Initial commitHEADmain

1 files changed, 6646 insertions, 0 deletions

diff --git a/75635-0.txt b/75635-0.txt
new file mode 100644
index 0000000..38a1594
--- /dev/null
+++ b/75635-0.txt
@@ -0,0 +1,6646 @@
+
+*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75635 ***
+
+
+
+# La resclosa
+
+Drama en tres actes
+
+Ignasi Iglesias
+
+1900
+
+
+PERSONATGES
+
+  -------- ---------
+  Nuria    20 anys
+  Quima    55
+  David    25
+  Adriá    28
+  Blai     60
+  Arcadi   24
+  Mingo    23
+  -------- ---------
+
+L'acció, a la montanya.
+
+Època, actual.
+
+Esquerra i dreta, les de l'actor.
+
+Aquesta obra va esser representada per primera vegada, a Barcelona, en
+el «Teatre Romea» (_Català_), la nit del 17 de Novembre de 1899, baix el
+següent repartiment: Nuria, Da. Dolors Delhom; Quima, Da. Agna Monner;
+David, D. Enric Borràs; Adriá, D. Enric Guitart; Blai, D. Jaume Virgili;
+Arcadi, D. Ernest Fernandez; Mingo, D. Joan Domènech.
+
+Director artistic: D. Enric Borràs.
+
+Anteriorment, com a prova d'estudi, La Resclosa va representar-se a
+Sitjes, en el teatre del "Prado Suburense", la nit del 25 de Juliol de
+1899, amb el següent repartiment: Nuria, Da. Dolors Goula; Quima, Da.
+Antonia Mas; David, D. Joan Quintana; Adriá, D. Joaquim Vinyas; Blai, D.
+Miquel Sirvent; Arcadi, D. Josep Sulé; Mingo, D. Víctor Baldirà.
+
+Director artístic: l'autor.
+
+A Sitjes, abans de la representació del drama, va esser llegida una
+conferencia del jove escriptor D. Rafel Font sobre _El teatre modern
+català_.
+
+## ACTE PRIMER
+
+_L'escena representa un base de roures i alzines, ombrívol i luxuriant.
+De part a part de la mateixa, dividint la gleva en parterres naturals i
+d'una manera laberíntica, s'encreuen diferents corriols. Al mig, no més
+fins a segon terme, no hi ha cap arbre, quedant un espai ombrejat pel
+fullatge dels arbres dels costats. Per entre l trepat del brancam del
+darrer terme, a travers d'un ambent molt net i desentelat, s'ovira la
+silueta d'unes montanyes pirenaiques de tons blaus-verdosos, reflexades
+pels resplendors del sol. A l'aixecar-se l teló, en David i l'Arcadi
+pinten, asseguts en cadires de campanya, l'un a primer terme i l'altre
+quasi al mig de l'escena._
+
+### ESCENA I
+
+
+En David i l'Arcadi
+
+
+ARCADI
+
+(_S'aixeca, i desde certa distancia, lot calant foc a la pipa,
+contempla, a mitja vista, el quadro que està pintant_.)
+
+DAVID
+
+Com te va, Arcadi?
+
+ARCADI
+
+De primera! Que consti! Vine!
+
+DAVID
+
+Eh! (_Llençant el pinzell i la paleta_.)
+
+ARCADI
+
+I ara!
+
+DAVID
+
+Vaia: no tinc ganes de pintar.
+
+ARCADI (_tot satisfet_)
+
+Jo sí.
+
+DAVID
+
+Millor per tu. (_S'ageu a l'herba_.)
+
+ARCADI
+
+Vés què m'hi dius.
+
+DAVID
+
+Deixa-m estar, home, no m'amoïnis!
+
+AKCADI
+
+Dò-m una mirada a l'ultim terme.
+
+DAVID
+
+Ja va bé.
+
+ARCADI
+
+Aixeca-t, que ho veuràs.
+
+DAVID
+
+(_S'aixeca amb indolència i mira l quadro de l'Arcadi_.) Bé... bé...
+
+ARCADI
+
+Am sinceritat: què ten sembla?
+
+DAVID
+
+L'ultim terme no m'acaba de convèncer.
+
+ARCADI
+
+I això? Que no s'explica prou?
+
+DAVID
+
+Has d'apretar una mica ls tons calents. Tot plegat resulta fred, i en el
+natural... veus?... Després, te surt tot ximicat. Comprens?
+
+ARCADI
+
+Sí, home, sí. (_Com tocat de l'amor propri_.)
+
+DAVID
+
+Ho tens entès? (_Se n'entorna a seure en el mateix lloc d'abans_.)
+
+ARCADI
+
+Sí. (_Posant-se a pintar_.) Deixa-m el tubo de groc d'índia.
+
+DAVID
+
+No n gasto.
+
+ARCA Dl
+
+Vatua!... Un to tant calent!
+
+(_En David, no trobant-se bé assegut, torna a ageure-s a l'herba, boi
+fumant un cigarret_.)
+
+ARCADI
+
+Quina mandra tens, David!
+
+DAVID
+
+No... no ho fa això.
+
+ARCADI
+
+I doncs?
+
+DAVID
+
+Oh! Vés que t diré jo, ara...
+
+ARCADI
+
+Ah, ah! (_Va pastant el color a la paleta_.) Quin to més just! (_Mirant
+al natural_.)
+
+DAVID
+
+Ves relacionant el primer terme amb el segon, que t desentonen.
+
+ARCADI
+
+Ah, sí! (_Pinta_.) Malvinatge la paleta!
+
+DAVID
+
+Què tens?
+
+ARCADI
+
+Res.
+
+DAVID
+
+Doncs, pinta i calla.
+
+ARCADI
+
+Aviat que la faig a miques!
+
+DAVID
+
+Vés, pren la meva.
+
+ARCADI
+
+No, no cal.
+
+DAVID
+
+Vaia, treballa, treballa. (_Curt silenci_.)
+
+ARCADI
+
+I, tu, què fas parat?
+
+DAVID
+
+Deixa-m estar, no m diguis res, home!
+
+ARCADI
+
+Que tens sòn ?
+
+DAVID
+
+No, tinc sòn. (_Curt silenci._)
+
+ARCADI (_pintant_)
+
+Ara, ara va bé! Vine, David!
+
+DAVID
+
+Pinta, pinta.
+
+ARCADI
+
+Quin efectarro, noi! (_Mirant-se l quadro molt content._)
+
+DAVID
+
+Però, calla, si vols!
+
+ARCADI
+
+Aixeca-t, home, aixeca-t!
+
+DAVID
+
+No estic de vena!
+
+ARCADI
+
+No estàs de vena? (_Deixa ls pinzells i la paleta i s'acosta an en
+David._) Com vols estar-hi? Sembla mentida que siguis tant criatura!
+
+DAVID
+
+Jo?
+
+ARCADI
+
+No, jo!
+
+DAVID
+
+Per què m'ho dius?
+
+ARCADI (_confidencialment_)
+
+Que no vas observar res ahir vespre?
+
+DAVID
+
+Què vols dir?
+
+ARCADI
+
+No vas fixar-te en l'Adriá?
+
+DAVID
+
+Ah, ja!... I, bé, perquè és tant bestia!
+
+ARCADI
+
+Oh, noi! Posa-t tu en el seu lloc.
+
+DAVID
+
+Sí... I què?
+
+ARCADI
+
+Això de proposar a una xicota que està a punt de casar-se...
+
+DAVID
+
+Lo del retrato?
+
+ARCADI
+
+Sí, això mateix.
+
+DAVID
+
+Què té de particular?
+
+ARCADI
+
+Per mi, re; però per l'Adriá... No sé, figura-t!...
+
+DAVID
+
+Arcadi: tu no m comprens! No, no: tu no m comprens!
+
+ARCADI
+
+Ja tornes am lo de sempre?
+
+DAVID
+
+Tu no ets prou artista. La vida no t diu res. Pintes, pintes de rutina,
+com podries fer qualsevol altra cosa... Què t diré jo?...
+
+ARCADI
+
+No, no ho diguis.
+
+DAVID
+
+Tens raó: val més que calli, perquè potser seria massa depressiu per tu
+lo que ara jo t diria.
+
+ARCADI
+
+Tens unes coses!... No puc contradir-te en res!... Romàntic, més que
+romàntic!
+
+DAVID
+
+Escèptic!
+
+ARCADI
+
+Sempre estàs fantasiant, idealisant-ho tot.
+
+DAVID
+
+Calla, calla, perquè encara m'enfadaria! Tu no ets prou artista, ja t'ho
+he dit. Et poses davant d'un panorama, i en ell no hi veus res: no hi
+veus un estat d'ànima. Et poses davant d'una figura humana, i en ella
+sols hi veus la línia, el color: quasi res. Per tu tot és en ella
+exterior, com si de dins fos buida, com si no sentís, com si no
+pensés... El pintor també ha d'esser psicolec, perquè, si no, no és
+artista.
+
+ARCADI
+
+Noi, quina reventada!
+
+DAVID
+
+Dies ha que m'avises, que m reconvens...
+
+ARCADI
+
+Ho faig pel teu bé.
+
+DAVID
+
+Ho fas perquè... No sé per què ho fas.
+
+ARCADI
+
+Si la simpatia que tu sents per la Nuria no fos més que això...
+
+DAVID
+
+Què vols dir?
+
+ARCADI
+
+Senzillament que l'estimes.
+
+DAVID
+
+Si, sí, que l'estimo.
+
+ARCADI (_am presumpció ridicola_)
+
+Ho veus com també sóc psicolec?
+
+DAVID
+
+Ah, Arcadi!
+
+ARCADI
+
+Tu recauras. Tornaras a estar malalt. Els aires del camp...
+
+DAVID
+
+Ells m'han salvat la vida.
+
+ARCADI
+
+Però procura no recaure.
+
+DAVID (_am to moll viu_)
+
+Per què m'ho dius això?
+
+ARCADI
+
+Per què t'ho dic? Ja veuràs: me vols creure a mi? Tornem cap a
+Barcelona... Ara quasi ja estas restablert i no hi ha perill de res.
+
+DAVID
+
+A Barcelona m'hi moriria. Necessito aire,sol... Aqui estic molt bé.
+Anar-men seria la meva perdició.
+
+ARCADI
+
+No sé per que.
+
+DAVID
+
+Aquí he trobat el complement de la meva ànima. Tot jo era una idealitat:
+me faltava estimar la vida, que, gràcies an aquesta Naturalesa, avui
+sento vessar del meu cor.
+
+(_Apareix l'Adriá pel segon terme de l'esquerra. Vesteix trajo de llana
+grisenca de bon escaient. Du barretina morada i corbata de dol, amb el
+nus a l'estil dels carreters. Porta una vareta de freixa_.)
+
+### ESCENA II
+
+
+Els mateixos i l'Adriá
+
+
+ARCADI
+
+Hola, hereu!
+
+ADRIÁ
+
+Què hi ha, senyorets?
+
+ARCADI
+
+Per ara, ja ho podeu veure.
+
+ADRIÁ
+
+Vostès cada dia lo mateix.
+
+ARCADI (_amb ironia_)
+
+I vós... cap a l'hostal.
+
+ADRIÁ
+
+No; no encara... Més tard... potser que m'hi arribi.
+
+(_En David segueix pintant._)
+
+ARCADI
+
+Bé, home, bé... I què tal: quan és el casori?
+
+ADRIÁ (_amb intenció_)
+
+Aviat.
+
+ARCADI
+
+Ah! Sí? Doncs, ja és cosa feta?
+
+ADRIÁ
+
+Sembla que sí.
+
+ARCADI
+
+Me n'alegro, Adriá.
+
+ADRIÁ
+
+Si no s'hi espatlla res.
+
+ARCADI
+
+Oh! No ho crec pas.
+
+ADRIÁ
+
+No s pot dir blat que...
+
+ARCADI
+
+Com?
+
+ADRIÁ
+
+Oh! Re, re. Déu ajud d'aquí aquell dia!
+
+ARCADI
+
+No crideu el mal temps. Qui s pogués trobar en el vostre lloc!
+
+ADRIÁ
+
+Es que en aquest món hi ha gent que no sap estar-se de fer mal, i, de
+rebot, sen fan a sí mateixos.
+
+ARCADI
+
+No us ho prengueu així! No sé què us fa parlar d'aquesta manera!
+
+ADRIÁ
+
+Ja ho sabrà.
+
+ARCADI
+
+Francament, hereu...
+
+ADRIÁ
+
+Oh, ja, ja!
+
+ARCADI
+
+No serà tant.
+
+ADRIÁ
+
+Tant-de-bo! No és pas que jo ho disitgi... Però si massa a un hom
+l'empenyen... a l'ultim rodola, perd la paciència i fa un disbarat. I
+allavors reb qui reb.
+
+ARCADI
+
+Que aviat us apureu !
+
+ADRIÁ
+
+Jo? No, cah! No m'apuro mai. Però que no m busquin el còs... que no mel
+busquin, perquè, si no, em trobaran l'ànima.
+
+ARCADI
+
+No us hi encaparreu.
+
+ADRIÁ
+
+I què m tinc d'encaparrar!
+
+ARCADI
+
+No faltaria més!
+
+ADRIÁ
+
+També sé anar am peus de plom, quan convé; però com que 1 carro...
+
+ARCADI
+
+Home!...
+
+ADRIÁ
+
+Bé: que no s'hi cancin.
+
+DAVID
+
+Igualment, Adriá.
+
+ARCADI
+
+Ja us en aneu?
+
+ADRIÁ
+
+Sí, que tinc feina.
+
+ARCADI
+
+Vaia, doncs.
+
+DAVID
+
+Adéu-siau.
+
+ARCADI
+
+D'aquí després.
+
+(_L'Adriá sen va poc a paquet, mirant an en David am recel, pel primer
+terme de la dreta. L Arcadi s queda moll estranyat._)
+
+### ESCENA III
+
+
+Els mateixos, menys l'Adriá
+
+
+ARCADI
+
+Tu! Tu!
+
+DAVID
+
+Què?
+
+ARCADI
+
+Que no l'has sentit?
+
+DAVID
+
+Eh?
+
+ARCADI
+
+Que no estaves atent?
+
+DAVID
+
+Què? Digues.
+
+ARCADI
+
+No has sentit l'Adriá? Quina manera tirar-te 1 guant!
+
+DAVID
+
+Ane mi?
+
+ARCADI
+
+Sí. Es veu que 1 xicot està cremat.
+
+DAVID
+
+Deixa-1 dir!
+
+ARCADI
+
+Es que té raó!
+
+DAVID
+
+Però, tu també ets així? Sembla mentida que un home que vol ser artista
+tingui prejudicis que li facin veure les coses com la gent vulgar!
+
+ARCADI
+
+Vaia: no m'hi vinguis am les teves teories. A mi ningú m desfà que tu
+vas a fer infeliços a dos cors que, am tot i d'una manera primitiva,
+poden viure ben satisfets. No sé pas què li trobes a la Nuria. De maca
+ho és, no ho nego; però la seva hermosura és simple, no té matisos prou
+expressius.
+
+DAVID
+
+Tu no tens ulls pera apreciar la seva hermosura. Tu no més sents que
+l'art histeric. Tu no veus l'art de la vida, l'art verge que s manifesta
+lliurement, sense artificis; l'art etern que ofereix la Naturalesa.
+
+ARCADI
+
+Quina obsessió hi tens, en mi!
+
+DAVID
+
+Perquè t'estimo. Jo t voldria veure un altre. Em fa pena que
+t'enorgulleixis del teu caràcter bohemi. L'artista no ha de descendir
+mai al nivell del clown.
+
+ARCADI
+
+Que per ventura sóc així?
+
+DAVID
+
+Sí, que ho ets, sí. Has pres el món per una immensa pista, i no més
+procures divertir als filisteus, que mai ens podran compendre; an
+aquests que s creuen superiors a nosaltres amb el seu ideal de
+col·leccionar diners.
+
+(_Curt silenci._)
+
+ARCADI
+
+Escolta, David, una cosa.
+
+DAVID
+
+Digues.
+
+ARCADI
+
+I tu creus que la Nuria arribarà a compendre aixó que m dius a mi?
+
+DAVID
+
+Sí. És una ànima adormida; té la pugor de l'imbecilitat a sobre, però en
+el seu fons hi han recloses les energies d'una heroïna. És una xicota
+d'una intuició extraordinària i té un cor apassionadissim, fogós, com un
+petit sol emboirat. Que sen perden d'ànimes humils amb el llevat de
+l'heroe!
+
+ARCADI
+
+No sé què dir-te... Però...
+
+DAVID
+
+Què?
+
+ARCADI
+
+Deixem-ho córrer.
+
+(_Per la dreta ve la Nuria, un xic melanconica. Porta mantellina blanca
+i du un devocionari i uns rosaris a la mà._)
+
+### ESCENA IV
+
+
+Els mateixos i la Nuria
+
+
+NURIA (_am tristesa dolça_)
+
+Bon dia tinguin.
+
+ARCADI
+
+Oh, oh! Que vas maca!
+
+NURIA
+
+Ja hi som?
+
+DAVID
+
+Que venim d'oir missa, Nuria?
+
+NURIA
+
+Sí, senyor.
+
+ARCADI (_an en David_)
+
+Que no ho coneixes?
+
+DAVID
+
+Calla... (_Suplicat._)
+
+ARCADI
+
+Has dit gaires pare-nostres?
+
+NURIA (_somrient am tristor_)
+
+Oh! Molts!
+
+ARCADI
+
+I per nosaltres... ja n'has dit forces?
+
+NURIA
+
+Que està d'humor!
+
+DAVID
+
+An aquest sí que... no 1 preocupa res.
+
+NURIA
+
+Així ho veig.
+
+ARCADI
+
+I a tu?
+
+NURIA
+
+Jo rai!
+
+ARCADI
+
+Estàs molt trista!
+
+NURIA
+
+No estic trista!
+
+ARCADI
+
+Que no set coneix en la cara?
+
+NURIA
+
+Es que vostès s'ho pensen. Ves per què... Deuen voler que salti i balli
+com una beneitona.
+
+ARCADI
+
+Per tu faràs.
+
+NURIA
+
+Sí... jo rai!
+
+DAVID
+
+No t'enfadis, per xò.
+
+NURIA
+
+Fugi!... I ara? Vès per què m tinc d'enfadar!
+
+DAVID
+
+Hi ha coses que molesten tant, que lo millor és callar-les.
+
+NURIA
+
+Ane mi tot m'és igual. Com que no tinc res que m privi 1 sòn...
+
+DAVID
+
+Estàs gaire animada?
+
+NURIA (_fingint estranyesa_)
+
+Animada?
+
+DAVID (_somrient i am molta intenció_)
+
+Ja s'acosta.
+
+NURIA
+
+Ah, ja! Ni tampoc hi pensava.
+
+DAVID
+
+No? Que és estrany!
+
+NURIA
+
+Vès ara am què surt vostè!
+
+(_L Arcadi contempla a la Súria am gran detenció._)
+
+DAVID
+
+Sí que t'interessa poc!
+
+NURIA
+
+No men parli, David. Faci-m aquest favor.
+
+(_Suplicat_)
+
+ARCADI (_pera distreure la conversa_)
+
+Saps, Nuria, que estàs divinament?
+
+NURIA (_somrient._)
+
+Ah! Sí?
+
+ARCADI
+
+Te cau molt bé la mantellina.
+
+DAVID
+
+Encara que ten burlis!
+
+ARCADI
+
+No men burlo. Quina delicadesa de línies!... Quina tonalitat més fina en
+tota la teva figura!
+
+NURIA
+
+Bah! Deixa-men anar cap a casa.
+
+ARCADI
+
+No ten vagis, encara.
+
+NURIA
+
+És que estona ha que m'esperen. M'he entretingut tant!
+
+DAVID
+
+Sí, ves, que aviat deurà venir aquell.
+
+NURIA
+
+Aquell?... Sempre diu lo mateix. Tot lo dia hi pensa, en ell.
+
+DAVID
+
+No li sóc tant ingrat com tu.
+
+NURIA (_amb estranyesa_)
+
+Ingrat?
+
+DAVID
+
+Pobre xicot! Tant que t'estima i tu tant indiferent que t mostres!
+
+NURIA
+
+Oh! Vostè ja ho diu.
+
+ARCADI (_a la Nuria_)
+
+I que estàs bé! Quina cosa més hermosa!
+
+NUR1A
+
+Vol callar!
+
+ARCADI
+
+No ten vagis, que n faré un esboç.
+
+NURIA
+
+És tard, és tard.
+
+DAVID
+
+Sí, vés, vés, que si no t'hi trobava...
+
+NURIA
+
+Miri: s'hauria d'esperar.
+
+DAVID
+
+Oh! Potser et renyaria.
+
+NURIA
+
+A mi?
+
+DAVID
+
+Vés, vés, creu-me.
+
+NURIA
+
+No sigui així.
+
+(_Sen va poc a poquet per l'esquerra, primer terme._)
+
+ARCADI
+
+Adéu.
+
+DAVID
+
+Adéu, Nuria.
+
+NURIA
+
+Passint-ho bé. (_Desapareix._)
+
+### ESCENA V
+
+
+Els mateixos, menys la Nuria
+
+
+DAVID
+
+Pobra xicota!
+
+ARCADI
+
+Sí... ten compte!
+
+DAVID
+
+Tant simpàtica! Em fa una llàstima!
+
+ARCADI
+
+A mi gens! Ves per què t'ha de fer llàstima!
+
+DAVID
+
+Es malaguanyada pera aquell bretol.
+
+(_Per l'esquerra, tercer terme, apareix en Mingo boi taral·lejant una
+cançó popular verament catalana i fumant una punta de cigarro. Va en
+manegues de camisa, barretina vermella, calces de vellut de color d'oli,
+faixa blava i espardenyes am betes negres, sense mitjons._)
+
+### ESCENA VI
+
+
+Els mateixos i en Mingo
+
+
+M1NGO
+
+Hola, senyorets!
+
+ARCADI
+
+Hola, Mingo! Aon vas tant cremat?
+
+MINGO
+
+Fins a cal barber. (_An en David_). Ja l'espavilarà, ja, aquell!
+
+DAVID
+
+Qui?
+
+MINGO
+
+Aquell reganyós de l'Adriá.
+
+ARCADI
+
+De què se les heu?
+
+MINGO
+
+De que vol que se les hegui? No sap que és tant gelós?
+
+ARCADI
+
+Sí que tindrà feina, si no s cura!
+
+MINGO
+
+És clar que n tindrà, amb una dóna tant vistosa! Fort, massa poc, per
+xò! Aixís no l deixessin estar mai am tranquil·litat, per lo orgullós
+que és! Ui! Què s pensa! Sembla que tingui un rei al còs! I... total
+perquè son pare l deixarà una mica arregladet.
+
+ARCADI
+
+Crec que serà ric.
+
+MINGO
+
+Jo encara no ls he vist comptar els seus _pistrincs_. Diu que de diners
+i de bondat, la meitat de la meitat, i am prou feines.
+
+ARCADI
+
+Bé: què té amb en David?
+
+MINGO
+
+Romansos: veli-aquí. Lo que és ahir vespre m pensava que ja hi erem. Jo
+ja havia dit un pare-nostre al casament. Tant-de-bo, animetes santes,
+que la Nuria li hagués donat una carbassa més grossa que les de
+rabaquet!
+
+ARCADI
+
+No, pobre xicot!
+
+MINGO
+
+Pobre xicot? Ella sí que és de plànyer! Malaguanyada moça per ell. Quin
+poca solta! Ningú del poble 1 pot veure, per presumit i malcarat. No té
+cap amic, quasi. Ni les noies en fan cas. L'hereu! Feu-li pas! Li tinc
+una ràbia!
+
+ARCADI
+
+Perquè s casa am la Nuria?
+
+MINGO
+
+Sí, sí, per xò. Primer l'he estimada jo, que no pas ell. I més bé que
+ell!
+
+ARCADI
+
+Ah! Sí? Vatua en Mingo!
+
+MINGO
+
+Sí, senyor, sí! Però mai li he dit ni li diré que l'estimo, pobreta! Es
+mereix millor que jo i que aquell sorrut.
+
+DAVID
+
+Vet-aquí...
+
+ARCADI
+
+Ja t passarà, ja.
+
+MINGO
+
+Algun dia...
+
+ARCADI
+
+Faràs una desgracia.
+
+MINGO
+
+Encara que sen burli. Aon va aquell brètol de ricot!
+
+ARCADI
+
+Tu ho fossis com ell.
+
+MINGO
+
+Bon profit... Ella no l'estima gens.
+
+ARCADI
+
+No?
+
+MINGO
+
+Cah, barret! Ni ls mils!
+
+ARCADI
+
+Que t'estima a tu, potser?
+
+MINGO
+
+No: a un altre. (_Mirant an en David._)
+
+ARCADI
+
+A un altre?
+
+MINGO
+
+Sí.
+
+ARCADI
+
+I, doncs, per què s casa am l'Adriá ?
+
+MINGO
+
+Oh! Això va de banda.
+
+DAVID
+
+Què vols dir?
+
+MINGO
+
+Vui dir... vui dir... que una cosa és casar-se i una altra l'estimació.
+Vostè (_an en David_) s'hi declares...
+
+DAVID
+
+Jo?
+
+MINGO
+
+Sí. Ja veuria com ella no s casava am l'Adriá.
+
+DAVID
+
+Com ho saps?
+
+MINGO
+
+Deixi-ho córrer.
+
+DAVID (_fent-se l desentès_)
+
+Tu no saps re.
+
+MINGO
+
+Que no? Que n'hi podria dir de coses! Com la sacrifiquen, pobra xicota!
+
+ARCADI
+
+Que 1 planti, an aquell!
+
+MINGO
+
+Ella pogués. Sa mare la farà una desgraciada. Tot és el promès. Si fos
+pobre, ni tampoc se l'escoltaria. Aquest panís que n fa fer de coses!
+(_Am rabieta de noi._)
+
+ARCADI
+
+És molt interessada la Quima.
+
+MINGO
+
+Més que una garsa.
+
+DAVID
+
+I ella, la Nuria, que no va resistir abans de prometre-s am l'Adriá?
+
+MINGO
+
+No n'hi va costar poques, de llàgrimes!
+
+DAVID
+
+Sí?
+
+MINGO
+
+Sempre li ha fet fàstic.
+
+DAVID
+
+Però, com pot ser...?
+
+MINGO
+
+Sa mare no li va callar mai que l volgués, perquè un partit tant bo no s
+troba per desig; i, ella, com si re; toçuda que no l volia; fins que la
+Quima, tant i tant la va pregar, li va fer tants sermons...
+
+ARCADI
+
+I bé, home, ja s'arreglaran, un cop casats!
+
+MINGO
+
+Vostè (_an en David_), per què no s'hi descara? Desfaci aquest casament!
+Treurà una ànima de pena.
+
+DAVID
+
+Quins embolics que faries!
+
+MINGO
+
+Jo fos de vostè!
+
+ARCADI
+
+I si aquell?...
+
+MINGO
+
+Si és un bè!
+
+ARCADI
+
+Mira que un home gelós...
+
+MINGO
+
+Que s reventi!
+
+ARCADI
+
+Vaia un plan més original t'has tramat!
+
+MINGO
+
+No és cap bestiesa!
+
+DAVID
+
+Pobre Adriá!
+
+MINGO
+
+Com que an ell no l'estima i a vostè sí...
+
+DAVID
+
+No ho creguis.
+
+MINGO
+
+Que no? Ja veurà, fïxi-s'hi. Faci-la feliça, vostè que pot! Jo m'hi
+veiés am cor, no l pregaria tant, no! (_Va per anar-sen._)
+
+ARCADI
+
+Que ten vas?
+
+MINGO
+
+Sí, senyor. Passint-ho bé.
+
+DAVID
+
+Adéu, Mingo.
+
+ARCADI
+
+Vine, home!
+
+MINGO
+
+No vui dir-los res més!
+
+(_Sen va, tot emmurriat, pel primer terme de la dreta._)
+
+### ESCENA VII
+
+
+Els mateixos menys en Mingo
+
+
+ARCADI
+
+Pobre xicot!
+
+DAVID
+
+Ja l'has sentit. (_Se senten lladrucs de goços i crits de caçadors.
+Seguidament, un xic lluny, son un tret d'arma de foc._) Bo! Ja hi tornem
+a ser!
+
+ARCADI
+
+Són caçadors.
+
+DAVID
+
+Ja t dic jo que ns hem ben enredat!
+
+ARCADI
+
+Que no ns clavin una perdigonada.
+
+DAVID
+
+Que vols dir que hi ha perill?
+
+ARCADI
+
+Oh! Aquests caçadors devegades van tant cegos, que no veuen aont
+apunten. Que no ls servim de blanc!
+
+DAVID
+
+Vès, vigila, doncs. Fes-los un crit, si de cas.
+
+ARCADI
+
+Qui? Jo? Cah, barret! Que no m prenguessin per un cap de caça.
+(_Mirant._) Ja volia dir jo! Tu: són el senyor Robert i el seu gendre.
+
+DAVID
+
+Ah! Sí?
+
+ARCADI
+
+Que anirà barato la caça! (_Cridant._) Senyor Robert, senyor Robert! Men
+vaig a saludar-los.
+
+DAVID
+
+Deixa-ls estar, que deuen voler fer cacera.
+
+ARCADI
+
+Ja vinc desseguida. Vaig a provar si tinc bona punteria.
+
+DAVID
+
+En Guillem Tell!
+
+ARCADI
+
+Me n'hi vaig.
+
+DAVID
+
+Pinta, home, pinta!
+
+ARCADI
+
+Aviat tornaré. (_Cridant més fort que de primer._) Senyor Robert, senyor
+Robert, no tiri, que sóc jo!
+
+DAVID
+
+Beneit, més que beneit!
+
+(_Desapareix l'Arcadi per l'esquerra del fons. Se van sentint els crits
+dels caçadors i els lladrucs dels goços. En David va pintant. S'onen al
+lluny vuit hores. Llarg silenci. Així que ja no se senten els crits dels
+caçadors ni els lladrucs dels goços, compareix la Nuria, vestida am
+senzillesa escaient. Va amb un canti de terriça a la mà._)
+
+### ESCENA VIII
+
+
+La Nuria i en David
+
+
+DAVID
+
+Aon vas, Nuria?
+
+NURIA
+
+A cercar aigua a la font pera uns senyors que s'esperen a casa.
+
+DAVID
+
+Que porten molta pressa aquests senyors?
+
+NURIA (_am candidesa_)
+
+No ho sé.
+
+DAVID
+
+Bé, bé... (_Mirant-la de fit a fit, amb èxtasi._)
+
+NURIA
+
+Que ja han acabat de pintar?
+
+DAVID
+
+No encara. No s pot fer res.
+
+NURIA
+
+Per què?
+
+DAVID
+
+Oh! Què sap un! Lo que és jo...
+
+NURIA
+
+Què té? Que no s troba bé?
+
+DAVID
+
+Sí.
+
+NURIA
+
+Què li passa, doncs?
+
+DAVID
+
+Res: estic un xic neguitós.
+
+NURIA
+
+Què pinta?
+
+DAVID
+
+Res. No val la pena.
+
+NURIA
+
+A veure. (_Mira l quadro._)
+
+DAVID
+
+No s pot mirar de dolent.
+
+NURIA
+
+I el seu company? (_Mira l quadro de Arcadi._)
+
+DAVID
+
+Què ten sembla?
+
+NURIA (_no gosant-ho a dir_)
+
+M'agrada mes el de vostè.
+
+DAVID
+
+Avui no estic per pintar.
+
+NURIA
+
+Que potser està malalt?
+
+DAVID
+
+No estic malalt! (_La mira fixament. La Nuria abaixa l cap ruborisada.
+Curt silenci._) Nuria!
+
+NURIA
+
+Que mana?
+
+DAVID
+
+Per què t'has tret la mantellina? Tant bé que t'escau!
+
+NURIA
+
+Que és burleta!
+
+DAVID
+
+Sí: t'escau divinament, i la seva blancor contrasta am la teva tristesa!
+
+NURIA
+
+Que m'hi vol retratar així?
+
+DAVID
+
+Sí. És de la manera que m'agrades més. Però, i si després et costa un
+disgust?
+
+NURIA
+
+Un disgust? No sé per què. (_Am to natural._)
+
+DAVID
+
+De vegades...
+
+NURIA
+
+Què?
+
+DAVID
+
+La gelosia... Es una cosa tant terrible la gelosia!
+
+NURIA
+
+Ah! No temi.
+
+DAVID
+
+Es que ahir l'Adriá...
+
+NURIA
+
+Ah! Allavors que vostè va dir pera fer-me l retrato?
+
+DAVID
+
+Sí, allavors.
+
+NURIA
+
+Ell sí que...
+
+DAVID
+
+Ell, ell!...
+
+NURIA
+
+Si no li agrada, que ho deixi! Vès quin mal és! Té una mena de caràcter,
+aquell, també!
+
+DAVID
+
+Ja l té ben aspre, ja.
+
+NURIA
+
+Més de lo que vostè s pensa.
+
+DAVID
+
+Ja n'estic enterat. Sé que no m pot veure.
+
+NURIA
+
+No n faci cas.
+
+DAVID
+
+Que li he fet? (_Am molta delicadesa._) M'he atrevit mai... ?
+
+MBIA
+
+Vostè? (_Am dignitat._) No sé aquell xicot per qui m'ha pres, ni per què
+m vol. 
+
+DAVID
+
+Prou que s veu per què t vol. Pera fer de tu la seva esclava. Perquè fas
+goig; per xò: perquè fas goig.
+
+NURIA
+
+I per res més? Sempre ho he dit! (_Am veu concentrada i am molt
+sentiment._)
+
+DAVID
+
+Sempre ho has dit? Ane qui ho has dit?
+
+NURIA
+
+An els meus pares.
+
+DAVID
+
+Així, doncs, tu no estimes a l'Adriá.
+
+NURIA (_inconscientment_)
+
+Sí...
+
+DAVID
+
+No: tu no l'estimes. No m'ho neguis, que t'ho llegeixo a la cara.
+
+NURIA (_am molta fredor_)
+
+Sí que l'estimo: cregui-m.
+
+DAVID
+
+No, no menteixis.
+
+NURIA
+
+Veurà...
+
+DAVID
+
+Tu l'avorreixes.
+
+NURIA
+
+Li dic que no. Si m'hi caso! (_Esforçant-se pera convèncer an en
+David._) Que no sap que m'hi caso? (_Amb ironia trista._)
+
+DAVID
+
+T'hi cases? Per força!
+
+NURIA
+
+En què s fixa?
+
+DAVID
+
+En que l'Adriá no satisfà les teves ambicions ni els teus somnis de
+ventura. Em fixo en que ell és tant diferent de tu, en que la seva ànima
+és tant inferior a la teva, que... Però, què dic, si tot és en va!
+
+NURIA
+
+(_Mirant encisada an en David, diu am molta ingenuitat._) Ja l'entenc,
+ja. Devegades també hi penso, com vostè... Més, l'obediencia!
+L'obediencia, David!
+
+DAVID (_am sarcasme_)
+
+Sí, l'obediencia!
+
+NURIA (_amb ingenuitat_)
+
+I l'Adriá ja n'és, de ric... A mi què pot faltar-me?
+
+DAVID
+
+Tot: l'amor, la felicitat; això que no ns satisfà quan ens ho donen fet.
+
+NURIA
+
+(_parlant-se a sí mateixa, am fonda meditació_)
+
+Ser una esclava... una esclava... Sí que és així... I no se n'ha de ser!
+
+DAVID
+
+El veritable amor no esclavisa: fusiona les ànimes.
+
+NURIA (_coordinant idees_)
+
+Ja no vol que vostè m retrati...
+
+DAVID
+
+Perquè és un egoista i tem perdre-t.
+
+NURIA
+
+Si ho fa així, em perdrà.
+
+DAVID
+
+Es clar que sí!
+
+NURIA
+
+Jo no faig pas res de mal! No fent res de mal, no consento que ningú m
+repti.
+
+DAVID
+
+Oh! Sí que n fas de mal!
+
+NURIA (_molt sobtada_)
+
+Jo? Vostè m'ho diu!
+
+DAVID
+
+An ell n'hi vas fer molt!
+
+NURIA
+
+Jo? Quan? Quin dia?
+
+DAVID
+
+El primer que li vas dir que l'estimaves.
+
+NURIA (_am gran sinceritat i fermesa_)
+
+Que no! Que no!
+
+DAVID
+
+Sí, si: li vas fer molt mal.
+
+NURIA
+
+Mai li he dit que l'estimés. Mai! Mai!
+
+DAVID
+
+No?
+
+NURIA
+
+Ni li vui dir, ni li diré encara que m matin: no l puc enganyar.
+
+DAVID
+
+Ho veus com te sacrifiques, ho veus?
+
+NURIA
+
+No, no: ho faig resignada. (_Am candorosa humilitat._) Deu ser la meva
+estrella.
+
+DAVID
+
+La teva estrella!... No, no; jo no puc tolerar que set sacrifiqui i es
+mercadegi am les teves gràcies. I tu hi consents perquè no t creus prou
+forta pera eslliurar-te d'aquest munt de prejudicis que pesa damunt teu.
+
+NURIA
+
+Què hi faré ara? Ja és tard.
+
+DAVID
+
+No és tard, no.
+
+NURIA
+
+Mataria als meus pares de pena! Pobra mareta meva! Tant que me l'estimo!
+Sí, sí! Jo m casaré am l'Adriá; al peu de l'altar juraré ser seva; li
+diré... que l'estimo!... No, no: això no li diré mai! Però li seré
+fidel, sempre fidel! Li vaig donar paraula i no puc trencar-la.
+
+DAVID
+
+Tu no faràs res de lo que dius. No, que no ho faràs !
+
+NURIA
+
+Quin recurs em queda?
+
+DAVID
+
+El de no accedir al teu sacrifici.
+
+NURIA
+
+Que aviat ho diu!
+
+DAVID
+
+Ho dic, i jo al teu lloc ho faria. Jo t deslliuraré!
+
+NURIA
+
+Vostè!
+
+DAVID
+
+Sí, jo, que vui salvar-te!
+
+NURIA
+
+Vostè! Vostè!
+
+DAVID (_am passió intensa_)
+
+Sí, sí, que t vui per mi! Et vui meva, que jo t'estimo, Nuria, t'estimo
+am tota la meva voluntat!
+
+NURIA
+
+Oh! Pobra de mi!
+
+DAVID
+
+Nuria!
+
+NURIA
+
+Verge del cel, ampareu-me!
+
+DAVID
+
+Tu m'has d'estimar, que ho necessites. El teu cor t'ho exigeix. Nuria,
+Nuria! No abaixis el cap i mira-m amb aquests ulls que vessen
+intel·ligència. No m creguis un malvat que ve a ennegrir la teva sort.
+Jo sóc el teu deslliurador! Jo t duc la felicitat!
+
+NURIA
+
+Oh David! Jo no disposo de mi.
+
+DAVID
+
+Lluita, lluita am coratge contra tots els obstacles que set presentin!
+
+NURIA
+
+No pot ser, no pot ser!
+
+DAVID
+
+Ha de ser!
+
+NURIA
+
+Deixi-m, cregui-m! Vostè serà un desgraciat, i jo...
+
+DAVID
+
+No, no puc deixar-te.
+
+NURIA (_am gran prec_)
+
+Faci un esforç!
+
+DAVID
+
+Com vols que pugui, si estimo tant la vida que en tu veig idealisada!
+
+NURIA
+
+Procuri per vostè. No pensi en la meva sort. La meva sort és aquesta: no
+men mereixo d'altra.
+
+DAVID
+
+Tu t sents morir ofegada... No t podràs resignar mai a viure com una
+esclava!
+
+NURIA
+
+Oh! Quin horror!
+
+DAVID
+
+Desperta d'aquest ensopiment que t té com estabornida! Rebela-t contra
+tot i contra tots! Els meus braços t'esperen pera amparar-te! Ets meva!
+(_L'abraça._) Ets meva! Que m'ho disputin! Que vinguin a arrencar-te
+dels meus braços! (_La besa apassionat._)
+
+NURIA (_vençuda d'amor_)
+
+Ah!
+
+DAVID
+
+Ets meva!
+
+NURIA (_quasi plorant_)
+
+David!
+
+DAVID
+
+No ploris, Nuria, que l teu plor m'acobardeix i espanta. Sigues valenta
+i decidida, que t sobren energies pera ser-ho... Mira-m enamorada, am
+tota llibertat, com jo t contemplo a tu!. . . Dóna-m coratge pera
+deslligar les teves ales frisoses d'alçar el vol! (_Poc apoquet, i amb
+idilica tendresa, la du, agafada per la cintura, cap al fons del bosc._)
+
+NURIA (_en veu molt baixa i dolça_)
+
+David! David!
+
+DAVID (_ben dolç i a cau d'orella_)
+
+Anima pura, verge de montanya, viola boscana que am la teva aroma humil
+i delicada m'endolceixes l'esperit! Amor de la meva vida, joia de l'art,
+per sempre, per sempre meva, per sempre més la meva estimada!
+
+(_Desapareixen. Curt silenci. Toma l'Arcadi tot adalerat._)
+
+### ESCENA IX
+
+
+L'Arcadi sol
+
+
+ARCADI (_crida, mirant entorn seu_)
+
+David! David! Aon deu ser? David! David! Bah, bah!
+
+(_Es posa a pintar. Desprès d'un llarg silenci, apareix l'Adriá pel
+primer terme de la dreta._)
+
+### ESCENA X
+
+
+El mateix i l'Adriá
+
+
+ARCADI
+
+Ditxòs de vós, Adriá!
+
+ADRIÁ
+
+I, això, per què?
+
+ARCADI
+
+Home, perquè feu festa.
+
+ADRIÁ
+
+I vostè?
+
+ARCADI
+
+Jo? Mireu, treballant.
+
+ADRIÁ
+
+Això rai, perquè vol. Qui li priva de fer festa?
+
+ARCADI
+
+Ningú.
+
+ADRIÁ
+
+Aon té 1 company?
+
+ARCADI
+
+Ara mateix era aquí.
+
+ADRIÁ
+
+Sembla que ell no s'hi mata.
+
+ARCADI
+
+No gaire.
+
+ADRIÁ
+
+Veig que li ha provat aquest terreny.
+
+ARCADI
+
+Molt. En cosa de quatre mesos no més s'ha posat tant bo que ja sembla
+tot un altre.
+
+ADRIÁ
+
+Que sí, que sí.
+
+ARCADI
+
+L'haguessiu vist a Barcelona! Pobret! S'acabava d'empassar!
+
+ADRIÁ (_amb ironia_)
+
+De quin mal patia?
+
+ARCADI
+
+Encara no ho he arribat a entendre. L'un metge deia una cosa; l'altre,
+una altra. A casa seva creien que era tisic.
+
+ADRIÁ
+
+Si que estava apurat!
+
+ARCADI
+
+Molt! Sort de les aigües d'aquest poble, perquè, si no, ja no sen
+cantaria gall ni gallina. Després, com que aquí ha estat sempre tant ben
+cuidat...
+
+ADRIÁ
+
+Sí, crec que sí.
+
+ARCADI
+
+Jo us en responc.
+
+ADRIÁ
+
+Ja estic enterat de la manera que s porten amb ell a l'hostal.
+
+ARCADI
+
+Voleu callar! Ni que fos un fill!
+
+ADRIÁ
+
+0 un gendre. Tot-hom li té llei.
+
+ARCADI
+
+I que s'ho mereix.
+
+ADRIÁ (_sempre amb ironia_)
+
+Prou. Llàstima que la noia ja estigui compromesa!
+
+ARCADI
+
+Que voleu dir que haurien pogut arreglar alguna cosa?
+
+ADRIÁ
+
+Vaia.
+
+ARCADI
+
+Vos ho creieu?
+
+ADRIÁ
+
+Per que no?
+
+ARCADI
+
+No veieu que en David és un xicot... com us diré?... un xicot...
+
+ADRIÁ
+
+Vol dir un senyoret. I jo sóc un pagesot...
+
+ARCADI
+
+No parlo per vós, home!
+
+ADRIÁ
+
+Veig que la moça li agrada... que li parla més de lo que li pertoca...
+
+ARCADI
+
+Sense segona intenció.
+
+ADRIÁ
+
+Això no ho sé... Lo que si li asseguro és que a mi no m plau massa.
+
+ARCADI
+
+Home, no us ho prengueu així!
+
+ADRIÁ
+
+M'ho prenc com ho haig de pendre, que ho veig clarament. El seu amic
+creu poder-se burlar de mi, i que no ho provi, que, si no sap qui sóc,
+ho sabrà.
+
+ARCADI
+
+I ara! Qui us ha alarmat?
+
+ADRIÁ
+
+Ningú. Digui-li que vagi alerta, perquè si s'ha posat bé de salut en
+aquest poble, pot perdre-ho tot d'un plegat.
+
+ARCADI
+
+No us feu tant poc favor! Si alguna brometa, tant ell com jo, fem a la
+Nuria, ho podeu ben creure, no és mai am cap mal fi.
+
+ADRIÁ
+
+Si no m refereixo a vostè!
+
+ARCADI
+
+És que sóc jo l'unic que devegades potser em propasso una mica.
+
+ADRIÁ
+
+Si és ell, el que s propassa! De vostè res me fa res: ja veig que és el
+seu tarannà. Però ell...
+
+ARCADI
+
+Que 1 coneixeu poc an en David!
+
+ADRIÁ
+
+Així no l'hagués conegut mai!
+
+ARCADI
+
+Si parleu per alló d'ahir vespre... sabeu ?... allò del retrato...
+
+ADRIÁ
+
+Sí: sem va posar malament.
+
+ARCADI
+
+No n feu cas! A Barcelona sen fan molts de retratos. Jo mateix he pintat
+senyores ben maques... i com si res. Quin mal és? Veureu: és el nostre
+ofici.
+
+ADRIÁ
+
+Vostès a Barcelona facin lo que ls-e sembli bé; però aquí procurin
+llaurar dret, o del contrari...
+
+ARCADI
+
+No ho agafeu tant a la valenta, home! Ja ho sabem que s'acosta l'hora...
+
+ADRIÁ
+
+Sí...Jo li prometo que, pesi a qui pesi, la Nuria serà la meva dòna.
+
+ARCADI
+
+No ho ha de ser!
+
+ADRIÁ
+
+Potser que m costi algun sacrifici.
+
+ARCADI
+
+No us entenc.
+
+ADRIÁ
+
+O algun disgust. Veurem. Però que la Nuria serà meva!... (_Passa a
+l'esquerra_). Digui al seu company que no s'emboliqui, que no s busqui
+lo que no té. Digui-li que les aigües poden cambiar-se, que si fins ara
+li han provat...
+
+ARCADI
+
+No tingueu por!
+
+ADRIÁ
+
+Jo n tinc molta, de por!
+
+ARCADI (_bromejant_)
+
+És que mala herba mai mor.
+
+ADRIÁ
+
+Així ho diuen. Però, nosaltres, els pagesos, sap què fem am la mala
+herba?
+
+ARCADI
+
+Què feu?
+
+ADRIÁ
+
+La seguem.
+
+ARCADI
+
+Oh! Prou que rebrota.
+
+ADRIÁ
+
+Devegades.
+
+ARCADI
+
+Sempre. O bé n surt de nova.
+
+ADRIÁ
+
+Allavors... l'arrenquem d'arrel: per xò hi som nosaltres. (_Am veu
+concentrada._)
+
+ARCADI
+
+No ho sabia.
+
+ADRIÁ
+
+Doncs, ja ho sap. Quan vingui l senyoret, no s descuidi de dir-li.
+
+ARCADI (_amb ironia_)
+
+No passeu ànsia.
+
+ADRIÁ
+
+Sembla que vostè també...
+
+ARCADI
+
+Què?
+
+ADRIÁ
+
+Que s'ho prengui a tall de mitja manta.
+
+ARCADI
+
+Fugiu, home! Sempre és bo l saber.
+
+ADRIÁ
+
+És que, si no...
+
+ARCADI (_fent una rialleta conciliadora_)
+
+Que no aneu cap a l'hostal?
+
+ADRIÁ (_anant-sen_)
+
+No, no encara.
+
+ARCADI
+
+Adéu-siau, doncs.
+
+ADRIÁ
+
+Ah! Sí. Ja men distreia... Que s'hi conservi.
+
+ARCADI
+
+Igualment.
+
+(_L'Adriá seu va, molt recelós, pel primer terme de l'esquerra. L'Arcadi
+queda mirant-sel._)
+
+### ESCENA XI
+
+
+L'Arcadi sol. Aviat en David
+
+
+ARCADI
+
+Aon deu haver anat aquell xicot?
+
+(_Pinta. Llarg silenci. Apareix en David precipitadament un xic
+traspostat._)
+
+DAVID
+
+Arcadi!
+
+ARCADI
+
+Ai, gràcies a Déu!
+
+DAVID (_en veu molt baixa_)
+
+Calla, calla!
+
+(_Se sent plorar a la Nuria._)
+
+ARCADI
+
+Eh? (_Sorprès._) Què sento? Plors de dòna?... Sí!... David!... (_Amb
+accent molt dramàtic._)
+
+DAVID
+
+Pst! Calla, calla, Arcadi!
+
+(_L'obliga a amagar-se darrera dels arbres._)
+
+ARCADI
+
+Però...
+
+DAVID
+
+Calla! Vine! Amaga-t, amaga-t!... Corre!... (_Passa la Nuria, amb el
+canti a la mà, aixugant-se ls ulls pera contenir son plor delicadissim.
+En David la mira am goig i llàstima a la vegada. Al passar aquesta pel
+seu costat, va a consolar-la i ni gosa dir-li res. Quan la Nuria ha
+desaparegut, l'Arcadi, sol·lícit, neguitós, se dirigeix an en David._)
+
+ARCADI
+
+Però, David... ?
+
+(_En David s'asseu a l'herba moll trist, posant-se les mans a la cara._)
+
+
+Teló pausat
+
+
+![sanefa decorativa](images/sanefa.png)
+
+## ACTE SEGON
+
+_L'escena representa l pati i el frontis d'un hostal. El fons és un
+paisatge molt pintoresc. Al darrer terme s'ovira la silueta d'unes
+montanyes blaves que s'enlairen per damunt d'altres un xic mes properes
+i més pujades de to. El segon terme, o siga la vessant d'aquestes
+montanyes, està molt ben conreat. Sembla talment una prada, d'un verd
+frescal i lluminós. Al fons, atravessant l'escena, hi ha la carretera am
+guarda-rodes i piles de grava. A l'esquerra, a primer terme, el frontis
+de l'hostal; al costal de la porta hi ha una finestra que dóna a la
+cuina, i una altra, a l'alçada de primer pis, plena de testos am
+clavellines, un ram de llorer sec, una ampolla amb oli d'herbes i una
+olla foradada pera niuar-hi els aucells. Davant del portal, ocupant la
+meitat de l'escena, s'enfila una parra ufanosa am molts penjolls de
+raims verolats, a sota la qual hi ha una taula i dos bancs de fusta ja
+negrosos i esberlats d'estar a l'intemperie. A ran de la finestra de la
+cuina hi ha un pou del que s pot extreure aigua per medi de corriola i
+galledes. Els pilans d'aquest estan entortolligats per una enredadera
+d'eura. Per entremig dels pilans se veu un paller i algun arbre. Al
+costat del pou hi ha un pedriç tot ple de testos am rosers, clavellines
+i violers. A la dreta, una figuera am molt brancam que s'extén per
+l'escena. Repenjats a la soca, uns quants feixos de canyes seques. És al
+dematí d'un dia d'estiu molt assoleiat._
+
+### ESCENA I
+
+
+En Blai i l'Adriá
+
+
+(_En Blai està pouant una galleda d'aigua. Té l porró al costat del pou.
+Aprop de la taula hi ha una altra galleda de fusta. Apareix l'Adriá pel
+fons._)
+
+ADRIÁ
+
+Bon dia, Blai.
+
+BLAI
+
+Hola, noi! Què diem de bo?
+
+ADRIÁ
+
+Per ara, ja ho podeu veure. I vós?
+
+BLAI
+
+Trempat com sempre.
+
+ADRIÁ
+
+Me n'alegro.
+
+BLAI
+
+Acosta-m aquella galleda. (_Per la que hi ha aprop de la taula._)
+
+ADRIÁ (_donant-li_)
+
+Teniu.
+
+BLAI
+
+Ah, ah! És fresca com una rosa. (_Per l'aigua que aboca a la galleda.
+Després hi posa l porró._) Ho veus, home?... Quima! Quima!
+
+QUIMA (_de dintre estant_)
+
+Què vols?
+
+BLAI
+
+Vès.
+
+QUIMA (_traient el cap per la finestra_)
+
+Què hi ha? Ah! Tu, Adriá?
+
+ADRIÁ
+
+Hola, Quima!
+
+BLAI
+
+Fes-li esmorzar.
+
+ADRIÁ
+
+No; no us amoïneu, per mi.
+
+QUIMA
+
+I ara, tu, també! (_Desapareix._)
+
+### ESCENA II
+
+
+Els mateixos, menys la Quima
+
+
+ADRIÁ
+
+Vès ara per què... ?
+
+BLAI
+
+Deixa, home!
+
+(_Curt silenci._)
+
+ADRIÁ
+
+Aont és la Nuria?
+
+BLAI
+
+Potser és a dalt.
+
+(_Surt la Quima am dos plats de terriça, dugues forquilles, un pa moreno
+i una ganiveta._)
+
+### ESCENA III
+
+
+Els mateixos i la Quima
+
+
+QUIMA
+
+Apa: mentrestant llesqueu-vos pa, que desseguida porto lo demés.
+
+BLAI
+
+Tu: vès, arregla-ns una mica de ceba, unes quantes olives i, si pot ser,
+algun tomatec.
+
+QUIMA
+
+Està bé.
+
+BLAI
+
+Pera començar a fer rodar la mola.
+
+QUIMA
+
+Està bé.
+
+(_Sen va a la cuina._)
+
+### ESCENA IV
+
+
+Els mateixos, menys la Quima
+
+
+BLAI (_llescant pa_)
+
+Ah, ah!
+
+ADRIÁ
+
+Sí que triga la Nuria!
+
+BLAI
+
+Estigues pel menjar, home! Ja la veuràs. Am quin humor t'hi presentaràs,
+si encara no tens gens d'aliment al còs?
+
+ADRIÁ
+
+Es que...
+
+BLAI
+
+Deixa-t d'esques! Quina fal·lera!
+
+ADRIÁ
+
+No tant!
+
+BLAI
+
+Quan jo festejava am la Quima, em pots ben creure, no rompia mai el foc
+que abans no m'hagués atipat bé. L'estimació am gana... què vols que t
+digui?... no ha fet mai per mi.
+
+(_Apareix la Quima amb una plata plena de mongetes fregides i unes
+quantes costelles fetes a la brasa. A l'altra mà porta una amanida de
+ceba, tomatec i olives._)
+
+### ESCENA V
+
+
+Els mateixos i la Quima
+
+
+QUIMA
+
+Apa, ja està.
+
+BLAI
+
+Som-hi!... Té. (_Ofereix la plata a l'Adriá._)
+
+ADRIÁ
+
+Preneu, home, preneu.
+
+BLAI
+
+Pren tu primer, que jo, quan en tinguis prou, faré canèt i nèt.
+
+ADRIÁ
+
+Doncs, teniu gana!
+
+BLAI
+
+Psè!... Encara, encara.
+
+QUIMA
+
+És un sac de mal profit.
+
+BLAI
+
+Sí. Què hi faràs, si un hom és així? Apa, apa, sense por! (_Serveix a
+l'Adriá._)
+
+ADRIÁ
+
+Prou, home!
+
+BLAI
+
+Atipa-t i amaga-t pa!
+
+QUIMA
+
+No us ho acabareu tot.
+
+ADRIÁ
+
+Prou, prou! (_Enretira l plat._)
+
+BLAI
+
+I tu, que també has d'esmorzar?
+
+QUIMA
+
+No. Ja ho he fet.
+
+BLAI
+
+Veus, jo? Tot hi va! (_S'aboca tot el menjar._) Té: ja pots rentar-la.
+(_Per la plata._)
+
+QUIMA
+
+Que no tens gana, Adriá?
+
+ADRIÁ
+
+No gaire.
+
+BLAI
+
+Que no piques? Pren un tallet de tomatec.
+
+ADRIÁ
+
+Teniu raó. (_El pren._)
+
+BLAI (_donant-li l porró_)
+
+I beu, de passada.
+
+ADRIÁ
+
+No tinc set, encara.
+
+BLAI
+
+Doncs, beuré jo. (_Beu refilant. Curt silenci._)
+
+QUIMA
+
+I com xerrica! Prou! Prou, Blai!
+
+ADRIÁ
+
+Calleu, que l fareu ennuegar.
+
+QUIMA
+
+Apa, apa, quina manera d'alçar el colze!
+
+BLAI (_deixant de beure_)
+
+Ah, ah! Què ten sembla?
+
+ADRIÁ
+
+Quin halè teniu!
+
+BLAI
+
+I quina refilamenta! Apa, beu, que és fresc.
+
+ADRIÁ
+
+Vinga.
+
+BLAI (_donant-li l porró_)
+
+Té. A veure si aguantes gaire.
+
+QUIMA (_fadigada_)
+
+Ai, Senyor!
+
+BLAI
+
+Que ets mut? Que no hi fas un refilet, Adriá?
+
+QUIMA
+
+Vaia, que l faràs riure i es tacarà!
+
+BLAI
+
+Amunt, amunt, noi! Apa, que és teu!
+
+ADRIÁ (_rient i deixant de beure_)
+
+Vatua l'home!
+
+QUIMA
+
+Té! Veus, poca solta? Tot l'has fet tacar.
+
+BLAI
+
+Oi, sí! (_Esclafint a riure._) Tot el davant t'has ensolfat. Bé: això
+rai, que a la bugada sen va !
+
+QUIMA
+
+Ho haguessis de rentar tu!
+
+BLAI
+
+Veus? Tu, am solfes, no saps refilar, i jo, sense, sí. No series pas bo
+per músic.
+
+ADRIÁ (_rient_)
+
+N'hi ha un feix de vós!
+
+BLAI
+
+Així m'agrades!
+
+QUIMA
+
+Deixa-l estar, Adriá, que n'hi falta un bull.
+
+BLAI (_brindant el porró a la Quima_)
+
+Té, té: beu i calla.
+
+QUIMA
+
+Vés, troç d'ase!
+
+BLAI
+
+Apa, menja, Adriá: no t'adormis.
+
+ADRIÁ
+
+No us amoïneu.
+
+BLAI
+
+Noi, per tu faràs, doncs.
+
+QUIMA
+
+Com les trobeu aquestes costelles?
+
+BLAI
+
+Bones, bones. Es deixen menjar.
+
+QUIMA
+
+Digues, Adriá, digues: són tendres?
+
+ADRIÁ
+
+Sí, molt tendres: bona carn.
+
+QUIMA
+
+No són pas un xic crues?
+
+BLAI
+
+No: estan al punt. Una mica fumades, potser!
+
+ADRIÁ
+
+No, són fumades!
+
+QUIMA
+
+Aquest sí que en tot ha de trobar taps!
+
+BLAI (_cridant el gat_)
+
+Spsí! Spsí! Marruixa, marruixa! Aont és el gat?
+
+QUIMA (_amb espontanitat_)
+
+A la galleda.
+
+BLAI
+
+Mira, mira, que és de la broma!
+
+QUIMA
+
+Que ho sé jo ont és, el gat?
+
+BLAI (_llença un òs de costella_)
+
+Té: ja ho trobaran els goços.
+
+ADRIÁ
+
+Vaja, ja estic satisfet.
+
+QUIMA
+
+Voleu un raim?
+
+ADRIÁ
+
+No: jo no vui res més.
+
+BLAI
+
+No t sents am més coratge, ara?
+
+ADRIÁ
+
+Ja ho crec!
+
+BLAI
+
+Doncs, apa, que vingui la noia i garleu tant com volgueu. (_A la
+Quima._) Ja pots treure tot això.
+
+QUIMA
+
+Ja va. (_S'endú ls plats i lo demés a la cuina._)
+
+BLAI
+
+Encenem un radical. (_Se treu un cigarro dels petits._) En vols un?
+
+ADRIÁ
+
+No, gràcies.
+
+BLAI
+
+Tu mateix.
+
+ADRIÁ (_després d'un curt silenci_)
+
+I què se n'ha fet, de la Nuria?
+
+QUIMA
+
+No fa gaire que era aquí. (_La Quima desapareix._)
+
+### ESCENA VI
+
+
+Els mateixos i en Mingo
+
+
+MINGO
+
+Nostramo?
+
+BLAI
+
+Què hi ha, Mingo?
+
+MINGO
+
+Que heu abeurat el bestiar?
+
+BLAI
+
+Sí.
+
+MINGO
+
+Així, res.
+
+BLAI
+
+Dóna-li una mica de gra.
+
+MINGO (_tot anant-sen_)
+
+Desseguida.
+
+BLAI
+
+Tu! Escolta.
+
+MINGO (_girant-se molt decidit_)
+
+Què mana?
+
+BLAI
+
+Que ja has esmorzat?
+
+MINGO
+
+Estona ha.
+
+BLAI (_oferint-li l porró_)
+
+Té, doncs: beu un trago.
+
+MINGO
+
+Visca!
+
+BLAI
+
+Beu!
+
+MINGO
+
+Vaia, bevem. (_Beu refilant._)
+
+BLAI (_a l'Adriá_)
+
+Què tal? Eh? Què men dius d'aquest deixeble?
+
+MINGO (_deixant de beure_)
+
+Ha anat bé la passada?
+
+BLAI
+
+Molt. Apa: ves amb els animals.
+
+MINGO
+
+(_Sen va, i a l'esser al fons retrocedeix._) Ah! Escolteu...
+
+ADRIÁ
+
+Au, a l'estable!
+
+MINGO
+
+Eh?... (_Mirant de reüll a l'Adriá._)
+
+ADRIÁ
+
+Apa, vés, beneit!
+
+MINGO
+
+A qui dius beneit, ximplet, més que ximplet ?
+
+BLAI (_reconvenint-lo_)
+
+Mingo!...
+
+MINGO
+
+Aquest poca solta!...
+
+BLAI
+
+Que no vols callar, Mingo?
+
+MINGO
+
+No, que no vui callar! Primer reventaria! Torna-m'ho a dir, de beneit!
+Torna-m'ho a dir, maco! (_Provocant-lo molt indignat._)
+
+ADRIÁ
+
+Vés, vés a parlar amb els senyorets, que t donaran anguila!
+
+MINGO
+
+I ben nèt que si! Que t penses que són tant agarrats com tu?
+
+BLAI
+
+Vés-ten, Mingo, vés-ten!
+
+MINGO
+
+No men vui anar que no hagi cantat les quaranta an aquest presumit.
+
+ADRIÁ
+
+Te deixo estar per criatura!
+
+MINGO
+
+Perquè no tens coratge pera res. Ja ho saps que no ets ningú!
+
+ADRIÁ
+
+Llamp de Déu!...
+
+BLAI
+
+Vaia, Adriá!...
+
+ADRIÁ
+
+Vés-ten, si no vols que t faci un cap nou! Vés-ten !
+
+MINGO
+
+Que t'has cregut que perquè sóc pobre m'has de fer la llei com te dongui
+la gana? No, noi, no! Ja s'ha acabat la paciència! I si tens ràbia
+perquè les coses no t marxen prou planeres, mira, fes com jo: posa-t'hi
+sal.
+
+ADRIÁ
+
+Bé: què vols dir amb aquestes paraules?
+
+MINGO
+
+Ja ho saps lo que vui dir.
+
+BLAI
+
+Mingo, Mingo! Mira que si m fas enfadar... !
+
+MINGO
+
+Així: defenseu-lo!
+
+ADRIÁ
+
+Ja estàs ben llest! (_Molt despreciatiu._)
+
+MINGO
+
+Vés a explicar-ho a la Nuria, tot això que t'he dit! Corre! Que ella
+t'encoratgi!
+
+BLAI
+
+Marxa, marxa d'aquí, com una reïra!
+
+MINGO
+
+Ja men vaig, i ben depressa, perquè veig que encara m'entrebancaria.
+
+BLAI
+
+Apa!
+
+MINGO
+
+Endavant, hereu, endavant! Fes-los glatir força als pobres, am la teva
+guardiola! Ja ho sabem que és curulla de diners. Però, mira: jo n tinc
+una altra aquí (_senyalant al cor_) que vessa de goig i d'alegria.
+
+ADRIÁ
+
+Vés, noi, vés a la teva feina!
+
+MINGO
+
+Vaia, salut! (_Seu va rient amb ironia._)
+
+### ESCENA VII
+
+
+Els mateixos, menys en Mingo
+
+
+ADRIÁ
+
+Que no l'heu sentit?
+
+BLAI
+
+Deixa-1 estar, que no hi és tot.
+
+ADRIÁ
+
+Aquest noi té la llengua un xic llarga.
+
+BLAI
+
+Vaia, Adriá! Té, beu, home! (_Agafant el porró._)
+
+ADRIÁ
+
+Ja n tinc prou.
+
+BLAI
+
+Que ets daixonses! Quina fadrinalla corre avui!
+
+(_Beu, refilant com abans. L'Adriá s queda amb el cap baix, molt
+pensatiu. Llarg silenci. Apareix la Quima esclafint de riure._)
+
+### ESCENA VIII
+
+
+Els mateixos i la Quima
+
+
+QUIMA
+
+Que no ho sabeu? Que no ho sabeu?
+
+BLAI (_a l'Adriá, deixant de beure_)
+
+Eh, quina musica?
+
+QUIMA
+
+Que no ho sabeu?
+
+ADRIÁ
+
+Què?
+
+BLAI
+
+Digues.
+
+QUIMA
+
+Que la Nuria estones ha que és a dalt.
+
+(_Segueix rient._)
+
+ADRIÁ
+
+Ah ! Era aquí?
+
+BLAI
+
+Què fa a dalt?
+
+QUIMA
+
+Mai ho endavinarieu. Pobra filla meva, que és ignocentona!
+
+ADRIÁ
+
+I per què no ve?
+
+QUIMA
+
+No l'he poguda fer baixar de cap de les maneres.
+
+ADRIÁ
+
+I això?
+
+BLAI
+
+Que esteu renyits?
+
+ADRIÁ (_am molta naturalitat_)
+
+Per mi, no.
+
+QUIMA
+
+Cah! Si no hi ha res de males cares. (_Amb expressió riallera._) Ben al
+revés. Ai, Senyor!
+
+BLAI
+
+I, doncs, què fa?
+
+QUI MA
+
+Està plorant com una Madalena.
+
+ADRIÁ
+
+Per què? Què tè?
+
+QUIMA
+
+Res, res, la pobreta!
+
+ADRIÁ
+
+Per què plora ?
+
+QUIMA
+
+Encara no ho endavines?
+
+ADRIÁ
+
+Oh! Què sé jo! Digueu.
+
+BLAI
+
+Vaia una altra paperera! Potser no ha esmorzat. (_Amb ingenuïtat._)
+
+QUIMA
+
+Calla, calla, beneitó! Ves per què voleu que plori, la criatura! Jo
+també vaig plorar com ella l dia que m van tirar la primera amonestació.
+
+BLAI
+
+Per xò ha de plorar?
+
+ADRIÁ (_concentrat_)
+
+Per xò?
+
+QUIMA
+
+I doncs! Us penseu quin cop és per una noia de la seva edat?
+
+ADRIÁ (_am gran estranyesa_)
+
+Ho dieu de debò, que plora?
+
+QUIMA
+
+Està desconsolada!
+
+ADRIÁ (_separant-se, molt trist_)
+
+No m'ho sé acabar!
+
+QUIMA
+
+I ara! Què tens, Adriá?
+
+ADRIÁ
+
+Re, re.
+
+BLAI
+
+Bo! Tu, també? A veure si se t'encomanaran les llàgrimes!
+
+ADRIÁ
+
+És que jo no estic per fer els ninots: m'enteneu?
+
+BLAI
+
+Què dius, home!
+
+QUIMA
+
+No sé pas de què te les heus !
+
+ADRIÁ
+
+Vosaltres no que no ho sabeu, però ella... M'hi jugaria l cap!
+
+BLAI
+
+Tu, Quima: que l'entens?
+
+QUIMA
+
+Jo, no. Adriá: explica-t, per l'amor de Déu!
+
+BLAI
+
+Sí, que s'expliqui.
+
+QUIMA
+
+Parla, home, parla!
+
+ADRIÁ
+
+La vostra filla no m porta estimació.
+
+QUIMA
+
+I ara! Què dius, home! Com vols que no t'estimi, si fas tant per ella?
+La vegessis plorar!
+
+ADRIÁ
+
+Plora perquè li sap greu d'estar compromesa. No sap com
+desempellegar-sen, de mi. Per xò plora, per xò!
+
+QUIMA
+
+No siguis tant ingrat!
+
+ADRIÁ
+
+Ingrat? Ja hi ha qui li agrada més que jo. Qui sóc jo? Un pagesot. Què
+volen dir les meves vinyes, els meus camps i totes les meves hisendes i
+la meva estimació, comparades amb un senyoret de Barcelona?
+
+QUIMA
+
+Però, què t'empatolles?
+
+ADRIÁ
+
+Si, ja ho he dit i no men desdic. Mala negada facin tots els senyorets!
+Es clar: són més complimentosos i més fins que nosaltres. Els
+pagesos!... I an ella sembla que li escaiguin aquests mosquits. (_Am
+gran despreci._)
+
+BLAI
+
+Qui? Ella? Cah!
+
+QUIMA
+
+Ves ara quina una se n'ha empescat!
+
+BLAI
+
+Una cosa és una cosa...
+
+QUIMA
+
+Ah, gelós!
+
+ADRIÁ.
+
+Ja ho sentirem a dir.
+
+BLAI
+
+Tot just comencem i ja us-e les empreneu per aquests viaranys?
+
+QUIMA
+
+I al cap-d'avall per res.
+
+BLAI
+
+Per res: per una futesa. Aquest casament aviat semblarà la colla dels
+plora-miques.
+
+QUIMA
+
+I ben net que sí!
+
+BLAI
+
+Ni que s tractés d'un enterro. No sé: jo no m'ho pendria tant a la
+valenta.
+
+ADRIÁ
+
+Oh, vós!
+
+BLAI
+
+Encara que m trobés al teu lloc. Vaia, vaia, no t'encaparris, que
+tindràs una dòna lo que sen diu de tota la confiança. Jo ja voldria que
+siguessiu casats. El dia del casori!... Vès, enllestiu depressa! Quina
+xirinola farem! Oh, i ara que tenim uns caps de viram tant grassos que
+enamoren!
+
+QUIMA
+
+Si serà una festassa!...
+
+BLAI
+
+Aquest dematí, així que m'he llevat, ja he conegut que la teca anirà bé.
+
+QUIMA
+
+I això? En què t'has fixat?
+
+BLAI
+
+Saps aquells dos pollastres tant buscadors de raons, aquells que l'altre
+dia van agarrar-se com dugues llagastes?
+
+QUIMA
+
+Sí. Explica-t, cançoner! (_Fent veure que assent al bou humor deu
+Blai._)
+
+BLAI
+
+M'han donat una mala mirada que ja, ja!... Si arriben a veure-s'hi am
+cor, m'embesteixen! Semblava que m diguessin: "Ah, fart, més que fart!
+Com se tens menjaras!»
+
+QUIMA (_posant-se a riure_)
+
+Encara m faràs riure!
+
+BLAI
+
+No són bromes, no! Adriá: que no rius? Mira la Quima, ai, la sogra! Mira
+com s'esclafeix, la toba! (_Rient a tot pler._)
+
+QUIMA
+
+Sant ximplici!
+
+BLAI
+
+Que not passa, hereu? Retorna-t, que no serà re! Vès: porta-li una mica
+de medecina, que potser es calmarà. Porta l porró, dòna!
+
+QUIMA (_a l'Adriá_)
+
+El vols, un traguet?
+
+ADRIÁ
+
+No estic pera beure.
+
+BLAI
+
+Vinga, vinga, que amb un tret... matarem dos tragos.
+
+ADRIÁ
+
+Quina ràbia!
+
+BLAI
+
+Vés, crida a la noia. A veure si amb una miradeta...
+
+ADRIÁ
+
+No; no la crideu. Ja vindrà, si vol. I, si no, allà s'estigui. Fos
+aquell, no s faria pregar, no !
+
+QUIMA
+
+I deixa-l estar, an aquell! Quina dèria t'ha agafat!
+
+ADRIÁ
+
+Fos aquell, us torno a dir!
+
+BLAI (_dirigint-se poc a poc cap al fons_)
+
+Bah, bah!
+
+ADRIÁ
+
+Que n'he sigut de bèstia!
+
+QUIMA
+
+Pobra Nuria! Tant que t'estima!
+
+ADRIÁ (_amb ironia_)
+
+M'estima!
+
+QUIMA
+
+Sí.
+
+ADRIÁ
+
+Jo us dic que no! Potser m'hauria arribat a estimar...
+
+QUIMA
+
+Que vols que s corsequi?
+
+(_En Blai els escolta de mala gana._)
+
+ADRIÁ
+
+Ja fa temps que no m mira com me mirava. Vós ho sabeu: encara no m veia
+que tot ho deixava pera donar-me conversa. (_Molt despreciatiu._) Però,
+d'ençà que van venir aquests senyorets...
+
+QUIMA
+
+No, home, no!
+
+ADRIÁ
+
+Us dic que sí. Si s'empolaina més pera fer més goig!
+
+QUIMA
+
+No: això són cabòries teves.
+
+ADRIÁ
+
+Serà lo que s vulgui; pero jo no consento que ningú s burli de mi.
+
+QUIMA
+
+I qui sen burla?
+
+ADRIÁ
+
+Ella. Que no m'enganyi, que no m'enganyi!
+
+BLAI
+
+Ai, ai, quina nuvolada!
+
+ADRIÁ
+
+Vós, Quima, atrafegada am les feines de la casa, no veieu certes coses.
+
+QUIMA
+
+Encara vindràs a dir que no m cuido de la meva filla!
+
+BLAI
+
+Deixa-men anar, que la cosa s'embolica.
+
+ADRIÁ
+
+No vaig tant amunt.
+
+QUIMA
+
+I doncs?
+
+ADRIÁ
+
+Vós no m negareu que la Nuria no m porta voluntat. Si men portés, no
+parlaria com parlo.
+
+QUIMA
+
+Faries lo mateix. Desgraciat del que sent gelosia!
+
+ADRIÁ
+
+Gelosia? No és gelosia, no. Ho veig clar, n'estic segur. Però no serà,
+no serà!
+
+BLAI
+
+Vaia: ja us ho fareu.
+
+(_Sen va per l'esquerra del fons._)
+
+### ESCENA IX
+
+
+Els mateixos, menys en Blai
+
+
+QUIMA
+
+Què és lo que veus clar? Explica-t.
+
+ADRIÁ
+
+Que l carro m va pel pedregal.
+
+QUIMA
+
+Justament ara?
+
+ADRIÁ
+
+I tot per culpa vostra.
+
+QUIMA
+
+Per culpa meva?
+
+ADRIÁ
+
+Sí.
+
+QUIMA
+
+Per què ho dius? En què t fixes?
+
+ADRIÁ
+
+Em fixo en moltes coses.
+
+QUIMA
+
+A veure, digues.
+
+ADRIÁ
+
+Si vós haguéssiu sigut franca quan els meus pares us van venir a demanar
+la Nuria, avui jo no m queixaria.
+
+QUIMA
+
+No t'entenc, creu-me, Adriá; no t'entenc.
+
+ADRIÁ
+
+Prou que m'enteneu! Ja ho veig jo que m'enteneu! (_Am molta ironia._)
+
+QUIMA
+
+En bona fe, Adriá.
+
+ADRIÁ
+
+La xicota no m volia.
+
+QUIMA
+
+Que sí!
+
+ADRIÁ (_imperiós_)
+
+Que no!
+
+QUIMA (_persuasiva_)
+
+Que sí!... Què sabia ella? (_Transició._)
+
+ADRIÁ
+
+Vós la vàreu pregar pera que m volgués. Fins la vàreu amenaçar!
+
+QUIMA
+
+Mentida! Qui t'ho ha dit això?
+
+ADRIÁ
+
+Deixeu-ho estar qui m'ho ha dit. Tard o d'hora, tot se sap. Jo m creia
+que m'estimava, i de tant veure-la i parlar amb ella, és clar, li he
+posat aquest afecte. Ara, per més que vulgui, no men puc distreure: ja
+la tinc aferrada aquí dins... I la vui pera mi, costi lo que costi! I ho
+serà!
+
+QUIMA
+
+No ho ha de ser!
+
+ADRIÁ
+
+Jo veig que ella i el senyoret s'enraonen molt, riuen molt, mentres jo
+callo i em migro.
+
+QUIMA
+
+No n pensis mal del senyoret. Es molt bo. I am tant temps d'estar am
+nosaltres pot dir-se que ja ns mira com de família.
+
+ADRIÁ
+
+Serà tant bo com vós volgueu, però lo que es am mi no s porta pas gens
+bé... I que vagi alerta, que no s torbi! Jo també ho sóc, de bo; però
+quan les sangs me pugen al cap...
+
+QUIMA
+
+Vaia, vaia, no siguis així.
+
+ADRIÁ
+
+Es que començo a perdre la paciència.
+
+QUIMA
+
+No sé com ets, també! Creus tu que la Nuria s'atreviria a faltar-te? No
+li facis tant poc favor, home! (_Transició._) Ah! Que sereu ditxosos!
+Quan tingueu un fill... tant hermós que serà!... Com vols... no
+comprens?... com vols que la Nuria estimi a un senyor, per bo que sigui,
+si per ella tampoc faria? No, home, no! Treu-t'ho del cap. Allò de que
+una noia és pera un rei, són falornies. Les noies, pera ser ben felices,
+s'han de casar amb un del seu braç: classe am classe.
+
+ADRIÁ
+
+Però mireu que si ell s'està en aquesta casa ...
+
+QUIMA
+
+Què vols dir?
+
+ADRIÁ
+
+Que?... Vaia, que jo no li vui veure més!
+
+QUIMA
+
+No siguis tant gelós!
+
+ADRIÁ
+
+Gelós, gelós!... L'heu de treure, Quima, l'heu de treure. Creieu-me!
+
+QUIMA
+
+Que aviat ho tens arreglat!
+
+ADRIÁ
+
+O ells o jo: trieu.
+
+QUIMA
+
+Com els ho dic?
+
+ADRIÁ
+
+De la manera que trobeu millor. Si no sen volen anar a les bones, ja ls
+treure jo a les males.
+
+QUIMA
+
+Espera uns quants dies.
+
+ADRIÁ
+
+Ja no puc aguantar més.
+
+QUIMA
+
+(_després d'una petita lluita am si mateixa_)
+
+Els treuré, doncs.
+
+ADRIÁ
+
+Avui séns falta.
+
+QUIMA
+
+Sí.
+
+ADRIÁ
+
+No ho allargueu pas!
+
+QUIMA
+
+Ah, gelós!
+
+ADRIÁ
+
+Deixeu-ho córrer.
+
+QUIMA
+
+Quins papers!
+
+ADRIÁ
+
+Prou! Quedem en que ls treureu?
+
+QUIMA
+
+Sí, home, sí! Ai, alabat siga Déu! Si no estimessis, no les faries
+aquestes rareses. Nuria, Nuria! (_Cridant._)
+
+ADRIÁ
+
+Deixeu-la estar.
+
+QUIMA
+
+Com! Que no la vols veure?
+
+ADRIÁ
+
+Sí. Però...
+
+QUIMA (_tornant a cridar_)
+
+Nuria! Nuria!
+
+NURIA (_de dins estant_)
+
+Què mana, mare?
+
+QUIMA
+
+Baixa, tonteta, baixa! Cuita! No siguis així, filla. I ara (_a l'Adriá_)
+que no us feu mal posat.
+
+ADRIÁ
+
+Oh! Per mi...
+
+QUIMA
+
+Es que, si no, renyirem.
+
+ADRIÁ
+
+Jo...
+
+QUIMA
+
+Mira-te-la.
+
+(_Apareix la Nuria amb el cap baix. S'atura al llindar de la porta._)
+
+### ESCEXA X
+
+
+Els mateixos i la Nuria
+
+
+NURIA
+
+Què mana, mare?
+
+QUIMA
+
+Vine, tonteta, vine!
+
+QUIMA
+
+Que no veus l'Adriá? Vaia, vaia, no siguis paperera. Vès per què has de
+plorar!
+
+NURIA
+
+No, no ploro pas.
+
+QUIMA
+
+Ai, mentidera! (_Rient._) Diu que no plora. (_Agafant-la per la cara i
+aixecant-li i cap._) Mira, mira, Adriá! No plora, no, i té ls ulls plens
+de llàgrimes!
+
+NURIA
+
+No pas ara: ja m'ha passat.
+
+QUIMA
+
+Millor, dòna, millor!
+
+ADRIÁ
+
+Nuria!
+
+QUIMA
+
+Tant alegres que tots estem, i tu tant trista! No sé per què.
+
+NURIA
+
+Què hi fa?
+
+QUIMA
+
+Res; però no veus que no m'agrada que estiguis així? Te vui veure
+contenta... Riu, riu, que és hora d'alegria!
+
+NURIA (_amb irònica tristor_)
+
+D'alegria?
+
+QUIMA
+
+Sí. No faltaria més!
+
+NURIA
+
+No ho sé si és hora d'alegria!
+
+QUIMA
+
+És clar!
+
+NURIA
+
+No pas pera tot-hom.
+
+QUIMA
+
+Pera tot-hom, de segur que no. Pera tots els de casa... Pera tu, pera
+l'Adriá, pera mi.
+
+ADRIÁ (_am moll sentiment_)
+
+No pas pera mi!
+
+QUIMA
+
+Com? Ja hi tornem? Tu, també?
+
+ADRIÁ
+
+Es que... No la veieu, Quima? Ni m mira!
+
+QUIMA
+
+Sen dóna vergonya. (_Acaronant-la am tendresa._) Oi, filla, que ten
+dones vergonya?
+
+NURIA
+
+Vergonya?... (_Amb ironia trista._) Sí, sí, men dono vergonya. (_Volent
+anar-sen._)
+
+QUIMA
+
+Pobreta!
+
+ADRIÁ (_quasi amb ira_)
+
+Nuria! Mira-m, mira-m!
+
+QUIMA
+
+Que no ho sents?
+
+ADRIÁ
+
+Tant aviat ja m'has avorrit?
+
+QUIMA
+
+No t'ha avorrit!
+
+ADRIÁ
+
+Nuria!
+
+NURIA
+
+Què vols?
+
+ADRIÁ
+
+Per què no m mires? Què t'he fet? De què t queixes?
+
+NURIA
+
+De res... de res, Adriá.
+
+ADRIÁ
+
+Per què m fas aquest posat?
+
+NURIA
+
+Ai, Adriá!
+
+ADRIÁ
+
+Què? Parla.
+
+QUIMA
+
+Ah! Té un cor de cera!
+
+ADRIÁ
+
+Jo no entenc de què se les heu! No sé què tinc de fer pera
+acontentar-la. Demana, demana. Què vols? Digues.
+
+NURIA
+
+Res, res.
+
+QUIMA
+
+I, doncs, per què no fas com nosaltres?
+
+NURIA
+
+Vosaltres... vosaltres...
+
+QUI MA
+
+Sí. No veus jo que alegra estic?
+
+ADRIÁ
+
+Lo que és ella...
+
+QUIMA
+
+Que t penses que no t mira? No? Si quan tu estàs distret no t treu la
+vista de sobre. Quina fal·lera! Com t'estima! Per xò no t'ho demostra
+com tu voldries. Les que no estimen sí que ho fan aixi: tot lo dia
+fingeixen, les falses !
+
+NURIA
+
+(_molestada per les paraules de sa mare_)
+
+Mare!
+
+QUIMA
+
+Vaia, vaia, Nuria: entre poc i massa! Aon vas?
+
+NURIA
+
+Deixeu-me.
+
+QUIMA
+
+Vine aquí! Vine!
+
+NURIA
+
+Vui estar sola. No tinc ganes d'enraonar. (_Es detura. L'Adriá sen va
+cap al fons de l'escena, tapant-se la cara am les mans._)
+
+QUIMA
+
+Veus, veus? Ja has fet enfadar a l'Adriá. Pobre! Vaia uns papers de fer!
+
+NURIA
+
+Pitjor pera ell.
+
+QUIMA
+
+Carrinclona, més que carrinclona!
+
+NURIA (_suplicant_)
+
+Mare!
+
+QUIMA
+
+Mare! (_Escarnint-la._) No ten dones pena, tant gran? Vès, perquè s'ha
+de casar! Fugiu, correu-hi tots! Mare de Déu! L'han tirada trona avall!
+Que t'has fet mal, per ventura? Quantes noies poguessin plorar amb els
+teus ulls! Ja té raó l ditxo: "la mar, quant més té, més brama". I tu,
+Adriá, que fas aquí com un enza? Diga-li alguna cosa; tira-li forces
+amoretes. No veus que és tant jove, pobreta!
+
+ADRIÁ
+
+Quima...
+
+QUIMÀ
+
+Vaia un parell n'hi ha de vosaltres dos! Ah, que n porteu de joguines i
+dolçures amagades en els vostres cors! I que follies! Oi?
+
+NURIA (_inconscientment, quasi d'esma_)
+
+Oh! Qui ho sap?
+
+QUIMA
+
+Heu de ser més feliços! Sí que sereu feliços! Apa, mireu-se i feu les
+paus desseguida. Les paus? (_Molt riallera._) Que m'empatollo ara? No
+heu renyit pas, veritat?
+
+NURIA
+
+No. 
+
+QUIMA
+
+Ja veuràs, Adriá, quin vestit més bufó que durà l dia del casori! Serà
+més maca! Que ja has anat a emprovar-tel?
+
+NURIA
+
+Sí.
+
+QUIMA
+
+Que t'està bé?
+
+NURIA
+
+La tia diu que sí.
+
+QUIMA
+
+No t'ha d'estar bé!
+
+(_Apareixen en David i l'Arcadi, amb els quadres, els cavallets i demés
+objectes de pintura._)
+
+### ESCENA XI
+
+
+Els mateixos, més ex David i l'Arcadi
+
+
+ARCADI
+
+Déu los guard.
+
+QUIMA
+
+Ah! Vostès? Tan aviat?
+
+DAVID
+
+No s pot treballar. Cau un sol que crema!
+
+(_La Nuria s'està aprop del pou mirant dissimuladament au en David.
+L'Adriá contempla an en David i a la Nuria am molta gelosia._)
+
+QUIMA
+
+Que volen esmorzar?
+
+ARCADI
+
+Sí; jo, sí.
+
+DAVID
+
+Jo encara no. No tinc gaire gana.
+
+QUIMA
+
+Malament.
+
+ARCADI
+
+Ja l'avisarem, doncs.
+
+QUIMA
+
+D'aquí una estoneta, veritat?
+
+DAVID
+
+Sí, senyora.
+
+### ESCENA XII
+
+
+Els mateixos i en Blai
+
+
+BLAI
+
+Com estem? Ja ha passat la tamborinada?
+
+QUIMA (_am regany_)
+
+Calla, si vols!
+
+BLAI
+
+Muixoni! (_An en David i l'Arcadi._) I, doncs, què hi ha de bo?
+
+DAVID
+
+Res de nou.
+
+BLAI
+
+Que ja han esmorzat?
+
+DAVID
+
+No encara.
+
+BLAI (_a la Quima_)
+
+Tu: què fas aquí parada?
+
+ARCADI
+
+Volem esperar una estona.
+
+BLAI
+
+Ah, ja! Perquè... daixonses. Noia: ves, respalla-m el gec nou, que m
+mudaré.
+
+(_La Nuria desapareix cap a la cuina_)
+
+### ESCENA XIII
+
+
+Els mateixos menys la Nuria
+
+
+QUIMA
+
+I ara t'has de mudar? Que no pots esperar en 'vent dinat?
+
+BLAI
+
+Feina feta no té destorb.
+
+QUIMA
+
+Que has de ser aviat al cafè?
+
+BLAI
+
+Es clar! Com cada festa. Ah, quina manilla s prepara!
+
+QUIMA
+
+Quan tinguin gust, ja m'avisaran.
+
+ARCADI
+
+Sí. Dongui-ns una mica d'aiguardent pera beure un gotet d'aigua.
+
+QUIMA
+
+Prou. (_Seu va a la cuina pera tornar desseguida._)
+
+BLAI (_a la Quima_)
+
+De la dolça, eh?
+
+QUIMA
+
+Vaia!
+
+BLAI (_anant a pouar aigua_)
+
+Doncs, apa!
+
+ARCADI
+
+Deixeu: ja la pujaré jo.
+
+BLAI
+
+Fugi! I ara!
+
+(_Surt la Quima amb una ampolla d'aiguardent i dos gots._)
+
+QUIMA
+
+Si són servits. (_Se n entorna._)
+
+ARCADI
+
+Molt bé. (_Posa aiguardent als gots_)
+
+(_En Blai, amb un gerro que hi ha aprop del pou, serveix aigua au en
+David i a l'Arcadi._)
+
+BLAI
+
+Apa, beguin, que és gelada, (_En David i l'Arcadi beuen._) Què tal? Què
+ls en sembla?
+
+DAVID
+
+Magnífic!
+
+BLAI
+
+Pera preparar el ventrell no hi ha un millor.
+
+QUIMA (_de dins estant_)
+
+Blai!
+
+BLAI
+
+Ja va.
+
+QUIMA (_també de dins estant_)
+
+Vès, que tens el gec amanit.
+
+BLAI
+
+Ja vinc. Reposin, mentrestant, que la Quima ja ls prepara l'esmorzar.
+
+DAVID
+
+No s'amoïnin per nosaltres.
+
+BLAI
+
+Bé, bé. Vaig a arreglar-me un xic.
+
+(_Sen va._)
+
+### ESCENA XIV
+
+
+Els mateixos. Aviat la Nuria
+
+
+ARCADI
+
+Què fem?
+
+DAVID
+
+Espera-t.
+
+ARCADI
+
+Vols que pugi a endreçar això? (_Per les teles i demés objectes._)
+
+DAVID
+
+Sí.
+
+(_L'Arcadi va a endreçar-ho tot a dins. Toma la Nuria amb unes
+estovalles blanques. Para la taula. Entra i surt diferentes vegades,
+portant lo menester pera preparar l'esmorzar. En David s'està recolzat a
+la barana del pou, mirant distretament al fons. L'Adriá, a un extrem
+oposat, observa sense dir res. La Nuria va a pouar aigua pera posar el
+vi en fresc._)
+
+NURIA (_am molta delicadesa_)
+
+Vol fer el favor?
+
+DAVID
+
+Ah! Sí. Per tot faig nosa. (_Se separa del pou fot eixugant-se les
+mans._)
+
+NURIA (_am somriure trist_)
+
+No. 
+
+DAVID
+
+Que és pera nosaltres, Nuria?
+
+NURIA
+
+Sí, senyor.
+
+(_Silenci. La Nuria va pouant l'aigua molt a poc a poc._)
+
+ADRIÁ
+
+Nuria: què fas? (_Molt concentrat._)
+
+NURIA
+
+Què hi ha?
+
+ADRIÁ
+
+Que no pots?
+
+NURIA
+
+Sí. No haig de poder!
+
+ADRIÁ
+
+Doncs, apa, enllesteix.
+
+NURIA
+
+Bé. (_Curt silenci._)
+
+ADRIÁ (_volent fer-la retirar del pou_)
+
+Vés, vés: ja ho faré jo.
+
+NURIA
+
+Aparta-t! Aparta-t! (_Acabant de pujar la galleda._)
+
+ADRIÁ
+
+Gràcies a Déu!
+
+NUR1A
+
+Té, veus? Ja està.
+
+ADRIÁ
+
+No sé per què gansoneges tant.
+
+NURIA (_fent un sospir_)
+
+Ah!
+
+ADRIÁ
+
+Que tens?
+
+NURIA
+
+Res, res.
+
+(_Aboca l'aigua a la galleda. Toma l'Arcadi._)
+
+### ESCENA XV
+
+
+Els mateixos i l'Arcadi
+
+
+ARCADI
+
+Ja ho tens tot endreçat.
+
+DAVID
+
+Bé.
+
+(_Apareix en Blai, am barretina morada i el gec nou._)
+
+### ESCENA XVI
+
+
+Els mateixos i en Blai
+
+
+QUIMA (_de dins estant_)
+
+Nuria!
+
+NURIA
+
+Ja vinc, mare. (_Sen va_).
+
+BLAI
+
+Ah, ah! (_Pel gec que porta._) Què ls en sembla?
+
+ARCADI
+
+Renoi! Veig que encara feu goig.
+
+BLAI
+
+Es clar! Amb els guarniments nous quina bèstia vol que no n faci?
+
+ARCADI (_rient_)
+
+Que sou trempat!
+
+BLAI
+
+No ho sé, pobra gent! Ai, ai! Que encara no ls ha fet l'esmorzar
+aquella? (_Cridant._) Quima! Quima!
+
+DAVID
+
+No portem pressa. Jo no tinc gaire gana.
+
+BLAI
+
+Ja tornem amb allò de temps endarrera! Ara que ja s'havia posat del tot
+bé! Apa, apa, a menjar i fòra compliments! (_Tornant a cridar._) Quima!
+Quima!
+
+DAVID
+
+No la destorbeu.
+
+(_Apareix la Quima._)
+
+### ESCENA XVII
+
+
+Els mateixos i la Quima
+
+
+QUIMA
+
+Què hi ha? (_Mira a l'Adriá am recel, visiblement amoïnada._)
+
+BLAI
+
+Vès.
+
+QUIMA
+
+Què hi ha?
+
+BLAI
+
+Que no serveixes als senyorets?
+
+QUIMA
+
+Sí, home, sí.
+
+BLAI
+
+Apa, enllesteix.
+
+QUIMA
+
+Ja sen cuida la noia.
+
+BLAI
+
+Ah! I tu, Adriá, que fas tant callat?
+
+ADRIÁ
+
+Jo rai! (_No s'ha mogut del mateix lloc aont era de primer._)
+
+BLAI
+
+Acosta-t, home!
+
+ADRIÁ
+
+No, ja estic bé.
+
+BLAI
+
+Tu mateix.
+
+(_L'Adriá, sense moure-s del seu lloc, fa signes a la Quima pera que
+compleixi lo convingut anteriorment amb ell de treure an en David i
+l'Arcadi._)
+
+QUIMA
+
+(_Després d'una petita lluita am si mateixa, se dirigeix an en David i
+l'Arcadi pera dir-los molt pausadament:_) Ara que estem tots reunits,
+voldria parlar-los d'una cosa. No s'ho prenguin a males. Això sí que m
+sabria greu.
+
+DAVID
+
+Digueu.
+
+QUIMA
+
+És que...
+
+DAVID
+
+De què s tracta?
+
+BLAI
+
+Què vas a dir?
+
+QUIMA
+
+(_am pausa i com dolguent-li_)
+
+Ja saben vostès que aquí, en aquesta casa, sempre sels ha apreciat.
+
+DAVID
+
+De lo que estem molt agraits.
+
+QUIMA
+
+Pel nostre gust... comprenen?...
+
+(_L'Adriá no deixa de fer-li signes am més insistencia cada vegada._)
+
+ARCADI
+
+Expliqueu-vos.
+
+QUIMA
+
+Nosaltres no voldríem que se n'anessin mai...
+
+DAVID
+
+Gràcies.
+
+QUIMA (_no gosant parlar_)
+
+Però...
+
+DAVID (_molt natural_)
+
+Digui, digui.
+
+QUIMA
+
+Vostès ja s faran càrrec. Dos joves com vostès... tant temps aquí...
+havent-hi una noia fadrina...
+
+DAVID
+
+Que no és un hostal això?
+
+QUIMA
+
+Sí; però no més que pera passa-volants. La gent... ja sap vostè com és
+la gent... en tot ha de dir la seva. I seria molt trist que, sent tant
+bons com vostès són, haguessin de veure-s criticats. (_Am gran prec._)
+Jo li demano per favor, senyoret David, que deixi aquesta casa. Faci-ho
+per la tranquil·litat de la nostra filla! No vulgui que sigui
+bescantada!
+
+DAVID
+
+(_a punt de perdre la serenitat_)
+
+Miri, senyora Quima...
+
+ARCADI (_interrompent-lo_)
+
+És clar, home, anem-sen!
+
+DAVID
+
+Vostè, en aquests moments, sofreix molt. Vostè no sent lo que diu...
+Vostè no ho ha pensat mai... Es veu obligada... No és vostè la que
+parla. (_Am molla intenció._)
+
+ADRIÁ
+
+(_cridant, lot plantant cara an en David_)
+
+Que tants romanços!
+
+DAVID
+
+Sou vós el qui desitja que men vagi.
+
+ADRIÁ
+
+Sí, sóc jo! Què vol dir amb aixó?
+
+DAVID
+
+Vui dir que no me n'aniré!
+
+ADRIÁ
+
+Que no se n'anirà? Jo len treuré per força!
+
+DAVID
+
+Us dic que no me n'aniré! (_Am molta valentia._) Jo aquí, hi tinc més
+drets que vós.
+
+ADRIÁ
+
+Li dic que se n'anirà ara mateix!
+
+DAVID
+
+Doncs, ja ho veieu: m'hi assec. (_S'asseu._)
+
+ADRIÁ
+
+(_anant a abraonar-se an en David_)
+
+Llamp de Déu!
+
+QUIMA
+
+Adriá!
+
+(_La Quima i en Blai detenen a l'Adriá._)
+
+ADRIÁ
+
+Deixeu-me! Deixeu-me!
+
+BLAI
+
+Què vas a fer?
+
+ADRIÁ
+
+Deixeu-me, us dic! (_An en David._) A fòra, si no vol morir!
+
+DAVID
+
+Ja us he dit que no me n'aniré.
+
+QUIMA (_suplicant_)
+
+Fugi!
+
+DAVID
+
+No!
+
+ARCADI
+
+Anem!
+
+DRIÀ
+
+A fóra, li repeteixo!
+
+(_Surt la Nuria, i am gest heroic i veu valenta, crida, fòra de sí:_)
+
+NURIA
+
+No! No vui que sen vagi, en David! No pot anar-sen!
+
+(_Tothom queda sobtat, cor-pres d'estranyesa._)
+
+
+Teló ràpid
+
+
+![sanefa decorativa](images/sanefa2.png)
+
+## ACTE TERCER
+
+_L'escena representa la cuina-menjador de l'hostal. Al fons hi ha un
+portal i una finestra que donen al pati. En l'angol de l'esquerra hi ha
+una ampla llar de foc, am xemeneia de campana, i a continuació, fins
+arribar a sota la finestra, l'aigüera i els fogons. Tant als escudellers
+com a les parets hi han molts plats i plates antigues, caceroles i
+paelles d'aram i altres objectes propris d'una cuina. El sostre és fet
+de voltes de pedra emblanquinada, del qual ne pengen forcs de cebes,
+enfilalls de tomatecs, un espanta-mosques i un quinqué moll senzill, amb
+el pàmpol ben ample. A la dreta, a segon terme, hi ha una escala d'obra,
+que comunica als dormitoris. A primer terme, també de la dreta, hi ha
+una porta amb uns goigs enganxats en un plafó. A l'esquerra, una altra
+porta que dóna a una de les dependències de l'hostal. Entre aquesta
+porta i la llar de foc hi ha una gerra molt gran, com Ics dc posar-hi
+oli. A la dreta del fons, una pastera, i al costat de l'escala una
+taula, amb un pa i un ganivet al damunt. En un fogó, una olla gran, amb
+aigua que bull. Per tota l'escena, convenientment repartides, diverses
+cadires i un banc de fusta. El paisatge està tot banyat de llum. Es
+aprop de mig-dia._
+
+### ESCENA I
+
+
+En Blai i l'Adriá
+
+
+(_Asseguts a prop de l'escala._)
+
+BLAI
+
+Bé, veuràs: per xò no t'encalabrinis, que tot s'arreglarà.
+
+ADRIÁ
+
+Blai, ja és tard.
+
+BLAI
+
+I deixa-ho anar! Si ara ja comences a pendre les coses així, què faràs
+demà que siguis casat!
+
+ADRIÁ
+
+Quan sigui casat!
+
+BLAI
+
+I és clar! No t'hi enfondis en lo d'aquest món, que qui dia passa, any
+empeny. Fes com jo: tranquil·litat i bons aliments. La qüestió és viure.
+
+ADRIÁ
+
+Estic cego de rabia!
+
+BLAI
+
+Vès de què fas cas, tu, també! Allò no ha sigut més que una criaturada.
+
+ADRIÁ
+
+Ja... Una criaturada!
+
+BLAI
+
+Sí, home, sí... Vaia, vaia, deixa-ho córrer, que fet i fet no serà res.
+
+ADRIÁ
+
+Jo crec que serà massa.
+
+BLAI
+
+La Nuria... m'entens?... la Nuria, com que no té malícia...
+
+ADRIÁ
+
+Sempre m'ho vaig pensar que aquests ditxosos senyorets serien la meva
+desgracia!
+
+BLAI
+
+Anem, anem a donar un volt.
+
+ADRIÁ
+
+No m vui moure d'aquí que no vegi a la Nuria. Necessito parlar amb ella.
+
+BLAI
+
+Anem, home, que estàs molt espès de cap. Jo no sé com sou fets!
+
+ADRIÁ
+
+Es que...
+
+BLAI
+
+No siguis toçut! Anem.
+
+(_Desapareixen per l'esquerra del fons, tot enraonant._)
+
+### ESCENA II
+
+
+En David i l'Arcadi
+
+
+(_Desprès d'un curt silenci, en David i l'Arcadi baixen per l'escala.
+Vénen de la seva cambra._)
+
+ARCADI
+
+I ara, noi, què determines?
+
+DAVID
+
+Ja ho veuràs.
+
+ARCADI
+
+No tens caràcter tu pera tractar am dònes. Si jo m trobés en el teu cas,
+aviat ho tindria resolt.
+
+DAVID
+
+Què faries?
+
+ARCADI
+
+Tocar el dos: vès què faria! No m'adormiria pas. I si la noia plora, que
+plori. Ja li passarà!
+
+DAVID
+
+Tindries valor pera fer-ho?
+
+ARCADI
+
+Quin recurs em quedaria?
+
+DAVID
+
+I podries anar-ten, deixant aquí, perduda, la teva il·lusió, la teva
+vida, tot?
+
+ARCADI
+
+Vaia una dòna més estranya! Vès qui li feia dir res! (_Molt baix i amb
+intenció._)
+
+DAVID
+
+Millor que hagi obrat així.
+
+ARCADI
+
+Sí, millor. A veure com ten surts d'aquest embolic.
+
+(_Curt silenci._)
+
+DAVID
+
+Estic decidit.
+
+ARCADI
+
+A casar-te amb ella?
+
+DAVID
+
+A casar-me o a lo que sigui.
+
+ARCADI
+
+Però, faras aquest disbarat?
+
+DAVID
+
+De què dius disbarat?
+
+ARCADI
+
+Mira que la teva família...
+
+DAVID
+
+Que surti lo que vulgui.
+
+ARCADI
+
+Deixa-la estar an aquesta xicota: no la perjudiquis més. Creu-me.
+
+DAVID
+
+Calla, calla.
+
+ARCADI
+
+No veus que està a punt de casar-se? Deixa-la, home, deixa-la! No la
+facis una desgraciada!
+
+DAVID
+
+Per xò no men vaig.
+
+ARCADI
+
+Pensa que l'Adriá...
+
+DAVID
+
+Tant se m'endona d'ell.
+
+ARCADI
+
+Prou que s veu.
+
+DAVID
+
+No tinguis por.
+
+ARCADI
+
+Oh! Noi: la por guarda la vinya.
+
+(_Pel fons esquerre apareix en Mingo, corrent adelerat._)
+
+### ESCENA III
+
+
+Els mateixos i en Mingo
+
+
+MINGO
+
+Hola!
+
+DAVID
+
+Què hi ha, Mingo?
+
+MINGO
+
+Senyoret, senyoret! Marxi, fugi desseguida!
+
+DAVID
+
+Per què? Què passa?
+
+ARCADI
+
+Ai, ai la mare!
+
+DAVID
+
+Vaia, explica-t.
+
+MINGO
+
+No s torbi, cregui-m; no s torbi.
+
+ARCADI
+
+Si jo també li dic. I com si res!
+
+MINGO
+
+És que l'Adriá no hi veu de gelosia!
+
+ARCADI
+
+I això?
+
+MINGO
+
+No va de broma, no! No seu fii! Miri que li farà una mala jugada! Ara
+mateix l'he sentit que deia an en Blai: «Si no sen va d'aquesta casa i
+del poble, el mato».
+
+DAVID
+
+Bé, bé: no serà tant.
+
+MINGO
+
+Vostè prengui-s'ho com vulgui: jo l'aviso.
+
+DAVID
+
+Gràcies, per xò.
+
+MINGO
+
+Espavilis.
+
+DAVID
+
+No passis ànsia.
+
+MINGO
+
+Si vol res de mi, disposi.
+
+DAVID
+
+Bé, Mingo, bé.
+
+MINGO
+
+No vagi de refiat, cregui-m.
+
+DAVID
+
+Entesos.
+
+MINGO
+
+Disposi, eh? (_Se n'entoma per ont ha vingut._)
+
+### ESCENA IV
+
+
+Els mateixos, menys en Mingo
+
+
+ARCADI
+
+Veuras: no romancegis.
+
+DAVID
+
+Deixa, home!
+
+ARCADI
+
+Oh! Per mi, rai.
+
+DAVID
+
+Fóra ser molt covart.
+
+ARCADI
+
+Just! Ves-ho agafant així.
+
+DAVID (_després d'un moment de reflexió_)
+
+Vés: digues an en Mingo si pot enganxar la tartana.
+
+ARCADI
+
+Gràcies a Déu!
+
+DAVID
+
+1, després, vés a despedir-me del senyor Robert. Diga-li que un cas
+urgent... que... En fi, que aviat tornarem.
+
+ARCADI
+
+Me n'hi vaig. Que enllesteixis, eh? (_Sen va per la dreta del fons._)
+
+(_Seguidament apareix la Nuria per la primera porta de la dreta._)
+
+### ESCENA V
+
+
+La Nuria i en David
+
+
+DAVID
+
+Ah! Tu?
+
+NURIA
+
+Senyoret...
+
+DAVID
+
+No m diguis senyoret. Aixeca l cap i mira-m de fit a fit!
+
+NURIA
+
+No m'abandoni!
+
+DAVID
+
+Què dius! Abandonar-te! Jo abandonar-te!
+
+NURIA
+
+No m deixi, que m moriré!
+
+DAVID
+
+Com vols que t deixi, si sense tu no viuria! Si amb el teu parlar dolç i
+amb el teu somriure m'has tornat a la vida! Deixar-te! Tu no saps encara
+de la manera que jo t'estimo! No ten pots fer càrrec!
+
+NURIA
+
+Què seria de mi si vostè m'abandonava?
+
+DAVID
+
+M'has cuidat tant bé, m'has ajudat tant a fugir de la mort!
+
+NURIA
+
+Ho diu de cor tot això?
+
+DAVID
+
+Al cap de poc temps de ser aquí, ja vaig animar-me. Més que
+l'exuberància d'aquesta Naturalesa, has sigut tu qui m'ha retornat les
+forces perdudes. I vols que t deixi, si en tu he fixat totes les meves
+il·lusions, totes les meves esperances!
+
+NURIA
+
+Oh! Parli, parli! Que m'agrada sentir-lo!
+
+DAVID
+
+No m tractis de vostè.
+
+NURIA (_vergonyosa_)
+
+Estic tant avesada a tractar-lo així!
+
+DAVID
+
+Doncs jo no vui que m guardis aquest respecte. Diga-m de tu, Nuria;
+diga-m de tu.
+
+NURIA
+
+Més endavant ja ho faré.
+
+DAVID
+
+No: ha de ser ara, ara mateix...
+
+NURIA
+
+No t sabrà greu després?
+
+DAVID
+
+Què?... (_Rient_) Veus? Ja t'ha escapat.
+
+NURIA (_am candidesa_)
+
+Que no!
+
+DAVID
+
+Així, així, hermosa meva!
+
+NURIA
+
+M'estimaràs sempre?
+
+DAVID
+
+Sempre, sempre! Oh! Que sóc feliç!... Quin esborronament d'alegria sento
+al fons del cor!... Que jove i fort me trobo i am quina serenitat
+l'espero l meu demà!
+
+NURIA (_am sentiment_)
+
+El teu demà!
+
+DAVID
+
+Estàs decidida a tot?
+
+NURIA
+
+Sí, sí, a tot!
+
+DAVID
+
+Tu m comprens, Nuria?
+
+NURIA
+
+Sembla que sí. No sé com explicar-ho. Si no fos tant costós de dir lo
+que tinc al pensament!... Tot lo més bo se m'hi queda. Ai, David, que
+degraciat te faré!
+
+DAVID
+
+No ho creguis, Nuria. Aprop teu, el meu cor enamorat projectarà enfora
+les seves resplendors més pures, i ja veuràs com el nostre amor florirà.
+Quina joia, Nuria, quina joia quan te vegi amb el nostre primer fill als
+braços! Cantem el goig pel fruit! Cantem la vida!
+
+NURIA
+
+Al sentir-te sembla que s desperti la meva ànima.
+
+DAVID
+
+Com m'encises parlant-me així! Qui pogués tenir la força de voluntat
+d'un heroe pera dur-te triomfalment per entremig d'aquest món d'ànimes
+mortes!
+
+NURIA (_amb esclat de goig_)
+
+Oh!
+
+DAVID
+
+Segueix-me, segueix-me sempre. La felicitat ens crida.
+
+NURIA
+
+Pobres de nosaltres! Tothom ens anirà contra.
+
+DAVID
+
+Contra tots, doncs! Segueix-me, que t moriries, i jo no vui que moris.
+
+NURIA
+
+I els meus pares?... No, David, no puc deixar-los.
+
+DAVID
+
+No veus que ells són els primers que t lliguen?
+
+NURIA
+
+Pobrets! De tant que m'estimen.
+
+DAVID
+
+La teva mare t'obligarà a casar-te amb aquell.
+
+NURIA
+
+Ah! No, això no ho lograrà mai! De primer...
+
+DAVID
+
+Preferiràs morir-te.
+
+NURIA
+
+Sí. Jo no puc enganyar a ningú.
+
+DAVID
+
+I, doncs, que esperes aquí? La mort?
+
+NURIA
+
+No, no! Vui viure, vui viure enamorada!
+
+DAVID
+
+Segueix-me, doncs, lluny, ben lluny!
+
+NURIA
+
+Si que t seguiré!
+
+DAVID (_abraçant-la_)
+
+Oh Nuria meva!
+
+NURIA (_plorant d'alegria_)
+
+David! David!
+
+DAVID
+
+Vés, prepara-t pera fugir... Ja vinc desseguida...
+
+NURIA (_am l'ànima enamorada_)
+
+David!
+
+DAVID (_fent-li un petó_)
+
+D'aquí després.
+
+NURIA
+
+Sóc teva, tota teva!
+
+(_En David sen va per l'escala. La Nuria queda mirant-sel. Pel fons
+apareix la Quima._)
+
+### ESCENA VI
+
+
+La Nuria i la Quima
+
+
+QUIMA
+
+Nuria.
+
+NURIA
+
+Què mana?
+
+QUIMA
+
+Vine. Acosta-t, acosta-t.
+
+NURIA (_acostant-se poc a poc_)
+
+Què voleu?
+
+QUIMA
+
+Què has fet, infeliça?
+
+NURIA (_abraçant-la i fent-li petons_)
+
+Mare, mareta meva!
+
+QUIMA
+
+Com parles!
+
+NURIA (_una estona torbada_)
+
+Oh!... Jo...
+
+QUIMA
+
+Vaia, explica-t.
+
+NURIA
+
+No sé què dir-vos.
+
+QUIMA
+
+Què ha sigut alló?
+
+NURIA (_maquinalment_)
+
+Què?
+
+QUIMA
+
+Per què ho has dit?
+
+NURIA
+
+Oh! Què sé jo!
+
+QUIMA
+
+Confessa-m'ho tot. Què t'amoïna? Parla!
+
+NURIA
+
+No puc! No puc, mare!
+
+QUIMA
+
+Per què davant de l'Adriá i de tots nosaltres has dit aquelles paraules
+an el senyoret? Eh? Fer que les has dites?
+
+NURIA
+
+Aquelles paraules?
+
+QUIMA
+
+Que potser heu tingut alguna cosa am l'Adriá?
+
+NURIA
+
+No, mare, no. No hem tingut res.
+
+QUIMA
+
+I, doncs, per què t'ha vingut aquella pensada? Que ja no l vols? Que ja
+no l'estimes?
+
+NURIA
+
+Jo...
+
+QUIMA
+
+Digues.
+
+NURIA
+
+Mai l'he volgut. Mai l'he estimat.
+
+QUIMA
+
+Deixa-t de tonteries i pensa sempre en ell.
+
+NURIA
+
+No, no: no vui pensar-hi més!
+
+QUIMA
+
+Com?
+
+NURIA
+
+L'Adriá... ja no pot ser pera mi.
+
+QUIMA
+
+Què?
+
+NURIA
+
+Ni jo puc ser seva!
+
+QUIMA
+
+Per què?
+
+NURIA
+
+Ell... ja no m pot volguer, ni vui que m vulgui.
+
+QUIMA
+
+No?
+
+NURIA
+
+Quines coses passen en la vida! Jo no sé pas com dec ser feta, però veig
+que no sóc com les altres noies.
+
+QUIMA
+
+Què vols dir, filla meva?
+
+NURIA
+
+Tinc uns pensaments devegades! (_Posant-se les mans al cap._) No sé
+explicar-me. Jo visc d'una altra manera que vosaltres. No m vui
+vendre... No vui ser esclava.
+
+QUIMA
+
+Però, què dius ara!
+
+NURIA
+
+Jo vui estimar!
+
+QUIMA
+
+Qui t'ho priva?
+
+NURIA
+
+Vós, el pare, tothom!
+
+QUIMA
+
+Nosaltres?
+
+NURIA
+
+Sí. Jo us vaig dir que no l volia, a l'Adriá.
+
+QUIMA
+
+Tu no saps lo que t convé !
+
+NURIA
+
+Potser no... Però no m'ho podeu trobar vosaltres.
+
+QUIMA
+
+Oh! Com t'has tornat!
+
+NURIA
+
+Jo, sense estimar, em moriria, mare, que ho necessito. I l'Adriá no
+m'agrada, no!
+
+(_Plora._)
+
+QUIMA
+
+Què té de despreciable? Que no és un bon partit? Si totes les noies del
+poble te l'envegen ! Tanta sort que Déu t'ha donat, i tu ni n fas cas.
+Tonta! Un hereu tant ric! Tant que t'estima!
+
+NURIA
+
+Pitjor pera ell.
+
+QUIMA
+
+Si no més per agraiment l'hauries de volguer!
+
+NURIA
+
+Però no pas estimar.
+
+QUIMA
+
+Escolta ls meus consells.
+
+NURIA
+
+Digueu-me tot lo que volgueu. Encara que m'esforci en creure-us, no
+podré. No sóc jo, mare, qui us trastorna d'aquesta manera.
+
+QUIMA (_després d'un curt silenci_)
+
+Tu vols el senyoret.
+
+NURIA (_molt torbada i avergonyida_)
+
+Jo?
+
+QUIMA
+
+Que no veus que no és pera tu?
+
+NURIA (_am fonda convicció_)
+
+Que sí! Es meu, tot meu, en cós i ànima! Si ell sen va, jo l segueixo.
+No ns podem deixar mai. L'un necessita a l'altre pera viure.
+
+QUIMA
+
+Tu delires, filla meva!
+
+NURIA
+
+No deliro, no.
+
+QUIMA
+
+No comprens que l senyoret, pera ser ben feliç, ha d'escullir una altra
+classe de noia? Ah! Desenganya-t, Nuria, desenganya-t! Treu-te aquest
+home del pensament. Treutel aviat, perquè t perdries.
+
+NURIA,
+
+Tot, tot és inútil. Estic decidida.
+
+QUIMA
+
+Fes-ho, filla, fes-ho!
+
+NURIA
+
+No puc!
+
+QUIMA
+
+Fes un esforç!
+
+NURIA
+
+No pot ser!
+
+QUIMA
+
+Això no és més que una follia teva. Però ten distreuras.
+
+NURIA
+
+No, mai! No proveu res, perquè allavors sí que m perdré.
+
+QUIMA
+
+Si de bones a bones el senyoret David no sen va de casa, ens valdrem de
+la Justícia.
+
+NURIA
+
+No, no ho feu, mare! No ho feu!
+
+QUIMA
+
+Avui mateix. Això no pot durar més!
+
+NURIA
+
+Us prego que no ho feu!
+
+QUIMA
+
+Te dic que l vui fòra... I mira... (_Dirigint-se a la porta del fons._)
+
+NURIA (_am gran prec_)
+
+No! No!
+
+QUIMA (_cridant_)
+
+Blai! Blai!
+
+NURIA
+
+Mare! No m'abandoneu!... Per mi, per vós, per...
+
+QUIMA (_cridant cap a fòra_)
+
+NURIA
+
+Per la me va honra!
+
+QUIMA (_quedant-se moll sobtada_)
+
+Ah! Què has dit? Què has dit? Filla meva!
+
+NURIA (_acotant el cap_)
+
+Mare!
+
+QUIMA (_molt baix_)
+
+Què has dit! És cert? És cert? Digues!
+
+NURIA
+
+Perdó, mare, perdó!
+
+QUIMA
+
+Ah! Desgraciada!
+
+NURIA
+
+Salveu-me!
+
+QUIMA
+
+Però, és veritat?
+
+NURIA (_molt baix_)
+
+Sí.
+
+QUIMA
+
+Què has fet, infeliça? Què has fet?
+
+(_La Quima i la Nuria permaneixen abraçades una bona estona, plorant.
+Després d'un llarg silenci, la primera, reanimant-se, diu a la Nuria am
+dolçor i manefleria:_)
+
+QUIMA
+
+I ell t'estima?
+
+NURIA
+
+Sí: com vós m'estimeu.
+
+QUIMA
+
+N'estas ben segura?
+
+NURIA
+
+Sí, mare, sí. És tot cor, tot cor. Jo l'estimo molt, molt!
+
+QUIMA
+
+No veus que si s'arriba a saber...
+
+NURIA
+
+Oh! Que l'estimo!
+
+QUIMA
+
+I el teu bon nom? I tots nosaltres, que ns morirem de vergonya?
+
+NURIA
+
+Vosaltres... vosaltres no us morireu. No, que no us morireu! Oi, mareta?
+
+(_Curt silenci. La Quima, tota tremolosa i excitada, molt baix i a cau
+d'orella, diu a la Nuria:_)
+
+QUIMA
+
+Calla-t'ho, això!
+
+NURIA
+
+Que m'ho calli?
+
+QUIMA
+
+Sí. Explica a l'Adriá que tot allò que has dit al senyoret ho has fet
+pera provar si era gelós.
+
+NURIA (_baix i am repugnancia_)
+
+No! No!
+
+QUIMA
+
+Sí, fes-ho, creu-me. Fes-ho pera nosaltres. Salva-ns de l'afront!
+Fes-ho, Nuria! Oi que ho faràs? Sí que ho faràs! Ai, Senyor, tantes
+llàgrimes que m costes! Tant que m'he afanyat per tu!
+
+NURIA
+
+No ploreu, no ploren, que m'acovardiu!
+
+QUIMA
+
+Poc saps lo que costeu els fills! Per cada alegria, ai que penes ens
+doneu! Més valdria no haver nascut pera haver de sofrir tant!
+
+NURIA
+
+Si jo us estimo am deliri! Si per vós donaria la sang de les meves
+venes! No sóc dolenta, mare! No, que no ho sóc. Però no sé què ho deu
+fer que sigui així. Jo no n tinc pas la culpa.
+
+QUIMA
+
+Procura que l'Adriá no n'hegui esment.
+
+NURIA
+
+L'enganyaria.
+
+QUIMA
+
+Si li dius res, el mataràs.
+
+NURIA
+
+No! No puc callar-m'ho! No més en la cara m'ho coneixeria. I no s'ho
+mereix. Li diré tot.
+
+QUIMA
+
+Li emmetzinaras l'ànima.
+
+NURIA
+
+També sabrà la veritat.
+
+QUIMA
+
+Pensa que si calles salvaràs an ell i a nosaltres.
+
+NUR1A
+
+Ah! Mare, mare, que dolenta m voleu fer ser!
+
+QUIMA
+
+Jo? Que dius! T'atreveixes a dir-me això, a la teva mare?
+
+(_Torna en David._)
+
+### ESCENA VII
+
+
+Les mateixes i en David
+
+
+NURIA
+
+David!
+
+QUIMA
+
+Ah! Vostè?
+
+DAVID
+
+Senyora Quima...
+
+QUIMA
+
+Encara gosa a dir-me res?
+
+DAVID
+
+Pensi que...
+
+QUIMA
+
+Qui ns ho havia de dir que vostè, tant estimat de tots nosaltres, seria
+la nostra desgracia!
+
+DAVID
+
+No digui això. Li demano per favor!
+
+QUIMA
+
+Per què no sen va? Què hi ha de fer en aquesta casa? Encara no n'hi ha
+prou de dol?
+
+DAVID
+
+Jo estic disposat a reparar la meva falta, si falta he comès. No sóc un
+qualsevol, senyora.
+
+QUIMA
+
+I, doncs, què és, si ha abusat de tot?
+
+DAVID
+
+Jo estimo a la Nuria.
+
+NURIA
+
+Sí, mare, sí: ens estimem.
+
+QUIMA
+
+Ah! No pot ser! Què diran de nosaltres?
+
+DAVID
+
+Però, senyora, la Nuria...
+
+QUIMA
+
+Es casarà amb el seu promès,
+
+DAVID
+
+I vostè hi consentirà?
+
+QUIMA
+
+Vam donar paraula, i a casa no s trenca mai.
+
+NURIA
+
+No m'hi casaré, mare!
+
+QUIMA
+
+Te dic que sí! (_An en David._) Vostè se n'anirà del poble! (_A la
+Nuria._) I tu...
+
+NURIA
+
+Jo seguiré an en David; jo l seguiré, vagi allà on vagi.
+
+(_Apareix l'Arcadi per la dreta del fons._)
+
+### ESCENA VIII
+
+
+Els mateixos i l'Arcadi
+
+
+ARCADI (_an en David_)
+
+Ja torno a ser aquí.
+
+DAVID
+
+Arcadi.
+
+ARCADI
+
+Què fem?
+
+DAVID
+
+Calla. Anem, anem cap a dalt.
+
+ARCADI
+
+Ah, sí.
+
+(_Sen van a la seva cambra. La Quima queda molt amoïnada._)
+
+### ESCENA IX
+
+
+La Quima i la Nuria
+
+
+QUIMA
+
+Ho faràs?
+
+NURIA
+
+Que?
+
+QUIMA
+
+Que ja no ten recordes?
+
+NURIA
+
+Ah! No, no: no vui enganyar-lo.
+
+QUIMA
+
+No veus que...?
+
+NURIA
+
+No, mare, no!
+
+QUIMA
+
+Calla, calla!
+
+(_Pel fons apareixen en Blai i l'Adriá. Vénen enraonant._)
+
+### ESCENA X
+
+
+Les mateixes, més en Blai i l Adriá
+
+
+BLAI
+
+Sí, home, sí.
+
+QUIMA
+
+Ah! Ja torneu a ser aquí?
+
+BLAI
+
+Vès si pots convèncer a l'Adriá. No sé què dimontri té.
+
+QUIMA
+
+I això?
+
+ADRIÁ
+
+Deixem-ho córrer.
+
+BLAI
+
+Per mi, rai: qui sap ja on para!
+
+QUIMA (_a l'Adriá_)
+
+Què tens, què tens?
+
+ADRIÁ
+
+Què tinc? Massa que ho sabeu!
+
+BLAI
+
+No sel pot treure de lo mateix. Sembla un carro encallat.
+
+ADRIÁ
+
+Nuria!
+
+NURIA
+
+Què vols?
+
+ADRIÁ
+
+Explica-t d'una vegada!
+
+NURIA
+
+Què haig d'explicar?
+
+ADRIÁ
+
+Ja ho saps. Els teus pares t'escolten. Si tens cap queixa de mi, diga-la
+aviat, ben alt!
+
+NURIA
+
+No tinc cap queixa de tu.
+
+ADRIÁ
+
+Doncs, a què ve tot allò?
+
+QUIMA
+
+Bé, vaja, tu, també?
+
+ADRIÁ
+
+Deixeu-la dir.
+
+QUIMA
+
+Nuria: oi que bo has fet pera provar si era gelós?
+
+ADRIÁ (_am gran estranyesa_)
+
+Què?
+
+QUIMA (_amoixant a la Nuria_)
+
+Digues: oi que sí?
+
+NURIA
+
+Quin torment!
+
+QUIMA
+
+Vaja, respon. Oi? Mira que l pobre Adriá pateix molt! No siguis toçuda!
+
+BLAI (_grave, sense afectació_)
+
+Noia.
+
+NURIA
+
+Què mana?
+
+BLAI
+
+Ves què t diu ta mare.
+
+QUIMA
+
+Jo no sé com és així!
+
+ADRIÁ
+
+Si t'has proposat deixar-me, t'aviso, ja no hi ets a temps: seràs meva,
+costi lo que costi!
+
+QUIMA
+
+Per què no li dones una satisfacció, a l'Adriá?
+
+NURIA
+
+Mare, no m'amoïneu!
+
+QUIMA (_am gran prec_)
+
+Vaja, filla!
+
+NURIA
+
+No m parleu més d'això!
+
+QUIMA
+
+Men vaig, men vaig, perquè no sé pas lo que li faria!
+
+(_La Quima, al veure la fermesa de la Nuria, desapareix, desesperada,
+per la porta de l'esquerra, primer terme._)
+
+### ESCENA XI
+
+
+Els mateixos, menys la Quima
+
+
+BLAI
+
+A veure si us entendreu. (_Anant-sen._)
+
+NURIA
+
+Pare: que us en aneu?
+
+BLAI
+
+Sí, dòna, sí.
+
+NURIA (_suplicant_)
+
+No us mogueu.
+
+QUIMA (_de dins estant_)
+
+Blai!
+
+BLAI
+
+Veus? Ta mare m demana.
+
+QUIMA (_també de dins estant_)
+
+Blai! Vine!
+
+BLAI
+
+Què deu volguer aquella? (_Desapareix._)
+
+### ESCENA XII
+
+
+La Nuria i l'Adriá
+
+
+ADRIÁ
+
+M'has d'explicar què vol dir tot allò. Ho vui saber.
+
+NURIA
+
+No m'atormentis més!
+
+ADRIÁ
+
+Que no t'atormenti més? Mira que estic perdent la paciència, i no ns
+convé ni a l'un ni a l'altre!
+
+NURIA
+
+Oh! Jo...
+
+ADRIÁ
+
+Vui que parlis! Vui que parlis, Nuria! Dóna-m aquestes metzines que m
+guardes. T'ho exigeixo!
+
+NURIA
+
+Mira, Adriá: no t recordis més de mi.
+
+ADRIÁ
+
+I goses a dir-m'ho?
+
+NURIA
+
+Ho faig pel teu bé.
+
+ADRIÁ (_am molta ironia_)
+
+Ah! Pel meu bé! Sí que ets bona! Ho fas pel meu bé!
+
+NURIA
+
+Ara hi som a temps.
+
+ADRIÁ
+
+A què, som a temps? Explica-t ben clar, que no t'entenc... És a dir, sí
+que t'entenc! Massa!
+
+NURIA
+
+Si tu tinguessis més calma, jo t convenceria. Si t contava lo que tu
+vols saber...
+
+ADRIÁ
+
+Parla desseguida, perquè tot jo cremo de ràbia! Parla! Parla!
+
+NURIA
+
+(_que s noti la gran lluita que sosté en son interior_)
+
+Jo... ja no puc ser teva.
+
+ADRIÁ
+
+No! Per què?
+
+NURIA
+
+Tu no deus volguer-me.
+
+ADRIÁ
+
+Per què, et pregunto?
+
+NURIA
+
+Ah! Que desgraciat te faria! Deixa-m! Avorreix-me!
+
+ADRIÁ
+
+Ah! No, no! Mai! Què tens que dir de mi?
+
+NURIA
+
+Res.
+
+ADRIÁ
+
+Què t'he fet?
+
+NURIA
+
+Res.
+
+ADRIÁ
+
+I doncs?
+
+NURIA (_am gran prec_)
+
+Adriá!...
+
+ADRIÁ
+
+Com s'ha de fer pera estimar-te? Vols que m'esbocini l cor?
+
+NURIA
+
+Així no haguessis fet mai ni l més petit sacrifici!
+
+ADRIÁ
+
+(_am gran desesperació i entre dents_)
+
+Per què no m'ho deies abans?
+
+NURIA
+
+Abans?
+
+ADRIÁ
+
+Tu no pots estimar a ningú.
+
+NURIA
+
+I, doncs, per què m vols?
+
+ADRIÁ
+
+Perquè jo sí que t'estimo! I no m'hi sé conformar en deixar-te, no!
+
+NURIA
+
+Si m'estimessis...
+
+ADRIÁ
+
+Però com pot ser que tu parlis d'aquesta manera? Tant de sobte! Què ha
+passat? De què te les heus? Respon-me!
+
+NURIA
+
+Ai, Adriá! La teva estimació i la meva, que n són de diferents! Tu
+m'estimes, ho crec; però, així i tot, no pots fer-me feliç.
+
+ADRIÁ
+
+Ara te n'adones?
+
+NURIA
+
+Sempre ho he vist així. Deixem-ho córrer tot, olvidem-ho tot. Si ns
+casàvem, tu series un desgraciat i jo una desgraciada. (_Molt
+accentuat._) Qui sap lo que després succeiria! No t vui enganyar: no
+t'ho mereixes. Deixa-m!
+
+ADRIÁ
+
+Passi lo que passi, vingui lo que vingui, tu has de ser meva. Si no de
+bon grat, per força!
+
+NURIA
+
+Això ja no és amor: això és orgull.
+
+ADRIÁ
+
+Lo que tu vulguis: tant se m'endona. Jo t juro que t casaràs am mi!
+
+NURIA
+
+Per força, dius? Per força! I t'arribaria a satisfer un cor guanyat
+així? No m miraries am despreci? No viuries recelós al costat meu? T'hi
+podries resignar a una vida de tantes engunies i misèries?
+
+ADRIÁ
+
+No ho sé... Veurem!
+
+NURIA
+
+Ara defenses el punt, el teu amor propri, i no veus que, desfet el
+nostre casament, de tots dos jo seré qui perdrà més, perquè és sempre la
+dòna la que hi perd més. Tria una altra xicota. Potser que n trobis una
+que t'estimi i et faci feliç.
+
+ADRIÁ
+
+Prou, prou! Calla!
+
+NURIA
+
+Si jo t'explicava Is motius que tinc pera parlar-te així!... Si jo t
+deia...
+
+ADRIÁ
+
+Que estimes al senyoret, oi?
+
+NURIA
+
+No; no això tant sols.
+
+ADRIÁ
+
+Lo que jo veig, és que tu ets una capritxosa.
+
+NURIA
+
+No! (_Am dignitat._) No ho sóc. M'esforço en no ser-ho. Si m casava am
+tu, potser ho seria.
+
+ADRIÁ
+
+No m'amenacis am lo que encara ha de venir. Un cop siguis meva...
+
+NURIA (_am to sinistre_)
+
+No m facis enraonar, perquè si enraono...
+
+ADRIÁ
+
+Sí, sí, enraona. Això vui, que parlis, que parlis aviat!
+
+NURIA
+
+Si dic no més una paraula...
+
+(_L'Adriá queda aterrat, com entontit, durant una llarga estona._)
+
+ADRIÁ (_moll concentrat_)
+
+Ja saps lo que m'acabes de dir? Ja ho saps?
+
+NURIA
+
+Sí.
+
+ADRIÁ
+
+T'hi atens?
+
+NURIA (_molt enèrgica i decidida_)
+
+Sí: primer és la veritat que tot!
+
+ADRIÁ
+
+La veritat!... Explica-m això desseguida! No m facis esperar, que les
+sangs me pugen al cap! Nuria: respon. (_Molt baixi amb ansietat
+enguniosa._) Que potser aquell lladre...?
+
+NURIA (_en veu molt baixa_)
+
+Sí.
+
+ADRIÁ (_molt dramàtic_)
+
+Sí?... Ets d'ell, tota d'ell!
+
+NURIA
+
+Adriá...
+
+ADRIÁ
+
+En còs i ànima?
+
+NURIA (_abaixant el cap_)
+
+Sí.
+
+ADRIÁ
+
+(_amb indignació i sentiment selvatges_)
+
+Què has dit! Què has dit!
+
+NURIA
+
+Mare meva!
+
+ADRIÁ
+
+Vet-aquí les meves gelosies i les meves cabories! (_Mirant rabiosament
+cap a la cambra deu David._) Ah! Lladre, més que lladre!
+
+NURIA
+
+Adriá, per compassió! Per caritat!
+
+ADRIÁ
+
+No us unireu! No hi penseu en ser feliços! Corsequeu-vos! (_L'amenaça
+brutalment._) (_Al sentir els crits dels dos, compareix en David, el
+qual s'interposa heroicament entre la Nuria i l'Adriá._)
+
+### ESCENA XIII
+
+
+Els mateixos i en David
+
+
+DAVID
+
+Eh, covart!
+
+NURIA (_mirant en l'aire_)
+
+Senyor!
+
+ADRIÁ
+
+Lladre!
+
+DAVID
+
+Deixeu estar a la Nuria! Atreviu-vos am mi!
+
+ADRIÁ
+
+Am vostè! Am vostè! Si vui arrencar-li l cor!
+
+DAVID
+
+Atreviu-vos am mi, us dic!
+
+ADRIÁ
+
+Am vostè!...
+
+NURIA
+
+No veus que jo l'estimo?
+
+ADRIÁ
+
+I tu l defenses! No l'heuras, no! No sortireu am la vostra!
+
+DAVID
+
+Per força!
+
+ADRIÁ
+
+Mai! (_Agafa l ganivet que hi ha damunt de la taula i va per ferir an en
+David._)
+
+NURIA
+
+(_detenint, horroritzada, a l'Adriá_)
+
+Adriá! Adriá!
+
+ADRIÁ
+
+Deixa-m! Deixa-m!
+
+DAVID
+
+Deixa-l, Nuria!
+
+NURIA (_cridant_)
+
+Mare! Mare!
+
+ADRIÁ
+
+Lladre, més que lladre!
+
+(_Compareixen precipitadament la Quima, en Blai i l'Arcadi._)
+
+### ESCENA XIV
+
+
+Els mateixos, més la Quima, en Blai i l'Arcadi
+
+
+BLAI
+
+Què passa?
+
+QUIMA
+
+Verge sagrada!
+
+ARCADI
+
+Adriá!
+
+NURIA (_cridant esfereida_)
+
+Veniu! Correu!
+
+(_Apareix en Mingo, corrent. Lluita pera descompartir a l'Adriá i en
+David._)
+
+### ESCENA ULTIMA
+
+
+Els mateixos i en Mingo
+
+
+MINGO (_a l'Adriá_)
+
+Fes-te enllà, verinós!
+
+ADRIÁ
+
+Tu, també!
+
+MINGO (_volent-lo desarmar_)
+
+Porta aquesta eina!
+
+ADRIÁ
+
+No! Deixa!
+
+MINGO
+
+Porta aquesta eina, et dic!
+
+ADRIÁ
+
+Vés! Deixa-m estar!
+
+M1NG0
+
+Eh!... (_Li pren el ganivet i el rebot per terra._) Això és d'un home
+digne?
+
+ADRIÁ (_rendint-se_)
+
+Per què m'has destorbat? (_An en Mingo._)
+
+MINGO
+
+I ara... no t mors de vergonya?
+
+ADRIÁ
+
+(_pantejant amb excitació nerviosa_)
+
+Així no sé què t fessis!
+
+MINGO (_molt baix_)
+
+Animeta!
+
+DAVID
+
+(_després d'un curt silenci, am gran serenitat_)
+
+Adriá.
+
+ADRIÁ
+
+Què vol?
+
+DAVID
+
+Vós heu errat el camí.
+
+ADRIÁ
+
+Jo també sé estimar!
+
+DAVID
+
+Sí; però a la vostra manera: sense idealitat. No com la Nuria desitja
+ser estimada.
+
+ADRIÁ
+
+Jo no més veig que se m'ha enganyat!
+
+QUIMA (_suplicant, plorosa_)
+
+Adriá!... Fill!...
+
+ADRIÁ (_amenaçant-la amb ira_)
+
+Vós, vós m'heu enganyat!
+
+QUIMA
+
+Ai, pobra de mi! Què dirà la gent de nosaltres?
+
+ADRIÁ
+
+La gent! La gent! La meva joventut és lo que sento!
+
+DAVID (_am sentiment noble_)
+
+Pobre Adriá!
+
+ADRIÁ (_quasi sanglotant_)
+
+No puc estar més aquí... No puc!... (_Mirant an en David i a la Nuria._)
+Tinc enveja de la vostra felicitat! Us tinc molta enveja! (_Anant-sen
+cap al jous._) Quima!... Quima!... (_Amb emoció tràgica._) Què mal m'heu
+fet!... Per què m varen enganyar? Qui m treurà aquest rosec!... Oh!
+Quina gelosia, quina gelosia!... (_Desapareix, cor-pres pel dolor. La
+Nuria, llagrimejant-li ls ulls, mira a l'Adriá; i així que aquest ha
+desaparegut, fixant-se en en David, se llenca ais braços d'ell plorant
+enamorada._)
+
+NURIA
+
+David!
+
+DAVID
+
+Glòria meva!
+
+(_La Quima, seguda en una cadira, està tota preocupada. En Blai,
+l'Arcadi i en Mingo quedeu atònits, com petrificats, formant tots
+plegats un quadro._)
+
+
+Teló ràpid
+
+
+
+
+*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75635 ***