diff options
| -rw-r--r-- | .gitattributes | 3 | ||||
| -rw-r--r-- | 32691-8.txt | 6781 | ||||
| -rw-r--r-- | 32691-8.zip | bin | 0 -> 119140 bytes | |||
| -rw-r--r-- | LICENSE.txt | 11 | ||||
| -rw-r--r-- | README.md | 2 |
5 files changed, 6797 insertions, 0 deletions
diff --git a/.gitattributes b/.gitattributes new file mode 100644 index 0000000..6833f05 --- /dev/null +++ b/.gitattributes @@ -0,0 +1,3 @@ +* text=auto +*.txt text +*.md text diff --git a/32691-8.txt b/32691-8.txt new file mode 100644 index 0000000..3950098 --- /dev/null +++ b/32691-8.txt @@ -0,0 +1,6781 @@ +The Project Gutenberg EBook of El Tresor del Vell Cavaller, by +Emile Erckmann and Alexandre Chatrian + +This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with +almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or +re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included +with this eBook or online at www.gutenberg.org + + +Title: El Tresor del Vell Cavaller + +Author: Emile Erckmann + Alexandre Chatrian + +Translator: Joan Sitjar + +Release Date: June 4, 2010 [EBook #32691] + +Language: Catalan + +Character set encoding: ISO-8859-1 + +*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK EL TRESOR DEL VELL CAVALLER *** + + + + +Produced by Anna i Ricard Samarra + + + + +CONTES DE ERCKMANN-CHATRIAN: + "El tresor del vell Cavaller" + "Huc el Llop" +TRADUCCIÓ: Joan Sitjar + + + + +EL TRESOR DEL VELL CAVALLER + + +Una nit del mes de setembre de 1828, el digne i respectable llibrer +Furbach, del carrer de Neuhauser, a Munic, es despertà tot estranyat +de sentir caminar a la golfa de damunt la seva cambra: algú anava i +venia i es lamentava. Un dels espiralls de la golfa s'obrí, i llargs +sospirs foren exhalats en el silenci. + +En aquell moment, a la capella dels jesuïtes va sonar la una, i sota +la cambra del senyor Furbach els cavalls daven peuades a l'estable. + +La golfa era ocupada pel cotxer Nicklausse, un minyonàs del +Pitcherland sec, nerviós, molt destre a menar els cavalls, que fins +i tot havia fet alguns estudis al seminari de Marienthal, però d'una +ànima senzilla i supersticiosa; duia sota la camisa una creueta de +bronze, i la besava de nit i de dia, baldament ell hagués passat +dels trenta anys. + +El senyor Furbach parà l'orella. Al cap d'alguns segons l'espirall +tornà a tancar-se, les passes van cessar, el llit del cotxer va +cruixir i al capdavall tot va callar. + +-Vaja- va dir-se el vell llibrer -avui és lluna plena: Nicklausse es +tusta el pit: gemega pels seus pecats, el pobre diable! + +I sense inquietar-se més de tot allò, havent-se girat, s'adormí tot +seguit. + +L'endemà, a les set si fa no fa, el senyor Furbach, amb els peus a +les sabatilles, es desdejunava tranquilament abans de devallar al +seu magatzem, quan dos copets ressonaren a la seva porta. + +-Entreu!- digué, tot sorprès d'una visita tan matinera. + +La porta s'obrí i Nicklausse comparegué, vestint la brusa cendrosa, +coberta la testa amb l'ample feltre muntanyenc i amb el gros garrot +de servei al puny, així com s'havia presentat, temps enrera, en +arribar del seu poblet. Estava tot esblaimat. + +-Senyor Furbach- va dir: -vinc a demanar-vos el meu comiat: gràcies +a Déu podré, al capdavall viure amb benestança i ajudar la meva àvia +Orchel de Vangeburg. + +-Què haurieu heretat?- li demanà el vell llibrer. + +-No, senyor Furbach: he somniat un tresor, entre la mitja nit i la +una, i ara aniré a pescar-lo. + +El brau minyó parlava amb tanta de seguretat, que el senyor Furbach +romangué tot confós. + +-Com s'entén, heu somniat?- va dir. + +-Sí, senyor: he vist el tresor així com ara us veig, al fons d'un +soterrani molt baix, dins un castell antic. Hi havia un cavaller +ajagut damunt el tresor, amb les mans creuades i un pot de ferro al +cap. + +-Però on era això, Nicklausse? + +-Ah! No en sé pas res. Primer de tot aniré a cercar el castell; en +acabat, prou que trobaré el soterrani i els escuts: un sepulcre de +sis peus tot ple de peces d'or: em sembla de veure-ho. + +Els ulls de Nicklausse es posaren a lluentejar d'una manera +estranya. + +-Vejam, pobre Nicklausse, vejam!- exclamà el vell Furbach. -Siguem +raonables. Seieu. Un somni... està bé, molt bé. En temps de Isop, no +dic que no: els somnis significaven alguna cosa; però avui en dia, +és ben diferent. Tothom somnia: jo mateix he somniat tresors cent +vegades i, desgraciadament mai n'he trobat cap. Penseu-vos-hi: +dexareu una bona col·locació per anar a trescar darrera un castell +que potser no existeix. + +-L'he vist- digué el cotxer: -és un gran castell que ja es va +esfondrant. A sota hi ha un poblet, una gran escala de cargol, una +església molt vella... En aquella contrada hi viu encara molta de +gent. Un riu molt gran hi passa a la vora. + +-Bé, tot això ho heu somiat, em penso- digué el senyor Furbach bo i +alçant les espatlles. + +Després, al cap d'un instant, volent retornar aquell home al seu +seny, de qualsevol manera que fos: + +-I el vostre soterrani, com era?- li va demanar. + +-Semblava un forn. + +-I deveu haver-hi baixat amb un llum: veritat? + +-No, senyor. + +-Doncs, aleshores, ¿com heu pogut veure el sepulcre, el cavaller i +les peces d'or? + +-Era il·luminat d'un raig de lluna. + +-Ah, ja!... De manera que la lluna brilla en un soterrani? Ja veig +que el vostre somni no té cap ni centener. + +Nicklausse començava d'enutjar-se. Tanmateix, però es contingué i va +dir: + +-Ho he vist, i no m'encaparro de cap altre cosa. I el cavaller, +teniu, mireu-lo- exclamà tot obrint la seva brusa: -veu's-lo aquí! + +Al mateix temps es treia del pit la creueta de bronze penjada d'una +cinta, i la deixava damunt la taula amb un posat d'èxtasi. + +El senyor Furbach, gran aficionat a medalles i antiguitats, es +sorprengué del treball estrany i verament preciós d'aquesta +reliquia. La va pendre, la va examinar, i va reconèixer que era del +segle XII. En lloc de l'efigie del Crist, hi sobresortia en relleu, +a la branca del mig, la d'un cavaller amb les mans junyides en +actitud de pregària. Altrament cap inscripció no en precisava la +data. + +Nicklausse, durant aquest examen, seguia els més petits gestos del +llibrer amb inquietud. + +-És molt bell,- va dir el senyor Furbach -i poc m'estranyaria que, a +força d'esguardar aquesta bonica relíquia haguéssiu acabat per +figurar-vos un cavaller estès damunt un tresor; però, creieu-me, +minyó, el veritable tresor que cal cercar és el de la creu: de la +resta no val la pena de parlar-ne. + +Nicklausse no respongué pas. En haver-se passat el cordó al coll, +però, va dir: + +-Me'n vaig: que la Verge Santa m'il·lumini!... Quan Nostre senyor +vol el nostre bé, cal aprofitar-ho. Sempre m'heu tractat bellament, +senyor Furbach, és ben cert; però el bon Déu em comanda que me'n +vagi. I, després, ja és hora que em casi; he vist allà baix, en el +meu somni, una noia que m'escauria d'allò més. + +-I cap a quina banda aneu?- demanà el llibrer, el qual, al +capdavall, no pogué estar-se de somriure davant aquella simplicitat. + +-De la banda del vent- respongué Nicklausse: -és la cosa més segura. + +-Esteu ben decidit? + +-Sí, senyor. + +-Molt bé: ajustaré el que us pertoca. Em reca, de perdre un servent +tan bo; però em faria escrúpol, verament de resistir-me a la vostra +vocació. + +Devallaren plegats al despatx de la llibreria i, un cop feta la +comprovació en els seus registres, el senyor Furbach comptà dos +cents cinquanta florins d'Austria a Nicklausse, resta de la seva +soldada comprenent-hi els interessos de sis anys a aquella part. +Després de la qual cosa, la digna persona li desitjà bella sort i es +proveí d'altre cotxer. + +Molt de temps, el vell llibrer, contà aquesta història estranya: +se'n reia d'alló més, de la ingenuïtat de la gent de Pitcherland, i +els recomenaya a sos amics i coneguts com a servents excel·lents. + +Alguns anys després, el senyor Furbach, havent casat la seva filla, +la senyoreta Anna Furbach, amb el ric llibrer Rubeneck de Leipzig, +es retirà dels afers. Però s'havia avesat en tant de manera al +costum del treballar, que, a despit de sos setanta anys, la inacció +se li féu aviat insuportable. Aleshores va fer diversos viatges a la +Itàlia, la França i la Bèlgica. + +Cap als primers dies de la tardor, l'any 1838 visitava les vores del +Rin. Era un vellet d'ulls eixerits, pòmuls vermellencs i passa +encara ferma. Hom el veia passejant-se pel pont del vaixell, amb el +nas en l'aire, la levita cordada, el paraigua sota el braç, la gorra +de seda negra tirada damunt les orelles, conversant, informant-se de +tot, prenent notes i consultant, volenterós, la Guia dels viatges. + +Un matí, entre Frisenheim i Neuburg, després d'haver passat la nit +al saló del _dampschiff_ amb trenta altres viatgers (dones, infants, +turistes, comerciants), estesos mescladament damunt les banquetes, +el senyor Furbach, sortós d'escapar-se d'aquella estufa, pujà al +pont a la matinada. + +Eren prop de les quatre del matí. Una boira espessa cobria el riu; +l'aigua bruelava; la màquina clapotejava feixugament; alguns llumets +s'estemordien, llunyans, entre la boira; i de vegades, remors +immenses muntaven entre la fosca. La veu del vell Rin dominant +l'aldarull, contava l'eterna llegenda de les generacions esvaïdes, +els crims, les gestes, la grandesa i la caiguda d'aquells antics +margraves, els estatges dels quals començaven de dibuixar-se +entremig de les tenebres. + +Recalcat contra la màquina, el vell llibrer mirava, amb ulls +somniosos, com desfilaven aquelles recordances. El fogainer, el +mecànic, anaven i venien al seu entorn. Algunes guspires volaven per +l'aire; un fanal es gronxava a l'extrem d'una corda; la brisa tirava +contra la proa flòbies d'escuma. D'altres viatgers lliscaven +aleshores cambra enfora, com a ombres. + +El senyor Furbach, havent girat la testa, destrià un munt ombrívol +de ruïnes damunt la vora dreta del riu, i casetes en feixes al peu +dels esbarjosos baluards; un pont volant escombrava l'aigua escumosa +amb la seva llarga corda arrossegadissa. + +Va avançar cap al fanal, obrí la seva Guia, i llegí: + +«BRISACH-VELL, _Brisacum i Brisacus mons_, fundat per Drusus; en +altre temps, capital del Brisgau. Passava per una de les ciutats més +fortes d'Europa. Clau de l'Alemanya, veié alçar son castell fort a +Bernat de Zoeringen. Frederic Barbarroja hi féu transportar, a +l'església de Sant Esteve, les relíquies dels Sants Gervasi i +Protasi. --Gustau Horn, suec, intentà de pendre-la, l'any 1633, +despres d'haver assolit grans aventatges sobre els imperials, i no +li reeixí.--Brisach fou cedida a la França pel tractat de Westfàlia. +Hom la retornà, en la pau de Riswick, a canvi d'Estrasburg. Els +francesos la cremaren l'any 1793. Les fortificacions en foren +aterrades l'any 1814.» + +-Així, doncs- es digué, -aquest és el Brisach-Vell dels comtes +d'Eberstein, d'Orgau, de Zoehringen, de Suàbia i d'Àustria: no puc +deixar-lo passar sense veure'l. + +Pocs instants després emprenia la davallada, amb el seu bagatge a +una barca, i el _dampschift_ continuava cap a Basilea. + +Potser no hi ha, damunt les dues vores del Rin, lloc més estrany que +l'antiga capital del Brisgau, amb el seu castell escalabornat, les +seves muralles de mil colors, de rajoles, de palets, de tàpies, +desplegades a cent cinquanta metres damunt el riu. Ja no és una +ciutat, i no és encara una ruïna. La vella ciutat morta està envaïda +per rústegues cabanes, a centes, que s'empenyen al seu volt, que +s'enfilen per sos bastions, que s'aferren a les seves clivelles i la +població de les quals, esblaimada, esparracada, pul·lula com els +moscards, els mosquits, i els mil insectes de pinces i barrina que +nien a les velles alzines, les foraden, les dissequen i les fan +pols. + +Damunt les teulades pallenques, agraonades contra els baluards, +s'obre encara la porta del fort amb la seva volta blasonada, els +rastells i el pont llevadís suspès damunt l'abisme. Bretxes +espaioses deixen caure la runa al voltant del pendís; els esbarzers, +la molsa, l'eura uneixen llurs esforços destructors als de l'home: +tot cau, tot se'n va! + +Alguns ceps s'ensenyoreixen dels marlets; el pastor i la seva cabra +es planten altívols damunt les cornises; i cosa estranya, les dones +del poblet, les noies, les velles comares, mostren llurs cares +ingènues per mil obertures fetes a les muralles del castell: cada +soterrani de l'antiga fortalesa ha esdevingut un estatge avinent: +només ha calgut obrir finestres i espitlleres als baluards. Hom veu +les camises, les robes roges o blaves, els parracs de totes aquelles +llars voleiant pels cims, i llurs aigües brutes davallant dels traus +cap als fossats. Al damunt hi ha encara alguns edificis sòlids, +jardins, alzines poderoses i la catedral de Sant Esteve, tan +venerada de Barba-roja. + +Esteneu damunt tot això les tintes grises del crepuscle matinal; +descabdelleu a sota, fins a pèrdua d'esguard, el llençol blavenc del +Rin, que bruela; representeu-vos, a les grans lloses del moll, +rengleres de bótes i de caixes; i tindreu la impressió que degué +experimentar el senyor Furbach en arribar a la ribera. + +Va destriar, entremig dels embalums, un home de camisa esbadocada i +cabells aplanats i encastats als polsos, assegut al caire d'un +carretó de braços, amb la corretja a l'espatlla. + +-S'atura a Brisach-Vell, el senyor? ¿Baixa al Schlossgarten, el +senyor?- Demanà aquell home, amb veu inquieta. + +-Sí, minyó: podeu carregar-vos els meus bagatges. + +Poc es va fer repetir la invitació. El barquer rebé sos dotze +pfennings, i hom partí cap a l'antic castell. + +A mesura que s'aixecava el dia, la ruïna immensa es destriava de +l'ombra, i sos mil detalls pintorescos s'acusaven amb una estranya +netedat. Aquí, damunt una torre decrèpita, en altre temps torrella +de senyals, un núvol de coloms havien establert llur domicili: es +pentinaven tranquilament, amb el bec, a les espitlleres, darrera les +quals els arquers d'altre temps llançaren llurs sagetes. Més enllà, +un teixidor matiner estirava, a l'extrem de llargues perxes, les +seves madeixes de cànem, pels espiralls d'una torre d'homenatge, per +assecar-les a l'aire ras. Vinyaters pujaven el rost. Alguns crits de +fusina travessaven el silenci: no devien pas mancar, en aquell bé de +Déu de ruïnes. + +Al cap d'un quart, si fa no fa, el senyor Furbach i el seu guia +arribaren a una llarga rampa en forma d'espiral, empedrada d'uns +còdols negres i lluents com a de ferro i vorejada d'un mur alt fins +a la mà, la corba del qual arribava fins a la plataforma. Aquella +era l'antiga avançada del Brisach-Vell. Al cim de tot d'aquella via, +prop de la porta de Gontran l'Avar, el senyor Furbach, tot +decantant-se sobre el petit mur, veié al seu davall les innombrables +cabanes agraonades fins a la vora del riu, llurs interiors eixides, +llurs escales i galeries fetes un podrimener, llurs sostres +pallencs, de bardes i de taulons, i llurs xemeneies que treien fum. +Les mestresses encenien llur foc a l'atri; els infants, en camisa, +anaven i venien per l'interior de les casoies; els homes es ciraven +les botes; un gat rodava damunt la teulada més alta; en un corral, a +uns dos cents metres, algunes gallines grataven un femer; i, pel +sostre esfondrat d'una antiga pallissa hom veia una nierada de +conills, amb la gropa en l'aire i la cua en forma de trompeta, +escapolint-se cap a l'ombra. Tot això es descobria als esguards, +fins en els recons més ombrívols: la vida humana, els costums, els +tarannàs, els plaers i les misèries de la família s'hi mostraven +sense misteri. + +I tanmateix el senyor Furbach, potser per primera vegada, hi trobà +misteri en aquelles coses: un sentiment de temença indefinible +lliscà al fons de la seva ànima. ¿Venia de la multiplicitat de +lligams entre totes aquelles criatures, de la qual no podia fer-se +càrrec? ¿Era el sentiment d'una causa eternal presidint el +descabdellament d'aquelles existències? ¿Era la bròfega tristesa +d'aquells vastos baluards, assistint a llur destrucció obrada per la +tasca d'aquest món infinit? Què sé jo! Ell mateix no hauria pogut +dir-ho; però li semblava que un altre món coexistia, en certa mena +de manera, amb aquest món aparent; que les ombres anaven i venien, +així com abans, per llur domini, mentre que per sota s'agitaven la +vida, el moviment, l'activitat de la carn. Tingué por i es posà a +córrer envers el seu carret. L'airet viu de la plataforma, en eixir +del camí retort, dissipà aquestes impressions estranyes. Tot +travessant l'esplanada, veié a la seva dreta l'antiga catedral de +gres roig, encara inexpugnable damunt la seva base granítica, com en +temps de les Creuades; a l'esquerra, algunes modestes cases burgeses +bastant polides: una noia donava orella-de-rata a sos ocells, un +vell forner de gec cendrós fumava al llindar de la seva botiga; a +l'enfront, a l'altre cap de l'esplanada, l'hotel del Schlossgarten +feia destacar la blanca façana damunt el fons verdejant d'un parc. +Allà van a raure els turistes que van a Friburg de Brisgau. És un +d'aquests bons hotels alemanys, senzills, elegants, confortables; +dignes, en una paraula, que s'hi estatgi un milord viatger. + +El senyor Furbach entrà al vestíbul sonor. Una bonica serventa el +vingué a rebre, i féu transportar sos bagatges a una bella cambra +del primer pis, on el vell llibrer va rentar-se, va mudar-se la +camisa i es va afaitar. En acabat, fresc, amatent i amb bella gana, +davallà a la sala gran a pendre el seu cafè amb llet, segons el seu +vell costum. + +Doncs bé: ja feia una mitja hora que era en aquella sala (una sala +alta, esbarjosa, empaperada d'un paper blanc amb ramells de flors, +amb el sòl enarenat i obertes damunt l'esplanada les altes +finestres, de vidres resplendents), i ja havia acabat el seu +desdejuni i es preparava a dar un tomb pels voltants, quan un home +alt, de vestit negre, afaitat de fresc i amb el tovalló sobre el +braç (el propietari de l'hotel, en una paraula), tot pegant +llambregada a les taules cobertes de llurs estovalles adamascades, +avançà greument envers el senyor Furbach, tot saludant-lo amb aire +ceremoniós, l'esguardà, i féu, sentidora, una exclamació de +sorpresa: + +-Valga'm Déu!... És possible?... Mon vell senyor! + +Després, amb els braços estesos i amb veu colpidora: + +-Senyor Furbach, no em reconeixeu? + +El vell llibrer, no menys commogut, esguardà aquell home, i al cap +d'un instant digué: + +-És Nicklausse! + +-Sí, Nicklausse!- exclamà el propietari de l'hotel -Sí, sí, sóc +jo!... ¡Ah, senyor, si gosés! + +El senyor Furbach s'havia aixecat. + +-Vaja, no cal que res us empallegui- digué tot somrient: -n'estic +content, ben content, Nicklausse, de tornar-vos a veure, en aquesta +gran benestança! Abracem-nos, si això us ve de grat. + +I s'abraçaren com a vells camarades. + +Nicklausse plorava. Les criades havien comparegut. El brau +propietari es llançà cap a la porta del fons tot cridant: + +-Muller!... Fills meus!... Veniu!... veniu!... Hi ha mon vell +senyor! Veniu tot seguit! + +I una gerda dona de trenta anys, graciosa i bella, un minyonàs de +vuit a nou anys i un altre de més petit, comparegueren. + +-És el meu senyor!- cridava Nicklausse. -Senyor Furbach: veu's aquí +la meva muller; veu's aquí mons fills!... Ah! si els volguéssiu +beneir! + +El vell llibrer mai no havia beneït ningú, però abraçà la bella +mestressa de bon grat, i als marrecs també. El més petit s'havia +posat a plorar, creient que es tractava d'alguna dissort; l'altre, +amb els ulls oberts de bat a bat, mirava tot embadalit. + +-Ah, senyor!- deia la dona, tota vermella, tota commosa. -¡Quàntes +de vegades el meu marit m'ha parlat de vós, de la vostra bondat, de +tot el que us deu! + +-Sí- interrompé Nicklausse: -mil vegades se m'ha acudit la idea +d'escriure-us, senyor; però hauria hagut de dir tantes de coses! +hauria calgut explicar-vos... En fi, cal perdonar-me. + +-Ah, mon estimat Nicklausse! Us perdono de tot cor- féu l'excel·lent +home. -Creieu que n'estic tot joiós de la vostra fortuna, baldament +no me l'expliqui. + +-Ho sabreu tot!- digué alesbores el propietari de l'hotel. -Aquest +vespre... demà... us ho contaré. És el senyor, qui m'ha protegit: a +ell ho dec tot!... És gairebé un miracle. Veritat, Fridolina? + +La seua muller inclinà el cap. + +-Vaja, vaja: ha estat esplèndid- féu el senyor Furbach tornant a +asseure's. -¿Em permeteu de passar un o dos dies al vostre hotel, +per a rependre coneixença? + +-Ah, senyor! Sou a casa vostra!- exclamà Nicklausse. -Us acompanyaré +fins a Friburg: us faré veure totes les curiositats del país. Jo +mateix vull encaminar-vos. + +El sol·lícit daler d'aquella bona gent era una cosa de no dir: el +senyor Furbach n'estava enternit fins a les llàgrimes. Tot aquell +dia i el següent, Nicklausse li féu els honors de Brissach-Vell i +sos voltants. Si us plau per força conduí l'excel·lent home de dalt +estant de son seient; i com que Nicklausse era el propietari més ric +de la contrada, com que posseïa les més belles vinyes, els +pasturatges més grassos del país i tenia diners esmerçats a tot +arreu, hom pot judicar quin seria l'astorament de Brissach en veure +que menava així el carruatge d'un estranger; el senyor Furbach passà +per qualque príncep viatjant d'incògnit. Pel que fa al servei de +l'hotel, els bons àpats, el vi, i altres accessoris d'aquesta mena, +no cal dir-ne res: era magnífic. El vell llibrer hagué de reconèixer +que mai no havia estat tractat més en gran, i no esperava pas sense +impaciència l'explicació del _miracle_, com deia Nicklausse. El +somni d'aquell que havia estat son criat, oblidat de qui-sap-lo +temps, li tornà aleshores a la memòria, i li semblà l'única +explicació possible d'una fortuna tan ràpida. + +Finalment, el terç dia, cap a les nou del vespre, després de sopar, +els antics senyor i cotxer, tots sols davant algunes velles ampolles +de _rudesheim_, s'esguardaren llarga estona l'un a l'altre amb ulls +enternits. Nicklausse anava a començar les seves confidències, quan +un criat entrà per desparar la taula. + +-Aneu-vos-en al llit, Kasper- li féu ell: -ja ho llevareu demà, tot +això. No heu de fer sinó tancar la porta de l'hotel: poseu les +baldes. + +Quan el criat hagué sortit, Nicklausse, aixecant-se obrí una +finestra que donava a l'eixida per renovellar l'aire; i després, +venint a asseure's de bell nou, greument, començà en aquests termes: + +-Us recordeu, senyor Furbach, del somni que em va fer eixir del +vostre servei l'any 1828. Feia molt de temps que aquest somni em +perseguia: tan aviat en veia jo mateix tot posant-me a aterrar un +mur antic al fons d'una ruïna, com baixava per una escala de cargol, +arribava a una mena de portell, i m'aferrava a l'anella d'una llosa +que em feia suar sang i aigua. + +Aquest somni em feia desgraciat: un cop hi vaig haver alçat la llosa +i vaig haver vist el soterrani, el cavaller i el tresor vaig oblidar +totes les meves penes. Ja em creia senyor dels diners: em rodava el +cap. Em deia: -Nicklausse, Nostre Senyor t'ha escollit per +aixecar-te al cim de les honors i de la glòria. La teva àvia Orchel +¡què en serà, de feliç, en veure't tornar al poble en carruatge de +quatre cavalls! I els altres (Yeri el vell mestre d'estudi; el +sagristà Omacht; tota aquella gent que repetien de dia i de nit que +mai no faries res de bo) ¡com badaran els ulls, i amb quin pam de +nas es quedaran! He! he! he! + +M'imaginava aquestes coses, i d'altres de semblants, que +m'estarrufaven el cor de satisfacció i redoblaven el meu desig +d'estar en possessió del tresor. Però un cop vaig ésser al carrer +Neuhauser amb el fato a l'esquena i el garrot a la mà, un cop es va +tractar de pendre el camí del castell, poc creuríeu, senyor Furbach, +l'empallegat que em vaig trobar. + +M'estava a la cantonada del vostre magatzem, assegut damunt una +fita, tot mirant de quin costat bufava el vent. Per una mala +astrugància meva, aquell dia no en feia. Tots els penells estaven +quiets; els uns girats cap a la dreta i els altres cap a l'esquerra. +I tots aquells carrers que es creuaven davant mos ulls semblava que +em diguessin: «-És per aquí, que cal passar!» «-Oi no, que és per +aquí!». + +Què calia fer? De tant de rumiar, la suor em rajava esquena avall. +Aleshores, perquè se m'acudissin coses, vaig entrar a pendre un xop +a la taverna del _Gall rogent_, davant de les Voltes. Havia tingut +compte d'estrenye'm els diners dins un cinyell de cuiro, sota la +brusa, perquè a la taverna del _Gall rogent_, que és dins una +reconada del carreró dels Tres encenalls, hi havia força gent com +cal que s'haurien pres el treball de descarregar-me'n. + +La sala estreta i baixa, il·luminada al fons per dos espiralls +reixencs que donaven a l'eixida, era tota plena de fum. Les bruses, +els capells abonyegats, les gorres gastades, es passejaven per allà +dins com a ombres; i de tant en tant, en mig d'aquell núvol, hi +brillava una cerilla: un nas tot roig, amb els ulls baixos i el +llavi inferior penjant, s'il·luminava; després tot tornava a +esdevenir gris. + +La taverna brunzia com un tambor. + +Vaig asseure'm a un recó amb el garrot entre els genolls, i un canet +que sobreexia al meu davant; i fins que va ser nit closa vaig +romandre així, bocabadat, amb els ulls d'allò més oberts, tot veient +el meu castell que em semblava pintat a la paret. + +Cap a les vuit vaig tenir fam; vaig demanar un _knapwurst_ i un +altre canet. Van encendre el quinquer, i dues o tres hores després +vaig despertar-me com si fos d'un sòn. Fox, el taberner, era al +davant meu i em deia: + +-És a tres kreutzer la nit: podeu pujar. + +Vaig seguir una candela que em conduí a les golfes. Allí hi havia +una màrfega a terra, i al damunt, la biga mestra acabatall de la +teulada. Sentia dos homes pets que rondinaven al recambró veí, dient +que un hom no hi podia estar dret. Jo mateix m'estava acalat sota el +sostre, amb el cap contra les teules. + +En tota aquella nit no vaig poder clucar l'ull, tant per temença que +em robessin com per efecte del meu somni i pel desig de posar-me en +camí, sense saber on anar. + +A les quatre, el vidre encastat al sostre començà de grisejar. Els +altres recambrons de la golfa roncaven com a caixes d'orgue. Vaig +baixar l'escala i vaig escapolir-me envers el carrer. Tot corrent, +vaig palpar-me més de cent vegades el cinyell. Clarejava més i més. +Algunes criades venien a dar llur cop d'escombra a les voreres del +carrer. Dos o tres _watchmann_, amb el bastó sota el braç, es +passejaven pels carrers, encara deserts. Jo allargava el pas, +respirant l'aire amb tot el pit; i ja, darrera la porta de +Stuttgard, se'm feien albiradors els arbres del camp, quan se'm va +acudir la idea que m'havia oblidat de pagar el meu estatge. No es +tractava sinó de tres miserables kreutzer, i Fox era prou el més +gran bergant de Munic, a casa del qual anava a raure tota la +bretolada de la ciutat; però la idea que un home com aquell em +pogués pendre per un dels seus em va aturar tot seguit. + +He sentit dir una mala fi de vegades, senyor Furbach, que la virtut +és recompensada i el crim castigat, en aquesta vall de llàgrimes: +malastruc que sóc, de tant de veure el contrari, no ho crec gens ni +mica. Més aviat caldria dir que, del moment que un hom està sota la +protecció dels éssers invisibles, tot ço que fa, que sigui per +coratge o per covardia, i fins i tot sense voler-ho, li reïx. A un +home pot recar-li que veritables lladregots gaudeixin tot sovint, +semblants avinenteses; però què hi fa!: si la gent com cal fos +sempre feliç, tothom voldria ser com cal per trepelleria, i Nostre +Senyor no ho ha pas volgut. + +En fi, jo que torno al _Gall rogent_ tot maleïnt la mala +astrugància. Fox es començava d'afeitar davant un tros de vidre +posat a la repisa de la llar. Quan va sentir que li deia que tornava +a pagar-li els seus tres kreutzer, el bon home em va mirar arrufant +les celles, com si hagués sospitat que en allò hi havia algun truc +diabòlic. Però, ben mirat, després d'haver-se eixugat la barba, va +parar-me la mà, tot pensant que tres kreutzer sempre fan de bon +pendre. Una criadassa de galtes inflades que en aquell moment +eixugava les taules, no semblava menys astorada que ell. + +Anava a retirar-me quan mos ulls toparen, per atzar, una renglera de +quadrets d'allò més fumats, penjats al voltant de la sala. Hom havia +obert les finestres per renovellar l'aire, i hi havia una mica més +de claror que no pas el dia abans; però això no vol pas dir que la +sala no fos encara molt ombrívola. D'aleshores ençà he pensat tot +sovint que en certs moments els ulls il·luminen allò que miren: és +com una llum interior que ens avisa que hi parem esment. Sigui el +que sigui, ja tenia els peus a l'eixida, quan la vista d'aquells +quadrets em va fer tornar. Eren gravats que representaven paisatges +de les vores del Rin; gravats que tenien una centúria, negres, +coberts de taquetes de mosques. Doncs bé (cosa estranya!): d'una +llambregada els vaig veure tots, i, dins la colla, vaig reconèixer +el de les ruïnes que havia vist en somni. Vaig esblaimar-me tot: va +caldre'm un instant per a poder muntar al banc i mirar la cosa de +més a la vora. Al cap d'un minut ja no em restava cap dubte: les +tres torres del davant, el poble a sota, el riu uns cents metres més +enllà, tot hi era! Vaig llegir al peu, en velles lletres alemanyes: +«Vistes del Rin. -Brisach». I en un recó: «Frederich sculpsit 1728». +Feia cent anys justos. + +El taverner m'observava. + +-Ah! ah!- va fer. -Us mireu Brisach! És la meva terra. ¡Els +francesos van cremar la ciutat, els canalles! + +Vaig davallar del banc i vaig preguntar: + +-Sou de Brisach? + +-No; sóc de Mulhausen, a unes quantes llegües d'allí. Un país de +primera: a les bones anyades hi beuen el vi a dos kreutzer el litre. + +-Què hi ha molt d'aquí a allà? + +-Unes cent llegües. Un hom diria que teniu la pensada de fer-hi cap. + +-Ja podria ser. + +Vaig eixir; i ell, avançant cap al llindar de la taverna, va +cridar-me, amb un to sorneguer: + +-Ei! Escolteu! Abans d'anar-vos-en a Mulhausen, rumieu: ¿no em +deuríeu pas alguna altra cosa? + +No vaig respondre: ja feia via cap a Brisach. Veia allà baix, al +fons del soterrani ombrívol, aquella maina d'or. Jo hi bracejava; ja +en prenia a grosses embostes i el deixava caure: feien un so opac i +unes rialletes que em daven esgarrifors al moll de l'os. + +Veu's aquí, senyor Furbach, com va ésser que, en acabat d'haver pres +comiat de Munic, arribés sortosament a Brisach Vell. Era el 3 +d'octubre de 1828: me'n recordaré tota la vida. Aquell dia jo havia +començat de caminar molt de matí. Cap a les nou del vespre vaig +destriar les primeres cases del poble. Daven l'aigua per l'amor de +Déu: el meu capell, la meva brusa la meva camisa, estaven amarats +fins a la pell. Un ventet geliu de les geleres de la Suïssa em feia +petar de dents. Encara em sembla de sentir com la pluja queia, i el +vent bufava, i bruelava el Rin. Més d'un llum s'havia apagat a +Brisach Vell. Una vella va assenyalar-me'n l'hostal del +Schlossgarten, al cim de la costa. Vaig trobar, finalment, la rampa. +Vaig pujar a les palpentes, tot dient: -Déu meu!... Déu meu!... Si +no vols que s'escaiguin aquí les meves acaballes, si vols complir +envers un pobre diable com jo la quarta part de les teves promeses +divinals, vina a dar-me ajut! + +Tammateix, però, l'aigua clapotejava; el fullam, a l'altra banda del +talús, tremolava de mala manera; i el ventet xiulava més i més a +mesura que jo pujava. + +I vet aquí que feia vint minuts que anava així, a les palpentes, per +aquella gran escala de cargol, amb el perill d'estimbar-me a cada +pas, quan al meu davant, dins la tenebror, va avançar a pleret una +llanterna: degotava de la pluja, i enjegava fulgurances sobre el mur +antic. + +-Ei! Qui hi ha, aquí?- va fer una veu trencada. + +-Un viatger que puja al Schlossgarten- vaig respondre. + +-Ah! bé: ja ho veurem. + +I el llum, tot vacil·lant, tot ensopegant, es va acostar. + +Al damunt d'ell avançava una cara esblaimada, de nas camús, de +galtes buides i grisenques, cofada d'una vella gorra de pell de +marta, de la qual no restava sinó el cuiro. Un braç llarg, +descarnat, aixecà la llanterna fins a l'altura del meu capell: +l'home i jo vam mirar-nos en silenci per espai d'alguns segons. +Tenia els ulls d'una color grisa clara, com un gat; les celles i la +barba d'un blanc brut; portava una casaca de pell de cabra i +pantalons de tela cendrosa. Era el vell cordaire Zulpick, un ésser +ben estrany, que vivia tot sol dins el seu soterrani, al peu de la +torre de Gontran l'Avar. Després d'haver trenat les seves cordes, +tot el sant dia, en el corriol dels Boixos, darrera l'església de +Sant Esteve, sense respondre mai als vianants que li daven el bon +dia, si no era amb una inclinació silenciosa del cap; tornava a +entrar dins el seu soterrani, tot cantussejant amb veu de nas +cançons del temps de l'emperador Barba-roja, i es preparava ell +mateix el sopar. Després, amb els dos colzes damunt el caire del seu +espirall, mirava el Rin, l'Alsàcia, els cims de la Suïssa, hores i +més hores. També de vegades hom el trobava de nit, passejant-se +entre les ruïnes; i alguna vegada, però molt de tard en tard, +davallava a beure _kirschenwasser_, amb els mariners i els raiers, a +la taverna de mestre Korb, damunt el moll i davant del pont. +Aleshores parlava dels temps antics i contava històries a aquella +bona gent, i ells es deien: -¿Com diable sap aquestes coses, el vell +Zulpick, ell que en tota sa vida no ha fet sinó trenar cordes? + +Zulpick no mancava mai a l'ofici, els diumenges; però, amb una +vanitat d'allò més singular, es plantava altívolament al chor, a +l'indret dels ducs de l'antigor. I (cosa colpidora!), els habitants +de Brisach ho trobaven natural, això, de part del vell cordaire; +ells, que ho haurien condemnat en qualsevol altre. + +Aquell era l'home de la llanterna. + +Va mirar-me força temps a través de la pluja, que ratllava l'aire, i +a desgrat de la impaciència que jo anava sentint. + +Finalment, va dir-me en un to eixut: + +-Veu's aquí el vostre camí! + +I, amb l'esquena jupa i el posat somniós, va continuar el seu camí, +cap a la taverna de mestre Korb, tot murmurant paraules confoses. + +Ara jo, volent aprofitar-me de les darreres fulgurances de la +llanterna, vaig enfilar-me ràpidament al planiol, on se'm va mostrar +un llum a frec a frec de terra. Era el del Schlossgarten. Una +serventa vetllava encara. Vaig atènyer la porta de l'hostal, vaig +trucar, van obrir-me, i la veu de Katel exclamà: + +-Ah. Déu meu!... ¡Quin temps per a anar pel món!... quin temps!... +Entreu, entreu!... + +Vaig entrar al vestíbul, i aleshores havent-me mirat, ella em va +dir: + +-Us caldria, d'allò més, de canviar-vos; i no sou pas ric, pel que +veig. Però seguiu-me a la cuina: beureu una bella glopada i menjareu +un mos per l'amor de Déu. Jo faré per manera de trobar-vos una +camisa vella, i en acabat tindreu un bon llit. + +Així va parlar aquella excel·lent criatura, i jo vaig regraciar-la +amb tota l'ànima. + +Un cop assegut a un recó de la llar, vaig sopar com un veritable +llop. Katel aixecava les mans al cel, tot mirant-me, meravellada. +Quan vaig haver acabat, va menar-me a una cambra de servent, on jo, +havent-me despullat, no vaig trigar a adormir-me sota la protecció +del Senyor. + +Poc pensava aleshores que dormia sota el sostre d'una casa que temps +a venir seria meva! Qui les pot preveure semblants coses? ¿Què són, +els homes, sense la protecció dels éssers invisibles? I, amb aquesta +protecció, ¿què cosa hi ha que no puguin esperar? Però aleshores +aquests pensaments n'eren lluny, del meu cor. + +L'endemà, havent-me despertat cap a les set, vaig sentir el fullam +com tremolava a la part de fora. Havent mirat de la meva finestra +estant, que donava al parc del Schlossgarten, vaig veure com els +grans plàtans deixaven caure d'una a una llurs fulles mortes pels +viaranys deserts, i com la boira estenia el seu nuvolar grisenc +damunt el Rin. Els meus vestits eren humits encara: vaig +posar-me'ls, però, i Katel em presentà, alguns moments després, al +vell Miquel Durlach, el propietari de l'establiment, un vell de +vuitanta anys, amb la cara solcada d'innombrables arrugues i les +parpelles balderes. Duia un gec de vellut castany amb botons +d'argent, les calces de drap blau, les mitges de seda negra, les +sabates rodones i amb grans fermallS de coure, com en el temps +antic; i estava assegut, amb les cames creuades, a un recó de +l'estufa de faiança de la sala gran. + +En demanar-li jo treball (perquè havia pres el determini de romandre +a Brisach Vell), ell, un cop em va haver mirat alguns instants, va +voler veure la meva llibreta; i va començar de llegir-la greument, +amb les grosses ulleres plantades damunt son nas blau, semblant a un +bec de corb. De tant en tant decantava el cap i murmurava: + +-Bé... bé... + +Al capdavall, aixecant els ulls, va dir-me, amb un somriure +benvolent: + +-Podeu romandre aquí, Nicklausse ; hi estareu en el lloc de Kasper, +que se n'ha d'anar demà passat a trobar el seu regiment. Anireu a +veure, al matí i al vespre, al moll, si hi ha viatgers i portareu +llur bagatge. Us dono sis florins cada mes, l'estatge i el +manteniment; la generositat dels viatgers us ho doblarà: i més tard +mirarem de millorar-vos si estem contents de vós. Us convé? + +Vaig acceptar de tot cor, havent resolt, com us he dit suara de +romandre a Brisach Vell. Però el que va confimar-me encara més en +aquesta resolució fou l'arribada de la senyoreta Fridolina Durlach, +que, amb els seus ullassos blaus i el somriure tan dolç, es va fer +mestressa de la meva ànima. Igual com havia vist Fridolina, fresca, +somrient, amb sos bells cabells d'un ros cendrós, caient en llargues +trenes damunt el seu coll blanc com la neu, el cos graciós, les mans +una mica grasses i rodanxones la veu amorosa: igual com l'havia +vista en el meu somni, tot just de vint anys, i ja sospirant, com +totes les noies, per l'hora sortosa del casament; així vaig +tornar-la a veure aleshores. + +I jo, tanmateix, senyor Furbach, tot pensant quina cosa era, pobre +criat vestit d'una brusa cendrosa, arrossegant cada vespre el carret +com un animal de càrrega, capjup, panteixant i trist, no me la +gosava pas creure la promesa dels esperits invisibles; no gosava pas +dir-me: -Veu's aquí la teva promesa, la destinada per a tu! -No: poc +gosava d'aturar-m'hi en aquesta idea. ¡Me'n tornava tot vermell, en +tremolava, m'acusava de follia: veia Fridolina tan bella, i jo tan +despullat de tot! + +A desgrat d'això, Fridolina d'ençà de la meva arribada al +Schlossgarten, m'havia posat afecte, o, més ben dit, em mirava amb +commiseració. Tot sovint, al vespre, a la cuina, després de la tasca +feixuga del dia, quan reposava tot atuït vora la llar, amb les mans +creuades sobre els genolls i l'esguard somniós, ella entrava +furtivament com una fada, i, mentre Katel girava l'esquena i rentava +la vaixella, em mirava tot sovint i murmurava baix, baixet: + +-Esteu ben cansat: oi, Nicklausse? Ha fet tan mal temps, avui! +Aquest gran xàfec us ha tot amarat. Feu una feina ben feixuga (tot +sovint hi penso), sí, ben feixuga! Però tingueu una mica de +paciència, mon bon Nicklausse, una mica de paciència. Quan hi haurà +un altre lloc vacant a l'hostal, serà per a vós. No sou fet per +arrossegar el carretó: cal un home més fort, més aspre, que no pas +vós. + +I, tot parlant, en mirava amb uns ulls tan dolços, tan compassius, +que mon cor se n'estremia, mos ulls s'omplien de llàgrimes: hauria +Volgut tirar-me a sos peus, agafar les seves manones amb les meves, +i acostar-hi els meus llavis tot sanglotant. Només el respecte em +feia contenir. Però el que és dir-li: -Us estimo!- mai... mai no +hauria gosat. + +En aquell moment Nicklausse suspengué la seva narració: l'emoció +l'ofegava. El mateix vell Furbach se sentia tot enternit: veia com +el brau minyó plorava davant aquelles recordances. Aitals sanglots +de felicitat el commovien fins a les entranyes, però no trobava una +paraula a dir. + +Al cap d'alguns moments, una mica calmada l'emoció de Nicklausse, +ell prosseguí: + +-Prou compreneu, senyor Furbach, que durant aquell hivern de 1828, +que fou molt llarg i molt cru, la meva idea fixa no em deixà mai. +Imagineu-vos un pobre diable, amb la corretja al coll, arrossegant +el carret, de dia i de nit dins d'aquell immens cargol, que sembla +no acabar mai més de les vores del Rin fins a la plataforma. Ja la +coneixeu aquesta pujada, on regolfen tots els vents de l'Alsàcia i +de la Suïssa. ¡Quantes vegades, a mitja costa, m'he aturat mirant +les vastes ruïnes, les negres barraques de sota, i tot dient: -El +tresor és al mig de tot això... en algun indret... no sé on... però +hi és! Si el descobrís, en lloc d'anar amb la cara fuetejada per la +pluja, els peus dintre el fang i la corda a l'esquena, tindria un +bon escalf, estaria assegut davant una bona taula, beuria bon vi, i +escoltaria el vent, la pluja, la calamarsa, desfermant-se a fora, +tot regraciant Déu de les seves bondats. I a més... i a més... +veuria una dolça cara que em somriuria! + +Aquests pensaments em posaven tot febrosenc; mos ulls foradaven les +parets; sondejava amb l'esguard totes les profunditats de l'abisme; +furgava al peu de cada torre, en calculava l'espessedat a vora del +cim. + +-Ah!- exclamava. -Jo ho trobaré!... Ho trobaré!... Cal que ho trobi! + +Una mena d'estranya atracció portava sempre mon esguard a la torre +de l'homenatge de Gontran l'Avar, encarada a la costa. És una alta +fàbrica, coronada de feixucs marlets que sobreïxen en relleu pel +costat d'Hunevir. La torre de l'homenatge de Rodolf s'aixeca ben a +la vora. Entre totes dues devallava el pont llevadís de la plaça. +Aquestes dues torres formaven, en certa manera, la brancalada de la +porta colossal. + +Una circumstància, sobretot, em lligava a la torre de Gontran; i és +que a mig camí de la seva alçada, damunt una gran pedra polida, hi +ha esculpida una creu, amb un capell de ferro al damunt i les dues +manoples clavades al lloc de les mans del Crist. + +No heu pas oblidat, senyor Furbach, la creueta que sempre duia al +damunt i que us vaig mostrar el dia que vaig pendre comiat de vós. +Aquella creu em semblava pareguda a la de la torre de Gontran: eren +el mateix capell de ferro, les mateixes manoples; i, a més, en +passant vora la torre (cosa inconcebible!), cada vegada +m'esgarrifava de cap a peus, em sentia envaït per una força +estranya, la por em colpia, i, a desgrat de mon desig de penetrar +aquest misteri, l'esglai de la mort em feia fugir. + +Un cop tornava a entrar a la cambra, al vespre, em tractava de +covard i em prometia de tenir més coratge l'endemà; però la idea de +trobar-me encarat amb éssers d'un món inconegut trabucava sempre les +meves resolucions abrivades. + +Altrament, al peu d'aquesta famosa torre, a l'antic soterrani de la +sala d'armes, vivia el vell cordaire Zulpick, qui, d'ençà de la meva +arribada a Brisack, espiava les meves fetes i passes. + +Què em volia, aquell home? ¿Sospitava mos projectes? Estaria posseït +dels mateixos instints? ¿Tenia indicis? No podia fer-me escàpol +d'una vaga aprehensió en veure'l: evidentment, entre Zulpick i jo +existia algun interès. ¿De quina mena era, aquest interès? Ho +ignorava, i romania en guàrdia. + +Feia, doncs, tres mesos que arrossegava el carretó sense gosar de +pendre una resolució sòlida. El descoratjament em venia: em +semblava, de vegades, que l'esperit de les tenebres han volgut +riure's de la meva credulitat; cada nit tornava a entrar al +Schlossgarten amb una tristesa de no dir. Katel i Fridolina em +demanaven endebades la causa de la meva tristor, i endebades em +prometien millor sort: m'aprimava visiblement. + +L'hivern havia arribat. El fred era excessiu, sobretot les nits +clares, llavors que omple el cel l'eixam de l'estelada, i la lluna +brillant dibuixa damunt la neu les ombres dels arbres altívols amb +llurs mil branques entrelligades. + +En aquell temps encara no existien els vaixells de vapor: grossos +vaixells de vela feien el servei. Arribaven a les vuit, les nou, les +deu, les onze, tot sovint a mitja nit, segons el vent fos més o +menys favorable. Calia esperar-los al moll, en mig dels embalums. La +neu queia lentament, i em cobria com a un bloc de pedra. I després, +un cop havia passat el vaixell, tornava tot sovint sense bagatges, +perquè a l'hivern els viatgers són escassos. + +Un vespre d'hivern tornava a pujar d'allò més trist. Com que havia +caigut molta neu, el meu carretó no feia soroll. Arribo a mitja +costa, i m'aturo, amb els colzes damunt el muret, a mon lloc +habitual, per mirar la torre de Gontran. El temps s'havia aclarit de +bell nou. Al damunt meu el poble dormia, i els arbres coberts de +gebre i de neu lluïen sota la llum de la lluna. Molta d'estona vaig +mirar les teulades blanques, les eixidetes negres, amb llurs càvecs, +llurs pales, llurs rasclets, llurs arades, llurs gavelles de palla +penjades als coberts, llurs espiralls, on la neu s'havia amuntegat. +Ni una fressa no muntava, ni un sospir; i jo em deia: -Dormen. No +els en cal, de tresor!... Déu meu! On anem a raure? Per ventura cal, +d'ésser ric? ¿Per ventura els rics no moren com els pobres? ¿Per +ventura no poden, els pobres, viure, estimar la dona i els infants, +escalfar-se al sol quan fa bon temps, i a la vora del foc quan fa +fred, com els rics?... ¿Tenen cap necessitat de beure bon vi cada +dia, per a ésser feliços?... I, un cop tota la gent s'ha arrossegat +alguns dies damunt la terra, veient el cel, els estels, la lluna, el +riu blavís, la verdor dels camps i les boscúries, collint alguns +fruits al llarg de les arbúcies, trepitjant els raïms, dient a la +que estimen: -¡Ets la dona més bella, més dolça, més tendra, de +totes les dones!... T'estimaré tota la vida-, i fent saltar llurs +infantons entre llurs mans, besant-los, rient de llurs refilets; +quan han fet tot això (les coses que són la felicitat, la pobra +felicitat d'aquest món); bé, ¿què no devallen tots, els uns darrera +els altres, amb vestit blanc o amb parracs, amb capell de plomes o +el cap nuu, a la mateixa caverna ombrívola d'on un hom no torna mai +i on un hom no sap què li passa? ¿Calen tresors, doncs, Nicklausse, +per a tot això? Cavil·la i calma el teu esperit. Torna al teu +poblet, conrea ton polit camp, el camp de la teva àvia; casa't amb +Gredel, Cristina o Lotchen, una mossa cepada i alegroia, si et plau; +una de magra, un poc melangiosa, si hi tens més tirada... (Déu meu! +No en manquen pas!). Segueix l'exemple del teu pare: vés a missa, +escolta el senyor rector; i, quan caldrà pendre el camí que han +seguit els altres, hom et beneirà, i d'aquí cent anys seràs un +d'aquells de la vellura, d'aquella brava gent dels quals hom +desenterra els ossos amb respecte i dels quals hom diu: -Ah! En +aquell temps la gent era de bella mena!... + +Així somiejava, decantat damunt el mur, tot admirant el silenci del +poble, dels estels, de la lluna i de les ruïnes, i portant el dol +del meu tresor, que no podia haver. + +Però, quan feia uns quants minuts que hi era, de cop i volta, al +davant meu, cent metres més amunt, a la plataforma, quelcom es +bellugà, i després un cap avançà a pleret i estengué una mirada +damunt el riu, damunt el moll i, en acabat, rampa avall. + +Jo m'havia ajupit. La meva carreta vora del mur, desapareixia +darrera la recolzada. + +Era Zulpick. Duia la testa nua, i com que la lluna resplendia en tot +son esclat, vaig veure, tot i la distància, que el vell cordaire era +animat d'alguna idea estranya: ses galtes esblanqueïdes eren totes +estirades; sos ullassos arrecerats sota les celles blanques, +fulguraven; i, tanmateix, semblava tranquil. Després d'haver mirat +una bella estona, va cobrir-se el cap amb sa vella gorra de marta +(s'havia descobert per espiar); i després el vaig veure com +davallava pel ràpid caminal que va de cap a cap de la torre de +Rodolf, i es perdia bentost entre els baluards. + +¿Què hi anava a fer, al mig de les ruïnes, en aquella hora? Tot +seguit se m'acudí la idea que hi anava a cercar el tresor; i jo, +adés tan tranquil, vaig sentir que una mena de sang m'encenia la +cara. Vaig passar-me la corretja a l'esquena, i vaig posar-me a +córrer amb tota l'empenta que podia. Les rodes, damunt la neu, no +feien ni la més petita fressa. En pocs minuts vaig estar sota el +cobert del Schlossgarten. Vaig agafar un càvec, i vaig tornar, +sempre corrent, a seguir la pista del vell cordaire. Al cap d'un +quart era al fossat, jo, encalçant-lo dins la neu. Corria tan de +pressa, que, de cop i volta, a la girada d'un munt de ruïnes em vaig +topar de nassos amb Zulpick, qui portava un enorme alçaprem i em +mirà de fit a fit, tot estrenyent amb les dues mans la seva barrassa +de ferro. No es bellugava pas més que una estàtua, i tenia en son +posat quelcom d'altívol que m'estranyà. Hom hauria dit que era un +vell cavaller. Jo panteixava; estava tot sorprés. Vaig refer-me, +però, ben prest, i vaig dir-li: + +-Bona nit, senyor Zulpick. Com anem? Fa una mica de fresca. + +Al mateix temps la vella catedral de Sant Esteve sonà la mitja nit, +i cada cop de son timbre, greu i solemnial, ressonava en el baluard. +Al darrer cop, Zulpick, que no reia, em digué: + +-Què hi véns a fer, aquí? + +-Vès!- vaig respondre-li, tot empallegat. -Vinc a fer-hi el que vós +hi fareu. + +Aleshores, ell, amb greu entonació, va exclamar: + +-¿Quin dret hi tens, a pretendre el tresor de Gontran l'Avar? + +-Ah, eh!- vaig fer. -Sembla que sapigueu... + +El cor em bategava fortament. + +-Sí, t'he endevinat. T'esperava! + +-M'esperàveu? + +Però, sense respondre'm afegí: + +-Amb quin dret hi pretens quelcom, aquí? + +-Doncs... i vós, mestre Zulpick? Si hi ha un tresor ¿per què havia +d'ésser més aviat vostre que no pas meu? + +-Jo, és diferent, ben diferent- digué: -fa cinquanta anys que cerco +el que em pertany. + +I, tot posant-se la mà al pit amb posat convençut: + +-Aquest tresor és meu. L'he guanyat pagant-lo amb sang, i fa vuit +segles que n'estic privat. + +Vaig creure, aleshores, que era foll; però ell endevinant el meu +pensament, digué: + +-No en sóc pas de boig. Ensenya'm els meus cabals, ja que una +inspiració del Cel t'il·lumina, i te'n daré una bella part. + +Erem al peu de la torre de Rodolf, i el vell cordaire havia provat +de despendre'n una pedra. Una colla d'altres blocs ja eren +amuntegats per allà a la vora. + +-No sap el lloc- vaig dir-me. -El tresor no és pas aquí: n'estic +segur. Deu ser dins la torre de Gontran l'Avar. + +I, sense respondre a la seva pregunta, vaig dir-li: + +-Que no us manqui el delit, mestre Zulpick: ja en tornarem a parlar +més tard, d'això. + +I vaig seguir de bell nou el camí que porta al planiol. Mentre +corria, vaig posar-me a pensar que hom no podia entrar dins la torre +de Gontran sinó pel soterrani que Zulpick habitava; i, tot +girant-me, vaig cridar-li: + +-En tornarem a parlar demà. + +-Bé!- va fer amb veu forta. + +A qui sap la distància, em seguia, decantada la testa, amb aire +atuït. + +Alguns instants més tard era a la meva cambra, i em ficava al llit +amb un sentiment d'esperança i d'ardidesa que no havia experimentat +de molt de temps a aquella part. + +Aquella nit, el meu somni, que de dia en dia s'havia anat +esblaimant, tornà amb una grandesa aplanadora. Ja no fou solament el +cavaller estès damunt la creu de bronze, el que vaig veure: era tota +una història estranya i enorme, que es descabdellava lentament sota +mos ulls. L'antiga catedral de Sant Esteve ressonava: ses feixugues +pedres rogenques, ses arcades, ses voltes i ses agulles en +tremolaven, gairebé, damunt llurs fonaments granitics. Una gentada +immensa, tota vestida de drap d'or i de pedreries, clergues i +senyors, omplien de gom a gom la plataforma de Brisach Vell; però no +pas el Brisach d'avui en dia, amb ses ruïnes i ses cabanes, sinó el +Brisach cobert d'alts edificis amuntegats fins als núvols. A cada +interstici de sos amples marlets hi havia, dret, un home d'armes, +amb els ulls girats cap a la plana blavenca; i en tota la llargada +de la rampa, fins a la vora del Rin, hi havia una renglera de piques +lluents, d'alabardes, de partesanes, que adreçaven al cel llurs +fulgurances, a guisa de miralls. I els corsers peuejaven dins la +rampa pregona, sota les portes ombrívoles. Remors immenses pujaven +de la plana. De cop i volta, transportat damunt una torre, vaig +veure lluny, ben lluny, avançar damunt el riu un gran vaixell, tot +cobert d'un vel negre amb una creu blanca, tota gran, al mig. Cada +cop que una campana tocava a morts, el seu plany ressonava de l'una +torre a l'altra, i els ecos el prolongaven fins a la fondària dels +baluards. Vaig compendre que un gran personatge, un príncep, un +emperador, havia mort; i, com que tothom s'agenollava, vaig voler-me +agenollar igualment. Però de cop i volta va desaparèixer tot. Sens +dubte m'havia girat dins el meu llit. Un silenci de mort va seguir a +tota aquella fressa. + +Aleshores vaig tornar-me a trobar en el meu soterrani, tot mirant +per una espitllera. Al davant hi havia el pont llevadís, la torre de +Rodolf, i damunt el pont una sentinella; i vaig dir-me; -No t'ha pas +enganyat, Nicklausse: aquesta és ben bé la torra de Gontran l'Avar, +i el vell duc és aquí.- I, tot girant-me, vaig veure la tomba i el +vell duc. No era pas un esquelet: era un mort revestit d'un mantell +blau sembrat d'estels i d'àguiles de dos caps brodades amb argent. +Vaig decantar-m'hi... vaig esguardar aquells agençaments amb èxtasi. +El mantell, l'espasa, la corona i l'esbarjosa copa guspirejaven a la +llum d'un estel que parpellejava dins el buit de l'espitllera. +Mentre jo m'esmerçava a rumiar la felicitat de posseir aquelles +riqueses, el vell duc obria els ulls lentament, i va mirar-me amb un +posat tot greu. + +-Sou vós, Nicklausse?- em va dir, sense que ni un muscle de la seva +llarga cara s'estremís. -Fa qui-sap-lo temps que la gent m'oblida +dins aquest soterrani: sigueu ben arribat. Asseieu-vos damunt el +caire de la meva tomba: és feixuga i no caurà pas. + +M'allargava 1a mà, i no vaig poder negar-me a pendre-la. + +-Déu del Cel, que n'és, de freda, la mà dels morts!- vaig dir-me, +amb una esgarrifança. + +I en aquell mateix instant vaig despertar-me. Tenia el meu candeler +damunt la taula de nit, i era el fred d'aquest candeler el que +m'havia desvetllat. Els petits vidres de la meva finestra eren tots +blancs de la gebrada. + +Tota la resta de la nit no vaig fer altra cosa que repassar el meu +somni. + +No me'n restaven a la memòria sinó les circumstàncies més +assenyalades; però aviat havia de recordar-lo tot sencer, a mesura +que els objectes reals me'n retraurien els menors detalls. + +Em va caldre de tenir paciència encara, tot aquell dia fins al +vespre. Quan me n'anava al moll, a les sis, amb el meu carretó, vaig +avisar al vell Zulpick que estaria de retorn cap a les vuit o les +nou, i que aleshores podríem fer una conversa. Em va respondre amb +una inclinació de cap, tot assenyalant-me l'entrada del seu +soterrani. + +A les nou va passar el vaixell: cap a les deu feia el meu viatge de +retorn. Després d'haver posat la meva carreta sota el cobert, vaig +anar-me'n cap a la torre de Gontran. Zulpick m'esperava. Davallàrem +en silenci, i d'aquell moment endavant vaig estar convençut que +l'instant del nostre gran descobriment s'acostava perquè, tot +baixant l'escala, vaig recordar-me que ja l'havia recorreguda en el +meu somni; però no en vaig dir cap paraula. Un cop arribat a baix +del soterrani, tots els meus dubtes, si encara me n'haguessin +restat, s'haurien esvaït: coneixia aquell indret, aquella volta +baixa, aquells murs antics, aquella taula d'avet recolzada contra +l'espitllera, aquells quatre vidres rodons esquerdats, aquell jaç, +aquells munts de corda enrotllats en un recó. Tot ho havia vist, el +que hi havia a l'estatge de mestre Zulpick, com si fos un tertulià +del seu catau; i ja assenyalava amb l'esguard la llosa que caldria +aixecar si arribàvem a entendre'ns. + +Una làmpara de llauna brillava damunt la teulada. El vell cordaire +s'havia assegut sense compliments damunt l'única cadira del cau que +tingués seient, encara que atrotinat, i m'indicà amb el dit un +bagul, on vaig asseure'm. Zulpick, amb el seu crani calb, els dos +encenalls de cabell que li restaven al volt de les orelles, el nas +camús, els ulls lluents i el mentó punxegut, tenia el posat inquiet, +encaparrat. M'observava amb ulls ombrívols, i aquests van ésser els +primers mots que em digué: + +-El tresor és meu: no estic perquè em robin. És meu: l'he guanyat! +No sóc dels que sofreixen lladregueries: ho sents? + +-Bé està- vaig respondre, tot aixecant-me: -ja que és vostre, +serveu-lo. + +I vaig dar una passa per retirar-me. + +Ell, aixecant-se i agafant-me pel braç amb un accionat violent, +petant de dents, va dir-me: + +-Escolta: quant vols? + +-Vull la meitat. + +-La meitat!- va fer. -És abominable! És un robatori! + +-Bé, doncs: serveu-ho tot. + +I vaig pujar el primer graó. + +Aleshores, arrencant-me gairebé la cua del casacot, va udolar: + +-No ets assabentat de res... de res! ¡Vols provar-me, estemordir-me! +Prou que ho trobaré tot sol! + +-Doncs per què em reteniu? + +-Vaja, seu- va fer amb una rialla burleta tota estranya. -Vejam: ja +que n'ets assabentat... què hi ha, dins el tresor? + +Vaig tornar a asseure'm. + +-Primerament hi ha la corona de sis branques, d'or, amb quatre +diamants molt grans a cada branca, i la creu al damunt. + +-Sí... això hi és. + +-I després hi ha l'espasa, l'espasa formidable, d'agafall d'or. + +-És veritat! + +-I la copa d'or, amb perles blanques, rogenques i grogues. + +-Sí... sí... tot això hi és! M'en recordo: la meva espasa, la meva +corona. Han estat deixades: així ho he volgut; però vull tornar-les +a tenir. + +-Ah!- vaig fer jo, furiós d'un egoisme com aquell -si voleu +servar-ho tot... per ma fe, jo m'esquitllo. + +I vaig anar-me'n indignat. + +Però ell, saltant-me encara altra vegada al braç, va exclamar: +-Podríem entendre'ns pel que fa a la resta. Hi ha or: veritat? + +-Sí: la tomba és plena de peces d'or. + +En oir aquestes paraules, la cara se li va fer tota verda, i va dir: + +-Jo servo l'or! Tu tindràs l'argent. + +-Si no n'hi ha pas d'argent!- vaig cridar. -I, d'altra banda, encara +que n'hi hagués, no en voldria: sabeu? + +El vell, dessenyat amb to ferotge, va començar, aleshores, de voler +suplicar-me, de voler enternir-me. Però era ben palès que hauria +assajat d'escanyar-me si hagués reparat que era el més fort i no +hagués tingut necessitat de mi. + +-Vejam- deia: -escolta'm, Nicklausse. Ets un brau minyó; no vols pas +robar-me. Et dic que aquest tresor em pertany: fa cinquanta anys que +el cerco. Em recordo d'haver-lo guanyat fa qui-sap-lo temps... +moltíssim de temps! Veritat que no puc gaudir-lo amb la vista; però +és igual, essent meu com és. + +-Doncs bé: ja que és vostre, deixeu-me estar en nom de Déu. + +-El descolgaràs!- udolà ell, tot saltant damunt una destral. + +Per sort, jo tenia a l'abast de la mà un gros garrot amb punta de +ferro; perquè massa havia cregut que la cosa podia pendre mal carès. +Vaig posar-me en guàrdia, tot dient-li, fredament: + +-Mestre, he vingut a casa vostra com a amic, i vós voleu +assessinar-me. Però aneu amb compte: al més petit moviment que fareu +us badaré el cap. + +Va fer-se'n càrrec; i, després d'haver-me observat un segon per +espiar els meus moviments i sospesar si ell seria el més fort, deixà +estar la seva destral, i va dir-me, en veu baixa: + +-Vols la meitat? + +-Sí. + +-Quina meitat? L'or?... l'espasa?... ¿la corona?... Què?... què?... +Parla d'una vegada! + +-Farem dues parts, i la sort decidirà. Cal que les dues parts siguin +iguals. + +Va rumiar un instant, i va dir: + +-Accepto! Cal que accepti. Però em robes: que en caigui el pes +damunt la teva ànima! Així t'escanyés el diable!... Cal que accepti. + +-Està entès? + +-No t'he dit que accepto?... + +-Sí, però ara jureu-m'ho damunt aquesta creu. + +Aleshores vaig treure'm la meva creueta de bronze. Tot veient-la, va +semblar que sos ulls s'enterbolien. + +-D'on t'ha vingut, això? + +-Què se us en dóna? Jureu. + +-Bé: juro... que et deixaré la meitat. + +-Parts iguals, i com vulgui la sort. + +-Sí. + +-Perfectament- vaig dir jo tornant-me a posar la creu al coll: -ara +podem entendre'ns. I, per començar, mestre Zulpick, el tresor és +aquí. + +-Aquí! On?- va fer tartamudejant. + +-Cal aixecar aquesta llosa, i després cavar a sota. Arribarem damunt +una escala i davallarem cinquanta graons. Al capdavall hi ha un +soterrani, i en el soterrani el tresor. + +Tot escoltant-me, badava els ulls. + +-I com ho saps, tu, això?- va fer. + +-Ho sé. + +-N'estàs segur? + +-N'estic segur. Ja ho veureu. + +I anava a pendre el càvec al fons de l'estatge. Aleshores ell va +pegar un bot, tot cridant: + +-Vull alçar-la jo, la llosa! Vull treure-la jo, la terra! + +-Alceu la llosa, mestre Zulpick; caveu!... Però recordeu-vos del +jurament que heu fet damunt la creu. Un hom pot ser damnat una +vegada: dues vegades fóra massa. + +No va dir cap paraula: va agafar el càvec i va alçar la llosa. + +Jo m'estava a la vora d'ell amb el garrot punyent, tot malfiat de la +seva follia. Manta vegada vaig reparar que em llançava una ràpida +llambregada per assegurar-se que jo estava en guàrdia. Alçada la +llosa, va posar-se a cavar amb la rapidesa d'un gos gratant la +terra. La suor li rajava esquena avall. Una vegada va aturar-se, tot +dient: + +-Aquest soterrani és meu. No vull anar més enllà. Cal que te'n +vagis. + +-Recordeu-vos del vostre jurament damunt la creu- vaig dir-li, amb +tota fredor. + +Ell va rependre el seu treball, tot repetint, a cada cop de càvec: +-Em robes!... em robes! Ets un lladre!... Tot és meu!...-, fins que +va atènyer la petita volta de l'escala. Un cop va descobrir-ne la +primera pedra, va esdevenir, de cop i volta, blanc com la cera, i es +va asseure damunt el caramull de terra. I veint que jo volia pendre +el càvec, com em tocava, va tirar-s'hi damunt, tartamudejant: + +-Deixa-ho estar, això! Vull fer-ho tot jo!... jo!... Vull ésser el +primer de davallar! + +-Molt bé: aneu! + +Va continuar la seva tasca amb un aferrissament que no li permetia +de respirar. La ràbia esclatava en tot el seu posat. Tanmateix, +però, l'obra avançava: cada cop de càvec feia ara un so balmat; i +sobtadament va caure una pedra, i després tota la volta s'esfondrà +per l'obertura amb un sord terrabastall. El vell cordaire va estar a +punt de ser arrossegat per les runes. Vaig retenir-lo amb prou +fortuna; però, ben lluny de regraciar-me, l'home, a penes va veure +l'escala, amb una terrible exasperació va udolar: + +-Tot és meu! + +-I meu- vaig dir-li en un to eixut. + +Jo havia pres la làmpara, i ell va voler tenir-la. + +-Bé està: més m'ho estimo. Marxeu endavant, mestre Zulpick. + +Vam davallar. + +El llum tremolenc il·luminava aquelles voltes de deu segles de +vellúria. El soroll furtiu de les nostres passes, damunt els graons, +era d'un estrany efecte. El meu cor bategava amb tanta de força que +n'hi havia per a esberlar-me el pit. Veia al davant meu el crani +calb del vell cordaire, el seu bescoll gris-blau, la seva esquena +jupa. Potser ell, en el meu lloc, hauria tingut alguna temptació +funesta; però, gràcies a Déu, mai no va entrar-me a l'ànima el +pensament del mal, senyor Furbach (cal que us ho digui), perquè la +mort ens seguia: sotjava, en l'ombra, a un de nosaltres dos. +¡Sortosos aquells que no tenen retret a fer-se, i que deixen a +Nostre Senyor l'esment de retirar les seves criatures d'aquesta vall +de llàgrimes! No en té pas freturança, de nosaltres, per a aquesta +feina terrible! + +Arribat al capdavall de l'escala, Zulpick, no veient res a dins el +soterrani, va esguardar-me amb ulls esmaperduts; va voler parlar, i +cap so no va arribar a sos llavis. Aleshores vaig mostrar-li +l'anella encastada a la llosa del mig. Va compendre de seguida, i, +deixant el llum a terra, agafà l'anella amb les dues mans, fent un +clam salvatge. La suor lliscava lentament de sos polsos. Jo, +mentrestant, servava tot el meu domini. + +Veient la inutilitat dels esforços del vell, + +-Deixeu-me fer, Zulpick- vaig dir-li: -no teniu prou vigoria. + +Va assajar de respondre'm. En aquell moment vaig reparar que tenia +els llavis blaus. + +-Asseieu-vos; repreneu alè... No us robaré pas la vostra part: +estigueu tranquil. + +Però no volgué asseure's, i s'aclofà vora la llosa. I, mentre jo +l'aixecava introduïnt el meu càvec pels intersticis de la pedra, ell +s'esforçava a retenir-la amb les seves ungles. + +-Aneu amb compte, aneu amb compte!- vaig exclamar. -Mireu que us +aixafaré les mans! + +Treball perdut: no sentia res. La fúria de l'or el posseïa. I al +mateix moment que, alçant-se la llosa, em calia esmerçar totes les +meves forces a contenir-la, ell ja lliscava per sota, i jo el sentia +com feia crits inhumans, interromputs per sanglots estranys. + +Alçada la llosa, vaig restar alguns segons com a enlluernat: el +guspireig de les pedreries sota dels reflexos del llum, em feia +rodar el cap. En aquell moment, ràpid com un llampec, reaparegueren +totes les meves recordances esborrades. Vaig recordar-me fins i tot +del que m'havieu dit a Munic: -¿Com podíeu veure l'or, la tomba i el +cavaller, Nicklausse, si no teníeu llum? Reconegueu que el vostre +somni no va enlloc.- I, per respondre a aquesta objecció, mos ulls +cercaven un llum qualsevol. Aleshores va ésser quan vaig veure una +obertura a la muralla. De part de fora, l'obertura semblava un +d'aquells canonets massissos com n'hi ha a tots els baluards per +deixar respirar la humitat de la terra. La lluna esblaimada, mirava +per aquell forat i confonia sos raigs blaus amb els grocs del nostre +llum. + +Tot això, estimat senyor Furbach, és per a dir-vos que, en instants +així, els nostres sentits es fan amatents d'una manera que espalma. +Res no els escapa: ni tan sols les circumstàncies indiferents. + +Zulpick acabava d'agafar la corona dipositada sobre un coixí de +púrpura arnada; se la posà damunt la testa, superbiós. Prengué +igualment l'espasa i la copa, i, tot mirant-me, + +-Veu's aquí el duc- digué amb accent solemnial: -el vell duc Gontran +l'Avar! + +I en aixecar jo un extrem del drap, test com el cartró, i en +mostrar-se'm l'or sota els oripells, aquell foll xaruc, alçant la +seva espasa, volgué dar-m'hi un cop damunt la testa; però un +gorgolament indefinible va escapar-se-li del pit, i va esfondrar-se, +tot exhalant un llarg sospir. + +Colpit d'horror, vaig acostar el llum, i vaig veure que ell tenia el +pols esquerre d'un negre blavenc, que sos ulls es movien dins llurs +conques i que una escuma rosada cobria sos llavis. + +-Mestre Zulpick!- vaig exclamar. + +No em va respondre. + +Tot seguit vaig compendre que acabava de llampar-lo una feridura +fulminant. Ho havia fet la vista de l'or? ¿Ho havia fet la violació +del jurament en refusar-me la meva part de botí? ¿Ho havia fet +l'arribada de la seva hora, així com a nosaltres ens vindrà la +nostra? No ho sé pas, i no vaig pas inquietar-me'n. La por que em +sorprenguessin en aquelles circumstàncies vora d'aquell cadàver em +glaçava la sang a les venes. Ben segur que m'haurien acusat d'haver +assasinat Zulpick, el pobre vell sense força, per rapissar-li sos +béns. Què faria? Fugir i deixar-lo allà?... Va ser la meva primera +idea; però, tot pujant l'escala, la desesperació de perdre les +riqueses que tant havia cobejat em féu tornar cap avall. Vaig +arrencar de les mans de Zulpick la copa i l'espasa que sos dits, +rígids a guisa d'urpes, tenien aferrades, i vaig tornar a posar-les +damunt la tomba, així com la corona. Després, carregant el cos +damunt la meva espatlla i agafant el llum de terra vaig pujar fins +el soterrani superior. Allí vaig estendre el vell cordaire damunt el +seu jaç; i, tornant a tirar la terra dins l'escala, vaig posar de +bell nou la llosa en el seu indret. Un cop vaig estar llest, vaig +entreobrir a pleret la porta del soterrani, mirant, tot inquiet, la +plaça deserta. Tot dormia en aquells voltants. No eren encara les +dues del matí. La lluna, melangiosa, estenia les gran ombres negres +de Sant Esteve damunt la neu endurida. Vaig escapar-me cap al +Schlossgarten, i vaig lliscar fins a la meva cambra per l'entrada +del parc. + +L'endemà, tot Brisach va saber que Zulpick havia mort d'un cop de +sangs. El seu enterrament tingué lloc el dia següent: les velles +comares del poble, els mariners, els raiers, el conduïren, en +processó, al cementiri. + +Jo vaig seguir arrossegant el meu carret per espai de tres setmanes. +Aleshores s'esdevingué la venda, en públic encant, del soterrani, el +jaç, la cadira i el vell armari de Zulpick; i, com que em restaven +els dos cents florins que havia guanyat al vostre servei, vaig +adquirir-ho tot per la suma de tres gulden, cosa que no deixà pas de +maravellar al veïnatge i el mateix mestre Durlach. ¿Com podia tenir +tres gulden, un senzill criat? Vaig fer veure al senyor Durlach la +nota que m'havíeu donat i no va objectar res més. Aviat va córrer +fins i tot per la contrada, la veu que jo era un ricàs que +arrossegava carrets per complir un vot de penitència. D'altres +pretenien que m'havia disfressat de criat per comprar sota preu les +ruïnes de Brisach Vell, i revendre-les després en bloc a l'emperador +d'Austria, el que es proposava de reconstruir els castells dels +Habsburgs, de cap a peus, a la manera del segle XII, tornant-hi a +posar soldats belitres, capellans i bisbes. Alguns, de més seny, +s'inclinaven a creure que volia fundar a Brisach, senzillament, una +fàbrica de capells de palla com les que hi ha a Alsàcia. + +La senyoreta Fridolina ja no era la mateixa, envers mi, d'ençà de la +meva adquisició. No sabia pas què cosa pensar-ne, de totes les veus +que corrien sobre meu; i es feia més tímida, més reservada, que no +pas abans. La veia com s'enrojolava en acostar-m'hi jo; i, quan vaig +anunciar-li la intenció de tornar al meu país, va posar-se tota +trista. L'endemà, va semblar-me, fins i tot, que havia plorat, cosa +que em féu molt de plaer, perquè havia resolt de dur a compliment el +meu somni en totes les seves parts, i el que restava no era pas el +menys agradable. + +Què més us diré mon estimat senyor Furbach? L'acabament de la meva +història és de bon capir. Quan tancat, de nit, dins el meu cau, vaig +tornar a baixar al segón soterrani,i aquesta vegada em vaig veure +ben bé en possessió del tresor; quan vaig calcular aquelles inmenses +riqueses, i vaig dir-me que a l'esdevenidor no passaria més +fretures; ¿com expressaré el sentiment de gratitud que abassegà tot +el meu ésser? com traduiré en paraules les accions de gràcies que +s'elevaren del fons de la meva ànima? + +I, més tard, quan vaig haver canviat, a Francfort, algunes centes +peces d'or a casa del banquer Kummer (meravellat de l'antigor +d'aquella moneda, que era del temps de les Creuades), i vaig tornar +a Brisach Vell com a gran senyor, damunt el _dampschiff_ «Hermann», +que tantes vegades havia esperat amb els peus ficats a la neu, ¿com +us pintaré l'astorament, l'èxtasi de Fridolina, tota roja, tota +commosa veient-me pendre lloc a la taula dels viatgers; les +felicitacions afectuoses del senyor Durlach i la confusió de Katel, +que s'havia permès de tutejar-me, i àdhuc de tractar-me, de vegades, +de taül quan li semblava massa melangís i sospirava a la vora de la +llar? La pobre Katel ho feia amb la millor intenció del món: em +burxava una mica per a esperonar la meva ardidesa; però aleshores +¡no en va semblar poc de confosa empallegada i astorada, d'haver +maltractat aquell gran personatge que ara veia allí, greument +instal·lat davant la taula, duent un _witchura_ verd dragó, amb gira +de gibelina! + +Ah, senyor Furbach! Quines trasmudances tan estranyes hi ha, en +aquest món, i que en va, d'errada, aquella dita que diu: «L'hàbit no +fa el monjo»! En diran tots els penjaments que vulguin, del diner; +però no hi ha com ell perquè un home prengui relleu! Sempre em +recordaré que al moment que vaig badar la maleta, i, havent-ne tret +la meva cartera, la vaig obrir damunt la taula, el bon vell Durlach +(molt prudent de natural, i que fins aleshores n'havia dubtat una +mica, de la solidesa de la meva opulència), veient guspirejar l'or +de cop i volta, es tragué molt humilment la gorra de seda negra, i +digué, amb aire enujat, a Fridolina: + +-Vaja, doncs, Fridolina: acosta una cadira per al senyor Nicklausse. +Mai no penses en res! + +I, quan vaig dir al bon home que la més volguda de les meves +aspiracions era d'obtenir la mà de la seva néta, ell, que algunes +setmanes abans s'hauria indignat d'una proposició semblant i +m'hauria mostrat la porta tot seguit, va semblar que en tingués un +gran enterniment: + +-I ara, estimat senyor Nicklausse! Ben segur que això és un gran +honor per a nosaltres! + +Hi posà, tanmateix, una condició; i era que jo restaria al +Schlossgarten, «no volent -digué- que un establiment fundat pel seu +avi caigués en mans estranyes». + +Fridolina, asseguda en un recó, plorava baix, baixet. + +I, quan agenollant-me davant ella, li vaig demanar: -Fridolina, +m'estimeu? Fridolina voleu ésser la meva muller?- amb prou feines, +la pobra noia, em pogué respondre: + +-Prou sabeu, Nicklausse, que us estimo! + +Ah, senyor Furbach! Recordances com aquestes ens fan beneir aquest +or tan menyspreable, perquè només ell fa possibles aquestes +felicitats. + +Nicklausse callà, i romangué per molt de temps tot somniós, amb el +colze damunt la taula i el front dins la mà. Li semblava de veure +desfilar pel seu esperit tots els bons i mals dies transcorreguts. +Una llàgrima tremolava en sos ulls. El vell llibrer, amb el cap +decantat, es perdia també en somieigs que no li eren gens habituals. + +-Benvolgut amic- digué, de cop i volta, aixecant-se: -la vostra +història és meravellosa; però més que hi cavil·li, no hi capeixo +res. Potser era un efecte magnètic, i la creueta que em vau mostrar +a Munic havia pertangut a Gontran l'Avar. Qui sap? En tot cas, estic +segur que passaré somnis terribles. + +Nicklausse no respongué. S'havia aixecat, i acompanyà en silenci son +antic senyor. + +La lluna emblavia les altes finestres de la sala. Era prop de la una +del matí. + +L'endemà, el senyor Furbach, embarcat en el _dampschiff_, reprenia +el camí de Basilea. Aixecava la mà en senyal d'adeu, i Nicklausse li +responia tot agitant el seu feltre. + + + + +HUC EL LLOP + + + +I + +Cap a les festes de Nadal de l'any 18..., un matí que jo dormia +profundament a l'hostal del Cigne a Friburg, el vell Gedeon Sperver +entrà a la meva cambra tot cridant: + +-Fritz, alegra't!... et meno al Castell de Nideck, a deu llegües +d'aquí. Coneixes Nideck?... La més vella residència senyorívola de +la contrada: ¡un antic monument de la glòria dels nostres pares! + +Fixeu-vos bé que no havia vist Sperver, el meu respectable didot, de +setze anys a aquella banda; que ell s'havia deixat créixer tota la +barba, que una gorra immensa de pell de guineu li cobria la nuca, i +que em posava la seva llinterna sota el nas. + +-Primer de tot- vaig exclamar, -procedim metòdicament; qui sou? + +-Qui sóc!... Com s'entén, no reconeixes Gedeon Sperver, el caçador +furtiu del Schwartz-Wald?... Oh, ingrat!... Jo que t'he criat, +educat; jo que t'he ensenyat a posar un parany, a sotjar la guineu +al capdavall d'un bosc, a tirar els gossos damunt la pista del +cabirol!... Ingrat, no em reconeix! Mira d'un cop la meva orella +esquerra, gelada. + +-Ara! Reconec la teva orella esquerra. Au, abracem-nos. + +Vam abraçar-nos tendrament i Sperver, tot eixugant-se els ulls amb +el revés de la mà, va afegir: + +-Coneixes Nideck? + +-Sens dubte... de nom. Qué hi fas, allà? + +-Soc primer picador del comte. + +-I de part de quí vens? + +-De la jove comtesa Odila. + +-Bé... quan partim? + +-Tot seguit. Es tracta d'un urgent afer; el vell comte està malalt, +i la seva filla m'ha recomanat que no perdés un minut. Els cavalls +estan a punt. + +-Però, Gedeon del meu cor, mira el temps que fa; tres dies ha que la +neu no para. + +-Ba! ba! Suposa't que es tracta d'una cacera de senglar, posa't les +calces, ferma't els esperons, i amunt s'ha dit! Vaig a dir-los que +et preparin un mos. + +I va eixir. + +-Ah!- afegí l'excel·lent home, tornant a venir, -no t'oblidis de +tirar la teva pellissa per aquí damunt. + +En acabat, davallà. + +Mai no he sabut fer-li resistència al vell Gedeon; des de la meva +infantesa que ell obtenia de mi tot el que volia amb una inclinació +de cap o un moviment d'espatlla. Vaig vestir-me, doncs, i no vaig +trigar a seguir-lo a la sala gran. + +-Ah! massa sabia que no em deixaries partir tot sol,- exclamà, tot +joiós. + +-Enllesteix-me aquesta tallada de pernil a peu dret i bevem d'una +esgarrapada, perquè els cavalls s'impacienten. Oh, i ara que hi +penso, he fet posar la teva maleta a la gropa. + +-Com s'entén, la meva maleta? + +-Sí, no hi perdràs res; cal que hi romanguis alguns dies al Nideck: +és indispensable, ja t'ho explicaré tot seguit. + +Vam davallar al pati de l'hostal. + +En aquell moment arribaven dos cavallers: semblaven atuïts de +fatiga; llurs cavalls eren blancs d'escuma: Sperver, gran aficionat +a la raça cavallar, llençà una exclamació de sorpresa: + +-Quins bells animals!... són valacs... I quina finor! veritables +cérvols. Ala, Niclause, anem, cuita a tirar-los una manta al llom; +el fred els podria emmaleir. + +Els viatgers, embolcallats en pells blanques d'Astracan, passaren a +prop de nosaltres quan ficàvem el peu a l'estrep; no vaig descobrir +sinó el llarg bigoti castany d'un d'ells, i sos ulls negres, d'una +vivacitat singular. + +Els viatgers entraren a l'hostal. + +El palafrener tenia els nostres cavalls a la mà; va desitjar-nos bon +viatge i deixà anar les regnes. + +I ja férem camí. + +Sperver, montava un mecklemburgués _pur sang_, i jo un cavallet de +les Ardennes ple d'abrivada; volàvem damunt la neu. En deu minuts +vam haver deixat enrera les últimes cases de Friburg. + +El temps començava d'aclarir-se. Tan lluny com podiem estendre els +nostres esguards, ja no vèiem cap senyal de camí, de sendera, ni +tirany. Els nostres únics companys de viatge eren els corbs del +Schwartz-Wald, desplegant llurs alasses balmades damunt les +muntanyoles de neu, voleiant de l'una banda a l'altra i cridant amb +la veu tota ronca: -Misèria, misèria, misèria! + +Gedeon, amb la seva carassa de color de boix vell, la seva pellissa +de gat fer i la seva gorra de pell, les llargues orelles penjants, +galopava al davant meu tot xiulant no sé quina tonada del +_Freischutz_; de vegades es girava, i aleshores jo vèia com una gota +d'aigua tota pura resplendia, tremolenca, al cap de son nassot +retort. + +-Eh, eh, Fritz- em deia, -veu's aquí el que se'n diu una gentil +matinada d'hivern. + +-Sens dubte, però una mica crua. + +-M'agrada el temps sec, a mi; això ens refresca la sang. Si el vell +pastor Tobies tingués l'ardidesa de posar-se en camí en un temps com +aquest, aviat no se'n cantaria gall ni gallina de tot el seu +reumatisme. + +Jo somreia a la punta dels llavis. + +Al cap d'una hora d'una correguda furibunda, Sperver apaivagà el seu +delit, i vingué a posar-se al costat meu. + +-Fritz- em digué en un accent més seriós, -cal, tanmateix, que +sàpigues el motiu del nostre viatge. + +-Ara hi pensava. + +-Sobretot perquè ja hi ha hagut un bell nombre de metges que han +visitat el comte. + +-Ah! + +-Sí, ens n'han vingut de Berlin, amb grans perruques, que no volien +veure del malalt sinó la llengua; de la Suïssa, que només en miraven +que l'orina, i de Paris que es posaven un trocet de vidre a l'ull +per a observar la seva fesomia. Però tots ells no han sabut +engaltar-hi i s'han fet pagar abundosament llur ignorància. + +-Diable! Com ens malmenes! + +-Això no ho dic per tu, al contrari, et respecto, i si m'arribés a +trencar una cama, m'estimaria més refiar-me de tu que no pas de +qualsevol altre metge; però pel que fa a la banda de dins del cos, +encara no heu descobert cap ullera per a veure el que hi passa. + +-I tu què sabs? + +Davant aquesta resposta, el brau subjecte em va mirar amb aire de +sospita. + +-¡Ara vejam si serà un enganya-badocs com els altres!- pensava. + +Tanmateix va continuar dient: + +-Fritz, si posseeixes una ullera així, per ma fe, serà d'allò més +oportuna, perquè la malaltia del comte és precisament a la part de +dins: és una malaltia terrible: quelcom de mena rabiosa. Ja sabs que +la ràbia es declara al cap de nou hores, de nou dies o de nou +setmanes, oi? + +-Ho diuen, però com que no ho he observat jo mateix, en dubto. + +-Sabs, al menys, que hi ha febres d'aiguamoll que tornen cada tres, +sis o nou anys. La nostra màquina té uns encadenatges d'allò més +estranys. Quan aquest maleït rellotge té la corda d'una certa +manera, la febre, el còlic o el mal de queixal us venen a un minut +senyalat. + +-Ah! pobre Gedeon, a qui ho contes!... aquestes malalties +periòdiques fan la meva desesperació. + +-Malament!... La malaltia del comte és periòdica, torna cada any, el +mateix dia, a la mateixa hora; la seva boca s'omple d'escuma, els +seus ulls es tornen blancs com a boles de vori; tremola de cap a +peus i peta de dents. + +-Ben segur que aquest home ha passat atzars dolorosos. + +-No! Si la seva filla es volgués casar, seria l'home més feliç del +món. És poderós, ric, ple d'honraments. Té tot allò que els altres +desitgen. + +Desgraciadament la seva filla refusa tots els partits que se li +presenten. Vol consagrar-se a Déu, i a ell li reca de pensar que +l'antiga raça dels Nideck s'extingirà. + +-Com s'ha declarat la seva malaltia? + +-De cop i volta, fa deu anys. + +En aquell moment va semblar que el brau subjecte es recullia; va +treure del seu gec una pipa i va omplir-la lentament i després va +fer, havent-la encesa: + +-Un vespre, jo estava tot sol amb el comte, a la sala d'armes del +castell. Era cap a les festes de Nadal. Haviem empaitat el senglar +tot lo dia per les afraus del Rheethal, i haviem tornat, closa la +nit, portant amb nosaltres dos pobres gossos extenuats de cap a +peus. Feia precisament un temps com aquest d'ara: de fred i de neu. +El comte es passejava d'amunt d'avall de la sala, amb el cap +decantat sobre el pit i les mans darrera les espatlles, com un home +que cavil·la profundament. De tant en tant s'aturava a mirar les +altes finestres on s'amuntegava la neu; jo m'escalfava sota el +pabelló de la llar tot pensant en els meus gossos, i maleïa +interiorment tots els senglars del Schwartz-Wald. Feia ben bé dues +hores que tothom dormia al Nideck, i un hom no sentia altra cosa que +el soroll d'aquelles botasses amb esperons del comte damunt les +lloses. Em recordo perfectament que un corb, sens dubte escomès +d'una rauxada de vent, va venir a batre els vidres amb la seva ala +tot llençant un crit de mal ésser i que tot un pa de neu va +destriar-se; de blanques que eren, les finestres es van tornar totes +negres per aquella banda... + +-Aquests detalls ¿què tenen res que veure amb la malaltia del teu +senyor? + +-Deixa'm acabar... ja veuràs. En sentir aquell crit el comte s'havia +aturat, amb els ulls fixos, les galtes esblaimades i el cap inclinat +cap endavant, com un caçador que sent venir l'animal. Jo seguia +escalfant-me i pensava: -¿Què trigarà gaire a anar-se'n al llit?- +Perquè, si cal dir la veritat, estava mig mort de cansament. Tot +això que et dic, Fritz, ho veig com si hi fos ara!... Tot just el +corb va acabar de llençar son crit a l'abisme, el vell rellotge va +sonar onze hores. Al mateix instant, el comte va donar un tomb; ell +que escolta, sos llavis es belluguen, i el veig que vacil·la com un +home embriagat. Estén les mans, barres apretades, ulls blancs. Jo +que li crido: -Missenyor, què teniu?- Però ell es posa a riure com +un foll, es sotraga i cau damunt les lloses, de cara a terra. Tot +seguit demano auxili; els criats arriben. Sebalt agafa el comte per +les cames, jo per les espatlles i el transportem al llit que hi ha +prop de la finestra; i mentre jo estava a punt de tallar-li la +corbata amb el meu coltell de cacera, perquè em creia que tenia un +atac de feridura, veu's aquí que la comtesa entra i es tira damunt +el cos del comte, i ell feia uns crits tan esgarrifosos, que només +de pensar-ho m'eriçono. + +En aquell punt, Gedeon es llevà la pipa de la boca, la buidà +lentament damunt el pom de la seva sella, i continuà amb aire +melangiós: + +-D'aquell dia ençà, Fritz, el diable ha vingut a raure entre les +parets del Nideck i sembla que no en vulgui sortir més. Cada any, a +la mateixa època, a la mateixa hora, el comte agafa aquell mal +tremolenc. El mal li dura de vuit a quinze dies, durant els quals fa +una cridòria que us redreça els cabells del cap! Després es refà de +mica en mica, de mica en mica. Està tot feble, esblaimat, +s'arrossega de cadira en cadira, i si un hom fa la més petita +fressa, si un hom es belluga, ell es gira: té por fins i tot de la +seva ombra. La jove comtesa, la criatura més amorosa de la terra, no +l'abandona poc ni gaire, però ell no la pot veure: -Veste'n! +veste'n!- li crida, amb les mans esteses. -Oh! deixa'm estar! +deixa'm estar! No he sofert prou, encara?- És terrible de sentir-lo, +i jo, jo, que l'acompanyo de prop a les caceres, que sono el corn +fins que ell ha ferit l'animal, jo, que sóc el primer de sos criats, +jo que em deixaria badar el cap pel seu servei; el que és en aquells +moments voldria escanyar-lo, tant abominable és de veure com tracta +la seva pròpia filla! + +Sperver, l'aspra fesomia del qual havia mostrat una expressió +sinistre, picà amb els dos esperons i vam fer una estona de galop. + +Jo m'havia posat tot consirós. El guariment d'una malatia com +aquella em semblava molt dubtós, gairebé impossible. Era evidentment +una malaltia moral; per a combatre-la hauria calgut d'ascendir fins +a la seva primera causa, i aquesta causa es perdia sens dubte en el +llunyedar de l'existència. + +Tots aquests pensaments m'agitaven. La narració del vell picador, +ben lluny d'inspirar-me confiança, m'havia abatut: trista disposició +per a assolir un èxit! Eren gairebé les tres quan descobrírem +l'antic castell del Nideck, al capdavall de tot l'horitzó. A desgrat +de la distància prodigiosa, hom destriava altes torrelles, penjades +en forma de coves als caires de l'edifici. No era encara sinó un +vague perfil, destacant-se amb prou feines damunt l'atzur del cel; +però, insensiblement, les tintes rogenques del granit dels Vosgues +aparegueren. + +En aquell moment Sperver apaivagà la seva passa i exclamà: + +-Fritz, cal arribar-hi abans que sigui nit closa... endavant!... + +Però endebades esperonava el seu cavall que romania immòbil, +enarcant les potes del davant, horroritzat, redreçant la crinera, i +llençant pels badius dilatats dos brolls de vapor blavenca. + +-Què és això?- exclamà Gedeon tot sorprès. -No veus res, Fritz?... +No fóra pas que?... + +No va acabar la seva frase i, tot senyalant-me, a cinquanta passes, +darrera la costa, un ésser aclofat entre la neu: + +-La Pesta Negra!- va fer, amb un accent tan trasbalsat que jo mateix +vaig ser-ne tot ferit. + +Seguint amb l'esguard la direcció del seu gest, vaig destriar amb +estupor una dona vella, amb les cames arrupides dintre els braços, i +tan miserable, que sos colzes, de color de rajola, li eixien a +través de les mànegues. Alguns flocs de cabells cendrosos penjaven +al voltant del seu coll, llarg, rogenc i nuu, com el d'un voltor. + +Cosa estranya, un fato de parracs geia damunt els seus genolls, i +sos ulls esmaperduts s'estenien cap al llunyedar, damunt la plana +nevada. + +Sperver havia seguit el seu camí a mà dreta, dant un tomb immens al +voltant de la vella. Vaig tenir penes i treballs a reunir-m'hi. + +-Ei!- vaig cridar-li, -què diable fas? ¿És una broma? + +-Una broma! No, de cap de les maneres! Déu me'n guard de fer-hi +broma amb una cosa així! No sóc pas supersticiós, però aquest +encontre em fa basarda. + +Aleshores, girant el cap, i veient que la vella no es bellugava, i +que el seu esguard seguia sempre en la mateixa direcció, va semblar +una mica tranquilitzat. + +-Fritz- em va dir amb un aire solemnial, -ets un savi, has estudiat +qui sap les coses que jo no en conec ni la primera lletra; doncs bé! +aprèn de mí que un hom l'erra cada vegada que es clava a riure +d'allò que no entén. No és pas sense raó que anomeno aquesta dona la +Pesta Negra. En totes les terres del Schwartz-Wald, no té pas altre +nom; però és aquí, al Nideck, on sobretot se'n fa mereixedora! + +I el brau subjecte va seguir el seu camí sense afegir cap paraula. + +-Vejam, Sperver, explica't més clarament- li vaig dir, -perquè de +tot això no n'entenc un borrall. + +-Sí, és la perdició de tots nosaltres, aquesta bruixa que veus allà +baix; és d'ella que ens vé tot el mal: ella és qui ens el mata, el +comte! + +-Com és possible? ¿Com pot exercir una influència així? + +-Què sé, jo? El que hi ha de positiu és que el primer dia del mal, +al moment que al comte li vé el seu atac, no heu de fer sinó pujar a +la torre de senyals, i descubrireu la Pesta Negra, com una taca, +entre la boscúria de Tiefenbach i el Nideck. Allí roman tota sola, +aclofada. Cada dia s'acosta una mica i els atacs del comte es fan +més terribles; un hom diria que la sent venir! De vegades, el primer +dia, a les primeres tremolors, em diu: -Gedeon, vé, ella!- Jo li +sostinc el braç per impedir-li que tremoli; però ell repeteix sempre +amb un tartamudeig i els ulls astorats: -Vé! oh! oh! vé!...- +Aleshores pujo a la torre d'Huc; miro qui-sap-lo temps... ja saps, +Fritz, que tinc bon ull. Al capdavall, entre les bromes llunyanes, a +mig camí de cel i terra, veig un punt negre. A l'endemà el punt +negre és més gros: el comte de Nideck es fica al llit petant de +dents. A l'endemà, un hom destria clarament la vella: els atacs +comencen; el comte crida!... A l'endemà la bruixa és al peu de la +muntanya: aleshores el comte té les barres closes, la boca li +escumeja, els ulls li giravolten. Oh! la brètola... I quan penso que +l'he tinguda vint vegades al cap de la meva carrabina i que el pobre +comte m'ha aturat d'enjegar-li una bala. Ell em cridava: «No, +Sperver, no; gens de sang!...» Pobre home, plànyer la que el mata, +perquè el mata, ella, Fritz; el comte ja no té més que la pell i +l'os! + +El meu brau amic Gedeon veia massa de mal ull la vella perquè fos +possible de tornar-lo al seny natural. Altrament, quin home gosaria +plantar les fites del que és possible? No veiem cada dia estendre's +el camp de la realitat? Aquestes influències ocultes, aquests +lligams misteriosos, aquestes afinitats invisibles, tot aquest món +magnètic que els uns proclamen amb tota l'ardor de la fe, que els +altres discuteixen amb un posat irònic, qui ens respon que demà no +esclati al bell mig de nosaltres? És tan fàcil de dir-ne seny +natural de la ignorància de tots! + +Vaig limitar-me, doncs, a pregar Sperver de moderar la seva fúria, i +sobretot que es guardés de fer foc damunt la Pesta Negra, tot +advertint-li que això li portaria dissort. + +-Ba! me'n ric- va dir, -el pitjor que podrà succeir-me és que em +pengin. + +-Ja és molt massa per a un home com cal. + +-Bé! és una mort com una altra. Un hom fina escanyat, veus-ho aquí. +Tal vegada val més això que no pas rebre un cop de martell al cap +com a les feridures, o bé no poder dormir, fumar engolir, pair, +estornudar, com passa a les altres malalties. + +-Pobre Gedeon, raones ben malament, i això que tens la barba grisa. + +-Tan barba grisa com voldràs: aquesta és la meva manera de veure. +Sempre tinc un canó en el meu fusell carregat amb bala per al servei +de la bruixa; de tant en tant en renovo el mixte i si es presenta +una avinentesa... + +Va acabar el seu pensament amb un gest expressiu. + +-L'erraries, Sperver, l'erraries. Sóc del parer del comte de Nideck: +-Gens de sang! Hi ha un gran poeta que ha dit: -Totes les ones de +l'oceà no poden rentar una gota de sang humana!- Pensa en això, +company, i descarrega el teu fusell contra un senglar a la primera +ocasió. + +Va semblar que aquestes paraules li fessin impressió, a l'ànima del +vell caçador furtiu; va baixar el cap i la seva cara va pendre una +expressió consirosa. + +Pujavem aleshores per les costes boscanes que separen el miserable +poblet de Tiefenbach del castell del Nideck. + +Havia arribat la nit. Com s'esdevé gairebé sempre després d'una +diada clara i freda d'hivern, la neu començava de caure altra +vegada, i grans borrallons venien a fondre's damunt la crinera dels +nostres cavalls, que renillaven dolçament i doblaven la passa, +excitats, ben segur, per la proximitat del recer. + +De tant en tant, Sperver mirava cap endarrera amb una inquietud +visible; i jo mateix no n'era pas llibert d'una certa aprensió +indefinible, tot pensant en l'estranya descripció que el picador +m'havia fet de la malaltia del seu senyor. + +Altrament l'esperit de l'home s'harmonitza amb la natura que el +volta, i, per la meva part, no sé pas cosa tan trista com una +boscúria carregada de gebre i batuda pel vent geliu: els arbres +tenen un aire ombrívol i petrificat que fa pena de veure. + +A mesura que avençàvem, les alzines esdevenien més rares; alguns +bedolls, drets i blancs com a columnes de marbre, apareixien a bella +distància l'un de l'altre, retallant-se damunt la vitralla fosca +dels avetars, quan, de cop i volta, en eixir d'una arbúcia, el vell +castell va alçar bruscament al davant nostre la seva negra massa +altívola, picada de punts lluminosos. + +Sperver s'havia aturat davant d'una porta obrada en forma d'embut +entre dues torres, i tancada per una reixa de ferro. + +-Ja hi som!- va exclamar, tot decantant-se damunt el coll de son +cavall. + +Va agafar el peu de cérvol que feia de trucador i hom sentí al lluny +el so clar d'una campanada. + +Al cap d'alguns minuts d'espera, una llinterna va aparèixer dins les +pregonies de la volta, estellant les tenebres, i mostrant-nos, dins +l'aureola que formava, un homenet geperut, de barba groga, ample +d'espatlles, i abrigat de pells com un gat. Us hauria semblat que +era, en mig de les vastes ombres, algun gnom que travessés un somni +dels Nibelungs. + +Va avençar a pleret i va venir a encastar la seva cara camusa contra +la reixa, badant els ulls i fent esforços per a veure'ns en la +fosca. + +-Ets tu, Sperver?- va dir amb una veu tota ronca. + +-Obriràs d'una vegada, Knapwurst?- va exclamar el picador. -No +t'adones que fa un fred negre? + +-Ah! et reconec- va dir l'homenic. -Sí... sí... ets ben bé tu... +Quan parles sembla que vagis a engolir-te la gent de viu en viu. + +La porta va obrir-se, i el gnom, tot aixecant la seva llinterna +envers mi, amb una ganyota estranya, va saludar-me amb un: -_Wilkom, +her docter_ (benvingut siau, senyor doctor),- que semblava voler +dir: -Un altre més que se n'anirà igual que els altres! + +Després, va tornar a tancar tranquilament la reixa, mentre nosaltres +posàvem el peu a terra; i vingué totseguit a pendre la brida dels +nostres cavalls. + + + +II + +Tot seguint a Sperver, que pujava l'escala amb passa ràpida, vaig +poder-me convèncer que el castell del Nideck mereixia la seva +reputació. Era una veritable fortalesa tallada en la pedra, ço que +en altre temps s'anomenava castell d'emboscada. Les seves voltes, +altes i profundes, repetien a la distància el renou de les nostres +passes i l'aire de fora entrant per les espitlleres, feia vacil·lar +la flama de les atxes plantades de lluny en lluny a les anelles de +la muralla. + +Sperver coneixia tots els recons d'aquell estatge espaiós; tan aviat +girava cap a la dreta com a l'esquerra. Jo el seguia, desalenat. +Finalment va aturar-se damunt un ample replà i va dir-me: + +-Fritz, et deixaré un instant amb el servei del castell per a anar a +avisar la teva arribada a la jove comtessa Odila. + +-Bé, fes el que et semblarà necessari. + +-Hi trobaràs el nostre majordom, Tobies Offenloch, vell soldat del +regiment de Nideck; havia fet la campanya de França a les ordres del +comte. + +-Molt bé! + +-També veuràs la seva dona, una francesa, que es diu Maria Lagoutte, +que es fa passar com a de bona família. + +-I per què no? + +-És clar; però, entre nosaltres, és, senzillament, una antiga +cantinera dels exèrcits de Napoleó. Ens va portar Tobies Offenloch +damunt el seu carret, amb una cama perduda, i el pobre home s'hi ha +casat per agraïment, comprens?... + +-Bé, bé, està entès. Obra d'una vegada, m'estic gelant. + +I vaig voler desempallegar-me'n; però Sperver, obstinat com tot bon +alemany, volia de totes passades assabentar-me dels personatges amb +els quals em trobaria en relació. Continuà, doncs, agafant-me per +les trenzilles de la meva ringrava: + +-A més, trobaràs Sebalt Krast, el monter major, un minyó trist, però +que no hi ha qui li passi la mà per la cara en les sonades de corn; +Karl Trumpf, el cellerer; Cristià Becker, en una paraula, tota la +nostra gent, si no és que s'hagin ficat al llit. + +Aleshores Sperver va empènyer la porta i jo vaig romandre tot +embadalit en el llindar d'una sala alta i ombrívola: la sala dels +antics guardes del Nideck. + +A la primeria, vaig reparar tres finestres al fons, que dominaven el +precipici. A mà dreta, una mena de tinell de vella fusta d'alzina, +enfosqueïda pel temps; damunt el tinell un barraló, vasos i +botelles; a mà dreta una llar gòtica d'ample pavelló, empurpurada +per un foc esplèndid, i decorada, a cada cantó, amb escultures que +representaven els diversos episodis d'una cacera de senglar a l'Edat +Mitjana; finalment, al mig de la sala, una llarga taula, i damunt +ella, una llinterna gegantina il·luminant una dotzena de canets amb +tapadores d'estany. + +Tot això vaig veure-ho d'una llambregada; però el que més em va +colpir, van ser els personatges. + +Vaig reconèixer el majordom per la seva cama de fusta: un homenet +gros, menut, curull, caravermell, amb el ventre que li queia damunt +les cuixes, el nas roig i amugronat com un gerd madur; portava una +enorme perruca de color de cànem, formant coixinet damunt la nuca, +un vestit de peluix verd-poma, amb botons d'acer grans com a escuts +de sis lliures; les calces de vellut, la mitja de seda, i la sabata +amb fermalls d'argent. Estava dant un tomb a l'aixeta del barraló; +un aire de gaudi inexpressable espandia la seva cara rogenca, i sos +ulls, a flor de testa, brillaven de perfil com a vidres de rellotge. + +La seva dona, la digna Maria Lagoutte, que duia un vestit d'estofa +florejada, amb la cara llarga i esgrogueïda com un cuiro antic de +Còrdoba, jugava a cartes amb dos servents, greument asseguts en +cadires de braços d'erecte respatller. Petites clavilles feses +pessigollejaven l'orgue olfactiu de la vella i el d'un altre +jugador, mentre que el terç feia l'ullet amb posat maligne, i +semblava joiós de veure'ls ajupits sota aquella mena de forques +caudines. + +-Quantes cartes?- demanava. + +-Dues- responia la vella. + +-I tú, Cristià? + +-Dues... + +-Ah! ah!... Ja us he atrapat!... Falleu el rei! falleu l'as!... I +aquesta, i aquesta altra... Ah! ah! ah! Un altra clavilla, +mestressa! Això us ensenyarà, una vegada més, a fer-nos bocades dels +jocs de França! + +-Senyor Cristià, no teniu consideràcions per al bell sexe. + +-Al joc de cartes, un hom no deu respectes a ningú. + +-Però massa veieu que no hi ha lloc per a més. + +-Ba! ba! amb un nas com el vostre, sempre hi ha recursos. + +En aquest moment, Sperver cridà: + +-Companyons, ja sóc aquí! + +-Eh! Gedeon... Ja heu tornat? + +Maria Lagoutte trasbalsà aviat les seves nombroses clavilles; el +gros majordom buidà el seu vas. Tothom va girar-se cap a la nostra +banda. + +-I missenyor, ha millorat? + +-Uix!- Va fer el majordom, tot allargant el llavi inferior, -uix! + +-Allò de sempre? + +-Si fa no fa- digué Maria Lagoutte, que no apartava l'esguard de mi. + +Sperver se'n va adonar: + +-Us presento el meu fill nutrici: el Dr. Fritz, del Schwartz-Wald- +digué altívolament. -Ah, tot canviarà aquí, mestre Tobies. Ara que +Fritz ha arribat cal que aquesta maleïda caparra se'n vagi. Si +m'haguessin escoltat abans... En fi, val més tard que no a cap hora. + +Maria Lagoutte seguia observant-me. Aquest examen, segons semblava, +la satisfeia, perquè va exclamar, tot adreçant-se al majordom: + +-Vaja, senyor Offenloch, anem, bellugueu-vos, oferiu seient al +senyor doctor. Us quedeu aquí plantat, badant boca com una carpa. +Ah! senyor... aquests alemanys! + +I la bona dona, aixecant-se com un ressort, va córrer a +desempallegar-me del meu mantell. + +-Permeteu, senyor... + +-Sóu massa bona, benvolguda senyora. + +-Doneu, doneu... Fa un temps!... Ah, senyor, quin país! + +-Així, doncs, missenyor no va més bé ni més malament- continuà +Sperver, tot sacsejant la seva gorra coberta de neu; -arribem a +punt. Ei, Kasper, Kasper! + +Un homenet, més alt de l'una espatlla que no pas de l'altra i amb un +milier de pigues que li esquitxaven la cara, eixí de la llar: + +-Veu's-me aquí! + +-Bé! aniràs a fer parar, per al senyor doctor, la cambra d'Huc... +saps? + +-Sí, Sperver, tot seguit. + +-Un moment. Pendràs, tot passant, la maleta del doctor; Knapwurst te +la remetrà. Pel que fa al sopar... + +-Estigueu tranquil; jo me n'encarrego. + +-Molt bé; em refio de tu. + +L'homenet eixí, i Gedeon, després d'haver-se desgomboldat de la +pellissa, ens deixà per a anar a avisar a la jove comtesa, de la +meva arribada. + +Jo estava verament confós de la sol·licitud de Maria Lagoutte. + +-Aneu-vos-en d'aquí, Sebalt- deia al gran monter; -em penso que ja +us heu rostit prou d'aquest matí ençà. Asseieu-vos a prop del foc, +senyor doctor; deveu tenir fred als peus. Estireu les cames... Això +és. + +Després, tot oferint-me la seva tabaquera, va fer: + +-En gasteu? + +-No, benvolguda senyora, gràcies. + +-L'erreu,- digué ella tot omplint-se el nas de tabac -l'erreu; és +l'encís de l'existència. + +Va tornar-se a posar la tabaquera a la butxaca del davantal i afegí +al cap d'alguns instants: + +-Arribeu a punt; missenyor va tenir ahir el seu segon atac, un atac +furiós, ¿veritat, senyor Offenloch? + +-Furiós, talment- digué tot greu el majordom. + +-No és cosa estranya- continuà ella, -quan un hom no es nodreix, +senyor. Imagineu-vos que l'he vist passar dos dies sense tastar un +brou de carn. + +-I sense beure un vas de vi,- afegí el majordom, tot creuant les +seves mans petites i rodanxones damunt la panxolina. + +Vaig creure que havia de decantar la testa per a expressar la meva +sorpresa. + +Tot seguit mestre Tobies Offenloch vingué a asseure's a la meva +dreta i em digué: + +-Senyor doctor, creieu-me, ordeneu-li una botella de markobrünner +per dia. + +-I una ala d'aviram a cada àpat,- interrompé Maria Lagoutte. -El +pobre home està magre que fa por. + +-Tenim markobrünner de seixanta anys- continuà el majordom, -perquè +els francesos no se l'han pas begut tot, com suposa la senyora +Offenloch. Podríeu també ordenar-li de beure de tant en tant una +bella glopada de johannisberg; no hi ha cosa com aquest vi per a +tornar el delit a un home. + +-Temps era temps- digué el monter major amb un aire melangiós, +-temps era temps que missenyor feia dues grans caceres per setmana i +es trobava bellament; i d'ençà que no caça que està malalt. + +-És molt senzill- observà Maria Lagoutte, -els aires obren la gana. +El senyor doctor hauria de prescriure-li tres grans caceres per +setmana, per a guanyar el temps perdut. + +-Amb dues n'hi hauria prou- afegí greument el monter, -amb dues n'hi +hauria prou. També cal que els gossos reposin; els gossos són +criatures de Nostre Senyor com els homes. + +Hi hagué alguns instants de silenci; mentrestant, jo sentia com el +vent fuetejava els vidres i s'entafurava per les espitlleres amb +bròfega xiuladissa. + +Sebalt havia posat la cama dreta damunt la cama esquerra, i, amb el +colze damunt el genoll, el mentó dins la mà, mirava el foc amb una +tristesa de no dir. Maria Lagoutte, després d'un nou pessic al seu +tabac, l'endegava dins la tabaquera, i jo reflexionava en l'estranya +xacra que ens mena a empaitar-nos recíprocament a cop de consells. + +En aquell moment el majordom s'aixecà. + +-El senyor doctor voldrà beure un vas de vi, veritat?- digué, tot +recolzant-se al respatller de la meva cadira de braços. + +-Us regracio; mai no bec abans d'anar a veure un malalt. + +-Com? ni un vaset de vi? + +-Ni un vaset de vi. + +Va obrir uns ulls com unes taronges i va mirar la seva dona amb un +aire tot sorprés. + +-El senyor doctor té raó- digué ella, -jo sóc del mateix tarannà; +m'estimo més beure als àpats, i pendre una copa de cognac després. +En el meu país les senyores prenen cognac; i és més distingit que no +pas el kirsch! + +Amb prou feines acabava Maria Lagoutte aquestes explicacions, quan +Sperver entreobrí la porta i em va fer senyal que el seguís. + +Vaig saludar la honorable colla i, mentre entrava al corredor, vaig +sentir com la dona del majordom deia al marit: + +-Està molt bé aquest jove; i quin bell carrabiner se'n faria! + +Sperver semblava inquiet; no deia cap paraula; jo mateix estava tot +consirós. + +Algunes passes sota les voltes tenebroses del Nideck esborraren +completament del meu esperit les figures grotesques de mestre Tobies +i de Maria Lagoutte, pobres petits éssers inofensius que vivien, com +l'ornitomisa sota l'ala poderosa del voltor. + +Ben aviat Gedeon va obrir-me una habitació sumptuosa, parada de +vellut violeta, empavellonada d'or. Un llum de bronze, posat a +l'extrem de la llar i cobert d'un globus de cristall sense +transparència, l'il·luminava vagament. Pells totes espesses +esmortien la fressa de les nostres passes. Hom hauria dit que allò +era l'asil del silenci i la meditació. + +Tot entrant, Sperver aixecà un doll de feixugues draperies que +velaven un finestratge ogival. Vaig veure com capbussava la mirada +dins l'abisme i vaig compendre el seu pensament: mirava si la bruixa +era encara allà baix, aclofada entre la neu, al mig de la plana; +però no veié res, perquè la nit era pregona. + +Jo, havia dat algunes passes, i destriava, sota la pàl·lida +irradiació del llum, una blanca y frèvola criatura, asseguda en una +gòtica cadira de braços, no pas lluny del malalt; era Odila de +Nideck. Son llarg vestit de seda negre, sa actitut somniosa i +resignada, la distinció ideal de sos trets, recordaven aquelles +místiques creacions de l'Edat Mitjana, que l'art modern abandona +sense aconseguir de fer-nos-les oblidar. + +¿Què va passar dins la meva ànima a la vista d'aquella blanca +estàtua? + +No ho sé pas, Hi hagué quelcom de religiós en la meva emoció: Una +música interior em recordà les velles balades de la meva primera +infantesa, aquells càntics piadosos que les bones dides del +Schwartz-Wald cantussegen per adormir les nostres primeres +tristeses. + +En acostar-me, Odila s'havia aixecat. + +-Sigueu benvingut, senyor Doctor,- em digué amb una simplicitat +corprenedora; i després, tot assenyalant amb el gest l'alcova on +reposava el comte, féu: -El meu pare és allà. + +Vaig inclinar-me profundament i sense respondre, de tant commòs que +estava; vaig acostar-me al llit del malalt. + +Sperver, dret a l'espona, aixecava el llum amb una mà, i tenia a +l'altra la gorra llarga de pells. Odila era a la meva esquerra. La +llum, garbellada pel vidre sense transparència, queia dolçament +damunt el rostre del comte. + +Des del primer instant, va colpir-me l'estranya fesomia del senyor +de Nideck, i, a desgrat de tota l'admiració respectuosa que acabava +d'inspirar-me la filla, no vaig poder-me estar de dir-me: -És un +llop vell! + +Verament, aquella testa grisa de cabells rasos, inflada darrera les +orelles d'una manera prodigiosa i amb la cara singularment +allargada; l'estretor del front en el cim, la seva amplària a la +base; la disposició de les parpelles, acabades en punta al naixement +del nas, vorejades de negre i cobrint imperfectament el globus del +ull entelat i fred; la barba curta i espessa espandint-se al voltant +de les barres ossoses, tot en l'aspecte d'aquell home em féu +estremir, i estranyes idees sobre les afinitats animals em +travessaren l'esperit. + +Vaig dominar la meva emoció i vaig agafar el braç del malalt: era +sec, nerviós; la mà era petita i ferma. + +Des del punt d'esguard mèdic, vaig trobar un pols dur, freqüent +febril, una exasperació que gairebé arribava al tètanos. + +Què calia fer? + +Jo reflexionava. D'una banda, la comteseta ansiosa, de l'altra, +Sperver, procurant de llegir en els meus ulls el que pensava, atent, +espiant els meus menors gestos... m'imposaven una penosa cohibició. +Tanmateix, vaig reconèixer que no hi havia res de seriós a empendre. + +Vaig deixar el braç, vaig escoltar la respiració. De tant en tant +una mena de sanglot aixecava el pit del malalt, després el moviment +reprenia el seu curs, s'accelerava i esdevenia panteixant. El +pesombre oprimia evidentment aquell home. Epilepsia o tètanos, que +hi feia?... Però la causa... la causa... Veu's aquí el que m'hauria +calgut conèixer i el que no podia assolir. + +Vaig girar-me tot pensívol. + +-Què cal esperar, senyor?- em demanà la donzella. + +-La crisi d'ahir és a les acaballes, senyora. Caldria prevenir un +nou atac. + +-És possible, senyor doctor? + +Anava a respondre amb alguna generalitat científica, no gosant de +pronunciar-me d'una manera positiva, quan els sons llunyans de la +campana del Nideck colpiren les nostres orelles. + +-Forasters!- digué Sperver. + +Va haver-hi un instant de silenci. + +-Aneu a veure qui és!- digué Odila, el front de la qual s'havia +lleugerament aombrat. Déu meu! Com hi ha manera d'exercir els deures +de la hospitalitat en circumstàncies aixís?... És imposible! + +Gairebé de seguida la porta es va obrir; una testa rossa i rosada +aparegué en l'ombra i digué en veu baixa: + +-El senyor baró de Zimmer-Bluderic, acompanyat d'un seguidor, demana +asil al Nideck... S'ha perdut a la muntanya. + +-Està bé, Gretchen,- respongué la comtesa dolçament, -Aneu a avisar +al majordom que rebi al senyor baró de Zimmer. Que li faci entendre +bé que el comte està malalt i només això li impedeix de fer-li ell +mateix els honors de casa seva. Que hom desperti al servei per a ben +tractar-lo i que tot sigui fet així com és escaient. + +No hi hauria manera d'expressar la noble simplicitat de la jove +castellana en donar aquestes ordres. Si la distinció sembla +hereditària en certes famílies, és que el compliment dels deures de +l'opulència eleva l'ànima. + +Tot admirant la gràcia, la dolcesa d'esguard i la distinció de Odila +de Nideck, el seu perfil d'una puresa de línies que hom no troba +sinó en la flor de l'aristocràcia, aquestes idees em passaven per la +ment, i endebades cercava quelcom que hi fos comparable en les meves +recordances. + +-Aneu, Gretchen- digué la jove comtesa, -enllestiu. + +-Sí, senyora. + +La cambrera s'allunyà, i jo vaig romandre encara alguns segons sota +l'encís de les meves impressions. + +Odila s'havia girat. + +-Ja ho veieu, senyor- digué amb somriure melangiós, -és impossible +d'abandonar-se al dol; cal, sens treva, migpartir-se entre els +propis afectes i el món. + +-És veritat, senyora- vaig respondre, -les ànimes triades pertanyen +a tots els infortunis: el viatger esgarriat, el malalt, el pobre +sense pa, tothom té el dret de reclamar-ne la seva part. Perquè Déu +les ha fetes, com els estels, per la felicitat de tots. + +Odila baixà les llargues parpelles, i Sperver m'estrenyé dolçament +la mà. + +Al cap d'un instant, ella afegí: + +-Ah! senyor, si salvéssiu el meu pare!... + +-Com he tingut l'honor de dirvos-ho, senyora, la crisi és acabada, +Cal impedir-ne el retorn. + +-Espereu de conseguir-ho? + +-Amb l'ajut de Déu sens dubte, senyora; no és pas impossible. Ara hi +reflexionaré. + +Odila, tota commosa, m'acompanyà fins a la porta. Sperver i jo +travessarem l'avantcambra, on vetllaven alguns servents, tot +esperant les ordres de llur mestressa. Acabavem d'entrar al +corredor, quan Gedeon, que anava endavant, es girà de cop i volta i +féu, tot mirant-me de fit a fit i posant les mans damunt les meves +espatlles: + +-Vejam, Fritz, jo sóc home, a mi pots dir-m'ho tot: ¿què en penses? + +-No hi ha res a témer per aquesta nit. + +-Bé, ja ho sé això, ja ho has dit a la comtessa; però, i demà? + +-Demà? + +-Sí, no giris el cap. Suposant que tu no poguessis destorbar que +l'atac tornés, escolta Fritz, francament, ¿et penses que hi trobaria +la fi? + +-És possible, però no ho crec. + +-Ah!- exclamà el brau subjecte, tot saltant d'alegria, -si no ho +creus, és que n'estàs segur! + +I tot agafant-me de bracet, va arrossegar-me cap a la galeria. Amb +prou feines hi posàvem els peus, quan el baró de Zimmer-Bluderic i +el seu seguidor se'ns aparegueren, precedits de Sebalt que portava +una atxa encesa. Se n'anaven a llur cambra, i aquests dos +personatges, amb el mantell tirat damunt d'espatlla, les botes +blanes a la hongaresa que'ls pujaven fins als genolls, el cos +apretat dins llargues levites d'un verd pistatxo amb galons, el +casquet d'orsell enfonzat al cap, el coltell de caça a la cintura, +tenien quelcom d'estranyament pintoresc a la claror blanca de la +reïna. + +-Vès!- digué Sperver, -si no m'enganyo, són aquella gent de Friburg. +Ens han seguit de prop. + +-Poc t'enganyes: són ben bé ells. Reconec al més jove per son cos +altívol; té perfil d'àguila i porta el bigoti a la Wallenstein. + +Ells van desaparèixer per una galeria lateral. + +Gedeon prengué una atxa a la pared i em guià per un dèdal de +corredors, de passadissos, de voltes altes, baixes, de punt +d'ametlla, de mig punt. Que sé jo? No se'n veia la fi. + +-Veu's aquí la sala dels Margraves- deia ell, -veu's aquí la sala +dels retrats, la capella, on no es diu la Missa d'ençà que Ludwig el +Calb es va fer protestant. Veu's aquí la sala d'armes. + +Totes aquestes coses m'interessaven mediocrement. + +Després d'haver pujat qui-sab-lo amunt ens calgué tornar a davallar +una rastellera de graons. Finalment, gràcies a Déu vam arribar +davant una porteta massissa. Sperver es va treure una clau +descomunal de la butxaca, i, tot passant-me l'atxa, digué: + +-Ves-hi amb compte amb el llum. Para esment. + +Al mateix temps va empènyer la porta i l'aire fred del defora va +entrar en el passadís. La flama es va posar a fer torterols, +enjegant guspires en totes direccions. Em vaig creure davant d'un +abisme, i vaig recular, esglaiat. + +-Ah! ah! ah!- exclamà el monter, obrint la bocassa fins a les +orelles, -un hom diria que tens por, Fritz!... Vés endavant... No +tinguis por de res... Som a la cortina de muralla que va del castell +a la torre vella. + +I el brau subjecte va eixir per a donar-me l'exemple. + +La neu obstruia aquella plataforma de granítica balustrada; el vent +l'escombrava amb xiulets immensos. Qui hagués vist de la plana +estant la nostra atxa escabellada, hauria pogut dir-se: -Què hi fan +allà dalt, dins el nuvolar? Per què es passegen en aquestes hores? + +-La vella bruixa potser ens albira,- vaig pensar dintre meu, i +aquesta idea em va dar esgarrifances. Vaig estrényer els plecs de +les meves calces, i amb la mà damunt el meu feltre vaig començar de +córrer darrera Sperver. Ell alçava la llum per indicar-me el camí i +caminava a grans gambades. + +Vam entrar precipitadament a la torra, i després a la cambra d'Huc. +Una flama vivent va saludar-nos amb sos joiosos espetecs: quina +felicitat de tornar-se a trobar a recer d'espesses muralles! + +M'havia aturat mentres Sperver tornava a tancar la porta, i, tot +contemplant aquell antic estatge vaig exclamar: + +-Alabat sia Déu! Al capdavall podrem reposar. + +-Davant una bona taula- Gedeon va afegir-hi. -Contempla'm això, en +comptes de palplantar-te com un badoc: una cuixeta de cabirol, un +parell de gallines boscanes, un llussó de dors blau i boca guarnida +de julivert. Viandes fredes i vins calents: així m'agrada. Estic +content de Kasper; ha entès bé les meves ordres. + +Deia veritat, el brau Gedeon. «Viandes fredes i vins calents», +perquè davant la flama, una magnífica renglera d'ampolles sofrien la +delitosa influència de l'escalfor. + +Davant aquell espectacle, vaig sentir que en mi es desvetllava una +veritable fam canina; però Sperver, que era home entès en +conveniències, em va dir: + +-Fritz, no ens hi acuitem, el temps no manca, posem-nos amb tota +comoditat; les gallines boscanes poc tenen cap idea d'aixecar el +vol. Primerament, les botes et deuen fer mal: quan un hom ha galopat +vuit hores seguides és bo de canviar de calçat; aquest és el meu +principi. Vejam seu, posa la bota entre les meves cames... bé... ja +la tinc... Ja en tenim una!... Anem per l'altra... Això és!... Colga +els peus en aquests esclops, treu-te les calces i tira't aquest +abric a l'espatlla. Molt bé! + +Ell va fer igual, i després, amb veu estentòrea: + +-Ara, Fritz- va exclamar, -cap a la taula! Treballa tu per la teva +banda, com jo per la meva. I sobretot recorda't del vell proverbi +alemany: «Si és el diable qui ha fet la sed, ben segur que és Nostre +Senyor qui ha fet el vi». + + + +III + +Menjàvem amb aquell entrenament sortós que procuren deu hores de +camí a través de les neus del Schwartz-Wald. + +Sperver, encetant successivament la cuixa de cabirol, les gallines +boscanes i el llussó, murmurava, amb la boca plena: + +-Tenim boscos! tenim altes brugueres! tenim estanys! + +Després es decantava cap al respatller de la cadira de braços, i +agafant a l'atzar una ampolla, afegia: + +-També tenim comellars, verds a la primavera i empurpurats a la +tardor! A la teva salut, Fritz! + +-A la teva, Gedeon! + +Feia goig de veure'ns; ens admiràvem l'un l'altre. + +La flama espetegava, dringaven les forquilles, les barres galopaven, +gorgolaven les ampolles, els vasos brindaven; i, al defora, el vent +de les nits d'hivern, el vent poderós de la montanya, cantava el seu +himne funerari, aquell himne estrany, desolat que entona quan els +esquadrons de núvols es precipiten els uns damunt els altres, es +donen càrregues, s'engoleixen, i la lluna esblaimada contempla +l'abraonament eternal! + +Mentrestant el nostre apetit es calmava. Sperver havia omplert el +veire d'un vi vell de Brumberg, i l'escuma s'estremia damunt sos +caires espaiosos. Va presentar-me'l tot exclamant: + +-Per al guariment del senyor Yeri-Hans de Nideck. Beu fins a la +darrera gota, Fritz, per tal que Nostre Senyor ens escolti! + +Així fou complert. Després omplí de bell nou, i havent repetit amb +veu ressonant: + +-Per al guariment de l'alt i poderós senyor Yeri Hans de Nideck, mon +senyor!- va buidar-lo greument, a son torn. + +Aleshores una satisfacció profunda envaí el nostre ésser i ens +sentirem feliços de trobar-nos al món. + +Jo vaig estirar-me en la meva cadira de braços, amb el nas enlaire i +els braços penjants, i vaig posar-me a contemplar el meu estatge. + +Era una volta baixa, tallada a la roca viva, un veritable forn d'una +sola peça que arribava, a tot estirar, a dotze peus al punt més alt +de la síndria. Al capdavall de tot, vaig veure una mena de ninxo +gran, on hi havia el meu llit, un llit ran de terra, que tenia, +crec, una pell d'ós per abrigall; i en aquell ninxo gran n'hi havia +un altre de més petit, agençat amb una estatueta de la Mare de Déu, +tallada en el mateix bloc granític i coronada amb una tofa d'herbes +marcides. + +-Mira la teva cambra,- digué Sperver. -En nom de Déu, no és pas +solemnial, no és pas tan bella cosa com les cambres del castell. +Aquí, som a la torra d'Huc; això és vell com la muntanya, Fritz, +això ja vé del temps de Carlemany. En aquell temps, comprens, la +gent encara no sabia construir voltes altívoles, grans, rodones i +punxagudes: foradaven la pedra. + +-Tanmateix m'has ficat dins un cau ben estrany, Gedeon. + +-Cal que ho entenguis, Fritz, aquesta és la sala d'honor. Aquí +s'estatgen els amics del comte quan en venen; comprens, l'antiga +torre d'Huc, és el millor que hi ha. + +-De quin Huc em parles? + +-I ara! d'Huc el Llop! + +-Com s'entén, Huc el Llop? + +-Sens dubte; el cap de la nissaga dels Nideck, un minyonàs ferreny, +ja t'en responc. Va venir a establir-se aquí amb una vintena de +soldats i d'alabarders de la seva colla. Van enfilar-se a aquest +penyal, el més alt de la muntanya. Ja ho veuràs demà. Van bastir +aquesta torre, i després, per ma fe, van dir-se: -Som els senyors! +Dissortats aquells que voldràn passar sense pagar rescat; els caurem +damunt com a llops; ens menjarem la llana que duguin a l'esquena, i +si el cuiro segueix a la llana, força millor! D'aquí estant, veurem +qui sab quins llunyedars: veurem les alfraus del Rheethal, del +Steinbach, de la Roca-Plana, de tota la llargada del Schwartz-Wald. +Pobres dels mercaders!- I massa van fer-ho, aquells minyons, així +com ho havien dit. Huc el Llop n'era el capitost. És Knapwurst qui +m'ho ha contat això, de part de vespre tot vetllant. + +-Knapwurst? + +-El geperudet... ja el coneixes... el que ens ha obert el reixat. Un +subjecte ben estrabul·lat, Fritz: sempre encauat a la Biblioteca! + +-Ah! ¿hi teniu un savi a Nideck? + +-Sí, el brètol!... en lloc de romandre a la porteria, passa tot el +dia de Déu sacsejant la pols dels vells pergamins de la família. Va +i vé pels prestatges de la Biblioteca; sembla una ratota. Aquest +Knapwurst coneix tota la nostra història millor que no pas nosaltres +mateixos. Ell sí que te'n amollaria de coses, Fritz. En diu +cròniques, d'això!... Ah! ah! ah! + +I Sperver, alegrat pel vi vell, va riure uns quants moments sense +saber gairebé perquè. + +-Aixís és, Gedeon- vaig continuar jo, -que aquesta torre s'anomena +la torre d'Huc... d'Huc el Llop? + +-Ja t'ho he dit, què diable!... T'estranya, això? + +-No! + +-I sí! t'ho veig a la cara, somieges alguna cosa. Què és això que et +fa somniejar? + +-Déu meu... no és pas el nom d'aquesta torre el que m'estranya. El +que em fa cavilar, és que tú, vell caçador furtiu, tu, que d'ençà de +la teva infantesa no has vist sinó les sagetes dels avets, els cims +nevats del Wald-Horn, les afraus del Rheethal; tu que en tota la +teva jovenesa no has fet altra cosa que riure't dels guardes del +comte de Nideck, i corre pels tiranys del Schwartz-Wald, i batre les +arbúcies i respirar l'aire sens fites, el ple sol, la vida lliure de +les boscúries, ara siguis aquí, i jo et trobi al cap de setze anys +dins aquest budell de granit roig; això és el que m'estranya i no sé +capir. Vejam Sperver, cala foc a la pipa i conta'm com això s'ha +esdevingut. + +El vell caçador furtiu va extreure de son gec de cuiro un cap de +pipa negra; va atapair-lo lentament, va recollir a la palma de la mà +un carbó que va posar damunt la pipa setmesona, i després, aixecant +el nas enlaire, amb els ulls aturats a l'atzar, va respondre amb un +posat tot pensívol: + +-Els falcons, els gerifalts, els esparvers, arribats a la vellura +després d'haver batut qui-sab-lo temps la plana, acaben niuant al +trau d'un penyal! + +Sí, és veritat, m'ha plagut l'aire sens fites, i em plau encara; +però en lloc d'enfilar-me a una branca alta, amic, i que el vent +m'escometi, prefereixo de tornar entrar a dins la meva caverna a +beure-hi una glopada forta..., a esmicolar tranquilament un troç de +carn caçada, i aixugar les meves plomes vora d'un foc esponerós. El +comte de Nideck no el menyspreua pas al vell falcó, Sperver, el +veritable bosquetà. Un vespre, va trobar-me al clar de lluna i em va +dir: -Companyó que caces tot sol, vina a caçar amb mi. Tens el bec +punyent i bona urpa. Bé, doncs, caça, ja que aquest és el teu +natural; però caça amb el meu consentiment perquè jo sóc l'àguila de +muntanya, em dic Nideck! + +Sperver va callar alguns instants i en acabat afegí: + +-Per ma fe! Caço encara, com en altres temps, i bec tranquilament +amb un amic una ampolla d'Affenthal o de... + +En aquell moment una empenta va sorollar la porta. Sperver es va +interrompre i va parar l'oïda. + +-És una rauxada de vent- vaig dir-li. + +-Oi no, és altra cosa. No sents la pota com grata..., és un gos +escapat... Obre, Lieverlé! obre Blitz!- va exclamar el brau subjecte +tot alçant-se; però encara no havia dat dues passes, que un ca danés +formidable entrava d'una embranzida dins la torra i venia a +plantar-li les potes a les espatlles, tot llepant-li amb la seva +llenguassa rosa, la barba i les galtes, fent petits esgarips +comnovedors de joia. + +Sperver li va passar el braç al damunt del coll, i féu tot girant-se +cap a mi: + +-Fritz, quin home m'estimaria tant?... Mira'm aquest cap, aquests +ulls, aquest dentat! + +Li arremangava els llavis i em feia admirar uns ullals que haurien +esqueixat un búfal. Després, tot rebutjant-lo amb prou esforç, +perquè el gos redoblava sos afalacs, va dir: + +-Deixa'm estar, Lieverlé; massa ho sé que m'estimes. En nom de Déu, +qui m'estimaria si no m'estimessis tú! + +Mai no havia vist un animal tan terrible com aquest Lieverlé; la +seva alçària atenyia dos peus i mig. Era un formidable gos d'atac, +de front ample, llis, de pell fina, un teixit de nervis i de muscles +entortolligats; d'ull viu, de pota allargada, de cos minço, +d'estampa dilatada, fort d'espatlles i lloms, però sense el do de +flairar. Doneu a aquests animals el nas del basset i mai més hi ha +caça! + +Sperver havia vingut altra vegada a asseure's, i pasava la mà damunt +la testa del seu Lieverlé amb orgull, i me n'enumerava les qualitats +greument. + +Lieverlé semblava que el comprengués. + +-Veus,Fritz, aquest gos t'escanya un llop d'un cop de barres. És el +que hom anomena un animal perfecte, tant per l'ardidesa com per la +força. No ha complert els cinc anys; té tota la vigor. No cal que et +digui que està ensenyat per la caça del senglar. Cada vegada que en +trobem un escamot, tinc por pel meu Lieverlé: té l'escomesa massa +franca i va de dret, com una sageta. Així és que cal anar amb compte +amb les morrades del sanglà... és una cosa que m'esgarrifa. Colga't +aquí, Lieverlé, colga't damunt l'esquena. + +El gos va obeïr, exhibint a nostres ulls els seus flancs de color de +carn. + +-Mira, Fritz, aquesta ratlla blanca, sense pèl endinzada sota la +cuixa i que va fins al pit: és un senglar qui li ha feta! Pobre +animal!... Poc amollava l'orella. Vam seguir la pista per la sang. +Vaig ser el primer d'arribar. En veure el meu Lieverlé, vaig fer un +crit; jo que salto a terra, m'hi abraono, l'embolcallo dins el +mantell i arribo aquí. Estava fora de test! Sortosament els budells +no n'eren atacats. Vaig recosir-li el ventre. Ah diable! udolava!... +patia!... però al cap de tres dies, ja es llepava: gos que es llepa, +gos salvat! Ei, Lieverlé, ¿te'n recordes? Això fa que ens estimem +nosaltres dos! + +N'estava verament enternit de l'afecte de l'home per aquell gos i +del gos per aquell home; es miraven l'un a l'altre fins al més +pregon de l'ànima. El gos agitava la seva cua; l'home tenia +llàgrimes als ulls. + +Sperver continuà: + +-Quina força!... Mira, Fritz, ha petat la corda per venir-me a +veure; una corda de sis brins; ha trobat el meu rastre! Té, +Lieverlé, atrapa'l! + +I va llençar-li la resta de la cuixa de cabirol. Les barres del gos, +en haver-la, feren un renou terrible, i Sperver, tot mirant-me amb +un somriure estrany, va dir: + +-Fritz, si t'agafés pel seient de les calces, no aniries pas gaire +lluny! + +-En nom de Déu, jo i qualsevol que fos! + +El gos anà a estendre's sota el pabelló de la llar, tot allargant la +gran esquena magre, amb la cuixa de cabirol entre les potes del +davant. Sparver el mirava de cua d'ull, amb satisfacció. L'òs +s'esmicolava sota el dentat: a Lieverlé li plaia el moll. + +-Ah!- va fer el vell caçador furtiu, -si t'encarreguessin d'anar a +pendre-li aquest òs, què diries? + +-Diable! seria una missió delicada. + +Aleshores ens vam posar a riure de tot cor. I Sperver, estès en la +cadira de braços de cuiro rogenc, amb el braç esquerre penjat damunt +el respatller, amb una cama damunt un escambell i l'altra davant un +tió que plorava dins les flames, llençà grans espirals de fum blavís +cap a la volta. + +Jo, mirant-me encara el gos, vaig recordar-me de cop i volta de la +nostra conversa interrompuda: + +-Escolta, Sperver- vaig rependre, -no m'ho has dit tot. Si has +deixat la muntanya pel castell, això ho ha fet la mort de Gertrudis, +la teva digna i excel·lent muller. + +Gedeon arrufà les celles, i una llàgrima entelà el seu esguard; va +redreçar-se i, tot sacsejant la cendra de la seva pipa damunt +l'ungla del polze va dir: + +-Bé doncs, sí, és veritat, la meva dona ha mort!... i això m'ha tret +dels boscos. No podia pas tornar a veure la vall de la Roca-Baumada +sense petar de dents. He alçat la volada cap enfora d'aquell indret; +no caço tant per les brosses, però hi veig de més enlaire; i quan +per atzar, la gossada dóna el tomb cap allí baix ho deixo anar tot +al diable, i desfaig el meu camí... miro de pensar en altres coses. + +Sperver havia esdevingut ombrívol. Amb la testa decantada envers les +grans lloses, restava tot endolat; jo em penedia d'haver deixondit +dins ell tristes recordances. Després, tot pensant en la Pesta Negra +aclofada dins la neu, sentia una esgarrifor. + +Quina impressió tan estranya! Una paraula, una sola paraula, ens +havia llençat en una rastellera de reflexions melangioses. Per +atzar, resultava evocat tot un món de memòries. + +No sé pas quan de temps feia que durava el nostre silenci, quan un +rondinament sord, terrible, com el renou llunyà d'una tempesta, ens +va fer estremir. + +Vam mirar el gos. Seguia tenint el seu òs mig rosegat entre les +potes del devant; però amb la testa alta, l'orella redreçada, els +ulls guspirejant, escoltava... escoltava entre el silenci i +l'esgarrifança de la ira corria de cap a cap del seu llom. + +Sperver i jo, vam mirar-nos tots esblaimats: no es sentia cap +fressa, ni un sospir; al defora, el vent s'havia calmat; no res, +llevat d'aquell rondinament sord, continuat, que s'escapava de la +pitrera del gos. + +De cop i volta, va aixecar-se i va botar contra la paret amb un +esclat de veu, sec, ronc, esfereïdor; les voltes en ressonaren com +si el llamp hagués esclatat contra el vidratge. + +Lieverlé amb el cap baix semblava mirar a través del granit, i sos +llavis arremangats fins a llur arrel, deixaven veure dues fileres de +dents blanques com la neu. Rondinava, encara. Adés i ara s'aturava +bruscament, acostava el morro a l'angle inferior de la pared i +bufava abrivadament; després, s'aixecava enfurismat i les seves +urpes de davant assejaven d'encetar el granit. + +Nosaltres observàvem sense capir gens ni mica la seva irritació. + +Un segon crit rabiós, més formidable que no pas el primer ens va fer +saltar de les cadires. + +-Lieverlé!- exclamà Sperver tot llençant-se cap a ell, -què diable +tens? T'has tornat boig? + +Va agafar una estella i es va posar a sondar la pared, plena i +pregona com tota l'espessedat de la roca. Cap buid no responia, i +tantmateix el gos romania amatent. + +-Fet i fet, Lieverlé- digué el picador, -tens algún pesombre. Vaja, +jeu i no em burxis més els nervis. + +Al mateix instant, una fressa exterior va colpir les nostres +orelles. La porta es va obrir i el gros i honrat Tobias Offenloch, +amb la llinterna de ronda en una mà, i el bastó a l'altra, el +tricorni damunt la nuca i la cara tota riolera, tota espandida, +aparegué sota el brancal. + +-Salut, honorable companyia!- digué. -Però ¿què hi feu aquí? + +-És aquest animal de Lieverlé,- digué Sperver; -estava fent un +aldarull... Imagineu-vos que s'ha enfurit contra aquesta paret. Ara +digueu-me perquè! + +-En nom de Déu! haurà sentit el tic-tac de la meva cama de fusta a +l'escala de la torre,- féu l'excel·lent subjecte, tot rient. + +I afegí, tot deixant la llinterna damunt la taula: + +-Això us ensenyarà, mestre Gedeon, a fer fermar els vostres gossos. +Hi teniu una flaca pels vostres gossos, una flaca! Aquests maleits +animals acabaran treient-nos de casa. Suara mateix, altra vegada, a +la galeria gran, trobo el vostre Blitz: m'ha saltat a la cama, +mireu: encora hi ha les dents marcades! una cama que era nova! +Brètol d'animal! + +-Fermar els meus gossos! Gentil negoci!- digué el picador. -Els +gossos fermats no valen res, es tornen massa esquerps. I després, +¿que no n'estava de fermat, Lieverlé? La pobra bèstia encara té la +corda al coll. + +-Ep! això que dic, poc és per mí mateix: quan s'acosten sempre tinc +el bastó enlaire i la cama de fusta endavant. És per la disciplina: +els gossos han de ser al gossal, els gats a la teulada, i la gent al +castell. + +Tobies es va asseure tot pronunciant aquestes darreres paraules i, +amb els dos colzes damunt la taula i els ulls esbadocats de +felicitat, va dir-nos en veu baixa, en to de confidència: + +-Sabreu, senyors, que sóc solter aquesta nit. + +-Fugiu d'aquí! + +-Sí, Maria Anna vetlla amb Gertrudis a l'avantcambra de missenyor. + +-Aleshores, no dueu gens de pressa? + +-Gens! Absolutament gens! + +-Quina llàstima que hagueu arribat tan tard!- digué Sperver; -totes +les botelles són buides! + +La cara llarga del bon home em va enternir. Li hauria plagut tant +d'aprofitar-se de la seva viduesa! Però, a desgrat dels meus +esforços, un llarc badall separà les meves barres. + +-Serà una altra vegada- va dir tot alçant-se. -Cosa adïada, no és +pas deixada. + +-Bona nit, senyors. + +-Ei! Espereu!- exlamà Gedeon, -veig que Fritz té son, devallarem +plegats. + +-Amb molt de gust, Sperver, amb molt de gust; de passada, anirem a +dir quatre mots a mestre Trumpf el cellerer; és a baix amb els +altres. Knapwurst els conta històries. + +-Això és. Bona nit, Fritz. + +-Bona nit, Gedeon; no t'oblidessis pas de fer-me cridar, si el comte +pitjorés. + +-Estigues tranquil... Lieverlé!... tast! + +Eixiren. Mentre ells travessaven la plataforma vaig sentir com el +rellotge de Nideck sonava les onze hores. + +Jo estava mort de fadiga. + + + +IV + +El dia començava d'emblavir la única finestra de la torre, quan vaig +ésser despertat dins el meu ninxo de granit pels sons llunyans d'una +trompa de caça. No hi ha cosa tan trista, tan melangiosa, com les +vibracions d'aquest instrument al crepuscle, quan tot calla, quan ni +un alè ni un sospir no venen a destorbar el silenci de la solitud. +Sobretot la darrera nota, aquella nota estiragassada, que s'estén +damunt la plana inmensa, tot deixondint lluny, ben lluny, els ecos +de la muntanya, té quelcom de la poesia més alta que garfeix el cor. + +Amb el colze damunt la meva pell d'ós, jo escoltava aquesta veu +planyívola, que evocava les recordances de les edats feudals. La +vista de la meva cambra; d'aquella volta baixa, ombrívola, +esclafada, antic catau del Llop del Nideck, i més lluny aquella +finestreta de vidratges de plom, de mig punt, més ampla que no pas +alta i profundament penetradora de la pared, augmentaren encara la +severitat de les meves reflexions. + +Vaig alçar-me bruscament i vaig córrer a obrir la finestra de bat a +bat. + +Allí m'esperava Un d'aquells espectacles que cap paraula humana no +sabria descriure, l'espectacle que l'àguila fera dels Alps més +encimbellats veu cada matí en aixecar-se la cortina de púrpura de +l'horitzó: muntanyes!... muntanyes!... i encara més muntanyes! Ones +immòbils que s'aplanen i s'esborren dins les bromes llunyanes dels +Vosgues; boscúries immenses, llacs, carenes enlluernadores, +dibuixant llurs línies alteroses damunt les fondàries blavenques de +les valls curulles de neu. Al capdavall de tot això, l'infinit. + +Quin entusiasme podria arrivar a atényer l'elevació d'un espectacle +com aquell! + +Jo estava tot confús d'admiració. A cada esguard es mu1tiplicaven +els detalls: casals, masies, poblets, semblaven brollar encara de +terra; amb mirar n'hi havia prou, per a trobar-los! + +Feia un quart d'hora que hi era, quan una mà va posar-se lentament +damunt la meva espatlla; vaig girar-me, i la cara tranquila i el +somriure silenciós de Gedeon em saludaren amb un: + +-_Guten tag_, Fritz! + +Després va recolzar-se vora meu, damunt la pedra, tot fumant la seva +pipa. Estenia la mà per l'infinit i em deia: + +-Mira, Fritz, mira... Això et deu plaure, fill del Schwartz-Wald! +Mira allà baix... allà baix de tot... la Roca Baumada... La veus? +Te'n recordes, de la Gertrudis? Oh! què lluny que són totes aquestes +coses! + +Sperver s'eixugava una llàgrima; jo, què li podia respondre? + +Vam romandre contemplatius per una bella estona, commosos de tanta +de grandesa. De vegades el vell caçador furtiu, en veure que jo +aturava els ulls en un punt de l'horitzó, em deia: + +-Això, és el Wald-Horn! Allò, el Tiefenthal! Repara, Fritz el +torrent del Steinbach; s'ha hagut d'aturar, està penjat fent +serrells de glaç, damunt l'espatlla del Harberg: un mantell ben fred +per a l'hivern! I aquell caminal d'allí baix, mena cap a Friburg; +abans de quinze dies tindrem penes i treballs per destriar-lo. + +Així va passar més d'una hora. + +No podia despendre'm d'aquell espectacle. Alguns ocells de presa, +amb les ales esbiaixades, la cua en forma de ventall, planaven al +voltant de la torre; agrons coronats fugien cap amunt, tot esquivant +les urpes amb l'alçada de llur vol. + +Altrament no hi havia ni un núvol: tota la neu era a terra. La +trompa saludava per darrera vegada la muntanya. + +-És el meu amic Sebalt que és allà baix- digué Sperver; -és dels més +entesos en gossos i cavalls, i, a més a més, la primera trompa +d'Alemanya. Escolta'm això Fritz, quin amorosiment!... Pobre Sebalt! +És consum d'ençà de la malaltia de missenyor; ja no pot caçar com en +altre temps. Veu's aquí el seu únic conhortament: cada matí, a trenc +de dia, puja damunt l'Altemberg i sona les tonades favorites del +comte. Es pensa que això el podrà guarir! + +Sperver, amb aquell tacte de l'home que sap admirar, no havia +interromput la meva contemplació; però quan, enlluernat de tanta de +llum, vaig mirar dins l'ombra de la torre em digué: + +-Fritz, tot va bé, el comte no ha tingut pas atac. + +Aquestes paraules em portaren al sentiment de la realitat. + +-Ah! millor... millor! + +-És a tu, Fritz, que ho devem. + +-Com s'entén? a mi? Si no li he prescrit res! + +-Eh! tan se val! ets aquí! + +-Estàs de verba, Gedeon; ¿què hi fa aquí la meva presència, no +havent prescrit res al malalt? + +-És que li portes sort. + +Vaig mirar-lo de fit a fit, i no reia pas. + +-Sí- continuà ell seriosament; -portes la sort, Fritz; els altres +anys el nostre senyor tenia un segon atac a l'endemà del primer, i +després un terç atac, i un de quart. Tu destorbes tot això, atures +el mal. És ben clar! + +-No pas massa, Sperver; jo trobo, al contrari, que és molt obscur. + +-Un hom aprèn a totes les edats- insistí el brau subjecte. +-Sàpigues, Fritz, que en aquest món hi ha gent que porta sort i +també gent que porta desgràcia. Per exemple, aquest brètol de +Knapwurst és qui em porta desgràcia a mi. Cada vegada que el trobo +en eixir a caçar, estic segur que em succeirà una cosa o altra: el +fusell em fa figa, em malmeno el peu, un dels meus gossos reb... +¿Què sé jo? Així és que, sabent la cosa, tinc esment d'eixir a trenc +de dia, abans que el bergant, que dorm com un toixò no hagi obert +l'ull, o bé m'escapoleixo per un portell, comprens? + +-Ho comprenc molt bé; però les teves idees em semblen ben estranyes, +Gedeon. + +-Tu, Fritz- continuà, sense escoltar-me, -ets un digne, un brau +minyò; el Cel t'ha posat damunt la testa innombrables benediccions; +no cal sinó veure la teva bona cara, la teva mirada franca, el teu +somriure ple de bona jeia, per estar alegre... En una paraula portes +sort a la gent, és positiu... Sempre ho he dit, i la prova sé... ¿La +vols saber, la prova? + +-Sí, per ma fe! No em recaria pas de reconèixer tantes de virtuts +amagades en la meva persona. + +-Doncs bé!- féu ell, tot agafant-me el puny. -Mira allà baix! + +I em senyalava una muntanyola a un doble tret de carrabina del +castell. + +-Aquest penyal enfonzat entre la neu, amb brosta a la vora, el veus? + +-Perfectament. + +-Mira al seu voltant; ¿què veus res? + +-No. + +-Oh, en nom de Déu, és d'allò més senzill! Has foragitat la Pesta +Negra. Cada any, al segon atac, un hom la veia allà, amb els peus +entre les mans. A la nit encenia foc, s'escalfava i feia bullir +arrels. Era una maledicció. Aquest matí, la primera cosa que he fet +ha estat enfilar-me aquí. He pujat a la torrella de senyals; jo que +miro: la vella berganta se n'és anada! Endebades m'he posat la mà +davant els ulls, he mirat a mà dreta, a mà esquerra, a dalt, a baix, +per la plana, per les muntanyes, res! T'havia flairat, ben segur. + +I el brau subjecte, tot abraçant-me amb entusiasme, va exclamar en +commosa entonació: + +-Oh! Fritz... Fritz... Quina sort d'haver-te menat aquí! La vella sí +que en deu estar d'enfurismada. Ah! ah! ah! + +Ho confessaré. N'estava una mica avergonyit de trobar-me que jo +tenia tant de mèrit, sense que mai ho hagués reparat fins aleshores. + +-Així és, Sperver- vaig continuar. -que el comte ha passat bé la +nit? + +-Molt bé! + +-Vaja, força millor; devallem. + +Vam atravessar de bell nou la cortina de muralla, i vaig poder +observar millor aquella passera, els baluards de la qual eren d'una +alçària prodigiosa. Els espadats es prolongaven, amb el penyal, fins +al fons de la vall. Era una escala de precipicis, superposats els +uns als altres. + +Tot capbussant-hi la mirada, vaig sentir-me colpit de rodaments de +cap, i reculant temorenc a mitja plataforma, vaig entrar ràpidament +en el passadís que mena al castell. + +Ja Sperver i jo haviem recorregut vastos corredors, quan una gran +porta oberta es mostrà a les nostres passes; vaig parar-hi +l'esguard, i vaig veure, al capdamunt d'una escala doble, el petit +gnom Knapwurst, la fesomia grotesca del qual m'havia cridat +l'atenció el dia abans. + +La sala mateixa va atreure la meva atenció pel seu caient poderós: +era la sala dels Arxius del Nideck, peça alta, ombrívola, polsosa, +de grans finestres ogivals que començaven al cim de la volta i +devallaven fent corba fins a dos metres del paviment. + +Allí estaven endegats, damunt esbarjosos prestatges, per bona cura +dels antics clergues, no solament tots els documents, títols i +arbres genealògics dels Nideck, establint llurs drets, aliances i +lligams històrics amb les més il·lustres famílies de l'Alemanya, +sinó àdhuc totes les cròniques del Schwartz-Wald, els aplecs dels +antics Minnesinger, i les grans obres in-fòlio eixides de les +premses de Gutemberg i de Faust, tant venerables per llur origen com +per la monumental solidesa de llur relligat. Les grans ombres de la +volta, drapant les pareds fredes amb llurs tintes cendroses, +retreien la memòria dels vells claustres de l'Edat Mitjana, i aquest +gnom, assegut al capdamunt de la seva escala, amb un enorme volum de +cantell roig damunt la contorsió dels genolls, amb el cap enfonzat +dins el casquet de pell, els ulls grisos, el nas esclaflat, els +llavis contrets per la reflexió, les espatlles grans, els membres +frèvols i l'esquena arrodonida semblava ben bé l'hoste natural, el +_famulus_, la rata com l'anomenava Sperver, d'aquell últim refugi de +la ciència en el Nideck. + +Però el que donava a la sala dels Arxius una importància verament +històrica, eren els retrats de família, que ocupaven tot un costat +de l'antiga Biblioteca; hi eren tots, homes i dones, d'Huc el Llop +fins a Yeri-Hans, el senyor actual, des de l'esboç groller dels +temps bàrbars fins a l'obra perfecta dels mestres més eximis de la +nostra època. + +Els meus esguards, se n'anaren, naturalment, cap a aquella banda. + +Huc I, de testa calva, semblava mirar-me així com us mira un llop a +la recolzada d'un bosc. Sos ulls grisos injectats de sang, sa barba +rogenca i ses orelles llargues i peludes li donaven un aire de +ferotgia que m'esborronà. + +Vora d'ell, com l'anyell vora la fera salvatgina, una dona jove +d'ulls suaus i tristos, front alt, mans creuades sobre el pit +sostenint un llibre d'hores, cabellera rossa, sedosa, abundant, +voltant sa pàl·lida figura d un nimbe d'or, m'atregué per una gran +tirada a la semblança amb Odila de Nideck. + +Cap cosa tan dolça i encisera com aquella antiga pintura damunt la +fusta, una mica testa i eixuta de contorns, però d'una adorable +ingenuitat. + +Feia alguns instants que la mirava quan un altre retrat de dona, +penjat al costat d'aquell, atragué la meva atenció. Imagineu-vos el +tipus visigòtic en la seva veritat primitiva: front ample i baix, +ulls grocs, pòmuls sortints, cabells rojos, nas d'àguila. + +-Com li devia escaure aquesta dona, a Huc!- vaig dir-me dintre meu. + +I vaig posar-me a reparar-ne el vestit; responia a l'energia del +cap: la mà dreta reposava damunt un glavi. Un cossellet de ferro li +apretava el cos. + +Em seria difícil d'expressar les idees que m'agitaren davant +aquelles tres fesomies; mos ulls anaven de l'una a l'altra amb una +singular curiositat. No me'n sabia destriar. + +Sperver, tot aturant-se al llindar de la biblioteca, havia disparat +un agudíssim xiulet. Knapwurst el mirava ded de tota l'alçària de la +seva escala, sense bellugar-se. + +-És a mi a qui xiules com a un ca?- digué el gnom. + +-Sí, mala rata, és per fer-te honrament. + +-Escolta- afegí Knapwurst amb un to de menyspreu sobirà, -tira +endavant Sperver, no pots escupir a l'altura de la meva sabata: t'hi +desafio! + +I presentava la sola. + +-I si pujo? + +-T'esclafo amb aquest llibre. + +Gedeon esclatà a riure i continuà: + +-No t'avalotis, geperut, no t'avalotis. No et vui cap mal, al +contrari, et tinc consideració per la teva ciència; però ¿què diable +fas aquí dalt, tan matiner vora el teu llum? Sembla que hi hagis +passat la nit. + +-És veritat, l'he passada tot llegint. + +-No són prou llargs els dies per a tu? + +-No, estic en ple escorcoll d'una qüestió greu; poc dormiré, abans +d'haver-la resolta. + +-Diable!... I aquesta qüestió...? + +-És de conèixer per quina circumstància Ludwig de Nideck trobà el +meu avantpassat, Ot el Nan, a les boscúries de la Turíngia. Cal que +sàpigues, Sperver, que el meu avi Ot no tenia sinó una colzada +d'altura: això fa, no pas ben just, un peu i mig. Encantava a tothom +amb la seva saviesa, i figurà d'una manera ben honorable a la +coronació del duc Rodolf. El comte Ludwig l'havia fet tancar dins un +paó guarnit amb totes les seves plomes: era un dels plats més +estimats d'aquell temps, al costat dels porcellets mig daurats i mig +argentats. Al cor del festí, Ot obrí la cua del paó, i tots els +senyors, cortesans i grans dames es meravellaren d'aquest enginyós +mecanisme. Al capdavall Ot va eixir, amb l'espasa al puny, i cridà +amb veu ressonant: -¡Visca el duc Rodolf!- cosa que fou repetida per +tota la sala. Bernat Hertzog esmenta aquesta circumstància; però no +diu d'on venia aquest nan, si era d'alta nissaga o de baixa +extracció, cosa, altrament poc probable: la gent vulgar no té tant +de talent. + +Jo n'estava astorat de l'orgull d'una tan menuda criatura; una +curiositat extraordinària, però, m'impel·lia a estar-hi bé; ell sol +podria proporcionar-me algunes clarícies sobre el primer i segon +retrats a mà dreta d'Huc. + +-Senyor Knapwurst- vaig dir-li amb to respectuós, -tindrieu +l'amabilitat d'esclarir-me un dubte? + +El ninotet, afalagat de les meves paraules, respongué: + +-Parleu, senyor; si és cosa de cròniques, estic disposat a +satisfer-vos. Ara, de les altres coses no me'n encaparro. + +-Doncs, precisament, es tractaria de saber quins personatges +representen els retrats segon i terç de la vostra galeria. + +-Ah! ah!- féu Knapwurst, els trets del qual s'animaren: -Parleu +d'Edvígia i de Huldina, les dues mullers d'Huc! + +I deixant de banda el seu volum, va baixar l'escala per a conversar +més còmodament amb mí. Sos ulls fulguraven, hom veia que els plaers +de la vanitat dominaven l'homenic; n'estava tot gloriós de fer +obiradora la seva sapiència. + +Arribat a la meva vora, va saludar-me greument. Sperver estava +darrera nostre, molt satisfet de fer-me admirar el nan del Nideck. A +desgrat de la mala sort lligada, segons ell, a la seva persona, +n'estimava i glorificava els vastos coneixements. + +-Senyor- digué Knapwurst, tot estenent la seva mà llarga, +esgrogueïda, envers els retrats, -Huc von Nideck, primer de la seva +raça, es va casar l'any 832 amb Edvigia de Lutzburg, la qual li va +portar com a dot els comtats de Giromani de l'Alt-Barr, els castells +del Geroldseck, del Teufels-Horn i encara d'altres. Huc el Llop no +va tenir-ne fills d'aquesta primera muller, que va morir a la flor +de la jovenesa, l'any 837 del Senyor. Aleshores Huc, senyor i +posseïdor del dot, no va voler tornar-lo. Va haver-hi terribles +batalles entre sos cunyats i ell. Però aquesta altra dona, que veieu +amb son cossellet de ferro, Huldina, va ajudar-lo amb sos consells. +Era una persona de gran ardidesa. No se sap ni d'on venia ni a quina +família hagués pertangut; però això no impedí que salvés Huc, al +qual havia fet presoner Frantz de Lutzburg. L'havien de penjar +aquell mateix dia, i ja havien parat la barra de ferro als marlets, +quan Huldina, al cap dels vasalls del comte que ella havia fet +seguir amb son abrivament, s'apoderà d'un portell, salvà Huc i va +fer penjar Franz en son lloc. Huc el Llop va casar-se amb aquesta +segona muller l'any 842; i va tenir-ne tres fills. + +-De manera- vaig rependre jo tot somniós, -que la primera d'aquestes +dones s'anomenava Edvigia, i els descendents del Nideck no hi tenen +res que veure? + +-Res. + +-N'esteu ben segur? + +-Puc mostrar-vos el nostre arbre genealògic. Edvigia no ha tingut +fills; Huldina, la segona muller, n'ha tinguts tres. + +-És sorprenent! + +-Per què? + +-M'havia semblat de reparar algunes semblances... + +-Eh! les semblances, les semblances!...- va fer Knapwurst amb un +esclat de riure estrident. -Vaja... ¿Veieu aquesta tabaquera de boix +antic? Al costat d'aquest gran llebrer, us mostra Hans-Wurst, el meu +besavi. Té un nas com un apagallum i un mentó com un esclop; jo só +de nas camús i de boca agradable: vol dir això que no li sigui nét? + +-No, sens dubte. + +-Doncs bé! igual els passa als Nideck. Poden tenir trets d'Edvigia, +no dic el contrari, però és Huldina qui n'és la soca-mare. Veieu +l'arbre genealògic, veieu-lo, senyor. + +En separar-nos, Knapwurst i jo, érem els millors amics d'aquest món. + + + +V + +-Tanmateix- em deia jo, -la semblança existeix... Cal atribuir-la a +l'atzar... i, al capdavall, ¿què és l'atzar?.. una ximplesa... allò +que l'home no es pot explicar. Deu haver-hi altra cosa. + +Jo seguia, tot somniós, al meu amic Sperver que reprenia la seva +ruta pel corredor. El retrat d'Edvígia, aquella imatge tan senzilla, +tan ingènua, es confonia en el meu esperit amb el de la jove +comtessa. + +De cop i volta, Gedeon s'aturà; vaig aixecar els ulls; érem davant +de les cambres del comte. + +-Entra, Fritz- em va dir, -jo me'n vaig a donar la pastada als +gossos; quan el senyor no és davant, els criats s'afluixen; ja et +vindré a cercar tot seguit. + +Vaig entrar, més curiós de tornar a veure la senyoreta Odila que no +pas el comte; massa me'n feia retret, però l'atenció és una cosa que +hom no governa. ¡No em vaig sorprendre poc ni gaire en destriar dins +la penombra de l'alcova el senyor de Nideck, aixecat sobre el colze, +contemplant-me amb una atenció profunda! M'esperava tan poc aquesta +mirada, que en vaig romandre tot astorat. + +-Acosteu-vos, senyor doctor- va dir-me amb una veu feble, però +ferma, tot allargant-me la mà. -Mon brau Sperver m'havia parlat de +vós tot sovint; n'estava desitjós de conèixer-vos. + +-Esperem, monsenyor- li vaig respondre, -que aquesta coneixença +continuarà sota millors auspicis. Una mica més de paciència, i +acabarem per vèncer aquest atac. + +-No me'n manca- va fer. -Conec que la meva hora s'acosta. + +-És una error, senyor comte. + +-No, la naturalesa ens atorga, com a darrera gràcia, el +pressentiment de la nostra fi. + +-¡Què pressentiments d'aquests he vist quedar malament!- vaig dir +amb un somriure. + +Em mirava amb una fixesa singular, com passa a tots els malalts que +expressen el dubte sobre llur estat. És un moment difícil pel metge; +de la seva actitud en depèn la força moral de la persona malalta; +l'esguard d'aquesta va fins al fons de la seva conciència; si +descobreix la sospita de la seva fi pròxima, tot és perdut; +l'aclaparament comença, els ressorts de l'ànima s'afebleixen, i el +mal pren senyoria. + +Jo vaig mantenir-me ferm sota aquella mirada; el comte va semblar +que es tranquilitzés; em va estrényer la mà de bell nou, i es va +deixar anar dolçament, més tranquil, més confiat. + +Només aleshores vaig destriar la senyoreta Odila i una senyora +d'edat, la seva institutriu sens dubte, assegudes al fons de +l'alcova, a l'altra banda de llit. + +Elles em saludaren amb una inclinació de cap. + +El retrat de la biblioteca tornà de sobte al meu esperit. + +-És ella- vaig dir-me, -ella... la primera muller d'Huc!... És ben +bé aquell front alt, aquelles celles tan llargues, aquell somriure +d'una tristesa indefinible. Oh! si n'hi ha de coses en el somriure +d'una dona! No hi cerqueu pas la joia, la felicitat. El somriure de +la dona vela tants de sofriments íntims, tantes d'inquietuds, tantes +d'angúnies punyents! Noia, esposa, mare, cal que somrigui sempre, +fins i tot quan el cor s'oprimeix i el sanglot ofega... És el teu +paper, o dona! en aquesta gran lluita que hom anomena existència +humana... + +En tot això pensava, quan el senyor del Nideck començà de dir: + +-Si Odila, la meva filla benvolguda, volgués fer el que li demano; +si consentís només que a dar-me l'esperança de retre's a la meva +aspiració, jo crec que rependria forces. + +Vaig mirar la jove comtessa; baixava els ulls i semblava que +pregués. + +-Sí- va seguir el malalt, -reneixeria a la vida; la perspectiva de +veure'm voltat d'una nova família, d'estrényer els néts sobre el meu +cor, la continuació de la nostra raça, em reviscolaria. + +Davant l'accent tendre, suau d'aquell home, em vaig sentir commòs. + +La damisel·la no responia. + +Al cap d'un o dos minuts, el comte, que la mirava amb ulls +suplicants, continuà: + +-Odila, no vols fer la felicitat del teu pare? Déu meu! no et demano +sinó una esperança, no t'assenyalo cap època precisa. No vui posar +cap destorb a la teva elecció. Anirem a la Cort; allà es presentaran +cent partits honorables. ¿Quin no en fóra benaventurat d'assolir la +mà de la meva filla? Podràs decidir-te lliurement. + +Ell va callar. + +No hi ha cosa tan penosa per un estrany com aquestes discussions de +família; tants d'interessos diversos, de sentiments íntims s'hi +troben compromesos, que ja el sol instint púdic sembla imposar-nos +com a deure d'esquivar semblants confidències. Jo sofria, hauria +volgut fugir; però les circumstàncies no m'ho permetien. + +-Pare- digué Odila, com per a eludir les instàncies del malalt, +-guarireu; el Cel no voldrà pas arrabassar-vos al nostre afecte. Si +sapiguéssiu amb quina fervor que prego! + +-No em respon- digué el comte amb un to sec. -Què pots objectar-hi +al meu propòsit? ¿No és cosa justa, natural? ¿Caldrà que em vegi +privat de conhorts concedits als més miserables? ¿He malmenat els +teus sentiments? ¿He obrat de cap manera violent o astuciosa? + +-No, pare. + +-Doncs perquè et negues a les meves pregàries? + +-El meu determini és pres... és a Déu a qui em consagro! + +Tanta de fermesa en un ésser tan feble em va travessar el cor d'una +esgarrifança. Odila, com la Mare de Déu esculpida a la torre d'Huc +romania fràgil, tranquila, impassible. + +Els ulls del comte prengueren un esclat febrosenc. Vaig fer un +senyal a la jove comtessa per ço que li donés al menys una esperança +per a calmar la seva agitació creixent; no va semblar que ella em +reparés. + +-Així és- afegí ell amb veu escanyada d'emoció, -que veuràs finar el +teu pare: amb una paraula en tindries prou per a tornar-li la vida, +¿i no la pronunciaràs aquesta paraula? + +-La vida no pertany a l'home, és de Déu- digué Odila, -una paraula +meva no hi pot fer res. + +-Això són belles màximes piadoses,- féu el comte amargament, -per a +dispensar-se de tot deure. Però Déu, de qui parles sens treva, ha +dit: «Honra ton pare i ta mare!». + +-Us faig honrament, pare- respongué ella amb dolcesa, -però el meu +deure no és pas de casar-me. + +Vaig sentir com topaven les dents del comte. Romangué tranquil en +apariència; després va girar-se bruscament. + +-Veste'n- va fer, -la teva presència em fa mal!... + +I, tot adreçant-se a mi, esblaimadíssim d'aquella escena, va +exclamar amb un fer somriure: + +-Doctor, ¿no tindrieu pas una metzina violent?... ¿una d'aqueixes +metzines que llampen com el llamp?... Oh! fóra gran humanitat de +dar-me'n una mica... Si sabéssiu el que pateixo!... + +Tots els seus trets es decompongueren, va esdevenir lívid. + +Odila s'havia aixecat i s'acostava a la porta. + +-Queda't!- udolà el comte, -vui maleir-te!... + +Fins aleshores jo m'havia mantingut dins la reserva, no gosant +d'intervenir entre el pare i la filla; però, ja era impossible de +seguir-hi: + +-Monsenyor- vaig exclamar, -en nom de la vostra salut, i retent-vos +a la justícia, calmeu-vos. La vostra vida en depèn. + +-Ah! què se me'n dóna la vida? ¿Què em fa l'esdevenidor? ¡Jo tingués +un coltell per acabar d'una vegada! Deu-me la mort! + +La seva emoció creixia de minut en minut. Ja veia el moment en el +qual, amb fúria absolutament desfermada, es precipitaria a anorrear +la seva filla. Aquesta, tranquil·la, pàl·lida, va agenollar-se +damunt el llindar. La porta estava oberta, i vaig destriar, darrera +la donzella, Sperver, amb les galtes contretes, el posat esmaperdut. +Va acostar-se de puntetes, i féu, decantant-se envers Odila: + +-Oh! senyoreta, senyoreta... el comte és tan bo! Només que +diguéssiu: «potser... veurem... més tard!...» + +Ella no va respondre i conservà la seva actitud. + +En aquell moment, vaig fer pendre al senyor de Nideck algunes gotes +d'opi; va esfondrar-se, bo i exhalant un llarg suspir, i ben aviat +el somni pregon, feixuc, regulà la seva respiració panteixant. + +Odila va alçar-se, i la seva vella institutriu, que no havia dit cap +paraula, va eixir amb ella. Sperver i jo vam mirar com s'allunyaven +a pleret. Les passes de la comtessa, traïen una mena de grandesa +serena; hom hauria dit que era la viva imatge del deure complert. + +Quan va haver desaparegut a les fondàries del corredor, Gedeon va +tirar-se cap a mi: + +-Bé, doncs, Fritz -va dir-me amb un aire greu, -¿què en penses +d'això? + +Jo vaig ajupir el cap sense respondre: la fermesa de la damisel·la +m'espantava. + + + +VI + +Sperver estava indignat. + +-Veu's aquí el que hom anomena felicitat dels grans!- va exclamar, +en eixir de la cambra del comte. -Sigueu senyor del Nideck, tingueu +castells, boscúries, estanys, les terres més belles del +Schwartz-Wald, perquè una noia us vingui a dir amb la seva veueta +dolça: «Tu ho vols? Doncs bé, jo no ho vui! Tu em pregues? Doncs jo +responc: És impossible!» Oh, Déu meu!... quina misèria!... ¿No +valdria cent mil vegades més d'haver vingut al món, fill d'una +llenyataire, i viure tranquilament del seu treball? Vaja, Fritz, +anem-nos-en,... això m'ofega... estic freturós de respirar l'aire +sens fites! + +I el brau subjecte tot agafant-me pel braç, va endur-se'm pel +corredor. + +Aviat serien les nou. El temps, tan bell al matí, a l'eixida del +sol, s'havia cobert de núvols; un vent fred fuetejava la neu contra +els vidres, i jo amb prou feines destriava el cim de les muntanyes +de la rodalia. + +Anàvem a davallar l'escala que mena al pati d'honor, quan a la +recolzada del corredor vam trobar-nos nas a nas amb Tobias +Offenloch. + +El digne majordom esbufegava d'allò més. + +-Ah!- va fer, tot interceptant-nos el camí amb el seu bastó, -on +diable correu, tan de préssa? ¿I el desdejuni? + +-El desdejuni!... quin desdejuni?- demanà Sperver. + +-Com s'entén quin desdejuni? ¿No havem convingut de desdejunar-nos +plegats aquest mati amb el doctor Fritz? + +-Home, és just, ja no hi pensava. + +Offenloch va enjegar-se d'un esclat de riure que li va badar la +bocassa fins a les orelles. + +-Ah! ah! ah!- va exclamar, -quin divertiment! I jo que em temia +d'ésser l'últim d'arribar! Anem, anem, cuiteu! Kasper és a dalt, i +us espera. Li he dit que posés el cobert a la vostra cambra; així +estarem amb més comoditat. A reveure, senyor doctor. + +Va allargar-me la mà. + +-Què no pugeu amb nosaltres?- va dir Sperver. + +-No, vaig a avisar a la senyora comtessa que el baró de +Zimmer-Bluderic sol·licita la honor de presentar-li sos homenatges +abans d'anar-se'n del castell. + +-El baró de Zimmer? + +-Sí, aquest foraster que ahir va arribar-nos a mitja nit. + +-Ah! bé, enllestiu. + +-Estigueu tranquil... espereu-me només el temps de destapar les +ampolles, i ens veurem de seguida. + +Va allunyar-se tot coixejant. + +La paraula «desdejuni» devia canviar completament les idees de +Sperver. + +-En nom de Déu!- va dir, tot fent-me girar cua, -el mitjà més +senzill de foragitar els pensaments ombrívols és, tanmateix, una +bella glopada. Estic content que hagin parat el cobert a la meva +cambra; sota les voltes immenses de la sala d'armes, al voltant +d'una tauleta, la gent semblen ratolins que roseguen una avellana en +un recó d'església. Té, Fritz, ja hi som; para una mica de compte al +vent que xiula, per les espitlleres. Abans de mitja hora tindrem una +ventada feréstega. + +Va empènyer la porta, i el petit Kasper, que feia sonar els dits +contra els vidres, va semblar tot sortós de veure'ns. Aquest homenet +tenia els cabells d'un ros esllangueït, el cos magristó i el nas +arremangat. Sperver n'havia fet el seu factòtum; ell era qui li +desmontava i li netejava les armes, qui li adobava les brides i les +cingles de sos cavalls, qui donava la pastada als gossos en la seva +absència i qui vigilava a la cuina la confecció de sos plats +predilectes. En casos assenyalats, es captenia també del servei del +picador, absolutament com Tobies vetllava pel del comte. Tenia el +tovalló sota el braç i destapava amb gravetat els llargs flascons de +vi del Rin. + +-Kasper- digué Sperver tot entrant, -n'estic content, de tu. Ahir +tot va ésser ben mengivol: el cabirol, les gallines boscanes i el +llussó. Jo sóc un home just; quan el deure és ben complert, em plau +de pregonar-ho. Avui passa el mateix: aquest cap de senglar cuinat +amb vi blanc fe bellíssima cara, i aquesta sopa de crancs escampa un +delitós perfum. Veritat, Fritz? + +-Ben cert. + +-Doncs bé!- va continuar Sperver, -ja que això és així, ara ompliràs +els nostres vasos. Vui enlairar-te cada vegada més, perquè t'ho +mereixes! + +Kasper baixava els ulls amb un aire modest; s'enrojolava, i semblava +assaborir els compliments del seu senyor. + +Vam pendre seient, i vaig mirar com el vell caçador furtiu que abans +es tenia per prou pagat de conjuminar ell mateix la seva sopa de +trumfes, dins la seva cabana, es feia tractar aleshores de gran +senyor. Si fos nat comte del Nideck no hauria pogut servar un posat +més noble i més digne a la taula fent senyal a Kasper que avancés +aquell plat o destapés aquella ampolla. + +Anàvem a escometre el cap de senglar, quan mestre Tobies comparegué; +però no estava sol i vam restar ben astorats de veure, drets al seu +darrera, el baró de Zimmer-Bluderic i el seu seguidor. + +Vam aixecar-nos. El jove baró vingué al nostre encontre amb el front +descobert: tenia una bella testa esblaimada i altívola, enquadrada +de llargs cabells negres. Va aturar-se davant Sperver. + +-Senyor- va dir amb aquell pur accent de la Saxònia que cap altre +dialecte no sabria imitar, -vinc a demanar ajut al vostre +coneixement de la contrada. La senyora comtesa de Nideck m'assegura +que no hi ha persona com vós per a dar-me clarícies de la muntanya. + +-Ho crec, monsenyor- respongué Sperver tot inclinant-se, -i estic a +les vostres ordres. + +-Circumstàncies imperioses m'obliguen a partir al mig de la +maltempsada- respongué el baró tot indicant als vidres atacats pel +borrallons; -voldria arribar al Wald-Horn, a sis llegües d'aquí. + +-Serà difícil, monsenyor, la neu ha empantenegat tots els camins. + +-Ho sé... però no hi ha més remei! + +-Us fora indispensable un guia. Jo, si voleu, o bé Sebalt Krast el +primer monter del Nideck; coneix la muntanya de cap a cap. + +-Us regracio pels vostres oferiments, senyor, i us els agraeixo; +però no els puc acceptar. Amb les vostres clarícies en tindré prou. + +Sperver va inclinar-se, i després, acostant-se a una finestra, va +obrir-la de bat a bat. Una rauxada de vent impetuosa enjegà la neu +fins al mateix corredor, i tornà a tancar la porta amb estrèpit. + +Jo romania encara en el meu lloc, dret, amb la mà damunt el +respatller de la meva cadira de braços; el petit Kasper s'havia +esborrat en son recó. El baró i el seu seguidor s'acostaren a la +finestra. + +-Senyors- cridà Sperver, alçant la veu a dominar la xiuladissa de +vent, i amb el braç enlaire, -veu's aquí el mapa del país. Si el +temps fos clar, us invitaria a pujar a la torre de senyals, i +descobririem el Schwartz-Wald a pèrdua d'albir... però què hi +guanyaríem? D'aquí estant veiem la punta de l'Altenberg, i més +enllà, darrera d'aquest cim blanc, el Wald-Horn on el temporal de +vent es regira! Doncs bé, cal caminar directament cap al Wald-Horn. +Si la neu us ho permet, del cim estant d'aquest penyal en forma de +mitra, que hom anomena la Roca-Fesa, destriareu tres cresteries: +Behrenkopf, Geierstein i Trielfels. Cap aquest darrer punt, el que +està més a la dreta, caldrà que us adreceu. Un torrent trenca la +vall de Reethal, però deu estar cobert de glaç. En tot cas, si us és +impossible d'anar més enllà, trobareu a mà esquerra, riu amunt, una +caverna a mitja costa: la Roca-Baumada. Hi passareu la nit, i demà, +segons totes les probabilitats, quan el vent caigui, tindreu davant +els ulls el Wald-Horn. + +-Us regracio, senyor. + +-Si tinguéssiu la sort de trobar algun carboner,- afegí Sperver, +-ell podria ensenyar-vos el gual del torrent; però dubto molt que +n'hi hagi a l'alta muntanya amb un temps així. D'aquí estant, seria +massa difícil. No més cal dir que aneu amb compte a dar el tomb a la +base del Behrenkopf, perquè, a l'altra banda, la davallada no és +possible: el rocam és espadat. + +Durant aquestes observacions, jo em fixava en Sperver, la veu clara +i breu del qual accentuava cada circumstància amb precisió, i en el +jove baró, que l'escoltava amb singular esment. Cap obstacle no +semblava estemordir-lo. El vell seguidor no semblava menys resolt. + +Al moment de deixar la finestra, hi hagué una claredat, una netejada +a l'espai, un d'aquests moviments ràpids en els quals la ventada +agafa masses de neu i les capgira com si fossin una draperia +flotant. Els ulls anaren més enllà: hom destrià les tres cresteries +darrera l'Altemberg. Els detalls que Sperver acabava de donar es +precisaren; després l'aire va entenebrir-se de bell nou. + +-Bé està- digué el baró; -he vist els termenals, i, gracies a les +vostres explicacions, espero d'assolir-los. + +Sperver va inclinar-se sense respondre. El jove senyor i el seu +sirvent, havent-nos saludat, eixiren a pleret. + +Gedeon tornà a tancar la finestra, i féu somrient, tot adreçant-se a +mestre Tobies i a mi: + +-Cal estar posseït del diable per a eixir un dia com aquest! Em +remordiria la conciència de posar un llop a la porta. Altrament, +això és cosa llur! La cara del jove l'he vista no sé on; la del vell +també. Ba, ba! bevem! mestre Tobies, a la vostra salut! + +Jo m'havia acostat a la finestra, i mentre el baró de Zimmer i el +seu seguidor pujaven a cavall, al mig del pati d'honor, vaig veure a +mà esquerra, a desgrat de la neu escampada per l'aire, com +s'entrobria, en una torrella d'altes finestres, una cortina, i com +la senyoreta Odila, tota esblaimada, deixava lliscar una llarga +mirada envers el jove. + +-Au! Fritz què hi fas aqui?- va exclamar Sperver. + +-No res, miro els cavalls d'aquests forasters. + +-Ah! sí, són valacs; els he vistos aquest matí a les estables: uns +bells animals. + +Els genets partiren a bella passa. La cortina va tornar a cloure's. + + + +VII + +Mant dia va passar així sense portar cap cosa nova. La meva +existència al Nideck era molt monòtona; cada matí se sentia aquell +aire melancòlic de la trompa de Sebalt, després venia una visita al +comte, després el desdejuni, després les reflexions interminables de +Sperver, sobre la Pesta Negra, els parloteigs sens treva de Maria +Lagoutte, de mestre Tobies i de tota aquella nierada de servents, +sense més distraccions que beure, jugar, fumar i dormir. Knapwurst +era l'únic que menava una vida suportable; es capbuçava dins les +seves cròniques i amb el nas rogenc, i tremolant de fred al fons de +la Biblioteca, no el fadigaven els curiosos escorcolls. + +Hom pot figurar-se el meu tedi. Sperver m'havia fet veure deu +vegades les estables i el gossal; els gossos començaven de +familiaritzar-se amb mi. Sabia de memòria totes les plasenteries +groixudes del majordom després de beure, i les respostes de Maria +Lagoutte. La melangia de Sebalt anava apoderant-se de mi de dia en +dia; de bon grat hauria sonat el seu corn per a queixar-me a les +muntanyes, i girava a tota hora els ulls cap a Friburg. + +Mentrestant la malaltia del senyor Yeri-Hans seguí el seu curs. Era +la meva única ocupació seriosa. Tot allò que m'havia dit Sperver es +complia; de vegades el comte, tot despertant-se sobresaltat, es mig +aixecava, i amb el coll estirat, els ulls errívols, murmurava en veu +baixa: + +-Ve! ve ella! + +Aleshores Gedeon movia el cap i pujava a la torre de senyals; però +endebades mirava a mà dreta i a mà esquerra: la Pesta Negra romania +invisible. + +A força de cavil·lar sobre aquesta estranya malaltia, jo havia +acabat per convencer-me'n que el senyor del Nideck era boig, +l'estranya influència que la vella exercia damunt son esperit, les +seves alternatives d'esgarriament i de lucidesa tot em confirmava en +aquest parer. + +Els metges que s'han ocupat de l'alienació mental saben que les +bogeries periòdiques no són pas rares; que les unes es manifesten +manta vegada durant l'any: en primavera, a la tardor, a l'hivern, i +que les altres no es mostren sinó una sola vegada. Conec a Friburg +una senyora d'edat que fa trenta anys que ella mateixa pressent el +retorn del seu deliri: va i es presenta al manicomi. La tanquen. +Allà, la dissortada veu reproduir-se cada nit les escenes +esgarrifoses de les quals va ser testimoni a la seva jovenesa: +tremola sota la mà del borreu, l'amara la sang de les víctimes, fa +uns gemecs que parteixen les pedres. Al cap d'algunes setmanes, els +accesos esdevenen menys freqüents. Al capdavall li retornen la seva +llibertat, segurs de veure-la tornar l'any següent. + +-El comte de Nideck es troba en una situació anàlega- em deia; +-lligams inconeguts de tot-hom l'uneixen evidentment a la Pesta +Negre. Qui sab? Aquesta dona ha estat jove... devia haver estat +bella. + +I la meva imaginació, un cop aventurada per aquest camí, conjuminava +tota una novel·la, però tenia esment de no dir-ne res a ningú. +Sperver no m'hauria mai perdonat que hagués cregut al seu senyor +capaç d'haver tingut relacions amb la vella; i pel que feia a la +senyoreta Odila, la sola paraula de bogeria hauria bastat per a +dar-li un cop terrible. + +La pobre donzella era ben desgraciada. La seva negativa de casar-se +havia irritat en tanta de manera el comte que ell suportava +difícilment la presència d'ella; li feia retret, amargament, de la +seva desobediència i parlava qui-sab-lo de la ingratitud dels fills. +Devegades crisis violents i tot seguien a les visites d'Odila. Les +coses van aribar a tal extrem, que vaig creure'm obligat a +intervenir. Vaig esperar un dia la comtessa a l'avantcambra i vaig +suplicar-li que renunciés a vetllar el comte, però en això presentà, +contra la meva esperança, una inexplicable resistència. A desgrat de +totes les meves observacions, volgué continuar vetllant el seu pare +així com ho havia fet fins a aquell dia. + +-És el meu deure- va dir amb veu ferma, -i no hi hauria cosa al món +que me'n dispensés. + +-Senyora- vaig respondre-li tot posant-me davant la porta del +malalt, -la professió mèdica també n'imposa, de deures, i, per +cruels que puguin ésser, un hom com cal no té més remei que +complir-los: la vostra presència mata el comte. + +Tota la vida em recordaré de com s'alteraren sobtadament el trets +d'Odila. + +En dir jo aquelles paraules, va semblar que tota la seva sang +refluïa envers el cor; va esdevenir blanca com un marbre, i sos ulls +blaus, tan grans, mirant els meus de fit a fit, hom diria que volien +llegir en el fons de la meva ànima. + +-És possible?...- barbotejà. -Me'n responeu amb la vostra honor... +¿és veritat, senyor?... + +-Sí, senyora, amb la meva honor... + +Va haver-hi un breu silenci. Després, amb veu ofegada, va dir: + +-Està bé, que es compleixi la voluntat de Déu! + +I decantant el cap es va retirar. + +A l'endemà d'aquesta escena, cap a les vuit del matí, em passejava +per la torre d'Huc, tot pensant en la malaltia del comte, el terme +de la qual no prevèia, i en la meva clientela de Friburg, que estava +en perill de perdre per la meva absència massa llarga, quan tres +cops discrets, tustats a la porta, vingueren a arrencar-me d'aquests +tristos pensaments. + +-Entreu. + +La porta es va obrir i Maria Lagoutte aparegué al llinder tot +fent-me una profunda reverència. + +L'arribada de la bona dona em contrariava molt; anava a pregar-li +que em deixés tot sol, però l'expressió consirosa de la seva fesomia +em va sorpendre. S'havia tirat damunt l'espatlla un gran xal vermell +i verd; baixava el cap tot apretant-se els llavis, i el que em va +estranyar més és que un cop entrada va obrir de bell nou la porta +per a assegurar-se que ningú no l'havia seguida. + +-¿Què voldrà?- pensava dintre meu. -¿Què cosa signifiquen aquestes +precaucions? + +Jo estava intrigat. + +-Senyor doctor- digué al capdevall la bona dona tot avançant cap a +mi, -us demano perdó de molestar-vos tant de matí, però tinc quelcom +de seriós a fer-vos saber. + +-Parleu, senyora, ¿què cosa és? + +-És cosa del comte. + +-Ah! + +-Sí senyor. Sabeu, sens dubte que sóc jo qui l'he vetllat la nit +darrera. + +-Talment. Preneu-vos la pena de seure. + +Ella va asseure's al meu davant, dins una gran cadira de braços de +cuiro, i jo vaig reparar amb astorament el caràcter enèrgic +d'aquella testa, que m'havia semblat grotesca el vespre de la meva +arribada al castell. + +-Senyor doctor.- afegí ella, després d'un instant de silenci, tot +clavant en mi sos ullassos negres, -cal que us digui primer que tot, +que no sóc pas dona temorenca; he vist tantes de coses a la meva +vida, i tan esglaioses que ja no hi ha res que m'espalmi; quan hom +ha passat per Marengo, Austerlitz i Moscou, per a arribar a Nideck, +hom ha deixat la por pel camí. + +-Us crec, senyora. + +-No ho dic pas per cap gloriejament, sinó per fer-vos compendre ben +bé que no sóc una llunàtica i que hom pot refiar-se de mi quan dic: +«he vist tal cosa». + +-Què diable m'innovarà?- vaig demanar-me. + +-Doncs bé!- continuà la bona dona, -ahir vespre, entre les nou i les +deu, quan anava a colgar-me al llit. Offenloch va entrar i em va +dir: -Maria, cal vetllar el comte.- De cop i volta, la cosa em va +estranyar. -I ara! vetllar el comte? No el vetlla la senyoreta +mateixa? -No, la senyoreta està malalta. Cal que tu la +substitueixis. -Malalta!... pobrissona criatura! N'estava segura que +aquest trasbals acabaria així!- Li he dit a centes de vegades, +senyor, però què hi voleu fer-hi? Quan hom és jove, hom no dubta mai +de res, i després, ell és el seu pare! En fi jo que prenc la meva +mitja, dic bona nit a Tobies i me'n vaig cap a la cambra de +missenyor. Sperver, que m'hi esperava va colgar-se al llit. Bé! ja +estic sola. + +Aquí la bona dona va fer una pausa, després va aspirar lentament un +pessic de tabac i va semblar que es recollís. Jo m'havia posat +d'allò més atent. + +-Era per allà a dos quarts d'onze- va continuar ella; -jo treballava +a prop del llit, i de tant en tant aixecava la cortina per a veure +què feia el comte: no es bellugava; tenia el son dolç com una +criatura. Tot va anar bé fins a les onze. Aleshores, vaig sentir-me +fatigada. Quan hom és a la vellesa, senyor doctor, per més que hom +faci, hom cau a desgrat seu, i, altrament, no em malfiava de res; em +deia: -Dormirà d'una tirada fins al dia.- Cap a mitja nit, el vent +es va aturar; els finestratges que s'estremien van emmudir. Jo que +m'aixeco per veure una mica el que passava a la part de fora. La nit +era negre com una ampolla de tinta. Finalment, vaig tornar a +instal·lar-me a la meva cadira de braços; miro altra vegada al +malalt, i veig que no ha canviat de posició, i agafo de bell nou la +mitja; però al cap d'alguns instants m'adormo... m'adormo... però +allò que se'n diu ben dormida! La meva cadira de braços era tendra +com un plomissol; la cambra era calenta... Què hi voleu fer?... +Dormia feia gairebé una hora, quan una rauxada d'aire va +despertar-me tota sobresaltada. Obro els ulls, i ¿quina en veig? La +gran finestra del mig oberta, els cortinatges retirats i el comte en +camisa, dret damunt aquella finestra! + +-El comte! + +-Sí. + +-És impossible... amb prou feines es pot moure! + +-No dic pas que no, però l'he vist així com us veig: tenia un atxa a +la mà; la nit era ombrívola i l'aire tan tranquil que la flama de +l'atxa romania tota dreta. + +Vaig mirar María Anna amb un aire tot astorat. + +-A les primeries- reprengué ella després d'un instant de silenci, +-això de veure aquell home, amb les cames nues, en una posició com +aquella, va causar-me un trontoll... un trontoll! Vui cridar... però +tot seguit em dic: Potser és somnàmbul! Si crides... es desperta,... +cau... està perdut...- Bé, jo que callo i miro, amb uns ulls!... Ja +us ho podeu pensar!... I veu's aquí que ell aixeca l'atxa lentament, +després la baixa... torna a aixecar-la i a baixar-la, en fi, ho +repeteix tres vegades com un home que fa un senyal; tot seguit tira +l'atxa als baluards, tanca la finestra, estira els cortinatges, +passa davant meu sense veure'm i es colga barbotejant Déu sab què. + +-N'esteu ben segura d'haver vist això, senyora? + +-Si n'estic segura!... + +-És estrany! + +-Sí, massa que ho sé; però ¿què voleu que us digui? És com us dic! +Ah! En nom de Deu! en el primer moment la cosa em va regirar..., +després, en tornar-lo a veure colgat en el seu llit, amb les mans +sobre el pit, com si res no hagués passat, jo que m'he dit: -Maria +Anna, suara has tingut un pesombre, altra cosa no és possible,- i +m'he acostat a la finestra, però l'atxa encara cremava, havia caigut +dins un clap de brossa, una mica a l'esquerra de la tercera +portella: hom la veia resplandir com una guspira, no hi havia manera +de negar-ho. + +Maria Lagoutte em va mirar alguns segons en silenci. + +-Ja podeu pensar, senyor, que d'aquell moment endavant ja no he +tingut més son en tota la nit. L'alarma em feia estar amatent, a +cada punt creia sentir alguna cosa darrera la meva cadira de braços. +No era pas l'esglai, però ¿què voleu fer-hi? estava inquieta, allò +m'enguniava! Aquest matí, a trenc de dia, he corregut a despertar +Offenloch i l'he fet anar vora el comte. Tot passant pel corredor, +he vist que la primera atxa a mà dreta no era a la seva anella: he +davallat i l'he trobada prop del senderol del Schwartz-Wald; veieu, +és aquesta. + +I la bona dona es va treure de sota el devantal un cap d'atxa que va +dipositar damunt la taula. + +Jo estava com a llampat. + +¿De quina manera aquell home, que jo havia vist el dia abans tan +feble, tan extenuat, havia pogut alçar-se, caminar, obrir i tornar a +tancar una finestra feixuga? ¿Què volia dir aquell senyal en el cor +de la nit? + +Amb els ulls oberts de bat a bat, jo diria que em trobava en aquella +escena estranya, misteriosa, i mon pensament es transportava, no pas +a gratscient, envers la Pesta Negra. Al capdavall vaig despertar-me +d'aquesta contemplació interior, i vaig veure que Maria Lagoutte +s'havia aixecat i es disposava a eixir. + +-Senyora,- vaig dir-li tot acompanyant-la, -heu fet molt bé +d'avisarme i us en regracio. ¿No n'heu dit pas res a ningú d'aquesta +aventura? + +-A ningú, senyor. Aquestes coses no es diuen sinó al capellà i al +metge. + +-Vaja, veig que sou una persona ardida. + +Aquestes paraules es bescanviaven en el llindar de la torre. En +aquell moment Sperver aparegué el fons de la galeria seguit de son +amic Sebalt. + +-Ei! Fritz!- va cridar, tot travessant la cortina de muralla, +-galants coses t'innovaré! + +-Vaja... bé!- vaig dir-me, -encara més coses... Decididament el +diable es fica en els nostres afers! + +Maria Lagoutte havia desaparegut. El picador i el seu camarada +entraren torre endins. + + + +VIII + +La cara de Sperver expressava una irritació continguda, la de Sebalt +una amarga ironia. Aquell digne monter, que havia colpit la meva +atenció el vespre de la meva arribada al Nideck amb la seva actitud +melangiosa, era magre i sec, com un brocat vell; portava el gec de +caça, apretat damunt les anques pel cinyell, d'on penjava el coltell +de mànec de banya, altes polaines de cuiro li pujaven al damunt dels +genolls, duia la trompa creuada a l'espatlla, i la conca sota el +braç. Anava cofat d'un feltre d'amples ales, amb la ploma d'agró +coronat fermada amb son coronet; i son perfil, que acabava en una +barbeta rogenca, recordava el del cabirol. + +-Sí- afegí Sperver, -t'innovaré galants coses. + +Va tirar-se damunt una cadira tot agafant-se el cap entre les mans, +amb un aire desesperat, mentres que Sebalt es passava tranquilament +la trompa per damunt del cap, i la deixava damunt la taula. + +-Bé doncs, Sebalt,- exclamà Gedeon -parla d'una vegada. + +Després, tot mirant-me, va afegir: + +-La bruixa roda pels voltants del castell. + +Aquesta nova m'hauria estat perfectament indiferent abans de la +confidència de Maria Lagoutte, però aleshores, em va colpir. Hi +havia lligams, fossin els que fossin, entre el senyor del Nideck i +la vella; i d'aquests lligams, jo n'ignorava la naturalesa. Em +calia, a qualsevol preu, de conèixer-los. + +-Un instant, senyors, un instant- vaig dir a Sperver i al monter +amic seu; -abans que tot, voldria saber d'on ve la Pesta Negra. + +Sperver em va mirar, tot esverat. + +-Oh!- va fer, -Déu ho sab! + +-Bé! ¿a quina època precisa arriba a l'envista del Nideck? + +-Ja t'ho he dit: vuit dies abans de Nadal, cada any. + +-I quan de temps hi roman? + +-De quinze dies a tres setmanes. + +-I abans un hom no la veu, ni que sigui de pas, ni en acabat tampoc? + +-No. + +-Aleshores, cal absolutament apoderar-se'n!- vaig exclamar; -això no +és natural. Cal saber que cosa vol, què cosa és, d'on vé. + +-Apoderar-se'n!- va fer el monter amb un estrany somriure +-apoderar-se'n! + +I va moure el cap amb aire melangiós. + +-Mon pobre Fritz- digué Sperver, -el teu consell és bo, ben segur, +però és més fàcil de dir que de complir. Si hom gosés de trametre-li +una bala, aleshores, prou, hom podria acostar-s'hi de tant en tant, +i prou a la vora, però el comte s'hi oposa; i pel que fa a agafar-la +altrament...; com si volguessis agafar un cabirol per la cua! +Escolta el que dirà Sebalt, i ja veuràs! + +El monter assegut al caire de la taula, amb les llargues cames +creuades, va mirar-me i va dir: + +-Aquest matí, tot davallant de l'Altenberg, seguia el camí ensotat +del Nideck. La neu hi era espadada damunt les vores... Jo caminava +sense pensar en res quan un rastre va atreure mos ulls: era pregon, +i agafava el camí de baix; havia calgut de baixar el talús, i +després tornar a pujar a l'esquerra. No era ni el respallet de la +llebre, que no s'enfonza, ni la forquilla del senglar, ni el trèvol +del llop: era un clot pregon, un forat de bo de bo. Jo que +m'aturo... trec noses per a veure el fons de la pista, i topo amb el +rastre de la Pesta Negra! + +-N'esteu ben segur? + +-¿Cóm s'entén, si n'estic segur? Conec el peu de la vella millor que +la seva cara, perquè jo, senyor, tinc sempre els ulls a terra, i +reconec la gent, pel rastre que deixen... I després, que fins i tot +una criatura no s'hi enganyaria. + +-Doncs ¿què cosa té aquest peu que el fa tan especialment +assenyalat? + +-És tan petit que cabria dins una mà, ben fet, amb el taló una mica +llarg, el contorn precís, el dit gros molt acostat als altres dits, +que estan apretats com en un tapí. ¡És un peu verament admirable! Jo +senyor, fa vint anys que me n'hauria enamorat d'aquell peu. Cada +vegada que el trobo, em fa una impressió!... ¡Déu meu, és possible +que un peu tan bonic sigui el de la Pesta Negra! + +I el brau minyó, tot junyint les mans, es posà a mirar les lloses +amb un aire melancòlic. + +-I bé! ¿què més, Sebalt?- digué Sperver amb una mica d'impaciència. + +-Ah! és veritat. Reconec, doncs, aquell rastre, i em poso tot seguit +en camí per a seguir-lo. Tenia l'esperança d'atrapar la vella al +cau, però ja veureu el camí que m'ha fet fer. Jo que m'enfilo damunt +el talús del camí, a dos trets de carrabina del Nideck; davallo la +costa, tot tenint sempre la pista a mà dreta: ella passava ran de la +vorera del Rheethal. De cop i volta, la pista salta la fossa del +bosc. Bé, jo que l'he seguit; però vet-aquí que mirant per atzar una +mica a mà esquerra, jo que destrio un altre rastre, que havia seguit +la Pesta Negra. Jo que m'aturo... ¿Havia estat Sperver, o bé Kasper +Trumpf... o bé un altre? Jo que m'acosto, i figureu-vos la meva +estranyesa; no era de ningú de la contrada! Conec tots els peus del +Schwartz-Wald, de Friburg al Nideck. Aquell peu no s'assemblava pas +als nostres. Devia venir de lluny. La bota,--perquè era una mena de +bota elàstica i fina, amb esperons que deixaven una ratlleta al +darrera,--la bota en lloc d'ésser rodona a l'extrem era quadrada; la +sola, estreta i sense claus es doblegava a cada passa. La passa, +ràpida i curta, només podia ésser que la d'un home de vint a +vinticinc anys. Vaig reparar les costures de la canya d'una +llambregada; mai n'he vist de tan ben feta. + +-Qui podia ésser? + +Sebalt aixecà les espatlles, separà les mans i callà. + +-¿Qui pot tenir interès a seguir la vella?- vaig demanar tot +adreçant-me a Sperver. + +-Ah!- va fer amb un aire desesperat, -només el diable podria dir-ho. + +Vam romandre consirosos per alguns instants. + +-Jo que torno a agafar la pista- continuà finalment Sebalt; -tornava +a pujar per l'altra banda, per l'alterositat del avets; després feia +una torta al volt de la Roca-Fesa. Jo em deia dintre meu: -Oh, Pesta +xaruga, si hi hagués gaire caça de la teva mena, l'ofici de caçador +no seria pas comportable: valdria més treballar com un negre!- Vet +aquí que arribem, les dues pistes i jo al cim de tot del Schneeberg. +En aquest indret, el vent hi havia bufat de valent; la neu em pujava +fins a les cuixes. És igual, calia que jo passés! Jo que arribo +damunt les vores del torrent del Steinbach. I cap més rastre de la +Pesta! Jo que m'aturo i veig que després de trepitjar a mà dreta i a +mà esquerra, les botes del senyor han acabat per anar-se'n envers +Tiefenbach: mal senyal. Jo que miro a l'altra banda del torrent: no +res! La vella berganta havia pujat o baixat pel riu, passant per +l'aigua per no deixar pista. ¿A on calia anar? A mà dreta o mà +esquerra? Per ma fe! en la incertesa, me n'he tornat al Nideck. + +-T'has oblidat de parlar del seu desdejuni- digué Sperver. + +-Ah! és veritat, senyor. Al peu de la Roca-Fesa, he vist que hi +havia foc... l'indret era tot negre. Hi he posat la mà al damunt +pensant que fóra calent encara, la qual cosa m'hauria provat que la +Pesta no havia fet gaire camí. Però era fred com el glaç. He reparat +molt a la vora d'allí un llaç rapisser parat entre la brossa. + +-Un llaç rapisser? + +-Sí, sembla que la vella en sap de posar paranys. Una llebra s'hi +havia agafat; hom encara en veia l'empremta damunt la neu, tota +estirada. La bruixa havia encès foc per a coure-la: n'havia fet +bella festa! + +-Quan penso- exclamà Sperver furiós, dant un cop de puny a la taula, +-quan penso que aquesta vella brètola menja vianda, mentre que en +els nostres poblets, tanta de gent honrada es nodreix de trumfes! +Això és el que em regira, Fritz... Ah! si jo l'atrapés!... + +Pero no va tenir temps d'expressar el seu pensament; va esblaimar-se +i tots tres romanguérem immòvils, mirant-nos l'un a l'altre +bocabadats. + +Un crit, aquell crit del llop, tan llòbreg en les diades fredes de +l'hivern, aquell crit que cal sentir per a compendre tot ço que el +plany de les bèsties salvatgines té de colpidor i de sinistre, +ressonava prop de nosaltres! Pujava l'espiral de la nostra escala, +com si aquella bèstia hagués estat al llindar,de la torre! + +Hom ha parlat tot sovint dels braolaments del lleó que rondina, de +nit, en la immensitat del desert; però si l'Africa roent, calcinada, +plena de pedreny, té la seva veuassa tremolenca com la distant +rodolada del llamp, les vastes planes nevades del Nord tenen també +llur veu estranya, escaient a aquest fatídic escenari de l'hivern, +on tot s'endormisca, on ni una fulla no brunz: i aquesta veu, és +l'udolar del llop! + +Tot just s'havia deixat sentir el paroxisme llòbreg d'aquella veu, +una altra veu formidable, la de seixanta gossos hi responia en els +baluards del Nideck. Tota la gossada s'engegava a l'hora: els +feixucs bordaments dels flairadors, els clapits cuitosos dels +_spitz_, els lladrucs cridaners dels cans espanyols, la veu +melangiosa dels bassets que ploren, tot es confonia amb els +dringaments de les cadenes, les estrebades dels gossals trontollats +de ràbia; i, dominant-ho tot, l'udol continu, monòton del llop +dominava sempre: n'era el cant d'aqueix concert infernal! + +Sperver va botar del seu lloc, corregué cap a la plataforma i tot +enfonzant la mirada al peu de la torre, va dir: + +-No hi hauria pas caigut un llop, als fossats? + +Però l'udol venia de la part de dins. + +Aleshores, tot girant-se al nostre costat, exclamà: + +-Fritz!... Sebalt!... veniu!... + +Vam baixar els graons de quatre en quatre i vam entrar dins la sala +d'armes. Allà no vam sentir altra cosa que el llop udolant sota les +voltes sonores; la remota cridòria de la gossada esdevenia +panteixant; els gossos s'enronquien de ràbia, llurs cadenes +s'entrellaçaven, s'escanyaven potser. + +Sperver es tragué el coltell de caça, Sebalt va fer el mateix; ells +dos em prediren a la galeria. + +Els udols ens guiaven cap a la cambra del malalt. Sperver, aleshores +ja no parlava més... acuitava les seves passes. Sebalt estirava les +cames llarguíssimes. Jo sentia un calfred de cap a peus; un +pressentiment m'anunciava quelcom d'abominable. + +Tot corrent cap a les cambres del comte veièrem tota la casa en peu. +Els guardacasses, els monters, els cocs, anaven i venien a l'atzar +tot preguntant-se: + +-Què passa? D'on venen aquests crits? + +Vam penetrar, sense aturar-nos, al passadís que precedeix la cambra +del senyor de Nideck, i vam trobar al vestíbul la digna Maria +Lagoutte, única que havia tingut l'ardidesa d'entrar-hi abans que +nosaltres. Duia en sos braços la jove comtessa en basca, amb la +testa cap per avall i la cabellera penjant, i se l'emportava +ràpidament. + +Vam passar prop d'ella tan depressa que amb prou feines entreveiérem +aquesta escena patètica. Més tard m'ha tornat a la memòria, i la +testa pàl·lida d'Odila tot caient damunt l'espatlla de la bona dona +se'm mostra com imatge colpidora de l'anyell que para el coll al +ganivet sense queixar-se, mort a l'avençada per l'esglai. + +Finalment, erem davant la cambra del comte. + +L'udol es feia sentir darrera la porta. + +Vam mirar-nos en silenci, sense cercar d'explicar-nos la presència +d'un hoste com aquell. No teniem temps de fer-ho, les idees +s'entretopaven en nostre esperit. + +Sperver empenyé bruscament la porta i, amb el coltell de caçador a +la mà, volia precipitar-se a la cambra; però es va aturar al +llindar, immòbil, com a petrificat. + +Mai no he vist pintar-se una semblant estupor en cara d'home: +semblava que els ulls li eixissin del cap, i son nas, llarg i magre, +s'encorbava com una urpa damunt la seva boca badada. + +Vaig mirar per damunt la seva espatlla i el que vaig veure em glaçà +d'horror. + +El comte de Nideck, aclofat damunt son llit amb ulls guspirejants, +feia llòbregs udols! + +El llop... era ell... + +Aquell front aplanat, aquell rostre acabat en punta, aquella barba +rojenca, eriçada damunt les galtes, aquella esquena llarga i magre, +aquelles cames nervioses, la cara, el crit, el posat, tot, tot +revelava la bèstia salvatgina amagada sota la màscara humana! + +De vegades callava un segon per escoltar i feia vacil·lar l'alt +parament com un fullam, tot movent el cap. En acabat, reprenia el +seu cant melangiós. + +Sperver, Sebalt i jo estàvem palplantats, ens conteniem l'alè, +garfits d'espaordiment. + +De cop i volta el comte va callar. Com la fera que flaira el vent, +va aixecar el cap i va parar l'orella. + +Allà baix... allà baix, sota les altes boscúries d'avets totes +carregades de neu, hom sentia un crit; feble a les primeries, +semblava augmentar tot prolongant-se, i ben aviat el sentirem com +dominava l'aldarull de la gossada: la lloba responia al llop! + +Aleshores Sperver, girant-se cap a mi, amb la cara esblaimada i el +braç estès cap a la muntanya, em digué en veu baixa: + +-Escolta la vella! + +I el comte, immòbil amb el cap alt, el coll allargat, la boca +oberta, les nines roents, semblava compendre el que li deia aquella +veu llunyana, perduda, al mig de les afraus desertes del +Schwartz-Wald, i no sé quin goig esglaiós resplandia en tota sa +cara. + +En aquell moment, Sperver, amb una veu plena de llàgrimes, cridà: + +-Comte de Nideck, què feu? + +El comte va caure com a llampat. Vam precipitar-nos a la cambra per +a socorre'l. + +El terç atac començava: va ésser esfereïdor! + + + +IX + +El comte de Nideck es moria! + +¡Què pot la nostra art en presència d'aquell gran combat entre la +vida i la mort! En aquella hora darrera en la qual lluitadors +invisibles s'abraonen, s'estrenyen panteixants, es trabuquen i +tornen a aixecar-se l'un darrera l'altre... ¿què pot fer-hi el +metge? + +Mirar, escoltar i estremir-se! + +De vegades la lluita sembla aturada; la vida es retira a la seva +fortalesa, hi descansa, hi poua la gosadia del desesperament. Però +aviat la seva enemiga l'hi segueix. Aleshores, tirant-se al seu +encontre, ella l'estreny de bell nou. El combat torna a començar més +xardorós, més aprop de la solució fatal. + +I el pacient, amarat de suor freda, amb ulls fixos, braços inerts, +no pot obrar per si mateix. La seva respiració tan aviat curta, +empallegada i anguniosa, com duradora, ampla i pregona, marca les +diverses fases d'aquesta batalla espantable. + +I els espectadors es miren; pensen: -Un dia, aquesta mateixa lluita +s'esdevindrà en nosaltres. I la mort victoriosa se'ns emportarà al +seu antre, com l'aranya fa amb la mosca. Però la vida... ella, que +és l'ànima, tot desplegant les ales volarà cap a d'altres cels, tot +exclamant: -He complert el meu deure, he combatut ardidament!- I, de +baix estant, la mort, tot veient com s'enlaira, no la podrà seguir: +no aferrarà sinó un cadàver! O conhort suprem!... Certesa de la +immortalitat, esperança de justícia, quin bàrbar podria +arrabassar-vos del cor de l'home!... + +Cap a la mitja nit, el comte de Nideck em semblava perdut, l'agonia +començava; el pols brusc, irregular, tenia defalliments... +interrupcions... i en acabat sobtades represes. + +Jo no podia fer altra cosa que veure morir aquell home... Estava +retut de fadiga; havia fet tot allò que la nostra art consent. + +Vaig dir a Sperver que s'encarregués de vetllar... i tancar els ulls +del seu senyor. + +El pobre minyó estava desconsolat; es feia retret de la seva +exclamació involuntària: -Comte de Nideck, què feu?- I s'arrencava +els cabells de desesperació. + +Vaig anar-me'n tot sol cap a la torre d'Huc, havent tingut amb prou +feines el temps de pendre algun aliment; no en passava fretura. + +Un bon foc brillava a la llar. Vaig tirar-me al llit sense +desvestir-me i el son no va trigar de venir: aquell son feixuc, +inquiet, que hom espera de veure interromput per gemecs o ploralles. + +Així dormia, amb la cara girada cap a la llar, la llum de la qual +regalava damunt les lloses. + +Al cap d'una hora el foc es va ensopir, i com succeeix en aquests +casos, la flama, reviscolant-se de tant en tant, batia la pared amb +les seves roges alasses i afadigava les meves parpelles. + +Perdut en una vaga somnolència, vaig obrir una mica els ulls, per a +veure d'on provenien aquelles alternatives de claredat i de fosca. + +M'esperava la més estranya sorpresa. + +Damunt el fons de l'atri, amb prou feines il·luminat per algunes +brases encara ardents, es destacava un perfil negre: la silueta de +la Pesta! + +Estava aclofada damunt un escambell, i s'escalfava en silenci. + +A les primeries vaig creure que allò era una il·lusió, conseqüència +natural de mos pensaments d'alguns dies a aquella banda; vaig +aixecar-me damunt el colze, tot mirant, amb ulls arrodonits per la +temença. + +Era ben bé ella: tranquila, immòbil, amb les cames arrupides entre +sos braços, igual com l'havia vista entre la neu, amb el llarg coll +replegat, el nas de béc d'àguila, els llavis contrets. + +Vaig tenir por! + +¿Com era que fos allà, la Pesta Negra? ¿Com havia pogut arribar-hi a +aquella alta torre, que dominava timbes? + +Tot el que m'havia contat Sperver de la seva potència misteriosa em +va semblar justificat!... L'escena de Lieverlé rondinant contra la +pared em va passar davant els ulls com un llampec! Vaig arraulir-me +dintre l'alcova, respirant amb prou feines, i esguardant aquella +silueta immòbil, com un ratolí miraria un gat, del fons estant de +son cau. + +La vella no es bellugava gens més que el pabelló de la llar obrat a +la roca; sos llavis barbotejaven qui sap què... + +El meu cor galopava, la meva por redoblava de minut en minut, veient +aquell silenci, aquella immobilitat de l'aparició sobrenatural. + +Això feia ben bé un quart d'hora que durava quan, abastant el foc un +bri d'avet, va haver-hi com un llampec: el bri va torçar-se tot +xiulant, i alguns raigs lluminosos es dispararen fins al fons de la +sala. + +Amb aquest llampec vaig tenir-ne prou per a veure la vella revestida +d'un antic vestit de brocat de fons de púrpura, tirant al violeta, i +rígid com un cartró; duia un feixuc braçalet al puny esquerre, i una +sageta d'or a la seva espessa cabellera grisa, retorta damunt la +nuca. + +Va ésser com una evocació dels temps passats. + +Tanmateix, però, la Pesta no podia tenir intencions hostils: +s'hauria aprofitat del meu son per a dur-les a compliment. + +Aquesta idea començava de tranquilitzar-me una mica, quan de cop i +volta ella va alçar-se, i, lentament... lentament... va acostar-se +al meu llit, tenint a la mà una atxa que acabava d'encendre. + +Vaig reparar aleshores que tenia els ulls fixos, esmaperduts! + +Vaig fer un esforç per alçar-me, per cridar: ni un muscle del meu +cos no es mogué, ni un alè no va venir-me als llavis! + +I la vella, decantada al meu damunt, entre les cortines, em mirava +amb un somriure estrany. Jo hauria volgut defensar-me, fer un +crit... però el seu esguard em paralitzava, talment un ocell sota +l'esguard d'una serp. + +Durant aquella contemplació muda, cada segón tenia per a mi durada +d'eternitat. + +¿Què anava a empendre, ella? M'ho esperava tot. + +De cop i volta, girà el cap, parà l'orella, i després travessant la +sala a grans passes, va obrir la porta. + +Al capdavall havia recobrat una part de la meva ardidesa. La +voluntat em féu redreçar, com un ressort. Vaig precipitar-me sobre +les passes de la vella, que amb una mà tenia l'atxa enlairada, i amb +l'altra la porta oberta de bat a bat. + +Anava a agafar-la pels cabells, quan al fons de la galeria, sota la +volta ogival del castell que donava a la plataforma, vaig veure... +¿mai dirieu qui? + +El comte de Nideck! + +El comte de Nideck -que jo creia morent,- revestit d'una enorme pell +de llop, la barra superior de la qual avançava, com a visera, damunt +el seu front, amb les urpes posades a les espatlles, i la cua que, +al darrera seu, s'arrossegava damunt les lloses. Portava grans +sabates d'aquelles fetes d'un cuiro espès, cosit com una fulla +enrotllada; una urpa d'argent fermava la pell al voltant del seu +coll, i en la seva fesomia, llevat de l'esguard entelat, d'una +fixesa glacial, tot anunciava l'home fort, l'home del comandament: +el senyor! + +Davant aital personatge, les meves idees van topar, van confondre's. +La fugida no era possible. Vaig tenir encara presència d'esperit a +bastament per a tirar-me al marc de la finestra. + +El comte va entrar, tot mirant la vella, amb els trets ben rígids. +Es parlaren en veu baixa, tan baixa que em va ser impossible de +sentir-ne res, però llurs gestos eren expressius: la vella senyalava +el llit! Van acostar-se a la llar de puntetes. Allà, a l'ombra del +pabelló, la Pesta Negra va desenrotllar un gran sac, tot somrient. + +Tot just el comte va haver vist aquell sac, amb tres bots va ésser a +la vora del llit, i va recalcar-hi el genoll. Les cortines +s'agitaren, el seu cos desapareixia sota llurs plecs, d'ell no en +veia sinó una cama, encara plantada damunt les lloses i la cua de +llop de dreta a esquerra. + +Haurieu dit que era una escena d'assassinat! + +Tot allò que la terror pugui tenir de més hòrrid, de més +espaordidor, no m'hauria ferit com la representació muda d'un acte +semblant. + +La vella va corre-hi a son torn, tot desplegant el sac. + +Les cortines van agitar-se encara, les ombres en bateren les parets. +Però encara va haver-hi una cosa més horrible. Jo vaig creure, +talment, que un bassiol de sang s'escampava damunt les lloses i +lliscava lentament cap a la llar: era la neu aferrada als peus del +comte i que es fonia amb l'escalfor. + +Considerava encara aquell negre arrossegall, sentint que la meva +llengua es glaçava fins a dins de tot de la gorja, quan un gran +moviment es produí. + +La vella i el comte entafuraven els llençols dintre llur sac, els hi +empenyien amb la precipitació del gos que grata la terra; després, +el senyor del Nideck es va tirar aquell objecte informe a l'espatlla +i es va adreçar cap a la porta. El llençol s'arrossegava al seu +darrera; la vella el seguia amb la seva atxa. Travessaren la cortina +de muralla. + +Jo sentia que els genolls em vacil·laven, s'entretopaven; vaig +pregar en veu baixa! + +No havien passat dos minuts que vaig llançar-me a llur seguiment, +empès per una curiositat sobtada, irresistible. + +Vaig travessar la cortina de muralla tot corrent, i anava a penetrar +sota l'ogiva de la torre, quan una cisterna ampla i pregona s'obrí a +mos peus; una escala s'hi capbuçava fent torterols, i vaig veure com +l'atxa giravoltava, giravoltava a l'entorn del cordó de pedra, com +una lluerna; esdevenia imperceptible, amb la distància. + +Vaig baixar a mon torn els primers graons de l'escala, tot guiant-me +per aquella llumeneta llunyana. + +De cop i volta va desaparèixer; la vella i el comte havien arribat +al fons del precipici. Jo, amb la mà contra la rampa, continuava +davallant, segur de poder tornar a pujar a la torre, cas que manqués +altra eixida. + +Ben aviat els graons cessaren. Vaig passejar els ulls a mon voltant +i vaig descobrir, a mà dreta un raig de lluna que s'ensopegava sota +una porta baixa, a través de grans espines i d'esbarzers carregats +de gebre. Vaig apartar aquells obstacles, empenyent la neu amb el +peu, i em vaig trobar a la base de la torre d'Huc. + +¿Qui hauria suposat que un forat com aquell pugés fins al castell? +¿Qui l'havia ensenyat a la vella? + +En aquestes qüestions no vaig parar-m'hi. + +La plana immensa s'estenia al davant meu, fulgurant de llum com en +ple dia. A la meva dreta, la ratlla negra del Schwartz-Wald, amb sos +penyals espadats, ses afraus i sos torrents, es descabdellava a +l'infinit. + +L'aire era fred, tranquil; jo vaig sentir-me desvetllat i fet com a +subtil per aquella atmosfera glacial. + +El meu primer esguard va ésser per a reconèixer la direcció del +comte i de la vella. Llur alta estatura negra s'elevava lentament +damunt la muntanyola a dues centes passes de mi. Es retallava sobre +el cel, marcat d'innombrables eatels. + +Els vaig atényer a la davallada del torrent. + +El comte caminava a pleret, la mortalla seguia arrossegant-se... El +seu posat, els seus moviments i els de la vella tenien quelcom +d'automàtics. + +Anaven, a vint passes davant meu, seguint el camí ensotat de +l'Altenberg, tan aviat per l'ombra com en plena llum, perquè la +lluna fulgurava amb un esclat soprenent. Alguns núvols la seguien de +lluny, i semblava que estenguessin envers ella llurs braços +gegantins per agafar-la; però ella se'ls escapava sempre, i sos +raigs, freds com a fulles d'acer, em penetraven fins al cor. + +Hauria volgut tornar-me'n: una força invencible, però, em duia a +seguir el fúnebre enterrament. + +En aquesta hora que som, veig encara el tirany que puja entre les +brossalles del Schwartz-Wald, sento la neu cruixint sota les meves +passes, la fulla que s'arrossega en alenar la tramontana; em veig jo +mateix tot seguint aquells dos éssers silenciosos, i no sé compendre +quina potestat misteriosa em menava dins llur corrent. + +Finalment arribem als boscos, sota faigs de gran alçària, nus, +despullats. Les ombres negres de llurs branques altívoles es +trenquen sobre els branquillons inferiors, i travessen el camí tot +curullat de neu. De vegades em sembla que sento com algú camina al +meu darrera. + +Giro el cap, de borsada, i no veig res. + +Acabàvem d'atényer una filera rocosa a la cresta de l'Altenberg; +darrera aquell rocam llisca el torrent del Schneeberg, però a +l'hivern els torrents no es despengen, amb prou feines un rajolí +d'aigua serpeja sota llur jaent espès de glaç; la solitud ja no té +ni el seu murmuri, ni els seus refilets, ni el seu tro: la cosa més +espaordidora és el silenci! + +El comte de Nideck i la vella trobaren una clivella oberta a la +roca, i hi pujaren de dret, sense vacil·lar, amb una seguretat +increible; jo vaig haver d'agafar-me a la brossalla per a +seguir-los. + +Tot just vaig ser al cim d'aquella roca, que formava una agulla +sobre l'abisme, vaig veure'm a tres passes d'ells, i a l'altre +costat vaig reparar-hi un precipici sense fons. A la nostra esquerra +queia el torrent del Schneeberg, aleshores glaçat i suspès en els +aires. Aquell aspecte de l'aigua que salta, tot arrossegant en la +seva caiguda els arbres veïns, aspirant les brossalles i +descapdellant l'eura, que segueix la torta de l'aigua sense perdre +l'arrel, aquell aspecte del moviment convertit en immobilitat de +mort, i aquells dos personatges silenciosos continuant llur obra +silenciosa amb la impassibilitat dels autòmates, tot renovellà les +meves terrors. + +La mateixa naturalesa semblava participar del meu espant. + +El comte havia deixat en terra la seva càrrega; la vella i ell la +gronxaren per un instant al caire de l'abisme; després, la llarga +mortalla surà damunt la timba, i els assassins es decantaren. + +Aquella llarga mortalla blanca que voleia, em passa encara davant +els ulls. La veig davallar, davallar com el cigne, ferit al cim dels +aires, que amb l'ala caiguda, la testa en avall, remolineja cap a la +mort. + +El llençol desaparegué a les fondàries del precipici. + +En aquell moment, el núvol que de qui-sap-lo temps s'acostava a la +lluna, la velà lentament amb sos contorns blavissos; sos raigs es +retiraren. + +La vella, agafant el comte per la mà i arrossegant-lo amb una +rapidesa vertiginosa, no em fou visible sinó un segon... + +El núvol estava de ple sobre el disc. No podia dar una passa sense +arriscar-me a rodolar per l'abisme. + +Al cap d'alguns minuts hi hagué una clivella en el núvol. Vaig +mirar... Estava tot sol a la punta del penyal; la neu em pujava fins +a genoll. + +Colpit d'horror, vaig devallar per aquelles alterositats i vaig +posar-me a córrer cap al castell, traspostat com si hagués comès un +crim!... + + + +X + +Pel que fa al senyor del Nideck i a la vella, ja no els veia més per +la plana. + +Jo dava tombs a l'entorn del Nideck sense poder retrobar l'eixida +per on havia sortit. + +Tantes d'inquietuds i emocions successives, començaven de reaccionar +damunt la meva testa; caminava a l'atzar, tot preguntant-me amb +terror si la follia no jugava el seu paper en les meves idees, no +podent resoldre'm a creure el que havia vist, i esgarrifat, però, de +la viva claredat de les meves percepcions. + +Aquell home que alçava una atxa en la tenebror, que udolava com un +llop, que anava fredament a complir un crim imaginari, sense +ometre'n un gest, una circumstància, el menor detall, que s'escapava +finalment i confiava al torrent el secret del seu assassinat, em +torturava l'esperit, anava i venia sota els meus ulls i em produia +l'efecte d'un pesombre. + +Jo corria panteixant, esgarrifat per la neu, no sabent a quin costat +adreçar-me. + +El fred esdevenia més viu en acostar-se el dia. Tremolava... Maleia +Sperver que m'havia vingut a cercar a Friburg per a ficar-me en +aquesta aventura repulsiva. + +Finalment, atuït, amb la barba carregada de gebre, les orelles mig +glaçades, vaig descobrir el reixat i vaig trucar de mala manera. + +Eren aleshores, si fa no fa, les quatre de la matinada. Knapwurst es +va fer esperar terriblement. La seva caseta, encastada a la roca, +vora del portal gran, romania silenciosa. Semblava que el geperut no +acabaria mai de vestir-se, perquè jo el suposava colgat al llit, i +tal vegada en ple son. + +Vaig sonar altra vegada. + +En sentir-ho, la seva figura grotesca eixí bruscament, i em cridà de +la porta estant, amb un accent furiós: + +-Qui hi ha aquí? + +-Jo... el doctor Fritz! + +-Ah!... és diferent. + +Va tornar a entrar a la seva caseta a cercar una llinterna, va +atravessar el pati exterior, amb neu fins al ventre i, mirant-me de +fit a fit, a través del reixat, va dir: + +-Perdó, perdó, doctor Fritz, us creia ficat al llit, allí dalt a la +torre d'Huc. Oh! i éreu vós qui sonava! Ves! ves! Vet aquí perquè +Sperver m'ha vingut a demanar cap a la mitja nit si no havia eixit +ningú. Jo he respost que no, i, tanmateix, no us havia pas vist. + +-Però en nom de Déu, senyor Knapwurst, obriu d'una vegada! ja m'ho +explicareu més tard, això! + +-Anem, anem, una mica de paciència! + +I el geperut, a pleret, a pleret, desfeia el cadenat i obria el +reixat mentre jo petava de dents i tremolava de cap a peus. + +-Teniu força fred, doctor- em digué aleshores l'homenic, -i no podeu +entrar al castell. Sperver n'ha tancat la porta interior, no sé +perquè; això no és pas cosa que hi hagi costum de fer; amb el reixat +n'hi ha prou. Veniu doncs, a escalfar-nos a casa meva. No la +trobareu pas meravellosa, la meva cambreta. No és, parlant amb +propietat, sinó un reconet, però quan hom té fred, no fila tan prim. + +Sense respondre al seu parloteig, jo el seguia ràpidament. + +Vam entrar dins la caseta i, a desgrat del meu estat, de congelació +gairebé total, no vaig poder estar-me d'admirar el desordre +pintoresc d'aquella mena de niu. La teulada de piçarres, recalcada +d'un costat damunt la roca i de l'altre damunt una pared de sis a +set peus d'alçària, deixava veure les seves bigues ennegrides, +esteses fins al cim. + +L'estatge es componia d'una peça única, adornada amb un jaç que el +gnom no es prenia el treball de fer cada dia, i de dues finestretes +de cristalls hexàgons, on la lluna havia decolorat sos raigs nacrats +de rosa i violeta. Una gran taula quadrada n'ocupava el bell mig. +¿Com havia entrat aquella taulassa d'alzina massissa per aquella +porteta?... Hauria estat dificil de dir-ho. + +Algunes tauletes o prestatges sostenien rotllos de pergamí, llibrots +vells, grans i petits. Damunt la taula hi era obert un immens volum +de majúscules pintades, relligat en pell blanca, amb fermall i +angles d'argent. Li trobava tot l'aire d'ésser un recull de +cròniques. Finalment dues cadires de braços, l'una de cuiro rogenc i +l'altre guarnida d'un coixí de ploma, on l'esquena angulosa i l'anca +matussera de Knapwurst havien deixat llur empremta, completava el +parament. + +Deixo de banda l'escriptori, les plomes, el pot de tabac, les cinc o +sis pipes escampades per ci per lla, i en un recó, el fornell de +fosa de porta baixa, oberta, ardent, que llençava de vegades una +garba de guspires amb el xiulet estrany del gat que s'enuja i aixeca +la pota. + +Tot això era submergit en aquella bella tinta bruna d'ambre fumat +que descansa la vista, i de la qual els vells mestres flamencs se +n'han dut el secret. + +-¿Vau sortir, doncs, ahir al vespre, senyor doctor?- em digué +Knapwurst, quan estiguérem còmodament instal·lats, ell davant el seu +volum, i jo davant la canonada de l'estufa. + +-Sí, bastant d'hora- vaig respondre-li; -un llenyataire del +Schwartz-Wald necesitava el meu ajut. S'havia dat un cop de destral +al peu esquerre. + +Va semblar que aquesta explicació satisfeia al geperut; va calar foc +a la pipa, una pipeta de boix vell, tota negre, que li penjava +damunt la barbeta. + +-Vós no fumeu, doctor? + +-Fumo. + +-Doncs bé, atapeïu una de les meves pipes. Aquí m'estava- va fer tot +estenent la llarga mà esgrogueïda damunt el volum obert, -bo i +llegint les cròniques de Hertzog, quan heu trucat. + +Vaig compendre aleshores la llarga espera que m'havia fet passar. + +-Potser havíeu d'acabar un capítol- li vaig dir somrient. + +-Sí senyor- féu ell, somrient també. + +I vam riure plegats. + +-Tanmateix,- afegí -si hagués sabut que ereu vós, l'hauria +interromput, el capítol. + +Va haver-hi alguns instants de silenci. + +Jo reparava la fesomia verament extravagant del geperut, aquelles +grans arrugues que li voltaven la boca, aquells ullets acanalats, +aquell nas turmentat, arrodonit al capdavall, i sobretot aquell +front voluminós de dos pisos. Trobava en la cara de Knapwurst +quelcom de socràtic, i, tot escalfant-me, tot escoltant el foc com +espetegava, reflexionava en l'estranya sort dels homes. + +-Veu's aquí aquest nan- em deia, -aquest ésser diforme, disminuït, +desterrat a un recó del Nideck, com el grill que sospira darrera la +placa de l'atri, veu's aqui aquest Knapwurst que, al mig de +l'agitació, de les grans caceres, de les cavalcades que van i vénen, +dels lladrucs, de les guitzes i dels corns que anuncien la victòria, +viu tot sol, capbussat en els seus llibres, no pensant sinó en els +temps esvaïts, mentre que tot canta o plora al seu voltant, i la +primavera, l'istiu i l'hivern passen i vénen a esguardar, l'un +darrera l'altre, a través dels vidrets entelats de sa finestra, +alegrant, escalfant, arraulint la naturalesa... Mentre que tants +d'altres éssers es donen als entrenamens de l'amor, de l'avarícia +esperen, cobegen, desitgen, ell no espera ni cobeja ni desitja res. +Fuma la seva pipa, i, amb els ulls clavats en el vell pergamí, +somnieja, s'entusiasma per coses que ja no existeixen o que no han +mai existit, que ve a ésser igual! -Hertzog ha dit això... En +Berenguera suposa un altra cosa!- I és feliç!... Sa pell +pergaminenca es recargola, la seva esquena trapezoidal es trenca +cada vegada més, sos grans colzes punyents fan un clot a la taula. +Sos dits tan llargs li marquen les galtes, sos ullets grisos es +fixen en caràcters llatins, etruscos o grecs. S'extasia, es llepa +els llavis, com un gat que acaba de llaminejar un requisit. I +després s'estén damunt el seu jaç, amb les cames creuades, tot +creient que altra cosa no cal. Oh! Déu del cel ¿és a dalt o és a +baix de l'escala que hom troba l'aplicació severa de tes lleis, el +compliment del deure? + +I mentrestant la neu es fonia al voltant de les meves cames, el dolç +alè del fornell em penetrava i em sentia renéixer dins aquella +atmosfera fumosa de tabac i de reïna perfumada. + +Knapwurst acabava de deixar la pipa damunt la taula. I, amb un to +greu que semblava eixir del fons de la seva consciència o si us ho +estimeu més, d'una bota de vint-i-cinc mesures, digué tot recalcant +de bell nou la mà damunt l'infolio: + +-Veu's aquí, doctor Fritz, veu's aquí la llei i els Profetes! + +-Què voleu dir, senyor Knapwurst? + +-El pergamí, l'antic pergamí- digué, -això em plau! Aquestes fulles +grogues, revellides, corcades, és tot el que ens resta dels temps +passats, de Carlemany fins a avui en dia! Les famílies antigues se'n +van, els antics pergamins romanen! ¿On fora la glòria dels +Hohenstaufen, dels Leiningen, dels Nideck i de tantes altres races +famoses... què foren llurs títols, llurs escuts, llurs altes gestes, +llurs expedicions llunyanes a la Terra Santa, llurs aliances, llurs +antigues pretensions, llurs conquestes realitzades i esborrades de +qui-sab-lo temps!... ¿Què seria tot això, sense aquests pergamins? +No res! Aquests alts barons, aquests ducs, aquests prínceps, fora +com si no haguessin mai existit, ells i tot ço que els tocava de +prop o de lluny!... Llurs grans castells, llurs palaus, llurs +fortaleses cauen i s'esborren, són ruïnes, vagues recordances... De +tot això, una sola cosa en subsisteix: la crònica, la història, el +cant del Bard o del _minnesinger_; el pergamí! + +Va haver-hi un silenci. Knapwurst va continuar: + +-En aquells temps llunyans, aleshores que els grans cavallers anaven +guerrejant, batallant, disputant-se un recó de bosc, un títol i de +vegades menys, amb quin menyspreu no esguardaven el pobrissó +escribentet, l'home de lletres i de càbales, vestit de rovell, amb +els estres d'escriure a la cintura per tota arma, i les barbes de la +seva ploma per senyera! Com no el menyspreuaven, dient: -Aquest no +és sinó una bolva, un pugó; no és bo per a res, no fa res, no cobra +els nostres impostos ni administra els nostres dominis, mentre que +nosaltres, gosats, carregats de ferro, amb la llança al puny, ho som +tot.- Sí,això és el que deien, tot veient com el pobre diable anava +atrotinat, tremolava de fred, suava l'istiu i es floria a la +vellesa. Doncs bé, aquest pugó, aquesta bolva els ha fet sobreviure +a la pols de llurs castells, al rovell de llurs armadures! Per això +em plauen aquests vells pergamins, els respecto, els venero. Igual +que l'eura, cobreixen les ruïnes, impideixen que les antigues +muralles s'aferrin i desapareguin del tot. + +Tot dient això, Knapwurst semblava greu, recollit; un pensament +tendre feia tremolar dues llàgrimes en sos ulls. + +Pobre geperut, estimava els que havien tolerat, protegit sos +avantpassats. I a més, deia la veritat, les seves paraules eren d'un +seny pregon. + +En vaig romandre d'allò més sorprés. + +-Senyor Knapwurst- vaig dir-li, -heu après, doncs, el llatí? + +-Sí senyor, tot sol- respongué no pas sense alguna vanitat. -El +llatí i el grec; amb velles gramàtiques n'he tingut prou. Eren +llibres del comte, tirats al rebuig; em caigueren a les mans, i vaig +devorar-los!... Al cap d'algun temps, el senyor del Nideck, havent +sentit per atzar com feia una cita en llatí va estranyar-se'n: -¿Qui +t'ha ensenyat el llatí, Knapwurst? -Jo mateix monsenyor.- Em va fer +algunes preguntes. Jo li vaig respondre bastant bé. -Per Déu!- va +dir; -Knapwurst, en saps més que jo; vui fer-te el meu arxiver... I +em va dar la clau dels arxius. D'aleshores ençà, d'això fa +trentacinc anys, tot ho he llegit, tot ho he fullejat. De vegades, +el comte, en veure'm damunt la meva escala, s'atura un instant i em +pregunta: -Ei! què fas aquí dalt, Knapwurst? -Llegeixo els arxius de +la família, monsenyor. -Ah! ¿i això et diverteix? -Molt. -Vaja, +millor! Sense tu, Knapwurst ¿qui la sabria, la glòria dels Nideck?- +i se'n va tot rient. Aquí hi faig tot el que vull. + +-De manera que ell, senyor Knapwurst, és un excel·lent senyor? + +-Oh! doctor Fritz! quin cor! quina franquesa!- va fer el geperut tot +junyint les mans; -no té sinó un defecte. + +-I quin és? + +-No ésser prou ambiciós. + +-Cóm s'enten? + +-Sí, hauria pogut aspirar a tot. Un Nideck! Una de les més +il·lustres famílies d'Alemanya, imagineu! Només li hauria calgut de +voler-ho per a ser ministre o feld-mariscal. Doncs bé, res d'això! +D'ençà de la jovenesa, s'ha retirat de la política, i llevat de la +campanya de França, que va fer al cap d'un regiment que havia format +pel seu compte, sempre ha viscut lluny del renou, de l'agitació, +senzill, gairebé ignorat, no inquietant-se sinó de les seves +caceres. + +Aquests detalls m'interessaven extraordinàriament. La conversa +prenia per sí mateixa el camí que jo li hauria volgut fer seguir. +Vaig resoldre d'aprofitar-me'n. + +-El comte, doncs, no ha tingut grans passions, senyor Knapwurst? + +-Cap, doctor Fritz, cap, i és llàstima, perquè les grans passions +fan la glòria de les grans famílies. Quan es presenta un home mancat +d'ambició en una alta nissaga, és una desgràcia; deixa, decaure la +raça. Podria citar-vos-en qui sab els exemples. Allò que faria la +fortuna d'una familia de botiguers, causa la pèrdua dels noms +il·lustres. + +Jo estava astorat; totes les meves suposicions sobre l'existència +passada del comte s'esfondraven. + +-Tanmateix, senyor Knapwurst, el senyor del Nideck n'ha sofertes de +dissorts! + +-Quines? + +-Ha perdut la seva muller... + +-Sí, teniu raó... la seva muller... un àngel... s'hi havia casat per +amor... Era una Zàan, antiga i bona noblesa d'Alsàcia, però +arruïnada per la revolució. La comtessa Odeta féu felicíssim a +missenyor. Va morir d'una malaltia de consumpció que va durar cinc +anys. Ah! Hom no deixà res de banda per a salvar-la. Feren plegats +un viatge a Itàlia; en va tornar molt més mala i va finar poques +setmanes després de llur retorn. El comte per poc en mor. Dos anys +seguits es va tancar, no volent veure ningú. Sa gossada, sos +cavalls, tot deixava que anés de mal borràs. El temps ha acabat per +calmar la seva dolor. Però sempre en roman alguna cosa aquí dins- +féu el geperut, tot recalcant el dit damunt el cor, amb emoció; -ja +compreneu... alguna cosa que sagna! Les ferides velles fan mal en +els canvis de temps i les velles dolors també, a la primavera, quan +l'herba creix damunt les tombes i a la tardor quan les fulles dels +arbres cobreixen la terra. Altrament, el comte no ha volgut +casar-se; ha concentrat tot el seu afecte en la seva filla. + +-¿Així doncs, aquest casament sempre havia estat feliç? + +-Feliç! era una benedicció per a tothom. + +Vaig callar. El comte no havia comès, no havia pogut cometre un +crim. Calia que em retés a la evidència... Però aleshores ¿què +volien dir aquella escena nocturna, aquelles relacions amb la Pesta +Negra, aquell simulacre esfereïdor, aquell remordiment en el son, +que arrossegava en els culpables a trair llur passat? + +M'hi perdia. + +Knapwurst va tornar a encendre la pipa, i me'n va oferir una que jo +vaig acceptar. + +Aleshores el fred glacial que m'havia colpit s'havia dissipat; em +sentia en aquella dolça quietud que segueix a les grans fadigues, +quan un hom, estès en una bona cadira de braços, a la vora del foc, +embolcallat d'un núvol de fum, s'abandona al plaer del repòs i +escolta el duo d'un grill i del tió que brilla dins la flama. + +Ben bé romanguérem així per espai d'un quart d'hora. + +-El comte de Nideck s'aïra de vegades contra la seva filla, +veritat?- vaig arriscar-me a dir. + +Knapwurst va estremir-se, i fixant en mi una mirada travessera, +gairebé hostil, va dir: + +-Ja ho sé, ja ho sé! + +Jo l'observava de cua d'ull, pensant esbrinar quelcom de nou, però +ell va afegir amb un aire irònic: + +-Les torres del Nldeck són massa altes i la calúmnia és de volada +prou baixa perquè pugui arribar-hi mai. + +-Ben segur, però el fet és positiu. + +-Sí; què hi voleu fer? És una dèria, un efecte del seu mal. Un cop +les crisis han passat reneix tot el seu afecte envers la senyoreta +Odila. És curiós, senyor, un enamorat de vint anys no seria més +joganer, més afectuós. Aquesta donzella és la seva joia, el seu +orgull. Imagineu-vos que l'he vist deu vegades pujar a cavall per +anar-li a cercar joies, i flors, què sé jo? Se n'anava tot sol i +portava aquestes coses com si diguéssim en triomf, sonant el corn. +No hauria volgut confiar-ne l'encàrrec a ningú, ni tan sols a +Sperver, a qui tant estima! Així és que la senyoreta Odila no gosa +expressar un desig al seu davant, per por d'aquestes follies. En fi +¿què us diré? El comte de Nideck és l'home més digne, el pare més +tendre i el millor senyor que hom pugui desitjar. Als caçadors +furtius que calciguen els seus boscos, el vell comte Ludwig els +hauria fet penjar sense misericòrdia; ell, els tolera i àdhuc en fa +guardacaces. Aquí veieu Sperver; doncs bé, si el comte Ludwig +visqués encara, els òssos de Sperver tocarien les castanyoles a +l'extrem d'una corda, mentre que ara, és picador al castell! + +Decididament allò confonia totes les meves suposicions. Vaig +posar-me el front entre les mans i vaig somiejar qui sap l'estona. + +Knapwurst, suposant que jo dormia, s'havia tornat a posar a la +lectura. + +La lluna grisenca penetrava a la caseta. El llum s'esblaimava. Hom +sentia vagues fresses al castell. + +De cop i volta ressonaren passes al defora. Vaig veure algú que +passava davant la finestra. La porta va obrir-se bruscament, i +Gedeon aparegué al llindar. + + + +XI + +L'esblaimament d'Sperver i l'esclat de la seva mirada anunciaven +nous esdeveniments. Tanmateix però, estava tranquil i no va +semblar-ne estranyat de la meva presència a l'estatge de Knapwurst. + +-Fritz- va dir-me en to concís, -vinc a cercar-te. + +Vaig aixecar-me sense respondre i el vaig seguir. + +Tot just haviem eixit de la caseta, em va agafar el braç i +m'arrossegà vivament cap al castell. + +-La senyoreta Odila et vol parlar- va dir tot decantant-se a la meva +orella. + +-La senyoreta Odila!... no estaria pas malalta? + +-No, està restablerta del tot; però succeeix quelcom +d'extraordinari. Figura't que aquest matí cap a la una, en veure jo +el comte a punt d'amollar l'esperit, vaig anar per despertar la +comtessa; al moment de sortir, el cor em va fer falliment: -Perquè +he d'entristir-la?- vaig dir-me, -sempre sabrà la desgràcia massa +d'hora; i després, despertar-la a mitja nit, tan feble, i malmesa ja +per tantes estrebades, cuidaria matar-la de cop i volta! Vaig +romandre allí deu minuts tot reflexionant; al capdavall he decidit +de pendre'n tota la responsabilitat; torno a entrar a la cambra del +comte, miro... i no hi havia ningú! No és possible, un home que +s'estava morint! He corregut cap al corredor com un boig. Res! Entro +a la galeria gran. Res! Aleshores perdo el cap i torno a ser altra +vegada davant la cambra de la senyoreta Odila. Aquesta vegada, he +tustat. Ella ha comparegut tot cridant: -¿És mort el meu pare?- +No... -Ha desaparegut? -Sí, senyora, jo havia eixit uns instants... +i quan he tornat a entrar... -I el doctor Fritz, on és? -A la torre +d'Huc. -A la torre d'Huc!- S'ha embolcallat en la seva bata, ha pres +el llum i ha eixit. Jo, resto. Un quart després ella torna, amb els +peus tots coberts de neu i esblaimada, esblaimada, que feia pietat. +Ha posat el llum damunt la llar, i ha dit tot mirant-me: -¿Sou vós +qui ha instal·lat el doctor a la torre? -Sí, senyora. +-Desgraciat!... Mai no sabreu el mal que heu fet. -He volgut +respondre. -Prou... aneu a tancar totes les portes i al llit. +Vetllaré jo mateixa. Demà al matí, anireu a cercar el doctor Fritz a +l'estatge de Knapwurst i me'l portareu, i gens de fressa! No heu +vist res!... No sabeu res! + +-I no hi ha altra cosa, Sperver? + +Ell mogué el cap greument. + +-I el comte? + +-Ha tornat... Va bé! + +Haviem arribat a l'avantcambra. Gedeon tocà dolçament a la porta i +després obrí, tot anunciant: + +-El doctor Fritz! + +Vaig dar una passa: estava en presència d'Odila. Sperver s'havia +retirat, tancant la porta. + +Una impressió estranya em mogué l'esperit en veure la jove comtessa +pàl·lida, dreta, amb la mà recalcada damunt el respatller d'una +cadira de braços, resplendint-li els ulls amb esclat febrosenc, +agençada d'un llarg vestit de vellut negre. + +Estava tranquila, altívola. + +Vaig sentir-me commogut. + +-Senyor doctor- em va dir, tot assenyalant-me seient, -seieu, he de +parlar-vos d'una cosa greu. + +Vaig obeir en silenci. + +Ella va asseure's a son torn i semblà que es recollia. + +-La fatalitat, senyor- afegí tot fixant en mi sos ulls grans i +blaus, -la fatalitat o la Providència, no sé encara quina de les +dues, us ha fet testimoni d'un misteri on està compromés l'honor de +la meva família. + +Ho sabia tot. + +El meu astorament va ésser gran. + +-Senyora- vaig barbotejar, -creieu que només l'atzar... + +-És inútil- féu ella, -ho sé tot... És horrible! + +I després cridà, amb un accent que mig partia l'ànima: + +-El meu pare no és culpable! + +Vaig estremir-me tot, i vaig dir, amb les mans esteses: + +-Ho sé, senyora, conec la vida del comte, una de les més belles, de +les més nobles que sigui possible de somniar. + +Odila s'havia mig aixecat, com per a protestar contra tot pensament +hostil al seu pare. + +En sentir que jo mateix el defensava, va esfondrar-se i, tot +cobrint-se el rostre, va trencar el plor. + +-Beneït sigueu, senyor- va murmurar, -beneït sigueu! Per a mi hauria +estat un cop mortal de pensar que una sospita... + +-Ah, senyora, qui podria pendre per realitat les vanes il·lusions +del somnambulisme? + +-És veritat, senyor, ja se m'havia acudit, però les apariències... +temia... Perdoneu-me... Hauria hagut de recordar que el doctor Fritz +és un home de bé. + +-Per favor, senyora, calmeu-vos. + +-No- va fer ella, -deixeu-me plorar. Aquestes llàgrimes són per a mi +un alleujament... He sofert tant de deu anys a aquesta banda!... +tant i tant!... Aquest secret, per tant de temps reclòs dins la meva +ànima em matava... m'hauria mort... com a la meva mare!... Déu s'ha +apiadat de mi... us n'he confiat la meitat... Permeteu-me que us ho +digui tot, senyor, permeteu-m'ho... + +No va poder continuar; els sanglots l'ofegaven. + +Els naturals altívols i nerviosos són fets d'aquesta manera. Després +d'haver vençut la dolor, després d'haver-la empresonada, entafurada +i com qui diu esclafada dins les fondàries de l'ànima, passen, si no +felices, al menys indiferents entre la gentada, i fins i tot els +ulls de la persona observadora podrien enganyar-s'hi; però si +compareix una topada súbita, un esqueixament inesperat, un tro +violent, aleshores tot s'aterra, tot desapareix. L'enemic vençut +s'aixeca més terrible que no pas abans de la seva desfeta; sacseja +les portes de la seva presó tot enfurit, i llargs estremiments +agiten el cos, i els sanglots solleven el pit, i les llàgrimes, +massa estona contingudes, sobrixen dels ulls, abundoses i compactes +com una pluja tempestuosa. + +Així era Odila. + +Finalment va aixecar el cap, va eixugar les seves galtes banyades de +llàgrimes, i, havent-se recolzat al braç de la seva cadira, amb la +templa dins la seva mà i els ulls clavats en un retrat que hi havia +a la paret, continuà amb veu lenta i melangiosa: + +-Quan em retiro passat endins, senyor, quan munto fins el primer de +mos somieigs, veig la meva mare! Era una dona alta, esblaimada i +silenciosa. Era jove encara a l'època de la qual us parlo; tenia +trenta anys amb prou feines, i tanmateix n'hi haurieu atribuïts al +menys cinquanta! Cabells blancs velaven el seu front pensívol. Ses +galtes amagrides, son perfil sever, sos llavis eternament contrets +per una pressió dolorosa daven a son posat un de aquests caràcters +estranys on venen a reflectir-se el dolor i l'orgull. Ja no hi havia +cap romanalla de jovenesa en aquella vella de trenta anys, cap sinó +el seu cos dret i altívol, els seus ulls brillants, i la seva veu +amorosa i pura com un somni de l'infantesa. Tot sovint es passejava +hores senceres en aquesta mateixa sala, amb la testa decantada; i jo +corria tota contenta, sí, contenta al voltant d'ella, sense saber, +pobre infant! que la meva mare estava trista, no comprenent com era +curullat de profunda melangia aquell front tot cobert d'arrugues!... +Ignorava el passat; el present per mi era la joia; i l'esdevenidor +oh! l'esdevenidor, eren els jocs de l'endemà! + +Odila féu un somriure tot marrit, i continuà: + +-De vegades succeïa que en arribar jo de les meves sorolloses +corregudes interrompia amb una topada al passeig silenciós de la +meva mare. Ella s'aturava aleshores, baixava els ulls i, veint-me a +sos peus, es decantava lentament i em besava el front amb un +somriure estantís; després s'aixecava per a continuar la seva via i +la seva tristesa interrompudes. Més tard, senyor, quan he volgut +cercar dins la meva ànima la recordança dels primers anys, aquella +dona alta i pàl·lida, m'ha aparegut com la imatge de la dolor. +Veu's-la aquí- féu ella, tot assenyalant-me amb la mà un retrat +penjat a la paret, -veu's-la aquí, així com l'havia trasmudada no +pas la malaltia, com creu el meu pare, sinó aquest terrible i fatal +secret!... + +Vaig girar-me, i en caure de cop i volta el meu esguard en el retrat +que m'indicava la donzella, passà per mi una esgarrifança. + +Imagineu-vos un cap llarg, esblaimat, magre, segellat per la freda +rigidesa de la mort i dins les seves conques, dos ulls negres, +fixos, ardents, d'una vitalitat terrible, que us miraven! + +Va haver-hi un instant de silenci. + +-Com ha d'haver sofert aquesta dona!- vaig dir-me, amb el cor +dolorosament oprès. + +-No sé com va ésser que la meva mare fes aquest paorós descobriment- +continuà Odila; -però coneixia l'atracció misteriosa de la Pesta +Negra, les cites a la cambra d'Huc... Tot, en una paraula, tot! Del +meu pare no en dubtava pas. Oh! no! però es moria lentament, com em +moro jo mateixa. + +Jo vaig posar el front entre les mans... Plorava! + +-Una nit- continuà ella, -quan jo tenia deu anys, la meva mare, ja +només sostinguda per la seva energia, era a les acaballes. Era a +l'hivern. Jo dormia. De cop i volta una mà nerviosa i freda va +agafar-me el puny; vaig mirar: al davant meu hi havia una dona, a +l'una mà portava una atxa, i amb l'altra m'estrenyia el braç. El seu +vestit era tot ple de neu; una tremolor convulsiva agitava tots els +seus membres, i els seus ulls fulguraven amb un foc ombrívol a +través dels llargs cabells blancs desfets damunt son rostre: era la +meva mare! -Odila, filla meva- va dir-me, -aixeca't, vesteix-te, cal +que ho sàpigues tot!- Vaig vestir-me, tremolant de por. Aleshores, +arrossegant-me cap a la torre d'Huc, em va mostrar la cisterna +oberta. -El teu pare sortirà d'aquí- va dir tot mostrant-me la +torre, -n'eixirà amb la Lloba. No tremolis, no pot veure't.- I +talment el meu pare, amb la seva fúnebre càrrega al damunt, va eixir +amb la vella. La meva mare, tot duent-me a braç, els va seguir. Em +va fer veure l'escena de l'Altenberg. -Mira, filla meva- va clamar, +-cal que així sigui, perquè jo... estic per morir. Aquest secret, el +servaràs. Tu vetllaràs el teu pare, sola, tota sola, ho sents?... En +això hi va la honor de la família!- I vam tornar. Al cap de quinze +dies, senyor, la meva mare va finar, tot llegant-me la seva obra a +seguir, el seu exemple a transcriure. Aquest exemple l'he seguit +religiosament. I al preu de quins sacrificis! Ja heu pogut veure-ho: +m'ha calgut de desobeir el meu pare, esqueixar el seu cor! Casar-me +era introduir un estrany al bell mig de nosaltres, era trair el +secret de la nostra raça. He resistit! Tothom del Nideck ignora el +somnambulisme del comte, i no fos vinguda la crisi d'ahir que va +atuir les meves forces i em va impedir de vetllar el meu pare jo +mateixa, encara seria la única depositaria del terrible secret!... +Déu ho ha decidit altrament. Ha posat a les vostres mans la honor de +la nostra família. Podria exigir-vos, senyor, una promesa solemne de +no revelar mai el que heu vist anit passada. Seria el meu dret... + +-Senyora- vaix exclamar tot alçant-me, -estic disposat... + +-No senyor- féu ella, digníssima; -no, no us faré pas aquesta +injúria. Els juraments només lliguen els cors baixos, i basta la +probitat per als cors lleials. Aquest secret el servareu, n'estic +segura, el servareu, perquè aquest és el vostre deure... Però espero +de vos alguna cosa més, senyor, molt més, i veu's aquí perquè m'he +cregut obligada a dir-vos-ho tot. + +Va alçar-se lentament. + +-Doctor Fritz- afegí en una veu que em va donar un calfred, -les +meves forces fan traició al meu coratge; la meva càrrega m'aclapara. +Tinc fretura d'un ajut, d'un consell, d'un amic: ¿voleu ser-ho, +aquest amic? + +Vaig alçar-me tot commòs. + +-Senyora- vaig dir-li, -accepto reconegut el oferiment que em feu, i +no sabria expressar-vos l'orgullós que n'estic, però permeteu-me, +tanmateix, que hi posi una condició. + +-Parleu, senyor. + +-La condició és que aquest títol d'amic l'acceptaré amb totes les +obligacions que m'imposarà. + +-Què voleu dir? + +-Un misteri plana damunt la vostra família, senyora; aquest misteri +cal penetrar-lo per molt que costi; cal apoderar-se de la Pesta +Negra, saber qui és, què vol, d'on ve!... + +-Oh- féu ella tot agitant el cap, -és impossible... + +-Qui sab, senyora? Potser la Providència em dava una missió, quan +suggerí a Sperver la idea de venir a cercar-me a Friburg. + +-Teniu raó, senyor- respongué ella, breument, -la Providència no fa +res inútil. Obreu així com el vostre cor us aconsellarà. Ho aprovo +tot a l'avançada. + +Vaig portar a mos llavis la mà que ella m'allargava, i vaig eixir +tot ple d'admiració per aquella dona tan jove i feble i altrament +tan forta contra la dolor. No hi ha pas bellesa com el deure +noblement servit! + + + +XII + +Una hora després de la meva conversa amb Odila, Sperver i jo eixiem +galopant del Nideck. + +El monter, decantat sobre el coll del seu cavall, no feia sinó un +crit: -Avant!... + +Anava tan de pressa que el seu gran mecklemburgués, amb la crinera +flotant, la cua dreta i les sofrages estirades, semblava immòbil: +fendia literalment l'aire. Pel que feia al meu petit ardenès, em +penso que s'havia desbocat. Lieverlé ens acompanyava, voleiant als +nostres costats com una sageta. El vertigen se'ns emportava damunt +la seva ala! + +Les torres del Nideck eren lluny, i Sperver havia passat davant, com +de costum, quan vaig cridar-li: + +-Atura't, companyó! atura't!... Abans de continuar el nostre camí, +deliberem. + +Ell va girar cua. + +-Diga'm només, Fritz, si cal anar a mà dreta o a mà esquerra. + +-No, acosta't, és indispensable que coneguis l'objecte del nostre +viatge. En dues paraules, es tracta d'agafar la vella! + +Un llampec de satisfacció il·luminà la cara llarga i groga del vell +caçador furtiu: sos ulls guspirejaren. + +-Ah! ah!- va fer, -massa sabia que al capdavall no tindriem més +remei que venir-hi a raure. + +I amb un moviment d'espatlla, va fer lliscar la seva carrabina cap a +la seva mà. + +Aquest gest significatiu em va posar en guàrdia. + +-Un moment: Sperver, no es tracta de matar la Pesta Negra, sinó +d'agafar-la viva. + +-Viva? + +-Sens dubte, per estalviar-te força remordiments, cal que et faci +saber que el destí de la vella està lligat al del teu senyor. Així +és que la bala que la colpís mataria el comte, a l'ensems. + +Sperver obrí la boca, tot esverat. + +-És de bo de bo, Fritz? + +-És positiu. + +Va haver-hi un llarg silenci; els nostres dos cavalls, Fox i Reppel, +gronxaven la testa l'un al davant de l'altre, i es saludaven, tot +gratant la neu amb la pota, com si es felicitessin de la expedició. +Lieverlé badallava d'impaciència, estirant i doblegant la llarga +esquena magra, com una serp, i Sperver romania immòbil, amb la mà +damunt la carrabina. De cop i volta se la va tornar a passar a +l'esquena i va exclamar: + +-Bé doncs, fem per manera d'agafar-la viva, aqueixa Pesta. Ens +posarem guants si cal. Però no és pas tan fàcil com et penses, +Fritz. + +I amb la mà estesa envers les muntanyes que es descapdellaven en +forma d'anfiteatre al voltant de nosaltres, va afegir: + +-Mira: veu's aquí l'Altenberg, el Birkenwald, el Schneeberg, +l'Oxenhorn, el Rheethal, el Behrenkopf, i, si féssim una mica de +pujada, veuries altres cinquanta cims a pèrdua d'albir, fins a les +planes del Palatinat; per allí dedins hi ha penyals, afraus, +congostos, torrents i boscúries, i encara més boscúries: a l'una +banda avets, més enllà faigs, i més lluny alzines. La vella s'hi +passeja al mig de tot això; té bon peu, bon ull i tot ho flaira a +una llègua de distància. Agafeu-la, vès! + +-Si fos cosa de bon fer on seria el mèrit? No t'hauria pas escollit +expressament. + +-És molt bonic tot això que em dius, Fritz! I encara, si tinguéssim +un bri de pista, no negaré que amb ardidesa, amb paciència... + +-Pel que fa a la pista, no te n'encaparris, jo me n'encarrego. + +-Tu? + +-Jo mateix. + +-Hi entens tu, en aquest ram de trobar una pista? + +-I per què no? + +-Ah! Ja que no dubtes de res, que penses saber-ne més que jo, és +altra cosa... passa endavant, jo et seguiré. + +Era fàcil de veure el despit del vell caçador, irritat que jo hagués +gosat a atényer els seus coneixements especials. Tanmateix, rient +d'amagat, no em vaig fer repetir la invitació i vaig girar-me +bruscament cap a l'esquerra, segur de topar amb el rastre de la +vella, la qual, de la portella estant, després d'haver fugit amb el +comte, havia hagut de travessar la plana per a guanyar la muntanya. + +Sperver marxava al meu darrera, tot xiulant amb un posat +d'indiferència, i el sentia com botzinava; + +-Anem-les-hi a cercar, per la plana, les petjades de la Lloba!... Un +altre hauria imaginat que devia haver seguit la vora del bosc, com +té per costum. Però ara sembla que es passejava cap a la dreta i cap +a l'esquerra, amb les mans a les butxaques, com un burgès de +Friburg. + +Jo em feia el sord, quan, de sobte, vaig sentir-li una exclamació de +sorpresa. Després tot mirant-me amb ull penetrant, va dir: + +-Fritz, tu sabs més coses de les que dius! + +-Com s'entén, Gedeon? + +-Sí, aquesta pista, que jo l'hauria cercada vuit dies, tu la trobes +totseguit; això no és natural! + +-I on la veus? + +-Ba! no facis el posat de mirar sota teu! + +I féu, tot indicant-me al lluny un rastre blanc amb prou feines +albirable: + +-És aquí! + +Tot seguit es posà a galopar; jo el vaig seguir, i al cap de dos +minuts descavalcàvem: era, talment, el rastre de la Pesta Negra! + +-Tindria curiositat de saber- exclamà Sperver tot creuant-se de +braços, -d'on diable pot venir aquest rastre. + +-No te n'inquietis d'això. + +-Tens raó, Fritz, no en facis cabal de les meves paraules; de +vegades parlo sense com va ni com costa. El principal és saber on +ens menarà la pista. + +I aquesta vegada el picador ficà el genoll a la neu. + +Jo era tot orelles; ell, tot esment. + +-El rastre és de fresc- digué a la primera esbrinada, -és d'aquesta +nit! És estrany, Fritz; durant el darrer atac del comte, la vella +rodava al voltant del Nideck. + +Després, examinant-ho amb més cura, féu: + +-És de les tres a les quatre de la matinada. + +-Com ho sabs? + +-L'empremta és neta i hi ha calamarsa a tot el volt. La nit darrera, +cap a la mitja nit, he eixit a tancar les portes: calamarsejava, i +hom damunt el rastre no n'hi veu; això vol dir que és de després. + +-És veritat, Sperver, però pot ésser de molt més tard: de les vuit o +les nou, per exemple. + +-No, mira, està cobert de gebrada. De gebrada no en cau sinó a trenc +de dia. La vella ha passat després de la calamarsa i abans de la +gebra. De les tres a les quatre del matí. + +Jo estava maravellat de la perspicàcia de Sperver. + +Ell va alçar-se, tustant les seves mans l'una contra l'altra, per a +destriar-ne la neu, i, tot mirant-me amb un aire somniós, afegí, com +si es parlés a si mateix: + +-Posem, a tot estirar, cinc hores del matí. Ara és migdia, veritat, +Fritz? + +-D'aquí un quart. + +-Bé, doncs; la vella ens avança de set hores. Caldrà que seguim +passa per passa tot el camí que ella ha fet. A cavall podem +guanyar-la d'una hora cada dues hores. Endavant, Fritz, endavant! + +Vam continuar el camí, tot seguint el rastre. Ens guiava de dret cap +a la muntanya. + +Tot galopant, Sperver em deia: + +-Si la sort volgués que aquesta maleïda Pesta hagués entrat dins un +cau, en algún indret, o bé que hagués descansat una hora o dues, +podríem atrapar-la abans que finés la llum. + +-Esperem-ho, Gedeon. + +-Oh! No hi comptis pas, no hi comptis pas. La Lloba xaruga sempre fa +via, és infadigable, ha escombrat amb ses petjades tots els camins +sotencs del Schwartz-Wald. En fi, cal no fer-se il·lusions. Si per +atzar s'hagués aturat, força millor. N'estarem més contents; i si ha +anat caminant, tant se val, no n'estarem descoratjats!... Anem, una +tongada de galop, hop! hop! Fox! + +És una situació ben estranya la de l'home que va a la caça del seu +semblant, perquè, al capdavall, aquella dissortada ens era proisme; +estava dotada com nosaltres d'una ànima immortal, sentia, pensava, +reflexionava com nosaltres. És veritat que instints perversos +l'aproximaven en algún ram a la Lloba, i que un gran misteri planava +damunt el seu destí. La vida errívola havia obstruit dins ella el +seny moral, i àdhuc n'havia esborrat el caràcter humà; però així i +tot, res, res del món no ens donava el dret d'exercir damunt ella el +despotisme de l'home damunt la bèstia. + +I tanmateix una ardor salvatge ens empenyia a anar-hi a l'encalç; jo +mateix sentia bullir-me la sang, estava determinat a no recular +davant cap mitjà per a apoderar-me d'aquell ésser estrany. La caça +del llop, del sanglar, no m'hauria inspirat la mateixa exaltació. + +La neu volava al darrera nostre i de vegades fragments de glaç +arrabassats pel ferro com a l'aranya estira cabells, xiulaven a les +nostres orelles. + +Sperver, tan aviat amb el nas en l'aire, i el gran bigoti rogenc al +vent, com amb els grossos ulls clavats a la pista, em recordava +aquells famosos _basquirs_ als quals havia vist, en la meva +minyonia, travessar l'Alemanya: i son cavallàs magre, sec, musculós, +de crinera desenrotllada, de cos esvelt com un llebrer, completava +la il·lusió. + +Lieverlé, en el seu entusiasme, botava de vegades a l'altura dels +nostres cavalls, i jo no podia menys de sentir una esgarrifança, tot +pensant en el seu encontre amb la Pesta; era capaç de trossejar-la +abans que ella hagués tingut temps de fer un crit. + +Altrament, la vella ens feia córrer de mala manera. Damunt de cada +turó havia fet una torta; a cada camí hi trobavem un rastre fals. + +-Encara, aquí- exclamava Sperver, -no és res, un hom hi veu de +lluny; però al bosc serà ben altra cosa. Allí sí que caldrà obrir +l'ull!... No veus, la bèstia maleïda, com sab disfressar la +pista!... Mira com s'ha entretingut a escombrar les seves passes, i +després, damunt aquesta alçària exposada a les rauxades, s'ha deixat +anar fora el torrent, i ha seguit pel creixamer, amatent a arribar +al cap de les brugueres. Si no fos per aquestes dues passes d'aquí, +ens hauria ben esgarriat! + +Acabàvem d'atènyer la vora d'un bosc d'avets. La neu, en aquesta +nissaga de boscos, no ultrapassa mai l'entreforc del brancam. Era un +pas difícil. Sperver descavalcà per a veure-hi millor i em féu +caminar a la seva esquerra a fi i efecte d'evitar la meva ombra. + +Allí hi havia grans indrets coberts de fulles mortes, i vilordes +d'avet d'aquestes flexibles, que no consenten l'empremta. De manera +que només en els espais lliures, que havia caigut la neu, retrobava +Sperver el fil del rastre. + +Ens va caldre una hora per eixir d'aquella vorada d'arbres. El vell +caçador furtiu se'n rosegava el bigoti, i el seu nas llarg formava +mig cercle. Quan jo volia dir encara que fos un mot, m'interrompia +bruscament i exclamava: + +-No parlis, que em destorbes! + +Finalment tornàrem a davallar per una petita vall a mà esquerra, i +Gedeon, tot assenyalant-me les passes de la Lloba a la vessant dels +brucs, em digué: + +-Això, minyó, no és pas una falsa eixida. Podem seguir-la amb tota +confiança. + +-Per què? + +-Perquè la Pesta té la costum en totes les seves contramarxes, de +dar tres passes de costat; després, de tornar enrera, de dar-ne +quatre o cinc a l'altra banda, i de saltar bruscament dins una +clariana. Però quan es creu ben dissimulada, ix sense inquietar-se +d'estrafer res. Veus, què t'he dit?... ara s'enfonya sota les +brosses com un senglar. No serà pas difícil de seguir-ne la ruta. +Tantseval: tinguem-la sempre entre nosaltres dos, i calem foc a una +pipa. + +Vam fer parada, i el brau subjecte, el rostre del qual començava +d'animar-se, exclamà, tot mirant-me amb entusiasme: + +-Fritz, aquest podria ser un dels dies més bells de la meva vida! Si +agafem la vella, la vui encordillar com un paquet de parracs damunt +la gropa de Fox. Una sola cosa m'ensopeix. + +-Què? + +-Haver-me oblidat la trompa. Hauria volgut fer el so de retorn en +acostar-me al Nideck. Ah! ah! ah! + +Va calar foc al seu cap de pipa i vam rependre el camí. + +El rastre de la Lloba s'enfilava aleshores al cim dels boscos per un +rost tan enasprat, que ens calgué posar peu a terra una pila de +vegades i menar els cavalls per la brida. + +-Vet-la aquí que dóna el tomb a la mà dreta- em digué Sperver; -per +aquesta banda les muntanyes són espadades i l'un de nosaltres es +veurà, potser, obligat a tenir els cavalls a la mà mentre que +l'altre s'enfilarà per batre el camp. Hom diria que és el diable; +sembla que la llum minva! + +El paisatge prenia aleshores una grandiosa amplada; enormes penyals +grisos carregats de caramells, elevaven de lluny en lluny les seves +puntes anguloses com a esculls, per damunt d'un oceà de neu. + +No hi ha cosa tan melangiosa com l'espectacle de l'hivern a les +altes muntanyes: les crestes, els torrents, els arbres despullats, +les brugueres guspirejants de gebre tenen un caràcter d'abandonament +i de tristesa inexpressable. Ve el silenci, tan pregón, que sentiu +lliscar una fulla damunt la neu endurida, un bri destriar-se de +l'arbre; el silenci us pesa, us dona la idea incommensurable del no +res!... + +Que n'és de poca cosa l'home! Que vinguessin dos hiverns seguits, i +la vida fora escombrada de la terra. + +Ara i adès un de nosaltres sentia la necessitat d'alçar la veu: una +paraula insignificant: + +-Ah! quan hi arribarem!... Quin fred negre!... + +O bé: + +-Ei! Lieverlé, Lieverlé, acales l'orella. + +Tot això per a sentir-se a sí mateix, per a dir-se: + +-Oh! vaig tirant... hum! hum! + +Dissortadament, Fox i Heppel, començaven de fadigar-se; s'enfonzaven +fins el tormell i ja no renillaven com a la eixida. + +I, a més, les afraus inextricables del Schwartz-Wald es prolongaven +indefinidament. A la vella li plaien aquelles solituds: aquí havia +dat el tomb a una barraca de carboner abandonada, i més lluny havia +arrencat arrels que creixen damunt les roques molsoses, en un altre +indret s'havia assegut al peu d'un arbre; i tot això havia estat +suara, feia a tot estirar, dues hores, perquè el rastre era de +fresc; així és que la nostra esperança i la nostra ardor redoblaven. +Però el dia baixava visiblement! + +Cosa estranya; d'ençà de la nostra eixida no haviem trobat ni +llenyataires ni carboners ni _segars_. En aquella estació, la +solitud del Schwartz-Wald és tan pregona com la de les estepes de +l'Amèrica del Nord. + +A les cinc, la nit havia arribat; Sperver va fer parada i em va dir: + +-Pobre Fritz, hem eixit dues hores massa tard. La Lloba ens va massa +al davant. Abans de deu minuts sota els arbres hi haurà una fosca +com a de foradada. El més senzill és arribar a la Roca-Baumada, a +vint minuts d'aquí, encendre un bon foc, menjar les nostres +provisions i buidar la nostra pell de boc. Tot seguit que la lluna +s'aixecarà rependrem la pista, i si la vella no és el diable en +persona, hom pot jugar deu contra un que la trobarem morta de fred +al peu d'un arbre; perquè és impossible que una criatura humana +pugui suportar fadigues com aquesta en un temps aixís; el mateix +Sebalt, que és el primer caminador del Schwartz-Wald, no ho +resistiria!... Vejam, Fritz, ¿què trobes? + +-Trobo que caldria ésser boig per obrar altrament; i sobretot no em +puc tenir de gana. + +-Bé doncs, fem via! + +Va posar-se'm al davant i es va ficar per un congost, entre dues +rengleres de penyals espadats. Els avets creuaven llurs branques per +damunt de nostres caps. Sota els nostres peus rajava un torrent +gairebé eixut; i, de tard en tard, algún raig esgarriat en aquelles +fondàries feia mirallejar l'aigua tèrbola com a plom. + +La obscuritat es va fer tan densa que vaig haver d'abandonar la +brida de Reppel. Les passes de nostres cavalls sobre els palets +llisquívols produïen ressons estranys, com esclats de riure +sinistres. Els ecos del rocam repetien els sons sense interrupció, +i, al llunyedar, un punt blau semblava engrandir-se a mesura que ens +hi acostavem: era la eixida del congost. + +-Fritz- em va dir Sperver, -som al llit del torrent del Tunkelbach. +És la gorja més salvatge de tot el Schwartz-Wald; acaba en una mena +de cassola, que hom anomena la _Marmita del gran Renouer_. A la +primavera, al temps de la fosa de les neus, el Tunkelbach vomita +aquí dins totes les seves entranyes, d'una alçària estant de +doscents peus. Fa una fressa esparveradora. Les aigues s'enjeguen i +tornen a caure en plugim, àdhuc damunt les muntanyes del volt. De +vegades arriben a emplenar la gran caverna de la Roca-Baumada; però +en aquesta hora deu estar seca com una mala cosa, i podrem fer-hi un +bon foc. + +Tot escoltant Gedeon, considerava aquell congost ombrívol i em deia +que l'instint de les feres, en cercar aquells caus, lluny del cel, +lluny de tot allò que alegra l'ànima, té alguna cosa de remordiment. +En efecte, els éssers que viuen a ple sol: la cabra dreta damunt el +penyal punxagut, el cavall menat per la plana, el gos que es belluga +a prop del seu senyor, l'ocell que es banya en plena llum, tots +respiren la joia, la felicitat; saluden el dia amb llurs danses i +amb llurs crits d'entusiasme. I el cabirol, que brama a l'ombra de +les grans arbredes, en els seus jaços verdejants, té quelcom de +poètic com l'asil que prefereix; el senglar, quelcom de brusc, +d'esquerp, com la brossa impenetrable on s'enfonza; l'àguila, de +fer, d'altívol com els seus penyals espadats; el lleó, de majestuós +com les voltes grandioses de la seva caverna; però el llop, la +guineu, la mustela recerquen les tenebres, la por els acompanya; +això s'assembla al remordiment! + +Somniejava encara aquestes coses, i sentia ja l'aire viu que em +feria el rostre--perquè ens acostàvem a l'eixida de la gorja,--quan +de cop i volta un reflex rogenc passà damunt la roca a cent peus al +damunt nostre, empurpurant el verd ombrívol dels avets i fent +guspirejar les garlandes de gebre. + +-Ah!- va fer Sperver amb veu ofegada, -ja tenim la vella. + +El meu cor va botar; ens estàvem apretats l'un contra l'altre. + +El gos rondinava sordament. + +-¿No es pot escapar?- vaig demanar tot baixet. + +-No; està agafada com una rata a la ratera, la _Marmita del gran +Renouer_ no té altra eixida que aquesta, i a tot el seu voltant els +penyals tenen doscents peus d'altura. Ah! ah! ja et tinc, vellarda +brètola! + +Va descavalcar en l'aigua glaçada, tot donant-me la brida de són +cavall a tenir, i una tremolor em va escometre. Vaig sentir en el +silenci el tic-tac ràpid d'una carrabina que hom carrega. Aquest +sorollet estrident em va recorre tots els nervis. + +-Sperver, que vols fer? + +-No temis gens ni mica, és per a espantar-la. + +-Això prou! però res de sang. Recorda't del que t'he dit: la bala +que colpiria la Pesta mataria igualment al comte! + +-Estigues tranquil. + +Va allunyar-se sense escoltar-me més. Vaig sentir el clapoteig de +sos peus dins l'aigua, després vaig veure la seva alta còrpora dreta +a l'eixida del congost negre, damunt el fons blavenc. Va restar més +de cinc minuts immòbil. Jo, embadalit, atent, mirava, acostant-me +amb molt de compte. Quan ell es va girar, ja no n'estava sinó a tres +passes. + +-Xsst!- va fer amb un aire misteriós. -Mira, mira! + +Al fons de la corba, oberta espadadament com una pedrera a la +muntanya, vaig veure-hi un bell foc que descabdellava sos torterols +d'or sota la volta d'una caverna, i davant el foc un home aclofat, +que pel seu vestit vaig reconèixer: era el baró de +Zimmer-Bluderic. + +Estava immòbil amb el front entre les mans. Al seu darrera, una +forma negra jeia estesa damunt la terra, i, més enllà el seu cavall, +mig perdut en l'ombra, ens mirava amb l'ull fix, l'orella dreta, els +badius oberts d'allò més. + +Vaig restar-ne palplantat. + +Com era que el baró de Zimmer es trobés a aquella hora en aquella +solitud?... Què hi venia a fer?... S'havia esgarriat?... + +Les suposicions més contradictòries s'entretopaven en el meu esperit +i no sabia a quina aturar-me, quan el cavall del baró es posà a +renillar. + +En sentir aquell soroll el seu senyor aixecà el cap. + +-Què tens, Donner?- va dir. + +Després, a son torn, va mirar en direcció de nosaltres, amb els ulls +badats. + +Aquella testa pàl·lida d'arestes sortints, de llavis estrets, de +celles grans, negres, contretes i obrint al mig del front una llarga +arruga perpendicular, m'hauria colpit d'admiració en qualsevol altra +circumstància; però aleshores un sentiment d'impressió indefinida +s'havia apoderat de la meva ànima, i estava ple d'inquietud. + +De sobte el jove va fer un crit: + +-Qui hi ha? + +-Jo, monsenyor,- va dir totseguit Gedeon avançant cap ell. -Jo, +Sperver, el picador del comte de Nideck!... + +Un llampec travessà l'esguard del baró, però ni un muscle de la seva +cara no es va estremir. Ell es va alçar, tot endegant d'un gest la +seva pellissa damunt les seves espatlles. Jo vaig atreure els +cavalls i el gos, el qual es posà de cop i volta a udolar d'una +manera planyívola. + +¿Qui no n'està de sotmès a temences supersticioses? Davant els +planys de Lieverlé, vaig tenir por. Una esgarrifança geliua em va +resseguir tot el cos. + +Sperver i el baró es trobaven a cinquanta passes l'un de l'altre: el +primer, inmòbil al mig de la corba, amb la carrabina damunt +l'espatlla; el segon, dret damunt la plataforma exterior de la +caverna, amb el cap redreçat, els ulls altívols i dominant-nos amb +l'esguard. + +-Què voleu?- digué el jove amb un accent agressiu. + +-Cerquem una dona- respongué el que havia estat caçador en terra +d'altri, -una dona que ve cada any a rodar al volt del Nideck, i +tenim l'ordre de detenir-la! + +-Ha robat? + +-No. + +-Ha fet alguna mort? + +-No, missenyor. + +-Doncs què li voleu? I amb quin dret la perseguiu? + +Sperver es va redreçar i tot fixant els seus ulls grisos en el baró, +va fer amb un estrany somriure: + +-I vós amb quin dret l'heu presa? Perquè és allí... la veig al fons +de la caverna? Amb quin dret interveniu en els nostres afers? ¿No +sabeu que aquí som a terres del Nideck i que tenim dret d'alta i +baixa justicia? + +El jove es va esblaimar, i digué en to violent: + +-No tinc comptes a retre-us. + +-Aneu amb compte- continuà Sperver, -vinc amb paraules de pau, de +conciliació. Obro en nom del senyor Yeri-Hans, estic en el seu dret, +i vós em responeu malament. + +-El vostre dret?...- va fer el jove amb un somriure amarg, -no en +parleu del vostre dret, m'obligarieu a dir-vos el meu!... + +-Doncs bé, digueu-lo!- exclamà el vell caçador furtiu, mentre el seu +nas tan llarg es corbava de cólera. + +-No- respongué el baró, -no us en diré res i no entrareu pas! + +-Això ho veurem!- va fer Sperver, tot avançant cap a la caverna. + +El jove es tragué el seu coltell de caça. Aleshores jo, en veure-ho, +vaig voler tirar-me entre ells. Dissortadament el gos que jo tenia +fermat se'm va escapar d'una estrabada i m'estengué a terra. Vaig +creure perdut al baró; però al mateix instant, un crit salvatge eixí +del fons de la caverna i, en alçar-me, vaig veure la vella dreta +davant la flamarada: esparracats els vestits, el cap tirat enrera, +els cabells voleiant damunt l'espatlla; alçava al cel sos braços +llargs, magres i feia bròfecs udols, així com el plany del llop en +les nits fredes d'hivern, quan la fam li retorç les entranyes. + +En ma vida no he vist cosa tan feresta. Sperver, immòbil, amb els +ulls fixos, la boca entroberta, semblava petrificat. El mateix ca, +davant aquella aparició inesperada s'havia aturat alguns segons; +però corbant de cop i volta l'esquena eriçada de còlera, reprengué +la seva correguda amb un rondinament d'impaciència que em féu +estremir. La plataforma de la caverna es trobava a vuit o deu peus +de terra; no fos estat això, l'hauria assolida del primer bot. El +sento encara passar la brossa coberta de gebre, veig el baró +tirar-se davant la vella, tot cridant amb veu garfidora: + +-Mare! + +Després, el gos, reprèn una darrera escomesa, i Sperver ràpid com el +llampec, apunta i el llampa sense pietat als peus del jove. + +Això havia passat en un segon. La timba s'havia il·luminat i els +ecos llunyans es trametien l'explosió dins llurs fondàries +infinites. Després va semblar que cresqués el silenci, com les +tenebres després del llampec. + +Quan el fum de la pólvora es va haver dissipat, vaig veure Lieverlé +jeient a la base de la roca, i la vella sense sentits en els braços +del jove. Sperver, pàl·lid, tot mirant el baró amb ulls ombrívols, +deixava caure en terra la culata de la seva carrabina, amb la cara +contreta i les parpelles mig closes d'indignació. + +-Senyor de Bluderic- va dir, amb la mà estesa envers la caverna, +-acabo de matar el meu millor amic, per a salvar aquesta dona... la +vostra mare!... Deu gràcies a Déu que el seu destí sigui lligat al +del comte... Endueu-vos-la... Endueu-vos-la!... I que no torni +més... Perquè no en respondria, del vell Sperver! + +Després, dant una llambregada al gos, féu en accents corprenedors: + +-Pobre Lieverlé meu!... Ah! veu's aquí el que m'hi esperava ací!... +Vina, Fritz... anem... fugim... Seria capaç de fer una malvestat!... + +I tot prenent Fox per la crinera, volgué muntar a la sella, però +sobtadament, son cor esclatà, i deixant caure la testa damunt +l'espatlla del seu cavall, es posà a sanglotar com una criatura. + + + +XIII + +Sperver acabava d'anarse'n, enduent-se Lieverlé dins el seu mantell. +Jo havia refusat de seguir-lo; per la meva part, el meu deure em +retenia prop de la vella: no podia abandonar la dissortada sense fer +mancament a la meva conciència. + +A més a més, bé cal dir-ho, tenia curiositat de veure de la vora +aquest ésser estrany; així és que a penes el picador havia +desaparegut en la tenebror del congost, jo ja m'enfilava pel senderó +de la caverna. + +Allí m'esperava un rar espectacle. + +Damunt un gran mantell de pells blanques hi era estesa la vella amb +son llarg vestit de púrpura, amb les mans crispades sobre el pit, i +la sageta d'or entre els cabells grisos. + +Mil anys que visqués, l'imatge d'aquella dona no s'esborraria pas +del meu esperit; aquella testa de voltor agitada pels darrers +estremiments de la vida, els ulls fixos i la boca mig desclosa era +d'aspecte formidable. Així devia ésser a l'hora de la seva fi la +terrible reina Fredegunda. + +El baró, agenollat prop d'ella, assajava de revifar-la; però al +primer cop d'ull vaig veure que la dissortada estava perduda i vaig +decantar-me, no pas sense un sentiment de pietat pregona, per +agafar-li el braç. + +-No toqueu la senyora- exclamà el jove amb veu irritada; -us ho +prohibeixo! + +-Sóc metge, monsenyor. + +Va observar-me alguns segons en silenci, i féu, en veu baixa: + +-Perdoneu-me, senyor, perdoneu-me! + +Havia esdevingut tot pàl·lid, sos llavis tremolaven. Al cap d'un +instant afegí: + +-Què en penseu? + +-S'ha acabat... Morta! + +Aleshores, sense respondre cap paraula, s'assegué damunt una pedra +ben gran, amb el front dins la mà, el colze damunt el genoll i els +ulls fixos, com a anorreat. + +Jo vaig aclofar-me vora el foc, tot mirant la flama que s'enfilava +fins la volta de la caverna i projectava clarors d'aram damunt la +cara rígida de la vella. + +Erem allí feia una hora, immòbils com a dues estàtues, quan, alçant +el cap tot d'una, el baró em va dir: + +-Senyor, tot això em confón... Veu's aqui la meva mare... de +vintisis anys ençà em creia conèixer-la... i ara tot un món de +misteris i d'horror s'obre davant mos ulls!... Sou metge... heu vist +mai una cosa tan espaordidora? + +--Missenyor- li vaig respondre, -el comte de Nideck pateix una +malaltia que té una estranya semblança amb la de la vostra senyora +mare. Si teniu prou confiança amb mi per a comunicar-me els fets que +haureu presenciat, us confiaré de bell grat els que jo conec, perquè +aquest canvi podria potser oferir-me un mitjà de salvar el meu +malalt. + +-De bell grat, senyor- va fer ell. + +I sense cap transició em contà que la baronesa de Bluderic, +pertanyent a una de les més altes famílies de Saxònia, feia cada +any, cap a la tardor, un viatge a Itàlia, acompanyada d'un vell +servent, únic que en posseia tota la confiança; que aquest home, ran +de la mort, havia desitjat de veure en tota privadesa el fill de son +antic senyor, i que en aquella hora suprema, tormentat sens dubte +per, alguns remordiments, havia dit al jove que el viatge de la seva +mare a Itàlia no era sinó un pretext per a lliurar-se a excursions +en el Schwartz-Wald, de les quals ignorava la fi, però que devien +tenir quelcom de paorós, perquè la baronesa en tornava extenuada, +esparracada, gairebé morent, i li calia manta setmana de repòs per a +refer-se de les horribles fadigues d'aquells quants dies. + +Veu's aquí el que, senzillament, el vell criat havia referit al jove +baró, cregut de complir en això son deure. + +El fill, volent a tot preu saber què n'hi havia, havia comprovat el +mateix any aquest fet incomprensible, tot seguint la seva mare, de +primer fins a Baden, després veient com s'endinzava per les afraus +del Schwartz-Wald i seguint-la, si val a dir-ho, passa per passa. +Aquells rastres que Sebalt havia reparat a la muntanya, eren seus. + +Quan el baró va haver-me fet aquesta confidència, vaig creure que no +li podia amagar l'influència estranya que l'aparició de la vella +exercia en l'estat de salut del comte, ni les altres circumstàncies +d'aquest drama. + +Romanguérem tots dos confusos de les coincidències d'aquests fets, +de l'atracció misteriosa que aquests éssers exercien l'un damunt +l'altre tot i no coneixent-se, de l'acció tràgica que +inconscientment representaven, de la coneixença que la vella tenia +del castell i de ses eixides més secretes, sense mai haver-lo vist +abans, del vestit que havia descobert per a aqueixa representació, i +que no podia haver pres sinó al fons d'algun racer misteriós, que +sols una magnètica lucidesa li havia revelat. Finalment, +convinguérem que tot és astorament en la nostra existència, i que el +misteri de la mort és potser el menor dels secrets que Déu ens +reserva, baldament ens sembli el més important. + +Mentrestant la nit començava d'esblaimar-se. Lluny, ben lluny un +mussol feia el seu toc de retirada de les tenebres, amb aquella veu +estranya que sembla eixir d un coll d'ampolla. Aviat va sentir-se un +renill a les fondàries del congost. Després, sota les primeres +clarors del dia, veiérem aparéixer un trineu conduit pel criat del +baró. Estava cobert de palla i de paraments de llit. Hom hi carregà +la vella. + +Jo vaig tornar a muntar al meu cavall, que no semblava pas +malcontent de deixondir-se les cames, havent romàs la meitat de la +nit amb els peus damunt el gel. Vaig acompanyar el trineu fins a +l'eixida del congost, i tot havent-nos saludat greument, així com se +fa entre senyors i burgesos, ells giraren a mà esquerra cap a +Hirschland i jo vaig adreçar-me cap a les torres del Nideck. + +A les nou, ja era en presència de la senyoreta Odila i l'assabentava +dels esdeveniments que acabaven de complir-se. + +Havent-me'n anat tot seguit vora el comte, vaig trobar-lo en estat +molt satisfactori. Sentia una gran feblesa, ben natural després de +les crisis terribles que acabava de travessar però havia tornat a +guanyar possessió de si mateix i la febre havia desaparegut +completament el passat vespre. + +Tot avançava envers un pròxim guariment. + +Alguns dies més tard, veient el vell senyor en plena +conval·lescència, vaig voler tornar a Friburg, però ell em pregà amb +tanta d'insistència que fixés el meu domicili al Nideck i em féu +condicions tan belles en tots sentits, que em fou impossible de +refusar-me al seu desig. + +Em recordaré qui sap-lo temps de la primera cacera de senglar que +vaig tenir l'honor de fer amb el comte, i sobretot de la magnífica +tornada amb atxes, després d'haver batut les neus del Schwartz-Wald +dotze hores seguides sense deixar l'estrep. + +Acabava de sopar i pujava a la torre d'Huc mort de fadiga, quan +passant davant la cambra de Sperver, la porta de la qual era +entroberta, crits joiosos colpiren mes oïdes. Vaig aturar-me, i el +més plaent espectacle s'ofert a les meves mirades espandides. Dues +làmpares de ferro, penjant de la volta, il·luminaven totes aquelles +cares dilatades, plenes, sanitoses. + +Els vasos dringaven, uns contra altres!... + +Allà era Sperver amb el seu cos ossós, el seu bigoti brunyit, els +seus ulls guspirejants i els seus cabells grisos embarbesclats; +tenia a la dreta Maria Lagoutte, a sa esquerra Knapwurst; un tint +rosat colorava ses galtes embrunides per l'aire lliure; aixecava el +vell anap d'argent cisellat, ennegrit pels segles. I damunt son pit +brillava la placa del cintal, per ço com, segons el seu costum, duia +el vestit de caça. + +Era un bell posat, senzill i alegre. + +Les galtes de Maria Lagoutte tenien flametes roges, i la seva gran +còfia de tul semblava pendre volada; Maria reia tan aviat amb l'un +com amb l'altre. + +Pel que fa a Knapwurst, aclofat en la seva cadira de braços, amb el +cap a l'altura del colze de Sperver, us hauria semblat una carbassa +de pelegrí. + +Després venia Tobies Offenloch, igual que empastifat de mares de vi, +tan vermell estava; tenia la perruca en un dels pals de la cadira i +la cama de fusta a l'aguait, sota la taula. Més lluny, hi havia la +llarga cara melangiosa de Sebalt que reia tot baixet i mirava el +fons del seu vas. + +També hi havia la gent del servei, els criats i les criades, en fi, +tot aquell petit món que viu i prospera al voltant de les grans +famílies, com la molsa, l'eura i la corretjola al peu de l'alzina. + +Velaven els ulls dolces llàgrimes; la vinya del senyor plorava +d'enterniment! + +Damunt la taula, un enorme pernil, de cercles concèntrics de +púrpura, atreia primerament els esguards. Després venien les +llargues ampolles del vi del Rin, espargides entre dels plats +floronants, i les pipes d'Ulm amb cadeneta d'argent i els grans +coltells de fulla resplendent. + +La llum de les làmpares difonia damunt tot això son vell tint de +color d'ambre i deixava en foscor les velles parets grises on +s'enrotllaven en cercles d'or les trompes, els corns i les cornetes +de caça del picador. + +Res de més original que aquella escena. + +La volta cantava. + +Sperver, així com he dit, alçava l'anap; entonava la tonada del +burgrave Hatte-el-Negre: + +_Jo en sóc el rei d'aquestes muntanyes!_ + +Mentrestant la rosada vermella de l'Affenthal tremolejava en cada +pel de son bigoti. En veure'm, es va interrompre, i féu, tot +estenent la mà: + +-Fritz, la teva presència ens mancava. Fa molt de temps que no m'he +sentit tan feliç com aquest vespre. Sigues benvingut. + +I bo i mirant-lo jo amb astorament, perquè d'ençà de la mort de +Lieverlé no em recordava d'haver-lo vist somriure, ell afegí amb un +aire greu: + +-Celebrem el restabliment de monseyor, i Knapwurst ens conta +històries. + +Tothom s'havia girat. + +Les més joioses aclamacione em saludaren. + +Sebalt va arrossegar-me, m'instal·là prop de Maria Lagoutte i em +posà en possessió d'un gran vas de Bohèmia, abans que m'hagués refet +del meu caient badoc. + +La vella sala tota brunzia de rialles, i Sperver, tot voltant-me el +coll amb el seu braç esquerre, alta la copa, sever el rostre, com +tot noble cor que ha begut una mica massa, exclamava: + +-Veu's aquí el meu fill!... Ell i jo... jo i ell... fins a la +mort!... A la salut del doctor Fritz. + +Knapwurst, tot dret damunt el barrot travesser la seva cadira, com +un rave migpartit es decantava cap a mí i m'allargava el seu vas. +Maria Lagoutte feia volar les alasses de la seva còfia, i Sebalt, +dret davant la seva cadira, alt i magre com l'ombra del Wildjaeger +tota dreta entre les altes brugueres, repetia: -A la salut del +doctor Fritz!- I mentrestant borrallons d'escuma regalaven de la +seva copa i s'esparpillaven damunt les lloses. + +Va haver-hi un moment de silenci. Tothom bevia, i després hom feia +un sol topament: tots els vasos tocaven la taula a l'ensems. + +-Molt bé!- exclamà Sperver. + +I féu després, girant-se cap a mí: + +-Fritz, ja hem begut a la salut del comte i de la senyoreta Odila. +Tu faràs igual! + +Em va caldre buidar dues vegades l'anap, sota els esguards de la +sala atenta. Aleshores, jo, al meu torn, vaig esdevenir greu, i vaig +trobar lluminosos tots els objectes; les figures eixien de l'ombra +per a esguardar-me de més prop: n'hi havia de joves i de velles, de +belles i de lletges, però totes em semblaren bones, benvolents i +tendres. A les més joves, però, mos ulls les atreien del cap estant +de la taula i canviàvem plegats llargues mirades totes plenes de +simpatia. + +Sperver cantussejava i reia sense treva. De cop i volta, va dir, tot +posant la mà damunt el gep del nan: + +-Silenci! Veu's aquí Knapwurst, el nostre arxiver, que parlarà!... +Aquest gep, compreneu, és l'eco de l'antic casal del Nideck! + +El geperut, ben lluny d'enutjar-se'n, de semblant compliment, va +mirar el picador tot enternit i va dir: + +-I tú, Sperver, ets un d'aquells vells soldats dels quals us he +contat la història!... Sí, tens el braç, el bigoti i el cor d'un +vell soldat! Si aquesta finestra s'obrís, i un d'ells tot allargant +el braç al mig de les ombres t'oferís la mà, què diries? + +-Li estrenyeria la mà i li diria: «Companyó, vina a seure amb +nosaltres. El vi és tan bo i les noies tan boniques com en els dies +d'Huc. Mira!» + +I Sperver mostrava la brillant jovenesa que reia al volt de la +taula. + +Eren ben boniques, les noies del Nideck: les unes s'enrojolaven +d'alegria; d'altres aixecaven lentament llurs celles rosses que +velaven una mirada d'atzur i jo m'estranyava de no haver encara +reparat aquestes roses blanques, espellides sota les torrelles de +l'antic casal. + +-Silenci!...- exclamà Sperver per segona vegada. -El nostre amic +Knapwurst ens repetirà la llegenda que ens ha contat suara. + +-I per què no una de diferent?- digué el geperut. + +-Aquesta em plau! + +-En sé de més belles. + +-Knapwurst!- va fer el picador tot alçant el vi amb un aire greu, +-tinc les meves raons per a sentir la mateixa; escurça-la si vols. +Diu qui sab les coses. I tu Fritz, escolta-la! + +El nan mig embriagat, posà sos dos colzes damunt la taula i amb les +galtes enfilades sobre els punys, els ulls a flor de testa, exclamà +amb veu estrident: + +«Bé doncs! Bernat Hertzog reporta que el burgrave Huc, de motiu el +Llop, havent esdevingut vell, es va posar el capmall: era un capell +de malles que estojava tot l'elm quan el cavaller combatia. Quan +volia pendre l'aire es llevava el capell de ferre i es cobria amb el +capmall. Aleshores els llambrequins queien damunt les seves +espatlles. + +»Fins vuitanta dos anys, Huc no s'havia tret mai l'armadura, però, a +aquella edat, respirava amb pena. + +»Va fer venir Ot de Burlack, el seu capellà, Huc, el seu fill gran, +el seu segon fill Berthold, i la seva filla, Berta la Roja, muller +d'un cap saxó nomenat Bluderic, i els digué: + +»-A la vostra mare, la Lloba, he fet manlleu de la seva urpa... la +seva sang s'ha mesclat a la meva... ella renaixerà en vosaltres de +segle en segle, i plorarà entre les neus del Schwartz-Wald! Els uns +diran: és el vent que plora! Els altres: és un ocell de nit! Però +serà la vostra sang, la meva, la sang de la Lloba, que m'ha fet +escanyar Edvigia, la meva primera muller davant de Déu i la santa +Església... Sí, va morir a les meves mans... Que la Lloba sigui +maleïda! Perquè és escrit: Perseguiré el crim del pare en els seus +descendents, fins que Justícia serà complerta! + +»I el vell Huc finà. + +»D'ençà d'aquell temps, doncs, el vent plora, el vent de nit crida, +i els viatgers errívols en la nit no saben que és la sang de la +Lloba que plora... la qual reneix, diu Hertzog, i renaixerà de segle +en segle, fins al dia que la primera muller d'Huc, Edvigia la Rossa, +es mostrarà en forma d'àngel al Nideck, per aconhortar perdonar!...» + +Aleshores Sperver, tot aixecant-se, prengué un dels llums de +l'atxera, i demanà les claus de la Biblioteca a Knapwurst, +estupefacte. + +Em va fer senyal de seguir-lo. + +Travessàrem ràpidament la gran galeria ombrívola, després la sala +d'armes, i bentost aparegué la sala dels arxius al capdavall de +l'immens corredor. + +Tota fressa era extingida, hom hauria dit que allò era un castell +desert. + +De vegades girava el cap, i veia aleshores les nostres dues ombres, +prolongant-se fins a l'infinit, que lliscaven com a fantasmes damunt +les altes draperies, i es torçaven en estranyes contorsions. + +Això em conmovia, tenia por! + +Sperver obrí bruscament la vella porta d'alzina, i, aixecant l'atxa +amb els cabells embarbesclats, la cara pàl·lida, fou el primer +d'entrar. Arribant enfront del retrat d'Edvigia, la semblança del +qual amb la jove comtessa m'havia colpit en la meva primera visita a +la Biblioteca, va aturar-se i va dir-me amb posat solemnial: + +-Veu's aquí la que havia de tornar per al conhort i el perdò!... Bé +doncs! ha tornat!... En aquest moment, és a baix, vora del vell. +Mira, Fritz, la reconeixes? és Odila! + +Després, tot girant-se envers el retrat de la segona muller d'Huc, +va afegir: + +-Aquesta, és Huldina la Lloba. Per espai de mil anys ha plorat a les +afraus del Schwartz-Wald, i ella és qui ha estat causa de la mort +del meu pobre Lieverlé; però d'ara endavant els comtes del Nideck +poden dormir tranquils, perquè _Justícia s'ha complert_, i _el bon +àngel de la família ha tornat!_ + + + + +FI + + + + + + +End of the Project Gutenberg EBook of El Tresor del Vell Cavaller, by +Emile Erckmann and Alexandre Chatrian + +*** END OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK EL TRESOR DEL VELL CAVALLER *** + +***** This file should be named 32691-8.txt or 32691-8.zip ***** +This and all associated files of various formats will be found in: + https://www.gutenberg.org/3/2/6/9/32691/ + +Produced by Anna i Ricard Samarra + +Updated editions will replace the previous one--the old editions +will be renamed. + +Creating the works from public domain print editions means that no +one owns a United States copyright in these works, so the Foundation +(and you!) can copy and distribute it in the United States without +permission and without paying copyright royalties. Special rules, +set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to +copying and distributing Project Gutenberg-tm electronic works to +protect the PROJECT GUTENBERG-tm concept and trademark. Project +Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you +charge for the eBooks, unless you receive specific permission. If you +do not charge anything for copies of this eBook, complying with the +rules is very easy. You may use this eBook for nearly any purpose +such as creation of derivative works, reports, performances and +research. They may be modified and printed and given away--you may do +practically ANYTHING with public domain eBooks. Redistribution is +subject to the trademark license, especially commercial +redistribution. + + + +*** START: FULL LICENSE *** + +THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE +PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK + +To protect the Project Gutenberg-tm mission of promoting the free +distribution of electronic works, by using or distributing this work +(or any other work associated in any way with the phrase "Project +Gutenberg"), you agree to comply with all the terms of the Full Project +Gutenberg-tm License (available with this file or online at +https://gutenberg.org/license). + + +Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg-tm +electronic works + +1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg-tm +electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to +and accept all the terms of this license and intellectual property +(trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all +the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy +all copies of Project Gutenberg-tm electronic works in your possession. +If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project +Gutenberg-tm electronic work and you do not agree to be bound by the +terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or +entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8. + +1.B. "Project Gutenberg" is a registered trademark. It may only be +used on or associated in any way with an electronic work by people who +agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few +things that you can do with most Project Gutenberg-tm electronic works +even without complying with the full terms of this agreement. See +paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project +Gutenberg-tm electronic works if you follow the terms of this agreement +and help preserve free future access to Project Gutenberg-tm electronic +works. See paragraph 1.E below. + +1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation ("the Foundation" +or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project +Gutenberg-tm electronic works. Nearly all the individual works in the +collection are in the public domain in the United States. If an +individual work is in the public domain in the United States and you are +located in the United States, we do not claim a right to prevent you from +copying, distributing, performing, displaying or creating derivative +works based on the work as long as all references to Project Gutenberg +are removed. Of course, we hope that you will support the Project +Gutenberg-tm mission of promoting free access to electronic works by +freely sharing Project Gutenberg-tm works in compliance with the terms of +this agreement for keeping the Project Gutenberg-tm name associated with +the work. You can easily comply with the terms of this agreement by +keeping this work in the same format with its attached full Project +Gutenberg-tm License when you share it without charge with others. + +1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern +what you can do with this work. Copyright laws in most countries are in +a constant state of change. If you are outside the United States, check +the laws of your country in addition to the terms of this agreement +before downloading, copying, displaying, performing, distributing or +creating derivative works based on this work or any other Project +Gutenberg-tm work. The Foundation makes no representations concerning +the copyright status of any work in any country outside the United +States. + +1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg: + +1.E.1. The following sentence, with active links to, or other immediate +access to, the full Project Gutenberg-tm License must appear prominently +whenever any copy of a Project Gutenberg-tm work (any work on which the +phrase "Project Gutenberg" appears, or with which the phrase "Project +Gutenberg" is associated) is accessed, displayed, performed, viewed, +copied or distributed: + +This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with +almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or +re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included +with this eBook or online at www.gutenberg.org + +1.E.2. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is derived +from the public domain (does not contain a notice indicating that it is +posted with permission of the copyright holder), the work can be copied +and distributed to anyone in the United States without paying any fees +or charges. If you are redistributing or providing access to a work +with the phrase "Project Gutenberg" associated with or appearing on the +work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1 +through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the +Project Gutenberg-tm trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or +1.E.9. + +1.E.3. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is posted +with the permission of the copyright holder, your use and distribution +must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional +terms imposed by the copyright holder. Additional terms will be linked +to the Project Gutenberg-tm License for all works posted with the +permission of the copyright holder found at the beginning of this work. + +1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg-tm +License terms from this work, or any files containing a part of this +work or any other work associated with Project Gutenberg-tm. + +1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this +electronic work, or any part of this electronic work, without +prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with +active links or immediate access to the full terms of the Project +Gutenberg-tm License. + +1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary, +compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any +word processing or hypertext form. However, if you provide access to or +distribute copies of a Project Gutenberg-tm work in a format other than +"Plain Vanilla ASCII" or other format used in the official version +posted on the official Project Gutenberg-tm web site (www.gutenberg.org), +you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a +copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon +request, of the work in its original "Plain Vanilla ASCII" or other +form. Any alternate format must include the full Project Gutenberg-tm +License as specified in paragraph 1.E.1. + +1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying, +performing, copying or distributing any Project Gutenberg-tm works +unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9. + +1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing +access to or distributing Project Gutenberg-tm electronic works provided +that + +- You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from + the use of Project Gutenberg-tm works calculated using the method + you already use to calculate your applicable taxes. The fee is + owed to the owner of the Project Gutenberg-tm trademark, but he + has agreed to donate royalties under this paragraph to the + Project Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments + must be paid within 60 days following each date on which you + prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax + returns. Royalty payments should be clearly marked as such and + sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the + address specified in Section 4, "Information about donations to + the Project Gutenberg Literary Archive Foundation." + +- You provide a full refund of any money paid by a user who notifies + you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he + does not agree to the terms of the full Project Gutenberg-tm + License. You must require such a user to return or + destroy all copies of the works possessed in a physical medium + and discontinue all use of and all access to other copies of + Project Gutenberg-tm works. + +- You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any + money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the + electronic work is discovered and reported to you within 90 days + of receipt of the work. + +- You comply with all other terms of this agreement for free + distribution of Project Gutenberg-tm works. + +1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg-tm +electronic work or group of works on different terms than are set +forth in this agreement, you must obtain permission in writing from +both the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and Michael +Hart, the owner of the Project Gutenberg-tm trademark. Contact the +Foundation as set forth in Section 3 below. + +1.F. + +1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable +effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread +public domain works in creating the Project Gutenberg-tm +collection. Despite these efforts, Project Gutenberg-tm electronic +works, and the medium on which they may be stored, may contain +"Defects," such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or +corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual +property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a +computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by +your equipment. + +1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the "Right +of Replacement or Refund" described in paragraph 1.F.3, the Project +Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project +Gutenberg-tm trademark, and any other party distributing a Project +Gutenberg-tm electronic work under this agreement, disclaim all +liability to you for damages, costs and expenses, including legal +fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT +LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE +PROVIDED IN PARAGRAPH F3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE +TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE +LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR +INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH +DAMAGE. + +1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a +defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can +receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a +written explanation to the person you received the work from. If you +received the work on a physical medium, you must return the medium with +your written explanation. The person or entity that provided you with +the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a +refund. If you received the work electronically, the person or entity +providing it to you may choose to give you a second opportunity to +receive the work electronically in lieu of a refund. If the second copy +is also defective, you may demand a refund in writing without further +opportunities to fix the problem. + +1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth +in paragraph 1.F.3, this work is provided to you 'AS-IS' WITH NO OTHER +WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO +WARRANTIES OF MERCHANTIBILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE. + +1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied +warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages. +If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the +law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be +interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by +the applicable state law. The invalidity or unenforceability of any +provision of this agreement shall not void the remaining provisions. + +1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the +trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone +providing copies of Project Gutenberg-tm electronic works in accordance +with this agreement, and any volunteers associated with the production, +promotion and distribution of Project Gutenberg-tm electronic works, +harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees, +that arise directly or indirectly from any of the following which you do +or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg-tm +work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any +Project Gutenberg-tm work, and (c) any Defect you cause. + + +Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg-tm + +Project Gutenberg-tm is synonymous with the free distribution of +electronic works in formats readable by the widest variety of computers +including obsolete, old, middle-aged and new computers. It exists +because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from +people in all walks of life. + +Volunteers and financial support to provide volunteers with the +assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg-tm's +goals and ensuring that the Project Gutenberg-tm collection will +remain freely available for generations to come. In 2001, the Project +Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure +and permanent future for Project Gutenberg-tm and future generations. +To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation +and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4 +and the Foundation web page at https://www.pglaf.org. + + +Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive +Foundation + +The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non profit +501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the +state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal +Revenue Service. The Foundation's EIN or federal tax identification +number is 64-6221541. Its 501(c)(3) letter is posted at +https://pglaf.org/fundraising. Contributions to the Project Gutenberg +Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent +permitted by U.S. federal laws and your state's laws. + +The Foundation's principal office is located at 4557 Melan Dr. S. +Fairbanks, AK, 99712., but its volunteers and employees are scattered +throughout numerous locations. Its business office is located at +809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887, email +business@pglaf.org. Email contact links and up to date contact +information can be found at the Foundation's web site and official +page at https://pglaf.org + +For additional contact information: + Dr. Gregory B. Newby + Chief Executive and Director + gbnewby@pglaf.org + + +Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg +Literary Archive Foundation + +Project Gutenberg-tm depends upon and cannot survive without wide +spread public support and donations to carry out its mission of +increasing the number of public domain and licensed works that can be +freely distributed in machine readable form accessible by the widest +array of equipment including outdated equipment. Many small donations +($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt +status with the IRS. + +The Foundation is committed to complying with the laws regulating +charities and charitable donations in all 50 states of the United +States. Compliance requirements are not uniform and it takes a +considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up +with these requirements. We do not solicit donations in locations +where we have not received written confirmation of compliance. To +SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any +particular state visit https://pglaf.org + +While we cannot and do not solicit contributions from states where we +have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition +against accepting unsolicited donations from donors in such states who +approach us with offers to donate. + +International donations are gratefully accepted, but we cannot make +any statements concerning tax treatment of donations received from +outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff. + +Please check the Project Gutenberg Web pages for current donation +methods and addresses. Donations are accepted in a number of other +ways including including checks, online payments and credit card +donations. To donate, please visit: https://pglaf.org/donate + + +Section 5. General Information About Project Gutenberg-tm electronic +works. + +Professor Michael S. Hart was the originator of the Project Gutenberg-tm +concept of a library of electronic works that could be freely shared +with anyone. For thirty years, he produced and distributed Project +Gutenberg-tm eBooks with only a loose network of volunteer support. + + +Project Gutenberg-tm eBooks are often created from several printed +editions, all of which are confirmed as Public Domain in the U.S. +unless a copyright notice is included. Thus, we do not necessarily +keep eBooks in compliance with any particular paper edition. + + +Most people start at our Web site which has the main PG search facility: + + https://www.gutenberg.org + +This Web site includes information about Project Gutenberg-tm, +including how to make donations to the Project Gutenberg Literary +Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to +subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks. diff --git a/32691-8.zip b/32691-8.zip Binary files differnew file mode 100644 index 0000000..c18a406 --- /dev/null +++ b/32691-8.zip diff --git a/LICENSE.txt b/LICENSE.txt new file mode 100644 index 0000000..6312041 --- /dev/null +++ b/LICENSE.txt @@ -0,0 +1,11 @@ +This eBook, including all associated images, markup, improvements, +metadata, and any other content or labor, has been confirmed to be +in the PUBLIC DOMAIN IN THE UNITED STATES. + +Procedures for determining public domain status are described in +the "Copyright How-To" at https://www.gutenberg.org. + +No investigation has been made concerning possible copyrights in +jurisdictions other than the United States. Anyone seeking to utilize +this eBook outside of the United States should confirm copyright +status under the laws that apply to them. diff --git a/README.md b/README.md new file mode 100644 index 0000000..cf177ec --- /dev/null +++ b/README.md @@ -0,0 +1,2 @@ +Project Gutenberg (https://www.gutenberg.org) public repository for +eBook #32691 (https://www.gutenberg.org/ebooks/32691) |