diff options
Diffstat (limited to '75809-0.txt')
| -rw-r--r-- | 75809-0.txt | 4558 |
1 files changed, 4558 insertions, 0 deletions
diff --git a/75809-0.txt b/75809-0.txt new file mode 100644 index 0000000..16bfb8f --- /dev/null +++ b/75809-0.txt @@ -0,0 +1,4558 @@ + +*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75809 *** + +# Jesús que torna + +Drama en tres actes y en prosa + +Àngel Guimerà + +1917 + + +`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut +d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual +Informatitzat de la Llengua Catalana.` + +Estrenat en el Teatre de Novedats, la vetlla del 1 de Mars de 1917. + +Repartiment + + Personatges Actors + ------------------------- ----------------------- + Gladys Da. Assumpció Casals. + Madama Gringoire Miquela Castejon. + Joana Josefa Parsiva. + Pepa Maria Vila. + Nataniel D. Enrich Borràs. + Rey Rodolf Jaume Borràs. + Príncep Demetri Anton Strems. + Comendatore Morelli Ramon Tort. + Comte d'Orlof Gaston A·Màntua. + Baró d'Arding Joseph Claramunt. + Baró de Grigní Bartomeu Pujol. + Vescomte d'Arlet Joaquim Torrents. + Coronel Talarn Anton Casanovas. + Dorman August Barbosa. + Slavis Andreu Guixer. + Alexis Joaquim Torrents. + Sergi Joseph Claramunt. + Carlot Salvador Cervera. + Joan Ramon Bañeras. + Joseph Joan Rovira. + Primer ministre del rey Joan Rovira. + Oficial de la guardia Joseph Bofill. + +Ministres, Cavallers, Ciutadans. Poble y Soldats + +Direcció artística: D. Enrich Borràs. + +## Acte primer + +_Gran pabelló del palau-castell del comte d'Orlof. Al fons galería de + cristalls per hont se veu l'exterior, y al lluny montanyes. A la + dreta del pabelló portes que indicaràn conduhir al interior del + edifici. A la esquerra una porta que durà al exterior. Es al matí + d'un dia clar. Al alçarse'l teló no hi hà ningú a la escena._ + +### Escena primera + +_Comte d'Orlof, Baró d'Arding y Carlot. Vénen per la porta de la + esquerra y tornen a ajustarla. Duen abdós senyors escopetes de + caçera, y en Carlot un aucell gros mort ab les ales llargues que + arrosseguen per terra._ + +Comte d'Orlof: No hem tingut gens de sòrt, d'Arding. + +Baró d'Arding: Jo, encara; sinó que tu m'has dexat tirar a mi per +cortesía. Com qu'erem en terres teves... + +Comte d'Orlof, _a Carlot_: Y tu, per què fas aquesta cara? + +Carlot: Jo voldría dir una cosa. + +Comte d'Orlof: Dígala + +Carlot, _per l'aucellot_: Que axò no's menja. + +Baró d'Arding: No? + +Carlot: Jo ja'ls hi havía dit als senyors que avuy no n'era dia... + +Comte d'Orlof: Y per què no n'es dia? + +Carlot: Perque surt malament... engegar. + +Baró d'Arding: Còm es? + +Carlot: Perque Nataniel s'acosta. Y ja se sab que quan va venint ningú +deu engegar armes, que porta desgracia. + +Comte d'Orlof: Ja n'hi ha portat a n'ell. (_Per l'aucellot._) + +Baró d'Arding: Vés, dónal als goços. + +Carlot: Jo l'enterraría. + +Baró d'Arding: Entèrral. (_Surt per la dreta en Carlot rondinant._) + +### Escena II + +_Comte d'Orlof y Baró d'Arding._ + +Comte d'Orlof: Sembla mentida com he trobat el país ab aquest home! + +Baró d'Arding: Tot ve d'ara tres anys, que abans ningú n'havía sentit +a parlar. Sabs aquella cremada dels boscos que va abrusar mig +reyalme? + +Comte d'Orlof: A mí, d'Arding, se me'n va anar en fum un bon troç de +patrimoni. + +Baró d'Arding: Donchs, conten qu'en un moment en que era més fort +aquell vent que tant feya avençar la flamarada, que diuen que tenía +d'ample unes vint hores... Donchs, sembla que's va veure a un home +desconegut que caminava cap al foch ficantse en mig d'ell ab los +braços estesos y perdéntsel de vista. Y que totseguit va cambiar el +vent, y sense estar núvol, se va posar a ploure molt espès, apagantse +l'incendi. + +Comte d'Orlof, _irònich_: Sense estar núvol? + +Baró d'Arding: Axís ho conten. + +Comte d'Orlof: Y tu t'ho creus? + +Baró d'Arding: Jo... jo nó. Però, míra: segons allà hont te trobis no +te'n enrigues. + +Comte d'Orlof: Axís estèm? + +Baró d'Arding: En aquest país tothom hi creu en aquest home. + +Comte d'Orlof: Donchs, a casa meva no hi creu ningú. + +Baró d'Arding: Que nó? Pregúntaho desde'l primer al últim dels teus +criats. Y si't volen dir la veritat... + +Comte d'Orlof: Es extraordinari! + +Baró d'Arding: En el meu castell, començant per la meva dòna, tothom +el té per un sér sobrenatural. Si fins hi hà qui creu qu'es el mateix +Jesús que ha tornat a la Terra. + +Comte d'Orlof: Quin farsant que n'hi dèu haver! + +Baró d'Arding: Nó. Ell nó. Ell diu a tothom que no es ningú. Y tot lo +prodigiós que conten d'ell, ell ho nega. Com la seva intervenció en +apagar aquell incendi. + +Comte d'Orlof: Veyàm. Avuy el conexeré si passa per aquí, com diuen. + +Baró d'Arding: Sí; perque es el camí més dret per anar a la capital, +qu'es la seva deria. + +Comte d'Orlof: Si'l Govern li dexa arribar. Jo no ho consentiría. + +Baró d'Arding: Per què? + +Comte d'Orlof: Tanta de gent pot portar perturbacions, qu'es lo qu'ell +se proposa. + +Baró d'Arding: No ho cregues. Hi va no més per parlar al Rey contra la +guerra que's prepara. + +Comte d'Orlof: Com si axò no fos rès! + +Baró d'Arding: Y't dexo, qu'es tart. + +Comte d'Orlof: Nó; que't quedes a esmorzar ab mí. + +Baró d'Arding: Un altre dia. A casa estaràn de tràfech per quan passi +Nataniel... + +Comte d'Orlof: Que no veus qu'estich tan sol? Que no tinch ningú al +món y que l'anyoro aqueix París, hont hi havía posat arrels tant +fondes? + +Baró d'Arding: Donchs, per què tornaves? + +Comte d'Orlof: A tu ja t'ho diré. Perque estich arruinat, y ja no +podía viure com... com allà jo dech viure. (_Calla veyent entrar per +la dreta a Carlot._) + +### Escena III + +_Comte d'Orlof, Baró d'Arding, Carlot, y després Joan, Joseph, Joana y + Pepa._ + +Carlot: Senyor... + +Comte d'Orlof: Què hi hà? + +Carlot: En Joan el jardiner, y'l séu germà, y una filla d'en Joan, y +sa cunyada, que també's diu Joana... + +Comte d'Orlof: Què volen? + +Carlot: Diu que voldrien parlar al senyor. + +Comte d'Orlof: Que vinguen. (_Surt Carlot._) (_A Arding_) Espérat, que +m'aconsellaràs, perque... (_Entra Carlot seguit dels altres ja +indicats._) Podèu acostarvos. (_S'avença en Joan, y'ls altres queden +darrera d'ell._) + +Joan: Donchs, sí... (_Mira als altres perque s'acostin. Surt +Carlot._) + +Comte d'Orlof: Diguèu. + +Joseph: Que voldriem que'l Senyor ens permetés cullir algunes flors +del Park. + +Joana: Totes. + +Joseph: Per esfullarles aquí davant quan passi Nataniel. Veritat? +(_Mirant als altres._) + +Joan y Pepa: Sí senyor, sí. + +Joana: Totes. + +Comte d'Orlof: Veyàm: qu'es per vosaltres aquest Nataniel, perque li +volguèu fer aquestes coses? (_Se miren els uns als altres, no sabent +que respondre._) + +Joan: Oh... + +Comte d'Orlof: Diguèu. + +Joseph: Es... es com una mena de sant, y... y'ns ha vingut de cop y +volta. + +Joan: Més que un sant; que no's morirà may. Y ningú'l conexía, y +tothom se l'estima més que tot lo del món. + +Joseph: Y tot ho fa bé. Y tothom se dexaría matar per ell... + +Joan: Sinó qu'ell no vol que's mati a ningú. + +Joseph: Perque vol que siguen iguals pobres y... (_No gosant a acabar +perque'ls senyors no s'ofenguin_) Vaja... tothom. + +Comte d'Orlof, _a les dònes_: Y vosaltres què hi dihèu? + +Joana: Jo'l trobo... qu'es diferent de tothom. Molt guapo, y... + +Pepa: L'home més guapo que s'ha vist... (_Els seus la fan callar._) + +Joana: Ay, perdónin. (_Als senyors, que somriuen._) + +Joan: Si'l volguessin creure a n'ell, s'acabarien totes les malicies y +totes les guerres, que no n'hi hauría cap més al món. + +Joseph: Y fa uns miracles qu'escruxexen. + +Joan: Sí, que per hont ell passa'ls malalts se curen y'ls que no's +curen es perque no s'han de curar, qu'encara hi guanyen, y van al cel +de dret. + +Comte d'Orlof: Que ho diu ell que'ls cura? + +Joseph: Els cura. + +Pepa: Vès si no'ls cura! + +Baró d'Arding: No ho diu may axò, ni vol que se'n parli. + +Pepa: A la meva mare la va fer caminar, qu'estava tulida. + +Comte d'Orlof: Còm ho va fer? + +Pepa: Se la va mirar, y li va dir: Pobra dòna! (_Enternintse_) Y ella +va arrencar en plor, y's posà a caminar, qu'encara camina. + +Joana: Axò es tanta veritat, que totes les noyes s'hi casarien. + +Pepa: No diguis axò. Vès quí gosaría! + +Joana: Totes. Totes. Ens hi... Ay, ay! + +Comte d'Orlof: Aném; prou. Podèu cullir totes les flors. + +Joseph: Ay, gracies. + +Joan: Gracies. + +Joana: Y si'l Rey no'l vol escoltar, pobre d'ell! + +Pepa: Sí; farà un miracle. + +Joana: O potser un grapat, que no li ve d'aquí. (_Han sortit tots +quatre._) + +Baró d'Arding: Ja ho has sentit. + +Comte d'Orlof: Sabs que s'ha tornat boja aquesta Terra? + +Baró d'Arding: Potser sabia. + +Comte d'Orlof: Baró, tu hi creus! Tu hi creus! (_Rihent._) + +Baró d'Arding: En Carlot... + +### Escena IV + +_Comte d'Orlof, Baró d'Arding y Carlot_ + +Carlot: Un telegrama. + +Comte d'Orlof: Sí que hi creus, sí! (_Rihent y prenent el telegrama._) +Permets? (_Mentres l'obre, veyent a Arding, que s'ha alçat per +anarsen. En Carlot ja ha sortit._) Què diu axò? Que vénen? Sí. +(_Tornant enrera la lectura. Llegint._) "Venim a veure aquest prodigi +que's diu Nataniel. La Gladys s'hi ha empenyat." (_A Arding._) Que no +ho sents? + +Baró d'Arding: De quí es? + +Comte d'Orlof, _mirant la firma_: Firma P. D.. Però no he acabat. +(_Segueix llegint._) "No hem telegrafiat de París per sorpendreus. +(_Llegint ab reserva._) Que no se sàpiga pel meu pare. Venim en dos +autos y ab molta gana." + +Baró d'Arding: Quí són? + +Comte d'Orlof: Ben clar que ho diu: P. D. Príncep Demetri, 'l fill +petit del Rey, que no'l pot fer tornar a la seva Patria, y ara hi ve +per aquexa dòna; per aquexa milionaria que'l té boig. + +Baró d'Arding: Qui sab si vindràn encara! (_Orlof havía tirat el +telegrama sobre la taula y'l torna a agafar._) + +Comte d'Orlof: Si'l telegrama ve d'Ojat, qu'es molt aprop! (_Tocant el +timbre._) Quan aquexa dòna vol una cosa... (_Entra Carlot._) Carlot, +ve gent a esmorzar; no sé quants. Que tot estiga a punt aviat. + +Carlot: Oh... no sé... + +Comte d'Orlof: Vosaltres us arreglarèu. (_Dubta en Carlot en tornar a +enrahonar, y quan se va a girar per sortir, li diu Orlof:_) Ah! +L'esmorzar aquí mateix, y abans que passi en Nataniel. + +Carlot: Li tinch de dir al senyor... + +Comte d'Orlof: Córre, bon Carlot; córre. Feu lo que puguèu. +(_Surt Carlot._) + +Baró d'Arding: Ja se'n faràn càrrech. + +Comte d'Orlof: Lo qu'es la Gladys no's farà càrrech de rès, ni +s'adonarà de rès. Y axò ja m'ho podía afigurar que un dia ò altre +voldría conèxer aquest home. Com que fa un any que no'm parlava +d'altra cosa! + +Baró d'Arding: Y'l Príncep per complàurela... + +Comte d'Orlof: Aquest no més viu per ella, que més valdría que's +cuydés de la salut, que l'acaba de perdre. Y axò qu'ella no li fa +cas... ni n'hi farà may de la vida. Afigúrat ara jo quins treballs! + +Baró d'Arding: Veuràs, resígnat, que desseguida s'entornaràn. + +Comte d'Orlof: Féste càrrech de còm estarà aquest castell: vuyt dies +que soch aquí, ab el nou servey... perque l'altre'l vaig despedir a +França. + +### Escena V + +_Baró d'Arding, que se'n anirà, y Comte d'Orlof y Carlot._ + +Carlot, _de la dreta_: Senyor, se veuen venir dos autos... + +Comte d'Orlof: Deuen ser ells. Obre per aquí mateix. (_Surt en Carlot +per la esquerra. A Arding._) No cal que voltin pel castell. + +Baró d'Arding: Si ja'ls tens aquí! (_Mirant fora._) + +Comte d'Orlof, _precipitantse a la porta de la esquerra y +desaparexent_: Es veritat. + +Baró d'Arding: Y jo pel park a casa meva. (_Surt per la dreta ràpit, +prenent la escopeta._) + +### Escena VI + +_Gladys, Madama Gringoire, Comte d'Orlof, Príncep Demetri, Baró de + Grigní, Comendatore Morelli, y Vescomte d'Arlet. Per últim, Carlot, + que se'n anirà per la dreta. Entraràn quan se digui. Abans d'entrar + ningú ja se sent la veu de Gladys, que vindrá fent bracet ab el + Comte d'Orlof._ + +Gladys: Y per què no en un biplan? Y quins camins, senyor Comte +d'Orlof! + +Comte d'Orlof: Si haguessim sapigut vostra vinguda, hauriem cubert de +flors els camins. + +Gladys, _ab ansietat_: Qu'hem fet tart? Qu'hem arribat a temps? + +Comte d'Orlof, _rihent_: Sí, sí. No ha passat encara. + +Príncep Demetri: La Gladys està malalta. (_Molt apesarat y a mitja veu +a Orlof._) + +Gladys: Jo voldría que s'aturés aquí. Y que tothom entrés aquí. + +Comte d'Orlof, _rihent_. Tothom? + +Gladys: Sí, sí. Tothom. + +Comte d'Orlof, _rihent_. M'hauríeu de donar temps, Gladys, per +engrandir el meu castell. (_La Gladys se n'ha anat a mirar per la +galería, anantli al derrera Demetri._) + +Príncep Demetri: Còm us trobèu, Gladys? + +Gladys, _mirant fòra_: Magnífich! Axò es magnífich! (_Arriba madama +Gringoire, gemegant un xich, fent bracet ab el Vescomte d'Arlet. Els +últims d'entrar són el Baró de Grigní y'l Comendatore Morelli._) + +Vescomte d'Arlet: Repengèuse força en mon braç; força! + +Madama Gringoire: Estich com tulida. + +Baró de Grigní, _burlantsen_: Si no podèu, vescomte! + +Gladys, _mirant per altre indret_: Oh! També d'aquí es bellíssim! + +Príncep Demetri: Gladys: vos trobèu més bé? + +Gladys: D'aquest costat encara té més encants. Tot sembla esmeralda y +rosa... Mirèu, Príncep. + +Príncep Demetri: Oh, sí! + +Gladys: Vos felicito, Príncep, per aquest troç de la vostra Patria. +Però, mirèu! + +Príncep Demetri: No està mal. + +Gladys: Y a vós també, us felicito, comte d'Orlof, perque'l Rey encara +no s'ha fet seves aquestes terres. + +Comte d'Orlof: Tota la nació pertany al Rey. + +Príncep Demetri: Serà que'l meu pare no ha visitat may aquest +territori.(_Els altres tres personatges volten rihent y conversant ab +madama Gringoire, que s'ha assegut._) + +Gladys: Quins llochs, Príncep, per llençarhi dos cavalls desbocats! En +l'un vós, y en l'altre jo!... A veure quin primer s'estrellaría! +(_No riallera._) + +Príncep Demetri: Per Deu, Gladys! + +Gladys: Comendatore: polsèu a madama Gringoire, que dèu tenir febre. +(_Se gira a parlar ab Orlof y ab Demetri._) + +Comendatore Morelli: Madama de Gringoire... + +Madama Gringoire: Nó, nó; es que dech sentir el mal de montanya. + +Baró de Grigní: Però, senyora; si'ns trobèm en un plà! + +Madama Gringoire: Donchs, no dech tenir rès. + +Vescomte d'Arlet: Jo ja sé què té madama Gringoire: mal de cor. + +Madama Gringoire: No diguèu rès. + +Baró de Grigní: Senyors: madama Gringoire sent defalliment. (_Ho diu +allà hont es Gladys. Tots s'ajunten. Madama Gringoire's posa +dreta._) + +Madama Gringoire: No, sí jo no... (_Ofesa._) + +Comte d'Orlof: Senyor Príncep: jo us prego que'm dispensèu si no puch +tractarvos aytal com merexèu. + +Príncep Demetri: Comte d'Orlof: per Deu!... + +Gladys, _qu'havía tornat a mirar a fora_: Callèu! Callèu! M'ha semblat +sentir... (_Pausa_). com a crits!... Lluny!... + +Príncep Demetri, _a Orlof_: Tot el camí que'l sent acostarse. + +Comte d'Orlof: Tenen de ser encara molt distants. + +Gladys: Donchs, què fan? Eh! + +Baró de Grigní: Però, per què aquest neguit? + +Gladys, _apartantse_: Baró, no'm diguèu rès. + +Comte d'Orlof: Jo voldría, Gladys, perque tenim força temps encara, +que vegessiu vostres habitacions... + +Gladys: Veníu, madama Gringoire. + +Comte d'Orlof: Senyor Príncep... Senyors... + +Príncep Demetri: Jo ja'l conech, Orlof, el vostre castell.(_Els altres +cavallers, no ananthi'l Príncep, no's mouen. Sortirà per la dreta +Orlof portant a Gladys; darrera madama Gringoire, que abans mira al +Vescomte d'Arlet, que fa'l distret._) + +Madama Gringoire: Ay! + +### Escena VII + +_Príncep Demetri, Baró de Grigní, Comendatore y Vescomte d'Arlet. + Després Carlot, que, cridant lo menys possible l'atenció, pararà la + taula ab altres criats. Potser convindría parar la taula al fons, y + després portarla a primer terme._ + +Carlot: no més dóna disposicions als altres que fan la feyna. + +Príncep Demetri: Arlet! (_Cridantlo a part._) + +Vescomte d'Arlet: Senyor Príncep... + +Príncep Demetri: Avuy mateix posarèu un telegrama xifrat a París: que +per rès del món se sàpiga qu'he sortit de França, y menys encara que +soch al meu país. + +Vescomte d'Arlet: Molt bé, senyor Príncep. + +Príncep Demetri: Y que no's descuydin d'enviar escalonades les cartes +qu'he dexat pel meu pare. + +Vescomte d'Arlet: Oh, ja's deuen enviar! + +Príncep Demetri: Avuy toca enviar la tercera. + +Vescomte d'Arlet: Perdonèu, senyor Príncep; me sembla que dèu ser la +segona. + +Príncep Demetri, _reflexionant_: La... Nó, nó, la quarta. Mentres no +equivoquin l'ordre, que sería fatal... + +Vescomte d'Arlet, _rihent y després posantse serio_: No pot ser; estan +rigurosament numerades. + +Comendatore Morelli: Sabéu què deyem ara, Príncep? Compadiem al comte +d'Orlof. + +Baró de Grigní: Dexar la França per aquest recó de món, sense confort +ni tracte!... + +Príncep Demetri: Considerèu, donchs, quína serà la meva vida vora del +meu pare... + +Baró de Grigní: Vida de príncep... + +Príncep Demetri: A quant la cotisarieu vós la vida de príncep? + +Baró de Grigní, _rihent_: La vostra... per ben poca cosa. + +Príncep Demetri: Ho diheu pels meus deutes, senyor financier? + +Comendatore Morelli: Per axò, ho diu, per axò. + +Vescomte d'Arlet: Teniu rahó, Príncep; teniu rahó. (_El Comendatore se +n'ha endut a Grigní a un costat._) + +Príncep Demetri: De què tinch rahó, bon Arlet? + +Vescomte d'Arlet: De que la carta que correspon avuy dèu ser la +quarta. + +Comendatore Morelli, _a Grigní_: Sou imprudent. Que no ho sabèu que no +hi hà gayre vida per ell? + +Baró de Grigní: Per axò li he dit. + +Comendatore Morelli: Per Deu! (_Acostantse al Príncep._) Príncep: la +vostra fortuna, y que ningú vos la pendrà, es ser fill de rey. Y axò +per tot el món sempre afalaga a les dònes. + +Baró de Grigní: No a totes. La Gladys... + +Príncep Demetri: Què la Gladys? (_Ofès._) + +Baró de Grigní: Perdonèu, Príncep. Si ho dich en honor d'ella! + +Príncep Demetri: Es que ni per mal ni per bé consento que's parli ab +ironía d'aquesta dòna. (_Saluda encara irònich Grigní._) Sols per +respectarla! Per reverenciarla! (_Mirant provocatiu a Grigní. +L'arribada d'Orlof trenca aquexa situació._) + +### Escena VIII + +_Príncep Demetri, Comendatore Morelli, Baró de Grigní, Vescomte + d'Arlet y Comte d'Orlof._ (_Potser fins aquí no entri Carlot y'ls + criats a parar la taula._) + +Comte d'Orlof: Jo voldría, senyor Príncep, fervos agradables aquests +llochs... + +Príncep Demetri: Ja sabèu quin es nostre únich objecte. + +Comte d'Orlof: Y per satisferlo millor he disposat que's mengi aquí +mateix. + +Príncep Demetri: Sí, sí; y ben aviat. Perque un viatge tan ràpit +desperta la gana. Veritat, senyors? + +Baró de Grigní: Veritat. A mi sí... Per complaure a Vostra Altesa. Sí. +(_El Príncep fa que no l'ha sentit._) + +Vescomte d'Arlet _a Grigní_: Decididament, senyor banquer, no li sou +simpàtich al Príncep. + +Baró de Grigní, _a Arlet_: Me dèu molts diners el Príncep. + +Comte d'Orlof: Y ara que sou al Regne, Príncep, no pensèu arribarvos a +la Cort de vostre pare? + +Príncep Demetri, _sèch_: Nó. (_Orlof anava a seguir y s'atura._) Però, +diguèu. Parlèu ab tota llibertat, comte. Què anaveu a dir? + +Comte d'Orlof: Qu'a la Cort se murmura de la vostra estada a París. +Sobretot... (_No seguint._) + +Príncep Demetri: Sobretot el meu germà. No es axís? Ja ho sé tot, +comte. Mon germà té sentiments bèlichs, que jo no compartexo. Y li +sab greu quan ell se prepara per comandar un exèrcit, no siga jo +qui's disposi per comandar l'altre. Y jo no'm puch moure de França... +perque a França respiro, y lluny d'ella'm moriría. Que jo soch un +desgraciat y no vull dexar de serho. Què n'haig de fer jo de +l'ambició de mon pare y de mon germà per engrandir el Regne, si jo +tinch altra ambició que'm governa a mí, y tot jo, y que vós ja la +comprenèu? + +Comte d'Orlof: Jo no dech... + +Príncep Demetri: Sí, Orlof, sí: tot es per mi aquexa dòna, que haig de +veure sempre al meu davant, encara que siga de marbre per mí y'm +tracti com a una joguina seva. Y mirèu com sóch, que ara que no es +aquí ja patexo, fins a semblarme que la meva vida s'acaba. + +### Escena IX + +_Els anteriors y Gladys y Madama Gringoire, que vénen de la dreta._ + +Príncep Demetri: Ah! La Gladys! + +Gladys: Senyor Comte d'Orlof: Madama Gringoire diu que té fam. + +Madama Gringoire: Si jo no he dit rès! + +Comte d'Orlof: Donchs, a taula, senyora. + +Príncep Demetri: Gladys!... + +Gladys: A taula! A taula, senyors! (_Ananthi ab Orlof._) Y de Nataniel +que se sab? + +Comte d'Orlof: Va venint. + +Gladys, _senyalant la seva esquerra al Príncep_: Príncep... +(_A Orlof._) Orlof: vós aquí. (_A la seva dreta._) + +Comte d'Orlof, _a Gladys_: Perdonèu. Príncep... (_Senyalantli la dreta +de ella._) + +Príncep Demetri: Ella mana. Ella mana. (_Los altres se coloquen com se +vulga. Madama Gringoire al front._) + +Gladys, _escoltant_: Callèu! (_S'ha tornat a alçar y mira al lluny +escoltant._) Príncep: no veyèu al lluny com una ratlla negra que va +venint...? + +Príncep Demetri: Sí que la veig. + +Gladys: A mitja montanya; com una serp. + +Príncep Demetri: Sí, sí. + +Gladys: Però, si no mirèu hont dich! Vós me dèu rahó sempre. Vós, +Comendatore. + +Comendatore Morelli: Sí, sí; ben cert. (_Aquest no veu rès._) + +Gladys: Arlet: allà!... Vosaltres (_Als demés._) + +Vescomte d'Arlet: Com una serp... (_Tots riuen menys el Príncep._) + +Gladys: Eh! (_Apartantse de la galería contrariada. Mentrestant, +Madama Gringoire va menjant._) + +Comte d'Orlof: No's veu encara ningú, Gladys. + +Baró de Grigní: No'ls podèm veure nosaltres, perque la claror de +vostres ulls nos enlluherna, Gladys. + +Gladys: Senyor banquer: no val a dir tonteríes. (_Riu fort Arlet. +Gladys se dirigeix a Arlet y a Grigní._) Y què heu de veure +vosaltres! A vosaltres sols us commou la gentada del gran turf. Allò +sí qu'es una serp de gent sense ni un cor a dintre! Manequíns +d'herèus de grans fortunes, y de fills de rey, y grans duchs, y de +banquers que passen com a desferra de les nacions... (_Mig rihent._) + +Príncep Demetri: Gladys! (_Rihent per complàurela._) + +Baró de Grigní: No va per nosaltres, Príncep. (_El Príncep, mirant a +Grigní ab despreci, va a reptarlo._) + +Comte d'Orlof, _fentse càrrech de lo que passa_: Y a més, Gladys, +no'ls podèm veure encara, perque venen pel fons d'un torrent, y no'ls +descubrirèm fins que ja siguen aquí. + +Gladys: Jo pel camí m'he adormit una estona, y m'ha semblat que l'auto +rodolava a salts sobre'ls caps d'una immensa gentada; qu'era tot nit +encara; però que al lluny una claror s'obría... + +Baró de Grigní: Devía ser el sol. + +Comte d'Orlof, _somrihent_: Y a Nataniel no l'heu vist? + +Gladys: No sé. Mes, en aquella claror hi havía com un rostre d'una +immensa tristesa. + +Baró de Grigní, _burleta_: Ell! Ell! + +Príncep Demetri: Y còm era? Còm? + +Gladys: No ho sé. Jove, hermós a tot serho; mes, ab hermosura d'home. + +Baró de Grigní: Quín quadro per un pintor, Gladys! Una gentada +semblant un gran mar... (_Gladys dexa caure la forquilla._) Y un auto +semblant a una nau ben grossa. Y al lluny... (_Grigní calla imposat +per la cara de Gladys, que s'ha transformat. Tots se fixen en +ella._) + +Príncep Demetri: Prou, senyor de Grigní. (_Ab veu concentrada._) Prou, +he dit! + +Baró de Grigní, _mig rihent_: Per què? + +Comte d'Orlof: Aqueix quadro sería un disbarat. ¿No es axís, madama +Gringoire? + +Madama Gringoire: No sé: no més m'he embarcat dues vegades en ma vida. +Y ay, quins treballs! + +Comte d'Orlof: Vau anar lluny? + +Madama Gringoire: La primera vegada Sena amunt, a París. Y la segona, +Sena avall. (_Riuen._) + +Comte d'Orlof, _a Gladys_: Una pregunta si m'ho permetèu, Gladys. Què +ho fa que a vós, que us es tot tan indiferent, vos haja vingut el +desig de conèxer aquest home? + +Gladys: Ho fa... (_S'atura, y després de rumiar, diu:_) No ho sé. + +Baró de Grigní: Donchs, jo una altra pregunta. + +Príncep Demetri, _provocatiu, dret_: Què es? + +Comendatore Morelli, _perque tingui prudencia_: Grigní! + +Baró de Grigní: Si no heu estat may enamorada. + +Gladys: Sí. (_Arlet conté al Príncep, que s'anava a tirar damunt de +Grigní._) Y què més? + +Baró de Grigní: Si no heu plorat ni rigut may. + +Gladys: Senyor baró de Grigní! (_Molestada._) + +Príncep Demetri: Ja prou! (_Riu Grigní burlantse del Príncep._) Ja +prou, he dit! (_El Príncep ha fet córrer un xich la taula per +alçarse._) + +Comendatore Morelli, _al baró de Grigní_: Pero, què estèu fent? + +Baró de Grigní: Es intractable aquest home! (_Els homes s'havien posat +drets y tornen a asseures._) + +Gladys: Príncep! (_Ab veu carinyosa pregantli que s'assegui._) + +Comte d'Orlof: Serenèvos, Príncep! + +Príncep Demetri: Que no veyèu...? + +Comte d'Orlof: Sí, sí, per Gladys. (_Gladys no s'ha mogut d'asseguda, +com indiferent. Madama Gringoire fa esclamacions espantada, com si +tractés de fugir._) + +Gladys: Comte d'Orlof: ara us vaig a contestar a vós, y ben a +cumpliment. Vaig a dir lo que no he dit a ningú en la meva vida. Sí; +sí qu'he estimat; sí, y d'amor ben ardent y veritable. Y m'anava a +casar, certíssima de que sería la dòna més feliça de la terra. Vaig +conèxer a París un home, del que de cert no'n sabía gran cosa. Era +dels Estats Units com jo, y'm manifestà tanta de passió, que'l vaig +creure. Independenta, com ja era aleshores per la mort dels meus +pares, seguint no més que'ls impulsos del meu cor, ens embarcarem, +més enamorada que may cap a la nostra Patria, per en ella celebrar +les bodes. Durant els primers dies del viatge ja l'havía trobat +parlant ab una dòna jove molt elegant, que viatjava sola. Y al +preguntarli qui era, me va dir qu'era la germana d'un gran amich séu, +que anava a juntarse ab ell a Nova York.(_Un xich de pausa._) Aquell +trasatlàntich era'l Titanich. (_Sorpresa de tothom._) + +Príncep Demetri, _a mitja veu_: El Titanich! El viatge en que's va +perdre! + +Comte d'Orlof, _a mitja veu_: Oh Deu! Sí: les montanyes de glaç +l'esberlaren. + +Gladys: Va venir la horrorosa tragedia que tothom sab. Morta d'esglay, +vaig corre a cuberta. El meu promès ja hi era, y tenía al costat, +sostenintla ab un braç, aquella dòna. Les llanxes s'anaven omplint de +gent, més homes que dònes, que, atropellantse y esclafantse ab els +peus, lluytaven com a feres per salvar la vida. No n'hi havía prou +d'embarcacions: uns queyen a les llanxes; altres a l'aygua, que +s'obría dolçament y se'ls dragava. Unes barques s'allunyaven plenes, +sobrexintse de gent penjada als costats, agafada fort a la fusta com +estenalles; altres, mig plenes, fugíen remant com a boges, ab por de +ser arrocegades per la bocassa que obriría'l mar, cargolantse al +enfonsarse'l Titanich al abisme. Jo, agafada al meu promès pel cos, +arrocegantme, topant ab homes y dònes, vaig arribar ab ell fins a una +escala. Aquella dòna també venía ab nosaltres, xisclant, morta de +por, disputantme aquell home, volguent arrencar de son còs els meus +braços, qu'endursen les dues al plegat ell no podía; y combatentnos +ella y jo mentres la onada de la gent nos empenyía, rodolarem escala +avall els tres quan la última barca s'anava a allunyar, qu'era tota +plena, y tothom axecava les mans en ella, algunes armades, rebutjant +altra més gent... Y ell, el meu promès, llavors ab un peu va esclafar +el cap d'un home que no'l dexava entrar a la barca, y retxassantme ab +un braç a mi, y ab l'altra abraçat a aquella dona, se llençà a la +barca. Se sentí un crit de cent goles; la barca's remogué, y, +girantse d'un costat, s'enfonsà entre escumes bullentes. Y tot va +callar en ella, y rès va sortir a sobre. Y jo ho vaig veure, jo ho +vaig veure! (_Pausa y silenci de tothom._) Y vaig tornar a la vida. +No sé quina mà'm va salvar; ni'm fa rès saberho, que no n'estich +agrahida. Y no he pogut plorar ni riure may més d'ençà d'aquella +hora. + +Príncep Demetri, _després de llarga pausa_: Me sab molt greu d'haver +vingut aquí, Gladys. + +Gladys: Per què, Demetri? + +Príncep Demetri: Perque heu patit horriblement, que jo ho conech, +contant aquestes tristeses. + +Gladys: No tant en aquestos moments com vós ho creyèu, Príncep, perque +jo, que fa tant temps rès desitjava, me trobo qu'ara veritablement +desitjo una cosa. Y d'ençà qu'hem arribat, ab més força que may: +Conèxer a aquest home. + +Comte d'Orlof: Donchs, parlèm d'ell no més. + +Gladys: Sí, sí, de Nataniel. De Nataniel, senyors. + +Comendatore Morelli: Que dèu estar per arribar. + +Comte d'Orlof: No pot trobarse gayre lluny. + +Gladys, _posantse dreta_: Escoltèm. Ara sí que ve, senyors, que jo us +ho juro. (_Entra Carlot_). + +Comte d'Orlof: Què hi hà, Carlot? + +Carlot: Que ja són aquí. + +Gladys: Si ho he conegut jo! (_Madama Gringoire es la única persona +que dubta en dexar la taula. En Grigní, qu'ha begut molt, beu per +últim cop, tenint de tornar enrera. Arlet va cap a la taula, posant +en una forquilla una confitura, que acosta a la boca de Madama +Gringoire, dihentli_): + +Vescomte d'Arlet: Madama Gringoire: m'atrevexo a oferirvos... + +Madame Gringoire La guardaré al cor. (_Se la menja. Se sent remor com +d'una riuada molt lluny. Tots ara ja són vora les arcades, que casi +toquen a la taula_). + +Comte d'Orlof: Quína negror per tot! + +Gladys: Oh, còm vèurel venir?... (_Busca per la escena un lloch alt, y +per últim agafa una cadira. Orlof aparta un xich les estovalles_). + +Comte d'Orlof: Aquí, Gladys; aquí dalt! + +Gladys: Sí, sí. Però, còm?... + +Comte d'Orlof: Gladys, permetèume... (_S'agenolla_). Pugèu! +(_Gladys puja a la taula pel genoll d'Orlof._) + +Príncep Demetri, _ab por de que caygui_: Per Deu, Gladys! + +Gladys: Y grans mercès. Y que bé qu'estich axís! + +Príncep Demetri: Posèu la mà en ma espatlla. (_Ella s'hi apoya. +L'altra gent queda a la vora de Gladys, cubrintli, naturalment, part +del seu còs. Encara a fòra no's veu ningú._) + +Gladys: No'l veig! No sé quín es! + +Comte d'Orlof: No dèu ser cap dels que vénen davant. + +Gladys: No sé... No sé! (_De cop com si anés a ferse enrera._) Ay... +sí! + +Príncep Demetri: Per Deu, Gladys! + +Comte d'Orlof: Què teniu? (_Anantla a sostenir._) + +Gladys: No rès. (_Aparta ab repugnancia la mà de l'espatlla de +Demetri._) No ha sigut rès. Ja estich bé ara. (_La remor de fòra +creix lleugerament, com si fos de gentada que resa._) + +Príncep Demetri: M'heu fet por. + +Gladys: Com un desvanexement... un instant... + +Comte d'Orlof: Dèu ser aquell... d'allà al mig. + +Gladys: Sí, sí... Y's va acostant... que sembla que ve cap a mi. +(_Tirantse enrera._) + +Madama Gringoire, _a mitja veu_: Es ben jove! Guapo! + +Baró de Grigní: Quins instruments més estranys! (_Mig rihent._) + +Comte d'Orlof: Són de la Montanya. + +Gladys: Quína harmonía més dolça! Sembla com mares que ploressin... +contentes! Com... com nens que cantessin adormintse (_Pausa._) Sí, +sí. Y com vent passant dolçament entre flors... (_Pausa._) Y... +sospirs de felicitat... Ja; ja casi es aquí! Y còm no s'atura? Y... y +va a passar!... Quína cara més serena, y... amiga que fa. Y ara... +axeca'l cap, y'm mira. (_Petita pausa. Fa una mena de gemech sense +paraula, com si anés a plorar. La sostenen perque anava cap a +Nataniel y cauría de la taula._) Nó, no seguiu; aturèuvos. (_Ab veu +oprimida._) Nataniel! Nataniel! (_Cridantlo fort._) + +Príncep Demetri, _perque calli_: Gladys: què feu? + +Gladys: Y va seguint! Va seguint! (_Passa, primer una colla de gent, +pochs. Després d'un curt espay ve Nataniel, portant a cada costat, +molt poch enrera, un home tocant suaument la dolçayna. Després +segueix una gentada interminable, remorejant entre llavis com si +resés._) + +Baró de Grigní, _a mitja veu_: Y l'ha cridat! Que no l'heu sentida com +el cridava? (_Mentres ha anat passant Nataniel, s'ha interromput el +diàlech de la escena._) + +Gladys: Y ja ha passat! (_Baxa de la taula._) + +Baró de Grigní: Y l'heu cridat, Gladys! + +Gladys, _negantho_: Jo? Jo l'he cridat? + +Comte d'Orlof, _somrihent_: Sí, Gladys. + +Gladys: Donchs, no me n'he adonat. + +Vescomte d'Arlet: Encara passa gent. + +Príncep Demetri: Ara, Gladys, tornèm a França. Me podrien conèxer, y +fóra fatal per mi. + +Gladys: Jo l'he cridat? Jo? + +Comendatore Morelli: Quína remor! (_Se sent fòra remor forta de +veus._) + +Comte d'Orlof: Alguna cosa hi dèu haver. (_Anant cap a la galería, +seguit dels altres._) + +Vescomte d'Arlet: Ara corren. S'escampen. (_Entra Carlot per la porta +de la esquerra que dóna al camp_). + +Comte d'Orlof: Què passa, Carlot? + +Carlot: Qu'han vingut companyíes del Rey, y no li permeten seguir +endavant. + +Gladys: Y ell què fa? + +Carlot: No s'ha aturat ab la colla que'l volta, y'ls soldats no saben +què fer, mirant al coronel... + +Gladys: Passaràn! Passaràn! (_En aquest moment se senten crits y +entremig veus que diuen:_) + +Veus: Avant! Passèm! Seguím! (_Les dolçaynes, que havien parat en sèch +una estona, tornen a tocar suaument y se senten crits d'alegría. La +gent de la escena fa estona que són al mig, perque de la galería no +veyen rès._) + +Carlot, _que s'ha enfilat a una arcada per veure més lluny_: Ells són +toçuts y van caminant. (_Torna a mirar._) Sí, sí. Ja Nataniel es +entremig de soldats, y va a passar. (_De cop se senten uns quants +trets de fusell no gayre aprop. Exclamació dels de la escena. Xiscles +y corredices a fòra._) + +Gladys: Deu meu! + +Príncep Demetri: Imprudents! + +Baró de Grigní: Ja no volía venir jo. + +Gladys, _en to de quexa_: La tropa ha tirat, Príncep! (_Entre tant, +corredices més aprop. Part defòra de la porta de l'esquerra, cops +ràpits de gent que demana per entrar._) + +Comte d'Orlof, _a Carlot_: Tànca. (_Quan en Carlot arribava a la +porta, aquesta ja començava a obrirse._) + +Carlot: No's pot entrar aquí. (_La porta s'ha obert de bat a bat._) + +### Escena X + +_Los anteriors, Nataniel, Dorman y Slavis_ + +Dorman, _des de fòra, en mig d'altres veus_: Es que hi hà un ferit! + +Gladys: Ay, Deu meu! Que hi hà un ferit! (_En Carlot ha conseguit +tancar la porta._) + +Slavis, _picant des de fòra_: Per caritat! + +Gladys: Comte d'Orlof: que ho demanen per caritat! + +Príncep Demetri: Però, Gladys... + +Gladys: Si dèu ser Nataniel el ferit! + +Comte d'Orlof: Senyora, que volèu que'l portin aquí'l ferit? + +Gladys: Oh, sí! + +Comte d'Orlof: Obre, Carlot. + +Gladys: Jo! (_Corrent a obrir. Entren primer Dorman y Slavis mirant +enrera._) + +Dorman, _als de fòra_: Apartèuvos! Dexèulo passar! + +Slavis, _als de dintre_: Han ferit a Nataniel! (_Entra Nataniel, sense +apoyarse en ningú, somrihent, bondadós, però sempre sense +afeminació._) + +Nataniel: Si no ha sigut rès! Si no estich ferit! (_La munió de gent +queda a la porta. Dorman y Slavis dexen passar davant a Nataniel, que +de cop no's fixa en ningú de la escena._) + +Dorman, _als de fòra_: Calma! Calma! + +Nataniel: Tothom calma! Refiantse de mi, y esperant! Que no's cansi +ningú d'esperar! Esperèm; esperèm sempre! (_Els del castell estan +agrupats y silenciosos._) + +Slavis: Nataniel: míra! (_Ensenyantli la gent del castell._) + +Nataniel, _adonantsen_: Oh!... Senyors: Perdonèunos... Al primer +moment... + +Comte d'Orlof: Es natural. Però vós estèu ferit! (_Nataniel obre els +braços com volent dir "No ho sé."_) + +Dorman: Sí! sí! + +Comte d'Orlof: Donchs, aquí tenim un doctor, que podrà veure... + +Comendatore Morelli: Totseguit. Mes, d'ahont?... (_Acostantse a +Nataniel._) + +Nataniel, _somrihent_: No sé... + +Slavis: Del pit. Una bala... + +Nataniel: Un pobre soldat que... + +Comendatore Morelli, _ràpit_: Que'm portin la caxeta del auto. + +Vescomte d'Arlet: Jo mateix. (_Arlet anava a sortir per la +esquerra._) + +Carlot: Per aquí. (_Guiantlo per la porta de la dreta y sortint ab +ell._) + +Comendatore Morelli: Seyèu aquí. Fèume'l favor. (_Sèu de cara a la +claror y de costat als espectadors._) + +Nataniel: Sí senyor. (_Gladys està dreta a vora de Nataniel._) + +Comte d'Orlof, _a Dorman a mitja veu_: Si poguessiu apartar aquexa +gent y ajustar la porta... (_Dorman va cap a la porta y mig +desapareix. La gent se va apartant. Dorman torna y tanca la porta +sense fer soroll. Mentrestant parla Gladys a Demetri._) + +Gladys, _a mitja veu_: Ja ho veyèu! Quín mal feya aquest home? + +Príncep Demetri: Gladys, per Deu, que no'm conegui ningú! + +Gladys: Cert, perque us odiaría aquesta gent. (_Mentrestant el +Comendatore va descubrint el pit de Nataniel ajudat per Slavis y +després també per Dorman._) Doctor... què es?... Què hi trobèu?... +(_A mitja veu._) + +Comendatore Morelli: Per ara... surt molta sanch. + +Gladys, _acostantshi_: Oh quin horror, Deu meu! + +Dorman, _molt commogut_: Quin mal ha fet, ell que no vol mal a ningú? + +Gladys: A ningú! (_Plora callada. Sovint va a parlar; però té prou +feyna a axugarse les llàgrimes_). + +Slavis: Ell que... (_Encarantse ab els de la casa._) Dolents; tots són +dolents! + +Nataniel, _a Dorman, senyalantli bondadós a Slavis_: Que calli! +(_Tornen Arlet y Carlot. Aquest porta la caxeta, hont hi haurà venes, +medicaments, etc._) + +Comendatore Morelli, _a Nataniel_: Tirèu el cap enrera, si us plau. Un +xich més. (_Al tirar el cap enrera, Nataniel topa ab el braç de +Gladys, que'l tenía sobre'l respatller del sofà._) + +Nataniel, _a Gladys_: Ah! (_Apartant el cap._) No havía reparat... +(_Per el contacte. Gladys també havía tret el braç._) + +Gladys: Faig nosa. + +Comendatore Morelli: Nó, Gladys; tornèu a posar el braç. + +Gladys: Sí. (_També molt baix._) + +Comendatore Morelli, _agafant el cap de Nataniel_: Dexèume fer. +(_Apoyantli en el braç de Gladys._) La ferida es molt alta, y'm convé +axís. (_Gladys plora._) + +Slavis, _plorant_: Mala gent! + +Dorman: Quines entranyes! Oh! + +Nataniel, _renyantlos a mitja veu_: Slavis! Dorman! + +Comendatore Morelli, _mig rihent_: Ja m'ho semblava a mi!(_Girantse de +cara als del castell._) La bala ha vingut de costat, que ha sigut una +gran sòrt, perque no més ha fet un solch en la carn. Llarch; però ha +seguit son camí. + +Dorman: Oh doctor, doctor! (_Miràntsel ab efusió. Slavis torna a +plorar. Gladys mira a Demetri y somriu_). + +Príncep Demetri: Somrièu, Gladys. May us havía vist somriure. + +Gladys: Oh, Príncep! (_Tornant a somriure._) + +Comendatore Morelli: La sanch vessada, ray! No'n correrà gens més ara. +(_Apartantli'l cap del braç de Gladys._) Y la ferida també ray! + +Nataniel: Sent axís, ara nosaltres seguirèm nostre camí... +(_Apoyantse en un braç de Dorman._) + +Comendatore Morelli: Nó; axò nó: Què diantre de pressa! Ni que'l món +s'acabés! (_Rihent._) Ara, perque la ferida no s'obri... + +Nataniel: Axò no podrà ser, perque... (_Mirant als seus perque +l'ajudin a dir._) + +Comendatore Morelli: Veurèu: vós manèu a fòra, si la tropa us ho +permet; y jo aquí dintre. Veritat, senyor comte? + +Comte d'Orlof: Completament. + +Comendatore Morelli: Ab axò, us prepararèm un lloch de repòs al +castell... + +Nataniel: Però si ja m'heu curat! (_Somrihent._) + +Slavis: Nó; no us belluguèu. (_El comendatore parla baix ab Orlof y ab +els altres._) + +Gladys, _a Dorman, que li havía parlat baix_: Diguèuli vós. + +Dorman: Jo nó; lo qu'ell vulgui. Sempre! Sempre! + +Nataniel: Aquí mateix m'estaré una estona. + +Comte d'Orlof: Com ell vulgui: si us sembla, doctor. + +Comendatore Morelli: Donchs, que siga aquí mateix, vaja. Però no podèu +estar assegut axís. Veurèu: (_Volentlo posar bé._) fèume'l favor... +(_Ell ja estava assegut desde'l principi al extrém del sofà._) Una +cosa per recolzarse... + +Gladys: Ja ho tinch! Jo! (_Duyentli'l séu abrich de pells plegat com +un coxí._) + +Madama Gringoire: Però si es vostre... + +Gladys: Mal cor que teniu! (_Posant l'abrich darrera de Nataniel._) +Ara, vós... (_Perque s'estengui._) + +Comendatore Morelli: Ajeyèuse. Més ajegut! Y no us moguèu gayre. +(_Ell se posa casi ajegut. Slavis se queda al seu costat, recolzat un +xich al sofà, miràntsel somrihent y de tant en tant axugantse alguna +llàgrima._) + +Nataniel: Slavis: sèu que tenim de fer encara molt camí. (_Dorman no +treu la vista de Gladys. Ella vol anar cap a Nataniel. De cop, +s'atura y s'acosta a Dorman._) + +Gladys: Dièuli si està bé d'aquesta manera. + +Dorman, _acostantse als del castell_: Que bona qu'es! (_Ab molta +efusió. Després va poch a poch cap a Gladys, y li diu besantli la +mà:_) Gracies! + +Gladys: Oh, amich meu! (_Dorman va cap al sofà y's posa dret al altre +extrém de Slavis, que també està dret. Hi ha anat de puntetes. +Nataniel queda ab els ulls tancats, com si dormís._) + +Príncep Demetri: Gladys! + +Gladys, _com si despertés_: Qu'es? + +Príncep Demetri: Ara'ns entornarèm, Gladys. + +Gladys: Oh, nó! + +### Escena XI + +_Els anteriors, el Coronel Talarn, y derrera d'ell un ajudant y quatre + soldats, que no entren. Se sent trucar un xich fort a la porta. En + Carlot, qu'era en escena, mira al Comte d'Orlof, no sabent què fer. + Tots els del castell se miren sorpresos._ + +Comte d'Orlof, _a Carlot_: Vés a obrir. + +Coronel Talarn, _sense que se'l vegi_: El senyor Comte d'Orlof? + +Carlot, _desde la porta a Orlof_: Un senyor militar que pregunta pel +senyor Comte. + +Comte d'Orlof, _després de mirar a Demetri_: Qu'entri. +(_Arronsantse d'espatlles._) + +Coronel Talarn, _a qui ha fet entrar Carlot_: El senyor Comte d'Orlof? +(_Buscantlo ab la mirada._) + +Comte d'Orlof: Jo'l soch. + +Coronel Talarn: Perdonèu. He estat molts anys lluny de la Patria, a la +guerra, y desconech a les primeres figures del meu país. + +Comte d'Orlof: També jo he estat lluny d'ell molts anys. (_El príncep, +que al entrar el coronel s'havía apartat, a punt d'anarsen per la +porta de la dreta, torna enrera. L'ajudant, que havía acompanyat al +coronel, se queda prop de la porta ab els quatre soldats que no han +entrat._) + +Dorman, _a Slavis_: Els assessins! + +Slavis: Ay, sí! + +Gladys, _corrent a ells dos ab el dit a la boca perque callin_: Per +Deu! + +Coronel Talarn: Ordes del Govern, senyor Comte, m'obliguen a detenir +aquest home, que, per sòrt, ja ho està a casa vostra... + +Comte d'Orlof: Senyor coronel: aquest home està ferit. A algun dels +vostres soldats, inadvertidament, se li haurà enjegat l'arma, perque +ell venía en so de pau. + +Dorman, _rabiós_: Es que... + +Gladys, _contenintlo_: Nó! + +Coronel Talarn: En efecte: haurà sigut axís. Y ja qu'està ferit, que +jo no ho sabía, y puix heu sigut tan bondadós per donarli aculliment, +us prego, senyor Comte, que'l retinguèu aquí fins... fins que +disposi'l Govern què s'ha de fer ab aquest home. (_Orlof havía anat +parlant en veu baxa ab el Príncep._) Interinament... + +Comte d'Orlof: Interinament vos prego, senyor coronel, que feu retirar +de la meva casa... la força... que rès té de guardar... + +Coronel Talarn: Teniu rahó. (_Als soldats y al ajudant._) Sortíu! Y +ara, senyor comte, y ab vostre permís, faré jo mateix a aquest home +diferentes preguntes per trasladar sa declaració al Govern. + +Comte d'Orlof: Vós mateix. (_Els del castell van a retirarse._) + +Coronel Talarn: No cal que's retiri ningú, senyor comte. Creguèu +qu'està en mon interès causarvos les menos molesties possibles. + +Dorman, _a Slavis_: No'ns moguèm nosaltres. + +Gladys, _carinyosa_: Sí, vosaltres lluny. + +Slavis: Es que'l defensarèm ab nostres vides. + +Gladys, _carinyosa y enèrgica_: Lluny, he dit! Allí! (_Se fan enrera +els dos, acostats l'un al altre, vigilant sempre, cap a la porta de +la esquerra. Gladys els ha acompanyat fins aquest lloch. Al tornar +enrera, se troba al mig de la escena ab el coronel qui estava ab un +llibret d'apuntacions a la mà._) + +Coronel Talarn: Y vós, hermosa dama, que portèu al rostre la vostra +gran bondat, si durant el meu interrogatori trobèu que puch afadigar +al malalt... + +Gladys: Perdó; al ferit. + +Coronel Talarn: Vos prego que m'ho indiquèu, que per servirvos a vós +jo... + +Gladys: Ho faré, senyor coronel, per servir... al ferit. (_Gladys se +n'ha anat a seure ab els seus._) + +Coronel Talarn: Oh, molt bé! Y ara, al malalt. El vostre nom? + +Nataniel, _després d'una petita pausa_: Nataniel. + +Coronel Talarn: Què més, Nataniel? + +Nataniel: Cap més nom. + +Coronel Talarn: La vostra edat? + +Nataniel: Quí pot saberho! + +Coronel Talarn, _a Gladys_: Se veu qu'es jove. (_Gladys no contesta._) +El nom de vostres pares? + +Nataniel: No'l sé. + +Coronel Talarn: La vostra patria? + +Nataniel: Tot el món. + +Coronel Talarn: Mes, ne tindrèu una? Vós n'estimarèu una sobre totes +les altres? + +Nataniel, _després d'una pausa_: Per què? + +Coronel Talarn: Per... perque sí. Perque tothom es d'un lloch... Per +defensarlo. Per... (_Mirant a Gladys, qu'està impassible._) + +Nataniel: Nó, nó: de tot el món; de tot el món! + +Coronel Talarn: Es massa gran el món! Veritat? A un altre home li +demanaría'l passaport. A aquest... (_Nataniel se va incorporant per +enrahonar més bé._) + +Gladys, _a Nataniel_: Diguèu; diguèu. (_A Talarn._) No es axís, senyor +coronel? + +Coronel Talarn: Sí; sí. Podèu dir. (_Nataniel parlarà com si +reflexionés y s'ho digués a ell mateix._) + +Nataniel: El món es molt gran, diuen, (_Petita pausa._) y jo'l trobo +petit: com un cor. Y bat el món com un cor dintre la volta d'un pit. +Y la volta d'aquest pit ve a ser igual a la volta del cel ab tot lo +que'l forma... Y cada gota de sanch que corre per aquest pit es... +com un sigle en l'Univers. (_Pausa._) Hont es el cap pensador que +aquest pit aguanta sobre? Qui ho sab... Qui pot dirho? (_Pausa._) Jo +no: que no sé rès... rès... (_Pausa._) Sols sé que tinch immens amor +per tot lo qu'es creat, y per tot lo qu'es per crear encara; que tot +es hu, perque tot es present, que rès desapareix. Que fins els grans +de blat del pà d'aquesta taula tenen en ells quelcom dels grans de +blat de la primera espiga que gronxava sobre'ls camps l'halè +dolcíssim y sospirós dels llavis de Deu, que no ha passat, nó, perque +va passant encara. (_Queda callat. El coronel s'havía assegut sense +escriure._) + +Coronel Talarn, _a Gladys somrihent_: Si us sembla que seguim... +(_Al lluny Dorman, somrihent enèrgich, dóna senyals d'aprobació. +Slavis plora._) + +Gladys, _al coronel, sense saber què li ha preguntat_: Sí. +(_Mirántsel sempre._) + +Coronel Talarn: Però, ara diguèunos lo que sapiguèu de vostra vida. Lo +més antich que recordèu de la vostra infantesa. (_Nataniel se remou +un xich pel sofà, com cambiant de positura, y anantse asseyent. El +comendatore a una indicació de Gladys hi anirà_). + +Gladys, _en veu baxa_: Comendatore... + +Comendatore Morelli, _al coronel_: Permetèume. (_Va a posar bé a +Nataniel. Dorman y Slavis donen un pas per acostarshi. Gladys els +conté_). + +Gladys: Nó! (_Perque no hi vagin. El comendatore torna al seu +lloch_). + +Coronel Talarn, _que s'ha passejat durant aquesta curtíssima +interrupció_: Diguèu, Nataniel. De vostres recorts més llunyans. + +Gladys: Sí! + +Nataniel: Recordo... que quan era jo un nen vivía ab un vell, molt +vell, de barba blanquíssima, al fons d'una còva, y que prop d'aquella +còva hi queya a plom una cascata molt estesa y abundosa, que no +s'estroncava may, ni tantsols minvava. Y que una nit, que vaig +preguntar a aquell home què era tanta aygua planyenta que may acabava +de caure, me va respondre qu'eren les llàgrimes de tota la humanitat +qu'anaven cayent a un abisme sens fons... + +Gladys: Sí! (_Ab els ulls molt oberts y ab veu fosca. Madama Gringoire +dorm_). + +Nataniel: Y jo, tot sent nen, me vaig proposar estroncar un dia totes +les llàgrimes y assecar per un may més aquella cayguda de plors sobre +la Terra. + +Gladys, _sense poderse contenir_: Y després? Y després?... Quan foreu +més gran? + +Nataniel: Després... un núvol immens, quiet, y sense color, me va +privar de veurem enlloch... fins que, un dia, me vaig trobar a mi +mateix: me vaig trobar qu'era ja com sóch ara de gran, part de dintre +d'una casassa, que may s'acabava de llarga qu'era, en mig d'arbres +espessos per tot... Y'm va venir el desig de sortirne, saltant una +paret de tanca molt alta, que la voltava tota aquella casa tan +quieta. La vaig saltar no sé còm, y al ser a terra'm vaig adonar de +que'l cel era tot una pedrería d'estrelles, y vaig tornar a sentir la +brunzidera axordadora d'aquella cascata despenyantse als abims. Y +l'he sentida sempre! Y la sento encara! + +Baró de Grigní, _a Arlet, a mitja veu_: Que la sab llarga! + +Vescomte d'Arlet: Callèu. + +Coronel Talarn, _acostantse a Gladys_: Es un pobre boig. (_Ella ni'l +sent._) + +Gladys, _fixa en Nataniel, després d'una pausa_: No us entench!... +(_Altra pausa._) No us puch entendre tant com jo voldría! + +Nataniel: No sé... + +Gladys: Però, en fí... (_Ab energía._) Qu'es lo que vós us proposèu? +Qu'es lo que volèu vós de la vida? + +Nataniel, _ja assegut del tot_: Que tothom siga bo! (_A punt de +alçarse._) Que tothom s'estimi! Matar l'odi! Que la humanitat +s'agermani! Que'l mal no engendri ni demà ni may més! Que vinga un +dia en que per sobre de les montanyes y'ls rius, a través de les +fites partioneres de les races y les nacions, blanchs y negres y de +tots colors, se donguin les mans tots els homes, y encerclin en una +anella d'amor tota la Terra. (_S'axeca dret, resolt, y's posa bé la +roba per seguir son camí._) + +Comendatore Morelli: Què fèu? + +Nataniel: Vaig a seguir mon camí cap aquells que s'odien de mort. +(_Els dos companys s'hi acosten un xich_). + +Coronel Talarn: Sóu presoner del Rey, y a mes ordes. + +Gladys, _al Príncep_: Si m'estimèu, que quedi en llibertat aquest +home. + +Dorman: Sobre d'ell no hi hà poder, qu'ell mana. + +Gladys: Sí; com Deu. + +Coronel Talarn: Senyor Comte d'Orlof: volèu més proves de boig? + +Nataniel, _serè_: Jo demano la vostra protecció, senyor Príncep +Demetri. + +Gladys: Ah, sí, qu'ell vós protegirà. (_Mig rihent y mirantse al +Príncep carinyosa._) + +Príncep Demetri: Còm ha sapigut?... (_Als seus, que s'arronsen +d'espatlles._) + +Coronel Talarn: Senyor Príncep: jo no us conexía... + +Príncep Demetri: De quí heu dit, senyor coronel, que tenieu orde +d'aturar aquest home? + +Coronel Talarn: El Govern m'ha dit que, si ho creya convenient, aturés +aquest home. Mes, davant de Vostra Altesa, jo dech... + +Príncep Demetri: Donchs, baix la meva responsabilitat, aquest home +queda lliure. + +Gladys, _al Príncep_: Y tothom. + +Príncep Demetri: Y tothom ab ell. + +Coronel Talarn: Jo mateix vaig a transmetre la vostra orde. (_Surt el +coronel._) + +Nataniel: Oh gracies, Senyor! (_Anantsen._) + +Gladys: Mes, estèu ferit! + +Nataniel: Qui se'n sent d'aquest mal! Anèm, companys, que tota la gent +s'espera! + +Dorman: Anèm! + +Slavis, _plorant_: Sí, sí! (_Surten els tres. Remor de la gentada._) + +Príncep Demetri: Estèu contenta de mi, Gladys? + +Gladys: Sí, Demetri. Mes, ara vull anar a la ciutat. + +Príncep Demetri: Hi hà la Cort del meu pare! + +Gladys: Què hi fa? Els autos! Els autos! + +Comte d'Orlof: Carlot! (_Que ja es en escena y que surt corrents per +l'esquerra._) + +Príncep Demetri: Donchs, fins axò per vós, Gladys. Anémhi. Mes, estèu +plorant! + +Gladys: Sí, que ara'm sento'l cor; que torno a viure. Aném! +(_Comencen a sortir per la porta de la esquerra, mentres se senten +les dolçaynes y'ls remors y crits de la gentada que s'allunya._) + +Teló + +## Acte segon + +_Park, tocant a la capital, ahont viu lo príncep Demetri. A la + esquerra, escalinata per hont se puja al palau. Al fons y a la + dreta, passeig del park entre arbres grossos. Es en plè dia._ + +### Escena primera + +_Comte d'Orlof y Comendatore Morelli. Baxen per la escalinata._ + +Comte d'Orlof, _quan son a baix_: Diguèume ara. + +Comendatore Morelli: Ara sí; perque en aquest palau fins les parets +escolten. El Príncep Demetri està gravíssim. + +Comte d'Orlof: Què dièu! + +Comendatore Morelli: No hi hà per ell la més petita esperança. + +Comte d'Orlof: Però si'l séu posat fins sembla d'home de salut! + +Comendatore Morelli: No'n fèu càs: vós ja ho sabèu que tres mesos +enrera, estant encara a París, li vaig advertir al Príncep mateix la +gravetat de la malaltía que l'amenaçava, per no dirli, es clar, que +ja n'era víctima. + +Comte d'Orlof: Sí; y que se'n va riure y no'n va fer cas. Vós creyeu +que l'amor desesperat que sentía per Gladys l'havía dut a aquella +situació. + +Comendatore Morelli: Al menys, que molta part de la causa la tenía. +Com crech encara avuy que si Gladys pogués enamorarse del Príncep... + +Comte d'Orlof: Que aquest se salvaría. + +Comendatore Morelli: Jo axís ho sostinch. Però us advertexo que axò es +esclusivament opinió meva. Y en prova de lo que us dich, escoltèume. +Aquest matí'ls metges més sabis d'aquesta terra han visitat +llargament al Príncep, y després de celebrar junta, aquestos sabis +han sortit cap al palau reyal per informar al soberà... + +Comte d'Orlof: Acabèu. + +Comendatore Morelli: ...de que absolutament no hi hà pel Príncep cap +esperança. Que pot viure més ò menys; però que de totes maneres el +desenllàs no serà gayre lluny. + +Comte d'Orlof: Però vós... + +Comendatore Morelli: A mi no m'han volgut en cap consulta, perque soch +extranger, com si la sabiduría fos patrimoni exclusiu d'aquest +poble. + +Comte d'Orlof: La noticia dèu ser terrible pel Rey, perque, preocupat +com viu ab la guerra, fa molts dies que ni una mirada tenía pel seu +fill. + +Comendatore Morelli: En aquest món no tot poden ser alegríes. Les +noticies que li venen de la guerra totes li són satisfactories. Ahir +fins axordaven les campanes de totes les iglesies celebrant el triomf +de Salvatiara, en que l'altre fill se va cubrir de gloria. + +Comte d'Orlof: L'un se li mor, y l'altre's fa immortal. Quins +contrasts hi hà a la vida! + +Comendatore Morelli: Jo, per axò, fa dies qu'he enviat a Gladys cartes +apremiants, corprenedores, perque faci la caritat de venir. + +Comte d'Orlof: Y hont es la Gladys? + +Comendatore Morelli: No ho sé del cert. He enviat un amich de tota +confiança perque la cerqui. Vós no estèu enterat vivint en vostre +castell. En Nataniel, ab tot y que s'allunyà de vós ab permissió del +Príncep, fent via cap a la Capital, no hi pogué entrar, perque'l Rey +no ho va permetre. Y no se sab ben clar lo que va passar. Se va veure +a Nataniel avençar sempre fins a tocar els soldats, que li van tornar +a tancar el pas. Aquestos se tiraren contra tota aquella gentada, +dispersantla. Hi va haver molta gent atropellada, ferida. Y en mig +del esvalot... + +Comte d'Orlof: Va desaparèxer Nataniel. Ja ho sé. + +Comendatore Morelli: Donchs, no se n'ha tornat a saber rès més +encara. + +Comte d'Orlof: Sí. Y que Gladys ha anat a cercar aquest home a les +terres de Montanya, d'hont havía sortit. + +Comendatore Morelli: Ella diu que ha tingut la inspiració de qu'està +amagat, y que'l trobarà. + +Comte d'Orlof: Y no l'ha trobat enlloch. + +Comendatore Morelli: Sembla que nó: mes jo crech que aquest viatge +farà que aquesta dòna acabi per perdre'l seny, que, creyèume, no'n té +gayre, perque tothom sembla que li parla dels miracles de Nataniel, y +per tot li diuen que l'han vist aparèxer com un sér sobrenatural. Y +com ella escampa diners per tot, que may els acabarà, jo'm penso que +hi hà entre tanta gent de bona fè molta que la esplota. + +Comte d'Orlof: Quí ve? (_Mirant cap a la dreta._) + +### Escena II + +_Comte d'Orlof, Comendatore Morelli y Rey Rodolf ab alguns + cavallers._ + +Un cavaller, _s'avança als altres_: Senyors: el Rey es aquí. + +Comte d'Orlof: Sa Magestat. (_Al Comendatore, apartantse a un +costat._) + +Rey Rodolf, _seguit dels cavallers, acostantse a Orlof y al +Comendatore_: Cavallers... + +Comte d'Orlof, _saludant_: Senyor... (_També ha saludat el +Comendatore._) + +Rey Rodolf: Oh, comte d'Orlof! Heu dexat les vostres terres compadint +al meu pobre fill, veritat? + +Comte d'Orlof: Senyor: ja sabèu que'l Príncep m'honrava ab la seva +amistat a París. + +Rey Rodolf, _un xich sever_: Sí, al costat vostre, portant aquella +vida, va contraure la malaltía que l'atuheix. Y vós també ereu ab +ell. (_Al Comendatore._) + +Comendatore Morelli: Varem procurar vetllar per... + +Rey Rodolf: Sí, sí; vós sobre tot, senyor Comendatore Morelli... que +no sé com encara no heu tornat al vostre país. + +Comendatore Morelli: Si es una orde de Vostra Magestat... + +Rey Rodolf: Al present nó. Y molt al contrari, que fins desitjo que no +us moguèu del costat del meu fill, com també li demano molt coralment +al comte d'Orlof. + +Comte d'Orlof: En aquests moments, Senyor, considero com a deber +sagrat no separarme del Príncep. + +Comendatore Morelli: Com jo mateix... + +Rey Rodolf: Sí. Perque diuen que s'està morint el meu fill. Que tota +la sabiesa del meu país no ha valgut rès per ell. Y en quins moments +se li dóna la noticia al pobre pare! Quan està empenyada la sòrt de +la Patria en aquesta guerra, que ja li costa tants sacrificis! Comte +d'Orlof: vós no sabèu quines han sigut les meves angunies de fa algun +temps. De primer, conseguir cambiar la opinió al Regne, qu'era +oposada a aquesta guerra, fins al extrém de dexarse portar per un +home exit del baix poble, que se'n venía a la capital predicant la +pau universal. Mes, aqueix Nataniel no'l tornarà a remoure'l país. En +quant a la guerra, ja les sabèu nostres colossals victories. + +Comendatore Morelli: Sí; sou un gran rey, Senyor. + +Rey Rodolf: Un gran rey! Y no'm sabèu dir rès més, vós, l'home més +sabi de la vostra terra, que sóu igual als sabis d'aquí. Gran rey, +que mana exèrcits victoriosos, que's dexen matar per mi, y no puch +manar a un home que curi al meu fill, al troç de la meva ànima, que +s'està morint! + +Comendatore Morelli: La malaltía del Príncep, Senyor, se va agravar ab +motiu d'un amor contrariat. + +Rey Rodolf: Y què's creu esser aquexa dòna per no estimar al meu fill? +A què més ha pogut aspirar que a l'amor de Demetri, que la honraría y +la faría rica y envejada davant de tot el món? + +Comte d'Orlof: Perdonèu, Senyor. Mes, aquesta dòna es honrada y té la +fortuna d'un rey. + +Rey Rodolf: Cert; d'un rey d'Amèrica, dels ferro-carrils ò de les +Montanyes Blaves; rey d'escuts, mes sense escut propi dels seus +passats, com vós, comte d'Orlof, que ab la seva sanch guanyaren els +vostres avis. + +Comendatore Morelli: Veritat, Senyor. (_Somrihent._) Però jo encara +soch del poble, y tant sols humil servidor vostre. + +Rey Rodolf: Es veritat que vós no més sóu sabi. Vaig a veure'l meu +fill. Me seguiu, cavallers? (_Al girarse cap a la gradería veu venir +al Príncep._) + +Comendatore Morelli: Precisament, com cada matí, ara ve'l Príncep. + +Comte d'Orlof: Que Deu me dongui serenitat davant d'ell. + +### Escena III + +_Els anteriors y Príncep Demetri y Vescomte d'Arlet, en qui s'apoya + lleugerament._ + +Príncep Demetri, _de dalt de la galería_: Pare y senyor! + +Rey Rodolf: Fill meu! + +Príncep Demetri: Quína alegría que'm fa'l veureus aquí! + +Rey Rodolf, _abraçantlo_: Demetri! Fill del meu cor! + +Príncep Demetri: Oh pare! Vos sento estremir. Qu'es que teniu? + +Rey Rodolf: Rès, fill meu; rès. Es el goig de veureus aquí. + +Príncep Demetri: Jo ja vindría al palau d'hivern, y'm posaría a +servirvos en els quefers de la vostra guerra. + +Rey Rodolf: Vostra dièu? (_Interrogant y mig rihent._) Nostra, fill +meu; nostra; y de tota la Nació. + +Príncep Demetri: Axò es. Ben cert. Sinó que'ls metges s'han empenyat +en que estich malalt y que dech respirar tantsols els ayres d'aquest +park alterós. + +Rey Rodolf: Sí, fill meu; sí. + +Príncep Demetri: Jo al vespre, per axò, ja me les miro les llanternes +del nostre palau d'hivern, hont sou vós. Sobretot en nits, com la +d'ahir, de grans alimaries per la victoria del meu germà. + +Rey Rodolf: Y que a hores d'ara tot el món l'admira. Vescomte d'Arlet: +jo us rellevo del servey de mon fill, que soch jo mateix que li vull +donar mon braç, qu'es ben fort encara. + +Príncep Demetri: Mes, si no cal! Si puch tot sol! + +Comendatore Morelli, _al rey_: Senyor: sou vós tot sol la salut de la +Monarquía: be podèu... (_Senyalant a Demetri y no sabent què dir +més._) + +Rey Rodolf: Comendatore... siguèu vós la salut del meu fill... Y prou! +(_Ab arrogancia._) Que jo vull que's curi; ho sentiu? que jo ho +vull. + +Comendatore Morelli, _al rey, perque no cridi_: Senyor!... Per Deu! + +Rey Rodolf, _a Arlet_: Cóntam, Arlet, còm passa la vida mon fill. +(_Portantlo de banda._) + +Príncep Demetri: Orlof: Parlèume de Gladys. Hont es la Gladys? + +Comte d'Orlof: Va, com sempre, cercant a aquest Nataniel, en qui ha +posat tota sa fè y una passió estranya. + +Príncep Demetri: A mon pare li he dit que m'embadalexo a les nits +mirant cap a ciutat. Y no es cert, nó; que jo miro lluny, ben lluny, +sense mirar enlloch fixament; cap al horitzó, d'ahont se van axecant +les estrelles, cercant a Gladys, creyentme, l'una després de l'altra, +que cada una de novella que apareix la porta presa al seu cap, y que +va venint ab ella; mes la estrella's va axecant pel cel solitaria, +amunt, y no la porta la Gladys! Y'n veig una altra que va sortint +d'arran de terra, y dich que la Gladys es aquexa altra, y ab veu +baxa, ben baxa, la crido: Gladys! Gladys! + +Comte d'Orlof: Fèu mal, molt mal, Príncep, d'emocionarvos axís... que +us posa febrós... Mes, ella vindrà. + +Príncep Demetri: Vindrà? Còm ho sabèu? + +Comte d'Orlof: El Comendatore ha escrit que la cerquessin fins a +trobarla per l'Alta Montanya; que convenía que vingués... + +Príncep Demetri: Per la meva salut, potser? Com que sí que si ella +estés aquí jo m'acabaría de posar ben bo! Perque bo ja ho estich, +sinó que'm mata'l pensar en aquexa dòna, qu'es de marbre per mi. Mon +pare's creu que mon pensament està en la guerra! Què se me'n endona a +mi de la guerra y de la gloria d'ella! Jo he nascut indiferent per +tots aquexos orgulls de nostra raça. Jo voldría tantsols viure +oblidat en un recó de món ab aquexa dòna; que fos meva, que +m'estimés... que m'ho digués al menys. (_Tús una mica._) + +Comte d'Orlof: Tot axò serà; y més encara. + +Príncep Demetri: Per què'm vol el meu pare? Quina falta li faig jo? +Per la successió a la Corona ja té'l meu germà, que ha vingut primer +al món. Jo no vull rès per mi. Sols viure per ella. + +Comte d'Orlof: Sí, sí, calmèuvos, qu'ella vindrà. + +Príncep Demetri: Per ella; viure per ella! (_La agitació de Demetri +impressiona a tots. Hi va'l Comendatore y'l rey derrera._) + +Comendatore Morelli: Príncep! + +Príncep Demetri: No ha sigut rès. + +Rey Rodolf: Fill meu! Què teniu? Comendatore... + +Comendatore Morelli: Rès, rès; ja ha passat. + +Príncep Demetri: Ha sigut... que m'ha donat una alegría'l comte +d'Orlof.(_Rihent._) + +Rey Rodolf: Noticies de son germà, veritat? + +Comte d'Orlof: No precisament de guerra. (_Apart al rey._) De la +guerra d'aquí dintre. De la lluyta de l'ànima. + +Rey Rodolf: Ets de la meva raça, fill meu. (_No escoltant a Orlof._) +Sí, sí (_Per Orlof, perque calli_); ets carn de la meva carn. +(_Van sortint pel jardí._) + +Príncep Demetri: Oh Gladys! Hont ets, Gladys? + +### Escena IV + +_Comte d'Orlof, Vescomte d'Arlet, Gladys, Dorman, Slavis y Madama + Gringoire. Han desaparegut el Rey Rodolf, el Príncep Demetri y tots + els cavallers. Al girarse'l Comte d'Orlof se troba ab Gladys y'ls + seus, que vénen de l'altra banda de la escena._ + +Comte d'Orlof: Gladys! + +Gladys: No m'anomenèu, que no'm vegi. (_Els altres queden lluny._) + +Comte d'Orlof: Ah, gracies, gracies, perque heu vingut. + +Gladys: Era aquí mateix y l'he vist al Príncep com us veig. Està +animat; somreya. + +Comte d'Orlof: Somreya perque parlava de vós. + +Gladys: Quína desgracia la seva ab aquexa malaltía crudel! Mes, +diguèume abans de tot, Orlof: què se sab aquí de Nataniel? + +Comte d'Orlof: De cert ni una paraula. Hi hà gent que diu que l'ha +vist en diferents llochs, que s'apareix devegades... + +Gladys, _als altres_: Sentiu vosaltres? Com a Montanya. + +Slavis: Es que sí que se'ns apareix a Montanya, pels boscos, que jo +l'he vist y l'he cridat davant vostre entre'ls arbres. + +Dorman: Jo no l'he vist may. + +Gladys: Mes, si no era ell, que'ns ho feya creure'l nostre desig. + +Slavis: Sí que ho era! + +Dorman: Que nó; que nó! (_Entre tant, Arlet, que no se'n havía anat, +parla ab madama Gringoire._) + +Slavis: Es que té por que l'agafin. + +Dorman: Ell no té por. + +Madama Gringoire: Tots estan bojos. Y jo'm moro de cansada. +(_Seguexen disputant els dos apòstols._) + +Gladys: Nó, amichs meus, nó; aquest home no té por; la seva vida es +pels altres. A Montanya no hi ha anat. Y jo, pel Príncep, descubriré +hont se troba. + +Comte d'Orlof: Sent axís, el Príncep ho sab. + +Gladys: Ell ò'l Rey. Demetri té interès en que jo no'l trobi per ferme +venir a mi. Y si no es ell, es el Rey, que'l va fer desaparèxer en +aquella revolta perque podía haver compromès l'èxit de la guerra. + +Comte d'Orlof: Gladys: creyèu al Rey capàs... + +Gladys: De què? Diguèu. + +Comte d'Orlof: D'haverli dat la mort? + +Gladys: Sí; en gran secret, per por al poble. Si es axís, ell s'haurà +dit que'l sacrificava per la salvació y gloria de la Patria. Allà +hont tanta gent està morint... per la Patria, què vol dir per el Rey +el sacrifici d'una altra vida? (_Sarcàstica._) + +Slavis, _a mitja veu_: Es qu'ell es Jesús, oy? (_A Dorman._) + +Dorman, _també a mitja veu_: Es sobre de tothom. + +Slavis: Però es Jesús. + +Dorman: Que us dich que val més que tothom! (_Seguexen disputant._) + +Comte d'Orlof, _que havía quedat pensatiu_: Nó; no es possible que +l'hagi mort. + +Gladys: Jo ho sabré; jo ho arrencaré del Rey, si ha sigut obra d'ell, +y si hi té part el Príncep, jo'm revenjaré ab el Príncep. + +Comte d'Orlof: Pensèu que'l Príncep s'està morint; que una emoció +sobtada de vós, Gladys, li pot costar la vida. + +Gladys: Massa bona que he sigut ab aquest home sense cap energía, que, +per compassió, fins m'he resignat a les murmuracions, quan vós sabèu, +comte, que'ls llavis del Príncep no han passat de posarse +cerimoniosament en el revés de ma destra. + +Comte d'Orlof: Crech en vós, Gladys, com en la meva mare. + +Gladys: No sé, Orlof; no sé què haig de fer. Gracies. + +Comte d'Orlof: Sento remor de veus. + +Gladys: No voldría veure ara al Príncep. + +Comte d'Orlof: Es el Rey qui ve cap aquí. + +Gladys: Madama Gringoire: anèu al hotel. Y vosaltres. Depressa! + +Madama Gringoire: Ay, jo no puch més! + +Gladys: Sí, sí, depressa! + +Madama Gringoire, _sortint ab Arlet_: Se li ha estraviat el seny a la +pobreta Gladys. (_També surten Dorman y Slavis disputant._) + +Slavis: Es Jesús. + +Dorman: Còm ho sabèu? + +Slavis: Es Jesús. + +### Escena V + +_Gladys, Comte d'Orlof, Rey Rodolf, cavallers de son seguici y + Vescomte d'Arlet, que tornarà._ + +Rey Rodolf, _que ve enrahonant_: Y caldrà fer un altre esforç cridant +més gent d'aquexa joventut. (_A un dels servidors del palau._) Que +avuy dino aquí ab mon fill. (_A un cavaller._) Y que'l Consell el +tindré també avuy aquí, perque d'aquí no'm mouré avuy per rès. +(_Veyent a Orlof._) Ara ho deya, Comte d'Orlof, que cal un altre +esforç abans que arribi la Tardor, y les neus després... +(_Adonantse de Gladys._) + +Comte d'Orlof: Senyor... (_Saludant y designant ab un moviment +cerimoniós a Gladys._) + +Gladys: Senyor... (_Fent un acatament profon al rey y quedant sense +alçar el rostre._) + +Rey Rodolf: Alcèu el rostre, senyora; que no dèu ser aquesta la +positura vostra; que les flors deuen mirar al sol. + +Gladys: Gracies, Senyor. Mes... + +Rey Rodolf: Oh, jo ja us conexía, senyora, que un dia desde mon palau +us vaig veure que us acostaveu, y no arribareu fins a mi. + +Gladys: Aquell dia un oficial de la Guardia Real me negà l'arribada +fins a vós. + +Rey Rodolf: Cavallers de ma Cort: jo us presento a la dama més hermosa +del meu Regne. + +Gladys: Perdonèu, Senyor. Visch a França, y soch nortamericana. + +Rey Rodolf: Oh, no soch egoista. Y què hi fà? Sent axís, jo us la +presento com la dòna més hermosa del món, d'aquest y del altre. +(_Ab certa ironía._) Mes, cavallers, guardèuvos d'ella, perque es tan +poderosa la seva fascinació, que disposa de la vida y de la mort dels +homes. + +Gladys: Me confonèu, Senyor... Y jo voldría... + +Rey Rodolf, _no dexantla seguir_: Precisament ara mateix estava +parlant de vós ab el meu fill. Y ara serà la conversa entre vós y jo, +que vull fervos conèxer quant ell vos considera. (_Els cavallers, uns +per una banda y altres per altra, desaparexen de la escena._) + +### Escena VI + +_Rey Rodolf y Gladys._ + +Rey Rodolf: Jo us volía parlar, senyora. + +Gladys: També jo a vós, que per vós he vingut. + +Rey Rodolf: Magnífich. Volèu ferme la mercè d'asseureus al costat +meu? + +Gladys, _com si no l'hagués sentit_: He vingut per... + +Rey Rodolf: O, millor dit: me volèu permetre, senyora, d'asseurem al +costat vostre y concedirme aquesta petita audiencia? Perque aquí anèm +de Magestat a Magestat... encara que'l lloch no sia gayre apropòsit +per la nostra Soberanía. + +Gladys: M'han dit, Senyor, que'l Príncep tenía en perill la seva vida, +y veig ab goig que no es axís, a jutjar per vostre bon humor. + +Rey Rodolf: Son dos els fills meus que tenen en perill la existencia: +l'un a la guerra; mes les noves derreres són tranquilisadores. Y axò +es degut al valor del meu exèrcit y a Deu. L'altre fill meu sí que +veritablement està en perill de mort. Y al triomf de la seva salut jo +no hi puch fer rès, segons m'asseguren. Mes, hi hà una persona que, +per lo que jo sabía, y m'ha confirmat ara'l Príncep, me pot donar la +victoria. Y veus aquí perque la meva alegría. + +Gladys: Jo voldría, Senyor, que m'escoltesseu ara a mi. + +Rey Rodolf: Si es lo que jo desitjo! + +Gladys: Donchs, es per dirvos ab tota sinceritat que jo no he sentit +may l'afecte que cal perque ell se torni estimació de l'ànima. Mes, +jo may li he fet creure al Príncep altra cosa; que jo... + +Rey Rodolf: M'ho ha dit; m'ho ha dit tot axò; fins qu'ell per vós està +boig en tal manera que li són indiferents els afers del Regne, fins +al extrèm de que no sembla fill meu: perque l'home que no sab dominar +aquexa mena de passions que'l posen... y perdonèu, senyora, al nivell +de... + +Gladys: No diguèu més, Senyor, que ja us he comprès. (_Gladys se posa +dreta._) + +Rey Rodolf: Sí; sí; se posa al nivell de les... (_Ab energía._) + +Gladys, _resoltament_: Que no diguèu més! Que no vull sentirvos! +(_Queden l'un davant del altre mirantse fixament. Rodolf es qui +després cedeix._) + +Rey Rodolf: Perdonèu. + +Gladys, _pausa_: Ja està. (_Ab repugnancia._) + +Rey Rodolf: Donchs, asseyèuvos. (_Estan un xich apartats._) + +Gladys: Nó. + +Rey Rodolf, _mirant entorn perque no'l sentin_: Més aprop, si us +plau. + +Gladys: Què hi fa qu'estiguèm aprop aquí si'ns trobèm molt lluny vós y +jo. (_Ella s'ha acostat molt poch, quedant drets els dos._) + +Rey Rodolf, _irònich_: Me permetèu que seguexi? + +Gladys: Seguíu. + +Rey Rodolf: Y'm prometèu no ofendreus si... + +Gladys: Segons. + +Rey Rodolf: Donchs, una altra cosa. Creyèu que jo me l'estimo al meu +fill? + +Gladys, _després d'una pausa_: A quin? + +Rey Rodolf: A Demetri: a tots dos. (_Gladys s'arronça d'espatlles._) +Com tots els pares s'estimen a sos fills. (_Gladys el mira +fixament._) Diguèu. + +Gladys: Tal com sóu, davant de tot hi hà la vostra missió; hi hà'l +vostre Regne. Vostre fill gran, el Príncep Albert, ocupa'l primer +lloch en vostre afecte. + +Rey Rodolf: Com a pare nó. + +Gladys, _irònica_: Com a rey. + +Rey Rodolf: Mes, es mon fill segon qui's mor, y ja no hi hà'l rey +enlloch, sinó'l pare. + +Gladys: Donchs, què vol de mi'l pare? + +Rey Rodolf: Que us l'estimèu al meu fill, per salvarlo, si es cert lo +que diu la Ciencia; que compartiu ab ell la vida; que no'l dexèu ni +un sol moment; que jo us donaré, senyora, totes les felicitats que +poguèu somniar, fentvos admirada per tot, sent la enveja de les dames +de la meva Cort, qu'es la primera per la seva sumptuositat, y que jo +faré que arribi fins a vós... + +Gladys: Prou, Senyor, prou. (_Molestada._) + +Rey Rodolf: Reflexionèu, Gladys, y dexèuvos portar per la bondat de la +vostra ànima. Pensèu que us ho demana un pare, que ho donaría tot, +fins la seva corona, per la vida del seu fill. + +Gladys, _rihent_: Tot... dièu tot! Puch parlar ara jo, Senyor? + +Rey Rodolf: Oh, sí! + +Gladys: Me permetèu que comenci fentvos una pregunta? + +Rey Rodolf: Sí; cert. + +Gladys: Què n'heu fet d'aquell home extraordinari que's diu Nataniel, +y qu'es el més perfecte dels sers vinguts a la Terra? M'heu dit que +us podía preguntar. + +Rey Rodolf, _rihent_: Preguntarme, sí; mes, jo no m'he compromès a +respondre. Per lo tant, Gladys, reflexionèu en lo que us he dit, que +alts devers del Estat m'obliguen a dexarvos. (_A punt d'anarsen._) + +Gladys: Nó (_Aturantlo_), sense que jo sàpiga què s'ha fet d'aquest +home. + +Rey Rodolf, _somrihent_: Sobrenatural, veritat? + +Gladys: Potser sí. Y, al menys, l'home qu'es l'admiració de tota la +humanitat, y que la gent se pregunta què ha sigut de la seva vida, +perque ha desaparegut tan sobtat d'entre nosaltres quan anava a dur +la pau al món, que vós conturbaveu... + +Rey Rodolf, _interrompentla_: No dirèu pas que no hagi sigut +condescendent ab vós, senyora, fins permetreus ara mateix que +m'aturéssiu a mi. + +Gladys: Es que no n'hi hà prou, ja que no m'heu respost. Perque la +gent se pregunta si hi ha hagut poder humà que hagi gosat donar la +mort a aquest home. + +Rey Rodolf: Oh! (_Se n'anava cap a la gradería, y s'atura girantse cap +a ella._) + +Gladys: Y la gent, fixantse en vós, quan passèu com ara, us mira ab +repulsió, que sospita que tinguèu sobre la conciencia la sanch +d'aquest màrtir. + +Rey Rodolf: Callèu, senyora. (_Ab energia._) + +Gladys: No sense cridar contra de vós que sóu un mal rey (_No pot +alçar la veu enrogallada per la emoció_), que sóu un mal home! +(_Cau en una cadira. Rodolf va ràpit a socórrerla._) + +Rey Rodolf: Ho veyèu, senyora? (_Pausa._) Calmèuvos; calmèuvos. Y no +per mi, per vós matexa. Y us ho diré: m'ha agradat la vostra +valentía. Tantdebò poguesseu encomanar vostre caràcter al meu pobre +Demetri, que may n'ha tingut. (_Somrihent._) Y no'm mirèu axís, per +Deu, que no soch tan... tan criminal com vós pensèu. Perque, en quant +a aqueix Nataniel, que tant vos exalta, no cal que patiu més per ell. +Y jo us vull donar aquesta satisfacció, per més que no'n siguèu +merexedora. Ahont es ara jo us dono la seguretat de que no corre cap +mena de perill la seva existencia. + +Gladys, _alçantse_: Ahont es? + +Rey Rodolf: Lluny; molt lluny d'aquí. + +Gladys: Ahont? + +Rey Rodolf: Allí hont no'm pot fer cap mal predicant la pau contra mes +ordres. + +Gladys: Ell la predicarà sempre; contra tot el món que fos la +predicaría. + +Rey Rodolf: Donchs, ara, sinó que la prediqui als vents y a les onades +de la mar... que no li faràn cas, perque, al igual dels homes, +estaran eternament en guerra... Y us dexo ab el meu fill. + +Gladys: Nó; jo no'l vull veure al vostre fill, qu'es tan crudel com +vós. + +Rey Rodolf: Què farièu per mi, Gladys, si jo us prometés que acabada +la guerra dexaré en llibertat a aquest home? + +Gladys: Nó acabada la guerra; ara. + +Rey Rodolf, _rihent_: Nó; ara nó. Y axò que al present no'm pot fer +gayre mal. Quan la guerra es victoriosa tothom n'es partidari, y'l +rey es un gran rey. + +Gladys: Nó; jo no puch creure vostres paraules. (_Ab rabia._) Nataniel +es mort. + +### Escena VII + +_Gladys, Rey Rodolf y Coronel Talarn._ + +Coronel Talarn, _de la dreta_: Senyor... + +Rey Rodolf: Oh, coronel Talarn! Arribèu a punt. Acostèuvos. +(_S'acosta saludant lleugerament a Gladys._) + +Coronel Talarn: Senyor, vinch a pendre comiat de vós. Me manareu que +avuy mateix tornés a la illa... + +Rey Rodolf, _mirant a Gladys_: Donchs, ara'm plau. Seguíu. Podèu dirho +tot ben alt. + +Coronel Talarn: A la illa d'Ermàs. + +Rey Rodolf: Y quína gent hi hà en ella ara? + +Coronel Talarn: Una companyía de tropa que no està en comunicació ab +l'altra banda del mar. + +Rey Rodolf, _esperant qu'enrahoni més_: Sí; ja ho sé. (_A Gladys._) +Esperèuvos. + +Coronel Talarn: Y la meva familia: ma esposa y fillets. + +Rey Rodolf: Però que parlèu, per tots los diables! + +Coronel Talarn: Hi hà... aqueix home tan perjudicial. + +Rey Rodolf, _a Gladys_: Ho veyèu? + +Gladys: Mes, el coronel es enemich d'ell, que un dia una bala... +(_El Rey se gira al coronel._) + +Coronel Talarn: Me permetèu, Senyor? + +Rey Rodolf: Ben cert. + +Coronel Talarn: Me jutgèu malament per aquell dia, que va ser un cas +impensat. Y jo may d'en Nataniel puch dir sinó qu'es un home +extraordinari. (_Mirantse al Rey._) Per cert, Senyor, que tenía al +punt de la mort en la illa a un fillet meu y ell el va volguer veure. +Donchs, se va acostar al llit y li va fer un petó. Y'l fill meu, que +ja no parlava, va obrir els ulls, y, mirantlo somrihent, li va dir: +pare, seguintlo ab els ulls, que s'allunyava. Y va quedar curat. + +Gladys: Oh, Deu meu! + +Rey Rodolf: Coronel: jo us privo que propaguèu aquestes coses, que no +més són casualitats, y que'ls vividors exploten. + +Coronel Talarn: Es clar que no més són casualitats; però... + +Rey Rodolf: Potser sí que vós també hi creyèu en aquesta mena de +miracles. (_El coronel obre'ls braços no sabent què dir._) + +Coronel Talarn: Jo ho he vist, Senyor. + +Gladys: Sí, sí, coronel, y jo per tota la gent bona us ho agrahexo. + +Rey Rodolf, _reptantla_: Senyora! + +Coronel Talarn: Senyor: m'he donat orde de tenirlo empresonat y lluny +de tota comunicació en la illa, y jo responch de cumplirla ab la meva +vida. + +Rey Rodolf: Està bé; sinó que jo ara us dono l'orde de que ab la +matexa embarcació que us durà a la illa acompanyèu a Nataniel a la +terra ferma... y dexèulo en llibertat. + +Gladys: Serà cert! + +Rey Rodolf: Com vos deya, triomfant en la guerra no'm fa por la +popularitat d'aquest home davant de la meva. + +Gladys: Oh, no m'enganyèu, Senyor! + +Rey Rodolf: Ab una sola condició: que tractèu més bé al meu fill. +(_Ella fa un moviment._) Que al menys per ara consentiu en ser +estimada per ell. (_Somrihent y afanyós de que digui que sí._) Me +sacrifico per vós, com veyèu. Què diantre! Sacrifiquèuvos, ja que +tanta veneració teniu per aquest home, un xich vós. Y'n dich +sacrifici de ser envejada per totes les dames de la Cort, com vos he +dit, perque'l ser preferida d'un príncep com Demetri es honra +grandíssima en totes les nacions. + +Gladys, _ab horror_: Oh! (_Després dirigintse directament al rey._) +Mes, què'm volen dir les vostres paraules que no sé si les entench bé +prou? + +Rey Rodolf, _somrihent_: Vos tinch, senyora, per una dama d'una clara +inteligencia. + +Gladys: Nó; nó. Vull que parlèu. Y quan no gosèu a dirmho, serà qu'es +deshonrós per mi. + +Rey Rodolf, _somrihent_: Ho prenèu malament, Gladys. + +Gladys: Lo que a mi'm proposèu ho voldríeu per una dama de la vostra +familia? + +Rey Rodolf, _indignat_: Nó. Elles són de sanch real. + +Gladys: Y jo soch de sanch del poble. (_Rihent fort._) Està bé. Y +vosaltres, fills del poble, fèuse matar per aquest home, que us mira +com a sers que, degradantlos, els honra. Jo estich tan alta com vós. +Tant hi hà de vostre cap com del meu a les estrelles, que són camí +del Infinit, y la carn vostra's pudrirà al igual que la de tothom; y +potser més depressa. + +Rey Rodolf: Vèus aquí lo qu'heu après de les prèdiques d'aquest home! +Donchs, ara jo us juro que no'l veurèu may més, perque'l tindré +tancat en presó fonda tota la vida. + +Gladys: Ara sóu vós; ara! + +Rey Rodolf: Lligat entre cadenes, y ningú sabrà hont se troba. + +Gladys: Ara us conech; ara! + +Rey Rodolf: Coronel: treurèu de l'illa d'Ermàs a la vostra familia y +als soldats d'avuy, y ab altra gent el durèu al lloch que us diré, +per la vida y per la mort, més lluny y més secretament. + +### Escena VIII + +_Gladys, Rey Rodolf, Coronel Talarn y Nataniel, que's veu al fons del + jardí, el cap no més clarament visible. Després, quan anirà avençant + s'anirà presentant mig cos y després de cap a peus._ + +Gladys, _en veu baxa, veyentlo_: Ay Deu meu! Nataniel! Es ell! Es +Nataniel! (_Nataniel està aturat, mirantlos ab fixesa. Pausa de +tothom._) + +Rey Rodolf, _a mitja veu_: Quí es aquest home? + +Gladys, _en veu baxa_: Nataniel: es Nataniel! (_S'ho diu a ella matexa +fins ab terror._) + +Coronel Talarn, _apart_: Si no pot ser que siga aquí! + +Rey Rodolf, _al coronel y a Gladys_: Però, quí es aquest home? + +Gladys, _al Rey_: Es Nataniel. + +Rey Rodolf: Còm? Ell? + +Nataniel, _a mitja veu_: Sí; jo'l sóch. (_Avençant lleugerament._) + +Rey Rodolf, _al coronel_: Me sóu traydor, coronel? + +Coronel Talarn: Nó; us ho juro. (_Alçant els braços al cel._) + +Gladys, _apart_: Me sento com morir! + +Rey Rodolf, _apart, ab cert terror_: Y ve cap a mi aquest home! + +Coronel Talarn: El detindré, Senyor. (_A mitja veu, fent un moviment +cap a Nataniel._) + +Gladys: Senyor: què anèu a fer? (_Perquè'l Rey anava a dir que'l +detingués._) + +Rey Rodolf: Nó. (_Pausa._) Esperèuvos. + +Coronel Talarn, _a Nataniel, bondadós_: No us acostèu més. Es el Rey! + +Rey Rodolf, _apart_: No sé què hi hà en ell que imposa. (_Reculant un +xich. Nataniel arriba més aprop del Rey y s'atura. El Rey s'atura +també._) + +Nataniel, _a Rodolf_: Pobre pare! + +Rey Rodolf, _a mitja veu a Gladys_: Sab el mal de Demetri y se'n +apiada. + +Gladys, _ben baix_: Oh, sí! + +Nataniel, _a Gladys_: No m'han comprès. L'altre fill! + +Rey Rodolf, _sense odi_: Còm heu arribat fins aquí? + +Nataniel: Un nen com un sol de ros m'ha obert la presó. + +Coronel Talarn, _apart_: El meu fill! + +Nataniel, _al coronel_: Y m'ha dit que me'n anés. Y jo crech en el cor +dels nens. + +Coronel Talarn, _que l'ha sentit, apart_: Oh, sí! + +Gladys: Ay Deu! + +Rey Rodolf: Y còm heu passat la mar? + +Nataniel: Abraçat al pal d'un naufragi. + +Rey Rodolf: Y quí us ha guiat fins aquí? + +Nataniel: Aquell que guia als aucells viatjadors. (_Rodolf se'l mira +fixament. Després a Gladys y no sab què fer. Pausa._) + +Gladys, _juntant les mans y suplicant_: Senyor... + +Rey Rodolf, _de cop_: Donchs bé. Coronel: (_Apart._) dexèulo sol ab +aquesta dama. Y molta vigilancia de lluny. + +Coronel Talarn: Jo us responch, Senyor... + +Rey Rodolf, _a Gladys_: Aquí'l teniu: siguèu bona ab el meu fill. +(_Se'n va ràpidament per la galería, dihent:_) Qu'es estrany! Jo +diría que ja l'havía vist, y no sé ahont. + +### Escena IX + +_Gladys y Nataniel_ + +Nataniel, _que ha seguit al Rey ab la vista fins que ha desaparegut_: +Mirèusel! (_Pausa._) Pobre! 'L pobre! + +Gladys: Per què? + +Nataniel: Hi hà una sageta que ve cap a nosaltres, y brunz en l'ayre +com un gemech, y degota sanch per damunt de les viles y pobles. + +Gladys: El compadiu? + +Nataniel: Sí; avuy y sempre; a ell com a tothom de la Terra. + +Gladys: Té mal cor; tot ho sacrifica a la seva gerarquía. + +Nataniel: Mes, un altre temps vindrà, que Jesús ja ho va dir, en que +s'esborraràn les gerarquíes... + +Gladys: Vós... (_No gosant a seguir._) + +Nataniel: Dièu. + +Gladys: Sí; perque si no ho digués me moriría; perque la demanda que +us faig me revolteja per l'ànima, y m'ofega. Vós sóu Jesús. + +Nataniel, _ab pena_: També vós ho dièu! + +Gladys: Jo, sí. Vós sóu sobre tot lo creat. Vós sóu Jesús. + +(_Dit tot molt íntim._) + +Nataniel: Jo no'l sóch. Jo sóch, còm dírvosho?; jo soch, com vós y +tothom, un plansó del arbre de la vida; un dels sospirs que un dia +llençà Jesús en son camí per la Terra, y, volant volant, a sobre de +mon cor s'ha ajocat. O potser jo sóch... (_Acudintli altra idea._) No +heu vist may les estrelles tintinejant dintre del mar? Quan esvaloten +aquell mar, les estrelles sembla que's fonen, igual que quan los +núvols s'espessehexen per sobre de ses aygues. Mes, tot s'asserena, y +les estrelles tornen a veures adintre de les aygues. Y jo sóch una +d'aquestes estrelles reflectades al mar; y ahont són es al cel, fent +de passeres a Deu sobre aquelles mars d'aygues eternes. + +Gladys: Mes, vós teniu gran poder... + +Nataniel: Perque estimo molt. + +Gladys: ...que no'l té ningú. Y per axò us seguexen. + +Nataniel: Perque estimo més que tothom. + +Gladys: Teniu un poder tan gran, que jo, que tot ho aborría; que jo, +que sols gosava pensant en el dia en que fóra dintre terra en un clot +ben profon, morta y tot, ab els parpres ab força tancats, ab les mans +a les orelles, boca-terrosa per no veure ni sentir ni un raig de llum +ni una remor de vida, ab la seguretat més segura de que sería menys +que pols, no rès, tota jo, com els meus òssos, perque tot me creya +que acabava ab aquesta vida, perque Deu era fill tant sols de la +superbia nostra y tot lo més enllà materia per pudrir y fecundar +altra materia, per treure florida y tornar a pudrirse, obra, qui sab, +si d'un sér pervers que's va morir també dexant vivent altre sér, com +ell, de males entranyes, que'n diuen home... (_Nataniel la va a +interrompre._) Nó, nó; (_No dexantlo dir._) que ara jo, al trobarvos +a vós, de primer desde'l castell d'Orlof, sentintme un instant morir +al mirarvos per primera vegada, y com si resuscités al mateix instant +sentintme que vós me miraveu, y després tot aquest temps recorrent +les montanyes de vostres primeres predicacions, contemplant a la gent +que plorava feliç parlant de vós, ensenyantme pobles abans barallats +que vós havieu fet agermanar, armes que vós havieu desviat al punt +d'engegarse, coltells encara ab la sanch del vostre pit, perque vós +los havieu rebut per salvarne d'altres... Y m'han mostrat nens +plorant, que sols sentint vostre nom ja no ploraven, sinó que +dolçament somreyen. Y m'han dit també ara mateix que en tal lloch vós +havien vist la nit passada y que en tal altre'ls hi aparexieu sovint. +Y jo anant de poble en poble seguint els camins que'm deyen que vós +havieu seguit derrerament, fins ensenyantme la emprenta de vostres +peus, que havieu dexat en la roca a vora de la font espantadiça, que +raja ab abundancia des de qu'en ella vareu posar els llavis, la gent +que heu curat sols tocant la vostra roba, y fins els sers ja privats +de vida que han tornat a halenar entre nosaltres... (_Nataniel ja +s'havía cubert la cara ab les mans avergonyit._) + +Nataniel: Oh, callèu; callèu! + +Gladys: Nó, nó, que ara jo al veureus... + +Nataniel: Prou; prou! No diguèu més! + +Gladys: Y jo, jo, pobre de mi, m'he trobat que un món s'ha fos al meu +voltant y que un altre món se trobava allà hont jo era. Món que no +havía vist may, per sobre'l que caminava, y que era jo matexa! Y'm +trobo ara que hi hà una mà que m'empeny cap a vós y que'm fóra +desesperant morirme, perque, morta que sigui, no voldré, com abans, +cloure'ls ulls, cercantvos y aspirant per tot per sentirvos passar, y +volguent que tot soroll s'apagui sobre la Terra per escoltar jo sola +les vostres petjades dintre del clot en que jo siga, que jo, ab mos +dits de morta, aniré esgarrapant y trayent de sobre meu la terra per +axecarme y seguirvos. + +Nataniel: Els homes tornaràn a viure quan vulga Deu, qu'ell ja ho va +dir que baxarà sobre d'un núvol a la Terra. + +Gladys: Ja ho sé! Ja ho sé! Y jo estaré asseguda ab els peus encara +dintre de la meva fossa esperantvos a vós. + +Nataniel: Deu vindrà! Deu! + +Gladys: Vós! Vós! Que jo crech en vós! + +Nataniel, _ab desesperació_: Oh, Senyor! Quina tristesa més gran la +meva! Quina pena més fonda a totes hores, que no la puch arrencar de +l'ànima! Jo soch un sér com els altres homes del món, com vós matexa, +y tot lo que'l món veu en mi d'extraordinari enlloch se troba. Jo +vinch ara d'una presó en terra deserta, d'hont no he pogut sortir +fins al present, y vós veniu d'un país hont m'han vist a cada +instant. Y no es cert que jo hi fos. Quina fatalitat la meva, que +ni'm creuen ni'm saben compendre! Vull convèncer al món de que tothom +es germà sobre la Terra; de que no hi hà ratlles partioneres entre +aquestes planes y montanyes, que les fecundisa'l mateix sol, que les +rega la matexa pluja; de que l'home per tot arrèu sent el mateix +impuls d'estimar y de confondres ab la dòna; de que la mare pareix ab +els matexos dolors per tot y s'estima per tot als fills que du a la +vida! Y m'escolten, y'm creuen un sér superior a n'ells, y's +fanatisen per mi y no per lo que'ls hi predico, que no creix ni +germina tantsols en les seves ànimes! Es fals lo qu'heu vist als +pobles de que jo hi dugui la harmonía. Jo sóch divinitat per la gent +que'm segueix, perque porten ab ells al fons del séu fons l'odi y +l'orgull de raça y de fortuna. Vol un poble la meva amistat perque +curi als séus dels mals del còs ò'ls hi faci guanyar diners ò +prestigi, ò li dongui la victoria de les armes sobre un altre poble. +Y cada un d'aquests pobles creu ser privilegiat per Deu, y com que a +mi'm creu fill d'aquest Deu, me vol cada home per ell. Quina +desgracia més gran la meva! Ab tanta gent que diu que m'estima y que +està prompte a seguirme, ningú va prou ab mi, y conech que vaig sol +sempre. + +Gladys, _sovint ab cert despit_: Es qu'estimèu massa, y estimèu poch. +Tothom no es ningú. Donèu tot el vostre cor; mes, el partiu en mils +de mils d'engrunes, y per vós no us ne queda. + +Nataniel: Faig com Jesús. + +Gladys: Perque'l sóu, Jesús. + +Nataniel: Com Ell, jo seguexo la vida dels altres homes aquí a la +Terra. + +Gladys: Sí, perque sóu Ell. + +Nataniel: Y voldría ab mi a tothom. + +Gladys: Ja us ho he dit: feu el cor a engrunes y tirèu les engrunes +com a sorra damunt el mar de la humanitat, que ni se les sent caure a +sobre. Tirèuhi aquest cor, qu'es tan gran com un bloch de penyes, y +remourèu totes les aygües en onades. Ab la sorra no's fan grans +edificis durables, sinó ab blochs com a penyes. + +Nataniel: Faig com Ell! Faig com Ell! (_Volguent acabar._) + +Gladys, _ab despit y recança_: Com Ell! Com Ell! Qu'Ell se va encarnar +en una sola persona, y'l séu amor no'l va volguer encarnar com a +home, en una sola persona. No s'hi va veure el prodigi del amor d'un +Deu, fet home, per una dòna. No's va fer; ni vós tampoch el feu. Sóu +el mateix Jesús que ha tornat a ferse home. Mes, jo us aniré seguint +plena de fè en vós y ab sagrat entusiasme en la vostra obra. Vós +anirèu ab el front enfonsat a les blavors del cel, y jo ab els peus a +la terra, sentint en les venes el séu bategar y treballant perque us +creguin y segueixin. Jo tinch montanyes d'or, y entre'ls homes també +l'or fa miracles. Per conseguir aquexa germanor y aquexa pau hermosa, +vós predicarèu, com llavores, altres sermons de la Montanya, y jo +dalt de la montanya d'or als més esquerps, perque us sentin y us +vegin. Y jo tinch, a més, dintre meu el cor d'una dòna. Y sóch +hermosa, y sé plorar. Y té més força que'l Diluvi una llàgrima de +dòna! (_Plora de despit perque no's sab fer estimar per Nataniel._) + +Nataniel: Es que jo les vull axugar totes les llàgrimes del món, y les +vostres rodolen per aquella cascada immensa entre les altres. + +Gladys: Ay Deu meu! que no'm sabèu compendre ni'm podèu compendre! +(_Plorant ab desesperació._) Perque hi hà la immensitat d'un Infinit +que'ns separa a nosaltres dos: l'home-Deu y la dòna-dòna. + +Nataniel: De la dòna sí; mes, no de la mare, que uneix a tots els +homes. + +Gladys, _que queda aturada de moment, després diu resolta_: Nataniel! + +Nataniel: Què volèu? + +Gladys: Quín es ara'l vostre desig més gran? + +Nataniel: Gran? Immens! De tota immensitat! Que s'acabi la guerra +encara que'm costi la vida. + +Gladys: Saben que sóu aquí'ls vostres companys? + +Nataniel: Fa un instant que ho saben alguns y aviat ho sabràn molts +altres. Jo he dit als primers que m'esperessin hont eren. + +Gladys: Anèuhi, donchs, y tornèu ab ells. Jo ho sacrificaré tot per +vós, y seré aquí. (_Resolta._) + +Nataniel: Sí, tornaré. (_Tot anantsen._) Fòra de mí les passions de la +terra! + +### Escena X + +_Gladys, Príncep Demetri, Comte d'Orlof, Comendatore Morelli y + Vescomte d'Arlet. Nataniel se n'ha anat pel fons de la escena._ + +Gladys, _axugantse'ls ulls ab rabia_: Sóch boja, y vull serho de boja! +(_Demetri, Orlof, Comendatore y Arlet vénen de la dreta._) + +Príncep Demetri: Gladys! Per què no m'ho han dit qu'ereu aquí? + +Gladys: Volía sorpèndreus, Príncep. Mon amich Orlof! + +Comte d'Orlof: Gladys! + +Príncep Demetri: Ara jo voldría donar una ordre: que's tanquessin +totes les portes d'aquest parch y que's posés un cercle de guardies +ben espès al voltant perque no us poguessiu escapar de vora meu una +altra vegada. + +Gladys: Ja sabèu per què va ser la meva fugida. + +Comte d'Orlof, _bromejant_: Li quedaría'l cel per escaparse. + +Gladys: Ay, comte, que anant pel món m'han caygut les ales! + +Vescomte d'Arlet: Ab un aereoplà, Gladys. + +Comendatore Morelli: Senyor Príncep... (_Preparantli una cadira ab un +coxí._) + +Príncep Demetri, _oferintli_: Gladys: vós aquí, y jo als vostres peus, +fent de soldat per por del aereoplà. + +Gladys: Sí, Demetri, sí; mes, no'n parlèm de soldats. + +Príncep Demetri, _als demés_: Tots aquí! Tots! + +Gladys: Mes, té de ser posant les cares ben alegres. + +Príncep Demetri: Sí; celebrant la vostra vinguda, qu'era tan +esperada. + +Comte d'Orlof: Sinó que jo, de vós, Príncep, no estaría per axò gayre +tranquil. Per lo que us deya. Sinó que a Gladys per fugir no li cal +l'aereoplà. Té a Nataniel. + +Príncep Demetri, _no entenentho, mig rihent_: A Nataniel? + +Gladys: Vós també, d'Orlof, contra aquest home? (_Ab tò de quexa._) + +Comte d'Orlof: No ho creguèu, Gladys. + +Vescomte d'Arlet: Que, com fa miracles, se la podría endur en un carro +de foch. + +Gladys, _a Arlet_: Vós sóu un sér vulgar. + +Comendatore Morelli: O tornantla formiga invisible. + +Gladys: Vós la sóu, la formiga. (_Riuhen els altres. Gladys, ofesa, +s'alça._) Jo no vull que s'ofenga a Nataniel. + +Vescomte d'Arlet, _al Comendatore_: Potser sí qu'es rivalitat +professional, perque ell cura, y vós... + +Príncep Demetri: No feu enfadar a la Gladys. + +Gladys, _fent per riure_: Nó; si no m'ofench; nó. + +Príncep Demetri: Demanèuli perdó, Comendatore. + +Comendatore Morelli: Es que jo, Gladys, si vós m'ajudèu... curaré a +tothom, per més malalt que estigui. + +Vescomte d'Arlet, _al Comendatore_: Prou! (_Perquè'l Príncep no ho +entengui._) + +Príncep Demetri: Que li demani perdó! Que li demani perdó! + +Comendatore Morelli: Agenollat y tot? + +Gladys: Estèu perdonat. (_Tots riuhen. No'l dexa agenollar._) A seure +ben formal desseguida! + +Príncep Demetri: Sí, perque ara vull que la Gladys me diga perque se'n +va anar de vora meu totjust entrarem a la Capital. + +Gladys, _rihent_: Val més que me'n riga! + +Príncep Demetri: Si vós sapiguessiu quant m'he consumit tot aquest +temps, no esplicantme la vostra fugida! + +Gladys: Me'n vaig anar perque vós, que tantes paraules m'heu donat +d'una pila de coses sense jo demanàrvosles, vau faltar a la sola que +jo us he demanat en ma vida. (_Ab dolcesa._) + +Príncep Demetri: Jo a vós? + +Gladys: Sí. + +Príncep Demetri, _neguitejantse per la malaltía_: Comendatore: no +estich bé axís. + +Comendatore Morelli: Senyor Príncep... (_Posantli bé'l coxí._) + +Gladys, _a Orlof_: Donchs, està molt mal? + +Comte d'Orlof: Sí! Y us prego... + +Príncep Demetri: Parlèu, Gladys, parlèu. + +Gladys: Si no sé... + +Príncep Demetri: De la meva poca paraula ab vós. Jo que a vós vos +voldría servir fins sacrificant ma pobra vida. + +Gladys: Y si cambiessim de conversa? + +Príncep Demetri: Nó, nó. (_Neguitós_). De la meva poca paraula. + +Comte d'Orlof: Nó, Príncep. + +Comendatore Morelli: Val més dirho. + +Gladys, _ab dolcesa_: Donchs, que'm vau prometre conseguir del Rey que +no perseguís a Nataniel. + +Príncep Demetri: Y n'hi vaig parlar, vos ho juro; sinó que'l meu pare +a mi may m'ha escoltat. Diu que jo sóch un somniador, Gladys, y que +al món s'ha de ser pràctich, y decidit, y fort per la prosperitat del +país... + +Gladys: Nó, nó. (_Ab el cap més que ab les paraules_). + +Príncep Demetri: Ell parla com a rey que té grans obligacions, y +nosaltres fantasièm: ja ho diu. + +Gladys: Es clar! Y si fosseu el Rey pensarieu com vostre pare. +(_Diu axò fingint naturalitat._) + +Príncep Demetri: Nó: jo pensaría com vós. Y per complàureus, Gladys, +faría... Comencèm ara, Gladys. Demanèume ara. + +Gladys: Què farieu? + +Príncep Demetri: Demanèume. + +Gladys: Què us puch dir!... Fugirieu ab mi, desobehint, es clar, al +vostre pare? + +Príncep Demetri: No caldría fugir, Gladys; perque'l meu pare sab que +jo no puch ser feliç lluny de vós; que la existencia m'es aborrida +sense vós; que us he trobat al meu camí, no sé còm, y ja no'n puch +seguir cap altre. + +Gladys: Y ell se'n ha rigut!... + +Príncep Demetri: Y li he dit que no hi hà salvació per mi si us n'anèu +y no volèu ser la meva esposa. + +Gladys: Y se'n ha rigut encara més el vostre pare! + +Príncep Demetri: Nó, Gladys, nó; qu'ell m'ha dit que consentía en +tot... + +Gladys: No es veritat axò! + +Príncep Demetri: M'ho ha dit. + +Gladys: No es veritat! No es veritat! Y quan vos ho ha dit vos +enganyava miserablement. + +Príncep Demetri: El meu pare diu la veritat sempre. Es el meu pare, +Gladys. Y no consento que se l'insulti al meu davant al meu pare y al +meu Rey. (_El comendatore li fa olorar un pom d'essencies. Silenci +general. Al cap d'una estona Gladys s'axeca per anarsen_). Ahont +anèu? Jo no vull que us n'anèu del meu costat! + +Gladys, _allargantli la mà serena_: Adéu, Príncep. (_Ell no li pren y +s'axeca apoyat en Orlof mig plorant._) + +Príncep Demetri: Nó, nó. Que vull anar ab vós, y us seguiré fins +arrocegantme. Sinó que jo ja no tinch forces, (_Desprenentse de +tots._) y'm sostindré en vós, que per tots dos vos sobren energíes, +qu'a mi me'n falten, que Deu no me les ha donades. + +Comte d'Orlof: Seyèu, senyora. Per caritat seyèu! (_Gladys torna a +asseures._) Y vós, Príncep. (_També perque s'assegui._) + +Príncep Demetri, _no volguent asseures_: Nó, nó; ara nó. Gladys: +donèume vostre braç. Anèm a trobar al meu pare. (_Ella no's mou._) +Ananthi ab vós, veurèu quí sóch per vós. Dexèunos tots, y jo +tantsols. Veníu. + +Comte d'Orlof: Mirèu: justament el Rey ve cap aquí. + +Vescomte d'Arlet: Sí; 'l Rey. (_Gladys ja s'havía axecat per anarsen +ab Demetri; mes s'aturen abans de caminar veyent al Rey y als seus +cavallers_). + +### Escena XI + +_Gladys, Príncep Demetri, Comte d'Orlof, Comendatore Morelli, Vescomte + d'Arlet y Rey Rodolf, que baxarà de la galería ab sos ministres y + gran seguici de cavallers. Venen ab molta exitació._ + +Príncep Demetri, _mentres baxa la Cort_: Estèuse al meu costat, +Gladys, y'm sentirèu y veurèu si us estimo. + +Gladys: Oh, nó! (_Ab despreci, apartantse del Príncep._) + +Rey Rodolf, _ab alegría desde mitja escala_: Demetri: noves +magnífiques de la guerra! (_Ensenyantli un telegrama que du a la +mà_). + +Príncep Demetri: Pare y Senyor!... + +Rey Rodolf: Gran victoria en tots els camps. Vostre germà es un hèroe! +Quan el món ho sàpiga! Llegíu, senyor ministre. El primer rebut. +(_El ministre'l busca entre'ls altres telegrames. Gladys queda enrera +oblidada._) + +Príncep Demetri: Oh, quina sòrt! + +Rey Rodolf: Sòrt? Deu qu'està ab nosaltres. + +Primer ministre, _a Demetri pel telegrama_: Ve de la capital de la +Alcuria. + +Príncep Demetri: Es nostra la capital? + +Rey Rodolf: Nostra! Nostra! Y tots els forts avençats del voltant, que +són set, y n'hi hà dalt d'una montanya. Però, llegíu, llegíu, que +diable! + +Primer ministre, _llegint_: "Hem près la Capital ab les fortaleses. +L'exèrcit enemich es derrotat y son rey fugitiu en mig de la +cavallería. Ara'ls perseguim d'aprop, y arriben noticies de que van +entregantse els soldats, llençant les armes. La victoria es completa. +Ha costat molta sanch dels nostres..." + +Rey Rodolf, _interrompent la lectura per llegir ell mateix_: "...pero +més dels contraris; que han dexat en terra milers de morts y +ferits." + +Primer ministre, _tornant a llegir_: "El Príncep Albert ha entrat a la +ciutat triomfalment." + +Rey Rodolf: Que de segur li han tirat flors dels balcons y finestres. +(_El Rey ho diu com si ho portés el telegrama._) + +Príncep Demetri, _abraçant a son pare_: Pare! + +Rey Rodolf: El teu germà, Demetri! El fill meu que algun dia portarà +al séu cap la meva corona! La corona de tants sigles, concedida al +meu llinatje gloriós, senyors, per la mà del mateix Deu, que avuy +protegeix la nostra causa, qu'es la més justa. Que's comuniqui al +país immediatament la noticia. + +Altre ministre: Ja s'està fent. + +Rey Rodolf: Gran festa serà sempre avuy! Que toquin a Gloria les +campanes de la Séu! + +Altre ministre: Dintre un moment sortiràn les músiques pels carrers. + +Rey Rodolf: Oh, sí! Y quan siga detingut el rey, que se'm comuniqui. + +Primer ministre: Els altres telegrames han arribat dificilment, perque +l'exèrcit derrotat ha trencat totes les comunicacions, y aquestos +(_Pels altres telegrames que porta._) han tingut d'anarse a posar +molt lluny reventant cavalls... + +Rey Rodolf: Com si, privant que passessin les noticies, aquestes no +haguessin d'arribar aquí y al món enter. (_Rihent._) Senyor Ministre +de la Guerra: concedexo la Gran Creu del Mèrit Suprém Militar desde +aquest moment al meu fill, el Príncep Albert, capdill superior de tot +l'exèrcit. (_Gran remor general de satisfacció._) + +Altre ministre: Y jo, Senyor, si Vostra Magestat ho consent, proposo +que la creu de Sa Altesa la costegi en brillants la Nació, y que de +tot lo sobrant... + +Rey Rodolf: Molt bé! Molt bé! Perque ara sí que no hi haurà en tota la +Nació un sol contrari de la nostra política. (_Adonantse de Gladys._) +Ah, senyora; vós aquí? Perdonèu si no us havía vist. + +Gladys: Es natural, Senyor. Al través de tanta sanch... + +Príncep Demetri: Gladys: no es oportú en aquest moment parlarli de +nosaltres... + +Gladys, _irònica_: Oh, nó, Príncep. (_Se sent remor lleuger de veus de +fòra._) + +Rey Rodolf: Y ara, senyora, tinch de donarvos una bona noticia, sobre +tot per vós. Podèu dir a Nataniel que la pau vindrà totseguit. +Veritat, senyors? (_Mig rihent als cavallers._) + +Cavallers: Oh, sí! --Es clar! --Es un fet. --Quí's pot oposar? + +Rey Rodolf: Jo la concediré. Y d'aquexa nació que s'ha atrevit a +resistir al meu poder may més hi haurà motius perque's parli d'ella. +(_Remors més fortes al exterior._) + +Rey Rodolf: Exes remors? + +Un ministre: Es la ciutat enterada de tot. Y com ha sapigut que sóu en +aquest palau, ve a aclamarvos. + +Rey Rodolf, _a Gladys_: Y vós no'm felicitèu, senyora? + +Gladys: Jo m'atrevesch, Senyor, a donarvos grans mercès en nom de la +Humanitat perque s'estroncarà aquest riu de sanch. + +Rey Rodolf, _sever_: No diguèu més. (_Dirigintse a un oficial de la +Guardia que ve ràpit del fons de la escena._) Què hi hà, cavaller? + +### Escena XII + +_Els anteriors y Nataniel, Slavis, Dorman, Oficial de la Guardia, + Ciutadà, Poble y altres cavallers que baxen de la gradería._ + +Oficial: Senyor: els ciutadans demanen per veure a Vostra Magestat. + +Rey Rodolf, _als ministres_: Puch sortir a la balconada de la plaça. + +Un ministre: Si Vostra Magestat permetés arribar al poble fins aquí, +hi hauría una bogería d'entusiasme... (_El Rey dubta._) + +Altre ministre: No hi hà cap mena de perill. (_Perque'l Rey ho +senti._) + +Rey Rodolf, _al Oficial_: Donchs, cavaller: que s'obrin totes les +portes, y que vinga'l poble. (_Els cavallers ab el Rey se'n van cap a +l'esquerra._) Vós, Príncep Demetri, al costat de vostre pare. + +Príncep Demetri: Al costat de mon rey. (_Tothom s'ha oblidat de +Gladys. Aquesta, que ja darrerament no era gayre visible, ha +desaparegut. Rodolf, quan havía dit que sortiría a la balconada, +havía pujat tres grahons y no'ls ha tornat a baxar. Els ciutadans +entren atropellantse, y'ls soldats y guardies del palau els aturen al +fons. Després de disputar a crits, volguentse fer pas, avença una +colla envers la Cort. Després, l'un darrera l'altre, se van acostant +els ciutadans. Tot axò ha de durar molt poch. Mentres parlen ab el +Rey els de la Cort, l'escena s'omple. El que parlarà al Rey te de ser +un home de mitje edat, vestit de negre y tirant a menestral. Mentres +els ciutadans van entrant se van descubrint._) + +Rey Rodolf, _a un cavaller_: Y encara les campanes de la Seu no toquen +a Gloria! + +Ciutadà: Senyor... + +Rey Rodolf, _a un ministre_: Que parli. + +Primer ministre: Sa Magestat el Rey vos ho permet. + +Ciutadà: Senyor: en nom de tota la ciutat, que va a guarnir sos +carrers en senyal d'immensa alegría, vos dono la enhorabona pel +triomf d'avuy. La gloria que cau sobre nostra terra es gran. (_Ara se +sent al lluny una música que tan aviat s'acosta com s'aparta._) + +Rey Rodolf, _quexantse a un ministre_: A la fi; una música! + +Ciutadà, _al Rey_: El poble us estarà eternament agrahit. Sou el rey +més gran de tota la Terra: els llorers d'avuy no's marciràn may. +(_El rey no escolta'l discurs._) + +Rey Rodolf, _a un altre ministre_: No se senten les campanes encara! + +Ciutadà: Ciutadans: Vísca'l Rey! + +Poble: Vísca! Vísca! + +Rey Rodolf: Gracies. Gracies. Vós, senyor Ministre. + +Primer ministre: Ciutadans: jo en nom de Sa Magestat el Rey vos +transmeto el séu gran reconexement. El dia d'avuy no s'esborrarà may +més de la memoria dels nascuts y dels que han de néxer. + +Rey Rodolf: Parlèuloshi de mon fill. + +Primer ministre: L'exèrcit s'ha coronat de gloria: el nostre +agrahiment al... + +Ciutadà: Vísca l'exèrcit! + +Poble: Vísca! + +Rey Rodolf, _avençant_: Donchs, jo. (_Al poble._) Poble: Vísca sobre +tothom el Príncep Albert! + +Poble: Vísca! + +Rey Rodolf: Vísca'l meu fill, que us ha dut a la victoria! +(_Ara's comença a sentir lluny tocant a morts les campanes de la +Sèu._) + +Poble: Vísca! + +Rey Rodolf: S'han tornat bojos a la Sèu! + +Primer ministre: Sembla com si toquessin a morts! (_Se sent passar +altra música tocant que sembli un plany. La gent del poble +s'arremolina al lluny, y la remor va crexent y venint._) + +Poble, _al lluny_: Què hi hà? --Què hi hà? --Dexèu passar! --Dexèu +passar! --Es Nataniel! + +Altra gent, _més aprop_: Es Nataniel! --Es Nataniel, qu'es aquí! + +Altres, _encara més aprop_: Nataniel! --Nataniel! + +Rey Rodolf: Que vínga Nataniel! Que vínga! (_Avença Nataniel seguit de +Slavis y de Dorman, que fan pas, y també d'altra gent dels seus._) + +Nataniel, _al lluny y ab els braços enlayre_: Senyor! Senyor! + +Rey Rodolf, _rihent satisfet_: Acostèuvos, qu'ara sí que jo us la +donaré la pau. (_Nataniel s'ha anat acostant._) Mon fill es +triomfador. + +Nataniel: Escoltèu, Senyor, que les campanes toquen a morts. + +Rey Rodolf: Primer que'ls morts hi hà la gloria. (_Imperatiu._) Que +toquin a Gloria! (_Als ministres._) Còm es que s'erren els que les +toquen? + +Nataniel: Nó; les campanes toquen soles! + +Rey Rodolf: Soles? (_Rihent rabiós._) Ah farsant! (_Un cavaller ha +baxat de la galería ràpidament, portant un telegrama, que llegeix +totseguit el primer ministre, dantlo al rey al acte._) + +Primer ministre: Senyor... (_Ràpit._) + +Rey Rodolf, _ràpit_: Què? + +Primer ministre: Llegíu, Senyor. (_Mentres els Ministres parlen +acalorats ab esclamacions de terror, el rey va llegint._) + +Nataniel, _ab veu íntima_: Pobre pare! (_Les campanes molt de temps en +temps toquen a morts._) + +Rey Rodolf, _per lo que llegeix_: Què! Què diu! Senyors Ministres!... +(_Se'ls queda mirant el Rey. Tots abaxen el cap. El Rey torna a mirar +el telegrama._) Si no pot ser! Si estich somniant! Qu'estèm +derrotats! Que se'ns ha tombat la sòrt en contra nostre! Quí ho diu +axò? (_Pegant sobre'l paper._) Qu'es veritat? (_Dóna'l telegrama a un +altre Ministre._) Teníu, que jo no ho puch llegir. Mes nó; tornèumel. +(_Seguint llegint._) Que'ls derrotats han tornat enrera y s'han +apoderat altre cop de la Capital! (_Al Ministre de la Guerra._) Y'ls +nostres, senyor Ministre de la Guerra, per què no s'han defensat y no +han mort tots abans de rendirse? Y han fugit, els cobarts! Els vils! +(_Cridant fort. Mentrestant els guardies y soldats fan anar enrera y +cap a la dreta al poble y a la gent de Nataniel, arremolinantse tots +no sabent lo què passa._) + +Primer ministre: Senyor! Per Deu! (_Perque no cridi._) + +Rey Rodolf: Mes, còm ha pogut ser? Y què més se sab? Y quínes noticies +més hi hà? (_Al Ministre de la Guerra que té a la mà un altre +telegrama._) Ah! Vós teníu un altre telegrama! Donèumel!(_El Ministre +no l'hi vol donar._) El telegrama! Jo! + +Primer ministre: Nó. Perdonèu. + +Rey Rodolf: El telegrama! Què pot venir encara? + +Primer ministre: Per Deu, Senyor! + +Rey Rodolf: Sóch vostre Rey! A mi!... (_Li arrebaça._) Que ab mi està +Deu! (_Ho ha dit mentres el gira per llegirlo. Ara'l llegeix._) Nó! +Nó! Es mentida! + +Príncep Demetri: Pare y Senyor... (_Al vèurel com boig y posantli'l +pit a sobre séu._) + +Rey Rodolf: Es mentida! Deu no ho pot voler! (_Plorant ara._) + +Príncep Demetri, _que li ha pres el telegrama_: Que'l meu germà es +mort! Ho sentiu? (_Als ministres. Gran remor del poble, qu'ha sentit +el crit del príncep. Nataniel y'ls seus agrupats ben espessos, +muts._) Ho sentiu? Que'l Príncep Albert ha mort! (_Al poble._) + +Rey Rodolf: No ho cregues, nó, mon fill! (_Als cavallers._) Y +vosaltres, còm es qu'ho creyèu? Allà hont ell es la victoria serà ab +ell, y es un traydor qui cregui en sa mort y en la derrota. + +Príncep Demetri, _plorant_: S'ha confirmat, Senyor! + +Primer ministre: Tots els telegrames que venen de diferents llochs ho +certifiquen. + +Rey Rodolf: Ah, niçaga d'assessins, qu'has mort al meu fill! Jo't +castigaré no dexant pedra sobre pedra! Volèu la pau ab aquexa gent? +Oh poble! Oh poble meu qu'estimo! + +Poble: Nó! Guerra! + +Rey Rodolf: Guerra als assessins! + +Poble: Sí: guerra! --Sí: venjança! --Guerra! --Guerra! + +Rey Rodolf: Y tu, fill meu, no'l venjaràs tu al teu germà? + +Príncep Demetri: Manèume, pare. Jo estaré ab vós. + +Rey Rodolf: Anèm als enemichs! La Nació en pes! + +Poble: Sí: tots! --Guerra! + +Rey Rodolf: Té, mon fill: té la espasa de tos passats! (_Donantlhi._) + +Príncep Demetri: Jo la duré a la lluyta! + +Rey Rodolf: Axécala enlayre en mig de ton poble! + +Poble: Guerra! --Guerra! --Vísca'l Príncep Demetri! --Vísca! + +Príncep Demetri: Oh, sí; veníu ab mi! Anèm! + +Rey Rodolf: Axécala enlayre! + +Príncep Demetri: Sí. En...layre. Oh Deu! (_La abaxa sense poguerla +alçar._) + +Rey Rodolf: Va! + +Príncep Demetri: No... puch. (_Li cau a terra. Remor del poble fentse +enrera._) + +Rey Rodolf: Oh Deu! No ho puch mirar! (_Se cobreix la cara ab les mans +y s'amaga entre'ls cavallers_). + +Príncep Demetri: Me manquen forces! (_Ja abans havía baxat les +escales._) + +Rey Rodolf: Quína desventura! + +Primer ministre, _al Rey_: Veníu, Senyor! Al palau! Anèm! +(_Se l'emporta en mig dels cavallers y dels altres ministres cap +dalt._) + +Rey Rodolf: Quína vergonya! (_El poble se'n va remorejant._) + +Nataniel, _als séus_: Agenollèuvos, germans! + +Dorman: Preguèm pels morts. + +Slavis: Perque morin els assessins. + +Nataniel: Nó. Perque's convertexin els matadors. (_Demetri s'estava al +peu de la escala ab Orlof y'ls séus._) + +Gladys:, presentantse ara de la banda dreta y corrent a Demetri. +Príncep! Demetri! Preguèm nosaltres també! (_Orlof, Comendatore y +Arlet s'han tirat enrera desaparexent._) + +Príncep Demetri: Gladys: què fer? + +Gladys: Pregar. + +Nataniel, _als séus_: Per la pau del món sempre! + +Gladys: M'estimèu, Demetri? + +Príncep Demetri: Sí; ab tota ma vida! + +Gladys: Donchs, agenollèuvos ab mi. + +Nataniel: Per la pau! Per la pau de tot l'Univers, sempre! + +Gladys, _a Demetri_: Agenollèuvos. (_Ell dubta mirant cap ahont se +n'ha anat son pare._) Agenollèuvos! Agenollèuvos! + +Príncep Demetri: Sí. + +Gladys: Gracies. + +Nataniel: Pare Nostre... (_Tothom ho va dihent fent una remor seguida, +tot barrejant les veus com la remor de les fulles d'un bosch. Tots +estan de cara al espectador, escampats per la escena. Nataniel té les +mans alçades al cel. Les campanes de la Sèu y d'altres, aprop y +lluny, toquen a morts._) + +Teló + +## Acte tercer + +_Planura per tot menys al fons, ahont, molt lluny, s'oviraran les + montanyes. Es nit. No hi han arbres ni construccions enlloch. La + escena, iluminada a primer terme ab un munt de fustes que crema, + troços de camions, caxes trencades, etc.. Molt encesa la foguera + perque la escena resulti ben clara. Sobre la planura's veuran en + diferents llochs altres fogueres; aquestes visiblement molt petites + a causa de la distancia en que figuraran que són. El cel serà'l + d'una nit serena, plè d'estrelles brilladores._ + +### Escena primera + +_Dorman, Slavis, Alexis, Sergi y altres quatre companys. Estan acabant + d'omplir de terra una ampla y llarga rasa. La part de la rasa ja + plena del tot resulta més alta que'l terrer a causa del gran número + de morts que hi hà dessota. Al axecarse'l teló, mentres sis dels + homes van tirant palades de terra, els dos altres, en el lloch més + alt, toquen ab les seves dolçaynes el final d'un cant trist. Fins + que s'acaba la tonada no començarà'l diàlech. Començat aquest, se + sentiran, molt llunyanes, altres dolçaynes en diferents indrets._ + +Slavis: Sabèu que s'hi està bé dintre de la terra, y que fins fa pena +quedarse defora? (_Ficat encara de cames al clot, que va acabantse +d'omplir depressa_). + +Sergi: Ja'ns hi quedarèm un dia ò altre dintre, que no s'acabarà may +la terra del món per ferhi clots. + +Dorman: La terra nó. Mes, homes per ferhi clots y enterrar als +altres... assessinats... tampoch. + +Slavis: Cada palada que'ns cau sobre dels peus me sembla un afalach de +la mare-Terra. + +Sergi: Lo Slavis tot ho veu que fa plorar. + +Alexis: Dorman: donchs que no hi creus tu en que vindrà un dia en que +tots serèm germans?... (_Dorman no contesta._) + +Sergi: ...Y que la pau serà per tot y per sempre? + +Dorman, _després d'arronsarse d'espatlles silenciós_: Per ara, colguèm +morts. + +Alexis: Però, què hi dius tu, Dorman? + +Dorman: Ho crech perquè ho creu Nataniel. Quan ell ho predica, +n'estich segur: quan no parla, ja no tant. + +Alexis: Sent axís com ets... li fas un tòrt. + +Dorman: Ja ho sab ell com sóch. Com també sab que donaría per ell la +vida. + +Slavis: Nosaltres l'estimèm més que tu, que'l creyèm sempre en tot. + +Alexis: Y jo fins patiría torment per ell. + +Els altres: Jo també. --Y jo. --Tots. + +Sergi: Y jo cent vegades. Y tu, Alexis, si t'atormentessin... qui sab +si desdiríes! + +Alexis: Jo desdir? Malviatge! + +Sergi: Y Dorman el primer que desdiría. Com que no'l creus gayre tu! + +Dorman: Càlla! Càlla! La llevor es bona; la terra es dolenta. + +Slavis: Jo al foch me tiraría per ell. + +Dorman: Qui sab! + +Alexis: No m'agrada que dubtèu de mi. + +Dorman: Quan dubto d'alguna cosa es que no està en mi que dexi de +dubtar. + +Sergi: Perque no tens fè en ell... dubtes d'ell. + +Dorman: En vosaltres sí que no'n tinch gayre. + +Slavis: Ni en mi tampoch? + +Dorman: Dexèmho estar. + +Sergi: No m'ho diràs a mi! (_Un xich desafiador._) + +Alexis: Ni a mi. Perque si gosessis!... (_Amenaçador._) + +Dorman: Quina tristesa! No ho veyèu? Volèm creure en la pau... per +tothom, y nosaltres ja estèm a punt de barallarnos. (_Queden parats. +Pausa._) Sentiu? La oració dels morts allà baix. + +Alexis: També allà acaben d'omplir una rasa. + +Slavis: N'hem omplertes vint y set de rases! (_Ab gran tristesa._) + +Sergi: Jo may en aquesta guerra havía vist tants morts plegats. Oh, y +en un espay tan curt! + +Slavis: Quina rabia que's teníen! N'hi havía que morts y tot quedaven +abrahonats, com si fossin vius encara. + +Dorman: Jo, al enterrarne, 'ls separo sempre. Nataniel no ho vol +que'ls enterrèm... d'aquella manera. + +Sergi: Jo n'he enterrat un aquí mateix que tenía un retrato a la mà... +y sobre'ls llavis. Oh, y que l'aguantava ab el braç trencat! + +Slavis: De la seva mare? + +Alexis: De la seva esposa? O potser de la...? + +Sergi: D'una noyeta petita y tota rossa, que reya! (_Pausa._) Y ara, +aquí dintre, entre la fosca, encara dèu riure sobre'ls llavis de son +pare! (_Pausa. Tots parlaran de tant en tant._) + +Dorman: A mi, devegades, quan enllestim la feyna, m'acut al pensament +si algú dels enterrats no es encara ben mort... y's revifa... + +Alexis: Oh; axò nó! + +Sergi: Ja n'estèm segurs. + +Dorman: No hi puch fer més. Y he arribat devegades a posar la orella +sobre la terra, escoltant. Y diría que devegades he sentit fondo, +fondo: sop, sop, sop, com si fos un cor que glatís... + +Slavis: Si hagués sigut veritat! + +Sergi: No podía ser! + +Dorman: Y fins aquelles nits, sol en mon jas, m'ha semblat sentirho +encara: sop, sop, sop! + +Alexis, _que s'havía separat un xich_: Allà baix ja se sent picar. + +Dorman: Dèu ser Nataniel que clava la primera creu. Aquesta feyna no +la dexa fer a ningú. + +Alexis: Ay, si aquest sol d'avuy ens portés la pau, quina alegría pel +món. + +Dorman: No ho cregues, que són molts els que s'aborrexen, y volen +matar, matar sempre! + +Slavis: Si Deu del cel fes un miracle convertint a tothom!... + +Dorman: La llevor es bona, mes la terra es dolenta. (_Tornantho a dir +natural._) + +Sergi: Deu tot ho pot. (_Dorman ja escura l'eyna._) + +Slavis: Sí, sí; la llevor es bona, Dorman, mes la terra ja no es tan +dolenta, (_Escoltant._) fins a l'estrém de que ha passat un aucell +cantant. + +Dorman: El pobre! Qui sab si busca un indret per fer son niu y no'l +troba! + +Slavis: Y no diguis, Dorman; tot se dèu a Nataniel. Abans l'haurien +agafat tant els uns com els altres. Donchs, aquesta tarda, perque ell +ho ha demanat, s'han fet muts els canons y han reposat els fusells y +les espases. Y fins a demà, han dit els que's mataven. + +Sergi: Cert, y tothom se va dihent pels campaments cada vegada més, +que Nataniel es Jesús que ha tornat. + +Dorman: Y tothom se pensa que creu en ell. + +Slavis: Com que sí que hi creuen! + +Dorman, _sarcàstich_: Sí; hi creuen; mes, els odis no s'aplaquen, y +tots, tots volen la guerra. Slavis: dígali a aquest aucell que avisi +als séus companys que no vinguin aquí a fer sos nius d'amor, y que +fugin, que fugin de tota la raça humana. + +Alexis: Anèm ab Nataniel. + +Slavis: Anèmhi; mes, ab la confiança al cor per sempre. + +Tots els altres, en veu baxa. Per sempre! Per sempre! (_Surten tots +per un costat ab les eynes al coll, a la mà, etc.._) + +### Escena II + +_Gladys y Príncep Demetri. Vénen de l'altra part caminant poch a poch + l'un derrera del altre. Primer entra Gladys, que no diu rès, mirant + per tot, y arribant a posar son peu sobre la terra remoguda, que té + una petita alçada, senyalant que hi hà'ls morts a sota. Després + entra'l Príncep Demetri._ + +Príncep Demetri: Fins ahont volèu arribar, Gladys? + +Gladys: No ho sé. M'atreya aquesta foguera y'ls homes qu'eren aquí +enterrant els morts de la darrera batalla. Mirèu: per la terra +sobrera's veu que n'hi hà molts aquí sota nosaltres. + +Príncep Demetri: Volèu dir que no corrèu perill anant tan +endintre...? + +Gladys: Perill de què? De morir? De la manera qu'està'l món, val més +ser entre'ls morts que no pas entre'ls vius esperant l'hora. Y no +m'heu dit que'l vostre pare també recorre aquests llochs? + +Príncep Demetri: Sí; mes, ab ell hi va un còs de guardia. Y jo us ho +diré, Gladys: el meu pare vol parlar ab Nataniel. + +Gladys: Per què? Per ofèndrel insultantlo vilment, com si ell fos la +causa de la mort del vostre germà? Per tornarlo a empresonar potser? +Per matarlo? + +Príncep Demetri: Nó, Gladys; nó. Que mon pare no es al present el +mateix que vós conexèu. Ara, tan aviat està furiós, implorant a Deu +en son auxili, com sent fondo terror, y fins s'arriba a creure a +voltes qu'es l'assessí del séu poble. + +Gladys: Sí, l'assessí! + +Príncep Demetri: Cóm creure que si'l seny del meu pare no estigués +pertorbat, hagués arribat a consentir en aquest armistici? + +Gladys: Axò es cert. + +Príncep Demetri: Es que hi hà una altra cosa encara. Hi hà que'l meu +pare sent com una mena d'espant per Nataniel, y's diría que aquest +home l'atrau contra la seva voluntat... + +Gladys: Vós axò no m'ho havieu revelat may, Demetri. + +Príncep Demetri: Nó, Gladys; y si ho faig ara es perque som en aquest +lloch en un instant solemne de la nostra vida, com si'ns trobessim a +les portes de la Eternitat, davant de la Mort, sentintla batent +d'ales per tot y ab una d'elles fregant la nostra cara. No la sentiu, +Gladys, com jo la sento? + +Gladys: Sí. Y'l séu alè gelat no'm dóna cap tristesa ni m'espanta. + +Príncep Demetri: Com a mi tampoch, perque'l sento al costat vostre, +que fins me sembla que'ls braços de la Mort al plegat als dos ens +estrenyen. + +Gladys: Demetri: anèm en cerca de vostre pare. Jo li vull parlar en +mig d'aquestos llochs de desventura. + +Príncep Demetri: Oh si, anèm! + +Gladys: Fèu que s'acabi aquesta guerra, y jo us ho agrahiré... + +Príncep Demetri, _molt apassionat_: Còm m'ho agrahirèu; còm? +Diguèumho. + +Gladys: Fins arribant a ser la vostra esposa. + +Príncep Demetri: Oh, Gladys! + +Gladys: Y si morís després del meu sacrifici, moriré ab joya. + +Príncep Demetri: Nó; nó; que serèu feliça, oh Gladys! + +Gladys: Anèm a trobar a vostre pare. (_Axugantse les llàgrimes._) + +Príncep Demetri: Ve gent. + +Gladys: Depressa! (_Surten ràpidament._) + +### Escena III + +_Dorman, Slavis, Sergi y Alexis. Vénen poch a poch de la banda + contraria de la que se'n han anat Gladys y Demetri. Després vénen + Nataniel y altres dels séus._ + +Dorman: Nataniel ve cap aquí, que ara ha plantat la creu en la fossa +de prop de la collada. + +Sergi: Aquella fossa es gayrebé tan gran com aquesta. + +Alexis: Com que defensant aquell pas han caygut companyíes +senceres... + +Slavis, _veyentlo venir_: Ja es aquí Nataniel. + +Sergi, _ab alegría_: Oh, en Nataniel! + +Nataniel, _entrant ab altres_: Germans meus: bon dia tots. + +Dorman, _mirant al cel_: Bon dia. (_Els altres també ho diran més +baix._) + +Nataniel: No n'estàs cert, tu, Dorman, de que'l sol va venint y que +aviat resplandirà per tot sobre la Terra? + +Dorman: Sí que n'estich de cert. + +Nataniel: Donchs, si Deu ho volgués, s'apagaría ara mateix aquest sol +y s'axecaría al horitzó tot negre. Y tu no ho creus que pugui ser... +perque may ho has vist. Dorman! Dorman! (_Renyantlo carinyosament._) + +Dorman: Crech en tu, Nataniel, més que en mi mateix. (_Anantli a besar +la mà._) + +Nataniel, _negantshi_: Nó. Als braços! (_Abraçantlo._) Y ara, a axecar +la creu d'aquí. + +Slavis: No són aquí les fustes. + +Sergi, _mirant lluny_: Ja veig que les porten. + +Nataniel: No més nos manca alçar aquesta. En els camps de la vida'ls +arbres hi crexen. Nosaltres aquest camp immens que'ns envolta, y que +l'han llaurat els canons, el plantèm de creus. L'han regat ab sanch +de germans nostres; de lluny el reguen de rosada de plors els seus +parents y amichs... Que'ls arbres d'aquest camp donguin el fruyt de +la pau per aliment de les ànimes. (_Remor lleuger de satisfacció dels +séus._) + +Slavis: Mes, repòsa, qu'estaràs fatigat. + +Nataniel: Fatigat... De què? + +Dorman: Tota aquesta nit, en lloch de reposar, també has treballat +obrint la terra. + +Nataniel: Oh, sí! Y enterrant, com vosaltres, els pobres dels nostres +germans. + +Dorman: Y durant la batalla socorrent als ferits que queyen en mig del +xiular de les bales y del terratrèmol dels canons. + +Nataniel: Y tu, Dorman, sempre al meu costat! Y fent la matexa feyna +tots vosaltres! Y fins lo Slavis, que sempre plora, ni temps tenía +per axugarse les llàgrimes! (_Arriben dos altres de la colla portant +dues fustes negres, amples y llargues, per la creu._) Ah! Ja són aquí +les fustes per la creu! Anèmla a axecar, que's daleix per sostenirla +la terra. (_Els treballadors dexen les fustes a terra, l'una al +costat de l'altra._) + +Sergi: Tu diràs ahont la vols plantar. + +Nataniel: Fés el clot aquí mateix, perque aquí sota hi hà un pare ab +dos fills. Feyen la guerra plegats, y un mateix obús ha mort als dos +germans, y'l pare no s'ha volgut moure; que sa mare, al sortir cap a +la lluyta, li va dir: No'ls dexis! Y no'ls ha dexat, que s'ha assegut +a terra y ha mort també'l pobre! Y tots tres sostindran la creu desde +dintre la fossa. (_Sergi comença a fer el sot. La creu s'alçarà al +mig del fons de la escena. Nataniel, ab un genoll a terra, serrarà un +estrém de la creu._) + +Alexis, _parlant ab una colla_: Totes les ha plantades ell, les +creus. + +Dorman, _als de la colla_: Qu'es hermós vèurel ab aquexa confiança en +la seva obra! No l'he vist ni un instant desesperançat de +conseguirla... + +Un de la colla: Ni jo tampoch. + +Altre de la colla: Ni nosaltres. + +Dorman: Y axò que quants més dies y més mesos han anat passant, els +odis s'han encès ab més força. + +Slavis: Mes, a dintre dels cors quí sab lo que hi passa? + +Dorman: Els hi passa, Slavis, que tothom té més set de venjança. + +Slavis: Jo no ho puch sentir! (_Enternit._) + +Dorman: Es clar que tothom, d'una banda y de l'altra, diu que vol la +pau. Mes, tothom, d'una banda y de l'altra, crida que la vol +triomfant. Matar no es rès. Encendre'ls poblats no té importancia, +ni'l patir fam tampoch. Guanyar y sols guanyar; y després, la pau a +sobre'l caygut y l'humiliat y'ls agonitzants, arrossegantse com a +leprosos sobre totes les miseries humanes. + +Un de la colla Ben cert. + +Un altre Nó; qu'ell la imposarà la pau. + +Alexis: Que no ha fet rès per ara? Mirèu que conseguir aquestes hores +de treva... Que ho creyes tu possible? + +Dorman: No ho hauría cregut may. Y axò que jo era ab ell quan parlava +ab els generals del camp enemich del Rey Rodolf. + +Alexis: Mes, se l'escoltaven, veritat? + +Dorman: Sí, Alexis; sí. Y la cara de Nataniel s'iluminava, y'ls séus +ulls resplandien quan aquella gent l'interrompía acalorada. Després +callaren, y aquest ha sigut el resultat. + +Slavis: Ho veus tu, Dorman, ho veus? + +Dorman: Es que jo crech en ell; sí, sí, en ell, que no es com +nosaltres. En qui no crech es en l'altra gent. + +Slavis: El bé triomfa del mal. + +Dorman: Quan? Ahont? + +Slavis: Quan ho vulga Deu. Y Deu ho voldrà. + +Dorman: Còm ho sabs tu, qu'ets, com jo, no més que un cuch miserable? + +Alexis: Ell ho diu, qu'es més que tots nosaltres. + +Un de la colla: Sí. + +Slavis: Y ell ho sab perque es Jesús mateix. + +Alexis: Que no ho sabs qu'ell no vol que's diga? + +Dorman: Ay, Slavis, que Jesús va morir y no va triomfar sobre la +Terra!(_Dorman cambía la veu mig plorant. Nataniel ha pres uns claus +que li ha donat un altre home y pica fort dos ò tres cops a la +creu._) + +Nataniel: Quan Dorman plora es que ha dit alguna cosa que li sab greu +y que li esquexa les entranyes. + +Dorman, _molt commogut_: Sí, Nataniel; sí. + +Nataniel: Es que sí que va triomfar Jesús morint, que'l món ha fet +camí d'ençà d'aquella hora que'ls homes s'havien tornat feres tots y +hauría desaparegut la raça humana; y ara la Terra no es tan lluny del +Cel com ho era, que's van acostar la Terra y'l Cel posanthi al mig el +Calvari. Jo, ab tot y tants crims arrèu, tinch confiança en la raça +humana, per lo que va fer el fill de Deu al morirse. (_Ha seguit +donant alguns cops a la creu._) Ja està la creu: alcèmla ben alta. +Ajudèume, companys meus. Tu, Dorman, ajúdans a apissonar la terra, +que la sostinga ben dreta y forta. (_Dorman y altres apissonen la +terra al voltant. Nataniel y altres axequen la creu. Després tots +s'aparten, menys Nataniel, que's destaca abraçat a ella._) Creu +gloriosa d'amor: sía la pau al teu entorn eterna! (_Nataniel caminant +d'esquena per mirar sempre la creu, se'n aparta._) + +Sergi: Ve molta gent cap aquí. + +Alexis: Encara hi hà més de dues hores d'armistici. + +Nataniel, _apart_: El Rey ve cap a mi. Ja m'ho pensava que un dia ò +altre vindría a trobarme! (_Alt._) Companys: dexèume sol ab els que +vénen. (_Van sortint apilotats per la banda contraria dels que +arriben._) + +Slavis, _tot sortint_: Qui deuen ser? Que ho sabèu? + +Sergi: Jo nó. + +Dorman: Ha dit que'ns n'anèm, y prou. + +Slavis, _desaparexent_: Quí deuen ser? + +### Escena IV + +_Nataniel, Rey Rodolf y gran corrua de cavallers que'l seguiran. Les + fogueres se van esmortuhint y s'aniran fonent les estrelles. Ha + quedat sol al mig de la escena Nataniel, recullit, plegat de braços, + dret. Entren ab llarchs capots soldats que s'aturen al fons. Se + destaca d'ells el que va al davant, y'ls hi diu ab un moviment de la + mà que se'n vagin. El Rey Rodolf espera que siguin fòra, y va sense + precipitació cap a Nataniel._ + +Rey Rodolf: Nataniel! + +Nataniel: Senyor... + +Rey Rodolf: M'heu conegut? + +Nataniel: Sí. + +Rey Rodolf: He vingut de molt lluny a trobarvos. + +Nataniel: Sí. (_Pausa._) Sempre som molt lluny vós y jo. + +Rey Rodolf, _ofès_: No temèu que ara cridi a ma gent y us empresoni +altre cop? (_Nataniel calla._) Y fins, si'm plau, que us faci donar +aquí mateix la mort? + +Nataniel: Aquesta fossa es plena, Senyor; mes, encara hi farien un +xich de lloch perque n'hi capigués un altre... (_Pausa._) + +Rey Rodolf: Vos he vingut a trobar, Nataniel, perque m'empeny cap a +vós una força estranya que no sé d'hont ve; si es Deu ò'l diable que +governa sobre la Terra. + +Nataniel: Deu, Senyor; no més que Deu. + +Rey Rodolf: Es que jo no hi vaig contra de Deu. Es que jo, al volguer +guanyar aquesta guerra, no la vull empetitir la obra de Deu. Jo vull +formar un regne poderós hont tothom senti l'orgull de les victories, +que l'enemich quedi humiliat per sempre, qu'en la meva terra tothom +sigui feliç. + +Nataniel: Diguèume, Senyor: no la heu presenciada vós mateix aquesta +gran batalla? + +Rey Rodolf: Gran batalla, sí, y jo la he disposada. Y si'l triomf per +mi no ha estat absolut, tampoch ha estat cap derrota que'm puga +avergonyir. Y ab una altra embestida... + +Nataniel: Donchs, jo sí que la he presenciada aquesta gran batalla. + +Rey Rodolf: Y heu vist el coratge de ma gent, veritat? Avençant mateix +que esperitada, victorejantme a mi, matant y passant sobre'ls morts, +ò cayent, y al morir portant el meu nom als llavis. + +Nataniel: Oh, què dièu? + +Rey Rodolf: Sacrificant ab goig la seva vida... + +Nataniel, _indignat_: Callèu! Callèu! + +Rey Rodolf, _ofès també_: Qu'estèu parlant ab vostre rey! + +Nataniel: Callèu en aquest lloch. Vós no l'heu vist l'horror de la +batalla. A vós, montanyes enllà, us portaven noves per vós +afalagadores, y ni per un moment va acudir a vostre cor l'esglay +d'aquexes hores...! Jo us hauría lligat a un poltre furient, ab +vostre mantell real y vostra corona, y, seguit en cavalcada infernal +pels que us enganyen, vos hauría portat en mig de la barreja. Y +haurieu vist com la joventut del vostre Regne queya a rengleres +espesses ferida de mort... + +Rey Rodolf, _rihent diabòlich_: Y la joventut dels enemichs també. + +Nataniel: ...com la metralla y'ls obusos engegaven els cossos enlayre; +com les testes s'obrien, y'ls pits, saltàntloshi'ls cors a troços, y +com les carns palpitants, sens forma de còssos humans, se revolcaven +en els tolls de sanch!... Y jo'ls he escoltat, y ni un sols he sentit +que morint victoregés a son Rey, que cridaven als fills, a les +esposes, y sobretot, a les mares, com a nens petits: mare! mare meva! +mare del meu cor!, y a Deu Senyor nostre demanantli perdó. Perdó? De +què? Els infeliços no havien fet mal a ningú en aquest món fins que +vós els hi posareu l'arma a la mà perque matessin com a assessins +monstruosos de sigles enrera, mentres que vós esperaveu impacient +noticies de la victoria. Què us feya a vós el número dels morts? Vós +preguntaveu els kilòmetres guanyats, els canons presos, les armes y +municions destruhides. Y què us havien fet a vós aquella gent que +moría, aquexes llars de vostre Regne sense calor de joventut per may +més? Y tot per engrandir vostre territori? Què hi fa cent mil homes +menys, si tindré cent mil Kilòmetres més de terres? Jo ho he vist +tot. Jo he abraçat y besat als que's morien. Sobre ma roba hi ha +sanch d'ells, que per axò s'ha tornat enterca, y també sobre mes mans +encara roges. En vós ni una gota, que no hi arriben fins a vós ni la +sanch ni les llàgrimes! + +Rey Rodolf: Prou! (_S'ha anat encongint y queda pantejant._) Prou, +Nataniel! Ni una paraula més! (_Després d'una pausa._) Sobre meu +cauen tots els dolors, perque, axís com les alegríes, rebo les penes +del meu poble. Y si les resistexen mon cor y ma naturalesa, es perque +Deu ha posat en mi'l coratge que'm cal per poguer portar aquesta +càrrega tan fexuga sobre les meves espatlles, cumplint axís la seva +obra. + +Nataniel: Oh, quina ofensa a Deu volguentlo barrejar en aquestes +infamies! Volèu per còmplice a Deu! Axò us ho diuen els cortesans que +us volten. + +Rey Rodolf: Y vós devèu crèureho també; y jo ho vull que ho creguèu. +(_Ab imperi._) + +Nataniel: A mi m'ho exigiu?! + +Rey Rodolf: Trobo, Nataniel, que'm parlèu ab massa altivesa, com +d'igual a igual; quan si'm veyèu sol davant vostre es que us he +vingut a parlar pel bé de tothom. + +Nataniel, _cambiant de to_: Pel bé de tothom, Senyor? Es que serà cert +que us han commogut tants horrors y volèu acabar aquesta guerra? + +Rey Rodolf: Sí. Vull acabar aquesta guerra. Y vull fer de vós l'home +més alt entre tots els homes. + +Nataniel: Oh, Senyor: me sembla que veig com les portes del Cel +s'obren de bat a bat per rebre les vostres paraules! + +Rey Rodolf: Sí; vull acabar aquesta guerra. Y's deurà a vós; no més +que a vós, Nataniel. + +Nataniel: Oh, parlèu! Què volèu que jo faci? + +Rey Rodolf: Escoltèume. Vos teniu entrada franca a tota hora en els +Estats dels meus contraris com en els meus propis. + +Nataniel: Uns y altres me són germans. + +Rey Rodolf: Y anèu davant dels vostres més fidels predicant la pau. + +Nataniel: Sempre la he predicada; sempre; com en vostre Regne! Y +d'ells he conseguit aquest armistici. + +Rey Rodolf: Com també de mi, que diable! Donchs, bé, anèu ara, abans +de que acabi'l temps, fins al Estat Major, qu'es molt prop d'aquí, y +diguèuli que vós heu conseguit de mi'l desig de que vinga la pau. + +Nataniel: Oh, sí! + +Rey Rodolf: Que jo la vull, com ells, la pau; que ja'm fa horror tanta +sanch vessada. + +Nataniel: Sí. + +Rey Rodolf: Y després, vós, Nataniel, un cop feta la pau, vindrèu al +meu costat com el meu conseller predilecte. + +Nataniel: Y aquesta pau, Senyor, serà tornant als vostres enemichs les +ciutats que'ls hi heu pres? + +Rey Rodolf: Ho tractarèm amigablement després dels preliminars, +després que hagin deposat les armes... + +Nataniel: Uns y altres. + +Rey Rodolf: Y després vós podrèu, Nataniel, governar ab vostre gran +cor, que jo us dono paraula de que les governarèu per mi les ciutats +que han sigut d'ells. + +Nataniel: Donchs, que no les hi tornarèu totes vós? + +Rey Rodolf: Si jo les hi volgués tornar, els meus no ho consentirien. + +Nataniel: No la voldràn fer la pau, perque, per dret natural, són +senyors de lo séu, y si ara no ho tenen... + +Rey Rodolf: Jo no torno lo que la guerra m'ha donat. Tots els pobles +del món han fet igual; s'han quedat lo dels altres. + +Nataniel: Jo no he mentit may, Senyor, y no puch repetir les vostres +paraules, que són odioses. Jo planyo al caygut... al que té l'enemich +a casa seva. + +Rey Rodolf, _violent_: Nataniel! + +Nataniel: Y jo condempno al lladre: ab corona ò sense corona: lladre +d'una llar, d'un territori! + +Rey Rodolf: Jo sóch vostre Rey! + +Nataniel: Nó d'aquesta manera! + +Rey Rodolf: Jo puch fer que no parlèu més! + +Nataniel: Axò sí. + +Rey Rodolf: Jo puch cridar ma gent, y que se us endugui, y que us +empenyi, si cal, ab ses espases fins al camp dels contraris perque'ls +hi diguèu lo que jo us mano! + +Nataniel: Y jo, mentres m'empenyin y'm ferexen, ja abans d'arribar al +altre camp los hi aniré cridant que no se'n fiin de vós, que sóu un +mal rey! + +Rey Rodolf: Oh, rabia! + +Nataniel: Que sóu l'assessí de la raça humana! + +Rey Rodolf: Ma gent! (_Cridant._) + +Nataniel: Que us plau veure la sanch que corri! + +Rey Rodolf, _cridant_: Tothom aquí! + +### Escena V + +_Els anteriors y'ls cavallers del Rey, que acuden rapidament._ + +Nataniel: Que no temèu a Deu! + +Rey Rodolf: Agafèu aquest home! (_Els cavallers, arremolinantse, no +l'obehexen y parlen entre ells._) + +Nataniel, _serè_: Veníu! + +Rey Rodolf: Tots a sobre d'ell y que no parli! + +Un cavaller, _ab veu continguda_: Es Nataniel, Senyor! + +Rey Rodolf: Sóch vostre Rey que us ho mana! + +Nataniel: Què esperèu? (_Humil._) + +Rey Rodolf: Contra d'ell! Tots! Que m'ha insultat! A mi! +(_Casi ofegantse d'emoció. Els cavallers, disputant entre ells, van +cap a Nataniel._) + +Nataniel: Donchs, bé: jo, en nom de Deu totpoderós, llenço a sobre +vostre... + +Rey Rodolf, _ab terror interposantse als cavallers_: Nó; nó! Callèu. +Ni una paraula més! (_Nataniel ha parlat ab sentida energía plorosa. +Els cavallers s'han fet enrera, imposats. Pausa llarga._) Sortíu, +senyors.(_Dubten._) Sí; tots! Y ben lluny d'aquí! (_Surten. Quan ja +tots són fòra, el Rey va cap a Nataniel._) Mirèu, Nataniel: dèume la +vostra mà. Posèula sobre'l meu pit. (_Sense dexarli la mà li posa +sobre'l seu pit y l'hi sosté allí._) No sentiu el batre del meu cor +com d'un cavall desbocat? + +Nataniel: Sí. Oh, Senyor! + +Rey Rodolf: Donchs, axís està sempre; sempre! (_Rodolf mira en totes +direccions y després besa la mà a Nataniel que no havía dexat +encara._) + +Nataniel: Senyor! Què fèu, Senyor? + +Rey Rodolf, _plorant rabiós_: Nataniel! Nataniel! Oh, quina rabia! Y +còm me'l arrencaría ab mes mans matexes aqueix cor y totes les +entranyes, que's rebelen contra la meva voluntat! Perque jo us ho +vull dir davant d'aquest Deu que'ns mira de més enllà de les +estrelles: Jo crech en vós, Nataniel: vós sóu com el fill d'aquest +Deu, que per Ell heu baxat a la Terra! + +Nataniel: Sóu vós, Senyor, qui m'està parlant? + +Rey Rodolf: Nataniel: si sapiguessiu les meves nits d'angoxa en mig +d'aquesta guerra, que jo malehesch com tot el món, que jo voldría +acabar, tornant a la pau, que es el dó, sí, el dó més hermós de la +humanitat! Oh! Malehida sía l'hora en que la començarèm! L'infern +envià sos diables sobre la Terra! Jo m'adormo, Nataniel, y dormint +sento que m'ofego, y'm trobo dintre d'un mar sense termes, que'm vaig +enfonsant en ell. Y'l mar es tot roig de sanch, y'l sol es també roig +de sanch, y crido a ma gent que'm salvi, y s'omple la cambra de ma +gent, que'm desperta aterrada. Y jo, mirèume com sóch, rich y rich +per asserenarlos a tots, que poch a poch me van dexant, per tornar jo +als meus desvaris que m'estraguen. + +Nataniel: Oh, Senyor, quina compassió que'm fèu! Y mirèu, Senyor: jo +sóch un home com els altres homes; mes, sentintvos com ara mateix, sí +que voldría tenir el poder de tot un Deu a fi de donarvos fortalesa +per arrencarvos del cor aquexos torments horribles. + +Rey Rodolf: Horribles, sí. Perque no us ho he dit tot, perque +devegades es mon fill gran, l'herèu de ma corona assessinat pels +enemichs, que se'm presenta tot enrogit axecantse en mig dels morts +demanantme que'l vengi, que no tinga may pietat fins que acabi ab la +raça malehida. + +Nataniel: Oh, callèu, que axò es de Satanàs! Deu no la vol la +venjança. + +Rey Rodolf: Sóch el rey del meu poble, y van matar al meu fill. Ell +era'l que Deu va enviar al món per que continués la meva gloria en la +Terra. El meu fill elegit per Deu mateix! + +Nataniel: Oh, que desvariegèu encara! Qui us ho ha dit que sóu vós el +ser privilegiat de Deu per la seva obra? Què sóu vós sobre'ls altres +homes? Ab sanch arribaren a coronarse vostres passats, y per la sanch +heu arribat a rey. Y hont es que'ls reys siguen per damunt dels +altres homes? Naxèu com ells; moriu com ells, no més que us heu +assegut al món en una cadira un pam més alta. + +Rey Rodolf: Jo us he obert la meva ànima, Nataniel. Vós tant sols la +conexèu. Jo al fons de la meva ànima sóch com els altres homes de la +Terra. Jo cada nit, abans de tancar els ulls, encara, com en ma +infantesa, reso pels meus pares en l'hora del repòs en que totes les +llars del meu Regne apaguen sa fumera y en que en totes les families +humils se resa. Però ve'l matí, y torna'l sol a escampar la seva +xardor per tota la Terra, y l'ànima meva, Nataniel, queda presonera y +muda dintre la presó de mon sér, engrillonada y esclafada baix el pes +de la meva corona. Y jo per el món sóch aquest rey que'n diuen +orgullós, tot severitat, símbol de magestat y de força, que als +súbdits els hi demana tot per la gloria de la Patria, y, més encara +que ses fortunes, les seves vides per triomfar. Perque, baldament tot +s'enfonsi y tot se cremi, jo vull triomfar. Y triomfaré, triomfaré, y +sense la meva voluntat no's mourà la Terra! + +Nataniel: Aturèuvos. Va venint vostre fill y Gladys. + +Rey Rodolf: S'acosta l'hora d'acabar l'armistici. Jo no'ls vull veure. +(_Va a sortir cap allà hont eren els cavallers, y se li presenta al +devant son fill. Un xich enrera ve Gladys._) + +### Escena VI + +_Nataniel, Rey Rodolf, Gladys y Príncep Demetri._ + +Príncep Demetri: Pare y Senyor... (_Gladys entrarà ara._) + +Rey Rodolf: Mon fill! + +Príncep Demetri: Dintre d'una hora ja haurà espuntat el dia, y, segons +lo pactat, vindrà'l moment en que serà acabada aquesta treva. + +Rey Rodolf: Axís té de ser. + +Príncep Demetri: Donchs, jo vinch a donarvos una bona noticia. + +Rey Rodolf: Bona noticia? + +Príncep Demetri: No veyèu la meva excitació? (_Mirant cap a Gladys._) +Hem vingut tan depressa com hem pogut. Se deurà al Comte d'Orlof. + +Rey Rodolf: Què? + +Príncep Demetri: El Comte d'Orlof es amich d'infantesa del capdill de +nostres contraris. + +Rey Rodolf: Fóra traydor l'Orlof al séu Rey? + +Príncep Demetri: Oh, Senyor! El Comte d'Orlof s'interessa per la salut +de nostre país com nosaltres matexos. + +Rey Rodolf: Però, què hi hà? + +Príncep Demetri: Que'l Comte d'Orlof ha conseguit d'ell que +l'armistici seguexi. + +Nataniel: Oh, Deu! + +Rey Rodolf: Donchs, per ma part no seguirà. La senyal de que hauran +acabat les hores donades serà engegar les meves bateríes del cim de +les Argueres contra'l coll de Taynar, qu'ells encara guarden. Per què +més armistici? S'han transportat els ferits y'ls morts són a les +fosses. Donchs, avant altre cop! + +Nataniel: Mes, si conseguíssim dintre d'un altre armistici que +s'acabés la guerra, quína alegría per tots, Senyor! + +Rey Rodolf: Nó, nó; avant altre cop! + +Nataniel, _a Gladys_: Oh! Més horrors encara! + +Gladys, _al Rey Rodolf_: Mes permetèume, Senyor. Si'ls enemichs de +vostre Regne estessin en bona disposició per concertar una pau +honrosa per tots... + +Rey Rodolf: Fill meu... aconsella a aquesta dama extrangera en nostre +país que... no intervinga a vora nostra sinó en qüestions... d'amor y +d'elegancia. + +Príncep Demetri: Ella per nosaltres, Senyor... + +Gladys, _no dexantlo seguir_: Nó, Demetri. + +Rey Rodolf: Una pau honrosa per tots, heu dit! (_Rihent un instant, +sarcàstich._) No ho serà may honrosa per tots aquesta pau el dia que +vinga, perque hi haurà vencedors y vençuts: vençuts y humiliats y +empobrits, fins a demanar perdó, que no'l conseguiran sinó +arrocegantse davant meu de genolls per terra. + +Gladys: Oh! Per a quan serà, Nataniel, que guarda Deu els llamps de la +seva còlera? + +Rey Rodolf: Mon fill: seguèixme. (_Demetri no's mou._) + +Gladys, _a Rodolf_: No se n'ha vessada prou de sanch, que no la volèu +encara la pau? Si aquesta no la volèu fentse justicia, es que sóu un +mal rey, un mal home! + +Rey Rodolf: Ja la sents, Demetri! (_Demetri baxa'l cap sense dir +rès._) + +Gladys: Vostra copa encara no es prou plena de sanch! De què es feta +vostra copa? Es qu'es més gran y més fonda que tot l'Occeà, que no +s'ha sobrexit encara? + +Rey Rodolf, _anant cap a Gladys_: Infame y vil, que us atreviu contra +de mi! (_Demetri atura'l braç de son pare._) + +Príncep Demetri: Pare! (_Quan el rey s'acostava a ella._) + +Rey Rodolf: Dexèume! (_Per a que no se li posin davant._) + +Demetri, _aturantli'l braç_: Pare! + +Nataniel, _que se li ha posat davant_: Senyor! + +Rey Rodolf: Y t'atrevexes tu contra ton pare? + +Nataniel: Què anaveu a fer? (_A Rodolf._) + +Rey Rodolf: Fill degradat, víctima d'aquexa... dòna, que n'ha fet de +tu una repugnant joguina! + +Príncep Demetri: Senyor: jo soch vostre fill que us estima y us +respecta; mes, sóu injust ab Gladys. + +Rey Rodolf: Y tu la defenses? + +Demetri, ab molta energía. Sí! Y jo no ho vull que insultèu a Gladys! +(_El rey va a replicar._) Jo no ho vull! Jo no ho vull! + +Nataniel, _contenint a Rodolf_: Per Deu, Senyor! + +Gladys: Demetri: adéu! + +Príncep Demetri: Nó, Gladys: vós no us n'anèu sense mi! + +Rodolf, furiós, a punt de caure. No'm dexèu, Nataniel! (_Apoyantse en +ell._) + +Gladys: Adéu! Adéu! (_Demetri no dexa a Gladys d'una mà, de la qu'ella +brega per despèndres._) + +Príncep Demetri: Pare: aquesta dòna vol la vostra felicitat, perque +vol la meva. Si no fos ella, jo ja fóra mort, que ho sento en mi. +Ella vol vostra felicitat, perque s'ha anat afanyant en que vinga la +pau desitjada, perque Nataniel ho vol en nom de Deu. No hi creyèu vós +en nostre Deu, en el Deu de Nataniel, que per Ell parla? No sentiu en +vós mateix que Nataniel parla d'un Deu?... (_Rodolf se llença als +braços de Nataniel._) + +Rey Rodolf: Nataniel! Nataniel! (_Plorant rabiós._) + +Nataniel, _plorant també_: Senyor! Senyor! Quant vos estimo y còm la +vull la vostra felicitat! + +Rey Rodolf: Sí, sí; mes, vós no més pensèu en les ànimes per anar al +Cel. Y aquí som a la Terra. Y dintre de mon cor hi hà l'odi a aquell +altre poble (_Furiós._) que m'ha mort al fill meu. Y jo'l vull +venjar, que la venjança es justa. + +Nataniel: May; may la venjança! + +Príncep Demetri: Donchs, mirèu, pare: potser sí que triomfarèu encara +més de lo qu'estèu triomfant d'aquexos enemichs vostres; potser sí +que conseguirèu acabar ab aqueix poble, que Deu potser sí que ho +permeterà pel vostre càstich. Mes, al vostre fill mort no'l tornarèu +a veure, y a mi, 'l vostre únich fill que us queda, tampoch me veurèu +may més, per que jo us dexo per sempre, perque no'l vull un pare com +vós. Y me'n aniré a llunyes terres des d'ara. + +Rey Rodolf: Què dius, Demetri? + +Príncep Demetri: Anèm, Gladys: fugim d'aquesta terra empestada. + +Rey Rodolf: Fill meu: no t'apartis de mi! + +Príncep Demetri: Anèm; anèm! + +Rey Rodolf: Nataniel! + +Nataniel: Vós ho heu volgut. + +Príncep Demetri: Gladys: seguiume! (_Demetri ja era un xich lluny. +Gladys no s'ha mogut d'hont era._) + +Gladys: Nó, Demetri; nó. + +Príncep Demetri, _cridantla_: Gladys! + +Rey Rodolf, _cridantlo_: Fill meu! + +Gladys: Nó, que sento compassió per vostre pare! + +Rey Rodolf: Nataniel! + +Gladys: Y encara que'm trepitgi y que'm llenci, no'm separaré d'ell, +perque vós no us n'allunyèu. + +Rey Rodolf: Oh, quina desesperació, y quin patir més gran! El meu +fill, el meu fill contra de mi! Valdría més morir cent voltes y ma +condempnació eterna! + +Gladys, _a Rodolf ab dolcesa_: Senyor! Senyor! + +Rey Rodolf, _sense ira_: El meu fill m'aborreix, y vós ne sóu la +causa! + +Gladys: Jo nó! Oh, jo nó! Demetri: jo us ho demano ab tota la meva +ànima: abracèu al vostre pare! + +Príncep Demetri: Pare! Pare! + +Rey Rodolf: Fill meu! Fill meu! + +Gladys: Vostre fill no us dexarà may, y ell viurà, que jo ho sento +aquí,(_Per son cor._) y quan sigui l'hora, ell tancarà vostres ulls. + +Príncep Demetri: Sí, sí, pare! + +Rey Rodolf: Gracies, Gladys! Oh, Gladys! + +Gladys: Mes, mirèu, Senyor: al Orient hi hà les primeres clarors de la +matinada. + +Príncep Demetri: Oh, quin horror! que ja ve'l dia! + +Nataniel: Oh, si jo fos Deu, com l'aturaría aquexa claror! Que no +tornés a venir may més el sol sobre la Terra per iluminar desolacions +y esterminis! Que per sempre fos la nit sobre la Terra!(_Encara estan +abraçats pare y fill y Rodolf té per la mà a Gladys._) + +Rodolf, _desprenentse de tots_: Nataniel! Nataniel! Què volèu de mi? + +Nataniel: Jo voldría veurem al mig dels dos exèrcits enemichs. +Parlàrloshi als uns y als altres, y que's parlessin ells matexos +davant meu. Que vingués la Divina Misericordia a despertar les seves +ànimes per la pau, que tant temps han glatit per l'odi. + +Rey Rodolf: Fèuho, Nataniel: y aquí mateix. + +Nataniel: Sí. Davant d'aquesta creu sagrada; sobre aquestos morts, +quals còssos són calents encara. + +Príncep Demetri: El Comte d'Orlof no es lluny, Senyor, y molta altra +gent dels contraris es aquí aprop qu'espera. + +Rey Rodolf: Donchs, anèuhi vós y Gladys. + +Gladys: Anèm! (_Surten_). + +Rey Rodolf: Y jo cridaré als meus: y que vinga també gent de totes les +armes, que jo m'estaré lluny de tots plegats. + +Nataniel: Sí; lluny vós; que vostra presencia despertaría'ls odis. + +Rey Rodolf: Oh, l'odi, sí, qu'ell bull dintre meu, y m'estenalla; que +jo no se quina força hi hà en vós, que'm lliga'l cor quan ell voldría +un altre cop desbocarse. Y vos ho diré com sóch, Nataniel. Jo ara +voldría que ni dels uns ni dels altres fossin escoltades vostres +prèdiques de pau y que revingués la guerra. + +Nataniel: Oh, callèu, qu'encenen la còlera de Deu vostres paraules! + +Rey Rodolf: Probèu, donchs, vostra obra, que jo us dexo fer. + +Nataniel: Anèu; anèu depressa. + +Rey Rodolf: Ja vénen els meus enemichs. + +Nataniel: Que vinga la vostra gent. + +Rey Rodolf: Vindran totseguit. + +Nataniel: Y vós anèu ben lluny, sense ni girarvos tant sols enrera. + +Rey Rodolf: Hi vaig, perque... (_Fuig el rey ràpidament_). + +Nataniel: Anèu! Anèu, desgraciat! Y ara, que Deu del Cel no +m'abandoni. Pel séu martiri! Pels homes que són fets a la seva +imatge! Oh, Creu Santa: acúllme en tos braços, y que Deu posi en mos +llavis paraules d'enterniment y d'amor puríssim! (_Mentres ell ha +abraçat y besat la creu, entra la gent dels contraris de Rodolf y's +queda al costat dret. Totseguit, abans de ser tots aquestos en +escena, vénen, també ràpidament, els de Rodolf, que's posen a la +banda esquerra. Tanta gent en escena com sia possible. Molts d'ells +mal vestits, ab cares y posats de rudesa en les dues bandes._) + +### Escena VII + +_Nataniel y gent dels dos exèrcits. Nataniel al mig._ + +Nataniel: Mirèu: el sol ja vol guaytar sobre la Terra. Per ell, qu'es +mirada de Deu, tota la Terra es una... Y'l sol es com un munt de +madexes may acabables de fils de llum, que van passant dies y dies al +entorn d'aquest immens capdell que's diu la Terra. Y van capdellantse +per tot ell, ab igual amor, aquests fils impalpables, abraçantla tota +de llum, de color, de vida. Mirèusel; mirèusel allà baix, que va a +sortir per passar sobre nosaltres! Ve d'uns altres paisos, d'homes +també com nosaltres. Y anant venint, ara mateix ha despertat els +vostres pobles y les vostres cases. Y'ls fills obren els ulls feliços +xerrotejant, y les mares els besen ab amor immens, y comença la tasca +del dia. Que feliços serieu tots, trobantvos ara, al sortir el sol, +trucant a vostres cases, abraçant als vostres, dihéntelshi: ja no'ns +n'entornarèm may més; ja serèm feliços aquí mateix; ja s'ha acabat la +guerra! Y axò dit per tots els homes, que tots tenen el cor al pit, +que'ls hi glateix en la matexa banda. Y tots tenen posats els peus +sobre la Terra, qu'en ella hi descansen. Ah, germans, germans, si axò +fos cert, y en vostres cases ja us trobessiu ara! Veritat que'l +vostre cor hi va?... Sí; sí que us espurnen els ulls, y algú, sí, que +fins li cau una llàgrima! (_Als d'una banda._) No us ne donèu +vergonya! (_Als de l'altra banda._) Mirèu; mirèu! Aquí n'hi hà +d'altres que tenen cor també! (_Dirigintse a un._) Teniu fills, vós? +Sí? Y vosaltres també! Y quin amor es més profon y veritable: el que +sentiu els d'aquí ò'ls de l'altra banda? Tot es amor; tot pesa igual +davant de Deu, que són iguals les ànimes. "Fills meus!" diuen els +d'aquí, y vosaltres també ho dièu "fills meus!" Y perque Deu ho vol, +Ell sab perque ho vol, tots anirèm cayent a les fosses: xichs y +grans, dolçament, sense quedarne ni un, que l'home es nascut per +passar. Com anelles d'una cadena, eterna passarà la Humanitat, qu'es +ella'l veritable sér únich etern, perque no pot finir fins que, +purificat, se llenci als braços de Deu y's confongui ab Ell per a +sempre. Oh, germans: no creyèu en mi? No creyèu en que tot lo que us +dich no es del fanch de la terra? + +Home de la dreta: Sí. + +Home de la dreta: Creyèm en vós com si'ns ho digués Deu mateix. + +Nataniel, _als de la esquerra_: Y vosaltres? + +Home de la esquerra: També. + +Home de la esquerra: També, perque vós sóu més que sant. + +Home de la dreta: Sí, perque vós no sóu de la raça dels homes. + +Home de la dreta: Vós sóu més que tots els homes. + +Home de la esquerra: Perque per vós parla Deu mateix. + +Home de la dreta: Més que sant; més! (_Remors de veus d'una banda y de +l'altra dihentho_). + +Nataniel: Oh, germans meus: fòra, donchs, aquest odi de les ànimes! +Vos aborriu; vos teniu odi encara vosaltres? (_Ho ha dit y ho diu +sempre als de l'una banda y als de l'altra. Uns y altres callen, y, +posant el rostre sever, sense donarsen compte, fan un pas enrera. +N'hi hà que abaxen els ulls; altres que miren als contraris ab +superbia y orgull y odi._) + +Home de la esquerra: Es que hi hà molta sanch entre mig de nosaltres! + +Home de la dreta: Sí, molta sanch! (_Altres també ho diuen de les dues +bandes._) + +Nataniel: Mes, ja no'n caurà més! May més de sanch, jo us ho dich! + +Home de la esquerra: Y han mort molts innocents! + +Home de la dreta: De la banda dels nostres! + +Homes de les dues bandes: Nó; dels nostres! Dels nostres! + +Nataniel: Mes, ja no'n morirà cap més! Cap més! + +Home de la esquerra: Y criatures sacrificades! + +Nataniel: No's volía fer. + +Home de la dreta: Y què havien fet els pobres vells! + +Home de la esquerra: Y'ls nostres pobres avis! + +Nataniel: May més desde avuy: ni dels uns ni dels altres. + +Pregarèm per tots al plegat. (_Remor de protesta._) + +Homes de les dues bandes: Nó! Nó! + +Altres homes: Tampoch nosaltres! + +Nataniel, _sever, renyant_: Què, germans meus: vos teniu odi encara? +No l'heu arrencat de les vostres entranyes? + +Home de la dreta: Donchs, sí: jo encara sento odi pels que tan mal ens +han fet! + +Home de la esquerra: Nosaltres també! + +Home de la dreta: Y gosèm odiant! (_Altres ho confirmen._) + +Home de la esquerra: Fins que'ls poguèm abatre! + +Altre home de la esquerra: Y cremar les seves llars, qu'ells han +cremat les nostres! + +Altre home de la esquerra: Y destruhirlos a tots! + +Nataniel: Nó y nó! Callèu! (_Imposantse y fent callar a tothom_). +Senyor Deu meu, no'ls escoltis! La baba del infern ha arribat fins a +les seves ànimes! Per què volèu matarvos encara? Es que volèu que +arribi al séu fi tota la raça humana? Potser sí que, sense saberho +vosaltres, hi hà'l pacte diabòlich de matar y matar, com si cada hu, +al treure del món als altres, contant y tornant a contar, no matés +als séus matexos! Es igual encarregarse de matar als propis que +encarregar la feyna als contraris, fent los uns la feyna dels altres. +Tant serà, al acabar: fòra del món els petits y'ls grans y'ls més +vells! Y rentèuvos de la feyna en sanch tots! Que's fonguen les +aygues dels mars, y que les seves conques s'omplin de la sanch de +tots barrejada, y aquesta sanch, remoguda y llençada en ones, les +unes contra les altres, encara en elles hi persistirà l'odi dels que +en sos còssos la portaven. Y vosaltres us dièu valents! Contestèume, +si podèu! Per què amaguèu la cara? Per què us heu enternit? Els +valents, com vosaltres volèu ser, no han de tenirne de llàgrimes. +Valents vos dièu? Valent es aquell que's venç a si mateix; aquell que +té'l valor de voler la pau per damunt dels odis. El més valent de +tots vosaltres, d'aquests y d'aquells, fóra'l primer que gosés a dir: +jo no'n vull més de guerra; que vinga la pau, que som homes, y no +feres. Y no gosèu a dirho! Quí es que gosa? Ah, no sóu vosaltres ni +aquests tampoch! Tots sóu covarts; tots sóu covarts, tots, que no +teniu valor per dirho! El més valent de tots vosaltres, els d'aquí +y'ls d'allà, el més valent de tots es el primer que llenci l'arma. + +Un home de la dreta: Donchs, jo; teniu! (_Llençant l'arma a terra_). + +Home de la esquerra, _llençantla_: Teníu la meva! + +Altre home: La meva espasa! (_Llençantla també al mig_). + +Altre home: També la meva! + +Nataniel: Lluny! Lluny les armes! + +Altre home, _llençantla_: Y les nostres! + +Altres homes: Nosaltres! (_Altres tiren també espases y fusells._) + +Nataniel, _mirant al Cel_: Ah, Deu meu; gracies, gracies! + +Altre home: Ja prou matar! (_Llençant l'arma._) + +Altre home: La espasa meva! (_Tirantla._) + +Nataniel, _mirant al Cel_: Tu ho has volgut, oh Deu Etern! + +Altre home: Tornarèm a trepitjar la terra hont hem nascut! + +Un home de la banda contraria: Nó; qu'està en poder nostre! + +Altre home: Mes, a cada país tornarà la terra propia. + +Nataniel: Sí, sí; les fronteres propies de cada poble! + +Un home: Les qu'hem guanyat són nostres per sempre! + +Home del altre exèrcit: Cada hu les seves! + +Altre home: Nó; les que té ara! + +Nataniel: Les que abans tenía, que Deu va distribuhir la Terra +donantla als passats. + +Un home: Ah, nó; axís nó! (_Tornant a recullir la seva arma ara'ls uns +ara'ls altres._) + +Altre home: Donchs, jo tampoch! (_Recullint la seva._) + +Nataniel: Germans meus: cadascú a la seva terra, que axò es la pau més +hermosa! + +Altre home: Nó; lo guanyat es guanyat! (_Recullint l'arma._) + +Altre home: Nó! Nó! (_Recullint també la seva._) + +Nataniel: Aturèuvos! Lluny; lluny les armes! (_Altres les van +recullint._) Les armes a terra! Dexèu les armes! + +Altre home: Quedarse'l nostre territori es de lladres! + +Altre home: A guerrejar! + +Altre home: Guanyi qui guanyi! + +Altre home: Vos perseguirèm a mort! + +Altre home: A mort! + +Altre home: Sóu lladres y assessins! + +Altre home: Vosaltres! + +Altre home: Vos ho cremarèm tot! + +Altre home: A matar! + +Nataniel: Deu del Cel! Aturèulos, Deu del Cel! + +Altre home: Ara mateix, jo, covarts! vils! + +Altre home: Assessins! + +Altre home: Vengèmnos! (_Volguent avençar._) + +Un home del altre exèrcit: No passarèu d'aquí! + +Nataniel, _al mig_: Germans! Germans! + +Altre home: Enrera! Lladres! + +Altre home: Vosaltres! + +Nataniel: Pietat; pietat per tots! + +Altre home: Bandolers! Donchs, té! (_Engega contra'ls altres +l'arma._) + +Un home: A mort! A mort! (_Un de l'altra banda engega la seva arma +també. Crits de "a mort! a mort!" de l'una banda y l'altra._) + +Nataniel: Què féu! Aturèuvos! + +Altres homes Va! --A ells! --Va! (_Diferents trets escalonats d'una +banda y altra y brugit d'armes blanques._) + +Un home: A ells; a ells! + +Nataniel: Aturèuvos, germans; aturèuvos! (_Avença cap al mig de l'una +banda y l'altra, desaparexent de la vista del espectador quan se +barregen les dues colles. Seguexen els crits, barrejats ab els trets +d'armes de foch y soroll d'espases. De cop, Nataniel surt ferit del +mig, avençant cap al espectador, cayent en terra._) + +Nataniel, _quan ja es en terra_: Germans; oh, germans meus! + +Un home: En Nataniel està ferit! (_Crit dominador, que's sent clar._) + +Altres homes: (_Ja no tiren._) Ferit! --En Nataniel! --Ferit! --En +Nataniel! + +Un home, _increpant als enemichs_: Vosaltres l'heu ferit! + +Altres homes: Vosaltres! Vosaltres! + +Altres homes: Vosaltres! Vosaltres! + +### Escena VIII + +_Els matexos y Gladys._ + +Gladys: Nataniel! (_Obrintse pas en mig dels soldats._) Hont sóu? +Assessins! Apartèuvos! Apartèuvos! Nataniel! (_Arribant hont es._) + +Nataniel: Gladys! + +Gladys: Quí us ha ferit; quí? + +Nataniel: Ningú. + +Gladys: Tots; tots vos han ferit! + +Nataniel: Germans meus: estimèuse; abracèuse tots! (_En aquest moment +se senten molt lluny descàrregues de canons_). + +Un home: Es la guerra que segueix! + +Altre home: S'està morint! + +Gladys: Deu meu! No'l dexèu! No'l podèu dexar! + +Nataniel: Germans meus: jo tornaré; jo tornaré sempre, sempre, +sempre! + +Gladys: Deu meu: prenèume! + +Nataniel: Gladys: vós també tornarèu! + +Gladys: Ah, que ja es mort! + +Homes: Es mort! --Mort! --Es mort! (_Ho diuen aterrats els uns als +altres. Se senten altre cop canonades._) + +Un home: La guerra un altre cop! + +Tots els soldats, _ab grans crits_: Guerra! Guerra! (_Van sortint de +la escena tots els soldats, seguint cridant: "Guerra! Guerra! A mort! +Guerra!" Nataniel queda mort en primer terme. Gladys està agenollada +a sos peus sanglotant._) + +Gladys: Nataniel! Ah! Nataniel! (_Feya ja estona que havía clarejat +del tot. Ara ja'l sol ha sortit, gran, roig, com de sanch._) + +Teló + + + +*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75809 *** |