initial commit of ebook 32691HEADmain

5 files changed, 6797 insertions, 0 deletions

diff --git a/.gitattributes b/.gitattributes
new file mode 100644
index 0000000..6833f05
--- /dev/null
+++ b/.gitattributes
@@ -0,0 +1,3 @@
+* text=auto
+*.txt text
+*.md text
diff --git a/32691-8.txt b/32691-8.txt
new file mode 100644
index 0000000..3950098
--- /dev/null
+++ b/32691-8.txt
@@ -0,0 +1,6781 @@
+The Project Gutenberg EBook of El Tresor del Vell Cavaller, by 
+Emile Erckmann and Alexandre Chatrian
+
+This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
+almost no restrictions whatsoever.  You may copy it, give it away or
+re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
+with this eBook or online at www.gutenberg.org
+
+
+Title: El Tresor del Vell Cavaller
+
+Author: Emile Erckmann
+        Alexandre Chatrian
+
+Translator: Joan Sitjar
+
+Release Date: June 4, 2010 [EBook #32691]
+
+Language: Catalan
+
+Character set encoding: ISO-8859-1
+
+*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK EL TRESOR DEL VELL CAVALLER ***
+
+
+
+
+Produced by Anna i Ricard Samarra
+
+
+
+
+CONTES DE ERCKMANN-CHATRIAN:
+   "El tresor del vell Cavaller"
+   "Huc el Llop"
+TRADUCCIÓ: Joan Sitjar
+
+
+
+
+EL TRESOR DEL VELL CAVALLER
+
+
+Una nit del mes de setembre de 1828, el digne i respectable llibrer
+Furbach, del carrer de Neuhauser, a Munic, es despertà tot estranyat
+de sentir caminar a la golfa de damunt la seva cambra: algú anava i
+venia i es lamentava. Un dels espiralls de la golfa s'obrí, i llargs
+sospirs foren exhalats en el silenci.
+
+En aquell moment, a la capella dels jesuïtes va sonar la una, i sota
+la cambra del senyor Furbach els cavalls daven peuades a l'estable.
+
+La golfa era ocupada pel cotxer Nicklausse, un minyonàs del
+Pitcherland sec, nerviós, molt destre a menar els cavalls, que fins
+i tot havia fet alguns estudis al seminari de Marienthal, però d'una
+ànima senzilla i supersticiosa; duia sota la camisa una creueta de
+bronze, i la besava de nit i de dia, baldament ell hagués passat
+dels trenta anys.
+
+El senyor Furbach parà l'orella. Al cap d'alguns segons l'espirall
+tornà a tancar-se, les passes van cessar, el llit del cotxer va
+cruixir i al capdavall tot va callar.
+
+-Vaja- va dir-se el vell llibrer -avui és lluna plena: Nicklausse es
+tusta el pit: gemega pels seus pecats, el pobre diable!
+
+I sense inquietar-se més de tot allò, havent-se girat, s'adormí tot
+seguit.
+
+L'endemà, a les set si fa no fa, el senyor Furbach, amb els peus a
+les sabatilles, es desdejunava tranquilament abans de devallar al
+seu magatzem, quan dos copets ressonaren a la seva porta.
+
+-Entreu!- digué, tot sorprès d'una visita tan matinera.
+
+La porta s'obrí i Nicklausse comparegué, vestint la brusa cendrosa,
+coberta la testa amb l'ample feltre muntanyenc i amb el gros garrot
+de servei al puny, així com s'havia presentat, temps enrera, en
+arribar del seu poblet. Estava tot esblaimat.
+
+-Senyor Furbach- va dir: -vinc a demanar-vos el meu comiat: gràcies
+a Déu podré, al capdavall viure amb benestança i ajudar la meva àvia
+Orchel de Vangeburg.
+
+-Què haurieu heretat?- li demanà el vell llibrer.
+
+-No, senyor Furbach: he somniat un tresor, entre la mitja nit i la
+una, i ara aniré a pescar-lo.
+
+El brau minyó parlava amb tanta de seguretat, que el senyor Furbach
+romangué tot confós.
+
+-Com s'entén, heu somniat?- va dir.
+
+-Sí, senyor: he vist el tresor així com ara us veig, al fons d'un
+soterrani molt baix, dins un castell antic. Hi havia un cavaller
+ajagut damunt el tresor, amb les mans creuades i un pot de ferro al
+cap.
+
+-Però on era això, Nicklausse?
+
+-Ah! No en sé pas res. Primer de tot aniré a cercar el castell; en
+acabat, prou que trobaré el soterrani i els escuts: un sepulcre de
+sis peus tot ple de peces d'or: em sembla de veure-ho.
+
+Els ulls de Nicklausse es posaren a lluentejar d'una manera
+estranya.
+
+-Vejam, pobre Nicklausse, vejam!- exclamà el vell Furbach. -Siguem
+raonables. Seieu. Un somni... està bé, molt bé. En temps de Isop, no
+dic que no: els somnis significaven alguna cosa; però avui en dia,
+és ben diferent. Tothom somnia: jo mateix he somniat tresors cent
+vegades i, desgraciadament mai n'he trobat cap. Penseu-vos-hi:
+dexareu una bona col·locació per anar a trescar darrera un castell
+que potser no existeix.
+
+-L'he vist- digué el cotxer: -és un gran castell que ja es va
+esfondrant. A sota hi ha un poblet, una gran escala de cargol, una
+església molt vella... En aquella contrada hi viu encara molta de
+gent. Un riu molt gran hi passa a la vora.
+
+-Bé, tot això ho heu somiat, em penso- digué el senyor Furbach bo i
+alçant les espatlles.
+
+Després, al cap d'un instant, volent retornar aquell home al seu
+seny, de qualsevol manera que fos:
+
+-I el vostre soterrani, com era?- li va demanar.
+
+-Semblava un forn.
+
+-I deveu haver-hi baixat amb un llum: veritat?
+
+-No, senyor.
+
+-Doncs, aleshores, ¿com heu pogut veure el sepulcre, el cavaller i
+les peces d'or?
+
+-Era il·luminat d'un raig de lluna.
+
+-Ah, ja!... De manera que la lluna brilla en un soterrani? Ja veig
+que el vostre somni no té cap ni centener.
+
+Nicklausse començava d'enutjar-se. Tanmateix, però es contingué i va
+dir:
+
+-Ho he vist, i no m'encaparro de cap altre cosa. I el cavaller,
+teniu, mireu-lo- exclamà tot obrint la seva brusa: -veu's-lo aquí!
+
+Al mateix temps es treia del pit la creueta de bronze penjada d'una
+cinta, i la deixava damunt la taula amb un posat d'èxtasi.
+
+El senyor Furbach, gran aficionat a medalles i antiguitats, es
+sorprengué del treball estrany i verament preciós d'aquesta
+reliquia. La va pendre, la va examinar, i va reconèixer que era del
+segle XII. En lloc de l'efigie del Crist, hi sobresortia en relleu,
+a la branca del mig, la d'un cavaller amb les mans junyides en
+actitud de pregària. Altrament cap inscripció no en precisava la
+data.
+
+Nicklausse, durant aquest examen, seguia els més petits gestos del
+llibrer amb inquietud.
+
+-És molt bell,- va dir el senyor Furbach -i poc m'estranyaria que, a
+força d'esguardar aquesta bonica relíquia haguéssiu acabat per
+figurar-vos un cavaller estès damunt un tresor; però, creieu-me,
+minyó, el veritable tresor que cal cercar és el de la creu: de la
+resta no val la pena de parlar-ne.
+
+Nicklausse no respongué pas. En haver-se passat el cordó al coll,
+però, va dir:
+
+-Me'n vaig: que la Verge Santa m'il·lumini!... Quan Nostre senyor
+vol el nostre bé, cal aprofitar-ho. Sempre m'heu tractat bellament,
+senyor Furbach, és ben cert; però el bon Déu em comanda que me'n
+vagi. I, després, ja és hora que em casi; he vist allà baix, en el
+meu somni, una noia que m'escauria d'allò més.
+
+-I cap a quina banda aneu?- demanà el llibrer, el qual, al
+capdavall, no pogué estar-se de somriure davant aquella simplicitat.
+
+-De la banda del vent- respongué Nicklausse: -és la cosa més segura.
+
+-Esteu ben decidit?
+
+-Sí, senyor.
+
+-Molt bé: ajustaré el que us pertoca. Em reca, de perdre un servent
+tan bo; però em faria escrúpol, verament de resistir-me a la vostra
+vocació.
+
+Devallaren plegats al despatx de la llibreria i, un cop feta la
+comprovació en els seus registres, el senyor Furbach comptà dos
+cents cinquanta florins d'Austria a Nicklausse, resta de la seva
+soldada comprenent-hi els interessos de sis anys a aquella part.
+Després de la qual cosa, la digna persona li desitjà bella sort i es
+proveí d'altre cotxer.
+
+Molt de temps, el vell llibrer, contà aquesta història estranya:
+se'n reia d'alló més, de la ingenuïtat de la gent de Pitcherland, i
+els recomenaya a sos amics i coneguts com a servents excel·lents.
+
+Alguns anys després, el senyor Furbach, havent casat la seva filla,
+la senyoreta Anna Furbach, amb el ric llibrer Rubeneck de Leipzig,
+es retirà dels afers. Però s'havia avesat en tant de manera al
+costum del treballar, que, a despit de sos setanta anys, la inacció
+se li féu aviat insuportable. Aleshores va fer diversos viatges a la
+Itàlia, la França i la Bèlgica.
+
+Cap als primers dies de la tardor, l'any 1838 visitava les vores del
+Rin. Era un vellet d'ulls eixerits, pòmuls vermellencs i passa
+encara ferma. Hom el veia passejant-se pel pont del vaixell, amb el
+nas en l'aire, la levita cordada, el paraigua sota el braç, la gorra
+de seda negra tirada damunt les orelles, conversant, informant-se de
+tot, prenent notes i consultant, volenterós, la Guia dels viatges.
+
+Un matí, entre Frisenheim i Neuburg, després d'haver passat la nit
+al saló del _dampschiff_ amb trenta altres viatgers (dones, infants,
+turistes, comerciants), estesos mescladament damunt les banquetes,
+el senyor Furbach, sortós d'escapar-se d'aquella estufa, pujà al
+pont a la matinada.
+
+Eren prop de les quatre del matí. Una boira espessa cobria el riu;
+l'aigua bruelava; la màquina clapotejava feixugament; alguns llumets
+s'estemordien, llunyans, entre la boira; i de vegades, remors
+immenses muntaven entre la fosca. La veu del vell Rin dominant
+l'aldarull, contava l'eterna llegenda de les generacions esvaïdes,
+els crims, les gestes, la grandesa i la caiguda d'aquells antics
+margraves, els estatges dels quals començaven de dibuixar-se
+entremig de les tenebres.
+
+Recalcat contra la màquina, el vell llibrer mirava, amb ulls
+somniosos, com desfilaven aquelles recordances. El fogainer, el
+mecànic, anaven i venien al seu entorn. Algunes guspires volaven per
+l'aire; un fanal es gronxava a l'extrem d'una corda; la brisa tirava
+contra la proa flòbies d'escuma. D'altres viatgers lliscaven
+aleshores cambra enfora, com a ombres.
+
+El senyor Furbach, havent girat la testa, destrià un munt ombrívol
+de ruïnes damunt la vora dreta del riu, i casetes en feixes al peu
+dels esbarjosos baluards; un pont volant escombrava l'aigua escumosa
+amb la seva llarga corda arrossegadissa.
+
+Va avançar cap al fanal, obrí la seva Guia, i llegí:
+
+«BRISACH-VELL, _Brisacum i Brisacus mons_, fundat per Drusus; en
+altre temps, capital del Brisgau. Passava per una de les ciutats més
+fortes d'Europa. Clau de l'Alemanya, veié alçar son castell fort a
+Bernat de Zoeringen. Frederic Barbarroja hi féu transportar, a
+l'església de Sant Esteve, les relíquies dels Sants Gervasi i
+Protasi. --Gustau Horn, suec, intentà de pendre-la, l'any 1633,
+despres d'haver assolit grans aventatges sobre els imperials, i no
+li reeixí.--Brisach fou cedida a la França pel tractat de Westfàlia.
+Hom la retornà, en la pau de Riswick, a canvi d'Estrasburg. Els
+francesos la cremaren l'any 1793. Les fortificacions en foren
+aterrades l'any 1814.»
+
+-Així, doncs- es digué, -aquest és el Brisach-Vell dels comtes
+d'Eberstein, d'Orgau, de Zoehringen, de Suàbia i d'Àustria: no puc
+deixar-lo passar sense veure'l.
+
+Pocs instants després emprenia la davallada, amb el seu bagatge a
+una barca, i el _dampschift_ continuava cap a Basilea.
+
+Potser no hi ha, damunt les dues vores del Rin, lloc més estrany que
+l'antiga capital del Brisgau, amb el seu castell escalabornat, les
+seves muralles de mil colors, de rajoles, de palets, de tàpies,
+desplegades a cent cinquanta metres damunt el riu. Ja no és una
+ciutat, i no és encara una ruïna. La vella ciutat morta està envaïda
+per rústegues cabanes, a centes, que s'empenyen al seu volt, que
+s'enfilen per sos bastions, que s'aferren a les seves clivelles i la
+població de les quals, esblaimada, esparracada, pul·lula com els
+moscards, els mosquits, i els mil insectes de pinces i barrina que
+nien a les velles alzines, les foraden, les dissequen i les fan
+pols.
+
+Damunt les teulades pallenques, agraonades contra els baluards,
+s'obre encara la porta del fort amb la seva volta blasonada, els
+rastells i el pont llevadís suspès damunt l'abisme. Bretxes
+espaioses deixen caure la runa al voltant del pendís; els esbarzers,
+la molsa, l'eura uneixen llurs esforços destructors als de l'home:
+tot cau, tot se'n va!
+
+Alguns ceps s'ensenyoreixen dels marlets; el pastor i la seva cabra
+es planten altívols damunt les cornises; i cosa estranya, les dones
+del poblet, les noies, les velles comares, mostren llurs cares
+ingènues per mil obertures fetes a les muralles del castell: cada
+soterrani de l'antiga fortalesa ha esdevingut un estatge avinent:
+només ha calgut obrir finestres i espitlleres als baluards. Hom veu
+les camises, les robes roges o blaves, els parracs de totes aquelles
+llars voleiant pels cims, i llurs aigües brutes davallant dels traus
+cap als fossats. Al damunt hi ha encara alguns edificis sòlids,
+jardins, alzines poderoses i la catedral de Sant Esteve, tan
+venerada de Barba-roja.
+
+Esteneu damunt tot això les tintes grises del crepuscle matinal;
+descabdelleu a sota, fins a pèrdua d'esguard, el llençol blavenc del
+Rin, que bruela; representeu-vos, a les grans lloses del moll,
+rengleres de bótes i de caixes; i tindreu la impressió que degué
+experimentar el senyor Furbach en arribar a la ribera.
+
+Va destriar, entremig dels embalums, un home de camisa esbadocada i
+cabells aplanats i encastats als polsos, assegut al caire d'un
+carretó de braços, amb la corretja a l'espatlla.
+
+-S'atura a Brisach-Vell, el senyor? ¿Baixa al Schlossgarten, el
+senyor?- Demanà aquell home, amb veu inquieta.
+
+-Sí, minyó: podeu carregar-vos els meus bagatges.
+
+Poc es va fer repetir la invitació. El barquer rebé sos dotze
+pfennings, i hom partí cap a l'antic castell.
+
+A mesura que s'aixecava el dia, la ruïna immensa es destriava de
+l'ombra, i sos mil detalls pintorescos s'acusaven amb una estranya
+netedat. Aquí, damunt una torre decrèpita, en altre temps torrella
+de senyals, un núvol de coloms havien establert llur domicili: es
+pentinaven tranquilament, amb el bec, a les espitlleres, darrera les
+quals els arquers d'altre temps llançaren llurs sagetes. Més enllà,
+un teixidor matiner estirava, a l'extrem de llargues perxes, les
+seves madeixes de cànem, pels espiralls d'una torre d'homenatge, per
+assecar-les a l'aire ras. Vinyaters pujaven el rost. Alguns crits de
+fusina travessaven el silenci: no devien pas mancar, en aquell bé de
+Déu de ruïnes.
+
+Al cap d'un quart, si fa no fa, el senyor Furbach i el seu guia
+arribaren a una llarga rampa en forma d'espiral, empedrada d'uns
+còdols negres i lluents com a de ferro i vorejada d'un mur alt fins
+a la mà, la corba del qual arribava fins a la plataforma. Aquella
+era l'antiga avançada del Brisach-Vell. Al cim de tot d'aquella via,
+prop de la porta de Gontran l'Avar, el senyor Furbach, tot
+decantant-se sobre el petit mur, veié al seu davall les innombrables
+cabanes agraonades fins a la vora del riu, llurs interiors eixides,
+llurs escales i galeries fetes un podrimener, llurs sostres
+pallencs, de bardes i de taulons, i llurs xemeneies que treien fum.
+Les mestresses encenien llur foc a l'atri; els infants, en camisa,
+anaven i venien per l'interior de les casoies; els homes es ciraven
+les botes; un gat rodava damunt la teulada més alta; en un corral, a
+uns dos cents metres, algunes gallines grataven un femer; i, pel
+sostre esfondrat d'una antiga pallissa hom veia una nierada de
+conills, amb la gropa en l'aire i la cua en forma de trompeta,
+escapolint-se cap a l'ombra. Tot això es descobria als esguards,
+fins en els recons més ombrívols: la vida humana, els costums, els
+tarannàs, els plaers i les misèries de la família s'hi mostraven
+sense misteri.
+
+I tanmateix el senyor Furbach, potser per primera vegada, hi trobà
+misteri en aquelles coses: un sentiment de temença indefinible
+lliscà al fons de la seva ànima. ¿Venia de la multiplicitat de
+lligams entre totes aquelles criatures, de la qual no podia fer-se
+càrrec? ¿Era el sentiment d'una causa eternal presidint el
+descabdellament d'aquelles existències? ¿Era la bròfega tristesa
+d'aquells vastos baluards, assistint a llur destrucció obrada per la
+tasca d'aquest món infinit? Què sé jo! Ell mateix no hauria pogut
+dir-ho; però li semblava que un altre món coexistia, en certa mena
+de manera, amb aquest món aparent; que les ombres anaven i venien,
+així com abans, per llur domini, mentre que per sota s'agitaven la
+vida, el moviment, l'activitat de la carn. Tingué por i es posà a
+córrer envers el seu carret. L'airet viu de la plataforma, en eixir
+del camí retort, dissipà aquestes impressions estranyes. Tot
+travessant l'esplanada, veié a la seva dreta l'antiga catedral de
+gres roig, encara inexpugnable damunt la seva base granítica, com en
+temps de les Creuades; a l'esquerra, algunes modestes cases burgeses
+bastant polides: una noia donava orella-de-rata a sos ocells, un
+vell forner de gec cendrós fumava al llindar de la seva botiga; a
+l'enfront, a l'altre cap de l'esplanada, l'hotel del Schlossgarten
+feia destacar la blanca façana damunt el fons verdejant d'un parc.
+Allà van a raure els turistes que van a Friburg de Brisgau. És un
+d'aquests bons hotels alemanys, senzills, elegants, confortables;
+dignes, en una paraula, que s'hi estatgi un milord viatger.
+
+El senyor Furbach entrà al vestíbul sonor. Una bonica serventa el
+vingué a rebre, i féu transportar sos bagatges a una bella cambra
+del primer pis, on el vell llibrer va rentar-se, va mudar-se la
+camisa i es va afaitar. En acabat, fresc, amatent i amb bella gana,
+davallà a la sala gran a pendre el seu cafè amb llet, segons el seu
+vell costum.
+
+Doncs bé: ja feia una mitja hora que era en aquella sala (una sala
+alta, esbarjosa, empaperada d'un paper blanc amb ramells de flors,
+amb el sòl enarenat i obertes damunt l'esplanada les altes
+finestres, de vidres resplendents), i ja havia acabat el seu
+desdejuni i es preparava a dar un tomb pels voltants, quan un home
+alt, de vestit negre, afaitat de fresc i amb el tovalló sobre el
+braç (el propietari de l'hotel, en una paraula), tot pegant
+llambregada a les taules cobertes de llurs estovalles adamascades,
+avançà greument envers el senyor Furbach, tot saludant-lo amb aire
+ceremoniós, l'esguardà, i féu, sentidora, una exclamació de
+sorpresa:
+
+-Valga'm Déu!... És possible?... Mon vell senyor!
+
+Després, amb els braços estesos i amb veu colpidora:
+
+-Senyor Furbach, no em reconeixeu?
+
+El vell llibrer, no menys commogut, esguardà aquell home, i al cap
+d'un instant digué:
+
+-És Nicklausse!
+
+-Sí, Nicklausse!- exclamà el propietari de l'hotel -Sí, sí, sóc
+jo!... ¡Ah, senyor, si gosés!
+
+El senyor Furbach s'havia aixecat.
+
+-Vaja, no cal que res us empallegui- digué tot somrient: -n'estic
+content, ben content, Nicklausse, de tornar-vos a veure, en aquesta
+gran benestança! Abracem-nos, si això us ve de grat.
+
+I s'abraçaren com a vells camarades.
+
+Nicklausse plorava. Les criades havien comparegut. El brau
+propietari es llançà cap a la porta del fons tot cridant:
+
+-Muller!... Fills meus!... Veniu!... veniu!... Hi ha mon vell
+senyor! Veniu tot seguit!
+
+I una gerda dona de trenta anys, graciosa i bella, un minyonàs de
+vuit a nou anys i un altre de més petit, comparegueren.
+
+-És el meu senyor!- cridava Nicklausse. -Senyor Furbach: veu's aquí
+la meva muller; veu's aquí mons fills!... Ah! si els volguéssiu
+beneir!
+
+El vell llibrer mai no havia beneït ningú, però abraçà la bella
+mestressa de bon grat, i als marrecs també. El més petit s'havia
+posat a plorar, creient que es tractava d'alguna dissort; l'altre,
+amb els ulls oberts de bat a bat, mirava tot embadalit.
+
+-Ah, senyor!- deia la dona, tota vermella, tota commosa. -¡Quàntes
+de vegades el meu marit m'ha parlat de vós, de la vostra bondat, de
+tot el que us deu!
+
+-Sí- interrompé Nicklausse: -mil vegades se m'ha acudit la idea
+d'escriure-us, senyor; però hauria hagut de dir tantes de coses!
+hauria calgut explicar-vos... En fi, cal perdonar-me.
+
+-Ah, mon estimat Nicklausse! Us perdono de tot cor- féu l'excel·lent
+home. -Creieu que n'estic tot joiós de la vostra fortuna, baldament
+no me l'expliqui.
+
+-Ho sabreu tot!- digué alesbores el propietari de l'hotel. -Aquest
+vespre... demà... us ho contaré. És el senyor, qui m'ha protegit: a
+ell ho dec tot!... És gairebé un miracle. Veritat, Fridolina?
+
+La seua muller inclinà el cap.
+
+-Vaja, vaja: ha estat esplèndid- féu el senyor Furbach tornant a
+asseure's. -¿Em permeteu de passar un o dos dies al vostre hotel,
+per a rependre coneixença?
+
+-Ah, senyor! Sou a casa vostra!- exclamà Nicklausse. -Us acompanyaré
+fins a Friburg: us faré veure totes les curiositats del país. Jo
+mateix vull encaminar-vos.
+
+El sol·lícit daler d'aquella bona gent era una cosa de no dir: el
+senyor Furbach n'estava enternit fins a les llàgrimes. Tot aquell
+dia i el següent, Nicklausse li féu els honors de Brissach-Vell i
+sos voltants. Si us plau per força conduí l'excel·lent home de dalt
+estant de son seient; i com que Nicklausse era el propietari més ric
+de la contrada, com que posseïa les més belles vinyes, els
+pasturatges més grassos del país i tenia diners esmerçats a tot
+arreu, hom pot judicar quin seria l'astorament de Brissach en veure
+que menava així el carruatge d'un estranger; el senyor Furbach passà
+per qualque príncep viatjant d'incògnit. Pel que fa al servei de
+l'hotel, els bons àpats, el vi, i altres accessoris d'aquesta mena,
+no cal dir-ne res: era magnífic. El vell llibrer hagué de reconèixer
+que mai no havia estat tractat més en gran, i no esperava pas sense
+impaciència l'explicació del _miracle_, com deia Nicklausse. El
+somni d'aquell que havia estat son criat, oblidat de qui-sap-lo
+temps, li tornà aleshores a la memòria, i li semblà l'única
+explicació possible d'una fortuna tan ràpida.
+
+Finalment, el terç dia, cap a les nou del vespre, després de sopar,
+els antics senyor i cotxer, tots sols davant algunes velles ampolles
+de _rudesheim_, s'esguardaren llarga estona l'un a l'altre amb ulls
+enternits. Nicklausse anava a començar les seves confidències, quan
+un criat entrà per desparar la taula.
+
+-Aneu-vos-en al llit, Kasper- li féu ell: -ja ho llevareu demà, tot
+això. No heu de fer sinó tancar la porta de l'hotel: poseu les
+baldes.
+
+Quan el criat hagué sortit, Nicklausse, aixecant-se obrí una
+finestra que donava a l'eixida per renovellar l'aire; i després,
+venint a asseure's de bell nou, greument, començà en aquests termes:
+
+-Us recordeu, senyor Furbach, del somni que em va fer eixir del
+vostre servei l'any 1828. Feia molt de temps que aquest somni em
+perseguia: tan aviat en veia jo mateix tot posant-me a aterrar un
+mur antic al fons d'una ruïna, com baixava per una escala de cargol,
+arribava a una mena de portell, i m'aferrava a l'anella d'una llosa
+que em feia suar sang i aigua.
+
+Aquest somni em feia desgraciat: un cop hi vaig haver alçat la llosa
+i vaig haver vist el soterrani, el cavaller i el tresor vaig oblidar
+totes les meves penes. Ja em creia senyor dels diners: em rodava el
+cap. Em deia: -Nicklausse, Nostre Senyor t'ha escollit per
+aixecar-te al cim de les honors i de la glòria. La teva àvia Orchel
+¡què en serà, de feliç, en veure't tornar al poble en carruatge de
+quatre cavalls! I els altres (Yeri el vell mestre d'estudi; el
+sagristà Omacht; tota aquella gent que repetien de dia i de nit que
+mai no faries res de bo) ¡com badaran els ulls, i amb quin pam de
+nas es quedaran! He! he! he!
+
+M'imaginava aquestes coses, i d'altres de semblants, que
+m'estarrufaven el cor de satisfacció i redoblaven el meu desig
+d'estar en possessió del tresor. Però un cop vaig ésser al carrer
+Neuhauser amb el fato a l'esquena i el garrot a la mà, un cop es va
+tractar de pendre el camí del castell, poc creuríeu, senyor Furbach,
+l'empallegat que em vaig trobar.
+
+M'estava a la cantonada del vostre magatzem, assegut damunt una
+fita, tot mirant de quin costat bufava el vent. Per una mala
+astrugància meva, aquell dia no en feia. Tots els penells estaven
+quiets; els uns girats cap a la dreta i els altres cap a l'esquerra.
+I tots aquells carrers que es creuaven davant mos ulls semblava que
+em diguessin: «-És per aquí, que cal passar!» «-Oi no, que és per
+aquí!».
+
+Què calia fer? De tant de rumiar, la suor em rajava esquena avall.
+Aleshores, perquè se m'acudissin coses, vaig entrar a pendre un xop
+a la taverna del _Gall rogent_, davant de les Voltes. Havia tingut
+compte d'estrenye'm els diners dins un cinyell de cuiro, sota la
+brusa, perquè a la taverna del _Gall rogent_, que és dins una
+reconada del carreró dels Tres encenalls, hi havia força gent com
+cal que s'haurien pres el treball de descarregar-me'n.
+
+La sala estreta i baixa, il·luminada al fons per dos espiralls
+reixencs que donaven a l'eixida, era tota plena de fum. Les bruses,
+els capells abonyegats, les gorres gastades, es passejaven per allà
+dins com a ombres; i de tant en tant, en mig d'aquell núvol, hi
+brillava una cerilla: un nas tot roig, amb els ulls baixos i el
+llavi inferior penjant, s'il·luminava; després tot tornava a
+esdevenir gris.
+
+La taverna brunzia com un tambor.
+
+Vaig asseure'm a un recó amb el garrot entre els genolls, i un canet
+que sobreexia al meu davant; i fins que va ser nit closa vaig
+romandre així, bocabadat, amb els ulls d'allò més oberts, tot veient
+el meu castell que em semblava pintat a la paret.
+
+Cap a les vuit vaig tenir fam; vaig demanar un _knapwurst_ i un
+altre canet. Van encendre el quinquer, i dues o tres hores després
+vaig despertar-me com si fos d'un sòn. Fox, el taberner, era al
+davant meu i em deia:
+
+-És a tres kreutzer la nit: podeu pujar.
+
+Vaig seguir una candela que em conduí a les golfes. Allí hi havia
+una màrfega a terra, i al damunt, la biga mestra acabatall de la
+teulada. Sentia dos homes pets que rondinaven al recambró veí, dient
+que un hom no hi podia estar dret. Jo mateix m'estava acalat sota el
+sostre, amb el cap contra les teules.
+
+En tota aquella nit no vaig poder clucar l'ull, tant per temença que
+em robessin com per efecte del meu somni i pel desig de posar-me en
+camí, sense saber on anar.
+
+A les quatre, el vidre encastat al sostre començà de grisejar. Els
+altres recambrons de la golfa roncaven com a caixes d'orgue. Vaig
+baixar l'escala i vaig escapolir-me envers el carrer. Tot corrent,
+vaig palpar-me més de cent vegades el cinyell. Clarejava més i més.
+Algunes criades venien a dar llur cop d'escombra a les voreres del
+carrer. Dos o tres _watchmann_, amb el bastó sota el braç, es
+passejaven pels carrers, encara deserts. Jo allargava el pas,
+respirant l'aire amb tot el pit; i ja, darrera la porta de
+Stuttgard, se'm feien albiradors els arbres del camp, quan se'm va
+acudir la idea que m'havia oblidat de pagar el meu estatge. No es
+tractava sinó de tres miserables kreutzer, i Fox era prou el més
+gran bergant de Munic, a casa del qual anava a raure tota la
+bretolada de la ciutat; però la idea que un home com aquell em
+pogués pendre per un dels seus em va aturar tot seguit.
+
+He sentit dir una mala fi de vegades, senyor Furbach, que la virtut
+és recompensada i el crim castigat, en aquesta vall de llàgrimes:
+malastruc que sóc, de tant de veure el contrari, no ho crec gens ni
+mica. Més aviat caldria dir que, del moment que un hom està sota la
+protecció dels éssers invisibles, tot ço que fa, que sigui per
+coratge o per covardia, i fins i tot sense voler-ho, li reïx. A un
+home pot recar-li que veritables lladregots gaudeixin tot sovint,
+semblants avinenteses; però què hi fa!: si la gent com cal fos
+sempre feliç, tothom voldria ser com cal per trepelleria, i Nostre
+Senyor no ho ha pas volgut.
+
+En fi, jo que torno al _Gall rogent_ tot maleïnt la mala
+astrugància. Fox es començava d'afeitar davant un tros de vidre
+posat a la repisa de la llar. Quan va sentir que li deia que tornava
+a pagar-li els seus tres kreutzer, el bon home em va mirar arrufant
+les celles, com si hagués sospitat que en allò hi havia algun truc
+diabòlic. Però, ben mirat, després d'haver-se eixugat la barba, va
+parar-me la mà, tot pensant que tres kreutzer sempre fan de bon
+pendre. Una criadassa de galtes inflades que en aquell moment
+eixugava les taules, no semblava menys astorada que ell.
+
+Anava a retirar-me quan mos ulls toparen, per atzar, una renglera de
+quadrets d'allò més fumats, penjats al voltant de la sala. Hom havia
+obert les finestres per renovellar l'aire, i hi havia una mica més
+de claror que no pas el dia abans; però això no vol pas dir que la
+sala no fos encara molt ombrívola. D'aleshores ençà he pensat tot
+sovint que en certs moments els ulls il·luminen allò que miren: és
+com una llum interior que ens avisa que hi parem esment. Sigui el
+que sigui, ja tenia els peus a l'eixida, quan la vista d'aquells
+quadrets em va fer tornar. Eren gravats que representaven paisatges
+de les vores del Rin; gravats que tenien una centúria, negres,
+coberts de taquetes de mosques. Doncs bé (cosa estranya!): d'una
+llambregada els vaig veure tots, i, dins la colla, vaig reconèixer
+el de les ruïnes que havia vist en somni. Vaig esblaimar-me tot: va
+caldre'm un instant per a poder muntar al banc i mirar la cosa de
+més a la vora. Al cap d'un minut ja no em restava cap dubte: les
+tres torres del davant, el poble a sota, el riu uns cents metres més
+enllà, tot hi era! Vaig llegir al peu, en velles lletres alemanyes:
+«Vistes del Rin. -Brisach». I en un recó: «Frederich sculpsit 1728».
+Feia cent anys justos.
+
+El taverner m'observava.
+
+-Ah! ah!- va fer. -Us mireu Brisach! És la meva terra. ¡Els
+francesos van cremar la ciutat, els canalles!
+
+Vaig davallar del banc i vaig preguntar:
+
+-Sou de Brisach?
+
+-No; sóc de Mulhausen, a unes quantes llegües d'allí. Un país de
+primera: a les bones anyades hi beuen el vi a dos kreutzer el litre.
+
+-Què hi ha molt d'aquí a allà?
+
+-Unes cent llegües. Un hom diria que teniu la pensada de fer-hi cap.
+
+-Ja podria ser.
+
+Vaig eixir; i ell, avançant cap al llindar de la taverna, va
+cridar-me, amb un to sorneguer:
+
+-Ei! Escolteu! Abans d'anar-vos-en a Mulhausen, rumieu: ¿no em
+deuríeu pas alguna altra cosa?
+
+No vaig respondre: ja feia via cap a Brisach. Veia allà baix, al
+fons del soterrani ombrívol, aquella maina d'or. Jo hi bracejava; ja
+en prenia a grosses embostes i el deixava caure: feien un so opac i
+unes rialletes que em daven esgarrifors al moll de l'os.
+
+Veu's aquí, senyor Furbach, com va ésser que, en acabat d'haver pres
+comiat de Munic, arribés sortosament a Brisach Vell. Era el 3
+d'octubre de 1828: me'n recordaré tota la vida. Aquell dia jo havia
+començat de caminar molt de matí. Cap a les nou del vespre vaig
+destriar les primeres cases del poble. Daven l'aigua per l'amor de
+Déu: el meu capell, la meva brusa la meva camisa, estaven amarats
+fins a la pell. Un ventet geliu de les geleres de la Suïssa em feia
+petar de dents. Encara em sembla de sentir com la pluja queia, i el
+vent bufava, i bruelava el Rin. Més d'un llum s'havia apagat a
+Brisach Vell. Una vella va assenyalar-me'n l'hostal del
+Schlossgarten, al cim de la costa. Vaig trobar, finalment, la rampa.
+Vaig pujar a les palpentes, tot dient: -Déu meu!... Déu meu!... Si
+no vols que s'escaiguin aquí les meves acaballes, si vols complir
+envers un pobre diable com jo la quarta part de les teves promeses
+divinals, vina a dar-me ajut!
+
+Tammateix, però, l'aigua clapotejava; el fullam, a l'altra banda del
+talús, tremolava de mala manera; i el ventet xiulava més i més a
+mesura que jo pujava.
+
+I vet aquí que feia vint minuts que anava així, a les palpentes, per
+aquella gran escala de cargol, amb el perill d'estimbar-me a cada
+pas, quan al meu davant, dins la tenebror, va avançar a pleret una
+llanterna: degotava de la pluja, i enjegava fulgurances sobre el mur
+antic.
+
+-Ei! Qui hi ha, aquí?- va fer una veu trencada.
+
+-Un viatger que puja al Schlossgarten- vaig respondre.
+
+-Ah! bé: ja ho veurem.
+
+I el llum, tot vacil·lant, tot ensopegant, es va acostar.
+
+Al damunt d'ell avançava una cara esblaimada, de nas camús, de
+galtes buides i grisenques, cofada d'una vella gorra de pell de
+marta, de la qual no restava sinó el cuiro. Un braç llarg,
+descarnat, aixecà la llanterna fins a l'altura del meu capell:
+l'home i jo vam mirar-nos en silenci per espai d'alguns segons.
+Tenia els ulls d'una color grisa clara, com un gat; les celles i la
+barba d'un blanc brut; portava una casaca de pell de cabra i
+pantalons de tela cendrosa. Era el vell cordaire Zulpick, un ésser
+ben estrany, que vivia tot sol dins el seu soterrani, al peu de la
+torre de Gontran l'Avar. Després d'haver trenat les seves cordes,
+tot el sant dia, en el corriol dels Boixos, darrera l'església de
+Sant Esteve, sense respondre mai als vianants que li daven el bon
+dia, si no era amb una inclinació silenciosa del cap; tornava a
+entrar dins el seu soterrani, tot cantussejant amb veu de nas
+cançons del temps de l'emperador Barba-roja, i es preparava ell
+mateix el sopar. Després, amb els dos colzes damunt el caire del seu
+espirall, mirava el Rin, l'Alsàcia, els cims de la Suïssa, hores i
+més hores. També de vegades hom el trobava de nit, passejant-se
+entre les ruïnes; i alguna vegada, però molt de tard en tard,
+davallava a beure _kirschenwasser_, amb els mariners i els raiers, a
+la taverna de mestre Korb, damunt el moll i davant del pont.
+Aleshores parlava dels temps antics i contava històries a aquella
+bona gent, i ells es deien: -¿Com diable sap aquestes coses, el vell
+Zulpick, ell que en tota sa vida no ha fet sinó trenar cordes?
+
+Zulpick no mancava mai a l'ofici, els diumenges; però, amb una
+vanitat d'allò més singular, es plantava altívolament al chor, a
+l'indret dels ducs de l'antigor. I (cosa colpidora!), els habitants
+de Brisach ho trobaven natural, això, de part del vell cordaire;
+ells, que ho haurien condemnat en qualsevol altre.
+
+Aquell era l'home de la llanterna.
+
+Va mirar-me força temps a través de la pluja, que ratllava l'aire, i
+a desgrat de la impaciència que jo anava sentint.
+
+Finalment, va dir-me en un to eixut:
+
+-Veu's aquí el vostre camí!
+
+I, amb l'esquena jupa i el posat somniós, va continuar el seu camí,
+cap a la taverna de mestre Korb, tot murmurant paraules confoses.
+
+Ara jo, volent aprofitar-me de les darreres fulgurances de la
+llanterna, vaig enfilar-me ràpidament al planiol, on se'm va mostrar
+un llum a frec a frec de terra. Era el del Schlossgarten. Una
+serventa vetllava encara. Vaig atènyer la porta de l'hostal, vaig
+trucar, van obrir-me, i la veu de Katel exclamà:
+
+-Ah. Déu meu!... ¡Quin temps per a anar pel món!... quin temps!...
+Entreu, entreu!...
+
+Vaig entrar al vestíbul, i aleshores havent-me mirat, ella em va
+dir:
+
+-Us caldria, d'allò més, de canviar-vos; i no sou pas ric, pel que
+veig. Però seguiu-me a la cuina: beureu una bella glopada i menjareu
+un mos per l'amor de Déu. Jo faré per manera de trobar-vos una
+camisa vella, i en acabat tindreu un bon llit.
+
+Així va parlar aquella excel·lent criatura, i jo vaig regraciar-la
+amb tota l'ànima.
+
+Un cop assegut a un recó de la llar, vaig sopar com un veritable
+llop. Katel aixecava les mans al cel, tot mirant-me, meravellada.
+Quan vaig haver acabat, va menar-me a una cambra de servent, on jo,
+havent-me despullat, no vaig trigar a adormir-me sota la protecció
+del Senyor.
+
+Poc pensava aleshores que dormia sota el sostre d'una casa que temps
+a venir seria meva! Qui les pot preveure semblants coses? ¿Què són,
+els homes, sense la protecció dels éssers invisibles? I, amb aquesta
+protecció, ¿què cosa hi ha que no puguin esperar? Però aleshores
+aquests pensaments n'eren lluny, del meu cor.
+
+L'endemà, havent-me despertat cap a les set, vaig sentir el fullam
+com tremolava a la part de fora. Havent mirat de la meva finestra
+estant, que donava al parc del Schlossgarten, vaig veure com els
+grans plàtans deixaven caure d'una a una llurs fulles mortes pels
+viaranys deserts, i com la boira estenia el seu nuvolar grisenc
+damunt el Rin. Els meus vestits eren humits encara: vaig
+posar-me'ls, però, i Katel em presentà, alguns moments després, al
+vell Miquel Durlach, el propietari de l'establiment, un vell de
+vuitanta anys, amb la cara solcada d'innombrables arrugues i les
+parpelles balderes. Duia un gec de vellut castany amb botons
+d'argent, les calces de drap blau, les mitges de seda negra, les
+sabates rodones i amb grans fermallS de coure, com en el temps
+antic; i estava assegut, amb les cames creuades, a un recó de
+l'estufa de faiança de la sala gran.
+
+En demanar-li jo treball (perquè havia pres el determini de romandre
+a Brisach Vell), ell, un cop em va haver mirat alguns instants, va
+voler veure la meva llibreta; i va començar de llegir-la greument,
+amb les grosses ulleres plantades damunt son nas blau, semblant a un
+bec de corb. De tant en tant decantava el cap i murmurava:
+
+-Bé... bé...
+
+Al capdavall, aixecant els ulls, va dir-me, amb un somriure
+benvolent:
+
+-Podeu romandre aquí, Nicklausse ; hi estareu en el lloc de Kasper,
+que se n'ha d'anar demà passat a trobar el seu regiment. Anireu a
+veure, al matí i al vespre, al moll, si hi ha viatgers i portareu
+llur bagatge. Us dono sis florins cada mes, l'estatge i el
+manteniment; la generositat dels viatgers us ho doblarà: i més tard
+mirarem de millorar-vos si estem contents de vós. Us convé?
+
+Vaig acceptar de tot cor, havent resolt, com us he dit suara de
+romandre a Brisach Vell. Però el que va confimar-me encara més en
+aquesta resolució fou l'arribada de la senyoreta Fridolina Durlach,
+que, amb els seus ullassos blaus i el somriure tan dolç, es va fer
+mestressa de la meva ànima. Igual com havia vist Fridolina, fresca,
+somrient, amb sos bells cabells d'un ros cendrós, caient en llargues
+trenes damunt el seu coll blanc com la neu, el cos graciós, les mans
+una mica grasses i rodanxones la veu amorosa: igual com l'havia
+vista en el meu somni, tot just de vint anys, i ja sospirant, com
+totes les noies, per l'hora sortosa del casament; així vaig
+tornar-la a veure aleshores.
+
+I jo, tanmateix, senyor Furbach, tot pensant quina cosa era, pobre
+criat vestit d'una brusa cendrosa, arrossegant cada vespre el carret
+com un animal de càrrega, capjup, panteixant i trist, no me la
+gosava pas creure la promesa dels esperits invisibles; no gosava pas
+dir-me: -Veu's aquí la teva promesa, la destinada per a tu! -No: poc
+gosava d'aturar-m'hi en aquesta idea. ¡Me'n tornava tot vermell, en
+tremolava, m'acusava de follia: veia Fridolina tan bella, i jo tan
+despullat de tot!
+
+A desgrat d'això, Fridolina d'ençà de la meva arribada al
+Schlossgarten, m'havia posat afecte, o, més ben dit, em mirava amb
+commiseració. Tot sovint, al vespre, a la cuina, després de la tasca
+feixuga del dia, quan reposava tot atuït vora la llar, amb les mans
+creuades sobre els genolls i l'esguard somniós, ella entrava
+furtivament com una fada, i, mentre Katel girava l'esquena i rentava
+la vaixella, em mirava tot sovint i murmurava baix, baixet:
+
+-Esteu ben cansat: oi, Nicklausse? Ha fet tan mal temps, avui!
+Aquest gran xàfec us ha tot amarat. Feu una feina ben feixuga (tot
+sovint hi penso), sí, ben feixuga! Però tingueu una mica de
+paciència, mon bon Nicklausse, una mica de paciència. Quan hi haurà
+un altre lloc vacant a l'hostal, serà per a vós. No sou fet per
+arrossegar el carretó: cal un home més fort, més aspre, que no pas
+vós.
+
+I, tot parlant, en mirava amb uns ulls tan dolços, tan compassius,
+que mon cor se n'estremia, mos ulls s'omplien de llàgrimes: hauria
+Volgut tirar-me a sos peus, agafar les seves manones amb les meves,
+i acostar-hi els meus llavis tot sanglotant. Només el respecte em
+feia contenir. Però el que és dir-li: -Us estimo!- mai... mai no
+hauria gosat.
+
+En aquell moment Nicklausse suspengué la seva narració: l'emoció
+l'ofegava. El mateix vell Furbach se sentia tot enternit: veia com
+el brau minyó plorava davant aquelles recordances. Aitals sanglots
+de felicitat el commovien fins a les entranyes, però no trobava una
+paraula a dir.
+
+Al cap d'alguns moments, una mica calmada l'emoció de Nicklausse,
+ell prosseguí:
+
+-Prou compreneu, senyor Furbach, que durant aquell hivern de 1828,
+que fou molt llarg i molt cru, la meva idea fixa no em deixà mai.
+Imagineu-vos un pobre diable, amb la corretja al coll, arrossegant
+el carret, de dia i de nit dins d'aquell immens cargol, que sembla
+no acabar mai més de les vores del Rin fins a la plataforma. Ja la
+coneixeu aquesta pujada, on regolfen tots els vents de l'Alsàcia i
+de la Suïssa. ¡Quantes vegades, a mitja costa, m'he aturat mirant
+les vastes ruïnes, les negres barraques de sota, i tot dient: -El
+tresor és al mig de tot això... en algun indret... no sé on... però
+hi és! Si el descobrís, en lloc d'anar amb la cara fuetejada per la
+pluja, els peus dintre el fang i la corda a l'esquena, tindria un
+bon escalf, estaria assegut davant una bona taula, beuria bon vi, i
+escoltaria el vent, la pluja, la calamarsa, desfermant-se a fora,
+tot regraciant Déu de les seves bondats. I a més... i a més...
+veuria una dolça cara que em somriuria!
+
+Aquests pensaments em posaven tot febrosenc; mos ulls foradaven les
+parets; sondejava amb l'esguard totes les profunditats de l'abisme;
+furgava al peu de cada torre, en calculava l'espessedat a vora del
+cim.
+
+-Ah!- exclamava. -Jo ho trobaré!... Ho trobaré!... Cal que ho trobi!
+
+Una mena d'estranya atracció portava sempre mon esguard a la torre
+de l'homenatge de Gontran l'Avar, encarada a la costa. És una alta
+fàbrica, coronada de feixucs marlets que sobreïxen en relleu pel
+costat d'Hunevir. La torre de l'homenatge de Rodolf s'aixeca ben a
+la vora. Entre totes dues devallava el pont llevadís de la plaça.
+Aquestes dues torres formaven, en certa manera, la brancalada de la
+porta colossal.
+
+Una circumstància, sobretot, em lligava a la torre de Gontran; i és
+que a mig camí de la seva alçada, damunt una gran pedra polida, hi
+ha esculpida una creu, amb un capell de ferro al damunt i les dues
+manoples clavades al lloc de les mans del Crist.
+
+No heu pas oblidat, senyor Furbach, la creueta que sempre duia al
+damunt i que us vaig mostrar el dia que vaig pendre comiat de vós.
+Aquella creu em semblava pareguda a la de la torre de Gontran: eren
+el mateix capell de ferro, les mateixes manoples; i, a més, en
+passant vora la torre (cosa inconcebible!), cada vegada
+m'esgarrifava de cap a peus, em sentia envaït per una força
+estranya, la por em colpia, i, a desgrat de mon desig de penetrar
+aquest misteri, l'esglai de la mort em feia fugir.
+
+Un cop tornava a entrar a la cambra, al vespre, em tractava de
+covard i em prometia de tenir més coratge l'endemà; però la idea de
+trobar-me encarat amb éssers d'un món inconegut trabucava sempre les
+meves resolucions abrivades.
+
+Altrament, al peu d'aquesta famosa torre, a l'antic soterrani de la
+sala d'armes, vivia el vell cordaire Zulpick, qui, d'ençà de la meva
+arribada a Brisack, espiava les meves fetes i passes.
+
+Què em volia, aquell home? ¿Sospitava mos projectes? Estaria posseït
+dels mateixos instints? ¿Tenia indicis? No podia fer-me escàpol
+d'una vaga aprehensió en veure'l: evidentment, entre Zulpick i jo
+existia algun interès. ¿De quina mena era, aquest interès? Ho
+ignorava, i romania en guàrdia.
+
+Feia, doncs, tres mesos que arrossegava el carretó sense gosar de
+pendre una resolució sòlida. El descoratjament em venia: em
+semblava, de vegades, que l'esperit de les tenebres han volgut
+riure's de la meva credulitat; cada nit tornava a entrar al
+Schlossgarten amb una tristesa de no dir. Katel i Fridolina em
+demanaven endebades la causa de la meva tristor, i endebades em
+prometien millor sort: m'aprimava visiblement.
+
+L'hivern havia arribat. El fred era excessiu, sobretot les nits
+clares, llavors que omple el cel l'eixam de l'estelada, i la lluna
+brillant dibuixa damunt la neu les ombres dels arbres altívols amb
+llurs mil branques entrelligades.
+
+En aquell temps encara no existien els vaixells de vapor: grossos
+vaixells de vela feien el servei. Arribaven a les vuit, les nou, les
+deu, les onze, tot sovint a mitja nit, segons el vent fos més o
+menys favorable. Calia esperar-los al moll, en mig dels embalums. La
+neu queia lentament, i em cobria com a un bloc de pedra. I després,
+un cop havia passat el vaixell, tornava tot sovint sense bagatges,
+perquè a l'hivern els viatgers són escassos.
+
+Un vespre d'hivern tornava a pujar d'allò més trist. Com que havia
+caigut molta neu, el meu carretó no feia soroll. Arribo a mitja
+costa, i m'aturo, amb els colzes damunt el muret, a mon lloc
+habitual, per mirar la torre de Gontran. El temps s'havia aclarit de
+bell nou. Al damunt meu el poble dormia, i els arbres coberts de
+gebre i de neu lluïen sota la llum de la lluna. Molta d'estona vaig
+mirar les teulades blanques, les eixidetes negres, amb llurs càvecs,
+llurs pales, llurs rasclets, llurs arades, llurs gavelles de palla
+penjades als coberts, llurs espiralls, on la neu s'havia amuntegat.
+Ni una fressa no muntava, ni un sospir; i jo em deia: -Dormen. No
+els en cal, de tresor!... Déu meu! On anem a raure? Per ventura cal,
+d'ésser ric? ¿Per ventura els rics no moren com els pobres? ¿Per
+ventura no poden, els pobres, viure, estimar la dona i els infants,
+escalfar-se al sol quan fa bon temps, i a la vora del foc quan fa
+fred, com els rics?... ¿Tenen cap necessitat de beure bon vi cada
+dia, per a ésser feliços?... I, un cop tota la gent s'ha arrossegat
+alguns dies damunt la terra, veient el cel, els estels, la lluna, el
+riu blavís, la verdor dels camps i les boscúries, collint alguns
+fruits al llarg de les arbúcies, trepitjant els raïms, dient a la
+que estimen: -¡Ets la dona més bella, més dolça, més tendra, de
+totes les dones!... T'estimaré tota la vida-, i fent saltar llurs
+infantons entre llurs mans, besant-los, rient de llurs refilets;
+quan han fet tot això (les coses que són la felicitat, la pobra
+felicitat d'aquest món); bé, ¿què no devallen tots, els uns darrera
+els altres, amb vestit blanc o amb parracs, amb capell de plomes o
+el cap nuu, a la mateixa caverna ombrívola d'on un hom no torna mai
+i on un hom no sap què li passa? ¿Calen tresors, doncs, Nicklausse,
+per a tot això? Cavil·la i calma el teu esperit. Torna al teu
+poblet, conrea ton polit camp, el camp de la teva àvia; casa't amb
+Gredel, Cristina o Lotchen, una mossa cepada i alegroia, si et plau;
+una de magra, un poc melangiosa, si hi tens més tirada... (Déu meu!
+No en manquen pas!). Segueix l'exemple del teu pare: vés a missa,
+escolta el senyor rector; i, quan caldrà pendre el camí que han
+seguit els altres, hom et beneirà, i d'aquí cent anys seràs un
+d'aquells de la vellura, d'aquella brava gent dels quals hom
+desenterra els ossos amb respecte i dels quals hom diu: -Ah! En
+aquell temps la gent era de bella mena!...
+
+Així somiejava, decantat damunt el mur, tot admirant el silenci del
+poble, dels estels, de la lluna i de les ruïnes, i portant el dol
+del meu tresor, que no podia haver.
+
+Però, quan feia uns quants minuts que hi era, de cop i volta, al
+davant meu, cent metres més amunt, a la plataforma, quelcom es
+bellugà, i després un cap avançà a pleret i estengué una mirada
+damunt el riu, damunt el moll i, en acabat, rampa avall.
+
+Jo m'havia ajupit. La meva carreta vora del mur, desapareixia
+darrera la recolzada.
+
+Era Zulpick. Duia la testa nua, i com que la lluna resplendia en tot
+son esclat, vaig veure, tot i la distància, que el vell cordaire era
+animat d'alguna idea estranya: ses galtes esblanqueïdes eren totes
+estirades; sos ullassos arrecerats sota les celles blanques,
+fulguraven; i, tanmateix, semblava tranquil. Després d'haver mirat
+una bella estona, va cobrir-se el cap amb sa vella gorra de marta
+(s'havia descobert per espiar); i després el vaig veure com
+davallava pel ràpid caminal que va de cap a cap de la torre de
+Rodolf, i es perdia bentost entre els baluards.
+
+¿Què hi anava a fer, al mig de les ruïnes, en aquella hora? Tot
+seguit se m'acudí la idea que hi anava a cercar el tresor; i jo,
+adés tan tranquil, vaig sentir que una mena de sang m'encenia la
+cara. Vaig passar-me la corretja a l'esquena, i vaig posar-me a
+córrer amb tota l'empenta que podia. Les rodes, damunt la neu, no
+feien ni la més petita fressa. En pocs minuts vaig estar sota el
+cobert del Schlossgarten. Vaig agafar un càvec, i vaig tornar,
+sempre corrent, a seguir la pista del vell cordaire. Al cap d'un
+quart era al fossat, jo, encalçant-lo dins la neu. Corria tan de
+pressa, que, de cop i volta, a la girada d'un munt de ruïnes em vaig
+topar de nassos amb Zulpick, qui portava un enorme alçaprem i em
+mirà de fit a fit, tot estrenyent amb les dues mans la seva barrassa
+de ferro. No es bellugava pas més que una estàtua, i tenia en son
+posat quelcom d'altívol que m'estranyà. Hom hauria dit que era un
+vell cavaller. Jo panteixava; estava tot sorprés. Vaig refer-me,
+però, ben prest, i vaig dir-li:
+
+-Bona nit, senyor Zulpick. Com anem? Fa una mica de fresca.
+
+Al mateix temps la vella catedral de Sant Esteve sonà la mitja nit,
+i cada cop de son timbre, greu i solemnial, ressonava en el baluard.
+Al darrer cop, Zulpick, que no reia, em digué:
+
+-Què hi véns a fer, aquí?
+
+-Vès!- vaig respondre-li, tot empallegat. -Vinc a fer-hi el que vós
+hi fareu.
+
+Aleshores, ell, amb greu entonació, va exclamar:
+
+-¿Quin dret hi tens, a pretendre el tresor de Gontran l'Avar?
+
+-Ah, eh!- vaig fer. -Sembla que sapigueu...
+
+El cor em bategava fortament.
+
+-Sí, t'he endevinat. T'esperava!
+
+-M'esperàveu?
+
+Però, sense respondre'm afegí:
+
+-Amb quin dret hi pretens quelcom, aquí?
+
+-Doncs... i vós, mestre Zulpick? Si hi ha un tresor ¿per què havia
+d'ésser més aviat vostre que no pas meu?
+
+-Jo, és diferent, ben diferent- digué: -fa cinquanta anys que cerco
+el que em pertany.
+
+I, tot posant-se la mà al pit amb posat convençut:
+
+-Aquest tresor és meu. L'he guanyat pagant-lo amb sang, i fa vuit
+segles que n'estic privat.
+
+Vaig creure, aleshores, que era foll; però ell endevinant el meu
+pensament, digué:
+
+-No en sóc pas de boig. Ensenya'm els meus cabals, ja que una
+inspiració del Cel t'il·lumina, i te'n daré una bella part.
+
+Erem al peu de la torre de Rodolf, i el vell cordaire havia provat
+de despendre'n una pedra. Una colla d'altres blocs ja eren
+amuntegats per allà a la vora.
+
+-No sap el lloc- vaig dir-me. -El tresor no és pas aquí: n'estic
+segur. Deu ser dins la torre de Gontran l'Avar.
+
+I, sense respondre a la seva pregunta, vaig dir-li:
+
+-Que no us manqui el delit, mestre Zulpick: ja en tornarem a parlar
+més tard, d'això.
+
+I vaig seguir de bell nou el camí que porta al planiol. Mentre
+corria, vaig posar-me a pensar que hom no podia entrar dins la torre
+de Gontran sinó pel soterrani que Zulpick habitava; i, tot
+girant-me, vaig cridar-li:
+
+-En tornarem a parlar demà.
+
+-Bé!- va fer amb veu forta.
+
+A qui sap la distància, em seguia, decantada la testa, amb aire
+atuït.
+
+Alguns instants més tard era a la meva cambra, i em ficava al llit
+amb un sentiment d'esperança i d'ardidesa que no havia experimentat
+de molt de temps a aquella part.
+
+Aquella nit, el meu somni, que de dia en dia s'havia anat
+esblaimant, tornà amb una grandesa aplanadora. Ja no fou solament el
+cavaller estès damunt la creu de bronze, el que vaig veure: era tota
+una història estranya i enorme, que es descabdellava lentament sota
+mos ulls. L'antiga catedral de Sant Esteve ressonava: ses feixugues
+pedres rogenques, ses arcades, ses voltes i ses agulles en
+tremolaven, gairebé, damunt llurs fonaments granitics. Una gentada
+immensa, tota vestida de drap d'or i de pedreries, clergues i
+senyors, omplien de gom a gom la plataforma de Brisach Vell; però no
+pas el Brisach d'avui en dia, amb ses ruïnes i ses cabanes, sinó el
+Brisach cobert d'alts edificis amuntegats fins als núvols. A cada
+interstici de sos amples marlets hi havia, dret, un home d'armes,
+amb els ulls girats cap a la plana blavenca; i en tota la llargada
+de la rampa, fins a la vora del Rin, hi havia una renglera de piques
+lluents, d'alabardes, de partesanes, que adreçaven al cel llurs
+fulgurances, a guisa de miralls. I els corsers peuejaven dins la
+rampa pregona, sota les portes ombrívoles. Remors immenses pujaven
+de la plana. De cop i volta, transportat damunt una torre, vaig
+veure lluny, ben lluny, avançar damunt el riu un gran vaixell, tot
+cobert d'un vel negre amb una creu blanca, tota gran, al mig. Cada
+cop que una campana tocava a morts, el seu plany ressonava de l'una
+torre a l'altra, i els ecos el prolongaven fins a la fondària dels
+baluards. Vaig compendre que un gran personatge, un príncep, un
+emperador, havia mort; i, com que tothom s'agenollava, vaig voler-me
+agenollar igualment. Però de cop i volta va desaparèixer tot. Sens
+dubte m'havia girat dins el meu llit. Un silenci de mort va seguir a
+tota aquella fressa.
+
+Aleshores vaig tornar-me a trobar en el meu soterrani, tot mirant
+per una espitllera. Al davant hi havia el pont llevadís, la torre de
+Rodolf, i damunt el pont una sentinella; i vaig dir-me; -No t'ha pas
+enganyat, Nicklausse: aquesta és ben bé la torra de Gontran l'Avar,
+i el vell duc és aquí.- I, tot girant-me, vaig veure la tomba i el
+vell duc. No era pas un esquelet: era un mort revestit d'un mantell
+blau sembrat d'estels i d'àguiles de dos caps brodades amb argent.
+Vaig decantar-m'hi... vaig esguardar aquells agençaments amb èxtasi.
+El mantell, l'espasa, la corona i l'esbarjosa copa guspirejaven a la
+llum d'un estel que parpellejava dins el buit de l'espitllera.
+Mentre jo m'esmerçava a rumiar la felicitat de posseir aquelles
+riqueses, el vell duc obria els ulls lentament, i va mirar-me amb un
+posat tot greu.
+
+-Sou vós, Nicklausse?- em va dir, sense que ni un muscle de la seva
+llarga cara s'estremís. -Fa qui-sap-lo temps que la gent m'oblida
+dins aquest soterrani: sigueu ben arribat. Asseieu-vos damunt el
+caire de la meva tomba: és feixuga i no caurà pas.
+
+M'allargava 1a mà, i no vaig poder negar-me a pendre-la.
+
+-Déu del Cel, que n'és, de freda, la mà dels morts!- vaig dir-me,
+amb una esgarrifança.
+
+I en aquell mateix instant vaig despertar-me. Tenia el meu candeler
+damunt la taula de nit, i era el fred d'aquest candeler el que
+m'havia desvetllat. Els petits vidres de la meva finestra eren tots
+blancs de la gebrada.
+
+Tota la resta de la nit no vaig fer altra cosa que repassar el meu
+somni.
+
+No me'n restaven a la memòria sinó les circumstàncies més
+assenyalades; però aviat havia de recordar-lo tot sencer, a mesura
+que els objectes reals me'n retraurien els menors detalls.
+
+Em va caldre de tenir paciència encara, tot aquell dia fins al
+vespre. Quan me n'anava al moll, a les sis, amb el meu carretó, vaig
+avisar al vell Zulpick que estaria de retorn cap a les vuit o les
+nou, i que aleshores podríem fer una conversa. Em va respondre amb
+una inclinació de cap, tot assenyalant-me l'entrada del seu
+soterrani.
+
+A les nou va passar el vaixell: cap a les deu feia el meu viatge de
+retorn. Després d'haver posat la meva carreta sota el cobert, vaig
+anar-me'n cap a la torre de Gontran. Zulpick m'esperava. Davallàrem
+en silenci, i d'aquell moment endavant vaig estar convençut que
+l'instant del nostre gran descobriment s'acostava perquè, tot
+baixant l'escala, vaig recordar-me que ja l'havia recorreguda en el
+meu somni; però no en vaig dir cap paraula. Un cop arribat a baix
+del soterrani, tots els meus dubtes, si encara me n'haguessin
+restat, s'haurien esvaït: coneixia aquell indret, aquella volta
+baixa, aquells murs antics, aquella taula d'avet recolzada contra
+l'espitllera, aquells quatre vidres rodons esquerdats, aquell jaç,
+aquells munts de corda enrotllats en un recó. Tot ho havia vist, el
+que hi havia a l'estatge de mestre Zulpick, com si fos un tertulià
+del seu catau; i ja assenyalava amb l'esguard la llosa que caldria
+aixecar si arribàvem a entendre'ns.
+
+Una làmpara de llauna brillava damunt la teulada. El vell cordaire
+s'havia assegut sense compliments damunt l'única cadira del cau que
+tingués seient, encara que atrotinat, i m'indicà amb el dit un
+bagul, on vaig asseure'm. Zulpick, amb el seu crani calb, els dos
+encenalls de cabell que li restaven al volt de les orelles, el nas
+camús, els ulls lluents i el mentó punxegut, tenia el posat inquiet,
+encaparrat. M'observava amb ulls ombrívols, i aquests van ésser els
+primers mots que em digué:
+
+-El tresor és meu: no estic perquè em robin. És meu: l'he guanyat!
+No sóc dels que sofreixen lladregueries: ho sents?
+
+-Bé està- vaig respondre, tot aixecant-me: -ja que és vostre,
+serveu-lo.
+
+I vaig dar una passa per retirar-me.
+
+Ell, aixecant-se i agafant-me pel braç amb un accionat violent,
+petant de dents, va dir-me:
+
+-Escolta: quant vols?
+
+-Vull la meitat.
+
+-La meitat!- va fer. -És abominable! És un robatori!
+
+-Bé, doncs: serveu-ho tot.
+
+I vaig pujar el primer graó.
+
+Aleshores, arrencant-me gairebé la cua del casacot, va udolar:
+
+-No ets assabentat de res... de res! ¡Vols provar-me, estemordir-me!
+Prou que ho trobaré tot sol!
+
+-Doncs per què em reteniu?
+
+-Vaja, seu- va fer amb una rialla burleta tota estranya. -Vejam: ja
+que n'ets assabentat... què hi ha, dins el tresor?
+
+Vaig tornar a asseure'm.
+
+-Primerament hi ha la corona de sis branques, d'or, amb quatre
+diamants molt grans a cada branca, i la creu al damunt.
+
+-Sí... això hi és.
+
+-I després hi ha l'espasa, l'espasa formidable, d'agafall d'or.
+
+-És veritat!
+
+-I la copa d'or, amb perles blanques, rogenques i grogues.
+
+-Sí... sí... tot això hi és! M'en recordo: la meva espasa, la meva
+corona. Han estat deixades: així ho he volgut; però vull tornar-les
+a tenir.
+
+-Ah!- vaig fer jo, furiós d'un egoisme com aquell -si voleu
+servar-ho tot... per ma fe, jo m'esquitllo.
+
+I vaig anar-me'n indignat.
+
+Però ell, saltant-me encara altra vegada al braç, va exclamar:
+-Podríem entendre'ns pel que fa a la resta. Hi ha or: veritat?
+
+-Sí: la tomba és plena de peces d'or.
+
+En oir aquestes paraules, la cara se li va fer tota verda, i va dir:
+
+-Jo servo l'or! Tu tindràs l'argent.
+
+-Si no n'hi ha pas d'argent!- vaig cridar. -I, d'altra banda, encara
+que n'hi hagués, no en voldria: sabeu?
+
+El vell, dessenyat amb to ferotge, va començar, aleshores, de voler
+suplicar-me, de voler enternir-me. Però era ben palès que hauria
+assajat d'escanyar-me si hagués reparat que era el més fort i no
+hagués tingut necessitat de mi.
+
+-Vejam- deia: -escolta'm, Nicklausse. Ets un brau minyó; no vols pas
+robar-me. Et dic que aquest tresor em pertany: fa cinquanta anys que
+el cerco. Em recordo d'haver-lo guanyat fa qui-sap-lo temps...
+moltíssim de temps! Veritat que no puc gaudir-lo amb la vista; però
+és igual, essent meu com és.
+
+-Doncs bé: ja que és vostre, deixeu-me estar en nom de Déu.
+
+-El descolgaràs!- udolà ell, tot saltant damunt una destral.
+
+Per sort, jo tenia a l'abast de la mà un gros garrot amb punta de
+ferro; perquè massa havia cregut que la cosa podia pendre mal carès.
+Vaig posar-me en guàrdia, tot dient-li, fredament:
+
+-Mestre, he vingut a casa vostra com a amic, i vós voleu
+assessinar-me. Però aneu amb compte: al més petit moviment que fareu
+us badaré el cap.
+
+Va fer-se'n càrrec; i, després d'haver-me observat un segon per
+espiar els meus moviments i sospesar si ell seria el més fort, deixà
+estar la seva destral, i va dir-me, en veu baixa:
+
+-Vols la meitat?
+
+-Sí.
+
+-Quina meitat? L'or?... l'espasa?... ¿la corona?... Què?... què?...
+Parla d'una vegada!
+
+-Farem dues parts, i la sort decidirà. Cal que les dues parts siguin
+iguals.
+
+Va rumiar un instant, i va dir:
+
+-Accepto! Cal que accepti. Però em robes: que en caigui el pes
+damunt la teva ànima! Així t'escanyés el diable!... Cal que accepti.
+
+-Està entès?
+
+-No t'he dit que accepto?...
+
+-Sí, però ara jureu-m'ho damunt aquesta creu.
+
+Aleshores vaig treure'm la meva creueta de bronze. Tot veient-la, va
+semblar que sos ulls s'enterbolien.
+
+-D'on t'ha vingut, això?
+
+-Què se us en dóna? Jureu.
+
+-Bé: juro... que et deixaré la meitat.
+
+-Parts iguals, i com vulgui la sort.
+
+-Sí.
+
+-Perfectament- vaig dir jo tornant-me a posar la creu al coll: -ara
+podem entendre'ns. I, per començar, mestre Zulpick, el tresor és
+aquí.
+
+-Aquí! On?- va fer tartamudejant.
+
+-Cal aixecar aquesta llosa, i després cavar a sota. Arribarem damunt
+una escala i davallarem cinquanta graons. Al capdavall hi ha un
+soterrani, i en el soterrani el tresor.
+
+Tot escoltant-me, badava els ulls.
+
+-I com ho saps, tu, això?- va fer.
+
+-Ho sé.
+
+-N'estàs segur?
+
+-N'estic segur. Ja ho veureu.
+
+I anava a pendre el càvec al fons de l'estatge. Aleshores ell va
+pegar un bot, tot cridant:
+
+-Vull alçar-la jo, la llosa! Vull treure-la jo, la terra!
+
+-Alceu la llosa, mestre Zulpick; caveu!... Però recordeu-vos del
+jurament que heu fet damunt la creu. Un hom pot ser damnat una
+vegada: dues vegades fóra massa.
+
+No va dir cap paraula: va agafar el càvec i va alçar la llosa.
+
+Jo m'estava a la vora d'ell amb el garrot punyent, tot malfiat de la
+seva follia. Manta vegada vaig reparar que em llançava una ràpida
+llambregada per assegurar-se que jo estava en guàrdia. Alçada la
+llosa, va posar-se a cavar amb la rapidesa d'un gos gratant la
+terra. La suor li rajava esquena avall. Una vegada va aturar-se, tot
+dient:
+
+-Aquest soterrani és meu. No vull anar més enllà. Cal que te'n
+vagis.
+
+-Recordeu-vos del vostre jurament damunt la creu- vaig dir-li, amb
+tota fredor.
+
+Ell va rependre el seu treball, tot repetint, a cada cop de càvec:
+-Em robes!... em robes! Ets un lladre!... Tot és meu!...-, fins que
+va atènyer la petita volta de l'escala. Un cop va descobrir-ne la
+primera pedra, va esdevenir, de cop i volta, blanc com la cera, i es
+va asseure damunt el caramull de terra. I veint que jo volia pendre
+el càvec, com em tocava, va tirar-s'hi damunt, tartamudejant:
+
+-Deixa-ho estar, això! Vull fer-ho tot jo!... jo!... Vull ésser el
+primer de davallar!
+
+-Molt bé: aneu!
+
+Va continuar la seva tasca amb un aferrissament que no li permetia
+de respirar. La ràbia esclatava en tot el seu posat. Tanmateix,
+però, l'obra avançava: cada cop de càvec feia ara un so balmat; i
+sobtadament va caure una pedra, i després tota la volta s'esfondrà
+per l'obertura amb un sord terrabastall. El vell cordaire va estar a
+punt de ser arrossegat per les runes. Vaig retenir-lo amb prou
+fortuna; però, ben lluny de regraciar-me, l'home, a penes va veure
+l'escala, amb una terrible exasperació va udolar:
+
+-Tot és meu!
+
+-I meu- vaig dir-li en un to eixut.
+
+Jo havia pres la làmpara, i ell va voler tenir-la.
+
+-Bé està: més m'ho estimo. Marxeu endavant, mestre Zulpick.
+
+Vam davallar.
+
+El llum tremolenc il·luminava aquelles voltes de deu segles de
+vellúria. El soroll furtiu de les nostres passes, damunt els graons,
+era d'un estrany efecte. El meu cor bategava amb tanta de força que
+n'hi havia per a esberlar-me el pit. Veia al davant meu el crani
+calb del vell cordaire, el seu bescoll gris-blau, la seva esquena
+jupa. Potser ell, en el meu lloc, hauria tingut alguna temptació
+funesta; però, gràcies a Déu, mai no va entrar-me a l'ànima el
+pensament del mal, senyor Furbach (cal que us ho digui), perquè la
+mort ens seguia: sotjava, en l'ombra, a un de nosaltres dos.
+¡Sortosos aquells que no tenen retret a fer-se, i que deixen a
+Nostre Senyor l'esment de retirar les seves criatures d'aquesta vall
+de llàgrimes! No en té pas freturança, de nosaltres, per a aquesta
+feina terrible!
+
+Arribat al capdavall de l'escala, Zulpick, no veient res a dins el
+soterrani, va esguardar-me amb ulls esmaperduts; va voler parlar, i
+cap so no va arribar a sos llavis. Aleshores vaig mostrar-li
+l'anella encastada a la llosa del mig. Va compendre de seguida, i,
+deixant el llum a terra, agafà l'anella amb les dues mans, fent un
+clam salvatge. La suor lliscava lentament de sos polsos. Jo,
+mentrestant, servava tot el meu domini.
+
+Veient la inutilitat dels esforços del vell,
+
+-Deixeu-me fer, Zulpick- vaig dir-li: -no teniu prou vigoria.
+
+Va assajar de respondre'm. En aquell moment vaig reparar que tenia
+els llavis blaus.
+
+-Asseieu-vos; repreneu alè... No us robaré pas la vostra part:
+estigueu tranquil.
+
+Però no volgué asseure's, i s'aclofà vora la llosa. I, mentre jo
+l'aixecava introduïnt el meu càvec pels intersticis de la pedra, ell
+s'esforçava a retenir-la amb les seves ungles.
+
+-Aneu amb compte, aneu amb compte!- vaig exclamar. -Mireu que us
+aixafaré les mans!
+
+Treball perdut: no sentia res. La fúria de l'or el posseïa. I al
+mateix moment que, alçant-se la llosa, em calia esmerçar totes les
+meves forces a contenir-la, ell ja lliscava per sota, i jo el sentia
+com feia crits inhumans, interromputs per sanglots estranys.
+
+Alçada la llosa, vaig restar alguns segons com a enlluernat: el
+guspireig de les pedreries sota dels reflexos del llum, em feia
+rodar el cap. En aquell moment, ràpid com un llampec, reaparegueren
+totes les meves recordances esborrades. Vaig recordar-me fins i tot
+del que m'havieu dit a Munic: -¿Com podíeu veure l'or, la tomba i el
+cavaller, Nicklausse, si no teníeu llum? Reconegueu que el vostre
+somni no va enlloc.- I, per respondre a aquesta objecció, mos ulls
+cercaven un llum qualsevol. Aleshores va ésser quan vaig veure una
+obertura a la muralla. De part de fora, l'obertura semblava un
+d'aquells canonets massissos com n'hi ha a tots els baluards per
+deixar respirar la humitat de la terra. La lluna esblaimada, mirava
+per aquell forat i confonia sos raigs blaus amb els grocs del nostre
+llum.
+
+Tot això, estimat senyor Furbach, és per a dir-vos que, en instants
+així, els nostres sentits es fan amatents d'una manera que espalma.
+Res no els escapa: ni tan sols les circumstàncies indiferents.
+
+Zulpick acabava d'agafar la corona dipositada sobre un coixí de
+púrpura arnada; se la posà damunt la testa, superbiós. Prengué
+igualment l'espasa i la copa, i, tot mirant-me,
+
+-Veu's aquí el duc- digué amb accent solemnial: -el vell duc Gontran
+l'Avar!
+
+I en aixecar jo un extrem del drap, test com el cartró, i en
+mostrar-se'm l'or sota els oripells, aquell foll xaruc, alçant la
+seva espasa, volgué dar-m'hi un cop damunt la testa; però un
+gorgolament indefinible va escapar-se-li del pit, i va esfondrar-se,
+tot exhalant un llarg sospir.
+
+Colpit d'horror, vaig acostar el llum, i vaig veure que ell tenia el
+pols esquerre d'un negre blavenc, que sos ulls es movien dins llurs
+conques i que una escuma rosada cobria sos llavis.
+
+-Mestre Zulpick!- vaig exclamar.
+
+No em va respondre.
+
+Tot seguit vaig compendre que acabava de llampar-lo una feridura
+fulminant. Ho havia fet la vista de l'or? ¿Ho havia fet la violació
+del jurament en refusar-me la meva part de botí? ¿Ho havia fet
+l'arribada de la seva hora, així com a nosaltres ens vindrà la
+nostra? No ho sé pas, i no vaig pas inquietar-me'n. La por que em
+sorprenguessin en aquelles circumstàncies vora d'aquell cadàver em
+glaçava la sang a les venes. Ben segur que m'haurien acusat d'haver
+assasinat Zulpick, el pobre vell sense força, per rapissar-li sos
+béns. Què faria? Fugir i deixar-lo allà?... Va ser la meva primera
+idea; però, tot pujant l'escala, la desesperació de perdre les
+riqueses que tant havia cobejat em féu tornar cap avall. Vaig
+arrencar de les mans de Zulpick la copa i l'espasa que sos dits,
+rígids a guisa d'urpes, tenien aferrades, i vaig tornar a posar-les
+damunt la tomba, així com la corona. Després, carregant el cos
+damunt la meva espatlla i agafant el llum de terra vaig pujar fins
+el soterrani superior. Allí vaig estendre el vell cordaire damunt el
+seu jaç; i, tornant a tirar la terra dins l'escala, vaig posar de
+bell nou la llosa en el seu indret. Un cop vaig estar llest, vaig
+entreobrir a pleret la porta del soterrani, mirant, tot inquiet, la
+plaça deserta. Tot dormia en aquells voltants. No eren encara les
+dues del matí. La lluna, melangiosa, estenia les gran ombres negres
+de Sant Esteve damunt la neu endurida. Vaig escapar-me cap al
+Schlossgarten, i vaig lliscar fins a la meva cambra per l'entrada
+del parc.
+
+L'endemà, tot Brisach va saber que Zulpick havia mort d'un cop de
+sangs. El seu enterrament tingué lloc el dia següent: les velles
+comares del poble, els mariners, els raiers, el conduïren, en
+processó, al cementiri.
+
+Jo vaig seguir arrossegant el meu carret per espai de tres setmanes.
+Aleshores s'esdevingué la venda, en públic encant, del soterrani, el
+jaç, la cadira i el vell armari de Zulpick; i, com que em restaven
+els dos cents florins que havia guanyat al vostre servei, vaig
+adquirir-ho tot per la suma de tres gulden, cosa que no deixà pas de
+maravellar al veïnatge i el mateix mestre Durlach. ¿Com podia tenir
+tres gulden, un senzill criat? Vaig fer veure al senyor Durlach la
+nota que m'havíeu donat i no va objectar res més. Aviat va córrer
+fins i tot per la contrada, la veu que jo era un ricàs que
+arrossegava carrets per complir un vot de penitència. D'altres
+pretenien que m'havia disfressat de criat per comprar sota preu les
+ruïnes de Brisach Vell, i revendre-les després en bloc a l'emperador
+d'Austria, el que es proposava de reconstruir els castells dels
+Habsburgs, de cap a peus, a la manera del segle XII, tornant-hi a
+posar soldats belitres, capellans i bisbes. Alguns, de més seny,
+s'inclinaven a creure que volia fundar a Brisach, senzillament, una
+fàbrica de capells de palla com les que hi ha a Alsàcia.
+
+La senyoreta Fridolina ja no era la mateixa, envers mi, d'ençà de la
+meva adquisició. No sabia pas què cosa pensar-ne, de totes les veus
+que corrien sobre meu; i es feia més tímida, més reservada, que no
+pas abans. La veia com s'enrojolava en acostar-m'hi jo; i, quan vaig
+anunciar-li la intenció de tornar al meu país, va posar-se tota
+trista. L'endemà, va semblar-me, fins i tot, que havia plorat, cosa
+que em féu molt de plaer, perquè havia resolt de dur a compliment el
+meu somni en totes les seves parts, i el que restava no era pas el
+menys agradable.
+
+Què més us diré mon estimat senyor Furbach? L'acabament de la meva
+història és de bon capir. Quan tancat, de nit, dins el meu cau, vaig
+tornar a baixar al segón soterrani,i aquesta vegada em vaig veure
+ben bé en possessió del tresor; quan vaig calcular aquelles inmenses
+riqueses, i vaig dir-me que a l'esdevenidor no passaria més
+fretures; ¿com expressaré el sentiment de gratitud que abassegà tot
+el meu ésser? com traduiré en paraules les accions de gràcies que
+s'elevaren del fons de la meva ànima?
+
+I, més tard, quan vaig haver canviat, a Francfort, algunes centes
+peces d'or a casa del banquer Kummer (meravellat de l'antigor
+d'aquella moneda, que era del temps de les Creuades), i vaig tornar
+a Brisach Vell com a gran senyor, damunt el _dampschiff_ «Hermann»,
+que tantes vegades havia esperat amb els peus ficats a la neu, ¿com
+us pintaré l'astorament, l'èxtasi de Fridolina, tota roja, tota
+commosa veient-me pendre lloc a la taula dels viatgers; les
+felicitacions afectuoses del senyor Durlach i la confusió de Katel,
+que s'havia permès de tutejar-me, i àdhuc de tractar-me, de vegades,
+de taül quan li semblava massa melangís i sospirava a la vora de la
+llar? La pobre Katel ho feia amb la millor intenció del món: em
+burxava una mica per a esperonar la meva ardidesa; però aleshores
+¡no en va semblar poc de confosa empallegada i astorada, d'haver
+maltractat aquell gran personatge que ara veia allí, greument
+instal·lat davant la taula, duent un _witchura_ verd dragó, amb gira
+de gibelina!
+
+Ah, senyor Furbach! Quines trasmudances tan estranyes hi ha, en
+aquest món, i que en va, d'errada, aquella dita que diu: «L'hàbit no
+fa el monjo»! En diran tots els penjaments que vulguin, del diner;
+però no hi ha com ell perquè un home prengui relleu! Sempre em
+recordaré que al moment que vaig badar la maleta, i, havent-ne tret
+la meva cartera, la vaig obrir damunt la taula, el bon vell Durlach
+(molt prudent de natural, i que fins aleshores n'havia dubtat una
+mica, de la solidesa de la meva opulència), veient guspirejar l'or
+de cop i volta, es tragué molt humilment la gorra de seda negra, i
+digué, amb aire enujat, a Fridolina:
+
+-Vaja, doncs, Fridolina: acosta una cadira per al senyor Nicklausse.
+Mai no penses en res!
+
+I, quan vaig dir al bon home que la més volguda de les meves
+aspiracions era d'obtenir la mà de la seva néta, ell, que algunes
+setmanes abans s'hauria indignat d'una proposició semblant i
+m'hauria mostrat la porta tot seguit, va semblar que en tingués un
+gran enterniment:
+
+-I ara, estimat senyor Nicklausse! Ben segur que això és un gran
+honor per a nosaltres!
+
+Hi posà, tanmateix, una condició; i era que jo restaria al
+Schlossgarten, «no volent -digué- que un establiment fundat pel seu
+avi caigués en mans estranyes».
+
+Fridolina, asseguda en un recó, plorava baix, baixet.
+
+I, quan agenollant-me davant ella, li vaig demanar: -Fridolina,
+m'estimeu? Fridolina voleu ésser la meva muller?- amb prou feines,
+la pobra noia, em pogué respondre:
+
+-Prou sabeu, Nicklausse, que us estimo!
+
+Ah, senyor Furbach! Recordances com aquestes ens fan beneir aquest
+or tan menyspreable, perquè només ell fa possibles aquestes
+felicitats.
+
+Nicklausse callà, i romangué per molt de temps tot somniós, amb el
+colze damunt la taula i el front dins la mà. Li semblava de veure
+desfilar pel seu esperit tots els bons i mals dies transcorreguts.
+Una llàgrima tremolava en sos ulls. El vell llibrer, amb el cap
+decantat, es perdia també en somieigs que no li eren gens habituals.
+
+-Benvolgut amic- digué, de cop i volta, aixecant-se: -la vostra
+història és meravellosa; però més que hi cavil·li, no hi capeixo
+res. Potser era un efecte magnètic, i la creueta que em vau mostrar
+a Munic havia pertangut a Gontran l'Avar. Qui sap? En tot cas, estic
+segur que passaré somnis terribles.
+
+Nicklausse no respongué. S'havia aixecat, i acompanyà en silenci son
+antic senyor.
+
+La lluna emblavia les altes finestres de la sala. Era prop de la una
+del matí.
+
+L'endemà, el senyor Furbach, embarcat en el _dampschiff_, reprenia
+el camí de Basilea. Aixecava la mà en senyal d'adeu, i Nicklausse li
+responia tot agitant el seu feltre.
+
+
+
+
+HUC EL LLOP
+
+
+
+I
+
+Cap a les festes de Nadal de l'any 18..., un matí que jo dormia
+profundament a l'hostal del Cigne a Friburg, el vell Gedeon Sperver
+entrà a la meva cambra tot cridant:
+
+-Fritz, alegra't!... et meno al Castell de Nideck, a deu llegües
+d'aquí. Coneixes Nideck?... La més vella residència senyorívola de
+la contrada: ¡un antic monument de la glòria dels nostres pares!
+
+Fixeu-vos bé que no havia vist Sperver, el meu respectable didot, de
+setze anys a aquella banda; que ell s'havia deixat créixer tota la
+barba, que una gorra immensa de pell de guineu li cobria la nuca, i
+que em posava la seva llinterna sota el nas.
+
+-Primer de tot- vaig exclamar, -procedim metòdicament; qui sou?
+
+-Qui sóc!... Com s'entén, no reconeixes Gedeon Sperver, el caçador
+furtiu del Schwartz-Wald?... Oh, ingrat!... Jo que t'he criat,
+educat; jo que t'he ensenyat a posar un parany, a sotjar la guineu
+al capdavall d'un bosc, a tirar els gossos damunt la pista del
+cabirol!... Ingrat, no em reconeix! Mira d'un cop la meva orella
+esquerra, gelada.
+
+-Ara! Reconec la teva orella esquerra. Au, abracem-nos.
+
+Vam abraçar-nos tendrament i Sperver, tot eixugant-se els ulls amb
+el revés de la mà, va afegir:
+
+-Coneixes Nideck?
+
+-Sens dubte... de nom. Qué hi fas, allà?
+
+-Soc primer picador del comte.
+
+-I de part de quí vens?
+
+-De la jove comtesa Odila.
+
+-Bé... quan partim?
+
+-Tot seguit. Es tracta d'un urgent afer; el vell comte està malalt,
+i la seva filla m'ha recomanat que no perdés un minut. Els cavalls
+estan a punt.
+
+-Però, Gedeon del meu cor, mira el temps que fa; tres dies ha que la
+neu no para.
+
+-Ba! ba! Suposa't que es tracta d'una cacera de senglar, posa't les
+calces, ferma't els esperons, i amunt s'ha dit! Vaig a dir-los que
+et preparin un mos.
+
+I va eixir.
+
+-Ah!- afegí l'excel·lent home, tornant a venir, -no t'oblidis de
+tirar la teva pellissa per aquí damunt.
+
+En acabat, davallà.
+
+Mai no he sabut fer-li resistència al vell Gedeon; des de la meva
+infantesa que ell obtenia de mi tot el que volia amb una inclinació
+de cap o un moviment d'espatlla. Vaig vestir-me, doncs, i no vaig
+trigar a seguir-lo a la sala gran.
+
+-Ah! massa sabia que no em deixaries partir tot sol,- exclamà, tot
+joiós.
+
+-Enllesteix-me aquesta tallada de pernil a peu dret i bevem d'una
+esgarrapada, perquè els cavalls s'impacienten. Oh, i ara que hi
+penso, he fet posar la teva maleta a la gropa.
+
+-Com s'entén, la meva maleta?
+
+-Sí, no hi perdràs res; cal que hi romanguis alguns dies al Nideck:
+és indispensable, ja t'ho explicaré tot seguit.
+
+Vam davallar al pati de l'hostal.
+
+En aquell moment arribaven dos cavallers: semblaven atuïts de
+fatiga; llurs cavalls eren blancs d'escuma: Sperver, gran aficionat
+a la raça cavallar, llençà una exclamació de sorpresa:
+
+-Quins bells animals!... són valacs... I quina finor! veritables
+cérvols. Ala, Niclause, anem, cuita a tirar-los una manta al llom;
+el fred els podria emmaleir.
+
+Els viatgers, embolcallats en pells blanques d'Astracan, passaren a
+prop de nosaltres quan ficàvem el peu a l'estrep; no vaig descobrir
+sinó el llarg bigoti castany d'un d'ells, i sos ulls negres, d'una
+vivacitat singular.
+
+Els viatgers entraren a l'hostal.
+
+El palafrener tenia els nostres cavalls a la mà; va desitjar-nos bon
+viatge i deixà anar les regnes.
+
+I ja férem camí.
+
+Sperver, montava un mecklemburgués _pur sang_, i jo un cavallet de
+les Ardennes ple d'abrivada; volàvem damunt la neu. En deu minuts
+vam haver deixat enrera les últimes cases de Friburg.
+
+El temps començava d'aclarir-se. Tan lluny com podiem estendre els
+nostres esguards, ja no vèiem cap senyal de camí, de sendera, ni
+tirany. Els nostres únics companys de viatge eren els corbs del
+Schwartz-Wald, desplegant llurs alasses balmades damunt les
+muntanyoles de neu, voleiant de l'una banda a l'altra i cridant amb
+la veu tota ronca: -Misèria, misèria, misèria!
+
+Gedeon, amb la seva carassa de color de boix vell, la seva pellissa
+de gat fer i la seva gorra de pell, les llargues orelles penjants,
+galopava al davant meu tot xiulant no sé quina tonada del
+_Freischutz_; de vegades es girava, i aleshores jo vèia com una gota
+d'aigua tota pura resplendia, tremolenca, al cap de son nassot
+retort.
+
+-Eh, eh, Fritz- em deia, -veu's aquí el que se'n diu una gentil
+matinada d'hivern.
+
+-Sens dubte, però una mica crua.
+
+-M'agrada el temps sec, a mi; això ens refresca la sang. Si el vell
+pastor Tobies tingués l'ardidesa de posar-se en camí en un temps com
+aquest, aviat no se'n cantaria gall ni gallina de tot el seu
+reumatisme.
+
+Jo somreia a la punta dels llavis.
+
+Al cap d'una hora d'una correguda furibunda, Sperver apaivagà el seu
+delit, i vingué a posar-se al costat meu.
+
+-Fritz- em digué en un accent més seriós, -cal, tanmateix, que
+sàpigues el motiu del nostre viatge.
+
+-Ara hi pensava.
+
+-Sobretot perquè ja hi ha hagut un bell nombre de metges que han
+visitat el comte.
+
+-Ah!
+
+-Sí, ens n'han vingut de Berlin, amb grans perruques, que no volien
+veure del malalt sinó la llengua; de la Suïssa, que només en miraven
+que l'orina, i de Paris que es posaven un trocet de vidre a l'ull
+per a observar la seva fesomia. Però tots ells no han sabut
+engaltar-hi i s'han fet pagar abundosament llur ignorància.
+
+-Diable! Com ens malmenes!
+
+-Això no ho dic per tu, al contrari, et respecto, i si m'arribés a
+trencar una cama, m'estimaria més refiar-me de tu que no pas de
+qualsevol altre metge; però pel que fa a la banda de dins del cos,
+encara no heu descobert cap ullera per a veure el que hi passa.
+
+-I tu què sabs?
+
+Davant aquesta resposta, el brau subjecte em va mirar amb aire de
+sospita.
+
+-¡Ara vejam si serà un enganya-badocs com els altres!- pensava.
+
+Tanmateix va continuar dient:
+
+-Fritz, si posseeixes una ullera així, per ma fe, serà d'allò més
+oportuna, perquè la malaltia del comte és precisament a la part de
+dins: és una malaltia terrible: quelcom de mena rabiosa. Ja sabs que
+la ràbia es declara al cap de nou hores, de nou dies o de nou
+setmanes, oi?
+
+-Ho diuen, però com que no ho he observat jo mateix, en dubto.
+
+-Sabs, al menys, que hi ha febres d'aiguamoll que tornen cada tres,
+sis o nou anys. La nostra màquina té uns encadenatges d'allò més
+estranys. Quan aquest maleït rellotge té la corda d'una certa
+manera, la febre, el còlic o el mal de queixal us venen a un minut
+senyalat.
+
+-Ah! pobre Gedeon, a qui ho contes!... aquestes malalties
+periòdiques fan la meva desesperació.
+
+-Malament!... La malaltia del comte és periòdica, torna cada any, el
+mateix dia, a la mateixa hora; la seva boca s'omple d'escuma, els
+seus ulls es tornen blancs com a boles de vori; tremola de cap a
+peus i peta de dents.
+
+-Ben segur que aquest home ha passat atzars dolorosos.
+
+-No! Si la seva filla es volgués casar, seria l'home més feliç del
+món. És poderós, ric, ple d'honraments. Té tot allò que els altres
+desitgen.
+
+Desgraciadament la seva filla refusa tots els partits que se li
+presenten. Vol consagrar-se a Déu, i a ell li reca de pensar que
+l'antiga raça dels Nideck s'extingirà.
+
+-Com s'ha declarat la seva malaltia?
+
+-De cop i volta, fa deu anys.
+
+En aquell moment va semblar que el brau subjecte es recullia; va
+treure del seu gec una pipa i va omplir-la lentament i després va
+fer, havent-la encesa:
+
+-Un vespre, jo estava tot sol amb el comte, a la sala d'armes del
+castell. Era cap a les festes de Nadal. Haviem empaitat el senglar
+tot lo dia per les afraus del Rheethal, i haviem tornat, closa la
+nit, portant amb nosaltres dos pobres gossos extenuats de cap a
+peus. Feia precisament un temps com aquest d'ara: de fred i de neu.
+El comte es passejava d'amunt d'avall de la sala, amb el cap
+decantat sobre el pit i les mans darrera les espatlles, com un home
+que cavil·la profundament. De tant en tant s'aturava a mirar les
+altes finestres on s'amuntegava la neu; jo m'escalfava sota el
+pabelló de la llar tot pensant en els meus gossos, i maleïa
+interiorment tots els senglars del Schwartz-Wald. Feia ben bé dues
+hores que tothom dormia al Nideck, i un hom no sentia altra cosa que
+el soroll d'aquelles botasses amb esperons del comte damunt les
+lloses. Em recordo perfectament que un corb, sens dubte escomès
+d'una rauxada de vent, va venir a batre els vidres amb la seva ala
+tot llençant un crit de mal ésser i que tot un pa de neu va
+destriar-se; de blanques que eren, les finestres es van tornar totes
+negres per aquella banda...
+
+-Aquests detalls ¿què tenen res que veure amb la malaltia del teu
+senyor?
+
+-Deixa'm acabar... ja veuràs. En sentir aquell crit el comte s'havia
+aturat, amb els ulls fixos, les galtes esblaimades i el cap inclinat
+cap endavant, com un caçador que sent venir l'animal. Jo seguia
+escalfant-me i pensava: -¿Què trigarà gaire a anar-se'n al llit?-
+Perquè, si cal dir la veritat, estava mig mort de cansament. Tot
+això que et dic, Fritz, ho veig com si hi fos ara!... Tot just el
+corb va acabar de llençar son crit a l'abisme, el vell rellotge va
+sonar onze hores. Al mateix instant, el comte va donar un tomb; ell
+que escolta, sos llavis es belluguen, i el veig que vacil·la com un
+home embriagat. Estén les mans, barres apretades, ulls blancs. Jo
+que li crido: -Missenyor, què teniu?- Però ell es posa a riure com
+un foll, es sotraga i cau damunt les lloses, de cara a terra. Tot
+seguit demano auxili; els criats arriben. Sebalt agafa el comte per
+les cames, jo per les espatlles i el transportem al llit que hi ha
+prop de la finestra; i mentre jo estava a punt de tallar-li la
+corbata amb el meu coltell de cacera, perquè em creia que tenia un
+atac de feridura, veu's aquí que la comtesa entra i es tira damunt
+el cos del comte, i ell feia uns crits tan esgarrifosos, que només
+de pensar-ho m'eriçono.
+
+En aquell punt, Gedeon es llevà la pipa de la boca, la buidà
+lentament damunt el pom de la seva sella, i continuà amb aire
+melangiós:
+
+-D'aquell dia ençà, Fritz, el diable ha vingut a raure entre les
+parets del Nideck i sembla que no en vulgui sortir més. Cada any, a
+la mateixa època, a la mateixa hora, el comte agafa aquell mal
+tremolenc. El mal li dura de vuit a quinze dies, durant els quals fa
+una cridòria que us redreça els cabells del cap! Després es refà de
+mica en mica, de mica en mica. Està tot feble, esblaimat,
+s'arrossega de cadira en cadira, i si un hom fa la més petita
+fressa, si un hom es belluga, ell es gira: té por fins i tot de la
+seva ombra. La jove comtesa, la criatura més amorosa de la terra, no
+l'abandona poc ni gaire, però ell no la pot veure: -Veste'n!
+veste'n!- li crida, amb les mans esteses. -Oh! deixa'm estar!
+deixa'm estar! No he sofert prou, encara?- És terrible de sentir-lo,
+i jo, jo, que l'acompanyo de prop a les caceres, que sono el corn
+fins que ell ha ferit l'animal, jo, que sóc el primer de sos criats,
+jo que em deixaria badar el cap pel seu servei; el que és en aquells
+moments voldria escanyar-lo, tant abominable és de veure com tracta
+la seva pròpia filla!
+
+Sperver, l'aspra fesomia del qual havia mostrat una expressió
+sinistre, picà amb els dos esperons i vam fer una estona de galop.
+
+Jo m'havia posat tot consirós. El guariment d'una malatia com
+aquella em semblava molt dubtós, gairebé impossible. Era evidentment
+una malaltia moral; per a combatre-la hauria calgut d'ascendir fins
+a la seva primera causa, i aquesta causa es perdia sens dubte en el
+llunyedar de l'existència.
+
+Tots aquests pensaments m'agitaven. La narració del vell picador,
+ben lluny d'inspirar-me confiança, m'havia abatut: trista disposició
+per a assolir un èxit! Eren gairebé les tres quan descobrírem
+l'antic castell del Nideck, al capdavall de tot l'horitzó. A desgrat
+de la distància prodigiosa, hom destriava altes torrelles, penjades
+en forma de coves als caires de l'edifici. No era encara sinó un
+vague perfil, destacant-se amb prou feines damunt l'atzur del cel;
+però, insensiblement, les tintes rogenques del granit dels Vosgues
+aparegueren.
+
+En aquell moment Sperver apaivagà la seva passa i exclamà:
+
+-Fritz, cal arribar-hi abans que sigui nit closa... endavant!...
+
+Però endebades esperonava el seu cavall que romania immòbil,
+enarcant les potes del davant, horroritzat, redreçant la crinera, i
+llençant pels badius dilatats dos brolls de vapor blavenca.
+
+-Què és això?- exclamà Gedeon tot sorprès. -No veus res, Fritz?...
+No fóra pas que?...
+
+No va acabar la seva frase i, tot senyalant-me, a cinquanta passes,
+darrera la costa, un ésser aclofat entre la neu:
+
+-La Pesta Negra!- va fer, amb un accent tan trasbalsat que jo mateix
+vaig ser-ne tot ferit.
+
+Seguint amb l'esguard la direcció del seu gest, vaig destriar amb
+estupor una dona vella, amb les cames arrupides dintre els braços, i
+tan miserable, que sos colzes, de color de rajola, li eixien a
+través de les mànegues. Alguns flocs de cabells cendrosos penjaven
+al voltant del seu coll, llarg, rogenc i nuu, com el d'un voltor.
+
+Cosa estranya, un fato de parracs geia damunt els seus genolls, i
+sos ulls esmaperduts s'estenien cap al llunyedar, damunt la plana
+nevada.
+
+Sperver havia seguit el seu camí a mà dreta, dant un tomb immens al
+voltant de la vella. Vaig tenir penes i treballs a reunir-m'hi.
+
+-Ei!- vaig cridar-li, -què diable fas? ¿És una broma?
+
+-Una broma! No, de cap de les maneres! Déu me'n guard de fer-hi
+broma amb una cosa així! No sóc pas supersticiós, però aquest
+encontre em fa basarda.
+
+Aleshores, girant el cap, i veient que la vella no es bellugava, i
+que el seu esguard seguia sempre en la mateixa direcció, va semblar
+una mica tranquilitzat.
+
+-Fritz- em va dir amb un aire solemnial, -ets un savi, has estudiat
+qui sap les coses que jo no en conec ni la primera lletra; doncs bé!
+aprèn de mí que un hom l'erra cada vegada que es clava a riure
+d'allò que no entén. No és pas sense raó que anomeno aquesta dona la
+Pesta Negra. En totes les terres del Schwartz-Wald, no té pas altre
+nom; però és aquí, al Nideck, on sobretot se'n fa mereixedora!
+
+I el brau subjecte va seguir el seu camí sense afegir cap paraula.
+
+-Vejam, Sperver, explica't més clarament- li vaig dir, -perquè de
+tot això no n'entenc un borrall.
+
+-Sí, és la perdició de tots nosaltres, aquesta bruixa que veus allà
+baix; és d'ella que ens vé tot el mal: ella és qui ens el mata, el
+comte!
+
+-Com és possible? ¿Com pot exercir una influència així?
+
+-Què sé, jo? El que hi ha de positiu és que el primer dia del mal,
+al moment que al comte li vé el seu atac, no heu de fer sinó pujar a
+la torre de senyals, i descubrireu la Pesta Negra, com una taca,
+entre la boscúria de Tiefenbach i el Nideck. Allí roman tota sola,
+aclofada. Cada dia s'acosta una mica i els atacs del comte es fan
+més terribles; un hom diria que la sent venir! De vegades, el primer
+dia, a les primeres tremolors, em diu: -Gedeon, vé, ella!- Jo li
+sostinc el braç per impedir-li que tremoli; però ell repeteix sempre
+amb un tartamudeig i els ulls astorats: -Vé! oh! oh! vé!...-
+Aleshores pujo a la torre d'Huc; miro qui-sap-lo temps... ja saps,
+Fritz, que tinc bon ull. Al capdavall, entre les bromes llunyanes, a
+mig camí de cel i terra, veig un punt negre. A l'endemà el punt
+negre és més gros: el comte de Nideck es fica al llit petant de
+dents. A l'endemà, un hom destria clarament la vella: els atacs
+comencen; el comte crida!... A l'endemà la bruixa és al peu de la
+muntanya: aleshores el comte té les barres closes, la boca li
+escumeja, els ulls li giravolten. Oh! la brètola... I quan penso que
+l'he tinguda vint vegades al cap de la meva carrabina i que el pobre
+comte m'ha aturat d'enjegar-li una bala. Ell em cridava: «No,
+Sperver, no; gens de sang!...» Pobre home, plànyer la que el mata,
+perquè el mata, ella, Fritz; el comte ja no té més que la pell i
+l'os!
+
+El meu brau amic Gedeon veia massa de mal ull la vella perquè fos
+possible de tornar-lo al seny natural. Altrament, quin home gosaria
+plantar les fites del que és possible? No veiem cada dia estendre's
+el camp de la realitat? Aquestes influències ocultes, aquests
+lligams misteriosos, aquestes afinitats invisibles, tot aquest món
+magnètic que els uns proclamen amb tota l'ardor de la fe, que els
+altres discuteixen amb un posat irònic, qui ens respon que demà no
+esclati al bell mig de nosaltres? És tan fàcil de dir-ne seny
+natural de la ignorància de tots!
+
+Vaig limitar-me, doncs, a pregar Sperver de moderar la seva fúria, i
+sobretot que es guardés de fer foc damunt la Pesta Negra, tot
+advertint-li que això li portaria dissort.
+
+-Ba! me'n ric- va dir, -el pitjor que podrà succeir-me és que em
+pengin.
+
+-Ja és molt massa per a un home com cal.
+
+-Bé! és una mort com una altra. Un hom fina escanyat, veus-ho aquí.
+Tal vegada val més això que no pas rebre un cop de martell al cap
+com a les feridures, o bé no poder dormir, fumar engolir, pair,
+estornudar, com passa a les altres malalties.
+
+-Pobre Gedeon, raones ben malament, i això que tens la barba grisa.
+
+-Tan barba grisa com voldràs: aquesta és la meva manera de veure.
+Sempre tinc un canó en el meu fusell carregat amb bala per al servei
+de la bruixa; de tant en tant en renovo el mixte i si es presenta
+una avinentesa...
+
+Va acabar el seu pensament amb un gest expressiu.
+
+-L'erraries, Sperver, l'erraries. Sóc del parer del comte de Nideck:
+-Gens de sang! Hi ha un gran poeta que ha dit: -Totes les ones de
+l'oceà no poden rentar una gota de sang humana!- Pensa en això,
+company, i descarrega el teu fusell contra un senglar a la primera
+ocasió.
+
+Va semblar que aquestes paraules li fessin impressió, a l'ànima del
+vell caçador furtiu; va baixar el cap i la seva cara va pendre una
+expressió consirosa.
+
+Pujavem aleshores per les costes boscanes que separen el miserable
+poblet de Tiefenbach del castell del Nideck.
+
+Havia arribat la nit. Com s'esdevé gairebé sempre després d'una
+diada clara i freda d'hivern, la neu començava de caure altra
+vegada, i grans borrallons venien a fondre's damunt la crinera dels
+nostres cavalls, que renillaven dolçament i doblaven la passa,
+excitats, ben segur, per la proximitat del recer.
+
+De tant en tant, Sperver mirava cap endarrera amb una inquietud
+visible; i jo mateix no n'era pas llibert d'una certa aprensió
+indefinible, tot pensant en l'estranya descripció que el picador
+m'havia fet de la malaltia del seu senyor.
+
+Altrament l'esperit de l'home s'harmonitza amb la natura que el
+volta, i, per la meva part, no sé pas cosa tan trista com una
+boscúria carregada de gebre i batuda pel vent geliu: els arbres
+tenen un aire ombrívol i petrificat que fa pena de veure.
+
+A mesura que avençàvem, les alzines esdevenien més rares; alguns
+bedolls, drets i blancs com a columnes de marbre, apareixien a bella
+distància l'un de l'altre, retallant-se damunt la vitralla fosca
+dels avetars, quan, de cop i volta, en eixir d'una arbúcia, el vell
+castell va alçar bruscament al davant nostre la seva negra massa
+altívola, picada de punts lluminosos.
+
+Sperver s'havia aturat davant d'una porta obrada en forma d'embut
+entre dues torres, i tancada per una reixa de ferro.
+
+-Ja hi som!- va exclamar, tot decantant-se damunt el coll de son
+cavall.
+
+Va agafar el peu de cérvol que feia de trucador i hom sentí al lluny
+el so clar d'una campanada.
+
+Al cap d'alguns minuts d'espera, una llinterna va aparèixer dins les
+pregonies de la volta, estellant les tenebres, i mostrant-nos, dins
+l'aureola que formava, un homenet geperut, de barba groga, ample
+d'espatlles, i abrigat de pells com un gat. Us hauria semblat que
+era, en mig de les vastes ombres, algun gnom que travessés un somni
+dels Nibelungs.
+
+Va avençar a pleret i va venir a encastar la seva cara camusa contra
+la reixa, badant els ulls i fent esforços per a veure'ns en la
+fosca.
+
+-Ets tu, Sperver?- va dir amb una veu tota ronca.
+
+-Obriràs d'una vegada, Knapwurst?- va exclamar el picador. -No
+t'adones que fa un fred negre?
+
+-Ah! et reconec- va dir l'homenic. -Sí... sí... ets ben bé tu...
+Quan parles sembla que vagis a engolir-te la gent de viu en viu.
+
+La porta va obrir-se, i el gnom, tot aixecant la seva llinterna
+envers mi, amb una ganyota estranya, va saludar-me amb un: -_Wilkom,
+her docter_ (benvingut siau, senyor doctor),- que semblava voler
+dir: -Un altre més que se n'anirà igual que els altres!
+
+Després, va tornar a tancar tranquilament la reixa, mentre nosaltres
+posàvem el peu a terra; i vingué totseguit a pendre la brida dels
+nostres cavalls.
+
+
+
+II
+
+Tot seguint a Sperver, que pujava l'escala amb passa ràpida, vaig
+poder-me convèncer que el castell del Nideck mereixia la seva
+reputació. Era una veritable fortalesa tallada en la pedra, ço que
+en altre temps s'anomenava castell d'emboscada. Les seves voltes,
+altes i profundes, repetien a la distància el renou de les nostres
+passes i l'aire de fora entrant per les espitlleres, feia vacil·lar
+la flama de les atxes plantades de lluny en lluny a les anelles de
+la muralla.
+
+Sperver coneixia tots els recons d'aquell estatge espaiós; tan aviat
+girava cap a la dreta com a l'esquerra. Jo el seguia, desalenat.
+Finalment va aturar-se damunt un ample replà i va dir-me:
+
+-Fritz, et deixaré un instant amb el servei del castell per a anar a
+avisar la teva arribada a la jove comtessa Odila.
+
+-Bé, fes el que et semblarà necessari.
+
+-Hi trobaràs el nostre majordom, Tobies Offenloch, vell soldat del
+regiment de Nideck; havia fet la campanya de França a les ordres del
+comte.
+
+-Molt bé!
+
+-També veuràs la seva dona, una francesa, que es diu Maria Lagoutte,
+que es fa passar com a de bona família.
+
+-I per què no?
+
+-És clar; però, entre nosaltres, és, senzillament, una antiga
+cantinera dels exèrcits de Napoleó. Ens va portar Tobies Offenloch
+damunt el seu carret, amb una cama perduda, i el pobre home s'hi ha
+casat per agraïment, comprens?...
+
+-Bé, bé, està entès. Obra d'una vegada, m'estic gelant.
+
+I vaig voler desempallegar-me'n; però Sperver, obstinat com tot bon
+alemany, volia de totes passades assabentar-me dels personatges amb
+els quals em trobaria en relació. Continuà, doncs, agafant-me per
+les trenzilles de la meva ringrava:
+
+-A més, trobaràs Sebalt Krast, el monter major, un minyó trist, però
+que no hi ha qui li passi la mà per la cara en les sonades de corn;
+Karl Trumpf, el cellerer; Cristià Becker, en una paraula, tota la
+nostra gent, si no és que s'hagin ficat al llit.
+
+Aleshores Sperver va empènyer la porta i jo vaig romandre tot
+embadalit en el llindar d'una sala alta i ombrívola: la sala dels
+antics guardes del Nideck.
+
+A la primeria, vaig reparar tres finestres al fons, que dominaven el
+precipici. A mà dreta, una mena de tinell de vella fusta d'alzina,
+enfosqueïda pel temps; damunt el tinell un barraló, vasos i
+botelles; a mà dreta una llar gòtica d'ample pavelló, empurpurada
+per un foc esplèndid, i decorada, a cada cantó, amb escultures que
+representaven els diversos episodis d'una cacera de senglar a l'Edat
+Mitjana; finalment, al mig de la sala, una llarga taula, i damunt
+ella, una llinterna gegantina il·luminant una dotzena de canets amb
+tapadores d'estany.
+
+Tot això vaig veure-ho d'una llambregada; però el que més em va
+colpir, van ser els personatges.
+
+Vaig reconèixer el majordom per la seva cama de fusta: un homenet
+gros, menut, curull, caravermell, amb el ventre que li queia damunt
+les cuixes, el nas roig i amugronat com un gerd madur; portava una
+enorme perruca de color de cànem, formant coixinet damunt la nuca,
+un vestit de peluix verd-poma, amb botons d'acer grans com a escuts
+de sis lliures; les calces de vellut, la mitja de seda, i la sabata
+amb fermalls d'argent. Estava dant un tomb a l'aixeta del barraló;
+un aire de gaudi inexpressable espandia la seva cara rogenca, i sos
+ulls, a flor de testa, brillaven de perfil com a vidres de rellotge.
+
+La seva dona, la digna Maria Lagoutte, que duia un vestit d'estofa
+florejada, amb la cara llarga i esgrogueïda com un cuiro antic de
+Còrdoba, jugava a cartes amb dos servents, greument asseguts en
+cadires de braços d'erecte respatller. Petites clavilles feses
+pessigollejaven l'orgue olfactiu de la vella i el d'un altre
+jugador, mentre que el terç feia l'ullet amb posat maligne, i
+semblava joiós de veure'ls ajupits sota aquella mena de forques
+caudines.
+
+-Quantes cartes?- demanava.
+
+-Dues- responia la vella.
+
+-I tú, Cristià?
+
+-Dues...
+
+-Ah! ah!... Ja us he atrapat!... Falleu el rei! falleu l'as!... I
+aquesta, i aquesta altra... Ah! ah! ah! Un altra clavilla,
+mestressa! Això us ensenyarà, una vegada més, a fer-nos bocades dels
+jocs de França!
+
+-Senyor Cristià, no teniu consideràcions per al bell sexe.
+
+-Al joc de cartes, un hom no deu respectes a ningú.
+
+-Però massa veieu que no hi ha lloc per a més.
+
+-Ba! ba! amb un nas com el vostre, sempre hi ha recursos.
+
+En aquest moment, Sperver cridà:
+
+-Companyons, ja sóc aquí!
+
+-Eh! Gedeon... Ja heu tornat?
+
+Maria Lagoutte trasbalsà aviat les seves nombroses clavilles; el
+gros majordom buidà el seu vas. Tothom va girar-se cap a la nostra
+banda.
+
+-I missenyor, ha millorat?
+
+-Uix!- Va fer el majordom, tot allargant el llavi inferior, -uix!
+
+-Allò de sempre?
+
+-Si fa no fa- digué Maria Lagoutte, que no apartava l'esguard de mi.
+
+Sperver se'n va adonar:
+
+-Us presento el meu fill nutrici: el Dr. Fritz, del Schwartz-Wald-
+digué altívolament. -Ah, tot canviarà aquí, mestre Tobies. Ara que
+Fritz ha arribat cal que aquesta maleïda caparra se'n vagi. Si
+m'haguessin escoltat abans... En fi, val més tard que no a cap hora.
+
+Maria Lagoutte seguia observant-me. Aquest examen, segons semblava,
+la satisfeia, perquè va exclamar, tot adreçant-se al majordom:
+
+-Vaja, senyor Offenloch, anem, bellugueu-vos, oferiu seient al
+senyor doctor. Us quedeu aquí plantat, badant boca com una carpa.
+Ah! senyor... aquests alemanys!
+
+I la bona dona, aixecant-se com un ressort, va córrer a
+desempallegar-me del meu mantell.
+
+-Permeteu, senyor...
+
+-Sóu massa bona, benvolguda senyora.
+
+-Doneu, doneu... Fa un temps!... Ah, senyor, quin país!
+
+-Així, doncs, missenyor no va més bé ni més malament- continuà
+Sperver, tot sacsejant la seva gorra coberta de neu; -arribem a
+punt. Ei, Kasper, Kasper!
+
+Un homenet, més alt de l'una espatlla que no pas de l'altra i amb un
+milier de pigues que li esquitxaven la cara, eixí de la llar:
+
+-Veu's-me aquí!
+
+-Bé! aniràs a fer parar, per al senyor doctor, la cambra d'Huc...
+saps?
+
+-Sí, Sperver, tot seguit.
+
+-Un moment. Pendràs, tot passant, la maleta del doctor; Knapwurst te
+la remetrà. Pel que fa al sopar...
+
+-Estigueu tranquil; jo me n'encarrego.
+
+-Molt bé; em refio de tu.
+
+L'homenet eixí, i Gedeon, després d'haver-se desgomboldat de la
+pellissa, ens deixà per a anar a avisar a la jove comtesa, de la
+meva arribada.
+
+Jo estava verament confós de la sol·licitud de Maria Lagoutte.
+
+-Aneu-vos-en d'aquí, Sebalt- deia al gran monter; -em penso que ja
+us heu rostit prou d'aquest matí ençà. Asseieu-vos a prop del foc,
+senyor doctor; deveu tenir fred als peus. Estireu les cames... Això
+és.
+
+Després, tot oferint-me la seva tabaquera, va fer:
+
+-En gasteu?
+
+-No, benvolguda senyora, gràcies.
+
+-L'erreu,- digué ella tot omplint-se el nas de tabac -l'erreu; és
+l'encís de l'existència.
+
+Va tornar-se a posar la tabaquera a la butxaca del davantal i afegí
+al cap d'alguns instants:
+
+-Arribeu a punt; missenyor va tenir ahir el seu segon atac, un atac
+furiós, ¿veritat, senyor Offenloch?
+
+-Furiós, talment- digué tot greu el majordom.
+
+-No és cosa estranya- continuà ella, -quan un hom no es nodreix,
+senyor. Imagineu-vos que l'he vist passar dos dies sense tastar un
+brou de carn.
+
+-I sense beure un vas de vi,- afegí el majordom, tot creuant les
+seves mans petites i rodanxones damunt la panxolina.
+
+Vaig creure que havia de decantar la testa per a expressar la meva
+sorpresa.
+
+Tot seguit mestre Tobies Offenloch vingué a asseure's a la meva
+dreta i em digué:
+
+-Senyor doctor, creieu-me, ordeneu-li una botella de markobrünner
+per dia.
+
+-I una ala d'aviram a cada àpat,- interrompé Maria Lagoutte. -El
+pobre home està magre que fa por.
+
+-Tenim markobrünner de seixanta anys- continuà el majordom, -perquè
+els francesos no se l'han pas begut tot, com suposa la senyora
+Offenloch. Podríeu també ordenar-li de beure de tant en tant una
+bella glopada de johannisberg; no hi ha cosa com aquest vi per a
+tornar el delit a un home.
+
+-Temps era temps- digué el monter major amb un aire melangiós,
+-temps era temps que missenyor feia dues grans caceres per setmana i
+es trobava bellament; i d'ençà que no caça que està malalt.
+
+-És molt senzill- observà Maria Lagoutte, -els aires obren la gana.
+El senyor doctor hauria de prescriure-li tres grans caceres per
+setmana, per a guanyar el temps perdut.
+
+-Amb dues n'hi hauria prou- afegí greument el monter, -amb dues n'hi
+hauria prou. També cal que els gossos reposin; els gossos són
+criatures de Nostre Senyor com els homes.
+
+Hi hagué alguns instants de silenci; mentrestant, jo sentia com el
+vent fuetejava els vidres i s'entafurava per les espitlleres amb
+bròfega xiuladissa.
+
+Sebalt havia posat la cama dreta damunt la cama esquerra, i, amb el
+colze damunt el genoll, el mentó dins la mà, mirava el foc amb una
+tristesa de no dir. Maria Lagoutte, després d'un nou pessic al seu
+tabac, l'endegava dins la tabaquera, i jo reflexionava en l'estranya
+xacra que ens mena a empaitar-nos recíprocament a cop de consells.
+
+En aquell moment el majordom s'aixecà.
+
+-El senyor doctor voldrà beure un vas de vi, veritat?- digué, tot
+recolzant-se al respatller de la meva cadira de braços.
+
+-Us regracio; mai no bec abans d'anar a veure un malalt.
+
+-Com? ni un vaset de vi?
+
+-Ni un vaset de vi.
+
+Va obrir uns ulls com unes taronges i va mirar la seva dona amb un
+aire tot sorprés.
+
+-El senyor doctor té raó- digué ella, -jo sóc del mateix tarannà;
+m'estimo més beure als àpats, i pendre una copa de cognac després.
+En el meu país les senyores prenen cognac; i és més distingit que no
+pas el kirsch!
+
+Amb prou feines acabava Maria Lagoutte aquestes explicacions, quan
+Sperver entreobrí la porta i em va fer senyal que el seguís.
+
+Vaig saludar la honorable colla i, mentre entrava al corredor, vaig
+sentir com la dona del majordom deia al marit:
+
+-Està molt bé aquest jove; i quin bell carrabiner se'n faria!
+
+Sperver semblava inquiet; no deia cap paraula; jo mateix estava tot
+consirós.
+
+Algunes passes sota les voltes tenebroses del Nideck esborraren
+completament del meu esperit les figures grotesques de mestre Tobies
+i de Maria Lagoutte, pobres petits éssers inofensius que vivien, com
+l'ornitomisa sota l'ala poderosa del voltor.
+
+Ben aviat Gedeon va obrir-me una habitació sumptuosa, parada de
+vellut violeta, empavellonada d'or. Un llum de bronze, posat a
+l'extrem de la llar i cobert d'un globus de cristall sense
+transparència, l'il·luminava vagament. Pells totes espesses
+esmortien la fressa de les nostres passes. Hom hauria dit que allò
+era l'asil del silenci i la meditació.
+
+Tot entrant, Sperver aixecà un doll de feixugues draperies que
+velaven un finestratge ogival. Vaig veure com capbussava la mirada
+dins l'abisme i vaig compendre el seu pensament: mirava si la bruixa
+era encara allà baix, aclofada entre la neu, al mig de la plana;
+però no veié res, perquè la nit era pregona.
+
+Jo, havia dat algunes passes, i destriava, sota la pàl·lida
+irradiació del llum, una blanca y frèvola criatura, asseguda en una
+gòtica cadira de braços, no pas lluny del malalt; era Odila de
+Nideck. Son llarg vestit de seda negre, sa actitut somniosa i
+resignada, la distinció ideal de sos trets, recordaven aquelles
+místiques creacions de l'Edat Mitjana, que l'art modern abandona
+sense aconseguir de fer-nos-les oblidar.
+
+¿Què va passar dins la meva ànima a la vista d'aquella blanca
+estàtua?
+
+No ho sé pas, Hi hagué quelcom de religiós en la meva emoció: Una
+música interior em recordà les velles balades de la meva primera
+infantesa, aquells càntics piadosos que les bones dides del
+Schwartz-Wald cantussegen per adormir les nostres primeres
+tristeses.
+
+En acostar-me, Odila s'havia aixecat.
+
+-Sigueu benvingut, senyor Doctor,- em digué amb una simplicitat
+corprenedora; i després, tot assenyalant amb el gest l'alcova on
+reposava el comte, féu: -El meu pare és allà.
+
+Vaig inclinar-me profundament i sense respondre, de tant commòs que
+estava; vaig acostar-me al llit del malalt.
+
+Sperver, dret a l'espona, aixecava el llum amb una mà, i tenia a
+l'altra la gorra llarga de pells. Odila era a la meva esquerra. La
+llum, garbellada pel vidre sense transparència, queia dolçament
+damunt el rostre del comte.
+
+Des del primer instant, va colpir-me l'estranya fesomia del senyor
+de Nideck, i, a desgrat de tota l'admiració respectuosa que acabava
+d'inspirar-me la filla, no vaig poder-me estar de dir-me: -És un
+llop vell!
+
+Verament, aquella testa grisa de cabells rasos, inflada darrera les
+orelles d'una manera prodigiosa i amb la cara singularment
+allargada; l'estretor del front en el cim, la seva amplària a la
+base; la disposició de les parpelles, acabades en punta al naixement
+del nas, vorejades de negre i cobrint imperfectament el globus del
+ull entelat i fred; la barba curta i espessa espandint-se al voltant
+de les barres ossoses, tot en l'aspecte d'aquell home em féu
+estremir, i estranyes idees sobre les afinitats animals em
+travessaren l'esperit.
+
+Vaig dominar la meva emoció i vaig agafar el braç del malalt: era
+sec, nerviós; la mà era petita i ferma.
+
+Des del punt d'esguard mèdic, vaig trobar un pols dur, freqüent
+febril, una exasperació que gairebé arribava al tètanos.
+
+Què calia fer?
+
+Jo reflexionava. D'una banda, la comteseta ansiosa, de l'altra,
+Sperver, procurant de llegir en els meus ulls el que pensava, atent,
+espiant els meus menors gestos... m'imposaven una penosa cohibició.
+Tanmateix, vaig reconèixer que no hi havia res de seriós a empendre.
+
+Vaig deixar el braç, vaig escoltar la respiració. De tant en tant
+una mena de sanglot aixecava el pit del malalt, després el moviment
+reprenia el seu curs, s'accelerava i esdevenia panteixant. El
+pesombre oprimia evidentment aquell home. Epilepsia o tètanos, que
+hi feia?... Però la causa... la causa... Veu's aquí el que m'hauria
+calgut conèixer i el que no podia assolir.
+
+Vaig girar-me tot pensívol.
+
+-Què cal esperar, senyor?- em demanà la donzella.
+
+-La crisi d'ahir és a les acaballes, senyora. Caldria prevenir un
+nou atac.
+
+-És possible, senyor doctor?
+
+Anava a respondre amb alguna generalitat científica, no gosant de
+pronunciar-me d'una manera positiva, quan els sons llunyans de la
+campana del Nideck colpiren les nostres orelles.
+
+-Forasters!- digué Sperver.
+
+Va haver-hi un instant de silenci.
+
+-Aneu a veure qui és!- digué Odila, el front de la qual s'havia
+lleugerament aombrat. Déu meu! Com hi ha manera d'exercir els deures
+de la hospitalitat en circumstàncies aixís?... És imposible!
+
+Gairebé de seguida la porta es va obrir; una testa rossa i rosada
+aparegué en l'ombra i digué en veu baixa:
+
+-El senyor baró de Zimmer-Bluderic, acompanyat d'un seguidor, demana
+asil al Nideck... S'ha perdut a la muntanya.
+
+-Està bé, Gretchen,- respongué la comtesa dolçament, -Aneu a avisar
+al majordom que rebi al senyor baró de Zimmer. Que li faci entendre
+bé que el comte està malalt i només això li impedeix de fer-li ell
+mateix els honors de casa seva. Que hom desperti al servei per a ben
+tractar-lo i que tot sigui fet així com és escaient.
+
+No hi hauria manera d'expressar la noble simplicitat de la jove
+castellana en donar aquestes ordres. Si la distinció sembla
+hereditària en certes famílies, és que el compliment dels deures de
+l'opulència eleva l'ànima.
+
+Tot admirant la gràcia, la dolcesa d'esguard i la distinció de Odila
+de Nideck, el seu perfil d'una puresa de línies que hom no troba
+sinó en la flor de l'aristocràcia, aquestes idees em passaven per la
+ment, i endebades cercava quelcom que hi fos comparable en les meves
+recordances.
+
+-Aneu, Gretchen- digué la jove comtesa, -enllestiu.
+
+-Sí, senyora.
+
+La cambrera s'allunyà, i jo vaig romandre encara alguns segons sota
+l'encís de les meves impressions.
+
+Odila s'havia girat.
+
+-Ja ho veieu, senyor- digué amb somriure melangiós, -és impossible
+d'abandonar-se al dol; cal, sens treva, migpartir-se entre els
+propis afectes i el món.
+
+-És veritat, senyora- vaig respondre, -les ànimes triades pertanyen
+a tots els infortunis: el viatger esgarriat, el malalt, el pobre
+sense pa, tothom té el dret de reclamar-ne la seva part. Perquè Déu
+les ha fetes, com els estels, per la felicitat de tots.
+
+Odila baixà les llargues parpelles, i Sperver m'estrenyé dolçament
+la mà.
+
+Al cap d'un instant, ella afegí:
+
+-Ah! senyor, si salvéssiu el meu pare!...
+
+-Com he tingut l'honor de dirvos-ho, senyora, la crisi és acabada,
+Cal impedir-ne el retorn.
+
+-Espereu de conseguir-ho?
+
+-Amb l'ajut de Déu sens dubte, senyora; no és pas impossible. Ara hi
+reflexionaré.
+
+Odila, tota commosa, m'acompanyà fins a la porta. Sperver i jo
+travessarem l'avantcambra, on vetllaven alguns servents, tot
+esperant les ordres de llur mestressa. Acabavem d'entrar al
+corredor, quan Gedeon, que anava endavant, es girà de cop i volta i
+féu, tot mirant-me de fit a fit i posant les mans damunt les meves
+espatlles:
+
+-Vejam, Fritz, jo sóc home, a mi pots dir-m'ho tot: ¿què en penses?
+
+-No hi ha res a témer per aquesta nit.
+
+-Bé, ja ho sé això, ja ho has dit a la comtessa; però, i demà?
+
+-Demà?
+
+-Sí, no giris el cap. Suposant que tu no poguessis destorbar que
+l'atac tornés, escolta Fritz, francament, ¿et penses que hi trobaria
+la fi?
+
+-És possible, però no ho crec.
+
+-Ah!- exclamà el brau subjecte, tot saltant d'alegria, -si no ho
+creus, és que n'estàs segur!
+
+I tot agafant-me de bracet, va arrossegar-me cap a la galeria. Amb
+prou feines hi posàvem els peus, quan el baró de Zimmer-Bluderic i
+el seu seguidor se'ns aparegueren, precedits de Sebalt que portava
+una atxa encesa. Se n'anaven a llur cambra, i aquests dos
+personatges, amb el mantell tirat damunt d'espatlla, les botes
+blanes a la hongaresa que'ls pujaven fins als genolls, el cos
+apretat dins llargues levites d'un verd pistatxo amb galons, el
+casquet d'orsell enfonzat al cap, el coltell de caça a la cintura,
+tenien quelcom d'estranyament pintoresc a la claror blanca de la
+reïna.
+
+-Vès!- digué Sperver, -si no m'enganyo, són aquella gent de Friburg.
+Ens han seguit de prop.
+
+-Poc t'enganyes: són ben bé ells. Reconec al més jove per son cos
+altívol; té perfil d'àguila i porta el bigoti a la Wallenstein.
+
+Ells van desaparèixer per una galeria lateral.
+
+Gedeon prengué una atxa a la pared i em guià per un dèdal de
+corredors, de passadissos, de voltes altes, baixes, de punt
+d'ametlla, de mig punt. Que sé jo? No se'n veia la fi.
+
+-Veu's aquí la sala dels Margraves- deia ell, -veu's aquí la sala
+dels retrats, la capella, on no es diu la Missa d'ençà que Ludwig el
+Calb es va fer protestant. Veu's aquí la sala d'armes.
+
+Totes aquestes coses m'interessaven mediocrement.
+
+Després d'haver pujat qui-sab-lo amunt ens calgué tornar a davallar
+una rastellera de graons. Finalment, gràcies a Déu vam arribar
+davant una porteta massissa. Sperver es va treure una clau
+descomunal de la butxaca, i, tot passant-me l'atxa, digué:
+
+-Ves-hi amb compte amb el llum. Para esment.
+
+Al mateix temps va empènyer la porta i l'aire fred del defora va
+entrar en el passadís. La flama es va posar a fer torterols,
+enjegant guspires en totes direccions. Em vaig creure davant d'un
+abisme, i vaig recular, esglaiat.
+
+-Ah! ah! ah!- exclamà el monter, obrint la bocassa fins a les
+orelles, -un hom diria que tens por, Fritz!... Vés endavant... No
+tinguis por de res... Som a la cortina de muralla que va del castell
+a la torre vella.
+
+I el brau subjecte va eixir per a donar-me l'exemple.
+
+La neu obstruia aquella plataforma de granítica balustrada; el vent
+l'escombrava amb xiulets immensos. Qui hagués vist de la plana
+estant la nostra atxa escabellada, hauria pogut dir-se: -Què hi fan
+allà dalt, dins el nuvolar? Per què es passegen en aquestes hores?
+
+-La vella bruixa potser ens albira,- vaig pensar dintre meu, i
+aquesta idea em va dar esgarrifances. Vaig estrényer els plecs de
+les meves calces, i amb la mà damunt el meu feltre vaig començar de
+córrer darrera Sperver. Ell alçava la llum per indicar-me el camí i
+caminava a grans gambades.
+
+Vam entrar precipitadament a la torra, i després a la cambra d'Huc.
+Una flama vivent va saludar-nos amb sos joiosos espetecs: quina
+felicitat de tornar-se a trobar a recer d'espesses muralles!
+
+M'havia aturat mentres Sperver tornava a tancar la porta, i, tot
+contemplant aquell antic estatge vaig exclamar:
+
+-Alabat sia Déu! Al capdavall podrem reposar.
+
+-Davant una bona taula- Gedeon va afegir-hi. -Contempla'm això, en
+comptes de palplantar-te com un badoc: una cuixeta de cabirol, un
+parell de gallines boscanes, un llussó de dors blau i boca guarnida
+de julivert. Viandes fredes i vins calents: així m'agrada. Estic
+content de Kasper; ha entès bé les meves ordres.
+
+Deia veritat, el brau Gedeon. «Viandes fredes i vins calents»,
+perquè davant la flama, una magnífica renglera d'ampolles sofrien la
+delitosa influència de l'escalfor.
+
+Davant aquell espectacle, vaig sentir que en mi es desvetllava una
+veritable fam canina; però Sperver, que era home entès en
+conveniències, em va dir:
+
+-Fritz, no ens hi acuitem, el temps no manca, posem-nos amb tota
+comoditat; les gallines boscanes poc tenen cap idea d'aixecar el
+vol. Primerament, les botes et deuen fer mal: quan un hom ha galopat
+vuit hores seguides és bo de canviar de calçat; aquest és el meu
+principi. Vejam seu, posa la bota entre les meves cames... bé... ja
+la tinc... Ja en tenim una!... Anem per l'altra... Això és!... Colga
+els peus en aquests esclops, treu-te les calces i tira't aquest
+abric a l'espatlla. Molt bé!
+
+Ell va fer igual, i després, amb veu estentòrea:
+
+-Ara, Fritz- va exclamar, -cap a la taula! Treballa tu per la teva
+banda, com jo per la meva. I sobretot recorda't del vell proverbi
+alemany: «Si és el diable qui ha fet la sed, ben segur que és Nostre
+Senyor qui ha fet el vi».
+
+
+
+III
+
+Menjàvem amb aquell entrenament sortós que procuren deu hores de
+camí a través de les neus del Schwartz-Wald.
+
+Sperver, encetant successivament la cuixa de cabirol, les gallines
+boscanes i el llussó, murmurava, amb la boca plena:
+
+-Tenim boscos! tenim altes brugueres! tenim estanys!
+
+Després es decantava cap al respatller de la cadira de braços, i
+agafant a l'atzar una ampolla, afegia:
+
+-També tenim comellars, verds a la primavera i empurpurats a la
+tardor! A la teva salut, Fritz!
+
+-A la teva, Gedeon!
+
+Feia goig de veure'ns; ens admiràvem l'un l'altre.
+
+La flama espetegava, dringaven les forquilles, les barres galopaven,
+gorgolaven les ampolles, els vasos brindaven; i, al defora, el vent
+de les nits d'hivern, el vent poderós de la montanya, cantava el seu
+himne funerari, aquell himne estrany, desolat que entona quan els
+esquadrons de núvols es precipiten els uns damunt els altres, es
+donen càrregues, s'engoleixen, i la lluna esblaimada contempla
+l'abraonament eternal!
+
+Mentrestant el nostre apetit es calmava. Sperver havia omplert el
+veire d'un vi vell de Brumberg, i l'escuma s'estremia damunt sos
+caires espaiosos. Va presentar-me'l tot exclamant:
+
+-Per al guariment del senyor Yeri-Hans de Nideck. Beu fins a la
+darrera gota, Fritz, per tal que Nostre Senyor ens escolti!
+
+Així fou complert. Després omplí de bell nou, i havent repetit amb
+veu ressonant:
+
+-Per al guariment de l'alt i poderós senyor Yeri Hans de Nideck, mon
+senyor!- va buidar-lo greument, a son torn.
+
+Aleshores una satisfacció profunda envaí el nostre ésser i ens
+sentirem feliços de trobar-nos al món.
+
+Jo vaig estirar-me en la meva cadira de braços, amb el nas enlaire i
+els braços penjants, i vaig posar-me a contemplar el meu estatge.
+
+Era una volta baixa, tallada a la roca viva, un veritable forn d'una
+sola peça que arribava, a tot estirar, a dotze peus al punt més alt
+de la síndria. Al capdavall de tot, vaig veure una mena de ninxo
+gran, on hi havia el meu llit, un llit ran de terra, que tenia,
+crec, una pell d'ós per abrigall; i en aquell ninxo gran n'hi havia
+un altre de més petit, agençat amb una estatueta de la Mare de Déu,
+tallada en el mateix bloc granític i coronada amb una tofa d'herbes
+marcides.
+
+-Mira la teva cambra,- digué Sperver. -En nom de Déu, no és pas
+solemnial, no és pas tan bella cosa com les cambres del castell.
+Aquí, som a la torra d'Huc; això és vell com la muntanya, Fritz,
+això ja vé del temps de Carlemany. En aquell temps, comprens, la
+gent encara no sabia construir voltes altívoles, grans, rodones i
+punxagudes: foradaven la pedra.
+
+-Tanmateix m'has ficat dins un cau ben estrany, Gedeon.
+
+-Cal que ho entenguis, Fritz, aquesta és la sala d'honor. Aquí
+s'estatgen els amics del comte quan en venen; comprens, l'antiga
+torre d'Huc, és el millor que hi ha.
+
+-De quin Huc em parles?
+
+-I ara! d'Huc el Llop!
+
+-Com s'entén, Huc el Llop?
+
+-Sens dubte; el cap de la nissaga dels Nideck, un minyonàs ferreny,
+ja t'en responc. Va venir a establir-se aquí amb una vintena de
+soldats i d'alabarders de la seva colla. Van enfilar-se a aquest
+penyal, el més alt de la muntanya. Ja ho veuràs demà. Van bastir
+aquesta torre, i després, per ma fe, van dir-se: -Som els senyors!
+Dissortats aquells que voldràn passar sense pagar rescat; els caurem
+damunt com a llops; ens menjarem la llana que duguin a l'esquena, i
+si el cuiro segueix a la llana, força millor! D'aquí estant, veurem
+qui sab quins llunyedars: veurem les alfraus del Rheethal, del
+Steinbach, de la Roca-Plana, de tota la llargada del Schwartz-Wald.
+Pobres dels mercaders!- I massa van fer-ho, aquells minyons, així
+com ho havien dit. Huc el Llop n'era el capitost. És Knapwurst qui
+m'ho ha contat això, de part de vespre tot vetllant.
+
+-Knapwurst?
+
+-El geperudet... ja el coneixes... el que ens ha obert el reixat. Un
+subjecte ben estrabul·lat, Fritz: sempre encauat a la Biblioteca!
+
+-Ah! ¿hi teniu un savi a Nideck?
+
+-Sí, el brètol!... en lloc de romandre a la porteria, passa tot el
+dia de Déu sacsejant la pols dels vells pergamins de la família. Va
+i vé pels prestatges de la Biblioteca; sembla una ratota. Aquest
+Knapwurst coneix tota la nostra història millor que no pas nosaltres
+mateixos. Ell sí que te'n amollaria de coses, Fritz. En diu
+cròniques, d'això!... Ah! ah! ah!
+
+I Sperver, alegrat pel vi vell, va riure uns quants moments sense
+saber gairebé perquè.
+
+-Aixís és, Gedeon- vaig continuar jo, -que aquesta torre s'anomena
+la torre d'Huc... d'Huc el Llop?
+
+-Ja t'ho he dit, què diable!... T'estranya, això?
+
+-No!
+
+-I sí! t'ho veig a la cara, somieges alguna cosa. Què és això que et
+fa somniejar?
+
+-Déu meu... no és pas el nom d'aquesta torre el que m'estranya. El
+que em fa cavilar, és que tú, vell caçador furtiu, tu, que d'ençà de
+la teva infantesa no has vist sinó les sagetes dels avets, els cims
+nevats del Wald-Horn, les afraus del Rheethal; tu que en tota la
+teva jovenesa no has fet altra cosa que riure't dels guardes del
+comte de Nideck, i corre pels tiranys del Schwartz-Wald, i batre les
+arbúcies i respirar l'aire sens fites, el ple sol, la vida lliure de
+les boscúries, ara siguis aquí, i jo et trobi al cap de setze anys
+dins aquest budell de granit roig; això és el que m'estranya i no sé
+capir. Vejam Sperver, cala foc a la pipa i conta'm com això s'ha
+esdevingut.
+
+El vell caçador furtiu va extreure de son gec de cuiro un cap de
+pipa negra; va atapair-lo lentament, va recollir a la palma de la mà
+un carbó que va posar damunt la pipa setmesona, i després, aixecant
+el nas enlaire, amb els ulls aturats a l'atzar, va respondre amb un
+posat tot pensívol:
+
+-Els falcons, els gerifalts, els esparvers, arribats a la vellura
+després d'haver batut qui-sab-lo temps la plana, acaben niuant al
+trau d'un penyal!
+
+Sí, és veritat, m'ha plagut l'aire sens fites, i em plau encara;
+però en lloc d'enfilar-me a una branca alta, amic, i que el vent
+m'escometi, prefereixo de tornar entrar a dins la meva caverna a
+beure-hi una glopada forta..., a esmicolar tranquilament un troç de
+carn caçada, i aixugar les meves plomes vora d'un foc esponerós. El
+comte de Nideck no el menyspreua pas al vell falcó, Sperver, el
+veritable bosquetà. Un vespre, va trobar-me al clar de lluna i em va
+dir: -Companyó que caces tot sol, vina a caçar amb mi. Tens el bec
+punyent i bona urpa. Bé, doncs, caça, ja que aquest és el teu
+natural; però caça amb el meu consentiment perquè jo sóc l'àguila de
+muntanya, em dic Nideck!
+
+Sperver va callar alguns instants i en acabat afegí:
+
+-Per ma fe! Caço encara, com en altres temps, i bec tranquilament
+amb un amic una ampolla d'Affenthal o de...
+
+En aquell moment una empenta va sorollar la porta. Sperver es va
+interrompre i va parar l'oïda.
+
+-És una rauxada de vent- vaig dir-li.
+
+-Oi no, és altra cosa. No sents la pota com grata..., és un gos
+escapat... Obre, Lieverlé! obre Blitz!- va exclamar el brau subjecte
+tot alçant-se; però encara no havia dat dues passes, que un ca danés
+formidable entrava d'una embranzida dins la torra i venia a
+plantar-li les potes a les espatlles, tot llepant-li amb la seva
+llenguassa rosa, la barba i les galtes, fent petits esgarips
+comnovedors de joia.
+
+Sperver li va passar el braç al damunt del coll, i féu tot girant-se
+cap a mi:
+
+-Fritz, quin home m'estimaria tant?... Mira'm aquest cap, aquests
+ulls, aquest dentat!
+
+Li arremangava els llavis i em feia admirar uns ullals que haurien
+esqueixat un búfal. Després, tot rebutjant-lo amb prou esforç,
+perquè el gos redoblava sos afalacs, va dir:
+
+-Deixa'm estar, Lieverlé; massa ho sé que m'estimes. En nom de Déu,
+qui m'estimaria si no m'estimessis tú!
+
+Mai no havia vist un animal tan terrible com aquest Lieverlé; la
+seva alçària atenyia dos peus i mig. Era un formidable gos d'atac,
+de front ample, llis, de pell fina, un teixit de nervis i de muscles
+entortolligats; d'ull viu, de pota allargada, de cos minço,
+d'estampa dilatada, fort d'espatlles i lloms, però sense el do de
+flairar. Doneu a aquests animals el nas del basset i mai més hi ha
+caça!
+
+Sperver havia vingut altra vegada a asseure's, i pasava la mà damunt
+la testa del seu Lieverlé amb orgull, i me n'enumerava les qualitats
+greument.
+
+Lieverlé semblava que el comprengués.
+
+-Veus,Fritz, aquest gos t'escanya un llop d'un cop de barres. És el
+que hom anomena un animal perfecte, tant per l'ardidesa com per la
+força. No ha complert els cinc anys; té tota la vigor. No cal que et
+digui que està ensenyat per la caça del senglar. Cada vegada que en
+trobem un escamot, tinc por pel meu Lieverlé: té l'escomesa massa
+franca i va de dret, com una sageta. Així és que cal anar amb compte
+amb les morrades del sanglà... és una cosa que m'esgarrifa. Colga't
+aquí, Lieverlé, colga't damunt l'esquena.
+
+El gos va obeïr, exhibint a nostres ulls els seus flancs de color de
+carn.
+
+-Mira, Fritz, aquesta ratlla blanca, sense pèl endinzada sota la
+cuixa i que va fins al pit: és un senglar qui li ha feta! Pobre
+animal!... Poc amollava l'orella. Vam seguir la pista per la sang.
+Vaig ser el primer d'arribar. En veure el meu Lieverlé, vaig fer un
+crit; jo que salto a terra, m'hi abraono, l'embolcallo dins el
+mantell i arribo aquí. Estava fora de test! Sortosament els budells
+no n'eren atacats. Vaig recosir-li el ventre. Ah diable! udolava!...
+patia!... però al cap de tres dies, ja es llepava: gos que es llepa,
+gos salvat! Ei, Lieverlé, ¿te'n recordes? Això fa que ens estimem
+nosaltres dos!
+
+N'estava verament enternit de l'afecte de l'home per aquell gos i
+del gos per aquell home; es miraven l'un a l'altre fins al més
+pregon de l'ànima. El gos agitava la seva cua; l'home tenia
+llàgrimes als ulls.
+
+Sperver continuà:
+
+-Quina força!... Mira, Fritz, ha petat la corda per venir-me a
+veure; una corda de sis brins; ha trobat el meu rastre! Té,
+Lieverlé, atrapa'l!
+
+I va llençar-li la resta de la cuixa de cabirol. Les barres del gos,
+en haver-la, feren un renou terrible, i Sperver, tot mirant-me amb
+un somriure estrany, va dir:
+
+-Fritz, si t'agafés pel seient de les calces, no aniries pas gaire
+lluny!
+
+-En nom de Déu, jo i qualsevol que fos!
+
+El gos anà a estendre's sota el pabelló de la llar, tot allargant la
+gran esquena magre, amb la cuixa de cabirol entre les potes del
+davant. Sparver el mirava de cua d'ull, amb satisfacció. L'òs
+s'esmicolava sota el dentat: a Lieverlé li plaia el moll.
+
+-Ah!- va fer el vell caçador furtiu, -si t'encarreguessin d'anar a
+pendre-li aquest òs, què diries?
+
+-Diable! seria una missió delicada.
+
+Aleshores ens vam posar a riure de tot cor. I Sperver, estès en la
+cadira de braços de cuiro rogenc, amb el braç esquerre penjat damunt
+el respatller, amb una cama damunt un escambell i l'altra davant un
+tió que plorava dins les flames, llençà grans espirals de fum blavís
+cap a la volta.
+
+Jo, mirant-me encara el gos, vaig recordar-me de cop i volta de la
+nostra conversa interrompuda:
+
+-Escolta, Sperver- vaig rependre, -no m'ho has dit tot. Si has
+deixat la muntanya pel castell, això ho ha fet la mort de Gertrudis,
+la teva digna i excel·lent muller.
+
+Gedeon arrufà les celles, i una llàgrima entelà el seu esguard; va
+redreçar-se i, tot sacsejant la cendra de la seva pipa damunt
+l'ungla del polze va dir:
+
+-Bé doncs, sí, és veritat, la meva dona ha mort!... i això m'ha tret
+dels boscos. No podia pas tornar a veure la vall de la Roca-Baumada
+sense petar de dents. He alçat la volada cap enfora d'aquell indret;
+no caço tant per les brosses, però hi veig de més enlaire; i quan
+per atzar, la gossada dóna el tomb cap allí baix ho deixo anar tot
+al diable, i desfaig el meu camí... miro de pensar en altres coses.
+
+Sperver havia esdevingut ombrívol. Amb la testa decantada envers les
+grans lloses, restava tot endolat; jo em penedia d'haver deixondit
+dins ell tristes recordances. Després, tot pensant en la Pesta Negra
+aclofada dins la neu, sentia una esgarrifor.
+
+Quina impressió tan estranya! Una paraula, una sola paraula, ens
+havia llençat en una rastellera de reflexions melangioses. Per
+atzar, resultava evocat tot un món de memòries.
+
+No sé pas quan de temps feia que durava el nostre silenci, quan un
+rondinament sord, terrible, com el renou llunyà d'una tempesta, ens
+va fer estremir.
+
+Vam mirar el gos. Seguia tenint el seu òs mig rosegat entre les
+potes del devant; però amb la testa alta, l'orella redreçada, els
+ulls guspirejant, escoltava... escoltava entre el silenci i
+l'esgarrifança de la ira corria de cap a cap del seu llom.
+
+Sperver i jo, vam mirar-nos tots esblaimats: no es sentia cap
+fressa, ni un sospir; al defora, el vent s'havia calmat; no res,
+llevat d'aquell rondinament sord, continuat, que s'escapava de la
+pitrera del gos.
+
+De cop i volta, va aixecar-se i va botar contra la paret amb un
+esclat de veu, sec, ronc, esfereïdor; les voltes en ressonaren com
+si el llamp hagués esclatat contra el vidratge.
+
+Lieverlé amb el cap baix semblava mirar a través del granit, i sos
+llavis arremangats fins a llur arrel, deixaven veure dues fileres de
+dents blanques com la neu. Rondinava, encara. Adés i ara s'aturava
+bruscament, acostava el morro a l'angle inferior de la pared i
+bufava abrivadament; després, s'aixecava enfurismat i les seves
+urpes de davant assejaven d'encetar el granit.
+
+Nosaltres observàvem sense capir gens ni mica la seva irritació.
+
+Un segon crit rabiós, més formidable que no pas el primer ens va fer
+saltar de les cadires.
+
+-Lieverlé!- exclamà Sperver tot llençant-se cap a ell, -què diable
+tens? T'has tornat boig?
+
+Va agafar una estella i es va posar a sondar la pared, plena i
+pregona com tota l'espessedat de la roca. Cap buid no responia, i
+tantmateix el gos romania amatent.
+
+-Fet i fet, Lieverlé- digué el picador, -tens algún pesombre. Vaja,
+jeu i no em burxis més els nervis.
+
+Al mateix instant, una fressa exterior va colpir les nostres
+orelles. La porta es va obrir i el gros i honrat Tobias Offenloch,
+amb la llinterna de ronda en una mà, i el bastó a l'altra, el
+tricorni damunt la nuca i la cara tota riolera, tota espandida,
+aparegué sota el brancal.
+
+-Salut, honorable companyia!- digué. -Però ¿què hi feu aquí?
+
+-És aquest animal de Lieverlé,- digué Sperver; -estava fent un
+aldarull... Imagineu-vos que s'ha enfurit contra aquesta paret. Ara
+digueu-me perquè!
+
+-En nom de Déu! haurà sentit el tic-tac de la meva cama de fusta a
+l'escala de la torre,- féu l'excel·lent subjecte, tot rient.
+
+I afegí, tot deixant la llinterna damunt la taula:
+
+-Això us ensenyarà, mestre Gedeon, a fer fermar els vostres gossos.
+Hi teniu una flaca pels vostres gossos, una flaca! Aquests maleits
+animals acabaran treient-nos de casa. Suara mateix, altra vegada, a
+la galeria gran, trobo el vostre Blitz: m'ha saltat a la cama,
+mireu: encora hi ha les dents marcades! una cama que era nova!
+Brètol d'animal!
+
+-Fermar els meus gossos! Gentil negoci!- digué el picador. -Els
+gossos fermats no valen res, es tornen massa esquerps. I després,
+¿que no n'estava de fermat, Lieverlé? La pobra bèstia encara té la
+corda al coll.
+
+-Ep! això que dic, poc és per mí mateix: quan s'acosten sempre tinc
+el bastó enlaire i la cama de fusta endavant. És per la disciplina:
+els gossos han de ser al gossal, els gats a la teulada, i la gent al
+castell.
+
+Tobies es va asseure tot pronunciant aquestes darreres paraules i,
+amb els dos colzes damunt la taula i els ulls esbadocats de
+felicitat, va dir-nos en veu baixa, en to de confidència:
+
+-Sabreu, senyors, que sóc solter aquesta nit.
+
+-Fugiu d'aquí!
+
+-Sí, Maria Anna vetlla amb Gertrudis a l'avantcambra de missenyor.
+
+-Aleshores, no dueu gens de pressa?
+
+-Gens! Absolutament gens!
+
+-Quina llàstima que hagueu arribat tan tard!- digué Sperver; -totes
+les botelles són buides!
+
+La cara llarga del bon home em va enternir. Li hauria plagut tant
+d'aprofitar-se de la seva viduesa! Però, a desgrat dels meus
+esforços, un llarc badall separà les meves barres.
+
+-Serà una altra vegada- va dir tot alçant-se. -Cosa adïada, no és
+pas deixada.
+
+-Bona nit, senyors.
+
+-Ei! Espereu!- exlamà Gedeon, -veig que Fritz té son, devallarem
+plegats.
+
+-Amb molt de gust, Sperver, amb molt de gust; de passada, anirem a
+dir quatre mots a mestre Trumpf el cellerer; és a baix amb els
+altres. Knapwurst els conta històries.
+
+-Això és. Bona nit, Fritz.
+
+-Bona nit, Gedeon; no t'oblidessis pas de fer-me cridar, si el comte
+pitjorés.
+
+-Estigues tranquil... Lieverlé!... tast!
+
+Eixiren. Mentre ells travessaven la plataforma vaig sentir com el
+rellotge de Nideck sonava les onze hores.
+
+Jo estava mort de fadiga.
+
+
+
+IV
+
+El dia començava d'emblavir la única finestra de la torre, quan vaig
+ésser despertat dins el meu ninxo de granit pels sons llunyans d'una
+trompa de caça. No hi ha cosa tan trista, tan melangiosa, com les
+vibracions d'aquest instrument al crepuscle, quan tot calla, quan ni
+un alè ni un sospir no venen a destorbar el silenci de la solitud.
+Sobretot la darrera nota, aquella nota estiragassada, que s'estén
+damunt la plana inmensa, tot deixondint lluny, ben lluny, els ecos
+de la muntanya, té quelcom de la poesia més alta que garfeix el cor.
+
+Amb el colze damunt la meva pell d'ós, jo escoltava aquesta veu
+planyívola, que evocava les recordances de les edats feudals. La
+vista de la meva cambra; d'aquella volta baixa, ombrívola,
+esclafada, antic catau del Llop del Nideck, i més lluny aquella
+finestreta de vidratges de plom, de mig punt, més ampla que no pas
+alta i profundament penetradora de la pared, augmentaren encara la
+severitat de les meves reflexions.
+
+Vaig alçar-me bruscament i vaig córrer a obrir la finestra de bat a
+bat.
+
+Allí m'esperava Un d'aquells espectacles que cap paraula humana no
+sabria descriure, l'espectacle que l'àguila fera dels Alps més
+encimbellats veu cada matí en aixecar-se la cortina de púrpura de
+l'horitzó: muntanyes!... muntanyes!... i encara més muntanyes! Ones
+immòbils que s'aplanen i s'esborren dins les bromes llunyanes dels
+Vosgues; boscúries immenses, llacs, carenes enlluernadores,
+dibuixant llurs línies alteroses damunt les fondàries blavenques de
+les valls curulles de neu. Al capdavall de tot això, l'infinit.
+
+Quin entusiasme podria arrivar a atényer l'elevació d'un espectacle
+com aquell!
+
+Jo estava tot confús d'admiració. A cada esguard es mu1tiplicaven
+els detalls: casals, masies, poblets, semblaven brollar encara de
+terra; amb mirar n'hi havia prou, per a trobar-los!
+
+Feia un quart d'hora que hi era, quan una mà va posar-se lentament
+damunt la meva espatlla; vaig girar-me, i la cara tranquila i el
+somriure silenciós de Gedeon em saludaren amb un:
+
+-_Guten tag_, Fritz!
+
+Després va recolzar-se vora meu, damunt la pedra, tot fumant la seva
+pipa. Estenia la mà per l'infinit i em deia:
+
+-Mira, Fritz, mira... Això et deu plaure, fill del Schwartz-Wald!
+Mira allà baix... allà baix de tot... la Roca Baumada... La veus?
+Te'n recordes, de la Gertrudis? Oh! què lluny que són totes aquestes
+coses!
+
+Sperver s'eixugava una llàgrima; jo, què li podia respondre?
+
+Vam romandre contemplatius per una bella estona, commosos de tanta
+de grandesa. De vegades el vell caçador furtiu, en veure que jo
+aturava els ulls en un punt de l'horitzó, em deia:
+
+-Això, és el Wald-Horn! Allò, el Tiefenthal! Repara, Fritz el
+torrent del Steinbach; s'ha hagut d'aturar, està penjat fent
+serrells de glaç, damunt l'espatlla del Harberg: un mantell ben fred
+per a l'hivern! I aquell caminal d'allí baix, mena cap a Friburg;
+abans de quinze dies tindrem penes i treballs per destriar-lo.
+
+Així va passar més d'una hora.
+
+No podia despendre'm d'aquell espectacle. Alguns ocells de presa,
+amb les ales esbiaixades, la cua en forma de ventall, planaven al
+voltant de la torre; agrons coronats fugien cap amunt, tot esquivant
+les urpes amb l'alçada de llur vol.
+
+Altrament no hi havia ni un núvol: tota la neu era a terra. La
+trompa saludava per darrera vegada la muntanya.
+
+-És el meu amic Sebalt que és allà baix- digué Sperver; -és dels més
+entesos en gossos i cavalls, i, a més a més, la primera trompa
+d'Alemanya. Escolta'm això Fritz, quin amorosiment!... Pobre Sebalt!
+És consum d'ençà de la malaltia de missenyor; ja no pot caçar com en
+altre temps. Veu's aquí el seu únic conhortament: cada matí, a trenc
+de dia, puja damunt l'Altemberg i sona les tonades favorites del
+comte. Es pensa que això el podrà guarir!
+
+Sperver, amb aquell tacte de l'home que sap admirar, no havia
+interromput la meva contemplació; però quan, enlluernat de tanta de
+llum, vaig mirar dins l'ombra de la torre em digué:
+
+-Fritz, tot va bé, el comte no ha tingut pas atac.
+
+Aquestes paraules em portaren al sentiment de la realitat.
+
+-Ah! millor... millor!
+
+-És a tu, Fritz, que ho devem.
+
+-Com s'entén? a mi? Si no li he prescrit res!
+
+-Eh! tan se val! ets aquí!
+
+-Estàs de verba, Gedeon; ¿què hi fa aquí la meva presència, no
+havent prescrit res al malalt?
+
+-És que li portes sort.
+
+Vaig mirar-lo de fit a fit, i no reia pas.
+
+-Sí- continuà ell seriosament; -portes la sort, Fritz; els altres
+anys el nostre senyor tenia un segon atac a l'endemà del primer, i
+després un terç atac, i un de quart. Tu destorbes tot això, atures
+el mal. És ben clar!
+
+-No pas massa, Sperver; jo trobo, al contrari, que és molt obscur.
+
+-Un hom aprèn a totes les edats- insistí el brau subjecte.
+-Sàpigues, Fritz, que en aquest món hi ha gent que porta sort i
+també gent que porta desgràcia. Per exemple, aquest brètol de
+Knapwurst és qui em porta desgràcia a mi. Cada vegada que el trobo
+en eixir a caçar, estic segur que em succeirà una cosa o altra: el
+fusell em fa figa, em malmeno el peu, un dels meus gossos reb...
+¿Què sé jo? Així és que, sabent la cosa, tinc esment d'eixir a trenc
+de dia, abans que el bergant, que dorm com un toixò no hagi obert
+l'ull, o bé m'escapoleixo per un portell, comprens?
+
+-Ho comprenc molt bé; però les teves idees em semblen ben estranyes,
+Gedeon.
+
+-Tu, Fritz- continuà, sense escoltar-me, -ets un digne, un brau
+minyò; el Cel t'ha posat damunt la testa innombrables benediccions;
+no cal sinó veure la teva bona cara, la teva mirada franca, el teu
+somriure ple de bona jeia, per estar alegre... En una paraula portes
+sort a la gent, és positiu... Sempre ho he dit, i la prova sé... ¿La
+vols saber, la prova?
+
+-Sí, per ma fe! No em recaria pas de reconèixer tantes de virtuts
+amagades en la meva persona.
+
+-Doncs bé!- féu ell, tot agafant-me el puny. -Mira allà baix!
+
+I em senyalava una muntanyola a un doble tret de carrabina del
+castell.
+
+-Aquest penyal enfonzat entre la neu, amb brosta a la vora, el veus?
+
+-Perfectament.
+
+-Mira al seu voltant; ¿què veus res?
+
+-No.
+
+-Oh, en nom de Déu, és d'allò més senzill! Has foragitat la Pesta
+Negra. Cada any, al segon atac, un hom la veia allà, amb els peus
+entre les mans. A la nit encenia foc, s'escalfava i feia bullir
+arrels. Era una maledicció. Aquest matí, la primera cosa que he fet
+ha estat enfilar-me aquí. He pujat a la torrella de senyals; jo que
+miro: la vella berganta se n'és anada! Endebades m'he posat la mà
+davant els ulls, he mirat a mà dreta, a mà esquerra, a dalt, a baix,
+per la plana, per les muntanyes, res! T'havia flairat, ben segur.
+
+I el brau subjecte, tot abraçant-me amb entusiasme, va exclamar en
+commosa entonació:
+
+-Oh! Fritz... Fritz... Quina sort d'haver-te menat aquí! La vella sí
+que en deu estar d'enfurismada. Ah! ah! ah!
+
+Ho confessaré. N'estava una mica avergonyit de trobar-me que jo
+tenia tant de mèrit, sense que mai ho hagués reparat fins aleshores.
+
+-Així és, Sperver- vaig continuar. -que el comte ha passat bé la
+nit?
+
+-Molt bé!
+
+-Vaja, força millor; devallem.
+
+Vam atravessar de bell nou la cortina de muralla, i vaig poder
+observar millor aquella passera, els baluards de la qual eren d'una
+alçària prodigiosa. Els espadats es prolongaven, amb el penyal, fins
+al fons de la vall. Era una escala de precipicis, superposats els
+uns als altres.
+
+Tot capbussant-hi la mirada, vaig sentir-me colpit de rodaments de
+cap, i reculant temorenc a mitja plataforma, vaig entrar ràpidament
+en el passadís que mena al castell.
+
+Ja Sperver i jo haviem recorregut vastos corredors, quan una gran
+porta oberta es mostrà a les nostres passes; vaig parar-hi
+l'esguard, i vaig veure, al capdamunt d'una escala doble, el petit
+gnom Knapwurst, la fesomia grotesca del qual m'havia cridat
+l'atenció el dia abans.
+
+La sala mateixa va atreure la meva atenció pel seu caient poderós:
+era la sala dels Arxius del Nideck, peça alta, ombrívola, polsosa,
+de grans finestres ogivals que començaven al cim de la volta i
+devallaven fent corba fins a dos metres del paviment.
+
+Allí estaven endegats, damunt esbarjosos prestatges, per bona cura
+dels antics clergues, no solament tots els documents, títols i
+arbres genealògics dels Nideck, establint llurs drets, aliances i
+lligams històrics amb les més il·lustres famílies de l'Alemanya,
+sinó àdhuc totes les cròniques del Schwartz-Wald, els aplecs dels
+antics Minnesinger, i les grans obres in-fòlio eixides de les
+premses de Gutemberg i de Faust, tant venerables per llur origen com
+per la monumental solidesa de llur relligat. Les grans ombres de la
+volta, drapant les pareds fredes amb llurs tintes cendroses,
+retreien la memòria dels vells claustres de l'Edat Mitjana, i aquest
+gnom, assegut al capdamunt de la seva escala, amb un enorme volum de
+cantell roig damunt la contorsió dels genolls, amb el cap enfonzat
+dins el casquet de pell, els ulls grisos, el nas esclaflat, els
+llavis contrets per la reflexió, les espatlles grans, els membres
+frèvols i l'esquena arrodonida semblava ben bé l'hoste natural, el
+_famulus_, la rata com l'anomenava Sperver, d'aquell últim refugi de
+la ciència en el Nideck.
+
+Però el que donava a la sala dels Arxius una importància verament
+històrica, eren els retrats de família, que ocupaven tot un costat
+de l'antiga Biblioteca; hi eren tots, homes i dones, d'Huc el Llop
+fins a Yeri-Hans, el senyor actual, des de l'esboç groller dels
+temps bàrbars fins a l'obra perfecta dels mestres més eximis de la
+nostra època.
+
+Els meus esguards, se n'anaren, naturalment, cap a aquella banda.
+
+Huc I, de testa calva, semblava mirar-me així com us mira un llop a
+la recolzada d'un bosc. Sos ulls grisos injectats de sang, sa barba
+rogenca i ses orelles llargues i peludes li donaven un aire de
+ferotgia que m'esborronà.
+
+Vora d'ell, com l'anyell vora la fera salvatgina, una dona jove
+d'ulls suaus i tristos, front alt, mans creuades sobre el pit
+sostenint un llibre d'hores, cabellera rossa, sedosa, abundant,
+voltant sa pàl·lida figura d un nimbe d'or, m'atregué per una gran
+tirada a la semblança amb Odila de Nideck.
+
+Cap cosa tan dolça i encisera com aquella antiga pintura damunt la
+fusta, una mica testa i eixuta de contorns, però d'una adorable
+ingenuitat.
+
+Feia alguns instants que la mirava quan un altre retrat de dona,
+penjat al costat d'aquell, atragué la meva atenció. Imagineu-vos el
+tipus visigòtic en la seva veritat primitiva: front ample i baix,
+ulls grocs, pòmuls sortints, cabells rojos, nas d'àguila.
+
+-Com li devia escaure aquesta dona, a Huc!- vaig dir-me dintre meu.
+
+I vaig posar-me a reparar-ne el vestit; responia a l'energia del
+cap: la mà dreta reposava damunt un glavi. Un cossellet de ferro li
+apretava el cos.
+
+Em seria difícil d'expressar les idees que m'agitaren davant
+aquelles tres fesomies; mos ulls anaven de l'una a l'altra amb una
+singular curiositat. No me'n sabia destriar.
+
+Sperver, tot aturant-se al llindar de la biblioteca, havia disparat
+un agudíssim xiulet. Knapwurst el mirava ded de tota l'alçària de la
+seva escala, sense bellugar-se.
+
+-És a mi a qui xiules com a un ca?- digué el gnom.
+
+-Sí, mala rata, és per fer-te honrament.
+
+-Escolta- afegí Knapwurst amb un to de menyspreu sobirà, -tira
+endavant Sperver, no pots escupir a l'altura de la meva sabata: t'hi
+desafio!
+
+I presentava la sola.
+
+-I si pujo?
+
+-T'esclafo amb aquest llibre.
+
+Gedeon esclatà a riure i continuà:
+
+-No t'avalotis, geperut, no t'avalotis. No et vui cap mal, al
+contrari, et tinc consideració per la teva ciència; però ¿què diable
+fas aquí dalt, tan matiner vora el teu llum? Sembla que hi hagis
+passat la nit.
+
+-És veritat, l'he passada tot llegint.
+
+-No són prou llargs els dies per a tu?
+
+-No, estic en ple escorcoll d'una qüestió greu; poc dormiré, abans
+d'haver-la resolta.
+
+-Diable!... I aquesta qüestió...?
+
+-És de conèixer per quina circumstància Ludwig de Nideck trobà el
+meu avantpassat, Ot el Nan, a les boscúries de la Turíngia. Cal que
+sàpigues, Sperver, que el meu avi Ot no tenia sinó una colzada
+d'altura: això fa, no pas ben just, un peu i mig. Encantava a tothom
+amb la seva saviesa, i figurà d'una manera ben honorable a la
+coronació del duc Rodolf. El comte Ludwig l'havia fet tancar dins un
+paó guarnit amb totes les seves plomes: era un dels plats més
+estimats d'aquell temps, al costat dels porcellets mig daurats i mig
+argentats. Al cor del festí, Ot obrí la cua del paó, i tots els
+senyors, cortesans i grans dames es meravellaren d'aquest enginyós
+mecanisme. Al capdavall Ot va eixir, amb l'espasa al puny, i cridà
+amb veu ressonant: -¡Visca el duc Rodolf!- cosa que fou repetida per
+tota la sala. Bernat Hertzog esmenta aquesta circumstància; però no
+diu d'on venia aquest nan, si era d'alta nissaga o de baixa
+extracció, cosa, altrament poc probable: la gent vulgar no té tant
+de talent.
+
+Jo n'estava astorat de l'orgull d'una tan menuda criatura; una
+curiositat extraordinària, però, m'impel·lia a estar-hi bé; ell sol
+podria proporcionar-me algunes clarícies sobre el primer i segon
+retrats a mà dreta d'Huc.
+
+-Senyor Knapwurst- vaig dir-li amb to respectuós, -tindrieu
+l'amabilitat d'esclarir-me un dubte?
+
+El ninotet, afalagat de les meves paraules, respongué:
+
+-Parleu, senyor; si és cosa de cròniques, estic disposat a
+satisfer-vos. Ara, de les altres coses no me'n encaparro.
+
+-Doncs, precisament, es tractaria de saber quins personatges
+representen els retrats segon i terç de la vostra galeria.
+
+-Ah! ah!- féu Knapwurst, els trets del qual s'animaren: -Parleu
+d'Edvígia i de Huldina, les dues mullers d'Huc!
+
+I deixant de banda el seu volum, va baixar l'escala per a conversar
+més còmodament amb mí. Sos ulls fulguraven, hom veia que els plaers
+de la vanitat dominaven l'homenic; n'estava tot gloriós de fer
+obiradora la seva sapiència.
+
+Arribat a la meva vora, va saludar-me greument. Sperver estava
+darrera nostre, molt satisfet de fer-me admirar el nan del Nideck. A
+desgrat de la mala sort lligada, segons ell, a la seva persona,
+n'estimava i glorificava els vastos coneixements.
+
+-Senyor- digué Knapwurst, tot estenent la seva mà llarga,
+esgrogueïda, envers els retrats, -Huc von Nideck, primer de la seva
+raça, es va casar l'any 832 amb Edvigia de Lutzburg, la qual li va
+portar com a dot els comtats de Giromani de l'Alt-Barr, els castells
+del Geroldseck, del Teufels-Horn i encara d'altres. Huc el Llop no
+va tenir-ne fills d'aquesta primera muller, que va morir a la flor
+de la jovenesa, l'any 837 del Senyor. Aleshores Huc, senyor i
+posseïdor del dot, no va voler tornar-lo. Va haver-hi terribles
+batalles entre sos cunyats i ell. Però aquesta altra dona, que veieu
+amb son cossellet de ferro, Huldina, va ajudar-lo amb sos consells.
+Era una persona de gran ardidesa. No se sap ni d'on venia ni a quina
+família hagués pertangut; però això no impedí que salvés Huc, al
+qual havia fet presoner Frantz de Lutzburg. L'havien de penjar
+aquell mateix dia, i ja havien parat la barra de ferro als marlets,
+quan Huldina, al cap dels vasalls del comte que ella havia fet
+seguir amb son abrivament, s'apoderà d'un portell, salvà Huc i va
+fer penjar Franz en son lloc. Huc el Llop va casar-se amb aquesta
+segona muller l'any 842; i va tenir-ne tres fills.
+
+-De manera- vaig rependre jo tot somniós, -que la primera d'aquestes
+dones s'anomenava Edvigia, i els descendents del Nideck no hi tenen
+res que veure?
+
+-Res.
+
+-N'esteu ben segur?
+
+-Puc mostrar-vos el nostre arbre genealògic. Edvigia no ha tingut
+fills; Huldina, la segona muller, n'ha tinguts tres.
+
+-És sorprenent!
+
+-Per què?
+
+-M'havia semblat de reparar algunes semblances...
+
+-Eh! les semblances, les semblances!...- va fer Knapwurst amb un
+esclat de riure estrident. -Vaja... ¿Veieu aquesta tabaquera de boix
+antic? Al costat d'aquest gran llebrer, us mostra Hans-Wurst, el meu
+besavi. Té un nas com un apagallum i un mentó com un esclop; jo só
+de nas camús i de boca agradable: vol dir això que no li sigui nét?
+
+-No, sens dubte.
+
+-Doncs bé! igual els passa als Nideck. Poden tenir trets d'Edvigia,
+no dic el contrari, però és Huldina qui n'és la soca-mare. Veieu
+l'arbre genealògic, veieu-lo, senyor.
+
+En separar-nos, Knapwurst i jo, érem els millors amics d'aquest món.
+
+
+
+V
+
+-Tanmateix- em deia jo, -la semblança existeix... Cal atribuir-la a
+l'atzar... i, al capdavall, ¿què és l'atzar?.. una ximplesa... allò
+que l'home no es pot explicar. Deu haver-hi altra cosa.
+
+Jo seguia, tot somniós, al meu amic Sperver que reprenia la seva
+ruta pel corredor. El retrat d'Edvígia, aquella imatge tan senzilla,
+tan ingènua, es confonia en el meu esperit amb el de la jove
+comtessa.
+
+De cop i volta, Gedeon s'aturà; vaig aixecar els ulls; érem davant
+de les cambres del comte.
+
+-Entra, Fritz- em va dir, -jo me'n vaig a donar la pastada als
+gossos; quan el senyor no és davant, els criats s'afluixen; ja et
+vindré a cercar tot seguit.
+
+Vaig entrar, més curiós de tornar a veure la senyoreta Odila que no
+pas el comte; massa me'n feia retret, però l'atenció és una cosa que
+hom no governa. ¡No em vaig sorprendre poc ni gaire en destriar dins
+la penombra de l'alcova el senyor de Nideck, aixecat sobre el colze,
+contemplant-me amb una atenció profunda! M'esperava tan poc aquesta
+mirada, que en vaig romandre tot astorat.
+
+-Acosteu-vos, senyor doctor- va dir-me amb una veu feble, però
+ferma, tot allargant-me la mà. -Mon brau Sperver m'havia parlat de
+vós tot sovint; n'estava desitjós de conèixer-vos.
+
+-Esperem, monsenyor- li vaig respondre, -que aquesta coneixença
+continuarà sota millors auspicis. Una mica més de paciència, i
+acabarem per vèncer aquest atac.
+
+-No me'n manca- va fer. -Conec que la meva hora s'acosta.
+
+-És una error, senyor comte.
+
+-No, la naturalesa ens atorga, com a darrera gràcia, el
+pressentiment de la nostra fi.
+
+-¡Què pressentiments d'aquests he vist quedar malament!- vaig dir
+amb un somriure.
+
+Em mirava amb una fixesa singular, com passa a tots els malalts que
+expressen el dubte sobre llur estat. És un moment difícil pel metge;
+de la seva actitud en depèn la força moral de la persona malalta;
+l'esguard d'aquesta va fins al fons de la seva conciència; si
+descobreix la sospita de la seva fi pròxima, tot és perdut;
+l'aclaparament comença, els ressorts de l'ànima s'afebleixen, i el
+mal pren senyoria.
+
+Jo vaig mantenir-me ferm sota aquella mirada; el comte va semblar
+que es tranquilitzés; em va estrényer la mà de bell nou, i es va
+deixar anar dolçament, més tranquil, més confiat.
+
+Només aleshores vaig destriar la senyoreta Odila i una senyora
+d'edat, la seva institutriu sens dubte, assegudes al fons de
+l'alcova, a l'altra banda de llit.
+
+Elles em saludaren amb una inclinació de cap.
+
+El retrat de la biblioteca tornà de sobte al meu esperit.
+
+-És ella- vaig dir-me, -ella... la primera muller d'Huc!... És ben
+bé aquell front alt, aquelles celles tan llargues, aquell somriure
+d'una tristesa indefinible. Oh! si n'hi ha de coses en el somriure
+d'una dona! No hi cerqueu pas la joia, la felicitat. El somriure de
+la dona vela tants de sofriments íntims, tantes d'inquietuds, tantes
+d'angúnies punyents! Noia, esposa, mare, cal que somrigui sempre,
+fins i tot quan el cor s'oprimeix i el sanglot ofega... És el teu
+paper, o dona! en aquesta gran lluita que hom anomena existència
+humana...
+
+En tot això pensava, quan el senyor del Nideck començà de dir:
+
+-Si Odila, la meva filla benvolguda, volgués fer el que li demano;
+si consentís només que a dar-me l'esperança de retre's a la meva
+aspiració, jo crec que rependria forces.
+
+Vaig mirar la jove comtessa; baixava els ulls i semblava que
+pregués.
+
+-Sí- va seguir el malalt, -reneixeria a la vida; la perspectiva de
+veure'm voltat d'una nova família, d'estrényer els néts sobre el meu
+cor, la continuació de la nostra raça, em reviscolaria.
+
+Davant l'accent tendre, suau d'aquell home, em vaig sentir commòs.
+
+La damisel·la no responia.
+
+Al cap d'un o dos minuts, el comte, que la mirava amb ulls
+suplicants, continuà:
+
+-Odila, no vols fer la felicitat del teu pare? Déu meu! no et demano
+sinó una esperança, no t'assenyalo cap època precisa. No vui posar
+cap destorb a la teva elecció. Anirem a la Cort; allà es presentaran
+cent partits honorables. ¿Quin no en fóra benaventurat d'assolir la
+mà de la meva filla? Podràs decidir-te lliurement.
+
+Ell va callar.
+
+No hi ha cosa tan penosa per un estrany com aquestes discussions de
+família; tants d'interessos diversos, de sentiments íntims s'hi
+troben compromesos, que ja el sol instint púdic sembla imposar-nos
+com a deure d'esquivar semblants confidències. Jo sofria, hauria
+volgut fugir; però les circumstàncies no m'ho permetien.
+
+-Pare- digué Odila, com per a eludir les instàncies del malalt,
+-guarireu; el Cel no voldrà pas arrabassar-vos al nostre afecte. Si
+sapiguéssiu amb quina fervor que prego!
+
+-No em respon- digué el comte amb un to sec. -Què pots objectar-hi
+al meu propòsit? ¿No és cosa justa, natural? ¿Caldrà que em vegi
+privat de conhorts concedits als més miserables? ¿He malmenat els
+teus sentiments? ¿He obrat de cap manera violent o astuciosa?
+
+-No, pare.
+
+-Doncs perquè et negues a les meves pregàries?
+
+-El meu determini és pres... és a Déu a qui em consagro!
+
+Tanta de fermesa en un ésser tan feble em va travessar el cor d'una
+esgarrifança. Odila, com la Mare de Déu esculpida a la torre d'Huc
+romania fràgil, tranquila, impassible.
+
+Els ulls del comte prengueren un esclat febrosenc. Vaig fer un
+senyal a la jove comtessa per ço que li donés al menys una esperança
+per a calmar la seva agitació creixent; no va semblar que ella em
+reparés.
+
+-Així és- afegí ell amb veu escanyada d'emoció, -que veuràs finar el
+teu pare: amb una paraula en tindries prou per a tornar-li la vida,
+¿i no la pronunciaràs aquesta paraula?
+
+-La vida no pertany a l'home, és de Déu- digué Odila, -una paraula
+meva no hi pot fer res.
+
+-Això són belles màximes piadoses,- féu el comte amargament, -per a
+dispensar-se de tot deure. Però Déu, de qui parles sens treva, ha
+dit: «Honra ton pare i ta mare!».
+
+-Us faig honrament, pare- respongué ella amb dolcesa, -però el meu
+deure no és pas de casar-me.
+
+Vaig sentir com topaven les dents del comte. Romangué tranquil en
+apariència; després va girar-se bruscament.
+
+-Veste'n- va fer, -la teva presència em fa mal!...
+
+I, tot adreçant-se a mi, esblaimadíssim d'aquella escena, va
+exclamar amb un fer somriure:
+
+-Doctor, ¿no tindrieu pas una metzina violent?... ¿una d'aqueixes
+metzines que llampen com el llamp?... Oh! fóra gran humanitat de
+dar-me'n una mica... Si sabéssiu el que pateixo!...
+
+Tots els seus trets es decompongueren, va esdevenir lívid.
+
+Odila s'havia aixecat i s'acostava a la porta.
+
+-Queda't!- udolà el comte, -vui maleir-te!...
+
+Fins aleshores jo m'havia mantingut dins la reserva, no gosant
+d'intervenir entre el pare i la filla; però, ja era impossible de
+seguir-hi:
+
+-Monsenyor- vaig exclamar, -en nom de la vostra salut, i retent-vos
+a la justícia, calmeu-vos. La vostra vida en depèn.
+
+-Ah! què se me'n dóna la vida? ¿Què em fa l'esdevenidor? ¡Jo tingués
+un coltell per acabar d'una vegada! Deu-me la mort!
+
+La seva emoció creixia de minut en minut. Ja veia el moment en el
+qual, amb fúria absolutament desfermada, es precipitaria a anorrear
+la seva filla. Aquesta, tranquil·la, pàl·lida, va agenollar-se
+damunt el llindar. La porta estava oberta, i vaig destriar, darrera
+la donzella, Sperver, amb les galtes contretes, el posat esmaperdut.
+Va acostar-se de puntetes, i féu, decantant-se envers Odila:
+
+-Oh! senyoreta, senyoreta... el comte és tan bo! Només que
+diguéssiu: «potser... veurem... més tard!...»
+
+Ella no va respondre i conservà la seva actitud.
+
+En aquell moment, vaig fer pendre al senyor de Nideck algunes gotes
+d'opi; va esfondrar-se, bo i exhalant un llarg suspir, i ben aviat
+el somni pregon, feixuc, regulà la seva respiració panteixant.
+
+Odila va alçar-se, i la seva vella institutriu, que no havia dit cap
+paraula, va eixir amb ella. Sperver i jo vam mirar com s'allunyaven
+a pleret. Les passes de la comtessa, traïen una mena de grandesa
+serena; hom hauria dit que era la viva imatge del deure complert.
+
+Quan va haver desaparegut a les fondàries del corredor, Gedeon va
+tirar-se cap a mi:
+
+-Bé, doncs, Fritz -va dir-me amb un aire greu, -¿què en penses
+d'això?
+
+Jo vaig ajupir el cap sense respondre: la fermesa de la damisel·la
+m'espantava.
+
+
+
+VI
+
+Sperver estava indignat.
+
+-Veu's aquí el que hom anomena felicitat dels grans!- va exclamar,
+en eixir de la cambra del comte. -Sigueu senyor del Nideck, tingueu
+castells, boscúries, estanys, les terres més belles del
+Schwartz-Wald, perquè una noia us vingui a dir amb la seva veueta
+dolça: «Tu ho vols? Doncs bé, jo no ho vui! Tu em pregues? Doncs jo
+responc: És impossible!» Oh, Déu meu!... quina misèria!... ¿No
+valdria cent mil vegades més d'haver vingut al món, fill d'una
+llenyataire, i viure tranquilament del seu treball? Vaja, Fritz,
+anem-nos-en,... això m'ofega... estic freturós de respirar l'aire
+sens fites!
+
+I el brau subjecte tot agafant-me pel braç, va endur-se'm pel
+corredor.
+
+Aviat serien les nou. El temps, tan bell al matí, a l'eixida del
+sol, s'havia cobert de núvols; un vent fred fuetejava la neu contra
+els vidres, i jo amb prou feines destriava el cim de les muntanyes
+de la rodalia.
+
+Anàvem a davallar l'escala que mena al pati d'honor, quan a la
+recolzada del corredor vam trobar-nos nas a nas amb Tobias
+Offenloch.
+
+El digne majordom esbufegava d'allò més.
+
+-Ah!- va fer, tot interceptant-nos el camí amb el seu bastó, -on
+diable correu, tan de préssa? ¿I el desdejuni?
+
+-El desdejuni!... quin desdejuni?- demanà Sperver.
+
+-Com s'entén quin desdejuni? ¿No havem convingut de desdejunar-nos
+plegats aquest mati amb el doctor Fritz?
+
+-Home, és just, ja no hi pensava.
+
+Offenloch va enjegar-se d'un esclat de riure que li va badar la
+bocassa fins a les orelles.
+
+-Ah! ah! ah!- va exclamar, -quin divertiment! I jo que em temia
+d'ésser l'últim d'arribar! Anem, anem, cuiteu! Kasper és a dalt, i
+us espera. Li he dit que posés el cobert a la vostra cambra; així
+estarem amb més comoditat. A reveure, senyor doctor.
+
+Va allargar-me la mà.
+
+-Què no pugeu amb nosaltres?- va dir Sperver.
+
+-No, vaig a avisar a la senyora comtessa que el baró de
+Zimmer-Bluderic sol·licita la honor de presentar-li sos homenatges
+abans d'anar-se'n del castell.
+
+-El baró de Zimmer?
+
+-Sí, aquest foraster que ahir va arribar-nos a mitja nit.
+
+-Ah! bé, enllestiu.
+
+-Estigueu tranquil... espereu-me només el temps de destapar les
+ampolles, i ens veurem de seguida.
+
+Va allunyar-se tot coixejant.
+
+La paraula «desdejuni» devia canviar completament les idees de
+Sperver.
+
+-En nom de Déu!- va dir, tot fent-me girar cua, -el mitjà més
+senzill de foragitar els pensaments ombrívols és, tanmateix, una
+bella glopada. Estic content que hagin parat el cobert a la meva
+cambra; sota les voltes immenses de la sala d'armes, al voltant
+d'una tauleta, la gent semblen ratolins que roseguen una avellana en
+un recó d'església. Té, Fritz, ja hi som; para una mica de compte al
+vent que xiula, per les espitlleres. Abans de mitja hora tindrem una
+ventada feréstega.
+
+Va empènyer la porta, i el petit Kasper, que feia sonar els dits
+contra els vidres, va semblar tot sortós de veure'ns. Aquest homenet
+tenia els cabells d'un ros esllangueït, el cos magristó i el nas
+arremangat. Sperver n'havia fet el seu factòtum; ell era qui li
+desmontava i li netejava les armes, qui li adobava les brides i les
+cingles de sos cavalls, qui donava la pastada als gossos en la seva
+absència i qui vigilava a la cuina la confecció de sos plats
+predilectes. En casos assenyalats, es captenia també del servei del
+picador, absolutament com Tobies vetllava pel del comte. Tenia el
+tovalló sota el braç i destapava amb gravetat els llargs flascons de
+vi del Rin.
+
+-Kasper- digué Sperver tot entrant, -n'estic content, de tu. Ahir
+tot va ésser ben mengivol: el cabirol, les gallines boscanes i el
+llussó. Jo sóc un home just; quan el deure és ben complert, em plau
+de pregonar-ho. Avui passa el mateix: aquest cap de senglar cuinat
+amb vi blanc fe bellíssima cara, i aquesta sopa de crancs escampa un
+delitós perfum. Veritat, Fritz?
+
+-Ben cert.
+
+-Doncs bé!- va continuar Sperver, -ja que això és així, ara ompliràs
+els nostres vasos. Vui enlairar-te cada vegada més, perquè t'ho
+mereixes!
+
+Kasper baixava els ulls amb un aire modest; s'enrojolava, i semblava
+assaborir els compliments del seu senyor.
+
+Vam pendre seient, i vaig mirar com el vell caçador furtiu que abans
+es tenia per prou pagat de conjuminar ell mateix la seva sopa de
+trumfes, dins la seva cabana, es feia tractar aleshores de gran
+senyor. Si fos nat comte del Nideck no hauria pogut servar un posat
+més noble i més digne a la taula fent senyal a Kasper que avancés
+aquell plat o destapés aquella ampolla.
+
+Anàvem a escometre el cap de senglar, quan mestre Tobies comparegué;
+però no estava sol i vam restar ben astorats de veure, drets al seu
+darrera, el baró de Zimmer-Bluderic i el seu seguidor.
+
+Vam aixecar-nos. El jove baró vingué al nostre encontre amb el front
+descobert: tenia una bella testa esblaimada i altívola, enquadrada
+de llargs cabells negres. Va aturar-se davant Sperver.
+
+-Senyor- va dir amb aquell pur accent de la Saxònia que cap altre
+dialecte no sabria imitar, -vinc a demanar ajut al vostre
+coneixement de la contrada. La senyora comtesa de Nideck m'assegura
+que no hi ha persona com vós per a dar-me clarícies de la muntanya.
+
+-Ho crec, monsenyor- respongué Sperver tot inclinant-se, -i estic a
+les vostres ordres.
+
+-Circumstàncies imperioses m'obliguen a partir al mig de la
+maltempsada- respongué el baró tot indicant als vidres atacats pel
+borrallons; -voldria arribar al Wald-Horn, a sis llegües d'aquí.
+
+-Serà difícil, monsenyor, la neu ha empantenegat tots els camins.
+
+-Ho sé... però no hi ha més remei!
+
+-Us fora indispensable un guia. Jo, si voleu, o bé Sebalt Krast el
+primer monter del Nideck; coneix la muntanya de cap a cap.
+
+-Us regracio pels vostres oferiments, senyor, i us els agraeixo;
+però no els puc acceptar. Amb les vostres clarícies en tindré prou.
+
+Sperver va inclinar-se, i després, acostant-se a una finestra, va
+obrir-la de bat a bat. Una rauxada de vent impetuosa enjegà la neu
+fins al mateix corredor, i tornà a tancar la porta amb estrèpit.
+
+Jo romania encara en el meu lloc, dret, amb la mà damunt el
+respatller de la meva cadira de braços; el petit Kasper s'havia
+esborrat en son recó. El baró i el seu seguidor s'acostaren a la
+finestra.
+
+-Senyors- cridà Sperver, alçant la veu a dominar la xiuladissa de
+vent, i amb el braç enlaire, -veu's aquí el mapa del país. Si el
+temps fos clar, us invitaria a pujar a la torre de senyals, i
+descobririem el Schwartz-Wald a pèrdua d'albir... però què hi
+guanyaríem? D'aquí estant veiem la punta de l'Altenberg, i més
+enllà, darrera d'aquest cim blanc, el Wald-Horn on el temporal de
+vent es regira! Doncs bé, cal caminar directament cap al Wald-Horn.
+Si la neu us ho permet, del cim estant d'aquest penyal en forma de
+mitra, que hom anomena la Roca-Fesa, destriareu tres cresteries:
+Behrenkopf, Geierstein i Trielfels. Cap aquest darrer punt, el que
+està més a la dreta, caldrà que us adreceu. Un torrent trenca la
+vall de Reethal, però deu estar cobert de glaç. En tot cas, si us és
+impossible d'anar més enllà, trobareu a mà esquerra, riu amunt, una
+caverna a mitja costa: la Roca-Baumada. Hi passareu la nit, i demà,
+segons totes les probabilitats, quan el vent caigui, tindreu davant
+els ulls el Wald-Horn.
+
+-Us regracio, senyor.
+
+-Si tinguéssiu la sort de trobar algun carboner,- afegí Sperver,
+-ell podria ensenyar-vos el gual del torrent; però dubto molt que
+n'hi hagi a l'alta muntanya amb un temps així. D'aquí estant, seria
+massa difícil. No més cal dir que aneu amb compte a dar el tomb a la
+base del Behrenkopf, perquè, a l'altra banda, la davallada no és
+possible: el rocam és espadat.
+
+Durant aquestes observacions, jo em fixava en Sperver, la veu clara
+i breu del qual accentuava cada circumstància amb precisió, i en el
+jove baró, que l'escoltava amb singular esment. Cap obstacle no
+semblava estemordir-lo. El vell seguidor no semblava menys resolt.
+
+Al moment de deixar la finestra, hi hagué una claredat, una netejada
+a l'espai, un d'aquests moviments ràpids en els quals la ventada
+agafa masses de neu i les capgira com si fossin una draperia
+flotant. Els ulls anaren més enllà: hom destrià les tres cresteries
+darrera l'Altemberg. Els detalls que Sperver acabava de donar es
+precisaren; després l'aire va entenebrir-se de bell nou.
+
+-Bé està- digué el baró; -he vist els termenals, i, gracies a les
+vostres explicacions, espero d'assolir-los.
+
+Sperver va inclinar-se sense respondre. El jove senyor i el seu
+sirvent, havent-nos saludat, eixiren a pleret.
+
+Gedeon tornà a tancar la finestra, i féu somrient, tot adreçant-se a
+mestre Tobies i a mi:
+
+-Cal estar posseït del diable per a eixir un dia com aquest! Em
+remordiria la conciència de posar un llop a la porta. Altrament,
+això és cosa llur! La cara del jove l'he vista no sé on; la del vell
+també. Ba, ba! bevem! mestre Tobies, a la vostra salut!
+
+Jo m'havia acostat a la finestra, i mentre el baró de Zimmer i el
+seu seguidor pujaven a cavall, al mig del pati d'honor, vaig veure a
+mà esquerra, a desgrat de la neu escampada per l'aire, com
+s'entrobria, en una torrella d'altes finestres, una cortina, i com
+la senyoreta Odila, tota esblaimada, deixava lliscar una llarga
+mirada envers el jove.
+
+-Au! Fritz què hi fas aqui?- va exclamar Sperver.
+
+-No res, miro els cavalls d'aquests forasters.
+
+-Ah! sí, són valacs; els he vistos aquest matí a les estables: uns
+bells animals.
+
+Els genets partiren a bella passa. La cortina va tornar a cloure's.
+
+
+
+VII
+
+Mant dia va passar així sense portar cap cosa nova. La meva
+existència al Nideck era molt monòtona; cada matí se sentia aquell
+aire melancòlic de la trompa de Sebalt, després venia una visita al
+comte, després el desdejuni, després les reflexions interminables de
+Sperver, sobre la Pesta Negra, els parloteigs sens treva de Maria
+Lagoutte, de mestre Tobies i de tota aquella nierada de servents,
+sense més distraccions que beure, jugar, fumar i dormir. Knapwurst
+era l'únic que menava una vida suportable; es capbuçava dins les
+seves cròniques i amb el nas rogenc, i tremolant de fred al fons de
+la Biblioteca, no el fadigaven els curiosos escorcolls.
+
+Hom pot figurar-se el meu tedi. Sperver m'havia fet veure deu
+vegades les estables i el gossal; els gossos començaven de
+familiaritzar-se amb mi. Sabia de memòria totes les plasenteries
+groixudes del majordom després de beure, i les respostes de Maria
+Lagoutte. La melangia de Sebalt anava apoderant-se de mi de dia en
+dia; de bon grat hauria sonat el seu corn per a queixar-me a les
+muntanyes, i girava a tota hora els ulls cap a Friburg.
+
+Mentrestant la malaltia del senyor Yeri-Hans seguí el seu curs. Era
+la meva única ocupació seriosa. Tot allò que m'havia dit Sperver es
+complia; de vegades el comte, tot despertant-se sobresaltat, es mig
+aixecava, i amb el coll estirat, els ulls errívols, murmurava en veu
+baixa:
+
+-Ve! ve ella!
+
+Aleshores Gedeon movia el cap i pujava a la torre de senyals; però
+endebades mirava a mà dreta i a mà esquerra: la Pesta Negra romania
+invisible.
+
+A força de cavil·lar sobre aquesta estranya malaltia, jo havia
+acabat per convencer-me'n que el senyor del Nideck era boig,
+l'estranya influència que la vella exercia damunt son esperit, les
+seves alternatives d'esgarriament i de lucidesa tot em confirmava en
+aquest parer.
+
+Els metges que s'han ocupat de l'alienació mental saben que les
+bogeries periòdiques no són pas rares; que les unes es manifesten
+manta vegada durant l'any: en primavera, a la tardor, a l'hivern, i
+que les altres no es mostren sinó una sola vegada. Conec a Friburg
+una senyora d'edat que fa trenta anys que ella mateixa pressent el
+retorn del seu deliri: va i es presenta al manicomi. La tanquen.
+Allà, la dissortada veu reproduir-se cada nit les escenes
+esgarrifoses de les quals va ser testimoni a la seva jovenesa:
+tremola sota la mà del borreu, l'amara la sang de les víctimes, fa
+uns gemecs que parteixen les pedres. Al cap d'algunes setmanes, els
+accesos esdevenen menys freqüents. Al capdavall li retornen la seva
+llibertat, segurs de veure-la tornar l'any següent.
+
+-El comte de Nideck es troba en una situació anàlega- em deia;
+-lligams inconeguts de tot-hom l'uneixen evidentment a la Pesta
+Negre. Qui sab? Aquesta dona ha estat jove... devia haver estat
+bella.
+
+I la meva imaginació, un cop aventurada per aquest camí, conjuminava
+tota una novel·la, però tenia esment de no dir-ne res a ningú.
+Sperver no m'hauria mai perdonat que hagués cregut al seu senyor
+capaç d'haver tingut relacions amb la vella; i pel que feia a la
+senyoreta Odila, la sola paraula de bogeria hauria bastat per a
+dar-li un cop terrible.
+
+La pobre donzella era ben desgraciada. La seva negativa de casar-se
+havia irritat en tanta de manera el comte que ell suportava
+difícilment la presència d'ella; li feia retret, amargament, de la
+seva desobediència i parlava qui-sab-lo de la ingratitud dels fills.
+Devegades crisis violents i tot seguien a les visites d'Odila. Les
+coses van aribar a tal extrem, que vaig creure'm obligat a
+intervenir. Vaig esperar un dia la comtessa a l'avantcambra i vaig
+suplicar-li que renunciés a vetllar el comte, però en això presentà,
+contra la meva esperança, una inexplicable resistència. A desgrat de
+totes les meves observacions, volgué continuar vetllant el seu pare
+així com ho havia fet fins a aquell dia.
+
+-És el meu deure- va dir amb veu ferma, -i no hi hauria cosa al món
+que me'n dispensés.
+
+-Senyora- vaig respondre-li tot posant-me davant la porta del
+malalt, -la professió mèdica també n'imposa, de deures, i, per
+cruels que puguin ésser, un hom com cal no té més remei que
+complir-los: la vostra presència mata el comte.
+
+Tota la vida em recordaré de com s'alteraren sobtadament el trets
+d'Odila.
+
+En dir jo aquelles paraules, va semblar que tota la seva sang
+refluïa envers el cor; va esdevenir blanca com un marbre, i sos ulls
+blaus, tan grans, mirant els meus de fit a fit, hom diria que volien
+llegir en el fons de la meva ànima.
+
+-És possible?...- barbotejà. -Me'n responeu amb la vostra honor...
+¿és veritat, senyor?...
+
+-Sí, senyora, amb la meva honor...
+
+Va haver-hi un breu silenci. Després, amb veu ofegada, va dir:
+
+-Està bé, que es compleixi la voluntat de Déu!
+
+I decantant el cap es va retirar.
+
+A l'endemà d'aquesta escena, cap a les vuit del matí, em passejava
+per la torre d'Huc, tot pensant en la malaltia del comte, el terme
+de la qual no prevèia, i en la meva clientela de Friburg, que estava
+en perill de perdre per la meva absència massa llarga, quan tres
+cops discrets, tustats a la porta, vingueren a arrencar-me d'aquests
+tristos pensaments.
+
+-Entreu.
+
+La porta es va obrir i Maria Lagoutte aparegué al llinder tot
+fent-me una profunda reverència.
+
+L'arribada de la bona dona em contrariava molt; anava a pregar-li
+que em deixés tot sol, però l'expressió consirosa de la seva fesomia
+em va sorpendre. S'havia tirat damunt l'espatlla un gran xal vermell
+i verd; baixava el cap tot apretant-se els llavis, i el que em va
+estranyar més és que un cop entrada va obrir de bell nou la porta
+per a assegurar-se que ningú no l'havia seguida.
+
+-¿Què voldrà?- pensava dintre meu. -¿Què cosa signifiquen aquestes
+precaucions?
+
+Jo estava intrigat.
+
+-Senyor doctor- digué al capdevall la bona dona tot avançant cap a
+mi, -us demano perdó de molestar-vos tant de matí, però tinc quelcom
+de seriós a fer-vos saber.
+
+-Parleu, senyora, ¿què cosa és?
+
+-És cosa del comte.
+
+-Ah!
+
+-Sí senyor. Sabeu, sens dubte que sóc jo qui l'he vetllat la nit
+darrera.
+
+-Talment. Preneu-vos la pena de seure.
+
+Ella va asseure's al meu davant, dins una gran cadira de braços de
+cuiro, i jo vaig reparar amb astorament el caràcter enèrgic
+d'aquella testa, que m'havia semblat grotesca el vespre de la meva
+arribada al castell.
+
+-Senyor doctor.- afegí ella, després d'un instant de silenci, tot
+clavant en mi sos ullassos negres, -cal que us digui primer que tot,
+que no sóc pas dona temorenca; he vist tantes de coses a la meva
+vida, i tan esglaioses que ja no hi ha res que m'espalmi; quan hom
+ha passat per Marengo, Austerlitz i Moscou, per a arribar a Nideck,
+hom ha deixat la por pel camí.
+
+-Us crec, senyora.
+
+-No ho dic pas per cap gloriejament, sinó per fer-vos compendre ben
+bé que no sóc una llunàtica i que hom pot refiar-se de mi quan dic:
+«he vist tal cosa».
+
+-Què diable m'innovarà?- vaig demanar-me.
+
+-Doncs bé!- continuà la bona dona, -ahir vespre, entre les nou i les
+deu, quan anava a colgar-me al llit. Offenloch va entrar i em va
+dir: -Maria, cal vetllar el comte.- De cop i volta, la cosa em va
+estranyar. -I ara! vetllar el comte? No el vetlla la senyoreta
+mateixa? -No, la senyoreta està malalta. Cal que tu la
+substitueixis. -Malalta!... pobrissona criatura! N'estava segura que
+aquest trasbals acabaria així!- Li he dit a centes de vegades,
+senyor, però què hi voleu fer-hi? Quan hom és jove, hom no dubta mai
+de res, i després, ell és el seu pare! En fi jo que prenc la meva
+mitja, dic bona nit a Tobies i me'n vaig cap a la cambra de
+missenyor. Sperver, que m'hi esperava va colgar-se al llit. Bé! ja
+estic sola.
+
+Aquí la bona dona va fer una pausa, després va aspirar lentament un
+pessic de tabac i va semblar que es recollís. Jo m'havia posat
+d'allò més atent.
+
+-Era per allà a dos quarts d'onze- va continuar ella; -jo treballava
+a prop del llit, i de tant en tant aixecava la cortina per a veure
+què feia el comte: no es bellugava; tenia el son dolç com una
+criatura. Tot va anar bé fins a les onze. Aleshores, vaig sentir-me
+fatigada. Quan hom és a la vellesa, senyor doctor, per més que hom
+faci, hom cau a desgrat seu, i, altrament, no em malfiava de res; em
+deia: -Dormirà d'una tirada fins al dia.- Cap a mitja nit, el vent
+es va aturar; els finestratges que s'estremien van emmudir. Jo que
+m'aixeco per veure una mica el que passava a la part de fora. La nit
+era negre com una ampolla de tinta. Finalment, vaig tornar a
+instal·lar-me a la meva cadira de braços; miro altra vegada al
+malalt, i veig que no ha canviat de posició, i agafo de bell nou la
+mitja; però al cap d'alguns instants m'adormo... m'adormo... però
+allò que se'n diu ben dormida! La meva cadira de braços era tendra
+com un plomissol; la cambra era calenta... Què hi voleu fer?...
+Dormia feia gairebé una hora, quan una rauxada d'aire va
+despertar-me tota sobresaltada. Obro els ulls, i ¿quina en veig? La
+gran finestra del mig oberta, els cortinatges retirats i el comte en
+camisa, dret damunt aquella finestra!
+
+-El comte!
+
+-Sí.
+
+-És impossible... amb prou feines es pot moure!
+
+-No dic pas que no, però l'he vist així com us veig: tenia un atxa a
+la mà; la nit era ombrívola i l'aire tan tranquil que la flama de
+l'atxa romania tota dreta.
+
+Vaig mirar María Anna amb un aire tot astorat.
+
+-A les primeries- reprengué ella després d'un instant de silenci,
+-això de veure aquell home, amb les cames nues, en una posició com
+aquella, va causar-me un trontoll... un trontoll! Vui cridar... però
+tot seguit em dic: Potser és somnàmbul! Si crides... es desperta,...
+cau... està perdut...- Bé, jo que callo i miro, amb uns ulls!... Ja
+us ho podeu pensar!... I veu's aquí que ell aixeca l'atxa lentament,
+després la baixa... torna a aixecar-la i a baixar-la, en fi, ho
+repeteix tres vegades com un home que fa un senyal; tot seguit tira
+l'atxa als baluards, tanca la finestra, estira els cortinatges,
+passa davant meu sense veure'm i es colga barbotejant Déu sab què.
+
+-N'esteu ben segura d'haver vist això, senyora?
+
+-Si n'estic segura!...
+
+-És estrany!
+
+-Sí, massa que ho sé; però ¿què voleu que us digui? És com us dic!
+Ah! En nom de Deu! en el primer moment la cosa em va regirar...,
+després, en tornar-lo a veure colgat en el seu llit, amb les mans
+sobre el pit, com si res no hagués passat, jo que m'he dit: -Maria
+Anna, suara has tingut un pesombre, altra cosa no és possible,- i
+m'he acostat a la finestra, però l'atxa encara cremava, havia caigut
+dins un clap de brossa, una mica a l'esquerra de la tercera
+portella: hom la veia resplandir com una guspira, no hi havia manera
+de negar-ho.
+
+Maria Lagoutte em va mirar alguns segons en silenci.
+
+-Ja podeu pensar, senyor, que d'aquell moment endavant ja no he
+tingut més son en tota la nit. L'alarma em feia estar amatent, a
+cada punt creia sentir alguna cosa darrera la meva cadira de braços.
+No era pas l'esglai, però ¿què voleu fer-hi? estava inquieta, allò
+m'enguniava! Aquest matí, a trenc de dia, he corregut a despertar
+Offenloch i l'he fet anar vora el comte. Tot passant pel corredor,
+he vist que la primera atxa a mà dreta no era a la seva anella: he
+davallat i l'he trobada prop del senderol del Schwartz-Wald; veieu,
+és aquesta.
+
+I la bona dona es va treure de sota el devantal un cap d'atxa que va
+dipositar damunt la taula.
+
+Jo estava com a llampat.
+
+¿De quina manera aquell home, que jo havia vist el dia abans tan
+feble, tan extenuat, havia pogut alçar-se, caminar, obrir i tornar a
+tancar una finestra feixuga? ¿Què volia dir aquell senyal en el cor
+de la nit?
+
+Amb els ulls oberts de bat a bat, jo diria que em trobava en aquella
+escena estranya, misteriosa, i mon pensament es transportava, no pas
+a gratscient, envers la Pesta Negra. Al capdavall vaig despertar-me
+d'aquesta contemplació interior, i vaig veure que Maria Lagoutte
+s'havia aixecat i es disposava a eixir.
+
+-Senyora,- vaig dir-li tot acompanyant-la, -heu fet molt bé
+d'avisarme i us en regracio. ¿No n'heu dit pas res a ningú d'aquesta
+aventura?
+
+-A ningú, senyor. Aquestes coses no es diuen sinó al capellà i al
+metge.
+
+-Vaja, veig que sou una persona ardida.
+
+Aquestes paraules es bescanviaven en el llindar de la torre. En
+aquell moment Sperver aparegué el fons de la galeria seguit de son
+amic Sebalt.
+
+-Ei! Fritz!- va cridar, tot travessant la cortina de muralla,
+-galants coses t'innovaré!
+
+-Vaja... bé!- vaig dir-me, -encara més coses... Decididament el
+diable es fica en els nostres afers!
+
+Maria Lagoutte havia desaparegut. El picador i el seu camarada
+entraren torre endins.
+
+
+
+VIII
+
+La cara de Sperver expressava una irritació continguda, la de Sebalt
+una amarga ironia. Aquell digne monter, que havia colpit la meva
+atenció el vespre de la meva arribada al Nideck amb la seva actitud
+melangiosa, era magre i sec, com un brocat vell; portava el gec de
+caça, apretat damunt les anques pel cinyell, d'on penjava el coltell
+de mànec de banya, altes polaines de cuiro li pujaven al damunt dels
+genolls, duia la trompa creuada a l'espatlla, i la conca sota el
+braç. Anava cofat d'un feltre d'amples ales, amb la ploma d'agró
+coronat fermada amb son coronet; i son perfil, que acabava en una
+barbeta rogenca, recordava el del cabirol.
+
+-Sí- afegí Sperver, -t'innovaré galants coses.
+
+Va tirar-se damunt una cadira tot agafant-se el cap entre les mans,
+amb un aire desesperat, mentres que Sebalt es passava tranquilament
+la trompa per damunt del cap, i la deixava damunt la taula.
+
+-Bé doncs, Sebalt,- exclamà Gedeon -parla d'una vegada.
+
+Després, tot mirant-me, va afegir:
+
+-La bruixa roda pels voltants del castell.
+
+Aquesta nova m'hauria estat perfectament indiferent abans de la
+confidència de Maria Lagoutte, però aleshores, em va colpir. Hi
+havia lligams, fossin els que fossin, entre el senyor del Nideck i
+la vella; i d'aquests lligams, jo n'ignorava la naturalesa. Em
+calia, a qualsevol preu, de conèixer-los.
+
+-Un instant, senyors, un instant- vaig dir a Sperver i al monter
+amic seu; -abans que tot, voldria saber d'on ve la Pesta Negra.
+
+Sperver em va mirar, tot esverat.
+
+-Oh!- va fer, -Déu ho sab!
+
+-Bé! ¿a quina època precisa arriba a l'envista del Nideck?
+
+-Ja t'ho he dit: vuit dies abans de Nadal, cada any.
+
+-I quan de temps hi roman?
+
+-De quinze dies a tres setmanes.
+
+-I abans un hom no la veu, ni que sigui de pas, ni en acabat tampoc?
+
+-No.
+
+-Aleshores, cal absolutament apoderar-se'n!- vaig exclamar; -això no
+és natural. Cal saber que cosa vol, què cosa és, d'on vé.
+
+-Apoderar-se'n!- va fer el monter amb un estrany somriure
+-apoderar-se'n!
+
+I va moure el cap amb aire melangiós.
+
+-Mon pobre Fritz- digué Sperver, -el teu consell és bo, ben segur,
+però és més fàcil de dir que de complir. Si hom gosés de trametre-li
+una bala, aleshores, prou, hom podria acostar-s'hi de tant en tant,
+i prou a la vora, però el comte s'hi oposa; i pel que fa a agafar-la
+altrament...; com si volguessis agafar un cabirol per la cua!
+Escolta el que dirà Sebalt, i ja veuràs!
+
+El monter assegut al caire de la taula, amb les llargues cames
+creuades, va mirar-me i va dir:
+
+-Aquest matí, tot davallant de l'Altenberg, seguia el camí ensotat
+del Nideck. La neu hi era espadada damunt les vores... Jo caminava
+sense pensar en res quan un rastre va atreure mos ulls: era pregon,
+i agafava el camí de baix; havia calgut de baixar el talús, i
+després tornar a pujar a l'esquerra. No era ni el respallet de la
+llebre, que no s'enfonza, ni la forquilla del senglar, ni el trèvol
+del llop: era un clot pregon, un forat de bo de bo. Jo que
+m'aturo... trec noses per a veure el fons de la pista, i topo amb el
+rastre de la Pesta Negra!
+
+-N'esteu ben segur?
+
+-¿Cóm s'entén, si n'estic segur? Conec el peu de la vella millor que
+la seva cara, perquè jo, senyor, tinc sempre els ulls a terra, i
+reconec la gent, pel rastre que deixen... I després, que fins i tot
+una criatura no s'hi enganyaria.
+
+-Doncs ¿què cosa té aquest peu que el fa tan especialment
+assenyalat?
+
+-És tan petit que cabria dins una mà, ben fet, amb el taló una mica
+llarg, el contorn precís, el dit gros molt acostat als altres dits,
+que estan apretats com en un tapí. ¡És un peu verament admirable! Jo
+senyor, fa vint anys que me n'hauria enamorat d'aquell peu. Cada
+vegada que el trobo, em fa una impressió!... ¡Déu meu, és possible
+que un peu tan bonic sigui el de la Pesta Negra!
+
+I el brau minyó, tot junyint les mans, es posà a mirar les lloses
+amb un aire melancòlic.
+
+-I bé! ¿què més, Sebalt?- digué Sperver amb una mica d'impaciència.
+
+-Ah! és veritat. Reconec, doncs, aquell rastre, i em poso tot seguit
+en camí per a seguir-lo. Tenia l'esperança d'atrapar la vella al
+cau, però ja veureu el camí que m'ha fet fer. Jo que m'enfilo damunt
+el talús del camí, a dos trets de carrabina del Nideck; davallo la
+costa, tot tenint sempre la pista a mà dreta: ella passava ran de la
+vorera del Rheethal. De cop i volta, la pista salta la fossa del
+bosc. Bé, jo que l'he seguit; però vet-aquí que mirant per atzar una
+mica a mà esquerra, jo que destrio un altre rastre, que havia seguit
+la Pesta Negra. Jo que m'aturo... ¿Havia estat Sperver, o bé Kasper
+Trumpf... o bé un altre? Jo que m'acosto, i figureu-vos la meva
+estranyesa; no era de ningú de la contrada! Conec tots els peus del
+Schwartz-Wald, de Friburg al Nideck. Aquell peu no s'assemblava pas
+als nostres. Devia venir de lluny. La bota,--perquè era una mena de
+bota elàstica i fina, amb esperons que deixaven una ratlleta al
+darrera,--la bota en lloc d'ésser rodona a l'extrem era quadrada; la
+sola, estreta i sense claus es doblegava a cada passa. La passa,
+ràpida i curta, només podia ésser que la d'un home de vint a
+vinticinc anys. Vaig reparar les costures de la canya d'una
+llambregada; mai n'he vist de tan ben feta.
+
+-Qui podia ésser?
+
+Sebalt aixecà les espatlles, separà les mans i callà.
+
+-¿Qui pot tenir interès a seguir la vella?- vaig demanar tot
+adreçant-me a Sperver.
+
+-Ah!- va fer amb un aire desesperat, -només el diable podria dir-ho.
+
+Vam romandre consirosos per alguns instants.
+
+-Jo que torno a agafar la pista- continuà finalment Sebalt; -tornava
+a pujar per l'altra banda, per l'alterositat del avets; després feia
+una torta al volt de la Roca-Fesa. Jo em deia dintre meu: -Oh, Pesta
+xaruga, si hi hagués gaire caça de la teva mena, l'ofici de caçador
+no seria pas comportable: valdria més treballar com un negre!- Vet
+aquí que arribem, les dues pistes i jo al cim de tot del Schneeberg.
+En aquest indret, el vent hi havia bufat de valent; la neu em pujava
+fins a les cuixes. És igual, calia que jo passés! Jo que arribo
+damunt les vores del torrent del Steinbach. I cap més rastre de la
+Pesta! Jo que m'aturo i veig que després de trepitjar a mà dreta i a
+mà esquerra, les botes del senyor han acabat per anar-se'n envers
+Tiefenbach: mal senyal. Jo que miro a l'altra banda del torrent: no
+res! La vella berganta havia pujat o baixat pel riu, passant per
+l'aigua per no deixar pista. ¿A on calia anar? A mà dreta o mà
+esquerra? Per ma fe! en la incertesa, me n'he tornat al Nideck.
+
+-T'has oblidat de parlar del seu desdejuni- digué Sperver.
+
+-Ah! és veritat, senyor. Al peu de la Roca-Fesa, he vist que hi
+havia foc... l'indret era tot negre. Hi he posat la mà al damunt
+pensant que fóra calent encara, la qual cosa m'hauria provat que la
+Pesta no havia fet gaire camí. Però era fred com el glaç. He reparat
+molt a la vora d'allí un llaç rapisser parat entre la brossa.
+
+-Un llaç rapisser?
+
+-Sí, sembla que la vella en sap de posar paranys. Una llebra s'hi
+havia agafat; hom encara en veia l'empremta damunt la neu, tota
+estirada. La bruixa havia encès foc per a coure-la: n'havia fet
+bella festa!
+
+-Quan penso- exclamà Sperver furiós, dant un cop de puny a la taula,
+-quan penso que aquesta vella brètola menja vianda, mentre que en
+els nostres poblets, tanta de gent honrada es nodreix de trumfes!
+Això és el que em regira, Fritz... Ah! si jo l'atrapés!...
+
+Pero no va tenir temps d'expressar el seu pensament; va esblaimar-se
+i tots tres romanguérem immòvils, mirant-nos l'un a l'altre
+bocabadats.
+
+Un crit, aquell crit del llop, tan llòbreg en les diades fredes de
+l'hivern, aquell crit que cal sentir per a compendre tot ço que el
+plany de les bèsties salvatgines té de colpidor i de sinistre,
+ressonava prop de nosaltres! Pujava l'espiral de la nostra escala,
+com si aquella bèstia hagués estat al llindar,de la torre!
+
+Hom ha parlat tot sovint dels braolaments del lleó que rondina, de
+nit, en la immensitat del desert; però si l'Africa roent, calcinada,
+plena de pedreny, té la seva veuassa tremolenca com la distant
+rodolada del llamp, les vastes planes nevades del Nord tenen també
+llur veu estranya, escaient a aquest fatídic escenari de l'hivern,
+on tot s'endormisca, on ni una fulla no brunz: i aquesta veu, és
+l'udolar del llop!
+
+Tot just s'havia deixat sentir el paroxisme llòbreg d'aquella veu,
+una altra veu formidable, la de seixanta gossos hi responia en els
+baluards del Nideck. Tota la gossada s'engegava a l'hora: els
+feixucs bordaments dels flairadors, els clapits cuitosos dels
+_spitz_, els lladrucs cridaners dels cans espanyols, la veu
+melangiosa dels bassets que ploren, tot es confonia amb els
+dringaments de les cadenes, les estrebades dels gossals trontollats
+de ràbia; i, dominant-ho tot, l'udol continu, monòton del llop
+dominava sempre: n'era el cant d'aqueix concert infernal!
+
+Sperver va botar del seu lloc, corregué cap a la plataforma i tot
+enfonzant la mirada al peu de la torre, va dir:
+
+-No hi hauria pas caigut un llop, als fossats?
+
+Però l'udol venia de la part de dins.
+
+Aleshores, tot girant-se al nostre costat, exclamà:
+
+-Fritz!... Sebalt!... veniu!...
+
+Vam baixar els graons de quatre en quatre i vam entrar dins la sala
+d'armes. Allà no vam sentir altra cosa que el llop udolant sota les
+voltes sonores; la remota cridòria de la gossada esdevenia
+panteixant; els gossos s'enronquien de ràbia, llurs cadenes
+s'entrellaçaven, s'escanyaven potser.
+
+Sperver es tragué el coltell de caça, Sebalt va fer el mateix; ells
+dos em prediren a la galeria.
+
+Els udols ens guiaven cap a la cambra del malalt. Sperver, aleshores
+ja no parlava més... acuitava les seves passes. Sebalt estirava les
+cames llarguíssimes. Jo sentia un calfred de cap a peus; un
+pressentiment m'anunciava quelcom d'abominable.
+
+Tot corrent cap a les cambres del comte veièrem tota la casa en peu.
+Els guardacasses, els monters, els cocs, anaven i venien a l'atzar
+tot preguntant-se:
+
+-Què passa? D'on venen aquests crits?
+
+Vam penetrar, sense aturar-nos, al passadís que precedeix la cambra
+del senyor de Nideck, i vam trobar al vestíbul la digna Maria
+Lagoutte, única que havia tingut l'ardidesa d'entrar-hi abans que
+nosaltres. Duia en sos braços la jove comtessa en basca, amb la
+testa cap per avall i la cabellera penjant, i se l'emportava
+ràpidament.
+
+Vam passar prop d'ella tan depressa que amb prou feines entreveiérem
+aquesta escena patètica. Més tard m'ha tornat a la memòria, i la
+testa pàl·lida d'Odila tot caient damunt l'espatlla de la bona dona
+se'm mostra com imatge colpidora de l'anyell que para el coll al
+ganivet sense queixar-se, mort a l'avençada per l'esglai.
+
+Finalment, erem davant la cambra del comte.
+
+L'udol es feia sentir darrera la porta.
+
+Vam mirar-nos en silenci, sense cercar d'explicar-nos la presència
+d'un hoste com aquell. No teniem temps de fer-ho, les idees
+s'entretopaven en nostre esperit.
+
+Sperver empenyé bruscament la porta i, amb el coltell de caçador a
+la mà, volia precipitar-se a la cambra; però es va aturar al
+llindar, immòbil, com a petrificat.
+
+Mai no he vist pintar-se una semblant estupor en cara d'home:
+semblava que els ulls li eixissin del cap, i son nas, llarg i magre,
+s'encorbava com una urpa damunt la seva boca badada.
+
+Vaig mirar per damunt la seva espatlla i el que vaig veure em glaçà
+d'horror.
+
+El comte de Nideck, aclofat damunt son llit amb ulls guspirejants,
+feia llòbregs udols!
+
+El llop... era ell...
+
+Aquell front aplanat, aquell rostre acabat en punta, aquella barba
+rojenca, eriçada damunt les galtes, aquella esquena llarga i magre,
+aquelles cames nervioses, la cara, el crit, el posat, tot, tot
+revelava la bèstia salvatgina amagada sota la màscara humana!
+
+De vegades callava un segon per escoltar i feia vacil·lar l'alt
+parament com un fullam, tot movent el cap. En acabat, reprenia el
+seu cant melangiós.
+
+Sperver, Sebalt i jo estàvem palplantats, ens conteniem l'alè,
+garfits d'espaordiment.
+
+De cop i volta el comte va callar. Com la fera que flaira el vent,
+va aixecar el cap i va parar l'orella.
+
+Allà baix... allà baix, sota les altes boscúries d'avets totes
+carregades de neu, hom sentia un crit; feble a les primeries,
+semblava augmentar tot prolongant-se, i ben aviat el sentirem com
+dominava l'aldarull de la gossada: la lloba responia al llop!
+
+Aleshores Sperver, girant-se cap a mi, amb la cara esblaimada i el
+braç estès cap a la muntanya, em digué en veu baixa:
+
+-Escolta la vella!
+
+I el comte, immòbil amb el cap alt, el coll allargat, la boca
+oberta, les nines roents, semblava compendre el que li deia aquella
+veu llunyana, perduda, al mig de les afraus desertes del
+Schwartz-Wald, i no sé quin goig esglaiós resplandia en tota sa
+cara.
+
+En aquell moment, Sperver, amb una veu plena de llàgrimes, cridà:
+
+-Comte de Nideck, què feu?
+
+El comte va caure com a llampat. Vam precipitar-nos a la cambra per
+a socorre'l.
+
+El terç atac començava: va ésser esfereïdor!
+
+
+
+IX
+
+El comte de Nideck es moria!
+
+¡Què pot la nostra art en presència d'aquell gran combat entre la
+vida i la mort! En aquella hora darrera en la qual lluitadors
+invisibles s'abraonen, s'estrenyen panteixants, es trabuquen i
+tornen a aixecar-se l'un darrera l'altre... ¿què pot fer-hi el
+metge?
+
+Mirar, escoltar i estremir-se!
+
+De vegades la lluita sembla aturada; la vida es retira a la seva
+fortalesa, hi descansa, hi poua la gosadia del desesperament. Però
+aviat la seva enemiga l'hi segueix. Aleshores, tirant-se al seu
+encontre, ella l'estreny de bell nou. El combat torna a començar més
+xardorós, més aprop de la solució fatal.
+
+I el pacient, amarat de suor freda, amb ulls fixos, braços inerts,
+no pot obrar per si mateix. La seva respiració tan aviat curta,
+empallegada i anguniosa, com duradora, ampla i pregona, marca les
+diverses fases d'aquesta batalla espantable.
+
+I els espectadors es miren; pensen: -Un dia, aquesta mateixa lluita
+s'esdevindrà en nosaltres. I la mort victoriosa se'ns emportarà al
+seu antre, com l'aranya fa amb la mosca. Però la vida... ella, que
+és l'ànima, tot desplegant les ales volarà cap a d'altres cels, tot
+exclamant: -He complert el meu deure, he combatut ardidament!- I, de
+baix estant, la mort, tot veient com s'enlaira, no la podrà seguir:
+no aferrarà sinó un cadàver! O conhort suprem!... Certesa de la
+immortalitat, esperança de justícia, quin bàrbar podria
+arrabassar-vos del cor de l'home!...
+
+Cap a la mitja nit, el comte de Nideck em semblava perdut, l'agonia
+començava; el pols brusc, irregular, tenia defalliments...
+interrupcions... i en acabat sobtades represes.
+
+Jo no podia fer altra cosa que veure morir aquell home... Estava
+retut de fadiga; havia fet tot allò que la nostra art consent.
+
+Vaig dir a Sperver que s'encarregués de vetllar... i tancar els ulls
+del seu senyor.
+
+El pobre minyó estava desconsolat; es feia retret de la seva
+exclamació involuntària: -Comte de Nideck, què feu?- I s'arrencava
+els cabells de desesperació.
+
+Vaig anar-me'n tot sol cap a la torre d'Huc, havent tingut amb prou
+feines el temps de pendre algun aliment; no en passava fretura.
+
+Un bon foc brillava a la llar. Vaig tirar-me al llit sense
+desvestir-me i el son no va trigar de venir: aquell son feixuc,
+inquiet, que hom espera de veure interromput per gemecs o ploralles.
+
+Així dormia, amb la cara girada cap a la llar, la llum de la qual
+regalava damunt les lloses.
+
+Al cap d'una hora el foc es va ensopir, i com succeeix en aquests
+casos, la flama, reviscolant-se de tant en tant, batia la pared amb
+les seves roges alasses i afadigava les meves parpelles.
+
+Perdut en una vaga somnolència, vaig obrir una mica els ulls, per a
+veure d'on provenien aquelles alternatives de claredat i de fosca.
+
+M'esperava la més estranya sorpresa.
+
+Damunt el fons de l'atri, amb prou feines il·luminat per algunes
+brases encara ardents, es destacava un perfil negre: la silueta de
+la Pesta!
+
+Estava aclofada damunt un escambell, i s'escalfava en silenci.
+
+A les primeries vaig creure que allò era una il·lusió, conseqüència
+natural de mos pensaments d'alguns dies a aquella banda; vaig
+aixecar-me damunt el colze, tot mirant, amb ulls arrodonits per la
+temença.
+
+Era ben bé ella: tranquila, immòbil, amb les cames arrupides entre
+sos braços, igual com l'havia vista entre la neu, amb el llarg coll
+replegat, el nas de béc d'àguila, els llavis contrets.
+
+Vaig tenir por!
+
+¿Com era que fos allà, la Pesta Negra? ¿Com havia pogut arribar-hi a
+aquella alta torre, que dominava timbes?
+
+Tot el que m'havia contat Sperver de la seva potència misteriosa em
+va semblar justificat!... L'escena de Lieverlé rondinant contra la
+pared em va passar davant els ulls com un llampec! Vaig arraulir-me
+dintre l'alcova, respirant amb prou feines, i esguardant aquella
+silueta immòbil, com un ratolí miraria un gat, del fons estant de
+son cau.
+
+La vella no es bellugava gens més que el pabelló de la llar obrat a
+la roca; sos llavis barbotejaven qui sap què...
+
+El meu cor galopava, la meva por redoblava de minut en minut, veient
+aquell silenci, aquella immobilitat de l'aparició sobrenatural.
+
+Això feia ben bé un quart d'hora que durava quan, abastant el foc un
+bri d'avet, va haver-hi com un llampec: el bri va torçar-se tot
+xiulant, i alguns raigs lluminosos es dispararen fins al fons de la
+sala.
+
+Amb aquest llampec vaig tenir-ne prou per a veure la vella revestida
+d'un antic vestit de brocat de fons de púrpura, tirant al violeta, i
+rígid com un cartró; duia un feixuc braçalet al puny esquerre, i una
+sageta d'or a la seva espessa cabellera grisa, retorta damunt la
+nuca.
+
+Va ésser com una evocació dels temps passats.
+
+Tanmateix, però, la Pesta no podia tenir intencions hostils:
+s'hauria aprofitat del meu son per a dur-les a compliment.
+
+Aquesta idea començava de tranquilitzar-me una mica, quan de cop i
+volta ella va alçar-se, i, lentament... lentament... va acostar-se
+al meu llit, tenint a la mà una atxa que acabava d'encendre.
+
+Vaig reparar aleshores que tenia els ulls fixos, esmaperduts!
+
+Vaig fer un esforç per alçar-me, per cridar: ni un muscle del meu
+cos no es mogué, ni un alè no va venir-me als llavis!
+
+I la vella, decantada al meu damunt, entre les cortines, em mirava
+amb un somriure estrany. Jo hauria volgut defensar-me, fer un
+crit... però el seu esguard em paralitzava, talment un ocell sota
+l'esguard d'una serp.
+
+Durant aquella contemplació muda, cada segón tenia per a mi durada
+d'eternitat.
+
+¿Què anava a empendre, ella? M'ho esperava tot.
+
+De cop i volta, girà el cap, parà l'orella, i després travessant la
+sala a grans passes, va obrir la porta.
+
+Al capdavall havia recobrat una part de la meva ardidesa. La
+voluntat em féu redreçar, com un ressort. Vaig precipitar-me sobre
+les passes de la vella, que amb una mà tenia l'atxa enlairada, i amb
+l'altra la porta oberta de bat a bat.
+
+Anava a agafar-la pels cabells, quan al fons de la galeria, sota la
+volta ogival del castell que donava a la plataforma, vaig veure...
+¿mai dirieu qui?
+
+El comte de Nideck!
+
+El comte de Nideck -que jo creia morent,- revestit d'una enorme pell
+de llop, la barra superior de la qual avançava, com a visera, damunt
+el seu front, amb les urpes posades a les espatlles, i la cua que,
+al darrera seu, s'arrossegava damunt les lloses. Portava grans
+sabates d'aquelles fetes d'un cuiro espès, cosit com una fulla
+enrotllada; una urpa d'argent fermava la pell al voltant del seu
+coll, i en la seva fesomia, llevat de l'esguard entelat, d'una
+fixesa glacial, tot anunciava l'home fort, l'home del comandament:
+el senyor!
+
+Davant aital personatge, les meves idees van topar, van confondre's.
+La fugida no era possible. Vaig tenir encara presència d'esperit a
+bastament per a tirar-me al marc de la finestra.
+
+El comte va entrar, tot mirant la vella, amb els trets ben rígids.
+Es parlaren en veu baixa, tan baixa que em va ser impossible de
+sentir-ne res, però llurs gestos eren expressius: la vella senyalava
+el llit! Van acostar-se a la llar de puntetes. Allà, a l'ombra del
+pabelló, la Pesta Negra va desenrotllar un gran sac, tot somrient.
+
+Tot just el comte va haver vist aquell sac, amb tres bots va ésser a
+la vora del llit, i va recalcar-hi el genoll. Les cortines
+s'agitaren, el seu cos desapareixia sota llurs plecs, d'ell no en
+veia sinó una cama, encara plantada damunt les lloses i la cua de
+llop de dreta a esquerra.
+
+Haurieu dit que era una escena d'assassinat!
+
+Tot allò que la terror pugui tenir de més hòrrid, de més
+espaordidor, no m'hauria ferit com la representació muda d'un acte
+semblant.
+
+La vella va corre-hi a son torn, tot desplegant el sac.
+
+Les cortines van agitar-se encara, les ombres en bateren les parets.
+Però encara va haver-hi una cosa més horrible. Jo vaig creure,
+talment, que un bassiol de sang s'escampava damunt les lloses i
+lliscava lentament cap a la llar: era la neu aferrada als peus del
+comte i que es fonia amb l'escalfor.
+
+Considerava encara aquell negre arrossegall, sentint que la meva
+llengua es glaçava fins a dins de tot de la gorja, quan un gran
+moviment es produí.
+
+La vella i el comte entafuraven els llençols dintre llur sac, els hi
+empenyien amb la precipitació del gos que grata la terra; després,
+el senyor del Nideck es va tirar aquell objecte informe a l'espatlla
+i es va adreçar cap a la porta. El llençol s'arrossegava al seu
+darrera; la vella el seguia amb la seva atxa. Travessaren la cortina
+de muralla.
+
+Jo sentia que els genolls em vacil·laven, s'entretopaven; vaig
+pregar en veu baixa!
+
+No havien passat dos minuts que vaig llançar-me a llur seguiment,
+empès per una curiositat sobtada, irresistible.
+
+Vaig travessar la cortina de muralla tot corrent, i anava a penetrar
+sota l'ogiva de la torre, quan una cisterna ampla i pregona s'obrí a
+mos peus; una escala s'hi capbuçava fent torterols, i vaig veure com
+l'atxa giravoltava, giravoltava a l'entorn del cordó de pedra, com
+una lluerna; esdevenia imperceptible, amb la distància.
+
+Vaig baixar a mon torn els primers graons de l'escala, tot guiant-me
+per aquella llumeneta llunyana.
+
+De cop i volta va desaparèixer; la vella i el comte havien arribat
+al fons del precipici. Jo, amb la mà contra la rampa, continuava
+davallant, segur de poder tornar a pujar a la torre, cas que manqués
+altra eixida.
+
+Ben aviat els graons cessaren. Vaig passejar els ulls a mon voltant
+i vaig descobrir, a mà dreta un raig de lluna que s'ensopegava sota
+una porta baixa, a través de grans espines i d'esbarzers carregats
+de gebre. Vaig apartar aquells obstacles, empenyent la neu amb el
+peu, i em vaig trobar a la base de la torre d'Huc.
+
+¿Qui hauria suposat que un forat com aquell pugés fins al castell?
+¿Qui l'havia ensenyat a la vella?
+
+En aquestes qüestions no vaig parar-m'hi.
+
+La plana immensa s'estenia al davant meu, fulgurant de llum com en
+ple dia. A la meva dreta, la ratlla negra del Schwartz-Wald, amb sos
+penyals espadats, ses afraus i sos torrents, es descabdellava a
+l'infinit.
+
+L'aire era fred, tranquil; jo vaig sentir-me desvetllat i fet com a
+subtil per aquella atmosfera glacial.
+
+El meu primer esguard va ésser per a reconèixer la direcció del
+comte i de la vella. Llur alta estatura negra s'elevava lentament
+damunt la muntanyola a dues centes passes de mi. Es retallava sobre
+el cel, marcat d'innombrables eatels.
+
+Els vaig atényer a la davallada del torrent.
+
+El comte caminava a pleret, la mortalla seguia arrossegant-se... El
+seu posat, els seus moviments i els de la vella tenien quelcom
+d'automàtics.
+
+Anaven, a vint passes davant meu, seguint el camí ensotat de
+l'Altenberg, tan aviat per l'ombra com en plena llum, perquè la
+lluna fulgurava amb un esclat soprenent. Alguns núvols la seguien de
+lluny, i semblava que estenguessin envers ella llurs braços
+gegantins per agafar-la; però ella se'ls escapava sempre, i sos
+raigs, freds com a fulles d'acer, em penetraven fins al cor.
+
+Hauria volgut tornar-me'n: una força invencible, però, em duia a
+seguir el fúnebre enterrament.
+
+En aquesta hora que som, veig encara el tirany que puja entre les
+brossalles del Schwartz-Wald, sento la neu cruixint sota les meves
+passes, la fulla que s'arrossega en alenar la tramontana; em veig jo
+mateix tot seguint aquells dos éssers silenciosos, i no sé compendre
+quina potestat misteriosa em menava dins llur corrent.
+
+Finalment arribem als boscos, sota faigs de gran alçària, nus,
+despullats. Les ombres negres de llurs branques altívoles es
+trenquen sobre els branquillons inferiors, i travessen el camí tot
+curullat de neu. De vegades em sembla que sento com algú camina al
+meu darrera.
+
+Giro el cap, de borsada, i no veig res.
+
+Acabàvem d'atényer una filera rocosa a la cresta de l'Altenberg;
+darrera aquell rocam llisca el torrent del Schneeberg, però a
+l'hivern els torrents no es despengen, amb prou feines un rajolí
+d'aigua serpeja sota llur jaent espès de glaç; la solitud ja no té
+ni el seu murmuri, ni els seus refilets, ni el seu tro: la cosa més
+espaordidora és el silenci!
+
+El comte de Nideck i la vella trobaren una clivella oberta a la
+roca, i hi pujaren de dret, sense vacil·lar, amb una seguretat
+increible; jo vaig haver d'agafar-me a la brossalla per a
+seguir-los.
+
+Tot just vaig ser al cim d'aquella roca, que formava una agulla
+sobre l'abisme, vaig veure'm a tres passes d'ells, i a l'altre
+costat vaig reparar-hi un precipici sense fons. A la nostra esquerra
+queia el torrent del Schneeberg, aleshores glaçat i suspès en els
+aires. Aquell aspecte de l'aigua que salta, tot arrossegant en la
+seva caiguda els arbres veïns, aspirant les brossalles i
+descapdellant l'eura, que segueix la torta de l'aigua sense perdre
+l'arrel, aquell aspecte del moviment convertit en immobilitat de
+mort, i aquells dos personatges silenciosos continuant llur obra
+silenciosa amb la impassibilitat dels autòmates, tot renovellà les
+meves terrors.
+
+La mateixa naturalesa semblava participar del meu espant.
+
+El comte havia deixat en terra la seva càrrega; la vella i ell la
+gronxaren per un instant al caire de l'abisme; després, la llarga
+mortalla surà damunt la timba, i els assassins es decantaren.
+
+Aquella llarga mortalla blanca que voleia, em passa encara davant
+els ulls. La veig davallar, davallar com el cigne, ferit al cim dels
+aires, que amb l'ala caiguda, la testa en avall, remolineja cap a la
+mort.
+
+El llençol desaparegué a les fondàries del precipici.
+
+En aquell moment, el núvol que de qui-sap-lo temps s'acostava a la
+lluna, la velà lentament amb sos contorns blavissos; sos raigs es
+retiraren.
+
+La vella, agafant el comte per la mà i arrossegant-lo amb una
+rapidesa vertiginosa, no em fou visible sinó un segon...
+
+El núvol estava de ple sobre el disc. No podia dar una passa sense
+arriscar-me a rodolar per l'abisme.
+
+Al cap d'alguns minuts hi hagué una clivella en el núvol. Vaig
+mirar... Estava tot sol a la punta del penyal; la neu em pujava fins
+a genoll.
+
+Colpit d'horror, vaig devallar per aquelles alterositats i vaig
+posar-me a córrer cap al castell, traspostat com si hagués comès un
+crim!...
+
+
+
+X
+
+Pel que fa al senyor del Nideck i a la vella, ja no els veia més per
+la plana.
+
+Jo dava tombs a l'entorn del Nideck sense poder retrobar l'eixida
+per on havia sortit.
+
+Tantes d'inquietuds i emocions successives, començaven de reaccionar
+damunt la meva testa; caminava a l'atzar, tot preguntant-me amb
+terror si la follia no jugava el seu paper en les meves idees, no
+podent resoldre'm a creure el que havia vist, i esgarrifat, però, de
+la viva claredat de les meves percepcions.
+
+Aquell home que alçava una atxa en la tenebror, que udolava com un
+llop, que anava fredament a complir un crim imaginari, sense
+ometre'n un gest, una circumstància, el menor detall, que s'escapava
+finalment i confiava al torrent el secret del seu assassinat, em
+torturava l'esperit, anava i venia sota els meus ulls i em produia
+l'efecte d'un pesombre.
+
+Jo corria panteixant, esgarrifat per la neu, no sabent a quin costat
+adreçar-me.
+
+El fred esdevenia més viu en acostar-se el dia. Tremolava... Maleia
+Sperver que m'havia vingut a cercar a Friburg per a ficar-me en
+aquesta aventura repulsiva.
+
+Finalment, atuït, amb la barba carregada de gebre, les orelles mig
+glaçades, vaig descobrir el reixat i vaig trucar de mala manera.
+
+Eren aleshores, si fa no fa, les quatre de la matinada. Knapwurst es
+va fer esperar terriblement. La seva caseta, encastada a la roca,
+vora del portal gran, romania silenciosa. Semblava que el geperut no
+acabaria mai de vestir-se, perquè jo el suposava colgat al llit, i
+tal vegada en ple son.
+
+Vaig sonar altra vegada.
+
+En sentir-ho, la seva figura grotesca eixí bruscament, i em cridà de
+la porta estant, amb un accent furiós:
+
+-Qui hi ha aquí?
+
+-Jo... el doctor Fritz!
+
+-Ah!... és diferent.
+
+Va tornar a entrar a la seva caseta a cercar una llinterna, va
+atravessar el pati exterior, amb neu fins al ventre i, mirant-me de
+fit a fit, a través del reixat, va dir:
+
+-Perdó, perdó, doctor Fritz, us creia ficat al llit, allí dalt a la
+torre d'Huc. Oh! i éreu vós qui sonava! Ves! ves! Vet aquí perquè
+Sperver m'ha vingut a demanar cap a la mitja nit si no havia eixit
+ningú. Jo he respost que no, i, tanmateix, no us havia pas vist.
+
+-Però en nom de Déu, senyor Knapwurst, obriu d'una vegada! ja m'ho
+explicareu més tard, això!
+
+-Anem, anem, una mica de paciència!
+
+I el geperut, a pleret, a pleret, desfeia el cadenat i obria el
+reixat mentre jo petava de dents i tremolava de cap a peus.
+
+-Teniu força fred, doctor- em digué aleshores l'homenic, -i no podeu
+entrar al castell. Sperver n'ha tancat la porta interior, no sé
+perquè; això no és pas cosa que hi hagi costum de fer; amb el reixat
+n'hi ha prou. Veniu doncs, a escalfar-nos a casa meva. No la
+trobareu pas meravellosa, la meva cambreta. No és, parlant amb
+propietat, sinó un reconet, però quan hom té fred, no fila tan prim.
+
+Sense respondre al seu parloteig, jo el seguia ràpidament.
+
+Vam entrar dins la caseta i, a desgrat del meu estat, de congelació
+gairebé total, no vaig poder estar-me d'admirar el desordre
+pintoresc d'aquella mena de niu. La teulada de piçarres, recalcada
+d'un costat damunt la roca i de l'altre damunt una pared de sis a
+set peus d'alçària, deixava veure les seves bigues ennegrides,
+esteses fins al cim.
+
+L'estatge es componia d'una peça única, adornada amb un jaç que el
+gnom no es prenia el treball de fer cada dia, i de dues finestretes
+de cristalls hexàgons, on la lluna havia decolorat sos raigs nacrats
+de rosa i violeta. Una gran taula quadrada n'ocupava el bell mig.
+¿Com havia entrat aquella taulassa d'alzina massissa per aquella
+porteta?... Hauria estat dificil de dir-ho.
+
+Algunes tauletes o prestatges sostenien rotllos de pergamí, llibrots
+vells, grans i petits. Damunt la taula hi era obert un immens volum
+de majúscules pintades, relligat en pell blanca, amb fermall i
+angles d'argent. Li trobava tot l'aire d'ésser un recull de
+cròniques. Finalment dues cadires de braços, l'una de cuiro rogenc i
+l'altre guarnida d'un coixí de ploma, on l'esquena angulosa i l'anca
+matussera de Knapwurst havien deixat llur empremta, completava el
+parament.
+
+Deixo de banda l'escriptori, les plomes, el pot de tabac, les cinc o
+sis pipes escampades per ci per lla, i en un recó, el fornell de
+fosa de porta baixa, oberta, ardent, que llençava de vegades una
+garba de guspires amb el xiulet estrany del gat que s'enuja i aixeca
+la pota.
+
+Tot això era submergit en aquella bella tinta bruna d'ambre fumat
+que descansa la vista, i de la qual els vells mestres flamencs se
+n'han dut el secret.
+
+-¿Vau sortir, doncs, ahir al vespre, senyor doctor?- em digué
+Knapwurst, quan estiguérem còmodament instal·lats, ell davant el seu
+volum, i jo davant la canonada de l'estufa.
+
+-Sí, bastant d'hora- vaig respondre-li; -un llenyataire del
+Schwartz-Wald necesitava el meu ajut. S'havia dat un cop de destral
+al peu esquerre.
+
+Va semblar que aquesta explicació satisfeia al geperut; va calar foc
+a la pipa, una pipeta de boix vell, tota negre, que li penjava
+damunt la barbeta.
+
+-Vós no fumeu, doctor?
+
+-Fumo.
+
+-Doncs bé, atapeïu una de les meves pipes. Aquí m'estava- va fer tot
+estenent la llarga mà esgrogueïda damunt el volum obert, -bo i
+llegint les cròniques de Hertzog, quan heu trucat.
+
+Vaig compendre aleshores la llarga espera que m'havia fet passar.
+
+-Potser havíeu d'acabar un capítol- li vaig dir somrient.
+
+-Sí senyor- féu ell, somrient també.
+
+I vam riure plegats.
+
+-Tanmateix,- afegí -si hagués sabut que ereu vós, l'hauria
+interromput, el capítol.
+
+Va haver-hi alguns instants de silenci.
+
+Jo reparava la fesomia verament extravagant del geperut, aquelles
+grans arrugues que li voltaven la boca, aquells ullets acanalats,
+aquell nas turmentat, arrodonit al capdavall, i sobretot aquell
+front voluminós de dos pisos. Trobava en la cara de Knapwurst
+quelcom de socràtic, i, tot escalfant-me, tot escoltant el foc com
+espetegava, reflexionava en l'estranya sort dels homes.
+
+-Veu's aquí aquest nan- em deia, -aquest ésser diforme, disminuït,
+desterrat a un recó del Nideck, com el grill que sospira darrera la
+placa de l'atri, veu's aqui aquest Knapwurst que, al mig de
+l'agitació, de les grans caceres, de les cavalcades que van i vénen,
+dels lladrucs, de les guitzes i dels corns que anuncien la victòria,
+viu tot sol, capbussat en els seus llibres, no pensant sinó en els
+temps esvaïts, mentre que tot canta o plora al seu voltant, i la
+primavera, l'istiu i l'hivern passen i vénen a esguardar, l'un
+darrera l'altre, a través dels vidrets entelats de sa finestra,
+alegrant, escalfant, arraulint la naturalesa... Mentre que tants
+d'altres éssers es donen als entrenamens de l'amor, de l'avarícia
+esperen, cobegen, desitgen, ell no espera ni cobeja ni desitja res.
+Fuma la seva pipa, i, amb els ulls clavats en el vell pergamí,
+somnieja, s'entusiasma per coses que ja no existeixen o que no han
+mai existit, que ve a ésser igual! -Hertzog ha dit això... En
+Berenguera suposa un altra cosa!- I és feliç!... Sa pell
+pergaminenca es recargola, la seva esquena trapezoidal es trenca
+cada vegada més, sos grans colzes punyents fan un clot a la taula.
+Sos dits tan llargs li marquen les galtes, sos ullets grisos es
+fixen en caràcters llatins, etruscos o grecs. S'extasia, es llepa
+els llavis, com un gat que acaba de llaminejar un requisit. I
+després s'estén damunt el seu jaç, amb les cames creuades, tot
+creient que altra cosa no cal. Oh! Déu del cel ¿és a dalt o és a
+baix de l'escala que hom troba l'aplicació severa de tes lleis, el
+compliment del deure?
+
+I mentrestant la neu es fonia al voltant de les meves cames, el dolç
+alè del fornell em penetrava i em sentia renéixer dins aquella
+atmosfera fumosa de tabac i de reïna perfumada.
+
+Knapwurst acabava de deixar la pipa damunt la taula. I, amb un to
+greu que semblava eixir del fons de la seva consciència o si us ho
+estimeu més, d'una bota de vint-i-cinc mesures, digué tot recalcant
+de bell nou la mà damunt l'infolio:
+
+-Veu's aquí, doctor Fritz, veu's aquí la llei i els Profetes!
+
+-Què voleu dir, senyor Knapwurst?
+
+-El pergamí, l'antic pergamí- digué, -això em plau! Aquestes fulles
+grogues, revellides, corcades, és tot el que ens resta dels temps
+passats, de Carlemany fins a avui en dia! Les famílies antigues se'n
+van, els antics pergamins romanen! ¿On fora la glòria dels
+Hohenstaufen, dels Leiningen, dels Nideck i de tantes altres races
+famoses... què foren llurs títols, llurs escuts, llurs altes gestes,
+llurs expedicions llunyanes a la Terra Santa, llurs aliances, llurs
+antigues pretensions, llurs conquestes realitzades i esborrades de
+qui-sab-lo temps!... ¿Què seria tot això, sense aquests pergamins?
+No res! Aquests alts barons, aquests ducs, aquests prínceps, fora
+com si no haguessin mai existit, ells i tot ço que els tocava de
+prop o de lluny!... Llurs grans castells, llurs palaus, llurs
+fortaleses cauen i s'esborren, són ruïnes, vagues recordances... De
+tot això, una sola cosa en subsisteix: la crònica, la història, el
+cant del Bard o del _minnesinger_; el pergamí!
+
+Va haver-hi un silenci. Knapwurst va continuar:
+
+-En aquells temps llunyans, aleshores que els grans cavallers anaven
+guerrejant, batallant, disputant-se un recó de bosc, un títol i de
+vegades menys, amb quin menyspreu no esguardaven el pobrissó
+escribentet, l'home de lletres i de càbales, vestit de rovell, amb
+els estres d'escriure a la cintura per tota arma, i les barbes de la
+seva ploma per senyera! Com no el menyspreuaven, dient: -Aquest no
+és sinó una bolva, un pugó; no és bo per a res, no fa res, no cobra
+els nostres impostos ni administra els nostres dominis, mentre que
+nosaltres, gosats, carregats de ferro, amb la llança al puny, ho som
+tot.- Sí,això és el que deien, tot veient com el pobre diable anava
+atrotinat, tremolava de fred, suava l'istiu i es floria a la
+vellesa. Doncs bé, aquest pugó, aquesta bolva els ha fet sobreviure
+a la pols de llurs castells, al rovell de llurs armadures! Per això
+em plauen aquests vells pergamins, els respecto, els venero. Igual
+que l'eura, cobreixen les ruïnes, impideixen que les antigues
+muralles s'aferrin i desapareguin del tot.
+
+Tot dient això, Knapwurst semblava greu, recollit; un pensament
+tendre feia tremolar dues llàgrimes en sos ulls.
+
+Pobre geperut, estimava els que havien tolerat, protegit sos
+avantpassats. I a més, deia la veritat, les seves paraules eren d'un
+seny pregon.
+
+En vaig romandre d'allò més sorprés.
+
+-Senyor Knapwurst- vaig dir-li, -heu après, doncs, el llatí?
+
+-Sí senyor, tot sol- respongué no pas sense alguna vanitat. -El
+llatí i el grec; amb velles gramàtiques n'he tingut prou. Eren
+llibres del comte, tirats al rebuig; em caigueren a les mans, i vaig
+devorar-los!... Al cap d'algun temps, el senyor del Nideck, havent
+sentit per atzar com feia una cita en llatí va estranyar-se'n: -¿Qui
+t'ha ensenyat el llatí, Knapwurst? -Jo mateix monsenyor.- Em va fer
+algunes preguntes. Jo li vaig respondre bastant bé. -Per Déu!- va
+dir; -Knapwurst, en saps més que jo; vui fer-te el meu arxiver... I
+em va dar la clau dels arxius. D'aleshores ençà, d'això fa
+trentacinc anys, tot ho he llegit, tot ho he fullejat. De vegades,
+el comte, en veure'm damunt la meva escala, s'atura un instant i em
+pregunta: -Ei! què fas aquí dalt, Knapwurst? -Llegeixo els arxius de
+la família, monsenyor. -Ah! ¿i això et diverteix? -Molt. -Vaja,
+millor! Sense tu, Knapwurst ¿qui la sabria, la glòria dels Nideck?-
+i se'n va tot rient. Aquí hi faig tot el que vull.
+
+-De manera que ell, senyor Knapwurst, és un excel·lent senyor?
+
+-Oh! doctor Fritz! quin cor! quina franquesa!- va fer el geperut tot
+junyint les mans; -no té sinó un defecte.
+
+-I quin és?
+
+-No ésser prou ambiciós.
+
+-Cóm s'enten?
+
+-Sí, hauria pogut aspirar a tot. Un Nideck! Una de les més
+il·lustres famílies d'Alemanya, imagineu! Només li hauria calgut de
+voler-ho per a ser ministre o feld-mariscal. Doncs bé, res d'això!
+D'ençà de la jovenesa, s'ha retirat de la política, i llevat de la
+campanya de França, que va fer al cap d'un regiment que havia format
+pel seu compte, sempre ha viscut lluny del renou, de l'agitació,
+senzill, gairebé ignorat, no inquietant-se sinó de les seves
+caceres.
+
+Aquests detalls m'interessaven extraordinàriament. La conversa
+prenia per sí mateixa el camí que jo li hauria volgut fer seguir.
+Vaig resoldre d'aprofitar-me'n.
+
+-El comte, doncs, no ha tingut grans passions, senyor Knapwurst?
+
+-Cap, doctor Fritz, cap, i és llàstima, perquè les grans passions
+fan la glòria de les grans famílies. Quan es presenta un home mancat
+d'ambició en una alta nissaga, és una desgràcia; deixa, decaure la
+raça. Podria citar-vos-en qui sab els exemples. Allò que faria la
+fortuna d'una familia de botiguers, causa la pèrdua dels noms
+il·lustres.
+
+Jo estava astorat; totes les meves suposicions sobre l'existència
+passada del comte s'esfondraven.
+
+-Tanmateix, senyor Knapwurst, el senyor del Nideck n'ha sofertes de
+dissorts!
+
+-Quines?
+
+-Ha perdut la seva muller...
+
+-Sí, teniu raó... la seva muller... un àngel... s'hi havia casat per
+amor... Era una Zàan, antiga i bona noblesa d'Alsàcia, però
+arruïnada per la revolució. La comtessa Odeta féu felicíssim a
+missenyor. Va morir d'una malaltia de consumpció que va durar cinc
+anys. Ah! Hom no deixà res de banda per a salvar-la. Feren plegats
+un viatge a Itàlia; en va tornar molt més mala i va finar poques
+setmanes després de llur retorn. El comte per poc en mor. Dos anys
+seguits es va tancar, no volent veure ningú. Sa gossada, sos
+cavalls, tot deixava que anés de mal borràs. El temps ha acabat per
+calmar la seva dolor. Però sempre en roman alguna cosa aquí dins-
+féu el geperut, tot recalcant el dit damunt el cor, amb emoció; -ja
+compreneu... alguna cosa que sagna! Les ferides velles fan mal en
+els canvis de temps i les velles dolors també, a la primavera, quan
+l'herba creix damunt les tombes i a la tardor quan les fulles dels
+arbres cobreixen la terra. Altrament, el comte no ha volgut
+casar-se; ha concentrat tot el seu afecte en la seva filla.
+
+-¿Així doncs, aquest casament sempre havia estat feliç?
+
+-Feliç! era una benedicció per a tothom.
+
+Vaig callar. El comte no havia comès, no havia pogut cometre un
+crim. Calia que em retés a la evidència... Però aleshores ¿què
+volien dir aquella escena nocturna, aquelles relacions amb la Pesta
+Negra, aquell simulacre esfereïdor, aquell remordiment en el son,
+que arrossegava en els culpables a trair llur passat?
+
+M'hi perdia.
+
+Knapwurst va tornar a encendre la pipa, i me'n va oferir una que jo
+vaig acceptar.
+
+Aleshores el fred glacial que m'havia colpit s'havia dissipat; em
+sentia en aquella dolça quietud que segueix a les grans fadigues,
+quan un hom, estès en una bona cadira de braços, a la vora del foc,
+embolcallat d'un núvol de fum, s'abandona al plaer del repòs i
+escolta el duo d'un grill i del tió que brilla dins la flama.
+
+Ben bé romanguérem així per espai d'un quart d'hora.
+
+-El comte de Nideck s'aïra de vegades contra la seva filla,
+veritat?- vaig arriscar-me a dir.
+
+Knapwurst va estremir-se, i fixant en mi una mirada travessera,
+gairebé hostil, va dir:
+
+-Ja ho sé, ja ho sé!
+
+Jo l'observava de cua d'ull, pensant esbrinar quelcom de nou, però
+ell va afegir amb un aire irònic:
+
+-Les torres del Nldeck són massa altes i la calúmnia és de volada
+prou baixa perquè pugui arribar-hi mai.
+
+-Ben segur, però el fet és positiu.
+
+-Sí; què hi voleu fer? És una dèria, un efecte del seu mal. Un cop
+les crisis han passat reneix tot el seu afecte envers la senyoreta
+Odila. És curiós, senyor, un enamorat de vint anys no seria més
+joganer, més afectuós. Aquesta donzella és la seva joia, el seu
+orgull. Imagineu-vos que l'he vist deu vegades pujar a cavall per
+anar-li a cercar joies, i flors, què sé jo? Se n'anava tot sol i
+portava aquestes coses com si diguéssim en triomf, sonant el corn.
+No hauria volgut confiar-ne l'encàrrec a ningú, ni tan sols a
+Sperver, a qui tant estima! Així és que la senyoreta Odila no gosa
+expressar un desig al seu davant, per por d'aquestes follies. En fi
+¿què us diré? El comte de Nideck és l'home més digne, el pare més
+tendre i el millor senyor que hom pugui desitjar. Als caçadors
+furtius que calciguen els seus boscos, el vell comte Ludwig els
+hauria fet penjar sense misericòrdia; ell, els tolera i àdhuc en fa
+guardacaces. Aquí veieu Sperver; doncs bé, si el comte Ludwig
+visqués encara, els òssos de Sperver tocarien les castanyoles a
+l'extrem d'una corda, mentre que ara, és picador al castell!
+
+Decididament allò confonia totes les meves suposicions. Vaig
+posar-me el front entre les mans i vaig somiejar qui sap l'estona.
+
+Knapwurst, suposant que jo dormia, s'havia tornat a posar a la
+lectura.
+
+La lluna grisenca penetrava a la caseta. El llum s'esblaimava. Hom
+sentia vagues fresses al castell.
+
+De cop i volta ressonaren passes al defora. Vaig veure algú que
+passava davant la finestra. La porta va obrir-se bruscament, i
+Gedeon aparegué al llindar.
+
+
+
+XI
+
+L'esblaimament d'Sperver i l'esclat de la seva mirada anunciaven
+nous esdeveniments. Tanmateix però, estava tranquil i no va
+semblar-ne estranyat de la meva presència a l'estatge de Knapwurst.
+
+-Fritz- va dir-me en to concís, -vinc a cercar-te.
+
+Vaig aixecar-me sense respondre i el vaig seguir.
+
+Tot just haviem eixit de la caseta, em va agafar el braç i
+m'arrossegà vivament cap al castell.
+
+-La senyoreta Odila et vol parlar- va dir tot decantant-se a la meva
+orella.
+
+-La senyoreta Odila!... no estaria pas malalta?
+
+-No, està restablerta del tot; però succeeix quelcom
+d'extraordinari. Figura't que aquest matí cap a la una, en veure jo
+el comte a punt d'amollar l'esperit, vaig anar per despertar la
+comtessa; al moment de sortir, el cor em va fer falliment: -Perquè
+he d'entristir-la?- vaig dir-me, -sempre sabrà la desgràcia massa
+d'hora; i després, despertar-la a mitja nit, tan feble, i malmesa ja
+per tantes estrebades, cuidaria matar-la de cop i volta! Vaig
+romandre allí deu minuts tot reflexionant; al capdavall he decidit
+de pendre'n tota la responsabilitat; torno a entrar a la cambra del
+comte, miro... i no hi havia ningú! No és possible, un home que
+s'estava morint! He corregut cap al corredor com un boig. Res! Entro
+a la galeria gran. Res! Aleshores perdo el cap i torno a ser altra
+vegada davant la cambra de la senyoreta Odila. Aquesta vegada, he
+tustat. Ella ha comparegut tot cridant: -¿És mort el meu pare?-
+No... -Ha desaparegut? -Sí, senyora, jo havia eixit uns instants...
+i quan he tornat a entrar... -I el doctor Fritz, on és? -A la torre
+d'Huc. -A la torre d'Huc!- S'ha embolcallat en la seva bata, ha pres
+el llum i ha eixit. Jo, resto. Un quart després ella torna, amb els
+peus tots coberts de neu i esblaimada, esblaimada, que feia pietat.
+Ha posat el llum damunt la llar, i ha dit tot mirant-me: -¿Sou vós
+qui ha instal·lat el doctor a la torre? -Sí, senyora.
+-Desgraciat!... Mai no sabreu el mal que heu fet. -He volgut
+respondre. -Prou... aneu a tancar totes les portes i al llit.
+Vetllaré jo mateixa. Demà al matí, anireu a cercar el doctor Fritz a
+l'estatge de Knapwurst i me'l portareu, i gens de fressa! No heu
+vist res!... No sabeu res!
+
+-I no hi ha altra cosa, Sperver?
+
+Ell mogué el cap greument.
+
+-I el comte?
+
+-Ha tornat... Va bé!
+
+Haviem arribat a l'avantcambra. Gedeon tocà dolçament a la porta i
+després obrí, tot anunciant:
+
+-El doctor Fritz!
+
+Vaig dar una passa: estava en presència d'Odila. Sperver s'havia
+retirat, tancant la porta.
+
+Una impressió estranya em mogué l'esperit en veure la jove comtessa
+pàl·lida, dreta, amb la mà recalcada damunt el respatller d'una
+cadira de braços, resplendint-li els ulls amb esclat febrosenc,
+agençada d'un llarg vestit de vellut negre.
+
+Estava tranquila, altívola.
+
+Vaig sentir-me commogut.
+
+-Senyor doctor- em va dir, tot assenyalant-me seient, -seieu, he de
+parlar-vos d'una cosa greu.
+
+Vaig obeir en silenci.
+
+Ella va asseure's a son torn i semblà que es recollia.
+
+-La fatalitat, senyor- afegí tot fixant en mi sos ulls grans i
+blaus, -la fatalitat o la Providència, no sé encara quina de les
+dues, us ha fet testimoni d'un misteri on està compromés l'honor de
+la meva família.
+
+Ho sabia tot.
+
+El meu astorament va ésser gran.
+
+-Senyora- vaig barbotejar, -creieu que només l'atzar...
+
+-És inútil- féu ella, -ho sé tot... És horrible!
+
+I després cridà, amb un accent que mig partia l'ànima:
+
+-El meu pare no és culpable!
+
+Vaig estremir-me tot, i vaig dir, amb les mans esteses:
+
+-Ho sé, senyora, conec la vida del comte, una de les més belles, de
+les més nobles que sigui possible de somniar.
+
+Odila s'havia mig aixecat, com per a protestar contra tot pensament
+hostil al seu pare.
+
+En sentir que jo mateix el defensava, va esfondrar-se i, tot
+cobrint-se el rostre, va trencar el plor.
+
+-Beneït sigueu, senyor- va murmurar, -beneït sigueu! Per a mi hauria
+estat un cop mortal de pensar que una sospita...
+
+-Ah, senyora, qui podria pendre per realitat les vanes il·lusions
+del somnambulisme?
+
+-És veritat, senyor, ja se m'havia acudit, però les apariències...
+temia... Perdoneu-me... Hauria hagut de recordar que el doctor Fritz
+és un home de bé.
+
+-Per favor, senyora, calmeu-vos.
+
+-No- va fer ella, -deixeu-me plorar. Aquestes llàgrimes són per a mi
+un alleujament... He sofert tant de deu anys a aquesta banda!...
+tant i tant!... Aquest secret, per tant de temps reclòs dins la meva
+ànima em matava... m'hauria mort... com a la meva mare!... Déu s'ha
+apiadat de mi... us n'he confiat la meitat... Permeteu-me que us ho
+digui tot, senyor, permeteu-m'ho...
+
+No va poder continuar; els sanglots l'ofegaven.
+
+Els naturals altívols i nerviosos són fets d'aquesta manera. Després
+d'haver vençut la dolor, després d'haver-la empresonada, entafurada
+i com qui diu esclafada dins les fondàries de l'ànima, passen, si no
+felices, al menys indiferents entre la gentada, i fins i tot els
+ulls de la persona observadora podrien enganyar-s'hi; però si
+compareix una topada súbita, un esqueixament inesperat, un tro
+violent, aleshores tot s'aterra, tot desapareix. L'enemic vençut
+s'aixeca més terrible que no pas abans de la seva desfeta; sacseja
+les portes de la seva presó tot enfurit, i llargs estremiments
+agiten el cos, i els sanglots solleven el pit, i les llàgrimes,
+massa estona contingudes, sobrixen dels ulls, abundoses i compactes
+com una pluja tempestuosa.
+
+Així era Odila.
+
+Finalment va aixecar el cap, va eixugar les seves galtes banyades de
+llàgrimes, i, havent-se recolzat al braç de la seva cadira, amb la
+templa dins la seva mà i els ulls clavats en un retrat que hi havia
+a la paret, continuà amb veu lenta i melangiosa:
+
+-Quan em retiro passat endins, senyor, quan munto fins el primer de
+mos somieigs, veig la meva mare! Era una dona alta, esblaimada i
+silenciosa. Era jove encara a l'època de la qual us parlo; tenia
+trenta anys amb prou feines, i tanmateix n'hi haurieu atribuïts al
+menys cinquanta! Cabells blancs velaven el seu front pensívol. Ses
+galtes amagrides, son perfil sever, sos llavis eternament contrets
+per una pressió dolorosa daven a son posat un de aquests caràcters
+estranys on venen a reflectir-se el dolor i l'orgull. Ja no hi havia
+cap romanalla de jovenesa en aquella vella de trenta anys, cap sinó
+el seu cos dret i altívol, els seus ulls brillants, i la seva veu
+amorosa i pura com un somni de l'infantesa. Tot sovint es passejava
+hores senceres en aquesta mateixa sala, amb la testa decantada; i jo
+corria tota contenta, sí, contenta al voltant d'ella, sense saber,
+pobre infant! que la meva mare estava trista, no comprenent com era
+curullat de profunda melangia aquell front tot cobert d'arrugues!...
+Ignorava el passat; el present per mi era la joia; i l'esdevenidor
+oh! l'esdevenidor, eren els jocs de l'endemà!
+
+Odila féu un somriure tot marrit, i continuà:
+
+-De vegades succeïa que en arribar jo de les meves sorolloses
+corregudes interrompia amb una topada al passeig silenciós de la
+meva mare. Ella s'aturava aleshores, baixava els ulls i, veint-me a
+sos peus, es decantava lentament i em besava el front amb un
+somriure estantís; després s'aixecava per a continuar la seva via i
+la seva tristesa interrompudes. Més tard, senyor, quan he volgut
+cercar dins la meva ànima la recordança dels primers anys, aquella
+dona alta i pàl·lida, m'ha aparegut com la imatge de la dolor.
+Veu's-la aquí- féu ella, tot assenyalant-me amb la mà un retrat
+penjat a la paret, -veu's-la aquí, així com l'havia trasmudada no
+pas la malaltia, com creu el meu pare, sinó aquest terrible i fatal
+secret!...
+
+Vaig girar-me, i en caure de cop i volta el meu esguard en el retrat
+que m'indicava la donzella, passà per mi una esgarrifança.
+
+Imagineu-vos un cap llarg, esblaimat, magre, segellat per la freda
+rigidesa de la mort i dins les seves conques, dos ulls negres,
+fixos, ardents, d'una vitalitat terrible, que us miraven!
+
+Va haver-hi un instant de silenci.
+
+-Com ha d'haver sofert aquesta dona!- vaig dir-me, amb el cor
+dolorosament oprès.
+
+-No sé com va ésser que la meva mare fes aquest paorós descobriment-
+continuà Odila; -però coneixia l'atracció misteriosa de la Pesta
+Negra, les cites a la cambra d'Huc... Tot, en una paraula, tot! Del
+meu pare no en dubtava pas. Oh! no! però es moria lentament, com em
+moro jo mateixa.
+
+Jo vaig posar el front entre les mans... Plorava!
+
+-Una nit- continuà ella, -quan jo tenia deu anys, la meva mare, ja
+només sostinguda per la seva energia, era a les acaballes. Era a
+l'hivern. Jo dormia. De cop i volta una mà nerviosa i freda va
+agafar-me el puny; vaig mirar: al davant meu hi havia una dona, a
+l'una mà portava una atxa, i amb l'altra m'estrenyia el braç. El seu
+vestit era tot ple de neu; una tremolor convulsiva agitava tots els
+seus membres, i els seus ulls fulguraven amb un foc ombrívol a
+través dels llargs cabells blancs desfets damunt son rostre: era la
+meva mare! -Odila, filla meva- va dir-me, -aixeca't, vesteix-te, cal
+que ho sàpigues tot!- Vaig vestir-me, tremolant de por. Aleshores,
+arrossegant-me cap a la torre d'Huc, em va mostrar la cisterna
+oberta. -El teu pare sortirà d'aquí- va dir tot mostrant-me la
+torre, -n'eixirà amb la Lloba. No tremolis, no pot veure't.- I
+talment el meu pare, amb la seva fúnebre càrrega al damunt, va eixir
+amb la vella. La meva mare, tot duent-me a braç, els va seguir. Em
+va fer veure l'escena de l'Altenberg. -Mira, filla meva- va clamar,
+-cal que així sigui, perquè jo... estic per morir. Aquest secret, el
+servaràs. Tu vetllaràs el teu pare, sola, tota sola, ho sents?... En
+això hi va la honor de la família!- I vam tornar. Al cap de quinze
+dies, senyor, la meva mare va finar, tot llegant-me la seva obra a
+seguir, el seu exemple a transcriure. Aquest exemple l'he seguit
+religiosament. I al preu de quins sacrificis! Ja heu pogut veure-ho:
+m'ha calgut de desobeir el meu pare, esqueixar el seu cor! Casar-me
+era introduir un estrany al bell mig de nosaltres, era trair el
+secret de la nostra raça. He resistit! Tothom del Nideck ignora el
+somnambulisme del comte, i no fos vinguda la crisi d'ahir que va
+atuir les meves forces i em va impedir de vetllar el meu pare jo
+mateixa, encara seria la única depositaria del terrible secret!...
+Déu ho ha decidit altrament. Ha posat a les vostres mans la honor de
+la nostra família. Podria exigir-vos, senyor, una promesa solemne de
+no revelar mai el que heu vist anit passada. Seria el meu dret...
+
+-Senyora- vaix exclamar tot alçant-me, -estic disposat...
+
+-No senyor- féu ella, digníssima; -no, no us faré pas aquesta
+injúria. Els juraments només lliguen els cors baixos, i basta la
+probitat per als cors lleials. Aquest secret el servareu, n'estic
+segura, el servareu, perquè aquest és el vostre deure... Però espero
+de vos alguna cosa més, senyor, molt més, i veu's aquí perquè m'he
+cregut obligada a dir-vos-ho tot.
+
+Va alçar-se lentament.
+
+-Doctor Fritz- afegí en una veu que em va donar un calfred, -les
+meves forces fan traició al meu coratge; la meva càrrega m'aclapara.
+Tinc fretura d'un ajut, d'un consell, d'un amic: ¿voleu ser-ho,
+aquest amic?
+
+Vaig alçar-me tot commòs.
+
+-Senyora- vaig dir-li, -accepto reconegut el oferiment que em feu, i
+no sabria expressar-vos l'orgullós que n'estic, però permeteu-me,
+tanmateix, que hi posi una condició.
+
+-Parleu, senyor.
+
+-La condició és que aquest títol d'amic l'acceptaré amb totes les
+obligacions que m'imposarà.
+
+-Què voleu dir?
+
+-Un misteri plana damunt la vostra família, senyora; aquest misteri
+cal penetrar-lo per molt que costi; cal apoderar-se de la Pesta
+Negra, saber qui és, què vol, d'on ve!...
+
+-Oh- féu ella tot agitant el cap, -és impossible...
+
+-Qui sab, senyora? Potser la Providència em dava una missió, quan
+suggerí a Sperver la idea de venir a cercar-me a Friburg.
+
+-Teniu raó, senyor- respongué ella, breument, -la Providència no fa
+res inútil. Obreu així com el vostre cor us aconsellarà. Ho aprovo
+tot a l'avançada.
+
+Vaig portar a mos llavis la mà que ella m'allargava, i vaig eixir
+tot ple d'admiració per aquella dona tan jove i feble i altrament
+tan forta contra la dolor. No hi ha pas bellesa com el deure
+noblement servit!
+
+
+
+XII
+
+Una hora després de la meva conversa amb Odila, Sperver i jo eixiem
+galopant del Nideck.
+
+El monter, decantat sobre el coll del seu cavall, no feia sinó un
+crit: -Avant!...
+
+Anava tan de pressa que el seu gran mecklemburgués, amb la crinera
+flotant, la cua dreta i les sofrages estirades, semblava immòbil:
+fendia literalment l'aire. Pel que feia al meu petit ardenès, em
+penso que s'havia desbocat. Lieverlé ens acompanyava, voleiant als
+nostres costats com una sageta. El vertigen se'ns emportava damunt
+la seva ala!
+
+Les torres del Nideck eren lluny, i Sperver havia passat davant, com
+de costum, quan vaig cridar-li:
+
+-Atura't, companyó! atura't!... Abans de continuar el nostre camí,
+deliberem.
+
+Ell va girar cua.
+
+-Diga'm només, Fritz, si cal anar a mà dreta o a mà esquerra.
+
+-No, acosta't, és indispensable que coneguis l'objecte del nostre
+viatge. En dues paraules, es tracta d'agafar la vella!
+
+Un llampec de satisfacció il·luminà la cara llarga i groga del vell
+caçador furtiu: sos ulls guspirejaren.
+
+-Ah! ah!- va fer, -massa sabia que al capdavall no tindriem més
+remei que venir-hi a raure.
+
+I amb un moviment d'espatlla, va fer lliscar la seva carrabina cap a
+la seva mà.
+
+Aquest gest significatiu em va posar en guàrdia.
+
+-Un moment: Sperver, no es tracta de matar la Pesta Negra, sinó
+d'agafar-la viva.
+
+-Viva?
+
+-Sens dubte, per estalviar-te força remordiments, cal que et faci
+saber que el destí de la vella està lligat al del teu senyor. Així
+és que la bala que la colpís mataria el comte, a l'ensems.
+
+Sperver obrí la boca, tot esverat.
+
+-És de bo de bo, Fritz?
+
+-És positiu.
+
+Va haver-hi un llarg silenci; els nostres dos cavalls, Fox i Reppel,
+gronxaven la testa l'un al davant de l'altre, i es saludaven, tot
+gratant la neu amb la pota, com si es felicitessin de la expedició.
+Lieverlé badallava d'impaciència, estirant i doblegant la llarga
+esquena magra, com una serp, i Sperver romania immòbil, amb la mà
+damunt la carrabina. De cop i volta se la va tornar a passar a
+l'esquena i va exclamar:
+
+-Bé doncs, fem per manera d'agafar-la viva, aqueixa Pesta. Ens
+posarem guants si cal. Però no és pas tan fàcil com et penses,
+Fritz.
+
+I amb la mà estesa envers les muntanyes que es descapdellaven en
+forma d'anfiteatre al voltant de nosaltres, va afegir:
+
+-Mira: veu's aquí l'Altenberg, el Birkenwald, el Schneeberg,
+l'Oxenhorn, el Rheethal, el Behrenkopf, i, si féssim una mica de
+pujada, veuries altres cinquanta cims a pèrdua d'albir, fins a les
+planes del Palatinat; per allí dedins hi ha penyals, afraus,
+congostos, torrents i boscúries, i encara més boscúries: a l'una
+banda avets, més enllà faigs, i més lluny alzines. La vella s'hi
+passeja al mig de tot això; té bon peu, bon ull i tot ho flaira a
+una llègua de distància. Agafeu-la, vès!
+
+-Si fos cosa de bon fer on seria el mèrit? No t'hauria pas escollit
+expressament.
+
+-És molt bonic tot això que em dius, Fritz! I encara, si tinguéssim
+un bri de pista, no negaré que amb ardidesa, amb paciència...
+
+-Pel que fa a la pista, no te n'encaparris, jo me n'encarrego.
+
+-Tu?
+
+-Jo mateix.
+
+-Hi entens tu, en aquest ram de trobar una pista?
+
+-I per què no?
+
+-Ah! Ja que no dubtes de res, que penses saber-ne més que jo, és
+altra cosa... passa endavant, jo et seguiré.
+
+Era fàcil de veure el despit del vell caçador, irritat que jo hagués
+gosat a atényer els seus coneixements especials. Tanmateix, rient
+d'amagat, no em vaig fer repetir la invitació i vaig girar-me
+bruscament cap a l'esquerra, segur de topar amb el rastre de la
+vella, la qual, de la portella estant, després d'haver fugit amb el
+comte, havia hagut de travessar la plana per a guanyar la muntanya.
+
+Sperver marxava al meu darrera, tot xiulant amb un posat
+d'indiferència, i el sentia com botzinava;
+
+-Anem-les-hi a cercar, per la plana, les petjades de la Lloba!... Un
+altre hauria imaginat que devia haver seguit la vora del bosc, com
+té per costum. Però ara sembla que es passejava cap a la dreta i cap
+a l'esquerra, amb les mans a les butxaques, com un burgès de
+Friburg.
+
+Jo em feia el sord, quan, de sobte, vaig sentir-li una exclamació de
+sorpresa. Després tot mirant-me amb ull penetrant, va dir:
+
+-Fritz, tu sabs més coses de les que dius!
+
+-Com s'entén, Gedeon?
+
+-Sí, aquesta pista, que jo l'hauria cercada vuit dies, tu la trobes
+totseguit; això no és natural!
+
+-I on la veus?
+
+-Ba! no facis el posat de mirar sota teu!
+
+I féu, tot indicant-me al lluny un rastre blanc amb prou feines
+albirable:
+
+-És aquí!
+
+Tot seguit es posà a galopar; jo el vaig seguir, i al cap de dos
+minuts descavalcàvem: era, talment, el rastre de la Pesta Negra!
+
+-Tindria curiositat de saber- exclamà Sperver tot creuant-se de
+braços, -d'on diable pot venir aquest rastre.
+
+-No te n'inquietis d'això.
+
+-Tens raó, Fritz, no en facis cabal de les meves paraules; de
+vegades parlo sense com va ni com costa. El principal és saber on
+ens menarà la pista.
+
+I aquesta vegada el picador ficà el genoll a la neu.
+
+Jo era tot orelles; ell, tot esment.
+
+-El rastre és de fresc- digué a la primera esbrinada, -és d'aquesta
+nit! És estrany, Fritz; durant el darrer atac del comte, la vella
+rodava al voltant del Nideck.
+
+Després, examinant-ho amb més cura, féu:
+
+-És de les tres a les quatre de la matinada.
+
+-Com ho sabs?
+
+-L'empremta és neta i hi ha calamarsa a tot el volt. La nit darrera,
+cap a la mitja nit, he eixit a tancar les portes: calamarsejava, i
+hom damunt el rastre no n'hi veu; això vol dir que és de després.
+
+-És veritat, Sperver, però pot ésser de molt més tard: de les vuit o
+les nou, per exemple.
+
+-No, mira, està cobert de gebrada. De gebrada no en cau sinó a trenc
+de dia. La vella ha passat després de la calamarsa i abans de la
+gebra. De les tres a les quatre del matí.
+
+Jo estava maravellat de la perspicàcia de Sperver.
+
+Ell va alçar-se, tustant les seves mans l'una contra l'altra, per a
+destriar-ne la neu, i, tot mirant-me amb un aire somniós, afegí, com
+si es parlés a si mateix:
+
+-Posem, a tot estirar, cinc hores del matí. Ara és migdia, veritat,
+Fritz?
+
+-D'aquí un quart.
+
+-Bé, doncs; la vella ens avança de set hores. Caldrà que seguim
+passa per passa tot el camí que ella ha fet. A cavall podem
+guanyar-la d'una hora cada dues hores. Endavant, Fritz, endavant!
+
+Vam continuar el camí, tot seguint el rastre. Ens guiava de dret cap
+a la muntanya.
+
+Tot galopant, Sperver em deia:
+
+-Si la sort volgués que aquesta maleïda Pesta hagués entrat dins un
+cau, en algún indret, o bé que hagués descansat una hora o dues,
+podríem atrapar-la abans que finés la llum.
+
+-Esperem-ho, Gedeon.
+
+-Oh! No hi comptis pas, no hi comptis pas. La Lloba xaruga sempre fa
+via, és infadigable, ha escombrat amb ses petjades tots els camins
+sotencs del Schwartz-Wald. En fi, cal no fer-se il·lusions. Si per
+atzar s'hagués aturat, força millor. N'estarem més contents; i si ha
+anat caminant, tant se val, no n'estarem descoratjats!... Anem, una
+tongada de galop, hop! hop! Fox!
+
+És una situació ben estranya la de l'home que va a la caça del seu
+semblant, perquè, al capdavall, aquella dissortada ens era proisme;
+estava dotada com nosaltres d'una ànima immortal, sentia, pensava,
+reflexionava com nosaltres. És veritat que instints perversos
+l'aproximaven en algún ram a la Lloba, i que un gran misteri planava
+damunt el seu destí. La vida errívola havia obstruit dins ella el
+seny moral, i àdhuc n'havia esborrat el caràcter humà; però així i
+tot, res, res del món no ens donava el dret d'exercir damunt ella el
+despotisme de l'home damunt la bèstia.
+
+I tanmateix una ardor salvatge ens empenyia a anar-hi a l'encalç; jo
+mateix sentia bullir-me la sang, estava determinat a no recular
+davant cap mitjà per a apoderar-me d'aquell ésser estrany. La caça
+del llop, del sanglar, no m'hauria inspirat la mateixa exaltació.
+
+La neu volava al darrera nostre i de vegades fragments de glaç
+arrabassats pel ferro com a l'aranya estira cabells, xiulaven a les
+nostres orelles.
+
+Sperver, tan aviat amb el nas en l'aire, i el gran bigoti rogenc al
+vent, com amb els grossos ulls clavats a la pista, em recordava
+aquells famosos _basquirs_ als quals havia vist, en la meva
+minyonia, travessar l'Alemanya: i son cavallàs magre, sec, musculós,
+de crinera desenrotllada, de cos esvelt com un llebrer, completava
+la il·lusió.
+
+Lieverlé, en el seu entusiasme, botava de vegades a l'altura dels
+nostres cavalls, i jo no podia menys de sentir una esgarrifança, tot
+pensant en el seu encontre amb la Pesta; era capaç de trossejar-la
+abans que ella hagués tingut temps de fer un crit.
+
+Altrament, la vella ens feia córrer de mala manera. Damunt de cada
+turó havia fet una torta; a cada camí hi trobavem un rastre fals.
+
+-Encara, aquí- exclamava Sperver, -no és res, un hom hi veu de
+lluny; però al bosc serà ben altra cosa. Allí sí que caldrà obrir
+l'ull!... No veus, la bèstia maleïda, com sab disfressar la
+pista!... Mira com s'ha entretingut a escombrar les seves passes, i
+després, damunt aquesta alçària exposada a les rauxades, s'ha deixat
+anar fora el torrent, i ha seguit pel creixamer, amatent a arribar
+al cap de les brugueres. Si no fos per aquestes dues passes d'aquí,
+ens hauria ben esgarriat!
+
+Acabàvem d'atènyer la vora d'un bosc d'avets. La neu, en aquesta
+nissaga de boscos, no ultrapassa mai l'entreforc del brancam. Era un
+pas difícil. Sperver descavalcà per a veure-hi millor i em féu
+caminar a la seva esquerra a fi i efecte d'evitar la meva ombra.
+
+Allí hi havia grans indrets coberts de fulles mortes, i vilordes
+d'avet d'aquestes flexibles, que no consenten l'empremta. De manera
+que només en els espais lliures, que havia caigut la neu, retrobava
+Sperver el fil del rastre.
+
+Ens va caldre una hora per eixir d'aquella vorada d'arbres. El vell
+caçador furtiu se'n rosegava el bigoti, i el seu nas llarg formava
+mig cercle. Quan jo volia dir encara que fos un mot, m'interrompia
+bruscament i exclamava:
+
+-No parlis, que em destorbes!
+
+Finalment tornàrem a davallar per una petita vall a mà esquerra, i
+Gedeon, tot assenyalant-me les passes de la Lloba a la vessant dels
+brucs, em digué:
+
+-Això, minyó, no és pas una falsa eixida. Podem seguir-la amb tota
+confiança.
+
+-Per què?
+
+-Perquè la Pesta té la costum en totes les seves contramarxes, de
+dar tres passes de costat; després, de tornar enrera, de dar-ne
+quatre o cinc a l'altra banda, i de saltar bruscament dins una
+clariana. Però quan es creu ben dissimulada, ix sense inquietar-se
+d'estrafer res. Veus, què t'he dit?... ara s'enfonya sota les
+brosses com un senglar. No serà pas difícil de seguir-ne la ruta.
+Tantseval: tinguem-la sempre entre nosaltres dos, i calem foc a una
+pipa.
+
+Vam fer parada, i el brau subjecte, el rostre del qual començava
+d'animar-se, exclamà, tot mirant-me amb entusiasme:
+
+-Fritz, aquest podria ser un dels dies més bells de la meva vida! Si
+agafem la vella, la vui encordillar com un paquet de parracs damunt
+la gropa de Fox. Una sola cosa m'ensopeix.
+
+-Què?
+
+-Haver-me oblidat la trompa. Hauria volgut fer el so de retorn en
+acostar-me al Nideck. Ah! ah! ah!
+
+Va calar foc al seu cap de pipa i vam rependre el camí.
+
+El rastre de la Lloba s'enfilava aleshores al cim dels boscos per un
+rost tan enasprat, que ens calgué posar peu a terra una pila de
+vegades i menar els cavalls per la brida.
+
+-Vet-la aquí que dóna el tomb a la mà dreta- em digué Sperver; -per
+aquesta banda les muntanyes són espadades i l'un de nosaltres es
+veurà, potser, obligat a tenir els cavalls a la mà mentre que
+l'altre s'enfilarà per batre el camp. Hom diria que és el diable;
+sembla que la llum minva!
+
+El paisatge prenia aleshores una grandiosa amplada; enormes penyals
+grisos carregats de caramells, elevaven de lluny en lluny les seves
+puntes anguloses com a esculls, per damunt d'un oceà de neu.
+
+No hi ha cosa tan melangiosa com l'espectacle de l'hivern a les
+altes muntanyes: les crestes, els torrents, els arbres despullats,
+les brugueres guspirejants de gebre tenen un caràcter d'abandonament
+i de tristesa inexpressable. Ve el silenci, tan pregón, que sentiu
+lliscar una fulla damunt la neu endurida, un bri destriar-se de
+l'arbre; el silenci us pesa, us dona la idea incommensurable del no
+res!...
+
+Que n'és de poca cosa l'home! Que vinguessin dos hiverns seguits, i
+la vida fora escombrada de la terra.
+
+Ara i adès un de nosaltres sentia la necessitat d'alçar la veu: una
+paraula insignificant:
+
+-Ah! quan hi arribarem!... Quin fred negre!...
+
+O bé:
+
+-Ei! Lieverlé, Lieverlé, acales l'orella.
+
+Tot això per a sentir-se a sí mateix, per a dir-se:
+
+-Oh! vaig tirant... hum! hum!
+
+Dissortadament, Fox i Heppel, començaven de fadigar-se; s'enfonzaven
+fins el tormell i ja no renillaven com a la eixida.
+
+I, a més, les afraus inextricables del Schwartz-Wald es prolongaven
+indefinidament. A la vella li plaien aquelles solituds: aquí havia
+dat el tomb a una barraca de carboner abandonada, i més lluny havia
+arrencat arrels que creixen damunt les roques molsoses, en un altre
+indret s'havia assegut al peu d'un arbre; i tot això havia estat
+suara, feia a tot estirar, dues hores, perquè el rastre era de
+fresc; així és que la nostra esperança i la nostra ardor redoblaven.
+Però el dia baixava visiblement!
+
+Cosa estranya; d'ençà de la nostra eixida no haviem trobat ni
+llenyataires ni carboners ni _segars_. En aquella estació, la
+solitud del Schwartz-Wald és tan pregona com la de les estepes de
+l'Amèrica del Nord.
+
+A les cinc, la nit havia arribat; Sperver va fer parada i em va dir:
+
+-Pobre Fritz, hem eixit dues hores massa tard. La Lloba ens va massa
+al davant. Abans de deu minuts sota els arbres hi haurà una fosca
+com a de foradada. El més senzill és arribar a la Roca-Baumada, a
+vint minuts d'aquí, encendre un bon foc, menjar les nostres
+provisions i buidar la nostra pell de boc. Tot seguit que la lluna
+s'aixecarà rependrem la pista, i si la vella no és el diable en
+persona, hom pot jugar deu contra un que la trobarem morta de fred
+al peu d'un arbre; perquè és impossible que una criatura humana
+pugui suportar fadigues com aquesta en un temps aixís; el mateix
+Sebalt, que és el primer caminador del Schwartz-Wald, no ho
+resistiria!... Vejam, Fritz, ¿què trobes?
+
+-Trobo que caldria ésser boig per obrar altrament; i sobretot no em
+puc tenir de gana.
+
+-Bé doncs, fem via!
+
+Va posar-se'm al davant i es va ficar per un congost, entre dues
+rengleres de penyals espadats. Els avets creuaven llurs branques per
+damunt de nostres caps. Sota els nostres peus rajava un torrent
+gairebé eixut; i, de tard en tard, algún raig esgarriat en aquelles
+fondàries feia mirallejar l'aigua tèrbola com a plom.
+
+La obscuritat es va fer tan densa que vaig haver d'abandonar la
+brida de Reppel. Les passes de nostres cavalls sobre els palets
+llisquívols produïen ressons estranys, com esclats de riure
+sinistres. Els ecos del rocam repetien els sons sense interrupció,
+i, al llunyedar, un punt blau semblava engrandir-se a mesura que ens
+hi acostavem: era la eixida del congost.
+
+-Fritz- em va dir Sperver, -som al llit del torrent del Tunkelbach.
+És la gorja més salvatge de tot el Schwartz-Wald; acaba en una mena
+de cassola, que hom anomena la _Marmita del gran Renouer_. A la
+primavera, al temps de la fosa de les neus, el Tunkelbach vomita
+aquí dins totes les seves entranyes, d'una alçària estant de
+doscents peus. Fa una fressa esparveradora. Les aigues s'enjeguen i
+tornen a caure en plugim, àdhuc damunt les muntanyes del volt. De
+vegades arriben a emplenar la gran caverna de la Roca-Baumada; però
+en aquesta hora deu estar seca com una mala cosa, i podrem fer-hi un
+bon foc.
+
+Tot escoltant Gedeon, considerava aquell congost ombrívol i em deia
+que l'instint de les feres, en cercar aquells caus, lluny del cel,
+lluny de tot allò que alegra l'ànima, té alguna cosa de remordiment.
+En efecte, els éssers que viuen a ple sol: la cabra dreta damunt el
+penyal punxagut, el cavall menat per la plana, el gos que es belluga
+a prop del seu senyor, l'ocell que es banya en plena llum, tots
+respiren la joia, la felicitat; saluden el dia amb llurs danses i
+amb llurs crits d'entusiasme. I el cabirol, que brama a l'ombra de
+les grans arbredes, en els seus jaços verdejants, té quelcom de
+poètic com l'asil que prefereix; el senglar, quelcom de brusc,
+d'esquerp, com la brossa impenetrable on s'enfonza; l'àguila, de
+fer, d'altívol com els seus penyals espadats; el lleó, de majestuós
+com les voltes grandioses de la seva caverna; però el llop, la
+guineu, la mustela recerquen les tenebres, la por els acompanya;
+això s'assembla al remordiment!
+
+Somniejava encara aquestes coses, i sentia ja l'aire viu que em
+feria el rostre--perquè ens acostàvem a l'eixida de la gorja,--quan
+de cop i volta un reflex rogenc passà damunt la roca a cent peus al
+damunt nostre, empurpurant el verd ombrívol dels avets i fent
+guspirejar les garlandes de gebre.
+
+-Ah!- va fer Sperver amb veu ofegada, -ja tenim la vella.
+
+El meu cor va botar; ens estàvem apretats l'un contra l'altre.
+
+El gos rondinava sordament.
+
+-¿No es pot escapar?- vaig demanar tot baixet.
+
+-No; està agafada com una rata a la ratera, la _Marmita del gran
+Renouer_ no té altra eixida que aquesta, i a tot el seu voltant els
+penyals tenen doscents peus d'altura. Ah! ah! ja et tinc, vellarda
+brètola!
+
+Va descavalcar en l'aigua glaçada, tot donant-me la brida de són
+cavall a tenir, i una tremolor em va escometre. Vaig sentir en el
+silenci el tic-tac ràpid d'una carrabina que hom carrega. Aquest
+sorollet estrident em va recorre tots els nervis.
+
+-Sperver, que vols fer?
+
+-No temis gens ni mica, és per a espantar-la.
+
+-Això prou! però res de sang. Recorda't del que t'he dit: la bala
+que colpiria la Pesta mataria igualment al comte!
+
+-Estigues tranquil.
+
+Va allunyar-se sense escoltar-me més. Vaig sentir el clapoteig de
+sos peus dins l'aigua, després vaig veure la seva alta còrpora dreta
+a l'eixida del congost negre, damunt el fons blavenc. Va restar més
+de cinc minuts immòbil. Jo, embadalit, atent, mirava, acostant-me
+amb molt de compte. Quan ell es va girar, ja no n'estava sinó a tres
+passes.
+
+-Xsst!- va fer amb un aire misteriós. -Mira, mira!
+
+Al fons de la corba, oberta espadadament com una pedrera a la
+muntanya, vaig veure-hi un bell foc que descabdellava sos torterols
+d'or sota la volta d'una caverna, i davant el foc un home aclofat,
+que pel seu vestit vaig reconèixer: era el baró de
+Zimmer-Bluderic.
+
+Estava immòbil amb el front entre les mans. Al seu darrera, una
+forma negra jeia estesa damunt la terra, i, més enllà el seu cavall,
+mig perdut en l'ombra, ens mirava amb l'ull fix, l'orella dreta, els
+badius oberts d'allò més.
+
+Vaig restar-ne palplantat.
+
+Com era que el baró de Zimmer es trobés a aquella hora en aquella
+solitud?... Què hi venia a fer?... S'havia esgarriat?...
+
+Les suposicions més contradictòries s'entretopaven en el meu esperit
+i no sabia a quina aturar-me, quan el cavall del baró es posà a
+renillar.
+
+En sentir aquell soroll el seu senyor aixecà el cap.
+
+-Què tens, Donner?- va dir.
+
+Després, a son torn, va mirar en direcció de nosaltres, amb els ulls
+badats.
+
+Aquella testa pàl·lida d'arestes sortints, de llavis estrets, de
+celles grans, negres, contretes i obrint al mig del front una llarga
+arruga perpendicular, m'hauria colpit d'admiració en qualsevol altra
+circumstància; però aleshores un sentiment d'impressió indefinida
+s'havia apoderat de la meva ànima, i estava ple d'inquietud.
+
+De sobte el jove va fer un crit:
+
+-Qui hi ha?
+
+-Jo, monsenyor,- va dir totseguit Gedeon avançant cap ell. -Jo,
+Sperver, el picador del comte de Nideck!...
+
+Un llampec travessà l'esguard del baró, però ni un muscle de la seva
+cara no es va estremir. Ell es va alçar, tot endegant d'un gest la
+seva pellissa damunt les seves espatlles. Jo vaig atreure els
+cavalls i el gos, el qual es posà de cop i volta a udolar d'una
+manera planyívola.
+
+¿Qui no n'està de sotmès a temences supersticioses? Davant els
+planys de Lieverlé, vaig tenir por. Una esgarrifança geliua em va
+resseguir tot el cos.
+
+Sperver i el baró es trobaven a cinquanta passes l'un de l'altre: el
+primer, inmòbil al mig de la corba, amb la carrabina damunt
+l'espatlla; el segon, dret damunt la plataforma exterior de la
+caverna, amb el cap redreçat, els ulls altívols i dominant-nos amb
+l'esguard.
+
+-Què voleu?- digué el jove amb un accent agressiu.
+
+-Cerquem una dona- respongué el que havia estat caçador en terra
+d'altri, -una dona que ve cada any a rodar al volt del Nideck, i
+tenim l'ordre de detenir-la!
+
+-Ha robat?
+
+-No.
+
+-Ha fet alguna mort?
+
+-No, missenyor.
+
+-Doncs què li voleu? I amb quin dret la perseguiu?
+
+Sperver es va redreçar i tot fixant els seus ulls grisos en el baró,
+va fer amb un estrany somriure:
+
+-I vós amb quin dret l'heu presa? Perquè és allí... la veig al fons
+de la caverna? Amb quin dret interveniu en els nostres afers? ¿No
+sabeu que aquí som a terres del Nideck i que tenim dret d'alta i
+baixa justicia?
+
+El jove es va esblaimar, i digué en to violent:
+
+-No tinc comptes a retre-us.
+
+-Aneu amb compte- continuà Sperver, -vinc amb paraules de pau, de
+conciliació. Obro en nom del senyor Yeri-Hans, estic en el seu dret,
+i vós em responeu malament.
+
+-El vostre dret?...- va fer el jove amb un somriure amarg, -no en
+parleu del vostre dret, m'obligarieu a dir-vos el meu!...
+
+-Doncs bé, digueu-lo!- exclamà el vell caçador furtiu, mentre el seu
+nas tan llarg es corbava de cólera.
+
+-No- respongué el baró, -no us en diré res i no entrareu pas!
+
+-Això ho veurem!- va fer Sperver, tot avançant cap a la caverna.
+
+El jove es tragué el seu coltell de caça. Aleshores jo, en veure-ho,
+vaig voler tirar-me entre ells. Dissortadament el gos que jo tenia
+fermat se'm va escapar d'una estrabada i m'estengué a terra. Vaig
+creure perdut al baró; però al mateix instant, un crit salvatge eixí
+del fons de la caverna i, en alçar-me, vaig veure la vella dreta
+davant la flamarada: esparracats els vestits, el cap tirat enrera,
+els cabells voleiant damunt l'espatlla; alçava al cel sos braços
+llargs, magres i feia bròfecs udols, així com el plany del llop en
+les nits fredes d'hivern, quan la fam li retorç les entranyes.
+
+En ma vida no he vist cosa tan feresta. Sperver, immòbil, amb els
+ulls fixos, la boca entroberta, semblava petrificat. El mateix ca,
+davant aquella aparició inesperada s'havia aturat alguns segons;
+però corbant de cop i volta l'esquena eriçada de còlera, reprengué
+la seva correguda amb un rondinament d'impaciència que em féu
+estremir. La plataforma de la caverna es trobava a vuit o deu peus
+de terra; no fos estat això, l'hauria assolida del primer bot. El
+sento encara passar la brossa coberta de gebre, veig el baró
+tirar-se davant la vella, tot cridant amb veu garfidora:
+
+-Mare!
+
+Després, el gos, reprèn una darrera escomesa, i Sperver ràpid com el
+llampec, apunta i el llampa sense pietat als peus del jove.
+
+Això havia passat en un segon. La timba s'havia il·luminat i els
+ecos llunyans es trametien l'explosió dins llurs fondàries
+infinites. Després va semblar que cresqués el silenci, com les
+tenebres després del llampec.
+
+Quan el fum de la pólvora es va haver dissipat, vaig veure Lieverlé
+jeient a la base de la roca, i la vella sense sentits en els braços
+del jove. Sperver, pàl·lid, tot mirant el baró amb ulls ombrívols,
+deixava caure en terra la culata de la seva carrabina, amb la cara
+contreta i les parpelles mig closes d'indignació.
+
+-Senyor de Bluderic- va dir, amb la mà estesa envers la caverna,
+-acabo de matar el meu millor amic, per a salvar aquesta dona... la
+vostra mare!... Deu gràcies a Déu que el seu destí sigui lligat al
+del comte... Endueu-vos-la... Endueu-vos-la!... I que no torni
+més... Perquè no en respondria, del vell Sperver!
+
+Després, dant una llambregada al gos, féu en accents corprenedors:
+
+-Pobre Lieverlé meu!... Ah! veu's aquí el que m'hi esperava ací!...
+Vina, Fritz... anem... fugim... Seria capaç de fer una malvestat!...
+
+I tot prenent Fox per la crinera, volgué muntar a la sella, però
+sobtadament, son cor esclatà, i deixant caure la testa damunt
+l'espatlla del seu cavall, es posà a sanglotar com una criatura.
+
+
+
+XIII
+
+Sperver acabava d'anarse'n, enduent-se Lieverlé dins el seu mantell.
+Jo havia refusat de seguir-lo; per la meva part, el meu deure em
+retenia prop de la vella: no podia abandonar la dissortada sense fer
+mancament a la meva conciència.
+
+A més a més, bé cal dir-ho, tenia curiositat de veure de la vora
+aquest ésser estrany; així és que a penes el picador havia
+desaparegut en la tenebror del congost, jo ja m'enfilava pel senderó
+de la caverna.
+
+Allí m'esperava un rar espectacle.
+
+Damunt un gran mantell de pells blanques hi era estesa la vella amb
+son llarg vestit de púrpura, amb les mans crispades sobre el pit, i
+la sageta d'or entre els cabells grisos.
+
+Mil anys que visqués, l'imatge d'aquella dona no s'esborraria pas
+del meu esperit; aquella testa de voltor agitada pels darrers
+estremiments de la vida, els ulls fixos i la boca mig desclosa era
+d'aspecte formidable. Així devia ésser a l'hora de la seva fi la
+terrible reina Fredegunda.
+
+El baró, agenollat prop d'ella, assajava de revifar-la; però al
+primer cop d'ull vaig veure que la dissortada estava perduda i vaig
+decantar-me, no pas sense un sentiment de pietat pregona, per
+agafar-li el braç.
+
+-No toqueu la senyora- exclamà el jove amb veu irritada; -us ho
+prohibeixo!
+
+-Sóc metge, monsenyor.
+
+Va observar-me alguns segons en silenci, i féu, en veu baixa:
+
+-Perdoneu-me, senyor, perdoneu-me!
+
+Havia esdevingut tot pàl·lid, sos llavis tremolaven. Al cap d'un
+instant afegí:
+
+-Què en penseu?
+
+-S'ha acabat... Morta!
+
+Aleshores, sense respondre cap paraula, s'assegué damunt una pedra
+ben gran, amb el front dins la mà, el colze damunt el genoll i els
+ulls fixos, com a anorreat.
+
+Jo vaig aclofar-me vora el foc, tot mirant la flama que s'enfilava
+fins la volta de la caverna i projectava clarors d'aram damunt la
+cara rígida de la vella.
+
+Erem allí feia una hora, immòbils com a dues estàtues, quan, alçant
+el cap tot d'una, el baró em va dir:
+
+-Senyor, tot això em confón... Veu's aqui la meva mare... de
+vintisis anys ençà em creia conèixer-la... i ara tot un món de
+misteris i d'horror s'obre davant mos ulls!... Sou metge... heu vist
+mai una cosa tan espaordidora?
+
+--Missenyor- li vaig respondre, -el comte de Nideck pateix una
+malaltia que té una estranya semblança amb la de la vostra senyora
+mare. Si teniu prou confiança amb mi per a comunicar-me els fets que
+haureu presenciat, us confiaré de bell grat els que jo conec, perquè
+aquest canvi podria potser oferir-me un mitjà de salvar el meu
+malalt.
+
+-De bell grat, senyor- va fer ell.
+
+I sense cap transició em contà que la baronesa de Bluderic,
+pertanyent a una de les més altes famílies de Saxònia, feia cada
+any, cap a la tardor, un viatge a Itàlia, acompanyada d'un vell
+servent, únic que en posseia tota la confiança; que aquest home, ran
+de la mort, havia desitjat de veure en tota privadesa el fill de son
+antic senyor, i que en aquella hora suprema, tormentat sens dubte
+per, alguns remordiments, havia dit al jove que el viatge de la seva
+mare a Itàlia no era sinó un pretext per a lliurar-se a excursions
+en el Schwartz-Wald, de les quals ignorava la fi, però que devien
+tenir quelcom de paorós, perquè la baronesa en tornava extenuada,
+esparracada, gairebé morent, i li calia manta setmana de repòs per a
+refer-se de les horribles fadigues d'aquells quants dies.
+
+Veu's aquí el que, senzillament, el vell criat havia referit al jove
+baró, cregut de complir en això son deure.
+
+El fill, volent a tot preu saber què n'hi havia, havia comprovat el
+mateix any aquest fet incomprensible, tot seguint la seva mare, de
+primer fins a Baden, després veient com s'endinzava per les afraus
+del Schwartz-Wald i seguint-la, si val a dir-ho, passa per passa.
+Aquells rastres que Sebalt havia reparat a la muntanya, eren seus.
+
+Quan el baró va haver-me fet aquesta confidència, vaig creure que no
+li podia amagar l'influència estranya que l'aparició de la vella
+exercia en l'estat de salut del comte, ni les altres circumstàncies
+d'aquest drama.
+
+Romanguérem tots dos confusos de les coincidències d'aquests fets,
+de l'atracció misteriosa que aquests éssers exercien l'un damunt
+l'altre tot i no coneixent-se, de l'acció tràgica que
+inconscientment representaven, de la coneixença que la vella tenia
+del castell i de ses eixides més secretes, sense mai haver-lo vist
+abans, del vestit que havia descobert per a aqueixa representació, i
+que no podia haver pres sinó al fons d'algun racer misteriós, que
+sols una magnètica lucidesa li havia revelat. Finalment,
+convinguérem que tot és astorament en la nostra existència, i que el
+misteri de la mort és potser el menor dels secrets que Déu ens
+reserva, baldament ens sembli el més important.
+
+Mentrestant la nit començava d'esblaimar-se. Lluny, ben lluny un
+mussol feia el seu toc de retirada de les tenebres, amb aquella veu
+estranya que sembla eixir d un coll d'ampolla. Aviat va sentir-se un
+renill a les fondàries del congost. Després, sota les primeres
+clarors del dia, veiérem aparéixer un trineu conduit pel criat del
+baró. Estava cobert de palla i de paraments de llit. Hom hi carregà
+la vella.
+
+Jo vaig tornar a muntar al meu cavall, que no semblava pas
+malcontent de deixondir-se les cames, havent romàs la meitat de la
+nit amb els peus damunt el gel. Vaig acompanyar el trineu fins a
+l'eixida del congost, i tot havent-nos saludat greument, així com se
+fa entre senyors i burgesos, ells giraren a mà esquerra cap a
+Hirschland i jo vaig adreçar-me cap a les torres del Nideck.
+
+A les nou, ja era en presència de la senyoreta Odila i l'assabentava
+dels esdeveniments que acabaven de complir-se.
+
+Havent-me'n anat tot seguit vora el comte, vaig trobar-lo en estat
+molt satisfactori. Sentia una gran feblesa, ben natural després de
+les crisis terribles que acabava de travessar però havia tornat a
+guanyar possessió de si mateix i la febre havia desaparegut
+completament el passat vespre.
+
+Tot avançava envers un pròxim guariment.
+
+Alguns dies més tard, veient el vell senyor en plena
+conval·lescència, vaig voler tornar a Friburg, però ell em pregà amb
+tanta d'insistència que fixés el meu domicili al Nideck i em féu
+condicions tan belles en tots sentits, que em fou impossible de
+refusar-me al seu desig.
+
+Em recordaré qui sap-lo temps de la primera cacera de senglar que
+vaig tenir l'honor de fer amb el comte, i sobretot de la magnífica
+tornada amb atxes, després d'haver batut les neus del Schwartz-Wald
+dotze hores seguides sense deixar l'estrep.
+
+Acabava de sopar i pujava a la torre d'Huc mort de fadiga, quan
+passant davant la cambra de Sperver, la porta de la qual era
+entroberta, crits joiosos colpiren mes oïdes. Vaig aturar-me, i el
+més plaent espectacle s'ofert a les meves mirades espandides. Dues
+làmpares de ferro, penjant de la volta, il·luminaven totes aquelles
+cares dilatades, plenes, sanitoses.
+
+Els vasos dringaven, uns contra altres!...
+
+Allà era Sperver amb el seu cos ossós, el seu bigoti brunyit, els
+seus ulls guspirejants i els seus cabells grisos embarbesclats;
+tenia a la dreta Maria Lagoutte, a sa esquerra Knapwurst; un tint
+rosat colorava ses galtes embrunides per l'aire lliure; aixecava el
+vell anap d'argent cisellat, ennegrit pels segles. I damunt son pit
+brillava la placa del cintal, per ço com, segons el seu costum, duia
+el vestit de caça.
+
+Era un bell posat, senzill i alegre.
+
+Les galtes de Maria Lagoutte tenien flametes roges, i la seva gran
+còfia de tul semblava pendre volada; Maria reia tan aviat amb l'un
+com amb l'altre.
+
+Pel que fa a Knapwurst, aclofat en la seva cadira de braços, amb el
+cap a l'altura del colze de Sperver, us hauria semblat una carbassa
+de pelegrí.
+
+Després venia Tobies Offenloch, igual que empastifat de mares de vi,
+tan vermell estava; tenia la perruca en un dels pals de la cadira i
+la cama de fusta a l'aguait, sota la taula. Més lluny, hi havia la
+llarga cara melangiosa de Sebalt que reia tot baixet i mirava el
+fons del seu vas.
+
+També hi havia la gent del servei, els criats i les criades, en fi,
+tot aquell petit món que viu i prospera al voltant de les grans
+famílies, com la molsa, l'eura i la corretjola al peu de l'alzina.
+
+Velaven els ulls dolces llàgrimes; la vinya del senyor plorava
+d'enterniment!
+
+Damunt la taula, un enorme pernil, de cercles concèntrics de
+púrpura, atreia primerament els esguards. Després venien les
+llargues ampolles del vi del Rin, espargides entre dels plats
+floronants, i les pipes d'Ulm amb cadeneta d'argent i els grans
+coltells de fulla resplendent.
+
+La llum de les làmpares difonia damunt tot això son vell tint de
+color d'ambre i deixava en foscor les velles parets grises on
+s'enrotllaven en cercles d'or les trompes, els corns i les cornetes
+de caça del picador.
+
+Res de més original que aquella escena.
+
+La volta cantava.
+
+Sperver, així com he dit, alçava l'anap; entonava la tonada del
+burgrave Hatte-el-Negre:
+
+_Jo en sóc el rei d'aquestes muntanyes!_
+
+Mentrestant la rosada vermella de l'Affenthal tremolejava en cada
+pel de son bigoti. En veure'm, es va interrompre, i féu, tot
+estenent la mà:
+
+-Fritz, la teva presència ens mancava. Fa molt de temps que no m'he
+sentit tan feliç com aquest vespre. Sigues benvingut.
+
+I bo i mirant-lo jo amb astorament, perquè d'ençà de la mort de
+Lieverlé no em recordava d'haver-lo vist somriure, ell afegí amb un
+aire greu:
+
+-Celebrem el restabliment de monseyor, i Knapwurst ens conta
+històries.
+
+Tothom s'havia girat.
+
+Les més joioses aclamacione em saludaren.
+
+Sebalt va arrossegar-me, m'instal·là prop de Maria Lagoutte i em
+posà en possessió d'un gran vas de Bohèmia, abans que m'hagués refet
+del meu caient badoc.
+
+La vella sala tota brunzia de rialles, i Sperver, tot voltant-me el
+coll amb el seu braç esquerre, alta la copa, sever el rostre, com
+tot noble cor que ha begut una mica massa, exclamava:
+
+-Veu's aquí el meu fill!... Ell i jo... jo i ell... fins a la
+mort!... A la salut del doctor Fritz.
+
+Knapwurst, tot dret damunt el barrot travesser la seva cadira, com
+un rave migpartit es decantava cap a mí i m'allargava el seu vas.
+Maria Lagoutte feia volar les alasses de la seva còfia, i Sebalt,
+dret davant la seva cadira, alt i magre com l'ombra del Wildjaeger
+tota dreta entre les altes brugueres, repetia: -A la salut del
+doctor Fritz!- I mentrestant borrallons d'escuma regalaven de la
+seva copa i s'esparpillaven damunt les lloses.
+
+Va haver-hi un moment de silenci. Tothom bevia, i després hom feia
+un sol topament: tots els vasos tocaven la taula a l'ensems.
+
+-Molt bé!- exclamà Sperver.
+
+I féu després, girant-se cap a mí:
+
+-Fritz, ja hem begut a la salut del comte i de la senyoreta Odila.
+Tu faràs igual!
+
+Em va caldre buidar dues vegades l'anap, sota els esguards de la
+sala atenta. Aleshores, jo, al meu torn, vaig esdevenir greu, i vaig
+trobar lluminosos tots els objectes; les figures eixien de l'ombra
+per a esguardar-me de més prop: n'hi havia de joves i de velles, de
+belles i de lletges, però totes em semblaren bones, benvolents i
+tendres. A les més joves, però, mos ulls les atreien del cap estant
+de la taula i canviàvem plegats llargues mirades totes plenes de
+simpatia.
+
+Sperver cantussejava i reia sense treva. De cop i volta, va dir, tot
+posant la mà damunt el gep del nan:
+
+-Silenci! Veu's aquí Knapwurst, el nostre arxiver, que parlarà!...
+Aquest gep, compreneu, és l'eco de l'antic casal del Nideck!
+
+El geperut, ben lluny d'enutjar-se'n, de semblant compliment, va
+mirar el picador tot enternit i va dir:
+
+-I tú, Sperver, ets un d'aquells vells soldats dels quals us he
+contat la història!... Sí, tens el braç, el bigoti i el cor d'un
+vell soldat! Si aquesta finestra s'obrís, i un d'ells tot allargant
+el braç al mig de les ombres t'oferís la mà, què diries?
+
+-Li estrenyeria la mà i li diria: «Companyó, vina a seure amb
+nosaltres. El vi és tan bo i les noies tan boniques com en els dies
+d'Huc. Mira!»
+
+I Sperver mostrava la brillant jovenesa que reia al volt de la
+taula.
+
+Eren ben boniques, les noies del Nideck: les unes s'enrojolaven
+d'alegria; d'altres aixecaven lentament llurs celles rosses que
+velaven una mirada d'atzur i jo m'estranyava de no haver encara
+reparat aquestes roses blanques, espellides sota les torrelles de
+l'antic casal.
+
+-Silenci!...- exclamà Sperver per segona vegada. -El nostre amic
+Knapwurst ens repetirà la llegenda que ens ha contat suara.
+
+-I per què no una de diferent?- digué el geperut.
+
+-Aquesta em plau!
+
+-En sé de més belles.
+
+-Knapwurst!- va fer el picador tot alçant el vi amb un aire greu,
+-tinc les meves raons per a sentir la mateixa; escurça-la si vols.
+Diu qui sab les coses. I tu Fritz, escolta-la!
+
+El nan mig embriagat, posà sos dos colzes damunt la taula i amb les
+galtes enfilades sobre els punys, els ulls a flor de testa, exclamà
+amb veu estrident:
+
+«Bé doncs! Bernat Hertzog reporta que el burgrave Huc, de motiu el
+Llop, havent esdevingut vell, es va posar el capmall: era un capell
+de malles que estojava tot l'elm quan el cavaller combatia. Quan
+volia pendre l'aire es llevava el capell de ferre i es cobria amb el
+capmall. Aleshores els llambrequins queien damunt les seves
+espatlles.
+
+»Fins vuitanta dos anys, Huc no s'havia tret mai l'armadura, però, a
+aquella edat, respirava amb pena.
+
+»Va fer venir Ot de Burlack, el seu capellà, Huc, el seu fill gran,
+el seu segon fill Berthold, i la seva filla, Berta la Roja, muller
+d'un cap saxó nomenat Bluderic, i els digué:
+
+»-A la vostra mare, la Lloba, he fet manlleu de la seva urpa... la
+seva sang s'ha mesclat a la meva... ella renaixerà en vosaltres de
+segle en segle, i plorarà entre les neus del Schwartz-Wald! Els uns
+diran: és el vent que plora! Els altres: és un ocell de nit! Però
+serà la vostra sang, la meva, la sang de la Lloba, que m'ha fet
+escanyar Edvigia, la meva primera muller davant de Déu i la santa
+Església... Sí, va morir a les meves mans... Que la Lloba sigui
+maleïda! Perquè és escrit: Perseguiré el crim del pare en els seus
+descendents, fins que Justícia serà complerta!
+
+»I el vell Huc finà.
+
+»D'ençà d'aquell temps, doncs, el vent plora, el vent de nit crida,
+i els viatgers errívols en la nit no saben que és la sang de la
+Lloba que plora... la qual reneix, diu Hertzog, i renaixerà de segle
+en segle, fins al dia que la primera muller d'Huc, Edvigia la Rossa,
+es mostrarà en forma d'àngel al Nideck, per aconhortar perdonar!...»
+
+Aleshores Sperver, tot aixecant-se, prengué un dels llums de
+l'atxera, i demanà les claus de la Biblioteca a Knapwurst,
+estupefacte.
+
+Em va fer senyal de seguir-lo.
+
+Travessàrem ràpidament la gran galeria ombrívola, després la sala
+d'armes, i bentost aparegué la sala dels arxius al capdavall de
+l'immens corredor.
+
+Tota fressa era extingida, hom hauria dit que allò era un castell
+desert.
+
+De vegades girava el cap, i veia aleshores les nostres dues ombres,
+prolongant-se fins a l'infinit, que lliscaven com a fantasmes damunt
+les altes draperies, i es torçaven en estranyes contorsions.
+
+Això em conmovia, tenia por!
+
+Sperver obrí bruscament la vella porta d'alzina, i, aixecant l'atxa
+amb els cabells embarbesclats, la cara pàl·lida, fou el primer
+d'entrar. Arribant enfront del retrat d'Edvigia, la semblança del
+qual amb la jove comtessa m'havia colpit en la meva primera visita a
+la Biblioteca, va aturar-se i va dir-me amb posat solemnial:
+
+-Veu's aquí la que havia de tornar per al conhort i el perdò!... Bé
+doncs! ha tornat!... En aquest moment, és a baix, vora del vell.
+Mira, Fritz, la reconeixes? és Odila!
+
+Després, tot girant-se envers el retrat de la segona muller d'Huc,
+va afegir:
+
+-Aquesta, és Huldina la Lloba. Per espai de mil anys ha plorat a les
+afraus del Schwartz-Wald, i ella és qui ha estat causa de la mort
+del meu pobre Lieverlé; però d'ara endavant els comtes del Nideck
+poden dormir tranquils, perquè _Justícia s'ha complert_, i _el bon
+àngel de la família ha tornat!_
+
+
+
+
+FI
+
+
+
+
+
+
+End of the Project Gutenberg EBook of El Tresor del Vell Cavaller, by 
+Emile Erckmann and Alexandre Chatrian
+
+*** END OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK EL TRESOR DEL VELL CAVALLER ***
+
+***** This file should be named 32691-8.txt or 32691-8.zip *****
+This and all associated files of various formats will be found in:
+        https://www.gutenberg.org/3/2/6/9/32691/
+
+Produced by Anna i Ricard Samarra
+
+Updated editions will replace the previous one--the old editions
+will be renamed.
+
+Creating the works from public domain print editions means that no
+one owns a United States copyright in these works, so the Foundation
+(and you!) can copy and distribute it in the United States without
+permission and without paying copyright royalties.  Special rules,
+set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to
+copying and distributing Project Gutenberg-tm electronic works to
+protect the PROJECT GUTENBERG-tm concept and trademark.  Project
+Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you
+charge for the eBooks, unless you receive specific permission.  If you
+do not charge anything for copies of this eBook, complying with the
+rules is very easy.  You may use this eBook for nearly any purpose
+such as creation of derivative works, reports, performances and
+research.  They may be modified and printed and given away--you may do
+practically ANYTHING with public domain eBooks.  Redistribution is
+subject to the trademark license, especially commercial
+redistribution.
+
+
+
+*** START: FULL LICENSE ***
+
+THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE
+PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK
+
+To protect the Project Gutenberg-tm mission of promoting the free
+distribution of electronic works, by using or distributing this work
+(or any other work associated in any way with the phrase "Project
+Gutenberg"), you agree to comply with all the terms of the Full Project
+Gutenberg-tm License (available with this file or online at
+https://gutenberg.org/license).
+
+
+Section 1.  General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg-tm
+electronic works
+
+1.A.  By reading or using any part of this Project Gutenberg-tm
+electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
+and accept all the terms of this license and intellectual property
+(trademark/copyright) agreement.  If you do not agree to abide by all
+the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy
+all copies of Project Gutenberg-tm electronic works in your possession.
+If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project
+Gutenberg-tm electronic work and you do not agree to be bound by the
+terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or
+entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.
+
+1.B.  "Project Gutenberg" is a registered trademark.  It may only be
+used on or associated in any way with an electronic work by people who
+agree to be bound by the terms of this agreement.  There are a few
+things that you can do with most Project Gutenberg-tm electronic works
+even without complying with the full terms of this agreement.  See
+paragraph 1.C below.  There are a lot of things you can do with Project
+Gutenberg-tm electronic works if you follow the terms of this agreement
+and help preserve free future access to Project Gutenberg-tm electronic
+works.  See paragraph 1.E below.
+
+1.C.  The Project Gutenberg Literary Archive Foundation ("the Foundation"
+or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project
+Gutenberg-tm electronic works.  Nearly all the individual works in the
+collection are in the public domain in the United States.  If an
+individual work is in the public domain in the United States and you are
+located in the United States, we do not claim a right to prevent you from
+copying, distributing, performing, displaying or creating derivative
+works based on the work as long as all references to Project Gutenberg
+are removed.  Of course, we hope that you will support the Project
+Gutenberg-tm mission of promoting free access to electronic works by
+freely sharing Project Gutenberg-tm works in compliance with the terms of
+this agreement for keeping the Project Gutenberg-tm name associated with
+the work.  You can easily comply with the terms of this agreement by
+keeping this work in the same format with its attached full Project
+Gutenberg-tm License when you share it without charge with others.
+
+1.D.  The copyright laws of the place where you are located also govern
+what you can do with this work.  Copyright laws in most countries are in
+a constant state of change.  If you are outside the United States, check
+the laws of your country in addition to the terms of this agreement
+before downloading, copying, displaying, performing, distributing or
+creating derivative works based on this work or any other Project
+Gutenberg-tm work.  The Foundation makes no representations concerning
+the copyright status of any work in any country outside the United
+States.
+
+1.E.  Unless you have removed all references to Project Gutenberg:
+
+1.E.1.  The following sentence, with active links to, or other immediate
+access to, the full Project Gutenberg-tm License must appear prominently
+whenever any copy of a Project Gutenberg-tm work (any work on which the
+phrase "Project Gutenberg" appears, or with which the phrase "Project
+Gutenberg" is associated) is accessed, displayed, performed, viewed,
+copied or distributed:
+
+This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
+almost no restrictions whatsoever.  You may copy it, give it away or
+re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
+with this eBook or online at www.gutenberg.org
+
+1.E.2.  If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is derived
+from the public domain (does not contain a notice indicating that it is
+posted with permission of the copyright holder), the work can be copied
+and distributed to anyone in the United States without paying any fees
+or charges.  If you are redistributing or providing access to a work
+with the phrase "Project Gutenberg" associated with or appearing on the
+work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1
+through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the
+Project Gutenberg-tm trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or
+1.E.9.
+
+1.E.3.  If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is posted
+with the permission of the copyright holder, your use and distribution
+must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional
+terms imposed by the copyright holder.  Additional terms will be linked
+to the Project Gutenberg-tm License for all works posted with the
+permission of the copyright holder found at the beginning of this work.
+
+1.E.4.  Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg-tm
+License terms from this work, or any files containing a part of this
+work or any other work associated with Project Gutenberg-tm.
+
+1.E.5.  Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
+electronic work, or any part of this electronic work, without
+prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
+active links or immediate access to the full terms of the Project
+Gutenberg-tm License.
+
+1.E.6.  You may convert to and distribute this work in any binary,
+compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any
+word processing or hypertext form.  However, if you provide access to or
+distribute copies of a Project Gutenberg-tm work in a format other than
+"Plain Vanilla ASCII" or other format used in the official version
+posted on the official Project Gutenberg-tm web site (www.gutenberg.org),
+you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a
+copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon
+request, of the work in its original "Plain Vanilla ASCII" or other
+form.  Any alternate format must include the full Project Gutenberg-tm
+License as specified in paragraph 1.E.1.
+
+1.E.7.  Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
+performing, copying or distributing any Project Gutenberg-tm works
+unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.
+
+1.E.8.  You may charge a reasonable fee for copies of or providing
+access to or distributing Project Gutenberg-tm electronic works provided
+that
+
+- You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
+     the use of Project Gutenberg-tm works calculated using the method
+     you already use to calculate your applicable taxes.  The fee is
+     owed to the owner of the Project Gutenberg-tm trademark, but he
+     has agreed to donate royalties under this paragraph to the
+     Project Gutenberg Literary Archive Foundation.  Royalty payments
+     must be paid within 60 days following each date on which you
+     prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax
+     returns.  Royalty payments should be clearly marked as such and
+     sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the
+     address specified in Section 4, "Information about donations to
+     the Project Gutenberg Literary Archive Foundation."
+
+- You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
+     you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
+     does not agree to the terms of the full Project Gutenberg-tm
+     License.  You must require such a user to return or
+     destroy all copies of the works possessed in a physical medium
+     and discontinue all use of and all access to other copies of
+     Project Gutenberg-tm works.
+
+- You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any
+     money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
+     electronic work is discovered and reported to you within 90 days
+     of receipt of the work.
+
+- You comply with all other terms of this agreement for free
+     distribution of Project Gutenberg-tm works.
+
+1.E.9.  If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg-tm
+electronic work or group of works on different terms than are set
+forth in this agreement, you must obtain permission in writing from
+both the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and Michael
+Hart, the owner of the Project Gutenberg-tm trademark.  Contact the
+Foundation as set forth in Section 3 below.
+
+1.F.
+
+1.F.1.  Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
+effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
+public domain works in creating the Project Gutenberg-tm
+collection.  Despite these efforts, Project Gutenberg-tm electronic
+works, and the medium on which they may be stored, may contain
+"Defects," such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or
+corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual
+property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a
+computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by
+your equipment.
+
+1.F.2.  LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the "Right
+of Replacement or Refund" described in paragraph 1.F.3, the Project
+Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
+Gutenberg-tm trademark, and any other party distributing a Project
+Gutenberg-tm electronic work under this agreement, disclaim all
+liability to you for damages, costs and expenses, including legal
+fees.  YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
+LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
+PROVIDED IN PARAGRAPH F3.  YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
+TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
+LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
+INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
+DAMAGE.
+
+1.F.3.  LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
+defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
+receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
+written explanation to the person you received the work from.  If you
+received the work on a physical medium, you must return the medium with
+your written explanation.  The person or entity that provided you with
+the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a
+refund.  If you received the work electronically, the person or entity
+providing it to you may choose to give you a second opportunity to
+receive the work electronically in lieu of a refund.  If the second copy
+is also defective, you may demand a refund in writing without further
+opportunities to fix the problem.
+
+1.F.4.  Except for the limited right of replacement or refund set forth
+in paragraph 1.F.3, this work is provided to you 'AS-IS' WITH NO OTHER
+WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO
+WARRANTIES OF MERCHANTIBILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.
+
+1.F.5.  Some states do not allow disclaimers of certain implied
+warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages.
+If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the
+law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be
+interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by
+the applicable state law.  The invalidity or unenforceability of any
+provision of this agreement shall not void the remaining provisions.
+
+1.F.6.  INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
+trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
+providing copies of Project Gutenberg-tm electronic works in accordance
+with this agreement, and any volunteers associated with the production,
+promotion and distribution of Project Gutenberg-tm electronic works,
+harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees,
+that arise directly or indirectly from any of the following which you do
+or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg-tm
+work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any
+Project Gutenberg-tm work, and (c) any Defect you cause.
+
+
+Section  2.  Information about the Mission of Project Gutenberg-tm
+
+Project Gutenberg-tm is synonymous with the free distribution of
+electronic works in formats readable by the widest variety of computers
+including obsolete, old, middle-aged and new computers.  It exists
+because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from
+people in all walks of life.
+
+Volunteers and financial support to provide volunteers with the
+assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg-tm's
+goals and ensuring that the Project Gutenberg-tm collection will
+remain freely available for generations to come.  In 2001, the Project
+Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
+and permanent future for Project Gutenberg-tm and future generations.
+To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation
+and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4
+and the Foundation web page at https://www.pglaf.org.
+
+
+Section 3.  Information about the Project Gutenberg Literary Archive
+Foundation
+
+The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non profit
+501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
+state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
+Revenue Service.  The Foundation's EIN or federal tax identification
+number is 64-6221541.  Its 501(c)(3) letter is posted at
+https://pglaf.org/fundraising.  Contributions to the Project Gutenberg
+Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent
+permitted by U.S. federal laws and your state's laws.
+
+The Foundation's principal office is located at 4557 Melan Dr. S.
+Fairbanks, AK, 99712., but its volunteers and employees are scattered
+throughout numerous locations.  Its business office is located at
+809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887, email
+business@pglaf.org.  Email contact links and up to date contact
+information can be found at the Foundation's web site and official
+page at https://pglaf.org
+
+For additional contact information:
+     Dr. Gregory B. Newby
+     Chief Executive and Director
+     gbnewby@pglaf.org
+
+
+Section 4.  Information about Donations to the Project Gutenberg
+Literary Archive Foundation
+
+Project Gutenberg-tm depends upon and cannot survive without wide
+spread public support and donations to carry out its mission of
+increasing the number of public domain and licensed works that can be
+freely distributed in machine readable form accessible by the widest
+array of equipment including outdated equipment.  Many small donations
+($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
+status with the IRS.
+
+The Foundation is committed to complying with the laws regulating
+charities and charitable donations in all 50 states of the United
+States.  Compliance requirements are not uniform and it takes a
+considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
+with these requirements.  We do not solicit donations in locations
+where we have not received written confirmation of compliance.  To
+SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any
+particular state visit https://pglaf.org
+
+While we cannot and do not solicit contributions from states where we
+have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
+against accepting unsolicited donations from donors in such states who
+approach us with offers to donate.
+
+International donations are gratefully accepted, but we cannot make
+any statements concerning tax treatment of donations received from
+outside the United States.  U.S. laws alone swamp our small staff.
+
+Please check the Project Gutenberg Web pages for current donation
+methods and addresses.  Donations are accepted in a number of other
+ways including including checks, online payments and credit card
+donations.  To donate, please visit: https://pglaf.org/donate
+
+
+Section 5.  General Information About Project Gutenberg-tm electronic
+works.
+
+Professor Michael S. Hart was the originator of the Project Gutenberg-tm
+concept of a library of electronic works that could be freely shared
+with anyone.  For thirty years, he produced and distributed Project
+Gutenberg-tm eBooks with only a loose network of volunteer support.
+
+
+Project Gutenberg-tm eBooks are often created from several printed
+editions, all of which are confirmed as Public Domain in the U.S.
+unless a copyright notice is included.  Thus, we do not necessarily
+keep eBooks in compliance with any particular paper edition.
+
+
+Most people start at our Web site which has the main PG search facility:
+
+     https://www.gutenberg.org
+
+This Web site includes information about Project Gutenberg-tm,
+including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
+Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
+subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.
diff --git a/32691-8.zip b/32691-8.zip
new file mode 100644
index 0000000..c18a406
--- /dev/null
+++ b/32691-8.zip
diff --git a/LICENSE.txt b/LICENSE.txt
new file mode 100644
index 0000000..6312041
--- /dev/null
+++ b/LICENSE.txt
@@ -0,0 +1,11 @@
+This eBook, including all associated images, markup, improvements,
+metadata, and any other content or labor, has been confirmed to be
+in the PUBLIC DOMAIN IN THE UNITED STATES.
+
+Procedures for determining public domain status are described in
+the "Copyright How-To" at https://www.gutenberg.org.
+
+No investigation has been made concerning possible copyrights in
+jurisdictions other than the United States. Anyone seeking to utilize
+this eBook outside of the United States should confirm copyright
+status under the laws that apply to them.
diff --git a/README.md b/README.md
new file mode 100644
index 0000000..cf177ec
--- /dev/null
+++ b/README.md
@@ -0,0 +1,2 @@
+Project Gutenberg (https://www.gutenberg.org) public repository for
+eBook #32691 (https://www.gutenberg.org/ebooks/32691)