initial commit of ebook 18198HEADmain

5 files changed, 3421 insertions, 0 deletions

diff --git a/.gitattributes b/.gitattributes
new file mode 100644
index 0000000..6833f05
--- /dev/null
+++ b/.gitattributes
@@ -0,0 +1,3 @@
+* text=auto
+*.txt text
+*.md text
diff --git a/18198-8.txt b/18198-8.txt
new file mode 100644
index 0000000..f96ed34
--- /dev/null
+++ b/18198-8.txt
@@ -0,0 +1,3405 @@
+Project Gutenberg's Els camins del paradís perdut, by Llorenç Riber
+
+This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
+almost no restrictions whatsoever.  You may copy it, give it away or
+re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
+with this eBook or online at www.gutenberg.org
+
+
+Title: Els camins del paradís perdut
+
+Author: Llorenç Riber
+
+Release Date: April 18, 2006 [EBook #18198]
+
+Language: Catalan
+
+Character set encoding: ISO-8859-1
+
+*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK ELS CAMINS DEL PARADÍS PERDUT ***
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+ELS CAMINS DEL PARADÍS PERDUT.
+
+Dues narracions per Mossèn Llorenç Riber:
+
+-Les meravelloses navegacions de Sant Brandan i els seus monjos.
+-Les incansables pelegrinacions dels tres monjos Teòfil, Sergi
+ i Higini.
+
+
+
+PRESENTACIÓ
+
+Ajuntades en aquest volum, van dues llegendes d'origen ben distint,
+jatsia que l'orientació n'és una i la mateixa, ço és, la recerca del
+Paradís, del qual se'n llegeix en el Gènesi:
+
+-I plantà Jahvé Déu un hort a Edem, a l'Orient, i allí posà l'home
+que havia format. I Jahvé Déu va fer brotar de la terra tota llei
+d'arbres, goig dels ulls, delícia de la boca, i al mig del Paradís,
+l'arbre de la vida i l'arbre de la ciència del bé i del mal. I un
+riu sortia d'Edem per regar el Paradís i d'aquí s'esbargia i feia
+quatre caps. Nom de l'un, Fissó, i ell cenyeix tota la terra
+d'Hevilà, allí on se troba l'or -i l'or d'aquella terra és el bo- i
+allí el bedeli i la pedra d'ònix. I el nom del segon riu, Geó, i ell
+cenyeix tota la terra de Cus. I el nom del riu terç, Tigris, qui va
+devés l'Orient d'Assur. I el riu quart, l'Éfrates.-
+
+En qual manera Adam i Eva foren expel·lits de l'hort de l'Edem
+després de la desobediència, diu la Sagrada Pàgina:
+
+-Llavors Jahvé Déu va fer per Adam i sa muller, gonelles de pell i
+els vestí. I digué Jahvé Déu: -Vet aquí, ja l'home s'és fet com un
+de nosaltres, coneixedor de bé i de mal. Ara, doncs, no sia que
+allargui la mà i culli també de l'arbre de la vida, i en mengi i
+visqui eternament... I el llançà Jahvé Déu de l'hort d'Edem, que
+colrés la terra de la qual fou pres. Va treure'n l'home i col·locà a
+l'Orient de l'hort d'Edem els Querubins, amb el glavi de foc
+brandant, per guardar el camí de l'arbre de la vida.-
+
+¿On era la precisa situació de l'hort de l'Edem? ¿Què s'era fet,
+abandonat a ell mateix, sota la custòdia dels Querubins? ¿Com era
+l'arbre de la vida? Aquesta curiositat tempta les imaginacions, i el
+fruit n'és aquest doble llegendari, l'un, més tardà, d'origen
+cèltic, i l'altre bizantí qui ja figura en les Vides dels Pares de
+l'Erm.
+
+La redacció de la primera llegenda, vull dir, _Les meravelloses
+navegacions de Sant Brandan i els seus monjos_, apareix per primera
+vegada, en llatí, devés mitjan segle onzèn. Aquesta argonàutida
+cristiana, aquesta odissea cèltica portada del mar nadiu a les
+costes franceses amb les invasions dels normands, impressionà
+fortament les imaginacions, i gairebé totes les llengües vulgars
+la copsaren. La nostra llengua no tingué aquesta sort: Tardanament
+jo don solta a la brandànica nau errant, per la mar de Roger de
+Llúria. Per l'anostrament de la dita llegenda, m'he valgut
+especialment d'una versió redactada en dialecte venecià, que forma
+part de la _Biblioteca Storica della Letteratura Italiana_ publicada
+i il·lustrada per Francesco Novati (Bergamo, 1896).
+
+Més fàcil de trobar és l'altra llegenda _Les incansables
+pelegrinacions dels tres monjos Teòfil, Sergi i Higini_. La trobarà
+hom en el Voragine, en la Vida de Sant Macari, romà, d'on passà als
+Exemplaris en llengües vulgars. Crec que és la primera volta que és
+recontada en una llengua vulgar ibèrica.
+
+Ll. R.
+
+
+
+
+
+
+LES MERAVELLOSES NAVEGACIONS DE SANT BRANDAN I ELS SEUS MONJOS.
+
+_El Senyor plantà les illes sobre l'abís.
+Aquells qui naveguen per la mar, recontin
+sos perills, i nosaltres, d'oirles,
+ens meravellarem.
+Allà insignes i admirables obres, diversa
+natura de bèsties i tota manera
+d'animals i monstres prodigiosos.
+(Eccli, XLIII, 95-27)._
+
+
+
+I
+
+EN QUINA MANERA VINGUÉ A SANT BRANDAN EL DESIG DE CERCAR EL PARADÍS
+PERDUT.
+
+Mossenyer Sant Brandan fou home de gran penitència i d'estreta
+abstinència i de molta virtut; i regia, amb l'imperi de sa crossa
+abacial, una lenta ramada negrejant de tres milia monjos. Una
+volta s'esdevingué que a l'hora de vespres arribà al monestir que
+governava el sant abad, un monjo d'edat madura, i de bona vida i
+d'estranya terra, qui havia nom Barint, i era son nebot. El dit sant
+Brandan li demanà de moltes coses, ço és, què era estat, què li
+havia esdevingut; i si mai havia vista o oïda alguna meravella. Com
+fos que el sant oncle el pregàs molt carament i amorosa, llavors
+el dit Barint començà a plorar i se gità per terra i s'anegà en
+profunda oració, en la qual va romandre com esbalaït. Graciosament
+Sant Brandan el prengué en sos braços i l'aixecà, i li va dir, amb
+un besar mel·lifluent, aquestes gracioses paraules: -¿Quina és,
+fill, la causa d'aquesta tan greu fellonia? ¿Creus que el teu
+adveniment ens ha fet enuig? Certa cosa és que de la teva vinguda
+gran plaer n'haguérem. Per ço s'és menester que a tots nosaltres
+donis alegria i consolació, i ens diguis alguna bona paraula de Déu
+d'on la nostra ànima en pasturi; i que ens recontis les diverses
+meravelles que veieres en les partides i en les errors de la mar
+oceana per on navegares llargament.- A l'encariment d'aquesta
+petició poderosa com un conjur, s'abellí l'esquerp Barint, el qual
+trencant el silenci, començà a espandir-se en paraules abundants. I
+va dir:
+
+-Mon fill Menoc era el procurador dels pobres del Crist. Com fos
+desitjós de major solitud, fugí del nostre cenobi, i camina,
+caminaràs, a la bella ventura, trobà una illa, no gaire lluny d'una
+muntanya, la qual hom anomena Lapifil. Embolcallada per un cel
+indulgent aquesta illa és sobiranament delitosa. L'amor del cel i la
+tendra verdor de la terra l'hi retingueren; i hi sojornà gran temps.
+Durant el qual, arribà fins a mi un novell ardit, ço és, que el
+monjo fugitiu comandava gran multitud de monjos sota la seva
+preladia i que Déu mostrava per ell grans signes i miracles. La qual
+cosa suscità en mon cor irrefrenable enyorament de veure'l; i en
+vaig pendre el camí. Com ja hi era prop, Déu li revelà l'arribada
+meva i prevenint-la de tres jorns, m'exí a carrera amb sos germans.
+Anàvem embarcats en nau. Quan la nau s'acostà a la dita illa,
+veiérem que de diverses partides, vestits diversament, eixint-nos a
+camí, venien companyes de monjos, contínues com un formiguer qui
+emigra; brunzents i denses com un eixam. Diversament vestits i
+arribant de contrades diverses, emperò combregaven en una fe i en
+una esperança i en una caritat. Tenien una església on s'ajuntaven
+per l'ofici divinal. I no menjaven altra cosa sinó pa i nous i
+arrels d'herba. Cantaven aquests monjos les completes ensems, i
+després se recloïen en llurs cel·les. Cascún tenia la seva, i allà
+s'estava en oració fins el prim-son. Al cant primer del gall
+reposaven una mica. Jo i mon fillol trescàrem tota la illa; i la
+trescàrem tant que arribàrem a la vorera del mar, a la banda
+d'occident. Allà tenia ell la nau on s'era embarcat; i me va dir:
+-Mon pare, muntau en nau i naveguem cap a Llevant, cap a aquella
+illa que és dita _Terra de promissió dels sants_, la qual havem de
+donar als nostres successors qui vindran després de nosaltres.
+
+Muntàrem en la nau. Encara no hi érem, quan al nostre entorn,
+escampadissa, una boira s'espargí. Era humida i flonja, lleugera com
+la cendra, flairosa i blanca com un torterol d'aubaïna matinal. Tan
+espessa era que obturava l'esguard encaradís, i a penes podia veure
+hom la distància que hi ha de proa a popa. Per espai d'una hora
+durà aquesta blancura vaporosa. Traspassada la calitja, un esclat de
+llum ens inundà. I ens semblà veure, lluny, dins la claror viva,
+tremoladissa de besllums, una terra dilatada i verdejant. Vorejàvem
+la costa delitosa: ombra de penyals blaus, clara i fresca i
+regalant, com l'aigua clara; ombra perfumada de brancatges
+perfumats; el singlot de l'aigua musical en la por inviolada de les
+coves; volior d'unes grans aus, blanques i lentes, qui amb llur
+dolçura gutural amoixaven l'aire i coronaven la nau amb una viva
+garlanda d'ales. En el recés d'una cala, amorosa i rodona com un
+pit, pura i sonant com una cítara, en l'arena d'or blanca de lliris,
+posàrem el peu. I ens enfonsàrem en el misteri de la solitud. No hi
+havia herba sense rou, ni planta sense flor ni branca sense fruita.
+Per espai de quinze dies vagàrem per aquella deserta amenitat, i ens
+deixàrem perdre, sota les altes arcades vegetals, entre les soques,
+damunt l'herba viva intacta, que cruixia sota els nostres peus amb
+un petit gemec humà. Entre l'escampada verdor de l'herbei, les
+pedres suaus i llises, que eren gemmes, guaitaven amb pupil·la
+vària: enormes safirs que ens miraven amb la gran ullada blava;
+topacis, amb la ullada de foc amorós qui amoixa i no crema. Al terme
+d'aquells quinze dies ens trobàrem a la vora d'un gran riu.
+Decorria, ample i solemnial, amb profundes aigues mudes. Per anar
+més enllà, a l'altra riba, no hi havia enlloc gual ni passatge.
+Esperàrem el consell de Déu. Un bell home jove i resplendent se'ns
+mostrà, el qual ens saludà graciosament pel propi nom i després
+va dir: -¡Siau els benvinguts, servents de Déu, monjos germans! Gran
+mercè us ha feta el Senyor de mostrar-vos aquesta terra. És aquella
+terra que cercàveu, que donarà als seus sants. A saber haveu que el
+riu la migparteix. La meitat n'és aquesta banda on sou. Déu vos en
+guard però, de passar més envant. Preneu-ho en paciència i
+tornau-vos-en arrera, allà d'on sou vinguts.- ço digué el donzell; i
+aleshores un dels monjos qui amb nosaltres eren vinguts gosà
+demanar-li d'on ell era i quin nom havia. Ell li diu: -Per què em
+demanes d'on som ni quin nom he? Demana'm més tost noves d'aquesta
+illa i serà millor. I si ho vols saber, en la manera que ara la
+veus, és des del començament del món.- I llavors me diu a mi: -¿Tens
+fretura de menjar ni de beure ni de vestir? Sàpies que ço que et
+diré és veritat. No tens fam ni set ni t'és mester vestir ni dormir,
+jatsia que fassi un any que arribares en aquesta illa amb tos
+germans; i no has menjat ni begut ni la son agreujà tos ulls, ni has
+vist la nit arribada. A saber has que en aquest lloc no hi ha mai
+nit, ans sempre és dia; ni mai no hi plou ni mai el cel és entelat
+de núvol; la fam i la set, la son i la malaltia en són exilades.
+Aquí hi fa tot temps un bell i fresc estar. Aquí hom no hi envelleix
+ni hi mor. Una gran llum purpúrea vesteix tota la illa. Aquesta llum
+no és la rossa del sol ni la blanca i freda de la lluna, ni la
+celístia vaga dels estels; ans és la llum de Déu Nostre Senyor, del
+qual naixen tots els béns i totes les gràcies i totes les llums. Ell
+us ha feta gran mercè, car no tothom és digne de veure i sentir ço
+que vosaltres heu sentit i heu vist.
+
+Així parlà; i encontinent demostrà gran desig de partir-se de
+nosaltres i encara afegí: -Anau-vos-en d'ací; i jo vindré amb
+vosaltres fins a la ribera i a la vostra petita nau.- Arribats a la
+vorera entràrem en la nau. I s'esvaní el donzell com una imatge de
+somni. Començàrem de navegar; i al cap d'una hora, ens tornà envair
+aquella aubaïna nuvolosa de l'altre cop, i avençant a la ventura de
+Déu tornàrem a trobar els nostres germans. Els quals ens havien
+esperat amb incansable enyorament, i mostraren gran alegria del
+nostre retorn. I per ço com la nostra absència era estada tan llarga
+havien plorat i fet molts de pensaments. I duien bé el compte del
+temps que forem absents, que era d'un any i divuit dies. I ens
+començaren a dir: -Mossenyers i pares nostres, ¿on sou anats i on
+sou estats tant de temps? I ¿per què ens haveu deixat sense guia ni
+pastor en aquesta selva obscura? Nosaltres bé sabíem que mossenyor
+el nostre abad, espesses vegades, sol partir, i se'n va algunes
+voltes tot sol, no sabem on, ni si és lluny ni si és prop; i a
+vegades s'hi està un mes i ha pics que s'hi està dues setmanes i tal
+volta una setmana o encara menys, i després retorna sa i sau. Però
+ara s'hi ha estat un any; no és cosa, doncs, de meravellar si
+nosaltres érem en ànsia i en congoixa.
+
+Jo els vaig donar conhort i confort amb aquestes paraules: -Portador
+som de bones noves. En aquest viatge no m'ha advingut res que no sia
+per bé. A bon lloc sou. Sapiau que no és lluny d'ací aquella illa
+delitosa anomenada _Terra de promissió dels Sants_; i en aquesta
+illa no hi ha mai nit, ni mai el jorn s'hi acluca: llum rutilant
+i serenor sense núvol perdurablement imperen; no callen mai els
+aucellets de cantar la primavera; l'herba tota floreix; els arbres
+tots floreixen i fruiten. Un àngel de Déu, meravellós de veure,
+guarda la illa i ningú pot anar-hi si no en té llicència d'ell. Per
+l'olor dels nostres hàbits no coneixeu que som estats en Paradís?
+-Don abad- els monjos respongueren; -per l'olor del vostre hàbit
+coneguérem que haveu estat en lloc florent. Amb gust sabríem de vós
+on és aquest paradís, que nosaltres no el sabem i deim-vos que
+quaranta dies ha durat l'olor dels vostres vestits quan sou estats
+de retorn del lloc on éreu.- Ell respongué: -Amb mon car fill Menoc,
+en la illa delitosa, fórem tot aquest temps, sense menjar ni sense
+beure ni sense dormir; i érem tan alegres i consolats de ço que
+vèiem, que érem sadolls i plens com si haguéssim menjat a talent i
+voler. Passada aquella quarentena, rebí la bendicció dels monjos i
+prenguí comiat de mon car fill Menoc, i amb mos germans, retorní al
+cenobi i a l'estretura de ma cel·la.
+
+Havent Sant Brandan sentides totes aquestes coses meravelloses, se
+gità a terra i lloant Déu va dir: -Beneït sia el Senyor Déu en tots
+sos camins, i santificat en totes les seues obres, puix a sos
+servents revelà tals coses i de tal meravella. I encara sia beneït
+en sos dons puix avui ens apeixí amb esperitual pastura i bevenda.-
+Finides aquestes paraules, Sant Brandan no res menys digué: -Anem
+ara a menjar, segons la nostra usança, coses corporals.- I així fou
+fet. Després donà la benedicció als monjos; donà comiat a son nebot
+Barint i ell se n'entrà, consirós, en sa cel·la.
+
+
+
+II
+
+AQUÍ SANT BRANDAN S'ACONSELLA AMB SET MONJOS.
+
+Llavors Sant Brandan de tota la congregació s'escolli set monjos,
+els més bons, i es tancà amb ells dins el refetor; i obrí la boca a
+semblant parlament: -O, vosaltres, mos elets companyons de
+penitència, jo us deman la mercè graciosa d'un consell, com sia que
+mon cor i mos pensaments són tots aunats en un voler, sempre que
+aquest voler sia el voler de Déu. La terra de la qual ens parlà
+l'abad Barint, ço és, de la promissió dels Sants, tenc propòsit de
+cercar, i de no aturar-me mai fins a tant que hi sia arribat. ¿Què
+us ne par d'aço i quin consell us plau donar-me'n?- Els monjos,
+coneixent la seua voluntat, ço és, del dit sant pare, quasi tots a
+la una i amb veu concordant, digueren: -Don abad, aquest voler, puix
+que el teu és, el nostre també sia. ¿No saps tu que abandonàrem pare
+i mare i parents tots, i encara la benanança mundanal abandonàrem
+per servir a Déu? Nosaltres som aparellats d'anar amb tu a la mort o
+a la vida, si tant és que aquesta sia la voluntat de Déu.- Ço varen
+dir, i callaren. Sant Brandan s'acordà amb ells de fer un dejuni
+de quaranta jorns seguits, i mentrestant aguiar el passatge cap al
+verger de meravelles i el perdut Paradís de voluptat.
+
+
+
+III
+
+AQUÍ SANT BRANDAN ENTRA EN LA NAU.
+
+Com aquella quaresma de dejuni fou acomplida, i hagué saludats sos
+germans, Sant Brandan se'n muntà a la nau i començà a fer la via de
+Ponent. Ventura i cas fou que arribà a una illa d'un sant pare qui
+havia nom Joan. I prengué d'ell la benedicció i encara la prengué de
+tots els monjos qui eren amb ell. I arribà fins al cap d'aquella
+contrada on tenia son parentiu i no volgué veure ningú de la seua
+sang; ans se'n pujà a una muntanya molt alta per veure com la mar
+oceana s'estenia. I descobrí una cala, corba com un arc, que de
+llavors ençà s'anomena _la cambra de Sant Brandan_. Aquest fou el
+lloc d'on després partí. I amb tots aquells monjos qui eren amb ell
+s'afanyà a l'obra, i féu un esquif molt fort i lleuger per anar per
+mar; el féu de llenyam i li donà la forma que tenien les naus
+d'aquella contrada, que hom anomena _coca_. I com fou ben acabada i
+afaisonada gentilment, de part de fora la cobrí tota de cuiro de bou
+i pintà-la de vermell i tapà bé les juntes del llenyam, i ho untà
+tot de mantega: nau i cuiro; per tal que fos més llisquívola;
+després hi posà vitualla per quaranta dies. I arborà en mig de la
+nau una antena i hi embarcà tot allò que s'és mester per navegar. I
+llavors comanà a sos germans que entrassen en la nau en lo nom del
+Pare i del Fill i del Sant Esperit. Ells així ho compliren. I Sant
+Brandan romangué sol, dret i fosc en la ribera.
+
+Llavors Sant Brandan aixecà sos braços al cel per copsar-ne la
+benedicció, damunt la nau i aquells qui hi eren embarcats. La oració
+que digué, feia així:
+
+«O Déu qui a través del mar roig obríreu un camí pregon als nostres
+pares, i sota l'aigua pontada els transportàreu, cantant la glòria
+gloriosa del vostre nom, atorgau a ma suplicant humilitat, que
+aquesta nau, escàpola de vents contrariosos, esquiva de pèrfids
+esculls i salva de les reülls ondes tormentoses, arribi al port de
+salut i toqui la ribera benaventurada.»
+
+Encara no havia finida aquesta benedicció, quan arribaren tres
+monjos de son monestir, i gitaren-se a terra, i començaren de besar
+els peus del sant abad. -Pare, pare, deixa'ns venir amb tu on se
+vulla et plagui anar. Si no ens hi deixes venir, morir hem aquí de
+set i de fam. Sàpies que havem fet propòsit d'anar pelegrinant tot
+el temps de la nostra vida.- Veient el sant pare abad aquella
+suplicant congoixa, mana'ls així mateix que entressin en la nau, i
+els va dir: -Sia així com voleu, mos bells fills.- I encara afegí:
+-Ja sé en quina manera sou venguts. Bona obra ha feta aquell monjo.
+Certa cosa és que Déu li ha aparellat un bon lloc, i a vosaltres us
+ha tret de l'ermàs i de les tenebres per portar-vos a l'admirable
+llum.
+
+Llavors finalment Sant Brandan s'embarcà i donà solta a la barca en
+nom de Déu. I amb la vela tesa començà a navegar cap al Migjorn. A
+la primeria tengué bon vent i no li calgué més que tenir la vela
+desplegada. Així caminà per espai de quaranta dies. I finats aquells
+quaranta dies, cessà el vent i fou mester avençar a empenta de rems.
+Tant caminaren i remaren tant, que llurs forces falliren. I Sant
+Brandan començà a confortar-los i sermonar-los: -No hajau paüra, mos
+germans. Puix en nom de Déu anam, havem fiança en Ell, que Ell nos
+guiarà.
+
+Els rems cessaren de navegar, com ales lasses; però un vent inflà i
+arrodoní la vela, i la nau anà tallant les ones, llaurant la llisa
+planície eqüòrea. Déu agombolava amorosament aquella nau empelegada
+i aquells confiants en Ell embarcats en la nau empelegada. Menjaven
+una sola volta al jorn prop del sol post. La nau avençava sempre,
+car el velam era tan sensible i subtil que recollia tot alè de vent
+per imperceptible que fos. I així de jorn i de nit, avençava, fosca
+i espectral, sota els estels, blanca per les aigües blanques, en les
+nits de lluna.
+
+
+
+IV
+
+COM ELS APAREGUÉ UN CA I MENÀ SANT BRANDAN I ELS SEUS FINS A UN
+CASTELL.
+
+Amb aquesta navegació de quaranta dies consumiren totes les
+vitualles. En les partides de la Tramuntana trobaren una illa àrida
+i plena de rocam. La costa que la cenyia era brava, monument de
+ruïnes fosques remogudes pels temporals. La ribalta era dreta i
+eriçada, inaccessible com un mur: riells d'aigua minsa, suada gota a
+gota per les clivelles del penyal, decorrien rost avall fins que el
+magre plor se perdia en les aigües vastes amargoses. Torbats de gran
+fam i de intolerable sed, els monjos ompliren tota quanta vaixella
+hi havia en la nau, de l'aigua plorosa i regalimosa. I veient Sant
+Brandan aquesta gran cobejança de beure, els va dir: -No ho fasseu,
+no que és cosa lletja de fer ço que vosaltres feis. Si a Déu no plau
+mostrar-nos port, ¿per què voleu vosaltres per força prevenir la
+seua providència? No em plau que us emporteu d'aquesta aigua.- Els
+monjos la llençaren tot d'una sens ni tastar-la ni mullar amb ella
+el llavi eixut; i per terra s'esbandí la creatura de l'aigua
+innocent, sacrificada. Al cap de tres dies plagué a Jesucrist
+mostrar-los un port. Allí Sant Brandan amarrà la nau i signà el port
+i el beneí devotament, i comanà als seus que no treguesen cosa
+ninguna de la nau. I caminant ran ran vorera, li sortí a l'encontre
+un ca i començà a fer-li falagueries i li llepà els peus, com han
+costum de fer-ho els cans amb llurs senyors. I a sos monjos digué
+Sant Brandan: -No us apar que Déu ens ha tramès, bon missatger?
+Seguiu-lo amb tota segurança on se vulla us meni, que a bon lloc us
+portarà.- Anaren darrera el ca i arribaren a un castell. Entraren-hi
+dedins. Allà hi havia molts llits per jeure, i setials per seure i
+aigua en brulloles per rentar els peus. I asseient-se Sant Brandan
+començà de parlar a sos monjos i els va dir: -Mos fills, guardau que
+Satanàs no us enganyi ni us induesca a temptació. Jo veig que en vol
+enganyar un d'aquells tres monjos qui darrerament del monastir ens
+arribaren. Aquest monjo maquina en son coratge un furt pèssim i
+mortal per la seua ànima, per ço com la seua ànima ja és lliurada en
+les mans del diable.- La casa, on s'estaven, tenia els murs quasi
+tapats de vaixella de diverses natures de metalls i de brides i de
+corns revestits d'argent. Sant Brandan va dir al monjo que solia
+donar el pa a sos germans: -Aparia el dinar que Déu ens ha tramés.-
+Anant pel castell trobà una taula tota parada de mandils i de pa
+blanc i de peix; i llençols molt blancs en cascún llit. Com se foren
+entaulats, veient Sant Brandan aquell bé de Déu i aquella màina,
+començà la benedicció amb els germans i retregué aquelles avinents
+paraules del psalm: _Qui dat escam omni carni, confitemini Deo
+caeli_ (Confessau el Déu del cel qui dóna menja a tota carn).
+
+I començaren a menjar, alabant Déu devotament, i menjaren i begueren
+tant com varen voler. Havent finat de menjar, regraciaren Déu. I el
+sant abad digué a sos monjos: -Ara anau i orau fins a la nit.
+Després colgau-vos i reposau del llarg remar i del llarg navegar.-
+Quan els monjos dormien el sant pare era vigilant. I va veure un
+minyó negre com un fill d'Etiop, el qual jugava amb un parany i el
+posava prop dels peus d'un de sos frares. I redoblà l'insistent
+oració i més carament pregà a Déu, per aquell monjo qui havia de
+caure en pecat, i orà fins a trenc de dia.
+
+
+
+V
+
+AQUÍ UN DELS MONJOS FURTÀ UNA BRIDA D'ARGENT I MORÍ.
+
+Passats tres jorns, tornaren a muntar en la nau i seguiren llur
+viatge. I el sant pare digué a sos monjos: -Guardau que ningú de
+vosaltres no se'n porti res d'aquest castell.- Ells a chor
+respongueren: -Déu no vulga que ningú de nosaltres se'n porti res
+d'aquest castell, cometent furt i deshonorant el nostre sant
+viatge.- Encara el sant abad solemnement afegí: -¿Veieu aquest
+nostre germà, del qual ahir jo us parlava? Ell ha furtat una brida
+d'argent i en el si del diable l'ha amagada. El diable la hi donà i
+ell la prengué sens llicència mia. Vull que sapiau que per causa del
+pecat d'aquest nostre germà tots estam en risc de perir i
+perdre'ns.- Tan tost com el monjo hagué oïdes aquestes paraules se
+va treure el fre de davall l'hàbit i gità's als peus de l'abad,
+dient: -O pare sant, perdona'm. Sé que he pecat. Prega Déu per la
+mia ànima, que ella no's perdi per aquest furt.- I tots els monjos
+s'entristiren del falliment de llur germà, i se gitaren a terra
+molt humils i començaren a pregar Déu per la seua ànima. Amb la faç
+vestida de rubor i coberta de confusió, llevat en peus, sobre
+l'assemblea dels germans postrats, estava el monjo pecador. I de
+davall son hàbit de drap gros veié hom sortir un infant negre, el
+qual plorava i udolava, altes veus, i deia: -Pare sant, ¿per què amb
+tes oracions m'has foragitat de l'heretatge meu i del meu regne
+conquerit? -Mal feres, abad, d'obligar-me a cercar novell alberg! A
+saber has que set anys, tota hora, som anat amb aquest monjo, per
+enganyar-lo amb qualque pecat mortal; i mai no l'he pogut decebre,
+sinó aquesta nit passada.- Ço digué l'infant negre; i Sant Brandan,
+en semblant manera, li respongué: -Jo't man en nom del Pare i del
+Fill i del Sant Esperit que te'n vagis d'ací i no puguis noure a cap
+home fins al jorn del judici.- A ull vist de tots, l'infant negre
+se partí. I després, tombant-se Sant Brandan, vers el monjo
+furtador, li digué: -Decontinent, confessa't bé amb un prevere, per
+ço com morir has i departir-se la teua ànima del cos. Ton cos
+romandrà aquí, car aquesta és la teua sepultura.- El monjo prengué
+penitència amb esperit d'humilitat i amb ànima contrita, i rebé
+devotament el Cos de Nostre senyor Jesucrist, fiança de perdó,
+penyora de glòria futura, mentre l'abad i els monjos cavaven la
+fossana per ell. I havent el monjo penitent sumit els misteris
+sants, passà d'aquesta present vida a l'altra; i la seua ànima
+fou rebuda pels àngels i admesa en el regne de Jesucrist qui
+absolgué la Magdalena i el bon lladre exoí.
+
+
+
+VI
+
+AQUÍ ELS APAREIX UN BELL JOVE AMB UN COVE DE PA I AMB UNA GERRA
+D'AIGUA.
+
+Finides les exèquies i la complanta del monjo mort i colgat en la
+terra piadosa arruixada amb aigua beneita i signada per la creu,
+anaren-se els monjos cap a la ribera. El darrer d'entrar-hi fou el
+capdill d'aquells argonautes sants, ço és, mossenyor Sant Brandan,
+al qual, ans que s'embarcàs, aparegué un donzell i digué-li aquestes
+gracioses paraules: -Vulles rebre aquesta fragància de caritat,
+aquesta aigua i aquest pa de les mans pobrissones d'un servent de
+Déu. Sabràs que és ben llarg el viatge que us cal fer. Aquest pa i
+aquesta aigua, us duraran fins al jorn festival de la Pasqua.- Rebé
+Sant Brandan aquesta gràcia de caritat amb mercès molt humils. De
+les mans que li havien donat el pa, volgué encara haver-ne la
+benedicció. La qual rebuda, començà a navegar vers Ponent. I
+dejunava cada tres jorns i cantava les set hores canonicals cascun
+dia: sèptuple fruit dels llavis, septiforme lloança de Déu.
+
+
+
+VII
+
+AQUÍ ELS NAVEGANTS CELEBRAREN LA FESTA DE «CAENA DOMINI», ÇO ÉS
+SABER, EL DIJOUS SANT.
+
+Encara s'esdevingué que anant la nau incertament, per ci, per llà,
+els monjos embarcats columbraren, llunyana, una illa, i començaren
+de fer ruta vers aquella illa. Un bon vent propici els empenyia de
+tal manera, que els rems, alicaiguts, no res tenien de fer-hi; i la
+nau ben aviat fou entrada en port. Per manament de l'abad, tots els
+navegants eixiren de la nau i saltaren a terra. I ell començà
+d'explorar la illa ignota. Trobà molts flums d'aigua clara i
+pleníssima i abundosos de peix; trobà belles fonts intactes, netes
+de llim, amb una cançó rodoladora de cristall; no hi bevia cap
+aucell, ni hi queia a giravolts i groguejant cap fulla. La illa li
+plagué, i retornant a sos monjos, ordenà que allí restassin per
+celebrar-hi l'ofici i cantar-hi la missa i participar de la sagrada
+comunió, per ço com era el jorn de Dijous Sant. I així fou fet, i
+fou-hi feta així mateix la Cena. Hi romangueren fins al Dissabte
+Sant. Vagant per la illa, el sant abad trobà grans ramats d'ovelles,
+blanques com la neu i grosses a tall de bous, qui pasturant
+vagabundejaven. Cridà sos monjos el sant abad i comanà que per
+menjar n'agafessen només d'una; i, atresí que prenguessen un anyell
+per beneir. Tot ho tenia aparellat per solemniejar místicament la
+Pasqua, que era l'endemà, quan li aparegué un home portant una gran
+panera de pa, cuit sota la cendra, com aquell pa profètic de la
+vídua Thabita qui retornà la vigoria al profeta defallent i cansat;
+i posà'l devotament, com si fos una hòstia, als peus de Sant
+Brandan. Ell així mateix tres voltes s'inclinà fins a terra i tres
+voltes l'adorà i obrí la boca a paraules de semblant devoció: -O
+margarida de Déu, d'on m'és venguda aquesta mercè, que jo meresqués
+compartir amb un servent de Déu gloriós, en dia tan sant, el meu
+pobre pa, pastat per mes pròpies mans, i regat amb la suor de mon
+front servil?- Prengué'l per les mans el sant abad, i l'alçà de
+terra i li donà pau, i li va dir: -Bell fill, sies lo benvengut!
+Sàpies que Nostre Senyor Jesucrist, per merçè misericordiosa,
+endreçà aquí ma vela errant i vaga, per celebrar-hi el jorn festival
+de la Pasqua, qui és el de la seva Santa Resurrecció.- Aquell home
+respongué: -Pare Sant, vosaltres sereu aquí avui i fareu tot ço que
+haveu a fer el Dissabte Sant, qui és avui; però demà sereu, a temps,
+a aquella altra illa que allà es mostra; i allà sojornareu i
+cantareu la santa missa i direu les altres hores. Plau a Déu que tot
+ço sia fet en aquella altra illa, i no en aquesta.- Ço digué l'home
+de Déu. El sant abad ordenà que fossen meses en la nau totes coses,
+per ésser demà, a temps, a la dita illa. Com fos que la nau era ben
+estibada de càrrec, encara l'home afegí: -Anau en nom de Déu, i no
+passeu ànsia de res que us puga mancar. Passada la vuitena, jo us
+trametré tot ço que mester haureu per menjar i per beure i ço que us
+trameta, fins a l'altra Pasqua us durarà.- Sant Brandan digué: -¿I
+com saps tu que nosaltres restarem allà fins passats els vuit dies?
+L'home feu de resposta: -Anit, de bona hora sereu en aquella illa
+que pròxima veis i us hi estareu demà fins a hora de sexta. I
+després transfretareu a una altra illa, no gaire lluny d'aquella,
+cap a la banda del ponent, que hom anomena _el paradís de les aus
+blanques_. I allà romandreu fins a la vuitada de Cincogesma.-
+Llavors el sant abad demana-li de noves de les ovelles, i com així
+eren tan grans i tan blanques i tantes. I l'home de Déu li digué: -A
+saber haveu que en aquesta illa hi ha bones herbes i rou abundós,
+plè de manà; i l'aire és temperat i és bo i les ovelles vaguen a
+lloure. I ningú no les muny, quan els anyells se'n desmamen; ni hi
+ha hivern qui les fassa morir per gran fred; ni hi ha malaltia, ni
+hi ha carnicers, ni hi ha llops; allà on volen, elles s'estan de nit
+i de jorn; i per això són tan grans, i són tan blanques i són
+tantes.
+
+
+
+VIII
+
+AQUÍ TROBAREN EL PEIX JASÓ I DAMUNT ELL CELEBRAREN LA FESTA DE
+PASQUA.
+
+I com hagué dit açò, prengué comiat d'ells, i tots muntaren a la nau
+i començaren a navegar vers aquella illa, senyant-se i dient la
+benedicció. Com foren a la illa, la nau s'aturà abans que poguessen
+pendre port. Comanà Sant Brandan als monjos que sortissen de la nau
+i entrassin a la mar segurament per pendre terra. Així ho feren.
+I com, a son torn, Sant Brandan hi fou, agafà les cordes i estirà la
+nau a port, i fortment l'amarrà. Aquesta illa era plena de
+pedruscall; però no hi havia arena; i tota era terra ferma.
+Escamparen-se els monjos per a l'oració i l'abad romangué en la nau.
+I ell bé sabia quina illa fos aquella, però no els ho volgué dir per
+tal que no cobrassin temença. A trenc de dia, comanà Sant Brandan
+als preveres que es preparessin per cantar cascún una missa. Ells
+compliren son manar. I com així mateix Sant Brandan hagué cantada la
+seva missa dins la nau, els monjos començaren a treure fora de la
+nau carn crua per a coure-la, que de l'altra illa havien duita; i
+encengueren foc i posaren-hi a sobre una caldera. Quan el foc fou
+abrandat i la caldera aixecà el bull, començà la illa a moure's a
+manera d'una onda. Els monjos presos de paüra, corregueren a la nau
+i ho deixaren tot, pregant devotament al sant abad que els donàs
+socors i valença. I l'abad, amb un somrís benévol, els prengué
+cascun per la mà i els entrà a la nau. I quan tots ja foren dins, i
+començaren a remar, la gran illa mòbil s'anava allunyant vers
+ponent, i hom veié en ella foc i un torterol de fum pàl·lid muntant
+al cel. Llavors el sant abad els va dir què cosa era allò, puix Déu
+en aquella nit li ho revelà, ço és, que aquella illa no era illa,
+sinó el peix primer i major de tots els altres peixos de la mar, i
+el més llarg, qui ha nom Jasó.
+
+
+
+IX
+
+AQUÍ ARRIBEN AL PARADÍS DE LES AUS BLANQUES.
+
+Encara no s'era allunyada la illa monstruosa, viva i fumant,
+columbraren els argonautes sants una altra illa, no gaire lluny,
+dins el ponent, verdejant i sonora. Herbes i arbres, tot hi era
+florit. Un flumicell d'aigua dolça, rodoladiç i cansoner, portava
+fins a la mar sa queixa fràgil i clara. Aquí baixaren tots i Sant
+Brandan amarrà la nau, i digué: -¿Veieu en qual manera Nostre Senyor
+Jesucrist ens ha donat un lloc per festejar l'alegria de la seua
+resurrecció? Aquest és el dia que ha fet el Senyor: exultem i
+alegrem-nos en tal dia.- I encara afegí: -Mos fills, si la vitualla
+ens hagués fallit, amb l'aigua d'aquest flumicell n'haguéssem tengut
+prou per menjar i per beure, tanta és la seua bondat i la dolçura
+làctea que porta.- Damunt del petit riu escoladís, pontava el tronc,
+no gaire alt, d'un arbre, immens i vell, tot ell nevat d'aucelles
+blanques. Tantes eren que no hi havia fulla ni ram buid. Sant
+Brandan començà a pensar en si mateix què significava aquella gran
+nevada viva; aquella lilial blancura tèbia amb què floria l'arbre
+miraculós. I gitant-se a terra, amb llàgrimes devotes, talment orà:
+-O Déu, qui de totes coses sou coneixedor, i sou revelador de les
+secretes i encara d'aquelles que no es fan: Vós sabeu l'anguniós
+dubte de mon cor, i sabeu ma voluntat: perquè us prec, que segons la
+multitud de la vostra misericordia, em vullau revelar aquesta
+meravella, obrada per Vós, meravellosa als nostres ulls i de la qual
+no'n sabem l'adorable secret. Bellament sé, Senyor, que no'n som
+mereixedor per mos mèrits; però Vós sí ho fareu per la vostra
+bondat.
+
+
+
+X
+
+AQUÍ VOLÀ UNA AUCELLA A LA PROA DE LA NAU I PARLÀ A MOSSENYER SANT
+BRANDAN.
+
+Finida aquesta oració molt humil, Sant Brandan s'assegué en terra,
+contemplant aquella aucellada nívea, posada dalt de l'arbre. Un
+d'aquests aucells, alçà el vol de l'arbre on els altres eren.
+Sonaven, com una campana, ses ales volant, i s'acostà al sant abad
+qui era assegut en terra, i acabà per posar-se en la proa de la nau.
+I començà a batre ses ales en festívol aleteig; i amb esguard, fit i
+amorós, contemplava el sant abad, el qual conegué, per aquests
+signes, que Déu se recordava d'ell i de la seua oració. I estant
+així l'aucell, el sant pare li adreçà aquestes paraules de conjur:
+-Si tu ets missatger de Déu, digues-me, si et plau, qui ets i d'on
+ets, i quins són i quals aquells altres aucells, i perquè n'hi ha
+tanta multitud aquí ensems aplegada.- L'aucell li va respondre
+talment: -O Servent de Déu, nosaltres som d'aquella companya
+d'esperits bandejats del cel; som de l'antiga ruina d'àngels
+enderrocada del cel, arrabassada en l'ímpetu de la caiguda de
+Llucifer, enemic de l'humanal llinatge; i no per pecat sinó per
+consentiment caiguérem; sí, hem estat foragitats del reialme, però
+ens segregà d'aquells qui greument pecaren la pietat de Déu qui és
+just i és veraç; i la seua misericòrdia ensems amb la seua justícia
+ens tenen exilats en aquest lloc, fins a tant que en duri son
+adorable voler. Vera cosa és que aquí no tenim pena ni glòria. Per
+la presència de Déu podem veure llum; i ens cal anar sempre junts i
+mai no ens podem departir un de l'altre. I anam vagant per l'aire
+d'ací i d'allà, sota el firmament, per damunt la terra, com els
+altres esperits qui per Déu són tramesos. Però en els jorns de festa
+colenda i en el dia del Senyor, rebem forma corporal alada, com és
+ara aquesta que veus; i aquí ens estam i lloam el nostre Creador. A
+saber has que un any s'és passat d'ençà que començàreu el viatge, i
+encara n'haveu d'errar altres sis abans que retorneu al cenobi; i
+cascun any aquí us cal festivar la Pasqua. A la fi dels set anys
+trobareu el lloc que anau cercant i teniu en cor de veure, ço és la
+_Terra de promissió dels Sants_.-
+
+I havent dit això amb meravellosa veu, l'au angèlica abandonà la
+proa del vaixell i volà dalt de l'arbre, a ajuntar-se amb les altres
+en son propi ram. Com fou hora de vespres, tots els aucells de
+l'arbre començaren a cantar uníssonament, i llurs ales d'argent
+batien a tall de campaneig. El càntic que cantaven era d'una
+mel·líflua tristor i deia així: _Te decet himnus Deus in Sion et
+tibi reddetur votum in Jerusalem; exaudi orationem meam et clamor
+meus ad te veniat_ (A Vós, Senyor, us cal l'himne a Sion; I a Vós, a
+Jerusalem, serà complida la prometensa; exoiu la meua oració i el
+meu clamor a Vós arribi).
+
+Tota una hora durava el salmeig d'aquest únic vers, acompanyat amb
+el batement de les innumerables ales melodioses. I semblava a Sant
+Brandan singlotant aquell cant com un plant. En tal punt, el sant
+abad digué a sos fills: -Menjau ara qui n'haveu lloc, i que el
+vostre cos sia pascut i sadollat, que ja les ànimes vostres de
+gràcia divinal són peixides.- I havent sopat i dites completes,
+ana-se'n a dormir, però la son nocturnal, volàtil i muda, papellona
+negra, rat pennat fosc, voleiava sota els estels, llunyana de sos
+ulls. I Sant Brandan s'alçà del jaç i s'agenollà en oració. A hora
+de matines, cridà els monjos i signant sos llavis, començà el res
+matinal: -_Domine labia mea aperies_ (Senyor, obrireu mos llavis).-
+
+Melodiosament somniaven els aucells dormits, i llurs ales a penes
+trémoles, feien una dolça remor, com una corda de salteri, o com una
+campana aèria, percudida pels dits fluids de l'esperit del vent. La
+cançó vaga dels aucells feia així: _Laudate Dominum omnes angeli
+eius, laudate eum omnes virtutes eius_ (Alabau al Senyor tots els
+seus Àngels; alabau-lo totes ses Virtuts).
+
+A l'hora clara, els àngels desperts alçaren al cel l'esclat argentí
+de la joiosa aucellada: _Timor Domini sit super nos et super
+timentes te, Domine, initium sapientia timor Domini_ (La temor de
+Déu sia sempre damunt nosaltres i damunt tots aquells qui us temen,
+o Senyor: la temor de Déu, començ de sabiduria).
+
+Una hora durà aquella albada angelical. A tercia, el vers melodiós,
+clar i encrespat, com una blanca escuma sonora, feia així: _Salmegeu
+el nostre Déu, salmegeu el nostre rei, salmegeu amb saviesa_. I a
+l'hora nona, quan la claror començà a mancar i les ombres fosques
+declinaven, cantaven aquells esperits, flobies de neu, música
+dispersa: _Illuminet Dominus vultum suum super nos et misereatur
+nostri_ (Il·lumini el senyor la seva faç sobre nosaltres, i de
+nosaltres haja misericòrdia).
+
+I a hora undècima, l'hora del recolliment de les abelles dins el
+rusc, i dels aucells en les branques i dels estels en la rossa
+assemblea del firmament, cantaven els àngels, conhortant-se en la
+fraternitat de l'enyorament de l'exili: _Ecce quam bonum et quam
+iucundum habitare fratres in unum_ (Vet aquí com és cosa bona i dolça
+que els germans visquin tots units).
+
+I d'aquesta manera, els dits aucells, de jorn i de nit, retien
+alabances a Déu Nostre Senyor.
+
+
+
+XI
+
+AQUÍ VINGUÉ EL PROCURADOR AL LLOC ON ERA SANT BRANDAN AMB SOS
+MONJOS, AMB UNA NAU PLENA DE VITUALLES.
+
+Amb les romanalles del pan-caritat que el Dissabte Sant havia rebut
+d'aquell procurador misteriós, alimentà encara Sant Brandan els seus
+monjos tota la vuitada de Pasqua. I quan foren consumides, digué a
+sos fills: -Pouarem l'aigua làctea d'aquesta font, com sia que fins
+ara l'hem emprada solament pel lavatori dels peus, que amb humilitat
+i dretura caminen per les vies del Senyor.- I tot just acabava de
+dir-ho, li pervingué aquell bon home que l'altra vegada l'havia
+proveït de menjar i de beure. El qual era arribat amb una nau plena
+de vitualles. I havent-la buidada, parlà a l'abad i sos monjos i els
+va dir: -Ara teniu a bastament, mos germans, per menjar i beure fins
+a la Pasqua de Pentecostés: no'n poueu, no, de l'aigua nectàrea de
+aquesta font, puix que és massa forta de beure. Sapiau que aquell
+qui en beu, és envaït d'una son tan invencible, que dorm un dia i
+una nit, que fan vint-i-quatre hores. D'on la llet té aquesta virtut
+dins la font; però si hom la poua, aigua és i no llet, jatsia que en
+servi la mantegosa blancura.- I havent dit aquestes paraules,
+prengué dels monjos el comiat i la benedicció, i anà son camí.
+
+
+
+XII
+
+AQUÍ L'AUCELL SE TORNÀ A POSAR EN LA PROA DE LA NAU I PARLÀ AL ABAD.
+
+Com fos que els monjos volguessen novellament metre's en la nau,
+d'aquell bell arbre, trepidant d'ales harmonioses, desprengué's
+l'aucell i anà a posar-se altra volta en la proa de la nau, i davant
+els monjos ajustats, començà a sermonar talment, amb parleria
+humana: -A saber haveu que us cal estar aquí de retorn el jorn
+festival de Pasqua de cascun any per concelebrar-la en nostra
+companyia, i el Dijous Sant haveu de fer ço que enguany heu fet i al
+lloc mateix on ho haveu fet; i la vespra de Pasqua festivar-la allà
+on enguany la festivàreu, ço és, sobre l'esquena del peix Jasó. En
+ésser partits d'aquí, al cap de vuit dies tocareu a una illa que ha
+nom la illa de la família monegal de l'abat Albeu, gran servent de
+Déu. Amb ell us cal colre la festa de Nadal de Nostre Senyor
+Jesucrist.- Ço digué, i alçà el candor del vol i se posà en la
+branca. Entraren els monjos en la nau i desplegaren la vela, i
+agafaren els rems i començaren a navegar vers Ponent. I tots els
+aucells, a una veu, començaren a cantar dolçament i deien: _Exaudi
+nos, Deus salutaris noster; spes omnium finium terrae et in mari
+longe_ (Escolteu-nos, o Déu, salvació nostra; esperança de tots els
+termes de la terra i en les llunyanies de la mar).
+
+I aquest vegada Sant Brandan, amb tota sa companya navegà errívol
+per la mar, per espai de tres mesos. I mai no pogué trobar port ni
+illa ni terra, i només cel i aigua. I dejunava cada tres jorns i
+alguna volta encara més.
+
+
+
+XIII
+
+AQUÍ TROBEN EL MONESTIR DE SANT ALBEU AMB VINT-I-QUATRE MONJOS I HI
+FAN LA FESTA DE NADAL.
+
+Al cap de tres mesos, arribà un jorn en què, no gaire llunyana, una
+illa aparegué. I com fos que s'acostava a la ribera, sobrevingué-li
+un vent fort el qual lo en desvià i per espai de quaranta dies anà
+engirentornant aquella illa i no hi podia recalar. Al terme
+d'aquells quaranta dies, els monjos eren cansats, i fou entre ells
+feta convinença, ço és, que es posassin en oració i exorassin de la
+bondat de Déu que els en volgués treure d'aquest mal pas. Tant
+fadigats eren del treball estèril que ja no podien treballar més. I
+com fos que perseverassin en la dita oració, per espai de tres dies,
+i s'abstenguessin de tota paraula, la nau, volenterosament, empesa
+per una amagada força, se va metre dins un port estret on no hi
+cabia gaire més d'una nau. Allà, dues fonts vessaven en l'amargor de
+l'oceà, l'efusió de llur plor desert: la una era térbola i l'altra
+era clara. Els monjos en foren sobiranament alegres i volien
+portar-se'n d'aquella aigua i aparellaven ja les fustes per
+omplir-les. -Amables fills- ço l'abad digué,- no fasseu res que
+reprovable sia i no us en porteu aigua d'aquesta illa, ni ninguna
+altra cosa, sense llicència d'aquell ancià qui hi té el sojorn, pel
+servei de Déu; i no us dubteu que ell us en donarà a bastament;
+perquè jo us dic que no la robeu, ni vulgueu beure de l'aigua
+furtada.- I davallà de la nau, havent dit això, i esguardà quin camí
+li convindria pendre. I mentre s'estava així incert, sortí-li a
+carrera un ancià majestuós, blancs de la neu senil els seus cabells,
+bella la faç i acolorida, la barba fluvial i lilial, enderrocada
+fins a terra. Com li fou prop, s'agenollà devotament, ans que l'abad
+li pogués donar la pau. S'hi acostà Sant Brandan amb reverència i
+l'aixecà de terra, i benignament li donà pau i el va pendre per la
+mà; i així agafats per la mà fraternalment caminaren llarga estona,
+fins que foren pervenguts a un monestir. I Sant Brandan digué al
+vell abad reverenciable: -Pare, de qui és aquest monestir? I quin
+abad el comanda? ¿I on són aquells qui l'habiten?- I altres paraules
+encara li va dir i de moltes més coses li demanà. I el vell abad
+callava i no responia, i amb la mà feia-li gentilment gest i senyal
+de resposta i tornava a callar; per la qual cosa Sant Brandan
+conegué que servava abstinència de parlar i que no era sord; i
+cridant sos monjos, comanà'ls així mateix de guardar silenci, fins
+a tant que fos temps i lloc de parlar. I ço féu per tal que no donàs
+als monjos d'aquell monestir ocasió de rompre la penitència ni de
+trencar l'obediència. Poc temps després d'aquesta comanda,
+sortiren-los a camí onze monjos, en guisa de processó, portant creus
+i capses de relíquies de sants, himnejant i salmejant, ço és, un
+capítol del psaltiri que diu: -_Surgite Deo, sancti, de mansionibus
+vestris et proficiscemini obviam nobis: locum sanctificate et plebem
+benedicite et nos famulos vestros in pace custodire dignemini_
+(Aixecau-vos, per Déu, els sants, de les vostres cel·les i sortiunos
+a camí; santificau el lloc i beneïu el poble i a nosaltres, servents
+vostres, digneu-vos servar-nos en pau).
+
+Quan finiren de cantar aquest vers, l'abad del monestir donà pau a
+Sant Brandan i a sos monjos, i els menà amb ell dintre el monestir.
+Féu aportar aigua calda per rentar els peus dels monjos àdvenes,
+pelegrins del Paradís. I mentre els rentava els peus, amb veu devota
+i humil cantava allò de l'Evangeli: -_Mandatum novum do vobis ut
+quemadmodum ego feci vobis ita et vos faciatis_ (Un nou manament us
+don, ço ès, que així com amb vosaltres he fet, així també vosaltres
+ho fasseu).
+
+Després del devot lavatori, els menà al refetor, i amb gracioses
+paraules i gentils els digué que s'entaulessin. Companyia i
+fraternitat fou feta entre els monjos d'Albeu, i aquells de Sant
+Brandan. Sonà una campaneta; i a la curta estona, vengué un monjo
+del monestir amb pans molt blancs i amb arrels fresques d'herbes de
+sabor molt suau. Assegueren-se alternament a la taula els monjos del
+monestir i els monjos forasters, i a cada dos monjos fou donat un pa
+sencer, que menjaren ensems en el nom de Jesús, qui se donà a
+conèixer als pelegrins d'Emmaús, en la comunió de la taula i en la
+partió del pa. I encara el vell abad sonà la campaneta, i un monjo
+els portà aigua per beure. L'abad confortà amb alegra cara els
+monjos externs i els va dir: -Aquesta aigua és d'aquella font d'on
+vosaltres volíeu dur-vos-en furtivament: beveu-ne amb tota segurança
+que ella és de la font clara, i sadolleu-vos-en amb caritat i amb
+alegria i amb temor de Déu. En l'altra font tèrbola van a
+rentar-s'hi els peus cascun dia els monjos; i és calda, per natura.
+El pa, que haveu vist, tan bell i blanc, no és pastat en aquest
+monestir, ni nosaltres sabem on és pastat ni sabem qui sia aquell
+qui al monastir ens el porta; però sí sabem de cert que és do de Déu
+i gràcia que Ell ens fa per la seva bondat copiosa qui no vol
+abandonar els seus servents. Sapiau que nosaltres som vint-i-quatre
+monjos i tots dies havem XII pans, ço és, mig pa per hom. I cascun
+diumenge i quisvulla altra festa, ens en dóna un per hom, per tal
+que romanga per sopar de les miques que se'n recullen. Emperò avui,
+jatsia no sigui jorn festiu, Déu ens en tramet un per hom. Per tal
+com vosaltres sou aquí arribats, en plaer li ha vingut de
+multiplicar el recapte. D'aquesta manera, Nostre Senyor Jesucrist
+ens ha nodrits amb pa del cel d'ençà dels jorns de mossenyer Sant
+Patrici i mossenyer Sant Albeu, nostres pares, els quals vuit cents
+anys fa que passaren de la present vida a la glòria del paradís.
+Certa cosa és que de malaltia i de vellesa i de debilitat els
+nostres cossos són exempts. I saber us cal que en aquesta illa no
+tenim atalentament de menjar; i de cosa cuinada al foc mai no en
+menjem, ni tenim cald ni fred, per ço com l'aire és temperat i
+amorosit. I quan l'hora arriba de cantar vespres i completes la
+lluminària de la nostra església és encesa i no sabem qui l'encén; i
+crema tant com dura l'ofici; i mai l'oli no falleix.- Com hagueren
+els monjos begut tres vegades per reverència i honor de la
+santíssima Trinitat, l'abad, segons la seua usança, sonà la
+campaneta per senyal d'haver acabat el festí. I tots els monjos
+ensems, amb gran silenci, llevàren-se de la taula, i davant de tots
+anaven els sants abads, ço és, Sant Brandan i l'altre, cap a
+l'església. Quan anaven a entrar-hi, arribaren els altres dotze
+monjos, els quals s'agenollaren en terra, fent graciosa salutació a
+presència d'ambdós sants abads. -Don abad- digué Sant Brandan a
+l'abad Albeu, -¿per què no han menjat amb nosaltres aquests monjos?-
+I ell respongué per semblant manera: -No hi han menjat perquè no
+cabien en la taula amb nosaltres: ara ells hi aniran i se dinaran
+d'allò que a Déu serà plaent de trametre'ls. Nosaltres entrarem a
+l'església i cantarem vespres.- Quan les vespres foren cantades,
+Sant Brandan començà a esguardar l'església de primconte i veié que
+ella era quadrada, i que tots els altars, i encara tot el servei
+dels altars, eren de cristall traluzent. Vint-i-quatre eren les
+cadires per seure-hi els monjos, i el setial de l'abad estava en mig
+de les cadires repartides tantes a cada part. Hi havia, endemés, set
+llànties dins l'església, tres de les quals estaven devant l'altar
+major, i les altres quatre eren departides, dues a cada banda, ço
+és, devant cascun dels quatre altars. Ningú dels monjos gosava eixir
+de l'església sense la llicència de l'abad. En voler eixir de
+l'església, si tant era que els fos mester, el monjo escrivia-ho
+damunt una tauleta de cera, la qual tauleta mostrava a l'abad, i ell
+n'hi'n donava llicència. I sortia sigilosament el monjo, sense
+fressa ni remor de pas. Així en oració i silenci, fou santificat el
+dia que a la fi fou clos per un sopar de pa i d'arrels i aigua
+clara. Acabat el sopar, ajustaren-se els monjos per la lloança final
+de les completes que l'abad preludià amb les paraules rituals:
+_Deus, in adjutorium meum intende_ (Veniu, Senyor, en ma ajuda).
+
+Sota la solemnial invocació i la presència de Déu imminent com sota
+l'impuls d'una ventada, doblaren les testes els monjos, per
+reverència de la Trinitat, i començaren a recitar aquest vers:
+-_Injuste egimus, iniquitatem fecimus: tu autem qui pius es pater
+nobis, domine, parce nobis: in pace in idipsum dormiam et
+requiescam, quoniam tu, domine, singulariter in spe constituisti me_
+(Injustícia obràrem, iniquitat cometérem; però Vós qui piadosament
+ens sou Pare, perdonau-nos; en pau, en Ell mateix, dormiré i
+reposaré per tal com Vós, Senyor, en esperança singular em
+constituireu).
+
+Després de la suplicant humilitat d'aquestes pregueres, començaven
+els monjos, dotze a dotze, a alternar en la recitació de l'ofici
+divinal el qual, quan fou finit, reberen els monjos tots la pau i la
+benedicció i retregueren-se cascun en sa cel·la estreta, de la qual
+els monjos del monestir amb els sants monjos àdvenes en compartiren
+l'hospitalitat; i ambdós abads romangueren en santa companya dins
+l'església per ço com l'abad del lloc volia mostrar a l'abad errant
+en qual manera meravellosa omplia Déu de llum aquella llanterna
+cristal·lina, que era el temple. I estigueren en vigilant oració
+fins a tant que l'església fo enllumenada en silenci i humilitat. I
+l'abad del lloc va dir a l'abad, notxer de l'expedició al Paradís,
+ço és, mossenyer Sant Brandan: -Són complits vuitanta anys que jo
+estic en aquesta illa, i en so l'abad, per fer penitència; i en tot
+aquest temps, ningú no hi havia tocat mai sinó vosaltres; i veu
+humanal no sentim mai sinó quan cantam les divinals lloances.
+Vint-i-quatre monjos som i ningú se comunica amb l'altre més que amb
+senyes dels dits i dels ulls, en tota la setmana; aquest silenci és
+trencat al jorn festiu des del dinar fins a hora de vespres, i no
+pus; I cap de nosaltres no està mai malalt, ni endura ningun
+patiment, ni sofreix nocturnal temor de cap mal esperit d'aquells
+qui vaguen d'ací d'allà, incerts i lleigs com els rats penats dins
+les tenebres.- Sant Brandan digué: -Com ens plauria estar-nos aquí
+tot un any.- I l'altre abad va respondre: -No podeu, no, romandre
+més temps aquí, car el vostre sojorn més llarg a Déu no plauria. ¿No
+us recorda que Ell us revelà ço que us calia fer i encara us revelà
+que venguésseu a aquesta illa? S'és mester que torneu arrera amb
+onze monjos, car un de vosaltres finirà sa mortal carrera en el
+camí, en una illa, Anacorita per nom; i un altre morirà de mala fi
+i la seua ànima serà perdurablement infernada.- Mentre així
+s'estaven bellament dialogant, un dardell de foc entrà per una
+finestra esbatanada i anà encenent totes les llànties de l'església,
+que eren devant els altars i tornà a sortir de l'església tot
+seguit, amb ses ales de flama acèrrima. I les llànties romangueren
+enllumenades amb un flam molt clar. -Veniu i veureu,- digué l'abad
+del lloc. Acostaren-se al misteri de la flamada septuple, encesa i
+tremolosa a la presència de Déu: flotava el flam en mig del llantió,
+gota viva de llum; i dintre no hi havia ni oli, ni cera ni res
+d'allò que sol nodrir el foc. D'on conegueren que aquell foc,
+espiritual era, i no corporal. Sant Brandan digué: -Com pot cremar
+corporalment allò que no té cos? Creatura espiritual als ulls
+corporals no és visible.- I l'abad del lloc féu de resposta: -No
+haveu llegit mai en l'Escriptura que quan Déu anà a Moisès en el
+Mont Sinaí, el qual és en l'Armènia, aquella gabarrera espinosa
+semblava que era tota cremant i veia's de nit de molt lluny, i
+l'endemà no s'hi trobava rastre de foc en la mata gerda?- L'endemà
+d'aquesta nit passada en diàleg sant i en meravelles, significà Sant
+Brandan a l'abad del lloc, el desig que tenia d'anar-se'n a rependre
+el camí errívol i vagabundejant. Mes l'abad li digué: -A Déu no
+plauria la vostra partença car haveu de fer amb nosaltres les festes
+de Nadal fins a l'octava de l'Epifania.- Passades totes aquestes
+festes, ompliren la nau de vitualles i prengueren el comiat i la
+benedicció d'aquells sants monjos. I arborant l'ala de la vela,
+prengué la nau el camí de ponent.
+
+
+
+XIV
+
+AQUÍ ELS MONJOS TROBAREN UNA FONT PLENA DE PEIXOS I D'ARRELS
+D'HERBES BONES DE MENJAR.
+
+Arribat el temps de la quaresma, veieren una illa, no gaire lluny;
+de la qual cosa molt se n'alegraren i començaren a navegar
+vigorosament envés d'aquella illa. Mancava el pa i l'aigua, de
+manera que dejunaven tres dies, i menjaven una mica al dia quart.
+Quan després de llargues errors entorn de la illa, veieren a la fi
+un port, Sant Brandan el beneí i comanà als monjos que tots
+eixissen de la nau. Obeïren els monjos aquell manament, i trobaren
+per avinentesa, una font abundosa de belles aigues i de bella herba
+i de belles arrels i blanques dins la font, i encara peixos de
+diverses natures, els quals nedaven pel rierol que de la font colava
+i fins a la mar decorria. I en tal punt digué Sant Brandan als seus
+monjos: -A Déu plagué donar-nos consolació després de la gran
+fatiga; d'on, preniu dels peixos i de les herbes i de les arrels
+tantes com mester sien per sopar, i rostiu els peixos amb tota
+segurança, que Déu us els ha apariats, segons la seua bondat
+copiosa.- Així ells ho feren. I com fos que endemés anaven a treure
+aigua d'aquella font per beure, l'abad els va dir: -Guardau, mos
+fills, i beveu-ne poca d'aquesta aigua encara que ella tan clara
+sia i tan bona; no fos cosa que us fes mal, puix ella té propietat,
+ço és, de fer dormir més del que convé a una gent de penitència com
+som nosaltres. Aquesta volta, per la ràbia de la llarga sed, els
+monjos no adimpliren el consell de l'abad; i qualcú en begué una
+escudella, i qualcú altre, dues i encara tres. Aquells qui una
+escudella en begueren, no sentiren ubriaguesa; però aquells qui
+n'havien begudes dues, dormiren dos dies i dues nits; i aquells qui
+n'havien begudes tres, dormiren tres dies i tres nits. I veient
+l'abad aquell dormir tan llarg i tan fort, féu oració a Déu per
+aquells incauts dormilegues. I quan del llarg dormir se despertaren,
+Sant Brandan amorosament els reptà i els digué aquestes paraules
+paternals: -Moltes hores haveu perdudes, mos fills, en les quals no
+haveu alabat Déu, per ocasió d'aquest dormir sense mesura. Serà bo
+que abandonem aquesta illa i ens esquivem d'aquest perill de l'aigua
+letea, soporífera com el cascall, no sia que encara ens advengui
+cosa pitjor. Déu volgué aquí donar-nos vitualles per viure, i
+semblant és que vosaltres, per plaer i llepolia de beure, hàgeu
+volgut morir. Plau-me fugir d'aquesta illa; perquè, preniu dels
+fruits d'aquest lloc a bastament, ço és, dels peixos i de les herbes
+i de les arrels i encara de l'aigua, que ens basti fins al dijous
+sant. I de l'aigua no'n begueu més que una escudella tots dies, i
+així no'n sereu ubriagats ni condormits.- Els monjos ho feren, i
+partí, ben plena, la nau, devés les parts del Septentrió. I
+arribaren a un lloc on l'aigua del mar era quasi tota presa i
+glaçada. I l'abad digué: -Deixau els rems, i abandonem la nau a
+mercè de la vela. I l'Alè de Déu qui buf allà on vol, la porti on se
+vulla.- El vent impel·lí la nau vers les partides de Llevant. I ells
+feien camí i dejunaven çada tres dies.
+
+
+
+XV
+
+AQUÍ ELS MONJOS CELEBRAREN EL DIJOUS SANT I LA CAENA DOMINI I EL
+PROCURADOR ELS VISITÀ I ELS PORTÀ DONS.
+
+I anant així, un bell dia aparegué a sos ulls un gran núvol, i
+l'abad digué: -Coneixeu, fills, aquell núvol? És aquella illa on
+fòrem l'any passat i hi festivàrem el Dijous sant. I és aquella on
+s'està aquell sant baró qui ha nom Procurador dels pobres de Crist.-
+I els monjos li respongueren: -Nosaltres no la coneixem, però sí que
+ens en recordam. Començaren els monjos a remar més vigorosament per
+la gran alegria que n'hagueren. Veient Sant Brandan aquell ímpetu va
+i aquell braó i empenta amb què remaven: -Homs de poca fe- ço els
+digué Sant Brandan -¿per què així us fatigau debades? ¿No sabeu que
+Déu és el nostre Notxer i el nostre Còmit? Deixeu quiets els rems
+i Ell faça ço que en vulla de la nau i de nosaltres; creença tenc
+que ens conduirà a bon port. -I ja foren a la ribera i de continent
+els eixí a rebre aquell mateix sant baró de l'altra vegada, ço és,
+el Procurador dels pobres de Crist, el qual, agafà la nau pel bec i
+graciosament la meté en port. I tots davallaren de la nau, amb joia
+gran i acció de gràcies. El sant baró besà els peus de tots,
+començant pels peus del sant abad; i mentre els besava, remugava les
+paraules d'aquell salm: _Mirabilis Deus in sanctis suis. Deus Israel
+ipse dabit virtutem et fortitudinem plebi suae. Benedictum sit nomen
+eius in sempiternum_. (Admirable és Déu en els seus sants. El Déu
+d'Israel, Ell serà qui donarà virtut i fortalesa a son poble. Beneït
+sia el seu nom sant perdurablement).
+
+I quan finí de besar els peus, estengué un pavelló i aparià aigua
+calda per rentar els peus i els vestí tots amb dalmàtiques blanques
+com per l'eucarística solemnitat, i pel Sagrament de Candor
+convenia. I a la nit celebraren la Cena i encara l'ofici de la
+Passió de Crist l'endemà, amb molta devoció. Com foren finits tots
+aquests oficis, l'endemà, ço és el dissabte sant, el sant baró digué
+als monjos: -Cuitau, mos amics, de muntar a la nau i partiu d'hora,
+que us cal ésser, en aquesta vespra de Pasqua, allà mateix on fóreu
+antany, i us hi cal romandre fins a hora de sexta i no pus, i fer-hi
+tot allò que a fer haveu fins a la dita hora. I després tornau a
+embarcar-vos i navegau vers aquella altra illa, ço és, el paradís de
+les aus blanques, on fóreu, ara farà un any, lo dia sant de Pasqua.
+I allà us hi estareu fins a l'octava de Pentecostès. Portau-vos
+d'aquí tot ço que us serà mester per menjar i per beure, i jo
+tornaré a vosaltres l'altra dominica i us portaré vitualles a
+bastament: ara portau-vos-en per vuit dies.- Així ho feren els
+monjos, i el sant baró se partí d'ells. I després tornà com els ho
+havia promès, i carregà una petita nau de pa i d'aigua i de carn
+salada i d'altres coses bones. I Sant Brandan li donà la seua
+benedicció. I tots entraren a la nau i feren vela vers aquella illa,
+que els havia dit el bon home. Quan hi foren prop, encara veieren la
+olla que hi havien deixada l'altre any, quan fugiren per la sobtada
+paor del gran peix. I aquesta vegada, confiadament, l'abad i sos
+monjos baixaren de la nau, cantant l'himne dels tres fadrins
+Ananias, Azarias i Misael, ço és, aquell salm que diu: _Cuncta ei
+benedicite_  (Totes les coses beneïu-lo).
+
+Havent finat de cantar aquest salm, Sant Brandan digué a sos monjos:
+-A pensar haveu que Déu ha feta humana aquesta bèstia monstruosa
+sota els vostres peus, que ella no us farà cap mal.- Escamparen-se
+els monjos per aquella selva viva, d'ací i d'allà, per l'oració; i
+així escampats estigueren fins a hora de matines, i després
+s'aplegaren tots i cantaren matines i encara prima. Després un
+prevere cantà una missa que durà fins a hora de terça. Entrà el sant
+abad en la nau i cantà la seua missa i beneí l'anyell i donà la
+benedicció a tots sos monjos i a la fi digué: -Ara abandonem-nos a
+l'arbitri de la nau, car Déu la governa.- Ja s'acostava la illa i
+colombrava's el port on havien d'arribar. Veieren la fontana i
+l'arbre dels aucells blancs, i tots ells cantaven a una veu, dient:
+_Salus Deo nostro sedenti super thronum_ (Salut al nostre Déu qui
+sobre el tron s'assenta).
+
+I encara deien: _Dominus Deus illuxit nobis: constituite diem
+solemnem in condensis usque ad cornu altaris_ (El Senyor fou per
+nosaltres matinera llum: solemniejeu aquest dia amb enramades
+espesses que arribin fins al corn de l'altar).
+
+L'abad i els monjos davallaren de la nau i en varen treure la
+vitualla i allotjaren-se sots els pavelló sota el qual estigueren
+l'altre any fins a l'octava de Pentecostés. I aquell sant baró, quan
+l'octava de Pentecostés fou arribada, vingué amb una nau plena de
+bescuit i altres coses. Mentre els monjos menjaven i a la presència
+de Déu se deportaven, posà's l'ocell blanc en la proa de la nau, les
+ales bategants esteses. I tots aquells aucells cantaven i llur cant
+sonava com un orgue. Veié l'abad que aquell ocell l'esguardava amb
+piadós esguardament i feia semblant que li volia parlar, i li va
+dir: -Veritat és que la providència de Déu us ha senyalats quatre
+llocs per les quatre tèmpores de l'any; i heu de complir set anys
+del vostre pelegrinatge: i cascun any teniu que estar allà on el
+Primer any estàreu, ço és, la vespra de Pascua sobre el peix Jasó, i
+aquí des de Pasqua fins passada la vuitada de Pentecostés; i Nadal
+colreu cada any fins després de l'octava de l'Epifania, amb la
+família monegal de l'abad Albeu, en son monestir. Quan haureu
+passats set anys, trobareu grans coses i meravelloses i passareu
+abundosos perills; i finalment, arribareu a la _Terra de la
+promissió dels Sants_. I quan hi sereu, us hi estareu quaranta dies
+i no pus, i passats aquests quaranta dies, Déu us retornarà
+prestament a la vostra terra d'on partíreu, ja complit el vostre
+desig.- Ço digué l'ocell; i Sant Brandan s'aixecà dret, devotament,
+i després se gità a terra amb tots sos monjos, retent gràcies a Déu,
+llur Creador. Complida l'oració, l'aucell se'n tornà a son ram i el
+sant baró procurador dels pobres de Crist, prengué de Sant Brandan,
+el comiat i la benedicció i se'n tornà a la seua illa. I el sant
+pare i sa família errívola navegaren vers ponent.
+
+
+
+XVI
+
+AQUÍ ELS APAREGUÉ ESPAVENTABLEMENT UNA BÈSTIA MARINA.
+
+I s'esdevingué que navegant un dia a la bona de Déu els va aparèixer
+una gran bèstia marina, molt estranya de veure; un broll alt
+d'escuma sortia-li de la boca; i com fos que ella corria fort,
+l'aigua feia gran moviment; i semblava que anàs de dret a ells per
+engolir-los. Havent els monjos vist aquesta bèstia tan espaventable
+i tan gran, la qual venia cap dret a ells, amb l'esgarrifosa boca
+oberta, demostrant que els volia devorar, hagueren gran por i
+començaren a cridar fort i a dir: -Siau-nos ajudable, o Déu, i
+feis-nos escàpols d'aquesta bèstia mala, que no'ns pugui devorar!-
+Sant Brandan els confortà i els va dir: -Homs de poca fe, no hajau
+temor. Déu, qui és el nostre auxiliador, ens farà lliures d'aquesta
+bèstia i encara de molts altres perills.- En tant, la bèstia s'anava
+acostant i grans ondes bullien a son entorn, mogudes per l'ímpetu de
+l'envestida i de la vasta mole semovent. Tan gran era l'oneig que la
+nau en perillava. I més els monjos cridaven i major temença
+n'havien. L'abad Sant Brandan se posà en oració devotament i orà
+així: -Mossenyer Jesucrist qui els vostres amics no abandonau si a
+vós acorren amb fermesa inderrocable de fe, humilment us prec que
+deslliureu als vostres servents d'aquesta nau, així com deslliuràreu
+Noè del diluvi de l'aigua, i deslliuràreu el frèvol David, pastor
+bru i magrissó, com un grill del camp, de la mà enorme del gegant
+Golias, i deslliuràreu Jonàs del ventre de la balena, i deslliuràreu
+el ros fadrí Daniel de la fam i de les blanques dents terribles dels
+lleons de l'espluga, i deslliuràreu Joseph de l'enveja de sos
+germans i Moisès de la rapacitat violenta de Faraó, i encara la
+vostra santa verge Tecla, dels tres turments atrocíssims
+deslliuràreu.- Quan Sant Brandan hagué finada aquesta oració, fou
+vista venir de la banda de l'occident una altra grossa bèstia, menor
+sí, però no menys ferotge que aquella, la qual passà ben prop de la
+nau, empero no la tocà, i anà al encontre de la primera bèstia i
+l'escometé ardidament i va fer amb ella una forta brega i dura. I a
+la fi, aquesta bèstia, la qual darrerament era venguda, gità per
+la boca una gran flama de foc; i amb la ígnea violència d'aquesta
+flama, occí l'altra bèstia, la qual en tres peces fou partida i
+esberlada. I tot seguit, la bèstia qui vencé en la baralla
+monstruosa, s'allunyà vers la mateixa partida d'occident, per on era
+venguda. I Sant Brandan digué als monjos meravellats: -Vera cosa és
+que gran temor tenguéreu; més, ¿que us ne apar de ço que Déu us ha
+deixat veure? Escàpols sou del imminent perill i venjats d'aquella
+bèstia que us volia devorar. Gran és i copiosa la misericòrdia del
+Senyor, el qual per tots temps gloriejat sia i beneït.
+
+
+
+XVII
+
+AQUÍ ARRIBAREN A UNA ILLA ON S'ATURAREN TRES MESOS PER CAUSA DE
+TEMPS CONTRARIÓS.
+
+Navega navegaràs, un jorn varen veure una illa, molt llunyana encara
+d'ells i molt plena d'arbredes, bella de verdor com una maragda, i
+gran. I quan s'acostaren a la costa i en terra hagueren desembarcat,
+veieren la terça part de l'alimanya marina, morta per aquell llampec
+de foc que fulminà per la boca, l'altra bèstia, menor que ella,
+venguda en auxili dels monjos temorosos de la part de l'occident, al
+conjur de l'oració de Sant Brandan. El qual els va dir: -¿Veis,
+fills, un bocí de la bèstia marina qui us volia devorar? Vosaltres
+sereu qui la devorareu a ella. A Déu plau que sia així, que per açò
+la mar a terra l'ha gitada. Sapiàu que tendreu que romandre llarg
+temps en aquesta illa. I ço serà per causa de temps contrariós que
+aviat se torbarà. I us dic que tregueu, més terra endins, la nostra
+nau i que cerqueu un lloc on atendarem, esperant la bonança que
+retorni.- Els monjos li digueren: -¿En qual manera, nosaltres podrem
+viure ni com podrem cuinar res, si no tenim aigua, i en aquesta illa
+no hi sabem cap font?- I l'abad els diu: -No us vullau queixar de
+res: ¿Creis que és cosa més difícil de fer a Déu donar-vos de beure
+que de menjar? Així com us ha donat menjar us donarà beure. Anau
+trescant per la illa, sempre cap a migjorn i trobareu una font clara
+de bona aigua, i herba al entorn i arrels mengívoles. Preniu-ne a
+bastament, tant com menester us sia, però no pus.- I se n'anaren els
+monjos per allà on l'abad els havia dit, i trobaren-ho així com
+l'abad els havia dit. Aquella nit mateixa el temps se torbà d'aigua
+i de vent-pluig i de soroll i tro d'onades vastes. Tres mesos, i
+encara més, durà la maltempsada, i passats aquells tres mesos, el
+sant abad digué a sos monjos: -Demà farà un bell temps, i també demà
+passat i l'altre dia; i serà la mar tan calma que podrem navegar en
+segurança, ontocom ens plaurà.- Tal com ho havia dit, aixímateix fou
+veritat. D'on, passats tres mesos i quatre dies, el sant donà ordre
+de carregar el bastiment de coses de menjar i d'aigua de beure; i
+per ell, féu provisió d'herbes i d'arrels, per ço com, d'ençà que
+fou ordenat prevere, no volgué menjar ni carn ni peix ni aucell. Ben
+estibada la nau de vitualles, alçaren vela i aquesta vegada
+prengueren el camí del Septentrió.
+
+
+
+XVIII
+
+AQUÍ APAREGUEREN ALS MONJOS TRES POBLES, ÇO ÉS, TRES COMPANYES DE
+GENT, I UN DELS MONJOS HI ROMANGUÉ VIU.
+
+I caminant i fent via per la mar, veieren una illa molt llunya
+encara d'ells. I l'abad els diu: -Veieu vosaltres aquella illa,
+lluny, que jo veig?- I ells respongueren: -Si fa.- I l'abad els
+demanà: -I què hi veieu?- Ells digueren: -Nosaltres hi veiem tres
+pobles, ço és, tres flotons o sien companyes de gent; i una companya
+és d'infants petits i la segona és d'homes joves i la terça és
+d'homes vells.- I l'abad els diu solemnialment: -Jo us faç a saber
+que un dels nostres germans romandrà en aquesta illa amb un
+d'aquests tres esbarts.- Els monjos començaren a demanar-li: -Vulles
+dir-nos, mossenyer, qual és aquell qui deu romandre en aquesta
+illa.- Sant Brandan els mostrà quin seria aquell monjo qui havia de
+romandre, endarrerit, amb una d'aquelles companyes; i aquell monjo
+en fou tot pensívol i consirós. El qual era un d'aquells tres
+germans qui darrerament anaren en seguici de Sant Brandan i eren
+fuits del convent amb peus clandestins i sigilosos. Acostaren-se a
+l'illa, la qual era planera, al nivell gairebé de l'aigua de la mar,
+sense pedres, sense arbres, sense herba, sense fulla i sense bri que
+el vent pogués moure. Molt gran i molt gentil era aquesta illa tota
+coberta d'uns com a grans de raïm madur; d'aquests grans uns eren de
+groga color, com el topaci; i altres eren vermells, com la magrana;
+altres eren blancs com la neu. D'una companya de gent a l'altra hi
+havia un espai buit, com un tret de pedra que llança hom. I cascuna
+de les companyes cantava amb una dolçor mel·liflua, i quan cantava
+la una callava l'altra; i ningú se movia del seu lloc. Quan una
+companya havia cantat un vers, l'altra reprenia cantant aquell vers
+mateix. I aquest és el vers que cantaven: _Ibunt sancti de virtute
+in virtutem et videbunt Deum deorum in Sion_ (Aniran els Sants de
+virtut en virtut i veuran el Déu dels déus a Sion).
+
+La companya dels minyons era vestida amb vestidures blanques, d'una
+suau blancura de vori o de llet; la companya dels fadrins era
+vestida amb vestidures vermelles com la magrana; la companya dels
+ancians era vestida amb vestidures qui havien l'apagada flama dolça
+dels topacis. I totes aquestes vestidures eren fetes a manera
+d'aquells induments que porten els diaques per cantar l'Evangeli.
+Quan els monjos errants foren a port, era la quarta part del dia; i
+una de les companyes començà de salmejar; i els salms que salmejaven
+eren aquests: _Deus misereatur nostri; Deus in nomine tuo salvum me
+fac. Credidi propter quad locutus sum. Laudate pueri, Dominum_ (El
+Senyor de nosaltres haja pietat; Déu, en el vostre nom salvau-me. He
+cregut i per això he parlat. Alabau, infants, al Senyor).
+
+Cantant alternament així s'estaven, quan s'en vengué un gran núvol,
+una aubaïna càndida i tendra, com el somni de la terra matinal, com
+la boira blanca qui entela sos grands ulls verds oberts a la llum
+nova. El qual núvol embolcallà les companyes cantadores i les
+sotstragué a l'esguard dels monjos meravellats. Vera cosa és que
+sentien el càntic aleshores aunat en un feix únic de veus
+melodioses, les quals cantaven: _Te Deum laudamus_, que muntava al
+cel deliquiós, malalt d'amor, entre l'encens allanguit d'aquella
+boira vaga. Quan fou de jorn, la calitja se va espargir i se va
+fondre i la illa romangué vestida de frescor i d'auba. I aleshores
+els tres chors començaren conjuntament a cantar: _Deus, Deus meus,
+ad te de luce vigilo_ (Déu, Déu meu, per Vós, des que el dia trenca,
+són oberts mos ulls).
+
+I fou semblant als monjos, que tenien un gran Anyell blanc el qual
+per ells era immolat. I el candor dels núvols matinals, del sol
+ixent s'enrogia. I per Ell foren beneïts i d'Ell combregaren. I com
+combregaven un per un, cantaven tots els altres: _Hoc sacrum corpus
+Domini et Salvatoris sanguinem sumite qui custodiat vos ad vitam
+aeternam_ (Preneu aquest Cos i aquesta Sang del Senyor i Salvador
+vostre, el qual us guardi per a la vida eterna).
+
+I quan tots hagueren combregat de l'Anyell; la companya dels joves
+homs aportaren als monjos un cove ple d'aquells grans que semblaven
+de raïm madur, i els digueren: -Portau d'aquests grans al bastiment,
+que us seran d'utilitat. Emporteu-vos-ne del fruit de la Illa dels
+forts homens, i deixeu-nos aquí el nostre germà, i els altres
+anau-vos-en en pau.- En aquella hora, Sant Brandan cridà aquell
+monjo a si i li deia: -Dóna'ns tu la pau a nosaltres, i després
+veste'n amb aquests joves homens qui et reclamen. Sàpies que en hora
+bona ton pare t'engendrà, puix ets estat digne de romandre entre els
+estols de gent benaventurada, pel gran mèrit de tes obres bones.- I
+aquell monjo amb devoció humil donà pau i comiat a sos companyons. I
+quan així ho hagué fet, dient: -A Déu us encoman- l'abad va dir: ¿No
+recordes, fill, quantes gràcies ens ha fetes Déu en aquest viatge?
+Veste'n en la pau de Déu i prega Déu per nosaltres.- I així fou que
+el dit monjo partí en la joiosa companya dels fadrins. Com fou hora
+de nona, l'abad comanà a sos monjos que aparellessin de menjar i li
+portassin un dels grans de raïm del cove, que volia veure aquella
+bella cosa acolorida. I veient-lo tan gros i tan feixuc, molt se'n
+meravellà i digué: -Mai no viu ni oí que en el món fos tal natura de
+raïms. L'un gra és tan gran com l'altre, i tan pesant; només hi ha
+diferència en la color de la pell de cascun gra.- Sant Brandan en
+rompé i n'encetà un, i la pell era dura com el cuiro, però contenia
+un suc, dolç com la mel, i de gran suavitat d'olor. I partí aquell
+gra en bocins i a cascún dels monjos n'hi tocà un bocí del pes d'una
+onça. I cascún el menjà i en tingué prou amb aquella onça, que no
+els va romandre talent de menjar res pus, en tot aquell dia. I així
+mateix hò feren per espai de dotze dies amb els dotze grans del
+raïm; i no menjaren neguna altra cosa ni begueren i n'eren sadolls i
+sentien sempre seguit en la boca una dolça saboria de mel. Consumits
+dotze dies, foren consumits tots els dotze grans. I feien via
+incansablement per la gran mar incerta.
+
+
+
+XIX
+
+AQUÍ VINGUÉ UNA AU, MÉS GRAN QUE NO EL PAÓ, PORTANT ALS MONJOS UN
+RAM D'ARBRE, FULLAT I FRUITAT.
+
+I s'esdevengué que les vitualles els falliren. Sant Brandan comanà
+els monjos que suportassin aquella abstinència en pau, segons el
+consell evangelical, no massa sol·lícits ni curosos de ço que
+menjarien l'endemà; i preceptuà un dejuni de tres dies. Passats
+aquells tres dies, a l'hora terça, sobrevengué un aucell, volant, el
+qual era gentil de veure més que el paó, i major encara. Semblava
+que vengués de la part de la illa, on ells eren estats, ço és,
+aquella illa de les tres companyes de gent tan gentilment abillades.
+Aquest aucell sí havia en el bec un ram d'un arbre meravellós per la
+formosor de la fulla, per la gerdor del ram i per la gentilesa del
+fruit, ço és un penjoll o manyoc de raïms molt grossos i cascun raïm
+tenia dotze grans, i l'un gran així com l'altre, i eren de clara
+color, a manera de pedres precioses. I arribat a la nau aquest
+aucell, deposà el ram en la falda de l'abad atònit; i aixecà
+novellament el vol. Devotament l'abad Brandan lloà mossenyer
+Jesucrist; i a sos monjos digué aquestes devotes paraules: -¿Veis
+aquest manyoc? Alegrau-vos i confortau-vos en el Senyor Déu, el qual
+no abandona sos amics. Veu's aquí que ric dinar ens ha tramès
+després del llarg dejuni. Lloau-lo doncs i regraciau-lo, com
+vosaltres sabeu.- Dotze eren els raïms, que l'abad repartí als
+monjos, els quals tingueren per menjar dotze dies. I al terme
+d'aquells dotze dies, l'abad comanà a sos companyons que dejunassen
+i pregassen. I tal com els fou manat, ells així ho feren.
+
+
+
+XX
+
+AQUÍ ELS APAREGUÉ UNA ILLA PLENA D'ARBRES FRUITERS I ABUNDOSA DE
+TOTES BENANANCES.
+
+Al cap de tres dies, no gaire lluny, veieren una illa, tota poblada
+d'arbres de tal frondositat que les branques s'agafaven i
+afrenellaven en gran i verda espessura, i tots eren carregats de
+raïms com aquells que havien menjat, d'odor i saboria inenarrables.
+Tots aquests arbres eren tombats cap a la terra, per la feixugor del
+gran esplet. Tot sol l'abad davallà a terra i digué a sos monjos que
+l'esperassin dins la nau. I vagà tot sol per la illa. Tants i tants
+n'hi havia d'aquests fruiters que aquella clausura era un paradís.
+Gaiament els ocells cantaven, i llur cant era un esgranall de perles
+pures; i de veure eren tan bells com no pot imaginar l'hom, ni
+dir-ho amb paraules. Embriagat per la suavíssima benanança del lloc,
+oblidava's Sant Brandan de tornar a sos monjos, els quals amb ànsia
+l'esperaven i alerta els ulls i llarg el coll, esguardaven si ja
+venia. I de tant en tant, a llurs narius, oberts i àvids, arribava,
+portada per l'oratjol, la carícia de la flaire errant de la illa
+benaventurada. Aquesta mica d'aura que els afalagava els sentits,
+els feia oblidadissos del dejunar i del menjar i encara de
+l'absència de l'abad llur, el qual s'era endinsat per la floresta:
+trobava belles fonts d'on belles aigües decorrien en riells
+musicals, vorejats d'herbes verdes, al tacte suaus, les quals tenien
+arrels llargues i blanques, amables al gust i de menjar precioses.
+Havent l'abad trescada tota la illa, per la verdesca odorant, volgué
+tornar a sos monjos i collí un ram amb totes les fulles i el fruit
+de la bella selva fructífera, i el donà a sos monjos dient: -Fills,
+bell estar fa en aquesta illa; perquè, davallau de la nau i
+atendau-vos i confortau-vos en Déu i fruïu de tots els bens
+d'aquesta illa preciosa a on Déu ens conduí.- I en ella romangueren
+quaranta dies i quaranta nits, passats els quals tornaren-se
+embarcar i s'emportaren dels fruits d'aquella illa tants com en
+pogué dur la nau. I, aquest viatge que ara comença, fou per ells de
+gran tribulació.
+
+
+
+XXI
+
+AQUÍ ELS APAREGUÉ AQUELL MONSTRE ALAT, GRIF PER NOM, I UNA ALTRA
+BÈSTIA, I N'HAGUEREN PAOR.
+
+I mentre feien camí, veieren un gran aucell, molt lleig de veure, el
+qual ha nom grif. Semblant era que vengués de lluny, contra la nau,
+i rabiós, que pareixia que els volgués devorar. Havia nom grif per
+ço com era meitat aucell i meitat bèstia. Tenia la boca oberta i els
+ulls oberts, i bufava. D'on, els monjos a l'abad amb gran temor
+digueren: -Pare, com ho farem, que semblant nos és que ve una mala
+bèstia alada per devorar-nos?- L'abad els diu: No hajau temor de
+res. Déu ens serà ajudable, i ens en podrem defensar si a Ell plau.-
+El bec del grif era tort i les ungles eren tortes i ses ales com els
+coltells eren tallants. Mentre s'estaven els monjos en aquest
+parlament, s'ajuntà al monstre un altre aucell, qui portava un ram
+en la boca, i com fou a l'endret de la nau, deixà caure el ram del
+bec, i anà a tombar dins la falda de Sant Brandan. I xisclava i
+s'arremia de lluita amb el grif. I tan dura fou la baralla, que el
+vencé i el matà, i anà caure no gaire lluny de la barca. I l'aucell
+vencedor endreçà el vol vers aquell verd paradís d'on era vingut. Un
+dia varen destriar la illa de l'abad Albeu on els calia celebrar
+Nadal i Epifania. Així ho feren. I tornaren tot seguit a navegar,
+car repòs no tenien mai, sinó en les dites festes, i quan, per
+atzar, tocaven a alguna de les illes delitoses.
+
+
+
+XXII
+
+AQUÍ TROBAREN UNA MAR CLARÍSSIMA, EN EL FONS DE LA QUAL HI HAVIA
+TOTA ESPÈCIE DE VOLÀTICS DEL CEL I BÈSTIES DE LA TERRA.
+
+Una vegada, Sant Brandan havia de cantar missa en la nau, en el jorn
+festival de mossenyer Sant Pere, l'apòstol de les mans clavígeres; i
+ensems amb sos monjos, veié una mar tan trasparent i clara que els
+era semblant que no hi havia gens d'aigua, com fos que clarament
+destriaven tot ço que hi havia en el fons: gran diversitat de
+bèsties qui anaven per ci per llà, de les quals unes eren grans i
+les altres eren petites i els semblava que haurien pogut abastar-les
+amb la mà. Encara els era semblant que veien una noble ciutat, amb
+palaus cristal·lins i torrelles arborades. Les bèsties semblava que
+eren ovelles i cabres, porcs, cans, llops, bous, ases, lleons,
+brúfols, onsos, muls, dragons, liofants, gaceles, cérvols. Veient
+els monjos que l'abad volia cantar missa, pregaren-li molt
+devotament que es volgués abstenir de cantar-ne, no fos que les
+bèsties malignes qui eren al fons del mar no ho sentissen i els
+fessen damnatge i tribulació. La faç de l'abad empedreïda, que mai
+no havia rigut, aquesta vegada s'amorosí del llampec vermell d'un
+somriure, tan fonedís, tan fugitiu, que aviat sa cara tornà a la
+pristina immutabilitat, i aquestes paraules els digué amb una
+gravetat lenta: -Molta meravella em do com sou tan necis i homes de
+tan poca fe. Apar que teniu més temor d'aquestes bèsties qui
+pasturen pels solatges de la mar profundíssima, que d'Aquell qui és
+Senyor del cel i de la terra i d'aquests avencs abismals i
+d'aquestes bèsties i d'aquests peixos. Si us esquivàreu d'aquella
+bèstia pèssima marina, que semblava que us volgués engolir, i del
+grif, i del peix Jasó en l'esquena del qual féreu flamada i ell
+s'estava quiet, i de la mala mar i de la maltempsada de quaranta
+dies; i encara d'altres perills molt grans: bellament sereu escàpols
+d'aquest ramat de bèsties submarines que són, lluny de vosaltres,
+més de cinc milles.- Ço l'abad els va dir. I començà a cantar tan
+fortament com pogué, i lloava a Déu santament. L'alta veu robusta,
+s'escampava pel mar solemnial, i feria els abims i arribava a les
+estrelles. I tan tost com començà a cantar, els monstres jussans
+alsaren el cap i anaren acudint a l'ofici, uns sota l'aigua, altres
+a flor d'aigua. Tan espessos eren com els mosquits que es posen
+sobre el vi. Cap d'ells no tocà la nau. Tants eren que on se vulla
+els monjos mirassen, no veien més que l'estesa de bèsties i l'estesa
+del cel: sota l'aplec monstruós l'aigua despareixia. Com la missa
+fou cantada, totes feren gest d'anar-se'n. I la desfilada dels
+monstres marins davant Sant Brandan i sos monjos astorats durà vuit
+dies.
+
+
+
+XXIII
+
+AQUÍ TROBAREN UN BOSC D'ARBRES QUI IXEN DE LA TERRA l TORNEN DINS LA
+TERRA, SEGONS EL SOL MUNTI O DAVALLI.
+
+Tan tost com hagueren passada la mar transparent, al cap dels vuit
+dies, l'abad cantà una missa. I encara navegaren tres jorns més; i
+al cap d'aquells tres jorns, trobaren una illa on era un bosc de
+plantes molt amargants, gentil de veure, i molt fullat, i molt
+florit i molt fruitat de diverses fruites, de les quals unes eren
+grenyals encara i àcides, i les altres eren madures i mengívoles.
+I aquest bosc tenia aital virtut, ço és, que al mati, tan aviat com
+el sol eixia, sortien els arbres de la terra i a poc a poc anaven
+creixent, amunt, amunt, fins a hora de nona. En aquell punt, els
+dits arbres, mantenien, esbandida a la llum i a l'amorosa voluptat
+del sol, llur cabellera; flonja, estarrufats i drets, sota el sol
+vertical ni pujant ni davallant, ni enclinant-se ni decantant-se a
+cap banda, consemblants tots ells en fulla i en flor i encara en
+fruit. I tan tost com el sol començava a tombar-se cap a Ponent,
+començaven també els arbres a enclinar-se cap a la terra, a poc a
+poc, seguint el curs del sol, el qual quan era desaparegut en la
+immensa gola vermella de l'occident, així mateix els arbres,
+ullpresos de la rossor del sol, ja eren desapareguts sota terra. I
+és de saber que mentre el sol va sota terra, els arbres hi van
+també; i la terra no en roman clivellada del soterrament d'aquells
+arbres, sinó closa com si res n'hagués eixit. Oi més, tota aquella
+illa és poblada d'herbes belles de veure, i ben olents. I en un
+altre indret de la dita illa hi ha arbres molt gentils i de color
+varia. I en el cimal de cascun arbre rumbeja un manyoc de fruites,
+rodones i llises, d'una color meravellosa d'ésser vista. I eren set
+aquells arbres en redol, i eren parlants. I llur parlar sonava suau
+i cantant com un cloquer amb set clotxes. I allà prop hi havia set
+muntanyes i cascuna era de metall diferent; i hi havia set fontanes
+i de cascuna d'elles eixia un rierol, i l'un rierol era d'aigua, i
+l'altre era de vi, i el terç era de sang, i el quart d'oli, i el
+cinqué de llet i l'altre de mel, i l'altre finalment era de baume.
+
+
+
+XXIV
+
+AQUÍ ELS APAREGUÉ UNA ILLA, SUTZA DE CARBONISSA I FUM, LA QUAL ILLA
+ÉS DE L'INFERN.
+
+Una volta esdevingué que, bufant l'oratge de la banda de l'Aquiló,
+veieren una illa, de prop, la qual tota era plena de una ruïna de
+còdols i de roquissar, lletja de veure. No hi verdejava cap bri ni
+el vent estival no hi movia l'alegre cabellera de cap arbre. Era
+tota negrejant i eixordadora de oficines de ferreria i tota
+encombrada de rodam i de martells i d'encluses i de falç i de
+seients de ferro i de trepans i de destrals. I dins de cascuna
+ferreria hi havia un hom mascarat i brut, com si en fos el mestre
+ferrer. I tots aquests ferrers batien l'enclusa amb cops
+eixordadors. Bategaven fort les fornals ardents d'un negre foc
+espaventable. Veient l'abad aquestes coses, que eren tristes de
+veure i temedores, així a sos monjos parlà: -Dolent d'estar, mos
+cars fills, és aquest lloc; perquè no voldria acostar-m'hi, tota
+vegada que Déu me'n fes mercè.- Havent dit això s'alçà un cap
+d'oratge violentíssim qui empengué la nau, incontrastablement, sobre
+la ribera desamable, d'aquesta illa, la qual era una gran muntanya,
+erecta i negra, sobre el mar. I oïren el buf de moltes manxes
+panteixants; i aquell bleixar conjunt sonava horrorós com un tro del
+cel. I oïren el batre espès de milia martells sobre les encluses
+sonores. El sant abad se signà i s'armà amb el senyal de la creu i
+va fer aquest prec humil: -O Senyor Jesucrist, feis-me escàpol
+d'aquesta illa, si en plaer us ve!- Havia dit això, quan arribà un
+home d'aquella illa, corrent cap a ells; era vell i tenia la barba
+molt llarga, i era tot ell negre, com la sutja, i era pelós i hirsut
+com l'erissó, i gitava fum pel nas i era tot pudent de sofre i de
+petroli. I tot d'una que descobrí aquells servents de Déu torna-se'n
+arrera cap a la negra oficina. L'abad senyà's encara devotament, se
+comanà a Déu i va dir a sos monjos: -Alçau, mos fills, més alta la
+vela i remau més fort i anem-nos-en d'aquesta illa, que mal estar hi
+fa.- I com va haver dit això, encara es presentà a la ribera un
+altre mal vell, barbat, el qual duia en les mans unes grans
+estenalles i una massa de ferro ablamat, la qual tota espurnejava,
+així com espurneja el ferro bullent, tret de la fornal i sebollit en
+l'aigua. I com fou arribat a la vorera, llançà la massa i les
+estenalles contra els monjos; però a Déu plagué que no els va fer
+mal, i el cop anà a caure devés una milla, més enllà, en l'aigua,
+sense naframent. I quan tocà l'aigua, començà l'aigua a bullir, com
+una olla al foc. I tantost comparegueren a la riba homens negres i
+més homens negres, brandant cascun semblants estenalles i sengles
+masses roents, que llençaren contra els monjos. I s'espandí una gran
+fumera, pudenta i feixuga, qui endolà i torbà l'aire. I la mar feia
+remor de bull singlotant, com una gran caldera. I l'aigua de la riba
+tota era abrandada i cremant, de manera que semblava que tota la
+illa feia flama i fum. Tres dies, aquest incendi tenebrós durà. I
+mentre els monjos anaven vorejant la illa eixordant i fumada, oïen
+udols i vasta cridadissa de molta gent, i infestava'ls el nas una
+intolerable pudor. L'abad confortava els monjos fugitius i els deia:
+-Hajau fiança, mos fills, i no temor, car les armes de Déu, són més
+poderoses que les armes del món. A saber heu, que som en les parts
+de l'infern i aquesta illa és una de les seues illes.- Encara l'abad
+parlava, quan sentiren una veu qui sonava molt planyívolament i
+deia: -¡O Sant pare, servent de Déu i son amic, prega per mi,
+miserable! Sàpies que jo som aquí per força i no de grat; i volenter
+amb vosaltres vindria, però no puc, ai las i dolorós! En mala hora
+fui nat en el món mesquí, el qual és ple d'enganys i tribulació.
+Estret so de tota part, i no sé qui és qui m'estreny; ni quina cosa!
+Turmentada serà ma vida d'ací en avant perdurablement.- Els monjos
+romangueren, d'aquests clams, enfellonits i consirosos i invocaren
+la divinal misericòrdia, que no els fassa anar mai al lloc de
+l'eterna dolor. Miraven vers la illa i descobriren l'home planyívol
+qui feia el dol i plant, el qual era menat al turment; i oïren unes
+veus qui deien: -Al foc, al foc!- I altres deien: -A l'aigua, a
+l'aigua!- I altres deien: -Pica, pica!- I altres deien: -Martell,
+martell!- I altres deien: -Corda, corda!- I altres deien: -Muira,
+muira! Muiren tots els nostres enemics, ço és, els servents de Déu.-
+I en aquell punt, tota l'aigua de la mar se començà a torbar i
+moure; i després s'ablamà i feia gran flamada i grans brases de foc.
+I l'olor de socarrim era gran, infecte mesclament de sofre encès i
+d'oli de pedra. I per aquest fum i per aquesta pudor no sabien els
+monjos on eren ni sabien on anar. I encara sentien veus que deien:
+-Rosteix, rosteix; bat, bat; talla, talla; sega, sega; estreny,
+estreny!-
+
+L'endemà, tot fent camí, aparegué als monjos una gran muntanya vers
+ponent, dreta en mig del mar, la qual, en la banda que mirava al
+Septentrió, se cobrí tota de núvols. I en aquesta illa, veien-s'hi
+diverses alimanyes, ço és, onsos, porcs, cérvols, cavalls, ases; i
+de la cuculla de la muntanya eixia gran fum. Volent així mateix
+esquivar aquest lloc, un cap d'oratge sobtosament, els empengué prop
+de terra. La ribera era escarpada i molt alta; i, del cim de la
+muntanya, decorria a la mar un riu de sang viva. Un dels monjos
+volgué eixír de la nau i saltà sobre una seca. I tan tost hi fou, se
+sentí pres, i començà, altes veus, a cridar i a dir: -¡Ai pare sant,
+en mala hora m'allunyí de la teua companya! Pres som i no sé per
+qui; i embargat de tornar a vosaltres!- L'abad sí, esguardava aquest
+monjo, i veia bé qui era que l'havia pres, i veia'l menat per un
+home negre, amb els dimonis, al lloc del turment. I veié encara com
+fou engolit per la boca d'un dragó qui havia vuit caps. I aquesta
+vegada l'abad digué: -¡Ah, malanat mon fill! I per què vares nèixer?
+¡Par-me que a tal lloc ets vengut per culpa de tes males obres!- Un
+vent fort allunyà la nau de la visió dolorosa, la qual navegà vers
+migjorn. La ruta per estones s'anava asserenant. I al terme dels set
+dies, pogueren refrescar els ulls, sollats de les infernals
+negrures, en la blava regor puríssima del cel i de la mar.
+
+
+
+XXV
+
+AQUÍ ELS APAREGUÉ JUDAS, EN EL MAR, DALT D'UNA SECA.
+
+Set dies anaren navegant per aquella vasta serenor de la llum i de
+l'aigua -llum diamantina, aigua de crestall,- quan petita i
+llunyana, sobre la planície equòrea, que començava a tremolar amb
+folleig d'onades, veieren una figura així com d'home assegut, dalt
+d'un penyal. I més enfora d'ell, havia-hi una vela, ampla com una
+xarxa la qual era penjada entre dues forques, aletejant i drapejant,
+a l'aura i al respir del mar desert. I semblant era que aquest home
+fos per les ondes bressolat, com una nau desemparada. Altres monjos
+deien que no era home allò, sinó que era un gran aucell. I d'altres
+pensaven que era una barca menuda. I l'abad, oint tantes coses i tal
+desavinença, els respongué i els va dir: -Deixeu-vos de raons, mos
+fills, i endreçeu allà la barca a aquell lloc que veim i sabrem què
+cosa és aquella.- I quan hi foren prop, veieren que allò era un home
+tot nuu i hòrridament pelós, i deformat dels altres homes, el qual
+estava assentat sobre una gran pedra. Les onades de la mar l'anaven
+tapant i destapant, i l'aigua-sal, per l'horror dels flancs peluts,
+regalimava. El drap, banderejant al pàlpit de l'oratge, vigorosament
+atupava els monjos, pels ulls i pel front. Molt se meravellaven tots
+d'allò que veien; i Sant Brandan començà a parlar i va dir: -En nom
+de Déu totpoderós i en nom de Jesucrist son Fill, i en nom de
+l'arcàngel Sant Rafel qui encadenà el dimoni en el desert, jo't
+conjur perquè em digues qui ets tu, i per quina causa aquí estàs.
+Semblant m'és que fas aquí molt aspra penitència i que gran mèrit ne
+deus haver. Dígues-me si ets viu o si ets mort i fins a quan aquí te
+cal estar.- Aquell monstre humà, enrocat i inundat pel ritme altern
+de les onades respongué en eixa manera: -Jo som mort i no viu. Jo
+som Judas de Karioth qui mon pare vaig occiure a cops de pedra, i
+tinguí ma mare per muller, més no ho sabia, i vaig jaure amb ella
+llarg temps i n'haguí d'ella molts fills. I fui gran mercader i
+falsejava totes les mercaderies, i atresorava diners i donava diners
+a usura, i draps i blat. I fui gran lladre i encara fui apòstol de
+Jesucrist, el qual me féu reboster de sa companyia i guardador de
+totes coses que li donava hom. I per ço que pogués mantenir mos
+fills que a una altra part tenia, Jesucrist m'atorgà potestat de
+pendre el deume de tota cosa, i que a mos fills lo trametés; i jo ho
+feia així. I per ço com Maria Magdalena féu tan pròdiga despesa de
+l'ungüent, amb el qual ungí el cos del Crist, embaumant-li el cap i
+els peus, un cap-al-vespre, en casa de Simó el llabrós on portà el
+dit ungüent que li havia costat tres cents diners d'argent, que
+havia contats un per un sobre el taulell del perfumer, jo en fui
+molt despagat i dolent pel deume que me'n pertanyia i no podia
+haver. I no em sabia resignar a la pèrdua d'aquest deume; i fiu
+resolució de cobrar-lo i fiu pensament de trair mon Senyor Jesucrist
+i lliurar-lo per trenta diners, i així cobraria el deume dels tres
+cents diners, el qual havia perdut en la despesa del dit ungüent.
+Mai no haguera cregut que aquest afer finàs de tan mala manera, ni
+que gens de mal n'hi hagués pogut esdevenir. Jo em feia aquest
+pensament: «Bé sabrà Ell, per la sua gran saviesa i virtut,
+esquivar-se gentilment de llurs mans». Aquest pensament m'enganà.
+D'on, quan jo viu de cert que Jesús era condemnat de tot en tot per
+Pilat i que tenia de pendre passió i mort, fellonia n'haguí i
+tristor greu de ço que li era esdevingut per ma causa. I llancí
+aquells trenta diners qui ja'm cremaven les mans, i, altes veus,
+vaig proclamar ma culpa. Veient que aquesta confessió no em donava
+conhort, així com home irat qui fuig a mal senyor, desesperat de
+perdonança, comprí una corda i a un arbre em pengí, així com hom amb
+els lladres acostuma. Aquesta, mica-mica de consol que veieu que
+tenc, no el tenc per mon mèrit, sinó per especial mercè que Déu m'ha
+feta; ni aquest roc és per mi lloc de penitència i càstic, sinó lloc
+de perdó i d'alguna apariència de refrigeri, la qual cosa Déu obra
+envés de mi cascun diumenge, segons la multitud de les seues
+misericòrdies. Avui és diumenge, i per això, m'haveu trobat aquí. I
+m'apar que quan estic dalt d'eixa seca, som en el paradís. Aquesta
+pedra rònega em dona més consolacions que no m'en donarien tots els
+delits mundanals junts, com ara, delicat menjar, jugar, ballar,
+cantar i bon beure i amb belles dones folgar i trobar tresors davall
+terra i ésser sublimat en honor i senyoria. I tot ço és per la
+grandíssima paüra que tinc de les cruels penes i dels turments que
+sofresc i que esper sofrir, ai las! aquesta nit mateixa, i tota la
+setmana qui ve, fins a l'altre diumenge i totes les festes de Nostre
+Senyor Jesucrist i de la seua Mare dolça. Per amor d'Ella, Ell fa
+moltes gràcies a tot hom, ço és, als vius i als morts. D'on sapiau
+que jo m'estic dalt d'aqueixa seca cascuna dominica i cascun Nadal
+fins al jorn festiu de l'Epifania; i al jorn sant de la Pasqua fins
+al compliment de la Cincogesma i en les quatre festes de Santa
+Maria, la qual és font flum i mar de pietat; ço és, el jorn de la
+sua Nativitat, i de la sua Anunciació, i de la sua Purificació i de
+la sua Assumpció; i encara, el dia de Tots Sants. I jatsia que sigui
+en aquesta figura que em veieu, sabreu que jo crem tot i som així
+com a plom roent en la fornal. I quan no som aquí, damunt aquesta
+seca, de jorn i de nit estic en el negre cor d'aquella muntanya
+negra, que veieu que endola de fum la festa de la llum. I encara
+sabreu que en aquella muntanya hi està Leviathan amb tots els seus
+cavallers i tots pateixen penes diverses. Jo hi era en aquell lloc
+quan fou engolit el monjo, vostre germà, qui amb vosaltres navegar
+solia. I quan va caure en l'infern, l'infern va fer demostració
+d'alegria gran; perquè el foc s'arborà més i eixí més fum i
+s'escampà la bavarada més pudenta. I així es fa cada vegada que hi
+entren les ànimes dels pecadors i el gran dragó bocabadant les
+devora. Ja sabeu, doncs, qui som i perquè aquí m'estic i m'hi tenc
+d'estar fins al jorn del judici, i en quina manera som infernat i
+cruciat amb Pilat i amb el rei Herodes, i amb Anàs i amb Caifàs els
+quals amb mi pateixen i em fan pagar el traïment que fiu del cos de
+Nostre Senyor Jesucrist. Per tal com sé que vosaltres sou amics de
+Déu, de part de Déu, us conjur, el qual és honrat Senyor omnipotent
+i redemptor del món, que us digneu pregar a Ell per mi, per ço que
+em vulgui deixar estar aquí fins demà; que els dimonis no em puguin
+menar a la llur heretat, que amb tan vil preu perdurablement he
+comprada.- Sant Brandan així li respongué: De ço que tu em pregues
+sia ço que Déu vol. Anit tu no sentiràs ninguna altra pena, fins a
+demà, al llevant del sol.- I encara més li demanà Sant Brandan:
+-Vulles-me dir ¿per què estàs damunt aquesta pedra? I ¿de què et val
+aquest drap qui et venta? Ni ¿per què ací estan aquestes dues
+forques de ferro?- Judas per semblant manera respongué: -Aquesta
+pedra és el guardó d'una bona obra que fiu. Aquesta pedra és aquella
+que jo vaig posar en un clot, ple de fang, que hi havia en mig d'un
+camí, per ço que sense perill hi poguessin posar els peus aquells
+qui passaven pel camí; això fiu ans que fos apòstol de Déu. Aquest
+drap que és aquí i em venta de lluny, és perquè jo en doní un de
+consemblant, a un pobre mesell, quan jo era camarlenc del Senyor, i
+per ço com el drap no era meu, més sí era del Senyor i dels
+apòstols, m'està una mica lluny; i el vent que fa no em refrigera,
+ans el seu bandereig m'assota sovint. Les forques de ferro que veieu
+són aquelles que vaig donar als preveres del temple de Salomó per...
+- Així parlava Judas quan la llum minvant del jorn qui sobre la mar
+s'aclucava, sobtosament s'entenebrí amb una espessa voladúria
+d'ales. Del lleig esbart nocturn, la pedra i el precit qui estava
+dalt la pedra, en foren de tot en tot coberts. La multitud alada,
+tota quanta, s'arremolinava entorn de Judas, i deia fort i amb veu
+de plant: -Allunya't de pressa de nosaltres, o servent de Déu, i del
+lloc on estàs; car, nosaltres per causa de la teua proximitat, no
+ens podem acostar a aquest companyó nostre, el qual és damunt
+aquesta seca, ni ens en podem anar, si tu no t'en vas prest. I no
+som gosats de comparèixer davant la faç del nostre Senyor Llucifer
+si no li presentem son gran amic Judas, el qual traí el Senyor dels
+Senyors. Ver és que tu ens has frustrada l'ocasió de fer presa en
+ell i de donar-li els cops de dent i mossegades que havem en costum
+de donar-li. No li sies aquesta nit ajut ni valença, jatsia que ell
+t'ho haja pregat.- L'abad féu de resposta: -Jo no el defens, però el
+Senyor havia consentit que ell aquesta nit tingués gràcia, i fos de
+vosaltres defensat de qualsevulla pena i mal que li vulguésseu fer.
+- I talment contestaren-li els dimonis: -¿Com pots tenir voluntat
+d'aidar-lo, enc que te n'haja conjurat en nom del Senyor, sabent que
+ell traí al Senyor?- L'abad digué amb imperiosa comanda: -En nom del
+Senyor Jesucrist jo us conjur que no li fasseu cap mal aquest
+vespre.- Sant Brandan tota aquella nit perseverà en oració; i els
+dimonis no gosaren tocar-lo. Passada la nit, a sol ixent, el sant
+abad comanà a sos monjos que arborassin i metessin vela alçada. I
+tan tost com recomençaren el camí, d'una gran multitud de dimonis,
+semblants a minyons, petits i tenebrosos, la faç de l'abim fou
+coberta. I tots cridaven i deien amb veu molt dura: -Veste'n en mala
+ventura, enemic nostre, servent de Déu. Maleït sia ton viatge; i la
+teua arribada i el teu departiment, i maleïts sien tots els teus
+camins per terra i per mar. Tots aquests blasmes et deim per ço com
+el nostre príncep, aquesta nit passada, fortament s'és enujat i ens
+ha fet turmentar molt asprament per ço com no li hem portat aquest
+maleït catiu, que la teua preguera defensava. I el sant abad així
+els respongué: -A mi no em podeu noure. Aquell qui us maleesca, sia
+beneït.- Respongueren-li els dimonis: -Sàpies que serà doblat el
+patir d'aquest Judas malaurat, durant set dies, per ço com tu li has
+valgut aquesta nit passada.- I l'abad talment respongué: -No teniu
+tal potestat ni vosaltres ni el vostre príncep; ans serà ço que Déu
+voldrà. Per la supèrbia vostra i per les vostres menaces us man, en
+nom del Senyor Jesucrist, a vosaltres i al vostre príncep, que no el
+fasseu patir més del que acostumau.- Així, manant el sant pare, i
+els dimonis repugnant, la barca s'allunyava, fins que es feren
+fonedisses, en la remota blavor, la pedra i Judas qui era dalt la
+pedra, al qual amb insolent gatzara i soroll a l'infern se'n
+menaven. I Sant Brandan seguia navegant cap al migdia, lloant Déu
+devotament.
+
+
+
+XXVI
+
+AQUÍ TROBAREN LA COVA DE SANT PAU EN UNA PETITA ILLA.
+
+Al terç dia que navegaven, aparegué'ls una illa petita dins el
+migjorn. Tan tost com els monjos la veieren, començaren a remar
+fortament per arribar-hi. I quan ja hi eren prop, Sant Brandan,
+compadit del greu afany, els va dir: -Fills, no us vulgueu així
+fatigar ni els vostres membres cansar, que prou lassitud sofríreu
+des de que ens eixírem del monestir. A saber haveu que set anys
+seran passats, aquesta Pasqua qui ve, que començàrem el pelegrinatge
+vers la terra de veritat i de promissió, ço és, la illa dels Sants.
+Aviat veurem complit el nostre desig, perseguit amb tanta
+longanimitat i per tal enderivell i tan greus errors de navegació,
+per les senderes inescrutables de la mar; i després, sans i saus
+retornarem al monestir. Encara abans, s'és mester que trobem i vegem
+Sant Pau ermità, servent de Déu i home espiritual, el qual setanta
+anys fa que mora en aquesta illa, per fer penitència, i no ha menjat
+res cuit al foc de quaranta anys ençà, ni ha portat vestidura sobre
+son cos. A saber haveu, que els trenta primers anys fou
+meravellosament nodrit per un peix de la mar, que el Senyor cada
+tres jorns li trametia.
+
+Inaccessible i esquerpa de ribaltes era aquesta illa, i en treball i
+afany s'estaven els monjos, cercant port per pendre terra. Aquesta
+illa era una muntanya alta, amugronada i rodona, el cim de la qual
+era nuu, sense herba i sense arbres. Tant i tant voltà la nau, que a
+la fi trobà una cala molt estreta; tan estreta que la nau a penes hi
+pogué enfonzar el bec. Anar per la dita muntanya era perillós; i
+Sant Brandan digué a sos monjos: -Esperau-me aquí i no us en aneu
+fins que jo sia tornat, que a vosaltres no és lícit venir-hi ni
+torbar la soledat inviolable d'un penitent, sense la seua llicència.
+És aquest Sant Pau que us he dit. D'ençà que ell s'està aquí mai no
+ha rebuda la visitació d'home nat; jo seré el primer; i, si tant és
+que sia possible, vosaltres amb mi també el veureu.- I començà a
+muntar, rost amunt del puig, i els monjos dins la nau l'esperaren.
+Quan el sant abad fou arribat al cim, començà a mirar per tot arreu,
+i veié dues esplugues, ço és, dues habitacions davall terra; i l'una
+espluga era orientada vers el llevant i l'altra vers el ponent.
+Davant l'espluga orientada a llevant n'hi havia una bella font;
+d'una clivella de penyal rajava el fil d'argent de l'aigua viva,
+gemegós i fràgil, el qual després d'alegrar un rierol brevíssim,
+s'escolava en la gola negra d'un avenc. Quan Sant Brandan fou prop
+de l'espluga de la banda de llevant, eixí a la boca de la caverna un
+ancià, qui li sortí a camí i li digué aquest vers de salutació: -
+_Ecce quam bonum et quam jucundum habitare fratres in unum_-
+Entengué Sant Brandan el misteri d'aquella salutació, i tornà arrera
+a la nau a cercar sos monjos per ço que ells poguessen veure
+aquelles estranyes coses i meravelloses, i de la penitència del
+servent de Déu en fossen exemplificats. I com tots foren al cim,
+davant la bauma on vivia el solitari, aquest eixí i un per un els
+donà pau a tots i a tots pel propi nom anomenà, i digué: -Siau els
+benvinguts!- En oir els monjos aquestes paraules, i en veure aquell
+ancià tan aspre de cabells i barba i de pels blancs i de pels
+llargs, fortament se'n meravellaren. Altre vestit no portava sinó la
+garrigosa horror d'aquesta cabellera i aquesta barba que, en ròssec
+de malesa secular, arribaven fins a terra, darrera de la qual només
+apareixia l'esguard viu, la punta diamantina dels ulls. La boca i el
+nas eren desapareguts en la selva salvatge. Ses mans eren ganxudes
+així com a peus de gall, per la horrorosa llargària de ses ungles. I
+a manera de les bèsties no portava sobre la pell sinó aquella
+vegetació de pel, hirsuta i blanca, com un roure nevat. De
+contemplar aquest magnífic solitari, Sant Brandan s'entristí i a si
+mateix amb muda veu parlava: -Ah, las, mesquí! I jo qui duc sobre ma
+delicada pell, hàbit tou de monjo, qui m'afalaga el cos i me
+l'escalfa! ¡I encara sota mi i sota mon manament hi ha monjos qui
+porten el mateix hàbit i professen la mateixa orde! I em creia, amb
+això, fer penitència i plaure a Déu. I ara he trobat aquí un
+veritable servent de Déu, el qual és home com els altres, mes és en
+divers estament dels altres, pel lloc on viu i per l'hàbit que
+porta. I jatsia que molt vell, per llargs anys ha viscut en el
+clivell d'una pedra, com l'eriçó, i no beu vi ni menja pa ni toca
+cap vianda al foc cuinada i encara és bell i fresc i està sa i net
+de cos i d'ànima, florit d'anys antics, com un ametller de gebre.
+I mentre aquestes coses d'humilitat pensava, el solitari li digué: -
+O Sant Abad i reverenciable, bé deus ésser alegre i consolat en Déu,
+veient i coneixent i remembrant tantes meravelles com Déu t'haurà
+mostrat en el tan llarg pelegrinatge i és ben segur que Déu t'haurà
+fet veure coses de prodigi singular que a ningú més del món haurà
+mostrades. De veure'm a mi, conceberes pensament que no eres digne
+de portar hàbit monegal. Aquest sentiment teu és de bondat i
+d'humilitat excessiva. Sàpies que tu ets monjo i encara més que
+monjo, puix la majoria dels monjos no treballen, però tu en treballs
+variats t'exercites, i endures aspres fatigues tot dia, amb les mans
+remant, amb el cor i amb la llengua orant, i amb el pensament
+sol·lícit abrigant els monjos qui amb tu naveguen per ço que arribin
+a port de salvació. ¿No saps que tu ets anat set anys complits per
+la mar, ara d'ací ara d'allà, sostenint paüres greus i tribulacions?
+D'on la teua vida és bona i útil i santa i justa. I jo, ai las
+catiu! aquí m'estic dalt d'aquest roc, com un aucell, com ha costum
+de fer el corb. I per tal com vaig nuu i no res em cobreix la carn
+sinó mos cabells i ma barba i les cerres de l'esquena, a manera d'un
+ors, és cosa de paüra veure'm.
+
+Aquí Sant Brandan, amb humilitat graciosa, demana-li com havia nom i
+de quin ordre monàstica ell era estat ans de fer aquesta penitència.
+El solitari respongué talment: -Mon nom és Pau; i jo de ma minyonia
+ençà fui nodrit en el monestir de l'abad Patrici, el qual fo sant
+hom. En aquell monestir vaig estar-hi cinquanta anys i era mon ofici
+guardar el cementiri i el claustre dels monjos; com ells morien, jo
+els aidava a soterrar. Un dia s'esdevingué, com jo estava en aquell
+lloc i deia mes oracions, que em va venir a trobar el meu degà i em
+va dir que un dels monjos germans era mort, i que era mester que fes
+una sepultura per enterrar-lo i me mostrà el lloc on l'endemà havia
+de cavar-la. I com la nit fou vinguda, aparegué'm un hom ancià que
+jo no coneixia i me va dir: -Germà amic, jatsia que el degà t'haja
+manat cavar una fossa per sebollir un mort, tu no la cavis per ço
+com aquell lloc que t'assignà és d'altri, encara que tu ho ignoris.-
+Jo el mirava i no coneixia qui fos ell, i li vaig dir: -Mon pare,
+qui sou vós?- Ell me respongué: -¿I què és això que no em coneixes?
+No som jo Patrici, el teu abad?- Jo vaig respondre: -A mon abad bé
+el conec; i si fósseu vós, bé prou que us coneixeria! ¿Com sou
+Patrici, si no ho semblau?- I ell encara digué: -Sàpies que jo som
+Patrici; i tu no em coneixes per ço com som mort i no viu. Ahir vaig
+passar d'aquesta vida i ja no som d'aquest món. Bell estar hi fa en
+l'altra vida, perquè jo en som ben content. Bé ho saben tots els
+altres monjos. Albeu té d'ésser l'abad, i serà bon hom i de santa
+vida i amic de Déu.- I encara més em va dir: -Aquell lloc senyalat
+pel teu degà per cavar-hi ma fossa, sí és el meu i de mon cos; pèrò
+altres l'han de cavar i no tu. I dic-te ço, que als altres no ho
+digues. A saber has, que no plau a Déu que tu estigues més temps en
+aquest monestir ni en aquest ofici, i demà al matí faràs ço que ara
+et diré: Com matines seran resades, en nom de Déu ves-te'n a la
+vorera de la mar, i allà trobaràs una barca menuda amb tots sos
+aparellaments, i hi entraràs dintre en nom de Déu, i deixa-la anar
+on Déu vulgui. Ella, en pocs dies, te conduirà, per la virtut del
+Sant Esperit, a aquell lloc on tu deus fer aspra i dura penitència.
+Allà moriràs, quan Déu voldrà. Aquell lloc és molt solitari i
+estrany de veure, i té prop el paradís terrenal; i moltes coses del
+paradís terrenal veuràs que et seran de gran consol. Està segur de
+que hauràs final salvació. I tens apariat un lloc molt delitós i
+bell on seràs introduït en l'altra vida.- I quan m'hagué dit això,
+jo no el viu pus ni me'n recordo de com se departí ni a quina banda
+anava. Perquè jo romanguí tot consirós i pensiu, tota aquella nit; i
+l'endemà, en complir el manament de l'abad Patrici, no fui peresós
+ni lleguiós. Me n'aní a la vorera de la mar i hi trobí una barca
+molt menuda amb sos rems i amb ses veles teses. D'aquesta manera, en
+nom del Pare i del Fill i del Sant Esperit, així com m'havia comanat
+mossenyer l'abad Patrici, entrí en la nau, i cert de les paraules
+que m'havia dit, em vaig confiar a la mar incerta. La nau partí del
+port. Vaig pendre un rem en cada mà i comencí a vogar vers aquella
+part on la proa apuntava, ço és, vers les partides de llevant. I la
+nau, abandonada a noure i empelagada, em portà primerament per unes
+aigües verdes, després per unes aigües rojes i finalment per unes
+aigües traluzents de diamant. Tres dies fui com encegat per
+l'esplendor de les vastes aigües lluminoses. I trobí un puig rodó i
+alt, que arborava dins el cel serè l'arduïtat de sos flancs coberts
+de boscatge; ço és, aquest puig on som. Volenterosament la nau se
+n'entrà per una cala estreta, on prenguí terra. I a Déu m'encomaní,
+i doní un cop de peu a la barca, la qual partí, ben aviat, vers
+aquella part d'on era venguda. Jo em vaig posar a trescar l'illa, la
+qual en set jorns l'haguí trescada tota; i al jorn setèn muntí en
+aquesta cima, on hi ha el planell i l'alt bell-veure i les dues
+esplugues i la bella font. Jo vaig escollir, per habitació, aquesta
+balma oberta a llevant, i en pendre'n possessori en nom d'Aquell qui
+dóna un cau a les volpelles, vaig dir aquells mots del Salmista:
+«Aquest és mon repòs perdurablement; en aquesta cova habitaré perquè
+l'he escollida.» El primer dia que hi era entrat vaig estar-m'hi
+fins a l'hora nona; i com fos que tingués fam vaig sortir a fora i
+comencí d'esguardar a mon entorn. Llunyana i petita vaig veure que
+s'anava acostant una nau, la qual corria cap a la ribera, i allà
+s'aturà. Ningún mariner no la comandava; ans em donà de parer que hi
+havia dintre una bèstia; perquè jo, a grans gambades, davallant del
+cim, vaig córrer a la riba i coneguí que la bèstia era un peix el
+qual tenia quatre peus i estava dret sobre els dos peus de darrera;
+en la boca portava un foguer i amb els peus de davant un manat
+d'encenalls i d'herba, per esca del foc. Jo, veient això comencí a
+pensar aquella cosa què significaria. I mentre aquest pensament me
+tenia en treball i en perplexitat, el peix saltà a terra, àgil i
+viu, i començà a caminar per la vorera, pendís amunt, cap a
+l'espluga; i quan fou al davant de la porta de l'espluga, llançà
+totes les coses a terra, i començà a cuetejar, així com peix fora de
+l'aigua i a moure convulsivament el cap i la cua, i morí. Jo em vaig
+pensar que era Déu aquell qui em trameté l'estranya missatgeria; i
+em semblà que havia d'encendre foc i coure aquell peix i menjar-lo.
+Així com Déu me significà, així fou fet. Dels tres bocins amb què el
+peix fou partit, vaig menjar tres dies. Al dia quart, quan ja no
+tenia romanalles ni relleu del peix, a hora de nona, viu acostar-se
+aquella mateixa nau, la qual a ma fam com l'altra vegada puntualment
+proveí. D'aquesta manera, Déu, durant trenta anys m'alimentà. I en
+aquells trenta anys mai no haguí set, sinó al diumenge a l'hora de
+terça. En aquesta hora, sota el broll de l'aiguaviu, havia-hi una
+copa de crestai, la qual era plena d'aigua, que jo bevia, amb acció
+de gràcies. Aquell bé de Déu regava l'eixutor de mes entranyes
+àrides, qui no tornaren a sentir set fins a l'altre diumenge, a hora
+de terça, quan la copa novellament compareixia. Passats aquests
+trenta anys, Déu m'envià altre manteniment, del qual no us diré cap
+paraula.- I havent dit això, donà'ls comiat i afegí: -Seguiu, si us
+plau, el vostre viatge; car ben tost hauran compliment els vostres
+incansables desigs, qui del monestir us tregueren. Anau-vos-en que
+jo tinc de dir mes Hores i recitar les mies oracions. Déu sia amb
+vosaltres. Amen.
+
+
+
+XXVII
+
+AQUÍ ELS APAREGUÉ UNA ILLA EN LA QUAL CASCUN ANY CELEBRAVEN LA
+«CAENA DOMINI» I EREN VISITATS PEL PROCURADOR.
+
+Com fossen totes aquestes coses passades, l'abad Brandan no volgué
+pus cercar aquella illa, ans tornà-se'n a la nau amb sos monjos i hi
+entrà dins i començà a navegar amb vigoria. I a Déu plagué que al
+cap de pocs jorns, un vent el conduí a una illa on ja eren estats
+altres vegades. Allà hi havia aquell fontanal tan bo, del qual
+havien costum de treure l'aigua i omplir-ne tots els vasos pel llarg
+viatge. I passades les festes pasquals, el procurador dels pobres,
+el qual era amb ells, segons l'anyal usança, talment parlà a Sant
+Brandan: -O senyer pare, entrau en nau ivassosament amb els vostres
+monjos i ompliu els vaixells d'aigua d'aquesta fontana.
+
+
+
+XXVIII
+
+AQUÍ EL PROCURADOR DELS POBRES DE CRIST S'AJUNTÀ ALS MONJOS I ELS
+MENÀ AL PARADÍS I S'HI VA ESTAR AMB ELLS.
+
+I encara digué més el procurador: -Jo vull esser el vostre companyó,
+i menar us vull i conduir a aquell lloc on teniu voluntat d'anar;
+car sense mi, no podríeu mai trobar la terra vertadera de la
+promissió dels Sants. En veritat, jo sé que a Déu plau que vengui
+amb vosaltres per donar-vos endreçament i portar-vos, d'ací d'allà,
+per aquell paradís de les delícies, lo qual Déu ordenà en la terra
+al bell mig del món i hi allotjà a Adam, el primer home, i féu-lo
+guardià i senyor de tot ço que hi havia dins, exceptat un arbre que
+Déu volia per Ell: tants n'hi havia donats dels altres, que
+bellament li hauria pogut guardar aquell per Ell, emperò, no ho
+féu.- Ço digué el procurador.
+
+L'abad muntà a la nau amb aquest home i els seus monjos. I com ell
+entrava en la nau, el darrer de tothom, tots els aucells d'aquella
+illa, petits i grans, ajustaren-se a la ribera, per al comiat. D'una
+randa d'ales viva era plè l'aire, i d'una lleugera tremolor de vol;
+car els uns voleiaven, esquius i lleus, i no eren gosats de posar-
+se; altres, vinclaven els rams amb llur alada lleugeresa, espessos a
+manera de fulles, mig florint i mig volant, eixerits i brunzents i
+arraïmats. I tots començaren a cantar meravellosament i a la una; i
+d'aquella cantoria tothom n'era joiós i consolat, i no els bastava
+cor per abandonar la ribera alada i sonora. I el bon home insistia
+en dir: -Hissau veles i anem-nos-en a la bella ventura.- I com
+començaven a desplegar veles, arribà encara un gran esbart d'aucells
+blancs com la neu; i uns eren menuts menuts com a mosques, i altres
+una mica més grans com abelles i altres encara més crescuts com les
+buscaroles; i volaven i revolaven, i muntaven i davallaven, sense
+aturai ni repòs, i cantaven a manera d'homes i de dones i d'infants
+i suavíssimament deien aquests versets: _Dominus prosperum iter
+faciet illis in tempore et implebit desiderium illis; spes omnium
+finium terrae et in mari longe; laetamini in Domino et exultate,
+justi, et gloriamini omnes recti corde. Gloria Patri et Filio, etc._
+(El Senyor prosperarà els llurs camins i complirà llur desig;
+esperança de tots els termes de la terra i en les llunyanies de la
+mar; alegreu-vos en el Senyor, els justos, i exulteu i gloriegeu
+tots els dreturers de cor).
+
+I cantaven alternant aquests versets en tal manera que quan cantaven
+els uns romanien callats els altres. Finit aquest cant preciós, Sant
+Brandan i aquells qui amb ell eren, començaren de navegar fortment
+cap a Llevant; i quan els veieren partits, els aucells així mateix
+se n'anaren. I la nau errant tocà un dia la ribera i entrà en el
+port d'aquella illa, on sojornava el procurador. I en entrar-hi,
+tots començaren a cantar _Te Deum laudamus: Te Dominum..._ I el
+procurador fou el primer d'eixir de la nau i de saltar a terra, i
+detràs d'ell tots els altres monjos. Quaranta dies s'estigueren en
+aquella illa del procurador, el qual copiosament sadollà de totes
+coses bones i els acompanyà per totes aquelles riberes, d'on era el
+guardià, i els mostrà tota quanta cosa hi havia plaent de veure. La
+bella aigua decorrent, entre l'herba verda que s'abellia a sa
+carícia lliscant, passava cantant sa fresca cançó rodoladissa. El
+cel, aquí, més rioler i ample, vestia el camp d'una claror purpúrea.
+Enflairava l'ambient odor d'estepes i garriga i de terra flonja,
+humida i núbil. Mesclaven els balsàmics alens la sàlvia i el romaní,
+la menta i les violes, la murta i els lliris. Sospiraven perfum,
+adesiara, els tarongers deliquiosos. Els fruiters hi eren
+agegantats, esponerosos salvatgement, i de totes maneres; i en les
+branques llurs, en companya i pau regnaven ensems la primavera en
+flor i l'autumne d'or. Eren perennalment poncellats i fruitats i
+fullats, pruneres i pomers. A la vora dels torrents, codonys
+autumnals i cireres de maig mesclaven sang amb ivori. Els préssecs i
+els albercocs, mostraven entre la verdor, llurs galtes odorants i
+vellutades. Els garrofers rodons, sota la volta immensa de llur
+brancam, abrigaven els castanyers hirsuts, rodons felinament i
+estarrufats. Del pas dels monjos estranys en fugien esquivament les
+bestioles. Sospeses d'un fil d'or, espaumades de l'embriagament,
+dins la voluptat del sol tebi i dels aromes, gronxàven-se les
+tarantes, que en veure els viatgers s'enfilaven branca amunt.
+Corrien a amagar-se els grills, que amb llur monocordi nocturnal,
+fan la solitud sonora. Els rams eren plens d'aucells, qui
+dulcífluament cantaven. Si altre paradís no hi hagués, sinó aquest
+dels aucells cantant, ja a bastament seria per emparadissar i
+beatificar aquell qui els sentís. Les perles de música que esgrana
+el rossinyol, la veu d'argent i seda de la merla, ni el doll de
+notes roents de l'alosa, dard de llum, ni aquell càntic que fila
+subtilment, damunt un ram de bruc, la cadernera, al càntic d'aquests
+aucells paradisíacs, podia hom comparar.
+
+
+
+XXIX
+
+AQUÍ COMENCEN ELS MONJOS D'ENTRAR EN LA CONTRADA DEL TERRENAL
+PARADÍS.
+
+Passats els quaranta jorns, quaresma de delícies, el procurador menà
+els monjos a la nau i els digué que hi entrassin i s'embarcà amb
+ells. Navegaren fins al sol post i sentiren-se envaïts i
+embolcallats d'una aubaïna tan densa que l'un no podia veure
+l'altre. En poca estona, aquella boira impalpable i subtil començà a
+estremir-se i s'esquinçà en mil vels flotants; dispersió de núvols
+llanosos davant la faç i l'aüc del Vent. Aquell cap d'oratge degué
+esbatanar les portes del Cel, qui, sobre els caps llurs, portejaven
+tronadores. D'un cinyell de llamps freqüents era cenyida la foscúria
+dels horitzons. I encara aquell crepuscle imaginós infantava
+follament núvols i més núvols, ciutat de foc, amb murs d'aram roent
+i amb torrelles de flama. Per arribar a la ribera benaventurada
+calia travessar aquell camp de foc on imperava l'Esperit de les
+Tempestes. I Sant Brandan endreçà a sos monjos aquest bell sermó: -
+En la profunditat d'aquell incendi és la illa preciosa que anam
+cercant, ara fa set anys complits. I per ço com sou estat ferms en
+la fe i amb paciència, i heu endurat tan llargues tribulacions, Déu
+vol consolar l'incansable desig i al nostre viatge errívol posar
+terme. Experimentat haveu com per moltes maneres de treballs i de
+malanances va hom al paradís, altrament anomenat, reialme de Déu.
+Per cap altre camí pot anar hom, sinó per aquest camí de les
+angoixes corporals i espirituals. Així hi anaren els sants i les
+santes de Déu. A saber haveu que les coses estranyes de veure i
+creure que fins ara plagué a Déu mostrar-vos, no són res en
+comparació d'aquelles que encara veureu, en la noble Terra de
+promissió dels Sants, que Déu ha promès donar a tots els feels qui
+moriran en estament de gràcia i en via de salvació. Per això
+escrigué Joan l'Evangelista: _Benaventurats els morts qui moren en
+el Senyor; per ço com les obres llurs meritòriament els segueixen i
+trobar-les han en l'altra vida, qui no haurà mai fi_. I aviat veureu
+la prova d'aquella dita que digué David en un verset: _Beati qui
+habitant in domo tua, Domine_ (Benaventurats són aquells qui en
+vostre casal habiten, o Senyor).
+
+I Déu mateix va dir quan anava pel món, plè de gràcia i de veritat,
+vestit amb la tràbea d'aquesta mortalitat corpòrea: _En el casal de
+mon Pare, hi ha moltes mansions_.- Aquestes paraules digué el sant
+abad i encara moltes d'altres, puix per espai d'una hora durava el
+bell sermó. I la nau anava caminant cap a claredats sempre creixents
+i els monjos contemplaven un sol nou i unes estrelles noves, més
+grosses i més vives, com brillen els estels del nostre cel, després
+que els rentà la pluja. I veíeren els set planetes vagar pel cel,
+tots nets i clars. I veieren una gran clariana, en comparança de la
+qual, la llum del nostre sol, era dol i fosca. I com més anava la
+nau, més bell se mostrava el cel i l'aire era més clar i més
+lluminós el dia. Rítmicament, en ondes blanes, a l'olfacte dels
+argonautes sants, arribava l'efluvi dels vergers inviolats, i
+l'aucellada concordant de les intactes riberes próximes. D'aquell
+plaer errant cuidaven a defallir; i l'esperit més àgil, per gran
+amor de la Terra promesa, era anhelant d'eixir de la feixuga presó
+del cos. Quan la nau, amb son bec, tocà l'arena rossa de la illa de
+la Promissió dels Sants, els monjos amb gran reverència lloaren Déu
+i entraren cantant aquest himne: _Te Deum laudamus: Te Dominum
+confitemur_.
+
+
+
+XXX
+
+AQUÍ ELS MONJOS DESEMBARCATS TROBAREN ELS DOS PROFETES HENOC I ELIAS
+I PARLAREN AMB ELLS, EN EL PARADÍS DE DELÍCIES.
+
+Vagant sota els ombratges odorants dels grans sapins i cedres,
+polsats per una aura melodiosa, com un vol d'àngels; per una
+praderia, dolça al peu, florida de safrà; en solaç i conversa, de
+dos en dos o de tres en tres, trobaren els monjos, Sants i Santes,
+qui els feien una graciosa salutació. Tots ells eren bells de veure
+i polidament abillats. Però ningun d'ells els va dir res, sinó Henoc
+i Elias, els quals eren vilment vestits, amb grosses vestedures de
+sac, a guisa d'ermitans. I de veure els monjos advinguts, molt
+s'alegraren, i els saludaren afectuosament i els demanaren de noves.
+Sant Brandan, el capitost de l'expedició, duc i guia dels monjos
+errants, els respongué i els va dir com eren partits del cenobi, per
+gran amor enyorívola de la Terra de promissió, i com en el viatge
+septennal havien trobades malanances i ventures. I el mateix abad
+els demanà qui eren ells ni qui era aquella altra gent qui per allà
+vagava. I el més ancià d'ells dos i el qui portava el sac més gros,
+sí obrí la boca a semblant parlament: -Nosaltres dos som profetes:
+aquest és Elias i jo som Henoc. Dret, enmig d'una plaça, abans que
+el diluvi fos, jo predicava al poble i el sermonava de la fi del
+món, i li explicava com Déu havia comanat a Noé que fes l'arca per
+ésser ell i sa família, escàpols de la pluja i del davassall de les
+catarates imminents. I moltes més coses bones encara deia. I veu's
+aquí que, arribat el temps, un jorn dementre al poble incrèdul
+predicava, foren sobtats de llampegueig i tronadissa; i jo, així
+vestit de sac, com me veig, oí sobre ma testa esclafir un tro
+fortíssim, i em vaig sentir abraonat no sé per qui, i em viu portat
+en aquest lloc, i fou-me dit: -Estigues aquí, fins a tant que vindrà
+l'Anticrist, el qual, voldrà raure de la faç de la terra la fe del
+Crist, amb sermons i amb miracles, amb benanances mundanals que
+prometrà, i amb turments que farà patir. Llavors tu novellament
+seràs tramès al món, i el convenceràs de falsedat i de pecat el
+reptaràs, i amb ell lluitaràs baronívolment i retràs a Déu
+testimoni, remembrant el Vell Testament.
+
+Quan Henoc hagué dites aquestes coses, callà; i Elias digué: -Jo som
+aquell gran profeta, del qual, en molts indrets i bells, parla
+l'Escriptura. Ja feia temps que el món era estat renovellat, i eren
+ja ben eixutes les aigües del diluvi. Un dia jo predicava, voltat de
+poble, i sobtadament vingué del cel un llamp encegador i jo em sentí
+arrabassat per sa urpa de foc i emportat en el tro de ses ales
+acérrimes; i deixat en aquest paratge noble; i fou-me comanat que
+d'aquí no em departís, fins a tant que Déu trametrà el fill de la
+perdició, el Dragó de Babilònia, ço és, l'Anticrist; el qual molts
+profetes profetaren, i no res menys Sant Joan l'Evangelista en
+l'Apocalipsi. La qual és una visió que li aparegué, quan estava
+transportat i esbaleït la nit de la Cena del Senyor, per la greu
+fellonia que n'hagué quan oí que Judas lo traïria. Vius i sans
+nosaltres dos, amb aquestes mateixes vestidures de drap vil, aquí
+estarem fins que el dit temps de la vinguda de l'Anticrist sia
+arribat. I del temps ençà del nostre transportament, no hem menjat
+ni begut res, ni dormit; ni hem tornat a veure fosca ni hem tinguda
+malaltia ni qualsevulla altra cosa desplaent. Sempre és de jorn
+clar, com ara veis, i el temps sempre és temperat, ço és, primavera.
+I no ens reca gens d'estar-nos aquí tant n'és l'estatge delitós per
+l'aire pur, per les pedres precioses, per les herbes balsàmiques,
+per les flors odorants, per les aus cantadores qui mai callen. I
+tals serem el dia que d'aquí ens partirem, com érem el jorn que hi
+arribàrem. I no serem més vells ni més febles, i no perdrem un
+cabell del cap ni un pel de l'esquena. D'ençà que nosaltres som
+aquí, altres pelegrins són arribats i s'hi varen estar fins que a
+Déu va plaure. Vosaltres haveu d'estar-hi quaranta dies i no pus.
+Anau i vejau ço que us placia.- Els monjos se n'anaren, vagant sense
+camí cert, i trobaren velles fontanes molsoses que infantaven rius,
+i rius que en mil rierols se departien, trobaren frescors opaques i
+belles valls per on corrien, lliscant amb peus d'argent, els
+flumicells reguívols. El procurador acompanyava'ls per tot arreu.
+Però els monjos tenien desig molt viu de veure l'arbre d'on Adam
+collí la poma, ço és, l'arbre de la ciència del bé i del mal,
+l'arbre de la vida. A Déu no plagué que el veiessin. Ni fam ni set
+sentien, ni ninguna altra cosa que els fos desplaer ni enuig. Vera
+cosa és que un dels monjos volgué gustar, mes no per set que hagués,
+l'aigua d'aquelles fonts; i en trobar una font ja bevia de l'aigua.
+L'aigua que bevia de continent s'evaporava en suor, que per altre
+conduit corporal no eixia. I encara tocava aquelles herbes suaus qui
+li embaumaven les mans i palpava la seda viva de les flors i les
+fulles dels arbres meravellosos. Camina caminaràs trobaren una bella
+selva espessa d'arbres. Central i immens senyorejava aquella foresta
+un arbre insigne, de fulles blanques com la neu, daurat i carregat
+de fruites grogues. I en el cim d'aquest arbre hi havia un enorme
+plomall, ço és, un aucell grandiós semblant al paó en el coll i en
+la cua i en les ales; pero la grandària era deu voltes major. I
+cantava amb sobirana dolçor un càntic més dolç que la mel i la
+bresca. I el seu càntic era de veu humana i de versicles de salm:
+_Quis similiter tui, Domine Deus, quis similiter in virtute est qui
+faciat magna opera virtutis? Tu solus qui regnas in aeternum_ (Qui
+és semblant a Vós, Senyor Déu, qui és semblant a Vós en la virtut,
+qui fassi grans obres de virtut? Vós sol qui regnau eternament).
+
+I aquest altre: _Beati qui te viderunt et electi sunt in salutari
+tuo_ (Benaventurats aquells qui us veieren i elegits foren en la
+vostra salvació).
+
+I en havent finat el càntic, obrí la glòria fabulosa de ses ales
+i volà a l'altra banda del riu. Avençaren encara els monjos seguint
+el solc enlluernant que obrí amb son vol l'aucell, xipollejant de
+pedreria. I arribaren a un bosc fullat de púrpura i or, com les
+nostres hortes per l'autumne. I semblant era que aquest bosc era
+presa d'un incendi fresc i que l'aire era ple d'una combustió de
+llenyes i de reïnes precioses, ço és, encens i àloe, i almesc i
+bàlsam i ambre i roses i gessamí. I no feia l'incendi gens de fum ni
+feia ofensa a la verdesca gerda, ans la refrigerava, com l'aspersió
+gémmea del rou. I mentre amb els ulls perseguien la volada fugitiva
+de l'aucell, veieren que anava cap als monjos un gran àngel, les
+salvatgines ales teses, la vestidura rossegant. Era azalt i gentil,
+com un fadrí de quinze anys. ¿Sa formosor qui la recontaria? Al cap
+cimal d'un arbre aturà el vol, tremolós i harmoniós; i obrí la boca
+a un bell cant. Aquest cant fou de vint-i-quatre cobles i era cant
+d'amor així com de donzella enamorada. I quan l'hagué acabat de
+cantar, així digué: -Aquest càntic és de l'ànima justa la qual vol
+pendre per espòs el Fill de Déu, qui és un bell donzell, gentil,
+savi, prou i ardit, cortès, ric i ple d'alegria. I aquestes belles
+qualitats no poden tenir minva ni canvi. Avui se compleixen els
+quaranta dies del vostre adveniment; perquè cuitau de veure i oir ço
+que a Déu li plau que vejau encara i oigueu. Missatgeria us port de
+Nostre Senyor que Ell donarà salut, ço és, glòria de paradís a les
+vostres ànimes quan passin d'aquest món.- I alçà el vol i se'n tornà
+per allà mateix per on era vengut. Dins la soca d'una vasta alzina
+negrejant antiga de dies, dura com el pedreny, un gran eixam
+mel·lificava, incansable i brunzent; les abelles entraven i sortien,
+les ales d'acer, les cuirasses d'or; la remor que feien era més
+dolça que la remor mel·líflua d'un salteri. Sense paor dels monjos
+àdvenes, pasturadores lentament, veieren grans ramades d'ovelles,
+grosses com els bous, d'anyells i de cabrits, de cérvols i
+d'unicornis, de llebres i de cans, en segura i pacífica companya.
+Enguirlandats de flors els capets rulls, cantant i dançant,
+arribaren rosats estols infantívols. La veu era fresca per causa
+dels pocs anys, i clara i suau i alta, com la veu de les fontanes
+perennalment jovenils. En un altre indret, veieren set cavalls,
+d'una nival blancura, polidament guarnimentats; i set tendes
+blanques i set esglésies de set enormes pedres precioses. En cascuna
+d'elles, tallat dins una gemma, hi havia un dels Set Sacraments; la
+una era tota de crestall, l'altra era tota de rubí, la terça de
+safir, la quarta de topaci, la cinquena d'ametista, la sisena de
+maragda, la setena de coral. I en cascuna d'aquestes esglésies,
+havia-hi set altars i set llànties cremants; la greixor que cremaven
+era bàlsam. Davant aquestes set esglésiès obria's una plaça gran; i
+en mig d'aquesta plaça sí hi havia una gran columna de calcedònia,
+llavorada amb maestria, mostrant en relleu tot el Vell Testament i
+el Novell. I  al cim d'aquesta columna hi havia una bella roda tota
+plena de campanelles. El so que sonava en aquesta roda era preciós,
+mesclament de timbal, d'arpa i de cítara, acord de viola i timpan,
+salteri, decacordi i flauta, veu d'orgue multiforme. Arribats a la
+vora d'un gran riu, Sant Brandan els digué: -Fills, aquest riu és
+tan gran per amplària, que no el podem passar, i per ço com
+migparteix aquesta illa preciosa, no podrem saber ço que hi ha a
+l'altra banda.- Acabava de dir això, quan els aparegué un hom
+bellament vestit i abillat, plaent de veure, el qual s'acostava
+cantant una cançó plaent d'oir. I duia un esparver en la mà. Molt
+cortesment saludà els monjos i després els abrassà i els besà en la
+boca i a tots els anomenà per son nom i no s'oblidà de ningun com si
+sempre fossen estats en companyia. I després digué aquest versicle
+del salm: _Beati omnes qui habitant in domo tua, Domine, quoniam in
+saecula saeculorom laudabunt te et exultabunt; et lauda habitatio
+Sion, quia magnus in medio tui Sanctus Israel_ (Benaventurats tots
+aquells qui en el vostre casal, Senyor, habiten; per segles de
+segles us lloaran i exultaran; enjoia't Casa de Sion, perquè en mig
+de tu hi ha el Gran, el Sant d'Israel).
+
+I digué tot seguit a Sant Brandan: -Germà amic, servent de Déu;
+aquesta és la illa amorosa, que haveu cercada per molt temps, dies i
+nits, i mesos i anys; i per la qual heu endurat enyorances i fatics,
+perills i malanances. No la poguéreu trobar tan aviat, per tal com
+Déu volia, primerament, mostrar-vos diverses coses secretes i
+meravelloses, que Ell obrà en les partides del Ponent, per terra i
+per mar, de les quals algunes ja n'heu vistes. Però no és res ço que
+heu vist en esguard de ço que encara us roman a veure, quan sereu
+passats d'aquest món. Ara tornau-vos-ne arrera amb la vostra nau,
+cap al monestir d'on eixíreu. Allà compliu la vostra penitència, en
+honor del vostre Salvador qui us la guardonarà amb perpètues
+eternitats. Benaventurada l'hora que nasquéreu en aquest món; puix
+per mercè de Déu graciosa, sou estats en la Terra de promissió dels
+Sants, en aquell hort de delícies que Déu donà al prohom Adam,
+comanant-li que fruís de tota cosa a son franc arbitre i voler,
+exceptat un bell arbre carregat de pomes. El mateix jorn que Déu el
+meté en el paradís terrenal, el prohom Adam ja pecà, trencant el
+manament; puix més tost volgué abellir-se al prec que li feia sa
+muller, la profemna Eva, els quals no més mig jorn en el paradís
+s'estaren, ço és, tot un mati fins a hora de nona; i no pus.
+Arribada és l'hora del vostre departiment i retorn al monestir d'on
+eixíreu. Allà estareu fins a tant que Déu us cridi per via de
+mort. Molts anys, i encara molts segles després de la vostra fi,
+serà recontada aquesta gesta vostra i pelegrinació a la illa
+venturosa, que als vostres successors serà donada, quan començaran
+les persecucions de cristians per l'Antecrist. Jo som un dels Àngels
+de Déu; i m'ha tramès per ço que us veiés, i vosaltres a mi em
+veiésseu i per ço que us digués que partísseu.- I com una boira,
+blanca i flonja, l'Àngel s'esvaní.
+
+Prengué Sant Brandan amb sos monjos el camí més dret de retorn i en
+quaranta jorns, arribava la nau a la illa monàstica. Tots eren sans
+i saus i bells i grassos i més joves que quan partiren. Tant tost
+com foren pervenguts a la ribera, començaren a cantar alegrement el
+salm: _Lauda, Jerusalem, Dominum; lauda Deum tuum Sion_ (Alaba, o
+Jerusalem, al Senyor; alaba, o Sion, ton Déu).
+
+Tots els monjos del monestir, sobtats per la insòlita cantoria,
+sortiren llestament a veure qui eren aquells qui tan bellament
+cantaven. I conegueren l'abad llur i els altres germans monjos i els
+feren graciós recebiment i devotes reverències. I Sant Brandan donà
+la benedicció a tots, i després els donà pau i una besada a la boca.
+Que ell també, per la seua gran santedat pregui a Déu per mi i
+m'atorgui mercè de fer bona fi de l'ànima i del cos. I encara pregui
+a Déu per tots aquells qui aquesta llegenda sua llegiran i també per
+aquells altres qui volenters oiran aquesta història per honor de Déu
+i de mossenyer Sant Brandan qui fou sant hom i honest religiós, des
+de la seua infantesa ençà fins al jorn de la seu mort. Amén.
+
+
+
+
+
+
+LES INCANSABLES PELEGRINACIONS DELS TRES MONJOS TEÒFIL, SERGI I
+HIGINI.
+
+
+
+I
+
+EN QUAL MANERA FOU MULTIPLICADA LA SEMENÇA DE L'ABAD ASCLEPIÓ, SOTA
+EL GOVERN DEL QUAL EREN TEÒFIL, SERGI I HIGINI, PELEGRINS DEL
+PARADÍS.
+
+A hora de nona, llevats de terra, on seien, després de la refecció,
+tots els monjos del monestir de Mesopotàmia de Síria entre els dos
+rius, Eufrates i Tigris, anaven i venien piadosament en lentes
+converses espirituals. Allà on el patriarca Abraham havia plantada
+sa tenda, Asclepió hi plantà un esqueix de palmera; i devingué pare
+i abad d'una nombrosa descendència de monjos. Els camps de l'erm
+germinaren brostes d'olor. A la sement sembrada per la mà sol·lícita
+de l'abad, advingué la multiplicació del cedre del Líban,
+transplantat dins la casa del Senyor. Si qualque volta, una secreta
+carícia afalagava les fibres de sa espiritual paternitat, ell les
+trepanava amb el clau de la temor de Déu, perquè prou bé sabia que
+estava escrit: _Aquell qui planta no és res, ni aquell qui rega;
+sinó Déu qui hi dóna creixença_.
+
+Un bell jorn, doncs, tots s'eren asseguts a la bella vora de
+l'Eufrates a l'entorn de tres monjos qui tot just arribaven d'un
+viatge de meravelles. Havien volgut anar a veure el Paradís terrenal
+fresc oasi del món, qui encara deu estar en flor i en son primaveral
+efluvi. La flora genèsica creix davant Déu, creix encara, immensa
+salvatgement i sense fi. Les mandràgores són arrupides felinament
+sots l'ampla copa meditativa dels sapins de cabellera olorosa, com
+aquella de la Magdalena; llurs fruites misterioses ningú no les
+cull. Els cedres multimilenaris, enyorosos, mediten els jorns
+antics, dins la inculta barba que els vesteix de dalt fins a baix,
+com als Vells del Desert.
+
+El sol queia. Els monjos escoltaven boca closa i remugant un
+balbuceig d'estorament, baixes les testes dures com un roc, pelades
+com els caps del voltor, despullades per l'esglai de meditar sempre
+seguit els anys eterns: acalats els ulls sense fulgor de tant mirar
+els cingles tenebrosos per on se revinclen els camins de
+l'eternitat. L'onada de llurs barbes s'enderrocava, hirsuta i
+blanca, sobre el pit; i badant l'orella resseca com una flor eixuta,
+bevien la meravellosa infusió. Els monjos començaren de parlar així.
+
+
+
+II
+
+AQUÍ COMENCEN ELS TRES MONJOS A RECONTAR LLUR VIATGE DE MERAVELLES,
+I COM DESPRÉS D'ABUNDOSOS PERILLS, ARRIBAREN A LA LÀPIDA
+D'ALEXANDRE.
+
+Lloat i gloriejat sia Déu qui cascún jorn, amb meravellosos
+exemples, ens invita a la perdurable alegria del cel. Nosaltres,
+Teòfil, Sergi i Higini, miserables monjos qui cada dia pecam setanta
+vegades set vegades, pregam-vos humilment a tots vosaltres,
+santíssims pares i germans, que escolteu amb benevolença ço que us
+volem contar del nostre viatge al Paradís. I supliquem-vos que doneu
+fe a la nostra narració, per tal com creiem que millor fóra romandre
+sens pecat que lligar els nostres llavis amb reat espaventable de
+mentida. Bona cosa és abscondir el sagrament del Rei, diu
+l'Escriptura; però revelar i confessar ses obres és cosa honorífica.
+
+Nosaltres, doncs, els susdits germans, Teòfil, Sergi i Higini,
+renunciàrem el món per inspiració del Sant Esperit i vinguérem al
+present monestir de Mesopotamia. Poble teu volem ésser i ovelles del
+teu peiximent, a l'abad Asclepió diguérem. El qual paternalment ens
+admeté. Davall el jou de la regla posàrem el coll somès i férem
+gustosa vida monacal amb els altres monjos germans. Passà molt
+temps; i un bell jorn vinguérem a seure en aquesta vorera mateixa
+del riu on seiem ara. Llarga estona conferírem espiritualment de la
+vida i penitències dels servents de Déu. Els àngels els contemplaven
+amb estupor, vestits amb túniques d'estora, amb pellisses de pell de
+cabra; testenejant de fam, colrats de sol i serena. El món no era
+digne d'ells: anaven errants per la soledat, per les muntanyes
+ermes, per les cavernes de la terra. Dins de sepulcres buits
+s'enterraven; menjaven pa negre i guaitaven el cel blau.
+
+L'aigua de l'Eufrates, amb sa veu de tristor dolça, ens parlava
+interminablement del Paradís antic, tancat per l'espasa vincladissa
+d'un Querubí de flama. L'aigua del riu baixava amb recança de
+l'ampla vena que rajà de les mans de Déu i que amb una abraçada
+fresca cenyia el lloc inviolable, amb una abraçada de quatre rius,
+ço és saber, del Phison qui congria l'or i l'ònix, el carboncle i la
+maragda, la celidònia i la sardènia; del Gehon qui volta tota la
+terra d'Etiopia; del Tigris qui va contra l'Assíria; de l'Eufrates,
+finalment, qui a nostres peus s'escolava, musical i solemne,
+rossegant en sa correntia troncs de llenya olorosa, fruites
+ignorades, flors de misteri qui tomben de les branques extàtiques a
+la deserta font del Paradís, després d'haver-se espandides
+magníficament davant la solitària majestat del Senyor.
+
+Llavors, jo, miserable pecador Teòfil vaig dir a mos dos germans
+Sergi i Higini: -¿Voleu creure, germans amics, que m'és vinguda idea
+de pelegrinar en nom de Déu tot el temps que de vida em resta, i
+d'arribar allà on el cel se besa amb la terra? -Germà Teòfil,
+digueren els altres dos: per espiritual germà major t'hem tingut i
+de ninguna de les maneres ens volem separar de tu. Anem. El teu cor
+ens serà guiatge i llum.
+
+Aquella nit mateixa, ja finat l'ofici divinal, quan el monestir
+dormia, amagadament sortírem. La nit era vasta i magnífica i alenava
+rítmicament amb grans alens perfumats. El riu, amb sa veu de moltes
+aigües, orava solitàriament; palpitava a chor l'assemblea seràfica
+dels estels: semblaven les llànties de les verges de l'Evangeli qui
+cremaven la darrera gota d'oli. El silenci d'aquella hora esperava
+la gran clamor: L'Espòs arriba; eixiu-li a camí!
+
+Caminàrem desset dies i arribàrem a Jerusalem. Aquells dies
+s'escaigué la festa de la Santa Resurrecció. Per tots sos carrers
+cantava hom: Alleluia! Entràrem en el Sepulcre i posàrem els llavis
+tremolosos damunt la pedra de la Resurrecció remoguda per la mà de
+l'Àngel blanc. Amb l'afany del cérvol qui arriba a la font
+desitjada, embolcallàrem amb una besada llarga i feel el sepulcre
+nou on Jesucrist se tombà per dormir, com un lleó, Lleó de Judà com
+era, un son de tres dies. Els nostres peus se deturaven meravellats,
+com els peus dels antics pelegrinants, en els atris de Jerusalem;
+però el cor ens empenyia.
+
+Adéu, Jerusalem! ¡Benaventurats els ulls qui han vist la teua
+claredat! ¡Primer que oblidar-te a tu, oblidarem nostre mà dreta!
+S'agafi nostra llengua al paladar si no ens recordem de tu i no
+et posem al principi de totes les nostres alegries!
+
+D'aquí partírem cap a Betlem. Veiérem i adoràrem la menjadora on,
+segons el mot profètic, _el bou conegué son posseïdor i l'ase
+conegué l'estable de son senyor_; ço és, el lloc on Nostre Senyor
+Jesucrist no es dedignà de nèixer i on l'estel de Jacob,
+profetitzat, conduí els Reis de Tharsis i de les illes, de Sabà i de
+l'Aràbia, olorosa en flor i en fulla i en fum. Adoràrem el lloc, on
+sobre l'or humil d'unes palles, s'apilà el Munt de blat voltat de
+lliris. Tot el camp d'Efrata feia encara olor de pa. Aquest lloc és
+distant de Betlem, dues milles. Pujàrem a la muntanya de les
+Oliveres i besàrem la roca, on Jesucrist deixà marcada l'emprempta
+suprema de sos peus quan als cels se'n muntà, entre un núvol de
+Querubins, sobre les ales dels vents. Retornàrem encara a Jerusalem.
+Ens comanàrem a Déu qui prosperà les pelegrinacions d'Abraham.
+Demanàrem-li que es dignés ésser en els combats auxili, llum en
+el camí, refrigeri en el sol, abric en la pluja. Ens comanàrem a
+Sant Joan Baptista qui aparellà els camins del Senyor. Ens comanàrem
+als Àngels forts perquè, segons la promesa divinal, ens servessin en
+llurs mans, no fos cosa que el nostre peu trabuqués en les pedres
+del camí; i a tota la Cort celestial ens comanàrem. I extenguérem
+del front fins a la cinta, del muscle esquerre fins al dret, la
+diamantina armadura de la creu. Així, protegits, partirem, els peus
+alts, alt el cor i els ulls a l'Orient.
+
+Cenyits el lloms amb cíngols de fortalesa, i el pit davall l'escut
+de la creu, férem molta via, i al jorn qui feia cinquanta de la
+partença nostra, arribàrem a la ribera del Tigris. Oloràrem el
+rastre de miracle del temps antic, la bona olor del fetge del peix
+que excloïa el dimoni, ço és saber, aquell fetge del peix cremat
+su-baix del llit nupcial per la mà de Tobies, admès a la copulació
+dels Patriarques la segona nit de continència, su-baix d'aquell llit
+que Rafael abrigava invisiblement i gelosa, per ço que no fos
+profanat, amb ses dues ales arcangèliques, segons llargament és
+recontat en el llibre del dit Tobias. Aquest riu haguérem de
+travessar, nedant, per entrar en la terra dels Perses. Un camp s'hi
+estenia, ample i llis, que en llengua d'ells havia nom d'Asia. Allà
+fou que el braç del Galileu, per ministeri de Mercuri, màrtir, nafrà
+de mort Julià l'Apòstata.
+
+Passat aquest camp, entràrem a una ciutat, Kitissefodo per nom, on
+dormen el son de pau Ananias, Azarias i Misael, qui foren llençats
+al foc i no es cremaren, segons que bellament reconta el profeta
+Daniel. Menjàrem aquí, en temor de Déu, i sacrificàrem, volenters,
+l'holocaust d'un himne. Quatre mesos vàrem despendre per travessar
+la Pèrsia a peu, i arribar a terres d'India. Una casa de pinta en
+ampla oberta trobàrem avinent i entràrem, amb aquestes humils
+paraules: «La pau sia en aquesta casa i en tots aquells qui habiten
+en la casa!» Ningú ens respongué. Era deserta i hi sojornàrem tres
+dies. Al dia quart, compareixen terriblement armats un home i una
+dona. Amb posat de reverència humil ens hi acostàrem... Ells
+fugiren, i al cap de poc temps retornaren amb un exèrcit d'Etíops.
+N'hi havia més de tres mil. Voltaren la casa i li calaren foc, per
+ço que ens cremessin de viu en viu. Nosaltres invocàrem a Jesucrist:
+«O Vós, qui escampàreu tota la sang per extingir la flama eterna,
+salvau-nos!» Ardidament saltàrem del setge impetuós d'aquell
+incendi, però caiguérem en llurs mans. Tancaren-nos en la foscúria
+mal olent d'una presó. Assentats en tenebres i en ombra de mort,
+no hi havia qui ens portés ni pa ni aigua. El dejuni ens assecà i la
+fosca ens engroguí. Després d'alguns dies, creient ells que seríem
+morts, obriren la presó; i en veure'ns, orant, agenollats en oració,
+ens tragueren, ens assotaren i ens deixaren anar. Vuitanta jorns
+passàrem sense menjar res. Testimoni ara en donem i sabeu que el
+testimoni és ver.
+
+Sortits en bé d'aquest primer perill, alçàrem el cor a Déu. El
+nostre cor era ple d'agraïment i tremolava, com un salteri de deu
+cordes. Bandejats d'allà, qui sap els dies que caminàrem i les
+terres que passàrem, sempre de cap a l'Orient. Arribàrem en un lloc
+admirable, poblat d'arbres altíssims, bellament espletats de fruites
+sucoses, dolces com la mel. Advertits per manaments saludables i
+formats per l'exemple i la paraula divina, gosàrem llevar els ulls
+al cel i dir: «Pare nostre, qui estau en el cel; a nostra llarga fam
+una taula havem parada en el desert; amb un festí d'aucell ens haveu
+regalats; amb fruites suaus i amb aigua viva.»
+
+D'aquí entràrem en terra de Cananeus. Viuen en lludrigueres com els
+conills i les renards, que ells mateixos excauen en la pedra. Són
+encara més rics que no el Fill de l'home, qui no tenia lloc on
+tombar el cap. On se vulla vèiem uns ulls, plens d'astorament,
+oberts damunt nosaltres. Però els Cananeus no ens feren greu ni
+damnatge, per ço com la mà de Déu ens voltava amb un escut
+inviolable de incolumitat.
+
+Sempre vers l'Orient per on Déu ens visità amb entramenes de
+misericòrdia. Amb cent i deu dies de camí arribàrem a la terra dels
+Pigmeus. No s'alcen de terra més d'una colzada. Vingueren,
+agressius, en flotó innumerable, espès i menut, de cap a nosaltres.
+I jo, miserable pecador Teòfil, vaig dir a mos dos germans Sergi i
+Higini: Deslligant els nostres cabells, au! contra ells! Quan ells
+ho veieren, varen pendre llurs fills i fugiren.
+
+Sempre de d'allà! Arribàrem a un mal pas esborronador. Un caminoi
+estret i mal cabal s'esmunyia, com un reptil, entre penyalars
+formidables: esculls deixats en sec per una mar primitiva; ossamenta
+petrificada del Leviathan o del Behemot, ferit de mort per
+l'Arcàngel, vencedor de monstres; avenc qui amb la gola oberta
+engoliria el Jordà. El freu paorós se revinclava per la tenebra, com
+una arrel morta del món. Semblava que la Mà de Déu hagués romputs
+els forrellacs eterns i aparegués, oberta, violada, l'alta porta de
+la Mort, l'entrada negra de l'Eternitat. Cap raig de sol atravessava
+amb sa agulla d'or aquella negrura llefiscosa. Cap arbre hi creixia;
+cap herba hi grillava. Allò era un bull de reptils o un cau de
+monstres. Allà serps i dracs, àspids i basiliscs, vibres i
+miscornis. Brúfols de pell de porc, dormien en la humitat i alenaven
+amb un rogall espantós. Déu alliberà la nostra humilitat tremolanta
+de la banya dels unicornis, i el nostre peu passà, sense dany ni
+ofensa, sobre els àspids i els basiliscs, i pogué calcigar els
+lleons i els dragons. Però l'esfereïdora xiuladissa de les serps,
+atravessà, com una espasa freda, les nostres entranyes contorbades i
+eixordà les nostres orelles per espai de vuit dies.
+
+El paratge així com anàvem avançant, esdevenia més terrible; les
+roques eren més esquerpes i més cairades; més angosta i humida la
+gola del reptil tenebrós. Adés s'adreçava monstruosament. Adés
+s'abisava sense fi. Set dies hi estàrem enrocats sense poder donar
+passa envant ni enrera. Comparegué un cérvol, qui duia presa a son
+cap arborescent una tètrica auriola de fosforescència. Bramulava
+davant nosaltres, bramulava amb una blana tenacitat. El seguírem; la
+petjada intransitable continuava i s'anava estrenyent: l'ossamenta
+del Leviathan mort esdevenia més colossal i escardalenca: amb
+treball sens fi passàrem i arribàrem a un camp pla i gran. El mal
+camí era finit, però encara les tenebres estenien molt més vastament
+llur pavelló. El nostre pas contorbava el son d'animals monstruosos
+que nosaltres no podíem destriar sinó per un apilotament més dens de
+tenebres; s'alçaven de terra amb lentitud, s'allunyaven un poc, i se
+tornaven a tombar. Tenien semblança d'orifanys. La fosça es movia
+com si anàs d'un punt a l'altre el ser qui vestia aquella amplíssima
+dalmàtica de vellut tenebrós. -O Déu! ¡Tocau amb vostres dits
+lluminosos les nostres pobres pupil·les cegues i s'ompliran de llum!
+¡Féu brillar Vostra llàntia: il·luminau les nostres tenebres!-
+diguérem. Una coloma càndida ens apareix. Traçava en la fosca humida
+una tènue claredat de llet. Fent sonar ses ales argentines ens
+invitava que la seguíssem. La seguírem: la nit anava minvant per
+estones... i vet-nos aquí ja en plena llum, els ossos glaçats de
+fred, la túnica d'estora regalant la rosada lúgubre d'aquella nit
+immensa. Grat sia a Déu qui fa sortir el sol sobre els justos i
+sobre els pecadors i ens abrigà amorosament amb un mantell llarg
+d'or, madorós i tebi.
+
+
+
+III
+
+EN QUAL MANERA ELS MONJOS FUGITIUS TROBAREN UNS PARATGES PENOSOS I
+ALTRES DELITOSOS; I COM, CAMINANT MOLTES JORNADES MERAVELLOSAMENT I
+SENSE MENJAR, PERVENGUEREN A LA COVA DE SANT MACARI.
+
+Esbrellant-se al sol, veiérem una làpida escrita. La llegírem amb
+els ulls plens de llàgrimes i el cor ple de Déu. Deia això:
+
+«Aquesta làpida la posà Alexandre, Rei de Macedònia quan encalçava
+Dari, Rei de Perses, i la rutilant i magnífica escampadissa de son
+exèrcit en fuga. Qualsevol que vulgui entrar en aquest país, tiri a
+mà esquerra, perquè a mà dreta és impracticable, ple de mal pas i de
+rocam!»
+
+Prenguérem per l'esquerra i caminàrem molts de dies més: caminàrem
+quaranta dies. Una pudor de sofre que augmentava per graus, ens
+prenia l'alè..., i esvanits caiguérem en terra encomanant a Déu les
+nostres ànimes. Al cap d'una estona cobràrem i vérem un estany
+immens, un estany de flama i en ell multitud de foc. De l'estany ne
+sortiren esglaioses veus humanes, veus de plor i d'udol com de tot
+un poble infernat i una veu de cel digué: «Aquest és lloc de juí i
+de penes; i aquí són aturmentats els qui negaren el Crist.»
+
+Ferint-nos el pit i amb l'esglai dins els ossos, haguérem de
+travessar l'estany paorós i arribàrem a un estret de dues muntanyes
+alteroses. Veiérem un home, un gegant d'immensa estatura, fermat
+amb cadenes de bronze, lligades a l'espatlla, que se retorcia dins
+una gran fogatera escabellada. L'udol que llançava s'oïa de quaranta
+milles a la rodona. Quan ens veié més fort encara alçà la veu i més
+dolorit era son clam perquè el foc crudelíssimament l'ablamava.
+
+Apartàrem els ulls de la temerosa visió, ens tapàrem les orelles i
+seguírem envant, el més lluny que poguérem de l'estret infernal; i
+arribàrem a un lloc on hi havia penyals d'enorme alçària i avencs de
+fondària abismal.
+
+Allà veiérem una dona gran, dreta, convulsa dins l'aspra cabellera
+llarga: un drac la cenyia tota amb una abraçada qui l'esgarrapava i
+la tenyia de sang. Quan obria la boca per parlar, el drac li ficava
+a dins el cap pla i li mossegava la llengua. El clam oprès de dolor
+que haguera llançat, la sacsava violentament i li inflava el pit.
+Llavors esglaiós i aletejant, s'alçà d'aquell freu de torrent un
+esbart de veus qui deien: «Teniu misericòrdia de nosaltres, teniu
+misericòrdia, o Crist, Fill de l'Altíssim». Fins en terra, en
+suprema adoració doblàrem el genoll i diguérem plorant: -O Senyor,
+preneu, preneu les nostres ànimes; perquè amb ulls mortals veiérem
+els vostres inefables judicis sobre la terra.
+
+D'aquí vinguérem a un altre lloc. Arbres d'alçades gegants creixíen
+encà i enllà i se acopaven fins en terra. Teníen semblança de
+figueres. Per ses branques hi havia esbarts d'aus volàtiques
+consemblants als altres aucells; però amb persistent cridadissa
+humana deien llastimosament: «Vós qui nos plasmàreu, perdonau-nos
+Senyor; perdonau-nos ple de misericòrdia, perquè pecàrem davant Vós,
+per tota la terra.» Sentint això se conturbà el nostre ventre i la
+nostra veu tremolava sobre els llavis: -¡Senyor, descobriu-nos el
+sentit d'això que veiem!- I una veu tronà del cel i respongué: «No
+podeu vosaltres conèixer els misteris que veieu. Feu via i seguiu!»
+
+Seguírem avant i arribàrem a un paratge bell i lluminós. Quatre
+vells venerables de barbes blanques i oloroses com els lliris
+estaven drets. Boca humana no podria dir la bellesa augusta
+d'aquests ancians lluminosos. Era com una claredat que els sortia
+dels ulls i il·luminava blanament la faç. Sobre el cap duien corones
+d'or i pedres precioses i en les mans vibraven palmes d'heroisme
+coronat. Davant d'ells tenien foc impetuós i espases afuades.
+Nosaltres els diguérem: -Senyors nostres i servents del Déu excels,
+teniu pietat de nosaltres! ¡Que no ens toqui la llengua vibrant del
+foc, ni el tall de les espases lluentes!
+
+Ells ens contestaren, i llur veu, dins la boca en flor, era música:
+«No tingueu por: seguiu amb tota segurança el camí que Déu us
+mostra. Estam aquí per guardar aquest pas fins el dia del jutjament,
+quan Déu vindrà sobre els núvols del cel, a Jutjar els vius i els
+morts.»
+
+Aquests mots de compassiva suavitat ens confortaren com una unció
+d'oli i de ví, i passàrem més enllà. Caminàrem quaranta dies sense
+menjar: només bevíem aigua. Caminàrem, caminàrem sempre, quan ens
+sortia a camí un melodiós brollador de veus innumerables: versicles
+de salms triomfals flotaven i tremolaven damunt l'armonia: en la
+maror flautada del càntic la nostra orella era atenta a pescar els
+versets d'or qui aletejaven com aucells d'immortalitat.
+
+Una olor divina ens embaumà com si tota la Síria, la terra dels
+aromes, hagués trencat l'urna alabastrina.
+
+Una dolçor inefable ens omplia la boca com si el Paradís hagués
+espremuda sobre la nostra llengua, gota a gota, tota sa mel. Una
+sopor suavíssima ens regava els membres lassos, pujava com una
+caricia de seda, i... ens clogué els ulls amb un bes perfumat. No sé
+quin temps dormirem deliciosament. Navegàvem per un mar de roses,
+amb un vaixell de fusta olorosa, inflades les veles de púrpura. Quan
+obrirem els ulls, veiérem just davant una església, amb inefables
+ornaments decorada; refulgia de llum interna com un cristall
+puríssim; rutilava per mil caires com un diamant. En mig de
+l'església hi havia un altar gloriós; de l'altar en brollava una
+bella fontana d'aigua apocalíptica qui tenia olor candidíssima de
+llet.
+
+A l'entorn de la fontana hi havia barons sants i venerables i
+cantaven un càntic celestial. Quan ens veieren s'extremiren amb un
+sobresalt i desplegaren tremolants ales immenses: eren Querubins.
+Aquella església a la part del migjorn tenia color de maragda: de la
+part austral era color de sang: de la part d'Occident era blanca com
+la neu de Nadal. Estels més brillants que els que ens il·luminen
+esmaltaven un cel més blau; i el sol feia més claror i calor que el
+sol de la terra. Els arbres eren de més frondosa i alta copa i els
+fruits més daurats i mengívols; els aucells tenien un refilar més
+dolç i aquella terra tenia dos colors: per una part era blanca com
+la llet, per l'altra era purpúrea com el foc.
+
+Seguírem envant. Passàrem un riu el nom del qual ignorem. Arribàrem
+a una planura on creixien vistosament herbes blanques com els
+lliris. Semblava la planura blanca una vasta estesa de manà;
+menjàrem a plaer i a bastament de la pastura mel·líflua. Fins
+llavors érem anats fora camí. Aquí trobàrem un bell camí pla i,
+caient en terra, fèiem gràcies a Déu qui l'havia estès davant
+nosaltres i al cap darrer posava a lloc pla els peus fadigats.
+
+
+
+IV
+
+DE LA TENOR DE VIDA DE SANT MACARI I COM ELS REBÉ l SOPÀ AMB ELLS.
+
+Seguírem aquest camí molts de dies encara i arribàrem a una cova. De
+sa boca n'emanava un efluvi de temple. Férem la senyal de la Creu i
+entràrem dins la cripta. Una besada fresca de penombra ens rebé a
+l'entrada. Ningú hi havia dins. Una olor embaumadora invadia
+deliciosament els nostres membres i anegava per estones les
+pupil·les flotants.
+
+Renovellats i vigorosos dins aquella soporosa infusió sortírem de la
+cova i alçant els ulls miràrem vers l'Orient. I vet aquí que veiem
+venir una figura humana. Feia via amb afany senil; i els cabells del
+cap, volant a l'aura capvespral del desert, blanc com la llana
+rentada, li tapaven tot el cos. Quan de lluny ens veié, se tirà en
+terra i diu: -Si sou de Déu, acosteu-vos a mi, tot fent el senyal de
+la Creu; si sou del diable, fugiu, que jo som un pobre servent de
+Déu.- Nosaltres li diguérem: -Mes tost beneïu-nos, oh Pare Sant!
+Sirvents som també de Jesucrist i renunciant el món, ens férem
+monjos.- Quan sentí això, se'n vingué fins a nosaltres, i elevant al
+cel ses mans tremoloses, pregà llargament. Llavors se redreçà i
+decantant-se els cabells de davant els ulls i la cara, ens beneí. Sa
+barba era d'argent, com un regueró d'abril. Sa faç era la faç d'un
+àngel de mil anys que fos tornat vell. Era com un arbre plantat
+devora una correntia d'aigua i havia dades cent anyades fruiteres a
+Crist, l'hortolà del desert. Ja no podia obrir els ulls a causa de
+senectud extrema: les celles, aspres, els hi tapaven; les ungles de
+ses mans i de sos peus li havien crescut sense terme; sa veu era
+feble com si sortís d'una profunditat insondable: sa pell era ruada
+i dura com la d'una tortuga i sos genolls eren com els genolls del
+camell.
+
+Llavors, amb llàgrimes als ulls i amb tremolor dins la veu, digué:
+-Benvinguts, germans! ¿I d'on sou? Per quin camí sou arribats fins
+aquí? Encara els ètnics persegueixen als creients?- Diguérem-li les
+dificultats del llarguíssim camí i com teníem en cor d'anar fins
+allà on el cel se té amb la terra. I ell ens digué: -No és possible
+que arribi al Paradís cap home mentre dugui el cilici de la carn i
+el sac feixuc d'aquesta mortalitat. Jo també, pobre de mi pecador,
+hi volguí anar algun dia... però una nit, l'àngel del Senyor
+m'aparegué, no lluminós com altres vegades, sinó roent d'indignació,
+i em digué: -No t'atrevesques a passar més avant i no vulguis
+temptar al Senyor. D'aquí al Paradís on Adam i Eva moraren en
+delícies, hi ha vint milles. Davant el Paradís hi posà el Senyor un
+Querubí roent amb un glavi de flama vincladiça perquè el servàs
+inviolat de petja humana. Dels peus fins a la cinta el Querubí té
+figura d'home: el pit dur i cerrut com el pit d'un lleó; el braç
+llampegant com el vidre.
+
+Llavors jo, miserable pecador Teòfil i mos dos germans Sergi i
+Higini, cap cli i genoll a terra, humilment adoràrem els
+incomprensibles camins de Déu.
+
+Ell ens digué: -Jo us prec, dilectíssims, que sortigueu un poc de la
+cel·la i m'espereu. Tinc amb mi dos lleons qui de dia tresquen el
+desert i a la nit retornen a la cova: no sia cosa que arribant
+inesperadament, vos facin mal.- Sortírem. Rossos com un incendi,
+xirricant de dents i bramulant, vet-los aquí! Arriben a l'home de
+Déu, li besen els peus i l'adoren inclinant l'àurea crinera. Ell,
+posant-los la mà damunt, els va dir: -Fills meus: tres sants monjos
+són arribats del monestir de Mesopotàmia aquí, no els faceu, doncs,
+mal!- Entràrem; els lleons ens miraren fixament amb els ulls d'òpal
+plens de mansuetud. Amb el servent de Déu férem la sinaxis, i monjos
+i lleons menjàrem en pacífica companya aglans i herbes, i beguérem
+aigua en silenci i temor de Déu. L'endemà demanàrem-li: -Ens atrevim
+a demanar a la vostra beatitud que ens conteu la vostra vida, d'on
+sou i quin nom teniu.-
+
+
+
+V
+
+EN QUAL MANERA CONTÀ PER ORDE TOTA LA SEUA VIDA I COM FUGÍ DE SON
+PARE I SA MULLER, I COM ARRIBÀ AL DIT LLOC, GUIAT PER UN ÀNGEL.
+
+-Jo som Macari de nom, nat i nodrit en la ciutat de Roma, fill d'un
+noble baró molt pol·lent de la ciutat imperial. Passada
+l'adolescència, mon pare sense que jo hi consentís, me volgué
+mullerar. Cercà una donzella bella i noble i assenyalà dia al
+casament. Preparat i decorat era el tàlem, alta esperança de fills;
+invitada tota la noblesa romana, brillant de joventut l'esposada i
+mon pare, joiós com mai, exhortava els invitats al pler del convit
+nupcial. Dances cadencioses s'esvolvaven com una escuma i bullien a
+l'entorn de la taula i robaven els ulls i l'esment a tothom.
+Llavores jo vaig sortir d'amagat i vaig anar a casa d'una casta
+viuda i allà hi vaig estar set dies abscondit. Ella cada dia anava a
+casa de mon pare; oïa ço que de la meva fuga en deien i m'ho venia a
+contar.
+
+Mon pare me cercà per tot i sense esperança ja de trobar-me, rompé
+en plor inconsolable. El dia que feia vuit prenguí comiat de la
+viuda i vaig sortir al carrer. Vaig trobar un home, amb augusta
+diadema de senectud, que semblava estar aparellat per un llarg
+viatge. «On anau, bon vell?» -«Vaig on vulgues anar tu; jo conec
+tots els camins.»- Partírem. Fèiem nit a les cases avinentes:
+captavem el pa de cada dia. Arribàrem també al lloc de torments, al
+freu angost per on vosaltres sóu passats. Un dia, mentre reposàvem
+en col·loquis mutuals, descomparegué el vell company. Indecís, sense
+camí ni saber on pendre, vaig caure en terra i vaig esclafir en plor
+sense conhort. I vet aquí que em compareix dins una viva clariana
+de glorificació el vell de florida canície i me diu: -«No hages por!
+Jo som l'arcàngel Rafel enviat a ton adjutori i fins aquí t'he
+conduït per manament de l'Altíssim. El Senyor ha prosperat el teu
+camí. Passares el lloc de les tenebres, el lloc de turments i penes,
+arribares a la llum i a la font d'aigua i amb ulls mortals veres el
+lloc dels justos. Aixeca't i camina.»- I dit això, talment com
+havia aparegut, desaparegué.
+
+Confortat, reprenc el camí. Lluny, molt lluny veig un onagre, ço és,
+un ase orat, i li dic: «Onagre, Déu te guard. Per Jesucrist Fill
+de Déu viu que et creà, jo te conjur a que em mostris el camí que
+tinc de seguir!» L'onagre adelerat ve cap a mi, m'adora i se n'entra
+per un caminoi entafurat. Dos dies caminàrem així en bona companyia
+l'onagre i jo. El dia que feia tres veiérem un cérvol de meravellosa
+grandària: l'onagre en tingué por i fugí. «Jo te conjur en nom de
+Déu viu que em mostris un camí!» L'animal acalà dòcilment, adorant,
+la corona arborescent de son front. Entrà dins una via estretíssima
+i tres dies caminàrem en gentil companya el cérvol i jo. El dia
+quart encontràrem un drac immens i terrible allargat en mig del
+camí. El cérvol en tingué por i fugí. Llavores, jo, armat amb el
+senyal de la santa Creu, vaig dir al drac: «Tèm Déu omnipotent i no
+em facis mal.» El drac s'adreçà terriblement i me digué amb veu
+humana: -«Avina sense temor, oh gloriós Macari, servent de Déu
+Altíssim: l'arcàngel Sant Rafel qui té encadenats els monstres dins
+abismes me va manar que et sortis a camí i et conduís a l'estatge
+que Déu t'ha preparat. Quatre dies fa ja que t'esper. Anit, damunt
+un núvol resplendent t'he vist, t'he vist en somni de monstre i he
+sentida una veu que deia: «Fes via i allibera Macari, servent de
+Déu, qui està per arribar.» Era la veu de tro armoniós de Rafel, el
+nostre pastor arcangèlic. Seguim. No hagues por. Vina i et mostraré
+el lloc on has d'alabar a Déu.» Això digué i em conduí fins aquesta
+cova i desaparegué.
+
+Vaig entrar. Dedins vaig reparar dos cadells de lleó amb llur mare,
+morta en l'èxtasi salvatge de sa maternitat. Enterrí la lleona
+partera, alabant Déu qui en mi tals meravelles havia fetes. Amb
+fulles d'arbre vaig nodrir l'infantesa òrfena dels dos cadells com
+si fossin estats fills meus; i vivint així en santa pau, estiguérem
+per espai de dos anys.
+
+
+
+VI
+
+EN QUAL MANERA L'ENEMIC L'ENGANYÀ, SOTS L'ESPÈCIE D'UNA BELLA DONA;
+I DE LA PENITÈNCIA QUE EN FÉU, SOTERRAT FINS AL COLL.
+
+Ai! Aquí el dimoni em va parar un llaç. Un dia -eren devers hora de
+nona,- vaig sortir fora de la cova; el sol era encara massa fort i
+vaig tornar a entrar. De prompte veig davant meu un vel blanc. Cóm
+així? ¿En l'esquivitat de tan aspre solitud, un vel? I creient que
+era un vel de veres, i oblidant-me, miserable pecador, de fer el
+senyal de la creu (ja que el senyal de la creu esbrava tots els
+esforços de l'enemic i romp sa trama astuta) me vaig acalar i vaig
+entrar el vel a la cova. ¡Mai tal cosa hagués fet; L'endemà, al
+mateix lloc i a la mateixa hora vaig veure dues sabates de dona.
+Malanat de mi! Ni amb això i tot vaig sospitar engany infernal i
+collint les sabates, les entrí a la cova i les posí devora el vel
+blanc. Al terç dia el dimoni, en forma de dona bellíssima, vestida
+amb vestiments preciosos, era allà, dreta. ¡Miserable de mi! Ni així
+i tot vaig caure en que allò podia ésser un parany libidinós. Tampoc
+me vaig senyar i creient de debò que era una dona li vaig dir: «D'on
+ets vinguda? ¿Qui t'ha menada a aquesta esquiva soledat?» Ella tot
+d'una es posà a plorar amb un plor amarguíssim. Jo mogut de malsana
+compassió vaig plorar amb ella, vaig plorar molt. Ella em va dir:
+«Jo, pare santíssim, som una miserable pecadora, filla d'un noble
+romà. Volien-me casar forcívolment amb un jove noble i bell, la flor
+de Roma. Vingué el dia de les noces, i entre el bull i l'alegria
+festosa del casament, el meu noble esposat desaparegué. Tothom se
+dolia de la fuita sigilosa; jo tota sola me n'alegrava íntimament.
+Me n'alegrava per la flor de la virginitat que volia conservar
+incorrupta dins el vas trencadiç de la carn. Altres noces humanes
+tocaren així mateix a ma porta. Jo contestava de part de dins: «El
+llaç primer se rompé i jo en fui lliberada. Mon cor ja està
+amuradat, i el meu pit és una torre». Per camins llargs i de mala
+petja, per terres desertes i sense aigua som arribada, jo no sé com,
+fins aquí. Fins aquí hi he duita la meva virginitat tremolosa i
+plena de sobresalts. Agombolau-la, confortau-la, i beneïu-la. Aquí
+en el desert, la regaré de llàgrimes, la rosaré de sang, perquè quan
+sia hora de collir-la, immaculada, puga perfumar les mans de
+Jesucrist qui se'n fa corona amb les flors eixutes del desert.» Jo,
+que ara us ho conto, jo, miserable pecador, tot, tot m'ho creia.
+Creient que era la meva virginal esposa, la vaig pendre per la mà i
+l'entrí dins la cova. Encara ella plorava, plorava en esclató
+inconsolable. Per son conhort la vaig fer seure a mon costat. Li
+vaig donar aglans perquè en menjàs; li vaig donar aigua fresca
+perquè en begués; un festí de monjo. Encara jo no recelava llaç
+parat; encara no vaig fer el senyal de la creu. Abans de això que us
+cont, la meva imaginació, com una viuda diaconissa, filava en somni,
+coses humils i castes, com el llí. El meu llit de terra nua era pur,
+vetlat per seixanta guerrers forts, els més forts d'Israel, trenta a
+la part esquerra i trenta a la dreta, tots amestrats a la guerra
+nocturna, tots amb espases enveinades al flanc: quan guaitava la
+temptació de les veines ne brollaven seixanta flames agudes: trenta
+a la part esquerra i trenta a la part dreta. La temptació fugia. Ai!
+El meu cor qui vetlava sempre com una llàntia, aquest vespre acabà
+l'oli, i s'adormí. Una son llefiscosa i feixuga m'encadenava el cos
+com si el cenyissin uns braços soporífers. La fantasía desfermada
+començà son treball tenebrós: somnis de coses que mai haguera
+sospitades; fantasmes i misteris d'iniquitat. Vaig despertar amb
+sobresalt. Vaig sentir dins mi com un estrèpit: era l'Esperit Sant
+qui hi esfondrava son temple. Vaig sentir dins mi com un
+trabucament: era el regne de Déu qui canviava de Monarca. Vaig obrir
+els ulls; la fembra ja no hi era: era fuita i jo vaig quedar amb el
+cos las i amb l'ànima amarga.
+
+Ai! Massa tard coneguí la trama maligna. Ferit en el flanc incaut
+pel ferre astut de l'adversari, desconsolat vaig sortir de la cova i
+vaig llançar un bramul de lleó. «Virginitat, Virginitat, Virginitat,
+on vas? -«Me'n vaig, me'n vaig lluny per no tornar!»  Amb un roc me
+feria el pit; els meus ulls eren torrents: les meus llàgrimes mon
+pa. Els lleons fugiren de mi, coneixent el meu pecat. I jo, veient
+que els feels lleons per mi nodrits amb entranya maternal m'eren
+fuits, comencí d'invocar la misericòrdia de Crist que em digués
+quina penitència havia de fer i que fes retornar els lleons. La
+misericòrdia de Crist em subvení; lentament, lentament i empegueïts
+tornaren els dos lleons: entraren dins la cova i començaren de cavar
+amb les urpes una fossa. Allà em vaig enterrar tai de coll per espai
+de tres anys. Les herbes creixien a mon entorn alimentades per la
+pluja voluntària que segregava Déu: jo allargava la mà i me'n
+mantenia.
+
+
+
+VII
+
+EN QUAL MANERA, COM DE LA FOSSA FOU EIXIT, REGRACIÀ DÉU I LI
+APAREGUÉ JESUCRIST, I REBÉ NOVES GRÀCIES. I COM ELS MONJOS SE
+PARTIREN, I RETORNAREN AL MONESTIR D'ON EREN SORTITS.
+
+Després de tres anys tornaren els lleons i veient en torn de mi una
+clarandera meravellosa començaren a descavar el clot i jo en vaig
+sortir, amb força primera, gloriejant al Senyor Déu Jesucrist amb
+una oració de quaranta dies, immòbil, agenollat.
+
+Vaig mirar dins la cova. Sos quatre angles resplendien amb claredat
+celestial: i dins ella mos ulls atònits veieren al Salvador, amb
+hàbit d'Emperador, tenint en les mans un ceptre d'or i brollant-li
+de la boca un cant dolcíssim com de mil orgues.
+
+La melodia cèlica s'anava esvaint tremolosament; i distintament per
+tres voltes vaig sentir cantar: Amen! Dins la cova hi entrà una gran
+columna de foc qui es desfé en trons i en coruscacions immenses:
+tots els aucells del cel, amb llur béc d'or, començaren a cantar:
+Sant, Sant, Sant, Senyor Déu. La magnitud de la revelació m'omplí de
+paüra; i l'èxtasi m'arrabassà en son carro de foc, i vaig volar vuit
+dies damunt ses ales inflamades. Llavors vaig conèixer que al cap
+darrer, el Salvador en persona s'era dignat entrar, beneir i
+santificar ma cova palluïda. Quan això s'esdevingué feia set anys
+que jo l'habitava i d'edat ne tenia quaranta. Veieu aquí, fills
+meus, la meva vida. Ara tornau-vos-ne al monestir d'on sortíreu
+perquè amb la regla no s'hi pot fer divorci.
+
+-Macari, pare beatíssim- li diguérem: -pregau al Senyor que poguem
+tornar al monestir d'on sortírem i donau-nos llicència per contar
+aquestes meravelles per tot arreu per edificació de les esglésies de
+Crist, ja que estem segurs que just per això la mà de Déu nos ha
+conduits.- Llavores l'august ancià féu sobre nosaltres efusiva
+oració, ens beneí, ens besà amb una besada santa, i manà als lleons
+que ens acompanyessin feelment fins al pas de les tenebres.
+Prenguérem comiat del sant vell: els lleons ens acompanyaren fins a
+la làpida d'Alexandre; ens saludaren inclinant la crinera reverent,
+i tornaren arrera envers del servent de Déu. Davall la protecció
+poderosa de Crist desférem el camí fet: arribàrem a terra de Perses:
+arribàrem al camp d'Asia on Mercuri màrtir ferí de mort Julià el
+renegat i entràrem a la ciutat de Kitissefodo on dormen els tres
+fadrins de Babilònia. Passàrem el riu Tigris, arribàrem a Jerusalem,
+adoràrem els Llocs Sants on Jesucrist prengué mort i passió, tot
+fent-li gràcies perquè havia guardada la nostra partença i prosperat
+la nostra tornada. Vet-nos aquí de retorn!
+
+Els monjos qui sentien això, lloaven, gloriejaven i cantaven himnes
+a Déu Pare Omnipotent, a son Fill Unigènit, Senyor i Salvador nostre
+i a l'Esperit Vivificador, Poder i Dit de la Dreta del Pare, Alè qui
+fa florir el Desert.
+
+
+
+FI
+
+
+
+
+
+
+End of Project Gutenberg's Els camins del paradís perdut, by Llorenç Riber
+
+*** END OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK ELS CAMINS DEL PARADÍS PERDUT ***
+
+***** This file should be named 18198-8.txt or 18198-8.zip *****
+This and all associated files of various formats will be found in:
+        http://www.gutenberg.org/1/8/1/9/18198/
+
+
+
+Updated editions will replace the previous one--the old editions
+will be renamed.
+
+Creating the works from public domain print editions means that no
+one owns a United States copyright in these works, so the Foundation
+(and you!) can copy and distribute it in the United States without
+permission and without paying copyright royalties.  Special rules,
+set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to
+copying and distributing Project Gutenberg-tm electronic works to
+protect the PROJECT GUTENBERG-tm concept and trademark.  Project
+Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you
+charge for the eBooks, unless you receive specific permission.  If you
+do not charge anything for copies of this eBook, complying with the
+rules is very easy.  You may use this eBook for nearly any purpose
+such as creation of derivative works, reports, performances and
+research.  They may be modified and printed and given away--you may do
+practically ANYTHING with public domain eBooks.  Redistribution is
+subject to the trademark license, especially commercial
+redistribution.
+
+
+
+*** START: FULL LICENSE ***
+
+THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE
+PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK
+
+To protect the Project Gutenberg-tm mission of promoting the free
+distribution of electronic works, by using or distributing this work
+(or any other work associated in any way with the phrase "Project
+Gutenberg"), you agree to comply with all the terms of the Full Project
+Gutenberg-tm License (available with this file or online at
+http://gutenberg.org/license).
+
+
+Section 1.  General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg-tm
+electronic works
+
+1.A.  By reading or using any part of this Project Gutenberg-tm
+electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
+and accept all the terms of this license and intellectual property
+(trademark/copyright) agreement.  If you do not agree to abide by all
+the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy
+all copies of Project Gutenberg-tm electronic works in your possession.
+If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project
+Gutenberg-tm electronic work and you do not agree to be bound by the
+terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or
+entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.
+
+1.B.  "Project Gutenberg" is a registered trademark.  It may only be
+used on or associated in any way with an electronic work by people who
+agree to be bound by the terms of this agreement.  There are a few
+things that you can do with most Project Gutenberg-tm electronic works
+even without complying with the full terms of this agreement.  See
+paragraph 1.C below.  There are a lot of things you can do with Project
+Gutenberg-tm electronic works if you follow the terms of this agreement
+and help preserve free future access to Project Gutenberg-tm electronic
+works.  See paragraph 1.E below.
+
+1.C.  The Project Gutenberg Literary Archive Foundation ("the Foundation"
+or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project
+Gutenberg-tm electronic works.  Nearly all the individual works in the
+collection are in the public domain in the United States.  If an
+individual work is in the public domain in the United States and you are
+located in the United States, we do not claim a right to prevent you from
+copying, distributing, performing, displaying or creating derivative
+works based on the work as long as all references to Project Gutenberg
+are removed.  Of course, we hope that you will support the Project
+Gutenberg-tm mission of promoting free access to electronic works by
+freely sharing Project Gutenberg-tm works in compliance with the terms of
+this agreement for keeping the Project Gutenberg-tm name associated with
+the work.  You can easily comply with the terms of this agreement by
+keeping this work in the same format with its attached full Project
+Gutenberg-tm License when you share it without charge with others.
+
+1.D.  The copyright laws of the place where you are located also govern
+what you can do with this work.  Copyright laws in most countries are in
+a constant state of change.  If you are outside the United States, check
+the laws of your country in addition to the terms of this agreement
+before downloading, copying, displaying, performing, distributing or
+creating derivative works based on this work or any other Project
+Gutenberg-tm work.  The Foundation makes no representations concerning
+the copyright status of any work in any country outside the United
+States.
+
+1.E.  Unless you have removed all references to Project Gutenberg:
+
+1.E.1.  The following sentence, with active links to, or other immediate
+access to, the full Project Gutenberg-tm License must appear prominently
+whenever any copy of a Project Gutenberg-tm work (any work on which the
+phrase "Project Gutenberg" appears, or with which the phrase "Project
+Gutenberg" is associated) is accessed, displayed, performed, viewed,
+copied or distributed:
+
+This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
+almost no restrictions whatsoever.  You may copy it, give it away or
+re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
+with this eBook or online at www.gutenberg.org
+
+1.E.2.  If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is derived
+from the public domain (does not contain a notice indicating that it is
+posted with permission of the copyright holder), the work can be copied
+and distributed to anyone in the United States without paying any fees
+or charges.  If you are redistributing or providing access to a work
+with the phrase "Project Gutenberg" associated with or appearing on the
+work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1
+through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the
+Project Gutenberg-tm trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or
+1.E.9.
+
+1.E.3.  If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is posted
+with the permission of the copyright holder, your use and distribution
+must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional
+terms imposed by the copyright holder.  Additional terms will be linked
+to the Project Gutenberg-tm License for all works posted with the
+permission of the copyright holder found at the beginning of this work.
+
+1.E.4.  Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg-tm
+License terms from this work, or any files containing a part of this
+work or any other work associated with Project Gutenberg-tm.
+
+1.E.5.  Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
+electronic work, or any part of this electronic work, without
+prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
+active links or immediate access to the full terms of the Project
+Gutenberg-tm License.
+
+1.E.6.  You may convert to and distribute this work in any binary,
+compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any
+word processing or hypertext form.  However, if you provide access to or
+distribute copies of a Project Gutenberg-tm work in a format other than
+"Plain Vanilla ASCII" or other format used in the official version
+posted on the official Project Gutenberg-tm web site (www.gutenberg.org),
+you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a
+copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon
+request, of the work in its original "Plain Vanilla ASCII" or other
+form.  Any alternate format must include the full Project Gutenberg-tm
+License as specified in paragraph 1.E.1.
+
+1.E.7.  Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
+performing, copying or distributing any Project Gutenberg-tm works
+unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.
+
+1.E.8.  You may charge a reasonable fee for copies of or providing
+access to or distributing Project Gutenberg-tm electronic works provided
+that
+
+- You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
+     the use of Project Gutenberg-tm works calculated using the method
+     you already use to calculate your applicable taxes.  The fee is
+     owed to the owner of the Project Gutenberg-tm trademark, but he
+     has agreed to donate royalties under this paragraph to the
+     Project Gutenberg Literary Archive Foundation.  Royalty payments
+     must be paid within 60 days following each date on which you
+     prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax
+     returns.  Royalty payments should be clearly marked as such and
+     sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the
+     address specified in Section 4, "Information about donations to
+     the Project Gutenberg Literary Archive Foundation."
+
+- You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
+     you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
+     does not agree to the terms of the full Project Gutenberg-tm
+     License.  You must require such a user to return or
+     destroy all copies of the works possessed in a physical medium
+     and discontinue all use of and all access to other copies of
+     Project Gutenberg-tm works.
+
+- You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any
+     money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
+     electronic work is discovered and reported to you within 90 days
+     of receipt of the work.
+
+- You comply with all other terms of this agreement for free
+     distribution of Project Gutenberg-tm works.
+
+1.E.9.  If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg-tm
+electronic work or group of works on different terms than are set
+forth in this agreement, you must obtain permission in writing from
+both the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and Michael
+Hart, the owner of the Project Gutenberg-tm trademark.  Contact the
+Foundation as set forth in Section 3 below.
+
+1.F.
+
+1.F.1.  Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
+effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
+public domain works in creating the Project Gutenberg-tm
+collection.  Despite these efforts, Project Gutenberg-tm electronic
+works, and the medium on which they may be stored, may contain
+"Defects," such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or
+corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual
+property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a
+computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by
+your equipment.
+
+1.F.2.  LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the "Right
+of Replacement or Refund" described in paragraph 1.F.3, the Project
+Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
+Gutenberg-tm trademark, and any other party distributing a Project
+Gutenberg-tm electronic work under this agreement, disclaim all
+liability to you for damages, costs and expenses, including legal
+fees.  YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
+LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
+PROVIDED IN PARAGRAPH F3.  YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
+TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
+LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
+INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
+DAMAGE.
+
+1.F.3.  LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
+defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
+receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
+written explanation to the person you received the work from.  If you
+received the work on a physical medium, you must return the medium with
+your written explanation.  The person or entity that provided you with
+the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a
+refund.  If you received the work electronically, the person or entity
+providing it to you may choose to give you a second opportunity to
+receive the work electronically in lieu of a refund.  If the second copy
+is also defective, you may demand a refund in writing without further
+opportunities to fix the problem.
+
+1.F.4.  Except for the limited right of replacement or refund set forth
+in paragraph 1.F.3, this work is provided to you 'AS-IS', WITH NO OTHER
+WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO
+WARRANTIES OF MERCHANTIBILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.
+
+1.F.5.  Some states do not allow disclaimers of certain implied
+warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages.
+If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the
+law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be
+interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by
+the applicable state law.  The invalidity or unenforceability of any
+provision of this agreement shall not void the remaining provisions.
+
+1.F.6.  INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
+trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
+providing copies of Project Gutenberg-tm electronic works in accordance
+with this agreement, and any volunteers associated with the production,
+promotion and distribution of Project Gutenberg-tm electronic works,
+harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees,
+that arise directly or indirectly from any of the following which you do
+or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg-tm
+work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any
+Project Gutenberg-tm work, and (c) any Defect you cause.
+
+
+Section  2.  Information about the Mission of Project Gutenberg-tm
+
+Project Gutenberg-tm is synonymous with the free distribution of
+electronic works in formats readable by the widest variety of computers
+including obsolete, old, middle-aged and new computers.  It exists
+because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from
+people in all walks of life.
+
+Volunteers and financial support to provide volunteers with the
+assistance they need, is critical to reaching Project Gutenberg-tm's
+goals and ensuring that the Project Gutenberg-tm collection will
+remain freely available for generations to come.  In 2001, the Project
+Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
+and permanent future for Project Gutenberg-tm and future generations.
+To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation
+and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4
+and the Foundation web page at http://www.pglaf.org.
+
+
+Section 3.  Information about the Project Gutenberg Literary Archive
+Foundation
+
+The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non profit
+501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
+state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
+Revenue Service.  The Foundation's EIN or federal tax identification
+number is 64-6221541.  Its 501(c)(3) letter is posted at
+http://pglaf.org/fundraising.  Contributions to the Project Gutenberg
+Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent
+permitted by U.S. federal laws and your state's laws.
+
+The Foundation's principal office is located at 4557 Melan Dr. S.
+Fairbanks, AK, 99712., but its volunteers and employees are scattered
+throughout numerous locations.  Its business office is located at
+809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887, email
+business@pglaf.org.  Email contact links and up to date contact
+information can be found at the Foundation's web site and official
+page at http://pglaf.org
+
+For additional contact information:
+     Dr. Gregory B. Newby
+     Chief Executive and Director
+     gbnewby@pglaf.org
+
+Section 4.  Information about Donations to the Project Gutenberg
+Literary Archive Foundation
+
+Project Gutenberg-tm depends upon and cannot survive without wide
+spread public support and donations to carry out its mission of
+increasing the number of public domain and licensed works that can be
+freely distributed in machine readable form accessible by the widest
+array of equipment including outdated equipment.  Many small donations
+($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
+status with the IRS.
+
+The Foundation is committed to complying with the laws regulating
+charities and charitable donations in all 50 states of the United
+States.  Compliance requirements are not uniform and it takes a
+considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
+with these requirements.  We do not solicit donations in locations
+where we have not received written confirmation of compliance.  To
+SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any
+particular state visit http://pglaf.org
+
+While we cannot and do not solicit contributions from states where we
+have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
+against accepting unsolicited donations from donors in such states who
+approach us with offers to donate.
+
+International donations are gratefully accepted, but we cannot make
+any statements concerning tax treatment of donations received from
+outside the United States.  U.S. laws alone swamp our small staff.
+
+Please check the Project Gutenberg Web pages for current donation
+methods and addresses.  Donations are accepted in a number of other
+ways including checks, online payments and credit card
+donations.  To donate, please visit: http://pglaf.org/donate
+
+
+Section 5.  General Information About Project Gutenberg-tm electronic
+works.
+
+Professor Michael S. Hart is the originator of the Project Gutenberg-tm
+concept of a library of electronic works that could be freely shared
+with anyone.  For thirty years, he produced and distributed Project
+Gutenberg-tm eBooks with only a loose network of volunteer support.
+
+Project Gutenberg-tm eBooks are often created from several printed
+editions, all of which are confirmed as Public Domain in the U.S.
+unless a copyright notice is included.  Thus, we do not necessarily
+keep eBooks in compliance with any particular paper edition.
+
+Most people start at our Web site which has the main PG search facility:
+
+     http://www.gutenberg.org
+
+This Web site includes information about Project Gutenberg-tm,
+including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
+Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
+subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.
+
+*** END: FULL LICENSE ***
+
diff --git a/18198-8.zip b/18198-8.zip
new file mode 100644
index 0000000..76431c3
--- /dev/null
+++ b/18198-8.zip
diff --git a/LICENSE.txt b/LICENSE.txt
new file mode 100644
index 0000000..6312041
--- /dev/null
+++ b/LICENSE.txt
@@ -0,0 +1,11 @@
+This eBook, including all associated images, markup, improvements,
+metadata, and any other content or labor, has been confirmed to be
+in the PUBLIC DOMAIN IN THE UNITED STATES.
+
+Procedures for determining public domain status are described in
+the "Copyright How-To" at https://www.gutenberg.org.
+
+No investigation has been made concerning possible copyrights in
+jurisdictions other than the United States. Anyone seeking to utilize
+this eBook outside of the United States should confirm copyright
+status under the laws that apply to them.
diff --git a/README.md b/README.md
new file mode 100644
index 0000000..e0c8536
--- /dev/null
+++ b/README.md
@@ -0,0 +1,2 @@
+Project Gutenberg (https://www.gutenberg.org) public repository for
+eBook #18198 (https://www.gutenberg.org/ebooks/18198)