Initial commitHEAD main

author: nfenwick <nfenwick@pglaf.org> 2025-03-16 10:21:14 -0700
committer: nfenwick <nfenwick@pglaf.org> 2025-03-16 10:21:14 -0700
commit: 5639ab4a6140d9f3f9d94d53218001d0859afc9c (patch)
tree: 606a71c896d22aef59bb5f5fafed00c9744bcbbb /75635-h
4 files changed, 3832 insertions, 0 deletions
diff --git a/75635-h/75635-h.htm b/75635-h/75635-h.htm
new file mode 100644
index 0000000..18e4023
--- /dev/null
+++ b/75635-h/75635-h.htm
@@ -0,0 +1,3832 @@
+<!DOCTYPE html>
+<html lang="ca">
+<head>
+  <meta charset="utf-8" >
+  <meta name="generator" content="pandoc" >
+  <meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0, user-scalable=yes" >
+  <meta name="author" content="Ignasi Iglesias" >
+  <link rel="icon" href="images/cover.jpg" type="image/x-cover">
+  <meta name="dcterms.date" content="1900-01-01" >
+  <title>La resclosa | Project Gutenberg</title>
+  <style>
+   html {
+line-height : 1.5;
+font-family : Georgia, serif;
+font-size : 20px;
+color : #1a1a1a;
+background-color : #fdfdfd;
+}
+body {
+margin : 0 auto;
+max-width : 36em;
+padding-left : 50px;
+padding-right : 50px;
+padding-top : 50px;
+padding-bottom : 50px;
+}
+@media print {
+body {
+background-color : transparent;
+color : black;
+font-size : 12pt;
+}
+p, h2, h3 {
+orphans : 3;
+widows : 3;
+}
+h2, h3, h4 {
+page-break-after : avoid;
+}
+}
+p {
+margin : 1em 0;
+}
+a {
+color : #1a1a1a;
+}
+a:visited {
+color : #1a1a1a;
+}
+img {
+display: block;
+max-width : 60%;
+margin: auto;
+}
+h1, h2, h3, h4, h5, h6 {
+margin-top : 1.4em;
+text-align : center;
+}
+h5, h6 {
+font-size : 1em;
+font-style : italic;
+}
+h6 {
+font-weight : normal;
+}
+ol, ul {
+padding-left : 1.7em;
+margin-top : 1em;
+}
+li > ol, li > ul {
+margin-top : 0;
+}
+blockquote {
+margin : 1em 0 1em 1.7em;
+padding-left : 1em;
+border-left : 2px solid #e6e6e6;
+font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;
+font-size: 90%;
+}
+code {
+font-family : Menlo, Monaco, 'Lucida Console', Consolas, monospace;
+font-size : 85%;
+margin : 0;
+}
+pre {
+margin : 1em 0;
+overflow : auto;
+}
+pre code {
+padding : 0;
+overflow : visible;
+}
+.sourceCode {
+background-color : transparent;
+overflow : visible;
+}
+hr {
+background-color : #1a1a1a;
+border : none;
+height : 1px;
+margin : 1em 0;
+}
+table {
+margin : 1em 0;
+border-collapse : collapse;
+width : 100%;
+display : block;
+}
+table caption {
+margin-bottom : 0.75em;
+}
+tbody {
+margin-top : 0.5em;
+/*border-top : 1px solid #1a1a1a;*/
+/*border-bottom : 1px solid #1a1a1a;*/
+}
+th {
+/*border-top : 1px solid #1a1a1a;*/
+padding : 0.25em 0.5em 0.25em 0.5em;
+}
+td {
+padding : 0.125em 0.5em 0.25em 0.5em;
+}
+header {
+margin-bottom : 4em;
+text-align : center;
+}
+#TOC li {
+list-style : none;
+}
+code {
+white-space : pre-wrap;
+}
+div.smallcaps {
+font-variant : small-caps;
+text-align: center;
+}
+span.underline {
+text-decoration : underline;
+}
+div.column {
+display : inline-block;
+vertical-align : top;
+width : 50%;
+}
+div.hanging-indent {
+margin-left : 1.5em;
+text-indent : -1.5em;
+}
+ul.task-list {
+list-style : none;
+}
+  </style>
+</head>
+<body>
+<div style='text-align:center'>*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75635 ***</div>
+<header id="title-block-header">
+<img src="images/cover.jpg" alt="portada" >
+<h1 class="title">La resclosa</h1>
+<p class="subtitle">Drama en tres actes</p>
+<p class="author">Ignasi Iglesias</p>
+<p class="date">1900</p>
+</header>
+<p>PERSONATGES</p>
+<table>
+<thead>
+<tr class="header">
+<th style="text-align: left;"><!-- --></th>
+<th style="text-align: left;"><!-- --></th>
+</tr>
+</thead>
+<tbody>
+<tr class="odd">
+<td style="text-align: left;">Nuria</td>
+<td style="text-align: left;">20 anys</td>
+</tr>
+<tr class="even">
+<td style="text-align: left;">Quima</td>
+<td style="text-align: left;">55</td>
+</tr>
+<tr class="odd">
+<td style="text-align: left;">David</td>
+<td style="text-align: left;">25</td>
+</tr>
+<tr class="even">
+<td style="text-align: left;">Adriá</td>
+<td style="text-align: left;">28</td>
+</tr>
+<tr class="odd">
+<td style="text-align: left;">Blai</td>
+<td style="text-align: left;">60</td>
+</tr>
+<tr class="even">
+<td style="text-align: left;">Arcadi</td>
+<td style="text-align: left;">24</td>
+</tr>
+<tr class="odd">
+<td style="text-align: left;">Mingo</td>
+<td style="text-align: left;">23</td>
+</tr>
+</tbody>
+</table>
+<p>L’acció, a la montanya.</p>
+<p>Època, actual.</p>
+<p>Esquerra i dreta, les de l’actor.</p>
+<p>Aquesta obra va esser representada per primera vegada, a Barcelona,
+en el «Teatre Romea» (<em>Català</em>), la nit del 17 de Novembre de
+1899, baix el següent repartiment: Nuria, Da. Dolors Delhom; Quima, Da.
+Agna Monner; David, D. Enric Borràs; Adriá, D. Enric Guitart; Blai, D.
+Jaume Virgili; Arcadi, D. Ernest Fernandez; Mingo, D. Joan Domènech.</p>
+<p>Director artistic: D. Enric Borràs.</p>
+<p>Anteriorment, com a prova d’estudi, La Resclosa va representar-se a
+Sitjes, en el teatre del “Prado Suburense”, la nit del 25 de Juliol de
+1899, amb el següent repartiment: Nuria, Da. Dolors Goula; Quima, Da.
+Antonia Mas; David, D. Joan Quintana; Adriá, D. Joaquim Vinyas; Blai, D.
+Miquel Sirvent; Arcadi, D. Josep Sulé; Mingo, D. Víctor Baldirà.</p>
+<p>Director artístic: l’autor.</p>
+<p>A Sitjes, abans de la representació del drama, va esser llegida una
+conferencia del jove escriptor D. Rafel Font sobre <em>El teatre modern
+català</em>.</p>
+<h2 id="acte-primer">ACTE PRIMER</h2>
+<p><em>L’escena representa un base de roures i alzines, ombrívol i
+luxuriant. De part a part de la mateixa, dividint la gleva en parterres
+naturals i d’una manera laberíntica, s’encreuen diferents corriols. Al
+mig, no més fins a segon terme, no hi ha cap arbre, quedant un espai
+ombrejat pel fullatge dels arbres dels costats. Per entre l trepat del
+brancam del darrer terme, a travers d’un ambent molt net i desentelat,
+s’ovira la silueta d’unes montanyes pirenaiques de tons blaus-verdosos,
+reflexades pels resplendors del sol. A l’aixecar-se l teló, en David i
+l’Arcadi pinten, asseguts en cadires de campanya, l’un a primer terme i
+l’altre quasi al mig de l’escena.</em></p>
+<h3 id="escena-i">ESCENA I</h3>
+<div class="smallcaps">
+En David i l’Arcadi
+</div>
+<p>ARCADI</p>
+<p>(<em>S’aixeca, i desde certa distancia, lot calant foc a la pipa,
+contempla, a mitja vista, el quadro que està pintant</em>.)</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Com te va, Arcadi?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>De primera! Que consti! Vine!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Eh! (<em>Llençant el pinzell i la paleta</em>.)</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>I ara!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Vaia: no tinc ganes de pintar.</p>
+<p>ARCADI (<em>tot satisfet</em>)</p>
+<p>Jo sí.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Millor per tu. (<em>S’ageu a l’herba</em>.)</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Vés què m’hi dius.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Deixa-m estar, home, no m’amoïnis!</p>
+<p>AKCADI</p>
+<p>Dò-m una mirada a l’ultim terme.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Ja va bé.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Aixeca-t, que ho veuràs.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>(<em>S’aixeca amb indolència i mira l quadro de l’Arcadi</em>.) Bé…
+bé…</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Am sinceritat: què ten sembla?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>L’ultim terme no m’acaba de convèncer.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>I això? Que no s’explica prou?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Has d’apretar una mica ls tons calents. Tot plegat resulta fred, i en
+el natural… veus?… Després, te surt tot ximicat. Comprens?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Sí, home, sí. (<em>Com tocat de l’amor propri</em>.)</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Ho tens entès? (<em>Se n’entorna a seure en el mateix lloc
+d’abans</em>.)</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Sí. (<em>Posant-se a pintar</em>.) Deixa-m el tubo de groc
+d’índia.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>No n gasto.</p>
+<p>ARCA Dl</p>
+<p>Vatua!… Un to tant calent!</p>
+<p>(<em>En David, no trobant-se bé assegut, torna a ageure-s a l’herba,
+boi fumant un cigarret</em>.)</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Quina mandra tens, David!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>No… no ho fa això.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>I doncs?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Oh! Vés que t diré jo, ara…</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Ah, ah! (<em>Va pastant el color a la paleta</em>.) Quin to més just!
+(<em>Mirant al natural</em>.)</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Ves relacionant el primer terme amb el segon, que t desentonen.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Ah, sí! (<em>Pinta</em>.) Malvinatge la paleta!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Què tens?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Res.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Doncs, pinta i calla.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Aviat que la faig a miques!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Vés, pren la meva.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>No, no cal.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Vaia, treballa, treballa. (<em>Curt silenci</em>.)</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>I, tu, què fas parat?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Deixa-m estar, no m diguis res, home!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Que tens sòn ?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>No, tinc sòn. (<em>Curt silenci.</em>)</p>
+<p>ARCADI (<em>pintant</em>)</p>
+<p>Ara, ara va bé! Vine, David!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Pinta, pinta.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Quin efectarro, noi! (<em>Mirant-se l quadro molt content.</em>)</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Però, calla, si vols!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Aixeca-t, home, aixeca-t!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>No estic de vena!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>No estàs de vena? (<em>Deixa ls pinzells i la paleta i s’acosta an en
+David.</em>) Com vols estar-hi? Sembla mentida que siguis tant
+criatura!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Jo?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>No, jo!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Per què m’ho dius?</p>
+<p>ARCADI (<em>confidencialment</em>)</p>
+<p>Que no vas observar res ahir vespre?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Què vols dir?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>No vas fixar-te en l’Adriá?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Ah, ja!… I, bé, perquè és tant bestia!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Oh, noi! Posa-t tu en el seu lloc.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Sí… I què?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Això de proposar a una xicota que està a punt de casar-se…</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Lo del retrato?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Sí, això mateix.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Què té de particular?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Per mi, re; però per l’Adriá… No sé, figura-t!…</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Arcadi: tu no m comprens! No, no: tu no m comprens!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Ja tornes am lo de sempre?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Tu no ets prou artista. La vida no t diu res. Pintes, pintes de
+rutina, com podries fer qualsevol altra cosa… Què t diré jo?…</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>No, no ho diguis.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Tens raó: val més que calli, perquè potser seria massa depressiu per
+tu lo que ara jo t diria.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Tens unes coses!… No puc contradir-te en res!… Romàntic, més que
+romàntic!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Escèptic!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Sempre estàs fantasiant, idealisant-ho tot.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Calla, calla, perquè encara m’enfadaria! Tu no ets prou artista, ja
+t’ho he dit. Et poses davant d’un panorama, i en ell no hi veus res: no
+hi veus un estat d’ànima. Et poses davant d’una figura humana, i en ella
+sols hi veus la línia, el color: quasi res. Per tu tot és en ella
+exterior, com si de dins fos buida, com si no sentís, com si no pensés…
+El pintor també ha d’esser psicolec, perquè, si no, no és artista.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Noi, quina reventada!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Dies ha que m’avises, que m reconvens…</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Ho faig pel teu bé.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Ho fas perquè… No sé per què ho fas.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Si la simpatia que tu sents per la Nuria no fos més que això…</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Què vols dir?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Senzillament que l’estimes.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Si, sí, que l’estimo.</p>
+<p>ARCADI (<em>am presumpció ridicola</em>)</p>
+<p>Ho veus com també sóc psicolec?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Ah, Arcadi!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Tu recauras. Tornaras a estar malalt. Els aires del camp…</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Ells m’han salvat la vida.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Però procura no recaure.</p>
+<p>DAVID (<em>am to moll viu</em>)</p>
+<p>Per què m’ho dius això?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Per què t’ho dic? Ja veuràs: me vols creure a mi? Tornem cap a
+Barcelona… Ara quasi ja estas restablert i no hi ha perill de res.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>A Barcelona m’hi moriria. Necessito aire,sol… Aqui estic molt bé.
+Anar-men seria la meva perdició.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>No sé per que.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Aquí he trobat el complement de la meva ànima. Tot jo era una
+idealitat: me faltava estimar la vida, que, gràcies an aquesta
+Naturalesa, avui sento vessar del meu cor.</p>
+<p>(<em>Apareix l’Adriá pel segon terme de l’esquerra. Vesteix trajo de
+llana grisenca de bon escaient. Du barretina morada i corbata de dol,
+amb el nus a l’estil dels carreters. Porta una vareta de
+freixa</em>.)</p>
+<h3 id="escena-ii">ESCENA II</h3>
+<div class="smallcaps">
+Els mateixos i l’Adriá
+</div>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Hola, hereu!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Què hi ha, senyorets?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Per ara, ja ho podeu veure.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Vostès cada dia lo mateix.</p>
+<p>ARCADI (<em>amb ironia</em>)</p>
+<p>I vós… cap a l’hostal.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>No; no encara… Més tard… potser que m’hi arribi.</p>
+<p>(<em>En David segueix pintant.</em>)</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Bé, home, bé… I què tal: quan és el casori?</p>
+<p>ADRIÁ (<em>amb intenció</em>)</p>
+<p>Aviat.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Ah! Sí? Doncs, ja és cosa feta?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Sembla que sí.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Me n’alegro, Adriá.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Si no s’hi espatlla res.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Oh! No ho crec pas.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>No s pot dir blat que…</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Com?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Oh! Re, re. Déu ajud d’aquí aquell dia!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>No crideu el mal temps. Qui s pogués trobar en el vostre lloc!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Es que en aquest món hi ha gent que no sap estar-se de fer mal, i, de
+rebot, sen fan a sí mateixos.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>No us ho prengueu així! No sé què us fa parlar d’aquesta manera!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Ja ho sabrà.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Francament, hereu…</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Oh, ja, ja!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>No serà tant.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Tant-de-bo! No és pas que jo ho disitgi… Però si massa a un hom
+l’empenyen… a l’ultim rodola, perd la paciència i fa un disbarat. I
+allavors reb qui reb.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Que aviat us apureu !</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Jo? No, cah! No m’apuro mai. Però que no m busquin el còs… que no mel
+busquin, perquè, si no, em trobaran l’ànima.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>No us hi encaparreu.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>I què m tinc d’encaparrar!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>No faltaria més!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>També sé anar am peus de plom, quan convé; però com que 1 carro…</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Home!…</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Bé: que no s’hi cancin.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Igualment, Adriá.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Ja us en aneu?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Sí, que tinc feina.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Vaia, doncs.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Adéu-siau.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>D’aquí després.</p>
+<p>(<em>L’Adriá sen va poc a paquet, mirant an en David am recel, pel
+primer terme de la dreta. L Arcadi s queda moll estranyat.</em>)</p>
+<h3 id="escena-iii">ESCENA III</h3>
+<div class="smallcaps">
+Els mateixos, menys l’Adriá
+</div>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Tu! Tu!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Què?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Que no l’has sentit?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Eh?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Que no estaves atent?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Què? Digues.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>No has sentit l’Adriá? Quina manera tirar-te 1 guant!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Ane mi?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Sí. Es veu que 1 xicot està cremat.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Deixa-1 dir!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Es que té raó!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Però, tu també ets així? Sembla mentida que un home que vol ser
+artista tingui prejudicis que li facin veure les coses com la gent
+vulgar!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Vaia: no m’hi vinguis am les teves teories. A mi ningú m desfà que tu
+vas a fer infeliços a dos cors que, am tot i d’una manera primitiva,
+poden viure ben satisfets. No sé pas què li trobes a la Nuria. De maca
+ho és, no ho nego; però la seva hermosura és simple, no té matisos prou
+expressius.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Tu no tens ulls pera apreciar la seva hermosura. Tu no més sents que
+l’art histeric. Tu no veus l’art de la vida, l’art verge que s manifesta
+lliurement, sense artificis; l’art etern que ofereix la Naturalesa.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Quina obsessió hi tens, en mi!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Perquè t’estimo. Jo t voldria veure un altre. Em fa pena que
+t’enorgulleixis del teu caràcter bohemi. L’artista no ha de descendir
+mai al nivell del clown.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Que per ventura sóc així?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Sí, que ho ets, sí. Has pres el món per una immensa pista, i no més
+procures divertir als filisteus, que mai ens podran compendre; an
+aquests que s creuen superiors a nosaltres amb el seu ideal de
+col·leccionar diners.</p>
+<p>(<em>Curt silenci.</em>)</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Escolta, David, una cosa.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Digues.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>I tu creus que la Nuria arribarà a compendre aixó que m dius a
+mi?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Sí. És una ànima adormida; té la pugor de l’imbecilitat a sobre, però
+en el seu fons hi han recloses les energies d’una heroïna. És una xicota
+d’una intuició extraordinària i té un cor apassionadissim, fogós, com un
+petit sol emboirat. Que sen perden d’ànimes humils amb el llevat de
+l’heroe!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>No sé què dir-te… Però…</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Què?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Deixem-ho córrer.</p>
+<p>(<em>Per la dreta ve la Nuria, un xic melanconica. Porta mantellina
+blanca i du un devocionari i uns rosaris a la mà.</em>)</p>
+<h3 id="escena-iv">ESCENA IV</h3>
+<div class="smallcaps">
+Els mateixos i la Nuria
+</div>
+<p>NURIA (<em>am tristesa dolça</em>)</p>
+<p>Bon dia tinguin.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Oh, oh! Que vas maca!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Ja hi som?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Que venim d’oir missa, Nuria?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Sí, senyor.</p>
+<p>ARCADI (<em>an en David</em>)</p>
+<p>Que no ho coneixes?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Calla… (<em>Suplicat.</em>)</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Has dit gaires pare-nostres?</p>
+<p>NURIA (<em>somrient am tristor</em>)</p>
+<p>Oh! Molts!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>I per nosaltres… ja n’has dit forces?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Que està d’humor!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>An aquest sí que… no 1 preocupa res.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Així ho veig.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>I a tu?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Jo rai!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Estàs molt trista!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No estic trista!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Que no set coneix en la cara?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Es que vostès s’ho pensen. Ves per què… Deuen voler que salti i balli
+com una beneitona.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Per tu faràs.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Sí… jo rai!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>No t’enfadis, per xò.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Fugi!… I ara? Vès per què m tinc d’enfadar!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Hi ha coses que molesten tant, que lo millor és callar-les.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Ane mi tot m’és igual. Com que no tinc res que m privi 1 sòn…</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Estàs gaire animada?</p>
+<p>NURIA (<em>fingint estranyesa</em>)</p>
+<p>Animada?</p>
+<p>DAVID (<em>somrient i am molta intenció</em>)</p>
+<p>Ja s’acosta.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Ah, ja! Ni tampoc hi pensava.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>No? Que és estrany!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Vès ara am què surt vostè!</p>
+<p>(<em>L Arcadi contempla a la Súria am gran detenció.</em>)</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Sí que t’interessa poc!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No men parli, David. Faci-m aquest favor.</p>
+<p>(<em>Suplicat</em>)</p>
+<p>ARCADI (<em>pera distreure la conversa</em>)</p>
+<p>Saps, Nuria, que estàs divinament?</p>
+<p>NURIA (<em>somrient.</em>)</p>
+<p>Ah! Sí?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Te cau molt bé la mantellina.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Encara que ten burlis!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>No men burlo. Quina delicadesa de línies!… Quina tonalitat més fina
+en tota la teva figura!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Bah! Deixa-men anar cap a casa.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>No ten vagis, encara.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>És que estona ha que m’esperen. M’he entretingut tant!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Sí, ves, que aviat deurà venir aquell.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Aquell?… Sempre diu lo mateix. Tot lo dia hi pensa, en ell.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>No li sóc tant ingrat com tu.</p>
+<p>NURIA (<em>amb estranyesa</em>)</p>
+<p>Ingrat?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Pobre xicot! Tant que t’estima i tu tant indiferent que t
+mostres!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Oh! Vostè ja ho diu.</p>
+<p>ARCADI (<em>a la Nuria</em>)</p>
+<p>I que estàs bé! Quina cosa més hermosa!</p>
+<p>NUR1A</p>
+<p>Vol callar!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>No ten vagis, que n faré un esboç.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>És tard, és tard.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Sí, vés, vés, que si no t’hi trobava…</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Miri: s’hauria d’esperar.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Oh! Potser et renyaria.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>A mi?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Vés, vés, creu-me.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No sigui així.</p>
+<p>(<em>Sen va poc a poquet per l’esquerra, primer terme.</em>)</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Adéu.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Adéu, Nuria.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Passint-ho bé. (<em>Desapareix.</em>)</p>
+<h3 id="escena-v">ESCENA V</h3>
+<div class="smallcaps">
+Els mateixos, menys la Nuria
+</div>
+<p>DAVID</p>
+<p>Pobra xicota!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Sí… ten compte!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Tant simpàtica! Em fa una llàstima!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>A mi gens! Ves per què t’ha de fer llàstima!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Es malaguanyada pera aquell bretol.</p>
+<p>(<em>Per l’esquerra, tercer terme, apareix en Mingo boi taral·lejant
+una cançó popular verament catalana i fumant una punta de cigarro. Va en
+manegues de camisa, barretina vermella, calces de vellut de color d’oli,
+faixa blava i espardenyes am betes negres, sense mitjons.</em>)</p>
+<h3 id="escena-vi">ESCENA VI</h3>
+<div class="smallcaps">
+Els mateixos i en Mingo
+</div>
+<p>M1NGO</p>
+<p>Hola, senyorets!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Hola, Mingo! Aon vas tant cremat?</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Fins a cal barber. (<em>An en David</em>). Ja l’espavilarà, ja,
+aquell!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Qui?</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Aquell reganyós de l’Adriá.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>De què se les heu?</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>De que vol que se les hegui? No sap que és tant gelós?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Sí que tindrà feina, si no s cura!</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>És clar que n tindrà, amb una dóna tant vistosa! Fort, massa poc, per
+xò! Aixís no l deixessin estar mai am tranquil·litat, per lo orgullós
+que és! Ui! Què s pensa! Sembla que tingui un rei al còs! I… total
+perquè son pare l deixarà una mica arregladet.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Crec que serà ric.</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Jo encara no ls he vist comptar els seus <em>pistrincs</em>. Diu que
+de diners i de bondat, la meitat de la meitat, i am prou feines.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Bé: què té amb en David?</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Romansos: veli-aquí. Lo que és ahir vespre m pensava que ja hi erem.
+Jo ja havia dit un pare-nostre al casament. Tant-de-bo, animetes santes,
+que la Nuria li hagués donat una carbassa més grossa que les de
+rabaquet!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>No, pobre xicot!</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Pobre xicot? Ella sí que és de plànyer! Malaguanyada moça per ell.
+Quin poca solta! Ningú del poble 1 pot veure, per presumit i malcarat.
+No té cap amic, quasi. Ni les noies en fan cas. L’hereu! Feu-li pas! Li
+tinc una ràbia!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Perquè s casa am la Nuria?</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Sí, sí, per xò. Primer l’he estimada jo, que no pas ell. I més bé que
+ell!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Ah! Sí? Vatua en Mingo!</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Sí, senyor, sí! Però mai li he dit ni li diré que l’estimo, pobreta!
+Es mereix millor que jo i que aquell sorrut.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Vet-aquí…</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Ja t passarà, ja.</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Algun dia…</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Faràs una desgracia.</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Encara que sen burli. Aon va aquell brètol de ricot!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Tu ho fossis com ell.</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Bon profit… Ella no l’estima gens.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>No?</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Cah, barret! Ni ls mils!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Que t’estima a tu, potser?</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>No: a un altre. (<em>Mirant an en David.</em>)</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>A un altre?</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Sí.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>I, doncs, per què s casa am l’Adriá ?</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Oh! Això va de banda.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Què vols dir?</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Vui dir… vui dir… que una cosa és casar-se i una altra l’estimació.
+Vostè (<em>an en David</em>) s’hi declares…</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Jo?</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Sí. Ja veuria com ella no s casava am l’Adriá.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Com ho saps?</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Deixi-ho córrer.</p>
+<p>DAVID (<em>fent-se l desentès</em>)</p>
+<p>Tu no saps re.</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Que no? Que n’hi podria dir de coses! Com la sacrifiquen, pobra
+xicota!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Que 1 planti, an aquell!</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Ella pogués. Sa mare la farà una desgraciada. Tot és el promès. Si
+fos pobre, ni tampoc se l’escoltaria. Aquest panís que n fa fer de
+coses! (<em>Am rabieta de noi.</em>)</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>És molt interessada la Quima.</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Més que una garsa.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>I ella, la Nuria, que no va resistir abans de prometre-s am
+l’Adriá?</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>No n’hi va costar poques, de llàgrimes!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Sí?</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Sempre li ha fet fàstic.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Però, com pot ser…?</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Sa mare no li va callar mai que l volgués, perquè un partit tant bo
+no s troba per desig; i, ella, com si re; toçuda que no l volia; fins
+que la Quima, tant i tant la va pregar, li va fer tants sermons…</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>I bé, home, ja s’arreglaran, un cop casats!</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Vostè (<em>an en David</em>), per què no s’hi descara? Desfaci aquest
+casament! Treurà una ànima de pena.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Quins embolics que faries!</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Jo fos de vostè!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>I si aquell?…</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Si és un bè!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Mira que un home gelós…</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Que s reventi!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Vaia un plan més original t’has tramat!</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>No és cap bestiesa!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Pobre Adriá!</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Com que an ell no l’estima i a vostè sí…</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>No ho creguis.</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Que no? Ja veurà, fïxi-s’hi. Faci-la feliça, vostè que pot! Jo m’hi
+veiés am cor, no l pregaria tant, no! (<em>Va per anar-sen.</em>)</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Que ten vas?</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Sí, senyor. Passint-ho bé.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Adéu, Mingo.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Vine, home!</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>No vui dir-los res més!</p>
+<p>(<em>Sen va, tot emmurriat, pel primer terme de la dreta.</em>)</p>
+<h3 id="escena-vii">ESCENA VII</h3>
+<div class="smallcaps">
+Els mateixos menys en Mingo
+</div>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Pobre xicot!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Ja l’has sentit. (<em>Se senten lladrucs de goços i crits de
+caçadors. Seguidament, un xic lluny, son un tret d’arma de foc.</em>)
+Bo! Ja hi tornem a ser!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Són caçadors.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Ja t dic jo que ns hem ben enredat!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Que no ns clavin una perdigonada.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Que vols dir que hi ha perill?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Oh! Aquests caçadors devegades van tant cegos, que no veuen aont
+apunten. Que no ls servim de blanc!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Vès, vigila, doncs. Fes-los un crit, si de cas.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Qui? Jo? Cah, barret! Que no m prenguessin per un cap de caça.
+(<em>Mirant.</em>) Ja volia dir jo! Tu: són el senyor Robert i el seu
+gendre.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Ah! Sí?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Que anirà barato la caça! (<em>Cridant.</em>) Senyor Robert, senyor
+Robert! Men vaig a saludar-los.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Deixa-ls estar, que deuen voler fer cacera.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Ja vinc desseguida. Vaig a provar si tinc bona punteria.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>En Guillem Tell!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Me n’hi vaig.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Pinta, home, pinta!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Aviat tornaré. (<em>Cridant més fort que de primer.</em>) Senyor
+Robert, senyor Robert, no tiri, que sóc jo!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Beneit, més que beneit!</p>
+<p>(<em>Desapareix l’Arcadi per l’esquerra del fons. Se van sentint els
+crits dels caçadors i els lladrucs dels goços. En David va pintant.
+S’onen al lluny vuit hores. Llarg silenci. Així que ja no se senten els
+crits dels caçadors ni els lladrucs dels goços, compareix la Nuria,
+vestida am senzillesa escaient. Va amb un canti de terriça a la
+mà.</em>)</p>
+<h3 id="escena-viii">ESCENA VIII</h3>
+<div class="smallcaps">
+La Nuria i en David
+</div>
+<p>DAVID</p>
+<p>Aon vas, Nuria?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>A cercar aigua a la font pera uns senyors que s’esperen a casa.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Que porten molta pressa aquests senyors?</p>
+<p>NURIA (<em>am candidesa</em>)</p>
+<p>No ho sé.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Bé, bé… (<em>Mirant-la de fit a fit, amb èxtasi.</em>)</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Que ja han acabat de pintar?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>No encara. No s pot fer res.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Per què?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Oh! Què sap un! Lo que és jo…</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Què té? Que no s troba bé?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Sí.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Què li passa, doncs?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Res: estic un xic neguitós.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Què pinta?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Res. No val la pena.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>A veure. (<em>Mira l quadro.</em>)</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>No s pot mirar de dolent.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>I el seu company? (<em>Mira l quadro de Arcadi.</em>)</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Què ten sembla?</p>
+<p>NURIA (<em>no gosant-ho a dir</em>)</p>
+<p>M’agrada mes el de vostè.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Avui no estic per pintar.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Que potser està malalt?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>No estic malalt! (<em>La mira fixament. La Nuria abaixa l cap
+ruborisada. Curt silenci.</em>) Nuria!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Que mana?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Per què t’has tret la mantellina? Tant bé que t’escau!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Que és burleta!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Sí: t’escau divinament, i la seva blancor contrasta am la teva
+tristesa!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Que m’hi vol retratar així?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Sí. És de la manera que m’agrades més. Però, i si després et costa un
+disgust?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Un disgust? No sé per què. (<em>Am to natural.</em>)</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>De vegades…</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Què?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>La gelosia… Es una cosa tant terrible la gelosia!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Ah! No temi.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Es que ahir l’Adriá…</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Ah! Allavors que vostè va dir pera fer-me l retrato?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Sí, allavors.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Ell sí que…</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Ell, ell!…</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Si no li agrada, que ho deixi! Vès quin mal és! Té una mena de
+caràcter, aquell, també!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Ja l té ben aspre, ja.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Més de lo que vostè s pensa.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Ja n’estic enterat. Sé que no m pot veure.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No n faci cas.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Que li he fet? (<em>Am molta delicadesa.</em>) M’he atrevit mai…
+?</p>
+<p>MBIA</p>
+<p>Vostè? (<em>Am dignitat.</em>) No sé aquell xicot per qui m’ha pres,
+ni per què m vol. </p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Prou que s veu per què t vol. Pera fer de tu la seva esclava. Perquè
+fas goig; per xò: perquè fas goig.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>I per res més? Sempre ho he dit! (<em>Am veu concentrada i am molt
+sentiment.</em>)</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Sempre ho has dit? Ane qui ho has dit?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>An els meus pares.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Així, doncs, tu no estimes a l’Adriá.</p>
+<p>NURIA (<em>inconscientment</em>)</p>
+<p>Sí…</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>No: tu no l’estimes. No m’ho neguis, que t’ho llegeixo a la cara.</p>
+<p>NURIA (<em>am molta fredor</em>)</p>
+<p>Sí que l’estimo: cregui-m.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>No, no menteixis.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Veurà…</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Tu l’avorreixes.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Li dic que no. Si m’hi caso! (<em>Esforçant-se pera convèncer an en
+David.</em>) Que no sap que m’hi caso? (<em>Amb ironia trista.</em>)</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>T’hi cases? Per força!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>En què s fixa?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>En que l’Adriá no satisfà les teves ambicions ni els teus somnis de
+ventura. Em fixo en que ell és tant diferent de tu, en que la seva ànima
+és tant inferior a la teva, que… Però, què dic, si tot és en va!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>(<em>Mirant encisada an en David, diu am molta ingenuitat.</em>) Ja
+l’entenc, ja. Devegades també hi penso, com vostè… Més, l’obediencia!
+L’obediencia, David!</p>
+<p>DAVID (<em>am sarcasme</em>)</p>
+<p>Sí, l’obediencia!</p>
+<p>NURIA (<em>amb ingenuitat</em>)</p>
+<p>I l’Adriá ja n’és, de ric… A mi què pot faltar-me?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Tot: l’amor, la felicitat; això que no ns satisfà quan ens ho donen
+fet.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>(<em>parlant-se a sí mateixa, am fonda meditació</em>)</p>
+<p>Ser una esclava… una esclava… Sí que és així… I no se n’ha de
+ser!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>El veritable amor no esclavisa: fusiona les ànimes.</p>
+<p>NURIA (<em>coordinant idees</em>)</p>
+<p>Ja no vol que vostè m retrati…</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Perquè és un egoista i tem perdre-t.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Si ho fa així, em perdrà.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Es clar que sí!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Jo no faig pas res de mal! No fent res de mal, no consento que ningú
+m repti.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Oh! Sí que n fas de mal!</p>
+<p>NURIA (<em>molt sobtada</em>)</p>
+<p>Jo? Vostè m’ho diu!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>An ell n’hi vas fer molt!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Jo? Quan? Quin dia?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>El primer que li vas dir que l’estimaves.</p>
+<p>NURIA (<em>am gran sinceritat i fermesa</em>)</p>
+<p>Que no! Que no!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Sí, si: li vas fer molt mal.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Mai li he dit que l’estimés. Mai! Mai!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>No?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Ni li vui dir, ni li diré encara que m matin: no l puc enganyar.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Ho veus com te sacrifiques, ho veus?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No, no: ho faig resignada. (<em>Am candorosa humilitat.</em>) Deu ser
+la meva estrella.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>La teva estrella!… No, no; jo no puc tolerar que set sacrifiqui i es
+mercadegi am les teves gràcies. I tu hi consents perquè no t creus prou
+forta pera eslliurar-te d’aquest munt de prejudicis que pesa damunt
+teu.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Què hi faré ara? Ja és tard.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>No és tard, no.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Mataria als meus pares de pena! Pobra mareta meva! Tant que me
+l’estimo! Sí, sí! Jo m casaré am l’Adriá; al peu de l’altar juraré ser
+seva; li diré… que l’estimo!… No, no: això no li diré mai! Però li seré
+fidel, sempre fidel! Li vaig donar paraula i no puc trencar-la.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Tu no faràs res de lo que dius. No, que no ho faràs !</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Quin recurs em queda?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>El de no accedir al teu sacrifici.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Que aviat ho diu!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Ho dic, i jo al teu lloc ho faria. Jo t deslliuraré!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Vostè!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Sí, jo, que vui salvar-te!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Vostè! Vostè!</p>
+<p>DAVID (<em>am passió intensa</em>)</p>
+<p>Sí, sí, que t vui per mi! Et vui meva, que jo t’estimo, Nuria,
+t’estimo am tota la meva voluntat!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Oh! Pobra de mi!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Nuria!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Verge del cel, ampareu-me!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Tu m’has d’estimar, que ho necessites. El teu cor t’ho exigeix.
+Nuria, Nuria! No abaixis el cap i mira-m amb aquests ulls que vessen
+intel·ligència. No m creguis un malvat que ve a ennegrir la teva sort.
+Jo sóc el teu deslliurador! Jo t duc la felicitat!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Oh David! Jo no disposo de mi.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Lluita, lluita am coratge contra tots els obstacles que set
+presentin!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No pot ser, no pot ser!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Ha de ser!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Deixi-m, cregui-m! Vostè serà un desgraciat, i jo…</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>No, no puc deixar-te.</p>
+<p>NURIA (<em>am gran prec</em>)</p>
+<p>Faci un esforç!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Com vols que pugui, si estimo tant la vida que en tu veig
+idealisada!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Procuri per vostè. No pensi en la meva sort. La meva sort és aquesta:
+no men mereixo d’altra.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Tu t sents morir ofegada… No t podràs resignar mai a viure com una
+esclava!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Oh! Quin horror!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Desperta d’aquest ensopiment que t té com estabornida! Rebela-t
+contra tot i contra tots! Els meus braços t’esperen pera amparar-te! Ets
+meva! (<em>L’abraça.</em>) Ets meva! Que m’ho disputin! Que vinguin a
+arrencar-te dels meus braços! (<em>La besa apassionat.</em>)</p>
+<p>NURIA (<em>vençuda d’amor</em>)</p>
+<p>Ah!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Ets meva!</p>
+<p>NURIA (<em>quasi plorant</em>)</p>
+<p>David!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>No ploris, Nuria, que l teu plor m’acobardeix i espanta. Sigues
+valenta i decidida, que t sobren energies pera ser-ho… Mira-m enamorada,
+am tota llibertat, com jo t contemplo a tu!. . . Dóna-m coratge pera
+deslligar les teves ales frisoses d’alçar el vol! (<em>Poc apoquet, i
+amb idilica tendresa, la du, agafada per la cintura, cap al fons del
+bosc.</em>)</p>
+<p>NURIA (<em>en veu molt baixa i dolça</em>)</p>
+<p>David! David!</p>
+<p>DAVID (<em>ben dolç i a cau d’orella</em>)</p>
+<p>Anima pura, verge de montanya, viola boscana que am la teva aroma
+humil i delicada m’endolceixes l’esperit! Amor de la meva vida, joia de
+l’art, per sempre, per sempre meva, per sempre més la meva estimada!</p>
+<p>(<em>Desapareixen. Curt silenci. Toma l’Arcadi tot
+adalerat.</em>)</p>
+<h3 id="escena-ix">ESCENA IX</h3>
+<div class="smallcaps">
+L’Arcadi sol
+</div>
+<p>ARCADI (<em>crida, mirant entorn seu</em>)</p>
+<p>David! David! Aon deu ser? David! David! Bah, bah!</p>
+<p>(<em>Es posa a pintar. Desprès d’un llarg silenci, apareix l’Adriá
+pel primer terme de la dreta.</em>)</p>
+<h3 id="escena-x">ESCENA X</h3>
+<div class="smallcaps">
+El mateix i l’Adriá
+</div>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Ditxòs de vós, Adriá!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>I, això, per què?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Home, perquè feu festa.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>I vostè?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Jo? Mireu, treballant.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Això rai, perquè vol. Qui li priva de fer festa?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Ningú.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Aon té 1 company?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Ara mateix era aquí.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Sembla que ell no s’hi mata.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>No gaire.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Veig que li ha provat aquest terreny.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Molt. En cosa de quatre mesos no més s’ha posat tant bo que ja sembla
+tot un altre.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Que sí, que sí.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>L’haguessiu vist a Barcelona! Pobret! S’acabava d’empassar!</p>
+<p>ADRIÁ (<em>amb ironia</em>)</p>
+<p>De quin mal patia?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Encara no ho he arribat a entendre. L’un metge deia una cosa;
+l’altre, una altra. A casa seva creien que era tisic.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Si que estava apurat!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Molt! Sort de les aigües d’aquest poble, perquè, si no, ja no sen
+cantaria gall ni gallina. Després, com que aquí ha estat sempre tant ben
+cuidat…</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Sí, crec que sí.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Jo us en responc.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Ja estic enterat de la manera que s porten amb ell a l’hostal.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Voleu callar! Ni que fos un fill!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>0 un gendre. Tot-hom li té llei.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>I que s’ho mereix.</p>
+<p>ADRIÁ (<em>sempre amb ironia</em>)</p>
+<p>Prou. Llàstima que la noia ja estigui compromesa!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Que voleu dir que haurien pogut arreglar alguna cosa?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Vaia.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Vos ho creieu?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Per que no?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>No veieu que en David és un xicot… com us diré?… un xicot…</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Vol dir un senyoret. I jo sóc un pagesot…</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>No parlo per vós, home!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Veig que la moça li agrada… que li parla més de lo que li
+pertoca…</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Sense segona intenció.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Això no ho sé… Lo que si li asseguro és que a mi no m plau massa.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Home, no us ho prengueu així!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>M’ho prenc com ho haig de pendre, que ho veig clarament. El seu amic
+creu poder-se burlar de mi, i que no ho provi, que, si no sap qui sóc,
+ho sabrà.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>I ara! Qui us ha alarmat?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Ningú. Digui-li que vagi alerta, perquè si s’ha posat bé de salut en
+aquest poble, pot perdre-ho tot d’un plegat.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>No us feu tant poc favor! Si alguna brometa, tant ell com jo, fem a
+la Nuria, ho podeu ben creure, no és mai am cap mal fi.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Si no m refereixo a vostè!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>És que sóc jo l’unic que devegades potser em propasso una mica.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Si és ell, el que s propassa! De vostè res me fa res: ja veig que és
+el seu tarannà. Però ell…</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Que 1 coneixeu poc an en David!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Així no l’hagués conegut mai!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Si parleu per alló d’ahir vespre… sabeu ?… allò del retrato…</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Sí: sem va posar malament.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>No n feu cas! A Barcelona sen fan molts de retratos. Jo mateix he
+pintat senyores ben maques… i com si res. Quin mal és? Veureu: és el
+nostre ofici.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Vostès a Barcelona facin lo que ls-e sembli bé; però aquí procurin
+llaurar dret, o del contrari…</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>No ho agafeu tant a la valenta, home! Ja ho sabem que s’acosta
+l’hora…</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Sí…Jo li prometo que, pesi a qui pesi, la Nuria serà la meva
+dòna.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>No ho ha de ser!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Potser que m costi algun sacrifici.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>No us entenc.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>O algun disgust. Veurem. Però que la Nuria serà meva!… (<em>Passa a
+l’esquerra</em>). Digui al seu company que no s’emboliqui, que no s
+busqui lo que no té. Digui-li que les aigües poden cambiar-se, que si
+fins ara li han provat…</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>No tingueu por!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Jo n tinc molta, de por!</p>
+<p>ARCADI (<em>bromejant</em>)</p>
+<p>És que mala herba mai mor.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Així ho diuen. Però, nosaltres, els pagesos, sap què fem am la mala
+herba?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Què feu?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>La seguem.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Oh! Prou que rebrota.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Devegades.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Sempre. O bé n surt de nova.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Allavors… l’arrenquem d’arrel: per xò hi som nosaltres. (<em>Am veu
+concentrada.</em>)</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>No ho sabia.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Doncs, ja ho sap. Quan vingui l senyoret, no s descuidi de
+dir-li.</p>
+<p>ARCADI (<em>amb ironia</em>)</p>
+<p>No passeu ànsia.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Sembla que vostè també…</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Què?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Que s’ho prengui a tall de mitja manta.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Fugiu, home! Sempre és bo l saber.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>És que, si no…</p>
+<p>ARCADI (<em>fent una rialleta conciliadora</em>)</p>
+<p>Que no aneu cap a l’hostal?</p>
+<p>ADRIÁ (<em>anant-sen</em>)</p>
+<p>No, no encara.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Adéu-siau, doncs.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Ah! Sí. Ja men distreia… Que s’hi conservi.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Igualment.</p>
+<p>(<em>L’Adriá seu va, molt recelós, pel primer terme de l’esquerra.
+L’Arcadi queda mirant-sel.</em>)</p>
+<h3 id="escena-xi">ESCENA XI</h3>
+<div class="smallcaps">
+L’Arcadi sol. Aviat en David
+</div>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Aon deu haver anat aquell xicot?</p>
+<p>(<em>Pinta. Llarg silenci. Apareix en David precipitadament un xic
+traspostat.</em>)</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Arcadi!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Ai, gràcies a Déu!</p>
+<p>DAVID (<em>en veu molt baixa</em>)</p>
+<p>Calla, calla!</p>
+<p>(<em>Se sent plorar a la Nuria.</em>)</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Eh? (<em>Sorprès.</em>) Què sento? Plors de dòna?… Sí!… David!…
+(<em>Amb accent molt dramàtic.</em>)</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Pst! Calla, calla, Arcadi!</p>
+<p>(<em>L’obliga a amagar-se darrera dels arbres.</em>)</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Però…</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Calla! Vine! Amaga-t, amaga-t!… Corre!… (<em>Passa la Nuria, amb el
+canti a la mà, aixugant-se ls ulls pera contenir son plor delicadissim.
+En David la mira am goig i llàstima a la vegada. Al passar aquesta pel
+seu costat, va a consolar-la i ni gosa dir-li res. Quan la Nuria ha
+desaparegut, l’Arcadi, sol·lícit, neguitós, se dirigeix an en
+David.</em>)</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Però, David… ?</p>
+<p>(<em>En David s’asseu a l’herba moll trist, posant-se les mans a la
+cara.</em>)</p>
+<div class="smallcaps">
+Teló pausat
+</div>
+<img src="images/sanefa.png" alt="sanefa decorativa" >
+<h2 id="acte-segon">ACTE SEGON</h2>
+<p><em>L’escena representa l pati i el frontis d’un hostal. El fons és
+un paisatge molt pintoresc. Al darrer terme s’ovira la silueta d’unes
+montanyes blaves que s’enlairen per damunt d’altres un xic mes properes
+i més pujades de to. El segon terme, o siga la vessant d’aquestes
+montanyes, està molt ben conreat. Sembla talment una prada, d’un verd
+frescal i lluminós. Al fons, atravessant l’escena, hi ha la carretera am
+guarda-rodes i piles de grava. A l’esquerra, a primer terme, el frontis
+de l’hostal; al costal de la porta hi ha una finestra que dóna a la
+cuina, i una altra, a l’alçada de primer pis, plena de testos am
+clavellines, un ram de llorer sec, una ampolla amb oli d’herbes i una
+olla foradada pera niuar-hi els aucells. Davant del portal, ocupant la
+meitat de l’escena, s’enfila una parra ufanosa am molts penjolls de
+raims verolats, a sota la qual hi ha una taula i dos bancs de fusta ja
+negrosos i esberlats d’estar a l’intemperie. A ran de la finestra de la
+cuina hi ha un pou del que s pot extreure aigua per medi de corriola i
+galledes. Els pilans d’aquest estan entortolligats per una enredadera
+d’eura. Per entremig dels pilans se veu un paller i algun arbre. Al
+costat del pou hi ha un pedriç tot ple de testos am rosers, clavellines
+i violers. A la dreta, una figuera am molt brancam que s’extén per
+l’escena. Repenjats a la soca, uns quants feixos de canyes seques. És al
+dematí d’un dia d’estiu molt assoleiat.</em></p>
+<h3 id="escena-i-1">ESCENA I</h3>
+<div class="smallcaps">
+En Blai i l’Adriá
+</div>
+<p>(<em>En Blai està pouant una galleda d’aigua. Té l porró al costat
+del pou. Aprop de la taula hi ha una altra galleda de fusta. Apareix
+l’Adriá pel fons.</em>)</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Bon dia, Blai.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Hola, noi! Què diem de bo?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Per ara, ja ho podeu veure. I vós?</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Trempat com sempre.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Me n’alegro.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Acosta-m aquella galleda. (<em>Per la que hi ha aprop de la
+taula.</em>)</p>
+<p>ADRIÁ (<em>donant-li</em>)</p>
+<p>Teniu.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Ah, ah! És fresca com una rosa. (<em>Per l’aigua que aboca a la
+galleda. Després hi posa l porró.</em>) Ho veus, home?… Quima!
+Quima!</p>
+<p>QUIMA (<em>de dintre estant</em>)</p>
+<p>Què vols?</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Vès.</p>
+<p>QUIMA (<em>traient el cap per la finestra</em>)</p>
+<p>Què hi ha? Ah! Tu, Adriá?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Hola, Quima!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Fes-li esmorzar.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>No; no us amoïneu, per mi.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>I ara, tu, també! (<em>Desapareix.</em>)</p>
+<h3 id="escena-ii-1">ESCENA II</h3>
+<div class="smallcaps">
+Els mateixos, menys la Quima
+</div>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Vès ara per què… ?</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Deixa, home!</p>
+<p>(<em>Curt silenci.</em>)</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Aont és la Nuria?</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Potser és a dalt.</p>
+<p>(<em>Surt la Quima am dos plats de terriça, dugues forquilles, un pa
+moreno i una ganiveta.</em>)</p>
+<h3 id="escena-iii-1">ESCENA III</h3>
+<div class="smallcaps">
+Els mateixos i la Quima
+</div>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Apa: mentrestant llesqueu-vos pa, que desseguida porto lo demés.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Tu: vès, arregla-ns una mica de ceba, unes quantes olives i, si pot
+ser, algun tomatec.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Està bé.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Pera començar a fer rodar la mola.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Està bé.</p>
+<p>(<em>Sen va a la cuina.</em>)</p>
+<h3 id="escena-iv-1">ESCENA IV</h3>
+<div class="smallcaps">
+Els mateixos, menys la Quima
+</div>
+<p>BLAI (<em>llescant pa</em>)</p>
+<p>Ah, ah!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Sí que triga la Nuria!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Estigues pel menjar, home! Ja la veuràs. Am quin humor t’hi
+presentaràs, si encara no tens gens d’aliment al còs?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Es que…</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Deixa-t d’esques! Quina fal·lera!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>No tant!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Quan jo festejava am la Quima, em pots ben creure, no rompia mai el
+foc que abans no m’hagués atipat bé. L’estimació am gana… què vols que t
+digui?… no ha fet mai per mi.</p>
+<p>(<em>Apareix la Quima amb una plata plena de mongetes fregides i unes
+quantes costelles fetes a la brasa. A l’altra mà porta una amanida de
+ceba, tomatec i olives.</em>)</p>
+<h3 id="escena-v-1">ESCENA V</h3>
+<div class="smallcaps">
+Els mateixos i la Quima
+</div>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Apa, ja està.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Som-hi!… Té. (<em>Ofereix la plata a l’Adriá.</em>)</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Preneu, home, preneu.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Pren tu primer, que jo, quan en tinguis prou, faré canèt i nèt.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Doncs, teniu gana!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Psè!… Encara, encara.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>És un sac de mal profit.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Sí. Què hi faràs, si un hom és així? Apa, apa, sense por!
+(<em>Serveix a l’Adriá.</em>)</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Prou, home!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Atipa-t i amaga-t pa!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>No us ho acabareu tot.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Prou, prou! (<em>Enretira l plat.</em>)</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>I tu, que també has d’esmorzar?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>No. Ja ho he fet.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Veus, jo? Tot hi va! (<em>S’aboca tot el menjar.</em>) Té: ja pots
+rentar-la. (<em>Per la plata.</em>)</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Que no tens gana, Adriá?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>No gaire.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Que no piques? Pren un tallet de tomatec.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Teniu raó. (<em>El pren.</em>)</p>
+<p>BLAI (<em>donant-li l porró</em>)</p>
+<p>I beu, de passada.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>No tinc set, encara.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Doncs, beuré jo. (<em>Beu refilant. Curt silenci.</em>)</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>I com xerrica! Prou! Prou, Blai!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Calleu, que l fareu ennuegar.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Apa, apa, quina manera d’alçar el colze!</p>
+<p>BLAI (<em>deixant de beure</em>)</p>
+<p>Ah, ah! Què ten sembla?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Quin halè teniu!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>I quina refilamenta! Apa, beu, que és fresc.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Vinga.</p>
+<p>BLAI (<em>donant-li l porró</em>)</p>
+<p>Té. A veure si aguantes gaire.</p>
+<p>QUIMA (<em>fadigada</em>)</p>
+<p>Ai, Senyor!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Que ets mut? Que no hi fas un refilet, Adriá?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Vaia, que l faràs riure i es tacarà!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Amunt, amunt, noi! Apa, que és teu!</p>
+<p>ADRIÁ (<em>rient i deixant de beure</em>)</p>
+<p>Vatua l’home!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Té! Veus, poca solta? Tot l’has fet tacar.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Oi, sí! (<em>Esclafint a riure.</em>) Tot el davant t’has ensolfat.
+Bé: això rai, que a la bugada sen va !</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Ho haguessis de rentar tu!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Veus? Tu, am solfes, no saps refilar, i jo, sense, sí. No series pas
+bo per músic.</p>
+<p>ADRIÁ (<em>rient</em>)</p>
+<p>N’hi ha un feix de vós!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Així m’agrades!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Deixa-l estar, Adriá, que n’hi falta un bull.</p>
+<p>BLAI (<em>brindant el porró a la Quima</em>)</p>
+<p>Té, té: beu i calla.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Vés, troç d’ase!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Apa, menja, Adriá: no t’adormis.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>No us amoïneu.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Noi, per tu faràs, doncs.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Com les trobeu aquestes costelles?</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Bones, bones. Es deixen menjar.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Digues, Adriá, digues: són tendres?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Sí, molt tendres: bona carn.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>No són pas un xic crues?</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>No: estan al punt. Una mica fumades, potser!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>No, són fumades!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Aquest sí que en tot ha de trobar taps!</p>
+<p>BLAI (<em>cridant el gat</em>)</p>
+<p>Spsí! Spsí! Marruixa, marruixa! Aont és el gat?</p>
+<p>QUIMA (<em>amb espontanitat</em>)</p>
+<p>A la galleda.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Mira, mira, que és de la broma!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Que ho sé jo ont és, el gat?</p>
+<p>BLAI (<em>llença un òs de costella</em>)</p>
+<p>Té: ja ho trobaran els goços.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Vaja, ja estic satisfet.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Voleu un raim?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>No: jo no vui res més.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>No t sents am més coratge, ara?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Ja ho crec!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Doncs, apa, que vingui la noia i garleu tant com volgueu. (<em>A la
+Quima.</em>) Ja pots treure tot això.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Ja va. (<em>S’endú ls plats i lo demés a la cuina.</em>)</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Encenem un radical. (<em>Se treu un cigarro dels petits.</em>) En
+vols un?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>No, gràcies.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Tu mateix.</p>
+<p>ADRIÁ (<em>després d’un curt silenci</em>)</p>
+<p>I què se n’ha fet, de la Nuria?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>No fa gaire que era aquí. (<em>La Quima desapareix.</em>)</p>
+<h3 id="escena-vi-1">ESCENA VI</h3>
+<div class="smallcaps">
+Els mateixos i en Mingo
+</div>
+<p>MINGO</p>
+<p>Nostramo?</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Què hi ha, Mingo?</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Que heu abeurat el bestiar?</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Sí.</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Així, res.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Dóna-li una mica de gra.</p>
+<p>MINGO (<em>tot anant-sen</em>)</p>
+<p>Desseguida.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Tu! Escolta.</p>
+<p>MINGO (<em>girant-se molt decidit</em>)</p>
+<p>Què mana?</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Que ja has esmorzat?</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Estona ha.</p>
+<p>BLAI (<em>oferint-li l porró</em>)</p>
+<p>Té, doncs: beu un trago.</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Visca!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Beu!</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Vaia, bevem. (<em>Beu refilant.</em>)</p>
+<p>BLAI (<em>a l’Adriá</em>)</p>
+<p>Què tal? Eh? Què men dius d’aquest deixeble?</p>
+<p>MINGO (<em>deixant de beure</em>)</p>
+<p>Ha anat bé la passada?</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Molt. Apa: ves amb els animals.</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>(<em>Sen va, i a l’esser al fons retrocedeix.</em>) Ah! Escolteu…</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Au, a l’estable!</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Eh?… (<em>Mirant de reüll a l’Adriá.</em>)</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Apa, vés, beneit!</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>A qui dius beneit, ximplet, més que ximplet ?</p>
+<p>BLAI (<em>reconvenint-lo</em>)</p>
+<p>Mingo!…</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Aquest poca solta!…</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Que no vols callar, Mingo?</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>No, que no vui callar! Primer reventaria! Torna-m’ho a dir, de
+beneit! Torna-m’ho a dir, maco! (<em>Provocant-lo molt
+indignat.</em>)</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Vés, vés a parlar amb els senyorets, que t donaran anguila!</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>I ben nèt que si! Que t penses que són tant agarrats com tu?</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Vés-ten, Mingo, vés-ten!</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>No men vui anar que no hagi cantat les quaranta an aquest
+presumit.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Te deixo estar per criatura!</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Perquè no tens coratge pera res. Ja ho saps que no ets ningú!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Llamp de Déu!…</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Vaia, Adriá!…</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Vés-ten, si no vols que t faci un cap nou! Vés-ten !</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Que t’has cregut que perquè sóc pobre m’has de fer la llei com te
+dongui la gana? No, noi, no! Ja s’ha acabat la paciència! I si tens
+ràbia perquè les coses no t marxen prou planeres, mira, fes com jo:
+posa-t’hi sal.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Bé: què vols dir amb aquestes paraules?</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Ja ho saps lo que vui dir.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Mingo, Mingo! Mira que si m fas enfadar… !</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Així: defenseu-lo!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Ja estàs ben llest! (<em>Molt despreciatiu.</em>)</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Vés a explicar-ho a la Nuria, tot això que t’he dit! Corre! Que ella
+t’encoratgi!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Marxa, marxa d’aquí, com una reïra!</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Ja men vaig, i ben depressa, perquè veig que encara
+m’entrebancaria.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Apa!</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Endavant, hereu, endavant! Fes-los glatir força als pobres, am la
+teva guardiola! Ja ho sabem que és curulla de diners. Però, mira: jo n
+tinc una altra aquí (<em>senyalant al cor</em>) que vessa de goig i
+d’alegria.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Vés, noi, vés a la teva feina!</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Vaia, salut! (<em>Seu va rient amb ironia.</em>)</p>
+<h3 id="escena-vii-1">ESCENA VII</h3>
+<div class="smallcaps">
+Els mateixos, menys en Mingo
+</div>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Que no l’heu sentit?</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Deixa-1 estar, que no hi és tot.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Aquest noi té la llengua un xic llarga.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Vaia, Adriá! Té, beu, home! (<em>Agafant el porró.</em>)</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Ja n tinc prou.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Que ets daixonses! Quina fadrinalla corre avui!</p>
+<p>(<em>Beu, refilant com abans. L’Adriá s queda amb el cap baix, molt
+pensatiu. Llarg silenci. Apareix la Quima esclafint de riure.</em>)</p>
+<h3 id="escena-viii-1">ESCENA VIII</h3>
+<div class="smallcaps">
+Els mateixos i la Quima
+</div>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Que no ho sabeu? Que no ho sabeu?</p>
+<p>BLAI (<em>a l’Adriá, deixant de beure</em>)</p>
+<p>Eh, quina musica?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Que no ho sabeu?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Què?</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Digues.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Que la Nuria estones ha que és a dalt.</p>
+<p>(<em>Segueix rient.</em>)</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Ah ! Era aquí?</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Què fa a dalt?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Mai ho endavinarieu. Pobra filla meva, que és ignocentona!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>I per què no ve?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>No l’he poguda fer baixar de cap de les maneres.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>I això?</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Que esteu renyits?</p>
+<p>ADRIÁ (<em>am molta naturalitat</em>)</p>
+<p>Per mi, no.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Cah! Si no hi ha res de males cares. (<em>Amb expressió
+riallera.</em>) Ben al revés. Ai, Senyor!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>I, doncs, què fa?</p>
+<p>QUI MA</p>
+<p>Està plorant com una Madalena.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Per què? Què tè?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Res, res, la pobreta!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Per què plora ?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Encara no ho endavines?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Oh! Què sé jo! Digueu.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Vaia una altra paperera! Potser no ha esmorzat. (<em>Amb
+ingenuïtat.</em>)</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Calla, calla, beneitó! Ves per què voleu que plori, la criatura! Jo
+també vaig plorar com ella l dia que m van tirar la primera
+amonestació.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Per xò ha de plorar?</p>
+<p>ADRIÁ (<em>concentrat</em>)</p>
+<p>Per xò?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>I doncs! Us penseu quin cop és per una noia de la seva edat?</p>
+<p>ADRIÁ (<em>am gran estranyesa</em>)</p>
+<p>Ho dieu de debò, que plora?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Està desconsolada!</p>
+<p>ADRIÁ (<em>separant-se, molt trist</em>)</p>
+<p>No m’ho sé acabar!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>I ara! Què tens, Adriá?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Re, re.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Bo! Tu, també? A veure si se t’encomanaran les llàgrimes!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>És que jo no estic per fer els ninots: m’enteneu?</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Què dius, home!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>No sé pas de què te les heus !</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Vosaltres no que no ho sabeu, però ella… M’hi jugaria l cap!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Tu, Quima: que l’entens?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Jo, no. Adriá: explica-t, per l’amor de Déu!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Sí, que s’expliqui.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Parla, home, parla!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>La vostra filla no m porta estimació.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>I ara! Què dius, home! Com vols que no t’estimi, si fas tant per
+ella? La vegessis plorar!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Plora perquè li sap greu d’estar compromesa. No sap com
+desempellegar-sen, de mi. Per xò plora, per xò!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>No siguis tant ingrat!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Ingrat? Ja hi ha qui li agrada més que jo. Qui sóc jo? Un pagesot.
+Què volen dir les meves vinyes, els meus camps i totes les meves
+hisendes i la meva estimació, comparades amb un senyoret de
+Barcelona?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Però, què t’empatolles?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Si, ja ho he dit i no men desdic. Mala negada facin tots els
+senyorets! Es clar: són més complimentosos i més fins que nosaltres. Els
+pagesos!… I an ella sembla que li escaiguin aquests mosquits. (<em>Am
+gran despreci.</em>)</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Qui? Ella? Cah!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Ves ara quina una se n’ha empescat!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Una cosa és una cosa…</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Ah, gelós!</p>
+<p>ADRIÁ.</p>
+<p>Ja ho sentirem a dir.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Tot just comencem i ja us-e les empreneu per aquests viaranys?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>I al cap-d’avall per res.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Per res: per una futesa. Aquest casament aviat semblarà la colla dels
+plora-miques.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>I ben net que sí!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Ni que s tractés d’un enterro. No sé: jo no m’ho pendria tant a la
+valenta.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Oh, vós!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Encara que m trobés al teu lloc. Vaia, vaia, no t’encaparris, que
+tindràs una dòna lo que sen diu de tota la confiança. Jo ja voldria que
+siguessiu casats. El dia del casori!… Vès, enllestiu depressa! Quina
+xirinola farem! Oh, i ara que tenim uns caps de viram tant grassos que
+enamoren!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Si serà una festassa!…</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Aquest dematí, així que m’he llevat, ja he conegut que la teca anirà
+bé.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>I això? En què t’has fixat?</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Saps aquells dos pollastres tant buscadors de raons, aquells que
+l’altre dia van agarrar-se com dugues llagastes?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Sí. Explica-t, cançoner! (<em>Fent veure que assent al bou humor deu
+Blai.</em>)</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>M’han donat una mala mirada que ja, ja!… Si arriben a veure-s’hi am
+cor, m’embesteixen! Semblava que m diguessin: “Ah, fart, més que fart!
+Com se tens menjaras!»</p>
+<p>QUIMA (<em>posant-se a riure</em>)</p>
+<p>Encara m faràs riure!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>No són bromes, no! Adriá: que no rius? Mira la Quima, ai, la sogra!
+Mira com s’esclafeix, la toba! (<em>Rient a tot pler.</em>)</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Sant ximplici!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Que not passa, hereu? Retorna-t, que no serà re! Vès: porta-li una
+mica de medecina, que potser es calmarà. Porta l porró, dòna!</p>
+<p>QUIMA (<em>a l’Adriá</em>)</p>
+<p>El vols, un traguet?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>No estic pera beure.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Vinga, vinga, que amb un tret… matarem dos tragos.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Quina ràbia!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Vés, crida a la noia. A veure si amb una miradeta…</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>No; no la crideu. Ja vindrà, si vol. I, si no, allà s’estigui. Fos
+aquell, no s faria pregar, no !</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>I deixa-l estar, an aquell! Quina dèria t’ha agafat!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Fos aquell, us torno a dir!</p>
+<p>BLAI (<em>dirigint-se poc a poc cap al fons</em>)</p>
+<p>Bah, bah!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Que n’he sigut de bèstia!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Pobra Nuria! Tant que t’estima!</p>
+<p>ADRIÁ (<em>amb ironia</em>)</p>
+<p>M’estima!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Sí.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Jo us dic que no! Potser m’hauria arribat a estimar…</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Que vols que s corsequi?</p>
+<p>(<em>En Blai els escolta de mala gana.</em>)</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Ja fa temps que no m mira com me mirava. Vós ho sabeu: encara no m
+veia que tot ho deixava pera donar-me conversa. (<em>Molt
+despreciatiu.</em>) Però, d’ençà que van venir aquests senyorets…</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>No, home, no!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Us dic que sí. Si s’empolaina més pera fer més goig!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>No: això són cabòries teves.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Serà lo que s vulgui; pero jo no consento que ningú s burli de
+mi.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>I qui sen burla?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Ella. Que no m’enganyi, que no m’enganyi!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Ai, ai, quina nuvolada!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Vós, Quima, atrafegada am les feines de la casa, no veieu certes
+coses.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Encara vindràs a dir que no m cuido de la meva filla!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Deixa-men anar, que la cosa s’embolica.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>No vaig tant amunt.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>I doncs?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Vós no m negareu que la Nuria no m porta voluntat. Si men portés, no
+parlaria com parlo.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Faries lo mateix. Desgraciat del que sent gelosia!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Gelosia? No és gelosia, no. Ho veig clar, n’estic segur. Però no
+serà, no serà!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Vaia: ja us ho fareu.</p>
+<p>(<em>Sen va per l’esquerra del fons.</em>)</p>
+<h3 id="escena-ix-1">ESCENA IX</h3>
+<div class="smallcaps">
+Els mateixos, menys en Blai
+</div>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Què és lo que veus clar? Explica-t.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Que l carro m va pel pedregal.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Justament ara?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>I tot per culpa vostra.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Per culpa meva?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Sí.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Per què ho dius? En què t fixes?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Em fixo en moltes coses.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>A veure, digues.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Si vós haguéssiu sigut franca quan els meus pares us van venir a
+demanar la Nuria, avui jo no m queixaria.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>No t’entenc, creu-me, Adriá; no t’entenc.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Prou que m’enteneu! Ja ho veig jo que m’enteneu! (<em>Am molta
+ironia.</em>)</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>En bona fe, Adriá.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>La xicota no m volia.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Que sí!</p>
+<p>ADRIÁ (<em>imperiós</em>)</p>
+<p>Que no!</p>
+<p>QUIMA (<em>persuasiva</em>)</p>
+<p>Que sí!… Què sabia ella? (<em>Transició.</em>)</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Vós la vàreu pregar pera que m volgués. Fins la vàreu amenaçar!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Mentida! Qui t’ho ha dit això?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Deixeu-ho estar qui m’ho ha dit. Tard o d’hora, tot se sap. Jo m
+creia que m’estimava, i de tant veure-la i parlar amb ella, és clar, li
+he posat aquest afecte. Ara, per més que vulgui, no men puc distreure:
+ja la tinc aferrada aquí dins… I la vui pera mi, costi lo que costi! I
+ho serà!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>No ho ha de ser!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Jo veig que ella i el senyoret s’enraonen molt, riuen molt, mentres
+jo callo i em migro.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>No n pensis mal del senyoret. Es molt bo. I am tant temps d’estar am
+nosaltres pot dir-se que ja ns mira com de família.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Serà tant bo com vós volgueu, però lo que es am mi no s porta pas
+gens bé… I que vagi alerta, que no s torbi! Jo també ho sóc, de bo; però
+quan les sangs me pugen al cap…</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Vaia, vaia, no siguis així.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Es que començo a perdre la paciència.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>No sé com ets, també! Creus tu que la Nuria s’atreviria a faltar-te?
+No li facis tant poc favor, home! (<em>Transició.</em>) Ah! Que sereu
+ditxosos! Quan tingueu un fill… tant hermós que serà!… Com vols… no
+comprens?… com vols que la Nuria estimi a un senyor, per bo que sigui,
+si per ella tampoc faria? No, home, no! Treu-t’ho del cap. Allò de que
+una noia és pera un rei, són falornies. Les noies, pera ser ben felices,
+s’han de casar amb un del seu braç: classe am classe.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Però mireu que si ell s’està en aquesta casa …</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Què vols dir?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Que?… Vaia, que jo no li vui veure més!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>No siguis tant gelós!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Gelós, gelós!… L’heu de treure, Quima, l’heu de treure.
+Creieu-me!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Que aviat ho tens arreglat!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>O ells o jo: trieu.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Com els ho dic?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>De la manera que trobeu millor. Si no sen volen anar a les bones, ja
+ls treure jo a les males.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Espera uns quants dies.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Ja no puc aguantar més.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>(<em>després d’una petita lluita am si mateixa</em>)</p>
+<p>Els treuré, doncs.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Avui séns falta.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Sí.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>No ho allargueu pas!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Ah, gelós!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Deixeu-ho córrer.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Quins papers!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Prou! Quedem en que ls treureu?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Sí, home, sí! Ai, alabat siga Déu! Si no estimessis, no les faries
+aquestes rareses. Nuria, Nuria! (<em>Cridant.</em>)</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Deixeu-la estar.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Com! Que no la vols veure?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Sí. Però…</p>
+<p>QUIMA (<em>tornant a cridar</em>)</p>
+<p>Nuria! Nuria!</p>
+<p>NURIA (<em>de dins estant</em>)</p>
+<p>Què mana, mare?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Baixa, tonteta, baixa! Cuita! No siguis així, filla. I ara (<em>a
+l’Adriá</em>) que no us feu mal posat.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Oh! Per mi…</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Es que, si no, renyirem.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Jo…</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Mira-te-la.</p>
+<p>(<em>Apareix la Nuria amb el cap baix. S’atura al llindar de la
+porta.</em>)</p>
+<h3 id="escexa-x">ESCEXA X</h3>
+<div class="smallcaps">
+Els mateixos i la Nuria
+</div>
+<p>NURIA</p>
+<p>Què mana, mare?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Vine, tonteta, vine!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Que no veus l’Adriá? Vaia, vaia, no siguis paperera. Vès per què has
+de plorar!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No, no ploro pas.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Ai, mentidera! (<em>Rient.</em>) Diu que no plora. (<em>Agafant-la
+per la cara i aixecant-li i cap.</em>) Mira, mira, Adriá! No plora, no,
+i té ls ulls plens de llàgrimes!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No pas ara: ja m’ha passat.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Millor, dòna, millor!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Nuria!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Tant alegres que tots estem, i tu tant trista! No sé per què.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Què hi fa?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Res; però no veus que no m’agrada que estiguis així? Te vui veure
+contenta… Riu, riu, que és hora d’alegria!</p>
+<p>NURIA (<em>amb irònica tristor</em>)</p>
+<p>D’alegria?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Sí. No faltaria més!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No ho sé si és hora d’alegria!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>És clar!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No pas pera tot-hom.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Pera tot-hom, de segur que no. Pera tots els de casa… Pera tu, pera
+l’Adriá, pera mi.</p>
+<p>ADRIÁ (<em>am moll sentiment</em>)</p>
+<p>No pas pera mi!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Com? Ja hi tornem? Tu, també?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Es que… No la veieu, Quima? Ni m mira!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Sen dóna vergonya. (<em>Acaronant-la am tendresa.</em>) Oi, filla,
+que ten dones vergonya?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Vergonya?… (<em>Amb ironia trista.</em>) Sí, sí, men dono vergonya.
+(<em>Volent anar-sen.</em>)</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Pobreta!</p>
+<p>ADRIÁ (<em>quasi amb ira</em>)</p>
+<p>Nuria! Mira-m, mira-m!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Que no ho sents?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Tant aviat ja m’has avorrit?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>No t’ha avorrit!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Nuria!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Què vols?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Per què no m mires? Què t’he fet? De què t queixes?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>De res… de res, Adriá.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Per què m fas aquest posat?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Ai, Adriá!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Què? Parla.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Ah! Té un cor de cera!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Jo no entenc de què se les heu! No sé què tinc de fer pera
+acontentar-la. Demana, demana. Què vols? Digues.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Res, res.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>I, doncs, per què no fas com nosaltres?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Vosaltres… vosaltres…</p>
+<p>QUI MA</p>
+<p>Sí. No veus jo que alegra estic?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Lo que és ella…</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Que t penses que no t mira? No? Si quan tu estàs distret no t treu la
+vista de sobre. Quina fal·lera! Com t’estima! Per xò no t’ho demostra
+com tu voldries. Les que no estimen sí que ho fan aixi: tot lo dia
+fingeixen, les falses !</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>(<em>molestada per les paraules de sa mare</em>)</p>
+<p>Mare!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Vaia, vaia, Nuria: entre poc i massa! Aon vas?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Deixeu-me.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Vine aquí! Vine!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Vui estar sola. No tinc ganes d’enraonar. (<em>Es detura. L’Adriá sen
+va cap al fons de l’escena, tapant-se la cara am les mans.</em>)</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Veus, veus? Ja has fet enfadar a l’Adriá. Pobre! Vaia uns papers de
+fer!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Pitjor pera ell.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Carrinclona, més que carrinclona!</p>
+<p>NURIA (<em>suplicant</em>)</p>
+<p>Mare!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Mare! (<em>Escarnint-la.</em>) No ten dones pena, tant gran? Vès,
+perquè s’ha de casar! Fugiu, correu-hi tots! Mare de Déu! L’han tirada
+trona avall! Que t’has fet mal, per ventura? Quantes noies poguessin
+plorar amb els teus ulls! Ja té raó l ditxo: “la mar, quant més té, més
+brama”. I tu, Adriá, que fas aquí com un enza? Diga-li alguna cosa;
+tira-li forces amoretes. No veus que és tant jove, pobreta!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Quima…</p>
+<p>QUIMÀ</p>
+<p>Vaia un parell n’hi ha de vosaltres dos! Ah, que n porteu de joguines
+i dolçures amagades en els vostres cors! I que follies! Oi?</p>
+<p>NURIA (<em>inconscientment, quasi d’esma</em>)</p>
+<p>Oh! Qui ho sap?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Heu de ser més feliços! Sí que sereu feliços! Apa, mireu-se i feu les
+paus desseguida. Les paus? (<em>Molt riallera.</em>) Que m’empatollo
+ara? No heu renyit pas, veritat?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No. </p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Ja veuràs, Adriá, quin vestit més bufó que durà l dia del casori!
+Serà més maca! Que ja has anat a emprovar-tel?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Sí.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Que t’està bé?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>La tia diu que sí.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>No t’ha d’estar bé!</p>
+<p>(<em>Apareixen en David i l’Arcadi, amb els quadres, els cavallets i
+demés objectes de pintura.</em>)</p>
+<h3 id="escena-xi-1">ESCENA XI</h3>
+<div class="smallcaps">
+Els mateixos, més ex David i l’Arcadi
+</div>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Déu los guard.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Ah! Vostès? Tan aviat?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>No s pot treballar. Cau un sol que crema!</p>
+<p>(<em>La Nuria s’està aprop del pou mirant dissimuladament au en
+David. L’Adriá contempla an en David i a la Nuria am molta
+gelosia.</em>)</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Que volen esmorzar?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Sí; jo, sí.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Jo encara no. No tinc gaire gana.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Malament.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Ja l’avisarem, doncs.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>D’aquí una estoneta, veritat?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Sí, senyora.</p>
+<h3 id="escena-xii">ESCENA XII</h3>
+<div class="smallcaps">
+Els mateixos i en Blai
+</div>
+<p>BLAI</p>
+<p>Com estem? Ja ha passat la tamborinada?</p>
+<p>QUIMA (<em>am regany</em>)</p>
+<p>Calla, si vols!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Muixoni! (<em>An en David i l’Arcadi.</em>) I, doncs, què hi ha de
+bo?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Res de nou.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Que ja han esmorzat?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>No encara.</p>
+<p>BLAI (<em>a la Quima</em>)</p>
+<p>Tu: què fas aquí parada?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Volem esperar una estona.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Ah, ja! Perquè… daixonses. Noia: ves, respalla-m el gec nou, que m
+mudaré.</p>
+<p>(<em>La Nuria desapareix cap a la cuina</em>)</p>
+<h3 id="escena-xiii">ESCENA XIII</h3>
+<div class="smallcaps">
+Els mateixos menys la Nuria
+</div>
+<p>QUIMA</p>
+<p>I ara t’has de mudar? Que no pots esperar en ’vent dinat?</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Feina feta no té destorb.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Que has de ser aviat al cafè?</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Es clar! Com cada festa. Ah, quina manilla s prepara!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Quan tinguin gust, ja m’avisaran.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Sí. Dongui-ns una mica d’aiguardent pera beure un gotet d’aigua.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Prou. (<em>Seu va a la cuina pera tornar desseguida.</em>)</p>
+<p>BLAI (<em>a la Quima</em>)</p>
+<p>De la dolça, eh?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Vaia!</p>
+<p>BLAI (<em>anant a pouar aigua</em>)</p>
+<p>Doncs, apa!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Deixeu: ja la pujaré jo.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Fugi! I ara!</p>
+<p>(<em>Surt la Quima amb una ampolla d’aiguardent i dos gots.</em>)</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Si són servits. (<em>Se n entorna.</em>)</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Molt bé. (<em>Posa aiguardent als gots</em>)</p>
+<p>(<em>En Blai, amb un gerro que hi ha aprop del pou, serveix aigua au
+en David i a l’Arcadi.</em>)</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Apa, beguin, que és gelada, (<em>En David i l’Arcadi beuen.</em>) Què
+tal? Què ls en sembla?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Magnífic!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Pera preparar el ventrell no hi ha un millor.</p>
+<p>QUIMA (<em>de dins estant</em>)</p>
+<p>Blai!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Ja va.</p>
+<p>QUIMA (<em>també de dins estant</em>)</p>
+<p>Vès, que tens el gec amanit.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Ja vinc. Reposin, mentrestant, que la Quima ja ls prepara
+l’esmorzar.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>No s’amoïnin per nosaltres.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Bé, bé. Vaig a arreglar-me un xic.</p>
+<p>(<em>Sen va.</em>)</p>
+<h3 id="escena-xiv">ESCENA XIV</h3>
+<div class="smallcaps">
+Els mateixos. Aviat la Nuria
+</div>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Què fem?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Espera-t.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Vols que pugi a endreçar això? (<em>Per les teles i demés
+objectes.</em>)</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Sí.</p>
+<p>(<em>L’Arcadi va a endreçar-ho tot a dins. Toma la Nuria amb unes
+estovalles blanques. Para la taula. Entra i surt diferentes vegades,
+portant lo menester pera preparar l’esmorzar. En David s’està recolzat a
+la barana del pou, mirant distretament al fons. L’Adriá, a un extrem
+oposat, observa sense dir res. La Nuria va a pouar aigua pera posar el
+vi en fresc.</em>)</p>
+<p>NURIA (<em>am molta delicadesa</em>)</p>
+<p>Vol fer el favor?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Ah! Sí. Per tot faig nosa. (<em>Se separa del pou fot eixugant-se les
+mans.</em>)</p>
+<p>NURIA (<em>am somriure trist</em>)</p>
+<p>No. </p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Que és pera nosaltres, Nuria?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Sí, senyor.</p>
+<p>(<em>Silenci. La Nuria va pouant l’aigua molt a poc a poc.</em>)</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Nuria: què fas? (<em>Molt concentrat.</em>)</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Què hi ha?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Que no pots?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Sí. No haig de poder!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Doncs, apa, enllesteix.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Bé. (<em>Curt silenci.</em>)</p>
+<p>ADRIÁ (<em>volent fer-la retirar del pou</em>)</p>
+<p>Vés, vés: ja ho faré jo.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Aparta-t! Aparta-t! (<em>Acabant de pujar la galleda.</em>)</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Gràcies a Déu!</p>
+<p>NUR1A</p>
+<p>Té, veus? Ja està.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>No sé per què gansoneges tant.</p>
+<p>NURIA (<em>fent un sospir</em>)</p>
+<p>Ah!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Que tens?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Res, res.</p>
+<p>(<em>Aboca l’aigua a la galleda. Toma l’Arcadi.</em>)</p>
+<h3 id="escena-xv">ESCENA XV</h3>
+<div class="smallcaps">
+Els mateixos i l’Arcadi
+</div>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Ja ho tens tot endreçat.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Bé.</p>
+<p>(<em>Apareix en Blai, am barretina morada i el gec nou.</em>)</p>
+<h3 id="escena-xvi">ESCENA XVI</h3>
+<div class="smallcaps">
+Els mateixos i en Blai
+</div>
+<p>QUIMA (<em>de dins estant</em>)</p>
+<p>Nuria!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Ja vinc, mare. (<em>Sen va</em>).</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Ah, ah! (<em>Pel gec que porta.</em>) Què ls en sembla?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Renoi! Veig que encara feu goig.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Es clar! Amb els guarniments nous quina bèstia vol que no n faci?</p>
+<p>ARCADI (<em>rient</em>)</p>
+<p>Que sou trempat!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>No ho sé, pobra gent! Ai, ai! Que encara no ls ha fet l’esmorzar
+aquella? (<em>Cridant.</em>) Quima! Quima!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>No portem pressa. Jo no tinc gaire gana.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Ja tornem amb allò de temps endarrera! Ara que ja s’havia posat del
+tot bé! Apa, apa, a menjar i fòra compliments! (<em>Tornant a
+cridar.</em>) Quima! Quima!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>No la destorbeu.</p>
+<p>(<em>Apareix la Quima.</em>)</p>
+<h3 id="escena-xvii">ESCENA XVII</h3>
+<div class="smallcaps">
+Els mateixos i la Quima
+</div>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Què hi ha? (<em>Mira a l’Adriá am recel, visiblement
+amoïnada.</em>)</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Vès.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Què hi ha?</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Que no serveixes als senyorets?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Sí, home, sí.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Apa, enllesteix.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Ja sen cuida la noia.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Ah! I tu, Adriá, que fas tant callat?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Jo rai! (<em>No s’ha mogut del mateix lloc aont era de
+primer.</em>)</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Acosta-t, home!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>No, ja estic bé.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Tu mateix.</p>
+<p>(<em>L’Adriá, sense moure-s del seu lloc, fa signes a la Quima pera
+que compleixi lo convingut anteriorment amb ell de treure an en David i
+l’Arcadi.</em>)</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>(<em>Després d’una petita lluita am si mateixa, se dirigeix an en
+David i l’Arcadi pera dir-los molt pausadament:</em>) Ara que estem tots
+reunits, voldria parlar-los d’una cosa. No s’ho prenguin a males. Això
+sí que m sabria greu.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Digueu.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>És que…</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>De què s tracta?</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Què vas a dir?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>(<em>am pausa i com dolguent-li</em>)</p>
+<p>Ja saben vostès que aquí, en aquesta casa, sempre sels ha
+apreciat.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>De lo que estem molt agraits.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Pel nostre gust… comprenen?…</p>
+<p>(<em>L’Adriá no deixa de fer-li signes am més insistencia cada
+vegada.</em>)</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Expliqueu-vos.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Nosaltres no voldríem que se n’anessin mai…</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Gràcies.</p>
+<p>QUIMA (<em>no gosant parlar</em>)</p>
+<p>Però…</p>
+<p>DAVID (<em>molt natural</em>)</p>
+<p>Digui, digui.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Vostès ja s faran càrrec. Dos joves com vostès… tant temps aquí…
+havent-hi una noia fadrina…</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Que no és un hostal això?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Sí; però no més que pera passa-volants. La gent… ja sap vostè com és
+la gent… en tot ha de dir la seva. I seria molt trist que, sent tant
+bons com vostès són, haguessin de veure-s criticats. (<em>Am gran
+prec.</em>) Jo li demano per favor, senyoret David, que deixi aquesta
+casa. Faci-ho per la tranquil·litat de la nostra filla! No vulgui que
+sigui bescantada!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>(<em>a punt de perdre la serenitat</em>)</p>
+<p>Miri, senyora Quima…</p>
+<p>ARCADI (<em>interrompent-lo</em>)</p>
+<p>És clar, home, anem-sen!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Vostè, en aquests moments, sofreix molt. Vostè no sent lo que diu…
+Vostè no ho ha pensat mai… Es veu obligada… No és vostè la que parla.
+(<em>Am molla intenció.</em>)</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>(<em>cridant, lot plantant cara an en David</em>)</p>
+<p>Que tants romanços!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Sou vós el qui desitja que men vagi.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Sí, sóc jo! Què vol dir amb aixó?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Vui dir que no me n’aniré!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Que no se n’anirà? Jo len treuré per força!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Us dic que no me n’aniré! (<em>Am molta valentia.</em>) Jo aquí, hi
+tinc més drets que vós.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Li dic que se n’anirà ara mateix!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Doncs, ja ho veieu: m’hi assec. (<em>S’asseu.</em>)</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>(<em>anant a abraonar-se an en David</em>)</p>
+<p>Llamp de Déu!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Adriá!</p>
+<p>(<em>La Quima i en Blai detenen a l’Adriá.</em>)</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Deixeu-me! Deixeu-me!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Què vas a fer?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Deixeu-me, us dic! (<em>An en David.</em>) A fòra, si no vol
+morir!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Ja us he dit que no me n’aniré.</p>
+<p>QUIMA (<em>suplicant</em>)</p>
+<p>Fugi!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>No!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Anem!</p>
+<p>DRIÀ</p>
+<p>A fóra, li repeteixo!</p>
+<p>(<em>Surt la Nuria, i am gest heroic i veu valenta, crida, fòra de
+sí:</em>)</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No! No vui que sen vagi, en David! No pot anar-sen!</p>
+<p>(<em>Tothom queda sobtat, cor-pres d’estranyesa.</em>)</p>
+<div class="smallcaps">
+Teló ràpid
+</div>
+<img src="images/sanefa2.png" alt="sanefa decorativa" >
+<h2 id="acte-tercer">ACTE TERCER</h2>
+<p><em>L’escena representa la cuina-menjador de l’hostal. Al fons hi ha
+un portal i una finestra que donen al pati. En l’angol de l’esquerra hi
+ha una ampla llar de foc, am xemeneia de campana, i a continuació, fins
+arribar a sota la finestra, l’aigüera i els fogons. Tant als escudellers
+com a les parets hi han molts plats i plates antigues, caceroles i
+paelles d’aram i altres objectes propris d’una cuina. El sostre és fet
+de voltes de pedra emblanquinada, del qual ne pengen forcs de cebes,
+enfilalls de tomatecs, un espanta-mosques i un quinqué moll senzill, amb
+el pàmpol ben ample. A la dreta, a segon terme, hi ha una escala d’obra,
+que comunica als dormitoris. A primer terme, també de la dreta, hi ha
+una porta amb uns goigs enganxats en un plafó. A l’esquerra, una altra
+porta que dóna a una de les dependències de l’hostal. Entre aquesta
+porta i la llar de foc hi ha una gerra molt gran, com Ics dc posar-hi
+oli. A la dreta del fons, una pastera, i al costat de l’escala una
+taula, amb un pa i un ganivet al damunt. En un fogó, una olla gran, amb
+aigua que bull. Per tota l’escena, convenientment repartides, diverses
+cadires i un banc de fusta. El paisatge està tot banyat de llum. Es
+aprop de mig-dia.</em></p>
+<h3 id="escena-i-2">ESCENA I</h3>
+<div class="smallcaps">
+En Blai i l’Adriá
+</div>
+<p>(<em>Asseguts a prop de l’escala.</em>)</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Bé, veuràs: per xò no t’encalabrinis, que tot s’arreglarà.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Blai, ja és tard.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>I deixa-ho anar! Si ara ja comences a pendre les coses així, què
+faràs demà que siguis casat!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Quan sigui casat!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>I és clar! No t’hi enfondis en lo d’aquest món, que qui dia passa,
+any empeny. Fes com jo: tranquil·litat i bons aliments. La qüestió és
+viure.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Estic cego de rabia!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Vès de què fas cas, tu, també! Allò no ha sigut més que una
+criaturada.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Ja… Una criaturada!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Sí, home, sí… Vaia, vaia, deixa-ho córrer, que fet i fet no serà
+res.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Jo crec que serà massa.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>La Nuria… m’entens?… la Nuria, com que no té malícia…</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Sempre m’ho vaig pensar que aquests ditxosos senyorets serien la meva
+desgracia!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Anem, anem a donar un volt.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>No m vui moure d’aquí que no vegi a la Nuria. Necessito parlar amb
+ella.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Anem, home, que estàs molt espès de cap. Jo no sé com sou fets!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Es que…</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>No siguis toçut! Anem.</p>
+<p>(<em>Desapareixen per l’esquerra del fons, tot enraonant.</em>)</p>
+<h3 id="escena-ii-2">ESCENA II</h3>
+<div class="smallcaps">
+En David i l’Arcadi
+</div>
+<p>(<em>Desprès d’un curt silenci, en David i l’Arcadi baixen per
+l’escala. Vénen de la seva cambra.</em>)</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>I ara, noi, què determines?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Ja ho veuràs.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>No tens caràcter tu pera tractar am dònes. Si jo m trobés en el teu
+cas, aviat ho tindria resolt.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Què faries?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Tocar el dos: vès què faria! No m’adormiria pas. I si la noia plora,
+que plori. Ja li passarà!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Tindries valor pera fer-ho?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Quin recurs em quedaria?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>I podries anar-ten, deixant aquí, perduda, la teva il·lusió, la teva
+vida, tot?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Vaia una dòna més estranya! Vès qui li feia dir res! (<em>Molt baix i
+amb intenció.</em>)</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Millor que hagi obrat així.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Sí, millor. A veure com ten surts d’aquest embolic.</p>
+<p>(<em>Curt silenci.</em>)</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Estic decidit.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>A casar-te amb ella?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>A casar-me o a lo que sigui.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Però, faras aquest disbarat?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>De què dius disbarat?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Mira que la teva família…</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Que surti lo que vulgui.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Deixa-la estar an aquesta xicota: no la perjudiquis més. Creu-me.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Calla, calla.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>No veus que està a punt de casar-se? Deixa-la, home, deixa-la! No la
+facis una desgraciada!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Per xò no men vaig.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Pensa que l’Adriá…</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Tant se m’endona d’ell.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Prou que s veu.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>No tinguis por.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Oh! Noi: la por guarda la vinya.</p>
+<p>(<em>Pel fons esquerre apareix en Mingo, corrent adelerat.</em>)</p>
+<h3 id="escena-iii-2">ESCENA III</h3>
+<div class="smallcaps">
+Els mateixos i en Mingo
+</div>
+<p>MINGO</p>
+<p>Hola!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Què hi ha, Mingo?</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Senyoret, senyoret! Marxi, fugi desseguida!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Per què? Què passa?</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Ai, ai la mare!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Vaia, explica-t.</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>No s torbi, cregui-m; no s torbi.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Si jo també li dic. I com si res!</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>És que l’Adriá no hi veu de gelosia!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>I això?</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>No va de broma, no! No seu fii! Miri que li farà una mala jugada! Ara
+mateix l’he sentit que deia an en Blai: «Si no sen va d’aquesta casa i
+del poble, el mato».</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Bé, bé: no serà tant.</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Vostè prengui-s’ho com vulgui: jo l’aviso.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Gràcies, per xò.</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Espavilis.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>No passis ànsia.</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Si vol res de mi, disposi.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Bé, Mingo, bé.</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>No vagi de refiat, cregui-m.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Entesos.</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Disposi, eh? (<em>Se n’entoma per ont ha vingut.</em>)</p>
+<h3 id="escena-iv-2">ESCENA IV</h3>
+<div class="smallcaps">
+Els mateixos, menys en Mingo
+</div>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Veuras: no romancegis.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Deixa, home!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Oh! Per mi, rai.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Fóra ser molt covart.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Just! Ves-ho agafant així.</p>
+<p>DAVID (<em>després d’un moment de reflexió</em>)</p>
+<p>Vés: digues an en Mingo si pot enganxar la tartana.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Gràcies a Déu!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>1, després, vés a despedir-me del senyor Robert. Diga-li que un cas
+urgent… que… En fi, que aviat tornarem.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Me n’hi vaig. Que enllesteixis, eh? (<em>Sen va per la dreta del
+fons.</em>)</p>
+<p>(<em>Seguidament apareix la Nuria per la primera porta de la
+dreta.</em>)</p>
+<h3 id="escena-v-2">ESCENA V</h3>
+<div class="smallcaps">
+La Nuria i en David
+</div>
+<p>DAVID</p>
+<p>Ah! Tu?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Senyoret…</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>No m diguis senyoret. Aixeca l cap i mira-m de fit a fit!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No m’abandoni!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Què dius! Abandonar-te! Jo abandonar-te!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No m deixi, que m moriré!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Com vols que t deixi, si sense tu no viuria! Si amb el teu parlar
+dolç i amb el teu somriure m’has tornat a la vida! Deixar-te! Tu no saps
+encara de la manera que jo t’estimo! No ten pots fer càrrec!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Què seria de mi si vostè m’abandonava?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>M’has cuidat tant bé, m’has ajudat tant a fugir de la mort!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Ho diu de cor tot això?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Al cap de poc temps de ser aquí, ja vaig animar-me. Més que
+l’exuberància d’aquesta Naturalesa, has sigut tu qui m’ha retornat les
+forces perdudes. I vols que t deixi, si en tu he fixat totes les meves
+il·lusions, totes les meves esperances!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Oh! Parli, parli! Que m’agrada sentir-lo!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>No m tractis de vostè.</p>
+<p>NURIA (<em>vergonyosa</em>)</p>
+<p>Estic tant avesada a tractar-lo així!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Doncs jo no vui que m guardis aquest respecte. Diga-m de tu, Nuria;
+diga-m de tu.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Més endavant ja ho faré.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>No: ha de ser ara, ara mateix…</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No t sabrà greu després?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Què?… (<em>Rient</em>) Veus? Ja t’ha escapat.</p>
+<p>NURIA (<em>am candidesa</em>)</p>
+<p>Que no!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Així, així, hermosa meva!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>M’estimaràs sempre?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Sempre, sempre! Oh! Que sóc feliç!… Quin esborronament d’alegria
+sento al fons del cor!… Que jove i fort me trobo i am quina serenitat
+l’espero l meu demà!</p>
+<p>NURIA (<em>am sentiment</em>)</p>
+<p>El teu demà!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Estàs decidida a tot?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Sí, sí, a tot!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Tu m comprens, Nuria?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Sembla que sí. No sé com explicar-ho. Si no fos tant costós de dir lo
+que tinc al pensament!… Tot lo més bo se m’hi queda. Ai, David, que
+degraciat te faré!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>No ho creguis, Nuria. Aprop teu, el meu cor enamorat projectarà
+enfora les seves resplendors més pures, i ja veuràs com el nostre amor
+florirà. Quina joia, Nuria, quina joia quan te vegi amb el nostre primer
+fill als braços! Cantem el goig pel fruit! Cantem la vida!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Al sentir-te sembla que s desperti la meva ànima.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Com m’encises parlant-me així! Qui pogués tenir la força de voluntat
+d’un heroe pera dur-te triomfalment per entremig d’aquest món d’ànimes
+mortes!</p>
+<p>NURIA (<em>amb esclat de goig</em>)</p>
+<p>Oh!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Segueix-me, segueix-me sempre. La felicitat ens crida.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Pobres de nosaltres! Tothom ens anirà contra.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Contra tots, doncs! Segueix-me, que t moriries, i jo no vui que
+moris.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>I els meus pares?… No, David, no puc deixar-los.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>No veus que ells són els primers que t lliguen?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Pobrets! De tant que m’estimen.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>La teva mare t’obligarà a casar-te amb aquell.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Ah! No, això no ho lograrà mai! De primer…</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Preferiràs morir-te.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Sí. Jo no puc enganyar a ningú.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>I, doncs, que esperes aquí? La mort?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No, no! Vui viure, vui viure enamorada!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Segueix-me, doncs, lluny, ben lluny!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Si que t seguiré!</p>
+<p>DAVID (<em>abraçant-la</em>)</p>
+<p>Oh Nuria meva!</p>
+<p>NURIA (<em>plorant d’alegria</em>)</p>
+<p>David! David!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Vés, prepara-t pera fugir… Ja vinc desseguida…</p>
+<p>NURIA (<em>am l’ànima enamorada</em>)</p>
+<p>David!</p>
+<p>DAVID (<em>fent-li un petó</em>)</p>
+<p>D’aquí després.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Sóc teva, tota teva!</p>
+<p>(<em>En David sen va per l’escala. La Nuria queda mirant-sel. Pel
+fons apareix la Quima.</em>)</p>
+<h3 id="escena-vi-2">ESCENA VI</h3>
+<div class="smallcaps">
+La Nuria i la Quima
+</div>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Nuria.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Què mana?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Vine. Acosta-t, acosta-t.</p>
+<p>NURIA (<em>acostant-se poc a poc</em>)</p>
+<p>Què voleu?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Què has fet, infeliça?</p>
+<p>NURIA (<em>abraçant-la i fent-li petons</em>)</p>
+<p>Mare, mareta meva!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Com parles!</p>
+<p>NURIA (<em>una estona torbada</em>)</p>
+<p>Oh!… Jo…</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Vaia, explica-t.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No sé què dir-vos.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Què ha sigut alló?</p>
+<p>NURIA (<em>maquinalment</em>)</p>
+<p>Què?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Per què ho has dit?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Oh! Què sé jo!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Confessa-m’ho tot. Què t’amoïna? Parla!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No puc! No puc, mare!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Per què davant de l’Adriá i de tots nosaltres has dit aquelles
+paraules an el senyoret? Eh? Fer que les has dites?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Aquelles paraules?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Que potser heu tingut alguna cosa am l’Adriá?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No, mare, no. No hem tingut res.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>I, doncs, per què t’ha vingut aquella pensada? Que ja no l vols? Que
+ja no l’estimes?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Jo…</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Digues.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Mai l’he volgut. Mai l’he estimat.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Deixa-t de tonteries i pensa sempre en ell.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No, no: no vui pensar-hi més!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Com?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>L’Adriá… ja no pot ser pera mi.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Què?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Ni jo puc ser seva!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Per què?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Ell… ja no m pot volguer, ni vui que m vulgui.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>No?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Quines coses passen en la vida! Jo no sé pas com dec ser feta, però
+veig que no sóc com les altres noies.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Què vols dir, filla meva?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Tinc uns pensaments devegades! (<em>Posant-se les mans al cap.</em>)
+No sé explicar-me. Jo visc d’una altra manera que vosaltres. No m vui
+vendre… No vui ser esclava.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Però, què dius ara!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Jo vui estimar!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Qui t’ho priva?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Vós, el pare, tothom!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Nosaltres?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Sí. Jo us vaig dir que no l volia, a l’Adriá.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Tu no saps lo que t convé !</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Potser no… Però no m’ho podeu trobar vosaltres.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Oh! Com t’has tornat!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Jo, sense estimar, em moriria, mare, que ho necessito. I l’Adriá no
+m’agrada, no!</p>
+<p>(<em>Plora.</em>)</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Què té de despreciable? Que no és un bon partit? Si totes les noies
+del poble te l’envegen ! Tanta sort que Déu t’ha donat, i tu ni n fas
+cas. Tonta! Un hereu tant ric! Tant que t’estima!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Pitjor pera ell.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Si no més per agraiment l’hauries de volguer!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Però no pas estimar.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Escolta ls meus consells.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Digueu-me tot lo que volgueu. Encara que m’esforci en creure-us, no
+podré. No sóc jo, mare, qui us trastorna d’aquesta manera.</p>
+<p>QUIMA (<em>després d’un curt silenci</em>)</p>
+<p>Tu vols el senyoret.</p>
+<p>NURIA (<em>molt torbada i avergonyida</em>)</p>
+<p>Jo?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Que no veus que no és pera tu?</p>
+<p>NURIA (<em>am fonda convicció</em>)</p>
+<p>Que sí! Es meu, tot meu, en cós i ànima! Si ell sen va, jo l
+segueixo. No ns podem deixar mai. L’un necessita a l’altre pera
+viure.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Tu delires, filla meva!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No deliro, no.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>No comprens que l senyoret, pera ser ben feliç, ha d’escullir una
+altra classe de noia? Ah! Desenganya-t, Nuria, desenganya-t! Treu-te
+aquest home del pensament. Treutel aviat, perquè t perdries.</p>
+<p>NURIA,</p>
+<p>Tot, tot és inútil. Estic decidida.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Fes-ho, filla, fes-ho!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No puc!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Fes un esforç!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No pot ser!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Això no és més que una follia teva. Però ten distreuras.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No, mai! No proveu res, perquè allavors sí que m perdré.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Si de bones a bones el senyoret David no sen va de casa, ens valdrem
+de la Justícia.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No, no ho feu, mare! No ho feu!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Avui mateix. Això no pot durar més!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Us prego que no ho feu!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Te dic que l vui fòra… I mira… (<em>Dirigint-se a la porta del
+fons.</em>)</p>
+<p>NURIA (<em>am gran prec</em>)</p>
+<p>No! No!</p>
+<p>QUIMA (<em>cridant</em>)</p>
+<p>Blai! Blai!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Mare! No m’abandoneu!… Per mi, per vós, per…</p>
+<p>QUIMA (<em>cridant cap a fòra</em>)</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Per la me va honra!</p>
+<p>QUIMA (<em>quedant-se moll sobtada</em>)</p>
+<p>Ah! Què has dit? Què has dit? Filla meva!</p>
+<p>NURIA (<em>acotant el cap</em>)</p>
+<p>Mare!</p>
+<p>QUIMA (<em>molt baix</em>)</p>
+<p>Què has dit! És cert? És cert? Digues!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Perdó, mare, perdó!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Ah! Desgraciada!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Salveu-me!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Però, és veritat?</p>
+<p>NURIA (<em>molt baix</em>)</p>
+<p>Sí.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Què has fet, infeliça? Què has fet?</p>
+<p>(<em>La Quima i la Nuria permaneixen abraçades una bona estona,
+plorant. Després d’un llarg silenci, la primera, reanimant-se, diu a la
+Nuria am dolçor i manefleria:</em>)</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>I ell t’estima?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Sí: com vós m’estimeu.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>N’estas ben segura?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Sí, mare, sí. És tot cor, tot cor. Jo l’estimo molt, molt!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>No veus que si s’arriba a saber…</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Oh! Que l’estimo!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>I el teu bon nom? I tots nosaltres, que ns morirem de vergonya?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Vosaltres… vosaltres no us morireu. No, que no us morireu! Oi,
+mareta?</p>
+<p>(<em>Curt silenci. La Quima, tota tremolosa i excitada, molt baix i a
+cau d’orella, diu a la Nuria:</em>)</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Calla-t’ho, això!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Que m’ho calli?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Sí. Explica a l’Adriá que tot allò que has dit al senyoret ho has fet
+pera provar si era gelós.</p>
+<p>NURIA (<em>baix i am repugnancia</em>)</p>
+<p>No! No!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Sí, fes-ho, creu-me. Fes-ho pera nosaltres. Salva-ns de l’afront!
+Fes-ho, Nuria! Oi que ho faràs? Sí que ho faràs! Ai, Senyor, tantes
+llàgrimes que m costes! Tant que m’he afanyat per tu!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No ploreu, no ploren, que m’acovardiu!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Poc saps lo que costeu els fills! Per cada alegria, ai que penes ens
+doneu! Més valdria no haver nascut pera haver de sofrir tant!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Si jo us estimo am deliri! Si per vós donaria la sang de les meves
+venes! No sóc dolenta, mare! No, que no ho sóc. Però no sé què ho deu
+fer que sigui així. Jo no n tinc pas la culpa.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Procura que l’Adriá no n’hegui esment.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>L’enganyaria.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Si li dius res, el mataràs.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No! No puc callar-m’ho! No més en la cara m’ho coneixeria. I no s’ho
+mereix. Li diré tot.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Li emmetzinaras l’ànima.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>També sabrà la veritat.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Pensa que si calles salvaràs an ell i a nosaltres.</p>
+<p>NUR1A</p>
+<p>Ah! Mare, mare, que dolenta m voleu fer ser!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Jo? Que dius! T’atreveixes a dir-me això, a la teva mare?</p>
+<p>(<em>Torna en David.</em>)</p>
+<h3 id="escena-vii-2">ESCENA VII</h3>
+<div class="smallcaps">
+Les mateixes i en David
+</div>
+<p>NURIA</p>
+<p>David!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Ah! Vostè?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Senyora Quima…</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Encara gosa a dir-me res?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Pensi que…</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Qui ns ho havia de dir que vostè, tant estimat de tots nosaltres,
+seria la nostra desgracia!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>No digui això. Li demano per favor!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Per què no sen va? Què hi ha de fer en aquesta casa? Encara no n’hi
+ha prou de dol?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Jo estic disposat a reparar la meva falta, si falta he comès. No sóc
+un qualsevol, senyora.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>I, doncs, què és, si ha abusat de tot?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Jo estimo a la Nuria.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Sí, mare, sí: ens estimem.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Ah! No pot ser! Què diran de nosaltres?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Però, senyora, la Nuria…</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Es casarà amb el seu promès,</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>I vostè hi consentirà?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Vam donar paraula, i a casa no s trenca mai.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No m’hi casaré, mare!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Te dic que sí! (<em>An en David.</em>) Vostè se n’anirà del poble!
+(<em>A la Nuria.</em>) I tu…</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Jo seguiré an en David; jo l seguiré, vagi allà on vagi.</p>
+<p>(<em>Apareix l’Arcadi per la dreta del fons.</em>)</p>
+<h3 id="escena-viii-2">ESCENA VIII</h3>
+<div class="smallcaps">
+Els mateixos i l’Arcadi
+</div>
+<p>ARCADI (<em>an en David</em>)</p>
+<p>Ja torno a ser aquí.</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Arcadi.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Què fem?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Calla. Anem, anem cap a dalt.</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Ah, sí.</p>
+<p>(<em>Sen van a la seva cambra. La Quima queda molt
+amoïnada.</em>)</p>
+<h3 id="escena-ix-2">ESCENA IX</h3>
+<div class="smallcaps">
+La Quima i la Nuria
+</div>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Ho faràs?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Que?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Que ja no ten recordes?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Ah! No, no: no vui enganyar-lo.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>No veus que…?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No, mare, no!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Calla, calla!</p>
+<p>(<em>Pel fons apareixen en Blai i l’Adriá. Vénen enraonant.</em>)</p>
+<h3 id="escena-x-1">ESCENA X</h3>
+<div class="smallcaps">
+Les mateixes, més en Blai i l Adriá
+</div>
+<p>BLAI</p>
+<p>Sí, home, sí.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Ah! Ja torneu a ser aquí?</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Vès si pots convèncer a l’Adriá. No sé què dimontri té.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>I això?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Deixem-ho córrer.</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Per mi, rai: qui sap ja on para!</p>
+<p>QUIMA (<em>a l’Adriá</em>)</p>
+<p>Què tens, què tens?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Què tinc? Massa que ho sabeu!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>No sel pot treure de lo mateix. Sembla un carro encallat.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Nuria!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Què vols?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Explica-t d’una vegada!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Què haig d’explicar?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Ja ho saps. Els teus pares t’escolten. Si tens cap queixa de mi,
+diga-la aviat, ben alt!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No tinc cap queixa de tu.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Doncs, a què ve tot allò?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Bé, vaja, tu, també?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Deixeu-la dir.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Nuria: oi que bo has fet pera provar si era gelós?</p>
+<p>ADRIÁ (<em>am gran estranyesa</em>)</p>
+<p>Què?</p>
+<p>QUIMA (<em>amoixant a la Nuria</em>)</p>
+<p>Digues: oi que sí?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Quin torment!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Vaja, respon. Oi? Mira que l pobre Adriá pateix molt! No siguis
+toçuda!</p>
+<p>BLAI (<em>grave, sense afectació</em>)</p>
+<p>Noia.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Què mana?</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Ves què t diu ta mare.</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Jo no sé com és així!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Si t’has proposat deixar-me, t’aviso, ja no hi ets a temps: seràs
+meva, costi lo que costi!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Per què no li dones una satisfacció, a l’Adriá?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Mare, no m’amoïneu!</p>
+<p>QUIMA (<em>am gran prec</em>)</p>
+<p>Vaja, filla!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No m parleu més d’això!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Men vaig, men vaig, perquè no sé pas lo que li faria!</p>
+<p>(<em>La Quima, al veure la fermesa de la Nuria, desapareix,
+desesperada, per la porta de l’esquerra, primer terme.</em>)</p>
+<h3 id="escena-xi-2">ESCENA XI</h3>
+<div class="smallcaps">
+Els mateixos, menys la Quima
+</div>
+<p>BLAI</p>
+<p>A veure si us entendreu. (<em>Anant-sen.</em>)</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Pare: que us en aneu?</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Sí, dòna, sí.</p>
+<p>NURIA (<em>suplicant</em>)</p>
+<p>No us mogueu.</p>
+<p>QUIMA (<em>de dins estant</em>)</p>
+<p>Blai!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Veus? Ta mare m demana.</p>
+<p>QUIMA (<em>també de dins estant</em>)</p>
+<p>Blai! Vine!</p>
+<p>BLAI</p>
+<p>Què deu volguer aquella? (<em>Desapareix.</em>)</p>
+<h3 id="escena-xii-1">ESCENA XII</h3>
+<div class="smallcaps">
+La Nuria i l’Adriá
+</div>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>M’has d’explicar què vol dir tot allò. Ho vui saber.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No m’atormentis més!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Que no t’atormenti més? Mira que estic perdent la paciència, i no ns
+convé ni a l’un ni a l’altre!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Oh! Jo…</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Vui que parlis! Vui que parlis, Nuria! Dóna-m aquestes metzines que m
+guardes. T’ho exigeixo!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Mira, Adriá: no t recordis més de mi.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>I goses a dir-m’ho?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Ho faig pel teu bé.</p>
+<p>ADRIÁ (<em>am molta ironia</em>)</p>
+<p>Ah! Pel meu bé! Sí que ets bona! Ho fas pel meu bé!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Ara hi som a temps.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>A què, som a temps? Explica-t ben clar, que no t’entenc… És a dir, sí
+que t’entenc! Massa!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Si tu tinguessis més calma, jo t convenceria. Si t contava lo que tu
+vols saber…</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Parla desseguida, perquè tot jo cremo de ràbia! Parla! Parla!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>(<em>que s noti la gran lluita que sosté en son interior</em>)</p>
+<p>Jo… ja no puc ser teva.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>No! Per què?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Tu no deus volguer-me.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Per què, et pregunto?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Ah! Que desgraciat te faria! Deixa-m! Avorreix-me!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Ah! No, no! Mai! Què tens que dir de mi?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Res.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Què t’he fet?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Res.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>I doncs?</p>
+<p>NURIA (<em>am gran prec</em>)</p>
+<p>Adriá!…</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Com s’ha de fer pera estimar-te? Vols que m’esbocini l cor?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Així no haguessis fet mai ni l més petit sacrifici!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>(<em>am gran desesperació i entre dents</em>)</p>
+<p>Per què no m’ho deies abans?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Abans?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Tu no pots estimar a ningú.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>I, doncs, per què m vols?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Perquè jo sí que t’estimo! I no m’hi sé conformar en deixar-te,
+no!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Si m’estimessis…</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Però com pot ser que tu parlis d’aquesta manera? Tant de sobte! Què
+ha passat? De què te les heus? Respon-me!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Ai, Adriá! La teva estimació i la meva, que n són de diferents! Tu
+m’estimes, ho crec; però, així i tot, no pots fer-me feliç.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Ara te n’adones?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Sempre ho he vist així. Deixem-ho córrer tot, olvidem-ho tot. Si ns
+casàvem, tu series un desgraciat i jo una desgraciada. (<em>Molt
+accentuat.</em>) Qui sap lo que després succeiria! No t vui enganyar: no
+t’ho mereixes. Deixa-m!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Passi lo que passi, vingui lo que vingui, tu has de ser meva. Si no
+de bon grat, per força!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Això ja no és amor: això és orgull.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Lo que tu vulguis: tant se m’endona. Jo t juro que t casaràs am
+mi!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Per força, dius? Per força! I t’arribaria a satisfer un cor guanyat
+així? No m miraries am despreci? No viuries recelós al costat meu? T’hi
+podries resignar a una vida de tantes engunies i misèries?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>No ho sé… Veurem!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Ara defenses el punt, el teu amor propri, i no veus que, desfet el
+nostre casament, de tots dos jo seré qui perdrà més, perquè és sempre la
+dòna la que hi perd més. Tria una altra xicota. Potser que n trobis una
+que t’estimi i et faci feliç.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Prou, prou! Calla!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Si jo t’explicava Is motius que tinc pera parlar-te així!… Si jo t
+deia…</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Que estimes al senyoret, oi?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No; no això tant sols.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Lo que jo veig, és que tu ets una capritxosa.</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No! (<em>Am dignitat.</em>) No ho sóc. M’esforço en no ser-ho. Si m
+casava am tu, potser ho seria.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>No m’amenacis am lo que encara ha de venir. Un cop siguis meva…</p>
+<p>NURIA (<em>am to sinistre</em>)</p>
+<p>No m facis enraonar, perquè si enraono…</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Sí, sí, enraona. Això vui, que parlis, que parlis aviat!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Si dic no més una paraula…</p>
+<p>(<em>L’Adriá queda aterrat, com entontit, durant una llarga
+estona.</em>)</p>
+<p>ADRIÁ (<em>moll concentrat</em>)</p>
+<p>Ja saps lo que m’acabes de dir? Ja ho saps?</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Sí.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>T’hi atens?</p>
+<p>NURIA (<em>molt enèrgica i decidida</em>)</p>
+<p>Sí: primer és la veritat que tot!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>La veritat!… Explica-m això desseguida! No m facis esperar, que les
+sangs me pugen al cap! Nuria: respon. (<em>Molt baixi amb ansietat
+enguniosa.</em>) Que potser aquell lladre…?</p>
+<p>NURIA (<em>en veu molt baixa</em>)</p>
+<p>Sí.</p>
+<p>ADRIÁ (<em>molt dramàtic</em>)</p>
+<p>Sí?… Ets d’ell, tota d’ell!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Adriá…</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>En còs i ànima?</p>
+<p>NURIA (<em>abaixant el cap</em>)</p>
+<p>Sí.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>(<em>amb indignació i sentiment selvatges</em>)</p>
+<p>Què has dit! Què has dit!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Mare meva!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Vet-aquí les meves gelosies i les meves cabories! (<em>Mirant
+rabiosament cap a la cambra deu David.</em>) Ah! Lladre, més que
+lladre!</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>Adriá, per compassió! Per caritat!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>No us unireu! No hi penseu en ser feliços! Corsequeu-vos!
+(<em>L’amenaça brutalment.</em>) (<em>Al sentir els crits dels dos,
+compareix en David, el qual s’interposa heroicament entre la Nuria i
+l’Adriá.</em>)</p>
+<h3 id="escena-xiii-1">ESCENA XIII</h3>
+<div class="smallcaps">
+Els mateixos i en David
+</div>
+<p>DAVID</p>
+<p>Eh, covart!</p>
+<p>NURIA (<em>mirant en l’aire</em>)</p>
+<p>Senyor!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Lladre!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Deixeu estar a la Nuria! Atreviu-vos am mi!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Am vostè! Am vostè! Si vui arrencar-li l cor!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Atreviu-vos am mi, us dic!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Am vostè!…</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>No veus que jo l’estimo?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>I tu l defenses! No l’heuras, no! No sortireu am la vostra!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Per força!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Mai! (<em>Agafa l ganivet que hi ha damunt de la taula i va per ferir
+an en David.</em>)</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>(<em>detenint, horroritzada, a l’Adriá</em>)</p>
+<p>Adriá! Adriá!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Deixa-m! Deixa-m!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Deixa-l, Nuria!</p>
+<p>NURIA (<em>cridant</em>)</p>
+<p>Mare! Mare!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Lladre, més que lladre!</p>
+<p>(<em>Compareixen precipitadament la Quima, en Blai i
+l’Arcadi.</em>)</p>
+<h3 id="escena-xiv-1">ESCENA XIV</h3>
+<div class="smallcaps">
+Els mateixos, més la Quima, en Blai i l’Arcadi
+</div>
+<p>BLAI</p>
+<p>Què passa?</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Verge sagrada!</p>
+<p>ARCADI</p>
+<p>Adriá!</p>
+<p>NURIA (<em>cridant esfereida</em>)</p>
+<p>Veniu! Correu!</p>
+<p>(<em>Apareix en Mingo, corrent. Lluita pera descompartir a l’Adriá i
+en David.</em>)</p>
+<h3 id="escena-ultima">ESCENA ULTIMA</h3>
+<div class="smallcaps">
+Els mateixos i en Mingo
+</div>
+<p>MINGO (<em>a l’Adriá</em>)</p>
+<p>Fes-te enllà, verinós!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Tu, també!</p>
+<p>MINGO (<em>volent-lo desarmar</em>)</p>
+<p>Porta aquesta eina!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>No! Deixa!</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>Porta aquesta eina, et dic!</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Vés! Deixa-m estar!</p>
+<p>M1NG0</p>
+<p>Eh!… (<em>Li pren el ganivet i el rebot per terra.</em>) Això és d’un
+home digne?</p>
+<p>ADRIÁ (<em>rendint-se</em>)</p>
+<p>Per què m’has destorbat? (<em>An en Mingo.</em>)</p>
+<p>MINGO</p>
+<p>I ara… no t mors de vergonya?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>(<em>pantejant amb excitació nerviosa</em>)</p>
+<p>Així no sé què t fessis!</p>
+<p>MINGO (<em>molt baix</em>)</p>
+<p>Animeta!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>(<em>després d’un curt silenci, am gran serenitat</em>)</p>
+<p>Adriá.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Què vol?</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Vós heu errat el camí.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Jo també sé estimar!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Sí; però a la vostra manera: sense idealitat. No com la Nuria desitja
+ser estimada.</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>Jo no més veig que se m’ha enganyat!</p>
+<p>QUIMA (<em>suplicant, plorosa</em>)</p>
+<p>Adriá!… Fill!…</p>
+<p>ADRIÁ (<em>amenaçant-la amb ira</em>)</p>
+<p>Vós, vós m’heu enganyat!</p>
+<p>QUIMA</p>
+<p>Ai, pobra de mi! Què dirà la gent de nosaltres?</p>
+<p>ADRIÁ</p>
+<p>La gent! La gent! La meva joventut és lo que sento!</p>
+<p>DAVID (<em>am sentiment noble</em>)</p>
+<p>Pobre Adriá!</p>
+<p>ADRIÁ (<em>quasi sanglotant</em>)</p>
+<p>No puc estar més aquí… No puc!… (<em>Mirant an en David i a la
+Nuria.</em>) Tinc enveja de la vostra felicitat! Us tinc molta enveja!
+(<em>Anant-sen cap al jous.</em>) Quima!… Quima!… (<em>Amb emoció
+tràgica.</em>) Què mal m’heu fet!… Per què m varen enganyar? Qui m
+treurà aquest rosec!… Oh! Quina gelosia, quina gelosia!…
+(<em>Desapareix, cor-pres pel dolor. La Nuria, llagrimejant-li ls ulls,
+mira a l’Adriá; i així que aquest ha desaparegut, fixant-se en en David,
+se llenca ais braços d’ell plorant enamorada.</em>)</p>
+<p>NURIA</p>
+<p>David!</p>
+<p>DAVID</p>
+<p>Glòria meva!</p>
+<p>(<em>La Quima, seguda en una cadira, està tota preocupada. En Blai,
+l’Arcadi i en Mingo quedeu atònits, com petrificats, formant tots
+plegats un quadro.</em>)</p>
+<div class="smallcaps">
+Teló ràpid
+</div>
+<div style='text-align:center'>*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75635 ***</div>
+</body>
+</html>
+
diff --git a/75635-h/images/cover.jpg b/75635-h/images/cover.jpg
new file mode 100644
index 0000000..4985ee2
--- /dev/null
+++ b/75635-h/images/cover.jpg
diff --git a/75635-h/images/sanefa.png b/75635-h/images/sanefa.png
new file mode 100644
index 0000000..b3dee70
--- /dev/null
+++ b/75635-h/images/sanefa.png
diff --git a/75635-h/images/sanefa2.png b/75635-h/images/sanefa2.png
new file mode 100644
index 0000000..4a5762c
--- /dev/null
+++ b/75635-h/images/sanefa2.png
author	nfenwick <nfenwick@pglaf.org>	2025-03-16 10:21:14 -0700
committer	nfenwick <nfenwick@pglaf.org>	2025-03-16 10:21:14 -0700
commit	5639ab4a6140d9f3f9d94d53218001d0859afc9c (patch)
tree	606a71c896d22aef59bb5f5fafed00c9744bcbbb /75635-h