diff options
| -rw-r--r-- | .gitattributes | 3 | ||||
| -rw-r--r-- | 18198-8.txt | 3405 | ||||
| -rw-r--r-- | 18198-8.zip | bin | 0 -> 79330 bytes | |||
| -rw-r--r-- | LICENSE.txt | 11 | ||||
| -rw-r--r-- | README.md | 2 |
5 files changed, 3421 insertions, 0 deletions
diff --git a/.gitattributes b/.gitattributes new file mode 100644 index 0000000..6833f05 --- /dev/null +++ b/.gitattributes @@ -0,0 +1,3 @@ +* text=auto +*.txt text +*.md text diff --git a/18198-8.txt b/18198-8.txt new file mode 100644 index 0000000..f96ed34 --- /dev/null +++ b/18198-8.txt @@ -0,0 +1,3405 @@ +Project Gutenberg's Els camins del paradís perdut, by Llorenç Riber + +This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with +almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or +re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included +with this eBook or online at www.gutenberg.org + + +Title: Els camins del paradís perdut + +Author: Llorenç Riber + +Release Date: April 18, 2006 [EBook #18198] + +Language: Catalan + +Character set encoding: ISO-8859-1 + +*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK ELS CAMINS DEL PARADÍS PERDUT *** + + + + + + + + + +ELS CAMINS DEL PARADÍS PERDUT. + +Dues narracions per Mossèn Llorenç Riber: + +-Les meravelloses navegacions de Sant Brandan i els seus monjos. +-Les incansables pelegrinacions dels tres monjos Teòfil, Sergi + i Higini. + + + +PRESENTACIÓ + +Ajuntades en aquest volum, van dues llegendes d'origen ben distint, +jatsia que l'orientació n'és una i la mateixa, ço és, la recerca del +Paradís, del qual se'n llegeix en el Gènesi: + +-I plantà Jahvé Déu un hort a Edem, a l'Orient, i allí posà l'home +que havia format. I Jahvé Déu va fer brotar de la terra tota llei +d'arbres, goig dels ulls, delícia de la boca, i al mig del Paradís, +l'arbre de la vida i l'arbre de la ciència del bé i del mal. I un +riu sortia d'Edem per regar el Paradís i d'aquí s'esbargia i feia +quatre caps. Nom de l'un, Fissó, i ell cenyeix tota la terra +d'Hevilà, allí on se troba l'or -i l'or d'aquella terra és el bo- i +allí el bedeli i la pedra d'ònix. I el nom del segon riu, Geó, i ell +cenyeix tota la terra de Cus. I el nom del riu terç, Tigris, qui va +devés l'Orient d'Assur. I el riu quart, l'Éfrates.- + +En qual manera Adam i Eva foren expel·lits de l'hort de l'Edem +després de la desobediència, diu la Sagrada Pàgina: + +-Llavors Jahvé Déu va fer per Adam i sa muller, gonelles de pell i +els vestí. I digué Jahvé Déu: -Vet aquí, ja l'home s'és fet com un +de nosaltres, coneixedor de bé i de mal. Ara, doncs, no sia que +allargui la mà i culli també de l'arbre de la vida, i en mengi i +visqui eternament... I el llançà Jahvé Déu de l'hort d'Edem, que +colrés la terra de la qual fou pres. Va treure'n l'home i col·locà a +l'Orient de l'hort d'Edem els Querubins, amb el glavi de foc +brandant, per guardar el camí de l'arbre de la vida.- + +¿On era la precisa situació de l'hort de l'Edem? ¿Què s'era fet, +abandonat a ell mateix, sota la custòdia dels Querubins? ¿Com era +l'arbre de la vida? Aquesta curiositat tempta les imaginacions, i el +fruit n'és aquest doble llegendari, l'un, més tardà, d'origen +cèltic, i l'altre bizantí qui ja figura en les Vides dels Pares de +l'Erm. + +La redacció de la primera llegenda, vull dir, _Les meravelloses +navegacions de Sant Brandan i els seus monjos_, apareix per primera +vegada, en llatí, devés mitjan segle onzèn. Aquesta argonàutida +cristiana, aquesta odissea cèltica portada del mar nadiu a les +costes franceses amb les invasions dels normands, impressionà +fortament les imaginacions, i gairebé totes les llengües vulgars +la copsaren. La nostra llengua no tingué aquesta sort: Tardanament +jo don solta a la brandànica nau errant, per la mar de Roger de +Llúria. Per l'anostrament de la dita llegenda, m'he valgut +especialment d'una versió redactada en dialecte venecià, que forma +part de la _Biblioteca Storica della Letteratura Italiana_ publicada +i il·lustrada per Francesco Novati (Bergamo, 1896). + +Més fàcil de trobar és l'altra llegenda _Les incansables +pelegrinacions dels tres monjos Teòfil, Sergi i Higini_. La trobarà +hom en el Voragine, en la Vida de Sant Macari, romà, d'on passà als +Exemplaris en llengües vulgars. Crec que és la primera volta que és +recontada en una llengua vulgar ibèrica. + +Ll. R. + + + + + + +LES MERAVELLOSES NAVEGACIONS DE SANT BRANDAN I ELS SEUS MONJOS. + +_El Senyor plantà les illes sobre l'abís. +Aquells qui naveguen per la mar, recontin +sos perills, i nosaltres, d'oirles, +ens meravellarem. +Allà insignes i admirables obres, diversa +natura de bèsties i tota manera +d'animals i monstres prodigiosos. +(Eccli, XLIII, 95-27)._ + + + +I + +EN QUINA MANERA VINGUÉ A SANT BRANDAN EL DESIG DE CERCAR EL PARADÍS +PERDUT. + +Mossenyer Sant Brandan fou home de gran penitència i d'estreta +abstinència i de molta virtut; i regia, amb l'imperi de sa crossa +abacial, una lenta ramada negrejant de tres milia monjos. Una +volta s'esdevingué que a l'hora de vespres arribà al monestir que +governava el sant abad, un monjo d'edat madura, i de bona vida i +d'estranya terra, qui havia nom Barint, i era son nebot. El dit sant +Brandan li demanà de moltes coses, ço és, què era estat, què li +havia esdevingut; i si mai havia vista o oïda alguna meravella. Com +fos que el sant oncle el pregàs molt carament i amorosa, llavors +el dit Barint començà a plorar i se gità per terra i s'anegà en +profunda oració, en la qual va romandre com esbalaït. Graciosament +Sant Brandan el prengué en sos braços i l'aixecà, i li va dir, amb +un besar mel·lifluent, aquestes gracioses paraules: -¿Quina és, +fill, la causa d'aquesta tan greu fellonia? ¿Creus que el teu +adveniment ens ha fet enuig? Certa cosa és que de la teva vinguda +gran plaer n'haguérem. Per ço s'és menester que a tots nosaltres +donis alegria i consolació, i ens diguis alguna bona paraula de Déu +d'on la nostra ànima en pasturi; i que ens recontis les diverses +meravelles que veieres en les partides i en les errors de la mar +oceana per on navegares llargament.- A l'encariment d'aquesta +petició poderosa com un conjur, s'abellí l'esquerp Barint, el qual +trencant el silenci, començà a espandir-se en paraules abundants. I +va dir: + +-Mon fill Menoc era el procurador dels pobres del Crist. Com fos +desitjós de major solitud, fugí del nostre cenobi, i camina, +caminaràs, a la bella ventura, trobà una illa, no gaire lluny d'una +muntanya, la qual hom anomena Lapifil. Embolcallada per un cel +indulgent aquesta illa és sobiranament delitosa. L'amor del cel i la +tendra verdor de la terra l'hi retingueren; i hi sojornà gran temps. +Durant el qual, arribà fins a mi un novell ardit, ço és, que el +monjo fugitiu comandava gran multitud de monjos sota la seva +preladia i que Déu mostrava per ell grans signes i miracles. La qual +cosa suscità en mon cor irrefrenable enyorament de veure'l; i en +vaig pendre el camí. Com ja hi era prop, Déu li revelà l'arribada +meva i prevenint-la de tres jorns, m'exí a carrera amb sos germans. +Anàvem embarcats en nau. Quan la nau s'acostà a la dita illa, +veiérem que de diverses partides, vestits diversament, eixint-nos a +camí, venien companyes de monjos, contínues com un formiguer qui +emigra; brunzents i denses com un eixam. Diversament vestits i +arribant de contrades diverses, emperò combregaven en una fe i en +una esperança i en una caritat. Tenien una església on s'ajuntaven +per l'ofici divinal. I no menjaven altra cosa sinó pa i nous i +arrels d'herba. Cantaven aquests monjos les completes ensems, i +després se recloïen en llurs cel·les. Cascún tenia la seva, i allà +s'estava en oració fins el prim-son. Al cant primer del gall +reposaven una mica. Jo i mon fillol trescàrem tota la illa; i la +trescàrem tant que arribàrem a la vorera del mar, a la banda +d'occident. Allà tenia ell la nau on s'era embarcat; i me va dir: +-Mon pare, muntau en nau i naveguem cap a Llevant, cap a aquella +illa que és dita _Terra de promissió dels sants_, la qual havem de +donar als nostres successors qui vindran després de nosaltres. + +Muntàrem en la nau. Encara no hi érem, quan al nostre entorn, +escampadissa, una boira s'espargí. Era humida i flonja, lleugera com +la cendra, flairosa i blanca com un torterol d'aubaïna matinal. Tan +espessa era que obturava l'esguard encaradís, i a penes podia veure +hom la distància que hi ha de proa a popa. Per espai d'una hora +durà aquesta blancura vaporosa. Traspassada la calitja, un esclat de +llum ens inundà. I ens semblà veure, lluny, dins la claror viva, +tremoladissa de besllums, una terra dilatada i verdejant. Vorejàvem +la costa delitosa: ombra de penyals blaus, clara i fresca i +regalant, com l'aigua clara; ombra perfumada de brancatges +perfumats; el singlot de l'aigua musical en la por inviolada de les +coves; volior d'unes grans aus, blanques i lentes, qui amb llur +dolçura gutural amoixaven l'aire i coronaven la nau amb una viva +garlanda d'ales. En el recés d'una cala, amorosa i rodona com un +pit, pura i sonant com una cítara, en l'arena d'or blanca de lliris, +posàrem el peu. I ens enfonsàrem en el misteri de la solitud. No hi +havia herba sense rou, ni planta sense flor ni branca sense fruita. +Per espai de quinze dies vagàrem per aquella deserta amenitat, i ens +deixàrem perdre, sota les altes arcades vegetals, entre les soques, +damunt l'herba viva intacta, que cruixia sota els nostres peus amb +un petit gemec humà. Entre l'escampada verdor de l'herbei, les +pedres suaus i llises, que eren gemmes, guaitaven amb pupil·la +vària: enormes safirs que ens miraven amb la gran ullada blava; +topacis, amb la ullada de foc amorós qui amoixa i no crema. Al terme +d'aquells quinze dies ens trobàrem a la vora d'un gran riu. +Decorria, ample i solemnial, amb profundes aigues mudes. Per anar +més enllà, a l'altra riba, no hi havia enlloc gual ni passatge. +Esperàrem el consell de Déu. Un bell home jove i resplendent se'ns +mostrà, el qual ens saludà graciosament pel propi nom i després +va dir: -¡Siau els benvinguts, servents de Déu, monjos germans! Gran +mercè us ha feta el Senyor de mostrar-vos aquesta terra. És aquella +terra que cercàveu, que donarà als seus sants. A saber haveu que el +riu la migparteix. La meitat n'és aquesta banda on sou. Déu vos en +guard però, de passar més envant. Preneu-ho en paciència i +tornau-vos-en arrera, allà d'on sou vinguts.- ço digué el donzell; i +aleshores un dels monjos qui amb nosaltres eren vinguts gosà +demanar-li d'on ell era i quin nom havia. Ell li diu: -Per què em +demanes d'on som ni quin nom he? Demana'm més tost noves d'aquesta +illa i serà millor. I si ho vols saber, en la manera que ara la +veus, és des del començament del món.- I llavors me diu a mi: -¿Tens +fretura de menjar ni de beure ni de vestir? Sàpies que ço que et +diré és veritat. No tens fam ni set ni t'és mester vestir ni dormir, +jatsia que fassi un any que arribares en aquesta illa amb tos +germans; i no has menjat ni begut ni la son agreujà tos ulls, ni has +vist la nit arribada. A saber has que en aquest lloc no hi ha mai +nit, ans sempre és dia; ni mai no hi plou ni mai el cel és entelat +de núvol; la fam i la set, la son i la malaltia en són exilades. +Aquí hi fa tot temps un bell i fresc estar. Aquí hom no hi envelleix +ni hi mor. Una gran llum purpúrea vesteix tota la illa. Aquesta llum +no és la rossa del sol ni la blanca i freda de la lluna, ni la +celístia vaga dels estels; ans és la llum de Déu Nostre Senyor, del +qual naixen tots els béns i totes les gràcies i totes les llums. Ell +us ha feta gran mercè, car no tothom és digne de veure i sentir ço +que vosaltres heu sentit i heu vist. + +Així parlà; i encontinent demostrà gran desig de partir-se de +nosaltres i encara afegí: -Anau-vos-en d'ací; i jo vindré amb +vosaltres fins a la ribera i a la vostra petita nau.- Arribats a la +vorera entràrem en la nau. I s'esvaní el donzell com una imatge de +somni. Començàrem de navegar; i al cap d'una hora, ens tornà envair +aquella aubaïna nuvolosa de l'altre cop, i avençant a la ventura de +Déu tornàrem a trobar els nostres germans. Els quals ens havien +esperat amb incansable enyorament, i mostraren gran alegria del +nostre retorn. I per ço com la nostra absència era estada tan llarga +havien plorat i fet molts de pensaments. I duien bé el compte del +temps que forem absents, que era d'un any i divuit dies. I ens +començaren a dir: -Mossenyers i pares nostres, ¿on sou anats i on +sou estats tant de temps? I ¿per què ens haveu deixat sense guia ni +pastor en aquesta selva obscura? Nosaltres bé sabíem que mossenyor +el nostre abad, espesses vegades, sol partir, i se'n va algunes +voltes tot sol, no sabem on, ni si és lluny ni si és prop; i a +vegades s'hi està un mes i ha pics que s'hi està dues setmanes i tal +volta una setmana o encara menys, i després retorna sa i sau. Però +ara s'hi ha estat un any; no és cosa, doncs, de meravellar si +nosaltres érem en ànsia i en congoixa. + +Jo els vaig donar conhort i confort amb aquestes paraules: -Portador +som de bones noves. En aquest viatge no m'ha advingut res que no sia +per bé. A bon lloc sou. Sapiau que no és lluny d'ací aquella illa +delitosa anomenada _Terra de promissió dels Sants_; i en aquesta +illa no hi ha mai nit, ni mai el jorn s'hi acluca: llum rutilant +i serenor sense núvol perdurablement imperen; no callen mai els +aucellets de cantar la primavera; l'herba tota floreix; els arbres +tots floreixen i fruiten. Un àngel de Déu, meravellós de veure, +guarda la illa i ningú pot anar-hi si no en té llicència d'ell. Per +l'olor dels nostres hàbits no coneixeu que som estats en Paradís? +-Don abad- els monjos respongueren; -per l'olor del vostre hàbit +coneguérem que haveu estat en lloc florent. Amb gust sabríem de vós +on és aquest paradís, que nosaltres no el sabem i deim-vos que +quaranta dies ha durat l'olor dels vostres vestits quan sou estats +de retorn del lloc on éreu.- Ell respongué: -Amb mon car fill Menoc, +en la illa delitosa, fórem tot aquest temps, sense menjar ni sense +beure ni sense dormir; i érem tan alegres i consolats de ço que +vèiem, que érem sadolls i plens com si haguéssim menjat a talent i +voler. Passada aquella quarentena, rebí la bendicció dels monjos i +prenguí comiat de mon car fill Menoc, i amb mos germans, retorní al +cenobi i a l'estretura de ma cel·la. + +Havent Sant Brandan sentides totes aquestes coses meravelloses, se +gità a terra i lloant Déu va dir: -Beneït sia el Senyor Déu en tots +sos camins, i santificat en totes les seues obres, puix a sos +servents revelà tals coses i de tal meravella. I encara sia beneït +en sos dons puix avui ens apeixí amb esperitual pastura i bevenda.- +Finides aquestes paraules, Sant Brandan no res menys digué: -Anem +ara a menjar, segons la nostra usança, coses corporals.- I així fou +fet. Després donà la benedicció als monjos; donà comiat a son nebot +Barint i ell se n'entrà, consirós, en sa cel·la. + + + +II + +AQUÍ SANT BRANDAN S'ACONSELLA AMB SET MONJOS. + +Llavors Sant Brandan de tota la congregació s'escolli set monjos, +els més bons, i es tancà amb ells dins el refetor; i obrí la boca a +semblant parlament: -O, vosaltres, mos elets companyons de +penitència, jo us deman la mercè graciosa d'un consell, com sia que +mon cor i mos pensaments són tots aunats en un voler, sempre que +aquest voler sia el voler de Déu. La terra de la qual ens parlà +l'abad Barint, ço és, de la promissió dels Sants, tenc propòsit de +cercar, i de no aturar-me mai fins a tant que hi sia arribat. ¿Què +us ne par d'aço i quin consell us plau donar-me'n?- Els monjos, +coneixent la seua voluntat, ço és, del dit sant pare, quasi tots a +la una i amb veu concordant, digueren: -Don abad, aquest voler, puix +que el teu és, el nostre també sia. ¿No saps tu que abandonàrem pare +i mare i parents tots, i encara la benanança mundanal abandonàrem +per servir a Déu? Nosaltres som aparellats d'anar amb tu a la mort o +a la vida, si tant és que aquesta sia la voluntat de Déu.- Ço varen +dir, i callaren. Sant Brandan s'acordà amb ells de fer un dejuni +de quaranta jorns seguits, i mentrestant aguiar el passatge cap al +verger de meravelles i el perdut Paradís de voluptat. + + + +III + +AQUÍ SANT BRANDAN ENTRA EN LA NAU. + +Com aquella quaresma de dejuni fou acomplida, i hagué saludats sos +germans, Sant Brandan se'n muntà a la nau i començà a fer la via de +Ponent. Ventura i cas fou que arribà a una illa d'un sant pare qui +havia nom Joan. I prengué d'ell la benedicció i encara la prengué de +tots els monjos qui eren amb ell. I arribà fins al cap d'aquella +contrada on tenia son parentiu i no volgué veure ningú de la seua +sang; ans se'n pujà a una muntanya molt alta per veure com la mar +oceana s'estenia. I descobrí una cala, corba com un arc, que de +llavors ençà s'anomena _la cambra de Sant Brandan_. Aquest fou el +lloc d'on després partí. I amb tots aquells monjos qui eren amb ell +s'afanyà a l'obra, i féu un esquif molt fort i lleuger per anar per +mar; el féu de llenyam i li donà la forma que tenien les naus +d'aquella contrada, que hom anomena _coca_. I com fou ben acabada i +afaisonada gentilment, de part de fora la cobrí tota de cuiro de bou +i pintà-la de vermell i tapà bé les juntes del llenyam, i ho untà +tot de mantega: nau i cuiro; per tal que fos més llisquívola; +després hi posà vitualla per quaranta dies. I arborà en mig de la +nau una antena i hi embarcà tot allò que s'és mester per navegar. I +llavors comanà a sos germans que entrassen en la nau en lo nom del +Pare i del Fill i del Sant Esperit. Ells així ho compliren. I Sant +Brandan romangué sol, dret i fosc en la ribera. + +Llavors Sant Brandan aixecà sos braços al cel per copsar-ne la +benedicció, damunt la nau i aquells qui hi eren embarcats. La oració +que digué, feia així: + +«O Déu qui a través del mar roig obríreu un camí pregon als nostres +pares, i sota l'aigua pontada els transportàreu, cantant la glòria +gloriosa del vostre nom, atorgau a ma suplicant humilitat, que +aquesta nau, escàpola de vents contrariosos, esquiva de pèrfids +esculls i salva de les reülls ondes tormentoses, arribi al port de +salut i toqui la ribera benaventurada.» + +Encara no havia finida aquesta benedicció, quan arribaren tres +monjos de son monestir, i gitaren-se a terra, i començaren de besar +els peus del sant abad. -Pare, pare, deixa'ns venir amb tu on se +vulla et plagui anar. Si no ens hi deixes venir, morir hem aquí de +set i de fam. Sàpies que havem fet propòsit d'anar pelegrinant tot +el temps de la nostra vida.- Veient el sant pare abad aquella +suplicant congoixa, mana'ls així mateix que entressin en la nau, i +els va dir: -Sia així com voleu, mos bells fills.- I encara afegí: +-Ja sé en quina manera sou venguts. Bona obra ha feta aquell monjo. +Certa cosa és que Déu li ha aparellat un bon lloc, i a vosaltres us +ha tret de l'ermàs i de les tenebres per portar-vos a l'admirable +llum. + +Llavors finalment Sant Brandan s'embarcà i donà solta a la barca en +nom de Déu. I amb la vela tesa començà a navegar cap al Migjorn. A +la primeria tengué bon vent i no li calgué més que tenir la vela +desplegada. Així caminà per espai de quaranta dies. I finats aquells +quaranta dies, cessà el vent i fou mester avençar a empenta de rems. +Tant caminaren i remaren tant, que llurs forces falliren. I Sant +Brandan començà a confortar-los i sermonar-los: -No hajau paüra, mos +germans. Puix en nom de Déu anam, havem fiança en Ell, que Ell nos +guiarà. + +Els rems cessaren de navegar, com ales lasses; però un vent inflà i +arrodoní la vela, i la nau anà tallant les ones, llaurant la llisa +planície eqüòrea. Déu agombolava amorosament aquella nau empelegada +i aquells confiants en Ell embarcats en la nau empelegada. Menjaven +una sola volta al jorn prop del sol post. La nau avençava sempre, +car el velam era tan sensible i subtil que recollia tot alè de vent +per imperceptible que fos. I així de jorn i de nit, avençava, fosca +i espectral, sota els estels, blanca per les aigües blanques, en les +nits de lluna. + + + +IV + +COM ELS APAREGUÉ UN CA I MENÀ SANT BRANDAN I ELS SEUS FINS A UN +CASTELL. + +Amb aquesta navegació de quaranta dies consumiren totes les +vitualles. En les partides de la Tramuntana trobaren una illa àrida +i plena de rocam. La costa que la cenyia era brava, monument de +ruïnes fosques remogudes pels temporals. La ribalta era dreta i +eriçada, inaccessible com un mur: riells d'aigua minsa, suada gota a +gota per les clivelles del penyal, decorrien rost avall fins que el +magre plor se perdia en les aigües vastes amargoses. Torbats de gran +fam i de intolerable sed, els monjos ompliren tota quanta vaixella +hi havia en la nau, de l'aigua plorosa i regalimosa. I veient Sant +Brandan aquesta gran cobejança de beure, els va dir: -No ho fasseu, +no que és cosa lletja de fer ço que vosaltres feis. Si a Déu no plau +mostrar-nos port, ¿per què voleu vosaltres per força prevenir la +seua providència? No em plau que us emporteu d'aquesta aigua.- Els +monjos la llençaren tot d'una sens ni tastar-la ni mullar amb ella +el llavi eixut; i per terra s'esbandí la creatura de l'aigua +innocent, sacrificada. Al cap de tres dies plagué a Jesucrist +mostrar-los un port. Allí Sant Brandan amarrà la nau i signà el port +i el beneí devotament, i comanà als seus que no treguesen cosa +ninguna de la nau. I caminant ran ran vorera, li sortí a l'encontre +un ca i començà a fer-li falagueries i li llepà els peus, com han +costum de fer-ho els cans amb llurs senyors. I a sos monjos digué +Sant Brandan: -No us apar que Déu ens ha tramès, bon missatger? +Seguiu-lo amb tota segurança on se vulla us meni, que a bon lloc us +portarà.- Anaren darrera el ca i arribaren a un castell. Entraren-hi +dedins. Allà hi havia molts llits per jeure, i setials per seure i +aigua en brulloles per rentar els peus. I asseient-se Sant Brandan +començà de parlar a sos monjos i els va dir: -Mos fills, guardau que +Satanàs no us enganyi ni us induesca a temptació. Jo veig que en vol +enganyar un d'aquells tres monjos qui darrerament del monastir ens +arribaren. Aquest monjo maquina en son coratge un furt pèssim i +mortal per la seua ànima, per ço com la seua ànima ja és lliurada en +les mans del diable.- La casa, on s'estaven, tenia els murs quasi +tapats de vaixella de diverses natures de metalls i de brides i de +corns revestits d'argent. Sant Brandan va dir al monjo que solia +donar el pa a sos germans: -Aparia el dinar que Déu ens ha tramés.- +Anant pel castell trobà una taula tota parada de mandils i de pa +blanc i de peix; i llençols molt blancs en cascún llit. Com se foren +entaulats, veient Sant Brandan aquell bé de Déu i aquella màina, +començà la benedicció amb els germans i retregué aquelles avinents +paraules del psalm: _Qui dat escam omni carni, confitemini Deo +caeli_ (Confessau el Déu del cel qui dóna menja a tota carn). + +I començaren a menjar, alabant Déu devotament, i menjaren i begueren +tant com varen voler. Havent finat de menjar, regraciaren Déu. I el +sant abad digué a sos monjos: -Ara anau i orau fins a la nit. +Després colgau-vos i reposau del llarg remar i del llarg navegar.- +Quan els monjos dormien el sant pare era vigilant. I va veure un +minyó negre com un fill d'Etiop, el qual jugava amb un parany i el +posava prop dels peus d'un de sos frares. I redoblà l'insistent +oració i més carament pregà a Déu, per aquell monjo qui havia de +caure en pecat, i orà fins a trenc de dia. + + + +V + +AQUÍ UN DELS MONJOS FURTÀ UNA BRIDA D'ARGENT I MORÍ. + +Passats tres jorns, tornaren a muntar en la nau i seguiren llur +viatge. I el sant pare digué a sos monjos: -Guardau que ningú de +vosaltres no se'n porti res d'aquest castell.- Ells a chor +respongueren: -Déu no vulga que ningú de nosaltres se'n porti res +d'aquest castell, cometent furt i deshonorant el nostre sant +viatge.- Encara el sant abad solemnement afegí: -¿Veieu aquest +nostre germà, del qual ahir jo us parlava? Ell ha furtat una brida +d'argent i en el si del diable l'ha amagada. El diable la hi donà i +ell la prengué sens llicència mia. Vull que sapiau que per causa del +pecat d'aquest nostre germà tots estam en risc de perir i +perdre'ns.- Tan tost com el monjo hagué oïdes aquestes paraules se +va treure el fre de davall l'hàbit i gità's als peus de l'abad, +dient: -O pare sant, perdona'm. Sé que he pecat. Prega Déu per la +mia ànima, que ella no's perdi per aquest furt.- I tots els monjos +s'entristiren del falliment de llur germà, i se gitaren a terra +molt humils i començaren a pregar Déu per la seua ànima. Amb la faç +vestida de rubor i coberta de confusió, llevat en peus, sobre +l'assemblea dels germans postrats, estava el monjo pecador. I de +davall son hàbit de drap gros veié hom sortir un infant negre, el +qual plorava i udolava, altes veus, i deia: -Pare sant, ¿per què amb +tes oracions m'has foragitat de l'heretatge meu i del meu regne +conquerit? -Mal feres, abad, d'obligar-me a cercar novell alberg! A +saber has que set anys, tota hora, som anat amb aquest monjo, per +enganyar-lo amb qualque pecat mortal; i mai no l'he pogut decebre, +sinó aquesta nit passada.- Ço digué l'infant negre; i Sant Brandan, +en semblant manera, li respongué: -Jo't man en nom del Pare i del +Fill i del Sant Esperit que te'n vagis d'ací i no puguis noure a cap +home fins al jorn del judici.- A ull vist de tots, l'infant negre +se partí. I després, tombant-se Sant Brandan, vers el monjo +furtador, li digué: -Decontinent, confessa't bé amb un prevere, per +ço com morir has i departir-se la teua ànima del cos. Ton cos +romandrà aquí, car aquesta és la teua sepultura.- El monjo prengué +penitència amb esperit d'humilitat i amb ànima contrita, i rebé +devotament el Cos de Nostre senyor Jesucrist, fiança de perdó, +penyora de glòria futura, mentre l'abad i els monjos cavaven la +fossana per ell. I havent el monjo penitent sumit els misteris +sants, passà d'aquesta present vida a l'altra; i la seua ànima +fou rebuda pels àngels i admesa en el regne de Jesucrist qui +absolgué la Magdalena i el bon lladre exoí. + + + +VI + +AQUÍ ELS APAREIX UN BELL JOVE AMB UN COVE DE PA I AMB UNA GERRA +D'AIGUA. + +Finides les exèquies i la complanta del monjo mort i colgat en la +terra piadosa arruixada amb aigua beneita i signada per la creu, +anaren-se els monjos cap a la ribera. El darrer d'entrar-hi fou el +capdill d'aquells argonautes sants, ço és, mossenyor Sant Brandan, +al qual, ans que s'embarcàs, aparegué un donzell i digué-li aquestes +gracioses paraules: -Vulles rebre aquesta fragància de caritat, +aquesta aigua i aquest pa de les mans pobrissones d'un servent de +Déu. Sabràs que és ben llarg el viatge que us cal fer. Aquest pa i +aquesta aigua, us duraran fins al jorn festival de la Pasqua.- Rebé +Sant Brandan aquesta gràcia de caritat amb mercès molt humils. De +les mans que li havien donat el pa, volgué encara haver-ne la +benedicció. La qual rebuda, començà a navegar vers Ponent. I +dejunava cada tres jorns i cantava les set hores canonicals cascun +dia: sèptuple fruit dels llavis, septiforme lloança de Déu. + + + +VII + +AQUÍ ELS NAVEGANTS CELEBRAREN LA FESTA DE «CAENA DOMINI», ÇO ÉS +SABER, EL DIJOUS SANT. + +Encara s'esdevingué que anant la nau incertament, per ci, per llà, +els monjos embarcats columbraren, llunyana, una illa, i començaren +de fer ruta vers aquella illa. Un bon vent propici els empenyia de +tal manera, que els rems, alicaiguts, no res tenien de fer-hi; i la +nau ben aviat fou entrada en port. Per manament de l'abad, tots els +navegants eixiren de la nau i saltaren a terra. I ell començà +d'explorar la illa ignota. Trobà molts flums d'aigua clara i +pleníssima i abundosos de peix; trobà belles fonts intactes, netes +de llim, amb una cançó rodoladora de cristall; no hi bevia cap +aucell, ni hi queia a giravolts i groguejant cap fulla. La illa li +plagué, i retornant a sos monjos, ordenà que allí restassin per +celebrar-hi l'ofici i cantar-hi la missa i participar de la sagrada +comunió, per ço com era el jorn de Dijous Sant. I així fou fet, i +fou-hi feta així mateix la Cena. Hi romangueren fins al Dissabte +Sant. Vagant per la illa, el sant abad trobà grans ramats d'ovelles, +blanques com la neu i grosses a tall de bous, qui pasturant +vagabundejaven. Cridà sos monjos el sant abad i comanà que per +menjar n'agafessen només d'una; i, atresí que prenguessen un anyell +per beneir. Tot ho tenia aparellat per solemniejar místicament la +Pasqua, que era l'endemà, quan li aparegué un home portant una gran +panera de pa, cuit sota la cendra, com aquell pa profètic de la +vídua Thabita qui retornà la vigoria al profeta defallent i cansat; +i posà'l devotament, com si fos una hòstia, als peus de Sant +Brandan. Ell així mateix tres voltes s'inclinà fins a terra i tres +voltes l'adorà i obrí la boca a paraules de semblant devoció: -O +margarida de Déu, d'on m'és venguda aquesta mercè, que jo meresqués +compartir amb un servent de Déu gloriós, en dia tan sant, el meu +pobre pa, pastat per mes pròpies mans, i regat amb la suor de mon +front servil?- Prengué'l per les mans el sant abad, i l'alçà de +terra i li donà pau, i li va dir: -Bell fill, sies lo benvengut! +Sàpies que Nostre Senyor Jesucrist, per merçè misericordiosa, +endreçà aquí ma vela errant i vaga, per celebrar-hi el jorn festival +de la Pasqua, qui és el de la seva Santa Resurrecció.- Aquell home +respongué: -Pare Sant, vosaltres sereu aquí avui i fareu tot ço que +haveu a fer el Dissabte Sant, qui és avui; però demà sereu, a temps, +a aquella altra illa que allà es mostra; i allà sojornareu i +cantareu la santa missa i direu les altres hores. Plau a Déu que tot +ço sia fet en aquella altra illa, i no en aquesta.- Ço digué l'home +de Déu. El sant abad ordenà que fossen meses en la nau totes coses, +per ésser demà, a temps, a la dita illa. Com fos que la nau era ben +estibada de càrrec, encara l'home afegí: -Anau en nom de Déu, i no +passeu ànsia de res que us puga mancar. Passada la vuitena, jo us +trametré tot ço que mester haureu per menjar i per beure i ço que us +trameta, fins a l'altra Pasqua us durarà.- Sant Brandan digué: -¿I +com saps tu que nosaltres restarem allà fins passats els vuit dies? +L'home feu de resposta: -Anit, de bona hora sereu en aquella illa +que pròxima veis i us hi estareu demà fins a hora de sexta. I +després transfretareu a una altra illa, no gaire lluny d'aquella, +cap a la banda del ponent, que hom anomena _el paradís de les aus +blanques_. I allà romandreu fins a la vuitada de Cincogesma.- +Llavors el sant abad demana-li de noves de les ovelles, i com així +eren tan grans i tan blanques i tantes. I l'home de Déu li digué: -A +saber haveu que en aquesta illa hi ha bones herbes i rou abundós, +plè de manà; i l'aire és temperat i és bo i les ovelles vaguen a +lloure. I ningú no les muny, quan els anyells se'n desmamen; ni hi +ha hivern qui les fassa morir per gran fred; ni hi ha malaltia, ni +hi ha carnicers, ni hi ha llops; allà on volen, elles s'estan de nit +i de jorn; i per això són tan grans, i són tan blanques i són +tantes. + + + +VIII + +AQUÍ TROBAREN EL PEIX JASÓ I DAMUNT ELL CELEBRAREN LA FESTA DE +PASQUA. + +I com hagué dit açò, prengué comiat d'ells, i tots muntaren a la nau +i començaren a navegar vers aquella illa, senyant-se i dient la +benedicció. Com foren a la illa, la nau s'aturà abans que poguessen +pendre port. Comanà Sant Brandan als monjos que sortissen de la nau +i entrassin a la mar segurament per pendre terra. Així ho feren. +I com, a son torn, Sant Brandan hi fou, agafà les cordes i estirà la +nau a port, i fortment l'amarrà. Aquesta illa era plena de +pedruscall; però no hi havia arena; i tota era terra ferma. +Escamparen-se els monjos per a l'oració i l'abad romangué en la nau. +I ell bé sabia quina illa fos aquella, però no els ho volgué dir per +tal que no cobrassin temença. A trenc de dia, comanà Sant Brandan +als preveres que es preparessin per cantar cascún una missa. Ells +compliren son manar. I com així mateix Sant Brandan hagué cantada la +seva missa dins la nau, els monjos començaren a treure fora de la +nau carn crua per a coure-la, que de l'altra illa havien duita; i +encengueren foc i posaren-hi a sobre una caldera. Quan el foc fou +abrandat i la caldera aixecà el bull, començà la illa a moure's a +manera d'una onda. Els monjos presos de paüra, corregueren a la nau +i ho deixaren tot, pregant devotament al sant abad que els donàs +socors i valença. I l'abad, amb un somrís benévol, els prengué +cascun per la mà i els entrà a la nau. I quan tots ja foren dins, i +començaren a remar, la gran illa mòbil s'anava allunyant vers +ponent, i hom veié en ella foc i un torterol de fum pàl·lid muntant +al cel. Llavors el sant abad els va dir què cosa era allò, puix Déu +en aquella nit li ho revelà, ço és, que aquella illa no era illa, +sinó el peix primer i major de tots els altres peixos de la mar, i +el més llarg, qui ha nom Jasó. + + + +IX + +AQUÍ ARRIBEN AL PARADÍS DE LES AUS BLANQUES. + +Encara no s'era allunyada la illa monstruosa, viva i fumant, +columbraren els argonautes sants una altra illa, no gaire lluny, +dins el ponent, verdejant i sonora. Herbes i arbres, tot hi era +florit. Un flumicell d'aigua dolça, rodoladiç i cansoner, portava +fins a la mar sa queixa fràgil i clara. Aquí baixaren tots i Sant +Brandan amarrà la nau, i digué: -¿Veieu en qual manera Nostre Senyor +Jesucrist ens ha donat un lloc per festejar l'alegria de la seua +resurrecció? Aquest és el dia que ha fet el Senyor: exultem i +alegrem-nos en tal dia.- I encara afegí: -Mos fills, si la vitualla +ens hagués fallit, amb l'aigua d'aquest flumicell n'haguéssem tengut +prou per menjar i per beure, tanta és la seua bondat i la dolçura +làctea que porta.- Damunt del petit riu escoladís, pontava el tronc, +no gaire alt, d'un arbre, immens i vell, tot ell nevat d'aucelles +blanques. Tantes eren que no hi havia fulla ni ram buid. Sant +Brandan començà a pensar en si mateix què significava aquella gran +nevada viva; aquella lilial blancura tèbia amb què floria l'arbre +miraculós. I gitant-se a terra, amb llàgrimes devotes, talment orà: +-O Déu, qui de totes coses sou coneixedor, i sou revelador de les +secretes i encara d'aquelles que no es fan: Vós sabeu l'anguniós +dubte de mon cor, i sabeu ma voluntat: perquè us prec, que segons la +multitud de la vostra misericordia, em vullau revelar aquesta +meravella, obrada per Vós, meravellosa als nostres ulls i de la qual +no'n sabem l'adorable secret. Bellament sé, Senyor, que no'n som +mereixedor per mos mèrits; però Vós sí ho fareu per la vostra +bondat. + + + +X + +AQUÍ VOLÀ UNA AUCELLA A LA PROA DE LA NAU I PARLÀ A MOSSENYER SANT +BRANDAN. + +Finida aquesta oració molt humil, Sant Brandan s'assegué en terra, +contemplant aquella aucellada nívea, posada dalt de l'arbre. Un +d'aquests aucells, alçà el vol de l'arbre on els altres eren. +Sonaven, com una campana, ses ales volant, i s'acostà al sant abad +qui era assegut en terra, i acabà per posar-se en la proa de la nau. +I començà a batre ses ales en festívol aleteig; i amb esguard, fit i +amorós, contemplava el sant abad, el qual conegué, per aquests +signes, que Déu se recordava d'ell i de la seua oració. I estant +així l'aucell, el sant pare li adreçà aquestes paraules de conjur: +-Si tu ets missatger de Déu, digues-me, si et plau, qui ets i d'on +ets, i quins són i quals aquells altres aucells, i perquè n'hi ha +tanta multitud aquí ensems aplegada.- L'aucell li va respondre +talment: -O Servent de Déu, nosaltres som d'aquella companya +d'esperits bandejats del cel; som de l'antiga ruina d'àngels +enderrocada del cel, arrabassada en l'ímpetu de la caiguda de +Llucifer, enemic de l'humanal llinatge; i no per pecat sinó per +consentiment caiguérem; sí, hem estat foragitats del reialme, però +ens segregà d'aquells qui greument pecaren la pietat de Déu qui és +just i és veraç; i la seua misericòrdia ensems amb la seua justícia +ens tenen exilats en aquest lloc, fins a tant que en duri son +adorable voler. Vera cosa és que aquí no tenim pena ni glòria. Per +la presència de Déu podem veure llum; i ens cal anar sempre junts i +mai no ens podem departir un de l'altre. I anam vagant per l'aire +d'ací i d'allà, sota el firmament, per damunt la terra, com els +altres esperits qui per Déu són tramesos. Però en els jorns de festa +colenda i en el dia del Senyor, rebem forma corporal alada, com és +ara aquesta que veus; i aquí ens estam i lloam el nostre Creador. A +saber has que un any s'és passat d'ençà que començàreu el viatge, i +encara n'haveu d'errar altres sis abans que retorneu al cenobi; i +cascun any aquí us cal festivar la Pasqua. A la fi dels set anys +trobareu el lloc que anau cercant i teniu en cor de veure, ço és la +_Terra de promissió dels Sants_.- + +I havent dit això amb meravellosa veu, l'au angèlica abandonà la +proa del vaixell i volà dalt de l'arbre, a ajuntar-se amb les altres +en son propi ram. Com fou hora de vespres, tots els aucells de +l'arbre començaren a cantar uníssonament, i llurs ales d'argent +batien a tall de campaneig. El càntic que cantaven era d'una +mel·líflua tristor i deia així: _Te decet himnus Deus in Sion et +tibi reddetur votum in Jerusalem; exaudi orationem meam et clamor +meus ad te veniat_ (A Vós, Senyor, us cal l'himne a Sion; I a Vós, a +Jerusalem, serà complida la prometensa; exoiu la meua oració i el +meu clamor a Vós arribi). + +Tota una hora durava el salmeig d'aquest únic vers, acompanyat amb +el batement de les innumerables ales melodioses. I semblava a Sant +Brandan singlotant aquell cant com un plant. En tal punt, el sant +abad digué a sos fills: -Menjau ara qui n'haveu lloc, i que el +vostre cos sia pascut i sadollat, que ja les ànimes vostres de +gràcia divinal són peixides.- I havent sopat i dites completes, +ana-se'n a dormir, però la son nocturnal, volàtil i muda, papellona +negra, rat pennat fosc, voleiava sota els estels, llunyana de sos +ulls. I Sant Brandan s'alçà del jaç i s'agenollà en oració. A hora +de matines, cridà els monjos i signant sos llavis, començà el res +matinal: -_Domine labia mea aperies_ (Senyor, obrireu mos llavis).- + +Melodiosament somniaven els aucells dormits, i llurs ales a penes +trémoles, feien una dolça remor, com una corda de salteri, o com una +campana aèria, percudida pels dits fluids de l'esperit del vent. La +cançó vaga dels aucells feia així: _Laudate Dominum omnes angeli +eius, laudate eum omnes virtutes eius_ (Alabau al Senyor tots els +seus Àngels; alabau-lo totes ses Virtuts). + +A l'hora clara, els àngels desperts alçaren al cel l'esclat argentí +de la joiosa aucellada: _Timor Domini sit super nos et super +timentes te, Domine, initium sapientia timor Domini_ (La temor de +Déu sia sempre damunt nosaltres i damunt tots aquells qui us temen, +o Senyor: la temor de Déu, començ de sabiduria). + +Una hora durà aquella albada angelical. A tercia, el vers melodiós, +clar i encrespat, com una blanca escuma sonora, feia així: _Salmegeu +el nostre Déu, salmegeu el nostre rei, salmegeu amb saviesa_. I a +l'hora nona, quan la claror començà a mancar i les ombres fosques +declinaven, cantaven aquells esperits, flobies de neu, música +dispersa: _Illuminet Dominus vultum suum super nos et misereatur +nostri_ (Il·lumini el senyor la seva faç sobre nosaltres, i de +nosaltres haja misericòrdia). + +I a hora undècima, l'hora del recolliment de les abelles dins el +rusc, i dels aucells en les branques i dels estels en la rossa +assemblea del firmament, cantaven els àngels, conhortant-se en la +fraternitat de l'enyorament de l'exili: _Ecce quam bonum et quam +iucundum habitare fratres in unum_ (Vet aquí com és cosa bona i dolça +que els germans visquin tots units). + +I d'aquesta manera, els dits aucells, de jorn i de nit, retien +alabances a Déu Nostre Senyor. + + + +XI + +AQUÍ VINGUÉ EL PROCURADOR AL LLOC ON ERA SANT BRANDAN AMB SOS +MONJOS, AMB UNA NAU PLENA DE VITUALLES. + +Amb les romanalles del pan-caritat que el Dissabte Sant havia rebut +d'aquell procurador misteriós, alimentà encara Sant Brandan els seus +monjos tota la vuitada de Pasqua. I quan foren consumides, digué a +sos fills: -Pouarem l'aigua làctea d'aquesta font, com sia que fins +ara l'hem emprada solament pel lavatori dels peus, que amb humilitat +i dretura caminen per les vies del Senyor.- I tot just acabava de +dir-ho, li pervingué aquell bon home que l'altra vegada l'havia +proveït de menjar i de beure. El qual era arribat amb una nau plena +de vitualles. I havent-la buidada, parlà a l'abad i sos monjos i els +va dir: -Ara teniu a bastament, mos germans, per menjar i beure fins +a la Pasqua de Pentecostés: no'n poueu, no, de l'aigua nectàrea de +aquesta font, puix que és massa forta de beure. Sapiau que aquell +qui en beu, és envaït d'una son tan invencible, que dorm un dia i +una nit, que fan vint-i-quatre hores. D'on la llet té aquesta virtut +dins la font; però si hom la poua, aigua és i no llet, jatsia que en +servi la mantegosa blancura.- I havent dit aquestes paraules, +prengué dels monjos el comiat i la benedicció, i anà son camí. + + + +XII + +AQUÍ L'AUCELL SE TORNÀ A POSAR EN LA PROA DE LA NAU I PARLÀ AL ABAD. + +Com fos que els monjos volguessen novellament metre's en la nau, +d'aquell bell arbre, trepidant d'ales harmonioses, desprengué's +l'aucell i anà a posar-se altra volta en la proa de la nau, i davant +els monjos ajustats, començà a sermonar talment, amb parleria +humana: -A saber haveu que us cal estar aquí de retorn el jorn +festival de Pasqua de cascun any per concelebrar-la en nostra +companyia, i el Dijous Sant haveu de fer ço que enguany heu fet i al +lloc mateix on ho haveu fet; i la vespra de Pasqua festivar-la allà +on enguany la festivàreu, ço és, sobre l'esquena del peix Jasó. En +ésser partits d'aquí, al cap de vuit dies tocareu a una illa que ha +nom la illa de la família monegal de l'abat Albeu, gran servent de +Déu. Amb ell us cal colre la festa de Nadal de Nostre Senyor +Jesucrist.- Ço digué, i alçà el candor del vol i se posà en la +branca. Entraren els monjos en la nau i desplegaren la vela, i +agafaren els rems i començaren a navegar vers Ponent. I tots els +aucells, a una veu, començaren a cantar dolçament i deien: _Exaudi +nos, Deus salutaris noster; spes omnium finium terrae et in mari +longe_ (Escolteu-nos, o Déu, salvació nostra; esperança de tots els +termes de la terra i en les llunyanies de la mar). + +I aquest vegada Sant Brandan, amb tota sa companya navegà errívol +per la mar, per espai de tres mesos. I mai no pogué trobar port ni +illa ni terra, i només cel i aigua. I dejunava cada tres jorns i +alguna volta encara més. + + + +XIII + +AQUÍ TROBEN EL MONESTIR DE SANT ALBEU AMB VINT-I-QUATRE MONJOS I HI +FAN LA FESTA DE NADAL. + +Al cap de tres mesos, arribà un jorn en què, no gaire llunyana, una +illa aparegué. I com fos que s'acostava a la ribera, sobrevingué-li +un vent fort el qual lo en desvià i per espai de quaranta dies anà +engirentornant aquella illa i no hi podia recalar. Al terme +d'aquells quaranta dies, els monjos eren cansats, i fou entre ells +feta convinença, ço és, que es posassin en oració i exorassin de la +bondat de Déu que els en volgués treure d'aquest mal pas. Tant +fadigats eren del treball estèril que ja no podien treballar més. I +com fos que perseverassin en la dita oració, per espai de tres dies, +i s'abstenguessin de tota paraula, la nau, volenterosament, empesa +per una amagada força, se va metre dins un port estret on no hi +cabia gaire més d'una nau. Allà, dues fonts vessaven en l'amargor de +l'oceà, l'efusió de llur plor desert: la una era térbola i l'altra +era clara. Els monjos en foren sobiranament alegres i volien +portar-se'n d'aquella aigua i aparellaven ja les fustes per +omplir-les. -Amables fills- ço l'abad digué,- no fasseu res que +reprovable sia i no us en porteu aigua d'aquesta illa, ni ninguna +altra cosa, sense llicència d'aquell ancià qui hi té el sojorn, pel +servei de Déu; i no us dubteu que ell us en donarà a bastament; +perquè jo us dic que no la robeu, ni vulgueu beure de l'aigua +furtada.- I davallà de la nau, havent dit això, i esguardà quin camí +li convindria pendre. I mentre s'estava així incert, sortí-li a +carrera un ancià majestuós, blancs de la neu senil els seus cabells, +bella la faç i acolorida, la barba fluvial i lilial, enderrocada +fins a terra. Com li fou prop, s'agenollà devotament, ans que l'abad +li pogués donar la pau. S'hi acostà Sant Brandan amb reverència i +l'aixecà de terra, i benignament li donà pau i el va pendre per la +mà; i així agafats per la mà fraternalment caminaren llarga estona, +fins que foren pervenguts a un monestir. I Sant Brandan digué al +vell abad reverenciable: -Pare, de qui és aquest monestir? I quin +abad el comanda? ¿I on són aquells qui l'habiten?- I altres paraules +encara li va dir i de moltes més coses li demanà. I el vell abad +callava i no responia, i amb la mà feia-li gentilment gest i senyal +de resposta i tornava a callar; per la qual cosa Sant Brandan +conegué que servava abstinència de parlar i que no era sord; i +cridant sos monjos, comanà'ls així mateix de guardar silenci, fins +a tant que fos temps i lloc de parlar. I ço féu per tal que no donàs +als monjos d'aquell monestir ocasió de rompre la penitència ni de +trencar l'obediència. Poc temps després d'aquesta comanda, +sortiren-los a camí onze monjos, en guisa de processó, portant creus +i capses de relíquies de sants, himnejant i salmejant, ço és, un +capítol del psaltiri que diu: -_Surgite Deo, sancti, de mansionibus +vestris et proficiscemini obviam nobis: locum sanctificate et plebem +benedicite et nos famulos vestros in pace custodire dignemini_ +(Aixecau-vos, per Déu, els sants, de les vostres cel·les i sortiunos +a camí; santificau el lloc i beneïu el poble i a nosaltres, servents +vostres, digneu-vos servar-nos en pau). + +Quan finiren de cantar aquest vers, l'abad del monestir donà pau a +Sant Brandan i a sos monjos, i els menà amb ell dintre el monestir. +Féu aportar aigua calda per rentar els peus dels monjos àdvenes, +pelegrins del Paradís. I mentre els rentava els peus, amb veu devota +i humil cantava allò de l'Evangeli: -_Mandatum novum do vobis ut +quemadmodum ego feci vobis ita et vos faciatis_ (Un nou manament us +don, ço ès, que així com amb vosaltres he fet, així també vosaltres +ho fasseu). + +Després del devot lavatori, els menà al refetor, i amb gracioses +paraules i gentils els digué que s'entaulessin. Companyia i +fraternitat fou feta entre els monjos d'Albeu, i aquells de Sant +Brandan. Sonà una campaneta; i a la curta estona, vengué un monjo +del monestir amb pans molt blancs i amb arrels fresques d'herbes de +sabor molt suau. Assegueren-se alternament a la taula els monjos del +monestir i els monjos forasters, i a cada dos monjos fou donat un pa +sencer, que menjaren ensems en el nom de Jesús, qui se donà a +conèixer als pelegrins d'Emmaús, en la comunió de la taula i en la +partió del pa. I encara el vell abad sonà la campaneta, i un monjo +els portà aigua per beure. L'abad confortà amb alegra cara els +monjos externs i els va dir: -Aquesta aigua és d'aquella font d'on +vosaltres volíeu dur-vos-en furtivament: beveu-ne amb tota segurança +que ella és de la font clara, i sadolleu-vos-en amb caritat i amb +alegria i amb temor de Déu. En l'altra font tèrbola van a +rentar-s'hi els peus cascun dia els monjos; i és calda, per natura. +El pa, que haveu vist, tan bell i blanc, no és pastat en aquest +monestir, ni nosaltres sabem on és pastat ni sabem qui sia aquell +qui al monastir ens el porta; però sí sabem de cert que és do de Déu +i gràcia que Ell ens fa per la seva bondat copiosa qui no vol +abandonar els seus servents. Sapiau que nosaltres som vint-i-quatre +monjos i tots dies havem XII pans, ço és, mig pa per hom. I cascun +diumenge i quisvulla altra festa, ens en dóna un per hom, per tal +que romanga per sopar de les miques que se'n recullen. Emperò avui, +jatsia no sigui jorn festiu, Déu ens en tramet un per hom. Per tal +com vosaltres sou aquí arribats, en plaer li ha vingut de +multiplicar el recapte. D'aquesta manera, Nostre Senyor Jesucrist +ens ha nodrits amb pa del cel d'ençà dels jorns de mossenyer Sant +Patrici i mossenyer Sant Albeu, nostres pares, els quals vuit cents +anys fa que passaren de la present vida a la glòria del paradís. +Certa cosa és que de malaltia i de vellesa i de debilitat els +nostres cossos són exempts. I saber us cal que en aquesta illa no +tenim atalentament de menjar; i de cosa cuinada al foc mai no en +menjem, ni tenim cald ni fred, per ço com l'aire és temperat i +amorosit. I quan l'hora arriba de cantar vespres i completes la +lluminària de la nostra església és encesa i no sabem qui l'encén; i +crema tant com dura l'ofici; i mai l'oli no falleix.- Com hagueren +els monjos begut tres vegades per reverència i honor de la +santíssima Trinitat, l'abad, segons la seua usança, sonà la +campaneta per senyal d'haver acabat el festí. I tots els monjos +ensems, amb gran silenci, llevàren-se de la taula, i davant de tots +anaven els sants abads, ço és, Sant Brandan i l'altre, cap a +l'església. Quan anaven a entrar-hi, arribaren els altres dotze +monjos, els quals s'agenollaren en terra, fent graciosa salutació a +presència d'ambdós sants abads. -Don abad- digué Sant Brandan a +l'abad Albeu, -¿per què no han menjat amb nosaltres aquests monjos?- +I ell respongué per semblant manera: -No hi han menjat perquè no +cabien en la taula amb nosaltres: ara ells hi aniran i se dinaran +d'allò que a Déu serà plaent de trametre'ls. Nosaltres entrarem a +l'església i cantarem vespres.- Quan les vespres foren cantades, +Sant Brandan començà a esguardar l'església de primconte i veié que +ella era quadrada, i que tots els altars, i encara tot el servei +dels altars, eren de cristall traluzent. Vint-i-quatre eren les +cadires per seure-hi els monjos, i el setial de l'abad estava en mig +de les cadires repartides tantes a cada part. Hi havia, endemés, set +llànties dins l'església, tres de les quals estaven devant l'altar +major, i les altres quatre eren departides, dues a cada banda, ço +és, devant cascun dels quatre altars. Ningú dels monjos gosava eixir +de l'església sense la llicència de l'abad. En voler eixir de +l'església, si tant era que els fos mester, el monjo escrivia-ho +damunt una tauleta de cera, la qual tauleta mostrava a l'abad, i ell +n'hi'n donava llicència. I sortia sigilosament el monjo, sense +fressa ni remor de pas. Així en oració i silenci, fou santificat el +dia que a la fi fou clos per un sopar de pa i d'arrels i aigua +clara. Acabat el sopar, ajustaren-se els monjos per la lloança final +de les completes que l'abad preludià amb les paraules rituals: +_Deus, in adjutorium meum intende_ (Veniu, Senyor, en ma ajuda). + +Sota la solemnial invocació i la presència de Déu imminent com sota +l'impuls d'una ventada, doblaren les testes els monjos, per +reverència de la Trinitat, i començaren a recitar aquest vers: +-_Injuste egimus, iniquitatem fecimus: tu autem qui pius es pater +nobis, domine, parce nobis: in pace in idipsum dormiam et +requiescam, quoniam tu, domine, singulariter in spe constituisti me_ +(Injustícia obràrem, iniquitat cometérem; però Vós qui piadosament +ens sou Pare, perdonau-nos; en pau, en Ell mateix, dormiré i +reposaré per tal com Vós, Senyor, en esperança singular em +constituireu). + +Després de la suplicant humilitat d'aquestes pregueres, començaven +els monjos, dotze a dotze, a alternar en la recitació de l'ofici +divinal el qual, quan fou finit, reberen els monjos tots la pau i la +benedicció i retregueren-se cascun en sa cel·la estreta, de la qual +els monjos del monestir amb els sants monjos àdvenes en compartiren +l'hospitalitat; i ambdós abads romangueren en santa companya dins +l'església per ço com l'abad del lloc volia mostrar a l'abad errant +en qual manera meravellosa omplia Déu de llum aquella llanterna +cristal·lina, que era el temple. I estigueren en vigilant oració +fins a tant que l'església fo enllumenada en silenci i humilitat. I +l'abad del lloc va dir a l'abad, notxer de l'expedició al Paradís, +ço és, mossenyer Sant Brandan: -Són complits vuitanta anys que jo +estic en aquesta illa, i en so l'abad, per fer penitència; i en tot +aquest temps, ningú no hi havia tocat mai sinó vosaltres; i veu +humanal no sentim mai sinó quan cantam les divinals lloances. +Vint-i-quatre monjos som i ningú se comunica amb l'altre més que amb +senyes dels dits i dels ulls, en tota la setmana; aquest silenci és +trencat al jorn festiu des del dinar fins a hora de vespres, i no +pus; I cap de nosaltres no està mai malalt, ni endura ningun +patiment, ni sofreix nocturnal temor de cap mal esperit d'aquells +qui vaguen d'ací d'allà, incerts i lleigs com els rats penats dins +les tenebres.- Sant Brandan digué: -Com ens plauria estar-nos aquí +tot un any.- I l'altre abad va respondre: -No podeu, no, romandre +més temps aquí, car el vostre sojorn més llarg a Déu no plauria. ¿No +us recorda que Ell us revelà ço que us calia fer i encara us revelà +que venguésseu a aquesta illa? S'és mester que torneu arrera amb +onze monjos, car un de vosaltres finirà sa mortal carrera en el +camí, en una illa, Anacorita per nom; i un altre morirà de mala fi +i la seua ànima serà perdurablement infernada.- Mentre així +s'estaven bellament dialogant, un dardell de foc entrà per una +finestra esbatanada i anà encenent totes les llànties de l'església, +que eren devant els altars i tornà a sortir de l'església tot +seguit, amb ses ales de flama acèrrima. I les llànties romangueren +enllumenades amb un flam molt clar. -Veniu i veureu,- digué l'abad +del lloc. Acostaren-se al misteri de la flamada septuple, encesa i +tremolosa a la presència de Déu: flotava el flam en mig del llantió, +gota viva de llum; i dintre no hi havia ni oli, ni cera ni res +d'allò que sol nodrir el foc. D'on conegueren que aquell foc, +espiritual era, i no corporal. Sant Brandan digué: -Com pot cremar +corporalment allò que no té cos? Creatura espiritual als ulls +corporals no és visible.- I l'abad del lloc féu de resposta: -No +haveu llegit mai en l'Escriptura que quan Déu anà a Moisès en el +Mont Sinaí, el qual és en l'Armènia, aquella gabarrera espinosa +semblava que era tota cremant i veia's de nit de molt lluny, i +l'endemà no s'hi trobava rastre de foc en la mata gerda?- L'endemà +d'aquesta nit passada en diàleg sant i en meravelles, significà Sant +Brandan a l'abad del lloc, el desig que tenia d'anar-se'n a rependre +el camí errívol i vagabundejant. Mes l'abad li digué: -A Déu no +plauria la vostra partença car haveu de fer amb nosaltres les festes +de Nadal fins a l'octava de l'Epifania.- Passades totes aquestes +festes, ompliren la nau de vitualles i prengueren el comiat i la +benedicció d'aquells sants monjos. I arborant l'ala de la vela, +prengué la nau el camí de ponent. + + + +XIV + +AQUÍ ELS MONJOS TROBAREN UNA FONT PLENA DE PEIXOS I D'ARRELS +D'HERBES BONES DE MENJAR. + +Arribat el temps de la quaresma, veieren una illa, no gaire lluny; +de la qual cosa molt se n'alegraren i començaren a navegar +vigorosament envés d'aquella illa. Mancava el pa i l'aigua, de +manera que dejunaven tres dies, i menjaven una mica al dia quart. +Quan després de llargues errors entorn de la illa, veieren a la fi +un port, Sant Brandan el beneí i comanà als monjos que tots +eixissen de la nau. Obeïren els monjos aquell manament, i trobaren +per avinentesa, una font abundosa de belles aigues i de bella herba +i de belles arrels i blanques dins la font, i encara peixos de +diverses natures, els quals nedaven pel rierol que de la font colava +i fins a la mar decorria. I en tal punt digué Sant Brandan als seus +monjos: -A Déu plagué donar-nos consolació després de la gran +fatiga; d'on, preniu dels peixos i de les herbes i de les arrels +tantes com mester sien per sopar, i rostiu els peixos amb tota +segurança, que Déu us els ha apariats, segons la seua bondat +copiosa.- Així ells ho feren. I com fos que endemés anaven a treure +aigua d'aquella font per beure, l'abad els va dir: -Guardau, mos +fills, i beveu-ne poca d'aquesta aigua encara que ella tan clara +sia i tan bona; no fos cosa que us fes mal, puix ella té propietat, +ço és, de fer dormir més del que convé a una gent de penitència com +som nosaltres. Aquesta volta, per la ràbia de la llarga sed, els +monjos no adimpliren el consell de l'abad; i qualcú en begué una +escudella, i qualcú altre, dues i encara tres. Aquells qui una +escudella en begueren, no sentiren ubriaguesa; però aquells qui +n'havien begudes dues, dormiren dos dies i dues nits; i aquells qui +n'havien begudes tres, dormiren tres dies i tres nits. I veient +l'abad aquell dormir tan llarg i tan fort, féu oració a Déu per +aquells incauts dormilegues. I quan del llarg dormir se despertaren, +Sant Brandan amorosament els reptà i els digué aquestes paraules +paternals: -Moltes hores haveu perdudes, mos fills, en les quals no +haveu alabat Déu, per ocasió d'aquest dormir sense mesura. Serà bo +que abandonem aquesta illa i ens esquivem d'aquest perill de l'aigua +letea, soporífera com el cascall, no sia que encara ens advengui +cosa pitjor. Déu volgué aquí donar-nos vitualles per viure, i +semblant és que vosaltres, per plaer i llepolia de beure, hàgeu +volgut morir. Plau-me fugir d'aquesta illa; perquè, preniu dels +fruits d'aquest lloc a bastament, ço és, dels peixos i de les herbes +i de les arrels i encara de l'aigua, que ens basti fins al dijous +sant. I de l'aigua no'n begueu més que una escudella tots dies, i +així no'n sereu ubriagats ni condormits.- Els monjos ho feren, i +partí, ben plena, la nau, devés les parts del Septentrió. I +arribaren a un lloc on l'aigua del mar era quasi tota presa i +glaçada. I l'abad digué: -Deixau els rems, i abandonem la nau a +mercè de la vela. I l'Alè de Déu qui buf allà on vol, la porti on se +vulla.- El vent impel·lí la nau vers les partides de Llevant. I ells +feien camí i dejunaven çada tres dies. + + + +XV + +AQUÍ ELS MONJOS CELEBRAREN EL DIJOUS SANT I LA CAENA DOMINI I EL +PROCURADOR ELS VISITÀ I ELS PORTÀ DONS. + +I anant així, un bell dia aparegué a sos ulls un gran núvol, i +l'abad digué: -Coneixeu, fills, aquell núvol? És aquella illa on +fòrem l'any passat i hi festivàrem el Dijous sant. I és aquella on +s'està aquell sant baró qui ha nom Procurador dels pobres de Crist.- +I els monjos li respongueren: -Nosaltres no la coneixem, però sí que +ens en recordam. Començaren els monjos a remar més vigorosament per +la gran alegria que n'hagueren. Veient Sant Brandan aquell ímpetu va +i aquell braó i empenta amb què remaven: -Homs de poca fe- ço els +digué Sant Brandan -¿per què així us fatigau debades? ¿No sabeu que +Déu és el nostre Notxer i el nostre Còmit? Deixeu quiets els rems +i Ell faça ço que en vulla de la nau i de nosaltres; creença tenc +que ens conduirà a bon port. -I ja foren a la ribera i de continent +els eixí a rebre aquell mateix sant baró de l'altra vegada, ço és, +el Procurador dels pobres de Crist, el qual, agafà la nau pel bec i +graciosament la meté en port. I tots davallaren de la nau, amb joia +gran i acció de gràcies. El sant baró besà els peus de tots, +començant pels peus del sant abad; i mentre els besava, remugava les +paraules d'aquell salm: _Mirabilis Deus in sanctis suis. Deus Israel +ipse dabit virtutem et fortitudinem plebi suae. Benedictum sit nomen +eius in sempiternum_. (Admirable és Déu en els seus sants. El Déu +d'Israel, Ell serà qui donarà virtut i fortalesa a son poble. Beneït +sia el seu nom sant perdurablement). + +I quan finí de besar els peus, estengué un pavelló i aparià aigua +calda per rentar els peus i els vestí tots amb dalmàtiques blanques +com per l'eucarística solemnitat, i pel Sagrament de Candor +convenia. I a la nit celebraren la Cena i encara l'ofici de la +Passió de Crist l'endemà, amb molta devoció. Com foren finits tots +aquests oficis, l'endemà, ço és el dissabte sant, el sant baró digué +als monjos: -Cuitau, mos amics, de muntar a la nau i partiu d'hora, +que us cal ésser, en aquesta vespra de Pasqua, allà mateix on fóreu +antany, i us hi cal romandre fins a hora de sexta i no pus, i fer-hi +tot allò que a fer haveu fins a la dita hora. I després tornau a +embarcar-vos i navegau vers aquella altra illa, ço és, el paradís de +les aus blanques, on fóreu, ara farà un any, lo dia sant de Pasqua. +I allà us hi estareu fins a l'octava de Pentecostès. Portau-vos +d'aquí tot ço que us serà mester per menjar i per beure, i jo +tornaré a vosaltres l'altra dominica i us portaré vitualles a +bastament: ara portau-vos-en per vuit dies.- Així ho feren els +monjos, i el sant baró se partí d'ells. I després tornà com els ho +havia promès, i carregà una petita nau de pa i d'aigua i de carn +salada i d'altres coses bones. I Sant Brandan li donà la seua +benedicció. I tots entraren a la nau i feren vela vers aquella illa, +que els havia dit el bon home. Quan hi foren prop, encara veieren la +olla que hi havien deixada l'altre any, quan fugiren per la sobtada +paor del gran peix. I aquesta vegada, confiadament, l'abad i sos +monjos baixaren de la nau, cantant l'himne dels tres fadrins +Ananias, Azarias i Misael, ço és, aquell salm que diu: _Cuncta ei +benedicite_ (Totes les coses beneïu-lo). + +Havent finat de cantar aquest salm, Sant Brandan digué a sos monjos: +-A pensar haveu que Déu ha feta humana aquesta bèstia monstruosa +sota els vostres peus, que ella no us farà cap mal.- Escamparen-se +els monjos per aquella selva viva, d'ací i d'allà, per l'oració; i +així escampats estigueren fins a hora de matines, i després +s'aplegaren tots i cantaren matines i encara prima. Després un +prevere cantà una missa que durà fins a hora de terça. Entrà el sant +abad en la nau i cantà la seua missa i beneí l'anyell i donà la +benedicció a tots sos monjos i a la fi digué: -Ara abandonem-nos a +l'arbitri de la nau, car Déu la governa.- Ja s'acostava la illa i +colombrava's el port on havien d'arribar. Veieren la fontana i +l'arbre dels aucells blancs, i tots ells cantaven a una veu, dient: +_Salus Deo nostro sedenti super thronum_ (Salut al nostre Déu qui +sobre el tron s'assenta). + +I encara deien: _Dominus Deus illuxit nobis: constituite diem +solemnem in condensis usque ad cornu altaris_ (El Senyor fou per +nosaltres matinera llum: solemniejeu aquest dia amb enramades +espesses que arribin fins al corn de l'altar). + +L'abad i els monjos davallaren de la nau i en varen treure la +vitualla i allotjaren-se sots els pavelló sota el qual estigueren +l'altre any fins a l'octava de Pentecostés. I aquell sant baró, quan +l'octava de Pentecostés fou arribada, vingué amb una nau plena de +bescuit i altres coses. Mentre els monjos menjaven i a la presència +de Déu se deportaven, posà's l'ocell blanc en la proa de la nau, les +ales bategants esteses. I tots aquells aucells cantaven i llur cant +sonava com un orgue. Veié l'abad que aquell ocell l'esguardava amb +piadós esguardament i feia semblant que li volia parlar, i li va +dir: -Veritat és que la providència de Déu us ha senyalats quatre +llocs per les quatre tèmpores de l'any; i heu de complir set anys +del vostre pelegrinatge: i cascun any teniu que estar allà on el +Primer any estàreu, ço és, la vespra de Pascua sobre el peix Jasó, i +aquí des de Pasqua fins passada la vuitada de Pentecostés; i Nadal +colreu cada any fins després de l'octava de l'Epifania, amb la +família monegal de l'abad Albeu, en son monestir. Quan haureu +passats set anys, trobareu grans coses i meravelloses i passareu +abundosos perills; i finalment, arribareu a la _Terra de la +promissió dels Sants_. I quan hi sereu, us hi estareu quaranta dies +i no pus, i passats aquests quaranta dies, Déu us retornarà +prestament a la vostra terra d'on partíreu, ja complit el vostre +desig.- Ço digué l'ocell; i Sant Brandan s'aixecà dret, devotament, +i després se gità a terra amb tots sos monjos, retent gràcies a Déu, +llur Creador. Complida l'oració, l'aucell se'n tornà a son ram i el +sant baró procurador dels pobres de Crist, prengué de Sant Brandan, +el comiat i la benedicció i se'n tornà a la seua illa. I el sant +pare i sa família errívola navegaren vers ponent. + + + +XVI + +AQUÍ ELS APAREGUÉ ESPAVENTABLEMENT UNA BÈSTIA MARINA. + +I s'esdevingué que navegant un dia a la bona de Déu els va aparèixer +una gran bèstia marina, molt estranya de veure; un broll alt +d'escuma sortia-li de la boca; i com fos que ella corria fort, +l'aigua feia gran moviment; i semblava que anàs de dret a ells per +engolir-los. Havent els monjos vist aquesta bèstia tan espaventable +i tan gran, la qual venia cap dret a ells, amb l'esgarrifosa boca +oberta, demostrant que els volia devorar, hagueren gran por i +començaren a cridar fort i a dir: -Siau-nos ajudable, o Déu, i +feis-nos escàpols d'aquesta bèstia mala, que no'ns pugui devorar!- +Sant Brandan els confortà i els va dir: -Homs de poca fe, no hajau +temor. Déu, qui és el nostre auxiliador, ens farà lliures d'aquesta +bèstia i encara de molts altres perills.- En tant, la bèstia s'anava +acostant i grans ondes bullien a son entorn, mogudes per l'ímpetu de +l'envestida i de la vasta mole semovent. Tan gran era l'oneig que la +nau en perillava. I més els monjos cridaven i major temença +n'havien. L'abad Sant Brandan se posà en oració devotament i orà +així: -Mossenyer Jesucrist qui els vostres amics no abandonau si a +vós acorren amb fermesa inderrocable de fe, humilment us prec que +deslliureu als vostres servents d'aquesta nau, així com deslliuràreu +Noè del diluvi de l'aigua, i deslliuràreu el frèvol David, pastor +bru i magrissó, com un grill del camp, de la mà enorme del gegant +Golias, i deslliuràreu Jonàs del ventre de la balena, i deslliuràreu +el ros fadrí Daniel de la fam i de les blanques dents terribles dels +lleons de l'espluga, i deslliuràreu Joseph de l'enveja de sos +germans i Moisès de la rapacitat violenta de Faraó, i encara la +vostra santa verge Tecla, dels tres turments atrocíssims +deslliuràreu.- Quan Sant Brandan hagué finada aquesta oració, fou +vista venir de la banda de l'occident una altra grossa bèstia, menor +sí, però no menys ferotge que aquella, la qual passà ben prop de la +nau, empero no la tocà, i anà al encontre de la primera bèstia i +l'escometé ardidament i va fer amb ella una forta brega i dura. I a +la fi, aquesta bèstia, la qual darrerament era venguda, gità per +la boca una gran flama de foc; i amb la ígnea violència d'aquesta +flama, occí l'altra bèstia, la qual en tres peces fou partida i +esberlada. I tot seguit, la bèstia qui vencé en la baralla +monstruosa, s'allunyà vers la mateixa partida d'occident, per on era +venguda. I Sant Brandan digué als monjos meravellats: -Vera cosa és +que gran temor tenguéreu; més, ¿que us ne apar de ço que Déu us ha +deixat veure? Escàpols sou del imminent perill i venjats d'aquella +bèstia que us volia devorar. Gran és i copiosa la misericòrdia del +Senyor, el qual per tots temps gloriejat sia i beneït. + + + +XVII + +AQUÍ ARRIBAREN A UNA ILLA ON S'ATURAREN TRES MESOS PER CAUSA DE +TEMPS CONTRARIÓS. + +Navega navegaràs, un jorn varen veure una illa, molt llunyana encara +d'ells i molt plena d'arbredes, bella de verdor com una maragda, i +gran. I quan s'acostaren a la costa i en terra hagueren desembarcat, +veieren la terça part de l'alimanya marina, morta per aquell llampec +de foc que fulminà per la boca, l'altra bèstia, menor que ella, +venguda en auxili dels monjos temorosos de la part de l'occident, al +conjur de l'oració de Sant Brandan. El qual els va dir: -¿Veis, +fills, un bocí de la bèstia marina qui us volia devorar? Vosaltres +sereu qui la devorareu a ella. A Déu plau que sia així, que per açò +la mar a terra l'ha gitada. Sapiàu que tendreu que romandre llarg +temps en aquesta illa. I ço serà per causa de temps contrariós que +aviat se torbarà. I us dic que tregueu, més terra endins, la nostra +nau i que cerqueu un lloc on atendarem, esperant la bonança que +retorni.- Els monjos li digueren: -¿En qual manera, nosaltres podrem +viure ni com podrem cuinar res, si no tenim aigua, i en aquesta illa +no hi sabem cap font?- I l'abad els diu: -No us vullau queixar de +res: ¿Creis que és cosa més difícil de fer a Déu donar-vos de beure +que de menjar? Així com us ha donat menjar us donarà beure. Anau +trescant per la illa, sempre cap a migjorn i trobareu una font clara +de bona aigua, i herba al entorn i arrels mengívoles. Preniu-ne a +bastament, tant com menester us sia, però no pus.- I se n'anaren els +monjos per allà on l'abad els havia dit, i trobaren-ho així com +l'abad els havia dit. Aquella nit mateixa el temps se torbà d'aigua +i de vent-pluig i de soroll i tro d'onades vastes. Tres mesos, i +encara més, durà la maltempsada, i passats aquells tres mesos, el +sant abad digué a sos monjos: -Demà farà un bell temps, i també demà +passat i l'altre dia; i serà la mar tan calma que podrem navegar en +segurança, ontocom ens plaurà.- Tal com ho havia dit, aixímateix fou +veritat. D'on, passats tres mesos i quatre dies, el sant donà ordre +de carregar el bastiment de coses de menjar i d'aigua de beure; i +per ell, féu provisió d'herbes i d'arrels, per ço com, d'ençà que +fou ordenat prevere, no volgué menjar ni carn ni peix ni aucell. Ben +estibada la nau de vitualles, alçaren vela i aquesta vegada +prengueren el camí del Septentrió. + + + +XVIII + +AQUÍ APAREGUEREN ALS MONJOS TRES POBLES, ÇO ÉS, TRES COMPANYES DE +GENT, I UN DELS MONJOS HI ROMANGUÉ VIU. + +I caminant i fent via per la mar, veieren una illa molt llunya +encara d'ells. I l'abad els diu: -Veieu vosaltres aquella illa, +lluny, que jo veig?- I ells respongueren: -Si fa.- I l'abad els +demanà: -I què hi veieu?- Ells digueren: -Nosaltres hi veiem tres +pobles, ço és, tres flotons o sien companyes de gent; i una companya +és d'infants petits i la segona és d'homes joves i la terça és +d'homes vells.- I l'abad els diu solemnialment: -Jo us faç a saber +que un dels nostres germans romandrà en aquesta illa amb un +d'aquests tres esbarts.- Els monjos començaren a demanar-li: -Vulles +dir-nos, mossenyer, qual és aquell qui deu romandre en aquesta +illa.- Sant Brandan els mostrà quin seria aquell monjo qui havia de +romandre, endarrerit, amb una d'aquelles companyes; i aquell monjo +en fou tot pensívol i consirós. El qual era un d'aquells tres +germans qui darrerament anaren en seguici de Sant Brandan i eren +fuits del convent amb peus clandestins i sigilosos. Acostaren-se a +l'illa, la qual era planera, al nivell gairebé de l'aigua de la mar, +sense pedres, sense arbres, sense herba, sense fulla i sense bri que +el vent pogués moure. Molt gran i molt gentil era aquesta illa tota +coberta d'uns com a grans de raïm madur; d'aquests grans uns eren de +groga color, com el topaci; i altres eren vermells, com la magrana; +altres eren blancs com la neu. D'una companya de gent a l'altra hi +havia un espai buit, com un tret de pedra que llança hom. I cascuna +de les companyes cantava amb una dolçor mel·liflua, i quan cantava +la una callava l'altra; i ningú se movia del seu lloc. Quan una +companya havia cantat un vers, l'altra reprenia cantant aquell vers +mateix. I aquest és el vers que cantaven: _Ibunt sancti de virtute +in virtutem et videbunt Deum deorum in Sion_ (Aniran els Sants de +virtut en virtut i veuran el Déu dels déus a Sion). + +La companya dels minyons era vestida amb vestidures blanques, d'una +suau blancura de vori o de llet; la companya dels fadrins era +vestida amb vestidures vermelles com la magrana; la companya dels +ancians era vestida amb vestidures qui havien l'apagada flama dolça +dels topacis. I totes aquestes vestidures eren fetes a manera +d'aquells induments que porten els diaques per cantar l'Evangeli. +Quan els monjos errants foren a port, era la quarta part del dia; i +una de les companyes començà de salmejar; i els salms que salmejaven +eren aquests: _Deus misereatur nostri; Deus in nomine tuo salvum me +fac. Credidi propter quad locutus sum. Laudate pueri, Dominum_ (El +Senyor de nosaltres haja pietat; Déu, en el vostre nom salvau-me. He +cregut i per això he parlat. Alabau, infants, al Senyor). + +Cantant alternament així s'estaven, quan s'en vengué un gran núvol, +una aubaïna càndida i tendra, com el somni de la terra matinal, com +la boira blanca qui entela sos grands ulls verds oberts a la llum +nova. El qual núvol embolcallà les companyes cantadores i les +sotstragué a l'esguard dels monjos meravellats. Vera cosa és que +sentien el càntic aleshores aunat en un feix únic de veus +melodioses, les quals cantaven: _Te Deum laudamus_, que muntava al +cel deliquiós, malalt d'amor, entre l'encens allanguit d'aquella +boira vaga. Quan fou de jorn, la calitja se va espargir i se va +fondre i la illa romangué vestida de frescor i d'auba. I aleshores +els tres chors començaren conjuntament a cantar: _Deus, Deus meus, +ad te de luce vigilo_ (Déu, Déu meu, per Vós, des que el dia trenca, +són oberts mos ulls). + +I fou semblant als monjos, que tenien un gran Anyell blanc el qual +per ells era immolat. I el candor dels núvols matinals, del sol +ixent s'enrogia. I per Ell foren beneïts i d'Ell combregaren. I com +combregaven un per un, cantaven tots els altres: _Hoc sacrum corpus +Domini et Salvatoris sanguinem sumite qui custodiat vos ad vitam +aeternam_ (Preneu aquest Cos i aquesta Sang del Senyor i Salvador +vostre, el qual us guardi per a la vida eterna). + +I quan tots hagueren combregat de l'Anyell; la companya dels joves +homs aportaren als monjos un cove ple d'aquells grans que semblaven +de raïm madur, i els digueren: -Portau d'aquests grans al bastiment, +que us seran d'utilitat. Emporteu-vos-ne del fruit de la Illa dels +forts homens, i deixeu-nos aquí el nostre germà, i els altres +anau-vos-en en pau.- En aquella hora, Sant Brandan cridà aquell +monjo a si i li deia: -Dóna'ns tu la pau a nosaltres, i després +veste'n amb aquests joves homens qui et reclamen. Sàpies que en hora +bona ton pare t'engendrà, puix ets estat digne de romandre entre els +estols de gent benaventurada, pel gran mèrit de tes obres bones.- I +aquell monjo amb devoció humil donà pau i comiat a sos companyons. I +quan així ho hagué fet, dient: -A Déu us encoman- l'abad va dir: ¿No +recordes, fill, quantes gràcies ens ha fetes Déu en aquest viatge? +Veste'n en la pau de Déu i prega Déu per nosaltres.- I així fou que +el dit monjo partí en la joiosa companya dels fadrins. Com fou hora +de nona, l'abad comanà a sos monjos que aparellessin de menjar i li +portassin un dels grans de raïm del cove, que volia veure aquella +bella cosa acolorida. I veient-lo tan gros i tan feixuc, molt se'n +meravellà i digué: -Mai no viu ni oí que en el món fos tal natura de +raïms. L'un gra és tan gran com l'altre, i tan pesant; només hi ha +diferència en la color de la pell de cascun gra.- Sant Brandan en +rompé i n'encetà un, i la pell era dura com el cuiro, però contenia +un suc, dolç com la mel, i de gran suavitat d'olor. I partí aquell +gra en bocins i a cascún dels monjos n'hi tocà un bocí del pes d'una +onça. I cascún el menjà i en tingué prou amb aquella onça, que no +els va romandre talent de menjar res pus, en tot aquell dia. I així +mateix hò feren per espai de dotze dies amb els dotze grans del +raïm; i no menjaren neguna altra cosa ni begueren i n'eren sadolls i +sentien sempre seguit en la boca una dolça saboria de mel. Consumits +dotze dies, foren consumits tots els dotze grans. I feien via +incansablement per la gran mar incerta. + + + +XIX + +AQUÍ VINGUÉ UNA AU, MÉS GRAN QUE NO EL PAÓ, PORTANT ALS MONJOS UN +RAM D'ARBRE, FULLAT I FRUITAT. + +I s'esdevengué que les vitualles els falliren. Sant Brandan comanà +els monjos que suportassin aquella abstinència en pau, segons el +consell evangelical, no massa sol·lícits ni curosos de ço que +menjarien l'endemà; i preceptuà un dejuni de tres dies. Passats +aquells tres dies, a l'hora terça, sobrevengué un aucell, volant, el +qual era gentil de veure més que el paó, i major encara. Semblava +que vengués de la part de la illa, on ells eren estats, ço és, +aquella illa de les tres companyes de gent tan gentilment abillades. +Aquest aucell sí havia en el bec un ram d'un arbre meravellós per la +formosor de la fulla, per la gerdor del ram i per la gentilesa del +fruit, ço és un penjoll o manyoc de raïms molt grossos i cascun raïm +tenia dotze grans, i l'un gran així com l'altre, i eren de clara +color, a manera de pedres precioses. I arribat a la nau aquest +aucell, deposà el ram en la falda de l'abad atònit; i aixecà +novellament el vol. Devotament l'abad Brandan lloà mossenyer +Jesucrist; i a sos monjos digué aquestes devotes paraules: -¿Veis +aquest manyoc? Alegrau-vos i confortau-vos en el Senyor Déu, el qual +no abandona sos amics. Veu's aquí que ric dinar ens ha tramès +després del llarg dejuni. Lloau-lo doncs i regraciau-lo, com +vosaltres sabeu.- Dotze eren els raïms, que l'abad repartí als +monjos, els quals tingueren per menjar dotze dies. I al terme +d'aquells dotze dies, l'abad comanà a sos companyons que dejunassen +i pregassen. I tal com els fou manat, ells així ho feren. + + + +XX + +AQUÍ ELS APAREGUÉ UNA ILLA PLENA D'ARBRES FRUITERS I ABUNDOSA DE +TOTES BENANANCES. + +Al cap de tres dies, no gaire lluny, veieren una illa, tota poblada +d'arbres de tal frondositat que les branques s'agafaven i +afrenellaven en gran i verda espessura, i tots eren carregats de +raïms com aquells que havien menjat, d'odor i saboria inenarrables. +Tots aquests arbres eren tombats cap a la terra, per la feixugor del +gran esplet. Tot sol l'abad davallà a terra i digué a sos monjos que +l'esperassin dins la nau. I vagà tot sol per la illa. Tants i tants +n'hi havia d'aquests fruiters que aquella clausura era un paradís. +Gaiament els ocells cantaven, i llur cant era un esgranall de perles +pures; i de veure eren tan bells com no pot imaginar l'hom, ni +dir-ho amb paraules. Embriagat per la suavíssima benanança del lloc, +oblidava's Sant Brandan de tornar a sos monjos, els quals amb ànsia +l'esperaven i alerta els ulls i llarg el coll, esguardaven si ja +venia. I de tant en tant, a llurs narius, oberts i àvids, arribava, +portada per l'oratjol, la carícia de la flaire errant de la illa +benaventurada. Aquesta mica d'aura que els afalagava els sentits, +els feia oblidadissos del dejunar i del menjar i encara de +l'absència de l'abad llur, el qual s'era endinsat per la floresta: +trobava belles fonts d'on belles aigües decorrien en riells +musicals, vorejats d'herbes verdes, al tacte suaus, les quals tenien +arrels llargues i blanques, amables al gust i de menjar precioses. +Havent l'abad trescada tota la illa, per la verdesca odorant, volgué +tornar a sos monjos i collí un ram amb totes les fulles i el fruit +de la bella selva fructífera, i el donà a sos monjos dient: -Fills, +bell estar fa en aquesta illa; perquè, davallau de la nau i +atendau-vos i confortau-vos en Déu i fruïu de tots els bens +d'aquesta illa preciosa a on Déu ens conduí.- I en ella romangueren +quaranta dies i quaranta nits, passats els quals tornaren-se +embarcar i s'emportaren dels fruits d'aquella illa tants com en +pogué dur la nau. I, aquest viatge que ara comença, fou per ells de +gran tribulació. + + + +XXI + +AQUÍ ELS APAREGUÉ AQUELL MONSTRE ALAT, GRIF PER NOM, I UNA ALTRA +BÈSTIA, I N'HAGUEREN PAOR. + +I mentre feien camí, veieren un gran aucell, molt lleig de veure, el +qual ha nom grif. Semblant era que vengués de lluny, contra la nau, +i rabiós, que pareixia que els volgués devorar. Havia nom grif per +ço com era meitat aucell i meitat bèstia. Tenia la boca oberta i els +ulls oberts, i bufava. D'on, els monjos a l'abad amb gran temor +digueren: -Pare, com ho farem, que semblant nos és que ve una mala +bèstia alada per devorar-nos?- L'abad els diu: No hajau temor de +res. Déu ens serà ajudable, i ens en podrem defensar si a Ell plau.- +El bec del grif era tort i les ungles eren tortes i ses ales com els +coltells eren tallants. Mentre s'estaven els monjos en aquest +parlament, s'ajuntà al monstre un altre aucell, qui portava un ram +en la boca, i com fou a l'endret de la nau, deixà caure el ram del +bec, i anà a tombar dins la falda de Sant Brandan. I xisclava i +s'arremia de lluita amb el grif. I tan dura fou la baralla, que el +vencé i el matà, i anà caure no gaire lluny de la barca. I l'aucell +vencedor endreçà el vol vers aquell verd paradís d'on era vingut. Un +dia varen destriar la illa de l'abad Albeu on els calia celebrar +Nadal i Epifania. Així ho feren. I tornaren tot seguit a navegar, +car repòs no tenien mai, sinó en les dites festes, i quan, per +atzar, tocaven a alguna de les illes delitoses. + + + +XXII + +AQUÍ TROBAREN UNA MAR CLARÍSSIMA, EN EL FONS DE LA QUAL HI HAVIA +TOTA ESPÈCIE DE VOLÀTICS DEL CEL I BÈSTIES DE LA TERRA. + +Una vegada, Sant Brandan havia de cantar missa en la nau, en el jorn +festival de mossenyer Sant Pere, l'apòstol de les mans clavígeres; i +ensems amb sos monjos, veié una mar tan trasparent i clara que els +era semblant que no hi havia gens d'aigua, com fos que clarament +destriaven tot ço que hi havia en el fons: gran diversitat de +bèsties qui anaven per ci per llà, de les quals unes eren grans i +les altres eren petites i els semblava que haurien pogut abastar-les +amb la mà. Encara els era semblant que veien una noble ciutat, amb +palaus cristal·lins i torrelles arborades. Les bèsties semblava que +eren ovelles i cabres, porcs, cans, llops, bous, ases, lleons, +brúfols, onsos, muls, dragons, liofants, gaceles, cérvols. Veient +els monjos que l'abad volia cantar missa, pregaren-li molt +devotament que es volgués abstenir de cantar-ne, no fos que les +bèsties malignes qui eren al fons del mar no ho sentissen i els +fessen damnatge i tribulació. La faç de l'abad empedreïda, que mai +no havia rigut, aquesta vegada s'amorosí del llampec vermell d'un +somriure, tan fonedís, tan fugitiu, que aviat sa cara tornà a la +pristina immutabilitat, i aquestes paraules els digué amb una +gravetat lenta: -Molta meravella em do com sou tan necis i homes de +tan poca fe. Apar que teniu més temor d'aquestes bèsties qui +pasturen pels solatges de la mar profundíssima, que d'Aquell qui és +Senyor del cel i de la terra i d'aquests avencs abismals i +d'aquestes bèsties i d'aquests peixos. Si us esquivàreu d'aquella +bèstia pèssima marina, que semblava que us volgués engolir, i del +grif, i del peix Jasó en l'esquena del qual féreu flamada i ell +s'estava quiet, i de la mala mar i de la maltempsada de quaranta +dies; i encara d'altres perills molt grans: bellament sereu escàpols +d'aquest ramat de bèsties submarines que són, lluny de vosaltres, +més de cinc milles.- Ço l'abad els va dir. I començà a cantar tan +fortament com pogué, i lloava a Déu santament. L'alta veu robusta, +s'escampava pel mar solemnial, i feria els abims i arribava a les +estrelles. I tan tost com començà a cantar, els monstres jussans +alsaren el cap i anaren acudint a l'ofici, uns sota l'aigua, altres +a flor d'aigua. Tan espessos eren com els mosquits que es posen +sobre el vi. Cap d'ells no tocà la nau. Tants eren que on se vulla +els monjos mirassen, no veien més que l'estesa de bèsties i l'estesa +del cel: sota l'aplec monstruós l'aigua despareixia. Com la missa +fou cantada, totes feren gest d'anar-se'n. I la desfilada dels +monstres marins davant Sant Brandan i sos monjos astorats durà vuit +dies. + + + +XXIII + +AQUÍ TROBAREN UN BOSC D'ARBRES QUI IXEN DE LA TERRA l TORNEN DINS LA +TERRA, SEGONS EL SOL MUNTI O DAVALLI. + +Tan tost com hagueren passada la mar transparent, al cap dels vuit +dies, l'abad cantà una missa. I encara navegaren tres jorns més; i +al cap d'aquells tres jorns, trobaren una illa on era un bosc de +plantes molt amargants, gentil de veure, i molt fullat, i molt +florit i molt fruitat de diverses fruites, de les quals unes eren +grenyals encara i àcides, i les altres eren madures i mengívoles. +I aquest bosc tenia aital virtut, ço és, que al mati, tan aviat com +el sol eixia, sortien els arbres de la terra i a poc a poc anaven +creixent, amunt, amunt, fins a hora de nona. En aquell punt, els +dits arbres, mantenien, esbandida a la llum i a l'amorosa voluptat +del sol, llur cabellera; flonja, estarrufats i drets, sota el sol +vertical ni pujant ni davallant, ni enclinant-se ni decantant-se a +cap banda, consemblants tots ells en fulla i en flor i encara en +fruit. I tan tost com el sol començava a tombar-se cap a Ponent, +començaven també els arbres a enclinar-se cap a la terra, a poc a +poc, seguint el curs del sol, el qual quan era desaparegut en la +immensa gola vermella de l'occident, així mateix els arbres, +ullpresos de la rossor del sol, ja eren desapareguts sota terra. I +és de saber que mentre el sol va sota terra, els arbres hi van +també; i la terra no en roman clivellada del soterrament d'aquells +arbres, sinó closa com si res n'hagués eixit. Oi més, tota aquella +illa és poblada d'herbes belles de veure, i ben olents. I en un +altre indret de la dita illa hi ha arbres molt gentils i de color +varia. I en el cimal de cascun arbre rumbeja un manyoc de fruites, +rodones i llises, d'una color meravellosa d'ésser vista. I eren set +aquells arbres en redol, i eren parlants. I llur parlar sonava suau +i cantant com un cloquer amb set clotxes. I allà prop hi havia set +muntanyes i cascuna era de metall diferent; i hi havia set fontanes +i de cascuna d'elles eixia un rierol, i l'un rierol era d'aigua, i +l'altre era de vi, i el terç era de sang, i el quart d'oli, i el +cinqué de llet i l'altre de mel, i l'altre finalment era de baume. + + + +XXIV + +AQUÍ ELS APAREGUÉ UNA ILLA, SUTZA DE CARBONISSA I FUM, LA QUAL ILLA +ÉS DE L'INFERN. + +Una volta esdevingué que, bufant l'oratge de la banda de l'Aquiló, +veieren una illa, de prop, la qual tota era plena de una ruïna de +còdols i de roquissar, lletja de veure. No hi verdejava cap bri ni +el vent estival no hi movia l'alegre cabellera de cap arbre. Era +tota negrejant i eixordadora de oficines de ferreria i tota +encombrada de rodam i de martells i d'encluses i de falç i de +seients de ferro i de trepans i de destrals. I dins de cascuna +ferreria hi havia un hom mascarat i brut, com si en fos el mestre +ferrer. I tots aquests ferrers batien l'enclusa amb cops +eixordadors. Bategaven fort les fornals ardents d'un negre foc +espaventable. Veient l'abad aquestes coses, que eren tristes de +veure i temedores, així a sos monjos parlà: -Dolent d'estar, mos +cars fills, és aquest lloc; perquè no voldria acostar-m'hi, tota +vegada que Déu me'n fes mercè.- Havent dit això s'alçà un cap +d'oratge violentíssim qui empengué la nau, incontrastablement, sobre +la ribera desamable, d'aquesta illa, la qual era una gran muntanya, +erecta i negra, sobre el mar. I oïren el buf de moltes manxes +panteixants; i aquell bleixar conjunt sonava horrorós com un tro del +cel. I oïren el batre espès de milia martells sobre les encluses +sonores. El sant abad se signà i s'armà amb el senyal de la creu i +va fer aquest prec humil: -O Senyor Jesucrist, feis-me escàpol +d'aquesta illa, si en plaer us ve!- Havia dit això, quan arribà un +home d'aquella illa, corrent cap a ells; era vell i tenia la barba +molt llarga, i era tot ell negre, com la sutja, i era pelós i hirsut +com l'erissó, i gitava fum pel nas i era tot pudent de sofre i de +petroli. I tot d'una que descobrí aquells servents de Déu torna-se'n +arrera cap a la negra oficina. L'abad senyà's encara devotament, se +comanà a Déu i va dir a sos monjos: -Alçau, mos fills, més alta la +vela i remau més fort i anem-nos-en d'aquesta illa, que mal estar hi +fa.- I com va haver dit això, encara es presentà a la ribera un +altre mal vell, barbat, el qual duia en les mans unes grans +estenalles i una massa de ferro ablamat, la qual tota espurnejava, +així com espurneja el ferro bullent, tret de la fornal i sebollit en +l'aigua. I com fou arribat a la vorera, llançà la massa i les +estenalles contra els monjos; però a Déu plagué que no els va fer +mal, i el cop anà a caure devés una milla, més enllà, en l'aigua, +sense naframent. I quan tocà l'aigua, començà l'aigua a bullir, com +una olla al foc. I tantost comparegueren a la riba homens negres i +més homens negres, brandant cascun semblants estenalles i sengles +masses roents, que llençaren contra els monjos. I s'espandí una gran +fumera, pudenta i feixuga, qui endolà i torbà l'aire. I la mar feia +remor de bull singlotant, com una gran caldera. I l'aigua de la riba +tota era abrandada i cremant, de manera que semblava que tota la +illa feia flama i fum. Tres dies, aquest incendi tenebrós durà. I +mentre els monjos anaven vorejant la illa eixordant i fumada, oïen +udols i vasta cridadissa de molta gent, i infestava'ls el nas una +intolerable pudor. L'abad confortava els monjos fugitius i els deia: +-Hajau fiança, mos fills, i no temor, car les armes de Déu, són més +poderoses que les armes del món. A saber heu, que som en les parts +de l'infern i aquesta illa és una de les seues illes.- Encara l'abad +parlava, quan sentiren una veu qui sonava molt planyívolament i +deia: -¡O Sant pare, servent de Déu i son amic, prega per mi, +miserable! Sàpies que jo som aquí per força i no de grat; i volenter +amb vosaltres vindria, però no puc, ai las i dolorós! En mala hora +fui nat en el món mesquí, el qual és ple d'enganys i tribulació. +Estret so de tota part, i no sé qui és qui m'estreny; ni quina cosa! +Turmentada serà ma vida d'ací en avant perdurablement.- Els monjos +romangueren, d'aquests clams, enfellonits i consirosos i invocaren +la divinal misericòrdia, que no els fassa anar mai al lloc de +l'eterna dolor. Miraven vers la illa i descobriren l'home planyívol +qui feia el dol i plant, el qual era menat al turment; i oïren unes +veus qui deien: -Al foc, al foc!- I altres deien: -A l'aigua, a +l'aigua!- I altres deien: -Pica, pica!- I altres deien: -Martell, +martell!- I altres deien: -Corda, corda!- I altres deien: -Muira, +muira! Muiren tots els nostres enemics, ço és, els servents de Déu.- +I en aquell punt, tota l'aigua de la mar se començà a torbar i +moure; i després s'ablamà i feia gran flamada i grans brases de foc. +I l'olor de socarrim era gran, infecte mesclament de sofre encès i +d'oli de pedra. I per aquest fum i per aquesta pudor no sabien els +monjos on eren ni sabien on anar. I encara sentien veus que deien: +-Rosteix, rosteix; bat, bat; talla, talla; sega, sega; estreny, +estreny!- + +L'endemà, tot fent camí, aparegué als monjos una gran muntanya vers +ponent, dreta en mig del mar, la qual, en la banda que mirava al +Septentrió, se cobrí tota de núvols. I en aquesta illa, veien-s'hi +diverses alimanyes, ço és, onsos, porcs, cérvols, cavalls, ases; i +de la cuculla de la muntanya eixia gran fum. Volent així mateix +esquivar aquest lloc, un cap d'oratge sobtosament, els empengué prop +de terra. La ribera era escarpada i molt alta; i, del cim de la +muntanya, decorria a la mar un riu de sang viva. Un dels monjos +volgué eixír de la nau i saltà sobre una seca. I tan tost hi fou, se +sentí pres, i començà, altes veus, a cridar i a dir: -¡Ai pare sant, +en mala hora m'allunyí de la teua companya! Pres som i no sé per +qui; i embargat de tornar a vosaltres!- L'abad sí, esguardava aquest +monjo, i veia bé qui era que l'havia pres, i veia'l menat per un +home negre, amb els dimonis, al lloc del turment. I veié encara com +fou engolit per la boca d'un dragó qui havia vuit caps. I aquesta +vegada l'abad digué: -¡Ah, malanat mon fill! I per què vares nèixer? +¡Par-me que a tal lloc ets vengut per culpa de tes males obres!- Un +vent fort allunyà la nau de la visió dolorosa, la qual navegà vers +migjorn. La ruta per estones s'anava asserenant. I al terme dels set +dies, pogueren refrescar els ulls, sollats de les infernals +negrures, en la blava regor puríssima del cel i de la mar. + + + +XXV + +AQUÍ ELS APAREGUÉ JUDAS, EN EL MAR, DALT D'UNA SECA. + +Set dies anaren navegant per aquella vasta serenor de la llum i de +l'aigua -llum diamantina, aigua de crestall,- quan petita i +llunyana, sobre la planície equòrea, que començava a tremolar amb +folleig d'onades, veieren una figura així com d'home assegut, dalt +d'un penyal. I més enfora d'ell, havia-hi una vela, ampla com una +xarxa la qual era penjada entre dues forques, aletejant i drapejant, +a l'aura i al respir del mar desert. I semblant era que aquest home +fos per les ondes bressolat, com una nau desemparada. Altres monjos +deien que no era home allò, sinó que era un gran aucell. I d'altres +pensaven que era una barca menuda. I l'abad, oint tantes coses i tal +desavinença, els respongué i els va dir: -Deixeu-vos de raons, mos +fills, i endreçeu allà la barca a aquell lloc que veim i sabrem què +cosa és aquella.- I quan hi foren prop, veieren que allò era un home +tot nuu i hòrridament pelós, i deformat dels altres homes, el qual +estava assentat sobre una gran pedra. Les onades de la mar l'anaven +tapant i destapant, i l'aigua-sal, per l'horror dels flancs peluts, +regalimava. El drap, banderejant al pàlpit de l'oratge, vigorosament +atupava els monjos, pels ulls i pel front. Molt se meravellaven tots +d'allò que veien; i Sant Brandan començà a parlar i va dir: -En nom +de Déu totpoderós i en nom de Jesucrist son Fill, i en nom de +l'arcàngel Sant Rafel qui encadenà el dimoni en el desert, jo't +conjur perquè em digues qui ets tu, i per quina causa aquí estàs. +Semblant m'és que fas aquí molt aspra penitència i que gran mèrit ne +deus haver. Dígues-me si ets viu o si ets mort i fins a quan aquí te +cal estar.- Aquell monstre humà, enrocat i inundat pel ritme altern +de les onades respongué en eixa manera: -Jo som mort i no viu. Jo +som Judas de Karioth qui mon pare vaig occiure a cops de pedra, i +tinguí ma mare per muller, més no ho sabia, i vaig jaure amb ella +llarg temps i n'haguí d'ella molts fills. I fui gran mercader i +falsejava totes les mercaderies, i atresorava diners i donava diners +a usura, i draps i blat. I fui gran lladre i encara fui apòstol de +Jesucrist, el qual me féu reboster de sa companyia i guardador de +totes coses que li donava hom. I per ço que pogués mantenir mos +fills que a una altra part tenia, Jesucrist m'atorgà potestat de +pendre el deume de tota cosa, i que a mos fills lo trametés; i jo ho +feia així. I per ço com Maria Magdalena féu tan pròdiga despesa de +l'ungüent, amb el qual ungí el cos del Crist, embaumant-li el cap i +els peus, un cap-al-vespre, en casa de Simó el llabrós on portà el +dit ungüent que li havia costat tres cents diners d'argent, que +havia contats un per un sobre el taulell del perfumer, jo en fui +molt despagat i dolent pel deume que me'n pertanyia i no podia +haver. I no em sabia resignar a la pèrdua d'aquest deume; i fiu +resolució de cobrar-lo i fiu pensament de trair mon Senyor Jesucrist +i lliurar-lo per trenta diners, i així cobraria el deume dels tres +cents diners, el qual havia perdut en la despesa del dit ungüent. +Mai no haguera cregut que aquest afer finàs de tan mala manera, ni +que gens de mal n'hi hagués pogut esdevenir. Jo em feia aquest +pensament: «Bé sabrà Ell, per la sua gran saviesa i virtut, +esquivar-se gentilment de llurs mans». Aquest pensament m'enganà. +D'on, quan jo viu de cert que Jesús era condemnat de tot en tot per +Pilat i que tenia de pendre passió i mort, fellonia n'haguí i +tristor greu de ço que li era esdevingut per ma causa. I llancí +aquells trenta diners qui ja'm cremaven les mans, i, altes veus, +vaig proclamar ma culpa. Veient que aquesta confessió no em donava +conhort, així com home irat qui fuig a mal senyor, desesperat de +perdonança, comprí una corda i a un arbre em pengí, així com hom amb +els lladres acostuma. Aquesta, mica-mica de consol que veieu que +tenc, no el tenc per mon mèrit, sinó per especial mercè que Déu m'ha +feta; ni aquest roc és per mi lloc de penitència i càstic, sinó lloc +de perdó i d'alguna apariència de refrigeri, la qual cosa Déu obra +envés de mi cascun diumenge, segons la multitud de les seues +misericòrdies. Avui és diumenge, i per això, m'haveu trobat aquí. I +m'apar que quan estic dalt d'eixa seca, som en el paradís. Aquesta +pedra rònega em dona més consolacions que no m'en donarien tots els +delits mundanals junts, com ara, delicat menjar, jugar, ballar, +cantar i bon beure i amb belles dones folgar i trobar tresors davall +terra i ésser sublimat en honor i senyoria. I tot ço és per la +grandíssima paüra que tinc de les cruels penes i dels turments que +sofresc i que esper sofrir, ai las! aquesta nit mateixa, i tota la +setmana qui ve, fins a l'altre diumenge i totes les festes de Nostre +Senyor Jesucrist i de la seua Mare dolça. Per amor d'Ella, Ell fa +moltes gràcies a tot hom, ço és, als vius i als morts. D'on sapiau +que jo m'estic dalt d'aqueixa seca cascuna dominica i cascun Nadal +fins al jorn festiu de l'Epifania; i al jorn sant de la Pasqua fins +al compliment de la Cincogesma i en les quatre festes de Santa +Maria, la qual és font flum i mar de pietat; ço és, el jorn de la +sua Nativitat, i de la sua Anunciació, i de la sua Purificació i de +la sua Assumpció; i encara, el dia de Tots Sants. I jatsia que sigui +en aquesta figura que em veieu, sabreu que jo crem tot i som així +com a plom roent en la fornal. I quan no som aquí, damunt aquesta +seca, de jorn i de nit estic en el negre cor d'aquella muntanya +negra, que veieu que endola de fum la festa de la llum. I encara +sabreu que en aquella muntanya hi està Leviathan amb tots els seus +cavallers i tots pateixen penes diverses. Jo hi era en aquell lloc +quan fou engolit el monjo, vostre germà, qui amb vosaltres navegar +solia. I quan va caure en l'infern, l'infern va fer demostració +d'alegria gran; perquè el foc s'arborà més i eixí més fum i +s'escampà la bavarada més pudenta. I així es fa cada vegada que hi +entren les ànimes dels pecadors i el gran dragó bocabadant les +devora. Ja sabeu, doncs, qui som i perquè aquí m'estic i m'hi tenc +d'estar fins al jorn del judici, i en quina manera som infernat i +cruciat amb Pilat i amb el rei Herodes, i amb Anàs i amb Caifàs els +quals amb mi pateixen i em fan pagar el traïment que fiu del cos de +Nostre Senyor Jesucrist. Per tal com sé que vosaltres sou amics de +Déu, de part de Déu, us conjur, el qual és honrat Senyor omnipotent +i redemptor del món, que us digneu pregar a Ell per mi, per ço que +em vulgui deixar estar aquí fins demà; que els dimonis no em puguin +menar a la llur heretat, que amb tan vil preu perdurablement he +comprada.- Sant Brandan així li respongué: De ço que tu em pregues +sia ço que Déu vol. Anit tu no sentiràs ninguna altra pena, fins a +demà, al llevant del sol.- I encara més li demanà Sant Brandan: +-Vulles-me dir ¿per què estàs damunt aquesta pedra? I ¿de què et val +aquest drap qui et venta? Ni ¿per què ací estan aquestes dues +forques de ferro?- Judas per semblant manera respongué: -Aquesta +pedra és el guardó d'una bona obra que fiu. Aquesta pedra és aquella +que jo vaig posar en un clot, ple de fang, que hi havia en mig d'un +camí, per ço que sense perill hi poguessin posar els peus aquells +qui passaven pel camí; això fiu ans que fos apòstol de Déu. Aquest +drap que és aquí i em venta de lluny, és perquè jo en doní un de +consemblant, a un pobre mesell, quan jo era camarlenc del Senyor, i +per ço com el drap no era meu, més sí era del Senyor i dels +apòstols, m'està una mica lluny; i el vent que fa no em refrigera, +ans el seu bandereig m'assota sovint. Les forques de ferro que veieu +són aquelles que vaig donar als preveres del temple de Salomó per... +- Així parlava Judas quan la llum minvant del jorn qui sobre la mar +s'aclucava, sobtosament s'entenebrí amb una espessa voladúria +d'ales. Del lleig esbart nocturn, la pedra i el precit qui estava +dalt la pedra, en foren de tot en tot coberts. La multitud alada, +tota quanta, s'arremolinava entorn de Judas, i deia fort i amb veu +de plant: -Allunya't de pressa de nosaltres, o servent de Déu, i del +lloc on estàs; car, nosaltres per causa de la teua proximitat, no +ens podem acostar a aquest companyó nostre, el qual és damunt +aquesta seca, ni ens en podem anar, si tu no t'en vas prest. I no +som gosats de comparèixer davant la faç del nostre Senyor Llucifer +si no li presentem son gran amic Judas, el qual traí el Senyor dels +Senyors. Ver és que tu ens has frustrada l'ocasió de fer presa en +ell i de donar-li els cops de dent i mossegades que havem en costum +de donar-li. No li sies aquesta nit ajut ni valença, jatsia que ell +t'ho haja pregat.- L'abad féu de resposta: -Jo no el defens, però el +Senyor havia consentit que ell aquesta nit tingués gràcia, i fos de +vosaltres defensat de qualsevulla pena i mal que li vulguésseu fer. +- I talment contestaren-li els dimonis: -¿Com pots tenir voluntat +d'aidar-lo, enc que te n'haja conjurat en nom del Senyor, sabent que +ell traí al Senyor?- L'abad digué amb imperiosa comanda: -En nom del +Senyor Jesucrist jo us conjur que no li fasseu cap mal aquest +vespre.- Sant Brandan tota aquella nit perseverà en oració; i els +dimonis no gosaren tocar-lo. Passada la nit, a sol ixent, el sant +abad comanà a sos monjos que arborassin i metessin vela alçada. I +tan tost com recomençaren el camí, d'una gran multitud de dimonis, +semblants a minyons, petits i tenebrosos, la faç de l'abim fou +coberta. I tots cridaven i deien amb veu molt dura: -Veste'n en mala +ventura, enemic nostre, servent de Déu. Maleït sia ton viatge; i la +teua arribada i el teu departiment, i maleïts sien tots els teus +camins per terra i per mar. Tots aquests blasmes et deim per ço com +el nostre príncep, aquesta nit passada, fortament s'és enujat i ens +ha fet turmentar molt asprament per ço com no li hem portat aquest +maleït catiu, que la teua preguera defensava. I el sant abad així +els respongué: -A mi no em podeu noure. Aquell qui us maleesca, sia +beneït.- Respongueren-li els dimonis: -Sàpies que serà doblat el +patir d'aquest Judas malaurat, durant set dies, per ço com tu li has +valgut aquesta nit passada.- I l'abad talment respongué: -No teniu +tal potestat ni vosaltres ni el vostre príncep; ans serà ço que Déu +voldrà. Per la supèrbia vostra i per les vostres menaces us man, en +nom del Senyor Jesucrist, a vosaltres i al vostre príncep, que no el +fasseu patir més del que acostumau.- Així, manant el sant pare, i +els dimonis repugnant, la barca s'allunyava, fins que es feren +fonedisses, en la remota blavor, la pedra i Judas qui era dalt la +pedra, al qual amb insolent gatzara i soroll a l'infern se'n +menaven. I Sant Brandan seguia navegant cap al migdia, lloant Déu +devotament. + + + +XXVI + +AQUÍ TROBAREN LA COVA DE SANT PAU EN UNA PETITA ILLA. + +Al terç dia que navegaven, aparegué'ls una illa petita dins el +migjorn. Tan tost com els monjos la veieren, començaren a remar +fortament per arribar-hi. I quan ja hi eren prop, Sant Brandan, +compadit del greu afany, els va dir: -Fills, no us vulgueu així +fatigar ni els vostres membres cansar, que prou lassitud sofríreu +des de que ens eixírem del monestir. A saber haveu que set anys +seran passats, aquesta Pasqua qui ve, que començàrem el pelegrinatge +vers la terra de veritat i de promissió, ço és, la illa dels Sants. +Aviat veurem complit el nostre desig, perseguit amb tanta +longanimitat i per tal enderivell i tan greus errors de navegació, +per les senderes inescrutables de la mar; i després, sans i saus +retornarem al monestir. Encara abans, s'és mester que trobem i vegem +Sant Pau ermità, servent de Déu i home espiritual, el qual setanta +anys fa que mora en aquesta illa, per fer penitència, i no ha menjat +res cuit al foc de quaranta anys ençà, ni ha portat vestidura sobre +son cos. A saber haveu, que els trenta primers anys fou +meravellosament nodrit per un peix de la mar, que el Senyor cada +tres jorns li trametia. + +Inaccessible i esquerpa de ribaltes era aquesta illa, i en treball i +afany s'estaven els monjos, cercant port per pendre terra. Aquesta +illa era una muntanya alta, amugronada i rodona, el cim de la qual +era nuu, sense herba i sense arbres. Tant i tant voltà la nau, que a +la fi trobà una cala molt estreta; tan estreta que la nau a penes hi +pogué enfonzar el bec. Anar per la dita muntanya era perillós; i +Sant Brandan digué a sos monjos: -Esperau-me aquí i no us en aneu +fins que jo sia tornat, que a vosaltres no és lícit venir-hi ni +torbar la soledat inviolable d'un penitent, sense la seua llicència. +És aquest Sant Pau que us he dit. D'ençà que ell s'està aquí mai no +ha rebuda la visitació d'home nat; jo seré el primer; i, si tant és +que sia possible, vosaltres amb mi també el veureu.- I començà a +muntar, rost amunt del puig, i els monjos dins la nau l'esperaren. +Quan el sant abad fou arribat al cim, començà a mirar per tot arreu, +i veié dues esplugues, ço és, dues habitacions davall terra; i l'una +espluga era orientada vers el llevant i l'altra vers el ponent. +Davant l'espluga orientada a llevant n'hi havia una bella font; +d'una clivella de penyal rajava el fil d'argent de l'aigua viva, +gemegós i fràgil, el qual després d'alegrar un rierol brevíssim, +s'escolava en la gola negra d'un avenc. Quan Sant Brandan fou prop +de l'espluga de la banda de llevant, eixí a la boca de la caverna un +ancià, qui li sortí a camí i li digué aquest vers de salutació: - +_Ecce quam bonum et quam jucundum habitare fratres in unum_- +Entengué Sant Brandan el misteri d'aquella salutació, i tornà arrera +a la nau a cercar sos monjos per ço que ells poguessen veure +aquelles estranyes coses i meravelloses, i de la penitència del +servent de Déu en fossen exemplificats. I com tots foren al cim, +davant la bauma on vivia el solitari, aquest eixí i un per un els +donà pau a tots i a tots pel propi nom anomenà, i digué: -Siau els +benvinguts!- En oir els monjos aquestes paraules, i en veure aquell +ancià tan aspre de cabells i barba i de pels blancs i de pels +llargs, fortament se'n meravellaren. Altre vestit no portava sinó la +garrigosa horror d'aquesta cabellera i aquesta barba que, en ròssec +de malesa secular, arribaven fins a terra, darrera de la qual només +apareixia l'esguard viu, la punta diamantina dels ulls. La boca i el +nas eren desapareguts en la selva salvatge. Ses mans eren ganxudes +així com a peus de gall, per la horrorosa llargària de ses ungles. I +a manera de les bèsties no portava sobre la pell sinó aquella +vegetació de pel, hirsuta i blanca, com un roure nevat. De +contemplar aquest magnífic solitari, Sant Brandan s'entristí i a si +mateix amb muda veu parlava: -Ah, las, mesquí! I jo qui duc sobre ma +delicada pell, hàbit tou de monjo, qui m'afalaga el cos i me +l'escalfa! ¡I encara sota mi i sota mon manament hi ha monjos qui +porten el mateix hàbit i professen la mateixa orde! I em creia, amb +això, fer penitència i plaure a Déu. I ara he trobat aquí un +veritable servent de Déu, el qual és home com els altres, mes és en +divers estament dels altres, pel lloc on viu i per l'hàbit que +porta. I jatsia que molt vell, per llargs anys ha viscut en el +clivell d'una pedra, com l'eriçó, i no beu vi ni menja pa ni toca +cap vianda al foc cuinada i encara és bell i fresc i està sa i net +de cos i d'ànima, florit d'anys antics, com un ametller de gebre. +I mentre aquestes coses d'humilitat pensava, el solitari li digué: - +O Sant Abad i reverenciable, bé deus ésser alegre i consolat en Déu, +veient i coneixent i remembrant tantes meravelles com Déu t'haurà +mostrat en el tan llarg pelegrinatge i és ben segur que Déu t'haurà +fet veure coses de prodigi singular que a ningú més del món haurà +mostrades. De veure'm a mi, conceberes pensament que no eres digne +de portar hàbit monegal. Aquest sentiment teu és de bondat i +d'humilitat excessiva. Sàpies que tu ets monjo i encara més que +monjo, puix la majoria dels monjos no treballen, però tu en treballs +variats t'exercites, i endures aspres fatigues tot dia, amb les mans +remant, amb el cor i amb la llengua orant, i amb el pensament +sol·lícit abrigant els monjos qui amb tu naveguen per ço que arribin +a port de salvació. ¿No saps que tu ets anat set anys complits per +la mar, ara d'ací ara d'allà, sostenint paüres greus i tribulacions? +D'on la teua vida és bona i útil i santa i justa. I jo, ai las +catiu! aquí m'estic dalt d'aquest roc, com un aucell, com ha costum +de fer el corb. I per tal com vaig nuu i no res em cobreix la carn +sinó mos cabells i ma barba i les cerres de l'esquena, a manera d'un +ors, és cosa de paüra veure'm. + +Aquí Sant Brandan, amb humilitat graciosa, demana-li com havia nom i +de quin ordre monàstica ell era estat ans de fer aquesta penitència. +El solitari respongué talment: -Mon nom és Pau; i jo de ma minyonia +ençà fui nodrit en el monestir de l'abad Patrici, el qual fo sant +hom. En aquell monestir vaig estar-hi cinquanta anys i era mon ofici +guardar el cementiri i el claustre dels monjos; com ells morien, jo +els aidava a soterrar. Un dia s'esdevingué, com jo estava en aquell +lloc i deia mes oracions, que em va venir a trobar el meu degà i em +va dir que un dels monjos germans era mort, i que era mester que fes +una sepultura per enterrar-lo i me mostrà el lloc on l'endemà havia +de cavar-la. I com la nit fou vinguda, aparegué'm un hom ancià que +jo no coneixia i me va dir: -Germà amic, jatsia que el degà t'haja +manat cavar una fossa per sebollir un mort, tu no la cavis per ço +com aquell lloc que t'assignà és d'altri, encara que tu ho ignoris.- +Jo el mirava i no coneixia qui fos ell, i li vaig dir: -Mon pare, +qui sou vós?- Ell me respongué: -¿I què és això que no em coneixes? +No som jo Patrici, el teu abad?- Jo vaig respondre: -A mon abad bé +el conec; i si fósseu vós, bé prou que us coneixeria! ¿Com sou +Patrici, si no ho semblau?- I ell encara digué: -Sàpies que jo som +Patrici; i tu no em coneixes per ço com som mort i no viu. Ahir vaig +passar d'aquesta vida i ja no som d'aquest món. Bell estar hi fa en +l'altra vida, perquè jo en som ben content. Bé ho saben tots els +altres monjos. Albeu té d'ésser l'abad, i serà bon hom i de santa +vida i amic de Déu.- I encara més em va dir: -Aquell lloc senyalat +pel teu degà per cavar-hi ma fossa, sí és el meu i de mon cos; pèrò +altres l'han de cavar i no tu. I dic-te ço, que als altres no ho +digues. A saber has, que no plau a Déu que tu estigues més temps en +aquest monestir ni en aquest ofici, i demà al matí faràs ço que ara +et diré: Com matines seran resades, en nom de Déu ves-te'n a la +vorera de la mar, i allà trobaràs una barca menuda amb tots sos +aparellaments, i hi entraràs dintre en nom de Déu, i deixa-la anar +on Déu vulgui. Ella, en pocs dies, te conduirà, per la virtut del +Sant Esperit, a aquell lloc on tu deus fer aspra i dura penitència. +Allà moriràs, quan Déu voldrà. Aquell lloc és molt solitari i +estrany de veure, i té prop el paradís terrenal; i moltes coses del +paradís terrenal veuràs que et seran de gran consol. Està segur de +que hauràs final salvació. I tens apariat un lloc molt delitós i +bell on seràs introduït en l'altra vida.- I quan m'hagué dit això, +jo no el viu pus ni me'n recordo de com se departí ni a quina banda +anava. Perquè jo romanguí tot consirós i pensiu, tota aquella nit; i +l'endemà, en complir el manament de l'abad Patrici, no fui peresós +ni lleguiós. Me n'aní a la vorera de la mar i hi trobí una barca +molt menuda amb sos rems i amb ses veles teses. D'aquesta manera, en +nom del Pare i del Fill i del Sant Esperit, així com m'havia comanat +mossenyer l'abad Patrici, entrí en la nau, i cert de les paraules +que m'havia dit, em vaig confiar a la mar incerta. La nau partí del +port. Vaig pendre un rem en cada mà i comencí a vogar vers aquella +part on la proa apuntava, ço és, vers les partides de llevant. I la +nau, abandonada a noure i empelagada, em portà primerament per unes +aigües verdes, després per unes aigües rojes i finalment per unes +aigües traluzents de diamant. Tres dies fui com encegat per +l'esplendor de les vastes aigües lluminoses. I trobí un puig rodó i +alt, que arborava dins el cel serè l'arduïtat de sos flancs coberts +de boscatge; ço és, aquest puig on som. Volenterosament la nau se +n'entrà per una cala estreta, on prenguí terra. I a Déu m'encomaní, +i doní un cop de peu a la barca, la qual partí, ben aviat, vers +aquella part d'on era venguda. Jo em vaig posar a trescar l'illa, la +qual en set jorns l'haguí trescada tota; i al jorn setèn muntí en +aquesta cima, on hi ha el planell i l'alt bell-veure i les dues +esplugues i la bella font. Jo vaig escollir, per habitació, aquesta +balma oberta a llevant, i en pendre'n possessori en nom d'Aquell qui +dóna un cau a les volpelles, vaig dir aquells mots del Salmista: +«Aquest és mon repòs perdurablement; en aquesta cova habitaré perquè +l'he escollida.» El primer dia que hi era entrat vaig estar-m'hi +fins a l'hora nona; i com fos que tingués fam vaig sortir a fora i +comencí d'esguardar a mon entorn. Llunyana i petita vaig veure que +s'anava acostant una nau, la qual corria cap a la ribera, i allà +s'aturà. Ningún mariner no la comandava; ans em donà de parer que hi +havia dintre una bèstia; perquè jo, a grans gambades, davallant del +cim, vaig córrer a la riba i coneguí que la bèstia era un peix el +qual tenia quatre peus i estava dret sobre els dos peus de darrera; +en la boca portava un foguer i amb els peus de davant un manat +d'encenalls i d'herba, per esca del foc. Jo, veient això comencí a +pensar aquella cosa què significaria. I mentre aquest pensament me +tenia en treball i en perplexitat, el peix saltà a terra, àgil i +viu, i començà a caminar per la vorera, pendís amunt, cap a +l'espluga; i quan fou al davant de la porta de l'espluga, llançà +totes les coses a terra, i començà a cuetejar, així com peix fora de +l'aigua i a moure convulsivament el cap i la cua, i morí. Jo em vaig +pensar que era Déu aquell qui em trameté l'estranya missatgeria; i +em semblà que havia d'encendre foc i coure aquell peix i menjar-lo. +Així com Déu me significà, així fou fet. Dels tres bocins amb què el +peix fou partit, vaig menjar tres dies. Al dia quart, quan ja no +tenia romanalles ni relleu del peix, a hora de nona, viu acostar-se +aquella mateixa nau, la qual a ma fam com l'altra vegada puntualment +proveí. D'aquesta manera, Déu, durant trenta anys m'alimentà. I en +aquells trenta anys mai no haguí set, sinó al diumenge a l'hora de +terça. En aquesta hora, sota el broll de l'aiguaviu, havia-hi una +copa de crestai, la qual era plena d'aigua, que jo bevia, amb acció +de gràcies. Aquell bé de Déu regava l'eixutor de mes entranyes +àrides, qui no tornaren a sentir set fins a l'altre diumenge, a hora +de terça, quan la copa novellament compareixia. Passats aquests +trenta anys, Déu m'envià altre manteniment, del qual no us diré cap +paraula.- I havent dit això, donà'ls comiat i afegí: -Seguiu, si us +plau, el vostre viatge; car ben tost hauran compliment els vostres +incansables desigs, qui del monestir us tregueren. Anau-vos-en que +jo tinc de dir mes Hores i recitar les mies oracions. Déu sia amb +vosaltres. Amen. + + + +XXVII + +AQUÍ ELS APAREGUÉ UNA ILLA EN LA QUAL CASCUN ANY CELEBRAVEN LA +«CAENA DOMINI» I EREN VISITATS PEL PROCURADOR. + +Com fossen totes aquestes coses passades, l'abad Brandan no volgué +pus cercar aquella illa, ans tornà-se'n a la nau amb sos monjos i hi +entrà dins i començà a navegar amb vigoria. I a Déu plagué que al +cap de pocs jorns, un vent el conduí a una illa on ja eren estats +altres vegades. Allà hi havia aquell fontanal tan bo, del qual +havien costum de treure l'aigua i omplir-ne tots els vasos pel llarg +viatge. I passades les festes pasquals, el procurador dels pobres, +el qual era amb ells, segons l'anyal usança, talment parlà a Sant +Brandan: -O senyer pare, entrau en nau ivassosament amb els vostres +monjos i ompliu els vaixells d'aigua d'aquesta fontana. + + + +XXVIII + +AQUÍ EL PROCURADOR DELS POBRES DE CRIST S'AJUNTÀ ALS MONJOS I ELS +MENÀ AL PARADÍS I S'HI VA ESTAR AMB ELLS. + +I encara digué més el procurador: -Jo vull esser el vostre companyó, +i menar us vull i conduir a aquell lloc on teniu voluntat d'anar; +car sense mi, no podríeu mai trobar la terra vertadera de la +promissió dels Sants. En veritat, jo sé que a Déu plau que vengui +amb vosaltres per donar-vos endreçament i portar-vos, d'ací d'allà, +per aquell paradís de les delícies, lo qual Déu ordenà en la terra +al bell mig del món i hi allotjà a Adam, el primer home, i féu-lo +guardià i senyor de tot ço que hi havia dins, exceptat un arbre que +Déu volia per Ell: tants n'hi havia donats dels altres, que +bellament li hauria pogut guardar aquell per Ell, emperò, no ho +féu.- Ço digué el procurador. + +L'abad muntà a la nau amb aquest home i els seus monjos. I com ell +entrava en la nau, el darrer de tothom, tots els aucells d'aquella +illa, petits i grans, ajustaren-se a la ribera, per al comiat. D'una +randa d'ales viva era plè l'aire, i d'una lleugera tremolor de vol; +car els uns voleiaven, esquius i lleus, i no eren gosats de posar- +se; altres, vinclaven els rams amb llur alada lleugeresa, espessos a +manera de fulles, mig florint i mig volant, eixerits i brunzents i +arraïmats. I tots començaren a cantar meravellosament i a la una; i +d'aquella cantoria tothom n'era joiós i consolat, i no els bastava +cor per abandonar la ribera alada i sonora. I el bon home insistia +en dir: -Hissau veles i anem-nos-en a la bella ventura.- I com +començaven a desplegar veles, arribà encara un gran esbart d'aucells +blancs com la neu; i uns eren menuts menuts com a mosques, i altres +una mica més grans com abelles i altres encara més crescuts com les +buscaroles; i volaven i revolaven, i muntaven i davallaven, sense +aturai ni repòs, i cantaven a manera d'homes i de dones i d'infants +i suavíssimament deien aquests versets: _Dominus prosperum iter +faciet illis in tempore et implebit desiderium illis; spes omnium +finium terrae et in mari longe; laetamini in Domino et exultate, +justi, et gloriamini omnes recti corde. Gloria Patri et Filio, etc._ +(El Senyor prosperarà els llurs camins i complirà llur desig; +esperança de tots els termes de la terra i en les llunyanies de la +mar; alegreu-vos en el Senyor, els justos, i exulteu i gloriegeu +tots els dreturers de cor). + +I cantaven alternant aquests versets en tal manera que quan cantaven +els uns romanien callats els altres. Finit aquest cant preciós, Sant +Brandan i aquells qui amb ell eren, començaren de navegar fortment +cap a Llevant; i quan els veieren partits, els aucells així mateix +se n'anaren. I la nau errant tocà un dia la ribera i entrà en el +port d'aquella illa, on sojornava el procurador. I en entrar-hi, +tots començaren a cantar _Te Deum laudamus: Te Dominum..._ I el +procurador fou el primer d'eixir de la nau i de saltar a terra, i +detràs d'ell tots els altres monjos. Quaranta dies s'estigueren en +aquella illa del procurador, el qual copiosament sadollà de totes +coses bones i els acompanyà per totes aquelles riberes, d'on era el +guardià, i els mostrà tota quanta cosa hi havia plaent de veure. La +bella aigua decorrent, entre l'herba verda que s'abellia a sa +carícia lliscant, passava cantant sa fresca cançó rodoladissa. El +cel, aquí, més rioler i ample, vestia el camp d'una claror purpúrea. +Enflairava l'ambient odor d'estepes i garriga i de terra flonja, +humida i núbil. Mesclaven els balsàmics alens la sàlvia i el romaní, +la menta i les violes, la murta i els lliris. Sospiraven perfum, +adesiara, els tarongers deliquiosos. Els fruiters hi eren +agegantats, esponerosos salvatgement, i de totes maneres; i en les +branques llurs, en companya i pau regnaven ensems la primavera en +flor i l'autumne d'or. Eren perennalment poncellats i fruitats i +fullats, pruneres i pomers. A la vora dels torrents, codonys +autumnals i cireres de maig mesclaven sang amb ivori. Els préssecs i +els albercocs, mostraven entre la verdor, llurs galtes odorants i +vellutades. Els garrofers rodons, sota la volta immensa de llur +brancam, abrigaven els castanyers hirsuts, rodons felinament i +estarrufats. Del pas dels monjos estranys en fugien esquivament les +bestioles. Sospeses d'un fil d'or, espaumades de l'embriagament, +dins la voluptat del sol tebi i dels aromes, gronxàven-se les +tarantes, que en veure els viatgers s'enfilaven branca amunt. +Corrien a amagar-se els grills, que amb llur monocordi nocturnal, +fan la solitud sonora. Els rams eren plens d'aucells, qui +dulcífluament cantaven. Si altre paradís no hi hagués, sinó aquest +dels aucells cantant, ja a bastament seria per emparadissar i +beatificar aquell qui els sentís. Les perles de música que esgrana +el rossinyol, la veu d'argent i seda de la merla, ni el doll de +notes roents de l'alosa, dard de llum, ni aquell càntic que fila +subtilment, damunt un ram de bruc, la cadernera, al càntic d'aquests +aucells paradisíacs, podia hom comparar. + + + +XXIX + +AQUÍ COMENCEN ELS MONJOS D'ENTRAR EN LA CONTRADA DEL TERRENAL +PARADÍS. + +Passats els quaranta jorns, quaresma de delícies, el procurador menà +els monjos a la nau i els digué que hi entrassin i s'embarcà amb +ells. Navegaren fins al sol post i sentiren-se envaïts i +embolcallats d'una aubaïna tan densa que l'un no podia veure +l'altre. En poca estona, aquella boira impalpable i subtil començà a +estremir-se i s'esquinçà en mil vels flotants; dispersió de núvols +llanosos davant la faç i l'aüc del Vent. Aquell cap d'oratge degué +esbatanar les portes del Cel, qui, sobre els caps llurs, portejaven +tronadores. D'un cinyell de llamps freqüents era cenyida la foscúria +dels horitzons. I encara aquell crepuscle imaginós infantava +follament núvols i més núvols, ciutat de foc, amb murs d'aram roent +i amb torrelles de flama. Per arribar a la ribera benaventurada +calia travessar aquell camp de foc on imperava l'Esperit de les +Tempestes. I Sant Brandan endreçà a sos monjos aquest bell sermó: - +En la profunditat d'aquell incendi és la illa preciosa que anam +cercant, ara fa set anys complits. I per ço com sou estat ferms en +la fe i amb paciència, i heu endurat tan llargues tribulacions, Déu +vol consolar l'incansable desig i al nostre viatge errívol posar +terme. Experimentat haveu com per moltes maneres de treballs i de +malanances va hom al paradís, altrament anomenat, reialme de Déu. +Per cap altre camí pot anar hom, sinó per aquest camí de les +angoixes corporals i espirituals. Així hi anaren els sants i les +santes de Déu. A saber haveu que les coses estranyes de veure i +creure que fins ara plagué a Déu mostrar-vos, no són res en +comparació d'aquelles que encara veureu, en la noble Terra de +promissió dels Sants, que Déu ha promès donar a tots els feels qui +moriran en estament de gràcia i en via de salvació. Per això +escrigué Joan l'Evangelista: _Benaventurats els morts qui moren en +el Senyor; per ço com les obres llurs meritòriament els segueixen i +trobar-les han en l'altra vida, qui no haurà mai fi_. I aviat veureu +la prova d'aquella dita que digué David en un verset: _Beati qui +habitant in domo tua, Domine_ (Benaventurats són aquells qui en +vostre casal habiten, o Senyor). + +I Déu mateix va dir quan anava pel món, plè de gràcia i de veritat, +vestit amb la tràbea d'aquesta mortalitat corpòrea: _En el casal de +mon Pare, hi ha moltes mansions_.- Aquestes paraules digué el sant +abad i encara moltes d'altres, puix per espai d'una hora durava el +bell sermó. I la nau anava caminant cap a claredats sempre creixents +i els monjos contemplaven un sol nou i unes estrelles noves, més +grosses i més vives, com brillen els estels del nostre cel, després +que els rentà la pluja. I veíeren els set planetes vagar pel cel, +tots nets i clars. I veieren una gran clariana, en comparança de la +qual, la llum del nostre sol, era dol i fosca. I com més anava la +nau, més bell se mostrava el cel i l'aire era més clar i més +lluminós el dia. Rítmicament, en ondes blanes, a l'olfacte dels +argonautes sants, arribava l'efluvi dels vergers inviolats, i +l'aucellada concordant de les intactes riberes próximes. D'aquell +plaer errant cuidaven a defallir; i l'esperit més àgil, per gran +amor de la Terra promesa, era anhelant d'eixir de la feixuga presó +del cos. Quan la nau, amb son bec, tocà l'arena rossa de la illa de +la Promissió dels Sants, els monjos amb gran reverència lloaren Déu +i entraren cantant aquest himne: _Te Deum laudamus: Te Dominum +confitemur_. + + + +XXX + +AQUÍ ELS MONJOS DESEMBARCATS TROBAREN ELS DOS PROFETES HENOC I ELIAS +I PARLAREN AMB ELLS, EN EL PARADÍS DE DELÍCIES. + +Vagant sota els ombratges odorants dels grans sapins i cedres, +polsats per una aura melodiosa, com un vol d'àngels; per una +praderia, dolça al peu, florida de safrà; en solaç i conversa, de +dos en dos o de tres en tres, trobaren els monjos, Sants i Santes, +qui els feien una graciosa salutació. Tots ells eren bells de veure +i polidament abillats. Però ningun d'ells els va dir res, sinó Henoc +i Elias, els quals eren vilment vestits, amb grosses vestedures de +sac, a guisa d'ermitans. I de veure els monjos advinguts, molt +s'alegraren, i els saludaren afectuosament i els demanaren de noves. +Sant Brandan, el capitost de l'expedició, duc i guia dels monjos +errants, els respongué i els va dir com eren partits del cenobi, per +gran amor enyorívola de la Terra de promissió, i com en el viatge +septennal havien trobades malanances i ventures. I el mateix abad +els demanà qui eren ells ni qui era aquella altra gent qui per allà +vagava. I el més ancià d'ells dos i el qui portava el sac més gros, +sí obrí la boca a semblant parlament: -Nosaltres dos som profetes: +aquest és Elias i jo som Henoc. Dret, enmig d'una plaça, abans que +el diluvi fos, jo predicava al poble i el sermonava de la fi del +món, i li explicava com Déu havia comanat a Noé que fes l'arca per +ésser ell i sa família, escàpols de la pluja i del davassall de les +catarates imminents. I moltes més coses bones encara deia. I veu's +aquí que, arribat el temps, un jorn dementre al poble incrèdul +predicava, foren sobtats de llampegueig i tronadissa; i jo, així +vestit de sac, com me veig, oí sobre ma testa esclafir un tro +fortíssim, i em vaig sentir abraonat no sé per qui, i em viu portat +en aquest lloc, i fou-me dit: -Estigues aquí, fins a tant que vindrà +l'Anticrist, el qual, voldrà raure de la faç de la terra la fe del +Crist, amb sermons i amb miracles, amb benanances mundanals que +prometrà, i amb turments que farà patir. Llavors tu novellament +seràs tramès al món, i el convenceràs de falsedat i de pecat el +reptaràs, i amb ell lluitaràs baronívolment i retràs a Déu +testimoni, remembrant el Vell Testament. + +Quan Henoc hagué dites aquestes coses, callà; i Elias digué: -Jo som +aquell gran profeta, del qual, en molts indrets i bells, parla +l'Escriptura. Ja feia temps que el món era estat renovellat, i eren +ja ben eixutes les aigües del diluvi. Un dia jo predicava, voltat de +poble, i sobtadament vingué del cel un llamp encegador i jo em sentí +arrabassat per sa urpa de foc i emportat en el tro de ses ales +acérrimes; i deixat en aquest paratge noble; i fou-me comanat que +d'aquí no em departís, fins a tant que Déu trametrà el fill de la +perdició, el Dragó de Babilònia, ço és, l'Anticrist; el qual molts +profetes profetaren, i no res menys Sant Joan l'Evangelista en +l'Apocalipsi. La qual és una visió que li aparegué, quan estava +transportat i esbaleït la nit de la Cena del Senyor, per la greu +fellonia que n'hagué quan oí que Judas lo traïria. Vius i sans +nosaltres dos, amb aquestes mateixes vestidures de drap vil, aquí +estarem fins que el dit temps de la vinguda de l'Anticrist sia +arribat. I del temps ençà del nostre transportament, no hem menjat +ni begut res, ni dormit; ni hem tornat a veure fosca ni hem tinguda +malaltia ni qualsevulla altra cosa desplaent. Sempre és de jorn +clar, com ara veis, i el temps sempre és temperat, ço és, primavera. +I no ens reca gens d'estar-nos aquí tant n'és l'estatge delitós per +l'aire pur, per les pedres precioses, per les herbes balsàmiques, +per les flors odorants, per les aus cantadores qui mai callen. I +tals serem el dia que d'aquí ens partirem, com érem el jorn que hi +arribàrem. I no serem més vells ni més febles, i no perdrem un +cabell del cap ni un pel de l'esquena. D'ençà que nosaltres som +aquí, altres pelegrins són arribats i s'hi varen estar fins que a +Déu va plaure. Vosaltres haveu d'estar-hi quaranta dies i no pus. +Anau i vejau ço que us placia.- Els monjos se n'anaren, vagant sense +camí cert, i trobaren velles fontanes molsoses que infantaven rius, +i rius que en mil rierols se departien, trobaren frescors opaques i +belles valls per on corrien, lliscant amb peus d'argent, els +flumicells reguívols. El procurador acompanyava'ls per tot arreu. +Però els monjos tenien desig molt viu de veure l'arbre d'on Adam +collí la poma, ço és, l'arbre de la ciència del bé i del mal, +l'arbre de la vida. A Déu no plagué que el veiessin. Ni fam ni set +sentien, ni ninguna altra cosa que els fos desplaer ni enuig. Vera +cosa és que un dels monjos volgué gustar, mes no per set que hagués, +l'aigua d'aquelles fonts; i en trobar una font ja bevia de l'aigua. +L'aigua que bevia de continent s'evaporava en suor, que per altre +conduit corporal no eixia. I encara tocava aquelles herbes suaus qui +li embaumaven les mans i palpava la seda viva de les flors i les +fulles dels arbres meravellosos. Camina caminaràs trobaren una bella +selva espessa d'arbres. Central i immens senyorejava aquella foresta +un arbre insigne, de fulles blanques com la neu, daurat i carregat +de fruites grogues. I en el cim d'aquest arbre hi havia un enorme +plomall, ço és, un aucell grandiós semblant al paó en el coll i en +la cua i en les ales; pero la grandària era deu voltes major. I +cantava amb sobirana dolçor un càntic més dolç que la mel i la +bresca. I el seu càntic era de veu humana i de versicles de salm: +_Quis similiter tui, Domine Deus, quis similiter in virtute est qui +faciat magna opera virtutis? Tu solus qui regnas in aeternum_ (Qui +és semblant a Vós, Senyor Déu, qui és semblant a Vós en la virtut, +qui fassi grans obres de virtut? Vós sol qui regnau eternament). + +I aquest altre: _Beati qui te viderunt et electi sunt in salutari +tuo_ (Benaventurats aquells qui us veieren i elegits foren en la +vostra salvació). + +I en havent finat el càntic, obrí la glòria fabulosa de ses ales +i volà a l'altra banda del riu. Avençaren encara els monjos seguint +el solc enlluernant que obrí amb son vol l'aucell, xipollejant de +pedreria. I arribaren a un bosc fullat de púrpura i or, com les +nostres hortes per l'autumne. I semblant era que aquest bosc era +presa d'un incendi fresc i que l'aire era ple d'una combustió de +llenyes i de reïnes precioses, ço és, encens i àloe, i almesc i +bàlsam i ambre i roses i gessamí. I no feia l'incendi gens de fum ni +feia ofensa a la verdesca gerda, ans la refrigerava, com l'aspersió +gémmea del rou. I mentre amb els ulls perseguien la volada fugitiva +de l'aucell, veieren que anava cap als monjos un gran àngel, les +salvatgines ales teses, la vestidura rossegant. Era azalt i gentil, +com un fadrí de quinze anys. ¿Sa formosor qui la recontaria? Al cap +cimal d'un arbre aturà el vol, tremolós i harmoniós; i obrí la boca +a un bell cant. Aquest cant fou de vint-i-quatre cobles i era cant +d'amor així com de donzella enamorada. I quan l'hagué acabat de +cantar, així digué: -Aquest càntic és de l'ànima justa la qual vol +pendre per espòs el Fill de Déu, qui és un bell donzell, gentil, +savi, prou i ardit, cortès, ric i ple d'alegria. I aquestes belles +qualitats no poden tenir minva ni canvi. Avui se compleixen els +quaranta dies del vostre adveniment; perquè cuitau de veure i oir ço +que a Déu li plau que vejau encara i oigueu. Missatgeria us port de +Nostre Senyor que Ell donarà salut, ço és, glòria de paradís a les +vostres ànimes quan passin d'aquest món.- I alçà el vol i se'n tornà +per allà mateix per on era vengut. Dins la soca d'una vasta alzina +negrejant antiga de dies, dura com el pedreny, un gran eixam +mel·lificava, incansable i brunzent; les abelles entraven i sortien, +les ales d'acer, les cuirasses d'or; la remor que feien era més +dolça que la remor mel·líflua d'un salteri. Sense paor dels monjos +àdvenes, pasturadores lentament, veieren grans ramades d'ovelles, +grosses com els bous, d'anyells i de cabrits, de cérvols i +d'unicornis, de llebres i de cans, en segura i pacífica companya. +Enguirlandats de flors els capets rulls, cantant i dançant, +arribaren rosats estols infantívols. La veu era fresca per causa +dels pocs anys, i clara i suau i alta, com la veu de les fontanes +perennalment jovenils. En un altre indret, veieren set cavalls, +d'una nival blancura, polidament guarnimentats; i set tendes +blanques i set esglésies de set enormes pedres precioses. En cascuna +d'elles, tallat dins una gemma, hi havia un dels Set Sacraments; la +una era tota de crestall, l'altra era tota de rubí, la terça de +safir, la quarta de topaci, la cinquena d'ametista, la sisena de +maragda, la setena de coral. I en cascuna d'aquestes esglésies, +havia-hi set altars i set llànties cremants; la greixor que cremaven +era bàlsam. Davant aquestes set esglésiès obria's una plaça gran; i +en mig d'aquesta plaça sí hi havia una gran columna de calcedònia, +llavorada amb maestria, mostrant en relleu tot el Vell Testament i +el Novell. I al cim d'aquesta columna hi havia una bella roda tota +plena de campanelles. El so que sonava en aquesta roda era preciós, +mesclament de timbal, d'arpa i de cítara, acord de viola i timpan, +salteri, decacordi i flauta, veu d'orgue multiforme. Arribats a la +vora d'un gran riu, Sant Brandan els digué: -Fills, aquest riu és +tan gran per amplària, que no el podem passar, i per ço com +migparteix aquesta illa preciosa, no podrem saber ço que hi ha a +l'altra banda.- Acabava de dir això, quan els aparegué un hom +bellament vestit i abillat, plaent de veure, el qual s'acostava +cantant una cançó plaent d'oir. I duia un esparver en la mà. Molt +cortesment saludà els monjos i després els abrassà i els besà en la +boca i a tots els anomenà per son nom i no s'oblidà de ningun com si +sempre fossen estats en companyia. I després digué aquest versicle +del salm: _Beati omnes qui habitant in domo tua, Domine, quoniam in +saecula saeculorom laudabunt te et exultabunt; et lauda habitatio +Sion, quia magnus in medio tui Sanctus Israel_ (Benaventurats tots +aquells qui en el vostre casal, Senyor, habiten; per segles de +segles us lloaran i exultaran; enjoia't Casa de Sion, perquè en mig +de tu hi ha el Gran, el Sant d'Israel). + +I digué tot seguit a Sant Brandan: -Germà amic, servent de Déu; +aquesta és la illa amorosa, que haveu cercada per molt temps, dies i +nits, i mesos i anys; i per la qual heu endurat enyorances i fatics, +perills i malanances. No la poguéreu trobar tan aviat, per tal com +Déu volia, primerament, mostrar-vos diverses coses secretes i +meravelloses, que Ell obrà en les partides del Ponent, per terra i +per mar, de les quals algunes ja n'heu vistes. Però no és res ço que +heu vist en esguard de ço que encara us roman a veure, quan sereu +passats d'aquest món. Ara tornau-vos-ne arrera amb la vostra nau, +cap al monestir d'on eixíreu. Allà compliu la vostra penitència, en +honor del vostre Salvador qui us la guardonarà amb perpètues +eternitats. Benaventurada l'hora que nasquéreu en aquest món; puix +per mercè de Déu graciosa, sou estats en la Terra de promissió dels +Sants, en aquell hort de delícies que Déu donà al prohom Adam, +comanant-li que fruís de tota cosa a son franc arbitre i voler, +exceptat un bell arbre carregat de pomes. El mateix jorn que Déu el +meté en el paradís terrenal, el prohom Adam ja pecà, trencant el +manament; puix més tost volgué abellir-se al prec que li feia sa +muller, la profemna Eva, els quals no més mig jorn en el paradís +s'estaren, ço és, tot un mati fins a hora de nona; i no pus. +Arribada és l'hora del vostre departiment i retorn al monestir d'on +eixíreu. Allà estareu fins a tant que Déu us cridi per via de +mort. Molts anys, i encara molts segles després de la vostra fi, +serà recontada aquesta gesta vostra i pelegrinació a la illa +venturosa, que als vostres successors serà donada, quan començaran +les persecucions de cristians per l'Antecrist. Jo som un dels Àngels +de Déu; i m'ha tramès per ço que us veiés, i vosaltres a mi em +veiésseu i per ço que us digués que partísseu.- I com una boira, +blanca i flonja, l'Àngel s'esvaní. + +Prengué Sant Brandan amb sos monjos el camí més dret de retorn i en +quaranta jorns, arribava la nau a la illa monàstica. Tots eren sans +i saus i bells i grassos i més joves que quan partiren. Tant tost +com foren pervenguts a la ribera, començaren a cantar alegrement el +salm: _Lauda, Jerusalem, Dominum; lauda Deum tuum Sion_ (Alaba, o +Jerusalem, al Senyor; alaba, o Sion, ton Déu). + +Tots els monjos del monestir, sobtats per la insòlita cantoria, +sortiren llestament a veure qui eren aquells qui tan bellament +cantaven. I conegueren l'abad llur i els altres germans monjos i els +feren graciós recebiment i devotes reverències. I Sant Brandan donà +la benedicció a tots, i després els donà pau i una besada a la boca. +Que ell també, per la seua gran santedat pregui a Déu per mi i +m'atorgui mercè de fer bona fi de l'ànima i del cos. I encara pregui +a Déu per tots aquells qui aquesta llegenda sua llegiran i també per +aquells altres qui volenters oiran aquesta història per honor de Déu +i de mossenyer Sant Brandan qui fou sant hom i honest religiós, des +de la seua infantesa ençà fins al jorn de la seu mort. Amén. + + + + + + +LES INCANSABLES PELEGRINACIONS DELS TRES MONJOS TEÒFIL, SERGI I +HIGINI. + + + +I + +EN QUAL MANERA FOU MULTIPLICADA LA SEMENÇA DE L'ABAD ASCLEPIÓ, SOTA +EL GOVERN DEL QUAL EREN TEÒFIL, SERGI I HIGINI, PELEGRINS DEL +PARADÍS. + +A hora de nona, llevats de terra, on seien, després de la refecció, +tots els monjos del monestir de Mesopotàmia de Síria entre els dos +rius, Eufrates i Tigris, anaven i venien piadosament en lentes +converses espirituals. Allà on el patriarca Abraham havia plantada +sa tenda, Asclepió hi plantà un esqueix de palmera; i devingué pare +i abad d'una nombrosa descendència de monjos. Els camps de l'erm +germinaren brostes d'olor. A la sement sembrada per la mà sol·lícita +de l'abad, advingué la multiplicació del cedre del Líban, +transplantat dins la casa del Senyor. Si qualque volta, una secreta +carícia afalagava les fibres de sa espiritual paternitat, ell les +trepanava amb el clau de la temor de Déu, perquè prou bé sabia que +estava escrit: _Aquell qui planta no és res, ni aquell qui rega; +sinó Déu qui hi dóna creixença_. + +Un bell jorn, doncs, tots s'eren asseguts a la bella vora de +l'Eufrates a l'entorn de tres monjos qui tot just arribaven d'un +viatge de meravelles. Havien volgut anar a veure el Paradís terrenal +fresc oasi del món, qui encara deu estar en flor i en son primaveral +efluvi. La flora genèsica creix davant Déu, creix encara, immensa +salvatgement i sense fi. Les mandràgores són arrupides felinament +sots l'ampla copa meditativa dels sapins de cabellera olorosa, com +aquella de la Magdalena; llurs fruites misterioses ningú no les +cull. Els cedres multimilenaris, enyorosos, mediten els jorns +antics, dins la inculta barba que els vesteix de dalt fins a baix, +com als Vells del Desert. + +El sol queia. Els monjos escoltaven boca closa i remugant un +balbuceig d'estorament, baixes les testes dures com un roc, pelades +com els caps del voltor, despullades per l'esglai de meditar sempre +seguit els anys eterns: acalats els ulls sense fulgor de tant mirar +els cingles tenebrosos per on se revinclen els camins de +l'eternitat. L'onada de llurs barbes s'enderrocava, hirsuta i +blanca, sobre el pit; i badant l'orella resseca com una flor eixuta, +bevien la meravellosa infusió. Els monjos començaren de parlar així. + + + +II + +AQUÍ COMENCEN ELS TRES MONJOS A RECONTAR LLUR VIATGE DE MERAVELLES, +I COM DESPRÉS D'ABUNDOSOS PERILLS, ARRIBAREN A LA LÀPIDA +D'ALEXANDRE. + +Lloat i gloriejat sia Déu qui cascún jorn, amb meravellosos +exemples, ens invita a la perdurable alegria del cel. Nosaltres, +Teòfil, Sergi i Higini, miserables monjos qui cada dia pecam setanta +vegades set vegades, pregam-vos humilment a tots vosaltres, +santíssims pares i germans, que escolteu amb benevolença ço que us +volem contar del nostre viatge al Paradís. I supliquem-vos que doneu +fe a la nostra narració, per tal com creiem que millor fóra romandre +sens pecat que lligar els nostres llavis amb reat espaventable de +mentida. Bona cosa és abscondir el sagrament del Rei, diu +l'Escriptura; però revelar i confessar ses obres és cosa honorífica. + +Nosaltres, doncs, els susdits germans, Teòfil, Sergi i Higini, +renunciàrem el món per inspiració del Sant Esperit i vinguérem al +present monestir de Mesopotamia. Poble teu volem ésser i ovelles del +teu peiximent, a l'abad Asclepió diguérem. El qual paternalment ens +admeté. Davall el jou de la regla posàrem el coll somès i férem +gustosa vida monacal amb els altres monjos germans. Passà molt +temps; i un bell jorn vinguérem a seure en aquesta vorera mateixa +del riu on seiem ara. Llarga estona conferírem espiritualment de la +vida i penitències dels servents de Déu. Els àngels els contemplaven +amb estupor, vestits amb túniques d'estora, amb pellisses de pell de +cabra; testenejant de fam, colrats de sol i serena. El món no era +digne d'ells: anaven errants per la soledat, per les muntanyes +ermes, per les cavernes de la terra. Dins de sepulcres buits +s'enterraven; menjaven pa negre i guaitaven el cel blau. + +L'aigua de l'Eufrates, amb sa veu de tristor dolça, ens parlava +interminablement del Paradís antic, tancat per l'espasa vincladissa +d'un Querubí de flama. L'aigua del riu baixava amb recança de +l'ampla vena que rajà de les mans de Déu i que amb una abraçada +fresca cenyia el lloc inviolable, amb una abraçada de quatre rius, +ço és saber, del Phison qui congria l'or i l'ònix, el carboncle i la +maragda, la celidònia i la sardènia; del Gehon qui volta tota la +terra d'Etiopia; del Tigris qui va contra l'Assíria; de l'Eufrates, +finalment, qui a nostres peus s'escolava, musical i solemne, +rossegant en sa correntia troncs de llenya olorosa, fruites +ignorades, flors de misteri qui tomben de les branques extàtiques a +la deserta font del Paradís, després d'haver-se espandides +magníficament davant la solitària majestat del Senyor. + +Llavors, jo, miserable pecador Teòfil vaig dir a mos dos germans +Sergi i Higini: -¿Voleu creure, germans amics, que m'és vinguda idea +de pelegrinar en nom de Déu tot el temps que de vida em resta, i +d'arribar allà on el cel se besa amb la terra? -Germà Teòfil, +digueren els altres dos: per espiritual germà major t'hem tingut i +de ninguna de les maneres ens volem separar de tu. Anem. El teu cor +ens serà guiatge i llum. + +Aquella nit mateixa, ja finat l'ofici divinal, quan el monestir +dormia, amagadament sortírem. La nit era vasta i magnífica i alenava +rítmicament amb grans alens perfumats. El riu, amb sa veu de moltes +aigües, orava solitàriament; palpitava a chor l'assemblea seràfica +dels estels: semblaven les llànties de les verges de l'Evangeli qui +cremaven la darrera gota d'oli. El silenci d'aquella hora esperava +la gran clamor: L'Espòs arriba; eixiu-li a camí! + +Caminàrem desset dies i arribàrem a Jerusalem. Aquells dies +s'escaigué la festa de la Santa Resurrecció. Per tots sos carrers +cantava hom: Alleluia! Entràrem en el Sepulcre i posàrem els llavis +tremolosos damunt la pedra de la Resurrecció remoguda per la mà de +l'Àngel blanc. Amb l'afany del cérvol qui arriba a la font +desitjada, embolcallàrem amb una besada llarga i feel el sepulcre +nou on Jesucrist se tombà per dormir, com un lleó, Lleó de Judà com +era, un son de tres dies. Els nostres peus se deturaven meravellats, +com els peus dels antics pelegrinants, en els atris de Jerusalem; +però el cor ens empenyia. + +Adéu, Jerusalem! ¡Benaventurats els ulls qui han vist la teua +claredat! ¡Primer que oblidar-te a tu, oblidarem nostre mà dreta! +S'agafi nostra llengua al paladar si no ens recordem de tu i no +et posem al principi de totes les nostres alegries! + +D'aquí partírem cap a Betlem. Veiérem i adoràrem la menjadora on, +segons el mot profètic, _el bou conegué son posseïdor i l'ase +conegué l'estable de son senyor_; ço és, el lloc on Nostre Senyor +Jesucrist no es dedignà de nèixer i on l'estel de Jacob, +profetitzat, conduí els Reis de Tharsis i de les illes, de Sabà i de +l'Aràbia, olorosa en flor i en fulla i en fum. Adoràrem el lloc, on +sobre l'or humil d'unes palles, s'apilà el Munt de blat voltat de +lliris. Tot el camp d'Efrata feia encara olor de pa. Aquest lloc és +distant de Betlem, dues milles. Pujàrem a la muntanya de les +Oliveres i besàrem la roca, on Jesucrist deixà marcada l'emprempta +suprema de sos peus quan als cels se'n muntà, entre un núvol de +Querubins, sobre les ales dels vents. Retornàrem encara a Jerusalem. +Ens comanàrem a Déu qui prosperà les pelegrinacions d'Abraham. +Demanàrem-li que es dignés ésser en els combats auxili, llum en +el camí, refrigeri en el sol, abric en la pluja. Ens comanàrem a +Sant Joan Baptista qui aparellà els camins del Senyor. Ens comanàrem +als Àngels forts perquè, segons la promesa divinal, ens servessin en +llurs mans, no fos cosa que el nostre peu trabuqués en les pedres +del camí; i a tota la Cort celestial ens comanàrem. I extenguérem +del front fins a la cinta, del muscle esquerre fins al dret, la +diamantina armadura de la creu. Així, protegits, partirem, els peus +alts, alt el cor i els ulls a l'Orient. + +Cenyits el lloms amb cíngols de fortalesa, i el pit davall l'escut +de la creu, férem molta via, i al jorn qui feia cinquanta de la +partença nostra, arribàrem a la ribera del Tigris. Oloràrem el +rastre de miracle del temps antic, la bona olor del fetge del peix +que excloïa el dimoni, ço és saber, aquell fetge del peix cremat +su-baix del llit nupcial per la mà de Tobies, admès a la copulació +dels Patriarques la segona nit de continència, su-baix d'aquell llit +que Rafael abrigava invisiblement i gelosa, per ço que no fos +profanat, amb ses dues ales arcangèliques, segons llargament és +recontat en el llibre del dit Tobias. Aquest riu haguérem de +travessar, nedant, per entrar en la terra dels Perses. Un camp s'hi +estenia, ample i llis, que en llengua d'ells havia nom d'Asia. Allà +fou que el braç del Galileu, per ministeri de Mercuri, màrtir, nafrà +de mort Julià l'Apòstata. + +Passat aquest camp, entràrem a una ciutat, Kitissefodo per nom, on +dormen el son de pau Ananias, Azarias i Misael, qui foren llençats +al foc i no es cremaren, segons que bellament reconta el profeta +Daniel. Menjàrem aquí, en temor de Déu, i sacrificàrem, volenters, +l'holocaust d'un himne. Quatre mesos vàrem despendre per travessar +la Pèrsia a peu, i arribar a terres d'India. Una casa de pinta en +ampla oberta trobàrem avinent i entràrem, amb aquestes humils +paraules: «La pau sia en aquesta casa i en tots aquells qui habiten +en la casa!» Ningú ens respongué. Era deserta i hi sojornàrem tres +dies. Al dia quart, compareixen terriblement armats un home i una +dona. Amb posat de reverència humil ens hi acostàrem... Ells +fugiren, i al cap de poc temps retornaren amb un exèrcit d'Etíops. +N'hi havia més de tres mil. Voltaren la casa i li calaren foc, per +ço que ens cremessin de viu en viu. Nosaltres invocàrem a Jesucrist: +«O Vós, qui escampàreu tota la sang per extingir la flama eterna, +salvau-nos!» Ardidament saltàrem del setge impetuós d'aquell +incendi, però caiguérem en llurs mans. Tancaren-nos en la foscúria +mal olent d'una presó. Assentats en tenebres i en ombra de mort, +no hi havia qui ens portés ni pa ni aigua. El dejuni ens assecà i la +fosca ens engroguí. Després d'alguns dies, creient ells que seríem +morts, obriren la presó; i en veure'ns, orant, agenollats en oració, +ens tragueren, ens assotaren i ens deixaren anar. Vuitanta jorns +passàrem sense menjar res. Testimoni ara en donem i sabeu que el +testimoni és ver. + +Sortits en bé d'aquest primer perill, alçàrem el cor a Déu. El +nostre cor era ple d'agraïment i tremolava, com un salteri de deu +cordes. Bandejats d'allà, qui sap els dies que caminàrem i les +terres que passàrem, sempre de cap a l'Orient. Arribàrem en un lloc +admirable, poblat d'arbres altíssims, bellament espletats de fruites +sucoses, dolces com la mel. Advertits per manaments saludables i +formats per l'exemple i la paraula divina, gosàrem llevar els ulls +al cel i dir: «Pare nostre, qui estau en el cel; a nostra llarga fam +una taula havem parada en el desert; amb un festí d'aucell ens haveu +regalats; amb fruites suaus i amb aigua viva.» + +D'aquí entràrem en terra de Cananeus. Viuen en lludrigueres com els +conills i les renards, que ells mateixos excauen en la pedra. Són +encara més rics que no el Fill de l'home, qui no tenia lloc on +tombar el cap. On se vulla vèiem uns ulls, plens d'astorament, +oberts damunt nosaltres. Però els Cananeus no ens feren greu ni +damnatge, per ço com la mà de Déu ens voltava amb un escut +inviolable de incolumitat. + +Sempre vers l'Orient per on Déu ens visità amb entramenes de +misericòrdia. Amb cent i deu dies de camí arribàrem a la terra dels +Pigmeus. No s'alcen de terra més d'una colzada. Vingueren, +agressius, en flotó innumerable, espès i menut, de cap a nosaltres. +I jo, miserable pecador Teòfil, vaig dir a mos dos germans Sergi i +Higini: Deslligant els nostres cabells, au! contra ells! Quan ells +ho veieren, varen pendre llurs fills i fugiren. + +Sempre de d'allà! Arribàrem a un mal pas esborronador. Un caminoi +estret i mal cabal s'esmunyia, com un reptil, entre penyalars +formidables: esculls deixats en sec per una mar primitiva; ossamenta +petrificada del Leviathan o del Behemot, ferit de mort per +l'Arcàngel, vencedor de monstres; avenc qui amb la gola oberta +engoliria el Jordà. El freu paorós se revinclava per la tenebra, com +una arrel morta del món. Semblava que la Mà de Déu hagués romputs +els forrellacs eterns i aparegués, oberta, violada, l'alta porta de +la Mort, l'entrada negra de l'Eternitat. Cap raig de sol atravessava +amb sa agulla d'or aquella negrura llefiscosa. Cap arbre hi creixia; +cap herba hi grillava. Allò era un bull de reptils o un cau de +monstres. Allà serps i dracs, àspids i basiliscs, vibres i +miscornis. Brúfols de pell de porc, dormien en la humitat i alenaven +amb un rogall espantós. Déu alliberà la nostra humilitat tremolanta +de la banya dels unicornis, i el nostre peu passà, sense dany ni +ofensa, sobre els àspids i els basiliscs, i pogué calcigar els +lleons i els dragons. Però l'esfereïdora xiuladissa de les serps, +atravessà, com una espasa freda, les nostres entranyes contorbades i +eixordà les nostres orelles per espai de vuit dies. + +El paratge així com anàvem avançant, esdevenia més terrible; les +roques eren més esquerpes i més cairades; més angosta i humida la +gola del reptil tenebrós. Adés s'adreçava monstruosament. Adés +s'abisava sense fi. Set dies hi estàrem enrocats sense poder donar +passa envant ni enrera. Comparegué un cérvol, qui duia presa a son +cap arborescent una tètrica auriola de fosforescència. Bramulava +davant nosaltres, bramulava amb una blana tenacitat. El seguírem; la +petjada intransitable continuava i s'anava estrenyent: l'ossamenta +del Leviathan mort esdevenia més colossal i escardalenca: amb +treball sens fi passàrem i arribàrem a un camp pla i gran. El mal +camí era finit, però encara les tenebres estenien molt més vastament +llur pavelló. El nostre pas contorbava el son d'animals monstruosos +que nosaltres no podíem destriar sinó per un apilotament més dens de +tenebres; s'alçaven de terra amb lentitud, s'allunyaven un poc, i se +tornaven a tombar. Tenien semblança d'orifanys. La fosça es movia +com si anàs d'un punt a l'altre el ser qui vestia aquella amplíssima +dalmàtica de vellut tenebrós. -O Déu! ¡Tocau amb vostres dits +lluminosos les nostres pobres pupil·les cegues i s'ompliran de llum! +¡Féu brillar Vostra llàntia: il·luminau les nostres tenebres!- +diguérem. Una coloma càndida ens apareix. Traçava en la fosca humida +una tènue claredat de llet. Fent sonar ses ales argentines ens +invitava que la seguíssem. La seguírem: la nit anava minvant per +estones... i vet-nos aquí ja en plena llum, els ossos glaçats de +fred, la túnica d'estora regalant la rosada lúgubre d'aquella nit +immensa. Grat sia a Déu qui fa sortir el sol sobre els justos i +sobre els pecadors i ens abrigà amorosament amb un mantell llarg +d'or, madorós i tebi. + + + +III + +EN QUAL MANERA ELS MONJOS FUGITIUS TROBAREN UNS PARATGES PENOSOS I +ALTRES DELITOSOS; I COM, CAMINANT MOLTES JORNADES MERAVELLOSAMENT I +SENSE MENJAR, PERVENGUEREN A LA COVA DE SANT MACARI. + +Esbrellant-se al sol, veiérem una làpida escrita. La llegírem amb +els ulls plens de llàgrimes i el cor ple de Déu. Deia això: + +«Aquesta làpida la posà Alexandre, Rei de Macedònia quan encalçava +Dari, Rei de Perses, i la rutilant i magnífica escampadissa de son +exèrcit en fuga. Qualsevol que vulgui entrar en aquest país, tiri a +mà esquerra, perquè a mà dreta és impracticable, ple de mal pas i de +rocam!» + +Prenguérem per l'esquerra i caminàrem molts de dies més: caminàrem +quaranta dies. Una pudor de sofre que augmentava per graus, ens +prenia l'alè..., i esvanits caiguérem en terra encomanant a Déu les +nostres ànimes. Al cap d'una estona cobràrem i vérem un estany +immens, un estany de flama i en ell multitud de foc. De l'estany ne +sortiren esglaioses veus humanes, veus de plor i d'udol com de tot +un poble infernat i una veu de cel digué: «Aquest és lloc de juí i +de penes; i aquí són aturmentats els qui negaren el Crist.» + +Ferint-nos el pit i amb l'esglai dins els ossos, haguérem de +travessar l'estany paorós i arribàrem a un estret de dues muntanyes +alteroses. Veiérem un home, un gegant d'immensa estatura, fermat +amb cadenes de bronze, lligades a l'espatlla, que se retorcia dins +una gran fogatera escabellada. L'udol que llançava s'oïa de quaranta +milles a la rodona. Quan ens veié més fort encara alçà la veu i més +dolorit era son clam perquè el foc crudelíssimament l'ablamava. + +Apartàrem els ulls de la temerosa visió, ens tapàrem les orelles i +seguírem envant, el més lluny que poguérem de l'estret infernal; i +arribàrem a un lloc on hi havia penyals d'enorme alçària i avencs de +fondària abismal. + +Allà veiérem una dona gran, dreta, convulsa dins l'aspra cabellera +llarga: un drac la cenyia tota amb una abraçada qui l'esgarrapava i +la tenyia de sang. Quan obria la boca per parlar, el drac li ficava +a dins el cap pla i li mossegava la llengua. El clam oprès de dolor +que haguera llançat, la sacsava violentament i li inflava el pit. +Llavors esglaiós i aletejant, s'alçà d'aquell freu de torrent un +esbart de veus qui deien: «Teniu misericòrdia de nosaltres, teniu +misericòrdia, o Crist, Fill de l'Altíssim». Fins en terra, en +suprema adoració doblàrem el genoll i diguérem plorant: -O Senyor, +preneu, preneu les nostres ànimes; perquè amb ulls mortals veiérem +els vostres inefables judicis sobre la terra. + +D'aquí vinguérem a un altre lloc. Arbres d'alçades gegants creixíen +encà i enllà i se acopaven fins en terra. Teníen semblança de +figueres. Per ses branques hi havia esbarts d'aus volàtiques +consemblants als altres aucells; però amb persistent cridadissa +humana deien llastimosament: «Vós qui nos plasmàreu, perdonau-nos +Senyor; perdonau-nos ple de misericòrdia, perquè pecàrem davant Vós, +per tota la terra.» Sentint això se conturbà el nostre ventre i la +nostra veu tremolava sobre els llavis: -¡Senyor, descobriu-nos el +sentit d'això que veiem!- I una veu tronà del cel i respongué: «No +podeu vosaltres conèixer els misteris que veieu. Feu via i seguiu!» + +Seguírem avant i arribàrem a un paratge bell i lluminós. Quatre +vells venerables de barbes blanques i oloroses com els lliris +estaven drets. Boca humana no podria dir la bellesa augusta +d'aquests ancians lluminosos. Era com una claredat que els sortia +dels ulls i il·luminava blanament la faç. Sobre el cap duien corones +d'or i pedres precioses i en les mans vibraven palmes d'heroisme +coronat. Davant d'ells tenien foc impetuós i espases afuades. +Nosaltres els diguérem: -Senyors nostres i servents del Déu excels, +teniu pietat de nosaltres! ¡Que no ens toqui la llengua vibrant del +foc, ni el tall de les espases lluentes! + +Ells ens contestaren, i llur veu, dins la boca en flor, era música: +«No tingueu por: seguiu amb tota segurança el camí que Déu us +mostra. Estam aquí per guardar aquest pas fins el dia del jutjament, +quan Déu vindrà sobre els núvols del cel, a Jutjar els vius i els +morts.» + +Aquests mots de compassiva suavitat ens confortaren com una unció +d'oli i de ví, i passàrem més enllà. Caminàrem quaranta dies sense +menjar: només bevíem aigua. Caminàrem, caminàrem sempre, quan ens +sortia a camí un melodiós brollador de veus innumerables: versicles +de salms triomfals flotaven i tremolaven damunt l'armonia: en la +maror flautada del càntic la nostra orella era atenta a pescar els +versets d'or qui aletejaven com aucells d'immortalitat. + +Una olor divina ens embaumà com si tota la Síria, la terra dels +aromes, hagués trencat l'urna alabastrina. + +Una dolçor inefable ens omplia la boca com si el Paradís hagués +espremuda sobre la nostra llengua, gota a gota, tota sa mel. Una +sopor suavíssima ens regava els membres lassos, pujava com una +caricia de seda, i... ens clogué els ulls amb un bes perfumat. No sé +quin temps dormirem deliciosament. Navegàvem per un mar de roses, +amb un vaixell de fusta olorosa, inflades les veles de púrpura. Quan +obrirem els ulls, veiérem just davant una església, amb inefables +ornaments decorada; refulgia de llum interna com un cristall +puríssim; rutilava per mil caires com un diamant. En mig de +l'església hi havia un altar gloriós; de l'altar en brollava una +bella fontana d'aigua apocalíptica qui tenia olor candidíssima de +llet. + +A l'entorn de la fontana hi havia barons sants i venerables i +cantaven un càntic celestial. Quan ens veieren s'extremiren amb un +sobresalt i desplegaren tremolants ales immenses: eren Querubins. +Aquella església a la part del migjorn tenia color de maragda: de la +part austral era color de sang: de la part d'Occident era blanca com +la neu de Nadal. Estels més brillants que els que ens il·luminen +esmaltaven un cel més blau; i el sol feia més claror i calor que el +sol de la terra. Els arbres eren de més frondosa i alta copa i els +fruits més daurats i mengívols; els aucells tenien un refilar més +dolç i aquella terra tenia dos colors: per una part era blanca com +la llet, per l'altra era purpúrea com el foc. + +Seguírem envant. Passàrem un riu el nom del qual ignorem. Arribàrem +a una planura on creixien vistosament herbes blanques com els +lliris. Semblava la planura blanca una vasta estesa de manà; +menjàrem a plaer i a bastament de la pastura mel·líflua. Fins +llavors érem anats fora camí. Aquí trobàrem un bell camí pla i, +caient en terra, fèiem gràcies a Déu qui l'havia estès davant +nosaltres i al cap darrer posava a lloc pla els peus fadigats. + + + +IV + +DE LA TENOR DE VIDA DE SANT MACARI I COM ELS REBÉ l SOPÀ AMB ELLS. + +Seguírem aquest camí molts de dies encara i arribàrem a una cova. De +sa boca n'emanava un efluvi de temple. Férem la senyal de la Creu i +entràrem dins la cripta. Una besada fresca de penombra ens rebé a +l'entrada. Ningú hi havia dins. Una olor embaumadora invadia +deliciosament els nostres membres i anegava per estones les +pupil·les flotants. + +Renovellats i vigorosos dins aquella soporosa infusió sortírem de la +cova i alçant els ulls miràrem vers l'Orient. I vet aquí que veiem +venir una figura humana. Feia via amb afany senil; i els cabells del +cap, volant a l'aura capvespral del desert, blanc com la llana +rentada, li tapaven tot el cos. Quan de lluny ens veié, se tirà en +terra i diu: -Si sou de Déu, acosteu-vos a mi, tot fent el senyal de +la Creu; si sou del diable, fugiu, que jo som un pobre servent de +Déu.- Nosaltres li diguérem: -Mes tost beneïu-nos, oh Pare Sant! +Sirvents som també de Jesucrist i renunciant el món, ens férem +monjos.- Quan sentí això, se'n vingué fins a nosaltres, i elevant al +cel ses mans tremoloses, pregà llargament. Llavors se redreçà i +decantant-se els cabells de davant els ulls i la cara, ens beneí. Sa +barba era d'argent, com un regueró d'abril. Sa faç era la faç d'un +àngel de mil anys que fos tornat vell. Era com un arbre plantat +devora una correntia d'aigua i havia dades cent anyades fruiteres a +Crist, l'hortolà del desert. Ja no podia obrir els ulls a causa de +senectud extrema: les celles, aspres, els hi tapaven; les ungles de +ses mans i de sos peus li havien crescut sense terme; sa veu era +feble com si sortís d'una profunditat insondable: sa pell era ruada +i dura com la d'una tortuga i sos genolls eren com els genolls del +camell. + +Llavors, amb llàgrimes als ulls i amb tremolor dins la veu, digué: +-Benvinguts, germans! ¿I d'on sou? Per quin camí sou arribats fins +aquí? Encara els ètnics persegueixen als creients?- Diguérem-li les +dificultats del llarguíssim camí i com teníem en cor d'anar fins +allà on el cel se té amb la terra. I ell ens digué: -No és possible +que arribi al Paradís cap home mentre dugui el cilici de la carn i +el sac feixuc d'aquesta mortalitat. Jo també, pobre de mi pecador, +hi volguí anar algun dia... però una nit, l'àngel del Senyor +m'aparegué, no lluminós com altres vegades, sinó roent d'indignació, +i em digué: -No t'atrevesques a passar més avant i no vulguis +temptar al Senyor. D'aquí al Paradís on Adam i Eva moraren en +delícies, hi ha vint milles. Davant el Paradís hi posà el Senyor un +Querubí roent amb un glavi de flama vincladiça perquè el servàs +inviolat de petja humana. Dels peus fins a la cinta el Querubí té +figura d'home: el pit dur i cerrut com el pit d'un lleó; el braç +llampegant com el vidre. + +Llavors jo, miserable pecador Teòfil i mos dos germans Sergi i +Higini, cap cli i genoll a terra, humilment adoràrem els +incomprensibles camins de Déu. + +Ell ens digué: -Jo us prec, dilectíssims, que sortigueu un poc de la +cel·la i m'espereu. Tinc amb mi dos lleons qui de dia tresquen el +desert i a la nit retornen a la cova: no sia cosa que arribant +inesperadament, vos facin mal.- Sortírem. Rossos com un incendi, +xirricant de dents i bramulant, vet-los aquí! Arriben a l'home de +Déu, li besen els peus i l'adoren inclinant l'àurea crinera. Ell, +posant-los la mà damunt, els va dir: -Fills meus: tres sants monjos +són arribats del monestir de Mesopotàmia aquí, no els faceu, doncs, +mal!- Entràrem; els lleons ens miraren fixament amb els ulls d'òpal +plens de mansuetud. Amb el servent de Déu férem la sinaxis, i monjos +i lleons menjàrem en pacífica companya aglans i herbes, i beguérem +aigua en silenci i temor de Déu. L'endemà demanàrem-li: -Ens atrevim +a demanar a la vostra beatitud que ens conteu la vostra vida, d'on +sou i quin nom teniu.- + + + +V + +EN QUAL MANERA CONTÀ PER ORDE TOTA LA SEUA VIDA I COM FUGÍ DE SON +PARE I SA MULLER, I COM ARRIBÀ AL DIT LLOC, GUIAT PER UN ÀNGEL. + +-Jo som Macari de nom, nat i nodrit en la ciutat de Roma, fill d'un +noble baró molt pol·lent de la ciutat imperial. Passada +l'adolescència, mon pare sense que jo hi consentís, me volgué +mullerar. Cercà una donzella bella i noble i assenyalà dia al +casament. Preparat i decorat era el tàlem, alta esperança de fills; +invitada tota la noblesa romana, brillant de joventut l'esposada i +mon pare, joiós com mai, exhortava els invitats al pler del convit +nupcial. Dances cadencioses s'esvolvaven com una escuma i bullien a +l'entorn de la taula i robaven els ulls i l'esment a tothom. +Llavores jo vaig sortir d'amagat i vaig anar a casa d'una casta +viuda i allà hi vaig estar set dies abscondit. Ella cada dia anava a +casa de mon pare; oïa ço que de la meva fuga en deien i m'ho venia a +contar. + +Mon pare me cercà per tot i sense esperança ja de trobar-me, rompé +en plor inconsolable. El dia que feia vuit prenguí comiat de la +viuda i vaig sortir al carrer. Vaig trobar un home, amb augusta +diadema de senectud, que semblava estar aparellat per un llarg +viatge. «On anau, bon vell?» -«Vaig on vulgues anar tu; jo conec +tots els camins.»- Partírem. Fèiem nit a les cases avinentes: +captavem el pa de cada dia. Arribàrem també al lloc de torments, al +freu angost per on vosaltres sóu passats. Un dia, mentre reposàvem +en col·loquis mutuals, descomparegué el vell company. Indecís, sense +camí ni saber on pendre, vaig caure en terra i vaig esclafir en plor +sense conhort. I vet aquí que em compareix dins una viva clariana +de glorificació el vell de florida canície i me diu: -«No hages por! +Jo som l'arcàngel Rafel enviat a ton adjutori i fins aquí t'he +conduït per manament de l'Altíssim. El Senyor ha prosperat el teu +camí. Passares el lloc de les tenebres, el lloc de turments i penes, +arribares a la llum i a la font d'aigua i amb ulls mortals veres el +lloc dels justos. Aixeca't i camina.»- I dit això, talment com +havia aparegut, desaparegué. + +Confortat, reprenc el camí. Lluny, molt lluny veig un onagre, ço és, +un ase orat, i li dic: «Onagre, Déu te guard. Per Jesucrist Fill +de Déu viu que et creà, jo te conjur a que em mostris el camí que +tinc de seguir!» L'onagre adelerat ve cap a mi, m'adora i se n'entra +per un caminoi entafurat. Dos dies caminàrem així en bona companyia +l'onagre i jo. El dia que feia tres veiérem un cérvol de meravellosa +grandària: l'onagre en tingué por i fugí. «Jo te conjur en nom de +Déu viu que em mostris un camí!» L'animal acalà dòcilment, adorant, +la corona arborescent de son front. Entrà dins una via estretíssima +i tres dies caminàrem en gentil companya el cérvol i jo. El dia +quart encontràrem un drac immens i terrible allargat en mig del +camí. El cérvol en tingué por i fugí. Llavores, jo, armat amb el +senyal de la santa Creu, vaig dir al drac: «Tèm Déu omnipotent i no +em facis mal.» El drac s'adreçà terriblement i me digué amb veu +humana: -«Avina sense temor, oh gloriós Macari, servent de Déu +Altíssim: l'arcàngel Sant Rafel qui té encadenats els monstres dins +abismes me va manar que et sortis a camí i et conduís a l'estatge +que Déu t'ha preparat. Quatre dies fa ja que t'esper. Anit, damunt +un núvol resplendent t'he vist, t'he vist en somni de monstre i he +sentida una veu que deia: «Fes via i allibera Macari, servent de +Déu, qui està per arribar.» Era la veu de tro armoniós de Rafel, el +nostre pastor arcangèlic. Seguim. No hagues por. Vina i et mostraré +el lloc on has d'alabar a Déu.» Això digué i em conduí fins aquesta +cova i desaparegué. + +Vaig entrar. Dedins vaig reparar dos cadells de lleó amb llur mare, +morta en l'èxtasi salvatge de sa maternitat. Enterrí la lleona +partera, alabant Déu qui en mi tals meravelles havia fetes. Amb +fulles d'arbre vaig nodrir l'infantesa òrfena dels dos cadells com +si fossin estats fills meus; i vivint així en santa pau, estiguérem +per espai de dos anys. + + + +VI + +EN QUAL MANERA L'ENEMIC L'ENGANYÀ, SOTS L'ESPÈCIE D'UNA BELLA DONA; +I DE LA PENITÈNCIA QUE EN FÉU, SOTERRAT FINS AL COLL. + +Ai! Aquí el dimoni em va parar un llaç. Un dia -eren devers hora de +nona,- vaig sortir fora de la cova; el sol era encara massa fort i +vaig tornar a entrar. De prompte veig davant meu un vel blanc. Cóm +així? ¿En l'esquivitat de tan aspre solitud, un vel? I creient que +era un vel de veres, i oblidant-me, miserable pecador, de fer el +senyal de la creu (ja que el senyal de la creu esbrava tots els +esforços de l'enemic i romp sa trama astuta) me vaig acalar i vaig +entrar el vel a la cova. ¡Mai tal cosa hagués fet; L'endemà, al +mateix lloc i a la mateixa hora vaig veure dues sabates de dona. +Malanat de mi! Ni amb això i tot vaig sospitar engany infernal i +collint les sabates, les entrí a la cova i les posí devora el vel +blanc. Al terç dia el dimoni, en forma de dona bellíssima, vestida +amb vestiments preciosos, era allà, dreta. ¡Miserable de mi! Ni així +i tot vaig caure en que allò podia ésser un parany libidinós. Tampoc +me vaig senyar i creient de debò que era una dona li vaig dir: «D'on +ets vinguda? ¿Qui t'ha menada a aquesta esquiva soledat?» Ella tot +d'una es posà a plorar amb un plor amarguíssim. Jo mogut de malsana +compassió vaig plorar amb ella, vaig plorar molt. Ella em va dir: +«Jo, pare santíssim, som una miserable pecadora, filla d'un noble +romà. Volien-me casar forcívolment amb un jove noble i bell, la flor +de Roma. Vingué el dia de les noces, i entre el bull i l'alegria +festosa del casament, el meu noble esposat desaparegué. Tothom se +dolia de la fuita sigilosa; jo tota sola me n'alegrava íntimament. +Me n'alegrava per la flor de la virginitat que volia conservar +incorrupta dins el vas trencadiç de la carn. Altres noces humanes +tocaren així mateix a ma porta. Jo contestava de part de dins: «El +llaç primer se rompé i jo en fui lliberada. Mon cor ja està +amuradat, i el meu pit és una torre». Per camins llargs i de mala +petja, per terres desertes i sense aigua som arribada, jo no sé com, +fins aquí. Fins aquí hi he duita la meva virginitat tremolosa i +plena de sobresalts. Agombolau-la, confortau-la, i beneïu-la. Aquí +en el desert, la regaré de llàgrimes, la rosaré de sang, perquè quan +sia hora de collir-la, immaculada, puga perfumar les mans de +Jesucrist qui se'n fa corona amb les flors eixutes del desert.» Jo, +que ara us ho conto, jo, miserable pecador, tot, tot m'ho creia. +Creient que era la meva virginal esposa, la vaig pendre per la mà i +l'entrí dins la cova. Encara ella plorava, plorava en esclató +inconsolable. Per son conhort la vaig fer seure a mon costat. Li +vaig donar aglans perquè en menjàs; li vaig donar aigua fresca +perquè en begués; un festí de monjo. Encara jo no recelava llaç +parat; encara no vaig fer el senyal de la creu. Abans de això que us +cont, la meva imaginació, com una viuda diaconissa, filava en somni, +coses humils i castes, com el llí. El meu llit de terra nua era pur, +vetlat per seixanta guerrers forts, els més forts d'Israel, trenta a +la part esquerra i trenta a la dreta, tots amestrats a la guerra +nocturna, tots amb espases enveinades al flanc: quan guaitava la +temptació de les veines ne brollaven seixanta flames agudes: trenta +a la part esquerra i trenta a la part dreta. La temptació fugia. Ai! +El meu cor qui vetlava sempre com una llàntia, aquest vespre acabà +l'oli, i s'adormí. Una son llefiscosa i feixuga m'encadenava el cos +com si el cenyissin uns braços soporífers. La fantasía desfermada +començà son treball tenebrós: somnis de coses que mai haguera +sospitades; fantasmes i misteris d'iniquitat. Vaig despertar amb +sobresalt. Vaig sentir dins mi com un estrèpit: era l'Esperit Sant +qui hi esfondrava son temple. Vaig sentir dins mi com un +trabucament: era el regne de Déu qui canviava de Monarca. Vaig obrir +els ulls; la fembra ja no hi era: era fuita i jo vaig quedar amb el +cos las i amb l'ànima amarga. + +Ai! Massa tard coneguí la trama maligna. Ferit en el flanc incaut +pel ferre astut de l'adversari, desconsolat vaig sortir de la cova i +vaig llançar un bramul de lleó. «Virginitat, Virginitat, Virginitat, +on vas? -«Me'n vaig, me'n vaig lluny per no tornar!» Amb un roc me +feria el pit; els meus ulls eren torrents: les meus llàgrimes mon +pa. Els lleons fugiren de mi, coneixent el meu pecat. I jo, veient +que els feels lleons per mi nodrits amb entranya maternal m'eren +fuits, comencí d'invocar la misericòrdia de Crist que em digués +quina penitència havia de fer i que fes retornar els lleons. La +misericòrdia de Crist em subvení; lentament, lentament i empegueïts +tornaren els dos lleons: entraren dins la cova i començaren de cavar +amb les urpes una fossa. Allà em vaig enterrar tai de coll per espai +de tres anys. Les herbes creixien a mon entorn alimentades per la +pluja voluntària que segregava Déu: jo allargava la mà i me'n +mantenia. + + + +VII + +EN QUAL MANERA, COM DE LA FOSSA FOU EIXIT, REGRACIÀ DÉU I LI +APAREGUÉ JESUCRIST, I REBÉ NOVES GRÀCIES. I COM ELS MONJOS SE +PARTIREN, I RETORNAREN AL MONESTIR D'ON EREN SORTITS. + +Després de tres anys tornaren els lleons i veient en torn de mi una +clarandera meravellosa començaren a descavar el clot i jo en vaig +sortir, amb força primera, gloriejant al Senyor Déu Jesucrist amb +una oració de quaranta dies, immòbil, agenollat. + +Vaig mirar dins la cova. Sos quatre angles resplendien amb claredat +celestial: i dins ella mos ulls atònits veieren al Salvador, amb +hàbit d'Emperador, tenint en les mans un ceptre d'or i brollant-li +de la boca un cant dolcíssim com de mil orgues. + +La melodia cèlica s'anava esvaint tremolosament; i distintament per +tres voltes vaig sentir cantar: Amen! Dins la cova hi entrà una gran +columna de foc qui es desfé en trons i en coruscacions immenses: +tots els aucells del cel, amb llur béc d'or, començaren a cantar: +Sant, Sant, Sant, Senyor Déu. La magnitud de la revelació m'omplí de +paüra; i l'èxtasi m'arrabassà en son carro de foc, i vaig volar vuit +dies damunt ses ales inflamades. Llavors vaig conèixer que al cap +darrer, el Salvador en persona s'era dignat entrar, beneir i +santificar ma cova palluïda. Quan això s'esdevingué feia set anys +que jo l'habitava i d'edat ne tenia quaranta. Veieu aquí, fills +meus, la meva vida. Ara tornau-vos-ne al monestir d'on sortíreu +perquè amb la regla no s'hi pot fer divorci. + +-Macari, pare beatíssim- li diguérem: -pregau al Senyor que poguem +tornar al monestir d'on sortírem i donau-nos llicència per contar +aquestes meravelles per tot arreu per edificació de les esglésies de +Crist, ja que estem segurs que just per això la mà de Déu nos ha +conduits.- Llavores l'august ancià féu sobre nosaltres efusiva +oració, ens beneí, ens besà amb una besada santa, i manà als lleons +que ens acompanyessin feelment fins al pas de les tenebres. +Prenguérem comiat del sant vell: els lleons ens acompanyaren fins a +la làpida d'Alexandre; ens saludaren inclinant la crinera reverent, +i tornaren arrera envers del servent de Déu. Davall la protecció +poderosa de Crist desférem el camí fet: arribàrem a terra de Perses: +arribàrem al camp d'Asia on Mercuri màrtir ferí de mort Julià el +renegat i entràrem a la ciutat de Kitissefodo on dormen els tres +fadrins de Babilònia. Passàrem el riu Tigris, arribàrem a Jerusalem, +adoràrem els Llocs Sants on Jesucrist prengué mort i passió, tot +fent-li gràcies perquè havia guardada la nostra partença i prosperat +la nostra tornada. Vet-nos aquí de retorn! + +Els monjos qui sentien això, lloaven, gloriejaven i cantaven himnes +a Déu Pare Omnipotent, a son Fill Unigènit, Senyor i Salvador nostre +i a l'Esperit Vivificador, Poder i Dit de la Dreta del Pare, Alè qui +fa florir el Desert. + + + +FI + + + + + + +End of Project Gutenberg's Els camins del paradís perdut, by Llorenç Riber + +*** END OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK ELS CAMINS DEL PARADÍS PERDUT *** + +***** This file should be named 18198-8.txt or 18198-8.zip ***** +This and all associated files of various formats will be found in: + http://www.gutenberg.org/1/8/1/9/18198/ + + + +Updated editions will replace the previous one--the old editions +will be renamed. + +Creating the works from public domain print editions means that no +one owns a United States copyright in these works, so the Foundation +(and you!) can copy and distribute it in the United States without +permission and without paying copyright royalties. Special rules, +set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to +copying and distributing Project Gutenberg-tm electronic works to +protect the PROJECT GUTENBERG-tm concept and trademark. Project +Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you +charge for the eBooks, unless you receive specific permission. If you +do not charge anything for copies of this eBook, complying with the +rules is very easy. You may use this eBook for nearly any purpose +such as creation of derivative works, reports, performances and +research. They may be modified and printed and given away--you may do +practically ANYTHING with public domain eBooks. Redistribution is +subject to the trademark license, especially commercial +redistribution. + + + +*** START: FULL LICENSE *** + +THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE +PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK + +To protect the Project Gutenberg-tm mission of promoting the free +distribution of electronic works, by using or distributing this work +(or any other work associated in any way with the phrase "Project +Gutenberg"), you agree to comply with all the terms of the Full Project +Gutenberg-tm License (available with this file or online at +http://gutenberg.org/license). + + +Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg-tm +electronic works + +1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg-tm +electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to +and accept all the terms of this license and intellectual property +(trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all +the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy +all copies of Project Gutenberg-tm electronic works in your possession. +If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project +Gutenberg-tm electronic work and you do not agree to be bound by the +terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or +entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8. + +1.B. "Project Gutenberg" is a registered trademark. It may only be +used on or associated in any way with an electronic work by people who +agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few +things that you can do with most Project Gutenberg-tm electronic works +even without complying with the full terms of this agreement. See +paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project +Gutenberg-tm electronic works if you follow the terms of this agreement +and help preserve free future access to Project Gutenberg-tm electronic +works. See paragraph 1.E below. + +1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation ("the Foundation" +or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project +Gutenberg-tm electronic works. Nearly all the individual works in the +collection are in the public domain in the United States. If an +individual work is in the public domain in the United States and you are +located in the United States, we do not claim a right to prevent you from +copying, distributing, performing, displaying or creating derivative +works based on the work as long as all references to Project Gutenberg +are removed. Of course, we hope that you will support the Project +Gutenberg-tm mission of promoting free access to electronic works by +freely sharing Project Gutenberg-tm works in compliance with the terms of +this agreement for keeping the Project Gutenberg-tm name associated with +the work. You can easily comply with the terms of this agreement by +keeping this work in the same format with its attached full Project +Gutenberg-tm License when you share it without charge with others. + +1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern +what you can do with this work. Copyright laws in most countries are in +a constant state of change. If you are outside the United States, check +the laws of your country in addition to the terms of this agreement +before downloading, copying, displaying, performing, distributing or +creating derivative works based on this work or any other Project +Gutenberg-tm work. The Foundation makes no representations concerning +the copyright status of any work in any country outside the United +States. + +1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg: + +1.E.1. The following sentence, with active links to, or other immediate +access to, the full Project Gutenberg-tm License must appear prominently +whenever any copy of a Project Gutenberg-tm work (any work on which the +phrase "Project Gutenberg" appears, or with which the phrase "Project +Gutenberg" is associated) is accessed, displayed, performed, viewed, +copied or distributed: + +This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with +almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or +re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included +with this eBook or online at www.gutenberg.org + +1.E.2. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is derived +from the public domain (does not contain a notice indicating that it is +posted with permission of the copyright holder), the work can be copied +and distributed to anyone in the United States without paying any fees +or charges. If you are redistributing or providing access to a work +with the phrase "Project Gutenberg" associated with or appearing on the +work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1 +through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the +Project Gutenberg-tm trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or +1.E.9. + +1.E.3. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is posted +with the permission of the copyright holder, your use and distribution +must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional +terms imposed by the copyright holder. Additional terms will be linked +to the Project Gutenberg-tm License for all works posted with the +permission of the copyright holder found at the beginning of this work. + +1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg-tm +License terms from this work, or any files containing a part of this +work or any other work associated with Project Gutenberg-tm. + +1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this +electronic work, or any part of this electronic work, without +prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with +active links or immediate access to the full terms of the Project +Gutenberg-tm License. + +1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary, +compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any +word processing or hypertext form. However, if you provide access to or +distribute copies of a Project Gutenberg-tm work in a format other than +"Plain Vanilla ASCII" or other format used in the official version +posted on the official Project Gutenberg-tm web site (www.gutenberg.org), +you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a +copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon +request, of the work in its original "Plain Vanilla ASCII" or other +form. Any alternate format must include the full Project Gutenberg-tm +License as specified in paragraph 1.E.1. + +1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying, +performing, copying or distributing any Project Gutenberg-tm works +unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9. + +1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing +access to or distributing Project Gutenberg-tm electronic works provided +that + +- You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from + the use of Project Gutenberg-tm works calculated using the method + you already use to calculate your applicable taxes. The fee is + owed to the owner of the Project Gutenberg-tm trademark, but he + has agreed to donate royalties under this paragraph to the + Project Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments + must be paid within 60 days following each date on which you + prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax + returns. Royalty payments should be clearly marked as such and + sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the + address specified in Section 4, "Information about donations to + the Project Gutenberg Literary Archive Foundation." + +- You provide a full refund of any money paid by a user who notifies + you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he + does not agree to the terms of the full Project Gutenberg-tm + License. You must require such a user to return or + destroy all copies of the works possessed in a physical medium + and discontinue all use of and all access to other copies of + Project Gutenberg-tm works. + +- You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any + money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the + electronic work is discovered and reported to you within 90 days + of receipt of the work. + +- You comply with all other terms of this agreement for free + distribution of Project Gutenberg-tm works. + +1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg-tm +electronic work or group of works on different terms than are set +forth in this agreement, you must obtain permission in writing from +both the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and Michael +Hart, the owner of the Project Gutenberg-tm trademark. Contact the +Foundation as set forth in Section 3 below. + +1.F. + +1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable +effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread +public domain works in creating the Project Gutenberg-tm +collection. Despite these efforts, Project Gutenberg-tm electronic +works, and the medium on which they may be stored, may contain +"Defects," such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or +corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual +property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a +computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by +your equipment. + +1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the "Right +of Replacement or Refund" described in paragraph 1.F.3, the Project +Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project +Gutenberg-tm trademark, and any other party distributing a Project +Gutenberg-tm electronic work under this agreement, disclaim all +liability to you for damages, costs and expenses, including legal +fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT +LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE +PROVIDED IN PARAGRAPH F3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE +TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE +LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR +INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH +DAMAGE. + +1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a +defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can +receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a +written explanation to the person you received the work from. If you +received the work on a physical medium, you must return the medium with +your written explanation. The person or entity that provided you with +the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a +refund. If you received the work electronically, the person or entity +providing it to you may choose to give you a second opportunity to +receive the work electronically in lieu of a refund. If the second copy +is also defective, you may demand a refund in writing without further +opportunities to fix the problem. + +1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth +in paragraph 1.F.3, this work is provided to you 'AS-IS', WITH NO OTHER +WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO +WARRANTIES OF MERCHANTIBILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE. + +1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied +warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages. +If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the +law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be +interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by +the applicable state law. The invalidity or unenforceability of any +provision of this agreement shall not void the remaining provisions. + +1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the +trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone +providing copies of Project Gutenberg-tm electronic works in accordance +with this agreement, and any volunteers associated with the production, +promotion and distribution of Project Gutenberg-tm electronic works, +harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees, +that arise directly or indirectly from any of the following which you do +or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg-tm +work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any +Project Gutenberg-tm work, and (c) any Defect you cause. + + +Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg-tm + +Project Gutenberg-tm is synonymous with the free distribution of +electronic works in formats readable by the widest variety of computers +including obsolete, old, middle-aged and new computers. It exists +because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from +people in all walks of life. + +Volunteers and financial support to provide volunteers with the +assistance they need, is critical to reaching Project Gutenberg-tm's +goals and ensuring that the Project Gutenberg-tm collection will +remain freely available for generations to come. In 2001, the Project +Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure +and permanent future for Project Gutenberg-tm and future generations. +To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation +and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4 +and the Foundation web page at http://www.pglaf.org. + + +Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive +Foundation + +The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non profit +501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the +state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal +Revenue Service. The Foundation's EIN or federal tax identification +number is 64-6221541. Its 501(c)(3) letter is posted at +http://pglaf.org/fundraising. Contributions to the Project Gutenberg +Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent +permitted by U.S. federal laws and your state's laws. + +The Foundation's principal office is located at 4557 Melan Dr. S. +Fairbanks, AK, 99712., but its volunteers and employees are scattered +throughout numerous locations. Its business office is located at +809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887, email +business@pglaf.org. Email contact links and up to date contact +information can be found at the Foundation's web site and official +page at http://pglaf.org + +For additional contact information: + Dr. Gregory B. Newby + Chief Executive and Director + gbnewby@pglaf.org + +Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg +Literary Archive Foundation + +Project Gutenberg-tm depends upon and cannot survive without wide +spread public support and donations to carry out its mission of +increasing the number of public domain and licensed works that can be +freely distributed in machine readable form accessible by the widest +array of equipment including outdated equipment. Many small donations +($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt +status with the IRS. + +The Foundation is committed to complying with the laws regulating +charities and charitable donations in all 50 states of the United +States. Compliance requirements are not uniform and it takes a +considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up +with these requirements. We do not solicit donations in locations +where we have not received written confirmation of compliance. To +SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any +particular state visit http://pglaf.org + +While we cannot and do not solicit contributions from states where we +have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition +against accepting unsolicited donations from donors in such states who +approach us with offers to donate. + +International donations are gratefully accepted, but we cannot make +any statements concerning tax treatment of donations received from +outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff. + +Please check the Project Gutenberg Web pages for current donation +methods and addresses. Donations are accepted in a number of other +ways including checks, online payments and credit card +donations. To donate, please visit: http://pglaf.org/donate + + +Section 5. General Information About Project Gutenberg-tm electronic +works. + +Professor Michael S. Hart is the originator of the Project Gutenberg-tm +concept of a library of electronic works that could be freely shared +with anyone. For thirty years, he produced and distributed Project +Gutenberg-tm eBooks with only a loose network of volunteer support. + +Project Gutenberg-tm eBooks are often created from several printed +editions, all of which are confirmed as Public Domain in the U.S. +unless a copyright notice is included. Thus, we do not necessarily +keep eBooks in compliance with any particular paper edition. + +Most people start at our Web site which has the main PG search facility: + + http://www.gutenberg.org + +This Web site includes information about Project Gutenberg-tm, +including how to make donations to the Project Gutenberg Literary +Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to +subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks. + +*** END: FULL LICENSE *** + diff --git a/18198-8.zip b/18198-8.zip Binary files differnew file mode 100644 index 0000000..76431c3 --- /dev/null +++ b/18198-8.zip diff --git a/LICENSE.txt b/LICENSE.txt new file mode 100644 index 0000000..6312041 --- /dev/null +++ b/LICENSE.txt @@ -0,0 +1,11 @@ +This eBook, including all associated images, markup, improvements, +metadata, and any other content or labor, has been confirmed to be +in the PUBLIC DOMAIN IN THE UNITED STATES. + +Procedures for determining public domain status are described in +the "Copyright How-To" at https://www.gutenberg.org. + +No investigation has been made concerning possible copyrights in +jurisdictions other than the United States. Anyone seeking to utilize +this eBook outside of the United States should confirm copyright +status under the laws that apply to them. diff --git a/README.md b/README.md new file mode 100644 index 0000000..e0c8536 --- /dev/null +++ b/README.md @@ -0,0 +1,2 @@ +Project Gutenberg (https://www.gutenberg.org) public repository for +eBook #18198 (https://www.gutenberg.org/ebooks/18198) |