diff options
| author | nfenwick <nfenwick@pglaf.org> | 2025-03-16 10:21:14 -0700 |
|---|---|---|
| committer | nfenwick <nfenwick@pglaf.org> | 2025-03-16 10:21:14 -0700 |
| commit | 5639ab4a6140d9f3f9d94d53218001d0859afc9c (patch) | |
| tree | 606a71c896d22aef59bb5f5fafed00c9744bcbbb | |
| -rw-r--r-- | .gitattributes | 4 | ||||
| -rw-r--r-- | 75635-0.txt | 6646 | ||||
| -rw-r--r-- | 75635-h/75635-h.htm | 3832 | ||||
| -rw-r--r-- | 75635-h/images/cover.jpg | bin | 0 -> 157245 bytes | |||
| -rw-r--r-- | 75635-h/images/sanefa.png | bin | 0 -> 27251 bytes | |||
| -rw-r--r-- | 75635-h/images/sanefa2.png | bin | 0 -> 24856 bytes | |||
| -rw-r--r-- | LICENSE.txt | 11 | ||||
| -rw-r--r-- | README.md | 2 |
8 files changed, 10495 insertions, 0 deletions
diff --git a/.gitattributes b/.gitattributes new file mode 100644 index 0000000..d7b82bc --- /dev/null +++ b/.gitattributes @@ -0,0 +1,4 @@ +*.txt text eol=lf +*.htm text eol=lf +*.html text eol=lf +*.md text eol=lf diff --git a/75635-0.txt b/75635-0.txt new file mode 100644 index 0000000..38a1594 --- /dev/null +++ b/75635-0.txt @@ -0,0 +1,6646 @@ + +*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75635 *** + + + +# La resclosa + +Drama en tres actes + +Ignasi Iglesias + +1900 + + +PERSONATGES + + -------- --------- + Nuria 20 anys + Quima 55 + David 25 + Adriá 28 + Blai 60 + Arcadi 24 + Mingo 23 + -------- --------- + +L'acció, a la montanya. + +Època, actual. + +Esquerra i dreta, les de l'actor. + +Aquesta obra va esser representada per primera vegada, a Barcelona, en +el «Teatre Romea» (_Català_), la nit del 17 de Novembre de 1899, baix el +següent repartiment: Nuria, Da. Dolors Delhom; Quima, Da. Agna Monner; +David, D. Enric Borràs; Adriá, D. Enric Guitart; Blai, D. Jaume Virgili; +Arcadi, D. Ernest Fernandez; Mingo, D. Joan Domènech. + +Director artistic: D. Enric Borràs. + +Anteriorment, com a prova d'estudi, La Resclosa va representar-se a +Sitjes, en el teatre del "Prado Suburense", la nit del 25 de Juliol de +1899, amb el següent repartiment: Nuria, Da. Dolors Goula; Quima, Da. +Antonia Mas; David, D. Joan Quintana; Adriá, D. Joaquim Vinyas; Blai, D. +Miquel Sirvent; Arcadi, D. Josep Sulé; Mingo, D. Víctor Baldirà. + +Director artístic: l'autor. + +A Sitjes, abans de la representació del drama, va esser llegida una +conferencia del jove escriptor D. Rafel Font sobre _El teatre modern +català_. + +## ACTE PRIMER + +_L'escena representa un base de roures i alzines, ombrívol i luxuriant. +De part a part de la mateixa, dividint la gleva en parterres naturals i +d'una manera laberíntica, s'encreuen diferents corriols. Al mig, no més +fins a segon terme, no hi ha cap arbre, quedant un espai ombrejat pel +fullatge dels arbres dels costats. Per entre l trepat del brancam del +darrer terme, a travers d'un ambent molt net i desentelat, s'ovira la +silueta d'unes montanyes pirenaiques de tons blaus-verdosos, reflexades +pels resplendors del sol. A l'aixecar-se l teló, en David i l'Arcadi +pinten, asseguts en cadires de campanya, l'un a primer terme i l'altre +quasi al mig de l'escena._ + +### ESCENA I + + +En David i l'Arcadi + + +ARCADI + +(_S'aixeca, i desde certa distancia, lot calant foc a la pipa, +contempla, a mitja vista, el quadro que està pintant_.) + +DAVID + +Com te va, Arcadi? + +ARCADI + +De primera! Que consti! Vine! + +DAVID + +Eh! (_Llençant el pinzell i la paleta_.) + +ARCADI + +I ara! + +DAVID + +Vaia: no tinc ganes de pintar. + +ARCADI (_tot satisfet_) + +Jo sí. + +DAVID + +Millor per tu. (_S'ageu a l'herba_.) + +ARCADI + +Vés què m'hi dius. + +DAVID + +Deixa-m estar, home, no m'amoïnis! + +AKCADI + +Dò-m una mirada a l'ultim terme. + +DAVID + +Ja va bé. + +ARCADI + +Aixeca-t, que ho veuràs. + +DAVID + +(_S'aixeca amb indolència i mira l quadro de l'Arcadi_.) Bé... bé... + +ARCADI + +Am sinceritat: què ten sembla? + +DAVID + +L'ultim terme no m'acaba de convèncer. + +ARCADI + +I això? Que no s'explica prou? + +DAVID + +Has d'apretar una mica ls tons calents. Tot plegat resulta fred, i en el +natural... veus?... Després, te surt tot ximicat. Comprens? + +ARCADI + +Sí, home, sí. (_Com tocat de l'amor propri_.) + +DAVID + +Ho tens entès? (_Se n'entorna a seure en el mateix lloc d'abans_.) + +ARCADI + +Sí. (_Posant-se a pintar_.) Deixa-m el tubo de groc d'índia. + +DAVID + +No n gasto. + +ARCA Dl + +Vatua!... Un to tant calent! + +(_En David, no trobant-se bé assegut, torna a ageure-s a l'herba, boi +fumant un cigarret_.) + +ARCADI + +Quina mandra tens, David! + +DAVID + +No... no ho fa això. + +ARCADI + +I doncs? + +DAVID + +Oh! Vés que t diré jo, ara... + +ARCADI + +Ah, ah! (_Va pastant el color a la paleta_.) Quin to més just! (_Mirant +al natural_.) + +DAVID + +Ves relacionant el primer terme amb el segon, que t desentonen. + +ARCADI + +Ah, sí! (_Pinta_.) Malvinatge la paleta! + +DAVID + +Què tens? + +ARCADI + +Res. + +DAVID + +Doncs, pinta i calla. + +ARCADI + +Aviat que la faig a miques! + +DAVID + +Vés, pren la meva. + +ARCADI + +No, no cal. + +DAVID + +Vaia, treballa, treballa. (_Curt silenci_.) + +ARCADI + +I, tu, què fas parat? + +DAVID + +Deixa-m estar, no m diguis res, home! + +ARCADI + +Que tens sòn ? + +DAVID + +No, tinc sòn. (_Curt silenci._) + +ARCADI (_pintant_) + +Ara, ara va bé! Vine, David! + +DAVID + +Pinta, pinta. + +ARCADI + +Quin efectarro, noi! (_Mirant-se l quadro molt content._) + +DAVID + +Però, calla, si vols! + +ARCADI + +Aixeca-t, home, aixeca-t! + +DAVID + +No estic de vena! + +ARCADI + +No estàs de vena? (_Deixa ls pinzells i la paleta i s'acosta an en +David._) Com vols estar-hi? Sembla mentida que siguis tant criatura! + +DAVID + +Jo? + +ARCADI + +No, jo! + +DAVID + +Per què m'ho dius? + +ARCADI (_confidencialment_) + +Que no vas observar res ahir vespre? + +DAVID + +Què vols dir? + +ARCADI + +No vas fixar-te en l'Adriá? + +DAVID + +Ah, ja!... I, bé, perquè és tant bestia! + +ARCADI + +Oh, noi! Posa-t tu en el seu lloc. + +DAVID + +Sí... I què? + +ARCADI + +Això de proposar a una xicota que està a punt de casar-se... + +DAVID + +Lo del retrato? + +ARCADI + +Sí, això mateix. + +DAVID + +Què té de particular? + +ARCADI + +Per mi, re; però per l'Adriá... No sé, figura-t!... + +DAVID + +Arcadi: tu no m comprens! No, no: tu no m comprens! + +ARCADI + +Ja tornes am lo de sempre? + +DAVID + +Tu no ets prou artista. La vida no t diu res. Pintes, pintes de rutina, +com podries fer qualsevol altra cosa... Què t diré jo?... + +ARCADI + +No, no ho diguis. + +DAVID + +Tens raó: val més que calli, perquè potser seria massa depressiu per tu +lo que ara jo t diria. + +ARCADI + +Tens unes coses!... No puc contradir-te en res!... Romàntic, més que +romàntic! + +DAVID + +Escèptic! + +ARCADI + +Sempre estàs fantasiant, idealisant-ho tot. + +DAVID + +Calla, calla, perquè encara m'enfadaria! Tu no ets prou artista, ja t'ho +he dit. Et poses davant d'un panorama, i en ell no hi veus res: no hi +veus un estat d'ànima. Et poses davant d'una figura humana, i en ella +sols hi veus la línia, el color: quasi res. Per tu tot és en ella +exterior, com si de dins fos buida, com si no sentís, com si no +pensés... El pintor també ha d'esser psicolec, perquè, si no, no és +artista. + +ARCADI + +Noi, quina reventada! + +DAVID + +Dies ha que m'avises, que m reconvens... + +ARCADI + +Ho faig pel teu bé. + +DAVID + +Ho fas perquè... No sé per què ho fas. + +ARCADI + +Si la simpatia que tu sents per la Nuria no fos més que això... + +DAVID + +Què vols dir? + +ARCADI + +Senzillament que l'estimes. + +DAVID + +Si, sí, que l'estimo. + +ARCADI (_am presumpció ridicola_) + +Ho veus com també sóc psicolec? + +DAVID + +Ah, Arcadi! + +ARCADI + +Tu recauras. Tornaras a estar malalt. Els aires del camp... + +DAVID + +Ells m'han salvat la vida. + +ARCADI + +Però procura no recaure. + +DAVID (_am to moll viu_) + +Per què m'ho dius això? + +ARCADI + +Per què t'ho dic? Ja veuràs: me vols creure a mi? Tornem cap a +Barcelona... Ara quasi ja estas restablert i no hi ha perill de res. + +DAVID + +A Barcelona m'hi moriria. Necessito aire,sol... Aqui estic molt bé. +Anar-men seria la meva perdició. + +ARCADI + +No sé per que. + +DAVID + +Aquí he trobat el complement de la meva ànima. Tot jo era una idealitat: +me faltava estimar la vida, que, gràcies an aquesta Naturalesa, avui +sento vessar del meu cor. + +(_Apareix l'Adriá pel segon terme de l'esquerra. Vesteix trajo de llana +grisenca de bon escaient. Du barretina morada i corbata de dol, amb el +nus a l'estil dels carreters. Porta una vareta de freixa_.) + +### ESCENA II + + +Els mateixos i l'Adriá + + +ARCADI + +Hola, hereu! + +ADRIÁ + +Què hi ha, senyorets? + +ARCADI + +Per ara, ja ho podeu veure. + +ADRIÁ + +Vostès cada dia lo mateix. + +ARCADI (_amb ironia_) + +I vós... cap a l'hostal. + +ADRIÁ + +No; no encara... Més tard... potser que m'hi arribi. + +(_En David segueix pintant._) + +ARCADI + +Bé, home, bé... I què tal: quan és el casori? + +ADRIÁ (_amb intenció_) + +Aviat. + +ARCADI + +Ah! Sí? Doncs, ja és cosa feta? + +ADRIÁ + +Sembla que sí. + +ARCADI + +Me n'alegro, Adriá. + +ADRIÁ + +Si no s'hi espatlla res. + +ARCADI + +Oh! No ho crec pas. + +ADRIÁ + +No s pot dir blat que... + +ARCADI + +Com? + +ADRIÁ + +Oh! Re, re. Déu ajud d'aquí aquell dia! + +ARCADI + +No crideu el mal temps. Qui s pogués trobar en el vostre lloc! + +ADRIÁ + +Es que en aquest món hi ha gent que no sap estar-se de fer mal, i, de +rebot, sen fan a sí mateixos. + +ARCADI + +No us ho prengueu així! No sé què us fa parlar d'aquesta manera! + +ADRIÁ + +Ja ho sabrà. + +ARCADI + +Francament, hereu... + +ADRIÁ + +Oh, ja, ja! + +ARCADI + +No serà tant. + +ADRIÁ + +Tant-de-bo! No és pas que jo ho disitgi... Però si massa a un hom +l'empenyen... a l'ultim rodola, perd la paciència i fa un disbarat. I +allavors reb qui reb. + +ARCADI + +Que aviat us apureu ! + +ADRIÁ + +Jo? No, cah! No m'apuro mai. Però que no m busquin el còs... que no mel +busquin, perquè, si no, em trobaran l'ànima. + +ARCADI + +No us hi encaparreu. + +ADRIÁ + +I què m tinc d'encaparrar! + +ARCADI + +No faltaria més! + +ADRIÁ + +També sé anar am peus de plom, quan convé; però com que 1 carro... + +ARCADI + +Home!... + +ADRIÁ + +Bé: que no s'hi cancin. + +DAVID + +Igualment, Adriá. + +ARCADI + +Ja us en aneu? + +ADRIÁ + +Sí, que tinc feina. + +ARCADI + +Vaia, doncs. + +DAVID + +Adéu-siau. + +ARCADI + +D'aquí després. + +(_L'Adriá sen va poc a paquet, mirant an en David am recel, pel primer +terme de la dreta. L Arcadi s queda moll estranyat._) + +### ESCENA III + + +Els mateixos, menys l'Adriá + + +ARCADI + +Tu! Tu! + +DAVID + +Què? + +ARCADI + +Que no l'has sentit? + +DAVID + +Eh? + +ARCADI + +Que no estaves atent? + +DAVID + +Què? Digues. + +ARCADI + +No has sentit l'Adriá? Quina manera tirar-te 1 guant! + +DAVID + +Ane mi? + +ARCADI + +Sí. Es veu que 1 xicot està cremat. + +DAVID + +Deixa-1 dir! + +ARCADI + +Es que té raó! + +DAVID + +Però, tu també ets així? Sembla mentida que un home que vol ser artista +tingui prejudicis que li facin veure les coses com la gent vulgar! + +ARCADI + +Vaia: no m'hi vinguis am les teves teories. A mi ningú m desfà que tu +vas a fer infeliços a dos cors que, am tot i d'una manera primitiva, +poden viure ben satisfets. No sé pas què li trobes a la Nuria. De maca +ho és, no ho nego; però la seva hermosura és simple, no té matisos prou +expressius. + +DAVID + +Tu no tens ulls pera apreciar la seva hermosura. Tu no més sents que +l'art histeric. Tu no veus l'art de la vida, l'art verge que s manifesta +lliurement, sense artificis; l'art etern que ofereix la Naturalesa. + +ARCADI + +Quina obsessió hi tens, en mi! + +DAVID + +Perquè t'estimo. Jo t voldria veure un altre. Em fa pena que +t'enorgulleixis del teu caràcter bohemi. L'artista no ha de descendir +mai al nivell del clown. + +ARCADI + +Que per ventura sóc així? + +DAVID + +Sí, que ho ets, sí. Has pres el món per una immensa pista, i no més +procures divertir als filisteus, que mai ens podran compendre; an +aquests que s creuen superiors a nosaltres amb el seu ideal de +col·leccionar diners. + +(_Curt silenci._) + +ARCADI + +Escolta, David, una cosa. + +DAVID + +Digues. + +ARCADI + +I tu creus que la Nuria arribarà a compendre aixó que m dius a mi? + +DAVID + +Sí. És una ànima adormida; té la pugor de l'imbecilitat a sobre, però en +el seu fons hi han recloses les energies d'una heroïna. És una xicota +d'una intuició extraordinària i té un cor apassionadissim, fogós, com un +petit sol emboirat. Que sen perden d'ànimes humils amb el llevat de +l'heroe! + +ARCADI + +No sé què dir-te... Però... + +DAVID + +Què? + +ARCADI + +Deixem-ho córrer. + +(_Per la dreta ve la Nuria, un xic melanconica. Porta mantellina blanca +i du un devocionari i uns rosaris a la mà._) + +### ESCENA IV + + +Els mateixos i la Nuria + + +NURIA (_am tristesa dolça_) + +Bon dia tinguin. + +ARCADI + +Oh, oh! Que vas maca! + +NURIA + +Ja hi som? + +DAVID + +Que venim d'oir missa, Nuria? + +NURIA + +Sí, senyor. + +ARCADI (_an en David_) + +Que no ho coneixes? + +DAVID + +Calla... (_Suplicat._) + +ARCADI + +Has dit gaires pare-nostres? + +NURIA (_somrient am tristor_) + +Oh! Molts! + +ARCADI + +I per nosaltres... ja n'has dit forces? + +NURIA + +Que està d'humor! + +DAVID + +An aquest sí que... no 1 preocupa res. + +NURIA + +Així ho veig. + +ARCADI + +I a tu? + +NURIA + +Jo rai! + +ARCADI + +Estàs molt trista! + +NURIA + +No estic trista! + +ARCADI + +Que no set coneix en la cara? + +NURIA + +Es que vostès s'ho pensen. Ves per què... Deuen voler que salti i balli +com una beneitona. + +ARCADI + +Per tu faràs. + +NURIA + +Sí... jo rai! + +DAVID + +No t'enfadis, per xò. + +NURIA + +Fugi!... I ara? Vès per què m tinc d'enfadar! + +DAVID + +Hi ha coses que molesten tant, que lo millor és callar-les. + +NURIA + +Ane mi tot m'és igual. Com que no tinc res que m privi 1 sòn... + +DAVID + +Estàs gaire animada? + +NURIA (_fingint estranyesa_) + +Animada? + +DAVID (_somrient i am molta intenció_) + +Ja s'acosta. + +NURIA + +Ah, ja! Ni tampoc hi pensava. + +DAVID + +No? Que és estrany! + +NURIA + +Vès ara am què surt vostè! + +(_L Arcadi contempla a la Súria am gran detenció._) + +DAVID + +Sí que t'interessa poc! + +NURIA + +No men parli, David. Faci-m aquest favor. + +(_Suplicat_) + +ARCADI (_pera distreure la conversa_) + +Saps, Nuria, que estàs divinament? + +NURIA (_somrient._) + +Ah! Sí? + +ARCADI + +Te cau molt bé la mantellina. + +DAVID + +Encara que ten burlis! + +ARCADI + +No men burlo. Quina delicadesa de línies!... Quina tonalitat més fina en +tota la teva figura! + +NURIA + +Bah! Deixa-men anar cap a casa. + +ARCADI + +No ten vagis, encara. + +NURIA + +És que estona ha que m'esperen. M'he entretingut tant! + +DAVID + +Sí, ves, que aviat deurà venir aquell. + +NURIA + +Aquell?... Sempre diu lo mateix. Tot lo dia hi pensa, en ell. + +DAVID + +No li sóc tant ingrat com tu. + +NURIA (_amb estranyesa_) + +Ingrat? + +DAVID + +Pobre xicot! Tant que t'estima i tu tant indiferent que t mostres! + +NURIA + +Oh! Vostè ja ho diu. + +ARCADI (_a la Nuria_) + +I que estàs bé! Quina cosa més hermosa! + +NUR1A + +Vol callar! + +ARCADI + +No ten vagis, que n faré un esboç. + +NURIA + +És tard, és tard. + +DAVID + +Sí, vés, vés, que si no t'hi trobava... + +NURIA + +Miri: s'hauria d'esperar. + +DAVID + +Oh! Potser et renyaria. + +NURIA + +A mi? + +DAVID + +Vés, vés, creu-me. + +NURIA + +No sigui així. + +(_Sen va poc a poquet per l'esquerra, primer terme._) + +ARCADI + +Adéu. + +DAVID + +Adéu, Nuria. + +NURIA + +Passint-ho bé. (_Desapareix._) + +### ESCENA V + + +Els mateixos, menys la Nuria + + +DAVID + +Pobra xicota! + +ARCADI + +Sí... ten compte! + +DAVID + +Tant simpàtica! Em fa una llàstima! + +ARCADI + +A mi gens! Ves per què t'ha de fer llàstima! + +DAVID + +Es malaguanyada pera aquell bretol. + +(_Per l'esquerra, tercer terme, apareix en Mingo boi taral·lejant una +cançó popular verament catalana i fumant una punta de cigarro. Va en +manegues de camisa, barretina vermella, calces de vellut de color d'oli, +faixa blava i espardenyes am betes negres, sense mitjons._) + +### ESCENA VI + + +Els mateixos i en Mingo + + +M1NGO + +Hola, senyorets! + +ARCADI + +Hola, Mingo! Aon vas tant cremat? + +MINGO + +Fins a cal barber. (_An en David_). Ja l'espavilarà, ja, aquell! + +DAVID + +Qui? + +MINGO + +Aquell reganyós de l'Adriá. + +ARCADI + +De què se les heu? + +MINGO + +De que vol que se les hegui? No sap que és tant gelós? + +ARCADI + +Sí que tindrà feina, si no s cura! + +MINGO + +És clar que n tindrà, amb una dóna tant vistosa! Fort, massa poc, per +xò! Aixís no l deixessin estar mai am tranquil·litat, per lo orgullós +que és! Ui! Què s pensa! Sembla que tingui un rei al còs! I... total +perquè son pare l deixarà una mica arregladet. + +ARCADI + +Crec que serà ric. + +MINGO + +Jo encara no ls he vist comptar els seus _pistrincs_. Diu que de diners +i de bondat, la meitat de la meitat, i am prou feines. + +ARCADI + +Bé: què té amb en David? + +MINGO + +Romansos: veli-aquí. Lo que és ahir vespre m pensava que ja hi erem. Jo +ja havia dit un pare-nostre al casament. Tant-de-bo, animetes santes, +que la Nuria li hagués donat una carbassa més grossa que les de +rabaquet! + +ARCADI + +No, pobre xicot! + +MINGO + +Pobre xicot? Ella sí que és de plànyer! Malaguanyada moça per ell. Quin +poca solta! Ningú del poble 1 pot veure, per presumit i malcarat. No té +cap amic, quasi. Ni les noies en fan cas. L'hereu! Feu-li pas! Li tinc +una ràbia! + +ARCADI + +Perquè s casa am la Nuria? + +MINGO + +Sí, sí, per xò. Primer l'he estimada jo, que no pas ell. I més bé que +ell! + +ARCADI + +Ah! Sí? Vatua en Mingo! + +MINGO + +Sí, senyor, sí! Però mai li he dit ni li diré que l'estimo, pobreta! Es +mereix millor que jo i que aquell sorrut. + +DAVID + +Vet-aquí... + +ARCADI + +Ja t passarà, ja. + +MINGO + +Algun dia... + +ARCADI + +Faràs una desgracia. + +MINGO + +Encara que sen burli. Aon va aquell brètol de ricot! + +ARCADI + +Tu ho fossis com ell. + +MINGO + +Bon profit... Ella no l'estima gens. + +ARCADI + +No? + +MINGO + +Cah, barret! Ni ls mils! + +ARCADI + +Que t'estima a tu, potser? + +MINGO + +No: a un altre. (_Mirant an en David._) + +ARCADI + +A un altre? + +MINGO + +Sí. + +ARCADI + +I, doncs, per què s casa am l'Adriá ? + +MINGO + +Oh! Això va de banda. + +DAVID + +Què vols dir? + +MINGO + +Vui dir... vui dir... que una cosa és casar-se i una altra l'estimació. +Vostè (_an en David_) s'hi declares... + +DAVID + +Jo? + +MINGO + +Sí. Ja veuria com ella no s casava am l'Adriá. + +DAVID + +Com ho saps? + +MINGO + +Deixi-ho córrer. + +DAVID (_fent-se l desentès_) + +Tu no saps re. + +MINGO + +Que no? Que n'hi podria dir de coses! Com la sacrifiquen, pobra xicota! + +ARCADI + +Que 1 planti, an aquell! + +MINGO + +Ella pogués. Sa mare la farà una desgraciada. Tot és el promès. Si fos +pobre, ni tampoc se l'escoltaria. Aquest panís que n fa fer de coses! +(_Am rabieta de noi._) + +ARCADI + +És molt interessada la Quima. + +MINGO + +Més que una garsa. + +DAVID + +I ella, la Nuria, que no va resistir abans de prometre-s am l'Adriá? + +MINGO + +No n'hi va costar poques, de llàgrimes! + +DAVID + +Sí? + +MINGO + +Sempre li ha fet fàstic. + +DAVID + +Però, com pot ser...? + +MINGO + +Sa mare no li va callar mai que l volgués, perquè un partit tant bo no s +troba per desig; i, ella, com si re; toçuda que no l volia; fins que la +Quima, tant i tant la va pregar, li va fer tants sermons... + +ARCADI + +I bé, home, ja s'arreglaran, un cop casats! + +MINGO + +Vostè (_an en David_), per què no s'hi descara? Desfaci aquest casament! +Treurà una ànima de pena. + +DAVID + +Quins embolics que faries! + +MINGO + +Jo fos de vostè! + +ARCADI + +I si aquell?... + +MINGO + +Si és un bè! + +ARCADI + +Mira que un home gelós... + +MINGO + +Que s reventi! + +ARCADI + +Vaia un plan més original t'has tramat! + +MINGO + +No és cap bestiesa! + +DAVID + +Pobre Adriá! + +MINGO + +Com que an ell no l'estima i a vostè sí... + +DAVID + +No ho creguis. + +MINGO + +Que no? Ja veurà, fïxi-s'hi. Faci-la feliça, vostè que pot! Jo m'hi +veiés am cor, no l pregaria tant, no! (_Va per anar-sen._) + +ARCADI + +Que ten vas? + +MINGO + +Sí, senyor. Passint-ho bé. + +DAVID + +Adéu, Mingo. + +ARCADI + +Vine, home! + +MINGO + +No vui dir-los res més! + +(_Sen va, tot emmurriat, pel primer terme de la dreta._) + +### ESCENA VII + + +Els mateixos menys en Mingo + + +ARCADI + +Pobre xicot! + +DAVID + +Ja l'has sentit. (_Se senten lladrucs de goços i crits de caçadors. +Seguidament, un xic lluny, son un tret d'arma de foc._) Bo! Ja hi tornem +a ser! + +ARCADI + +Són caçadors. + +DAVID + +Ja t dic jo que ns hem ben enredat! + +ARCADI + +Que no ns clavin una perdigonada. + +DAVID + +Que vols dir que hi ha perill? + +ARCADI + +Oh! Aquests caçadors devegades van tant cegos, que no veuen aont +apunten. Que no ls servim de blanc! + +DAVID + +Vès, vigila, doncs. Fes-los un crit, si de cas. + +ARCADI + +Qui? Jo? Cah, barret! Que no m prenguessin per un cap de caça. +(_Mirant._) Ja volia dir jo! Tu: són el senyor Robert i el seu gendre. + +DAVID + +Ah! Sí? + +ARCADI + +Que anirà barato la caça! (_Cridant._) Senyor Robert, senyor Robert! Men +vaig a saludar-los. + +DAVID + +Deixa-ls estar, que deuen voler fer cacera. + +ARCADI + +Ja vinc desseguida. Vaig a provar si tinc bona punteria. + +DAVID + +En Guillem Tell! + +ARCADI + +Me n'hi vaig. + +DAVID + +Pinta, home, pinta! + +ARCADI + +Aviat tornaré. (_Cridant més fort que de primer._) Senyor Robert, senyor +Robert, no tiri, que sóc jo! + +DAVID + +Beneit, més que beneit! + +(_Desapareix l'Arcadi per l'esquerra del fons. Se van sentint els crits +dels caçadors i els lladrucs dels goços. En David va pintant. S'onen al +lluny vuit hores. Llarg silenci. Així que ja no se senten els crits dels +caçadors ni els lladrucs dels goços, compareix la Nuria, vestida am +senzillesa escaient. Va amb un canti de terriça a la mà._) + +### ESCENA VIII + + +La Nuria i en David + + +DAVID + +Aon vas, Nuria? + +NURIA + +A cercar aigua a la font pera uns senyors que s'esperen a casa. + +DAVID + +Que porten molta pressa aquests senyors? + +NURIA (_am candidesa_) + +No ho sé. + +DAVID + +Bé, bé... (_Mirant-la de fit a fit, amb èxtasi._) + +NURIA + +Que ja han acabat de pintar? + +DAVID + +No encara. No s pot fer res. + +NURIA + +Per què? + +DAVID + +Oh! Què sap un! Lo que és jo... + +NURIA + +Què té? Que no s troba bé? + +DAVID + +Sí. + +NURIA + +Què li passa, doncs? + +DAVID + +Res: estic un xic neguitós. + +NURIA + +Què pinta? + +DAVID + +Res. No val la pena. + +NURIA + +A veure. (_Mira l quadro._) + +DAVID + +No s pot mirar de dolent. + +NURIA + +I el seu company? (_Mira l quadro de Arcadi._) + +DAVID + +Què ten sembla? + +NURIA (_no gosant-ho a dir_) + +M'agrada mes el de vostè. + +DAVID + +Avui no estic per pintar. + +NURIA + +Que potser està malalt? + +DAVID + +No estic malalt! (_La mira fixament. La Nuria abaixa l cap ruborisada. +Curt silenci._) Nuria! + +NURIA + +Que mana? + +DAVID + +Per què t'has tret la mantellina? Tant bé que t'escau! + +NURIA + +Que és burleta! + +DAVID + +Sí: t'escau divinament, i la seva blancor contrasta am la teva tristesa! + +NURIA + +Que m'hi vol retratar així? + +DAVID + +Sí. És de la manera que m'agrades més. Però, i si després et costa un +disgust? + +NURIA + +Un disgust? No sé per què. (_Am to natural._) + +DAVID + +De vegades... + +NURIA + +Què? + +DAVID + +La gelosia... Es una cosa tant terrible la gelosia! + +NURIA + +Ah! No temi. + +DAVID + +Es que ahir l'Adriá... + +NURIA + +Ah! Allavors que vostè va dir pera fer-me l retrato? + +DAVID + +Sí, allavors. + +NURIA + +Ell sí que... + +DAVID + +Ell, ell!... + +NURIA + +Si no li agrada, que ho deixi! Vès quin mal és! Té una mena de caràcter, +aquell, també! + +DAVID + +Ja l té ben aspre, ja. + +NURIA + +Més de lo que vostè s pensa. + +DAVID + +Ja n'estic enterat. Sé que no m pot veure. + +NURIA + +No n faci cas. + +DAVID + +Que li he fet? (_Am molta delicadesa._) M'he atrevit mai... ? + +MBIA + +Vostè? (_Am dignitat._) No sé aquell xicot per qui m'ha pres, ni per què +m vol. + +DAVID + +Prou que s veu per què t vol. Pera fer de tu la seva esclava. Perquè fas +goig; per xò: perquè fas goig. + +NURIA + +I per res més? Sempre ho he dit! (_Am veu concentrada i am molt +sentiment._) + +DAVID + +Sempre ho has dit? Ane qui ho has dit? + +NURIA + +An els meus pares. + +DAVID + +Així, doncs, tu no estimes a l'Adriá. + +NURIA (_inconscientment_) + +Sí... + +DAVID + +No: tu no l'estimes. No m'ho neguis, que t'ho llegeixo a la cara. + +NURIA (_am molta fredor_) + +Sí que l'estimo: cregui-m. + +DAVID + +No, no menteixis. + +NURIA + +Veurà... + +DAVID + +Tu l'avorreixes. + +NURIA + +Li dic que no. Si m'hi caso! (_Esforçant-se pera convèncer an en +David._) Que no sap que m'hi caso? (_Amb ironia trista._) + +DAVID + +T'hi cases? Per força! + +NURIA + +En què s fixa? + +DAVID + +En que l'Adriá no satisfà les teves ambicions ni els teus somnis de +ventura. Em fixo en que ell és tant diferent de tu, en que la seva ànima +és tant inferior a la teva, que... Però, què dic, si tot és en va! + +NURIA + +(_Mirant encisada an en David, diu am molta ingenuitat._) Ja l'entenc, +ja. Devegades també hi penso, com vostè... Més, l'obediencia! +L'obediencia, David! + +DAVID (_am sarcasme_) + +Sí, l'obediencia! + +NURIA (_amb ingenuitat_) + +I l'Adriá ja n'és, de ric... A mi què pot faltar-me? + +DAVID + +Tot: l'amor, la felicitat; això que no ns satisfà quan ens ho donen fet. + +NURIA + +(_parlant-se a sí mateixa, am fonda meditació_) + +Ser una esclava... una esclava... Sí que és així... I no se n'ha de ser! + +DAVID + +El veritable amor no esclavisa: fusiona les ànimes. + +NURIA (_coordinant idees_) + +Ja no vol que vostè m retrati... + +DAVID + +Perquè és un egoista i tem perdre-t. + +NURIA + +Si ho fa així, em perdrà. + +DAVID + +Es clar que sí! + +NURIA + +Jo no faig pas res de mal! No fent res de mal, no consento que ningú m +repti. + +DAVID + +Oh! Sí que n fas de mal! + +NURIA (_molt sobtada_) + +Jo? Vostè m'ho diu! + +DAVID + +An ell n'hi vas fer molt! + +NURIA + +Jo? Quan? Quin dia? + +DAVID + +El primer que li vas dir que l'estimaves. + +NURIA (_am gran sinceritat i fermesa_) + +Que no! Que no! + +DAVID + +Sí, si: li vas fer molt mal. + +NURIA + +Mai li he dit que l'estimés. Mai! Mai! + +DAVID + +No? + +NURIA + +Ni li vui dir, ni li diré encara que m matin: no l puc enganyar. + +DAVID + +Ho veus com te sacrifiques, ho veus? + +NURIA + +No, no: ho faig resignada. (_Am candorosa humilitat._) Deu ser la meva +estrella. + +DAVID + +La teva estrella!... No, no; jo no puc tolerar que set sacrifiqui i es +mercadegi am les teves gràcies. I tu hi consents perquè no t creus prou +forta pera eslliurar-te d'aquest munt de prejudicis que pesa damunt teu. + +NURIA + +Què hi faré ara? Ja és tard. + +DAVID + +No és tard, no. + +NURIA + +Mataria als meus pares de pena! Pobra mareta meva! Tant que me l'estimo! +Sí, sí! Jo m casaré am l'Adriá; al peu de l'altar juraré ser seva; li +diré... que l'estimo!... No, no: això no li diré mai! Però li seré +fidel, sempre fidel! Li vaig donar paraula i no puc trencar-la. + +DAVID + +Tu no faràs res de lo que dius. No, que no ho faràs ! + +NURIA + +Quin recurs em queda? + +DAVID + +El de no accedir al teu sacrifici. + +NURIA + +Que aviat ho diu! + +DAVID + +Ho dic, i jo al teu lloc ho faria. Jo t deslliuraré! + +NURIA + +Vostè! + +DAVID + +Sí, jo, que vui salvar-te! + +NURIA + +Vostè! Vostè! + +DAVID (_am passió intensa_) + +Sí, sí, que t vui per mi! Et vui meva, que jo t'estimo, Nuria, t'estimo +am tota la meva voluntat! + +NURIA + +Oh! Pobra de mi! + +DAVID + +Nuria! + +NURIA + +Verge del cel, ampareu-me! + +DAVID + +Tu m'has d'estimar, que ho necessites. El teu cor t'ho exigeix. Nuria, +Nuria! No abaixis el cap i mira-m amb aquests ulls que vessen +intel·ligència. No m creguis un malvat que ve a ennegrir la teva sort. +Jo sóc el teu deslliurador! Jo t duc la felicitat! + +NURIA + +Oh David! Jo no disposo de mi. + +DAVID + +Lluita, lluita am coratge contra tots els obstacles que set presentin! + +NURIA + +No pot ser, no pot ser! + +DAVID + +Ha de ser! + +NURIA + +Deixi-m, cregui-m! Vostè serà un desgraciat, i jo... + +DAVID + +No, no puc deixar-te. + +NURIA (_am gran prec_) + +Faci un esforç! + +DAVID + +Com vols que pugui, si estimo tant la vida que en tu veig idealisada! + +NURIA + +Procuri per vostè. No pensi en la meva sort. La meva sort és aquesta: no +men mereixo d'altra. + +DAVID + +Tu t sents morir ofegada... No t podràs resignar mai a viure com una +esclava! + +NURIA + +Oh! Quin horror! + +DAVID + +Desperta d'aquest ensopiment que t té com estabornida! Rebela-t contra +tot i contra tots! Els meus braços t'esperen pera amparar-te! Ets meva! +(_L'abraça._) Ets meva! Que m'ho disputin! Que vinguin a arrencar-te +dels meus braços! (_La besa apassionat._) + +NURIA (_vençuda d'amor_) + +Ah! + +DAVID + +Ets meva! + +NURIA (_quasi plorant_) + +David! + +DAVID + +No ploris, Nuria, que l teu plor m'acobardeix i espanta. Sigues valenta +i decidida, que t sobren energies pera ser-ho... Mira-m enamorada, am +tota llibertat, com jo t contemplo a tu!. . . Dóna-m coratge pera +deslligar les teves ales frisoses d'alçar el vol! (_Poc apoquet, i amb +idilica tendresa, la du, agafada per la cintura, cap al fons del bosc._) + +NURIA (_en veu molt baixa i dolça_) + +David! David! + +DAVID (_ben dolç i a cau d'orella_) + +Anima pura, verge de montanya, viola boscana que am la teva aroma humil +i delicada m'endolceixes l'esperit! Amor de la meva vida, joia de l'art, +per sempre, per sempre meva, per sempre més la meva estimada! + +(_Desapareixen. Curt silenci. Toma l'Arcadi tot adalerat._) + +### ESCENA IX + + +L'Arcadi sol + + +ARCADI (_crida, mirant entorn seu_) + +David! David! Aon deu ser? David! David! Bah, bah! + +(_Es posa a pintar. Desprès d'un llarg silenci, apareix l'Adriá pel +primer terme de la dreta._) + +### ESCENA X + + +El mateix i l'Adriá + + +ARCADI + +Ditxòs de vós, Adriá! + +ADRIÁ + +I, això, per què? + +ARCADI + +Home, perquè feu festa. + +ADRIÁ + +I vostè? + +ARCADI + +Jo? Mireu, treballant. + +ADRIÁ + +Això rai, perquè vol. Qui li priva de fer festa? + +ARCADI + +Ningú. + +ADRIÁ + +Aon té 1 company? + +ARCADI + +Ara mateix era aquí. + +ADRIÁ + +Sembla que ell no s'hi mata. + +ARCADI + +No gaire. + +ADRIÁ + +Veig que li ha provat aquest terreny. + +ARCADI + +Molt. En cosa de quatre mesos no més s'ha posat tant bo que ja sembla +tot un altre. + +ADRIÁ + +Que sí, que sí. + +ARCADI + +L'haguessiu vist a Barcelona! Pobret! S'acabava d'empassar! + +ADRIÁ (_amb ironia_) + +De quin mal patia? + +ARCADI + +Encara no ho he arribat a entendre. L'un metge deia una cosa; l'altre, +una altra. A casa seva creien que era tisic. + +ADRIÁ + +Si que estava apurat! + +ARCADI + +Molt! Sort de les aigües d'aquest poble, perquè, si no, ja no sen +cantaria gall ni gallina. Després, com que aquí ha estat sempre tant ben +cuidat... + +ADRIÁ + +Sí, crec que sí. + +ARCADI + +Jo us en responc. + +ADRIÁ + +Ja estic enterat de la manera que s porten amb ell a l'hostal. + +ARCADI + +Voleu callar! Ni que fos un fill! + +ADRIÁ + +0 un gendre. Tot-hom li té llei. + +ARCADI + +I que s'ho mereix. + +ADRIÁ (_sempre amb ironia_) + +Prou. Llàstima que la noia ja estigui compromesa! + +ARCADI + +Que voleu dir que haurien pogut arreglar alguna cosa? + +ADRIÁ + +Vaia. + +ARCADI + +Vos ho creieu? + +ADRIÁ + +Per que no? + +ARCADI + +No veieu que en David és un xicot... com us diré?... un xicot... + +ADRIÁ + +Vol dir un senyoret. I jo sóc un pagesot... + +ARCADI + +No parlo per vós, home! + +ADRIÁ + +Veig que la moça li agrada... que li parla més de lo que li pertoca... + +ARCADI + +Sense segona intenció. + +ADRIÁ + +Això no ho sé... Lo que si li asseguro és que a mi no m plau massa. + +ARCADI + +Home, no us ho prengueu així! + +ADRIÁ + +M'ho prenc com ho haig de pendre, que ho veig clarament. El seu amic +creu poder-se burlar de mi, i que no ho provi, que, si no sap qui sóc, +ho sabrà. + +ARCADI + +I ara! Qui us ha alarmat? + +ADRIÁ + +Ningú. Digui-li que vagi alerta, perquè si s'ha posat bé de salut en +aquest poble, pot perdre-ho tot d'un plegat. + +ARCADI + +No us feu tant poc favor! Si alguna brometa, tant ell com jo, fem a la +Nuria, ho podeu ben creure, no és mai am cap mal fi. + +ADRIÁ + +Si no m refereixo a vostè! + +ARCADI + +És que sóc jo l'unic que devegades potser em propasso una mica. + +ADRIÁ + +Si és ell, el que s propassa! De vostè res me fa res: ja veig que és el +seu tarannà. Però ell... + +ARCADI + +Que 1 coneixeu poc an en David! + +ADRIÁ + +Així no l'hagués conegut mai! + +ARCADI + +Si parleu per alló d'ahir vespre... sabeu ?... allò del retrato... + +ADRIÁ + +Sí: sem va posar malament. + +ARCADI + +No n feu cas! A Barcelona sen fan molts de retratos. Jo mateix he pintat +senyores ben maques... i com si res. Quin mal és? Veureu: és el nostre +ofici. + +ADRIÁ + +Vostès a Barcelona facin lo que ls-e sembli bé; però aquí procurin +llaurar dret, o del contrari... + +ARCADI + +No ho agafeu tant a la valenta, home! Ja ho sabem que s'acosta l'hora... + +ADRIÁ + +Sí...Jo li prometo que, pesi a qui pesi, la Nuria serà la meva dòna. + +ARCADI + +No ho ha de ser! + +ADRIÁ + +Potser que m costi algun sacrifici. + +ARCADI + +No us entenc. + +ADRIÁ + +O algun disgust. Veurem. Però que la Nuria serà meva!... (_Passa a +l'esquerra_). Digui al seu company que no s'emboliqui, que no s busqui +lo que no té. Digui-li que les aigües poden cambiar-se, que si fins ara +li han provat... + +ARCADI + +No tingueu por! + +ADRIÁ + +Jo n tinc molta, de por! + +ARCADI (_bromejant_) + +És que mala herba mai mor. + +ADRIÁ + +Així ho diuen. Però, nosaltres, els pagesos, sap què fem am la mala +herba? + +ARCADI + +Què feu? + +ADRIÁ + +La seguem. + +ARCADI + +Oh! Prou que rebrota. + +ADRIÁ + +Devegades. + +ARCADI + +Sempre. O bé n surt de nova. + +ADRIÁ + +Allavors... l'arrenquem d'arrel: per xò hi som nosaltres. (_Am veu +concentrada._) + +ARCADI + +No ho sabia. + +ADRIÁ + +Doncs, ja ho sap. Quan vingui l senyoret, no s descuidi de dir-li. + +ARCADI (_amb ironia_) + +No passeu ànsia. + +ADRIÁ + +Sembla que vostè també... + +ARCADI + +Què? + +ADRIÁ + +Que s'ho prengui a tall de mitja manta. + +ARCADI + +Fugiu, home! Sempre és bo l saber. + +ADRIÁ + +És que, si no... + +ARCADI (_fent una rialleta conciliadora_) + +Que no aneu cap a l'hostal? + +ADRIÁ (_anant-sen_) + +No, no encara. + +ARCADI + +Adéu-siau, doncs. + +ADRIÁ + +Ah! Sí. Ja men distreia... Que s'hi conservi. + +ARCADI + +Igualment. + +(_L'Adriá seu va, molt recelós, pel primer terme de l'esquerra. L'Arcadi +queda mirant-sel._) + +### ESCENA XI + + +L'Arcadi sol. Aviat en David + + +ARCADI + +Aon deu haver anat aquell xicot? + +(_Pinta. Llarg silenci. Apareix en David precipitadament un xic +traspostat._) + +DAVID + +Arcadi! + +ARCADI + +Ai, gràcies a Déu! + +DAVID (_en veu molt baixa_) + +Calla, calla! + +(_Se sent plorar a la Nuria._) + +ARCADI + +Eh? (_Sorprès._) Què sento? Plors de dòna?... Sí!... David!... (_Amb +accent molt dramàtic._) + +DAVID + +Pst! Calla, calla, Arcadi! + +(_L'obliga a amagar-se darrera dels arbres._) + +ARCADI + +Però... + +DAVID + +Calla! Vine! Amaga-t, amaga-t!... Corre!... (_Passa la Nuria, amb el +canti a la mà, aixugant-se ls ulls pera contenir son plor delicadissim. +En David la mira am goig i llàstima a la vegada. Al passar aquesta pel +seu costat, va a consolar-la i ni gosa dir-li res. Quan la Nuria ha +desaparegut, l'Arcadi, sol·lícit, neguitós, se dirigeix an en David._) + +ARCADI + +Però, David... ? + +(_En David s'asseu a l'herba moll trist, posant-se les mans a la cara._) + + +Teló pausat + + + + +## ACTE SEGON + +_L'escena representa l pati i el frontis d'un hostal. El fons és un +paisatge molt pintoresc. Al darrer terme s'ovira la silueta d'unes +montanyes blaves que s'enlairen per damunt d'altres un xic mes properes +i més pujades de to. El segon terme, o siga la vessant d'aquestes +montanyes, està molt ben conreat. Sembla talment una prada, d'un verd +frescal i lluminós. Al fons, atravessant l'escena, hi ha la carretera am +guarda-rodes i piles de grava. A l'esquerra, a primer terme, el frontis +de l'hostal; al costal de la porta hi ha una finestra que dóna a la +cuina, i una altra, a l'alçada de primer pis, plena de testos am +clavellines, un ram de llorer sec, una ampolla amb oli d'herbes i una +olla foradada pera niuar-hi els aucells. Davant del portal, ocupant la +meitat de l'escena, s'enfila una parra ufanosa am molts penjolls de +raims verolats, a sota la qual hi ha una taula i dos bancs de fusta ja +negrosos i esberlats d'estar a l'intemperie. A ran de la finestra de la +cuina hi ha un pou del que s pot extreure aigua per medi de corriola i +galledes. Els pilans d'aquest estan entortolligats per una enredadera +d'eura. Per entremig dels pilans se veu un paller i algun arbre. Al +costat del pou hi ha un pedriç tot ple de testos am rosers, clavellines +i violers. A la dreta, una figuera am molt brancam que s'extén per +l'escena. Repenjats a la soca, uns quants feixos de canyes seques. És al +dematí d'un dia d'estiu molt assoleiat._ + +### ESCENA I + + +En Blai i l'Adriá + + +(_En Blai està pouant una galleda d'aigua. Té l porró al costat del pou. +Aprop de la taula hi ha una altra galleda de fusta. Apareix l'Adriá pel +fons._) + +ADRIÁ + +Bon dia, Blai. + +BLAI + +Hola, noi! Què diem de bo? + +ADRIÁ + +Per ara, ja ho podeu veure. I vós? + +BLAI + +Trempat com sempre. + +ADRIÁ + +Me n'alegro. + +BLAI + +Acosta-m aquella galleda. (_Per la que hi ha aprop de la taula._) + +ADRIÁ (_donant-li_) + +Teniu. + +BLAI + +Ah, ah! És fresca com una rosa. (_Per l'aigua que aboca a la galleda. +Després hi posa l porró._) Ho veus, home?... Quima! Quima! + +QUIMA (_de dintre estant_) + +Què vols? + +BLAI + +Vès. + +QUIMA (_traient el cap per la finestra_) + +Què hi ha? Ah! Tu, Adriá? + +ADRIÁ + +Hola, Quima! + +BLAI + +Fes-li esmorzar. + +ADRIÁ + +No; no us amoïneu, per mi. + +QUIMA + +I ara, tu, també! (_Desapareix._) + +### ESCENA II + + +Els mateixos, menys la Quima + + +ADRIÁ + +Vès ara per què... ? + +BLAI + +Deixa, home! + +(_Curt silenci._) + +ADRIÁ + +Aont és la Nuria? + +BLAI + +Potser és a dalt. + +(_Surt la Quima am dos plats de terriça, dugues forquilles, un pa moreno +i una ganiveta._) + +### ESCENA III + + +Els mateixos i la Quima + + +QUIMA + +Apa: mentrestant llesqueu-vos pa, que desseguida porto lo demés. + +BLAI + +Tu: vès, arregla-ns una mica de ceba, unes quantes olives i, si pot ser, +algun tomatec. + +QUIMA + +Està bé. + +BLAI + +Pera començar a fer rodar la mola. + +QUIMA + +Està bé. + +(_Sen va a la cuina._) + +### ESCENA IV + + +Els mateixos, menys la Quima + + +BLAI (_llescant pa_) + +Ah, ah! + +ADRIÁ + +Sí que triga la Nuria! + +BLAI + +Estigues pel menjar, home! Ja la veuràs. Am quin humor t'hi presentaràs, +si encara no tens gens d'aliment al còs? + +ADRIÁ + +Es que... + +BLAI + +Deixa-t d'esques! Quina fal·lera! + +ADRIÁ + +No tant! + +BLAI + +Quan jo festejava am la Quima, em pots ben creure, no rompia mai el foc +que abans no m'hagués atipat bé. L'estimació am gana... què vols que t +digui?... no ha fet mai per mi. + +(_Apareix la Quima amb una plata plena de mongetes fregides i unes +quantes costelles fetes a la brasa. A l'altra mà porta una amanida de +ceba, tomatec i olives._) + +### ESCENA V + + +Els mateixos i la Quima + + +QUIMA + +Apa, ja està. + +BLAI + +Som-hi!... Té. (_Ofereix la plata a l'Adriá._) + +ADRIÁ + +Preneu, home, preneu. + +BLAI + +Pren tu primer, que jo, quan en tinguis prou, faré canèt i nèt. + +ADRIÁ + +Doncs, teniu gana! + +BLAI + +Psè!... Encara, encara. + +QUIMA + +És un sac de mal profit. + +BLAI + +Sí. Què hi faràs, si un hom és així? Apa, apa, sense por! (_Serveix a +l'Adriá._) + +ADRIÁ + +Prou, home! + +BLAI + +Atipa-t i amaga-t pa! + +QUIMA + +No us ho acabareu tot. + +ADRIÁ + +Prou, prou! (_Enretira l plat._) + +BLAI + +I tu, que també has d'esmorzar? + +QUIMA + +No. Ja ho he fet. + +BLAI + +Veus, jo? Tot hi va! (_S'aboca tot el menjar._) Té: ja pots rentar-la. +(_Per la plata._) + +QUIMA + +Que no tens gana, Adriá? + +ADRIÁ + +No gaire. + +BLAI + +Que no piques? Pren un tallet de tomatec. + +ADRIÁ + +Teniu raó. (_El pren._) + +BLAI (_donant-li l porró_) + +I beu, de passada. + +ADRIÁ + +No tinc set, encara. + +BLAI + +Doncs, beuré jo. (_Beu refilant. Curt silenci._) + +QUIMA + +I com xerrica! Prou! Prou, Blai! + +ADRIÁ + +Calleu, que l fareu ennuegar. + +QUIMA + +Apa, apa, quina manera d'alçar el colze! + +BLAI (_deixant de beure_) + +Ah, ah! Què ten sembla? + +ADRIÁ + +Quin halè teniu! + +BLAI + +I quina refilamenta! Apa, beu, que és fresc. + +ADRIÁ + +Vinga. + +BLAI (_donant-li l porró_) + +Té. A veure si aguantes gaire. + +QUIMA (_fadigada_) + +Ai, Senyor! + +BLAI + +Que ets mut? Que no hi fas un refilet, Adriá? + +QUIMA + +Vaia, que l faràs riure i es tacarà! + +BLAI + +Amunt, amunt, noi! Apa, que és teu! + +ADRIÁ (_rient i deixant de beure_) + +Vatua l'home! + +QUIMA + +Té! Veus, poca solta? Tot l'has fet tacar. + +BLAI + +Oi, sí! (_Esclafint a riure._) Tot el davant t'has ensolfat. Bé: això +rai, que a la bugada sen va ! + +QUIMA + +Ho haguessis de rentar tu! + +BLAI + +Veus? Tu, am solfes, no saps refilar, i jo, sense, sí. No series pas bo +per músic. + +ADRIÁ (_rient_) + +N'hi ha un feix de vós! + +BLAI + +Així m'agrades! + +QUIMA + +Deixa-l estar, Adriá, que n'hi falta un bull. + +BLAI (_brindant el porró a la Quima_) + +Té, té: beu i calla. + +QUIMA + +Vés, troç d'ase! + +BLAI + +Apa, menja, Adriá: no t'adormis. + +ADRIÁ + +No us amoïneu. + +BLAI + +Noi, per tu faràs, doncs. + +QUIMA + +Com les trobeu aquestes costelles? + +BLAI + +Bones, bones. Es deixen menjar. + +QUIMA + +Digues, Adriá, digues: són tendres? + +ADRIÁ + +Sí, molt tendres: bona carn. + +QUIMA + +No són pas un xic crues? + +BLAI + +No: estan al punt. Una mica fumades, potser! + +ADRIÁ + +No, són fumades! + +QUIMA + +Aquest sí que en tot ha de trobar taps! + +BLAI (_cridant el gat_) + +Spsí! Spsí! Marruixa, marruixa! Aont és el gat? + +QUIMA (_amb espontanitat_) + +A la galleda. + +BLAI + +Mira, mira, que és de la broma! + +QUIMA + +Que ho sé jo ont és, el gat? + +BLAI (_llença un òs de costella_) + +Té: ja ho trobaran els goços. + +ADRIÁ + +Vaja, ja estic satisfet. + +QUIMA + +Voleu un raim? + +ADRIÁ + +No: jo no vui res més. + +BLAI + +No t sents am més coratge, ara? + +ADRIÁ + +Ja ho crec! + +BLAI + +Doncs, apa, que vingui la noia i garleu tant com volgueu. (_A la +Quima._) Ja pots treure tot això. + +QUIMA + +Ja va. (_S'endú ls plats i lo demés a la cuina._) + +BLAI + +Encenem un radical. (_Se treu un cigarro dels petits._) En vols un? + +ADRIÁ + +No, gràcies. + +BLAI + +Tu mateix. + +ADRIÁ (_després d'un curt silenci_) + +I què se n'ha fet, de la Nuria? + +QUIMA + +No fa gaire que era aquí. (_La Quima desapareix._) + +### ESCENA VI + + +Els mateixos i en Mingo + + +MINGO + +Nostramo? + +BLAI + +Què hi ha, Mingo? + +MINGO + +Que heu abeurat el bestiar? + +BLAI + +Sí. + +MINGO + +Així, res. + +BLAI + +Dóna-li una mica de gra. + +MINGO (_tot anant-sen_) + +Desseguida. + +BLAI + +Tu! Escolta. + +MINGO (_girant-se molt decidit_) + +Què mana? + +BLAI + +Que ja has esmorzat? + +MINGO + +Estona ha. + +BLAI (_oferint-li l porró_) + +Té, doncs: beu un trago. + +MINGO + +Visca! + +BLAI + +Beu! + +MINGO + +Vaia, bevem. (_Beu refilant._) + +BLAI (_a l'Adriá_) + +Què tal? Eh? Què men dius d'aquest deixeble? + +MINGO (_deixant de beure_) + +Ha anat bé la passada? + +BLAI + +Molt. Apa: ves amb els animals. + +MINGO + +(_Sen va, i a l'esser al fons retrocedeix._) Ah! Escolteu... + +ADRIÁ + +Au, a l'estable! + +MINGO + +Eh?... (_Mirant de reüll a l'Adriá._) + +ADRIÁ + +Apa, vés, beneit! + +MINGO + +A qui dius beneit, ximplet, més que ximplet ? + +BLAI (_reconvenint-lo_) + +Mingo!... + +MINGO + +Aquest poca solta!... + +BLAI + +Que no vols callar, Mingo? + +MINGO + +No, que no vui callar! Primer reventaria! Torna-m'ho a dir, de beneit! +Torna-m'ho a dir, maco! (_Provocant-lo molt indignat._) + +ADRIÁ + +Vés, vés a parlar amb els senyorets, que t donaran anguila! + +MINGO + +I ben nèt que si! Que t penses que són tant agarrats com tu? + +BLAI + +Vés-ten, Mingo, vés-ten! + +MINGO + +No men vui anar que no hagi cantat les quaranta an aquest presumit. + +ADRIÁ + +Te deixo estar per criatura! + +MINGO + +Perquè no tens coratge pera res. Ja ho saps que no ets ningú! + +ADRIÁ + +Llamp de Déu!... + +BLAI + +Vaia, Adriá!... + +ADRIÁ + +Vés-ten, si no vols que t faci un cap nou! Vés-ten ! + +MINGO + +Que t'has cregut que perquè sóc pobre m'has de fer la llei com te dongui +la gana? No, noi, no! Ja s'ha acabat la paciència! I si tens ràbia +perquè les coses no t marxen prou planeres, mira, fes com jo: posa-t'hi +sal. + +ADRIÁ + +Bé: què vols dir amb aquestes paraules? + +MINGO + +Ja ho saps lo que vui dir. + +BLAI + +Mingo, Mingo! Mira que si m fas enfadar... ! + +MINGO + +Així: defenseu-lo! + +ADRIÁ + +Ja estàs ben llest! (_Molt despreciatiu._) + +MINGO + +Vés a explicar-ho a la Nuria, tot això que t'he dit! Corre! Que ella +t'encoratgi! + +BLAI + +Marxa, marxa d'aquí, com una reïra! + +MINGO + +Ja men vaig, i ben depressa, perquè veig que encara m'entrebancaria. + +BLAI + +Apa! + +MINGO + +Endavant, hereu, endavant! Fes-los glatir força als pobres, am la teva +guardiola! Ja ho sabem que és curulla de diners. Però, mira: jo n tinc +una altra aquí (_senyalant al cor_) que vessa de goig i d'alegria. + +ADRIÁ + +Vés, noi, vés a la teva feina! + +MINGO + +Vaia, salut! (_Seu va rient amb ironia._) + +### ESCENA VII + + +Els mateixos, menys en Mingo + + +ADRIÁ + +Que no l'heu sentit? + +BLAI + +Deixa-1 estar, que no hi és tot. + +ADRIÁ + +Aquest noi té la llengua un xic llarga. + +BLAI + +Vaia, Adriá! Té, beu, home! (_Agafant el porró._) + +ADRIÁ + +Ja n tinc prou. + +BLAI + +Que ets daixonses! Quina fadrinalla corre avui! + +(_Beu, refilant com abans. L'Adriá s queda amb el cap baix, molt +pensatiu. Llarg silenci. Apareix la Quima esclafint de riure._) + +### ESCENA VIII + + +Els mateixos i la Quima + + +QUIMA + +Que no ho sabeu? Que no ho sabeu? + +BLAI (_a l'Adriá, deixant de beure_) + +Eh, quina musica? + +QUIMA + +Que no ho sabeu? + +ADRIÁ + +Què? + +BLAI + +Digues. + +QUIMA + +Que la Nuria estones ha que és a dalt. + +(_Segueix rient._) + +ADRIÁ + +Ah ! Era aquí? + +BLAI + +Què fa a dalt? + +QUIMA + +Mai ho endavinarieu. Pobra filla meva, que és ignocentona! + +ADRIÁ + +I per què no ve? + +QUIMA + +No l'he poguda fer baixar de cap de les maneres. + +ADRIÁ + +I això? + +BLAI + +Que esteu renyits? + +ADRIÁ (_am molta naturalitat_) + +Per mi, no. + +QUIMA + +Cah! Si no hi ha res de males cares. (_Amb expressió riallera._) Ben al +revés. Ai, Senyor! + +BLAI + +I, doncs, què fa? + +QUI MA + +Està plorant com una Madalena. + +ADRIÁ + +Per què? Què tè? + +QUIMA + +Res, res, la pobreta! + +ADRIÁ + +Per què plora ? + +QUIMA + +Encara no ho endavines? + +ADRIÁ + +Oh! Què sé jo! Digueu. + +BLAI + +Vaia una altra paperera! Potser no ha esmorzat. (_Amb ingenuïtat._) + +QUIMA + +Calla, calla, beneitó! Ves per què voleu que plori, la criatura! Jo +també vaig plorar com ella l dia que m van tirar la primera amonestació. + +BLAI + +Per xò ha de plorar? + +ADRIÁ (_concentrat_) + +Per xò? + +QUIMA + +I doncs! Us penseu quin cop és per una noia de la seva edat? + +ADRIÁ (_am gran estranyesa_) + +Ho dieu de debò, que plora? + +QUIMA + +Està desconsolada! + +ADRIÁ (_separant-se, molt trist_) + +No m'ho sé acabar! + +QUIMA + +I ara! Què tens, Adriá? + +ADRIÁ + +Re, re. + +BLAI + +Bo! Tu, també? A veure si se t'encomanaran les llàgrimes! + +ADRIÁ + +És que jo no estic per fer els ninots: m'enteneu? + +BLAI + +Què dius, home! + +QUIMA + +No sé pas de què te les heus ! + +ADRIÁ + +Vosaltres no que no ho sabeu, però ella... M'hi jugaria l cap! + +BLAI + +Tu, Quima: que l'entens? + +QUIMA + +Jo, no. Adriá: explica-t, per l'amor de Déu! + +BLAI + +Sí, que s'expliqui. + +QUIMA + +Parla, home, parla! + +ADRIÁ + +La vostra filla no m porta estimació. + +QUIMA + +I ara! Què dius, home! Com vols que no t'estimi, si fas tant per ella? +La vegessis plorar! + +ADRIÁ + +Plora perquè li sap greu d'estar compromesa. No sap com +desempellegar-sen, de mi. Per xò plora, per xò! + +QUIMA + +No siguis tant ingrat! + +ADRIÁ + +Ingrat? Ja hi ha qui li agrada més que jo. Qui sóc jo? Un pagesot. Què +volen dir les meves vinyes, els meus camps i totes les meves hisendes i +la meva estimació, comparades amb un senyoret de Barcelona? + +QUIMA + +Però, què t'empatolles? + +ADRIÁ + +Si, ja ho he dit i no men desdic. Mala negada facin tots els senyorets! +Es clar: són més complimentosos i més fins que nosaltres. Els +pagesos!... I an ella sembla que li escaiguin aquests mosquits. (_Am +gran despreci._) + +BLAI + +Qui? Ella? Cah! + +QUIMA + +Ves ara quina una se n'ha empescat! + +BLAI + +Una cosa és una cosa... + +QUIMA + +Ah, gelós! + +ADRIÁ. + +Ja ho sentirem a dir. + +BLAI + +Tot just comencem i ja us-e les empreneu per aquests viaranys? + +QUIMA + +I al cap-d'avall per res. + +BLAI + +Per res: per una futesa. Aquest casament aviat semblarà la colla dels +plora-miques. + +QUIMA + +I ben net que sí! + +BLAI + +Ni que s tractés d'un enterro. No sé: jo no m'ho pendria tant a la +valenta. + +ADRIÁ + +Oh, vós! + +BLAI + +Encara que m trobés al teu lloc. Vaia, vaia, no t'encaparris, que +tindràs una dòna lo que sen diu de tota la confiança. Jo ja voldria que +siguessiu casats. El dia del casori!... Vès, enllestiu depressa! Quina +xirinola farem! Oh, i ara que tenim uns caps de viram tant grassos que +enamoren! + +QUIMA + +Si serà una festassa!... + +BLAI + +Aquest dematí, així que m'he llevat, ja he conegut que la teca anirà bé. + +QUIMA + +I això? En què t'has fixat? + +BLAI + +Saps aquells dos pollastres tant buscadors de raons, aquells que l'altre +dia van agarrar-se com dugues llagastes? + +QUIMA + +Sí. Explica-t, cançoner! (_Fent veure que assent al bou humor deu +Blai._) + +BLAI + +M'han donat una mala mirada que ja, ja!... Si arriben a veure-s'hi am +cor, m'embesteixen! Semblava que m diguessin: "Ah, fart, més que fart! +Com se tens menjaras!» + +QUIMA (_posant-se a riure_) + +Encara m faràs riure! + +BLAI + +No són bromes, no! Adriá: que no rius? Mira la Quima, ai, la sogra! Mira +com s'esclafeix, la toba! (_Rient a tot pler._) + +QUIMA + +Sant ximplici! + +BLAI + +Que not passa, hereu? Retorna-t, que no serà re! Vès: porta-li una mica +de medecina, que potser es calmarà. Porta l porró, dòna! + +QUIMA (_a l'Adriá_) + +El vols, un traguet? + +ADRIÁ + +No estic pera beure. + +BLAI + +Vinga, vinga, que amb un tret... matarem dos tragos. + +ADRIÁ + +Quina ràbia! + +BLAI + +Vés, crida a la noia. A veure si amb una miradeta... + +ADRIÁ + +No; no la crideu. Ja vindrà, si vol. I, si no, allà s'estigui. Fos +aquell, no s faria pregar, no ! + +QUIMA + +I deixa-l estar, an aquell! Quina dèria t'ha agafat! + +ADRIÁ + +Fos aquell, us torno a dir! + +BLAI (_dirigint-se poc a poc cap al fons_) + +Bah, bah! + +ADRIÁ + +Que n'he sigut de bèstia! + +QUIMA + +Pobra Nuria! Tant que t'estima! + +ADRIÁ (_amb ironia_) + +M'estima! + +QUIMA + +Sí. + +ADRIÁ + +Jo us dic que no! Potser m'hauria arribat a estimar... + +QUIMA + +Que vols que s corsequi? + +(_En Blai els escolta de mala gana._) + +ADRIÁ + +Ja fa temps que no m mira com me mirava. Vós ho sabeu: encara no m veia +que tot ho deixava pera donar-me conversa. (_Molt despreciatiu._) Però, +d'ençà que van venir aquests senyorets... + +QUIMA + +No, home, no! + +ADRIÁ + +Us dic que sí. Si s'empolaina més pera fer més goig! + +QUIMA + +No: això són cabòries teves. + +ADRIÁ + +Serà lo que s vulgui; pero jo no consento que ningú s burli de mi. + +QUIMA + +I qui sen burla? + +ADRIÁ + +Ella. Que no m'enganyi, que no m'enganyi! + +BLAI + +Ai, ai, quina nuvolada! + +ADRIÁ + +Vós, Quima, atrafegada am les feines de la casa, no veieu certes coses. + +QUIMA + +Encara vindràs a dir que no m cuido de la meva filla! + +BLAI + +Deixa-men anar, que la cosa s'embolica. + +ADRIÁ + +No vaig tant amunt. + +QUIMA + +I doncs? + +ADRIÁ + +Vós no m negareu que la Nuria no m porta voluntat. Si men portés, no +parlaria com parlo. + +QUIMA + +Faries lo mateix. Desgraciat del que sent gelosia! + +ADRIÁ + +Gelosia? No és gelosia, no. Ho veig clar, n'estic segur. Però no serà, +no serà! + +BLAI + +Vaia: ja us ho fareu. + +(_Sen va per l'esquerra del fons._) + +### ESCENA IX + + +Els mateixos, menys en Blai + + +QUIMA + +Què és lo que veus clar? Explica-t. + +ADRIÁ + +Que l carro m va pel pedregal. + +QUIMA + +Justament ara? + +ADRIÁ + +I tot per culpa vostra. + +QUIMA + +Per culpa meva? + +ADRIÁ + +Sí. + +QUIMA + +Per què ho dius? En què t fixes? + +ADRIÁ + +Em fixo en moltes coses. + +QUIMA + +A veure, digues. + +ADRIÁ + +Si vós haguéssiu sigut franca quan els meus pares us van venir a demanar +la Nuria, avui jo no m queixaria. + +QUIMA + +No t'entenc, creu-me, Adriá; no t'entenc. + +ADRIÁ + +Prou que m'enteneu! Ja ho veig jo que m'enteneu! (_Am molta ironia._) + +QUIMA + +En bona fe, Adriá. + +ADRIÁ + +La xicota no m volia. + +QUIMA + +Que sí! + +ADRIÁ (_imperiós_) + +Que no! + +QUIMA (_persuasiva_) + +Que sí!... Què sabia ella? (_Transició._) + +ADRIÁ + +Vós la vàreu pregar pera que m volgués. Fins la vàreu amenaçar! + +QUIMA + +Mentida! Qui t'ho ha dit això? + +ADRIÁ + +Deixeu-ho estar qui m'ho ha dit. Tard o d'hora, tot se sap. Jo m creia +que m'estimava, i de tant veure-la i parlar amb ella, és clar, li he +posat aquest afecte. Ara, per més que vulgui, no men puc distreure: ja +la tinc aferrada aquí dins... I la vui pera mi, costi lo que costi! I ho +serà! + +QUIMA + +No ho ha de ser! + +ADRIÁ + +Jo veig que ella i el senyoret s'enraonen molt, riuen molt, mentres jo +callo i em migro. + +QUIMA + +No n pensis mal del senyoret. Es molt bo. I am tant temps d'estar am +nosaltres pot dir-se que ja ns mira com de família. + +ADRIÁ + +Serà tant bo com vós volgueu, però lo que es am mi no s porta pas gens +bé... I que vagi alerta, que no s torbi! Jo també ho sóc, de bo; però +quan les sangs me pugen al cap... + +QUIMA + +Vaia, vaia, no siguis així. + +ADRIÁ + +Es que començo a perdre la paciència. + +QUIMA + +No sé com ets, també! Creus tu que la Nuria s'atreviria a faltar-te? No +li facis tant poc favor, home! (_Transició._) Ah! Que sereu ditxosos! +Quan tingueu un fill... tant hermós que serà!... Com vols... no +comprens?... com vols que la Nuria estimi a un senyor, per bo que sigui, +si per ella tampoc faria? No, home, no! Treu-t'ho del cap. Allò de que +una noia és pera un rei, són falornies. Les noies, pera ser ben felices, +s'han de casar amb un del seu braç: classe am classe. + +ADRIÁ + +Però mireu que si ell s'està en aquesta casa ... + +QUIMA + +Què vols dir? + +ADRIÁ + +Que?... Vaia, que jo no li vui veure més! + +QUIMA + +No siguis tant gelós! + +ADRIÁ + +Gelós, gelós!... L'heu de treure, Quima, l'heu de treure. Creieu-me! + +QUIMA + +Que aviat ho tens arreglat! + +ADRIÁ + +O ells o jo: trieu. + +QUIMA + +Com els ho dic? + +ADRIÁ + +De la manera que trobeu millor. Si no sen volen anar a les bones, ja ls +treure jo a les males. + +QUIMA + +Espera uns quants dies. + +ADRIÁ + +Ja no puc aguantar més. + +QUIMA + +(_després d'una petita lluita am si mateixa_) + +Els treuré, doncs. + +ADRIÁ + +Avui séns falta. + +QUIMA + +Sí. + +ADRIÁ + +No ho allargueu pas! + +QUIMA + +Ah, gelós! + +ADRIÁ + +Deixeu-ho córrer. + +QUIMA + +Quins papers! + +ADRIÁ + +Prou! Quedem en que ls treureu? + +QUIMA + +Sí, home, sí! Ai, alabat siga Déu! Si no estimessis, no les faries +aquestes rareses. Nuria, Nuria! (_Cridant._) + +ADRIÁ + +Deixeu-la estar. + +QUIMA + +Com! Que no la vols veure? + +ADRIÁ + +Sí. Però... + +QUIMA (_tornant a cridar_) + +Nuria! Nuria! + +NURIA (_de dins estant_) + +Què mana, mare? + +QUIMA + +Baixa, tonteta, baixa! Cuita! No siguis així, filla. I ara (_a l'Adriá_) +que no us feu mal posat. + +ADRIÁ + +Oh! Per mi... + +QUIMA + +Es que, si no, renyirem. + +ADRIÁ + +Jo... + +QUIMA + +Mira-te-la. + +(_Apareix la Nuria amb el cap baix. S'atura al llindar de la porta._) + +### ESCEXA X + + +Els mateixos i la Nuria + + +NURIA + +Què mana, mare? + +QUIMA + +Vine, tonteta, vine! + +QUIMA + +Que no veus l'Adriá? Vaia, vaia, no siguis paperera. Vès per què has de +plorar! + +NURIA + +No, no ploro pas. + +QUIMA + +Ai, mentidera! (_Rient._) Diu que no plora. (_Agafant-la per la cara i +aixecant-li i cap._) Mira, mira, Adriá! No plora, no, i té ls ulls plens +de llàgrimes! + +NURIA + +No pas ara: ja m'ha passat. + +QUIMA + +Millor, dòna, millor! + +ADRIÁ + +Nuria! + +QUIMA + +Tant alegres que tots estem, i tu tant trista! No sé per què. + +NURIA + +Què hi fa? + +QUIMA + +Res; però no veus que no m'agrada que estiguis així? Te vui veure +contenta... Riu, riu, que és hora d'alegria! + +NURIA (_amb irònica tristor_) + +D'alegria? + +QUIMA + +Sí. No faltaria més! + +NURIA + +No ho sé si és hora d'alegria! + +QUIMA + +És clar! + +NURIA + +No pas pera tot-hom. + +QUIMA + +Pera tot-hom, de segur que no. Pera tots els de casa... Pera tu, pera +l'Adriá, pera mi. + +ADRIÁ (_am moll sentiment_) + +No pas pera mi! + +QUIMA + +Com? Ja hi tornem? Tu, també? + +ADRIÁ + +Es que... No la veieu, Quima? Ni m mira! + +QUIMA + +Sen dóna vergonya. (_Acaronant-la am tendresa._) Oi, filla, que ten +dones vergonya? + +NURIA + +Vergonya?... (_Amb ironia trista._) Sí, sí, men dono vergonya. (_Volent +anar-sen._) + +QUIMA + +Pobreta! + +ADRIÁ (_quasi amb ira_) + +Nuria! Mira-m, mira-m! + +QUIMA + +Que no ho sents? + +ADRIÁ + +Tant aviat ja m'has avorrit? + +QUIMA + +No t'ha avorrit! + +ADRIÁ + +Nuria! + +NURIA + +Què vols? + +ADRIÁ + +Per què no m mires? Què t'he fet? De què t queixes? + +NURIA + +De res... de res, Adriá. + +ADRIÁ + +Per què m fas aquest posat? + +NURIA + +Ai, Adriá! + +ADRIÁ + +Què? Parla. + +QUIMA + +Ah! Té un cor de cera! + +ADRIÁ + +Jo no entenc de què se les heu! No sé què tinc de fer pera +acontentar-la. Demana, demana. Què vols? Digues. + +NURIA + +Res, res. + +QUIMA + +I, doncs, per què no fas com nosaltres? + +NURIA + +Vosaltres... vosaltres... + +QUI MA + +Sí. No veus jo que alegra estic? + +ADRIÁ + +Lo que és ella... + +QUIMA + +Que t penses que no t mira? No? Si quan tu estàs distret no t treu la +vista de sobre. Quina fal·lera! Com t'estima! Per xò no t'ho demostra +com tu voldries. Les que no estimen sí que ho fan aixi: tot lo dia +fingeixen, les falses ! + +NURIA + +(_molestada per les paraules de sa mare_) + +Mare! + +QUIMA + +Vaia, vaia, Nuria: entre poc i massa! Aon vas? + +NURIA + +Deixeu-me. + +QUIMA + +Vine aquí! Vine! + +NURIA + +Vui estar sola. No tinc ganes d'enraonar. (_Es detura. L'Adriá sen va +cap al fons de l'escena, tapant-se la cara am les mans._) + +QUIMA + +Veus, veus? Ja has fet enfadar a l'Adriá. Pobre! Vaia uns papers de fer! + +NURIA + +Pitjor pera ell. + +QUIMA + +Carrinclona, més que carrinclona! + +NURIA (_suplicant_) + +Mare! + +QUIMA + +Mare! (_Escarnint-la._) No ten dones pena, tant gran? Vès, perquè s'ha +de casar! Fugiu, correu-hi tots! Mare de Déu! L'han tirada trona avall! +Que t'has fet mal, per ventura? Quantes noies poguessin plorar amb els +teus ulls! Ja té raó l ditxo: "la mar, quant més té, més brama". I tu, +Adriá, que fas aquí com un enza? Diga-li alguna cosa; tira-li forces +amoretes. No veus que és tant jove, pobreta! + +ADRIÁ + +Quima... + +QUIMÀ + +Vaia un parell n'hi ha de vosaltres dos! Ah, que n porteu de joguines i +dolçures amagades en els vostres cors! I que follies! Oi? + +NURIA (_inconscientment, quasi d'esma_) + +Oh! Qui ho sap? + +QUIMA + +Heu de ser més feliços! Sí que sereu feliços! Apa, mireu-se i feu les +paus desseguida. Les paus? (_Molt riallera._) Que m'empatollo ara? No +heu renyit pas, veritat? + +NURIA + +No. + +QUIMA + +Ja veuràs, Adriá, quin vestit més bufó que durà l dia del casori! Serà +més maca! Que ja has anat a emprovar-tel? + +NURIA + +Sí. + +QUIMA + +Que t'està bé? + +NURIA + +La tia diu que sí. + +QUIMA + +No t'ha d'estar bé! + +(_Apareixen en David i l'Arcadi, amb els quadres, els cavallets i demés +objectes de pintura._) + +### ESCENA XI + + +Els mateixos, més ex David i l'Arcadi + + +ARCADI + +Déu los guard. + +QUIMA + +Ah! Vostès? Tan aviat? + +DAVID + +No s pot treballar. Cau un sol que crema! + +(_La Nuria s'està aprop del pou mirant dissimuladament au en David. +L'Adriá contempla an en David i a la Nuria am molta gelosia._) + +QUIMA + +Que volen esmorzar? + +ARCADI + +Sí; jo, sí. + +DAVID + +Jo encara no. No tinc gaire gana. + +QUIMA + +Malament. + +ARCADI + +Ja l'avisarem, doncs. + +QUIMA + +D'aquí una estoneta, veritat? + +DAVID + +Sí, senyora. + +### ESCENA XII + + +Els mateixos i en Blai + + +BLAI + +Com estem? Ja ha passat la tamborinada? + +QUIMA (_am regany_) + +Calla, si vols! + +BLAI + +Muixoni! (_An en David i l'Arcadi._) I, doncs, què hi ha de bo? + +DAVID + +Res de nou. + +BLAI + +Que ja han esmorzat? + +DAVID + +No encara. + +BLAI (_a la Quima_) + +Tu: què fas aquí parada? + +ARCADI + +Volem esperar una estona. + +BLAI + +Ah, ja! Perquè... daixonses. Noia: ves, respalla-m el gec nou, que m +mudaré. + +(_La Nuria desapareix cap a la cuina_) + +### ESCENA XIII + + +Els mateixos menys la Nuria + + +QUIMA + +I ara t'has de mudar? Que no pots esperar en 'vent dinat? + +BLAI + +Feina feta no té destorb. + +QUIMA + +Que has de ser aviat al cafè? + +BLAI + +Es clar! Com cada festa. Ah, quina manilla s prepara! + +QUIMA + +Quan tinguin gust, ja m'avisaran. + +ARCADI + +Sí. Dongui-ns una mica d'aiguardent pera beure un gotet d'aigua. + +QUIMA + +Prou. (_Seu va a la cuina pera tornar desseguida._) + +BLAI (_a la Quima_) + +De la dolça, eh? + +QUIMA + +Vaia! + +BLAI (_anant a pouar aigua_) + +Doncs, apa! + +ARCADI + +Deixeu: ja la pujaré jo. + +BLAI + +Fugi! I ara! + +(_Surt la Quima amb una ampolla d'aiguardent i dos gots._) + +QUIMA + +Si són servits. (_Se n entorna._) + +ARCADI + +Molt bé. (_Posa aiguardent als gots_) + +(_En Blai, amb un gerro que hi ha aprop del pou, serveix aigua au en +David i a l'Arcadi._) + +BLAI + +Apa, beguin, que és gelada, (_En David i l'Arcadi beuen._) Què tal? Què +ls en sembla? + +DAVID + +Magnífic! + +BLAI + +Pera preparar el ventrell no hi ha un millor. + +QUIMA (_de dins estant_) + +Blai! + +BLAI + +Ja va. + +QUIMA (_també de dins estant_) + +Vès, que tens el gec amanit. + +BLAI + +Ja vinc. Reposin, mentrestant, que la Quima ja ls prepara l'esmorzar. + +DAVID + +No s'amoïnin per nosaltres. + +BLAI + +Bé, bé. Vaig a arreglar-me un xic. + +(_Sen va._) + +### ESCENA XIV + + +Els mateixos. Aviat la Nuria + + +ARCADI + +Què fem? + +DAVID + +Espera-t. + +ARCADI + +Vols que pugi a endreçar això? (_Per les teles i demés objectes._) + +DAVID + +Sí. + +(_L'Arcadi va a endreçar-ho tot a dins. Toma la Nuria amb unes +estovalles blanques. Para la taula. Entra i surt diferentes vegades, +portant lo menester pera preparar l'esmorzar. En David s'està recolzat a +la barana del pou, mirant distretament al fons. L'Adriá, a un extrem +oposat, observa sense dir res. La Nuria va a pouar aigua pera posar el +vi en fresc._) + +NURIA (_am molta delicadesa_) + +Vol fer el favor? + +DAVID + +Ah! Sí. Per tot faig nosa. (_Se separa del pou fot eixugant-se les +mans._) + +NURIA (_am somriure trist_) + +No. + +DAVID + +Que és pera nosaltres, Nuria? + +NURIA + +Sí, senyor. + +(_Silenci. La Nuria va pouant l'aigua molt a poc a poc._) + +ADRIÁ + +Nuria: què fas? (_Molt concentrat._) + +NURIA + +Què hi ha? + +ADRIÁ + +Que no pots? + +NURIA + +Sí. No haig de poder! + +ADRIÁ + +Doncs, apa, enllesteix. + +NURIA + +Bé. (_Curt silenci._) + +ADRIÁ (_volent fer-la retirar del pou_) + +Vés, vés: ja ho faré jo. + +NURIA + +Aparta-t! Aparta-t! (_Acabant de pujar la galleda._) + +ADRIÁ + +Gràcies a Déu! + +NUR1A + +Té, veus? Ja està. + +ADRIÁ + +No sé per què gansoneges tant. + +NURIA (_fent un sospir_) + +Ah! + +ADRIÁ + +Que tens? + +NURIA + +Res, res. + +(_Aboca l'aigua a la galleda. Toma l'Arcadi._) + +### ESCENA XV + + +Els mateixos i l'Arcadi + + +ARCADI + +Ja ho tens tot endreçat. + +DAVID + +Bé. + +(_Apareix en Blai, am barretina morada i el gec nou._) + +### ESCENA XVI + + +Els mateixos i en Blai + + +QUIMA (_de dins estant_) + +Nuria! + +NURIA + +Ja vinc, mare. (_Sen va_). + +BLAI + +Ah, ah! (_Pel gec que porta._) Què ls en sembla? + +ARCADI + +Renoi! Veig que encara feu goig. + +BLAI + +Es clar! Amb els guarniments nous quina bèstia vol que no n faci? + +ARCADI (_rient_) + +Que sou trempat! + +BLAI + +No ho sé, pobra gent! Ai, ai! Que encara no ls ha fet l'esmorzar +aquella? (_Cridant._) Quima! Quima! + +DAVID + +No portem pressa. Jo no tinc gaire gana. + +BLAI + +Ja tornem amb allò de temps endarrera! Ara que ja s'havia posat del tot +bé! Apa, apa, a menjar i fòra compliments! (_Tornant a cridar._) Quima! +Quima! + +DAVID + +No la destorbeu. + +(_Apareix la Quima._) + +### ESCENA XVII + + +Els mateixos i la Quima + + +QUIMA + +Què hi ha? (_Mira a l'Adriá am recel, visiblement amoïnada._) + +BLAI + +Vès. + +QUIMA + +Què hi ha? + +BLAI + +Que no serveixes als senyorets? + +QUIMA + +Sí, home, sí. + +BLAI + +Apa, enllesteix. + +QUIMA + +Ja sen cuida la noia. + +BLAI + +Ah! I tu, Adriá, que fas tant callat? + +ADRIÁ + +Jo rai! (_No s'ha mogut del mateix lloc aont era de primer._) + +BLAI + +Acosta-t, home! + +ADRIÁ + +No, ja estic bé. + +BLAI + +Tu mateix. + +(_L'Adriá, sense moure-s del seu lloc, fa signes a la Quima pera que +compleixi lo convingut anteriorment amb ell de treure an en David i +l'Arcadi._) + +QUIMA + +(_Després d'una petita lluita am si mateixa, se dirigeix an en David i +l'Arcadi pera dir-los molt pausadament:_) Ara que estem tots reunits, +voldria parlar-los d'una cosa. No s'ho prenguin a males. Això sí que m +sabria greu. + +DAVID + +Digueu. + +QUIMA + +És que... + +DAVID + +De què s tracta? + +BLAI + +Què vas a dir? + +QUIMA + +(_am pausa i com dolguent-li_) + +Ja saben vostès que aquí, en aquesta casa, sempre sels ha apreciat. + +DAVID + +De lo que estem molt agraits. + +QUIMA + +Pel nostre gust... comprenen?... + +(_L'Adriá no deixa de fer-li signes am més insistencia cada vegada._) + +ARCADI + +Expliqueu-vos. + +QUIMA + +Nosaltres no voldríem que se n'anessin mai... + +DAVID + +Gràcies. + +QUIMA (_no gosant parlar_) + +Però... + +DAVID (_molt natural_) + +Digui, digui. + +QUIMA + +Vostès ja s faran càrrec. Dos joves com vostès... tant temps aquí... +havent-hi una noia fadrina... + +DAVID + +Que no és un hostal això? + +QUIMA + +Sí; però no més que pera passa-volants. La gent... ja sap vostè com és +la gent... en tot ha de dir la seva. I seria molt trist que, sent tant +bons com vostès són, haguessin de veure-s criticats. (_Am gran prec._) +Jo li demano per favor, senyoret David, que deixi aquesta casa. Faci-ho +per la tranquil·litat de la nostra filla! No vulgui que sigui +bescantada! + +DAVID + +(_a punt de perdre la serenitat_) + +Miri, senyora Quima... + +ARCADI (_interrompent-lo_) + +És clar, home, anem-sen! + +DAVID + +Vostè, en aquests moments, sofreix molt. Vostè no sent lo que diu... +Vostè no ho ha pensat mai... Es veu obligada... No és vostè la que +parla. (_Am molla intenció._) + +ADRIÁ + +(_cridant, lot plantant cara an en David_) + +Que tants romanços! + +DAVID + +Sou vós el qui desitja que men vagi. + +ADRIÁ + +Sí, sóc jo! Què vol dir amb aixó? + +DAVID + +Vui dir que no me n'aniré! + +ADRIÁ + +Que no se n'anirà? Jo len treuré per força! + +DAVID + +Us dic que no me n'aniré! (_Am molta valentia._) Jo aquí, hi tinc més +drets que vós. + +ADRIÁ + +Li dic que se n'anirà ara mateix! + +DAVID + +Doncs, ja ho veieu: m'hi assec. (_S'asseu._) + +ADRIÁ + +(_anant a abraonar-se an en David_) + +Llamp de Déu! + +QUIMA + +Adriá! + +(_La Quima i en Blai detenen a l'Adriá._) + +ADRIÁ + +Deixeu-me! Deixeu-me! + +BLAI + +Què vas a fer? + +ADRIÁ + +Deixeu-me, us dic! (_An en David._) A fòra, si no vol morir! + +DAVID + +Ja us he dit que no me n'aniré. + +QUIMA (_suplicant_) + +Fugi! + +DAVID + +No! + +ARCADI + +Anem! + +DRIÀ + +A fóra, li repeteixo! + +(_Surt la Nuria, i am gest heroic i veu valenta, crida, fòra de sí:_) + +NURIA + +No! No vui que sen vagi, en David! No pot anar-sen! + +(_Tothom queda sobtat, cor-pres d'estranyesa._) + + +Teló ràpid + + + + +## ACTE TERCER + +_L'escena representa la cuina-menjador de l'hostal. Al fons hi ha un +portal i una finestra que donen al pati. En l'angol de l'esquerra hi ha +una ampla llar de foc, am xemeneia de campana, i a continuació, fins +arribar a sota la finestra, l'aigüera i els fogons. Tant als escudellers +com a les parets hi han molts plats i plates antigues, caceroles i +paelles d'aram i altres objectes propris d'una cuina. El sostre és fet +de voltes de pedra emblanquinada, del qual ne pengen forcs de cebes, +enfilalls de tomatecs, un espanta-mosques i un quinqué moll senzill, amb +el pàmpol ben ample. A la dreta, a segon terme, hi ha una escala d'obra, +que comunica als dormitoris. A primer terme, també de la dreta, hi ha +una porta amb uns goigs enganxats en un plafó. A l'esquerra, una altra +porta que dóna a una de les dependències de l'hostal. Entre aquesta +porta i la llar de foc hi ha una gerra molt gran, com Ics dc posar-hi +oli. A la dreta del fons, una pastera, i al costat de l'escala una +taula, amb un pa i un ganivet al damunt. En un fogó, una olla gran, amb +aigua que bull. Per tota l'escena, convenientment repartides, diverses +cadires i un banc de fusta. El paisatge està tot banyat de llum. Es +aprop de mig-dia._ + +### ESCENA I + + +En Blai i l'Adriá + + +(_Asseguts a prop de l'escala._) + +BLAI + +Bé, veuràs: per xò no t'encalabrinis, que tot s'arreglarà. + +ADRIÁ + +Blai, ja és tard. + +BLAI + +I deixa-ho anar! Si ara ja comences a pendre les coses així, què faràs +demà que siguis casat! + +ADRIÁ + +Quan sigui casat! + +BLAI + +I és clar! No t'hi enfondis en lo d'aquest món, que qui dia passa, any +empeny. Fes com jo: tranquil·litat i bons aliments. La qüestió és viure. + +ADRIÁ + +Estic cego de rabia! + +BLAI + +Vès de què fas cas, tu, també! Allò no ha sigut més que una criaturada. + +ADRIÁ + +Ja... Una criaturada! + +BLAI + +Sí, home, sí... Vaia, vaia, deixa-ho córrer, que fet i fet no serà res. + +ADRIÁ + +Jo crec que serà massa. + +BLAI + +La Nuria... m'entens?... la Nuria, com que no té malícia... + +ADRIÁ + +Sempre m'ho vaig pensar que aquests ditxosos senyorets serien la meva +desgracia! + +BLAI + +Anem, anem a donar un volt. + +ADRIÁ + +No m vui moure d'aquí que no vegi a la Nuria. Necessito parlar amb ella. + +BLAI + +Anem, home, que estàs molt espès de cap. Jo no sé com sou fets! + +ADRIÁ + +Es que... + +BLAI + +No siguis toçut! Anem. + +(_Desapareixen per l'esquerra del fons, tot enraonant._) + +### ESCENA II + + +En David i l'Arcadi + + +(_Desprès d'un curt silenci, en David i l'Arcadi baixen per l'escala. +Vénen de la seva cambra._) + +ARCADI + +I ara, noi, què determines? + +DAVID + +Ja ho veuràs. + +ARCADI + +No tens caràcter tu pera tractar am dònes. Si jo m trobés en el teu cas, +aviat ho tindria resolt. + +DAVID + +Què faries? + +ARCADI + +Tocar el dos: vès què faria! No m'adormiria pas. I si la noia plora, que +plori. Ja li passarà! + +DAVID + +Tindries valor pera fer-ho? + +ARCADI + +Quin recurs em quedaria? + +DAVID + +I podries anar-ten, deixant aquí, perduda, la teva il·lusió, la teva +vida, tot? + +ARCADI + +Vaia una dòna més estranya! Vès qui li feia dir res! (_Molt baix i amb +intenció._) + +DAVID + +Millor que hagi obrat així. + +ARCADI + +Sí, millor. A veure com ten surts d'aquest embolic. + +(_Curt silenci._) + +DAVID + +Estic decidit. + +ARCADI + +A casar-te amb ella? + +DAVID + +A casar-me o a lo que sigui. + +ARCADI + +Però, faras aquest disbarat? + +DAVID + +De què dius disbarat? + +ARCADI + +Mira que la teva família... + +DAVID + +Que surti lo que vulgui. + +ARCADI + +Deixa-la estar an aquesta xicota: no la perjudiquis més. Creu-me. + +DAVID + +Calla, calla. + +ARCADI + +No veus que està a punt de casar-se? Deixa-la, home, deixa-la! No la +facis una desgraciada! + +DAVID + +Per xò no men vaig. + +ARCADI + +Pensa que l'Adriá... + +DAVID + +Tant se m'endona d'ell. + +ARCADI + +Prou que s veu. + +DAVID + +No tinguis por. + +ARCADI + +Oh! Noi: la por guarda la vinya. + +(_Pel fons esquerre apareix en Mingo, corrent adelerat._) + +### ESCENA III + + +Els mateixos i en Mingo + + +MINGO + +Hola! + +DAVID + +Què hi ha, Mingo? + +MINGO + +Senyoret, senyoret! Marxi, fugi desseguida! + +DAVID + +Per què? Què passa? + +ARCADI + +Ai, ai la mare! + +DAVID + +Vaia, explica-t. + +MINGO + +No s torbi, cregui-m; no s torbi. + +ARCADI + +Si jo també li dic. I com si res! + +MINGO + +És que l'Adriá no hi veu de gelosia! + +ARCADI + +I això? + +MINGO + +No va de broma, no! No seu fii! Miri que li farà una mala jugada! Ara +mateix l'he sentit que deia an en Blai: «Si no sen va d'aquesta casa i +del poble, el mato». + +DAVID + +Bé, bé: no serà tant. + +MINGO + +Vostè prengui-s'ho com vulgui: jo l'aviso. + +DAVID + +Gràcies, per xò. + +MINGO + +Espavilis. + +DAVID + +No passis ànsia. + +MINGO + +Si vol res de mi, disposi. + +DAVID + +Bé, Mingo, bé. + +MINGO + +No vagi de refiat, cregui-m. + +DAVID + +Entesos. + +MINGO + +Disposi, eh? (_Se n'entoma per ont ha vingut._) + +### ESCENA IV + + +Els mateixos, menys en Mingo + + +ARCADI + +Veuras: no romancegis. + +DAVID + +Deixa, home! + +ARCADI + +Oh! Per mi, rai. + +DAVID + +Fóra ser molt covart. + +ARCADI + +Just! Ves-ho agafant així. + +DAVID (_després d'un moment de reflexió_) + +Vés: digues an en Mingo si pot enganxar la tartana. + +ARCADI + +Gràcies a Déu! + +DAVID + +1, després, vés a despedir-me del senyor Robert. Diga-li que un cas +urgent... que... En fi, que aviat tornarem. + +ARCADI + +Me n'hi vaig. Que enllesteixis, eh? (_Sen va per la dreta del fons._) + +(_Seguidament apareix la Nuria per la primera porta de la dreta._) + +### ESCENA V + + +La Nuria i en David + + +DAVID + +Ah! Tu? + +NURIA + +Senyoret... + +DAVID + +No m diguis senyoret. Aixeca l cap i mira-m de fit a fit! + +NURIA + +No m'abandoni! + +DAVID + +Què dius! Abandonar-te! Jo abandonar-te! + +NURIA + +No m deixi, que m moriré! + +DAVID + +Com vols que t deixi, si sense tu no viuria! Si amb el teu parlar dolç i +amb el teu somriure m'has tornat a la vida! Deixar-te! Tu no saps encara +de la manera que jo t'estimo! No ten pots fer càrrec! + +NURIA + +Què seria de mi si vostè m'abandonava? + +DAVID + +M'has cuidat tant bé, m'has ajudat tant a fugir de la mort! + +NURIA + +Ho diu de cor tot això? + +DAVID + +Al cap de poc temps de ser aquí, ja vaig animar-me. Més que +l'exuberància d'aquesta Naturalesa, has sigut tu qui m'ha retornat les +forces perdudes. I vols que t deixi, si en tu he fixat totes les meves +il·lusions, totes les meves esperances! + +NURIA + +Oh! Parli, parli! Que m'agrada sentir-lo! + +DAVID + +No m tractis de vostè. + +NURIA (_vergonyosa_) + +Estic tant avesada a tractar-lo així! + +DAVID + +Doncs jo no vui que m guardis aquest respecte. Diga-m de tu, Nuria; +diga-m de tu. + +NURIA + +Més endavant ja ho faré. + +DAVID + +No: ha de ser ara, ara mateix... + +NURIA + +No t sabrà greu després? + +DAVID + +Què?... (_Rient_) Veus? Ja t'ha escapat. + +NURIA (_am candidesa_) + +Que no! + +DAVID + +Així, així, hermosa meva! + +NURIA + +M'estimaràs sempre? + +DAVID + +Sempre, sempre! Oh! Que sóc feliç!... Quin esborronament d'alegria sento +al fons del cor!... Que jove i fort me trobo i am quina serenitat +l'espero l meu demà! + +NURIA (_am sentiment_) + +El teu demà! + +DAVID + +Estàs decidida a tot? + +NURIA + +Sí, sí, a tot! + +DAVID + +Tu m comprens, Nuria? + +NURIA + +Sembla que sí. No sé com explicar-ho. Si no fos tant costós de dir lo +que tinc al pensament!... Tot lo més bo se m'hi queda. Ai, David, que +degraciat te faré! + +DAVID + +No ho creguis, Nuria. Aprop teu, el meu cor enamorat projectarà enfora +les seves resplendors més pures, i ja veuràs com el nostre amor florirà. +Quina joia, Nuria, quina joia quan te vegi amb el nostre primer fill als +braços! Cantem el goig pel fruit! Cantem la vida! + +NURIA + +Al sentir-te sembla que s desperti la meva ànima. + +DAVID + +Com m'encises parlant-me així! Qui pogués tenir la força de voluntat +d'un heroe pera dur-te triomfalment per entremig d'aquest món d'ànimes +mortes! + +NURIA (_amb esclat de goig_) + +Oh! + +DAVID + +Segueix-me, segueix-me sempre. La felicitat ens crida. + +NURIA + +Pobres de nosaltres! Tothom ens anirà contra. + +DAVID + +Contra tots, doncs! Segueix-me, que t moriries, i jo no vui que moris. + +NURIA + +I els meus pares?... No, David, no puc deixar-los. + +DAVID + +No veus que ells són els primers que t lliguen? + +NURIA + +Pobrets! De tant que m'estimen. + +DAVID + +La teva mare t'obligarà a casar-te amb aquell. + +NURIA + +Ah! No, això no ho lograrà mai! De primer... + +DAVID + +Preferiràs morir-te. + +NURIA + +Sí. Jo no puc enganyar a ningú. + +DAVID + +I, doncs, que esperes aquí? La mort? + +NURIA + +No, no! Vui viure, vui viure enamorada! + +DAVID + +Segueix-me, doncs, lluny, ben lluny! + +NURIA + +Si que t seguiré! + +DAVID (_abraçant-la_) + +Oh Nuria meva! + +NURIA (_plorant d'alegria_) + +David! David! + +DAVID + +Vés, prepara-t pera fugir... Ja vinc desseguida... + +NURIA (_am l'ànima enamorada_) + +David! + +DAVID (_fent-li un petó_) + +D'aquí després. + +NURIA + +Sóc teva, tota teva! + +(_En David sen va per l'escala. La Nuria queda mirant-sel. Pel fons +apareix la Quima._) + +### ESCENA VI + + +La Nuria i la Quima + + +QUIMA + +Nuria. + +NURIA + +Què mana? + +QUIMA + +Vine. Acosta-t, acosta-t. + +NURIA (_acostant-se poc a poc_) + +Què voleu? + +QUIMA + +Què has fet, infeliça? + +NURIA (_abraçant-la i fent-li petons_) + +Mare, mareta meva! + +QUIMA + +Com parles! + +NURIA (_una estona torbada_) + +Oh!... Jo... + +QUIMA + +Vaia, explica-t. + +NURIA + +No sé què dir-vos. + +QUIMA + +Què ha sigut alló? + +NURIA (_maquinalment_) + +Què? + +QUIMA + +Per què ho has dit? + +NURIA + +Oh! Què sé jo! + +QUIMA + +Confessa-m'ho tot. Què t'amoïna? Parla! + +NURIA + +No puc! No puc, mare! + +QUIMA + +Per què davant de l'Adriá i de tots nosaltres has dit aquelles paraules +an el senyoret? Eh? Fer que les has dites? + +NURIA + +Aquelles paraules? + +QUIMA + +Que potser heu tingut alguna cosa am l'Adriá? + +NURIA + +No, mare, no. No hem tingut res. + +QUIMA + +I, doncs, per què t'ha vingut aquella pensada? Que ja no l vols? Que ja +no l'estimes? + +NURIA + +Jo... + +QUIMA + +Digues. + +NURIA + +Mai l'he volgut. Mai l'he estimat. + +QUIMA + +Deixa-t de tonteries i pensa sempre en ell. + +NURIA + +No, no: no vui pensar-hi més! + +QUIMA + +Com? + +NURIA + +L'Adriá... ja no pot ser pera mi. + +QUIMA + +Què? + +NURIA + +Ni jo puc ser seva! + +QUIMA + +Per què? + +NURIA + +Ell... ja no m pot volguer, ni vui que m vulgui. + +QUIMA + +No? + +NURIA + +Quines coses passen en la vida! Jo no sé pas com dec ser feta, però veig +que no sóc com les altres noies. + +QUIMA + +Què vols dir, filla meva? + +NURIA + +Tinc uns pensaments devegades! (_Posant-se les mans al cap._) No sé +explicar-me. Jo visc d'una altra manera que vosaltres. No m vui +vendre... No vui ser esclava. + +QUIMA + +Però, què dius ara! + +NURIA + +Jo vui estimar! + +QUIMA + +Qui t'ho priva? + +NURIA + +Vós, el pare, tothom! + +QUIMA + +Nosaltres? + +NURIA + +Sí. Jo us vaig dir que no l volia, a l'Adriá. + +QUIMA + +Tu no saps lo que t convé ! + +NURIA + +Potser no... Però no m'ho podeu trobar vosaltres. + +QUIMA + +Oh! Com t'has tornat! + +NURIA + +Jo, sense estimar, em moriria, mare, que ho necessito. I l'Adriá no +m'agrada, no! + +(_Plora._) + +QUIMA + +Què té de despreciable? Que no és un bon partit? Si totes les noies del +poble te l'envegen ! Tanta sort que Déu t'ha donat, i tu ni n fas cas. +Tonta! Un hereu tant ric! Tant que t'estima! + +NURIA + +Pitjor pera ell. + +QUIMA + +Si no més per agraiment l'hauries de volguer! + +NURIA + +Però no pas estimar. + +QUIMA + +Escolta ls meus consells. + +NURIA + +Digueu-me tot lo que volgueu. Encara que m'esforci en creure-us, no +podré. No sóc jo, mare, qui us trastorna d'aquesta manera. + +QUIMA (_després d'un curt silenci_) + +Tu vols el senyoret. + +NURIA (_molt torbada i avergonyida_) + +Jo? + +QUIMA + +Que no veus que no és pera tu? + +NURIA (_am fonda convicció_) + +Que sí! Es meu, tot meu, en cós i ànima! Si ell sen va, jo l segueixo. +No ns podem deixar mai. L'un necessita a l'altre pera viure. + +QUIMA + +Tu delires, filla meva! + +NURIA + +No deliro, no. + +QUIMA + +No comprens que l senyoret, pera ser ben feliç, ha d'escullir una altra +classe de noia? Ah! Desenganya-t, Nuria, desenganya-t! Treu-te aquest +home del pensament. Treutel aviat, perquè t perdries. + +NURIA, + +Tot, tot és inútil. Estic decidida. + +QUIMA + +Fes-ho, filla, fes-ho! + +NURIA + +No puc! + +QUIMA + +Fes un esforç! + +NURIA + +No pot ser! + +QUIMA + +Això no és més que una follia teva. Però ten distreuras. + +NURIA + +No, mai! No proveu res, perquè allavors sí que m perdré. + +QUIMA + +Si de bones a bones el senyoret David no sen va de casa, ens valdrem de +la Justícia. + +NURIA + +No, no ho feu, mare! No ho feu! + +QUIMA + +Avui mateix. Això no pot durar més! + +NURIA + +Us prego que no ho feu! + +QUIMA + +Te dic que l vui fòra... I mira... (_Dirigint-se a la porta del fons._) + +NURIA (_am gran prec_) + +No! No! + +QUIMA (_cridant_) + +Blai! Blai! + +NURIA + +Mare! No m'abandoneu!... Per mi, per vós, per... + +QUIMA (_cridant cap a fòra_) + +NURIA + +Per la me va honra! + +QUIMA (_quedant-se moll sobtada_) + +Ah! Què has dit? Què has dit? Filla meva! + +NURIA (_acotant el cap_) + +Mare! + +QUIMA (_molt baix_) + +Què has dit! És cert? És cert? Digues! + +NURIA + +Perdó, mare, perdó! + +QUIMA + +Ah! Desgraciada! + +NURIA + +Salveu-me! + +QUIMA + +Però, és veritat? + +NURIA (_molt baix_) + +Sí. + +QUIMA + +Què has fet, infeliça? Què has fet? + +(_La Quima i la Nuria permaneixen abraçades una bona estona, plorant. +Després d'un llarg silenci, la primera, reanimant-se, diu a la Nuria am +dolçor i manefleria:_) + +QUIMA + +I ell t'estima? + +NURIA + +Sí: com vós m'estimeu. + +QUIMA + +N'estas ben segura? + +NURIA + +Sí, mare, sí. És tot cor, tot cor. Jo l'estimo molt, molt! + +QUIMA + +No veus que si s'arriba a saber... + +NURIA + +Oh! Que l'estimo! + +QUIMA + +I el teu bon nom? I tots nosaltres, que ns morirem de vergonya? + +NURIA + +Vosaltres... vosaltres no us morireu. No, que no us morireu! Oi, mareta? + +(_Curt silenci. La Quima, tota tremolosa i excitada, molt baix i a cau +d'orella, diu a la Nuria:_) + +QUIMA + +Calla-t'ho, això! + +NURIA + +Que m'ho calli? + +QUIMA + +Sí. Explica a l'Adriá que tot allò que has dit al senyoret ho has fet +pera provar si era gelós. + +NURIA (_baix i am repugnancia_) + +No! No! + +QUIMA + +Sí, fes-ho, creu-me. Fes-ho pera nosaltres. Salva-ns de l'afront! +Fes-ho, Nuria! Oi que ho faràs? Sí que ho faràs! Ai, Senyor, tantes +llàgrimes que m costes! Tant que m'he afanyat per tu! + +NURIA + +No ploreu, no ploren, que m'acovardiu! + +QUIMA + +Poc saps lo que costeu els fills! Per cada alegria, ai que penes ens +doneu! Més valdria no haver nascut pera haver de sofrir tant! + +NURIA + +Si jo us estimo am deliri! Si per vós donaria la sang de les meves +venes! No sóc dolenta, mare! No, que no ho sóc. Però no sé què ho deu +fer que sigui així. Jo no n tinc pas la culpa. + +QUIMA + +Procura que l'Adriá no n'hegui esment. + +NURIA + +L'enganyaria. + +QUIMA + +Si li dius res, el mataràs. + +NURIA + +No! No puc callar-m'ho! No més en la cara m'ho coneixeria. I no s'ho +mereix. Li diré tot. + +QUIMA + +Li emmetzinaras l'ànima. + +NURIA + +També sabrà la veritat. + +QUIMA + +Pensa que si calles salvaràs an ell i a nosaltres. + +NUR1A + +Ah! Mare, mare, que dolenta m voleu fer ser! + +QUIMA + +Jo? Que dius! T'atreveixes a dir-me això, a la teva mare? + +(_Torna en David._) + +### ESCENA VII + + +Les mateixes i en David + + +NURIA + +David! + +QUIMA + +Ah! Vostè? + +DAVID + +Senyora Quima... + +QUIMA + +Encara gosa a dir-me res? + +DAVID + +Pensi que... + +QUIMA + +Qui ns ho havia de dir que vostè, tant estimat de tots nosaltres, seria +la nostra desgracia! + +DAVID + +No digui això. Li demano per favor! + +QUIMA + +Per què no sen va? Què hi ha de fer en aquesta casa? Encara no n'hi ha +prou de dol? + +DAVID + +Jo estic disposat a reparar la meva falta, si falta he comès. No sóc un +qualsevol, senyora. + +QUIMA + +I, doncs, què és, si ha abusat de tot? + +DAVID + +Jo estimo a la Nuria. + +NURIA + +Sí, mare, sí: ens estimem. + +QUIMA + +Ah! No pot ser! Què diran de nosaltres? + +DAVID + +Però, senyora, la Nuria... + +QUIMA + +Es casarà amb el seu promès, + +DAVID + +I vostè hi consentirà? + +QUIMA + +Vam donar paraula, i a casa no s trenca mai. + +NURIA + +No m'hi casaré, mare! + +QUIMA + +Te dic que sí! (_An en David._) Vostè se n'anirà del poble! (_A la +Nuria._) I tu... + +NURIA + +Jo seguiré an en David; jo l seguiré, vagi allà on vagi. + +(_Apareix l'Arcadi per la dreta del fons._) + +### ESCENA VIII + + +Els mateixos i l'Arcadi + + +ARCADI (_an en David_) + +Ja torno a ser aquí. + +DAVID + +Arcadi. + +ARCADI + +Què fem? + +DAVID + +Calla. Anem, anem cap a dalt. + +ARCADI + +Ah, sí. + +(_Sen van a la seva cambra. La Quima queda molt amoïnada._) + +### ESCENA IX + + +La Quima i la Nuria + + +QUIMA + +Ho faràs? + +NURIA + +Que? + +QUIMA + +Que ja no ten recordes? + +NURIA + +Ah! No, no: no vui enganyar-lo. + +QUIMA + +No veus que...? + +NURIA + +No, mare, no! + +QUIMA + +Calla, calla! + +(_Pel fons apareixen en Blai i l'Adriá. Vénen enraonant._) + +### ESCENA X + + +Les mateixes, més en Blai i l Adriá + + +BLAI + +Sí, home, sí. + +QUIMA + +Ah! Ja torneu a ser aquí? + +BLAI + +Vès si pots convèncer a l'Adriá. No sé què dimontri té. + +QUIMA + +I això? + +ADRIÁ + +Deixem-ho córrer. + +BLAI + +Per mi, rai: qui sap ja on para! + +QUIMA (_a l'Adriá_) + +Què tens, què tens? + +ADRIÁ + +Què tinc? Massa que ho sabeu! + +BLAI + +No sel pot treure de lo mateix. Sembla un carro encallat. + +ADRIÁ + +Nuria! + +NURIA + +Què vols? + +ADRIÁ + +Explica-t d'una vegada! + +NURIA + +Què haig d'explicar? + +ADRIÁ + +Ja ho saps. Els teus pares t'escolten. Si tens cap queixa de mi, diga-la +aviat, ben alt! + +NURIA + +No tinc cap queixa de tu. + +ADRIÁ + +Doncs, a què ve tot allò? + +QUIMA + +Bé, vaja, tu, també? + +ADRIÁ + +Deixeu-la dir. + +QUIMA + +Nuria: oi que bo has fet pera provar si era gelós? + +ADRIÁ (_am gran estranyesa_) + +Què? + +QUIMA (_amoixant a la Nuria_) + +Digues: oi que sí? + +NURIA + +Quin torment! + +QUIMA + +Vaja, respon. Oi? Mira que l pobre Adriá pateix molt! No siguis toçuda! + +BLAI (_grave, sense afectació_) + +Noia. + +NURIA + +Què mana? + +BLAI + +Ves què t diu ta mare. + +QUIMA + +Jo no sé com és així! + +ADRIÁ + +Si t'has proposat deixar-me, t'aviso, ja no hi ets a temps: seràs meva, +costi lo que costi! + +QUIMA + +Per què no li dones una satisfacció, a l'Adriá? + +NURIA + +Mare, no m'amoïneu! + +QUIMA (_am gran prec_) + +Vaja, filla! + +NURIA + +No m parleu més d'això! + +QUIMA + +Men vaig, men vaig, perquè no sé pas lo que li faria! + +(_La Quima, al veure la fermesa de la Nuria, desapareix, desesperada, +per la porta de l'esquerra, primer terme._) + +### ESCENA XI + + +Els mateixos, menys la Quima + + +BLAI + +A veure si us entendreu. (_Anant-sen._) + +NURIA + +Pare: que us en aneu? + +BLAI + +Sí, dòna, sí. + +NURIA (_suplicant_) + +No us mogueu. + +QUIMA (_de dins estant_) + +Blai! + +BLAI + +Veus? Ta mare m demana. + +QUIMA (_també de dins estant_) + +Blai! Vine! + +BLAI + +Què deu volguer aquella? (_Desapareix._) + +### ESCENA XII + + +La Nuria i l'Adriá + + +ADRIÁ + +M'has d'explicar què vol dir tot allò. Ho vui saber. + +NURIA + +No m'atormentis més! + +ADRIÁ + +Que no t'atormenti més? Mira que estic perdent la paciència, i no ns +convé ni a l'un ni a l'altre! + +NURIA + +Oh! Jo... + +ADRIÁ + +Vui que parlis! Vui que parlis, Nuria! Dóna-m aquestes metzines que m +guardes. T'ho exigeixo! + +NURIA + +Mira, Adriá: no t recordis més de mi. + +ADRIÁ + +I goses a dir-m'ho? + +NURIA + +Ho faig pel teu bé. + +ADRIÁ (_am molta ironia_) + +Ah! Pel meu bé! Sí que ets bona! Ho fas pel meu bé! + +NURIA + +Ara hi som a temps. + +ADRIÁ + +A què, som a temps? Explica-t ben clar, que no t'entenc... És a dir, sí +que t'entenc! Massa! + +NURIA + +Si tu tinguessis més calma, jo t convenceria. Si t contava lo que tu +vols saber... + +ADRIÁ + +Parla desseguida, perquè tot jo cremo de ràbia! Parla! Parla! + +NURIA + +(_que s noti la gran lluita que sosté en son interior_) + +Jo... ja no puc ser teva. + +ADRIÁ + +No! Per què? + +NURIA + +Tu no deus volguer-me. + +ADRIÁ + +Per què, et pregunto? + +NURIA + +Ah! Que desgraciat te faria! Deixa-m! Avorreix-me! + +ADRIÁ + +Ah! No, no! Mai! Què tens que dir de mi? + +NURIA + +Res. + +ADRIÁ + +Què t'he fet? + +NURIA + +Res. + +ADRIÁ + +I doncs? + +NURIA (_am gran prec_) + +Adriá!... + +ADRIÁ + +Com s'ha de fer pera estimar-te? Vols que m'esbocini l cor? + +NURIA + +Així no haguessis fet mai ni l més petit sacrifici! + +ADRIÁ + +(_am gran desesperació i entre dents_) + +Per què no m'ho deies abans? + +NURIA + +Abans? + +ADRIÁ + +Tu no pots estimar a ningú. + +NURIA + +I, doncs, per què m vols? + +ADRIÁ + +Perquè jo sí que t'estimo! I no m'hi sé conformar en deixar-te, no! + +NURIA + +Si m'estimessis... + +ADRIÁ + +Però com pot ser que tu parlis d'aquesta manera? Tant de sobte! Què ha +passat? De què te les heus? Respon-me! + +NURIA + +Ai, Adriá! La teva estimació i la meva, que n són de diferents! Tu +m'estimes, ho crec; però, així i tot, no pots fer-me feliç. + +ADRIÁ + +Ara te n'adones? + +NURIA + +Sempre ho he vist així. Deixem-ho córrer tot, olvidem-ho tot. Si ns +casàvem, tu series un desgraciat i jo una desgraciada. (_Molt +accentuat._) Qui sap lo que després succeiria! No t vui enganyar: no +t'ho mereixes. Deixa-m! + +ADRIÁ + +Passi lo que passi, vingui lo que vingui, tu has de ser meva. Si no de +bon grat, per força! + +NURIA + +Això ja no és amor: això és orgull. + +ADRIÁ + +Lo que tu vulguis: tant se m'endona. Jo t juro que t casaràs am mi! + +NURIA + +Per força, dius? Per força! I t'arribaria a satisfer un cor guanyat +així? No m miraries am despreci? No viuries recelós al costat meu? T'hi +podries resignar a una vida de tantes engunies i misèries? + +ADRIÁ + +No ho sé... Veurem! + +NURIA + +Ara defenses el punt, el teu amor propri, i no veus que, desfet el +nostre casament, de tots dos jo seré qui perdrà més, perquè és sempre la +dòna la que hi perd més. Tria una altra xicota. Potser que n trobis una +que t'estimi i et faci feliç. + +ADRIÁ + +Prou, prou! Calla! + +NURIA + +Si jo t'explicava Is motius que tinc pera parlar-te així!... Si jo t +deia... + +ADRIÁ + +Que estimes al senyoret, oi? + +NURIA + +No; no això tant sols. + +ADRIÁ + +Lo que jo veig, és que tu ets una capritxosa. + +NURIA + +No! (_Am dignitat._) No ho sóc. M'esforço en no ser-ho. Si m casava am +tu, potser ho seria. + +ADRIÁ + +No m'amenacis am lo que encara ha de venir. Un cop siguis meva... + +NURIA (_am to sinistre_) + +No m facis enraonar, perquè si enraono... + +ADRIÁ + +Sí, sí, enraona. Això vui, que parlis, que parlis aviat! + +NURIA + +Si dic no més una paraula... + +(_L'Adriá queda aterrat, com entontit, durant una llarga estona._) + +ADRIÁ (_moll concentrat_) + +Ja saps lo que m'acabes de dir? Ja ho saps? + +NURIA + +Sí. + +ADRIÁ + +T'hi atens? + +NURIA (_molt enèrgica i decidida_) + +Sí: primer és la veritat que tot! + +ADRIÁ + +La veritat!... Explica-m això desseguida! No m facis esperar, que les +sangs me pugen al cap! Nuria: respon. (_Molt baixi amb ansietat +enguniosa._) Que potser aquell lladre...? + +NURIA (_en veu molt baixa_) + +Sí. + +ADRIÁ (_molt dramàtic_) + +Sí?... Ets d'ell, tota d'ell! + +NURIA + +Adriá... + +ADRIÁ + +En còs i ànima? + +NURIA (_abaixant el cap_) + +Sí. + +ADRIÁ + +(_amb indignació i sentiment selvatges_) + +Què has dit! Què has dit! + +NURIA + +Mare meva! + +ADRIÁ + +Vet-aquí les meves gelosies i les meves cabories! (_Mirant rabiosament +cap a la cambra deu David._) Ah! Lladre, més que lladre! + +NURIA + +Adriá, per compassió! Per caritat! + +ADRIÁ + +No us unireu! No hi penseu en ser feliços! Corsequeu-vos! (_L'amenaça +brutalment._) (_Al sentir els crits dels dos, compareix en David, el +qual s'interposa heroicament entre la Nuria i l'Adriá._) + +### ESCENA XIII + + +Els mateixos i en David + + +DAVID + +Eh, covart! + +NURIA (_mirant en l'aire_) + +Senyor! + +ADRIÁ + +Lladre! + +DAVID + +Deixeu estar a la Nuria! Atreviu-vos am mi! + +ADRIÁ + +Am vostè! Am vostè! Si vui arrencar-li l cor! + +DAVID + +Atreviu-vos am mi, us dic! + +ADRIÁ + +Am vostè!... + +NURIA + +No veus que jo l'estimo? + +ADRIÁ + +I tu l defenses! No l'heuras, no! No sortireu am la vostra! + +DAVID + +Per força! + +ADRIÁ + +Mai! (_Agafa l ganivet que hi ha damunt de la taula i va per ferir an en +David._) + +NURIA + +(_detenint, horroritzada, a l'Adriá_) + +Adriá! Adriá! + +ADRIÁ + +Deixa-m! Deixa-m! + +DAVID + +Deixa-l, Nuria! + +NURIA (_cridant_) + +Mare! Mare! + +ADRIÁ + +Lladre, més que lladre! + +(_Compareixen precipitadament la Quima, en Blai i l'Arcadi._) + +### ESCENA XIV + + +Els mateixos, més la Quima, en Blai i l'Arcadi + + +BLAI + +Què passa? + +QUIMA + +Verge sagrada! + +ARCADI + +Adriá! + +NURIA (_cridant esfereida_) + +Veniu! Correu! + +(_Apareix en Mingo, corrent. Lluita pera descompartir a l'Adriá i en +David._) + +### ESCENA ULTIMA + + +Els mateixos i en Mingo + + +MINGO (_a l'Adriá_) + +Fes-te enllà, verinós! + +ADRIÁ + +Tu, també! + +MINGO (_volent-lo desarmar_) + +Porta aquesta eina! + +ADRIÁ + +No! Deixa! + +MINGO + +Porta aquesta eina, et dic! + +ADRIÁ + +Vés! Deixa-m estar! + +M1NG0 + +Eh!... (_Li pren el ganivet i el rebot per terra._) Això és d'un home +digne? + +ADRIÁ (_rendint-se_) + +Per què m'has destorbat? (_An en Mingo._) + +MINGO + +I ara... no t mors de vergonya? + +ADRIÁ + +(_pantejant amb excitació nerviosa_) + +Així no sé què t fessis! + +MINGO (_molt baix_) + +Animeta! + +DAVID + +(_després d'un curt silenci, am gran serenitat_) + +Adriá. + +ADRIÁ + +Què vol? + +DAVID + +Vós heu errat el camí. + +ADRIÁ + +Jo també sé estimar! + +DAVID + +Sí; però a la vostra manera: sense idealitat. No com la Nuria desitja +ser estimada. + +ADRIÁ + +Jo no més veig que se m'ha enganyat! + +QUIMA (_suplicant, plorosa_) + +Adriá!... Fill!... + +ADRIÁ (_amenaçant-la amb ira_) + +Vós, vós m'heu enganyat! + +QUIMA + +Ai, pobra de mi! Què dirà la gent de nosaltres? + +ADRIÁ + +La gent! La gent! La meva joventut és lo que sento! + +DAVID (_am sentiment noble_) + +Pobre Adriá! + +ADRIÁ (_quasi sanglotant_) + +No puc estar més aquí... No puc!... (_Mirant an en David i a la Nuria._) +Tinc enveja de la vostra felicitat! Us tinc molta enveja! (_Anant-sen +cap al jous._) Quima!... Quima!... (_Amb emoció tràgica._) Què mal m'heu +fet!... Per què m varen enganyar? Qui m treurà aquest rosec!... Oh! +Quina gelosia, quina gelosia!... (_Desapareix, cor-pres pel dolor. La +Nuria, llagrimejant-li ls ulls, mira a l'Adriá; i així que aquest ha +desaparegut, fixant-se en en David, se llenca ais braços d'ell plorant +enamorada._) + +NURIA + +David! + +DAVID + +Glòria meva! + +(_La Quima, seguda en una cadira, està tota preocupada. En Blai, +l'Arcadi i en Mingo quedeu atònits, com petrificats, formant tots +plegats un quadro._) + + +Teló ràpid + + + + +*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75635 *** diff --git a/75635-h/75635-h.htm b/75635-h/75635-h.htm new file mode 100644 index 0000000..18e4023 --- /dev/null +++ b/75635-h/75635-h.htm @@ -0,0 +1,3832 @@ +<!DOCTYPE html> +<html lang="ca"> +<head> + <meta charset="utf-8" > + <meta name="generator" content="pandoc" > + <meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0, user-scalable=yes" > + <meta name="author" content="Ignasi Iglesias" > + <link rel="icon" href="images/cover.jpg" type="image/x-cover"> + <meta name="dcterms.date" content="1900-01-01" > + <title>La resclosa | Project Gutenberg</title> + <style> + html { +line-height : 1.5; +font-family : Georgia, serif; +font-size : 20px; +color : #1a1a1a; +background-color : #fdfdfd; +} +body { +margin : 0 auto; +max-width : 36em; +padding-left : 50px; +padding-right : 50px; +padding-top : 50px; +padding-bottom : 50px; +} +@media print { +body { +background-color : transparent; +color : black; +font-size : 12pt; +} +p, h2, h3 { +orphans : 3; +widows : 3; +} +h2, h3, h4 { +page-break-after : avoid; +} +} +p { +margin : 1em 0; +} +a { +color : #1a1a1a; +} +a:visited { +color : #1a1a1a; +} +img { +display: block; +max-width : 60%; +margin: auto; +} +h1, h2, h3, h4, h5, h6 { +margin-top : 1.4em; +text-align : center; +} +h5, h6 { +font-size : 1em; +font-style : italic; +} +h6 { +font-weight : normal; +} +ol, ul { +padding-left : 1.7em; +margin-top : 1em; +} +li > ol, li > ul { +margin-top : 0; +} +blockquote { +margin : 1em 0 1em 1.7em; +padding-left : 1em; +border-left : 2px solid #e6e6e6; +font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; +font-size: 90%; +} +code { +font-family : Menlo, Monaco, 'Lucida Console', Consolas, monospace; +font-size : 85%; +margin : 0; +} +pre { +margin : 1em 0; +overflow : auto; +} +pre code { +padding : 0; +overflow : visible; +} +.sourceCode { +background-color : transparent; +overflow : visible; +} +hr { +background-color : #1a1a1a; +border : none; +height : 1px; +margin : 1em 0; +} +table { +margin : 1em 0; +border-collapse : collapse; +width : 100%; +display : block; +} +table caption { +margin-bottom : 0.75em; +} +tbody { +margin-top : 0.5em; +/*border-top : 1px solid #1a1a1a;*/ +/*border-bottom : 1px solid #1a1a1a;*/ +} +th { +/*border-top : 1px solid #1a1a1a;*/ +padding : 0.25em 0.5em 0.25em 0.5em; +} +td { +padding : 0.125em 0.5em 0.25em 0.5em; +} +header { +margin-bottom : 4em; +text-align : center; +} +#TOC li { +list-style : none; +} +code { +white-space : pre-wrap; +} +div.smallcaps { +font-variant : small-caps; +text-align: center; +} +span.underline { +text-decoration : underline; +} +div.column { +display : inline-block; +vertical-align : top; +width : 50%; +} +div.hanging-indent { +margin-left : 1.5em; +text-indent : -1.5em; +} +ul.task-list { +list-style : none; +} + </style> +</head> +<body> +<div style='text-align:center'>*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75635 ***</div> +<header id="title-block-header"> +<img src="images/cover.jpg" alt="portada" > +<h1 class="title">La resclosa</h1> +<p class="subtitle">Drama en tres actes</p> +<p class="author">Ignasi Iglesias</p> +<p class="date">1900</p> +</header> +<p>PERSONATGES</p> +<table> +<thead> +<tr class="header"> +<th style="text-align: left;"><!-- --></th> +<th style="text-align: left;"><!-- --></th> +</tr> +</thead> +<tbody> +<tr class="odd"> +<td style="text-align: left;">Nuria</td> +<td style="text-align: left;">20 anys</td> +</tr> +<tr class="even"> +<td style="text-align: left;">Quima</td> +<td style="text-align: left;">55</td> +</tr> +<tr class="odd"> +<td style="text-align: left;">David</td> +<td style="text-align: left;">25</td> +</tr> +<tr class="even"> +<td style="text-align: left;">Adriá</td> +<td style="text-align: left;">28</td> +</tr> +<tr class="odd"> +<td style="text-align: left;">Blai</td> +<td style="text-align: left;">60</td> +</tr> +<tr class="even"> +<td style="text-align: left;">Arcadi</td> +<td style="text-align: left;">24</td> +</tr> +<tr class="odd"> +<td style="text-align: left;">Mingo</td> +<td style="text-align: left;">23</td> +</tr> +</tbody> +</table> +<p>L’acció, a la montanya.</p> +<p>Època, actual.</p> +<p>Esquerra i dreta, les de l’actor.</p> +<p>Aquesta obra va esser representada per primera vegada, a Barcelona, +en el «Teatre Romea» (<em>Català</em>), la nit del 17 de Novembre de +1899, baix el següent repartiment: Nuria, Da. Dolors Delhom; Quima, Da. +Agna Monner; David, D. Enric Borràs; Adriá, D. Enric Guitart; Blai, D. +Jaume Virgili; Arcadi, D. Ernest Fernandez; Mingo, D. Joan Domènech.</p> +<p>Director artistic: D. Enric Borràs.</p> +<p>Anteriorment, com a prova d’estudi, La Resclosa va representar-se a +Sitjes, en el teatre del “Prado Suburense”, la nit del 25 de Juliol de +1899, amb el següent repartiment: Nuria, Da. Dolors Goula; Quima, Da. +Antonia Mas; David, D. Joan Quintana; Adriá, D. Joaquim Vinyas; Blai, D. +Miquel Sirvent; Arcadi, D. Josep Sulé; Mingo, D. Víctor Baldirà.</p> +<p>Director artístic: l’autor.</p> +<p>A Sitjes, abans de la representació del drama, va esser llegida una +conferencia del jove escriptor D. Rafel Font sobre <em>El teatre modern +català</em>.</p> +<h2 id="acte-primer">ACTE PRIMER</h2> +<p><em>L’escena representa un base de roures i alzines, ombrívol i +luxuriant. De part a part de la mateixa, dividint la gleva en parterres +naturals i d’una manera laberíntica, s’encreuen diferents corriols. Al +mig, no més fins a segon terme, no hi ha cap arbre, quedant un espai +ombrejat pel fullatge dels arbres dels costats. Per entre l trepat del +brancam del darrer terme, a travers d’un ambent molt net i desentelat, +s’ovira la silueta d’unes montanyes pirenaiques de tons blaus-verdosos, +reflexades pels resplendors del sol. A l’aixecar-se l teló, en David i +l’Arcadi pinten, asseguts en cadires de campanya, l’un a primer terme i +l’altre quasi al mig de l’escena.</em></p> +<h3 id="escena-i">ESCENA I</h3> +<div class="smallcaps"> +En David i l’Arcadi +</div> +<p>ARCADI</p> +<p>(<em>S’aixeca, i desde certa distancia, lot calant foc a la pipa, +contempla, a mitja vista, el quadro que està pintant</em>.)</p> +<p>DAVID</p> +<p>Com te va, Arcadi?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>De primera! Que consti! Vine!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Eh! (<em>Llençant el pinzell i la paleta</em>.)</p> +<p>ARCADI</p> +<p>I ara!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Vaia: no tinc ganes de pintar.</p> +<p>ARCADI (<em>tot satisfet</em>)</p> +<p>Jo sí.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Millor per tu. (<em>S’ageu a l’herba</em>.)</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Vés què m’hi dius.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Deixa-m estar, home, no m’amoïnis!</p> +<p>AKCADI</p> +<p>Dò-m una mirada a l’ultim terme.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Ja va bé.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Aixeca-t, que ho veuràs.</p> +<p>DAVID</p> +<p>(<em>S’aixeca amb indolència i mira l quadro de l’Arcadi</em>.) Bé… +bé…</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Am sinceritat: què ten sembla?</p> +<p>DAVID</p> +<p>L’ultim terme no m’acaba de convèncer.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>I això? Que no s’explica prou?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Has d’apretar una mica ls tons calents. Tot plegat resulta fred, i en +el natural… veus?… Després, te surt tot ximicat. Comprens?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Sí, home, sí. (<em>Com tocat de l’amor propri</em>.)</p> +<p>DAVID</p> +<p>Ho tens entès? (<em>Se n’entorna a seure en el mateix lloc +d’abans</em>.)</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Sí. (<em>Posant-se a pintar</em>.) Deixa-m el tubo de groc +d’índia.</p> +<p>DAVID</p> +<p>No n gasto.</p> +<p>ARCA Dl</p> +<p>Vatua!… Un to tant calent!</p> +<p>(<em>En David, no trobant-se bé assegut, torna a ageure-s a l’herba, +boi fumant un cigarret</em>.)</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Quina mandra tens, David!</p> +<p>DAVID</p> +<p>No… no ho fa això.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>I doncs?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Oh! Vés que t diré jo, ara…</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Ah, ah! (<em>Va pastant el color a la paleta</em>.) Quin to més just! +(<em>Mirant al natural</em>.)</p> +<p>DAVID</p> +<p>Ves relacionant el primer terme amb el segon, que t desentonen.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Ah, sí! (<em>Pinta</em>.) Malvinatge la paleta!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Què tens?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Res.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Doncs, pinta i calla.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Aviat que la faig a miques!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Vés, pren la meva.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>No, no cal.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Vaia, treballa, treballa. (<em>Curt silenci</em>.)</p> +<p>ARCADI</p> +<p>I, tu, què fas parat?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Deixa-m estar, no m diguis res, home!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Que tens sòn ?</p> +<p>DAVID</p> +<p>No, tinc sòn. (<em>Curt silenci.</em>)</p> +<p>ARCADI (<em>pintant</em>)</p> +<p>Ara, ara va bé! Vine, David!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Pinta, pinta.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Quin efectarro, noi! (<em>Mirant-se l quadro molt content.</em>)</p> +<p>DAVID</p> +<p>Però, calla, si vols!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Aixeca-t, home, aixeca-t!</p> +<p>DAVID</p> +<p>No estic de vena!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>No estàs de vena? (<em>Deixa ls pinzells i la paleta i s’acosta an en +David.</em>) Com vols estar-hi? Sembla mentida que siguis tant +criatura!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Jo?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>No, jo!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Per què m’ho dius?</p> +<p>ARCADI (<em>confidencialment</em>)</p> +<p>Que no vas observar res ahir vespre?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Què vols dir?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>No vas fixar-te en l’Adriá?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Ah, ja!… I, bé, perquè és tant bestia!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Oh, noi! Posa-t tu en el seu lloc.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Sí… I què?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Això de proposar a una xicota que està a punt de casar-se…</p> +<p>DAVID</p> +<p>Lo del retrato?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Sí, això mateix.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Què té de particular?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Per mi, re; però per l’Adriá… No sé, figura-t!…</p> +<p>DAVID</p> +<p>Arcadi: tu no m comprens! No, no: tu no m comprens!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Ja tornes am lo de sempre?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Tu no ets prou artista. La vida no t diu res. Pintes, pintes de +rutina, com podries fer qualsevol altra cosa… Què t diré jo?…</p> +<p>ARCADI</p> +<p>No, no ho diguis.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Tens raó: val més que calli, perquè potser seria massa depressiu per +tu lo que ara jo t diria.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Tens unes coses!… No puc contradir-te en res!… Romàntic, més que +romàntic!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Escèptic!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Sempre estàs fantasiant, idealisant-ho tot.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Calla, calla, perquè encara m’enfadaria! Tu no ets prou artista, ja +t’ho he dit. Et poses davant d’un panorama, i en ell no hi veus res: no +hi veus un estat d’ànima. Et poses davant d’una figura humana, i en ella +sols hi veus la línia, el color: quasi res. Per tu tot és en ella +exterior, com si de dins fos buida, com si no sentís, com si no pensés… +El pintor també ha d’esser psicolec, perquè, si no, no és artista.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Noi, quina reventada!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Dies ha que m’avises, que m reconvens…</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Ho faig pel teu bé.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Ho fas perquè… No sé per què ho fas.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Si la simpatia que tu sents per la Nuria no fos més que això…</p> +<p>DAVID</p> +<p>Què vols dir?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Senzillament que l’estimes.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Si, sí, que l’estimo.</p> +<p>ARCADI (<em>am presumpció ridicola</em>)</p> +<p>Ho veus com també sóc psicolec?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Ah, Arcadi!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Tu recauras. Tornaras a estar malalt. Els aires del camp…</p> +<p>DAVID</p> +<p>Ells m’han salvat la vida.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Però procura no recaure.</p> +<p>DAVID (<em>am to moll viu</em>)</p> +<p>Per què m’ho dius això?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Per què t’ho dic? Ja veuràs: me vols creure a mi? Tornem cap a +Barcelona… Ara quasi ja estas restablert i no hi ha perill de res.</p> +<p>DAVID</p> +<p>A Barcelona m’hi moriria. Necessito aire,sol… Aqui estic molt bé. +Anar-men seria la meva perdició.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>No sé per que.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Aquí he trobat el complement de la meva ànima. Tot jo era una +idealitat: me faltava estimar la vida, que, gràcies an aquesta +Naturalesa, avui sento vessar del meu cor.</p> +<p>(<em>Apareix l’Adriá pel segon terme de l’esquerra. Vesteix trajo de +llana grisenca de bon escaient. Du barretina morada i corbata de dol, +amb el nus a l’estil dels carreters. Porta una vareta de +freixa</em>.)</p> +<h3 id="escena-ii">ESCENA II</h3> +<div class="smallcaps"> +Els mateixos i l’Adriá +</div> +<p>ARCADI</p> +<p>Hola, hereu!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Què hi ha, senyorets?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Per ara, ja ho podeu veure.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Vostès cada dia lo mateix.</p> +<p>ARCADI (<em>amb ironia</em>)</p> +<p>I vós… cap a l’hostal.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>No; no encara… Més tard… potser que m’hi arribi.</p> +<p>(<em>En David segueix pintant.</em>)</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Bé, home, bé… I què tal: quan és el casori?</p> +<p>ADRIÁ (<em>amb intenció</em>)</p> +<p>Aviat.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Ah! Sí? Doncs, ja és cosa feta?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Sembla que sí.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Me n’alegro, Adriá.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Si no s’hi espatlla res.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Oh! No ho crec pas.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>No s pot dir blat que…</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Com?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Oh! Re, re. Déu ajud d’aquí aquell dia!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>No crideu el mal temps. Qui s pogués trobar en el vostre lloc!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Es que en aquest món hi ha gent que no sap estar-se de fer mal, i, de +rebot, sen fan a sí mateixos.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>No us ho prengueu així! No sé què us fa parlar d’aquesta manera!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Ja ho sabrà.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Francament, hereu…</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Oh, ja, ja!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>No serà tant.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Tant-de-bo! No és pas que jo ho disitgi… Però si massa a un hom +l’empenyen… a l’ultim rodola, perd la paciència i fa un disbarat. I +allavors reb qui reb.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Que aviat us apureu !</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Jo? No, cah! No m’apuro mai. Però que no m busquin el còs… que no mel +busquin, perquè, si no, em trobaran l’ànima.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>No us hi encaparreu.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>I què m tinc d’encaparrar!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>No faltaria més!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>També sé anar am peus de plom, quan convé; però com que 1 carro…</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Home!…</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Bé: que no s’hi cancin.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Igualment, Adriá.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Ja us en aneu?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Sí, que tinc feina.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Vaia, doncs.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Adéu-siau.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>D’aquí després.</p> +<p>(<em>L’Adriá sen va poc a paquet, mirant an en David am recel, pel +primer terme de la dreta. L Arcadi s queda moll estranyat.</em>)</p> +<h3 id="escena-iii">ESCENA III</h3> +<div class="smallcaps"> +Els mateixos, menys l’Adriá +</div> +<p>ARCADI</p> +<p>Tu! Tu!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Què?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Que no l’has sentit?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Eh?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Que no estaves atent?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Què? Digues.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>No has sentit l’Adriá? Quina manera tirar-te 1 guant!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Ane mi?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Sí. Es veu que 1 xicot està cremat.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Deixa-1 dir!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Es que té raó!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Però, tu també ets així? Sembla mentida que un home que vol ser +artista tingui prejudicis que li facin veure les coses com la gent +vulgar!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Vaia: no m’hi vinguis am les teves teories. A mi ningú m desfà que tu +vas a fer infeliços a dos cors que, am tot i d’una manera primitiva, +poden viure ben satisfets. No sé pas què li trobes a la Nuria. De maca +ho és, no ho nego; però la seva hermosura és simple, no té matisos prou +expressius.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Tu no tens ulls pera apreciar la seva hermosura. Tu no més sents que +l’art histeric. Tu no veus l’art de la vida, l’art verge que s manifesta +lliurement, sense artificis; l’art etern que ofereix la Naturalesa.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Quina obsessió hi tens, en mi!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Perquè t’estimo. Jo t voldria veure un altre. Em fa pena que +t’enorgulleixis del teu caràcter bohemi. L’artista no ha de descendir +mai al nivell del clown.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Que per ventura sóc així?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Sí, que ho ets, sí. Has pres el món per una immensa pista, i no més +procures divertir als filisteus, que mai ens podran compendre; an +aquests que s creuen superiors a nosaltres amb el seu ideal de +col·leccionar diners.</p> +<p>(<em>Curt silenci.</em>)</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Escolta, David, una cosa.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Digues.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>I tu creus que la Nuria arribarà a compendre aixó que m dius a +mi?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Sí. És una ànima adormida; té la pugor de l’imbecilitat a sobre, però +en el seu fons hi han recloses les energies d’una heroïna. És una xicota +d’una intuició extraordinària i té un cor apassionadissim, fogós, com un +petit sol emboirat. Que sen perden d’ànimes humils amb el llevat de +l’heroe!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>No sé què dir-te… Però…</p> +<p>DAVID</p> +<p>Què?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Deixem-ho córrer.</p> +<p>(<em>Per la dreta ve la Nuria, un xic melanconica. Porta mantellina +blanca i du un devocionari i uns rosaris a la mà.</em>)</p> +<h3 id="escena-iv">ESCENA IV</h3> +<div class="smallcaps"> +Els mateixos i la Nuria +</div> +<p>NURIA (<em>am tristesa dolça</em>)</p> +<p>Bon dia tinguin.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Oh, oh! Que vas maca!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Ja hi som?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Que venim d’oir missa, Nuria?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Sí, senyor.</p> +<p>ARCADI (<em>an en David</em>)</p> +<p>Que no ho coneixes?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Calla… (<em>Suplicat.</em>)</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Has dit gaires pare-nostres?</p> +<p>NURIA (<em>somrient am tristor</em>)</p> +<p>Oh! Molts!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>I per nosaltres… ja n’has dit forces?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Que està d’humor!</p> +<p>DAVID</p> +<p>An aquest sí que… no 1 preocupa res.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Així ho veig.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>I a tu?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Jo rai!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Estàs molt trista!</p> +<p>NURIA</p> +<p>No estic trista!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Que no set coneix en la cara?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Es que vostès s’ho pensen. Ves per què… Deuen voler que salti i balli +com una beneitona.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Per tu faràs.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Sí… jo rai!</p> +<p>DAVID</p> +<p>No t’enfadis, per xò.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Fugi!… I ara? Vès per què m tinc d’enfadar!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Hi ha coses que molesten tant, que lo millor és callar-les.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Ane mi tot m’és igual. Com que no tinc res que m privi 1 sòn…</p> +<p>DAVID</p> +<p>Estàs gaire animada?</p> +<p>NURIA (<em>fingint estranyesa</em>)</p> +<p>Animada?</p> +<p>DAVID (<em>somrient i am molta intenció</em>)</p> +<p>Ja s’acosta.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Ah, ja! Ni tampoc hi pensava.</p> +<p>DAVID</p> +<p>No? Que és estrany!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Vès ara am què surt vostè!</p> +<p>(<em>L Arcadi contempla a la Súria am gran detenció.</em>)</p> +<p>DAVID</p> +<p>Sí que t’interessa poc!</p> +<p>NURIA</p> +<p>No men parli, David. Faci-m aquest favor.</p> +<p>(<em>Suplicat</em>)</p> +<p>ARCADI (<em>pera distreure la conversa</em>)</p> +<p>Saps, Nuria, que estàs divinament?</p> +<p>NURIA (<em>somrient.</em>)</p> +<p>Ah! Sí?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Te cau molt bé la mantellina.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Encara que ten burlis!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>No men burlo. Quina delicadesa de línies!… Quina tonalitat més fina +en tota la teva figura!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Bah! Deixa-men anar cap a casa.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>No ten vagis, encara.</p> +<p>NURIA</p> +<p>És que estona ha que m’esperen. M’he entretingut tant!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Sí, ves, que aviat deurà venir aquell.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Aquell?… Sempre diu lo mateix. Tot lo dia hi pensa, en ell.</p> +<p>DAVID</p> +<p>No li sóc tant ingrat com tu.</p> +<p>NURIA (<em>amb estranyesa</em>)</p> +<p>Ingrat?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Pobre xicot! Tant que t’estima i tu tant indiferent que t +mostres!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Oh! Vostè ja ho diu.</p> +<p>ARCADI (<em>a la Nuria</em>)</p> +<p>I que estàs bé! Quina cosa més hermosa!</p> +<p>NUR1A</p> +<p>Vol callar!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>No ten vagis, que n faré un esboç.</p> +<p>NURIA</p> +<p>És tard, és tard.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Sí, vés, vés, que si no t’hi trobava…</p> +<p>NURIA</p> +<p>Miri: s’hauria d’esperar.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Oh! Potser et renyaria.</p> +<p>NURIA</p> +<p>A mi?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Vés, vés, creu-me.</p> +<p>NURIA</p> +<p>No sigui així.</p> +<p>(<em>Sen va poc a poquet per l’esquerra, primer terme.</em>)</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Adéu.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Adéu, Nuria.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Passint-ho bé. (<em>Desapareix.</em>)</p> +<h3 id="escena-v">ESCENA V</h3> +<div class="smallcaps"> +Els mateixos, menys la Nuria +</div> +<p>DAVID</p> +<p>Pobra xicota!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Sí… ten compte!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Tant simpàtica! Em fa una llàstima!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>A mi gens! Ves per què t’ha de fer llàstima!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Es malaguanyada pera aquell bretol.</p> +<p>(<em>Per l’esquerra, tercer terme, apareix en Mingo boi taral·lejant +una cançó popular verament catalana i fumant una punta de cigarro. Va en +manegues de camisa, barretina vermella, calces de vellut de color d’oli, +faixa blava i espardenyes am betes negres, sense mitjons.</em>)</p> +<h3 id="escena-vi">ESCENA VI</h3> +<div class="smallcaps"> +Els mateixos i en Mingo +</div> +<p>M1NGO</p> +<p>Hola, senyorets!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Hola, Mingo! Aon vas tant cremat?</p> +<p>MINGO</p> +<p>Fins a cal barber. (<em>An en David</em>). Ja l’espavilarà, ja, +aquell!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Qui?</p> +<p>MINGO</p> +<p>Aquell reganyós de l’Adriá.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>De què se les heu?</p> +<p>MINGO</p> +<p>De que vol que se les hegui? No sap que és tant gelós?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Sí que tindrà feina, si no s cura!</p> +<p>MINGO</p> +<p>És clar que n tindrà, amb una dóna tant vistosa! Fort, massa poc, per +xò! Aixís no l deixessin estar mai am tranquil·litat, per lo orgullós +que és! Ui! Què s pensa! Sembla que tingui un rei al còs! I… total +perquè son pare l deixarà una mica arregladet.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Crec que serà ric.</p> +<p>MINGO</p> +<p>Jo encara no ls he vist comptar els seus <em>pistrincs</em>. Diu que +de diners i de bondat, la meitat de la meitat, i am prou feines.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Bé: què té amb en David?</p> +<p>MINGO</p> +<p>Romansos: veli-aquí. Lo que és ahir vespre m pensava que ja hi erem. +Jo ja havia dit un pare-nostre al casament. Tant-de-bo, animetes santes, +que la Nuria li hagués donat una carbassa més grossa que les de +rabaquet!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>No, pobre xicot!</p> +<p>MINGO</p> +<p>Pobre xicot? Ella sí que és de plànyer! Malaguanyada moça per ell. +Quin poca solta! Ningú del poble 1 pot veure, per presumit i malcarat. +No té cap amic, quasi. Ni les noies en fan cas. L’hereu! Feu-li pas! Li +tinc una ràbia!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Perquè s casa am la Nuria?</p> +<p>MINGO</p> +<p>Sí, sí, per xò. Primer l’he estimada jo, que no pas ell. I més bé que +ell!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Ah! Sí? Vatua en Mingo!</p> +<p>MINGO</p> +<p>Sí, senyor, sí! Però mai li he dit ni li diré que l’estimo, pobreta! +Es mereix millor que jo i que aquell sorrut.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Vet-aquí…</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Ja t passarà, ja.</p> +<p>MINGO</p> +<p>Algun dia…</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Faràs una desgracia.</p> +<p>MINGO</p> +<p>Encara que sen burli. Aon va aquell brètol de ricot!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Tu ho fossis com ell.</p> +<p>MINGO</p> +<p>Bon profit… Ella no l’estima gens.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>No?</p> +<p>MINGO</p> +<p>Cah, barret! Ni ls mils!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Que t’estima a tu, potser?</p> +<p>MINGO</p> +<p>No: a un altre. (<em>Mirant an en David.</em>)</p> +<p>ARCADI</p> +<p>A un altre?</p> +<p>MINGO</p> +<p>Sí.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>I, doncs, per què s casa am l’Adriá ?</p> +<p>MINGO</p> +<p>Oh! Això va de banda.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Què vols dir?</p> +<p>MINGO</p> +<p>Vui dir… vui dir… que una cosa és casar-se i una altra l’estimació. +Vostè (<em>an en David</em>) s’hi declares…</p> +<p>DAVID</p> +<p>Jo?</p> +<p>MINGO</p> +<p>Sí. Ja veuria com ella no s casava am l’Adriá.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Com ho saps?</p> +<p>MINGO</p> +<p>Deixi-ho córrer.</p> +<p>DAVID (<em>fent-se l desentès</em>)</p> +<p>Tu no saps re.</p> +<p>MINGO</p> +<p>Que no? Que n’hi podria dir de coses! Com la sacrifiquen, pobra +xicota!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Que 1 planti, an aquell!</p> +<p>MINGO</p> +<p>Ella pogués. Sa mare la farà una desgraciada. Tot és el promès. Si +fos pobre, ni tampoc se l’escoltaria. Aquest panís que n fa fer de +coses! (<em>Am rabieta de noi.</em>)</p> +<p>ARCADI</p> +<p>És molt interessada la Quima.</p> +<p>MINGO</p> +<p>Més que una garsa.</p> +<p>DAVID</p> +<p>I ella, la Nuria, que no va resistir abans de prometre-s am +l’Adriá?</p> +<p>MINGO</p> +<p>No n’hi va costar poques, de llàgrimes!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Sí?</p> +<p>MINGO</p> +<p>Sempre li ha fet fàstic.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Però, com pot ser…?</p> +<p>MINGO</p> +<p>Sa mare no li va callar mai que l volgués, perquè un partit tant bo +no s troba per desig; i, ella, com si re; toçuda que no l volia; fins +que la Quima, tant i tant la va pregar, li va fer tants sermons…</p> +<p>ARCADI</p> +<p>I bé, home, ja s’arreglaran, un cop casats!</p> +<p>MINGO</p> +<p>Vostè (<em>an en David</em>), per què no s’hi descara? Desfaci aquest +casament! Treurà una ànima de pena.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Quins embolics que faries!</p> +<p>MINGO</p> +<p>Jo fos de vostè!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>I si aquell?…</p> +<p>MINGO</p> +<p>Si és un bè!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Mira que un home gelós…</p> +<p>MINGO</p> +<p>Que s reventi!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Vaia un plan més original t’has tramat!</p> +<p>MINGO</p> +<p>No és cap bestiesa!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Pobre Adriá!</p> +<p>MINGO</p> +<p>Com que an ell no l’estima i a vostè sí…</p> +<p>DAVID</p> +<p>No ho creguis.</p> +<p>MINGO</p> +<p>Que no? Ja veurà, fïxi-s’hi. Faci-la feliça, vostè que pot! Jo m’hi +veiés am cor, no l pregaria tant, no! (<em>Va per anar-sen.</em>)</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Que ten vas?</p> +<p>MINGO</p> +<p>Sí, senyor. Passint-ho bé.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Adéu, Mingo.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Vine, home!</p> +<p>MINGO</p> +<p>No vui dir-los res més!</p> +<p>(<em>Sen va, tot emmurriat, pel primer terme de la dreta.</em>)</p> +<h3 id="escena-vii">ESCENA VII</h3> +<div class="smallcaps"> +Els mateixos menys en Mingo +</div> +<p>ARCADI</p> +<p>Pobre xicot!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Ja l’has sentit. (<em>Se senten lladrucs de goços i crits de +caçadors. Seguidament, un xic lluny, son un tret d’arma de foc.</em>) +Bo! Ja hi tornem a ser!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Són caçadors.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Ja t dic jo que ns hem ben enredat!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Que no ns clavin una perdigonada.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Que vols dir que hi ha perill?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Oh! Aquests caçadors devegades van tant cegos, que no veuen aont +apunten. Que no ls servim de blanc!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Vès, vigila, doncs. Fes-los un crit, si de cas.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Qui? Jo? Cah, barret! Que no m prenguessin per un cap de caça. +(<em>Mirant.</em>) Ja volia dir jo! Tu: són el senyor Robert i el seu +gendre.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Ah! Sí?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Que anirà barato la caça! (<em>Cridant.</em>) Senyor Robert, senyor +Robert! Men vaig a saludar-los.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Deixa-ls estar, que deuen voler fer cacera.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Ja vinc desseguida. Vaig a provar si tinc bona punteria.</p> +<p>DAVID</p> +<p>En Guillem Tell!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Me n’hi vaig.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Pinta, home, pinta!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Aviat tornaré. (<em>Cridant més fort que de primer.</em>) Senyor +Robert, senyor Robert, no tiri, que sóc jo!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Beneit, més que beneit!</p> +<p>(<em>Desapareix l’Arcadi per l’esquerra del fons. Se van sentint els +crits dels caçadors i els lladrucs dels goços. En David va pintant. +S’onen al lluny vuit hores. Llarg silenci. Així que ja no se senten els +crits dels caçadors ni els lladrucs dels goços, compareix la Nuria, +vestida am senzillesa escaient. Va amb un canti de terriça a la +mà.</em>)</p> +<h3 id="escena-viii">ESCENA VIII</h3> +<div class="smallcaps"> +La Nuria i en David +</div> +<p>DAVID</p> +<p>Aon vas, Nuria?</p> +<p>NURIA</p> +<p>A cercar aigua a la font pera uns senyors que s’esperen a casa.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Que porten molta pressa aquests senyors?</p> +<p>NURIA (<em>am candidesa</em>)</p> +<p>No ho sé.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Bé, bé… (<em>Mirant-la de fit a fit, amb èxtasi.</em>)</p> +<p>NURIA</p> +<p>Que ja han acabat de pintar?</p> +<p>DAVID</p> +<p>No encara. No s pot fer res.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Per què?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Oh! Què sap un! Lo que és jo…</p> +<p>NURIA</p> +<p>Què té? Que no s troba bé?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Sí.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Què li passa, doncs?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Res: estic un xic neguitós.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Què pinta?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Res. No val la pena.</p> +<p>NURIA</p> +<p>A veure. (<em>Mira l quadro.</em>)</p> +<p>DAVID</p> +<p>No s pot mirar de dolent.</p> +<p>NURIA</p> +<p>I el seu company? (<em>Mira l quadro de Arcadi.</em>)</p> +<p>DAVID</p> +<p>Què ten sembla?</p> +<p>NURIA (<em>no gosant-ho a dir</em>)</p> +<p>M’agrada mes el de vostè.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Avui no estic per pintar.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Que potser està malalt?</p> +<p>DAVID</p> +<p>No estic malalt! (<em>La mira fixament. La Nuria abaixa l cap +ruborisada. Curt silenci.</em>) Nuria!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Que mana?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Per què t’has tret la mantellina? Tant bé que t’escau!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Que és burleta!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Sí: t’escau divinament, i la seva blancor contrasta am la teva +tristesa!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Que m’hi vol retratar així?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Sí. És de la manera que m’agrades més. Però, i si després et costa un +disgust?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Un disgust? No sé per què. (<em>Am to natural.</em>)</p> +<p>DAVID</p> +<p>De vegades…</p> +<p>NURIA</p> +<p>Què?</p> +<p>DAVID</p> +<p>La gelosia… Es una cosa tant terrible la gelosia!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Ah! No temi.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Es que ahir l’Adriá…</p> +<p>NURIA</p> +<p>Ah! Allavors que vostè va dir pera fer-me l retrato?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Sí, allavors.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Ell sí que…</p> +<p>DAVID</p> +<p>Ell, ell!…</p> +<p>NURIA</p> +<p>Si no li agrada, que ho deixi! Vès quin mal és! Té una mena de +caràcter, aquell, també!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Ja l té ben aspre, ja.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Més de lo que vostè s pensa.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Ja n’estic enterat. Sé que no m pot veure.</p> +<p>NURIA</p> +<p>No n faci cas.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Que li he fet? (<em>Am molta delicadesa.</em>) M’he atrevit mai… +?</p> +<p>MBIA</p> +<p>Vostè? (<em>Am dignitat.</em>) No sé aquell xicot per qui m’ha pres, +ni per què m vol. </p> +<p>DAVID</p> +<p>Prou que s veu per què t vol. Pera fer de tu la seva esclava. Perquè +fas goig; per xò: perquè fas goig.</p> +<p>NURIA</p> +<p>I per res més? Sempre ho he dit! (<em>Am veu concentrada i am molt +sentiment.</em>)</p> +<p>DAVID</p> +<p>Sempre ho has dit? Ane qui ho has dit?</p> +<p>NURIA</p> +<p>An els meus pares.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Així, doncs, tu no estimes a l’Adriá.</p> +<p>NURIA (<em>inconscientment</em>)</p> +<p>Sí…</p> +<p>DAVID</p> +<p>No: tu no l’estimes. No m’ho neguis, que t’ho llegeixo a la cara.</p> +<p>NURIA (<em>am molta fredor</em>)</p> +<p>Sí que l’estimo: cregui-m.</p> +<p>DAVID</p> +<p>No, no menteixis.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Veurà…</p> +<p>DAVID</p> +<p>Tu l’avorreixes.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Li dic que no. Si m’hi caso! (<em>Esforçant-se pera convèncer an en +David.</em>) Que no sap que m’hi caso? (<em>Amb ironia trista.</em>)</p> +<p>DAVID</p> +<p>T’hi cases? Per força!</p> +<p>NURIA</p> +<p>En què s fixa?</p> +<p>DAVID</p> +<p>En que l’Adriá no satisfà les teves ambicions ni els teus somnis de +ventura. Em fixo en que ell és tant diferent de tu, en que la seva ànima +és tant inferior a la teva, que… Però, què dic, si tot és en va!</p> +<p>NURIA</p> +<p>(<em>Mirant encisada an en David, diu am molta ingenuitat.</em>) Ja +l’entenc, ja. Devegades també hi penso, com vostè… Més, l’obediencia! +L’obediencia, David!</p> +<p>DAVID (<em>am sarcasme</em>)</p> +<p>Sí, l’obediencia!</p> +<p>NURIA (<em>amb ingenuitat</em>)</p> +<p>I l’Adriá ja n’és, de ric… A mi què pot faltar-me?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Tot: l’amor, la felicitat; això que no ns satisfà quan ens ho donen +fet.</p> +<p>NURIA</p> +<p>(<em>parlant-se a sí mateixa, am fonda meditació</em>)</p> +<p>Ser una esclava… una esclava… Sí que és així… I no se n’ha de +ser!</p> +<p>DAVID</p> +<p>El veritable amor no esclavisa: fusiona les ànimes.</p> +<p>NURIA (<em>coordinant idees</em>)</p> +<p>Ja no vol que vostè m retrati…</p> +<p>DAVID</p> +<p>Perquè és un egoista i tem perdre-t.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Si ho fa així, em perdrà.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Es clar que sí!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Jo no faig pas res de mal! No fent res de mal, no consento que ningú +m repti.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Oh! Sí que n fas de mal!</p> +<p>NURIA (<em>molt sobtada</em>)</p> +<p>Jo? Vostè m’ho diu!</p> +<p>DAVID</p> +<p>An ell n’hi vas fer molt!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Jo? Quan? Quin dia?</p> +<p>DAVID</p> +<p>El primer que li vas dir que l’estimaves.</p> +<p>NURIA (<em>am gran sinceritat i fermesa</em>)</p> +<p>Que no! Que no!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Sí, si: li vas fer molt mal.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Mai li he dit que l’estimés. Mai! Mai!</p> +<p>DAVID</p> +<p>No?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Ni li vui dir, ni li diré encara que m matin: no l puc enganyar.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Ho veus com te sacrifiques, ho veus?</p> +<p>NURIA</p> +<p>No, no: ho faig resignada. (<em>Am candorosa humilitat.</em>) Deu ser +la meva estrella.</p> +<p>DAVID</p> +<p>La teva estrella!… No, no; jo no puc tolerar que set sacrifiqui i es +mercadegi am les teves gràcies. I tu hi consents perquè no t creus prou +forta pera eslliurar-te d’aquest munt de prejudicis que pesa damunt +teu.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Què hi faré ara? Ja és tard.</p> +<p>DAVID</p> +<p>No és tard, no.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Mataria als meus pares de pena! Pobra mareta meva! Tant que me +l’estimo! Sí, sí! Jo m casaré am l’Adriá; al peu de l’altar juraré ser +seva; li diré… que l’estimo!… No, no: això no li diré mai! Però li seré +fidel, sempre fidel! Li vaig donar paraula i no puc trencar-la.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Tu no faràs res de lo que dius. No, que no ho faràs !</p> +<p>NURIA</p> +<p>Quin recurs em queda?</p> +<p>DAVID</p> +<p>El de no accedir al teu sacrifici.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Que aviat ho diu!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Ho dic, i jo al teu lloc ho faria. Jo t deslliuraré!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Vostè!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Sí, jo, que vui salvar-te!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Vostè! Vostè!</p> +<p>DAVID (<em>am passió intensa</em>)</p> +<p>Sí, sí, que t vui per mi! Et vui meva, que jo t’estimo, Nuria, +t’estimo am tota la meva voluntat!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Oh! Pobra de mi!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Nuria!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Verge del cel, ampareu-me!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Tu m’has d’estimar, que ho necessites. El teu cor t’ho exigeix. +Nuria, Nuria! No abaixis el cap i mira-m amb aquests ulls que vessen +intel·ligència. No m creguis un malvat que ve a ennegrir la teva sort. +Jo sóc el teu deslliurador! Jo t duc la felicitat!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Oh David! Jo no disposo de mi.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Lluita, lluita am coratge contra tots els obstacles que set +presentin!</p> +<p>NURIA</p> +<p>No pot ser, no pot ser!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Ha de ser!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Deixi-m, cregui-m! Vostè serà un desgraciat, i jo…</p> +<p>DAVID</p> +<p>No, no puc deixar-te.</p> +<p>NURIA (<em>am gran prec</em>)</p> +<p>Faci un esforç!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Com vols que pugui, si estimo tant la vida que en tu veig +idealisada!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Procuri per vostè. No pensi en la meva sort. La meva sort és aquesta: +no men mereixo d’altra.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Tu t sents morir ofegada… No t podràs resignar mai a viure com una +esclava!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Oh! Quin horror!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Desperta d’aquest ensopiment que t té com estabornida! Rebela-t +contra tot i contra tots! Els meus braços t’esperen pera amparar-te! Ets +meva! (<em>L’abraça.</em>) Ets meva! Que m’ho disputin! Que vinguin a +arrencar-te dels meus braços! (<em>La besa apassionat.</em>)</p> +<p>NURIA (<em>vençuda d’amor</em>)</p> +<p>Ah!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Ets meva!</p> +<p>NURIA (<em>quasi plorant</em>)</p> +<p>David!</p> +<p>DAVID</p> +<p>No ploris, Nuria, que l teu plor m’acobardeix i espanta. Sigues +valenta i decidida, que t sobren energies pera ser-ho… Mira-m enamorada, +am tota llibertat, com jo t contemplo a tu!. . . Dóna-m coratge pera +deslligar les teves ales frisoses d’alçar el vol! (<em>Poc apoquet, i +amb idilica tendresa, la du, agafada per la cintura, cap al fons del +bosc.</em>)</p> +<p>NURIA (<em>en veu molt baixa i dolça</em>)</p> +<p>David! David!</p> +<p>DAVID (<em>ben dolç i a cau d’orella</em>)</p> +<p>Anima pura, verge de montanya, viola boscana que am la teva aroma +humil i delicada m’endolceixes l’esperit! Amor de la meva vida, joia de +l’art, per sempre, per sempre meva, per sempre més la meva estimada!</p> +<p>(<em>Desapareixen. Curt silenci. Toma l’Arcadi tot +adalerat.</em>)</p> +<h3 id="escena-ix">ESCENA IX</h3> +<div class="smallcaps"> +L’Arcadi sol +</div> +<p>ARCADI (<em>crida, mirant entorn seu</em>)</p> +<p>David! David! Aon deu ser? David! David! Bah, bah!</p> +<p>(<em>Es posa a pintar. Desprès d’un llarg silenci, apareix l’Adriá +pel primer terme de la dreta.</em>)</p> +<h3 id="escena-x">ESCENA X</h3> +<div class="smallcaps"> +El mateix i l’Adriá +</div> +<p>ARCADI</p> +<p>Ditxòs de vós, Adriá!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>I, això, per què?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Home, perquè feu festa.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>I vostè?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Jo? Mireu, treballant.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Això rai, perquè vol. Qui li priva de fer festa?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Ningú.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Aon té 1 company?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Ara mateix era aquí.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Sembla que ell no s’hi mata.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>No gaire.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Veig que li ha provat aquest terreny.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Molt. En cosa de quatre mesos no més s’ha posat tant bo que ja sembla +tot un altre.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Que sí, que sí.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>L’haguessiu vist a Barcelona! Pobret! S’acabava d’empassar!</p> +<p>ADRIÁ (<em>amb ironia</em>)</p> +<p>De quin mal patia?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Encara no ho he arribat a entendre. L’un metge deia una cosa; +l’altre, una altra. A casa seva creien que era tisic.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Si que estava apurat!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Molt! Sort de les aigües d’aquest poble, perquè, si no, ja no sen +cantaria gall ni gallina. Després, com que aquí ha estat sempre tant ben +cuidat…</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Sí, crec que sí.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Jo us en responc.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Ja estic enterat de la manera que s porten amb ell a l’hostal.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Voleu callar! Ni que fos un fill!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>0 un gendre. Tot-hom li té llei.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>I que s’ho mereix.</p> +<p>ADRIÁ (<em>sempre amb ironia</em>)</p> +<p>Prou. Llàstima que la noia ja estigui compromesa!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Que voleu dir que haurien pogut arreglar alguna cosa?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Vaia.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Vos ho creieu?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Per que no?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>No veieu que en David és un xicot… com us diré?… un xicot…</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Vol dir un senyoret. I jo sóc un pagesot…</p> +<p>ARCADI</p> +<p>No parlo per vós, home!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Veig que la moça li agrada… que li parla més de lo que li +pertoca…</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Sense segona intenció.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Això no ho sé… Lo que si li asseguro és que a mi no m plau massa.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Home, no us ho prengueu així!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>M’ho prenc com ho haig de pendre, que ho veig clarament. El seu amic +creu poder-se burlar de mi, i que no ho provi, que, si no sap qui sóc, +ho sabrà.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>I ara! Qui us ha alarmat?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Ningú. Digui-li que vagi alerta, perquè si s’ha posat bé de salut en +aquest poble, pot perdre-ho tot d’un plegat.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>No us feu tant poc favor! Si alguna brometa, tant ell com jo, fem a +la Nuria, ho podeu ben creure, no és mai am cap mal fi.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Si no m refereixo a vostè!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>És que sóc jo l’unic que devegades potser em propasso una mica.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Si és ell, el que s propassa! De vostè res me fa res: ja veig que és +el seu tarannà. Però ell…</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Que 1 coneixeu poc an en David!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Així no l’hagués conegut mai!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Si parleu per alló d’ahir vespre… sabeu ?… allò del retrato…</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Sí: sem va posar malament.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>No n feu cas! A Barcelona sen fan molts de retratos. Jo mateix he +pintat senyores ben maques… i com si res. Quin mal és? Veureu: és el +nostre ofici.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Vostès a Barcelona facin lo que ls-e sembli bé; però aquí procurin +llaurar dret, o del contrari…</p> +<p>ARCADI</p> +<p>No ho agafeu tant a la valenta, home! Ja ho sabem que s’acosta +l’hora…</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Sí…Jo li prometo que, pesi a qui pesi, la Nuria serà la meva +dòna.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>No ho ha de ser!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Potser que m costi algun sacrifici.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>No us entenc.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>O algun disgust. Veurem. Però que la Nuria serà meva!… (<em>Passa a +l’esquerra</em>). Digui al seu company que no s’emboliqui, que no s +busqui lo que no té. Digui-li que les aigües poden cambiar-se, que si +fins ara li han provat…</p> +<p>ARCADI</p> +<p>No tingueu por!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Jo n tinc molta, de por!</p> +<p>ARCADI (<em>bromejant</em>)</p> +<p>És que mala herba mai mor.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Així ho diuen. Però, nosaltres, els pagesos, sap què fem am la mala +herba?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Què feu?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>La seguem.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Oh! Prou que rebrota.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Devegades.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Sempre. O bé n surt de nova.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Allavors… l’arrenquem d’arrel: per xò hi som nosaltres. (<em>Am veu +concentrada.</em>)</p> +<p>ARCADI</p> +<p>No ho sabia.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Doncs, ja ho sap. Quan vingui l senyoret, no s descuidi de +dir-li.</p> +<p>ARCADI (<em>amb ironia</em>)</p> +<p>No passeu ànsia.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Sembla que vostè també…</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Què?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Que s’ho prengui a tall de mitja manta.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Fugiu, home! Sempre és bo l saber.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>És que, si no…</p> +<p>ARCADI (<em>fent una rialleta conciliadora</em>)</p> +<p>Que no aneu cap a l’hostal?</p> +<p>ADRIÁ (<em>anant-sen</em>)</p> +<p>No, no encara.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Adéu-siau, doncs.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Ah! Sí. Ja men distreia… Que s’hi conservi.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Igualment.</p> +<p>(<em>L’Adriá seu va, molt recelós, pel primer terme de l’esquerra. +L’Arcadi queda mirant-sel.</em>)</p> +<h3 id="escena-xi">ESCENA XI</h3> +<div class="smallcaps"> +L’Arcadi sol. Aviat en David +</div> +<p>ARCADI</p> +<p>Aon deu haver anat aquell xicot?</p> +<p>(<em>Pinta. Llarg silenci. Apareix en David precipitadament un xic +traspostat.</em>)</p> +<p>DAVID</p> +<p>Arcadi!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Ai, gràcies a Déu!</p> +<p>DAVID (<em>en veu molt baixa</em>)</p> +<p>Calla, calla!</p> +<p>(<em>Se sent plorar a la Nuria.</em>)</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Eh? (<em>Sorprès.</em>) Què sento? Plors de dòna?… Sí!… David!… +(<em>Amb accent molt dramàtic.</em>)</p> +<p>DAVID</p> +<p>Pst! Calla, calla, Arcadi!</p> +<p>(<em>L’obliga a amagar-se darrera dels arbres.</em>)</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Però…</p> +<p>DAVID</p> +<p>Calla! Vine! Amaga-t, amaga-t!… Corre!… (<em>Passa la Nuria, amb el +canti a la mà, aixugant-se ls ulls pera contenir son plor delicadissim. +En David la mira am goig i llàstima a la vegada. Al passar aquesta pel +seu costat, va a consolar-la i ni gosa dir-li res. Quan la Nuria ha +desaparegut, l’Arcadi, sol·lícit, neguitós, se dirigeix an en +David.</em>)</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Però, David… ?</p> +<p>(<em>En David s’asseu a l’herba moll trist, posant-se les mans a la +cara.</em>)</p> +<div class="smallcaps"> +Teló pausat +</div> +<img src="images/sanefa.png" alt="sanefa decorativa" > +<h2 id="acte-segon">ACTE SEGON</h2> +<p><em>L’escena representa l pati i el frontis d’un hostal. El fons és +un paisatge molt pintoresc. Al darrer terme s’ovira la silueta d’unes +montanyes blaves que s’enlairen per damunt d’altres un xic mes properes +i més pujades de to. El segon terme, o siga la vessant d’aquestes +montanyes, està molt ben conreat. Sembla talment una prada, d’un verd +frescal i lluminós. Al fons, atravessant l’escena, hi ha la carretera am +guarda-rodes i piles de grava. A l’esquerra, a primer terme, el frontis +de l’hostal; al costal de la porta hi ha una finestra que dóna a la +cuina, i una altra, a l’alçada de primer pis, plena de testos am +clavellines, un ram de llorer sec, una ampolla amb oli d’herbes i una +olla foradada pera niuar-hi els aucells. Davant del portal, ocupant la +meitat de l’escena, s’enfila una parra ufanosa am molts penjolls de +raims verolats, a sota la qual hi ha una taula i dos bancs de fusta ja +negrosos i esberlats d’estar a l’intemperie. A ran de la finestra de la +cuina hi ha un pou del que s pot extreure aigua per medi de corriola i +galledes. Els pilans d’aquest estan entortolligats per una enredadera +d’eura. Per entremig dels pilans se veu un paller i algun arbre. Al +costat del pou hi ha un pedriç tot ple de testos am rosers, clavellines +i violers. A la dreta, una figuera am molt brancam que s’extén per +l’escena. Repenjats a la soca, uns quants feixos de canyes seques. És al +dematí d’un dia d’estiu molt assoleiat.</em></p> +<h3 id="escena-i-1">ESCENA I</h3> +<div class="smallcaps"> +En Blai i l’Adriá +</div> +<p>(<em>En Blai està pouant una galleda d’aigua. Té l porró al costat +del pou. Aprop de la taula hi ha una altra galleda de fusta. Apareix +l’Adriá pel fons.</em>)</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Bon dia, Blai.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Hola, noi! Què diem de bo?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Per ara, ja ho podeu veure. I vós?</p> +<p>BLAI</p> +<p>Trempat com sempre.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Me n’alegro.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Acosta-m aquella galleda. (<em>Per la que hi ha aprop de la +taula.</em>)</p> +<p>ADRIÁ (<em>donant-li</em>)</p> +<p>Teniu.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Ah, ah! És fresca com una rosa. (<em>Per l’aigua que aboca a la +galleda. Després hi posa l porró.</em>) Ho veus, home?… Quima! +Quima!</p> +<p>QUIMA (<em>de dintre estant</em>)</p> +<p>Què vols?</p> +<p>BLAI</p> +<p>Vès.</p> +<p>QUIMA (<em>traient el cap per la finestra</em>)</p> +<p>Què hi ha? Ah! Tu, Adriá?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Hola, Quima!</p> +<p>BLAI</p> +<p>Fes-li esmorzar.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>No; no us amoïneu, per mi.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>I ara, tu, també! (<em>Desapareix.</em>)</p> +<h3 id="escena-ii-1">ESCENA II</h3> +<div class="smallcaps"> +Els mateixos, menys la Quima +</div> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Vès ara per què… ?</p> +<p>BLAI</p> +<p>Deixa, home!</p> +<p>(<em>Curt silenci.</em>)</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Aont és la Nuria?</p> +<p>BLAI</p> +<p>Potser és a dalt.</p> +<p>(<em>Surt la Quima am dos plats de terriça, dugues forquilles, un pa +moreno i una ganiveta.</em>)</p> +<h3 id="escena-iii-1">ESCENA III</h3> +<div class="smallcaps"> +Els mateixos i la Quima +</div> +<p>QUIMA</p> +<p>Apa: mentrestant llesqueu-vos pa, que desseguida porto lo demés.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Tu: vès, arregla-ns una mica de ceba, unes quantes olives i, si pot +ser, algun tomatec.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Està bé.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Pera començar a fer rodar la mola.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Està bé.</p> +<p>(<em>Sen va a la cuina.</em>)</p> +<h3 id="escena-iv-1">ESCENA IV</h3> +<div class="smallcaps"> +Els mateixos, menys la Quima +</div> +<p>BLAI (<em>llescant pa</em>)</p> +<p>Ah, ah!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Sí que triga la Nuria!</p> +<p>BLAI</p> +<p>Estigues pel menjar, home! Ja la veuràs. Am quin humor t’hi +presentaràs, si encara no tens gens d’aliment al còs?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Es que…</p> +<p>BLAI</p> +<p>Deixa-t d’esques! Quina fal·lera!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>No tant!</p> +<p>BLAI</p> +<p>Quan jo festejava am la Quima, em pots ben creure, no rompia mai el +foc que abans no m’hagués atipat bé. L’estimació am gana… què vols que t +digui?… no ha fet mai per mi.</p> +<p>(<em>Apareix la Quima amb una plata plena de mongetes fregides i unes +quantes costelles fetes a la brasa. A l’altra mà porta una amanida de +ceba, tomatec i olives.</em>)</p> +<h3 id="escena-v-1">ESCENA V</h3> +<div class="smallcaps"> +Els mateixos i la Quima +</div> +<p>QUIMA</p> +<p>Apa, ja està.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Som-hi!… Té. (<em>Ofereix la plata a l’Adriá.</em>)</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Preneu, home, preneu.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Pren tu primer, que jo, quan en tinguis prou, faré canèt i nèt.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Doncs, teniu gana!</p> +<p>BLAI</p> +<p>Psè!… Encara, encara.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>És un sac de mal profit.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Sí. Què hi faràs, si un hom és així? Apa, apa, sense por! +(<em>Serveix a l’Adriá.</em>)</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Prou, home!</p> +<p>BLAI</p> +<p>Atipa-t i amaga-t pa!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>No us ho acabareu tot.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Prou, prou! (<em>Enretira l plat.</em>)</p> +<p>BLAI</p> +<p>I tu, que també has d’esmorzar?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>No. Ja ho he fet.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Veus, jo? Tot hi va! (<em>S’aboca tot el menjar.</em>) Té: ja pots +rentar-la. (<em>Per la plata.</em>)</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Que no tens gana, Adriá?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>No gaire.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Que no piques? Pren un tallet de tomatec.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Teniu raó. (<em>El pren.</em>)</p> +<p>BLAI (<em>donant-li l porró</em>)</p> +<p>I beu, de passada.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>No tinc set, encara.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Doncs, beuré jo. (<em>Beu refilant. Curt silenci.</em>)</p> +<p>QUIMA</p> +<p>I com xerrica! Prou! Prou, Blai!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Calleu, que l fareu ennuegar.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Apa, apa, quina manera d’alçar el colze!</p> +<p>BLAI (<em>deixant de beure</em>)</p> +<p>Ah, ah! Què ten sembla?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Quin halè teniu!</p> +<p>BLAI</p> +<p>I quina refilamenta! Apa, beu, que és fresc.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Vinga.</p> +<p>BLAI (<em>donant-li l porró</em>)</p> +<p>Té. A veure si aguantes gaire.</p> +<p>QUIMA (<em>fadigada</em>)</p> +<p>Ai, Senyor!</p> +<p>BLAI</p> +<p>Que ets mut? Que no hi fas un refilet, Adriá?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Vaia, que l faràs riure i es tacarà!</p> +<p>BLAI</p> +<p>Amunt, amunt, noi! Apa, que és teu!</p> +<p>ADRIÁ (<em>rient i deixant de beure</em>)</p> +<p>Vatua l’home!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Té! Veus, poca solta? Tot l’has fet tacar.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Oi, sí! (<em>Esclafint a riure.</em>) Tot el davant t’has ensolfat. +Bé: això rai, que a la bugada sen va !</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Ho haguessis de rentar tu!</p> +<p>BLAI</p> +<p>Veus? Tu, am solfes, no saps refilar, i jo, sense, sí. No series pas +bo per músic.</p> +<p>ADRIÁ (<em>rient</em>)</p> +<p>N’hi ha un feix de vós!</p> +<p>BLAI</p> +<p>Així m’agrades!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Deixa-l estar, Adriá, que n’hi falta un bull.</p> +<p>BLAI (<em>brindant el porró a la Quima</em>)</p> +<p>Té, té: beu i calla.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Vés, troç d’ase!</p> +<p>BLAI</p> +<p>Apa, menja, Adriá: no t’adormis.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>No us amoïneu.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Noi, per tu faràs, doncs.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Com les trobeu aquestes costelles?</p> +<p>BLAI</p> +<p>Bones, bones. Es deixen menjar.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Digues, Adriá, digues: són tendres?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Sí, molt tendres: bona carn.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>No són pas un xic crues?</p> +<p>BLAI</p> +<p>No: estan al punt. Una mica fumades, potser!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>No, són fumades!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Aquest sí que en tot ha de trobar taps!</p> +<p>BLAI (<em>cridant el gat</em>)</p> +<p>Spsí! Spsí! Marruixa, marruixa! Aont és el gat?</p> +<p>QUIMA (<em>amb espontanitat</em>)</p> +<p>A la galleda.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Mira, mira, que és de la broma!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Que ho sé jo ont és, el gat?</p> +<p>BLAI (<em>llença un òs de costella</em>)</p> +<p>Té: ja ho trobaran els goços.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Vaja, ja estic satisfet.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Voleu un raim?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>No: jo no vui res més.</p> +<p>BLAI</p> +<p>No t sents am més coratge, ara?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Ja ho crec!</p> +<p>BLAI</p> +<p>Doncs, apa, que vingui la noia i garleu tant com volgueu. (<em>A la +Quima.</em>) Ja pots treure tot això.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Ja va. (<em>S’endú ls plats i lo demés a la cuina.</em>)</p> +<p>BLAI</p> +<p>Encenem un radical. (<em>Se treu un cigarro dels petits.</em>) En +vols un?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>No, gràcies.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Tu mateix.</p> +<p>ADRIÁ (<em>després d’un curt silenci</em>)</p> +<p>I què se n’ha fet, de la Nuria?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>No fa gaire que era aquí. (<em>La Quima desapareix.</em>)</p> +<h3 id="escena-vi-1">ESCENA VI</h3> +<div class="smallcaps"> +Els mateixos i en Mingo +</div> +<p>MINGO</p> +<p>Nostramo?</p> +<p>BLAI</p> +<p>Què hi ha, Mingo?</p> +<p>MINGO</p> +<p>Que heu abeurat el bestiar?</p> +<p>BLAI</p> +<p>Sí.</p> +<p>MINGO</p> +<p>Així, res.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Dóna-li una mica de gra.</p> +<p>MINGO (<em>tot anant-sen</em>)</p> +<p>Desseguida.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Tu! Escolta.</p> +<p>MINGO (<em>girant-se molt decidit</em>)</p> +<p>Què mana?</p> +<p>BLAI</p> +<p>Que ja has esmorzat?</p> +<p>MINGO</p> +<p>Estona ha.</p> +<p>BLAI (<em>oferint-li l porró</em>)</p> +<p>Té, doncs: beu un trago.</p> +<p>MINGO</p> +<p>Visca!</p> +<p>BLAI</p> +<p>Beu!</p> +<p>MINGO</p> +<p>Vaia, bevem. (<em>Beu refilant.</em>)</p> +<p>BLAI (<em>a l’Adriá</em>)</p> +<p>Què tal? Eh? Què men dius d’aquest deixeble?</p> +<p>MINGO (<em>deixant de beure</em>)</p> +<p>Ha anat bé la passada?</p> +<p>BLAI</p> +<p>Molt. Apa: ves amb els animals.</p> +<p>MINGO</p> +<p>(<em>Sen va, i a l’esser al fons retrocedeix.</em>) Ah! Escolteu…</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Au, a l’estable!</p> +<p>MINGO</p> +<p>Eh?… (<em>Mirant de reüll a l’Adriá.</em>)</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Apa, vés, beneit!</p> +<p>MINGO</p> +<p>A qui dius beneit, ximplet, més que ximplet ?</p> +<p>BLAI (<em>reconvenint-lo</em>)</p> +<p>Mingo!…</p> +<p>MINGO</p> +<p>Aquest poca solta!…</p> +<p>BLAI</p> +<p>Que no vols callar, Mingo?</p> +<p>MINGO</p> +<p>No, que no vui callar! Primer reventaria! Torna-m’ho a dir, de +beneit! Torna-m’ho a dir, maco! (<em>Provocant-lo molt +indignat.</em>)</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Vés, vés a parlar amb els senyorets, que t donaran anguila!</p> +<p>MINGO</p> +<p>I ben nèt que si! Que t penses que són tant agarrats com tu?</p> +<p>BLAI</p> +<p>Vés-ten, Mingo, vés-ten!</p> +<p>MINGO</p> +<p>No men vui anar que no hagi cantat les quaranta an aquest +presumit.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Te deixo estar per criatura!</p> +<p>MINGO</p> +<p>Perquè no tens coratge pera res. Ja ho saps que no ets ningú!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Llamp de Déu!…</p> +<p>BLAI</p> +<p>Vaia, Adriá!…</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Vés-ten, si no vols que t faci un cap nou! Vés-ten !</p> +<p>MINGO</p> +<p>Que t’has cregut que perquè sóc pobre m’has de fer la llei com te +dongui la gana? No, noi, no! Ja s’ha acabat la paciència! I si tens +ràbia perquè les coses no t marxen prou planeres, mira, fes com jo: +posa-t’hi sal.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Bé: què vols dir amb aquestes paraules?</p> +<p>MINGO</p> +<p>Ja ho saps lo que vui dir.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Mingo, Mingo! Mira que si m fas enfadar… !</p> +<p>MINGO</p> +<p>Així: defenseu-lo!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Ja estàs ben llest! (<em>Molt despreciatiu.</em>)</p> +<p>MINGO</p> +<p>Vés a explicar-ho a la Nuria, tot això que t’he dit! Corre! Que ella +t’encoratgi!</p> +<p>BLAI</p> +<p>Marxa, marxa d’aquí, com una reïra!</p> +<p>MINGO</p> +<p>Ja men vaig, i ben depressa, perquè veig que encara +m’entrebancaria.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Apa!</p> +<p>MINGO</p> +<p>Endavant, hereu, endavant! Fes-los glatir força als pobres, am la +teva guardiola! Ja ho sabem que és curulla de diners. Però, mira: jo n +tinc una altra aquí (<em>senyalant al cor</em>) que vessa de goig i +d’alegria.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Vés, noi, vés a la teva feina!</p> +<p>MINGO</p> +<p>Vaia, salut! (<em>Seu va rient amb ironia.</em>)</p> +<h3 id="escena-vii-1">ESCENA VII</h3> +<div class="smallcaps"> +Els mateixos, menys en Mingo +</div> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Que no l’heu sentit?</p> +<p>BLAI</p> +<p>Deixa-1 estar, que no hi és tot.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Aquest noi té la llengua un xic llarga.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Vaia, Adriá! Té, beu, home! (<em>Agafant el porró.</em>)</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Ja n tinc prou.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Que ets daixonses! Quina fadrinalla corre avui!</p> +<p>(<em>Beu, refilant com abans. L’Adriá s queda amb el cap baix, molt +pensatiu. Llarg silenci. Apareix la Quima esclafint de riure.</em>)</p> +<h3 id="escena-viii-1">ESCENA VIII</h3> +<div class="smallcaps"> +Els mateixos i la Quima +</div> +<p>QUIMA</p> +<p>Que no ho sabeu? Que no ho sabeu?</p> +<p>BLAI (<em>a l’Adriá, deixant de beure</em>)</p> +<p>Eh, quina musica?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Que no ho sabeu?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Què?</p> +<p>BLAI</p> +<p>Digues.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Que la Nuria estones ha que és a dalt.</p> +<p>(<em>Segueix rient.</em>)</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Ah ! Era aquí?</p> +<p>BLAI</p> +<p>Què fa a dalt?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Mai ho endavinarieu. Pobra filla meva, que és ignocentona!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>I per què no ve?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>No l’he poguda fer baixar de cap de les maneres.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>I això?</p> +<p>BLAI</p> +<p>Que esteu renyits?</p> +<p>ADRIÁ (<em>am molta naturalitat</em>)</p> +<p>Per mi, no.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Cah! Si no hi ha res de males cares. (<em>Amb expressió +riallera.</em>) Ben al revés. Ai, Senyor!</p> +<p>BLAI</p> +<p>I, doncs, què fa?</p> +<p>QUI MA</p> +<p>Està plorant com una Madalena.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Per què? Què tè?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Res, res, la pobreta!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Per què plora ?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Encara no ho endavines?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Oh! Què sé jo! Digueu.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Vaia una altra paperera! Potser no ha esmorzat. (<em>Amb +ingenuïtat.</em>)</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Calla, calla, beneitó! Ves per què voleu que plori, la criatura! Jo +també vaig plorar com ella l dia que m van tirar la primera +amonestació.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Per xò ha de plorar?</p> +<p>ADRIÁ (<em>concentrat</em>)</p> +<p>Per xò?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>I doncs! Us penseu quin cop és per una noia de la seva edat?</p> +<p>ADRIÁ (<em>am gran estranyesa</em>)</p> +<p>Ho dieu de debò, que plora?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Està desconsolada!</p> +<p>ADRIÁ (<em>separant-se, molt trist</em>)</p> +<p>No m’ho sé acabar!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>I ara! Què tens, Adriá?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Re, re.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Bo! Tu, també? A veure si se t’encomanaran les llàgrimes!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>És que jo no estic per fer els ninots: m’enteneu?</p> +<p>BLAI</p> +<p>Què dius, home!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>No sé pas de què te les heus !</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Vosaltres no que no ho sabeu, però ella… M’hi jugaria l cap!</p> +<p>BLAI</p> +<p>Tu, Quima: que l’entens?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Jo, no. Adriá: explica-t, per l’amor de Déu!</p> +<p>BLAI</p> +<p>Sí, que s’expliqui.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Parla, home, parla!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>La vostra filla no m porta estimació.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>I ara! Què dius, home! Com vols que no t’estimi, si fas tant per +ella? La vegessis plorar!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Plora perquè li sap greu d’estar compromesa. No sap com +desempellegar-sen, de mi. Per xò plora, per xò!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>No siguis tant ingrat!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Ingrat? Ja hi ha qui li agrada més que jo. Qui sóc jo? Un pagesot. +Què volen dir les meves vinyes, els meus camps i totes les meves +hisendes i la meva estimació, comparades amb un senyoret de +Barcelona?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Però, què t’empatolles?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Si, ja ho he dit i no men desdic. Mala negada facin tots els +senyorets! Es clar: són més complimentosos i més fins que nosaltres. Els +pagesos!… I an ella sembla que li escaiguin aquests mosquits. (<em>Am +gran despreci.</em>)</p> +<p>BLAI</p> +<p>Qui? Ella? Cah!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Ves ara quina una se n’ha empescat!</p> +<p>BLAI</p> +<p>Una cosa és una cosa…</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Ah, gelós!</p> +<p>ADRIÁ.</p> +<p>Ja ho sentirem a dir.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Tot just comencem i ja us-e les empreneu per aquests viaranys?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>I al cap-d’avall per res.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Per res: per una futesa. Aquest casament aviat semblarà la colla dels +plora-miques.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>I ben net que sí!</p> +<p>BLAI</p> +<p>Ni que s tractés d’un enterro. No sé: jo no m’ho pendria tant a la +valenta.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Oh, vós!</p> +<p>BLAI</p> +<p>Encara que m trobés al teu lloc. Vaia, vaia, no t’encaparris, que +tindràs una dòna lo que sen diu de tota la confiança. Jo ja voldria que +siguessiu casats. El dia del casori!… Vès, enllestiu depressa! Quina +xirinola farem! Oh, i ara que tenim uns caps de viram tant grassos que +enamoren!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Si serà una festassa!…</p> +<p>BLAI</p> +<p>Aquest dematí, així que m’he llevat, ja he conegut que la teca anirà +bé.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>I això? En què t’has fixat?</p> +<p>BLAI</p> +<p>Saps aquells dos pollastres tant buscadors de raons, aquells que +l’altre dia van agarrar-se com dugues llagastes?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Sí. Explica-t, cançoner! (<em>Fent veure que assent al bou humor deu +Blai.</em>)</p> +<p>BLAI</p> +<p>M’han donat una mala mirada que ja, ja!… Si arriben a veure-s’hi am +cor, m’embesteixen! Semblava que m diguessin: “Ah, fart, més que fart! +Com se tens menjaras!»</p> +<p>QUIMA (<em>posant-se a riure</em>)</p> +<p>Encara m faràs riure!</p> +<p>BLAI</p> +<p>No són bromes, no! Adriá: que no rius? Mira la Quima, ai, la sogra! +Mira com s’esclafeix, la toba! (<em>Rient a tot pler.</em>)</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Sant ximplici!</p> +<p>BLAI</p> +<p>Que not passa, hereu? Retorna-t, que no serà re! Vès: porta-li una +mica de medecina, que potser es calmarà. Porta l porró, dòna!</p> +<p>QUIMA (<em>a l’Adriá</em>)</p> +<p>El vols, un traguet?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>No estic pera beure.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Vinga, vinga, que amb un tret… matarem dos tragos.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Quina ràbia!</p> +<p>BLAI</p> +<p>Vés, crida a la noia. A veure si amb una miradeta…</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>No; no la crideu. Ja vindrà, si vol. I, si no, allà s’estigui. Fos +aquell, no s faria pregar, no !</p> +<p>QUIMA</p> +<p>I deixa-l estar, an aquell! Quina dèria t’ha agafat!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Fos aquell, us torno a dir!</p> +<p>BLAI (<em>dirigint-se poc a poc cap al fons</em>)</p> +<p>Bah, bah!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Que n’he sigut de bèstia!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Pobra Nuria! Tant que t’estima!</p> +<p>ADRIÁ (<em>amb ironia</em>)</p> +<p>M’estima!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Sí.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Jo us dic que no! Potser m’hauria arribat a estimar…</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Que vols que s corsequi?</p> +<p>(<em>En Blai els escolta de mala gana.</em>)</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Ja fa temps que no m mira com me mirava. Vós ho sabeu: encara no m +veia que tot ho deixava pera donar-me conversa. (<em>Molt +despreciatiu.</em>) Però, d’ençà que van venir aquests senyorets…</p> +<p>QUIMA</p> +<p>No, home, no!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Us dic que sí. Si s’empolaina més pera fer més goig!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>No: això són cabòries teves.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Serà lo que s vulgui; pero jo no consento que ningú s burli de +mi.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>I qui sen burla?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Ella. Que no m’enganyi, que no m’enganyi!</p> +<p>BLAI</p> +<p>Ai, ai, quina nuvolada!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Vós, Quima, atrafegada am les feines de la casa, no veieu certes +coses.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Encara vindràs a dir que no m cuido de la meva filla!</p> +<p>BLAI</p> +<p>Deixa-men anar, que la cosa s’embolica.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>No vaig tant amunt.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>I doncs?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Vós no m negareu que la Nuria no m porta voluntat. Si men portés, no +parlaria com parlo.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Faries lo mateix. Desgraciat del que sent gelosia!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Gelosia? No és gelosia, no. Ho veig clar, n’estic segur. Però no +serà, no serà!</p> +<p>BLAI</p> +<p>Vaia: ja us ho fareu.</p> +<p>(<em>Sen va per l’esquerra del fons.</em>)</p> +<h3 id="escena-ix-1">ESCENA IX</h3> +<div class="smallcaps"> +Els mateixos, menys en Blai +</div> +<p>QUIMA</p> +<p>Què és lo que veus clar? Explica-t.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Que l carro m va pel pedregal.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Justament ara?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>I tot per culpa vostra.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Per culpa meva?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Sí.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Per què ho dius? En què t fixes?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Em fixo en moltes coses.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>A veure, digues.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Si vós haguéssiu sigut franca quan els meus pares us van venir a +demanar la Nuria, avui jo no m queixaria.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>No t’entenc, creu-me, Adriá; no t’entenc.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Prou que m’enteneu! Ja ho veig jo que m’enteneu! (<em>Am molta +ironia.</em>)</p> +<p>QUIMA</p> +<p>En bona fe, Adriá.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>La xicota no m volia.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Que sí!</p> +<p>ADRIÁ (<em>imperiós</em>)</p> +<p>Que no!</p> +<p>QUIMA (<em>persuasiva</em>)</p> +<p>Que sí!… Què sabia ella? (<em>Transició.</em>)</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Vós la vàreu pregar pera que m volgués. Fins la vàreu amenaçar!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Mentida! Qui t’ho ha dit això?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Deixeu-ho estar qui m’ho ha dit. Tard o d’hora, tot se sap. Jo m +creia que m’estimava, i de tant veure-la i parlar amb ella, és clar, li +he posat aquest afecte. Ara, per més que vulgui, no men puc distreure: +ja la tinc aferrada aquí dins… I la vui pera mi, costi lo que costi! I +ho serà!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>No ho ha de ser!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Jo veig que ella i el senyoret s’enraonen molt, riuen molt, mentres +jo callo i em migro.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>No n pensis mal del senyoret. Es molt bo. I am tant temps d’estar am +nosaltres pot dir-se que ja ns mira com de família.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Serà tant bo com vós volgueu, però lo que es am mi no s porta pas +gens bé… I que vagi alerta, que no s torbi! Jo també ho sóc, de bo; però +quan les sangs me pugen al cap…</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Vaia, vaia, no siguis així.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Es que començo a perdre la paciència.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>No sé com ets, també! Creus tu que la Nuria s’atreviria a faltar-te? +No li facis tant poc favor, home! (<em>Transició.</em>) Ah! Que sereu +ditxosos! Quan tingueu un fill… tant hermós que serà!… Com vols… no +comprens?… com vols que la Nuria estimi a un senyor, per bo que sigui, +si per ella tampoc faria? No, home, no! Treu-t’ho del cap. Allò de que +una noia és pera un rei, són falornies. Les noies, pera ser ben felices, +s’han de casar amb un del seu braç: classe am classe.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Però mireu que si ell s’està en aquesta casa …</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Què vols dir?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Que?… Vaia, que jo no li vui veure més!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>No siguis tant gelós!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Gelós, gelós!… L’heu de treure, Quima, l’heu de treure. +Creieu-me!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Que aviat ho tens arreglat!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>O ells o jo: trieu.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Com els ho dic?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>De la manera que trobeu millor. Si no sen volen anar a les bones, ja +ls treure jo a les males.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Espera uns quants dies.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Ja no puc aguantar més.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>(<em>després d’una petita lluita am si mateixa</em>)</p> +<p>Els treuré, doncs.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Avui séns falta.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Sí.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>No ho allargueu pas!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Ah, gelós!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Deixeu-ho córrer.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Quins papers!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Prou! Quedem en que ls treureu?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Sí, home, sí! Ai, alabat siga Déu! Si no estimessis, no les faries +aquestes rareses. Nuria, Nuria! (<em>Cridant.</em>)</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Deixeu-la estar.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Com! Que no la vols veure?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Sí. Però…</p> +<p>QUIMA (<em>tornant a cridar</em>)</p> +<p>Nuria! Nuria!</p> +<p>NURIA (<em>de dins estant</em>)</p> +<p>Què mana, mare?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Baixa, tonteta, baixa! Cuita! No siguis així, filla. I ara (<em>a +l’Adriá</em>) que no us feu mal posat.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Oh! Per mi…</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Es que, si no, renyirem.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Jo…</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Mira-te-la.</p> +<p>(<em>Apareix la Nuria amb el cap baix. S’atura al llindar de la +porta.</em>)</p> +<h3 id="escexa-x">ESCEXA X</h3> +<div class="smallcaps"> +Els mateixos i la Nuria +</div> +<p>NURIA</p> +<p>Què mana, mare?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Vine, tonteta, vine!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Que no veus l’Adriá? Vaia, vaia, no siguis paperera. Vès per què has +de plorar!</p> +<p>NURIA</p> +<p>No, no ploro pas.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Ai, mentidera! (<em>Rient.</em>) Diu que no plora. (<em>Agafant-la +per la cara i aixecant-li i cap.</em>) Mira, mira, Adriá! No plora, no, +i té ls ulls plens de llàgrimes!</p> +<p>NURIA</p> +<p>No pas ara: ja m’ha passat.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Millor, dòna, millor!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Nuria!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Tant alegres que tots estem, i tu tant trista! No sé per què.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Què hi fa?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Res; però no veus que no m’agrada que estiguis així? Te vui veure +contenta… Riu, riu, que és hora d’alegria!</p> +<p>NURIA (<em>amb irònica tristor</em>)</p> +<p>D’alegria?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Sí. No faltaria més!</p> +<p>NURIA</p> +<p>No ho sé si és hora d’alegria!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>És clar!</p> +<p>NURIA</p> +<p>No pas pera tot-hom.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Pera tot-hom, de segur que no. Pera tots els de casa… Pera tu, pera +l’Adriá, pera mi.</p> +<p>ADRIÁ (<em>am moll sentiment</em>)</p> +<p>No pas pera mi!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Com? Ja hi tornem? Tu, també?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Es que… No la veieu, Quima? Ni m mira!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Sen dóna vergonya. (<em>Acaronant-la am tendresa.</em>) Oi, filla, +que ten dones vergonya?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Vergonya?… (<em>Amb ironia trista.</em>) Sí, sí, men dono vergonya. +(<em>Volent anar-sen.</em>)</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Pobreta!</p> +<p>ADRIÁ (<em>quasi amb ira</em>)</p> +<p>Nuria! Mira-m, mira-m!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Que no ho sents?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Tant aviat ja m’has avorrit?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>No t’ha avorrit!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Nuria!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Què vols?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Per què no m mires? Què t’he fet? De què t queixes?</p> +<p>NURIA</p> +<p>De res… de res, Adriá.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Per què m fas aquest posat?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Ai, Adriá!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Què? Parla.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Ah! Té un cor de cera!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Jo no entenc de què se les heu! No sé què tinc de fer pera +acontentar-la. Demana, demana. Què vols? Digues.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Res, res.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>I, doncs, per què no fas com nosaltres?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Vosaltres… vosaltres…</p> +<p>QUI MA</p> +<p>Sí. No veus jo que alegra estic?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Lo que és ella…</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Que t penses que no t mira? No? Si quan tu estàs distret no t treu la +vista de sobre. Quina fal·lera! Com t’estima! Per xò no t’ho demostra +com tu voldries. Les que no estimen sí que ho fan aixi: tot lo dia +fingeixen, les falses !</p> +<p>NURIA</p> +<p>(<em>molestada per les paraules de sa mare</em>)</p> +<p>Mare!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Vaia, vaia, Nuria: entre poc i massa! Aon vas?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Deixeu-me.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Vine aquí! Vine!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Vui estar sola. No tinc ganes d’enraonar. (<em>Es detura. L’Adriá sen +va cap al fons de l’escena, tapant-se la cara am les mans.</em>)</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Veus, veus? Ja has fet enfadar a l’Adriá. Pobre! Vaia uns papers de +fer!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Pitjor pera ell.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Carrinclona, més que carrinclona!</p> +<p>NURIA (<em>suplicant</em>)</p> +<p>Mare!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Mare! (<em>Escarnint-la.</em>) No ten dones pena, tant gran? Vès, +perquè s’ha de casar! Fugiu, correu-hi tots! Mare de Déu! L’han tirada +trona avall! Que t’has fet mal, per ventura? Quantes noies poguessin +plorar amb els teus ulls! Ja té raó l ditxo: “la mar, quant més té, més +brama”. I tu, Adriá, que fas aquí com un enza? Diga-li alguna cosa; +tira-li forces amoretes. No veus que és tant jove, pobreta!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Quima…</p> +<p>QUIMÀ</p> +<p>Vaia un parell n’hi ha de vosaltres dos! Ah, que n porteu de joguines +i dolçures amagades en els vostres cors! I que follies! Oi?</p> +<p>NURIA (<em>inconscientment, quasi d’esma</em>)</p> +<p>Oh! Qui ho sap?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Heu de ser més feliços! Sí que sereu feliços! Apa, mireu-se i feu les +paus desseguida. Les paus? (<em>Molt riallera.</em>) Que m’empatollo +ara? No heu renyit pas, veritat?</p> +<p>NURIA</p> +<p>No. </p> +<p>QUIMA</p> +<p>Ja veuràs, Adriá, quin vestit més bufó que durà l dia del casori! +Serà més maca! Que ja has anat a emprovar-tel?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Sí.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Que t’està bé?</p> +<p>NURIA</p> +<p>La tia diu que sí.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>No t’ha d’estar bé!</p> +<p>(<em>Apareixen en David i l’Arcadi, amb els quadres, els cavallets i +demés objectes de pintura.</em>)</p> +<h3 id="escena-xi-1">ESCENA XI</h3> +<div class="smallcaps"> +Els mateixos, més ex David i l’Arcadi +</div> +<p>ARCADI</p> +<p>Déu los guard.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Ah! Vostès? Tan aviat?</p> +<p>DAVID</p> +<p>No s pot treballar. Cau un sol que crema!</p> +<p>(<em>La Nuria s’està aprop del pou mirant dissimuladament au en +David. L’Adriá contempla an en David i a la Nuria am molta +gelosia.</em>)</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Que volen esmorzar?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Sí; jo, sí.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Jo encara no. No tinc gaire gana.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Malament.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Ja l’avisarem, doncs.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>D’aquí una estoneta, veritat?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Sí, senyora.</p> +<h3 id="escena-xii">ESCENA XII</h3> +<div class="smallcaps"> +Els mateixos i en Blai +</div> +<p>BLAI</p> +<p>Com estem? Ja ha passat la tamborinada?</p> +<p>QUIMA (<em>am regany</em>)</p> +<p>Calla, si vols!</p> +<p>BLAI</p> +<p>Muixoni! (<em>An en David i l’Arcadi.</em>) I, doncs, què hi ha de +bo?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Res de nou.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Que ja han esmorzat?</p> +<p>DAVID</p> +<p>No encara.</p> +<p>BLAI (<em>a la Quima</em>)</p> +<p>Tu: què fas aquí parada?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Volem esperar una estona.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Ah, ja! Perquè… daixonses. Noia: ves, respalla-m el gec nou, que m +mudaré.</p> +<p>(<em>La Nuria desapareix cap a la cuina</em>)</p> +<h3 id="escena-xiii">ESCENA XIII</h3> +<div class="smallcaps"> +Els mateixos menys la Nuria +</div> +<p>QUIMA</p> +<p>I ara t’has de mudar? Que no pots esperar en ’vent dinat?</p> +<p>BLAI</p> +<p>Feina feta no té destorb.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Que has de ser aviat al cafè?</p> +<p>BLAI</p> +<p>Es clar! Com cada festa. Ah, quina manilla s prepara!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Quan tinguin gust, ja m’avisaran.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Sí. Dongui-ns una mica d’aiguardent pera beure un gotet d’aigua.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Prou. (<em>Seu va a la cuina pera tornar desseguida.</em>)</p> +<p>BLAI (<em>a la Quima</em>)</p> +<p>De la dolça, eh?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Vaia!</p> +<p>BLAI (<em>anant a pouar aigua</em>)</p> +<p>Doncs, apa!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Deixeu: ja la pujaré jo.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Fugi! I ara!</p> +<p>(<em>Surt la Quima amb una ampolla d’aiguardent i dos gots.</em>)</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Si són servits. (<em>Se n entorna.</em>)</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Molt bé. (<em>Posa aiguardent als gots</em>)</p> +<p>(<em>En Blai, amb un gerro que hi ha aprop del pou, serveix aigua au +en David i a l’Arcadi.</em>)</p> +<p>BLAI</p> +<p>Apa, beguin, que és gelada, (<em>En David i l’Arcadi beuen.</em>) Què +tal? Què ls en sembla?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Magnífic!</p> +<p>BLAI</p> +<p>Pera preparar el ventrell no hi ha un millor.</p> +<p>QUIMA (<em>de dins estant</em>)</p> +<p>Blai!</p> +<p>BLAI</p> +<p>Ja va.</p> +<p>QUIMA (<em>també de dins estant</em>)</p> +<p>Vès, que tens el gec amanit.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Ja vinc. Reposin, mentrestant, que la Quima ja ls prepara +l’esmorzar.</p> +<p>DAVID</p> +<p>No s’amoïnin per nosaltres.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Bé, bé. Vaig a arreglar-me un xic.</p> +<p>(<em>Sen va.</em>)</p> +<h3 id="escena-xiv">ESCENA XIV</h3> +<div class="smallcaps"> +Els mateixos. Aviat la Nuria +</div> +<p>ARCADI</p> +<p>Què fem?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Espera-t.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Vols que pugi a endreçar això? (<em>Per les teles i demés +objectes.</em>)</p> +<p>DAVID</p> +<p>Sí.</p> +<p>(<em>L’Arcadi va a endreçar-ho tot a dins. Toma la Nuria amb unes +estovalles blanques. Para la taula. Entra i surt diferentes vegades, +portant lo menester pera preparar l’esmorzar. En David s’està recolzat a +la barana del pou, mirant distretament al fons. L’Adriá, a un extrem +oposat, observa sense dir res. La Nuria va a pouar aigua pera posar el +vi en fresc.</em>)</p> +<p>NURIA (<em>am molta delicadesa</em>)</p> +<p>Vol fer el favor?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Ah! Sí. Per tot faig nosa. (<em>Se separa del pou fot eixugant-se les +mans.</em>)</p> +<p>NURIA (<em>am somriure trist</em>)</p> +<p>No. </p> +<p>DAVID</p> +<p>Que és pera nosaltres, Nuria?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Sí, senyor.</p> +<p>(<em>Silenci. La Nuria va pouant l’aigua molt a poc a poc.</em>)</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Nuria: què fas? (<em>Molt concentrat.</em>)</p> +<p>NURIA</p> +<p>Què hi ha?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Que no pots?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Sí. No haig de poder!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Doncs, apa, enllesteix.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Bé. (<em>Curt silenci.</em>)</p> +<p>ADRIÁ (<em>volent fer-la retirar del pou</em>)</p> +<p>Vés, vés: ja ho faré jo.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Aparta-t! Aparta-t! (<em>Acabant de pujar la galleda.</em>)</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Gràcies a Déu!</p> +<p>NUR1A</p> +<p>Té, veus? Ja està.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>No sé per què gansoneges tant.</p> +<p>NURIA (<em>fent un sospir</em>)</p> +<p>Ah!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Que tens?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Res, res.</p> +<p>(<em>Aboca l’aigua a la galleda. Toma l’Arcadi.</em>)</p> +<h3 id="escena-xv">ESCENA XV</h3> +<div class="smallcaps"> +Els mateixos i l’Arcadi +</div> +<p>ARCADI</p> +<p>Ja ho tens tot endreçat.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Bé.</p> +<p>(<em>Apareix en Blai, am barretina morada i el gec nou.</em>)</p> +<h3 id="escena-xvi">ESCENA XVI</h3> +<div class="smallcaps"> +Els mateixos i en Blai +</div> +<p>QUIMA (<em>de dins estant</em>)</p> +<p>Nuria!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Ja vinc, mare. (<em>Sen va</em>).</p> +<p>BLAI</p> +<p>Ah, ah! (<em>Pel gec que porta.</em>) Què ls en sembla?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Renoi! Veig que encara feu goig.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Es clar! Amb els guarniments nous quina bèstia vol que no n faci?</p> +<p>ARCADI (<em>rient</em>)</p> +<p>Que sou trempat!</p> +<p>BLAI</p> +<p>No ho sé, pobra gent! Ai, ai! Que encara no ls ha fet l’esmorzar +aquella? (<em>Cridant.</em>) Quima! Quima!</p> +<p>DAVID</p> +<p>No portem pressa. Jo no tinc gaire gana.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Ja tornem amb allò de temps endarrera! Ara que ja s’havia posat del +tot bé! Apa, apa, a menjar i fòra compliments! (<em>Tornant a +cridar.</em>) Quima! Quima!</p> +<p>DAVID</p> +<p>No la destorbeu.</p> +<p>(<em>Apareix la Quima.</em>)</p> +<h3 id="escena-xvii">ESCENA XVII</h3> +<div class="smallcaps"> +Els mateixos i la Quima +</div> +<p>QUIMA</p> +<p>Què hi ha? (<em>Mira a l’Adriá am recel, visiblement +amoïnada.</em>)</p> +<p>BLAI</p> +<p>Vès.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Què hi ha?</p> +<p>BLAI</p> +<p>Que no serveixes als senyorets?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Sí, home, sí.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Apa, enllesteix.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Ja sen cuida la noia.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Ah! I tu, Adriá, que fas tant callat?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Jo rai! (<em>No s’ha mogut del mateix lloc aont era de +primer.</em>)</p> +<p>BLAI</p> +<p>Acosta-t, home!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>No, ja estic bé.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Tu mateix.</p> +<p>(<em>L’Adriá, sense moure-s del seu lloc, fa signes a la Quima pera +que compleixi lo convingut anteriorment amb ell de treure an en David i +l’Arcadi.</em>)</p> +<p>QUIMA</p> +<p>(<em>Després d’una petita lluita am si mateixa, se dirigeix an en +David i l’Arcadi pera dir-los molt pausadament:</em>) Ara que estem tots +reunits, voldria parlar-los d’una cosa. No s’ho prenguin a males. Això +sí que m sabria greu.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Digueu.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>És que…</p> +<p>DAVID</p> +<p>De què s tracta?</p> +<p>BLAI</p> +<p>Què vas a dir?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>(<em>am pausa i com dolguent-li</em>)</p> +<p>Ja saben vostès que aquí, en aquesta casa, sempre sels ha +apreciat.</p> +<p>DAVID</p> +<p>De lo que estem molt agraits.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Pel nostre gust… comprenen?…</p> +<p>(<em>L’Adriá no deixa de fer-li signes am més insistencia cada +vegada.</em>)</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Expliqueu-vos.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Nosaltres no voldríem que se n’anessin mai…</p> +<p>DAVID</p> +<p>Gràcies.</p> +<p>QUIMA (<em>no gosant parlar</em>)</p> +<p>Però…</p> +<p>DAVID (<em>molt natural</em>)</p> +<p>Digui, digui.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Vostès ja s faran càrrec. Dos joves com vostès… tant temps aquí… +havent-hi una noia fadrina…</p> +<p>DAVID</p> +<p>Que no és un hostal això?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Sí; però no més que pera passa-volants. La gent… ja sap vostè com és +la gent… en tot ha de dir la seva. I seria molt trist que, sent tant +bons com vostès són, haguessin de veure-s criticats. (<em>Am gran +prec.</em>) Jo li demano per favor, senyoret David, que deixi aquesta +casa. Faci-ho per la tranquil·litat de la nostra filla! No vulgui que +sigui bescantada!</p> +<p>DAVID</p> +<p>(<em>a punt de perdre la serenitat</em>)</p> +<p>Miri, senyora Quima…</p> +<p>ARCADI (<em>interrompent-lo</em>)</p> +<p>És clar, home, anem-sen!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Vostè, en aquests moments, sofreix molt. Vostè no sent lo que diu… +Vostè no ho ha pensat mai… Es veu obligada… No és vostè la que parla. +(<em>Am molla intenció.</em>)</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>(<em>cridant, lot plantant cara an en David</em>)</p> +<p>Que tants romanços!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Sou vós el qui desitja que men vagi.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Sí, sóc jo! Què vol dir amb aixó?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Vui dir que no me n’aniré!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Que no se n’anirà? Jo len treuré per força!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Us dic que no me n’aniré! (<em>Am molta valentia.</em>) Jo aquí, hi +tinc més drets que vós.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Li dic que se n’anirà ara mateix!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Doncs, ja ho veieu: m’hi assec. (<em>S’asseu.</em>)</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>(<em>anant a abraonar-se an en David</em>)</p> +<p>Llamp de Déu!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Adriá!</p> +<p>(<em>La Quima i en Blai detenen a l’Adriá.</em>)</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Deixeu-me! Deixeu-me!</p> +<p>BLAI</p> +<p>Què vas a fer?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Deixeu-me, us dic! (<em>An en David.</em>) A fòra, si no vol +morir!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Ja us he dit que no me n’aniré.</p> +<p>QUIMA (<em>suplicant</em>)</p> +<p>Fugi!</p> +<p>DAVID</p> +<p>No!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Anem!</p> +<p>DRIÀ</p> +<p>A fóra, li repeteixo!</p> +<p>(<em>Surt la Nuria, i am gest heroic i veu valenta, crida, fòra de +sí:</em>)</p> +<p>NURIA</p> +<p>No! No vui que sen vagi, en David! No pot anar-sen!</p> +<p>(<em>Tothom queda sobtat, cor-pres d’estranyesa.</em>)</p> +<div class="smallcaps"> +Teló ràpid +</div> +<img src="images/sanefa2.png" alt="sanefa decorativa" > +<h2 id="acte-tercer">ACTE TERCER</h2> +<p><em>L’escena representa la cuina-menjador de l’hostal. Al fons hi ha +un portal i una finestra que donen al pati. En l’angol de l’esquerra hi +ha una ampla llar de foc, am xemeneia de campana, i a continuació, fins +arribar a sota la finestra, l’aigüera i els fogons. Tant als escudellers +com a les parets hi han molts plats i plates antigues, caceroles i +paelles d’aram i altres objectes propris d’una cuina. El sostre és fet +de voltes de pedra emblanquinada, del qual ne pengen forcs de cebes, +enfilalls de tomatecs, un espanta-mosques i un quinqué moll senzill, amb +el pàmpol ben ample. A la dreta, a segon terme, hi ha una escala d’obra, +que comunica als dormitoris. A primer terme, també de la dreta, hi ha +una porta amb uns goigs enganxats en un plafó. A l’esquerra, una altra +porta que dóna a una de les dependències de l’hostal. Entre aquesta +porta i la llar de foc hi ha una gerra molt gran, com Ics dc posar-hi +oli. A la dreta del fons, una pastera, i al costat de l’escala una +taula, amb un pa i un ganivet al damunt. En un fogó, una olla gran, amb +aigua que bull. Per tota l’escena, convenientment repartides, diverses +cadires i un banc de fusta. El paisatge està tot banyat de llum. Es +aprop de mig-dia.</em></p> +<h3 id="escena-i-2">ESCENA I</h3> +<div class="smallcaps"> +En Blai i l’Adriá +</div> +<p>(<em>Asseguts a prop de l’escala.</em>)</p> +<p>BLAI</p> +<p>Bé, veuràs: per xò no t’encalabrinis, que tot s’arreglarà.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Blai, ja és tard.</p> +<p>BLAI</p> +<p>I deixa-ho anar! Si ara ja comences a pendre les coses així, què +faràs demà que siguis casat!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Quan sigui casat!</p> +<p>BLAI</p> +<p>I és clar! No t’hi enfondis en lo d’aquest món, que qui dia passa, +any empeny. Fes com jo: tranquil·litat i bons aliments. La qüestió és +viure.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Estic cego de rabia!</p> +<p>BLAI</p> +<p>Vès de què fas cas, tu, també! Allò no ha sigut més que una +criaturada.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Ja… Una criaturada!</p> +<p>BLAI</p> +<p>Sí, home, sí… Vaia, vaia, deixa-ho córrer, que fet i fet no serà +res.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Jo crec que serà massa.</p> +<p>BLAI</p> +<p>La Nuria… m’entens?… la Nuria, com que no té malícia…</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Sempre m’ho vaig pensar que aquests ditxosos senyorets serien la meva +desgracia!</p> +<p>BLAI</p> +<p>Anem, anem a donar un volt.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>No m vui moure d’aquí que no vegi a la Nuria. Necessito parlar amb +ella.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Anem, home, que estàs molt espès de cap. Jo no sé com sou fets!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Es que…</p> +<p>BLAI</p> +<p>No siguis toçut! Anem.</p> +<p>(<em>Desapareixen per l’esquerra del fons, tot enraonant.</em>)</p> +<h3 id="escena-ii-2">ESCENA II</h3> +<div class="smallcaps"> +En David i l’Arcadi +</div> +<p>(<em>Desprès d’un curt silenci, en David i l’Arcadi baixen per +l’escala. Vénen de la seva cambra.</em>)</p> +<p>ARCADI</p> +<p>I ara, noi, què determines?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Ja ho veuràs.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>No tens caràcter tu pera tractar am dònes. Si jo m trobés en el teu +cas, aviat ho tindria resolt.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Què faries?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Tocar el dos: vès què faria! No m’adormiria pas. I si la noia plora, +que plori. Ja li passarà!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Tindries valor pera fer-ho?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Quin recurs em quedaria?</p> +<p>DAVID</p> +<p>I podries anar-ten, deixant aquí, perduda, la teva il·lusió, la teva +vida, tot?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Vaia una dòna més estranya! Vès qui li feia dir res! (<em>Molt baix i +amb intenció.</em>)</p> +<p>DAVID</p> +<p>Millor que hagi obrat així.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Sí, millor. A veure com ten surts d’aquest embolic.</p> +<p>(<em>Curt silenci.</em>)</p> +<p>DAVID</p> +<p>Estic decidit.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>A casar-te amb ella?</p> +<p>DAVID</p> +<p>A casar-me o a lo que sigui.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Però, faras aquest disbarat?</p> +<p>DAVID</p> +<p>De què dius disbarat?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Mira que la teva família…</p> +<p>DAVID</p> +<p>Que surti lo que vulgui.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Deixa-la estar an aquesta xicota: no la perjudiquis més. Creu-me.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Calla, calla.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>No veus que està a punt de casar-se? Deixa-la, home, deixa-la! No la +facis una desgraciada!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Per xò no men vaig.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Pensa que l’Adriá…</p> +<p>DAVID</p> +<p>Tant se m’endona d’ell.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Prou que s veu.</p> +<p>DAVID</p> +<p>No tinguis por.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Oh! Noi: la por guarda la vinya.</p> +<p>(<em>Pel fons esquerre apareix en Mingo, corrent adelerat.</em>)</p> +<h3 id="escena-iii-2">ESCENA III</h3> +<div class="smallcaps"> +Els mateixos i en Mingo +</div> +<p>MINGO</p> +<p>Hola!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Què hi ha, Mingo?</p> +<p>MINGO</p> +<p>Senyoret, senyoret! Marxi, fugi desseguida!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Per què? Què passa?</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Ai, ai la mare!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Vaia, explica-t.</p> +<p>MINGO</p> +<p>No s torbi, cregui-m; no s torbi.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Si jo també li dic. I com si res!</p> +<p>MINGO</p> +<p>És que l’Adriá no hi veu de gelosia!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>I això?</p> +<p>MINGO</p> +<p>No va de broma, no! No seu fii! Miri que li farà una mala jugada! Ara +mateix l’he sentit que deia an en Blai: «Si no sen va d’aquesta casa i +del poble, el mato».</p> +<p>DAVID</p> +<p>Bé, bé: no serà tant.</p> +<p>MINGO</p> +<p>Vostè prengui-s’ho com vulgui: jo l’aviso.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Gràcies, per xò.</p> +<p>MINGO</p> +<p>Espavilis.</p> +<p>DAVID</p> +<p>No passis ànsia.</p> +<p>MINGO</p> +<p>Si vol res de mi, disposi.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Bé, Mingo, bé.</p> +<p>MINGO</p> +<p>No vagi de refiat, cregui-m.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Entesos.</p> +<p>MINGO</p> +<p>Disposi, eh? (<em>Se n’entoma per ont ha vingut.</em>)</p> +<h3 id="escena-iv-2">ESCENA IV</h3> +<div class="smallcaps"> +Els mateixos, menys en Mingo +</div> +<p>ARCADI</p> +<p>Veuras: no romancegis.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Deixa, home!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Oh! Per mi, rai.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Fóra ser molt covart.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Just! Ves-ho agafant així.</p> +<p>DAVID (<em>després d’un moment de reflexió</em>)</p> +<p>Vés: digues an en Mingo si pot enganxar la tartana.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Gràcies a Déu!</p> +<p>DAVID</p> +<p>1, després, vés a despedir-me del senyor Robert. Diga-li que un cas +urgent… que… En fi, que aviat tornarem.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Me n’hi vaig. Que enllesteixis, eh? (<em>Sen va per la dreta del +fons.</em>)</p> +<p>(<em>Seguidament apareix la Nuria per la primera porta de la +dreta.</em>)</p> +<h3 id="escena-v-2">ESCENA V</h3> +<div class="smallcaps"> +La Nuria i en David +</div> +<p>DAVID</p> +<p>Ah! Tu?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Senyoret…</p> +<p>DAVID</p> +<p>No m diguis senyoret. Aixeca l cap i mira-m de fit a fit!</p> +<p>NURIA</p> +<p>No m’abandoni!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Què dius! Abandonar-te! Jo abandonar-te!</p> +<p>NURIA</p> +<p>No m deixi, que m moriré!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Com vols que t deixi, si sense tu no viuria! Si amb el teu parlar +dolç i amb el teu somriure m’has tornat a la vida! Deixar-te! Tu no saps +encara de la manera que jo t’estimo! No ten pots fer càrrec!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Què seria de mi si vostè m’abandonava?</p> +<p>DAVID</p> +<p>M’has cuidat tant bé, m’has ajudat tant a fugir de la mort!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Ho diu de cor tot això?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Al cap de poc temps de ser aquí, ja vaig animar-me. Més que +l’exuberància d’aquesta Naturalesa, has sigut tu qui m’ha retornat les +forces perdudes. I vols que t deixi, si en tu he fixat totes les meves +il·lusions, totes les meves esperances!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Oh! Parli, parli! Que m’agrada sentir-lo!</p> +<p>DAVID</p> +<p>No m tractis de vostè.</p> +<p>NURIA (<em>vergonyosa</em>)</p> +<p>Estic tant avesada a tractar-lo així!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Doncs jo no vui que m guardis aquest respecte. Diga-m de tu, Nuria; +diga-m de tu.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Més endavant ja ho faré.</p> +<p>DAVID</p> +<p>No: ha de ser ara, ara mateix…</p> +<p>NURIA</p> +<p>No t sabrà greu després?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Què?… (<em>Rient</em>) Veus? Ja t’ha escapat.</p> +<p>NURIA (<em>am candidesa</em>)</p> +<p>Que no!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Així, així, hermosa meva!</p> +<p>NURIA</p> +<p>M’estimaràs sempre?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Sempre, sempre! Oh! Que sóc feliç!… Quin esborronament d’alegria +sento al fons del cor!… Que jove i fort me trobo i am quina serenitat +l’espero l meu demà!</p> +<p>NURIA (<em>am sentiment</em>)</p> +<p>El teu demà!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Estàs decidida a tot?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Sí, sí, a tot!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Tu m comprens, Nuria?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Sembla que sí. No sé com explicar-ho. Si no fos tant costós de dir lo +que tinc al pensament!… Tot lo més bo se m’hi queda. Ai, David, que +degraciat te faré!</p> +<p>DAVID</p> +<p>No ho creguis, Nuria. Aprop teu, el meu cor enamorat projectarà +enfora les seves resplendors més pures, i ja veuràs com el nostre amor +florirà. Quina joia, Nuria, quina joia quan te vegi amb el nostre primer +fill als braços! Cantem el goig pel fruit! Cantem la vida!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Al sentir-te sembla que s desperti la meva ànima.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Com m’encises parlant-me així! Qui pogués tenir la força de voluntat +d’un heroe pera dur-te triomfalment per entremig d’aquest món d’ànimes +mortes!</p> +<p>NURIA (<em>amb esclat de goig</em>)</p> +<p>Oh!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Segueix-me, segueix-me sempre. La felicitat ens crida.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Pobres de nosaltres! Tothom ens anirà contra.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Contra tots, doncs! Segueix-me, que t moriries, i jo no vui que +moris.</p> +<p>NURIA</p> +<p>I els meus pares?… No, David, no puc deixar-los.</p> +<p>DAVID</p> +<p>No veus que ells són els primers que t lliguen?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Pobrets! De tant que m’estimen.</p> +<p>DAVID</p> +<p>La teva mare t’obligarà a casar-te amb aquell.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Ah! No, això no ho lograrà mai! De primer…</p> +<p>DAVID</p> +<p>Preferiràs morir-te.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Sí. Jo no puc enganyar a ningú.</p> +<p>DAVID</p> +<p>I, doncs, que esperes aquí? La mort?</p> +<p>NURIA</p> +<p>No, no! Vui viure, vui viure enamorada!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Segueix-me, doncs, lluny, ben lluny!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Si que t seguiré!</p> +<p>DAVID (<em>abraçant-la</em>)</p> +<p>Oh Nuria meva!</p> +<p>NURIA (<em>plorant d’alegria</em>)</p> +<p>David! David!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Vés, prepara-t pera fugir… Ja vinc desseguida…</p> +<p>NURIA (<em>am l’ànima enamorada</em>)</p> +<p>David!</p> +<p>DAVID (<em>fent-li un petó</em>)</p> +<p>D’aquí després.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Sóc teva, tota teva!</p> +<p>(<em>En David sen va per l’escala. La Nuria queda mirant-sel. Pel +fons apareix la Quima.</em>)</p> +<h3 id="escena-vi-2">ESCENA VI</h3> +<div class="smallcaps"> +La Nuria i la Quima +</div> +<p>QUIMA</p> +<p>Nuria.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Què mana?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Vine. Acosta-t, acosta-t.</p> +<p>NURIA (<em>acostant-se poc a poc</em>)</p> +<p>Què voleu?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Què has fet, infeliça?</p> +<p>NURIA (<em>abraçant-la i fent-li petons</em>)</p> +<p>Mare, mareta meva!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Com parles!</p> +<p>NURIA (<em>una estona torbada</em>)</p> +<p>Oh!… Jo…</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Vaia, explica-t.</p> +<p>NURIA</p> +<p>No sé què dir-vos.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Què ha sigut alló?</p> +<p>NURIA (<em>maquinalment</em>)</p> +<p>Què?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Per què ho has dit?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Oh! Què sé jo!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Confessa-m’ho tot. Què t’amoïna? Parla!</p> +<p>NURIA</p> +<p>No puc! No puc, mare!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Per què davant de l’Adriá i de tots nosaltres has dit aquelles +paraules an el senyoret? Eh? Fer que les has dites?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Aquelles paraules?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Que potser heu tingut alguna cosa am l’Adriá?</p> +<p>NURIA</p> +<p>No, mare, no. No hem tingut res.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>I, doncs, per què t’ha vingut aquella pensada? Que ja no l vols? Que +ja no l’estimes?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Jo…</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Digues.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Mai l’he volgut. Mai l’he estimat.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Deixa-t de tonteries i pensa sempre en ell.</p> +<p>NURIA</p> +<p>No, no: no vui pensar-hi més!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Com?</p> +<p>NURIA</p> +<p>L’Adriá… ja no pot ser pera mi.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Què?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Ni jo puc ser seva!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Per què?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Ell… ja no m pot volguer, ni vui que m vulgui.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>No?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Quines coses passen en la vida! Jo no sé pas com dec ser feta, però +veig que no sóc com les altres noies.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Què vols dir, filla meva?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Tinc uns pensaments devegades! (<em>Posant-se les mans al cap.</em>) +No sé explicar-me. Jo visc d’una altra manera que vosaltres. No m vui +vendre… No vui ser esclava.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Però, què dius ara!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Jo vui estimar!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Qui t’ho priva?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Vós, el pare, tothom!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Nosaltres?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Sí. Jo us vaig dir que no l volia, a l’Adriá.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Tu no saps lo que t convé !</p> +<p>NURIA</p> +<p>Potser no… Però no m’ho podeu trobar vosaltres.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Oh! Com t’has tornat!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Jo, sense estimar, em moriria, mare, que ho necessito. I l’Adriá no +m’agrada, no!</p> +<p>(<em>Plora.</em>)</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Què té de despreciable? Que no és un bon partit? Si totes les noies +del poble te l’envegen ! Tanta sort que Déu t’ha donat, i tu ni n fas +cas. Tonta! Un hereu tant ric! Tant que t’estima!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Pitjor pera ell.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Si no més per agraiment l’hauries de volguer!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Però no pas estimar.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Escolta ls meus consells.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Digueu-me tot lo que volgueu. Encara que m’esforci en creure-us, no +podré. No sóc jo, mare, qui us trastorna d’aquesta manera.</p> +<p>QUIMA (<em>després d’un curt silenci</em>)</p> +<p>Tu vols el senyoret.</p> +<p>NURIA (<em>molt torbada i avergonyida</em>)</p> +<p>Jo?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Que no veus que no és pera tu?</p> +<p>NURIA (<em>am fonda convicció</em>)</p> +<p>Que sí! Es meu, tot meu, en cós i ànima! Si ell sen va, jo l +segueixo. No ns podem deixar mai. L’un necessita a l’altre pera +viure.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Tu delires, filla meva!</p> +<p>NURIA</p> +<p>No deliro, no.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>No comprens que l senyoret, pera ser ben feliç, ha d’escullir una +altra classe de noia? Ah! Desenganya-t, Nuria, desenganya-t! Treu-te +aquest home del pensament. Treutel aviat, perquè t perdries.</p> +<p>NURIA,</p> +<p>Tot, tot és inútil. Estic decidida.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Fes-ho, filla, fes-ho!</p> +<p>NURIA</p> +<p>No puc!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Fes un esforç!</p> +<p>NURIA</p> +<p>No pot ser!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Això no és més que una follia teva. Però ten distreuras.</p> +<p>NURIA</p> +<p>No, mai! No proveu res, perquè allavors sí que m perdré.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Si de bones a bones el senyoret David no sen va de casa, ens valdrem +de la Justícia.</p> +<p>NURIA</p> +<p>No, no ho feu, mare! No ho feu!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Avui mateix. Això no pot durar més!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Us prego que no ho feu!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Te dic que l vui fòra… I mira… (<em>Dirigint-se a la porta del +fons.</em>)</p> +<p>NURIA (<em>am gran prec</em>)</p> +<p>No! No!</p> +<p>QUIMA (<em>cridant</em>)</p> +<p>Blai! Blai!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Mare! No m’abandoneu!… Per mi, per vós, per…</p> +<p>QUIMA (<em>cridant cap a fòra</em>)</p> +<p>NURIA</p> +<p>Per la me va honra!</p> +<p>QUIMA (<em>quedant-se moll sobtada</em>)</p> +<p>Ah! Què has dit? Què has dit? Filla meva!</p> +<p>NURIA (<em>acotant el cap</em>)</p> +<p>Mare!</p> +<p>QUIMA (<em>molt baix</em>)</p> +<p>Què has dit! És cert? És cert? Digues!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Perdó, mare, perdó!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Ah! Desgraciada!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Salveu-me!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Però, és veritat?</p> +<p>NURIA (<em>molt baix</em>)</p> +<p>Sí.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Què has fet, infeliça? Què has fet?</p> +<p>(<em>La Quima i la Nuria permaneixen abraçades una bona estona, +plorant. Després d’un llarg silenci, la primera, reanimant-se, diu a la +Nuria am dolçor i manefleria:</em>)</p> +<p>QUIMA</p> +<p>I ell t’estima?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Sí: com vós m’estimeu.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>N’estas ben segura?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Sí, mare, sí. És tot cor, tot cor. Jo l’estimo molt, molt!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>No veus que si s’arriba a saber…</p> +<p>NURIA</p> +<p>Oh! Que l’estimo!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>I el teu bon nom? I tots nosaltres, que ns morirem de vergonya?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Vosaltres… vosaltres no us morireu. No, que no us morireu! Oi, +mareta?</p> +<p>(<em>Curt silenci. La Quima, tota tremolosa i excitada, molt baix i a +cau d’orella, diu a la Nuria:</em>)</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Calla-t’ho, això!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Que m’ho calli?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Sí. Explica a l’Adriá que tot allò que has dit al senyoret ho has fet +pera provar si era gelós.</p> +<p>NURIA (<em>baix i am repugnancia</em>)</p> +<p>No! No!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Sí, fes-ho, creu-me. Fes-ho pera nosaltres. Salva-ns de l’afront! +Fes-ho, Nuria! Oi que ho faràs? Sí que ho faràs! Ai, Senyor, tantes +llàgrimes que m costes! Tant que m’he afanyat per tu!</p> +<p>NURIA</p> +<p>No ploreu, no ploren, que m’acovardiu!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Poc saps lo que costeu els fills! Per cada alegria, ai que penes ens +doneu! Més valdria no haver nascut pera haver de sofrir tant!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Si jo us estimo am deliri! Si per vós donaria la sang de les meves +venes! No sóc dolenta, mare! No, que no ho sóc. Però no sé què ho deu +fer que sigui així. Jo no n tinc pas la culpa.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Procura que l’Adriá no n’hegui esment.</p> +<p>NURIA</p> +<p>L’enganyaria.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Si li dius res, el mataràs.</p> +<p>NURIA</p> +<p>No! No puc callar-m’ho! No més en la cara m’ho coneixeria. I no s’ho +mereix. Li diré tot.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Li emmetzinaras l’ànima.</p> +<p>NURIA</p> +<p>També sabrà la veritat.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Pensa que si calles salvaràs an ell i a nosaltres.</p> +<p>NUR1A</p> +<p>Ah! Mare, mare, que dolenta m voleu fer ser!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Jo? Que dius! T’atreveixes a dir-me això, a la teva mare?</p> +<p>(<em>Torna en David.</em>)</p> +<h3 id="escena-vii-2">ESCENA VII</h3> +<div class="smallcaps"> +Les mateixes i en David +</div> +<p>NURIA</p> +<p>David!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Ah! Vostè?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Senyora Quima…</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Encara gosa a dir-me res?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Pensi que…</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Qui ns ho havia de dir que vostè, tant estimat de tots nosaltres, +seria la nostra desgracia!</p> +<p>DAVID</p> +<p>No digui això. Li demano per favor!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Per què no sen va? Què hi ha de fer en aquesta casa? Encara no n’hi +ha prou de dol?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Jo estic disposat a reparar la meva falta, si falta he comès. No sóc +un qualsevol, senyora.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>I, doncs, què és, si ha abusat de tot?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Jo estimo a la Nuria.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Sí, mare, sí: ens estimem.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Ah! No pot ser! Què diran de nosaltres?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Però, senyora, la Nuria…</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Es casarà amb el seu promès,</p> +<p>DAVID</p> +<p>I vostè hi consentirà?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Vam donar paraula, i a casa no s trenca mai.</p> +<p>NURIA</p> +<p>No m’hi casaré, mare!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Te dic que sí! (<em>An en David.</em>) Vostè se n’anirà del poble! +(<em>A la Nuria.</em>) I tu…</p> +<p>NURIA</p> +<p>Jo seguiré an en David; jo l seguiré, vagi allà on vagi.</p> +<p>(<em>Apareix l’Arcadi per la dreta del fons.</em>)</p> +<h3 id="escena-viii-2">ESCENA VIII</h3> +<div class="smallcaps"> +Els mateixos i l’Arcadi +</div> +<p>ARCADI (<em>an en David</em>)</p> +<p>Ja torno a ser aquí.</p> +<p>DAVID</p> +<p>Arcadi.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Què fem?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Calla. Anem, anem cap a dalt.</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Ah, sí.</p> +<p>(<em>Sen van a la seva cambra. La Quima queda molt +amoïnada.</em>)</p> +<h3 id="escena-ix-2">ESCENA IX</h3> +<div class="smallcaps"> +La Quima i la Nuria +</div> +<p>QUIMA</p> +<p>Ho faràs?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Que?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Que ja no ten recordes?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Ah! No, no: no vui enganyar-lo.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>No veus que…?</p> +<p>NURIA</p> +<p>No, mare, no!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Calla, calla!</p> +<p>(<em>Pel fons apareixen en Blai i l’Adriá. Vénen enraonant.</em>)</p> +<h3 id="escena-x-1">ESCENA X</h3> +<div class="smallcaps"> +Les mateixes, més en Blai i l Adriá +</div> +<p>BLAI</p> +<p>Sí, home, sí.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Ah! Ja torneu a ser aquí?</p> +<p>BLAI</p> +<p>Vès si pots convèncer a l’Adriá. No sé què dimontri té.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>I això?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Deixem-ho córrer.</p> +<p>BLAI</p> +<p>Per mi, rai: qui sap ja on para!</p> +<p>QUIMA (<em>a l’Adriá</em>)</p> +<p>Què tens, què tens?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Què tinc? Massa que ho sabeu!</p> +<p>BLAI</p> +<p>No sel pot treure de lo mateix. Sembla un carro encallat.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Nuria!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Què vols?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Explica-t d’una vegada!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Què haig d’explicar?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Ja ho saps. Els teus pares t’escolten. Si tens cap queixa de mi, +diga-la aviat, ben alt!</p> +<p>NURIA</p> +<p>No tinc cap queixa de tu.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Doncs, a què ve tot allò?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Bé, vaja, tu, també?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Deixeu-la dir.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Nuria: oi que bo has fet pera provar si era gelós?</p> +<p>ADRIÁ (<em>am gran estranyesa</em>)</p> +<p>Què?</p> +<p>QUIMA (<em>amoixant a la Nuria</em>)</p> +<p>Digues: oi que sí?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Quin torment!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Vaja, respon. Oi? Mira que l pobre Adriá pateix molt! No siguis +toçuda!</p> +<p>BLAI (<em>grave, sense afectació</em>)</p> +<p>Noia.</p> +<p>NURIA</p> +<p>Què mana?</p> +<p>BLAI</p> +<p>Ves què t diu ta mare.</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Jo no sé com és així!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Si t’has proposat deixar-me, t’aviso, ja no hi ets a temps: seràs +meva, costi lo que costi!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Per què no li dones una satisfacció, a l’Adriá?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Mare, no m’amoïneu!</p> +<p>QUIMA (<em>am gran prec</em>)</p> +<p>Vaja, filla!</p> +<p>NURIA</p> +<p>No m parleu més d’això!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Men vaig, men vaig, perquè no sé pas lo que li faria!</p> +<p>(<em>La Quima, al veure la fermesa de la Nuria, desapareix, +desesperada, per la porta de l’esquerra, primer terme.</em>)</p> +<h3 id="escena-xi-2">ESCENA XI</h3> +<div class="smallcaps"> +Els mateixos, menys la Quima +</div> +<p>BLAI</p> +<p>A veure si us entendreu. (<em>Anant-sen.</em>)</p> +<p>NURIA</p> +<p>Pare: que us en aneu?</p> +<p>BLAI</p> +<p>Sí, dòna, sí.</p> +<p>NURIA (<em>suplicant</em>)</p> +<p>No us mogueu.</p> +<p>QUIMA (<em>de dins estant</em>)</p> +<p>Blai!</p> +<p>BLAI</p> +<p>Veus? Ta mare m demana.</p> +<p>QUIMA (<em>també de dins estant</em>)</p> +<p>Blai! Vine!</p> +<p>BLAI</p> +<p>Què deu volguer aquella? (<em>Desapareix.</em>)</p> +<h3 id="escena-xii-1">ESCENA XII</h3> +<div class="smallcaps"> +La Nuria i l’Adriá +</div> +<p>ADRIÁ</p> +<p>M’has d’explicar què vol dir tot allò. Ho vui saber.</p> +<p>NURIA</p> +<p>No m’atormentis més!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Que no t’atormenti més? Mira que estic perdent la paciència, i no ns +convé ni a l’un ni a l’altre!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Oh! Jo…</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Vui que parlis! Vui que parlis, Nuria! Dóna-m aquestes metzines que m +guardes. T’ho exigeixo!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Mira, Adriá: no t recordis més de mi.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>I goses a dir-m’ho?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Ho faig pel teu bé.</p> +<p>ADRIÁ (<em>am molta ironia</em>)</p> +<p>Ah! Pel meu bé! Sí que ets bona! Ho fas pel meu bé!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Ara hi som a temps.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>A què, som a temps? Explica-t ben clar, que no t’entenc… És a dir, sí +que t’entenc! Massa!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Si tu tinguessis més calma, jo t convenceria. Si t contava lo que tu +vols saber…</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Parla desseguida, perquè tot jo cremo de ràbia! Parla! Parla!</p> +<p>NURIA</p> +<p>(<em>que s noti la gran lluita que sosté en son interior</em>)</p> +<p>Jo… ja no puc ser teva.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>No! Per què?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Tu no deus volguer-me.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Per què, et pregunto?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Ah! Que desgraciat te faria! Deixa-m! Avorreix-me!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Ah! No, no! Mai! Què tens que dir de mi?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Res.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Què t’he fet?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Res.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>I doncs?</p> +<p>NURIA (<em>am gran prec</em>)</p> +<p>Adriá!…</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Com s’ha de fer pera estimar-te? Vols que m’esbocini l cor?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Així no haguessis fet mai ni l més petit sacrifici!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>(<em>am gran desesperació i entre dents</em>)</p> +<p>Per què no m’ho deies abans?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Abans?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Tu no pots estimar a ningú.</p> +<p>NURIA</p> +<p>I, doncs, per què m vols?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Perquè jo sí que t’estimo! I no m’hi sé conformar en deixar-te, +no!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Si m’estimessis…</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Però com pot ser que tu parlis d’aquesta manera? Tant de sobte! Què +ha passat? De què te les heus? Respon-me!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Ai, Adriá! La teva estimació i la meva, que n són de diferents! Tu +m’estimes, ho crec; però, així i tot, no pots fer-me feliç.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Ara te n’adones?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Sempre ho he vist així. Deixem-ho córrer tot, olvidem-ho tot. Si ns +casàvem, tu series un desgraciat i jo una desgraciada. (<em>Molt +accentuat.</em>) Qui sap lo que després succeiria! No t vui enganyar: no +t’ho mereixes. Deixa-m!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Passi lo que passi, vingui lo que vingui, tu has de ser meva. Si no +de bon grat, per força!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Això ja no és amor: això és orgull.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Lo que tu vulguis: tant se m’endona. Jo t juro que t casaràs am +mi!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Per força, dius? Per força! I t’arribaria a satisfer un cor guanyat +així? No m miraries am despreci? No viuries recelós al costat meu? T’hi +podries resignar a una vida de tantes engunies i misèries?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>No ho sé… Veurem!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Ara defenses el punt, el teu amor propri, i no veus que, desfet el +nostre casament, de tots dos jo seré qui perdrà més, perquè és sempre la +dòna la que hi perd més. Tria una altra xicota. Potser que n trobis una +que t’estimi i et faci feliç.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Prou, prou! Calla!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Si jo t’explicava Is motius que tinc pera parlar-te així!… Si jo t +deia…</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Que estimes al senyoret, oi?</p> +<p>NURIA</p> +<p>No; no això tant sols.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Lo que jo veig, és que tu ets una capritxosa.</p> +<p>NURIA</p> +<p>No! (<em>Am dignitat.</em>) No ho sóc. M’esforço en no ser-ho. Si m +casava am tu, potser ho seria.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>No m’amenacis am lo que encara ha de venir. Un cop siguis meva…</p> +<p>NURIA (<em>am to sinistre</em>)</p> +<p>No m facis enraonar, perquè si enraono…</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Sí, sí, enraona. Això vui, que parlis, que parlis aviat!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Si dic no més una paraula…</p> +<p>(<em>L’Adriá queda aterrat, com entontit, durant una llarga +estona.</em>)</p> +<p>ADRIÁ (<em>moll concentrat</em>)</p> +<p>Ja saps lo que m’acabes de dir? Ja ho saps?</p> +<p>NURIA</p> +<p>Sí.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>T’hi atens?</p> +<p>NURIA (<em>molt enèrgica i decidida</em>)</p> +<p>Sí: primer és la veritat que tot!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>La veritat!… Explica-m això desseguida! No m facis esperar, que les +sangs me pugen al cap! Nuria: respon. (<em>Molt baixi amb ansietat +enguniosa.</em>) Que potser aquell lladre…?</p> +<p>NURIA (<em>en veu molt baixa</em>)</p> +<p>Sí.</p> +<p>ADRIÁ (<em>molt dramàtic</em>)</p> +<p>Sí?… Ets d’ell, tota d’ell!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Adriá…</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>En còs i ànima?</p> +<p>NURIA (<em>abaixant el cap</em>)</p> +<p>Sí.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>(<em>amb indignació i sentiment selvatges</em>)</p> +<p>Què has dit! Què has dit!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Mare meva!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Vet-aquí les meves gelosies i les meves cabories! (<em>Mirant +rabiosament cap a la cambra deu David.</em>) Ah! Lladre, més que +lladre!</p> +<p>NURIA</p> +<p>Adriá, per compassió! Per caritat!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>No us unireu! No hi penseu en ser feliços! Corsequeu-vos! +(<em>L’amenaça brutalment.</em>) (<em>Al sentir els crits dels dos, +compareix en David, el qual s’interposa heroicament entre la Nuria i +l’Adriá.</em>)</p> +<h3 id="escena-xiii-1">ESCENA XIII</h3> +<div class="smallcaps"> +Els mateixos i en David +</div> +<p>DAVID</p> +<p>Eh, covart!</p> +<p>NURIA (<em>mirant en l’aire</em>)</p> +<p>Senyor!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Lladre!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Deixeu estar a la Nuria! Atreviu-vos am mi!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Am vostè! Am vostè! Si vui arrencar-li l cor!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Atreviu-vos am mi, us dic!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Am vostè!…</p> +<p>NURIA</p> +<p>No veus que jo l’estimo?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>I tu l defenses! No l’heuras, no! No sortireu am la vostra!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Per força!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Mai! (<em>Agafa l ganivet que hi ha damunt de la taula i va per ferir +an en David.</em>)</p> +<p>NURIA</p> +<p>(<em>detenint, horroritzada, a l’Adriá</em>)</p> +<p>Adriá! Adriá!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Deixa-m! Deixa-m!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Deixa-l, Nuria!</p> +<p>NURIA (<em>cridant</em>)</p> +<p>Mare! Mare!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Lladre, més que lladre!</p> +<p>(<em>Compareixen precipitadament la Quima, en Blai i +l’Arcadi.</em>)</p> +<h3 id="escena-xiv-1">ESCENA XIV</h3> +<div class="smallcaps"> +Els mateixos, més la Quima, en Blai i l’Arcadi +</div> +<p>BLAI</p> +<p>Què passa?</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Verge sagrada!</p> +<p>ARCADI</p> +<p>Adriá!</p> +<p>NURIA (<em>cridant esfereida</em>)</p> +<p>Veniu! Correu!</p> +<p>(<em>Apareix en Mingo, corrent. Lluita pera descompartir a l’Adriá i +en David.</em>)</p> +<h3 id="escena-ultima">ESCENA ULTIMA</h3> +<div class="smallcaps"> +Els mateixos i en Mingo +</div> +<p>MINGO (<em>a l’Adriá</em>)</p> +<p>Fes-te enllà, verinós!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Tu, també!</p> +<p>MINGO (<em>volent-lo desarmar</em>)</p> +<p>Porta aquesta eina!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>No! Deixa!</p> +<p>MINGO</p> +<p>Porta aquesta eina, et dic!</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Vés! Deixa-m estar!</p> +<p>M1NG0</p> +<p>Eh!… (<em>Li pren el ganivet i el rebot per terra.</em>) Això és d’un +home digne?</p> +<p>ADRIÁ (<em>rendint-se</em>)</p> +<p>Per què m’has destorbat? (<em>An en Mingo.</em>)</p> +<p>MINGO</p> +<p>I ara… no t mors de vergonya?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>(<em>pantejant amb excitació nerviosa</em>)</p> +<p>Així no sé què t fessis!</p> +<p>MINGO (<em>molt baix</em>)</p> +<p>Animeta!</p> +<p>DAVID</p> +<p>(<em>després d’un curt silenci, am gran serenitat</em>)</p> +<p>Adriá.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Què vol?</p> +<p>DAVID</p> +<p>Vós heu errat el camí.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Jo també sé estimar!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Sí; però a la vostra manera: sense idealitat. No com la Nuria desitja +ser estimada.</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>Jo no més veig que se m’ha enganyat!</p> +<p>QUIMA (<em>suplicant, plorosa</em>)</p> +<p>Adriá!… Fill!…</p> +<p>ADRIÁ (<em>amenaçant-la amb ira</em>)</p> +<p>Vós, vós m’heu enganyat!</p> +<p>QUIMA</p> +<p>Ai, pobra de mi! Què dirà la gent de nosaltres?</p> +<p>ADRIÁ</p> +<p>La gent! La gent! La meva joventut és lo que sento!</p> +<p>DAVID (<em>am sentiment noble</em>)</p> +<p>Pobre Adriá!</p> +<p>ADRIÁ (<em>quasi sanglotant</em>)</p> +<p>No puc estar més aquí… No puc!… (<em>Mirant an en David i a la +Nuria.</em>) Tinc enveja de la vostra felicitat! Us tinc molta enveja! +(<em>Anant-sen cap al jous.</em>) Quima!… Quima!… (<em>Amb emoció +tràgica.</em>) Què mal m’heu fet!… Per què m varen enganyar? Qui m +treurà aquest rosec!… Oh! Quina gelosia, quina gelosia!… +(<em>Desapareix, cor-pres pel dolor. La Nuria, llagrimejant-li ls ulls, +mira a l’Adriá; i així que aquest ha desaparegut, fixant-se en en David, +se llenca ais braços d’ell plorant enamorada.</em>)</p> +<p>NURIA</p> +<p>David!</p> +<p>DAVID</p> +<p>Glòria meva!</p> +<p>(<em>La Quima, seguda en una cadira, està tota preocupada. En Blai, +l’Arcadi i en Mingo quedeu atònits, com petrificats, formant tots +plegats un quadro.</em>)</p> +<div class="smallcaps"> +Teló ràpid +</div> +<div style='text-align:center'>*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75635 ***</div> +</body> +</html> + diff --git a/75635-h/images/cover.jpg b/75635-h/images/cover.jpg Binary files differnew file mode 100644 index 0000000..4985ee2 --- /dev/null +++ b/75635-h/images/cover.jpg diff --git a/75635-h/images/sanefa.png b/75635-h/images/sanefa.png Binary files differnew file mode 100644 index 0000000..b3dee70 --- /dev/null +++ b/75635-h/images/sanefa.png diff --git a/75635-h/images/sanefa2.png b/75635-h/images/sanefa2.png Binary files differnew file mode 100644 index 0000000..4a5762c --- /dev/null +++ b/75635-h/images/sanefa2.png diff --git a/LICENSE.txt b/LICENSE.txt new file mode 100644 index 0000000..6312041 --- /dev/null +++ b/LICENSE.txt @@ -0,0 +1,11 @@ +This eBook, including all associated images, markup, improvements, +metadata, and any other content or labor, has been confirmed to be +in the PUBLIC DOMAIN IN THE UNITED STATES. + +Procedures for determining public domain status are described in +the "Copyright How-To" at https://www.gutenberg.org. + +No investigation has been made concerning possible copyrights in +jurisdictions other than the United States. Anyone seeking to utilize +this eBook outside of the United States should confirm copyright +status under the laws that apply to them. diff --git a/README.md b/README.md new file mode 100644 index 0000000..851e60c --- /dev/null +++ b/README.md @@ -0,0 +1,2 @@ +Project Gutenberg (https://www.gutenberg.org) public repository for +eBook #75635 (https://www.gutenberg.org/ebooks/75635) |
