diff options
Diffstat (limited to '75945-h/75945-h.htm')
| -rw-r--r-- | 75945-h/75945-h.htm | 8146 |
1 files changed, 8146 insertions, 0 deletions
diff --git a/75945-h/75945-h.htm b/75945-h/75945-h.htm new file mode 100644 index 0000000..ff6367a --- /dev/null +++ b/75945-h/75945-h.htm @@ -0,0 +1,8146 @@ +<!DOCTYPE html> +<html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca" xml:lang="ca"> +<head> + <meta charset="utf-8" > + <meta name="generator" content="pandoc" > + <meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0, user-scalable=yes" > + <meta name="author" content="Narcís Oller" > + <link rel="icon" href="images/cover.jpg" type="image/x-cover"> + <meta name="dcterms.date" content="1885-01-01" > + <title>Vilaniu</title> + <style> +html { +line-height : 1.5; +font-family : Georgia, serif; +font-size : 20px; +color : #1a1a1a; +background-color : #fdfdfd; +} +body { +margin : 0 auto; +max-width : 36em; +padding-left : 50px; +padding-right : 50px; +padding-top : 50px; +padding-bottom : 50px; +} +@media print { +body { +background-color : transparent; +color : black; +font-size : 12pt; +} +p, h2, h3 { +orphans : 3; +widows : 3; +} +h2, h3, h4 { +page-break-after : avoid; +} +} +p { +margin : 1em 0; +} +a { +color : #1a1a1a; +} +a:visited { +color : #1a1a1a; +} +img { +max-width : 70%; +border: 1px solid #555; +} +h1, h2, h3, h4, h5, h6 { +margin-top : 1.4em; +text-align : center; +} +h5, h6 { +font-size : 1em; +font-style : italic; +} +h6 { +font-weight : normal; +} +ol, ul { +padding-left : 1.7em; +margin-top : 1em; +} +li > ol, li > ul { +margin-top : 0; +} +blockquote { +margin : 1em 0 1em 1.7em; +padding-left : 1em; +border-left : 2px solid #e6e6e6; +font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; +font-size: 90%; +} +code { +font-family : Menlo, Monaco, 'Lucida Console', Consolas, monospace; +font-size : 85%; +margin : 0; +} +pre { +margin : 1em 0; +overflow : auto; +} +pre code { +padding : 0; +overflow : visible; +} +.sourceCode { +background-color : transparent; +overflow : visible; +} +hr { +background-color : #1a1a1a; +border : none; +height : 1px; +margin : 1em 0; +} +table { +margin : 1em 0; +border-collapse : collapse; +width : 100%; +display : block; +} +table caption { +margin-bottom : 0.75em; +} +tbody { +margin-top : 0.5em; +border-top : 1px solid #1a1a1a; +border-bottom : 1px solid #1a1a1a; +} +th { +border-top : 1px solid #1a1a1a; +padding : 0.25em 0.5em 0.25em 0.5em; +} +td { +padding : 0.125em 0.5em 0.25em 0.5em; +} +header { +margin-bottom : 4em; +text-align : center; +} +#TOC li { +list-style : none; +} +code { +white-space : pre-wrap; +} +span.smallcaps { +font-variant : small-caps; +} +span.underline { +text-decoration : underline; +} +div.column { +display : inline-block; +vertical-align : top; +width : 50%; +} +div.hanging-indent { +margin-left : 1.5em; +text-indent : -1.5em; +} +ul.task-list { +list-style : none; +} + + </style> +</head> +<body> +<div style='text-align:center'>*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75945 ***</div> +<header id="title-block-header"> +<img src="images/cover.jpg" alt="portada" > +<h1 class="title">Vilaniu</h1> +<p class="author">Narcís Oller</p> +<p class="date">1885</p> +</header> +<pre>Aquest text ha estat digitalitzat i processat per +l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte +Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.</pre> +<h2 id="primera-part">Primera part</h2> +<h3 id="i">I</h3> +<p>Aquella tarde ‘s notava á Vilaniu un brugit extraordinari. Més de +trescents forasters havian invadit la vila, y encare ’ls carruatges qu’ +arribarian per tot demá ‘l dematí prou ne portarian altres tants. Tots +los vehins estavan fora de pollaguera. A Casa-la-Vila, uns donavan lo +darrer cop de ma als gegants y al drach, algunas donas recusian los +domassos dels balcons, los guarda-termens netejavan llurs carrabinas, +los mossos espolsavan lo Consistori, ’ls escrivents tot era cloure +sobres, lo secretari posava firmas y segells. Dins de l’iglesia +parroquial, lo fuster feya retronar las voltas ab lo ressó de sos cops +de martell, las llántias grinyolavan pujant y baixant á gust dels +pabordes, y entre la pols que s’aixecava del altar major com blanquinós +núvol d’incens, formiguejava una munió d’escolans que resseguian totas +las cornisas y repisas clavanthi restelleras de ciris. Fins la tranquila +rectoría, per lo comú palau de condormit repós, anava tota en l’ayre; +que com si no fos prou amohino, segons la majordona, ’l rebre y colocar +convenienment las prisadas albas qu’ enviavan las monjas, espolsar y +aparellar lo mellor tern, y brunyir las porras y demés objectes de +plata, encare ’l senyor rector havia tingut la capritxada de convidar á +dos amichs seus, rectors del entorn.</p> +<p>Y no cal dir de lo restant del poble. ¿Quí no anava en dayna? La casa +que no tindria forasters, no per aixó deixava en pau ‘ls corrals de +gallinas y conills, objecte en aquellas horas de la més terrible +persecució. Pe’ls meteixos carrers, corrian esgarriats pollastres y +gallinas qu’ havian sabut aprofitar l’escletxa d’alguna porta mal +ajustada, y l’ayre s’enduya no pochs grinyols y quiquiriquichs +d’esgarrifosa paura, barrejats ab las pallas y plomissols que en llurs +branzidas y batament d’alas aixecavan los pobres perseguits.</p> +<p>Com los noys no tenian estudi ni costura las noyas, quí ‘ls feya +estar á casa? Escala avall y á corre la vila. Mentres que ’ls més +petits, ab llurs jochs y bulangeras, eran la desesperació de las donas, +qu’ en vá escombravan y regavan carrers y plassas. Las fadrinetas se +cusian lo darrer ribet de las faldillas, y per la riera Blanca y ubagas +properas, los pagesos s’afanyavan á enfeixar canyas y matas per’ enramar +carrers. Tot, en una paraula, respirava animació, moviment y festa.</p> +<p>Prou hi hauria bona festa-major. De tres horas lluny, carretera +amunt, ja ‘s veya. Dotzenas de carrets y tartanas, plens de gent alegre +y tirats per haquetas, corrian com esbarats, tot fent giragonsas entre +mitj dels feixuchs carros y de l’embalumbada diligencia á la qual volian +avansar si’t plau per forsa. Los cavallets, calents de boca, semblavan +interessarse en la competencia, y despreciant la suhor que ’ls +ensabonava, trescavan á cremadent com esperitats, entre mitj de la +polsaguera qu’ aixecavan ab lo repicat trepitj. D’entre ‘l terratrémol +qu’ armavan y del núvol de pols, sortia algun xiscle de dona +esporuguida. Peró la tralla no parava de petar, y al repiquet d’aquellas +potas infatigables com batants de molí, s’acoplavan las riotas de la +jovenalla, ‘ls crits y cansons dels tartaners y ’l soroll acompassat de +picarols ab qu’ anunciava sa intermitent proximitat la diligencia.</p> +<p>Dins d’aquesta, no obstant, los passatgers anavan condormits, +tancadas las finestras, sens lliurarse per aixó ni de l’espessedat de +pols, ni de la calda de sol que ’ls enervava. Lo pesat armatost los +gronxava feixugament y ’l drinch-drinch dels picarols arribava á llurs +orellas, trist y endormiscat com soroll de grills en negra nit.</p> +<p>Mes, de sobte, un dels qu’ ocupavan l’interior, obrí una finestreta. +Era D. Ramon Merly, un senyor de bon regent, cara-rodó y ulls sortits +que feya estona ‘s remenava. La gatzara de las tartanetas qu’ acabavan +d’atrapar li serví d’excusa per’ esbravar l’impaciencia que ’l duya +frisós, y despertar als demés companys sens miraments.</p> +<p>–Qué tant dormir, senyors, qué tant dormir! Lo sol ja baixa… Mirin, +mirin quina animació hi ha per aquesta carretera.</p> +<p>Dels cinch interpelats se’n deixondiren quatre: un capellá dels +convidats, lo rector de Benitarik, en Jeroni ‘l graner del carrer de San +Pere, un trevallador, esquerdalench y guerxolí, y la formidable pagesa +qu’ estava com dolorós tascó entre D. Ramon y son fill. La pols +enmorenia las caras y agrisava barbas, cellas y cabells fins al punt +d’envellirlos á tots y darloshi aspecte malaltís. Badallant y ab peresa +obriren com pogueren las respectivas finestretas pera traure ‘l cap. +Peró un’ ona de pols, encrespantse desde las rodas, caygué sobre las +finestras de má esquerra, causant en l’interior un remolí tant espés y +sofocant que feu estornudar y tossir gayre be á tots.</p> +<p>–Uff! don Ramon, si no ’s pot mirar –exclamaren, fregantse ’ls ulls +ja plens de brossas y apressantse á tancar altre cop.</p> +<p>Mes, don Ramon obrí la finestra de la portella, y la pestilenta pols +que no havia trobat encare repós entre la que ‘ls enfarinava ja, eixí +bufant com fum pe’ls espiralls de má dreta. Llavors totas las miradas +convergiren sobre la carretera, qu’ iluminada per un sol de juny +enlluhernava de blancor. La gresca y moviment de las tartanas seguia +omplint de vida un bon tros de camí. Entremitj d’ellas, contrastava una +feixuga galera, arrastrada per set mulas qu’ anavan tirant indiferents +ab llur pell terrosa, los arnesos apedassats, las orellas caygudas, lo +pensívol esguart fit en l’ombra de llurs cossos que s’aplanava á terra +en deformat escors. Lo carreter, tant polsós com ellas, seguia al +costat, cuydantse més de desviar á las esbojarradas tartanas que de +menar las reposadas bestias del seu tiro.</p> +<p>Peró don Ramon no feya cabal d’aquest quadro, mal que li hagués +servit de cómoda excusa pera guaytar á fora, trencant la son dels +altres. Sos ulls escorcollavan continuament l’últim confí de la +carretera que curvas y pujadas li segavan tot sovint. Las enjogassadas +tartanas y lleugers carrets se succehian uns derrera d’altres entre +polsagueras que s’aixecavan tofudas, los embolcallavan un instant y, al +destriarse, s’arrossegavan encare carretera amunt, refregant las ombras +negrosas dels arbres y esvahintse arreu per encantament. Si de cas dalt +d’una pujada ’s sostenian farandolant una estona, eran la desesperació +de D. Ramon.</p> +<p>Per fi, ’ls ulls d’aquest s’il·luminaren de goig. Al cim de la costa, +aparegué un break, surant entre polsaguera arrebolada, com aquells +carros mitológichs en que ’ls pintors de plafons han colocat á tots los +monarcas del passat sigle.</p> +<p>–Ja son aquí, Albert, ja son aquí! –feu don Ramon, tocant lo cap del +seu fill, un jove de vint y cinch anys, esprimatxat y cara-oval, qu’ era +l’únich passatger qu’ havia seguit dormint.</p> +<p>Mes aquest, rendit encare per la nyonya, obrí y tancá ‘ls ulls ab la +pausa d’un agonisant, restant altre cop en la inmovilitat més absoluta. +En contra, tots los demés llansaren la vista al camí. D. Ramon, prou +enfarfegat ja per son ventre de bola, s’havia girat de través trayent +tot un colze á fora. Ab majors dificultats se vejeren encare ’l bon +rector, massís y blanch com un alemany, y la disforme pagesa que no +sabia com remoure sas ancas d’euga normanda ni l’llargarut cistell qu’ á +la falda duya pera major torment de sos vehins. Llavors, l’Albert, lo +fill de don Ramon, se tombá de cara al recó, deixant encastat en ell lo +perfil de son rostre de Cristo qu’ una barba sedosa y acabada en punxa +resseguia. Esblaymat per la pols, la parpella clavada en la conca +ullerosa que l’ombra de dos ó tres rulls de cabell amoratava, semblava +mort.</p> +<p>En aquest moment la diligencia feu una S, s’enfonzá entre un desmont, +y tres ó quatre garrofers que de las paradas altas s’aixecavan, cobriren +la visual dels miradors. Lo camí seguia en baixada, ’ls cavalls +amaynaren lo trot, la diligencia comensá á lliscar poch á poquet, +balansejantse feixugament, deixant sentir de quan en quan los +garranyichs de la fusta y ’ls grinyols que feyan las rodas al refregar +ab la trava. En cambi, tartanas y carrets no deixavan, trap, trap, trap, +son atrafegat andar.</p> +<p>D. Ramon retirá ’l cap de la finestra, y veyent que son fill +continuava dormint, arronsá las cellas ab desagrado y ayre de compassió. +“Quin xicot! –pensá l’home– Res lo mou!”</p> +<p>–Quins vol dir que ’s veuhen, don Ramon? –preguntá llavors en Jeroni, +sacudintse las solapas del jech.</p> +<p>–Los de ca’n Galcerán –respongué l’interpelat.</p> +<p>–Ja han caminat donchs, si han eixit á l’hora qu’ aquest matí ’m deya +don Pau.</p> +<p>–Oh! es que portan dos cavalls triats, Jeroni.</p> +<p>–Crech que ’ls va comprar vosté ¿oy, don Ramon? Y encare com no ’ls +portá éll mateix de Barcelona? Que no’n gastava allí?</p> +<p>–Es que ’ls de tiro ’ls tenia un xich vells. Los de sella ja ’ls ha +dut: aquest meteix vespre han d’arribar á la vila.</p> +<p>–Aixó sí que no ho entench! –afegí la corpulenta pagesa, tot +capbussant ab lo trontoll del cotxe.– D. Joseph, lo vell Galcerán, ne +tenia prou ab un de cavall, y don Pau no’n té prou ab dos pe’l +carruatge, qu’ encare’n vól d’altres pera muntar! Y qué’n fará de dos ó +tres pera anar á cavall? Gastar palla y grá sense tocar en lloch.</p> +<p>–Un per ell, un altre pera donya Isabel, la seva senyora.</p> +<p>–La seva senyora vól muntar á cavall? Aixó sí que m’ agradará +véureho. No he vist cap senyora que ’s sápiga tenir bé dalt d’una +somera. ¡Senyora de ciutat, que deu vindre carregada de pamplinas!</p> +<p>–Ja diu lo ditxo: “qui ab donas va y burros mena, tot lo camí passa +pena” –saltá l’obrer.</p> +<p>–Y bé, son gustos –objectá en Jeroni.</p> +<p>–Y qué sabeu vos de senyoras? –replicá ’l vell Merly, tot enardit, +refregantse la cerdosa y blanca sotabarba que duya retallada com un +patró de barco.</p> +<p>–Ay cabás! Com si no n’ hagués vista cap de senyora.</p> +<p>–Y es clar que no n’ heu vistas com donya Isabel.</p> +<p>–Si vos no heu vist lo mon per un forat –interposá ab ironía l’obrer +que, com bon guerxolí, era un burleta.</p> +<p>Lo vell Merly acabá d’exaltarse. Qui ho dubta que per aquellas terras +no hi havia cap senyora d’alto rango? Las d’aquí, certament, ni dalt +d’una somera ’s saben tenir; peró á las grans ciutats ne veurian que +menan uns cavalls com unas torres y atravessan los passeigs que fan +feredat: –Com no hi aniríau vos, Antonia.</p> +<p>–Oh, jo, ab aquestas carns, ben segur que no.</p> +<p>–Y dónchs, dona? Ademés que no us cregueu que la Galcerán vinga aquí +á fatxendar per la pols d’aqueixas carreteras. Ella ha de muntar per +remey –continuá D. Ramon.</p> +<p>–Per remey. Jo’t tóch quinas medicinas!</p> +<p>–Cada terra fa sa guerra, dona.</p> +<p>–Ah, aixó es ben cert! –exclamá la pagesa, declarantse vensuda.</p> +<p>–Y donchs, crech qu’ are ’ls tindrém aquí per sempre més, eh? +–interposá ’l capellá que fins llavors no havia badat boca.</p> +<p>–Sí, gracias á Deu!</p> +<p>–Aixó es bo, aixó es bo! –feu lo rector, obrint molt las vocals y +acompanyant sa aprobació ab un parell de capbussadas. Després clogué ’ls +ulls, apoyá ’l cap en lo recó encoixinat y ’s prepará á escoltar ab las +mans mitj plegadas y fent ballar, un sobre l’altre, ’ls dos dits grossos +que, botarudets com eran, ho semblavan més per lo arranadas que duya las +unglas.</p> +<p>En Jeroni afegí, llavors, que sempre la presencia del diputat era un +bé per la vila.</p> +<p>–Y es clar, home, es clar. Tenintlo entre nosaltres, veyent de prop +las cosas, anirá més ben informat, com hi anava don Joseph, y, com qui +diu, sentirá creixer son amor per tot lo de la vila. Jo ja li +aconsellava de des la mort de don Joseph qu’ al cel sia. Peró las +ciutats tenen ganxo, y després, la senyora y ’ls nens… Per fí la salut +meteixa de donya Isabel l’ha obligat á creurem.</p> +<p>Mossen Magí feu un punt d’admiració. Don Ramon explicá llavors +l’estat de la Galcerán que, desde ’l derrer part, no havía fet res de +bó: atachs de nervis á l’impresió més petita, dos gastaments en menos de +dos anys y, per fí, sembla que ’ls metges están en que té una anemia y +que sols la vida de camp la pot refer.</p> +<p>L’ obrer, posant en dubte aquella causa:</p> +<p>–Vol dir que no es cuestió de pelas? –S’ atreví á dir.</p> +<p>Malgrat la pols que l’enfarinava, á D. Ramon se li encengué ’l +rostre. Ell veya l’intenció del obrer, partidari d’en Rodón, y fins +l’origen de la mentida que ’l tal se proposava propalar. Per aixó, fora +de sí, esclatá en embestidas y reticencias prou transparents, llansadas +ab lo tó més agre possible.</p> +<p>–Ah! que’n aneu d’errat, Marquet! Quan al fatxenda d’en Rodón se li +acabin los marvedissos, don Pau encare ’l podrá colgar de pelas, que vos +diheu y que jo’n diria pessetas.</p> +<p>–Home, jo he parlat per veus que corren. Si m’ hay tivocat, la culpa +será d’un altre, y no entench perque hi barrejém al Rodón…</p> +<p>–Lo qu’ he dit, dit está –recalcá ’l vell Merly, envalentonat per la +fredor del obrer.</p> +<p>–Está bé, home, está bé –feu aquest, mitj somrisent– per aixó no cal +enfadarse. Miris, no podentlos tenir jo, ’ls quartos, tant me fá que ’ls +tinga l’un com que ’ls tinga l’altre.</p> +<p>En Jeroni y ’l capellá discorregueren encare ab D. Ramon sobre las +duas fortunas posadas á discussió, convenint tots tres en que la d’en +Galcerán sobrepujava de molt en quantitat y solidesa á la de son +rival.</p> +<p>–Y ‘l meteix lo seu prestigi polítich –afegí ’l senyor Merly.– Sinó +qu’ ho digan las últimas eleccions. Ja ho veuhen si s’ha bellugat en +Rodón, si n’ ha fetas de cosas y de promesas. De qué li han servit? Pera +dursen un desengany més. Fa més de trenta anys que ‘l districte de +Vilaniu es dels senyors Galceráns, y ja ho havia sigut l’any dotze y +l’any vint, y ho será mentres la casa conservi ’l bon nom que du sigles +ha y ’l poble no perdi ’l seny… Sinó que hi ha qui somia truytas y ’s +creu qu’ es arribada l’hora de fer combregar á la gent ab molas de molí; +que prometent carrils impossibles, remenant més diners ab la llengua qu’ +ab los dits, entabanant á la pobrissalla ab disbarats y promesas de mal +pagador han de cassar las llebras á so de tabals. Peró… per are… se las +haurán d’espinyar, Marquet… No hi ha que somiar en carrils, si la línea +ha de parar aquí; aixó es desbaratar. ¿Quina empresa fa per tan pochs +rendiments lo túnel de Bondalit? Los homens práctichs pensan en lo més +factible; en Galcerán lo que fará es lo canal de la Baga, y aixó no ho +diu per’ embaucar electors, sino perque es un be pe’l país y un projecte +realisable. Créyeume Marquet, en Rodón va mólt lluny d’oscas.</p> +<p>Y com aquell se contentés ab sonriure á tall de mofeta, D. Ramon +prengué nova embestida pe’l camí de las comparacions declaradament +personals. ¿Ahont anava en Rodon á ferse un chalet, una gabia de +canaris, tota carregada de punxas y coloraynas que no servian de res? +Més valia un recó de casa Galcerán que tot aquell joch de bitllas.</p> +<p>En Jeroni no ’l trobava tan criticable ’l chalet. Li semblava una +caseta molt ayrosa, molt bufona.</p> +<p>–Aném, home, aném! –saltá D. Ramon– alló no fa senyor, alló es +quincalla pura. Si hi fica á donya Mercé ja no saben per hont +girarse.</p> +<p>Los oyents, inclús en Marquet, que recordaren la gruixaria de donya +Mercé, celebraren l’acudit ab una rialla. Llavors D. Ramon trobá +analogias entre ‘ls amos y las casas. Lo casal dels Galceráns ja ’s veya +qu’ era per tot un senyor, per’ aquell bon mosso, ample d’espatllas, +fornit y moreno, qu’ ab sa mirada reflexiva y penetrant, y ab sa barba +abundosa y negra ja imposava ’l respecte d’un lleó. En cambi, ’l chalet +era ben propi d’un home com en Rodón, petitó, bellugadís, tot ulls, tot +carregat de posturas, cargolantse sempre ’l mostatxo ó la cadena del +rellotje que, per més fatxenda, duya sempre empenjollada d’anells.</p> +<p>Peró com ningú oposés res á tan acalorat parlament, lo senyor Merly +tragué de nou lo cap á la finestra, mentres l’obrer se mossegava ’l +llabi per no riure y l’Albert se removia ab gestos d’insoportable +fastidi. Lo rector de Benitarik obrí ’l breviari y ’s persigná, y ’l bon +Jeroni comensá á trencarse ’l cap calculant cert negoci á compte y +meytat que li havian ofert aquell matí. Peró cansat de fer ballar +números per la memoria, clavá un moment los ulls en los endormiscats de +la pagesa y, com per mimicisme ’s condormí altre cop.</p> +<p>La diligencia, qu’ havia endevantit bon tros á la furimó de +carruatgets, emprenia llavors al pas una penosa pujada, encaixonada per +altas esmotxaduras. A mitja costa, peró, comensaren á petar las trallas, +los cavalls á galopar, y ab estrebadas y balanseigs lo carruatge arribá +al cim. Aquí ‘l viatger endormiscat creya trobarse en aquell moment del +matí en qu’ entra ‘l criat y obrint los finestróns li dona ’l bon dia. A +la penumbra qu’ embolcalla ‘l desmont, succeheix una llum tan viva qu’ +atravessa la parpella, desperta y enlluherna tot alhora. Es la mar +lluminosa del ample cel que serveix de dosser á la vall. Alguns viatgers +preguntan, ab l’esbarament de qui ’s desperta en lloch inesperat, ahont +son? y si, un cop vensut l’enlluhernament, guaytan per la finestreta, +sentirán aquell esplay d’ánimo que sempre causa la contemplació d’un +panorama extens y frescal.</p> +<p>La vall de Flors se domina desde allí á vol d’aucell y mostra de cap +á cap tota la magnificencia que Deu ha escampat en sas montanyas y plá. +La volta del cel apar que s’aixeca de l’altra vessant de l’escaixalada +serra, coneguda per Serrat del Comte. Lleument esblanquehida pe’l +reflecse d’una llum que ‘s pert en l’infinit, puja després en forma de +casquet esférich cada vegada mes blau, allunyantse del espectador, y vá +per últim definint suaument cap al altre infinit que ’s pert entre +l’arbreda del pla ab las joganeras ayguas que corren vers al mar. Sota +del inmens dosser, y al bell mitj de la plana, s’aixeca Vilaniu ab son +capritxós perfil de campanarets, y alts y baixos de teuladas y +torratxas, dessota las quals destacan per sa negror las amplas oberturas +de las golfas. Lluhen, d’en tant en tant, los vidres de finestras y +balcons. Las casas semblan encabritarse unas damunt las altras com si no +estessen separadas per plassas y carrers, tal qu’ al véurelas abocadas +sobre las massas de verdor que’n llurs peus enclouhen los horts de la +vila, ’s diria que hi han de caure com un castell de cartas. Llargas +fileras de salzers y pollancredas parteixen en tres trossos desiguals la +variada catifa de la plana, describint lo curs de la Riera Blanca y ’l +Torrent dels Rossinyols, y per entre las verdas clapas d’espessehidas +arbredas, blanquejan assí y allá molins, fábricas y casas de camp.</p> +<p>Al vessant de las montanyas, un qu’ altre sembrat fa descubrir las +colradas masias que, sens lo contrast del vert, se confondrian ab la +terra. La boyra de la distancia vela fondaladas que broda ‘l bosch, +saltants d’ayguas y fonts misteriosas que ’l rossinyol may abandona. +Coronan l’altívol puig del Esparver, cap del serrat que mira á +sol-ixent, las ruinas del Castell del Comte, evocant lo recort de +gloriosas gestas, y al altre cap, com penjadas en la grau de Bondalit +qu’ aguayta la collada de Ponent, altras parets no menys interessants y +expressivas testimonían la passada existencia del monastir de Sant +Salvador, un temps rich y venerat de reys y poble, avuy cau de feréstega +soletat hont creixen á son pler l’agram, los escardots y l’argilaga, y +aucellots y reptils s’hi assoleyan y dormen. Tot lo que pot donar la +terra pera captivar la vista, bellament acoplat ab los recorts d’una +historia rublerta de llegendas dramáticas, enclou la vall de Flors, +trosset de la terra catalana qu’ en son romiatge al cel han d’anyorar +sos habitants, segons ells diuhen.</p> +<p>Aquell panorama no era nou per cap dels passatgers. Vehins de +Vilaniu, lo coneixian en conjunt y per parts fins á saber de cor lo +nombre de jornals que tenia cada finca en ell inclosa, y, mellor que ‘l +meteix Registrador d’hipotecas, las cargas que gravavan sobre cad’una +d’ellas, llevat de l’Albert que, allunyat pels estudis anys há, y de +geni poch inclinat á la tafanería de poble, ho veya ab altres ulls. Cada +volta que ’l contemplava, trobava en aquell espectacle tota la poesía de +la naturalesa, y á mesura qu’ avansava en edat, més atractius hi +descubria. Per aixó, mentres los uns s’acontentaren en expressar son +agrado de trobarse allí, dihent: “arribarém d’hora,” l’Albert, qu’ á la +fí ’s despertá, obrí la finestreta y ja, colzo á fora, deixava correr la +diligencia, abalantsantse pera contemplar mellor lo paisatge. Apart del +efecte artístich que las combinacions de tons y ratllas podian +produhirli, sentia, al contemplarlo, una dolsa resurrecció de recorts de +sa infantesa, que jamay havia apreciat com llavors y que movian totduna +en son cor lo consol d’atraparlos plens de vida encare, y ’l remordiment +d’haverlos tingut abandonats tant de temps.</p> +<p>Peró, tot al hora, y sens adonarse de la causa, ‘l corprenia una +tristesa fondíssima. Aquell cel, aquell sol qu’ havian acaronat sa +joyosa infancia serian d’are en avant lo cel y ‘l sol sempre pálits del +desterro. N’ estava segur. Fet á altres usos y costums més en armonía ab +son carácter independent y reservat, pressentia ja ’ls disgustos que li +guardava la vida de poble curt ab sas exigencias estúpidas, sa tafanería +ineludible, sas indiscrecions de cada hora, sas lluytas personals y +encarnissadas. Preveya ja que, si la desigualtat de gustos é ilustració +l’allunyava del tracte de sos convehins, com experiencias anteriors li +feyan temer, ni podria veures aislat, ni trobaria ab quí tractarse y +endolsir la tristesa, fora de la familia Galcerán, de quí també, á +Vilaniu, hauria de deslligarse un bon xich, perque…</p> +<p>Peró al esser aquí, son pare trencá ’l fil de sas reflexions +sacudintli ’l colze y cridant:</p> +<p>–Mira: are si que ja’ns han atrapat.</p> +<p>Tothom endressá l’esguart al cim de la costa.</p> +<p>Per aquesta formiguejavan encare tartanas y carrets, y al mitj d’ells +destacava per s’alsada y elegancia ’l break magestuosament arrastrat per +dos eugas poderosas. A son pas, los petits carruatges s’arrambavan á un +y altre cantó de la via com fentli acatament d’humilitat. Mocadors y +barretinas tremolavan al vent entre alegra cridoria.</p> +<p>Anavan dins del break donya Isabel, don Pau, un nen de sis anys, una +nena de quatre, abdos fills d’aquest matrimoni, y don Fructuós Poudor, +pare de donya Isabel y general d’exércit exent de servey. Donya Isabel y +son pare, ab la nena al mitj, ocupavan lo lloch de preferencia, y en la +banqueta oposada seyan don Pau y son fill.</p> +<p>Lo goig que ‘s sobreixia de las tartanas y carrets s’apoderava dels +ánims de tota la familia Galcerán, á la qual aquellas mostras de +simpatia devian naturalment afalagar no poch. Aixís, mentres donya +Isabel se posava dreta á la falda la nena á qui feya picar de mans en +senyal de joya, don Pau saludava á tothom somrisent y procurava que son +fill respongués á la cridoria ab lo sombreret de palla á la má, qu’ á +peu dret aixecava ab l’elegancia d’un ayrós volatí. Lo general anava més +enllá. Portat de son natural fogós, y conmogut potser per aquell +simulacre de gloria que li recordava, sens voler, lo triomfal retorn +d’Africa, rebia las aclamacions ab tal entussiasme que, de tant en tant, +deixava anar algun ¡vísca! fent esclatar de riure á sos fills y fins +mossegar la traydora rialla al cotxero y á la cambrera qu’ ocupavan la +banqueta.</p> +<p>Al arribar á mitj kilómetre de la vila, trobaren passejant á la major +part de las principals familias, que ’ls hi feyan pas, los saludavan +afectuosament y, com si ja res los hagués de distreure, anavan tombant +darrera ’l break, seguintlo vers la població.</p> +<p>No cal dir si complaurian á don Ramon eixas demostracions +populars.</p> +<p>–Mireu, mireu, Jeroni! –deya entussiasmat– ¿Qué tal? ¿Qué hi dirá +encare en Rodón?</p> +<p>Y com pera dar las gracias d’un favor que li semblava compartir en +gran part, al passar per devant dels victorejadors, tornava á remoure la +cridoria ab la gatzara dels crits qu’ éll meteix dava.</p> +<p>Lo majoral de la diligencia, seguint ab més punt que may la vanitosa +costum de no deixarse avansar per ningú al entrar á la vila, posá +particular empenyo en portar devantera al break. Y al trobars’hi frech á +frech, comensá, dret com un auriga romá, dalt la devantera, á atiar als +cavalls ab l’ajuda del sagal qu’ al costat del tiro, corria aturdintlo á +crits y bastonadas. Per altra banda, ‘l cotxero de don Pau no sabia +reprimir sos desitjos d’aceptar lo desafio, y bé que dissimulant pera +que no ’l cridés al ordre son amo, atiava també las poderosas eugas qu’ +en ocasió més lliure haurian deixat qui sab ahont á l’atrotinada +diligencia. Peró ab tot y no dur aquellas més qu’ un trot llarch, y anar +escapats los cavalls de la diligencia, abdos carruatges corrian quasi bé +paralels, avansantse, enderrerintse, empaytanse y omplenant los ayres +d’alegre soroll ab lo dringar dels picarols, los animosos crits del +majoral y la bulla qu’ ensemps movian passatgers y espectadors. Núvols +de pols volavan enrera y, al esqueixarse, deixavan veure las tartanetas +que venian esbufegant com gossets paters qu’ á mal’hora s’esforsavan en +seguir la carrera empresa pera aquells poderosos tiros.</p> +<p>Aixis arribaren al portal de Baix. Lo break trencá á la dreta, seguit +d’un vol de criaturas á qui animava la major curiositat y admiració. +Ensopegant ab ellas, s’hi barrejavan diligents amichs d’en Galcerán que +volian saludarlo al saltar á terra.</p> +<p>Lo majoral rebé, al parar la diligencia al peu de l’hostal de Sant +Antoni, calurosas felicitacions dels passatgers, y ell anava +escoltantlos ple d’orgull, tot ajudant á desenganxar los pobres cavalls, +héroes y martirs de la festa. Tots ensabonats y fumosos, gayre be podian +aguantar lo panteig de llurs illadas.</p> +<p>Allí l’Albert trobá á la seva mare, donya Francisca, que l’esperava +ab los brassos oberts y ab aquella joya incomparable que sols las mares +experimentan devant llurs fills. Corregueren un als brassos del altre ab +fonda emoció, y arreu ella comensá ab lo mocador á espolsar amorosament +al jove.</p> +<p>–Cóm vens, fill meu, cóm vens; semblas un moliner.</p> +<p>Don Ramon entrá, mentrestant, á la cotxería del hostal, pera demanar +un respall y uns expolsadors. Procurá netejarse tant com pogué, prengué +aygua, y en una gibrella un xich dubtosa ’s rentá mans y cara y +s’esbandí ’l cabell. Anava depressa, lo que volia era enllestir; més +tart ja vindria la neteja séria. Perque seria injusticia no fer constar +aquí que don Ramon se distingia precisament entre ’ls vilaniuhenchs per +sa netedat escepcional. A Vilaniu era escepcional sempre tota +netedat.</p> +<p>Un cop llest, don Ramon cridá apart á sa muller que l’estava cercant +en vá entre ’ls rotllos dels demés passatgers.</p> +<p>–Que no has anat á ca’n Galcerán? –li preguntá.</p> +<p>–Hi he estat aquest matí á ajudar un xich á la Queta.</p> +<p>–Mira que ja han arribat. ¿Perqué no eras á espera’ls?</p> +<p>–Home, y ’l meu fill?</p> +<p>–L’ Albert? Prou te vagará veure’l, dona, al teu fill.</p> +<p>–A qui ’m vagará veure es als Galcerans. Del meu fill may ne tindré +prou.</p> +<p>–Be, vaja, que vóls que’t diga. Mira, jo me’n hi vaig corrents. Tu y +l’Albert ja cuydaréu de recullir l’equipatge, eh?</p> +<p>–Ves en nom de Deu; ja’ns en cuydarém, ja –digué donya Francisca ab +veu de trista resignació.</p> +<p>Y mentres aquella ab son fill se consumian esperant los bultos que +d’un á un anava arriant un home desde la vaca del feixuch carruatge y +llensant un altre á terra pera que cada hu prengués los seus, don Ramon +emprenia tot content lo camí de casa Galcerán, desitjós d’esser dels +primers de saludar á aquella familia en la vila, ab tot y haver dinat ab +ella á ciutat aquella meteixa tarde.</p> +<p>L’ escandall d’equipatges s’aná fent poch á poquet, desapareguent +d’un á un los viatgers, qui acompanyat d’un home ab lo fato al coll, qui +deixantlo arrimat en algun recó del hostal ab encárrech de que +l’entreguessin á qui vindria á cercarlo. Aixis ho feren l’Albert y sa +mare, y quan de brasset emprenian lo cami de casa seva, no quedava ja +devant del hostal de Sant Antoni més que l’inmensa diligencia arrambada +á un cantó del carrer, buyda com un buch abandonat.</p> +<p>Mentrestant lo sol s’havia post; del centre de la vila s’espargia á +tots cantons, com plany dolcissim d’una rassa meláncolica, lo cant +ritmat de la gemegosa gralla; las campanas comensaren á repicar +alegrement, cridant al vehinat á completas, y per entre ‘l capritxós +perfil de las teuladas lluhia, assí y allá, la resplandor rogenca dels +fochs de Sant Juan qu’ encenian los xicots per plassas y carrers.</p> +<h3 id="ii">II</h3> +<p>La casa dels Galceráns ocupava tota l’ala de la plassa de las Monjas, +paralela al convent del Carme. Aixecada en las derrerias del passat +sigle, participava tot ensemps de la grandiositat de líneas que reunian +las construccions de Carles III y de la pobresa d’ornaments que +caracterisa á las de Carles IV. Son devanter, molt més llarch qu’ alt, +acusava en sas oberturas un entresol iluminat per sis finestras +quadradas y simétricament compartidas en los dos costats d’un portal +grandiós, tot ell de pedra, ab los meteixos relleus y rebuscat casament +de rectas y curvas invertidas que tenian los enquadraments de l’época. +Set grans balcons de march esgrafiat en l’argamassa donavan llum al +primer pis, y á desproporcionada altura, altres tants óvals acusavan +l’existencia del pis segon y derrer sobre ‘l qual s’extenia una feixuga +cornisa ab descomunals carassas que sostenian en sas bocas negras canals +de ferro, com monstres qu’ ajeguts en la teulada contemplessen lo carrer +tot mastegant lo canó de capgiradas pipas. Fóra d’aixó, sols adornavan +aquell extens frontis las baranas de ferro recaragolat que servian +d’empit als balcons, y uns grupos mitológichs de dimensions +desproporcionadas, qu’ una má ignorant havia perfilat en los grans panys +de paret.</p> +<p>La plassa de las Monjas, que devant s’extenia, era prou ampla pera +deixar dominar d’una sola ullada aquell gran casal. Era, no obstant, +trista y solitaria per estar més arrimada á un extrem de la vila que no +pas al mitj. Peró aquella casa y la portada barroca de la capella del +Carme qu’ estava situada al cap del convent, com tots sever y ab certa +fesomía de presó, davan á la plassa un carácter monumental que no ‘s +trobava en lloch més de Vilaniu. Quatre humils casetas de menestralía ’s +miravan fit á fit desde las altras bandadas de la plassa, y al mitj +d’aquesta, tres rengles de plátanos malaltissos y alguns fanals bruts +eran mostra de la policía y ornat qu’ á Vilaniu regian.</p> +<p>Passejant sota aquells plátanos, tots endiumenjats ab levitas +d’inmemorial figurí ’ls paysans, enguantada y estirada com sempre la +gent de guerra, estavan los personatges de la vila, quan apuntá per un +cantó ’l break de don Pau. Al ovirarlo, s’arremolinaren tots cap á la +gran porta, allargaren lo pas los que venian entre la quitxalla, y al +rebombar lo carruatge per l’entrada, la familia Galcerán se trobá +voltada d’amichs y aduladors.</p> +<p>Lo Comandant d’armas y ’l tinent de la Guardia civil oferiren llurs +respectes al general Poudor ab l’acostumada sobrietat y tiessor +militars, y cambiadas algunas frases de cortesía, anaren á engrossar las +filas dels sitiadors de D. Pau.</p> +<p>Lo general, sa filla y ’ls nets feren silenciós acatament á tothom y +s’encaminaren de dret cap al primer pis, precedits de la Queta, criada +antigua de la casa, y escoltats per los demés del servey que ’s menjavan +á festas als menuts y duyan plenas las mans de capsas, maletas y +parayguas.</p> +<p>De molt bona gana los hauria imitat don Pau; peró l’extremada +solicitut d’amichs y aduladors lo retingué en l’entressol, hont, veyent +que ’l seguian, no tingué més remey que rebre ’ls. Menos mal encare si +la visita s’hagués reduhit á una curta fórmula de benvinguda; mes com á +cad’hu dels visitants li trigava l’hora d’enrahonar á solas ab lo +diputat y, un per un, esperavan tots que s’aixequessen los altres pera +lograr l’entrevista privada, eran inútils totas las indirectas més ó +menos trasparents que don Pau se permetia.</p> +<p>L’ Alcalde volia aprofitar l’ocasió, ans que ‘l Gobernador arribés, +pera proposarli certa combinació política disfressada d’acte +administratiu; lo Jutje desitjava qu’ intercedís ab aquella autoritat +gubernativa pera la favorable resolució de certa competencia; +l’Administrador de Correus li havia d’explicar la causa secreta de +certas queixas qu’ estampava un diari de la capital ab motiu de no rebre +en temps degut lo periódich sos abonats; lo Comandant d’armas devia +exposarli ‘l perqué de certa desavinensa ab lo tinent de la Guardia +Civil, ensemps qu’ aquest s’esperava també pera guanyar per má á son +contrari y evitar tota sorpresa. Feyan costat á tota aquesta plana-major +de l’Administració Vilaniuhenca dos caps d’ala dels pobles +inmediats.</p> +<p>Quan lo vell Merly, aixís era nomenat en la vila don Ramon, arribá a +casa Galcerán, trobá en l’antesala á un dels mossos de don Pau, conegut +ab lo renom de Llebreta, home que sentia una afecció, per son amo, sols +comparable á la del gos més fidel.</p> +<p>–Ja té gent? –li preguntá don Ramon, mitj engelosit de no haver pogut +esser lo primer.</p> +<p>–Uy! ja ho pot pensar, senyor Merly.</p> +<p>–Bé, donchs, esperaré que surtin, desde ‘l menjador. Aixís +enllestirém més prompte… –anava dihent don Ramon, tot aixugantse la +copiosa suhor que li amarava la calva, y encaminantse cap á aquella +pessa ab la propia naturalitat ab qu’ ho hauria fet á casa seva.</p> +<p>–Entréu, Llebreta, que ’m diréu quí hi ha.</p> +<p>En Llebreta lo seguí y li feu narració circunstanciada de la rebuda y +de las personas que hi havia allí dins ab don Pau. Digué després hont se +trobava cada un dels indivíduos de la familia, y acabá per manifestarli +l’agradable impresió que li havia produhit lo general, únich dels +arribats á qui no coneixia.</p> +<p>–Li dich que m’ ha agradat –esclamava ‘l bon pagés– perque, vaja, per +esser general, se presenta molt humil, molt fayent, molt trempat. Jo ’m +pensava que vindria ab lo vestuari malitar, fent repicar las espuelas y +’l sabre, com tants n’ hem vist en aquesta casa meteixa, entrant +d’allotjament ab uns fuerus que ni ‘l rey los hi era bon mosso… Peró no, +no, res d’aixó; molt, molt persona, ab una americana y un bolet com +l’amo, fent petons als nens y tenint una paraula pera tothom. En bonas +firas qu’ es tot un home!</p> +<p>Don Ramon, qu’ en no fent política y no tocantli ’ls Galceráns era un +Bon Jan inmillorable, s’escoltava á en Llebreta embadalit.</p> +<p>Aquest prosseguí encare, ab son pinzell de criatura, la pintura del +extraordinari general:</p> +<p>–Y sab que com á figura es un galant home! Deu fer patxoca vestit de +general! Miris que potser fá deu pams d’alsaria. Fornit y gras sense ser +panxut; ferrenyo, pero no malcarat; que ni aquell mostatxo blanquinós +que se li estén per aqui á las galtas com á aquell rey que fa la guerra +al Sant Pare li fá mala figura. No, no, qu’ es tot un galan subjecte, +miril com vulga, á fé, fé. ¡Ja es bén bé ’l pare de donya Isabel! +Llástima que la senyora vingui ab aqueix color tant trencat. He reparat +que té las orellas igual que de cera. Que primas! Pobra senyora!</p> +<p>Pero ’ls passos dels aludits trencaren sobtadament la paraula del +pagés. Donya Isabel estava ensenyant la casa á son pare, y en aquell +moment se dirigian al menjador. Al veure ’ls venir, en Llebreta que, +seguint la moresca costum del pagés catalá, permaneixia cobert fins +devant de sos amos, se tregué la barretina, fent per aixó tal esfors que +semblava la desarrelés de son cap. La parella, segons expressió d’éll, +li havia fet frenta.</p> +<p>Venian pare y filla d’amorós brasset. La corpulenta figura del +general havia cobrat més magestat encare vestida de negre de cap á peus. +Lo paletot ab doble rengle de botons que duya estretament cenyit, posava +de relleu tota l’esbeltesa de son tors mascle, y acusava ’l naixement de +la cadera en lo punt divisori de las duas grans seccions del cos humá. +Lo militar, aixis, apareixia per dessobre la levita de paysá, recobrava +sa gallarda tiessor y tot lo marcial posat que ’l llarch exercici de las +armas havia imprés en sa persona.</p> +<p>La figura de sa filla armonisava á son costat admirablement, perque +existia entre ‘ls dos aquella secreta proporció que se sent entre lo +bell y lo robust, entre la Venus de Milo y ’l Moisés de Miquel Angel. +Donya Isabel era ben bé filla de son pare. No més baixa qu’ éll de lo +que la diversitat de sexe requeria, ostentava tota la magestat de líneas +y proporcions qu’ una sava potent y un desenrotllo complert donan. La +dolsa expressió de sos ulls, sempre suaument ombrejats per llargas y +negras pestanyas, semblava resplandir ab més forsa sobre la trencada +color de son rostre ovalat y d’agraciadas faccions, més endolsidas per +la llanguidesa de sa actual dolensa. Apassionada per son marit, gaudia +de veras ensenyant á son pare aquella casa payral que, antiga y +grandiosa com era, respirava gran benestar y tenia aspecte senyorial. +Anava al propi temps explicantli ’ls projectes que tenia pera +restaurarla y avenirla més á las costums del dia, deixant entreveure +l’estat de la fortuna Galcerán. Y ’l general ohia aquells plans ab +l’orgullosa satisfacció del pare que veu bén casada á sa filla.</p> +<p>L’ un y l’altra anavan, donchs, tan distrets y enajenats per la +conversa que, fins al arribar al menjador, no s’adonaren de la presencia +del vell Merly y d’en Llebreta. Segons aquest, pare y filla semblavan +dos reys enamorats.</p> +<p>–Ola, don Ramon, vosté ja per aquí? Ha descansat del viatge? Ha vist +á donya Francisqueta?</p> +<p>–Sí, senyora, sí, tot va divinament.</p> +<p>–Y vos, Félix, com anéu? –preguntá desseguida al fidel servidor á qui +jamay anomená ab son renom, captantse sense voler, per aquest sol fet, +doble respecte del senzill pagés.</p> +<p>–Per are, grat-sia á Deu, al servey de vosté.</p> +<p>–Anava tan atolondrada al pujar que no havía pogut preguntarvos per +la salut. Veyeu? Lo senyor es lo meu pare.</p> +<p>Y girantse al aludit, continuá:</p> +<p>–Papá, aquest bon home es un dels mossos mes antichs y volguts de la +familia.</p> +<p>–Bé, bé, bon home –respongué ’l general, allargantli la má. Y veyent +que l’altre la retirava per vergonya, insistí en sa cortesía fins á +poderli estrenyer.– Que os ne deu vergonya, bon home? Res d’aixó: la má +d’un servidor lleal es la má d’un home honrat. Encaixéu, home, +encaixéu.</p> +<p>–Y qué me’n diu, general, de lo poch que ha vist? Li agrada aquesta +terra? –interposá don Ramon.</p> +<p>–Oh, jo ho crech. A quí no agradará? Una campinya frescal, hermosa, +una gent amable, alegre, ¿quí pot desitjar més? A mí dónguim arbres, +aygua, fresca y gent animada. Tot venint he vist aixó, y ja m’ he +entussiasmat.</p> +<p>Los dos vilaniuhenchs sonrigueren ab satisfacció de vilatá que li +alaban lo poble.</p> +<p>–Y que tal la festa major? será bonica, eh? Hi ha forsa +forasters?</p> +<p>–Prou n’ hi ha, tot está plé de gom á gom –respongué en Llebreta á +qui animaren las carinyosas manifestacions de qu’ havía sigut objecte.– +Aquí veurá ’ls castells. Si no ’ls ha vist may, li agradarán de debó +–seguí dihent.</p> +<p>–Oh, ja ‘ls he vist fer á Valls, á la seva terra mateixa, qu’ es +ahont han de veures –respongué ‘l general.– Com passan los anys! Sembla +ahir y’n fa ja prop de vint que vaig estarhi de guarnició. Bon país +també aquell, bon país! L’ any que va morir la teva mamá, Isabel.</p> +<p>–Oh, donchs també ‘ls veurá aquí ’ls castells, també. Ha vingut la +colla de la Muixerra, qu’ es la mellor de Valls, y com aquest vehinat hi +es tant tirat los ajuda lo metehix qu’ allí. Ahont no poden fer res los +castellers, ó ’ls xiquets, com allá baix los hi diuhen, es á Barcelona y +altres punts que hi son poch afectats; perque ’ls deixan sense gent +abaix y, es clar, no poden arriscarse á ferne d’atrevits per por +d’esberlarse la closca si cauhen –continuá en Llebreta, més animat cada +vegada.</p> +<p>–Veus, papá? –digué donya Isabel, qu’ havía obert mentrestant lo +balcó.</p> +<p>–Ah! un bonich jardí, si no ’l tinguesseu tan descuydat.</p> +<p>–Un xich massa! –feu sa filla, tot confirmant sa exclamació ab una +rialla bondadosa que valia tant com dir “ja ho arreglarém”.</p> +<p>Lo general indicá llavors la conveniencia de convertir bona part de +jardí en pati, plantat d’arbres, pera esbarjo de sos nets. Y girantse, +se ficsá en lo menjador que, fins llavors, l’havian destorbat de +veure.</p> +<p>Era una pessa baixa de sostre y bastant espayosa, en la qual s’havía +volgut lluhir, anys enrera, un pintaparets tan pretenciós com ignorant. +Possehit, lo pobre, del atreviment peculiar á tothom qui no coneix sas +forsas, se las havia volgut fer veure de paisatjista, y en los +esguerrats plafons circuhits d’enrevessadas petxinas, corns plens +d’incalificables flors y fullatje impossible que ‘s caragolava y +enllassava sense to ni concert, havia pintat uns paíssos que feyan +esclafir lo riure á tothom que hagués saludat los rudiments del dibuix. +Lo general, qu’ era un xich curt de vista, ne feu, sense voler, una +crítica cohent y curta, preguntant molt sériament “qu’ era alló”. Bé que +‘l poble, tot volent alabar las pinturas, las havia ridiculisadas prou +anys há, comparant los enquadraments y cantoneras ab l’altar del Carme, +lo més desballestadament barroch de la vila, y ’ls paíssos ab trossos de +pessebre. Quan don Fructuós los vejé d’aprop y sentí qu’ eran paisatjes, +com li digué sonrihent sa filla, mal que no fós cap espasa en materia +d’art, feu una ganyota burlesca y exclamá:</p> +<p>–També ‘m sembla qu’ hauréu de tindre ’l disgust d’amagar aquest +prodigi ab un paper, per senzillet que sia, eh, filla meva?</p> +<p>–Ja pots pensarho –gayre bé pogué dir aquesta, morta de riure.</p> +<p>Don Ramon, que ja havía trobat alguna volta bastant desgraciada +aquella obra d’art, acabá llavors de compendre lo dolenta qu’ era y la +rahó qu’ abonava ’ls desitjos de’n Poudor; mes no aixís en Llebreta, +sempre aficionat als tons crusos del blau, del vert, del carmi y ocre +que sostenian per allí un combat estrafalari.</p> +<p>Completavan l’ornat y parament d’aquella sala, una gran taula de +noguera, quadrangular, una dotzena de cadiras de la meteixa fusta y de +construcció molt senzilla, una molt gran, de brassos, d’estil Felip II, +que fou sempre ’l seti predilecte del difunt don Joseph al presidir la +taula, y un grandiós armari ab vidrieras que ocupava de cap á cap tot lo +pany de paret oposat al balcó, rublerts sos prestatjes d’antiga +porcelana inglesa, quinqués, jochs de café y crestallería que revelavan +ab llur calitat y antigor las bonas arrels de la casa Galcerán.</p> +<p>–Aixó, los mobles de la sala de dalt y l’arxiu d’aquesta casa son un +pergami, general –digué don Ramon, tot cofoy de poder ensalsar una +vegada més á aquella familia.</p> +<p>–Efectivament –feren pare y filla, no menys joyosos.</p> +<p>–Y ’l teu marit? –preguntá per últim don Fructuós, ja prou enterat +del menjador.</p> +<p>–Allí dintre, sitiat per pretendents. Qué vol que sia! Los diputats… +respongué don Ramon.</p> +<p>–Y perqué no esperan un’ altra hora, deixant que, al menos, se tregui +la pols? Vostés, los paysans, no s’ho saben arreglar.</p> +<p>–Uy, papá, sempre ’l trobarás aixís: no li donan respiro. Per aixó y +res més tenia tanta peresa de trasladarnos aquí. Per aixó no varem ferho +quan morí ’l papá Joseph –digué donya Isabel.</p> +<p>–Ah, donchs, val la pena que hi posi remey. Si un se déu á la pátria, +també ’s déu á la familia y á las sevas cosas. ¿No es veritat, don +Ramon? Ja, ja, ja! Ja veurás com los trech are, jo. ¿Ahont son?</p> +<p>–Allá dins… per aquella porta, á má esquerra, veus? Passada la +saleta, hi trobarás, á la dreta, la del escriptori; prou deuhen esser +allí.</p> +<p>–Y volen que l’avisi? –saltá en Llebreta.</p> +<p>–De cap manera –interposá la senyora.</p> +<p>–Aixó fora tréurels grosserament –afegí ’l general, completant lo +pensament de la seva filla.</p> +<p>Y ab pas mesurat, peró resolt, anava á trobar á son gendre, quan un +gran y confós enrahonament li feu entendre que ’ls visitants s’havian ja +despedit y anavan á eixir. Torná, donchs, enrera, y ab los del menjador +s’interná pera no esser vist.</p> +<p>Ben prompte las veus ressonaren, primer, en la desmantelada sala que +servia de recibidor del entressol y, després, en l’escala; peró no per +aixó s’apagaren tan prompte com de desitjar era. Los despidos dels +vilaniuhenchs solian durar quasi tan com las visitas, á voltas més. En +la present ocasió, sobre la costum, pesava encare la recansa de no haver +lograt cap d’aquells lo desitjat propósit. Tots estrenyian la má, una, +duas y tres vegadas al diputat, y ab lo desordre ab que las hi +allargavan, se topavan uns ab altres, y éll no sabia á qui atendre ni +tenia prous mans pera complaure’ls. Per fí, un trobá medi d’atansárseli +bé, y á cau d’orella va dirli:</p> +<p>–L’ haig de veure á solas, ans qu’ arribi ’l gobernador, sént? –y +bescambiant una rialleta d’inteligencia y una forta estreta de má, baixá +escala avall.</p> +<p>Quan los demés endevinaren lo joch, l’imitaren, y don Pau, després +d’una cadena de citas á cau d’orella que anavan plovent com los pésams +d’un funeral, arribá á veures lliure d’aquell aixám de moscas y doná un +suspir de satisfacció, que gayre bé se li congelá als llavis al +descubrir en lo menjador á don Ramon. Perque, pensava éll, á qué ve are +aquest home? Hem dinat junts, ha marxat y arribat aqui quan nosaltres, +no sé que li haja ocorregut res d’extraordinari; ¿donchs que m’ ha de +dir are?</p> +<p>Per sórt seva, tenia prou franquesa pera obrar ab tota llibertat, y +n’ usá dihentli qu’ estava frisós de rentarse y que ja ’s veurian mes +tart si de cás convenia.</p> +<p>La veritat es que ’l vell Merly no tenia res que dir; peró havia +satisfet, mentrestant, sa curiositat, ensemps que ’l beatífich desitj de +respirar lo bau d’aquella casa, mentres lo respiravan altras personas +molt menos fervorosas per en Galcerán. Doná, donchs, la benvinguda +ceremoniosament, se posá altra volta la gorra de viatge, y emprengué ’l +camí de casa seva.</p> +<p>En aquell moment, pujava l’escala un mosso dels regidors ab dos +plechs closos.</p> +<p>–Invitacions pera la professó, eh, Quim? Portarán los cordons don Pau +y ’l general?</p> +<p>–Sí, senyor.</p> +<p>–Be, vaja, ja hi han pensat. Miréu: si no us trobo, are anava á +Casa-la-Vila á férloshi present. Vaja, á Deu, bon minyó.</p> +<p>Y s’encaminá cap á casa seva, satisfet d’haver complert degudament, y +desitjós de veure quín efecte li havian produhit á son fill las +milloras.</p> +<h3 id="iii">III</h3> +<p>Perque si don Ramon portava entranyable estimació als Galceráns de +quins per taula rebia la significació política que disfrutava á Vilaniu +veyent ab aixó satisfeta una de sas més vehements passions, no deixava +de sentir per son fill un amor vivíssim. Sols qu’ ell deya: la familia +Galcerán m’ ha honrat sempre ab sa major confiansa; don Pau, desde la +mort de don Joseph (qu’ al cel sia), m’ ha tingut per majordom del +patrimoni d’aquí; ell y donya Isabel m’ han tractat á l’Albert com un +fill mentres han estat á Barcelona, y la reinstalació d’aquets senyors +es massa gran aconteixement pera que un no corri á manifestárloshi la +satisfacció que sos mellors amichs sentím á llur arribada. Potser que ‘l +vell Merly exagerava l’amistat y sos debers, portat d’un sentiment que +més era fill d’una secreta vanitat, la d’intimar ab la primera familia +del poble, que d’una vera y desinteressada gratitut; moltas vegadas la +vanitat se disfressa d’agrahiment sense qu’ un meteix se’n donga compte; +peró fentli justicia, calia confessar qu’ ell no se’n adonava, puig era +dels que senten y no s’entretenen en interrogar lo sentiment ni en +analisar sa essencia.</p> +<p>Donya Francisca, de mellor instint, comprenia mellor qu’ ell meteix +lo que passava en l’esperit del seu espós, y com no veya en sos actes la +més petita intenció d’egoisme conscient, lo deixava fer sense +exasperarlo ab contradiccions intempestivas. Dona de carácter pacient y +de talent tan modest com práctich, se permetia sols avisarlo de quan en +quan, pera lliurarlo dels perills á que l’exposava son desmesurat +entussiasme, y, encare, buscant sempre la forma més suau y tortuosa pera +qu’ ell no cregués que ‘l volia dominar, á lo qual jamay s’hauria +avingut á ciencia certa lo satélit de ’ls Galceráns. L’ únich que no +havia pogut lograr d’ella don Ramon era que, com ell, se desvisqués, com +ell ho deixés tot per aquella familia, á la qual, no obstant, estimava +de debó y estava disposada á servir sempre que per aixó era buscada. La +meteixa condició de superioritat qu’ atreya á don Ramon pera rabejarse +en sa llum y resplandirla després com si fos propia, tenia sempre al +aguayt la susceptibilidad de donya Francisca fins al punt de ferli +contenir certs moviments de coral simpatía per por de que fossen +traduhits á adulació. Si la vanitat, donchs, atansava al un, una altra +especie de vanitat allunyava al altre; y era curiós observar com marit y +muller descobrian l’un del altre aquest secret ressort de llurs actes, y +cap dels dos se notava l’existencia del seu propi.</p> +<p>Per lo demés, abdós coincidian en un sentiment, en un amor +intensíssim per llur fill, objecte y fi de tots los sacrificis que +s’imposavan y de totas las aspiracions més altas d’aquell matrimoni. De +cinch fills sols havian pogut salvar de la mort á l’Albert, y quan á +llurs vellesas, D. Ramon tenia 60 anys y 48 donya Francisca, lo veyan en +camí d’esser lo que se’n diu un home, perque aixís ho prometian son +carácter estudiós y ’l seny que en sas conversas revelava, los pobres +pares s’aconortavan d’haver perdut los altres fills del cor, pensant +que, si ’s veyan privats de la llur companyía, l’Albert quedava mes +acomodat sense perjudicar per aixó á sos germans que de segur eran al +cel.</p> +<p>En quant al pervindre é inclinacions del Albert, si bé convenian tots +dos que per son talent podian augurarli dias de gloria, dissentian, no +obstant, al escullir los medis ab qu’ aquell podria mellor desenrotllar +sas facultats. La mare havia observat que son fill tenia un geni sufert, +reservat, y que, lluny d’esser fret ó indiferent com semblava, perque en +las cuestions de poca importancia jamay prenia calor, tenia un caliu +vivíssim de passions y una sensibilitat extremada que no podian +excitarse sense corre ‘l risch de promoure un gran incendi. Havia notat, +ademés, que ’l noy, com ella li deya, de tres anys ensá venia tot +malcontent á Vilaniu, qu’ un cop aquí, s’amagava de tothom y devorava +llibres y més llibres ab tot l’afany ab qu’ un malalt s’engorja la +medicina qu’ ha d’aplacarli ’l dolor. Y en sas discretas exploracions, +havia arribat á descubrir aquella mare que la causa del malestar del +Albert no era pas anyoransa d’amor, com ella havia sospitat primerament, +sinó aversió irresistible al tracte y mena de viure dels vilaniuenchs. +De tot aixó deduhí ella que, ó la familia havia de trasladarse á +Barcelona hont lo noy se desplegaria á son pler, ó que, quan menos, +haurian de deixarlo instalar allí, fent, en aras de son benestar, lo +sacrifici de viure separats, mentres vindria un desencant ó ’l cansament +á tornarlo á casa com altre fill pródich.</p> +<p>Pera don Ramon tot aixó eran fantasmas, falornias de l’imaginació de +mare, sempre dubtosa de la felicitat del fill. Estava seguríssim de qu’ +aquest tindria la mellor clientela de Vilaniu, y “com lo travall es la +clau del benestar y ’l remey mellor contra l’aburriment,” digué de bon +principi y resolgué després, que l’Albert havia de viure á casa seva, la +casa de sos avis, y fer d’advocat á la vila hont ben prompte ’s crearia +una reputació y un nom envejables.</p> +<p>–Espera –afegia– que comensi á guanyar quartets y anomenada, que sont +los esperons principals pera fer travallar al home, y tú veurás com +l’anyorament de la vida agitada y tonta de ciutat se li passa. Y en +quant á guanyar, no tingas por. ¿Te sembla si no haig de portar jo á son +despaig tota la gent que duch á las urnas? Per altra banda, ell té prou +talent y saber pera aixafar desseguida á sos tres pobres companys d’aquí +y ferse ‘l primer advocat en quatre dias. Lo senyor Olivó ’m deya que té +tals disposicions per la carrera, que sentia molt pérdrel del seu +costat. Lo farém afiliar al partit; los travalls qu’ aixó li portará +també ‘l distreurán y ’l prepararán per un cas que jo espero… que no li +agradará pas poch. –Y acabava tot baixet.– Primer lo farém diputat +provincial; després, quan ja don Pau estiga cansat d’esserne, ell será +’l diputat á Corts, y passará hiverns á Madrit, y fará discursos al +Congrés y… figúrat!… Si ho tinch consultat ab l’hereu Galcerán y aném +d’acort. ¿Pensavas per ventura que jo m’ adormo en preparar lo pervenir +de l’Albert? ¡Qué sabéu las donas, qué sabéu!</p> +<p>Donya Francisca havia rebut aquesta conclusió ab un cop d’espatllas +que demostrava massa bé la desconfiansa que quedava en son esperit al +resignarshi; peró ’s deixá ajupir á la voluntat de son espós, exclamant +entre sí: “será lo que Deu vulga.”</p> +<p>Resolta la cuestió tres mesos avans d’acabar l’Albert la carrera, +pensaren abdós pares en preparar lo més dignament possible l’escriptori +del futur advocat. L’ elecció del local, aixís com son ornat, los ocupá +sériament molts dias. Per fi convingueren en apariar pera tal objecte la +sala y alcova qu’ ells dos havian sempre ocupat, tenint en compte qu’ +era la pessa mes quieta, assoleyada é independent de la casa, com que +donava á mitj dia y queya sobre l’hort. Cridaren al mestre-de-casas, al +pintor y al ebanista mellor de la vila y ‘ls hi encarregaren l’obra, +dihéntloshi que volian una cosa bona; expressió bastant pera que aquells +artistas entenguessin que podian travallar sense perdonarhi res, y +lluhir tot lo gust y destresa que tenian. Pochs dias ans de l’arribada, +l’escriptori del Albert quedava terminat á gust d’aquells pares y +arrancant grans alabansas dels vilaniuhenchs qu’ anaren á admirarlo.</p> +<p>La saleta y alcova havian sigut convertidas en una sala rectangular +de bonas proporcions pera quedar prou clara ab la llum que rebia del +únich balcó obert en un de sos extrems, sobre la galería ó eixida. +Adornava l’oposat una gran llibreria de caoba de tres cossos verticals; +dividits per robustas pilastras estriadas que rematavan en ménsulas +d’estil Lluis XVI; sobre las ménsulas corria una cornisa renaixement, y +del mitj d’aquesta s’aixecava un grupo d’atributs, format per un llibre +obert, unas balansas y la consabuda espasa de la lley. Lo cos inferior +formava armaris tancats ab plafons, y, á lo llarch de dalt, corria una +vidriera sense deixar cap corrent d’ayre, pera la conservació dels +llibres. Tot lo fustám estava barnissat, estrías inclusive, y ‘l grupo +d’atributs, sobre resultar petit, (l’autor ne deya una monada) deixava, +com travall de talla, bon tros que desitjar. Tapava las vigas del sostre +un aplafonat de guix, y, al centre, un botarut floró qu’ era un pá d’or. +Trencant lo dibuix de grá d’ordi vermell y daurat que decorava las +parets campidas de color de perla, penjavan á dreta y esquerra un +planisferi, ’l mapa d’Espanya y mitja dotzena de quadros bíblichs entre +’ls quals ’s distingia una composició teatral del judici de Salomó. Duas +otomanas de reps llampants, y cadiras ab assientos de la mateixa roba +esperavan als clients arrengleradas. Prop del balcó hi havía una taula +ministre, també de caoba, ab sa corresponent cadira de brassos +encoixinada y giratoria, y adornava lo pany de paret á ella corresponent +un grabat del Cristo de Velazquez, significatiu present de donya +Francisca, com lo rellotje, un termómetre y un barómetre metálich eran +regalo de don Ramon.</p> +<p>La bona senyora havía, ademés, posat un transparent de paisatge +inverosímil, al balcó, y unas cortinas que feyan joch ab lo moblatje. No +cal dir si havia procurat que traguessen del enrajolat las crostas de +guix y tacas de pintura, ni si tindria brunyit tot lo barnís de la fusta +y arregladets tots los objectes d’escriptori que flamejavan demunt la +taula al entorn de l’escribanía d’argent que regalava al Albert la +familia Galcerán.</p> +<p>Las melloras á que ‘s referia don Ramon, tot encaminantse á casa +seva, eran aquestas. Pera que causessen tot l’efecte á l’Albert, res n’ +hi havian dit sos pares. Quan arribá s’ho trobá tot fet. Donya +Francisca, la Pepa, cuynera de la casa que havia dut al Albert á bras, y +en Martí, lo fuster del devant, que havia fet la mampara de bayeta y +claus daurats ab que ’s tancava aquell tribunal (aixís havian batejat +l’escriptori alguns entussiastas) acompanyaren al nou advocat fins adalt +pera presenciar la sorpresa.</p> +<p>–Puja, puja, que’t mudarás, deya Donya Francisca ab la rialleta del +més seráfich candor, tot guiantlo cap al primer pis. Y l’empenyian també +ab no menos candidesa la bona cuynera y ’l fuster del devant, tot +recomanantse mútuament silenci ab lo dit als llavis.</p> +<p>–Peró, que m’ han mudat de quarto? –exclamá l’Albert, observant que +l’encaminavan cap á las pessas del derrera.</p> +<p>–No, home, vina; te rentarás en lo nostre –responia la mare, +esforsantse en dissimular, mentres los altres dos acompanyants +s’esclafian de riure.</p> +<p>Y ja anava la bona senyora á tirar de la mampara, quan lo fuster +saltá á son costat y, prenent de la má ’l llum que la criada duya, feu +examinar á l’Albert aquella obra en tots sos detalls y conjunt, com si +’s tractés d’una preciositat. No deixava d’esserho per aquell pobre home +que no havia fet jamay una obra tan fina y de tanta paciencia, segons +propia confessió.</p> +<p>L’ Albert, que no comprenia encare lo perqué de la substitució +d’aquella porta, y á quí, per altra banda, no podia sorpendre la +senzilla obra de son vehí, procurá, no obstant, acontentarlo, alabantli +tant com li permeté son poch hábit de fingir.</p> +<p>–Ja veus com avansa en Martí, eh? –digué la mare, desitjosa d’obrir +l’escriptori.</p> +<p>Y per últim estirá la mampara y feu entrar á son fill. Un esclat +general de riallas acompanyá son primer pas. A la llum de la lámpara de +petroli, encesa ja á prevenció, passejá l’Albert la vista per tots los +objectes que l’amor paternal havia allí acumulat á fí d’instalarlo +dignament y ferli agradosas las horas del travall que l’esperava. Tots +lo seguian ab la mirada plena de goig y oberts los llabis en demanda +d’aprobació.</p> +<p>Aquesta no ’s feu esperar.</p> +<p>L’ Albert comprengué ben prompte la tendríssima proba d’amor qu’ alló +enclohia y, si gens admirat, perque prou sabia quant sos pares +l’estimavan, fondament conmós, doná á sa mare una estreta abrassada en +la que volgué esprémer tot l’agrahiment que sentia, ofegant d’un cop +l’ingrata veu de m’ han daurat la presó qu’ en son interior aixecá +l’impresió primera.</p> +<p>–Massa, massa pera mi! –exclamá després. Y coneixent que s’esperavan +d’ell més elogis, comensá á esmersarlos á cada cosa sobre la qu’ era +cridada sa atenció, fent aixís vessar de goig á tots los presents.</p> +<p>La Pepa, ab la candidesa d’un noy, tocava ‘l timbre de demunt de la +taula, recullint una rialleta de bénevola admiració qu’ ella cregué de +natural sorpresa; en Martí tombava y retombava la clau de la +taula-ministre pera sorpendre ‘l ab lo descubriment de qu’ ab un sol +pany s’obrian y tancavan tots nou calaixos. Y arreu afegia: pero potser +l’Albertet ja n’ ha vist á Barcelona. Es clar, las modas, totas passan +primer per llá baix.</p> +<p>Peró –seguia encare, desitjós d’arrancar una alabansa pera sos +vehins,– lo qu’ has de mirar es que l’ha colocat en Jepet, aquest pany; +es á dir, que l’hem clavat aquí, y es el primer que hi há al poble, y +que, no’t pensis, que vol la seva destresa, la seva instrucció, saber +manegar aquest joch conforme veus.</p> +<p>Al fuster li era impossible no tutejar á qui havia vist creixer de +noy.</p> +<p>–Ja ho crech! Vaya, me’n alegro qu’ avanséu aixís –respongué +l’Albert, arrossegant las paraulas ab un traydor badall d’esperit +afadigat, que la mare traduhí á cansament del viatje.</p> +<p>La bona senyora, donchs, procurá posar punt á una escena que ’ls +altres haurian eternisat ignocentament. Declará á son fill la +procedencia de la escribanía, del rellotje, del termómetre y del +barométre, á fí de que regraciés als donadors, y obrí la mampara +invitantlo á que se’n anés al devant á treures la roba de camí. Da. +Francisca s’havia callat lo seu regalo; pero l’Albert ho comprengué, y +ans d’abandonar l’escriptori estampá un bes en lo front de sa mare.</p> +<p>–Vosté s’ho calla, mare: pero jo ja sé que, tractantse d’obsequiarme, +vosté no podia quedar enrera. Aquell Sant Cristo déu esser lo regalo de +vosté.</p> +<p>Y enllassats per la cintura, eixiren mare y fill cap al devant, +conmosos un y altre de las recíprocas declaracions d’afecte que s’havian +fet.</p> +<p>Sols per un estrany estrabisme moral pogué don Ramon deixar de +presenciar eixas escenas qu’ haurian entendrit molt més son cor de pare, +que no ‘l satisféu la visita als Galceráns. Passat lo primer cop, era +inútil arrancar entussiasmes y admiracions de quí, á no ser per +l’agrahiment que sentia hauria arrancat á plorar pensant que li “havian +daurat la presó.” Per aixó, quan aquell pobre pare arribá á casa y +corregué á trobar á son fill, alenant de goig, pera escoltar alabansas +de sos llabis, sentí ben prompte una decepció dolorosa. L’ Albert li +digué ab veu de mal dissimulada tristesa que l’escriptori li havia +agradat, sentint emperó que l’haguessen situat allí al derrera, perque +sos pares se privavan aixís de son antich dormitori. Y donantli ab una +estreta de má gracias de tot, passá á ferli preguntas indiferents, +relativas á la festa que la vila preparava.</p> +<p>Don Ramon se retirá al seu dormitori, veyent ab certa amargura +confirmats los temors de sa muller. Mes, prompte pensá: “no hi ha que +temer; lo faré polítich, y l’interés de la lluyta ’l distreurá de las +puerils caborias que ’l capfican.”</p> +<p>Mentrestant, l’Albert, ja endressat del tot, estirantse ‘ls panys de +l’armilla y aixecant lo cap com clamant auxili al cel, sofocava un’ +ánsia invencible de plorar.</p> +<p>Veus discordants dels timbals y músicas que recorrian la vila ’l +posaren á punt d’arrancar lo plor com una criatura, peró redressant lo +cos, com si degués afectar un valor que no tenia, sens saber perqué, +obrí la porta y exclamá en veu alta:</p> +<p>–Anemhi.</p> +<p>–Que ja m’ havias sentit, fill meu? –preguntá de sobte donya +Francisca, desde ’l dintell.</p> +<p>L’ Albert doná mitja passa enrera, sobressaltat per la inesperada +aparició, y refet desseguida, respongué sonrisent.</p> +<p>–Sí, marona meva.</p> +<p>–Sí, fill meu; si voléu anar á Completas hem de sopar á corre-cuyta. +Lo teu pare voldria qu’ anessem á dar la benvinguda als Galceráns. +Sempre ’ls Galceráns! ¿No’t sembla més prudent esperar á demá?</p> +<p>–Y es clar que sí. Perqué s’ha de mortificar ab visitas á una familia +qu’ acaba d’arribar? No comprén lo pare que en semblants cassos la gent +no está pe’ls altres, y que l’urbanitat es l’art de no molestar al +próxim. Aném á sopar; ja ’l convencerém.</p> +<h3 id="iv">IV</h3> +<p>A las quatre y minuts de la matinada, l’endemá, diada de Sant Joan, +moment per moment en que ’l primer raig de sol d’aquell dia, salvant la +carena del serrat del Comte, daurava la blanquinosa penya de la Grau de +Bondalit, los campaners de la vila ventaren las campanas, en la plassa +de las Monjas lo pirotécnich calá la tronada, y las grallas dels +castellers comensaren á refilar en l’extrém oposat de la població.</p> +<p>Desde aquell instant, los pochs vilaniuhenchs y forasters que ab +mellor consell havian preferit lo llit á la gatzara dels carrers no +pogueren ja dormir. Comensava la festa major, estava convingut que +tothom devia entregarse á l’alegria, y ’ls més cansats, los més faltats +de repós y d’humor, los malalts meteixos, no tenian més remey que +resignarse á la dura lley d’aquell convencionalisme que, com á tal, era +tirá y ’s reya pla bé de las més respectables necessitats de la +naturalesa.</p> +<p>La gent més exaltada ‘s tirá al carrer pera rodar tot lo dia fins á +rebentarse y perdre un’ altra nit ballant, apesar del rebentament, pera +poder dir que s’havia divertit com cap any. Lo servey y las donas +endressadas comensaren los preparatius de la feynada que sobre ells +havia caygut, y ‘ls pochs que ’s quedaren al llit esperant moment oportú +pera afegir la son tan bruscament trencada, no feren més que girarse y +regirarse pe’ls llensols sens conseguir llur fí. Quan callavan las +campanas, pujava pels balcons lo renou de la gent bullanguera qu’ +omplenava ’ls carrers, ja cantant, ja cridantse uns ab altres, ja rihent +ab atronador esclat, y si quelcom apagava aquestas veus era l’espignet +nassal de la gralla, ’l rebombori dels timbals.</p> +<p>Peró qui anava á matinejar per forsa seria la familia Galcerán. ¿Cóm +no anar de bonas á primeras á casa ‘l diputat? Tothom se’n faria creus. +La multitut, indiscreta com sempre, no pensá já en res més desde primer’ +hora.</p> +<p>Justament, ja de temps inmemorial la tronada ‘s calava á la plassa de +las Monjas. Y tots quants corrian pe’ls carrers se’n hi anaren. Un cop +allí, tapantse las orellas y apartantse com podian del perill, +resistiren l’atronador espetéch d’aquells mascles qu’ al esclatar feyan +tremolar las casas y omplian l’ámbit d’un fum irrespirable, pudent á +sofre. Lo derrer tró fou celebrat ab gran cridoria. Peró quan menos s’ho +pensava, ’l públich vejé comparéixer los castells.</p> +<p>Era de presumir qu’ aquells senyors, poch avesats á matinejar com la +generalitat, dormirian encare, ó al menos, desitjarian dormir: aixís +semblavan declararho també d’un modo bastant eloquent los balcons +tancats y barrats del primer pis. Prou ho veyan los castellers; ¿mes quí +’ls conté?</p> +<p>–Bah, bah, si no ho veuhen ells ho veurá ’l servey.</p> +<p>Tres ó quatre criats guaytavan á las finestras del entressol, y’l +cotxero en mánegas de camisa y esclops, estava recolzat al portal, +essent l’objecte de enveja d’un rotllo de criaturas qu’ haurian sentit +delicia en poder passar los llafiscosos ditets pel xarol del carruatge +qu’ aquell després espolsaria.</p> +<p>–Y sinó, qu’ ho mirin aquellas carotas –afegia un casteller, +enfilantse ja á las espatllas d’un altre y aludint á las monstruosas +canals de la barbacana que semblavan contemplarlo fit á fit.</p> +<p>Los timbals, després d’un llarch redoble, emprengueren son cansat +acompanyament com pera senyalar lo compás, las grallas comensaren á +tocar y cessaren los dubtes. S’ havia de fer lo castell, baldament no ’l +vejessen las personas á qui dedicat anava.</p> +<p>Llevat d’alguns brivalls enfilats en las pilastras de la portada del +Carme, y alguns forasters que ‘s retiraren al extrém més ubach de la +plassa fugint del sol qu’ anava ja invadintne un tros, los demés se +concentraren devant de casa D. Pau, formant una massa atapahida de carn +humana per demunt de la qual bellugavan centenars de caps y brassos, +entre la colorayna de virolats justillos, gechs y gorras, que de la +blancor de las mánegas de camisa sobreixian. Ben prompte, al mitj de la +gentada, s’obrí un petit clar, al centre del qual se col·locá un home +espitregat, ample de pit, coll robust, macís de camas, nervut de brassos +y cap petitet, personificació vivent del Hércules mitológich, qui ab la +major naturalitat se disposava á esser la pedra fonamental de la columna +humana qu’ anava á erigirse. Dos més, rivals de la seva fortalesa, se +brindaren á servirli de crossas, agafantli ’ls brassos que col·locaren +sobre llurs espatllas. Aixís posats, lo menos una vintena d’homens +s’agarbonaren al entorn dels tres, formant un ample pedestal que, per +estranya atracció de la voluntat, constituhia una sola massa tan +compacta y resistent com lo meteix granet. Assí y allá, escalavan al +primer home que tenian devant jovens y xicots de totas midas, y, encare +no ’s veyan segurs dalt de la pacient espatlla, emprenian, com per un +plá pedregós, ayrós camí cap aquell pedestal, passant per demunt de las +hombreras de l’apinyada multitut que ’s prestava sense esfors, ni girant +tan sols lo cap, á servir de camí públich. La gralla comensá la tonada +del castell, lo més resistent dels que venian caminant per demunt de la +gent aná á posarse sobre las espatllas del hércules, y en menos d’un +Jesús se vejeren aixecarse cent brassos d’acer del pedestal, y +encastarse en las pantorrillas d’aquell segon altras tantas mans ossudas +y aferradissas com las urpas del lleó.</p> +<p>Sota d’aquella pirámide de brassos tibants desaparegueren los caps +dels que formavan fonament. Un no sabia qué admirar més de aquells +titans: si la forsa muscular de qu’ anavan á dar prova, ó bé la +resistencia de llurs pulmons que, durant tant de temps, lluytarian ab la +asfixia. Mentres tant, lo segon extenia ‘ls brassos mantenint ab ells +l’equilibri com un funámbul ab lo balancí, y ’l tercer, al só de la +gralla qu’ havia emprés la segona estrofa de son cant, escalava sas +espatllas pausadament. Al posarse dret en ellas, sentí las urpas del +segon com se li aferravan á la corva dels genolls pera apuntalarlo, y +esperá, estés de brassos, al quart que ja anava trepant per sa esquena +mentres la gralla tocava la tercera estrofa. Tocá després la quarta y la +quinta, á mesura qu’ anavan escalant y aumentant la columna lo quart y +l’aixecador ó penúltim. Llavors era de veure com, al compás del castell, +creixian l’entussiasme y espectació de la multitut. Lo segon podia +apenas sortejar ab son enginy de casteller las convulsions que la pujada +de nous indivíduos produhia al castell cada cop més alt. Aquell feix de +brassos més forts que ‘l ferro li sostenian sas camas en la més absoluta +inmovilitat, peró, dels genolls amunt, lo cos brandava de devant á +darrera, y sols ab sa voluntat, més potent encare que sas hercúleas +forsas, podia dominar la tendencia á aclofarse qu’ á genolls y cintura +imposava l’enormitat de pes y de balans.</p> +<p>–Ay, ay, ay! –esclamavan los més llechs, al veure la tremolor que +ocasionava á tot lo castell la pujada del enjaneta.</p> +<p>–Ánimo, avant, avant! –cridavan los altres.</p> +<p>Y l’enjaneta, nen de nou anys, angelet que devia coronar aquella +columna de la superbia humana, seguia sa penosa ascensió, com un gat de +mar per l’antena d’un barco fuetejat pel vent, sens mirar abaix, hont +tenia ‘l perill, sinó adalt, hont tal volta veya l’esperansa allargantli +aquella má invisible á que deu l’home sas majors empresas. Cada +balanseig del castell, la més imperceptible genuflexió d’un casteller, +produhia en aquella mar de gent una corrent secreta qu’ esglayava ’ls +cors y acabava esbravantse pe ’ls llavis en una remor sorda y prolongada +com la de las onas.</p> +<p>–Avant, avant y fora! –cridavan d’abaix. Y la gralla ajudava al +encoratjament estirant la cadencia de sas derreras notas tant com ho +consentia ’l pulmó.</p> +<p>De sobte, esclatá un picament de mans universal; l’enjaneta estava de +peus á dalt del aixecador, y mitj aclofat encare, feya ab los brassos +aquell moviment d’alas qu’ entre ’ls del ofici s’anomena l’aleta. La +gralla, ab una nota prima, prolongada y estrident com lo gemech suprem +d’un gran esfors vensut, acompanyava á aquella senyal de triomf. Lo +castell estava fet; calia no més restablír l’equilibri, posarlo á plom, +y dret, enterch ja l’enjaneta ab sos brassets en nansas, calgueren sols +petitas inflexions de cos, imperceptibles al espectador indocte en la +materia, pera lograrho.</p> +<p>En aquell moment s’obrí ’l balcó del mitj y aparegueren D. Pau y ’l +general. Un espetech atronador de mans coroná l’aparició. La mar bramulá +més fortament que may, y la curiositat y ’l goig promogueren veritables +onadas en la multitut.</p> +<p>–Al balcó, al balcó! –cridaren los castellers.</p> +<p>Y ‘l castell, ferm llavors, com un estrany pilar barroch format per +un enfilall de caríatides, comensá á navegar cap al balcó per entre +aquellas onadas de caps qu’ ab éll avansavan compactas y sorollosas com +avansa l’aygua per la platxa.</p> +<p>Aquell mar de caps, sonrisents, tots aixecats vers un cantó, fixos en +un sol punt los ulls, aquella marxa pausada y unánime de la multitut +acompanyant ab aclamacions la seva obra, alarde llegendari de la forsa +humana á que s’entregava, per passa-temps, tot un poble travallat per la +fatiga qu’ exigeix l’aspre conreu de nostra terra; aquella veu trista, +gemegosa, de la gralla, qu’ apagava lo redoble acompassat dels timbals +quasi tant com lo brunzit contínuo de las veus humanas, eran pera +conmoure al esperit més sórt á las expansions populars. No cal dir, +donchs, l’efecte que devia promoure semblant espectacle en l’ánim +entussiasta del general Poudor, d’aquell héroe de la irreflexió que +devia sos entorxats no al art de la guerra, sino á la flayre de la +pólvora y á la cridoria insultant del enemich.</p> +<p>–Magnífich! Avant, avant! –exclamá, mentres anava atansantse al balcó +’l castell.– Aixó es gent de bronzo! aixó son homes –deya á son gendre, +tot perlejantli una llágrima en las pestanyas.</p> +<p>En quant á D. Pau, ja mes fet al espectacle, y d’ánima poch +accessible á la tendresa, ab tot y esser á éll, més qu’ al bon S. Joan, +patró del poble, á qui principalment anava ’l castell dedicat, no savia +entussiasmarse com son sogre. En sos llavis se dibuixava tan sols +aquella rialleta seva que ja may ningú lograva desxifrar si era +d’ingénua complacencia ó de mal continguda mofa.</p> +<p>Per fi ’l castell arribá á atracarse al balcó y, seguint la costum de +la terra, l’enjaneta saltá als brassos del amo de la casa, entre ’ls +aplaudiments del públich.</p> +<p>Animat lo general per l’exemple, prengué també en los seus al +aixecador. Mentres sogre y gendre donavan estrenas á un y altre, lo +quart y ters escalavan lo balcó, aferrantse ’l primer á la socalada de +ferro y guanyant la barana ab contraccions inauditas, puig que son +company, no arribant ni á la pedra, se li havia penjat als peus pera +seguirlo.</p> +<p>La gralla feu son derrer cant ab veu tremolosa, los timbals acabaren +ab un llarch redoble, y saltant á terra ‘l segon, se deslligá aquella +inmensa garba d’homens qu’ ofegava als d’abaix. La massa humana que +durant tant de temps havia format aquell tot compacte, ’s destriá +llavors com per encantament, restablintse en la plassa la suau remor de +cent conversas alegras y aquell formigueig marejador á que s’entregan +las multituts ans y després d’un espectacle.</p> +<p>Arreu los grallers que, per dissort del bon gust, van posposant las +tonadas características á cants artificiosos que ni s’adaptan a la +modulació de llur instrument ni mouhen com aquells las fibras de llurs +cors, romperen en una marxa d’ópera italiana y, á son compás, +abandonaren los castellers la plassa, portant derrera seu bon estol +d’aficionats. Mes, encare no havian aquestos trencat pe ’l carrer de +Santa María ab lo qual fa cantonada la casa Galcerán, que ja atabalava á +la plassa, redoblant sense parar, un timbal destrempat, y la multitut +feya ample rotllo als Diables. Ells també volian fer son ball.</p> +<p>Arrenglerats á doble fila, y presidits per Llucifer y la Diablessa, +anavan y venian ab compás adalerat. Se paravan arreu; eixia un dels +diables, vestit, com tots, á manera d’arlequí antich pero ab caputxa y +banyetas, enlayrava la masseta, y moventla á compás dels passos curts y +trencats ab que caminava, anava salmodiant un parlament en vers, +salpicat d’epígramas desvergonyits contra gent de la vila, acabant ab un +foch granejat de carretillas qu’ á la claror del dia petavan y fiblavan +la pell del mal precavut espectador, sense causar á la vista cap efecte +artístich.</p> +<p>La gent, no obstant, hi reya de bona gana. Feyan soroll, socarrimavan +sense avisar, y aixó bastava pera divertir á aquellas disfressas que en +res trobavan tan de gust com en mortificar y fer corre á la gent. Los +senyors Galceráns, no trobant atractius en semblant espectacle, ’s +retiraren; no per aixó ’ls imitaren los vilaniuhenchs del carrer, que +tenian gran plaer en sentir xiscles y crits.</p> +<p>Mes la broma no parava aquí, qu’ encare derrera ‘ls Diables anaren +compareixent á la plassa dansas y més dansas, com lo pintoresch Ball de +Bastonets, de La Rosaura, lo de Damas y Vells, lo de Serrallonga, y +altres menos vistosos, entretenint als nens Galcerán y al meteix avi, +quí ’s brindá de bon grat á férloshi companyía en la finestra, desd’hont +arreplegava ab semblant rialler los disbarats y castellanadas de qu’ +esmaltavan llurs parlaments los personatges.</p> +<p>Don Pau, mentrestant, estava en son escriptori, rebent, un derrera +l’altre, á gran nombre d’arrendataris y aparcers qu’ anavan á satisferli +anyadas, á rebre instruccions, á proposarli melloras.</p> +<p>Per tota la casa regnava un trahut de gent imponderable. Don Ramon y +en Llebreta s’havian estacionat ja en las pessas inmediatas al +escriptori, donant conversa als anants y vinents, trasmetent ordres y +recados, y ajudant á contar diners.</p> +<p>Al meteix temps, donya Isabel, ocupada en dirigir tot l’arreglo de la +casa y en desfer y endressar l’abalúm d’equipatges, ’s trobava en mitj +de tal maremagnum que quedá tota d’una pessa al saber que tocavan á +missa major.</p> +<p>–Déu meu! –exclamá– ¡ja son dos quarts de deu!</p> +<p>Y corregué ab sa cambrera á engiponarse un vestit qualsevol pera anar +á cumplir ab lo sant precepte.</p> +<p>En aquest moment entrava un criat d’en Galcerán ab la nova de que ’l +Gobernador estava per arribar, y que l’Ajuntament expedia á corre-cuyta +ordres á totas las músicas y moixigangas pera anarlo á rebre.</p> +<p>–Cóm! –feu don Ramon– no se’n vé de dret aquí casa?</p> +<p>–Oh, no crech que li deixin arribar –respongué ’l servidor– Se pensa +vosté quin rebombori hi ha per la vila…?</p> +<p>Y don Ramon entrá corrent al escriptori á comunicarho á don Pau. Mes +aquest, dat lo determini del Ajuntament, cregué inútil moures, y esclafí +en riallas, pensant l’apuro en que anava á veures son amich.</p> +<p>Las atencions de son ministeri havian detingut á aquest en la capital +fins á la matinada, y, quan ja ‘s desesperava de la seva vinguda, un +propi, qu’ havia sigut expedit per l’Ajuntament, arribá anunciantla +mitj’hora avans, rebentant, ó poch menos, lo cavall. En aquell moment, +los senyors regidors y autoritats convidadas estavan reunits á casa la +vila pera assistir en corporació á l’Ofici. Al rebre la nova, seguint la +proposició que se li acudí al síndich, acordaren passar avís á la +rectoría pera que retardés uns tres quarts la funció, y eixir tota +aquella comitiva, ab las dansas, gegants y copla, fins al portal de +Baix, per hont arribaria ’l personatge. Aquest venia en un ómnibus de +lloguer, vestit senzillament de viatge, sense somiar en la recepció +improvisada pe’l síndich.</p> +<p>L’ objecte preferent de sa vinguda era passar un parell de dias ab +son company Galcerán, y descansar un xich de las fatigas del gobern. +Pero ’ls vilaniuhenchs, una vegada ficats al ball, ballavan fins á +rebentarse; l’animació ab que havia comensat la festa ’ls tenia +escalfats al derrer camí, y no era cosa de passar per alt un espectacle +més que la casualitat los hi proporcionava sense esfors.</p> +<p>–“Ja hi som,” digueren los senyors regidors. Y enviant recados aquí y +allá, la recepció quedá organisada ab aquella promptitut que sols +l’entussiasme posa en joch. La nova corregué per tots quatre cantons de +la vila com un llamp. Desseguida la nombrosa concurrencia de la +parroquia deixá ‘l temple poch menos que desert, lo campaner mudá de +toch, se posaren en marxa gegants, castells, dansas y músicas, obrint +pas á la comitiva oficial, y ’s vejeren per carrers y plassas estols de +gent que corrian atropelladament, uns cap al portal de Baix, altres cap +á la plassa de las Monjas hont se deya que pararia l’obsequiat. Aquí, un +atabalat topava ab lo vehí qu’ eixía en aquell instant de casa seva; +allá, un xicot s’entrebancava ab las faldillas d’una dóna, descusintli +una enfilada de tabellas; més amunt, un pare ‘s carregava á coll lo nen +que no ’l podia seguir y reganyava al gran, qu’ anava rondinant, +arrastrat per sa mare; un pagesás, sense voler, havia posat de gayrell y +matxucat ab la punta de la vara lo flamejant sombrero d’estiu d’una +senyoreta, y s’ohian batements de portas que ‘s tancavan y crits de gent +que perdian á sos companys. Allá lluny, relliscava un infelís pe ’l +dolent empedrat; ensá, ’s renegava del carro qu’ embussava ‘l carrer, y +per tot arreu regnava tal confusió de crits y empentas que s’hauria dit +que Vilaniu anava á esser enterrada pel foch com un’ altra Pompeya. +Aixís arribaren la comitiva y aquellas riuhadas de gent al portal de +Baix. Alguns, no contents encare, avansaren per abdúas voras de la +carretera que fileras de plátanos escabellats ombrejavan; y quan lo +Gobernador arribá al cim del serradet inmediat á la vila, y vejé +negrejar la multitut á una banda y altra del camí y al peu del portal, +no pogué reprimir un gesto de desagrado. Presumí la que se li esperava, +y, á no lligarlo ’ls compromisos de deferencia que l’autoritat imposa, +fá girar los cavalls y s’entorna á casa, tirant á terra ’l plan oficiós +del senyor Síndich. En fí la cosa no tenia retop, y ’l bon senyor tingué +de junyir lo cap á la voluntat d’aquell ajuntament obsequiador fins á +l’impertinencia.</p> +<p>–En ma llarga carrera política me n’ han passadas ja tantas de +semblants á aquesta! –’s deya l’home entre sí.</p> +<p>Peró la veritat es que jamay hauria somniat fins ahont anavan á +sobrepujar totas las impertinencias sufertas los vilaniuhenchs. La +pretensió qu’ entre l’estrépit de músicas y grallas li exposá l’alcalde, +apenas baixá del carruatge pera saludar als obsequiadors, poch se +l’esperava.</p> +<p>–Hem fet suspendre l’ofici pera que vostra excelencia puga ohirlo ab +las demés autoritats, y esperém que’ns honrará presidint are la +comitiva.</p> +<p>–Cóm! –exclamá, sorprés y contenint l’enfado que l’arborava.– ¿No +veuhen qu’ arribo plé de pols y en mala disposició pera pendre part en +un acte tan solemne?</p> +<p>–Tot está previst, –respongué en Godall, l’alcalde– Véu aquella casa +blanca d’á má esquerra? Es del senyor. –Y senyalá á un bon regidor, gras +y rabassut, al qual curtejava la banda carmesina que li creuhava ’l pit +fins al punt de fer quasi escapar lo riure al enfadat Gobernador.– +Donchs bé, –afegí l’alcalde– pujarán un moment á casa d’éll y vostra +excelencia…</p> +<p>–Deixi ’l tractament –feu maquinalment l’aludit.</p> +<p>–Bé, donchs, vosté –continuá aquell, tot content de veures lliure +d’una fórmula que l’entrebancava pera parlar– podrá respallarse ó +mudarse en un santiamén.</p> +<p>–Peró, senyors, jo ‘ls faré esperar. Los sacerdots deuhen estar +revestits, la iglesia plena de gent frisosa, y trigar més es una +impertinencia de que m’ acusarian ab rahó.</p> +<p>–Deixis de miraments, senyor gobernador; á l’hora qu’ ha eixit de +ciutat no pot haver ohit missa. Y després del ofici no’n dirán cap á la +vila. Vosté ha de ohir missa; que s’esperi tothom.</p> +<p>–Es clar, es clar! –saltaren los oyents.</p> +<p>Aquell “vosté ha de ohir missa” tancava de cop. ¿Cóm podia una +primera autoritat d’un gobern d’ordre, d’un gobern moderat que posava +especial mirament en apareixer relligiós, fer paper de descreguda ó tan +sols d’indiferent, deixant d’anar á missa devant d’un poble que sabia no +n’ havia ohit aquell jorn? Insistir en sa negativa, escabullir no més lo +cos del acte públich pera entrar més tart á l’iglesia com un simple +particular, era exposarse á que ’ls vilaniuhenchs diguessen que no tenia +creencias prou arreladas pera ferne ostentació pública, y era aixó un +acte impolítich que no podia arrostrar tot un gobernador d’en +Narvaez.</p> +<p>Bén de malgrat, donchs, lo bon senyor hagué d’arribarse á la casa +blanca y posarse á corre-cuyta l’uniforme (gracias que ’l duya ja per la +professó), rabiant y renegant de las exigencias d’aquella gent que, en +sa candidesa vilatana, esperavan á baix molt satisfets y creguts de que +’l senyor gobernador estava contentíssim del obsequi.</p> +<p>Per fí aparegué á la porta l’engalanat agent del gobern, seguit +d’aquell pobre Sancho Panza de la banda curta. Lo bombo soná com una +canonada llunyana, refilaren las grallas, y derrera de tota una llarga +corrúa de moxigangas se posá en marxa la comitiva, al compás del +aturdidor desconcert qu’ armavan las músicas de las dansas tocant totas +d’un plegat.</p> +<p>Don Pau y ’l general, que saberen escabullirse de la cerimonia ab +astut pretest, contemplaren lo pas de la sorollosa comitiva per una +escletxa del balcó. Y al veure á son hoste passejant engalanada la +continguda rábia que li bermellejava al costat de las blanquinosas +patillas, l’hereu Galcerán no pogué aguantarse ’l riure. Amich molt de +temps há de la pobre víctima, coneixent á fons son génit de pólvora, +sabent bén bé que sols al enfadarse li pujavan á la cara ’ls colors, +comprengué bén prompte lo que passava dins d’aquella ánima. Y al +descubrir lo tremendo contrast que hi havia entre ’ls desitjos que +bullirian en lo pacient y l’actitut de calma que li imposavan las +circunstancias, se li presentá l’amich en una de las situacions més +cómicas de la vida y més apropósit pera divertir á un carácter com lo de +D. Pau.</p> +<p>L’ enfado del gobernador, no obstant, vá anar refredantse poch á +poquet, pera pendre en son ánim tot lo carácter d’un motiu de diversió. +Ja ho havia dit éll: ¡si n’ obliga á fer de paperots aquest cárrech +públich! Prou temps feya que venia desempenyantlo, pera que no sabés bén +prompte ferse superior á las circunstancias. Per aixó, un trosset avans +d’arribar á la parroquia, ja estava ’l gobernador en disposició de +burlarse interiorment aixís del epissodi com de la candidesa de sos +acompanyants.</p> +<p>Un cop devant del temple, seguint las instruccions del alcalde, se +posá al cap de la comitiva oficial y s’encaminá al banch dels regidors, +precedit d’un masser que, per ignominia de la ilustració de Vilaniu, +vestia gramalla, y aixis atravessá, primer pe ’l carreró que li feyan +las discordants músicas, després pe ’l passadís que, de bon ó malgrat, +anava obrint l’embadocada concurrencia de l’iglesia.</p> +<p>Callá á fora ‘l desafinat rebombori; ’s tancá la porta principal com +ho permeteren las empentas de la multitut; desde ’l chor tiraren la +cortina del rosetó deixant lo temple en una mitja claror que feya lluhir +més l’innúmera constelació de ciris; la copla, ja dalt de la tribuna, +comensá á afinar los instruments de corda y á extendre en los faristols +las particel·las de la missa, produhint una remoreta de fullas qu’ +esqueya ab la dels vanos qu’ abaix papallonavan; l’atapahida +concurrencia se recullí com pogué, soná l’escardada campana de la +sacristía, y al apareixer en lo presbiteri ’ls quatre oficiants, +precedits dels escolanets ab ciris alts, la comunitat emprengué son cant +desde las alturas del chor. Comensava l’ofici.</p> +<h3 id="v">V</h3> +<p>No cal dir si entre aquella munió de fidels que sobreixia per las +portas del temple s’hi trobava tot lo bo y millor de la vila. Allí, sota +l’alta nau, barrejadas entre la negror, que ’ls vanos aletejants +salpicavan de colors clars, al peu de la escalinata del presbiteri, +devant per devant del banch dels Regidors y á pocas passas una d’altra, +s’havian aposentat ja, molt estarrufadas, las més gastadoras de Vilaniu, +la jove Rodón y la pubilla Tárrega.</p> +<p>Donya Mercé Rodón, una sanguínea de cabell ros ab ulls castanys y +expressius, hauria sigut ben passadora, sense la gruixaria qu’ ab lo +matrimoni anava posant, sense ’l prurit de prempsarse lo que no podia +aprimar, y sens l’afany d’adornarse com una noya ab sombreros que no +esqueyan á sa cara rodona y ja un xich cremada pe ’l sol de trenta cinch +anys.</p> +<p>En cambi, la pubilla era llarga, prima, desgalitxada com una I. La +magrícia ab la negror de son cabell davan al color trencat de sa cara +una morenor que no tenia, y encenian més lo brill de sos ulls petits y +clavadissos que movia ab celeritat marejadora. Tenia nas aguileny, boca +sombrejada per un bigotet bastant pronunciat, los llavis prims y sechs, +y un coll desagrahit que no sabia com tapar, quan no duya +mantellina.</p> +<p>Abdúas eran amigas inseparables y feyan, de costat, la silueta d’un +18; peró las vilaniuhencas, que no podian soportar ab serenitat aquell +luxo que las humillava á totas, ni l’estufament orgullós ab que ‘s +presentavan al passeig, las havian batejat ab lo renom d’Ocas. Las Ocas +eran de molt temps há enemigas de Da. Isabel. La Rodón per la rivalitat +política de son marit ab en Galcerán, may tan accentuada com de las +derreras eleccions ensá. Avans, encare abdúas familias se tractavan; Da. +Mercé havia visitat á l’Isabel l’única vegada qu’ aquesta aná á Vilaniu. +Mentres don Joseph era viu, en Rodón se consolava de no oposar la seva +candidatura á la d’aquell senyor que duya com vinculada en sí la +representació del poble. Peró, mort lo vell Galcerán, era ja una altra +cosa. En Rodón, capitost del partit lliberal, enriquit, ambiciós de +figurar, y poch més ó menos de l’edat de don Pau, podia posárseli bén bé +cara á cara. Lluytaren de debó, en Rodón gastá diners, promesas y saliva +fent un sermó á cada poble del districte, apurá totas las influhencias, +tocá tots los ressorts, y quedá vensut per una majoría aclaparadora. Se +digué, sens esser veritat, que don Pau havia esmersat més diners qu’ +ell, que las mesas dels colegis havian fet moltas trampas, que s’havian +prodigat amenassas á arrendataris y empleats. Donchs, estava vist que +don Pau llensava ’l guant; en Rodón l’arreplegava, y guerra á mort. +“Cadascú á casa seva” –digué ’l vensut. Y donya Mercé, desde llavors, +feu propósit de no posar més los peus á casa Galcerán y de declarar á sa +vegada la guerra á donya Isabel. Si ’ls marits lluytavan en los comicis, +ellas lluytarian á casa las modistas y argenters.</p> +<p>Donya Mercé no trigá en trobar una aliada bén decidida. La Sumpteta +Tárrega, pubilla d’un bon patrimoni, havia somniat un temps ab la ma de +don Pau. Sos pares li havian dit mil cops: “aquí no hi ha cap hereu +digne de tú com en Galcerán” Y la noya havia comensat á ullar al jove +com á la seva mitja taronja, y á habituarse á l’idea de qu’ un dia +l’hereu vindria á demanar lo que se li guardava ab la mellor voluntat. +Peró l’hereuhet se casá ab un’ altra. ¿Y quan? Precisament, quan la +pubilla acabava de perdre al sobrevivent de sos pares, al vell Tárrega, +que fou qui mes l’encoratjava á esperar. Aquell casament causá en l’ánim +de la Sumpteta un desengany terrible, que may sabria perdonar. ¡Ella que +li havia guardat la flor de la joventut, despreciant partits, refrenant +la fal·lera del casori que la consumia! Ingrat!</p> +<p>Llavors, plena de despit, la pubilla acceptá al actual pubill de qui +havia dit mil pestas, un pobre diable molt més baix qu’ ella, +magriscolis, de veu esquerdada, més mort que viu, un calsotas, protegit +de’n Rodón á qui obehia á ulls cluchs. Lo xicot, que per falta de +pesquis y de fortuna no havia pogut ni revalidarse de notari, buscava en +lo matrimoni ab la pubilla més que la satisfacció d’un amor que no +sentia, un acomodo segur. Ell se casava per l’interés; ella, no sols per +despit, sinó per cálcul. De no poder enmaridarse ab aquell bon mosso que +per tants anys havia ocupat son pensament, que tants anys havia inflamat +sa imaginació de histérica frisosa, volia la Sumpteta un calsotas que la +deixés gobernar, la més mínima cantitat possible de marit; y en Joanet +Reig ho era en més sentits de lo qu’ ella meteixa presumia.</p> +<p>–Sí, tens rahó –havia dit la pubilla á la Rodón– tens rahó; ja que’ns +murmuran tant aqueixas miserables, no més perque’ns presentém bén +vestidas, ja que tantas bocadas se fan de l’Isabel, si aquest estiu vé, +com diuhen, l’hem d’ofegar, l’hem d’avergonyir. ¿A veure quí lluhirá més +vestits y joyas? No sembla sinó que parlin d’una reyna, quan parlan +d’ella. ¡Me fan un fástich! Sí, sí, conta ab mí. Anirém á Barcelona y’ns +provehirém bé, eh?</p> +<p>Y las vilaniuhencas partidarias de la Galcerán, que si no sentiren +aquella conversa la suposavan, al saber lo viatje de las Ocas á +Barcelona, esperaren ab candeletas aquell dematí. Dins de l’iglesia ‘s +romperia ’l foch. La derrota de las Ocas era segura. ¡Ay quan entraria +la Galcerán! Totas ellas recordavan encare, llepantse ’ls llabis, lo +bonich efecte que causá aquell estiu. Quíns sombreros més graciosos! +quins vestits més ben fets! quins chals, y quin garbo al posarse’ls! +Donya Isabel havia aparegut com un figurí vivent. Encare la Montserrat +Montellá duya una capoteta igual á la qu’ ella portava ’l dia de visitas +de despido… Alló era elegancia y sal y distinció; no pas l’enfarféch de +sedas y or que ’s posavan á sobre las Ocas…</p> +<p>Y en aquesta disposició d’esperits, las vilaniuhencas feren cap al +temple. L’ espectacle qu’ esperavan devia esser per’ ellas tant més +interessant en quant totas ellas veyan segura la victoria de la +forastera, molt més simpática á llurs ulls que las pretensiosas vehinas, +que las Ocas. Totas entraren en l’iglesia ja dejorn, pera lograr bons +puestos, prop de la Concepció, altar costejat pe ‘ls Galcerans, qu’ +havia sigut lo lloch predilecte de donya Isabel. Y tan depressa anavan, +qu’ algunas ni prengueren aygua beneyta pera senyarse. La tradicional +devoció de las vilaniuhencas sofri aquell jorn oblits de plányer. Ni las +Montellás feren sa llarga salutació, ulls á terra y mans al pit llarga +estona; ni las Viures anaren á visitar al Santíssim, ni las Roigs +recorregueren los altars resant agenolladas en lo primer grahó lo +consabut parenostre, ni la reposada viuda Marqués ordená, en veu quasi +alta, al seu Felipet, un espigat de divuyt anys, que resés las tres +avemarias. Tot eran tossetas, rich-rachs de vanos de nacre, miradas y +ullets maliciosos vers hont seyan las Ocas, enflocadas de cap á peus. +Fins las menestralas més rumbayres participavan d’aquella inquietut. ¡Y +donya Isabel no venia!… Era capás de no compareixer!</p> +<p>Llavors, irresistible frisansa s’apoderava de totas. Un qu’ altre +vano ‘s plegava en séch, la seda cruixía, las miradas se llensavan +atrevidas per la negror de gent qu’ ocupava l’ampla nau, y las menos +dissimuladas s’acostavan al reixat de la capella, y de peu dret, ab més +ó menys dissimulació, fitavan l’enlluhernadora clapa de la porta gran, +hont s’apilotavan aixáms de personas.</p> +<p>Per fí, quan menos s’ho pensavan, donya Isabel s’obrí pas entre las +donas que seyan al peu del reixat y entrá en la capella, saludant á un +cantó y altre ab imperceptible moviment de cap y discretíssima rialleta. +Donya Isabel portava un senzill vestit de llaneta blau turquí, si tallat +ab elegancia, nú de tota pretensió. Cobria son cap una mantellineta de +blonda, y sas mans, calsadas de pell de Suecia, sostenian ab natural +posat un elegant devocionari y un vano d’ébano y setí. Las únicas pessas +d’or que se li entreveyan eran l’imperdible, que cenyia la mantellineta +un poch á l’esquerra del pit, y ’ls rosaris, que duya enrotllats com un +bracelet.</p> +<p>Lo contrast d’aquest modo de vestir, ab las plomas, arrufats y +argentería que duyan las Ocas, era evident fins en aquella mitja llum. +Gran, molt gran y desagradable fou, donchs, la sorpresa qu’ +esperimentaren las partidarias de la Galcerán; peró major fou l’alegria, +la boja alegria que s’apoderá de las rivals. La jove Rodón se posá roja +com un plat de foch, y, al tombar la vista, trobá ja tan remoguda á la +nerviosa Tárrega, que saltironava en la cadira frisosa +d’ajuntárseli.</p> +<p>Mentrestant, la confusió y desmay de las altras no tenia fi. Perque, +¿qué volia significar donya Isabel ab sa conducta? Era qu’ al decidirse +á viure allí havia determinat no acceptar la lluyta á que la provocaren +l’altra vegada las Ocas? ¿Se li havia acabat l’humor de vestir bé, ó +l’havian acobardida aquellas ab l’afany de comprar que las acorava? +Qualsevols que fossen los motius, seria tristíssim que donya Isabel +prengués semblant determini, quan, ja per sa figura, ja per son exquisit +gust, ja per sa fortuna, tenia forsas sobreras pera abatre y anorrear á +sas rivals, ab lo qual deixaria satisfets justíssims desitjos y ’s +captaria l’agrahiment de la generalitat de las vilaniuhencas, que no +tindrian ja may per vergonyós lo veures aventatjadas en elegancia si, +qui aixó lograva, era una forastera, una dama de ciutat y, al cap y á la +fí, la veritable senyora de Vilaniu.</p> +<p>Mentres tal pensavan las humilladas, no assaborian prou bé ’l pler de +la victoria las vencedoras, tement que llur triomf havia d’esser +rebaixat ab suposicions que tendirian á engrandir la noblesa d’ánima de +donya Isabel. Y baix la pressió d’aquest temor, comensaren á rumiar com +contrarrestarian eixa propaganda.</p> +<p>Se tractava d’una astucia; buscarla donchs. Ni la orquesta, ni ’ls +cants, ni ’ls crits y conceptes del predicador pogueren +distráurelas.</p> +<p>Acabat l’ofici, retiradas ja las autoritats ab lo mateix soroll que +las havia acompanyat al temple, la jove Rodón, més maliciosa y astuta +que la pubilla, procurá atráuresela pera anar a veure ‘ls castells á +casa Montellá. Situada, aquesta, devant per devant de casa la Vila, era +la que mellors balcons tenia pera contemplar l’espectacle. La pubilla +Tárrega, no comprenent lo plan que la proposta inclohia, se negava á +ficarse aquell dia á casa d’unas amigas de la Galcerán, hont, sens +dubte, sentiria elogis temuts, y hont ni tan sols podria darse ’l gust +de fer morir d’enveja á la rival. Perque bén segur que, quan s’havia +presentat á l’iglesia tan senzilla, era que tindria ’l propósit +d’entornarsen directament á casa á fí d’arreglar la taula del +gobernador. Peró com, tot discutint, trobés á sa amiga menos ben posada +de lo que de lluny li havia paregut y cregués qu’ á son costat aquesta +havia de quedar no poch desmerescuda, acabá no sols acceptant, sinó +trobant que, contat y rebatut, no hi hauria pas mellors balcons que ’ls +de casa Montellá en tota la plassa.</p> +<p>–Y sí, filla. –exclamava triomfalment donya Mercé Rodon, tot fent com +qui ‘s posava bé lo medalló d’or penjant del collaret, á fi de que la +pubilla hi fixés l’atenció.– Per’ anar á qualsevol altra casa, haurias +d’atravessar la plassa, y ¿quí l’atravessa ab aquestas empentas?</p> +<p>–¡Quín medalló més hermós! –feu la pubilla, trencantli la paraula, no +tant pera darli gust, com pera esbravar involuntariament la preocupació +que en aquell instant la dominava. Ella no li havia vist comprar aquell +medalló.</p> +<p>–T’ agrada? Ara me ’l va regalar en Pepet.</p> +<p>Y dihent aixó, agafá ab los dits enguantats de lila, la joya, qu’ era +del tamany y forma d’una cullera, y l’acostá vers l’amiga com si volgués +donarli una cullerada més d’enveja. Una y altra, farcidas de joyas, +d’una llambregada, ‘s passaren revista á tota l’argentería qu’ +ostentavan com aparadors ambulants.</p> +<p>–¿Veus? –seguí donya Mercé, endolsint la beguda ab una veu tan melosa +com pogué– Eixirém per la porta del campanar, atravessarém lo carreró +d’en Simonet, y ab un salt som á la porta falsa que té en Montellá al +carrer del Reixat-Vell.</p> +<p>La pubilla oposá encare, que ’l seu marit no podria pujarhi; peró +donya Mercé insistí en que no importava, que tampoch feya propósit +d’anarhi en Rodón. Ja las deixarian á la porta. Feren una senya als +marits y eixiren, deixant lo temple gayre bé desert, la prou pesada +atmósfera carregantse més y més ab lo tuf oliós de cent cremells +fumejants.</p> +<p>Quan las Ocas hi arribaren, la casa Montellá sobreixia ja d’animació; +tot l’altar de la Concepció hi havia fet cap; sos balcons estavan +convertits en hermosas toyas d’escullidas flors, segons felís expressió +de don Tomás Riudabets, un conco acartonat de Vilaniu que, malgrat sos +cinquanta anys y figura de Quixot desgalitxat, rondava sempre fet un +mico, entre faldillas, vestit de llampants colors, carregat de potingas +y cosmétichs.</p> +<p>Donya Rosa Montellá que, com sa filla, ‘s desfeya per obsequiar á +tothom, se n’ emportá á las duas elegantonas al balcó de l’esquerra hont +hi havia las mamás, entre ellas donya Francisca. Pero aquellas trobaren +ben prompte que no era pas aquell balcó ’l lloch que las hi pertocava. +¿Qué hi havian de fer las reynas de la moda entre aquell munt de +carcamals embolicats ab faldillas de setí del any quaranta y mantellinas +de l’antigor? Ellas volian destacar entre las poncelletas perifolladas, +entre aquellas caronas frescas, coronadas de flors y rúixas +vaporosas.</p> +<p>–Ay, nó, no’ns posi aquí, donya Rosa, –exclamá la Rodón– ¿no veu que +no hi cabém, que las molestarém á vostés?</p> +<p>–Y tal! –afegí la pubilla Tárrega.– Nosaltres en qualsevol part. +No’ns tracti de compliment; potser allá, ab las noyas…</p> +<p>Tres ó quatre rialletas s’ofegaren en los llavis contrets de las +respectables mamás, ensemps que la pubilla ’s tirava enrera una gran +cinta del gorro, y d’una llambregada resseguia ab pena la toquilla de +donya Rosa. Mentrestant, la Rodon s’abocava al balcó y, tot signant, +afegia:</p> +<p>–Veu, donya Rosa? al costat de la seva Montserrat hi ha tres nenas +que no’ns taparán gens.</p> +<p>–Té rahó, allí estarém divinament, y vostés quedarán amplas.</p> +<p>–Ah, per nosaltras no, ab molt de gust… Totas hi cabém –respongueren +las aludidas, desitjant per revenja ferlas quedar allí.</p> +<p>Peró ab prechs y falsos cumpliments, las Ocas guanyaren la partida. +La senyora Montellá no tingué més remey que portarlas fins al balcó de +la dreta, arrancant d’allí á las tres nenas quan més cofoyas estavan de +figurar entre las pollas y jovenets dels quals recullian las flors +sobreras. Las més grans, al veure venir las Ocas, sentiren un disgust. +¡Tan bé com estavan! En aquell balcó hi havia també l’Albert, sobre ’l +qual, temps há, tenia posats los ulls la Montserrat, una sabudeta pálida +é insignificant, de figura no despossehida de gracia, que llegia á +Fernan-Caballero, Trueba y Octavi Feuillet. Totas havian celebrat +l’arribada d’aquell jove que duya fama d’home de profit y que, com fill +mimat dels Galceráns, podia dárlashi novas de donya Isabel. Per ell +s’enteravan de l’estat delicat d’aquella senyora, ab grans exclamacions +de compassió y bon afecte, quan arribaren las rivals á trencar +l’entretinguda conversa.</p> +<p>Hi hagué un moment de confusió, durant lo qual, allá interiorment, +don Tomás va plányers de la dolensa de donya Isabel, á qui professava +cert respecte y estimació de vanitós. ¡Tan bé com l’altra vegada havia +sigut rebut! Sos ulls, no obstant, se fixaren ab certa tristesa sobre +l’esquerpa donya Mercé, pensant que potser hauria de raure encare á las +mans de l’histérica pubilla que li semblava més fácil. Don Tomás estava +ja cansat de la criada ab qui vivia sol. Després, era ja hora de que, á +la posta de tant y tant buscar, se li rendís alguna senyora com cal. Y +llensá un adolorit recort á l’única conquista de cent anys enrera, la +viuda que se li morí. Peró ’ls compliments á la fí acabaren, resignantse +las Ocas á passar á primera fila, mentres las noyas prenian inventari +minuciós de la joyería, flochs y plomas que duyan aquellas elegants. +Encare, la Rodón, si no portés aquell sombrero rodó que li feya més +bufalluda la cara, ni ’l vestit tant estret que feya rebotre més sas +desmesuradas carns, podria passar mellor que l’espingarda de la pubilla +ab aquell gran aucell dalt del cap, que l’agegantía més y més! La +primera, al menos, era frescota com una pagesassa, tenia bons ulls y un +plegat de boca bondadós; que la segona, tan alta, tan magra, tan +descollarada, ab aquell mostatxet mal dissimulat pels polvos d’arrós y +aquell ayre de mal geni, vaja, no podia anar. Després, los colors tan +mal casats, tanta pedreria y or!</p> +<p>–Oh! oh! quin balcó més distingit! –saltá en Riudabets sortint de sas +abstraccions.– Aixó es el palco real!</p> +<p>–Gracias, gracias…</p> +<p>–Don Tomás sempre tan amable –afegí la Montserrat, buscant ab una +rialleta maliciosa dirigida á l’Albert, un aplauso á son talent.</p> +<p>Pero aquest contemplava la bullidora plassa per las elásticas +escletxas que li deixavan los capets sedosos é inquiets, los flóchs y +plomas y ombrelas de primera fila.</p> +<p>–No ‘m digui amable, díguim just, Montserrateta. Miri, si nó, la +plassa… Y, á propósit: ¿quan se desvesará de dirme don Tomás? Es qu’ es +prou, Montserrateta, qu’ encare li fassi respecte! A vosté, una +senyoreta tan ilustrada; jo, jo, que no faig respecte á ningú!</p> +<p>Tot lo balcó esclafí de riure, fins l’Albert, qu’ aquesta vegada notá +que la Montserrat s’havia colocat al costat seu y exagerava la passió de +riure, clavantli miradas que volian dir: “¿Eh que’n es d’infelís? Tu y +jo sols ho podém apreciar.”</p> +<p>–Ni’n vull fer, –prosseguí don Tomás.– Oh, es que ni’n vull fer; +enténguinho be, senyoras, ni’n vull fer! Qué ne’n treu un de fer +respecte? Ser temut y no estimat… Y jo, cabalment, lo que desitjo es +amor, molt amor… <em>Que el amor es el consuelo de las almas bien +nacidas</em> –com deya ’l poeta–… Després que, don Tomás, don Tomás, no +se que ’m fá… ompla tant la boca! En la bona societat se suprimeixen los +títuls, se procura ab diminutius aplanar la més petita vall que separa y +encongeix la fraternitat. Aixó ja ho sab vosté, Montserrateta. Donchs +¿per qué no puch conseguir que ’m diga Tomaset, com totas las amigas? No +es veritat, Sumpteta?</p> +<p>–Jo ho créch que té rahó en Tomaset –exclamá la gegantina pubilla. Y +tot seguit, frisosa ja de rompre ’l foch, trencá dihent: –Y que no ho +veuhen quí hi há á Casa la Vila? En Galcerán, lo seu sogre, ’l +Gobernador… No ’ls veuhen? Qui sab si hi deu ser donya Isabel?</p> +<p>L’ Albert no pogué contindres. Sos ulls escorcollaren lo balcó del +Ajuntament, y, entre las autoritats, vegé á son pare accionar ab calor, +mostrant al general las balconadas de gent del voltant, després la +plassa esmaltada de coloraynas com un jardí, sorollosa com la mar.</p> +<p>–Eh qu’ es poétich aixó? –feu la Montserrat, quasi á l’orella del +jove.</p> +<p>–Molt pintoresch –mormolá ell.</p> +<p>–Y are! Donya Isabel á casa la vila? –exclamá una de las noyas +Roig.</p> +<p>–Y per qué nó? –objectá tot desseguida donya Mercé.</p> +<p>–Si no hi ha més que senyors…</p> +<p>–Y qué faria si no honrarlos? –saltá en Riudabets.</p> +<p>–Oh, jo ho crech. Y ademés, que per la seva posició, pe’l seu talent, +pe’l seu tracte, potser alli es hont li pertoca –afegí la pubilla, ab +veu massa aspre y clavant una mirada á l’Albert qu’ aquest cullí ab +l’indignada sorpresa de qui ’s sent una grossería.</p> +<p>–Psse!… –feu la Rodón.– Per’ acompanyar al seu papá y al gobernador, +no diré que no hi vingués… peró per lo demés, qué hi veuria aquí?</p> +<p>–Y es clar, una senyora acostumada á Madrid y á Barcelona, una +senyora qu’ ha viatjat tant per l’estranger… francament, no crech que +puga trobar atractius en una festa de poble.</p> +<p>–Donchs jo tinch una idea ben diferent de donya Isabel –oposá la +Montserrat, ab tó reptador– ¿No es veritat, Albert?</p> +<p>Aquest se contentá de respondre arronsant las espatllas y llensant +una mirada de llástima á son entorn.</p> +<p>–Tant meteix, si ’s trobés entre aquest pom de flors… –insinuá en veu +enmelada en Tomaset.</p> +<p>–Entre nosaltres!…</p> +<p>–Pobretas! –exclamaren las Ocas, ab veu hipócrita.</p> +<p>Y la Rodón afegí:</p> +<p>–Que no l’ha vista, Tomaset, á l’iglesia?</p> +<p>–A mí no se m’ escapa res de lo excelent, senyora. Tampoch se m’ ha +escapat vosté.</p> +<p>–Y no ha notat qu’ anava ab un vestit d’estar per casa?</p> +<p>–Ah, sí; un vestit de negligé. Aixó es molt elegant.</p> +<p>–No obstant –saltá la Tárrega, ab veu nerviosa– vosté, que per tal se +té, hi anava ben estiradet, ab tot lo bó y mellor de sa calaixera.</p> +<p>Don Tomás se defensá, llavors, dihent qu’ ell se referia als usos y +costums de ciutat; aixó no obstant, regoneixía qu’ en una vila, ‘l dia +de la festa major, no devia ferse altre que lo qu’ ellas y ell meteix +havian fet. Peró si donya Isabel havia patit una distracció, era molt +perdonable.</p> +<p>Entre las enemigas de las Ocas hi hagué un altre moviment +d’indignació. La Montserrat portá la veu, oposant en defensa de la +Galcerán qu’ aquesta venia delicada de salut, que devia estar encare +fatigada del viatge y que, segurament, enfeynada per las criaturas y ’ls +forasters, ni temps hauria tingut pera vestirse. Las demés senyoretas +del balcó apoyaren la defensa ab moviments de cap é indirectas +fortas.</p> +<p>Los ulls de las Ocas y de la Montserrat interrogaren una volta més +los del noy Merly. Peró aquest se resistia á pendre partit, mostrantse +tancat en la més absoluta reserva. Interiorment, un mar de fel inundava +son cor. Aquella discussió osada y mesquina sobre un acte tan inofensiu +de la seva amiga, l’omplia de dolorosa sorpresa, li feya detestar una +vegada més l’atrás de sos convehins, la meteixa simpatía que li +manifestava la noya Montellá. Si ell parlava, diria desvergonyiments á +dreta y esquerra. Lo mellor, donchs, era callar, mal que passés plassa +de desagrahit envers la familia Galcerán, objecte d’aquella escaramussa. +Son orgull se rebelava á fer actes y confessions devant d’aquella +genteta. Mes, malgrat son determini, estigué á punt de saltar quan sentí +que la Tárrega exclamava ab tó envalentonat:</p> +<p>–Donchs, veuhen, jo no m’ hauria atrevit á presentarme al Ofici +d’aquella manera, per por que la vila pensés que ‘m dava de menos de +lluhirhi lo poch ó molt qu’ una té.</p> +<p>Y recalcá en lo possible las derreras paraulas.</p> +<p>–Qué vol que li diga? interposá la Montserrat, enardida pel foch del +contrari y pe’l desitj de conciliarse una vegada més las simpatías del +noy Merly.– Aixó sembla suposar orgullosa á Da. Isabel. Perdoni, jo l’he +tractada bastant, y d’orgullosa no’n té res. ¿No es veritat Albert?</p> +<p>Peró l’interpelat havia eixit ja de la sala, plé d’un fástich y +malhumor que las Ocas li llegiren á la cara. La pubilla hi quedá +pensant. ¡Hum…!</p> +<p>–Orgullosa! Aixó sí que no –afegí en Riudabets.– Ja ho he dit un’ +altre cop, la senyora no es d’aquí, está malalta…</p> +<p>–Aném, per estar anémica… No ’m fassin riure… –objectá donya Mercé.– +Potser no té ’l decahiment de forsas que jo tinch.</p> +<p>Y com vegés dibuixarse la rialleta de burla en totas las caras, +s’encengué de debó y assegurá pe’ls seus Deus que, malgrat sas carns, +sentia una flaquesa de forsas extraordinaria. Peró com l’incredulitat se +retratava en tots los semblants y la corprengués la por de perdre la +batalla comensada, s’asserená y ab to conciliador prosseguí:</p> +<p>–Be, peró, jo sempre dich: terra á que vas, usansa que hi trobas. No +vull suposar que donya Isabel sia una orgullosa d’aquellas que ni ho +saben dissimular. Res d’aixó. També la tinch tractada y may ho he notat. +Peró, parlant desapassionadament, dihentho aquí, entre nosaltres, –y +desitjo que no ’s repeteixi á fóra,– la gent de ciutat, com que tenen +més mon, saben amagarho tot mellor. La rebrán tan bé com vulga, li farán +la gara-gara tant com vulga; peró aquí, dintre ’l cor, ¡uy, que’n tenen +de secrets! Si vosté vol descubrilshi, no ’s fixi pas en las paraulas; +examini ’ls actes.</p> +<p>–Ah! aixó sí –exclamaren las altras y fins en Tomaset, deixantse +arrastrar per aquella enveja sumorta que suscita en los vilatans recels +contra la gent de ciutat.</p> +<p>–Y aném á veure –seguí aquella, coneixent qu’ ab son discurs duya +camí de triomfar– ¿qué tindria d’estrany que la jove Galcerán, filla +d’un general, esposa d’un diputat y gran propietari, rica de sí com no +n’ hi ha cap més á la vila, relacionada ab lo bo y mellor de Barcelona y +ab la noblesa de Madrid, instruhida en bons colegis, acostumada á un +modo de viure que, no s’ofenguin, m’ hi poso jo la primera, á un modo de +viure que cap de nosaltres tenim, se dongués de menos, no diré +d’alternar fins á cert punt, peró si d’intimar ab las vilaniuhencas? Jo +li faig justicia, ho comprench; comprench que per aixó ha de baixar de +nivell y es exigirli massa sacrifici.</p> +<p>Al arribar aquí, abandoná ’l balcó en Felipet, obligat á parar la +conversa ab las noyas per haverlas distret la present discussió:</p> +<p>–Quin alét! Com las hi apreta! –feu á l’Albert, celebrant lo talent +de l’oradora.</p> +<p>Peró l’Albert, sens obrir boca, se ’l mirá ab fástich, y passejantse +sol per la sala, ab lo cap baix y ab fonda amargura, exclamá:</p> +<p>–Quina gent! quina gent!</p> +<p>Mentrestant la de Rodón seguia en lo balcó posant en jóch tots los +ressórts de la seva eloqüencia y del enginy femení. Coneixia +perfectament la forsa de persuassió que té sobre ‘ls demés la humillació +propia, y per’ aquest camí anava atrayentse á l’auditori y rodejant de +prevencions ab tal habilitat la figura de donya Isabel, que, fins sas +majors admiradoras, quan se’n adonaren, la vejeren com en un castell +ahont sols podrian entrar si la castellana ‘s dignava fer baixar lo pont +llevadís. Prou sabia la Rodón qu’ aixís enlayrava á la rival, peró aixís +també cavava ’l fosso d’aislament que de moment calia, la posava en +situació d’esser envejada primer, arreu odiada, y comensava á reunir +forsas enemigas pera empendre ’l siti y enrunar un dia ’l castell.</p> +<p>Los ánims vacilavan encare, quan la pubilla Tárrega, havent meditat +prou sobre l’ayre de fástich ab que las escoltá l’Albert, per lo que +fos, acudí al medi grosser de tirar á volar mitjas paraulas pera fer +naixer sospitas calumniosas.</p> +<p>–Tu dius que ‘ls fets son lo que descubreixen las intencions de la +gent de ciutat, –interposá– Tant es veritat qu’ are conjumino aqueix +retrahiment qu’ observém avuy en donya Isabel ab lo que’ns deya aquell +senyor ¿sabs? y mira si tenia rahó.</p> +<p>–Bé, no, aixó podria esser casualitat –feu la Rodón, sabent bé que no +aludia á res, peró fingintse una vegada més possehida de la +imparcialitat major– Jo alló no ho crech pas.</p> +<p>–Prou ho veurém. Jo no espero que vagi al cassino.</p> +<p>–Quan, avuy? Si que hi anirá, no hi té d’anar…</p> +<p>Y al arribar aquí, la trassuda enemiga, coneixent qu’ intentar més, +aquell dia, era exposarse á ensopegar per corre massa, mudá de conversa, +portant l’atenció dels oyents als demés balcons de la plassa, fent +pronóstichs de lo que seria la professó y de cóm estaria ’l ball, y +mostrantse, per incidencia, quan la conversa s’ho duya, la més benévola +admiradora de donya Isabel y de tots los seus.</p> +<p>Mentrestant, la plassa bullia d’animació, los castellers feyan +proesas de forsa inaudita qu’ aixís oprimian los cors com promovian +esclats atronadors de crits y picaments de mans, y en lo balcó del +costat, lo bon senyor de Montellá, un vell de bona arrel, tan sá de cos +com d’ánima, y candorós com un noy, deya molt convensut á l’Albert:</p> +<p>–Véus si n’ es d’hermós aixó? ¡Quina pau, quina confraternitat! Aquí +tothom se barreja en una sola lliga, vinga broma y fóra murmuracions ni +etiquetas; la festa manté tots los cors alegres; tot es bona voluntat y +puresa d’intencions.</p> +<p>L’ Albert lo mirá un moment com si contemplés un boig.</p> +<h3 id="vi">VI</h3> +<p>A las duas de la tarde, quan la familia Galcerán s’asseya á taula ab +son hoste, la plassa de la Vila quedava deserta, havia cessat per tot +arreu l’amohinador rebombori de la festa, y, per primera volta aquell +dia, ‘ls malalts y criaturas de bolquers dormian y ’ls pardals +saltironavan tranquilament per carrers y plassas. La cridoria s’havia +recullit dintre las casas, y al soroll aixordador, qu’ avans promovian +los are ajeguts timbals y grallas, havia succehit la vidrosa remor de +plats y copas que trincavan sens parar, en mitj de las riallas de +francatxela á que s’entregavan los vilaniuhenchs. Era ’l moment en que +boigs y sabis, arruixats y prudents s’aprestavan á reparar las forsas +perdudas, assaborint los plahers d’un suculent dinar de festa major.</p> +<p>–Ah! finalment reposarém una estona! –exclamá ’l gobernador, tot +extenentse ’l tovalló en los genolls.</p> +<p>–Y no gayre temps, amich Dominguez, –respongué sonrihent don Pau, +desitjós de promoure l’expansió qu’ es lo mellor amaniment d’una taula +de convidat.– Pensi que, á las sis, haurém d’esser a la professó, y no +fassi pas propósit de dormir la mitjdiada, que no acabarém de dinar +sense que’ns amohinin las visitas, y al devant de casa tornin á sonar +grallas y músicas.</p> +<p>–Prou m’ ho figuro, prou! –digué ’l gobernador, servintse un plat de +purée de pésols y donant á son company una mirada de conmiseració +recíproca.</p> +<p>–Pobre Dominguez, no ’l deixarán reposar, –interposá donya Isabel, +mentres remenava ab la cullereta lo plat de la nena que no volia +deixarsel refredar per la minyona.</p> +<p>–Senyora, senyora, cregui qu’ ho necessito! Vosté no sab quin’ una +me’n han jugada aquest dematí? ¡Pot pensar vosté com m’ han posat lo cap +després, á casa la vila! Sórt qu’ un ja está fet á aqueixa eterna +chismografía que brunz al entorn de tot gobernador. Sórt que lo que m’ +entra per una orella me surt per l’altra.</p> +<p>–Ja he vist á casa la vila quan se l’enduyan pels recons l’alcalde, +‘l comandant d’armas, lo tinent de la Guardia Civil, l’administrador de +correus, lo jutje… en fí, tots los qui m’ han amohinat á mí primer +–digué don Pau. Y comensá llavors á pintar graciosament á son amich la +ridícula escena del despido d’aquellas autoritats quan volia parlarli á +solas.</p> +<p>L’ expansió aná prenent peu ab aquella progressió rapidíssima que res +logra com la familiaritat d’un dinar, y derrera la relació de don Pau, +plogueren descripcions dels epissodis divertits qu’ havian ocorregut als +tres homens públichs qu’ ocupavan la taula. Lo gobernador, que, quan +s’hi llensava, manejava com ningú ‘l llápis del caricaturista, descrigué +ab tals toquets la recepció de qu’ havia sigut objecte aquell matí, que +produhí en tots la major hilaritat. Tocá arreu ‘l torn al exámen del +artificiós panegírich de Sant Joan qu’ havia pronunciat en castellá +enmidonat, un predicador foraster, y parlant en sério, hagueren de +convenir los comensals en que Vilaniu tenia l’extranya habilitat que se +li atribuhía pera celebrar solemnes funcions religiosas. Lo que no podia +admirarlos com als vilaniuhenchs, eran l’orquesta de’n Metus ni las veus +de nas dels cantors, tan difícils d’escoltar sens’esgarrifansas com de +remembrar sense ganas de riure pera qui tingués l’oído un xich educat. +Lo senyor Dominguez probá, ademés, que s’havia fixat molt en las noyas +de la vila, elogiant la bellesa de las duas ó tres que sobresortian per +aquesta qualitat, y qu’ havia ja ullat també ‘l general, desde ’l +carrer, quan eixian de l’iglesia. Per últim, seguint lo gobernador la +revista de sas impresions més graciosas, l’emprengué en descriure las +duas senyoras que més li havian cridat l’atenció per llurs figuras y +enfarfegat vestir. Una d’ellas, alta com un estrenyinador, escollarada, +espatlluda y ab certs rasgos que recordavan á la geganta de la vila, +resultá ésser la pubilla Tárrega. Deya de l’altra, qu’ era grossa, de +cara rodona com un girasol, y que li havia donat pena ab son afany de +comprimirse l’exhuberant musculatura que li rebotia per tot arreu en +forma d’embutifarraments. Y al fer aquesta descripció, prou realista +pera imaginarse una figura digna del cisell de Churriguera, acompanyava +encare la frase ab uns moviments de má, semblant pinsarse las parts del +cos que descrivia, com si volgués inflárselas en la mesura que +l’imaginació se las representava.</p> +<p>–¡Oh! no sigui cruel aixís, Dominguez, no sigui tant cruel –exclamá +la Galcerán, rihent á desdir com los demés– vosté está fent la +caricatura de la flor y nata de l’elegancia vilaniuhenca.</p> +<p>–¡Ah! es la dona de’n Rodón á quí’t descriu ara –cridá, entre rialla +y rialla, don Pau, qu’ havent ignorat sempre las aspiracions de la +pubilla no ’s fixá tant en la descripció d’aquesta.</p> +<p>–Y prou que ho sé. Per Déu, Dominguez, vosté es temible! Y dispensi, +no s’hi ha fixat prou bé: la Rodón es grossa, peró es guapota, molt +fresca y té molt bons ulls.</p> +<p>–Senyors –continuá ‘l gobernador– jo no sé qui son; per lo tant no +tinch ánim d’oféndrelas. Descrich lo que m’ ha fet més gracia; perque, +francament, al veure primer aquella gegantessa espatlluda com un +penja-robas, y després l’altra, que no dubto será com vosté diu, peró +apagesada, totas duas tant plenas de pretensions y posturas, he hagut de +fixarmhi forsosament.</p> +<p>–Ah, ja sé, ja sé quí vol dir –saltá ‘l general.– Son unas que’l +síndich m’ ha fet mirar ab uns gemelos desde dins de Casa-la-Vila, +presentantmelas com los figurins de Vilaniu, unas qu’ eran á casa +Montalbá… ó Murallat…</p> +<p>–Cla! cla! clach! –feu lo matrimoni Galcerán al sentir la disbaratada +tergiversació del seu pare.</p> +<p>Y aquest seguia dihent:</p> +<p>–L’ una duya un sombrero ab un aucell gros com un lloro, ¿no es +veritat? L’ altra, aquell fardo de pa-de-pessich, me sembla qu’ anava ab +un sombreret petit com una gorra de quartel xata, que li exagerava +desmesuradament la seva cara de pá de munició. ¿Son aqueixas?</p> +<p>–¡Exactament! –feu lo gobernador.</p> +<p>–Peró per Déu –repetí donya Isabel– no se’n rigan aixís, pobras +senyoras! Tingan en compte qu’ aquí no veuhen, que no poden comparar, +que no poden educar lo gust. ¿Qué dirán vostés de mí mateixa, quan fassi +tres ó quatre anys que visca aquí? Jo seré com ellas; jo ’m ornaré com +ellas.</p> +<p>–¡Com ellas! Per la Verge dels Dolors, no digas disbarats, sinó t’ +arranquém d’aquí tots –exclamá son pare.</p> +<p>Y, mentrestant, seguian encare rihent com boigs.</p> +<p>–Vostés, els homes, no saben que res desfigura tant com anar +descossada; que res afavoreix tant com una cotilla ben feta. Aquí (vaja +no riguin aixís, escóltinme un poch) aquí, com en tots los pobles, lo +desitj de la comoditat se sobreposa al del benveure. Es ja corrent +l’anar horas y horas descossadas las senyoras; s’abandonan y, quan +voldrian remediarho, lo cos ha perdut ja tota la gracia. Lo meteix me +passaria á mí, si ’m deixés portar per l’exemple. Vaja, no sigan tant +mofetas. ¡Mirin, mirin, com s’hi han fixat!</p> +<p>–¡Oh! y ’l papá –interposá don Pau– fins se las ha contempladas ab +unas ulleras, cregut que anava á veure unas divinitats.</p> +<p>Y tots s’entregaren novament á riure, menos donya Isabel que reduhí á +indulgent rialleta lo que’n los homens era ja convulsió histérica +difícil de dominar.</p> +<p>–Resulta de tots modos que vosté, Isabel, regoneix, com nosaltres, +que las tals son duas estranyesas.</p> +<p>–A poch á poch; no he confessat tal cosa –respongué l’aludida, fent +morir de riure á sos oyents al véurela embolicada en la lógica conclusió +de son contrincant.</p> +<p>–Bé, vosté es massa indulgent pera fer confessions d’aquesta classe; +peró si poguessem penetrar dins de la seva ánima… En fí, vosté ha dit +prou pera que nosaltres, descartant aqueix crit de sa hermosa +conciencia, hi poguém llegir una completa confirmació del meu parer…</p> +<p>–Ahir, deya vosté qu’ es tant difícil llegir en l’ánima d’una dona +com en un paper tirat al fons de la mar agitada.</p> +<p>–Senyora, jo parlava de la dona tipo, no de la dona-ángel.</p> +<p>En aquest moment, lo criat, qu’ entrava portant en l’ayre una gran +plata sobre la qual jeya un hermós llus á la mayonese, anunciá á don Pau +la presencia del ball de Bastonets que passava la capta.</p> +<p>–Es veritat –feu l’hereu Galcerán.– Ja comensa ’l llevant de taula. +Mira, demunt del escriptori trobarás un paquet de mitjos-duros; que la +Queta ’ls vaja distribuhint á tots. No ’ls feu pas entrar; que’ns deixin +dinar en quietut.</p> +<p>En Pepito y l’Anita escoltaren aixó obrint uns ulls com unas +taronjas, y acabaren fent un patarrellet que hauria ben prompte esclatat +en plorallas de no adonarsen la seva mamá.</p> +<p>–Y no ’ls privis d’aqueix gust –digué l’avi, al notar que la mare ’ls +estava amanyagant pera convence ’ls de no ésser exigents.</p> +<p>–¿Qué tenen, pobrets? –preguntá ’l gobernador.</p> +<p>–Res, res, feren los pares.</p> +<p>–Sí –replicá l’avi– Jo li diré, Dominguez, lo que tenen. Ara anirán +venint comissions de las comparsas y balls de tota aquella moxiganga que +vosté ha vist ¿sab? Y quan las pobres criaturas voldrian contemplarlas +de prop, lo seu pare dóna ordres perque ’ls despatxin allá fora.</p> +<p>–¡Y tenen rahó las criaturas! Donchs no ploréu, fillets; jo só ’l +senyor Gobernador, y jo <em>ordeno y mando</em> que las comissions +entrin aquí. <em>Señor diputado, revoque usted la órden en obsequio á la +honra, á la altísima honra que recibe usted de tenerme á la +mesa.</em></p> +<p>–¡Bravo, bravo! –cridá l’avi picant, de mans.</p> +<p>Don Pau revocá l’orde, los dos nens se xuclaren en dins las +llagrimetas tot regalant en cambi rialletas aixeridas, y desde aquell +moment comensaren á desfilar de tant en tant, per aquell menjador, +parellas y més parellas d’homes ja vells, ja jovenots, tant +extravagantment disfressats com pot concebirlos lo cervell en +desvari.</p> +<p>Avans d’entrar se sentia una veu grossa y fonda que desde l’escala +cridava, “Ave María” ó “Qui há assí?” y apareixian arreu, ab una safata +á la má, sembrada de monedas d’argent y coure, los estranys pidolants. +Es cert que desde aquell moment los comensals degueren contenir la +franca expansió á que s’havian entregat; peró ’l nou espectacle valia +ben bé aquest sacrifici. No hi há guardarropía de teatre que puga +subministrar una combinació tant estrafalaria de pessas de vestir, ni +lograria ’l més consumat caricaturista idear jamay monstruositats y +anacronismes com los que conseguian candorosament aquells homens al +disfressarse. En mitj del trastocament de sexos, épocas y colors, se +descubria ademés aquella propensió á exagerar la caracterisació dels +personatges que ’s nota en la comparseria de tots los teatres de la +terra, y no era menos divertit observar cóm predominava ’l desitj +d’accentuar, fins ab la postura y las miradas, los papers d’home +terrible. Aixís, quan apareixian al menjador los trabucayres de +Serrallonga, ab las mantas manresanas, la faixa enrestellada de pistolas +y punyals, y ’l rostre emboscat dins de barbassas negras y embulladas, +cenyit ab un mocador fosch y la barretina roja ’l cap, deixant +entreveure sota ’l bras la boca del trabuch, la primera impresió era per +esferehirse; y quan los comensals fixaren en aquells rostres la vista, +lluny de trobarhi una mirada riallera hi descubriren la més cómica +crudeltat. Altre tant observaren al rebrer al butxí dels <em>Embozados +de Madrid</em>, vestit de negre, ab capeta á lo Felip II, y ab un barret +del temps de Felip IV, sota de quals alas guspirejavan dos ulls ferrenys +y amenassadors. Devant d’eixas figuras, que despertavan l’hilaritat dels +senyors y de la meteixa donya Isabel, los nens s’arrimaren á la mare, +com dos pollets esporuguits á la lloca, y de gosar, haurian demanat al +Gobernador la reposició de l’orde en obsequi d’ells revocada.</p> +<p>–¿Qué no us agrada aixó? –digué ’l general.</p> +<p>–A mi m’ agradan l’Enjaneta y ’ls Bastonets –respongué en Pepito, ab +accent mitj afligit.</p> +<p>–Jo no vull papus –exclamá, quasi plorant, la nena.</p> +<p>–¡Ba! ¡ba! ¡ba! ¡Vaya un valent! –feu lo general, redressant +cómicament lo cos y empunyant lo ganivet pera acompanyar sas paraulas ab +copets sobre la blanca estovalla– Mira, Pepito: l’home no ha de tenir +por fins que ’s veu lo cap á quatre passas. Quan serás gran, jo +t’ensenyaré á tirar tiros, á esgrimar lo sabre, á matar homens, y durás +uniforme y serás general com l’avi. ¿Ho voldrás ser?</p> +<p>–¿General? Sí –respongué ’l nen. Peró prompte, ab ayre d’esgarrifat, +preguntá á sa mare, á cau d’orella.</p> +<p>–¿Qué n’ ha mort l’avi, d’homens?</p> +<p>–Nó, fill meu –li respongué donya Isabel, desitjosa de restituhirli +la calma y esborrar de son cor ignocent la repulsió qu’ hi naixía contra +l’avi. Y pera completar sa obra, feu un signe al general, en demanda de +que mudés de conversa.</p> +<p>Mes no calia. En aquell moment entraren al menjador dos homens +ajegantats, que feren altra vegada arraulir las criaturas al entorn de +llur mare.</p> +<p>L’ un portava sabatas de sivella, pantalons de quadrets blanchs y +negres, casaca y jupa de seda verda, brodada ab ramatjes y flors de +colors vius, camisa de pagés subjectada al coll per un mocador carmesí +nusat á la marinera, un barret d’incroyable del que penjavan duas +patillas de crin mal enganxadas en la rostollosa cara, una gran xeringa +penjada á l’esquena, y, á la má, un paraygua enorme, de color de foch. +Son company, qu’ era un pagés moreno, de cara xuclada, gravada y plena +de sechs y arrugas porosas, sobre las quals destacava, com lo pich més +culminant d’aquell rostre montanyós, un nas extranyament conformat, +anava disfressat de senyora, produhint un efecte tant més monstruós, +quant més l’home s’esforsava en imitar los moviments femenins pera fer +riure. Per gran sórt, derrera d’aquestas horribles caricaturas que +tingueren en tremolosa suspensió l’esperit dels nens, cridava l’atenció +dels comensals un alegre soroll de cascabells qu’ anava atansantse. +Promovíanlo dos xicots de mirada franca, cara oberta y arrebolada per la +rojor de la joventut robusta. Cenyíalshi ’l cap, en forma de diadema, un +mocadoret de colors rosats que, demunt de l’orella esquerra, sostenia un +ramet de clavells; un ample justillo de vellut blau guarnit de cintas y +cascabells y tallat al devant en forma roma com las zuavas, cavalcava +sobre ’l fondo blanch de la estufada camisa que ’ls hi cobria ’l pit y +brassos. Una faixa de seda carmesina, saragüells igualment blanchs y +camalls també de vellut, tatxonats de cascabells que descansavan en +l’entortolligada veta color de rosa de las espardenyas, completavan +aquella vestidura oriental, sorollosa y alegre. Eran del ball de +Cercolets.</p> +<p>No havian, aqueixas duas figuras d’idili bucólich, recullit lo +donatiu de mans de don Pau, qu’ entrava ja en lo menjador, tot +endressadet, estirat y ab cara de pasqüetas don Ramon Merly.</p> +<p>–A bon’ hora, á bon’ hora, don Ramon!… Acóstali una cadira. Bé… vosté +beurá una copeta de champagne y’ns acompanyará á postres.</p> +<p>–Gracias, gracias; no s’incomodin sobre tot. Jo ja he dinat y he fet +també ’ls meus trinquis. Perque, ja ho veurán, á casa també haviam de +celebrar un xich la termenació dels estudis y arribada del meu fill… Ab +aixó, dispensin; los hi estimo la voluntat, pero no pendré res… Nó, noy, +nó; no ’m portis copas ni plats.</p> +<p>Y mentres feya tan feixuch compliment, s’aixugava ab lo mocador de +seda la venerable calva, llavors vermella y brillant com un paladar +postís.</p> +<p>–Es precís –digué don Pau– qu’ aquí refresqui l’arribada d’aquestos +senyors y la nostra instalació.</p> +<p>–Té rahó, don Pau, té rahó! Vinga la copa, donchs.</p> +<p>Y l’home, tant pera complaure á son ídol, com pera seguir l’impuls de +son ver entussiasme, s’entaulá y menjá postres y begué vins y licors, +sens pensar en lo risch d’un patatús á que l’exposava sa complexió +evidentment apoplética.</p> +<p>–A dalt hi há ’l senyor Rector –digué arreu lo criat.</p> +<p>L’ hereu Galcerán, fent un gesto de contrariat, s’aixecá.</p> +<p>–Ja veurá, don Pau –saltá ‘l vell Merly, aixecantse al meteix temps y +posantli la má á l’espatlla pera detenirlo.– Jo m’ he apressurat á +venir, ja pensant aixó: vostés acabin de dinar ab calma; jo ja ho he +fet; déiximel rebre á mí. Are, aixó será una professó feta de gent.</p> +<p>–Peró…</p> +<p>–No hi ha peró. Déixim fer; acabi vosté entretant son fet, home.</p> +<p>–Y té rahó don Ramon –digué ’l general– Are acabém de dinar en pau. +Ja pujarém després.</p> +<p>Peró don Pau no ’s podia deixar convencer, tractantse del senyor +Rector, ja per l’autoritat que representava, ja pe ’l afecte particular +que duya á’n aquell sacerdot, company de proesas y caritat ab lo difunt +don Joseph durant lo cólera del 65.</p> +<p>Bén prompte, autoritats, pretendents, amichs y aduladors anavan +compareixent á casa Galcerán, demanant, uns per aquest, altres pe ’l +gobernador, altres pe ’l general, y promovent tal renou de cadiras y +passos al entrar cada nou personatje, que, desde ’l menjador, semblava +que hi hagués doble gent. Vergonya á perdre, donchs, las personas en +obsequi á las quals feyan las visitas tingueren d’acudir á la sala, +deixant pera mellor ocasió lo bon sobre-táula, que ’ls hi prometia més +gustos que ’l meteix dinar.</p> +<p>La profecía de don Pau se cumplia al peu de la lletra. Al bull de +visitants qu’ anava invadint lo primer pis s’hi afegía are l’atabaladora +maror que crexia ja en la plassa de las Monjas. Ni donya Isabel pogué +parar en la cadira, qu’ al sentir los nens l’arribada de las músicas +comensaren á remoures ab frisansa y á estirarse ‘l tovalló pera corre á +la finestra. Y no bastava l’amatent solicitut de la mare y la cambrera; +cada segon era pera aquells argent-vius, una hora. Com picats de la +tarántula, ’s regiravan sobre si meteixos y descendian de las tronas, +agafats com unas monas al barrot, impedint aixís que se ’ls enllestís +tan depressa com volian. –¡Qu’ us hem de rentar la cara, qu’ us hem de +rentar las mans!– Cá! Quan se vejeren á terra, d’una estrebada arribaren +á l’ansiada finestra.</p> +<p>–Vájisen á dinar; ja ’ls hi tindré conte –digué donya Isabel á la +cambrera, corrent derrera sos fills.</p> +<p>Al arribar á la finestra, desembocava la gent á remadas y, entre +ella, las grallas y’ls castellers. Aquestos vingueren á reunirse al peu +de la porta de casa Galcerán. Donya Isabel, al meteix temps, no +s’entenia de visitas. Y mentres tota la gernació de la plassa anava +espessintse, y ’s poblavan los balcons, y ’ls xicots del carrer +escalavan los arbres, los fanals y las reixas més baixas del convent, +únich edifici que permaneixia fret é indiferent á la festa, en lo rotllo +dels castellers se disputava y gesticulava ab extraordinari calor. Totas +las miradas y brassos dels contendents s’endressavan á un home petitó, +magre y nervut que, per lo que ’s veya, no ’s deixava convencer. Era en +Llebreta que, contra ’l parer de la gent del ofici, s’empenyava en +pendre part al castell que ’s preparava.</p> +<p>–¡Que’ns comprometerás, que’ns farás caure, tú no hi estás fet! –li +oposavan, assi y allá, ‘ls castellers, empenyentlo á fora ab sos brassos +nervuts y arremangats fins al colze. Peró l’idólatra d’en Galcerán +permaneixia ferm com un pilar de ferro clavat á terra, y del propi modo +que resistia las embestidas son cos, repel·lia son esperit las +observacions. L’ entussiasme li prometia forsa, valor y agilitat; ¿per +qué no ferlas jugar en honor de son amo com lo cor volia?</p> +<p>–Amunt donchs –digueren los més oposats, veyent que no hi havia medi +de doblegarlo.– Peró ¡ey! anirás á tercers; que ni per l’alsada, ni per +la forsa servirias pera primers ni segons.</p> +<p>–Bé, aniré á tercers; peró amunt. ¿Quin castell farém?</p> +<p>–Lo de tres pilans de nou.</p> +<p>Y redoblaren los timbals, emprengueren las grallas la tonada +característica y arreu se vejé agarbonarse una munió d’homens en cos de +camisa dintre y fora del triángul que formavan los tres primers, +separats entre sí per la llargada del bras qu’ apoyavan al coll dels que +feyan de crossa, y enllassats per las urpas que mútuament se clavavan +més amunt del colze.</p> +<p>Los tres personatjes de casa Galcerán, rodejats de tots los de la +vila, ocuparen bén prompte ‘ls balcons del primer pis, aixís com las +finestras del entresol las senyoras y senyors qu’ anavan á dar la +benvinguda á donya Isabel. Tota la concurrencia de casa Montellá, inclós +las senyoras de la casa, compareixian are á oferir sos respectes á la +primera senyora de Vilaniu. Donya Francisca y son fill que, malgrat las +repetidas instancias del vell Merly, havian diferit fins á aquesta hora +’l visitarla, arribaren poch després de fer sa estudiada introducció don +Tomás Riudabets.</p> +<p>–Mira –digué la Montserrat á la Delfina Roig– las Ocas no hi son. +Quina diplomacia, eh? Ni saber amagar la rivalitat als ulls de donya +Isabel.</p> +<p>Y veyent que l’Albert era á la finestra qu’ ocupavan aquella senyora, +’ls nens y donya Francisca, se’n hi aná, tota determinada, pera desferse +en obsequis y posturas ab las duas mamás. Mes aquestas prosseguiren +aviat la trencada conversa que girava sobre ’ls síntomas que donya +Isabel sentia.</p> +<p>–No tingui por, no tingui por –saltá la senyora Merly– aixó es lo +rovell del ou; aqui ’s curará.</p> +<p>Mentrestant, lo castell anava fentse al ritme acompassat de la gralla +qu’ ab sa veu nassal ensordia la maror de la multitut. Donya Isabel, no +feta al espectacle, s’esgarrifá de veure com anavan creixent aquellas +perillosas columnas d’homens, y ’s tirá enrera. Llavors la Montserrat +invitá á son amich á ocupar aquell buyt.</p> +<p>–Vingui aqui, Albert, vingui: vosté y jo no tenim por. ¿Quins nens +més bufons, eh?… Sembla qu’ está molt trist, Albert; aném, home, no +plori, ja la tornará á veure aviat. Y si no ja correrá la carteta.</p> +<p>L’ Albert sonrigué de tan vulgar brometa, escabullint lo cos ab duas +ó tres frases curtas. L’ embafagament d’aquella noya comensava á +molestarlo de debó.</p> +<p>Peró de sobte ‘s sentí aquella nota estrident y llarga ab que la +gralla anuncia la coronació del castell; tots los caps s’abalansaren á +fora pera contemplarlo; donya Francisca y la Montserrat empenyeren fins +á la finestra á donya Isabel. Lo castell estava realment fet; l’enjaneta +havia arribat á escalar aquella torre oscilant y buyda, formada no més +que per tres pilans de set homens cada un entre si enllasats per lo +frévol encreuhament dels brassos, y damunt l’esquena del aixecador, qu’ +estava ajocat sobre ’ls setés, aletejava y en senyal de triomf tirava al +públich lo doblegat mocador ab que cenyia son ros capet l’enjaneta. La +plassa en pés doná un crit d’alegria, tots los cors s’aixamplaren, +atroná l’espay un aplauso universal… Peró quan l’enjaneta se deixá +lliscar sobre ’l seté pera comensar son descens, se desballestá un +pilar, lo castell tremolá en horribles contorsions y, de sobte, +s’esfondrá en horrenda confusió de brassos, camas y caps com atrets per +xuclador invisible. Un udól tremendo d’espant acompanyá la súbita +cayguda. Derrera l’udól callá en sech la gralla, y ’s sentí la +discordant remor de crits aislats, plors de criaturas, xisclets, +comentaris y protestas que trencá, de sobte, un nou espetéch +d’aplaudiments. Al ensorrarse la torre, ’l públich d’abaix havia rebut +ab los brassos á tots los castellers; ningú s’havia fet mal. Sols lo bon +Llebreta, causant involuntari del desastre, ’s retirava de la plassa, +capulat d’ossos y ab lo cap moix.</p> +<p>Entre las personas acostumadas á veure castells aquell ensorrament +serví encare de distracció. Ja sabian que ’l públich es amatent á +aixecar los brassos, que ’l casteller estimbat cau aixís en un llit de +flonjíssimas mollas sense rebrer dany, y contemplaren ab fruició +estética l’efecte grandiós d’aquella enrehimada d’homens fendint los +ayres.</p> +<p>–¿Han vist qu’ hermós? –saltá la Montserrateta.– Sembla la cayguda +dels ángels rebelats al infern.</p> +<p>Mes donya Isabel, no avesada al espectacle, sentí tota la esgarrifosa +ilusió d’un gran desastre, una fonda conmoció li gelá la sanch, y caygué +en basca. L’ esglay durá, no obstant, pochs minuts; era un senzill +cubriment de cor. Peró hi hagué per la casa corredissas intempestivas, +los nens ploraren, algun oficiós pujá á grans gambadas la nova al primer +pis, portantsen derrera seu á don Pau, al general, á tota la +concurrencia; un criat corregué á la farmacia á cercar medicina de +sustos, y, en fi, s’armá tal y tan inútil terratrémol que las anadas y +vingudas, los crits y ’l renou apenaren fondament á la ben prompte +retornada senyora, sense que servissen absolutament de res més.</p> +<p>Los visitants ocuparen altra vegada balcons y finestras, atrets per +la gralla que tornava ja á refilar. Los castellers, picats del amor +propi, realisaren llavors ab éxit complert una proesa inaudita, un +miracle assombrós de forsa y equilibri: feren l’espadat de sis, comensat +al revés, per l’enjaneta, y devent, per consegüent, aixecar á plom la +cada volta més llarga columna pera assentarla á las espatllas dels que +successivament l’anavan aumentant d’abaix á dalt. L’ espectacle d’aquest +esfors titánich que revelava quant pot la frévol máquina humana á un +crit de la voluntat; exaltava l’entussiasme públich fins al deliri. Peró +donya Isabel, pera qui ‘ls alardes de la forsa bruta no reunian cap +atractiu, se quedá en lo canapé de la saleta, rodejada de sas +entenimentadas amigas, fins qu’ abandonaren la plassa ’ls +castellers.</p> +<p>Fora aquestos, tornaren encara á lluhir las habilitats totas las +dansas sota aquells balcons, ocupats tan sols á estonas per la jovenalla +d’abdos sexos que no trobava lloch més apropósit pera explayar suspirs y +miradas d’amor. Prou s’esgargamellavan los actors dels balls que tenian +parlaments, prou s’acaloravan ab salts y cabriolas y combinacions +coreográficas los dansadors de las comparsas idílicas, prou tiravan y +més tiravan carretillas los Diables; llurs esforsos eran incapassos pera +retenir en los balcons á la gent com cal, gayre estona. Entre eixos +jochs y las portentosas proesas dels castellers hi havia pe ‘ls +vilaniuhenchs la desigualtat d’atracció que tindrá sempre l’obra de tot +un poble, alló que revela forsa y valentía, qu’ encadena la mirada y +penja d’un fil l’esperit, sobre lo que sols distreu los ulls y fa +riallejar l’ánima. La meteixa plassa s’havia ja aclarit tant, que sols +presentava, aquí y allá, clapas de gent, y al mitj d’ella podia ’l +pirotécnich fer la roda y la llarga reguera de pólvora pera la tronada, +sense més embarás que las collas de xicots que ’l contemplavan moventse +á son compás y entrebancantlo distretament.</p> +<p>L’ hora de la professó anava així acostantse, ‘l sol s’escorria +parets amunt ensemps que la fresca marinada comensava á rutllar los +domassos y cobrellits qu’ apareixian pe ’ls balcons, y las criadas, ab +la regadora á las mans, extenian, demunt la pols del carrer, un tapís de +madeixas d’aygua que ’s teixian entre sí fins á formar aquell llens de +tinta néutra que suavisa la llum y convida á passejar indolentment. +Comensavan á passar homens rigorosament endiumenjats, ab atxas, y +alegres comitivas de noyas enflocadas; y, trencant la remor somorta que +las músicas allunyadas enviavan á la plassa, ’s sentian las peresosas +batalladas de la campana grossa que cridava á reunió.</p> +<p>Gracias á aquesta senyal, comensá á desfilar la concurrencia del +primer pis.</p> +<p>En quant al entressol, ningú pensá en anarsen, tret de don Tomás que, +ja cansat de las flors d’aquell jardí, volgué fer la papallona per un +altre. Al baixar lo general, quan l’accident de la seva filla, aquell +petimetre estantís li endressá tres ó quatre frases banals á fi de +guanyarse la seva amistat; peró encaparrat lo bon pare ab lo que ocurria +no’n feu atenció, y l’altre restá tot encorregut. Per altra part, entre +dematí y tarde, havia apurat ja la conversa ab aquellas noyas que li +distreyan molt sovint los xitxaretlos. L’ Albert, á quí acudia quan se +veya posposat, li responia, segons sa costum, en termes curts y aixuts. +Donya Isabel, amohinada per lo tragí de tot lo dia y afadigada +d’aquellas visitas sempiternas, no estava tampoch tan expressiva com +altras voltas. Lo mellor era, donchs, anarsen á buscar á la pubilla +Tárrega y la jove Rodon, reynas encare de la moda vilaniuhenca, que +l’atenian més y que, potser, potser, no anavan aquell dematí tan +desencaminadas en llurs suposicions. Una ocasió magnífica se li +presentava pera dissimular son ressentiment y justificar una retirada +que no estranyava á ningú sino á ell meteix. Donya Rosa Montellá havia +d’anarsen á casa pera rebre ab son marit á qui honrés llurs balcons, y +com las noyas desitjavan quedarse ab donya Isabel, y aquella senyora +hauria d’anarsen sola, ell, model irreprotxable d’amabilitat +acaramel·lada, s’oferí á acompanyarla.</p> +<p>–<em>Todavia quedan caballeros en España, señora</em> –digué á donya +Rosa, tot oferintli ’l bras, ab una postura de minuet, al replá de la +escala dels Galceráns. Y forjantse judicis y més judicis temeraris, una +volta lliure de la bona senyora, endressá sos passos de tremolor caduca +cap á casa Rodon.</p> +<h3 id="vii">VII</h3> +<p>Los balcons de donya Mercé, situats al carrer Major, punt excelent +com dels més céntrichs, estavan també admirablement concorreguts, si no +de vilaniuhencas, de forasteras. Las enemigas d’aquella senyora +suposavan qu’ ella y son marit los havian ofert á quants forasters +havian pogut, vingués ó no á tom. Peró era l’enveja que retallava. Lo +cert es que la Rodón tenia la casa plena de gent com cal, á la qual +ajudava á instalar la Sumpta, allí present desde primer’ hora.</p> +<p>Abdúas amigas estavan contentíssimas de l’escaramussa d’aquell matí, +sobre la qual conversavan llargament, solas en un balcó, quan vejeren ab +sorpresa entrar al senyor Riudabets.</p> +<p>–Oh! –feu donya Mercé, estrenyent la má del conco.– Quant de bó per +aquí, quan de bó! Si he d’esserli franca, la veritat, Tomaset, no +l’esperava pas.</p> +<p>–Y ja veu que ’m feya injusticia, Merceneta –respongué, tot tou de +veures desitjat.– Quí sab si á la fí…</p> +<p>–Peró no era á casa Galcerán? –interposá l’esprimatxada pubilla, ja +present y ansiosa de tallar casacas.</p> +<p>–Sí senyora, sí; pero si allí hi ha hagut una tragedia! –s’apressurá +á respondre, emploricant la veu,’n Tomaset.</p> +<p>–Una tragedia! Cóntins, esplíquinsho, ¿qué ha sigut aixó? –feren +abdúas, fingint ignorar lo que ja sabian, lo que s’havia escampat ja per +tota la vila y comentat en tots sentits als deu minuts d’haver eixit de +casa l’apotecari l’oficiós criat.</p> +<p>Y aquell vell ressentit descrigué l’accident de donya Isabel, +carregant la paleta de colors tan vius com li permeté sa excitada +imaginació. Mentrestant, sas oyents se banyavan en aygua de rosas. La +disposició d’esperit d’aquell infelís era la més favorable pera ferlo +instrument de la calumnia qu’ un moment avans havian inventat las +duas.</p> +<p>–Qué diu ara? qué diu? ¡pobre senyora! –feu la de Rodón ab tó de mal +dissimulada burla.</p> +<p>–No té donchs fatxa d’esser tan sensible. Bah, gent de ciutat! +Posturas! ¿no ho creu aixís, Tomaset? –digué la pubilla, abaixant la veu +per las forasteras y tornant á formar rotllo separat ab sos +interlocutors.</p> +<p>–Qué volen que sia! Pse!… Pamplinas de criatura contemplada, –afegí á +mitja veu lo narrador, arquejant las cellas y rodant lo cap á truco +d’ensenyar la magricia de son coll, veritable masó de bordons de +contrabaix embolicats en pell de gallina que, si en la posa natural +amagavan encare bastant lo coll postís y l’enmascarada perilla, una +petita contorsió ’ls posava llastimosament de manifest.</p> +<p>–Ja veurán, ja veurán. Hi há naturals que no hi poden fer més… cal no +ser injustos –replicá, seguint la seva mónita, donya Mercé.– Ademés, +segons diuhen, está tan malalta…</p> +<p>–Y qué naturals ni malaltías! Pamplinas, heusho aquí tot! –digué la +Sumpteta.</p> +<p>–Res més, senyoras, res més; si jo ho he vist. Encare afegiré qu’ +estich ab vostés; es orgullosa, sí; es orgullosa, y ’l general, lo seu +pare, també.</p> +<p>–Ah, li ha parlat vosté?</p> +<p>–Sí, peró pocas paraulas; perque, ja ho saben: devant d’un estirat, +jo ni un ciri.</p> +<p>–Senyoras, senyors, los gegants! –cridá, desde ’l balcó, una +senyoreta forastera.</p> +<p>Y llavors se trencá la conversa. Donya Mercé cridá á son marit y al +pubill qu’ estavan en la sala del derrera, molt entretinguts parlant de +política.</p> +<p>–No tingas por, Joanet, las nostras donas han de gastar; deixa que la +Sumpta gasti… Tu sempre ab mi: jo’t faré home. Deixa que ’ls nostres +sigan poder.</p> +<p>La senyora ’ls va empenyer cap al balcó hont eran la pubilla y D. +Tomás, pera que poguessen enrahonar tots més lliurement. De quan en quan +ella ja daria una mirada als forasters y ’ls hi faria la gara-gara. No +obstant, una cosa la tragué del balcó, apenas havia guaytat al +carrer:</p> +<p>–Pepet, Pepet, sabs lo qu’ estava pensant? Qu’ hauriam de donar +refresch á aqueixos senyors. Al café d’en Manelet han fet gelats.</p> +<p>–Vatualisto! Cóm no hi hem pensat avans! –esclamá en Rodón pegant un +cop de taló á terra.– ¿Y com ho sabs que hi ha gelats?</p> +<p>–Are n’ he vist passar duas grans safatas cap al carrer de Santa +María. –Y com vejés qu’ en Pepet no hi donava, prosseguí:– ¿Encare no ho +endevinas, home? A ca’n Galcerán ¿ahont vols que vajen per allí?</p> +<p>–Ah, sí, sí, cuyta, cuyta que’n portin. Pero femho bé: no’n digas res +á ningú fins que ‘ls tinguém. No t’ esposis á un xasco.</p> +<p>La flaca d’en Rodón era precisament ferse sempre bocadas de rich y +espléndit. ¡Com diantre no se li havia ocorregut lo del refresch! Ca, si +parlant del gobernador y d’en Galcerán… ¡Malviatje!… Ves quin paper +s’exposava á fer are!</p> +<p>Y tot malhumorat, s’atansá á sos amichs, enrotllantse nerviosament +entre ’ls dits la cadena del rellotje. Justament en Tomaset, á prechs de +la pubilla, contava altre cop l’escena del desmay de la que pogué +gaudirse aixís en Rodón.</p> +<p>Pero la llarga corrúa de moxigangas, precedida d’un espadat de cinch, +comensava á desfilar per sota ’l balcó als atronadors desconcerts de +grallas y músicas. En Tárrega s’abocá á la barana cridant á son costat +al inseparable Rodón. La pubilla quedá entre aquest y don Tomás, quí, +pretestant poch lloch, s’aprofitá acostantse á la seva vehina tant com +pogué. “No convé fugirli ’l cos are –pensá aquesta– més val +enllepolirlo.” Y son temperament d’histérica acabá d’esvahirli aviat la +primera repugnancia, fins al punt de que, al cap d’una estona ’s sentia +afalagada per las guspiras que llansavan los ulls d’aquell vellot. Mes +la reaparició de donya Mercé obligá á la parella á separarse pera que la +primera ocupés lo lloch del galant. Don Tomás, llavors, restá á segona +fila, encés com un perdigot, abalantsanse á la menor escusa sobre la +tova espatlla de la Rodón. Abdúas amigas se parlaren á l’orella, +esclafiren á riure y, un cop serenas, se giraren d’esquena al carrer, +fingint prosseguir la conversa:</p> +<p>–Sabeu que penso? –saltá la pubilla, mossegantse ’l llavi al veure la +perturbació de don Tomás.– Que tot aixó confirma lo que tu ’m deyas, +Joanet.</p> +<p>–Jo? –preguntá ’l pubill ab sa veu esquerdada.</p> +<p>–Sí, tu. Que prou es ben cert que donya Isabel ha vingut de mal grat +á instalarse á Vilaniu; prou es ben cert qu’ avans han tingut disputas +ab don Pau, y que ’l general es aquí pera ferli companyía un quan temps, +á veure si s’aclimata.</p> +<p>–Aixó ’s diu? –preguntá en Tomaset, com descubrint nous horisonts.– Y +afanyós de captarse la mellor voluntat, afirmá tot seguit:</p> +<p>–Ah! prou es bén cert, prou es bén cert!</p> +<p>–Hi ha més de dos anys que morí ’l vell Galcerán… Don Pau prou hauria +vingut més aviat –mormolá donya Mercé, mossegantse un dit en actitut +meditativa pera amagar mellor la rialla. Y com girés la cara al +carrer,</p> +<p>–Te compte! –saltá en Rodon pera evitar á la seva dona que li fessen +mal las altíssimas banderas de gremis y germandats que passavan +tremolant en brassos de pagesos vestits ab gambetos.</p> +<p>–Y bé dona, dos anys enrera aquell senyoret ¿sabs? encare no era aquí +–interposá la pubilla Tárrega, arrancant una rialla de la seva amiga, +que D. Tomás no pogué compendre per que no veya encare ahont anava ’l +tret.</p> +<p>Y la pubilla esbombava la mentida, ab lo més viu desitj de que fos +veritat. Aixís patiria aquell home que la va desayrar! Després que… y lo +observát al dematí!</p> +<p>“Quí vol dir?” pensava aquell galantejador, que la pretenia de +guardar tots los secrets escandalosos de la vila.</p> +<p>–Si fos lo que tu dius, no s’hauria fet pregar pera vindre, quan +precisament arriba l’altre –replicá la de Rodon, ab l’infernal desitj +d’arrancar la vena que veya devant dels ulls del encaparrat +Riudabets.</p> +<p>Aquest los obrí efectivament, com quí dona en la solució d’un +problema embrollat; emperó, ben prompte torná á endinzarlos per las +boyras de la discussió secreta que ‘l dubte obria dins de son esperit. +L’ home passava llista dels senyorets que s’havian establert derrerament +á Vilaniu, y la memoria no n’ hi dava sinó un, l’Albert Merly, que +precisament arribava ‘l meteix dia que la dama en cuestió. Mes ¿cóm es +possible, pensava en Tomaset, que donya Isabel puga enamorarse d’un jove +tan aixut, tan esquerp? Peró ell era á la casa, ell s’ha estat sempre al +costat d’ella, ell ha corregut ab lo pomet d’aygua de Colonia y s’ha +enardit contra ’ls que ’s removian y atabalavan durant l’accident… Peró +ell –replicava l’altra veu de las duas que sentia disputar dins de sí +meteix don Tomás– ell, aquest matí, á casa Montellá, no ha fet tant com +tu, no l’ha defensada gens ni mica. –Pera dissimular –li advertia la veu +acusadora.– Peró es que, dissimulant y tot, podia defensarse; es que jo +no l’he vist may més expressiu ab aquella dama qu’ ab las altras; es que +realment es lógica, rigorosament lógica la conclusió de donya Mercé: si +abdós s’entenguessin, donya Isabel no s’hauria resistit á vindre, y jo +dich més: are, donya Isabel, en lloch d’estar trista com son semblant +revela, estaria joyosa, molt joyosa.</p> +<p>Y aquí havia arribat de sas meditacions, quan Da. Mercé, l’hábil +catequisadora que llegia perfectament en lo semblant de son novell +prossélit la perillosa batalla qu’ estava sostenint, tractá d’aplassarli +la resolució reforsantlo ab una presa d’esperansa.</p> +<p>–Escolti, Tomaset: no li ha dit donya Isabel si anirá aquesta nit al +cassino?</p> +<p>–Li he preguntat, peró no m’ ha dit ni sí, ni nó.</p> +<p>–Allí veurém si estém fent judicis temeraris.</p> +<p>–Es que vosté creu que donya Isabel?…</p> +<p>–Jo no crech res, ni la Sumpta tampoch, ¡Totas las senyoras estém tan +exposadas á una calumnia! Per aixó cal experimentar, experimentar +molt.</p> +<p>–Calléu, calléu, que comensa ja ’l pendó –cridá ’l pubill.</p> +<p>–Are vull tenir la curiositat de contar las atxas –feu sa muller.</p> +<p>–Y qué’n treurás, tonta? –interposá donya Mercé, temerosa de que la +suma afavorís massa als contraris de son marit.</p> +<p>La pubilla no per aixó abandoná son propósit, y comensá á contar +entre sí, mentres los altres comentavan la representació y calitat del +acompanyament qu’ anava desfilant per sota llurs ulls, enrojits +d’enveja. Desde ‘l menestral més humil fins al més rich hisendat, tots +los estaments y classes socials de Vilaniu estavan representats en la +comitiva. Per las balconadas del entorn no ’s sentia més qu’ una +exclamació: “¡Quina professó més lluhida! Jamay s’havia vist!” Los +pagesos acomodats hi anavan ab sos vestits de calsa curta, de panyet +negre, y faixa de seda carmesina, portant, ademés, pera major gala y +malgrat l’estació, llarch y sever gambeto. Los menestrals lluhian també +sos mellors vestits negres entre ‘ls quals ressaltava bellament +l’armilla blanca. Y, á mesura que s’acostava ’l pendó, apareixian +levitas de variada edat y estisora, intercaladas ab set ó vuyt uniformes +que l’element militar de la vila podia oferir, y, de més á més, altres +tants frachs passats de moda que sols eixian en cassos extraordinaris. +Un d’aquestos lo duya, tot estarrufat, don Ramon Merly. Per fí, tres +passas avans de la copla de’n Metus, qu’ apurava tot son més distingit +repertori de polkas, valsos y mazurcas, venian los pendonistas. Lo +gobernador y ‘l general lluhian en lo pit de llurs uniformes tot un +aparador de creus ab las corresponents bandas. L’ hereu Galcerán anava +rigorosament vestit d’etiqueta.</p> +<p>Al véurel, la Sumpteta no pogué estarse de compararlo ab l’escanyolit +d’en Joanet, y ’s posá roja com una brasa. Son cor alabatia ab furia, +peró havia de dissimular. Y tot ensemps, donya Mercé estava tan embeguda +en aquell espectacle, que ni sentia aquesta vegada la desvergonyida +pressió que, de tant en tant, feya sobre ella ’l cos d’en Riudabets.</p> +<p>–Ay, ay! –exclamá de sobte.– Y l’Albert, donchs, que no hi va?</p> +<p>–No ’ls hi he dit que l’he deixat ab donya Isabel? –li respongué, +quasi á cau d’orella, en Riudabets, abalantsantse de nou.</p> +<p>Peró llavors, la Rodón, s’apercibí del abús, y, roja com la grana, ’s +girá contra don Tomás clavantli una mirada reptadora que ’l conco cregué +deguda á la presencia del marit. “Realment era un perill; seria més +prudent.”</p> +<p>–Ah! es ab donya Isabel? –feu la Sumpteta, ja redressantse. Y arreu +afegí molt resolta:– Tres centas vint y quatre. –Se referia á las atxas +que ni havia contat.</p> +<p>–Y qué compon, per’ una població de vuyt mil ánimas? –respongué en +Rodón tot seguit.</p> +<p>–Més valdria menos gent y més reverencia, –feu donya Mercé.– No han +vist quíns caps de gallarets, aquella trinitat? L’ hereu Galcerán ha fet +lo paperot de saludarnos. Lo general y ’l gobernador miravan per tot +arreu com dos cadets. ¿Aixó son autoritats?</p> +<p>Y la Rodón s’expressava en veu plena de fel, perque havia cullit dels +cordonistas una rialla de mal continguda burla. Lo gobernador, amagant +lo rostre en los plechs de la bandera, havia signat al general hont eran +las estranyesas del matí, y, quan en Poudor las vejé, abdós, ab tota +l’imprudencia de forasters, bescambiaren una rialleta, sens presumir que +‘ls hi fos atrapada. ¿Y qué significava semblant rialla en los llabis +del pare y del amich de la rival? ¿No declarava per ventura qu’ ella ‘ls +hi havia dit que miressen á aquell balcó, y afegit avans alguna relació +ofensiva qu’ are ’ls hi venia á la memoria? La de Rodón se callaria ben +bé aquell incident pera no dar lloch á sospitas que ’l desagrahit mirall +li feya pressentir, peró per sos Deus jurava recordarsen, y venjarsen de +més á més.</p> +<p>En fi, la professó acabá de passar, sense que ja aquellas cinch +personas honressen ab una mirada la modesta comunitat, ni ‘l tabernacle +hont anava, sota tálam, l’imatge del sant, patró de la vila, ni +l’ajuntament que presidia l’acte, ni la petita escolta de soldats, y +menos encare la llarga torrentada de beyatas que seguia derrera, mitj +confosa entre la fosca qu’ anava invadint lo carrer. Los pendonistas ab +llur acompanyament davan llarga tela á retallar.</p> +<p>Donya Mercé s’havia ja separat de sos amichs pera que la cambrera +anés volant á buscar los gelats, mentres ella ab la cuynera encenian +lámparas y espermas, preparavan safatas y copas, y dessembrassavan la +táula rodona de la sala.</p> +<p>Pero quin xasco, Deu meu, quin xasco! Quan estava ja tot disposat, +quan la fosca del carrer havia ja tret dels balcons als convidats y +aquestos se removian al entorn de la desocupada táula presumint que se +’ls preparava un obsequi, arribá la cambrera ab la nova de que no hi +havia gelats. En Manelet, que no’n feya sinó en semblant diada, per +falta de costum no havia calculat prou bé, s’havia quedat curt, y ’ls de +casa Galcerán li havian escurat las grapinyeras. Tals foren las paraulas +que tingué l’acalorada cambrera ab sos amos en l’antessala.</p> +<p>–Y orxatas? –preguntá la senyora, presa de suprema angúnia.</p> +<p>–Tampoch n’ hi ha.</p> +<p>–Potser al cassino, Pepet?</p> +<p>–Ca! al cassino se las guardarán pe ’l ball. Y dónalshi +confituras.</p> +<p>–Ja se’n trobarán?</p> +<p>–Donchs xacolata.</p> +<p>–S’ hauria de fer en tres ó quatre tongadas; la xacolatera es petita +pera tanta gent.</p> +<p>–Donchs deixemho corre. ¿Qué hi vols fer?… Malviatje! malviatje!… +Poséu un candelabro demunt de la táula, y convida á algú á tocar lo +piano, ó toca ’l tu.</p> +<p>–Tens rahó; un candelabro y tots los papers y quadrets que hi ha +demunt del piano; aixís compendrán perque hem desembrassat la táula y no +esperarán refresch.</p> +<p>A la fí d’aquest diálech, se sentí l’estrépit de la tronada que feya +fins tremolar totas las vidrieras del poble. Lo tálam passava per la +plassa de las Monjas.</p> +<p>Aquell soroll de canonadas rebotia en los cors del matrimoni Rodón +com ressó enmatzinat de las salvas al contrari. Bé sabian marit y muller +qu’ aquella salva ’s feya al tutelar de Vilaniu y no al diputat rival; +peró aquest anava á pochs passos de l’imatge, la festa tenia lloch +devant de sa casa y, en fi ¿á qué cercar reflexions, quan l’ánim está +exaltat, quan cada tró, per un enlluhernament inesplicable, los hi +representava aquell casal, ab sos balcons vessant sedas, blondas y flors +demunt de las quals lliscava l’expléndida llum de cent espermas encesas +en l’interior de las espayosas salas? Era alló un memento insultant y +tant més inaguantable en quant se reproduhia ab tot l’ensanyament d’un +mall perfidiós que semblava complaures en endinzar tascons y més tascons +dins d’aquells cors prou esberlats per l’enveja.</p> +<p>–Vaja, vaja que ballarán un xich –digué donya Mercé, sentantse en lo +tamboret y desfogant son cor ab una atronadora escala en los desafinats +baixos del teclat.</p> +<p>–Nó, nó, gracias, es massa tart –respongueren varias veus.</p> +<p>En Rodón, frenétich d’impaciencia, agafá per la cintura al pubill +Tárrega y comensá á parlarli de com tenia las obras del chalet. D. Tomás +estava tan plé de confusions que no hi veya de cap ull. “La Galcerán! la +Galcerán ab enredos! Quína triaria de las tres? Si la Galcerán se rendia +per l’Albert, bé ’s rendiria per ell que tenia més mon. Fins de figura +hi havia bastant que dir. Després, que… ab las donas, lo tot es saberlas +portar. Peró ¿y si per perseguir aquesta perdia las altras duas, de las +quals, al menos una, ni que fos la més lletja, se mostrava accessible? +Ell s’ho trampejaria. Lo mellor era anar explorant, anar explorant…”</p> +<p>La pubilla s’havia refugiat á un cantó del piano, més rabiosa encara +que ’ls Rodóns. “Are seria ella la mestressa de casa Galcerán! Are +disfrutaría ella del honor que gaudia una forastera! Ah, Galcerán, +imbécil! Si ella podia li faria pagar tanta crudeltat.”</p> +<h3 id="viii">VIII</h3> +<p>Y bé, que no vols venir á dar una ullada al ball? –digué D. Ramon á +son fill, tot fent lo nus al tovalló, després de sopar.</p> +<p>–No’n tinch pas gayres ganas –respongué l’Albert ab ayre +emperesit.</p> +<p>–Y sí, home, vina; hi anirém ab los senyors de casa Galcerán. Semblas +un vell! Ja ’m fas angúnia! Quan jo era com tu, hauria ballat á dalt +d’un punxó. ¡Quin jovent lo del dia! Sembléu marmotas, res vos desperta, +res vos mou.</p> +<p>–Bé, no s’enfadi, home, no s’enfadi; ja vindré.</p> +<p>–Oh, es que tot lo dia’t veig caygut y malmirós, qu’ are meteix te +pendrian per un vell cansat del mon. Y convé que t’ espavilis.</p> +<p>–Home, avuy ha dormit poch y deu estar encare cruixit del viatje –feu +la mare, ab veu conciliadora.</p> +<p>–Deu te fassi bona! Lo gran viatje! Y á la seva edat…? Ja veurás, +dígali de tornarse’n á Barcelona are meteix…</p> +<p>–Peró, pare, quí li parla d’aixó? No li dich que ja hi vindré al +ball?</p> +<p>–Oh, es que jo ja’t conech.</p> +<p>–Paciencia! –feu entresí l’Albert, arronsant las espatllas y +arquejant las cellas, mentres son pare seguia:</p> +<p>–Es que, ja ho veurás: un cop resolt á viure aqui, cal que’t +belluguis d’un’ altra manera, que’t presentis més content y aixeribit, +que’t freqüentis ab tothom que vejin que vals y que las personas de +suposició’t consideran. Si’t veuhen avuy ab lo general, lo gobernador y +’l diputat dirán: “Ola! aquest jove hi té bo.” Y per aquest sol fet ja’t +voldrán per advocat. Lo mon es aixís.</p> +<p>Da. Francisca feu peuhet á son marit pera advertirli que la Pepa ‘l +sentia. Realment, aquesta estava desparant la táula y, tot apilant plats +y fent barricadas de copas, s’enterava d’aquells secrets de familia ab +la complascencia de qui atrapa la veritat indiscreta. Mes, D. Ramon, qu’ +era d’aquells que, quan s’enardeixen, van costa avall com l’aygua, sense +parar, sense reparar en lo que ‘ls rodeja ni en lo qu’ al pas se ’ls hi +oposa, hauria seguit intrépidament l’exposició de sas doctrinas +positivistas, si l’Albert no s’hagués permés interrompre ’l demanant á +la criada un llum pera anar á vestirse.</p> +<p>–Peró, home, qué dirán? –exclamá donya Francisca, un cop fóra +aquella.</p> +<p>–Ja’n parlarém á solas, pare, –feu son fill.– Avuy es la festa-major, +y are vosté meteix diu qu’ hem d’anar al ball. Anémhi, donchs, y no +s’exalti per cosas que no valen la pena.</p> +<p>–Oh, es que, pera tu, res val la pena. Ja has agafat bon +estiribot.</p> +<p>–Nó, home, no digui aixó. Y es clar que valdria la pena si ‘l punt de +partida de vosté fos cert. Peró es que vosté ’m suposa d’una manera que +no soch, m’ atribuheix unas intencions que no tinch.</p> +<p>–Digas una vegada més que no’t conech. Mes que la teva mare que’t va +parir, te conech! Que tanta musica!…</p> +<p>Y després, mudant de tó sobtadament com fa la pluja quan lo vent +amayna:</p> +<p>–Bé, vaja, aném al ball. Ja’n parlarém.</p> +<p>–Vosté no hi vé, mare?</p> +<p>–Jo, fill… ja no estich per aquestas cosas.</p> +<p>–No, si jo també tornaré dejornet –digué D. Ramon, mitj avergonyit pe +‘l contrast.– Ja sabs que si hi vaig, es per duas cosas: perque aquest +hi vaji y perque tinch de parlar ab lo gobernador, qu’ encare no l’he +pogut pescar á solas un moment.</p> +<p>Vint minuts després eixian de casa pare y fill, encaminant llurs +passos á la plassa de las Monjas per carrers de dressera, carrers +foscos, plens de giragonsas y solitaris, malgrat l’animació del dia. D. +Ramon, atret per l’imán de l’adoració, caminava com un porta-plechs, +salvant, apesar de sa gruixaria y de sos anys, los alts y baixos del mal +empedrat, ab lleugers saltirons, y portant devantera á son fill. Aquest +seguia quasi bé arrastrat á la forsa, ensopegant ab las pedras, lliscant +pe’ls clots.</p> +<p>Ni la festa major ni l’arribada de la primera autoritat de la +provincia havian sigut motiu prou poderós á fer encendre ‘ls fanals de +la vila. Estavan en los darrers dias de lluna plena y, segons lo +contracte ab l’ajuntament, l’encarregat dels fanals públichs no venia +obligat á encendre mentres la lluna hagués d’eixir de nit, no importa +l’hora. “Oh, que hi á quarts en que la lluna no ix sino de las onze en +amunt, quan ja ningú tranzita, y á l’hora que’ns cal claror no’n tenim,” +s’havia dit alguna volta en la sala del capítol. –No hi vól dir res, son +nits de lluna. –Peró vespres de fosca –replicava ’l mal avesat regidor +qu’ havia viscut algun temps á ciutat.– Surti á passejar més tart, y, +sinó, pagui vosté l’oli, la vila no pot aumentar sos gastos –havia +cridat en pes tot l’ajuntament. Y cada volta qu’ un innovador s’atrevia +á exposar consemblant queixa, la discussió era igual y las cosas +restavan de la meteixa manera.</p> +<p>Després de tot, es á lo que ‘ls ulls s’avesan. Si l’Albert caminava á +las palpentas, deixant apart lo que hi podia influir la distracció que +’l dominava, era per l’enlluhernament que dóna, no la fosca en sí, sinó +la fosca sobtada. Quan los vilaniuhenchs anavan á Barcelona, las +glopadas de llum de gas qu’ eixian de las botigas los feyan caminar á +tantinas pe ‘l carrer de Fernando ó per la plassa Real, y ’ls +barcelonins, després de las disbáuixas de llum de festas +extraordinarias, encare ho trobavan fosch. Ab un quant temps de fershi, +l’Albert aniria per aquells carrers com son pare, com tots sos +convehins, com ell meteix avans d’anar á estudiar á Barcelona, sense +anyorar la llum, com los albins, com los gats, sabent de cor qu’ aqui +s’ha de saltar un rech, qu’ allí ‘s pot ensopegar ab lo carro de’n +Falets ó de’n Rimbau qu’ está carregat, ab lo descans vertical, las +varas com duas llansas amenassant lo pit alevosament; que no ha de +tindre por d’aquell bulto negre, recolzat en tal ó qual cantonada, +immóvil, callat, recelós com un assaltador de camins. Es en Pere ó en +Pau, embolicat en la manta, qu’ espera á la xicota ó al amich, ó bé +espia las anadas y vingudas d’algú que no será certament l’hereuhet +Merly. Peró ‘l cas es qu’ aquell vespre, l’Albert experimentava ‘ls +efectes d’un tránzit brusch de la llum á la fosca, sense que poguessen +minvarlos la celístia de las estrellas que son pare trobava molt +explendent, ni aquellas clapas d’esmortuhida claror que de las portas +obertas y de las botigas s’extenian assí y allá sobre ’l carrer. Lo +contrast de la terra fosca ab los trossos de resplandor no era prou viu +pera dar l’imatge neta de la realitat. Als ulls del Albert semblava que, +demunt del pla del carrer, hi havia un tapís vell ab grans pedassos +descolorits, y s’imaginava tou lo que després trobava dur, alt lo qu’ +era baix, plé lo que era buyt, y així anava pitjor qu’ un cego perque al +cego ’ls ulls no l’enganyan y á ell sí.</p> +<p>–Home, qu’ ets llusco? Sembla que no hajis estat may al teu poble! +–li deya D. Ramon, al veure que s’enderreria d’aquell modo.</p> +<p>–No, ja vinch, ja vinch, camini vosté.</p> +<p>Y derrera d’aixó, pataplum! una cayguda de l’Albert. Peró quina +cayguda! Una cayguda perillosíssima de la que’n podia resultar ab una +cama trencada com qui ’s beu un ou.</p> +<p>–Deu meu, qu’ has fet? –cridá D. Ramon, tornant enrera, espantat y +contrariat al hora.</p> +<p>Y á la reduhida llum d’una candela ab que vingué desseguida +l’adroguer inmediat, vejé á son fill bregant pera treure á fòra la cama +que tenia enfonzada dins d’un forat de cup. La llosa que devia taparlo +s’havia escantellat temps há, presentant un trep triangular capás +d’engolirse una criatura, peró ningú s’havia cuydat de fer desapareixer +aquell perill de la via pública. Y allí, allí precisament, aná á ficar +lo peu lo pobre Albert.</p> +<p>–Deu meu, Deu meu! quina desgracia y á quinas horas! Que t’ has fet +mal? –preguntá ‘l pare, esgarrifat, tot ajudantlo ab l’adroguer á +aixecarse.– No t’ has pas trencat res?</p> +<p>–Nó, no ho crech pas –respongué l’Albert.– Veu? un esboranch al +pantalon, una pelada al genoll que ’m cou, res més.</p> +<p>–Sòrt que ‘l forat de la llosa era gran; que, sinó, prou qu’ al +abalansarse ’l cos á terra ’s trenca la cama –exclamá l’adroguer.– Oh, y +encare, á cop calent, no ’s pot dir res –afegí desseguida, portat +ignocenment d’aquella tendencia á agravar los fets que domina á la gent +inculta.</p> +<p>–Mal viatge, mal viatge!… Lo dia que jo sia Alcalde no n’ ha de +quedar ni un de cup al carrer! –digué, enrabiat, D. Ramon.– ¿Ahont s’es +vist semblant abandono? Aixó es un escándol!</p> +<p>–Bé, mentrestant, entrin á casa, que ’l noy se posará un xich +d’árnica al cop y pendrán alguna cosa pera l’espant.</p> +<p>–Nó, gracias, nó; ja puch anarmen á casa nostra sense patir.</p> +<p>–Gracias, gracias, Baldiri; jo tampoch tinch de pendre res. Ja pot +tornarsen á dins; li estimém molt la bona voluntat. Una cosa sí li +encarrego: que diga á en Balet (don Ramon coneixia á tota la vila per +son nom y en Balet era l’amo del cup) que si demá á mitjdia no té +adobada aqueixa llosa, jo ’m queixaré formalment á quí corresponga. Bona +nit.</p> +<p>Persuadit lo vell Merly de que ‘l cop de son fill no era cosa major, +y ja lliure del adroguer, confosos altra volta en la solitaria fosca +d’aquell carrer esgarriat, procurá dissuadir á son fill de tornarsen á +casa. “La mare tindria un espant al veure ’ls tornar tan prompte, y si +calia á l’Albert una aplicació d’árnica, ó alguna altra cosa, ja tenia +ell prou franquesa ab los Galceráns pera que li posessin.” Contradirlo +hauria sigut pitjor. L’ Albert recordava de sobras l’escena del sopar, y +ja estava prou mal humorat aquell dia pera captarse més reganys ni malas +caras. Y malgrat aixó, alguns se n’ hagué de sentir, tot caminant de nou +cap á casa Galcerán, fent brasset ab son pare que s’empenyá en +guiarlo.</p> +<p>–Vina, vina ab mí, qu’ are meteix no tindrás vint y cinch anys, sino +deu. A fé sembla mentida que sias d’aquesta manera. ¿Cóm vindrás are al +ball ab lo pantalon esqueixat?</p> +<p>–No hi vindré. Per aixó li deya que ’m deixés tornar á casa.</p> +<p>–Ah, no hi vindrás? Y tot per qué? Perque encare ni sabs anar sol pe +‘ls carrers; sempre xupejas, no miras ahont posas los peus, vas per +aquestos mons pensant jo no sé en qué, en las cabórias que’t fican al +cap aqueixos llibrots de filosofía y de versos. Y está clar, quí bada +aixís, cau. No te’n dónas vergonya de que jo t’ haji d’acompanyar? No +te’n dónas vergonya del paper qu’ are farás á casa Galcerán?</p> +<p>L’ Albert, al arribar aquí, s’aprofitá de la fosca pera sonriure +lliurement de pietat vers son pare. ¡Que bon home, que criatura es! +pensava. Y sense donarsen compte, lo bon pare anava rebaixant, rebaixant +lo nivell de sa autoritat als ulls de son fill; perque no sabia qu’ +aquesta no ‘s pot enjegar per las corrents del calor, qu’ á aquesta no +la fan ni la sostenen los anys ni la forsa, sinó que ’s nudreix y +fortifica ab la prudencia, la discreció, ’l saber.</p> +<p>Quan arribaren á casa Galcerán, no feya pas duas horas que ’ls +senyors d’ella gaudian, per primera vegada al dia, de la llibertat +d’estar sols. Havian ja sopat, y estavan llavors assaborint las dolcesas +de l’intimitat lliure de trabas, indolentment asseguts en las butacas de +la saleta de confiansa. Inmediata al menjador, era aquesta una pessa de +bonas proporcions, á la qual, anys há, havia dispensat aquella família +especials preferencias. No reunia certamen la riquesa y grandiositat del +primer pis, peró superava á aquest en comoditats y, sense esser model +d’elegancia, entonava mellor ab nostre sigle.</p> +<p>Pera habitar las espayosas y altíssimas salas d’aquell pis calia una +nombrosa família. Las veus hi ressonavan; si s’hi entrava de nit ab +llum, lluny d’aclarirlas, servia aqueix pera escamparhi ombras +antipáticas que desperfilant los cossos d’hont partian, s’extenian pe ‘l +trespol, per las parets, pe ’ls sostres, en formas fantásticas, +gegantinas, esfiligarsadas; ombras que bellugavan, creixian, +s’aixamplavan, se reduhian ó esqueixavan á la tremolor del llum; qu’ +allí descantellavan horriblement un busto de marbre, més ensá robavan un +mirall, enmascaravan una galta d’un retrato, retiravan una cortina, +partian una cornucopia, amagavan una táula, mitj trabucavan un tamburet, +y, á l’interposició d’un moviment de má, aixecavan per parets y sostres +tot un vol pahorós d’aucellots negres que feya aturar lo pas ab +sobressalt. Després, á l’hivern, lo fret se possessionava d’ellas ab tal +imperi qu’ ho gelava tot. Gelava l’oli dels rellotges, desde sa entrada +muts, senyalant sempre una meteixa hora, com avassallats per la mort, ó +heralts d’una eternitat anticipada de fredor, de paralisació, de +silenci; gelava las pedras, los ferros de las xemeneyas hont era inútil +probar d’encéndrehi res; una bufada de vent, amagada en lo canó, baixava +de dalt y jitava als ulls, als tapissos, per demunt dels mobles, la +cendra; feya de la blavosa flama un foch follet que fugia burlantse +d’un, espeternegava la llenya y, després d’extendre demunt d’ella un +agramant de dauradas guspineras, deixava la llar convertida en +ninxo.</p> +<p>Nó, ni D. Joseph ni D. Pau, mentres foren sols, volgueren estatjarse +en aquellas habitacions. La major part de l’any las tenian tancadas, +convertidas en una especie de museu, de palau encantat, que, quan +s’obria pera allotjarhi algun general de columna ó celebrarhi alguna +solemnitat, rebia á sos visitants ab cruiximents de fustas, ab petits +esllavissaments de crostas de pintura ó d’or, com si ‘l geni de la +quietut que las habitava ’s deixondís removent la terrosa cabellera y +estirant sos adormits ossos. Si ocorria una necessitat qualsevol, la +Queta, l’antiga guardiana d’aquell casal, no volia pujarhi sola. Ademés +d’aquells cruiximents y del joch pahorós d’ombras, gelavan son esperit +las miradas, que també, á las oscilacions de la llum, semblavan cobrar +moviment, dels grans retratos sobre fondo fosch penjats en las parets. +S’ hi feya acompanyar per en Llebreta, ó no hi pujava, ni tant sols ab +lo gos, perque aquest solia pararse devant de l’alta porta, ensumava, +mirava un xich en dins y emprenia retirada, arrossegant la cúa, escalas +avall, tot lo qual feya suscitar encare més recels á l’esporuguida +criada. La meteixa Da. Isabel, qu’ ab sos fills y criats duya tot un +alegre formiguer de vida per’ esvahir d’aquellas salas l’alé de mort, +s’havia també refusat á habitarlas lo primer estiu, com possehida de +certa superstició secreta de que no ‘s donava compte prou clar. L’ +entressol era prou gran pera hostatjarlos á tots, y s’instalava en ell y +seguia dispensant á la saleta las preferencias dels demés. Gracias, +donchs, á aquella especie de consol qu’ esmersava sobre tots los +Galceráns, era, l’esmentada saleta, la pessa més contemplada de tot +aquell casal. L’ agrahiment –no pot creures que fos l’egoisme– havia +portat allí lámparas bonicas de bronzo, miralls, quadrets al oli de +firmas espanyolas, catalanas, que D. Pau ó Da. Isabel compravan desde +Barcelona ó Madrid, pensant en ella. Hi anavan á fer cap també +escribanias, canalobres, placas ó lápidas de bronze, de plata, que ’l +diputat devia á l’agrahiment de sos protegits. Y escampats per demunt de +la xemeneya, de las tauletas maquejadas del pianino, ó del petit +escriptori-llibreria de donya Isabel, á la vegada que distreyan +agradosament la vista, inflavan de satisfacció l’esperit dels +donadors.</p> +<p>–Oh, don Pau es agrahit, mira com fa lluhir los nostres regalos! –Y +al peu de tot aquell aixám de recorts y joguinas, plenas de lluhentors y +curvas graciosas, ab que mimavan la manyagona saleta, s’extenian +sofanets, butacas capitonadas y cadiras de diversas formas que ’l torp +de la moda arrambava allí, mitj desllustradas, després d’escombrarlas de +la casa de Barcelona. Mes, l’agrahida saleta las hi obria la porta y, ab +la llum de sos ulls bondadosos, semblava que ’ls embarnissava de nou, +que ’ls renovava y tornava l’elegancia allá baix perduda. Ben mirat, no +era més que la noya del masover á la que anavan á parar las joguinas +dels senyorets, un cop cansats d’ellas; peró la nena era neteta, manyosa +pera ferhi enlluhernar á sas vehinas. Y quan se trobava ab sos amos +devant, semblava dírloshi: “mireu si cuydo bé ’ls vostres recorts, miréu +si soch agrahida.” Ells corresponian á las sevas bondats, fentli +companyía la major part del temps, fentla testimoni de las expansions +més íntimas, confidenta ben volguda dels secrets de l’amistat, algunas +voltas de suspirs retinguts á fóra.</p> +<p>Dins d’aquesta saleta s’estavan Da. Isabel y aquells tres homens +públichs, aquestos vestits de negre, fumant, aquella ab una bata blanca +de jaconar, tots rihent, parlant ab lo tó placévol de la major +confiansa, quan s’hi presentaren D. Ramon y son fill. Una lámpara de +petroli ab la llum velada per un gran globo de crestall raspat sobre ’l +qual s’aplacava un filat de crochet, illuminava apenas l’escena.</p> +<p>–Hola, vostés ja venen per anar al ball! –digué D. Pau ab tó amistós +y la veu plena d’aquell ressó d’allarga vocals que té la joya.</p> +<p>–Peró Jesús! y cóm vé l’Albert! ¡Qué li ha passat, Deu meu! –exclamá +Da. Isabel, aixecantse ab un moviment sech de persona nerviosa y +atrafegantse en cercar un respall dins de la tauleta de cusir. Tots los +demés miraren al jove ab no menys interés.</p> +<p>–Ha caygut. Ja ho veuhen quin jovent corre. Los vells aném drets y +forts y, ells á cada pas ensopegan –feu D. Ramon, buscant debades +aprobació á son enrahonament apassionat, entre aquella gent de mon.</p> +<p>–¿S’ ha fet mal?</p> +<p>–Nó, gracias á Deu.</p> +<p>–Donchs no val la pena.</p> +<p>Res com aquest fallo de D. Pau podia escampar lo malhumor del vell +Merly. ¿No ho perdonava son ídol? Donchs ja estava tranquil; ja, +familiarment repanxigat dintre un gran silló, ab lo pit de la camisa +bombat y cavalcant en lo gran sech que li formava son ventre de bola, +garlava al costat del gobernador, mentres donya Isabel, ab lo respall á +la má, batallava ab l’Albert perque no ’s volia deixar respallar per +ella.</p> +<p>–¿Qué no ho veu, don Ramon? Sempre batussas, sempre están com gat y +gos –deya l’hereu Galcerán.</p> +<p>Y Da. Isabel, perduda la partida, enfonzada altra volta en la +causeuse, ‘s divertía observant la confusió que dominava al jove. +Perque, realment, l’Albert estava com avergonyit. Lo fibló del ridícol +atravessá sa ben trempada corassa; tota la confiansa que tenia l’Albert +ab aquella familia no era bastant á deixarlo satisfet del paper qu’ +estava fent.</p> +<p>–¡Válgam Deu, lo pare quinas cosas té! –pensava, tot respallantse ab +las menors inflexions possibles y girant la cara cap algun recó pera +amagar son sofocament.</p> +<p>–¿Sab qué pensava, don Ramon? Que no haventse fet mal de veras, me’n +alegro de la cayguda del Albert, del esquins del pantalon.</p> +<p>–Ah, ja l’ha vist? –cridá l’Albert.</p> +<p>–Perque escarmenti, eh? Jo també –feu lo pare ab cops sechs de +veu.</p> +<p>–No, senyor –respongué suaument la dama– Perque aixís, mentres vostés +serán al ball, jo ’m quedaré bén acompanyada.</p> +<p>–Y quinas cosas li deixa dir don Pau á la seva senyora! –exclamá +bonament, lo pare.</p> +<p>L’ Albert, ja respallat, y posantse instintivament la má sobre +l’esquins del pantalon, sonreya desde son seti un xich apartat dels +demés, dihent:</p> +<p>–Donya Isabel está sempre més bona ab mí de lo que mereixo.</p> +<p>–¿Qué diu, senyor Merly? Vosté no sab com s’estiman aquest parell. N’ +hi há pera estarne gelós –respongué, entre rialla y rialla, ’l +marit.</p> +<p>Y després, com si hagués atravessat per sa pensa ’l malevol desitj de +mortificar á l’Albert á qui estimava de veras:</p> +<p>–Suposo que no voldrás probarte uns pantalons meus; t’ estarian +llarchs, t’ estarian amples… ¿no es veritat?</p> +<p>–Já, já, já! –feren tots, inclús lo pare, midant ab los ulls á un y +altre, y posant en una situació ridícola al pobre Albert quí, d’aquella +comparació, resultava gayre bé petit, sens esserho.</p> +<p>–Nó, no ho vull pas. Me quedaria sola, sense tan bona companyia +–interposá Da. Isabel.</p> +<p>–Senyors, tingan pietat de mí tots plegats –exclamá l’Albert en veu +forsadament cómica, desitjós de dissimular l’enuig que d’ell +s’apoderava.</p> +<p>–Bé, donchs, ¿qué no hi aném? –feu don Ramon.</p> +<p>–No més á darhi un tom, eh? –digué ’l gobernador, aixecantse de la +cadira ab una violenta dominació de brassos. Y afegí á mitja veu– ¡Ves +qui ’ls feya convidarnos!</p> +<p>–¡Y tal! –exclamaren á duo D. Pau y son sogre.</p> +<p>–Aquí, are, ab aquesta fresqueta, la plassa tan tranquila, la +remoreta dels arbres… –tornava ’l gobernador, ab ayre emperesit.</p> +<p>–Y es una vegada al any! –oposava l’animat D. Ramon.– ¿Y vosté, donya +Isabel, no vol acompanyarnos, no s’anima?</p> +<p>–Estich molt cansada, molt cruixida, no he tingut humor de vestirme. +Ja ho he dit á en Galcerán: los esperaré llevada, potser fent alguna +bacayneta y tot, devant del seu fill; no tinch ganas de moure’m.</p> +<p>–Ja comprench que s’avingan tant ab lo meu fill. Si tenen los +mateixos gustos, la mateixa recansa! Avuy es la festa major y, si no +l’animém los de la vila, quí l’animará? Mirin, jo, vell y tot, trech +fabas d’olla!</p> +<h3 id="ix">IX</h3> +<p>La veritat es que no calian los esforsos de don Ramon. Lo ball +d’aquesta nit era digne final de la diada, y encare avuy se cita á +Vilaniu com lo fet més assenyalat del cassino. Y á fé qu’, á primera +hora, gran part dels socis no ho esperavan aixís; perque si bé era +veritat qu’ allá á quarts d’onze havian anat compareixent caps de +familia y jovenetes de las que més lluhirian lo ball, afirmant que las +de casa no hi faltarian, tothom reparava que guaytavan al saló mitjhora +há encés, ab los músichs en son lloch, peró buyt encare, y s’en +entornavan dissimuladament sense reapareixer.</p> +<p>Tres jovenets del primer vol, un d’ells lo noy Marqués, únichs que +passejavan pe ’l llargarut saló dant lo tom á la filera de columnas que +’l partia pe ’l mitj, observavan ansiosos aquell va y vé, y declamavan +amargament contra la bestial pretensió que tenian las senyoras de +Vilaniu de no esser las primeras en comparéixer als balls.</p> +<p>–Vés com ho arreglas aixó, si totas pensan aixís? Unas ó altras han +d’esser las primeras.</p> +<p>–Quinas ximplesas! Després diuhen qu’ als balls d’aquí no s’hi pot +anar perque se’n surt massa tart.</p> +<p>–Oy! A casa no ’m volian deixar vindre per aixó –esclamá en +Marqués.</p> +<p>–Es clar, home, es clar! Ni á mí, ni á mí –respongueren á duo sos +companys.</p> +<p>Peró en mitj de llurs amarguras, la caritativa esperansa ’ls +sostenia, y, de tant en tant, entravan per las salas de café y pe ’l +billar á reforsar los ánims cayguts, repetint las promesas arrancadas +aquella tarde á las fillas, á las mares, fins als pares meteixos. +Després tornavan á la sala, despertavan al clarinet que s’adormia, +procuravan animar als violins, al contrabaix, al cornetí, al bútzem, +demanántloshi que toquessen l’introducció com á reclám segur. Y +emprenian altra volta llur passeig, acorats de veure buydas, encare, las +otomanas y cadiras, estirantse ’ls punys de la camisa á cada ombra que +guaytava per la porta, y allargant, com los pollastres quan s’ennuegan, +sos caps cantalluts y empastifats d’oli.</p> +<p>A la fi ’s resolgué á entrarhi una comitiva de forasteras y, rompent +lo glas, comparegueren de sobte senyoras y menestralas á desdir, sense +que ningú pogués esbrinar com corregué tan depressa la nova d’haverhi +arribat las primeras concorrents.</p> +<p>No trigaren á comparéixer també las rivals de Da. Isabel ab llurs +marits y D. Tomás Riudabets. Aquest, ab son frach de saten blau y botons +daurats, del any quaranta, son coll de punxagudas tirillas, la seva +armilla escotada y son pantalon color de pansa de xafagosa estretor. +Aixís lo pubill com en Rodón cuytaren á amagarse en la sala del tresillo +per temor de toparse ab D. Pau y ’l gobernador, als quals no volian +veure. Peró aquellas donas feren sa entrada triomfal, atravessant la +sala agafadas una á cada bras del bon Tomaset.</p> +<p>Ja son aquí las Ocas, digueren varias, veus envejosas. Mes, quina +gloria pe ‘l revellit dandy! Ab quin afany no hauria anat saludant á un +cantó y altre, com feyan abdúas amigas, si ’l temor d’ensopegar ab las +sedosas y llargas faldas que ’l duyan com embolcallat en un núvol fins á +genoll, no l’hagués fet caminar esporuguit! Per gran sórt lo trajecte +era breu. Sota la tribuna de l’orquesta, especie d’eixideta postissa que +penjava de la paret, hi havia una otomana, buyda encare, hont pogueren +asseures aquellas damas. L’ home respirá y en sos ulls lluhí ben prompte +’l foch de la satisfacció que en son cor cremava.</p> +<p>–Veig que ’ls Galceráns no hi son encare! –digué Da. Mercé, tot +clohentse un brassalet que la gruixaria de son bras li desclohia +sovint.</p> +<p>–Nó –respongué D. Tomás– Ja ho he preguntat allí fóra, al entrar.</p> +<p>–Oh, la gent del gran tó!… –feu la pubilla.</p> +<p>Y tots seguiren per una estona estirantse ’ls llassos, arreglantse +’ls caps, aplanantse plechs de roba y recargolant lo cos fins á trobar +la posa convenient.</p> +<p>En aquell moment desembocavan al carrer Major, per la cantonada del +de Santa María, los personatjes de casa Galcerán.</p> +<p>Lo gobernador preguntá hont era ’l cassino.</p> +<p>–Aquí, á duas passas ¿veu? –respongué ’l vell Merly, apuntant ab lo +bastó.</p> +<p>Y ‘l gobernador sentí llavors la cridanera veu d’un cornetí ressonar +per las soletats del condormit carrer, y vejé destacar, entre la negror +de las casas, la resplandor de tres balcons oberts de bat á bat, qu’ +atravessant llargas cortinas de punt, rebotia als frontis del devant com +blancalls de llanterna mágica, dins dels quals ombras humanas d’esborrat +perfil se removian, ballavan sens parar. Assi y allá, en algun qu’ altre +balcó de las vehinas casas, deixant filtrar la vista per la fónica +escletxa qu’ obrian veus temorosas, se descobrian, desde ‘l carrer, +grupos de personas qu’ aguaytavan qui anava al ball. Y al entorn del +rombo lluminós qu’ extenia á terra la portalada del cassino, posats +alerta per las catxetas del improvisat porter, duas fileras de xicots +contemplavan als afortunats qu’ atravessavan aquell brancal.</p> +<p>–Ja hi som –digué ’l vell Merly.</p> +<p>Y ell al devant, s’internaren los quatre personatges per aquell +portal de sostre elevat, pobrement iluminat per un fanal xinesch, hont +s’hi llegia: <em>La Vilaniuense</em>, emprenent per una porta xata, de +vestiment barroch, la retorsuda escala ab balaustrada de fusta doblement +vorejada per testos de tuyas y mirambells.</p> +<p>La comissió d’obsequis, tan criticada per las senyoras, de las quals +no s’havia cuydat gens ni mica, desempenyá llavors admirablement son +paper. Lo guayte que tenia en un balcó del segon pis fou amatent á +avisarla. La comissió baixá fins al segon replá de l’escala á rebre á +aquells personatges y compartirse de dos en dos la missió d’obsequiar á +cada un d’ells. Don Ramon, per lo vist, no era mereixedor de aytals +obsequis y quedá enderrera, sens companys.</p> +<p>–Ja son aquí, ja son aquí! –pronunciaren sis ó set veus escampadas. +La nova volá per totas las salas y recons, se feu repetir per tots los +llavis, y mentres paralisava las camas á uns balladors ó feya perdre ’l +compás á altres, posava en renou á tota la concurrencia del café y de +las pessas més secundarias del cassino. Las portas que davan al +recibidor quedaren en un instant embussadas pel gran nombre de socis que +la curiositat hi abocava. Y, quan los convidats foren á dalt, la +comissió d’obsequis se vejé bén aviat desbancada pel president del +cassino, per l’Alcalde y per la gent de figura del partit moderat que +s’abalansá á saludarlos.</p> +<p>D. Pau y ’l gobernador anavan esmersant rialletas, exclamacions de +fingida alegria, estrenyent mans á dojo, y repartint copets d’espatllas +ab respostas trencadas: “Bé y vos?”– “Sí, home, sí” –“Vostés son tan +amables…”– “No podiam pas faltarhi.” –“Ja’ns veurém, eh?” –“Sí, es lo +meu sogre.” –“Gracias, gracias.” –“D’aquí á després.”</p> +<p>Mentrestant, la comissió y ‘ls amichs, com si s’engelosissen de las +manifestacions agenas, s’encastavan al entorn dels convidats y ’ls +empenyian cap á la sala café, camí de la secretaría, trencant llassadas +de mans, posantlos en prempsa entre ells qu’ anavan derrera y l’atapahit +grupo que s’abocava á la porta, promovent trángul y remolins, sens donar +materialment temps á l’educació ni al respecte pera obrir sos carrers de +caps afilerats que s’inclinan com las palmas. La música havia parat en +lo saló, y la maror de las conversas venia d’allí, crescuda encare, per +las veus discordants dels que s’empenyavan en atravessar la llarga +corrúa d’homens que s’havia apilat á la porta.</p> +<p>–¿Ahont ens portéu, ahont ens voléu fer anar? –preguntá D. Pau, +entregirantse y allargant penosament lo bras pera tocar l’espatlla del +president á qui endressava la pregunta.</p> +<p>–A la secretaría –respongué aquest.– No volen pendre alguna cosa?</p> +<p>–Qu’ es cas d’aixó! Si acabém de sopar… Aném, aném á la sala de +ball.</p> +<p>–Deixi fer, deixi fer –replicá ’l president, mitj enlayrat per las +onadas d’aquell estret procelós.</p> +<p>Per fí, l’estret se passá. A glopadas aná espargintse la gent per la +sala café, y aquells personatges pogueren caminar ab llibertat, fins á +la secretaría, tot torcantse ab dalé la suhor que ’ls amarava ’l +rostre.</p> +<p>La secretaría, sala de juntas y de lectura, que de tot aixó servia +aquella pessa, la més retirada y deslluhida de la casa, ostentava +llavors una táula llargaruda, parada ab estovallas, copas, ampollas y +platets de postres, afilerats al entorn d’un monument de massapá +ensucrat, adornat ab banderetas y rodejat de confituras, ab las quals +s’enganxavan las fullas que ’l calor de las espermas anava desprenent de +dos poms de flors tan grossos com esbullats.</p> +<p>–Qué van á fer, qué van á fer? –exclamá ’l gobernador, aixecant la +veu.</p> +<p>–Pendrán alguna cosa –respongueren tres ó quatre.</p> +<p>–Aixó nó, de cap manera.</p> +<p>Y arreu, tot baixet, á D. Pau que tenia al costat, afegí ’l +gobernador:</p> +<p>–Aquesta es pitjor que la del matí.</p> +<p>–Esperis, esperis. Jo crech qu’ haurém de fugir y tot.</p> +<p>Y mentres s’encreuhavan aquestas paraulas, ja un mosso, ab lo tovalló +al coll, anava fent petar ampollas qu’ era un gust.</p> +<p>La tafanería y l’enveja retenian, mentrestant, als homens fòra de la +sala de ball, formant rotllets per las demés pessas, hont se +critiquejava á la junta, ’s reya de la comissió d’obsequis ó ’s discutia +l’oportunitat de festejar á autoritats de determinat color polítich, á +representants d’un gobern odiós, dins d’una societat hont hi havia gent +de tots los partits. Las discussions anavan prenent color polítich, +arreu se feyan personals y ’ls contendents se ferian y enemistavan +mútuament per lo que no valia la pena.</p> +<p>En la sala de ball regnava la major espectació. Las senyoras, +arrengleradas en doble filera de cadiras y divans, estavan anguniosas de +no poder traure ‘l cap per allá fòra d’hont venia ’l sorollós mormoll +d’acaloradas conversas, barrejat ab sofocants alenadas de tabaco que +carregavan l’atmósfera y ablanian las espermas ab sa creixent calor. L’ +orquesta havia tocat ja per duas vegadas la senyal de rigodón; peró sols +tres ó quatre xitxarel·los d’aquells qu’ havian de retirar dejorn +s’havian cuydat de formar quadro. Tothom semblava capficat per altres +cosas diferents de la dansa. Las més de las senyoras esperavan veure +entrar á l’Isabel Galcerán, de qui no havian sabut assegurar encare ’ls +missatgers de la part femenina si havia vingut. “Hi havia tanta gent +apilotada al entrar ells, que era impossible distingirho, las veus que +corrian eran, per altra part, contradictorias.”</p> +<p>La Montserrateta ’s migrava de no veure á l’Albert, y tot era fer +ulls. Peró las més acoradas eran las Ocas.</p> +<p>Per fí, en Riudabets las tragué de dubtes. Li costá arribar fins á la +secretaría per veureho ab sos propis ulls; mes, á la fí, lográ son +propósit.</p> +<p>–Ni ella, ni ell –digué á las rivals ab semblant desencaixat.</p> +<p>–Quí vol dir ell? –preguntá ab malicia Da. Mercé.</p> +<p>–L’ Albertet… Y lo més estrany es que hi há ’l seu pare.</p> +<p>Abduas amigas culliren l’ingénua confessió del ignocent conco ab una +rialla tan forta que feu girar una munió de caps.</p> +<p>–Escolti, escolti, Tomaset –afegí, prompte, la pubilla– ¿Per qué no +ha preguntat á D. Pau hont es l’Albert?</p> +<p>–Y calla, boja! –exclamá la de Rodón, tapantse la riallera cara ab lo +vano de plomas.</p> +<p>D. Tomás se posá roig, restá avergonyit com un xavalet sorprés en un +instant de inconscient candidesa. ¡Ell, ell, lo solter recalcitrant, +<em>el terror de los maridos</em>, que li deya ’l comandant d’armas, ell +havia necessitat una proba tan palesa! Adeu reputació de vell vert, +d’home temut! ¡Quin paper! quin paper més trist devant d’aquellas +damas!… devant de las futuras conquistas! No tenia sinó un medi pera +salvarse d’aquell naufragi: confessar quelcóm de més de lo que sabia, +mentint un xich y ab prou serenitat pera apareixer com més astut de lo +que realment era. Ho sabia per lo vell Merly: “fem veure, donchs, qu’ he +sigut prou desvergonyit per arrancarho del marit mateix.”</p> +<p>–Ah <em>zahorí, zahorí!</em></p> +<p>Cap de las duas entengué ’l mot y, encar que calladas, restaren +preguntant ab la vista.</p> +<p>D. Tomás las fixá ab ulls de traydoria, durant uns moments, y, arreu, +estirant la rialleta que de sos llavis brollava y abaixant sa vista, +feu:</p> +<p>–Donchs, sí; per ell mateix ho sé.</p> +<p>–Qué diu? –saltá la de Rodón– Y ha sigut capás de preguntarho al +meteix don Pau? Uy qu’ atrevit!</p> +<p>¡Uy qu’ atrevit! Oh, l’exclamació més bén volguda d’en Tomaset! ¡Y +que bé, y que sonora y dolsa penetrá en son cor! Animat per ella, la +mentida prengué cos y color de veritat y forsa pera rejovenirlo y +enfortirli la veu al respondre ab triomfant aplom:</p> +<p>–Sí; y ell, ell meteix m’ ha dit qu’ era á casa seva ab donya +Isabel.</p> +<p>–Jesús, María, Joseph! –feren abdúas oyents.</p> +<p>–Y d’aixó s’admiran! –seguí ab igual aplom en Riudabets– La gent del +gran mon no tenen empaig en fer confessions d’aquesta mena. Lo marit +creu, y creu bé, que la competencia acredita son bon gust.</p> +<p>–Vol callar! No digui semblants disbarats –interposá donya Mercé, +fingintse ruborisada.</p> +<p>–Tot se pot creure d’aqueixa gent –exclamá la pubilla– Peró… y no +dóna cap excusa, cap explicació?…</p> +<p>–Ah, sí; naturalment, aixó sempre ’s dú á punt. La d’avuy es molt +senzilla y bastant prosáica també; perque… ¿sab?… convé al mateix temps +posar en ridícol, no sía sinó pro fórmula, al rival: l’Albert havia +eixit de casa ab son pare pera vindre al ball, mes, essent al carrer, ha +caygut y s’ha estripat lo pantalon.</p> +<p>Y al arribar aquí, ’ls tres interlocutors esclafiren á riure d’una +manera estrepitosa.</p> +<p>Al sentir la rialla, Da. Rosa Montellá abandoná son lloch pera +ajuntars’ab las Ocas.</p> +<p>–Vés, vés qué diuhen, mamá.</p> +<p>–Qué passa, si ‘s pot saber? Veig qu’ aquest senyor las fá riure +molt. Ja’n deu dir alguna de las sevas. Fa bé, Tomaset; ja que ’ls joves +no saben divertirse ballant, cal animarho un xich fent brometa.</p> +<p>–Ca, res, res –feu D. Tomás, temerós d’escampar la nova que li havian +arrancat per sorpresa.</p> +<p>Peró la pubilla s’agafá de l’ocasió com d’un clau, pera fer correr la +calumnia. La senyora Montellá ‘s resistí á assentirhi de bonas á +primeras. Ella coneixia á fons á Da. Isabel, sabia al propi temps quan +honestas é íntimas eran las relacions qu’ existian entre las familias +Galcerán y Merly, y de cap manera podia oblidar la desproporció d’edats +que hi havia entre aquella dama y l’Albert. Peró no eran aquets +arguments prou forts: perque ¿quí ‘s pot envanir de coneixer á fons á un +altre si cada persona es un mon? Per ventura l’intimitat més decent de +dos famílias obsta may al naixement d’una passió? Si s’ha convingut en +que l’amor es cego, pot creures que ’l desequilibri d’edats, quan encare +’s conserva la joventut, quan s’está al plé de la vida com Da. Isabel, +ha d’ofegar las veus del cor? Quants y quants exemples no podrian +citarse en comprobació d’aquesta réplica? Ademés, qu’ una es la moral de +la gent senzilla, de la gent vilatana, y una altra la de la gent del +gran mon. Da. Rosa, mitj guanyada pe’l dubte, ‘s batia en retirada, peró +ab tot l’ardiment de qui sent que li arrancan una d’eixas entranyas +morals que se’n diuhen conviccions; y no sabent respondre als cops +terribles de la llógica contraria ab altres cops de sólida dialéctica, +’s confortava interiorment ab apreciacions personals ben poch favorables +á las rivals de Da. Isabel. La rivalitat, la mesquinesa d’ánima, +l’enveja y res més las podia fer parlar aixis d’una persona tan digna y +honrada com la jove Galcerán. Da. Rosa ja sabia prou ab quins fins +maneja certa gent la calumnia y ab quanta facilitat s’inventa, pera no +deixarse enrotllar l’esperit de cop y volta. No cal dir que la jove +Rodon, seguint la seva mónita, fingia paliar los descaraments de la seva +amiga; mes aixó no tranquilisava á Da. Rosa, que coneixia massa ’ls +procediments de que ’s valia pera cobrir la seva responsabilitat aquella +gata moixa. Interiorment, fins pensava qu’ aquesta y ningú més sería la +inventora de la calumnia que s’esforsava en rebaixar de tó per temor ja +de qu’ ella no ho sospités. En quant á D. Tomás, si tot rojet de cara +procurava fingirse indiferent á lo que ’s deya, fent giravoltar lo cos, +de tan en quan, sobre un sol taló, dantse palmetadas ab un guant +estiraganyat y trencant la conversa ab observacions tan deslligadas com +insubstancials, de segur qu’era ó per vergonya ó per dissimulació mal +intencionada. Los efectes d’aquella calumnia en l’esperit de Da. Rosa +eran, donchs, ben contraris é inesperats.</p> +<p>La Sra. Montellá s’entorná tota penedida al costat de la +Montserrateta.</p> +<p>–¿Qu’ era alló, mamá?</p> +<p>–Res, calumnias, indecencias.</p> +<p>–Contra donya Isabel?</p> +<p>–Pots pensar.</p> +<p>Y no poguent arrancar una paraula més de sa mare, la noya ’s quedá +meditant.</p> +<p>–Si suposarán que l’Albert… Jo ho esbrinaré.</p> +<p>A tot aixó, entrá una gran glopada de jovens en la sala, +s’aparellaren pera ballar lo rigodón y, picant de mans, demanaren alguns +que toqués l’orquesta.</p> +<p>Aquella entrada tan repentina arrancá de totas las donas la meteixa +pregunta: “¿qué passa?”</p> +<p>–Res, qu’ aquells senyors, en havent refrescat, han girat cúa sens ni +voler traure ’l cap á la sala de ball.</p> +<p>La tal resposta omplená ’ls esperits d’estranyesa.</p> +<p>Durant bona estona anaren teixintse suposicions de tota mena pera +explicarse ’ls motius d’un acte tan poch galant. La suspicacia vilatana +adressá desseguida ’l cap, suposant que potser se’n donarian á menos, +aquells senyors, d’assistir al ball. Y aquesta suposició anava guanyant +camí fins en l’ánim de Da. Rosa Montellá, quan, presentantse ab semblant +que respirava alegria en Rodón y ’l pubill Tárrega, exclamaren:</p> +<p>–Cá, cá! rés d’aixó. Lo motiu es més sério; peró no ’l podém dir. +Ja’n sentirán á parlar, ja ho llegirán pe’ls diaris.</p> +<p>–Ah, ja m’ ho afiguro! –saltá la pubilla. Y fent un signe á son +marit, li suposá, á cau d’orella, que seria per un desafio entre’n +Galcerán y algú que li havia llensat alguna indirecta ofensiva al seu +honor de marit.</p> +<p>Lo pubill rompé en una rialla estrident com l’escatéch d’un +pollastre.</p> +<p>–Nó, no es res d’aixó.</p> +<p>Tampoch ho encertá la de Rodón, á judicar per lo que, á sa vegada, +feu riure al seu marit.</p> +<p>–Ca! ca! ca! –feu aquest– En fí, no ho podém dir. Ja’n parlarán prou +los diaris. No tingan por, ja se sabrá.</p> +<p>Aquí callaren uns y altres, aixordats per la desguitarrada orquesta +que comensá á tocar lo rigodón. Los senyors se retiraren cap á un cantó +pera que las damas poguessin més comodament mirar la dansa. Com cedint á +un manament, la major part de la concurrencia pará d’enrahonar, y ’ls +pochs que no sabian callar parlavan en veu baixa, tot contemplant +l’espectacle. May s’havia vist en “La Vilaniuense” un rigodón com +aquell. Eran tants los balladors que, no podent compartirse en +quadrillas, hagueren d’inventar una nova distribució que D. Tomás trobá +molt aristocrática. Duas grans cadenas de balladors ocupavan tota la +llargada de la sala, y tancavan lo gran quadrilonch las duas parellas +més fatxenderas y amigas de rumbejar. Com autorisats capdansers, +comensavan, aquestas, totas las figuras del ball.</p> +<p>Després, las repetian las duas grans alas ab l’uniformitat d’un coro +ben dirigit. S’ atansavan, reculavan paralelament, ab la precisió d’una +selfática, formant extensas onadas de punt y seda de tons alegres per +hont cabussavan flors y llassos virolats. Y era de veure com, als +encreuhaments y mitjas cadenas, se formavan al entorn del pantalon negre +remolins de faldars glassats, que s’inflavan, modelavan y esllanguian al +buf del moviment, marejant la vista del espectador, comprometent +l’equilibri del ballador poch lleuger. De sobte, las parellas, agafadas +d’una má, ‘s giravan fit á fit, se feyan un acatament solemne y, á un +cop séch de la nerviosa música, parava á una tot moviment. Al mitj de +las duas grans alas, retiradas fins á tocar ab las rengleras +d’espectadors asseguts, quedava un ample pas d’honor, encatifat, sobre +’l qual reposava la claror de las espermas, feble en aquella atmósfera +espessa y carregada. Y mentres las cansadas parellas, rojas de cara, +plenas de panteig, espurnejant alegría pe’ls ulls, se torcavan la suhor +que ’ls dava á la pell un tó de satí, ’ls cap-dansers reprenian altra +volta la dansa per l’encatifat espay, lluhint las figuras ab orgull, +gronxant lo cos, caminant ab garbo, accentuant los saludos, enllassant y +desenllassant las mans ab la prestesa y manya d’un escamotejador. La +calor creixía, ’ls músichs semblavan apressar lo compás, l’alegria +pujava de tó, y s’aixecava de tot arreu, com una altra atmósfera de +sonoritat tan espessa com aquella nebulosa de fum de cigarro, d’esencias +d’olors, de transpiració, d’aléns afadigats, de tuf d’espermas +colltorsudas, un brunzit rioler, barreja indexifrable de diálechs +d’amor, de xius-xius malévols, de suspirs de goig qu’ escapavan á las +mares, de judicis més ó menys entussiastas sobre ‘l bon gust dels +vestits, dels pentinats, del modo de portar las flors y llassos. Era un +mareig, peró un mareig alegre, l’ubriacament de la dansa en ple estiu, +l’himne de joya de la jovenesa que feya bullir la sanch y brincar los +cossos, tot ensemps qu’ entregava ’ls cors al amor y deixondia en los +vells los recorts més dolsos de la vida.</p> +<h3 id="x">X</h3> +<p>L’ Albert havía quedat en una situació embarassosa. L’ epissodi dels +pantalons y la brometa de D. Pau, qu’ altres cops hauria soportat molt +bé, ‘l tenian avuy violent, com si ’s sentís en ridícol. Aixís, en quant +quedá á solas ab s’amiga, insinuá ’l desitj de retirarse. Peró Da. +Isabel s’hi resistí. ¿Tan malament estava? Y donchs? L’ Albert s’excusá +pretestant que no volia abusar de la amabilitat d’aquella senyora en +perjudici de son repós; que, delicada com estava, lo rebombori de la +festa, ’l matinejar, lo cansament del viatje, ’l tráfech del matí, +l’espant de la tarde, havian de tenirla rendida…</p> +<p>Peró la Galcerán abandoná, de sobte, la butaca, corregué al piano y, +tot fent una escala cromática, interposá:</p> +<p>–Conech que té son, Albert… A veure si ’l desvetllo.</p> +<p>L’ aludit rodá ’l cap per tota resposta, y aclofantse mellor en lo +balancí, ’s resigná á escoltar, tot gronxantse violentment. Llavors, sa +amiga, sens descloure ’ls llavis, comensá á tocar una melodía de +Mendelssohn, y en acabant, saltá al costat de l’Albert, preguntantli en +veu riolera:</p> +<p>–Y bé, qué li sembla aquesta música?</p> +<p>–Trista, distingida, com totas las composicions que vosté toca.</p> +<p>–Es d’aquell género que s’avé ab l’estat d’ánim de vosté, +veritat?</p> +<p>–Vol dir que estich trist?</p> +<p>–Ni més ni ménos que com li pronosticava á vosté, tres mesos há, +desde Barcelona.</p> +<p>Derrera aixó afegí Da. Isabel una gran rialla, y continuá:</p> +<p>–Vaya un jove!… ¿De quí l’ha heredat aquest carácter? ¿Es á dir que +ni la festa major l’hi agradat á vosté? Que ni ganas ha tingut de anar +al ball, l’únich ball que ’s fará aquí fins al Carnaval?… Home, home, +s’ha de animar.</p> +<p>–La festa major, ’l ball…! qué vol que hi trobi jo en aixó?</p> +<p>–Un motiu de distracció, un espectacle pintoresch, alegre.</p> +<p>–Figuris l’efecte que causaria aixó meteix al home que tingués en +perspectiva la ruina, la mort moral.</p> +<p>Da. Isabel esclafí en una gran rialla.</p> +<p>–Home, home, está molt desesperat! No ’m fassi riure; vosté es un +romántich.</p> +<p>–Vol fer lo favor de no riures de mí? –interposá l’Albert, tot +encorregut– Fa temps que vosté té una opinió completament equivocada del +meu modo d’ésser. Jo no soch romántich, ni ménos en lo sentit ridícol +que vosté vol dar á la paraula.</p> +<p>–Protesto.</p> +<p>–Bé, donchs, en lo sentit poch… piadós… cóm ho diré?… En aquest +sentit, si es no es de brometa, que ’s dona á la paraula romántich, quan +un jove ’s queixa, está indiferent ó está trist.</p> +<p>–Per amor de Deu! Albert; si s’ha d’ofendre, no ‘l tractaré ab la +franquesa que vosté meteix m’ ha demanat tantas vegadas.</p> +<p>–Nó, no m’ ofench… Peró cregui, Isabel, no faig pamplinas, ni haig de +repetir, are, tot alló del anyorament dels amichs, de la pérdua de las +costums alegres y lleugeras d’estudiant. Crech, com vosté, que tot aixó +passa, y que ’l travall es un gran refugi pera escapar del aburriment. +Jo buscaré aquest refugi, peró es que temo no trobarlo.</p> +<p>–Per qué?</p> +<p>–Ah! perque, en primer lloch, vosté ja sab que la carrera no m’ +agrada fins á un punt que puga professarla ab deliri. Segonament, perque +veig al meu pare ab uns propósits incompatibles del tot ab los meus +gustos, ab las mevas inclinacions. Lo meu pare está tocat del fanatisme +polítich y somnía, li estich llegint á la cara, en dedicarme á la +política, qu’ es lo que més aborreixo. Li hauré de dir clar y net que no +vull, y li donaré un gran disgust.</p> +<p>–Tot s’arreglará, home, tot s’arreglará: no ’s fassi montanyas de +grans de sorra.</p> +<p>–Vosté no coneix prou al papá. Vosté no sab lo qu’ es la política en +un poble.</p> +<p>–Figuris si ho sabré, al costat de’n Galcerán, lo qu’ es la política! +Prous mals ratos m’ ha dat ja. Lo meu somni daurat fora qu’ en Galcerán +la deixés.</p> +<p>–Oh, nó; la política que ‘s fá á Madrid, la meteixa que ’s fá á +Barcelona, no es la política vilaniuhana. Allí s’exerceix com una +carrera, qui ab més dignitat, qui ab més fé que ’ls altres, peró tots +guardantse mútua consideració, no fentne l’objecte exclusiu de la vida, +l’arma alevosa de las venjansas personals, lo secret ressort de tots los +actes, lo talismán ab que ’s logran las majors injusticias contra +l’adversari y ’s satisfán totas las concupiscencias, tots los desvaris +del egoisme més refinat, qu’ es l’egoisme de poblet. Aquí, per exemple, +no hi ha paret, no hi ha finestra, no hi ha café, ni cassino, ni +tertulia, ni empleo ‘l més insignificant, com lo de carter, que no dega +sa existencia á la política. Ella ho fa tot: permet, nega, reuneix, +disols, aixeca, enfonza, protegeix ó persegueix, agafa, empresona, +deslliura ó mata, segons ’l capritxo, ó la sort qu’ en la lluyta +consegueixen los caciques. Y jo, vol que serveixi pera viure en aquest +teixit d’intrigas, pera respirar aquesta atmósfera de ressentiments y +odis, pera posar lo poch que sé y lo poch que valgui al servey de la +cobdicia ó de la ambició dels meus, faltant á la justicia, á la caritat, +á la més senzilla delicadesa que tant estimo dels altres?</p> +<p>–Tot lo que vulgui. Tinch una tristíssima idea de la política, y +també ‘m sembla que vosté no ha nascut ab temperament pera dedicarshi; +peró també crech que carrega de tintas massa negras lo quadro. Vosté té +una propensió extremada al pessimisme, y es precís que la moderi, si vol +traure algun partit de la vida. Jo estich en que tots vostés, los +homens, necessitan un objecte ó altre ahont esbravar tot lo calor de +passió que tancan dins de l’esperit mentres dirigeixen los propis +negocis ó viuhen tranquilament la vida ordinaria. Son com las criaturas: +volen un’ hora d’esbarjo y una joguina pera trencar, si tant convé.</p> +<p>–Totas vostés diuhen lo meteix.</p> +<p>–Per que es un fet qu’ hem observat ja apenas tenim nuvi. Y si nó, +míriho vosté meteix: l’un es jugador, l’altre conquistador, á l’altre li +agrada la cassa, al altre pescar, quí s’entrega á la disbáuixa, als +cavalls, á las artistas, molts á la política ó á las aventuras de la +guerra apenas se mou una mosca. No se’n trobará un per remey, que ‘s +contenti com nosaltres ab los quefers ordinaris de la casa. Per que ’ls +més quiets, ó farán versos sense ser poetas, ó máquinas sense ser +enginyers, ó, y aquestos son los pitjors, tot essent los més mansos, se +ficarán per la cuyna y xifrarán la seva vanitat en fer guisots. Cap de +vostés la xifra en ser un bon pare de familia ó una celebritat en la +carrera escullida. Si de cas ho son, ho desdenyan, ó, quan ménos, més +los afalaga l’admiració que causan per sos vicis ó puerils +entreteniments. No vull dir que vosté ’s dediqui á la política, ja que +no hi té inclinació, ni crech, per altra part, qu’ ho conseguís lo seu +papá, dat lo modo de pensar de vosté… per que… ¿m’ ho deixa dir?… també +tinch als homens per tossudets…</p> +<p>L’ Albert sonrigué, y ab un lleuger cop de cap, afirmá per +galantería.</p> +<p>–Nó; lluny de recomanarli aixó, que no sé si es carrera, peró sí font +de torment per las pobres mullers, ajudaria jo meteixa á tréureli del +cap per mica de fé que tingués en conseguirho. Peró crech, sí, que +vosté, are qu’ es jove, ha d’espolsarse de sobre aquest pessimisme, +aquesta hipocondría que ’l rosega, y obrir ’ls ulls á un horisó més +rosat, més lluhent. Y en fí, quí ’m fá sermonejar, á mí que no serveixo +per predicador, y, sobre tot, quan la naturalesa y alguna altra filla +d’Eva bé prou que s’encarregarán de curarlo més ó ménos tart? A propósit +¿quí sab si la Montserrateta?… Avuy he reparat…</p> +<p>Un gran truch en la porta del carrer, ofegá en los llavis de l’Albert +una exclamació ingénua. Los dos interlocutors restaren callats, +esperant, fins que la cambrera entrá ab un telégrama clos, endressat al +gobernador.</p> +<p>–Que li portin al cassino –feu Da. Isabel.</p> +<p>Y aixecantse, abandoná la saleta pera dar una mirada á sos fillets +que dormian com dos ángels.</p> +<p>L’ Albert seguí en sa butaca, pensatiu y confós. Es veritat que tenia +prou franquesa ab Da. Isabel pera confiarli secrets de major +importancia; mes “¿per qué parlarli avuy ab tal foch d’una senzilla +sospita, y ferli tan negra pintura de lo que ‘l seu marit y ’l meu pobre +pare professan ab tal entussiasme?” L’ Albert pressentía que ’ls temors +exposats no eran pas la veritable causa de son malestar. Més encertava, +potser, atribuhintla á certa conmiseració may sentida envers aquella +dama, que li havian obert al cor las mesquinas murmuracions sorpresas +aquell matí á casa Montellá. Peró conseqüent en son propósit de +menysprear las mesquinesas de l’ignorancia y de la malicia estúpida, +s’avergonyia de regoneixer que ’l ferissin tan. Sa propensió al +análisis, esmolada y encare viciada en las aulas de la facultat de Dret, +l’empenyía á més enllá pera trobar la clau d’aquell enigma psíquich. Al +llansarse á cercarla, veya á la rahó en pugna ab la conciencia. Mentres +la primera li esplicava l’horror d’aquella conversa presentantla com +revelació infalible del estat social de Vilaniu, certament bén trist +pera qui sentia sols generositat, espansió y altesa de miras; la +conciencia l’acusava de pendrer com propia l’ofensa dirigida á qui +certament no necessitava la defensa d’ell. Confós y roig lo posá aquesta +veu interior, més confós encare, quan notá que la derrera y +senzillíssima broma li havia ferit l’orella com una injusticia.</p> +<p>Y roig lo trobá encare Da. Isabel, al apareixer novament á la saleta, +portant en sos ulls aquella explendorosa joya de mare felís qu’acaba de +contemplar á l’ignocencia en dols repós.</p> +<p>L’ Albert no gosá mirarla. Fingint jugar ab una borla de la butaca, +espremia interiorment lo disgust que li causava aquella veu irritant de +la conciencia qu’ ell tractava d’ofegar ab totas sas forsas.</p> +<p>–Encare está capficat? –feu ingénuament la Galcerán, deixantse caure +en un balancí, ab franch deixament.</p> +<p>L’ Albert no pogué dominar un sobressalt. “¿Es que ‘m llegeix +l’interior?” Y més roig qu’ avans, se posá sobre sí, responent en veu +forsadament tranquila:</p> +<p>–De qué vol que ho estiga? Alló era pera conversar, res més.</p> +<p>–Donchs parlém d’altras cosas; escolti: vol venir demá á la +Mayola?</p> +<p>–A la Mayola? –repetí ell, pera tindre més temps de pensar la +resposta.</p> +<p>–Sí, aném á ensenyarla al papá y á en Dominguez.</p> +<p>L’ Albert s’excusá ab pretestos fútils. Da. Isabel, sense pararse á +cercar la causa d’aquella negativa, las emprengué, segons sa costum, pel +to de la broma.</p> +<p>–Com vosté vulga. Ja comprench qu’ ab lo despaig obert, rodejat de +plets y causas, no pot perdre un dia.</p> +<p>–Que cruel es ab mí –feu lo jove advocat, esforsantse en amorosir +l’agror de la veu.</p> +<p>Da. Isabel esclafí una rialla.</p> +<p>Hi havia tot sovint entre ells dos escaramussas per l’estil, +derivadas aixís de l’oposició de temperament com de la diferencia +d’edat. Da. Isabel, alegre y l’Albert, concirós, s’avenian, s’ajuntavan +y en cert modo ‘s completavan, com la llum y l’ombra, sense esfors ni +violencia. Peró la major edat y potser lo major caudal d’experiencia de +la vida que tenia ella motivavan que Da. Isabel no pogués mirar á +l’Albert sinó com un noy aventatjat que li feya la gracia d’un fill, +d’un germá jovenet, ple d’infantívolas cabórias y d’entristiments +estemporanis. L’ Albert li llegia en los ulls, en l’accent, y sols per +la por de caure més en ridícol lograva enfrenar la branzida de sa fina +susceptibilitat de jove que l’hauria llansat cegament dins l’emboscada. +En aquets casos optava per callar. Per fí, l’enjogassada dama, mitj +penedida, mitj tocada de compassió d’haverlo apurat, solia fer lo que +se’n diu girar full… Aixó sí, pera tornar á riure al cap d’una +estona.</p> +<p>–Vaja, Albertet, vinga, home, vinga. Demá mitj Vilaniu será á fòra, y +no es encare dia d’empendre res.</p> +<p>No havia pogut contestar l’Albert, quan un nou truch retrunyí per la +volta de l’escala y ’s sentiren grinyolar las frontissas del feixuch +portal. Mitj minut després, entravan en la saleta ’ls tres senyors de la +casa, l’alcalde de la vila y D. Ramon. En havent saludat, lo gobernador, +D. Pau y l’alcalde s’encaminaren al primer pis. Lo general y D. Ramon se +deixaren caure en las butacas ab semblant de malhumor.</p> +<p>–¿Qué passa? –preguntá Da. Isabel– Sembla que vingan capficats.</p> +<p>–Res… quatre perdularis qu’ han tingut lo mal gust d’aixecarse. +¡Llástima de balas!</p> +<p>–Lo de sempre, general: aquest país está deixat de la má de Déu. ¿Sab +lo que falta á Espanya? Un bon sabre –feu D. Ramon, bermell com lo +foch.– Jo no sé en Narvaez com s’es tornat.</p> +<p>–Sí, sí, palo, palo –refermá ’l general, tot amoixantse ’l mostatxo. +Si jo fos poder ja ho veuriam.</p> +<p>–Bé; pero ahont ha sigut aixó? –preguntaren los oyents.</p> +<p>–En aquesta mateixa provincia.</p> +<p>–Valgam Deu, que may poguém tenir tranquilitat! –exclamá la +senyora.</p> +<p>–Y es cosa de consideració? –interposá l’Albert.</p> +<p>–Ca! –exclamá ’l general– Si á mí ’m deixessen fer, ho acabava ab +quatre balas.</p> +<p>–Peró, pe ’l prompte, ja tením en dansa al senyor gobernador, ja no +pot dormir aquí –afegí, ab condolida veu, D. Ramon, cada volta més plé +d’enuig.</p> +<p>–Cóm! –saltá Da. Isabel– ¿en aquestas horas se’n anirá?</p> +<p>–No té més remey –replicá ’l general, ab tó sentenciòs– y ’l teu +marit també.</p> +<p>Da. Isabel no pogué ocultar una desagradable sorpresa.</p> +<p>–Dona –feu lo primer ab tó paternal– es just que l’acompanyi.</p> +<p>–Peró qu’ esperin á demá.</p> +<p>–Nó; aquestas cosas no admeten dilacions.</p> +<p>–Llavors la cosa es séria?</p> +<p>–No es séria, peró podria posarshi.</p> +<p>–Qu’ esperin, donchs, á que s’hi posi, ó al menos á marxar ab claror +de dia. Varem arribar ahir y en Dominguez avuy meteix; no han dormit, +han d’estar capolats. De nits, los camins son perillosos sempre. ¡Quant +més si hi ha alguna sublevació!</p> +<p>Da. Isabel parlava cada volta ab més foch. Son pare no ho deixá de +coneixer y, ab lo desitj de calmarla, afegí que D. Pau s’hi empenyava +per un deber de companyerisme, y fins per un rampell de patriotisme +altament laudable; que ’l camí no oferia cap mena de perill perque ’ls +sublevats eran pe’l cantó de Cimdecorbs; que ja, desitjós d’estalviar á +sa filla aquell disgust, s’havia ofert ell en persona á anar ab lo +gobernador…</p> +<p>–Ah! nó –saltá Da. Isabel, tota resolta– ni ell, ni tu, papá. ¿Per +qué no l’acompanya l’alcalde?</p> +<p>–Peró sigas rahonable, filla. ¿Quinas sortidas teniu las donas? En +moments aixís, las autoritats no poden abandonar las poblacions.</p> +<p>–Peró –saltá D. Ramon– si lo mellor fora que m’ hi deixessen anar á +mí, com ja proposava. Ja saben que m’ hi ofereixo de bon grat.</p> +<p>–Cap de vostés –interposá l’Albert.– Ja l’acompanyaré jo.</p> +<p>La joya esclatá en lo semblant del vell Merly. A la fi, son fill no +negava la sanch, comensava á sentir entussiasmes polítichs, á compendre +la seva missió á Vilaniu. “Per aqui, per aqui s’arriba á diputat, á +ministre.” Ja ’l tenia encarrilat.</p> +<p>Heus’aqui lo que l’Albert llegí tot desseguit en los ulls de son +pare, y heus’aqui ja ‘l jove penedit d’haverse ofert. Qu’ interpretessen +aixís son acte de generositat lo mortificava com si tractessen de +rebaixarlo. Peró no era l’Albert tan fluix de carácter que sabés retirar +la paráula llansada á volar. Per aixó insistí, manifestant tan ferm +propósit, que s’aixecá y eixí corrents cap á casa seva á mudarse d’una +esgarrapada.</p> +<p>Mentrestant, consumia á Da. Isabel un tal neguit que, en sentint á +son espós despedirse del alcalde, corregué á trobarlo.</p> +<p>Marit y muller entraren en llur dormitori inmediat al dels nens. D. +Pau portava una esperma á la má, qu’ illuminava escassament l’espayosa +pessa. Grans armaris de noguera, cadiras de brassos entapissadas y un +gran trémol s’encauhavan en l’ombra, arrenglerats per las parets, ab +l’imponent magestat dels colossos assiris. Las pinturas del alt sostre +desapareixian sota un vel gris, y ’l llit de matrimoni, ab sos llarchs +cortinatges, s’ovirava entre la fosquedat de l’alcova com un túmbol.</p> +<p>Da. Isabel deixá que son marit posés lo llum demunt del tocador y, en +veyentli obrir un calaix, més ab to de prech que de recriminació, +preguntá:</p> +<p>–Ahont vas, Galcerán?</p> +<p>–No t’ ho ha dit lo papá? A acompanyar á en Dominguez.</p> +<p>Da. Isabel relliscá en un diván y, sofocant sa agitació, lo cap +reposant en lo palmell de la ma dreta, cercava ’l mot més dols pera +arribar al cor de son marit, mentres aquest obria y tancava calaixos, +movent d’una banda á l’altra sa corpulent persona, fent preparatius de +viatge ab la major indiferencia. Després d’una breu páusa, Da. Isabel +continuá:</p> +<p>–Galcerán, fill, es de nits, me farás estar ab angúnia.</p> +<p>D. Pau girá lleument lo cap ab estranyesa y respongué fredament:</p> +<p>–Tonta serás! Ja tenim lluna, coneixes el camí y sabs que no hi há +perill.</p> +<p>–Peró ¿qué os costaria esperar tres ó quatre horas? De dia, en +Dominguez se’n podria anar sol.</p> +<p>–Vaja, vés si ‘m trobas la cartera. No t’ hi fiquis en aquestas +cosas, no t’ hi fiquis, que las donas no hi enteneu res –feu D. Pau, ja +sens girar lo cap y donant á la veu un to un xich pedagógich.</p> +<p>Da. Isabel s’aixecá, doná duas ó tres passas en fals y, per fi, +allargant los brassos, se llansá al coll de son marit, omplintlo de +sorpresa.</p> +<p>–¿Qué fas? ¿qué tens?</p> +<p>–No t’ enfadis, no t’ enfadis y t’ ho diré.</p> +<p>D. Pau, encare tot estranyat, l’apartá suaument y, agafantla per las +mans, respongué:</p> +<p>–No m’ enfadaré, digas, qué significa aixó?… Peró no ‘m fassis perdre +temps qu’ aném depressa.</p> +<p>–Donchs bé, no busquis res, no arreglis res; ja está convingut qui +acompanyará al gobernador.</p> +<p>–Sí, jo –feu resoltament, lo marit, encare somrisent.</p> +<p>Da. Isabel rodá ’l cap pera endolsir més la negació.</p> +<p>–Donchs quí?</p> +<p>–L’ Albert.</p> +<p>–L’ Albertet! –repetí sorprés D. Pau, desfentse ja de sa muller.– +Aném, dona, no sigas criatura. Lo gobernador no vol, en aquets moments, +un company, sinó un confident, un consultor; no ‘m necessita pe’l camí +sinó á ciutat. ¿Te creus que jo volia acompanyarlo pera ferli costat com +si tingués por? Ja té la guardia-civil á sas ordres. Si ell pogués +presumir tal cosa, ja no m’ hauria proposat acompanyarlo per no posarme +en ridícol als seus ulls. No sigas criatura; hi aniré jo y ningú +més.</p> +<p>Y dit aixó, doná una gran estrebada á la campaneta que ’s sentí +dringar nerviosa y trista, allá, en las fosquedats d’un llarch +corredor.</p> +<p>–La cartera de viatge y la maleta –digué ab veu imperiosa á la criada +qu’ acudí, mentres ell seguia ja altra volta arrancant dels calaixos +l’equipatge.</p> +<p>Da. Isabel sofocá ’l disgust mossegantse ’l llavi, y ab la vista +enterbolida per una llágrima indiscreta, ajudá á son marit á preparar +l’equipatge. Coneixia ja massa á en Galcerán pera contradirlo +obertament.</p> +<p>Consentit, com fill únich, per una mare que no veya ab altres ulls, +la voluntat de D. Pau cresqué á compás de son físich agegantat y nervut, +trobant, quan home, encare pera mellor tremparla y enfortirla, un +element tan propici com era l’autoritat quasi feudal que se li +regoneixia en la vila, la de que sapigué revestirse dins del partit, una +bossa que jamay deya que nó pera satisfer sos capritxos, y tot un +batalló de mossos, majordoms y aparcers qu’ escoltavan, quadrats, sas +ordres. Com si aixó no bastés, ho havia mamat ademés en l’exemple de son +pare de qui ‘s contavan rasgos de tossudería inaudita. La meteixa +fermesa de voluntat, portada ja á l’exageració, havia arribat á ferlo +fins aspre y potser dur de cor per’ aquells ab qui ‘s creya rellevat de +cumpliments. Poch amich d’entendriments y llágrimas, rara vegada prechs +y planys logravan ablanirlo. Fet un determini, ’l duya á cap sense temor +á llamps ni pedregadas, y no contant ab major forsa, oposarshi era +buscar una derrota tant més desagradable, en quant D. Pau solia afegirli +derrera, aquella rialla plena de punxas de que disposan los sanchfrets. +Per aixó Da. Isabel, qu’ al sentir cridar á la cambrera experimentá ja +una sacudida, preludi d’un xoch més dur, s’apresurá á ajupirse á la +voluntat de son senyor una vegada més. Y, com humil esclava, li arreglá +la maleta, mentres ell se posava ‘l vestit de camí. Ni un, ni altre, +badaren boca durant aquesta ocupació. Capficat ell pe’l telégrama, ja ni +s’adonava de sa muller. Aquesta, bon xich vexada per la contradicció y +sequedat de son marit, fonia en aquella claror trista sos esguarts +entelats pe’l plor. No era la primera volta qu’ anyorava s’alegra +jovenesa al costat d’aquell home distret d’ella y sempre sórt á la dolsa +veu del sentiment. Mes, apassionada per ell, no ’l podia desvoler. Quan +bé ’l considerava, ’l veya bo, ’l veya digne y la pobre ’s reprimia.</p> +<p>Arreglat tot, D. Pau entrá á besar als nens y, seguit de Da. Isabel, +baixá á ajuntarse ab son company que ja l’esperava. L’ Albert hi era +també, vestit de viatge, ab sa cartera al coll.</p> +<p>–Es inútil, –digué D. Pau– Pera tú ha sigut avuy un dia de caygudas. +Estás de mala lluna, noy.</p> +<p>D. Ramon aplaudí ab una rialleta forsada.</p> +<p>–Com vostés vulgan –respongué l’Albert, mitj mossegantse ’l +llavi.</p> +<p>Un renill dels cavalls que potejavan ja impacients en lo portal, +ressoná per l’ampla escala. Se despediren tots ab estretas de ma, +abrassadas, promesas y oferiments, y, acomodats en lo tilbury ’ls dos +viatgers, á un créch de fuhet rodá ’l carruatge com un tró que ’s perdé +arreu en la imponent quietut dels espays.</p> +<p>D. Ramon y son fill emprengueren lo camí de casa, alacayguts abdós +per bén distints motius. Da. Isabel se ficá al llit, malehint tota +plorosa la política y donant tota la rahó á l’Albert.</p> +<h3 id="xi">XI</h3> +<p>Las festas havian acabat. Vilaniu recobrava per moments son aspecte +normal de poble quiet, enfeynat, que, de bon matí, escampa gran +contingent de pagesos per camps y vinyas, engavía un altre contingent de +teixidors y filadors, y, per tot tránzit, se queda ab la gent de +carrera, ‘ls pochs empleats y rentistas, las senyoras d’aquestos, las +criaturas y ’l servey. Diligencias y carrets s’havian emportat ja á la +majoría de forasters. De tot aquell renou d’ahir sols quedavan per +mostra unas quantas capellas de barri ja mitj desguarnidas, y uns quants +manats de mata pansida, arrencats de las enramadas, que ’ls xicots +havian escampat pe ’ls carrers, després d’arrossegarlos per la pols. +Fusters, calderers, boters, manyans, picavan altra volta, emperesits +peró per la festa, decayguts y ullerosos per la falta de dormir, y en +los barris extrems brunzia sordament la maquinaria de vapor de las +fábricas. Los vilaniuhenchs més peresosos havian encare eixit al camp á +celebrar lo gos, que’n diuhen ells, quedant aixís la vila més solitaria +que de costum. L’ aspecte general de las cosas, la claror, fins los +sons, tenian no sé qué d’ensopits, d’endormiscats.</p> +<p>Aixó no obstant, sota aquella capa d’esllanguiment y repós hi havia +qui bullia de sanchs, qui anava y venia sens reposar, ple de febrosa +agitació. Eran los polítichs. La sobtada marxa del gobernador havia +remogut la curiositat pública, y encare que ’ls diaris no podian arribar +á Vilaniu fins al mitj dia, ’s desitjava saber qué passava.</p> +<p>La revolució de setembre estava en plena gestació. L’ any avans, +s’havia ja aixecat en Prim ab dos regiments de cavallería. A Avila, al +camp de Tarragona hi havia hagut també sublevacions, y la del 22 de +juny, en lo quartel de San Gil, á Madrid, havia sigut formidable. Los +cástichs imposats no logravan enrobustir als goberns, que queyan ó +s’aixecavan sens causa ni rahó d’Estat. Lo partit progressista, llavors, +més que fort, temible, acordant lo retraiment, llansava ‘l guant ja no +sols als moderats sinó á la Reyna meteixa. Y l’instabilitat de las Córts +hont se discutia avuy ab fúria pera esser disoltas demá, la de l’alta +magistratura que ’s veya delmada á cada instant, las conspiracions +militars qu’ abortavan aquí y allá llansant á l’emigració als generals +més impetuosos, sembravan l’alarma en tots los esperits, fent pressentir +y fins desitjar l’adveniment d’una situació nova, més clara y sólida. +Sobre l’Espanya entera pesava l’espectació crudel que domina en la casa +d’un malalt sense esperansas; un toch de trompeta feya parar orella á +tothom, l’escopetada d’un cassador llansava escala avall á tot un poble. +Lo malalt havia de morir; estava en la conciencia de tothom. Per aixó, +la quasi escapada del gobernador civil havia de produhir á Vilaniu una +sensació fondíssima. Uns per altres, tots los polítichs esperavan saber +novetats, y al cassino anavan á trobarse de bon matí, portats del meteix +afany.</p> +<p>Lo primer que hi acudí fou en Rodón, capithost á Vilaniu del partit +progressista. L’ estranyesa del fet no li havia deixat aclucar l’ull, +esperant que, d’un moment á l’altre, trucarian á sa porta ó sentiria las +campanas celebrant l’aconteixement. Peró rés; la nit passá tranquila, y, +ullerós de son, anava á compareixer al cassino, tan ignorant de las +cosas com los demés.</p> +<p>Aixó n’ obstant, eixí de casa ben empapat del paper que son deber +l’imposava; ell no podia ignorar res, peró tampoch res devia revelar. +Seria l’Esfinge per tothom consultada y, com ella, ’s mostraria +misteriós, segur y temible.</p> +<p>Per altra banda, las conjecturas, las suposicions qu’ ell mateix +s’havia fet, tot regirantse pe ’l llit, cobravan are, á sos ulls, tot lo +cos y consistencia d’una veritat irrefutable; de manera que, si de fet +fingia, ben prompte no ho creuria aixís. Callaría per conveniencia, peró +no sens esfors, perque sos cálculs no podian fallir.</p> +<p>En sa imaginació, havia aixecat á la meytat dels espanyols, armas á +la má, escampats en partidas per las montanyas, encastellats en las +barricadas per las ciutats, mitj exércit aliantse ab los sublevats, +aturdida l’altra meytat per aquella explosió entussiasta del poble, y ja +‘ls soldats leri-leri, á punt de desbandarse pera reunirse ab sos +companys. Tal era ’l quadro qu’ hauria descrit ab envejable aplom, si +per altra banda no hagués cregut necessari revestirse de aquell misteri +que dona autoritat als conspiradors. La cara de satisfacció havia de +espantar als contraris y animar als amichs; peró en lo demés de son +posat, uns y altres sols havian de véurehi al depositari de grans +secrets, al polítich hábil, al home temut que pesa y estudia sas +paraulas y qu’ encadena ó empeny als demés ab lo talisman del secret que +guarda. Tan possehit estava de son paper que, sense ’l menor esfors, lo +desempenyá fins ab la seva dona quan al eixir ell de casa, allargantli +la má, la cara radiant d’alegria, va prevenirla pera que no passés ánsia +si tornava tart á dinar. Lo triomf era próxim. Estaria tot aquell dematí +ocupadíssim, potser hauria de reunir lo comité y dictar un sens fi de +disposicions pera que l’éxit de la revolució no ’ls trobés +desprevinguts.</p> +<p>Aixís arribá al cassino y, colocat al peu d’una taula de marbre, tot +fent ballar la cadena ó caragolantse ’l mostatxo, comensá ben prompte á +desempenyar son important paper; una mirada irónica, provocativa, als +del partit contrari; una rialleta d’inteligencia, plena de promesas +falagueras, als de sa comunió.</p> +<p>–Y donchs qué hi ha de nou? –li preguntá á mitja veu lo pubill +Tárrega.</p> +<p>–Tot va divinament. A veure si á mitj dia sabreu grans cosas. –Y +derrera d’aixó, una bona estreta de má, com volent dir: “deploro no +poder ser més esplícit ab tu.”</p> +<p>Lo pubill Tárrega abaixava ’ls ulls ab assentiment, y prenia part en +la conversa general del rotllo, hont, com si estessin tots conjurats +pera expressarse ab igual misteri, no feyan més que etjegar bolas á +mitjas paraulas y soltar pronóstichs com fets consumats.</p> +<p>–Es á dir qu’ á Barcelona hi ha gresca?</p> +<p>–Y tal si n’ hi ha!</p> +<p>–Oh! potser á la hora present…</p> +<p>–Clach, clach, clach, clach! –feya un altre, més enterat encare.– A +la hora present? Tot está dit y benehit, home.</p> +<p>Y bastava aixó pera que tot lo concurs, en Rodón inclusiu, donguessen +per cert qu’ á Barcelona tot estava dit y benehit. Un moderat disfressat +eixia del grupo y anava á escampar l’alarma entre las filas dels seus: +“á Barcelona hi ha gresca llarga y tot está dit y benehit.” L’ oyent +interpretava la frase en lo sentit contrari á la revolució. Las tropas +lleals eran las que ho havian dit y benehit tot. Replicava ‘l missatjer +que havia begut en bonas fonts, y l’altre quedava mortificat pe ’l +dubte, espahordit com son company. Sí, espahordit, perque ’l moderat que +no veya en la revolució l’espectre del socialisme desenfrenat, +pressentia al menos l’adveniment al poder d’una nova casta d’ambiciosos, +plena de rencor y odis. Eran las fortunas naixents, pastadas ab suhors +encare calentas, qu’ anavan á encararse ab los noms antichs, ab las +autoritats de sempre, ab los rebrots ja corsechs del enderrocat +feudalisme. S’ amenassava á l’Iglesia qu’ era un fré, se minava’l +respecte del pagés qu’era una forsa, se parlava de drets individuals y +d’igualtat per’ acabar ab l’autoritat y preponderancia vinculadas. Una +nova ona d’aquell mar qu’ agitá ’l 89, galopava encrespada cap á terra á +esborrar l’emprenta de l’anterior.</p> +<p>–Qué hi ha de nou? –preguntá en Riudabets al hereu Rodon?</p> +<p>–Ja ho sabrá aquest mitj dia.</p> +<p>–Acabo de veure al Albert molt capficat –afegí en Tomaset, á cau +d’orella. En Rodón, no perdent son to de misteri, respongué:</p> +<p>–Es clar; lo carro va pe ’l pedregal –y, d’un pinyach, los anells que +penjavan de sa cadena rodaren més d’un minut.</p> +<p>Llavors, al revés, D. Tomaset fou quí estrenyé ab ademán de mútua +inteligencia la má de’n Rodón. Lo carro va pe ‘l pedregal, volia dir, +pera aquell conco, tot un’ altre cosa. Ell no havia gayre be dormit, +preocupat pe ‘ls descobriments qu’ havia fet lo dia avans, del amor de +Da. Isabel y l’Albert, escandalitzat de la despreocupació d’aquella dama +que no reparava en quedarse ab lo seu amant fins altra hora de la nit. +Inflamat tot son afany de conquistas, ab tal exemple, somniá en +desbancar al noy Merly, sitiant á Da. Isabel, colmantla de galanterías y +obsequis. Y quan eixí de casa y aná en busca del hereu Rodón, al +preguntarli “qué hi ha de nou” no ’s referia certament á la política, +que tan li feya; cercava novas presuncions de cóm havia mirat aquella +entrevista D. Pau. Ningú podria dárlashi tan bé, segurament, com lo +rival del marit, á quí devia interessar sobre tot averiguarlas. Eixint +de casa, havia vist á l’Albert que, distret y capficat, passá de llarch +sense saludarlo, y ja sobre aixó feya l’home uns capdells difícils de +desembolicar. Aixó y las respostas de’n Rodón l’animaren no poch á +empendrer la conquista.</p> +<p>S’ apartá, donchs, del grupo de polítichs, doná un parell de toms pe +’l saló, que ’ls mossos estavan desguarnint; consultá ab dissimulo ’ls +miralls y, tot pentinantse las arnadas patillas, baixá, fent +saltironets, las escalas del <em>Vilaniuense</em>. May tan felís.</p> +<p>De dret se’n aná á casa Galcerán. No eran més enllá de las deu. Da. +Isabel, encare sens pentinar y prou ocupada en fer endressar lo primer +pis, poch estava pera visitas. Lo general s’entretenia per l’hort ab sos +nets. No mancavan per aixó en l’antessala del despaig, lo vell Merly y +en Llebreta per si venian ordes de D. Pau.</p> +<p>En lo moment d’arribar D. Tomás al entresol y preguntar per la +senyora, baixava del primer pis la cambrera, carregada de capsas de +cartó y estotxos. La Queta no havia posat reparo en respondre que la +senyora era á dalt, peró la cambrera, barrant lo pas al senyor +Riudabets, lo detingué, observant que “no estava visible.”</p> +<p>–Ah, bah! una frase de ciutat qu’ aquí no s’usa! –exclamá, +impertinentment, D. Tomás.</p> +<p>–¿Qué diu, senyor? –feu, tota sorpresa, la cambrera, deixant en la +primera cadira aquell feix de capsas, disposada á encararse ab +l’insolent– Donchs son las ordres que jo tinch. Jo ja he complert. Are, +si vosté ho creu tan prudent, puji.</p> +<p>D. Tomás restá roig é indecís, la cambrera desafiantlo ab la mirada y +barrantli encare ’l pás.</p> +<p>–Potser podria veure al senyor general –interposá ab to conciliador +la Queta, que trobava també despótica aquella prohibició.</p> +<p>–Sí, veuré al general –digué, secament, don Tomás. Aixís dava una +llissó á la minyona.</p> +<p>–Es al hort. ¿Vol baixar? Baixi, baixi, si es servit, –torná la +Queta, cada cop més amable.</p> +<p>La cambrera feu pás y, prenent altra volta las capsas, s’interná per +l’entressol ab l’ayre insolent d’un criat de casa bona.</p> +<p>Un cop se perdé aquesta derrera una porta, D. Tomás agafá á la Queta +pe ’l bras, l’enmená al menjador y, asseyentse pera referse de la +tremolor d’ira que li feya ballar las camas, comensá á mitja veu, peró +ab accent melodramátich.</p> +<p>–Y donchs, Queta, qu’ es aixó? Quin daltabaix de costums! quina +criada més desinvolta! ¡Quina casa més transformada! Jesús, Jesús! si +don Joseph tornava y veya aixó!</p> +<p>La Queta arronsá prudentment las espatllas.</p> +<p>–Y bé, que m’ hi dihéu? –afegí ’l conco– Heu vist cosa com aquesta? +Negarse á rebre á la gent com cal! Qué dich jo! Impedir la visita un +malestrop, una criadota com aquesta, á un senyor de la meva prosapia? +Perque jo no’n vull culpar á donya Isabel; jo no puch creure que donya +Isabel, qu’es tota una senyora, donga ordres consemblants, y menos sense +fer escepcions pera personas com jo.</p> +<p>L’ ira de qu’ estava possehit escalfava á aquell pergamí fins á ferlo +suhar. D. Tomás feu una páusa pera aixugarse la rebeguda cara y +resseguirse ab gran esment lo front per no comprometre l’equilibri de +son bisogné. La Queta, plegada de brassos, estava á punt de plorar.</p> +<p>–Ay Queta! Queta! com vos compadeixo! Ja veig que no hi podréu +aguantar aquí!</p> +<p>Una llágrima amargant brollá un moment en los ulls de la senzilla +vella, peró aquesta cuytá á tráuresela ab lo pany de son devantal de +llana.</p> +<p>En aquest moment s’ohiren passas d’home.</p> +<p>–Bé, que no vol veure al senyor general? –s’esforsá en preguntar +l’antiga criada.</p> +<p>–Nó, nó; –respongué bén alt y ab ironía, D. Tomás– potser tampoch +está visible. Ja tornaré á un’ altra hora.</p> +<p>Ell creya que ’ls passos eran del general, d’aquell orgullós que no +li havia fet cas ahir á la tarde, y dava á sa resposta tot l’alcans +d’una llissó.</p> +<p>Al girar la cara, topá ab D. Ramon y en Llebreta.</p> +<p>–Vosté per aquí? –feu lo vell Merly– Y aixó, qué ’l porta?</p> +<p>Cap dels tres intentá tan sols descubrirse.</p> +<p>–Pse… passava per aquí, y he pensat déixam pujar á veure qué fa donya +Isabel. Com ahir va tindre aquell espant y á la nit no va esser al +cassino.</p> +<p>–Ah, sí; no vá esser pas res, no va esser pas res –respongué D. +Ramon, enfosquint la veu y fent ballar lo cap. Després, mudant de tó: –Y +bé, ja l’ha vista?</p> +<p>–Nó, senyor, diuhen que no está visible.</p> +<p>–Ah, naturalment, tan dematí… Deu estar ocupada, eh, Queta? Las +senyoras, ja se sab, ja se sab…</p> +<p>Se veya que D. Ramon estava amohinat per altras cosas. Sa mirada ‘s +perdia per las vigas. Si hagués sabut qu’ aquella veu era la de’n +Riudabets, á quí professava particular menyspreu, ja no hauria eixit de +son amagatall.</p> +<p>–Bé, bé, –prosseguí, empés ja per sa preocupació.– Y donchs, qué ’s +diu per la vila?</p> +<p>–Sobres?</p> +<p>–Home! de política.</p> +<p>–Ah, de política! No n’ he sentit dir res á ningú.</p> +<p>Los llavis de D. Ramon expressaren fástich. “Ximple” exclamá +interiorment. Arreu, posantse sobre sí y donantli un copet de despido á +l’espatlla:</p> +<p>–Bé, Tomaset, bé; vosté, desenfeynat com sempre, no deu tindre res á +fer, y en Llebreta y jo estém ocupats; ja’ns dispensará, eh?</p> +<p>–Ah, sí! –feu candorosament lo dandy. Y abocántseli á l’orella, ab +veu de enhorabona: –Aquets dias, ab lo gobernador y don Pau no deu saber +per hont girarse. ¿Ahont son are, per allí dins?</p> +<p>D. Ramon se quedá veyent visions. “¡Heu vist un beneyt del cabás com +aquest! Es á dir qu’ encare ni sab que son fora!”</p> +<p>–Sí, allá dins; ben endins. Vaja, Tomaset, estiga bo.</p> +<p>Y allargantli la ma, D. Ramon ab malicia, máquinalment los demés, +feren que D. Tomás eixís d’aquella casa si enfadat ab Da. Isabel, gens +queixós de quí aixis l’havia despedit.</p> +<p>–Ay lo pobret! –saltá D. Ramon quan lo vegé fora– En quin mon viu? No +ho heu sentit? Encare no sab que D. Pau y ’l gobernador son fora! Ay! jo +’m trenco de riure! Benaventurats los mansos, perque d’ells es lo regne +dels cels!</p> +<p>Y tots tres, inclús la Queta, poch ans tan plorosa, esclafiren á +riure. Després se descompartiren, retirantse á la cuyna aquesta, y á +l’antessala del despaig los altres dos. La cambrera y la sotacambrera +pujavan y baixavan, mentrestant, las robas y objectes que fa remoure una +instalació, comentant l’epissodi ocorregut ab la primera y mofantse +d’aquell carcamal fins á no deixarli os sencer. “Un ninot de cartó, un +juheu de misteri ab livita, sabs? Unas patillas arnadas com si ’l +haguessin desenterrat de la golfa. Ara vés ahont vé aquell vellot á +destorbar á la senyora?”</p> +<p>Per fí arribaren los diaris. Los concurrents al cassino ’ls +arrancaren de las mans del carter. Cada lector se vejé ben prompte al +mitj d’un rotllo d’oyents. Articles, gasetilla, anuncis, passaren per +alt. Hi hagué un instant, que no ’s sentí sinó cruixir lo paper; +l’ansietat suspenia la respiració.</p> +<p>–Qué, no porta re ’l teu?</p> +<p>–Es lo Brusi, no’n dirá res.</p> +<p>–Mira ’ls partes.</p> +<p>–Ca! A veure El Demócrata… Calla, sí; aquí, al mitj de la +gasetilla…</p> +<p>–Silenci! –feu la veu general.</p> +<p>Tots los pits se desfogaren ab un llarch esbufech. Los quatre rotllos +se convertiren en un sol munt. Alguns s’assentaren á las táulas, las +camas brandejants.</p> +<p>–Psit, psit!…</p> +<p>Lo lector d’El Demócrata, en veu tremolosa de precipitació +comensá:</p> +<p>“<em>A punto de entrar en máquina nuestro número, hemos recibido la +siguiente proclama que no podemos dejar de reproducir, porque, ya lo +saben nuestros lectores, en los tiempos que corremos, no está la +magdalena para tafetanes. Nuestros correligionarios comprenderán porque +no añadimos comentarios. En el sagrado de la intimidad bien podrán ellos +hacerlos.</em>”</p> +<p>Una rialla d’aprobació acullí aquestas paraulas. Si la’n sabia de +llarga l’autor! No’n porta poca de cúa aquesta indirecta! Varis ullets y +moviments de cap expressaren aixó telegráficament. En Rodón rebentava de +satisfacció.</p> +<p>–“<em>Gobierno de la provincia</em>,” tatarí, tatarí… Deixéum’ ho +llegir á tall de nunci –feu lo lector, disposat á posar en caricatura +l’alocució del gobern.</p> +<p>–Ben dit, ben dit; avant –feren varias veus, entre riallas.</p> +<p>(Lo lector cridant) –“<em>Cuatro mal aconsejados perturbadores de la +paz pública</em>… (La majoria esbotzá la rialla tapantse la boca)… +<em>aventureros de oficio que no reparan en poner á prueba la +magnanimidad proverbial de S. M. la Reyna (Q. D. G.)</em>…”</p> +<p>–Sí, ja ho veurém si’t guardará –saltá un acalorat.</p> +<p>–Prou, prou, silenci!…</p> +<p>“<em>han osado de nuevo seducir á algunos incautos y echarse al campo +con armas para sembrar la intranquilidad entre los pacíficos habitantes +de esta provincia, vejar la propiedad y paralizar los negocios, sin otro +fin, probablemente, que el de justificar inversion de fondos á sus harto +confiados paganos…</em>”</p> +<p>–Clach, clach, clach! Ja t’ ho darán, ja! –feu l’auditori, removentse +mitj content, mitj enutjat de l’insolencia que l’autoritat se +permitia.</p> +<p><em>–“Habitantes de la provincia: vivid tranquilos y confiados. El +gobierno vela por vuestra seguridad y la conservacion de vuestros +intereses. Cuatro compañias de Tetuan marchan en persecucion de los +facciosos. Estos, no fiando ya en el número, que mal puede suplir su +valor personal porque de traidores es el ser cobarde, corren á +guarecerse en las fragosidades de Cimdecorbs, donde, sin duda, los +vereis bien pronto dispersos y arrepentidos. En el resto de la Península +reina el órden más completo. Viva la Reina! Vuestro gobernador F. de S. +Dominguez.</em>”</p> +<p>Tatarí, tatariiii…</p> +<p>Una riota general doná fi á la lectura. Bona cosa dels presents, +estant ja embolicats en la conspiració que no esclatá fins al agost +següent, tenian la persuassió de que ‘l moviment s’havia anticipat, y no +podian creure las paraulas del gobernador. Per altra banda, ’l país +estava ja avesat á llegir alocucions hont se mermava sempre la veritat +dels fets, prometent per l’endemá una pau que ’s trigava setmanas á +conseguir. Los calificatius y suposicions denigrants que ’s permetia ’l +gobernador, eran per’ aquells conspiradors, expressió ingénua de la +rábia de qui ’s veu perdut. En fi, ¿y la paraula d’en Prim, las promesas +d’en Baldrich, d’en Contreras, d’en Targarona, etc., etc.? ¿No havian +passat per allí l’Escoda disfressat de capellá, y de traginer en +Lagunero, camí de Barcelona, á esperar l’ordre de sómhi? Los volian fer +combregar ab rodas de molí. Bé prou se veya en lo silenci obligat dels +diaris que’n passava una de grossa. Si no avuy, demá la sabrian.</p> +<p>Y reunit lo comité, aquella meteixa tarde, al hort de la Granja, qu’ +era bastant forá, acordá enviar á corre-cuyta un propi á Barcelona pera +saber bén bé qué passava.</p> +<h2 id="segona-part">Segona part</h2> +<h3 id="i-1">I</h3> +<p>Aquella volta ‘l gobernador no s’havia enganyat. La partida aixecada +s’esvahí com vol de fantasmas per l’afrau de Cimdecorbs, no al +aproximarshi las tropas, que ni temps tingueren d’arribarhi, sinó á +l’aparició del sometent qu’ aixecá ’l meteix país. Havia sigut com una +convulsioneta més del malalt; peró alguns ni aixó creyan, donantli, tot +lo més, lo carácter d’una estratagema de contrabandistas pera distreure +forsas de carrabiners y deixar algun pas franch als paquetayres.</p> +<p>Tan breument pacificada la provincia, D. Pau torná á Vilaniu fent +seguir á son amich Dominguez. Aquells pillets los hi havian desbaratat +lo plan. L’ expedició á la Mayola no podia faltar, y, aquest any, Sant +Pere s’esqueya en dissabte: dos dias seguits de festa pera las oficinas +del gobern. Abandonaren abdós la capital á entrada de fosch, sens dir +res á ningú, y arribaren á casa Galcerán de bella nit, quan no ’ls +esperavan.</p> +<p>Da. Isabel estava ja avesada á aquestas sorpresas de cassador, desde +petita. Son pare, per causa de sa carrera, entrava y eixia de casa com +han de ferho ‘ls militars, sabent qu’ anava al quartel, no poguent +assegurar jamay á quina hora tornaria. D. Pau, son marit, tenia la +movilitat d’un polítich en actiu servey, sempre un peu en l’estreb, tant +prompte á la capital de provincia, com á Madrid, com á Barcelona. Avuy +l’eclipsava de táula un banquet, demá ’l feya dinar á deshora una reunió +del partit, un altre dia, á la córt, havia de perdre la nit en lo +Congrés ó en algun Ministeri. Per altra banda convertia sa casa en una +petita fonda. Quan menos Da. Isabel s’ho esperava, compareixia l’home ab +algun ó alguns amichs á dinar y fins á dormir.</p> +<p>–Son compatricis, filla; que posin tres plats més á táula y arregléu +un llit pera fulano.</p> +<p>Aixó era tot l’any, y sempre ab pressas que feyan, sobretot, renegar +al servey. Més havia mortificat á Da. Isabel encare, un’ altra cosa. Era +la part qu’ á Madrid li feya pendre en la vida política, també á salts y +á turbonadas. Tal vegada estava la bona senyora á punt de retirarse al +llit, ó en agradosa tertulia, quan compareixia D. Pau y, á corre-cuyta, +la feya vestir d’etiqueta per’ anar al ball d’una embaixada ó al lunch +d’un ministre á qui ella ni de vista coneixia. Era una febre; sols per +aixó havia deixat ab gust la córt feya dos anys.</p> +<p>La repentina arribada d’aquells dos senyors ni sorprenia ni +mortificava, donchs, á Da. Isabel. Al revés, la feu esclafir en una +rialla de goig, y, cridant á la cambrera, doná ordre de tornar á parar +táula pera que ’ls forasters poguessin sopar, “que deuhen venir morts de +fam.”</p> +<p>–Espérat –afegí D. Pau– Fés avisar á la Queta pera que demá, á +primer’ hora, fassi provisions per dos dias, y al cotxero que’ns tinga +‘l break gran á punt per’ anar á la Mayola. Hi passarém aquestas duas +festas. Las minyonas y en Llebreta qu’ hi marxin primer ab la tartana. +Vestíu als nens bén aviat.</p> +<p>–Peró –feu Da. Isabel– hem d’anar á missa. ¿A quin’ hora vols +marxar?</p> +<p>–Ah, es veritat! En Llebreta, á las quatre ¿ho entens bé? +–endressantse á la cambrera– á las quatre, que vaji á avisar á mossen +Magí pera que comparega á dirnos missa de las vuyt per munt, á la +Mayola. Nosaltres hem de marxar á las cinch; ans de que la vila sápiga +qu’ hem arribat.</p> +<p>–Es molt dematí, Galcerán; los nens se morirán de són.</p> +<p>–Llavors, feu una cosa: tu vens més tart ab ells y mossen Magí –Y +arreu, trayent lo cap á la saleta, al costat de la qual tenia lloch +aquest diálech, preguntá cridant– ¿Y vosté, papá, de quina expedició vol +esser, de la primera, á las cinch, ó de la segona? Lo gobernador estava +llavors explicant al general lo plan de la festa campanyola.</p> +<p>–De la primera, á la fresqueta, á la fresqueta –respongué ’l +general.</p> +<p>Eran ja las onze, y ans no varen sopar y ’s ficaren al llit, bén bé +la una. En arribant D. Pau, ja no ’s dormia en aquella casa, deya cansat +lo servey. Efectivament, tres horas després, en Boy y tres criats més ja +anavan en doyna, y, á las cinch del matí, las fogosas eugas eixian ja +d’aquell casal, ruflant y removent lo cap com orgullosas de dur en lo +break als tres senyors.</p> +<p>Feya un dematí hermosíssim. La vila tot just gosava á remoures. +Algunas finestras comensavan á badar l’ull, una resplandor de rosa +llepava las barbacanas y torratxas, l’ayre matiner despertava als pochs +arbres de dins la vila. Contadas eran las personas que ’s veyan pe ’ls +carrers; mes, las pocas que corrian, tot fregantse ’ls ulls ab lo puny +se giravan á contemplar lo break pera pendre nota de qui l’ocupava y +pregonarho arreu. Aixís, á las set, ja tota la vila sabia aquella +espedició.</p> +<p>–Sí, sí, jo ho he vist; l’hereu Galcerán ab lo seu sogre y ’l senyor +Gobernador, los tres pendonistas. Devian anar á la Mayola perque han +tirat pe ’l portal de Dalt.</p> +<p>Realment lo break eixí per aquell cantó. Lo sol, mitj enclotat encare +en lo pich del Esparver, amarava de suau resplandor tota la vall de +Flors. Los tres viatjers contemplavan lo panorama sens dir res, ab +aquella fruició especial que causa la naturalesa de bon matí. Allá, á +l’esquerra, la terra anava baixant dret al mar en suau coster hont +morian las montanyas entre l’infinita espessedat d’arbres de riu que +s’allunyavan fins al horizó, arrebolat de llum lo fullatge més alt, +enfonzantse ’l de sota en aquella negror matisada que desespera als +pintors. Los boscos del serrat, arrupits á l’ombra, s’extenian per las +botarudas montanyas com inmensas pells d’ovella tenyidas d’oliva. Ni +socas, ni alsaria d’arbres, ni clapas de terra venian á destruhir +aquesta imatge.</p> +<p>–Veu, allí tinch un bosch ple de conills –feu en Galcerán– Si +estessim més aquí, hi aniriam á cassar.</p> +<p>Y sos oyents tenian d’esforsarse per’ imaginar pins y alzinas en +aquell borrím negrós que no semblava pujar tres pams de terra. Al baixar +la vista, la vessant prenia un aspecte de burell apedassat, com gambeto +de pobre. A la dreta, la plana s’aixamplava á son pler fins al peu de +las montanyas de ponent, llavors dauradas pel sol. L’ atmósfera +d’aquell’hora deixava veure netament llurs contorns y conreus, los +cimals de terrer primari esgarrapats pel llamp, los córrechs +esllavissats per devassalls d’aygua, las fondaladas perdentse sota munts +d’arbreda color de bronzo pompeyá, las vinyas escalant los puigs pera +alfombrarlos de pámpols, grans catifas de vellut vert estenentse als +peus dels poblets de la vall. Pedracremosa y Campllobí s’aclofavan +apomadets y mitj amagats á l’ombra del serrat del Comte. Més amunt de la +grau, que cinglava com corbatí groch las alturas de Bondalit, guaytavan +Castellardit y Cimeralta ab sas casetas xatas y rostidas pe ’l sol, y de +l’extensa faixa d’arbreda que s’arruava riera avall, ressortian, +blanquejant assí y allá, ’ls campanarets de Vallfonda y Regolf, y de +Benitarik, resquici dels alarbs.</p> +<p>De sobte, D. Pau, entregirantse, cridá, tot signant ab lo bastó:</p> +<p>–La Mayola! Mirin, allá baix, entre aquella negror d’arbres.</p> +<p>Sos companys, fent visera ab la má, enfonzaren inútilment la vista en +la plana.</p> +<p>–Allá, aquella clapa blanca, derrera d’aquell gran noguer. Segueixin +la punta del meu bastó. Atúrat, Boy.</p> +<p>Y tots tres se posaren de peu dret. D. Pau, qu’ estava orientat, no +presumia que de la punta de son bastó eixia, pe ’ls forasters, tota una +estrella de raigs divergents.</p> +<p>–Per allí, miri, –tornava– prengui aquesta masia groga per punt de +partida. No la segona caseta, ni la tercera; aquella taca blanca de més +avall.</p> +<p>Y no’n veyan pocas de casetas y tacas blancas entre las grans feixas +d’arbreda que s’aixecavan en totas direccions fins á formar en +perspectiva tota una espessedat de vert, plena de matisos. ¡Si aquí +lluhia una paret blanca qu’ enlluhernava, y allá verdejava una vinya, +més ensá atravessava un camí, al costat groguejava un gran camp de +rostoll ab son campament de cavallons de garbas que semblavan un ramat +de camells descansant en un sorral de la Meca; per tot arreu pedassos +clars y foscos; un inmens <em>tablero d’ajedrez</em> ab las pessas ja +barrejadas com á mitj joch! Tot aixó distreya, marejava, embadalia y +convidava á reposar la vista aquí y allá, sens esma ni direcció +fixa.</p> +<p>Per fí, apuntant, un y altre, l’ull en lo bastó qu’ aguantava D. Pau +com una ullera de llarga vista, afirmaren los forasters haver ovirat la +Mayola, aquella taca blanca, derrera una taca verda qu’ en Galcerán +batejava de noguera, tot de cor, no perque pogués desde allí +classificarla. Y ’l break torná á arrencar carretera á munt, deixant +darrera un nuvolet de pols, y desfilant sempre entre ’ls renglers +d’oliveras ó garrofers que s’abocavan al camí tots empolsats.</p> +<p>La Mayola no distava de la vila més d’una llegua, qu’ aquell tronch +se dragava descansadament en mitj’ hora.</p> +<p>–“Es una broca d’acer” –deya en Boy, tallant l’ayre ab lo fuhet, tot +esvanit. Y de sobte, tocant á son amo per l’esquena, l’advertí de que +s’hi acostavan.</p> +<p>Efectivament, al peu de la carretera comensava á ovirarse ja la +llarguísima tanca emblanquinada de la finca. Demunt d’ella, un rengle +d’oliveras treya sas apomadas copas de vert cendrós. Las eugas +l’assoliren en dos minuts y desfilaren bona estona devant d’ella, +llansant sobre la cals l’ombra, plegada en ángul, de tot aquell +equipatge al trot.</p> +<p>Al mitj de la tanca, duas pilastras, rematadas en grans copas de +ferro fos, sostenian lo reixat qu’ estava ja obert. Giraren las eugas y +engolfaren lo caminal qu’ enmenava á la casa en capritxosas giragonsas, +sempre sota una volta de plátans entrebancants que tenyían la claror +d’ocre verdós, y á la suau remor de l’arena qu’ al pas del carruatge, +rondinava com un ruixím. A una y altra banda, rosers de tot l’any, +trohanas y mirambells amagavan las terras de conreu; peró encare alguns +caps-brots de la vinya s’atrevian á guaytar per demunt d’aquells vorals, +com tremolosos de curiositat. Hi havia á dalt dels arbres una xarradissa +estrepitosa d’aucells.</p> +<p>Lo sogre de D. Pau se sentí emocionat; tot aixó tant delitós era de +la seva filla, de sos nets; los ulls se li humitejaren de goig.</p> +<p>–Ah! –feu– no sé com vos estéu á la vila? No es veritat, gobernador? +Aixó es magnífich. <em>O corte o cortijo</em>; lo que jo dich.</p> +<p>–Bonich, bonich! –exclamá l’interpelat sens eixir de sa +contemplació.</p> +<p>–Sí, ho es, sí! –digué en Galcerán, tot estufat.– Sempre ha sigut +l’hisenda preferida, la nostra residencia d’estiu. A l’Isabel li próba +molt y li convindria. Peró, veu, en aquestos temps qu’ á lo mellor +corren partidas, si jo la tinch de deixar…</p> +<p>–Ah, donchs, si m’ ho permeteu –interposá ‘l sogre– jo me n’ hi +vindré ab los menuts.</p> +<p>En Galcerán doná ’l consentiment ab una rialla d’amo agrahit.</p> +<p>Aquell camí tenia bén bé mitj kilómetre, las eugas seguian, trop, +trop, trop, trotanthi sordament entre la cantadissa d’aucells y aquell +soroll de ruixím. A la fí desembocaren en una plassa de forma de mitja +lluna, igualment enarenada. Un noguer secular ocultava mitj devanter de +la casa qu’ ocupava ’l diámetre del semicírcol. En baixant del cotxe, un +la veya tant gran com era, plantada com un castell entre la capella y la +cotxeria que ’s redossavan humilment al amparo d’aquella matronassa. La +torrada cals de son devanter li dava cert aspecte de maduresa que casava +bé ab sas proporcions. No tenia més que baixos, primer pis y golfa; +reixas á baix, balcons á dalt, finestras més amunt, y ’l fustám +d’aquestas oberturas estava pintat de vert, un vert ja begut pe ’l +temps. Demunt del balcó principal, un rellotje de sol feya reflexionar +ab aquesta inscripció llatina: <em>Cogita</em>.</p> +<p>–<em>Cogíta!</em> –exclamá ’l general, llegintla en castellá– Quina +humorada! Quí es la <em>cogíta?</em> l’agulla?</p> +<p>Sos companys se clavaren á riure.</p> +<p>–No es <em>cogíta</em>, nó –replicá D. Pau.– Es <em>cógita</em>, en +llatí. Y allavors explicá qu’ havia sigut un capritxo d’un Galcerán +frare, oncle seu ja difunt.</p> +<p>Interiorment, la casa era cómoda, peró ni luxosa ni elegant. Abaix, +salas, menjador y cuyna; los dormitoris á dalt.</p> +<p>Per lo demés, la capella era petita, una garita d’obra, ab sa porta +morada, un petit rosetó y, al cim del capil, la campana, penjant de dos +montants de ferro forjat. La cotxeria s’extenia á la esquerra, donant +terrat al primer pis y, obrint al devant una gran portalada d’arch +rebaixat y feixuchs guarda-cantons. Un passeig de rodonas acácias +voltava la mitja lluna, servint de parasols al llarch pedrís que +dibuixava l’arch del semicírcol. Lo pedrís tenia per respatller un +reixat de canya qu’ encoixinavan flayrosas enredaderas. Al mitj, lo +pedrís se partia en dos pera dar entrada al hort qu’ allí al peu extenía +fins á perdres de vista son rich mostruari d’indianas foscas.</p> +<p>Mentres los forasters miravan aixó, lo break s’entornava á la vila, +D. Pau dava ordres al masover, á en Llebreta y servey que ’ls havia +precedit.</p> +<p>–Volen descansar? –digué arreu.</p> +<p>–Y de qué?</p> +<p>–Llavors vinguin ab mí.</p> +<p>Y ’ls portá derrera ’l mas.</p> +<p>Un veritable bosch de garrofers amagava la part més rústega, peró més +pintoresca, de la finca. Allí hi havia la casa dels masovers, los cups, +corrals, estables y pallers, un munt de construccions, color de crocant, +de silueta escalonada, qu’ arbres de cent menas soplujavan ab amor. Un’ +eura de groixuda soca s’havia arrapat al devanter incrustanthi un +colossal ventall; dins la cort dels porchs un desmay hi abocava sa grisa +cabellera, una nusosa parra formava toldo al galliner destacant son vert +gemat sobre ‘l fondo negre d’una alzina. Y encare, per demunt de las +teuladas, treya son gegantí plomall una pollancra qu’ aixís semblava +d’or á la claror del sol, com de plata al banyarla la lluna. Lo torrent +dels Rossinyols borbollava sorollós allí á dos passos, y un formigueig +d’avirám y bestiar omplia de vida tot aquell recó.</p> +<p>Encare s’arribaren fins á un caminal qu’ era partió de la vinya y +l’horta. Ab ells s’havia incorporat llavors lo masover, un pagés ja de +mitja edat, petitó y rabassut, ab cara de conill y uns ulls petits hont +flamejava la vivor sota d’unas cellas rossas y llargas que semblavan las +alas d’un pollet. Duya calsa curta, calsó y un senzill mocador doblegat +al cap com dessuhador d’un turbant qu’ havia perdut. Abrigava son tórs, +la blanca camisa escollarada d’hont la carn naixia més morena y, entre +las vetas de l’espardenya, guaytavan sos peus de fanch. Las mans +encreuhadas al derrera, seguia als senyors, sens badar boca, mentres +parlavan d’altras cosas; mes, quan D. Pau se parava á fer notas ab son +bastó un arbre ufanós ó l’extensió d’un conreu, aixecava aquellas alas +de pollet al front y mirava las terras ab més ulls d’amo que ‘l meteix +propietari, pera refermar ó contradir sas paraulas. Molts cops, tot +parlant, arrancava algun escardot ó desfeya á cops de peu algun terrós +massa groixut. Ningú com ell coneixia la mesada pam á pam; ell sabia de +cor las quantitats de fruyts enmagatzemadas y, á un simple cop d’ull, +feya un cálcul just de la cullita pendent. D. Pau podia ésser un bon +agricultor pe’ls llibres, peró li mancava l’esperiencia per’ ésser un +bon pagés, deya l’Aleix.</p> +<p>–¿Quantas cargas de vi’n traurém enguany d’aquesta vinya, Aleix? Sis +centas?</p> +<p>–Ca, no senyor: més, més ne donará encare… ¿Sab que’n judico jo? Unas +siscentas vint y nou, si no arribém á las trenta.</p> +<p>Y ’l bon masover feya aletejar las cellas ab orgull de vencedor, +mentres D. Pau, ofegant una rialleta, alabava en alta veu lo cop d’ull +d’aquell majordóm.</p> +<p>Poch á poquet tornaren á atansarse al mas per la part de derrera. Al +peu d’aquesta fatxada hi havia un jardinet tancat per una barana de +fusta que s’aixecava demunt d’una paret de cinch pams d’alsária.</p> +<p>Al mitj del clos, un surtidor que no brollava; arrambats á la casa, +un espayós galliner de filat de ferro y la garita pe ’l gos. Lo jardí +estava descuydat fins á fer plorar. Quatre ocas rodavan soltas per allí, +sens més esplay que ’l banyarse en l’aygua llotosa del surtidor, mitj +desallotjada pe ’l bosch de nenúfars que dins la bassa creixia. Las ocas +y ’l gos reberen abordant als forasters.</p> +<p>L’ Aleix, ab una canya, allunyá las ocas que fugiren encare +esgargamellantse, traquetejant lo cos com una tartana per mal camí, y +cayent de costat á cada ensopegada que rebian llurs rems d’argila +cuyta.</p> +<p>–¡Rustán, Rustán! –cridá D. Pau al gos, qu’ al sentir sa veu pará de +glapir per’ aixecarse en duas potas, dant grans batzegadas á la cadena +que ’l fermava.</p> +<p>D. Pau lo desfermá y tingué de rebrer las alegras embestidas del +Rustán qu’ á grans bots volia lleparli la cara, posantlo á punt de +perdre l’equilibri. Era ‘l Rustán un terranova, alt com un moltó, peró +sapat de potas y ample de testa com lo rey del desert. Sempre esquérp ab +la gent pobre, mostrava especial afecció per sos amos y ’ls senyors que +’ls visitavan, com si ’s cregués de la meteixa nissaga. Per altra banda, +D. Pau n’ estava tan cofoy que, mentres era al mas, no permetia que ’l +fermessin. Ab aquella fera al costat, sa corpulent figura semblava +cobrar més ayres de senyor feudal.</p> +<p>–Y ’ls pavos-reals? –preguntá aquest.</p> +<p>–Míris, per allí al recó dels taronjers deuhen esser.</p> +<p>–No cal dir que sense petits, eh?</p> +<p>–May, may n’ hem pogut fer cria; tots los ous trencan.</p> +<p>–Com que sou tan tretzuts! Ya li he dit á la vostra dona cent vegadas +que no s’han de moure del galliner, y qu’ á dins no hi té d’haver ni un +pujador. Si nó, la pava s’hi enfila pera pondre y aixís esclafa tots los +ous. Ala! cridéu un baylet que ‘m tregui totas aqueixas barras del +galliner y que m’ hi tanqui ’ls pavos tot seguit. Després que ’m +rasclejin tots aquets caminals, que buydin lo surtidor y ’l rasquin. +Fora llotím. Y que ’m pentinin y apomin tots aquets quadros de flors. +Aixó sembla un cementiri!</p> +<p>La veu ab que eran dadas las ordres no admetia réplica; lo masover +eixí mitj botit. “Tan meteix lo senyor no’n perdona cap; bé podia +callars’ho devant del gobernador y del general. Y perqué? Per un cau de +jardí. Ves que l’hi dará ‘l jardí! ¿No li menava bé las terras, que las +hi tenia netas com lo palmell de la ma? Donchs aixó es lo qu’ +interessa.”</p> +<p>Eran ja quarts de set: los senyors entraren al mas á pendre alguna +cosa.</p> +<p>Envers deu horas arribá Da. Isabel ab los nens, mossen Magí, la +cambrera y la maynadera. En la plasseta hi hagué un esclat d’alegria. Lo +gobernador oferí la má á Da. Isabel, l’avi s’apoderá dels néts, D. Pau +rebé al capellá, y tot un aixám de servey y la familia dels masovers +contemplavan l’arribada ab la rialleta als llavis, á poca distancia. Ja +tots á terra, hi hagué un moment de confusió: “cóm vá? cóm vé?” +encaixadas, abrassadas, petóns, lo Rustán tremolant sa frondosa cúa, +ficantse entre ’l remolí de gent, saltant al pit de Da. Isabel, +espahordint als menuts; tots aixecant la veu fins á aquell diapassó á +que convidan l’ample espay, los piulets d’aucell, lo cant dels galls per +assí y per allá escampats.</p> +<p>Lo sol, que picava ja de valent, lográ bén aviat restablir la calma, +desbandant á la gent en petitas collas. Da. Isabel, seguida dels criats, +entrá á la casa á treures lo sombrero, y cinch minuts després, la +cridanera campana torná á acoplar á tothom dins de la capella.</p> +<p>–Se coneix que mossén Magí du gana –feu D. Pau, al eixir de missa, +tot acostant al capellá la cadira pera que prengués xacolata.</p> +<p>Y es clar que’n tenia ’l bon capellá. Eran quarts d’onze! Quan ell +era mosso d’aquella casa no havia pas esmorzat may á semblants horas! D. +Joseph l’havia fet apendre, li pagá la carrera, ’l feu almoyner de la +familia y en cambi de tot aixó li imposá sols l’obligació de dírloshi +missa al mas. Com negarshi? Peró com los hábits no li havian tret la +gana ni trastornat dins de casa las horas d’ápat, ell deya, ab un candor +que feya esclafir lo riure á aquells senyors, “qu’ en dias aixís, los +budells li roncavan.”</p> +<p>–Es massa senzill aquest bon home –havia dit varias vegadas Da. +Isabel qui, tenint un alta idea del sacerdoci, veya sempre ab greu á +aquell capellá de missa y olla inferior á ella meteixa y donant +contínuament pábul á la caricatura del clero.</p> +<p>–Y qué hi farás? –responia D. Pau, qu’ en aquestas materias sols +mostrava son cinisme dins de casa.– Tan bona es la seva missa com la del +Sant Pare. ¿Te sembla que jo encare ‘l veig com un mosso disfressat? qu’ +ab la teva sola educació l’humillas? Y no t’ apuris, dona. Ell meteix no +ho coneix y es felís.</p> +<p>D. Pau, no obstant, á la Mayola, feya la pantomima de tenirlo á dinar +y ‘l posava á cap de táula ab l’intenció política de predicar ab +l’exemple lo respecte al clero, tan amenassat ja llavors pe ’l partit +lliberal. Y á fé qu’ aquell bon reverent se n’ hauria passat bén bé de +bona gana, perque, en sa natural humilitat, veya encare, als Galceráns +com á sos senyors, y no sabia menjar ab ells sens violentarse.</p> +<p>Aquell dia, devant d’un general, devant d’un gobernador, son embarrás +hauria sigut tot un torment! Per aixó ’l bon home s’atreví á demanar +comiat á D. Pau, encesa de vergonya sa cara ja de sí vermella. En +Galcerán li negá de bon principi, peró á la fi li doná. Y en Llebreta, +en la tartana, acompanyá á la vila á mossén Magí qui, de goig, no hi +veya de cap ull. Da. Isabel respirá. Son marit, en cambi, agafant del +bras al gobernador, va dirli á l’orella:</p> +<p>–Ho sento. Nos perdém una diversió, á táula.</p> +<p>Y abdòs s’internaren en lo caminal de plátans per hont la tartana +havia desaparegut, conversant primer de las delicias d’un dia de +soletat, explicant lo diputat lo projecte que presentaria al Gobern pera +regar tota l’ubaga d’aquell país ab los sobrants de la riera Blanca.</p> +<p>–Véu? pendrém l’aygua més amunt d’aquell bosquet, de Salbatent la +baixarém á redós d’aquella serra de l’esquerra fins allá baix á +Benitarik. Se regarán més de dos mil jornals. L’ espropiació costará +poch; jo ‘ls hi dono més de dos kilómetres de pas. Procuraré que +d’altres m’ imitin y sols s’haurá de pagar als més mesquins.</p> +<p>–Molt bé, molt bé –feu lo gobernador tocantli l’espatlla.– Mentres +vulgan secundarlo… La gent d’aquí ’m sembla molt tossuda… Potser no +sabrán compendre ’l seu projecte…</p> +<p>–Oh, sí, lo que ’ls hi convé per la butxaca ja ho entenen.</p> +<p>Y la conversa relliscá arreu á parlar de la reforma del reglament +interior qu’ acabava d’aprobar lo Congrés, y del cambi parcial de +ministeri que s’havia efectuat dos dias avans. Un y altre defensavan al +gobern per compromís de partit, per esperit de conservació, peró veyan +lo carro pe’l pedregal. “Era trist considerar que, quan precisament +acabavan de constituhirse ab forts fonaments la Confederació germánica y +‘l Reyne d’Italia, y á Suecia s’inaugurava ’l sistema constitucional, y +l’Europa entera semblava reposar ab satisfacció de sas passadas lluytas, +l’Espanya, la nostra Espanya, presentés síntomas evidents de +descomposició.” Y abdós convenian en la necessitat de desplegar energia +posant fre á las concupiscencias del element militar, veu y bras de +totas aqueixas revoltas, fusellant generals y aixecant cara á cara del +exércit un’ altra forsa dependent del ministeri de la Gobernació, tal +com ho somniava en Gonzalez Bravo.</p> +<p>–Ay, si’ns sentís el papá –acabá per dir don Pau, ab la rialleta que +’l caracterisava.</p> +<p>Y al tombar lo cap, vegeren que venia ab son nét á la má y ’l +colossal gos derrera, respirant satisfacció, tot cridant enardit de +joya:</p> +<p>–Y donchs, en qué pensan aquestos senyors? que no volen dinar? A +táula! á táula! que tením gana! Digas, Pepito: á táula, papá, que ja es +hora.</p> +<p>La familia ‘s reuní en l’espayós menjador, amarat de llum per las +duas finestras que tenia obertas de bat á bat. Desde la cadira, veya la +meytat dels comensals penjar las ufanosas brancas del noguer que +llansavan á terra un inmens purgador d’ombra regalada, lo passeig +circular de las acacias enfosquint lo clos d’enredaderas y la blanca +taca de sorra hont reposava ’l sol ab enlluhernador esclat. Una corrent +d’ayre, boy imperceptible, movia lleument las fullas, entre mitj del +ensopiment qu’ anava apoderantse de tota la naturalesa. En la táula, no +obstant, regnava extraordinaria animació. Se parlá de l’Exposició +universal de Paris, visitada llavors per monarcas de tota la terra; de +la gran festa qu’ aquell meteix dia celebrava á Roma la cristiandat ab +motiu del divuyté centenari de Sant Pere y Sant Pau; y en mitj de sa +creixent expansió, ’l general abogá perque s’establís aqui tota la +familia durant l’estiu.</p> +<p>–Y ab més rahó encare –afegí– quan convé á l’Isabel y penséu fer +obras á Vilaniu. Las podréu veure cada dia, si vos convé, y no sufriréu +las molestias de la pols y la bruticia.</p> +<p>Se discutí aquest punt y ’s resolgué favorablement ab picaments de +mans de grans y petits.</p> +<p>Pres lo café, ’l gobernador y ’l general pujaren al primer pis á fer +la mitj-diada, y ’l matrimoni y sos fills se trasladaren al jardinet, +hont D. Pau repetí son desitj de tindre cria de pavos reals.</p> +<p>–Veuréu, –digué á la masovera, á qui havia cridat á capítol– no hi ha +res més senzill. Los ous de pavo real han d’esser covats trenta dias, +aixís com los de gallina sols vint. Pera conseguir, donchs, pollets de +pavo, cal que la lloca comensi á covar aquets ous deu dias avans, y +després n’ hi afegíu dels altres. Al trencar la closca ’ls de gallina, +la trencarán los primers. Aixó es tant més necessari, en quant los pavos +petits son tan badochs, que no saben plegarse ’l menjar sense l’exemple +dels altres pollets. Féuho aixis y veuréu quina llocada.</p> +<p>Doná algunas ordres més sobre l’arreglo d’aquell jardí, y deixant á +Da. Isabel qu’ ab un llibre á las mans vigilava als nens, molt +entretinguts terrejant, eixí en busca de l’escopeta y del gos.</p> +<p>D. Pau, en la Mayola, tenia una cassera tota particular. Esperava las +tres de la tarde. Cayguda la marinada, aquell sol canicular escaldava +las fullas dels plátans fins á colltórcerlas com orellas de perdiguer. +Llavors, l’aucellada baixava al caminal en busca de fresca, jugava ab +las inquietas clapas de sol qu’ atigravan l’ombra, perseguia á saltirons +las porugas sargantanas y, al més lleu trepitj, tot un núvol d’aucells +arrancava á volar desbandantse pe’ls ayres, sens esma ni concert. D. +Pau, que sabia aixó, atravessant la vinya poch á poquet, los hi sortia +de tras cantó amagat per las trohanas, enjegava al perdiguer de l’Aleix, +y disparava contra aquell núvol sa Lefaucheux de dos canons, un tret +quasi ensemps de l’altre. Tot’ una pluja d’aucellets queya á tombollons +sobre la terra, alguns arrossegantshi encare, com fullas que ’l vent +empeny. D. Pau eixia arreu de son amagatall, l’escopeta á la má, fendint +ab sa corpulent figura aquella claror verdosa del caminal, lo sol fentli +la rateta pe’l vestit y la barba. Y alli reya de la sorpresa, contava +embadalit l’estesa feta, y anava omplínt lo sarró ab las víctimas que ’l +gos li entregava, mentres los escapats cantavan victoria en so de mofa +desde ’ls branquillons més alts. Després, tornava á casa y extenia joyós +tot aquell enfilall d’aucellets sangnosos demunt del pedrís, devant dels +seus fills, que s’ho miravan aclucant los ulls d’esgarrifats.</p> +<p>Da. Isabel ni ho volia veure, trobava aquella diversió alevosa y +sanguinaria.</p> +<p>–Nó, no la cridi á l’Isabel –digué á son pare, qu’ al tro de las +escopetadas havia ja baixat– no li agrada veure’ls així. Peró quan los +té al plat, s’hi regala.</p> +<p>Fòra d’aixó, D. Pau no trobava en la Mayola altre atractiu que veure +travallar á sos pagesos; ni realment podia oferirne cap més, á quí no +sentís propensió á contemplar la naturalesa, una casa com aquella, +desprovehida del més petit element dedicat á la distracció. Poch +aficionats, los derrers Galceráns, á llibres, ni biblioteca hi tenian, +reduhintse tot lo contingent d’aquest pa de l’inteligencia á un exemplar +francés del Timón que D. Pau may havia acabat de llegir, á números vells +de setmanaris ilustrats, y á alguns tomos del folletí del Diari de +Barcelona que Da. Isabel havia col·locat en la táula rodona de la sala. +Da. Isabel, no obstant, hi havia passat bé ’l primer estiu, veyenthi +enfortir á sos fills, descansant de la vida de ciutat, y aplicant +s’atenció per primera volta á las innúmeras bellesas que la naturalesa +conté pera quí vol observarla.</p> +<p>Mes es lo cert qu’ aquells altres senyors, marcadament lo gobernador +y D. Pau, comensavan ja á aborrirs’hi á mitja tarde. La quietut de la +festa acabava de férloshi més monótona l’estada, l’intranquilitat +d’esperit en que llavors vivian los feya anyorar tota la pluja incessant +de novas de qu’ havian volgut fugir. Ja ’ls hi semblava que ’l mon havia +dat cent voltas sens contar ab ells, abandonats sota aquell noguer +secular, quan vegeren arribar altra volta la tartana y baixar d’ella al +vell Merly y á son fill.</p> +<p>May havia estat D. Ramón tan oportú. L’ abrassaren, l’estranyeren +contra ’l pit, lo feren seure entre ells y pendre una cervesa sota las +acacias, disposats á escoltarlo. “A las set del matí ’ls havia sabut ja +ab sorpresa aqui; peró tement esser molest y, estant un poch enfeynat, +no havia vingut fins are. En demés, venia molt amohinat, desitjós de que +l’escoltessin, de que li dessin un camí. Un disgust de familia. Una gran +ensopegada del Albert, á qui, gracias á Deu, se’n havian dut per allá ’l +general y donya Isabel. Aixís se podria treure del pap, tot seguit, la +pena!”</p> +<p>Y aqui feu una pausa per aixugarse la calva y la badana del barret y +tornar á cubrirse, encesa la rodona cara com una cíndria.</p> +<p>Los oyents lo coneixian prou pera no alarmarse gayre, peró –digui, +digui, don Ramon; aquí estém pera servirlo– feren tot seguit, desitjosos +de distraures.</p> +<p>Y D. Ramón parlá mitj’ hora, compungit de debó, pera explicar que son +fill havia errat lo primer consell que com advocat dava. Lo client, no +ben convensut, havia anat á trobar al advocat Pinyol, y tot lo jutjat en +massa havia fet riota de l’Albert. “Una cosa horrible. Lo primer client! +lo primer consell! Un descrédit, la carrera perduda!”</p> +<p>–Mes –obgectá ‘l gobernador– de qué ’s tractava, á veure? Lo mellor +dels advocats n’ erra de consells. Cal saber si la consulta era difícil +ó senzilla.</p> +<p>–Senzilla, senzilla, senyor gobernador! Veurá: don Pere Molés casá +duas fillas fa vint anys. Tenia vint mil duros de capital y dotá á +cad’una ab cinch mil lliuras, fentlas jurar en capítols que ‘s davan per +pagadas y satisfetas dels drets llegitimaris y que renunciavan per +sempre á reclamar un céntim més. Don Pere Molés, temps á venir, guanyá +ab sa farinera fins á cent mil duros de que l’hereu, son fill, s’ha +incorporat á la mort de don Pere. Ara bé: un gendre del difunt, en Solá +–á quí vosté ja coneix, don Pau– suposa que la seva dona té dret á +demanar al hereu suplement de llegítima, ho consulta al meu fill y +aquest li diu que sí. Peró en Pinyol y demés diuhen que nó, ab molta +rahó, al meu entendre, perque ¿y donchs lo jurament y la renuncia que no +han de servir pera res? Ahont aniriam á parar! Aixís se trenca un +sagrament, lo pactat en una escriptura?… En Solá s’ha convensut, y va +dihent pe ’l mon que l’Albert no sab de qué se las heu, ó bé que ’l +volia fer pledejar pera omplirse la butxaca, que será un enredayre de +marca, que sé jo? Cosas que, un dia ó altre, las hi faré menjar; perque +lo qu’ es maldat, l’Albert, já ’ls hi abono jo que no’n té.</p> +<p>–Y qué ha de tenir, home! –feu lo gobernador tot sonrisent– Si +l’Albert es qui té rahó en aquest cas, y no’n tenen los altres.</p> +<p>–Qué diu? –exclamá D. Ramon, plé de sorpresa y reproduhint sas +objeccions, desitjós de véurelas desfetas tot seguit– Peró y ’l +jurament? Y la renuncia?</p> +<p>–Lo jurament l’Iglesia l’absol; la renuncia queda destruhida per la +lesió enormíssima. Aquí hi ha lesió enormíssima, don Ramón.</p> +<p>Aquest, sense esser advocat, capí desseguida la solució que sentia, +per aquella forsa que té ’l dret fonamentat en los ferms principis de la +rahó natural. Y soltant un gran suspir, ab la copa á la má hont +tremolava l’ámbar fosch de la cervesa, comensá á desferse en +exclamacions contra ’l geni reservat de son fill. “¿Per qué no m’ ho +explicava ell aixís? Per qué s’ho ha de guardar tot al pap? ¿Que ‘s creu +que no l’hauria entés? Ja ho veyan si ho havia penetrat arreu! L’ Albert +no l’estimava, lo prenia per un tonto! May, may li comunicava res!”</p> +<p>Sos oyents l’aconsolaren, exposantli ’l gran concepte que tenian de +son fill á qui culpava injustament. Callava, no per menyspreu á son +pare, sinó als curials que, per enveja, tractavan d’enfonzarlo de primer +cop y volta. Ell se sentia superior y no volia rebaixarse á discutir ni +á esplicar lo que tan clar era.</p> +<p>Llavors, D. Ramon, humits los ulls de satisfacció, begué d’una +glopada la cervesa, y las emprengué ab un’ altra carretilla +d’exclamacions contra ’ls detractors del Albert. Miserables! +ignorants!</p> +<p>Y ja sentí frisansa de tornar á la vila pera encararse ab en Solá y +desafiarlo á qu’ anés á consultar lo seu negoci á Barcelona. “Ala! doble +contra senzill; anéu á trobar al advocat de més anomenada! Ja veyéu que +vos convé. Es lo parer d’un gobernador!”</p> +<p>Peró la conversa girá, llavors, sobre la sublevació passada, y D. +Ramon pogué esplanar ja totas las novas qu’ havia comunicat en son temps +á D. Pau de las anadas y vingudas, preparatius y resolucions dels +partits lliberals de Vilaniu.</p> +<p>En aquell moment aparegueren, pe’l cantó de la capella, Da. Isabel, +lo general y l’Albert. Derrera d’ells, la maynadera ab los nens. Venian +tots ells animats, lo general talarejant una barcarola, ab una +mocadorada á la má com l’Albert. Da. Isabel, ab la fandilla arremangada +ab gracia sobre la falda y apuntada al cinturó, son mocadoret blanch al +coll, posat de gayrell com si li hagués caygut del cap, lo cabell +lleugerament esbullat frisant al buf de l’ayre.</p> +<p>–Mirin, mirin qué portém.</p> +<p>Y Da. Isabel abocà damunt del pedrís una gran faldada de viroladas +flors que comensá á apomar en ram. Lo general portava tot un munt +d’avellanas en floch, y l’Albert una mocadorada d’arbrecochs y cervas. +Venian de qui sab ahont, de recorrer las voras del torrent, ahont havian +baixat, relliscant pe’ls códols, mullantse las puntas del calsat. Totas +aquellas flors qu’ omplian lo pedrís de fragancia, eran boscanas, +cullidas entre relliscadas y topetóns que ’ls feyan morir de riure. +Havian sorprés una llebra que corria com un llamp, y un niu de +rossinyolets entre una mata de jonchs, que no havian volgut tocar; +l’Albert s’havia enfilat pe’ls arbres, y’l general sostingut batussas ab +las brancas dels avellaners que, un cop assolidas pera péndre’lshi ’l +fruyt, se li escapavan dels dits com arch d’una ballesta mal +enjegada.</p> +<p>–Y vostés per aquí, fets uns vells!</p> +<p>Lo sol comensava á caure entre una boyrina de blanca llum qu’ +esblaymava la blavor del cel, pe’l cantó de llevant intensíssima: la +serralada ponentina se tenyia d’un color aviolat, y la vegetació de la +plana perdia tot l’esplendor de son brill com si de sobte haguessen +corregut un vidre fumat devant de ‘l espectador. Y al girar lo cap á +llevant hont lo sol abrusava de dalt á baix la montanya ab una pluja +d’or, eixa ilusió ’s completava. Eran las set; hi havia encare bén bé +un’ hora de crepúscol; mes D. Ramon parlá d’entornarsen xano, xano.</p> +<p>–Cóm! A peu? De cap de las maneras, Llebreta: enganxéu la tartana +–cridá D. Pau.</p> +<p>Peró arreu se parlá de que l’endemá era festa també, y tots demanaren +que ’s quedés l’Albert, qui ’s resistí llarga estona inventant excusas +de mal pagador. Son pare, tot tou del afecte que li mostravan aquells +senyors, y desitjós per altra banda d’esborrar ab un acte de +complacencia l’injusticia que poch ans feya á l’Albert, lo persuadí á +aceptar l’obsequi, y ’l bon home arribá tot sol á casa respirant +satisfacció pe ’ls quatre costats.</p> +<p>–Tinch encárrech –digué á Da. Francisca– de portarthi demá ab las +senyoras Montellá, si volen venirhi. Son uns grans senyors, uns grans +senyors!… Ah! sabs qué diu lo gobernador? Que qui té rahó en alló d’en +Solá es lo noy. Ja veurás aquest vespre com me l’emprench al tal +Solá.</p> +<h3 id="ii-1">II</h3> +<p>Densá de la seva instalació á Vilaniu, notava l’Albert que se li +escursava la son, sense poguer esbrinarne la causa. Mancat d’ocupació +entretinguda, puig l’únich client qu’ havia trepitjat son escriptori +havia sigut en Solá, aburrit la major part de las horas per +l’indiferencia que li inspiravan cosas y conversas, se passava ’l dia +badallant, sense dalit de caminar ni fer res. Y malgrat aixó y ’l no +ficarse al llit fins á la una de la matinada, quan s’havia esplayat un +parell d’horas escribint als amichs, en tocant las set ja no podia +dormir. Temorós de posarshi malalt, procurá cansar l’inteligencia +estudiant. Tancava herméticament los finestrons; peró res, una veu +maléfica y misteriosa l’havia de despertar á las set pera allargarli de +duas horas aquells dias de torment. A la Mayola, l’esperit maléfich lo +trucá encare més dejorn. Quan l’Albert obrí la finestra, no eran bén bé +las cinch. Menos mal –pensá– aquí no ho sento tant: are que ’l sol no +pica, me’n aniré á fer una passejada.</p> +<p>Se vestí á la quieta, baixá l’escala de puntetas, y, obrint ab molt +de compte la porta forana, eixí de la casa quan senyors y servey encar +dormian. Lo sol tot just enllustrava las fullas més altas del gran +noguer. Una claror fresca com la de persiana queya demunt de la petita +vegetació qu’ anava deixondint lo ventet del matí. La terra semblava +regada, una atmósfera perfumada de flayres vegetals dava dalit de +caminar.</p> +<p>La nit avans havian concertat ab Da. Isabel un passeig á cavall, peró +dihent de matinet, no havian quedat en hora fixa. Mentrestant donchs, +l’Albert faria temps per aquells encontorns.</p> +<p>Se pará un moment dessota las acacias que la rosada semblava haver +repintat, rumiant pera hont aniria. –Tant se val, tots los cantons son +prou bonichs –digué tot baixet. Y al mormolar aixó, volia dir que li +eran indiferents, que no’n veya bén bé cap. No hi havia dubte que duya +’l cor adormit. Per fi l’emprengué pe’l caminal dels plátans, atret +probablement per la piuladissa extraordinaria que hi movian los aucells +en aquell hora.</p> +<p>Qué pensava? Res. Caminava, escapsant ab un vímet herbas á dreta y +esquerra, moventse com una máquina, son esperit dormint estúpidament +encare, en lo recó més fondo del cos. Ab aquell vímet brandejant hauria +fustigat á una criatura lo meteix qu’ á una herba; á voltas topava ab la +soca d’un arbre y, per l’altre cantó, ab l’ombra del meteix, gran ditada +negra, paralela á altres cent ab qu’ aquella columnata vegetal llistava +l’arena, llavors color de rosa. Mes, l’Albert anava distretament, pegant +á tort y á dret, avansant al costat de sa propia ombra unas voltas +beguda per la dels arbres, altres cops destacant bén perfilada demunt la +terra enrojida pe ’l sol, com una llarga caricatura de son cos.</p> +<p>Feya un quart que caminava en aquest sonambulisme, quan devant de sos +ulls se presentaren, primer, las barras negras del reixat privantli ‘l +pas, després, una taca blanca, una carta, á terra, á duas passas del +negre massís d’aquella porta. L’ Albert se despertá com si li haguessen +sacudit un bras. Un moment restá sense saber qué fer, obrint +desmesuradament los ulls, mirant assí y allá com pera pendre esma. A la +fí cullí ’l paper. Era realment una lletra plegada, peró desclosa y +sense sobrescrit. Aixó ’l tingué dos minuts rumiant.</p> +<p>¿Qué significava aquella carta allí? Tan prop de la porta, més que +perduda, podia haver sigut tirada á través del reixat desde la +carretera. No estava masegada, ni tenia ‘l paper altre senyal d’us +descuydat; al contrari, á la llegua ’s veya qu’ era fresca, que ni havia +aguantat la rosada de la nit. ¿Peró aquell sobre en blanch? Aquell sobre +en blanch li dava un aspecte misteriós que glassava, anunciava una +sorpresa alevosa que l’Albert sentia peresa d’experimentar. ¿Quí sab si +era alló la preparació d’un seqüestre, si demanavan diners á D. Pau, si +s’amenassava la vida del gobernador? L’ Albert recapacitá encare un +moment. Y si fos aixís ¿per qué no evitárloshi la sorpresa y potser fins +lo disgust? Y, en aqueix cas, no duria adressa? Y clar que sí; ¿per qué +arriscar l’amenassa á mans d’un desconfiat ó d’un amich prou fervent que +podria callar y obrar per sí sol? L’ Albert se sentia capás de ferho; +aixó ‘l criminal ho podia preveure… Llavors l’assaltá un altre pensament +que ’l feu sonriure: ¿per qué creure qu’ alló era una carta? +Efectivament, si no’n tenia cara, si li mancava ‘l sobrescrit, la +fesomia! ¿Per ventura dintre una carpeta no s’hi fica un compte, una +recepta, una apuntació, una mostra? Aixó y res més contindria aquella y, +sinó, no iria desclosa, qu’ una lletra may hi va.</p> +<p>Sense titubejar més, lo jove obrí ‘l plech, ó més bé, estragué del +sobre ’l paper que contenia, y llegí la paraula “Señora” que destacava, +sola, al mitj de la primera ratlla. Los ulls de l’Albert lliscaren fins +al derrer punt del manuscrit cercant la firma. No n’ hi havia, era un +anónim. Ah! son pressentiment! una alevosia, una malifeta! Y contra sa +excelent amiga! La falta d’adressa feya més grossa la maldat. Se +desitjava que caygués á mans de tothom avans qu’ á las d’ella. L’ Albert +no pogué contindres més, atravessá ’l voral de trohanas, y pera que +ningú ’l vejés, s’assentá á redós de la paret dins de la vinya, llegint +aquell document escrit en castellá, que, traduhit, deya aixís:</p> +<p>“Senyora: Mentres vosté fa cas, y d’un modo prou imprudent, de +l’Albert, qu’ es noy bén capás de comprométrela, hi ha aquí un home molt +formal que ‘s mor d’amor per vosté, sempre disposat á consumir en +silenci sos desdenys, ab l’esperansa de qu’ un dia los hi recompensará +tots, llansantse á sos brassos. Ho espera confiat, perque de Penélope no +n’ hi ha hagut més d’una.”</p> +<p>Encés de rábia y plé d’estupefacció anava á rellegir l’anónim, +desitjós de descubrir la má criminal que l’havia trassat, quan una veu +prou coneguda l’esglayá, cridant allí, á sis passas:</p> +<p>–Albert! Albert! ¿qu’ ha trobat tancada la porta?</p> +<p>Aixecá ‘ls ulls, arrugant lo paper dins del puny per’ amagarlo, y +vejé á sis pams més amunt de las trohanas á Da. Isabel y ‘l cotxero que +venian muntats. Lo jove restá anorreat, perdut. L’ havian vist llegir, y +li semblava que la víctima d’aquell anónim devia haverlo endevinat de pe +á pa, confegit á contra claror mentres venia.</p> +<p>Da. Isabel, no obstant, estava radiant de goig, alenant expansivament +dintre son vestit d’amassona, obrint sos ulls grossos sota l’ala del +chambergo que li ombrejava suaument lo front. Sa ingénua rialla als +llavis, reprengué al jove d’atolondrat y curt de memoria, mentres en +Boy, descavalcant, s’acostava á la porta, la clau á la má, deixant son +cavall en mans de la senyora.</p> +<p>–Y donchs, Albert, que somia? que no ‘s recorda qu’ ahir, sopant, +varem quedar en fer una passejada á cavall aquest matí? Sòrt qu’ en Boy +diu que, desde l’hort, l’ha vist quan vosté emprenia aquest caminal. Y +s’ha trobat tancat! Me’n alegro, me’n alegro. Ala! ala! munti.</p> +<p>L’ Albert havia vingut atansantse, tot aturdit, ensopegant en las +enllassadas serments, l’arrugat anónim entre ’ls dits encare, sense +atinar en qué dir, sense saber qué fer. Clavats los ulls sobre en Boy, +anava á montar per la dreta, sens badar boca, quan una estrident rialla +de donya Isabel lo posá sobre sí.</p> +<p>–Qué fa, home, qué fa? No ho dich qu’ encare dorm! Donchs perqué ’s +llevava tan aviat?</p> +<p>Llavors advertí que duya ‘l paper en la ma esquerra, se ’l ficá á la +butxaca, y encare sense dir res, doná la volta al cavall, prengué las +bridas y muntá. En Boy li posá ’ls espolins y obert lo reixat, esperá +quadrat que passessin. L’ Albert, al eixir á la carretera, resseguí +d’una mirada tot lo clos de la finca, com si hagués temut veure al peu +de la blanca paret lo portador del anónim. Abdós cavallers refrenaren un +moment los cavalls.</p> +<p>–Ahont aném? –preguntá la dama.</p> +<p>La carretera presentava sa blanca faixa, polsosa, solitaria de dalt a +baix; peró l’Albert, com si desitjés allunyarse de la vila, girá ’l +cavall vers á la montanya, y al notar que s’amiga anava á llansarse al +galop curt, eixí de son mutisme, insinuant lo desitj d’anar al pas.</p> +<p>–Cóm! –exclamá Da. Isabel, tota alarmada.– Que potser no ’s troba bé, +Albert? Díguiho, no fassi cumpliments; tornarém á casa. Potser, sense +saberho, jo, pobre de mí, ’l mortifico…</p> +<p>L’ Albert s’esforsá en calmarla y lográ fins sonriure. “No hi havia +res de lo qu’ ella presumia. Més havia encertat avans: es que tenia +encare ’l cor adormit. Lo moviment del cavall y aquell ayret l’anavan +desvetllant y, més amunt, ja amo de sí meteix, podrian correr.”</p> +<p>–Vaja, vaja, Albert, desvetllis, que ’ls cavalls están frisosos –feu +encare, tota complaguda, Da. Isabel, enfrenant son hermós corcer, +acaronantli las crins y dantli copets al coll pera amansirlo.</p> +<p>Mes com l’Albert restés mut una bona estona y tant distret que ni ’s +cuydava de mirar á sa companya, Da. Isabel hagué de creure, á la fi, que +son amich anava dominat per una idea fixa que tractava d’ocultar. +Cregué, ademés, que seguia á la forsa, lo qual posava á la dona en una +situació embarassosa. Desitjosa d’aclarirho, pará de sobte ’l cavall al +mitj de la carretera y, encarantse ab l’Albert, saltá:</p> +<p>–A vosté n’ hi passa una de grossa, vosté vé á la forsa; si no m’ es +franch me’n torno á casa.</p> +<p>–Bé, donchs, sí, perdoni ’m, vinch á la forsa –gosá respondre +l’Albert, abaixant los ulls, avergonyit.</p> +<p>–Aixís m’ agrada, que siga franch. Continuhi ab la franquesa: ¿per +qué? –feu Da. Isabel, mitj sofocada per la declaració d’aquell jove.</p> +<p>–No vulga saberho, Isabel.</p> +<p>–Dispénsim, Albert; sense una explicació bén clara y convincent, la +seva franquesa seria una grosseria que jo no sabria perdonar.</p> +<p>–No me la perdoni; jo no’n soch digne: soch un grosser, un mal +criat.</p> +<p>Da. Isabel ovirá, al cap de la carretera, la boyrosa silueta d’un +carruatge, y pegant ab son fuhet al cavall de son company posá ’l seu al +trot. Lo fogós cavall, enquietat, s’escalivá, doná un tom en rodó al +tascar lo fré ab que l’Albert lo gobernava, y en tres ó quatre salts de +galop conseguí á son company.</p> +<p>–Caminém y expliquis –feu en to imperatiu Da. Isabel.– No está pas bé +que la gent nos veji jugar al mitj d’una carretera.</p> +<p>–Ni passejar junts tampoch, senyora. Per aixó proposo que’ns entorném +á casa. He seguit pera no cridar l’atenció del cotxero; si nó, ja no +surto.</p> +<p>Com tocats per un meteix resort, los cavalls tornaren á posarse al +pas, bé que mostrant ab llurs cabussadas y cops de mans lo dalit de +corre que se ’ls reprimia. Da. Isabel, roja de vergonya, continuá:</p> +<p>–Tot caminant, pot dirm’ ho, Albert. Jo no soch cap nena, ni es lo +primer dia que ‘l conech á vosté pera que puga enganyarme fingintse +grosser. Vosté m’ estima com un parent, com un germá… vosté no pot ni +sabria faltarme. Y, no obstant, fingeix desitjarho. No es la primera ni +la décima vegada que vosté y jo surtím sols á passejar. En Galcerán fou +lo primer, ahir, que’ns invitá á ferho, perque sab qui som tots dos. +Vosté es un bon amich, com un fillol meu, ¿nó se’n ofén, Albert, no es +veritat? Si segueixo mereixentli la confiansa qu’ á Barcelona, pot +esplayarse ab mí. Díguim que li passa?…</p> +<p>L’ Albert gayre bé plorava d’entendrit é irat alhora.</p> +<p>–Sí, –afegí la dama.– No he sigut la seva segona mare, la depositária +de sos més insignificants desitjs y de sos més grans secrets?… Cóm vol, +donchs, que jo cregui en un cambi tan radical, consumat en pocas horas y +sense fonament conegut?… Albert, no siga criatura. Las sevas reticencias +son mil vegadas pitjors que la explicació complerta y clara que demano, +qu’ exigeixo. Parli, Albert, díguimho tot. Qué passa?</p> +<p>Escoltantla, l’Albert se detestava á sí meteix, malehia sa pobresa +d’enginy, son no saber mentir; peró, tocat del cor, comprengué que calia +acabar ab aquella situació pera tots dos enutjosa y visiblement +humillant per aquella dama.</p> +<p>–Y bé, sí –feu ab veu tremolosa– fingia, per més que malament com +sempre. Parlaré, donchs, ja que vosté m’ ho exigeix; peró no considero +la carretera lloch adequat pera fer confessions de certa mena. Aquí, á +tres centas passas, trencant á l’esquerra, hi tenim la font del Roure. +Esperi fins allá, y parlaré.</p> +<p>Y en dihent aixó, picaren als cavalls, abandonant la carretera pochs +moments ans d’atravessarse ab lo carruatje que, temps há, veya Da. +Isabel. Era una tartana, del fons de la qual s’abalansá un cap tafaner. +La tartana seguí per aixó sa via, mentres la parella devallava al pas lo +coster qu’, atravessant un torrentot, enmena á la font del Roure.</p> +<p>Del peu meteix de la font arrancava un extens viver de pollancras, +plantadas á dret fil en cent caminals encatifats d’herbey, un bosch-prat +hermosissim que convidava á aquells cavalls de regalo á péixers un dia +en llibertat com quan eran nadóns. Descavalcá la parella y soltaren las +bestias, la brida arrossegant. Da. Isabel s’assegué á terra, sota ’l +gran roure que dava nom á la font, esperant anguniosa las explicacions +de l’Albert. Aquest permaneixia de peu dret, coto ’l cap, fuhetejantse +distretament lo pantalón. Per fi, després d’un cop de fuhet més fort, +acompanyat d’un suspir que revelava l’esfors vensut, comensá:</p> +<p>–Vosté ho vol…?</p> +<p>–Ho desitjo, exigeixo que no m’ oculti ni aixís –saltá Da. Isabel, +tota resolta.</p> +<p>–Donchs bé. Vosté recorda la pintura que li feya jo de la vida á +Vilaniu? Vosté ’m deya, lo de sempre, que só un criatura, un pessimista, +un exagerat, y, encare no fa vintiquatre horas, al parlarli de lo +succehit ab en Solá, me repetia las meteixas recriminacions. Res més +injust, donchs, Isabel. Jo so fill d’aquí, sé la terra que trepitjo, +l’he observada ans d’are, lliure de prevencions y, créguiho, la conech +mellor que ’l meu pare, que ’l marit de vosté, massa obcecats un y altre +per l’hábit de víurehi y pe’ls goigs que ’ls hi dona la preponderancia +política. Aixó es un infern d’odis, d’envejas, de mesquinesas +inconcebibles. La política, l’odiosa política de poblet ho mou tot. Hi +há á Vilaniu quí comensá per odiar á don Pau y al meu pare á causa de la +política, y que somia avuy en fernos pagar los plats trencats á vosté y +á mí.</p> +<p>–A nosaltres! –exclamá Da. Isabel, no sabent si riure ó posarse +séria.</p> +<p>–A nosaltres. Vosté, Isabel, es massa bona pera compendre l’enveja, +massa superior pera somiar las maquinacions de que son capassos los meus +convehins, quan aquella mosca ’ls pica.</p> +<p>Y en corroboració de sas paraulas, tragué l’anónim donantlo á llegir +á s’amiga.</p> +<p>–Aixó ho he trobat al peu del reixat de la Mayola. Providencialment +ha vingut á las mevas mans; perque es tan gran la maldat de l’autor, que +’l havia llansat allí á terra, desclós y sense sobrescrit, pera que, +avans d’arribar á mans de vosté, pogués llegirlo tothom, un criat, un +masover. Ah, Isabel! Aquí han averiguat que l’escándol es la mellor de +las armas pera matar impunement. Y en la nostra amistat han trobat peu +pera darne, pera desferse de vosté: vosté fa nosa, vosté fa nosa!…</p> +<p>En acabant de llegir, Da. Isabel aixecá ’l cap, clavá una mirada +tranquila á l’Albert, y sacudint l’espatlla ab menyspreu, va dir:</p> +<p>–Y bé, qué? Aixó li dona tan mal temps? Fassis superior á las +miserias, home. Aixó no val la pena de parlarne. –Y ab sos dits +enguantats esqueixá tranquilament l’anónim, llensant los paperets en lo +regarot per hont s’escolava la font del Roure.</p> +<p>–Mal fet, Isabel.</p> +<p>–No hi ha com l’aygua pera rentar la porqueria.</p> +<p>–Ay, amiga meva, si tot se curés aixís! Aquest será ’l primer d’una +série interminable.</p> +<p>–Tots sufrirán la meteixa condemna, sense ni pendrem la molestia de +llegirlos. Per ventura tractava vosté de descubrir al autor? Pera qué, +pera coneixer un vil, un miserable?</p> +<p>–L’ hauria escarmentat y me’n lliuraria…</p> +<p>–Aném, home, vosté no alsaria la má sobre un cobart. No’n parlém més, +vamos; que’ns rebaixém tan sols al ocuparnos’en.</p> +<p>Da. Isabel, qu’ anava folrada ab la dura corassa d’una conciencia +pura, afrontava aquellas malvestats sense la més petita alarma, +maravellantse fins de que logressin capficar tant á un jove, com ella +acostumat á pagar la vilesa ab lo menyspreu quan no ab la llástima. Ja +esqueixat l’anónim, feya compte de no pensarhi més, y havia recobrat per +complert l’humor alegre ab que s’havia llevat aquell dia.</p> +<p>–Aném, aném, Albert, á agafar altre cop los cavalls y á férloshi +empendre la correguda que no han dat per causa de vosté. No s’amohini +tan aviat, home. Si no temés esser pesada, tornaria á repetirli aquells +sermons. Miris –feu, posantse la má al cor y ja aixecantse –aixó net y +’l cap dret, y endevant sempre.</p> +<p>–Isabel, tot aixó es veritat y molt pla, vist ab los ulls de vosté; +aquí, no obstant, es una imprudencia. Nos rodeja gent perfidiosa que no +‘s cansará. Saben per experiencia que lo que ’s pert ab forsa ’s guanya +ab temps, y contra ’l menyspreu de vosté ells oposarán una contumacia +que li semblará increíble. L’ únich medi de salvar á vosté es que deixém +de tractarnos ó que jo abandoni Vilaniu.</p> +<p>Da. Isabel se posá roja d’indignació, internantse ja decidida per +sota las voltas d’aquell hermós viver, no sens exclamar ab alterosa +veu:</p> +<p>–Vosté es un noy; obri com vulga!…</p> +<p>L’ Albert la seguí maquinalment, mossegantse la llengua pera contenir +l’exaltació qu’ aquella brusca sortida li produhia. Jamay Da. Isabel +l’havia tractat aixís. Peró l’exaltació de l’Albert, ab sorpresa d’ell +meteix, no era d’enfado si nó d’entendriment.</p> +<p>–Per qué li dich jo? per qué li dich, sinó pe’l bé de vosté? +–exclamava, fet un xicot, derrera d’ella y en veu mitj ennuahagada.</p> +<p>–Peró vinguim aqui –replicá la dama, agafant ja ‘l cavall per la +brida y revelant s’agitació d’esperit ab descompassats moviments, +mentres parlava: –¿A quí dech dar compte dels meus actes, jo? A la +gentussa de Vilaniu? Al primer perdut que s’ho proposi? Nó, senyor. No +més qu’ á Aquell de dalt y al meu marit… Un y altre…</p> +<p>–Aquí está l’equivoca…</p> +<p>–Deixim dir –saltá en veu imperativa.– Un y altre están segurs de la +puresa de mas intencions, de ma honestedat y de l’honrada amistat de +vosté.</p> +<p>–Dispénsim, Isabel, vosté está exaltada per una honrada convicció +qu’, ab dolor de la meva ánima, tinch de destruhir.</p> +<p>–Albert, no sigui criatura!</p> +<p>–Per l’amor de Déu, escoltim. Respongui de Déu, sí; peró no respongui +dels homens, no respongui de la serenitat del seu marit. No hi ha dubte +qu’ avuy pensa aixís, qu’ está segur de vosté, que no malfia de mí, que +creu en la nostra amistat honrada… peró, ah, si l’anonim cau á las sevas +mans! ah, si ’l corch del dubte arriba á mossegarlo! Com una flamarada +neix la gelosia!…</p> +<p>–En Galcerán no pot dubtar de mí; ‘m coneix massa, m’ estima, de +banda la modestia, per lo que valch; primer dubtaria de…</p> +<p>–Calli, no digui disbarats. La gelosia cega: dubtaria de voste, de +mí, de tothom, ans que del autor del anónim.</p> +<p>–Finalment –saltá Da. Isabel– aixó vol dir qu’ aquí la franquesa es +impossible; qu’ aquí la honrada expansió es un perill; qu’ aquí +l’amistat no ‘s comprén, qu’ aquí no s’hi pot viure?</p> +<p>–Sí, sí, sí, –aná refermant l’Albert ab moviments de cap, los ulls á +punt de saltarli.</p> +<p>Y regná una pausa, durant la qual abdós restaren com aclaparats pe ’l +pes d’una gran desgracia. Da. Isabel arribá á mossegar ab rabia lo puny +de son elegant fuhet, mentres ab gran esfors tractava de xuclarse las +llágrimas que li enterbolian los ulls. Una turbonada de pensaments, +plens d’indignació, atravessá per aquells esperits honrats, víctimas +desitjadas de l’enveja.</p> +<p>–Acabém –feu Da. Isabel, en veu defallida y com exposant la solució +de sos secrets rahonaments– resulta de tot, qu’ estich á mercé d’uns +enemichs tan temibles com perfidiosos, no es cert? Vosté ha dit que jo, +pobre de mí, los hi faig nosa, que no pararán fins á desfersen. Donchs +‘l blanch del foch so jo, no vosté. Si vosté se’n vá, la desgracia no +s’evita, la calumnia llavors me buscará un altre cómplice, baixará +potser fins á junyirme á un criat, á un mosso de mulas, si tant convé… +Donchs, per Déu, vosté no ’m deixi, si m’ estima, no m’ abandoni á las +urpas d’una calumnia disposada á arrossegarme pe’l fanch.</p> +<p>Y digué las derreras paraulas plorant, tan fora de sí y presa de tal +tremolor, que son company s’apressurá á reconfortarla, fingint una calma +que certament no tenia. “No n’ hi havia pera plorar ni desesperarse +d’aquella manera: ell havia exagerat, portat de massa bon desitj, peró +sense fonament prou sólit. ¿Que no coneixia la seva imaginació? Potser +veya visions. Potser l’anònim ni ’s referia á ella. Potser era una +senzilla broma. ¿Quí sab si havia sigut un acudit del meteix don +Pau?…”</p> +<p>Y després de soltar tots aquets disbarats y d’altres encare més +extravagants, qu’ als ulls d’una persona serena haurian posat en tela de +judici l’enteniment de l’Albert, afegí, mudant de to, aplacat ell á la +vegada:</p> +<p>–Sí, Isabel, perdónim: vosté tenia rahó, la cosa no val la pena. +Muntém y no’n parlém més.</p> +<p>Y abatuts y defallits, muntaren com qui diu maquinalment, deixantse +portar pe ’ls enjogassats cavalls, fins á la carretera, sense dir una +paraula. Un cop á dalt, per misteriós instint, encare sense dir res, +llansaren los cavalls á tota brida en direcció á la montanya, +desapareixent bén prompte dins d’un núvol de pols.</p> +<h3 id="iii-1">III</h3> +<p>Quan de retorn á la Mayola, al peu del magestuós noguer descavalcaren +dels suhats cavalls, contrastava la tristesa, que duyan pintada á la +cara ’ls cavallers, ab la radiosa alegria dels de la casa que sortiren á +rodejarlos, cridant, rihent, marejantlos á preguntas y acudits.</p> +<p>Da. Isabel besá ab singular expressió á sos fills, peró sense +entretenirshi, y penjat al bras lo róssech de s’amassona, s’escapá +corrents dins de la casa, refugint tota conversa. La cambrera la seguia, +peró aquella la pará en séch á mitja escala, dihentli que podia +retirarse. Per son cantó, l’Albert s’esforsá en aparentar tranquilitat, +cambiant rialletas, responent á las preguntas del mellor modo possible á +son estat d’esperit, fins que, trobant conjuntura, prengué comiat també +pera retirarse á treures la pols y la calor.</p> +<p>–Qu’ acalorats venen! –exclamá ’l general, tan aturdit com +sempre.</p> +<p>Per lo que toca á D. Pau, quí, com polítich de bona fusta, tenia +propensió á llegir en los semblants y coneixia, per altra banda, aixís +l’inquebrantable sinceritat del rostre de sa muller, com la torpesa per +dissimular de l’Albert, quan los vegé descavalcar, descubrí ja en ells +una agitació que ’l posá alerta. Observá llurs moviments, percibí certa +veladura en las veus, falta d’entonació en las modulacions, y vejé +confirmada sa primera sospita. Per aixó, en quant l’Albert, tot caygut +d’espatllas, traspassá ’l portal, D. Pau deixá á sos amichs, contemplant +als fatigats cavalls que regalant escuma, sas illadas pantejant +agudament com una manxa, en Boy s’apressava á desguarnir, y aná á trobar +á Da. Isabel.</p> +<p>Contra sa costúm, aquesta s’havia tancat en clau de part de dins. Ell +trucá més alarmat encare, peró, anunciantse, la porta s’obrí +inmediatament per’ esser altra volta barrotada tot seguit.</p> +<p>–Gracias á Deu qu’ has pujat. Anava á cridarte –feu, tota plorosa y +conservant encare aquella agitació, Da. Isabel.</p> +<p>–Qué’t passa, qué tens? –preguntá son marit, més alarmat cada +volta.</p> +<p>Da. Isabel l’invitá á seure ab desmayat moviment y, tot deixantse +caure en un balancí, arrancá á plorar pregant:</p> +<p>–Galcerán, per Déu, treume de Vilaniu; entornémnosen á Barcelona, +portam allá hont vulguis, peró treume de Vilaniu, fugím d’aquest +poblot.</p> +<p>Un munt de sospitas las més descaminadas y contradictorias +atropellaren l’esperit de D. Pau. May havia vist á Da. Isabel tan +desesperada.</p> +<p>–Qu’ es aixó, qu’ es aixó? Esplícat desseguida, que ’m tens en +torment.</p> +<p>L’ honrada esposa, entre singlots y llágrimas, revelá á son marit tot +lo secret que l’acorava, sens omitir un detall. D. Pau respirá +folgadament y, en veu persuassiva, exclamá:</p> +<p>–Ah, bah! no’t donguis pena per tan poca cosa! Calumnias de vehinat. +Lo que jo sento es qu’ hajas llansat lo paper, perque la lletra potser +ens hauria descubert l’autor y ja no hi tornaria.</p> +<p>Besá á Da. Isabel ab una tendresa estranya en ell, l’acaroná, +l’apretá contra son pit com una criatura. Veyentla més calmada, li +demaná que no hi pensés més, y confirmant enérgicament la confiansa +absoluta que li mereixian ella y son amich Albert, li aconsellá ab +dolcesa que s’asserenés, á fí de que ningú hagués esment d’aquell +disgust.</p> +<p>–Per lo demés –afegí– tu comprens ja, que disfrutant la meva +confiansa, no corre perill la pau doméstica, y que fora brava tontuna +tornar á aixecar la casa per tan nímia cosa. Pósat sobre tu, considéraho +y ’m darás rahó. La teva salut ne valdria de menos. Mira, ja sembla que +tens més colors. Tot aixó passará.</p> +<p>D. Pau, realment, tenia absoluta confiansa en sa muller y, á part de +la ventatjosa idea que li mereixia l’Albert, era massa orgullós pera +creure en la possibilitat de que ‘l desbanqués tan fácilment ningú; +menos encare un jove d’aquella edat á qui la mateixa Isabel havia vist +creixer y, com qui diu, acompanyat á estudi. La meteixa sinceritat ab +qu’ acabava ella de confessarli lo succehit, la noble indignació +qu’havia encés en son cor la calumnia, aquell desfogament impetuós d’una +ánima verament ofesa, los delicats propósits del jove, eran garantia +prou sólida pera viure confiat y arriscarse á pagar ab humillant desdeny +l’obra del calumniador. Per aixó, en Galcerán eixí tranquilament del +dormitori, disposat á no dir una paraula del fet á l’Albert á fí +d’estalviarli ‘l més petit rubor, y may com aquell matí estigué deferent +y xamòs ab ell y Da. Isabel. Satisfet com un triomfador –que triomf pe’l +marit era aquella confessió, més qu’ espontánea, desitjada– posá fins +imprudent empenyo en atansar més y més als que la malvestat feria d’un +sol tret, com si desitjés á sa vegada que rebessin també junts generós +premi. Y aixís, escabullintse ab delicada dissimulació, de Da. Isabel, y +emportantsen d’assí d’allá al gobernador y al general ab lo més fútil +pretext, obligá á l’Albert á permaneixer llargas estonas ab sa amiga, +sols, complertament lliures, sens rumiar que ‘ls atormentava més aixó +que no pas los complavia; puig, encare sota ’l pes de l’ofensa, al +trobarse sols, cap dels dos sabia pensar en altra cosa qu’ en la maldat +de qu’ eran víctimas. Abdós la veyan redressarse devant d’ells, +ofegántloshi ab l’espant la veu ingénua de l’amistat, separantlos de +tothom ab sos brams de fera per’ arraulirlos en una sola abrassada, +fugint de sas embestidas, sens armas de defensa y en mitj d’esglayadora +soletat.</p> +<p>Altrement, l’Albert, ab sa fonda penetració, notá bén aviat en las +escapadas de D. Pau una solicitut estremosa, prou mancada de naturalitat +pera passar inadvertida als ulls de qui ‘l coneixia íntimament. Prompte +n’ endeviná la causa.</p> +<p>–Isabel, vosté ho ha explicat al seu marit?…</p> +<p>–Tot, tot, lo cor m’ ho demanava; de llavors ensá estich mellor.</p> +<p>–Ho comprench, Isabel, peró ho judico una imprudencia.</p> +<p>–May podré creure qu’ un comportament lleal puga dur mals resultats. +Y aixó no vol dir qu’ ho haja fet ab cálcul; era una necessitat de la +meva conciencia… En Galcerán está content de mí, odia com nosaltres al +calumniador, vosté queda en son lloch als ulls del meu marit, no podém +ja ser víctimas d’una sorpresa, y jo estich contenta d’haverme tret de +demunt aquell gran pés. Ja ho veu, segueixi sempre las bonas +inspiracions del cor, y no tinga por.</p> +<p>L’ Albert no respongué, peró en sos ulls se reflectia la trista +expressió del dubte.</p> +<p>Las ocupacions de Da. Isabel, á la fi, permeteren un moment de +soletat á l’Albert. En veyentse lliure, ‘s recullí una estona en son +dormitori, deixantse caure en una butaca, ab un llibre á las mans. Peró +sos ulls passavan per demunt de las lletras com una esponja mullada qu’ +esborrant mots y oracions enteras, feya ’ls párrafos indesxifrables. Lo +llibre l’aburrí bén aviat, deixá la butaca y, per entre la persiana, +contemplá un moment la Vall de Flors.</p> +<p>Eran las onze. Una quietut solemne, eixa quietut de desert qu’ al +estiu cau sobre ‘ls camps, més fonda y avassalladora á certas horas del +dia qu’ en negra nit, dominava l’hermosa vall. S’ hauria dit qu’ en las +insondables alturas del univers se preparava algun misteri imponent que +‘l mon esperava embadalit, tots sos camps vestits de gala, lo sol fent +alimárias ab una disbáuixa de llum. Lo cel era una sola planxa de +turquesa brunyida, y escalavan los serrats, ab vol imperceptible, +magnífichs cumulus ribetejant l’horisó d’armini, mentres una polzím +argentina vibrava en tota l’atmósfera, cubrint d’un vel lila las +montanyas de ponent. Vilaniu, ’ls arbres, las ayguas, tot s’amarava +d’aquella boyra de sol, en la qual lo més lleu moviment encenia +flamaradas de llum blanca. Era magnífich, peró l’Albert hi sentia la +fiblor del contrast. Tots aquells esplendors li semblavan un sarcasme +rodejant Vilaniu, cau d’odis insaciables y rancúnias. Sos ulls se +clavavan en aquell feix de casetas encastelladas que finestras y balcons +clapavan de negre á pichs petits com fitxas de dominó. A voltas, creya +ovirar la casa payral ab la galeria hont donava son escriptori, qu’ are, +més que may, seria sa presó. Altres cops, sos ulls furejavan ab +indomable tenacitat, com cercant entre aquella barreja quelcóm +d’imperceptible y molt volgut; peró eixa mirada tossuda errava d’assí y +d’allá inútilment, fins que li escaparen aquestos mots á mitja veu:</p> +<p>–Que só boig! Com vull saber hont viu si no sé quí es?</p> +<p>Fins qu’ hauria descobert l’autor d’aquell anónim no estaria +tranquil. Llavors repassava tot lo fet derrerament á Vilaniu, la llista +de sas coneixensas, tot lo que pogués encaminarlo á conseguir son +desitj; y ’l balcó de casa Montellá, ab Da. Mercé y la pubilla Tárrega +entregantse á la mesquina murmuració que ’l tragué d’allí, no se li +apartava del pensament. Peró l’Albert no podia creure que d’aquellas +miserias eixís una infamia tan gran; menys encare que ’s prestessen á +executarla ’ls marits d’aquellas donas, que gosavan reputació d’hómens +honrats entre ’ls mateixos contraris. No obstant, alló exigía ’l concurs +d’un home, aquella meteixa comparació pedantesca de Penélope ’l +revelava. Com un llamp atravessá llavors pe ’l enteniment del jove lo +nom d’en Riudabets. Peró l’Albert se posá á riure: ¡D. Tomaset! aquell +infelís! aquell ser inofensiu!… Y acabá per dirse que seria una gran +sórt si l’obra fos d’aquell ximple… Aixís quína broma! Fins l’Isabel hi +riuria.</p> +<p>Mes, després, recordant la defensa que ‘l mateix Riudabets havia fet +de Da. Isabel en aquell balcó, li semblá impossible qu’ en sério aspirés +á obtindre un favor d’aquella dama, y tingué fins per absurdo suposarlo +altrament capás d’una vilesa com aquella: aixís es que, pensant y +repensant, no lográ eixir de sa confusió.</p> +<p>Sas ideas prengueren arreu un altre camí. Com si ‘l viatje de son +esperit, al mudar de rumbo, exigís al cos una virada, abandoná ’l balcó +y s’estengué demunt d’un sofá. ¿Quína seria desde are sa conducta envers +Da. Isabel? A truco de dar més pábul al misteriós calumniador, ell no +podia seguir rebent d’aquella dama la protecció y confiansa que’n rebia +á Barcelona. Peró, y si l’anónim era obra no d’un, sinó de molts? si la +calumnia s’hagués estés per la vila, no fora més exposat retirarse de +sobte? No ’s diria, llavors, que dissimulavan, ó qu’ haventne hagut +esment D. Pau l’havia tret de casa? Per altra part, com efectuar eixa +retirada sens una explicació, dificilíssima ab son pare, l’adorador dels +Galceráns? Y més qu’ eixas consideracions, encare acoravan á l’Albert +altras duas. ¿D. Pau fingia, ó ‘s reya verament del suposat amor de sa +muller? No li hauria deixat l’anónim la fibla del dubte? ¿no hauria +destruhit pera sempre més la confiansa y enmatzinat l’antiga simpatia, +sens la qual faria sants, que semblarian dimonis? Oh! si se’n fa de mal +ab quatre ratllas! Si n’ havia sigut d’imprudent Da. Isabel, confessant +lo succehit!</p> +<p>Llavors venia la derrera, potser la qu’ havia anat empenyent tots los +pensaments anteriors per esser la més forta y formidable. Era la +trasmutació de sentiments que ‘l lligavan ab donya Isabel. L’ afecció +tranquila, franca y generosa, afecció de pura amistat, qu’ havia sentit +fins are per aquella dama, no prenia dins de son cor un carácter +alarmant? Aquell calor ab qu’ havia parlat á Da. Isabel en la font del +Roure no’n deya ja alguna cosa? En lo balcó de casa Montellá, havia +comensat á inspirarli llástima, una conmiseració fonda é insistent qu’ +acabá per esser sa preocupació de tot lo dia, de tots los minuts, +l’acíbar que li amargava més y més totas las impresions que de Vilaniu +rebia. Aquella llástima havia trabucat dins de son esperit la gerarquía +existent entre ell y Da. Isabel. Lo protegit passava á protector, lo +débil á fort; la forta, la protectora de tota la vida, li apareixia +necessitada d’un amparo qu’ ell li daria ¡oh, sí! ab totas sas forsas. +Ell ja no era l’estudiant, lo noy qu’ entrava á rebre ‘ls favors de sos +vigilants fent l’acatament degut al reflecso de paternitat que sos pares +havian depositat en aquella familia; era ja un home fet que possehia ’l +fil d’una intriga perillosa contra la qual vetllaria en secret. En +aquest estat, l’anónim fou lo vent que fá descarregar la nuvolada; sa +compassió per Da. Isabel prengué la forma aguda del plor. Los recels se +convertian en fets, y en aquestos fets li dava l’enemich un paper +importantíssim. Com si hagués conegut los secrets propósits de l’Albert, +lo desafiava á realisar tota sa protecció promesa, escupintli á la cara +á l’hora qu’ ho feya á Da. Isabel. La calumnia ‘ls igualava declarant +possible lo qu’ ells dos no havian somiat. Alló era obra del infern! L’ +Albert, entre ‘l buf d’ira que li encengué ’l rostre, sentí passar una +ratxada d’amor, un amor qu’ havia d’esser criminal. Encare, gran remey +hauria sigut amagarlo dins del cor sens comunicarlo á ningú; ell hauria +pogut estimarla en secret y johir aixís las dolcíssimas tendresas d’un +amor generós fins al sacrifici. Son gran disbarat fou entregar l’anónim +á Da. Isabel que, d’allavors ensá, no podria tractarlo ab la confiansa +d’avans. Ferida en lo viu de l’honra per aquella infamia, més ó menos +tart havia de mirarlo á’n ell com un perill. Y quan, tot aixó? Quan ell +la estimava més que may, quan més que may sentia ’l desitj d’estar á son +costat! De sobte, una rojor de foch li arborá la cara.</p> +<p>–Cóm! –exclamá interiorment.– Penso en amarla y ’m queixo de la +calumnia? May, may. Amarla fora llegitimar l’ultratje, ultratjarla com +ho han fet aquells vils!</p> +<p>Peró, tot exclamantse aixís, pressentia ja ab terror que la voluntat +li mancaria. S’ aixecá, mirá altra volta la vila clavantli una ullada +plena de rencor, com si Vilaniu fos la causa de totas sas desventuras, y +fixantse novament en la galeria de sa casa, ’s refermá més en lo +propósit d’enterrarse en aquella presó daurada, únich refugi que li +oferia la sòrt.</p> +<p>En aquell moment lo cridaren pera esmorzar. Encongit y temerós de que +tothom li llegís á la cara la passada lluyta, l’Albert baixá. Tota la +familia mostrava la més alegre franquesa. En lo rostre de Da. Isabel +resplandia la pau de sempre. Ningú hauría dit que D. Pau sabés un mot de +lo passat. Xamós, deferent ab tothom, menos oficiós ab l’Albert qu’ un’ +hora avans, l’aturdia encare més ab sa presencia d’ánim tan formidable +com sa figura. Peró, un cop asserenat, lo jove meteix no pogué +sustraures á la corrent d’expansió que regnava en la táula, y hagué de +confessarse interiorment qu’ era un criatura, un carácter exagerat, +massa faltat de mon encare pera sostindre las batallas de la vida.</p> +<p>Mentrestant, las superbas torras qu’ al matí ribetejavan los cimals, +s’havian agegantat formidablement. Arrebolats d’un blanch enlluhernador, +los botaruts contorns presentavan en lo cos del núvol ombras +amenassadoras. La vegetació dormia ensopida, ‘l sol cremava, y del peu +de la Mayola ’s veyan las montanyas cobertas d’un mantell d’or demunt +del qual l’ombra escorredissa dels núvols arrossegava vels moradenchs. +D. Pau pronosticá una turbonada, y, fugint d’aquella calda inaguantable, +tothom se retirá á llur habitació, menos l’Albert que las emprengué per +derrera ’l mas. Com atret per l’ombra, s’interná en lo garroferal, passá +de llarch la casa dels masovers hont sentí remor de plats, y no pará +fins á la propera ubaga que li oferí ’l torrent dels Rossinyols. La +ribera s’aixecava allí bon xich, encaixonant lo torrent dintre dos grans +murs de códols coberts de bardissa esmaltada per mil flors. Sálzers, +roures y alzinas creixian entre aquell pedragám, repenjantse cap á +l’aygua, servint de columpi y palanquí als variats aucells qu’ +atravessavan constantment de part á part la torrentera. L’ Albert trobá, +entre aquell terrabastall de rocas, una balma coberta de tovíssima +molsa, hont lo sol jamay havia entrat. D’allí ovirava una gran extensió +de torrent. Sa pensa hauria volgut gronxarse emperesida en l’elástica +esquena del aygua que passava rondinant y sorollosa com un cos plé de +vida; peró ‘l trecateig de la corrent no ’l deixava pensar. L’ aygua +l’atreya, li descobria capritxos admirables de pura visualitat. Allí +s’escolava entre dos rochs, molsuda y teixida com los muscles d’un +bíceps formidable, enllá botava blanca y enjogassada com un anyell, +aquí, guarnint de serrell argentí un palet, convertíal en la testa +venerable d’un vell que s’ofegava; la llum llampegava en sa escata de +peix ó ‘s fonia suaument en la tinta verda de l’altra vora. Y per demunt +del soroll adormidor de l’aygua que sumia á son esperit en inefable +lassitut, sentia ’l clam escampat dels galls anunciant la tempesta y +l’escataynar de las gallinas qu’ arribava allí, com lo ressó llunyá de +trompetas de quintos, á acabar d’adormirlo.</p> +<p>Sos ulls se clogueren, son cos, ja mal assegut, aná estirantse poch á +poch fins á trobarse extés á terra, lo barret de palla demunt del +rostre.</p> +<p>No havia dormit mitja hora, qu’ una remor fonda y preponent lo +deixondí. Una claror morta illuminava l’espay, lo torrent semblava +portar una aygua negrosa. L’ Albert s’aixecá y mirá ‘l cel. De la serra +llevantina havian comensat á desplegarse amplas y gruixudas guatas color +de plom, qu’ anavan avansant, entreteixintse, cada cop més negras, fins +á l’anacarada faixa del horizó aclarida encare ab resplandors d’argent. +D’improvís, baixá galopant, entre gassas de pols que s’esllanissavan y +esvahian pels ayres, un vent mullat. A son buf violent, los arbres +comensaren á balansejarse com gegantins plomalls, las fullas +s’arredossaren á las brancas tremolant convulsivament, y ’ls sembrats +s’encresparen en suaus onadas.</p> +<p>Lo temporal se’n venia á sobre amenassador. Potser lo torrent se +desencadenaria com altras voltas; peró l’Albert ni somniá en abandonar +aquell lloch de perill. L’ estat de son esperit requeria las emocions +fortas que tots aquells preparatius anunciavan.</p> +<p>De sobte, un ruixat de feixugas gotas s’escarxá per terra campintla +d’un tó bituminós, regalimaren penyals y socas, y, arreu, fendí +oblícuament l’espay, en urdit espés de rajolins de vidre, la pluja. Lo +vent havia parat, la claror mimvava, los arbres, embarnissats de fresch, +ploravan, colltortas de lassitut llurs fullas, mentres l’aygua qu’ +omplia rechs y barranchs semblava parar sa martxa y rebullir tota +aturdida al sentirse trepada incessantment la pell entre un bat-y-bull +d’esquitxos y d’encenalls cristallins.</p> +<p>L’ Albert sentia com esgarrifansas de gust. Dret, al brancal meteix +de la balma, salpicat de cap á peus per la violenta pluja, enlluhernat +de tant en tant per la blavosa llum dels llampéchs, era tot ulls, tot +orellas. Omplia l’espay una tenor aixordadora d’universal bullida que ’l +tro apagava sovint ab sas trabucadas rodolants, ensemps que ’l llamp +anguilejava pel tou de la guata ab sa enlluhernadora escata de misto. Lo +cel, cada volta més fosch, deixava vibrar més la rabent lluhentor del +llamp; los trons rebombavan ab veu més ronca, la cinta anacarada del +horizó mimvava pausadament.</p> +<p>“Ah, llástima d’espectacle! llástima per aquell cau d’ánimas petitas +de Vilaniu!” –mormolá l’Albert, llansantse un cop més per la corrent +romántica de sos pochs anys. Y per son esperit atravessá ’l desitj de +tindre al costat á Da. Isabel, “l’única que compendria la grandiositat +de tot aixó”. “Ah, cóm gosariam contemplantho de brasset, comunicantnos +ab apretadas de bras las emocións del cor, muts, sens badar boca!”</p> +<p>Mes, un soroll estrany vingué á trencar l’enagenació del jove. +D’allá, del cap del torrent, ohí per moments atansarse una remor fonda, +un bum-bum vibrant, un trontoll qu’ esborronava. Sens cuydarse de la +pluja qu’ anava amarantlo, s’abalansá més á camp ras, fits los ulls al +indret d’hont eixia aquella tenor. L’ espessedat de la pluja que li +enterbolia la trasparencia atmosférica com á contra-claror d’un vidre +entelat per regalims, no li deixava ovirar res més enllá de vint passas. +Y ’l soroll s’atansava més imponent, més amenassador, al compás dels +trons que ressonavan per valls y montanyas, cada cop més caragolats y +estrepitosos. Una furiosa bufada revinclá tots los arbres, extremí totas +las bardissas ab moviments adolorits. Llavors, se presentá als ulls de +l’Albert la riuhada, alli, á sos peus, enorme serp que venia bramulant, +galopant, sas crins d’estopa erissadas, lliscant per demunt dels códols, +engolintlos rápidament dins de sa pell terrosa, jaspejada d’escuma. En +rabent y onejant lliscada s’escorria aquella serp sens fí, inflantse, +arrebassant ab son refréch matas y socas que cabussavan per sa elástica +esquena, cobrint las revincladas arrels dels arbres riberenchs, +xipollant los botaruts penyals, llensant desmays de perlas sobre +l’herba, capritxosos miralls assí y allá.</p> +<p>L’ Albert sentí la pressió d’una ma á sa espatlla que ’l feu extremir +de cap á peus. Al girar sos ulls, no toparen ab la… sinó ab los del +general qui, seguit del gobernador, l’amparava ja ab son paraygua.</p> +<p>–Oh, miri, miri, Dominguez, qu’ hermós! ¿Veritat que val la pena de +mullarse?… Bé que no tant com vosté, Albertet… ¿qué no veu com está?.., +¿Ahont tenia ’l cap? Per amor de Deu…</p> +<p>Y, tot expolsantlo ab los mocadors y cubrintlo ab los parayguas, +estigueren bona estona ‘ls tres contemplant l’imponent avinguda qu’ +arrancava del general crits y exclamacions d’entussiasme. Sos dos amichs +no responian: en Dominguez, capficat per consideracions de prudencia, +devant del perill qu’ alló oferia si durava massa; l’Albert, molestat +per aquella aparició qu’ havia trencat son reculliment.</p> +<p>Estant aixís, la fosca guata aná aclarintse com per encantament, los +trons s’allunyavan remugant ab veu més sorda, se calmá la fúria del +torrent, una hermosa ullada de sol brillá en l’horizó y, poch á poch, +misteriós buf comensá á desllanegar las bromas, á esbarriarlas en +borrallons fantástichs de tota opalina, enribetada de flamejant armini, +sota un blau desmayat.</p> +<p>Lo general, que no sabia despedirse del espectacle sinó ab gran +recansa, malgrat sos anys s’enfilá penyas amunt fins á un lloch que +dominava tota la vall. Las teuladas y ferros lluhian com l’acer, lo fum +de las llars de Vilaniu s’ajeya explendorós demunt la vila. Recobraren +llur magestuosa quietut los arbres, carregadas las fullas de diamants +irisats, y ’l torrent, neta de llot la pell y desinflada, acabá per +rumbejar, ayrós y alegre, son mantell antiqüelat de coure que ’ls palets +del fons atigravan de variats colors.</p> +<p>–General, general, encare no’n té prou? –cridá en Dominguez.</p> +<p>L’ interpelat baixá, y ’ls tres senyors s’encaminaren vers la Mayola. +Una fresca reparadora esponjava ’l cor, las herbas, redressantse totas +gemadas, aromatisavan l’atmósfera d’olors boscanas, un cert bany de +suhor cobria socas, pedras, tota la terra, com si eixís fatigada d’una +gran lluyta, y la resplandor del sol ponent anava retirantse montanya +amunt tenyint de sanch las feixas de rostoll.</p> +<p>Debadas tractá ‘l general de comunicar sos recents entussiasmes als +companys. L’ Albert se quedava enrera, recullit encare dins de sí +meteix, y en Dominguez, que l’observava de cua d’ull, no sens intenció, +mudá de conversa pera encaminarla ahont volia. Pero fins al arribar +devant del jardí, l’Albert no’n cullí paraula. Una abordada de las ocas +l’havia despertat.</p> +<p>–La desgracia d’Espanya, general, son vostés, l’element militar: no +hi ha que darhi voltas. Si la Reyna s’entregués á l’element civil, +regoneixent d’una vegada la preponderancia, la supremácia que, per sa +ilustració, per sa forsa, per son dret, li pertoca…</p> +<p>–La Reyna no duraria un mes, perque vostés son incapassos de +diciplina, vostés no saben entendres… Peró calli: Albert, qué fa? Vinga +aquí, misántropo, vinga, home, á reforsar al amich Dominguez que va en +derrota. Vinga que’ns ajudará á arreglar l’Espanya.</p> +<p>–Deu me’n deslliuri –exclamá ’l jove atansantse á sos amichs.– Aixó +vostés han de ferho, vostés que son dels grossos. Jo só molt poca +cosa.</p> +<p>–Los petits se fan grans, –interposá en Poudor.</p> +<p>–De vegadas –replicá, sentenciosament, l’Albert.</p> +<p>–Oh, general, vosté no sab qu’ aquest jove de tan porvenir aborreix +la política!… Y apropósit, Albert, parlém en sério. (Lo gobernador +conseguia son fi.) Lo seu papá té com un clau al cor lo veure á vosté +tan indiferent per lo qu’ es sagrat deber de tot ciutadá, y una +necessitat incontrastable de tot advocat qu’ aspiri á numerosa +clientela. Si vosté no s’entrega á la política, comet un crim de +lesa-nació, té l’estudi perdut. Vosté pot fer un gran bé al seu país. +¿Vilaniu meteix no necessita la cooperació de tots los bons, pera +contrarrestar l’obra destructora d’en Rodón y demés advenedissos que +conspiran –vosté ho sab tan bé com jo– contra la pau, y fan del pare de +vosté y d’aquesta familia ’l blanch de sos odis y ’l trampolí del seu +negoci? Si vosté vol esser diputat provincial, jo le’n faré quan sigui +hora. Vosté té d’aceptar aquest sacrifici pera ’l bé del seu pare, pera +la tranquilitat d’aquesta familia que tant l’estima.</p> +<p>–Vosté m’ honra massa. Ni la meva edat, ni la meva posició, ni la +meva poca experiencia ’m consenten aceptar un oferiment com aquest.</p> +<p>–Permetim, Albert –saltá ‘l gobernador, fent un ullet maliciós.– Aixó +no es més qu’ una fórmula molt urbana pera deixarme compendre que no es +dels nostres.</p> +<p>–Com vosté vulga…</p> +<p>–Jo no concebeixo un jove de la válua de vosté, despullat de la noble +ambició de pujar y fer sentir lo pes de sas qualitats. Impossible! +absurdo!… Siguim franch, vosté es demócrata.</p> +<p>–Franch li seré, senyor Dominguez. Per una simpatia completament +idealista soch demócrata, soch republicá. Peró ‘l poch qu’ he +profondisat en lo dret politich y en l’historia m’ ha infiltrat un +escepticisme tan espantós per la política, que no ‘m permet acariciar +cap ideal. No he vist cap poble felís, ni cap forma inmutable, ni cap +lley capás de detenir las nacions á mitj camí de la perdició, quan una +branzida fatal las hi empeny. Es una lley fatal per’ homes y pobles; +náixer plorant, riure un dia, plorar y plorar més y morir quan ha +arribat l’hora.</p> +<p>–Bravo –cridá en Poudor, allargantli la má.– Vosté es fatalista, com +jo. Tot lo demés son cabórias: si vosté s’hagués trobat entre las balas, +encare ho fora més.</p> +<p>–Senyors, senyors, no divaguém… Los fets proporcionan arguments pera +tot. Cal prescindir dels fets: las especulacions de l’inteligencia +humana…</p> +<p>–Déixis de filosofias –saltá ‘l general– qui pot més, á dalt; un bon +sabre al costat y cop de sabre á qui falti… L’ únich que ’s pot fer en +bé dels pobles es aixó.</p> +<p>Los oyents esclafiren á riure, y com creguessen fòra de lloch +aquellas disertacions que ’l general seguia de tan graciosa manera, las +daren per termenadas, aprofitant l’aparició de Da. Isabel que venia ab +lo nen á la má y la petita á coll. Lo gobernador, no obstant, aprofitá +un moment pera dir ab to de confidencia:</p> +<p>–Albert, no siga noy: com vosté, pensa la majoria; peró al mon hi hem +de viure com ell nos permet. Pénsiho; lo nostre partit es la mellor +escala pera ‘l jovent; fòra d’ell no hi ha més qu’ eclipses eterns y +pobrissalla; l’únich que ’l pot fer home es lo nostre.</p> +<p>–Gracias –respongué, fredament, l’Albert, ja clavats los ulls en la +que venia.</p> +<p>Un rotllo alegre ’s formá al entorn d’ella. La nena passá tot seguit +á bras del avi, quí va atráurela ensenyantli ’l rellotje y posantli á +l’orella pera que sentís la rateta. En Pepito, ’ls ulls com unas +castanyas, responia traydorament al sonrís del Sr. Dominguez, sens +abandonar la má de Da. Isabel.</p> +<p>De la porta, hont s’havian detingut aquells senyors, entraren tots +dins del jardí. L’ aygua perlejava encare en cada fulla, mes los arenats +caminals comensavan á blanquejar. Las ocas tornaren á abordarlos des del +sortidor, batent las enormes alas y arruixantlos á tots. A la fi +callaren, feren dos cabussons y seguiren lliscant per l’aygua, lo coll +dret, lo cap vigilant y orgullós.</p> +<p>Han vist ploure? Quina tarde! Y mirin are quín cel.</p> +<p>Aquest havia quedat net com un satí fins á la serra ponentina hont +s’arrambava una extensa calsada d’ámbar y or.</p> +<p>–Y en Galcerán?</p> +<p>–L’ he deixat ab en Felis donant ordres… Y vosté, Albertet, ha vist +lo torrent?</p> +<p>L’ interpelat, qu’ estava cullint una rosa, se clavá duas punxas, y +al tractar de tombarse, ’l dolor li feu soltar la flor que caygué mitj +desfullada per la sacudida. Da. Isabel la plegá pera que ’ls petits no +s’hi punxessen. Peró veyent brollar la sang del jove, corregué per +tafetá inglés, desohint los prechs del ferit y sos companys.</p> +<p>En Galcerán estava en sa cambra arreglantse la cartera, quan ella +entrá ab la rosa encare entre ’ls dits.</p> +<p>–Quí ha pres mal, lo nen?</p> +<p>–Nó; l’Albert, que s’ha punxat cullint aquesta rosa.</p> +<p>–Y per una punxada necessita tafetá ’l damita?</p> +<p>Y doná á la paraula damita una expressió tan aspre, que feu girar á +l’Isabel y eixir en defensa del jove. “No l’havia demanat ell lo tafetá; +l’havia ofert ella, venia á buscarlo contra la voluntat d’aquell:”</p> +<p>–Home, home, quínas cosas tens! No sabs com m’ espanta la sanch?</p> +<p>–Extréms aixís me semblan molt ridiculs.</p> +<p>–Peró si l’Albert no n’ ha fet cap d’extrém.</p> +<p>–Llavors, aquesta oficiositat, en una senyora casada, no ’m sembla +del més bon gust.</p> +<p>–Per ventura estém privadas de tenir bon cor?</p> +<p>–Nó; peró sí de mimar als jovenets, de defensar fins las sevas +extravagancias als ulls del marit, de guardar las flors que ’ls hi han +costat una gota de sanch…</p> +<p>Da. Isabel se redressá tota sorpresa, quasi bé indignada; mes, +posantse sobre sí, apoyant las mans plegadas en la alta espatlla de D. +Pau, li digué ab veu conciliadora y tendre:</p> +<p>–Peró es possible, Galcerán, que t’ engeloseixi l’amistat que m’ +inspira l’Albertet á qui he vist creixer? Es possible que cregas la +calumnia…? Vas á ferte d’un criatura un rival? Me creus á mí capás de +faltarte?</p> +<p>En Galcerán se vejé á dos dits del ridícul. En lo to de sa muller hi +havia una sinceritat, de tan incontestable, irritant. Decididament la +primera volta qu’ anava á rependre á aquella dòna estava desgraciat. +Afligirla per motius tan puerils, era una crudeltat indigne de sa +fortalesa; recriminar aquella amistat ab suposicions com las fetas, era +manifestar temors vergonyants, la possibilitat de veures desbancat, la +d’un adulteri en que ni somniar devian. Si obligava á aquella dona á +apartarse de l’Albert, dava forsa als calumniadors, convertia en fet la +calumnia, fins als ulls dels més incréduls. Sens dubte era més política +la conducta del matí. Y aixís, adonantse del cop en fals, tractá de +repararlo ab una rialla y una magarrufa que feu á sa muller, tot +dihentli:</p> +<p>–Tonta, tonta, ja t’ he agafat. Tan criatura ‘m creus encare? Qué t’ +he dit aquest matí? Ves en nom de Deu, cura al pobre Albertet y té, té +la rosa.</p> +<p>–L’ he presa pera que ’ls nens no s’hi punxessen, Galcerán, y tu tan +mal com ho has interpretat… –feu Da. Isabel, encare en to condolgut.</p> +<p>–Ah! es veritat, qu’ está carregada d’espinas! Té, jo las trauré…</p> +<p>Y mentres l’Isabel prenia del calaix lo tafetá, evidentment concirosa +encare pe’l exabrupte del seu marit, aquest pelá bén bé ’l branquilló de +la rosa y, pera major proba de confiansa, s’empenyá en clavar la flor +entre ’ls cabells de sa muller á qui besá per punt final.</p> +<p>Un cop sol, pensá si aquest tira y afluixa es lo preludi fatal á tot +predestinat, tractá després de traures aquesta idea del pensament, y, +divagant entre ’l dubte y la confiansa, convingué en que tot era una +malvada calumnia de las que ’s llensan sempre sobre tothom qui ressurt. +Sa conducta devia reduhirse á vigilar pera aixampar al calumniador, +dissimulant lo més petit dubte devant de l’Isabel y l’Albert. Mes no +pogué concloure sens exclamar interiorment, ab cert retintín +malhumorat:</p> +<p>–Peró, diantre de l’Albert, es que ja no es tan, tan criatura!</p> +<h3 id="iv-1">IV</h3> +<p>Arribá ‘l quinze d’agost. La família Galcerán seguia encare á la +Mayola, visitant D. Pau sovintet las obras que feya en la casa de +Vilaniu, celebrant conferencias ab los terratinents per lo canal de la +Baga, y compartint ab son sogre lo pler de la cassera, la qual era, +aquell any, abundosa, sobre tot de guatllas y perdius. Las meteixas +anadas y vingudas de D. Pau estalviavan á sos electors molts viatjes á +la casa de camp. Per aixó, en aquesta, frecuentada no més que de lluny +en lluny per las famílias qu’ estihuejavan en los masos del entorn, se +respirava envejable tranquilitat. Da. Isabel assaboria ab pler tant de +repós, y contemplava sonrihent á sos fills, que, fets uns terrissayres, +las mitjas al garró y las grans payolas al clatell, se colravan com +préssechs y s’enfortian cada dia més. Aborrida la carretera desde ‘l dia +del anónim, no hi hagué medi de parlar més de cavalls á la Galcerán. +Peró, aixís y tot, y rebutjada ja l’aygua del ferro, anava aquesta +senyora recobrant sos colors, perdent la transparencia pergaminosa de +sas orelletas y ’l rosa esmortuhit de sos llavis. L’ ayre oxigenat del +camp havia enriquit altra volta la sang pobre de sas venas. Aquesta +mellora feya perlejar los ulls del pare, y obrir los del marit ab un +goig no del tot despullat de sensualisme. La veya rejovenir, y, en sa +ossiocitat, temps li sobrava á D. Pau pera contemplarla y acaronarla com +en segona lluna de mel. Tot lo núvol del anónim, donchs, s’havia +esvahit; la Mayola era un nou Paradís hont tot lo dia ressonava ’l +coloqui amorós de personas y parellas aladas.</p> +<p>L’ Albert, mentrestant, á Vilaniu, bregava á cops de puny ab +l’aburriment que no ‘s podia espolsar de sobre. Lo tracte de sos +convehíns li era cada dia més insoportable, y al refugiarse en l’estudi, +assaltavan sa tranquilitat los recorts de sa passada vida, lo nom de Da. +Isabel, l’odi creixent als autors incógnits del anónim, una antipatia +invencible pera l’empalagosa Montserrateta, que me ’l perseguia fins al +interior de casa y s’havia atrevit á compararlo á Máxim Odiot, l’héroe +de la Novela d’un jove pobre. Abandonava la poltrona y, sens adonarsen, +eixia á la galeria, s’abocava de colzes á la barana, y contemplava, +horas enteras, una taqueta blanca que ressortía, allá lluny, d’entre la +negra espessedat dels arbres. La Mayola! Y ell no hi podia anar, ell, +que hi hauria volat cada minut dos cops! Qué lluny estava de sos +desitjos, son pare, quan remugava perque no volia acompanyarli! La +reserva que s’havia imposat, prou ho veya, li allunyava la gent, lo feya +intractable y, de rebot, objecte d’improperis é injusticias incessants. +S’ havia ficat dins d’una campana pneumática, y sentia fiblar l’agulló +de la mort. “Oh! Vilaniu! niu d’escorsons, malehit sigas!” deya +interiorment. Y tornava al estudi, prenia paper de cartas maquinalment, +anava á escriure al advocat Olivó pera proposarli que ’l demanés, y +acabava per endressar á un company qualsevol un cartipás de filosofías +contra la vida rural, contra ’l mon enter, contra la creació, contra la +lley malvada (sic) de l’existencia. Després, prenia Schopenahuer y +devorava famélich lo verí de sas planas, aprobant á cops de cap y +singlots sos pensaments més negres, tractant d’estúpidas las demés +escolas, fins que l’enervament l’abatia y ’l deixava somniant ab un +suicidi que, altre cop despert, trobava impossible, injust y +ridícul.</p> +<p>Nous fets vingueren á rompre la seguida de felicitat dels uns y de +tristesas dels altres. Eran las quatre de la tarde d’aquell quinze +d’agost, diada de l’Assumpció. La vila presentava l’aspecte alegre d’un +dia de festa en un poble pacífich que no somnia ab revolucions ni +bullangas. Lluny d’aixó, ‘ls cafés y cassinos bullian de gent alegre, pe +’ls carrers molta gent endiumenjada ’s dirigia cap á Sant Joan, á +presenciar com la Verge seria portada en professó dalt de sa llitera de +vellut carmesí, present anys há de la mare de D. Pau. Peró, de sobte, +s’ohí al portal de Baix rompre la banda de trompetas d’un batalló. La +gent omplí portaladas y finestras, y tot eran preguntas y arronsaments +d’espatllas. Ni una crida, ni un avís del aposentador havia precedit al +batalló qu’ arribava: ningú sabia pera qué, ni quants venian.</p> +<p>Fins á setanta vilaniuhenchs, no obstant, se posaren recelosos, +procurant contindre l’esglayament que ‘ls hi muntava á la cara, +precipitantse al carrer á barrejarse ab la multitut, altres corregueren +á amagar l’avirám com si vingués la guineu y, en la majoría de las +caras, se retratá la sobtada contrarietat de preparar allotjament. En +Rodón, mentrestant, groch com la cera, tancá apressuradament la maleta +que tenia entre dits, y girantse vers un menestral jove qu’ á dos passos +d’ell escoltava, recullida l’orella ab una má, preguntá:</p> +<p>–Qué es aixó, Marquet? Son realment soldats!</p> +<p>–Hum! soldats, soldats…</p> +<p>–Qué redimoni passa? –feu, per moments més concirós, caragolantse pe +’l dit la cadena del rellotje.</p> +<p>–Qu’ haurá picat l’espia.</p> +<p>En Rodón comensá á passejarse descompassadament per aquella +habitació, una saleta y alcova de petitas dimensions, pintada de +blau-turquí y groch, parada ab mobles enfarfegats com los vestits de Da. +Mercé, llur mestressa. Las trompetas anavan acostantse visiblement. En +tota la casa no ’s sentia més remor que ’l dels passos d’en Rodón. +Aquest havia fet anar á la seva dòna á passar la tarde ab la pubilla que +feya ’l sant aquell dia, prometent anarla á cercar després.</p> +<p>De sobte, callaren las trompetas y ’s sentí rompre la xaranga al cap +del carrer. Ja no hi cabia ’l menor dubte; en Rodón se posá com un ferro +ruhent, l’ira l’arborava.</p> +<p>–Ves quanta gent vé.</p> +<p>Eran los cassadors de Mérida, un batalló que passá al pas de Luchana, +los soldats colrats, carregats de pols fins al cim del ros folrat de +blanch, la cogotera voleyant sobre ‘ls negres clatells, y flanquejadas +las companyías per oficialets joves qu’ anavan passant revista á las +noyas dels balcons.</p> +<p>En Rodón quedá encaparrat bona estona. Tancada la maleta, seguí +passejant sense badar boca, mentres en Marquet, clavat de cara als +vidres de la finestra, las mans creuhadas al derrera, sentia á sa vegada +bullir lo cervell. Per fí, parantse en Rodón en sech, de cop y volta +preguntá:</p> +<p>–Estás resolt á seguirme?</p> +<p>–Sí, sí: com vosté vulga.</p> +<p>–Prou, donchs; anémnose’n. Potser tindrém allotjats y fora més vist. +Pórtam la maleta á la Farga: jo compareixeré per un altre cantó y allí +esperarém l’hora. Lo que convé es que ’m perdin de vista bén aviat. +Passa per la porteta del derrera.</p> +<p>Lo jove agafá la maleta y eixí. Als dos minuts, seguí sos passos en +Rodón, entregant á la criada una carta qu’ havia de donar á la senyora +pera que la llegís en secret.</p> +<p>Mentrestant, dalt de la sala de casa Galcerán, qual entresol estava +llavors tot desmarxat per las obras, conferenciavan ab cert misteri don +Pau, l’alcalde, lo tinent de la Guardia civil y D. Ramón.</p> +<p>–No hi ha dubte, ho tenen apariat tot, á las nou del vespre la +sublevació será un fet. Los mossos d’Esquadra saben fil per randa cóm té +d’anar. En Rodón los capitaneja; se reunirán á las Aspareras; dins del +canyar hi ha fusells, fornituras y municions; empendrán lo camí de +Cimeralta y, á Montcabrer, se trobarán tots plegats ab l’Escoda.</p> +<p>Lo tinent oposá certs dubtes á la veritat de tots aquets pronóstichs +que ’s davan com fets; peró ’ls altres, llegint en sas paraulas la +gelosía del cos, ne prescindiren y restaren rumiant una estona, fins que +trencá ’l silenci D. Pau.</p> +<p>–Bé, lo que cal, donchs, es apoderarnos d’en Rodón; morta la cuca, +mort lo verí. Aixó ’ls desconcertará y no ixen.</p> +<p>–Ah, sí, sí –recalcá D. Ramón.</p> +<p>Peró l’alcalde hi posava certs reparos. ¿Quí dava l’ordre? Cóm se ‘l +agafava sense probas? La missió d’aquell alcalde, fill de la vila, +fincat, exposat á venjansas, era la més delicada. “D’ordre del gobern ho +faria tot, estava disposat á obehir fins á jugarse la vida, peró á +pendre l’iniciativa havia de pensarshi; després tot se sab, los temps +mudan.” L’ alcalde no ho deya, peró veya esberlarse l’edifici del Estat, +sentia ‘l trot de la revolució qu’ avansava, malgrat los ensopéchs y +batzegadas que rebia pe ’l camí.</p> +<p>–Y qué? –saltá D. Pau.– ¿Per ventura no teniu confidencias que vos +posan en lo deber d’obrar? Per ventura no feu un bé al país y á la vila +meteixa, evitant que tots aquells caps-calents cayguin á mans de las +tropas y sigan passats per las armas? Més val un mort que cent ferits. +Acceptat un cárrech, s’han d’arrostrar las conseqüencias… Qualsevol +diria que teniu por.</p> +<p>–Clá y net; –feu l’alcalde– no ’m fa gens de bo héuremelas á la +descoberta ab en Rodón. Ja sab vosté l’influencia que cada dia guanya +entre certa gent.</p> +<p>Y torná ab que ‘ls temps mudan, qu’ era molt exposat, que, si li +manessin, foran figas d’un altre paner, jòch de menos táulas…</p> +<p>Poch avesat D. Pau á contradiccions semblants, tingué de reprimir una +abordada de son geni dominador, que semblava enardir més la presencia +dels antichs retratos de familia destacant de las carmesinas parets, +fits en ell los ulls en atenta espectativa. N’ hi havia que cenyian +sabre, n’ hi havia que vestian toga, d’altres, com D. Joseph, anavan +cossats senzillament ab estreta casaca de coll de mitj pam, peró tots +respirant venerable magestat de personatges histórichs, estirats, +corpulents, condecorat lo pit, eixint d’un fondo fosch, símbol imponent +de llur poder passat. Tots aquells progenitors anavan á ascoltar al nét, +al hereu de llur nom, del prestigi d’aquella antiga casa. D. Pau no +volia comprometre aquell prestigi ab una sortida de tó; ell no cenyia +espasa, ell no vestia toga, ell no tenia mando; ell no podia disposar +sinó d’una influencia qu’ are cregué veure tremolar, y restá un moment +pensivol, amarrant pe’l bras á D. Ramon, qu’ evidentment anava á +llansarse pe’l camí de l’imprudencia.</p> +<p>–Y bé, –digué á la fi, revestint la veu d’una fredor diplomática– mon +bon desitj ja ‘l comprenéu; peró lluny de mí ’l propósit de comprometre +’ls vostres interessos ni la vostra persona. Telegrafiaré al Gobernador +y, sinó, las forsas qu’ acaban d’arribar prou aviat n’ haurán dat +compte. Crech que fora imprudent qu’ á l’hora de partida ’s presentessin +alli dos sols mossos d’Esquadra. Si ve l’ordre, vos la comunicaré y +cumpliréu, eh? Anéu, donchs, en nom de Déu, Godall.</p> +<p>Y dihent aixó, detingué ab una mirada imperiosa al oficial de la +Guardia civil, que semblava disposat á seguir al alcalde. Fòra aquest, +los síntomas de la furia que possehia á D. Pau comensaren á traslluhir +en sa cara ab moviments mal reprimits, fins al punt de posar alerta al +tinent que no ’l perdia de vista.</p> +<p>–Qué pensa la Guardia civil? –feu de sobte.</p> +<p>–Que si á vosté li sembla… –apuntá l’interpelat.</p> +<p>–A mi ‘m sembla qu’, avans que jo meteix, los Mossos d’Esquadra +haurán pensat en verificar la captura. Vosté sab, senyor tinent, que ‘ls +cossos de policía, més que pera reprimir, son pera evitar los crims, y +tenint confidencia de que va á perpetrarsen un, no sé fins á quin punt +son necessarias las ordres. Lo servey de que ’s tracta ha d’estimarlo ’l +Gobern d’un modo molt senyalat. Vosté dirá si convé á la Guardia civil +qu’ un altre cos la guanyi per má.</p> +<p>–Vol, donchs?…</p> +<p>–Desitjo que la Guardia civil cumpleixi son deber…</p> +<p>Y al dir aixó, D. Pau, sens adonarsen, guardava tota l’actitut +imponent d’aquells antepassats que ’l contemplavan.</p> +<p>L’ aludit, sotmés del tot, saludá al diputat com á un rey, y anava á +retirarse quan trucaren á la porta misteriosament ab los nusets dels +dits.</p> +<p>D. Pau obrí, tornant á ajustar derrera seu. Y entrant al cap d’un +minut, digué al oficial:</p> +<p>–En Rodón es á la Farga; avans qu’ ell, hi han entrat una maleta.</p> +<p>Y un cop sol ab D. Ramón, esclatá sa indignació en las següents +paraulas:</p> +<p>–Lo Gobern sabrá quants punts calsan d’entussiasme per las +institucions aquell alcalde y aquest tinent. No mancarán hómens pera +substituhirlos ab ventatja. –Vol ésser alcalde vosté, don Ramón?</p> +<p>–Si vosté m’ ho mana, obehiré.</p> +<p>Sens respondre, D. Pau se ficá en son dormitori, posá un telégrama +xifrat qu’ entregá al meteix D. Ramón pera que l’enviés desseguida al +gobernador, escrigué quatre mots al seu sogre, aconsellantli que +tornessin tots pe ‘l perill de qu’ esclatés aquella nit una sublevació, +y eixí de casa pera veure al coronel de Mérida que devia allotjarse á +ca’n Montellá.</p> +<p>Era evident que ‘ls ánims comensavan á perdre las confiansas d’aquell +estat de cosas, que la disgregació del partit moderat, model fins +llavors de disciplina, cundia ab la velocitat alarmadora de la gangrena +que s’apodera d’un cos anémich. Era indispensable obrar ab promptitut y +energía. D. Pau s’imposava ’l deber d’esser lo més ferm baluart de la +situació, ja no sols dins de Vilaniu, sinó en tota la provincia. Peró en +sa derrera decisió hi havia quelcóm d’interés personal, aquell móvil +egoista sense ’l qual may l’home sol obrar ab suficient calor. L’ hereu +Galcerán veya, per primera volta, redressarse contra ‘l poder de sa casa +lo d’un poll reviscolat, segons l’expressió gráfica ab que denominava +ell á en Rodón, fill d’un fuster, senzill apotecari fins qu’ heretá d’un +seu oncle d’América. Voltat de fabricantóns, marxantets y obrers, +formava en la vila un nus de forsa que comensava á imposar á las +autoritats, á comprometre las eleccions, á minar lo secular prestigi +dels Galceráns, encarnantse aixís á Vilaniu, entre ell y D. Pau, +l’esperit del gran combat que ’s lliurava en tota Espanya. En Galcerán +lluytant per conservar, conspirant l’ex-apotecari per destruir. D. Pau +ho veya, sentia cruixir, son palau al pes dels anys, devant d’un convent +tot esquerdat, mentres en Rodón aixecava, en front d’una gran fábrica +hont bullian la vida y las ideas revolucionarias entre l’estrépit +prepotent de grans máquinas de ferro y boyras de fum, sa casa +mesocrática, petita com de fira, peró afiligranada, riolera y fresca com +la sana joventut. Y aquesta imatge acabá d’excitar son orgull, de +despertar en son esperit l’instint de la propia conservació, la gelosia +de la rivalitat.</p> +<p>Lo plan de D. Pau era aixafar á son contrari, matar la criatura á +temps. No li importava tant fer abortar lo moviment, per més que ‘s +guardés ni d’indicarho, com apoderarse d’en Rodón y llansarlo á las +fosquedats d’un calabosso, mentres sos companys s’avesavan á esser +comandats per un altre y arribavan, potser, á sospitar si aquella presó +havia sigut demanada pe’l mateix pres. Lo triomf de la revolució no +dependia certament de setanta hómens més ó menos al camp. Per altra +banda, lo Gobern, qu’ enviava ja ’ls batallons á pendre punts avans de +darse un crit, havia de tindre ja en sos dits lo fil d’aquella trama, y +D. Pau sabia bén bé que ’l moviment d’agost seria un altre d’tants. Sí, +’l fruyt no era madur; peró importava corsecar la planta pera no +deixarlo madurar. Y envenats los ulls per l’egoisme, D. Pau, en aquell +moment, creya ab sinceritat que ’s matava la planta tallant los +capbrots, per no dir escapsant lo branquilló de Vilaniu.</p> +<p>Lo coronel se proposava copar als sublevats en lo punt y moment de +posarse en marxa, peró D. Pau li tragué del cap, suposant que tindrian +la suficient vigilancia pera burlarlo y advocant per la conveniencia +d’escarmentarlos més durament en lo camp de batalla. Aquí havia arribat +de son rahonament, quan entrá ‘l subcabo dels Mossos anunciant que tenia +ja en la presó á en Rodón, y la maleta, hont havian trobat un itinerari, +bitllets de Banch y llistas, ja en poder del jutje. S’ havia complert lo +pronóstich tan poch afalagador per la Guardia civil.</p> +<p>D. Pau no pogué dissimular fondíssima satisfacció, que mostrá ab una +estreta encaixada al portador de la nova. Un cop retirat aquest, +prosseguí:</p> +<p>–Ja ho veu, coronel: tením fet lo principal. Jo que conech lo país y +aquest paisanatje, considero aixó acabat ó poch menos. Lo qui ‘ls +comandi are, no tindrá las ordres qu’ aquell, y l’escarment se fá més +fácil. Si surten, vostés se lluhirán, y ells ho pagarán car.</p> +<p>Y recalcá ‘l mot lluhirán que cregué ’l esquer mellor per’ assegurar +la pesca.</p> +<p>La presó d’en Rodón fou nova que corregué la vila de cap á cap ab +velocitat telegráfica. La gent pacífica s’alarmá, y ’ls sectaris +restaren tan esporuguits que, dels setanta, sols deu s’atreviren á eixir +á l’escampada á reunirse ab l’Escoda, mentres la tropa s’apoderava de +las armas y fornituras del canyar.</p> +<h3 id="v-1">V</h3> +<p>Acabava Da. Mercé de llegir la carta, quan un vehí imprudent, en tó +de pregunta, li feu á saber la presó d’en Rodón. Lo primer impuls de la +senyora fou eixir corrents de casa per’ anar á veure á son marit. Entre +irada y afligida, roja la cara com una lluna de tardor, Da. Mercé ’s +tirá un vel al cap, esqueixá la carta en mil bocíns y anava á devallar +l’escala, quan la veu d’en Tomaset la detingué:</p> +<p>–Es inútil: lo tenen incomunicat.</p> +<p>–Peró no pera mí…</p> +<p>–Pera vosté y tot. Créguim, no ’s mogui de casa, encare poden vindre +á aquí á fer algun registre… y després vosté, pobre senyora, pe ’l +carrer pot tindre alguna cosa…</p> +<p>Da. Mercé esclatá en plors. En Tomaset li allargá la má amistosament, +mentres ab l’esquerra l’empenyia, poch á poquet, sala en dins, afegint +en veu cada cop més tendre:</p> +<p>–Aném, calma, calma, filla meva; tot aixó no será res. Més presencia +d’esperit, serenitat; á vosté no li faltan amichs… tot ho anirém +passant… aquí ’m té á las sevas ordres en tot y per tot… Mercé, +tranquilisis, no plori aixís… revesteixis de dignitat y fássis superior +á las circunstancias, desdenyi las infames intrigas de la política, +desprecihi ab enteresa al enemich y deixi fer als amichs de vosté que +tot ho arreglarém… Are veurá quíns ho son de debó… Mercé, no plori, +filla, no plori… ’m parteix el cor… Pera quán guarda la presencia d’ánim +una senyora, una dama, una matrona imponent com vosté?… Fassi com Maria +Antonieta: confongui als contraris ab lo pes del seu orgull… Los bons +amichs no l’abandonarém… Aném, Merceneta, asserenis, asserenis, li +demano ab lo cor traspassat…</p> +<p>Da. Mercé, topant ab una cadira encoixinada, s’hi deixá caure y seguí +plorant de debó. Era al peu de la porta de son dormitori, en una saleta +tapissada de paper carmí envellutat, amoblada de xicranda y domás groch. +Dessobre ‘l sofá de medallons, hi havia un mirall ovalat de march +feixuch; en las altres parets, retratos al oli que volian esser d’en +Rodón y sa esposa, y un gran quadro de felpa representant la fugida á +Egipte, brodat per Da. Mercé á la <em>tierna edad de 12 años</em>, +segons resava la llarga dedicatoria qu’ en gótich de cartipás se llegía +al peu de marge. Devant per devant de l’entrada, un balcó, encofurnat +per cortinas de reps blau, no deixava gayre bé entrar la claror del +cap-vespre que llepava esgroguehida la tauleta maquejada del peu dels +vidres y ‘s disfumava en vano demunt del lluhent enrajolat. Perdentse en +las fosquedats dels ánguls, s’oviravan ab prou feynas tres reconeras +també de xicranda, vér problema de construcció y dibuix: abaix un +pedestal vuytavat, demunt una columna salomónica, y per capitell, un tap +de capsa rodona de llarch radi ab las voras trepadas com un serrell de +bánova. L’ una sostenia un quinqué de pressió ab sa corresponent bola de +cristall raspat, las altras sengles canalobres de quincalla empegonats, +ab figuras y ramatje d’escardots, las espermas per’ ensetar y mitj +blincadas. En aquell moment, la blavosa lluna del mirall reproduhia ab +melancólichs matisos á Da. Mercé plorant, á D. Tomás destacant de la +carmesina paret, magre com una figura de retaule, lo cap moix, las +espatllas caygudas, las mans plegadas ab tristor demunt del ventre. +Respectant lo plor de la dama, ’l galant prengué ’l partit de callar una +estona, y en la sala no ’ssentí més soroll que ’l d’un singlot +intermitent y viu com lo d’un surtidor mitj embussat.</p> +<p>Peró, com entre singlot y singlot donés donya Mercé una ullada al +mirall y ‘s vejés mal endressada, saltá arreu de la cadira y s’interná +en sa habitació. Torná, ja sens plorar y sense vel, pentinadas las +lluhentas ondetas de son cabell, un gran mocador negre á las espatllas +com una viuda de fresch. D. Tomaset se quadrá respectuosament, y ella ’s +deixá caure en lo sofá ab aquella llanguidesa que saben pendre las donas +grossas per’ inspirar més compassió, lo mocador gran lliscantli espatlla +avall ab estudiat abandono. Després, ab desmayat moviment, signá ’l +silló del costat á en Tomaset que s’apressurá á ocuparlo en actitut +també recullida. Hi hagué una estona de silenci. Lo dolor de donya Mercé +era fondo, permetentse esclatar, sols de tant en tant, en prolongats +suspirs. La claror minvava depressa, y ja gayre bé no ’s veyan aquellas +duas personas, quan Da. Mercé feu en veu tristíssima:</p> +<p>–Y donchs, Tomaset, ¿que’ns deurá passar? –No res, senyora, uns +quants dias de detenció.</p> +<p>–Vol dir que no l’embarcarán? Pobre Pepet!</p> +<p>–No pensi semblants cosas, Mercé; sosseguis. Ademés que ja sab, qu’ +en tal cas, no quedaria abandonada de tothom, una senyora de las +condicions de vosté.</p> +<p>–Ah! aixó vol dir qu’ ho endevino;’n sab alguna cosa.</p> +<p>–Jo, pobre de mí! –exclamá en Riudabets, que realment s’ho temia.– +D’hont vol que m’ ho tregui? Aquestas son cosas del gobern. Per amor de +Déu sosseguis, vosté té massa imaginació, massa cor. Estima massa á un +home que no la mereix. Ja veu qu’ ell la posposa á la política. Pensi +principalment en vosté; després ja’ns cuydarém d’en Rodón.</p> +<p>–Oh! no; en Rodón, en Pepet sobre tot! Cóm lo salvarém?</p> +<p>–Bé –feu en Riudabets, mossegantse la llengua.– Aném á veure: ¿ha +pensat algun medi?</p> +<p>–Pobre de mí ¿qué vol que fassi, si ni me ‘l deixan veure? Se m’ ha +posat un cap tan espés, que res se m’ ocorre, res absolutament… Vegi, +vegi Tomaset si dona ab algun medi, vosté… Jo ho faré tot ¡pobre Rodón! +tot estich disposada á ferho!…</p> +<p>Y ’ls ulls de l’adolorida esposa tornaren á amararse de +llágrimas.</p> +<p>–Ja ho tinch! –feu son amich, saltant de la butaca y prenent lo +barret.– M’ envaig á veure l’alcalde… En Godall es un bon subgecte y m’ +escoltará. ¿Qué no faré jo per una dama á qui veig plorar?</p> +<p>–Ay, Tomaset, Deu l’ilumini!… Vosté ’l primer, l’únich, fins are, que +vé á aconsolarme, y ja fa duas horas que tinch lo marit prés!… Vosté ’l +que ’m treu de pena, corrent ja pera salvarlo… Vosté es molt bó… +(Allargantli la má.) Cóm li pagaré tantas bondats?</p> +<p>En Riudabets, després d’una eloqüent apretada, deixá escorre la má +per la molt molsuda de la seva amiga y, al retenirla no més pera ’l cap +dels dits, se doblegá com una figura de minuet, dihent:</p> +<p>–Si vosté m’ ho permet: així.</p> +<p>Y estampá en aquella má un bes, que donya Mercé rebé, endressant +debadas una mirada de súplica al retrato d’en Rodón ja engolit per la +fosca. Lo galant se retirá tot tremolós d’emoció, admirat de sa gran +osadía y prometentse tot baixet qu’ á la fi Da. Mercé seria seva.</p> +<p>Per molt punyent y de debó que fos lo disgust de la Rodón, no podia +aquesta sustraures á la tendencia melodramática qu’ una falsa educació +li havia infiltrat. A la vegada qu’ en son marit, pensava en ella, part +integrant del matrimoni, que devia compartir l’interés públich d’un modo +més viu encare per esser ella la més flaca y desvalguda, moralment +parlant. Da. Mercé ’s figurava ja ’l rebombori que degué causar á +Vilaniu la presó d’en Rodón, sentia las exclamacions de compassió que +las donas llensarian per ella, recordava ’l jubileu de visitas que remou +tot seguit per la vila una mort ó tot altra desgracia, y estava ja +frisosa de veures la casa plena de gent. Per aixó, s’havia allisat lo +cabell; malgrat la calor, s’havia tirat á demunt aquell mocador negre +que la posava en carácter; per aixó, conservava en lo sofá aquell posat +interessant, lo vano abandonat demunt del seti. Y la gent no venia! +Consumida de pena é impaciencia, la jove Rodón no podia ja aguantar més. +La saleta estava fosca, lo silenci era cada cop més fondo. Llavors +esperá que la gent compareixeria en havent sopat, y ’s resolgué á pendre +alguna cosa, fentsho servir sobre la táula maquejada:</p> +<p>–Senyora, ¿aquí? –exclamá la minyona tota condolguda.</p> +<p>–Ay, sí! A la táula d’abaix no ’m podria treure del devant l’imatge +del meu marit. No tastaria una cullerada de sopa.</p> +<p>La minyona pará la tauleta, posant al mitj un dels canalobres ab duas +espermas encesas, y baixá en busca de la vianda, mentres Da. Mercé +s’atansava á la táula un dels sillons hont va saber recobrar l’anterior +esllanguiment, deixant caure ’l gran mocador als brassos del moble.</p> +<p>Tot menjant aquell sopar, que verament engolia sens gana, feu repetir +á la minyona la sortida de son amo; cóm li havia entregat la carta; qué +li havia dit; quína hora era. Da. Mercé, entre sorpresa del determini de +son marit que tan bé li havia sabut amagar, y furiosa pe’l descalabro, +plorava de rabia.</p> +<p>–No plori, senyora –feu la criada, cada cop més conmoguda:– Miris, +tothom diu qu’ á Barcelona, á Valencia y á Madrid hi ha alguna cosa. Lo +cop será aviat, y, allavors, lo senyor tornará, y si ell m’ hagués de +creure, penjaria á tots los qu’ are tractan de perdrel.</p> +<p>Peró en aquest moment demanaren. La criada desaparegué ab lo darrer +plat, Da. Mercé, sechs los ulls, ocupá altra volta ’l sofá y, als dos +minuts, entrá en la saleta un homenás vestit de pana blanca, salpicada +de guix, com ho estava sa barba frondosa y roja, de cabellera de +panotxa, plantada en una cara de chimpancé.</p> +<p>–Qué dihéu, Guilló? –preguntá la senyora melancólicament.– Seyéu, +seyéu.</p> +<p>En Guilló, ’l mestre que feya la casa nova d’en Rodón, s’assentá al +cayre d’una cadira arrimada á la paret, doblegat lo cos, fent ballar un +gran bolet gris entre ’l buyt de las camas que tenia molt +aixancarradas.</p> +<p>–Qué vol que digui?… que passan unas cosas… Sinó qu’ alló que ’s diu: +qué s’hi fará?… Un dia ó altre ha d’acabarse aquest desgavell… Are veji +de quina lley se malmeten las personas!</p> +<p>–Que voléu dir, Guilló? –saltá Da. Mercé, tota alarmada.</p> +<p>Y ‘l mestre li contá, llavors, que de Vilaniu fugia molt de jovent +compromés, y que, segons veus, ja s’havia desat lo pubill Tárrega; en +fi, “un dalt-abaix que no li agradava mica.” Deixá anar encare un +diccionari d’exclamacions tan vagas com las ab qu’ havia debutat, y finí +parlant de l’obra pera informarse de si creya convenient pararla, com +ell ho veya.</p> +<p>Da. Mercé, derrera una suspensió en que sentí sacudirse tots los +nervis, recobrá la presencia d’esperit de que sabia revestirse pera +humillar á la gent quan convenient ho creya.</p> +<p>–Entesos. May havia esperat altra cosa de vos, si bé ‘m creya qu’ +aixó vindria més tart, quan estariau ben segur de la nostra desgracia. +Avuy, creya que veniau á consolarme.</p> +<p>En Guilló s’aixecá y, pera tornar la pilota, com qui no ho vol, +replicá:</p> +<p>–Ja veurá, desgracia jo no crech qu’ ho siga. Quan lo seu senyor +s’aixecava, ja deu contar que ‘s cosa feta. Lo revés d’avuy, miris, pot +esser enganyador. Si vosté ’m dona ’ls dos mil duros que m’ havia de +bestreure ’l seu marit fa vuyt dias, continuarém. D’altra manera, ja +dich, en los temps que corrém, que tan poch se travalla y que sembla que +perden lo seny fins los més sabis…</p> +<p>–No tant, no tant; ja veig qui ‘l conserva de sobras. Prou, Guilló, +prou, quedém entesos. Anéu en nom de Deu, y qu’ ell vos pagui l’obra de +caritat qu’ acabéu de ferme.</p> +<p>–Bé, donchs, aixís ja puch respondre lo meteix al fuster y al manyá +que son del meu parer.</p> +<p>–Ah!… una conspiració en regla… eh!</p> +<p>–Rés d’aixó: nosaltres no’ns cuydém sinó de travallar.</p> +<p>–Donchs jo ’m creya haveros sentit dir cert dia, allí á l’obra, +devant dels travalladors, que també erau demócrata, y per tal vos tenia +en Rodón.</p> +<p>–Nosaltres ho som tot y no som res; lo que volém es feyna y ’l fruyt +de las nostras suhadas… peró may desgraciar las familias.</p> +<p>–No cal que parlém més –torná Da. Mercé, en lo to més sech que pogué +assolir.</p> +<p>–Vaja, bona nit tinga –respongué l’altre ab tota sa impassibilitat +d’elefant. Y la jove Rodón, sentintlo baixar l’escala feixugament, se +mossegava ’l mocador ab rábia.</p> +<p>Derrera d’aquest, pressentí tot lo seguit de desenganys qu’ arrossega +la desgracia, y ’s revoltá interiorment contra tota la vila, sentint los +instints revolucionaris d’una descamisada. Ferida al viu de sa superbia, +’s feu sagrament de no humiliarse per ningú, sentí l’esperansa del +triomf com lo soldat ubriacat per la pólvora, y s’anticipá á assaborir +las dolsuras que ’s prometia de sa venjansa ’l dia que, victoriós son +marit, vindrian á adularla ó implorar clemencia. Perque ¿qué era aquella +soletat que la rodejava encare, sinó l’expressió del egoisme, sempre +fugint del caygut y l’apestat, tan apressat y dreturer com corre als +peus de la fortuna? Prou ho veya. Oh! ho veya clar. Ni s’amiga la +pubilla, allí. Per qué? Per por de comprometre á son marit, que bén bé +havia sabut guardarse! Y possehida de tot aquell orgull que fa de la +dona irrítada lo ser més temible y desenfrenat, Da. Mercé no escoltava +en aquell moment altra veu que la d’un odi esterminador.</p> +<p>Encare uns passos reposats la feren parar orella dret á l’escala. Era +‘l metje, un bon senyor de setanta anys, rodanxó, tot vestit de negre, +una barba á l’americana, com la del vell Merly, reposant en las petitas +tiras de blanca tela qu’ un inmens corbatí enrotllantli ’l coll deixava +guaytar. Sos ulls, ja prou petits, quedavan reduhits á caps d’agulla de +picar á través dels doblíssims crestalls de las ulleras de cautchou, que +li rasguejavan la cara. De l’aixella esquerra li sortia ’l capsó d’or de +sa mangala, y ab la ma dreta sostenia un colossal barret de copa que +remogué fortament al saludar:</p> +<p>–Filla, no tinch que dirli si la compadeixo y estich á las ordres de +vosté. Psa! eh? psa!… La política es cruel… Psa! eh? psa!… está plena de +sorpresas desagradables.</p> +<p>–Ja ho pot dir, senyor Roig, ja ho pot bén dir.</p> +<p>–Psa! eh? psa!</p> +<p>–Peró per qué no seu una mica, senyor Roig? Vosté vé cansat…</p> +<p>–Me dispensará, Mercé, psa! eh? psa!… Tinch de fer encare tres +visitas, comensant per la Layeta d’en Falcó, qu’ ha tingut un insult, +segons m’ han dit… Psa! eh? psa! un síncope, l’espant de veure al seu +fill fugint per aquets embolichs… No crech que siga cosa major, psa! eh? +psa!… En demés, calma, Merceneta, molta calma, y com jo predico sempre +que hi ha disgustos: fortalesa y templansa y, si vol que li diga, fins +justicia y fins prudencia. Psa! eh? psa!… las quatre virtuts cardinals… +lo códich que d’en Manso, un moliner, ne feu un general y qué dich? un +home ilustre. Psa! eh? psa!</p> +<p>Y no entrant en sas costums lo donar la má, ’l senyor Roig va fer una +reverencia tan feixuga com son discurs, y desaparegué per la porta, tot +fregantse la suhor del front.</p> +<p>Da. Mercé, que no abandoná un moment la posa presa en son sofá, gayre +bé pogué reprimir un gesto de fástich. Fins aquell vellet que, per sas +virtuts de tothom reconegudas y, més encare, per sos serveys de tota la +vida li era acreedor del major agrahiment, li semblá un egoista. Als +ulls de la Rodón, havia fet acte de presencia no més que pera conservar +la parroquia. Tothom la abandonava; allí no compareixerian més que ’ls +acreedors pera refermar llurs crédits, los deutors pera aplassar los +deutes, ni un amich deslligat de compromisos, ni un conegut que pogués +prescindir d’ella. La molla real del mon era l’egoisme.</p> +<p>Y quan anava á penedirse de l’universalitat de son odi, sentint +encare unas petjadas que li semblaren d’en Tomaset, un bon amich, +esclamá: Ah! ni aquest. Prou sé qué ’l porta al brut! Peró, en fi, ell +la servia al menos. Ah! per fi, per fi, una clariana de cel! Da. Mercé +perdé la posa, s’incorporá, estirá ’l coll pera escursar camí á las +paraulas del interessat missatjer.</p> +<p>En Tomaset suhava, venia capolat, rendit; ans de dir un mot, hagué de +pendre alé desde la primera cadira ab que topá. Lo pit de la camisa li +pantejava afanyós; en lo coll, en los polsos, se li veya glatir l’onada +curta y repetida de la sanch. Per fi exhalá un suspir:</p> +<p>–Ah!… Si m’ ha costat trobar á en Godall!…</p> +<p>–Y qué diu?</p> +<p>En Tomaset comensá á ventarse ab lo mocador agafat per duas +puntas.</p> +<p>–Ufff…! Ufff…! quina calor!</p> +<p>–Ay, Tomaset, per Déu, tréguim de las brasas. ¿Qué diu en Godall?</p> +<p>–Qué diu? Qu’ aixó es un desastre…</p> +<p>–Ay, Reyna santíssima!…</p> +<p>–Qu’ en la maleta del seu senyor de vosté hi han trobat llistas que +comprometen á molts, que tothom fuig ó s’amaga, qu’ á Vilaniu hi ha una +consternació, qu’ en Rodón está molt compromés; que si tota aquella gent +no pot tornar á casa, li malehirán los ossos. ¡Ufff!… qu’ en Godall no +hi pot fer res…</p> +<p>–No veu qu’ es moderat, enemich nostre?… –exclamá la dona, á punt de +caure en basca.</p> +<p>–Nó per aixó, nó;… perque ja no es alcalde.</p> +<p>La curiositat repentina qu’ eixas paraulas li despertaren, sostingué +l’esperit de Da. Mercé.</p> +<p>–Cóm! Donchs, quí ho es?</p> +<p>–Lo vell Merly. Los que hi poden fer alguna cosa son éll ó en +Galcerán.</p> +<p>Da. Mercé no torná resposta, havia perdut los sentits. Un moment +restá en Tomaset sense saber que fer. May se’n havia vist de tan +grossas. “Una senyora desmayada, á solas ab ell! Ah! quina situació més +interessant, si fos entre sos brassos, si ho pogués veure un +públich!”</p> +<p>Ja no s’hi pensá més: s’abocá devant de donya Mercé, li passá un bras +per l’espatlla, recullí ’l vano de demunt lo sofá, comensá á ventarla ab +actitut amorosa y, á falta de públich, cridá á la criada ab veu +melodramática. Peró sa gran satisfacció fou quan vegé compareixer ab la +criada una persona més, una senyora alta y prima, embolicada com un +fantasma, ab un gran vel negre que li cobria rostre y cos. En Tomaset la +conegué ja avans de que s’aixequés lo vel: era la pubilla Tárrega.</p> +<p>–Corrin, Sumpteta, aygua de Colonia, una cullerada d’aygua naf, algun +antiespasmódich –feu en Tomaset, ab veu entera, mentres l’aludida +llensava ‘l vel, fòra de sí– No estranyi trobá’ns aixís, Sumpteta. Jo +l’aconsolava, dech haverla conmoguda massa y l’emoció… pobre Merceneta, +l’emoció…! Es tan difícil en certs casos trobar altra paraula de las que +’l cor dicta… Figúris, ab la pena qu’ avuy passa…! Aixís, aquí, als +polsos una mica. Dónguim lo frasquet, jo li faré olorar… Peró qué fa la +Beleta, per qué no puja l’aygua naf?… Ah, gracias á Déu!… ja ’s revé una +mica… Poch á poquet… Fréguili, fréguili ’ls polsos… ¿Véu com belluga ’l +cap?… Ah!… Bé ha trigat prou, Beleta!… Are una cullarada, sí dóngali +vosté, ja li sostindré ’l cap jo…</p> +<p>Y D. Tomaset, roig per la calor, pe’l pes y ‘l bau d’aquella dona +enorme que li aixafava ’l bras y li encenia ’ls instints, s’esmerava en +extremar sa solicitut y en fer insinuacions grosseras, per pura +petulancia ó com una sórt de revenja contra la qu’ encare també se li +resistia.</p> +<p>Finalment, Da. Mercé torná en sí, sos amichs ocuparen las cadiras de +brassos, la criada desaparegué ab los reactius. Hi hagué un silenci de +dos minuts, durant lo qual, la pacient se remogué ab angúnias, passejá +la vista per son entorn, y, refeta del tot, clavant l’esguart en la +pubilla, exclamá:</p> +<p>–Ah! tu també per aquí?… Acóstat, vina al meu costat… Ja ho veus, +pobre Pepet, á la presó.</p> +<p>–No t’ espantis –respongué l’aludida, prenent la má de Da. Mercé al +caure demunt del sofá.– Porto bonas noticias: lo Gobern caurá, mitja +Espanya está sublevada, l’infamia d’en Galcerán no li haurá servit de +res sinó pera portarlo á major perdició.</p> +<p>–Cóm! –exclamá la Mercé– Qué, vols dir qu’ ell ha fet agafar á en +Pepet? Ah!… lo cor m’ ho deya.</p> +<p>–Mira, aixís corre; aixís m’ ho ha dit lo meu marit. Ell es la causa +de totas las desgracias; per ell es á la presó en Rodón, per ell me veig +separada d’en Joanet qu’ ha tingut d’amagarse; per ell ploran tantas +mares com veuhen fugir als seus fills escapant de la seva persecució… ¡Y +tan esperat, y tanta festa, y tanta cosa per la seva vinguda! Ah, que +bestias son la gent de Vilaniu!… Ja ‘l tenen, ab la seva senyora, +aquella senyorassa, ab un general, ab un gobernador, ab aquells cotxes y +criats y cavalls que tant havian d’ensenyorir la vila!… Vaja, ja ’l +tenen, que se ’l guardin, que se ’l menjin, que se ’l fiquin al llit… La +desgracia de tots, la peste de Vilaniu… Ah! si jo pogués, ja me las +pagaria totas, l’estrafalari! Un bot d’orgull, un sach de superbia, qu’ +ab los seus diners y la vanitat de tota la seva casa ’s creu en dret de +trepitjarho tot, de manarho tot, de tractar á vaqueta á tota la vila… +Peró ja li vindrá ’l seu dia, ja li arribará la seva hora, ja… Déu té un +bastó!… Ja li tenen bén tramada y li guardará tothom… Que las purgui +totas. Ja veurá; bon goig que pugan fugir ell y tota la familia… que si +no, ja ’m sembla que ballarán.</p> +<p>–Ah! véu, véu, Tomaset?… Si ell ho ha fet, ¿cóm pensar en demanar res +al vell Merly, aquell adulador d’en Galcerán?</p> +<p>–Qu’es cas! Ni somniarhi. No demanis perdó á ningú… per aixó vinch… +En Joanet no m’ ha encarregat altra cosa. Diu que, per si succehia +aquest fracás, ja s’ho tenian parlat ab en Rodón. Ja veurás com, quan +puga, ell meteix t’ ho dirá: per aixó he vingut; ni un pas, ni una +lletra, res. Lo cop será un fet aviat, potser demá meteix, y no volen +deure favors. Llavors vindrán las tornas.</p> +<p>–Ah, sí, sí, una bona venjansa.</p> +<p>–No tingas por, filla, no tingas por; ja la purgarán, ja la pagarán +cara –afirmá la pubilla tota tremolosa de nervis y accentuant las +paraulas ab la més ferma convicció. Peró arreu, prenent un to més baix, +afegí:– Si no fos aixís, jo ja’n tenia una de pensada.</p> +<p>Da. Mercé pará orella, pensant que ‘l covat despit d’aquella dona +forjaria alguna venjansa qu’ ella volia aprofitar, y, seguint son +sistema, feu cantar á la pubilla mostrantse impotent, desarmada de forsa +y alé.</p> +<p>–Pobre Sumpteta! No ‘m faig las ilusións que tu. Mira la sublevació +passada; igual será aquesta. Y qué vols que fem donas solas contra en +Galcerán? No sabs qu’ ab la seva preponderancia es com un castell?</p> +<p>–Tomaset, per Déu, no ’m comprometi –comensá la Tárrega, sens +dissimular sa desconfiansa, mal que pogués avergonyir al aludit– Peró +aquest, fet á las formas primitivas dels vilaniuhenchs, lluny +d’avergonyirsen gens ni mica, respongué ab la major naturalitat:</p> +<p>–Cá, Sumpteta, Deu me’n guard’. Digui, digui.</p> +<p>Llavoras exposá aquesta, sempre en veu més baixa, son plan, +consistent en portar lo malestar á la familia Galcerán ab un fòch +granejat d’anónims.</p> +<p>–De cap de las maneras, aixó es un medi vil –oposá Da. Mercé, +dissimulant lo goig que l’inundava.</p> +<p>–Ja veurás, tan vil com vulguis; peró no ho es menos l’empleat per +don Pau contra ’ls nostres marits. Delació ó anónim, me sembla que +tal·lá-tal·lera… venen á esser iguals.</p> +<p>–<em>Sin embargo, sin embargo</em>… s’atreví á fer en Tomaset, que no +volia comprometre sa conquista, sens poguer per aixó evitar una gran +rojor á las galtas que sorprengue á la Mercé.</p> +<p>–Bah, bah! jo no sé perqué tants escarafalls ni miraments ab una +família que vé á robarnos la tranquilitat. ¿No volen guerra? Donchs +guerra sense quartel. Si no tením més armas, aquestas. Contra gent com +ells totas son bonas. La defensa es natural. –Tot l’odi de la dòna +despreciada esclatava ab furia últimament.</p> +<p>–Sí, peró qué dirias en los anónims? A veure?</p> +<p>–Ja veurás: avuy per avuy, esplotaria las relacions de donya Isabel y +’l noy Merly, fent caure la vena que du als ulls aquell… Déu me +detinga!… de don Pau, que no veu com las hi fan al devant. –La pubilla +creya ja á ulls cluchs y ab gran satisfacció en aquellas relacions.</p> +<p>–Dóna, aixó es afirmar per apariencias, y mira qu’ aquets jòchs tenen +malas tretas; devegadas lo fòch surt per la culata.</p> +<p>–Crech qu’ á mí no pot surtirm’hi! –cridá irada la Sumpteta, tot +apartantse de sa amiga instintivament.</p> +<p>–Dóna, no t’ acaloris. Ab rahò nó, prou qu’ ho sabém; peró á una +calumnia totas hi estém exposadas.</p> +<p>–Deixat de calumnias; quan tocan campanas senyal de festa. A mí no ‘m +farán creure qu’ aquestas cosas s’inventin aixís com aixís.</p> +<p>–Peró…</p> +<p>–Més clar: ¿sabs qué he sabut jo, encare no fa duas horas? Que temps +enrera, mentres don Pau dormia tot confiat á la Mayola, aquella parella +eixí á cavall, y, carretera amunt, tot xano xano, se’n van anar al viver +de la font del Roure… Allí, solets, sabs? Hi devian passá ’l +rosari!…</p> +<p>Da. Mercé no podia gayre bé amagar la joya que saltava á delatarla pe +’ls ulls; peró encare oposá reparos hipócritament. En Tomaset se mirava +las botas per no saber ahont posar la vista.</p> +<p>–Donchs més clar encare –feu, perdent lo fre, la Sumpteta.– Si tu no +ho vols creure, jo’t diré qui ho ha vist y, m’ estranya qu’ are fassi +aquest paper en Tomaset. Vosté, vosté ho va veure; m’ ho ha dit aquell +senyor ab qui m’ has deixat…</p> +<p>–L’ advocat Pinyol! –exclamá ab tota malicia la de Rodón.</p> +<p>En Tomaset, aclaparat, tingué de confessarho. Realment, venint en la +tartaneta de donar un passeig, los vejé decantar cap á la font; peró lo +demés era invenció maliciosa d’en Pinyol, qu’ á causa d’un plet d’en +Solá, no podia veure á l’Albert. Ell no ‘s permeté allargar tant, ni +s’hi atrevia avuy, ni sospitava qu’ en Pinyol pogués ferho; d’altre modo +no li hauria pas dit res.</p> +<p>Mentres així se disculpava, la de Rodón, que ’l covava ab los ulls y +en los d’ell llegí la major hipocresía, li regalá una rialleta +d’inteligencia y li feu peuhet.</p> +<p>Encare la pubilla replicá contra la conducta reservada y las +aprensions del atrotinat dandy. “Ab senyoras casadas no hi havia per qué +fer farsas com aquesta. Ell ho creya tant com en Pinyol, com ellas +meteixas; y aquella caballerositat per una familia que ’s recreava fent +mal, per una senyora que li havia dat lo xasco de no volerlo rebre, com +ell meteix las hi havia contat, no s’explicava.</p> +<p>–La veritat, Tomaset, vosté sembla, perdoni que li diga, vosté sembla +un caragirat; qui se’n calsa no se’n vesteix de vosté. Tant aviat besets +com no’n besets. Donchs y l’enfado d’aquell dia? Encare’n vol més de +desayres? Oy que li estarian ben empleats.</p> +<p>Devant d’aquesta embestida y contingut per una mirada de la Mercé, en +Riudabets s’atreví sols á respondre qu’, avans que tot, ell era un +caballer y que, com home de mon, comprenia certas complacencias y estava +sempre resolt á ampararlas ab lo seu secret.</p> +<p>–Aixó es per dirho –cridá l’exaltada pubilla– peró en fí, vosté ha +confessat.</p> +<p>L’ aludit y Da. Mercé esclafiren una rialla, qual cinisme tractá +d’atenuar arreu la segona, fingint qu’ ella y en Tomaset no creyan +encare res. Y momentáneament oblidada de la seva pena, deixá esbravar +una estona més á sa atolondrada amiga, l’amoixá bé aconsellantla +hipócritament que no pensés en anónims, y, al véurela partir ab son +amich, digué á n’ aquest, ab una gran encaixada:</p> +<p>–D’aquí á demá, eh, Tomaset? Vinga dematí.</p> +<p>Peró, tota acalorada l’histérica pubilla, encare, baixant del bras +d’en Tomaset, exclamava:</p> +<p>–Ah, jo nó; jo, per’ enfonzar aquella gent me perdria, faria +qualsevol cosa.</p> +<p>En Riudabets li oferí sos serveys ab una apretada significativa +qu’ella entengué bén prompte.</p> +<p>Un cop sola, la Rodón restá un minut mossegant lo mocador ab actitut +reflexiva, y finí son secret monólech llensant una mirada feréstega y +prorrompent en veu baixa:</p> +<p>–Vés, bocamolla, tu ho farias mal bé. Ja ’m basto jo.</p> +<p>Eran las deu de la nit; ja no vindria ningú més ¡quín despreci, quín +aislament!… Total quatre personas… Da. Mercé ’s retirá á sa cambra y +quan, tot despullantse, contemplá l’ample llit y pensá en sa soletat, en +sa viudesa forsada, en la presó d’en Pepet, plorá més furiosament que +may, prometentse pera son consol una venjansa encarnissada, tremenda. Es +aixís com s’adormí, després de revolcarse tres horas pe ’ls llensols +concertant son plan, tota febrosa d’angúnia y despit. Quan tot just +llustrejava ’l dia, la minyona la despertá.</p> +<p>–Qu’ es? qu’ es? –cridá Da. Mercé ab lo sobressalt de qui s’ha dormit +ab l’angúnia al cos.</p> +<p>–Han trucat, he obert, y un desconegut m’ ha entregat tot depressa +aquest paper.</p> +<p>Eran quatre mots d’en Rodón, escrits en llapis, dihentli ab +telegráfich laconisme que ’l trasladavan á la capital, que hi +comparegués ella ab roba, que no tingués por perque ’l triomf era +próxim, y que no comprometés la seva situació ni demanant clemencia, ni +atacant á ningú pública ó reservadament.</p> +<p>Duas horas més tart, en Tomaset esperava ja á la sala. Da. Mercé +eixí, tancá las portas y, en veu baixa, comensá:</p> +<p>–Siguim franch, Tomaset. Vosté no es l’home qu’ aparenta: fins ahir +no ’l vaig conéixer bé. Vosté esbombá ab tota intenció lo de la font del +Roure; vosté pót veure tan poch com jo meteixa á l’Isabel.</p> +<p>–Tan poch com vulga. Tan poch, qu’ ans qu’ ho pensessen vostés, +aquell meteix dia de la font, jo vaig comensar ja la guerra ab qu’ ha +somniat després la Sumpteta: aquell dia, jo vaig tirar pe’l reixat de la +Mayola un anónim comprometent l’honra de l’Isabel. La guerra está +encesa: en lo posat que duyan per la carretera ‘ls dos amants ho vaig +veure. Si l’anónim no havia arribat á mans de D. Pau, lo qu’ es ells dos +ne tenian ja esment. Créguiho.</p> +<p>–Y per qué l’odi de vosté? Lo desayre donat per una criada no ’m +sembla prou motiu. Parli clar: vosté’n té d’altres.</p> +<p>–Es que, Merceneta, aquell venia derrera d’un altre que vaig sufrir +ja la tarde de la professó, y va esser succehit per un altre encare, que +‘m doná la meteixa donya Isabel. Jo soch mol sentit, jo soch rencorós, +no vull amagarli. Ja sab vosté com visch aquí, que ’m tracto ab tothom, +qu’ entro y surto de totas las casas ab la major confiansa, admés com +cavaller, com home de mon que soch. No m’ acomoda, donchs, que ‘m +desayrin, y ’m subleva l’orgull, y la vanitat dels Galcerans. Crech que +fariam un bé á la vila trayentloshi del devant. A pesar del xasco de la +cambrera, jo vaig tornarhi; donya Isabel va ferme esperar mitj quart, +comparegué finalment ab son pare, y, queixantme de lo de la criada, +indirectament, com jo sé ferho ¿sab? donya Isabel, lluny de plányersen +com requeria, com ho faria una dama d’alta alcúrnia, com ho faria vosté, +Mercé, va dirme: Ah, sí qu’ ho sento, seria un dematí!… Qué li sembla? +no era darme una llissó? no era abonar á la criada, antepósarmela á mí?… +Ha vist cosa de més mal género, d’un gust més ordinari?… Aixó no es +esser senyor ni cosa que s’hi sembli… Vaig conservar la dignitat que ’m +pertoca, dihent algunas paraulas més de qualsevol cosa, y vaig retirarme +pera no tornarhi. Peró, pensant: me la pagarás.</p> +<p>–No obstant, vosté era dels que veyan ab entussiasme vindre ’ls +Galcerans.</p> +<p>–Un s’equivoca tants cops á la vida!… L’altra vegada que va esser +aquí, donya Isabel me semblá molt diferent, me va rebre be, va estar +molt deferent ab mí.</p> +<p>–Si vosté ‘m perdonés la llibertat, me permetiria dirli que ’l seu +despit obeheix á una causa més fonda: vosté esperava intimitats, favors, +qu’ se’n duhen altres.</p> +<p>En Tomaset se sentí ’ls colors á la cara. Volgué protestar. Sa +vanitat de Tenorio ’s resistía á dur tan enllá lo desenmascarament. +Sense negar las condicions físicas de Da. Isabel, ell havia de fer +constar que no era ’l seu bell ideal. En materia de flors, ell preferia +las rosas exhuberants als lliris pálits.</p> +<p>Y deya aixó, tot acostantse á Da. Mercé, mirantla de gayrell, +tremolinant, fins atrevirse á agafar y estrenyer ab entussiasme la +grossa munyeca de la seva amiga.</p> +<p>–Vosté sempre á cassa de conquistas, sempre calavera –feu Da. Mercé, +sens mostrarse esquerpa com altres cops.– Donchs, si vosté vol, acepto +la seva aliansa.</p> +<p>–Costi’l que costi? –preguntá ell, ja tot ubriacat y accentuant +l’intenció.</p> +<p>Da. Mercé ’s limitá á sonriure, plena de vergonya, y continuá:</p> +<p>–Peró per’ anar bé, ha de posarse á las mevas ordres y no dirne una +paraula á la Sumpteta, perque es massa atolondrada, ¿sab?</p> +<p>–Boca qué vols, cor qué desitjas.</p> +<p>–Donchs ja veurá: per are, no convé fer res. Esperi las mevas ordres +y no deixi d’anar á casa Galcerán per’ estar á la mira de lo que puga +descubrir y per’ evitar tota sospita. Jo tinch de marxar aquesta tarde á +ciutat ahont se m’ emportan á en Rodón. Desde allí li escriuré, y vosté +també escrigui.</p> +<p>D. Tomaset estava que ni una esponja. Ah! per fí, per fí…</p> +<p>–Me dará una adressa secreta?</p> +<p>–Per qué?</p> +<p>–Vol dir que’n Rodon…?</p> +<p>–Si estará al tántum, home.</p> +<p>–Peró… (agafant la má de Da. Mercé) no veurá las mevas cartas, eh?… +Com s’engelosiria!</p> +<p>Da. Mercé torná á enrajolarse. Per menos d’un xavo, hauria enviat á +passeig á semblant fátuo, si no li hagués convingut retenirlo. ¿Quí li +podia servir mellor qu’ ell pera sos plans?</p> +<p>–Es clar, bojot, es clar: no m’ escriurá pas á la presó –gosá á dir, +encare, fingint accent amorós.</p> +<h3 id="vi-1">VI</h3> +<p>No fou sols á Da. Mercé á qui arrancá de Vilaniu la sublevació del +quinze d’agost. Esclatant aquesta en distints punts de la península, +encare que no en las capitals de que ‘s parlava, aná extenentse +seriament, costant la vida al general Manso de Zuñiga prop d’Ayerbe, y +mantenint l’alarma en los esperits durant un mes. Lo Gobern, prou malmés +ab tantas sotragadas, tingué de fer un esfors, organisá fortas columnas +y confiá ’l mando d’una d’ellas al general Poudor. No cal dir que D. +Pau, ja ans de la traslació d’en Rodón, eixí vers la capital pera +conferenciar ab lo gobernador son amich, marxant arreu á la Córt á +gestionar l’indult dels vilaniuhenchs que resultavan complicats en lo +moviment y anavan escondintse. Tot l’empenyo de D. Pau ’s reduhia á +destruhir l’influencia guanyada per en Rodón. Ab un nou acte de +clemencia, lo Gobern podia, un cop més, disfressar de forsa la seva +debilitat; y donant una nova proba de serenitat y justicia, á la vegada +que retenia al capithost per haverlo atrapat in fraganti, deixava tornar +á <em>sus casas y talleres</em> á tots aquells que, si figuravan en +llistas, <em>tal vez inexactas</em>, no havian comparegut á la cita. +Aixó, acompanyat d’alguna alusió transparent en favor del diputat y +autoritats de Vilaniu qu’ havian sabut inclinar l’ánim sempre generós de +S. M. la Reyna vers la clemencia, venia á dir en substancia ’l Real +Decret que ’l nunci llegí per las cantonadas de la vila. Los fugitius +eixiren dels amagatalls aquella tarde. D. Ramon Merly, saltantli ’ls +ulls de goig, pogué presenciar fortas encaixadas pe ’ls carrers, y +sentir grans alabansas d’un acte tan just y bén meditat.</p> +<p>“Perque, créguiho, las llistas no sols eran inexactas com diu lo +Decret, y ’s comprén que no digui més, sinó falsas, en quan jo hi +figurava sens haver dat permis á ningú pera que m’hi assentés. Héu vist +murriada com aquesta? Aixó son modos de comprometre? Jo puch tindre las +mevas ideyas, que no las nego per ningú; peró una cosa es pensar y altra +cosa es obrar. En Rodon que ’m perdoni, aixó es molt mal fet.”</p> +<p>Y conversas aixís se sostenian en veu alta per cafés, cassinos y +tabernas, sens aprensió de cap mena, ab aquell acalorament del egoisme +que’s empenya en fer pendre la mentida per veritat. Alguns, més lleals, +hi posavan reparos, ó ’s confessavan francament compromesos. Ay! qué +feyan! “Donchs per qué no anavan á reunirse ab l’Escoda? A qué vé are +ferse ’l fatxenda? Are, que’t veus segur, eh?… Donchs digas que no has +tingut cara pera atenyer lo promés, y sinó, conféssat cobart.”</p> +<p>D’altres s’atrevian á defensar la bona fé d’en Rodón, assegurant qu’ +ell no havia fet las llistas. “Té, no’n volia saber d’altra!… Quí las +havia fetas, donchs?… Cita personas… Y, en tot cas, á’n ell li pertocava +cridarme y sentir la meva confessió.”</p> +<p>–Donchs, jo te la citaré la persona: ’l seu amich Tárrega, aquell +escanyolit que no sab de que se las heu.</p> +<p>–Y per qué ‘ls hi confiava?… Qué no sab qu’ es aquell femelleta? Un +negat, que ’s va casar pe ’l diner, perque era incapás de guanyar un +xavo: un beneyt que ’s deixa pegar per la seva dona.</p> +<p>–Vaja, vaja, en Rodón no fora amich seu com es.</p> +<p>–Uuuuy! que n’ hi ha de misteris en las amistats. Anéu á saber si, +entre mitj, hi ballan faldillas ó potser diners… Miréu, las obras del +chalet ja están paradas.</p> +<p>Los combatents anavan exaltantse, y la llealtat y la justicia eran +impotents devant del pervers egoisme, que no reparava en apedregar á la +propia víctima tot incensant á aquell de qui havia flastomat poch ans y +de qui tornaria á renegar bén prompte. Lo plan de D. Pau produhia, +donchs, los efectes esperats: era una desfeta en forma, sens mancarhi lo +seguit indefectible de veus de trahició! y traydor! que arribaren fins á +Madrid á pessigollar las orellas d’en Galcerán.</p> +<p>Peró qui n’ eixia més malparat era en Tárrega, que rebia xascos per +tot arreu. La pubilla, qu’ estava furiosa, li proposá ‘l plan de qu’ +havia parlat á Da. Mercé, com una venjansa merescuda. Més en Joanet se +negá rodonament á seguirlo, no sols per honrada repugnancia, si nó per +por. Llavors, la Tárrega, acostumada á esser obehida, s’enfurismá de +valent, tractá á son marit de poruch, d’afeminat, de qualsevol cosa, +l’omplí d’amenassas, y li mogué tal escándol, que ’l pobre Joanet tractá +de capitular ab condició de coadjuvar al plan si en Rodón ho +aconsellava. Y prengué ’l camí pera sometre la consulta á son +conseller.</p> +<p>Peró aquest lo desaconsellá desseguida, com ho havia fet ja á sa +muller. Lo combat era entre ells y en Galcerán, lo motiu una rivalitat +política per la qual no havia de sacrificarse cap dòna, ni volia tampoch +deure son triomf á medis tan indignes y alevosos. Lo llunatisme de las +massas ja li era conegut. Si avuy, vensuts, los abandonavan, demá, +triomfants, anirian á besárloshi ‘ls peus. Y si son prestigi feya +ayguas, rahó de més pera somniar, avans que tot, en la salvació propia +qu’ una violencia qualsevol, are, podia comprometre. Dins del port hi +havia ‘l vapor Lepanto, potser pera transportarlo á Canarias ó á Ceuta. +Lo que calia era evitar eix desterro, sens baixesas ni indignitats. La +derrera elecció, los gastos de la casa, comensavan á enderrerirlo. Ja ’s +cansava de gastar diners en la presó mentres las obras del chalet +continuavan paradas. La pátria, ’l partit no es avans qu’ un meteix. Un +pich á Vilaniu, veuria ’l medi de rescabalar lo prestigi perdut, y si li +era impossible, que no ho creya, abandonaria á llur miseria tota aquella +faramalla d’egoistas.</p> +<p>Da. Mercé, qu’ estimant á son marit, dalía de cor per véurel lliure, +aprobá sincerament totas aquellas reflexions fins al punt de penedirse +d’haver sentit tanta set de venjantse, y, sobre tot, d’haver alentat un +moment, pera satisférsela, la desatentada lascívia de D. Tomás. Y com +aquest la amohinava á cartas tan ridículas com mal intencionadas, y á +ella la tenia esporuguida l’idea de que pogués aliarse ab la Tárrega qu’ +ab sos imprudencias podria tirar per terra ’l prudent plan d’en Rodón, +Da. Mercé ’s vejé precisada á seguir la correspondencia, limitantse á +vaguetats y á aplassar continuament l’hora del atach.</p> +<p>En Riudabets, mentrestant, frisava, comensava á desesperar de la +conquista y ‘s deya interiorment qu’, en cas d’eixir burlat, las cosas +no quedarian pas aixís. En aquesta situació, la pubilla enviá á +cercarlo. En Joanet no tornava, y en sas cartas escabullia ’l cos. Se +veya bé que no gosava á declarar la seva resolució de no fer res.</p> +<p>–Si ell es tan baix, tan indigne, jo nó –exclamá la despitada +muller.– Al cap y á la fí qué ha d’importarme ’l parer dels altres? ni +quíns miraments li dech á un marit que ’s vá casar ab mí sens amor? Y +per ventura vaig á venjar son afront ó ’l meu? Parlém clar: lo meu, lo +meu; prou he esperat; massa, massa. Se ’m presenta un pretext y +l’aprofito.</p> +<p>En Riudabets comparegué é imposá condicions.</p> +<p>–Totas las que vulga, á cambi d’una sola, ’l secret. Vosté ja sab com +son aquí. Sense escándol, tot.</p> +<p>–Entesos.</p> +<p>Al meteix temps, Da. Isabel seguia sola ab sos fills en lo desfregat +casal de Vilaniu, d’hont fusters y empaperadors no acabavan may +d’anarsen. Per gran sòrt, son natural alegre y son instint travallador +de catalana no deixavan entrar en son cor l’aburriment qu’ altras +ciutadanas haurian sentit en mitj de la quietut ensopidora que s’havia +apoderat de la vila. Los matins, arreglant los nens, vestintse ella, +ajudant á endressar la casa, se li passavant volant. En havent esmorzat, +dava un cop d’ull á las obras, acompanyava als nens al jardí pera +veure’ls jugar una estona, brodava, escribia, y, si no l’en privava ‘l +temps, eixia una estona á passeig ab los menuts. Los carruatjes se +rovellavan en la cotxeria, ’l cotxero s’enmenava ’ls cavalls en +carrandella á deixondirlos una estona pe’l camí de la Mayola, y ’s +passava ’l resto del temps badallant ó jugant á domino en una táula de +café. Y cada dia aixís, ab aquell tant me fá de qui ha vist molt y té +assolida la pau desitjada, Da. Isabel no ’s preocupava de res més que de +casa seva, no buscava en los periódichs sinó la confirmació de las novas +que privadament rebia del seu pare y de D. Pau. Ni ella ’s dava compte +de l’indiferencia que la corprenia. Las veus de Vilaniu que li enviavan +llur ressó per boca de las criadas, no deixavan en son esperit més +rastre qu’ una vaga melancolía molt semblant á la que li produhian las +veus de la nit en la Mayola. Com un patró de barco busca en las +inmensitats del espay l’ordre del dia y la tranquilitat, cada matí Da. +Isabel treya ‘l cap al balcó, consultava l’espay, y ’s retirava +tranquila veyent que ’l mon nadava entre ’ls explendors d’un sol argentí +y d’un cel com un mirall. Son barco duya un viatje matemátich y prou +placent pera abrigar lo més petit temor. Una tarde, qu’ ab los nens +arribá fins al Pomeralt, d’hont la vila ‘s veya á vol d’aucell, +apomadeta y blanca, los camps del voltant formant capritxós mosáich de +pessas envellutadas, las ayguas corrent aixeridas entre tofuda arbreda, +tot net, solitari y engalzat per una má primorosa, sota un cel puríssim +que nuvolets d’or solcavan silenciosament; restá tan embadalida devant +d’aquell espectacle de pau, que ’l nen no podia ferla caminar. Sos ulls +toparen ab la paret del fossar que blanquejava més enllá de la vila, y +no pogué contindre un gesto d’enuig. ¿Per qué allí la mort? Ella havia +somniat en la vida, en eixa vida delitosa que llisca placent y +gronxantse com l’aygua del riu, cantant eternament, sense saber ahont +vá, enmirallant los explendors del cel, recullint á faldadas los +diamantins raigs del sol; havia trobat, tota sorpresa, la caseta blanca +anyorada en lo terratrémol del mon: havia recobrat la salut perduda, y +arribat fins al matern absurdo de creure á sos fills salvats de la mort +y del patir, per que, allí, ni la malaltía hi podia tindre estatje! +Peró, tornada y tot á la realitat, sempre quedava Vilaniu, ab aquells +cels, ab sa campinya gemada, ab l’ordre placévol de son panorama y la +quietut de sos carrers hont lo sol s’adormía com en son llit dessitjat; +sempre quedava Vilaniu com un trosset de Paradís. Y Da. Isabel comprenia +que sos vehins arribessin á dir qu’, á l’altre mon, l’anyorarian. Ah! +que bé li esqueya ’l nom! Era un niu, lo niu més placévol de la +terra.</p> +<p>No obstant, un dia, escribint á D. Pau, acabats los capítols de las +graciositats dels nens y de las efusions íntimas, entre las quals hi +apuntava una sospita molt agradosa, esforsá debadas la memoria pera +omplir ni mitja fulla ab alguna nova de Vilaniu que donés més varietat á +la carta. Da. Isabel se pará á pensar sériament, y trobá, tota sorpresa, +qu’, en tres setmanas, sols l’havian visitada l’Albert, D. Ramon, y un +cop Da. Francisca y en Riudabets.</p> +<p>La casa Galcerán, de comú tan freqüentada, semblava un lloch apestat. +Da. Isabel s’alarmá, s’esferehí de son aislament. Qué significava alló? +Ni las Pons, ni las Montellás, ni las Puigs, ni las Viure, ni la +Marqués, ni la Rodón, ni la Tárrega; cap més senyora que la pobre mare +de l’Albert, portada allí potser per l’agrahiment. Fins llavors, no vejé +que la Rodón y la Tárrega no hi havian posat los peus de sa arribada +ensá, y si, violentant son natural, arribá á explicarse la miseria de la +primera per la rivalitat política dels marits, ja no lográ compendre lo +retrahiment de la pubilla Tárrega. Da. Isabel, massa confiada en sa +ignocencia, ja no havia pensat més en aquell “vosté fa nosa” que sentí +de llavis de l’Albert, primer rihent, després plorant. Sa vida +consagrada al cuydado de sos tendres fills, despullada d’ambicións, +extranya á tota complicació social y á la més insignificant provocació +de luxo ó vanitat que pogués ofendre als habitants de Vilaniu, no era +pera fer nosa, pera fer ensopegar la més modesta aspiració dels altres. +No recordava haver ofés á ningú, ni haver abrigat propòsit de desayrar +al més ínfim dels vilaniuhenchs. ¿A qué obehía, donchs, aquella retirada +en massa? Cóm s’havia fet aquella buydor á son voltant en lo precís +moment que ‘l seu marit acabava d’obtindre aplausos y llohansas de la +vila en pes? Per forsa se li hauria escapat alguna indiscreció molt +grossa que feriria la susceptibilitat dels vilaniuhenchs. Lo meteix D. +Ramón, l’Albert meteix, la Montserrateta qu’, en tornant de la Mayola, +no la deixava en forat ni finestra, havian aclarit las visitas. Desde +las ocurrencias de la Mayola l’Albert no havia entrat á casa Galcerán +tot sol. Al arribar aquí, Da. Isabel sonrigué. “Aprensions infantívolas, +delicadesas del excelent Albertet que ‘l feyan més estimable.” Després +pensá, encare, que potser fugiria de la persecució de la Montserrat, y +’s posá á riure. Peró tornant á las demés relacions, pe’l enteniment de +la dama atravessá ’l recórt del anónim com una veu insultant, y ’s +encengué de vergonya y de despit. Arreu l’assaltá un boyrós +pressentiment que la posá tremolosa. Hi pensá un xich y acabá per +llensarlo de sí, dihent, en veu baixa, qu’ aquella infamia no podia +haverse propagat, perque, despossehit de probas l’autor, no hauria +tingut cara pera pregonarla. Per altra part, semblant vilesa no podia +esser obra de més d’un. Da. Isabel respirá y hagué de convenir segona +vegada en que, potser per ignorancia de las costums locals, havia comés +alguna indiscreció. Disposta á descobrirla y repararla á tot cost, +reprengué la ploma y exposá á son marit l’extranya situació que la +rodejava, pregantli que, com més coneixedor de las costums de Vilaniu, +vejés si ell dava en lo quid y ’l medi d’esmenarho.</p> +<p>Tot ensemps se proposá explorar al meteix fi la bona fé de las +personas que més confiansa li oferian. La que pochs dias ans se rabejava +ab fruició en aquell bany de quietut, esgarrifavas are de tanta soletat. +Lo dia s’escursava, las vetllas, més llargas cada cop, semblavan +endormiscarse al ritme ensopidor del péndul de la saleta. Los nens al +llit, Da. Isabel, seguint sos hábits ciutadans, s’endressava més, se +posava flors al monyo, un pomet al pit y, encaixada en un balancí, un +álbum ó llibre á las mans, havia esperat vanament agradosa tertulia. Per +la plassa de las Monjas no passava ningú, ’ls fanals cremellejavan com +coneixent llur inutilitat. Da. Isabel no gosava á obrir lo piano per por +al rebombori que mouria en aquell desert. Aquella havia sigut l’hora +brillant de la ciutat, l’hora de sos ignoscents deliquis, quan, recolzat +lo cap en lo palco, deixava bressar l’esperit per las ondulacions +desvaneixedoras d’un cant bén inspirat, quan, caragolada en la butaca de +son salonet de confiansa, acullia ab ingénua rialla las ingeniositats de +sos tertulis, ó, brillants los ulls, se llensava á discutir sos gustos é +inclinacions pera ’ls altres incomprensibles. Ah! ella havia suspirat +per la pau, per la tranquilitat vilatana; peró no per aquesta soletat, +per aquest aislament ensopidor y salvatje! Nó, no volia seguir aixís, +divorciada de sos semblants, indiferent als nous plahers d’una companyía +agradosa y honrada. Closa la lletra, Da. Isabel s’arreglá un xich, tota +plorosa, y eixí.</p> +<p>Eran las cinch de la tarde. Los nens que sortian d’estudi paravan de +pegarse ó de fer córrer per l’acera algun palet á peu coix, al veure á +la dama avansar carrer de Santa Maria amunt. Llavors s’acoplaren y, á +petitas voladas de pardal, alguns la seguiren, cridant: ¡la… del… +diputat!… la… del… diputat!… Tot ensemps s’aixecavan cortinas dels +balcons, cortinetas de las botigas, dònas tafaneras no repararen en +eixir al llindar de las portas. Da. Isabel, qu’ al principi havia rigut +interiorment, acabá per posarse séria, per indignarse contra aquella +impertinencia qu’ anava prolongantse y no podia corretgir. “La… del… +diputat… la… del… diputat!…” y alguna qu’ altra paraula lletja, seguia +cridant la canalleta quan més impune veya la seva malesa. Y aixís hauria +arribat l’avergonyida dama fins quí sab ahont, si no troba al pas al +doctor Roig que desfé la turba á cops de mangala.</p> +<p>–Son uns insolents, senyora, eh? psa! eh? psa!</p> +<p>Da. Isabel pogué ab prou feynas dissimular sa indignació dihent qu’ +eran criaturas. Regraciá al bon vellet y, tota sofocada, cametas +ajudeume entrá á casa Merly.</p> +<p>Da. Francisca, que s’estava cosint en lo balconet del menjador, +s’aixecá agradosament sorpresa, y passant per entre dos grans cistells +de roba blanca:</p> +<p>–Ay! filla, puji, puji –feu la bona senyora encaminantla escala amunt +tot encreuhantse mellor lo blanquinós mocador de seda que duya al coll +sobre l’hábit del Cárme que vestia.– Vinga, vinga, entri aquí á la sala… +Calli qu’obriré un xich lo balcó… Tinch ajustat per las moscas… Are, +aixís… Passi al sofá, filla, passi al sofá… segui ¡qué acalorada vé!… +Ay, Deu meu, si fá una xafogor!… Y donchs? Com té la familia? qué sab +del papá y de D. Pau? Quant honor! Vosté fa lo qu’ havia de fer jo; pero +ab una criada sola, sempre falta…</p> +<p>Da. Isabel li trencá la paraula ab una carinyosa apretada á la +munyeca, peró sens badar boca. Llavors notá la mare del Albert que +s’amiga plorava. Plena d’alarma, la feu desbotar.</p> +<p>–Es una ridiculesa, ja ho sé; pero déixim treure aquesta opressió del +pit.</p> +<p>–Plori, filla meva, plori. Calli, qu’ aniré á veure si l’Albert hi +es.</p> +<p>La bona senyora buscá pretext pera que sola pogués mellor Da. Isabel +desfogarse. Al cap d’una estoneta, dihent que ’l seu fill no hi era, y +veyentla més calmada, preguntá discretament per la causa d’aquells plors +y s’oferí en lo menester.</p> +<p>–Ja es passat, res, una tontería, pero venia detrás d’un mal rato qu’ +es lo que ‘m porta aquí, y tot plegat ha fet feix. So una infelís, donya +Francisqueta, tot ho acabo plorant, com las criaturas… Figuris que quan +estava molt contenta aquí, de sobte me n’ adono que fá molts dias que no +s’acosta ningú á casa; á casa, que vosté sab si’n hi venia de gent! +Tanta soletat, pensant en las vetllas qu’ acabo de passar com una +apestada en la meva saleta, li so franca, m’ alarma y m’ esgarrifa. Jo +no estava avesada aixís, y ni m’ explico qu’ are ‘m passi. M’ ha +assaltat l’escrúpol de que, sens voler haja ofés als nostres amichs, +passant potser per alt, pobre de mi, alguna costum de Vilaniu que jo +ignoro. Vosté, qu’ es tan bona, fará ‘l favor de dirmho, ó m’ explicará +si sab algun altre motiu ab que jo no dono. Venint aquí per aquest +objecte, he trobat unas criaturas que sortian d’estudi y, lo que may m’ +havia succehit, avuy comensan á seguirme cridant “la del diputat” “la +del diputat” y qué sé jo quinas paraulotas. Com ja venia tota nerviosa, +he anat excitantme y he arribat á posarme frenética quan he notat qu’ +aquells crits fixavan l’atenció de tothom sobre mí; he vingut, filla, +com si ’m passessen Bória avall…</p> +<p>–Pobre donya Isabel! Si qu’ ho sento. Las criaturas d’aquí son molt +mal ensenyadas y no ha de ferne cas. De quin estudi son?… ¿Del carrer de +Sta. Maria?… Ja ho diré á en Ramón.</p> +<p>–No, ca! Déixiho corre. May m’ havia succehit. Un altre dia potser no +n’ hauria fet cas. Es que com ja estava disgustada… En demés, diguim en +confiansa á qué atribuheix aquest retrahiment de que so objecte?</p> +<p>–Ay, filla, á res. Al carácter de la gent d’aquí, que, jo la primera, +tots som molt retrets.</p> +<p>–Peró si jo he tornat totas las visitas, si avans, la casa del meu +marit ja sab vosté qu’ estava honrada continuament! Per Déu, siguim +franca.</p> +<p>–Peró, filla del meu cor, si vosté ha complert ab tothom, quín motiu +vol que tingan? Cap, absolutament cap. Vosté es molt estimada, molt +volguda, en fí, com vosté ’s mereix! No ’s fiqui dérias al cap sens +fonament.</p> +<p>Y la senzilla senyora seguia excusant de bona fé á sos convehíns ab +rahóns tan poch convincents com la primera.</p> +<p>–Es que som fets aixís; véu com m’ he portat jo? No dubtará pas del +meu afecte? Tothom té las sevas obligacions, lo dia s’escursa…</p> +<p>–Peró y las vetllas? Vosté sab si la primera vegada que vaig ser +aquí’n teniam de tertulia…</p> +<p>–Bé, sí, es veritat, peró es que vostés hi van estar poch temps.</p> +<p>–Donchs, vol dir qu’ aquí l’amistat, ó ’l tracte, quan menos, no +resisteix ni tres mesos?</p> +<p>Da. Francisca, vilaniuhenca fins al moll del os, s’enrajolá tota, +apurant son poch enginy pera desvaneixer aquella aprensió.</p> +<p>–Aném, filla meva –acabá– ¿sab qu’ es tot aixó? Que vosté s’anyora. +Oh, sí filla, sí: vosté s’anyora. Y ’s comprén… feta á ciutat, are li +passa com al nostre Albert. Després, sense don Pau aquí… Lo marit +s’anyora molt ¿no es veritat?… Peró veurá, ja ho arreglarém. ¿No li +agrada fer lo tresillo? Obri un tresillo y vosté veurá com té gent… Alló +d’enrahonar tota la vetlla també… De qué vol que ’s parli?… Una s’hi +adorm. Si, filla, sí; jo no vull que s’anyori. Cada vespre vindrém ab en +Ramón y l’Albertet, y farém un tresillo. ¿Cóm vol passar mellor la +vetlla, are, sense funcións d’iglesia?… Ja veurá pe ’l novenari d’ánimas +y després per la Quaresma, quinas funcións més hermosas! Peró +mentrestant, farém lo nostre tresillet, y ni vosté ni ’l meu fill +trobarán las vetllas tan pesadas.</p> +<p>A Da. Isabel ja gayre bé li escapava ’l riure.</p> +<p>–Nó, nó, –digué– vostés se sacrificarian, donya Francisqueta, vosté +es un ángel y jo no he d’abusar.</p> +<p>–Res d’aixó; filla meva. Veji si jo comportaré… En fí, ja está dit… +Uy, á’n en Ramon á bodas lo convida! Jo so trumfo molt fluix ¿sab? peró +sempre serviré pera anar de segon… Ay, quan sentirá l’Albertet no +haberse trobat á casa! Los hi estém tots tan agrahits…</p> +<p>–Es estrany que sigui fòra… També ell m’ ha abandonat –saltá Da. +Isabel.</p> +<p>La Sra. Merly explicá, llavors, que ‘l seu fill eixia cada tarde á +fer llarchs passeigs, potser pera espolsarse aquell aburriment qu’ era +per’ ella un clau. May hauria cregut que ’l seu fill tingués tanta +aburrició á Vilaniu.</p> +<p>–Veji, y tan bonich qu’ es, veritat? Tan bé com s’hi está!… Res, son +joves!… Lo seu pare diu que s’hi anirá fent… Peró es qu’ aquí tot +l’enfada, tot. Are está rabiós perque diu que l’advocat Pinyol, en un +plet que ‘s portan, no tenint cap rahó en favor del seu client pera +eximirlo de pagar un deute que se li reclama, vol fer passar per boig al +client del meu fill. ¡Y no sab l’Albertet qu’ aquell bon senyor es tot +un estrofa! Donchs, per qué extranyarse de semblants picardias? Bé prou +que se’n reeixirá ’l meu fill, no li sembla?</p> +<p>Per dolsas qu’ arribessen al cor las ingenuitats de la bona senyora, +no podian desvaneixer los temors de Da. Isabel. Aixís es que ’s despedí +pera anar á casa Montellá hont Da. Rosa ó la Montserrateta la treurian +mellor de dubtes. Peró ja un cop dreta, Da. Francisca se li acostá á +l’orella y feu tot baixet:</p> +<p>–Vol dir, donya Isabel, que no té novedats?</p> +<p>La Galcerán s’enrogí un xich y sonrihent respongué:</p> +<p>–No ho voldria pas, donya Francisqueta.</p> +<p>–Um! no sé que li veig á la cara. Y aquesta tristesa!…</p> +<p>Da. Isabel arribá á casa Montellá pensant que potser la Sra. Merly +havia dat ab la causa de son sobtat frenesí.</p> +<p>En la sala d’aquella casa estavan prenent xacolata Da. Rosa, la +Montserrat y la pubilla. Ja feya dias que Vilaniu anava plé del epissodi +de la font del Roure. Peró las amigas de Da. Isabel, en un principi, no +hi volgueren creure. Totas maliciavan de las Ocas. Aquella veu seria una +invenció d’ellas, quals fins eran prou fácils de presumir.</p> +<p>–Are figúrinse! donya Isabel! –havia exclamat la vella Montellá– +Pobre senyora, una persona á qui jo donaria ’l combregar á las foscas! +Tot aixó son mentidas com la del cassino; prou la conech jo á la +gent!</p> +<p>Peró en quan la veu arribá á noticia de la Montserrateta, aquesta +comensá á rumiar sériament. “Ella, una noya de tant de mérit, no podia +explicarse la fredor invencible de l’Albert sens una causa molt fonda. +Heus’aquí ‘l misteri. Oh, sí!” Y l’enamorada Montserrat no pará fins á +sentir l’explicació del fet de llavis del meteix Riudabets. Com lo tal +era tingut per amich dels Galceráns y home inofensiu, ja no hi havia +dubte. La Montserrat, presa del major despit desd’aquella hora, ja no +callá, girá l’esquena á la rival, ajudá ab tot l’ardor d’una gelosa á +esbombar la calumnia, y estrenyé sens reparo y contra la voluntat de sa +mare las amistats ab la pubilla. De llavors, la sorda calumnia fou com +una inundació mansa qu’ aná extenentse per Vilaniu, enfondrant +l’admiració sentida envers la Galcerán, ofegant sas amistats, sumergint +tots los cors en lo llot del desengany. Las ex-amigas, considerantse +vilment enganyadas, y seguint la costum dels pobles, posaren en +interdicte á l’adúltera, y s’allunyaren d’ella per’ evitarse la +necessitat de majors desayres.</p> +<p>–Oh, oh, quín mon! Jo no ho puch creure, jo me’n faig creus! –deya +Da. Rosa, aquella tarde, ab l’ánim encare vacilant.</p> +<p>–Donchs, no ho dubtis, mamá. Tu ets massa senzilla; si llegissis com +jo, veurias si n’ hi ha de gent hipócrita en lo gran mon. Sabs hont no +las trobarias aquestas cosas? Entre ’ls montanyesos y la gent del poble. +Allí hi ha bons cors, peró entre la gent que figura per las ciutats?… +Uy! dels jovenets inesperts, aqueixas dònas ne fan lo que’n volen… Hi ha +unas intrigas! Si jo’t contés certas historias, la de Dalila, per +exemple… perque encare que’n digui novelas ó’n fassi un drama, ell no +las inventará pas… si jo’t contés certas historias de Fellet…</p> +<p>–Y sí, senyora, sí; jo no sé com es vosté –interposá hipócritament la +pubilla, tot caixalant la sucada que tenia en la boca.</p> +<p>Peró en aquest moment entrá Da. Isabel. La pubilla no s’hi pensá un +instant, s’aixecá en sech, deixá ‘l plat demunt la táula, y, ab una +inclinació de cap fredíssima, ’s despedí, seguida de la Montserrat que, +sens haver dit res á l’antigua amiga, s’esforsava en agassajar are á +aquella insolent. Da. Isabel estigué á punt de caure en rodó; peró sa +conciencia la sostingué, permetentli resistir ab imponent dignitat la +violentíssima sorpresa qu’ acabava de fer intolerable ab son estrany +encongiment Da. Rosa. Desistint de la més insignificant pregunta y, sens +pendre ni cadira, la Galcerán se contentá en castigar l’afront d’aquella +amiga dihent:</p> +<p>–No s’apuri, donya Rosa, no s’apuri. En pocas horas he aprés més á +Vilaniu qu’ en tot lo qu’ he viscut á ciutat. May havia vist tanta +miseria.</p> +<p>La Sra. Montellá rebé, més compungida qu’ irada, aquest cop de fuhet. +Sos ulls revelavan més indecisió que mala voluntat, peró la pobre no +sabia com surtirse del apuro…</p> +<p>–La té de perdonar –gosá á dir ab tremolosa veu, referintse á la +Tárrega.– La pobre senyora viu dominada per la preocupació política del +seu marit, íntim d’en Rodón, de qui ‘s diu qu’ es pres per voluntat de +D. Pau…</p> +<p>–Ah!… Donchs es graciós que se ‘m fassi responsable dels actes del +meu marit. Y si ho só ¿cóm olvida aqueixa infelís lo que no son +suposicións sinó certesas? Cóm olvida qu’ á gestións del meu marit deu +lo seu la llibertat? –respongué Da. Isabel, empassantse duas llágrimas +de fel y lluytant pera cordarse un botonet del guant, evidentment +perturbada. Y no volent afegir una paraula sobre la Montserrat que no +reapareixía, ’s retirá á casa seva, tremolantli las camas, plena +d’indignació y de la més fonda tristesa.</p> +<p>Aquell meteix vespre, comparegueren á casa Galcerán Da. Francisca y +son fill, aquest portant á la cara l’expressió del metje qu’ assisteix á +un malalt desahuciat. Los ulls de la senzilla alcaldesa, en cambi, +resplendian com sol de bonansa. “Ah, quin acudit lo seu! Ab lo tresillet +curaria l’anyoransa d’aquells dos cors.”</p> +<p>Entraren en la saleta estimada de Da. Isabel. Da. Francisca, poch +amant de l’inestabilitat dels balancins que comprometian l’aplom de son +bon regent, va seures en un sofanet, mentres son fill se refugiava al +altre extrém de la pessa amagant la cara entre las planas d’un gran +llibre de grabats que tenia obert sobre ’ls genolls. La senyora de la +casa ocupá ’l balancí inmediat al sofanet.</p> +<p>–Bé, bé: ¿ja té ’ls nens al llit? Aixó es bo… Que tal? está més +animadeta?… No ’s fiqui manias al cap, per Deu. Aquí tothom l’estima… Ja +l’hi he dit aquesta tarde, vosté y l’Albert lo que tenen es anyorament, +res més… En Ramón vindrá aviat, farém lo tresillet, y veurá com nos +distraurém.</p> +<p>Da. Isabel, més que pera justificar la seva tristesa, pera desfogarse +un xich, explicá llavors la grosseria rebuda de la pubilla Tárrega y +l’estranya actitut de las Montellás. Da. Francisca comensá per fersen +creus, peró acabá explicantho com una nimietat natural que passaria. Si +’l gran llibre hagués sigut transparent, las duas senyoras haurian vist +com l’Albert se mossegava ’ls llavis, com creixia en sa cara la +preocupació.</p> +<p>–Ja li ha dit bé donya Rosa: tot aixó son ressentiments polítichs +molt perdonables, que passarán; créguiho, passarán –feu la vella +Merly.</p> +<p>–Miseria, enveja! –exclamá en veu aspre l’Albert.</p> +<p>–Sí, també, un xich d’enveja. Véu, vosté es més elegant, la primera +senyora de Vilaniu… y vosté ja sab com som las pobres donas… plenas de +flaquesas.</p> +<p>–No crech, donya Francisca, que vosté haja pensat may com ellas.</p> +<p>–Ah, jo, pobre de mí, so massa poca cosa… peró la Sumpteta, quan +vosté no era aquí, se partia ab la Rodón lo primer paper… Ey, ja ho pot +pensar, jo ho he sentit á dir, que, pobre de mí, ni ho he vist tan +sols.</p> +<p>Y Da. Francisca, ab una senzillesa qu’ alarmava molts cops á son +fill, esplicá, entre riallas, l’historia d’un viatge á Barcelona que +feren las rivals de Da. Isabel pera provehirse de vestits y gorros ab +que sostindre la competencia que las amenassava.</p> +<p>–Ay, Deu meu, que graciós! –esclafí la Galcerán, distreta de sas +tristesas.– ¿Y qué n’ haig de fer dels meus bonichs á Vilaniu? Pobres +senyoras! aixó las ha amohinadas? Ja poden posarsho tot y despullarse de +las sevas envejas y pors, que jo no he de disputárlashi ab lo meu luxo +l’imperi de Vilaniu.</p> +<p>Peró entre-mitj d’aquestas paraulas qu’ anaren prenent un tó amargant +á mesura que brollavan, lo mot “nosa” y l’anónim ressucitavan en lo +recort de la dama y del Albert ab vesllums d’una revelació tristíssima. +No hi cabia dubte, l’Albert ho havia endevinat lo primer dia. Heus’aquí +la font de tota aquella infamia. La gran pena del jove era ’l no poder +topar ab lo culpable pera inutilisarlo. Peró cóm lograrho, si tot pas en +aquest sentit faria creixer la sospita y comprometeria més á Da. +Isabel?</p> +<p>Arribá D. Ramón.</p> +<p>–Ditxosos ulls…</p> +<p>–No ho te d’extranyar, senyora. En aquestos temps l’alcalde es com un +metje quan hi ha una mala passa; ‘ls conspiradors no’ns deixan viure. Y +ademés, com lo pobre Godall era tan deixat… he trobat tots los serveys +que no ’s pot dir. Es precís remontarla, aquesta vila, remontarla. Jo +voldria deixar rastre de la meva administració; peró hi ha molt que fer, +y ningú m’ ajuda, donya Isabel. Aixó es un camp perdut, no ha vist gent +més abandonada, tot s’ho tiran á l’esquena, tot ho hem de fer lo +secretari y jo.</p> +<p>D. Ramón prengué un polvo, y comensá á estornudar y tossir ab una tos +apoplética que li feya saltar los ulls y li encenia la cara. Sa muller +li arrancá la mangala que tenia entre camas, per por de que ab algun +capbussó no s’esguerrés. Peró ’l bon vell, entre ’ls estornuts y la tos, +no parava de garlar, explicant sos projectes de melloras urbanas, sos +acorts, los obstacles que trobava, las astucias de que ’s valia pera +vénce’ls, delatant ab lo calor de sa veu, malgrat las queixas y gemechs +que prodigava, l’entussiasme que per son cárrech sentia.</p> +<p>–Aném, aném, no’t queixis, que t’ agrada una mica –escapá á Da. +Francisca.</p> +<p>–Oh, si tot l’ajuntament fos com jo… Peró si la més petita cosa ‘m +costa cent sermons y enrabiadas. Aquí ho teniu: avuy he lograt fer mudar +la llosa d’aquell cup hont va enfonzarse una cama l’Albertet, sabs noy? +Donchs bé; sabéu lo que m’ ha costat? Ja fa un mes y mitj… (quinze… +trenta… quarante cinch…) sí, ja deya bé: fa un mes y mitj que só +alcalde… donchs un mes y mitj he hagut de bregar pera remoure una pedra +del carrer. Figúrinse lo que ‘m costará conseguir que ’s tapin tots los +cups que donan á la via pública; figúrinse lo qu’ ha de costarme +replantar tots los arbres que mancan á plassas y carrers… Y no dich res +de la part referent al ordre públich; si no fos l’arrasser de don Pau… +Oy, que… té, noy; mírat aquest periódich… tu que potser tens simpatías +pe’ls caps-calents que l’escriuhen… Jo m’ ho haig de fer tot, donya +Isabel, de fiscal, de tot. En arribant lo correu, ja ‘m trobará á +l’administració pera revisar la prensa qu’ arriba y seqüestrar, quan +convé, las infamias qu’ avuy s’estampan… Mira, noy, mira aquest article… +“<em>Esperemos.</em>”</p> +<p>Y D. Ramón, que ja no estornudava ni tossia, ni ’s mocava +estrepitosament, comensá á aixugarse tot frenétich la sanguínea calva de +son front, mentres l’Albert llegia sonrisent las ignocents reticencias +d’un pobre imitador de’n Lorenzana.</p> +<p>–Oh, aquest <em>Huracan</em>, aquest <em>Huracan</em>! ja’t dich jo +qu’ aquí no entrará, que no’ns arrencará ni una alfábrega, mentres duga +vara don Ramón Merly. Com Merly que ‘m dich, t’ ho juro. Ja fa tres dias +que tiro tot lo feix al foch.</p> +<p>Peró ‘ls esforsos de D. Ramón de res servian. Alguns exemplars +d’<em>El Huracan</em> venian clandestinament y, de má á má, eran llegits +d’amagat boy per mitj poble.</p> +<p>L’ Albert y Da. Isabel se mossegavan lo llavi per no riure; Da. +Francisca patia, pensant que ’s renyava crudelment á son fill. “¿A qué +venia alló, si ’l pobre xicot no ’s ficava en política?”</p> +<p>–Y digui, donya Isabel, parlém d’una altra cosa –’ls empaperadors han +acabat?</p> +<p>–Avuy, gracias á Déu.</p> +<p>–Li deixan be? N’ está contenta?</p> +<p>–Si ho vol veure…</p> +<p>–No ’m sabria pas mal; ocupat aixís, no he pogut…</p> +<p>Las derreras paraulas se perderen fòra la porta qu’ acabavan de +passar tots menos l’Albert, molt entretingut encare ab l’infantívola +entremaliadura del autor d’<em>Esperemos</em>. Al arribar al fí, lo +tich-tach del péndul l’avisá de que estava sol, y pera distraure son +aburriment seguí llegint <em>El Huracan</em>. Llegint, llegint, no li +semblá ja tan mansa, sinó molt perillosa y enverinada la secció que +contenia ‘l periódich, titulada <em>Tumbos</em>, hont hi lluhian, ab +noms disfressats peró ben transparents, murmuracións de safreig que +tacavan l’honra privada de la familia reyal, de las primeras figuras del +partit moderat. Los ulls de l’Albert passaren ab fástich sobre tot +aquell fangar miserable, pera topar ab l’epígraf <em>Devastaciones</em> +qu’ era cap d’un altre secció, á judicar, més cohenta encare. Sota ’l +meteix epígraf y en ratllas ben espayadas, llegí tot sorprés, l’Albert, +uns versets <em>A Pablo</em>.</p> +<p>Un pressentiment crudel llansá ’ls ulls del jove sobre ’ls versos, +que deyan:</p> +<p><em>Guarda, Pablo, guarda, Pablo, guarda bien á tu muger; si una +llave no te basta, guárdala Pablo con tres.</em></p> +<p>Ah! heus’aquí al calumniador desvergonyintse, llensant ja ‘l sach de +plomissol al vent, posant l’honra de Da. Isabel á la vergonya ab tota la +cobardía d’un traydor de cantonada qu’ avía ‘l trabuch, lo llensa á +terra y cuyta á amagarse aprofitant las tenebrors de la nit! Brava +missió la d’autor anónim, més gran encare la del periodista alevós! L’ +ira, l’odi, la set de coneixer al fautor de tanta infamia pera ofegarlo +enfonzantli ‘l meteix periódich fins á la gola, creixia per moments en +l’esperit de l’Albert. Ell prou veya l’orígen de tot, prou coneixia las +inspiradoras de tot, peró eran donas ab quí no podia anar á cops de +puny, y si en algun home pecava, faltávanli probas pera escometrel sens +por d’errar. Anar á la redacció d’<em>El Huracan</em>? Ja sabia prou per +bonas referencias lo que s’hi passa á las redaccións. Totas las +infamias, totas las calumnias hi son de generació espontánea, naixen com +bolets de dintre las caixas, fins lo caixista las arreplega ab una vena +als ulls y se las troba l’endemá, com per encantament, en lo diari. +Tothom li arronsaria las espatllas y clouria ‘ls llavis ab la major +estupefacció. Tothom li daria mil satisfaccions, li faria mil +reverencias. Un cop fora, tots se riurian de tanta mansuetut, y llestos. +“¡Ah, noy mira, ja hem conegut lo galán!” exclamarian. Com may, +s’apoderá de l’Albert lo desitj d’abandonar Vilaniu. Lo qu’ á estonas li +semblava una cobardia y á estonas un perill pitjor per Da. Isabel, ho +veya are com una necessitat, com un deber sacrosant que ’s proposava +cumplir. Aquell vespre meteix posaria fil á l’agulla; estava resolt, +escriuria al Sr. Olivó demanantli un lloch en son despaig.</p> +<p>En aquest punt de sas reflexións, los altres tornaren á entrar ab +conversa animada y ben estranya á la conturbació de l’Albert. Aquest se +ficá <em>El Huracan</em> á la butxaca ab l’amarga avaricia del suicida +que s’amaga l’eyna de matarse.</p> +<p>Derrera ‘ls entrants, vingué la cambrera á obrir la táula de jòch. Lo +tresillo comensá, y l’Albert no tingué més remey que péndrehi part. +Debadas probá d’escondir l’estat de la seva ánima y fingir tranquilitat. +Son pensament navegava per un mar oratjós, are pensant en l’efecte que +causarian á D. Pau aquells versos pera tothom més enigmátichs ó dubtosos +que per’ ell; are espiant si son pare amagava coneixe’ls ó si realment +s’havian escapat de sa acció fiscal; més tart pensant en lo disgust que +causaria sa fugida á las tres personas estimadas que tenia devant, ó en +lo perill en que deixava tal volta á l’Isabel, quan pensava sacrificarse +per sa salvació. Lo ceny contret, la vista perduda denunciavan ben bé +tota la perturbació de son esperit á Da. Isabel, que sabia, temps ha, de +quin peu se dolia son amich. Per sort d’abdós, no passava aixís ab lo +matrimoni Merly. D. Ramón, ofuscat pel jòch, Da. Francisca posanthi ’ls +cinch sentits com persona tímida que tremola de fer un disbarat, jugavan +sens alsar la vista de las cartas, fins quan lo primer comentava las +malas jugadas ó s’esclamava de las garrafals distraccións que son fill +cometia.</p> +<p>Un cop á la táula ab los nusets dels dits:</p> +<p>–Noy, aixís no ‘s pot jugar; no sé en qué pensas! Ab quatre trumfos +forts á las mans te rendeixes? Va, noy, t’ enviarém á estudi. Al dimoni! +al mitj d’una posta com aquesta?… Qui juga no dorm.</p> +<p>Peró fins dihent aixó, ó ’s mocava, ó escapsava, ó contava las +fitxas, ó tenia l’ull cobdiciós de jugador fit en lo vano de cartas que +son fill sostenia ab la má esquerra.</p> +<h3 id="vii-1">VII</h3> +<p>Feya vuyt dias que durava ‘l tresillo, y que las esperansas de Da. +Francisca, lluny de refermarse, anavan decandint més y més, quan +l’Albert, llegida una carta qu’ acabava de rebre, cridá á la seva mare +dins del escriptori. Era poch ans de mitjdia, hora en que D. Ramón +exercia sa patriarcal autoritat de corretgir petitas faltas é imposar +multas desde l’alcaldia. Da. Francisca entrá en l’escriptori de son +fill, mitj tremolant. ¿Qué voldria en aquellas horas y ab aquell +misteri? De segur que ’l pressentiment boyrós d’una determinació +dolorosa que venia tement dias há, anava á realisarse.</p> +<p>–Fássim el favor de seure, mare –digué l’Albert, tot donant un tom á +la clau de la porta.</p> +<p>L’ Albert estava descolorit; la carta, mitj plegada, destacava +cruament de la negra cartera. Da. Francisca, las mans sobre ‘ls genolls, +portava l’esguart interrogant de la carta á la cara esgroguehida de son +fill. Aquest s’havia deixat caure en la cadira de brassos, lo colze +esquer en un d’ells, la má oberta resseguint de dalt á baix y de baix á +dalt tota sa fas ennuvolada. Per fí ’l xicot trobá una fórmula ab que +comensar: –Mare, vosté que té bon geni y que m’ estima tant, no +s’agraviará. Vosté ja ho veu: quan m’ han cridat, he vingut, m’ he +esforsat en travallar, en distraure l’aburriment, en obrir los ulls pera +veure tot lo bo que Vilaniu té pera vostés; he reflexionat, no com un +noy, sinó com un home que té ’l destí al devant, clar, net, desbrossat, +y que vol cumplirlo, resignat, content de la sòrt… Tot ha sigut inútil: +jo no tinch de dir á qui ho ha tocat, quína consideració social disfruto +á la vila, cóm y ab quín encarnissament tinch de bregar ab los meus +companys de carrera, quína vida porto, quín humor tragino, quína +divergencia més dolorosa –sobre tot pera vosté, mare, sobre tot pera +vosté– quína divergencia de parers existeix entre ’l meu pare y jo.</p> +<p>Una llágrima tremolá en los ulls de la mare.</p> +<p>–Te’n vols tornar? –exclamá, en veu trencada.– Ja m’ ho temia, ja m’ +ho temia!… Jo… prou… m’ he… esfor…sat… pera ferte… agradosa la vida… +peró… no… n’ he… sapigut prou!… Pobre de mí… so tan…</p> +<p>Un nus á la gola no la deixava parlar.</p> +<p>–Cálli, mare meva, per Déu… me trenca ’l cor.</p> +<p>L’ Albert plorava també, y apoderantse de la má de sa mare, la besava +ab contrició, sentint tot ensemps com reposavan sobre son front los +llavis d’aquella desconsolada. Regná per breus moments lo silenci +llagrimejant dels greus dolors.</p> +<p>–Lo temps aprémia, mare, –digué, per fí, ‘l jove, fent cor fort– +No’ns entreguém al sentiment; lo pare pot arribar y promoure ’l disgust +que jo refujo… Déixim parlar serenament. Ja pot pensar que no tracto +d’abandonar als meus pares per sempre. Tornaré, tornaré, mare meva, +tornaré ó, si no causa á vostés cap esfors, vostés se’n vindrán més tart +á viure ab mí á Barcelona. Se tracta d’una ausencia necessaria y potser +curta. Vosté ja sab si soch nerviós y exaltat de part de dins. Jo no +tinch lo consol de tants que s’esbravan á crits y gemechs. Aquí ’m +consumo, no per vostés, mare meva, sinó per la gent de la vila. Déixim +anar á referme, á que ’m passin las aprensions que potser no son més qu’ +una criaturada, déixim ferme home y adquirir l’experiencia que ‘m falta, +en un altre element pera mí més simpátich, y tornaré. Aquí tinch una +carta del senyor Olivó ab quí he fet práctica. Lo senyor Olivó está ja +cansat y m’ ofereix la meytat d’honoraris dels seus negocis; ell rebrá +‘ls clients, me guiará y jo dictaré ’ls escrits y pujaré als informes. +Es una proposició excelent qu’, estimantme, vosté no voldrá que +rebutji…</p> +<p>Da. Francisca seguia bregant pera ofegarse ’l singlot que li feya +saltar lo pit traydorament.</p> +<p>–Sí, cregui –seguia l’Albert– jo tornaré y, ademés, faré anadas y +vingudas… Barcelona no es tan lluny… la veuré sovint… y podré ferme un +nom y una posició mellor qu’ aquí.</p> +<p>La mare anava afirmant ab lo cap, peró singlotant encare y sens esma +pera parlar.</p> +<p>–Donchs bé; vosté ja sab com es lo meu pare: de cara á cara, voldria +ferme sentir lo pes de la seva autoritat que jo acato y venero, peró que +‘m mortifica quan la veig imposarse pe ’l gust d’imposarla, pe ’l gust +de cridar y res més. Jo sé qu’, un cop fòra, lo meu pare veurá fredament +las ventatjas d’aquest determini y acabará per alegrarsen. Fássim, +donchs, la caritat d’ocultar lo meu plan y d’ajudarme á, dihemne, fugir +á la quieta. Vosté, que m’ estima tant, sufrirá, ab més resignació y +prudencia que jo, la primera embestida. Al pare aviat li passará +l’enfado, si arriba á tenirlo, y una carta meva, després, lo convertirá +en goig. Créguim, mare, dissimulém y obrém; demá, ben d’hora, me’n iré. +No ’s desconsoli; tornaré aviat.</p> +<p>Da. Francisca s’aixecá pera llensarse en estreta abrassada al coll de +son fill. Un vol de tendres petons despertá ‘ls ecos honrats d’aquella +estánsia, y ’l sol, que s’estrellava en las brunyidas rajolas, irisá +amorós las llágrimas qu’ al caure atravessavan son feix més argentí. L’ +Albert caygué aplomat en la cadira, lo cap ajegut entre ’ls brassos; la +mare tombá la clau y desaparegué sens badar boca.</p> +<p>Mitj’ hora després, s’asseyan á táula ab lo vell Merly, esforsantse +en dissimular la tristor de llurs esperits. Peró ni per qué dissimularla +si ’l bon alcalde no estava per ells? No’n tenia pocas de cabórias +aquell dia D. Ramon! <em>El Huracán</em> havia arribat més insolent que +may.</p> +<p>–Ja ‘l veurás, noy, á dalt hi ha ’l feix qu’ he detingut. Després, +dígam qu’ está escrit per plomas ridículas é insignificants. L’ autor +del <em>Esperemos</em> es un Marat, un infame en tota l’extensió de la +paráula. Avuy hi té un article titolat <em>Oleada</em>, que no te’n dich +res. Jo no sé com lo gobern deixa passar semblants cosas; no ho entench. +Sembla que tothom s’ha begut l’enteniment. Ja veurás quín modo de parlar +de Sor Patrocini, del pare Claret, d’en Marfori y fins de la Reyna! Es +infame, asquerós y, per suposat, sens anomenarlos, eh?, ‘l gran valent! +Ja té rahó ’l general Poudor, ja. Aquí no pot gobernar sinó ’l sabre, +peró un sabre bén fort. O’ Donell ja ho va dir: (per més que no siga +dels meus, li haig de fer justicia) aixó es un <em>presidio suelto</em>. +Y tal si ho es y si es aquesta la mare dels ous! Afigureuvos lo que ’m +passa are…</p> +<p>D. Ramón explicá á la menuda la guerra que se li havia encés dins del +Ajuntament no més al anunciar son projecte de replantació d’arbres ab lo +producte de las multas. Havia contat los que mancavan á plassas y +passeigs, que no muntavan á trenta. “Dihém trenta y posemlos á trenta +rals, son nou cents rals, quaranta cinch duros lo que costarian; +perdonantne un bon grapat, las multas d’una anyada bén bé pujan á cent +duros. Veyéu si, sense que ningú se’n ressentís y quedant de sobras pera +emblanquinar l’escorxador, no n’ hi ha pera fer una mellora com aquella, +qu’ hermoseja la vila y es una comoditat? Aixó son fabas contadas. +Donchs no hi ha medi de convence’ls;… qu’ es car, qu’ es car… Y encare +una cosa pitjor, que no la vull dir per no comprometre al secretari, +peró que la purgará en Garí: ja ho veurá si me’n haig de fer unas calsas +ó nó! L’ estrafalari! <em>Piensa el ladron</em>… Lo meteix que +criticarme l’haver posat de mosso dels regidors á en Magret dihent que +tot ho vull pera casa. ¿Que no ho veuhen qu’ aquell Quim es un adormit, +que sempre está á tres quarts de quinze?”</p> +<p>Da. Francísca reullá á son fill, tement l’efecte que li causaria +veure al seu pare en lluyta tan enverinada per cosas que l’Albert +calificava sempre d’insignificants. Mes aquest quí sab hont era! Son +esguart vagava de las parets del reduhit menjador al balconet per hont +se veya gran llenca de cel arrancant de la paret ab que ‘s tancava ’l +pati de derrera. Més enllá de la paret hi havia ’l camp, la carretera á +má dreta, amunt, amunt, tirant cap á la mateixa má, la Mayola ab son +reixat y, al peu, un anónim; més amunt encare, á má esquerra, la font +del Roure y una dama plorant, demanantli protecció. D’allí, d’aquell +dia, totas sas tribulacions, tot lo malestar consumit á dalt, dins de la +presó daurada. Y tot aixó ell ho havia callat á sa mare, aquella santa +dóna que s’escorxaría ’l pit pera que ’l seu fill hi begués fins +l’última gota de sanch, si ab aquesta transfusió pogués donarli un +moment de goig. Y ell anava á deixarla, á abandonar á aquell candorós +vellet, temperament y cor de San Pere que, per son fill, tallaria +l’orella á un altre Malcus, després lo negaria tres cops y acabaria +deixantse crucificar per ell. A tots dos anava á deixarlos en aquell +menjadoret que servava encare las mateixas pinturas esblaymadas de +vellesa, los mateixos grabats del <em>Quijote</em> que, de menut, vejé +penjant prop del sostre, en aquella mateixa táula hont menjá las +primeras sopas, hont dormí demunt del plat, hont feu los primers ninots +y ’ls primers versos á la vehina del devant. Ah! cóm corre la vida, cóm +se transforman los esperits dins del motllo social en que se ’ls +prempsa! Y l’Albert cregué, per un moment, haver viscut mil anys, y +sentí escoure en son cos la fiblada del remordiment, pensant qu’ anava á +cometre una gran injusticia!</p> +<p>Mentrestant havian menjat la sopa y s’estavan acabant lo bullit del +que, ni fill ni mare, feyan gran cas.</p> +<p>–Ah –saltá D. Ramon, apurat per si sol l’assumpto dels arbres.– ¿No +sabéu quina’n porta l’<em>Huracan</em>? Aquesta sí que es bona, mal que +li pesi y se’n serveixi pera fer amenassas que no tocan en lloch. Porta +qu’ en Rodón ha sigut trasladat á Barcelona y tancat á la Ciutadela com +presoner de guerra. Si ’l judican los militars, ja li posarán palla á +l’esquella. Que hi torni.</p> +<p>–Home, home, no t’ apassionis; al cap y á la fí es un bon subjecte, y +per política es molt trist…</p> +<p>–Per política? Estariam frescos que no poguessen castigar, á garrot +si convé, als delinqüents polítichs! Véten aquí un altre que no ha filat +d’avuy!</p> +<p>–Home, y si ’ls altres guanyessen y ho fessen ab tu?</p> +<p>–Aixó son figas d’un altre paner. Farian una gran injusticia, perque +jo no conspiraria…</p> +<p>–No obstant ho has fet ja.</p> +<p>–Bé, calla, calla! Jo may he conspirat contra la rahó, contra lo qu’ +es sant y bó, lo qu’ es necessari pera ’l bon ordre social…</p> +<p>Y com aixó ho deya servintse ví, n’ oferí de sobte á l’Albert, que no +n’ havia tastat encare.</p> +<p>–Ne vols, noy? Vaja, acosta la copa ¿qué fas? No’t deu agradar gayre +tot aixó que dich, eh? Donchs es la pura veritat, per més que barrinis y +barrinis en silenci quí sab quins discursos contra lo que diu ton +pare.</p> +<p>Eran las únicas paraulas que cullia ‘l capficat Albert de tota +aquella polémica, des qu’ havia sentit la nova de la traslació d’en +Rodón.</p> +<p>“Si l’anónim, –pensava– si ’ls versos del <em>Huracán</em> obeheixen +á la tírria política que hi ha contra D. Pau, la calumnia ’s +desvergonyirá més y més. Me’n haig d’anar, me’n haig d’anar, no hi ha +remey. Fòra jo d’aquí, ni D. Pau ni ’l públich creurán á aquellas malas +llenguas. Que li busquin un altre amant ja es més difícil, més +inverossímil encare” Y l’injusticia de fa poch se li convertia en acte +de virtut, tant més estimable en quant salvava aixís l’honra d’una +mártir, estalviava á sos pares un gran disgust, y feya ell un sacrifici +inmens. “Sí, inmens, perque l’abandono, me’n aparto, quan més lo cor se +me’n hi vá, quan més l’estimo…”</p> +<p>Peró estava vist qu’ aquell dinar no era pera deixar travallar en +reculliment ni ’l dolor de la mare ni la reflexió del fill. D. Ramón no +havia buydat encare la meytat del sarró.</p> +<p>–Amaneix l’ensiám, tu, Francisca, si’t plau. Y escolta, noy, qu’ aixó +t’ interessa á tu. ¿Ha vingut lo procurador d’en Solá? Nó? Donchs lo +jutge ha fallat en contra vostra.</p> +<p>L’ Albert arronsá las espatllas ab gesto desdenyós.</p> +<p>–Bé; m’ agrada, home, pe ’l fetje de rejada que téns; jo no sé com no +estás més gras.</p> +<p>–Home, qué vol qué hi fassi? Apelarém, y llestos.</p> +<p>–Aixó es, y vingan gastos pera ’l pobre Solá.</p> +<p>–Que ‘ls hi faig fer jo, per ventura? Culpi al jutge, qu’ es un +ignorant.</p> +<p>–Un ignorant! Un cego, que no sab á lo que s’exposa fente aquestas +injusticias pera dar gust no més á quatre intrigants que’t voldrian bén +lluny d’aqui. No ho sab á lo que ‘s exposa, perque ja ’m té fins al punt +de dalt. Ja ho veurás quan vinga D. Pau, que ’m sembla, per cert, que no +trigará… Y, escolta: ¿ja has cobrat alguna cosa d’aquest plet? Mira que +t’ espavilis, qu’ en Solá no sé si marxa prou bé de quartos. Tu ets mol +distret… tu no donas valor al diner y en aquest mon…</p> +<p>–Per qué li sembla que tornará aviat don Pau?</p> +<p>–Ah, perque he vist una carta seva al correu pera donya Isabel, y com +á mi no m’ escriu ja fa tants dias y ell sab que ’l tinch de menester +per una pila de cosas…</p> +<p>–Y com en Rodón ja es á la Ciutadela…</p> +<p>–Sí –feu, ingenuament, D. Ramón– y com ja de la sublevació no se’n +canta gall ni gallina… Que poca carn prens! Prenne més, dóna… ¡Sembléu +uns desmenjats!… Per cert que quan arribi, D. Pau tindrá un bon +disgust.</p> +<p>–Qué dius are?</p> +<p>–Per qué?</p> +<p>–Perque trobará á la Queta fòra de casa.</p> +<p>–La Queta? –exclamá Da. Francisca, obrint uns ulls de pam.– Com +diantre!… Per quí ho sabs?</p> +<p>–Per en Llebreta.</p> +<p>–Una dòna que feya tants anys…!</p> +<p>–Y per cert, per cert…, que hi veig un misteri en aquesta sortida +–feu D. Ramon, rodant lo cap y arrugant los llavis en forma que cada +sílaba, al eixir, petava com petita explosió.</p> +<p>L’ Albert, mentrestant, escoltava, dibuixant creus en las estovallas +ab lo pom del gabinet, l’esguart perdut entre las copas, lo cap atent +com lo del gat qu’ espia á la rata.</p> +<p>–S’ haurá disputat ab las cambreras.</p> +<p>Aquesta vegada fou més discret lo vell Merly que sos oyents. La +criada ronsejava per allí, y D. Ramón esperá á que ’s fiqués dins de la +cuyna pera avansar lo cos y dir en veu baixa:</p> +<p>–Tinch por que hi balla ’l senyor rector. No sé lo que pot esser, +peró aquest dematí ha estat á casa Galcerán y…</p> +<p>Lo ganivet del jove caygué de sobte desplomat demunt la táula y +l’orador pará en sech. S’ hauria dit que son discurs havia rebut la +coltellada. La criada entrá ab las postres, don Ramón callá altre cop, y +l’Albert, prenent un gotím de pansas, se’n pujá al primer pis, fingint +dalé de llegir <em>El Huracán</em>.</p> +<p>–Llegeix, llegeix l’<em>Oleada</em>, á veure si, un cop á la vida, ’m +donas rahó.</p> +<p>L’ Albert se tancá en son dormitori y ’s tirá demunt del llit pera +reflexionar ab més quietut. Fet determini d’anarsen, li quedava encare +un punt importantíssim per dilucidar: ¿se despediria ó no de l’Isabel? +Un prech, una consideració d’ella podian desbaratarli tots sos plans; no +véurela una vegada més, anarsen sens coneixer l’estat d’esperit en que +la deixava, era crudel, no sabia ferho. Dolia y volía. ¡Si l’estimava +tant!</p> +<h3 id="viii-1">VIII</h3> +<p>Tres horas estigué, com boig, rodant pe ‘l quarto, asseyentse per +totas las cadiras, pujant y baixant del llit, sens poguer enraílar lo +pensament en lo carril de la reflexió. <em>El Huracan</em> venia més +desvergonyit que may, aconsellant á Pablo que ’s retirés de la política +y ’s cuydés més de casa seva hont feya prou falta pera vetllar lo tresor +que l’home més estima. En un altre tumbo ’s deixava ja entreveure que ’l +tal Pablo era de Vilaniu. Tot revelava que l’última traslació d’en Rodón +anava enardint més y més als calumniadors. Lo perill de donya Isabel, +donchs, creixia per instants. L’ Albert hauria dat cel y terra per +aturarlo ¿peró cóm? Sa meteixa marxa li semblava ja un flach remey, quan +no un acte que podia esser esplotat com imprudent indici. Llavors, +espremia l’enginy; peró res. Lo pensament saltava á fer suposicións +sobre l’estat d’esperit d’en Galcerán, d’aquí lliscava á comentar la +misteriosa sortida de la Queta, y, als dos minuts, l’ocupava per +complert l’imatge de Da. Isabel; una flamarada de compassió, de +desesperació, d’amor arborava tots sos pensaments.</p> +<p>Per fí, tot febrosench y nerviós, prengué ’l camí de casa Galcerán. +Eran las sis, entrada de fosch. ¿Qué anava á fer? No ho sabia; á veure á +l’Isabel, aquella mártir de las iras d’un poble atrassat, la companya de +sas desgracias é infortunis, l’amor, sí, l’amor, ¿á que amagarho quan +l’estimava com á la nina dels seus ulls?</p> +<p>Acabadas las obras, la Galcerán s’havia dat bona manya en abandonar +aquell pisás, poblat de fantasmas, pera trasladarse altre cop al +entressol. L’ Albert se deixá caure en un balancí de la saleta; peró la +cambrera torná al cap d’un moment á arrancarlo d’allí. La senyora li +pregava que fes lo favor d’entrar al dormitori dels nens. En mitj de sa +confusió, pogué encar alegrarse del determini de Da. Isabel, perque +pensá que devant dels nens no podria dir tot lo qu’ ell voldria. Guiat +per la minyona, atravessá un altra saleta guarnida de panóplias, ab +armas de distintas épocas; era l’escullida armería qu’ aquells senyors +tenian á Barcelona y de la qu’ en Galcerán estava tan cofoy. L’ Albert +la mirá ab enveja per primera vegada. Com un llamp atravessá per son +cervell l’idea del suicidi, sens trobarlo ridícul com quan, ja enervat +per Schopenahuer, intentava reflexionarhi. Nó; sos ulls, tot com un +llamp, encare ’s fixaren ab amor fins en l’arma que triaria: la pistola +niquelada ab que tants blanchs havia fet á Barcelona en competencia ab +D. Pau. Y al pensarhi, passá per son palmell la tebior mullada del +níquel com un bau consolador.</p> +<p>–Senyora… –feu la cambrera obrint, la porta inmediata, sens moures +del brancal al dar pas á l’Albert.</p> +<p>Y aquest se trobá, de sobte, cara á cara ab Da. Isabel, casi sens +saber qué dir.</p> +<p>Aquell dormitori era una pessa gran, baixa de sostre, ocupada per dos +llitets de bronzo brunyit ab pabelló de musselina blanca, un secreter de +palo-rosa ab motlluras dauradas, la calaixera dels nens, y un jòch de +mobles de doradillo. Las parets estavan tapissadas d’un paper perla +florejat; una porteta comunicava aquesta pessa ab lo dormitori de Da. +Isabel; la finestra dava á la plassa de las Monjas.</p> +<p>Da. Isabel, al capsal del llitet del nen, li tenia una de las +manetas. En Pepito estava encés com una brasa: una febrada espantosa li +escursava la respiració y ‘l feya regirar continuament pe’l llit, los +ulls extraordinariament oberts peró com esbarats, la parla resolta é +impacient. Al costat de la ruhentor del nen aumentava la palidesa de sa +mare, tota una altra d’ahir nit ensá. Ullerosa, plorosa, groga com la +cera, semblava que li havian robat carns. L’ Albert se quedá sorprés, ab +lo cor oprimit, no sabent si retirarse ó pendre cadira, fins que la +prengué á instancias de la senyora. Peró, avans, com si dubtés de lo que +sos ulls veyan, se llensá instintivament á tocar lo front del malaltet +que talment cremava. Llavors, los ulls de la mare s’ompliren de +llágrimas silenciosas.</p> +<p>–Cóm ho ha sabut, Albert? –Senyora, no’n sabia un mot: –Y, com tement +una nova pregunta, continuá:– He vingut no sé perqué, pe’l gust de +véurela, segurament portat per ’l instint… Qué diu ’l metje?</p> +<p>–L’ espero encare; y fá ja duas horas qu’ está així! Quan vosté ha +trucat, me creya qu’ arribava.</p> +<p>–Y potser vosté m’ ha fet entrar per massa bondat… –saltá ’l jove, á +punt d’aixecarse.</p> +<p>–Oh, nó, no ‘s moga, Albert. La seva companyia m’ es un consol; tanta +soletat me mata. Necessito desfogar lo cor. Vosté no sab quín dia he +tingut avuy ¡quín dia, Senyor, quín dia!</p> +<p>Lo plor entelá sas derreras paraulas. La afligida mare posá altre cop +la má en lo front cremós del fill, que semblava condormirse, lo besá ab +tristesa y, sens abandonar aquella maneta, comensá, encare plena de +llágrimas y en veu condolida, l’historia d’aquell dia.</p> +<p>–Los nens s’havian llevat bé, inclús en Pepito; peró mentres los +estava vestint, ja he tingut de deixarlos per una impertinencia estranya +en la Queta. Me demanava ab pressas, y ‘s negava á entrar en aquest +quarto. Resultat: que ’m despedia, ’m deixava en sech. Un acte aixís +d’una criada tan antigua, tan volguda d’en Galcerán, tan fiel y +respectuosa, m’ ha omplert d’alarma. He volgut saber á qué obehia, quins +motius la portavan á obrar aixís; peró res, ni una paraula. Vosté ja sab +com son la gent d’aquí, tan sorruts. La Queta, ni una soca; clavada al +meu devant, sens badar boca, ab los ulls á terra, com avergonyida de la +seva acció, peró insistinthi com bona tossuda. Li he vist una llágrima +als ulls y, quan anava á aprofitar aquest enterniment pera ferla cantar, +entra la cambrera anunciantme al senyor rector. Lo cor m’ ha dat un +salt! Lo senyor rector en aquellas horas y demanantme també ab +insistencia!… ¿Qué podia esser?… Ja m’ he vist á sobre una mala nova +d’en Galcerán, lo papá mort, qué se jo? Tot ho podia pensar, menos que +hi hagués relació entre aquella visita y la sortida de la criada.</p> +<p>Aquí callá Da. Isabel per aixugarse ‘ls ulls y observar de nou al +menut que seguia dormint ab un panteig á estonas semblant al soroll +d’una serra somort per la distancia. La cambrera entrá ab una tassa de +malva y la lámpara, que colocá demunt del secreter, al recò oposat al +llit. Deixondiren un poch al malalt, y ab prechs y manyas lograren ferli +pendre la tisana. Mes, prompte torná á quedar com un sòch, ab aquella +respiració acompassada de serra. L’ Albert no abandoná sa butaca, ‘ls +ulls tapats ab la ma esquerra ab qu’ apuntalava son cap caygut. Altra +volta sols, Da. Isabel prosseguí sa narració.</p> +<p>Lo rector havia anat allí pera justificar mellor lo determini +d’aquella criada, y ja tement qu’ á ella li faltaria esma pera +esplicarse. Peró era evident que també’n faltava á aquell bon home per +desempellegarse del exordi travallós y reticent ab qu’ havia comensat. A +fí de comptes, suposá que la cuynera, un bon xich escrupulosa, se’n +anava per no alternar ab lo servey de Barcelona, que cantava cansons de +petòns y obscenitats may sentidas en aquella casa, fins llavors exemple +de bonas costums.</p> +<p>–Jo he vist –continuá Da. Isabel– en la cara d’aquell sacerdot, +pintada la falta de sinceritat, lo temor de parlar clar, lo desitj de +reptarme d’un modo indirecte. Vosté ja sab, Albert, que si á mossen Pere +li faltan formas oratorias, li sobran virtuts, valor y sinceritat. En la +tremolor de sa veu, en l’embarbussament ab que parlava, he vist ben clar +que l’home, ben de malgrat, fingia. M’ he recordat del anónim, m’ he +recordat dels pronóstichs de vosté, dels desayres suferts á Vilaniu, y, +en mitj de la vergonya que m’ enrojia y de l’excitació que m’ exaltava, +he pogut trobar la clau d’aquell misteri.</p> +<p>–Y qué? Vosté li ha dit?…</p> +<p>–Sí; m’ he tancat ab ell y l’he obligat á parlar clar, comensant jo +per revelarli la calumnia de que soch víctima.</p> +<p>–Peró, Isabel, vosté es d’una ingenuitat incorretjible. Aquí no se’n +pot tenir ab ningú.</p> +<p>–Ell ho sabia tot.</p> +<p>–Y are pendrá la confessió de vosté per una estratagema de tantas com +las qu’ aquí ’s jugan.</p> +<p>–Nó, Albert, nó; jo sabia ja ab qui parlava. En Galcerán m’ havia fet +moltas vegadas elogis de l’enteresa d’ánima d’aquest sacerdot, m’ havia +dit moltas vegadas: es un pobre home que val molt. La seva sensillesa es +purament exterior. Los carácters sincers tením massa acostumada l’orella +al só de la veritat pera que pugan disfressárnosel ab éxit. Aixís com +l’he sorprés jo á n’ ell, ell m’ hauria sorprés á mí. Mossen Pere ha +quedat convensut de la meva ignoscencia ab enterniment; s’ha indignat, +m’ ha ofert auxili, y la Queta fora aqui casa encare, si jo no m’ hagués +resistit ab totas mas forsas á retenir á una persona, sia qui ‘s vulga, +qu’ arriba á dubtar de la meva honra.</p> +<p>–Y mossen Pere no li ha dit quí es qu’ ha xiulat á las orellas +d’aquella vella?</p> +<p>–Ell ho sab, peró en secret de confessió.</p> +<p>–Hum!…</p> +<p>–Nó, Albert, no dubti d’aquell bon home. Jo he recordat tot seguit +que la Queta aná ahir á confessar.</p> +<p>Y Da. Isabel torná á aixecarse pera contemplar al seu fill que treya +‘ls brassos, tot anguniós sens que las tisanas logressin ferlo suhar. +Mirá ’l rellotje tota concirosa. Eran tres quarts de set. ¡Y ’l metje no +venia! Quina tardansa! Ni á ciutat! ¿Hont son, donchs, las ventatjas de +la campanya? L’ Albert, mogut del fástich y del odi que li inspirava tot +lo de Vilaniu, pensava: potser encare’t matará ’l fill, pobre mare!</p> +<p>Regná una altra pausa anguniosa en la que aquells dos esperits +ploravan amargament, mentres lo pobre malalt seguia respirant ab lo +fatích insistent de la serra.</p> +<p>Mes, de sobte, l’Albert redressá ’l cap, resolt á parlar. Los ulls +llagrimejants, comensá aixís:</p> +<p>–Bé, donchs, jo vinch á demanarli perdó de tot y á despedirme. Fòra +jo d’aquí, ‘ls calumniadors quedarán confosos, sense saber qué dir de +vosté. No puch, no puch seguir aquí sens exposar á vosté á perills molt +grans. Tan de bo hi arribi á temps. Ja veu vosté cóm se descaran fins á +penetrar ja dins de casa seva. Tot lo qu’ aquí fariam ó diriam pera +probar la nostra ignoscencia fora inútil. Un cop jo fòra, será +diferent.</p> +<p>–Peró, Albert, lo blanch de las iras so jo y no vosté.</p> +<p>–Mes qué dirian de vosté, sola?</p> +<p>Da. Isabel tingué d’ofegarse ’l plor ab lo mocador, ensemps que ’l +dubte li sacudia las espatllas.</p> +<p>–Peró –afegí entre singlots– vosté, per mí, sacrifica als seus pares, +pobres senyors.</p> +<p>–No, senyora; la meva mare se’n aconorta, lo meu pare després ho +alabará. Me sacrifico sols jo, y vosté hi te massa dret…</p> +<p>En aquest moment, ella s’havia aixecat, dirigintse al secreter; peró +al sentir las derreras paraulas, y ’l calor estrany ab que eran ditas, +se pará en sech, y llensá sobre l’Albert un esguart tan plé d’alarma, +que deixá al jove, mut, roig, ple de tremolor. Aquest posat sumís alentá +á la dama á insistir en son determini. “S’ hauria equivocat, no podia +ésser que l’Albert s’atrevís ab ella, que li faltés un sol moment al +respecte. Ella no entendria prou bé ’l ver significat d’aytals +paraulas.” Y seguí fins al secreter, y ficá tremolosa una clau al pany, +y estirá un dels calaixets. Peró, com si ’l dubte tornés á picarla, +tancá de cop, mormolant entre sí: Nó, no puch ferli semblant +confidencia.</p> +<p>–Senyora, –saltá la criada– hi ha ’l metje.</p> +<p>L’ Albert, qu’ havia llegit en cada moviment d’aquella dama las +fluctuacións perque havia passat son esperit un cop cullida +l’indiscreció involuntariament llensada, al sentir tancar lo calaix +anava á sortir, á fugir com un criminal sorprés. Peró la presencia del +metje ’l detingué, mal que no sabés hont posar los ulls. Da. Isabel ja +no pensá més en éll. Era son fill, la salut de son fill, lo que la +preocupava.</p> +<p>–Qué té aquest menut, qué té? –feu lo senyor Roig, mentres l’afligida +mare cuytava á encendre la palmatoria, y ell deixava l’inmens barret y +la mangala demunt d’una cadira. Després, com al saludar descobrís al noy +Merly, obrí uns ulls d’á pam y llambregá també á donya Isabel.</p> +<p>L’ home observá ’l malalt ab molt d’interés, li palpá ’l ventre, li +mirá la llengua y ’l blanch dels ulls, lo polsá varias vegadas:</p> +<p>–Un enfitorum, eh? psa! un enfit… Un poch massa de temperatura, eh? +psa! eh? psa! un xich massa de febre; peró, eh? no hi ha cuydado psa!… +no hi ha cuydado… Bé, bé, bé… Are aixó ’s té de coure, ’s té de coure, +eh? psa!… Li receptaré una purgueta, li desembrassarém lo ventre, y no +tinga por, senyora, no tinga por, eh? psa! eh? psa!… ¿Té un bocinet de +paper y ploma?</p> +<p>Da. Isabel l’enmená á la saleta, hont lo vellet, posadas las ulleras +y llepantse ‘ls llabis, receptá tan pausada y travallosament com +parlava. S’ hauria dit que fins en la columna de quantitats hi escribia +son sempitern eh? psa!</p> +<p>–Dónguinli una xicreta: allá á las deu tornaré.</p> +<p>L’ Albert, que no eixí de son aturdiment més que pera cullir los bons +pronóstichs del doctor, aprofitá l’ocasió pera anarsen, oferint avans á +Da. Isabel los serveys de Da. Francisca.</p> +<p>–Los hi agrahiré molt, li so franca, Albert. –Y allargá al jove una +má freda y tremolosa qu’ aquell no gosá á estrenyer.– Si no’ns veyém +més… –afegí. Peró ’l plor li ofegá la veu.</p> +<p>–Demá á las cinch. No’n parli devant del pare… –feu l’Albert, en veu +baixa y esforsantse molt.</p> +<p>Y encare, al tornar á passar per l’armeria, doná una ullada més +envejosa á la pistola de níquel. Desseguit, baixant l’escala, torná á +brunzirli á l’orella aquell si no’ns veyém més negat de llágrimas, y ’l +cor se li partia considerant que tal despido, després de sa indiscreció, +era bén bé com una ordre tácita de marxa, á la vegada recriminació y +prech, entre indignada y compassiva. Ah! potser no la veuria més!</p> +<p>–Y donchs? –saltá ’l vellet Roig, un cop al carrer, deturántlo pe ’l +bras– Vol dir que se’n va, Albertet?</p> +<p>–Per hont ho sab? –exclamá l’aludit ab la major sorpresa.</p> +<p>–Home! Per Deu! ¿Que no he sentit á donya Isabel que ‘l despedia? Eh? +psa!… psa! Si qu’ es bo aixó! Eh? psa!…</p> +<p>L’ Albert restá ple de vergonya, y ’l metje, abaixant la veu y +clavantli la mirada, vullas que nó, als ulls, afegí:</p> +<p>–Crech que fa molt bé, Albertet, molt bé; eh? psa! molt bé.</p> +<p>–Quína nosa li faig, senyor Roig?</p> +<p>–A mí, cap, fill, cap. Peró, aixís, la gent no tindrá que parlar.</p> +<p>Y com refugint més explicacions, lo bon vellet trencá en oposat +sentit, perdentse arreu en las fosquetats del carrer.</p> +<p>Los cabells blanchs lo salvaren, perque ’l primer impuls de l’Albert +fou escanyarlo y potejarlo com qui mata un escorsó. ¿Es á dir que, fins +las personas més sensatas, davan crédit á aquella infamia y anavan +pregonantla per la vila? Lo desitj d’abandonar Vilaniu lo corprengué com +may. A poder, hauria escupit á la cara de tots sos vehins.</p> +<p>Aixís, poch menos qu’ alocat, arribá á casa seva, y ‘s nega á sopar, +pretestant falta de fretura, per temor de qu’ ab sa excitació mancaria +potser al respecte de son pare, si aquest lo punxava com de costum. La +mare atribuhí la negativa al natural disgust que causaria á son bon fill +lo tenirlos de deixar, y aquesta revelació de tendresa, á l’hora +qu’omplia son cor, li amarava ’ls ulls de llágrimas. La pobre dòna ’s +vegé ab travalls pera amagarlas al seu marit, quí, atribuhint l’acte del +Albert á una estranyesa més de son carácter indómit, no cessava de +recriminarlo y de dar ab sa injusticia més ganas de plorar á la +mare…</p> +<p>–Aquest xicot no se ’m assembla de res. Jo no sé d’hont ha eixit. Me +matará á disgustos. Peró ja’t dich jo que, si no fos tan gran, li +arreglaria las peras á quarto.</p> +<p>Per gran sort, encaparrat per la sessió qu’ anava á celebrar +l’Ajuntament més tart, passá bén tost á un altre ordre d’ideas. D. Ramon +esplicá tot lo plan de campanya que tenia per aquella nit, sopá +depressa, y al agafar lo bastó, prometé recullir á Da. Francisca de casa +Galcerán. Llavors veuria com seguia ’l nen.</p> +<p>Quan Da. Francisca pujá al quarto del noy y trobá á aquest fentse +l’equipatje, los ulls fòra del cap, hi hagué entre ‘ls dos un’ escena +dolorosa. Peró l’Albert, posantse sobre sí, procurá calmar l’aflicció de +sa mare recordantli qu’ havia d’anar á casa Galcerán hont ell +l’acompanyaria.</p> +<p>–Sosseguis, sosseguis, mare, ja sab qu’ ha promés esforsarse en +dissimular devant del pare… Pensi que no ’m faltará res, que tornaré +aviat á veurels… Y pensi que si plora devant de l’Isabel, li fará un +flach favor.</p> +<p>Peró, al esser á la porta dels Galcerans, donya Francisca vejé ab +sorpresa que son fill se negava á pujar. Tenia feyna, havia de enviar +l’equipatje, á l’hora, ’l pare ja aniria á buscarla, ella podria entrar +á despedirse per derrera volta; ja ’l trobaria al llit.</p> +<p>Y la pobre mare, plena de pena, de temor y de dubte, embocá tota sola +y tremolantli las camas la gran escala dels Galceráns.</p> +<p>A la una, de retorn, trobá á son fill al llit, peró despert +encare.</p> +<p>–Com han trigat tant?</p> +<p>–Es que ’l nen está pitjor.</p> +<p>L’ Albert no pogué reprimirse, s’incorporá tot esbarat. Llavors Da. +Francisca procurá apayvagarlo ab seguretats de que l’havian deixat fòra +de perill, y com D. Ramón estava present, tot era allargar la conversa +pera que aquest se retirés y pogués ella despedirse altre cop. Peró D. +Ramon, agafant la palmatoria, s’atansá al llit.</p> +<p>–A veure cóm tens lo cap?… Déixam pendre ‘l pols… Are’t perdono, +perque veig qu’ estás molt calent, molt constipat… No’t desbriguis, +procura suhar forsa y no será res… Vaja, bona nit y bon hora. Aném, +Francisqueta… Suha forsa ¿ho sents? suha forsa.</p> +<p>Mes, un cop despullat lo vell Merly, sa muller trobá escusa pera +tornar á eixir: volia fer una tisana pe ’l noy; d’altre modo no suharia. +D. Ramón, si no ho aplaudí ab la llengua com li dictava ’l cor, no gosá +á oposarshi, y la mare lo que feu es corre als brassos d’aquell fill que +creya febrós y desolat perque ’ls deixava.</p> +<h3 id="ix-1">IX</h3> +<p>La grogor que tants cuydados havia inspirat al doctor Roig en sa +derrera visita, era reemplassada altre cop per una bermellor encesa y +salpicada de gotas de suhor, mercés á una atinada aplicació de +sinapismes. Lo perill de la congestió cerebral havia, donchs, +desaparegut. Mes, per arribar aquí, quantas suhors, quantas angúnias, +quins desficis pera la pobre mare! Da. Isabel lluytá com sols las mares +lluytan, sens recordar ja més los sobressalts d’aquell dia malestatjer, +entregada en cos y ánima á la salvació del angelet que veya escapárseli +dels brassos en mitj de sa soletat, sens la companyia de D. Pau, son +pare; y al dolor de la lluyta s’afegia l’incontrastable angunia de la +responsabilitat, imaginária peró tremenda, ab que ’s mortifican las +mares pusilánimes en consemblant cas. ¡Qué diria en Galcerán si ’l nen +se moria en sa ausencia! Estaria bén segur de que s’havian apurat avans +tots los medis á que ’l seu bon talent hauria recorregut? No li quedaria +l’aprensió de lo contrari? Y pensar que, per esser estació de segona la +de Vilaniu, no se ’l podia avisar telegráficament, quan tan aprop lo +tenia! Oh! també ella volia anarsen. Qué hi guanyava á Vilaniu? +Apedassada un moment, havia tornat á perdrer la salut. Tan mala estava +are com avans, sinó pitjor.</p> +<p>Y com, en son dolor, s’esclamés aixís devant de la cambrera, y +aquesta repetís las exclamacions á la cuyna, en Llebreta s’aixecá de +sobte preguntant:</p> +<p>–Peró, ¿hónt es don Pau, que diu qu’ es aprop?</p> +<p>Y enterat de qu’ era á la capital, no s’hi pensá un moment: baixá al +estable, ensellá un cavall y partí escapat.</p> +<p>Lo demés servey dormia. La cambrera quedá espahordida pe ‘l disbarat +qu’ aquell pagés, ab lo més bon desitj, podia fer. Mes com no hi havia +remey, cregué mellor callarse y, mitj tremolant de sòn y de fret, se +deixá caure en la cadira de l’armeria hont l’havia instalada la +senyora.</p> +<p>Aquesta seguia al capsal de son fill, abrigantlo, tocantlo, +examinantli ’l color á cada instant. Y á mesura que la transpiració +aumentava, allunyant lo perill y desnuhagant lo cor de l’atribulada +mare, sentia ella més abatudas sas forsas y més discordants veus en son +esperit.</p> +<p>Eran dos quarts de quatre. Aquell zich… zach… zich… zach de serra +anava allargantse ab repetició més folgada y calmosa. Las ombras de la +nit, poch esborradas per la trista llum de la xinxeta, s’esblanquehian +no més á l’apagada claror d’alba qu’ apenas trasparentavan los +finestrons. La nena comensava á remoures en son llitet pera empendre ’l +tercer sòn. Da. Isabel compará per centéssima volta la respiració de sos +dos fills. Efectivament, la del malalt anava allargantse, posantse a +compás de l’altra. Llavors la mare ’s desfogá ab un suspir, y ’l colze +en lo coixí del nen, la galta ajeguda en la má, sentí l’ensopiment del +vetllador á derrera hora. Tot lo pes d’un dia d’emocions gravitava sobre +sas decandidas forsas, aclaparava son esperit, peró ’l meteix recort de +tan sufrir privávala de conciliar la sòn. Un recort derrera l’altre, +anavan desfilant y estalonantse tots: la Queta, ’l rector, l’Albert, la +maynadera portantli ’l nen tot ardorós, lo metje pronosticant bé, lo +metje alarmantse, aquella respiració de serra que la tenia encare á +l’orella, aquella temperatura insufrible, aquella grogor esglayadora. Y +després dels fets, venian las consideracións suggeridas, las +vacilacións, las angúnias, los temors. Torná á pensar en sa soletat, en +son marit, y d’aquí en la escena del secreter. Ah! ¿qué anava á fer +allí? A traure la derrera carta de son marit pera ensenyarla á l’Albert. +Per qué ferlo confident de secrets conjugals? Per ventura estava +boja!</p> +<p>Son enteniment se pará á considerar. En aquella carta hi havia burlas +y reticencias indesxifrables per’ ella. A qué venia sinó alló de dir que +fins avuy no podia respondre (si de cás podia) á la explicació demanada +sobre las causas de sa soletat, pera rompre tot seguit ab un “¿peró +qué’n trauria ni perqué ho necessitas? No hi ha que fiarse dels vilatans +y menos de la gent de Vilaniu. En fí, ja’n parlarém cara á cara y, +llavors, entre’ls dos, ho aclarirém mellor.” Encare, al recordarho no +més, Da. Isabel sentí una esgarrifansa de fret. ¿Qué volia dir D. Pau ab +aquest llenguatge misteriós? Per ventura aquellas ráuxas de gelosia de +la Mayola havian renascut més fortas qu’ avans sens la menor sombra de +fonament? Nó, no podia esser. Era precís en tot cas que ’ls calumniadors +haguessen inventat grans infamias y pogut portarlas fins al seu marit ab +grans visos de veritat. ¿No tenia ell probas bén poderosas de sa +fidelitat? ¿No havia dit ell meteix que tot alló eran murmuracions de +vehinat, envejas de partit? Cóm podia dar, donchs, crédit á aquells +miserables y posar en dubte las virtuts d’ella, quan ella meteixa las +feya palesas ab tanta sinceritat y senzillesa?</p> +<p>Ah! per obtenir una explicació, ó altra més clara que la seva, anava +á mostrar aquella carta á l’Albert? La set de veritat, la desconfiansa +de son propi criteri eran las que l’empenyian á ferlo confident d’aquell +secret; res més. Y al recordar la sospita que l’assaltá al tancar lo +calaix, se sentí ‘ls colors á la cara. May l’Albert s’hauria atrevit á +ferli una declaració amorosa, ni embossada, per molt embossada que fos. +No podia esser que l’honrada amistat d’aquell jove ’s tornés en passió +injuriosa, ni al buf enmatzinat de la calumnia. May, may; peró menos +are, devant de las tribulacións per que passava son esperit… devant lo +sant respecte de que la revestia sa nova maternitat. Y l’indignació qu’ +en aquest moment sentí la dama s’estengué fins á son marit. Perque ¿cóm +–exclamá, feta una mar de llágrimas– cóm, oh, Galcerán, tu que sabs las +sospitas que tinch de mon nou estat, cóm fins tu t’ has atrevit á dubtar +de ta esposa honrada?</p> +<p>Un truch fondo en lo portal trencá de sobte sas reflexións. A la +vegada, la cambrera botá de la cadira. En Llebreta no podia haver +arribat ni á mitj camí; ¿quí trucaria donchs, á semblants horas? La +cambrera obrí la finestra: era D. Pau; un tílbury de lloguer havia girat +ja y corria plassa avall.</p> +<p>No cal dir si tal arribada causaria sorpresa. Peró no fou menor la +que sentí ell, trobant llevadas á sa muller y á la cambrera. Cóm +l’esperavan? Quí havia pogut avisarlas, quan ell no havia confiat son +plan á ningú? –se preguntava interiorment ab lo ceny contret y ’l posat +alterós.</p> +<p>–Quín ángel te porta? –esclamá Da. Isabel cayent en los brassos de +son marit.</p> +<p>Aquesta pregunta acabá de trasmudar lo semblant de D. Pau, ja remogut +per la primera sorpresa.</p> +<p>–Per qué? Qué passa? Qué ha ocorregut? –feu, entre contrariat y +alarmat tot d’una.</p> +<p>–Nó, no t’ alarmis; afortunadament lo perill ja ha passat. Lo nen +está mellor.</p> +<p>–En Pepito? –saltá ell, desfentse de la seva dóna que ‘l tenia encare +abrassat, y corrent dret al dormitori.– ¿Cóm no m’ havias escrit +res?</p> +<p>–Si está aixís desde ahir á las quatre de la tarde.</p> +<p>–Peró, dóna, un telégrama –replicá D. Pau ab sequedat.</p> +<p>–Si quan lo nen m’ inspirá cuydado ja estava tancada l’estació. Ay! +prous angúnias he passat pensant que se ‘m podia morir sense tu. Las +mevas oracións t’ han il·luminat, y t’ han fet venir. Ay, gracias, Deu +meu, gracias!</p> +<p>–Nó, donchs, mira; me portavan assumptos ben diferents.</p> +<p>Da. Isabel cregué que ’s referia á cuestións políticas.</p> +<p>Peró don Pau estava ja examinant al nen ab l’atenció d’un pare que +reb á son fill malmés de sobte. Lo nen suhava copiosament, tenia ja casi +la respiració normal, y dormia ab la són reparadora dels +convalescents.</p> +<p>Derrera del exámen, D. Pau se deixá caure en la cadira del capsal, +exalá un suspir, y escoltá dels llavis de sa muller l’historia d’aquella +malaltía sobtada y curta. Mes al veure com tenia, durant la explicació, +clavats los ulls en donya Isabel, com se trasmudava sa cara als cops +d’ingenuitat, á cada consideració dolorosa sobre sa ausencia y á las +menos perceptibles modulacions de carinyo de la narradora, s’hauria dit +que D. Pau estava fent un altre exámen no menos atent y profon de sa +muller.</p> +<p>–Bé –acabá ell– gracias á Déu, aixó no será res; un causon com lo +que’ns tingué l’Anita l’any passat. Vesten á descansar. Jo ‘m quedaré +fins qu’ haja vingut lo metje.</p> +<p>Da. Isabel se resistí á obehirlo. Ell, que vindria cansat del camí, +havia d’anarhi. No faltava més! Ella tampoch dormiria, d’angúnia; ja +havia fet propósit de no ajaures fins á saber lo parer del Sr. Roig.</p> +<p>–Peró, dóna ¿per qué tots dos? Encare que no hi vajas tu, tampoch me +mouré d’aquí… Jo vinch, molt desvetllat –afegí ab aspresa ben +marcada.</p> +<p>–Donchs ab major motiu –objectá amorosament l’esposa, acostantse á +son marit y passantli ‘l bras pe’l coll.– Ja que’t puch tenir al costat, +després que tan t’ he suspirat tota la nit…</p> +<p>Peró D. Pau, recobrant la contracció de rostre ab qu’ havia entrat, +lluny d’entregarse al entendriment amorós á que se ’l convidava, +s’arrancá de sobre, lo menos bruscament que pogué, ’l bras de Da. +Isabel, y s’aixecá ab la major fredor tan alt com era.</p> +<p>La pobre muller restá parada. ¿A qué venia aquell desayre? Per +primera volta comensá á recelar que no tot lo malhumor de D. Pau obehia +á la desagradable sorpresa qu’ acabava de sofrir. Pensá en la carta, y +desitjant promoure las esplicacións:</p> +<p>–Peró, Galcerán, qué tens?… Tu meteix ho dius, lo del nen no será +res… Per qué t’ apartas tan malhumorat?</p> +<p>–Malhumorat? –exclamá ell, allunyantse sens tombar lo cap y fingint +la major calma.– Nó; si lo que faig es anar á obrir un xich lo finestró. +¿No veus que ’l sol ja surt?</p> +<p>Y en efecte, D. Pau badá reposadament un finestró per hont s’abocá +una resplandor rosada. Da. Isabel no gosá advertirli que podia despertar +al malaltet, á qui palpá y observá una vegada més. No bén persuadida +encare de l’afectada tranquilitat de D. Pau, sospitá qu’ aquella +estravagancia era sols un pretext per amagar la cara, potser avergonyit +ja de sos recels, y’n quedá ben convensuda al veure qu’ aquell seguia +d’esquena, clavat á la finestra, teclejant sobre ’l vidre.</p> +<p>Hi hagué un silenci de dos minuts, durant lo qual marit y muller se +perdian en tristas consideracions. <em>El Huracan</em> havia enconat en +lo cor de D. Pau la punxada d’algun dia, ferint tot ensemps son amor +propi y sa superbia. Qu’ aquell diari obehía á suggestions de son rival +vensut, no’n dubtava; peró quan ell meteix havia concebut sospitas ¿per +qué no creure qu’ al fons de tot alló hi havia alguna engruna de +veritat, l’engruna suficient á alarmar lo pundonor d’un marit y á +obligarlo á pendre midas rigorosas? D. Pau venia per sorpresa, disposat +á indagar, á cridar fort, á acabar d’una vegada ab las franquesas +dispensadas á l’Albert, y, en cas necessari, á venjar l’ultratje de sa +honra. Tot ho faria á la quieta, peró estava resolt á ferho. La derrera +conversa ab son amich Dominguez acabá d’omplirlo de recels. Aquest bon +amich, endevinant bé qui seria aquell “Pablo”, ficá en la redacció +d’<em>El Huracan</em> un espía pera trobar la font de tanta injuria. L’ +espía portá una carta sustreta de la redacció, en la qu’ en Rodón +censurava durament aquella guerra de mala lley, pregant al director qu’ +abandonés semblants medis que li repugnavan tant més, quant de segur li +foran injustament atribuhits. L’ espía havia afegit que tots aquells +<em>Tumbos</em> venian ja fets de Vilaniu. No naixent del odi del +vensut, d’hont eixia, donchs, aquella guerra encarnissada y perfidiosa? +Y per qué la soletat de que ‘s queixava Da. Isabel? ¿No podia aquesta +queixa esser una hipocresia de dóna pera ferse mellor la mártir avans de +qu’ ell vejés ab sos propis ulls y plé d’alarma aquell retrahiment? Y +aixís, ab la ceguera de la gelosía, comensá D. Pau á entregarse á +confusións tan desbaratadas com la d’arribar á sospitar á moments si +l’autor dels <em>Tumbos</em> seria un amich vergonyant.</p> +<p>En aquesta disposició d’esperit havia arribat sens toparse ab en +Llebreta qu’ emprengué la dressera, y una sorpresa derrera l’altra +desballestavan sos plans y ‘l tenian capficat y malmirós al peu de la +finestra. Perque, pensava allá, recordant la conversa llagrimosa de sa +muller; ¿es possible tant fingiment, tanta hipocresia? Si capassa fos +d’aixó, n’ hi hauria pera matarla! Oh, no pot ser, es impossible! No +tenia més remey qu’ aguantarse, dissimular y estar á l’aguayt dels actes +més insignificants. La soletat del camí, la meteixa fosca havian ajudat +á exaltarlo, segurament. Calma, calma…</p> +<p>Mes, de sobte, D. Pau s’enretirá mitj pas ab lo cap abalansat al +vidre, los ulls com dos mistos, fits en un punt de la plassa. Sa actitut +era la del assalta-camins que vol assegurarse de qui vé; la tensió +nerviosa de tota sa figura, amenassant.</p> +<p>A Da. Isabel, que, de son recó, no ’l perdia de vista, l’assaltá ’l +pressentiment d’una gran desgracia. Plena d’esglay abandoná la cadira y +cridá:</p> +<p>–Peró, Galcerán, qué tens?</p> +<p>Ell no respongué. Tot son esperit estava allí, en aquell punt de la +plassa, que fitava ab ulls mitj cluchs. Peró de repent se li obriren un +pam, injectats de sanch, plens d’ira. La vena li havia caygut, ja ho +havia vist tot. ¡Oh infames! Traydors! Y dant un bot de fera abordada, +saltá á l’armería.</p> +<p>L’ espant que causaren á Da. Isabel aquets moviments descompassats li +segá las camas. Tingué de sostindres al petje del llit de l’Anita. ¿Peró +qu’ era tot alló? Lo cor li glatia desbocat. ¿Qué havia vist aquell +home, qu’ aixís lo posava foll? Feu un esfors y arribá al vidre. La +plassa estava deserta; peró abaix, á deu passas, fixant la vista á la +finestra ab ulls esbrinadors é interrogants, la faç trasbalsada de +dolor, una cartera de viatje al coll, estava l’Albert.</p> +<p>–Al… –anava á cridar ab un xiscle Da. Isabel, la má ja en la lleva +per’ obrir la finestra.</p> +<p>Peró, tot á un temps, trontollá la del costat, retrunyí una +detonació, y aparegué D. Pau, blanch com la cera, la pistola de níquel á +la má, dihent:</p> +<p>–Allá ’l tens, dóna hipócrita.</p> +<p>Era inútil; Da. Isabel havia caygut á terra sens sentits. Al meteix +temps, los nens, despertats de sobte, desfogavan l’espant agenollats +demunt del llit, la cambrera entrava corrent al quarto, y sorolls fondos +revelavan que ’l demés servey s’aixecava á corre-cuyta. Lo temor del +escándol infundí á D. Pau una serenitat espantosa.</p> +<p>–No es res, no es res –feu á la cambrera– treya las cápsulas del +revolver y se m’ ha aviat. Sòrt encare de tenir la finestra oberta… Are +veyéu com s’han esglayat aquestas criaturas!…</p> +<p>Y ’s doná manya á penjar la pistola que duya amagada en l’infern del +jaqué, y á tancar la finestra, á la qual no s’atansá sense ’l terror y +la curiositat del assessí. Peró sos ulls escorcollaren en va tota la +plassa; l’Albert havia desaparegut.</p> +<p>Després d’una nit de lluytas dolorosas, no havia sabut aquell +enamorat empendre ’l camí sens tentar la casualitat d’una entrevista, +d’un derrer adeu, sense grabarlo, al menos d’una ullada, en aquellas +parets volgudas que li parlarian al cor lo dols llenguatge dels objectes +pertanyents al ser estimat, que li revelarian ab un llum, ab una +finestra més ó menys badada, còm seguia ’l nen, causa dels presents +afanys d’aquella dóna estimada per la qual anava á sacrificarse ab una +generositat tan heróica com secreta.</p> +<p>Lo cor partit y pantejant, arribá allí com tot enamorat, cego, sens +somniar perills ni emboscadas, empés pe ‘l amor, per l’ánsia devoradora +de consol. Los reflexos que ’ls moviments de D. Pau promogueren en los +vidres, que la claror de fòra opacava, l’atragueren més y més; aná +acostantse, acostantse maquinalment. Un raig d’esperansa consoladora li +aixamplava ’l pit: “Da. Isabel l’havia vist, la finestra de l’armería +tremolava, s’obria, ella eixía á darli gracias de sos cuydados, á dirli +adeu”… quan la detonació li glassá las sanchs y ’l bolet li caygué á +terra atravessat per la bala. L’ instint de conservació li feu empendre +vergonyosa fuga, que sostingué tant com, tombant lo cap, ovirava la casa +Galcerán. Per fí, un panteig insoportable ‘l feu parar, y, arredossat á +una casa, tot revenintse, comensá á considerar sa situació. No podia +haver descarregat contra ell més que ’l hereu Galcerán. La campanya +d’<em>El Huracan</em> li havia d’enfornar la gelosia al pit, y aquell +home degué arribar de sobte, assedegat de venjansa… Oh! qué havia fet? +Quína imprudencia més espantosa! Tot ho havia perdut ell. La +tranquilitat d’aquell matrimoni era ja impossible; inevitable la +desgracia de l’Isabel! Y al considerarse principal autor de la +desventura d’aquella dóna, cregué que se li esberlava ’l pit, s’execrá á +si meteix, malehí la propia existencia y envejá la mort, únich refugi +contra la persecució de la fatalitat que ’l oprimia.</p> +<p>Una forsa secreta l’empenyé altre cop carrer avall. Tot estava +solitari; lo cel, d’un blau desesperador, anava inundantse de llum, +d’una llum espansiva y riolera que contrastava ab la quietut d’aquellas +casas tancadas de dalt abaix. L’ Albert sentí una esgarrifansa de +repulsió; alló era Vilaniu, aquell gran cau d’escorsóns tan afavorit per +la naturalesa, tan acaronat pe ’l sol. Nó, ni un moment més. Son bau +l’havia enmatzinat; mentres fora allí no faria més que mal. Evitar las +consecuencias del que ja havia fet era impossible. Si hi havia una +Providencia, y aquesta s’apietava d’aquella pobre víctima, fora l’única +que podria salvarla. Potser la trauria de Vilaniu,… Potser… –sa +imaginació febrejava– potser… fins la llensaria en brassos de son +amor…</p> +<p>Sens adonarsen, havia arribat l’Albert al portal de Baix. Un soroll +de picarols trencá son desvari: era la diligencia qu’ anava á eixir de +la vila.</p> +<p>–Y donchs, que s’es adormit? –preguntá ’l majoral, parant los +animals– ¿Qué no vol venir?</p> +<p>L’ Albert respongué ab lo cap, se ficá en lo carruatge sens badar +boca, y, desde son recó, al arrancar los cavalls, llensá á la vila que +’l vejé naixer un esguart de fástich y odi. Després se tombá de cara al +encoixinat, y llágrimas ruhentas li escaldaren la vista.</p> +<h3 id="x-1">X</h3> +<p>Quan, aquell dematí, ’l senyor Merly entrá á la cambra de son fill y, +en lloch d’aquest, se trobá ab una lletra de despido, de poch se +fereix.</p> +<p>–Francisqueta! Francisqueta! ¿qué vol dir tot aixó?</p> +<p>L’ interpelada entrá, tremolant com una fulla al arbre, los ulls +encare roigs de tant plorar.</p> +<p>–¿Qué significa tota aqueixa comedia? Es á dir que tu ho sabias, no +me n’ has dit res, y encare l’has ajudat á fugir?</p> +<p>–Nó, home, nó; no’n digas fugida. Es qu’ á tots dos nos ha faltat cor +pera dirt’ho. Com qu’ aviat t’ enfadas tant, tu mateix t’ ho perts +–respongué ella, deixantse caure en la primera cadira.</p> +<p>D. Ramón se posá furiós; las mans plegadas al derrera, los ulls fora +del cap, son front y sa calva com una escarlata, comensá á passejar per +amunt y per avall, esclamantse de bo y millor, sens escoltar las escusas +de la seva pobre dona.</p> +<p>“Es á dir qu’ ell era un zero á l’esquerra; qu’ á casa seva ’s +prenian las més grans determinacions sens contar ab ell pera res, com si +ell no fos ningú!… Qué s’havian pensat mare y fill? Per més que l’Albert +tingués vint y cinch anys, per més que fos major d’edat, no era tan amo +de sos actes que pogués desconeixer l’autoritat d’un pare ni prescindir +dels debers de fill. Ell volia esser respectat tan com viuria, y son +fill y sa muller estavan obligats á respectarlo…”</p> +<p>–Com s’entén? ahont aném á parar?… No sabéu qu’ un pare es +representant de Deu á la terra?… Estém ben guarnits de la manera que ’s +posa ’l mon!</p> +<p>–Peró, home…</p> +<p>–Qué peró home ni que més camándulas! Tant tu com ell teniu culpa, y +no ’m vingas ab rahóns de mal pagador… La vostra sòrt es que jo no so +amich d’escándols; que sinó, era capás de fer portar al meu fill de +Barcelona fins aquí entre mitj de dos guardias civils…</p> +<p>–Peró si…</p> +<p>–Vols fer lo favor de callar?… No ’m vinguis ab peros ni cuentos. A +mi no ’m farás veure Sant Cristófol nano, á mi no ’m desferás que +l’Albert es un mal fill, que s’ha acostumat á anar per las sevas sens +contar ab son pare pera res. Veus lo que ’m va passar ja ab alló d’en +Solá. Ell sabia bén bé que’n Pinyol no tenia rahó, peró ’m va explicar +may, per ventura, la lley en que s’apoyava?… Vol prescindir de mi, eh? +Donchs ja pot comensar. Pera mi, com si ja no existís al mon. No vull +saber més d’ell; no li enviaré un xavo; que s’arregli…</p> +<p>–Si tornará, home, si tornará…</p> +<p>–Nó; aixó si que nó. Aqui á casa que no intenti posarhi més los +peus!… No está tan malament á Vilaniu? No estava tan malament al meu +costat que may me comunicava res, que may m’ aprobava res?… Donchs que +no torni… que s’estiga á Barcelona… á veure qué li darán allí… darrera +alguna donota. Ah! ja’n tinch bén bé jo la culpa de lo que m’ está +passant: jo no li hagués enviat may: jo hagués cregut á D. Joseph que +sempre m’ ho deya.</p> +<p>–Pero, veus? D. Pau bé ha tornat…</p> +<p>–Sí, quan? Quan la salut de la seva dóna ho ha requerit, quan no ha +pogut de menos. Per que, vet aquí que ’ls hi donan á ciutat: que fins la +salut hi perden. Tants escarafalls com fan dels pobles, y després, +cametas ajudeume, tots hi han de venir á raure, si volen viure bons y +sans… Pero vés quin goig se’n va veure D. Joseph de son fill! Y encare, +allí era diferent: la casa Galcerán es una casa forta; nosaltres no +podém mantenir duas casas…</p> +<p>Peró al arribar aquí, la minyona interrompé á D. Ramón, entrant ab +una carta á la má. Eran duas ratllas de D. Pau. A D. Ramón li doná tal +salt lo cor, que la desclogué d’una esgarrapada ab l’intent de llegirla +sens ulleras. Peró acalorat com estava y tremolós per sa excitació, +tingué d’asseures, s’aixugá ’l front, s’encabalcá ’ls quevedos, llegí y, +mudant los colors, esclamá:</p> +<p>–Que diable hi deu haver!… D. Pau es aquí y’t demana á tu, +Francisqueta.</p> +<p>–A mí?</p> +<p>–A tu, á tu.</p> +<p>–Ay, que ’l meu fill no tinga una desgracia! Jesús, Maria +Santíssima!</p> +<p>–Nó, dona, aixó nó; –més aviat será qüestió del pobre Pepito –saltá +D. Ramón, més mort que viu. Pepa! Pepa! –cridá tot seguit.</p> +<p>La minyona, que no s’havia allunyat cinch passos, entrá arreu.</p> +<p>–Qui ha dut aquesta carta?</p> +<p>Era ‘l cotxero qu’ esperava encare abaix la resposta.</p> +<p>–Y donchs, feslo pujar.</p> +<p>Lo cotxero aclarí ’l misteri: donya Isabel estava malalta, havia +abortat.</p> +<p>–Donchs, cuyta, cuyta, Francisqueta, arréglat y veshi. Jo comenso á +anarhi.</p> +<p>Lo cotxero manifestá que serian inútils sos passos; que ‘l senyor no +volia veure á ningú, á ningú absolutament; qu’ estava desconsolat per +creures causant d’aquell fracás. Y esplicá l’historia de la pistola tal +com l’havia sentida de la cambrera. L’ espant d’aquella detonació +imprevista deixá á Da. Isabel sense sentits pensant que D. Pau s’havia +mort.</p> +<p>Peró D. Ramón, portat de son bon afecte, no s’entengué de rahòns y, +sens esperar á sa muller, feu via á casa Galcerán ab lo cotxero, +informantse més minuciosament de tot, estranyantse ab lo major candor +d’ignorar encare l’embrás de Da. Isabel.</p> +<p>De sobte, atravessant pel carrer del Pou, topá ab lo senyor +rector.</p> +<p>–Ahont va don Ramón, tant cremat? preguntá ’l sacerdot +senzillament.</p> +<p>Lo vell Merly, no poguent ocultar l’angúnia que l’empenyia, tractá +d’escabullir lo cos, accentuant molt la necesitat que ’l cridava á casa +Galcerán.</p> +<p>–A casa Galcerán?… Que hi há alguna desgracia? –feu lo rector, +emocionat de veras, y ajuntantse ab D. Ramon instintivament.</p> +<p>–Y bén grossa potser, respongué l’amich dels Galceráns, tocat ja per +lo interés que manifestava ’l senyor rector, y desitjós d’atreure’l fins +á aquella casa pera mellor consol.</p> +<p>Y escursant lo pas y deixantse endevantir pe ’l cotxero, explicá, fil +per randa, l’ocorregut d’ahir al vespre ensá.</p> +<p>–Ja veu quinas tribulacións, senyor rector.– lo fill y la senyora, +tots dos malalts, pobre don Pau!… Ja li dich jo que n’hi ha un feix +d’aquest mon!… Figuris qu’ aquest matí á mi també se me n’ ha anat +l’Albert á Barcelona… qu’ are’ns podria fer bon servey.</p> +<p>–L’ Albert! –exclamá ’l rector, obrint los ulls desmesuradament y +quedantse rumiant una estona– ¿Peró, cóm? pera no tornar? ¿No havia +obert despaig aquí?</p> +<p>–Qué hi fará sí ‘ls joves semblan ximples? Las ha dadas en qu’ aixó +no li agrada; qu’ aquí no s’hi troba bé y vájili al derrera. Jo ja sé +qu’ aquí no té certament lo porvenir que pot trobar al costat del senyor +Olivó… peró vosté no negará que, veures separat del únich fill qu’ un +té, es molt trist.</p> +<p>Peró ‘l rector, qu’, evidentment encaparrat, ja ni ’l sentia, ’s +contentá ab respondre incongruentment ab un:</p> +<p>–Bé, home, bé… ¿Y… ha dit que D. Pau es aquí, eh?</p> +<p>–Ah, sí. Lo que falta saber are es si’ns rebrá.</p> +<p>Lo capellá arrugá l’entrecellas com qui no entén prou bé.</p> +<p>–Aixís ho suposa ’l cotxero. Sembla que don Pau está tan afectat, que +no vol conversa, que no está per ningú.</p> +<p>–A veure, á veure… –interposá en to dubitatiu lo sacerdot, tot +recullintse ’l manteu pera muntar lo primer grahó de la gran escala hont +havian arribat ja.</p> +<p>La sota-cambrera ’ls instalá en la saleta de confiansa, repetint los +dubtes insinuats ja pe ’l cotxero. D. Pau no havia tret lo cap de la +cambra del nen hont permaneixia tancat, com no fos pera parlar ab lo +doctor Roig, y havia declarat resoltament que no volia veure á ningú +més.</p> +<p>–No obstant, si sab que som nosaltres… –indicá D. Ramón.</p> +<p>–Nó, no hi vol dir res –saltá ’l rector– esperém; no l’incomodi, bona +minyona. ¿Cóm está la senyora? Ha deslliurat ja?</p> +<p>–Fa un quart, senyor rector.</p> +<p>–Bé, bé, bé, bé; esperém, donchs. No ha dit, vosté, don Ramón, qu’ +arreu vindrá la sua muller?</p> +<p>–Miri: ja es aquí.</p> +<p>Lo rector s’aixecá y digué á Da. Francisca, mentres se treya la +mantellina, que si l’estat de la malalta ho permetia y s’ho podia fer +venir bé, li indiqués qu’ ell era allí. Aquella desaparegué ben prompte +per las habitacions de donya Isabel, mentres los dos homens s’aclofavan +pensívols y silenciosos en senglas butacas. Los finestrons estavan +talment ajustats qu’ aquells bons senyors boy no ‘s podian veure. Mellor +pera reflectir, pensá ’l rector; y tot ajeyent lo front sobre ’l palmell +de la má esquerra, s’entregá á la meditació en cos y ánima. Peró D. +Ramón, que per un moment semblá imitarlo, arreu comensá á remenarse ab +frisansa. L’ esperit de son rellotje, ’l tich-tach del péndul que +guspirejava demunt la xemeneya, l’adolorit grinyol de las portas que ’l +servey obria y tancava discretament, cent petits sorolls que venian de +las pessas inmediatas, lo distreyan, li esmicolavan lo temps en una +successió eterna, excitavan sa curiositat y li comunicavan l’impaciencia +del prés. Acostumat á recorre aquella casa ab complerta llibertat, +l’home no podia avindres á semblant inacció.</p> +<p>Afortunadament no trigá en apareixer la seva dòna pera manifestar á +aquell sacerdot que Da. Isabel desitjava parlarli. Després, quedant sola +ab son marit, digué en veu baixa:</p> +<p>–Pobre senyora, pe ‘l primer que m’ ha preguntat es per l’Albert… +peró d’una manera que t’ hauria trencat lo cor.</p> +<p>–Y donchs; que potser també ella sabia lo que jo ignorava encare?</p> +<p>–Sí. Es á dir sí; nó –saltá la pobre dòna, repensantse y confonentse +ella meteixa al volguerse explicar la vehemencia ab que li havia parlat +Da. Isabel– lo que hi ha es que… d’alló… com qu’ ahir al vespre l’Albert +no va venir, y jo vaig dirli qu’ estava malalt, en mitj de la febre qu’ +ella ha passat, quí sab com lo veya? Potser mort; perque no pots +pensarte quants cops m’ ha fet repetir qu’ estava bo y en camí de +Barcelona.</p> +<p>D. Ramón, sens objectar paraula, ‘s quedá tamborinant en los brassos +de la butaca, y regirantse penosament cada dos segóns. L’ home no +entenia la conducta de D. Pau. Encare qu’ aquest volgués cuydar al seu +fill, ¿per qué refugir lo costat dels bons amichs? Ell no ’l trauria del +capsal, peró hi entraria á ferli companyía, li daria compte de tot lo +fet en l’alcaldía durant la seva ausencia, parlarían del curs donat al +assumpto Rodón, lo distrauría, en una paraula. Després, aixecantse y +aplicant un moment l’orella á la porta de la armería per hont havia +desaparegut lo rector:</p> +<p>–Peró qué fa aquest home? qué per ventura la confessa?</p> +<p>–Peró, home, si no fa dos minuts qu’ hi es –saltá Da. Francisca, qu’ +en aquell moment pensava en quin tros de camí ’s trobaría ’l seu +fill.</p> +<p>–Calla, que sento passos –feu D. Ramón, contenint fins la +respiració.– Algú truca ab los nusets dels dits dins del quarto del nen… +Prou es ell, prou. Quí has deixat ab donya Isabel?</p> +<p>–A ningú més.</p> +<p>–Oh, donchs, prou es ell, prou… ¿A qué venen aquets misteris? Qué +significa tot aixó? –exclamá ‘l vell Merly, tot penedit d’haver portat +allí á quí sabia arreglárselas pera veure á en Galcerán avans qu’ ell.– +¡Ca, si no hi ha res més manifasser que ’ls capellans!</p> +<p>Y engelosit com una criatura, torná á regirarse per la butaca, +llambregant ab esguarts de fòch los tòchs metálichs que lluhian per las +parets, caragolant l’ala del barret de palla que tenía en las mans, +encavalcant y descavalcant las groixudas camas sota la bola de son +ventre botarut, mentres la seva dòna, molt recullideta, seguía pensant +en son fill desde ’l sofá.</p> +<p>Ja havia mirat dos ó tres cops l’agulla del péndul acostanthi’l nas +D. Ramón, quan per fí torná á sentir remors estranyas. Corregué á espiar +y li semblá llavors, que ’ls dos homens entravan plegats á l’alcova de +Da. Isabel.</p> +<p>–Te dich que no entench que ’s remenan.</p> +<p>–Y déixals fer, home, per Déu.</p> +<p>–Es que suposo que donya Isabel no estará en perill de mort per que +la confessin ó tractin de cosas majors… Mira qu’ es qüento! Qué ’s deu +haver embolicat per allí dins aquell capellá? Ja’t dich jo que fará bon +sol quan jo ’l torni á portar per aquí.</p> +<p>Y D. Ramón, ofuscat per la gelosía, arribava á ofendres y á creures +deguda com un favor la visita d’aquell sacerdot. Per aixó quan, +finalment, lo senyor rector eixí y li allargá la má pera despedirse, lo +vell Merly feu en to evidentment ofensiu:</p> +<p>–Vaja, ja ha sortit ab la seva?…</p> +<p>–Sí, y me’n podria dar las gracias –respongué l’interpelat, qui ’s +sentí injustament ferit.</p> +<p>“Aixó es bo; ’l mon al revés” –pensá D. Ramon, interpretant á sa +manera aquellas paraulas misteriosas.</p> +<p>–Ah! –saltá ‘l rector, tornant enrera duas passas de la porta qu’ +havia ja atravessat.– M’ ha encarregat don Pau que tingan la bondat de +no entrarhi, que ja ’ls cridará.</p> +<p>D. Ramón lo despedí ab la llambregada del prés á qui venen á posar un +nou grilló. Plé de malhumor insoportable, torná á asseures; peró, al cap +d’un moment, s’aixecá, resolt á sortir una estona. Aquella saleta tan +fosca, tan trista, tan plena de privacions y entrebanchs, li semblá un +calabosso. Tenia fam de respirar ab llibertat: se plantá ’l barret y +eixí… Peró quan se trobá á l’escala, no gosá arribar al carrer; torná +enrera y ’s contentá ab baixar al jardí, tot exclamant interiorment:</p> +<p>–Al menos hagués explicat qué s’han fet per allí dins!</p> +<p>Mes, era aquest un secret que no arribá may á oidos del bon vell, bé +que prompte un’ altre enigma vingué á ofegar en son esperit la +curiositat primera: la conducta estranya qu’ en lo successiu guardá D. +Pau, negantse á escoltarlo ni dos minuts, negantse á rebre fins á las +personas de més suposició que s’interessavan per la salut de sa +muller.</p> +<p>Aquell home tan donat á la política, tan fayent y sociable, semblava +un altre. Desvanescut, per aquell sacerdot y pe ’l jurament de sa +muller, lo dubte que ’l crucificava, s’espantá de sí mateix. Si per gran +xaripa l’Albert havia escapat ab vida de aquella injusta agressió, quí +li responia are de la sòrt de Da. Isabel? Oh, quína imprudencia més +horrible! Ell, ell, l’assessí de sa muller, de la mare de sos fills, +cego butxí d’un ángel ultratjat y perseguit per la més infame +mentida!</p> +<p>D. Pau no sentia més dalé que ‘l de reparar lo mal causat, salvar, +retenir aquella dòna estimada. L’ amor sentit per ella l’abrusava com +may, s’accentuava com may sobre sos fills, sobre tot lo qu’ ella havia +estimat ó havia mirat un dia ab interés.</p> +<p>Lo doctor Roig se reservava ’l pronóstich devant la decidida +propensió d’aquella naturalesa á un fenómeno tan anormal y perillós; mes +no desesperava de salvarla si la febreta cedia. Tot havia anat bé, y ’ls +dolors lumbars y abdominals de que ’s queixava la malalta eran +senzillament consecutius. Peró D. Pau no sossegava: ell meteix volia +cuydarla, observarla á cada instant, y, si de cas eixía de l’alcova, era +no més pera subjectar al nen que, per una d’aquellas resurreccións de +criatura, ja ballava dalt del llit, y pera tancarse breus minuts en +l’escriptori hont desfogava lliurement lo dolor que l’oprimia.</p> +<p>Al segón dia, Da. Isabel presentava una extrema palidesa y una +hemorrágia creixent. Lo doctor Roig arrufá ‘l nas y no pogué amagar +certa alarma. D. Pau s’atreví á indicar la probable conveniencia +d’acudir á tractaments enérgichs; peró ’l senyor Roig era partidari +decidit del sistema espectant, no hi hagué medi de persuadirlo. A las +quatre de la tarde, la malalta estava pitjor; havia tingut unas +esgarrifansas que li duraren tres quarts d’hora, la hemorrágia creixia +en quantitat y fetor, los dolors abdominals desapareixian y la cremor de +la pell y ’l pols aumentavan. Llavors lo doctor Roig s’empenyá en +prescriure una sangría. D. Pau comensá á dubtar de la ciencia d’aquell +metje, qu’ á Vilaniu passava per una ilustració médica. Tement un +desenllás fatal, telegrafiá al seu sogre, que comparegué l’endemá á la +nit, y aquesta meteixa nit demaná á consulta dos metjes de +Barcelona.</p> +<p>Mentrestant, á la casa acudia mitj Vilaniu, uns oferintse de cor, com +la repenedida senyora Montellá, que s’instalá al costat de Da. +Francisqueta á compartir ab D. Pau los cuydados de la malalta, altres +sens més afany que ’l de tafanejar. Lo general y D. Ramón rebian á +tothom en lo menjador y excusavan lo retrahiment del amo de la casa, que +seguia més malhumorat cada dia.</p> +<p>Acostumat á dominar y malavesat per la sòrt, D. Pau se consumia +devant l’impotencia de la medicina que ‘l condemnava á tascar per +primera volta ’l fré del impossible. Possehit de l’alarma, á cada nou +síntoma enviava á cercar al Sr. Roig, y quan aquest arrufava ’l nas, li +llensava una mirada d’odi. Uns cops girava ’ls ulls al cel com fembra +esporuguida, demanant clemencia; altras vegadas desconfiava de la +misericordia divina y s’imaginava á Déu un ser impassible, cor de roca, +desprovist de tot amor per la seva creació, renegava de la seva +crudeltat y plorava y picava de peus ab la rebequeria d’una criatura +consentida. Peró, al menor raig de esperansa, tornava á reconciliarse ab +lo Creador, y, ’ls ulls plens de llágrimas, li demanava apoyo, una sòrt +d’aliansa que després recompensaria posant á contribució totas sas +forsas que ja ’s sentia renaixer y creya altre cop prepotents. Son +pensament era presa d’un mar procelós, tantost enlayrat á la cresta de +l’ona més superbiosa, tantost estimbat al xuclador del dubte, tantost +escupit á la tova platja de la fé, hont, afadigat de lluyta, hauria +volgut reposar, per’ esser altra volta xuclat d’aquí y sumzejat sens +compassió. Y si de cas en aquest trasbals insoportable li passava com un +llampech l’idea de que sos enemichs podrian pendre per gran victoria la +mort de Da. Isabel, se li capgirava ‘l cervell, la rabia ’l cegava, ’s +posava furiós. Son torment era tant més crudel en quant no podia +esbravarse ni per la válvula consoladora de l’amistat. Tota l’expansió +de son dolor quedava reduhida á traspuar pe ’ls fets. Quants rodejavan á +D. Pau veyan traslluhir aquell dolor en la vivesa ab que parlava als +metjes, en la tendresa ab que tractava á sa muller, en l’energía y dalé +ab que li aplicava ’ls remeys, y ’l desfici ab qu’ esperava llurs +efectes. Més tart, se li pintavan á la cara ’l descoratgement del +desengany y l’abatiment de forsas; sos llavis, per aixó, no ’s +desclohian; girava en rodó y, sens haver proferit un suspir, ni un +gemech de pena, corria á tancarse, alterós é intractable á quants li +eixian al pas.</p> +<p>La Queta, qu’ havia comparegut de nou á la casa, ficantse, si’t plau +per forsa, á la cuyna á ajudar al servey, desitjosa de perdó, s’atreví +un dia á demanarli que l’enmenés á l’alcova. L’ hereu Galcerán, sens +pararse á escoltarla, l’amidá de cap á peus ab una mirada verinosa, y +maná secament que llansessen aquella dòna al carrer. Ella quedá feta una +mar de llágrimas, peró, ab la esperansa d’ablanir aquell cor, no hi +hagué qui pogués arrancarla d’allí. Tentá una segona vegada, quan ja +havian vingut los metjes de Barcelona, y D. Pau se posá fet un foll al +veures desobehit.</p> +<p>–Trayéume á fòra aquesta desagrahida: no la vull veure més!</p> +<p>Y com si no trobés un mot prou aspre qu’ afegir, intimá á la Queta ab +un cop de cap y tocant l’ase.</p> +<p>Senyors y servey miravan á D. Pau encongits y temerosos, los uns +tement per sa salut, los altres una rauxa de geni que ‘ls deixés +malparats. L’ única persona á qui mostrava tendríssima afabilitat era +Da. Francisqueta, la mare, la genuina representant del jove injustament +escomés. Ella no li parlava de política ni de negocis; compartia ab ell +los cuydados de Da. Isabel, y allá, al fons del cor, plorava l’ausencia +d’un ser estimat, certament ben digne del respecte de son agressor. Mes, +fòra de l’afligida mare, D. Pau no atenia á ningú. Per aixó, fins son +sogre callava al veure’l entrar, D. Ramón y en Llebreta li feyan pas, ab +los ulls á terra, esperant, com dos gossos bastonejats, l’adveniment del +favor perdut.</p> +<p>D. Ramón, sobretot, estava inconsolable; aquell despegament y’l del +seu fill eran dos claus que tenia clavats al cor. L’Albert no havia +escrit més qu’ una carta donant part de la seva arribada, insinuant +apenas la necessitat de perdó, com si son darrer determini fos lo més +natural, y sens llansar l’esperansa més remota de tornar á Vilaniu.</p> +<p>“Quatre ratllas y en lletra desordenada! Aquí ’l tens: ja torna á +esser á Barcelona, ja ’s hi troba com lo peix á l’aygua, ja escriu d’una +esgarrapada, distret, sense ni saber qué dirnos… Té, l’única part un +xich afectuosa es aquesta hont demana novas d’en Pepito y de Da. Isabel… +Si no fos per aixó, potser ni’ns pregaria que cuytessim á +contestarli.”</p> +<p>Per altra banda, ’ls rums-rums de la vila me ’l duyan marejat. Tot +Vilaniu anava remogut per un sol crit: la jove Galcerán se moria! En la +derrera consulta, ’ls metjes l’havian desahuciada, no hi havia remey. En +cassinos y cafés, pels rotllets de las botigas, en visitas y escriptoris +nos parlava d’altri, y tot eran comentaris y disputas sobre la causa +determinant d’aquell accident. Hi havia qui no s’amagava de suposar +devant del vell Merly, que si D. Pau havia comés alguna violencia, un +quasi-assessinat. ¿Qué era, sinó, una certa detonació que,’l meteix +dematí en que caygué malalta Da. Isabel, havian sentit los vehins de la +plassa? La compradora de las monjas assegurava que ’l tiro havia +retrunyit dins meteix del entresol. Ella, al cap d’un minut, vejé á D. +Pau tancar la finestra. D. Ramon, encés d’ira, omplia de fástichs á qui +tal deya, y esplicava ’l fet com los criats. “Alló podia passar al més +destre, tot lo demés era una calumnia de mala lley; y que ’s tinguessin +la llengua, perque, com alcalde, era capás de férne una de las +sevas.”</p> +<p>Entre ‘ls qu’ havian dat acullida al suposat adulteri, la malicia +anava més lluny, relacionant la fugida de l’Albert ab l’arribada de D. +Pau. De segur que l’adúltera havia cuytat á avisarlo, y quí sab qué +havia succehit? Un dels qu’ havian marxat ab lo noy Merly assegurava qu’ +aquest no badá boca en tot lo camí, sempre ab la cara amagada al recó… y +que duya ’l bolet brut y escaixalat de l’ala com si li haguessen tombat +de un cop de pedra.</p> +<p>Los metjes de Vilaniu parlavan de las ocurrencias sens eixir dels +dominis de llur professió, atacant durament l’ineptitut del company Roig +que, com deyan los de Barcelona, havia prés l’<em>a</em> per la +<em>b</em>.</p> +<p>–Perque, senyors, de qué’s tractava aquí? D’una metrorrágia puerperal +inmediata. ¿Deguda á qué, senyors? A un vici constitucional, á una +cloro-anemia prou coneguda, y determinada no més qu’ accidentalment per +una commoció moral. Y bé, donchs, administrar una sangría, acudir á +antiflogistichs en casos aixís, trobarse ab una malalta que té la pell +cremosa, las extremitats fredas, lo ventre fluix y espalmat, una gran +excitació nerviosa y cent quatre pulsasions y aplicarli sols una tela de +moltó y acudir á simples sudorifichs, no es desbarrar? No es matar la +malalta? Lo que calia era un tractament tot oposat; bons caldos, vi +ranci, cordials, injeccións intra-uterinas. Los companys de Barcelona +aixís s’espressavan y tenian rahó: lo metje Roig era un ase.</p> +<p>Peró ‘ls profans se posavan del cantó del Sr. Roig, gloria de +Vilaniu, y suposavan que tot alló eran envejas y rivalitats fomentadas +per la presumció dels metjes de ciutat, una colla de sabuts que, de +segur, l’haurian morta primer que l’altre. Los criteris vacilavan, no +devant de las rahons, sinó devant de qui las emitia, y aixó, tant si ’s +parlava de medicina, com si ’s sostenia la murmuració del atentat de D. +Pau. Solzament las enemigas de las Ocas mantenian certa reserva, com +espalmadas devant lo perill de veure á aquestas trumfar altre cop. La +mal continguda satisfacció de la Sumpteta acabava d’escamarlas á totas. +De segur qu’ havian pecat de massa crédulas, que llur bona fé havia +sigut sorpresa. Y empesas per una por interessada y pe ‘l supersticiós +respecte qu’ infundeix la mort, llansavan llágrimas de penadiment, é +invadian la casa Galcerán en actitut de protesta, assedegadas de +reconciliació. La Montserrateta, ja lliure de sa gelosia, repetia á +tothom que la seva mamá estava prendada de las virtuts de la malalta á +la que ‘s podia donar lo combregar á las foscas; Da. Francisqueta pe ’l +meteix; lo Sr. Rector no tenia prous paraulas per’ alabarla. ¡Quín +disbarat, donchs, d’haverla abandonada per <em>un dicho me han +dicho</em>! ¡Quína bestiesa d’escoltar tot aquell teixit d’injusticias! +¡Cóm havian caygut al parany!</p> +<p>Llavors se feu una reacció en molts esperits; tot eran alabansas pera +Da. Isabel, planys y temors de perdre á una senyora tan exemplar y +respectable. Mitj Vilaniu aná al combregar que presidiren D. Pau y ‘l +general en persona. Un reculliment extraordinari regná per tot lo curs. +Essent de nit la cerimonia, totas las finestras, portas y balcons +estavan sembrats de llums. La llarguíssima professó caminava ab imponent +quietut, al toch llunyá de la trista campaneta, y ’ls espectadors +observavan en silenci ’l nombre y calitat dels concurrents, entre ’ls +quals no faltavan ni ’l pubill Tárrega ni’n Riudabets qu’ anava +tremolant de camas y groch com la cera. Derrera del Senyor, s’empenyia +una inmensa cua de dònas vestidas de negre y encaputxadas, lo rosari en +una má y una candela en l’altra. Quasi de cada porta sortia alguna dòna +á engrossar aquell núvol negre sembrat de estrelletas d’or. La passada +havia durat mitj’ hora. Peró ahont se clavaren principalment los ulls +del espectador fou en lo rostre de D. Pau, esgroguehit, transmudat, +roigs los ulls, lo cabell enrera, la faç estirada, tot son posat +caygut.</p> +<p>La lluyta d’aquells dias havia aclaparat al gegant. Quan los metjes +declararen que tot era ja inútil, aquell geni indomable quedá rendit. +Llágrimas silenciosas solcaren son rostre, sos accionats y sa paraula +eran per demés tendres ab tothom. Veyent altra volta á la Queta, l’agafá +de motu propi, l’acompanyá al capsal de la malalta á rebre l’absolució +desitjada, y, com si aixó no bastés, desseguida apretá á la commoguda +vella entre sos brassos. Després torná á l’espona pera no abandonar ja +més la má d’aquella dòna estimadíssima, pera infundirli forsas ab que +sostindre la desgarradora lluyta, arruixantla de tendresas y petóns +compassius. Y si sa mirada queya sobre ‘ls demés, seguia impregnada +d’igual compassió. Son cor s’havia omplert d’una tendresa tristíssima, +beguda al capsal d’aquell llit, barreja de compassió y basarda al’hora, +que naixía de la presencia del perill y de la conciencia de la propia +inutilitat. ¿Qué eran tots ells devant la Mort? Res; uns sers tan +frévols y dignes de pietat com aquell tan volgut qu’ allí agonisava.</p> +<p>Y no obstant, duas horas després, quan donya Isabel finá, D. Pau +sentí renaixer son carácter. Una llágrima grossíssima li entelá ‘ls +ulls, se tirá als brassos de son sogre qu’ havia caygut sobre ’l sofá, +estrenyé fortament las mans de sos amichs y servidors, besá ab deliri +als nens, y entrá de dret al escriptori á fer plans y donar ordres. +Ningú ’l vejé plorar més: una glopada de fel havia estroncat lo doll +passatger de sa tendresa. Son cor sentia un odi tan universal per +Vilaniu com lo del meteix Albert; peró en sa cara hi havia tota la +dissimulació del polítich hábil.</p> +<p>L’ endemá, queya com una bomba sobre Vilaniu la nova de que l’hereu +Galcerán se’n duya ‘l cadavre de Da. Isabel á Barcelona. Tots los +esperits bategaren corpresos d’un meteix temor: la porta dels Galcerans +ja no s’obriria més, la primera família del poble ’ls abandonava, era +per Vilaniu com la cayguda d’una dinastia. Aquella escala fou un jubileu +de gent qu’ anava á enterarse bé, á tentar de dissuadir á aquell senyor. +D. Ramón, lo primer, pregá mitj’ hora: no podia compendre qué movia á D. +Pau á pendre un determini com aquell que seria interpretat com senyal +d’aburrició ó desconfiansa, y, per consegüent, havia de congriarli +enemistats y apartarli la gent de las urnas.</p> +<p>L’ hereu Galcerán dava á tothom la meteixa resposta de sentiment +familiar: era per una delicadesa vers al seu sogre qu’ estava de quartel +á Barcelona: ningú ’l tragué d’aquí.</p> +<p>Y veure marxar, carretera amunt, aquell atahut, dins d’un cotxe +endolat, y derrera d’ell tota la família y servey de la casa en dos +cotxes més, fou un dol y un afront per Vilaniu.</p> +<p>Lo dia, successor d’una nit de pluja, hi ajudava. Boyras borrimosas +de tardor tapavan las montanyas dels voltants; un plujím invisible y +fret atravessava la roba, apagava la pols del camí, ensordía ‘ls +sorolls, posava sucosas las descoloridas fullas que salpicavan encare +l’esblanquehit brancatje dels plátans. La carretera traspuava un fanch +bituminós que s’enganxava en feixugas placas á las solas. Las terras de +conreu s’extenian á dreta y esquerra com ermots amarats, y la migrada +vegetaciò dels horts s’ajeya esllanguida y plorosa com anyorant lo sol, +qu’ aquell cel de llet reduhía á las condicions d’una lluna +entelada.</p> +<p>Lo portal de Baix s’omplí de gom á gom. Centenars d’amichs y tafaners +qu’ hi feren cap, seguiren ab la vista ’l trist convoy, clavats al peu +del portal, muts y pensívols com si presenciessen l’emigració d’una +época. Mes, en mitj del silenci, dos obrers, pegantse y empenyentse com +payassos, s’obriren rotllo. Lo més barbut y desfatxat d’ells, una blusa +de teixidor á l’espatlla, una catxutxa aixafada al front, avansá devant +la multitut, s’aixancarrá cómicament, y fent corn de la má, cridá en veu +grossera y forta:</p> +<p>–Bon vent… madur!</p> +<p>Y tot ensemps, aixecant lo bras esquer, se pegá en la font del meteix +un cop ab lo cantell de la má dreta. La vara de D. Ramón no fou prou +amatent per’ assolirlo quan fugia. Alguns sonrigueren, d’altres +condemnaren la grosseria ab una mirada reptadora. Hi hagué filosop que +prengué aquell obrer per heralt de la revolució triomfant.</p> +<p>Peró tots los ulls convergiren altre cop á la carretera, que sols +aquell convoy trepitjava. Lo trist corteig aná enxiquintse, enxiquintse, +fins presentar tan sols la negrosa esquena d’un cotxe, suspesa sobre ’l +perfil de duas rodas. La vista escorcolladora s’enterbolia quan aquella +taca negra ’s redressava dalt del serradet. Per fí un llens cendrós ho +esvahí tot. Llavors, aquella gentada, amarada d’humitat, plegá ’ls +brassos ab esgarrifansas de fret, y sens comunicarse cap impresió ’s +destriá, apretant cada qual lo pas vers casa seva.</p> +<p>En Llebreta y D. Ramon pujavan per senglas aceras del meteix carrer; +lo primer ab las mans á la butxaca y ’l cap cot com un mort de fam; lo +vell Merly, encaparrat y encés de cara. Ni un ni altre badavan boca. Al +pobre vell, la vara d’alcalde li caygué dos cops al fanch. A la fí, pera +dar l’adeu á son company, sos llavis mormolaren:</p> +<p>–Es massa fort aixó, es massa fort…</p> +<p>Mes ho era pòch, ho era pòch! Sos ulls, fits en aquell trist corteig, +no ‘s pararen un moment en los primíssims fils del telégrafo que +s’extenian á un cantó del camí, muts y quiets com materia inanimada, +servint de pujadors als enjogassats pardals. Y no obstant, al arribar á +casa seva, vejé qu’ aquells fils l’havian cridat, fent estampar son nom +sobre una cinteta cendrosa y al peu molt pocas paraulas més: Urgeix +vinga. Albert en perill. Olivó.</p> +<p>Era inútil. L’ Albert, enterat del desastre Galcerán pe’ls diaris, +havia caygut impensadament mort en un Tiro de pistola. Llavors sí que ’l +pobre vell no pogué sostindre més ab seguretat la vara. Tot Vilaniu lo +vejé alguns mesos anant y venint de missa d’onze, arrossegant una cama, +’l cap y ’l bras esquer penjant, la boca tòrta y babosa, plorant á cada +amich que l’aturava, sempre de brasset d’una dolorosa envellida que +tothom saludava ab lo nom de Da. Francisqueta.</p> +<p>Fi.</p> +<div style='text-align:center'>*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75945 ***</div> +</body> +</html> + |