esmorzar. Encongit y temerós de que
+tothom li llegís á la cara la passada lluyta, l'Albert baixá. Tota la
+familia mostrava la més alegre franquesa. En lo rostre de Da. Isabel
+resplandia la pau de sempre. Ningú hauría dit que D. Pau sabés un mot
+de lo passat. Xamós, deferent ab tothom, menos oficiós ab l'Albert
+qu' un' hora avans, l'aturdia encare més ab sa presencia d'ánim tan
+formidable com sa figura. Peró, un cop asserenat, lo jove meteix no
+pogué sustraures á la corrent d'expansió que regnava en la táula, y
+hagué de confessarse interiorment qu' era un criatura, un carácter
+exagerat, massa faltat de mon encare pera sostindre las batallas de
+la vida.
+
+Mentrestant, las superbas torras qu' al matí ribetejavan los cimals,
+s'havian agegantat formidablement. Arrebolats d'un blanch
+enlluhernador, los botaruts contorns presentavan en lo cos del núvol
+ombras amenassadoras. La vegetació dormia ensopida, 'l sol cremava, y
+del peu de la Mayola 's veyan las montanyas cobertas d'un mantell
+d'or demunt del qual l'ombra escorredissa dels núvols arrossegava
+vels moradenchs. D. Pau pronosticá una turbonada, y, fugint d'aquella
+calda inaguantable, tothom se retirá á llur habitació, menos l'Albert
+que las emprengué per derrera 'l mas. Com atret per l'ombra,
+s'interná en lo garroferal, passá de llarch la casa dels masovers
+hont sentí remor de plats, y no pará fins á la propera ubaga que li
+oferí 'l torrent dels Rossinyols. La ribera s'aixecava allí bon xich,
+encaixonant lo torrent dintre dos grans murs de códols coberts de
+bardissa esmaltada per mil flors. Sálzers, roures y alzinas creixian
+entre aquell pedragám, repenjantse cap á l'aygua, servint de columpi
+y palanquí als variats aucells qu' atravessavan constantment de part
+á part la torrentera. L' Albert trobá, entre aquell terrabastall de
+rocas, una balma coberta de tovíssima molsa, hont lo sol jamay havia
+entrat. D'allí ovirava una gran extensió de torrent. Sa pensa hauria
+volgut gronxarse emperesida en l'elástica esquena del aygua que
+passava rondinant y sorollosa com un cos plé de vida; peró 'l
+trecateig de la corrent no 'l deixava pensar. L' aygua l'atreya, li
+descobria capritxos admirables de pura visualitat. Allí s'escolava
+entre dos rochs, molsuda y teixida com los muscles d'un bíceps
+formidable, enllá botava blanca y enjogassada com un anyell, aquí,
+guarnint de serrell argentí un palet, convertíal en la testa
+venerable d'un vell que s'ofegava; la llum llampegava en sa escata de
+peix ó 's fonia suaument en la tinta verda de l'altra vora. Y per
+demunt del soroll adormidor de l'aygua que sumia á son esperit en
+inefable lassitut, sentia 'l clam escampat dels galls anunciant la
+tempesta y l'escataynar de las gallinas qu' arribava allí, com lo
+ressó llunyá de trompetas de quintos, á acabar d'adormirlo.
+
+Sos ulls se clogueren, son cos, ja mal assegut, aná estirantse poch á
+poch fins á trobarse extés á terra, lo barret de palla demunt del
+rostre.
+
+No havia dormit mitja hora, qu' una remor fonda y preponent lo
+deixondí. Una claror morta illuminava l'espay, lo torrent semblava
+portar una aygua negrosa. L' Albert s'aixecá y mirá 'l cel. De la
+serra llevantina havian comensat á desplegarse amplas y gruixudas
+guatas color de plom, qu' anavan avansant, entreteixintse, cada cop
+més negras, fins á l'anacarada faixa del horizó aclarida encare ab
+resplandors d'argent. D'improvís, baixá galopant, entre gassas de
+pols que s'esllanissavan y esvahian pels ayres, un vent mullat. A son
+buf violent, los arbres comensaren á balansejarse com gegantins
+plomalls, las fullas s'arredossaren á las brancas tremolant
+convulsivament, y 'ls sembrats s'encresparen en suaus onadas.
+
+Lo temporal se'n venia á sobre amenassador. Potser lo torrent se
+desencadenaria com altras voltas; peró l'Albert ni somniá en
+abandonar aquell lloch de perill. L' estat de son esperit requeria
+las emocions fortas que tots aquells preparatius anunciavan.
+
+De sobte, un ruixat de feixugas gotas s'escarxá per terra campintla
+d'un tó bituminós, regalimaren penyals y socas, y, arreu, fendí
+oblícuament l'espay, en urdit espés de rajolins de vidre, la pluja.
+Lo vent havia parat, la claror mimvava, los arbres, embarnissats de
+fresch, ploravan, colltortas de lassitut llurs fullas, mentres
+l'aygua qu' omplia rechs y barranchs semblava parar sa martxa y
+rebullir tota aturdida al sentirse trepada incessantment la pell
+entre un bat-y-bull d'esquitxos y d'encenalls cristallins.
+
+L' Albert sentia com esgarrifansas de gust. Dret, al brancal meteix de
+la balma, salpicat de cap á peus per la violenta pluja, enlluhernat
+de tant en tant per la blavosa llum dels llampéchs, era tot ulls, tot
+orellas. Omplia l'espay una tenor aixordadora d'universal bullida
+que 'l tro apagava sovint ab sas trabucadas rodolants, ensemps que 'l
+llamp anguilejava pel tou de la guata ab sa enlluhernadora escata de
+misto. Lo cel, cada volta més fosch, deixava vibrar més la rabent
+lluhentor del llamp; los trons rebombavan ab veu més ronca, la cinta
+anacarada del horizó mimvava pausadament.
+
+"Ah, llástima d'espectacle! llástima per aquell cau d'ánimas petitas
+ de Vilaniu!" --mormolá l'Albert, llansantse un cop més per la
+ corrent romántica de sos pochs anys. Y per son esperit atravessá 'l
+ desitj de tindre al costat á Da. Isabel, "l'única que compendria la
+ grandiositat de tot aixó". "Ah, cóm gosariam contemplantho de
+ brasset, comunicantnos ab apretadas de bras las emocións del cor,
+ muts, sens badar boca!"
+
+Mes, un soroll estrany vingué á trencar l'enagenació del jove. D'allá,
+del cap del torrent, ohí per moments atansarse una remor fonda, un
+bum-bum vibrant, un trontoll qu' esborronava. Sens cuydarse de la
+pluja qu' anava amarantlo, s'abalansá més á camp ras, fits los ulls
+al indret d'hont eixia aquella tenor. L' espessedat de la pluja que
+li enterbolia la trasparencia atmosférica com á contra-claror d'un
+vidre entelat per regalims, no li deixava ovirar res més enllá de
+vint passas. Y 'l soroll s'atansava més imponent, més amenassador, al
+compás dels trons que ressonavan per valls y montanyas, cada cop més
+caragolats y estrepitosos. Una furiosa bufada revinclá tots los
+arbres, extremí totas las bardissas ab moviments adolorits. Llavors,
+se presentá als ulls de l'Albert la riuhada, alli, á sos peus, enorme
+serp que venia bramulant, galopant, sas crins d'estopa erissadas,
+lliscant per demunt dels códols, engolintlos rápidament dins de sa
+pell terrosa, jaspejada d'escuma. En rabent y onejant lliscada
+s'escorria aquella serp sens fí, inflantse, arrebassant ab son
+refréch matas y socas que cabussavan per sa elástica esquena, cobrint
+las revincladas arrels dels arbres riberenchs, xipollant los botaruts
+penyals, llensant desmays de perlas sobre l'herba, capritxosos
+miralls assí y allá.
+
+L' Albert sentí la pressió d'una ma á sa espatlla que 'l feu extremir
+de cap á peus. Al girar sos ulls, no toparen ab la... sinó ab los del
+general qui, seguit del gobernador, l'amparava ja ab son paraygua.
+
+--Oh, miri, miri, Dominguez, qu' hermós! ¿Veritat que val la pena de
+  mullarse?... Bé que no tant com vosté, Albertet... ¿qué no veu com
+  está?.., ¿Ahont tenia 'l cap? Per amor de Deu...
+
+Y, tot expolsantlo ab los mocadors y cubrintlo ab los parayguas,
+estigueren bona estona 'ls tres contemplant l'imponent avinguda qu'
+arrancava del general crits y exclamacions d'entussiasme. Sos dos
+amichs no responian: en Dominguez, capficat per consideracions de
+prudencia, devant del perill qu' alló oferia si durava massa;
+l'Albert, molestat per aquella aparició qu' havia trencat son
+reculliment.
+
+Estant aixís, la fosca guata aná aclarintse com per encantament, los
+trons s'allunyavan remugant ab veu més sorda, se calmá la fúria del
+torrent, una hermosa ullada de sol brillá en l'horizó y, poch á poch,
+misteriós buf comensá á desllanegar las bromas, á esbarriarlas en
+borrallons fantástichs de tota opalina, enribetada de flamejant
+armini, sota un blau desmayat.
+
+Lo general, que no sabia despedirse del espectacle sinó ab gran
+recansa, malgrat sos anys s'enfilá penyas amunt fins á un lloch que
+dominava tota la vall. Las teuladas y ferros lluhian com l'acer, lo
+fum de las llars de Vilaniu s'ajeya explendorós demunt la vila.
+Recobraren llur magestuosa quietut los arbres, carregadas las fullas
+de diamants irisats, y 'l torrent, neta de llot la pell y desinflada,
+acabá per rumbejar, ayrós y alegre, son mantell antiqüelat de coure
+que 'ls palets del fons atigravan de variats colors.
+
+--General, general, encare no'n té prou? --cridá en Dominguez.
+
+L' interpelat baixá, y 'ls tres senyors s'encaminaren vers la Mayola.
+Una fresca reparadora esponjava 'l cor, las herbas, redressantse
+totas gemadas, aromatisavan l'atmósfera d'olors boscanas, un cert
+bany de suhor cobria socas, pedras, tota la terra, com si eixís
+fatigada d'una gran lluyta, y la resplandor del sol ponent anava
+retirantse montanya amunt tenyint de sanch las feixas de rostoll.
+
+Debadas tractá 'l general de comunicar sos recents entussiasmes als
+companys. L' Albert se quedava enrera, recullit encare dins de sí
+meteix, y en Dominguez, que l'observava de cua d'ull, no sens
+intenció, mudá de conversa pera encaminarla ahont volia. Pero fins al
+arribar devant del jardí, l'Albert no'n cullí paraula. Una abordada
+de las ocas l'havia despertat.
+
+--La desgracia d'Espanya, general, son vostés, l'element militar: no
+  hi ha que darhi voltas. Si la Reyna s'entregués á l'element civil,
+  regoneixent d'una vegada la preponderancia, la supremácia que, per
+  sa ilustració, per sa forsa, per son dret, li pertoca...
+
+--La Reyna no duraria un mes, perque vostés son incapassos de
+  diciplina, vostés no saben entendres... Peró calli: Albert, qué fa?
+  Vinga aquí, misántropo, vinga, home, á reforsar al amich Dominguez
+  que va en derrota. Vinga que'ns ajudará á arreglar l'Espanya.
+
+--Deu me'n deslliuri --exclamá 'l jove atansantse á sos amichs.-- Aixó
+  vostés han de ferho, vostés que son dels grossos. Jo só molt poca
+  cosa.
+
+--Los petits se fan grans, --interposá en Poudor.
+
+--De vegadas --replicá, sentenciosament, l'Albert.
+
+--Oh, general, vosté no sab qu' aquest jove de tan porvenir aborreix
+  la política!... Y apropósit, Albert, parlém en sério.(Lo gobernador
+  conseguia son fi.) Lo seu papá té com un clau al cor lo veure á
+  vosté tan indiferent per lo qu' es sagrat deber de tot ciutadá, y
+  una necessitat incontrastable de tot advocat qu' aspiri á numerosa
+  clientela. Si vosté no s'entrega á la política, comet un crim de
+  lesa-nació, té l'estudi perdut. Vosté pot fer un gran bé al seu
+  país.
+¿Vilaniu meteix no necessita la cooperació de tots los bons, pera
+ contrarrestar l'obra destructora d'en Rodón y demés advenedissos que
+ conspiran --vosté ho sab tan bé com jo-- contra la pau, y fan del
+ pare de vosté y d'aquesta familia 'l blanch de sos odis y 'l
+ trampolí del seu negoci? Si vosté vol esser diputat provincial, jo
+ le'n faré quan sigui hora. Vosté té d'aceptar aquest sacrifici
+ pera 'l bé del seu pare, pera la tranquilitat d'aquesta familia que
+ tant l'estima.
+
+--Vosté m' honra massa. Ni la meva edat, ni la meva posició, ni la
+  meva poca experiencia 'm consenten aceptar un oferiment com
+  aquest.
+
+--Permetim, Albert --saltá 'l gobernador, fent un ullet maliciós.--
+  Aixó no es més qu' una fórmula molt urbana pera deixarme compendre
+  que no es dels nostres.
+
+--Com vosté vulga...
+
+--Jo no concebeixo un jove de la válua de vosté, despullat de la noble
+  ambició de pujar y fer sentir lo pes de sas qualitats. Impossible!
+  absurdo!... Siguim franch, vosté es demócrata.
+
+--Franch li seré, senyor Dominguez. Per una simpatia completament
+  idealista soch demócrata, soch republicá. Peró 'l poch qu' he
+  profondisat en lo dret politich y en l'historia m' ha infiltrat un
+  escepticisme tan espantós per la política, que no 'm permet
+  acariciar cap ideal. No he vist cap poble felís, ni cap forma
+  inmutable, ni cap lley capás de detenir las nacions á mitj camí de
+  la perdició, quan una branzida fatal las hi empeny. Es una lley
+  fatal per' homes y pobles; náixer plorant, riure un dia, plorar y
+  plorar més y morir quan ha arribat l'hora.
+
+--Bravo --cridá en Poudor, allargantli la má.-- Vosté es fatalista,
+  com jo. Tot lo demés son cabórias: si vosté s'hagués trobat entre
+  las balas, encare ho fora més.
+
+--Senyors, senyors, no divaguém... Los fets proporcionan arguments
+  pera tot. Cal prescindir dels fets: las especulacions de
+  l'inteligencia humana...
+
+--Déixis de filosofias --saltá 'l general-- qui pot més, á dalt; un
+  bon sabre al costat y cop de sabre á qui falti... L' únich que 's
+  pot fer en bé dels pobles es aixó.
+
+Los oyents esclafiren á riure, y com creguessen fòra de lloch aquellas
+disertacions que 'l general seguia de tan graciosa manera, las daren
+per termenadas, aprofitant l'aparició de Da. Isabel que venia ab lo
+nen á la má y la petita á coll. Lo gobernador, no obstant, aprofitá
+un moment pera dir ab to de confidencia:
+
+--Albert, no siga noy: com vosté, pensa la majoria; peró al mon hi hem
+  de viure com ell nos permet. Pénsiho; lo nostre partit es la mellor
+  escala pera 'l jovent; fòra d'ell no hi ha més qu' eclipses eterns
+  y pobrissalla; l'únich que 'l pot fer home es lo nostre.
+
+--Gracias --respongué, fredament, l'Albert, ja clavats los ulls en la
+  que venia.
+
+Un rotllo alegre 's formá al entorn d'ella. La nena passá tot seguit á
+bras del avi, quí va atráurela ensenyantli 'l rellotje y posantli á
+l'orella pera que sentís la rateta. En Pepito, 'ls ulls com unas
+castanyas, responia traydorament al sonrís del Sr. Dominguez, sens
+abandonar la má de Da. Isabel.
+
+De la porta, hont s'havian detingut aquells senyors, entraren tots
+dins del jardí. L' aygua perlejava encare en cada fulla, mes los
+arenats caminals comensavan á blanquejar. Las ocas tornaren á
+abordarlos des del sortidor, batent las enormes alas y arruixantlos á
+tots. A la fi callaren, feren dos cabussons y seguiren lliscant per
+l'aygua, lo coll dret, lo cap vigilant y orgullós.
+
+Han vist ploure? Quina tarde! Y mirin are quín cel.
+
+Aquest havia quedat net com un satí fins á la serra ponentina hont
+s'arrambava una extensa calsada d'ámbar y or.
+
+--Y en Galcerán?
+
+--L' he deixat ab en Felis donant ordres... Y vosté, Albertet, ha vist
+  lo torrent?
+
+L' interpelat, qu' estava cullint una rosa, se clavá duas punxas, y al
+tractar de tombarse, 'l dolor li feu soltar la flor que caygué mitj
+desfullada per la sacudida. Da. Isabel la plegá pera que 'ls petits
+no s'hi punxessen. Peró veyent brollar la sang del jove, corregué per
+tafetá inglés, desohint los prechs del ferit y sos companys.
+
+En Galcerán estava en sa cambra arreglantse la cartera, quan ella
+entrá ab la rosa encare entre 'ls dits.
+
+--Quí ha pres mal, lo nen?
+
+--Nó; l'Albert, que s'ha punxat cullint aquesta rosa.
+
+--Y per una punxada necessita tafetá 'l damita?
+
+Y doná á la paraula damita una expressió tan aspre, que feu girar á
+l'Isabel y eixir en defensa del jove. "No l'havia demanat ell lo
+tafetá; l'havia ofert ella, venia á buscarlo contra la voluntat
+d'aquell:"
+
+--Home, home, quínas cosas tens! No sabs com m' espanta la sanch?
+
+--Extréms aixís me semblan molt ridiculs.
+
+--Peró si l'Albert no n' ha fet cap d'extrém.
+
+--Llavors, aquesta oficiositat, en una senyora casada, no 'm sembla
+  del més bon gust.
+
+--Per ventura estém privadas de tenir bon cor?
+
+--Nó; peró sí de mimar als jovenets, de defensar fins las sevas
+  extravagancias als ulls del marit, de guardar las flors que 'ls hi
+  han costat una gota de sanch...
+
+Da. Isabel se redressá tota sorpresa, quasi bé indignada; mes,
+posantse sobre sí, apoyant las mans plegadas en la alta espatlla de
+D. Pau, li digué ab veu conciliadora y tendre:
+
+--Peró es possible, Galcerán, que t' engeloseixi l'amistat que m'
+  inspira l'Albertet á qui he vist creixer? Es possible que cregas la
+  calumnia...? Vas á ferte d'un criatura un rival? Me creus á mí
+  capás de faltarte?
+
+En Galcerán se vejé á dos dits del ridícul. En lo to de sa muller hi
+havia una sinceritat, de tan incontestable, irritant. Decididament la
+primera volta qu' anava á rependre á aquella dòna estava desgraciat.
+Afligirla per motius tan puerils, era una crudeltat indigne de sa
+fortalesa; recriminar aquella amistat ab suposicions com las fetas,
+era manifestar temors vergonyants, la possibilitat de veures
+desbancat, la d'un adulteri en que ni somniar devian. Si obligava á
+aquella dona á apartarse de l'Albert, dava forsa als calumniadors,
+convertia en fet la calumnia, fins als ulls dels més incréduls. Sens
+dubte era més política la conducta del matí. Y aixís, adonantse del
+cop en fals, tractá de repararlo ab una rialla y una magarrufa que
+feu á sa muller, tot dihentli:
+
+--Tonta, tonta, ja t' he agafat. Tan criatura 'm creus encare? Qué t'
+  he dit aquest matí? Ves en nom de Deu, cura al pobre Albertet y té,
+  té la rosa.
+
+--L' he presa pera que 'ls nens no s'hi punxessen, Galcerán, y tu tan
+  mal com ho has interpretat... --feu Da. Isabel, encare en to
+  condolgut.
+
+--Ah! es veritat, qu' está carregada d'espinas! Té, jo las trauré...
+
+Y mentres l'Isabel prenia del calaix lo tafetá, evidentment concirosa
+encare pe'l exabrupte del seu marit, aquest pelá bén bé 'l branquilló
+de la rosa y, pera major proba de confiansa, s'empenyá en clavar la
+flor entre 'ls cabells de sa muller á qui besá per punt final.
+
+Un cop sol, pensá si aquest tira y afluixa es lo preludi fatal á tot
+predestinat, tractá després de traures aquesta idea del pensament, y,
+divagant entre 'l dubte y la confiansa, convingué en que tot era una
+malvada calumnia de las que 's llensan sempre sobre tothom qui
+ressurt. Sa conducta devia reduhirse á vigilar pera aixampar al
+calumniador, dissimulant lo més petit dubte devant de l'Isabel y
+l'Albert. Mes no pogué concloure sens exclamar interiorment, ab cert
+retintín malhumorat:
+
+--Peró, diantre de l'Albert, es que ja no es tan, tan criatura!
+
+### IV
+
+Arribá 'l quinze d'agost. La família Galcerán seguia encare á la
+Mayola, visitant D. Pau sovintet las obras que feya en la casa de
+Vilaniu, celebrant conferencias ab los terratinents per lo canal de
+la Baga, y compartint ab son sogre lo pler de la cassera, la qual
+era, aquell any, abundosa, sobre tot de guatllas y perdius. Las
+meteixas anadas y vingudas de D. Pau estalviavan á sos electors molts
+viatjes á la casa de camp. Per aixó, en aquesta, frecuentada no més
+que de lluny en lluny per las famílias qu' estihuejavan en los masos
+del entorn, se respirava envejable tranquilitat. Da. Isabel assaboria
+ab pler tant de repós, y contemplava sonrihent á sos fills, que, fets
+uns terrissayres, las mitjas al garró y las grans payolas al clatell,
+se colravan com préssechs y s'enfortian cada dia més. Aborrida la
+carretera desde 'l dia del anónim, no hi hagué medi de parlar més de
+cavalls á la Galcerán. Peró, aixís y tot, y rebutjada ja l'aygua del
+ferro, anava aquesta senyora recobrant sos colors, perdent la
+transparencia pergaminosa de sas orelletas y 'l rosa esmortuhit de
+sos llavis. L' ayre oxigenat del camp havia enriquit altra volta la
+sang pobre de sas venas. Aquesta mellora feya perlejar los ulls del
+pare, y obrir los del marit ab un goig no del tot despullat de
+sensualisme. La veya rejovenir, y, en sa ossiocitat, temps li sobrava
+á D. Pau pera contemplarla y acaronarla com en segona lluna de mel.
+Tot lo núvol del anónim, donchs, s'havia esvahit; la Mayola era un
+nou Paradís hont tot lo dia ressonava 'l coloqui amorós de personas y
+parellas aladas.
+
+L' Albert, mentrestant, á Vilaniu, bregava á cops de puny ab
+l'aburriment que no 's podia espolsar de sobre. Lo tracte de sos
+convehíns li era cada dia més insoportable, y al refugiarse en
+l'estudi, assaltavan sa tranquilitat los recorts de sa passada vida,
+lo nom de Da. Isabel, l'odi creixent als autors incógnits del anónim,
+una antipatia invencible pera l'empalagosa Montserrateta, que me 'l
+perseguia fins al interior de casa y s'havia atrevit á compararlo á
+Máxim Odiot, l'héroe de la Novela d'un jove pobre. Abandonava la
+poltrona y, sens adonarsen, eixia á la galeria, s'abocava de colzes á
+la barana, y contemplava, horas enteras, una taqueta blanca que
+ressortía, allá lluny, d'entre la negra espessedat dels arbres. La
+Mayola! Y ell no hi podia anar, ell, que hi hauria volat cada minut
+dos cops! Qué lluny estava de sos desitjos, son pare, quan remugava
+perque no volia acompanyarli! La reserva que s'havia imposat, prou ho
+veya, li allunyava la gent, lo feya intractable y, de rebot, objecte
+d'improperis é injusticias incessants. S' havia ficat dins d'una
+campana pneumática, y sentia fiblar l'agulló de la mort. "Oh!
+Vilaniu! niu d'escorsons, malehit sigas!" deya interiorment. Y
+tornava al estudi, prenia paper de cartas maquinalment, anava á
+escriure al advocat Olivó pera proposarli que 'l demanés, y acabava
+per endressar á un company qualsevol un cartipás de filosofías contra
+la vida rural, contra 'l mon enter, contra la creació, contra la lley
+malvada (sic) de l'existencia. Després, prenia Schopenahuer y
+devorava famélich lo verí de sas planas, aprobant á cops de cap y
+singlots sos pensaments més negres, tractant d'estúpidas las demés
+escolas, fins que l'enervament l'abatia y 'l deixava somniant ab un
+suicidi que, altre cop despert, trobava impossible, injust y
+ridícul.
+
+Nous fets vingueren á rompre la seguida de felicitat dels uns y de
+tristesas dels altres. Eran las quatre de la tarde d'aquell quinze
+d'agost, diada de l'Assumpció. La vila presentava l'aspecte alegre
+d'un dia de festa en un poble pacífich que no somnia ab revolucions
+ni bullangas. Lluny d'aixó, 'ls cafés y cassinos bullian de gent
+alegre, pe
+'ls carrers molta gent endiumenjada 's dirigia cap á Sant Joan, á
+ presenciar com la Verge seria portada en professó dalt de sa llitera
+ de vellut carmesí, present anys há de la mare de D. Pau. Peró, de
+ sobte, s'ohí al portal de Baix rompre la banda de trompetas d'un
+ batalló. La gent omplí portaladas y finestras, y tot eran preguntas
+ y arronsaments d'espatllas. Ni una crida, ni un avís del aposentador
+ havia precedit al batalló qu' arribava: ningú sabia pera qué, ni
+ quants venian.
+
+Fins á setanta vilaniuhenchs, no obstant, se posaren recelosos,
+procurant contindre l'esglayament que 'ls hi muntava á la cara,
+precipitantse al carrer á barrejarse ab la multitut, altres
+corregueren á amagar l'avirám com si vingués la guineu y, en la
+majoría de las caras, se retratá la sobtada contrarietat de preparar
+allotjament. En Rodón, mentrestant, groch com la cera, tancá
+apressuradament la maleta que tenia entre dits, y girantse vers un
+menestral jove qu' á dos passos d'ell escoltava, recullida l'orella
+ab una má, preguntá:
+
+--Qué es aixó, Marquet? Son realment soldats!
+
+--Hum! soldats, soldats...
+
+--Qué redimoni passa? --feu, per moments més concirós, caragolantse
+  pe
+'l dit la cadena del rellotje.
+
+--Qu' haurá picat l'espia.
+
+En Rodón comensá á passejarse descompassadament per aquella habitació,
+una saleta y alcova de petitas dimensions, pintada de blau-turquí y
+groch, parada ab mobles enfarfegats com los vestits de Da. Mercé,
+llur mestressa. Las trompetas anavan acostantse visiblement. En tota
+la casa no 's sentia més remor que 'l dels passos d'en Rodón. Aquest
+havia fet anar á la seva dòna á passar la tarde ab la pubilla que
+feya 'l sant aquell dia, prometent anarla á cercar després.
+
+De sobte, callaren las trompetas y 's sentí rompre la xaranga al cap
+del carrer. Ja no hi cabia 'l menor dubte; en Rodón se posá com un
+ferro ruhent, l'ira l'arborava.
+
+--Ves quanta gent vé.
+
+Eran los cassadors de Mérida, un batalló que passá al pas de Luchana,
+los soldats colrats, carregats de pols fins al cim del ros folrat de
+blanch, la cogotera voleyant sobre 'ls negres clatells, y
+flanquejadas las companyías per oficialets joves qu' anavan passant
+revista á las noyas dels balcons.
+
+En Rodón quedá encaparrat bona estona. Tancada la maleta, seguí
+passejant sense badar boca, mentres en Marquet, clavat de cara als
+vidres de la finestra, las mans creuhadas al derrera, sentia á sa
+vegada bullir lo cervell. Per fí, parantse en Rodón en sech, de cop y
+volta preguntá:
+
+--Estás resolt á seguirme?
+
+--Sí, sí: com vosté vulga.
+
+--Prou, donchs; anémnose'n. Potser tindrém allotjats y fora més vist.
+  Pórtam la maleta á la Farga: jo compareixeré per un altre cantó y
+  allí esperarém l'hora. Lo que convé es que 'm perdin de vista bén
+  aviat. Passa per la porteta del derrera.
+
+Lo jove agafá la maleta y eixí. Als dos minuts, seguí sos passos en
+Rodón, entregant á la criada una carta qu' havia de donar á la
+senyora pera que la llegís en secret.
+
+Mentrestant, dalt de la sala de casa Galcerán, qual entresol estava
+llavors tot desmarxat per las obras, conferenciavan ab cert misteri
+don Pau, l'alcalde, lo tinent de la Guardia civil y D. Ramón.
+
+--No hi ha dubte, ho tenen apariat tot, á las nou del vespre la
+  sublevació será un fet. Los mossos d'Esquadra saben fil per randa
+  cóm té d'anar. En Rodón los capitaneja; se reunirán á las
+  Aspareras; dins del canyar hi ha fusells, fornituras y municions;
+  empendrán lo camí de Cimeralta y, á Montcabrer, se trobarán tots
+  plegats ab l'Escoda.
+
+Lo tinent oposá certs dubtes á la veritat de tots aquets pronóstichs
+que
+'s davan com fets; peró 'ls altres, llegint en sas paraulas la gelosía
+ del cos, ne prescindiren y restaren rumiant una estona, fins que
+ trencá
+'l silenci D. Pau.
+
+--Bé, lo que cal, donchs, es apoderarnos d'en Rodón; morta la cuca,
+  mort lo verí. Aixó 'ls desconcertará y no ixen.
+
+--Ah, sí, sí --recalcá D. Ramón.
+
+Peró l'alcalde hi posava certs reparos. ¿Quí dava l'ordre? Cóm se 'l
+agafava sense probas? La missió d'aquell alcalde, fill de la vila,
+fincat, exposat á venjansas, era la més delicada. "D'ordre del gobern
+ho faria tot, estava disposat á obehir fins á jugarse la vida, peró á
+pendre l'iniciativa havia de pensarshi; després tot se sab, los temps
+mudan." L' alcalde no ho deya, peró veya esberlarse l'edifici del
+Estat, sentia 'l trot de la revolució qu' avansava, malgrat los
+ensopéchs y batzegadas que rebia pe 'l camí.
+
+--Y qué? --saltá D. Pau.-- ¿Per ventura no teniu confidencias que vos
+  posan en lo deber d'obrar? Per ventura no feu un bé al país y á la
+  vila meteixa, evitant que tots aquells caps-calents cayguin á mans
+  de las tropas y sigan passats per las armas? Més val un mort que
+  cent ferits. Acceptat un cárrech, s'han d'arrostrar las
+  conseqüencias... Qualsevol diria que teniu por.
+
+--Clá y net; --feu l'alcalde-- no 'm fa gens de bo héuremelas á la
+  descoberta ab en Rodón. Ja sab vosté l'influencia que cada dia
+  guanya entre certa gent.
+
+Y torná ab que 'ls temps mudan, qu' era molt exposat, que, si li
+manessin, foran figas d'un altre paner, jòch de menos táulas...
+
+Poch avesat D. Pau á contradiccions semblants, tingué de reprimir una
+abordada de son geni dominador, que semblava enardir més la presencia
+dels antichs retratos de familia destacant de las carmesinas parets,
+fits en ell los ulls en atenta espectativa. N' hi havia que cenyian
+sabre, n' hi havia que vestian toga, d'altres, com D. Joseph, anavan
+cossats senzillament ab estreta casaca de coll de mitj pam, peró tots
+respirant venerable magestat de personatges histórichs, estirats,
+corpulents, condecorat lo pit, eixint d'un fondo fosch, símbol
+imponent de llur poder passat. Tots aquells progenitors anavan á
+ascoltar al nét, al hereu de llur nom, del prestigi d'aquella antiga
+casa. D. Pau no volia comprometre aquell prestigi ab una sortida de
+tó; ell no cenyia espasa, ell no vestia toga, ell no tenia mando; ell
+no podia disposar sinó d'una influencia qu' are cregué veure
+tremolar, y restá un moment pensivol, amarrant pe'l bras á D. Ramon,
+qu' evidentment anava á llansarse pe'l camí de l'imprudencia.
+
+--Y bé, --digué á la fi, revestint la veu d'una fredor diplomática--
+  mon bon desitj ja 'l comprenéu; peró lluny de mí 'l propósit de
+  comprometre
+'ls vostres interessos ni la vostra persona. Telegrafiaré al
+ Gobernador y, sinó, las forsas qu' acaban d'arribar prou aviat n'
+ haurán dat compte. Crech que fora imprudent qu' á l'hora de
+ partida 's presentessin alli dos sols mossos d'Esquadra. Si ve
+ l'ordre, vos la comunicaré y cumpliréu, eh? Anéu, donchs, en nom de
+ Déu, Godall.
+
+Y dihent aixó, detingué ab una mirada imperiosa al oficial de la
+Guardia civil, que semblava disposat á seguir al alcalde. Fòra
+aquest, los síntomas de la furia que possehia á D. Pau comensaren á
+traslluhir en sa cara ab moviments mal reprimits, fins al punt de
+posar alerta al tinent que no 'l perdia de vista.
+
+--Qué pensa la Guardia civil? --feu de sobte.
+
+--Que si á vosté li sembla... --apuntá l'interpelat.
+
+--A mi 'm sembla qu', avans que jo meteix, los Mossos d'Esquadra
+  haurán pensat en verificar la captura. Vosté sab, senyor tinent,
+  que 'ls cossos de policía, més que pera reprimir, son pera evitar
+  los crims, y tenint confidencia de que va á perpetrarsen un, no sé
+  fins á quin punt son necessarias las ordres. Lo servey de que 's
+  tracta ha d'estimarlo 'l Gobern d'un modo molt senyalat. Vosté dirá
+  si convé á la Guardia civil qu' un altre cos la guanyi per má.
+
+--Vol, donchs?...
+
+--Desitjo que la Guardia civil cumpleixi son deber...
+
+Y al dir aixó, D. Pau, sens adonarsen, guardava tota l'actitut
+imponent d'aquells antepassats que 'l contemplavan.
+
+L' aludit, sotmés del tot, saludá al diputat com á un rey, y anava á
+retirarse quan trucaren á la porta misteriosament ab los nusets dels
+dits.
+
+D. Pau obrí, tornant á ajustar derrera seu. Y entrant al cap d'un
+minut, digué al oficial:
+
+--En Rodón es á la Farga; avans qu' ell, hi han entrat una maleta.
+
+Y un cop sol ab D. Ramón, esclatá sa indignació en las següents
+paraulas:
+
+--Lo Gobern sabrá quants punts calsan d'entussiasme per las
+  institucions aquell alcalde y aquest tinent. No mancarán hómens
+  pera substituhirlos ab ventatja. --Vol ésser alcalde vosté, don
+  Ramón?
+
+--Si vosté m' ho mana, obehiré.
+
+Sens respondre, D. Pau se ficá en son dormitori, posá un telégrama
+xifrat qu' entregá al meteix D. Ramón pera que l'enviés desseguida al
+gobernador, escrigué quatre mots al seu sogre, aconsellantli que
+tornessin tots pe 'l perill de qu' esclatés aquella nit una
+sublevació, y eixí de casa pera veure al coronel de Mérida que devia
+allotjarse á ca'n Montellá.
+
+Era evident que 'ls ánims comensavan á perdre las confiansas d'aquell
+estat de cosas, que la disgregació del partit moderat, model fins
+llavors de disciplina, cundia ab la velocitat alarmadora de la
+gangrena que s'apodera d'un cos anémich. Era indispensable obrar ab
+promptitut y energía. D. Pau s'imposava 'l deber d'esser lo més ferm
+baluart de la situació, ja no sols dins de Vilaniu, sinó en tota la
+provincia. Peró en sa derrera decisió hi havia quelcóm d'interés
+personal, aquell móvil egoista sense 'l qual may l'home sol obrar ab
+suficient calor. L' hereu Galcerán veya, per primera volta,
+redressarse contra 'l poder de sa casa lo d'un poll reviscolat,
+segons l'expressió gráfica ab que denominava ell á en Rodón, fill
+d'un fuster, senzill apotecari fins qu' heretá d'un seu oncle
+d'América. Voltat de fabricantóns, marxantets y obrers, formava en la
+vila un nus de forsa que comensava á imposar á las autoritats, á
+comprometre las eleccions, á minar lo secular prestigi dels
+Galceráns, encarnantse aixís á Vilaniu, entre ell y D. Pau, l'esperit
+del gran combat que 's lliurava en tota Espanya. En Galcerán lluytant
+per conservar, conspirant l'ex-apotecari per destruir. D. Pau ho
+veya, sentia cruixir, son palau al pes dels anys, devant d'un convent
+tot esquerdat, mentres en Rodón aixecava, en front d'una gran fábrica
+hont bullian la vida y las ideas revolucionarias entre l'estrépit
+prepotent de grans máquinas de ferro y boyras de fum, sa casa
+mesocrática, petita com de fira, peró afiligranada, riolera y fresca
+com la sana joventut. Y aquesta imatge acabá d'excitar son orgull, de
+despertar en son esperit l'instint de la propia conservació, la
+gelosia de la rivalitat.
+
+Lo plan de D. Pau era aixafar á son contrari, matar la criatura á
+temps. No li importava tant fer abortar lo moviment, per més que 's
+guardés ni d'indicarho, com apoderarse d'en Rodón y llansarlo á las
+fosquedats d'un calabosso, mentres sos companys s'avesavan á esser
+comandats per un altre y arribavan, potser, á sospitar si aquella
+presó havia sigut demanada pe'l mateix pres. Lo triomf de la
+revolució no dependia certament de setanta hómens més ó menos al
+camp. Per altra banda, lo Gobern, qu' enviava ja 'ls batallons á
+pendre punts avans de darse un crit, havia de tindre ja en sos dits
+lo fil d'aquella trama, y D. Pau sabia bén bé que 'l moviment d'agost
+seria un altre d'tants. Sí, 'l fruyt no era madur; peró importava
+corsecar la planta pera no deixarlo madurar. Y envenats los ulls per
+l'egoisme, D. Pau, en aquell moment, creya ab sinceritat que 's
+matava la planta tallant los capbrots, per no dir escapsant lo
+branquilló de Vilaniu.
+
+Lo coronel se proposava copar als sublevats en lo punt y moment de
+posarse en marxa, peró D. Pau li tragué del cap, suposant que
+tindrian la suficient vigilancia pera burlarlo y advocant per la
+conveniencia d'escarmentarlos més durament en lo camp de batalla.
+Aquí havia arribat de son rahonament, quan entrá 'l subcabo dels
+Mossos anunciant que tenia ja en la presó á en Rodón, y la maleta,
+hont havian trobat un itinerari, bitllets de Banch y llistas, ja en
+poder del jutje. S' havia complert lo pronóstich tan poch afalagador
+per la Guardia civil.
+
+D. Pau no pogué dissimular fondíssima satisfacció, que mostrá ab una
+estreta encaixada al portador de la nova. Un cop retirat aquest,
+prosseguí:
+
+--Ja ho veu, coronel: tením fet lo principal. Jo que conech lo país y
+  aquest paisanatje, considero aixó acabat ó poch menos. Lo qui 'ls
+  comandi are, no tindrá las ordres qu' aquell, y l'escarment se fá
+  més fácil. Si surten, vostés se lluhirán, y ells ho pagarán car.
+
+Y recalcá 'l mot lluhirán que cregué 'l esquer mellor per' assegurar
+la pesca.
+
+La presó d'en Rodón fou nova que corregué la vila de cap á cap ab
+velocitat telegráfica. La gent pacífica s'alarmá, y 'ls sectaris
+restaren tan esporuguits que, dels setanta, sols deu s'atreviren á
+eixir á l'escampada á reunirse ab l'Escoda, mentres la tropa
+s'apoderava de las armas y fornituras del canyar.
+
+### V
+
+Acabava Da. Mercé de llegir la carta, quan un vehí imprudent, en tó de
+pregunta, li feu á saber la presó d'en Rodón. Lo primer impuls de la
+senyora fou eixir corrents de casa per' anar á veure á son marit.
+Entre irada y afligida, roja la cara com una lluna de tardor, Da.
+Mercé 's tirá un vel al cap, esqueixá la carta en mil bocíns y anava
+á devallar l'escala, quan la veu d'en Tomaset la detingué:
+
+--Es inútil: lo tenen incomunicat.
+
+--Peró no pera mí...
+
+--Pera vosté y tot. Créguim, no 's mogui de casa, encare poden vindre
+  á aquí á fer algun registre... y després vosté, pobre senyora,
+  pe 'l carrer pot tindre alguna cosa...
+
+Da. Mercé esclatá en plors. En Tomaset li allargá la má amistosament,
+mentres ab l'esquerra l'empenyia, poch á poquet, sala en dins,
+afegint en veu cada cop més tendre:
+
+--Aném, calma, calma, filla meva; tot aixó no será res. Més presencia
+  d'esperit, serenitat; á vosté no li faltan amichs... tot ho anirém
+  passant... aquí 'm té á las sevas ordres en tot y per tot... Mercé,
+  tranquilisis, no plori aixís... revesteixis de dignitat y fássis
+  superior á las circunstancias, desdenyi las infames intrigas de la
+  política, desprecihi ab enteresa al enemich y deixi fer als amichs
+  de vosté que tot ho arreglarém... Are veurá quíns ho son de debó...
+  Mercé, no plori, filla, no plori... 'm parteix el cor... Pera quán
+  guarda la presencia d'ánim una senyora, una dama, una matrona
+  imponent com vosté?... Fassi com Maria Antonieta: confongui als
+  contraris ab lo pes del seu orgull... Los bons amichs no
+  l'abandonarém... Aném, Merceneta, asserenis, asserenis, li demano
+  ab lo cor traspassat...
+
+Da. Mercé, topant ab una cadira encoixinada, s'hi deixá caure y seguí
+plorant de debó. Era al peu de la porta de son dormitori, en una
+saleta tapissada de paper carmí envellutat, amoblada de xicranda y
+domás groch. Dessobre 'l sofá de medallons, hi havia un mirall ovalat
+de march feixuch; en las altres parets, retratos al oli que volian
+esser d'en Rodón y sa esposa, y un gran quadro de felpa representant
+la fugida á Egipte, brodat per Da. Mercé á la _tierna edad de 12
+años_, segons resava la llarga dedicatoria qu' en gótich de cartipás
+se llegía al peu de marge. Devant per devant de l'entrada, un balcó,
+encofurnat per cortinas de reps blau, no deixava gayre bé entrar la
+claror del cap-vespre que llepava esgroguehida la tauleta maquejada
+del peu dels vidres y 's disfumava en vano demunt del lluhent
+enrajolat. Perdentse en las fosquedats dels ánguls, s'oviravan ab
+prou feynas tres reconeras també de xicranda, vér problema de
+construcció y dibuix: abaix un pedestal vuytavat, demunt una columna
+salomónica, y per capitell, un tap de capsa rodona de llarch radi ab
+las voras trepadas com un serrell de bánova. L' una sostenia un
+quinqué de pressió ab sa corresponent bola de cristall raspat, las
+altras sengles canalobres de quincalla empegonats, ab figuras y
+ramatje d'escardots, las espermas per' ensetar y mitj blincadas. En
+aquell moment, la blavosa lluna del mirall reproduhia ab melancólichs
+matisos á Da. Mercé plorant, á D. Tomás destacant de la carmesina
+paret, magre com una figura de retaule, lo cap moix, las espatllas
+caygudas, las mans plegadas ab tristor demunt del ventre. Respectant
+lo plor de la dama, 'l galant prengué 'l partit de callar una estona,
+y en la sala no 'ssentí més soroll que 'l d'un singlot intermitent y
+viu com lo d'un surtidor mitj embussat.
+
+Peró, com entre singlot y singlot donés donya Mercé una ullada al
+mirall y 's vejés mal endressada, saltá arreu de la cadira y
+s'interná en sa habitació. Torná, ja sens plorar y sense vel,
+pentinadas las lluhentas ondetas de son cabell, un gran mocador negre
+á las espatllas com una viuda de fresch. D. Tomaset se quadrá
+respectuosament, y ella 's deixá caure en lo sofá ab aquella
+llanguidesa que saben pendre las donas grossas per' inspirar més
+compassió, lo mocador gran lliscantli espatlla avall ab estudiat
+abandono. Després, ab desmayat moviment, signá 'l silló del costat á
+en Tomaset que s'apressurá á ocuparlo en actitut també recullida. Hi
+hagué una estona de silenci. Lo dolor de donya Mercé era fondo,
+permetentse esclatar, sols de tant en tant, en prolongats suspirs. La
+claror minvava depressa, y ja gayre bé no 's veyan aquellas duas
+personas, quan Da. Mercé feu en veu tristíssima:
+
+--Y donchs, Tomaset, ¿que'ns deurá passar? --No res, senyora, uns
+  quants dias de detenció.
+
+--Vol dir que no l'embarcarán? Pobre Pepet!
+
+--No pensi semblants cosas, Mercé; sosseguis. Ademés que ja sab, qu'
+  en tal cas, no quedaria abandonada de tothom, una senyora de las
+  condicions de vosté.
+
+--Ah! aixó vol dir qu' ho endevino;'n sab alguna cosa.
+
+--Jo, pobre de mí! --exclamá en Riudabets, que realment s'ho temia.--
+  D'hont vol que m' ho tregui? Aquestas son cosas del gobern. Per
+  amor de Déu sosseguis, vosté té massa imaginació, massa cor. Estima
+  massa á un home que no la mereix. Ja veu qu' ell la posposa á la
+  política. Pensi principalment en vosté; després ja'ns cuydarém d'en
+  Rodón.
+
+--Oh! no; en Rodón, en Pepet sobre tot! Cóm lo salvarém?
+
+--Bé --feu en Riudabets, mossegantse la llengua.-- Aném á veure: ¿ha
+  pensat algun medi?
+
+--Pobre de mí ¿qué vol que fassi, si ni me 'l deixan veure? Se m' ha
+  posat un cap tan espés, que res se m' ocorre, res absolutament...
+  Vegi, vegi Tomaset si dona ab algun medi, vosté... Jo ho faré
+  tot ¡pobre Rodón! tot estich disposada á ferho!...
+
+Y 'ls ulls de l'adolorida esposa tornaren á amararse de llágrimas.
+
+--Ja ho tinch! --feu son amich, saltant de la butaca y prenent lo
+  barret.-- M' envaig á veure l'alcalde... En Godall es un bon
+  subgecte y m' escoltará. ¿Qué no faré jo per una dama á qui veig
+  plorar?
+
+--Ay, Tomaset, Deu l'ilumini!... Vosté 'l primer, l'únich, fins are,
+  que vé á aconsolarme, y ja fa duas horas que tinch lo marit
+  prés!... Vosté
+'l que 'm treu de pena, corrent ja pera salvarlo... Vosté es molt
+ bó...(Allargantli la má.) Cóm li pagaré tantas bondats?
+
+En Riudabets, després d'una eloqüent apretada, deixá escorre la má per
+la molt molsuda de la seva amiga y, al retenirla no més pera 'l cap
+dels dits, se doblegá com una figura de minuet, dihent:
+
+--Si vosté m' ho permet: així.
+
+Y estampá en aquella má un bes, que donya Mercé rebé, endressant
+debadas una mirada de súplica al retrato d'en Rodón ja engolit per la
+fosca. Lo galant se retirá tot tremolós d'emoció, admirat de sa gran
+osadía y prometentse tot baixet qu' á la fi Da. Mercé seria seva.
+
+Per molt punyent y de debó que fos lo disgust de la Rodón, no podia
+aquesta sustraures á la tendencia melodramática qu' una falsa
+educació li havia infiltrat. A la vegada qu' en son marit, pensava en
+ella, part integrant del matrimoni, que devia compartir l'interés
+públich d'un modo més viu encare per esser ella la més flaca y
+desvalguda, moralment parlant. Da. Mercé 's figurava ja 'l rebombori
+que degué causar á Vilaniu la presó d'en Rodón, sentia las
+exclamacions de compassió que las donas llensarian per ella,
+recordava 'l jubileu de visitas que remou tot seguit per la vila una
+mort ó tot altra desgracia, y estava ja frisosa de veures la casa
+plena de gent. Per aixó, s'havia allisat lo cabell; malgrat la calor,
+s'havia tirat á demunt aquell mocador negre que la posava en
+carácter; per aixó, conservava en lo sofá aquell posat interessant,
+lo vano abandonat demunt del seti. Y la gent no venia! Consumida de
+pena é impaciencia, la jove Rodón no podia ja aguantar més. La saleta
+estava fosca, lo silenci era cada cop més fondo. Llavors esperá que
+la gent compareixeria en havent sopat, y 's resolgué á pendre alguna
+cosa, fentsho servir sobre la táula maquejada:
+
+--Senyora, ¿aquí? --exclamá la minyona tota condolguda.
+
+--Ay, sí! A la táula d'abaix no 'm podria treure del devant l'imatge
+  del meu marit. No tastaria una cullerada de sopa.
+
+La minyona pará la tauleta, posant al mitj un dels canalobres ab duas
+espermas encesas, y baixá en busca de la vianda, mentres Da. Mercé
+s'atansava á la táula un dels sillons hont va saber recobrar
+l'anterior esllanguiment, deixant caure 'l gran mocador als brassos
+del moble.
+
+Tot menjant aquell sopar, que verament engolia sens gana, feu repetir
+á la minyona la sortida de son amo; cóm li havia entregat la carta;
+qué li havia dit; quína hora era. Da. Mercé, entre sorpresa del
+determini de son marit que tan bé li havia sabut amagar, y furiosa
+pe'l descalabro, plorava de rabia.
+
+--No plori, senyora --feu la criada, cada cop més conmoguda:-- Miris,
+  tothom diu qu' á Barcelona, á Valencia y á Madrid hi ha alguna
+  cosa. Lo cop será aviat, y, allavors, lo senyor tornará, y si ell
+  m' hagués de creure, penjaria á tots los qu' are tractan de
+  perdrel.
+
+Peró en aquest moment demanaren. La criada desaparegué ab lo darrer
+plat, Da. Mercé, sechs los ulls, ocupá altra volta 'l sofá y, als dos
+minuts, entrá en la saleta un homenás vestit de pana blanca,
+salpicada de guix, com ho estava sa barba frondosa y roja, de
+cabellera de panotxa, plantada en una cara de chimpancé.
+
+--Qué dihéu, Guilló? --preguntá la senyora melancólicament.-- Seyéu,
+  seyéu.
+
+En Guilló, 'l mestre que feya la casa nova d'en Rodón, s'assentá al
+cayre d'una cadira arrimada á la paret, doblegat lo cos, fent ballar
+un gran bolet gris entre 'l buyt de las camas que tenia molt
+aixancarradas.
+
+--Qué vol que digui?... que passan unas cosas... Sinó qu' alló que 's
+  diu: qué s'hi fará?... Un dia ó altre ha d'acabarse aquest
+  desgavell... Are veji de quina lley se malmeten las personas!
+
+--Que voléu dir, Guilló? --saltá Da. Mercé, tota alarmada.
+
+Y 'l mestre li contá, llavors, que de Vilaniu fugia molt de jovent
+compromés, y que, segons veus, ja s'havia desat lo pubill Tárrega; en
+fi, "un dalt-abaix que no li agradava mica." Deixá anar encare un
+diccionari d'exclamacions tan vagas com las ab qu' havia debutat, y
+finí parlant de l'obra pera informarse de si creya convenient
+pararla, com ell ho veya.
+
+Da. Mercé, derrera una suspensió en que sentí sacudirse tots los
+nervis, recobrá la presencia d'esperit de que sabia revestirse pera
+humillar á la gent quan convenient ho creya.
+
+--Entesos. May havia esperat altra cosa de vos, si bé 'm creya qu'
+  aixó vindria més tart, quan estariau ben segur de la nostra
+  desgracia. Avuy, creya que veniau á consolarme.
+
+En Guilló s'aixecá y, pera tornar la pilota, com qui no ho vol,
+replicá:
+
+--Ja veurá, desgracia jo no crech qu' ho siga. Quan lo seu senyor
+  s'aixecava, ja deu contar que 's cosa feta. Lo revés d'avuy, miris,
+  pot esser enganyador. Si vosté 'm dona 'ls dos mil duros que m'
+  havia de bestreure 'l seu marit fa vuyt dias, continuarém. D'altra
+  manera, ja dich, en los temps que corrém, que tan poch se travalla
+  y que sembla que perden lo seny fins los més sabis...
+
+--No tant, no tant; ja veig qui 'l conserva de sobras. Prou, Guilló,
+  prou, quedém entesos. Anéu en nom de Deu, y qu' ell vos pagui
+  l'obra de caritat qu' acabéu de ferme.
+
+--Bé, donchs, aixís ja puch respondre lo meteix al fuster y al manyá
+  que son del meu parer.
+
+--Ah!... una conspiració en regla... eh!
+
+--Rés d'aixó: nosaltres no'ns cuydém sinó de travallar.
+
+--Donchs jo 'm creya haveros sentit dir cert dia, allí á l'obra,
+  devant dels travalladors, que també erau demócrata, y per tal vos
+  tenia en Rodón.
+
+--Nosaltres ho som tot y no som res; lo que volém es feyna y 'l fruyt
+  de las nostras suhadas... peró may desgraciar las familias.
+
+--No cal que parlém més --torná Da. Mercé, en lo to més sech que pogué
+  assolir.
+
+--Vaja, bona nit tinga --respongué l'altre ab tota sa impassibilitat
+  d'elefant. Y la jove Rodón, sentintlo baixar l'escala feixugament,
+  se mossegava 'l mocador ab rábia.
+
+Derrera d'aquest, pressentí tot lo seguit de desenganys qu' arrossega
+la desgracia, y 's revoltá interiorment contra tota la vila, sentint
+los instints revolucionaris d'una descamisada. Ferida al viu de sa
+superbia,
+'s feu sagrament de no humiliarse per ningú, sentí l'esperansa del
+ triomf com lo soldat ubriacat per la pólvora, y s'anticipá á
+ assaborir las dolsuras que 's prometia de sa venjansa 'l dia que,
+ victoriós son marit, vindrian á adularla ó implorar clemencia.
+ Perque ¿qué era aquella soletat que la rodejava encare, sinó
+ l'expressió del egoisme, sempre fugint del caygut y l'apestat, tan
+ apressat y dreturer com corre als peus de la fortuna? Prou ho veya.
+ Oh! ho veya clar. Ni s'amiga la pubilla, allí. Per qué? Per por de
+ comprometre á son marit, que bén bé havia sabut guardarse! Y
+ possehida de tot aquell orgull que fa de la dona irrítada lo ser més
+ temible y desenfrenat, Da. Mercé no escoltava en aquell moment altra
+ veu que la d'un odi esterminador.
+
+Encare uns passos reposats la feren parar orella dret á l'escala.
+Era 'l metje, un bon senyor de setanta anys, rodanxó, tot vestit de
+negre, una barba á l'americana, com la del vell Merly, reposant en
+las petitas tiras de blanca tela qu' un inmens corbatí
+enrotllantli 'l coll deixava guaytar. Sos ulls, ja prou petits,
+quedavan reduhits á caps d'agulla de picar á través dels doblíssims
+crestalls de las ulleras de cautchou, que li rasguejavan la cara. De
+l'aixella esquerra li sortia 'l capsó d'or de sa mangala, y ab la ma
+dreta sostenia un colossal barret de copa que remogué fortament al
+saludar:
+
+--Filla, no tinch que dirli si la compadeixo y estich á las ordres de
+  vosté. Psa! eh? psa!... La política es cruel... Psa! eh? psa!...
+  está plena de sorpresas desagradables.
+
+--Ja ho pot dir, senyor Roig, ja ho pot bén dir.
+
+--Psa! eh? psa!
+
+--Peró per qué no seu una mica, senyor Roig? Vosté vé cansat...
+
+--Me dispensará, Mercé, psa! eh? psa!... Tinch de fer encare tres
+  visitas, comensant per la Layeta d'en Falcó, qu' ha tingut un
+  insult, segons m' han dit... Psa! eh? psa! un síncope, l'espant de
+  veure al seu fill fugint per aquets embolichs... No crech que siga
+  cosa major, psa! eh? psa!... En demés, calma, Merceneta, molta
+  calma, y com jo predico sempre que hi ha disgustos: fortalesa y
+  templansa y, si vol que li diga, fins justicia y fins prudencia.
+  Psa! eh? psa!... las quatre virtuts cardinals... lo códich que d'en
+  Manso, un moliner, ne feu un general y qué dich? un home ilustre.
+  Psa! eh? psa!
+
+Y no entrant en sas costums lo donar la má, 'l senyor Roig va fer una
+reverencia tan feixuga com son discurs, y desaparegué per la porta,
+tot fregantse la suhor del front.
+
+Da. Mercé, que no abandoná un moment la posa presa en son sofá, gayre
+bé pogué reprimir un gesto de fástich. Fins aquell vellet que, per
+sas virtuts de tothom reconegudas y, més encare, per sos serveys de
+tota la vida li era acreedor del major agrahiment, li semblá un
+egoista. Als ulls de la Rodón, havia fet acte de presencia no més que
+pera conservar la parroquia. Tothom la abandonava; allí no
+compareixerian més que 'ls acreedors pera refermar llurs crédits, los
+deutors pera aplassar los deutes, ni un amich deslligat de
+compromisos, ni un conegut que pogués prescindir d'ella. La molla
+real del mon era l'egoisme.
+
+Y quan anava á penedirse de l'universalitat de son odi, sentint encare
+unas petjadas que li semblaren d'en Tomaset, un bon amich, esclamá:
+Ah! ni aquest. Prou sé qué 'l porta al brut! Peró, en fi, ell la
+servia al menos. Ah! per fi, per fi, una clariana de cel! Da. Mercé
+perdé la posa, s'incorporá, estirá 'l coll pera escursar camí á las
+paraulas del interessat missatjer.
+
+En Tomaset suhava, venia capolat, rendit; ans de dir un mot, hagué de
+pendre alé desde la primera cadira ab que topá. Lo pit de la camisa
+li pantejava afanyós; en lo coll, en los polsos, se li veya glatir
+l'onada curta y repetida de la sanch. Per fi exhalá un suspir:
+
+--Ah!... Si m' ha costat trobar á en Godall!...
+
+--Y qué diu?
+
+En Tomaset comensá á ventarse ab lo mocador agafat per duas puntas.
+
+--Ufff...! Ufff...! quina calor!
+
+--Ay, Tomaset, per Déu, tréguim de las brasas. ¿Qué diu en Godall?
+
+--Qué diu? Qu' aixó es un desastre...
+
+--Ay, Reyna santíssima!...
+
+--Qu' en la maleta del seu senyor de vosté hi han trobat llistas que
+  comprometen á molts, que tothom fuig ó s'amaga, qu' á Vilaniu hi ha
+  una consternació, qu' en Rodón está molt compromés; que si tota
+  aquella gent no pot tornar á casa, li malehirán los
+  ossos. ¡Ufff!... qu' en Godall no hi pot fer res...
+
+--No veu qu' es moderat, enemich nostre?... --exclamá la dona, á punt
+  de caure en basca.
+
+--Nó per aixó, nó;... perque ja no es alcalde.
+
+La curiositat repentina qu' eixas paraulas li despertaren, sostingué
+l'esperit de Da. Mercé.
+
+--Cóm! Donchs, quí ho es?
+
+--Lo vell Merly. Los que hi poden fer alguna cosa son éll ó en
+  Galcerán.
+
+Da. Mercé no torná resposta, havia perdut los sentits. Un moment restá
+en Tomaset sense saber que fer. May se'n havia vist de tan
+grossas. "Una senyora desmayada, á solas ab ell! Ah! quina situació
+més interessant, si fos entre sos brassos, si ho pogués veure un
+públich!"
+
+Ja no s'hi pensá més: s'abocá devant de donya Mercé, li passá un bras
+per l'espatlla, recullí 'l vano de demunt lo sofá, comensá á ventarla
+ab actitut amorosa y, á falta de públich, cridá á la criada ab veu
+melodramática. Peró sa gran satisfacció fou quan vegé compareixer ab
+la criada una persona més, una senyora alta y prima, embolicada com
+un fantasma, ab un gran vel negre que li cobria rostre y cos. En
+Tomaset la conegué ja avans de que s'aixequés lo vel: era la pubilla
+Tárrega.
+
+--Corrin, Sumpteta, aygua de Colonia, una cullerada d'aygua naf, algun
+  antiespasmódich --feu en Tomaset, ab veu entera, mentres l'aludida
+  llensava 'l vel, fòra de sí-- No estranyi trobá'ns aixís, Sumpteta.
+  Jo l'aconsolava, dech haverla conmoguda massa y l'emoció... pobre
+  Merceneta, l'emoció...! Es tan difícil en certs casos trobar altra
+  paraula de las que 'l cor dicta... Figúris, ab la pena qu' avuy
+  passa...! Aixís, aquí, als polsos una mica. Dónguim lo frasquet, jo
+  li faré olorar... Peró qué fa la Beleta, per qué no puja l'aygua
+  naf?... Ah, gracias á Déu!... ja 's revé una mica... Poch á
+  poquet... Fréguili, fréguili 'ls polsos... ¿Véu com belluga 'l
+  cap?... Ah!... Bé ha trigat prou, Beleta!... Are una cullarada, sí
+  dóngali vosté, ja li sostindré 'l cap jo...
+
+Y D. Tomaset, roig per la calor, pe'l pes y 'l bau d'aquella dona
+enorme que li aixafava 'l bras y li encenia 'ls instints, s'esmerava
+en extremar sa solicitut y en fer insinuacions grosseras, per pura
+petulancia ó com una sórt de revenja contra la qu' encare també se li
+resistia.
+
+Finalment, Da. Mercé torná en sí, sos amichs ocuparen las cadiras de
+brassos, la criada desaparegué ab los reactius. Hi hagué un silenci
+de dos minuts, durant lo qual, la pacient se remogué ab angúnias,
+passejá la vista per son entorn, y, refeta del tot, clavant l'esguart
+en la pubilla, exclamá:
+
+--Ah! tu també per aquí?... Acóstat, vina al meu costat... Ja ho veus,
+  pobre Pepet, á la presó.
+
+--No t' espantis --respongué l'aludida, prenent la má de Da. Mercé al
+  caure demunt del sofá.-- Porto bonas noticias: lo Gobern caurá,
+  mitja Espanya está sublevada, l'infamia d'en Galcerán no li haurá
+  servit de res sinó pera portarlo á major perdició.
+
+--Cóm! --exclamá la Mercé-- Qué, vols dir qu' ell ha fet agafar á en
+  Pepet? Ah!... lo cor m' ho deya.
+
+--Mira, aixís corre; aixís m' ho ha dit lo meu marit. Ell es la causa
+  de totas las desgracias; per ell es á la presó en Rodón, per ell me
+  veig separada d'en Joanet qu' ha tingut d'amagarse; per ell ploran
+  tantas mares com veuhen fugir als seus fills escapant de la seva
+  persecució...
+¡Y tan esperat, y tanta festa, y tanta cosa per la seva vinguda! Ah,
+ que bestias son la gent de Vilaniu!... Ja 'l tenen, ab la seva
+ senyora, aquella senyorassa, ab un general, ab un gobernador, ab
+ aquells cotxes y criats y cavalls que tant havian d'ensenyorir la
+ vila!... Vaja, ja 'l tenen, que se 'l guardin, que se 'l menjin, que
+ se 'l fiquin al llit... La desgracia de tots, la peste de Vilaniu...
+ Ah! si jo pogués, ja me las pagaria totas, l'estrafalari! Un bot
+ d'orgull, un sach de superbia, qu' ab los seus diners y la vanitat
+ de tota la seva casa 's creu en dret de trepitjarho tot, de manarho
+ tot, de tractar á vaqueta á tota la vila... Peró ja li vindrá 'l seu
+ dia, ja li arribará la seva hora, ja... Déu té un bastó!... Ja li
+ tenen bén tramada y li guardará tothom... Que las purgui totas. Ja
+ veurá; bon goig que pugan fugir ell y tota la familia... que si no,
+ ja 'm sembla que ballarán.
+
+--Ah! véu, véu, Tomaset?... Si ell ho ha fet, ¿cóm pensar en demanar
+  res al vell Merly, aquell adulador d'en Galcerán?
+
+--Qu'es cas! Ni somniarhi. No demanis perdó á ningú... per aixó
+  vinch... En Joanet no m' ha encarregat altra cosa. Diu que, per si
+  succehia aquest fracás, ja s'ho tenian parlat ab en Rodón. Ja
+  veurás com, quan puga, ell meteix t' ho dirá: per aixó he vingut;
+  ni un pas, ni una lletra, res. Lo cop será un fet aviat, potser
+  demá meteix, y no volen deure favors. Llavors vindrán las tornas.
+
+--Ah, sí, sí, una bona venjansa.
+
+--No tingas por, filla, no tingas por; ja la purgarán, ja la pagarán
+  cara --afirmá la pubilla tota tremolosa de nervis y accentuant las
+  paraulas ab la més ferma convicció. Peró arreu, prenent un to més
+  baix, afegí:-- Si no fos aixís, jo ja'n tenia una de pensada.
+
+Da. Mercé pará orella, pensant que 'l covat despit d'aquella dona
+forjaria alguna venjansa qu' ella volia aprofitar, y, seguint son
+sistema, feu cantar á la pubilla mostrantse impotent, desarmada de
+forsa y alé.
+
+--Pobre Sumpteta! No 'm faig las ilusións que tu. Mira la sublevació
+  passada; igual será aquesta. Y qué vols que fem donas solas contra
+  en Galcerán? No sabs qu' ab la seva preponderancia es com un
+  castell?
+
+--Tomaset, per Déu, no 'm comprometi --comensá la Tárrega, sens
+  dissimular sa desconfiansa, mal que pogués avergonyir al aludit--
+  Peró aquest, fet á las formas primitivas dels vilaniuhenchs, lluny
+  d'avergonyirsen gens ni mica, respongué ab la major naturalitat:
+
+--Cá, Sumpteta, Deu me'n guard'. Digui, digui.
+
+Llavoras exposá aquesta, sempre en veu més baixa, son plan, consistent
+en portar lo malestar á la familia Galcerán ab un fòch granejat
+d'anónims.
+
+--De cap de las maneras, aixó es un medi vil --oposá Da. Mercé,
+  dissimulant lo goig que l'inundava.
+
+--Ja veurás, tan vil com vulguis; peró no ho es menos l'empleat per
+  don Pau contra 'ls nostres marits. Delació ó anónim, me sembla que
+  tal·lá-tal·lera... venen á esser iguals.
+
+--_Sin embargo, sin embargo_... s'atreví á fer en Tomaset, que no
+   volia comprometre sa conquista, sens poguer per aixó evitar una
+   gran rojor á las galtas que sorprengue á la Mercé.
+
+--Bah, bah! jo no sé perqué tants escarafalls ni miraments ab una
+  família que vé á robarnos la tranquilitat. ¿No volen guerra? Donchs
+  guerra sense quartel. Si no tením més armas, aquestas. Contra gent
+  com ells totas son bonas. La defensa es natural. --Tot l'odi de la
+  dòna despreciada esclatava ab furia últimament.
+
+--Sí, peró qué dirias en los anónims? A veure?
+
+--Ja veurás: avuy per avuy, esplotaria las relacions de donya Isabel
+  y
+'l noy Merly, fent caure la vena que du als ulls aquell... Déu me
+ detinga!... de don Pau, que no veu com las hi fan al devant. --La
+ pubilla creya ja á ulls cluchs y ab gran satisfacció en aquellas
+ relacions.
+
+--Dóna, aixó es afirmar per apariencias, y mira qu' aquets jòchs tenen
+  malas tretas; devegadas lo fòch surt per la culata.
+
+--Crech qu' á mí no pot surtirm'hi! --cridá irada la Sumpteta, tot
+  apartantse de sa amiga instintivament.
+
+--Dóna, no t' acaloris. Ab rahò nó, prou qu' ho sabém; peró á una
+  calumnia totas hi estém exposadas.
+
+--Deixat de calumnias; quan tocan campanas senyal de festa. A mí no 'm
+  farán creure qu' aquestas cosas s'inventin aixís com aixís.
+
+--Peró...
+
+--Més clar: ¿sabs qué he sabut jo, encare no fa duas horas? Que temps
+  enrera, mentres don Pau dormia tot confiat á la Mayola, aquella
+  parella eixí á cavall, y, carretera amunt, tot xano xano, se'n van
+  anar al viver de la font del Roure... Allí, solets, sabs? Hi devian
+  passá 'l rosari!...
+
+Da. Mercé no podia gayre bé amagar la joya que saltava á delatarla pe
+'ls ulls; peró encare oposá reparos hipócritament. En Tomaset se
+ mirava las botas per no saber ahont posar la vista.
+
+--Donchs més clar encare --feu, perdent lo fre, la Sumpteta.-- Si tu
+  no ho vols creure, jo't diré qui ho ha vist y, m' estranya qu' are
+  fassi aquest paper en Tomaset. Vosté, vosté ho va veure; m' ho ha
+  dit aquell senyor ab qui m' has deixat...
+
+--L' advocat Pinyol! --exclamá ab tota malicia la de Rodón.
+
+En Tomaset, aclaparat, tingué de confessarho. Realment, venint en la
+tartaneta de donar un passeig, los vejé decantar cap á la font; peró
+lo demés era invenció maliciosa d'en Pinyol, qu' á causa d'un plet
+d'en Solá, no podia veure á l'Albert. Ell no 's permeté allargar
+tant, ni s'hi atrevia avuy, ni sospitava qu' en Pinyol pogués ferho;
+d'altre modo no li hauria pas dit res.
+
+Mentres així se disculpava, la de Rodón, que 'l covava ab los ulls y
+en los d'ell llegí la major hipocresía, li regalá una rialleta
+d'inteligencia y li feu peuhet.
+
+Encare la pubilla replicá contra la conducta reservada y las
+aprensions del atrotinat dandy. "Ab senyoras casadas no hi havia per
+qué fer farsas com aquesta. Ell ho creya tant com en Pinyol, com
+ellas meteixas; y aquella caballerositat per una familia que 's
+recreava fent mal, per una senyora que li havia dat lo xasco de no
+volerlo rebre, com ell meteix las hi havia contat, no s'explicava.
+
+--La veritat, Tomaset, vosté sembla, perdoni que li diga, vosté sembla
+  un caragirat; qui se'n calsa no se'n vesteix de vosté. Tant aviat
+  besets com no'n besets. Donchs y l'enfado d'aquell dia? Encare'n
+  vol més de desayres? Oy que li estarian ben empleats.
+
+Devant d'aquesta embestida y contingut per una mirada de la Mercé, en
+Riudabets s'atreví sols á respondre qu', avans que tot, ell era un
+caballer y que, com home de mon, comprenia certas complacencias y
+estava sempre resolt á ampararlas ab lo seu secret.
+
+--Aixó es per dirho --cridá l'exaltada pubilla-- peró en fí, vosté ha
+  confessat.
+
+L' aludit y Da. Mercé esclafiren una rialla, qual cinisme tractá
+d'atenuar arreu la segona, fingint qu' ella y en Tomaset no creyan
+encare res. Y momentáneament oblidada de la seva pena, deixá esbravar
+una estona més á sa atolondrada amiga, l'amoixá bé aconsellantla
+hipócritament que no pensés en anónims, y, al véurela partir ab son
+amich, digué á n' aquest, ab una gran encaixada:
+
+--D'aquí á demá, eh, Tomaset? Vinga dematí.
+
+Peró, tota acalorada l'histérica pubilla, encare, baixant del bras
+d'en Tomaset, exclamava:
+
+--Ah, jo nó; jo, per' enfonzar aquella gent me perdria, faria
+  qualsevol cosa.
+
+En Riudabets li oferí sos serveys ab una apretada significativa
+qu'ella entengué bén prompte.
+
+Un cop sola, la Rodón restá un minut mossegant lo mocador ab actitut
+reflexiva, y finí son secret monólech llensant una mirada feréstega y
+prorrompent en veu baixa:
+
+--Vés, bocamolla, tu ho farias mal bé. Ja 'm basto jo.
+
+Eran las deu de la nit; ja no vindria ningú més ¡quín despreci, quín
+aislament!... Total quatre personas... Da. Mercé 's retirá á sa
+cambra y quan, tot despullantse, contemplá l'ample llit y pensá en sa
+soletat, en sa viudesa forsada, en la presó d'en Pepet, plorá més
+furiosament que may, prometentse pera son consol una venjansa
+encarnissada, tremenda. Es aixís com s'adormí, després de revolcarse
+tres horas pe 'ls llensols concertant son plan, tota febrosa
+d'angúnia y despit. Quan tot just llustrejava 'l dia, la minyona la
+despertá.
+
+--Qu' es? qu' es? --cridá Da. Mercé ab lo sobressalt de qui s'ha
+  dormit ab l'angúnia al cos.
+
+--Han trucat, he obert, y un desconegut m' ha entregat tot depressa
+  aquest paper.
+
+Eran quatre mots d'en Rodón, escrits en llapis, dihentli ab
+telegráfich laconisme que 'l trasladavan á la capital, que hi
+comparegués ella ab roba, que no tingués por perque 'l triomf era
+próxim, y que no comprometés la seva situació ni demanant clemencia,
+ni atacant á ningú pública ó reservadament.
+
+Duas horas més tart, en Tomaset esperava ja á la sala. Da. Mercé eixí,
+tancá las portas y, en veu baixa, comensá:
+
+--Siguim franch, Tomaset. Vosté no es l'home qu' aparenta: fins ahir
+  no
+'l vaig conéixer bé. Vosté esbombá ab tota intenció lo de la font del
+ Roure; vosté pót veure tan poch com jo meteixa á l'Isabel.
+
+--Tan poch com vulga. Tan poch, qu' ans qu' ho pensessen vostés,
+  aquell meteix dia de la font, jo vaig comensar ja la guerra ab qu'
+  ha somniat després la Sumpteta: aquell dia, jo vaig tirar pe'l
+  reixat de la Mayola un anónim comprometent l'honra de l'Isabel. La
+  guerra está encesa: en lo posat que duyan per la carretera 'ls dos
+  amants ho vaig veure. Si l'anónim no havia arribat á mans de D.
+  Pau, lo qu' es ells dos ne tenian ja esment. Créguiho.
+
+--Y per qué l'odi de vosté? Lo desayre donat per una criada no 'm
+  sembla prou motiu. Parli clar: vosté'n té d'altres.
+
+--Es que, Merceneta, aquell venia derrera d'un altre que vaig sufrir
+  ja la tarde de la professó, y va esser succehit per un altre
+  encare, que 'm doná la meteixa donya Isabel. Jo soch mol sentit, jo
+  soch rencorós, no vull amagarli. Ja sab vosté com visch aquí,
+  que 'm tracto ab tothom, qu' entro y surto de totas las casas ab la
+  major confiansa, admés com cavaller, com home de mon que soch. No
+  m' acomoda, donchs, que 'm desayrin, y 'm subleva l'orgull, y la
+  vanitat dels Galcerans. Crech que fariam un bé á la vila
+  trayentloshi del devant. A pesar del xasco de la cambrera, jo vaig
+  tornarhi; donya Isabel va ferme esperar mitj quart, comparegué
+  finalment ab son pare, y, queixantme de lo de la criada,
+  indirectament, com jo sé ferho ¿sab? donya Isabel, lluny de
+  plányersen com requeria, com ho faria una dama d'alta alcúrnia, com
+  ho faria vosté, Mercé, va dirme: Ah, sí qu' ho sento, seria un
+  dematí!... Qué li sembla? no era darme una llissó? no era abonar á
+  la criada, antepósarmela á mí?... Ha vist cosa de més mal género,
+  d'un gust més ordinari?... Aixó no es esser senyor ni cosa que s'hi
+  sembli... Vaig conservar la dignitat que 'm pertoca, dihent algunas
+  paraulas més de qualsevol cosa, y vaig retirarme pera no tornarhi.
+  Peró, pensant: me la pagarás.
+
+--No obstant, vosté era dels que veyan ab entussiasme vindre 'ls
+  Galcerans.
+
+--Un s'equivoca tants cops á la vida!... L'altra vegada que va esser
+  aquí, donya Isabel me semblá molt diferent, me va rebre be, va
+  estar molt deferent ab mí.
+
+--Si vosté 'm perdonés la llibertat, me permetiria dirli que 'l seu
+  despit obeheix á una causa més fonda: vosté esperava intimitats,
+  favors, qu' se'n duhen altres.
+
+En Tomaset se sentí 'ls colors á la cara. Volgué protestar. Sa vanitat
+de Tenorio 's resistía á dur tan enllá lo desenmascarament. Sense
+negar las condicions físicas de Da. Isabel, ell havia de fer constar
+que no era 'l seu bell ideal. En materia de flors, ell preferia las
+rosas exhuberants als lliris pálits.
+
+Y deya aixó, tot acostantse á Da. Mercé, mirantla de gayrell,
+tremolinant, fins atrevirse á agafar y estrenyer ab entussiasme la
+grossa munyeca de la seva amiga.
+
+--Vosté sempre á cassa de conquistas, sempre calavera --feu Da. Mercé,
+  sens mostrarse esquerpa com altres cops.-- Donchs, si vosté vol,
+  acepto la seva aliansa.
+
+--Costi'l que costi? --preguntá ell, ja tot ubriacat y accentuant
+  l'intenció.
+
+Da. Mercé 's limitá á sonriure, plena de vergonya, y continuá:
+
+--Peró per' anar bé, ha de posarse á las mevas ordres y no dirne una
+  paraula á la Sumpteta, perque es massa atolondrada, ¿sab?
+
+--Boca qué vols, cor qué desitjas.
+
+--Donchs ja veurá: per are, no convé fer res. Esperi las mevas ordres
+  y no deixi d'anar á casa Galcerán per' estar á la mira de lo que
+  puga descubrir y per' evitar tota sospita. Jo tinch de marxar
+  aquesta tarde á ciutat ahont se m' emportan á en Rodón. Desde allí
+  li escriuré, y vosté també escrigui.
+
+D. Tomaset estava que ni una esponja. Ah! per fí, per fí...
+
+--Me dará una adressa secreta?
+
+--Per qué?
+
+--Vol dir que'n Rodon...?
+
+--Si estará al tántum, home.
+
+--Peró... (agafant la má de Da. Mercé) no veurá las mevas cartas,
+  eh?... Com s'engelosiria!
+
+Da. Mercé torná á enrajolarse. Per menos d'un xavo, hauria enviat á
+passeig á semblant fátuo, si no li hagués convingut retenirlo. ¿Quí
+li podia servir mellor qu' ell pera sos plans?
+
+--Es clar, bojot, es clar: no m' escriurá pas á la presó --gosá á dir,
+  encare, fingint accent amorós.
+
+### VI
+
+No fou sols á Da. Mercé á qui arrancá de Vilaniu la sublevació del
+quinze d'agost. Esclatant aquesta en distints punts de la península,
+encare que no en las capitals de que 's parlava, aná extenentse
+seriament, costant la vida al general Manso de Zuñiga prop d'Ayerbe,
+y mantenint l'alarma en los esperits durant un mes. Lo Gobern, prou
+malmés ab tantas sotragadas, tingué de fer un esfors, organisá fortas
+columnas y confiá 'l mando d'una d'ellas al general Poudor. No cal
+dir que D. Pau, ja ans de la traslació d'en Rodón, eixí vers la
+capital pera conferenciar ab lo gobernador son amich, marxant arreu á
+la Córt á gestionar l'indult dels vilaniuhenchs que resultavan
+complicats en lo moviment y anavan escondintse. Tot l'empenyo de D.
+Pau 's reduhia á destruhir l'influencia guanyada per en Rodón. Ab un
+nou acte de clemencia, lo Gobern podia, un cop més, disfressar de
+forsa la seva debilitat; y donant una nova proba de serenitat y
+justicia, á la vegada que retenia al capithost per haverlo atrapat in
+fraganti, deixava tornar á _sus casas y talleres_ á tots aquells que,
+si figuravan en llistas,
+_tal vez inexactas_, no havian comparegut á la cita. Aixó, acompanyat
+ d'alguna alusió transparent en favor del diputat y autoritats de
+ Vilaniu qu' havian sabut inclinar l'ánim sempre generós de S. M. la
+ Reyna vers la clemencia, venia á dir en substancia 'l Real Decret
+ que 'l nunci llegí per las cantonadas de la vila. Los fugitius
+ eixiren dels amagatalls aquella tarde. D. Ramon Merly, saltantli 'ls
+ ulls de goig, pogué presenciar fortas encaixadas pe 'ls carrers, y
+ sentir grans alabansas d'un acte tan just y bén meditat.
+
+"Perque, créguiho, las llistas no sols eran inexactas com diu lo
+ Decret, y 's comprén que no digui més, sinó falsas, en quan jo hi
+ figurava sens haver dat permis á ningú pera que m'hi assentés. Héu
+ vist murriada com aquesta? Aixó son modos de comprometre? Jo puch
+ tindre las mevas ideyas, que no las nego per ningú; peró una cosa es
+ pensar y altra cosa es obrar. En Rodon que 'm perdoni, aixó es molt
+ mal fet."
+
+Y conversas aixís se sostenian en veu alta per cafés, cassinos y
+tabernas, sens aprensió de cap mena, ab aquell acalorament del
+egoisme que's empenya en fer pendre la mentida per veritat. Alguns,
+més lleals, hi posavan reparos, ó 's confessavan francament
+compromesos. Ay! qué feyan! "Donchs per qué no anavan á reunirse ab
+l'Escoda? A qué vé are ferse 'l fatxenda? Are, que't veus segur,
+eh?... Donchs digas que no has tingut cara pera atenyer lo promés, y
+sinó, conféssat cobart."
+
+D'altres s'atrevian á defensar la bona fé d'en Rodón, assegurant qu'
+ell no havia fet las llistas. "Té, no'n volia saber d'altra!... Quí
+las havia fetas, donchs?... Cita personas... Y, en tot cas, á'n ell
+li pertocava cridarme y sentir la meva confessió."
+
+--Donchs, jo te la citaré la persona: 'l seu amich Tárrega, aquell
+  escanyolit que no sab de que se las heu.
+
+--Y per qué 'ls hi confiava?... Qué no sab qu' es aquell femelleta? Un
+  negat, que 's va casar pe 'l diner, perque era incapás de guanyar
+  un xavo: un beneyt que 's deixa pegar per la seva dona.
+
+--Vaja, vaja, en Rodón no fora amich seu com es.
+
+--Uuuuy! que n' hi ha de misteris en las amistats. Anéu á saber si,
+  entre mitj, hi ballan faldillas ó potser diners... Miréu, las obras
+  del chalet ja están paradas.
+
+Los combatents anavan exaltantse, y la llealtat y la justicia eran
+impotents devant del pervers egoisme, que no reparava en apedregar á
+la propia víctima tot incensant á aquell de qui havia flastomat poch
+ans y de qui tornaria á renegar bén prompte. Lo plan de D. Pau
+produhia, donchs, los efectes esperats: era una desfeta en forma,
+sens mancarhi lo seguit indefectible de veus de trahició! y traydor!
+que arribaren fins á Madrid á pessigollar las orellas d'en Galcerán.
+
+Peró qui n' eixia més malparat era en Tárrega, que rebia xascos per
+tot arreu. La pubilla, qu' estava furiosa, li proposá 'l plan de qu'
+havia parlat á Da. Mercé, com una venjansa merescuda. Més en Joanet
+se negá rodonament á seguirlo, no sols per honrada repugnancia, si nó
+per por. Llavors, la Tárrega, acostumada á esser obehida, s'enfurismá
+de valent, tractá á son marit de poruch, d'afeminat, de qualsevol
+cosa, l'omplí d'amenassas, y li mogué tal escándol, que 'l pobre
+Joanet tractá de capitular ab condició de coadjuvar al plan si en
+Rodón ho aconsellava. Y prengué 'l camí pera sometre la consulta á
+son conseller.
+
+Peró aquest lo desaconsellá desseguida, com ho havia fet ja á sa
+muller. Lo combat era entre ells y en Galcerán, lo motiu una
+rivalitat política per la qual no havia de sacrificarse cap dòna, ni
+volia tampoch deure son triomf á medis tan indignes y alevosos. Lo
+llunatisme de las massas ja li era conegut. Si avuy, vensuts, los
+abandonavan, demá, triomfants, anirian á besárloshi 'ls peus. Y si
+son prestigi feya ayguas, rahó de més pera somniar, avans que tot, en
+la salvació propia qu' una violencia qualsevol, are, podia
+comprometre. Dins del port hi havia 'l vapor Lepanto, potser pera
+transportarlo á Canarias ó á Ceuta. Lo que calia era evitar eix
+desterro, sens baixesas ni indignitats. La derrera elecció, los
+gastos de la casa, comensavan á enderrerirlo. Ja 's cansava de gastar
+diners en la presó mentres las obras del chalet continuavan paradas.
+La pátria, 'l partit no es avans qu' un meteix. Un pich á Vilaniu,
+veuria 'l medi de rescabalar lo prestigi perdut, y si li era
+impossible, que no ho creya, abandonaria á llur miseria tota aquella
+faramalla d'egoistas.
+
+Da. Mercé, qu' estimant á son marit, dalía de cor per véurel lliure,
+aprobá sincerament totas aquellas reflexions fins al punt de
+penedirse d'haver sentit tanta set de venjantse, y, sobre tot,
+d'haver alentat un moment, pera satisférsela, la desatentada lascívia
+de D. Tomás. Y com aquest la amohinava á cartas tan ridículas com mal
+intencionadas, y á ella la tenia esporuguida l'idea de que pogués
+aliarse ab la Tárrega qu' ab sos imprudencias podria tirar per
+terra 'l prudent plan d'en Rodón, Da. Mercé 's vejé precisada á
+seguir la correspondencia, limitantse á vaguetats y á aplassar
+continuament l'hora del atach.
+
+En Riudabets, mentrestant, frisava, comensava á desesperar de la
+conquista y 's deya interiorment qu', en cas d'eixir burlat, las
+cosas no quedarian pas aixís. En aquesta situació, la pubilla enviá á
+cercarlo. En Joanet no tornava, y en sas cartas escabullia 'l cos. Se
+veya bé que no gosava á declarar la seva resolució de no fer res.
+
+--Si ell es tan baix, tan indigne, jo nó --exclamá la despitada
+  muller.-- Al cap y á la fí qué ha d'importarme 'l parer dels
+  altres? ni quíns miraments li dech á un marit que 's vá casar ab mí
+  sens amor? Y per ventura vaig á venjar son afront ó 'l meu? Parlém
+  clar: lo meu, lo meu; prou he esperat; massa, massa. Se 'm presenta
+  un pretext y l'aprofito.
+
+En Riudabets comparegué é imposá condicions.
+
+--Totas las que vulga, á cambi d'una sola, 'l secret. Vosté ja sab com
+  son aquí. Sense escándol, tot.
+
+--Entesos.
+
+Al meteix temps, Da. Isabel seguia sola ab sos fills en lo desfregat
+casal de Vilaniu, d'hont fusters y empaperadors no acabavan may
+d'anarsen. Per gran sòrt, son natural alegre y son instint
+travallador de catalana no deixavan entrar en son cor l'aburriment
+qu' altras ciutadanas haurian sentit en mitj de la quietut ensopidora
+que s'havia apoderat de la vila. Los matins, arreglant los nens,
+vestintse ella, ajudant á endressar la casa, se li passavant volant.
+En havent esmorzat, dava un cop d'ull á las obras, acompanyava als
+nens al jardí pera veure'ls jugar una estona, brodava, escribia, y,
+si no l'en privava 'l temps, eixia una estona á passeig ab los
+menuts. Los carruatjes se rovellavan en la cotxeria, 'l cotxero
+s'enmenava 'ls cavalls en carrandella á deixondirlos una estona pe'l
+camí de la Mayola, y 's passava 'l resto del temps badallant ó jugant
+á domino en una táula de café. Y cada dia aixís, ab aquell tant me fá
+de qui ha vist molt y té assolida la pau desitjada, Da. Isabel no 's
+preocupava de res més que de casa seva, no buscava en los periódichs
+sinó la confirmació de las novas que privadament rebia del seu pare y
+de D. Pau. Ni ella 's dava compte de l'indiferencia que la corprenia.
+Las veus de Vilaniu que li enviavan llur ressó per boca de las
+criadas, no deixavan en son esperit més rastre qu' una vaga
+melancolía molt semblant á la que li produhian las veus de la nit en
+la Mayola. Com un patró de barco busca en las inmensitats del espay
+l'ordre del dia y la tranquilitat, cada matí Da. Isabel treya 'l cap
+al balcó, consultava l'espay, y 's retirava tranquila veyent que 'l
+mon nadava entre 'ls explendors d'un sol argentí y d'un cel com un
+mirall. Son barco duya un viatje matemátich y prou placent pera
+abrigar lo més petit temor. Una tarde, qu' ab los nens arribá fins al
+Pomeralt, d'hont la vila 's veya á vol d'aucell, apomadeta y blanca,
+los camps del voltant formant capritxós mosáich de pessas
+envellutadas, las ayguas corrent aixeridas entre tofuda arbreda, tot
+net, solitari y engalzat per una má primorosa, sota un cel puríssim
+que nuvolets d'or solcavan silenciosament; restá tan embadalida
+devant d'aquell espectacle de pau, que 'l nen no podia ferla caminar.
+Sos ulls toparen ab la paret del fossar que blanquejava més enllá de
+la vila, y no pogué contindre un gesto d'enuig. ¿Per qué allí la
+mort? Ella havia somniat en la vida, en eixa vida delitosa que llisca
+placent y gronxantse com l'aygua del riu, cantant eternament, sense
+saber ahont vá, enmirallant los explendors del cel, recullint á
+faldadas los diamantins raigs del sol; havia trobat, tota sorpresa,
+la caseta blanca anyorada en lo terratrémol del mon: havia recobrat
+la salut perduda, y arribat fins al matern absurdo de creure á sos
+fills salvats de la mort y del patir, per que, allí, ni la malaltía
+hi podia tindre estatje! Peró, tornada y tot á la realitat, sempre
+quedava Vilaniu, ab aquells cels, ab sa campinya gemada, ab l'ordre
+placévol de son panorama y la quietut de sos carrers hont lo sol
+s'adormía com en son llit dessitjat; sempre quedava Vilaniu com un
+trosset de Paradís. Y Da. Isabel comprenia que sos vehins arribessin
+á dir qu', á l'altre mon, l'anyorarian. Ah! que bé li esqueya 'l nom!
+Era un niu, lo niu més placévol de la terra.
+
+No obstant, un dia, escribint á D. Pau, acabats los capítols de las
+graciositats dels nens y de las efusions íntimas, entre las quals hi
+apuntava una sospita molt agradosa, esforsá debadas la memoria pera
+omplir ni mitja fulla ab alguna nova de Vilaniu que donés més
+varietat á la carta. Da. Isabel se pará á pensar sériament, y trobá,
+tota sorpresa, qu', en tres setmanas, sols l'havian visitada
+l'Albert, D. Ramon, y un cop Da. Francisca y en Riudabets.
+
+La casa Galcerán, de comú tan freqüentada, semblava un lloch apestat.
+Da. Isabel s'alarmá, s'esferehí de son aislament. Qué significava
+alló? Ni las Pons, ni las Montellás, ni las Puigs, ni las Viure, ni
+la Marqués, ni la Rodón, ni la Tárrega; cap més senyora que la pobre
+mare de l'Albert, portada allí potser per l'agrahiment. Fins llavors,
+no vejé que la Rodón y la Tárrega no hi havian posat los peus de sa
+arribada ensá, y si, violentant son natural, arribá á explicarse la
+miseria de la primera per la rivalitat política dels marits, ja no
+lográ compendre lo retrahiment de la pubilla Tárrega. Da. Isabel,
+massa confiada en sa ignocencia, ja no havia pensat més en
+aquell "vosté fa nosa" que sentí de llavis de l'Albert, primer
+rihent, després plorant. Sa vida consagrada al cuydado de sos tendres
+fills, despullada d'ambicións, extranya á tota complicació social y á
+la més insignificant provocació de luxo ó vanitat que pogués ofendre
+als habitants de Vilaniu, no era pera fer nosa, pera fer ensopegar la
+més modesta aspiració dels altres. No recordava haver ofés á ningú,
+ni haver abrigat propòsit de desayrar al més ínfim dels
+vilaniuhenchs. ¿A qué obehía, donchs, aquella retirada en massa? Cóm
+s'havia fet aquella buydor á son voltant en lo precís moment que 'l
+seu marit acabava d'obtindre aplausos y llohansas de la vila en pes?
+Per forsa se li hauria escapat alguna indiscreció molt grossa que
+feriria la susceptibilitat dels vilaniuhenchs. Lo meteix D. Ramón,
+l'Albert meteix, la Montserrateta qu', en tornant de la Mayola, no la
+deixava en forat ni finestra, havian aclarit las visitas. Desde las
+ocurrencias de la Mayola l'Albert no havia entrat á casa Galcerán tot
+sol. Al arribar aquí, Da. Isabel sonrigué. "Aprensions infantívolas,
+delicadesas del excelent Albertet que 'l feyan més estimable."
+Després pensá, encare, que potser fugiria de la persecució de la
+Montserrat, y
+'s posá á riure. Peró tornant á las demés relacions, pe'l enteniment
+ de la dama atravessá 'l recórt del anónim com una veu insultant,
+ y 's encengué de vergonya y de despit. Arreu l'assaltá un boyrós
+ pressentiment que la posá tremolosa. Hi pensá un xich y acabá per
+ llensarlo de sí, dihent, en veu baixa, qu' aquella infamia no podia
+ haverse propagat, perque, despossehit de probas l'autor, no hauria
+ tingut cara pera pregonarla. Per altra part, semblant vilesa no
+ podia esser obra de més d'un. Da. Isabel respirá y hagué de convenir
+ segona vegada en que, potser per ignorancia de las costums locals,
+ havia comés alguna indiscreció. Disposta á descobrirla y repararla á
+ tot cost, reprengué la ploma y exposá á son marit l'extranya
+ situació que la rodejava, pregantli que, com més coneixedor de las
+ costums de Vilaniu, vejés si ell dava en lo quid y 'l medi
+ d'esmenarho.
+
+Tot ensemps se proposá explorar al meteix fi la bona fé de las
+personas que més confiansa li oferian. La que pochs dias ans se
+rabejava ab fruició en aquell bany de quietut, esgarrifavas are de
+tanta soletat. Lo dia s'escursava, las vetllas, més llargas cada cop,
+semblavan endormiscarse al ritme ensopidor del péndul de la saleta.
+Los nens al llit, Da. Isabel, seguint sos hábits ciutadans,
+s'endressava més, se posava flors al monyo, un pomet al pit y,
+encaixada en un balancí, un álbum ó llibre á las mans, havia esperat
+vanament agradosa tertulia. Per la plassa de las Monjas no passava
+ningú, 'ls fanals cremellejavan com coneixent llur inutilitat. Da.
+Isabel no gosava á obrir lo piano per por al rebombori que mouria en
+aquell desert. Aquella havia sigut l'hora brillant de la ciutat,
+l'hora de sos ignoscents deliquis, quan, recolzat lo cap en lo palco,
+deixava bressar l'esperit per las ondulacions desvaneixedoras d'un
+cant bén inspirat, quan, caragolada en la butaca de son salonet de
+confiansa, acullia ab ingénua rialla las ingeniositats de sos
+tertulis, ó, brillants los ulls, se llensava á discutir sos gustos é
+inclinacions pera 'ls altres incomprensibles. Ah! ella havia suspirat
+per la pau, per la tranquilitat vilatana; peró no per aquesta
+soletat, per aquest aislament ensopidor y salvatje! Nó, no volia
+seguir aixís, divorciada de sos semblants, indiferent als nous
+plahers d'una companyía agradosa y honrada. Closa la lletra, Da.
+Isabel s'arreglá un xich, tota plorosa, y eixí.
+
+Eran las cinch de la tarde. Los nens que sortian d'estudi paravan de
+pegarse ó de fer córrer per l'acera algun palet á peu coix, al veure
+á la dama avansar carrer de Santa Maria amunt. Llavors s'acoplaren y,
+á petitas voladas de pardal, alguns la seguiren, cridant: ¡la...
+del... diputat!... la... del... diputat!... Tot ensemps s'aixecavan
+cortinas dels balcons, cortinetas de las botigas, dònas tafaneras no
+repararen en eixir al llindar de las portas. Da. Isabel, qu' al
+principi havia rigut interiorment, acabá per posarse séria, per
+indignarse contra aquella impertinencia qu' anava prolongantse y no
+podia corretgir. "La... del... diputat... la... del... diputat!..." y
+alguna qu' altra paraula lletja, seguia cridant la canalleta quan més
+impune veya la seva malesa. Y aixís hauria arribat l'avergonyida dama
+fins quí sab ahont, si no troba al pas al doctor Roig que desfé la
+turba á cops de mangala.
+
+--Son uns insolents, senyora, eh? psa! eh? psa!
+
+Da. Isabel pogué ab prou feynas dissimular sa indignació dihent qu'
+eran criaturas. Regraciá al bon vellet y, tota sofocada, cametas
+ajudeume entrá á casa Merly.
+
+Da. Francisca, que s'estava cosint en lo balconet del menjador,
+s'aixecá agradosament sorpresa, y passant per entre dos grans
+cistells de roba blanca:
+
+--Ay! filla, puji, puji --feu la bona senyora encaminantla escala
+  amunt tot encreuhantse mellor lo blanquinós mocador de seda que
+  duya al coll sobre l'hábit del Cárme que vestia.-- Vinga, vinga,
+  entri aquí á la sala... Calli qu'obriré un xich lo balcó... Tinch
+  ajustat per las moscas... Are, aixís... Passi al sofá, filla, passi
+  al sofá... segui
+¡qué acalorada vé!... Ay, Deu meu, si fá una xafogor!... Y donchs? Com
+ té la familia? qué sab del papá y de D. Pau? Quant honor! Vosté fa
+ lo qu' havia de fer jo; pero ab una criada sola, sempre falta...
+
+Da. Isabel li trencá la paraula ab una carinyosa apretada á la
+munyeca, peró sens badar boca. Llavors notá la mare del Albert que
+s'amiga plorava. Plena d'alarma, la feu desbotar.
+
+--Es una ridiculesa, ja ho sé; pero déixim treure aquesta opressió del
+  pit.
+
+--Plori, filla meva, plori. Calli, qu' aniré á veure si l'Albert hi
+  es.
+
+La bona senyora buscá pretext pera que sola pogués mellor Da. Isabel
+desfogarse. Al cap d'una estoneta, dihent que 'l seu fill no hi era,
+y veyentla més calmada, preguntá discretament per la causa d'aquells
+plors y s'oferí en lo menester.
+
+--Ja es passat, res, una tontería, pero venia detrás d'un mal rato qu'
+  es lo que 'm porta aquí, y tot plegat ha fet feix. So una infelís,
+  donya Francisqueta, tot ho acabo plorant, com las criaturas...
+  Figuris que quan estava molt contenta aquí, de sobte me n' adono
+  que fá molts dias que no s'acosta ningú á casa; á casa, que vosté
+  sab si'n hi venia de gent! Tanta soletat, pensant en las vetllas
+  qu' acabo de passar com una apestada en la meva saleta, li so
+  franca, m' alarma y m' esgarrifa. Jo no estava avesada aixís, y ni
+  m' explico qu' are 'm passi. M' ha assaltat l'escrúpol de que, sens
+  voler haja ofés als nostres amichs, passant potser per alt, pobre
+  de mi, alguna costum de Vilaniu que jo ignoro. Vosté, qu' es tan
+  bona, fará 'l favor de dirmho, ó m' explicará si sab algun altre
+  motiu ab que jo no dono. Venint aquí per aquest objecte, he trobat
+  unas criaturas que sortian d'estudi y, lo que may m' havia
+  succehit, avuy comensan á seguirme cridant "la del diputat" "la del
+  diputat" y qué sé jo quinas paraulotas. Com ja venia tota nerviosa,
+  he anat excitantme y he arribat á posarme frenética quan he notat
+  qu' aquells crits fixavan l'atenció de tothom sobre mí; he vingut,
+  filla, com si 'm passessen Bória avall...
+
+--Pobre donya Isabel! Si qu' ho sento. Las criaturas d'aquí son molt
+  mal ensenyadas y no ha de ferne cas. De quin estudi son?... ¿Del
+  carrer de Sta. Maria?... Ja ho diré á en Ramón.
+
+--No, ca! Déixiho corre. May m' havia succehit. Un altre dia potser no
+  n' hauria fet cas. Es que com ja estava disgustada... En demés,
+  diguim en confiansa á qué atribuheix aquest retrahiment de que so
+  objecte?
+
+--Ay, filla, á res. Al carácter de la gent d'aquí, que, jo la primera,
+  tots som molt retrets.
+
+--Peró si jo he tornat totas las visitas, si avans, la casa del meu
+  marit ja sab vosté qu' estava honrada continuament! Per Déu, siguim
+  franca.
+
+--Peró, filla del meu cor, si vosté ha complert ab tothom, quín motiu
+  vol que tingan? Cap, absolutament cap. Vosté es molt estimada, molt
+  volguda, en fí, com vosté 's mereix! No 's fiqui dérias al cap sens
+  fonament.
+
+Y la senzilla senyora seguia excusant de bona fé á sos convehíns ab
+rahóns tan poch convincents com la primera.
+
+--Es que som fets aixís; véu com m' he portat jo? No dubtará pas del
+  meu afecte? Tothom té las sevas obligacions, lo dia s'escursa...
+
+--Peró y las vetllas? Vosté sab si la primera vegada que vaig ser
+  aquí'n teniam de tertulia...
+
+--Bé, sí, es veritat, peró es que vostés hi van estar poch temps.
+
+--Donchs, vol dir qu' aquí l'amistat, ó 'l tracte, quan menos, no
+  resisteix ni tres mesos?
+
+Da. Francisca, vilaniuhenca fins al moll del os, s'enrajolá tota,
+apurant son poch enginy pera desvaneixer aquella aprensió.
+
+--Aném, filla meva --acabá-- ¿sab qu' es tot aixó? Que vosté s'anyora.
+  Oh, sí filla, sí: vosté s'anyora. Y 's comprén... feta á ciutat,
+  are li passa com al nostre Albert. Després, sense don Pau aquí...
+  Lo marit s'anyora molt ¿no es veritat?... Peró veurá, ja ho
+  arreglarém. ¿No li agrada fer lo tresillo? Obri un tresillo y vosté
+  veurá com té gent... Alló d'enrahonar tota la vetlla també... De
+  qué vol que 's parli?... Una s'hi adorm. Si, filla, sí; jo no vull
+  que s'anyori. Cada vespre vindrém ab en Ramón y l'Albertet, y farém
+  un tresillo. ¿Cóm vol passar mellor la vetlla, are, sense funcións
+  d'iglesia?... Ja veurá pe 'l novenari d'ánimas y després per la
+  Quaresma, quinas funcións més hermosas! Peró mentrestant, farém lo
+  nostre tresillet, y ni vosté ni 'l meu fill trobarán las vetllas
+  tan pesadas.
+
+A Da. Isabel ja gayre bé li escapava 'l riure.
+
+--Nó, nó, --digué-- vostés se sacrificarian, donya Francisqueta, vosté
+  es un ángel y jo no he d'abusar.
+
+--Res d'aixó; filla meva. Veji si jo comportaré... En fí, ja está
+  dit... Uy, á'n en Ramon á bodas lo convida! Jo so trumfo molt
+  fluix ¿sab? peró sempre serviré pera anar de segon... Ay, quan
+  sentirá l'Albertet no haberse trobat á casa! Los hi estém tots tan
+  agrahits...
+
+--Es estrany que sigui fòra... També ell m' ha abandonat --saltá Da.
+  Isabel.
+
+La Sra. Merly explicá, llavors, que 'l seu fill eixia cada tarde á fer
+llarchs passeigs, potser pera espolsarse aquell aburriment qu' era
+per' ella un clau. May hauria cregut que 'l seu fill tingués tanta
+aburrició á Vilaniu.
+
+--Veji, y tan bonich qu' es, veritat? Tan bé com s'hi está!... Res,
+  son joves!... Lo seu pare diu que s'hi anirá fent... Peró es qu'
+  aquí tot l'enfada, tot. Are está rabiós perque diu que l'advocat
+  Pinyol, en un plet que 's portan, no tenint cap rahó en favor del
+  seu client pera eximirlo de pagar un deute que se li reclama, vol
+  fer passar per boig al client del meu fill. ¡Y no sab l'Albertet
+  qu' aquell bon senyor es tot un estrofa! Donchs, per qué
+  extranyarse de semblants picardias? Bé prou que se'n reeixirá 'l
+  meu fill, no li sembla?
+
+Per dolsas qu' arribessen al cor las ingenuitats de la bona senyora,
+no podian desvaneixer los temors de Da. Isabel. Aixís es que 's
+despedí pera anar á casa Montellá hont Da. Rosa ó la Montserrateta la
+treurian mellor de dubtes. Peró ja un cop dreta, Da. Francisca se li
+acostá á l'orella y feu tot baixet:
+
+--Vol dir, donya Isabel, que no té novedats?
+
+La Galcerán s'enrogí un xich y sonrihent respongué:
+
+--No ho voldria pas, donya Francisqueta.
+
+--Um! no sé que li veig á la cara. Y aquesta tristesa!...
+
+Da. Isabel arribá á casa Montellá pensant que potser la Sra. Merly
+havia dat ab la causa de son sobtat frenesí.
+
+En la sala d'aquella casa estavan prenent xacolata Da. Rosa, la
+Montserrat y la pubilla. Ja feya dias que Vilaniu anava plé del
+epissodi de la font del Roure. Peró las amigas de Da. Isabel, en un
+principi, no hi volgueren creure. Totas maliciavan de las Ocas.
+Aquella veu seria una invenció d'ellas, quals fins eran prou fácils
+de presumir.
+
+--Are figúrinse! donya Isabel! --havia exclamat la vella Montellá--
+  Pobre senyora, una persona á qui jo donaria 'l combregar á las
+  foscas! Tot aixó son mentidas com la del cassino; prou la conech jo
+  á la gent!
+
+Peró en quan la veu arribá á noticia de la Montserrateta, aquesta
+comensá á rumiar sériament. "Ella, una noya de tant de mérit, no
+podia explicarse la fredor invencible de l'Albert sens una causa molt
+fonda. Heus'aquí 'l misteri. Oh, sí!" Y l'enamorada Montserrat no
+pará fins á sentir l'explicació del fet de llavis del meteix
+Riudabets. Com lo tal era tingut per amich dels Galceráns y home
+inofensiu, ja no hi havia dubte. La Montserrat, presa del major
+despit desd'aquella hora, ja no callá, girá l'esquena á la rival,
+ajudá ab tot l'ardor d'una gelosa á esbombar la calumnia, y estrenyé
+sens reparo y contra la voluntat de sa mare las amistats ab la
+pubilla. De llavors, la sorda calumnia fou com una inundació mansa
+qu' aná extenentse per Vilaniu, enfondrant l'admiració sentida envers
+la Galcerán, ofegant sas amistats, sumergint tots los cors en lo llot
+del desengany. Las ex-amigas, considerantse vilment enganyadas, y
+seguint la costum dels pobles, posaren en interdicte á l'adúltera, y
+s'allunyaren d'ella per' evitarse la necessitat de majors desayres.
+
+--Oh, oh, quín mon! Jo no ho puch creure, jo me'n faig creus! --deya
+  Da. Rosa, aquella tarde, ab l'ánim encare vacilant.
+
+--Donchs, no ho dubtis, mamá. Tu ets massa senzilla; si llegissis com
+  jo, veurias si n' hi ha de gent hipócrita en lo gran mon. Sabs hont
+  no las trobarias aquestas cosas? Entre 'ls montanyesos y la gent
+  del poble. Allí hi ha bons cors, peró entre la gent que figura per
+  las ciutats?... Uy! dels jovenets inesperts, aqueixas dònas ne fan
+  lo que'n volen... Hi ha unas intrigas! Si jo't contés certas
+  historias, la de Dalila, per exemple... perque encare que'n digui
+  novelas ó'n fassi un drama, ell no las inventará pas... si jo't
+  contés certas historias de Fellet...
+
+--Y sí, senyora, sí; jo no sé com es vosté --interposá hipócritament
+  la pubilla, tot caixalant la sucada que tenia en la boca.
+
+Peró en aquest moment entrá Da. Isabel. La pubilla no s'hi pensá un
+instant, s'aixecá en sech, deixá 'l plat demunt la táula, y, ab una
+inclinació de cap fredíssima, 's despedí, seguida de la Montserrat
+que, sens haver dit res á l'antigua amiga, s'esforsava en agassajar
+are á aquella insolent. Da. Isabel estigué á punt de caure en rodó;
+peró sa conciencia la sostingué, permetentli resistir ab imponent
+dignitat la violentíssima sorpresa qu' acabava de fer intolerable ab
+son estrany encongiment Da. Rosa. Desistint de la més insignificant
+pregunta y, sens pendre ni cadira, la Galcerán se contentá en
+castigar l'afront d'aquella amiga dihent:
+
+--No s'apuri, donya Rosa, no s'apuri. En pocas horas he aprés més á
+  Vilaniu qu' en tot lo qu' he viscut á ciutat. May havia vist tanta
+  miseria.
+
+La Sra. Montellá rebé, més compungida qu' irada, aquest cop de fuhet.
+Sos ulls revelavan més indecisió que mala voluntat, peró la pobre no
+sabia com surtirse del apuro...
+
+--La té de perdonar --gosá á dir ab tremolosa veu, referintse á la
+  Tárrega.-- La pobre senyora viu dominada per la preocupació
+  política del seu marit, íntim d'en Rodón, de qui 's diu qu' es pres
+  per voluntat de D. Pau...
+
+--Ah!... Donchs es graciós que se 'm fassi responsable dels actes del
+  meu marit. Y si ho só ¿cóm olvida aqueixa infelís lo que no son
+  suposicións sinó certesas? Cóm olvida qu' á gestións del meu marit
+  deu lo seu la llibertat? --respongué Da. Isabel, empassantse duas
+  llágrimas de fel y lluytant pera cordarse un botonet del guant,
+  evidentment perturbada. Y no volent afegir una paraula sobre la
+  Montserrat que no reapareixía, 's retirá á casa seva, tremolantli
+  las camas, plena d'indignació y de la més fonda tristesa.
+
+Aquell meteix vespre, comparegueren á casa Galcerán Da. Francisca y
+son fill, aquest portant á la cara l'expressió del metje qu'
+assisteix á un malalt desahuciat. Los ulls de la senzilla alcaldesa,
+en cambi, resplendian com sol de bonansa. "Ah, quin acudit lo seu! Ab
+lo tresillet curaria l'anyoransa d'aquells dos cors."
+
+Entraren en la saleta estimada de Da. Isabel. Da. Francisca, poch
+amant de l'inestabilitat dels balancins que comprometian l'aplom de
+son bon regent, va seures en un sofanet, mentres son fill se
+refugiava al altre extrém de la pessa amagant la cara entre las
+planas d'un gran llibre de grabats que tenia obert sobre 'ls genolls.
+La senyora de la casa ocupá
+'l balancí inmediat al sofanet.
+
+--Bé, bé: ¿ja té 'ls nens al llit? Aixó es bo... Que tal? está més
+  animadeta?... No 's fiqui manias al cap, per Deu. Aquí tothom
+  l'estima... Ja l'hi he dit aquesta tarde, vosté y l'Albert lo que
+  tenen es anyorament, res més... En Ramón vindrá aviat, farém lo
+  tresillet, y veurá com nos distraurém.
+
+Da. Isabel, més que pera justificar la seva tristesa, pera desfogarse
+un xich, explicá llavors la grosseria rebuda de la pubilla Tárrega y
+l'estranya actitut de las Montellás. Da. Francisca comensá per fersen
+creus, peró acabá explicantho com una nimietat natural que passaria.
+Si
+'l gran llibre hagués sigut transparent, las duas senyoras haurian
+ vist com l'Albert se mossegava 'ls llavis, com creixia en sa cara la
+ preocupació.
+
+--Ja li ha dit bé donya Rosa: tot aixó son ressentiments polítichs
+  molt perdonables, que passarán; créguiho, passarán --feu la vella
+  Merly.
+
+--Miseria, enveja! --exclamá en veu aspre l'Albert.
+
+--Sí, també, un xich d'enveja. Véu, vosté es més elegant, la primera
+  senyora de Vilaniu... y vosté ja sab com som las pobres donas...
+  plenas de flaquesas.
+
+--No crech, donya Francisca, que vosté haja pensat may com ellas.
+
+--Ah, jo, pobre de mí, so massa poca cosa... peró la Sumpteta, quan
+  vosté no era aquí, se partia ab la Rodón lo primer paper... Ey, ja
+  ho pot pensar, jo ho he sentit á dir, que, pobre de mí, ni ho he
+  vist tan sols.
+
+Y Da. Francisca, ab una senzillesa qu' alarmava molts cops á son fill,
+esplicá, entre riallas, l'historia d'un viatge á Barcelona que feren
+las rivals de Da. Isabel pera provehirse de vestits y gorros ab que
+sostindre la competencia que las amenassava.
+
+--Ay, Deu meu, que graciós! --esclafí la Galcerán, distreta de sas
+  tristesas.-- ¿Y qué n' haig de fer dels meus bonichs á Vilaniu?
+  Pobres senyoras! aixó las ha amohinadas? Ja poden posarsho tot y
+  despullarse de las sevas envejas y pors, que jo no he de
+  disputárlashi ab lo meu luxo l'imperi de Vilaniu.
+
+Peró entre-mitj d'aquestas paraulas qu' anaren prenent un tó amargant
+á mesura que brollavan, lo mot "nosa" y l'anónim ressucitavan en lo
+recort de la dama y del Albert ab vesllums d'una revelació
+tristíssima. No hi cabia dubte, l'Albert ho havia endevinat lo primer
+dia. Heus'aquí la font de tota aquella infamia. La gran pena del jove
+era 'l no poder topar ab lo culpable pera inutilisarlo. Peró cóm
+lograrho, si tot pas en aquest sentit faria creixer la sospita y
+comprometeria més á Da. Isabel?
+
+Arribá D. Ramón.
+
+--Ditxosos ulls...
+
+--No ho te d'extranyar, senyora. En aquestos temps l'alcalde es com un
+  metje quan hi ha una mala passa; 'ls conspiradors no'ns deixan
+  viure. Y ademés, com lo pobre Godall era tan deixat... he trobat
+  tots los serveys que no 's pot dir. Es precís remontarla, aquesta
+  vila, remontarla. Jo voldria deixar rastre de la meva
+  administració; peró hi ha molt que fer, y ningú m' ajuda, donya
+  Isabel. Aixó es un camp perdut, no ha vist gent més abandonada, tot
+  s'ho tiran á l'esquena, tot ho hem de fer lo secretari y jo.
+
+D. Ramón prengué un polvo, y comensá á estornudar y tossir ab una tos
+apoplética que li feya saltar los ulls y li encenia la cara. Sa
+muller li arrancá la mangala que tenia entre camas, per por de que ab
+algun capbussó no s'esguerrés. Peró 'l bon vell, entre 'ls estornuts
+y la tos, no parava de garlar, explicant sos projectes de melloras
+urbanas, sos acorts, los obstacles que trobava, las astucias de
+que 's valia pera vénce'ls, delatant ab lo calor de sa veu, malgrat
+las queixas y gemechs que prodigava, l'entussiasme que per son
+cárrech sentia.
+
+--Aném, aném, no't queixis, que t' agrada una mica --escapá á Da.
+  Francisca.
+
+--Oh, si tot l'ajuntament fos com jo... Peró si la més petita cosa 'm
+  costa cent sermons y enrabiadas. Aquí ho teniu: avuy he lograt fer
+  mudar la llosa d'aquell cup hont va enfonzarse una cama l'Albertet,
+  sabs noy? Donchs bé; sabéu lo que m' ha costat? Ja fa un mes y
+  mitj... (quinze... trenta... quarante cinch...) sí, ja deya bé: fa
+  un mes y mitj que só alcalde... donchs un mes y mitj he hagut de
+  bregar pera remoure una pedra del carrer. Figúrinse lo que 'm
+  costará conseguir que 's tapin tots los cups que donan á la via
+  pública; figúrinse lo qu' ha de costarme replantar tots los arbres
+  que mancan á plassas y carrers... Y no dich res de la part referent
+  al ordre públich; si no fos l'arrasser de don Pau... Oy, que... té,
+  noy; mírat aquest periódich... tu que potser tens simpatías pe'ls
+  caps-calents que l'escriuhen... Jo m' ho haig de fer tot, donya
+  Isabel, de fiscal, de tot. En arribant lo correu, ja 'm trobará á
+  l'administració pera revisar la prensa qu' arriba y seqüestrar,
+  quan convé, las infamias qu' avuy s'estampan... Mira, noy, mira
+  aquest article... "_Esperemos._"
+
+Y D. Ramón, que ja no estornudava ni tossia, ni 's mocava
+estrepitosament, comensá á aixugarse tot frenétich la sanguínea calva
+de son front, mentres l'Albert llegia sonrisent las ignocents
+reticencias d'un pobre imitador de'n Lorenzana.
+
+--Oh, aquest _Huracan_, aquest _Huracan_! ja't dich jo qu' aquí no
+  entrará, que no'ns arrencará ni una alfábrega, mentres duga vara
+  don Ramón Merly. Com Merly que 'm dich, t' ho juro. Ja fa tres dias
+  que tiro tot lo feix al foch.
+
+Peró 'ls esforsos de D. Ramón de res servian. Alguns exemplars d'_El
+Huracan_ venian clandestinament y, de má á má, eran llegits d'amagat
+boy per mitj poble.
+
+L' Albert y Da. Isabel se mossegavan lo llavi per no riure; Da.
+Francisca patia, pensant que 's renyava crudelment á son fill. "¿A
+qué venia alló, si 'l pobre xicot no 's ficava en política?"
+
+--Y digui, donya Isabel, parlém d'una altra cosa --'ls empaperadors
+  han acabat?
+
+--Avuy, gracias á Déu.
+
+--Li deixan be? N' está contenta?
+
+--Si ho vol veure...
+
+--No 'm sabria pas mal; ocupat aixís, no he pogut...
+
+Las derreras paraulas se perderen fòra la porta qu' acabavan de passar
+tots menos l'Albert, molt entretingut encare ab l'infantívola
+entremaliadura del autor d'_Esperemos_. Al arribar al fí, lo
+tich-tach del péndul l'avisá de que estava sol, y pera distraure son
+aburriment seguí llegint _El Huracan_. Llegint, llegint, no li semblá
+ja tan mansa, sinó molt perillosa y enverinada la secció que
+contenia 'l periódich, titulada _Tumbos_, hont hi lluhian, ab noms
+disfressats peró ben transparents, murmuracións de safreig que
+tacavan l'honra privada de la familia reyal, de las primeras figuras
+del partit moderat. Los ulls de l'Albert passaren ab fástich sobre
+tot aquell fangar miserable, pera topar ab l'epígraf _Devastaciones_
+qu' era cap d'un altre secció, á judicar, més cohenta encare. Sota 'l
+meteix epígraf y en ratllas ben espayadas, llegí tot sorprés,
+l'Albert, uns versets _A Pablo_.
+
+Un pressentiment crudel llansá 'ls ulls del jove sobre 'ls versos, que
+deyan:
+
+_Guarda, Pablo, guarda, Pablo, guarda bien á tu muger; si una llave no
+ te basta, guárdala Pablo con tres._
+
+Ah! heus'aquí al calumniador desvergonyintse, llensant ja 'l sach de
+plomissol al vent, posant l'honra de Da. Isabel á la vergonya ab tota
+la cobardía d'un traydor de cantonada qu' avía 'l trabuch, lo llensa
+á terra y cuyta á amagarse aprofitant las tenebrors de la nit! Brava
+missió la d'autor anónim, més gran encare la del periodista alevós!
+L' ira, l'odi, la set de coneixer al fautor de tanta infamia pera
+ofegarlo enfonzantli 'l meteix periódich fins á la gola, creixia per
+moments en l'esperit de l'Albert. Ell prou veya l'orígen de tot, prou
+coneixia las inspiradoras de tot, peró eran donas ab quí no podia
+anar á cops de puny, y si en algun home pecava, faltávanli probas
+pera escometrel sens por d'errar. Anar á la redacció d'_El Huracan_?
+Ja sabia prou per bonas referencias lo que s'hi passa á las
+redaccións. Totas las infamias, totas las calumnias hi son de
+generació espontánea, naixen com bolets de dintre las caixas, fins lo
+caixista las arreplega ab una vena als ulls y se las troba l'endemá,
+com per encantament, en lo diari. Tothom li arronsaria las espatllas
+y clouria 'ls llavis ab la major estupefacció. Tothom li daria mil
+satisfaccions, li faria mil reverencias. Un cop fora, tots se riurian
+de tanta mansuetut, y llestos. "¡Ah, noy mira, ja hem conegut lo
+galán!" exclamarian. Com may, s'apoderá de l'Albert lo desitj
+d'abandonar Vilaniu. Lo qu' á estonas li semblava una cobardia y á
+estonas un perill pitjor per Da. Isabel, ho veya are com una
+necessitat, com un deber sacrosant que 's proposava cumplir. Aquell
+vespre meteix posaria fil á l'agulla; estava resolt, escriuria al Sr.
+Olivó demanantli un lloch en son despaig.
+
+En aquest punt de sas reflexións, los altres tornaren á entrar ab
+conversa animada y ben estranya á la conturbació de l'Albert. Aquest
+se ficá _El Huracan_ á la butxaca ab l'amarga avaricia del suicida
+que s'amaga l'eyna de matarse.
+
+Derrera 'ls entrants, vingué la cambrera á obrir la táula de jòch. Lo
+tresillo comensá, y l'Albert no tingué més remey que péndrehi part.
+Debadas probá d'escondir l'estat de la seva ánima y fingir
+tranquilitat. Son pensament navegava per un mar oratjós, are pensant
+en l'efecte que causarian á D. Pau aquells versos pera tothom més
+enigmátichs ó dubtosos que per' ell; are espiant si son pare amagava
+coneixe'ls ó si realment s'havian escapat de sa acció fiscal; més
+tart pensant en lo disgust que causaria sa fugida á las tres personas
+estimadas que tenia devant, ó en lo perill en que deixava tal volta á
+l'Isabel, quan pensava sacrificarse per sa salvació. Lo ceny contret,
+la vista perduda denunciavan ben bé tota la perturbació de son
+esperit á Da. Isabel, que sabia, temps ha, de quin peu se dolia son
+amich. Per sort d'abdós, no passava aixís ab lo matrimoni Merly. D.
+Ramón, ofuscat pel jòch, Da. Francisca posanthi 'ls cinch sentits com
+persona tímida que tremola de fer un disbarat, jugavan sens alsar la
+vista de las cartas, fins quan lo primer comentava las malas jugadas
+ó s'esclamava de las garrafals distraccións que son fill cometia.
+
+Un cop á la táula ab los nusets dels dits:
+
+--Noy, aixís no 's pot jugar; no sé en qué pensas! Ab quatre trumfos
+  forts á las mans te rendeixes? Va, noy, t' enviarém á estudi. Al
+  dimoni! al mitj d'una posta com aquesta?... Qui juga no dorm.
+
+Peró fins dihent aixó, ó 's mocava, ó escapsava, ó contava las fitxas,
+ó tenia l'ull cobdiciós de jugador fit en lo vano de cartas que son
+fill sostenia ab la má esquerra.
+
+### VII
+
+Feya vuyt dias que durava 'l tresillo, y que las esperansas de Da.
+Francisca, lluny de refermarse, anavan decandint més y més, quan
+l'Albert, llegida una carta qu' acabava de rebre, cridá á la seva
+mare dins del escriptori. Era poch ans de mitjdia, hora en que D.
+Ramón exercia sa patriarcal autoritat de corretgir petitas faltas é
+imposar multas desde l'alcaldia. Da. Francisca entrá en l'escriptori
+de son fill, mitj tremolant. ¿Qué voldria en aquellas horas y ab
+aquell misteri? De segur que 'l pressentiment boyrós d'una
+determinació dolorosa que venia tement dias há, anava á realisarse.
+
+--Fássim el favor de seure, mare --digué l'Albert, tot donant un tom á
+  la clau de la porta.
+
+L' Albert estava descolorit; la carta, mitj plegada, destacava
+cruament de la negra cartera. Da. Francisca, las mans sobre 'ls
+genolls, portava l'esguart interrogant de la carta á la cara
+esgroguehida de son fill. Aquest s'havia deixat caure en la cadira de
+brassos, lo colze esquer en un d'ells, la má oberta resseguint de
+dalt á baix y de baix á dalt tota sa fas ennuvolada. Per fí 'l xicot
+trobá una fórmula ab que comensar:
+--Mare, vosté que té bon geni y que m' estima tant, no s'agraviará.
+  Vosté ja ho veu: quan m' han cridat, he vingut, m' he esforsat en
+  travallar, en distraure l'aburriment, en obrir los ulls pera veure
+  tot lo bo que Vilaniu té pera vostés; he reflexionat, no com un
+  noy, sinó com un home que té 'l destí al devant, clar, net,
+  desbrossat, y que vol cumplirlo, resignat, content de la sòrt...
+  Tot ha sigut inútil: jo no tinch de dir á qui ho ha tocat, quína
+  consideració social disfruto á la vila, cóm y ab quín
+  encarnissament tinch de bregar ab los meus companys de carrera,
+  quína vida porto, quín humor tragino, quína divergencia més
+  dolorosa --sobre tot pera vosté, mare, sobre tot pera vosté-- quína
+  divergencia de parers existeix entre 'l meu pare y jo.
+
+Una llágrima tremolá en los ulls de la mare.
+
+--Te'n vols tornar? --exclamá, en veu trencada.-- Ja m' ho temia, ja
+  m' ho temia!... Jo... prou... m' he... esfor...sat... pera ferte...
+  agradosa la vida... peró... no... n' he... sapigut prou!... Pobre
+  de mí... so tan...
+
+Un nus á la gola no la deixava parlar.
+
+--Cálli, mare meva, per Déu... me trenca 'l cor.
+
+L' Albert plorava també, y apoderantse de la má de sa mare, la besava
+ab contrició, sentint tot ensemps com reposavan sobre son front los
+llavis d'aquella desconsolada. Regná per breus moments lo silenci
+llagrimejant dels greus dolors.
+
+--Lo temps aprémia, mare, --digué, per fí, 'l jove, fent cor fort--
+  No'ns entreguém al sentiment; lo pare pot arribar y promoure 'l
+  disgust que jo refujo... Déixim parlar serenament. Ja pot pensar
+  que no tracto d'abandonar als meus pares per sempre. Tornaré,
+  tornaré, mare meva, tornaré ó, si no causa á vostés cap esfors,
+  vostés se'n vindrán més tart á viure ab mí á Barcelona. Se tracta
+  d'una ausencia necessaria y potser curta. Vosté ja sab si soch
+  nerviós y exaltat de part de dins. Jo no tinch lo consol de tants
+  que s'esbravan á crits y gemechs. Aquí 'm consumo, no per vostés,
+  mare meva, sinó per la gent de la vila. Déixim anar á referme, á
+  que 'm passin las aprensions que potser no son més qu' una
+  criaturada, déixim ferme home y adquirir l'experiencia que 'm
+  falta, en un altre element pera mí més simpátich, y tornaré. Aquí
+  tinch una carta del senyor Olivó ab quí he fet práctica. Lo senyor
+  Olivó está ja cansat y m' ofereix la meytat d'honoraris dels seus
+  negocis; ell rebrá
+'ls clients, me guiará y jo dictaré 'ls escrits y pujaré als informes.
+ Es una proposició excelent qu', estimantme, vosté no voldrá que
+ rebutji...
+
+Da. Francisca seguia bregant pera ofegarse 'l singlot que li feya
+saltar lo pit traydorament.
+
+--Sí, cregui --seguia l'Albert-- jo tornaré y, ademés, faré anadas y
+  vingudas... Barcelona no es tan lluny... la veuré sovint... y podré
+  ferme un nom y una posició mellor qu' aquí.
+
+La mare anava afirmant ab lo cap, peró singlotant encare y sens esma
+pera parlar.
+
+--Donchs bé; vosté ja sab com es lo meu pare: de cara á cara, voldria
+  ferme sentir lo pes de la seva autoritat que jo acato y venero,
+  peró que
+'m mortifica quan la veig imposarse pe 'l gust d'imposarla, pe 'l gust
+ de cridar y res més. Jo sé qu', un cop fòra, lo meu pare veurá
+ fredament las ventatjas d'aquest determini y acabará per alegrarsen.
+ Fássim, donchs, la caritat d'ocultar lo meu plan y d'ajudarme á,
+ dihemne, fugir á la quieta. Vosté, que m' estima tant, sufrirá, ab
+ més resignació y prudencia que jo, la primera embestida. Al pare
+ aviat li passará l'enfado, si arriba á tenirlo, y una carta meva,
+ després, lo convertirá en goig. Créguim, mare, dissimulém y obrém;
+ demá, ben d'hora, me'n iré. No 's desconsoli; tornaré aviat.
+
+Da. Francisca s'aixecá pera llensarse en estreta abrassada al coll de
+son fill. Un vol de tendres petons despertá 'ls ecos honrats
+d'aquella estánsia, y 'l sol, que s'estrellava en las brunyidas
+rajolas, irisá amorós las llágrimas qu' al caure atravessavan son
+feix més argentí. L' Albert caygué aplomat en la cadira, lo cap
+ajegut entre 'ls brassos; la mare tombá la clau y desaparegué sens
+badar boca.
+
+Mitj' hora després, s'asseyan á táula ab lo vell Merly, esforsantse en
+dissimular la tristor de llurs esperits. Peró ni per qué dissimularla
+si
+'l bon alcalde no estava per ells? No'n tenia pocas de cabórias aquell
+ dia D. Ramon! _El Huracán_ havia arribat més insolent que may.
+
+--Ja 'l veurás, noy, á dalt hi ha 'l feix qu' he detingut. Després,
+  dígam qu' está escrit per plomas ridículas é insignificants. L'
+  autor del _Esperemos_ es un Marat, un infame en tota l'extensió de
+  la paráula. Avuy hi té un article titolat _Oleada_, que no te'n
+  dich res. Jo no sé com lo gobern deixa passar semblants cosas; no
+  ho entench. Sembla que tothom s'ha begut l'enteniment. Ja veurás
+  quín modo de parlar de Sor Patrocini, del pare Claret, d'en Marfori
+  y fins de la Reyna! Es infame, asquerós y, per suposat, sens
+  anomenarlos, eh?, 'l gran valent! Ja té rahó 'l general Poudor, ja.
+  Aquí no pot gobernar sinó 'l sabre, peró un sabre bén fort. O'
+  Donell ja ho va dir: (per més que no siga dels meus, li haig de fer
+  justicia) aixó es un _presidio suelto_. Y tal si ho es y si es
+  aquesta la mare dels ous! Afigureuvos lo que 'm passa are...
+
+D. Ramón explicá á la menuda la guerra que se li havia encés dins del
+Ajuntament no més al anunciar son projecte de replantació d'arbres ab
+lo producte de las multas. Havia contat los que mancavan á plassas y
+passeigs, que no muntavan á trenta. "Dihém trenta y posemlos á trenta
+rals, son nou cents rals, quaranta cinch duros lo que costarian;
+perdonantne un bon grapat, las multas d'una anyada bén bé pujan á
+cent duros. Veyéu si, sense que ningú se'n ressentís y quedant de
+sobras pera emblanquinar l'escorxador, no n' hi ha pera fer una
+mellora com aquella, qu' hermoseja la vila y es una comoditat? Aixó
+son fabas contadas. Donchs no hi ha medi de convence'ls;... qu' es
+car, qu' es car... Y encare una cosa pitjor, que no la vull dir per
+no comprometre al secretari, peró que la purgará en Garí: ja ho veurá
+si me'n haig de fer unas calsas ó nó! L' estrafalari! _Piensa el
+ladron_... Lo meteix que criticarme l'haver posat de mosso dels
+regidors á en Magret dihent que tot ho vull pera casa. ¿Que no ho
+veuhen qu' aquell Quim es un adormit, que sempre está á tres quarts
+de quinze?"
+
+Da. Francísca reullá á son fill, tement l'efecte que li causaria veure
+al seu pare en lluyta tan enverinada per cosas que l'Albert
+calificava sempre d'insignificants. Mes aquest quí sab hont era! Son
+esguart vagava de las parets del reduhit menjador al balconet per
+hont se veya gran llenca de cel arrancant de la paret ab que 's
+tancava 'l pati de derrera. Més enllá de la paret hi havia 'l camp,
+la carretera á má dreta, amunt, amunt, tirant cap á la mateixa má, la
+Mayola ab son reixat y, al peu, un anónim; més amunt encare, á má
+esquerra, la font del Roure y una dama plorant, demanantli protecció.
+D'allí, d'aquell dia, totas sas tribulacions, tot lo malestar
+consumit á dalt, dins de la presó daurada. Y tot aixó ell ho havia
+callat á sa mare, aquella santa dóna que s'escorxaría 'l pit pera
+que 'l seu fill hi begués fins l'última gota de sanch, si ab aquesta
+transfusió pogués donarli un moment de goig. Y ell anava á deixarla,
+á abandonar á aquell candorós vellet, temperament y cor de San Pere
+que, per son fill, tallaria l'orella á un altre Malcus, després lo
+negaria tres cops y acabaria deixantse crucificar per ell. A tots dos
+anava á deixarlos en aquell menjadoret que servava encare las
+mateixas pinturas esblaymadas de vellesa, los mateixos grabats
+del _Quijote_ que, de menut, vejé penjant prop del sostre, en aquella
+mateixa táula hont menjá las primeras sopas, hont dormí demunt del
+plat, hont feu los primers ninots y 'ls primers versos á la vehina
+del devant. Ah! cóm corre la vida, cóm se transforman los esperits
+dins del motllo social en que se 'ls prempsa! Y l'Albert cregué, per
+un moment, haver viscut mil anys, y sentí escoure en son cos la
+fiblada del remordiment, pensant qu' anava á cometre una gran
+injusticia!
+
+Mentrestant havian menjat la sopa y s'estavan acabant lo bullit del
+que, ni fill ni mare, feyan gran cas.
+
+--Ah --saltá D. Ramon, apurat per si sol l'assumpto dels arbres.-- ¿No
+  sabéu quina'n porta l'_Huracan_? Aquesta sí que es bona, mal que li
+  pesi y se'n serveixi pera fer amenassas que no tocan en lloch.
+  Porta qu' en Rodón ha sigut trasladat á Barcelona y tancat á la
+  Ciutadela com presoner de guerra. Si 'l judican los militars, ja li
+  posarán palla á l'esquella. Que hi torni.
+
+--Home, home, no t' apassionis; al cap y á la fí es un bon subjecte, y
+  per política es molt trist...
+
+--Per política? Estariam frescos que no poguessen castigar, á garrot
+  si convé, als delinqüents polítichs! Véten aquí un altre que no ha
+  filat d'avuy!
+
+--Home, y si 'ls altres guanyessen y ho fessen ab tu?
+
+--Aixó son figas d'un altre paner. Farian una gran injusticia, perque
+  jo no conspiraria...
+
+--No obstant ho has fet ja.
+
+--Bé, calla, calla! Jo may he conspirat contra la rahó, contra lo qu'
+  es sant y bó, lo qu' es necessari pera 'l bon ordre social...
+
+Y com aixó ho deya servintse ví, n' oferí de sobte á l'Albert, que no
+n' havia tastat encare.
+
+--Ne vols, noy? Vaja, acosta la copa ¿qué fas? No't deu agradar gayre
+  tot aixó que dich, eh? Donchs es la pura veritat, per més que
+  barrinis y barrinis en silenci quí sab quins discursos contra lo
+  que diu ton pare.
+
+Eran las únicas paraulas que cullia 'l capficat Albert de tota aquella
+polémica, des qu' havia sentit la nova de la traslació d'en Rodón.
+
+"Si l'anónim, --pensava-- si 'ls versos del _Huracán_ obeheixen á la
+ tírria política que hi ha contra D. Pau, la calumnia 's
+ desvergonyirá més y més. Me'n haig d'anar, me'n haig d'anar, no hi
+ ha remey. Fòra jo d'aquí, ni D. Pau ni 'l públich creurán á aquellas
+ malas llenguas. Que li busquin un altre amant ja es més difícil, més
+ inverossímil encare" Y l'injusticia de fa poch se li convertia en
+ acte de virtut, tant més estimable en quant salvava aixís l'honra
+ d'una mártir, estalviava á sos pares un gran disgust, y feya ell un
+ sacrifici inmens. "Sí, inmens, perque l'abandono, me'n aparto, quan
+ més lo cor se me'n hi vá, quan més l'estimo..."
+
+Peró estava vist qu' aquell dinar no era pera deixar travallar en
+reculliment ni 'l dolor de la mare ni la reflexió del fill. D. Ramón
+no havia buydat encare la meytat del sarró.
+
+--Amaneix l'ensiám, tu, Francisca, si't plau. Y escolta, noy, qu' aixó
+  t' interessa á tu. ¿Ha vingut lo procurador d'en Solá? Nó? Donchs
+  lo jutge ha fallat en contra vostra.
+
+L' Albert arronsá las espatllas ab gesto desdenyós.
+
+--Bé; m' agrada, home, pe 'l fetje de rejada que téns; jo no sé com no
+  estás més gras.
+
+--Home, qué vol qué hi fassi? Apelarém, y llestos.
+
+--Aixó es, y vingan gastos pera 'l pobre Solá.
+
+--Que 'ls hi faig fer jo, per ventura? Culpi al jutge, qu' es un
+  ignorant.
+
+--Un ignorant! Un cego, que no sab á lo que s'exposa fente aquestas
+  injusticias pera dar gust no més á quatre intrigants que't voldrian
+  bén lluny d'aqui. No ho sab á lo que 's exposa, perque ja 'm té
+  fins al punt de dalt. Ja ho veurás quan vinga D. Pau, que 'm
+  sembla, per cert, que no trigará... Y, escolta: ¿ja has cobrat
+  alguna cosa d'aquest plet? Mira que t' espavilis, qu' en Solá no sé
+  si marxa prou bé de quartos. Tu ets mol distret... tu no donas
+  valor al diner y en aquest mon...
+
+--Per qué li sembla que tornará aviat don Pau?
+
+--Ah, perque he vist una carta seva al correu pera donya Isabel, y com
+  á mi no m' escriu ja fa tants dias y ell sab que 'l tinch de
+  menester per una pila de cosas...
+
+--Y com en Rodón ja es á la Ciutadela...
+
+--Sí --feu, ingenuament, D. Ramón-- y com ja de la sublevació no se'n
+  canta gall ni gallina... Que poca carn prens! Prenne més, dóna...
+¡Sembléu uns desmenjats!... Per cert que quan arribi, D. Pau tindrá un
+ bon disgust.
+
+--Qué dius are?
+
+--Per qué?
+
+--Perque trobará á la Queta fòra de casa.
+
+--La Queta? --exclamá Da. Francisca, obrint uns ulls de pam.-- Com
+  diantre!... Per quí ho sabs?
+
+--Per en Llebreta.
+
+--Una dòna que feya tants anys...!
+
+--Y per cert, per cert..., que hi veig un misteri en aquesta sortida
+--feu D. Ramon, rodant lo cap y arrugant los llavis en forma que cada
+  sílaba, al eixir, petava com petita explosió.
+
+L' Albert, mentrestant, escoltava, dibuixant creus en las estovallas
+ab lo pom del gabinet, l'esguart perdut entre las copas, lo cap atent
+com lo del gat qu' espia á la rata.
+
+--S' haurá disputat ab las cambreras.
+
+Aquesta vegada fou més discret lo vell Merly que sos oyents. La criada
+ronsejava per allí, y D. Ramón esperá á que 's fiqués dins de la
+cuyna pera avansar lo cos y dir en veu baixa:
+
+--Tinch por que hi balla 'l senyor rector. No sé lo que pot esser,
+  peró aquest dematí ha estat á casa Galcerán y...
+
+Lo ganivet del jove caygué de sobte desplomat demunt la táula y
+l'orador pará en sech. S' hauria dit que son discurs havia rebut la
+coltellada. La criada entrá ab las postres, don Ramón callá altre
+cop, y l'Albert, prenent un gotím de pansas, se'n pujá al primer pis,
+fingint dalé de llegir _El Huracán_.
+
+--Llegeix, llegeix l'_Oleada_, á veure si, un cop á la vida, 'm donas
+  rahó.
+
+L' Albert se tancá en son dormitori y 's tirá demunt del llit pera
+reflexionar ab més quietut. Fet determini d'anarsen, li quedava
+encare un punt importantíssim per dilucidar: ¿se despediria ó no de
+l'Isabel? Un prech, una consideració d'ella podian desbaratarli tots
+sos plans; no véurela una vegada més, anarsen sens coneixer l'estat
+d'esperit en que la deixava, era crudel, no sabia ferho. Dolia y
+volía. ¡Si l'estimava tant!
+
+### VIII
+
+Tres horas estigué, com boig, rodant pe 'l quarto, asseyentse per
+totas las cadiras, pujant y baixant del llit, sens poguer enraílar lo
+pensament en lo carril de la reflexió. _El Huracan_ venia més
+desvergonyit que may, aconsellant á Pablo que 's retirés de la
+política y 's cuydés més de casa seva hont feya prou falta pera
+vetllar lo tresor que l'home més estima. En un altre tumbo 's deixava
+ja entreveure que 'l tal Pablo era de Vilaniu. Tot revelava que
+l'última traslació d'en Rodón anava enardint més y més als
+calumniadors. Lo perill de donya Isabel, donchs, creixia per
+instants. L' Albert hauria dat cel y terra per aturarlo ¿peró cóm? Sa
+meteixa marxa li semblava ja un flach remey, quan no un acte que
+podia esser esplotat com imprudent indici. Llavors, espremia
+l'enginy; peró res. Lo pensament saltava á fer suposicións sobre
+l'estat d'esperit d'en Galcerán, d'aquí lliscava á comentar la
+misteriosa sortida de la Queta, y, als dos minuts, l'ocupava per
+complert l'imatge de Da. Isabel; una flamarada de compassió, de
+desesperació, d'amor arborava tots sos pensaments.
+
+Per fí, tot febrosench y nerviós, prengué 'l camí de casa Galcerán.
+Eran las sis, entrada de fosch. ¿Qué anava á fer? No ho sabia; á
+veure á l'Isabel, aquella mártir de las iras d'un poble atrassat, la
+companya de sas desgracias é infortunis, l'amor, sí, l'amor, ¿á que
+amagarho quan l'estimava com á la nina dels seus ulls?
+
+Acabadas las obras, la Galcerán s'havia dat bona manya en abandonar
+aquell pisás, poblat de fantasmas, pera trasladarse altre cop al
+entressol. L' Albert se deixá caure en un balancí de la saleta; peró
+la cambrera torná al cap d'un moment á arrancarlo d'allí. La senyora
+li pregava que fes lo favor d'entrar al dormitori dels nens. En mitj
+de sa confusió, pogué encar alegrarse del determini de Da. Isabel,
+perque pensá que devant dels nens no podria dir tot lo qu' ell
+voldria. Guiat per la minyona, atravessá un altra saleta guarnida de
+panóplias, ab armas de distintas épocas; era l'escullida armería qu'
+aquells senyors tenian á Barcelona y de la qu' en Galcerán estava tan
+cofoy. L' Albert la mirá ab enveja per primera vegada. Com un llamp
+atravessá per son cervell l'idea del suicidi, sens trobarlo ridícul
+com quan, ja enervat per Schopenahuer, intentava reflexionarhi. Nó;
+sos ulls, tot com un llamp, encare 's fixaren ab amor fins en l'arma
+que triaria: la pistola niquelada ab que tants blanchs havia fet á
+Barcelona en competencia ab D. Pau. Y al pensarhi, passá per son
+palmell la tebior mullada del níquel com un bau consolador.
+
+--Senyora... --feu la cambrera obrint, la porta inmediata, sens moures
+  del brancal al dar pas á l'Albert.
+
+Y aquest se trobá, de sobte, cara á cara ab Da. Isabel, casi sens
+saber qué dir.
+
+Aquell dormitori era una pessa gran, baixa de sostre, ocupada per dos
+llitets de bronzo brunyit ab pabelló de musselina blanca, un secreter
+de palo-rosa ab motlluras dauradas, la calaixera dels nens, y un jòch
+de mobles de doradillo. Las parets estavan tapissadas d'un paper
+perla florejat; una porteta comunicava aquesta pessa ab lo dormitori
+de Da. Isabel; la finestra dava á la plassa de las Monjas.
+
+Da. Isabel, al capsal del llitet del nen, li tenia una de las manetas.
+En Pepito estava encés com una brasa: una febrada espantosa li
+escursava la respiració y 'l feya regirar continuament pe'l llit, los
+ulls extraordinariament oberts peró com esbarats, la parla resolta é
+impacient. Al costat de la ruhentor del nen aumentava la palidesa de
+sa mare, tota una altra d'ahir nit ensá. Ullerosa, plorosa, groga com
+la cera, semblava que li havian robat carns. L' Albert se quedá
+sorprés, ab lo cor oprimit, no sabent si retirarse ó pendre cadira,
+fins que la prengué á instancias de la senyora. Peró, avans, com si
+dubtés de lo que sos ulls veyan, se llensá instintivament á tocar lo
+front del malaltet que talment cremava. Llavors, los ulls de la mare
+s'ompliren de llágrimas silenciosas.
+
+--Cóm ho ha sabut, Albert? --Senyora, no'n sabia un mot: --Y, com
+  tement una nova pregunta, continuá:-- He vingut no sé perqué, pe'l
+  gust de véurela, segurament portat per 'l instint... Qué diu 'l
+  metje?
+
+--L' espero encare; y fá ja duas horas qu' está així! Quan vosté ha
+  trucat, me creya qu' arribava.
+
+--Y potser vosté m' ha fet entrar per massa bondat... --saltá 'l jove,
+  á punt d'aixecarse.
+
+--Oh, nó, no 's moga, Albert. La seva companyia m' es un consol; tanta
+  soletat me mata. Necessito desfogar lo cor. Vosté no sab quín dia
+  he tingut avuy ¡quín dia, Senyor, quín dia!
+
+Lo plor entelá sas derreras paraulas. La afligida mare posá altre cop
+la má en lo front cremós del fill, que semblava condormirse, lo besá
+ab tristesa y, sens abandonar aquella maneta, comensá, encare plena
+de llágrimas y en veu condolida, l'historia d'aquell dia.
+
+--Los nens s'havian llevat bé, inclús en Pepito; peró mentres los
+  estava vestint, ja he tingut de deixarlos per una impertinencia
+  estranya en la Queta. Me demanava ab pressas, y 's negava á entrar
+  en aquest quarto. Resultat: que 'm despedia, 'm deixava en sech. Un
+  acte aixís d'una criada tan antigua, tan volguda d'en Galcerán, tan
+  fiel y respectuosa, m' ha omplert d'alarma. He volgut saber á qué
+  obehia, quins motius la portavan á obrar aixís; peró res, ni una
+  paraula. Vosté ja sab com son la gent d'aquí, tan sorruts. La
+  Queta, ni una soca; clavada al meu devant, sens badar boca, ab los
+  ulls á terra, com avergonyida de la seva acció, peró insistinthi
+  com bona tossuda. Li he vist una llágrima als ulls y, quan anava á
+  aprofitar aquest enterniment pera ferla cantar, entra la cambrera
+  anunciantme al senyor rector. Lo cor m' ha dat un salt! Lo senyor
+  rector en aquellas horas y demanantme també ab insistencia!... ¿Qué
+  podia esser?... Ja m' he vist á sobre una mala nova d'en Galcerán,
+  lo papá mort, qué se jo? Tot ho podia pensar, menos que hi hagués
+  relació entre aquella visita y la sortida de la criada.
+
+Aquí callá Da. Isabel per aixugarse 'ls ulls y observar de nou al
+menut que seguia dormint ab un panteig á estonas semblant al soroll
+d'una serra somort per la distancia. La cambrera entrá ab una tassa
+de malva y la lámpara, que colocá demunt del secreter, al recò oposat
+al llit. Deixondiren un poch al malalt, y ab prechs y manyas lograren
+ferli pendre la tisana. Mes, prompte torná á quedar com un sòch, ab
+aquella respiració acompassada de serra. L' Albert no abandoná sa
+butaca, 'ls ulls tapats ab la ma esquerra ab qu' apuntalava son cap
+caygut. Altra volta sols, Da. Isabel prosseguí sa narració.
+
+Lo rector havia anat allí pera justificar mellor lo determini
+d'aquella criada, y ja tement qu' á ella li faltaria esma pera
+esplicarse. Peró era evident que també'n faltava á aquell bon home
+per desempellegarse del exordi travallós y reticent ab qu' havia
+comensat. A fí de comptes, suposá que la cuynera, un bon xich
+escrupulosa, se'n anava per no alternar ab lo servey de Barcelona,
+que cantava cansons de petòns y obscenitats may sentidas en aquella
+casa, fins llavors exemple de bonas costums.
+
+--Jo he vist --continuá Da. Isabel-- en la cara d'aquell sacerdot,
+  pintada la falta de sinceritat, lo temor de parlar clar, lo desitj
+  de reptarme d'un modo indirecte. Vosté ja sab, Albert, que si á
+  mossen Pere li faltan formas oratorias, li sobran virtuts, valor y
+  sinceritat. En la tremolor de sa veu, en l'embarbussament ab que
+  parlava, he vist ben clar que l'home, ben de malgrat, fingia. M' he
+  recordat del anónim, m' he recordat dels pronóstichs de vosté, dels
+  desayres suferts á Vilaniu, y, en mitj de la vergonya que m'
+  enrojia y de l'excitació que m' exaltava, he pogut trobar la clau
+  d'aquell misteri.
+
+--Y qué? Vosté li ha dit?...
+
+--Sí; m' he tancat ab ell y l'he obligat á parlar clar, comensant jo
+  per revelarli la calumnia de que soch víctima.
+
+--Peró, Isabel, vosté es d'una ingenuitat incorretjible. Aquí no se'n
+  pot tenir ab ningú.
+
+--Ell ho sabia tot.
+
+--Y are pendrá la confessió de vosté per una estratagema de tantas com
+  las qu' aquí 's jugan.
+
+--Nó, Albert, nó; jo sabia ja ab qui parlava. En Galcerán m' havia fet
+  moltas vegadas elogis de l'enteresa d'ánima d'aquest sacerdot, m'
+  havia dit moltas vegadas: es un pobre home que val molt. La seva
+  sensillesa es purament exterior. Los carácters sincers tením massa
+  acostumada l'orella al só de la veritat pera que pugan
+  disfressárnosel ab éxit. Aixís com l'he sorprés jo á n' ell, ell m'
+  hauria sorprés á mí. Mossen Pere ha quedat convensut de la meva
+  ignoscencia ab enterniment; s'ha indignat, m' ha ofert auxili, y la
+  Queta fora aqui casa encare, si jo no m' hagués resistit ab totas
+  mas forsas á retenir á una persona, sia qui 's vulga, qu' arriba á
+  dubtar de la meva honra.
+
+--Y mossen Pere no li ha dit quí es qu' ha xiulat á las orellas
+  d'aquella vella?
+
+--Ell ho sab, peró en secret de confessió.
+
+--Hum!...
+
+--Nó, Albert, no dubti d'aquell bon home. Jo he recordat tot seguit
+  que la Queta aná ahir á confessar.
+
+Y Da. Isabel torná á aixecarse pera contemplar al seu fill que
+treya 'ls brassos, tot anguniós sens que las tisanas logressin ferlo
+suhar. Mirá
+'l rellotje tota concirosa. Eran tres quarts de set. ¡Y 'l metje no
+ venia! Quina tardansa! Ni á ciutat! ¿Hont son, donchs, las ventatjas
+ de la campanya? L' Albert, mogut del fástich y del odi que li
+ inspirava tot lo de Vilaniu, pensava: potser encare't matará 'l
+ fill, pobre mare!
+
+Regná una altra pausa anguniosa en la que aquells dos esperits
+ploravan amargament, mentres lo pobre malalt seguia respirant ab lo
+fatích insistent de la serra.
+
+Mes, de sobte, l'Albert redressá 'l cap, resolt á parlar. Los ulls
+llagrimejants, comensá aixís:
+
+--Bé, donchs, jo vinch á demanarli perdó de tot y á despedirme. Fòra
+  jo d'aquí, 'ls calumniadors quedarán confosos, sense saber qué dir
+  de vosté. No puch, no puch seguir aquí sens exposar á vosté á
+  perills molt grans. Tan de bo hi arribi á temps. Ja veu vosté cóm
+  se descaran fins á penetrar ja dins de casa seva. Tot lo qu' aquí
+  fariam ó diriam pera probar la nostra ignoscencia fora inútil. Un
+  cop jo fòra, será diferent.
+
+--Peró, Albert, lo blanch de las iras so jo y no vosté.
+
+--Mes qué dirian de vosté, sola?
+
+Da. Isabel tingué d'ofegarse 'l plor ab lo mocador, ensemps que 'l
+dubte li sacudia las espatllas.
+
+--Peró --afegí entre singlots-- vosté, per mí, sacrifica als seus
+  pares, pobres senyors.
+
+--No, senyora; la meva mare se'n aconorta, lo meu pare després ho
+  alabará. Me sacrifico sols jo, y vosté hi te massa dret...
+
+En aquest moment, ella s'havia aixecat, dirigintse al secreter; peró
+al sentir las derreras paraulas, y 'l calor estrany ab que eran
+ditas, se pará en sech, y llensá sobre l'Albert un esguart tan plé
+d'alarma, que deixá al jove, mut, roig, ple de tremolor. Aquest posat
+sumís alentá á la dama á insistir en son determini. "S' hauria
+equivocat, no podia ésser que l'Albert s'atrevís ab ella, que li
+faltés un sol moment al respecte. Ella no entendria prou bé 'l ver
+significat d'aytals paraulas." Y seguí fins al secreter, y ficá
+tremolosa una clau al pany, y estirá un dels calaixets. Peró, com
+si 'l dubte tornés á picarla, tancá de cop, mormolant entre sí: Nó,
+no puch ferli semblant confidencia.
+
+--Senyora, --saltá la criada-- hi ha 'l metje.
+
+L' Albert, qu' havia llegit en cada moviment d'aquella dama las
+fluctuacións perque havia passat son esperit un cop cullida
+l'indiscreció involuntariament llensada, al sentir tancar lo calaix
+anava á sortir, á fugir com un criminal sorprés. Peró la presencia
+del metje 'l detingué, mal que no sabés hont posar los ulls. Da.
+Isabel ja no pensá més en éll. Era son fill, la salut de son fill, lo
+que la preocupava.
+
+--Qué té aquest menut, qué té? --feu lo senyor Roig, mentres
+  l'afligida mare cuytava á encendre la palmatoria, y ell deixava
+  l'inmens barret y la mangala demunt d'una cadira. Després, com al
+  saludar descobrís al noy Merly, obrí uns ulls d'á pam y llambregá
+  també á donya Isabel.
+
+L' home observá 'l malalt ab molt d'interés, li palpá 'l ventre, li
+mirá la llengua y 'l blanch dels ulls, lo polsá varias vegadas:
+
+--Un enfitorum, eh? psa! un enfit... Un poch massa de temperatura, eh?
+  psa! eh? psa! un xich massa de febre; peró, eh? no hi ha cuydado
+  psa!... no hi ha cuydado... Bé, bé, bé... Are aixó 's té de
+  coure, 's té de coure, eh? psa!... Li receptaré una purgueta, li
+  desembrassarém lo ventre, y no tinga por, senyora, no tinga por,
+  eh? psa! eh? psa!... ¿Té un bocinet de paper y ploma?
+
+Da. Isabel l'enmená á la saleta, hont lo vellet, posadas las ulleras y
+llepantse 'ls llabis, receptá tan pausada y travallosament com
+parlava. S' hauria dit que fins en la columna de quantitats hi
+escribia son sempitern eh? psa!
+
+--Dónguinli una xicreta: allá á las deu tornaré.
+
+L' Albert, que no eixí de son aturdiment més que pera cullir los bons
+pronóstichs del doctor, aprofitá l'ocasió pera anarsen, oferint avans
+á Da. Isabel los serveys de Da. Francisca.
+
+--Los hi agrahiré molt, li so franca, Albert. --Y allargá al jove una
+  má freda y tremolosa qu' aquell no gosá á estrenyer.-- Si no'ns
+  veyém més... --afegí. Peró 'l plor li ofegá la veu.
+
+--Demá á las cinch. No'n parli devant del pare... --feu l'Albert, en
+  veu baixa y esforsantse molt.
+
+Y encare, al tornar á passar per l'armeria, doná una ullada més
+envejosa á la pistola de níquel. Desseguit, baixant l'escala, torná á
+brunzirli á l'orella aquell si no'ns veyém més negat de llágrimas,
+y 'l cor se li partia considerant que tal despido, després de sa
+indiscreció, era bén bé com una ordre tácita de marxa, á la vegada
+recriminació y prech, entre indignada y compassiva. Ah! potser no la
+veuria més!
+
+--Y donchs? --saltá 'l vellet Roig, un cop al carrer, deturántlo pe 'l
+  bras-- Vol dir que se'n va, Albertet?
+
+--Per hont ho sab? --exclamá l'aludit ab la major sorpresa.
+
+--Home! Per Deu! ¿Que no he sentit á donya Isabel que 'l despedia? Eh?
+  psa!... psa! Si qu' es bo aixó! Eh? psa!...
+
+L' Albert restá ple de vergonya, y 'l metje, abaixant la veu y
+clavantli la mirada, vullas que nó, als ulls, afegí:
+
+--Crech que fa molt bé, Albertet, molt bé; eh? psa! molt bé.
+
+--Quína nosa li faig, senyor Roig?
+
+--A mí, cap, fill, cap. Peró, aixís, la gent no tindrá que parlar.
+
+Y com refugint més explicacions, lo bon vellet trencá en oposat
+sentit, perdentse arreu en las fosquetats del carrer.
+
+Los cabells blanchs lo salvaren, perque 'l primer impuls de l'Albert
+fou escanyarlo y potejarlo com qui mata un escorsó. ¿Es á dir que,
+fins las personas més sensatas, davan crédit á aquella infamia y
+anavan pregonantla per la vila? Lo desitj d'abandonar Vilaniu lo
+corprengué com may. A poder, hauria escupit á la cara de tots sos
+vehins.
+
+Aixís, poch menos qu' alocat, arribá á casa seva, y 's nega á sopar,
+pretestant falta de fretura, per temor de qu' ab sa excitació
+mancaria potser al respecte de son pare, si aquest lo punxava com de
+costum. La mare atribuhí la negativa al natural disgust que causaria
+á son bon fill lo tenirlos de deixar, y aquesta revelació de
+tendresa, á l'hora qu'omplia son cor, li amarava 'ls ulls de
+llágrimas. La pobre dòna 's vegé ab travalls pera amagarlas al seu
+marit, quí, atribuhint l'acte del Albert á una estranyesa més de son
+carácter indómit, no cessava de recriminarlo y de dar ab sa
+injusticia més ganas de plorar á la mare...
+
+--Aquest xicot no se 'm assembla de res. Jo no sé d'hont ha eixit. Me
+  matará á disgustos. Peró ja't dich jo que, si no fos tan gran, li
+  arreglaria las peras á quarto.
+
+Per gran sort, encaparrat per la sessió qu' anava á celebrar
+l'Ajuntament més tart, passá bén tost á un altre ordre d'ideas. D.
+Ramon esplicá tot lo plan de campanya que tenia per aquella nit, sopá
+depressa, y al agafar lo bastó, prometé recullir á Da. Francisca de
+casa Galcerán. Llavors veuria com seguia 'l nen.
+
+Quan Da. Francisca pujá al quarto del noy y trobá á aquest fentse
+l'equipatje, los ulls fòra del cap, hi hagué entre 'ls dos un' escena
+dolorosa. Peró l'Albert, posantse sobre sí, procurá calmar l'aflicció
+de sa mare recordantli qu' havia d'anar á casa Galcerán hont ell
+l'acompanyaria.
+
+--Sosseguis, sosseguis, mare, ja sab qu' ha promés esforsarse en
+  dissimular devant del pare... Pensi que no 'm faltará res, que
+  tornaré aviat á veurels... Y pensi que si plora devant de l'Isabel,
+  li fará un flach favor.
+
+Peró, al esser á la porta dels Galcerans, donya Francisca vejé ab
+sorpresa que son fill se negava á pujar. Tenia feyna, havia de enviar
+l'equipatje, á l'hora, 'l pare ja aniria á buscarla, ella podria
+entrar á despedirse per derrera volta; ja 'l trobaria al llit.
+
+Y la pobre mare, plena de pena, de temor y de dubte, embocá tota sola
+y tremolantli las camas la gran escala dels Galceráns.
+
+A la una, de retorn, trobá á son fill al llit, peró despert encare.
+
+--Com han trigat tant?
+
+--Es que 'l nen está pitjor.
+
+L' Albert no pogué reprimirse, s'incorporá tot esbarat. Llavors Da.
+Francisca procurá apayvagarlo ab seguretats de que l'havian deixat
+fòra de perill, y com D. Ramón estava present, tot era allargar la
+conversa pera que aquest se retirés y pogués ella despedirse altre
+cop. Peró D. Ramon, agafant la palmatoria, s'atansá al llit.
+
+--A veure cóm tens lo cap?... Déixam pendre 'l pols... Are't perdono,
+  perque veig qu' estás molt calent, molt constipat... No't
+  desbriguis, procura suhar forsa y no será res... Vaja, bona nit y
+  bon hora. Aném, Francisqueta... Suha forsa ¿ho sents? suha forsa.
+
+Mes, un cop despullat lo vell Merly, sa muller trobá escusa pera
+tornar á eixir: volia fer una tisana pe 'l noy; d'altre modo no
+suharia. D. Ramón, si no ho aplaudí ab la llengua com li dictava 'l
+cor, no gosá á oposarshi, y la mare lo que feu es corre als brassos
+d'aquell fill que creya febrós y desolat perque 'ls deixava.
+
+### IX
+
+La grogor que tants cuydados havia inspirat al doctor Roig en sa
+derrera visita, era reemplassada altre cop per una bermellor encesa y
+salpicada de gotas de suhor, mercés á una atinada aplicació de
+sinapismes. Lo perill de la congestió cerebral havia, donchs,
+desaparegut. Mes, per arribar aquí, quantas suhors, quantas angúnias,
+quins desficis pera la pobre mare! Da. Isabel lluytá com sols las
+mares lluytan, sens recordar ja més los sobressalts d'aquell dia
+malestatjer, entregada en cos y ánima á la salvació del angelet que
+veya escapárseli dels brassos en mitj de sa soletat, sens la
+companyia de D. Pau, son pare; y al dolor de la lluyta s'afegia
+l'incontrastable angunia de la responsabilitat, imaginária peró
+tremenda, ab que 's mortifican las mares pusilánimes en consemblant
+cas. ¡Qué diria en Galcerán si 'l nen se moria en sa ausencia!
+Estaria bén segur de que s'havian apurat avans tots los medis á
+que 'l seu bon talent hauria recorregut? No li quedaria l'aprensió de
+lo contrari? Y pensar que, per esser estació de segona la de Vilaniu,
+no se 'l podia avisar telegráficament, quan tan aprop lo tenia! Oh!
+també ella volia anarsen. Qué hi guanyava á Vilaniu? Apedassada un
+moment, havia tornat á perdrer la salut. Tan mala estava are com
+avans, sinó pitjor.
+
+Y com, en son dolor, s'esclamés aixís devant de la cambrera, y aquesta
+repetís las exclamacions á la cuyna, en Llebreta s'aixecá de sobte
+preguntant:
+
+--Peró, ¿hónt es don Pau, que diu qu' es aprop?
+
+Y enterat de qu' era á la capital, no s'hi pensá un moment: baixá al
+estable, ensellá un cavall y partí escapat.
+
+Lo demés servey dormia. La cambrera quedá espahordida pe 'l disbarat
+qu' aquell pagés, ab lo més bon desitj, podia fer. Mes com no hi
+havia remey, cregué mellor callarse y, mitj tremolant de sòn y de
+fret, se deixá caure en la cadira de l'armeria hont l'havia instalada
+la senyora.
+
+Aquesta seguia al capsal de son fill, abrigantlo, tocantlo,
+examinantli
+'l color á cada instant. Y á mesura que la transpiració aumentava,
+ allunyant lo perill y desnuhagant lo cor de l'atribulada mare,
+ sentia ella més abatudas sas forsas y més discordants veus en son
+ esperit.
+
+Eran dos quarts de quatre. Aquell zich... zach... zich... zach de
+serra anava allargantse ab repetició més folgada y calmosa. Las
+ombras de la nit, poch esborradas per la trista llum de la xinxeta,
+s'esblanquehian no més á l'apagada claror d'alba qu' apenas
+trasparentavan los finestrons. La nena comensava á remoures en son
+llitet pera empendre 'l tercer sòn. Da. Isabel compará per centéssima
+volta la respiració de sos dos fills. Efectivament, la del malalt
+anava allargantse, posantse a compás de l'altra. Llavors la mare 's
+desfogá ab un suspir, y 'l colze en lo coixí del nen, la galta
+ajeguda en la má, sentí l'ensopiment del vetllador á derrera hora.
+Tot lo pes d'un dia d'emocions gravitava sobre sas decandidas forsas,
+aclaparava son esperit, peró 'l meteix recort de tan sufrir privávala
+de conciliar la sòn. Un recort derrera l'altre, anavan desfilant y
+estalonantse tots: la Queta, 'l rector, l'Albert, la maynadera
+portantli 'l nen tot ardorós, lo metje pronosticant bé, lo metje
+alarmantse, aquella respiració de serra que la tenia encare á
+l'orella, aquella temperatura insufrible, aquella grogor esglayadora.
+Y després dels fets, venian las consideracións suggeridas, las
+vacilacións, las angúnias, los temors. Torná á pensar en sa soletat,
+en son marit, y d'aquí en la escena del secreter. Ah! ¿qué anava á
+fer allí? A traure la derrera carta de son marit pera ensenyarla á
+l'Albert. Per qué ferlo confident de secrets conjugals? Per ventura
+estava boja!
+
+Son enteniment se pará á considerar. En aquella carta hi havia burlas
+y reticencias indesxifrables per' ella. A qué venia sinó alló de dir
+que fins avuy no podia respondre (si de cás podia) á la explicació
+demanada sobre las causas de sa soletat, pera rompre tot seguit ab
+un "¿peró qué'n trauria ni perqué ho necessitas? No hi ha que fiarse
+dels vilatans y menos de la gent de Vilaniu. En fí, ja'n parlarém
+cara á cara y, llavors, entre'ls dos, ho aclarirém mellor." Encare,
+al recordarho no més, Da. Isabel sentí una esgarrifansa de fret. ¿Qué
+volia dir D. Pau ab aquest llenguatge misteriós? Per ventura aquellas
+ráuxas de gelosia de la Mayola havian renascut més fortas qu' avans
+sens la menor sombra de fonament? Nó, no podia esser. Era precís en
+tot cas que 'ls calumniadors haguessen inventat grans infamias y
+pogut portarlas fins al seu marit ab grans visos de veritat. ¿No
+tenia ell probas bén poderosas de sa fidelitat? ¿No havia dit ell
+meteix que tot alló eran murmuracions de vehinat, envejas de partit?
+Cóm podia dar, donchs, crédit á aquells miserables y posar en dubte
+las virtuts d'ella, quan ella meteixa las feya palesas ab tanta
+sinceritat y senzillesa?
+
+Ah! per obtenir una explicació, ó altra més clara que la seva, anava á
+mostrar aquella carta á l'Albert? La set de veritat, la desconfiansa
+de son propi criteri eran las que l'empenyian á ferlo confident
+d'aquell secret; res més. Y al recordar la sospita que l'assaltá al
+tancar lo calaix, se sentí 'ls colors á la cara. May l'Albert
+s'hauria atrevit á ferli una declaració amorosa, ni embossada, per
+molt embossada que fos. No podia esser que l'honrada amistat d'aquell
+jove 's tornés en passió injuriosa, ni al buf enmatzinat de la
+calumnia. May, may; peró menos are, devant de las tribulacións per
+que passava son esperit... devant lo sant respecte de que la revestia
+sa nova maternitat. Y l'indignació qu' en aquest moment sentí la dama
+s'estengué fins á son marit. Perque ¿cóm
+--exclamá, feta una mar de llágrimas-- cóm, oh, Galcerán, tu que sabs
+  las sospitas que tinch de mon nou estat, cóm fins tu t' has atrevit
+  á dubtar de ta esposa honrada?
+
+Un truch fondo en lo portal trencá de sobte sas reflexións. A la
+vegada, la cambrera botá de la cadira. En Llebreta no podia haver
+arribat ni á mitj camí; ¿quí trucaria donchs, á semblants horas? La
+cambrera obrí la finestra: era D. Pau; un tílbury de lloguer havia
+girat ja y corria plassa avall.
+
+No cal dir si tal arribada causaria sorpresa. Peró no fou menor la que
+sentí ell, trobant llevadas á sa muller y á la cambrera. Cóm
+l'esperavan? Quí havia pogut avisarlas, quan ell no havia confiat son
+plan á ningú? --se preguntava interiorment ab lo ceny contret y 'l
+posat alterós.
+
+--Quín ángel te porta? --esclamá Da. Isabel cayent en los brassos de
+  son marit.
+
+Aquesta pregunta acabá de trasmudar lo semblant de D. Pau, ja remogut
+per la primera sorpresa.
+
+--Per qué? Qué passa? Qué ha ocorregut? --feu, entre contrariat y
+  alarmat tot d'una.
+
+--Nó, no t' alarmis; afortunadament lo perill ja ha passat. Lo nen
+  está mellor.
+
+--En Pepito? --saltá ell, desfentse de la seva dóna que 'l tenia
+  encare abrassat, y corrent dret al dormitori.-- ¿Cóm no m' havias
+  escrit res?
+
+--Si está aixís desde ahir á las quatre de la tarde.
+
+--Peró, dóna, un telégrama --replicá D. Pau ab sequedat.
+
+--Si quan lo nen m' inspirá cuydado ja estava tancada l'estació. Ay!
+  prous angúnias he passat pensant que se 'm podia morir sense tu.
+  Las mevas oracións t' han il·luminat, y t' han fet venir. Ay,
+  gracias, Deu meu, gracias!
+
+--Nó, donchs, mira; me portavan assumptos ben diferents.
+
+Da. Isabel cregué que 's referia á cuestións políticas.
+
+Peró don Pau estava ja examinant al nen ab l'atenció d'un pare que reb
+á son fill malmés de sobte. Lo nen suhava copiosament, tenia ja casi
+la respiració normal, y dormia ab la són reparadora dels
+convalescents.
+
+Derrera del exámen, D. Pau se deixá caure en la cadira del capsal,
+exalá un suspir, y escoltá dels llavis de sa muller l'historia
+d'aquella malaltía sobtada y curta. Mes al veure com tenia, durant la
+explicació, clavats los ulls en donya Isabel, com se trasmudava sa
+cara als cops d'ingenuitat, á cada consideració dolorosa sobre sa
+ausencia y á las menos perceptibles modulacions de carinyo de la
+narradora, s'hauria dit que D. Pau estava fent un altre exámen no
+menos atent y profon de sa muller.
+
+--Bé --acabá ell-- gracias á Déu, aixó no será res; un causon com lo
+  que'ns tingué l'Anita l'any passat. Vesten á descansar. Jo 'm
+  quedaré fins qu' haja vingut lo metje.
+
+Da. Isabel se resistí á obehirlo. Ell, que vindria cansat del camí,
+havia d'anarhi. No faltava més! Ella tampoch dormiria, d'angúnia; ja
+havia fet propósit de no ajaures fins á saber lo parer del Sr. Roig.
+
+--Peró, dóna ¿per qué tots dos? Encare que no hi vajas tu, tampoch me
+  mouré d'aquí... Jo vinch, molt desvetllat --afegí ab aspresa ben
+  marcada.
+
+--Donchs ab major motiu --objectá amorosament l'esposa, acostantse á
+  son marit y passantli 'l bras pe'l coll.-- Ja que't puch tenir al
+  costat, després que tan t' he suspirat tota la nit...
+
+Peró D. Pau, recobrant la contracció de rostre ab qu' havia entrat,
+lluny d'entregarse al entendriment amorós á que se 'l convidava,
+s'arrancá de sobre, lo menos bruscament que pogué, 'l bras de Da.
+Isabel, y s'aixecá ab la major fredor tan alt com era.
+
+La pobre muller restá parada. ¿A qué venia aquell desayre? Per primera
+volta comensá á recelar que no tot lo malhumor de D. Pau obehia á la
+desagradable sorpresa qu' acabava de sofrir. Pensá en la carta, y
+desitjant promoure las esplicacións:
+
+--Peró, Galcerán, qué tens?... Tu meteix ho dius, lo del nen no será
+  res... Per qué t' apartas tan malhumorat?
+
+--Malhumorat? --exclamá ell, allunyantse sens tombar lo cap y fingint
+  la major calma.-- Nó; si lo que faig es anar á obrir un xich lo
+  finestró.
+¿No veus que 'l sol ja surt?
+
+Y en efecte, D. Pau badá reposadament un finestró per hont s'abocá una
+resplandor rosada. Da. Isabel no gosá advertirli que podia despertar
+al malaltet, á qui palpá y observá una vegada més. No bén persuadida
+encare de l'afectada tranquilitat de D. Pau, sospitá qu' aquella
+estravagancia era sols un pretext per amagar la cara, potser
+avergonyit ja de sos recels, y'n quedá ben convensuda al veure qu'
+aquell seguia d'esquena, clavat á la finestra, teclejant sobre 'l
+vidre.
+
+Hi hagué un silenci de dos minuts, durant lo qual marit y muller se
+perdian en tristas consideracions. _El Huracan_ havia enconat en lo
+cor de D. Pau la punxada d'algun dia, ferint tot ensemps son amor
+propi y sa superbia. Qu' aquell diari obehía á suggestions de son
+rival vensut, no'n dubtava; peró quan ell meteix havia concebut
+sospitas ¿per qué no creure qu' al fons de tot alló hi havia alguna
+engruna de veritat, l'engruna suficient á alarmar lo pundonor d'un
+marit y á obligarlo á pendre midas rigorosas? D. Pau venia per
+sorpresa, disposat á indagar, á cridar fort, á acabar d'una vegada ab
+las franquesas dispensadas á l'Albert, y, en cas necessari, á venjar
+l'ultratje de sa honra. Tot ho faria á la quieta, peró estava resolt
+á ferho. La derrera conversa ab son amich Dominguez acabá d'omplirlo
+de recels. Aquest bon amich, endevinant bé qui seria aquell "Pablo",
+ficá en la redacció d'_El Huracan_ un espía pera trobar la font de
+tanta injuria. L' espía portá una carta sustreta de la redacció, en
+la qu' en Rodón censurava durament aquella guerra de mala lley,
+pregant al director qu' abandonés semblants medis que li repugnavan
+tant més, quant de segur li foran injustament atribuhits. L' espía
+havia afegit que tots aquells _Tumbos_ venian ja fets de Vilaniu. No
+naixent del odi del vensut, d'hont eixia, donchs, aquella guerra
+encarnissada y perfidiosa? Y per qué la soletat de que 's queixava
+Da. Isabel? ¿No podia aquesta queixa esser una hipocresia de dóna
+pera ferse mellor la mártir avans de qu' ell vejés ab sos propis ulls
+y plé d'alarma aquell retrahiment? Y aixís, ab la ceguera de la
+gelosía, comensá D. Pau á entregarse á confusións tan desbaratadas
+com la d'arribar á sospitar á moments si l'autor dels _Tumbos_ seria
+un amich vergonyant.
+
+En aquesta disposició d'esperit havia arribat sens toparse ab en
+Llebreta qu' emprengué la dressera, y una sorpresa derrera l'altra
+desballestavan sos plans y 'l tenian capficat y malmirós al peu de la
+finestra. Perque, pensava allá, recordant la conversa llagrimosa de
+sa muller; ¿es possible tant fingiment, tanta hipocresia? Si capassa
+fos d'aixó, n' hi hauria pera matarla! Oh, no pot ser, es impossible!
+No tenia més remey qu' aguantarse, dissimular y estar á l'aguayt dels
+actes més insignificants. La soletat del camí, la meteixa fosca
+havian ajudat á exaltarlo, segurament. Calma, calma...
+
+Mes, de sobte, D. Pau s'enretirá mitj pas ab lo cap abalansat al
+vidre, los ulls com dos mistos, fits en un punt de la plassa. Sa
+actitut era la del assalta-camins que vol assegurarse de qui vé; la
+tensió nerviosa de tota sa figura, amenassant.
+
+A Da. Isabel, que, de son recó, no 'l perdia de vista, l'assaltá 'l
+pressentiment d'una gran desgracia. Plena d'esglay abandoná la cadira
+y cridá:
+
+--Peró, Galcerán, qué tens?
+
+Ell no respongué. Tot son esperit estava allí, en aquell punt de la
+plassa, que fitava ab ulls mitj cluchs. Peró de repent se li obriren
+un pam, injectats de sanch, plens d'ira. La vena li havia caygut, ja
+ho havia vist tot. ¡Oh infames! Traydors! Y dant un bot de fera
+abordada, saltá á l'armería.
+
+L' espant que causaren á Da. Isabel aquets moviments descompassats li
+segá las camas. Tingué de sostindres al petje del llit de
+l'Anita. ¿Peró qu' era tot alló? Lo cor li glatia desbocat. ¿Qué
+havia vist aquell home, qu' aixís lo posava foll? Feu un esfors y
+arribá al vidre. La plassa estava deserta; peró abaix, á deu passas,
+fixant la vista á la finestra ab ulls esbrinadors é interrogants, la
+faç trasbalsada de dolor, una cartera de viatje al coll, estava
+l'Albert.
+
+--Al... --anava á cridar ab un xiscle Da. Isabel, la má ja en la lleva
+  per' obrir la finestra.
+
+Peró, tot á un temps, trontollá la del costat, retrunyí una detonació,
+y aparegué D. Pau, blanch com la cera, la pistola de níquel á la má,
+dihent:
+
+--Allá 'l tens, dóna hipócrita.
+
+Era inútil; Da. Isabel havia caygut á terra sens sentits. Al meteix
+temps, los nens, despertats de sobte, desfogavan l'espant agenollats
+demunt del llit, la cambrera entrava corrent al quarto, y sorolls
+fondos revelavan que 'l demés servey s'aixecava á corre-cuyta. Lo
+temor del escándol infundí á D. Pau una serenitat espantosa.
+
+--No es res, no es res --feu á la cambrera-- treya las cápsulas del
+  revolver y se m' ha aviat. Sòrt encare de tenir la finestra
+  oberta... Are veyéu com s'han esglayat aquestas criaturas!...
+
+Y 's doná manya á penjar la pistola que duya amagada en l'infern del
+jaqué, y á tancar la finestra, á la qual no s'atansá sense 'l terror
+y la curiositat del assessí. Peró sos ulls escorcollaren en va tota
+la plassa; l'Albert havia desaparegut.
+
+Després d'una nit de lluytas dolorosas, no havia sabut aquell enamorat
+empendre 'l camí sens tentar la casualitat d'una entrevista, d'un
+derrer adeu, sense grabarlo, al menos d'una ullada, en aquellas
+parets volgudas que li parlarian al cor lo dols llenguatge dels
+objectes pertanyents al ser estimat, que li revelarian ab un llum, ab
+una finestra més ó menys badada, còm seguia 'l nen, causa dels
+presents afanys d'aquella dóna estimada per la qual anava á
+sacrificarse ab una generositat tan heróica com secreta.
+
+Lo cor partit y pantejant, arribá allí com tot enamorat, cego, sens
+somniar perills ni emboscadas, empés pe 'l amor, per l'ánsia
+devoradora de consol. Los reflexos que 'ls moviments de D. Pau
+promogueren en los vidres, que la claror de fòra opacava,
+l'atragueren més y més; aná acostantse, acostantse maquinalment. Un
+raig d'esperansa consoladora li aixamplava 'l pit: "Da. Isabel
+l'havia vist, la finestra de l'armería tremolava, s'obria, ella eixía
+á darli gracias de sos cuydados, á dirli adeu"... quan la detonació
+li glassá las sanchs y 'l bolet li caygué á terra atravessat per la
+bala. L' instint de conservació li feu empendre vergonyosa fuga, que
+sostingué tant com, tombant lo cap, ovirava la casa Galcerán. Per fí,
+un panteig insoportable 'l feu parar, y, arredossat á una casa, tot
+revenintse, comensá á considerar sa situació. No podia haver
+descarregat contra ell més que 'l hereu Galcerán. La campanya d'_El
+Huracan_ li havia d'enfornar la gelosia al pit, y aquell home degué
+arribar de sobte, assedegat de venjansa... Oh! qué havia fet? Quína
+imprudencia més espantosa! Tot ho havia perdut ell. La tranquilitat
+d'aquell matrimoni era ja impossible; inevitable la desgracia de
+l'Isabel! Y al considerarse principal autor de la desventura
+d'aquella dóna, cregué que se li esberlava 'l pit, s'execrá á si
+meteix, malehí la propia existencia y envejá la mort, únich refugi
+contra la persecució de la fatalitat que 'l oprimia.
+
+Una forsa secreta l'empenyé altre cop carrer avall. Tot estava
+solitari; lo cel, d'un blau desesperador, anava inundantse de llum,
+d'una llum espansiva y riolera que contrastava ab la quietut
+d'aquellas casas tancadas de dalt abaix. L' Albert sentí una
+esgarrifansa de repulsió; alló era Vilaniu, aquell gran cau
+d'escorsóns tan afavorit per la naturalesa, tan acaronat pe 'l sol.
+Nó, ni un moment més. Son bau l'havia enmatzinat; mentres fora allí
+no faria més que mal. Evitar las consecuencias del que ja havia fet
+era impossible. Si hi havia una Providencia, y aquesta s'apietava
+d'aquella pobre víctima, fora l'única que podria salvarla. Potser la
+trauria de Vilaniu,... Potser... --sa imaginació febrejava--
+potser... fins la llensaria en brassos de son amor...
+
+Sens adonarsen, havia arribat l'Albert al portal de Baix. Un soroll de
+picarols trencá son desvari: era la diligencia qu' anava á eixir de
+la vila.
+
+--Y donchs, que s'es adormit? --preguntá 'l majoral, parant los
+  animals-- ¿Qué no vol venir?
+
+L' Albert respongué ab lo cap, se ficá en lo carruatge sens badar
+boca, y, desde son recó, al arrancar los cavalls, llensá á la vila
+que 'l vejé naixer un esguart de fástich y odi. Després se tombá de
+cara al encoixinat, y llágrimas ruhentas li escaldaren la vista.
+
+### X
+
+Quan, aquell dematí, 'l senyor Merly entrá á la cambra de son fill y,
+en lloch d'aquest, se trobá ab una lletra de despido, de poch se
+fereix.
+
+--Francisqueta! Francisqueta! ¿qué vol dir tot aixó?
+
+L' interpelada entrá, tremolant com una fulla al arbre, los ulls
+encare roigs de tant plorar.
+
+--¿Qué significa tota aqueixa comedia? Es á dir que tu ho sabias, no
+   me n' has dit res, y encare l'has ajudat á fugir?
+
+--Nó, home, nó; no'n digas fugida. Es qu' á tots dos nos ha faltat cor
+  pera dirt'ho. Com qu' aviat t' enfadas tant, tu mateix t' ho perts
+--respongué ella, deixantse caure en la primera cadira.
+
+D. Ramón se posá furiós; las mans plegadas al derrera, los ulls fora
+del cap, son front y sa calva com una escarlata, comensá á passejar
+per amunt y per avall, esclamantse de bo y millor, sens escoltar las
+escusas de la seva pobre dona.
+
+"Es á dir qu' ell era un zero á l'esquerra; qu' á casa seva 's prenian
+ las més grans determinacions sens contar ab ell pera res, com si ell
+ no fos ningú!... Qué s'havian pensat mare y fill? Per més que
+ l'Albert tingués vint y cinch anys, per més que fos major d'edat, no
+ era tan amo de sos actes que pogués desconeixer l'autoritat d'un
+ pare ni prescindir dels debers de fill. Ell volia esser respectat
+ tan com viuria, y son fill y sa muller estavan obligats á
+ respectarlo..."
+
+--Com s'entén? ahont aném á parar?... No sabéu qu' un pare es
+  representant de Deu á la terra?... Estém ben guarnits de la manera
+  que
+'s posa 'l mon!
+
+--Peró, home...
+
+--Qué peró home ni que més camándulas! Tant tu com ell teniu culpa, y
+  no
+'m vingas ab rahóns de mal pagador... La vostra sòrt es que jo no so
+ amich d'escándols; que sinó, era capás de fer portar al meu fill de
+ Barcelona fins aquí entre mitj de dos guardias civils...
+
+--Peró si...
+
+--Vols fer lo favor de callar?... No 'm vinguis ab peros ni cuentos. A
+  mi no 'm farás veure Sant Cristófol nano, á mi no 'm desferás que
+  l'Albert es un mal fill, que s'ha acostumat á anar per las sevas
+  sens contar ab son pare pera res. Veus lo que 'm va passar ja ab
+  alló d'en Solá. Ell sabia bén bé que'n Pinyol no tenia rahó,
+  peró 'm va explicar may, per ventura, la lley en que s'apoyava?...
+  Vol prescindir de mi, eh? Donchs ja pot comensar. Pera mi, com si
+  ja no existís al mon. No vull saber més d'ell; no li enviaré un
+  xavo; que s'arregli...
+
+--Si tornará, home, si tornará...
+
+--Nó; aixó si que nó. Aqui á casa que no intenti posarhi més los
+  peus!... No está tan malament á Vilaniu? No estava tan malament al
+  meu costat que may me comunicava res, que may m' aprobava res?...
+  Donchs que no torni... que s'estiga á Barcelona... á veure qué li
+  darán allí... darrera alguna donota. Ah! ja'n tinch bén bé jo la
+  culpa de lo que m' está passant: jo no li hagués enviat may: jo
+  hagués cregut á D. Joseph que sempre m' ho deya.
+
+--Pero, veus? D. Pau bé ha tornat...
+
+--Sí, quan? Quan la salut de la seva dóna ho ha requerit, quan no ha
+  pogut de menos. Per que, vet aquí que 'ls hi donan á ciutat: que
+  fins la salut hi perden. Tants escarafalls com fan dels pobles, y
+  després, cametas ajudeume, tots hi han de venir á raure, si volen
+  viure bons y sans... Pero vés quin goig se'n va veure D. Joseph de
+  son fill! Y encare, allí era diferent: la casa Galcerán es una casa
+  forta; nosaltres no podém mantenir duas casas...
+
+Peró al arribar aquí, la minyona interrompé á D. Ramón, entrant ab una
+carta á la má. Eran duas ratllas de D. Pau. A D. Ramón li doná tal
+salt lo cor, que la desclogué d'una esgarrapada ab l'intent de
+llegirla sens ulleras. Peró acalorat com estava y tremolós per sa
+excitació, tingué d'asseures, s'aixugá 'l front, s'encabalcá 'ls
+quevedos, llegí y, mudant los colors, esclamá:
+
+--Que diable hi deu haver!... D. Pau es aquí y't demana á tu,
+  Francisqueta.
+
+--A mí?
+
+--A tu, á tu.
+
+--Ay, que 'l meu fill no tinga una desgracia! Jesús, Maria
+  Santíssima!
+
+--Nó, dona, aixó nó; --més aviat será qüestió del pobre Pepito --saltá
+  D. Ramón, més mort que viu. Pepa! Pepa! --cridá tot seguit.
+
+La minyona, que no s'havia allunyat cinch passos, entrá arreu.
+
+--Qui ha dut aquesta carta?
+
+Era 'l cotxero qu' esperava encare abaix la resposta.
+
+--Y donchs, feslo pujar.
+
+Lo cotxero aclarí 'l misteri: donya Isabel estava malalta, havia
+abortat.
+
+--Donchs, cuyta, cuyta, Francisqueta, arréglat y veshi. Jo comenso á
+  anarhi.
+
+Lo cotxero manifestá que serian inútils sos passos; que 'l senyor no
+volia veure á ningú, á ningú absolutament; qu' estava desconsolat per
+creures causant d'aquell fracás. Y esplicá l'historia de la pistola
+tal com l'havia sentida de la cambrera. L' espant d'aquella detonació
+imprevista deixá á Da. Isabel sense sentits pensant que D. Pau
+s'havia mort.
+
+Peró D. Ramón, portat de son bon afecte, no s'entengué de rahòns y,
+sens esperar á sa muller, feu via á casa Galcerán ab lo cotxero,
+informantse més minuciosament de tot, estranyantse ab lo major candor
+d'ignorar encare l'embrás de Da. Isabel.
+
+De sobte, atravessant pel carrer del Pou, topá ab lo senyor rector.
+
+--Ahont va don Ramón, tant cremat? preguntá 'l sacerdot senzillament.
+
+Lo vell Merly, no poguent ocultar l'angúnia que l'empenyia, tractá
+d'escabullir lo cos, accentuant molt la necesitat que 'l cridava á
+casa Galcerán.
+
+--A casa Galcerán?... Que hi há alguna desgracia? --feu lo rector,
+  emocionat de veras, y ajuntantse ab D. Ramon instintivament.
+
+--Y bén grossa potser, respongué l'amich dels Galceráns, tocat ja per
+  lo interés que manifestava 'l senyor rector, y desitjós d'atreure'l
+  fins á aquella casa pera mellor consol.
+
+Y escursant lo pas y deixantse endevantir pe 'l cotxero, explicá, fil
+per randa, l'ocorregut d'ahir al vespre ensá.
+
+--Ja veu quinas tribulacións, senyor rector.-- lo fill y la senyora,
+  tots dos malalts, pobre don Pau!... Ja li dich jo que n'hi ha un
+  feix d'aquest mon!... Figuris qu' aquest matí á mi també se me n'
+  ha anat l'Albert á Barcelona... qu' are'ns podria fer bon servey.
+
+--L' Albert! --exclamá 'l rector, obrint los ulls desmesuradament y
+  quedantse rumiant una estona-- ¿Peró, cóm? pera no tornar? ¿No
+  havia obert despaig aquí?
+
+--Qué hi fará sí 'ls joves semblan ximples? Las ha dadas en qu' aixó
+  no li agrada; qu' aquí no s'hi troba bé y vájili al derrera. Jo ja
+  sé qu' aquí no té certament lo porvenir que pot trobar al costat
+  del senyor Olivó... peró vosté no negará que, veures separat del
+  únich fill qu' un té, es molt trist.
+
+Peró 'l rector, qu', evidentment encaparrat, ja ni 'l sentia, 's
+contentá ab respondre incongruentment ab un:
+
+--Bé, home, bé... ¿Y... ha dit que D. Pau es aquí, eh?
+
+--Ah, sí. Lo que falta saber are es si'ns rebrá.
+
+Lo capellá arrugá l'entrecellas com qui no entén prou bé.
+
+--Aixís ho suposa 'l cotxero. Sembla que don Pau está tan afectat, que
+  no vol conversa, que no está per ningú.
+
+--A veure, á veure... --interposá en to dubitatiu lo sacerdot, tot
+  recullintse 'l manteu pera muntar lo primer grahó de la gran escala
+  hont havian arribat ja.
+
+La sota-cambrera 'ls instalá en la saleta de confiansa, repetint los
+dubtes insinuats ja pe 'l cotxero. D. Pau no havia tret lo cap de la
+cambra del nen hont permaneixia tancat, com no fos pera parlar ab lo
+doctor Roig, y havia declarat resoltament que no volia veure á ningú
+més.
+
+--No obstant, si sab que som nosaltres... --indicá D. Ramón.
+
+--Nó, no hi vol dir res --saltá 'l rector-- esperém; no l'incomodi,
+  bona minyona. ¿Cóm está la senyora? Ha deslliurat ja?
+
+--Fa un quart, senyor rector.
+
+--Bé, bé, bé, bé; esperém, donchs. No ha dit, vosté, don Ramón, qu'
+  arreu vindrá la sua muller?
+
+--Miri: ja es aquí.
+
+Lo rector s'aixecá y digué á Da. Francisca, mentres se treya la
+mantellina, que si l'estat de la malalta ho permetia y s'ho podia fer
+venir bé, li indiqués qu' ell era allí. Aquella desaparegué ben
+prompte per las habitacions de donya Isabel, mentres los dos homens
+s'aclofavan pensívols y silenciosos en senglas butacas. Los
+finestrons estavan talment ajustats qu' aquells bons senyors boy
+no 's podian veure. Mellor pera reflectir, pensá 'l rector; y tot
+ajeyent lo front sobre 'l palmell de la má esquerra, s'entregá á la
+meditació en cos y ánima. Peró D. Ramón, que per un moment semblá
+imitarlo, arreu comensá á remenarse ab frisansa. L' esperit de son
+rellotje, 'l tich-tach del péndul que guspirejava demunt la xemeneya,
+l'adolorit grinyol de las portas que 'l servey obria y tancava
+discretament, cent petits sorolls que venian de las pessas
+inmediatas, lo distreyan, li esmicolavan lo temps en una successió
+eterna, excitavan sa curiositat y li comunicavan l'impaciencia del
+prés. Acostumat á recorre aquella casa ab complerta llibertat, l'home
+no podia avindres á semblant inacció.
+
+Afortunadament no trigá en apareixer la seva dòna pera manifestar á
+aquell sacerdot que Da. Isabel desitjava parlarli. Després, quedant
+sola ab son marit, digué en veu baixa:
+
+--Pobre senyora, pe 'l primer que m' ha preguntat es per l'Albert...
+  peró d'una manera que t' hauria trencat lo cor.
+
+--Y donchs; que potser també ella sabia lo que jo ignorava encare?
+
+--Sí. Es á dir sí; nó --saltá la pobre dòna, repensantse y confonentse
+  ella meteixa al volguerse explicar la vehemencia ab que li havia
+  parlat Da. Isabel-- lo que hi ha es que... d'alló... com qu' ahir
+  al vespre l'Albert no va venir, y jo vaig dirli qu' estava malalt,
+  en mitj de la febre qu' ella ha passat, quí sab com lo veya? Potser
+  mort; perque no pots pensarte quants cops m' ha fet repetir qu'
+  estava bo y en camí de Barcelona.
+
+D. Ramón, sens objectar paraula, 's quedá tamborinant en los brassos
+de la butaca, y regirantse penosament cada dos segóns. L' home no
+entenia la conducta de D. Pau. Encare qu' aquest volgués cuydar al
+seu fill,
+¿per qué refugir lo costat dels bons amichs? Ell no 'l trauria del
+ capsal, peró hi entraria á ferli companyía, li daria compte de tot
+ lo fet en l'alcaldía durant la seva ausencia, parlarían del curs
+ donat al assumpto Rodón, lo distrauría, en una paraula. Després,
+ aixecantse y aplicant un moment l'orella á la porta de la armería
+ per hont havia desaparegut lo rector:
+
+--Peró qué fa aquest home? qué per ventura la confessa?
+
+--Peró, home, si no fa dos minuts qu' hi es --saltá Da. Francisca, qu'
+  en aquell moment pensava en quin tros de camí 's trobaría 'l seu
+  fill.
+
+--Calla, que sento passos --feu D. Ramón, contenint fins la
+  respiració.-- Algú truca ab los nusets dels dits dins del quarto
+  del nen... Prou es ell, prou. Quí has deixat ab donya Isabel?
+
+--A ningú més.
+
+--Oh, donchs, prou es ell, prou... ¿A qué venen aquets misteris? Qué
+  significa tot aixó? --exclamá 'l vell Merly, tot penedit d'haver
+  portat allí á quí sabia arreglárselas pera veure á en Galcerán
+  avans qu' ell.--
+¡Ca, si no hi ha res més manifasser que 'ls capellans!
+
+Y engelosit com una criatura, torná á regirarse per la butaca,
+llambregant ab esguarts de fòch los tòchs metálichs que lluhian per
+las parets, caragolant l'ala del barret de palla que tenía en las
+mans, encavalcant y descavalcant las groixudas camas sota la bola de
+son ventre botarut, mentres la seva dòna, molt recullideta, seguía
+pensant en son fill desde 'l sofá.
+
+Ja havia mirat dos ó tres cops l'agulla del péndul acostanthi'l nas D.
+Ramón, quan per fí torná á sentir remors estranyas. Corregué á espiar
+y li semblá llavors, que 'ls dos homens entravan plegats á l'alcova
+de Da. Isabel.
+
+--Te dich que no entench que 's remenan.
+
+--Y déixals fer, home, per Déu.
+
+--Es que suposo que donya Isabel no estará en perill de mort per que
+  la confessin ó tractin de cosas majors... Mira qu' es qüento!
+  Qué 's deu haver embolicat per allí dins aquell capellá? Ja't dich
+  jo que fará bon sol quan jo 'l torni á portar per aquí.
+
+Y D. Ramón, ofuscat per la gelosía, arribava á ofendres y á creures
+deguda com un favor la visita d'aquell sacerdot. Per aixó quan,
+finalment, lo senyor rector eixí y li allargá la má pera despedirse,
+lo vell Merly feu en to evidentment ofensiu:
+
+--Vaja, ja ha sortit ab la seva?...
+
+--Sí, y me'n podria dar las gracias --respongué l'interpelat, qui 's
+  sentí injustament ferit.
+
+"Aixó es bo; 'l mon al revés" --pensá D. Ramon, interpretant á sa
+ manera aquellas paraulas misteriosas.
+
+--Ah! --saltá 'l rector, tornant enrera duas passas de la porta qu'
+  havia ja atravessat.-- M' ha encarregat don Pau que tingan la
+  bondat de no entrarhi, que ja 'ls cridará.
+
+D. Ramón lo despedí ab la llambregada del prés á qui venen á posar un
+nou grilló. Plé de malhumor insoportable, torná á asseures; peró, al
+cap d'un moment, s'aixecá, resolt á sortir una estona. Aquella saleta
+tan fosca, tan trista, tan plena de privacions y entrebanchs, li
+semblá un calabosso. Tenia fam de respirar ab llibertat: se plantá 'l
+barret y eixí... Peró quan se trobá á l'escala, no gosá arribar al
+carrer; torná enrera y 's contentá ab baixar al jardí, tot exclamant
+interiorment:
+
+--Al menos hagués explicat qué s'han fet per allí dins!
+
+Mes, era aquest un secret que no arribá may á oidos del bon vell, bé
+que prompte un' altre enigma vingué á ofegar en son esperit la
+curiositat primera: la conducta estranya qu' en lo successiu guardá
+D. Pau, negantse á escoltarlo ni dos minuts, negantse á rebre fins á
+las personas de més suposició que s'interessavan per la salut de sa
+muller.
+
+Aquell home tan donat á la política, tan fayent y sociable, semblava
+un altre. Desvanescut, per aquell sacerdot y pe 'l jurament de sa
+muller, lo dubte que 'l crucificava, s'espantá de sí mateix. Si per
+gran xaripa l'Albert havia escapat ab vida de aquella injusta
+agressió, quí li responia are de la sòrt de Da. Isabel? Oh, quína
+imprudencia més horrible! Ell, ell, l'assessí de sa muller, de la
+mare de sos fills, cego butxí d'un ángel ultratjat y perseguit per la
+més infame mentida!
+
+D. Pau no sentia més dalé que 'l de reparar lo mal causat, salvar,
+retenir aquella dòna estimada. L' amor sentit per ella l'abrusava com
+may, s'accentuava com may sobre sos fills, sobre tot lo qu' ella
+havia estimat ó havia mirat un dia ab interés.
+
+Lo doctor Roig se reservava 'l pronóstich devant la decidida propensió
+d'aquella naturalesa á un fenómeno tan anormal y perillós; mes no
+desesperava de salvarla si la febreta cedia. Tot havia anat bé, y 'ls
+dolors lumbars y abdominals de que 's queixava la malalta eran
+senzillament consecutius. Peró D. Pau no sossegava: ell meteix volia
+cuydarla, observarla á cada instant, y, si de cas eixía de l'alcova,
+era no més pera subjectar al nen que, per una d'aquellas
+resurreccións de criatura, ja ballava dalt del llit, y pera tancarse
+breus minuts en l'escriptori hont desfogava lliurement lo dolor que
+l'oprimia.
+
+Al segón dia, Da. Isabel presentava una extrema palidesa y una
+hemorrágia creixent. Lo doctor Roig arrufá 'l nas y no pogué amagar
+certa alarma. D. Pau s'atreví á indicar la probable conveniencia
+d'acudir á tractaments enérgichs; peró 'l senyor Roig era partidari
+decidit del sistema espectant, no hi hagué medi de persuadirlo. A las
+quatre de la tarde, la malalta estava pitjor; havia tingut unas
+esgarrifansas que li duraren tres quarts d'hora, la hemorrágia
+creixia en quantitat y fetor, los dolors abdominals desapareixian y
+la cremor de la pell y 'l pols aumentavan. Llavors lo doctor Roig
+s'empenyá en prescriure una sangría. D. Pau comensá á dubtar de la
+ciencia d'aquell metje, qu' á Vilaniu passava per una ilustració
+médica. Tement un desenllás fatal, telegrafiá al seu sogre, que
+comparegué l'endemá á la nit, y aquesta meteixa nit demaná á consulta
+dos metjes de Barcelona.
+
+Mentrestant, á la casa acudia mitj Vilaniu, uns oferintse de cor, com
+la repenedida senyora Montellá, que s'instalá al costat de Da.
+Francisqueta á compartir ab D. Pau los cuydados de la malalta, altres
+sens més afany que 'l de tafanejar. Lo general y D. Ramón rebian á
+tothom en lo menjador y excusavan lo retrahiment del amo de la casa,
+que seguia més malhumorat cada dia.
+
+Acostumat á dominar y malavesat per la sòrt, D. Pau se consumia devant
+l'impotencia de la medicina que 'l condemnava á tascar per primera
+volta
+'l fré del impossible. Possehit de l'alarma, á cada nou síntoma
+ enviava á cercar al Sr. Roig, y quan aquest arrufava 'l nas, li
+ llensava una mirada d'odi. Uns cops girava 'ls ulls al cel com
+ fembra esporuguida, demanant clemencia; altras vegadas desconfiava
+ de la misericordia divina y s'imaginava á Déu un ser impassible, cor
+ de roca, desprovist de tot amor per la seva creació, renegava de la
+ seva crudeltat y plorava y picava de peus ab la rebequeria d'una
+ criatura consentida. Peró, al menor raig de esperansa, tornava á
+ reconciliarse ab lo Creador, y, 'ls ulls plens de llágrimas, li
+ demanava apoyo, una sòrt d'aliansa que després recompensaria posant
+ á contribució totas sas forsas que ja 's sentia renaixer y creya
+ altre cop prepotents. Son pensament era presa d'un mar procelós,
+ tantost enlayrat á la cresta de l'ona més superbiosa, tantost
+ estimbat al xuclador del dubte, tantost escupit á la tova platja de
+ la fé, hont, afadigat de lluyta, hauria volgut reposar, per' esser
+ altra volta xuclat d'aquí y sumzejat sens compassió. Y si de cas en
+ aquest trasbals insoportable li passava com un llampech l'idea de
+ que sos enemichs podrian pendre per gran victoria la mort de Da.
+ Isabel, se li capgirava 'l cervell, la rabia 'l cegava, 's posava
+ furiós. Son torment era tant més crudel en quant no podia esbravarse
+ ni per la válvula consoladora de l'amistat. Tota l'expansió de son
+ dolor quedava reduhida á traspuar pe 'ls fets. Quants rodejavan á D.
+ Pau veyan traslluhir aquell dolor en la vivesa ab que parlava als
+ metjes, en la tendresa ab que tractava á sa muller, en l'energía y
+ dalé ab que li aplicava 'ls remeys, y 'l desfici ab qu' esperava
+ llurs efectes. Més tart, se li pintavan á la cara 'l descoratgement
+ del desengany y l'abatiment de forsas; sos llavis, per aixó, no 's
+ desclohian; girava en rodó y, sens haver proferit un suspir, ni un
+ gemech de pena, corria á tancarse, alterós é intractable á quants li
+ eixian al pas.
+
+La Queta, qu' havia comparegut de nou á la casa, ficantse, si't plau
+per forsa, á la cuyna á ajudar al servey, desitjosa de perdó,
+s'atreví un dia á demanarli que l'enmenés á l'alcova. L' hereu
+Galcerán, sens pararse á escoltarla, l'amidá de cap á peus ab una
+mirada verinosa, y maná secament que llansessen aquella dòna al
+carrer. Ella quedá feta una mar de llágrimas, peró, ab la esperansa
+d'ablanir aquell cor, no hi hagué qui pogués arrancarla d'allí. Tentá
+una segona vegada, quan ja havian vingut los metjes de Barcelona, y
+D. Pau se posá fet un foll al veures desobehit.
+
+--Trayéume á fòra aquesta desagrahida: no la vull veure més!
+
+Y com si no trobés un mot prou aspre qu' afegir, intimá á la Queta ab
+un cop de cap y tocant l'ase.
+
+Senyors y servey miravan á D. Pau encongits y temerosos, los uns
+tement per sa salut, los altres una rauxa de geni que 'ls deixés
+malparats. L' única persona á qui mostrava tendríssima afabilitat era
+Da. Francisqueta, la mare, la genuina representant del jove
+injustament escomés. Ella no li parlava de política ni de negocis;
+compartia ab ell los cuydados de Da. Isabel, y allá, al fons del cor,
+plorava l'ausencia d'un ser estimat, certament ben digne del respecte
+de son agressor. Mes, fòra de l'afligida mare, D. Pau no atenia á
+ningú. Per aixó, fins son sogre callava al veure'l entrar, D. Ramón y
+en Llebreta li feyan pas, ab los ulls á terra, esperant, com dos
+gossos bastonejats, l'adveniment del favor perdut.
+
+D. Ramón, sobretot, estava inconsolable; aquell despegament y'l del
+seu fill eran dos claus que tenia clavats al cor. L'Albert no havia
+escrit més qu' una carta donant part de la seva arribada, insinuant
+apenas la necessitat de perdó, com si son darrer determini fos lo més
+natural, y sens llansar l'esperansa més remota de tornar á Vilaniu.
+
+"Quatre ratllas y en lletra desordenada! Aquí 'l tens: ja torna á
+ esser á Barcelona, ja 's hi troba com lo peix á l'aygua, ja escriu
+ d'una esgarrapada, distret, sense ni saber qué dirnos... Té, l'única
+ part un xich afectuosa es aquesta hont demana novas d'en Pepito y de
+ Da. Isabel... Si no fos per aixó, potser ni'ns pregaria que
+ cuytessim á contestarli."
+
+Per altra banda, 'ls rums-rums de la vila me 'l duyan marejat. Tot
+Vilaniu anava remogut per un sol crit: la jove Galcerán se moria! En
+la derrera consulta, 'ls metjes l'havian desahuciada, no hi havia
+remey. En cassinos y cafés, pels rotllets de las botigas, en visitas
+y escriptoris nos parlava d'altri, y tot eran comentaris y disputas
+sobre la causa determinant d'aquell accident. Hi havia qui no
+s'amagava de suposar devant del vell Merly, que si D. Pau havia comés
+alguna violencia, un quasi-assessinat. ¿Qué era, sinó, una certa
+detonació que,'l meteix dematí en que caygué malalta Da. Isabel,
+havian sentit los vehins de la plassa? La compradora de las monjas
+assegurava que 'l tiro havia retrunyit dins meteix del entresol.
+Ella, al cap d'un minut, vejé á D. Pau tancar la finestra. D. Ramon,
+encés d'ira, omplia de fástichs á qui tal deya, y esplicava 'l fet
+com los criats. "Alló podia passar al més destre, tot lo demés era
+una calumnia de mala lley; y que 's tinguessin la llengua, perque,
+com alcalde, era capás de férne una de las sevas."
+
+Entre 'ls qu' havian dat acullida al suposat adulteri, la malicia
+anava més lluny, relacionant la fugida de l'Albert ab l'arribada de
+D. Pau. De segur que l'adúltera havia cuytat á avisarlo, y quí sab
+qué havia succehit? Un dels qu' havian marxat ab lo noy Merly
+assegurava qu' aquest no badá boca en tot lo camí, sempre ab la cara
+amagada al recó... y que duya 'l bolet brut y escaixalat de l'ala com
+si li haguessen tombat de un cop de pedra.
+
+Los metjes de Vilaniu parlavan de las ocurrencias sens eixir dels
+dominis de llur professió, atacant durament l'ineptitut del company
+Roig que, com deyan los de Barcelona, havia prés l'_a_ per la _b_.
+
+--Perque, senyors, de qué's tractava aquí? D'una metrorrágia puerperal
+  inmediata. ¿Deguda á qué, senyors? A un vici constitucional, á una
+  cloro-anemia prou coneguda, y determinada no més qu' accidentalment
+  per una commoció moral. Y bé, donchs, administrar una sangría,
+  acudir á antiflogistichs en casos aixís, trobarse ab una malalta
+  que té la pell cremosa, las extremitats fredas, lo ventre fluix y
+  espalmat, una gran excitació nerviosa y cent quatre pulsasions y
+  aplicarli sols una tela de moltó y acudir á simples sudorifichs, no
+  es desbarrar? No es matar la malalta? Lo que calia era un
+  tractament tot oposat; bons caldos, vi ranci, cordials, injeccións
+  intra-uterinas. Los companys de Barcelona aixís s'espressavan y
+  tenian rahó: lo metje Roig era un ase.
+
+Peró 'ls profans se posavan del cantó del Sr. Roig, gloria de Vilaniu,
+y suposavan que tot alló eran envejas y rivalitats fomentadas per la
+presumció dels metjes de ciutat, una colla de sabuts que, de segur,
+l'haurian morta primer que l'altre. Los criteris vacilavan, no devant
+de las rahons, sinó devant de qui las emitia, y aixó, tant si 's
+parlava de medicina, com si 's sostenia la murmuració del atentat de
+D. Pau. Solzament las enemigas de las Ocas mantenian certa reserva,
+com espalmadas devant lo perill de veure á aquestas trumfar altre
+cop. La mal continguda satisfacció de la Sumpteta acabava
+d'escamarlas á totas. De segur qu' havian pecat de massa crédulas,
+que llur bona fé havia sigut sorpresa. Y empesas per una por
+interessada y pe 'l supersticiós respecte qu' infundeix la mort,
+llansavan llágrimas de penadiment, é invadian la casa Galcerán en
+actitut de protesta, assedegadas de reconciliació. La Montserrateta,
+ja lliure de sa gelosia, repetia á tothom que la seva mamá estava
+prendada de las virtuts de la malalta á la que 's podia donar lo
+combregar á las foscas; Da. Francisqueta pe 'l meteix; lo Sr. Rector
+no tenia prous paraulas per' alabarla. ¡Quín disbarat, donchs,
+d'haverla abandonada per _un dicho me han dicho_!
+¡Quína bestiesa d'escoltar tot aquell teixit d'injusticias! ¡Cóm
+ havian caygut al parany!
+
+Llavors se feu una reacció en molts esperits; tot eran alabansas pera
+Da. Isabel, planys y temors de perdre á una senyora tan exemplar y
+respectable. Mitj Vilaniu aná al combregar que presidiren D. Pau y 'l
+general en persona. Un reculliment extraordinari regná per tot lo
+curs. Essent de nit la cerimonia, totas las finestras, portas y
+balcons estavan sembrats de llums. La llarguíssima professó caminava
+ab imponent quietut, al toch llunyá de la trista campaneta, y 'ls
+espectadors observavan en silenci 'l nombre y calitat dels
+concurrents, entre 'ls quals no faltavan ni 'l pubill Tárrega ni'n
+Riudabets qu' anava tremolant de camas y groch com la cera. Derrera
+del Senyor, s'empenyia una inmensa cua de dònas vestidas de negre y
+encaputxadas, lo rosari en una má y una candela en l'altra. Quasi de
+cada porta sortia alguna dòna á engrossar aquell núvol negre sembrat
+de estrelletas d'or. La passada havia durat mitj' hora. Peró ahont se
+clavaren principalment los ulls del espectador fou en lo rostre de D.
+Pau, esgroguehit, transmudat, roigs los ulls, lo cabell enrera, la
+faç estirada, tot son posat caygut.
+
+La lluyta d'aquells dias havia aclaparat al gegant. Quan los metjes
+declararen que tot era ja inútil, aquell geni indomable quedá rendit.
+Llágrimas silenciosas solcaren son rostre, sos accionats y sa paraula
+eran per demés tendres ab tothom. Veyent altra volta á la Queta,
+l'agafá de motu propi, l'acompanyá al capsal de la malalta á rebre
+l'absolució desitjada, y, com si aixó no bastés, desseguida apretá á
+la commoguda vella entre sos brassos. Després torná á l'espona pera
+no abandonar ja més la má d'aquella dòna estimadíssima, pera
+infundirli forsas ab que sostindre la desgarradora lluyta,
+arruixantla de tendresas y petóns compassius. Y si sa mirada queya
+sobre 'ls demés, seguia impregnada d'igual compassió. Son cor s'havia
+omplert d'una tendresa tristíssima, beguda al capsal d'aquell llit,
+barreja de compassió y basarda al'hora, que naixía de la presencia
+del perill y de la conciencia de la propia inutilitat. ¿Qué eran tots
+ells devant la Mort? Res; uns sers tan frévols y dignes de pietat com
+aquell tan volgut qu' allí agonisava.
+
+Y no obstant, duas horas després, quan donya Isabel finá, D. Pau sentí
+renaixer son carácter. Una llágrima grossíssima li entelá 'ls ulls,
+se tirá als brassos de son sogre qu' havia caygut sobre 'l sofá,
+estrenyé fortament las mans de sos amichs y servidors, besá ab deliri
+als nens, y entrá de dret al escriptori á fer plans y donar ordres.
+Ningú 'l vejé plorar més: una glopada de fel havia estroncat lo doll
+passatger de sa tendresa. Son cor sentia un odi tan universal per
+Vilaniu com lo del meteix Albert; peró en sa cara hi havia tota la
+dissimulació del polítich hábil.
+
+L' endemá, queya com una bomba sobre Vilaniu la nova de que l'hereu
+Galcerán se'n duya 'l cadavre de Da. Isabel á Barcelona. Tots los
+esperits bategaren corpresos d'un meteix temor: la porta dels
+Galcerans ja no s'obriria més, la primera família del poble 'ls
+abandonava, era per Vilaniu com la cayguda d'una dinastia. Aquella
+escala fou un jubileu de gent qu' anava á enterarse bé, á tentar de
+dissuadir á aquell senyor. D. Ramón, lo primer, pregá mitj' hora: no
+podia compendre qué movia á D. Pau á pendre un determini com aquell
+que seria interpretat com senyal d'aburrició ó desconfiansa, y, per
+consegüent, havia de congriarli enemistats y apartarli la gent de las
+urnas.
+
+L' hereu Galcerán dava á tothom la meteixa resposta de sentiment
+familiar: era per una delicadesa vers al seu sogre qu' estava de
+quartel á Barcelona: ningú 'l tragué d'aquí.
+
+Y veure marxar, carretera amunt, aquell atahut, dins d'un cotxe
+endolat, y derrera d'ell tota la família y servey de la casa en dos
+cotxes més, fou un dol y un afront per Vilaniu.
+
+Lo dia, successor d'una nit de pluja, hi ajudava. Boyras borrimosas de
+tardor tapavan las montanyas dels voltants; un plujím invisible y
+fret atravessava la roba, apagava la pols del camí, ensordía 'ls
+sorolls, posava sucosas las descoloridas fullas que salpicavan encare
+l'esblanquehit brancatje dels plátans. La carretera traspuava un
+fanch bituminós que s'enganxava en feixugas placas á las solas. Las
+terras de conreu s'extenian á dreta y esquerra com ermots amarats, y
+la migrada vegetaciò dels horts s'ajeya esllanguida y plorosa com
+anyorant lo sol, qu' aquell cel de llet reduhía á las condicions
+d'una lluna entelada.
+
+Lo portal de Baix s'omplí de gom á gom. Centenars d'amichs y tafaners
+qu' hi feren cap, seguiren ab la vista 'l trist convoy, clavats al
+peu del portal, muts y pensívols com si presenciessen l'emigració
+d'una época. Mes, en mitj del silenci, dos obrers, pegantse y
+empenyentse com payassos, s'obriren rotllo. Lo més barbut y desfatxat
+d'ells, una blusa de teixidor á l'espatlla, una catxutxa aixafada al
+front, avansá devant la multitut, s'aixancarrá cómicament, y fent
+corn de la má, cridá en veu grossera y forta:
+
+--Bon vent... madur!
+
+Y tot ensemps, aixecant lo bras esquer, se pegá en la font del meteix
+un cop ab lo cantell de la má dreta. La vara de D. Ramón no fou prou
+amatent per' assolirlo quan fugia. Alguns sonrigueren, d'altres
+condemnaren la grosseria ab una mirada reptadora. Hi hagué filosop
+que prengué aquell obrer per heralt de la revolució triomfant.
+
+Peró tots los ulls convergiren altre cop á la carretera, que sols
+aquell convoy trepitjava. Lo trist corteig aná enxiquintse,
+enxiquintse, fins presentar tan sols la negrosa esquena d'un cotxe,
+suspesa sobre 'l perfil de duas rodas. La vista escorcolladora
+s'enterbolia quan aquella taca negra 's redressava dalt del serradet.
+Per fí un llens cendrós ho esvahí tot. Llavors, aquella gentada,
+amarada d'humitat, plegá 'ls brassos ab esgarrifansas de fret, y sens
+comunicarse cap impresió 's destriá, apretant cada qual lo pas vers
+casa seva.
+
+En Llebreta y D. Ramon pujavan per senglas aceras del meteix carrer;
+lo primer ab las mans á la butxaca y 'l cap cot com un mort de fam;
+lo vell Merly, encaparrat y encés de cara. Ni un ni altre badavan
+boca. Al pobre vell, la vara d'alcalde li caygué dos cops al fanch. A
+la fí, pera dar l'adeu á son company, sos llavis mormolaren:
+
+--Es massa fort aixó, es massa fort...
+
+Mes ho era pòch, ho era pòch! Sos ulls, fits en aquell trist corteig,
+no
+'s pararen un moment en los primíssims fils del telégrafo que
+ s'extenian á un cantó del camí, muts y quiets com materia inanimada,
+ servint de pujadors als enjogassats pardals. Y no obstant, al
+ arribar á casa seva, vejé qu' aquells fils l'havian cridat, fent
+ estampar son nom sobre una cinteta cendrosa y al peu molt pocas
+ paraulas més: Urgeix vinga. Albert en perill. Olivó.
+
+Era inútil. L' Albert, enterat del desastre Galcerán pe'ls diaris,
+havia caygut impensadament mort en un Tiro de pistola. Llavors sí
+que 'l pobre vell no pogué sostindre més ab seguretat la vara. Tot
+Vilaniu lo vejé alguns mesos anant y venint de missa d'onze,
+arrossegant una cama, 'l cap y 'l bras esquer penjant, la boca tòrta
+y babosa, plorant á cada amich que l'aturava, sempre de brasset d'una
+dolorosa envellida que tothom saludava ab lo nom de Da.
+Francisqueta.
+
+Fi.
+
+
+
+*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75945 ***
diff --git a/75945-h/75945-h.htm b/75945-h/75945-h.htm
new file mode 100644
index 0000000..ff6367a
--- /dev/null
+++ b/75945-h/75945-h.htm
@@ -0,0 +1,8146 @@
+<!DOCTYPE html>
+<html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca" xml:lang="ca">
+<head>
+  <meta charset="utf-8" >
+  <meta name="generator" content="pandoc" >
+  <meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0, user-scalable=yes" >
+  <meta name="author" content="Narcís Oller" >
+  <link rel="icon" href="images/cover.jpg" type="image/x-cover">
+  <meta name="dcterms.date" content="1885-01-01" >
+  <title>Vilaniu</title>
+  <style>
+html {
+line-height : 1.5;
+font-family : Georgia, serif;
+font-size : 20px;
+color : #1a1a1a;
+background-color : #fdfdfd;
+}
+body {
+margin : 0 auto;
+max-width : 36em;
+padding-left : 50px;
+padding-right : 50px;
+padding-top : 50px;
+padding-bottom : 50px;
+}
+@media print {
+body {
+background-color : transparent;
+color : black;
+font-size : 12pt;
+}
+p, h2, h3 {
+orphans : 3;
+widows : 3;
+}
+h2, h3, h4 {
+page-break-after : avoid;
+}
+}
+p {
+margin : 1em 0;
+}
+a {
+color : #1a1a1a;
+}
+a:visited {
+color : #1a1a1a;
+}
+img {
+max-width : 70%;
+border: 1px solid #555;
+}
+h1, h2, h3, h4, h5, h6 {
+margin-top : 1.4em;
+text-align : center;
+}
+h5, h6 {
+font-size : 1em;
+font-style : italic;
+}
+h6 {
+font-weight : normal;
+}
+ol, ul {
+padding-left : 1.7em;
+margin-top : 1em;
+}
+li > ol, li > ul {
+margin-top : 0;
+}
+blockquote {
+margin : 1em 0 1em 1.7em;
+padding-left : 1em;
+border-left : 2px solid #e6e6e6;
+font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;
+font-size: 90%;
+}
+code {
+font-family : Menlo, Monaco, 'Lucida Console', Consolas, monospace;
+font-size : 85%;
+margin : 0;
+}
+pre {
+margin : 1em 0;
+overflow : auto;
+}
+pre code {
+padding : 0;
+overflow : visible;
+}
+.sourceCode {
+background-color : transparent;
+overflow : visible;
+}
+hr {
+background-color : #1a1a1a;
+border : none;
+height : 1px;
+margin : 1em 0;
+}
+table {
+margin : 1em 0;
+border-collapse : collapse;
+width : 100%;
+display : block;
+}
+table caption {
+margin-bottom : 0.75em;
+}
+tbody {
+margin-top : 0.5em;
+border-top : 1px solid #1a1a1a;
+border-bottom : 1px solid #1a1a1a;
+}
+th {
+border-top : 1px solid #1a1a1a;
+padding : 0.25em 0.5em 0.25em 0.5em;
+}
+td {
+padding : 0.125em 0.5em 0.25em 0.5em;
+}
+header {
+margin-bottom : 4em;
+text-align : center;
+}
+#TOC li {
+list-style : none;
+}
+code {
+white-space : pre-wrap;
+}
+span.smallcaps {
+font-variant : small-caps;
+}
+span.underline {
+text-decoration : underline;
+}
+div.column {
+display : inline-block;
+vertical-align : top;
+width : 50%;
+}
+div.hanging-indent {
+margin-left : 1.5em;
+text-indent : -1.5em;
+}
+ul.task-list {
+list-style : none;
+}
+
+  </style>
+</head>
+<body>
+<div style='text-align:center'>*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75945 ***</div>
+<header id="title-block-header">
+<img src="images/cover.jpg" alt="portada" >
+<h1 class="title">Vilaniu</h1>
+<p class="author">Narcís Oller</p>
+<p class="date">1885</p>
+</header>
+<pre>Aquest text ha estat digitalitzat i processat per 
+l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte 
+Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.</pre>
+<h2 id="primera-part">Primera part</h2>
+<h3 id="i">I</h3>
+<p>Aquella tarde ‘s notava á Vilaniu un brugit extraordinari. Més de
+trescents forasters havian invadit la vila, y encare ’ls carruatges qu’
+arribarian per tot demá ‘l dematí prou ne portarian altres tants. Tots
+los vehins estavan fora de pollaguera. A Casa-la-Vila, uns donavan lo
+darrer cop de ma als gegants y al drach, algunas donas recusian los
+domassos dels balcons, los guarda-termens netejavan llurs carrabinas,
+los mossos espolsavan lo Consistori, ’ls escrivents tot era cloure
+sobres, lo secretari posava firmas y segells. Dins de l’iglesia
+parroquial, lo fuster feya retronar las voltas ab lo ressó de sos cops
+de martell, las llántias grinyolavan pujant y baixant á gust dels
+pabordes, y entre la pols que s’aixecava del altar major com blanquinós
+núvol d’incens, formiguejava una munió d’escolans que resseguian totas
+las cornisas y repisas clavanthi restelleras de ciris. Fins la tranquila
+rectoría, per lo comú palau de condormit repós, anava tota en l’ayre;
+que com si no fos prou amohino, segons la majordona, ’l rebre y colocar
+convenienment las prisadas albas qu’ enviavan las monjas, espolsar y
+aparellar lo mellor tern, y brunyir las porras y demés objectes de
+plata, encare ’l senyor rector havia tingut la capritxada de convidar á
+dos amichs seus, rectors del entorn.</p>
+<p>Y no cal dir de lo restant del poble. ¿Quí no anava en dayna? La casa
+que no tindria forasters, no per aixó deixava en pau ‘ls corrals de
+gallinas y conills, objecte en aquellas horas de la més terrible
+persecució. Pe’ls meteixos carrers, corrian esgarriats pollastres y
+gallinas qu’ havian sabut aprofitar l’escletxa d’alguna porta mal
+ajustada, y l’ayre s’enduya no pochs grinyols y quiquiriquichs
+d’esgarrifosa paura, barrejats ab las pallas y plomissols que en llurs
+branzidas y batament d’alas aixecavan los pobres perseguits.</p>
+<p>Com los noys no tenian estudi ni costura las noyas, quí ‘ls feya
+estar á casa? Escala avall y á corre la vila. Mentres que ’ls més
+petits, ab llurs jochs y bulangeras, eran la desesperació de las donas,
+qu’ en vá escombravan y regavan carrers y plassas. Las fadrinetas se
+cusian lo darrer ribet de las faldillas, y per la riera Blanca y ubagas
+properas, los pagesos s’afanyavan á enfeixar canyas y matas per’ enramar
+carrers. Tot, en una paraula, respirava animació, moviment y festa.</p>
+<p>Prou hi hauria bona festa-major. De tres horas lluny, carretera
+amunt, ja ‘s veya. Dotzenas de carrets y tartanas, plens de gent alegre
+y tirats per haquetas, corrian com esbarats, tot fent giragonsas entre
+mitj dels feixuchs carros y de l’embalumbada diligencia á la qual volian
+avansar si’t plau per forsa. Los cavallets, calents de boca, semblavan
+interessarse en la competencia, y despreciant la suhor que ’ls
+ensabonava, trescavan á cremadent com esperitats, entre mitj de la
+polsaguera qu’ aixecavan ab lo repicat trepitj. D’entre ‘l terratrémol
+qu’ armavan y del núvol de pols, sortia algun xiscle de dona
+esporuguida. Peró la tralla no parava de petar, y al repiquet d’aquellas
+potas infatigables com batants de molí, s’acoplavan las riotas de la
+jovenalla, ‘ls crits y cansons dels tartaners y ’l soroll acompassat de
+picarols ab qu’ anunciava sa intermitent proximitat la diligencia.</p>
+<p>Dins d’aquesta, no obstant, los passatgers anavan condormits,
+tancadas las finestras, sens lliurarse per aixó ni de l’espessedat de
+pols, ni de la calda de sol que ’ls enervava. Lo pesat armatost los
+gronxava feixugament y ’l drinch-drinch dels picarols arribava á llurs
+orellas, trist y endormiscat com soroll de grills en negra nit.</p>
+<p>Mes, de sobte, un dels qu’ ocupavan l’interior, obrí una finestreta.
+Era D. Ramon Merly, un senyor de bon regent, cara-rodó y ulls sortits
+que feya estona ‘s remenava. La gatzara de las tartanetas qu’ acabavan
+d’atrapar li serví d’excusa per’ esbravar l’impaciencia que ’l duya
+frisós, y despertar als demés companys sens miraments.</p>
+<p>–Qué tant dormir, senyors, qué tant dormir! Lo sol ja baixa… Mirin,
+mirin quina animació hi ha per aquesta carretera.</p>
+<p>Dels cinch interpelats se’n deixondiren quatre: un capellá dels
+convidats, lo rector de Benitarik, en Jeroni ‘l graner del carrer de San
+Pere, un trevallador, esquerdalench y guerxolí, y la formidable pagesa
+qu’ estava com dolorós tascó entre D. Ramon y son fill. La pols
+enmorenia las caras y agrisava barbas, cellas y cabells fins al punt
+d’envellirlos á tots y darloshi aspecte malaltís. Badallant y ab peresa
+obriren com pogueren las respectivas finestretas pera traure ‘l cap.
+Peró un’ ona de pols, encrespantse desde las rodas, caygué sobre las
+finestras de má esquerra, causant en l’interior un remolí tant espés y
+sofocant que feu estornudar y tossir gayre be á tots.</p>
+<p>–Uff! don Ramon, si no ’s pot mirar –exclamaren, fregantse ’ls ulls
+ja plens de brossas y apressantse á tancar altre cop.</p>
+<p>Mes, don Ramon obrí la finestra de la portella, y la pestilenta pols
+que no havia trobat encare repós entre la que ‘ls enfarinava ja, eixí
+bufant com fum pe’ls espiralls de má dreta. Llavors totas las miradas
+convergiren sobre la carretera, qu’ iluminada per un sol de juny
+enlluhernava de blancor. La gresca y moviment de las tartanas seguia
+omplint de vida un bon tros de camí. Entremitj d’ellas, contrastava una
+feixuga galera, arrastrada per set mulas qu’ anavan tirant indiferents
+ab llur pell terrosa, los arnesos apedassats, las orellas caygudas, lo
+pensívol esguart fit en l’ombra de llurs cossos que s’aplanava á terra
+en deformat escors. Lo carreter, tant polsós com ellas, seguia al
+costat, cuydantse més de desviar á las esbojarradas tartanas que de
+menar las reposadas bestias del seu tiro.</p>
+<p>Peró don Ramon no feya cabal d’aquest quadro, mal que li hagués
+servit de cómoda excusa pera guaytar á fora, trencant la son dels
+altres. Sos ulls escorcollavan continuament l’últim confí de la
+carretera que curvas y pujadas li segavan tot sovint. Las enjogassadas
+tartanas y lleugers carrets se succehian uns derrera d’altres entre
+polsagueras que s’aixecavan tofudas, los embolcallavan un instant y, al
+destriarse, s’arrossegavan encare carretera amunt, refregant las ombras
+negrosas dels arbres y esvahintse arreu per encantament. Si de cas dalt
+d’una pujada ’s sostenian farandolant una estona, eran la desesperació
+de D. Ramon.</p>
+<p>Per fi, ’ls ulls d’aquest s’il·luminaren de goig. Al cim de la costa,
+aparegué un break, surant entre polsaguera arrebolada, com aquells
+carros mitológichs en que ’ls pintors de plafons han colocat á tots los
+monarcas del passat sigle.</p>
+<p>–Ja son aquí, Albert, ja son aquí! –feu don Ramon, tocant lo cap del
+seu fill, un jove de vint y cinch anys, esprimatxat y cara-oval, qu’ era
+l’únich passatger qu’ havia seguit dormint.</p>
+<p>Mes aquest, rendit encare per la nyonya, obrí y tancá ‘ls ulls ab la
+pausa d’un agonisant, restant altre cop en la inmovilitat més absoluta.
+En contra, tots los demés llansaren la vista al camí. D. Ramon, prou
+enfarfegat ja per son ventre de bola, s’havia girat de través trayent
+tot un colze á fora. Ab majors dificultats se vejeren encare ’l bon
+rector, massís y blanch com un alemany, y la disforme pagesa que no
+sabia com remoure sas ancas d’euga normanda ni l’llargarut cistell qu’ á
+la falda duya pera major torment de sos vehins. Llavors, l’Albert, lo
+fill de don Ramon, se tombá de cara al recó, deixant encastat en ell lo
+perfil de son rostre de Cristo qu’ una barba sedosa y acabada en punxa
+resseguia. Esblaymat per la pols, la parpella clavada en la conca
+ullerosa que l’ombra de dos ó tres rulls de cabell amoratava, semblava
+mort.</p>
+<p>En aquest moment la diligencia feu una S, s’enfonzá entre un desmont,
+y tres ó quatre garrofers que de las paradas altas s’aixecavan, cobriren
+la visual dels miradors. Lo camí seguia en baixada, ’ls cavalls
+amaynaren lo trot, la diligencia comensá á lliscar poch á poquet,
+balansejantse feixugament, deixant sentir de quan en quan los
+garranyichs de la fusta y ’ls grinyols que feyan las rodas al refregar
+ab la trava. En cambi, tartanas y carrets no deixavan, trap, trap, trap,
+son atrafegat andar.</p>
+<p>D. Ramon retirá ’l cap de la finestra, y veyent que son fill
+continuava dormint, arronsá las cellas ab desagrado y ayre de compassió.
+“Quin xicot! –pensá l’home– Res lo mou!”</p>
+<p>–Quins vol dir que ’s veuhen, don Ramon? –preguntá llavors en Jeroni,
+sacudintse las solapas del jech.</p>
+<p>–Los de ca’n Galcerán –respongué l’interpelat.</p>
+<p>–Ja han caminat donchs, si han eixit á l’hora qu’ aquest matí ’m deya
+don Pau.</p>
+<p>–Oh! es que portan dos cavalls triats, Jeroni.</p>
+<p>–Crech que ’ls va comprar vosté ¿oy, don Ramon? Y encare com no ’ls
+portá éll mateix de Barcelona? Que no’n gastava allí?</p>
+<p>–Es que ’ls de tiro ’ls tenia un xich vells. Los de sella ja ’ls ha
+dut: aquest meteix vespre han d’arribar á la vila.</p>
+<p>–Aixó sí que no ho entench! –afegí la corpulenta pagesa, tot
+capbussant ab lo trontoll del cotxe.– D. Joseph, lo vell Galcerán, ne
+tenia prou ab un de cavall, y don Pau no’n té prou ab dos pe’l
+carruatge, qu’ encare’n vól d’altres pera muntar! Y qué’n fará de dos ó
+tres pera anar á cavall? Gastar palla y grá sense tocar en lloch.</p>
+<p>–Un per ell, un altre pera donya Isabel, la seva senyora.</p>
+<p>–La seva senyora vól muntar á cavall? Aixó sí que m’ agradará
+véureho. No he vist cap senyora que ’s sápiga tenir bé dalt d’una
+somera. ¡Senyora de ciutat, que deu vindre carregada de pamplinas!</p>
+<p>–Ja diu lo ditxo: “qui ab donas va y burros mena, tot lo camí passa
+pena” –saltá l’obrer.</p>
+<p>–Y bé, son gustos –objectá en Jeroni.</p>
+<p>–Y qué sabeu vos de senyoras? –replicá ’l vell Merly, tot enardit,
+refregantse la cerdosa y blanca sotabarba que duya retallada com un
+patró de barco.</p>
+<p>–Ay cabás! Com si no n’ hagués vista cap de senyora.</p>
+<p>–Y es clar que no n’ heu vistas com donya Isabel.</p>
+<p>–Si vos no heu vist lo mon per un forat –interposá ab ironía l’obrer
+que, com bon guerxolí, era un burleta.</p>
+<p>Lo vell Merly acabá d’exaltarse. Qui ho dubta que per aquellas terras
+no hi havia cap senyora d’alto rango? Las d’aquí, certament, ni dalt
+d’una somera ’s saben tenir; peró á las grans ciutats ne veurian que
+menan uns cavalls com unas torres y atravessan los passeigs que fan
+feredat: –Com no hi aniríau vos, Antonia.</p>
+<p>–Oh, jo, ab aquestas carns, ben segur que no.</p>
+<p>–Y dónchs, dona? Ademés que no us cregueu que la Galcerán vinga aquí
+á fatxendar per la pols d’aqueixas carreteras. Ella ha de muntar per
+remey –continuá D. Ramon.</p>
+<p>–Per remey. Jo’t tóch quinas medicinas!</p>
+<p>–Cada terra fa sa guerra, dona.</p>
+<p>–Ah, aixó es ben cert! –exclamá la pagesa, declarantse vensuda.</p>
+<p>–Y donchs, crech qu’ are ’ls tindrém aquí per sempre més, eh?
+–interposá ’l capellá que fins llavors no havia badat boca.</p>
+<p>–Sí, gracias á Deu!</p>
+<p>–Aixó es bo, aixó es bo! –feu lo rector, obrint molt las vocals y
+acompanyant sa aprobació ab un parell de capbussadas. Després clogué ’ls
+ulls, apoyá ’l cap en lo recó encoixinat y ’s prepará á escoltar ab las
+mans mitj plegadas y fent ballar, un sobre l’altre, ’ls dos dits grossos
+que, botarudets com eran, ho semblavan més per lo arranadas que duya las
+unglas.</p>
+<p>En Jeroni afegí, llavors, que sempre la presencia del diputat era un
+bé per la vila.</p>
+<p>–Y es clar, home, es clar. Tenintlo entre nosaltres, veyent de prop
+las cosas, anirá més ben informat, com hi anava don Joseph, y, com qui
+diu, sentirá creixer son amor per tot lo de la vila. Jo ja li
+aconsellava de des la mort de don Joseph qu’ al cel sia. Peró las
+ciutats tenen ganxo, y després, la senyora y ’ls nens… Per fí la salut
+meteixa de donya Isabel l’ha obligat á creurem.</p>
+<p>Mossen Magí feu un punt d’admiració. Don Ramon explicá llavors
+l’estat de la Galcerán que, desde ’l derrer part, no havía fet res de
+bó: atachs de nervis á l’impresió més petita, dos gastaments en menos de
+dos anys y, per fí, sembla que ’ls metges están en que té una anemia y
+que sols la vida de camp la pot refer.</p>
+<p>L’ obrer, posant en dubte aquella causa:</p>
+<p>–Vol dir que no es cuestió de pelas? –S’ atreví á dir.</p>
+<p>Malgrat la pols que l’enfarinava, á D. Ramon se li encengué ’l
+rostre. Ell veya l’intenció del obrer, partidari d’en Rodón, y fins
+l’origen de la mentida que ’l tal se proposava propalar. Per aixó, fora
+de sí, esclatá en embestidas y reticencias prou transparents, llansadas
+ab lo tó més agre possible.</p>
+<p>–Ah! que’n aneu d’errat, Marquet! Quan al fatxenda d’en Rodón se li
+acabin los marvedissos, don Pau encare ’l podrá colgar de pelas, que vos
+diheu y que jo’n diria pessetas.</p>
+<p>–Home, jo he parlat per veus que corren. Si m’ hay tivocat, la culpa
+será d’un altre, y no entench perque hi barrejém al Rodón…</p>
+<p>–Lo qu’ he dit, dit está –recalcá ’l vell Merly, envalentonat per la
+fredor del obrer.</p>
+<p>–Está bé, home, está bé –feu aquest, mitj somrisent– per aixó no cal
+enfadarse. Miris, no podentlos tenir jo, ’ls quartos, tant me fá que ’ls
+tinga l’un com que ’ls tinga l’altre.</p>
+<p>En Jeroni y ’l capellá discorregueren encare ab D. Ramon sobre las
+duas fortunas posadas á discussió, convenint tots tres en que la d’en
+Galcerán sobrepujava de molt en quantitat y solidesa á la de son
+rival.</p>
+<p>–Y ‘l meteix lo seu prestigi polítich –afegí ’l senyor Merly.– Sinó
+qu’ ho digan las últimas eleccions. Ja ho veuhen si s’ha bellugat en
+Rodón, si n’ ha fetas de cosas y de promesas. De qué li han servit? Pera
+dursen un desengany més. Fa més de trenta anys que ‘l districte de
+Vilaniu es dels senyors Galceráns, y ja ho havia sigut l’any dotze y
+l’any vint, y ho será mentres la casa conservi ’l bon nom que du sigles
+ha y ’l poble no perdi ’l seny… Sinó que hi ha qui somia truytas y ’s
+creu qu’ es arribada l’hora de fer combregar á la gent ab molas de molí;
+que prometent carrils impossibles, remenant més diners ab la llengua qu’
+ab los dits, entabanant á la pobrissalla ab disbarats y promesas de mal
+pagador han de cassar las llebras á so de tabals. Peró… per are… se las
+haurán d’espinyar, Marquet… No hi ha que somiar en carrils, si la línea
+ha de parar aquí; aixó es desbaratar. ¿Quina empresa fa per tan pochs
+rendiments lo túnel de Bondalit? Los homens práctichs pensan en lo més
+factible; en Galcerán lo que fará es lo canal de la Baga, y aixó no ho
+diu per’ embaucar electors, sino perque es un be pe’l país y un projecte
+realisable. Créyeume Marquet, en Rodón va mólt lluny d’oscas.</p>
+<p>Y com aquell se contentés ab sonriure á tall de mofeta, D. Ramon
+prengué nova embestida pe’l camí de las comparacions declaradament
+personals. ¿Ahont anava en Rodon á ferse un chalet, una gabia de
+canaris, tota carregada de punxas y coloraynas que no servian de res?
+Més valia un recó de casa Galcerán que tot aquell joch de bitllas.</p>
+<p>En Jeroni no ’l trobava tan criticable ’l chalet. Li semblava una
+caseta molt ayrosa, molt bufona.</p>
+<p>–Aném, home, aném! –saltá D. Ramon– alló no fa senyor, alló es
+quincalla pura. Si hi fica á donya Mercé ja no saben per hont
+girarse.</p>
+<p>Los oyents, inclús en Marquet, que recordaren la gruixaria de donya
+Mercé, celebraren l’acudit ab una rialla. Llavors D. Ramon trobá
+analogias entre ‘ls amos y las casas. Lo casal dels Galceráns ja ’s veya
+qu’ era per tot un senyor, per’ aquell bon mosso, ample d’espatllas,
+fornit y moreno, qu’ ab sa mirada reflexiva y penetrant, y ab sa barba
+abundosa y negra ja imposava ’l respecte d’un lleó. En cambi, ’l chalet
+era ben propi d’un home com en Rodón, petitó, bellugadís, tot ulls, tot
+carregat de posturas, cargolantse sempre ’l mostatxo ó la cadena del
+rellotje que, per més fatxenda, duya sempre empenjollada d’anells.</p>
+<p>Peró com ningú oposés res á tan acalorat parlament, lo senyor Merly
+tragué de nou lo cap á la finestra, mentres l’obrer se mossegava ’l
+llabi per no riure y l’Albert se removia ab gestos d’insoportable
+fastidi. Lo rector de Benitarik obrí ’l breviari y ’s persigná, y ’l bon
+Jeroni comensá á trencarse ’l cap calculant cert negoci á compte y
+meytat que li havian ofert aquell matí. Peró cansat de fer ballar
+números per la memoria, clavá un moment los ulls en los endormiscats de
+la pagesa y, com per mimicisme ’s condormí altre cop.</p>
+<p>La diligencia, qu’ havia endevantit bon tros á la furimó de
+carruatgets, emprenia llavors al pas una penosa pujada, encaixonada per
+altas esmotxaduras. A mitja costa, peró, comensaren á petar las trallas,
+los cavalls á galopar, y ab estrebadas y balanseigs lo carruatge arribá
+al cim. Aquí ‘l viatger endormiscat creya trobarse en aquell moment del
+matí en qu’ entra ‘l criat y obrint los finestróns li dona ’l bon dia. A
+la penumbra qu’ embolcalla ‘l desmont, succeheix una llum tan viva qu’
+atravessa la parpella, desperta y enlluherna tot alhora. Es la mar
+lluminosa del ample cel que serveix de dosser á la vall. Alguns viatgers
+preguntan, ab l’esbarament de qui ’s desperta en lloch inesperat, ahont
+son? y si, un cop vensut l’enlluhernament, guaytan per la finestreta,
+sentirán aquell esplay d’ánimo que sempre causa la contemplació d’un
+panorama extens y frescal.</p>
+<p>La vall de Flors se domina desde allí á vol d’aucell y mostra de cap
+á cap tota la magnificencia que Deu ha escampat en sas montanyas y plá.
+La volta del cel apar que s’aixeca de l’altra vessant de l’escaixalada
+serra, coneguda per Serrat del Comte. Lleument esblanquehida pe’l
+reflecse d’una llum que ‘s pert en l’infinit, puja després en forma de
+casquet esférich cada vegada mes blau, allunyantse del espectador, y vá
+per últim definint suaument cap al altre infinit que ’s pert entre
+l’arbreda del pla ab las joganeras ayguas que corren vers al mar. Sota
+del inmens dosser, y al bell mitj de la plana, s’aixeca Vilaniu ab son
+capritxós perfil de campanarets, y alts y baixos de teuladas y
+torratxas, dessota las quals destacan per sa negror las amplas oberturas
+de las golfas. Lluhen, d’en tant en tant, los vidres de finestras y
+balcons. Las casas semblan encabritarse unas damunt las altras com si no
+estessen separadas per plassas y carrers, tal qu’ al véurelas abocadas
+sobre las massas de verdor que’n llurs peus enclouhen los horts de la
+vila, ’s diria que hi han de caure com un castell de cartas. Llargas
+fileras de salzers y pollancredas parteixen en tres trossos desiguals la
+variada catifa de la plana, describint lo curs de la Riera Blanca y ’l
+Torrent dels Rossinyols, y per entre las verdas clapas d’espessehidas
+arbredas, blanquejan assí y allá molins, fábricas y casas de camp.</p>
+<p>Al vessant de las montanyas, un qu’ altre sembrat fa descubrir las
+colradas masias que, sens lo contrast del vert, se confondrian ab la
+terra. La boyra de la distancia vela fondaladas que broda ‘l bosch,
+saltants d’ayguas y fonts misteriosas que ’l rossinyol may abandona.
+Coronan l’altívol puig del Esparver, cap del serrat que mira á
+sol-ixent, las ruinas del Castell del Comte, evocant lo recort de
+gloriosas gestas, y al altre cap, com penjadas en la grau de Bondalit
+qu’ aguayta la collada de Ponent, altras parets no menys interessants y
+expressivas testimonían la passada existencia del monastir de Sant
+Salvador, un temps rich y venerat de reys y poble, avuy cau de feréstega
+soletat hont creixen á son pler l’agram, los escardots y l’argilaga, y
+aucellots y reptils s’hi assoleyan y dormen. Tot lo que pot donar la
+terra pera captivar la vista, bellament acoplat ab los recorts d’una
+historia rublerta de llegendas dramáticas, enclou la vall de Flors,
+trosset de la terra catalana qu’ en son romiatge al cel han d’anyorar
+sos habitants, segons ells diuhen.</p>
+<p>Aquell panorama no era nou per cap dels passatgers. Vehins de
+Vilaniu, lo coneixian en conjunt y per parts fins á saber de cor lo
+nombre de jornals que tenia cada finca en ell inclosa, y, mellor que ‘l
+meteix Registrador d’hipotecas, las cargas que gravavan sobre cad’una
+d’ellas, llevat de l’Albert que, allunyat pels estudis anys há, y de
+geni poch inclinat á la tafanería de poble, ho veya ab altres ulls. Cada
+volta que ’l contemplava, trobava en aquell espectacle tota la poesía de
+la naturalesa, y á mesura qu’ avansava en edat, més atractius hi
+descubria. Per aixó, mentres los uns s’acontentaren en expressar son
+agrado de trobarse allí, dihent: “arribarém d’hora,” l’Albert, qu’ á la
+fí ’s despertá, obrí la finestreta y ja, colzo á fora, deixava correr la
+diligencia, abalantsantse pera contemplar mellor lo paisatge. Apart del
+efecte artístich que las combinacions de tons y ratllas podian
+produhirli, sentia, al contemplarlo, una dolsa resurrecció de recorts de
+sa infantesa, que jamay havia apreciat com llavors y que movian totduna
+en son cor lo consol d’atraparlos plens de vida encare, y ’l remordiment
+d’haverlos tingut abandonats tant de temps.</p>
+<p>Peró, tot al hora, y sens adonarse de la causa, ‘l corprenia una
+tristesa fondíssima. Aquell cel, aquell sol qu’ havian acaronat sa
+joyosa infancia serian d’are en avant lo cel y ‘l sol sempre pálits del
+desterro. N’ estava segur. Fet á altres usos y costums més en armonía ab
+son carácter independent y reservat, pressentia ja ’ls disgustos que li
+guardava la vida de poble curt ab sas exigencias estúpidas, sa tafanería
+ineludible, sas indiscrecions de cada hora, sas lluytas personals y
+encarnissadas. Preveya ja que, si la desigualtat de gustos é ilustració
+l’allunyava del tracte de sos convehins, com experiencias anteriors li
+feyan temer, ni podria veures aislat, ni trobaria ab quí tractarse y
+endolsir la tristesa, fora de la familia Galcerán, de quí també, á
+Vilaniu, hauria de deslligarse un bon xich, perque…</p>
+<p>Peró al esser aquí, son pare trencá ’l fil de sas reflexions
+sacudintli ’l colze y cridant:</p>
+<p>–Mira: are si que ja’ns han atrapat.</p>
+<p>Tothom endressá l’esguart al cim de la costa.</p>
+<p>Per aquesta formiguejavan encare tartanas y carrets, y al mitj d’ells
+destacava per s’alsada y elegancia ’l break magestuosament arrastrat per
+dos eugas poderosas. A son pas, los petits carruatges s’arrambavan á un
+y altre cantó de la via com fentli acatament d’humilitat. Mocadors y
+barretinas tremolavan al vent entre alegra cridoria.</p>
+<p>Anavan dins del break donya Isabel, don Pau, un nen de sis anys, una
+nena de quatre, abdos fills d’aquest matrimoni, y don Fructuós Poudor,
+pare de donya Isabel y general d’exércit exent de servey. Donya Isabel y
+son pare, ab la nena al mitj, ocupavan lo lloch de preferencia, y en la
+banqueta oposada seyan don Pau y son fill.</p>
+<p>Lo goig que ‘s sobreixia de las tartanas y carrets s’apoderava dels
+ánims de tota la familia Galcerán, á la qual aquellas mostras de
+simpatia devian naturalment afalagar no poch. Aixís, mentres donya
+Isabel se posava dreta á la falda la nena á qui feya picar de mans en
+senyal de joya, don Pau saludava á tothom somrisent y procurava que son
+fill respongués á la cridoria ab lo sombreret de palla á la má, qu’ á
+peu dret aixecava ab l’elegancia d’un ayrós volatí. Lo general anava més
+enllá. Portat de son natural fogós, y conmogut potser per aquell
+simulacre de gloria que li recordava, sens voler, lo triomfal retorn
+d’Africa, rebia las aclamacions ab tal entussiasme que, de tant en tant,
+deixava anar algun ¡vísca! fent esclatar de riure á sos fills y fins
+mossegar la traydora rialla al cotxero y á la cambrera qu’ ocupavan la
+banqueta.</p>
+<p>Al arribar á mitj kilómetre de la vila, trobaren passejant á la major
+part de las principals familias, que ’ls hi feyan pas, los saludavan
+afectuosament y, com si ja res los hagués de distreure, anavan tombant
+darrera ’l break, seguintlo vers la població.</p>
+<p>No cal dir si complaurian á don Ramon eixas demostracions
+populars.</p>
+<p>–Mireu, mireu, Jeroni! –deya entussiasmat– ¿Qué tal? ¿Qué hi dirá
+encare en Rodón?</p>
+<p>Y com pera dar las gracias d’un favor que li semblava compartir en
+gran part, al passar per devant dels victorejadors, tornava á remoure la
+cridoria ab la gatzara dels crits qu’ éll meteix dava.</p>
+<p>Lo majoral de la diligencia, seguint ab més punt que may la vanitosa
+costum de no deixarse avansar per ningú al entrar á la vila, posá
+particular empenyo en portar devantera al break. Y al trobars’hi frech á
+frech, comensá, dret com un auriga romá, dalt la devantera, á atiar als
+cavalls ab l’ajuda del sagal qu’ al costat del tiro, corria aturdintlo á
+crits y bastonadas. Per altra banda, ‘l cotxero de don Pau no sabia
+reprimir sos desitjos d’aceptar lo desafio, y bé que dissimulant pera
+que no ’l cridés al ordre son amo, atiava també las poderosas eugas qu’
+en ocasió més lliure haurian deixat qui sab ahont á l’atrotinada
+diligencia. Peró ab tot y no dur aquellas més qu’ un trot llarch, y anar
+escapats los cavalls de la diligencia, abdos carruatges corrian quasi bé
+paralels, avansantse, enderrerintse, empaytanse y omplenant los ayres
+d’alegre soroll ab lo dringar dels picarols, los animosos crits del
+majoral y la bulla qu’ ensemps movian passatgers y espectadors. Núvols
+de pols volavan enrera y, al esqueixarse, deixavan veure las tartanetas
+que venian esbufegant com gossets paters qu’ á mal’hora s’esforsavan en
+seguir la carrera empresa pera aquells poderosos tiros.</p>
+<p>Aixis arribaren al portal de Baix. Lo break trencá á la dreta, seguit
+d’un vol de criaturas á qui animava la major curiositat y admiració.
+Ensopegant ab ellas, s’hi barrejavan diligents amichs d’en Galcerán que
+volian saludarlo al saltar á terra.</p>
+<p>Lo majoral rebé, al parar la diligencia al peu de l’hostal de Sant
+Antoni, calurosas felicitacions dels passatgers, y ell anava
+escoltantlos ple d’orgull, tot ajudant á desenganxar los pobres cavalls,
+héroes y martirs de la festa. Tots ensabonats y fumosos, gayre be podian
+aguantar lo panteig de llurs illadas.</p>
+<p>Allí l’Albert trobá á la seva mare, donya Francisca, que l’esperava
+ab los brassos oberts y ab aquella joya incomparable que sols las mares
+experimentan devant llurs fills. Corregueren un als brassos del altre ab
+fonda emoció, y arreu ella comensá ab lo mocador á espolsar amorosament
+al jove.</p>
+<p>–Cóm vens, fill meu, cóm vens; semblas un moliner.</p>
+<p>Don Ramon entrá, mentrestant, á la cotxería del hostal, pera demanar
+un respall y uns expolsadors. Procurá netejarse tant com pogué, prengué
+aygua, y en una gibrella un xich dubtosa ’s rentá mans y cara y
+s’esbandí ’l cabell. Anava depressa, lo que volia era enllestir; més
+tart ja vindria la neteja séria. Perque seria injusticia no fer constar
+aquí que don Ramon se distingia precisament entre ’ls vilaniuhenchs per
+sa netedat escepcional. A Vilaniu era escepcional sempre tota
+netedat.</p>
+<p>Un cop llest, don Ramon cridá apart á sa muller que l’estava cercant
+en vá entre ’ls rotllos dels demés passatgers.</p>
+<p>–Que no has anat á ca’n Galcerán? –li preguntá.</p>
+<p>–Hi he estat aquest matí á ajudar un xich á la Queta.</p>
+<p>–Mira que ja han arribat. ¿Perqué no eras á espera’ls?</p>
+<p>–Home, y ’l meu fill?</p>
+<p>–L’ Albert? Prou te vagará veure’l, dona, al teu fill.</p>
+<p>–A qui ’m vagará veure es als Galcerans. Del meu fill may ne tindré
+prou.</p>
+<p>–Be, vaja, que vóls que’t diga. Mira, jo me’n hi vaig corrents. Tu y
+l’Albert ja cuydaréu de recullir l’equipatge, eh?</p>
+<p>–Ves en nom de Deu; ja’ns en cuydarém, ja –digué donya Francisca ab
+veu de trista resignació.</p>
+<p>Y mentres aquella ab son fill se consumian esperant los bultos que
+d’un á un anava arriant un home desde la vaca del feixuch carruatge y
+llensant un altre á terra pera que cada hu prengués los seus, don Ramon
+emprenia tot content lo camí de casa Galcerán, desitjós d’esser dels
+primers de saludar á aquella familia en la vila, ab tot y haver dinat ab
+ella á ciutat aquella meteixa tarde.</p>
+<p>L’ escandall d’equipatges s’aná fent poch á poquet, desapareguent
+d’un á un los viatgers, qui acompanyat d’un home ab lo fato al coll, qui
+deixantlo arrimat en algun recó del hostal ab encárrech de que
+l’entreguessin á qui vindria á cercarlo. Aixis ho feren l’Albert y sa
+mare, y quan de brasset emprenian lo cami de casa seva, no quedava ja
+devant del hostal de Sant Antoni més que l’inmensa diligencia arrambada
+á un cantó del carrer, buyda com un buch abandonat.</p>
+<p>Mentrestant lo sol s’havia post; del centre de la vila s’espargia á
+tots cantons, com plany dolcissim d’una rassa meláncolica, lo cant
+ritmat de la gemegosa gralla; las campanas comensaren á repicar
+alegrement, cridant al vehinat á completas, y per entre ‘l capritxós
+perfil de las teuladas lluhia, assí y allá, la resplandor rogenca dels
+fochs de Sant Juan qu’ encenian los xicots per plassas y carrers.</p>
+<h3 id="ii">II</h3>
+<p>La casa dels Galceráns ocupava tota l’ala de la plassa de las Monjas,
+paralela al convent del Carme. Aixecada en las derrerias del passat
+sigle, participava tot ensemps de la grandiositat de líneas que reunian
+las construccions de Carles III y de la pobresa d’ornaments que
+caracterisa á las de Carles IV. Son devanter, molt més llarch qu’ alt,
+acusava en sas oberturas un entresol iluminat per sis finestras
+quadradas y simétricament compartidas en los dos costats d’un portal
+grandiós, tot ell de pedra, ab los meteixos relleus y rebuscat casament
+de rectas y curvas invertidas que tenian los enquadraments de l’época.
+Set grans balcons de march esgrafiat en l’argamassa donavan llum al
+primer pis, y á desproporcionada altura, altres tants óvals acusavan
+l’existencia del pis segon y derrer sobre ‘l qual s’extenia una feixuga
+cornisa ab descomunals carassas que sostenian en sas bocas negras canals
+de ferro, com monstres qu’ ajeguts en la teulada contemplessen lo carrer
+tot mastegant lo canó de capgiradas pipas. Fóra d’aixó, sols adornavan
+aquell extens frontis las baranas de ferro recaragolat que servian
+d’empit als balcons, y uns grupos mitológichs de dimensions
+desproporcionadas, qu’ una má ignorant havia perfilat en los grans panys
+de paret.</p>
+<p>La plassa de las Monjas, que devant s’extenia, era prou ampla pera
+deixar dominar d’una sola ullada aquell gran casal. Era, no obstant,
+trista y solitaria per estar més arrimada á un extrem de la vila que no
+pas al mitj. Peró aquella casa y la portada barroca de la capella del
+Carme qu’ estava situada al cap del convent, com tots sever y ab certa
+fesomía de presó, davan á la plassa un carácter monumental que no ‘s
+trobava en lloch més de Vilaniu. Quatre humils casetas de menestralía ’s
+miravan fit á fit desde las altras bandadas de la plassa, y al mitj
+d’aquesta, tres rengles de plátanos malaltissos y alguns fanals bruts
+eran mostra de la policía y ornat qu’ á Vilaniu regian.</p>
+<p>Passejant sota aquells plátanos, tots endiumenjats ab levitas
+d’inmemorial figurí ’ls paysans, enguantada y estirada com sempre la
+gent de guerra, estavan los personatges de la vila, quan apuntá per un
+cantó ’l break de don Pau. Al ovirarlo, s’arremolinaren tots cap á la
+gran porta, allargaren lo pas los que venian entre la quitxalla, y al
+rebombar lo carruatge per l’entrada, la familia Galcerán se trobá
+voltada d’amichs y aduladors.</p>
+<p>Lo Comandant d’armas y ’l tinent de la Guardia civil oferiren llurs
+respectes al general Poudor ab l’acostumada sobrietat y tiessor
+militars, y cambiadas algunas frases de cortesía, anaren á engrossar las
+filas dels sitiadors de D. Pau.</p>
+<p>Lo general, sa filla y ’ls nets feren silenciós acatament á tothom y
+s’encaminaren de dret cap al primer pis, precedits de la Queta, criada
+antigua de la casa, y escoltats per los demés del servey que ’s menjavan
+á festas als menuts y duyan plenas las mans de capsas, maletas y
+parayguas.</p>
+<p>De molt bona gana los hauria imitat don Pau; peró l’extremada
+solicitut d’amichs y aduladors lo retingué en l’entressol, hont, veyent
+que ’l seguian, no tingué més remey que rebre ’ls. Menos mal encare si
+la visita s’hagués reduhit á una curta fórmula de benvinguda; mes com á
+cad’hu dels visitants li trigava l’hora d’enrahonar á solas ab lo
+diputat y, un per un, esperavan tots que s’aixequessen los altres pera
+lograr l’entrevista privada, eran inútils totas las indirectas més ó
+menos trasparents que don Pau se permetia.</p>
+<p>L’ Alcalde volia aprofitar l’ocasió, ans que ‘l Gobernador arribés,
+pera proposarli certa combinació política disfressada d’acte
+administratiu; lo Jutje desitjava qu’ intercedís ab aquella autoritat
+gubernativa pera la favorable resolució de certa competencia;
+l’Administrador de Correus li havia d’explicar la causa secreta de
+certas queixas qu’ estampava un diari de la capital ab motiu de no rebre
+en temps degut lo periódich sos abonats; lo Comandant d’armas devia
+exposarli ‘l perqué de certa desavinensa ab lo tinent de la Guardia
+Civil, ensemps qu’ aquest s’esperava també pera guanyar per má á son
+contrari y evitar tota sorpresa. Feyan costat á tota aquesta plana-major
+de l’Administració Vilaniuhenca dos caps d’ala dels pobles
+inmediats.</p>
+<p>Quan lo vell Merly, aixís era nomenat en la vila don Ramon, arribá a
+casa Galcerán, trobá en l’antesala á un dels mossos de don Pau, conegut
+ab lo renom de Llebreta, home que sentia una afecció, per son amo, sols
+comparable á la del gos més fidel.</p>
+<p>–Ja té gent? –li preguntá don Ramon, mitj engelosit de no haver pogut
+esser lo primer.</p>
+<p>–Uy! ja ho pot pensar, senyor Merly.</p>
+<p>–Bé, donchs, esperaré que surtin, desde ‘l menjador. Aixís
+enllestirém més prompte… –anava dihent don Ramon, tot aixugantse la
+copiosa suhor que li amarava la calva, y encaminantse cap á aquella
+pessa ab la propia naturalitat ab qu’ ho hauria fet á casa seva.</p>
+<p>–Entréu, Llebreta, que ’m diréu quí hi ha.</p>
+<p>En Llebreta lo seguí y li feu narració circunstanciada de la rebuda y
+de las personas que hi havia allí dins ab don Pau. Digué després hont se
+trobava cada un dels indivíduos de la familia, y acabá per manifestarli
+l’agradable impresió que li havia produhit lo general, únich dels
+arribats á qui no coneixia.</p>
+<p>–Li dich que m’ ha agradat –esclamava ‘l bon pagés– perque, vaja, per
+esser general, se presenta molt humil, molt fayent, molt trempat. Jo ’m
+pensava que vindria ab lo vestuari malitar, fent repicar las espuelas y
+’l sabre, com tants n’ hem vist en aquesta casa meteixa, entrant
+d’allotjament ab uns fuerus que ni ‘l rey los hi era bon mosso… Peró no,
+no, res d’aixó; molt, molt persona, ab una americana y un bolet com
+l’amo, fent petons als nens y tenint una paraula pera tothom. En bonas
+firas qu’ es tot un home!</p>
+<p>Don Ramon, qu’ en no fent política y no tocantli ’ls Galceráns era un
+Bon Jan inmillorable, s’escoltava á en Llebreta embadalit.</p>
+<p>Aquest prosseguí encare, ab son pinzell de criatura, la pintura del
+extraordinari general:</p>
+<p>–Y sab que com á figura es un galant home! Deu fer patxoca vestit de
+general! Miris que potser fá deu pams d’alsaria. Fornit y gras sense ser
+panxut; ferrenyo, pero no malcarat; que ni aquell mostatxo blanquinós
+que se li estén per aqui á las galtas com á aquell rey que fa la guerra
+al Sant Pare li fá mala figura. No, no, qu’ es tot un galan subjecte,
+miril com vulga, á fé, fé. ¡Ja es bén bé ’l pare de donya Isabel!
+Llástima que la senyora vingui ab aqueix color tant trencat. He reparat
+que té las orellas igual que de cera. Que primas! Pobra senyora!</p>
+<p>Pero ’ls passos dels aludits trencaren sobtadament la paraula del
+pagés. Donya Isabel estava ensenyant la casa á son pare, y en aquell
+moment se dirigian al menjador. Al veure ’ls venir, en Llebreta que,
+seguint la moresca costum del pagés catalá, permaneixia cobert fins
+devant de sos amos, se tregué la barretina, fent per aixó tal esfors que
+semblava la desarrelés de son cap. La parella, segons expressió d’éll,
+li havia fet frenta.</p>
+<p>Venian pare y filla d’amorós brasset. La corpulenta figura del
+general havia cobrat més magestat encare vestida de negre de cap á peus.
+Lo paletot ab doble rengle de botons que duya estretament cenyit, posava
+de relleu tota l’esbeltesa de son tors mascle, y acusava ’l naixement de
+la cadera en lo punt divisori de las duas grans seccions del cos humá.
+Lo militar, aixis, apareixia per dessobre la levita de paysá, recobrava
+sa gallarda tiessor y tot lo marcial posat que ’l llarch exercici de las
+armas havia imprés en sa persona.</p>
+<p>La figura de sa filla armonisava á son costat admirablement, perque
+existia entre ‘ls dos aquella secreta proporció que se sent entre lo
+bell y lo robust, entre la Venus de Milo y ’l Moisés de Miquel Angel.
+Donya Isabel era ben bé filla de son pare. No més baixa qu’ éll de lo
+que la diversitat de sexe requeria, ostentava tota la magestat de líneas
+y proporcions qu’ una sava potent y un desenrotllo complert donan. La
+dolsa expressió de sos ulls, sempre suaument ombrejats per llargas y
+negras pestanyas, semblava resplandir ab més forsa sobre la trencada
+color de son rostre ovalat y d’agraciadas faccions, més endolsidas per
+la llanguidesa de sa actual dolensa. Apassionada per son marit, gaudia
+de veras ensenyant á son pare aquella casa payral que, antiga y
+grandiosa com era, respirava gran benestar y tenia aspecte senyorial.
+Anava al propi temps explicantli ’ls projectes que tenia pera
+restaurarla y avenirla més á las costums del dia, deixant entreveure
+l’estat de la fortuna Galcerán. Y ’l general ohia aquells plans ab
+l’orgullosa satisfacció del pare que veu bén casada á sa filla.</p>
+<p>L’ un y l’altra anavan, donchs, tan distrets y enajenats per la
+conversa que, fins al arribar al menjador, no s’adonaren de la presencia
+del vell Merly y d’en Llebreta. Segons aquest, pare y filla semblavan
+dos reys enamorats.</p>
+<p>–Ola, don Ramon, vosté ja per aquí? Ha descansat del viatge? Ha vist
+á donya Francisqueta?</p>
+<p>–Sí, senyora, sí, tot va divinament.</p>
+<p>–Y vos, Félix, com anéu? –preguntá desseguida al fidel servidor á qui
+jamay anomená ab son renom, captantse sense voler, per aquest sol fet,
+doble respecte del senzill pagés.</p>
+<p>–Per are, grat-sia á Deu, al servey de vosté.</p>
+<p>–Anava tan atolondrada al pujar que no havía pogut preguntarvos per
+la salut. Veyeu? Lo senyor es lo meu pare.</p>
+<p>Y girantse al aludit, continuá:</p>
+<p>–Papá, aquest bon home es un dels mossos mes antichs y volguts de la
+familia.</p>
+<p>–Bé, bé, bon home –respongué ’l general, allargantli la má. Y veyent
+que l’altre la retirava per vergonya, insistí en sa cortesía fins á
+poderli estrenyer.– Que os ne deu vergonya, bon home? Res d’aixó: la má
+d’un servidor lleal es la má d’un home honrat. Encaixéu, home,
+encaixéu.</p>
+<p>–Y qué me’n diu, general, de lo poch que ha vist? Li agrada aquesta
+terra? –interposá don Ramon.</p>
+<p>–Oh, jo ho crech. A quí no agradará? Una campinya frescal, hermosa,
+una gent amable, alegre, ¿quí pot desitjar més? A mí dónguim arbres,
+aygua, fresca y gent animada. Tot venint he vist aixó, y ja m’ he
+entussiasmat.</p>
+<p>Los dos vilaniuhenchs sonrigueren ab satisfacció de vilatá que li
+alaban lo poble.</p>
+<p>–Y que tal la festa major? será bonica, eh? Hi ha forsa
+forasters?</p>
+<p>–Prou n’ hi ha, tot está plé de gom á gom –respongué en Llebreta á
+qui animaren las carinyosas manifestacions de qu’ havía sigut objecte.–
+Aquí veurá ’ls castells. Si no ’ls ha vist may, li agradarán de debó
+–seguí dihent.</p>
+<p>–Oh, ja ‘ls he vist fer á Valls, á la seva terra mateixa, qu’ es
+ahont han de veures –respongué ‘l general.– Com passan los anys! Sembla
+ahir y’n fa ja prop de vint que vaig estarhi de guarnició. Bon país
+també aquell, bon país! L’ any que va morir la teva mamá, Isabel.</p>
+<p>–Oh, donchs també ‘ls veurá aquí ’ls castells, també. Ha vingut la
+colla de la Muixerra, qu’ es la mellor de Valls, y com aquest vehinat hi
+es tant tirat los ajuda lo metehix qu’ allí. Ahont no poden fer res los
+castellers, ó ’ls xiquets, com allá baix los hi diuhen, es á Barcelona y
+altres punts que hi son poch afectats; perque ’ls deixan sense gent
+abaix y, es clar, no poden arriscarse á ferne d’atrevits per por
+d’esberlarse la closca si cauhen –continuá en Llebreta, més animat cada
+vegada.</p>
+<p>–Veus, papá? –digué donya Isabel, qu’ havía obert mentrestant lo
+balcó.</p>
+<p>–Ah! un bonich jardí, si no ’l tinguesseu tan descuydat.</p>
+<p>–Un xich massa! –feu sa filla, tot confirmant sa exclamació ab una
+rialla bondadosa que valia tant com dir “ja ho arreglarém”.</p>
+<p>Lo general indicá llavors la conveniencia de convertir bona part de
+jardí en pati, plantat d’arbres, pera esbarjo de sos nets. Y girantse,
+se ficsá en lo menjador que, fins llavors, l’havian destorbat de
+veure.</p>
+<p>Era una pessa baixa de sostre y bastant espayosa, en la qual s’havía
+volgut lluhir, anys enrera, un pintaparets tan pretenciós com ignorant.
+Possehit, lo pobre, del atreviment peculiar á tothom qui no coneix sas
+forsas, se las havia volgut fer veure de paisatjista, y en los
+esguerrats plafons circuhits d’enrevessadas petxinas, corns plens
+d’incalificables flors y fullatje impossible que ‘s caragolava y
+enllassava sense to ni concert, havia pintat uns paíssos que feyan
+esclafir lo riure á tothom que hagués saludat los rudiments del dibuix.
+Lo general, qu’ era un xich curt de vista, ne feu, sense voler, una
+crítica cohent y curta, preguntant molt sériament “qu’ era alló”. Bé que
+‘l poble, tot volent alabar las pinturas, las havia ridiculisadas prou
+anys há, comparant los enquadraments y cantoneras ab l’altar del Carme,
+lo més desballestadament barroch de la vila, y ’ls paíssos ab trossos de
+pessebre. Quan don Fructuós los vejé d’aprop y sentí qu’ eran paisatjes,
+com li digué sonrihent sa filla, mal que no fós cap espasa en materia
+d’art, feu una ganyota burlesca y exclamá:</p>
+<p>–També ‘m sembla qu’ hauréu de tindre ’l disgust d’amagar aquest
+prodigi ab un paper, per senzillet que sia, eh, filla meva?</p>
+<p>–Ja pots pensarho –gayre bé pogué dir aquesta, morta de riure.</p>
+<p>Don Ramon, que ja havía trobat alguna volta bastant desgraciada
+aquella obra d’art, acabá llavors de compendre lo dolenta qu’ era y la
+rahó qu’ abonava ’ls desitjos de’n Poudor; mes no aixís en Llebreta,
+sempre aficionat als tons crusos del blau, del vert, del carmi y ocre
+que sostenian per allí un combat estrafalari.</p>
+<p>Completavan l’ornat y parament d’aquella sala, una gran taula de
+noguera, quadrangular, una dotzena de cadiras de la meteixa fusta y de
+construcció molt senzilla, una molt gran, de brassos, d’estil Felip II,
+que fou sempre ’l seti predilecte del difunt don Joseph al presidir la
+taula, y un grandiós armari ab vidrieras que ocupava de cap á cap tot lo
+pany de paret oposat al balcó, rublerts sos prestatjes d’antiga
+porcelana inglesa, quinqués, jochs de café y crestallería que revelavan
+ab llur calitat y antigor las bonas arrels de la casa Galcerán.</p>
+<p>–Aixó, los mobles de la sala de dalt y l’arxiu d’aquesta casa son un
+pergami, general –digué don Ramon, tot cofoy de poder ensalsar una
+vegada més á aquella familia.</p>
+<p>–Efectivament –feren pare y filla, no menys joyosos.</p>
+<p>–Y ’l teu marit? –preguntá per últim don Fructuós, ja prou enterat
+del menjador.</p>
+<p>–Allí dintre, sitiat per pretendents. Qué vol que sia! Los diputats…
+respongué don Ramon.</p>
+<p>–Y perqué no esperan un’ altra hora, deixant que, al menos, se tregui
+la pols? Vostés, los paysans, no s’ho saben arreglar.</p>
+<p>–Uy, papá, sempre ’l trobarás aixís: no li donan respiro. Per aixó y
+res més tenia tanta peresa de trasladarnos aquí. Per aixó no varem ferho
+quan morí ’l papá Joseph –digué donya Isabel.</p>
+<p>–Ah, donchs, val la pena que hi posi remey. Si un se déu á la pátria,
+també ’s déu á la familia y á las sevas cosas. ¿No es veritat, don
+Ramon? Ja, ja, ja! Ja veurás com los trech are, jo. ¿Ahont son?</p>
+<p>–Allá dins… per aquella porta, á má esquerra, veus? Passada la
+saleta, hi trobarás, á la dreta, la del escriptori; prou deuhen esser
+allí.</p>
+<p>–Y volen que l’avisi? –saltá en Llebreta.</p>
+<p>–De cap manera –interposá la senyora.</p>
+<p>–Aixó fora tréurels grosserament –afegí ’l general, completant lo
+pensament de la seva filla.</p>
+<p>Y ab pas mesurat, peró resolt, anava á trobar á son gendre, quan un
+gran y confós enrahonament li feu entendre que ’ls visitants s’havian ja
+despedit y anavan á eixir. Torná, donchs, enrera, y ab los del menjador
+s’interná pera no esser vist.</p>
+<p>Ben prompte las veus ressonaren, primer, en la desmantelada sala que
+servia de recibidor del entressol y, després, en l’escala; peró no per
+aixó s’apagaren tan prompte com de desitjar era. Los despidos dels
+vilaniuhenchs solian durar quasi tan com las visitas, á voltas més. En
+la present ocasió, sobre la costum, pesava encare la recansa de no haver
+lograt cap d’aquells lo desitjat propósit. Tots estrenyian la má, una,
+duas y tres vegadas al diputat, y ab lo desordre ab que las hi
+allargavan, se topavan uns ab altres, y éll no sabia á qui atendre ni
+tenia prous mans pera complaure’ls. Per fí, un trobá medi d’atansárseli
+bé, y á cau d’orella va dirli:</p>
+<p>–L’ haig de veure á solas, ans qu’ arribi ’l gobernador, sént? –y
+bescambiant una rialleta d’inteligencia y una forta estreta de má, baixá
+escala avall.</p>
+<p>Quan los demés endevinaren lo joch, l’imitaren, y don Pau, després
+d’una cadena de citas á cau d’orella que anavan plovent com los pésams
+d’un funeral, arribá á veures lliure d’aquell aixám de moscas y doná un
+suspir de satisfacció, que gayre bé se li congelá als llavis al
+descubrir en lo menjador á don Ramon. Perque, pensava éll, á qué ve are
+aquest home? Hem dinat junts, ha marxat y arribat aqui quan nosaltres,
+no sé que li haja ocorregut res d’extraordinari; ¿donchs que m’ ha de
+dir are?</p>
+<p>Per sórt seva, tenia prou franquesa pera obrar ab tota llibertat, y
+n’ usá dihentli qu’ estava frisós de rentarse y que ja ’s veurian mes
+tart si de cás convenia.</p>
+<p>La veritat es que ’l vell Merly no tenia res que dir; peró havia
+satisfet, mentrestant, sa curiositat, ensemps que ’l beatífich desitj de
+respirar lo bau d’aquella casa, mentres lo respiravan altras personas
+molt menos fervorosas per en Galcerán. Doná, donchs, la benvinguda
+ceremoniosament, se posá altra volta la gorra de viatge, y emprengué ’l
+camí de casa seva.</p>
+<p>En aquell moment, pujava l’escala un mosso dels regidors ab dos
+plechs closos.</p>
+<p>–Invitacions pera la professó, eh, Quim? Portarán los cordons don Pau
+y ’l general?</p>
+<p>–Sí, senyor.</p>
+<p>–Be, vaja, ja hi han pensat. Miréu: si no us trobo, are anava á
+Casa-la-Vila á férloshi present. Vaja, á Deu, bon minyó.</p>
+<p>Y s’encaminá cap á casa seva, satisfet d’haver complert degudament, y
+desitjós de veure quín efecte li havian produhit á son fill las
+milloras.</p>
+<h3 id="iii">III</h3>
+<p>Perque si don Ramon portava entranyable estimació als Galceráns de
+quins per taula rebia la significació política que disfrutava á Vilaniu
+veyent ab aixó satisfeta una de sas més vehements passions, no deixava
+de sentir per son fill un amor vivíssim. Sols qu’ ell deya: la familia
+Galcerán m’ ha honrat sempre ab sa major confiansa; don Pau, desde la
+mort de don Joseph (qu’ al cel sia), m’ ha tingut per majordom del
+patrimoni d’aquí; ell y donya Isabel m’ han tractat á l’Albert com un
+fill mentres han estat á Barcelona, y la reinstalació d’aquets senyors
+es massa gran aconteixement pera que un no corri á manifestárloshi la
+satisfacció que sos mellors amichs sentím á llur arribada. Potser que ‘l
+vell Merly exagerava l’amistat y sos debers, portat d’un sentiment que
+més era fill d’una secreta vanitat, la d’intimar ab la primera familia
+del poble, que d’una vera y desinteressada gratitut; moltas vegadas la
+vanitat se disfressa d’agrahiment sense qu’ un meteix se’n donga compte;
+peró fentli justicia, calia confessar qu’ ell no se’n adonava, puig era
+dels que senten y no s’entretenen en interrogar lo sentiment ni en
+analisar sa essencia.</p>
+<p>Donya Francisca, de mellor instint, comprenia mellor qu’ ell meteix
+lo que passava en l’esperit del seu espós, y com no veya en sos actes la
+més petita intenció d’egoisme conscient, lo deixava fer sense
+exasperarlo ab contradiccions intempestivas. Dona de carácter pacient y
+de talent tan modest com práctich, se permetia sols avisarlo de quan en
+quan, pera lliurarlo dels perills á que l’exposava son desmesurat
+entussiasme, y, encare, buscant sempre la forma més suau y tortuosa pera
+qu’ ell no cregués que ‘l volia dominar, á lo qual jamay s’hauria
+avingut á ciencia certa lo satélit de ’ls Galceráns. L’ únich que no
+havia pogut lograr d’ella don Ramon era que, com ell, se desvisqués, com
+ell ho deixés tot per aquella familia, á la qual, no obstant, estimava
+de debó y estava disposada á servir sempre que per aixó era buscada. La
+meteixa condició de superioritat qu’ atreya á don Ramon pera rabejarse
+en sa llum y resplandirla després com si fos propia, tenia sempre al
+aguayt la susceptibilidad de donya Francisca fins al punt de ferli
+contenir certs moviments de coral simpatía per por de que fossen
+traduhits á adulació. Si la vanitat, donchs, atansava al un, una altra
+especie de vanitat allunyava al altre; y era curiós observar com marit y
+muller descobrian l’un del altre aquest secret ressort de llurs actes, y
+cap dels dos se notava l’existencia del seu propi.</p>
+<p>Per lo demés, abdós coincidian en un sentiment, en un amor
+intensíssim per llur fill, objecte y fi de tots los sacrificis que
+s’imposavan y de totas las aspiracions més altas d’aquell matrimoni. De
+cinch fills sols havian pogut salvar de la mort á l’Albert, y quan á
+llurs vellesas, D. Ramon tenia 60 anys y 48 donya Francisca, lo veyan en
+camí d’esser lo que se’n diu un home, perque aixís ho prometian son
+carácter estudiós y ’l seny que en sas conversas revelava, los pobres
+pares s’aconortavan d’haver perdut los altres fills del cor, pensant
+que, si ’s veyan privats de la llur companyía, l’Albert quedava mes
+acomodat sense perjudicar per aixó á sos germans que de segur eran al
+cel.</p>
+<p>En quant al pervindre é inclinacions del Albert, si bé convenian tots
+dos que per son talent podian augurarli dias de gloria, dissentian, no
+obstant, al escullir los medis ab qu’ aquell podria mellor desenrotllar
+sas facultats. La mare havia observat que son fill tenia un geni sufert,
+reservat, y que, lluny d’esser fret ó indiferent com semblava, perque en
+las cuestions de poca importancia jamay prenia calor, tenia un caliu
+vivíssim de passions y una sensibilitat extremada que no podian
+excitarse sense corre ‘l risch de promoure un gran incendi. Havia notat,
+ademés, que ’l noy, com ella li deya, de tres anys ensá venia tot
+malcontent á Vilaniu, qu’ un cop aquí, s’amagava de tothom y devorava
+llibres y més llibres ab tot l’afany ab qu’ un malalt s’engorja la
+medicina qu’ ha d’aplacarli ’l dolor. Y en sas discretas exploracions,
+havia arribat á descubrir aquella mare que la causa del malestar del
+Albert no era pas anyoransa d’amor, com ella havia sospitat primerament,
+sinó aversió irresistible al tracte y mena de viure dels vilaniuenchs.
+De tot aixó deduhí ella que, ó la familia havia de trasladarse á
+Barcelona hont lo noy se desplegaria á son pler, ó que, quan menos,
+haurian de deixarlo instalar allí, fent, en aras de son benestar, lo
+sacrifici de viure separats, mentres vindria un desencant ó ’l cansament
+á tornarlo á casa com altre fill pródich.</p>
+<p>Pera don Ramon tot aixó eran fantasmas, falornias de l’imaginació de
+mare, sempre dubtosa de la felicitat del fill. Estava seguríssim de qu’
+aquest tindria la mellor clientela de Vilaniu, y “com lo travall es la
+clau del benestar y ’l remey mellor contra l’aburriment,” digué de bon
+principi y resolgué després, que l’Albert havia de viure á casa seva, la
+casa de sos avis, y fer d’advocat á la vila hont ben prompte ’s crearia
+una reputació y un nom envejables.</p>
+<p>–Espera –afegia– que comensi á guanyar quartets y anomenada, que sont
+los esperons principals pera fer travallar al home, y tú veurás com
+l’anyorament de la vida agitada y tonta de ciutat se li passa. Y en
+quant á guanyar, no tingas por. ¿Te sembla si no haig de portar jo á son
+despaig tota la gent que duch á las urnas? Per altra banda, ell té prou
+talent y saber pera aixafar desseguida á sos tres pobres companys d’aquí
+y ferse ‘l primer advocat en quatre dias. Lo senyor Olivó ’m deya que té
+tals disposicions per la carrera, que sentia molt pérdrel del seu
+costat. Lo farém afiliar al partit; los travalls qu’ aixó li portará
+també ‘l distreurán y ’l prepararán per un cas que jo espero… que no li
+agradará pas poch. –Y acabava tot baixet.– Primer lo farém diputat
+provincial; després, quan ja don Pau estiga cansat d’esserne, ell será
+’l diputat á Corts, y passará hiverns á Madrit, y fará discursos al
+Congrés y… figúrat!… Si ho tinch consultat ab l’hereu Galcerán y aném
+d’acort. ¿Pensavas per ventura que jo m’ adormo en preparar lo pervenir
+de l’Albert? ¡Qué sabéu las donas, qué sabéu!</p>
+<p>Donya Francisca havia rebut aquesta conclusió ab un cop d’espatllas
+que demostrava massa bé la desconfiansa que quedava en son esperit al
+resignarshi; peró ’s deixá ajupir á la voluntat de son espós, exclamant
+entre sí: “será lo que Deu vulga.”</p>
+<p>Resolta la cuestió tres mesos avans d’acabar l’Albert la carrera,
+pensaren abdós pares en preparar lo més dignament possible l’escriptori
+del futur advocat. L’ elecció del local, aixís com son ornat, los ocupá
+sériament molts dias. Per fi convingueren en apariar pera tal objecte la
+sala y alcova qu’ ells dos havian sempre ocupat, tenint en compte qu’
+era la pessa mes quieta, assoleyada é independent de la casa, com que
+donava á mitj dia y queya sobre l’hort. Cridaren al mestre-de-casas, al
+pintor y al ebanista mellor de la vila y ‘ls hi encarregaren l’obra,
+dihéntloshi que volian una cosa bona; expressió bastant pera que aquells
+artistas entenguessin que podian travallar sense perdonarhi res, y
+lluhir tot lo gust y destresa que tenian. Pochs dias ans de l’arribada,
+l’escriptori del Albert quedava terminat á gust d’aquells pares y
+arrancant grans alabansas dels vilaniuhenchs qu’ anaren á admirarlo.</p>
+<p>La saleta y alcova havian sigut convertidas en una sala rectangular
+de bonas proporcions pera quedar prou clara ab la llum que rebia del
+únich balcó obert en un de sos extrems, sobre la galería ó eixida.
+Adornava l’oposat una gran llibreria de caoba de tres cossos verticals;
+dividits per robustas pilastras estriadas que rematavan en ménsulas
+d’estil Lluis XVI; sobre las ménsulas corria una cornisa renaixement, y
+del mitj d’aquesta s’aixecava un grupo d’atributs, format per un llibre
+obert, unas balansas y la consabuda espasa de la lley. Lo cos inferior
+formava armaris tancats ab plafons, y, á lo llarch de dalt, corria una
+vidriera sense deixar cap corrent d’ayre, pera la conservació dels
+llibres. Tot lo fustám estava barnissat, estrías inclusive, y ‘l grupo
+d’atributs, sobre resultar petit, (l’autor ne deya una monada) deixava,
+com travall de talla, bon tros que desitjar. Tapava las vigas del sostre
+un aplafonat de guix, y, al centre, un botarut floró qu’ era un pá d’or.
+Trencant lo dibuix de grá d’ordi vermell y daurat que decorava las
+parets campidas de color de perla, penjavan á dreta y esquerra un
+planisferi, ’l mapa d’Espanya y mitja dotzena de quadros bíblichs entre
+’ls quals ’s distingia una composició teatral del judici de Salomó. Duas
+otomanas de reps llampants, y cadiras ab assientos de la mateixa roba
+esperavan als clients arrengleradas. Prop del balcó hi havía una taula
+ministre, també de caoba, ab sa corresponent cadira de brassos
+encoixinada y giratoria, y adornava lo pany de paret á ella corresponent
+un grabat del Cristo de Velazquez, significatiu present de donya
+Francisca, com lo rellotje, un termómetre y un barómetre metálich eran
+regalo de don Ramon.</p>
+<p>La bona senyora havía, ademés, posat un transparent de paisatge
+inverosímil, al balcó, y unas cortinas que feyan joch ab lo moblatje. No
+cal dir si havia procurat que traguessen del enrajolat las crostas de
+guix y tacas de pintura, ni si tindria brunyit tot lo barnís de la fusta
+y arregladets tots los objectes d’escriptori que flamejavan demunt la
+taula al entorn de l’escribanía d’argent que regalava al Albert la
+familia Galcerán.</p>
+<p>Las melloras á que ‘s referia don Ramon, tot encaminantse á casa
+seva, eran aquestas. Pera que causessen tot l’efecte á l’Albert, res n’
+hi havian dit sos pares. Quan arribá s’ho trobá tot fet. Donya
+Francisca, la Pepa, cuynera de la casa que havia dut al Albert á bras, y
+en Martí, lo fuster del devant, que havia fet la mampara de bayeta y
+claus daurats ab que ’s tancava aquell tribunal (aixís havian batejat
+l’escriptori alguns entussiastas) acompanyaren al nou advocat fins adalt
+pera presenciar la sorpresa.</p>
+<p>–Puja, puja, que’t mudarás, deya Donya Francisca ab la rialleta del
+més seráfich candor, tot guiantlo cap al primer pis. Y l’empenyian també
+ab no menos candidesa la bona cuynera y ’l fuster del devant, tot
+recomanantse mútuament silenci ab lo dit als llavis.</p>
+<p>–Peró, que m’ han mudat de quarto? –exclamá l’Albert, observant que
+l’encaminavan cap á las pessas del derrera.</p>
+<p>–No, home, vina; te rentarás en lo nostre –responia la mare,
+esforsantse en dissimular, mentres los altres dos acompanyants
+s’esclafian de riure.</p>
+<p>Y ja anava la bona senyora á tirar de la mampara, quan lo fuster
+saltá á son costat y, prenent de la má ’l llum que la criada duya, feu
+examinar á l’Albert aquella obra en tots sos detalls y conjunt, com si
+’s tractés d’una preciositat. No deixava d’esserho per aquell pobre home
+que no havia fet jamay una obra tan fina y de tanta paciencia, segons
+propia confessió.</p>
+<p>L’ Albert, que no comprenia encare lo perqué de la substitució
+d’aquella porta, y á quí, per altra banda, no podia sorpendre la
+senzilla obra de son vehí, procurá, no obstant, acontentarlo, alabantli
+tant com li permeté son poch hábit de fingir.</p>
+<p>–Ja veus com avansa en Martí, eh? –digué la mare, desitjosa d’obrir
+l’escriptori.</p>
+<p>Y per últim estirá la mampara y feu entrar á son fill. Un esclat
+general de riallas acompanyá son primer pas. A la llum de la lámpara de
+petroli, encesa ja á prevenció, passejá l’Albert la vista per tots los
+objectes que l’amor paternal havia allí acumulat á fí d’instalarlo
+dignament y ferli agradosas las horas del travall que l’esperava. Tots
+lo seguian ab la mirada plena de goig y oberts los llabis en demanda
+d’aprobació.</p>
+<p>Aquesta no ’s feu esperar.</p>
+<p>L’ Albert comprengué ben prompte la tendríssima proba d’amor qu’ alló
+enclohia y, si gens admirat, perque prou sabia quant sos pares
+l’estimavan, fondament conmós, doná á sa mare una estreta abrassada en
+la que volgué esprémer tot l’agrahiment que sentia, ofegant d’un cop
+l’ingrata veu de m’ han daurat la presó qu’ en son interior aixecá
+l’impresió primera.</p>
+<p>–Massa, massa pera mi! –exclamá després. Y coneixent que s’esperavan
+d’ell més elogis, comensá á esmersarlos á cada cosa sobre la qu’ era
+cridada sa atenció, fent aixís vessar de goig á tots los presents.</p>
+<p>La Pepa, ab la candidesa d’un noy, tocava ‘l timbre de demunt de la
+taula, recullint una rialleta de bénevola admiració qu’ ella cregué de
+natural sorpresa; en Martí tombava y retombava la clau de la
+taula-ministre pera sorpendre ‘l ab lo descubriment de qu’ ab un sol
+pany s’obrian y tancavan tots nou calaixos. Y arreu afegia: pero potser
+l’Albertet ja n’ ha vist á Barcelona. Es clar, las modas, totas passan
+primer per llá baix.</p>
+<p>Peró –seguia encare, desitjós d’arrancar una alabansa pera sos
+vehins,– lo qu’ has de mirar es que l’ha colocat en Jepet, aquest pany;
+es á dir, que l’hem clavat aquí, y es el primer que hi há al poble, y
+que, no’t pensis, que vol la seva destresa, la seva instrucció, saber
+manegar aquest joch conforme veus.</p>
+<p>Al fuster li era impossible no tutejar á qui havia vist creixer de
+noy.</p>
+<p>–Ja ho crech! Vaya, me’n alegro qu’ avanséu aixís –respongué
+l’Albert, arrossegant las paraulas ab un traydor badall d’esperit
+afadigat, que la mare traduhí á cansament del viatje.</p>
+<p>La bona senyora, donchs, procurá posar punt á una escena que ’ls
+altres haurian eternisat ignocentament. Declará á son fill la
+procedencia de la escribanía, del rellotje, del termómetre y del
+barométre, á fí de que regraciés als donadors, y obrí la mampara
+invitantlo á que se’n anés al devant á treures la roba de camí. Da.
+Francisca s’havia callat lo seu regalo; pero l’Albert ho comprengué, y
+ans d’abandonar l’escriptori estampá un bes en lo front de sa mare.</p>
+<p>–Vosté s’ho calla, mare: pero jo ja sé que, tractantse d’obsequiarme,
+vosté no podia quedar enrera. Aquell Sant Cristo déu esser lo regalo de
+vosté.</p>
+<p>Y enllassats per la cintura, eixiren mare y fill cap al devant,
+conmosos un y altre de las recíprocas declaracions d’afecte que s’havian
+fet.</p>
+<p>Sols per un estrany estrabisme moral pogué don Ramon deixar de
+presenciar eixas escenas qu’ haurian entendrit molt més son cor de pare,
+que no ‘l satisféu la visita als Galceráns. Passat lo primer cop, era
+inútil arrancar entussiasmes y admiracions de quí, á no ser per
+l’agrahiment que sentia hauria arrancat á plorar pensant que li “havian
+daurat la presó.” Per aixó, quan aquell pobre pare arribá á casa y
+corregué á trobar á son fill, alenant de goig, pera escoltar alabansas
+de sos llabis, sentí ben prompte una decepció dolorosa. L’ Albert li
+digué ab veu de mal dissimulada tristesa que l’escriptori li havia
+agradat, sentint emperó que l’haguessen situat allí al derrera, perque
+sos pares se privavan aixís de son antich dormitori. Y donantli ab una
+estreta de má gracias de tot, passá á ferli preguntas indiferents,
+relativas á la festa que la vila preparava.</p>
+<p>Don Ramon se retirá al seu dormitori, veyent ab certa amargura
+confirmats los temors de sa muller. Mes, prompte pensá: “no hi ha que
+temer; lo faré polítich, y l’interés de la lluyta ’l distreurá de las
+puerils caborias que ’l capfican.”</p>
+<p>Mentrestant, l’Albert, ja endressat del tot, estirantse ‘ls panys de
+l’armilla y aixecant lo cap com clamant auxili al cel, sofocava un’
+ánsia invencible de plorar.</p>
+<p>Veus discordants dels timbals y músicas que recorrian la vila ’l
+posaren á punt d’arrancar lo plor com una criatura, peró redressant lo
+cos, com si degués afectar un valor que no tenia, sens saber perqué,
+obrí la porta y exclamá en veu alta:</p>
+<p>–Anemhi.</p>
+<p>–Que ja m’ havias sentit, fill meu? –preguntá de sobte donya
+Francisca, desde ’l dintell.</p>
+<p>L’ Albert doná mitja passa enrera, sobressaltat per la inesperada
+aparició, y refet desseguida, respongué sonrisent.</p>
+<p>–Sí, marona meva.</p>
+<p>–Sí, fill meu; si voléu anar á Completas hem de sopar á corre-cuyta.
+Lo teu pare voldria qu’ anessem á dar la benvinguda als Galceráns.
+Sempre ’ls Galceráns! ¿No’t sembla més prudent esperar á demá?</p>
+<p>–Y es clar que sí. Perqué s’ha de mortificar ab visitas á una familia
+qu’ acaba d’arribar? No comprén lo pare que en semblants cassos la gent
+no está pe’ls altres, y que l’urbanitat es l’art de no molestar al
+próxim. Aném á sopar; ja ’l convencerém.</p>
+<h3 id="iv">IV</h3>
+<p>A las quatre y minuts de la matinada, l’endemá, diada de Sant Joan,
+moment per moment en que ’l primer raig de sol d’aquell dia, salvant la
+carena del serrat del Comte, daurava la blanquinosa penya de la Grau de
+Bondalit, los campaners de la vila ventaren las campanas, en la plassa
+de las Monjas lo pirotécnich calá la tronada, y las grallas dels
+castellers comensaren á refilar en l’extrém oposat de la població.</p>
+<p>Desde aquell instant, los pochs vilaniuhenchs y forasters que ab
+mellor consell havian preferit lo llit á la gatzara dels carrers no
+pogueren ja dormir. Comensava la festa major, estava convingut que
+tothom devia entregarse á l’alegria, y ’ls més cansats, los més faltats
+de repós y d’humor, los malalts meteixos, no tenian més remey que
+resignarse á la dura lley d’aquell convencionalisme que, com á tal, era
+tirá y ’s reya pla bé de las més respectables necessitats de la
+naturalesa.</p>
+<p>La gent més exaltada ‘s tirá al carrer pera rodar tot lo dia fins á
+rebentarse y perdre un’ altra nit ballant, apesar del rebentament, pera
+poder dir que s’havia divertit com cap any. Lo servey y las donas
+endressadas comensaren los preparatius de la feynada que sobre ells
+havia caygut, y ‘ls pochs que ’s quedaren al llit esperant moment oportú
+pera afegir la son tan bruscament trencada, no feren més que girarse y
+regirarse pe’ls llensols sens conseguir llur fí. Quan callavan las
+campanas, pujava pels balcons lo renou de la gent bullanguera qu’
+omplenava ’ls carrers, ja cantant, ja cridantse uns ab altres, ja rihent
+ab atronador esclat, y si quelcom apagava aquestas veus era l’espignet
+nassal de la gralla, ’l rebombori dels timbals.</p>
+<p>Peró qui anava á matinejar per forsa seria la familia Galcerán. ¿Cóm
+no anar de bonas á primeras á casa ‘l diputat? Tothom se’n faria creus.
+La multitut, indiscreta com sempre, no pensá já en res més desde primer’
+hora.</p>
+<p>Justament, ja de temps inmemorial la tronada ‘s calava á la plassa de
+las Monjas. Y tots quants corrian pe’ls carrers se’n hi anaren. Un cop
+allí, tapantse las orellas y apartantse com podian del perill,
+resistiren l’atronador espetéch d’aquells mascles qu’ al esclatar feyan
+tremolar las casas y omplian l’ámbit d’un fum irrespirable, pudent á
+sofre. Lo derrer tró fou celebrat ab gran cridoria. Peró quan menos s’ho
+pensava, ’l públich vejé comparéixer los castells.</p>
+<p>Era de presumir qu’ aquells senyors, poch avesats á matinejar com la
+generalitat, dormirian encare, ó al menos, desitjarian dormir: aixís
+semblavan declararho també d’un modo bastant eloquent los balcons
+tancats y barrats del primer pis. Prou ho veyan los castellers; ¿mes quí
+’ls conté?</p>
+<p>–Bah, bah, si no ho veuhen ells ho veurá ’l servey.</p>
+<p>Tres ó quatre criats guaytavan á las finestras del entressol, y’l
+cotxero en mánegas de camisa y esclops, estava recolzat al portal,
+essent l’objecte de enveja d’un rotllo de criaturas qu’ haurian sentit
+delicia en poder passar los llafiscosos ditets pel xarol del carruatge
+qu’ aquell després espolsaria.</p>
+<p>–Y sinó, qu’ ho mirin aquellas carotas –afegia un casteller,
+enfilantse ja á las espatllas d’un altre y aludint á las monstruosas
+canals de la barbacana que semblavan contemplarlo fit á fit.</p>
+<p>Los timbals, després d’un llarch redoble, emprengueren son cansat
+acompanyament com pera senyalar lo compás, las grallas comensaren á
+tocar y cessaren los dubtes. S’ havia de fer lo castell, baldament no ’l
+vejessen las personas á qui dedicat anava.</p>
+<p>Llevat d’alguns brivalls enfilats en las pilastras de la portada del
+Carme, y alguns forasters que ‘s retiraren al extrém més ubach de la
+plassa fugint del sol qu’ anava ja invadintne un tros, los demés se
+concentraren devant de casa D. Pau, formant una massa atapahida de carn
+humana per demunt de la qual bellugavan centenars de caps y brassos,
+entre la colorayna de virolats justillos, gechs y gorras, que de la
+blancor de las mánegas de camisa sobreixian. Ben prompte, al mitj de la
+gentada, s’obrí un petit clar, al centre del qual se col·locá un home
+espitregat, ample de pit, coll robust, macís de camas, nervut de brassos
+y cap petitet, personificació vivent del Hércules mitológich, qui ab la
+major naturalitat se disposava á esser la pedra fonamental de la columna
+humana qu’ anava á erigirse. Dos més, rivals de la seva fortalesa, se
+brindaren á servirli de crossas, agafantli ’ls brassos que col·locaren
+sobre llurs espatllas. Aixís posats, lo menos una vintena d’homens
+s’agarbonaren al entorn dels tres, formant un ample pedestal que, per
+estranya atracció de la voluntat, constituhia una sola massa tan
+compacta y resistent com lo meteix granet. Assí y allá, escalavan al
+primer home que tenian devant jovens y xicots de totas midas, y, encare
+no ’s veyan segurs dalt de la pacient espatlla, emprenian, com per un
+plá pedregós, ayrós camí cap aquell pedestal, passant per demunt de las
+hombreras de l’apinyada multitut que ’s prestava sense esfors, ni girant
+tan sols lo cap, á servir de camí públich. La gralla comensá la tonada
+del castell, lo més resistent dels que venian caminant per demunt de la
+gent aná á posarse sobre las espatllas del hércules, y en menos d’un
+Jesús se vejeren aixecarse cent brassos d’acer del pedestal, y
+encastarse en las pantorrillas d’aquell segon altras tantas mans ossudas
+y aferradissas com las urpas del lleó.</p>
+<p>Sota d’aquella pirámide de brassos tibants desaparegueren los caps
+dels que formavan fonament. Un no sabia qué admirar més de aquells
+titans: si la forsa muscular de qu’ anavan á dar prova, ó bé la
+resistencia de llurs pulmons que, durant tant de temps, lluytarian ab la
+asfixia. Mentres tant, lo segon extenia ‘ls brassos mantenint ab ells
+l’equilibri com un funámbul ab lo balancí, y ’l tercer, al só de la
+gralla qu’ havia emprés la segona estrofa de son cant, escalava sas
+espatllas pausadament. Al posarse dret en ellas, sentí las urpas del
+segon com se li aferravan á la corva dels genolls pera apuntalarlo, y
+esperá, estés de brassos, al quart que ja anava trepant per sa esquena
+mentres la gralla tocava la tercera estrofa. Tocá després la quarta y la
+quinta, á mesura qu’ anavan escalant y aumentant la columna lo quart y
+l’aixecador ó penúltim. Llavors era de veure com, al compás del castell,
+creixian l’entussiasme y espectació de la multitut. Lo segon podia
+apenas sortejar ab son enginy de casteller las convulsions que la pujada
+de nous indivíduos produhia al castell cada cop més alt. Aquell feix de
+brassos més forts que ‘l ferro li sostenian sas camas en la més absoluta
+inmovilitat, peró, dels genolls amunt, lo cos brandava de devant á
+darrera, y sols ab sa voluntat, més potent encare que sas hercúleas
+forsas, podia dominar la tendencia á aclofarse qu’ á genolls y cintura
+imposava l’enormitat de pes y de balans.</p>
+<p>–Ay, ay, ay! –esclamavan los més llechs, al veure la tremolor que
+ocasionava á tot lo castell la pujada del enjaneta.</p>
+<p>–Ánimo, avant, avant! –cridavan los altres.</p>
+<p>Y l’enjaneta, nen de nou anys, angelet que devia coronar aquella
+columna de la superbia humana, seguia sa penosa ascensió, com un gat de
+mar per l’antena d’un barco fuetejat pel vent, sens mirar abaix, hont
+tenia ‘l perill, sinó adalt, hont tal volta veya l’esperansa allargantli
+aquella má invisible á que deu l’home sas majors empresas. Cada
+balanseig del castell, la més imperceptible genuflexió d’un casteller,
+produhia en aquella mar de gent una corrent secreta qu’ esglayava ’ls
+cors y acabava esbravantse pe ’ls llavis en una remor sorda y prolongada
+com la de las onas.</p>
+<p>–Avant, avant y fora! –cridavan d’abaix. Y la gralla ajudava al
+encoratjament estirant la cadencia de sas derreras notas tant com ho
+consentia ’l pulmó.</p>
+<p>De sobte, esclatá un picament de mans universal; l’enjaneta estava de
+peus á dalt del aixecador, y mitj aclofat encare, feya ab los brassos
+aquell moviment d’alas qu’ entre ’ls del ofici s’anomena l’aleta. La
+gralla, ab una nota prima, prolongada y estrident com lo gemech suprem
+d’un gran esfors vensut, acompanyava á aquella senyal de triomf. Lo
+castell estava fet; calia no més restablír l’equilibri, posarlo á plom,
+y dret, enterch ja l’enjaneta ab sos brassets en nansas, calgueren sols
+petitas inflexions de cos, imperceptibles al espectador indocte en la
+materia, pera lograrho.</p>
+<p>En aquell moment s’obrí ’l balcó del mitj y aparegueren D. Pau y ’l
+general. Un espetech atronador de mans coroná l’aparició. La mar bramulá
+més fortament que may, y la curiositat y ’l goig promogueren veritables
+onadas en la multitut.</p>
+<p>–Al balcó, al balcó! –cridaren los castellers.</p>
+<p>Y ‘l castell, ferm llavors, com un estrany pilar barroch format per
+un enfilall de caríatides, comensá á navegar cap al balcó per entre
+aquellas onadas de caps qu’ ab éll avansavan compactas y sorollosas com
+avansa l’aygua per la platxa.</p>
+<p>Aquell mar de caps, sonrisents, tots aixecats vers un cantó, fixos en
+un sol punt los ulls, aquella marxa pausada y unánime de la multitut
+acompanyant ab aclamacions la seva obra, alarde llegendari de la forsa
+humana á que s’entregava, per passa-temps, tot un poble travallat per la
+fatiga qu’ exigeix l’aspre conreu de nostra terra; aquella veu trista,
+gemegosa, de la gralla, qu’ apagava lo redoble acompassat dels timbals
+quasi tant com lo brunzit contínuo de las veus humanas, eran pera
+conmoure al esperit més sórt á las expansions populars. No cal dir,
+donchs, l’efecte que devia promoure semblant espectacle en l’ánim
+entussiasta del general Poudor, d’aquell héroe de la irreflexió que
+devia sos entorxats no al art de la guerra, sino á la flayre de la
+pólvora y á la cridoria insultant del enemich.</p>
+<p>–Magnífich! Avant, avant! –exclamá, mentres anava atansantse al balcó
+’l castell.– Aixó es gent de bronzo! aixó son homes –deya á son gendre,
+tot perlejantli una llágrima en las pestanyas.</p>
+<p>En quant á D. Pau, ja mes fet al espectacle, y d’ánima poch
+accessible á la tendresa, ab tot y esser á éll, més qu’ al bon S. Joan,
+patró del poble, á qui principalment anava ’l castell dedicat, no savia
+entussiasmarse com son sogre. En sos llavis se dibuixava tan sols
+aquella rialleta seva que ja may ningú lograva desxifrar si era
+d’ingénua complacencia ó de mal continguda mofa.</p>
+<p>Per fi ’l castell arribá á atracarse al balcó y, seguint la costum de
+la terra, l’enjaneta saltá als brassos del amo de la casa, entre ’ls
+aplaudiments del públich.</p>
+<p>Animat lo general per l’exemple, prengué també en los seus al
+aixecador. Mentres sogre y gendre donavan estrenas á un y altre, lo
+quart y ters escalavan lo balcó, aferrantse ’l primer á la socalada de
+ferro y guanyant la barana ab contraccions inauditas, puig que son
+company, no arribant ni á la pedra, se li havia penjat als peus pera
+seguirlo.</p>
+<p>La gralla feu son derrer cant ab veu tremolosa, los timbals acabaren
+ab un llarch redoble, y saltant á terra ‘l segon, se deslligá aquella
+inmensa garba d’homens qu’ ofegava als d’abaix. La massa humana que
+durant tant de temps havia format aquell tot compacte, ’s destriá
+llavors com per encantament, restablintse en la plassa la suau remor de
+cent conversas alegras y aquell formigueig marejador á que s’entregan
+las multituts ans y després d’un espectacle.</p>
+<p>Arreu los grallers que, per dissort del bon gust, van posposant las
+tonadas características á cants artificiosos que ni s’adaptan a la
+modulació de llur instrument ni mouhen com aquells las fibras de llurs
+cors, romperen en una marxa d’ópera italiana y, á son compás,
+abandonaren los castellers la plassa, portant derrera seu bon estol
+d’aficionats. Mes, encare no havian aquestos trencat pe ’l carrer de
+Santa María ab lo qual fa cantonada la casa Galcerán, que ja atabalava á
+la plassa, redoblant sense parar, un timbal destrempat, y la multitut
+feya ample rotllo als Diables. Ells també volian fer son ball.</p>
+<p>Arrenglerats á doble fila, y presidits per Llucifer y la Diablessa,
+anavan y venian ab compás adalerat. Se paravan arreu; eixia un dels
+diables, vestit, com tots, á manera d’arlequí antich pero ab caputxa y
+banyetas, enlayrava la masseta, y moventla á compás dels passos curts y
+trencats ab que caminava, anava salmodiant un parlament en vers,
+salpicat d’epígramas desvergonyits contra gent de la vila, acabant ab un
+foch granejat de carretillas qu’ á la claror del dia petavan y fiblavan
+la pell del mal precavut espectador, sense causar á la vista cap efecte
+artístich.</p>
+<p>La gent, no obstant, hi reya de bona gana. Feyan soroll, socarrimavan
+sense avisar, y aixó bastava pera divertir á aquellas disfressas que en
+res trobavan tan de gust com en mortificar y fer corre á la gent. Los
+senyors Galceráns, no trobant atractius en semblant espectacle, ’s
+retiraren; no per aixó ’ls imitaren los vilaniuhenchs del carrer, que
+tenian gran plaer en sentir xiscles y crits.</p>
+<p>Mes la broma no parava aquí, qu’ encare derrera ‘ls Diables anaren
+compareixent á la plassa dansas y més dansas, com lo pintoresch Ball de
+Bastonets, de La Rosaura, lo de Damas y Vells, lo de Serrallonga, y
+altres menos vistosos, entretenint als nens Galcerán y al meteix avi,
+quí ’s brindá de bon grat á férloshi companyía en la finestra, desd’hont
+arreplegava ab semblant rialler los disbarats y castellanadas de qu’
+esmaltavan llurs parlaments los personatges.</p>
+<p>Don Pau, mentrestant, estava en son escriptori, rebent, un derrera
+l’altre, á gran nombre d’arrendataris y aparcers qu’ anavan á satisferli
+anyadas, á rebre instruccions, á proposarli melloras.</p>
+<p>Per tota la casa regnava un trahut de gent imponderable. Don Ramon y
+en Llebreta s’havian estacionat ja en las pessas inmediatas al
+escriptori, donant conversa als anants y vinents, trasmetent ordres y
+recados, y ajudant á contar diners.</p>
+<p>Al meteix temps, donya Isabel, ocupada en dirigir tot l’arreglo de la
+casa y en desfer y endressar l’abalúm d’equipatges, ’s trobava en mitj
+de tal maremagnum que quedá tota d’una pessa al saber que tocavan á
+missa major.</p>
+<p>–Déu meu! –exclamá– ¡ja son dos quarts de deu!</p>
+<p>Y corregué ab sa cambrera á engiponarse un vestit qualsevol pera anar
+á cumplir ab lo sant precepte.</p>
+<p>En aquest moment entrava un criat d’en Galcerán ab la nova de que ’l
+Gobernador estava per arribar, y que l’Ajuntament expedia á corre-cuyta
+ordres á totas las músicas y moixigangas pera anarlo á rebre.</p>
+<p>–Cóm! –feu don Ramon– no se’n vé de dret aquí casa?</p>
+<p>–Oh, no crech que li deixin arribar –respongué ’l servidor– Se pensa
+vosté quin rebombori hi ha per la vila…?</p>
+<p>Y don Ramon entrá corrent al escriptori á comunicarho á don Pau. Mes
+aquest, dat lo determini del Ajuntament, cregué inútil moures, y esclafí
+en riallas, pensant l’apuro en que anava á veures son amich.</p>
+<p>Las atencions de son ministeri havian detingut á aquest en la capital
+fins á la matinada, y, quan ja ‘s desesperava de la seva vinguda, un
+propi, qu’ havia sigut expedit per l’Ajuntament, arribá anunciantla
+mitj’hora avans, rebentant, ó poch menos, lo cavall. En aquell moment,
+los senyors regidors y autoritats convidadas estavan reunits á casa la
+vila pera assistir en corporació á l’Ofici. Al rebre la nova, seguint la
+proposició que se li acudí al síndich, acordaren passar avís á la
+rectoría pera que retardés uns tres quarts la funció, y eixir tota
+aquella comitiva, ab las dansas, gegants y copla, fins al portal de
+Baix, per hont arribaria ’l personatge. Aquest venia en un ómnibus de
+lloguer, vestit senzillament de viatge, sense somiar en la recepció
+improvisada pe’l síndich.</p>
+<p>L’ objecte preferent de sa vinguda era passar un parell de dias ab
+son company Galcerán, y descansar un xich de las fatigas del gobern.
+Pero ’ls vilaniuhenchs, una vegada ficats al ball, ballavan fins á
+rebentarse; l’animació ab que havia comensat la festa ’ls tenia
+escalfats al derrer camí, y no era cosa de passar per alt un espectacle
+més que la casualitat los hi proporcionava sense esfors.</p>
+<p>–“Ja hi som,” digueren los senyors regidors. Y enviant recados aquí y
+allá, la recepció quedá organisada ab aquella promptitut que sols
+l’entussiasme posa en joch. La nova corregué per tots quatre cantons de
+la vila com un llamp. Desseguida la nombrosa concurrencia de la
+parroquia deixá ‘l temple poch menos que desert, lo campaner mudá de
+toch, se posaren en marxa gegants, castells, dansas y músicas, obrint
+pas á la comitiva oficial, y ’s vejeren per carrers y plassas estols de
+gent que corrian atropelladament, uns cap al portal de Baix, altres cap
+á la plassa de las Monjas hont se deya que pararia l’obsequiat. Aquí, un
+atabalat topava ab lo vehí qu’ eixía en aquell instant de casa seva;
+allá, un xicot s’entrebancava ab las faldillas d’una dóna, descusintli
+una enfilada de tabellas; més amunt, un pare ‘s carregava á coll lo nen
+que no ’l podia seguir y reganyava al gran, qu’ anava rondinant,
+arrastrat per sa mare; un pagesás, sense voler, havia posat de gayrell y
+matxucat ab la punta de la vara lo flamejant sombrero d’estiu d’una
+senyoreta, y s’ohian batements de portas que ‘s tancavan y crits de gent
+que perdian á sos companys. Allá lluny, relliscava un infelís pe ’l
+dolent empedrat; ensá, ’s renegava del carro qu’ embussava ‘l carrer, y
+per tot arreu regnava tal confusió de crits y empentas que s’hauria dit
+que Vilaniu anava á esser enterrada pel foch com un’ altra Pompeya.
+Aixís arribaren la comitiva y aquellas riuhadas de gent al portal de
+Baix. Alguns, no contents encare, avansaren per abdúas voras de la
+carretera que fileras de plátanos escabellats ombrejavan; y quan lo
+Gobernador arribá al cim del serradet inmediat á la vila, y vejé
+negrejar la multitut á una banda y altra del camí y al peu del portal,
+no pogué reprimir un gesto de desagrado. Presumí la que se li esperava,
+y, á no lligarlo ’ls compromisos de deferencia que l’autoritat imposa,
+fá girar los cavalls y s’entorna á casa, tirant á terra ’l plan oficiós
+del senyor Síndich. En fí la cosa no tenia retop, y ’l bon senyor tingué
+de junyir lo cap á la voluntat d’aquell ajuntament obsequiador fins á
+l’impertinencia.</p>
+<p>–En ma llarga carrera política me n’ han passadas ja tantas de
+semblants á aquesta! –’s deya l’home entre sí.</p>
+<p>Peró la veritat es que jamay hauria somniat fins ahont anavan á
+sobrepujar totas las impertinencias sufertas los vilaniuhenchs. La
+pretensió qu’ entre l’estrépit de músicas y grallas li exposá l’alcalde,
+apenas baixá del carruatge pera saludar als obsequiadors, poch se
+l’esperava.</p>
+<p>–Hem fet suspendre l’ofici pera que vostra excelencia puga ohirlo ab
+las demés autoritats, y esperém que’ns honrará presidint are la
+comitiva.</p>
+<p>–Cóm! –exclamá, sorprés y contenint l’enfado que l’arborava.– ¿No
+veuhen qu’ arribo plé de pols y en mala disposició pera pendre part en
+un acte tan solemne?</p>
+<p>–Tot está previst, –respongué en Godall, l’alcalde– Véu aquella casa
+blanca d’á má esquerra? Es del senyor. –Y senyalá á un bon regidor, gras
+y rabassut, al qual curtejava la banda carmesina que li creuhava ’l pit
+fins al punt de fer quasi escapar lo riure al enfadat Gobernador.–
+Donchs bé, –afegí l’alcalde– pujarán un moment á casa d’éll y vostra
+excelencia…</p>
+<p>–Deixi ’l tractament –feu maquinalment l’aludit.</p>
+<p>–Bé, donchs, vosté –continuá aquell, tot content de veures lliure
+d’una fórmula que l’entrebancava pera parlar– podrá respallarse ó
+mudarse en un santiamén.</p>
+<p>–Peró, senyors, jo ‘ls faré esperar. Los sacerdots deuhen estar
+revestits, la iglesia plena de gent frisosa, y trigar més es una
+impertinencia de que m’ acusarian ab rahó.</p>
+<p>–Deixis de miraments, senyor gobernador; á l’hora qu’ ha eixit de
+ciutat no pot haver ohit missa. Y després del ofici no’n dirán cap á la
+vila. Vosté ha de ohir missa; que s’esperi tothom.</p>
+<p>–Es clar, es clar! –saltaren los oyents.</p>
+<p>Aquell “vosté ha de ohir missa” tancava de cop. ¿Cóm podia una
+primera autoritat d’un gobern d’ordre, d’un gobern moderat que posava
+especial mirament en apareixer relligiós, fer paper de descreguda ó tan
+sols d’indiferent, deixant d’anar á missa devant d’un poble que sabia no
+n’ havia ohit aquell jorn? Insistir en sa negativa, escabullir no més lo
+cos del acte públich pera entrar més tart á l’iglesia com un simple
+particular, era exposarse á que ’ls vilaniuhenchs diguessen que no tenia
+creencias prou arreladas pera ferne ostentació pública, y era aixó un
+acte impolítich que no podia arrostrar tot un gobernador d’en
+Narvaez.</p>
+<p>Bén de malgrat, donchs, lo bon senyor hagué d’arribarse á la casa
+blanca y posarse á corre-cuyta l’uniforme (gracias que ’l duya ja per la
+professó), rabiant y renegant de las exigencias d’aquella gent que, en
+sa candidesa vilatana, esperavan á baix molt satisfets y creguts de que
+’l senyor gobernador estava contentíssim del obsequi.</p>
+<p>Per fí aparegué á la porta l’engalanat agent del gobern, seguit
+d’aquell pobre Sancho Panza de la banda curta. Lo bombo soná com una
+canonada llunyana, refilaren las grallas, y derrera de tota una llarga
+corrúa de moxigangas se posá en marxa la comitiva, al compás del
+aturdidor desconcert qu’ armavan las músicas de las dansas tocant totas
+d’un plegat.</p>
+<p>Don Pau y ’l general, que saberen escabullirse de la cerimonia ab
+astut pretest, contemplaren lo pas de la sorollosa comitiva per una
+escletxa del balcó. Y al veure á son hoste passejant engalanada la
+continguda rábia que li bermellejava al costat de las blanquinosas
+patillas, l’hereu Galcerán no pogué aguantarse ’l riure. Amich molt de
+temps há de la pobre víctima, coneixent á fons son génit de pólvora,
+sabent bén bé que sols al enfadarse li pujavan á la cara ’ls colors,
+comprengué bén prompte lo que passava dins d’aquella ánima. Y al
+descubrir lo tremendo contrast que hi havia entre ’ls desitjos que
+bullirian en lo pacient y l’actitut de calma que li imposavan las
+circunstancias, se li presentá l’amich en una de las situacions més
+cómicas de la vida y més apropósit pera divertir á un carácter com lo de
+D. Pau.</p>
+<p>L’ enfado del gobernador, no obstant, vá anar refredantse poch á
+poquet, pera pendre en son ánim tot lo carácter d’un motiu de diversió.
+Ja ho havia dit éll: ¡si n’ obliga á fer de paperots aquest cárrech
+públich! Prou temps feya que venia desempenyantlo, pera que no sabés bén
+prompte ferse superior á las circunstancias. Per aixó, un trosset avans
+d’arribar á la parroquia, ja estava ’l gobernador en disposició de
+burlarse interiorment aixís del epissodi com de la candidesa de sos
+acompanyants.</p>
+<p>Un cop devant del temple, seguint las instruccions del alcalde, se
+posá al cap de la comitiva oficial y s’encaminá al banch dels regidors,
+precedit d’un masser que, per ignominia de la ilustració de Vilaniu,
+vestia gramalla, y aixis atravessá, primer pe ’l carreró que li feyan
+las discordants músicas, després pe ’l passadís que, de bon ó malgrat,
+anava obrint l’embadocada concurrencia de l’iglesia.</p>
+<p>Callá á fora ‘l desafinat rebombori; ’s tancá la porta principal com
+ho permeteren las empentas de la multitut; desde ’l chor tiraren la
+cortina del rosetó deixant lo temple en una mitja claror que feya lluhir
+més l’innúmera constelació de ciris; la copla, ja dalt de la tribuna,
+comensá á afinar los instruments de corda y á extendre en los faristols
+las particel·las de la missa, produhint una remoreta de fullas qu’
+esqueya ab la dels vanos qu’ abaix papallonavan; l’atapahida
+concurrencia se recullí com pogué, soná l’escardada campana de la
+sacristía, y al apareixer en lo presbiteri ’ls quatre oficiants,
+precedits dels escolanets ab ciris alts, la comunitat emprengué son cant
+desde las alturas del chor. Comensava l’ofici.</p>
+<h3 id="v">V</h3>
+<p>No cal dir si entre aquella munió de fidels que sobreixia per las
+portas del temple s’hi trobava tot lo bo y millor de la vila. Allí, sota
+l’alta nau, barrejadas entre la negror, que ’ls vanos aletejants
+salpicavan de colors clars, al peu de la escalinata del presbiteri,
+devant per devant del banch dels Regidors y á pocas passas una d’altra,
+s’havian aposentat ja, molt estarrufadas, las més gastadoras de Vilaniu,
+la jove Rodón y la pubilla Tárrega.</p>
+<p>Donya Mercé Rodón, una sanguínea de cabell ros ab ulls castanys y
+expressius, hauria sigut ben passadora, sense la gruixaria qu’ ab lo
+matrimoni anava posant, sense ’l prurit de prempsarse lo que no podia
+aprimar, y sens l’afany d’adornarse com una noya ab sombreros que no
+esqueyan á sa cara rodona y ja un xich cremada pe ’l sol de trenta cinch
+anys.</p>
+<p>En cambi, la pubilla era llarga, prima, desgalitxada com una I. La
+magrícia ab la negror de son cabell davan al color trencat de sa cara
+una morenor que no tenia, y encenian més lo brill de sos ulls petits y
+clavadissos que movia ab celeritat marejadora. Tenia nas aguileny, boca
+sombrejada per un bigotet bastant pronunciat, los llavis prims y sechs,
+y un coll desagrahit que no sabia com tapar, quan no duya
+mantellina.</p>
+<p>Abdúas eran amigas inseparables y feyan, de costat, la silueta d’un
+18; peró las vilaniuhencas, que no podian soportar ab serenitat aquell
+luxo que las humillava á totas, ni l’estufament orgullós ab que ‘s
+presentavan al passeig, las havian batejat ab lo renom d’Ocas. Las Ocas
+eran de molt temps há enemigas de Da. Isabel. La Rodón per la rivalitat
+política de son marit ab en Galcerán, may tan accentuada com de las
+derreras eleccions ensá. Avans, encare abdúas familias se tractavan; Da.
+Mercé havia visitat á l’Isabel l’única vegada qu’ aquesta aná á Vilaniu.
+Mentres don Joseph era viu, en Rodón se consolava de no oposar la seva
+candidatura á la d’aquell senyor que duya com vinculada en sí la
+representació del poble. Peró, mort lo vell Galcerán, era ja una altra
+cosa. En Rodón, capitost del partit lliberal, enriquit, ambiciós de
+figurar, y poch més ó menos de l’edat de don Pau, podia posárseli bén bé
+cara á cara. Lluytaren de debó, en Rodón gastá diners, promesas y saliva
+fent un sermó á cada poble del districte, apurá totas las influhencias,
+tocá tots los ressorts, y quedá vensut per una majoría aclaparadora. Se
+digué, sens esser veritat, que don Pau havia esmersat més diners qu’
+ell, que las mesas dels colegis havian fet moltas trampas, que s’havian
+prodigat amenassas á arrendataris y empleats. Donchs, estava vist que
+don Pau llensava ’l guant; en Rodón l’arreplegava, y guerra á mort.
+“Cadascú á casa seva” –digué ’l vensut. Y donya Mercé, desde llavors,
+feu propósit de no posar més los peus á casa Galcerán y de declarar á sa
+vegada la guerra á donya Isabel. Si ’ls marits lluytavan en los comicis,
+ellas lluytarian á casa las modistas y argenters.</p>
+<p>Donya Mercé no trigá en trobar una aliada bén decidida. La Sumpteta
+Tárrega, pubilla d’un bon patrimoni, havia somniat un temps ab la ma de
+don Pau. Sos pares li havian dit mil cops: “aquí no hi ha cap hereu
+digne de tú com en Galcerán” Y la noya havia comensat á ullar al jove
+com á la seva mitja taronja, y á habituarse á l’idea de qu’ un dia
+l’hereu vindria á demanar lo que se li guardava ab la mellor voluntat.
+Peró l’hereuhet se casá ab un’ altra. ¿Y quan? Precisament, quan la
+pubilla acabava de perdre al sobrevivent de sos pares, al vell Tárrega,
+que fou qui mes l’encoratjava á esperar. Aquell casament causá en l’ánim
+de la Sumpteta un desengany terrible, que may sabria perdonar. ¡Ella que
+li havia guardat la flor de la joventut, despreciant partits, refrenant
+la fal·lera del casori que la consumia! Ingrat!</p>
+<p>Llavors, plena de despit, la pubilla acceptá al actual pubill de qui
+havia dit mil pestas, un pobre diable molt més baix qu’ ella,
+magriscolis, de veu esquerdada, més mort que viu, un calsotas, protegit
+de’n Rodón á qui obehia á ulls cluchs. Lo xicot, que per falta de
+pesquis y de fortuna no havia pogut ni revalidarse de notari, buscava en
+lo matrimoni ab la pubilla més que la satisfacció d’un amor que no
+sentia, un acomodo segur. Ell se casava per l’interés; ella, no sols per
+despit, sinó per cálcul. De no poder enmaridarse ab aquell bon mosso que
+per tants anys havia ocupat son pensament, que tants anys havia inflamat
+sa imaginació de histérica frisosa, volia la Sumpteta un calsotas que la
+deixés gobernar, la més mínima cantitat possible de marit; y en Joanet
+Reig ho era en més sentits de lo qu’ ella meteixa presumia.</p>
+<p>–Sí, tens rahó –havia dit la pubilla á la Rodón– tens rahó; ja que’ns
+murmuran tant aqueixas miserables, no més perque’ns presentém bén
+vestidas, ja que tantas bocadas se fan de l’Isabel, si aquest estiu vé,
+com diuhen, l’hem d’ofegar, l’hem d’avergonyir. ¿A veure quí lluhirá més
+vestits y joyas? No sembla sinó que parlin d’una reyna, quan parlan
+d’ella. ¡Me fan un fástich! Sí, sí, conta ab mí. Anirém á Barcelona y’ns
+provehirém bé, eh?</p>
+<p>Y las vilaniuhencas partidarias de la Galcerán, que si no sentiren
+aquella conversa la suposavan, al saber lo viatje de las Ocas á
+Barcelona, esperaren ab candeletas aquell dematí. Dins de l’iglesia ‘s
+romperia ’l foch. La derrota de las Ocas era segura. ¡Ay quan entraria
+la Galcerán! Totas ellas recordavan encare, llepantse ’ls llabis, lo
+bonich efecte que causá aquell estiu. Quíns sombreros més graciosos!
+quins vestits més ben fets! quins chals, y quin garbo al posarse’ls!
+Donya Isabel havia aparegut com un figurí vivent. Encare la Montserrat
+Montellá duya una capoteta igual á la qu’ ella portava ’l dia de visitas
+de despido… Alló era elegancia y sal y distinció; no pas l’enfarféch de
+sedas y or que ’s posavan á sobre las Ocas…</p>
+<p>Y en aquesta disposició d’esperits, las vilaniuhencas feren cap al
+temple. L’ espectacle qu’ esperavan devia esser per’ ellas tant més
+interessant en quant totas ellas veyan segura la victoria de la
+forastera, molt més simpática á llurs ulls que las pretensiosas vehinas,
+que las Ocas. Totas entraren en l’iglesia ja dejorn, pera lograr bons
+puestos, prop de la Concepció, altar costejat pe ‘ls Galcerans, qu’
+havia sigut lo lloch predilecte de donya Isabel. Y tan depressa anavan,
+qu’ algunas ni prengueren aygua beneyta pera senyarse. La tradicional
+devoció de las vilaniuhencas sofri aquell jorn oblits de plányer. Ni las
+Montellás feren sa llarga salutació, ulls á terra y mans al pit llarga
+estona; ni las Viures anaren á visitar al Santíssim, ni las Roigs
+recorregueren los altars resant agenolladas en lo primer grahó lo
+consabut parenostre, ni la reposada viuda Marqués ordená, en veu quasi
+alta, al seu Felipet, un espigat de divuyt anys, que resés las tres
+avemarias. Tot eran tossetas, rich-rachs de vanos de nacre, miradas y
+ullets maliciosos vers hont seyan las Ocas, enflocadas de cap á peus.
+Fins las menestralas més rumbayres participavan d’aquella inquietut. ¡Y
+donya Isabel no venia!… Era capás de no compareixer!</p>
+<p>Llavors, irresistible frisansa s’apoderava de totas. Un qu’ altre
+vano ‘s plegava en séch, la seda cruixía, las miradas se llensavan
+atrevidas per la negror de gent qu’ ocupava l’ampla nau, y las menos
+dissimuladas s’acostavan al reixat de la capella, y de peu dret, ab més
+ó menys dissimulació, fitavan l’enlluhernadora clapa de la porta gran,
+hont s’apilotavan aixáms de personas.</p>
+<p>Per fí, quan menos s’ho pensavan, donya Isabel s’obrí pas entre las
+donas que seyan al peu del reixat y entrá en la capella, saludant á un
+cantó y altre ab imperceptible moviment de cap y discretíssima rialleta.
+Donya Isabel portava un senzill vestit de llaneta blau turquí, si tallat
+ab elegancia, nú de tota pretensió. Cobria son cap una mantellineta de
+blonda, y sas mans, calsadas de pell de Suecia, sostenian ab natural
+posat un elegant devocionari y un vano d’ébano y setí. Las únicas pessas
+d’or que se li entreveyan eran l’imperdible, que cenyia la mantellineta
+un poch á l’esquerra del pit, y ’ls rosaris, que duya enrotllats com un
+bracelet.</p>
+<p>Lo contrast d’aquest modo de vestir, ab las plomas, arrufats y
+argentería que duyan las Ocas, era evident fins en aquella mitja llum.
+Gran, molt gran y desagradable fou, donchs, la sorpresa qu’
+esperimentaren las partidarias de la Galcerán; peró major fou l’alegria,
+la boja alegria que s’apoderá de las rivals. La jove Rodón se posá roja
+com un plat de foch, y, al tombar la vista, trobá ja tan remoguda á la
+nerviosa Tárrega, que saltironava en la cadira frisosa
+d’ajuntárseli.</p>
+<p>Mentrestant, la confusió y desmay de las altras no tenia fi. Perque,
+¿qué volia significar donya Isabel ab sa conducta? Era qu’ al decidirse
+á viure allí havia determinat no acceptar la lluyta á que la provocaren
+l’altra vegada las Ocas? ¿Se li havia acabat l’humor de vestir bé, ó
+l’havian acobardida aquellas ab l’afany de comprar que las acorava?
+Qualsevols que fossen los motius, seria tristíssim que donya Isabel
+prengués semblant determini, quan, ja per sa figura, ja per son exquisit
+gust, ja per sa fortuna, tenia forsas sobreras pera abatre y anorrear á
+sas rivals, ab lo qual deixaria satisfets justíssims desitjos y ’s
+captaria l’agrahiment de la generalitat de las vilaniuhencas, que no
+tindrian ja may per vergonyós lo veures aventatjadas en elegancia si,
+qui aixó lograva, era una forastera, una dama de ciutat y, al cap y á la
+fí, la veritable senyora de Vilaniu.</p>
+<p>Mentres tal pensavan las humilladas, no assaborian prou bé ’l pler de
+la victoria las vencedoras, tement que llur triomf havia d’esser
+rebaixat ab suposicions que tendirian á engrandir la noblesa d’ánima de
+donya Isabel. Y baix la pressió d’aquest temor, comensaren á rumiar com
+contrarrestarian eixa propaganda.</p>
+<p>Se tractava d’una astucia; buscarla donchs. Ni la orquesta, ni ’ls
+cants, ni ’ls crits y conceptes del predicador pogueren
+distráurelas.</p>
+<p>Acabat l’ofici, retiradas ja las autoritats ab lo mateix soroll que
+las havia acompanyat al temple, la jove Rodón, més maliciosa y astuta
+que la pubilla, procurá atráuresela pera anar a veure ‘ls castells á
+casa Montellá. Situada, aquesta, devant per devant de casa la Vila, era
+la que mellors balcons tenia pera contemplar l’espectacle. La pubilla
+Tárrega, no comprenent lo plan que la proposta inclohia, se negava á
+ficarse aquell dia á casa d’unas amigas de la Galcerán, hont, sens
+dubte, sentiria elogis temuts, y hont ni tan sols podria darse ’l gust
+de fer morir d’enveja á la rival. Perque bén segur que, quan s’havia
+presentat á l’iglesia tan senzilla, era que tindria ’l propósit
+d’entornarsen directament á casa á fí d’arreglar la taula del
+gobernador. Peró com, tot discutint, trobés á sa amiga menos ben posada
+de lo que de lluny li havia paregut y cregués qu’ á son costat aquesta
+havia de quedar no poch desmerescuda, acabá no sols acceptant, sinó
+trobant que, contat y rebatut, no hi hauria pas mellors balcons que ’ls
+de casa Montellá en tota la plassa.</p>
+<p>–Y sí, filla. –exclamava triomfalment donya Mercé Rodon, tot fent com
+qui ‘s posava bé lo medalló d’or penjant del collaret, á fi de que la
+pubilla hi fixés l’atenció.– Per’ anar á qualsevol altra casa, haurias
+d’atravessar la plassa, y ¿quí l’atravessa ab aquestas empentas?</p>
+<p>–¡Quín medalló més hermós! –feu la pubilla, trencantli la paraula, no
+tant pera darli gust, com pera esbravar involuntariament la preocupació
+que en aquell instant la dominava. Ella no li havia vist comprar aquell
+medalló.</p>
+<p>–T’ agrada? Ara me ’l va regalar en Pepet.</p>
+<p>Y dihent aixó, agafá ab los dits enguantats de lila, la joya, qu’ era
+del tamany y forma d’una cullera, y l’acostá vers l’amiga com si volgués
+donarli una cullerada més d’enveja. Una y altra, farcidas de joyas,
+d’una llambregada, ‘s passaren revista á tota l’argentería qu’
+ostentavan com aparadors ambulants.</p>
+<p>–¿Veus? –seguí donya Mercé, endolsint la beguda ab una veu tan melosa
+com pogué– Eixirém per la porta del campanar, atravessarém lo carreró
+d’en Simonet, y ab un salt som á la porta falsa que té en Montellá al
+carrer del Reixat-Vell.</p>
+<p>La pubilla oposá encare, que ’l seu marit no podria pujarhi; peró
+donya Mercé insistí en que no importava, que tampoch feya propósit
+d’anarhi en Rodón. Ja las deixarian á la porta. Feren una senya als
+marits y eixiren, deixant lo temple gayre bé desert, la prou pesada
+atmósfera carregantse més y més ab lo tuf oliós de cent cremells
+fumejants.</p>
+<p>Quan las Ocas hi arribaren, la casa Montellá sobreixia ja d’animació;
+tot l’altar de la Concepció hi havia fet cap; sos balcons estavan
+convertits en hermosas toyas d’escullidas flors, segons felís expressió
+de don Tomás Riudabets, un conco acartonat de Vilaniu que, malgrat sos
+cinquanta anys y figura de Quixot desgalitxat, rondava sempre fet un
+mico, entre faldillas, vestit de llampants colors, carregat de potingas
+y cosmétichs.</p>
+<p>Donya Rosa Montellá que, com sa filla, ‘s desfeya per obsequiar á
+tothom, se n’ emportá á las duas elegantonas al balcó de l’esquerra hont
+hi havia las mamás, entre ellas donya Francisca. Pero aquellas trobaren
+ben prompte que no era pas aquell balcó ’l lloch que las hi pertocava.
+¿Qué hi havian de fer las reynas de la moda entre aquell munt de
+carcamals embolicats ab faldillas de setí del any quaranta y mantellinas
+de l’antigor? Ellas volian destacar entre las poncelletas perifolladas,
+entre aquellas caronas frescas, coronadas de flors y rúixas
+vaporosas.</p>
+<p>–Ay, nó, no’ns posi aquí, donya Rosa, –exclamá la Rodón– ¿no veu que
+no hi cabém, que las molestarém á vostés?</p>
+<p>–Y tal! –afegí la pubilla Tárrega.– Nosaltres en qualsevol part.
+No’ns tracti de compliment; potser allá, ab las noyas…</p>
+<p>Tres ó quatre rialletas s’ofegaren en los llavis contrets de las
+respectables mamás, ensemps que la pubilla ’s tirava enrera una gran
+cinta del gorro, y d’una llambregada resseguia ab pena la toquilla de
+donya Rosa. Mentrestant, la Rodon s’abocava al balcó y, tot signant,
+afegia:</p>
+<p>–Veu, donya Rosa? al costat de la seva Montserrat hi ha tres nenas
+que no’ns taparán gens.</p>
+<p>–Té rahó, allí estarém divinament, y vostés quedarán amplas.</p>
+<p>–Ah, per nosaltras no, ab molt de gust… Totas hi cabém –respongueren
+las aludidas, desitjant per revenja ferlas quedar allí.</p>
+<p>Peró ab prechs y falsos cumpliments, las Ocas guanyaren la partida.
+La senyora Montellá no tingué més remey que portarlas fins al balcó de
+la dreta, arrancant d’allí á las tres nenas quan més cofoyas estavan de
+figurar entre las pollas y jovenets dels quals recullian las flors
+sobreras. Las més grans, al veure venir las Ocas, sentiren un disgust.
+¡Tan bé com estavan! En aquell balcó hi havia també l’Albert, sobre ’l
+qual, temps há, tenia posats los ulls la Montserrat, una sabudeta pálida
+é insignificant, de figura no despossehida de gracia, que llegia á
+Fernan-Caballero, Trueba y Octavi Feuillet. Totas havian celebrat
+l’arribada d’aquell jove que duya fama d’home de profit y que, com fill
+mimat dels Galceráns, podia dárlashi novas de donya Isabel. Per ell
+s’enteravan de l’estat delicat d’aquella senyora, ab grans exclamacions
+de compassió y bon afecte, quan arribaren las rivals á trencar
+l’entretinguda conversa.</p>
+<p>Hi hagué un moment de confusió, durant lo qual, allá interiorment,
+don Tomás va plányers de la dolensa de donya Isabel, á qui professava
+cert respecte y estimació de vanitós. ¡Tan bé com l’altra vegada havia
+sigut rebut! Sos ulls, no obstant, se fixaren ab certa tristesa sobre
+l’esquerpa donya Mercé, pensant que potser hauria de raure encare á las
+mans de l’histérica pubilla que li semblava més fácil. Don Tomás estava
+ja cansat de la criada ab qui vivia sol. Després, era ja hora de que, á
+la posta de tant y tant buscar, se li rendís alguna senyora com cal. Y
+llensá un adolorit recort á l’única conquista de cent anys enrera, la
+viuda que se li morí. Peró ’ls compliments á la fí acabaren, resignantse
+las Ocas á passar á primera fila, mentres las noyas prenian inventari
+minuciós de la joyería, flochs y plomas que duyan aquellas elegants.
+Encare, la Rodón, si no portés aquell sombrero rodó que li feya més
+bufalluda la cara, ni ’l vestit tant estret que feya rebotre més sas
+desmesuradas carns, podria passar mellor que l’espingarda de la pubilla
+ab aquell gran aucell dalt del cap, que l’agegantía més y més! La
+primera, al menos, era frescota com una pagesassa, tenia bons ulls y un
+plegat de boca bondadós; que la segona, tan alta, tan magra, tan
+descollarada, ab aquell mostatxet mal dissimulat pels polvos d’arrós y
+aquell ayre de mal geni, vaja, no podia anar. Després, los colors tan
+mal casats, tanta pedreria y or!</p>
+<p>–Oh! oh! quin balcó més distingit! –saltá en Riudabets sortint de sas
+abstraccions.– Aixó es el palco real!</p>
+<p>–Gracias, gracias…</p>
+<p>–Don Tomás sempre tan amable –afegí la Montserrat, buscant ab una
+rialleta maliciosa dirigida á l’Albert, un aplauso á son talent.</p>
+<p>Pero aquest contemplava la bullidora plassa per las elásticas
+escletxas que li deixavan los capets sedosos é inquiets, los flóchs y
+plomas y ombrelas de primera fila.</p>
+<p>–No ‘m digui amable, díguim just, Montserrateta. Miri, si nó, la
+plassa… Y, á propósit: ¿quan se desvesará de dirme don Tomás? Es qu’ es
+prou, Montserrateta, qu’ encare li fassi respecte! A vosté, una
+senyoreta tan ilustrada; jo, jo, que no faig respecte á ningú!</p>
+<p>Tot lo balcó esclafí de riure, fins l’Albert, qu’ aquesta vegada notá
+que la Montserrat s’havia colocat al costat seu y exagerava la passió de
+riure, clavantli miradas que volian dir: “¿Eh que’n es d’infelís? Tu y
+jo sols ho podém apreciar.”</p>
+<p>–Ni’n vull fer, –prosseguí don Tomás.– Oh, es que ni’n vull fer;
+enténguinho be, senyoras, ni’n vull fer! Qué ne’n treu un de fer
+respecte? Ser temut y no estimat… Y jo, cabalment, lo que desitjo es
+amor, molt amor… <em>Que el amor es el consuelo de las almas bien
+nacidas</em> –com deya ’l poeta–… Després que, don Tomás, don Tomás, no
+se que ’m fá… ompla tant la boca! En la bona societat se suprimeixen los
+títuls, se procura ab diminutius aplanar la més petita vall que separa y
+encongeix la fraternitat. Aixó ja ho sab vosté, Montserrateta. Donchs
+¿per qué no puch conseguir que ’m diga Tomaset, com totas las amigas? No
+es veritat, Sumpteta?</p>
+<p>–Jo ho créch que té rahó en Tomaset –exclamá la gegantina pubilla. Y
+tot seguit, frisosa ja de rompre ’l foch, trencá dihent: –Y que no ho
+veuhen quí hi há á Casa la Vila? En Galcerán, lo seu sogre, ’l
+Gobernador… No ’ls veuhen? Qui sab si hi deu ser donya Isabel?</p>
+<p>L’ Albert no pogué contindres. Sos ulls escorcollaren lo balcó del
+Ajuntament, y, entre las autoritats, vegé á son pare accionar ab calor,
+mostrant al general las balconadas de gent del voltant, després la
+plassa esmaltada de coloraynas com un jardí, sorollosa com la mar.</p>
+<p>–Eh qu’ es poétich aixó? –feu la Montserrat, quasi á l’orella del
+jove.</p>
+<p>–Molt pintoresch –mormolá ell.</p>
+<p>–Y are! Donya Isabel á casa la vila? –exclamá una de las noyas
+Roig.</p>
+<p>–Y per qué nó? –objectá tot desseguida donya Mercé.</p>
+<p>–Si no hi ha més que senyors…</p>
+<p>–Y qué faria si no honrarlos? –saltá en Riudabets.</p>
+<p>–Oh, jo ho crech. Y ademés, que per la seva posició, pe’l seu talent,
+pe’l seu tracte, potser alli es hont li pertoca –afegí la pubilla, ab
+veu massa aspre y clavant una mirada á l’Albert qu’ aquest cullí ab
+l’indignada sorpresa de qui ’s sent una grossería.</p>
+<p>–Psse!… –feu la Rodón.– Per’ acompanyar al seu papá y al gobernador,
+no diré que no hi vingués… peró per lo demés, qué hi veuria aquí?</p>
+<p>–Y es clar, una senyora acostumada á Madrid y á Barcelona, una
+senyora qu’ ha viatjat tant per l’estranger… francament, no crech que
+puga trobar atractius en una festa de poble.</p>
+<p>–Donchs jo tinch una idea ben diferent de donya Isabel –oposá la
+Montserrat, ab tó reptador– ¿No es veritat, Albert?</p>
+<p>Aquest se contentá de respondre arronsant las espatllas y llensant
+una mirada de llástima á son entorn.</p>
+<p>–Tant meteix, si ’s trobés entre aquest pom de flors… –insinuá en veu
+enmelada en Tomaset.</p>
+<p>–Entre nosaltres!…</p>
+<p>–Pobretas! –exclamaren las Ocas, ab veu hipócrita.</p>
+<p>Y la Rodón afegí:</p>
+<p>–Que no l’ha vista, Tomaset, á l’iglesia?</p>
+<p>–A mí no se m’ escapa res de lo excelent, senyora. Tampoch se m’ ha
+escapat vosté.</p>
+<p>–Y no ha notat qu’ anava ab un vestit d’estar per casa?</p>
+<p>–Ah, sí; un vestit de negligé. Aixó es molt elegant.</p>
+<p>–No obstant –saltá la Tárrega, ab veu nerviosa– vosté, que per tal se
+té, hi anava ben estiradet, ab tot lo bó y mellor de sa calaixera.</p>
+<p>Don Tomás se defensá, llavors, dihent qu’ ell se referia als usos y
+costums de ciutat; aixó no obstant, regoneixía qu’ en una vila, ‘l dia
+de la festa major, no devia ferse altre que lo qu’ ellas y ell meteix
+havian fet. Peró si donya Isabel havia patit una distracció, era molt
+perdonable.</p>
+<p>Entre las enemigas de las Ocas hi hagué un altre moviment
+d’indignació. La Montserrat portá la veu, oposant en defensa de la
+Galcerán qu’ aquesta venia delicada de salut, que devia estar encare
+fatigada del viatge y que, segurament, enfeynada per las criaturas y ’ls
+forasters, ni temps hauria tingut pera vestirse. Las demés senyoretas
+del balcó apoyaren la defensa ab moviments de cap é indirectas
+fortas.</p>
+<p>Los ulls de las Ocas y de la Montserrat interrogaren una volta més
+los del noy Merly. Peró aquest se resistia á pendre partit, mostrantse
+tancat en la més absoluta reserva. Interiorment, un mar de fel inundava
+son cor. Aquella discussió osada y mesquina sobre un acte tan inofensiu
+de la seva amiga, l’omplia de dolorosa sorpresa, li feya detestar una
+vegada més l’atrás de sos convehins, la meteixa simpatía que li
+manifestava la noya Montellá. Si ell parlava, diria desvergonyiments á
+dreta y esquerra. Lo mellor, donchs, era callar, mal que passés plassa
+de desagrahit envers la familia Galcerán, objecte d’aquella escaramussa.
+Son orgull se rebelava á fer actes y confessions devant d’aquella
+genteta. Mes, malgrat son determini, estigué á punt de saltar quan sentí
+que la Tárrega exclamava ab tó envalentonat:</p>
+<p>–Donchs, veuhen, jo no m’ hauria atrevit á presentarme al Ofici
+d’aquella manera, per por que la vila pensés que ‘m dava de menos de
+lluhirhi lo poch ó molt qu’ una té.</p>
+<p>Y recalcá en lo possible las derreras paraulas.</p>
+<p>–Qué vol que li diga? interposá la Montserrat, enardida pel foch del
+contrari y pe’l desitj de conciliarse una vegada més las simpatías del
+noy Merly.– Aixó sembla suposar orgullosa á Da. Isabel. Perdoni, jo l’he
+tractada bastant, y d’orgullosa no’n té res. ¿No es veritat Albert?</p>
+<p>Peró l’interpelat havia eixit ja de la sala, plé d’un fástich y
+malhumor que las Ocas li llegiren á la cara. La pubilla hi quedá
+pensant. ¡Hum…!</p>
+<p>–Orgullosa! Aixó sí que no –afegí en Riudabets.– Ja ho he dit un’
+altre cop, la senyora no es d’aquí, está malalta…</p>
+<p>–Aném, per estar anémica… No ’m fassin riure… –objectá donya Mercé.–
+Potser no té ’l decahiment de forsas que jo tinch.</p>
+<p>Y com vegés dibuixarse la rialleta de burla en totas las caras,
+s’encengué de debó y assegurá pe’ls seus Deus que, malgrat sas carns,
+sentia una flaquesa de forsas extraordinaria. Peró com l’incredulitat se
+retratava en tots los semblants y la corprengués la por de perdre la
+batalla comensada, s’asserená y ab to conciliador prosseguí:</p>
+<p>–Be, peró, jo sempre dich: terra á que vas, usansa que hi trobas. No
+vull suposar que donya Isabel sia una orgullosa d’aquellas que ni ho
+saben dissimular. Res d’aixó. També la tinch tractada y may ho he notat.
+Peró, parlant desapassionadament, dihentho aquí, entre nosaltres, –y
+desitjo que no ’s repeteixi á fóra,– la gent de ciutat, com que tenen
+més mon, saben amagarho tot mellor. La rebrán tan bé com vulga, li farán
+la gara-gara tant com vulga; peró aquí, dintre ’l cor, ¡uy, que’n tenen
+de secrets! Si vosté vol descubrilshi, no ’s fixi pas en las paraulas;
+examini ’ls actes.</p>
+<p>–Ah! aixó sí –exclamaren las altras y fins en Tomaset, deixantse
+arrastrar per aquella enveja sumorta que suscita en los vilatans recels
+contra la gent de ciutat.</p>
+<p>–Y aném á veure –seguí aquella, coneixent qu’ ab son discurs duya
+camí de triomfar– ¿qué tindria d’estrany que la jove Galcerán, filla
+d’un general, esposa d’un diputat y gran propietari, rica de sí com no
+n’ hi ha cap més á la vila, relacionada ab lo bo y mellor de Barcelona y
+ab la noblesa de Madrid, instruhida en bons colegis, acostumada á un
+modo de viure que, no s’ofenguin, m’ hi poso jo la primera, á un modo de
+viure que cap de nosaltres tenim, se dongués de menos, no diré
+d’alternar fins á cert punt, peró si d’intimar ab las vilaniuhencas? Jo
+li faig justicia, ho comprench; comprench que per aixó ha de baixar de
+nivell y es exigirli massa sacrifici.</p>
+<p>Al arribar aquí, abandoná ’l balcó en Felipet, obligat á parar la
+conversa ab las noyas per haverlas distret la present discussió:</p>
+<p>–Quin alét! Com las hi apreta! –feu á l’Albert, celebrant lo talent
+de l’oradora.</p>
+<p>Peró l’Albert, sens obrir boca, se ’l mirá ab fástich, y passejantse
+sol per la sala, ab lo cap baix y ab fonda amargura, exclamá:</p>
+<p>–Quina gent! quina gent!</p>
+<p>Mentrestant la de Rodón seguia en lo balcó posant en jóch tots los
+ressórts de la seva eloqüencia y del enginy femení. Coneixia
+perfectament la forsa de persuassió que té sobre ‘ls demés la humillació
+propia, y per’ aquest camí anava atrayentse á l’auditori y rodejant de
+prevencions ab tal habilitat la figura de donya Isabel, que, fins sas
+majors admiradoras, quan se’n adonaren, la vejeren com en un castell
+ahont sols podrian entrar si la castellana ‘s dignava fer baixar lo pont
+llevadís. Prou sabia la Rodón qu’ aixís enlayrava á la rival, peró aixís
+també cavava ’l fosso d’aislament que de moment calia, la posava en
+situació d’esser envejada primer, arreu odiada, y comensava á reunir
+forsas enemigas pera empendre ’l siti y enrunar un dia ’l castell.</p>
+<p>Los ánims vacilavan encare, quan la pubilla Tárrega, havent meditat
+prou sobre l’ayre de fástich ab que las escoltá l’Albert, per lo que
+fos, acudí al medi grosser de tirar á volar mitjas paraulas pera fer
+naixer sospitas calumniosas.</p>
+<p>–Tu dius que ‘ls fets son lo que descubreixen las intencions de la
+gent de ciutat, –interposá– Tant es veritat qu’ are conjumino aqueix
+retrahiment qu’ observém avuy en donya Isabel ab lo que’ns deya aquell
+senyor ¿sabs? y mira si tenia rahó.</p>
+<p>–Bé, no, aixó podria esser casualitat –feu la Rodón, sabent bé que no
+aludia á res, peró fingintse una vegada més possehida de la
+imparcialitat major– Jo alló no ho crech pas.</p>
+<p>–Prou ho veurém. Jo no espero que vagi al cassino.</p>
+<p>–Quan, avuy? Si que hi anirá, no hi té d’anar…</p>
+<p>Y al arribar aquí, la trassuda enemiga, coneixent qu’ intentar més,
+aquell dia, era exposarse á ensopegar per corre massa, mudá de conversa,
+portant l’atenció dels oyents als demés balcons de la plassa, fent
+pronóstichs de lo que seria la professó y de cóm estaria ’l ball, y
+mostrantse, per incidencia, quan la conversa s’ho duya, la més benévola
+admiradora de donya Isabel y de tots los seus.</p>
+<p>Mentrestant, la plassa bullia d’animació, los castellers feyan
+proesas de forsa inaudita qu’ aixís oprimian los cors com promovian
+esclats atronadors de crits y picaments de mans, y en lo balcó del
+costat, lo bon senyor de Montellá, un vell de bona arrel, tan sá de cos
+com d’ánima, y candorós com un noy, deya molt convensut á l’Albert:</p>
+<p>–Véus si n’ es d’hermós aixó? ¡Quina pau, quina confraternitat! Aquí
+tothom se barreja en una sola lliga, vinga broma y fóra murmuracions ni
+etiquetas; la festa manté tots los cors alegres; tot es bona voluntat y
+puresa d’intencions.</p>
+<p>L’ Albert lo mirá un moment com si contemplés un boig.</p>
+<h3 id="vi">VI</h3>
+<p>A las duas de la tarde, quan la familia Galcerán s’asseya á taula ab
+son hoste, la plassa de la Vila quedava deserta, havia cessat per tot
+arreu l’amohinador rebombori de la festa, y, per primera volta aquell
+dia, ‘ls malalts y criaturas de bolquers dormian y ’ls pardals
+saltironavan tranquilament per carrers y plassas. La cridoria s’havia
+recullit dintre las casas, y al soroll aixordador, qu’ avans promovian
+los are ajeguts timbals y grallas, havia succehit la vidrosa remor de
+plats y copas que trincavan sens parar, en mitj de las riallas de
+francatxela á que s’entregavan los vilaniuhenchs. Era ’l moment en que
+boigs y sabis, arruixats y prudents s’aprestavan á reparar las forsas
+perdudas, assaborint los plahers d’un suculent dinar de festa major.</p>
+<p>–Ah! finalment reposarém una estona! –exclamá ’l gobernador, tot
+extenentse ’l tovalló en los genolls.</p>
+<p>–Y no gayre temps, amich Dominguez, –respongué sonrihent don Pau,
+desitjós de promoure l’expansió qu’ es lo mellor amaniment d’una taula
+de convidat.– Pensi que, á las sis, haurém d’esser a la professó, y no
+fassi pas propósit de dormir la mitjdiada, que no acabarém de dinar
+sense que’ns amohinin las visitas, y al devant de casa tornin á sonar
+grallas y músicas.</p>
+<p>–Prou m’ ho figuro, prou! –digué ’l gobernador, servintse un plat de
+purée de pésols y donant á son company una mirada de conmiseració
+recíproca.</p>
+<p>–Pobre Dominguez, no ’l deixarán reposar, –interposá donya Isabel,
+mentres remenava ab la cullereta lo plat de la nena que no volia
+deixarsel refredar per la minyona.</p>
+<p>–Senyora, senyora, cregui qu’ ho necessito! Vosté no sab quin’ una
+me’n han jugada aquest dematí? ¡Pot pensar vosté com m’ han posat lo cap
+després, á casa la vila! Sórt qu’ un ja está fet á aqueixa eterna
+chismografía que brunz al entorn de tot gobernador. Sórt que lo que m’
+entra per una orella me surt per l’altra.</p>
+<p>–Ja he vist á casa la vila quan se l’enduyan pels recons l’alcalde,
+‘l comandant d’armas, lo tinent de la Guardia Civil, l’administrador de
+correus, lo jutje… en fí, tots los qui m’ han amohinat á mí primer
+–digué don Pau. Y comensá llavors á pintar graciosament á son amich la
+ridícula escena del despido d’aquellas autoritats quan volia parlarli á
+solas.</p>
+<p>L’ expansió aná prenent peu ab aquella progressió rapidíssima que res
+logra com la familiaritat d’un dinar, y derrera la relació de don Pau,
+plogueren descripcions dels epissodis divertits qu’ havian ocorregut als
+tres homens públichs qu’ ocupavan la taula. Lo gobernador, que, quan
+s’hi llensava, manejava com ningú ‘l llápis del caricaturista, descrigué
+ab tals toquets la recepció de qu’ havia sigut objecte aquell matí, que
+produhí en tots la major hilaritat. Tocá arreu ‘l torn al exámen del
+artificiós panegírich de Sant Joan qu’ havia pronunciat en castellá
+enmidonat, un predicador foraster, y parlant en sério, hagueren de
+convenir los comensals en que Vilaniu tenia l’extranya habilitat que se
+li atribuhía pera celebrar solemnes funcions religiosas. Lo que no podia
+admirarlos com als vilaniuhenchs, eran l’orquesta de’n Metus ni las veus
+de nas dels cantors, tan difícils d’escoltar sens’esgarrifansas com de
+remembrar sense ganas de riure pera qui tingués l’oído un xich educat.
+Lo senyor Dominguez probá, ademés, que s’havia fixat molt en las noyas
+de la vila, elogiant la bellesa de las duas ó tres que sobresortian per
+aquesta qualitat, y qu’ havia ja ullat també ‘l general, desde ’l
+carrer, quan eixian de l’iglesia. Per últim, seguint lo gobernador la
+revista de sas impresions més graciosas, l’emprengué en descriure las
+duas senyoras que més li havian cridat l’atenció per llurs figuras y
+enfarfegat vestir. Una d’ellas, alta com un estrenyinador, escollarada,
+espatlluda y ab certs rasgos que recordavan á la geganta de la vila,
+resultá ésser la pubilla Tárrega. Deya de l’altra, qu’ era grossa, de
+cara rodona com un girasol, y que li havia donat pena ab son afany de
+comprimirse l’exhuberant musculatura que li rebotia per tot arreu en
+forma d’embutifarraments. Y al fer aquesta descripció, prou realista
+pera imaginarse una figura digna del cisell de Churriguera, acompanyava
+encare la frase ab uns moviments de má, semblant pinsarse las parts del
+cos que descrivia, com si volgués inflárselas en la mesura que
+l’imaginació se las representava.</p>
+<p>–¡Oh! no sigui cruel aixís, Dominguez, no sigui tant cruel –exclamá
+la Galcerán, rihent á desdir com los demés– vosté está fent la
+caricatura de la flor y nata de l’elegancia vilaniuhenca.</p>
+<p>–¡Ah! es la dona de’n Rodón á quí’t descriu ara –cridá, entre rialla
+y rialla, don Pau, qu’ havent ignorat sempre las aspiracions de la
+pubilla no ’s fixá tant en la descripció d’aquesta.</p>
+<p>–Y prou que ho sé. Per Déu, Dominguez, vosté es temible! Y dispensi,
+no s’hi ha fixat prou bé: la Rodón es grossa, peró es guapota, molt
+fresca y té molt bons ulls.</p>
+<p>–Senyors –continuá ‘l gobernador– jo no sé qui son; per lo tant no
+tinch ánim d’oféndrelas. Descrich lo que m’ ha fet més gracia; perque,
+francament, al veure primer aquella gegantessa espatlluda com un
+penja-robas, y després l’altra, que no dubto será com vosté diu, peró
+apagesada, totas duas tant plenas de pretensions y posturas, he hagut de
+fixarmhi forsosament.</p>
+<p>–Ah, ja sé, ja sé quí vol dir –saltá ‘l general.– Son unas que’l
+síndich m’ ha fet mirar ab uns gemelos desde dins de Casa-la-Vila,
+presentantmelas com los figurins de Vilaniu, unas qu’ eran á casa
+Montalbá… ó Murallat…</p>
+<p>–Cla! cla! clach! –feu lo matrimoni Galcerán al sentir la disbaratada
+tergiversació del seu pare.</p>
+<p>Y aquest seguia dihent:</p>
+<p>–L’ una duya un sombrero ab un aucell gros com un lloro, ¿no es
+veritat? L’ altra, aquell fardo de pa-de-pessich, me sembla qu’ anava ab
+un sombreret petit com una gorra de quartel xata, que li exagerava
+desmesuradament la seva cara de pá de munició. ¿Son aqueixas?</p>
+<p>–¡Exactament! –feu lo gobernador.</p>
+<p>–Peró per Déu –repetí donya Isabel– no se’n rigan aixís, pobras
+senyoras! Tingan en compte qu’ aquí no veuhen, que no poden comparar,
+que no poden educar lo gust. ¿Qué dirán vostés de mí mateixa, quan fassi
+tres ó quatre anys que visca aquí? Jo seré com ellas; jo ’m ornaré com
+ellas.</p>
+<p>–¡Com ellas! Per la Verge dels Dolors, no digas disbarats, sinó t’
+arranquém d’aquí tots –exclamá son pare.</p>
+<p>Y, mentrestant, seguian encare rihent com boigs.</p>
+<p>–Vostés, els homes, no saben que res desfigura tant com anar
+descossada; que res afavoreix tant com una cotilla ben feta. Aquí (vaja
+no riguin aixís, escóltinme un poch) aquí, com en tots los pobles, lo
+desitj de la comoditat se sobreposa al del benveure. Es ja corrent
+l’anar horas y horas descossadas las senyoras; s’abandonan y, quan
+voldrian remediarho, lo cos ha perdut ja tota la gracia. Lo meteix me
+passaria á mí, si ’m deixés portar per l’exemple. Vaja, no sigan tant
+mofetas. ¡Mirin, mirin, com s’hi han fixat!</p>
+<p>–¡Oh! y ’l papá –interposá don Pau– fins se las ha contempladas ab
+unas ulleras, cregut que anava á veure unas divinitats.</p>
+<p>Y tots s’entregaren novament á riure, menos donya Isabel que reduhí á
+indulgent rialleta lo que’n los homens era ja convulsió histérica
+difícil de dominar.</p>
+<p>–Resulta de tots modos que vosté, Isabel, regoneix, com nosaltres,
+que las tals son duas estranyesas.</p>
+<p>–A poch á poch; no he confessat tal cosa –respongué l’aludida, fent
+morir de riure á sos oyents al véurela embolicada en la lógica conclusió
+de son contrincant.</p>
+<p>–Bé, vosté es massa indulgent pera fer confessions d’aquesta classe;
+peró si poguessem penetrar dins de la seva ánima… En fí, vosté ha dit
+prou pera que nosaltres, descartant aqueix crit de sa hermosa
+conciencia, hi poguém llegir una completa confirmació del meu parer…</p>
+<p>–Ahir, deya vosté qu’ es tant difícil llegir en l’ánima d’una dona
+com en un paper tirat al fons de la mar agitada.</p>
+<p>–Senyora, jo parlava de la dona tipo, no de la dona-ángel.</p>
+<p>En aquest moment, lo criat, qu’ entrava portant en l’ayre una gran
+plata sobre la qual jeya un hermós llus á la mayonese, anunciá á don Pau
+la presencia del ball de Bastonets que passava la capta.</p>
+<p>–Es veritat –feu l’hereu Galcerán.– Ja comensa ’l llevant de taula.
+Mira, demunt del escriptori trobarás un paquet de mitjos-duros; que la
+Queta ’ls vaja distribuhint á tots. No ’ls feu pas entrar; que’ns deixin
+dinar en quietut.</p>
+<p>En Pepito y l’Anita escoltaren aixó obrint uns ulls com unas
+taronjas, y acabaren fent un patarrellet que hauria ben prompte esclatat
+en plorallas de no adonarsen la seva mamá.</p>
+<p>–Y no ’ls privis d’aqueix gust –digué l’avi, al notar que la mare ’ls
+estava amanyagant pera convence ’ls de no ésser exigents.</p>
+<p>–¿Qué tenen, pobrets? –preguntá ’l gobernador.</p>
+<p>–Res, res, feren los pares.</p>
+<p>–Sí –replicá l’avi– Jo li diré, Dominguez, lo que tenen. Ara anirán
+venint comissions de las comparsas y balls de tota aquella moxiganga que
+vosté ha vist ¿sab? Y quan las pobres criaturas voldrian contemplarlas
+de prop, lo seu pare dóna ordres perque ’ls despatxin allá fora.</p>
+<p>–¡Y tenen rahó las criaturas! Donchs no ploréu, fillets; jo só ’l
+senyor Gobernador, y jo <em>ordeno y mando</em> que las comissions
+entrin aquí. <em>Señor diputado, revoque usted la órden en obsequio á la
+honra, á la altísima honra que recibe usted de tenerme á la
+mesa.</em></p>
+<p>–¡Bravo, bravo! –cridá l’avi picant, de mans.</p>
+<p>Don Pau revocá l’orde, los dos nens se xuclaren en dins las
+llagrimetas tot regalant en cambi rialletas aixeridas, y desde aquell
+moment comensaren á desfilar de tant en tant, per aquell menjador,
+parellas y més parellas d’homes ja vells, ja jovenots, tant
+extravagantment disfressats com pot concebirlos lo cervell en
+desvari.</p>
+<p>Avans d’entrar se sentia una veu grossa y fonda que desde l’escala
+cridava, “Ave María” ó “Qui há assí?” y apareixian arreu, ab una safata
+á la má, sembrada de monedas d’argent y coure, los estranys pidolants.
+Es cert que desde aquell moment los comensals degueren contenir la
+franca expansió á que s’havian entregat; peró ’l nou espectacle valia
+ben bé aquest sacrifici. No hi há guardarropía de teatre que puga
+subministrar una combinació tant estrafalaria de pessas de vestir, ni
+lograria ’l més consumat caricaturista idear jamay monstruositats y
+anacronismes com los que conseguian candorosament aquells homens al
+disfressarse. En mitj del trastocament de sexos, épocas y colors, se
+descubria ademés aquella propensió á exagerar la caracterisació dels
+personatges que ’s nota en la comparseria de tots los teatres de la
+terra, y no era menos divertit observar cóm predominava ’l desitj
+d’accentuar, fins ab la postura y las miradas, los papers d’home
+terrible. Aixís, quan apareixian al menjador los trabucayres de
+Serrallonga, ab las mantas manresanas, la faixa enrestellada de pistolas
+y punyals, y ’l rostre emboscat dins de barbassas negras y embulladas,
+cenyit ab un mocador fosch y la barretina roja ’l cap, deixant
+entreveure sota ’l bras la boca del trabuch, la primera impresió era per
+esferehirse; y quan los comensals fixaren en aquells rostres la vista,
+lluny de trobarhi una mirada riallera hi descubriren la més cómica
+crudeltat. Altre tant observaren al rebrer al butxí dels <em>Embozados
+de Madrid</em>, vestit de negre, ab capeta á lo Felip II, y ab un barret
+del temps de Felip IV, sota de quals alas guspirejavan dos ulls ferrenys
+y amenassadors. Devant d’eixas figuras, que despertavan l’hilaritat dels
+senyors y de la meteixa donya Isabel, los nens s’arrimaren á la mare,
+com dos pollets esporuguits á la lloca, y de gosar, haurian demanat al
+Gobernador la reposició de l’orde en obsequi d’ells revocada.</p>
+<p>–¿Qué no us agrada aixó? –digué ’l general.</p>
+<p>–A mi m’ agradan l’Enjaneta y ’ls Bastonets –respongué en Pepito, ab
+accent mitj afligit.</p>
+<p>–Jo no vull papus –exclamá, quasi plorant, la nena.</p>
+<p>–¡Ba! ¡ba! ¡ba! ¡Vaya un valent! –feu lo general, redressant
+cómicament lo cos y empunyant lo ganivet pera acompanyar sas paraulas ab
+copets sobre la blanca estovalla– Mira, Pepito: l’home no ha de tenir
+por fins que ’s veu lo cap á quatre passas. Quan serás gran, jo
+t’ensenyaré á tirar tiros, á esgrimar lo sabre, á matar homens, y durás
+uniforme y serás general com l’avi. ¿Ho voldrás ser?</p>
+<p>–¿General? Sí –respongué ’l nen. Peró prompte, ab ayre d’esgarrifat,
+preguntá á sa mare, á cau d’orella.</p>
+<p>–¿Qué n’ ha mort l’avi, d’homens?</p>
+<p>–Nó, fill meu –li respongué donya Isabel, desitjosa de restituhirli
+la calma y esborrar de son cor ignocent la repulsió qu’ hi naixía contra
+l’avi. Y pera completar sa obra, feu un signe al general, en demanda de
+que mudés de conversa.</p>
+<p>Mes no calia. En aquell moment entraren al menjador dos homens
+ajegantats, que feren altra vegada arraulir las criaturas al entorn de
+llur mare.</p>
+<p>L’ un portava sabatas de sivella, pantalons de quadrets blanchs y
+negres, casaca y jupa de seda verda, brodada ab ramatjes y flors de
+colors vius, camisa de pagés subjectada al coll per un mocador carmesí
+nusat á la marinera, un barret d’incroyable del que penjavan duas
+patillas de crin mal enganxadas en la rostollosa cara, una gran xeringa
+penjada á l’esquena, y, á la má, un paraygua enorme, de color de foch.
+Son company, qu’ era un pagés moreno, de cara xuclada, gravada y plena
+de sechs y arrugas porosas, sobre las quals destacava, com lo pich més
+culminant d’aquell rostre montanyós, un nas extranyament conformat,
+anava disfressat de senyora, produhint un efecte tant més monstruós,
+quant més l’home s’esforsava en imitar los moviments femenins pera fer
+riure. Per gran sórt, derrera d’aquestas horribles caricaturas que
+tingueren en tremolosa suspensió l’esperit dels nens, cridava l’atenció
+dels comensals un alegre soroll de cascabells qu’ anava atansantse.
+Promovíanlo dos xicots de mirada franca, cara oberta y arrebolada per la
+rojor de la joventut robusta. Cenyíalshi ’l cap, en forma de diadema, un
+mocadoret de colors rosats que, demunt de l’orella esquerra, sostenia un
+ramet de clavells; un ample justillo de vellut blau guarnit de cintas y
+cascabells y tallat al devant en forma roma com las zuavas, cavalcava
+sobre ’l fondo blanch de la estufada camisa que ’ls hi cobria ’l pit y
+brassos. Una faixa de seda carmesina, saragüells igualment blanchs y
+camalls també de vellut, tatxonats de cascabells que descansavan en
+l’entortolligada veta color de rosa de las espardenyas, completavan
+aquella vestidura oriental, sorollosa y alegre. Eran del ball de
+Cercolets.</p>
+<p>No havian, aqueixas duas figuras d’idili bucólich, recullit lo
+donatiu de mans de don Pau, qu’ entrava ja en lo menjador, tot
+endressadet, estirat y ab cara de pasqüetas don Ramon Merly.</p>
+<p>–A bon’ hora, á bon’ hora, don Ramon!… Acóstali una cadira. Bé… vosté
+beurá una copeta de champagne y’ns acompanyará á postres.</p>
+<p>–Gracias, gracias; no s’incomodin sobre tot. Jo ja he dinat y he fet
+també ’ls meus trinquis. Perque, ja ho veurán, á casa també haviam de
+celebrar un xich la termenació dels estudis y arribada del meu fill… Ab
+aixó, dispensin; los hi estimo la voluntat, pero no pendré res… Nó, noy,
+nó; no ’m portis copas ni plats.</p>
+<p>Y mentres feya tan feixuch compliment, s’aixugava ab lo mocador de
+seda la venerable calva, llavors vermella y brillant com un paladar
+postís.</p>
+<p>–Es precís –digué don Pau– qu’ aquí refresqui l’arribada d’aquestos
+senyors y la nostra instalació.</p>
+<p>–Té rahó, don Pau, té rahó! Vinga la copa, donchs.</p>
+<p>Y l’home, tant pera complaure á son ídol, com pera seguir l’impuls de
+son ver entussiasme, s’entaulá y menjá postres y begué vins y licors,
+sens pensar en lo risch d’un patatús á que l’exposava sa complexió
+evidentment apoplética.</p>
+<p>–A dalt hi há ’l senyor Rector –digué arreu lo criat.</p>
+<p>L’ hereu Galcerán, fent un gesto de contrariat, s’aixecá.</p>
+<p>–Ja veurá, don Pau –saltá ‘l vell Merly, aixecantse al meteix temps y
+posantli la má á l’espatlla pera detenirlo.– Jo m’ he apressurat á
+venir, ja pensant aixó: vostés acabin de dinar ab calma; jo ja ho he
+fet; déiximel rebre á mí. Are, aixó será una professó feta de gent.</p>
+<p>–Peró…</p>
+<p>–No hi ha peró. Déixim fer; acabi vosté entretant son fet, home.</p>
+<p>–Y té rahó don Ramon –digué ’l general– Are acabém de dinar en pau.
+Ja pujarém després.</p>
+<p>Peró don Pau no ’s podia deixar convencer, tractantse del senyor
+Rector, ja per l’autoritat que representava, ja pe ’l afecte particular
+que duya á’n aquell sacerdot, company de proesas y caritat ab lo difunt
+don Joseph durant lo cólera del 65.</p>
+<p>Bén prompte, autoritats, pretendents, amichs y aduladors anavan
+compareixent á casa Galcerán, demanant, uns per aquest, altres pe ’l
+gobernador, altres pe ’l general, y promovent tal renou de cadiras y
+passos al entrar cada nou personatje, que, desde ’l menjador, semblava
+que hi hagués doble gent. Vergonya á perdre, donchs, las personas en
+obsequi á las quals feyan las visitas tingueren d’acudir á la sala,
+deixant pera mellor ocasió lo bon sobre-táula, que ’ls hi prometia més
+gustos que ’l meteix dinar.</p>
+<p>La profecía de don Pau se cumplia al peu de la lletra. Al bull de
+visitants qu’ anava invadint lo primer pis s’hi afegía are l’atabaladora
+maror que crexia ja en la plassa de las Monjas. Ni donya Isabel pogué
+parar en la cadira, qu’ al sentir los nens l’arribada de las músicas
+comensaren á remoures ab frisansa y á estirarse ‘l tovalló pera corre á
+la finestra. Y no bastava l’amatent solicitut de la mare y la cambrera;
+cada segon era pera aquells argent-vius, una hora. Com picats de la
+tarántula, ’s regiravan sobre si meteixos y descendian de las tronas,
+agafats com unas monas al barrot, impedint aixís que se ’ls enllestís
+tan depressa com volian. –¡Qu’ us hem de rentar la cara, qu’ us hem de
+rentar las mans!– Cá! Quan se vejeren á terra, d’una estrebada arribaren
+á l’ansiada finestra.</p>
+<p>–Vájisen á dinar; ja ’ls hi tindré conte –digué donya Isabel á la
+cambrera, corrent derrera sos fills.</p>
+<p>Al arribar á la finestra, desembocava la gent á remadas y, entre
+ella, las grallas y’ls castellers. Aquestos vingueren á reunirse al peu
+de la porta de casa Galcerán. Donya Isabel, al meteix temps, no
+s’entenia de visitas. Y mentres tota la gernació de la plassa anava
+espessintse, y ’s poblavan los balcons, y ’ls xicots del carrer
+escalavan los arbres, los fanals y las reixas més baixas del convent,
+únich edifici que permaneixia fret é indiferent á la festa, en lo rotllo
+dels castellers se disputava y gesticulava ab extraordinari calor. Totas
+las miradas y brassos dels contendents s’endressavan á un home petitó,
+magre y nervut que, per lo que ’s veya, no ’s deixava convencer. Era en
+Llebreta que, contra ’l parer de la gent del ofici, s’empenyava en
+pendre part al castell que ’s preparava.</p>
+<p>–¡Que’ns comprometerás, que’ns farás caure, tú no hi estás fet! –li
+oposavan, assi y allá, ‘ls castellers, empenyentlo á fora ab sos brassos
+nervuts y arremangats fins al colze. Peró l’idólatra d’en Galcerán
+permaneixia ferm com un pilar de ferro clavat á terra, y del propi modo
+que resistia las embestidas son cos, repel·lia son esperit las
+observacions. L’ entussiasme li prometia forsa, valor y agilitat; ¿per
+qué no ferlas jugar en honor de son amo com lo cor volia?</p>
+<p>–Amunt donchs –digueren los més oposats, veyent que no hi havia medi
+de doblegarlo.– Peró ¡ey! anirás á tercers; que ni per l’alsada, ni per
+la forsa servirias pera primers ni segons.</p>
+<p>–Bé, aniré á tercers; peró amunt. ¿Quin castell farém?</p>
+<p>–Lo de tres pilans de nou.</p>
+<p>Y redoblaren los timbals, emprengueren las grallas la tonada
+característica y arreu se vejé agarbonarse una munió d’homens en cos de
+camisa dintre y fora del triángul que formavan los tres primers,
+separats entre sí per la llargada del bras qu’ apoyavan al coll dels que
+feyan de crossa, y enllassats per las urpas que mútuament se clavavan
+més amunt del colze.</p>
+<p>Los tres personatjes de casa Galcerán, rodejats de tots los de la
+vila, ocuparen bén prompte ‘ls balcons del primer pis, aixís com las
+finestras del entresol las senyoras y senyors qu’ anavan á dar la
+benvinguda á donya Isabel. Tota la concurrencia de casa Montellá, inclós
+las senyoras de la casa, compareixian are á oferir sos respectes á la
+primera senyora de Vilaniu. Donya Francisca y son fill que, malgrat las
+repetidas instancias del vell Merly, havian diferit fins á aquesta hora
+’l visitarla, arribaren poch després de fer sa estudiada introducció don
+Tomás Riudabets.</p>
+<p>–Mira –digué la Montserrat á la Delfina Roig– las Ocas no hi son.
+Quina diplomacia, eh? Ni saber amagar la rivalitat als ulls de donya
+Isabel.</p>
+<p>Y veyent que l’Albert era á la finestra qu’ ocupavan aquella senyora,
+’ls nens y donya Francisca, se’n hi aná, tota determinada, pera desferse
+en obsequis y posturas ab las duas mamás. Mes aquestas prosseguiren
+aviat la trencada conversa que girava sobre ’ls síntomas que donya
+Isabel sentia.</p>
+<p>–No tingui por, no tingui por –saltá la senyora Merly– aixó es lo
+rovell del ou; aqui ’s curará.</p>
+<p>Mentrestant, lo castell anava fentse al ritme acompassat de la gralla
+qu’ ab sa veu nassal ensordia la maror de la multitut. Donya Isabel, no
+feta al espectacle, s’esgarrifá de veure com anavan creixent aquellas
+perillosas columnas d’homens, y ’s tirá enrera. Llavors la Montserrat
+invitá á son amich á ocupar aquell buyt.</p>
+<p>–Vingui aqui, Albert, vingui: vosté y jo no tenim por. ¿Quins nens
+més bufons, eh?… Sembla qu’ está molt trist, Albert; aném, home, no
+plori, ja la tornará á veure aviat. Y si no ja correrá la carteta.</p>
+<p>L’ Albert sonrigué de tan vulgar brometa, escabullint lo cos ab duas
+ó tres frases curtas. L’ embafagament d’aquella noya comensava á
+molestarlo de debó.</p>
+<p>Peró de sobte ‘s sentí aquella nota estrident y llarga ab que la
+gralla anuncia la coronació del castell; tots los caps s’abalansaren á
+fora pera contemplarlo; donya Francisca y la Montserrat empenyeren fins
+á la finestra á donya Isabel. Lo castell estava realment fet; l’enjaneta
+havia arribat á escalar aquella torre oscilant y buyda, formada no més
+que per tres pilans de set homens cada un entre si enllasats per lo
+frévol encreuhament dels brassos, y damunt l’esquena del aixecador, qu’
+estava ajocat sobre ’ls setés, aletejava y en senyal de triomf tirava al
+públich lo doblegat mocador ab que cenyia son ros capet l’enjaneta. La
+plassa en pés doná un crit d’alegria, tots los cors s’aixamplaren,
+atroná l’espay un aplauso universal… Peró quan l’enjaneta se deixá
+lliscar sobre ’l seté pera comensar son descens, se desballestá un
+pilar, lo castell tremolá en horribles contorsions y, de sobte,
+s’esfondrá en horrenda confusió de brassos, camas y caps com atrets per
+xuclador invisible. Un udól tremendo d’espant acompanyá la súbita
+cayguda. Derrera l’udól callá en sech la gralla, y ’s sentí la
+discordant remor de crits aislats, plors de criaturas, xisclets,
+comentaris y protestas que trencá, de sobte, un nou espetéch
+d’aplaudiments. Al ensorrarse la torre, ’l públich d’abaix havia rebut
+ab los brassos á tots los castellers; ningú s’havia fet mal. Sols lo bon
+Llebreta, causant involuntari del desastre, ’s retirava de la plassa,
+capulat d’ossos y ab lo cap moix.</p>
+<p>Entre las personas acostumadas á veure castells aquell ensorrament
+serví encare de distracció. Ja sabian que ’l públich es amatent á
+aixecar los brassos, que ’l casteller estimbat cau aixís en un llit de
+flonjíssimas mollas sense rebrer dany, y contemplaren ab fruició
+estética l’efecte grandiós d’aquella enrehimada d’homens fendint los
+ayres.</p>
+<p>–¿Han vist qu’ hermós? –saltá la Montserrateta.– Sembla la cayguda
+dels ángels rebelats al infern.</p>
+<p>Mes donya Isabel, no avesada al espectacle, sentí tota la esgarrifosa
+ilusió d’un gran desastre, una fonda conmoció li gelá la sanch, y caygué
+en basca. L’ esglay durá, no obstant, pochs minuts; era un senzill
+cubriment de cor. Peró hi hagué per la casa corredissas intempestivas,
+los nens ploraren, algun oficiós pujá á grans gambadas la nova al primer
+pis, portantsen derrera seu á don Pau, al general, á tota la
+concurrencia; un criat corregué á la farmacia á cercar medicina de
+sustos, y, en fi, s’armá tal y tan inútil terratrémol que las anadas y
+vingudas, los crits y ’l renou apenaren fondament á la ben prompte
+retornada senyora, sense que servissen absolutament de res més.</p>
+<p>Los visitants ocuparen altra vegada balcons y finestras, atrets per
+la gralla que tornava ja á refilar. Los castellers, picats del amor
+propi, realisaren llavors ab éxit complert una proesa inaudita, un
+miracle assombrós de forsa y equilibri: feren l’espadat de sis, comensat
+al revés, per l’enjaneta, y devent, per consegüent, aixecar á plom la
+cada volta més llarga columna pera assentarla á las espatllas dels que
+successivament l’anavan aumentant d’abaix á dalt. L’ espectacle d’aquest
+esfors titánich que revelava quant pot la frévol máquina humana á un
+crit de la voluntat; exaltava l’entussiasme públich fins al deliri. Peró
+donya Isabel, pera qui ‘ls alardes de la forsa bruta no reunian cap
+atractiu, se quedá en lo canapé de la saleta, rodejada de sas
+entenimentadas amigas, fins qu’ abandonaren la plassa ’ls
+castellers.</p>
+<p>Fora aquestos, tornaren encara á lluhir las habilitats totas las
+dansas sota aquells balcons, ocupats tan sols á estonas per la jovenalla
+d’abdos sexos que no trobava lloch més apropósit pera explayar suspirs y
+miradas d’amor. Prou s’esgargamellavan los actors dels balls que tenian
+parlaments, prou s’acaloravan ab salts y cabriolas y combinacions
+coreográficas los dansadors de las comparsas idílicas, prou tiravan y
+més tiravan carretillas los Diables; llurs esforsos eran incapassos pera
+retenir en los balcons á la gent com cal, gayre estona. Entre eixos
+jochs y las portentosas proesas dels castellers hi havia pe ‘ls
+vilaniuhenchs la desigualtat d’atracció que tindrá sempre l’obra de tot
+un poble, alló que revela forsa y valentía, qu’ encadena la mirada y
+penja d’un fil l’esperit, sobre lo que sols distreu los ulls y fa
+riallejar l’ánima. La meteixa plassa s’havia ja aclarit tant, que sols
+presentava, aquí y allá, clapas de gent, y al mitj d’ella podia ’l
+pirotécnich fer la roda y la llarga reguera de pólvora pera la tronada,
+sense més embarás que las collas de xicots que ’l contemplavan moventse
+á son compás y entrebancantlo distretament.</p>
+<p>L’ hora de la professó anava així acostantse, ‘l sol s’escorria
+parets amunt ensemps que la fresca marinada comensava á rutllar los
+domassos y cobrellits qu’ apareixian pe ’ls balcons, y las criadas, ab
+la regadora á las mans, extenian, demunt la pols del carrer, un tapís de
+madeixas d’aygua que ’s teixian entre sí fins á formar aquell llens de
+tinta néutra que suavisa la llum y convida á passejar indolentment.
+Comensavan á passar homens rigorosament endiumenjats, ab atxas, y
+alegres comitivas de noyas enflocadas; y, trencant la remor somorta que
+las músicas allunyadas enviavan á la plassa, ’s sentian las peresosas
+batalladas de la campana grossa que cridava á reunió.</p>
+<p>Gracias á aquesta senyal, comensá á desfilar la concurrencia del
+primer pis.</p>
+<p>En quant al entressol, ningú pensá en anarsen, tret de don Tomás que,
+ja cansat de las flors d’aquell jardí, volgué fer la papallona per un
+altre. Al baixar lo general, quan l’accident de la seva filla, aquell
+petimetre estantís li endressá tres ó quatre frases banals á fi de
+guanyarse la seva amistat; peró encaparrat lo bon pare ab lo que ocurria
+no’n feu atenció, y l’altre restá tot encorregut. Per altra part, entre
+dematí y tarde, havia apurat ja la conversa ab aquellas noyas que li
+distreyan molt sovint los xitxaretlos. L’ Albert, á quí acudia quan se
+veya posposat, li responia, segons sa costum, en termes curts y aixuts.
+Donya Isabel, amohinada per lo tragí de tot lo dia y afadigada
+d’aquellas visitas sempiternas, no estava tampoch tan expressiva com
+altras voltas. Lo mellor era, donchs, anarsen á buscar á la pubilla
+Tárrega y la jove Rodon, reynas encare de la moda vilaniuhenca, que
+l’atenian més y que, potser, potser, no anavan aquell dematí tan
+desencaminadas en llurs suposicions. Una ocasió magnífica se li
+presentava pera dissimular son ressentiment y justificar una retirada
+que no estranyava á ningú sino á ell meteix. Donya Rosa Montellá havia
+d’anarsen á casa pera rebre ab son marit á qui honrés llurs balcons, y
+com las noyas desitjavan quedarse ab donya Isabel, y aquella senyora
+hauria d’anarsen sola, ell, model irreprotxable d’amabilitat
+acaramel·lada, s’oferí á acompanyarla.</p>
+<p>–<em>Todavia quedan caballeros en España, señora</em> –digué á donya
+Rosa, tot oferintli ’l bras, ab una postura de minuet, al replá de la
+escala dels Galceráns. Y forjantse judicis y més judicis temeraris, una
+volta lliure de la bona senyora, endressá sos passos de tremolor caduca
+cap á casa Rodon.</p>
+<h3 id="vii">VII</h3>
+<p>Los balcons de donya Mercé, situats al carrer Major, punt excelent
+com dels més céntrichs, estavan també admirablement concorreguts, si no
+de vilaniuhencas, de forasteras. Las enemigas d’aquella senyora
+suposavan qu’ ella y son marit los havian ofert á quants forasters
+havian pogut, vingués ó no á tom. Peró era l’enveja que retallava. Lo
+cert es que la Rodón tenia la casa plena de gent com cal, á la qual
+ajudava á instalar la Sumpta, allí present desde primer’ hora.</p>
+<p>Abdúas amigas estavan contentíssimas de l’escaramussa d’aquell matí,
+sobre la qual conversavan llargament, solas en un balcó, quan vejeren ab
+sorpresa entrar al senyor Riudabets.</p>
+<p>–Oh! –feu donya Mercé, estrenyent la má del conco.– Quant de bó per
+aquí, quan de bó! Si he d’esserli franca, la veritat, Tomaset, no
+l’esperava pas.</p>
+<p>–Y ja veu que ’m feya injusticia, Merceneta –respongué, tot tou de
+veures desitjat.– Quí sab si á la fí…</p>
+<p>–Peró no era á casa Galcerán? –interposá l’esprimatxada pubilla, ja
+present y ansiosa de tallar casacas.</p>
+<p>–Sí senyora, sí; pero si allí hi ha hagut una tragedia! –s’apressurá
+á respondre, emploricant la veu,’n Tomaset.</p>
+<p>–Una tragedia! Cóntins, esplíquinsho, ¿qué ha sigut aixó? –feren
+abdúas, fingint ignorar lo que ja sabian, lo que s’havia escampat ja per
+tota la vila y comentat en tots sentits als deu minuts d’haver eixit de
+casa l’apotecari l’oficiós criat.</p>
+<p>Y aquell vell ressentit descrigué l’accident de donya Isabel,
+carregant la paleta de colors tan vius com li permeté sa excitada
+imaginació. Mentrestant, sas oyents se banyavan en aygua de rosas. La
+disposició d’esperit d’aquell infelís era la més favorable pera ferlo
+instrument de la calumnia qu’ un moment avans havian inventat las
+duas.</p>
+<p>–Qué diu ara? qué diu? ¡pobre senyora! –feu la de Rodón ab tó de mal
+dissimulada burla.</p>
+<p>–No té donchs fatxa d’esser tan sensible. Bah, gent de ciutat!
+Posturas! ¿no ho creu aixís, Tomaset? –digué la pubilla, abaixant la veu
+per las forasteras y tornant á formar rotllo separat ab sos
+interlocutors.</p>
+<p>–Qué volen que sia! Pse!… Pamplinas de criatura contemplada, –afegí á
+mitja veu lo narrador, arquejant las cellas y rodant lo cap á truco
+d’ensenyar la magricia de son coll, veritable masó de bordons de
+contrabaix embolicats en pell de gallina que, si en la posa natural
+amagavan encare bastant lo coll postís y l’enmascarada perilla, una
+petita contorsió ’ls posava llastimosament de manifest.</p>
+<p>–Ja veurán, ja veurán. Hi há naturals que no hi poden fer més… cal no
+ser injustos –replicá, seguint la seva mónita, donya Mercé.– Ademés,
+segons diuhen, está tan malalta…</p>
+<p>–Y qué naturals ni malaltías! Pamplinas, heusho aquí tot! –digué la
+Sumpteta.</p>
+<p>–Res més, senyoras, res més; si jo ho he vist. Encare afegiré qu’
+estich ab vostés; es orgullosa, sí; es orgullosa, y ’l general, lo seu
+pare, també.</p>
+<p>–Ah, li ha parlat vosté?</p>
+<p>–Sí, peró pocas paraulas; perque, ja ho saben: devant d’un estirat,
+jo ni un ciri.</p>
+<p>–Senyoras, senyors, los gegants! –cridá, desde ’l balcó, una
+senyoreta forastera.</p>
+<p>Y llavors se trencá la conversa. Donya Mercé cridá á son marit y al
+pubill qu’ estavan en la sala del derrera, molt entretinguts parlant de
+política.</p>
+<p>–No tingas por, Joanet, las nostras donas han de gastar; deixa que la
+Sumpta gasti… Tu sempre ab mi: jo’t faré home. Deixa que ’ls nostres
+sigan poder.</p>
+<p>La senyora ’ls va empenyer cap al balcó hont eran la pubilla y D.
+Tomás, pera que poguessen enrahonar tots més lliurement. De quan en quan
+ella ja daria una mirada als forasters y ’ls hi faria la gara-gara. No
+obstant, una cosa la tragué del balcó, apenas havia guaytat al
+carrer:</p>
+<p>–Pepet, Pepet, sabs lo qu’ estava pensant? Qu’ hauriam de donar
+refresch á aqueixos senyors. Al café d’en Manelet han fet gelats.</p>
+<p>–Vatualisto! Cóm no hi hem pensat avans! –esclamá en Rodón pegant un
+cop de taló á terra.– ¿Y com ho sabs que hi ha gelats?</p>
+<p>–Are n’ he vist passar duas grans safatas cap al carrer de Santa
+María. –Y com vejés qu’ en Pepet no hi donava, prosseguí:– ¿Encare no ho
+endevinas, home? A ca’n Galcerán ¿ahont vols que vajen per allí?</p>
+<p>–Ah, sí, sí, cuyta, cuyta que’n portin. Pero femho bé: no’n digas res
+á ningú fins que ‘ls tinguém. No t’ esposis á un xasco.</p>
+<p>La flaca d’en Rodón era precisament ferse sempre bocadas de rich y
+espléndit. ¡Com diantre no se li havia ocorregut lo del refresch! Ca, si
+parlant del gobernador y d’en Galcerán… ¡Malviatje!… Ves quin paper
+s’exposava á fer are!</p>
+<p>Y tot malhumorat, s’atansá á sos amichs, enrotllantse nerviosament
+entre ’ls dits la cadena del rellotje. Justament en Tomaset, á prechs de
+la pubilla, contava altre cop l’escena del desmay de la que pogué
+gaudirse aixís en Rodón.</p>
+<p>Pero la llarga corrúa de moxigangas, precedida d’un espadat de cinch,
+comensava á desfilar per sota ’l balcó als atronadors desconcerts de
+grallas y músicas. En Tárrega s’abocá á la barana cridant á son costat
+al inseparable Rodón. La pubilla quedá entre aquest y don Tomás, quí,
+pretestant poch lloch, s’aprofitá acostantse á la seva vehina tant com
+pogué. “No convé fugirli ’l cos are –pensá aquesta– més val
+enllepolirlo.” Y son temperament d’histérica acabá d’esvahirli aviat la
+primera repugnancia, fins al punt de que, al cap d’una estona ’s sentia
+afalagada per las guspiras que llansavan los ulls d’aquell vellot. Mes
+la reaparició de donya Mercé obligá á la parella á separarse pera que la
+primera ocupés lo lloch del galant. Don Tomás, llavors, restá á segona
+fila, encés com un perdigot, abalantsanse á la menor escusa sobre la
+tova espatlla de la Rodón. Abdúas amigas se parlaren á l’orella,
+esclafiren á riure y, un cop serenas, se giraren d’esquena al carrer,
+fingint prosseguir la conversa:</p>
+<p>–Sabeu que penso? –saltá la pubilla, mossegantse ’l llavi al veure la
+perturbació de don Tomás.– Que tot aixó confirma lo que tu ’m deyas,
+Joanet.</p>
+<p>–Jo? –preguntá ’l pubill ab sa veu esquerdada.</p>
+<p>–Sí, tu. Que prou es ben cert que donya Isabel ha vingut de mal grat
+á instalarse á Vilaniu; prou es ben cert qu’ avans han tingut disputas
+ab don Pau, y que ’l general es aquí pera ferli companyía un quan temps,
+á veure si s’aclimata.</p>
+<p>–Aixó ’s diu? –preguntá en Tomaset, com descubrint nous horisonts.– Y
+afanyós de captarse la mellor voluntat, afirmá tot seguit:</p>
+<p>–Ah! prou es bén cert, prou es bén cert!</p>
+<p>–Hi ha més de dos anys que morí ’l vell Galcerán… Don Pau prou hauria
+vingut més aviat –mormolá donya Mercé, mossegantse un dit en actitut
+meditativa pera amagar mellor la rialla. Y com girés la cara al
+carrer,</p>
+<p>–Te compte! –saltá en Rodon pera evitar á la seva dona que li fessen
+mal las altíssimas banderas de gremis y germandats que passavan
+tremolant en brassos de pagesos vestits ab gambetos.</p>
+<p>–Y bé dona, dos anys enrera aquell senyoret ¿sabs? encare no era aquí
+–interposá la pubilla Tárrega, arrancant una rialla de la seva amiga,
+que D. Tomás no pogué compendre per que no veya encare ahont anava ’l
+tret.</p>
+<p>Y la pubilla esbombava la mentida, ab lo més viu desitj de que fos
+veritat. Aixís patiria aquell home que la va desayrar! Després que… y lo
+observát al dematí!</p>
+<p>“Quí vol dir?” pensava aquell galantejador, que la pretenia de
+guardar tots los secrets escandalosos de la vila.</p>
+<p>–Si fos lo que tu dius, no s’hauria fet pregar pera vindre, quan
+precisament arriba l’altre –replicá la de Rodon, ab l’infernal desitj
+d’arrancar la vena que veya devant dels ulls del encaparrat
+Riudabets.</p>
+<p>Aquest los obrí efectivament, com quí dona en la solució d’un
+problema embrollat; emperó, ben prompte torná á endinzarlos per las
+boyras de la discussió secreta que ‘l dubte obria dins de son esperit.
+L’ home passava llista dels senyorets que s’havian establert derrerament
+á Vilaniu, y la memoria no n’ hi dava sinó un, l’Albert Merly, que
+precisament arribava ‘l meteix dia que la dama en cuestió. Mes ¿cóm es
+possible, pensava en Tomaset, que donya Isabel puga enamorarse d’un jove
+tan aixut, tan esquerp? Peró ell era á la casa, ell s’ha estat sempre al
+costat d’ella, ell ha corregut ab lo pomet d’aygua de Colonia y s’ha
+enardit contra ’ls que ’s removian y atabalavan durant l’accident… Peró
+ell –replicava l’altra veu de las duas que sentia disputar dins de sí
+meteix don Tomás– ell, aquest matí, á casa Montellá, no ha fet tant com
+tu, no l’ha defensada gens ni mica. –Pera dissimular –li advertia la veu
+acusadora.– Peró es que, dissimulant y tot, podia defensarse; es que jo
+no l’he vist may més expressiu ab aquella dama qu’ ab las altras; es que
+realment es lógica, rigorosament lógica la conclusió de donya Mercé: si
+abdós s’entenguessin, donya Isabel no s’hauria resistit á vindre, y jo
+dich més: are, donya Isabel, en lloch d’estar trista com son semblant
+revela, estaria joyosa, molt joyosa.</p>
+<p>Y aquí havia arribat de sas meditacions, quan Da. Mercé, l’hábil
+catequisadora que llegia perfectament en lo semblant de son novell
+prossélit la perillosa batalla qu’ estava sostenint, tractá d’aplassarli
+la resolució reforsantlo ab una presa d’esperansa.</p>
+<p>–Escolti, Tomaset: no li ha dit donya Isabel si anirá aquesta nit al
+cassino?</p>
+<p>–Li he preguntat, peró no m’ ha dit ni sí, ni nó.</p>
+<p>–Allí veurém si estém fent judicis temeraris.</p>
+<p>–Es que vosté creu que donya Isabel?…</p>
+<p>–Jo no crech res, ni la Sumpta tampoch, ¡Totas las senyoras estém tan
+exposadas á una calumnia! Per aixó cal experimentar, experimentar
+molt.</p>
+<p>–Calléu, calléu, que comensa ja ’l pendó –cridá ’l pubill.</p>
+<p>–Are vull tenir la curiositat de contar las atxas –feu sa muller.</p>
+<p>–Y qué’n treurás, tonta? –interposá donya Mercé, temerosa de que la
+suma afavorís massa als contraris de son marit.</p>
+<p>La pubilla no per aixó abandoná son propósit, y comensá á contar
+entre sí, mentres los altres comentavan la representació y calitat del
+acompanyament qu’ anava desfilant per sota llurs ulls, enrojits
+d’enveja. Desde ‘l menestral més humil fins al més rich hisendat, tots
+los estaments y classes socials de Vilaniu estavan representats en la
+comitiva. Per las balconadas del entorn no ’s sentia més qu’ una
+exclamació: “¡Quina professó més lluhida! Jamay s’havia vist!” Los
+pagesos acomodats hi anavan ab sos vestits de calsa curta, de panyet
+negre, y faixa de seda carmesina, portant, ademés, pera major gala y
+malgrat l’estació, llarch y sever gambeto. Los menestrals lluhian també
+sos mellors vestits negres entre ‘ls quals ressaltava bellament
+l’armilla blanca. Y, á mesura que s’acostava ’l pendó, apareixian
+levitas de variada edat y estisora, intercaladas ab set ó vuyt uniformes
+que l’element militar de la vila podia oferir, y, de més á més, altres
+tants frachs passats de moda que sols eixian en cassos extraordinaris.
+Un d’aquestos lo duya, tot estarrufat, don Ramon Merly. Per fí, tres
+passas avans de la copla de’n Metus, qu’ apurava tot son més distingit
+repertori de polkas, valsos y mazurcas, venian los pendonistas. Lo
+gobernador y ‘l general lluhian en lo pit de llurs uniformes tot un
+aparador de creus ab las corresponents bandas. L’ hereu Galcerán anava
+rigorosament vestit d’etiqueta.</p>
+<p>Al véurel, la Sumpteta no pogué estarse de compararlo ab l’escanyolit
+d’en Joanet, y ’s posá roja com una brasa. Son cor alabatia ab furia,
+peró havia de dissimular. Y tot ensemps, donya Mercé estava tan embeguda
+en aquell espectacle, que ni sentia aquesta vegada la desvergonyida
+pressió que, de tant en tant, feya sobre ella ’l cos d’en Riudabets.</p>
+<p>–Ay, ay! –exclamá de sobte.– Y l’Albert, donchs, que no hi va?</p>
+<p>–No ’ls hi he dit que l’he deixat ab donya Isabel? –li respongué,
+quasi á cau d’orella, en Riudabets, abalantsantse de nou.</p>
+<p>Peró llavors, la Rodón, s’apercibí del abús, y, roja com la grana, ’s
+girá contra don Tomás clavantli una mirada reptadora que ’l conco cregué
+deguda á la presencia del marit. “Realment era un perill; seria més
+prudent.”</p>
+<p>–Ah! es ab donya Isabel? –feu la Sumpteta, ja redressantse. Y arreu
+afegí molt resolta:– Tres centas vint y quatre. –Se referia á las atxas
+que ni havia contat.</p>
+<p>–Y qué compon, per’ una població de vuyt mil ánimas? –respongué en
+Rodón tot seguit.</p>
+<p>–Més valdria menos gent y més reverencia, –feu donya Mercé.– No han
+vist quíns caps de gallarets, aquella trinitat? L’ hereu Galcerán ha fet
+lo paperot de saludarnos. Lo general y ’l gobernador miravan per tot
+arreu com dos cadets. ¿Aixó son autoritats?</p>
+<p>Y la Rodón s’expressava en veu plena de fel, perque havia cullit dels
+cordonistas una rialla de mal continguda burla. Lo gobernador, amagant
+lo rostre en los plechs de la bandera, havia signat al general hont eran
+las estranyesas del matí, y, quan en Poudor las vejé, abdós, ab tota
+l’imprudencia de forasters, bescambiaren una rialleta, sens presumir que
+‘ls hi fos atrapada. ¿Y qué significava semblant rialla en los llabis
+del pare y del amich de la rival? ¿No declarava per ventura qu’ ella ‘ls
+hi havia dit que miressen á aquell balcó, y afegit avans alguna relació
+ofensiva qu’ are ’ls hi venia á la memoria? La de Rodón se callaria ben
+bé aquell incident pera no dar lloch á sospitas que ’l desagrahit mirall
+li feya pressentir, peró per sos Deus jurava recordarsen, y venjarsen de
+més á més.</p>
+<p>En fi, la professó acabá de passar, sense que ja aquellas cinch
+personas honressen ab una mirada la modesta comunitat, ni ‘l tabernacle
+hont anava, sota tálam, l’imatge del sant, patró de la vila, ni
+l’ajuntament que presidia l’acte, ni la petita escolta de soldats, y
+menos encare la llarga torrentada de beyatas que seguia derrera, mitj
+confosa entre la fosca qu’ anava invadint lo carrer. Los pendonistas ab
+llur acompanyament davan llarga tela á retallar.</p>
+<p>Donya Mercé s’havia ja separat de sos amichs pera que la cambrera
+anés volant á buscar los gelats, mentres ella ab la cuynera encenian
+lámparas y espermas, preparavan safatas y copas, y dessembrassavan la
+táula rodona de la sala.</p>
+<p>Pero quin xasco, Deu meu, quin xasco! Quan estava ja tot disposat,
+quan la fosca del carrer havia ja tret dels balcons als convidats y
+aquestos se removian al entorn de la desocupada táula presumint que se
+’ls preparava un obsequi, arribá la cambrera ab la nova de que no hi
+havia gelats. En Manelet, que no’n feya sinó en semblant diada, per
+falta de costum no havia calculat prou bé, s’havia quedat curt, y ’ls de
+casa Galcerán li havian escurat las grapinyeras. Tals foren las paraulas
+que tingué l’acalorada cambrera ab sos amos en l’antessala.</p>
+<p>–Y orxatas? –preguntá la senyora, presa de suprema angúnia.</p>
+<p>–Tampoch n’ hi ha.</p>
+<p>–Potser al cassino, Pepet?</p>
+<p>–Ca! al cassino se las guardarán pe ’l ball. Y dónalshi
+confituras.</p>
+<p>–Ja se’n trobarán?</p>
+<p>–Donchs xacolata.</p>
+<p>–S’ hauria de fer en tres ó quatre tongadas; la xacolatera es petita
+pera tanta gent.</p>
+<p>–Donchs deixemho corre. ¿Qué hi vols fer?… Malviatje! malviatje!…
+Poséu un candelabro demunt de la táula, y convida á algú á tocar lo
+piano, ó toca ’l tu.</p>
+<p>–Tens rahó; un candelabro y tots los papers y quadrets que hi ha
+demunt del piano; aixís compendrán perque hem desembrassat la táula y no
+esperarán refresch.</p>
+<p>A la fí d’aquest diálech, se sentí l’estrépit de la tronada que feya
+fins tremolar totas las vidrieras del poble. Lo tálam passava per la
+plassa de las Monjas.</p>
+<p>Aquell soroll de canonadas rebotia en los cors del matrimoni Rodón
+com ressó enmatzinat de las salvas al contrari. Bé sabian marit y muller
+qu’ aquella salva ’s feya al tutelar de Vilaniu y no al diputat rival;
+peró aquest anava á pochs passos de l’imatge, la festa tenia lloch
+devant de sa casa y, en fi ¿á qué cercar reflexions, quan l’ánim está
+exaltat, quan cada tró, per un enlluhernament inesplicable, los hi
+representava aquell casal, ab sos balcons vessant sedas, blondas y flors
+demunt de las quals lliscava l’expléndida llum de cent espermas encesas
+en l’interior de las espayosas salas? Era alló un memento insultant y
+tant més inaguantable en quant se reproduhia ab tot l’ensanyament d’un
+mall perfidiós que semblava complaures en endinzar tascons y més tascons
+dins d’aquells cors prou esberlats per l’enveja.</p>
+<p>–Vaja, vaja que ballarán un xich –digué donya Mercé, sentantse en lo
+tamboret y desfogant son cor ab una atronadora escala en los desafinats
+baixos del teclat.</p>
+<p>–Nó, nó, gracias, es massa tart –respongueren varias veus.</p>
+<p>En Rodón, frenétich d’impaciencia, agafá per la cintura al pubill
+Tárrega y comensá á parlarli de com tenia las obras del chalet. D. Tomás
+estava tan plé de confusions que no hi veya de cap ull. “La Galcerán! la
+Galcerán ab enredos! Quína triaria de las tres? Si la Galcerán se rendia
+per l’Albert, bé ’s rendiria per ell que tenia més mon. Fins de figura
+hi havia bastant que dir. Després, que… ab las donas, lo tot es saberlas
+portar. Peró ¿y si per perseguir aquesta perdia las altras duas, de las
+quals, al menos una, ni que fos la més lletja, se mostrava accessible?
+Ell s’ho trampejaria. Lo mellor era anar explorant, anar explorant…”</p>
+<p>La pubilla s’havia refugiat á un cantó del piano, més rabiosa encara
+que ’ls Rodóns. “Are seria ella la mestressa de casa Galcerán! Are
+disfrutaría ella del honor que gaudia una forastera! Ah, Galcerán,
+imbécil! Si ella podia li faria pagar tanta crudeltat.”</p>
+<h3 id="viii">VIII</h3>
+<p>Y bé, que no vols venir á dar una ullada al ball? –digué D. Ramon á
+son fill, tot fent lo nus al tovalló, després de sopar.</p>
+<p>–No’n tinch pas gayres ganas –respongué l’Albert ab ayre
+emperesit.</p>
+<p>–Y sí, home, vina; hi anirém ab los senyors de casa Galcerán. Semblas
+un vell! Ja ’m fas angúnia! Quan jo era com tu, hauria ballat á dalt
+d’un punxó. ¡Quin jovent lo del dia! Sembléu marmotas, res vos desperta,
+res vos mou.</p>
+<p>–Bé, no s’enfadi, home, no s’enfadi; ja vindré.</p>
+<p>–Oh, es que tot lo dia’t veig caygut y malmirós, qu’ are meteix te
+pendrian per un vell cansat del mon. Y convé que t’ espavilis.</p>
+<p>–Home, avuy ha dormit poch y deu estar encare cruixit del viatje –feu
+la mare, ab veu conciliadora.</p>
+<p>–Deu te fassi bona! Lo gran viatje! Y á la seva edat…? Ja veurás,
+dígali de tornarse’n á Barcelona are meteix…</p>
+<p>–Peró, pare, quí li parla d’aixó? No li dich que ja hi vindré al
+ball?</p>
+<p>–Oh, es que jo ja’t conech.</p>
+<p>–Paciencia! –feu entresí l’Albert, arronsant las espatllas y
+arquejant las cellas, mentres son pare seguia:</p>
+<p>–Es que, ja ho veurás: un cop resolt á viure aqui, cal que’t
+belluguis d’un’ altra manera, que’t presentis més content y aixeribit,
+que’t freqüentis ab tothom que vejin que vals y que las personas de
+suposició’t consideran. Si’t veuhen avuy ab lo general, lo gobernador y
+’l diputat dirán: “Ola! aquest jove hi té bo.” Y per aquest sol fet ja’t
+voldrán per advocat. Lo mon es aixís.</p>
+<p>Da. Francisca feu peuhet á son marit pera advertirli que la Pepa ‘l
+sentia. Realment, aquesta estava desparant la táula y, tot apilant plats
+y fent barricadas de copas, s’enterava d’aquells secrets de familia ab
+la complascencia de qui atrapa la veritat indiscreta. Mes, D. Ramon, qu’
+era d’aquells que, quan s’enardeixen, van costa avall com l’aygua, sense
+parar, sense reparar en lo que ‘ls rodeja ni en lo qu’ al pas se ’ls hi
+oposa, hauria seguit intrépidament l’exposició de sas doctrinas
+positivistas, si l’Albert no s’hagués permés interrompre ’l demanant á
+la criada un llum pera anar á vestirse.</p>
+<p>–Peró, home, qué dirán? –exclamá donya Francisca, un cop fóra
+aquella.</p>
+<p>–Ja’n parlarém á solas, pare, –feu son fill.– Avuy es la festa-major,
+y are vosté meteix diu qu’ hem d’anar al ball. Anémhi, donchs, y no
+s’exalti per cosas que no valen la pena.</p>
+<p>–Oh, es que, pera tu, res val la pena. Ja has agafat bon
+estiribot.</p>
+<p>–Nó, home, no digui aixó. Y es clar que valdria la pena si ‘l punt de
+partida de vosté fos cert. Peró es que vosté ’m suposa d’una manera que
+no soch, m’ atribuheix unas intencions que no tinch.</p>
+<p>–Digas una vegada més que no’t conech. Mes que la teva mare que’t va
+parir, te conech! Que tanta musica!…</p>
+<p>Y després, mudant de tó sobtadament com fa la pluja quan lo vent
+amayna:</p>
+<p>–Bé, vaja, aném al ball. Ja’n parlarém.</p>
+<p>–Vosté no hi vé, mare?</p>
+<p>–Jo, fill… ja no estich per aquestas cosas.</p>
+<p>–No, si jo també tornaré dejornet –digué D. Ramon, mitj avergonyit pe
+‘l contrast.– Ja sabs que si hi vaig, es per duas cosas: perque aquest
+hi vaji y perque tinch de parlar ab lo gobernador, qu’ encare no l’he
+pogut pescar á solas un moment.</p>
+<p>Vint minuts després eixian de casa pare y fill, encaminant llurs
+passos á la plassa de las Monjas per carrers de dressera, carrers
+foscos, plens de giragonsas y solitaris, malgrat l’animació del dia. D.
+Ramon, atret per l’imán de l’adoració, caminava com un porta-plechs,
+salvant, apesar de sa gruixaria y de sos anys, los alts y baixos del mal
+empedrat, ab lleugers saltirons, y portant devantera á son fill. Aquest
+seguia quasi bé arrastrat á la forsa, ensopegant ab las pedras, lliscant
+pe’ls clots.</p>
+<p>Ni la festa major ni l’arribada de la primera autoritat de la
+provincia havian sigut motiu prou poderós á fer encendre ‘ls fanals de
+la vila. Estavan en los darrers dias de lluna plena y, segons lo
+contracte ab l’ajuntament, l’encarregat dels fanals públichs no venia
+obligat á encendre mentres la lluna hagués d’eixir de nit, no importa
+l’hora. “Oh, que hi á quarts en que la lluna no ix sino de las onze en
+amunt, quan ja ningú tranzita, y á l’hora que’ns cal claror no’n tenim,”
+s’havia dit alguna volta en la sala del capítol. –No hi vól dir res, son
+nits de lluna. –Peró vespres de fosca –replicava ’l mal avesat regidor
+qu’ havia viscut algun temps á ciutat.– Surti á passejar més tart, y,
+sinó, pagui vosté l’oli, la vila no pot aumentar sos gastos –havia
+cridat en pes tot l’ajuntament. Y cada volta qu’ un innovador s’atrevia
+á exposar consemblant queixa, la discussió era igual y las cosas
+restavan de la meteixa manera.</p>
+<p>Després de tot, es á lo que ‘ls ulls s’avesan. Si l’Albert caminava á
+las palpentas, deixant apart lo que hi podia influir la distracció que
+’l dominava, era per l’enlluhernament que dóna, no la fosca en sí, sinó
+la fosca sobtada. Quan los vilaniuhenchs anavan á Barcelona, las
+glopadas de llum de gas qu’ eixian de las botigas los feyan caminar á
+tantinas pe ‘l carrer de Fernando ó per la plassa Real, y ’ls
+barcelonins, després de las disbáuixas de llum de festas
+extraordinarias, encare ho trobavan fosch. Ab un quant temps de fershi,
+l’Albert aniria per aquells carrers com son pare, com tots sos
+convehins, com ell meteix avans d’anar á estudiar á Barcelona, sense
+anyorar la llum, com los albins, com los gats, sabent de cor qu’ aqui
+s’ha de saltar un rech, qu’ allí ‘s pot ensopegar ab lo carro de’n
+Falets ó de’n Rimbau qu’ está carregat, ab lo descans vertical, las
+varas com duas llansas amenassant lo pit alevosament; que no ha de
+tindre por d’aquell bulto negre, recolzat en tal ó qual cantonada,
+immóvil, callat, recelós com un assaltador de camins. Es en Pere ó en
+Pau, embolicat en la manta, qu’ espera á la xicota ó al amich, ó bé
+espia las anadas y vingudas d’algú que no será certament l’hereuhet
+Merly. Peró ‘l cas es qu’ aquell vespre, l’Albert experimentava ‘ls
+efectes d’un tránzit brusch de la llum á la fosca, sense que poguessen
+minvarlos la celístia de las estrellas que son pare trobava molt
+explendent, ni aquellas clapas d’esmortuhida claror que de las portas
+obertas y de las botigas s’extenian assí y allá sobre ’l carrer. Lo
+contrast de la terra fosca ab los trossos de resplandor no era prou viu
+pera dar l’imatge neta de la realitat. Als ulls del Albert semblava que,
+demunt del pla del carrer, hi havia un tapís vell ab grans pedassos
+descolorits, y s’imaginava tou lo que després trobava dur, alt lo qu’
+era baix, plé lo que era buyt, y així anava pitjor qu’ un cego perque al
+cego ’ls ulls no l’enganyan y á ell sí.</p>
+<p>–Home, qu’ ets llusco? Sembla que no hajis estat may al teu poble!
+–li deya D. Ramon, al veure que s’enderreria d’aquell modo.</p>
+<p>–No, ja vinch, ja vinch, camini vosté.</p>
+<p>Y derrera d’aixó, pataplum! una cayguda de l’Albert. Peró quina
+cayguda! Una cayguda perillosíssima de la que’n podia resultar ab una
+cama trencada com qui ’s beu un ou.</p>
+<p>–Deu meu, qu’ has fet? –cridá D. Ramon, tornant enrera, espantat y
+contrariat al hora.</p>
+<p>Y á la reduhida llum d’una candela ab que vingué desseguida
+l’adroguer inmediat, vejé á son fill bregant pera treure á fòra la cama
+que tenia enfonzada dins d’un forat de cup. La llosa que devia taparlo
+s’havia escantellat temps há, presentant un trep triangular capás
+d’engolirse una criatura, peró ningú s’havia cuydat de fer desapareixer
+aquell perill de la via pública. Y allí, allí precisament, aná á ficar
+lo peu lo pobre Albert.</p>
+<p>–Deu meu, Deu meu! quina desgracia y á quinas horas! Que t’ has fet
+mal? –preguntá ‘l pare, esgarrifat, tot ajudantlo ab l’adroguer á
+aixecarse.– No t’ has pas trencat res?</p>
+<p>–Nó, no ho crech pas –respongué l’Albert.– Veu? un esboranch al
+pantalon, una pelada al genoll que ’m cou, res més.</p>
+<p>–Sòrt que ‘l forat de la llosa era gran; que, sinó, prou qu’ al
+abalansarse ’l cos á terra ’s trenca la cama –exclamá l’adroguer.– Oh, y
+encare, á cop calent, no ’s pot dir res –afegí desseguida, portat
+ignocenment d’aquella tendencia á agravar los fets que domina á la gent
+inculta.</p>
+<p>–Mal viatge, mal viatge!… Lo dia que jo sia Alcalde no n’ ha de
+quedar ni un de cup al carrer! –digué, enrabiat, D. Ramon.– ¿Ahont s’es
+vist semblant abandono? Aixó es un escándol!</p>
+<p>–Bé, mentrestant, entrin á casa, que ’l noy se posará un xich
+d’árnica al cop y pendrán alguna cosa pera l’espant.</p>
+<p>–Nó, gracias, nó; ja puch anarmen á casa nostra sense patir.</p>
+<p>–Gracias, gracias, Baldiri; jo tampoch tinch de pendre res. Ja pot
+tornarsen á dins; li estimém molt la bona voluntat. Una cosa sí li
+encarrego: que diga á en Balet (don Ramon coneixia á tota la vila per
+son nom y en Balet era l’amo del cup) que si demá á mitjdia no té
+adobada aqueixa llosa, jo ’m queixaré formalment á quí corresponga. Bona
+nit.</p>
+<p>Persuadit lo vell Merly de que ‘l cop de son fill no era cosa major,
+y ja lliure del adroguer, confosos altra volta en la solitaria fosca
+d’aquell carrer esgarriat, procurá dissuadir á son fill de tornarsen á
+casa. “La mare tindria un espant al veure ’ls tornar tan prompte, y si
+calia á l’Albert una aplicació d’árnica, ó alguna altra cosa, ja tenia
+ell prou franquesa ab los Galceráns pera que li posessin.” Contradirlo
+hauria sigut pitjor. L’ Albert recordava de sobras l’escena del sopar, y
+ja estava prou mal humorat aquell dia pera captarse més reganys ni malas
+caras. Y malgrat aixó, alguns se n’ hagué de sentir, tot caminant de nou
+cap á casa Galcerán, fent brasset ab son pare que s’empenyá en
+guiarlo.</p>
+<p>–Vina, vina ab mí, qu’ are meteix no tindrás vint y cinch anys, sino
+deu. A fé sembla mentida que sias d’aquesta manera. ¿Cóm vindrás are al
+ball ab lo pantalon esqueixat?</p>
+<p>–No hi vindré. Per aixó li deya que ’m deixés tornar á casa.</p>
+<p>–Ah, no hi vindrás? Y tot per qué? Perque encare ni sabs anar sol pe
+‘ls carrers; sempre xupejas, no miras ahont posas los peus, vas per
+aquestos mons pensant jo no sé en qué, en las cabórias que’t fican al
+cap aqueixos llibrots de filosofía y de versos. Y está clar, quí bada
+aixís, cau. No te’n dónas vergonya de que jo t’ haji d’acompanyar? No
+te’n dónas vergonya del paper qu’ are farás á casa Galcerán?</p>
+<p>L’ Albert, al arribar aquí, s’aprofitá de la fosca pera sonriure
+lliurement de pietat vers son pare. ¡Que bon home, que criatura es!
+pensava. Y sense donarsen compte, lo bon pare anava rebaixant, rebaixant
+lo nivell de sa autoritat als ulls de son fill; perque no sabia qu’
+aquesta no ‘s pot enjegar per las corrents del calor, qu’ á aquesta no
+la fan ni la sostenen los anys ni la forsa, sinó que ’s nudreix y
+fortifica ab la prudencia, la discreció, ’l saber.</p>
+<p>Quan arribaren á casa Galcerán, no feya pas duas horas que ’ls
+senyors d’ella gaudian, per primera vegada al dia, de la llibertat
+d’estar sols. Havian ja sopat, y estavan llavors assaborint las dolcesas
+de l’intimitat lliure de trabas, indolentment asseguts en las butacas de
+la saleta de confiansa. Inmediata al menjador, era aquesta una pessa de
+bonas proporcions, á la qual, anys há, havia dispensat aquella família
+especials preferencias. No reunia certamen la riquesa y grandiositat del
+primer pis, peró superava á aquest en comoditats y, sense esser model
+d’elegancia, entonava mellor ab nostre sigle.</p>
+<p>Pera habitar las espayosas y altíssimas salas d’aquell pis calia una
+nombrosa família. Las veus hi ressonavan; si s’hi entrava de nit ab
+llum, lluny d’aclarirlas, servia aqueix pera escamparhi ombras
+antipáticas que desperfilant los cossos d’hont partian, s’extenian pe ‘l
+trespol, per las parets, pe ’ls sostres, en formas fantásticas,
+gegantinas, esfiligarsadas; ombras que bellugavan, creixian,
+s’aixamplavan, se reduhian ó esqueixavan á la tremolor del llum; qu’
+allí descantellavan horriblement un busto de marbre, més ensá robavan un
+mirall, enmascaravan una galta d’un retrato, retiravan una cortina,
+partian una cornucopia, amagavan una táula, mitj trabucavan un tamburet,
+y, á l’interposició d’un moviment de má, aixecavan per parets y sostres
+tot un vol pahorós d’aucellots negres que feya aturar lo pas ab
+sobressalt. Després, á l’hivern, lo fret se possessionava d’ellas ab tal
+imperi qu’ ho gelava tot. Gelava l’oli dels rellotges, desde sa entrada
+muts, senyalant sempre una meteixa hora, com avassallats per la mort, ó
+heralts d’una eternitat anticipada de fredor, de paralisació, de
+silenci; gelava las pedras, los ferros de las xemeneyas hont era inútil
+probar d’encéndrehi res; una bufada de vent, amagada en lo canó, baixava
+de dalt y jitava als ulls, als tapissos, per demunt dels mobles, la
+cendra; feya de la blavosa flama un foch follet que fugia burlantse
+d’un, espeternegava la llenya y, després d’extendre demunt d’ella un
+agramant de dauradas guspineras, deixava la llar convertida en
+ninxo.</p>
+<p>Nó, ni D. Joseph ni D. Pau, mentres foren sols, volgueren estatjarse
+en aquellas habitacions. La major part de l’any las tenian tancadas,
+convertidas en una especie de museu, de palau encantat, que, quan
+s’obria pera allotjarhi algun general de columna ó celebrarhi alguna
+solemnitat, rebia á sos visitants ab cruiximents de fustas, ab petits
+esllavissaments de crostas de pintura ó d’or, com si ‘l geni de la
+quietut que las habitava ’s deixondís removent la terrosa cabellera y
+estirant sos adormits ossos. Si ocorria una necessitat qualsevol, la
+Queta, l’antiga guardiana d’aquell casal, no volia pujarhi sola. Ademés
+d’aquells cruiximents y del joch pahorós d’ombras, gelavan son esperit
+las miradas, que també, á las oscilacions de la llum, semblavan cobrar
+moviment, dels grans retratos sobre fondo fosch penjats en las parets.
+S’ hi feya acompanyar per en Llebreta, ó no hi pujava, ni tant sols ab
+lo gos, perque aquest solia pararse devant de l’alta porta, ensumava,
+mirava un xich en dins y emprenia retirada, arrossegant la cúa, escalas
+avall, tot lo qual feya suscitar encare més recels á l’esporuguida
+criada. La meteixa Da. Isabel, qu’ ab sos fills y criats duya tot un
+alegre formiguer de vida per’ esvahir d’aquellas salas l’alé de mort,
+s’havia també refusat á habitarlas lo primer estiu, com possehida de
+certa superstició secreta de que no ‘s donava compte prou clar. L’
+entressol era prou gran pera hostatjarlos á tots, y s’instalava en ell y
+seguia dispensant á la saleta las preferencias dels demés. Gracias,
+donchs, á aquella especie de consol qu’ esmersava sobre tots los
+Galceráns, era, l’esmentada saleta, la pessa més contemplada de tot
+aquell casal. L’ agrahiment –no pot creures que fos l’egoisme– havia
+portat allí lámparas bonicas de bronzo, miralls, quadrets al oli de
+firmas espanyolas, catalanas, que D. Pau ó Da. Isabel compravan desde
+Barcelona ó Madrid, pensant en ella. Hi anavan á fer cap també
+escribanias, canalobres, placas ó lápidas de bronze, de plata, que ’l
+diputat devia á l’agrahiment de sos protegits. Y escampats per demunt de
+la xemeneya, de las tauletas maquejadas del pianino, ó del petit
+escriptori-llibreria de donya Isabel, á la vegada que distreyan
+agradosament la vista, inflavan de satisfacció l’esperit dels
+donadors.</p>
+<p>–Oh, don Pau es agrahit, mira com fa lluhir los nostres regalos! –Y
+al peu de tot aquell aixám de recorts y joguinas, plenas de lluhentors y
+curvas graciosas, ab que mimavan la manyagona saleta, s’extenian
+sofanets, butacas capitonadas y cadiras de diversas formas que ’l torp
+de la moda arrambava allí, mitj desllustradas, després d’escombrarlas de
+la casa de Barcelona. Mes, l’agrahida saleta las hi obria la porta y, ab
+la llum de sos ulls bondadosos, semblava que ’ls embarnissava de nou,
+que ’ls renovava y tornava l’elegancia allá baix perduda. Ben mirat, no
+era més que la noya del masover á la que anavan á parar las joguinas
+dels senyorets, un cop cansats d’ellas; peró la nena era neteta, manyosa
+pera ferhi enlluhernar á sas vehinas. Y quan se trobava ab sos amos
+devant, semblava dírloshi: “mireu si cuydo bé ’ls vostres recorts, miréu
+si soch agrahida.” Ells corresponian á las sevas bondats, fentli
+companyía la major part del temps, fentla testimoni de las expansions
+més íntimas, confidenta ben volguda dels secrets de l’amistat, algunas
+voltas de suspirs retinguts á fóra.</p>
+<p>Dins d’aquesta saleta s’estavan Da. Isabel y aquells tres homens
+públichs, aquestos vestits de negre, fumant, aquella ab una bata blanca
+de jaconar, tots rihent, parlant ab lo tó placévol de la major
+confiansa, quan s’hi presentaren D. Ramon y son fill. Una lámpara de
+petroli ab la llum velada per un gran globo de crestall raspat sobre ’l
+qual s’aplacava un filat de crochet, illuminava apenas l’escena.</p>
+<p>–Hola, vostés ja venen per anar al ball! –digué D. Pau ab tó amistós
+y la veu plena d’aquell ressó d’allarga vocals que té la joya.</p>
+<p>–Peró Jesús! y cóm vé l’Albert! ¡Qué li ha passat, Deu meu! –exclamá
+Da. Isabel, aixecantse ab un moviment sech de persona nerviosa y
+atrafegantse en cercar un respall dins de la tauleta de cusir. Tots los
+demés miraren al jove ab no menys interés.</p>
+<p>–Ha caygut. Ja ho veuhen quin jovent corre. Los vells aném drets y
+forts y, ells á cada pas ensopegan –feu D. Ramon, buscant debades
+aprobació á son enrahonament apassionat, entre aquella gent de mon.</p>
+<p>–¿S’ ha fet mal?</p>
+<p>–Nó, gracias á Deu.</p>
+<p>–Donchs no val la pena.</p>
+<p>Res com aquest fallo de D. Pau podia escampar lo malhumor del vell
+Merly. ¿No ho perdonava son ídol? Donchs ja estava tranquil; ja,
+familiarment repanxigat dintre un gran silló, ab lo pit de la camisa
+bombat y cavalcant en lo gran sech que li formava son ventre de bola,
+garlava al costat del gobernador, mentres donya Isabel, ab lo respall á
+la má, batallava ab l’Albert perque no ’s volia deixar respallar per
+ella.</p>
+<p>–¿Qué no ho veu, don Ramon? Sempre batussas, sempre están com gat y
+gos –deya l’hereu Galcerán.</p>
+<p>Y Da. Isabel, perduda la partida, enfonzada altra volta en la
+causeuse, ‘s divertía observant la confusió que dominava al jove.
+Perque, realment, l’Albert estava com avergonyit. Lo fibló del ridícol
+atravessá sa ben trempada corassa; tota la confiansa que tenia l’Albert
+ab aquella familia no era bastant á deixarlo satisfet del paper qu’
+estava fent.</p>
+<p>–¡Válgam Deu, lo pare quinas cosas té! –pensava, tot respallantse ab
+las menors inflexions possibles y girant la cara cap algun recó pera
+amagar son sofocament.</p>
+<p>–¿Sab qué pensava, don Ramon? Que no haventse fet mal de veras, me’n
+alegro de la cayguda del Albert, del esquins del pantalon.</p>
+<p>–Ah, ja l’ha vist? –cridá l’Albert.</p>
+<p>–Perque escarmenti, eh? Jo també –feu lo pare ab cops sechs de
+veu.</p>
+<p>–No, senyor –respongué suaument la dama– Perque aixís, mentres vostés
+serán al ball, jo ’m quedaré bén acompanyada.</p>
+<p>–Y quinas cosas li deixa dir don Pau á la seva senyora! –exclamá
+bonament, lo pare.</p>
+<p>L’ Albert, ja respallat, y posantse instintivament la má sobre
+l’esquins del pantalon, sonreya desde son seti un xich apartat dels
+demés, dihent:</p>
+<p>–Donya Isabel está sempre més bona ab mí de lo que mereixo.</p>
+<p>–¿Qué diu, senyor Merly? Vosté no sab com s’estiman aquest parell. N’
+hi há pera estarne gelós –respongué, entre rialla y rialla, ’l
+marit.</p>
+<p>Y després, com si hagués atravessat per sa pensa ’l malevol desitj de
+mortificar á l’Albert á qui estimava de veras:</p>
+<p>–Suposo que no voldrás probarte uns pantalons meus; t’ estarian
+llarchs, t’ estarian amples… ¿no es veritat?</p>
+<p>–Já, já, já! –feren tots, inclús lo pare, midant ab los ulls á un y
+altre, y posant en una situació ridícola al pobre Albert quí, d’aquella
+comparació, resultava gayre bé petit, sens esserho.</p>
+<p>–Nó, no ho vull pas. Me quedaria sola, sense tan bona companyia
+–interposá Da. Isabel.</p>
+<p>–Senyors, tingan pietat de mí tots plegats –exclamá l’Albert en veu
+forsadament cómica, desitjós de dissimular l’enuig que d’ell
+s’apoderava.</p>
+<p>–Bé, donchs, ¿qué no hi aném? –feu don Ramon.</p>
+<p>–No més á darhi un tom, eh? –digué ’l gobernador, aixecantse de la
+cadira ab una violenta dominació de brassos. Y afegí á mitja veu– ¡Ves
+qui ’ls feya convidarnos!</p>
+<p>–¡Y tal! –exclamaren á duo D. Pau y son sogre.</p>
+<p>–Aquí, are, ab aquesta fresqueta, la plassa tan tranquila, la
+remoreta dels arbres… –tornava ’l gobernador, ab ayre emperesit.</p>
+<p>–Y es una vegada al any! –oposava l’animat D. Ramon.– ¿Y vosté, donya
+Isabel, no vol acompanyarnos, no s’anima?</p>
+<p>–Estich molt cansada, molt cruixida, no he tingut humor de vestirme.
+Ja ho he dit á en Galcerán: los esperaré llevada, potser fent alguna
+bacayneta y tot, devant del seu fill; no tinch ganas de moure’m.</p>
+<p>–Ja comprench que s’avingan tant ab lo meu fill. Si tenen los
+mateixos gustos, la mateixa recansa! Avuy es la festa major y, si no
+l’animém los de la vila, quí l’animará? Mirin, jo, vell y tot, trech
+fabas d’olla!</p>
+<h3 id="ix">IX</h3>
+<p>La veritat es que no calian los esforsos de don Ramon. Lo ball
+d’aquesta nit era digne final de la diada, y encare avuy se cita á
+Vilaniu com lo fet més assenyalat del cassino. Y á fé qu’, á primera
+hora, gran part dels socis no ho esperavan aixís; perque si bé era
+veritat qu’ allá á quarts d’onze havian anat compareixent caps de
+familia y jovenetes de las que més lluhirian lo ball, afirmant que las
+de casa no hi faltarian, tothom reparava que guaytavan al saló mitjhora
+há encés, ab los músichs en son lloch, peró buyt encare, y s’en
+entornavan dissimuladament sense reapareixer.</p>
+<p>Tres jovenets del primer vol, un d’ells lo noy Marqués, únichs que
+passejavan pe ’l llargarut saló dant lo tom á la filera de columnas que
+’l partia pe ’l mitj, observavan ansiosos aquell va y vé, y declamavan
+amargament contra la bestial pretensió que tenian las senyoras de
+Vilaniu de no esser las primeras en comparéixer als balls.</p>
+<p>–Vés com ho arreglas aixó, si totas pensan aixís? Unas ó altras han
+d’esser las primeras.</p>
+<p>–Quinas ximplesas! Després diuhen qu’ als balls d’aquí no s’hi pot
+anar perque se’n surt massa tart.</p>
+<p>–Oy! A casa no ’m volian deixar vindre per aixó –esclamá en
+Marqués.</p>
+<p>–Es clar, home, es clar! Ni á mí, ni á mí –respongueren á duo sos
+companys.</p>
+<p>Peró en mitj de llurs amarguras, la caritativa esperansa ’ls
+sostenia, y, de tant en tant, entravan per las salas de café y pe ’l
+billar á reforsar los ánims cayguts, repetint las promesas arrancadas
+aquella tarde á las fillas, á las mares, fins als pares meteixos.
+Després tornavan á la sala, despertavan al clarinet que s’adormia,
+procuravan animar als violins, al contrabaix, al cornetí, al bútzem,
+demanántloshi que toquessen l’introducció com á reclám segur. Y
+emprenian altra volta llur passeig, acorats de veure buydas, encare, las
+otomanas y cadiras, estirantse ’ls punys de la camisa á cada ombra que
+guaytava per la porta, y allargant, com los pollastres quan s’ennuegan,
+sos caps cantalluts y empastifats d’oli.</p>
+<p>A la fi ’s resolgué á entrarhi una comitiva de forasteras y, rompent
+lo glas, comparegueren de sobte senyoras y menestralas á desdir, sense
+que ningú pogués esbrinar com corregué tan depressa la nova d’haverhi
+arribat las primeras concorrents.</p>
+<p>No trigaren á comparéixer també las rivals de Da. Isabel ab llurs
+marits y D. Tomás Riudabets. Aquest, ab son frach de saten blau y botons
+daurats, del any quaranta, son coll de punxagudas tirillas, la seva
+armilla escotada y son pantalon color de pansa de xafagosa estretor.
+Aixís lo pubill com en Rodón cuytaren á amagarse en la sala del tresillo
+per temor de toparse ab D. Pau y ’l gobernador, als quals no volian
+veure. Peró aquellas donas feren sa entrada triomfal, atravessant la
+sala agafadas una á cada bras del bon Tomaset.</p>
+<p>Ja son aquí las Ocas, digueren varias, veus envejosas. Mes, quina
+gloria pe ‘l revellit dandy! Ab quin afany no hauria anat saludant á un
+cantó y altre, com feyan abdúas amigas, si ’l temor d’ensopegar ab las
+sedosas y llargas faldas que ’l duyan com embolcallat en un núvol fins á
+genoll, no l’hagués fet caminar esporuguit! Per gran sórt lo trajecte
+era breu. Sota la tribuna de l’orquesta, especie d’eixideta postissa que
+penjava de la paret, hi havia una otomana, buyda encare, hont pogueren
+asseures aquellas damas. L’ home respirá y en sos ulls lluhí ben prompte
+’l foch de la satisfacció que en son cor cremava.</p>
+<p>–Veig que ’ls Galceráns no hi son encare! –digué Da. Mercé, tot
+clohentse un brassalet que la gruixaria de son bras li desclohia
+sovint.</p>
+<p>–Nó –respongué D. Tomás– Ja ho he preguntat allí fóra, al entrar.</p>
+<p>–Oh, la gent del gran tó!… –feu la pubilla.</p>
+<p>Y tots seguiren per una estona estirantse ’ls llassos, arreglantse
+’ls caps, aplanantse plechs de roba y recargolant lo cos fins á trobar
+la posa convenient.</p>
+<p>En aquell moment desembocavan al carrer Major, per la cantonada del
+de Santa María, los personatjes de casa Galcerán.</p>
+<p>Lo gobernador preguntá hont era ’l cassino.</p>
+<p>–Aquí, á duas passas ¿veu? –respongué ’l vell Merly, apuntant ab lo
+bastó.</p>
+<p>Y ‘l gobernador sentí llavors la cridanera veu d’un cornetí ressonar
+per las soletats del condormit carrer, y vejé destacar, entre la negror
+de las casas, la resplandor de tres balcons oberts de bat á bat, qu’
+atravessant llargas cortinas de punt, rebotia als frontis del devant com
+blancalls de llanterna mágica, dins dels quals ombras humanas d’esborrat
+perfil se removian, ballavan sens parar. Assi y allá, en algun qu’ altre
+balcó de las vehinas casas, deixant filtrar la vista per la fónica
+escletxa qu’ obrian veus temorosas, se descobrian, desde ‘l carrer,
+grupos de personas qu’ aguaytavan qui anava al ball. Y al entorn del
+rombo lluminós qu’ extenia á terra la portalada del cassino, posats
+alerta per las catxetas del improvisat porter, duas fileras de xicots
+contemplavan als afortunats qu’ atravessavan aquell brancal.</p>
+<p>–Ja hi som –digué ’l vell Merly.</p>
+<p>Y ell al devant, s’internaren los quatre personatges per aquell
+portal de sostre elevat, pobrement iluminat per un fanal xinesch, hont
+s’hi llegia: <em>La Vilaniuense</em>, emprenent per una porta xata, de
+vestiment barroch, la retorsuda escala ab balaustrada de fusta doblement
+vorejada per testos de tuyas y mirambells.</p>
+<p>La comissió d’obsequis, tan criticada per las senyoras, de las quals
+no s’havia cuydat gens ni mica, desempenyá llavors admirablement son
+paper. Lo guayte que tenia en un balcó del segon pis fou amatent á
+avisarla. La comissió baixá fins al segon replá de l’escala á rebre á
+aquells personatges y compartirse de dos en dos la missió d’obsequiar á
+cada un d’ells. Don Ramon, per lo vist, no era mereixedor de aytals
+obsequis y quedá enderrera, sens companys.</p>
+<p>–Ja son aquí, ja son aquí! –pronunciaren sis ó set veus escampadas.
+La nova volá per totas las salas y recons, se feu repetir per tots los
+llavis, y mentres paralisava las camas á uns balladors ó feya perdre ’l
+compás á altres, posava en renou á tota la concurrencia del café y de
+las pessas més secundarias del cassino. Las portas que davan al
+recibidor quedaren en un instant embussadas pel gran nombre de socis que
+la curiositat hi abocava. Y, quan los convidats foren á dalt, la
+comissió d’obsequis se vejé bén aviat desbancada pel president del
+cassino, per l’Alcalde y per la gent de figura del partit moderat que
+s’abalansá á saludarlos.</p>
+<p>D. Pau y ’l gobernador anavan esmersant rialletas, exclamacions de
+fingida alegria, estrenyent mans á dojo, y repartint copets d’espatllas
+ab respostas trencadas: “Bé y vos?”– “Sí, home, sí” –“Vostés son tan
+amables…”– “No podiam pas faltarhi.” –“Ja’ns veurém, eh?” –“Sí, es lo
+meu sogre.” –“Gracias, gracias.” –“D’aquí á després.”</p>
+<p>Mentrestant, la comissió y ‘ls amichs, com si s’engelosissen de las
+manifestacions agenas, s’encastavan al entorn dels convidats y ’ls
+empenyian cap á la sala café, camí de la secretaría, trencant llassadas
+de mans, posantlos en prempsa entre ells qu’ anavan derrera y l’atapahit
+grupo que s’abocava á la porta, promovent trángul y remolins, sens donar
+materialment temps á l’educació ni al respecte pera obrir sos carrers de
+caps afilerats que s’inclinan com las palmas. La música havia parat en
+lo saló, y la maror de las conversas venia d’allí, crescuda encare, per
+las veus discordants dels que s’empenyavan en atravessar la llarga
+corrúa d’homens que s’havia apilat á la porta.</p>
+<p>–¿Ahont ens portéu, ahont ens voléu fer anar? –preguntá D. Pau,
+entregirantse y allargant penosament lo bras pera tocar l’espatlla del
+president á qui endressava la pregunta.</p>
+<p>–A la secretaría –respongué aquest.– No volen pendre alguna cosa?</p>
+<p>–Qu’ es cas d’aixó! Si acabém de sopar… Aném, aném á la sala de
+ball.</p>
+<p>–Deixi fer, deixi fer –replicá ’l president, mitj enlayrat per las
+onadas d’aquell estret procelós.</p>
+<p>Per fí, l’estret se passá. A glopadas aná espargintse la gent per la
+sala café, y aquells personatges pogueren caminar ab llibertat, fins á
+la secretaría, tot torcantse ab dalé la suhor que ’ls amarava ’l
+rostre.</p>
+<p>La secretaría, sala de juntas y de lectura, que de tot aixó servia
+aquella pessa, la més retirada y deslluhida de la casa, ostentava
+llavors una táula llargaruda, parada ab estovallas, copas, ampollas y
+platets de postres, afilerats al entorn d’un monument de massapá
+ensucrat, adornat ab banderetas y rodejat de confituras, ab las quals
+s’enganxavan las fullas que ’l calor de las espermas anava desprenent de
+dos poms de flors tan grossos com esbullats.</p>
+<p>–Qué van á fer, qué van á fer? –exclamá ’l gobernador, aixecant la
+veu.</p>
+<p>–Pendrán alguna cosa –respongueren tres ó quatre.</p>
+<p>–Aixó nó, de cap manera.</p>
+<p>Y arreu, tot baixet, á D. Pau que tenia al costat, afegí ’l
+gobernador:</p>
+<p>–Aquesta es pitjor que la del matí.</p>
+<p>–Esperis, esperis. Jo crech qu’ haurém de fugir y tot.</p>
+<p>Y mentres s’encreuhavan aquestas paraulas, ja un mosso, ab lo tovalló
+al coll, anava fent petar ampollas qu’ era un gust.</p>
+<p>La tafanería y l’enveja retenian, mentrestant, als homens fòra de la
+sala de ball, formant rotllets per las demés pessas, hont se
+critiquejava á la junta, ’s reya de la comissió d’obsequis ó ’s discutia
+l’oportunitat de festejar á autoritats de determinat color polítich, á
+representants d’un gobern odiós, dins d’una societat hont hi havia gent
+de tots los partits. Las discussions anavan prenent color polítich,
+arreu se feyan personals y ’ls contendents se ferian y enemistavan
+mútuament per lo que no valia la pena.</p>
+<p>En la sala de ball regnava la major espectació. Las senyoras,
+arrengleradas en doble filera de cadiras y divans, estavan anguniosas de
+no poder traure ‘l cap per allá fòra d’hont venia ’l sorollós mormoll
+d’acaloradas conversas, barrejat ab sofocants alenadas de tabaco que
+carregavan l’atmósfera y ablanian las espermas ab sa creixent calor. L’
+orquesta havia tocat ja per duas vegadas la senyal de rigodón; peró sols
+tres ó quatre xitxarel·los d’aquells qu’ havian de retirar dejorn
+s’havian cuydat de formar quadro. Tothom semblava capficat per altres
+cosas diferents de la dansa. Las més de las senyoras esperavan veure
+entrar á l’Isabel Galcerán, de qui no havian sabut assegurar encare ’ls
+missatgers de la part femenina si havia vingut. “Hi havia tanta gent
+apilotada al entrar ells, que era impossible distingirho, las veus que
+corrian eran, per altra part, contradictorias.”</p>
+<p>La Montserrateta ’s migrava de no veure á l’Albert, y tot era fer
+ulls. Peró las més acoradas eran las Ocas.</p>
+<p>Per fí, en Riudabets las tragué de dubtes. Li costá arribar fins á la
+secretaría per veureho ab sos propis ulls; mes, á la fí, lográ son
+propósit.</p>
+<p>–Ni ella, ni ell –digué á las rivals ab semblant desencaixat.</p>
+<p>–Quí vol dir ell? –preguntá ab malicia Da. Mercé.</p>
+<p>–L’ Albertet… Y lo més estrany es que hi há ’l seu pare.</p>
+<p>Abduas amigas culliren l’ingénua confessió del ignocent conco ab una
+rialla tan forta que feu girar una munió de caps.</p>
+<p>–Escolti, escolti, Tomaset –afegí, prompte, la pubilla– ¿Per qué no
+ha preguntat á D. Pau hont es l’Albert?</p>
+<p>–Y calla, boja! –exclamá la de Rodón, tapantse la riallera cara ab lo
+vano de plomas.</p>
+<p>D. Tomás se posá roig, restá avergonyit com un xavalet sorprés en un
+instant de inconscient candidesa. ¡Ell, ell, lo solter recalcitrant,
+<em>el terror de los maridos</em>, que li deya ’l comandant d’armas, ell
+havia necessitat una proba tan palesa! Adeu reputació de vell vert,
+d’home temut! ¡Quin paper! quin paper més trist devant d’aquellas
+damas!… devant de las futuras conquistas! No tenia sinó un medi pera
+salvarse d’aquell naufragi: confessar quelcóm de més de lo que sabia,
+mentint un xich y ab prou serenitat pera apareixer com més astut de lo
+que realment era. Ho sabia per lo vell Merly: “fem veure, donchs, qu’ he
+sigut prou desvergonyit per arrancarho del marit mateix.”</p>
+<p>–Ah <em>zahorí, zahorí!</em></p>
+<p>Cap de las duas entengué ’l mot y, encar que calladas, restaren
+preguntant ab la vista.</p>
+<p>D. Tomás las fixá ab ulls de traydoria, durant uns moments, y, arreu,
+estirant la rialleta que de sos llavis brollava y abaixant sa vista,
+feu:</p>
+<p>–Donchs, sí; per ell mateix ho sé.</p>
+<p>–Qué diu? –saltá la de Rodón– Y ha sigut capás de preguntarho al
+meteix don Pau? Uy qu’ atrevit!</p>
+<p>¡Uy qu’ atrevit! Oh, l’exclamació més bén volguda d’en Tomaset! ¡Y
+que bé, y que sonora y dolsa penetrá en son cor! Animat per ella, la
+mentida prengué cos y color de veritat y forsa pera rejovenirlo y
+enfortirli la veu al respondre ab triomfant aplom:</p>
+<p>–Sí; y ell, ell meteix m’ ha dit qu’ era á casa seva ab donya
+Isabel.</p>
+<p>–Jesús, María, Joseph! –feren abdúas oyents.</p>
+<p>–Y d’aixó s’admiran! –seguí ab igual aplom en Riudabets– La gent del
+gran mon no tenen empaig en fer confessions d’aquesta mena. Lo marit
+creu, y creu bé, que la competencia acredita son bon gust.</p>
+<p>–Vol callar! No digui semblants disbarats –interposá donya Mercé,
+fingintse ruborisada.</p>
+<p>–Tot se pot creure d’aqueixa gent –exclamá la pubilla– Peró… y no
+dóna cap excusa, cap explicació?…</p>
+<p>–Ah, sí; naturalment, aixó sempre ’s dú á punt. La d’avuy es molt
+senzilla y bastant prosáica també; perque… ¿sab?… convé al mateix temps
+posar en ridícol, no sía sinó pro fórmula, al rival: l’Albert havia
+eixit de casa ab son pare pera vindre al ball, mes, essent al carrer, ha
+caygut y s’ha estripat lo pantalon.</p>
+<p>Y al arribar aquí, ’ls tres interlocutors esclafiren á riure d’una
+manera estrepitosa.</p>
+<p>Al sentir la rialla, Da. Rosa Montellá abandoná son lloch pera
+ajuntars’ab las Ocas.</p>
+<p>–Vés, vés qué diuhen, mamá.</p>
+<p>–Qué passa, si ‘s pot saber? Veig qu’ aquest senyor las fá riure
+molt. Ja’n deu dir alguna de las sevas. Fa bé, Tomaset; ja que ’ls joves
+no saben divertirse ballant, cal animarho un xich fent brometa.</p>
+<p>–Ca, res, res –feu D. Tomás, temerós d’escampar la nova que li havian
+arrancat per sorpresa.</p>
+<p>Peró la pubilla s’agafá de l’ocasió com d’un clau, pera fer correr la
+calumnia. La senyora Montellá ‘s resistí á assentirhi de bonas á
+primeras. Ella coneixia á fons á Da. Isabel, sabia al propi temps quan
+honestas é íntimas eran las relacions qu’ existian entre las familias
+Galcerán y Merly, y de cap manera podia oblidar la desproporció d’edats
+que hi havia entre aquella dama y l’Albert. Peró no eran aquets
+arguments prou forts: perque ¿quí ‘s pot envanir de coneixer á fons á un
+altre si cada persona es un mon? Per ventura l’intimitat més decent de
+dos famílias obsta may al naixement d’una passió? Si s’ha convingut en
+que l’amor es cego, pot creures que ’l desequilibri d’edats, quan encare
+’s conserva la joventut, quan s’está al plé de la vida com Da. Isabel,
+ha d’ofegar las veus del cor? Quants y quants exemples no podrian
+citarse en comprobació d’aquesta réplica? Ademés, qu’ una es la moral de
+la gent senzilla, de la gent vilatana, y una altra la de la gent del
+gran mon. Da. Rosa, mitj guanyada pe’l dubte, ‘s batia en retirada, peró
+ab tot l’ardiment de qui sent que li arrancan una d’eixas entranyas
+morals que se’n diuhen conviccions; y no sabent respondre als cops
+terribles de la llógica contraria ab altres cops de sólida dialéctica,
+’s confortava interiorment ab apreciacions personals ben poch favorables
+á las rivals de Da. Isabel. La rivalitat, la mesquinesa d’ánima,
+l’enveja y res més las podia fer parlar aixis d’una persona tan digna y
+honrada com la jove Galcerán. Da. Rosa ja sabia prou ab quins fins
+maneja certa gent la calumnia y ab quanta facilitat s’inventa, pera no
+deixarse enrotllar l’esperit de cop y volta. No cal dir que la jove
+Rodon, seguint la seva mónita, fingia paliar los descaraments de la seva
+amiga; mes aixó no tranquilisava á Da. Rosa, que coneixia massa ’ls
+procediments de que ’s valia pera cobrir la seva responsabilitat aquella
+gata moixa. Interiorment, fins pensava qu’ aquesta y ningú més sería la
+inventora de la calumnia que s’esforsava en rebaixar de tó per temor ja
+de qu’ ella no ho sospités. En quant á D. Tomás, si tot rojet de cara
+procurava fingirse indiferent á lo que ’s deya, fent giravoltar lo cos,
+de tan en quan, sobre un sol taló, dantse palmetadas ab un guant
+estiraganyat y trencant la conversa ab observacions tan deslligadas com
+insubstancials, de segur qu’era ó per vergonya ó per dissimulació mal
+intencionada. Los efectes d’aquella calumnia en l’esperit de Da. Rosa
+eran, donchs, ben contraris é inesperats.</p>
+<p>La Sra. Montellá s’entorná tota penedida al costat de la
+Montserrateta.</p>
+<p>–¿Qu’ era alló, mamá?</p>
+<p>–Res, calumnias, indecencias.</p>
+<p>–Contra donya Isabel?</p>
+<p>–Pots pensar.</p>
+<p>Y no poguent arrancar una paraula més de sa mare, la noya ’s quedá
+meditant.</p>
+<p>–Si suposarán que l’Albert… Jo ho esbrinaré.</p>
+<p>A tot aixó, entrá una gran glopada de jovens en la sala,
+s’aparellaren pera ballar lo rigodón y, picant de mans, demanaren alguns
+que toqués l’orquesta.</p>
+<p>Aquella entrada tan repentina arrancá de totas las donas la meteixa
+pregunta: “¿qué passa?”</p>
+<p>–Res, qu’ aquells senyors, en havent refrescat, han girat cúa sens ni
+voler traure ’l cap á la sala de ball.</p>
+<p>La tal resposta omplená ’ls esperits d’estranyesa.</p>
+<p>Durant bona estona anaren teixintse suposicions de tota mena pera
+explicarse ’ls motius d’un acte tan poch galant. La suspicacia vilatana
+adressá desseguida ’l cap, suposant que potser se’n donarian á menos,
+aquells senyors, d’assistir al ball. Y aquesta suposició anava guanyant
+camí fins en l’ánim de Da. Rosa Montellá, quan, presentantse ab semblant
+que respirava alegria en Rodón y ’l pubill Tárrega, exclamaren:</p>
+<p>–Cá, cá! rés d’aixó. Lo motiu es més sério; peró no ’l podém dir.
+Ja’n sentirán á parlar, ja ho llegirán pe’ls diaris.</p>
+<p>–Ah, ja m’ ho afiguro! –saltá la pubilla. Y fent un signe á son
+marit, li suposá, á cau d’orella, que seria per un desafio entre’n
+Galcerán y algú que li havia llensat alguna indirecta ofensiva al seu
+honor de marit.</p>
+<p>Lo pubill rompé en una rialla estrident com l’escatéch d’un
+pollastre.</p>
+<p>–Nó, no es res d’aixó.</p>
+<p>Tampoch ho encertá la de Rodón, á judicar per lo que, á sa vegada,
+feu riure al seu marit.</p>
+<p>–Ca! ca! ca! –feu aquest– En fí, no ho podém dir. Ja’n parlarán prou
+los diaris. No tingan por, ja se sabrá.</p>
+<p>Aquí callaren uns y altres, aixordats per la desguitarrada orquesta
+que comensá á tocar lo rigodón. Los senyors se retiraren cap á un cantó
+pera que las damas poguessin més comodament mirar la dansa. Com cedint á
+un manament, la major part de la concurrencia pará d’enrahonar, y ’ls
+pochs que no sabian callar parlavan en veu baixa, tot contemplant
+l’espectacle. May s’havia vist en “La Vilaniuense” un rigodón com
+aquell. Eran tants los balladors que, no podent compartirse en
+quadrillas, hagueren d’inventar una nova distribució que D. Tomás trobá
+molt aristocrática. Duas grans cadenas de balladors ocupavan tota la
+llargada de la sala, y tancavan lo gran quadrilonch las duas parellas
+més fatxenderas y amigas de rumbejar. Com autorisats capdansers,
+comensavan, aquestas, totas las figuras del ball.</p>
+<p>Després, las repetian las duas grans alas ab l’uniformitat d’un coro
+ben dirigit. S’ atansavan, reculavan paralelament, ab la precisió d’una
+selfática, formant extensas onadas de punt y seda de tons alegres per
+hont cabussavan flors y llassos virolats. Y era de veure com, als
+encreuhaments y mitjas cadenas, se formavan al entorn del pantalon negre
+remolins de faldars glassats, que s’inflavan, modelavan y esllanguian al
+buf del moviment, marejant la vista del espectador, comprometent
+l’equilibri del ballador poch lleuger. De sobte, las parellas, agafadas
+d’una má, ‘s giravan fit á fit, se feyan un acatament solemne y, á un
+cop séch de la nerviosa música, parava á una tot moviment. Al mitj de
+las duas grans alas, retiradas fins á tocar ab las rengleras
+d’espectadors asseguts, quedava un ample pas d’honor, encatifat, sobre
+’l qual reposava la claror de las espermas, feble en aquella atmósfera
+espessa y carregada. Y mentres las cansadas parellas, rojas de cara,
+plenas de panteig, espurnejant alegría pe’ls ulls, se torcavan la suhor
+que ’ls dava á la pell un tó de satí, ’ls cap-dansers reprenian altra
+volta la dansa per l’encatifat espay, lluhint las figuras ab orgull,
+gronxant lo cos, caminant ab garbo, accentuant los saludos, enllassant y
+desenllassant las mans ab la prestesa y manya d’un escamotejador. La
+calor creixía, ’ls músichs semblavan apressar lo compás, l’alegria
+pujava de tó, y s’aixecava de tot arreu, com una altra atmósfera de
+sonoritat tan espessa com aquella nebulosa de fum de cigarro, d’esencias
+d’olors, de transpiració, d’aléns afadigats, de tuf d’espermas
+colltorsudas, un brunzit rioler, barreja indexifrable de diálechs
+d’amor, de xius-xius malévols, de suspirs de goig qu’ escapavan á las
+mares, de judicis més ó menys entussiastas sobre ‘l bon gust dels
+vestits, dels pentinats, del modo de portar las flors y llassos. Era un
+mareig, peró un mareig alegre, l’ubriacament de la dansa en ple estiu,
+l’himne de joya de la jovenesa que feya bullir la sanch y brincar los
+cossos, tot ensemps qu’ entregava ’ls cors al amor y deixondia en los
+vells los recorts més dolsos de la vida.</p>
+<h3 id="x">X</h3>
+<p>L’ Albert havía quedat en una situació embarassosa. L’ epissodi dels
+pantalons y la brometa de D. Pau, qu’ altres cops hauria soportat molt
+bé, ‘l tenian avuy violent, com si ’s sentís en ridícol. Aixís, en quant
+quedá á solas ab s’amiga, insinuá ’l desitj de retirarse. Peró Da.
+Isabel s’hi resistí. ¿Tan malament estava? Y donchs? L’ Albert s’excusá
+pretestant que no volia abusar de la amabilitat d’aquella senyora en
+perjudici de son repós; que, delicada com estava, lo rebombori de la
+festa, ’l matinejar, lo cansament del viatje, ’l tráfech del matí,
+l’espant de la tarde, havian de tenirla rendida…</p>
+<p>Peró la Galcerán abandoná, de sobte, la butaca, corregué al piano y,
+tot fent una escala cromática, interposá:</p>
+<p>–Conech que té son, Albert… A veure si ’l desvetllo.</p>
+<p>L’ aludit rodá ’l cap per tota resposta, y aclofantse mellor en lo
+balancí, ’s resigná á escoltar, tot gronxantse violentment. Llavors, sa
+amiga, sens descloure ’ls llavis, comensá á tocar una melodía de
+Mendelssohn, y en acabant, saltá al costat de l’Albert, preguntantli en
+veu riolera:</p>
+<p>–Y bé, qué li sembla aquesta música?</p>
+<p>–Trista, distingida, com totas las composicions que vosté toca.</p>
+<p>–Es d’aquell género que s’avé ab l’estat d’ánim de vosté,
+veritat?</p>
+<p>–Vol dir que estich trist?</p>
+<p>–Ni més ni ménos que com li pronosticava á vosté, tres mesos há,
+desde Barcelona.</p>
+<p>Derrera aixó afegí Da. Isabel una gran rialla, y continuá:</p>
+<p>–Vaya un jove!… ¿De quí l’ha heredat aquest carácter? ¿Es á dir que
+ni la festa major l’hi agradat á vosté? Que ni ganas ha tingut de anar
+al ball, l’únich ball que ’s fará aquí fins al Carnaval?… Home, home,
+s’ha de animar.</p>
+<p>–La festa major, ’l ball…! qué vol que hi trobi jo en aixó?</p>
+<p>–Un motiu de distracció, un espectacle pintoresch, alegre.</p>
+<p>–Figuris l’efecte que causaria aixó meteix al home que tingués en
+perspectiva la ruina, la mort moral.</p>
+<p>Da. Isabel esclafí en una gran rialla.</p>
+<p>–Home, home, está molt desesperat! No ’m fassi riure; vosté es un
+romántich.</p>
+<p>–Vol fer lo favor de no riures de mí? –interposá l’Albert, tot
+encorregut– Fa temps que vosté té una opinió completament equivocada del
+meu modo d’ésser. Jo no soch romántich, ni ménos en lo sentit ridícol
+que vosté vol dar á la paraula.</p>
+<p>–Protesto.</p>
+<p>–Bé, donchs, en lo sentit poch… piadós… cóm ho diré?… En aquest
+sentit, si es no es de brometa, que ’s dona á la paraula romántich, quan
+un jove ’s queixa, está indiferent ó está trist.</p>
+<p>–Per amor de Deu! Albert; si s’ha d’ofendre, no ‘l tractaré ab la
+franquesa que vosté meteix m’ ha demanat tantas vegadas.</p>
+<p>–Nó, no m’ ofench… Peró cregui, Isabel, no faig pamplinas, ni haig de
+repetir, are, tot alló del anyorament dels amichs, de la pérdua de las
+costums alegres y lleugeras d’estudiant. Crech, com vosté, que tot aixó
+passa, y que ’l travall es un gran refugi pera escapar del aburriment.
+Jo buscaré aquest refugi, peró es que temo no trobarlo.</p>
+<p>–Per qué?</p>
+<p>–Ah! perque, en primer lloch, vosté ja sab que la carrera no m’
+agrada fins á un punt que puga professarla ab deliri. Segonament, perque
+veig al meu pare ab uns propósits incompatibles del tot ab los meus
+gustos, ab las mevas inclinacions. Lo meu pare está tocat del fanatisme
+polítich y somnía, li estich llegint á la cara, en dedicarme á la
+política, qu’ es lo que més aborreixo. Li hauré de dir clar y net que no
+vull, y li donaré un gran disgust.</p>
+<p>–Tot s’arreglará, home, tot s’arreglará: no ’s fassi montanyas de
+grans de sorra.</p>
+<p>–Vosté no coneix prou al papá. Vosté no sab lo qu’ es la política en
+un poble.</p>
+<p>–Figuris si ho sabré, al costat de’n Galcerán, lo qu’ es la política!
+Prous mals ratos m’ ha dat ja. Lo meu somni daurat fora qu’ en Galcerán
+la deixés.</p>
+<p>–Oh, nó; la política que ‘s fá á Madrid, la meteixa que ’s fá á
+Barcelona, no es la política vilaniuhana. Allí s’exerceix com una
+carrera, qui ab més dignitat, qui ab més fé que ’ls altres, peró tots
+guardantse mútua consideració, no fentne l’objecte exclusiu de la vida,
+l’arma alevosa de las venjansas personals, lo secret ressort de tots los
+actes, lo talismán ab que ’s logran las majors injusticias contra
+l’adversari y ’s satisfán totas las concupiscencias, tots los desvaris
+del egoisme més refinat, qu’ es l’egoisme de poblet. Aquí, per exemple,
+no hi ha paret, no hi ha finestra, no hi ha café, ni cassino, ni
+tertulia, ni empleo ‘l més insignificant, com lo de carter, que no dega
+sa existencia á la política. Ella ho fa tot: permet, nega, reuneix,
+disols, aixeca, enfonza, protegeix ó persegueix, agafa, empresona,
+deslliura ó mata, segons ’l capritxo, ó la sort qu’ en la lluyta
+consegueixen los caciques. Y jo, vol que serveixi pera viure en aquest
+teixit d’intrigas, pera respirar aquesta atmósfera de ressentiments y
+odis, pera posar lo poch que sé y lo poch que valgui al servey de la
+cobdicia ó de la ambició dels meus, faltant á la justicia, á la caritat,
+á la més senzilla delicadesa que tant estimo dels altres?</p>
+<p>–Tot lo que vulgui. Tinch una tristíssima idea de la política, y
+també ‘m sembla que vosté no ha nascut ab temperament pera dedicarshi;
+peró també crech que carrega de tintas massa negras lo quadro. Vosté té
+una propensió extremada al pessimisme, y es precís que la moderi, si vol
+traure algun partit de la vida. Jo estich en que tots vostés, los
+homens, necessitan un objecte ó altre ahont esbravar tot lo calor de
+passió que tancan dins de l’esperit mentres dirigeixen los propis
+negocis ó viuhen tranquilament la vida ordinaria. Son com las criaturas:
+volen un’ hora d’esbarjo y una joguina pera trencar, si tant convé.</p>
+<p>–Totas vostés diuhen lo meteix.</p>
+<p>–Per que es un fet qu’ hem observat ja apenas tenim nuvi. Y si nó,
+míriho vosté meteix: l’un es jugador, l’altre conquistador, á l’altre li
+agrada la cassa, al altre pescar, quí s’entrega á la disbáuixa, als
+cavalls, á las artistas, molts á la política ó á las aventuras de la
+guerra apenas se mou una mosca. No se’n trobará un per remey, que ‘s
+contenti com nosaltres ab los quefers ordinaris de la casa. Per que ’ls
+més quiets, ó farán versos sense ser poetas, ó máquinas sense ser
+enginyers, ó, y aquestos son los pitjors, tot essent los més mansos, se
+ficarán per la cuyna y xifrarán la seva vanitat en fer guisots. Cap de
+vostés la xifra en ser un bon pare de familia ó una celebritat en la
+carrera escullida. Si de cas ho son, ho desdenyan, ó, quan ménos, més
+los afalaga l’admiració que causan per sos vicis ó puerils
+entreteniments. No vull dir que vosté ’s dediqui á la política, ja que
+no hi té inclinació, ni crech, per altra part, qu’ ho conseguís lo seu
+papá, dat lo modo de pensar de vosté… per que… ¿m’ ho deixa dir?… també
+tinch als homens per tossudets…</p>
+<p>L’ Albert sonrigué, y ab un lleuger cop de cap, afirmá per
+galantería.</p>
+<p>–Nó; lluny de recomanarli aixó, que no sé si es carrera, peró sí font
+de torment per las pobres mullers, ajudaria jo meteixa á tréureli del
+cap per mica de fé que tingués en conseguirho. Peró crech, sí, que
+vosté, are qu’ es jove, ha d’espolsarse de sobre aquest pessimisme,
+aquesta hipocondría que ’l rosega, y obrir ’ls ulls á un horisó més
+rosat, més lluhent. Y en fí, quí ’m fá sermonejar, á mí que no serveixo
+per predicador, y, sobre tot, quan la naturalesa y alguna altra filla
+d’Eva bé prou que s’encarregarán de curarlo més ó ménos tart? A propósit
+¿quí sab si la Montserrateta?… Avuy he reparat…</p>
+<p>Un gran truch en la porta del carrer, ofegá en los llavis de l’Albert
+una exclamació ingénua. Los dos interlocutors restaren callats,
+esperant, fins que la cambrera entrá ab un telégrama clos, endressat al
+gobernador.</p>
+<p>–Que li portin al cassino –feu Da. Isabel.</p>
+<p>Y aixecantse, abandoná la saleta pera dar una mirada á sos fillets
+que dormian com dos ángels.</p>
+<p>L’ Albert seguí en sa butaca, pensatiu y confós. Es veritat que tenia
+prou franquesa ab Da. Isabel pera confiarli secrets de major
+importancia; mes “¿per qué parlarli avuy ab tal foch d’una senzilla
+sospita, y ferli tan negra pintura de lo que ‘l seu marit y ’l meu pobre
+pare professan ab tal entussiasme?” L’ Albert pressentía que ’ls temors
+exposats no eran pas la veritable causa de son malestar. Més encertava,
+potser, atribuhintla á certa conmiseració may sentida envers aquella
+dama, que li havian obert al cor las mesquinas murmuracions sorpresas
+aquell matí á casa Montellá. Peró conseqüent en son propósit de
+menysprear las mesquinesas de l’ignorancia y de la malicia estúpida,
+s’avergonyia de regoneixer que ’l ferissin tan. Sa propensió al
+análisis, esmolada y encare viciada en las aulas de la facultat de Dret,
+l’empenyía á més enllá pera trobar la clau d’aquell enigma psíquich. Al
+llansarse á cercarla, veya á la rahó en pugna ab la conciencia. Mentres
+la primera li esplicava l’horror d’aquella conversa presentantla com
+revelació infalible del estat social de Vilaniu, certament bén trist
+pera qui sentia sols generositat, espansió y altesa de miras; la
+conciencia l’acusava de pendrer com propia l’ofensa dirigida á qui
+certament no necessitava la defensa d’ell. Confós y roig lo posá aquesta
+veu interior, més confós encare, quan notá que la derrera y
+senzillíssima broma li havia ferit l’orella com una injusticia.</p>
+<p>Y roig lo trobá encare Da. Isabel, al apareixer novament á la saleta,
+portant en sos ulls aquella explendorosa joya de mare felís qu’acaba de
+contemplar á l’ignocencia en dols repós.</p>
+<p>L’ Albert no gosá mirarla. Fingint jugar ab una borla de la butaca,
+espremia interiorment lo disgust que li causava aquella veu irritant de
+la conciencia qu’ ell tractava d’ofegar ab totas sas forsas.</p>
+<p>–Encare está capficat? –feu ingénuament la Galcerán, deixantse caure
+en un balancí, ab franch deixament.</p>
+<p>L’ Albert no pogué dominar un sobressalt. “¿Es que ‘m llegeix
+l’interior?” Y més roig qu’ avans, se posá sobre sí, responent en veu
+forsadament tranquila:</p>
+<p>–De qué vol que ho estiga? Alló era pera conversar, res més.</p>
+<p>–Donchs parlém d’altras cosas; escolti: vol venir demá á la
+Mayola?</p>
+<p>–A la Mayola? –repetí ell, pera tindre més temps de pensar la
+resposta.</p>
+<p>–Sí, aném á ensenyarla al papá y á en Dominguez.</p>
+<p>L’ Albert s’excusá ab pretestos fútils. Da. Isabel, sense pararse á
+cercar la causa d’aquella negativa, las emprengué, segons sa costum, pel
+to de la broma.</p>
+<p>–Com vosté vulga. Ja comprench qu’ ab lo despaig obert, rodejat de
+plets y causas, no pot perdre un dia.</p>
+<p>–Que cruel es ab mí –feu lo jove advocat, esforsantse en amorosir
+l’agror de la veu.</p>
+<p>Da. Isabel esclafí una rialla.</p>
+<p>Hi havia tot sovint entre ells dos escaramussas per l’estil,
+derivadas aixís de l’oposició de temperament com de la diferencia
+d’edat. Da. Isabel, alegre y l’Albert, concirós, s’avenian, s’ajuntavan
+y en cert modo ‘s completavan, com la llum y l’ombra, sense esfors ni
+violencia. Peró la major edat y potser lo major caudal d’experiencia de
+la vida que tenia ella motivavan que Da. Isabel no pogués mirar á
+l’Albert sinó com un noy aventatjat que li feya la gracia d’un fill,
+d’un germá jovenet, ple d’infantívolas cabórias y d’entristiments
+estemporanis. L’ Albert li llegia en los ulls, en l’accent, y sols per
+la por de caure més en ridícol lograva enfrenar la branzida de sa fina
+susceptibilitat de jove que l’hauria llansat cegament dins l’emboscada.
+En aquets casos optava per callar. Per fí, l’enjogassada dama, mitj
+penedida, mitj tocada de compassió d’haverlo apurat, solia fer lo que
+se’n diu girar full… Aixó sí, pera tornar á riure al cap d’una
+estona.</p>
+<p>–Vaja, Albertet, vinga, home, vinga. Demá mitj Vilaniu será á fòra, y
+no es encare dia d’empendre res.</p>
+<p>No havia pogut contestar l’Albert, quan un nou truch retrunyí per la
+volta de l’escala y ’s sentiren grinyolar las frontissas del feixuch
+portal. Mitj minut després, entravan en la saleta ’ls tres senyors de la
+casa, l’alcalde de la vila y D. Ramon. En havent saludat, lo gobernador,
+D. Pau y l’alcalde s’encaminaren al primer pis. Lo general y D. Ramon se
+deixaren caure en las butacas ab semblant de malhumor.</p>
+<p>–¿Qué passa? –preguntá Da. Isabel– Sembla que vingan capficats.</p>
+<p>–Res… quatre perdularis qu’ han tingut lo mal gust d’aixecarse.
+¡Llástima de balas!</p>
+<p>–Lo de sempre, general: aquest país está deixat de la má de Déu. ¿Sab
+lo que falta á Espanya? Un bon sabre –feu D. Ramon, bermell com lo
+foch.– Jo no sé en Narvaez com s’es tornat.</p>
+<p>–Sí, sí, palo, palo –refermá ’l general, tot amoixantse ’l mostatxo.
+Si jo fos poder ja ho veuriam.</p>
+<p>–Bé; pero ahont ha sigut aixó? –preguntaren los oyents.</p>
+<p>–En aquesta mateixa provincia.</p>
+<p>–Valgam Deu, que may poguém tenir tranquilitat! –exclamá la
+senyora.</p>
+<p>–Y es cosa de consideració? –interposá l’Albert.</p>
+<p>–Ca! –exclamá ’l general– Si á mí ’m deixessen fer, ho acabava ab
+quatre balas.</p>
+<p>–Peró, pe ’l prompte, ja tením en dansa al senyor gobernador, ja no
+pot dormir aquí –afegí, ab condolida veu, D. Ramon, cada volta més plé
+d’enuig.</p>
+<p>–Cóm! –saltá Da. Isabel– ¿en aquestas horas se’n anirá?</p>
+<p>–No té més remey –replicá ’l general, ab tó sentenciòs– y ’l teu
+marit també.</p>
+<p>Da. Isabel no pogué ocultar una desagradable sorpresa.</p>
+<p>–Dona –feu lo primer ab tó paternal– es just que l’acompanyi.</p>
+<p>–Peró qu’ esperin á demá.</p>
+<p>–Nó; aquestas cosas no admeten dilacions.</p>
+<p>–Llavors la cosa es séria?</p>
+<p>–No es séria, peró podria posarshi.</p>
+<p>–Qu’ esperin, donchs, á que s’hi posi, ó al menos á marxar ab claror
+de dia. Varem arribar ahir y en Dominguez avuy meteix; no han dormit,
+han d’estar capolats. De nits, los camins son perillosos sempre. ¡Quant
+més si hi ha alguna sublevació!</p>
+<p>Da. Isabel parlava cada volta ab més foch. Son pare no ho deixá de
+coneixer y, ab lo desitj de calmarla, afegí que D. Pau s’hi empenyava
+per un deber de companyerisme, y fins per un rampell de patriotisme
+altament laudable; que ’l camí no oferia cap mena de perill perque ’ls
+sublevats eran pe’l cantó de Cimdecorbs; que ja, desitjós d’estalviar á
+sa filla aquell disgust, s’havia ofert ell en persona á anar ab lo
+gobernador…</p>
+<p>–Ah! nó –saltá Da. Isabel, tota resolta– ni ell, ni tu, papá. ¿Per
+qué no l’acompanya l’alcalde?</p>
+<p>–Peró sigas rahonable, filla. ¿Quinas sortidas teniu las donas? En
+moments aixís, las autoritats no poden abandonar las poblacions.</p>
+<p>–Peró –saltá D. Ramon– si lo mellor fora que m’ hi deixessen anar á
+mí, com ja proposava. Ja saben que m’ hi ofereixo de bon grat.</p>
+<p>–Cap de vostés –interposá l’Albert.– Ja l’acompanyaré jo.</p>
+<p>La joya esclatá en lo semblant del vell Merly. A la fi, son fill no
+negava la sanch, comensava á sentir entussiasmes polítichs, á compendre
+la seva missió á Vilaniu. “Per aqui, per aqui s’arriba á diputat, á
+ministre.” Ja ’l tenia encarrilat.</p>
+<p>Heus’aqui lo que l’Albert llegí tot desseguit en los ulls de son
+pare, y heus’aqui ja ‘l jove penedit d’haverse ofert. Qu’ interpretessen
+aixís son acte de generositat lo mortificava com si tractessen de
+rebaixarlo. Peró no era l’Albert tan fluix de carácter que sabés retirar
+la paráula llansada á volar. Per aixó insistí, manifestant tan ferm
+propósit, que s’aixecá y eixí corrents cap á casa seva á mudarse d’una
+esgarrapada.</p>
+<p>Mentrestant, consumia á Da. Isabel un tal neguit que, en sentint á
+son espós despedirse del alcalde, corregué á trobarlo.</p>
+<p>Marit y muller entraren en llur dormitori inmediat al dels nens. D.
+Pau portava una esperma á la má, qu’ illuminava escassament l’espayosa
+pessa. Grans armaris de noguera, cadiras de brassos entapissadas y un
+gran trémol s’encauhavan en l’ombra, arrenglerats per las parets, ab
+l’imponent magestat dels colossos assiris. Las pinturas del alt sostre
+desapareixian sota un vel gris, y ’l llit de matrimoni, ab sos llarchs
+cortinatges, s’ovirava entre la fosquedat de l’alcova com un túmbol.</p>
+<p>Da. Isabel deixá que son marit posés lo llum demunt del tocador y, en
+veyentli obrir un calaix, més ab to de prech que de recriminació,
+preguntá:</p>
+<p>–Ahont vas, Galcerán?</p>
+<p>–No t’ ho ha dit lo papá? A acompanyar á en Dominguez.</p>
+<p>Da. Isabel relliscá en un diván y, sofocant sa agitació, lo cap
+reposant en lo palmell de la ma dreta, cercava ’l mot més dols pera
+arribar al cor de son marit, mentres aquest obria y tancava calaixos,
+movent d’una banda á l’altra sa corpulent persona, fent preparatius de
+viatge ab la major indiferencia. Després d’una breu páusa, Da. Isabel
+continuá:</p>
+<p>–Galcerán, fill, es de nits, me farás estar ab angúnia.</p>
+<p>D. Pau girá lleument lo cap ab estranyesa y respongué fredament:</p>
+<p>–Tonta serás! Ja tenim lluna, coneixes el camí y sabs que no hi há
+perill.</p>
+<p>–Peró ¿qué os costaria esperar tres ó quatre horas? De dia, en
+Dominguez se’n podria anar sol.</p>
+<p>–Vaja, vés si ‘m trobas la cartera. No t’ hi fiquis en aquestas
+cosas, no t’ hi fiquis, que las donas no hi enteneu res –feu D. Pau, ja
+sens girar lo cap y donant á la veu un to un xich pedagógich.</p>
+<p>Da. Isabel s’aixecá, doná duas ó tres passas en fals y, per fi,
+allargant los brassos, se llansá al coll de son marit, omplintlo de
+sorpresa.</p>
+<p>–¿Qué fas? ¿qué tens?</p>
+<p>–No t’ enfadis, no t’ enfadis y t’ ho diré.</p>
+<p>D. Pau, encare tot estranyat, l’apartá suaument y, agafantla per las
+mans, respongué:</p>
+<p>–No m’ enfadaré, digas, qué significa aixó?… Peró no ‘m fassis perdre
+temps qu’ aném depressa.</p>
+<p>–Donchs bé, no busquis res, no arreglis res; ja está convingut qui
+acompanyará al gobernador.</p>
+<p>–Sí, jo –feu resoltament, lo marit, encare somrisent.</p>
+<p>Da. Isabel rodá ’l cap pera endolsir més la negació.</p>
+<p>–Donchs quí?</p>
+<p>–L’ Albert.</p>
+<p>–L’ Albertet! –repetí sorprés D. Pau, desfentse ja de sa muller.–
+Aném, dona, no sigas criatura. Lo gobernador no vol, en aquets moments,
+un company, sinó un confident, un consultor; no ‘m necessita pe’l camí
+sinó á ciutat. ¿Te creus que jo volia acompanyarlo pera ferli costat com
+si tingués por? Ja té la guardia-civil á sas ordres. Si ell pogués
+presumir tal cosa, ja no m’ hauria proposat acompanyarlo per no posarme
+en ridícol als seus ulls. No sigas criatura; hi aniré jo y ningú
+més.</p>
+<p>Y dit aixó, doná una gran estrebada á la campaneta que ’s sentí
+dringar nerviosa y trista, allá, en las fosquedats d’un llarch
+corredor.</p>
+<p>–La cartera de viatge y la maleta –digué ab veu imperiosa á la criada
+qu’ acudí, mentres ell seguia ja altra volta arrancant dels calaixos
+l’equipatge.</p>
+<p>Da. Isabel sofocá ’l disgust mossegantse ’l llavi, y ab la vista
+enterbolida per una llágrima indiscreta, ajudá á son marit á preparar
+l’equipatge. Coneixia ja massa á en Galcerán pera contradirlo
+obertament.</p>
+<p>Consentit, com fill únich, per una mare que no veya ab altres ulls,
+la voluntat de D. Pau cresqué á compás de son físich agegantat y nervut,
+trobant, quan home, encare pera mellor tremparla y enfortirla, un
+element tan propici com era l’autoritat quasi feudal que se li
+regoneixia en la vila, la de que sapigué revestirse dins del partit, una
+bossa que jamay deya que nó pera satisfer sos capritxos, y tot un
+batalló de mossos, majordoms y aparcers qu’ escoltavan, quadrats, sas
+ordres. Com si aixó no bastés, ho havia mamat ademés en l’exemple de son
+pare de qui ‘s contavan rasgos de tossudería inaudita. La meteixa
+fermesa de voluntat, portada ja á l’exageració, havia arribat á ferlo
+fins aspre y potser dur de cor per’ aquells ab qui ‘s creya rellevat de
+cumpliments. Poch amich d’entendriments y llágrimas, rara vegada prechs
+y planys logravan ablanirlo. Fet un determini, ’l duya á cap sense temor
+á llamps ni pedregadas, y no contant ab major forsa, oposarshi era
+buscar una derrota tant més desagradable, en quant D. Pau solia afegirli
+derrera, aquella rialla plena de punxas de que disposan los sanchfrets.
+Per aixó Da. Isabel, qu’ al sentir cridar á la cambrera experimentá ja
+una sacudida, preludi d’un xoch més dur, s’apresurá á ajupirse á la
+voluntat de son senyor una vegada més. Y, com humil esclava, li arreglá
+la maleta, mentres ell se posava ‘l vestit de camí. Ni un, ni altre,
+badaren boca durant aquesta ocupació. Capficat ell pe’l telégrama, ja ni
+s’adonava de sa muller. Aquesta, bon xich vexada per la contradicció y
+sequedat de son marit, fonia en aquella claror trista sos esguarts
+entelats pe’l plor. No era la primera volta qu’ anyorava s’alegra
+jovenesa al costat d’aquell home distret d’ella y sempre sórt á la dolsa
+veu del sentiment. Mes, apassionada per ell, no ’l podia desvoler. Quan
+bé ’l considerava, ’l veya bo, ’l veya digne y la pobre ’s reprimia.</p>
+<p>Arreglat tot, D. Pau entrá á besar als nens y, seguit de Da. Isabel,
+baixá á ajuntarse ab son company que ja l’esperava. L’ Albert hi era
+també, vestit de viatge, ab sa cartera al coll.</p>
+<p>–Es inútil, –digué D. Pau– Pera tú ha sigut avuy un dia de caygudas.
+Estás de mala lluna, noy.</p>
+<p>D. Ramon aplaudí ab una rialleta forsada.</p>
+<p>–Com vostés vulgan –respongué l’Albert, mitj mossegantse ’l
+llavi.</p>
+<p>Un renill dels cavalls que potejavan ja impacients en lo portal,
+ressoná per l’ampla escala. Se despediren tots ab estretas de ma,
+abrassadas, promesas y oferiments, y, acomodats en lo tilbury ’ls dos
+viatgers, á un créch de fuhet rodá ’l carruatge com un tró que ’s perdé
+arreu en la imponent quietut dels espays.</p>
+<p>D. Ramon y son fill emprengueren lo camí de casa, alacayguts abdós
+per bén distints motius. Da. Isabel se ficá al llit, malehint tota
+plorosa la política y donant tota la rahó á l’Albert.</p>
+<h3 id="xi">XI</h3>
+<p>Las festas havian acabat. Vilaniu recobrava per moments son aspecte
+normal de poble quiet, enfeynat, que, de bon matí, escampa gran
+contingent de pagesos per camps y vinyas, engavía un altre contingent de
+teixidors y filadors, y, per tot tránzit, se queda ab la gent de
+carrera, ‘ls pochs empleats y rentistas, las senyoras d’aquestos, las
+criaturas y ’l servey. Diligencias y carrets s’havian emportat ja á la
+majoría de forasters. De tot aquell renou d’ahir sols quedavan per
+mostra unas quantas capellas de barri ja mitj desguarnidas, y uns quants
+manats de mata pansida, arrencats de las enramadas, que ’ls xicots
+havian escampat pe ’ls carrers, després d’arrossegarlos per la pols.
+Fusters, calderers, boters, manyans, picavan altra volta, emperesits
+peró per la festa, decayguts y ullerosos per la falta de dormir, y en
+los barris extrems brunzia sordament la maquinaria de vapor de las
+fábricas. Los vilaniuhenchs més peresosos havian encare eixit al camp á
+celebrar lo gos, que’n diuhen ells, quedant aixís la vila més solitaria
+que de costum. L’ aspecte general de las cosas, la claror, fins los
+sons, tenian no sé qué d’ensopits, d’endormiscats.</p>
+<p>Aixó no obstant, sota aquella capa d’esllanguiment y repós hi havia
+qui bullia de sanchs, qui anava y venia sens reposar, ple de febrosa
+agitació. Eran los polítichs. La sobtada marxa del gobernador havia
+remogut la curiositat pública, y encare que ’ls diaris no podian arribar
+á Vilaniu fins al mitj dia, ’s desitjava saber qué passava.</p>
+<p>La revolució de setembre estava en plena gestació. L’ any avans,
+s’havia ja aixecat en Prim ab dos regiments de cavallería. A Avila, al
+camp de Tarragona hi havia hagut també sublevacions, y la del 22 de
+juny, en lo quartel de San Gil, á Madrid, havia sigut formidable. Los
+cástichs imposats no logravan enrobustir als goberns, que queyan ó
+s’aixecavan sens causa ni rahó d’Estat. Lo partit progressista, llavors,
+més que fort, temible, acordant lo retraiment, llansava ‘l guant ja no
+sols als moderats sinó á la Reyna meteixa. Y l’instabilitat de las Córts
+hont se discutia avuy ab fúria pera esser disoltas demá, la de l’alta
+magistratura que ’s veya delmada á cada instant, las conspiracions
+militars qu’ abortavan aquí y allá llansant á l’emigració als generals
+més impetuosos, sembravan l’alarma en tots los esperits, fent pressentir
+y fins desitjar l’adveniment d’una situació nova, més clara y sólida.
+Sobre l’Espanya entera pesava l’espectació crudel que domina en la casa
+d’un malalt sense esperansas; un toch de trompeta feya parar orella á
+tothom, l’escopetada d’un cassador llansava escala avall á tot un poble.
+Lo malalt havia de morir; estava en la conciencia de tothom. Per aixó,
+la quasi escapada del gobernador civil havia de produhir á Vilaniu una
+sensació fondíssima. Uns per altres, tots los polítichs esperavan saber
+novetats, y al cassino anavan á trobarse de bon matí, portats del meteix
+afany.</p>
+<p>Lo primer que hi acudí fou en Rodón, capithost á Vilaniu del partit
+progressista. L’ estranyesa del fet no li havia deixat aclucar l’ull,
+esperant que, d’un moment á l’altre, trucarian á sa porta ó sentiria las
+campanas celebrant l’aconteixement. Peró rés; la nit passá tranquila, y,
+ullerós de son, anava á compareixer al cassino, tan ignorant de las
+cosas com los demés.</p>
+<p>Aixó n’ obstant, eixí de casa ben empapat del paper que son deber
+l’imposava; ell no podia ignorar res, peró tampoch res devia revelar.
+Seria l’Esfinge per tothom consultada y, com ella, ’s mostraria
+misteriós, segur y temible.</p>
+<p>Per altra banda, las conjecturas, las suposicions qu’ ell mateix
+s’havia fet, tot regirantse pe ’l llit, cobravan are, á sos ulls, tot lo
+cos y consistencia d’una veritat irrefutable; de manera que, si de fet
+fingia, ben prompte no ho creuria aixís. Callaría per conveniencia, peró
+no sens esfors, perque sos cálculs no podian fallir.</p>
+<p>En sa imaginació, havia aixecat á la meytat dels espanyols, armas á
+la má, escampats en partidas per las montanyas, encastellats en las
+barricadas per las ciutats, mitj exércit aliantse ab los sublevats,
+aturdida l’altra meytat per aquella explosió entussiasta del poble, y ja
+‘ls soldats leri-leri, á punt de desbandarse pera reunirse ab sos
+companys. Tal era ’l quadro qu’ hauria descrit ab envejable aplom, si
+per altra banda no hagués cregut necessari revestirse de aquell misteri
+que dona autoritat als conspiradors. La cara de satisfacció havia de
+espantar als contraris y animar als amichs; peró en lo demés de son
+posat, uns y altres sols havian de véurehi al depositari de grans
+secrets, al polítich hábil, al home temut que pesa y estudia sas
+paraulas y qu’ encadena ó empeny als demés ab lo talisman del secret que
+guarda. Tan possehit estava de son paper que, sense ’l menor esfors, lo
+desempenyá fins ab la seva dona quan al eixir ell de casa, allargantli
+la má, la cara radiant d’alegria, va prevenirla pera que no passés ánsia
+si tornava tart á dinar. Lo triomf era próxim. Estaria tot aquell dematí
+ocupadíssim, potser hauria de reunir lo comité y dictar un sens fi de
+disposicions pera que l’éxit de la revolució no ’ls trobés
+desprevinguts.</p>
+<p>Aixís arribá al cassino y, colocat al peu d’una taula de marbre, tot
+fent ballar la cadena ó caragolantse ’l mostatxo, comensá ben prompte á
+desempenyar son important paper; una mirada irónica, provocativa, als
+del partit contrari; una rialleta d’inteligencia, plena de promesas
+falagueras, als de sa comunió.</p>
+<p>–Y donchs qué hi ha de nou? –li preguntá á mitja veu lo pubill
+Tárrega.</p>
+<p>–Tot va divinament. A veure si á mitj dia sabreu grans cosas. –Y
+derrera d’aixó, una bona estreta de má, com volent dir: “deploro no
+poder ser més esplícit ab tu.”</p>
+<p>Lo pubill Tárrega abaixava ’ls ulls ab assentiment, y prenia part en
+la conversa general del rotllo, hont, com si estessin tots conjurats
+pera expressarse ab igual misteri, no feyan més que etjegar bolas á
+mitjas paraulas y soltar pronóstichs com fets consumats.</p>
+<p>–Es á dir qu’ á Barcelona hi ha gresca?</p>
+<p>–Y tal si n’ hi ha!</p>
+<p>–Oh! potser á la hora present…</p>
+<p>–Clach, clach, clach, clach! –feya un altre, més enterat encare.– A
+la hora present? Tot está dit y benehit, home.</p>
+<p>Y bastava aixó pera que tot lo concurs, en Rodón inclusiu, donguessen
+per cert qu’ á Barcelona tot estava dit y benehit. Un moderat disfressat
+eixia del grupo y anava á escampar l’alarma entre las filas dels seus:
+“á Barcelona hi ha gresca llarga y tot está dit y benehit.” L’ oyent
+interpretava la frase en lo sentit contrari á la revolució. Las tropas
+lleals eran las que ho havian dit y benehit tot. Replicava ‘l missatjer
+que havia begut en bonas fonts, y l’altre quedava mortificat pe ’l
+dubte, espahordit com son company. Sí, espahordit, perque ’l moderat que
+no veya en la revolució l’espectre del socialisme desenfrenat,
+pressentia al menos l’adveniment al poder d’una nova casta d’ambiciosos,
+plena de rencor y odis. Eran las fortunas naixents, pastadas ab suhors
+encare calentas, qu’ anavan á encararse ab los noms antichs, ab las
+autoritats de sempre, ab los rebrots ja corsechs del enderrocat
+feudalisme. S’ amenassava á l’Iglesia qu’ era un fré, se minava’l
+respecte del pagés qu’era una forsa, se parlava de drets individuals y
+d’igualtat per’ acabar ab l’autoritat y preponderancia vinculadas. Una
+nova ona d’aquell mar qu’ agitá ’l 89, galopava encrespada cap á terra á
+esborrar l’emprenta de l’anterior.</p>
+<p>–Qué hi ha de nou? –preguntá en Riudabets al hereu Rodon?</p>
+<p>–Ja ho sabrá aquest mitj dia.</p>
+<p>–Acabo de veure al Albert molt capficat –afegí en Tomaset, á cau
+d’orella. En Rodón, no perdent son to de misteri, respongué:</p>
+<p>–Es clar; lo carro va pe ’l pedregal –y, d’un pinyach, los anells que
+penjavan de sa cadena rodaren més d’un minut.</p>
+<p>Llavors, al revés, D. Tomaset fou quí estrenyé ab ademán de mútua
+inteligencia la má de’n Rodón. Lo carro va pe ‘l pedregal, volia dir,
+pera aquell conco, tot un’ altre cosa. Ell no havia gayre be dormit,
+preocupat pe ‘ls descobriments qu’ havia fet lo dia avans, del amor de
+Da. Isabel y l’Albert, escandalitzat de la despreocupació d’aquella dama
+que no reparava en quedarse ab lo seu amant fins altra hora de la nit.
+Inflamat tot son afany de conquistas, ab tal exemple, somniá en
+desbancar al noy Merly, sitiant á Da. Isabel, colmantla de galanterías y
+obsequis. Y quan eixí de casa y aná en busca del hereu Rodón, al
+preguntarli “qué hi ha de nou” no ’s referia certament á la política,
+que tan li feya; cercava novas presuncions de cóm havia mirat aquella
+entrevista D. Pau. Ningú podria dárlashi tan bé, segurament, com lo
+rival del marit, á quí devia interessar sobre tot averiguarlas. Eixint
+de casa, havia vist á l’Albert que, distret y capficat, passá de llarch
+sense saludarlo, y ja sobre aixó feya l’home uns capdells difícils de
+desembolicar. Aixó y las respostas de’n Rodón l’animaren no poch á
+empendrer la conquista.</p>
+<p>S’ apartá, donchs, del grupo de polítichs, doná un parell de toms pe
+’l saló, que ’ls mossos estavan desguarnint; consultá ab dissimulo ’ls
+miralls y, tot pentinantse las arnadas patillas, baixá, fent
+saltironets, las escalas del <em>Vilaniuense</em>. May tan felís.</p>
+<p>De dret se’n aná á casa Galcerán. No eran més enllá de las deu. Da.
+Isabel, encare sens pentinar y prou ocupada en fer endressar lo primer
+pis, poch estava pera visitas. Lo general s’entretenia per l’hort ab sos
+nets. No mancavan per aixó en l’antessala del despaig, lo vell Merly y
+en Llebreta per si venian ordes de D. Pau.</p>
+<p>En lo moment d’arribar D. Tomás al entresol y preguntar per la
+senyora, baixava del primer pis la cambrera, carregada de capsas de
+cartó y estotxos. La Queta no havia posat reparo en respondre que la
+senyora era á dalt, peró la cambrera, barrant lo pas al senyor
+Riudabets, lo detingué, observant que “no estava visible.”</p>
+<p>–Ah, bah! una frase de ciutat qu’ aquí no s’usa! –exclamá,
+impertinentment, D. Tomás.</p>
+<p>–¿Qué diu, senyor? –feu, tota sorpresa, la cambrera, deixant en la
+primera cadira aquell feix de capsas, disposada á encararse ab
+l’insolent– Donchs son las ordres que jo tinch. Jo ja he complert. Are,
+si vosté ho creu tan prudent, puji.</p>
+<p>D. Tomás restá roig é indecís, la cambrera desafiantlo ab la mirada y
+barrantli encare ’l pás.</p>
+<p>–Potser podria veure al senyor general –interposá ab to conciliador
+la Queta, que trobava també despótica aquella prohibició.</p>
+<p>–Sí, veuré al general –digué, secament, don Tomás. Aixís dava una
+llissó á la minyona.</p>
+<p>–Es al hort. ¿Vol baixar? Baixi, baixi, si es servit, –torná la
+Queta, cada cop més amable.</p>
+<p>La cambrera feu pás y, prenent altra volta las capsas, s’interná per
+l’entressol ab l’ayre insolent d’un criat de casa bona.</p>
+<p>Un cop se perdé aquesta derrera una porta, D. Tomás agafá á la Queta
+pe ’l bras, l’enmená al menjador y, asseyentse pera referse de la
+tremolor d’ira que li feya ballar las camas, comensá á mitja veu, peró
+ab accent melodramátich.</p>
+<p>–Y donchs, Queta, qu’ es aixó? Quin daltabaix de costums! quina
+criada més desinvolta! ¡Quina casa més transformada! Jesús, Jesús! si
+don Joseph tornava y veya aixó!</p>
+<p>La Queta arronsá prudentment las espatllas.</p>
+<p>–Y bé, que m’ hi dihéu? –afegí ’l conco– Heu vist cosa com aquesta?
+Negarse á rebre á la gent com cal! Qué dich jo! Impedir la visita un
+malestrop, una criadota com aquesta, á un senyor de la meva prosapia?
+Perque jo no’n vull culpar á donya Isabel; jo no puch creure que donya
+Isabel, qu’es tota una senyora, donga ordres consemblants, y menos sense
+fer escepcions pera personas com jo.</p>
+<p>L’ ira de qu’ estava possehit escalfava á aquell pergamí fins á ferlo
+suhar. D. Tomás feu una páusa pera aixugarse la rebeguda cara y
+resseguirse ab gran esment lo front per no comprometre l’equilibri de
+son bisogné. La Queta, plegada de brassos, estava á punt de plorar.</p>
+<p>–Ay Queta! Queta! com vos compadeixo! Ja veig que no hi podréu
+aguantar aquí!</p>
+<p>Una llágrima amargant brollá un moment en los ulls de la senzilla
+vella, peró aquesta cuytá á tráuresela ab lo pany de son devantal de
+llana.</p>
+<p>En aquest moment s’ohiren passas d’home.</p>
+<p>–Bé, que no vol veure al senyor general? –s’esforsá en preguntar
+l’antiga criada.</p>
+<p>–Nó, nó; –respongué bén alt y ab ironía, D. Tomás– potser tampoch
+está visible. Ja tornaré á un’ altra hora.</p>
+<p>Ell creya que ’ls passos eran del general, d’aquell orgullós que no
+li havia fet cas ahir á la tarde, y dava á sa resposta tot l’alcans
+d’una llissó.</p>
+<p>Al girar la cara, topá ab D. Ramon y en Llebreta.</p>
+<p>–Vosté per aquí? –feu lo vell Merly– Y aixó, qué ’l porta?</p>
+<p>Cap dels tres intentá tan sols descubrirse.</p>
+<p>–Pse… passava per aquí, y he pensat déixam pujar á veure qué fa donya
+Isabel. Com ahir va tindre aquell espant y á la nit no va esser al
+cassino.</p>
+<p>–Ah, sí; no vá esser pas res, no va esser pas res –respongué D.
+Ramon, enfosquint la veu y fent ballar lo cap. Després, mudant de tó: –Y
+bé, ja l’ha vista?</p>
+<p>–Nó, senyor, diuhen que no está visible.</p>
+<p>–Ah, naturalment, tan dematí… Deu estar ocupada, eh, Queta? Las
+senyoras, ja se sab, ja se sab…</p>
+<p>Se veya que D. Ramon estava amohinat per altras cosas. Sa mirada ‘s
+perdia per las vigas. Si hagués sabut qu’ aquella veu era la de’n
+Riudabets, á quí professava particular menyspreu, ja no hauria eixit de
+son amagatall.</p>
+<p>–Bé, bé, –prosseguí, empés ja per sa preocupació.– Y donchs, qué ’s
+diu per la vila?</p>
+<p>–Sobres?</p>
+<p>–Home! de política.</p>
+<p>–Ah, de política! No n’ he sentit dir res á ningú.</p>
+<p>Los llavis de D. Ramon expressaren fástich. “Ximple” exclamá
+interiorment. Arreu, posantse sobre sí y donantli un copet de despido á
+l’espatlla:</p>
+<p>–Bé, Tomaset, bé; vosté, desenfeynat com sempre, no deu tindre res á
+fer, y en Llebreta y jo estém ocupats; ja’ns dispensará, eh?</p>
+<p>–Ah, sí! –feu candorosament lo dandy. Y abocántseli á l’orella, ab
+veu de enhorabona: –Aquets dias, ab lo gobernador y don Pau no deu saber
+per hont girarse. ¿Ahont son are, per allí dins?</p>
+<p>D. Ramon se quedá veyent visions. “¡Heu vist un beneyt del cabás com
+aquest! Es á dir qu’ encare ni sab que son fora!”</p>
+<p>–Sí, allá dins; ben endins. Vaja, Tomaset, estiga bo.</p>
+<p>Y allargantli la ma, D. Ramon ab malicia, máquinalment los demés,
+feren que D. Tomás eixís d’aquella casa si enfadat ab Da. Isabel, gens
+queixós de quí aixis l’havia despedit.</p>
+<p>–Ay lo pobret! –saltá D. Ramon quan lo vegé fora– En quin mon viu? No
+ho heu sentit? Encare no sab que D. Pau y ’l gobernador son fora! Ay! jo
+’m trenco de riure! Benaventurats los mansos, perque d’ells es lo regne
+dels cels!</p>
+<p>Y tots tres, inclús la Queta, poch ans tan plorosa, esclafiren á
+riure. Després se descompartiren, retirantse á la cuyna aquesta, y á
+l’antessala del despaig los altres dos. La cambrera y la sotacambrera
+pujavan y baixavan, mentrestant, las robas y objectes que fa remoure una
+instalació, comentant l’epissodi ocorregut ab la primera y mofantse
+d’aquell carcamal fins á no deixarli os sencer. “Un ninot de cartó, un
+juheu de misteri ab livita, sabs? Unas patillas arnadas com si ’l
+haguessin desenterrat de la golfa. Ara vés ahont vé aquell vellot á
+destorbar á la senyora?”</p>
+<p>Per fí arribaren los diaris. Los concurrents al cassino ’ls
+arrancaren de las mans del carter. Cada lector se vejé ben prompte al
+mitj d’un rotllo d’oyents. Articles, gasetilla, anuncis, passaren per
+alt. Hi hagué un instant, que no ’s sentí sinó cruixir lo paper;
+l’ansietat suspenia la respiració.</p>
+<p>–Qué, no porta re ’l teu?</p>
+<p>–Es lo Brusi, no’n dirá res.</p>
+<p>–Mira ’ls partes.</p>
+<p>–Ca! A veure El Demócrata… Calla, sí; aquí, al mitj de la
+gasetilla…</p>
+<p>–Silenci! –feu la veu general.</p>
+<p>Tots los pits se desfogaren ab un llarch esbufech. Los quatre rotllos
+se convertiren en un sol munt. Alguns s’assentaren á las táulas, las
+camas brandejants.</p>
+<p>–Psit, psit!…</p>
+<p>Lo lector d’El Demócrata, en veu tremolosa de precipitació
+comensá:</p>
+<p>“<em>A punto de entrar en máquina nuestro número, hemos recibido la
+siguiente proclama que no podemos dejar de reproducir, porque, ya lo
+saben nuestros lectores, en los tiempos que corremos, no está la
+magdalena para tafetanes. Nuestros correligionarios comprenderán porque
+no añadimos comentarios. En el sagrado de la intimidad bien podrán ellos
+hacerlos.</em>”</p>
+<p>Una rialla d’aprobació acullí aquestas paraulas. Si la’n sabia de
+llarga l’autor! No’n porta poca de cúa aquesta indirecta! Varis ullets y
+moviments de cap expressaren aixó telegráficament. En Rodón rebentava de
+satisfacció.</p>
+<p>–“<em>Gobierno de la provincia</em>,” tatarí, tatarí… Deixéum’ ho
+llegir á tall de nunci –feu lo lector, disposat á posar en caricatura
+l’alocució del gobern.</p>
+<p>–Ben dit, ben dit; avant –feren varias veus, entre riallas.</p>
+<p>(Lo lector cridant) –“<em>Cuatro mal aconsejados perturbadores de la
+paz pública</em>… (La majoria esbotzá la rialla tapantse la boca)…
+<em>aventureros de oficio que no reparan en poner á prueba la
+magnanimidad proverbial de S. M. la Reyna (Q. D. G.)</em>…”</p>
+<p>–Sí, ja ho veurém si’t guardará –saltá un acalorat.</p>
+<p>–Prou, prou, silenci!…</p>
+<p>“<em>han osado de nuevo seducir á algunos incautos y echarse al campo
+con armas para sembrar la intranquilidad entre los pacíficos habitantes
+de esta provincia, vejar la propiedad y paralizar los negocios, sin otro
+fin, probablemente, que el de justificar inversion de fondos á sus harto
+confiados paganos…</em>”</p>
+<p>–Clach, clach, clach! Ja t’ ho darán, ja! –feu l’auditori, removentse
+mitj content, mitj enutjat de l’insolencia que l’autoritat se
+permitia.</p>
+<p><em>–“Habitantes de la provincia: vivid tranquilos y confiados. El
+gobierno vela por vuestra seguridad y la conservacion de vuestros
+intereses. Cuatro compañias de Tetuan marchan en persecucion de los
+facciosos. Estos, no fiando ya en el número, que mal puede suplir su
+valor personal porque de traidores es el ser cobarde, corren á
+guarecerse en las fragosidades de Cimdecorbs, donde, sin duda, los
+vereis bien pronto dispersos y arrepentidos. En el resto de la Península
+reina el órden más completo. Viva la Reina! Vuestro gobernador F. de S.
+Dominguez.</em>”</p>
+<p>Tatarí, tatariiii…</p>
+<p>Una riota general doná fi á la lectura. Bona cosa dels presents,
+estant ja embolicats en la conspiració que no esclatá fins al agost
+següent, tenian la persuassió de que ‘l moviment s’havia anticipat, y no
+podian creure las paraulas del gobernador. Per altra banda, ’l país
+estava ja avesat á llegir alocucions hont se mermava sempre la veritat
+dels fets, prometent per l’endemá una pau que ’s trigava setmanas á
+conseguir. Los calificatius y suposicions denigrants que ’s permetia ’l
+gobernador, eran per’ aquells conspiradors, expressió ingénua de la
+rábia de qui ’s veu perdut. En fi, ¿y la paraula d’en Prim, las promesas
+d’en Baldrich, d’en Contreras, d’en Targarona, etc., etc.? ¿No havian
+passat per allí l’Escoda disfressat de capellá, y de traginer en
+Lagunero, camí de Barcelona, á esperar l’ordre de sómhi? Los volian fer
+combregar ab rodas de molí. Bé prou se veya en lo silenci obligat dels
+diaris que’n passava una de grossa. Si no avuy, demá la sabrian.</p>
+<p>Y reunit lo comité, aquella meteixa tarde, al hort de la Granja, qu’
+era bastant forá, acordá enviar á corre-cuyta un propi á Barcelona pera
+saber bén bé qué passava.</p>
+<h2 id="segona-part">Segona part</h2>
+<h3 id="i-1">I</h3>
+<p>Aquella volta ‘l gobernador no s’havia enganyat. La partida aixecada
+s’esvahí com vol de fantasmas per l’afrau de Cimdecorbs, no al
+aproximarshi las tropas, que ni temps tingueren d’arribarhi, sinó á
+l’aparició del sometent qu’ aixecá ’l meteix país. Havia sigut com una
+convulsioneta més del malalt; peró alguns ni aixó creyan, donantli, tot
+lo més, lo carácter d’una estratagema de contrabandistas pera distreure
+forsas de carrabiners y deixar algun pas franch als paquetayres.</p>
+<p>Tan breument pacificada la provincia, D. Pau torná á Vilaniu fent
+seguir á son amich Dominguez. Aquells pillets los hi havian desbaratat
+lo plan. L’ expedició á la Mayola no podia faltar, y, aquest any, Sant
+Pere s’esqueya en dissabte: dos dias seguits de festa pera las oficinas
+del gobern. Abandonaren abdós la capital á entrada de fosch, sens dir
+res á ningú, y arribaren á casa Galcerán de bella nit, quan no ’ls
+esperavan.</p>
+<p>Da. Isabel estava ja avesada á aquestas sorpresas de cassador, desde
+petita. Son pare, per causa de sa carrera, entrava y eixia de casa com
+han de ferho ‘ls militars, sabent qu’ anava al quartel, no poguent
+assegurar jamay á quina hora tornaria. D. Pau, son marit, tenia la
+movilitat d’un polítich en actiu servey, sempre un peu en l’estreb, tant
+prompte á la capital de provincia, com á Madrid, com á Barcelona. Avuy
+l’eclipsava de táula un banquet, demá ’l feya dinar á deshora una reunió
+del partit, un altre dia, á la córt, havia de perdre la nit en lo
+Congrés ó en algun Ministeri. Per altra banda convertia sa casa en una
+petita fonda. Quan menos Da. Isabel s’ho esperava, compareixia l’home ab
+algun ó alguns amichs á dinar y fins á dormir.</p>
+<p>–Son compatricis, filla; que posin tres plats més á táula y arregléu
+un llit pera fulano.</p>
+<p>Aixó era tot l’any, y sempre ab pressas que feyan, sobretot, renegar
+al servey. Més havia mortificat á Da. Isabel encare, un’ altra cosa. Era
+la part qu’ á Madrid li feya pendre en la vida política, també á salts y
+á turbonadas. Tal vegada estava la bona senyora á punt de retirarse al
+llit, ó en agradosa tertulia, quan compareixia D. Pau y, á corre-cuyta,
+la feya vestir d’etiqueta per’ anar al ball d’una embaixada ó al lunch
+d’un ministre á qui ella ni de vista coneixia. Era una febre; sols per
+aixó havia deixat ab gust la córt feya dos anys.</p>
+<p>La repentina arribada d’aquells dos senyors ni sorprenia ni
+mortificava, donchs, á Da. Isabel. Al revés, la feu esclafir en una
+rialla de goig, y, cridant á la cambrera, doná ordre de tornar á parar
+táula pera que ’ls forasters poguessin sopar, “que deuhen venir morts de
+fam.”</p>
+<p>–Espérat –afegí D. Pau– Fés avisar á la Queta pera que demá, á
+primer’ hora, fassi provisions per dos dias, y al cotxero que’ns tinga
+‘l break gran á punt per’ anar á la Mayola. Hi passarém aquestas duas
+festas. Las minyonas y en Llebreta qu’ hi marxin primer ab la tartana.
+Vestíu als nens bén aviat.</p>
+<p>–Peró –feu Da. Isabel– hem d’anar á missa. ¿A quin’ hora vols
+marxar?</p>
+<p>–Ah, es veritat! En Llebreta, á las quatre ¿ho entens bé?
+–endressantse á la cambrera– á las quatre, que vaji á avisar á mossen
+Magí pera que comparega á dirnos missa de las vuyt per munt, á la
+Mayola. Nosaltres hem de marxar á las cinch; ans de que la vila sápiga
+qu’ hem arribat.</p>
+<p>–Es molt dematí, Galcerán; los nens se morirán de són.</p>
+<p>–Llavors, feu una cosa: tu vens més tart ab ells y mossen Magí –Y
+arreu, trayent lo cap á la saleta, al costat de la qual tenia lloch
+aquest diálech, preguntá cridant– ¿Y vosté, papá, de quina expedició vol
+esser, de la primera, á las cinch, ó de la segona? Lo gobernador estava
+llavors explicant al general lo plan de la festa campanyola.</p>
+<p>–De la primera, á la fresqueta, á la fresqueta –respongué ’l
+general.</p>
+<p>Eran ja las onze, y ans no varen sopar y ’s ficaren al llit, bén bé
+la una. En arribant D. Pau, ja no ’s dormia en aquella casa, deya cansat
+lo servey. Efectivament, tres horas després, en Boy y tres criats més ja
+anavan en doyna, y, á las cinch del matí, las fogosas eugas eixian ja
+d’aquell casal, ruflant y removent lo cap com orgullosas de dur en lo
+break als tres senyors.</p>
+<p>Feya un dematí hermosíssim. La vila tot just gosava á remoures.
+Algunas finestras comensavan á badar l’ull, una resplandor de rosa
+llepava las barbacanas y torratxas, l’ayre matiner despertava als pochs
+arbres de dins la vila. Contadas eran las personas que ’s veyan pe ’ls
+carrers; mes, las pocas que corrian, tot fregantse ’ls ulls ab lo puny
+se giravan á contemplar lo break pera pendre nota de qui l’ocupava y
+pregonarho arreu. Aixís, á las set, ja tota la vila sabia aquella
+espedició.</p>
+<p>–Sí, sí, jo ho he vist; l’hereu Galcerán ab lo seu sogre y ’l senyor
+Gobernador, los tres pendonistas. Devian anar á la Mayola perque han
+tirat pe ’l portal de Dalt.</p>
+<p>Realment lo break eixí per aquell cantó. Lo sol, mitj enclotat encare
+en lo pich del Esparver, amarava de suau resplandor tota la vall de
+Flors. Los tres viatjers contemplavan lo panorama sens dir res, ab
+aquella fruició especial que causa la naturalesa de bon matí. Allá, á
+l’esquerra, la terra anava baixant dret al mar en suau coster hont
+morian las montanyas entre l’infinita espessedat d’arbres de riu que
+s’allunyavan fins al horizó, arrebolat de llum lo fullatge més alt,
+enfonzantse ’l de sota en aquella negror matisada que desespera als
+pintors. Los boscos del serrat, arrupits á l’ombra, s’extenian per las
+botarudas montanyas com inmensas pells d’ovella tenyidas d’oliva. Ni
+socas, ni alsaria d’arbres, ni clapas de terra venian á destruhir
+aquesta imatge.</p>
+<p>–Veu, allí tinch un bosch ple de conills –feu en Galcerán– Si
+estessim més aquí, hi aniriam á cassar.</p>
+<p>Y sos oyents tenian d’esforsarse per’ imaginar pins y alzinas en
+aquell borrím negrós que no semblava pujar tres pams de terra. Al baixar
+la vista, la vessant prenia un aspecte de burell apedassat, com gambeto
+de pobre. A la dreta, la plana s’aixamplava á son pler fins al peu de
+las montanyas de ponent, llavors dauradas pel sol. L’ atmósfera
+d’aquell’hora deixava veure netament llurs contorns y conreus, los
+cimals de terrer primari esgarrapats pel llamp, los córrechs
+esllavissats per devassalls d’aygua, las fondaladas perdentse sota munts
+d’arbreda color de bronzo pompeyá, las vinyas escalant los puigs pera
+alfombrarlos de pámpols, grans catifas de vellut vert estenentse als
+peus dels poblets de la vall. Pedracremosa y Campllobí s’aclofavan
+apomadets y mitj amagats á l’ombra del serrat del Comte. Més amunt de la
+grau, que cinglava com corbatí groch las alturas de Bondalit, guaytavan
+Castellardit y Cimeralta ab sas casetas xatas y rostidas pe ’l sol, y de
+l’extensa faixa d’arbreda que s’arruava riera avall, ressortian,
+blanquejant assí y allá, ’ls campanarets de Vallfonda y Regolf, y de
+Benitarik, resquici dels alarbs.</p>
+<p>De sobte, D. Pau, entregirantse, cridá, tot signant ab lo bastó:</p>
+<p>–La Mayola! Mirin, allá baix, entre aquella negror d’arbres.</p>
+<p>Sos companys, fent visera ab la má, enfonzaren inútilment la vista en
+la plana.</p>
+<p>–Allá, aquella clapa blanca, derrera d’aquell gran noguer. Segueixin
+la punta del meu bastó. Atúrat, Boy.</p>
+<p>Y tots tres se posaren de peu dret. D. Pau, qu’ estava orientat, no
+presumia que de la punta de son bastó eixia, pe ’ls forasters, tota una
+estrella de raigs divergents.</p>
+<p>–Per allí, miri, –tornava– prengui aquesta masia groga per punt de
+partida. No la segona caseta, ni la tercera; aquella taca blanca de més
+avall.</p>
+<p>Y no’n veyan pocas de casetas y tacas blancas entre las grans feixas
+d’arbreda que s’aixecavan en totas direccions fins á formar en
+perspectiva tota una espessedat de vert, plena de matisos. ¡Si aquí
+lluhia una paret blanca qu’ enlluhernava, y allá verdejava una vinya,
+més ensá atravessava un camí, al costat groguejava un gran camp de
+rostoll ab son campament de cavallons de garbas que semblavan un ramat
+de camells descansant en un sorral de la Meca; per tot arreu pedassos
+clars y foscos; un inmens <em>tablero d’ajedrez</em> ab las pessas ja
+barrejadas com á mitj joch! Tot aixó distreya, marejava, embadalia y
+convidava á reposar la vista aquí y allá, sens esma ni direcció
+fixa.</p>
+<p>Per fí, apuntant, un y altre, l’ull en lo bastó qu’ aguantava D. Pau
+com una ullera de llarga vista, afirmaren los forasters haver ovirat la
+Mayola, aquella taca blanca, derrera una taca verda qu’ en Galcerán
+batejava de noguera, tot de cor, no perque pogués desde allí
+classificarla. Y ’l break torná á arrencar carretera á munt, deixant
+darrera un nuvolet de pols, y desfilant sempre entre ’ls renglers
+d’oliveras ó garrofers que s’abocavan al camí tots empolsats.</p>
+<p>La Mayola no distava de la vila més d’una llegua, qu’ aquell tronch
+se dragava descansadament en mitj’ hora.</p>
+<p>–“Es una broca d’acer” –deya en Boy, tallant l’ayre ab lo fuhet, tot
+esvanit. Y de sobte, tocant á son amo per l’esquena, l’advertí de que
+s’hi acostavan.</p>
+<p>Efectivament, al peu de la carretera comensava á ovirarse ja la
+llarguísima tanca emblanquinada de la finca. Demunt d’ella, un rengle
+d’oliveras treya sas apomadas copas de vert cendrós. Las eugas
+l’assoliren en dos minuts y desfilaren bona estona devant d’ella,
+llansant sobre la cals l’ombra, plegada en ángul, de tot aquell
+equipatge al trot.</p>
+<p>Al mitj de la tanca, duas pilastras, rematadas en grans copas de
+ferro fos, sostenian lo reixat qu’ estava ja obert. Giraren las eugas y
+engolfaren lo caminal qu’ enmenava á la casa en capritxosas giragonsas,
+sempre sota una volta de plátans entrebancants que tenyían la claror
+d’ocre verdós, y á la suau remor de l’arena qu’ al pas del carruatge,
+rondinava com un ruixím. A una y altra banda, rosers de tot l’any,
+trohanas y mirambells amagavan las terras de conreu; peró encare alguns
+caps-brots de la vinya s’atrevian á guaytar per demunt d’aquells vorals,
+com tremolosos de curiositat. Hi havia á dalt dels arbres una xarradissa
+estrepitosa d’aucells.</p>
+<p>Lo sogre de D. Pau se sentí emocionat; tot aixó tant delitós era de
+la seva filla, de sos nets; los ulls se li humitejaren de goig.</p>
+<p>–Ah! –feu– no sé com vos estéu á la vila? No es veritat, gobernador?
+Aixó es magnífich. <em>O corte o cortijo</em>; lo que jo dich.</p>
+<p>–Bonich, bonich! –exclamá l’interpelat sens eixir de sa
+contemplació.</p>
+<p>–Sí, ho es, sí! –digué en Galcerán, tot estufat.– Sempre ha sigut
+l’hisenda preferida, la nostra residencia d’estiu. A l’Isabel li próba
+molt y li convindria. Peró, veu, en aquestos temps qu’ á lo mellor
+corren partidas, si jo la tinch de deixar…</p>
+<p>–Ah, donchs, si m’ ho permeteu –interposá ‘l sogre– jo me n’ hi
+vindré ab los menuts.</p>
+<p>En Galcerán doná ’l consentiment ab una rialla d’amo agrahit.</p>
+<p>Aquell camí tenia bén bé mitj kilómetre, las eugas seguian, trop,
+trop, trop, trotanthi sordament entre la cantadissa d’aucells y aquell
+soroll de ruixím. A la fí desembocaren en una plassa de forma de mitja
+lluna, igualment enarenada. Un noguer secular ocultava mitj devanter de
+la casa qu’ ocupava ’l diámetre del semicírcol. En baixant del cotxe, un
+la veya tant gran com era, plantada com un castell entre la capella y la
+cotxeria que ’s redossavan humilment al amparo d’aquella matronassa. La
+torrada cals de son devanter li dava cert aspecte de maduresa que casava
+bé ab sas proporcions. No tenia més que baixos, primer pis y golfa;
+reixas á baix, balcons á dalt, finestras més amunt, y ’l fustám
+d’aquestas oberturas estava pintat de vert, un vert ja begut pe ’l
+temps. Demunt del balcó principal, un rellotje de sol feya reflexionar
+ab aquesta inscripció llatina: <em>Cogita</em>.</p>
+<p>–<em>Cogíta!</em> –exclamá ’l general, llegintla en castellá– Quina
+humorada! Quí es la <em>cogíta?</em> l’agulla?</p>
+<p>Sos companys se clavaren á riure.</p>
+<p>–No es <em>cogíta</em>, nó –replicá D. Pau.– Es <em>cógita</em>, en
+llatí. Y allavors explicá qu’ havia sigut un capritxo d’un Galcerán
+frare, oncle seu ja difunt.</p>
+<p>Interiorment, la casa era cómoda, peró ni luxosa ni elegant. Abaix,
+salas, menjador y cuyna; los dormitoris á dalt.</p>
+<p>Per lo demés, la capella era petita, una garita d’obra, ab sa porta
+morada, un petit rosetó y, al cim del capil, la campana, penjant de dos
+montants de ferro forjat. La cotxeria s’extenia á la esquerra, donant
+terrat al primer pis y, obrint al devant una gran portalada d’arch
+rebaixat y feixuchs guarda-cantons. Un passeig de rodonas acácias
+voltava la mitja lluna, servint de parasols al llarch pedrís que
+dibuixava l’arch del semicírcol. Lo pedrís tenia per respatller un
+reixat de canya qu’ encoixinavan flayrosas enredaderas. Al mitj, lo
+pedrís se partia en dos pera dar entrada al hort qu’ allí al peu extenía
+fins á perdres de vista son rich mostruari d’indianas foscas.</p>
+<p>Mentres los forasters miravan aixó, lo break s’entornava á la vila,
+D. Pau dava ordres al masover, á en Llebreta y servey que ’ls havia
+precedit.</p>
+<p>–Volen descansar? –digué arreu.</p>
+<p>–Y de qué?</p>
+<p>–Llavors vinguin ab mí.</p>
+<p>Y ’ls portá derrera ’l mas.</p>
+<p>Un veritable bosch de garrofers amagava la part més rústega, peró més
+pintoresca, de la finca. Allí hi havia la casa dels masovers, los cups,
+corrals, estables y pallers, un munt de construccions, color de crocant,
+de silueta escalonada, qu’ arbres de cent menas soplujavan ab amor. Un’
+eura de groixuda soca s’havia arrapat al devanter incrustanthi un
+colossal ventall; dins la cort dels porchs un desmay hi abocava sa grisa
+cabellera, una nusosa parra formava toldo al galliner destacant son vert
+gemat sobre ‘l fondo negre d’una alzina. Y encare, per demunt de las
+teuladas, treya son gegantí plomall una pollancra qu’ aixís semblava
+d’or á la claror del sol, com de plata al banyarla la lluna. Lo torrent
+dels Rossinyols borbollava sorollós allí á dos passos, y un formigueig
+d’avirám y bestiar omplia de vida tot aquell recó.</p>
+<p>Encare s’arribaren fins á un caminal qu’ era partió de la vinya y
+l’horta. Ab ells s’havia incorporat llavors lo masover, un pagés ja de
+mitja edat, petitó y rabassut, ab cara de conill y uns ulls petits hont
+flamejava la vivor sota d’unas cellas rossas y llargas que semblavan las
+alas d’un pollet. Duya calsa curta, calsó y un senzill mocador doblegat
+al cap com dessuhador d’un turbant qu’ havia perdut. Abrigava son tórs,
+la blanca camisa escollarada d’hont la carn naixia més morena y, entre
+las vetas de l’espardenya, guaytavan sos peus de fanch. Las mans
+encreuhadas al derrera, seguia als senyors, sens badar boca, mentres
+parlavan d’altras cosas; mes, quan D. Pau se parava á fer notas ab son
+bastó un arbre ufanós ó l’extensió d’un conreu, aixecava aquellas alas
+de pollet al front y mirava las terras ab més ulls d’amo que ‘l meteix
+propietari, pera refermar ó contradir sas paraulas. Molts cops, tot
+parlant, arrancava algun escardot ó desfeya á cops de peu algun terrós
+massa groixut. Ningú com ell coneixia la mesada pam á pam; ell sabia de
+cor las quantitats de fruyts enmagatzemadas y, á un simple cop d’ull,
+feya un cálcul just de la cullita pendent. D. Pau podia ésser un bon
+agricultor pe’ls llibres, peró li mancava l’esperiencia per’ ésser un
+bon pagés, deya l’Aleix.</p>
+<p>–¿Quantas cargas de vi’n traurém enguany d’aquesta vinya, Aleix? Sis
+centas?</p>
+<p>–Ca, no senyor: més, més ne donará encare… ¿Sab que’n judico jo? Unas
+siscentas vint y nou, si no arribém á las trenta.</p>
+<p>Y ’l bon masover feya aletejar las cellas ab orgull de vencedor,
+mentres D. Pau, ofegant una rialleta, alabava en alta veu lo cop d’ull
+d’aquell majordóm.</p>
+<p>Poch á poquet tornaren á atansarse al mas per la part de derrera. Al
+peu d’aquesta fatxada hi havia un jardinet tancat per una barana de
+fusta que s’aixecava demunt d’una paret de cinch pams d’alsária.</p>
+<p>Al mitj del clos, un surtidor que no brollava; arrambats á la casa,
+un espayós galliner de filat de ferro y la garita pe ’l gos. Lo jardí
+estava descuydat fins á fer plorar. Quatre ocas rodavan soltas per allí,
+sens més esplay que ’l banyarse en l’aygua llotosa del surtidor, mitj
+desallotjada pe ’l bosch de nenúfars que dins la bassa creixia. Las ocas
+y ’l gos reberen abordant als forasters.</p>
+<p>L’ Aleix, ab una canya, allunyá las ocas que fugiren encare
+esgargamellantse, traquetejant lo cos com una tartana per mal camí, y
+cayent de costat á cada ensopegada que rebian llurs rems d’argila
+cuyta.</p>
+<p>–¡Rustán, Rustán! –cridá D. Pau al gos, qu’ al sentir sa veu pará de
+glapir per’ aixecarse en duas potas, dant grans batzegadas á la cadena
+que ’l fermava.</p>
+<p>D. Pau lo desfermá y tingué de rebrer las alegras embestidas del
+Rustán qu’ á grans bots volia lleparli la cara, posantlo á punt de
+perdre l’equilibri. Era ‘l Rustán un terranova, alt com un moltó, peró
+sapat de potas y ample de testa com lo rey del desert. Sempre esquérp ab
+la gent pobre, mostrava especial afecció per sos amos y ’ls senyors que
+’ls visitavan, com si ’s cregués de la meteixa nissaga. Per altra banda,
+D. Pau n’ estava tan cofoy que, mentres era al mas, no permetia que ’l
+fermessin. Ab aquella fera al costat, sa corpulent figura semblava
+cobrar més ayres de senyor feudal.</p>
+<p>–Y ’ls pavos-reals? –preguntá aquest.</p>
+<p>–Míris, per allí al recó dels taronjers deuhen esser.</p>
+<p>–No cal dir que sense petits, eh?</p>
+<p>–May, may n’ hem pogut fer cria; tots los ous trencan.</p>
+<p>–Com que sou tan tretzuts! Ya li he dit á la vostra dona cent vegadas
+que no s’han de moure del galliner, y qu’ á dins no hi té d’haver ni un
+pujador. Si nó, la pava s’hi enfila pera pondre y aixís esclafa tots los
+ous. Ala! cridéu un baylet que ‘m tregui totas aqueixas barras del
+galliner y que m’ hi tanqui ’ls pavos tot seguit. Després que ’m
+rasclejin tots aquets caminals, que buydin lo surtidor y ’l rasquin.
+Fora llotím. Y que ’m pentinin y apomin tots aquets quadros de flors.
+Aixó sembla un cementiri!</p>
+<p>La veu ab que eran dadas las ordres no admetia réplica; lo masover
+eixí mitj botit. “Tan meteix lo senyor no’n perdona cap; bé podia
+callars’ho devant del gobernador y del general. Y perqué? Per un cau de
+jardí. Ves que l’hi dará ‘l jardí! ¿No li menava bé las terras, que las
+hi tenia netas com lo palmell de la ma? Donchs aixó es lo qu’
+interessa.”</p>
+<p>Eran ja quarts de set: los senyors entraren al mas á pendre alguna
+cosa.</p>
+<p>Envers deu horas arribá Da. Isabel ab los nens, mossen Magí, la
+cambrera y la maynadera. En la plasseta hi hagué un esclat d’alegria. Lo
+gobernador oferí la má á Da. Isabel, l’avi s’apoderá dels néts, D. Pau
+rebé al capellá, y tot un aixám de servey y la familia dels masovers
+contemplavan l’arribada ab la rialleta als llavis, á poca distancia. Ja
+tots á terra, hi hagué un moment de confusió: “cóm vá? cóm vé?”
+encaixadas, abrassadas, petóns, lo Rustán tremolant sa frondosa cúa,
+ficantse entre ’l remolí de gent, saltant al pit de Da. Isabel,
+espahordint als menuts; tots aixecant la veu fins á aquell diapassó á
+que convidan l’ample espay, los piulets d’aucell, lo cant dels galls per
+assí y per allá escampats.</p>
+<p>Lo sol, que picava ja de valent, lográ bén aviat restablir la calma,
+desbandant á la gent en petitas collas. Da. Isabel, seguida dels criats,
+entrá á la casa á treures lo sombrero, y cinch minuts després, la
+cridanera campana torná á acoplar á tothom dins de la capella.</p>
+<p>–Se coneix que mossén Magí du gana –feu D. Pau, al eixir de missa,
+tot acostant al capellá la cadira pera que prengués xacolata.</p>
+<p>Y es clar que’n tenia ’l bon capellá. Eran quarts d’onze! Quan ell
+era mosso d’aquella casa no havia pas esmorzat may á semblants horas! D.
+Joseph l’havia fet apendre, li pagá la carrera, ’l feu almoyner de la
+familia y en cambi de tot aixó li imposá sols l’obligació de dírloshi
+missa al mas. Com negarshi? Peró com los hábits no li havian tret la
+gana ni trastornat dins de casa las horas d’ápat, ell deya, ab un candor
+que feya esclafir lo riure á aquells senyors, “qu’ en dias aixís, los
+budells li roncavan.”</p>
+<p>–Es massa senzill aquest bon home –havia dit varias vegadas Da.
+Isabel qui, tenint un alta idea del sacerdoci, veya sempre ab greu á
+aquell capellá de missa y olla inferior á ella meteixa y donant
+contínuament pábul á la caricatura del clero.</p>
+<p>–Y qué hi farás? –responia D. Pau, qu’ en aquestas materias sols
+mostrava son cinisme dins de casa.– Tan bona es la seva missa com la del
+Sant Pare. ¿Te sembla que jo encare ‘l veig com un mosso disfressat? qu’
+ab la teva sola educació l’humillas? Y no t’ apuris, dona. Ell meteix no
+ho coneix y es felís.</p>
+<p>D. Pau, no obstant, á la Mayola, feya la pantomima de tenirlo á dinar
+y ‘l posava á cap de táula ab l’intenció política de predicar ab
+l’exemple lo respecte al clero, tan amenassat ja llavors pe ’l partit
+lliberal. Y á fé qu’ aquell bon reverent se n’ hauria passat bén bé de
+bona gana, perque, en sa natural humilitat, veya encare, als Galceráns
+com á sos senyors, y no sabia menjar ab ells sens violentarse.</p>
+<p>Aquell dia, devant d’un general, devant d’un gobernador, son embarrás
+hauria sigut tot un torment! Per aixó ’l bon home s’atreví á demanar
+comiat á D. Pau, encesa de vergonya sa cara ja de sí vermella. En
+Galcerán li negá de bon principi, peró á la fi li doná. Y en Llebreta,
+en la tartana, acompanyá á la vila á mossén Magí qui, de goig, no hi
+veya de cap ull. Da. Isabel respirá. Son marit, en cambi, agafant del
+bras al gobernador, va dirli á l’orella:</p>
+<p>–Ho sento. Nos perdém una diversió, á táula.</p>
+<p>Y abdòs s’internaren en lo caminal de plátans per hont la tartana
+havia desaparegut, conversant primer de las delicias d’un dia de
+soletat, explicant lo diputat lo projecte que presentaria al Gobern pera
+regar tota l’ubaga d’aquell país ab los sobrants de la riera Blanca.</p>
+<p>–Véu? pendrém l’aygua més amunt d’aquell bosquet, de Salbatent la
+baixarém á redós d’aquella serra de l’esquerra fins allá baix á
+Benitarik. Se regarán més de dos mil jornals. L’ espropiació costará
+poch; jo ‘ls hi dono més de dos kilómetres de pas. Procuraré que
+d’altres m’ imitin y sols s’haurá de pagar als més mesquins.</p>
+<p>–Molt bé, molt bé –feu lo gobernador tocantli l’espatlla.– Mentres
+vulgan secundarlo… La gent d’aquí ’m sembla molt tossuda… Potser no
+sabrán compendre ’l seu projecte…</p>
+<p>–Oh, sí, lo que ’ls hi convé per la butxaca ja ho entenen.</p>
+<p>Y la conversa relliscá arreu á parlar de la reforma del reglament
+interior qu’ acabava d’aprobar lo Congrés, y del cambi parcial de
+ministeri que s’havia efectuat dos dias avans. Un y altre defensavan al
+gobern per compromís de partit, per esperit de conservació, peró veyan
+lo carro pe’l pedregal. “Era trist considerar que, quan precisament
+acabavan de constituhirse ab forts fonaments la Confederació germánica y
+‘l Reyne d’Italia, y á Suecia s’inaugurava ’l sistema constitucional, y
+l’Europa entera semblava reposar ab satisfacció de sas passadas lluytas,
+l’Espanya, la nostra Espanya, presentés síntomas evidents de
+descomposició.” Y abdós convenian en la necessitat de desplegar energia
+posant fre á las concupiscencias del element militar, veu y bras de
+totas aqueixas revoltas, fusellant generals y aixecant cara á cara del
+exércit un’ altra forsa dependent del ministeri de la Gobernació, tal
+com ho somniava en Gonzalez Bravo.</p>
+<p>–Ay, si’ns sentís el papá –acabá per dir don Pau, ab la rialleta que
+’l caracterisava.</p>
+<p>Y al tombar lo cap, vegeren que venia ab son nét á la má y ’l
+colossal gos derrera, respirant satisfacció, tot cridant enardit de
+joya:</p>
+<p>–Y donchs, en qué pensan aquestos senyors? que no volen dinar? A
+táula! á táula! que tením gana! Digas, Pepito: á táula, papá, que ja es
+hora.</p>
+<p>La familia ‘s reuní en l’espayós menjador, amarat de llum per las
+duas finestras que tenia obertas de bat á bat. Desde la cadira, veya la
+meytat dels comensals penjar las ufanosas brancas del noguer que
+llansavan á terra un inmens purgador d’ombra regalada, lo passeig
+circular de las acacias enfosquint lo clos d’enredaderas y la blanca
+taca de sorra hont reposava ’l sol ab enlluhernador esclat. Una corrent
+d’ayre, boy imperceptible, movia lleument las fullas, entre mitj del
+ensopiment qu’ anava apoderantse de tota la naturalesa. En la táula, no
+obstant, regnava extraordinaria animació. Se parlá de l’Exposició
+universal de Paris, visitada llavors per monarcas de tota la terra; de
+la gran festa qu’ aquell meteix dia celebrava á Roma la cristiandat ab
+motiu del divuyté centenari de Sant Pere y Sant Pau; y en mitj de sa
+creixent expansió, ’l general abogá perque s’establís aqui tota la
+familia durant l’estiu.</p>
+<p>–Y ab més rahó encare –afegí– quan convé á l’Isabel y penséu fer
+obras á Vilaniu. Las podréu veure cada dia, si vos convé, y no sufriréu
+las molestias de la pols y la bruticia.</p>
+<p>Se discutí aquest punt y ’s resolgué favorablement ab picaments de
+mans de grans y petits.</p>
+<p>Pres lo café, ’l gobernador y ’l general pujaren al primer pis á fer
+la mitj-diada, y ’l matrimoni y sos fills se trasladaren al jardinet,
+hont D. Pau repetí son desitj de tindre cria de pavos reals.</p>
+<p>–Veuréu, –digué á la masovera, á qui havia cridat á capítol– no hi ha
+res més senzill. Los ous de pavo real han d’esser covats trenta dias,
+aixís com los de gallina sols vint. Pera conseguir, donchs, pollets de
+pavo, cal que la lloca comensi á covar aquets ous deu dias avans, y
+després n’ hi afegíu dels altres. Al trencar la closca ’ls de gallina,
+la trencarán los primers. Aixó es tant més necessari, en quant los pavos
+petits son tan badochs, que no saben plegarse ’l menjar sense l’exemple
+dels altres pollets. Féuho aixis y veuréu quina llocada.</p>
+<p>Doná algunas ordres més sobre l’arreglo d’aquell jardí, y deixant á
+Da. Isabel qu’ ab un llibre á las mans vigilava als nens, molt
+entretinguts terrejant, eixí en busca de l’escopeta y del gos.</p>
+<p>D. Pau, en la Mayola, tenia una cassera tota particular. Esperava las
+tres de la tarde. Cayguda la marinada, aquell sol canicular escaldava
+las fullas dels plátans fins á colltórcerlas com orellas de perdiguer.
+Llavors, l’aucellada baixava al caminal en busca de fresca, jugava ab
+las inquietas clapas de sol qu’ atigravan l’ombra, perseguia á saltirons
+las porugas sargantanas y, al més lleu trepitj, tot un núvol d’aucells
+arrancava á volar desbandantse pe’ls ayres, sens esma ni concert. D.
+Pau, que sabia aixó, atravessant la vinya poch á poquet, los hi sortia
+de tras cantó amagat per las trohanas, enjegava al perdiguer de l’Aleix,
+y disparava contra aquell núvol sa Lefaucheux de dos canons, un tret
+quasi ensemps de l’altre. Tot’ una pluja d’aucellets queya á tombollons
+sobre la terra, alguns arrossegantshi encare, com fullas que ’l vent
+empeny. D. Pau eixia arreu de son amagatall, l’escopeta á la má, fendint
+ab sa corpulent figura aquella claror verdosa del caminal, lo sol fentli
+la rateta pe’l vestit y la barba. Y alli reya de la sorpresa, contava
+embadalit l’estesa feta, y anava omplínt lo sarró ab las víctimas que ’l
+gos li entregava, mentres los escapats cantavan victoria en so de mofa
+desde ’ls branquillons més alts. Després, tornava á casa y extenia joyós
+tot aquell enfilall d’aucellets sangnosos demunt del pedrís, devant dels
+seus fills, que s’ho miravan aclucant los ulls d’esgarrifats.</p>
+<p>Da. Isabel ni ho volia veure, trobava aquella diversió alevosa y
+sanguinaria.</p>
+<p>–Nó, no la cridi á l’Isabel –digué á son pare, qu’ al tro de las
+escopetadas havia ja baixat– no li agrada veure’ls així. Peró quan los
+té al plat, s’hi regala.</p>
+<p>Fòra d’aixó, D. Pau no trobava en la Mayola altre atractiu que veure
+travallar á sos pagesos; ni realment podia oferirne cap més, á quí no
+sentís propensió á contemplar la naturalesa, una casa com aquella,
+desprovehida del més petit element dedicat á la distracció. Poch
+aficionats, los derrers Galceráns, á llibres, ni biblioteca hi tenian,
+reduhintse tot lo contingent d’aquest pa de l’inteligencia á un exemplar
+francés del Timón que D. Pau may havia acabat de llegir, á números vells
+de setmanaris ilustrats, y á alguns tomos del folletí del Diari de
+Barcelona que Da. Isabel havia col·locat en la táula rodona de la sala.
+Da. Isabel, no obstant, hi havia passat bé ’l primer estiu, veyenthi
+enfortir á sos fills, descansant de la vida de ciutat, y aplicant
+s’atenció per primera volta á las innúmeras bellesas que la naturalesa
+conté pera quí vol observarla.</p>
+<p>Mes es lo cert qu’ aquells altres senyors, marcadament lo gobernador
+y D. Pau, comensavan ja á aborrirs’hi á mitja tarde. La quietut de la
+festa acabava de férloshi més monótona l’estada, l’intranquilitat
+d’esperit en que llavors vivian los feya anyorar tota la pluja incessant
+de novas de qu’ havian volgut fugir. Ja ’ls hi semblava que ’l mon havia
+dat cent voltas sens contar ab ells, abandonats sota aquell noguer
+secular, quan vegeren arribar altra volta la tartana y baixar d’ella al
+vell Merly y á son fill.</p>
+<p>May havia estat D. Ramón tan oportú. L’ abrassaren, l’estranyeren
+contra ’l pit, lo feren seure entre ells y pendre una cervesa sota las
+acacias, disposats á escoltarlo. “A las set del matí ’ls havia sabut ja
+ab sorpresa aqui; peró tement esser molest y, estant un poch enfeynat,
+no havia vingut fins are. En demés, venia molt amohinat, desitjós de que
+l’escoltessin, de que li dessin un camí. Un disgust de familia. Una gran
+ensopegada del Albert, á qui, gracias á Deu, se’n havian dut per allá ’l
+general y donya Isabel. Aixís se podria treure del pap, tot seguit, la
+pena!”</p>
+<p>Y aqui feu una pausa per aixugarse la calva y la badana del barret y
+tornar á cubrirse, encesa la rodona cara com una cíndria.</p>
+<p>Los oyents lo coneixian prou pera no alarmarse gayre, peró –digui,
+digui, don Ramon; aquí estém pera servirlo– feren tot seguit, desitjosos
+de distraures.</p>
+<p>Y D. Ramón parlá mitj’ hora, compungit de debó, pera explicar que son
+fill havia errat lo primer consell que com advocat dava. Lo client, no
+ben convensut, havia anat á trobar al advocat Pinyol, y tot lo jutjat en
+massa havia fet riota de l’Albert. “Una cosa horrible. Lo primer client!
+lo primer consell! Un descrédit, la carrera perduda!”</p>
+<p>–Mes –obgectá ‘l gobernador– de qué ’s tractava, á veure? Lo mellor
+dels advocats n’ erra de consells. Cal saber si la consulta era difícil
+ó senzilla.</p>
+<p>–Senzilla, senzilla, senyor gobernador! Veurá: don Pere Molés casá
+duas fillas fa vint anys. Tenia vint mil duros de capital y dotá á
+cad’una ab cinch mil lliuras, fentlas jurar en capítols que ‘s davan per
+pagadas y satisfetas dels drets llegitimaris y que renunciavan per
+sempre á reclamar un céntim més. Don Pere Molés, temps á venir, guanyá
+ab sa farinera fins á cent mil duros de que l’hereu, son fill, s’ha
+incorporat á la mort de don Pere. Ara bé: un gendre del difunt, en Solá
+–á quí vosté ja coneix, don Pau– suposa que la seva dona té dret á
+demanar al hereu suplement de llegítima, ho consulta al meu fill y
+aquest li diu que sí. Peró en Pinyol y demés diuhen que nó, ab molta
+rahó, al meu entendre, perque ¿y donchs lo jurament y la renuncia que no
+han de servir pera res? Ahont aniriam á parar! Aixís se trenca un
+sagrament, lo pactat en una escriptura?… En Solá s’ha convensut, y va
+dihent pe ’l mon que l’Albert no sab de qué se las heu, ó bé que ’l
+volia fer pledejar pera omplirse la butxaca, que será un enredayre de
+marca, que sé jo? Cosas que, un dia ó altre, las hi faré menjar; perque
+lo qu’ es maldat, l’Albert, já ’ls hi abono jo que no’n té.</p>
+<p>–Y qué ha de tenir, home! –feu lo gobernador tot sonrisent– Si
+l’Albert es qui té rahó en aquest cas, y no’n tenen los altres.</p>
+<p>–Qué diu? –exclamá D. Ramon, plé de sorpresa y reproduhint sas
+objeccions, desitjós de véurelas desfetas tot seguit– Peró y ’l
+jurament? Y la renuncia?</p>
+<p>–Lo jurament l’Iglesia l’absol; la renuncia queda destruhida per la
+lesió enormíssima. Aquí hi ha lesió enormíssima, don Ramón.</p>
+<p>Aquest, sense esser advocat, capí desseguida la solució que sentia,
+per aquella forsa que té ’l dret fonamentat en los ferms principis de la
+rahó natural. Y soltant un gran suspir, ab la copa á la má hont
+tremolava l’ámbar fosch de la cervesa, comensá á desferse en
+exclamacions contra ’l geni reservat de son fill. “¿Per qué no m’ ho
+explicava ell aixís? Per qué s’ho ha de guardar tot al pap? ¿Que ‘s creu
+que no l’hauria entés? Ja ho veyan si ho havia penetrat arreu! L’ Albert
+no l’estimava, lo prenia per un tonto! May, may li comunicava res!”</p>
+<p>Sos oyents l’aconsolaren, exposantli ’l gran concepte que tenian de
+son fill á qui culpava injustament. Callava, no per menyspreu á son
+pare, sinó als curials que, per enveja, tractavan d’enfonzarlo de primer
+cop y volta. Ell se sentia superior y no volia rebaixarse á discutir ni
+á esplicar lo que tan clar era.</p>
+<p>Llavors, D. Ramon, humits los ulls de satisfacció, begué d’una
+glopada la cervesa, y las emprengué ab un’ altra carretilla
+d’exclamacions contra ’ls detractors del Albert. Miserables!
+ignorants!</p>
+<p>Y ja sentí frisansa de tornar á la vila pera encararse ab en Solá y
+desafiarlo á qu’ anés á consultar lo seu negoci á Barcelona. “Ala! doble
+contra senzill; anéu á trobar al advocat de més anomenada! Ja veyéu que
+vos convé. Es lo parer d’un gobernador!”</p>
+<p>Peró la conversa girá, llavors, sobre la sublevació passada, y D.
+Ramon pogué esplanar ja totas las novas qu’ havia comunicat en son temps
+á D. Pau de las anadas y vingudas, preparatius y resolucions dels
+partits lliberals de Vilaniu.</p>
+<p>En aquell moment aparegueren, pe’l cantó de la capella, Da. Isabel,
+lo general y l’Albert. Derrera d’ells, la maynadera ab los nens. Venian
+tots ells animats, lo general talarejant una barcarola, ab una
+mocadorada á la má com l’Albert. Da. Isabel, ab la fandilla arremangada
+ab gracia sobre la falda y apuntada al cinturó, son mocadoret blanch al
+coll, posat de gayrell com si li hagués caygut del cap, lo cabell
+lleugerament esbullat frisant al buf de l’ayre.</p>
+<p>–Mirin, mirin qué portém.</p>
+<p>Y Da. Isabel abocà damunt del pedrís una gran faldada de viroladas
+flors que comensá á apomar en ram. Lo general portava tot un munt
+d’avellanas en floch, y l’Albert una mocadorada d’arbrecochs y cervas.
+Venian de qui sab ahont, de recorrer las voras del torrent, ahont havian
+baixat, relliscant pe’ls códols, mullantse las puntas del calsat. Totas
+aquellas flors qu’ omplian lo pedrís de fragancia, eran boscanas,
+cullidas entre relliscadas y topetóns que ’ls feyan morir de riure.
+Havian sorprés una llebra que corria com un llamp, y un niu de
+rossinyolets entre una mata de jonchs, que no havian volgut tocar;
+l’Albert s’havia enfilat pe’ls arbres, y’l general sostingut batussas ab
+las brancas dels avellaners que, un cop assolidas pera péndre’lshi ’l
+fruyt, se li escapavan dels dits com arch d’una ballesta mal
+enjegada.</p>
+<p>–Y vostés per aquí, fets uns vells!</p>
+<p>Lo sol comensava á caure entre una boyrina de blanca llum qu’
+esblaymava la blavor del cel, pe’l cantó de llevant intensíssima: la
+serralada ponentina se tenyia d’un color aviolat, y la vegetació de la
+plana perdia tot l’esplendor de son brill com si de sobte haguessen
+corregut un vidre fumat devant de ‘l espectador. Y al girar lo cap á
+llevant hont lo sol abrusava de dalt á baix la montanya ab una pluja
+d’or, eixa ilusió ’s completava. Eran las set; hi havia encare bén bé
+un’ hora de crepúscol; mes D. Ramon parlá d’entornarsen xano, xano.</p>
+<p>–Cóm! A peu? De cap de las maneras, Llebreta: enganxéu la tartana
+–cridá D. Pau.</p>
+<p>Peró arreu se parlá de que l’endemá era festa també, y tots demanaren
+que ’s quedés l’Albert, qui ’s resistí llarga estona inventant excusas
+de mal pagador. Son pare, tot tou del afecte que li mostravan aquells
+senyors, y desitjós per altra banda d’esborrar ab un acte de
+complacencia l’injusticia que poch ans feya á l’Albert, lo persuadí á
+aceptar l’obsequi, y ’l bon home arribá tot sol á casa respirant
+satisfacció pe ’ls quatre costats.</p>
+<p>–Tinch encárrech –digué á Da. Francisca– de portarthi demá ab las
+senyoras Montellá, si volen venirhi. Son uns grans senyors, uns grans
+senyors!… Ah! sabs qué diu lo gobernador? Que qui té rahó en alló d’en
+Solá es lo noy. Ja veurás aquest vespre com me l’emprench al tal
+Solá.</p>
+<h3 id="ii-1">II</h3>
+<p>Densá de la seva instalació á Vilaniu, notava l’Albert que se li
+escursava la son, sense poguer esbrinarne la causa. Mancat d’ocupació
+entretinguda, puig l’únich client qu’ havia trepitjat son escriptori
+havia sigut en Solá, aburrit la major part de las horas per
+l’indiferencia que li inspiravan cosas y conversas, se passava ’l dia
+badallant, sense dalit de caminar ni fer res. Y malgrat aixó y ’l no
+ficarse al llit fins á la una de la matinada, quan s’havia esplayat un
+parell d’horas escribint als amichs, en tocant las set ja no podia
+dormir. Temorós de posarshi malalt, procurá cansar l’inteligencia
+estudiant. Tancava herméticament los finestrons; peró res, una veu
+maléfica y misteriosa l’havia de despertar á las set pera allargarli de
+duas horas aquells dias de torment. A la Mayola, l’esperit maléfich lo
+trucá encare més dejorn. Quan l’Albert obrí la finestra, no eran bén bé
+las cinch. Menos mal –pensá– aquí no ho sento tant: are que ’l sol no
+pica, me’n aniré á fer una passejada.</p>
+<p>Se vestí á la quieta, baixá l’escala de puntetas, y, obrint ab molt
+de compte la porta forana, eixí de la casa quan senyors y servey encar
+dormian. Lo sol tot just enllustrava las fullas més altas del gran
+noguer. Una claror fresca com la de persiana queya demunt de la petita
+vegetació qu’ anava deixondint lo ventet del matí. La terra semblava
+regada, una atmósfera perfumada de flayres vegetals dava dalit de
+caminar.</p>
+<p>La nit avans havian concertat ab Da. Isabel un passeig á cavall, peró
+dihent de matinet, no havian quedat en hora fixa. Mentrestant donchs,
+l’Albert faria temps per aquells encontorns.</p>
+<p>Se pará un moment dessota las acacias que la rosada semblava haver
+repintat, rumiant pera hont aniria. –Tant se val, tots los cantons son
+prou bonichs –digué tot baixet. Y al mormolar aixó, volia dir que li
+eran indiferents, que no’n veya bén bé cap. No hi havia dubte que duya
+’l cor adormit. Per fi l’emprengué pe’l caminal dels plátans, atret
+probablement per la piuladissa extraordinaria que hi movian los aucells
+en aquell hora.</p>
+<p>Qué pensava? Res. Caminava, escapsant ab un vímet herbas á dreta y
+esquerra, moventse com una máquina, son esperit dormint estúpidament
+encare, en lo recó més fondo del cos. Ab aquell vímet brandejant hauria
+fustigat á una criatura lo meteix qu’ á una herba; á voltas topava ab la
+soca d’un arbre y, per l’altre cantó, ab l’ombra del meteix, gran ditada
+negra, paralela á altres cent ab qu’ aquella columnata vegetal llistava
+l’arena, llavors color de rosa. Mes, l’Albert anava distretament, pegant
+á tort y á dret, avansant al costat de sa propia ombra unas voltas
+beguda per la dels arbres, altres cops destacant bén perfilada demunt la
+terra enrojida pe ’l sol, com una llarga caricatura de son cos.</p>
+<p>Feya un quart que caminava en aquest sonambulisme, quan devant de sos
+ulls se presentaren, primer, las barras negras del reixat privantli ‘l
+pas, després, una taca blanca, una carta, á terra, á duas passas del
+negre massís d’aquella porta. L’ Albert se despertá com si li haguessen
+sacudit un bras. Un moment restá sense saber qué fer, obrint
+desmesuradament los ulls, mirant assí y allá com pera pendre esma. A la
+fí cullí ’l paper. Era realment una lletra plegada, peró desclosa y
+sense sobrescrit. Aixó ’l tingué dos minuts rumiant.</p>
+<p>¿Qué significava aquella carta allí? Tan prop de la porta, més que
+perduda, podia haver sigut tirada á través del reixat desde la
+carretera. No estava masegada, ni tenia ‘l paper altre senyal d’us
+descuydat; al contrari, á la llegua ’s veya qu’ era fresca, que ni havia
+aguantat la rosada de la nit. ¿Peró aquell sobre en blanch? Aquell sobre
+en blanch li dava un aspecte misteriós que glassava, anunciava una
+sorpresa alevosa que l’Albert sentia peresa d’experimentar. ¿Quí sab si
+era alló la preparació d’un seqüestre, si demanavan diners á D. Pau, si
+s’amenassava la vida del gobernador? L’ Albert recapacitá encare un
+moment. Y si fos aixís ¿per qué no evitárloshi la sorpresa y potser fins
+lo disgust? Y, en aqueix cas, no duria adressa? Y clar que sí; ¿per qué
+arriscar l’amenassa á mans d’un desconfiat ó d’un amich prou fervent que
+podria callar y obrar per sí sol? L’ Albert se sentia capás de ferho;
+aixó ‘l criminal ho podia preveure… Llavors l’assaltá un altre pensament
+que ’l feu sonriure: ¿per qué creure qu’ alló era una carta?
+Efectivament, si no’n tenia cara, si li mancava ‘l sobrescrit, la
+fesomia! ¿Per ventura dintre una carpeta no s’hi fica un compte, una
+recepta, una apuntació, una mostra? Aixó y res més contindria aquella y,
+sinó, no iria desclosa, qu’ una lletra may hi va.</p>
+<p>Sense titubejar més, lo jove obrí ‘l plech, ó més bé, estragué del
+sobre ’l paper que contenia, y llegí la paraula “Señora” que destacava,
+sola, al mitj de la primera ratlla. Los ulls de l’Albert lliscaren fins
+al derrer punt del manuscrit cercant la firma. No n’ hi havia, era un
+anónim. Ah! son pressentiment! una alevosia, una malifeta! Y contra sa
+excelent amiga! La falta d’adressa feya més grossa la maldat. Se
+desitjava que caygués á mans de tothom avans qu’ á las d’ella. L’ Albert
+no pogué contindres més, atravessá ’l voral de trohanas, y pera que
+ningú ’l vejés, s’assentá á redós de la paret dins de la vinya, llegint
+aquell document escrit en castellá, que, traduhit, deya aixís:</p>
+<p>“Senyora: Mentres vosté fa cas, y d’un modo prou imprudent, de
+l’Albert, qu’ es noy bén capás de comprométrela, hi ha aquí un home molt
+formal que ‘s mor d’amor per vosté, sempre disposat á consumir en
+silenci sos desdenys, ab l’esperansa de qu’ un dia los hi recompensará
+tots, llansantse á sos brassos. Ho espera confiat, perque de Penélope no
+n’ hi ha hagut més d’una.”</p>
+<p>Encés de rábia y plé d’estupefacció anava á rellegir l’anónim,
+desitjós de descubrir la má criminal que l’havia trassat, quan una veu
+prou coneguda l’esglayá, cridant allí, á sis passas:</p>
+<p>–Albert! Albert! ¿qu’ ha trobat tancada la porta?</p>
+<p>Aixecá ‘ls ulls, arrugant lo paper dins del puny per’ amagarlo, y
+vejé á sis pams més amunt de las trohanas á Da. Isabel y ‘l cotxero que
+venian muntats. Lo jove restá anorreat, perdut. L’ havian vist llegir, y
+li semblava que la víctima d’aquell anónim devia haverlo endevinat de pe
+á pa, confegit á contra claror mentres venia.</p>
+<p>Da. Isabel, no obstant, estava radiant de goig, alenant expansivament
+dintre son vestit d’amassona, obrint sos ulls grossos sota l’ala del
+chambergo que li ombrejava suaument lo front. Sa ingénua rialla als
+llavis, reprengué al jove d’atolondrat y curt de memoria, mentres en
+Boy, descavalcant, s’acostava á la porta, la clau á la má, deixant son
+cavall en mans de la senyora.</p>
+<p>–Y donchs, Albert, que somia? que no ‘s recorda qu’ ahir, sopant,
+varem quedar en fer una passejada á cavall aquest matí? Sòrt qu’ en Boy
+diu que, desde l’hort, l’ha vist quan vosté emprenia aquest caminal. Y
+s’ha trobat tancat! Me’n alegro, me’n alegro. Ala! ala! munti.</p>
+<p>L’ Albert havia vingut atansantse, tot aturdit, ensopegant en las
+enllassadas serments, l’arrugat anónim entre ’ls dits encare, sense
+atinar en qué dir, sense saber qué fer. Clavats los ulls sobre en Boy,
+anava á montar per la dreta, sens badar boca, quan una estrident rialla
+de donya Isabel lo posá sobre sí.</p>
+<p>–Qué fa, home, qué fa? No ho dich qu’ encare dorm! Donchs perqué ’s
+llevava tan aviat?</p>
+<p>Llavors advertí que duya ‘l paper en la ma esquerra, se ’l ficá á la
+butxaca, y encare sense dir res, doná la volta al cavall, prengué las
+bridas y muntá. En Boy li posá ’ls espolins y obert lo reixat, esperá
+quadrat que passessin. L’ Albert, al eixir á la carretera, resseguí
+d’una mirada tot lo clos de la finca, com si hagués temut veure al peu
+de la blanca paret lo portador del anónim. Abdós cavallers refrenaren un
+moment los cavalls.</p>
+<p>–Ahont aném? –preguntá la dama.</p>
+<p>La carretera presentava sa blanca faixa, polsosa, solitaria de dalt a
+baix; peró l’Albert, com si desitjés allunyarse de la vila, girá ’l
+cavall vers á la montanya, y al notar que s’amiga anava á llansarse al
+galop curt, eixí de son mutisme, insinuant lo desitj d’anar al pas.</p>
+<p>–Cóm! –exclamá Da. Isabel, tota alarmada.– Que potser no ’s troba bé,
+Albert? Díguiho, no fassi cumpliments; tornarém á casa. Potser, sense
+saberho, jo, pobre de mí, ’l mortifico…</p>
+<p>L’ Albert s’esforsá en calmarla y lográ fins sonriure. “No hi havia
+res de lo qu’ ella presumia. Més havia encertat avans: es que tenia
+encare ’l cor adormit. Lo moviment del cavall y aquell ayret l’anavan
+desvetllant y, més amunt, ja amo de sí meteix, podrian correr.”</p>
+<p>–Vaja, vaja, Albert, desvetllis, que ’ls cavalls están frisosos –feu
+encare, tota complaguda, Da. Isabel, enfrenant son hermós corcer,
+acaronantli las crins y dantli copets al coll pera amansirlo.</p>
+<p>Mes com l’Albert restés mut una bona estona y tant distret que ni ’s
+cuydava de mirar á sa companya, Da. Isabel hagué de creure, á la fi, que
+son amich anava dominat per una idea fixa que tractava d’ocultar.
+Cregué, ademés, que seguia á la forsa, lo qual posava á la dona en una
+situació embarassosa. Desitjosa d’aclarirho, pará de sobte ’l cavall al
+mitj de la carretera y, encarantse ab l’Albert, saltá:</p>
+<p>–A vosté n’ hi passa una de grossa, vosté vé á la forsa; si no m’ es
+franch me’n torno á casa.</p>
+<p>–Bé, donchs, sí, perdoni ’m, vinch á la forsa –gosá respondre
+l’Albert, abaixant los ulls, avergonyit.</p>
+<p>–Aixís m’ agrada, que siga franch. Continuhi ab la franquesa: ¿per
+qué? –feu Da. Isabel, mitj sofocada per la declaració d’aquell jove.</p>
+<p>–No vulga saberho, Isabel.</p>
+<p>–Dispénsim, Albert; sense una explicació bén clara y convincent, la
+seva franquesa seria una grosseria que jo no sabria perdonar.</p>
+<p>–No me la perdoni; jo no’n soch digne: soch un grosser, un mal
+criat.</p>
+<p>Da. Isabel ovirá, al cap de la carretera, la boyrosa silueta d’un
+carruatge, y pegant ab son fuhet al cavall de son company posá ’l seu al
+trot. Lo fogós cavall, enquietat, s’escalivá, doná un tom en rodó al
+tascar lo fré ab que l’Albert lo gobernava, y en tres ó quatre salts de
+galop conseguí á son company.</p>
+<p>–Caminém y expliquis –feu en to imperatiu Da. Isabel.– No está pas bé
+que la gent nos veji jugar al mitj d’una carretera.</p>
+<p>–Ni passejar junts tampoch, senyora. Per aixó proposo que’ns entorném
+á casa. He seguit pera no cridar l’atenció del cotxero; si nó, ja no
+surto.</p>
+<p>Com tocats per un meteix resort, los cavalls tornaren á posarse al
+pas, bé que mostrant ab llurs cabussadas y cops de mans lo dalit de
+corre que se ’ls reprimia. Da. Isabel, roja de vergonya, continuá:</p>
+<p>–Tot caminant, pot dirm’ ho, Albert. Jo no soch cap nena, ni es lo
+primer dia que ‘l conech á vosté pera que puga enganyarme fingintse
+grosser. Vosté m’ estima com un parent, com un germá… vosté no pot ni
+sabria faltarme. Y, no obstant, fingeix desitjarho. No es la primera ni
+la décima vegada que vosté y jo surtím sols á passejar. En Galcerán fou
+lo primer, ahir, que’ns invitá á ferho, perque sab qui som tots dos.
+Vosté es un bon amich, com un fillol meu, ¿nó se’n ofén, Albert, no es
+veritat? Si segueixo mereixentli la confiansa qu’ á Barcelona, pot
+esplayarse ab mí. Díguim que li passa?…</p>
+<p>L’ Albert gayre bé plorava d’entendrit é irat alhora.</p>
+<p>–Sí, –afegí la dama.– No he sigut la seva segona mare, la depositária
+de sos més insignificants desitjs y de sos més grans secrets?… Cóm vol,
+donchs, que jo cregui en un cambi tan radical, consumat en pocas horas y
+sense fonament conegut?… Albert, no siga criatura. Las sevas reticencias
+son mil vegadas pitjors que la explicació complerta y clara que demano,
+qu’ exigeixo. Parli, Albert, díguimho tot. Qué passa?</p>
+<p>Escoltantla, l’Albert se detestava á sí meteix, malehia sa pobresa
+d’enginy, son no saber mentir; peró, tocat del cor, comprengué que calia
+acabar ab aquella situació pera tots dos enutjosa y visiblement
+humillant per aquella dama.</p>
+<p>–Y bé, sí –feu ab veu tremolosa– fingia, per més que malament com
+sempre. Parlaré, donchs, ja que vosté m’ ho exigeix; peró no considero
+la carretera lloch adequat pera fer confessions de certa mena. Aquí, á
+tres centas passas, trencant á l’esquerra, hi tenim la font del Roure.
+Esperi fins allá, y parlaré.</p>
+<p>Y en dihent aixó, picaren als cavalls, abandonant la carretera pochs
+moments ans d’atravessarse ab lo carruatje que, temps há, veya Da.
+Isabel. Era una tartana, del fons de la qual s’abalansá un cap tafaner.
+La tartana seguí per aixó sa via, mentres la parella devallava al pas lo
+coster qu’, atravessant un torrentot, enmena á la font del Roure.</p>
+<p>Del peu meteix de la font arrancava un extens viver de pollancras,
+plantadas á dret fil en cent caminals encatifats d’herbey, un bosch-prat
+hermosissim que convidava á aquells cavalls de regalo á péixers un dia
+en llibertat com quan eran nadóns. Descavalcá la parella y soltaren las
+bestias, la brida arrossegant. Da. Isabel s’assegué á terra, sota ’l
+gran roure que dava nom á la font, esperant anguniosa las explicacions
+de l’Albert. Aquest permaneixia de peu dret, coto ’l cap, fuhetejantse
+distretament lo pantalón. Per fi, després d’un cop de fuhet més fort,
+acompanyat d’un suspir que revelava l’esfors vensut, comensá:</p>
+<p>–Vosté ho vol…?</p>
+<p>–Ho desitjo, exigeixo que no m’ oculti ni aixís –saltá Da. Isabel,
+tota resolta.</p>
+<p>–Donchs bé. Vosté recorda la pintura que li feya jo de la vida á
+Vilaniu? Vosté ’m deya, lo de sempre, que só un criatura, un pessimista,
+un exagerat, y, encare no fa vintiquatre horas, al parlarli de lo
+succehit ab en Solá, me repetia las meteixas recriminacions. Res més
+injust, donchs, Isabel. Jo so fill d’aquí, sé la terra que trepitjo,
+l’he observada ans d’are, lliure de prevencions y, créguiho, la conech
+mellor que ’l meu pare, que ’l marit de vosté, massa obcecats un y altre
+per l’hábit de víurehi y pe’ls goigs que ’ls hi dona la preponderancia
+política. Aixó es un infern d’odis, d’envejas, de mesquinesas
+inconcebibles. La política, l’odiosa política de poblet ho mou tot. Hi
+há á Vilaniu quí comensá per odiar á don Pau y al meu pare á causa de la
+política, y que somia avuy en fernos pagar los plats trencats á vosté y
+á mí.</p>
+<p>–A nosaltres! –exclamá Da. Isabel, no sabent si riure ó posarse
+séria.</p>
+<p>–A nosaltres. Vosté, Isabel, es massa bona pera compendre l’enveja,
+massa superior pera somiar las maquinacions de que son capassos los meus
+convehins, quan aquella mosca ’ls pica.</p>
+<p>Y en corroboració de sas paraulas, tragué l’anónim donantlo á llegir
+á s’amiga.</p>
+<p>–Aixó ho he trobat al peu del reixat de la Mayola. Providencialment
+ha vingut á las mevas mans; perque es tan gran la maldat de l’autor, que
+’l havia llansat allí á terra, desclós y sense sobrescrit, pera que,
+avans d’arribar á mans de vosté, pogués llegirlo tothom, un criat, un
+masover. Ah, Isabel! Aquí han averiguat que l’escándol es la mellor de
+las armas pera matar impunement. Y en la nostra amistat han trobat peu
+pera darne, pera desferse de vosté: vosté fa nosa, vosté fa nosa!…</p>
+<p>En acabant de llegir, Da. Isabel aixecá ’l cap, clavá una mirada
+tranquila á l’Albert, y sacudint l’espatlla ab menyspreu, va dir:</p>
+<p>–Y bé, qué? Aixó li dona tan mal temps? Fassis superior á las
+miserias, home. Aixó no val la pena de parlarne. –Y ab sos dits
+enguantats esqueixá tranquilament l’anónim, llensant los paperets en lo
+regarot per hont s’escolava la font del Roure.</p>
+<p>–Mal fet, Isabel.</p>
+<p>–No hi ha com l’aygua pera rentar la porqueria.</p>
+<p>–Ay, amiga meva, si tot se curés aixís! Aquest será ’l primer d’una
+série interminable.</p>
+<p>–Tots sufrirán la meteixa condemna, sense ni pendrem la molestia de
+llegirlos. Per ventura tractava vosté de descubrir al autor? Pera qué,
+pera coneixer un vil, un miserable?</p>
+<p>–L’ hauria escarmentat y me’n lliuraria…</p>
+<p>–Aném, home, vosté no alsaria la má sobre un cobart. No’n parlém més,
+vamos; que’ns rebaixém tan sols al ocuparnos’en.</p>
+<p>Da. Isabel, qu’ anava folrada ab la dura corassa d’una conciencia
+pura, afrontava aquellas malvestats sense la més petita alarma,
+maravellantse fins de que logressin capficar tant á un jove, com ella
+acostumat á pagar la vilesa ab lo menyspreu quan no ab la llástima. Ja
+esqueixat l’anónim, feya compte de no pensarhi més, y havia recobrat per
+complert l’humor alegre ab que s’havia llevat aquell dia.</p>
+<p>–Aném, aném, Albert, á agafar altre cop los cavalls y á férloshi
+empendre la correguda que no han dat per causa de vosté. No s’amohini
+tan aviat, home. Si no temés esser pesada, tornaria á repetirli aquells
+sermons. Miris –feu, posantse la má al cor y ja aixecantse –aixó net y
+’l cap dret, y endevant sempre.</p>
+<p>–Isabel, tot aixó es veritat y molt pla, vist ab los ulls de vosté;
+aquí, no obstant, es una imprudencia. Nos rodeja gent perfidiosa que no
+‘s cansará. Saben per experiencia que lo que ’s pert ab forsa ’s guanya
+ab temps, y contra ’l menyspreu de vosté ells oposarán una contumacia
+que li semblará increíble. L’ únich medi de salvar á vosté es que deixém
+de tractarnos ó que jo abandoni Vilaniu.</p>
+<p>Da. Isabel se posá roja d’indignació, internantse ja decidida per
+sota las voltas d’aquell hermós viver, no sens exclamar ab alterosa
+veu:</p>
+<p>–Vosté es un noy; obri com vulga!…</p>
+<p>L’ Albert la seguí maquinalment, mossegantse la llengua pera contenir
+l’exaltació qu’ aquella brusca sortida li produhia. Jamay Da. Isabel
+l’havia tractat aixís. Peró l’exaltació de l’Albert, ab sorpresa d’ell
+meteix, no era d’enfado si nó d’entendriment.</p>
+<p>–Per qué li dich jo? per qué li dich, sinó pe’l bé de vosté?
+–exclamava, fet un xicot, derrera d’ella y en veu mitj ennuahagada.</p>
+<p>–Peró vinguim aqui –replicá la dama, agafant ja ‘l cavall per la
+brida y revelant s’agitació d’esperit ab descompassats moviments,
+mentres parlava: –¿A quí dech dar compte dels meus actes, jo? A la
+gentussa de Vilaniu? Al primer perdut que s’ho proposi? Nó, senyor. No
+més qu’ á Aquell de dalt y al meu marit… Un y altre…</p>
+<p>–Aquí está l’equivoca…</p>
+<p>–Deixim dir –saltá en veu imperativa.– Un y altre están segurs de la
+puresa de mas intencions, de ma honestedat y de l’honrada amistat de
+vosté.</p>
+<p>–Dispénsim, Isabel, vosté está exaltada per una honrada convicció
+qu’, ab dolor de la meva ánima, tinch de destruhir.</p>
+<p>–Albert, no sigui criatura!</p>
+<p>–Per l’amor de Déu, escoltim. Respongui de Déu, sí; peró no respongui
+dels homens, no respongui de la serenitat del seu marit. No hi ha dubte
+qu’ avuy pensa aixís, qu’ está segur de vosté, que no malfia de mí, que
+creu en la nostra amistat honrada… peró, ah, si l’anonim cau á las sevas
+mans! ah, si ’l corch del dubte arriba á mossegarlo! Com una flamarada
+neix la gelosia!…</p>
+<p>–En Galcerán no pot dubtar de mí; ‘m coneix massa, m’ estima, de
+banda la modestia, per lo que valch; primer dubtaria de…</p>
+<p>–Calli, no digui disbarats. La gelosia cega: dubtaria de voste, de
+mí, de tothom, ans que del autor del anónim.</p>
+<p>–Finalment –saltá Da. Isabel– aixó vol dir qu’ aquí la franquesa es
+impossible; qu’ aquí la honrada expansió es un perill; qu’ aquí
+l’amistat no ‘s comprén, qu’ aquí no s’hi pot viure?</p>
+<p>–Sí, sí, sí, –aná refermant l’Albert ab moviments de cap, los ulls á
+punt de saltarli.</p>
+<p>Y regná una pausa, durant la qual abdós restaren com aclaparats pe ’l
+pes d’una gran desgracia. Da. Isabel arribá á mossegar ab rabia lo puny
+de son elegant fuhet, mentres ab gran esfors tractava de xuclarse las
+llágrimas que li enterbolian los ulls. Una turbonada de pensaments,
+plens d’indignació, atravessá per aquells esperits honrats, víctimas
+desitjadas de l’enveja.</p>
+<p>–Acabém –feu Da. Isabel, en veu defallida y com exposant la solució
+de sos secrets rahonaments– resulta de tot, qu’ estich á mercé d’uns
+enemichs tan temibles com perfidiosos, no es cert? Vosté ha dit que jo,
+pobre de mí, los hi faig nosa, que no pararán fins á desfersen. Donchs
+‘l blanch del foch so jo, no vosté. Si vosté se’n vá, la desgracia no
+s’evita, la calumnia llavors me buscará un altre cómplice, baixará
+potser fins á junyirme á un criat, á un mosso de mulas, si tant convé…
+Donchs, per Déu, vosté no ’m deixi, si m’ estima, no m’ abandoni á las
+urpas d’una calumnia disposada á arrossegarme pe’l fanch.</p>
+<p>Y digué las derreras paraulas plorant, tan fora de sí y presa de tal
+tremolor, que son company s’apressurá á reconfortarla, fingint una calma
+que certament no tenia. “No n’ hi havia pera plorar ni desesperarse
+d’aquella manera: ell havia exagerat, portat de massa bon desitj, peró
+sense fonament prou sólit. ¿Que no coneixia la seva imaginació? Potser
+veya visions. Potser l’anònim ni ’s referia á ella. Potser era una
+senzilla broma. ¿Quí sab si havia sigut un acudit del meteix don
+Pau?…”</p>
+<p>Y després de soltar tots aquets disbarats y d’altres encare més
+extravagants, qu’ als ulls d’una persona serena haurian posat en tela de
+judici l’enteniment de l’Albert, afegí, mudant de to, aplacat ell á la
+vegada:</p>
+<p>–Sí, Isabel, perdónim: vosté tenia rahó, la cosa no val la pena.
+Muntém y no’n parlém més.</p>
+<p>Y abatuts y defallits, muntaren com qui diu maquinalment, deixantse
+portar pe ’ls enjogassats cavalls, fins á la carretera, sense dir una
+paraula. Un cop á dalt, per misteriós instint, encare sense dir res,
+llansaren los cavalls á tota brida en direcció á la montanya,
+desapareixent bén prompte dins d’un núvol de pols.</p>
+<h3 id="iii-1">III</h3>
+<p>Quan de retorn á la Mayola, al peu del magestuós noguer descavalcaren
+dels suhats cavalls, contrastava la tristesa, que duyan pintada á la
+cara ’ls cavallers, ab la radiosa alegria dels de la casa que sortiren á
+rodejarlos, cridant, rihent, marejantlos á preguntas y acudits.</p>
+<p>Da. Isabel besá ab singular expressió á sos fills, peró sense
+entretenirshi, y penjat al bras lo róssech de s’amassona, s’escapá
+corrents dins de la casa, refugint tota conversa. La cambrera la seguia,
+peró aquella la pará en séch á mitja escala, dihentli que podia
+retirarse. Per son cantó, l’Albert s’esforsá en aparentar tranquilitat,
+cambiant rialletas, responent á las preguntas del mellor modo possible á
+son estat d’esperit, fins que, trobant conjuntura, prengué comiat també
+pera retirarse á treures la pols y la calor.</p>
+<p>–Qu’ acalorats venen! –exclamá ’l general, tan aturdit com
+sempre.</p>
+<p>Per lo que toca á D. Pau, quí, com polítich de bona fusta, tenia
+propensió á llegir en los semblants y coneixia, per altra banda, aixís
+l’inquebrantable sinceritat del rostre de sa muller, com la torpesa per
+dissimular de l’Albert, quan los vegé descavalcar, descubrí ja en ells
+una agitació que ’l posá alerta. Observá llurs moviments, percibí certa
+veladura en las veus, falta d’entonació en las modulacions, y vejé
+confirmada sa primera sospita. Per aixó, en quant l’Albert, tot caygut
+d’espatllas, traspassá ’l portal, D. Pau deixá á sos amichs, contemplant
+als fatigats cavalls que regalant escuma, sas illadas pantejant
+agudament com una manxa, en Boy s’apressava á desguarnir, y aná á trobar
+á Da. Isabel.</p>
+<p>Contra sa costúm, aquesta s’havia tancat en clau de part de dins. Ell
+trucá més alarmat encare, peró, anunciantse, la porta s’obrí
+inmediatament per’ esser altra volta barrotada tot seguit.</p>
+<p>–Gracias á Deu qu’ has pujat. Anava á cridarte –feu, tota plorosa y
+conservant encare aquella agitació, Da. Isabel.</p>
+<p>–Qué’t passa, qué tens? –preguntá son marit, més alarmat cada
+volta.</p>
+<p>Da. Isabel l’invitá á seure ab desmayat moviment y, tot deixantse
+caure en un balancí, arrancá á plorar pregant:</p>
+<p>–Galcerán, per Déu, treume de Vilaniu; entornémnosen á Barcelona,
+portam allá hont vulguis, peró treume de Vilaniu, fugím d’aquest
+poblot.</p>
+<p>Un munt de sospitas las més descaminadas y contradictorias
+atropellaren l’esperit de D. Pau. May havia vist á Da. Isabel tan
+desesperada.</p>
+<p>–Qu’ es aixó, qu’ es aixó? Esplícat desseguida, que ’m tens en
+torment.</p>
+<p>L’ honrada esposa, entre singlots y llágrimas, revelá á son marit tot
+lo secret que l’acorava, sens omitir un detall. D. Pau respirá
+folgadament y, en veu persuassiva, exclamá:</p>
+<p>–Ah, bah! no’t donguis pena per tan poca cosa! Calumnias de vehinat.
+Lo que jo sento es qu’ hajas llansat lo paper, perque la lletra potser
+ens hauria descubert l’autor y ja no hi tornaria.</p>
+<p>Besá á Da. Isabel ab una tendresa estranya en ell, l’acaroná,
+l’apretá contra son pit com una criatura. Veyentla més calmada, li
+demaná que no hi pensés més, y confirmant enérgicament la confiansa
+absoluta que li mereixian ella y son amich Albert, li aconsellá ab
+dolcesa que s’asserenés, á fí de que ningú hagués esment d’aquell
+disgust.</p>
+<p>–Per lo demés –afegí– tu comprens ja, que disfrutant la meva
+confiansa, no corre perill la pau doméstica, y que fora brava tontuna
+tornar á aixecar la casa per tan nímia cosa. Pósat sobre tu, considéraho
+y ’m darás rahó. La teva salut ne valdria de menos. Mira, ja sembla que
+tens més colors. Tot aixó passará.</p>
+<p>D. Pau, realment, tenia absoluta confiansa en sa muller y, á part de
+la ventatjosa idea que li mereixia l’Albert, era massa orgullós pera
+creure en la possibilitat de que ‘l desbanqués tan fácilment ningú;
+menos encare un jove d’aquella edat á qui la mateixa Isabel havia vist
+creixer y, com qui diu, acompanyat á estudi. La meteixa sinceritat ab
+qu’ acabava ella de confessarli lo succehit, la noble indignació
+qu’havia encés en son cor la calumnia, aquell desfogament impetuós d’una
+ánima verament ofesa, los delicats propósits del jove, eran garantia
+prou sólida pera viure confiat y arriscarse á pagar ab humillant desdeny
+l’obra del calumniador. Per aixó, en Galcerán eixí tranquilament del
+dormitori, disposat á no dir una paraula del fet á l’Albert á fí
+d’estalviarli ‘l més petit rubor, y may com aquell matí estigué deferent
+y xamòs ab ell y Da. Isabel. Satisfet com un triomfador –que triomf pe’l
+marit era aquella confessió, més qu’ espontánea, desitjada– posá fins
+imprudent empenyo en atansar més y més als que la malvestat feria d’un
+sol tret, com si desitjés á sa vegada que rebessin també junts generós
+premi. Y aixís, escabullintse ab delicada dissimulació, de Da. Isabel, y
+emportantsen d’assí d’allá al gobernador y al general ab lo més fútil
+pretext, obligá á l’Albert á permaneixer llargas estonas ab sa amiga,
+sols, complertament lliures, sens rumiar que ‘ls atormentava més aixó
+que no pas los complavia; puig, encare sota ’l pes de l’ofensa, al
+trobarse sols, cap dels dos sabia pensar en altra cosa qu’ en la maldat
+de qu’ eran víctimas. Abdós la veyan redressarse devant d’ells,
+ofegántloshi ab l’espant la veu ingénua de l’amistat, separantlos de
+tothom ab sos brams de fera per’ arraulirlos en una sola abrassada,
+fugint de sas embestidas, sens armas de defensa y en mitj d’esglayadora
+soletat.</p>
+<p>Altrement, l’Albert, ab sa fonda penetració, notá bén aviat en las
+escapadas de D. Pau una solicitut estremosa, prou mancada de naturalitat
+pera passar inadvertida als ulls de qui ‘l coneixia íntimament. Prompte
+n’ endeviná la causa.</p>
+<p>–Isabel, vosté ho ha explicat al seu marit?…</p>
+<p>–Tot, tot, lo cor m’ ho demanava; de llavors ensá estich mellor.</p>
+<p>–Ho comprench, Isabel, peró ho judico una imprudencia.</p>
+<p>–May podré creure qu’ un comportament lleal puga dur mals resultats.
+Y aixó no vol dir qu’ ho haja fet ab cálcul; era una necessitat de la
+meva conciencia… En Galcerán está content de mí, odia com nosaltres al
+calumniador, vosté queda en son lloch als ulls del meu marit, no podém
+ja ser víctimas d’una sorpresa, y jo estich contenta d’haverme tret de
+demunt aquell gran pés. Ja ho veu, segueixi sempre las bonas
+inspiracions del cor, y no tinga por.</p>
+<p>L’ Albert no respongué, peró en sos ulls se reflectia la trista
+expressió del dubte.</p>
+<p>Las ocupacions de Da. Isabel, á la fi, permeteren un moment de
+soletat á l’Albert. En veyentse lliure, ‘s recullí una estona en son
+dormitori, deixantse caure en una butaca, ab un llibre á las mans. Peró
+sos ulls passavan per demunt de las lletras com una esponja mullada qu’
+esborrant mots y oracions enteras, feya ’ls párrafos indesxifrables. Lo
+llibre l’aburrí bén aviat, deixá la butaca y, per entre la persiana,
+contemplá un moment la Vall de Flors.</p>
+<p>Eran las onze. Una quietut solemne, eixa quietut de desert qu’ al
+estiu cau sobre ‘ls camps, més fonda y avassalladora á certas horas del
+dia qu’ en negra nit, dominava l’hermosa vall. S’ hauria dit qu’ en las
+insondables alturas del univers se preparava algun misteri imponent que
+‘l mon esperava embadalit, tots sos camps vestits de gala, lo sol fent
+alimárias ab una disbáuixa de llum. Lo cel era una sola planxa de
+turquesa brunyida, y escalavan los serrats, ab vol imperceptible,
+magnífichs cumulus ribetejant l’horisó d’armini, mentres una polzím
+argentina vibrava en tota l’atmósfera, cubrint d’un vel lila las
+montanyas de ponent. Vilaniu, ’ls arbres, las ayguas, tot s’amarava
+d’aquella boyra de sol, en la qual lo més lleu moviment encenia
+flamaradas de llum blanca. Era magnífich, peró l’Albert hi sentia la
+fiblor del contrast. Tots aquells esplendors li semblavan un sarcasme
+rodejant Vilaniu, cau d’odis insaciables y rancúnias. Sos ulls se
+clavavan en aquell feix de casetas encastelladas que finestras y balcons
+clapavan de negre á pichs petits com fitxas de dominó. A voltas, creya
+ovirar la casa payral ab la galeria hont donava son escriptori, qu’ are,
+més que may, seria sa presó. Altres cops, sos ulls furejavan ab
+indomable tenacitat, com cercant entre aquella barreja quelcóm
+d’imperceptible y molt volgut; peró eixa mirada tossuda errava d’assí y
+d’allá inútilment, fins que li escaparen aquestos mots á mitja veu:</p>
+<p>–Que só boig! Com vull saber hont viu si no sé quí es?</p>
+<p>Fins qu’ hauria descobert l’autor d’aquell anónim no estaria
+tranquil. Llavors repassava tot lo fet derrerament á Vilaniu, la llista
+de sas coneixensas, tot lo que pogués encaminarlo á conseguir son
+desitj; y ’l balcó de casa Montellá, ab Da. Mercé y la pubilla Tárrega
+entregantse á la mesquina murmuració que ’l tragué d’allí, no se li
+apartava del pensament. Peró l’Albert no podia creure que d’aquellas
+miserias eixís una infamia tan gran; menys encare que ’s prestessen á
+executarla ’ls marits d’aquellas donas, que gosavan reputació d’hómens
+honrats entre ’ls mateixos contraris. No obstant, alló exigía ’l concurs
+d’un home, aquella meteixa comparació pedantesca de Penélope ’l
+revelava. Com un llamp atravessá llavors pe ’l enteniment del jove lo
+nom d’en Riudabets. Peró l’Albert se posá á riure: ¡D. Tomaset! aquell
+infelís! aquell ser inofensiu!… Y acabá per dirse que seria una gran
+sórt si l’obra fos d’aquell ximple… Aixís quína broma! Fins l’Isabel hi
+riuria.</p>
+<p>Mes, després, recordant la defensa que ‘l mateix Riudabets havia fet
+de Da. Isabel en aquell balcó, li semblá impossible qu’ en sério aspirés
+á obtindre un favor d’aquella dama, y tingué fins per absurdo suposarlo
+altrament capás d’una vilesa com aquella: aixís es que, pensant y
+repensant, no lográ eixir de sa confusió.</p>
+<p>Sas ideas prengueren arreu un altre camí. Com si ‘l viatje de son
+esperit, al mudar de rumbo, exigís al cos una virada, abandoná ’l balcó
+y s’estengué demunt d’un sofá. ¿Quína seria desde are sa conducta envers
+Da. Isabel? A truco de dar més pábul al misteriós calumniador, ell no
+podia seguir rebent d’aquella dama la protecció y confiansa que’n rebia
+á Barcelona. Peró, y si l’anónim era obra no d’un, sinó de molts? si la
+calumnia s’hagués estés per la vila, no fora més exposat retirarse de
+sobte? No ’s diria, llavors, que dissimulavan, ó qu’ haventne hagut
+esment D. Pau l’havia tret de casa? Per altra part, com efectuar eixa
+retirada sens una explicació, dificilíssima ab son pare, l’adorador dels
+Galceráns? Y més qu’ eixas consideracions, encare acoravan á l’Albert
+altras duas. ¿D. Pau fingia, ó ‘s reya verament del suposat amor de sa
+muller? No li hauria deixat l’anónim la fibla del dubte? ¿no hauria
+destruhit pera sempre més la confiansa y enmatzinat l’antiga simpatia,
+sens la qual faria sants, que semblarian dimonis? Oh! si se’n fa de mal
+ab quatre ratllas! Si n’ havia sigut d’imprudent Da. Isabel, confessant
+lo succehit!</p>
+<p>Llavors venia la derrera, potser la qu’ havia anat empenyent tots los
+pensaments anteriors per esser la més forta y formidable. Era la
+trasmutació de sentiments que ‘l lligavan ab donya Isabel. L’ afecció
+tranquila, franca y generosa, afecció de pura amistat, qu’ havia sentit
+fins are per aquella dama, no prenia dins de son cor un carácter
+alarmant? Aquell calor ab qu’ havia parlat á Da. Isabel en la font del
+Roure no’n deya ja alguna cosa? En lo balcó de casa Montellá, havia
+comensat á inspirarli llástima, una conmiseració fonda é insistent qu’
+acabá per esser sa preocupació de tot lo dia, de tots los minuts,
+l’acíbar que li amargava més y més totas las impresions que de Vilaniu
+rebia. Aquella llástima havia trabucat dins de son esperit la gerarquía
+existent entre ell y Da. Isabel. Lo protegit passava á protector, lo
+débil á fort; la forta, la protectora de tota la vida, li apareixia
+necessitada d’un amparo qu’ ell li daria ¡oh, sí! ab totas sas forsas.
+Ell ja no era l’estudiant, lo noy qu’ entrava á rebre ‘ls favors de sos
+vigilants fent l’acatament degut al reflecso de paternitat que sos pares
+havian depositat en aquella familia; era ja un home fet que possehia ’l
+fil d’una intriga perillosa contra la qual vetllaria en secret. En
+aquest estat, l’anónim fou lo vent que fá descarregar la nuvolada; sa
+compassió per Da. Isabel prengué la forma aguda del plor. Los recels se
+convertian en fets, y en aquestos fets li dava l’enemich un paper
+importantíssim. Com si hagués conegut los secrets propósits de l’Albert,
+lo desafiava á realisar tota sa protecció promesa, escupintli á la cara
+á l’hora qu’ ho feya á Da. Isabel. La calumnia ‘ls igualava declarant
+possible lo qu’ ells dos no havian somiat. Alló era obra del infern! L’
+Albert, entre ‘l buf d’ira que li encengué ’l rostre, sentí passar una
+ratxada d’amor, un amor qu’ havia d’esser criminal. Encare, gran remey
+hauria sigut amagarlo dins del cor sens comunicarlo á ningú; ell hauria
+pogut estimarla en secret y johir aixís las dolcíssimas tendresas d’un
+amor generós fins al sacrifici. Son gran disbarat fou entregar l’anónim
+á Da. Isabel que, d’allavors ensá, no podria tractarlo ab la confiansa
+d’avans. Ferida en lo viu de l’honra per aquella infamia, més ó menos
+tart havia de mirarlo á’n ell com un perill. Y quan, tot aixó? Quan ell
+la estimava més que may, quan més que may sentia ’l desitj d’estar á son
+costat! De sobte, una rojor de foch li arborá la cara.</p>
+<p>–Cóm! –exclamá interiorment.– Penso en amarla y ’m queixo de la
+calumnia? May, may. Amarla fora llegitimar l’ultratje, ultratjarla com
+ho han fet aquells vils!</p>
+<p>Peró, tot exclamantse aixís, pressentia ja ab terror que la voluntat
+li mancaria. S’ aixecá, mirá altra volta la vila clavantli una ullada
+plena de rencor, com si Vilaniu fos la causa de totas sas desventuras, y
+fixantse novament en la galeria de sa casa, ’s refermá més en lo
+propósit d’enterrarse en aquella presó daurada, únich refugi que li
+oferia la sòrt.</p>
+<p>En aquell moment lo cridaren pera esmorzar. Encongit y temerós de que
+tothom li llegís á la cara la passada lluyta, l’Albert baixá. Tota la
+familia mostrava la més alegre franquesa. En lo rostre de Da. Isabel
+resplandia la pau de sempre. Ningú hauría dit que D. Pau sabés un mot de
+lo passat. Xamós, deferent ab tothom, menos oficiós ab l’Albert qu’ un’
+hora avans, l’aturdia encare més ab sa presencia d’ánim tan formidable
+com sa figura. Peró, un cop asserenat, lo jove meteix no pogué
+sustraures á la corrent d’expansió que regnava en la táula, y hagué de
+confessarse interiorment qu’ era un criatura, un carácter exagerat,
+massa faltat de mon encare pera sostindre las batallas de la vida.</p>
+<p>Mentrestant, las superbas torras qu’ al matí ribetejavan los cimals,
+s’havian agegantat formidablement. Arrebolats d’un blanch enlluhernador,
+los botaruts contorns presentavan en lo cos del núvol ombras
+amenassadoras. La vegetació dormia ensopida, ‘l sol cremava, y del peu
+de la Mayola ’s veyan las montanyas cobertas d’un mantell d’or demunt
+del qual l’ombra escorredissa dels núvols arrossegava vels moradenchs.
+D. Pau pronosticá una turbonada, y, fugint d’aquella calda inaguantable,
+tothom se retirá á llur habitació, menos l’Albert que las emprengué per
+derrera ’l mas. Com atret per l’ombra, s’interná en lo garroferal, passá
+de llarch la casa dels masovers hont sentí remor de plats, y no pará
+fins á la propera ubaga que li oferí ’l torrent dels Rossinyols. La
+ribera s’aixecava allí bon xich, encaixonant lo torrent dintre dos grans
+murs de códols coberts de bardissa esmaltada per mil flors. Sálzers,
+roures y alzinas creixian entre aquell pedragám, repenjantse cap á
+l’aygua, servint de columpi y palanquí als variats aucells qu’
+atravessavan constantment de part á part la torrentera. L’ Albert trobá,
+entre aquell terrabastall de rocas, una balma coberta de tovíssima
+molsa, hont lo sol jamay havia entrat. D’allí ovirava una gran extensió
+de torrent. Sa pensa hauria volgut gronxarse emperesida en l’elástica
+esquena del aygua que passava rondinant y sorollosa com un cos plé de
+vida; peró ‘l trecateig de la corrent no ’l deixava pensar. L’ aygua
+l’atreya, li descobria capritxos admirables de pura visualitat. Allí
+s’escolava entre dos rochs, molsuda y teixida com los muscles d’un
+bíceps formidable, enllá botava blanca y enjogassada com un anyell,
+aquí, guarnint de serrell argentí un palet, convertíal en la testa
+venerable d’un vell que s’ofegava; la llum llampegava en sa escata de
+peix ó ‘s fonia suaument en la tinta verda de l’altra vora. Y per demunt
+del soroll adormidor de l’aygua que sumia á son esperit en inefable
+lassitut, sentia ’l clam escampat dels galls anunciant la tempesta y
+l’escataynar de las gallinas qu’ arribava allí, com lo ressó llunyá de
+trompetas de quintos, á acabar d’adormirlo.</p>
+<p>Sos ulls se clogueren, son cos, ja mal assegut, aná estirantse poch á
+poch fins á trobarse extés á terra, lo barret de palla demunt del
+rostre.</p>
+<p>No havia dormit mitja hora, qu’ una remor fonda y preponent lo
+deixondí. Una claror morta illuminava l’espay, lo torrent semblava
+portar una aygua negrosa. L’ Albert s’aixecá y mirá ‘l cel. De la serra
+llevantina havian comensat á desplegarse amplas y gruixudas guatas color
+de plom, qu’ anavan avansant, entreteixintse, cada cop més negras, fins
+á l’anacarada faixa del horizó aclarida encare ab resplandors d’argent.
+D’improvís, baixá galopant, entre gassas de pols que s’esllanissavan y
+esvahian pels ayres, un vent mullat. A son buf violent, los arbres
+comensaren á balansejarse com gegantins plomalls, las fullas
+s’arredossaren á las brancas tremolant convulsivament, y ’ls sembrats
+s’encresparen en suaus onadas.</p>
+<p>Lo temporal se’n venia á sobre amenassador. Potser lo torrent se
+desencadenaria com altras voltas; peró l’Albert ni somniá en abandonar
+aquell lloch de perill. L’ estat de son esperit requeria las emocions
+fortas que tots aquells preparatius anunciavan.</p>
+<p>De sobte, un ruixat de feixugas gotas s’escarxá per terra campintla
+d’un tó bituminós, regalimaren penyals y socas, y, arreu, fendí
+oblícuament l’espay, en urdit espés de rajolins de vidre, la pluja. Lo
+vent havia parat, la claror mimvava, los arbres, embarnissats de fresch,
+ploravan, colltortas de lassitut llurs fullas, mentres l’aygua qu’
+omplia rechs y barranchs semblava parar sa martxa y rebullir tota
+aturdida al sentirse trepada incessantment la pell entre un bat-y-bull
+d’esquitxos y d’encenalls cristallins.</p>
+<p>L’ Albert sentia com esgarrifansas de gust. Dret, al brancal meteix
+de la balma, salpicat de cap á peus per la violenta pluja, enlluhernat
+de tant en tant per la blavosa llum dels llampéchs, era tot ulls, tot
+orellas. Omplia l’espay una tenor aixordadora d’universal bullida que ’l
+tro apagava sovint ab sas trabucadas rodolants, ensemps que ’l llamp
+anguilejava pel tou de la guata ab sa enlluhernadora escata de misto. Lo
+cel, cada volta més fosch, deixava vibrar més la rabent lluhentor del
+llamp; los trons rebombavan ab veu més ronca, la cinta anacarada del
+horizó mimvava pausadament.</p>
+<p>“Ah, llástima d’espectacle! llástima per aquell cau d’ánimas petitas
+de Vilaniu!” –mormolá l’Albert, llansantse un cop més per la corrent
+romántica de sos pochs anys. Y per son esperit atravessá ’l desitj de
+tindre al costat á Da. Isabel, “l’única que compendria la grandiositat
+de tot aixó”. “Ah, cóm gosariam contemplantho de brasset, comunicantnos
+ab apretadas de bras las emocións del cor, muts, sens badar boca!”</p>
+<p>Mes, un soroll estrany vingué á trencar l’enagenació del jove.
+D’allá, del cap del torrent, ohí per moments atansarse una remor fonda,
+un bum-bum vibrant, un trontoll qu’ esborronava. Sens cuydarse de la
+pluja qu’ anava amarantlo, s’abalansá més á camp ras, fits los ulls al
+indret d’hont eixia aquella tenor. L’ espessedat de la pluja que li
+enterbolia la trasparencia atmosférica com á contra-claror d’un vidre
+entelat per regalims, no li deixava ovirar res més enllá de vint passas.
+Y ’l soroll s’atansava més imponent, més amenassador, al compás dels
+trons que ressonavan per valls y montanyas, cada cop més caragolats y
+estrepitosos. Una furiosa bufada revinclá tots los arbres, extremí totas
+las bardissas ab moviments adolorits. Llavors, se presentá als ulls de
+l’Albert la riuhada, alli, á sos peus, enorme serp que venia bramulant,
+galopant, sas crins d’estopa erissadas, lliscant per demunt dels códols,
+engolintlos rápidament dins de sa pell terrosa, jaspejada d’escuma. En
+rabent y onejant lliscada s’escorria aquella serp sens fí, inflantse,
+arrebassant ab son refréch matas y socas que cabussavan per sa elástica
+esquena, cobrint las revincladas arrels dels arbres riberenchs,
+xipollant los botaruts penyals, llensant desmays de perlas sobre
+l’herba, capritxosos miralls assí y allá.</p>
+<p>L’ Albert sentí la pressió d’una ma á sa espatlla que ’l feu extremir
+de cap á peus. Al girar sos ulls, no toparen ab la… sinó ab los del
+general qui, seguit del gobernador, l’amparava ja ab son paraygua.</p>
+<p>–Oh, miri, miri, Dominguez, qu’ hermós! ¿Veritat que val la pena de
+mullarse?… Bé que no tant com vosté, Albertet… ¿qué no veu com está?..,
+¿Ahont tenia ’l cap? Per amor de Deu…</p>
+<p>Y, tot expolsantlo ab los mocadors y cubrintlo ab los parayguas,
+estigueren bona estona ‘ls tres contemplant l’imponent avinguda qu’
+arrancava del general crits y exclamacions d’entussiasme. Sos dos amichs
+no responian: en Dominguez, capficat per consideracions de prudencia,
+devant del perill qu’ alló oferia si durava massa; l’Albert, molestat
+per aquella aparició qu’ havia trencat son reculliment.</p>
+<p>Estant aixís, la fosca guata aná aclarintse com per encantament, los
+trons s’allunyavan remugant ab veu més sorda, se calmá la fúria del
+torrent, una hermosa ullada de sol brillá en l’horizó y, poch á poch,
+misteriós buf comensá á desllanegar las bromas, á esbarriarlas en
+borrallons fantástichs de tota opalina, enribetada de flamejant armini,
+sota un blau desmayat.</p>
+<p>Lo general, que no sabia despedirse del espectacle sinó ab gran
+recansa, malgrat sos anys s’enfilá penyas amunt fins á un lloch que
+dominava tota la vall. Las teuladas y ferros lluhian com l’acer, lo fum
+de las llars de Vilaniu s’ajeya explendorós demunt la vila. Recobraren
+llur magestuosa quietut los arbres, carregadas las fullas de diamants
+irisats, y ’l torrent, neta de llot la pell y desinflada, acabá per
+rumbejar, ayrós y alegre, son mantell antiqüelat de coure que ’ls palets
+del fons atigravan de variats colors.</p>
+<p>–General, general, encare no’n té prou? –cridá en Dominguez.</p>
+<p>L’ interpelat baixá, y ’ls tres senyors s’encaminaren vers la Mayola.
+Una fresca reparadora esponjava ’l cor, las herbas, redressantse totas
+gemadas, aromatisavan l’atmósfera d’olors boscanas, un cert bany de
+suhor cobria socas, pedras, tota la terra, com si eixís fatigada d’una
+gran lluyta, y la resplandor del sol ponent anava retirantse montanya
+amunt tenyint de sanch las feixas de rostoll.</p>
+<p>Debadas tractá ‘l general de comunicar sos recents entussiasmes als
+companys. L’ Albert se quedava enrera, recullit encare dins de sí
+meteix, y en Dominguez, que l’observava de cua d’ull, no sens intenció,
+mudá de conversa pera encaminarla ahont volia. Pero fins al arribar
+devant del jardí, l’Albert no’n cullí paraula. Una abordada de las ocas
+l’havia despertat.</p>
+<p>–La desgracia d’Espanya, general, son vostés, l’element militar: no
+hi ha que darhi voltas. Si la Reyna s’entregués á l’element civil,
+regoneixent d’una vegada la preponderancia, la supremácia que, per sa
+ilustració, per sa forsa, per son dret, li pertoca…</p>
+<p>–La Reyna no duraria un mes, perque vostés son incapassos de
+diciplina, vostés no saben entendres… Peró calli: Albert, qué fa? Vinga
+aquí, misántropo, vinga, home, á reforsar al amich Dominguez que va en
+derrota. Vinga que’ns ajudará á arreglar l’Espanya.</p>
+<p>–Deu me’n deslliuri –exclamá ’l jove atansantse á sos amichs.– Aixó
+vostés han de ferho, vostés que son dels grossos. Jo só molt poca
+cosa.</p>
+<p>–Los petits se fan grans, –interposá en Poudor.</p>
+<p>–De vegadas –replicá, sentenciosament, l’Albert.</p>
+<p>–Oh, general, vosté no sab qu’ aquest jove de tan porvenir aborreix
+la política!… Y apropósit, Albert, parlém en sério. (Lo gobernador
+conseguia son fi.) Lo seu papá té com un clau al cor lo veure á vosté
+tan indiferent per lo qu’ es sagrat deber de tot ciutadá, y una
+necessitat incontrastable de tot advocat qu’ aspiri á numerosa
+clientela. Si vosté no s’entrega á la política, comet un crim de
+lesa-nació, té l’estudi perdut. Vosté pot fer un gran bé al seu país.
+¿Vilaniu meteix no necessita la cooperació de tots los bons, pera
+contrarrestar l’obra destructora d’en Rodón y demés advenedissos que
+conspiran –vosté ho sab tan bé com jo– contra la pau, y fan del pare de
+vosté y d’aquesta familia ’l blanch de sos odis y ’l trampolí del seu
+negoci? Si vosté vol esser diputat provincial, jo le’n faré quan sigui
+hora. Vosté té d’aceptar aquest sacrifici pera ’l bé del seu pare, pera
+la tranquilitat d’aquesta familia que tant l’estima.</p>
+<p>–Vosté m’ honra massa. Ni la meva edat, ni la meva posició, ni la
+meva poca experiencia ’m consenten aceptar un oferiment com aquest.</p>
+<p>–Permetim, Albert –saltá ‘l gobernador, fent un ullet maliciós.– Aixó
+no es més qu’ una fórmula molt urbana pera deixarme compendre que no es
+dels nostres.</p>
+<p>–Com vosté vulga…</p>
+<p>–Jo no concebeixo un jove de la válua de vosté, despullat de la noble
+ambició de pujar y fer sentir lo pes de sas qualitats. Impossible!
+absurdo!… Siguim franch, vosté es demócrata.</p>
+<p>–Franch li seré, senyor Dominguez. Per una simpatia completament
+idealista soch demócrata, soch republicá. Peró ‘l poch qu’ he
+profondisat en lo dret politich y en l’historia m’ ha infiltrat un
+escepticisme tan espantós per la política, que no ‘m permet acariciar
+cap ideal. No he vist cap poble felís, ni cap forma inmutable, ni cap
+lley capás de detenir las nacions á mitj camí de la perdició, quan una
+branzida fatal las hi empeny. Es una lley fatal per’ homes y pobles;
+náixer plorant, riure un dia, plorar y plorar més y morir quan ha
+arribat l’hora.</p>
+<p>–Bravo –cridá en Poudor, allargantli la má.– Vosté es fatalista, com
+jo. Tot lo demés son cabórias: si vosté s’hagués trobat entre las balas,
+encare ho fora més.</p>
+<p>–Senyors, senyors, no divaguém… Los fets proporcionan arguments pera
+tot. Cal prescindir dels fets: las especulacions de l’inteligencia
+humana…</p>
+<p>–Déixis de filosofias –saltá ‘l general– qui pot més, á dalt; un bon
+sabre al costat y cop de sabre á qui falti… L’ únich que ’s pot fer en
+bé dels pobles es aixó.</p>
+<p>Los oyents esclafiren á riure, y com creguessen fòra de lloch
+aquellas disertacions que ’l general seguia de tan graciosa manera, las
+daren per termenadas, aprofitant l’aparició de Da. Isabel que venia ab
+lo nen á la má y la petita á coll. Lo gobernador, no obstant, aprofitá
+un moment pera dir ab to de confidencia:</p>
+<p>–Albert, no siga noy: com vosté, pensa la majoria; peró al mon hi hem
+de viure com ell nos permet. Pénsiho; lo nostre partit es la mellor
+escala pera ‘l jovent; fòra d’ell no hi ha més qu’ eclipses eterns y
+pobrissalla; l’únich que ’l pot fer home es lo nostre.</p>
+<p>–Gracias –respongué, fredament, l’Albert, ja clavats los ulls en la
+que venia.</p>
+<p>Un rotllo alegre ’s formá al entorn d’ella. La nena passá tot seguit
+á bras del avi, quí va atráurela ensenyantli ’l rellotje y posantli á
+l’orella pera que sentís la rateta. En Pepito, ’ls ulls com unas
+castanyas, responia traydorament al sonrís del Sr. Dominguez, sens
+abandonar la má de Da. Isabel.</p>
+<p>De la porta, hont s’havian detingut aquells senyors, entraren tots
+dins del jardí. L’ aygua perlejava encare en cada fulla, mes los arenats
+caminals comensavan á blanquejar. Las ocas tornaren á abordarlos des del
+sortidor, batent las enormes alas y arruixantlos á tots. A la fi
+callaren, feren dos cabussons y seguiren lliscant per l’aygua, lo coll
+dret, lo cap vigilant y orgullós.</p>
+<p>Han vist ploure? Quina tarde! Y mirin are quín cel.</p>
+<p>Aquest havia quedat net com un satí fins á la serra ponentina hont
+s’arrambava una extensa calsada d’ámbar y or.</p>
+<p>–Y en Galcerán?</p>
+<p>–L’ he deixat ab en Felis donant ordres… Y vosté, Albertet, ha vist
+lo torrent?</p>
+<p>L’ interpelat, qu’ estava cullint una rosa, se clavá duas punxas, y
+al tractar de tombarse, ’l dolor li feu soltar la flor que caygué mitj
+desfullada per la sacudida. Da. Isabel la plegá pera que ’ls petits no
+s’hi punxessen. Peró veyent brollar la sang del jove, corregué per
+tafetá inglés, desohint los prechs del ferit y sos companys.</p>
+<p>En Galcerán estava en sa cambra arreglantse la cartera, quan ella
+entrá ab la rosa encare entre ’ls dits.</p>
+<p>–Quí ha pres mal, lo nen?</p>
+<p>–Nó; l’Albert, que s’ha punxat cullint aquesta rosa.</p>
+<p>–Y per una punxada necessita tafetá ’l damita?</p>
+<p>Y doná á la paraula damita una expressió tan aspre, que feu girar á
+l’Isabel y eixir en defensa del jove. “No l’havia demanat ell lo tafetá;
+l’havia ofert ella, venia á buscarlo contra la voluntat d’aquell:”</p>
+<p>–Home, home, quínas cosas tens! No sabs com m’ espanta la sanch?</p>
+<p>–Extréms aixís me semblan molt ridiculs.</p>
+<p>–Peró si l’Albert no n’ ha fet cap d’extrém.</p>
+<p>–Llavors, aquesta oficiositat, en una senyora casada, no ’m sembla
+del més bon gust.</p>
+<p>–Per ventura estém privadas de tenir bon cor?</p>
+<p>–Nó; peró sí de mimar als jovenets, de defensar fins las sevas
+extravagancias als ulls del marit, de guardar las flors que ’ls hi han
+costat una gota de sanch…</p>
+<p>Da. Isabel se redressá tota sorpresa, quasi bé indignada; mes,
+posantse sobre sí, apoyant las mans plegadas en la alta espatlla de D.
+Pau, li digué ab veu conciliadora y tendre:</p>
+<p>–Peró es possible, Galcerán, que t’ engeloseixi l’amistat que m’
+inspira l’Albertet á qui he vist creixer? Es possible que cregas la
+calumnia…? Vas á ferte d’un criatura un rival? Me creus á mí capás de
+faltarte?</p>
+<p>En Galcerán se vejé á dos dits del ridícul. En lo to de sa muller hi
+havia una sinceritat, de tan incontestable, irritant. Decididament la
+primera volta qu’ anava á rependre á aquella dòna estava desgraciat.
+Afligirla per motius tan puerils, era una crudeltat indigne de sa
+fortalesa; recriminar aquella amistat ab suposicions com las fetas, era
+manifestar temors vergonyants, la possibilitat de veures desbancat, la
+d’un adulteri en que ni somniar devian. Si obligava á aquella dona á
+apartarse de l’Albert, dava forsa als calumniadors, convertia en fet la
+calumnia, fins als ulls dels més incréduls. Sens dubte era més política
+la conducta del matí. Y aixís, adonantse del cop en fals, tractá de
+repararlo ab una rialla y una magarrufa que feu á sa muller, tot
+dihentli:</p>
+<p>–Tonta, tonta, ja t’ he agafat. Tan criatura ‘m creus encare? Qué t’
+he dit aquest matí? Ves en nom de Deu, cura al pobre Albertet y té, té
+la rosa.</p>
+<p>–L’ he presa pera que ’ls nens no s’hi punxessen, Galcerán, y tu tan
+mal com ho has interpretat… –feu Da. Isabel, encare en to condolgut.</p>
+<p>–Ah! es veritat, qu’ está carregada d’espinas! Té, jo las trauré…</p>
+<p>Y mentres l’Isabel prenia del calaix lo tafetá, evidentment concirosa
+encare pe’l exabrupte del seu marit, aquest pelá bén bé ’l branquilló de
+la rosa y, pera major proba de confiansa, s’empenyá en clavar la flor
+entre ’ls cabells de sa muller á qui besá per punt final.</p>
+<p>Un cop sol, pensá si aquest tira y afluixa es lo preludi fatal á tot
+predestinat, tractá després de traures aquesta idea del pensament, y,
+divagant entre ’l dubte y la confiansa, convingué en que tot era una
+malvada calumnia de las que ’s llensan sempre sobre tothom qui ressurt.
+Sa conducta devia reduhirse á vigilar pera aixampar al calumniador,
+dissimulant lo més petit dubte devant de l’Isabel y l’Albert. Mes no
+pogué concloure sens exclamar interiorment, ab cert retintín
+malhumorat:</p>
+<p>–Peró, diantre de l’Albert, es que ja no es tan, tan criatura!</p>
+<h3 id="iv-1">IV</h3>
+<p>Arribá ‘l quinze d’agost. La família Galcerán seguia encare á la
+Mayola, visitant D. Pau sovintet las obras que feya en la casa de
+Vilaniu, celebrant conferencias ab los terratinents per lo canal de la
+Baga, y compartint ab son sogre lo pler de la cassera, la qual era,
+aquell any, abundosa, sobre tot de guatllas y perdius. Las meteixas
+anadas y vingudas de D. Pau estalviavan á sos electors molts viatjes á
+la casa de camp. Per aixó, en aquesta, frecuentada no més que de lluny
+en lluny per las famílias qu’ estihuejavan en los masos del entorn, se
+respirava envejable tranquilitat. Da. Isabel assaboria ab pler tant de
+repós, y contemplava sonrihent á sos fills, que, fets uns terrissayres,
+las mitjas al garró y las grans payolas al clatell, se colravan com
+préssechs y s’enfortian cada dia més. Aborrida la carretera desde ‘l dia
+del anónim, no hi hagué medi de parlar més de cavalls á la Galcerán.
+Peró, aixís y tot, y rebutjada ja l’aygua del ferro, anava aquesta
+senyora recobrant sos colors, perdent la transparencia pergaminosa de
+sas orelletas y ’l rosa esmortuhit de sos llavis. L’ ayre oxigenat del
+camp havia enriquit altra volta la sang pobre de sas venas. Aquesta
+mellora feya perlejar los ulls del pare, y obrir los del marit ab un
+goig no del tot despullat de sensualisme. La veya rejovenir, y, en sa
+ossiocitat, temps li sobrava á D. Pau pera contemplarla y acaronarla com
+en segona lluna de mel. Tot lo núvol del anónim, donchs, s’havia
+esvahit; la Mayola era un nou Paradís hont tot lo dia ressonava ’l
+coloqui amorós de personas y parellas aladas.</p>
+<p>L’ Albert, mentrestant, á Vilaniu, bregava á cops de puny ab
+l’aburriment que no ‘s podia espolsar de sobre. Lo tracte de sos
+convehíns li era cada dia més insoportable, y al refugiarse en l’estudi,
+assaltavan sa tranquilitat los recorts de sa passada vida, lo nom de Da.
+Isabel, l’odi creixent als autors incógnits del anónim, una antipatia
+invencible pera l’empalagosa Montserrateta, que me ’l perseguia fins al
+interior de casa y s’havia atrevit á compararlo á Máxim Odiot, l’héroe
+de la Novela d’un jove pobre. Abandonava la poltrona y, sens adonarsen,
+eixia á la galeria, s’abocava de colzes á la barana, y contemplava,
+horas enteras, una taqueta blanca que ressortía, allá lluny, d’entre la
+negra espessedat dels arbres. La Mayola! Y ell no hi podia anar, ell,
+que hi hauria volat cada minut dos cops! Qué lluny estava de sos
+desitjos, son pare, quan remugava perque no volia acompanyarli! La
+reserva que s’havia imposat, prou ho veya, li allunyava la gent, lo feya
+intractable y, de rebot, objecte d’improperis é injusticias incessants.
+S’ havia ficat dins d’una campana pneumática, y sentia fiblar l’agulló
+de la mort. “Oh! Vilaniu! niu d’escorsons, malehit sigas!” deya
+interiorment. Y tornava al estudi, prenia paper de cartas maquinalment,
+anava á escriure al advocat Olivó pera proposarli que ’l demanés, y
+acabava per endressar á un company qualsevol un cartipás de filosofías
+contra la vida rural, contra ’l mon enter, contra la creació, contra la
+lley malvada (sic) de l’existencia. Després, prenia Schopenahuer y
+devorava famélich lo verí de sas planas, aprobant á cops de cap y
+singlots sos pensaments més negres, tractant d’estúpidas las demés
+escolas, fins que l’enervament l’abatia y ’l deixava somniant ab un
+suicidi que, altre cop despert, trobava impossible, injust y
+ridícul.</p>
+<p>Nous fets vingueren á rompre la seguida de felicitat dels uns y de
+tristesas dels altres. Eran las quatre de la tarde d’aquell quinze
+d’agost, diada de l’Assumpció. La vila presentava l’aspecte alegre d’un
+dia de festa en un poble pacífich que no somnia ab revolucions ni
+bullangas. Lluny d’aixó, ‘ls cafés y cassinos bullian de gent alegre, pe
+’ls carrers molta gent endiumenjada ’s dirigia cap á Sant Joan, á
+presenciar com la Verge seria portada en professó dalt de sa llitera de
+vellut carmesí, present anys há de la mare de D. Pau. Peró, de sobte,
+s’ohí al portal de Baix rompre la banda de trompetas d’un batalló. La
+gent omplí portaladas y finestras, y tot eran preguntas y arronsaments
+d’espatllas. Ni una crida, ni un avís del aposentador havia precedit al
+batalló qu’ arribava: ningú sabia pera qué, ni quants venian.</p>
+<p>Fins á setanta vilaniuhenchs, no obstant, se posaren recelosos,
+procurant contindre l’esglayament que ‘ls hi muntava á la cara,
+precipitantse al carrer á barrejarse ab la multitut, altres corregueren
+á amagar l’avirám com si vingués la guineu y, en la majoría de las
+caras, se retratá la sobtada contrarietat de preparar allotjament. En
+Rodón, mentrestant, groch com la cera, tancá apressuradament la maleta
+que tenia entre dits, y girantse vers un menestral jove qu’ á dos passos
+d’ell escoltava, recullida l’orella ab una má, preguntá:</p>
+<p>–Qué es aixó, Marquet? Son realment soldats!</p>
+<p>–Hum! soldats, soldats…</p>
+<p>–Qué redimoni passa? –feu, per moments més concirós, caragolantse pe
+’l dit la cadena del rellotje.</p>
+<p>–Qu’ haurá picat l’espia.</p>
+<p>En Rodón comensá á passejarse descompassadament per aquella
+habitació, una saleta y alcova de petitas dimensions, pintada de
+blau-turquí y groch, parada ab mobles enfarfegats com los vestits de Da.
+Mercé, llur mestressa. Las trompetas anavan acostantse visiblement. En
+tota la casa no ’s sentia més remor que ’l dels passos d’en Rodón.
+Aquest havia fet anar á la seva dòna á passar la tarde ab la pubilla que
+feya ’l sant aquell dia, prometent anarla á cercar després.</p>
+<p>De sobte, callaren las trompetas y ’s sentí rompre la xaranga al cap
+del carrer. Ja no hi cabia ’l menor dubte; en Rodón se posá com un ferro
+ruhent, l’ira l’arborava.</p>
+<p>–Ves quanta gent vé.</p>
+<p>Eran los cassadors de Mérida, un batalló que passá al pas de Luchana,
+los soldats colrats, carregats de pols fins al cim del ros folrat de
+blanch, la cogotera voleyant sobre ‘ls negres clatells, y flanquejadas
+las companyías per oficialets joves qu’ anavan passant revista á las
+noyas dels balcons.</p>
+<p>En Rodón quedá encaparrat bona estona. Tancada la maleta, seguí
+passejant sense badar boca, mentres en Marquet, clavat de cara als
+vidres de la finestra, las mans creuhadas al derrera, sentia á sa vegada
+bullir lo cervell. Per fí, parantse en Rodón en sech, de cop y volta
+preguntá:</p>
+<p>–Estás resolt á seguirme?</p>
+<p>–Sí, sí: com vosté vulga.</p>
+<p>–Prou, donchs; anémnose’n. Potser tindrém allotjats y fora més vist.
+Pórtam la maleta á la Farga: jo compareixeré per un altre cantó y allí
+esperarém l’hora. Lo que convé es que ’m perdin de vista bén aviat.
+Passa per la porteta del derrera.</p>
+<p>Lo jove agafá la maleta y eixí. Als dos minuts, seguí sos passos en
+Rodón, entregant á la criada una carta qu’ havia de donar á la senyora
+pera que la llegís en secret.</p>
+<p>Mentrestant, dalt de la sala de casa Galcerán, qual entresol estava
+llavors tot desmarxat per las obras, conferenciavan ab cert misteri don
+Pau, l’alcalde, lo tinent de la Guardia civil y D. Ramón.</p>
+<p>–No hi ha dubte, ho tenen apariat tot, á las nou del vespre la
+sublevació será un fet. Los mossos d’Esquadra saben fil per randa cóm té
+d’anar. En Rodón los capitaneja; se reunirán á las Aspareras; dins del
+canyar hi ha fusells, fornituras y municions; empendrán lo camí de
+Cimeralta y, á Montcabrer, se trobarán tots plegats ab l’Escoda.</p>
+<p>Lo tinent oposá certs dubtes á la veritat de tots aquets pronóstichs
+que ’s davan com fets; peró ’ls altres, llegint en sas paraulas la
+gelosía del cos, ne prescindiren y restaren rumiant una estona, fins que
+trencá ’l silenci D. Pau.</p>
+<p>–Bé, lo que cal, donchs, es apoderarnos d’en Rodón; morta la cuca,
+mort lo verí. Aixó ’ls desconcertará y no ixen.</p>
+<p>–Ah, sí, sí –recalcá D. Ramón.</p>
+<p>Peró l’alcalde hi posava certs reparos. ¿Quí dava l’ordre? Cóm se ‘l
+agafava sense probas? La missió d’aquell alcalde, fill de la vila,
+fincat, exposat á venjansas, era la més delicada. “D’ordre del gobern ho
+faria tot, estava disposat á obehir fins á jugarse la vida, peró á
+pendre l’iniciativa havia de pensarshi; després tot se sab, los temps
+mudan.” L’ alcalde no ho deya, peró veya esberlarse l’edifici del Estat,
+sentia ‘l trot de la revolució qu’ avansava, malgrat los ensopéchs y
+batzegadas que rebia pe ’l camí.</p>
+<p>–Y qué? –saltá D. Pau.– ¿Per ventura no teniu confidencias que vos
+posan en lo deber d’obrar? Per ventura no feu un bé al país y á la vila
+meteixa, evitant que tots aquells caps-calents cayguin á mans de las
+tropas y sigan passats per las armas? Més val un mort que cent ferits.
+Acceptat un cárrech, s’han d’arrostrar las conseqüencias… Qualsevol
+diria que teniu por.</p>
+<p>–Clá y net; –feu l’alcalde– no ’m fa gens de bo héuremelas á la
+descoberta ab en Rodón. Ja sab vosté l’influencia que cada dia guanya
+entre certa gent.</p>
+<p>Y torná ab que ‘ls temps mudan, qu’ era molt exposat, que, si li
+manessin, foran figas d’un altre paner, jòch de menos táulas…</p>
+<p>Poch avesat D. Pau á contradiccions semblants, tingué de reprimir una
+abordada de son geni dominador, que semblava enardir més la presencia
+dels antichs retratos de familia destacant de las carmesinas parets,
+fits en ell los ulls en atenta espectativa. N’ hi havia que cenyian
+sabre, n’ hi havia que vestian toga, d’altres, com D. Joseph, anavan
+cossats senzillament ab estreta casaca de coll de mitj pam, peró tots
+respirant venerable magestat de personatges histórichs, estirats,
+corpulents, condecorat lo pit, eixint d’un fondo fosch, símbol imponent
+de llur poder passat. Tots aquells progenitors anavan á ascoltar al nét,
+al hereu de llur nom, del prestigi d’aquella antiga casa. D. Pau no
+volia comprometre aquell prestigi ab una sortida de tó; ell no cenyia
+espasa, ell no vestia toga, ell no tenia mando; ell no podia disposar
+sinó d’una influencia qu’ are cregué veure tremolar, y restá un moment
+pensivol, amarrant pe’l bras á D. Ramon, qu’ evidentment anava á
+llansarse pe’l camí de l’imprudencia.</p>
+<p>–Y bé, –digué á la fi, revestint la veu d’una fredor diplomática– mon
+bon desitj ja ‘l comprenéu; peró lluny de mí ’l propósit de comprometre
+’ls vostres interessos ni la vostra persona. Telegrafiaré al Gobernador
+y, sinó, las forsas qu’ acaban d’arribar prou aviat n’ haurán dat
+compte. Crech que fora imprudent qu’ á l’hora de partida ’s presentessin
+alli dos sols mossos d’Esquadra. Si ve l’ordre, vos la comunicaré y
+cumpliréu, eh? Anéu, donchs, en nom de Déu, Godall.</p>
+<p>Y dihent aixó, detingué ab una mirada imperiosa al oficial de la
+Guardia civil, que semblava disposat á seguir al alcalde. Fòra aquest,
+los síntomas de la furia que possehia á D. Pau comensaren á traslluhir
+en sa cara ab moviments mal reprimits, fins al punt de posar alerta al
+tinent que no ’l perdia de vista.</p>
+<p>–Qué pensa la Guardia civil? –feu de sobte.</p>
+<p>–Que si á vosté li sembla… –apuntá l’interpelat.</p>
+<p>–A mi ‘m sembla qu’, avans que jo meteix, los Mossos d’Esquadra
+haurán pensat en verificar la captura. Vosté sab, senyor tinent, que ‘ls
+cossos de policía, més que pera reprimir, son pera evitar los crims, y
+tenint confidencia de que va á perpetrarsen un, no sé fins á quin punt
+son necessarias las ordres. Lo servey de que ’s tracta ha d’estimarlo ’l
+Gobern d’un modo molt senyalat. Vosté dirá si convé á la Guardia civil
+qu’ un altre cos la guanyi per má.</p>
+<p>–Vol, donchs?…</p>
+<p>–Desitjo que la Guardia civil cumpleixi son deber…</p>
+<p>Y al dir aixó, D. Pau, sens adonarsen, guardava tota l’actitut
+imponent d’aquells antepassats que ’l contemplavan.</p>
+<p>L’ aludit, sotmés del tot, saludá al diputat com á un rey, y anava á
+retirarse quan trucaren á la porta misteriosament ab los nusets dels
+dits.</p>
+<p>D. Pau obrí, tornant á ajustar derrera seu. Y entrant al cap d’un
+minut, digué al oficial:</p>
+<p>–En Rodón es á la Farga; avans qu’ ell, hi han entrat una maleta.</p>
+<p>Y un cop sol ab D. Ramón, esclatá sa indignació en las següents
+paraulas:</p>
+<p>–Lo Gobern sabrá quants punts calsan d’entussiasme per las
+institucions aquell alcalde y aquest tinent. No mancarán hómens pera
+substituhirlos ab ventatja. –Vol ésser alcalde vosté, don Ramón?</p>
+<p>–Si vosté m’ ho mana, obehiré.</p>
+<p>Sens respondre, D. Pau se ficá en son dormitori, posá un telégrama
+xifrat qu’ entregá al meteix D. Ramón pera que l’enviés desseguida al
+gobernador, escrigué quatre mots al seu sogre, aconsellantli que
+tornessin tots pe ‘l perill de qu’ esclatés aquella nit una sublevació,
+y eixí de casa pera veure al coronel de Mérida que devia allotjarse á
+ca’n Montellá.</p>
+<p>Era evident que ‘ls ánims comensavan á perdre las confiansas d’aquell
+estat de cosas, que la disgregació del partit moderat, model fins
+llavors de disciplina, cundia ab la velocitat alarmadora de la gangrena
+que s’apodera d’un cos anémich. Era indispensable obrar ab promptitut y
+energía. D. Pau s’imposava ’l deber d’esser lo més ferm baluart de la
+situació, ja no sols dins de Vilaniu, sinó en tota la provincia. Peró en
+sa derrera decisió hi havia quelcóm d’interés personal, aquell móvil
+egoista sense ’l qual may l’home sol obrar ab suficient calor. L’ hereu
+Galcerán veya, per primera volta, redressarse contra ‘l poder de sa casa
+lo d’un poll reviscolat, segons l’expressió gráfica ab que denominava
+ell á en Rodón, fill d’un fuster, senzill apotecari fins qu’ heretá d’un
+seu oncle d’América. Voltat de fabricantóns, marxantets y obrers,
+formava en la vila un nus de forsa que comensava á imposar á las
+autoritats, á comprometre las eleccions, á minar lo secular prestigi
+dels Galceráns, encarnantse aixís á Vilaniu, entre ell y D. Pau,
+l’esperit del gran combat que ’s lliurava en tota Espanya. En Galcerán
+lluytant per conservar, conspirant l’ex-apotecari per destruir. D. Pau
+ho veya, sentia cruixir, son palau al pes dels anys, devant d’un convent
+tot esquerdat, mentres en Rodón aixecava, en front d’una gran fábrica
+hont bullian la vida y las ideas revolucionarias entre l’estrépit
+prepotent de grans máquinas de ferro y boyras de fum, sa casa
+mesocrática, petita com de fira, peró afiligranada, riolera y fresca com
+la sana joventut. Y aquesta imatge acabá d’excitar son orgull, de
+despertar en son esperit l’instint de la propia conservació, la gelosia
+de la rivalitat.</p>
+<p>Lo plan de D. Pau era aixafar á son contrari, matar la criatura á
+temps. No li importava tant fer abortar lo moviment, per més que ‘s
+guardés ni d’indicarho, com apoderarse d’en Rodón y llansarlo á las
+fosquedats d’un calabosso, mentres sos companys s’avesavan á esser
+comandats per un altre y arribavan, potser, á sospitar si aquella presó
+havia sigut demanada pe’l mateix pres. Lo triomf de la revolució no
+dependia certament de setanta hómens més ó menos al camp. Per altra
+banda, lo Gobern, qu’ enviava ja ’ls batallons á pendre punts avans de
+darse un crit, havia de tindre ja en sos dits lo fil d’aquella trama, y
+D. Pau sabia bén bé que ’l moviment d’agost seria un altre d’tants. Sí,
+’l fruyt no era madur; peró importava corsecar la planta pera no
+deixarlo madurar. Y envenats los ulls per l’egoisme, D. Pau, en aquell
+moment, creya ab sinceritat que ’s matava la planta tallant los
+capbrots, per no dir escapsant lo branquilló de Vilaniu.</p>
+<p>Lo coronel se proposava copar als sublevats en lo punt y moment de
+posarse en marxa, peró D. Pau li tragué del cap, suposant que tindrian
+la suficient vigilancia pera burlarlo y advocant per la conveniencia
+d’escarmentarlos més durament en lo camp de batalla. Aquí havia arribat
+de son rahonament, quan entrá ‘l subcabo dels Mossos anunciant que tenia
+ja en la presó á en Rodón, y la maleta, hont havian trobat un itinerari,
+bitllets de Banch y llistas, ja en poder del jutje. S’ havia complert lo
+pronóstich tan poch afalagador per la Guardia civil.</p>
+<p>D. Pau no pogué dissimular fondíssima satisfacció, que mostrá ab una
+estreta encaixada al portador de la nova. Un cop retirat aquest,
+prosseguí:</p>
+<p>–Ja ho veu, coronel: tením fet lo principal. Jo que conech lo país y
+aquest paisanatje, considero aixó acabat ó poch menos. Lo qui ‘ls
+comandi are, no tindrá las ordres qu’ aquell, y l’escarment se fá més
+fácil. Si surten, vostés se lluhirán, y ells ho pagarán car.</p>
+<p>Y recalcá ‘l mot lluhirán que cregué ’l esquer mellor per’ assegurar
+la pesca.</p>
+<p>La presó d’en Rodón fou nova que corregué la vila de cap á cap ab
+velocitat telegráfica. La gent pacífica s’alarmá, y ’ls sectaris
+restaren tan esporuguits que, dels setanta, sols deu s’atreviren á eixir
+á l’escampada á reunirse ab l’Escoda, mentres la tropa s’apoderava de
+las armas y fornituras del canyar.</p>
+<h3 id="v-1">V</h3>
+<p>Acabava Da. Mercé de llegir la carta, quan un vehí imprudent, en tó
+de pregunta, li feu á saber la presó d’en Rodón. Lo primer impuls de la
+senyora fou eixir corrents de casa per’ anar á veure á son marit. Entre
+irada y afligida, roja la cara com una lluna de tardor, Da. Mercé ’s
+tirá un vel al cap, esqueixá la carta en mil bocíns y anava á devallar
+l’escala, quan la veu d’en Tomaset la detingué:</p>
+<p>–Es inútil: lo tenen incomunicat.</p>
+<p>–Peró no pera mí…</p>
+<p>–Pera vosté y tot. Créguim, no ’s mogui de casa, encare poden vindre
+á aquí á fer algun registre… y després vosté, pobre senyora, pe ’l
+carrer pot tindre alguna cosa…</p>
+<p>Da. Mercé esclatá en plors. En Tomaset li allargá la má amistosament,
+mentres ab l’esquerra l’empenyia, poch á poquet, sala en dins, afegint
+en veu cada cop més tendre:</p>
+<p>–Aném, calma, calma, filla meva; tot aixó no será res. Més presencia
+d’esperit, serenitat; á vosté no li faltan amichs… tot ho anirém
+passant… aquí ’m té á las sevas ordres en tot y per tot… Mercé,
+tranquilisis, no plori aixís… revesteixis de dignitat y fássis superior
+á las circunstancias, desdenyi las infames intrigas de la política,
+desprecihi ab enteresa al enemich y deixi fer als amichs de vosté que
+tot ho arreglarém… Are veurá quíns ho son de debó… Mercé, no plori,
+filla, no plori… ’m parteix el cor… Pera quán guarda la presencia d’ánim
+una senyora, una dama, una matrona imponent com vosté?… Fassi com Maria
+Antonieta: confongui als contraris ab lo pes del seu orgull… Los bons
+amichs no l’abandonarém… Aném, Merceneta, asserenis, asserenis, li
+demano ab lo cor traspassat…</p>
+<p>Da. Mercé, topant ab una cadira encoixinada, s’hi deixá caure y seguí
+plorant de debó. Era al peu de la porta de son dormitori, en una saleta
+tapissada de paper carmí envellutat, amoblada de xicranda y domás groch.
+Dessobre ‘l sofá de medallons, hi havia un mirall ovalat de march
+feixuch; en las altres parets, retratos al oli que volian esser d’en
+Rodón y sa esposa, y un gran quadro de felpa representant la fugida á
+Egipte, brodat per Da. Mercé á la <em>tierna edad de 12 años</em>,
+segons resava la llarga dedicatoria qu’ en gótich de cartipás se llegía
+al peu de marge. Devant per devant de l’entrada, un balcó, encofurnat
+per cortinas de reps blau, no deixava gayre bé entrar la claror del
+cap-vespre que llepava esgroguehida la tauleta maquejada del peu dels
+vidres y ‘s disfumava en vano demunt del lluhent enrajolat. Perdentse en
+las fosquedats dels ánguls, s’oviravan ab prou feynas tres reconeras
+també de xicranda, vér problema de construcció y dibuix: abaix un
+pedestal vuytavat, demunt una columna salomónica, y per capitell, un tap
+de capsa rodona de llarch radi ab las voras trepadas com un serrell de
+bánova. L’ una sostenia un quinqué de pressió ab sa corresponent bola de
+cristall raspat, las altras sengles canalobres de quincalla empegonats,
+ab figuras y ramatje d’escardots, las espermas per’ ensetar y mitj
+blincadas. En aquell moment, la blavosa lluna del mirall reproduhia ab
+melancólichs matisos á Da. Mercé plorant, á D. Tomás destacant de la
+carmesina paret, magre com una figura de retaule, lo cap moix, las
+espatllas caygudas, las mans plegadas ab tristor demunt del ventre.
+Respectant lo plor de la dama, ’l galant prengué ’l partit de callar una
+estona, y en la sala no ’ssentí més soroll que ’l d’un singlot
+intermitent y viu com lo d’un surtidor mitj embussat.</p>
+<p>Peró, com entre singlot y singlot donés donya Mercé una ullada al
+mirall y ‘s vejés mal endressada, saltá arreu de la cadira y s’interná
+en sa habitació. Torná, ja sens plorar y sense vel, pentinadas las
+lluhentas ondetas de son cabell, un gran mocador negre á las espatllas
+com una viuda de fresch. D. Tomaset se quadrá respectuosament, y ella ’s
+deixá caure en lo sofá ab aquella llanguidesa que saben pendre las donas
+grossas per’ inspirar més compassió, lo mocador gran lliscantli espatlla
+avall ab estudiat abandono. Després, ab desmayat moviment, signá ’l
+silló del costat á en Tomaset que s’apressurá á ocuparlo en actitut
+també recullida. Hi hagué una estona de silenci. Lo dolor de donya Mercé
+era fondo, permetentse esclatar, sols de tant en tant, en prolongats
+suspirs. La claror minvava depressa, y ja gayre bé no ’s veyan aquellas
+duas personas, quan Da. Mercé feu en veu tristíssima:</p>
+<p>–Y donchs, Tomaset, ¿que’ns deurá passar? –No res, senyora, uns
+quants dias de detenció.</p>
+<p>–Vol dir que no l’embarcarán? Pobre Pepet!</p>
+<p>–No pensi semblants cosas, Mercé; sosseguis. Ademés que ja sab, qu’
+en tal cas, no quedaria abandonada de tothom, una senyora de las
+condicions de vosté.</p>
+<p>–Ah! aixó vol dir qu’ ho endevino;’n sab alguna cosa.</p>
+<p>–Jo, pobre de mí! –exclamá en Riudabets, que realment s’ho temia.–
+D’hont vol que m’ ho tregui? Aquestas son cosas del gobern. Per amor de
+Déu sosseguis, vosté té massa imaginació, massa cor. Estima massa á un
+home que no la mereix. Ja veu qu’ ell la posposa á la política. Pensi
+principalment en vosté; després ja’ns cuydarém d’en Rodón.</p>
+<p>–Oh! no; en Rodón, en Pepet sobre tot! Cóm lo salvarém?</p>
+<p>–Bé –feu en Riudabets, mossegantse la llengua.– Aném á veure: ¿ha
+pensat algun medi?</p>
+<p>–Pobre de mí ¿qué vol que fassi, si ni me ‘l deixan veure? Se m’ ha
+posat un cap tan espés, que res se m’ ocorre, res absolutament… Vegi,
+vegi Tomaset si dona ab algun medi, vosté… Jo ho faré tot ¡pobre Rodón!
+tot estich disposada á ferho!…</p>
+<p>Y ’ls ulls de l’adolorida esposa tornaren á amararse de
+llágrimas.</p>
+<p>–Ja ho tinch! –feu son amich, saltant de la butaca y prenent lo
+barret.– M’ envaig á veure l’alcalde… En Godall es un bon subgecte y m’
+escoltará. ¿Qué no faré jo per una dama á qui veig plorar?</p>
+<p>–Ay, Tomaset, Deu l’ilumini!… Vosté ’l primer, l’únich, fins are, que
+vé á aconsolarme, y ja fa duas horas que tinch lo marit prés!… Vosté ’l
+que ’m treu de pena, corrent ja pera salvarlo… Vosté es molt bó…
+(Allargantli la má.) Cóm li pagaré tantas bondats?</p>
+<p>En Riudabets, després d’una eloqüent apretada, deixá escorre la má
+per la molt molsuda de la seva amiga y, al retenirla no més pera ’l cap
+dels dits, se doblegá com una figura de minuet, dihent:</p>
+<p>–Si vosté m’ ho permet: així.</p>
+<p>Y estampá en aquella má un bes, que donya Mercé rebé, endressant
+debadas una mirada de súplica al retrato d’en Rodón ja engolit per la
+fosca. Lo galant se retirá tot tremolós d’emoció, admirat de sa gran
+osadía y prometentse tot baixet qu’ á la fi Da. Mercé seria seva.</p>
+<p>Per molt punyent y de debó que fos lo disgust de la Rodón, no podia
+aquesta sustraures á la tendencia melodramática qu’ una falsa educació
+li havia infiltrat. A la vegada qu’ en son marit, pensava en ella, part
+integrant del matrimoni, que devia compartir l’interés públich d’un modo
+més viu encare per esser ella la més flaca y desvalguda, moralment
+parlant. Da. Mercé ’s figurava ja ’l rebombori que degué causar á
+Vilaniu la presó d’en Rodón, sentia las exclamacions de compassió que
+las donas llensarian per ella, recordava ’l jubileu de visitas que remou
+tot seguit per la vila una mort ó tot altra desgracia, y estava ja
+frisosa de veures la casa plena de gent. Per aixó, s’havia allisat lo
+cabell; malgrat la calor, s’havia tirat á demunt aquell mocador negre
+que la posava en carácter; per aixó, conservava en lo sofá aquell posat
+interessant, lo vano abandonat demunt del seti. Y la gent no venia!
+Consumida de pena é impaciencia, la jove Rodón no podia ja aguantar més.
+La saleta estava fosca, lo silenci era cada cop més fondo. Llavors
+esperá que la gent compareixeria en havent sopat, y ’s resolgué á pendre
+alguna cosa, fentsho servir sobre la táula maquejada:</p>
+<p>–Senyora, ¿aquí? –exclamá la minyona tota condolguda.</p>
+<p>–Ay, sí! A la táula d’abaix no ’m podria treure del devant l’imatge
+del meu marit. No tastaria una cullerada de sopa.</p>
+<p>La minyona pará la tauleta, posant al mitj un dels canalobres ab duas
+espermas encesas, y baixá en busca de la vianda, mentres Da. Mercé
+s’atansava á la táula un dels sillons hont va saber recobrar l’anterior
+esllanguiment, deixant caure ’l gran mocador als brassos del moble.</p>
+<p>Tot menjant aquell sopar, que verament engolia sens gana, feu repetir
+á la minyona la sortida de son amo; cóm li havia entregat la carta; qué
+li havia dit; quína hora era. Da. Mercé, entre sorpresa del determini de
+son marit que tan bé li havia sabut amagar, y furiosa pe’l descalabro,
+plorava de rabia.</p>
+<p>–No plori, senyora –feu la criada, cada cop més conmoguda:– Miris,
+tothom diu qu’ á Barcelona, á Valencia y á Madrid hi ha alguna cosa. Lo
+cop será aviat, y, allavors, lo senyor tornará, y si ell m’ hagués de
+creure, penjaria á tots los qu’ are tractan de perdrel.</p>
+<p>Peró en aquest moment demanaren. La criada desaparegué ab lo darrer
+plat, Da. Mercé, sechs los ulls, ocupá altra volta ’l sofá y, als dos
+minuts, entrá en la saleta un homenás vestit de pana blanca, salpicada
+de guix, com ho estava sa barba frondosa y roja, de cabellera de
+panotxa, plantada en una cara de chimpancé.</p>
+<p>–Qué dihéu, Guilló? –preguntá la senyora melancólicament.– Seyéu,
+seyéu.</p>
+<p>En Guilló, ’l mestre que feya la casa nova d’en Rodón, s’assentá al
+cayre d’una cadira arrimada á la paret, doblegat lo cos, fent ballar un
+gran bolet gris entre ’l buyt de las camas que tenia molt
+aixancarradas.</p>
+<p>–Qué vol que digui?… que passan unas cosas… Sinó qu’ alló que ’s diu:
+qué s’hi fará?… Un dia ó altre ha d’acabarse aquest desgavell… Are veji
+de quina lley se malmeten las personas!</p>
+<p>–Que voléu dir, Guilló? –saltá Da. Mercé, tota alarmada.</p>
+<p>Y ‘l mestre li contá, llavors, que de Vilaniu fugia molt de jovent
+compromés, y que, segons veus, ja s’havia desat lo pubill Tárrega; en
+fi, “un dalt-abaix que no li agradava mica.” Deixá anar encare un
+diccionari d’exclamacions tan vagas com las ab qu’ havia debutat, y finí
+parlant de l’obra pera informarse de si creya convenient pararla, com
+ell ho veya.</p>
+<p>Da. Mercé, derrera una suspensió en que sentí sacudirse tots los
+nervis, recobrá la presencia d’esperit de que sabia revestirse pera
+humillar á la gent quan convenient ho creya.</p>
+<p>–Entesos. May havia esperat altra cosa de vos, si bé ‘m creya qu’
+aixó vindria més tart, quan estariau ben segur de la nostra desgracia.
+Avuy, creya que veniau á consolarme.</p>
+<p>En Guilló s’aixecá y, pera tornar la pilota, com qui no ho vol,
+replicá:</p>
+<p>–Ja veurá, desgracia jo no crech qu’ ho siga. Quan lo seu senyor
+s’aixecava, ja deu contar que ‘s cosa feta. Lo revés d’avuy, miris, pot
+esser enganyador. Si vosté ’m dona ’ls dos mil duros que m’ havia de
+bestreure ’l seu marit fa vuyt dias, continuarém. D’altra manera, ja
+dich, en los temps que corrém, que tan poch se travalla y que sembla que
+perden lo seny fins los més sabis…</p>
+<p>–No tant, no tant; ja veig qui ‘l conserva de sobras. Prou, Guilló,
+prou, quedém entesos. Anéu en nom de Deu, y qu’ ell vos pagui l’obra de
+caritat qu’ acabéu de ferme.</p>
+<p>–Bé, donchs, aixís ja puch respondre lo meteix al fuster y al manyá
+que son del meu parer.</p>
+<p>–Ah!… una conspiració en regla… eh!</p>
+<p>–Rés d’aixó: nosaltres no’ns cuydém sinó de travallar.</p>
+<p>–Donchs jo ’m creya haveros sentit dir cert dia, allí á l’obra,
+devant dels travalladors, que també erau demócrata, y per tal vos tenia
+en Rodón.</p>
+<p>–Nosaltres ho som tot y no som res; lo que volém es feyna y ’l fruyt
+de las nostras suhadas… peró may desgraciar las familias.</p>
+<p>–No cal que parlém més –torná Da. Mercé, en lo to més sech que pogué
+assolir.</p>
+<p>–Vaja, bona nit tinga –respongué l’altre ab tota sa impassibilitat
+d’elefant. Y la jove Rodón, sentintlo baixar l’escala feixugament, se
+mossegava ’l mocador ab rábia.</p>
+<p>Derrera d’aquest, pressentí tot lo seguit de desenganys qu’ arrossega
+la desgracia, y ’s revoltá interiorment contra tota la vila, sentint los
+instints revolucionaris d’una descamisada. Ferida al viu de sa superbia,
+’s feu sagrament de no humiliarse per ningú, sentí l’esperansa del
+triomf com lo soldat ubriacat per la pólvora, y s’anticipá á assaborir
+las dolsuras que ’s prometia de sa venjansa ’l dia que, victoriós son
+marit, vindrian á adularla ó implorar clemencia. Perque ¿qué era aquella
+soletat que la rodejava encare, sinó l’expressió del egoisme, sempre
+fugint del caygut y l’apestat, tan apressat y dreturer com corre als
+peus de la fortuna? Prou ho veya. Oh! ho veya clar. Ni s’amiga la
+pubilla, allí. Per qué? Per por de comprometre á son marit, que bén bé
+havia sabut guardarse! Y possehida de tot aquell orgull que fa de la
+dona irrítada lo ser més temible y desenfrenat, Da. Mercé no escoltava
+en aquell moment altra veu que la d’un odi esterminador.</p>
+<p>Encare uns passos reposats la feren parar orella dret á l’escala. Era
+‘l metje, un bon senyor de setanta anys, rodanxó, tot vestit de negre,
+una barba á l’americana, com la del vell Merly, reposant en las petitas
+tiras de blanca tela qu’ un inmens corbatí enrotllantli ’l coll deixava
+guaytar. Sos ulls, ja prou petits, quedavan reduhits á caps d’agulla de
+picar á través dels doblíssims crestalls de las ulleras de cautchou, que
+li rasguejavan la cara. De l’aixella esquerra li sortia ’l capsó d’or de
+sa mangala, y ab la ma dreta sostenia un colossal barret de copa que
+remogué fortament al saludar:</p>
+<p>–Filla, no tinch que dirli si la compadeixo y estich á las ordres de
+vosté. Psa! eh? psa!… La política es cruel… Psa! eh? psa!… está plena de
+sorpresas desagradables.</p>
+<p>–Ja ho pot dir, senyor Roig, ja ho pot bén dir.</p>
+<p>–Psa! eh? psa!</p>
+<p>–Peró per qué no seu una mica, senyor Roig? Vosté vé cansat…</p>
+<p>–Me dispensará, Mercé, psa! eh? psa!… Tinch de fer encare tres
+visitas, comensant per la Layeta d’en Falcó, qu’ ha tingut un insult,
+segons m’ han dit… Psa! eh? psa! un síncope, l’espant de veure al seu
+fill fugint per aquets embolichs… No crech que siga cosa major, psa! eh?
+psa!… En demés, calma, Merceneta, molta calma, y com jo predico sempre
+que hi ha disgustos: fortalesa y templansa y, si vol que li diga, fins
+justicia y fins prudencia. Psa! eh? psa!… las quatre virtuts cardinals…
+lo códich que d’en Manso, un moliner, ne feu un general y qué dich? un
+home ilustre. Psa! eh? psa!</p>
+<p>Y no entrant en sas costums lo donar la má, ’l senyor Roig va fer una
+reverencia tan feixuga com son discurs, y desaparegué per la porta, tot
+fregantse la suhor del front.</p>
+<p>Da. Mercé, que no abandoná un moment la posa presa en son sofá, gayre
+bé pogué reprimir un gesto de fástich. Fins aquell vellet que, per sas
+virtuts de tothom reconegudas y, més encare, per sos serveys de tota la
+vida li era acreedor del major agrahiment, li semblá un egoista. Als
+ulls de la Rodón, havia fet acte de presencia no més que pera conservar
+la parroquia. Tothom la abandonava; allí no compareixerian més que ’ls
+acreedors pera refermar llurs crédits, los deutors pera aplassar los
+deutes, ni un amich deslligat de compromisos, ni un conegut que pogués
+prescindir d’ella. La molla real del mon era l’egoisme.</p>
+<p>Y quan anava á penedirse de l’universalitat de son odi, sentint
+encare unas petjadas que li semblaren d’en Tomaset, un bon amich,
+esclamá: Ah! ni aquest. Prou sé qué ’l porta al brut! Peró, en fi, ell
+la servia al menos. Ah! per fi, per fi, una clariana de cel! Da. Mercé
+perdé la posa, s’incorporá, estirá ’l coll pera escursar camí á las
+paraulas del interessat missatjer.</p>
+<p>En Tomaset suhava, venia capolat, rendit; ans de dir un mot, hagué de
+pendre alé desde la primera cadira ab que topá. Lo pit de la camisa li
+pantejava afanyós; en lo coll, en los polsos, se li veya glatir l’onada
+curta y repetida de la sanch. Per fi exhalá un suspir:</p>
+<p>–Ah!… Si m’ ha costat trobar á en Godall!…</p>
+<p>–Y qué diu?</p>
+<p>En Tomaset comensá á ventarse ab lo mocador agafat per duas
+puntas.</p>
+<p>–Ufff…! Ufff…! quina calor!</p>
+<p>–Ay, Tomaset, per Déu, tréguim de las brasas. ¿Qué diu en Godall?</p>
+<p>–Qué diu? Qu’ aixó es un desastre…</p>
+<p>–Ay, Reyna santíssima!…</p>
+<p>–Qu’ en la maleta del seu senyor de vosté hi han trobat llistas que
+comprometen á molts, que tothom fuig ó s’amaga, qu’ á Vilaniu hi ha una
+consternació, qu’ en Rodón está molt compromés; que si tota aquella gent
+no pot tornar á casa, li malehirán los ossos. ¡Ufff!… qu’ en Godall no
+hi pot fer res…</p>
+<p>–No veu qu’ es moderat, enemich nostre?… –exclamá la dona, á punt de
+caure en basca.</p>
+<p>–Nó per aixó, nó;… perque ja no es alcalde.</p>
+<p>La curiositat repentina qu’ eixas paraulas li despertaren, sostingué
+l’esperit de Da. Mercé.</p>
+<p>–Cóm! Donchs, quí ho es?</p>
+<p>–Lo vell Merly. Los que hi poden fer alguna cosa son éll ó en
+Galcerán.</p>
+<p>Da. Mercé no torná resposta, havia perdut los sentits. Un moment
+restá en Tomaset sense saber que fer. May se’n havia vist de tan
+grossas. “Una senyora desmayada, á solas ab ell! Ah! quina situació més
+interessant, si fos entre sos brassos, si ho pogués veure un
+públich!”</p>
+<p>Ja no s’hi pensá més: s’abocá devant de donya Mercé, li passá un bras
+per l’espatlla, recullí ’l vano de demunt lo sofá, comensá á ventarla ab
+actitut amorosa y, á falta de públich, cridá á la criada ab veu
+melodramática. Peró sa gran satisfacció fou quan vegé compareixer ab la
+criada una persona més, una senyora alta y prima, embolicada com un
+fantasma, ab un gran vel negre que li cobria rostre y cos. En Tomaset la
+conegué ja avans de que s’aixequés lo vel: era la pubilla Tárrega.</p>
+<p>–Corrin, Sumpteta, aygua de Colonia, una cullerada d’aygua naf, algun
+antiespasmódich –feu en Tomaset, ab veu entera, mentres l’aludida
+llensava ‘l vel, fòra de sí– No estranyi trobá’ns aixís, Sumpteta. Jo
+l’aconsolava, dech haverla conmoguda massa y l’emoció… pobre Merceneta,
+l’emoció…! Es tan difícil en certs casos trobar altra paraula de las que
+’l cor dicta… Figúris, ab la pena qu’ avuy passa…! Aixís, aquí, als
+polsos una mica. Dónguim lo frasquet, jo li faré olorar… Peró qué fa la
+Beleta, per qué no puja l’aygua naf?… Ah, gracias á Déu!… ja ’s revé una
+mica… Poch á poquet… Fréguili, fréguili ’ls polsos… ¿Véu com belluga ’l
+cap?… Ah!… Bé ha trigat prou, Beleta!… Are una cullarada, sí dóngali
+vosté, ja li sostindré ’l cap jo…</p>
+<p>Y D. Tomaset, roig per la calor, pe’l pes y ‘l bau d’aquella dona
+enorme que li aixafava ’l bras y li encenia ’ls instints, s’esmerava en
+extremar sa solicitut y en fer insinuacions grosseras, per pura
+petulancia ó com una sórt de revenja contra la qu’ encare també se li
+resistia.</p>
+<p>Finalment, Da. Mercé torná en sí, sos amichs ocuparen las cadiras de
+brassos, la criada desaparegué ab los reactius. Hi hagué un silenci de
+dos minuts, durant lo qual, la pacient se remogué ab angúnias, passejá
+la vista per son entorn, y, refeta del tot, clavant l’esguart en la
+pubilla, exclamá:</p>
+<p>–Ah! tu també per aquí?… Acóstat, vina al meu costat… Ja ho veus,
+pobre Pepet, á la presó.</p>
+<p>–No t’ espantis –respongué l’aludida, prenent la má de Da. Mercé al
+caure demunt del sofá.– Porto bonas noticias: lo Gobern caurá, mitja
+Espanya está sublevada, l’infamia d’en Galcerán no li haurá servit de
+res sinó pera portarlo á major perdició.</p>
+<p>–Cóm! –exclamá la Mercé– Qué, vols dir qu’ ell ha fet agafar á en
+Pepet? Ah!… lo cor m’ ho deya.</p>
+<p>–Mira, aixís corre; aixís m’ ho ha dit lo meu marit. Ell es la causa
+de totas las desgracias; per ell es á la presó en Rodón, per ell me veig
+separada d’en Joanet qu’ ha tingut d’amagarse; per ell ploran tantas
+mares com veuhen fugir als seus fills escapant de la seva persecució… ¡Y
+tan esperat, y tanta festa, y tanta cosa per la seva vinguda! Ah, que
+bestias son la gent de Vilaniu!… Ja ‘l tenen, ab la seva senyora,
+aquella senyorassa, ab un general, ab un gobernador, ab aquells cotxes y
+criats y cavalls que tant havian d’ensenyorir la vila!… Vaja, ja ’l
+tenen, que se ’l guardin, que se ’l menjin, que se ’l fiquin al llit… La
+desgracia de tots, la peste de Vilaniu… Ah! si jo pogués, ja me las
+pagaria totas, l’estrafalari! Un bot d’orgull, un sach de superbia, qu’
+ab los seus diners y la vanitat de tota la seva casa ’s creu en dret de
+trepitjarho tot, de manarho tot, de tractar á vaqueta á tota la vila…
+Peró ja li vindrá ’l seu dia, ja li arribará la seva hora, ja… Déu té un
+bastó!… Ja li tenen bén tramada y li guardará tothom… Que las purgui
+totas. Ja veurá; bon goig que pugan fugir ell y tota la familia… que si
+no, ja ’m sembla que ballarán.</p>
+<p>–Ah! véu, véu, Tomaset?… Si ell ho ha fet, ¿cóm pensar en demanar res
+al vell Merly, aquell adulador d’en Galcerán?</p>
+<p>–Qu’es cas! Ni somniarhi. No demanis perdó á ningú… per aixó vinch…
+En Joanet no m’ ha encarregat altra cosa. Diu que, per si succehia
+aquest fracás, ja s’ho tenian parlat ab en Rodón. Ja veurás com, quan
+puga, ell meteix t’ ho dirá: per aixó he vingut; ni un pas, ni una
+lletra, res. Lo cop será un fet aviat, potser demá meteix, y no volen
+deure favors. Llavors vindrán las tornas.</p>
+<p>–Ah, sí, sí, una bona venjansa.</p>
+<p>–No tingas por, filla, no tingas por; ja la purgarán, ja la pagarán
+cara –afirmá la pubilla tota tremolosa de nervis y accentuant las
+paraulas ab la més ferma convicció. Peró arreu, prenent un to més baix,
+afegí:– Si no fos aixís, jo ja’n tenia una de pensada.</p>
+<p>Da. Mercé pará orella, pensant que ‘l covat despit d’aquella dona
+forjaria alguna venjansa qu’ ella volia aprofitar, y, seguint son
+sistema, feu cantar á la pubilla mostrantse impotent, desarmada de forsa
+y alé.</p>
+<p>–Pobre Sumpteta! No ‘m faig las ilusións que tu. Mira la sublevació
+passada; igual será aquesta. Y qué vols que fem donas solas contra en
+Galcerán? No sabs qu’ ab la seva preponderancia es com un castell?</p>
+<p>–Tomaset, per Déu, no ’m comprometi –comensá la Tárrega, sens
+dissimular sa desconfiansa, mal que pogués avergonyir al aludit– Peró
+aquest, fet á las formas primitivas dels vilaniuhenchs, lluny
+d’avergonyirsen gens ni mica, respongué ab la major naturalitat:</p>
+<p>–Cá, Sumpteta, Deu me’n guard’. Digui, digui.</p>
+<p>Llavoras exposá aquesta, sempre en veu més baixa, son plan,
+consistent en portar lo malestar á la familia Galcerán ab un fòch
+granejat d’anónims.</p>
+<p>–De cap de las maneras, aixó es un medi vil –oposá Da. Mercé,
+dissimulant lo goig que l’inundava.</p>
+<p>–Ja veurás, tan vil com vulguis; peró no ho es menos l’empleat per
+don Pau contra ’ls nostres marits. Delació ó anónim, me sembla que
+tal·lá-tal·lera… venen á esser iguals.</p>
+<p>–<em>Sin embargo, sin embargo</em>… s’atreví á fer en Tomaset, que no
+volia comprometre sa conquista, sens poguer per aixó evitar una gran
+rojor á las galtas que sorprengue á la Mercé.</p>
+<p>–Bah, bah! jo no sé perqué tants escarafalls ni miraments ab una
+família que vé á robarnos la tranquilitat. ¿No volen guerra? Donchs
+guerra sense quartel. Si no tením més armas, aquestas. Contra gent com
+ells totas son bonas. La defensa es natural. –Tot l’odi de la dòna
+despreciada esclatava ab furia últimament.</p>
+<p>–Sí, peró qué dirias en los anónims? A veure?</p>
+<p>–Ja veurás: avuy per avuy, esplotaria las relacions de donya Isabel y
+’l noy Merly, fent caure la vena que du als ulls aquell… Déu me
+detinga!… de don Pau, que no veu com las hi fan al devant. –La pubilla
+creya ja á ulls cluchs y ab gran satisfacció en aquellas relacions.</p>
+<p>–Dóna, aixó es afirmar per apariencias, y mira qu’ aquets jòchs tenen
+malas tretas; devegadas lo fòch surt per la culata.</p>
+<p>–Crech qu’ á mí no pot surtirm’hi! –cridá irada la Sumpteta, tot
+apartantse de sa amiga instintivament.</p>
+<p>–Dóna, no t’ acaloris. Ab rahò nó, prou qu’ ho sabém; peró á una
+calumnia totas hi estém exposadas.</p>
+<p>–Deixat de calumnias; quan tocan campanas senyal de festa. A mí no ‘m
+farán creure qu’ aquestas cosas s’inventin aixís com aixís.</p>
+<p>–Peró…</p>
+<p>–Més clar: ¿sabs qué he sabut jo, encare no fa duas horas? Que temps
+enrera, mentres don Pau dormia tot confiat á la Mayola, aquella parella
+eixí á cavall, y, carretera amunt, tot xano xano, se’n van anar al viver
+de la font del Roure… Allí, solets, sabs? Hi devian passá ’l
+rosari!…</p>
+<p>Da. Mercé no podia gayre bé amagar la joya que saltava á delatarla pe
+’ls ulls; peró encare oposá reparos hipócritament. En Tomaset se mirava
+las botas per no saber ahont posar la vista.</p>
+<p>–Donchs més clar encare –feu, perdent lo fre, la Sumpteta.– Si tu no
+ho vols creure, jo’t diré qui ho ha vist y, m’ estranya qu’ are fassi
+aquest paper en Tomaset. Vosté, vosté ho va veure; m’ ho ha dit aquell
+senyor ab qui m’ has deixat…</p>
+<p>–L’ advocat Pinyol! –exclamá ab tota malicia la de Rodón.</p>
+<p>En Tomaset, aclaparat, tingué de confessarho. Realment, venint en la
+tartaneta de donar un passeig, los vejé decantar cap á la font; peró lo
+demés era invenció maliciosa d’en Pinyol, qu’ á causa d’un plet d’en
+Solá, no podia veure á l’Albert. Ell no ‘s permeté allargar tant, ni
+s’hi atrevia avuy, ni sospitava qu’ en Pinyol pogués ferho; d’altre modo
+no li hauria pas dit res.</p>
+<p>Mentres així se disculpava, la de Rodón, que ’l covava ab los ulls y
+en los d’ell llegí la major hipocresía, li regalá una rialleta
+d’inteligencia y li feu peuhet.</p>
+<p>Encare la pubilla replicá contra la conducta reservada y las
+aprensions del atrotinat dandy. “Ab senyoras casadas no hi havia per qué
+fer farsas com aquesta. Ell ho creya tant com en Pinyol, com ellas
+meteixas; y aquella caballerositat per una familia que ’s recreava fent
+mal, per una senyora que li havia dat lo xasco de no volerlo rebre, com
+ell meteix las hi havia contat, no s’explicava.</p>
+<p>–La veritat, Tomaset, vosté sembla, perdoni que li diga, vosté sembla
+un caragirat; qui se’n calsa no se’n vesteix de vosté. Tant aviat besets
+com no’n besets. Donchs y l’enfado d’aquell dia? Encare’n vol més de
+desayres? Oy que li estarian ben empleats.</p>
+<p>Devant d’aquesta embestida y contingut per una mirada de la Mercé, en
+Riudabets s’atreví sols á respondre qu’, avans que tot, ell era un
+caballer y que, com home de mon, comprenia certas complacencias y estava
+sempre resolt á ampararlas ab lo seu secret.</p>
+<p>–Aixó es per dirho –cridá l’exaltada pubilla– peró en fí, vosté ha
+confessat.</p>
+<p>L’ aludit y Da. Mercé esclafiren una rialla, qual cinisme tractá
+d’atenuar arreu la segona, fingint qu’ ella y en Tomaset no creyan
+encare res. Y momentáneament oblidada de la seva pena, deixá esbravar
+una estona més á sa atolondrada amiga, l’amoixá bé aconsellantla
+hipócritament que no pensés en anónims, y, al véurela partir ab son
+amich, digué á n’ aquest, ab una gran encaixada:</p>
+<p>–D’aquí á demá, eh, Tomaset? Vinga dematí.</p>
+<p>Peró, tota acalorada l’histérica pubilla, encare, baixant del bras
+d’en Tomaset, exclamava:</p>
+<p>–Ah, jo nó; jo, per’ enfonzar aquella gent me perdria, faria
+qualsevol cosa.</p>
+<p>En Riudabets li oferí sos serveys ab una apretada significativa
+qu’ella entengué bén prompte.</p>
+<p>Un cop sola, la Rodón restá un minut mossegant lo mocador ab actitut
+reflexiva, y finí son secret monólech llensant una mirada feréstega y
+prorrompent en veu baixa:</p>
+<p>–Vés, bocamolla, tu ho farias mal bé. Ja ’m basto jo.</p>
+<p>Eran las deu de la nit; ja no vindria ningú més ¡quín despreci, quín
+aislament!… Total quatre personas… Da. Mercé ’s retirá á sa cambra y
+quan, tot despullantse, contemplá l’ample llit y pensá en sa soletat, en
+sa viudesa forsada, en la presó d’en Pepet, plorá més furiosament que
+may, prometentse pera son consol una venjansa encarnissada, tremenda. Es
+aixís com s’adormí, després de revolcarse tres horas pe ’ls llensols
+concertant son plan, tota febrosa d’angúnia y despit. Quan tot just
+llustrejava ’l dia, la minyona la despertá.</p>
+<p>–Qu’ es? qu’ es? –cridá Da. Mercé ab lo sobressalt de qui s’ha dormit
+ab l’angúnia al cos.</p>
+<p>–Han trucat, he obert, y un desconegut m’ ha entregat tot depressa
+aquest paper.</p>
+<p>Eran quatre mots d’en Rodón, escrits en llapis, dihentli ab
+telegráfich laconisme que ’l trasladavan á la capital, que hi
+comparegués ella ab roba, que no tingués por perque ’l triomf era
+próxim, y que no comprometés la seva situació ni demanant clemencia, ni
+atacant á ningú pública ó reservadament.</p>
+<p>Duas horas més tart, en Tomaset esperava ja á la sala. Da. Mercé
+eixí, tancá las portas y, en veu baixa, comensá:</p>
+<p>–Siguim franch, Tomaset. Vosté no es l’home qu’ aparenta: fins ahir
+no ’l vaig conéixer bé. Vosté esbombá ab tota intenció lo de la font del
+Roure; vosté pót veure tan poch com jo meteixa á l’Isabel.</p>
+<p>–Tan poch com vulga. Tan poch, qu’ ans qu’ ho pensessen vostés,
+aquell meteix dia de la font, jo vaig comensar ja la guerra ab qu’ ha
+somniat després la Sumpteta: aquell dia, jo vaig tirar pe’l reixat de la
+Mayola un anónim comprometent l’honra de l’Isabel. La guerra está
+encesa: en lo posat que duyan per la carretera ‘ls dos amants ho vaig
+veure. Si l’anónim no havia arribat á mans de D. Pau, lo qu’ es ells dos
+ne tenian ja esment. Créguiho.</p>
+<p>–Y per qué l’odi de vosté? Lo desayre donat per una criada no ’m
+sembla prou motiu. Parli clar: vosté’n té d’altres.</p>
+<p>–Es que, Merceneta, aquell venia derrera d’un altre que vaig sufrir
+ja la tarde de la professó, y va esser succehit per un altre encare, que
+‘m doná la meteixa donya Isabel. Jo soch mol sentit, jo soch rencorós,
+no vull amagarli. Ja sab vosté com visch aquí, que ’m tracto ab tothom,
+qu’ entro y surto de totas las casas ab la major confiansa, admés com
+cavaller, com home de mon que soch. No m’ acomoda, donchs, que ‘m
+desayrin, y ’m subleva l’orgull, y la vanitat dels Galcerans. Crech que
+fariam un bé á la vila trayentloshi del devant. A pesar del xasco de la
+cambrera, jo vaig tornarhi; donya Isabel va ferme esperar mitj quart,
+comparegué finalment ab son pare, y, queixantme de lo de la criada,
+indirectament, com jo sé ferho ¿sab? donya Isabel, lluny de plányersen
+com requeria, com ho faria una dama d’alta alcúrnia, com ho faria vosté,
+Mercé, va dirme: Ah, sí qu’ ho sento, seria un dematí!… Qué li sembla?
+no era darme una llissó? no era abonar á la criada, antepósarmela á mí?…
+Ha vist cosa de més mal género, d’un gust més ordinari?… Aixó no es
+esser senyor ni cosa que s’hi sembli… Vaig conservar la dignitat que ’m
+pertoca, dihent algunas paraulas més de qualsevol cosa, y vaig retirarme
+pera no tornarhi. Peró, pensant: me la pagarás.</p>
+<p>–No obstant, vosté era dels que veyan ab entussiasme vindre ’ls
+Galcerans.</p>
+<p>–Un s’equivoca tants cops á la vida!… L’altra vegada que va esser
+aquí, donya Isabel me semblá molt diferent, me va rebre be, va estar
+molt deferent ab mí.</p>
+<p>–Si vosté ‘m perdonés la llibertat, me permetiria dirli que ’l seu
+despit obeheix á una causa més fonda: vosté esperava intimitats, favors,
+qu’ se’n duhen altres.</p>
+<p>En Tomaset se sentí ’ls colors á la cara. Volgué protestar. Sa
+vanitat de Tenorio ’s resistía á dur tan enllá lo desenmascarament.
+Sense negar las condicions físicas de Da. Isabel, ell havia de fer
+constar que no era ’l seu bell ideal. En materia de flors, ell preferia
+las rosas exhuberants als lliris pálits.</p>
+<p>Y deya aixó, tot acostantse á Da. Mercé, mirantla de gayrell,
+tremolinant, fins atrevirse á agafar y estrenyer ab entussiasme la
+grossa munyeca de la seva amiga.</p>
+<p>–Vosté sempre á cassa de conquistas, sempre calavera –feu Da. Mercé,
+sens mostrarse esquerpa com altres cops.– Donchs, si vosté vol, acepto
+la seva aliansa.</p>
+<p>–Costi’l que costi? –preguntá ell, ja tot ubriacat y accentuant
+l’intenció.</p>
+<p>Da. Mercé ’s limitá á sonriure, plena de vergonya, y continuá:</p>
+<p>–Peró per’ anar bé, ha de posarse á las mevas ordres y no dirne una
+paraula á la Sumpteta, perque es massa atolondrada, ¿sab?</p>
+<p>–Boca qué vols, cor qué desitjas.</p>
+<p>–Donchs ja veurá: per are, no convé fer res. Esperi las mevas ordres
+y no deixi d’anar á casa Galcerán per’ estar á la mira de lo que puga
+descubrir y per’ evitar tota sospita. Jo tinch de marxar aquesta tarde á
+ciutat ahont se m’ emportan á en Rodón. Desde allí li escriuré, y vosté
+també escrigui.</p>
+<p>D. Tomaset estava que ni una esponja. Ah! per fí, per fí…</p>
+<p>–Me dará una adressa secreta?</p>
+<p>–Per qué?</p>
+<p>–Vol dir que’n Rodon…?</p>
+<p>–Si estará al tántum, home.</p>
+<p>–Peró… (agafant la má de Da. Mercé) no veurá las mevas cartas, eh?…
+Com s’engelosiria!</p>
+<p>Da. Mercé torná á enrajolarse. Per menos d’un xavo, hauria enviat á
+passeig á semblant fátuo, si no li hagués convingut retenirlo. ¿Quí li
+podia servir mellor qu’ ell pera sos plans?</p>
+<p>–Es clar, bojot, es clar: no m’ escriurá pas á la presó –gosá á dir,
+encare, fingint accent amorós.</p>
+<h3 id="vi-1">VI</h3>
+<p>No fou sols á Da. Mercé á qui arrancá de Vilaniu la sublevació del
+quinze d’agost. Esclatant aquesta en distints punts de la península,
+encare que no en las capitals de que ‘s parlava, aná extenentse
+seriament, costant la vida al general Manso de Zuñiga prop d’Ayerbe, y
+mantenint l’alarma en los esperits durant un mes. Lo Gobern, prou malmés
+ab tantas sotragadas, tingué de fer un esfors, organisá fortas columnas
+y confiá ’l mando d’una d’ellas al general Poudor. No cal dir que D.
+Pau, ja ans de la traslació d’en Rodón, eixí vers la capital pera
+conferenciar ab lo gobernador son amich, marxant arreu á la Córt á
+gestionar l’indult dels vilaniuhenchs que resultavan complicats en lo
+moviment y anavan escondintse. Tot l’empenyo de D. Pau ’s reduhia á
+destruhir l’influencia guanyada per en Rodón. Ab un nou acte de
+clemencia, lo Gobern podia, un cop més, disfressar de forsa la seva
+debilitat; y donant una nova proba de serenitat y justicia, á la vegada
+que retenia al capithost per haverlo atrapat in fraganti, deixava tornar
+á <em>sus casas y talleres</em> á tots aquells que, si figuravan en
+llistas, <em>tal vez inexactas</em>, no havian comparegut á la cita.
+Aixó, acompanyat d’alguna alusió transparent en favor del diputat y
+autoritats de Vilaniu qu’ havian sabut inclinar l’ánim sempre generós de
+S. M. la Reyna vers la clemencia, venia á dir en substancia ’l Real
+Decret que ’l nunci llegí per las cantonadas de la vila. Los fugitius
+eixiren dels amagatalls aquella tarde. D. Ramon Merly, saltantli ’ls
+ulls de goig, pogué presenciar fortas encaixadas pe ’ls carrers, y
+sentir grans alabansas d’un acte tan just y bén meditat.</p>
+<p>“Perque, créguiho, las llistas no sols eran inexactas com diu lo
+Decret, y ’s comprén que no digui més, sinó falsas, en quan jo hi
+figurava sens haver dat permis á ningú pera que m’hi assentés. Héu vist
+murriada com aquesta? Aixó son modos de comprometre? Jo puch tindre las
+mevas ideyas, que no las nego per ningú; peró una cosa es pensar y altra
+cosa es obrar. En Rodon que ’m perdoni, aixó es molt mal fet.”</p>
+<p>Y conversas aixís se sostenian en veu alta per cafés, cassinos y
+tabernas, sens aprensió de cap mena, ab aquell acalorament del egoisme
+que’s empenya en fer pendre la mentida per veritat. Alguns, més lleals,
+hi posavan reparos, ó ’s confessavan francament compromesos. Ay! qué
+feyan! “Donchs per qué no anavan á reunirse ab l’Escoda? A qué vé are
+ferse ’l fatxenda? Are, que’t veus segur, eh?… Donchs digas que no has
+tingut cara pera atenyer lo promés, y sinó, conféssat cobart.”</p>
+<p>D’altres s’atrevian á defensar la bona fé d’en Rodón, assegurant qu’
+ell no havia fet las llistas. “Té, no’n volia saber d’altra!… Quí las
+havia fetas, donchs?… Cita personas… Y, en tot cas, á’n ell li pertocava
+cridarme y sentir la meva confessió.”</p>
+<p>–Donchs, jo te la citaré la persona: ’l seu amich Tárrega, aquell
+escanyolit que no sab de que se las heu.</p>
+<p>–Y per qué ‘ls hi confiava?… Qué no sab qu’ es aquell femelleta? Un
+negat, que ’s va casar pe ’l diner, perque era incapás de guanyar un
+xavo: un beneyt que ’s deixa pegar per la seva dona.</p>
+<p>–Vaja, vaja, en Rodón no fora amich seu com es.</p>
+<p>–Uuuuy! que n’ hi ha de misteris en las amistats. Anéu á saber si,
+entre mitj, hi ballan faldillas ó potser diners… Miréu, las obras del
+chalet ja están paradas.</p>
+<p>Los combatents anavan exaltantse, y la llealtat y la justicia eran
+impotents devant del pervers egoisme, que no reparava en apedregar á la
+propia víctima tot incensant á aquell de qui havia flastomat poch ans y
+de qui tornaria á renegar bén prompte. Lo plan de D. Pau produhia,
+donchs, los efectes esperats: era una desfeta en forma, sens mancarhi lo
+seguit indefectible de veus de trahició! y traydor! que arribaren fins á
+Madrid á pessigollar las orellas d’en Galcerán.</p>
+<p>Peró qui n’ eixia més malparat era en Tárrega, que rebia xascos per
+tot arreu. La pubilla, qu’ estava furiosa, li proposá ‘l plan de qu’
+havia parlat á Da. Mercé, com una venjansa merescuda. Més en Joanet se
+negá rodonament á seguirlo, no sols per honrada repugnancia, si nó per
+por. Llavors, la Tárrega, acostumada á esser obehida, s’enfurismá de
+valent, tractá á son marit de poruch, d’afeminat, de qualsevol cosa,
+l’omplí d’amenassas, y li mogué tal escándol, que ’l pobre Joanet tractá
+de capitular ab condició de coadjuvar al plan si en Rodón ho
+aconsellava. Y prengué ’l camí pera sometre la consulta á son
+conseller.</p>
+<p>Peró aquest lo desaconsellá desseguida, com ho havia fet ja á sa
+muller. Lo combat era entre ells y en Galcerán, lo motiu una rivalitat
+política per la qual no havia de sacrificarse cap dòna, ni volia tampoch
+deure son triomf á medis tan indignes y alevosos. Lo llunatisme de las
+massas ja li era conegut. Si avuy, vensuts, los abandonavan, demá,
+triomfants, anirian á besárloshi ‘ls peus. Y si son prestigi feya
+ayguas, rahó de més pera somniar, avans que tot, en la salvació propia
+qu’ una violencia qualsevol, are, podia comprometre. Dins del port hi
+havia ‘l vapor Lepanto, potser pera transportarlo á Canarias ó á Ceuta.
+Lo que calia era evitar eix desterro, sens baixesas ni indignitats. La
+derrera elecció, los gastos de la casa, comensavan á enderrerirlo. Ja ’s
+cansava de gastar diners en la presó mentres las obras del chalet
+continuavan paradas. La pátria, ’l partit no es avans qu’ un meteix. Un
+pich á Vilaniu, veuria ’l medi de rescabalar lo prestigi perdut, y si li
+era impossible, que no ho creya, abandonaria á llur miseria tota aquella
+faramalla d’egoistas.</p>
+<p>Da. Mercé, qu’ estimant á son marit, dalía de cor per véurel lliure,
+aprobá sincerament totas aquellas reflexions fins al punt de penedirse
+d’haver sentit tanta set de venjantse, y, sobre tot, d’haver alentat un
+moment, pera satisférsela, la desatentada lascívia de D. Tomás. Y com
+aquest la amohinava á cartas tan ridículas com mal intencionadas, y á
+ella la tenia esporuguida l’idea de que pogués aliarse ab la Tárrega qu’
+ab sos imprudencias podria tirar per terra ’l prudent plan d’en Rodón,
+Da. Mercé ’s vejé precisada á seguir la correspondencia, limitantse á
+vaguetats y á aplassar continuament l’hora del atach.</p>
+<p>En Riudabets, mentrestant, frisava, comensava á desesperar de la
+conquista y ‘s deya interiorment qu’, en cas d’eixir burlat, las cosas
+no quedarian pas aixís. En aquesta situació, la pubilla enviá á
+cercarlo. En Joanet no tornava, y en sas cartas escabullia ’l cos. Se
+veya bé que no gosava á declarar la seva resolució de no fer res.</p>
+<p>–Si ell es tan baix, tan indigne, jo nó –exclamá la despitada
+muller.– Al cap y á la fí qué ha d’importarme ’l parer dels altres? ni
+quíns miraments li dech á un marit que ’s vá casar ab mí sens amor? Y
+per ventura vaig á venjar son afront ó ’l meu? Parlém clar: lo meu, lo
+meu; prou he esperat; massa, massa. Se ’m presenta un pretext y
+l’aprofito.</p>
+<p>En Riudabets comparegué é imposá condicions.</p>
+<p>–Totas las que vulga, á cambi d’una sola, ’l secret. Vosté ja sab com
+son aquí. Sense escándol, tot.</p>
+<p>–Entesos.</p>
+<p>Al meteix temps, Da. Isabel seguia sola ab sos fills en lo desfregat
+casal de Vilaniu, d’hont fusters y empaperadors no acabavan may
+d’anarsen. Per gran sòrt, son natural alegre y son instint travallador
+de catalana no deixavan entrar en son cor l’aburriment qu’ altras
+ciutadanas haurian sentit en mitj de la quietut ensopidora que s’havia
+apoderat de la vila. Los matins, arreglant los nens, vestintse ella,
+ajudant á endressar la casa, se li passavant volant. En havent esmorzat,
+dava un cop d’ull á las obras, acompanyava als nens al jardí pera
+veure’ls jugar una estona, brodava, escribia, y, si no l’en privava ‘l
+temps, eixia una estona á passeig ab los menuts. Los carruatjes se
+rovellavan en la cotxeria, ’l cotxero s’enmenava ’ls cavalls en
+carrandella á deixondirlos una estona pe’l camí de la Mayola, y ’s
+passava ’l resto del temps badallant ó jugant á domino en una táula de
+café. Y cada dia aixís, ab aquell tant me fá de qui ha vist molt y té
+assolida la pau desitjada, Da. Isabel no ’s preocupava de res més que de
+casa seva, no buscava en los periódichs sinó la confirmació de las novas
+que privadament rebia del seu pare y de D. Pau. Ni ella ’s dava compte
+de l’indiferencia que la corprenia. Las veus de Vilaniu que li enviavan
+llur ressó per boca de las criadas, no deixavan en son esperit més
+rastre qu’ una vaga melancolía molt semblant á la que li produhian las
+veus de la nit en la Mayola. Com un patró de barco busca en las
+inmensitats del espay l’ordre del dia y la tranquilitat, cada matí Da.
+Isabel treya ‘l cap al balcó, consultava l’espay, y ’s retirava
+tranquila veyent que ’l mon nadava entre ’ls explendors d’un sol argentí
+y d’un cel com un mirall. Son barco duya un viatje matemátich y prou
+placent pera abrigar lo més petit temor. Una tarde, qu’ ab los nens
+arribá fins al Pomeralt, d’hont la vila ‘s veya á vol d’aucell,
+apomadeta y blanca, los camps del voltant formant capritxós mosáich de
+pessas envellutadas, las ayguas corrent aixeridas entre tofuda arbreda,
+tot net, solitari y engalzat per una má primorosa, sota un cel puríssim
+que nuvolets d’or solcavan silenciosament; restá tan embadalida devant
+d’aquell espectacle de pau, que ’l nen no podia ferla caminar. Sos ulls
+toparen ab la paret del fossar que blanquejava més enllá de la vila, y
+no pogué contindre un gesto d’enuig. ¿Per qué allí la mort? Ella havia
+somniat en la vida, en eixa vida delitosa que llisca placent y
+gronxantse com l’aygua del riu, cantant eternament, sense saber ahont
+vá, enmirallant los explendors del cel, recullint á faldadas los
+diamantins raigs del sol; havia trobat, tota sorpresa, la caseta blanca
+anyorada en lo terratrémol del mon: havia recobrat la salut perduda, y
+arribat fins al matern absurdo de creure á sos fills salvats de la mort
+y del patir, per que, allí, ni la malaltía hi podia tindre estatje!
+Peró, tornada y tot á la realitat, sempre quedava Vilaniu, ab aquells
+cels, ab sa campinya gemada, ab l’ordre placévol de son panorama y la
+quietut de sos carrers hont lo sol s’adormía com en son llit dessitjat;
+sempre quedava Vilaniu com un trosset de Paradís. Y Da. Isabel comprenia
+que sos vehins arribessin á dir qu’, á l’altre mon, l’anyorarian. Ah!
+que bé li esqueya ’l nom! Era un niu, lo niu més placévol de la
+terra.</p>
+<p>No obstant, un dia, escribint á D. Pau, acabats los capítols de las
+graciositats dels nens y de las efusions íntimas, entre las quals hi
+apuntava una sospita molt agradosa, esforsá debadas la memoria pera
+omplir ni mitja fulla ab alguna nova de Vilaniu que donés més varietat á
+la carta. Da. Isabel se pará á pensar sériament, y trobá, tota sorpresa,
+qu’, en tres setmanas, sols l’havian visitada l’Albert, D. Ramon, y un
+cop Da. Francisca y en Riudabets.</p>
+<p>La casa Galcerán, de comú tan freqüentada, semblava un lloch apestat.
+Da. Isabel s’alarmá, s’esferehí de son aislament. Qué significava alló?
+Ni las Pons, ni las Montellás, ni las Puigs, ni las Viure, ni la
+Marqués, ni la Rodón, ni la Tárrega; cap més senyora que la pobre mare
+de l’Albert, portada allí potser per l’agrahiment. Fins llavors, no vejé
+que la Rodón y la Tárrega no hi havian posat los peus de sa arribada
+ensá, y si, violentant son natural, arribá á explicarse la miseria de la
+primera per la rivalitat política dels marits, ja no lográ compendre lo
+retrahiment de la pubilla Tárrega. Da. Isabel, massa confiada en sa
+ignocencia, ja no havia pensat més en aquell “vosté fa nosa” que sentí
+de llavis de l’Albert, primer rihent, després plorant. Sa vida
+consagrada al cuydado de sos tendres fills, despullada d’ambicións,
+extranya á tota complicació social y á la més insignificant provocació
+de luxo ó vanitat que pogués ofendre als habitants de Vilaniu, no era
+pera fer nosa, pera fer ensopegar la més modesta aspiració dels altres.
+No recordava haver ofés á ningú, ni haver abrigat propòsit de desayrar
+al més ínfim dels vilaniuhenchs. ¿A qué obehía, donchs, aquella retirada
+en massa? Cóm s’havia fet aquella buydor á son voltant en lo precís
+moment que ‘l seu marit acabava d’obtindre aplausos y llohansas de la
+vila en pes? Per forsa se li hauria escapat alguna indiscreció molt
+grossa que feriria la susceptibilitat dels vilaniuhenchs. Lo meteix D.
+Ramón, l’Albert meteix, la Montserrateta qu’, en tornant de la Mayola,
+no la deixava en forat ni finestra, havian aclarit las visitas. Desde
+las ocurrencias de la Mayola l’Albert no havia entrat á casa Galcerán
+tot sol. Al arribar aquí, Da. Isabel sonrigué. “Aprensions infantívolas,
+delicadesas del excelent Albertet que ‘l feyan més estimable.” Després
+pensá, encare, que potser fugiria de la persecució de la Montserrat, y
+’s posá á riure. Peró tornant á las demés relacions, pe’l enteniment de
+la dama atravessá ’l recórt del anónim com una veu insultant, y ’s
+encengué de vergonya y de despit. Arreu l’assaltá un boyrós
+pressentiment que la posá tremolosa. Hi pensá un xich y acabá per
+llensarlo de sí, dihent, en veu baixa, qu’ aquella infamia no podia
+haverse propagat, perque, despossehit de probas l’autor, no hauria
+tingut cara pera pregonarla. Per altra part, semblant vilesa no podia
+esser obra de més d’un. Da. Isabel respirá y hagué de convenir segona
+vegada en que, potser per ignorancia de las costums locals, havia comés
+alguna indiscreció. Disposta á descobrirla y repararla á tot cost,
+reprengué la ploma y exposá á son marit l’extranya situació que la
+rodejava, pregantli que, com més coneixedor de las costums de Vilaniu,
+vejés si ell dava en lo quid y ’l medi d’esmenarho.</p>
+<p>Tot ensemps se proposá explorar al meteix fi la bona fé de las
+personas que més confiansa li oferian. La que pochs dias ans se rabejava
+ab fruició en aquell bany de quietut, esgarrifavas are de tanta soletat.
+Lo dia s’escursava, las vetllas, més llargas cada cop, semblavan
+endormiscarse al ritme ensopidor del péndul de la saleta. Los nens al
+llit, Da. Isabel, seguint sos hábits ciutadans, s’endressava més, se
+posava flors al monyo, un pomet al pit y, encaixada en un balancí, un
+álbum ó llibre á las mans, havia esperat vanament agradosa tertulia. Per
+la plassa de las Monjas no passava ningú, ’ls fanals cremellejavan com
+coneixent llur inutilitat. Da. Isabel no gosava á obrir lo piano per por
+al rebombori que mouria en aquell desert. Aquella havia sigut l’hora
+brillant de la ciutat, l’hora de sos ignoscents deliquis, quan, recolzat
+lo cap en lo palco, deixava bressar l’esperit per las ondulacions
+desvaneixedoras d’un cant bén inspirat, quan, caragolada en la butaca de
+son salonet de confiansa, acullia ab ingénua rialla las ingeniositats de
+sos tertulis, ó, brillants los ulls, se llensava á discutir sos gustos é
+inclinacions pera ’ls altres incomprensibles. Ah! ella havia suspirat
+per la pau, per la tranquilitat vilatana; peró no per aquesta soletat,
+per aquest aislament ensopidor y salvatje! Nó, no volia seguir aixís,
+divorciada de sos semblants, indiferent als nous plahers d’una companyía
+agradosa y honrada. Closa la lletra, Da. Isabel s’arreglá un xich, tota
+plorosa, y eixí.</p>
+<p>Eran las cinch de la tarde. Los nens que sortian d’estudi paravan de
+pegarse ó de fer córrer per l’acera algun palet á peu coix, al veure á
+la dama avansar carrer de Santa Maria amunt. Llavors s’acoplaren y, á
+petitas voladas de pardal, alguns la seguiren, cridant: ¡la… del…
+diputat!… la… del… diputat!… Tot ensemps s’aixecavan cortinas dels
+balcons, cortinetas de las botigas, dònas tafaneras no repararen en
+eixir al llindar de las portas. Da. Isabel, qu’ al principi havia rigut
+interiorment, acabá per posarse séria, per indignarse contra aquella
+impertinencia qu’ anava prolongantse y no podia corretgir. “La… del…
+diputat… la… del… diputat!…” y alguna qu’ altra paraula lletja, seguia
+cridant la canalleta quan més impune veya la seva malesa. Y aixís hauria
+arribat l’avergonyida dama fins quí sab ahont, si no troba al pas al
+doctor Roig que desfé la turba á cops de mangala.</p>
+<p>–Son uns insolents, senyora, eh? psa! eh? psa!</p>
+<p>Da. Isabel pogué ab prou feynas dissimular sa indignació dihent qu’
+eran criaturas. Regraciá al bon vellet y, tota sofocada, cametas
+ajudeume entrá á casa Merly.</p>
+<p>Da. Francisca, que s’estava cosint en lo balconet del menjador,
+s’aixecá agradosament sorpresa, y passant per entre dos grans cistells
+de roba blanca:</p>
+<p>–Ay! filla, puji, puji –feu la bona senyora encaminantla escala amunt
+tot encreuhantse mellor lo blanquinós mocador de seda que duya al coll
+sobre l’hábit del Cárme que vestia.– Vinga, vinga, entri aquí á la sala…
+Calli qu’obriré un xich lo balcó… Tinch ajustat per las moscas… Are,
+aixís… Passi al sofá, filla, passi al sofá… segui ¡qué acalorada vé!…
+Ay, Deu meu, si fá una xafogor!… Y donchs? Com té la familia? qué sab
+del papá y de D. Pau? Quant honor! Vosté fa lo qu’ havia de fer jo; pero
+ab una criada sola, sempre falta…</p>
+<p>Da. Isabel li trencá la paraula ab una carinyosa apretada á la
+munyeca, peró sens badar boca. Llavors notá la mare del Albert que
+s’amiga plorava. Plena d’alarma, la feu desbotar.</p>
+<p>–Es una ridiculesa, ja ho sé; pero déixim treure aquesta opressió del
+pit.</p>
+<p>–Plori, filla meva, plori. Calli, qu’ aniré á veure si l’Albert hi
+es.</p>
+<p>La bona senyora buscá pretext pera que sola pogués mellor Da. Isabel
+desfogarse. Al cap d’una estoneta, dihent que ’l seu fill no hi era, y
+veyentla més calmada, preguntá discretament per la causa d’aquells plors
+y s’oferí en lo menester.</p>
+<p>–Ja es passat, res, una tontería, pero venia detrás d’un mal rato qu’
+es lo que ‘m porta aquí, y tot plegat ha fet feix. So una infelís, donya
+Francisqueta, tot ho acabo plorant, com las criaturas… Figuris que quan
+estava molt contenta aquí, de sobte me n’ adono que fá molts dias que no
+s’acosta ningú á casa; á casa, que vosté sab si’n hi venia de gent!
+Tanta soletat, pensant en las vetllas qu’ acabo de passar com una
+apestada en la meva saleta, li so franca, m’ alarma y m’ esgarrifa. Jo
+no estava avesada aixís, y ni m’ explico qu’ are ‘m passi. M’ ha
+assaltat l’escrúpol de que, sens voler haja ofés als nostres amichs,
+passant potser per alt, pobre de mi, alguna costum de Vilaniu que jo
+ignoro. Vosté, qu’ es tan bona, fará ‘l favor de dirmho, ó m’ explicará
+si sab algun altre motiu ab que jo no dono. Venint aquí per aquest
+objecte, he trobat unas criaturas que sortian d’estudi y, lo que may m’
+havia succehit, avuy comensan á seguirme cridant “la del diputat” “la
+del diputat” y qué sé jo quinas paraulotas. Com ja venia tota nerviosa,
+he anat excitantme y he arribat á posarme frenética quan he notat qu’
+aquells crits fixavan l’atenció de tothom sobre mí; he vingut, filla,
+com si ’m passessen Bória avall…</p>
+<p>–Pobre donya Isabel! Si qu’ ho sento. Las criaturas d’aquí son molt
+mal ensenyadas y no ha de ferne cas. De quin estudi son?… ¿Del carrer de
+Sta. Maria?… Ja ho diré á en Ramón.</p>
+<p>–No, ca! Déixiho corre. May m’ havia succehit. Un altre dia potser no
+n’ hauria fet cas. Es que com ja estava disgustada… En demés, diguim en
+confiansa á qué atribuheix aquest retrahiment de que so objecte?</p>
+<p>–Ay, filla, á res. Al carácter de la gent d’aquí, que, jo la primera,
+tots som molt retrets.</p>
+<p>–Peró si jo he tornat totas las visitas, si avans, la casa del meu
+marit ja sab vosté qu’ estava honrada continuament! Per Déu, siguim
+franca.</p>
+<p>–Peró, filla del meu cor, si vosté ha complert ab tothom, quín motiu
+vol que tingan? Cap, absolutament cap. Vosté es molt estimada, molt
+volguda, en fí, com vosté ’s mereix! No ’s fiqui dérias al cap sens
+fonament.</p>
+<p>Y la senzilla senyora seguia excusant de bona fé á sos convehíns ab
+rahóns tan poch convincents com la primera.</p>
+<p>–Es que som fets aixís; véu com m’ he portat jo? No dubtará pas del
+meu afecte? Tothom té las sevas obligacions, lo dia s’escursa…</p>
+<p>–Peró y las vetllas? Vosté sab si la primera vegada que vaig ser
+aquí’n teniam de tertulia…</p>
+<p>–Bé, sí, es veritat, peró es que vostés hi van estar poch temps.</p>
+<p>–Donchs, vol dir qu’ aquí l’amistat, ó ’l tracte, quan menos, no
+resisteix ni tres mesos?</p>
+<p>Da. Francisca, vilaniuhenca fins al moll del os, s’enrajolá tota,
+apurant son poch enginy pera desvaneixer aquella aprensió.</p>
+<p>–Aném, filla meva –acabá– ¿sab qu’ es tot aixó? Que vosté s’anyora.
+Oh, sí filla, sí: vosté s’anyora. Y ’s comprén… feta á ciutat, are li
+passa com al nostre Albert. Després, sense don Pau aquí… Lo marit
+s’anyora molt ¿no es veritat?… Peró veurá, ja ho arreglarém. ¿No li
+agrada fer lo tresillo? Obri un tresillo y vosté veurá com té gent… Alló
+d’enrahonar tota la vetlla també… De qué vol que ’s parli?… Una s’hi
+adorm. Si, filla, sí; jo no vull que s’anyori. Cada vespre vindrém ab en
+Ramón y l’Albertet, y farém un tresillo. ¿Cóm vol passar mellor la
+vetlla, are, sense funcións d’iglesia?… Ja veurá pe ’l novenari d’ánimas
+y després per la Quaresma, quinas funcións més hermosas! Peró
+mentrestant, farém lo nostre tresillet, y ni vosté ni ’l meu fill
+trobarán las vetllas tan pesadas.</p>
+<p>A Da. Isabel ja gayre bé li escapava ’l riure.</p>
+<p>–Nó, nó, –digué– vostés se sacrificarian, donya Francisqueta, vosté
+es un ángel y jo no he d’abusar.</p>
+<p>–Res d’aixó; filla meva. Veji si jo comportaré… En fí, ja está dit…
+Uy, á’n en Ramon á bodas lo convida! Jo so trumfo molt fluix ¿sab? peró
+sempre serviré pera anar de segon… Ay, quan sentirá l’Albertet no
+haberse trobat á casa! Los hi estém tots tan agrahits…</p>
+<p>–Es estrany que sigui fòra… També ell m’ ha abandonat –saltá Da.
+Isabel.</p>
+<p>La Sra. Merly explicá, llavors, que ‘l seu fill eixia cada tarde á
+fer llarchs passeigs, potser pera espolsarse aquell aburriment qu’ era
+per’ ella un clau. May hauria cregut que ’l seu fill tingués tanta
+aburrició á Vilaniu.</p>
+<p>–Veji, y tan bonich qu’ es, veritat? Tan bé com s’hi está!… Res, son
+joves!… Lo seu pare diu que s’hi anirá fent… Peró es qu’ aquí tot
+l’enfada, tot. Are está rabiós perque diu que l’advocat Pinyol, en un
+plet que ‘s portan, no tenint cap rahó en favor del seu client pera
+eximirlo de pagar un deute que se li reclama, vol fer passar per boig al
+client del meu fill. ¡Y no sab l’Albertet qu’ aquell bon senyor es tot
+un estrofa! Donchs, per qué extranyarse de semblants picardias? Bé prou
+que se’n reeixirá ’l meu fill, no li sembla?</p>
+<p>Per dolsas qu’ arribessen al cor las ingenuitats de la bona senyora,
+no podian desvaneixer los temors de Da. Isabel. Aixís es que ’s despedí
+pera anar á casa Montellá hont Da. Rosa ó la Montserrateta la treurian
+mellor de dubtes. Peró ja un cop dreta, Da. Francisca se li acostá á
+l’orella y feu tot baixet:</p>
+<p>–Vol dir, donya Isabel, que no té novedats?</p>
+<p>La Galcerán s’enrogí un xich y sonrihent respongué:</p>
+<p>–No ho voldria pas, donya Francisqueta.</p>
+<p>–Um! no sé que li veig á la cara. Y aquesta tristesa!…</p>
+<p>Da. Isabel arribá á casa Montellá pensant que potser la Sra. Merly
+havia dat ab la causa de son sobtat frenesí.</p>
+<p>En la sala d’aquella casa estavan prenent xacolata Da. Rosa, la
+Montserrat y la pubilla. Ja feya dias que Vilaniu anava plé del epissodi
+de la font del Roure. Peró las amigas de Da. Isabel, en un principi, no
+hi volgueren creure. Totas maliciavan de las Ocas. Aquella veu seria una
+invenció d’ellas, quals fins eran prou fácils de presumir.</p>
+<p>–Are figúrinse! donya Isabel! –havia exclamat la vella Montellá–
+Pobre senyora, una persona á qui jo donaria ’l combregar á las foscas!
+Tot aixó son mentidas com la del cassino; prou la conech jo á la
+gent!</p>
+<p>Peró en quan la veu arribá á noticia de la Montserrateta, aquesta
+comensá á rumiar sériament. “Ella, una noya de tant de mérit, no podia
+explicarse la fredor invencible de l’Albert sens una causa molt fonda.
+Heus’aquí ‘l misteri. Oh, sí!” Y l’enamorada Montserrat no pará fins á
+sentir l’explicació del fet de llavis del meteix Riudabets. Com lo tal
+era tingut per amich dels Galceráns y home inofensiu, ja no hi havia
+dubte. La Montserrat, presa del major despit desd’aquella hora, ja no
+callá, girá l’esquena á la rival, ajudá ab tot l’ardor d’una gelosa á
+esbombar la calumnia, y estrenyé sens reparo y contra la voluntat de sa
+mare las amistats ab la pubilla. De llavors, la sorda calumnia fou com
+una inundació mansa qu’ aná extenentse per Vilaniu, enfondrant
+l’admiració sentida envers la Galcerán, ofegant sas amistats, sumergint
+tots los cors en lo llot del desengany. Las ex-amigas, considerantse
+vilment enganyadas, y seguint la costum dels pobles, posaren en
+interdicte á l’adúltera, y s’allunyaren d’ella per’ evitarse la
+necessitat de majors desayres.</p>
+<p>–Oh, oh, quín mon! Jo no ho puch creure, jo me’n faig creus! –deya
+Da. Rosa, aquella tarde, ab l’ánim encare vacilant.</p>
+<p>–Donchs, no ho dubtis, mamá. Tu ets massa senzilla; si llegissis com
+jo, veurias si n’ hi ha de gent hipócrita en lo gran mon. Sabs hont no
+las trobarias aquestas cosas? Entre ’ls montanyesos y la gent del poble.
+Allí hi ha bons cors, peró entre la gent que figura per las ciutats?…
+Uy! dels jovenets inesperts, aqueixas dònas ne fan lo que’n volen… Hi ha
+unas intrigas! Si jo’t contés certas historias, la de Dalila, per
+exemple… perque encare que’n digui novelas ó’n fassi un drama, ell no
+las inventará pas… si jo’t contés certas historias de Fellet…</p>
+<p>–Y sí, senyora, sí; jo no sé com es vosté –interposá hipócritament la
+pubilla, tot caixalant la sucada que tenia en la boca.</p>
+<p>Peró en aquest moment entrá Da. Isabel. La pubilla no s’hi pensá un
+instant, s’aixecá en sech, deixá ‘l plat demunt la táula, y, ab una
+inclinació de cap fredíssima, ’s despedí, seguida de la Montserrat que,
+sens haver dit res á l’antigua amiga, s’esforsava en agassajar are á
+aquella insolent. Da. Isabel estigué á punt de caure en rodó; peró sa
+conciencia la sostingué, permetentli resistir ab imponent dignitat la
+violentíssima sorpresa qu’ acabava de fer intolerable ab son estrany
+encongiment Da. Rosa. Desistint de la més insignificant pregunta y, sens
+pendre ni cadira, la Galcerán se contentá en castigar l’afront d’aquella
+amiga dihent:</p>
+<p>–No s’apuri, donya Rosa, no s’apuri. En pocas horas he aprés més á
+Vilaniu qu’ en tot lo qu’ he viscut á ciutat. May havia vist tanta
+miseria.</p>
+<p>La Sra. Montellá rebé, més compungida qu’ irada, aquest cop de fuhet.
+Sos ulls revelavan més indecisió que mala voluntat, peró la pobre no
+sabia com surtirse del apuro…</p>
+<p>–La té de perdonar –gosá á dir ab tremolosa veu, referintse á la
+Tárrega.– La pobre senyora viu dominada per la preocupació política del
+seu marit, íntim d’en Rodón, de qui ‘s diu qu’ es pres per voluntat de
+D. Pau…</p>
+<p>–Ah!… Donchs es graciós que se ‘m fassi responsable dels actes del
+meu marit. Y si ho só ¿cóm olvida aqueixa infelís lo que no son
+suposicións sinó certesas? Cóm olvida qu’ á gestións del meu marit deu
+lo seu la llibertat? –respongué Da. Isabel, empassantse duas llágrimas
+de fel y lluytant pera cordarse un botonet del guant, evidentment
+perturbada. Y no volent afegir una paraula sobre la Montserrat que no
+reapareixía, ’s retirá á casa seva, tremolantli las camas, plena
+d’indignació y de la més fonda tristesa.</p>
+<p>Aquell meteix vespre, comparegueren á casa Galcerán Da. Francisca y
+son fill, aquest portant á la cara l’expressió del metje qu’ assisteix á
+un malalt desahuciat. Los ulls de la senzilla alcaldesa, en cambi,
+resplendian com sol de bonansa. “Ah, quin acudit lo seu! Ab lo tresillet
+curaria l’anyoransa d’aquells dos cors.”</p>
+<p>Entraren en la saleta estimada de Da. Isabel. Da. Francisca, poch
+amant de l’inestabilitat dels balancins que comprometian l’aplom de son
+bon regent, va seures en un sofanet, mentres son fill se refugiava al
+altre extrém de la pessa amagant la cara entre las planas d’un gran
+llibre de grabats que tenia obert sobre ’ls genolls. La senyora de la
+casa ocupá ’l balancí inmediat al sofanet.</p>
+<p>–Bé, bé: ¿ja té ’ls nens al llit? Aixó es bo… Que tal? está més
+animadeta?… No ’s fiqui manias al cap, per Deu. Aquí tothom l’estima… Ja
+l’hi he dit aquesta tarde, vosté y l’Albert lo que tenen es anyorament,
+res més… En Ramón vindrá aviat, farém lo tresillet, y veurá com nos
+distraurém.</p>
+<p>Da. Isabel, més que pera justificar la seva tristesa, pera desfogarse
+un xich, explicá llavors la grosseria rebuda de la pubilla Tárrega y
+l’estranya actitut de las Montellás. Da. Francisca comensá per fersen
+creus, peró acabá explicantho com una nimietat natural que passaria. Si
+’l gran llibre hagués sigut transparent, las duas senyoras haurian vist
+com l’Albert se mossegava ’ls llavis, com creixia en sa cara la
+preocupació.</p>
+<p>–Ja li ha dit bé donya Rosa: tot aixó son ressentiments polítichs
+molt perdonables, que passarán; créguiho, passarán –feu la vella
+Merly.</p>
+<p>–Miseria, enveja! –exclamá en veu aspre l’Albert.</p>
+<p>–Sí, també, un xich d’enveja. Véu, vosté es més elegant, la primera
+senyora de Vilaniu… y vosté ja sab com som las pobres donas… plenas de
+flaquesas.</p>
+<p>–No crech, donya Francisca, que vosté haja pensat may com ellas.</p>
+<p>–Ah, jo, pobre de mí, so massa poca cosa… peró la Sumpteta, quan
+vosté no era aquí, se partia ab la Rodón lo primer paper… Ey, ja ho pot
+pensar, jo ho he sentit á dir, que, pobre de mí, ni ho he vist tan
+sols.</p>
+<p>Y Da. Francisca, ab una senzillesa qu’ alarmava molts cops á son
+fill, esplicá, entre riallas, l’historia d’un viatge á Barcelona que
+feren las rivals de Da. Isabel pera provehirse de vestits y gorros ab
+que sostindre la competencia que las amenassava.</p>
+<p>–Ay, Deu meu, que graciós! –esclafí la Galcerán, distreta de sas
+tristesas.– ¿Y qué n’ haig de fer dels meus bonichs á Vilaniu? Pobres
+senyoras! aixó las ha amohinadas? Ja poden posarsho tot y despullarse de
+las sevas envejas y pors, que jo no he de disputárlashi ab lo meu luxo
+l’imperi de Vilaniu.</p>
+<p>Peró entre-mitj d’aquestas paraulas qu’ anaren prenent un tó amargant
+á mesura que brollavan, lo mot “nosa” y l’anónim ressucitavan en lo
+recort de la dama y del Albert ab vesllums d’una revelació tristíssima.
+No hi cabia dubte, l’Albert ho havia endevinat lo primer dia. Heus’aquí
+la font de tota aquella infamia. La gran pena del jove era ’l no poder
+topar ab lo culpable pera inutilisarlo. Peró cóm lograrho, si tot pas en
+aquest sentit faria creixer la sospita y comprometeria més á Da.
+Isabel?</p>
+<p>Arribá D. Ramón.</p>
+<p>–Ditxosos ulls…</p>
+<p>–No ho te d’extranyar, senyora. En aquestos temps l’alcalde es com un
+metje quan hi ha una mala passa; ‘ls conspiradors no’ns deixan viure. Y
+ademés, com lo pobre Godall era tan deixat… he trobat tots los serveys
+que no ’s pot dir. Es precís remontarla, aquesta vila, remontarla. Jo
+voldria deixar rastre de la meva administració; peró hi ha molt que fer,
+y ningú m’ ajuda, donya Isabel. Aixó es un camp perdut, no ha vist gent
+més abandonada, tot s’ho tiran á l’esquena, tot ho hem de fer lo
+secretari y jo.</p>
+<p>D. Ramón prengué un polvo, y comensá á estornudar y tossir ab una tos
+apoplética que li feya saltar los ulls y li encenia la cara. Sa muller
+li arrancá la mangala que tenia entre camas, per por de que ab algun
+capbussó no s’esguerrés. Peró ’l bon vell, entre ’ls estornuts y la tos,
+no parava de garlar, explicant sos projectes de melloras urbanas, sos
+acorts, los obstacles que trobava, las astucias de que ’s valia pera
+vénce’ls, delatant ab lo calor de sa veu, malgrat las queixas y gemechs
+que prodigava, l’entussiasme que per son cárrech sentia.</p>
+<p>–Aném, aném, no’t queixis, que t’ agrada una mica –escapá á Da.
+Francisca.</p>
+<p>–Oh, si tot l’ajuntament fos com jo… Peró si la més petita cosa ‘m
+costa cent sermons y enrabiadas. Aquí ho teniu: avuy he lograt fer mudar
+la llosa d’aquell cup hont va enfonzarse una cama l’Albertet, sabs noy?
+Donchs bé; sabéu lo que m’ ha costat? Ja fa un mes y mitj… (quinze…
+trenta… quarante cinch…) sí, ja deya bé: fa un mes y mitj que só
+alcalde… donchs un mes y mitj he hagut de bregar pera remoure una pedra
+del carrer. Figúrinse lo que ‘m costará conseguir que ’s tapin tots los
+cups que donan á la via pública; figúrinse lo qu’ ha de costarme
+replantar tots los arbres que mancan á plassas y carrers… Y no dich res
+de la part referent al ordre públich; si no fos l’arrasser de don Pau…
+Oy, que… té, noy; mírat aquest periódich… tu que potser tens simpatías
+pe’ls caps-calents que l’escriuhen… Jo m’ ho haig de fer tot, donya
+Isabel, de fiscal, de tot. En arribant lo correu, ja ‘m trobará á
+l’administració pera revisar la prensa qu’ arriba y seqüestrar, quan
+convé, las infamias qu’ avuy s’estampan… Mira, noy, mira aquest article…
+“<em>Esperemos.</em>”</p>
+<p>Y D. Ramón, que ja no estornudava ni tossia, ni ’s mocava
+estrepitosament, comensá á aixugarse tot frenétich la sanguínea calva de
+son front, mentres l’Albert llegia sonrisent las ignocents reticencias
+d’un pobre imitador de’n Lorenzana.</p>
+<p>–Oh, aquest <em>Huracan</em>, aquest <em>Huracan</em>! ja’t dich jo
+qu’ aquí no entrará, que no’ns arrencará ni una alfábrega, mentres duga
+vara don Ramón Merly. Com Merly que ‘m dich, t’ ho juro. Ja fa tres dias
+que tiro tot lo feix al foch.</p>
+<p>Peró ‘ls esforsos de D. Ramón de res servian. Alguns exemplars
+d’<em>El Huracan</em> venian clandestinament y, de má á má, eran llegits
+d’amagat boy per mitj poble.</p>
+<p>L’ Albert y Da. Isabel se mossegavan lo llavi per no riure; Da.
+Francisca patia, pensant que ’s renyava crudelment á son fill. “¿A qué
+venia alló, si ’l pobre xicot no ’s ficava en política?”</p>
+<p>–Y digui, donya Isabel, parlém d’una altra cosa –’ls empaperadors han
+acabat?</p>
+<p>–Avuy, gracias á Déu.</p>
+<p>–Li deixan be? N’ está contenta?</p>
+<p>–Si ho vol veure…</p>
+<p>–No ’m sabria pas mal; ocupat aixís, no he pogut…</p>
+<p>Las derreras paraulas se perderen fòra la porta qu’ acabavan de
+passar tots menos l’Albert, molt entretingut encare ab l’infantívola
+entremaliadura del autor d’<em>Esperemos</em>. Al arribar al fí, lo
+tich-tach del péndul l’avisá de que estava sol, y pera distraure son
+aburriment seguí llegint <em>El Huracan</em>. Llegint, llegint, no li
+semblá ja tan mansa, sinó molt perillosa y enverinada la secció que
+contenia ‘l periódich, titulada <em>Tumbos</em>, hont hi lluhian, ab
+noms disfressats peró ben transparents, murmuracións de safreig que
+tacavan l’honra privada de la familia reyal, de las primeras figuras del
+partit moderat. Los ulls de l’Albert passaren ab fástich sobre tot
+aquell fangar miserable, pera topar ab l’epígraf <em>Devastaciones</em>
+qu’ era cap d’un altre secció, á judicar, més cohenta encare. Sota ’l
+meteix epígraf y en ratllas ben espayadas, llegí tot sorprés, l’Albert,
+uns versets <em>A Pablo</em>.</p>
+<p>Un pressentiment crudel llansá ’ls ulls del jove sobre ’ls versos,
+que deyan:</p>
+<p><em>Guarda, Pablo, guarda, Pablo, guarda bien á tu muger; si una
+llave no te basta, guárdala Pablo con tres.</em></p>
+<p>Ah! heus’aquí al calumniador desvergonyintse, llensant ja ‘l sach de
+plomissol al vent, posant l’honra de Da. Isabel á la vergonya ab tota la
+cobardía d’un traydor de cantonada qu’ avía ‘l trabuch, lo llensa á
+terra y cuyta á amagarse aprofitant las tenebrors de la nit! Brava
+missió la d’autor anónim, més gran encare la del periodista alevós! L’
+ira, l’odi, la set de coneixer al fautor de tanta infamia pera ofegarlo
+enfonzantli ‘l meteix periódich fins á la gola, creixia per moments en
+l’esperit de l’Albert. Ell prou veya l’orígen de tot, prou coneixia las
+inspiradoras de tot, peró eran donas ab quí no podia anar á cops de
+puny, y si en algun home pecava, faltávanli probas pera escometrel sens
+por d’errar. Anar á la redacció d’<em>El Huracan</em>? Ja sabia prou per
+bonas referencias lo que s’hi passa á las redaccións. Totas las
+infamias, totas las calumnias hi son de generació espontánea, naixen com
+bolets de dintre las caixas, fins lo caixista las arreplega ab una vena
+als ulls y se las troba l’endemá, com per encantament, en lo diari.
+Tothom li arronsaria las espatllas y clouria ‘ls llavis ab la major
+estupefacció. Tothom li daria mil satisfaccions, li faria mil
+reverencias. Un cop fora, tots se riurian de tanta mansuetut, y llestos.
+“¡Ah, noy mira, ja hem conegut lo galán!” exclamarian. Com may,
+s’apoderá de l’Albert lo desitj d’abandonar Vilaniu. Lo qu’ á estonas li
+semblava una cobardia y á estonas un perill pitjor per Da. Isabel, ho
+veya are com una necessitat, com un deber sacrosant que ’s proposava
+cumplir. Aquell vespre meteix posaria fil á l’agulla; estava resolt,
+escriuria al Sr. Olivó demanantli un lloch en son despaig.</p>
+<p>En aquest punt de sas reflexións, los altres tornaren á entrar ab
+conversa animada y ben estranya á la conturbació de l’Albert. Aquest se
+ficá <em>El Huracan</em> á la butxaca ab l’amarga avaricia del suicida
+que s’amaga l’eyna de matarse.</p>
+<p>Derrera ‘ls entrants, vingué la cambrera á obrir la táula de jòch. Lo
+tresillo comensá, y l’Albert no tingué més remey que péndrehi part.
+Debadas probá d’escondir l’estat de la seva ánima y fingir tranquilitat.
+Son pensament navegava per un mar oratjós, are pensant en l’efecte que
+causarian á D. Pau aquells versos pera tothom més enigmátichs ó dubtosos
+que per’ ell; are espiant si son pare amagava coneixe’ls ó si realment
+s’havian escapat de sa acció fiscal; més tart pensant en lo disgust que
+causaria sa fugida á las tres personas estimadas que tenia devant, ó en
+lo perill en que deixava tal volta á l’Isabel, quan pensava sacrificarse
+per sa salvació. Lo ceny contret, la vista perduda denunciavan ben bé
+tota la perturbació de son esperit á Da. Isabel, que sabia, temps ha, de
+quin peu se dolia son amich. Per sort d’abdós, no passava aixís ab lo
+matrimoni Merly. D. Ramón, ofuscat pel jòch, Da. Francisca posanthi ’ls
+cinch sentits com persona tímida que tremola de fer un disbarat, jugavan
+sens alsar la vista de las cartas, fins quan lo primer comentava las
+malas jugadas ó s’esclamava de las garrafals distraccións que son fill
+cometia.</p>
+<p>Un cop á la táula ab los nusets dels dits:</p>
+<p>–Noy, aixís no ‘s pot jugar; no sé en qué pensas! Ab quatre trumfos
+forts á las mans te rendeixes? Va, noy, t’ enviarém á estudi. Al dimoni!
+al mitj d’una posta com aquesta?… Qui juga no dorm.</p>
+<p>Peró fins dihent aixó, ó ’s mocava, ó escapsava, ó contava las
+fitxas, ó tenia l’ull cobdiciós de jugador fit en lo vano de cartas que
+son fill sostenia ab la má esquerra.</p>
+<h3 id="vii-1">VII</h3>
+<p>Feya vuyt dias que durava ‘l tresillo, y que las esperansas de Da.
+Francisca, lluny de refermarse, anavan decandint més y més, quan
+l’Albert, llegida una carta qu’ acabava de rebre, cridá á la seva mare
+dins del escriptori. Era poch ans de mitjdia, hora en que D. Ramón
+exercia sa patriarcal autoritat de corretgir petitas faltas é imposar
+multas desde l’alcaldia. Da. Francisca entrá en l’escriptori de son
+fill, mitj tremolant. ¿Qué voldria en aquellas horas y ab aquell
+misteri? De segur que ’l pressentiment boyrós d’una determinació
+dolorosa que venia tement dias há, anava á realisarse.</p>
+<p>–Fássim el favor de seure, mare –digué l’Albert, tot donant un tom á
+la clau de la porta.</p>
+<p>L’ Albert estava descolorit; la carta, mitj plegada, destacava
+cruament de la negra cartera. Da. Francisca, las mans sobre ‘ls genolls,
+portava l’esguart interrogant de la carta á la cara esgroguehida de son
+fill. Aquest s’havia deixat caure en la cadira de brassos, lo colze
+esquer en un d’ells, la má oberta resseguint de dalt á baix y de baix á
+dalt tota sa fas ennuvolada. Per fí ’l xicot trobá una fórmula ab que
+comensar: –Mare, vosté que té bon geni y que m’ estima tant, no
+s’agraviará. Vosté ja ho veu: quan m’ han cridat, he vingut, m’ he
+esforsat en travallar, en distraure l’aburriment, en obrir los ulls pera
+veure tot lo bo que Vilaniu té pera vostés; he reflexionat, no com un
+noy, sinó com un home que té ’l destí al devant, clar, net, desbrossat,
+y que vol cumplirlo, resignat, content de la sòrt… Tot ha sigut inútil:
+jo no tinch de dir á qui ho ha tocat, quína consideració social disfruto
+á la vila, cóm y ab quín encarnissament tinch de bregar ab los meus
+companys de carrera, quína vida porto, quín humor tragino, quína
+divergencia més dolorosa –sobre tot pera vosté, mare, sobre tot pera
+vosté– quína divergencia de parers existeix entre ’l meu pare y jo.</p>
+<p>Una llágrima tremolá en los ulls de la mare.</p>
+<p>–Te’n vols tornar? –exclamá, en veu trencada.– Ja m’ ho temia, ja m’
+ho temia!… Jo… prou… m’ he… esfor…sat… pera ferte… agradosa la vida…
+peró… no… n’ he… sapigut prou!… Pobre de mí… so tan…</p>
+<p>Un nus á la gola no la deixava parlar.</p>
+<p>–Cálli, mare meva, per Déu… me trenca ’l cor.</p>
+<p>L’ Albert plorava també, y apoderantse de la má de sa mare, la besava
+ab contrició, sentint tot ensemps com reposavan sobre son front los
+llavis d’aquella desconsolada. Regná per breus moments lo silenci
+llagrimejant dels greus dolors.</p>
+<p>–Lo temps aprémia, mare, –digué, per fí, ‘l jove, fent cor fort–
+No’ns entreguém al sentiment; lo pare pot arribar y promoure ’l disgust
+que jo refujo… Déixim parlar serenament. Ja pot pensar que no tracto
+d’abandonar als meus pares per sempre. Tornaré, tornaré, mare meva,
+tornaré ó, si no causa á vostés cap esfors, vostés se’n vindrán més tart
+á viure ab mí á Barcelona. Se tracta d’una ausencia necessaria y potser
+curta. Vosté ja sab si soch nerviós y exaltat de part de dins. Jo no
+tinch lo consol de tants que s’esbravan á crits y gemechs. Aquí ’m
+consumo, no per vostés, mare meva, sinó per la gent de la vila. Déixim
+anar á referme, á que ’m passin las aprensions que potser no son més qu’
+una criaturada, déixim ferme home y adquirir l’experiencia que ‘m falta,
+en un altre element pera mí més simpátich, y tornaré. Aquí tinch una
+carta del senyor Olivó ab quí he fet práctica. Lo senyor Olivó está ja
+cansat y m’ ofereix la meytat d’honoraris dels seus negocis; ell rebrá
+‘ls clients, me guiará y jo dictaré ’ls escrits y pujaré als informes.
+Es una proposició excelent qu’, estimantme, vosté no voldrá que
+rebutji…</p>
+<p>Da. Francisca seguia bregant pera ofegarse ’l singlot que li feya
+saltar lo pit traydorament.</p>
+<p>–Sí, cregui –seguia l’Albert– jo tornaré y, ademés, faré anadas y
+vingudas… Barcelona no es tan lluny… la veuré sovint… y podré ferme un
+nom y una posició mellor qu’ aquí.</p>
+<p>La mare anava afirmant ab lo cap, peró singlotant encare y sens esma
+pera parlar.</p>
+<p>–Donchs bé; vosté ja sab com es lo meu pare: de cara á cara, voldria
+ferme sentir lo pes de la seva autoritat que jo acato y venero, peró que
+‘m mortifica quan la veig imposarse pe ’l gust d’imposarla, pe ’l gust
+de cridar y res més. Jo sé qu’, un cop fòra, lo meu pare veurá fredament
+las ventatjas d’aquest determini y acabará per alegrarsen. Fássim,
+donchs, la caritat d’ocultar lo meu plan y d’ajudarme á, dihemne, fugir
+á la quieta. Vosté, que m’ estima tant, sufrirá, ab més resignació y
+prudencia que jo, la primera embestida. Al pare aviat li passará
+l’enfado, si arriba á tenirlo, y una carta meva, després, lo convertirá
+en goig. Créguim, mare, dissimulém y obrém; demá, ben d’hora, me’n iré.
+No ’s desconsoli; tornaré aviat.</p>
+<p>Da. Francisca s’aixecá pera llensarse en estreta abrassada al coll de
+son fill. Un vol de tendres petons despertá ‘ls ecos honrats d’aquella
+estánsia, y ’l sol, que s’estrellava en las brunyidas rajolas, irisá
+amorós las llágrimas qu’ al caure atravessavan son feix més argentí. L’
+Albert caygué aplomat en la cadira, lo cap ajegut entre ’ls brassos; la
+mare tombá la clau y desaparegué sens badar boca.</p>
+<p>Mitj’ hora després, s’asseyan á táula ab lo vell Merly, esforsantse
+en dissimular la tristor de llurs esperits. Peró ni per qué dissimularla
+si ’l bon alcalde no estava per ells? No’n tenia pocas de cabórias
+aquell dia D. Ramon! <em>El Huracán</em> havia arribat més insolent que
+may.</p>
+<p>–Ja ‘l veurás, noy, á dalt hi ha ’l feix qu’ he detingut. Després,
+dígam qu’ está escrit per plomas ridículas é insignificants. L’ autor
+del <em>Esperemos</em> es un Marat, un infame en tota l’extensió de la
+paráula. Avuy hi té un article titolat <em>Oleada</em>, que no te’n dich
+res. Jo no sé com lo gobern deixa passar semblants cosas; no ho entench.
+Sembla que tothom s’ha begut l’enteniment. Ja veurás quín modo de parlar
+de Sor Patrocini, del pare Claret, d’en Marfori y fins de la Reyna! Es
+infame, asquerós y, per suposat, sens anomenarlos, eh?, ‘l gran valent!
+Ja té rahó ’l general Poudor, ja. Aquí no pot gobernar sinó ’l sabre,
+peró un sabre bén fort. O’ Donell ja ho va dir: (per més que no siga
+dels meus, li haig de fer justicia) aixó es un <em>presidio suelto</em>.
+Y tal si ho es y si es aquesta la mare dels ous! Afigureuvos lo que ’m
+passa are…</p>
+<p>D. Ramón explicá á la menuda la guerra que se li havia encés dins del
+Ajuntament no més al anunciar son projecte de replantació d’arbres ab lo
+producte de las multas. Havia contat los que mancavan á plassas y
+passeigs, que no muntavan á trenta. “Dihém trenta y posemlos á trenta
+rals, son nou cents rals, quaranta cinch duros lo que costarian;
+perdonantne un bon grapat, las multas d’una anyada bén bé pujan á cent
+duros. Veyéu si, sense que ningú se’n ressentís y quedant de sobras pera
+emblanquinar l’escorxador, no n’ hi ha pera fer una mellora com aquella,
+qu’ hermoseja la vila y es una comoditat? Aixó son fabas contadas.
+Donchs no hi ha medi de convence’ls;… qu’ es car, qu’ es car… Y encare
+una cosa pitjor, que no la vull dir per no comprometre al secretari,
+peró que la purgará en Garí: ja ho veurá si me’n haig de fer unas calsas
+ó nó! L’ estrafalari! <em>Piensa el ladron</em>… Lo meteix que
+criticarme l’haver posat de mosso dels regidors á en Magret dihent que
+tot ho vull pera casa. ¿Que no ho veuhen qu’ aquell Quim es un adormit,
+que sempre está á tres quarts de quinze?”</p>
+<p>Da. Francísca reullá á son fill, tement l’efecte que li causaria
+veure al seu pare en lluyta tan enverinada per cosas que l’Albert
+calificava sempre d’insignificants. Mes aquest quí sab hont era! Son
+esguart vagava de las parets del reduhit menjador al balconet per hont
+se veya gran llenca de cel arrancant de la paret ab que ‘s tancava ’l
+pati de derrera. Més enllá de la paret hi havia ’l camp, la carretera á
+má dreta, amunt, amunt, tirant cap á la mateixa má, la Mayola ab son
+reixat y, al peu, un anónim; més amunt encare, á má esquerra, la font
+del Roure y una dama plorant, demanantli protecció. D’allí, d’aquell
+dia, totas sas tribulacions, tot lo malestar consumit á dalt, dins de la
+presó daurada. Y tot aixó ell ho havia callat á sa mare, aquella santa
+dóna que s’escorxaría ’l pit pera que ’l seu fill hi begués fins
+l’última gota de sanch, si ab aquesta transfusió pogués donarli un
+moment de goig. Y ell anava á deixarla, á abandonar á aquell candorós
+vellet, temperament y cor de San Pere que, per son fill, tallaria
+l’orella á un altre Malcus, després lo negaria tres cops y acabaria
+deixantse crucificar per ell. A tots dos anava á deixarlos en aquell
+menjadoret que servava encare las mateixas pinturas esblaymadas de
+vellesa, los mateixos grabats del <em>Quijote</em> que, de menut, vejé
+penjant prop del sostre, en aquella mateixa táula hont menjá las
+primeras sopas, hont dormí demunt del plat, hont feu los primers ninots
+y ’ls primers versos á la vehina del devant. Ah! cóm corre la vida, cóm
+se transforman los esperits dins del motllo social en que se ’ls
+prempsa! Y l’Albert cregué, per un moment, haver viscut mil anys, y
+sentí escoure en son cos la fiblada del remordiment, pensant qu’ anava á
+cometre una gran injusticia!</p>
+<p>Mentrestant havian menjat la sopa y s’estavan acabant lo bullit del
+que, ni fill ni mare, feyan gran cas.</p>
+<p>–Ah –saltá D. Ramon, apurat per si sol l’assumpto dels arbres.– ¿No
+sabéu quina’n porta l’<em>Huracan</em>? Aquesta sí que es bona, mal que
+li pesi y se’n serveixi pera fer amenassas que no tocan en lloch. Porta
+qu’ en Rodón ha sigut trasladat á Barcelona y tancat á la Ciutadela com
+presoner de guerra. Si ’l judican los militars, ja li posarán palla á
+l’esquella. Que hi torni.</p>
+<p>–Home, home, no t’ apassionis; al cap y á la fí es un bon subjecte, y
+per política es molt trist…</p>
+<p>–Per política? Estariam frescos que no poguessen castigar, á garrot
+si convé, als delinqüents polítichs! Véten aquí un altre que no ha filat
+d’avuy!</p>
+<p>–Home, y si ’ls altres guanyessen y ho fessen ab tu?</p>
+<p>–Aixó son figas d’un altre paner. Farian una gran injusticia, perque
+jo no conspiraria…</p>
+<p>–No obstant ho has fet ja.</p>
+<p>–Bé, calla, calla! Jo may he conspirat contra la rahó, contra lo qu’
+es sant y bó, lo qu’ es necessari pera ’l bon ordre social…</p>
+<p>Y com aixó ho deya servintse ví, n’ oferí de sobte á l’Albert, que no
+n’ havia tastat encare.</p>
+<p>–Ne vols, noy? Vaja, acosta la copa ¿qué fas? No’t deu agradar gayre
+tot aixó que dich, eh? Donchs es la pura veritat, per més que barrinis y
+barrinis en silenci quí sab quins discursos contra lo que diu ton
+pare.</p>
+<p>Eran las únicas paraulas que cullia ‘l capficat Albert de tota
+aquella polémica, des qu’ havia sentit la nova de la traslació d’en
+Rodón.</p>
+<p>“Si l’anónim, –pensava– si ’ls versos del <em>Huracán</em> obeheixen
+á la tírria política que hi ha contra D. Pau, la calumnia ’s
+desvergonyirá més y més. Me’n haig d’anar, me’n haig d’anar, no hi ha
+remey. Fòra jo d’aquí, ni D. Pau ni ’l públich creurán á aquellas malas
+llenguas. Que li busquin un altre amant ja es més difícil, més
+inverossímil encare” Y l’injusticia de fa poch se li convertia en acte
+de virtut, tant més estimable en quant salvava aixís l’honra d’una
+mártir, estalviava á sos pares un gran disgust, y feya ell un sacrifici
+inmens. “Sí, inmens, perque l’abandono, me’n aparto, quan més lo cor se
+me’n hi vá, quan més l’estimo…”</p>
+<p>Peró estava vist qu’ aquell dinar no era pera deixar travallar en
+reculliment ni ’l dolor de la mare ni la reflexió del fill. D. Ramón no
+havia buydat encare la meytat del sarró.</p>
+<p>–Amaneix l’ensiám, tu, Francisca, si’t plau. Y escolta, noy, qu’ aixó
+t’ interessa á tu. ¿Ha vingut lo procurador d’en Solá? Nó? Donchs lo
+jutge ha fallat en contra vostra.</p>
+<p>L’ Albert arronsá las espatllas ab gesto desdenyós.</p>
+<p>–Bé; m’ agrada, home, pe ’l fetje de rejada que téns; jo no sé com no
+estás més gras.</p>
+<p>–Home, qué vol qué hi fassi? Apelarém, y llestos.</p>
+<p>–Aixó es, y vingan gastos pera ’l pobre Solá.</p>
+<p>–Que ‘ls hi faig fer jo, per ventura? Culpi al jutge, qu’ es un
+ignorant.</p>
+<p>–Un ignorant! Un cego, que no sab á lo que s’exposa fente aquestas
+injusticias pera dar gust no més á quatre intrigants que’t voldrian bén
+lluny d’aqui. No ho sab á lo que ‘s exposa, perque ja ’m té fins al punt
+de dalt. Ja ho veurás quan vinga D. Pau, que ’m sembla, per cert, que no
+trigará… Y, escolta: ¿ja has cobrat alguna cosa d’aquest plet? Mira que
+t’ espavilis, qu’ en Solá no sé si marxa prou bé de quartos. Tu ets mol
+distret… tu no donas valor al diner y en aquest mon…</p>
+<p>–Per qué li sembla que tornará aviat don Pau?</p>
+<p>–Ah, perque he vist una carta seva al correu pera donya Isabel, y com
+á mi no m’ escriu ja fa tants dias y ell sab que ’l tinch de menester
+per una pila de cosas…</p>
+<p>–Y com en Rodón ja es á la Ciutadela…</p>
+<p>–Sí –feu, ingenuament, D. Ramón– y com ja de la sublevació no se’n
+canta gall ni gallina… Que poca carn prens! Prenne més, dóna… ¡Sembléu
+uns desmenjats!… Per cert que quan arribi, D. Pau tindrá un bon
+disgust.</p>
+<p>–Qué dius are?</p>
+<p>–Per qué?</p>
+<p>–Perque trobará á la Queta fòra de casa.</p>
+<p>–La Queta? –exclamá Da. Francisca, obrint uns ulls de pam.– Com
+diantre!… Per quí ho sabs?</p>
+<p>–Per en Llebreta.</p>
+<p>–Una dòna que feya tants anys…!</p>
+<p>–Y per cert, per cert…, que hi veig un misteri en aquesta sortida
+–feu D. Ramon, rodant lo cap y arrugant los llavis en forma que cada
+sílaba, al eixir, petava com petita explosió.</p>
+<p>L’ Albert, mentrestant, escoltava, dibuixant creus en las estovallas
+ab lo pom del gabinet, l’esguart perdut entre las copas, lo cap atent
+com lo del gat qu’ espia á la rata.</p>
+<p>–S’ haurá disputat ab las cambreras.</p>
+<p>Aquesta vegada fou més discret lo vell Merly que sos oyents. La
+criada ronsejava per allí, y D. Ramón esperá á que ’s fiqués dins de la
+cuyna pera avansar lo cos y dir en veu baixa:</p>
+<p>–Tinch por que hi balla ’l senyor rector. No sé lo que pot esser,
+peró aquest dematí ha estat á casa Galcerán y…</p>
+<p>Lo ganivet del jove caygué de sobte desplomat demunt la táula y
+l’orador pará en sech. S’ hauria dit que son discurs havia rebut la
+coltellada. La criada entrá ab las postres, don Ramón callá altre cop, y
+l’Albert, prenent un gotím de pansas, se’n pujá al primer pis, fingint
+dalé de llegir <em>El Huracán</em>.</p>
+<p>–Llegeix, llegeix l’<em>Oleada</em>, á veure si, un cop á la vida, ’m
+donas rahó.</p>
+<p>L’ Albert se tancá en son dormitori y ’s tirá demunt del llit pera
+reflexionar ab més quietut. Fet determini d’anarsen, li quedava encare
+un punt importantíssim per dilucidar: ¿se despediria ó no de l’Isabel?
+Un prech, una consideració d’ella podian desbaratarli tots sos plans; no
+véurela una vegada més, anarsen sens coneixer l’estat d’esperit en que
+la deixava, era crudel, no sabia ferho. Dolia y volía. ¡Si l’estimava
+tant!</p>
+<h3 id="viii-1">VIII</h3>
+<p>Tres horas estigué, com boig, rodant pe ‘l quarto, asseyentse per
+totas las cadiras, pujant y baixant del llit, sens poguer enraílar lo
+pensament en lo carril de la reflexió. <em>El Huracan</em> venia més
+desvergonyit que may, aconsellant á Pablo que ’s retirés de la política
+y ’s cuydés més de casa seva hont feya prou falta pera vetllar lo tresor
+que l’home més estima. En un altre tumbo ’s deixava ja entreveure que ’l
+tal Pablo era de Vilaniu. Tot revelava que l’última traslació d’en Rodón
+anava enardint més y més als calumniadors. Lo perill de donya Isabel,
+donchs, creixia per instants. L’ Albert hauria dat cel y terra per
+aturarlo ¿peró cóm? Sa meteixa marxa li semblava ja un flach remey, quan
+no un acte que podia esser esplotat com imprudent indici. Llavors,
+espremia l’enginy; peró res. Lo pensament saltava á fer suposicións
+sobre l’estat d’esperit d’en Galcerán, d’aquí lliscava á comentar la
+misteriosa sortida de la Queta, y, als dos minuts, l’ocupava per
+complert l’imatge de Da. Isabel; una flamarada de compassió, de
+desesperació, d’amor arborava tots sos pensaments.</p>
+<p>Per fí, tot febrosench y nerviós, prengué ’l camí de casa Galcerán.
+Eran las sis, entrada de fosch. ¿Qué anava á fer? No ho sabia; á veure á
+l’Isabel, aquella mártir de las iras d’un poble atrassat, la companya de
+sas desgracias é infortunis, l’amor, sí, l’amor, ¿á que amagarho quan
+l’estimava com á la nina dels seus ulls?</p>
+<p>Acabadas las obras, la Galcerán s’havia dat bona manya en abandonar
+aquell pisás, poblat de fantasmas, pera trasladarse altre cop al
+entressol. L’ Albert se deixá caure en un balancí de la saleta; peró la
+cambrera torná al cap d’un moment á arrancarlo d’allí. La senyora li
+pregava que fes lo favor d’entrar al dormitori dels nens. En mitj de sa
+confusió, pogué encar alegrarse del determini de Da. Isabel, perque
+pensá que devant dels nens no podria dir tot lo qu’ ell voldria. Guiat
+per la minyona, atravessá un altra saleta guarnida de panóplias, ab
+armas de distintas épocas; era l’escullida armería qu’ aquells senyors
+tenian á Barcelona y de la qu’ en Galcerán estava tan cofoy. L’ Albert
+la mirá ab enveja per primera vegada. Com un llamp atravessá per son
+cervell l’idea del suicidi, sens trobarlo ridícul com quan, ja enervat
+per Schopenahuer, intentava reflexionarhi. Nó; sos ulls, tot com un
+llamp, encare ’s fixaren ab amor fins en l’arma que triaria: la pistola
+niquelada ab que tants blanchs havia fet á Barcelona en competencia ab
+D. Pau. Y al pensarhi, passá per son palmell la tebior mullada del
+níquel com un bau consolador.</p>
+<p>–Senyora… –feu la cambrera obrint, la porta inmediata, sens moures
+del brancal al dar pas á l’Albert.</p>
+<p>Y aquest se trobá, de sobte, cara á cara ab Da. Isabel, casi sens
+saber qué dir.</p>
+<p>Aquell dormitori era una pessa gran, baixa de sostre, ocupada per dos
+llitets de bronzo brunyit ab pabelló de musselina blanca, un secreter de
+palo-rosa ab motlluras dauradas, la calaixera dels nens, y un jòch de
+mobles de doradillo. Las parets estavan tapissadas d’un paper perla
+florejat; una porteta comunicava aquesta pessa ab lo dormitori de Da.
+Isabel; la finestra dava á la plassa de las Monjas.</p>
+<p>Da. Isabel, al capsal del llitet del nen, li tenia una de las
+manetas. En Pepito estava encés com una brasa: una febrada espantosa li
+escursava la respiració y ‘l feya regirar continuament pe’l llit, los
+ulls extraordinariament oberts peró com esbarats, la parla resolta é
+impacient. Al costat de la ruhentor del nen aumentava la palidesa de sa
+mare, tota una altra d’ahir nit ensá. Ullerosa, plorosa, groga com la
+cera, semblava que li havian robat carns. L’ Albert se quedá sorprés, ab
+lo cor oprimit, no sabent si retirarse ó pendre cadira, fins que la
+prengué á instancias de la senyora. Peró, avans, com si dubtés de lo que
+sos ulls veyan, se llensá instintivament á tocar lo front del malaltet
+que talment cremava. Llavors, los ulls de la mare s’ompliren de
+llágrimas silenciosas.</p>
+<p>–Cóm ho ha sabut, Albert? –Senyora, no’n sabia un mot: –Y, com tement
+una nova pregunta, continuá:– He vingut no sé perqué, pe’l gust de
+véurela, segurament portat per ’l instint… Qué diu ’l metje?</p>
+<p>–L’ espero encare; y fá ja duas horas qu’ está així! Quan vosté ha
+trucat, me creya qu’ arribava.</p>
+<p>–Y potser vosté m’ ha fet entrar per massa bondat… –saltá ’l jove, á
+punt d’aixecarse.</p>
+<p>–Oh, nó, no ‘s moga, Albert. La seva companyia m’ es un consol; tanta
+soletat me mata. Necessito desfogar lo cor. Vosté no sab quín dia he
+tingut avuy ¡quín dia, Senyor, quín dia!</p>
+<p>Lo plor entelá sas derreras paraulas. La afligida mare posá altre cop
+la má en lo front cremós del fill, que semblava condormirse, lo besá ab
+tristesa y, sens abandonar aquella maneta, comensá, encare plena de
+llágrimas y en veu condolida, l’historia d’aquell dia.</p>
+<p>–Los nens s’havian llevat bé, inclús en Pepito; peró mentres los
+estava vestint, ja he tingut de deixarlos per una impertinencia estranya
+en la Queta. Me demanava ab pressas, y ‘s negava á entrar en aquest
+quarto. Resultat: que ’m despedia, ’m deixava en sech. Un acte aixís
+d’una criada tan antigua, tan volguda d’en Galcerán, tan fiel y
+respectuosa, m’ ha omplert d’alarma. He volgut saber á qué obehia, quins
+motius la portavan á obrar aixís; peró res, ni una paraula. Vosté ja sab
+com son la gent d’aquí, tan sorruts. La Queta, ni una soca; clavada al
+meu devant, sens badar boca, ab los ulls á terra, com avergonyida de la
+seva acció, peró insistinthi com bona tossuda. Li he vist una llágrima
+als ulls y, quan anava á aprofitar aquest enterniment pera ferla cantar,
+entra la cambrera anunciantme al senyor rector. Lo cor m’ ha dat un
+salt! Lo senyor rector en aquellas horas y demanantme també ab
+insistencia!… ¿Qué podia esser?… Ja m’ he vist á sobre una mala nova
+d’en Galcerán, lo papá mort, qué se jo? Tot ho podia pensar, menos que
+hi hagués relació entre aquella visita y la sortida de la criada.</p>
+<p>Aquí callá Da. Isabel per aixugarse ‘ls ulls y observar de nou al
+menut que seguia dormint ab un panteig á estonas semblant al soroll
+d’una serra somort per la distancia. La cambrera entrá ab una tassa de
+malva y la lámpara, que colocá demunt del secreter, al recò oposat al
+llit. Deixondiren un poch al malalt, y ab prechs y manyas lograren ferli
+pendre la tisana. Mes, prompte torná á quedar com un sòch, ab aquella
+respiració acompassada de serra. L’ Albert no abandoná sa butaca, ‘ls
+ulls tapats ab la ma esquerra ab qu’ apuntalava son cap caygut. Altra
+volta sols, Da. Isabel prosseguí sa narració.</p>
+<p>Lo rector havia anat allí pera justificar mellor lo determini
+d’aquella criada, y ja tement qu’ á ella li faltaria esma pera
+esplicarse. Peró era evident que també’n faltava á aquell bon home per
+desempellegarse del exordi travallós y reticent ab qu’ havia comensat. A
+fí de comptes, suposá que la cuynera, un bon xich escrupulosa, se’n
+anava per no alternar ab lo servey de Barcelona, que cantava cansons de
+petòns y obscenitats may sentidas en aquella casa, fins llavors exemple
+de bonas costums.</p>
+<p>–Jo he vist –continuá Da. Isabel– en la cara d’aquell sacerdot,
+pintada la falta de sinceritat, lo temor de parlar clar, lo desitj de
+reptarme d’un modo indirecte. Vosté ja sab, Albert, que si á mossen Pere
+li faltan formas oratorias, li sobran virtuts, valor y sinceritat. En la
+tremolor de sa veu, en l’embarbussament ab que parlava, he vist ben clar
+que l’home, ben de malgrat, fingia. M’ he recordat del anónim, m’ he
+recordat dels pronóstichs de vosté, dels desayres suferts á Vilaniu, y,
+en mitj de la vergonya que m’ enrojia y de l’excitació que m’ exaltava,
+he pogut trobar la clau d’aquell misteri.</p>
+<p>–Y qué? Vosté li ha dit?…</p>
+<p>–Sí; m’ he tancat ab ell y l’he obligat á parlar clar, comensant jo
+per revelarli la calumnia de que soch víctima.</p>
+<p>–Peró, Isabel, vosté es d’una ingenuitat incorretjible. Aquí no se’n
+pot tenir ab ningú.</p>
+<p>–Ell ho sabia tot.</p>
+<p>–Y are pendrá la confessió de vosté per una estratagema de tantas com
+las qu’ aquí ’s jugan.</p>
+<p>–Nó, Albert, nó; jo sabia ja ab qui parlava. En Galcerán m’ havia fet
+moltas vegadas elogis de l’enteresa d’ánima d’aquest sacerdot, m’ havia
+dit moltas vegadas: es un pobre home que val molt. La seva sensillesa es
+purament exterior. Los carácters sincers tením massa acostumada l’orella
+al só de la veritat pera que pugan disfressárnosel ab éxit. Aixís com
+l’he sorprés jo á n’ ell, ell m’ hauria sorprés á mí. Mossen Pere ha
+quedat convensut de la meva ignoscencia ab enterniment; s’ha indignat,
+m’ ha ofert auxili, y la Queta fora aqui casa encare, si jo no m’ hagués
+resistit ab totas mas forsas á retenir á una persona, sia qui ‘s vulga,
+qu’ arriba á dubtar de la meva honra.</p>
+<p>–Y mossen Pere no li ha dit quí es qu’ ha xiulat á las orellas
+d’aquella vella?</p>
+<p>–Ell ho sab, peró en secret de confessió.</p>
+<p>–Hum!…</p>
+<p>–Nó, Albert, no dubti d’aquell bon home. Jo he recordat tot seguit
+que la Queta aná ahir á confessar.</p>
+<p>Y Da. Isabel torná á aixecarse pera contemplar al seu fill que treya
+‘ls brassos, tot anguniós sens que las tisanas logressin ferlo suhar.
+Mirá ’l rellotje tota concirosa. Eran tres quarts de set. ¡Y ’l metje no
+venia! Quina tardansa! Ni á ciutat! ¿Hont son, donchs, las ventatjas de
+la campanya? L’ Albert, mogut del fástich y del odi que li inspirava tot
+lo de Vilaniu, pensava: potser encare’t matará ’l fill, pobre mare!</p>
+<p>Regná una altra pausa anguniosa en la que aquells dos esperits
+ploravan amargament, mentres lo pobre malalt seguia respirant ab lo
+fatích insistent de la serra.</p>
+<p>Mes, de sobte, l’Albert redressá ’l cap, resolt á parlar. Los ulls
+llagrimejants, comensá aixís:</p>
+<p>–Bé, donchs, jo vinch á demanarli perdó de tot y á despedirme. Fòra
+jo d’aquí, ‘ls calumniadors quedarán confosos, sense saber qué dir de
+vosté. No puch, no puch seguir aquí sens exposar á vosté á perills molt
+grans. Tan de bo hi arribi á temps. Ja veu vosté cóm se descaran fins á
+penetrar ja dins de casa seva. Tot lo qu’ aquí fariam ó diriam pera
+probar la nostra ignoscencia fora inútil. Un cop jo fòra, será
+diferent.</p>
+<p>–Peró, Albert, lo blanch de las iras so jo y no vosté.</p>
+<p>–Mes qué dirian de vosté, sola?</p>
+<p>Da. Isabel tingué d’ofegarse ’l plor ab lo mocador, ensemps que ’l
+dubte li sacudia las espatllas.</p>
+<p>–Peró –afegí entre singlots– vosté, per mí, sacrifica als seus pares,
+pobres senyors.</p>
+<p>–No, senyora; la meva mare se’n aconorta, lo meu pare després ho
+alabará. Me sacrifico sols jo, y vosté hi te massa dret…</p>
+<p>En aquest moment, ella s’havia aixecat, dirigintse al secreter; peró
+al sentir las derreras paraulas, y ’l calor estrany ab que eran ditas,
+se pará en sech, y llensá sobre l’Albert un esguart tan plé d’alarma,
+que deixá al jove, mut, roig, ple de tremolor. Aquest posat sumís alentá
+á la dama á insistir en son determini. “S’ hauria equivocat, no podia
+ésser que l’Albert s’atrevís ab ella, que li faltés un sol moment al
+respecte. Ella no entendria prou bé ’l ver significat d’aytals
+paraulas.” Y seguí fins al secreter, y ficá tremolosa una clau al pany,
+y estirá un dels calaixets. Peró, com si ’l dubte tornés á picarla,
+tancá de cop, mormolant entre sí: Nó, no puch ferli semblant
+confidencia.</p>
+<p>–Senyora, –saltá la criada– hi ha ’l metje.</p>
+<p>L’ Albert, qu’ havia llegit en cada moviment d’aquella dama las
+fluctuacións perque havia passat son esperit un cop cullida
+l’indiscreció involuntariament llensada, al sentir tancar lo calaix
+anava á sortir, á fugir com un criminal sorprés. Peró la presencia del
+metje ’l detingué, mal que no sabés hont posar los ulls. Da. Isabel ja
+no pensá més en éll. Era son fill, la salut de son fill, lo que la
+preocupava.</p>
+<p>–Qué té aquest menut, qué té? –feu lo senyor Roig, mentres l’afligida
+mare cuytava á encendre la palmatoria, y ell deixava l’inmens barret y
+la mangala demunt d’una cadira. Després, com al saludar descobrís al noy
+Merly, obrí uns ulls d’á pam y llambregá també á donya Isabel.</p>
+<p>L’ home observá ’l malalt ab molt d’interés, li palpá ’l ventre, li
+mirá la llengua y ’l blanch dels ulls, lo polsá varias vegadas:</p>
+<p>–Un enfitorum, eh? psa! un enfit… Un poch massa de temperatura, eh?
+psa! eh? psa! un xich massa de febre; peró, eh? no hi ha cuydado psa!…
+no hi ha cuydado… Bé, bé, bé… Are aixó ’s té de coure, ’s té de coure,
+eh? psa!… Li receptaré una purgueta, li desembrassarém lo ventre, y no
+tinga por, senyora, no tinga por, eh? psa! eh? psa!… ¿Té un bocinet de
+paper y ploma?</p>
+<p>Da. Isabel l’enmená á la saleta, hont lo vellet, posadas las ulleras
+y llepantse ‘ls llabis, receptá tan pausada y travallosament com
+parlava. S’ hauria dit que fins en la columna de quantitats hi escribia
+son sempitern eh? psa!</p>
+<p>–Dónguinli una xicreta: allá á las deu tornaré.</p>
+<p>L’ Albert, que no eixí de son aturdiment més que pera cullir los bons
+pronóstichs del doctor, aprofitá l’ocasió pera anarsen, oferint avans á
+Da. Isabel los serveys de Da. Francisca.</p>
+<p>–Los hi agrahiré molt, li so franca, Albert. –Y allargá al jove una
+má freda y tremolosa qu’ aquell no gosá á estrenyer.– Si no’ns veyém
+més… –afegí. Peró ’l plor li ofegá la veu.</p>
+<p>–Demá á las cinch. No’n parli devant del pare… –feu l’Albert, en veu
+baixa y esforsantse molt.</p>
+<p>Y encare, al tornar á passar per l’armeria, doná una ullada més
+envejosa á la pistola de níquel. Desseguit, baixant l’escala, torná á
+brunzirli á l’orella aquell si no’ns veyém més negat de llágrimas, y ’l
+cor se li partia considerant que tal despido, després de sa indiscreció,
+era bén bé com una ordre tácita de marxa, á la vegada recriminació y
+prech, entre indignada y compassiva. Ah! potser no la veuria més!</p>
+<p>–Y donchs? –saltá ’l vellet Roig, un cop al carrer, deturántlo pe ’l
+bras– Vol dir que se’n va, Albertet?</p>
+<p>–Per hont ho sab? –exclamá l’aludit ab la major sorpresa.</p>
+<p>–Home! Per Deu! ¿Que no he sentit á donya Isabel que ‘l despedia? Eh?
+psa!… psa! Si qu’ es bo aixó! Eh? psa!…</p>
+<p>L’ Albert restá ple de vergonya, y ’l metje, abaixant la veu y
+clavantli la mirada, vullas que nó, als ulls, afegí:</p>
+<p>–Crech que fa molt bé, Albertet, molt bé; eh? psa! molt bé.</p>
+<p>–Quína nosa li faig, senyor Roig?</p>
+<p>–A mí, cap, fill, cap. Peró, aixís, la gent no tindrá que parlar.</p>
+<p>Y com refugint més explicacions, lo bon vellet trencá en oposat
+sentit, perdentse arreu en las fosquetats del carrer.</p>
+<p>Los cabells blanchs lo salvaren, perque ’l primer impuls de l’Albert
+fou escanyarlo y potejarlo com qui mata un escorsó. ¿Es á dir que, fins
+las personas més sensatas, davan crédit á aquella infamia y anavan
+pregonantla per la vila? Lo desitj d’abandonar Vilaniu lo corprengué com
+may. A poder, hauria escupit á la cara de tots sos vehins.</p>
+<p>Aixís, poch menos qu’ alocat, arribá á casa seva, y ‘s nega á sopar,
+pretestant falta de fretura, per temor de qu’ ab sa excitació mancaria
+potser al respecte de son pare, si aquest lo punxava com de costum. La
+mare atribuhí la negativa al natural disgust que causaria á son bon fill
+lo tenirlos de deixar, y aquesta revelació de tendresa, á l’hora
+qu’omplia son cor, li amarava ’ls ulls de llágrimas. La pobre dòna ’s
+vegé ab travalls pera amagarlas al seu marit, quí, atribuhint l’acte del
+Albert á una estranyesa més de son carácter indómit, no cessava de
+recriminarlo y de dar ab sa injusticia més ganas de plorar á la
+mare…</p>
+<p>–Aquest xicot no se ’m assembla de res. Jo no sé d’hont ha eixit. Me
+matará á disgustos. Peró ja’t dich jo que, si no fos tan gran, li
+arreglaria las peras á quarto.</p>
+<p>Per gran sort, encaparrat per la sessió qu’ anava á celebrar
+l’Ajuntament més tart, passá bén tost á un altre ordre d’ideas. D. Ramon
+esplicá tot lo plan de campanya que tenia per aquella nit, sopá
+depressa, y al agafar lo bastó, prometé recullir á Da. Francisca de casa
+Galcerán. Llavors veuria com seguia ’l nen.</p>
+<p>Quan Da. Francisca pujá al quarto del noy y trobá á aquest fentse
+l’equipatje, los ulls fòra del cap, hi hagué entre ‘ls dos un’ escena
+dolorosa. Peró l’Albert, posantse sobre sí, procurá calmar l’aflicció de
+sa mare recordantli qu’ havia d’anar á casa Galcerán hont ell
+l’acompanyaria.</p>
+<p>–Sosseguis, sosseguis, mare, ja sab qu’ ha promés esforsarse en
+dissimular devant del pare… Pensi que no ’m faltará res, que tornaré
+aviat á veurels… Y pensi que si plora devant de l’Isabel, li fará un
+flach favor.</p>
+<p>Peró, al esser á la porta dels Galcerans, donya Francisca vejé ab
+sorpresa que son fill se negava á pujar. Tenia feyna, havia de enviar
+l’equipatje, á l’hora, ’l pare ja aniria á buscarla, ella podria entrar
+á despedirse per derrera volta; ja ’l trobaria al llit.</p>
+<p>Y la pobre mare, plena de pena, de temor y de dubte, embocá tota sola
+y tremolantli las camas la gran escala dels Galceráns.</p>
+<p>A la una, de retorn, trobá á son fill al llit, peró despert
+encare.</p>
+<p>–Com han trigat tant?</p>
+<p>–Es que ’l nen está pitjor.</p>
+<p>L’ Albert no pogué reprimirse, s’incorporá tot esbarat. Llavors Da.
+Francisca procurá apayvagarlo ab seguretats de que l’havian deixat fòra
+de perill, y com D. Ramón estava present, tot era allargar la conversa
+pera que aquest se retirés y pogués ella despedirse altre cop. Peró D.
+Ramon, agafant la palmatoria, s’atansá al llit.</p>
+<p>–A veure cóm tens lo cap?… Déixam pendre ‘l pols… Are’t perdono,
+perque veig qu’ estás molt calent, molt constipat… No’t desbriguis,
+procura suhar forsa y no será res… Vaja, bona nit y bon hora. Aném,
+Francisqueta… Suha forsa ¿ho sents? suha forsa.</p>
+<p>Mes, un cop despullat lo vell Merly, sa muller trobá escusa pera
+tornar á eixir: volia fer una tisana pe ’l noy; d’altre modo no suharia.
+D. Ramón, si no ho aplaudí ab la llengua com li dictava ’l cor, no gosá
+á oposarshi, y la mare lo que feu es corre als brassos d’aquell fill que
+creya febrós y desolat perque ’ls deixava.</p>
+<h3 id="ix-1">IX</h3>
+<p>La grogor que tants cuydados havia inspirat al doctor Roig en sa
+derrera visita, era reemplassada altre cop per una bermellor encesa y
+salpicada de gotas de suhor, mercés á una atinada aplicació de
+sinapismes. Lo perill de la congestió cerebral havia, donchs,
+desaparegut. Mes, per arribar aquí, quantas suhors, quantas angúnias,
+quins desficis pera la pobre mare! Da. Isabel lluytá com sols las mares
+lluytan, sens recordar ja més los sobressalts d’aquell dia malestatjer,
+entregada en cos y ánima á la salvació del angelet que veya escapárseli
+dels brassos en mitj de sa soletat, sens la companyia de D. Pau, son
+pare; y al dolor de la lluyta s’afegia l’incontrastable angunia de la
+responsabilitat, imaginária peró tremenda, ab que ’s mortifican las
+mares pusilánimes en consemblant cas. ¡Qué diria en Galcerán si ’l nen
+se moria en sa ausencia! Estaria bén segur de que s’havian apurat avans
+tots los medis á que ’l seu bon talent hauria recorregut? No li quedaria
+l’aprensió de lo contrari? Y pensar que, per esser estació de segona la
+de Vilaniu, no se ’l podia avisar telegráficament, quan tan aprop lo
+tenia! Oh! també ella volia anarsen. Qué hi guanyava á Vilaniu?
+Apedassada un moment, havia tornat á perdrer la salut. Tan mala estava
+are com avans, sinó pitjor.</p>
+<p>Y com, en son dolor, s’esclamés aixís devant de la cambrera, y
+aquesta repetís las exclamacions á la cuyna, en Llebreta s’aixecá de
+sobte preguntant:</p>
+<p>–Peró, ¿hónt es don Pau, que diu qu’ es aprop?</p>
+<p>Y enterat de qu’ era á la capital, no s’hi pensá un moment: baixá al
+estable, ensellá un cavall y partí escapat.</p>
+<p>Lo demés servey dormia. La cambrera quedá espahordida pe ‘l disbarat
+qu’ aquell pagés, ab lo més bon desitj, podia fer. Mes com no hi havia
+remey, cregué mellor callarse y, mitj tremolant de sòn y de fret, se
+deixá caure en la cadira de l’armeria hont l’havia instalada la
+senyora.</p>
+<p>Aquesta seguia al capsal de son fill, abrigantlo, tocantlo,
+examinantli ’l color á cada instant. Y á mesura que la transpiració
+aumentava, allunyant lo perill y desnuhagant lo cor de l’atribulada
+mare, sentia ella més abatudas sas forsas y més discordants veus en son
+esperit.</p>
+<p>Eran dos quarts de quatre. Aquell zich… zach… zich… zach de serra
+anava allargantse ab repetició més folgada y calmosa. Las ombras de la
+nit, poch esborradas per la trista llum de la xinxeta, s’esblanquehian
+no més á l’apagada claror d’alba qu’ apenas trasparentavan los
+finestrons. La nena comensava á remoures en son llitet pera empendre ’l
+tercer sòn. Da. Isabel compará per centéssima volta la respiració de sos
+dos fills. Efectivament, la del malalt anava allargantse, posantse a
+compás de l’altra. Llavors la mare ’s desfogá ab un suspir, y ’l colze
+en lo coixí del nen, la galta ajeguda en la má, sentí l’ensopiment del
+vetllador á derrera hora. Tot lo pes d’un dia d’emocions gravitava sobre
+sas decandidas forsas, aclaparava son esperit, peró ’l meteix recort de
+tan sufrir privávala de conciliar la sòn. Un recort derrera l’altre,
+anavan desfilant y estalonantse tots: la Queta, ’l rector, l’Albert, la
+maynadera portantli ’l nen tot ardorós, lo metje pronosticant bé, lo
+metje alarmantse, aquella respiració de serra que la tenia encare á
+l’orella, aquella temperatura insufrible, aquella grogor esglayadora. Y
+després dels fets, venian las consideracións suggeridas, las
+vacilacións, las angúnias, los temors. Torná á pensar en sa soletat, en
+son marit, y d’aquí en la escena del secreter. Ah! ¿qué anava á fer
+allí? A traure la derrera carta de son marit pera ensenyarla á l’Albert.
+Per qué ferlo confident de secrets conjugals? Per ventura estava
+boja!</p>
+<p>Son enteniment se pará á considerar. En aquella carta hi havia burlas
+y reticencias indesxifrables per’ ella. A qué venia sinó alló de dir que
+fins avuy no podia respondre (si de cás podia) á la explicació demanada
+sobre las causas de sa soletat, pera rompre tot seguit ab un “¿peró
+qué’n trauria ni perqué ho necessitas? No hi ha que fiarse dels vilatans
+y menos de la gent de Vilaniu. En fí, ja’n parlarém cara á cara y,
+llavors, entre’ls dos, ho aclarirém mellor.” Encare, al recordarho no
+més, Da. Isabel sentí una esgarrifansa de fret. ¿Qué volia dir D. Pau ab
+aquest llenguatge misteriós? Per ventura aquellas ráuxas de gelosia de
+la Mayola havian renascut més fortas qu’ avans sens la menor sombra de
+fonament? Nó, no podia esser. Era precís en tot cas que ’ls calumniadors
+haguessen inventat grans infamias y pogut portarlas fins al seu marit ab
+grans visos de veritat. ¿No tenia ell probas bén poderosas de sa
+fidelitat? ¿No havia dit ell meteix que tot alló eran murmuracions de
+vehinat, envejas de partit? Cóm podia dar, donchs, crédit á aquells
+miserables y posar en dubte las virtuts d’ella, quan ella meteixa las
+feya palesas ab tanta sinceritat y senzillesa?</p>
+<p>Ah! per obtenir una explicació, ó altra més clara que la seva, anava
+á mostrar aquella carta á l’Albert? La set de veritat, la desconfiansa
+de son propi criteri eran las que l’empenyian á ferlo confident d’aquell
+secret; res més. Y al recordar la sospita que l’assaltá al tancar lo
+calaix, se sentí ‘ls colors á la cara. May l’Albert s’hauria atrevit á
+ferli una declaració amorosa, ni embossada, per molt embossada que fos.
+No podia esser que l’honrada amistat d’aquell jove ’s tornés en passió
+injuriosa, ni al buf enmatzinat de la calumnia. May, may; peró menos
+are, devant de las tribulacións per que passava son esperit… devant lo
+sant respecte de que la revestia sa nova maternitat. Y l’indignació qu’
+en aquest moment sentí la dama s’estengué fins á son marit. Perque ¿cóm
+–exclamá, feta una mar de llágrimas– cóm, oh, Galcerán, tu que sabs las
+sospitas que tinch de mon nou estat, cóm fins tu t’ has atrevit á dubtar
+de ta esposa honrada?</p>
+<p>Un truch fondo en lo portal trencá de sobte sas reflexións. A la
+vegada, la cambrera botá de la cadira. En Llebreta no podia haver
+arribat ni á mitj camí; ¿quí trucaria donchs, á semblants horas? La
+cambrera obrí la finestra: era D. Pau; un tílbury de lloguer havia girat
+ja y corria plassa avall.</p>
+<p>No cal dir si tal arribada causaria sorpresa. Peró no fou menor la
+que sentí ell, trobant llevadas á sa muller y á la cambrera. Cóm
+l’esperavan? Quí havia pogut avisarlas, quan ell no havia confiat son
+plan á ningú? –se preguntava interiorment ab lo ceny contret y ’l posat
+alterós.</p>
+<p>–Quín ángel te porta? –esclamá Da. Isabel cayent en los brassos de
+son marit.</p>
+<p>Aquesta pregunta acabá de trasmudar lo semblant de D. Pau, ja remogut
+per la primera sorpresa.</p>
+<p>–Per qué? Qué passa? Qué ha ocorregut? –feu, entre contrariat y
+alarmat tot d’una.</p>
+<p>–Nó, no t’ alarmis; afortunadament lo perill ja ha passat. Lo nen
+está mellor.</p>
+<p>–En Pepito? –saltá ell, desfentse de la seva dóna que ‘l tenia encare
+abrassat, y corrent dret al dormitori.– ¿Cóm no m’ havias escrit
+res?</p>
+<p>–Si está aixís desde ahir á las quatre de la tarde.</p>
+<p>–Peró, dóna, un telégrama –replicá D. Pau ab sequedat.</p>
+<p>–Si quan lo nen m’ inspirá cuydado ja estava tancada l’estació. Ay!
+prous angúnias he passat pensant que se ‘m podia morir sense tu. Las
+mevas oracións t’ han il·luminat, y t’ han fet venir. Ay, gracias, Deu
+meu, gracias!</p>
+<p>–Nó, donchs, mira; me portavan assumptos ben diferents.</p>
+<p>Da. Isabel cregué que ’s referia á cuestións políticas.</p>
+<p>Peró don Pau estava ja examinant al nen ab l’atenció d’un pare que
+reb á son fill malmés de sobte. Lo nen suhava copiosament, tenia ja casi
+la respiració normal, y dormia ab la són reparadora dels
+convalescents.</p>
+<p>Derrera del exámen, D. Pau se deixá caure en la cadira del capsal,
+exalá un suspir, y escoltá dels llavis de sa muller l’historia d’aquella
+malaltía sobtada y curta. Mes al veure com tenia, durant la explicació,
+clavats los ulls en donya Isabel, com se trasmudava sa cara als cops
+d’ingenuitat, á cada consideració dolorosa sobre sa ausencia y á las
+menos perceptibles modulacions de carinyo de la narradora, s’hauria dit
+que D. Pau estava fent un altre exámen no menos atent y profon de sa
+muller.</p>
+<p>–Bé –acabá ell– gracias á Déu, aixó no será res; un causon com lo
+que’ns tingué l’Anita l’any passat. Vesten á descansar. Jo ‘m quedaré
+fins qu’ haja vingut lo metje.</p>
+<p>Da. Isabel se resistí á obehirlo. Ell, que vindria cansat del camí,
+havia d’anarhi. No faltava més! Ella tampoch dormiria, d’angúnia; ja
+havia fet propósit de no ajaures fins á saber lo parer del Sr. Roig.</p>
+<p>–Peró, dóna ¿per qué tots dos? Encare que no hi vajas tu, tampoch me
+mouré d’aquí… Jo vinch, molt desvetllat –afegí ab aspresa ben
+marcada.</p>
+<p>–Donchs ab major motiu –objectá amorosament l’esposa, acostantse á
+son marit y passantli ‘l bras pe’l coll.– Ja que’t puch tenir al costat,
+després que tan t’ he suspirat tota la nit…</p>
+<p>Peró D. Pau, recobrant la contracció de rostre ab qu’ havia entrat,
+lluny d’entregarse al entendriment amorós á que se ’l convidava,
+s’arrancá de sobre, lo menos bruscament que pogué, ’l bras de Da.
+Isabel, y s’aixecá ab la major fredor tan alt com era.</p>
+<p>La pobre muller restá parada. ¿A qué venia aquell desayre? Per
+primera volta comensá á recelar que no tot lo malhumor de D. Pau obehia
+á la desagradable sorpresa qu’ acabava de sofrir. Pensá en la carta, y
+desitjant promoure las esplicacións:</p>
+<p>–Peró, Galcerán, qué tens?… Tu meteix ho dius, lo del nen no será
+res… Per qué t’ apartas tan malhumorat?</p>
+<p>–Malhumorat? –exclamá ell, allunyantse sens tombar lo cap y fingint
+la major calma.– Nó; si lo que faig es anar á obrir un xich lo finestró.
+¿No veus que ’l sol ja surt?</p>
+<p>Y en efecte, D. Pau badá reposadament un finestró per hont s’abocá
+una resplandor rosada. Da. Isabel no gosá advertirli que podia despertar
+al malaltet, á qui palpá y observá una vegada més. No bén persuadida
+encare de l’afectada tranquilitat de D. Pau, sospitá qu’ aquella
+estravagancia era sols un pretext per amagar la cara, potser avergonyit
+ja de sos recels, y’n quedá ben convensuda al veure qu’ aquell seguia
+d’esquena, clavat á la finestra, teclejant sobre ’l vidre.</p>
+<p>Hi hagué un silenci de dos minuts, durant lo qual marit y muller se
+perdian en tristas consideracions. <em>El Huracan</em> havia enconat en
+lo cor de D. Pau la punxada d’algun dia, ferint tot ensemps son amor
+propi y sa superbia. Qu’ aquell diari obehía á suggestions de son rival
+vensut, no’n dubtava; peró quan ell meteix havia concebut sospitas ¿per
+qué no creure qu’ al fons de tot alló hi havia alguna engruna de
+veritat, l’engruna suficient á alarmar lo pundonor d’un marit y á
+obligarlo á pendre midas rigorosas? D. Pau venia per sorpresa, disposat
+á indagar, á cridar fort, á acabar d’una vegada ab las franquesas
+dispensadas á l’Albert, y, en cas necessari, á venjar l’ultratje de sa
+honra. Tot ho faria á la quieta, peró estava resolt á ferho. La derrera
+conversa ab son amich Dominguez acabá d’omplirlo de recels. Aquest bon
+amich, endevinant bé qui seria aquell “Pablo”, ficá en la redacció
+d’<em>El Huracan</em> un espía pera trobar la font de tanta injuria. L’
+espía portá una carta sustreta de la redacció, en la qu’ en Rodón
+censurava durament aquella guerra de mala lley, pregant al director qu’
+abandonés semblants medis que li repugnavan tant més, quant de segur li
+foran injustament atribuhits. L’ espía havia afegit que tots aquells
+<em>Tumbos</em> venian ja fets de Vilaniu. No naixent del odi del
+vensut, d’hont eixia, donchs, aquella guerra encarnissada y perfidiosa?
+Y per qué la soletat de que ‘s queixava Da. Isabel? ¿No podia aquesta
+queixa esser una hipocresia de dóna pera ferse mellor la mártir avans de
+qu’ ell vejés ab sos propis ulls y plé d’alarma aquell retrahiment? Y
+aixís, ab la ceguera de la gelosía, comensá D. Pau á entregarse á
+confusións tan desbaratadas com la d’arribar á sospitar á moments si
+l’autor dels <em>Tumbos</em> seria un amich vergonyant.</p>
+<p>En aquesta disposició d’esperit havia arribat sens toparse ab en
+Llebreta qu’ emprengué la dressera, y una sorpresa derrera l’altra
+desballestavan sos plans y ‘l tenian capficat y malmirós al peu de la
+finestra. Perque, pensava allá, recordant la conversa llagrimosa de sa
+muller; ¿es possible tant fingiment, tanta hipocresia? Si capassa fos
+d’aixó, n’ hi hauria pera matarla! Oh, no pot ser, es impossible! No
+tenia més remey qu’ aguantarse, dissimular y estar á l’aguayt dels actes
+més insignificants. La soletat del camí, la meteixa fosca havian ajudat
+á exaltarlo, segurament. Calma, calma…</p>
+<p>Mes, de sobte, D. Pau s’enretirá mitj pas ab lo cap abalansat al
+vidre, los ulls com dos mistos, fits en un punt de la plassa. Sa actitut
+era la del assalta-camins que vol assegurarse de qui vé; la tensió
+nerviosa de tota sa figura, amenassant.</p>
+<p>A Da. Isabel, que, de son recó, no ’l perdia de vista, l’assaltá ’l
+pressentiment d’una gran desgracia. Plena d’esglay abandoná la cadira y
+cridá:</p>
+<p>–Peró, Galcerán, qué tens?</p>
+<p>Ell no respongué. Tot son esperit estava allí, en aquell punt de la
+plassa, que fitava ab ulls mitj cluchs. Peró de repent se li obriren un
+pam, injectats de sanch, plens d’ira. La vena li havia caygut, ja ho
+havia vist tot. ¡Oh infames! Traydors! Y dant un bot de fera abordada,
+saltá á l’armería.</p>
+<p>L’ espant que causaren á Da. Isabel aquets moviments descompassats li
+segá las camas. Tingué de sostindres al petje del llit de l’Anita. ¿Peró
+qu’ era tot alló? Lo cor li glatia desbocat. ¿Qué havia vist aquell
+home, qu’ aixís lo posava foll? Feu un esfors y arribá al vidre. La
+plassa estava deserta; peró abaix, á deu passas, fixant la vista á la
+finestra ab ulls esbrinadors é interrogants, la faç trasbalsada de
+dolor, una cartera de viatje al coll, estava l’Albert.</p>
+<p>–Al… –anava á cridar ab un xiscle Da. Isabel, la má ja en la lleva
+per’ obrir la finestra.</p>
+<p>Peró, tot á un temps, trontollá la del costat, retrunyí una
+detonació, y aparegué D. Pau, blanch com la cera, la pistola de níquel á
+la má, dihent:</p>
+<p>–Allá ’l tens, dóna hipócrita.</p>
+<p>Era inútil; Da. Isabel havia caygut á terra sens sentits. Al meteix
+temps, los nens, despertats de sobte, desfogavan l’espant agenollats
+demunt del llit, la cambrera entrava corrent al quarto, y sorolls fondos
+revelavan que ’l demés servey s’aixecava á corre-cuyta. Lo temor del
+escándol infundí á D. Pau una serenitat espantosa.</p>
+<p>–No es res, no es res –feu á la cambrera– treya las cápsulas del
+revolver y se m’ ha aviat. Sòrt encare de tenir la finestra oberta… Are
+veyéu com s’han esglayat aquestas criaturas!…</p>
+<p>Y ’s doná manya á penjar la pistola que duya amagada en l’infern del
+jaqué, y á tancar la finestra, á la qual no s’atansá sense ’l terror y
+la curiositat del assessí. Peró sos ulls escorcollaren en va tota la
+plassa; l’Albert havia desaparegut.</p>
+<p>Després d’una nit de lluytas dolorosas, no havia sabut aquell
+enamorat empendre ’l camí sens tentar la casualitat d’una entrevista,
+d’un derrer adeu, sense grabarlo, al menos d’una ullada, en aquellas
+parets volgudas que li parlarian al cor lo dols llenguatge dels objectes
+pertanyents al ser estimat, que li revelarian ab un llum, ab una
+finestra més ó menys badada, còm seguia ’l nen, causa dels presents
+afanys d’aquella dóna estimada per la qual anava á sacrificarse ab una
+generositat tan heróica com secreta.</p>
+<p>Lo cor partit y pantejant, arribá allí com tot enamorat, cego, sens
+somniar perills ni emboscadas, empés pe ‘l amor, per l’ánsia devoradora
+de consol. Los reflexos que ’ls moviments de D. Pau promogueren en los
+vidres, que la claror de fòra opacava, l’atragueren més y més; aná
+acostantse, acostantse maquinalment. Un raig d’esperansa consoladora li
+aixamplava ’l pit: “Da. Isabel l’havia vist, la finestra de l’armería
+tremolava, s’obria, ella eixía á darli gracias de sos cuydados, á dirli
+adeu”… quan la detonació li glassá las sanchs y ’l bolet li caygué á
+terra atravessat per la bala. L’ instint de conservació li feu empendre
+vergonyosa fuga, que sostingué tant com, tombant lo cap, ovirava la casa
+Galcerán. Per fí, un panteig insoportable ‘l feu parar, y, arredossat á
+una casa, tot revenintse, comensá á considerar sa situació. No podia
+haver descarregat contra ell més que ’l hereu Galcerán. La campanya
+d’<em>El Huracan</em> li havia d’enfornar la gelosia al pit, y aquell
+home degué arribar de sobte, assedegat de venjansa… Oh! qué havia fet?
+Quína imprudencia més espantosa! Tot ho havia perdut ell. La
+tranquilitat d’aquell matrimoni era ja impossible; inevitable la
+desgracia de l’Isabel! Y al considerarse principal autor de la
+desventura d’aquella dóna, cregué que se li esberlava ’l pit, s’execrá á
+si meteix, malehí la propia existencia y envejá la mort, únich refugi
+contra la persecució de la fatalitat que ’l oprimia.</p>
+<p>Una forsa secreta l’empenyé altre cop carrer avall. Tot estava
+solitari; lo cel, d’un blau desesperador, anava inundantse de llum,
+d’una llum espansiva y riolera que contrastava ab la quietut d’aquellas
+casas tancadas de dalt abaix. L’ Albert sentí una esgarrifansa de
+repulsió; alló era Vilaniu, aquell gran cau d’escorsóns tan afavorit per
+la naturalesa, tan acaronat pe ’l sol. Nó, ni un moment més. Son bau
+l’havia enmatzinat; mentres fora allí no faria més que mal. Evitar las
+consecuencias del que ja havia fet era impossible. Si hi havia una
+Providencia, y aquesta s’apietava d’aquella pobre víctima, fora l’única
+que podria salvarla. Potser la trauria de Vilaniu,… Potser… –sa
+imaginació febrejava– potser… fins la llensaria en brassos de son
+amor…</p>
+<p>Sens adonarsen, havia arribat l’Albert al portal de Baix. Un soroll
+de picarols trencá son desvari: era la diligencia qu’ anava á eixir de
+la vila.</p>
+<p>–Y donchs, que s’es adormit? –preguntá ’l majoral, parant los
+animals– ¿Qué no vol venir?</p>
+<p>L’ Albert respongué ab lo cap, se ficá en lo carruatge sens badar
+boca, y, desde son recó, al arrancar los cavalls, llensá á la vila que
+’l vejé naixer un esguart de fástich y odi. Després se tombá de cara al
+encoixinat, y llágrimas ruhentas li escaldaren la vista.</p>
+<h3 id="x-1">X</h3>
+<p>Quan, aquell dematí, ’l senyor Merly entrá á la cambra de son fill y,
+en lloch d’aquest, se trobá ab una lletra de despido, de poch se
+fereix.</p>
+<p>–Francisqueta! Francisqueta! ¿qué vol dir tot aixó?</p>
+<p>L’ interpelada entrá, tremolant com una fulla al arbre, los ulls
+encare roigs de tant plorar.</p>
+<p>–¿Qué significa tota aqueixa comedia? Es á dir que tu ho sabias, no
+me n’ has dit res, y encare l’has ajudat á fugir?</p>
+<p>–Nó, home, nó; no’n digas fugida. Es qu’ á tots dos nos ha faltat cor
+pera dirt’ho. Com qu’ aviat t’ enfadas tant, tu mateix t’ ho perts
+–respongué ella, deixantse caure en la primera cadira.</p>
+<p>D. Ramón se posá furiós; las mans plegadas al derrera, los ulls fora
+del cap, son front y sa calva com una escarlata, comensá á passejar per
+amunt y per avall, esclamantse de bo y millor, sens escoltar las escusas
+de la seva pobre dona.</p>
+<p>“Es á dir qu’ ell era un zero á l’esquerra; qu’ á casa seva ’s
+prenian las més grans determinacions sens contar ab ell pera res, com si
+ell no fos ningú!… Qué s’havian pensat mare y fill? Per més que l’Albert
+tingués vint y cinch anys, per més que fos major d’edat, no era tan amo
+de sos actes que pogués desconeixer l’autoritat d’un pare ni prescindir
+dels debers de fill. Ell volia esser respectat tan com viuria, y son
+fill y sa muller estavan obligats á respectarlo…”</p>
+<p>–Com s’entén? ahont aném á parar?… No sabéu qu’ un pare es
+representant de Deu á la terra?… Estém ben guarnits de la manera que ’s
+posa ’l mon!</p>
+<p>–Peró, home…</p>
+<p>–Qué peró home ni que més camándulas! Tant tu com ell teniu culpa, y
+no ’m vingas ab rahóns de mal pagador… La vostra sòrt es que jo no so
+amich d’escándols; que sinó, era capás de fer portar al meu fill de
+Barcelona fins aquí entre mitj de dos guardias civils…</p>
+<p>–Peró si…</p>
+<p>–Vols fer lo favor de callar?… No ’m vinguis ab peros ni cuentos. A
+mi no ’m farás veure Sant Cristófol nano, á mi no ’m desferás que
+l’Albert es un mal fill, que s’ha acostumat á anar per las sevas sens
+contar ab son pare pera res. Veus lo que ’m va passar ja ab alló d’en
+Solá. Ell sabia bén bé que’n Pinyol no tenia rahó, peró ’m va explicar
+may, per ventura, la lley en que s’apoyava?… Vol prescindir de mi, eh?
+Donchs ja pot comensar. Pera mi, com si ja no existís al mon. No vull
+saber més d’ell; no li enviaré un xavo; que s’arregli…</p>
+<p>–Si tornará, home, si tornará…</p>
+<p>–Nó; aixó si que nó. Aqui á casa que no intenti posarhi més los
+peus!… No está tan malament á Vilaniu? No estava tan malament al meu
+costat que may me comunicava res, que may m’ aprobava res?… Donchs que
+no torni… que s’estiga á Barcelona… á veure qué li darán allí… darrera
+alguna donota. Ah! ja’n tinch bén bé jo la culpa de lo que m’ está
+passant: jo no li hagués enviat may: jo hagués cregut á D. Joseph que
+sempre m’ ho deya.</p>
+<p>–Pero, veus? D. Pau bé ha tornat…</p>
+<p>–Sí, quan? Quan la salut de la seva dóna ho ha requerit, quan no ha
+pogut de menos. Per que, vet aquí que ’ls hi donan á ciutat: que fins la
+salut hi perden. Tants escarafalls com fan dels pobles, y després,
+cametas ajudeume, tots hi han de venir á raure, si volen viure bons y
+sans… Pero vés quin goig se’n va veure D. Joseph de son fill! Y encare,
+allí era diferent: la casa Galcerán es una casa forta; nosaltres no
+podém mantenir duas casas…</p>
+<p>Peró al arribar aquí, la minyona interrompé á D. Ramón, entrant ab
+una carta á la má. Eran duas ratllas de D. Pau. A D. Ramón li doná tal
+salt lo cor, que la desclogué d’una esgarrapada ab l’intent de llegirla
+sens ulleras. Peró acalorat com estava y tremolós per sa excitació,
+tingué d’asseures, s’aixugá ’l front, s’encabalcá ’ls quevedos, llegí y,
+mudant los colors, esclamá:</p>
+<p>–Que diable hi deu haver!… D. Pau es aquí y’t demana á tu,
+Francisqueta.</p>
+<p>–A mí?</p>
+<p>–A tu, á tu.</p>
+<p>–Ay, que ’l meu fill no tinga una desgracia! Jesús, Maria
+Santíssima!</p>
+<p>–Nó, dona, aixó nó; –més aviat será qüestió del pobre Pepito –saltá
+D. Ramón, més mort que viu. Pepa! Pepa! –cridá tot seguit.</p>
+<p>La minyona, que no s’havia allunyat cinch passos, entrá arreu.</p>
+<p>–Qui ha dut aquesta carta?</p>
+<p>Era ‘l cotxero qu’ esperava encare abaix la resposta.</p>
+<p>–Y donchs, feslo pujar.</p>
+<p>Lo cotxero aclarí ’l misteri: donya Isabel estava malalta, havia
+abortat.</p>
+<p>–Donchs, cuyta, cuyta, Francisqueta, arréglat y veshi. Jo comenso á
+anarhi.</p>
+<p>Lo cotxero manifestá que serian inútils sos passos; que ‘l senyor no
+volia veure á ningú, á ningú absolutament; qu’ estava desconsolat per
+creures causant d’aquell fracás. Y esplicá l’historia de la pistola tal
+com l’havia sentida de la cambrera. L’ espant d’aquella detonació
+imprevista deixá á Da. Isabel sense sentits pensant que D. Pau s’havia
+mort.</p>
+<p>Peró D. Ramón, portat de son bon afecte, no s’entengué de rahòns y,
+sens esperar á sa muller, feu via á casa Galcerán ab lo cotxero,
+informantse més minuciosament de tot, estranyantse ab lo major candor
+d’ignorar encare l’embrás de Da. Isabel.</p>
+<p>De sobte, atravessant pel carrer del Pou, topá ab lo senyor
+rector.</p>
+<p>–Ahont va don Ramón, tant cremat? preguntá ’l sacerdot
+senzillament.</p>
+<p>Lo vell Merly, no poguent ocultar l’angúnia que l’empenyia, tractá
+d’escabullir lo cos, accentuant molt la necesitat que ’l cridava á casa
+Galcerán.</p>
+<p>–A casa Galcerán?… Que hi há alguna desgracia? –feu lo rector,
+emocionat de veras, y ajuntantse ab D. Ramon instintivament.</p>
+<p>–Y bén grossa potser, respongué l’amich dels Galceráns, tocat ja per
+lo interés que manifestava ’l senyor rector, y desitjós d’atreure’l fins
+á aquella casa pera mellor consol.</p>
+<p>Y escursant lo pas y deixantse endevantir pe ’l cotxero, explicá, fil
+per randa, l’ocorregut d’ahir al vespre ensá.</p>
+<p>–Ja veu quinas tribulacións, senyor rector.– lo fill y la senyora,
+tots dos malalts, pobre don Pau!… Ja li dich jo que n’hi ha un feix
+d’aquest mon!… Figuris qu’ aquest matí á mi també se me n’ ha anat
+l’Albert á Barcelona… qu’ are’ns podria fer bon servey.</p>
+<p>–L’ Albert! –exclamá ’l rector, obrint los ulls desmesuradament y
+quedantse rumiant una estona– ¿Peró, cóm? pera no tornar? ¿No havia
+obert despaig aquí?</p>
+<p>–Qué hi fará sí ‘ls joves semblan ximples? Las ha dadas en qu’ aixó
+no li agrada; qu’ aquí no s’hi troba bé y vájili al derrera. Jo ja sé
+qu’ aquí no té certament lo porvenir que pot trobar al costat del senyor
+Olivó… peró vosté no negará que, veures separat del únich fill qu’ un
+té, es molt trist.</p>
+<p>Peró ‘l rector, qu’, evidentment encaparrat, ja ni ’l sentia, ’s
+contentá ab respondre incongruentment ab un:</p>
+<p>–Bé, home, bé… ¿Y… ha dit que D. Pau es aquí, eh?</p>
+<p>–Ah, sí. Lo que falta saber are es si’ns rebrá.</p>
+<p>Lo capellá arrugá l’entrecellas com qui no entén prou bé.</p>
+<p>–Aixís ho suposa ’l cotxero. Sembla que don Pau está tan afectat, que
+no vol conversa, que no está per ningú.</p>
+<p>–A veure, á veure… –interposá en to dubitatiu lo sacerdot, tot
+recullintse ’l manteu pera muntar lo primer grahó de la gran escala hont
+havian arribat ja.</p>
+<p>La sota-cambrera ’ls instalá en la saleta de confiansa, repetint los
+dubtes insinuats ja pe ’l cotxero. D. Pau no havia tret lo cap de la
+cambra del nen hont permaneixia tancat, com no fos pera parlar ab lo
+doctor Roig, y havia declarat resoltament que no volia veure á ningú
+més.</p>
+<p>–No obstant, si sab que som nosaltres… –indicá D. Ramón.</p>
+<p>–Nó, no hi vol dir res –saltá ’l rector– esperém; no l’incomodi, bona
+minyona. ¿Cóm está la senyora? Ha deslliurat ja?</p>
+<p>–Fa un quart, senyor rector.</p>
+<p>–Bé, bé, bé, bé; esperém, donchs. No ha dit, vosté, don Ramón, qu’
+arreu vindrá la sua muller?</p>
+<p>–Miri: ja es aquí.</p>
+<p>Lo rector s’aixecá y digué á Da. Francisca, mentres se treya la
+mantellina, que si l’estat de la malalta ho permetia y s’ho podia fer
+venir bé, li indiqués qu’ ell era allí. Aquella desaparegué ben prompte
+per las habitacions de donya Isabel, mentres los dos homens s’aclofavan
+pensívols y silenciosos en senglas butacas. Los finestrons estavan
+talment ajustats qu’ aquells bons senyors boy no ‘s podian veure. Mellor
+pera reflectir, pensá ’l rector; y tot ajeyent lo front sobre ’l palmell
+de la má esquerra, s’entregá á la meditació en cos y ánima. Peró D.
+Ramón, que per un moment semblá imitarlo, arreu comensá á remenarse ab
+frisansa. L’ esperit de son rellotje, ’l tich-tach del péndul que
+guspirejava demunt la xemeneya, l’adolorit grinyol de las portas que ’l
+servey obria y tancava discretament, cent petits sorolls que venian de
+las pessas inmediatas, lo distreyan, li esmicolavan lo temps en una
+successió eterna, excitavan sa curiositat y li comunicavan l’impaciencia
+del prés. Acostumat á recorre aquella casa ab complerta llibertat,
+l’home no podia avindres á semblant inacció.</p>
+<p>Afortunadament no trigá en apareixer la seva dòna pera manifestar á
+aquell sacerdot que Da. Isabel desitjava parlarli. Després, quedant sola
+ab son marit, digué en veu baixa:</p>
+<p>–Pobre senyora, pe ‘l primer que m’ ha preguntat es per l’Albert…
+peró d’una manera que t’ hauria trencat lo cor.</p>
+<p>–Y donchs; que potser també ella sabia lo que jo ignorava encare?</p>
+<p>–Sí. Es á dir sí; nó –saltá la pobre dòna, repensantse y confonentse
+ella meteixa al volguerse explicar la vehemencia ab que li havia parlat
+Da. Isabel– lo que hi ha es que… d’alló… com qu’ ahir al vespre l’Albert
+no va venir, y jo vaig dirli qu’ estava malalt, en mitj de la febre qu’
+ella ha passat, quí sab com lo veya? Potser mort; perque no pots
+pensarte quants cops m’ ha fet repetir qu’ estava bo y en camí de
+Barcelona.</p>
+<p>D. Ramón, sens objectar paraula, ‘s quedá tamborinant en los brassos
+de la butaca, y regirantse penosament cada dos segóns. L’ home no
+entenia la conducta de D. Pau. Encare qu’ aquest volgués cuydar al seu
+fill, ¿per qué refugir lo costat dels bons amichs? Ell no ’l trauria del
+capsal, peró hi entraria á ferli companyía, li daria compte de tot lo
+fet en l’alcaldía durant la seva ausencia, parlarían del curs donat al
+assumpto Rodón, lo distrauría, en una paraula. Després, aixecantse y
+aplicant un moment l’orella á la porta de la armería per hont havia
+desaparegut lo rector:</p>
+<p>–Peró qué fa aquest home? qué per ventura la confessa?</p>
+<p>–Peró, home, si no fa dos minuts qu’ hi es –saltá Da. Francisca, qu’
+en aquell moment pensava en quin tros de camí ’s trobaría ’l seu
+fill.</p>
+<p>–Calla, que sento passos –feu D. Ramón, contenint fins la
+respiració.– Algú truca ab los nusets dels dits dins del quarto del nen…
+Prou es ell, prou. Quí has deixat ab donya Isabel?</p>
+<p>–A ningú més.</p>
+<p>–Oh, donchs, prou es ell, prou… ¿A qué venen aquets misteris? Qué
+significa tot aixó? –exclamá ‘l vell Merly, tot penedit d’haver portat
+allí á quí sabia arreglárselas pera veure á en Galcerán avans qu’ ell.–
+¡Ca, si no hi ha res més manifasser que ’ls capellans!</p>
+<p>Y engelosit com una criatura, torná á regirarse per la butaca,
+llambregant ab esguarts de fòch los tòchs metálichs que lluhian per las
+parets, caragolant l’ala del barret de palla que tenía en las mans,
+encavalcant y descavalcant las groixudas camas sota la bola de son
+ventre botarut, mentres la seva dòna, molt recullideta, seguía pensant
+en son fill desde ’l sofá.</p>
+<p>Ja havia mirat dos ó tres cops l’agulla del péndul acostanthi’l nas
+D. Ramón, quan per fí torná á sentir remors estranyas. Corregué á espiar
+y li semblá llavors, que ’ls dos homens entravan plegats á l’alcova de
+Da. Isabel.</p>
+<p>–Te dich que no entench que ’s remenan.</p>
+<p>–Y déixals fer, home, per Déu.</p>
+<p>–Es que suposo que donya Isabel no estará en perill de mort per que
+la confessin ó tractin de cosas majors… Mira qu’ es qüento! Qué ’s deu
+haver embolicat per allí dins aquell capellá? Ja’t dich jo que fará bon
+sol quan jo ’l torni á portar per aquí.</p>
+<p>Y D. Ramón, ofuscat per la gelosía, arribava á ofendres y á creures
+deguda com un favor la visita d’aquell sacerdot. Per aixó quan,
+finalment, lo senyor rector eixí y li allargá la má pera despedirse, lo
+vell Merly feu en to evidentment ofensiu:</p>
+<p>–Vaja, ja ha sortit ab la seva?…</p>
+<p>–Sí, y me’n podria dar las gracias –respongué l’interpelat, qui ’s
+sentí injustament ferit.</p>
+<p>“Aixó es bo; ’l mon al revés” –pensá D. Ramon, interpretant á sa
+manera aquellas paraulas misteriosas.</p>
+<p>–Ah! –saltá ‘l rector, tornant enrera duas passas de la porta qu’
+havia ja atravessat.– M’ ha encarregat don Pau que tingan la bondat de
+no entrarhi, que ja ’ls cridará.</p>
+<p>D. Ramón lo despedí ab la llambregada del prés á qui venen á posar un
+nou grilló. Plé de malhumor insoportable, torná á asseures; peró, al cap
+d’un moment, s’aixecá, resolt á sortir una estona. Aquella saleta tan
+fosca, tan trista, tan plena de privacions y entrebanchs, li semblá un
+calabosso. Tenia fam de respirar ab llibertat: se plantá ’l barret y
+eixí… Peró quan se trobá á l’escala, no gosá arribar al carrer; torná
+enrera y ’s contentá ab baixar al jardí, tot exclamant interiorment:</p>
+<p>–Al menos hagués explicat qué s’han fet per allí dins!</p>
+<p>Mes, era aquest un secret que no arribá may á oidos del bon vell, bé
+que prompte un’ altre enigma vingué á ofegar en son esperit la
+curiositat primera: la conducta estranya qu’ en lo successiu guardá D.
+Pau, negantse á escoltarlo ni dos minuts, negantse á rebre fins á las
+personas de més suposició que s’interessavan per la salut de sa
+muller.</p>
+<p>Aquell home tan donat á la política, tan fayent y sociable, semblava
+un altre. Desvanescut, per aquell sacerdot y pe ’l jurament de sa
+muller, lo dubte que ’l crucificava, s’espantá de sí mateix. Si per gran
+xaripa l’Albert havia escapat ab vida de aquella injusta agressió, quí
+li responia are de la sòrt de Da. Isabel? Oh, quína imprudencia més
+horrible! Ell, ell, l’assessí de sa muller, de la mare de sos fills,
+cego butxí d’un ángel ultratjat y perseguit per la més infame
+mentida!</p>
+<p>D. Pau no sentia més dalé que ‘l de reparar lo mal causat, salvar,
+retenir aquella dòna estimada. L’ amor sentit per ella l’abrusava com
+may, s’accentuava com may sobre sos fills, sobre tot lo qu’ ella havia
+estimat ó havia mirat un dia ab interés.</p>
+<p>Lo doctor Roig se reservava ’l pronóstich devant la decidida
+propensió d’aquella naturalesa á un fenómeno tan anormal y perillós; mes
+no desesperava de salvarla si la febreta cedia. Tot havia anat bé, y ’ls
+dolors lumbars y abdominals de que ’s queixava la malalta eran
+senzillament consecutius. Peró D. Pau no sossegava: ell meteix volia
+cuydarla, observarla á cada instant, y, si de cas eixía de l’alcova, era
+no més pera subjectar al nen que, per una d’aquellas resurreccións de
+criatura, ja ballava dalt del llit, y pera tancarse breus minuts en
+l’escriptori hont desfogava lliurement lo dolor que l’oprimia.</p>
+<p>Al segón dia, Da. Isabel presentava una extrema palidesa y una
+hemorrágia creixent. Lo doctor Roig arrufá ‘l nas y no pogué amagar
+certa alarma. D. Pau s’atreví á indicar la probable conveniencia
+d’acudir á tractaments enérgichs; peró ’l senyor Roig era partidari
+decidit del sistema espectant, no hi hagué medi de persuadirlo. A las
+quatre de la tarde, la malalta estava pitjor; havia tingut unas
+esgarrifansas que li duraren tres quarts d’hora, la hemorrágia creixia
+en quantitat y fetor, los dolors abdominals desapareixian y la cremor de
+la pell y ’l pols aumentavan. Llavors lo doctor Roig s’empenyá en
+prescriure una sangría. D. Pau comensá á dubtar de la ciencia d’aquell
+metje, qu’ á Vilaniu passava per una ilustració médica. Tement un
+desenllás fatal, telegrafiá al seu sogre, que comparegué l’endemá á la
+nit, y aquesta meteixa nit demaná á consulta dos metjes de
+Barcelona.</p>
+<p>Mentrestant, á la casa acudia mitj Vilaniu, uns oferintse de cor, com
+la repenedida senyora Montellá, que s’instalá al costat de Da.
+Francisqueta á compartir ab D. Pau los cuydados de la malalta, altres
+sens més afany que ’l de tafanejar. Lo general y D. Ramón rebian á
+tothom en lo menjador y excusavan lo retrahiment del amo de la casa, que
+seguia més malhumorat cada dia.</p>
+<p>Acostumat á dominar y malavesat per la sòrt, D. Pau se consumia
+devant l’impotencia de la medicina que ‘l condemnava á tascar per
+primera volta ’l fré del impossible. Possehit de l’alarma, á cada nou
+síntoma enviava á cercar al Sr. Roig, y quan aquest arrufava ’l nas, li
+llensava una mirada d’odi. Uns cops girava ’ls ulls al cel com fembra
+esporuguida, demanant clemencia; altras vegadas desconfiava de la
+misericordia divina y s’imaginava á Déu un ser impassible, cor de roca,
+desprovist de tot amor per la seva creació, renegava de la seva
+crudeltat y plorava y picava de peus ab la rebequeria d’una criatura
+consentida. Peró, al menor raig de esperansa, tornava á reconciliarse ab
+lo Creador, y, ’ls ulls plens de llágrimas, li demanava apoyo, una sòrt
+d’aliansa que després recompensaria posant á contribució totas sas
+forsas que ja ’s sentia renaixer y creya altre cop prepotents. Son
+pensament era presa d’un mar procelós, tantost enlayrat á la cresta de
+l’ona més superbiosa, tantost estimbat al xuclador del dubte, tantost
+escupit á la tova platja de la fé, hont, afadigat de lluyta, hauria
+volgut reposar, per’ esser altra volta xuclat d’aquí y sumzejat sens
+compassió. Y si de cas en aquest trasbals insoportable li passava com un
+llampech l’idea de que sos enemichs podrian pendre per gran victoria la
+mort de Da. Isabel, se li capgirava ‘l cervell, la rabia ’l cegava, ’s
+posava furiós. Son torment era tant més crudel en quant no podia
+esbravarse ni per la válvula consoladora de l’amistat. Tota l’expansió
+de son dolor quedava reduhida á traspuar pe ’ls fets. Quants rodejavan á
+D. Pau veyan traslluhir aquell dolor en la vivesa ab que parlava als
+metjes, en la tendresa ab que tractava á sa muller, en l’energía y dalé
+ab que li aplicava ’ls remeys, y ’l desfici ab qu’ esperava llurs
+efectes. Més tart, se li pintavan á la cara ’l descoratgement del
+desengany y l’abatiment de forsas; sos llavis, per aixó, no ’s
+desclohian; girava en rodó y, sens haver proferit un suspir, ni un
+gemech de pena, corria á tancarse, alterós é intractable á quants li
+eixian al pas.</p>
+<p>La Queta, qu’ havia comparegut de nou á la casa, ficantse, si’t plau
+per forsa, á la cuyna á ajudar al servey, desitjosa de perdó, s’atreví
+un dia á demanarli que l’enmenés á l’alcova. L’ hereu Galcerán, sens
+pararse á escoltarla, l’amidá de cap á peus ab una mirada verinosa, y
+maná secament que llansessen aquella dòna al carrer. Ella quedá feta una
+mar de llágrimas, peró, ab la esperansa d’ablanir aquell cor, no hi
+hagué qui pogués arrancarla d’allí. Tentá una segona vegada, quan ja
+havian vingut los metjes de Barcelona, y D. Pau se posá fet un foll al
+veures desobehit.</p>
+<p>–Trayéume á fòra aquesta desagrahida: no la vull veure més!</p>
+<p>Y com si no trobés un mot prou aspre qu’ afegir, intimá á la Queta ab
+un cop de cap y tocant l’ase.</p>
+<p>Senyors y servey miravan á D. Pau encongits y temerosos, los uns
+tement per sa salut, los altres una rauxa de geni que ‘ls deixés
+malparats. L’ única persona á qui mostrava tendríssima afabilitat era
+Da. Francisqueta, la mare, la genuina representant del jove injustament
+escomés. Ella no li parlava de política ni de negocis; compartia ab ell
+los cuydados de Da. Isabel, y allá, al fons del cor, plorava l’ausencia
+d’un ser estimat, certament ben digne del respecte de son agressor. Mes,
+fòra de l’afligida mare, D. Pau no atenia á ningú. Per aixó, fins son
+sogre callava al veure’l entrar, D. Ramón y en Llebreta li feyan pas, ab
+los ulls á terra, esperant, com dos gossos bastonejats, l’adveniment del
+favor perdut.</p>
+<p>D. Ramón, sobretot, estava inconsolable; aquell despegament y’l del
+seu fill eran dos claus que tenia clavats al cor. L’Albert no havia
+escrit més qu’ una carta donant part de la seva arribada, insinuant
+apenas la necessitat de perdó, com si son darrer determini fos lo més
+natural, y sens llansar l’esperansa més remota de tornar á Vilaniu.</p>
+<p>“Quatre ratllas y en lletra desordenada! Aquí ’l tens: ja torna á
+esser á Barcelona, ja ’s hi troba com lo peix á l’aygua, ja escriu d’una
+esgarrapada, distret, sense ni saber qué dirnos… Té, l’única part un
+xich afectuosa es aquesta hont demana novas d’en Pepito y de Da. Isabel…
+Si no fos per aixó, potser ni’ns pregaria que cuytessim á
+contestarli.”</p>
+<p>Per altra banda, ’ls rums-rums de la vila me ’l duyan marejat. Tot
+Vilaniu anava remogut per un sol crit: la jove Galcerán se moria! En la
+derrera consulta, ’ls metjes l’havian desahuciada, no hi havia remey. En
+cassinos y cafés, pels rotllets de las botigas, en visitas y escriptoris
+nos parlava d’altri, y tot eran comentaris y disputas sobre la causa
+determinant d’aquell accident. Hi havia qui no s’amagava de suposar
+devant del vell Merly, que si D. Pau havia comés alguna violencia, un
+quasi-assessinat. ¿Qué era, sinó, una certa detonació que,’l meteix
+dematí en que caygué malalta Da. Isabel, havian sentit los vehins de la
+plassa? La compradora de las monjas assegurava que ’l tiro havia
+retrunyit dins meteix del entresol. Ella, al cap d’un minut, vejé á D.
+Pau tancar la finestra. D. Ramon, encés d’ira, omplia de fástichs á qui
+tal deya, y esplicava ’l fet com los criats. “Alló podia passar al més
+destre, tot lo demés era una calumnia de mala lley; y que ’s tinguessin
+la llengua, perque, com alcalde, era capás de férne una de las
+sevas.”</p>
+<p>Entre ‘ls qu’ havian dat acullida al suposat adulteri, la malicia
+anava més lluny, relacionant la fugida de l’Albert ab l’arribada de D.
+Pau. De segur que l’adúltera havia cuytat á avisarlo, y quí sab qué
+havia succehit? Un dels qu’ havian marxat ab lo noy Merly assegurava qu’
+aquest no badá boca en tot lo camí, sempre ab la cara amagada al recó… y
+que duya ’l bolet brut y escaixalat de l’ala com si li haguessen tombat
+de un cop de pedra.</p>
+<p>Los metjes de Vilaniu parlavan de las ocurrencias sens eixir dels
+dominis de llur professió, atacant durament l’ineptitut del company Roig
+que, com deyan los de Barcelona, havia prés l’<em>a</em> per la
+<em>b</em>.</p>
+<p>–Perque, senyors, de qué’s tractava aquí? D’una metrorrágia puerperal
+inmediata. ¿Deguda á qué, senyors? A un vici constitucional, á una
+cloro-anemia prou coneguda, y determinada no més qu’ accidentalment per
+una commoció moral. Y bé, donchs, administrar una sangría, acudir á
+antiflogistichs en casos aixís, trobarse ab una malalta que té la pell
+cremosa, las extremitats fredas, lo ventre fluix y espalmat, una gran
+excitació nerviosa y cent quatre pulsasions y aplicarli sols una tela de
+moltó y acudir á simples sudorifichs, no es desbarrar? No es matar la
+malalta? Lo que calia era un tractament tot oposat; bons caldos, vi
+ranci, cordials, injeccións intra-uterinas. Los companys de Barcelona
+aixís s’espressavan y tenian rahó: lo metje Roig era un ase.</p>
+<p>Peró ‘ls profans se posavan del cantó del Sr. Roig, gloria de
+Vilaniu, y suposavan que tot alló eran envejas y rivalitats fomentadas
+per la presumció dels metjes de ciutat, una colla de sabuts que, de
+segur, l’haurian morta primer que l’altre. Los criteris vacilavan, no
+devant de las rahons, sinó devant de qui las emitia, y aixó, tant si ’s
+parlava de medicina, com si ’s sostenia la murmuració del atentat de D.
+Pau. Solzament las enemigas de las Ocas mantenian certa reserva, com
+espalmadas devant lo perill de veure á aquestas trumfar altre cop. La
+mal continguda satisfacció de la Sumpteta acabava d’escamarlas á totas.
+De segur qu’ havian pecat de massa crédulas, que llur bona fé havia
+sigut sorpresa. Y empesas per una por interessada y pe ‘l supersticiós
+respecte qu’ infundeix la mort, llansavan llágrimas de penadiment, é
+invadian la casa Galcerán en actitut de protesta, assedegadas de
+reconciliació. La Montserrateta, ja lliure de sa gelosia, repetia á
+tothom que la seva mamá estava prendada de las virtuts de la malalta á
+la que ‘s podia donar lo combregar á las foscas; Da. Francisqueta pe ’l
+meteix; lo Sr. Rector no tenia prous paraulas per’ alabarla. ¡Quín
+disbarat, donchs, d’haverla abandonada per <em>un dicho me han
+dicho</em>! ¡Quína bestiesa d’escoltar tot aquell teixit d’injusticias!
+¡Cóm havian caygut al parany!</p>
+<p>Llavors se feu una reacció en molts esperits; tot eran alabansas pera
+Da. Isabel, planys y temors de perdre á una senyora tan exemplar y
+respectable. Mitj Vilaniu aná al combregar que presidiren D. Pau y ‘l
+general en persona. Un reculliment extraordinari regná per tot lo curs.
+Essent de nit la cerimonia, totas las finestras, portas y balcons
+estavan sembrats de llums. La llarguíssima professó caminava ab imponent
+quietut, al toch llunyá de la trista campaneta, y ’ls espectadors
+observavan en silenci ’l nombre y calitat dels concurrents, entre ’ls
+quals no faltavan ni ’l pubill Tárrega ni’n Riudabets qu’ anava
+tremolant de camas y groch com la cera. Derrera del Senyor, s’empenyia
+una inmensa cua de dònas vestidas de negre y encaputxadas, lo rosari en
+una má y una candela en l’altra. Quasi de cada porta sortia alguna dòna
+á engrossar aquell núvol negre sembrat de estrelletas d’or. La passada
+havia durat mitj’ hora. Peró ahont se clavaren principalment los ulls
+del espectador fou en lo rostre de D. Pau, esgroguehit, transmudat,
+roigs los ulls, lo cabell enrera, la faç estirada, tot son posat
+caygut.</p>
+<p>La lluyta d’aquells dias havia aclaparat al gegant. Quan los metjes
+declararen que tot era ja inútil, aquell geni indomable quedá rendit.
+Llágrimas silenciosas solcaren son rostre, sos accionats y sa paraula
+eran per demés tendres ab tothom. Veyent altra volta á la Queta, l’agafá
+de motu propi, l’acompanyá al capsal de la malalta á rebre l’absolució
+desitjada, y, com si aixó no bastés, desseguida apretá á la commoguda
+vella entre sos brassos. Després torná á l’espona pera no abandonar ja
+més la má d’aquella dòna estimadíssima, pera infundirli forsas ab que
+sostindre la desgarradora lluyta, arruixantla de tendresas y petóns
+compassius. Y si sa mirada queya sobre ‘ls demés, seguia impregnada
+d’igual compassió. Son cor s’havia omplert d’una tendresa tristíssima,
+beguda al capsal d’aquell llit, barreja de compassió y basarda al’hora,
+que naixía de la presencia del perill y de la conciencia de la propia
+inutilitat. ¿Qué eran tots ells devant la Mort? Res; uns sers tan
+frévols y dignes de pietat com aquell tan volgut qu’ allí agonisava.</p>
+<p>Y no obstant, duas horas després, quan donya Isabel finá, D. Pau
+sentí renaixer son carácter. Una llágrima grossíssima li entelá ‘ls
+ulls, se tirá als brassos de son sogre qu’ havia caygut sobre ’l sofá,
+estrenyé fortament las mans de sos amichs y servidors, besá ab deliri
+als nens, y entrá de dret al escriptori á fer plans y donar ordres.
+Ningú ’l vejé plorar més: una glopada de fel havia estroncat lo doll
+passatger de sa tendresa. Son cor sentia un odi tan universal per
+Vilaniu com lo del meteix Albert; peró en sa cara hi havia tota la
+dissimulació del polítich hábil.</p>
+<p>L’ endemá, queya com una bomba sobre Vilaniu la nova de que l’hereu
+Galcerán se’n duya ‘l cadavre de Da. Isabel á Barcelona. Tots los
+esperits bategaren corpresos d’un meteix temor: la porta dels Galcerans
+ja no s’obriria més, la primera família del poble ’ls abandonava, era
+per Vilaniu com la cayguda d’una dinastia. Aquella escala fou un jubileu
+de gent qu’ anava á enterarse bé, á tentar de dissuadir á aquell senyor.
+D. Ramón, lo primer, pregá mitj’ hora: no podia compendre qué movia á D.
+Pau á pendre un determini com aquell que seria interpretat com senyal
+d’aburrició ó desconfiansa, y, per consegüent, havia de congriarli
+enemistats y apartarli la gent de las urnas.</p>
+<p>L’ hereu Galcerán dava á tothom la meteixa resposta de sentiment
+familiar: era per una delicadesa vers al seu sogre qu’ estava de quartel
+á Barcelona: ningú ’l tragué d’aquí.</p>
+<p>Y veure marxar, carretera amunt, aquell atahut, dins d’un cotxe
+endolat, y derrera d’ell tota la família y servey de la casa en dos
+cotxes més, fou un dol y un afront per Vilaniu.</p>
+<p>Lo dia, successor d’una nit de pluja, hi ajudava. Boyras borrimosas
+de tardor tapavan las montanyas dels voltants; un plujím invisible y
+fret atravessava la roba, apagava la pols del camí, ensordía ‘ls
+sorolls, posava sucosas las descoloridas fullas que salpicavan encare
+l’esblanquehit brancatje dels plátans. La carretera traspuava un fanch
+bituminós que s’enganxava en feixugas placas á las solas. Las terras de
+conreu s’extenian á dreta y esquerra com ermots amarats, y la migrada
+vegetaciò dels horts s’ajeya esllanguida y plorosa com anyorant lo sol,
+qu’ aquell cel de llet reduhía á las condicions d’una lluna
+entelada.</p>
+<p>Lo portal de Baix s’omplí de gom á gom. Centenars d’amichs y tafaners
+qu’ hi feren cap, seguiren ab la vista ’l trist convoy, clavats al peu
+del portal, muts y pensívols com si presenciessen l’emigració d’una
+época. Mes, en mitj del silenci, dos obrers, pegantse y empenyentse com
+payassos, s’obriren rotllo. Lo més barbut y desfatxat d’ells, una blusa
+de teixidor á l’espatlla, una catxutxa aixafada al front, avansá devant
+la multitut, s’aixancarrá cómicament, y fent corn de la má, cridá en veu
+grossera y forta:</p>
+<p>–Bon vent… madur!</p>
+<p>Y tot ensemps, aixecant lo bras esquer, se pegá en la font del meteix
+un cop ab lo cantell de la má dreta. La vara de D. Ramón no fou prou
+amatent per’ assolirlo quan fugia. Alguns sonrigueren, d’altres
+condemnaren la grosseria ab una mirada reptadora. Hi hagué filosop que
+prengué aquell obrer per heralt de la revolució triomfant.</p>
+<p>Peró tots los ulls convergiren altre cop á la carretera, que sols
+aquell convoy trepitjava. Lo trist corteig aná enxiquintse, enxiquintse,
+fins presentar tan sols la negrosa esquena d’un cotxe, suspesa sobre ’l
+perfil de duas rodas. La vista escorcolladora s’enterbolia quan aquella
+taca negra ’s redressava dalt del serradet. Per fí un llens cendrós ho
+esvahí tot. Llavors, aquella gentada, amarada d’humitat, plegá ’ls
+brassos ab esgarrifansas de fret, y sens comunicarse cap impresió ’s
+destriá, apretant cada qual lo pas vers casa seva.</p>
+<p>En Llebreta y D. Ramon pujavan per senglas aceras del meteix carrer;
+lo primer ab las mans á la butxaca y ’l cap cot com un mort de fam; lo
+vell Merly, encaparrat y encés de cara. Ni un ni altre badavan boca. Al
+pobre vell, la vara d’alcalde li caygué dos cops al fanch. A la fí, pera
+dar l’adeu á son company, sos llavis mormolaren:</p>
+<p>–Es massa fort aixó, es massa fort…</p>
+<p>Mes ho era pòch, ho era pòch! Sos ulls, fits en aquell trist corteig,
+no ‘s pararen un moment en los primíssims fils del telégrafo que
+s’extenian á un cantó del camí, muts y quiets com materia inanimada,
+servint de pujadors als enjogassats pardals. Y no obstant, al arribar á
+casa seva, vejé qu’ aquells fils l’havian cridat, fent estampar son nom
+sobre una cinteta cendrosa y al peu molt pocas paraulas més: Urgeix
+vinga. Albert en perill. Olivó.</p>
+<p>Era inútil. L’ Albert, enterat del desastre Galcerán pe’ls diaris,
+havia caygut impensadament mort en un Tiro de pistola. Llavors sí que ’l
+pobre vell no pogué sostindre més ab seguretat la vara. Tot Vilaniu lo
+vejé alguns mesos anant y venint de missa d’onze, arrossegant una cama,
+’l cap y ’l bras esquer penjant, la boca tòrta y babosa, plorant á cada
+amich que l’aturava, sempre de brasset d’una dolorosa envellida que
+tothom saludava ab lo nom de Da. Francisqueta.</p>
+<p>Fi.</p>
+<div style='text-align:center'>*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75945 ***</div>
+</body>
+</html>
+
diff --git a/75945-h/images/cover.jpg b/75945-h/images/cover.jpg
new file mode 100644
index 0000000..e285575
--- /dev/null
+++ b/75945-h/images/cover.jpg
diff --git a/LICENSE.txt b/LICENSE.txt
new file mode 100644
index 0000000..b5dba15
--- /dev/null
+++ b/LICENSE.txt
@@ -0,0 +1,11 @@
+This book, including all associated images, markup, improvements,
+metadata, and any other content or labor, has been confirmed to be
+in the PUBLIC DOMAIN IN THE UNITED STATES.
+
+Procedures for determining public domain status are described in
+the "Copyright How-To" at https://www.gutenberg.org.
+
+No investigation has been made concerning possible copyrights in
+jurisdictions other than the United States. Anyone seeking to utilize
+this book outside of the United States should confirm copyright
+status under the laws that apply to them.
diff --git a/README.md b/README.md
new file mode 100644
index 0000000..e3c93e7
--- /dev/null
+++ b/README.md
@@ -0,0 +1,2 @@
+Project Gutenberg (https://www.gutenberg.org) public repository for
+book #75945 (https://www.gutenberg.org/ebooks/75945)