diff options
Diffstat (limited to '78837-0.txt')
| -rw-r--r-- | 78837-0.txt | 6177 |
1 files changed, 6177 insertions, 0 deletions
diff --git a/78837-0.txt b/78837-0.txt new file mode 100644 index 0000000..3a3a3bf --- /dev/null +++ b/78837-0.txt @@ -0,0 +1,6177 @@ +*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 78837 *** +Lo ferrer de tall +Drama en tres actes i en vers + +Frederic Soler (Serafí Pitarra) + +1874 + + + +Estrenat ab brillant éxit en lo TEATRO CATALÁ instalat en lo TEATRO +Romea, la nit del 16 d' Abril de 1874. + + + +Repartiment + + + +| PERSONATJES | ACTORS | +|:-----------------| :--------------------------- | +| La Baronesa | D.ª Francisca Soler | +| Agneta | " Catarina Mirambell | +| Rosa | " Elisa Mallí | +| Biel | " Roseta Cazurro | +| Mestre Jordi | D. Joaquim Garcia Parreño | +| Boy (L'esquerrá)| " Lleó Fontova | +| Lo Baró | " Miquel Llimona | +| Arnal | " Joseph Clucellas | +| Ros | " Miquel Vives | +| Dalmau | " Joan Carulla | + + +Fadrins ferrers, guarda termes, patges + +La escena á Olot --Época Felip V. + + + + +AL SENYOR + +DON JOAN BAUTISTA LLEONART + +Com a penyora d' amistat + +y cumpliment de promesa + +DEDICA AQUEST DRAMA + +SON AMICH VERDADER + +Q. S. M. B. + +L' Autor. + + + + +## ACTE PRIMER. + +Part de dins de la botiga d' un ferrer de tall y daguer. Porta gran al +fondo, per la que 's veu la fira ab molta animació, y moltas altras +portas als costats. La fornal y la mancha á la esquerra; eynas y +trastos propis dels dos oficis. La mola á la dreta. A la esquerra una +finestra que dona á un hort; al costat un prestatjet ab dos jerros de +flors. + + + +### ESCENA PRIMERA. + +JORDI, ROSA. + +(_Lo primer treballant unas estisoras en lo banch, la segona brodant +or damunt satí en un tambor á la vora de la finestra. Ella trista, +ell cantant:_) + +JORDI. "Lo pare, sentintho, +ho escolta callant, +la mola rodava +y anava cantant: +Esmola, qu' esmola, +fès dagas, daguer; +fès dagas que passin +las mallas d' acer." (_Se ficsa en Rosa._) + +ROSA. (¡Ditxòs ell! ¡Ditxòs quí canta +y l' alegría tè al cor!) + +JORDI. (¿Será tristesa d' amor? +Aquesta noya m'espanta.) (_Deixa la feyna._) +Escolta, Rosa. + +ROSA. ¿'M cridéu? + +JORDI. Vinam aquí. + +ROSA. ¿Qué vos passa? + +JORDI. ¿Qué 'm passa? Qu' es un xich massa +la tristesa del cor tèu. +¿Quí 'n diable t' ha mal mirát? +De véurert' lo cor se 'm trenca. +Estás groga, escardalenca, +semblas un pardal mullát +de confosa y aturdida, +y 't mata un secret afany. +Ja no ets rosa de tot l' any: +ets una rosa pansida, +y no 't miro que no caiga +en esmenarte una cosa, +y es que, en lloch de dirte Rosa, +t' haurém de dir lliri d' aiga. + +ROSA. ¿Per qué? + +JORDI. Sí. Perque lo plor +sempre 't tè la cara humida. + +ROSA. ¡Dèu mèu de la mèva vida! + +JORDI. ¿Sabs qu' es? que no 'm tèns amor. + +ROSA. La cansò de cada dia. + +JORDI. Cada dia y cada nit, +perque á tú 't dura 'l neguit +mòlt mès qu' á tots l'alegría. +¿A qué vè, qu' es aquest plor? +¡Acaba d' una vegada! +¿Qu' es lo que 't tè apesarada? +¿Cóm es aquesta tristor? +Respon y no 'm callis res, +perque jo fins crech probable +que t' ha mal mirát lo diable +ó las bruixas t' han ull pres. + +ROSA. ¡Jesús María!...(_Persignantse_.) + +JORDI. Respon. + +ROSA. ¡Pare! Si no us sè que dir. +Aquest plor... aquest suspir... +es qu' estich trista án' al mòn. + +JORDI. ¡Llamp de Dèu! ¡Trista! ¿Y per qué? + +ROSA. No us enfadéu. + +JORDI. ¡No enfadarme! +¿Cóm vols que puga aguantarme? +¿De qué estás trista? + +ROSA. De re. + +JORDI. Donchs, si es de re, torna riure +com ans solias, y canta; +lo veurert' trista... m' espanta, +me dòna engunia, mal viure, +y aixó ab un pare no s' usa, +perque, al veure 'l tèu flagell, +me bats á pich de martell +lo cor damunt de l' enclusa. + +ROSA. ¡Ay, pobre pare! ¿Patiu? + +JORDI. ¡Sí pateixo, filla mèva! +Visch de l' alegría tèva. +Si vols que riga, tú riu. + +ROSA. Donchs no tinguéu pòr; riurè. + +JORDI. ¿De debó? + +ROSA. De nit y dia. + +JORDI. ¿De debó? + +ROSA. ¡Y tindrè alegría! + +JORDI. ¡Ah! ¡Y que ditxòs que serè! +¿Qué 'm falta á mí? ¿Ab tú, contenta, +quí mès felís hi ha án' al poble? +Ferrè y daguer, guanyo doble; +la mèva riquesa aumenta, +y ja que 'l cel vá voler +que quedessem pare y filla +sols á n' al mòn, y ets pubilla +de tot quant mèu puga ser, +desprès de dí una oraciò, +perque siga al cel ta mare, +pensa que jo sò 'l tèu pare... +per la tèva... diversiò, +y creu que quant mès te vegi +cofoya y empolainada, +mès lo mirarte m' agrada +volent que 'l poble t'enveji, +perque 't dich de tot bon cor +que, si tas riallas venguessen, +ni que com plom las pesessen, +las compraria á pes d' or. + +ROSA. Donchs treballém y riguém. + +JORDI. Y cantém, si estás contenta. + + +(_Ella torna á brodar, ell á llimar, y cada hu canta la sèva cansò._) + + + +### ESCENA II. + +Los mateixos, BOY, BIEL + +BOY. ¡Ca! + +JORDI. ¡Esquerrá! + +BOY. Fira dolenta. + +BIEL. Bè. + +ROSA. ¿Ets tú, Biel? + +BIEL. ¡Bona al extrem! + +BOY. ¡Bailet! ¡Bailet!... ¡Mal rediable! +(_Primer molt rabiòs, y tot d' una calmát per las mofas graciosas que li +fá 'l noy. Aquest joch se repetirá sempre que l' indiquin los versos._) +Re... 'm fá riure aquest xicot. +Un li vol pegá y... no pot; +ja m' ha passat al estable. + +JORDI. ¿Al estable? + +ΒΟΥ. Sí; ferravam +lo guit de ca 'n Gori, y ell, +vinga dirme Esquerrá y vell +y com qu' allavors estavam +devant de la molinera, +qu' á mí m' ha caigút al ull... +Res... m' he sentit pujá un bull +y li he corregút darrera. + +BIEL. Pero no m' heu atrapát. (_Fentli mofa._) + +BOY. ¡Pero!... Vaja... no... no puch. + +BIEL. Perque sòu un vell xaruch. + +BOY. ¡Tens bon manxaire !... es trempát. + +BIEL. ¡Sí; es trempát, y just me veu +que ja vá á desesperarse! + +BOY. ¡Ah! ¿Y no n' hi ha per recremarse +de lo que 'm passa? + +JORDI. Diguéu. + +BOY. Y ben aviát está dit: +que no penso ni faig cosa +qu' ell no m' hi surti á fer nosa. +Vinch jo, ja vè ell tot seguit: +m' en vaig, ja surt de seguida: +en tot tè 'l mèu gust mateix +y en tot sembla que 'm segueix +tots los pasos de la vida... +¡Passa, que tè 'n farás creus! +Parlarém de la pubilla, +y, com jo estimo á ta filla... + +BIEL. Jo tambè la estimo. + +BOY. ¿Veus? +La voldrè un dia obsequiar, +y, com en totas las cosas: +li he dút jo aquell ram de rosas... + +BIEL. Jo li he dút aquell d' allá. + +BOY. ¿Veus? Donchs, com en aixó, en tot. +(_Mentrestant ha anát á buscar lo devantal y se'l posa, com Biel._) +Ja que us ho espliqui no cal. +Me poso jo 'l devantal... + +BIEL. Jo també + +BOY. Ja 'l dú 'l xicot. +Hi anát á la fira; ell +ja m' hi havia de fè 'l plaga. +Hi he comprát jo una tumbaga... + +BIEL. Jo hi he comprát un anell. + +BOY. Lo duch aquí. + +BIEL. Jo aquí 'l duch. + +BOY. Lo regalo jo á ta filla. +Tè, Roseta. + +BIEL. Tè, pubilla (_Jordi riu_) + +ROSA. Gracias. + +BOY. ¿Veus? (_Mirant ab coratje á Biel._) + +JORDI. ¡Apártat, ruch! (_Biel, fuig._) + +BOY. Sí, ja has fèt bè... apártat lluny +y no t' acostis, guilopo, +perque ara si que, si 't topo, +t' esclafo d' un cop de puny. + +BIEL. ¿Ab la má esquerra? + +BOY. ¡Que no! + +BIEL. (_Fentli burla._) Miréu. + +BOY. ¡Puf!... no... vaja... no: no 's pot: +l' estimo á n' aquet xicot.... +¡Lo trovo aixerít! + +BIEL. ¿Veyéu? + +JORDI y ROSA. ¡Ja, ja! + +BOY. Re; es una criatura +qu' un no hi pot estar formal. +Vès; encenme la fornal +y farem la ferradura. (_Se'n vá_). + + + +### ESCENA III. + +Los mateixos, menos BOY. + +JORDI. ¡Pobre Esquerrá! ¡Es bondadòs! + +ROSA. Ja ho podéu dir, l'Esquerrá... + +JORDI. No es home, es un tros de pá. + +BIEL. Sí; pero es mòlt reganyòs. + +JORDI. Y tú molt entramaliát +y mès dolent qu' un follet. + + + +### ESCENA IV. + +Los mateixos. BOY, que torna + +BOY. ¿Y aixó, qu' empatolla aquet? + +JORDI. No res, perque ja ha passát. + +BOY. ¡Bielo, Biel! Tú buscas guerra, +y com hi ha renèu n'hi haurá; +mira que jo sò esquerrá +y 't senyarè ab la má esquerra. + +JORDI. ¿Es á dir doncas qu' enguany +la fira ha baixát? + +BOY. (_Xiulet_.) ¡Psit!¡Uy! +Ja 't dich jo que 'l que 's per 'vuy +ni val d' anarhi l' afany, +y mès per tú, que t'adònas +tant d' empentas y molestias, +perque 't dich: hi ha pocas bestias. + +BIEL. Pero hi ha mòltas personas. + +BOY. ¡Ah! Bè... Aixó ja serán figas +d' un altre paner. + +BIEL. Miréu. + +JORDI. Vejám, esplícat. + +BIEL. Manxéu. + +(_Ell s' adelanta, y queda manxant Boy ab la má esquerra._) + +BIEL. ¡A n' al firal!... + +ROSA. Cuita. + +JORDI. Digas. + +BIEL. A n'al firal, es tant triát +lo rich y bo que l' umplena, +que jo mateix m' he dat pena +de veurermhi enmascarát. +Mirarho sols ja fá cop. +Passejéu per las paradas: +veuréu enmantellinadas +las pajesas d' aquí prop. +La pubilleta poncella, +qu'ha d' obrí 'l cor á l' amor. +La pubillassa major, +que ningú es prou rich per ella. +Lo fadrí extern, encongit, +que fá l' aleta á las noyas. +L' hereuás rich, tot de joyas, +y com un barò vestit. +La qu' es senyora y majora +y gosa del usdefruit. +Lo quí dú 'l butxacò vuit, +pobre estudiantet de fora. +Los monjos de Collserola, +que 'ns han dát á fé sorpresa. +La senyora baronesa, +qu' ab lo patge ha vingút sola. +L' abát de Ripoll, lo prior +dels trinitaris, y tants, +entre heréus, gent y marxants... + +BOY. ¡Alsa, que manxo, minyò! + +BIEL. Y pubillas. + +BOY. ¡Alsa! + +BIEL. Y noyas. + +BOY. ¡Alsa! + +BIEL. Y viudas. + +BOY. ¡Alsa! + +BIEL. Y ruchs. +(_Y Boy vá manxant y animantlo ab un ¡ah! ah! ah! continuát._) +Y magalls, y seda, y buchs, +y bestiá, y rellas, y joyas, +y tant y tant, que junt tot, +nos fá dir, si bè un ho mira, +que no hi ha al mòn millor fira +qu' aquesta fira d' Olot. + +ROSA. Ben dit, Biel. + +BIEL. ¡Oh! Y no me 'n moch. + +JORDI. Vaja, bè; t' has esplicát. + +BOY. Com que jo sempre he manxát. +he anat mantenint lo foch. + + + +### ESCENA V. + +Los mateixos. AGNETA + +AGNETA. ¡Ave María Puríssima! (_Veu de nas._) + +ΒΟΥ. ¡Ay llamp la toch! ¡Es l' Agneta! + +AGNETA. Recado de mi senyora, +la senyora baronesa, +per saber si d' aquí poch +será á casa la Roseta. + +BOY. Ara una passada d'orga +y ja tens la missa llesta. + +AGNETA. Tant de bo fòs al convent +per sentirla com ans feya! + +JORDI. ¿Es á dir donchs que t' ha enviát?... + +AGNETA. La senyora baronesa. + +ROSA. ¿Es á dir donchs qu' es vritát +qu' ha vingút per sè á la festa? + +BIEL. ¿No us he dit que jo la he vista +pe 'l firal ab patges y ella? + +ROSA. Digas donchs qu' aquí l' espero. + +AGNETA. Li dirè qu' aquí la espera. + +ROSA. Que per ella no 'm moure. + +AGNETA. Que ja no 's mourá per ella. + +JORDI. Y tú ¿quí ets? + +AGNETA. La qu'acompanya +la senyora baronesa. + +BOY. Per molts anys. + +AGNETA. En vida vostra. + +BIEL. Y de tots. + +AGNETA. Com de la mèva +¿Dirè donchs? + +BIEL, BOY. ¡Qu' aquí esperém +la senyora baronesa! +(_Escarnintla ab cantarella. Ella se'n vá._) + + + +### ESCENA VI. + +Los mateixos, menos AGNETA + +TOTS. ¡Ja, ja! + +JORDI. ¡Esquerrá! + +BOY. ¡La pobra Agna! + +JORDI. Ja 's pot dir qu' ha fèt á tots. + +BOY. Jo la he vista al tréurer brots +y era una mosassa...magna. +Llavors al convent servia. +Jo hi anava á arreglá 'l forn, +y surtint ella á n' al torn +y trencavam nous tot lo dia; +paro ja no 'n feya cas: +era guapa y jova encara +y ja parlava... com ara, +ab aquesta veu de nas. (_Escarnintla_.) + +ROSA. Bè, sí; está clá. + +BOY. Acostumadas +á sentir l'orga... + +JORDI. Es vritát. +(S' ou tocar un fluviol mòlt ben tocát ab refilets.) +¿Qu' es aixó? + +BOY. ¡Cá! Es aquell gat +dels frares, que sempre sona. + +JORDI. Calleu. + +BOY. Sí; vaja... ja hi sòm. + +(_Tots escoltan la tonada, y, quant ja s'acaba, Biel la segueix._) + +BIEL. Tra, lará, lará, lará, lòm. +¿T' ha agradát? _(A Rosa._) + +ROSA. Mòlt bè. + +JORDI. Mòlt bona. +¿Quí es que toca així? + +BIEL. 'L fadrí +major de l'altre ferrer. +(_Mirant ab intenciò á Rosa._) + +JORDI. ¡Que 'm díus, home! ¿'L cansoner? +Doncas tè un tocar molt fí. + +ROSA. ¡Uy, molts cops lo toca al dia!... + +BIEL. Sí; la Roseta hi tè sort. +Com de la tápia de l'hort +de casa d'ell se podria +dá la má ab qui estigui aquí, +per 'questa finestra 's veu, +que quant estar sol se creu, +l'enseja y refila així. (_Torna á refilar_) + +ΒΟΥ. Sí, pero ¿sents? ¿sents aixó ? +Vés lo tros de carcamal, +tenint martell y fornal, +ahont surt ab tant ploricò. +Lo mateix sol fè en cantant. + +BIEL. ¡Oh! Bè... ¡com vos l' heu pegada, +que ja cap cansò us agrada! + +ΒΟΥ. ¡Que m' ha d' agradar, bergant! + +JORDI. ¿Digas donchs que tambè jo +es de segur que t' amolo? + +ΒΟΥ. ¿Per qué? + +JORDI. Perque may esmolo +que no canti una cansò. + +ΒΟΥ. No; tú no amòlas, perque... + +JORDI. Bah, donchs, jo, tot lo contrari, +crech que 'l cantá es necesari +com lo menjá: en bona fé. + +BIEL. Aixó es lo que jo li dich. + +ΒΟΥ. Y es ben dit, y el cantá agrada... + +BIEL. Fins lo gall, de matinada, +canta 'l sèu quicaraquich. + +BOY. ¡Just! Pero 'l gall, com tú sents, +fá quicaraquich, com tots, +y el mateix, fent esbalots, +á trench d' auba, ho cantan cents. +Mes ho cantan tots igual, +y, com qu' es cant d'ells, agrada. +Aquesta es la vostra errada. +¿Sòu sis aquí á la fornal? +Donchs... l' un: "Lo compte Garí;" +l' altre: " 'Ls fadrins de Sant Boy," +l' altre la cansò del noy. +"Don Dalmau no pot dormir," +y fins, si may me faig mal +treballant, entre las tretas, +canta aquest:"Cantéu ninetas +perque 'l burro está malalt." +¡Es clar qu' aixó mos amohina! +Es com si d' un cop á casa +sentisseu un gos, un ase, +un bé, un porch, y una gallina. +No senyor; lo qu' heu de fer +es buscar cansò á compás, +y ab alló que 's fá: Tris, tras, +treballá y cantar ben bè. +¿Que cus ó bè broda aquella? +Donchs aixís, tot treballant, +fá: "La filla del marxant +diuhen que 's la mès bella." +¿Qu' esmolo ó afino jo? +"Esmola qu' esmola, fès dagas, daguer, +fès dagas que passin las mallas d' acer." +¿Qué fá l' amor un minyò? +"Surt la nineta estimada +surt, surt á la finestreta, +surt y canta amoroseta +com l' aucell á trench d' aubada." +¿Que bressa una mare al nin? +"Croch, croch, croch, croch," y, ab dolsò, +«Anem, no. Anem, no. Anem no +que vindrá, que vindrá don Turpin." +¿Qué lliméu vosaltres? Sit, +sit, sit, sit, y... ab veu gangosa: +"De la vila de Tolosa +una dama n' ha fugit." +¿Qué piquéu ferro? ¡Mal llamp! +Allavors res de catxassa: +vinga 'l martell, martell ó massa +y tots á la una;"Pim, pam, +pim pam; +pica que pica, pica que pica; +pim pam, +pim pam, +pica que pica bons cops de mall." +Vetaquí per mí 'l que cal: +cada hu que canti las sèvas: +¿No sò ferrer? Donchs las mèvas +sòn cansons de la fornal. + +BIEL. ¡Pim pam!... + +JORDI. Vaja: ara al treball, +que desprès, quant siga l' hora, +ja 's canta y s' apren á fora. + +BOY. ¿Qu' anem á fè aquell mall? + +BIEL. ¡Ay, ay! ¿Fer magalls ab fira? +¿No es festa? + +JORDI. No es de precepte. + +BOY. ¡Oh! Y desprès: lo mèu concepte. +Quant hi ha treball no 's mira. + +JORDI. Ja ho sento; pero es vritát. +¿Qu' han dit los fadrins? + +BOY. Sumisos. +Quant has tingút compromisos +ja sabs que may t' hem deixát. + +JORDI. Donchs, ja que 'ls dos sòu aquí, +baixéu á buscá aquell ferro, +pe 'l cabech, que, si no m' erro, +vá deixar triát en Martí. + +BOY. Au donchs; manxaire... 'l fanal. + +(_Biel encen un fanalet, mentres Boy alsa una trapa al mitj de la escena +y descubreix una escala que baixa al fons d' un soterrani._) + +BIEL. Ja está encés. + +BOY. ¡Ah! Escolta, Jordi, +perque desprès se 't recordi. +T' haig de parlar. + +JORDI. Sò aquí dalt. + +BOY. Baixa; ja vinch de seguida. + +(_Se'n vá á buscar eynas, mentrestant Biel qu' havia baixát un esglahó +torna á pujar y anant cap á Jordi li diu apart:_) + +BIEL. Quan estigueu sol, nostramo, +vos dech parlar. + +JORDI. ¿Tú tambè? + +BOY. Vaja! ¿Veus? Ja m' ho ha vist fè, +ja fá 'l mateix. + +BIEL. ¡Y qu' ho tramo! +Jo li haig de parlá y li dich. + +BOY. Adèu, Rosa. (_Per l'un cantò._) + +BIEL. Adèu, Roseta. (_Per l'altre._) + +ROSA. Adèu siau. + +BOY. ¿Veus? + +JORDI. (_A Rosa, rient._) ¡Ay qu' apreta +y se 'n veurá un embolich! + +BIEL. ¡Y bè, home... es casualitát! + +BOY. Sí, ¡casualitát!... un mico +que fá 'l que véu fer. + +BIEL. ¡Li esplico y!... + +BOY. ¡Arri, y pássam aviát! + +(_Biel se'n va cap á la trapa y baixa esglahons dihent per lo baix:_) + +BIEL. Pim pam, pim pam, pim pam. + +BOY. ¡Je, je!¿sentiu? ja la prova; +en sentint ell cansò nova... +(_En aixó Boy ja es á la escala y s' aguanta la trapa damunt del cap +pera tancar._) +¿No vos ho he dit? ne tè un ram. +(_Tanca y desapareix._) + + + +### ESCENA VII. + +JORDI, ROSA, DALMAU. + +JORDI. ¡Vaja; sòn bona canalla! + +DALMAU. La senyora baronesa. (_Se queda á la porta:_) + +ROSA. ¡Ay! Tè rahò; ara qu' hi penso... +la seva cadira. + +JORDI. Tréula. +(_Rosa vá á dins y torna á surtir ab una cadira distinjida cuberta ab +funda, y, desprès de destaparla, la coloca en lloch convenient._) +Jo mentrestant una estona +me 'n 'niré á la fira, á véurer +si aquell s' adorm, ó si vén +gaires aixadas y rellas. + +ROSA. ¿Y si per vos me demana? + +JORDI. Dígali que tinch gran feyna +á n' al firal, y quá casa, +tú per mí la rebs atenta. + +ROSA. ¡No sè perque havéu de ferho ! +Ella, ab tot y sa noblesa, +vè sempre aquí á la botiga, +y vos, per no véure á n' ella, +fariau una jornada. + +JORDI. ¡Que 't dirè jo !... + +ROSA. ¿Es una ofensa +qu' us ha fèt sense jo saberho? + +JORDI. No, no es ella qui l'ha feta; +pero tú sabs la rondalla +qu' allí, esmolant, canto sempre. +Recordant passáts agravis +crech, ab tota la fé mèva, +que, si pot ser, may lo poble +tè de ferse ab la noblesa. +Si vè ella aquí á visitarnos, +ben rebuda hi es quant entra, +qu' en tot temps la cortesía +s' ha tancát 'hont hi ha honradesa. +Cau del sens la mitj' anyada +y li duch jo á casa d' ella; +las vint lliuras y 'l got d' aiga +may li han faltát com déu esser. +Pero¡ ferhi jo conxorxas +y buscar l' amistát vera!... +Que s' estigui ella al castell; +jo m' estaré á casa mèva. +Si ells tenen or, jo tinch plata; +si ells escút, fornal encesa; +si ells orgull, jo pau de l' ánima; +si ells dominis, jo mas terras. +¿Cóm vols tú, donchs, qu' ab mès honra, +y ab mès or, y ab mès riquesas, +y ab mès goig, y ab mès ventura, +perque 't veig bona y honesta, +vagi jo ab ells á humiliarme? +¡Ca, ca, ca! Si puch, ni véurerls. +No, no, no... ells als castell, +jo m' estarè á casa mèva. (_Se'n vá._) + +ROSA. ¡Trista de mí si algun dia +sapiguès las mèvas penas! +¡Pobra de mí si, sabentho!... + + + +### ESCENA VIII. + +ROSA, BARONESA, AGNETA, que fá brasset ab ella, y dos patges, que 's +quedan á la porta, ab Dalmau, portant l' un un coixí y l' altre una +capsa. + +AGNETA. La senyora baronesa. + +ROSA. ¡Oh! Dèu meu la guart de mal +y sant Antoni. + +BARONES. Roseta... +Ja pots dir qu' ha de guardarme, +perque, filla... 'm faig mòlt vella. + +ROSA. No tant... no tant... fá mòlts anys +qu' ho díu aixís sa ecselencia, +y cada any vènen las firas, +y cad' any lo castell deixa. + +AGNETA. Aixó es lo que jo li dich +quant la veig ab tanta pena. + +BARONES. Sí; pero ja no hi veuria +sino fossen las ulleras, +ni, sino m' acompanyensin. +ja baixaria... 'm vaig vella. +Fá trenta anys qu' ho dich, y 'm miro +que no ho podrè dí altres trenta. + +ROSA. ¡Aixó quí sab! + +BARONES. ¡Ah! ¡Es possible! +Volentho Dèu, tot pot èsser. +Agneta, vés... + +AGNETA. Mi senyora, +ho tè tot apunt per séurer. + +ROSA. Miri, aquí tè la cadira. + +BARONES. No... no pot ser, filla mèva. +No accepto res de ningú +que no sigui de l' Agneta. +Es lo mèu criát, lo mèu patge, +y ella me sab dur las raresas. +(_Mentrestant Agneta ha guarnit la cadira ab lo coixí qu' ha pres del +patge._) +¿Qué vols? + +AGNETA. Que pot assentarse +la senyora baronesa. + +BARONES. ¿Ja están posáts los coixins? + +ROSA. Tot está apunt. + +BARONES. Donchs... ¿á véurer? + +(_Mentres l'ajudan á séurer Rosa y Agneta, apareix Arnal á la part del +carrer en la porta del fondo._) + + + +### ESCENA IX. + +Los mateixos, ARNAL + +ARNAL. (¡Ay,ay! ¡Aquí la senyora +baronesa! ¿Cóm pot èsser? +Tornarè d'aquí una estona +que ja será fora.) (_Se'n vá._) + +BARONES. Deixa. + +AGNETA. ¿Vol alguna cosa mès +la senyora, de l' Agneta? + +BARONES. No... apártat. + +AGNETA. Bè. Aquí aprop +estich á las ordras sèvas. + +BARONES. Ja veus los anys lo que sòn; +com nos aixafan... com pesan; +casi un quart per assentarme, +jo, qu' hi estát tant lleujera. +Mòlts cops esplicantho á l' Agna... + +AGNETA. Sí; quant era joveneta... +jo ho sè, perque mi senyora +m' ho ha contát ella mateixa. +Díu que véurerla á _palacio_ +á la cambra de la reina... +¡Alló sí qu' era alegría! +Dia y nit, y sempre reya. +Rojeta com un clavell, +y com una rosa fresca, +se la mirava á tot' hora +sonrisenta, placentera; +la reina s' tornava boja +per las sèvas agudessas; +Sa Majestát la nomnava +la doncella riallera; +los prínceps no s' adormian +sense las rondallas d' ella... + +BARONES. Pero ara, ni goig, ni riallas, +ni agudesas... res me queda; +las penas m' han aixafát: +me faig vella mòlt depressa. + +ROSA. Pero no tè de pensarhi +ni entregarse á la tristesa. + +BARONES. Tens rahò... Sí. Deixemho, y... digas: +¿tindrás per mí una estoneta? + +ROSA. Totas las que vulga; jo +sò criada de sa ecselencia; +pot maná y disposá en tot, +quant puga ferla contenta. + +BARONES. ¡Ji, ji, ji! Bona minyona... +bona... bona minyoneta. +Ja veurás quin es lo cas +qu' ara 'm porta á casa tèva. +Agneta. + +AGNETA. ¿Qu' es que demana, +la senyora baronesa? + +BARONES. Pren las capsas qu' allá fora, +tenen los dos criáts qu' esperan. +y dúlas. + +(_Agneta pren las capsas al criát y las dòna á la Baronesa._) + +AGNETA. Ja las tè aquí, +que las ha dútas en Pere. + +BARONES. Ja veurás doncas... + +ROSA. ¿No pot? + +BARONES. Tè... destápau tú mateixa. + +(_Mentres destapan la capsa, torna á apareixer Arnal á la part de fora y +díu:_) + +ARNAL. (¿Encara aquí? No pot ser; +no convè que 'ns hi vegi ella.) (_Se 'n vá._) + +BARONES. ¡Ah! ¿Has pogút? ¿Mira, veus? Tè. +Es lo vestit de la Verge +qu' antany, pe 'l Maig, vá tacarse +tot de regalims de cera, +y com tots los senyors bisbes, +que 'ns sòn de la parentela, +vindrán enguany per Nadal, +y hem de endressar la capella +del castell, no vull que vegin +així 'l vestit de la Verge. +Tú m' has brodát altras cosas, +sòn de plata las mans tèvas, +y per mí... + +ROSA. Mercé que 'm fá, +sense que jo la meresca. + +BARONES. No... no, no... vritát, vritát, +tens mòlta delicadesa. + +ROSA. Tant se valdria, de noya, +havent quedát horfaneta +de mare, 'l pare vá darme +al convent de Santa Tecla. + +BARONES. Bè, bè, bè... Bona minyona. +Bona... bona minyoneta. + +ROSA. Ditxosa jo. + +BARONES. Sí; ets ditxosa, +perque ets bona y ets modesta, +y ets instruida, y... tens cosas +de verdadera noblesa. + +ROSA. Per fer bè á n' als que la voltan, +lo cel conservi la sèva. + +BARONES. ¡Ji, ji, ji! Bona minyona, +mòlt bè... bona minyoneta. +Aném, adèu. + +ROSA. ¡Ah! Miréu +com s' ha aixecát tant depresa! + +BARONES. Sí; pero ja ho has vist tú... +ha sigút ab molta pena. +Agneta. + +AGNETA. ¿Qu' es que demana, +la senyora baronesa? + +BARONES. Dòm lo bras. + +(_Ella li dòna, y los patges, desprès de recullir coixins y capsas las +segueixen._) + +ROSA. Apoch apoch, +y cuidadet ab las pedras. + +BARONES. Aném, adèu. + +ROSA. Dèu la guart +de mal com á mí mateixa. + +BARONES. ¿Veus? Si m' haguesses vist jova... + +AGNETA. ¡Oh! Jo ho crech: ¡que 's cas de pedras! +Cada istíu, quant al Real Siti +díu que s' estava ab la reina, +brincava per las montanyas +tant segura y tant lleujera... + +BARONES. ¡Ja veus! Ara per un clot +ja haig de dá una volta entera; +no puch anar pe 'l rieral, +me fá caure un gra d' arena, +y... + +(_Ha arribát á la porta ab Agneta y Rosa._) + +ROSA. Bè, aném... que Dèu la guardi. + +BARONES. Me faig vella... 'm faig mòlt vella. + +(_Desapareix ab Agneta y los patges._) + + + +### ESCENA Χ. + +ROSA, BIEL. + +ROSA. ¡Qué bona es! Es una santa. + +BIEL. Aprofito la ocasiò. (_Alsant la trapa y trayent lo cap._) + +ROSA. ¡Ay! (_Sorpresa_.) + +BIEL. No, re... ¿has pensát alló? + +ROSA. No, home... no, vès; creume, canta. + +BIEL. ¡Oh! canta... ja cantarè. +Pero ara he vist un instant +en Boy, distret, regirant +lo ferro, y he dit: Vè bè. +Deixam pujar cap á dalt. +¿Qué 'm díus? ¿Qué 'm respons, Roseta? + +ROSA. No sè... hi estát tant distreta.... + +BIEL. Y pensahi ara en un salt. + +BOY. ¡Biel! (_Veu de baix cridantlo._) + +BIEL. Vaig. +(_Espantát tanca la trapa y desapareix._) + +ROSA. ¡Ja, ja, ja! ¡Pobra xicot! +Me få riure y m' entristeix. +Sí, sí, vaja... avuy mateix +li dich y qu' acabi tot. + + + +### ESCENA XI. + +ROSA, ARNAL. + +ARNAL. ¿Es fora? Sí. + +ROSA. ¡L'Arnal! ¿Tú? (_Joyosa_) + +ARNAL. ¿Estás sola aquí? + +ROSA. Per ara. + +ARNAL. Donchs vès á buscá 'l teu pare +ara que no hi ha ningú. + +ROSA. ¿Ahont eras que no t'he vist +fá ja vuit dias al bosch? +¡Ay Olot, per mí, que fosch! +¡Ay lo cel, per mí, que trist! + +ARNAL. ¿Y jo, y jo la mèva amor? +¡Bon Dèu, y com t'anyorava! +Cada moment que passava +se me'n duya un ¡ay! del cor. +Sort que 't díus, pe 'l mèu plaer, +nascút d' aquesta alegría, +Roseta, Rosa-María, +y María del Roser. +Y 't veya, al gerro, en las flors; +en la Verge, à la capella, +y al jardí, en la planta bella, +que 'n dich roser dels amors. +Aixís la mèva anyoransa +distreya jo á n' al castell. + +ROSA. D' aixó vivia... 'l clavell. +La rosa, aquí, d' esperansa. + +ARNAL. ¡Oh! Sí; y conservala pura. +Obstacles tè 'l nostr' amor, +que 'm fán á trossos lo cor, +que 'l úmplen tot d' amargura ; +pero ¿sabs que 's un torrent? +Es lloch ahont pára en juntarse +l' aigua qu' allí vá á vessarse +dels camps, buscant la pendent. +Baixa per un xaragall +que forman l' eura y la roca, +y, si l'aigua que tè es poca, +arriba lluny ab treball. +Passant per entre montayas, +aquí un joncar la detura, +mès enllá, la terra dura, +hi humiteja sas entranyas. +De la que resta, los rochs +y gorchs, per sota falsía. +li fán seguí estreta vía +bombollejant y fent flochs +de la escuma qu' en tot deixa, +y sense forsa já allí, +no pot seguir son camí +qu' uns jonchs li tancan com reixa. +Aixó passa quant es poca +l' aigua que dòna 'l torrent; +pero quant á doll furient +la llensa de roca en roca, +umple gorchs, se 'n dú joncars, +arrenca roures d'arrel; +y potent, quant vol lo cel, +deixant las planas com mars, +á n' al riu que vá al mar plé +sense cap obstacle arriba, +perque já allavors no 'l priva +ni 'ls joncars, ni 'ls rochs, ni re. +Vetaquí 'l qu' es mon amor: +poderòs com torrentada, +contra tot, fará arribada +al mar d'amor del tèu cor. + +ROSA. ¡Oh! ¡Y com hi será rebút! +No veurás alsarshi onadas. +Suspirs d'amor sòn ventades +que no torban la quietút. + +ARNAL. M'ho penso, Roseta mèva. +Per ço vinch, ab fé en lo cor. +Mercé fesme del favor +de que vinga á casa tèva +al punt lo tèu pare. + +ROSA. Aviát. +Mes ¿no 'm díus abans per qué? + +ARNAL. No mès qu' es, de bona fé, +per nostra felicitát. + +ROSA. ¡Vaig! (_Se'n vá corrent y contenta_) + + + +### ESCENA XII. + +ARNAL, lo BARÓ. + +ARNAL. ¡Pobreta! Tot s'ho creu. +Mentres que jo amant li diga. +¡Lo tramát d'aquesta intriga, +no tindrá perdò de Dèu! + +BARÓ. ¿Lo daguer no hi es?. + +ARNAL. Ara ella +l'ha anát á buscá al firal. + +BARÓ. Fingir bè es lo principal, +lo altre toca á nostra estrella. +Lo daguer está renyit +ab l'altre ferrer del poble, +y 'ns favoreix aixó doble +per lo planque ja t'he dit. +Recordal bè y sigas destra. + +ARNAL. Tot lo sè y bè se'm recorda. + +BARÓ. Tindrás la escala de corda +preparada á la finestra. +Si ell se'n porta al llit la clau, +llavors... + +ARNAL. Ja sè 'l qu' haig de fer. + +BARÓ. Per la porta no pot ser; +será per dalt. + +ARNAL. Quedi en pau. +¿Psit! + +BARÓ. ¿Què hi ha? + +ARNAL. Que m'ha semblát +que vè 'l daguer. + +BARÓ. Bo seria. +Per si acás, tèn cortesía: +Descobert y al mèu costát. + +(_Y quedan en la situaciò respectuosa d' amo y criát._) + + + +### ESCENA XIII. + +Lo BARÓ, ARNAL, JORDI. + +JORDI. ¡Ay, alabát siga Dèu! +¡Vosaltres á casa nostra! + +BARÓ. Gran es la sorpresa vostra +pe 'l que veig. + +JORDI. ¡Si á fé de nèu! +Vos he vist alguna volta +tractant ab l' altre ferrer, +y no crech que puga ser +lo deixarlo, sense solta. + +BARÓ. ¿Y si fòs? + +JORDI. Nos vos vendria +punyal, espasa, ni daga; +hi estich renyit, es un plaga, +xarroteja tot lo dia, +y, tenint jo bonas mans, +y bon mall, no vull que diga +que jo 'm valch de cap intriga +per treurerli 'ls parroquians. + +BARÓ. No ho podrá dir. Per la paga +d' una daga que m' ha fet, +ara m' ha entaulát un plet +perque li pagui la daga, +y jo, que pagar no vull, +trech la feyna de sas mans, +com li treurè 'ls parroquians +per ablandirli l' orgull. + +JORDI. ¿Y per qué no li paguéu? + +BARÓ. Perque no ha cumplert lo pacte. +Arma bona era lo tracte; +l'arma no 's bona, no 's déu. + +JORDI. Ho estranyo, perque 'l treball +sol deixar pulit de sobras: +es bon daguer, manyá d'obras +y mòlt bon ferrer de tall. + +BARÓ. Mòlt per no ser vostre amich +l'alabeu. + +JORDI. May en la vida +m'ha fèt dir una mentida +lo ser amich ni enemich. +Abans de tenir jo mola +á esmolá anava al molí; +sobres quí era 'l primé allí +me vá armá un dia tavola, +y vám rompre; mes, per ço, +enemich ó amich ausent, +quan es dolent, dich dolent, +y quant es bo, dich qu' es bo. +Y ho dich, per mès que m' amoli, +y, renyit, me siga ingrát, +perque, per mí, la vritát +tè d' anar sobre: com l' oli. + +BARÓ. Será com dihéu; mes lo cás +es que, bon daguer ó nò, +no ha cumplert. + +JORDI. Ja es una rahò. + +BARÓ.Que jo tinch. + +JORDI. No ho nego pas. + +BARÓ. Ab aixó si us vè á las mans +la fortuna, aprofitéula; +si us plau fer la daga, féula +y podrém ser parroquians. +Feyna que tenia ell +tindréu ademés de sobras, +y seréu lo ferrer d' obras +de las obras del castell. + +JORDI. No puch pas tanta fortuna +venint així despreciar, +y si ell l' arma vá esguerrar, +per estar de mala lluna, +just es que s' ho pagui ell. + +BARÓ. Aquest mèu criát sab que vos, +sou lo mès scient de tots dos +y aquí m' ha dút son concell. + +JORDI. Dèu li pagui mercé tal. +Mes, no dientho, mentiria. +Del ferro que cada dia +surt bermell de ma fornal, +faig, á pich de mall, las eynas +millor del entorn d' Olot, +y fins lo mateix rey pot +contemplar las mèvas feynas. +Treball, á pich de martells, +de ferro verge, en las reixas; +dallas que may m' han dút queixas, +botons de roda, fusells +y, en lo ram de daguería, +punyals y dagas de lley +que 'l mateix armer del rey, +de Toledo, envejaria. + +BARÓ. ¿Voléu dir? + +JORDI. Tocant á espasa +sòn ells mès, parlém formals; +mes per dagas y punyals +no 'n fán ells com aqui casa. + +BARÓ. Ja es prou. + +JORDI. Y que dirho pot +perque tothom se'n recordi: +per fer dagas, mestre Jordi, +lo ferrer de tall d'Olot. + +BARÓ. Vejám, doncas, com vos lluhíu +Aquí hi ha la daga. (_Dantli_) + +JORDI. (_Ecsaminantla_) Bè. +Veurá com no li darè +per res de queixa motiu. + +BARÓ. Fentho bè, no us ha d'abatre +lo preu, ni us donga fatich. + +JORDI. Ja m'ho penso. + +BARÓ. Jo no estich +per una dobla de quatre. +Vull un' arma de bon tremp, +que se 'm clavi allá 'hont se vulla. + +JORDI. Lo pom ja es bo. Es la fulla +qu' ha de cambiarse: ho farém. + +BARÓ. Segura me l' heu de fer. + +JORDI. Será un' arma de batalla. + +BARÓ. Si trova cota de malla +que passi mallas d'acer. + +JORDI. Justament aixó es lo crédit +de la nostra fornal. + +BARÓ. ¿Sí? + +JORDI. D'aixó vè que 'l 'cer 'aquí +nos ha donát tant de rédit. +¿No sabéu la cansò? + +BARÓ. No. + +JORDI. Donchs es cansò d'una historia +que jo us puch dir de memoria, +si 'm voléu dar atenciò. + +BARÓ. Ja espero ab ánsia. + +JORDI. 'L mèu pare, +que Dèu l' hagi perdonát, +era un mestre daguè honrát, +com sòn fill, present, ho es ara. +Lo mèu mall mateix usava, +y aquesta fornal tenia; +la enclusa 'l ferro rebia, +y ell, tot forjantlo, cantava: + +"Repica que pica, +fès dagas, daguer; +fès dagas y espasas +si rich te vols fer." + +No vá tardar gaire +á córrer sòn nom, +á ferli fer dagas +venia tothom. +Un dia, entre 'ls altres, +vinguè un cavaller: +--¿Féu dagas que passin +las mallas d' acer? +--Si vos portéu mallas +ben prest ho veuréu, +claveuvos la daga +y ab sanch la treuréu. +--Donchs feumen, díu, una +de pom cisellát; +d' alló que ella valgui +sereune pagát. +Trayentse la bossa +vá fer trincá l' or, +mòn pare sentintlo +cantava ab ardor: + +"Esmola qu' esmola, +fès dagas, daguer; +fès dagas que passin +las mallas d' acer." + +Mentre ell esmolava +m' ho mirava jo, +la mèva germana +filava al racò. +Lo cavallè estava +ab ella parlant, +lo pare, veyentho, +seguia cantant: + +"Esmola qu' esmola, +fès dagas, daguer; +fès dagas que passin +las mallas d' acer." + +La mola rodava +sense may parar, +jo, que m' ho mirava, +la veya rodar. +Lo pare vetllava +per lo sèu honor, +quant mès esmolava +cantava millor: + +"Esmola qu' esmola, +fès dagas, daguer, +fès dagas que passin +las mallas d' acer." + +La noya al qui l' ama +aixís li ha dit: +--T' obrirè la porta, +al ser mitja nit. +Lo pare, sentintho, +ho escolta callant; +lo mola rodava +y anava cantant: + +"Esmola qu' esmola, +fès dagas, daguer; +fès dagas que passin +las mallas d' acer." + +Quant la nit arriba, +lo pare, amagát, +la daga tè llesta, +del pom cisellát. +Al tocar dotse horas, +ja entrava 'l traidor, +al passar la porta +cau en terra mort. +--¿Qu' heu fèt, díu, mon pare? +la noya. --El deber: +he probát si passan +las mallas d'acer. +Citát á justicia; +mòn pare es lliurát, +quí entrava com lladre +com lladre ha pagát. +Bè plora la noya, +mes plora ab honor; +content d' aixó 'l pare +cantava millor: + +"Esmola qu' esmola, +fès dagas, daguer; +fès dagas que passin +las mallas d' acer." + +Y mentres cantava, +sempre aquest cantar, +la mola rodava +sense may parar. +Jo, que m' ho mirava +sentia bè aixó, +y aixís vaig apendrer +la vella cansò: + +"Esmola qu' esmola, +fès dagas, daguer; +fès dagas que passin +las mallas d' acer." + +BARÓ. (¿Dú aixó l' intent d' amenassa?) + +ARNAL. (Massa intent dú la cansò.) + +JORDI. Vá probarse en la ocasiò: +lo mèu 'cer las mallas passa. + +BARÓ. ¡Vejám donchs si será així! + +JORDI. Quedaréu content de sobra. + +BARÓ. Sòu ferrer de tall y d' obra +del castell de Vallgorguí. + +JORDI. Tanta mercé... + +BARÓ. Mercés duhen +lo ser mestre y en l' art vell. + +JORDI. Diuhen que 'ls burros d' Urgell +en veyent la carga suan. +No ho dech ser quant crech, y no erro, +fer llest y bè tant treball. +Aviát sentiréu lo mall +com fá fer gemechs al ferro. +Aneusen, donchs descansát. + +BARÓ. D'home honrát havéu dát mostra. +Lo castell es casa vostra. + +JORDI. En la vostra havéu estát. +Y, sino com fan los richs, +com sólen la gent honrada, +hi ha sempre taula parada, +y llit gran, ab bons abrichs. + +BARÓ. Mercé qu' agraheixo. + +JORDI. ¡Aixó plá! +Lo qu' havéu de fè es probarho; +jo sò aspre, no puch negarho, +mes porto 'l cor á la má. + +BARÓ. (Ja hi som amichs; de seguida +vindrém per lo altre.) Adèu siau. + +JORDI. De mal los guardi sant Pau. + +BARÓ. (Ja havém guanyát la partida.) + +(_S' en vá, seguit d' Arnal._) + + + +### ESCENA XIV. + +JORDI, ROSA. + +JORDI. ¡M' han agradát! ¡Bona gent! +Cor obert y gran franquesa. +Si així es tota la noblesa, +ja hi sò amich desde 'l moment. + +ROSA. Pare... + +JORDI. Noya, bona nova: +sò 'l ferrer de Vallgorguí. +Ara m' ho acaba de dí +lo Barò, qu' á Olot se trova. + +ROSA. ¡Ah! ¿Sí? Diguéu. ¿Qu' us ha dit? + +JORDI. Lo que 't dich. + +ROSA. Pero ¿y qué mès? + +JORDI. Y que una daga li fès +ans de deixá 'l tracte escrit. + +ROSA. ¿Y res mès? + +JORDI. Res mès. + +ROSA. (¡Ay, ay!) + +JORDI. ¿Qué diable mès vols que 'm diga? + +ROSA. No, res... vull dí... + +JORDI. A la botiga, +dèixam sol un curt espay. +M'ha dit en Boy que'l cridès, +y crech que tè de parlarme. + +ROSA. Si acás donchs podréu cridarme. + +JORDI. Ja ho farè. + +ROSA. (¡No ha dit res mès!) (_Se'n vá._) + + + +### ESCENA XV. + +JORDI. BOY, que surt per la trapa. + +ΒΟΥ. ¡Hola, Jordi ! + +JORDI. Boy. ¿Qué hi ha? + +ΒΟΥ. Ja t' ho he dit: tinch de parlarte. + +JORDI. Donchs avant, y aprofitarte. +ans que 'ns puguin destorbá. + +ΒΟΥ. Donchs es lo cas que, com veus, +jo ja he fèt la juventút... + +JORDI. Jo ho crech. + +ΒΟΥ. ¿Qué? + +JORDI. Que ja has pogút. + +ΒΟΥ. Tinch setanta anys, tinch set déus, +y... de ser solter cansát, +y cansát de sol trovarme, +he determinát... casarme. +¿Qué hi dius? + +JORDI. Qu'es un disbarát. + +ΒΟΥ. ¡Oh! Bè, disbarát... espera. +Pot ser ja no ho será tant +quan sabrás quí es ella, quant +com, y de quina manera. + +JORDI. Esplícat. + +ΒΟΥ. Es poca cosa +y en pochs moments queda dit: +que 'm vull casar tot seguit +y que la núvia es... la Rosa. + +JORDI. ¿Qué dius? ¡Tú, ab la mèva filla!! + +ΒΟΥ. ¿Veus, home? Ja me ho he pensát +que 't semblaria acertát. + +JORDI. ¿Sabs quants anys tè la pubilla? + +ΒΟΥ. Setse; y jo... Sí, es la edát bona, +com ja haurás sentit á dir; +l' home sempre ha de tenir +uns quants anys mès que la dona. + +JORDI. Bè; pero ¿ho dius de debó? +jo tinch pòr que rapapiejas. +Rapapiejas ó bromejas; +jo no'm puch dar altra rahò. + +ΒΟΥ. ¡Ay llamp tè toch! ¿y per qué? + +JORDI. Perque ella vá á comensar... +ara es la edat de ballar, +y riure y corre... + +ΒΟΥ. Y bè, ¿y qué? + +JORDI. ¿Y creus que ballará ab tú? + +ΒΟΥ. No; pero ballará ab altres. +Si ho vol ella y jo, ab nosaltres +¿qui s'hi ha de ficar? Ningú. + +JORDI. Boy... potsé 't vás á alocá. +Ni qu' ella no 't diguès no, +¿cóm vols que senti passiò? + +ΒΟΥ. Que no la senti, ¿qué 'm fa? +Sò esquerrá, sabs la manía, +y á n' al mon cada hu es com es: +jo sempre tot al revès. + +JORDI. Es que ni al revès seria. +Vell com ets y com se sab, +¿podrá may dá una besada +en una cara arrugada? + +ΒΟΥ. ¡Oh! Que no me 'n dongui cар. + +JORDI. Quant sigui la tèva dona, +si al fi ho poguesses lograr, +¿anirá ab tú á passejar? + +ΒΟΥ. Que hi vagi ab l' ávia Tresona. +Per mí res d' aixó m' altera; +fins, si vol, la casa es gran: +ella pot viure al devant +y jo á la part del darrera. + +JORDI. Pero si aixó arriba á ser, +que no menji ni passeji, +ni may prop tèu se la vegi, +¿per que será tu muller? + +ΒΟΥ. ¡Ay, ay! ¡Per guiarla jo +en lo que del mon ignori, +per deixarlhi, quant me mori, +lo que tinch en un racò. +Per poderli dir ab dret: +així no serás ditxosa. +Per çó sols la vull ma esposa. +Ara ja ho sabs: clar y net! + +JORDI. ¡Boy...! (_Enternit_.) + +ΒΟΥ. ¿Y ara? + +JORDI. ¡Vina als meus brassos! + +ΒΟΥ. ¿Qué 'ns despedim? + +JORDI. ¡Vina aquí! + +ΒΟΥ. ¡Ah! Bè, aixó sempre... per mí... + +JORDI. Ni la mort romprá aquets llassos. +¡Ah! no ; mal' herba may mort. +Anys fá qu' ho dich y no 'm erro. + +JORDI. Tú ab lo teu mall forjas ferro; +pero, á n' al cor, hi bats or. +Ho veig, ho tindré present, +y, sino espòs, ets desd' ara +perque li fasses de pare, +marmessò án' al testament. + +ΒΟΥ. ¿Y ja aixís la puch renyar +y guiarla ab los mèus concells? + +JORDI. Sempre crech qu' ha fèt cas d' ells; +mes, sino, li pots manar. + +ΒΟΥ. Doncas ja no vull res mès.. +¿Ahont es ella? Ara comenso. + +JORDI. ¿Es pot ser?... + +ΒΟΥ. No, ca; es que penso... +Ja t' ho contarė desprès. +Tú sabs bè com jo l' estimo. +S' ha criát 'prop de la fornal, +y pensant qu' aixó li es mal, +ja ni aixeco el mall ni llimo +(que no pensi en aquest cas +que jo he vist á la montanya.) + +JORDI. ¿Donchs qué hi ha, qu' es, qué t' estranya? + +ΒΟΥ. Quant sigui l' hora ho sabrás. (_Se'n vá._) + + + +### ESCENA XVI. + +JORDI, BIEL. + +JORDI. ¡Pobre Boy!... Es vell... es vell... + +BIEL. Nostramo. (_Per la trapa, que tanca._) + +JORDI. ¿Qué hi ha Bialò? + +BIEL. Vinch enviát per un minyò. + +JORDI. ¿Vèns tú? + +BIEL. A parlarvos per ell. + +JORDI. Pero, ans de saber que vol, +sapiguemho tot, manxaire. +¿Quí es ell? + +BIEL. El que no fá gaire, +heu sentit tocá 'l fluviol. + +JORDI. ¡Ah! El cansoner. + +BIEL. A n' al poble +se li ha tret aquest motíu. + +JORDI. Sí; pero ell jo crech que 's díu... + +BIEL. Pere Pau; te 'ls noms en doble. + +JORDI. ¿Y qué vol aquest minyò? + +BIEL. Una mercé; puig li passa +que, com á n' ell la carbassa +sempre li ha fèt molta pò, +li cal ausili, y com es +cosa que mòlt se li endona, +ha buscát... una persona... +de respecte, qu' us parlès. + +JORDI. ¡Ah! Ja. ¿Y la persona ets tú? + +BIEL. Sí; 'l manxaire. + +JORDI. Ja m'agrada. + +BIEL. 'Sent una persona honrada, +ja es persona. + +JORDI. Ben segú. +Esplícat. + +BIEL. Com notaréu, +jo festeixos ab la Roseta; +ja li porto una floreta, +ja li regalo una creu, +ja, com avuy, la he firada +d'un anell de plata... + +JORDI. Sí. + +BIEL. Pero aixó qu' heu vist aquí, +pot ser mès d' una vegada, +no vol dir que la idolatri +ni que jo la estimi, no, +perque, en aquesta qüestiò, +jo, la festejo per atri. + +JORDI. ¡Llamp tè toch! Per ço jo deya: +¿D' hont dianxa treu tants diners? + +BIEL. ¡Y es clar! ¿cóm voléu qu' ho fès? +Era per ell que jo ho feya. +Ell me coneixia á mí, +y, com fá temps que 'l coneixo, +y sab ell que 'l protejeixo... + +JORDI. ¡Ah! ¿Tú 'l protejeixes? + +BIEL. Sí. +Com quá n' al mon passa aixó +que no hi ha home sens home. + +JORDI. ¡Ja, ja, ja! ¡Miréu qu' es broma! +¡Ay llamp tè toch de Bialò! + +BIEL. Quant vaig estar de manxaire +á casa l' altre ferrer, +ell, que 's lo fadrí primer, +ja no treballava gaire: +estava mal humorát, +y, al veurerm' venir aquí, +fesme est favor, me vá dí, +que 't será per gros pagát. +Veyeusho aquí tot; la estima, +y, com que 'l pobre xicot +está fèt un caramot, +que no treballa, ni llima, +pensant que vos no 'l voldréu, +m' ha dit: Parlalhi, y aixís, +tenint ja 'l vostre permís, +que ells s' entenguin y 'ls caséu, +ó li dich que ré ha de tréurer +del fluviol y el refilar, +perque... es clar, ja pots xiular +si es que 'l ase no vol béurer. + +JORDI. Home... m' has dit una cosa +que no 'm desagrada gens. +Com en Pau no n' hi ha molts cents. + +BIEL. ¡Ca ha d'haver! + +JORDI. Si ell s' hi posa +es un bon ferrer de tall. + +BIEL. Maneja mòlt bè la llima. + +JORDI. Fá 'l que vol ab planxa prima. + +BIEL. Es molt llest. + +JORDI. Tè cop de mall... + +BIEL. Mòlta idea. + +JORDI. 'S porta bè... + +BIEL. Treballa molt. + +JORDI. Res l'apura... + +BIEL. No mès es un xich criatura... +pero... aixó... jo ja 'l guiarè. + +JORDI. Dígali que 'ns parlarém. + +BIEL. Bè, vaja, diréu que sí. + +JORDI. Ell que vingui y parli ab mí. + +BIEL. Donchs vaig á veure á n' en Jem +á la fira, per si acás +li falta res, y, en tornant, +ho arregléu en un instant, +perque jo del bosch sé un cas, +y ell ne sab un de la reixa... + +JORDI. ¡Del bosch! ¿De la reixa dius? + +BIEL. Res... vull dir que si pot èsser +havéu d' aná un xich depressa. +Desprès sabréu los motíus. + +JORDI. Com vulgas. + +BIEL. Lo pas se dòna, +y, un cop ben arreglát tot, +desprès, si acás, lo del dot +ja ho parlarém una estona. +Com no tè ell pare ni mare +y jo me 'n cuido... + +JORDI. ¡Ay caráu! + +BIEL. Vaja doncas... Adèu siau; +penseuhi y obréu com pare. +(_Encaixant formalment y anantsen molt sério._) + + + +### ESCENA XVII. + +JORDI, lo BARÓ, ARNAL, y dos patges que portan tapicerías y bultos en +paquets. + +JORDI. ¡Je!... ¡Ay diable de manxaire! +Re; 'l mateix qu' un home gran. + +BARÓ. Mestre Jordi... + +JORDI. ¡Hola, Endavant! + +BARÓ. No hem tardát en veurerns gaire. + +JORDI. Sabéu qu' aquí es casa vostra, +y aixís m' honréu mès subint. + +BARÓ. M' ho havéu dit; per ço venint, +de que ho crech vos dono mostra. +Si no qu' ara 'ns passa un cas +que vos m' hi podéu fer bè. + +JORDI. Donchs ja es cert qu' us li farè. + +BARÓ. Obras á n' al castell fas, +com ja debéu saber massa, +y, volent qu' una sorpresa +la senyora baronesa +rebi, pensém una trassa. +Si allá hònt ella aquí a Olot posa +portém la tapicería, +la veurá, y no tè en sòn dia +sorpresa del qu' es hermosa. +Si la duhém á la posada, +ó, com ne dihéu, al hostal, +lo trasbals hi pot fer mal, +y res val si es matxucada. +Pensavam doncas, si á vos +molestia alguna no us era, +ferho d' aquesta manera: +fer portá aquí lo que fòs, +quedarse 'l criát fins al dia +perque tot ho anès rebent, +y, així ocult, fins al moment +de sè 'l castell, no 's veuria. + +JORDI. ¿Es dir donchs, que sa ecselencia +vol?... + +BARÓ. Que 'l mèu criát menji aquí +y dormi fins que jo... + +JORDI. ¡Y sí! +¡Dèu no 'ns donguès altra urgencia! + +BARÓ. Es indiferent lo lloch. +Qualsevol racò... + +JORDI. No... ¡ca! +Bon llit y taula aquí hi ha, +y, quant es l' hivern, bon foch. +Sòm gent d' enclusa y fornal; +pá, vi, y no molt bona cara, +perque hi ha alguna enmascara, +pero ab cor net, que mès val. + +BARÓ. Avant donchs, entréu aixó, +y anéu duentho cada viatge. +(_Arnal y 'ls patges entran per una porta lateral._) +Jo us pagarè l' hospedatge. + +JORDI. Al hostal, á n' aquí no. + +BARÓ. Si així ho voléu, siga així. + +JORDI. Vagissen en santa pau. + +BARÓ. Donchs aquí queda l' Arnal. + +JORDI. Desd' ara 's pot quedá aquí. + +BARÓ. Mes las cosas, si es vritát +qu' ab diners no sòn pagadas... + +JORDI. Vagi y paguiu ab dinadas. + +BARÓ. (Ja tenim aquest pas dát.) (_Se'n vá._) + + + +### ESCENA XVIII. + +JORDI, ROSA. + +ROSA. Pare. (_S' assenta y 's posa á brodar._) + +JORDI. Vull que vegi 'l noble +que, ab pá blanch y vi del vell, +tant com ell á n' al castell, +tè 'l daguè un hoste á n' al poble. + +ROSA. ¿Que parléu sol? + +JORDI. ¡Hola! ¿Ets tú? + +ROSA. Vos veig mòlt atalayát. +¿Qué hi ha alguna novetát? + +JORDI. Mès que no 's pensa ningú. + +ROSA. (Si jo poguès saber ell +lo que li ha dit...) + +(_Mentrestant Jordi qu' ha pres una fulla de daga, se'n vá cap á la +mola y díu:_) + +JORDI. Noya, roda. +O sino no... broda... broda; +ja ho farè quant vinga aquell. + + + +### ESCENA XIX. + +Los mateixos, ΒΟΥ. + +BOY. ¡Llamp de Dèu, la fira, Jordi! + +JORDI. ¿S'ha venút? + +ΒΟΥ. Sis dallas ván. + +JORDI. No s'havia venút tant +cap any, que jo me'n recordi. + +ΒΟΥ. Vejám jo si trovo un tros... +(_Busca per entre trossos de ferro dels racons, cantant._) + +JORDI. ¿Sabs, noya, qu' has preguntát +si hi havia novetát? + +ROSA. Sí. + +JORDI. Donchs sí; hi ha un cas mòlt gros. + +ROSA. ¿Qué 's pare? + +JORDI. Jo tè 'l dirè. + +ROSA. ¿Y no 'l podeu dí al instant? + +JORDI. No, pero espèral cantant, +perque crech que 't plaurá bè. + + + +### ESCENA XX. + +Los mateixos. BIEL, ROS. + +(_Y quatre ó cinch fadrins ferrers qu' anirán entrant y posantse 'ls +devantals._) + +ROSA. ¡Si será!... + +BIEL. ¡Ay, Boy, la fira!... + +ΒΟΥ. Ja ho sabém, ja li he dit jo. + +BIEL. Vos dich que 's vén de debó. + +ΒΟΥ. No trovo aquell ferro. + +JORDI. Mira... +(_Donantli ab sencillés._) +T'he dit á la dreta y... + +ΒΟΥ. ¡Vés! + +BIEL. Y bè 'l pobra, per ço s' erra: +com d' ell la dreta es la esquerra, +s' hi enganya y no trova res. + +TOTS. ¡Ja, ja, ja! + +ΒΟΥ. Mira, manxaire, +qu' ho sabrás si sò esquerrá. +(_Ros vè cantant pe 'l carrer._) +¡Hola! 'L Ros que canta ja. + +BIEL. ¡Uy! ¡No canta poch ni gaire! + +FADRÍ 1. Dèu hi sigui. + +ΒΟΥ. ¡Hola, Magí! + +FADRÍ 2. Que Dèu vos guart. + +BIEL. ¡Je, je! En Pere. + +JORDI. Petit, roda. No, no... espera. +(_Entran dos fadrins mès que componen lo total._) + +BOY. ¡Ajá! Já son tots aquí. + +JORDI. ¡Oy que no hi pensava! Noya, +prepárat... hi ha un foraster. + +ROSA. ¡Un foraster!... ¿Cóm pot ser? + +JORDI. ¡Y dèixau correr, baboya! +De tenirlo he dát paraula, +y tú has cumplert tot seguit, +mudant la bánova al llit, +y posantli un plat á taula. + +ROSA. ¿Quí deurá ser? + +BOY. ¡Au! Lo mall +y á bátrer bè aquella planxa. + +JORDI. Roda, xich. (_Biel roda y Jordi esmola._) + +ΒΟΥ. Donchs jo la manxa. + +(_Boy fica un ferro al foch y arregla l' carbò. Los fadrins agafan los +malls y esperan entorn de la enclusa._) + +ROSA. Escoltéu, pare. + +JORDI. ¿Qué hi ha? +¿Ab quina embaixada 'm vens? + +ROSA. ¿Aquest forasté? + +JORDI. Aquí 'l tens. + + + +### ESCENA ÚLTIMA. + +Los mateixos. ARNAL y los dos patges qu' havian dút los paquets, que +se n' van. + +ARNAL. Dèu vos guart. + +BIEL. (¡Ell!) + +ROS. (¡Ell!) + +ΒΟΥ. (¡Ell!) + +ROSA. (_Al veurerl'._) (¡Ah!) + +ARNAL. (Dissimula.) + +JORDI. ¿Qué? + +ROSA. No... re. +Que m' he punxát ab la agulla. + +JORDI. Jo ara esmolo aquesta fulla, +perdonéu. (_Esmola y canta baix._) + +ARNAL. No hi ha perqué. + +JORDI. Aquí estéu com al castell: +s' entra, 's surt, se pren, se deixa... + +BIEL. (¡El del bosch!) + +ROS. (¡El de la reixa!) + +ΒΟΥ. (¡El de la montanya!) (_Los tres observantlo._) + +ROSA. (¡¡Ell!!) + +JORDI. "Esmola qu' esmola, +fès dagas, daguer; +fès dagas que passin +las mallas d' acer." + +ΒΟΥ. (Observarè.) + +BIEL. (Observarém.) + +(_Arnal s'ha anát acostant á Roseta y, assentantse 'l sèu costát en +cadira que s'hi porta, díu:_) + +ARNAL. Bonich broda la doncella. + +ROSA. Es plata y or. + +BIEL. (Séu prop d' ella.) (_Toca la una._) + +ΒΟΥ. La una, noys; comensem. + +(Los fadrins se preparan. Boy agafa la corda de la manxa. Rosa broda +conmoguda y canta per dissimular mirant de reull á Arnal. Biel roda y +canta; Jordi, que no ha deixát de ferho may, finalisa l' acte cantant +la cansò. Lo telò pausát.) + + + +CUADRO. + +FI DEL ACTE PRIMER. + + + + +## ACTE SEGON. + +La mateixa decoració. + + + +### ESCENA PRIMERA. + +ROSA, ARNAL, JORDI, BOY, BIEL, ROS, y tots los fadrins. Los dos +enamoráts un á cada cantó de teatro. Los ferrers tots al entorn de +JORDI que figura acabar de contarlos una rondalla. + +JORDI. No, si jo ho tinch de trovar... +Si 'm balla pe 'l cap. + +BIEL. ¿Vos balla? + +BOY. Bè, sí; tú calla, quitxalla. + +JORDI. Calléu... deixeumhi pensar. +(_Ell pensa y tots esperan qu' ho trovi._) + +ROSA. (¿Qué li déu passar? Agravis +tenen de se. ¡Verge pura! +(_Mirant á Arnal._) +Aquest sonrís d'amargura +no se'n vá may dels seus llabis.) + +ARNAL. (¡Tant honráts, tant bona gent, +d' ánima tant ennoblida!... +¡Ah! No puch... no puch... m'ho crida +la veu del remordiment.) + +JORDI. Sí, ja ho tinch. + +BIEL. ¡Ah! Ja s' hi posa. + +BOY. ¡Calla! + +BIEL. Es que... + +BOY. ¡Calla, que 's tart! +Sembla que, Dèu nos en guart, +t' han dát una mala cosa. + +JORDI. Sí... la tornada fá així. + +ARNAL. Adèu siau... (_Alsentse per anarsen._) + +JORDI. ¿Y aixó minyò? +¿Potsè es que jo, ab la cansò, +vos hi umplert massa 'l magí? + +ARNAL. No; pero no 'm trovo bè. + +JORDI. ¡Bo! Endavant... fruita novella. +¡Ja us ho ha encomenát aquella! +Tú... sí... ¿qué 't creus que no ho sè? +Y que n' hem de parlá en gran. +Sembléu musòls... tot lo dia +ab lo cap baix pe 'ls racòns. + +BIEL. Sí... no... y en sentint cansons... + +BOY. ¡Calla! + +BIEL. ¡Ay! (_Per lo cop que li ha donát._) + +JORDI. ¡Ditxosa alegría! +¿Qué tèns? ¿Qué rediable 't passa? + +BOY. (En sent pare, tots pá al ull.) + +BIEL. Y bè... vaja; girem full. + +JORDI. No; perque ja es un xich masa. +¡Si no t'en vás! (_Corrent cap á la noya._) + +ROSA. ¡Ay! (_Alsantse espantada._) + +BOY. (_Detenintlo_.) ¡Detenta! + +JORDI. ¡Vèsten... vès del mèu devánt, +y no hi tornis, fins y á tant +que hi pugas venir contenta! +(_La noya recull la feyna y se 'n vá trista._) + +ARNAL. (¡Pobra Rosa!) + +JORDI. ¿Veus? ¿No dòna +aixó engunia? ¿Qué tè? ¿Qu'es? +Tornarè aviát, y, desprès, +ne parlarém una estona. + +ARNAL. De mí no ho heu d' estranyar. +No es que 'l tracte no m' agradi, +ni que la casa m' enfadi, +ni que no 'm probi 'l menjar. +Ja sè sab que 'n mí es mal vell +la tristesa d' aquets viatges; +fèt allá, ab los altres patges, +á divertirme 'l castell... + +BOY. (¡Uy, y quín xicot mès destre!) + +BIEL. (¿La sab llarga, oy Boy?) + +BOY. (¡Uy, uy, uy!) + +JORDI. Vaja tè; jo, 'l que 's per 'vuy, +ja hi acabát la palestra. + +BOY. ¿Qué vols dir? + +JORDI. Qu' estava alegre +y que ja m'hi enfosquit. + +BOY. ¡Vaja, home; aquí tot seguit! + +JORDI. No, no; ¡tinch un cor mès negre! + +BOY. ¿Y per ço no tens consòl? +¿Y per ço estás trist, baboya? + +JORDI. ¿Qué no vèus qu' aquesta noya +me 'l colla á dins d' un cargol? + +BOY. ¡Anem vès, vès, ximple, vès! +¡Vaya un diable de taleya ! +La cansò ¿cóm dius que feya? + +JORDI. No; ja la dirém desprès. (_Se'n vá._) + + + +### ESCENA II. + +Los mateixos, menos JORDI. + +BOY. Ja ho heu vist. (_Als fadrins, ab misteri._) + +TOTS. Sí. + +BOY. Hem de salvarlo, +y ja ho sabéu. + +ROS. Endavant. + +BOY. ¿Crech qu' havéu entés bè 'l plan? + +BIEL. ¿Qué voléu torná á esplicarlo? + +BOY. ¿Y si hi tornés, qué hi hauria? + +BIEL. Que si mil cops ja l' heu dit, +fòran mil y un. + +BOY. ¿Sí, petit? +(_Fá l' amoròs y desprès l' agafa._) +¡Ara! Ara 't tinch. + +ROS. Ja ho sabia. + +BIEL. ¿Ay, ay, ay! + +ΒΟΥ. ¿Es dir que tú +fins del _espiritu tuó_ +te mofarás? + +BIEL. ¡Oy que no! +Si encara estich en dejú +¿cóm voléu que 'm mofi? + +BOY. Mira: +perque 't recordis millor +de que á n' al fadrí major +que las aurellas t' estira... (_Lo joch._) +¡Ay borrango de criatura! +¿Qué no veyéu quin posát? + +TOTS. ¡Ja, ja! + +BOY. Res; me te embruixát; +vull pegarli, y la figura +que 's posa á ferme 'l xicot... + +BIEL. ¡Ah! No... no aprenguéu de viurer. + +BOY. Y veusho aquí... ¿Qué 'm de riurer? + +BIEL. Jo... + +BOY. Tú tens la culpa de tot. + +BIEL. ¡Oh! Aixó si que poch ni gaire +me sorpren ja. + +BOY. ¿Qué vols dir? + +BIEL. Qu' aquí ja no 's tè de dir. +De tot tè culpa 'l manxaire. + +BOY. Bè, aixó es vritát. + +BIEL. ¡Tant se val! +Ni qu' us en haguéu rigút. +Sempre 'l manxaire ha sigút, +lo bobo de la fornal. +De dès que entra á sè aprenent, +aixerit y net de cara, +fins que s' hi fá una enmascara, +ni ell parla, ni ningú 'l sent. +Pero ja arriba al moment +en que sent de carbó flaire, +ja, per no mirarshi gaire, +la cara s' ha enmascarát, +ja, de tot lo qu' ha passát, +¿quí 'n tè la culpa? 'L manxaire. +Vá 'l ferrer á treballar, +y ell paga tot lo que passa; +si es fadrí, y li han dát carbassa, +mòlt cuidado ab lo manxar; +si canta, rep per cantar; +si no, per darse poch aire; +si parla: --Calla xarraire; +si calla: --Parla mussòl; +si de la carbassa 's dòl, +¿quí 'n tè la culpa? 'L manxaire. +¿S' acaba 'l vi del porrò? +--Lo manxaire l' ha begút. +¿Lo cantiret ja 's aixút? +--Se l' ha begút 'n Bialò. +¿Renya lo fadrí majò? +--Ja l' espía aquell xarraire. +¿Compareix l'amo cridaire? +--Ja li ha dit aquell mussòl; +y ¡fins de ploure ó fer sol! +ne tè la culpa 'l manxaire. +Y, d' aquí, rep clatellada; +d' allí, puntada de pèu; +d' allá estirada, que t' tréu +mitja orella d' esquinsada! +A l' un pegarli li agrada, +á l'altre, sentil cridaire, +y com pilota que 'n l' aire, +jugant á gèps s' ha tirát, +encara, d'haver votát, +¿quín tè la culpa? --'L manxaire. +¡Y 'l manxaire, que ja es net +d' allá hont li dòna la gana, +perque del clatell la llana +a clatelladas li han tret, +per guanyá d' un cop lo plet, +se torna pillo, xarraire, +rata, astút, dropo, cridaire, +golós, brút y enmascarát, +perque aixís sigui vritát +que'n tè la culpa 'l manxaire! + +TOTS. ¡Bè, bailet! ¡Molt bè! ¡Molt bona! + +ROS. No pot pas dirse millor. + +BOY. No; aquest noy, predicador, +enfonsaria una trona. + +BIEL. ¿Quí? ¿Jo? 'L mateix faig un ganxo +de ferro á la vostra vista +que cavo ó sòch organista. + +BOY. ¡Ah! ¿Sí? ¿Tocas l' orga? + +BIEL. Manxo. + +ROS. Bè; pero vaja, acabém. +¿Cóm se queda? + +BOY. ¡Ay votaván! +¿no havèm combinát lo plan? + +ROS. ¿Y aquell será 'l que farém? + +BOY. Aquell, seguit fil per fil, +y, un cop cassát, pochs treballs; +si acás crida, en l'aire 'ls malls, +qu' ofeguin los crits del vil. +Baixareu al soterrani +quant tornaréu, no per 'quí, +per l' altra trapa d' allí, +y faréu... lo que jo us mani. + +BIEL. ¿Y no penséu que 'l vehinát +quant sentirá que piquém? + +BOY. Deurá pensar que vetllém, +com ja cent cops ha passát. +L' entrar... per 'l hort. + +ROS. Ben pensát. + +BOY. Adèu siau. + +UN. Adèu. (_Se'n ván los fadrins._) + +BOY. Adèu. +Sopéu de gust y veuréu +com tot quedará endagát. + + + +### ESCENA III. + +BOY, BIEL. + +BIEL. Sí... endagát... jo sè una cosa +que si la sabesseu vos... + +BOY. ¿Ja 'm vols posar neguitòs? + +BIEL. Jo... Com que jo vos faig nosa. +¿Qué n' héu de fer del que sè? +¡Ni tant sols podéu sentirme +que no 'm volguéu dá un revès! + +BOY. Bè, ara... digas aixó... qu' es +y vès de no entretenirme. + +BIEL. ¿Y si us ho dich es de veras +que no 'm daréu mès crostò? + +BOY. Sí; y desprès, si ets bon minyò, +tè darè un trenti per peras. + +BIEL. Aquest criát... (_Ab gran misteri._) + +BOY. ¡Ah! ¿Aixó t'estranya? +Es la persona mateixa +qu 'l Ros vá vèure á la reixa, +tu al bosch, y jo á la montanya +festejant ab la Roseta. + +BIEL. ¿Quí us ho ha dit? + +ΒΟΥ. La mèva astucia; +jo, que ni un punt he deixát +de vigilá á n' aquest criát, +y... tot ho he vist. + +BIEL. ¡Santa Llucia! +Miréu com un estornell. +¿Donchs allavoras, tambè +ja debéu saber pot sè, +lo que jo á nit he vist d'ell? + +BOY. ¡Ah! Tú has vist alguna cosa? + +BIEL. ¿Uy! ¡Ja, ja! ¡Si he vist, me díu! + +BOY. (Déu sè 'l mateix.) ¿Qué? + +BIEL. Veníu. + +ΒΟΥ. Ja pots ja; ningú 'ns fa nosa. + +BIEL. La nit passada, á las très, +m' ha semblát remor confòs +sentí aquí, y, per lo que fòs, +m' also y vinch sense dir res. +Seguia 'l corredò avall, +que desde 'l quarto aquí vè, +quant, tot de prompte, 'm detè +lo sentir tres cops de mall, +que llavors m' han sorprès doble, +entre la remor confusa, +perque eran dats á la enclusa +del altre ferrer del poble. + +BOY. (Bè, vaja: ha vist lo mateix.) + +BIEL. No 'n faig cas y cap aquí; +pero just arribo allí +á la porta; quant, d' aqueix +finestrò, la llum qu' entrava, +de un raig tremolench de lluna, +m' ensenya ben clar, tot d' una, +al foraster qu' aquí estava. +¿Qué fá aquí llevát, lo ruch? +m' he dit jo, y ell, ab treball, +aixeca ben alt un mall, +l' abaixa: y díu: No; no puch. +Llavors l' altre mall picar, +allá al lluny torno á sentir; +ell torna aixó á repetir; +no pot y 's posa á plorar. + +BOY. ¡Puf! ¿Y aixó es lo que sabs nou? + +BIEL. ¡Ah! ¿Es dir que vos?... + +BOY. ¡Votaván! +¿Donchs per qué he fèt lo mèu plan +si no per ço, cap de bou? + +BIEL. Bè... pero ¿aquest plan? + +BOY. Manxaire, +lo secret del atmetllò +díu: jo 'l puch sabé y tú no. + +BIEL. ¡Ah sí, perque sòch xarraire! + +BOY. No ho ets; pero ara convè +callar per lograr la cosa. + +BIEL. Es qu' aquest criát me fá nosa. +Jo tinch de dú 'l cansonè, +per demanar la Roseta, +y mentre aixó duri així, +es clar; no 'l puch fer veni. + +BOY. ¿Donchs que li fás de consueta? + +BIEL. No; ell no ho vá demanar; +pero jo veig que s' estiman, +y están tristos, y s' apriman, +y... vaja, re... 'ls vull casar. + +BOY. (Sí; ja s' hi adova.) + +BIEL. ¿Qu' héu dit? + +BOY. ¡Re, re; deixau correr, vès! + +BIEL. ¡Oh! ¡Vès! M' heu dit que desprès... + +BOY. No estich per cansòns, petit. + +BIEL. ¡Vos m' heu dit: manxaire, parla !... + +BOY. ¡Si 'm tornas á parlá així, +d' una bofetada aquí +tè rompo la cara!... + +BIEL. ¡Au!¡ Darla! + +BOY. ¡Vès ves á dins! ¿Vejám? vina; (_Lo joch_) +las mans... + +BIEL. Me las he rentadas +com m' havéu dit, tres vegadas. + +BOY. Bè, vaja, sí; ja es prou fina. + +BIEL. Y ¿per qué, Boy? + +BOY. En sent l' hora +ja ho veuréu tot: ara vès. + +BIEL. Donéu. + +BOY. ¿Qué? + +BIEL. 'L trenti. + +BOY. (_Aixordantlo_.) Desprès. + +BIEL. ¡Bè, raro, bè!... Fora, fora (_Se'n vá._) + + + +### ESCENA IV. + +BOY. + +BOY. ¡Ay dimoni de criatura! +¡Miréu que 's entramaliát! +¡Hola! En Jordi qu' ha tornát. +Vejám que vol, y cordura. +Si ell sapiguès... ¡uy, uy, uy, uy! +Si jo diguès... ¡ca, ca, ca, ca! +Llavoras ell... ¡sha, sha, sha! +(_Fent petar la llengua._) +No, no... psit, ¡bah! Lo d' avuy. +La millò arma es poch segura; +lo millò es com ells, nyau, nyau; +qu' entri 'l cunill á n' al cau, +y desprès: nyach... vè la fura. + + + +### ESCENA V. + +BOY, JORDI. + +JORDI. ¡Hola, Boy! ¿Estás ben sol? + +BOY. Si la mola y la fornal +no poden ferhi cap mal, +sols estém. + +JORDI. Donchs vinch resòlt. +Esquerrá, tú á casa mèva +hi èts de desde mòlt petit; +al avi, al pare, has servit, +y conech la honradés tèva. +'Sent aixís, m' has d' estimar +ab mira tant carinyosa, +que jo, per tú, no veig cosa +que no se 't dega confiar. + +BOY. Segueixte esplicant; per ara +comensas bė. + +JORDI. Donchs lo fèt +es, que 't tinch de dí en secret, +lo qu' has vist, fá un quart no encara. +La Rosa, qu' un mès no fá, +era l' alegría pura, +es ara un mar d' amargura +que res pot dolsificar. +Per lo que 'm vá dí 'l manxaire +váreig pensar que potser +estimava al cansoner, +pero ¡cá! ni poch ni gaire. +Ni vol esser sa promesa +ni per res del mòn lo vol +per mès que toqui 'l fluviol, +y segueix ab sa tristesa. + +BOY. ¿Y ab tot aixó que 'm vols dir? + +JORDI. Que sabent quant la vols tú, +me digas, si sabs segú, +que 's lo que li pot succehir. + +BOY. Digas bè que li succeheix. + +JORDI. ¡Ah! ¿Y tú ho sabs, Esquerrá? + +BOY. ¡Bah! +Jo, tant bè com tú 'l pe á pá. +¿Per qué sino un hom serveix? +Jo, com tèu fadrí major, +me cuido de tot quant siga: +y á mès de feyna y botiga, +tè porto filla y honor. + +JORDI. Donchs, si de dol es segú +que ella tè l'anima plena, +d'aquest plor, d'aquesta pena, +quí n'es lo culpable? + +BOY. Tú. + +JORDI. ¿Jo, dius? + +BOY. Sí, tú ab tot aixó +que m' estás esplicant ara; +tú, que com home y com pare +sempre 't perts per massa bó. +Tú, que estás erra que 't erra, +que aquí tot dret ha de ser; +y á n' al mon, per anar bè, +tot s' ha de fè ab la má esquerra. +¿Veus á ta filla plorar? +Donchs siga clar, siga fosch: +--¿ Ahont tè 'n vas, Roseta?--Al bosch; +y al bosch la deixas anar. +Vè un dia un noble á n' al poble, +y tú, no mès per probar +que si un noble 't vá insultar, +t' en olvidas, ab cor noble, +segueixes los concells... sabis, +de lo que 'l tèu cor tè mana, +y, olvidát de ta germana, +tornas favors per agravis. +Donchs no senyor; si vè al poble +un noble y no es ben honrát, +ni 'l noble, ni 'l sèu criát, +posan aquí estánt al poble. +--¡Oh! Qu' aixó tothom ho fá, +quant honrát y digne s' es. +Donchs tú no; y fesho al revés, +com jo, que sòch esquerrá. +Y aixís salvarás la filla, +y la ventura, y l' honor, +y la fé, y la pau del cor, +y l' hisenda que 't perilla; +puig si 'l ferho tot ben dret +ha de dá armas á n' als vils, +y ha de perdre á tants de mils, +y ha de dú afanys com aquet, +ara y sempre, y fins quant ja +vegi als peus del llit la mort, +Dèu me deixi obrar ben tort, +y morir 'sent esquerrá. + +JORDI. Boy... ¡me tens en ansietát! +¿Qu' ha passát, qué passa aquí? + +BOY. Perdona noy, no ho puch dir, +perque tinch ja 'l plan tramát. +Si ho sabeses... No convè. +Cridarias, matarias, +y tot lo del mon farias +menos lo que s'ha de fè. +Cada hu per 'llá hont la enfila, +dirás... y 't crech en aixó. +Mès, si'n vols saber la rahò, +tórnat astút, y... vigila. (_Se'n va._) + + + +### ESCENA VI. + +JORDI. + +JORDI. ¡Díu que vigili, y 'm renya +perque al bosch vá aná la Rosa!... +Parlant desprès d' altre cosa +me renya mès, y s' empenya +en probar que 's mal pensát +l' admetre aquí al foraster, +que 's patge del cavaller... +¿Vol dir pot ser qu' aquest criát?... +Sí... Ell ha tret lo mirall +de ma germana aquell dia.... +¡Oh! ¡Pobre d' ell! L' estendria +als meus peus d' un cop de mall. +No pot sè... es home de bè... +per mil rahons... per una pila; +pero 'l Boy m' ha dit: Vigila... +Creguémlo... vigilarè. (_Se'n va._) + + + +### ESCENA VII. + +BIEL, AGNETA. + +AGNETA. ¡Ave-María Purísima! + +BIEL. Mare y reina celestial. (_Portant llumanera._) + +AGNETA. La senyora baronesa... + +BIEL. ¡Ay! Vaig corrent á avisar... + +AGNETA. No; mira, bailet... + +BIEL. No 'm toqui. + +AGNETA. Lluny d' avisar, mès aviát +convindria que 'ns deixesseu +solas, aquí, algun instant. +¿Ho sents fill? + +BIEL. ¡No 'm toqui dona! +¿véu? + +AGNETA. ¿Qué? + +BIEL. Ja m'ha emmascarát. + +AGNETA. ¡Y tèns rahò! + +BIEL. ¡Vaya! 'Ls manxaire +sòn com noyas de quinse anys: +mira y no 'n tochs. + +AGNETA. ¿Y qué 't sembla? +¿Podrá sè 'l qu' he demanát? + +BIEL. Anirè tot de seguida +á dirho á n' al Esquerrá. + +AGNETA. Just; que 'ns deixin aquí solas +no mès que cosa d' un quart. + +BIEL. Mòlt bè díu. ¡Fins la senyora +baronesa!... ¿Qué será?... (_Sen vá._) + + + +### ESCENA VIII. + +AGNETA, BARONESA, DALMAU. + +BARONES. ¿Agneta? + +AGNETA. La mi senyora +ja tè arreglát lo sitial. + +BARONES. No sè perque avuy me sento +ab forsa y valor com may. + +AGNETA. Y tal; bè massa hu observo; +tè mès ferm y segú 'l pas, +la veu mès alta y entera, +lo pols mès acompassát; +lo respirar mòlt mès lliure, +lo color mès natural... + +BARONES. Calla; m' amohinas, Agneta. + +AGNETA. Mi senyora, ja he callát. + +BARONES. Digas al criát que se 'n vagi. + +AGNETA. Vèsten y esperat, Dalmáu. + +(_Lo criát se 'n νá._) + + + +### ESCENA IX. + +BARONESA, AGNETA. + +BARONES. ¡Ay, si sabias Agneta, +com tinch lo cor traspassát! +Allí, á casa dels marquesos, +no podia respirar; +necesitava esplayarme +y no podia... no... may. +¡Ay Senyor, Senyor! Sò vella, +sò mòlt vella... tinch mòlts anys; +si una vida tota honrada +s' ha d' infamá al cap d' avall, +que no ho vegi... que no ho vegi... +que no ho vegi.. morí abans! + +AGNETA. ¿Qu' ha passat la mi senyora? + +BARONES. Sí; tú ja no ho contarás; +y ademès, jo necesito +poder... poderho esplicar. +M' estava á casa 'ls marquesos +en lo jardí, part de baix, +quant sento remor de veus +darrera l' encanyissát: +era 'l mèu nèt, lo Barò, +rient de bò ab los sèus companys, +y ben prompte, clá espressantse, +lo sèu intent criminal, +los ha dit mòn nèt indigne. +Del vescompte en lo palau, +ha de ser duta la noya +del daguer, un cop allá... +¡Oh! No t' ho vull dir, Agneta. +Ni t' ho vull dir, ni ho sabrás. +Al sentirho, la vergonya +m' ha dát al rostre la sanch, +y per éll, per nostre casa, +per 'quest ángel de bondát, +qu' entre tots, vils, vólen perdrer, +aquí he vingút al instant. +Lo mèu nèt, pe 'l plan indigne +que trama, prompte vindrá; +vull que, quant vinga, aquí 'm trovi. + +AGNETA. ¿Ja pensa lo que li es mal, +la senyora baronesa, +l' enutx qu' aixó li dará? +¿Ja pensa?... + +BARONES. Cállat, Agneta. +¿Creus tú que ma dignitát +ni un instant pot rebaixarse, +á que éll puga suposar +que jo sè sos plans indignes? +No; per éll será bastant +que vegi que la sèva ávia +protejeix ab viu afany +á n' aquesta pobre noya +víctima de 'ls sèus enganys. +¿Qu' es? (_Riallas fora._) + +AGNETA.Lo nèt de ma senyora +que vè aquí ab los sèus companys. + +BARONES. Deurá deixarlos; apártat, +perque fins que ja hagi entrát, +no vegi qu' aquí nosaltres +ja l' estavam esperant. + +(_Agneta s' aparta y apareix al fondo 'l Baró qu' entra creyent que no +hi ha ningú._) + + + +### ESCENA Χ. + +Las mateixas. Lo BARÓ. + +BARÓ. ¡Duptan que puga lograrho! +Qu' ho duptin; ells s' ho veurán. +(_Avansa fins que veu á la baronesa y díu apart sorprès:_) +¡Ah! ¿L' ávia aquí? (_Vá y li besa la má._) + +BARONES. Passa avant. + +BARÓ. (¡Si haurá pogút observarho!) + +BARONES. ¿Qué vè á fè aquí 'l senyò heréu, +tant joganer y tant plaga? + +BARÓ. Re;'l daguer me fá una daga +de las bonas, de mòlt preu, +y jo venia á mirar +com tenia la sèva obra. + +BARONES. Cautelòs estás de sobra. + +BARÓ. Senyora ávia, déu parlar... + +BARONES. No... has fèt mòlt bè; aixís ara +ja la sort d'ells no perilla; +jo proteijeixo á la filla, (_Intenciò_.) +tú protejeixes al pare. + +BARÓ. ¡Qué sento! ¿La senyora ávia +protejeix la filla? + +BARONES. Sí. +¿Es pot sè indigne de mí? + +BARÓ. No es resoluciò prou sábia. + +BARONES. Ditxosos los nobles qu' honran +ab sa virtút y son tracte; +n' hi ha en cambi, que, al sol contacte, +ja portan dol y deshonran. + +BARÓ. ¿Ja hi ha sermò, senyora ávia? + +BARONES. No; res... raresas de vella... +Es qu' estimo á la doncella, +sòn prims los jonchs de la gávia +que la guardan, y vull dír +que, com sa bondát coneixo, +la estimo y la protejeixo +ab tot cor, fins á morir. + +BARÓ.(¿Suspitará alguna cosa? +No ho crech; es sermonejá.) + +BARONES. ¿Y ara, aquí á Olot, qu' hi fás ja? + +BARÓ. ¿Ja estèu de mí neguitosa? + +BARONES. Clar qu' ho estich; ab desficis +me tè 'l vèurert' tant parát, +perque... la ociositát +es mare de tots los vicis. + +BARÓ. Avia, es mòlt enguniòs +que cada, cada vegada +que parlár ab mí us agrada, +siga per renyir tots dos. +¿Per qué tinch jo de trencarme +lo cap, llegint lletras mortas, +ni anar á trucá á las portas +de Roma per ordenarme? +¿Per qué tinch de vestir mallas +ni posar á mòn goig trèva, +si ja sobra á casa mèva +lo llaurer de cent batallas? +Mos passats ván guanyar gloria +per donarme un nom gloriòs; +riquesas, perque rich fòs, +y ecsemples grans per memoria. +Donchs si tot m' ho ván deixar, +y de tot ja sò pubill, +¿per qué haig de buscar, com fill, +lo que 'ls pares me ván dar? +¿Si tot fèt ja vaig trovárho +que, fent mès, tinch de lograr? + +BARONES. Lo que 'n fèr t' has d' esforsar; +pots lograr lo conservarho. +Jo sò vella, y tinch memoria +de nostres antepassats: +n' hi ha á la iglesia, n' hi ha lletráts, +n' hi ha á las armas, guanyant gloria. +¿Es res d' aixó 'l que fas tú? +Lluny d' aumentar mès ta fama, +casante ab ilustre dama, +solter, no vols á ningú; +ab tos amichs calaveras +llágrimas per tot deixéu; +delirants, no respectéu +á casadas ni á solteras, +y la tèva fama es tal +per poble, vila y massía, +que's malehit de nit y dia +lo nostre castell feudal. +¿Fá aixó quí tè noble cor? +¿Fá aixó quí sent la noblesa? + +AGNETA. La senyora baronesa, +pensi qu' ha dit lo doctor... + +BARONES. ¿Es noble lo qu' ara féu +los nobles d' avuy en dia? +Jugar, cassar tot lo dia, +dá escándols per tot arréu, +y entre tant folgar y riurer, +com rassa dejenerada, +teníu la espasa occidada, +y ni sols sabéu escriurer. +¡Ah! Massa rahò tè lo poble +en odiarvos y mal-dirvos! +¿Cóm per nobles pot tenirvos +si en res vos trova sanch noble? +Noblesa... vol dir l' escuma, +lo eccels del honor puríssim; +es l' ecsemple brillantíssim +qu' á lo gran y bo acostuma. +Noblesa, sens tal puressa, +noblesa dirse podrá, +pot dirsen; mes may será +la verdadera noblesa +la que, sens fé ni paraula, +sense sabiesa ni honor, +sense virtút ni valor, +qu' arriba ja á semblar fáula, +confosa entre la brivalla, +y assistint al sèu enterro, +se consumeix com lo ferro +de vostras cotas de malla. + +BARÓ. Lo que veig ja, senyora ávia, +es que ma condescendencia +es mòlta, y que ma paciencia +podría tornarse en rabia, +per sentirme renyá així. +Que no sòch un nin sabèu; +faig lo que vull: ¡Sò l' heréu +del castell de Vallgorguí! + +BARONES. ¡Enguerrant!! + +AGNETA. ¡Jesus María! + +BARONES. ¡Desventurát! ¿Qué m' has dit? +Tú haverte á tant atrevit!! +Tú! En mal hora ho pasaria. +Tant abatuda, tant vella, +tant trista, tant tremolosa, +del tèu ávi sò la esposa, +¡de éll viuda per mala estrella! +Fill de rassa de valents, +tant sols honra vá donarme; +quant ab éll vaig enllassarme, +jo li vaig dar tots los bèns... +La hereva, donchs, sols sò jo. +Jo que puch desheretarte; +¡vina als mèus peus á humiliarte! +¡vina á cercar lo perdò! +¡Ara que 'l tèu orgull sab +fins ahont abatret podría... +Heréu de la baronía +de Vallgorguí, baix lo cap! + +BARÓ. ¡Senyora ávia! (_Inclinantse abatút._) + +BARONES.¡Ja, ja, ja! +L' heréu... L' heréu, ¿vèus Agneta? +¿Vèus com la pobre velleta +encara fá tremolar? +Bè... vaja... re... Acostat... vina. +(_Ell hi vá, ella li allarga la má y éll li besa._) +Y ara olvidemho... fill mèu. +¡Si jo t' ho he dit pe 'l bè tèu! +L' ávia... la tèva padrina... +¿qué vol? que sigas ditxòs; +que per honrát te coneixin, +que 'n tot l'entorn tè beneeixin +pe 'l tèu cor bo y bondadòs. +¿No vèus que veig en perill +ton nom, ta honra, y ta casa? +¿No vèus que la tèva espasa +es la del fill del mèu fill? + +BARÓ. Jo honrarla procurarè. + +BARONES. Sí, fill mèu, sí... ho penso... ho penso; +tè veig ara y m' en convenso... +¡Es tant bo sè home de bè! +¿T' he posát trist? ¿T' ha fèt mella? +No t' ho he dit per çó ab cap rábia. +Es que la pobreta ávia +es ja ¡tant vella!... ¡tant vella!... +¡Y 'ls vells sòn tant reganyosos!... +Aném, vaja... portat bè. +Jo sempre t' estimarè, +si los teus fèts son honrosos. +Sigas bó, y no tingas pòr, +'sent bó... ja may t' intimidis; +mes, si no ho ets, no ho olvidis. +Jo salvarè 'l nostre honor. + + + +### ESCENA XI. + +Los mateixos. ROSA. + +ROSA. Mi senyora baronesa. + +BARONES. ¡Oh! Rosa... (Disimuléu.) +(_Apart á Agneta y al Baró._) +Mira... just ara á l' heréu +li alabava la finesa +del tèu treball. + +ROSA. Mercé es +que no mereixo. + +BARONES. ¡Oh! ¡No, no! +Sempre á l'Agneta dich jo +que no hi ha un altre qu' ho fès. +¿Ho tens llest? + +ROSA. Si mi senyora +baronesa pòt entrar... +Tinch pòr que 's poguès tacar +ab la pols que hi ha aquí fora. + +BARONES. Bè... Sí. (Aixís li parlarè.) +¿Entrar dius? Anem, Agneta. +Passa tú devant, Roseta. +Mes... no... vina... ara vè bè. + +ROSA. ¿Vol mi senyora?... (_Fent lo que s' indica._) + +BARONES. Sí... vina. +¿La vèus fill? Es la Roseta... +Bona... bona minyoneta!... +La tèva ávia l' apadrina... +la protejeix; si arribès +lo cás de la mèva mort, +tú has de vetllar per sa sort, +y protejirla desprès. + +BARÓ. Si ho vol senyora ávia així. + +BARONES. Vull ben ditxosa sa estrella. +T' ho mano... fè un mal á n' ella +fora com fèrmel á mí. + +ROSA. ¡Tanta mercé, mi senyora +baronesa!... + +BARONES. Re... acabát... +y ara... tot quedi olvidát. +La pau la tèva ávia implora, +y aquest abrás la pau sella. +¡Enguerrant! ¡Fill! ¿Ploro? ¡Vès! +¡Vès!... No sò bona per res... +¡Me faig vella... 'm vaig mòlt vella! +(_Se'n va ab Agneta y Rosa._) + + + +### ESCENA XII. + +LO BARÓ, ARNAL + +BARÓ. ¡S'ha vist may sort com la mèva! +De tot tè culpa 'l Arnal. + +ARNAL. Mi senyor. + +BARÓ. De tú parlava +en aquest precís instant. +La mèva senyora ávia +m' ha fèt aquí un sermó llarch; +es á dintre ara ab la Rosa, +y fins tinch pòr que tardant, +com tú tardas tant, per terra +vagin tots nostres treballs. + +ARNAL. ¿Y vos ha dit al parlarvos, +quelcom que 'ns puga indicar +que coneix la indigne trama +qu' havém de portar á cap? + +BARÓ. ¡Cá! Raresas del sèu génit; +estranyesas de 'ls sèus anys, +que jo he fingit acatarlas, +mòlt humil y ab lo cap baix, +perque nos fòs cás que, irada, +fès, com pot fè, un disbarát. + +ARNAL. Senyor: aixó es lo que temo, +si vos tinch de parlar franch. +He vist avuy la vostr' ávia +recelosa ab vos com may, +y ja qu' aixó no us reporta +res mès que 'l goig d' un instant, +y per éll abatéu l' honra +d' aquest ángel de bondát, +excitéu l' odi d' un pare, +y preparéu tants de mals +potser damunt vostra casa +y 'l nom gloriòs dels passats, +olvidéu á la doncella, +y entre tants rosers de Maig +com hi ha en los pobles qu' voltan +vostre castell senyorial, +bè hi trovaréu una rosa +mès bonica, sino tant. + +BARÓ. ¡Bè... mòlt bè... mòlt bè t' esplicas! +Mes no m' enganyas, Arnal; +altre... un altre es lo misteri +causa del tèu bon obrar. +Al fí l' he pogút entèndrer... +No hi fá re... Acabém aviát. +Fá dias que per escusa +tèns la de que no s' en ván +l' Esquerrá ni mestre Jordi. +Avuy ho tinch disposát +tot de manera que prompte +sol á la casa estarás. +Jo 't preguntarè com sempre +desde cal ferrer de dalt, +tú 'm contestarás del modo +que tenim ja concertát, +y, per última vegada, +lo tèu pare, 'ls teus germans, +la tèva mateixa mare +viuhen de mas heretáts. +Si avuy no es mèva la noya, +si per ço no has procurát, +si no fas qu' ella mateixa +me rebi á la porta amánt, +los tèus pares serán pobres, +perque ningú amparará +á quí á renyir s' atreveixi +ab lo sèu senyor feudal, +y, mentres de pena morin, +tú serás de mí olvidát; +ni tú serás mès mon patge, +ni élls llaurarán mès mos camps. + +ARNAL. ¡Oh!¡ Mare mèva!... + +BARÓ. ¡Ja'm canso +de sostenir tants ingrats! +(_Se'n vá._) + + + +### ESCENA XIII. + +ROSA, ARNAL. + +ARNAL. ¡M' está bè... mòlt bè!... Ho mereixo +perque sòch un criminal. + +ROSA. ¿Qué tens? + +ARNAL. ¡Ah! Res... ¡Tant se val! +En estant sol m' entristeixo. + +ROSA. Arnal. + +ARNAL. Rosa. + +ROSA. Escolta. + +ARNAL. Parla. + +ROSA. Tinguém una esplicaciò; +ni tú pots dirme que no, +ni jo mès déch aplassarla. + +ARNAL. No veig jo per quin intent... + +ROSA. Comprench que 't donga sorpresa. +La senyora baronesa +surt d' aquí en aquest moment. + +ARNAL. No la he vista. + +ROSA. Ni podias; +per l' altra porta ha surtit. +¿Sabs, Arnal, lo qué m' ha dit? +Lo que tú 'm vás dir fá dias. +Qu' ennamorát de mí un noble, +s' ha proposát conseguirme, +qu' ella ho sab y que vè á dirme +que, ja que 's trova á n' al poble, +jo visca mòlt recelosa +del mèu bon pare al costát, +que busqui un marit honrát, +y qu' ab éll siga ditxosa. + +ARNAL. ¿Y t' ha dit lo noble quí era? + +ROSA. May lo nom m' ha volgút dir. +Mes jo t' ho déch prevenir +perque en tú 'l mèu cor espera. + +ARNAL.¡Esperas! ¡Pobre esperansa +que morirá al ser nascuda! +¡Qué trista es, Rosa, quant muda +en desengany la confiansa! + +ROSA. ¿Mes per qué, Dèu mèu, per qué? +Quant tot just fá avuy tres dias +vás venír duentme alegrías, +portador d' amor y fé, +¿cóm pot ser qu' avuy me digas +paraulas de desconsol? +¡Mòlt mès temps tarda lo sol +en fer grogas las espigas +que 'l mèu amor no ha durát! +¡Flors del mèu cor, rosas bellas, +no heu arribát á poncellas +que ja vos heu mustigát! +Pero aixó, ¿de qué en venjansa? + +ARNAL. ¡Veyas si es de tigre 'l cor! +Aixó en premi del amor +que vá cumplirmel d' esperansa. + +ROSA. ¿Tèns celos? + +ARNAL. May me'n has dát. + +ROSA. ¿M'estimas? + +ARNAL. Penso que massa. + +ROSA. ¿Tè dol deixarme? + +ARNAL. 'M traspassa. + +ROSA. ¿Ets inconstant? + +ARNAL. Sòch ingrát. + +ROSA. ¿Los mèus passáts? + +ARNAL. No 'n sè res. + +ROSA. ¿Tinch taca á l'honra? + +ARNAL. Ni una. + +ROSA. ¿Es dol amarme? + +ARNAL. Fortuna. + +ROSA. ¿Per qué doncas m'has sorprès +ab tant estranya mudansa? +¿per qué trossejas mòn cor? + +ARNAL. Escolta, y vés si l'amor +pot viurer ja d'esperança. +¿Estimas tú al pare? + +ROSA. Massa. + +ARNAL. ¿Si visquès ta mare? + +ROSA. Mès. + +ARNAL. ¿Als teus germans? + +ROSA. En eccés. + +ARNAL. Los junta amor. + +ROSA. Los enllasa. + +ARNAL. Sòn la familia. + +ROSA. Vritát. + +ARNAL. ¿Cóm fá la ditxa? + +ROSA. Reunida. + +ARNAL. ¿Qué 's don' per ella? + +ROSA. La vida. + +ARNAL. ¿Qui no ha fá, qu' es? + +ROSA. Un malvát. + +ARNAL. ¿Déu re aturarnos? + +ROSA. May re. + +ARNAL. Per ells l'amor. + +ROSA. Fins l'amor. + +ARNAL. Per ells...¡l'honor! + +ROSA. ¡May l' honor! + +ARNAL. Donchs jo 'ls estimo ab mès fé. +¡Jo, per no ser fill ingrát, +pe 'ls mèus germans, pe 'l mèu pare, +per la mèva pobra mare, +tè perdrè sense pietát! + + + +### ESCENA XIV. + +Los mateixos, JORDI. + +JORDI. Fòra aixó, si'l pare d'ella, +per salvarla no vetllès. + +ARNAL. (¡Ah! ¡'L sèu pare!) + +ROSA. (¡'L pare!) + +JORDI. ¿Quí es +que vivint jo l' atropella? + +ARNAL. (¡Quín compromís, Dèu del cel!) + +JORDI. Tot ho he sentit. Vils los dos. +Ella ingrata. Lladre vos. +¡M'arrenquéu lo cor d'arrel!... +(_Agafa un mall._) + +ARNAL. ¡Mestre Jordi! (_Espantát_) + +JORDI. No: es treball, +que faig sempre en semblant acte. +A n'aquí, may d'honra 's tracta, +que jo abans no agafi un mall. + +ARNAL. Tinguéu calma; en moments tals +ab son cor deu parlá un pare. + +JORDI. No sò 'l pare... jutge sò ara. +Que parlin los criminals. + +ARNAL. Jo, no. + +JORDI. Parlaréu los dos. + +ARNAL. Jo no. + +JORDI. Parlaréu... no m' erro. +¡Llamp de Dèu! ¡Doblego 'l ferro +y es un xich mès fort que vos! + +ARNAL. Mes si ab tot, jo 'l cap d' avall +no parlès. ¿Qué succehiria? + +JORDI. Mòlt sencill; vos estendria +als mèus peus d' un cop de mall. + +ROSA. ¡Oh! ¡Arnal!... Sí; fá lo que díu. +¡Párlalhi amor de ma vida, +parla... parla desseguida! + +ARNAL. Preguntéu. + +JORDI. Aixís cumplíu. +¿Cóm de vos vá sè estimada? + +ROSA. Jo, pare... + +JORDI. Calla. + +ARNAL. Senyor... + +JORDI. Primé 'l lladre malfactor. +Desprès vindrá la robada. + +ARNAL. Oh! ¡Per pietát, mestre Jordi! +Del vostre lloch no abuséu +Sòu pare d' ella, no féu +que de que sò home 'm recordi. + +JORDI. Per quí com vos es traidor... + +ROSA. ¡Pare! + +JORDI. Res de mida passa. +¡Jo poguès, ab una massa, +clavarvos tascòns al cor! + +ARNAL. Feuho, si ho meresch, per vos; +feuho; mes no 'm diguéu lladre. + +JORDI. Si es lo nom que mès vos quadra, +si 'l van tréure exprès per vos. +Als altres, los diuhen lladres, +los ho diuhen, mes no ho sòn. +Vos sí qu' ho sòu; lladre d' honra, +lladre d' afectes del cor. +Lladre del amor d' un ángel, +que per vos pert cor y nom. +Lladre, mès lladre qu' els altres, +que 'ns roban fruits, plata y or. +¿Quín es mès lladre? A mí un dia +m' han près la fusta del bosch, +y al endemá, d' altra llenya, +no ha faltát á casa foch. +¿Quín es mès lladre? A mi un dia +m' han robát cent unsas d' or, +y del mal de no tenirlas, +ma filla m' ha dát consol. +¿Quín es mès lladre? De l' era +m' han près cent garbas d' un cop, +y á l' altra anyada, sembrantne, +m' ha tornát á eixir blát nou. +Pero ara no; el que tú 'm robas +no ho pot torná nát al mòn; +es lo sonrís de ma filla, +es sa ventura y repòs, +es la alegría d' un pare, +es l' honra pura de un nom, +y aixó, home vil, no 's recobra, +nos guanya com plata y or, +no creix, com al bosch la llenya, +no neix, com lo blat, de nou. +¡Lladre, mès lladre que 'ls altres! +¿Quín es mès lladre? Respon. +Lo quí roba lo que 's trova, +com es llenya, blat y or, +ó 'l que roba lo que'ns mata, +com es honra, ditxa y nom? + +ARNAL. ¡Oh! ¡Matéume per pietát! + +JORDI. Pero abans d'això, parlemhi. + +ARNAL. Preguntéume vos. + +JORDI. Tornemhi +com si res haguès passát. +¿Com vá náixe aquest amor? + +ARNAL. Aixó... ni ho sab la doncella +ni jo mateix. + +JORDI. ¡Ni ho sab ella! + +ARNAL. Lo meu amo es cassador... + +ROSA. Jo anava al bosch cada dia. + +ARNAL. Cassava jo... + +ROSA. Y jo cullia +de ginesteras la flor, + +ARNAL. Los gossos... lladrant... lladrant... + +ROSA. Se 'n ván venir cap á mí.. + +ARNAL. Jo vaig anar cap allí... + +ROSA. Y jo 'l vegi tant galan. + +ARNAL. Desd' allavors... + +ROSA. Desde 'l dia +que jo á n' al bosch lo vaig véurer... + +ARNAL. Potser vus costi de creurer. + +ROSA. Tal volta algú no ho creuria. + +ARNAL. A buscar ma ditxa anava. + +ROSA. Y jo cada tarde hi era... + +ARNAL. Y ella hi era la primera... + +ROSA. Y cullint flors l'esperava. + +ARNAL. Llavors... + +ROSA. Llavoras... + +ARNAL. Lo cor... + +ROSA. Movia 'l pit. + +ARNAL. Palpitava. + +ROSA. Ja'l volia. + +ARNAL. L'estimava. + +ROSA. Y 'ns vám jurá etern amor. + +ARNAL. Y hem seguít. + +ROSA. Y hem continuát. + +ARNAL. Y á la montanya. + +ROSA. Y al bosch. + +ARNAL. Y á la reixa. + +ROSA. Y en 'sent fosch + +ARNAL. Del nostre amor hem parlát. + +ROSA. Mes sempre honráts. + +ARNAL. ¡Sens anhel +qu' atentès al honor vostre: +amor tan pur com lo nostre, +no mès que'ls angels del cel! + +ROSA. ¡No dòna'l riu á la canya +may un mirall ab tal joya! +¡No hi ha cap margaridoya +tant blanca á dalt la montanya! + +JORDI. ¡Oh! ¡Fills mèus, si 'l qu' he sentit +poguès ser la vritát pura! +Mes, ¿quí sab, quí m' ho assegura?... + + + +### ESCENA XV. + +Les mateixos. BOY, BIEL. + +BOY. Jo, qu' he vetllát dia y nit. + +BIEL. Y jo qu' sempre 'ls seguia. + +BOY. No t' han mancát poch ni gaire. + +BIEL. Oy que 's cert. + +BOY. ¿Vritát, manxaire? + +BIEL. Jo ho juro. + +BOY. Y jo 'n posaria +les mans 'l foch. + +JORDI. Donchs, llavors... +si es cert tot com me diéu ara, +¿per qué no vás dí al tèu pare +la vritát d' aquets amors? + +ROSA. Sempre dins de un temor presa +jo una cansò us escoltava, +y, pare, 'l que m' estimava +era un criát de la noblesa. + +JORDI. Pero no mès n' era un criát. +Deshonra tant sols pot dú +lo posar amor á un noble; +mes si un criát ja 's fill del poble, +¿per qué no pot ser per tú? +¿La vols tú án' ella? + +ARNAL. ¡La vida +daria per alcansarla! + +JORDI. ¿Lo vols tú á n' ell? + +ROSA. Lo cor parla +batent ab forsa sens mida. + +JORDI. ¿Per qué donchs dels vostres llabis, +allí, apostát pe 'l honor, +he sentit del aimador +paraulas qu' eran agravis? +¿Per qué has dit ab véu terrible: +Rosa, jo he mort lo tèu cor? + +ARNAL. Perque es la vritát, senyor; +lo nostre amor no es possible. + +JORDI. ¿Y per qué? + +ARNAL. Ni us ho puc dir, +ni dientho res podéu ferhi. +Mestre Jordi... es un misteri +doloròs, que 'm dú á morir. + +JORDI. ¿Sabs que 's Esquerrá? + +BOY. Jo, prou. + +JORDI. Digas. + +BOY. Tú arréglat, jo ja +sè 'l que haig de fè y 's fará. +¿Oy, manxaire? + +BIEL. Oy. + +JORDI. ¿Ni us mou +lo dòl d'un pare? + +BOY. 'M mourias +sino fossis pare qu' erra; +aixó s' ha de fè ab la esquerra +y tú ab la dreta ho farias. + +JORDI. ¿Sabéu de mi mala fama? + +ARNAL. No la puch saber mès bona. + +JORDI. ¿No es prou honrada per dona? + +ARNAL. Es massa honrada per dama. + +JORDI. ¿S' hi negan los vostres pares? + +ARNAL. Mos pares vólen quant vull. + +JORDI. ¿S' hi nega acás vostre orgull? + +ARNAL. Del poble sò, sòm confrares. + +JORDI. ¿Donchs si tots cedim així, +quí á n' aquets amors s' oposa? + +ARNAL. Quí per mí mana y disposa. +Lo Barò de Vallgorguí. + +JORDI. ¿Lo senyor barò? ¿Per qué? + +ARNAL. Perque... li plau no volerho. +Així com així, 'l saberho +no us serviria de ré. + +JORDI. ¿Qué no 'm serviria diéu? +(_Anant correns á obrí un armari y trayent diners._) + +ROSA. ¡Pare! + +BOY. ¡Jordi! + +ARNAL. ¡Vos! + +BIEL. ¡Nostramo! + +JORDI. Quant jo un deute ab dret reclamo, +ningú me 'l nega, si 'l déu. +Biel, un got d' aigua en un plat. + +BIEL. Pero... jo... + +JORDI. ¡Un got de seguida! +Ningú nát, may en la vida, +m' ha degút, si jo he pagát. +Avuy cau la mitja anyada +del cens á la baronesa; +paraula es ja compromesa, +y avuy déu serli pagada. +Avuy cáu la mitja anyada +del cens á n' al méu honor; +no crech que tinga valor +per negármela, obstinada. +Cobrant així, vull que caiga +en cumplirme 'l deber sèu: +que 'm pagui ella lo qué 'm déu: +jo li duch l'or y 'l got d'aigua. + +ROSA. ¡Pare! + +BOY. ¡Jordi! + +ARNAL. ¡Pel cel! + +JORDI. Rés, +ó quí m' atura 's deshonra. +Vaig á cobrá un déute d' honra +que 'n toca part á tots tres. +(_Se'n vá seguit de Biel qu' dú'l got d' aigua._) + + + +### ESCENA XVI. + +ROSETA, BOY, ARNAL. + +BOY. (Ara 'l patge déu pensar +ja 'n tenim un fora.) + +ARNAL. ¡Oh, Rosa! + +ROSA. ¿Somrius, Arnal? + +ARNAL. Veig ditxosa +pot ser ma estrella brillar. + +ROSA. ¿Creus tú qu' aquest pas del pare? + +ARNAL. ¡Ma sort en éll veig compresa! + +ROSA. ¡La senyora baronesa! + +ARNAL. T'estima com una mare. + +BOY. ¿Qu' havéu dit? ¿Y ara penséu? + +ROSA. ¡Ho díu, Boy! + +ARNAL. Hi tinch confiansa. + +BOY. ¿Creyéu potsè?... + +ARNAL. Es esperansa. + + + +### ESCENA XVII. + +Los mateixos, BIEL. + +BIEL. ¡Ay, Rosa, Rosa, corréu! + +ROSA. ¿Qué hi ha? + +BOY. ¿Qué tens? + +BIEL. L'amo. + +ARNAL. Digas. + +BIEL. ¡Ell ha quedát com un marbre; +jo igual que la fulla al arbre, +tremolant!... + +BOY. ¿Per qué 't fatigas? +¿No pots parlá? + +BIEL. Estich sorpres... +Tombavam la contada, +quant vè 'l batlle ab gent armada. +l' enrotlla, y se 'l endú près. + +ROSA. ¡Reina del Carme adorada! + +ARNAL. (¡Oh! ¡Quína infamia, Dèu mèu!) + +BOY. (Es lo barò, es lo plan sèu... +Deixém la gábia parada.) + +ROSA. Mes, ¿per qué? ¿De qué l' acusan? +¿Qué fá lo mèu pare? + +ΒΟΥ. ¡Rosa! +¿Pots temer d' ell mala cosa? + +ARNAL. Fá que 'ls que podan abusan. + +(_S' ou lo fluviol al hort._) + +BIEL. (¡Ah! 'L cansonè... 'l nèt del batlle +qu' estima á... Jo 'l salvo.) +(_Se'n vá._) + +ROSA. ¡Oh! No. +¡Jo dech seguí al pare, jo!... + +BOY. ¿Tú? Tè. ¿Veus aquesta ratlla? +Donchs tú no'n passas. + +ROSA. ¡Mes ara! + +BOY. Si may la dreta s' esguerra +¿quína treballa? La esquerra. +Desd' ara... jo sò 'l tèu pare. + +ROSA. No tinguéu pòr. Obehirè. + +BOY. Vès á la porta y espera. +(Ara parem la ratera.) +Confío en vos. (_Encaixant ab Arnal._) + +ARNAL. Vetllarè. + +(_Boy s'en vá, Rosa tanca la porta, y desprès, adelantantse, díu:_) + +ROSA. ¡Dèu mèu, tinguéunos pietát! + +ARNAL. No tingas pòr; no ha fèt res, +y un cop vist lo mal entés +tornará á está al tèu costát. + +ROSA. Perque 'l cel ho vulga així +me 'n vaig á resar. (_Se'n vá._) + +ARNAL. ¡Ay Rosa! +Jo, que vull ferte ditxosa, +jo haig de sè 'l tèu assesí. +¿Y diuhen que 'l feudalisme +ja no pot res? Ment quí ho díu. +Lo poder del rich altiu +sempre es rey, si tè cinisme. +Sí, ho es, perque 'l mateix poble +que 'm podria amparar ara, +es quí primè 'm desampara +per pòr d' enutjar al noble. +¿No sòn al fi iguals treballs? +Sempre... ho vol la Providencia... +ó per lleys ó per influencia +hi haurá senyors y vasalls. +(_S'ouhen tres cops de mall lluny, á l' altre ferrer._) +¡Ah! ¡La senya!... ¿Qué farè? +Ell la fá creyent segú +que no queda aquí ningú +ab l' amo prés... ¿Respondrè ? +¡Oh! ¡Quína situaciò +es aquesta... mare mèva! +¡Per un cantò la sort tèva +en mans del senyor barò, +y per altre 'l mèu amor, +lo sér qu' alenta ma vida, +del quí, ab ánima envilida, +destrueixo l' honra y lo cor! +¡Oh! ¡Sí... la mare ans que tot! +¡Ans que tot, la pobre mare! +(_Sospen lo mall damunt l'enclusa y + demostra la violencia de la lluita que li trosseja 'l cor._) +¡Oh! ¡No puch! ¡No puch!... ¡Encara +l' amor d' ella es quín mès pot! +A n' al mèu crim cerco escusa, +y, al alsá 'l mall, ab horror +lo veig ja, esclatantme 'l cor. +al damunt d' aquesta enclusa. +Y, ab tot, me dech decidir. +Si á la tercera vegada +que la senya m' es donada +mòn cor se vol resistir, +jo, despedit del castell, +del barò no seré patge, +anant pe 'l mòn en romiatje, +ab mòn pobre pare vell, +ma trista mare malalta. +los mėus germanets petits, +de fam, de fret arraulits, +de pá, d' abrich sentint falta!... +¿Y per voler ser honrát, +y per no faltar al cor, +y per no matar l' amor. +sense gota de pietát +veuré morir ab cor dú +la mèva mare estimada? (_La senya._) +¡¡Ah!! ¡La segona vegada! +Sí, mare mèva, ¡per tú! +(_Dòna 'ls tres cops y queda horrorisát._) + +ROSA. ¡L' Arnal! ¿Qué fás ab lo mall? (_Surtint_.) +¡Oh! ¡Rosa! ¡Si tú ho sabias!... +Un crím que t' esferirias. +¡Fuig, fuig camí ral avall! +Mes no... no fugis... espera... +Si fugias... ¡lo mèu pare +y la mèva pobre mare!... +¡Oh... no... no... de cap manera! +¡Lluny d' aixó; al senyò barò +surt á rébre... á rèbrerl' vès; +réb-lo, y jo rebi desprès +la vostra maledicciò! + +ROSA. ¡Pero l' Arnal... pel cel... digas! + +ARNAL. ¡No... no 'm toquis... sò un traidor! +¡Fuig de mí... fuigne ab horror! +Quant dauradas las espigas +fassin garbas per los camps, +ta casa estará esfondrada +com si l' haguès arrasada +lo foch del cel ab sos llamps; +tú, sèns corona de rosas, +jeurás en ta sepultura ; +ton pare sa desventura +ab sas llágrimas copiosas +plorará boig per lo mon, +y sense filla y sens honra. +abatút per la deshonra, +no podrá ni alsar lo front. +¡Tot aixó aquí haurá passát. +y el tèu amant ho haurá fèt. +Siga quín siga 'l secret +qu' á n' això t' hagi portát, +sò un criminal, sò un traidor; +t' he perdút, Rosa, coneixme; +jo váreig véndrert'... maleéxme! +¡Lo mèu desditxát amor, +á tal extrem t' ha portát! +¡No... no... fuig Rosa: escupiume, +abominéume y malehíume +per tota una eternitát!! (_Se'n tá delirant._) + +ROSA. ¡Reina del cel! ¿Qué 's això? +(_Y prenent la llumanera se'n vá detrás d' ell._) + + + +### ESCENA ULTIMA. + +BOY, BIEL, ROS, FADRINS, BARÓ. + +(_Tots per l'ordre que 's vagin indicant. Primer apareix Boy per la +trapa portant un fanal mòlt gros ab quatre blens encesos, y desprès +de cerciorarse de que no hi ha ningú á la escena, crida á Biel y als +fadrins que pujan cautelosament, portant lo primer un fanalet petit, +tambè encés, y eynas. Tota aquesta escena es muda y dirigida per Boy. +Mana que 'ls fanals s' amaguin y ho fan. Desprès, sempre ordenút per +Boy, los fadrins s' amagan á un racó havent agafát los malls. Biel +entra lo sèu fanalet encés al últim quarto de la dreta del espectador +deixant una escletxa de la porta oberta que deixa veurer una ratlla +de claror. Quant Boy ha mirát si está bè, dòna ordre á Biel de que's +fiqui al quarto y al Ros de que obri la porta. Los dos obeeixen y +tots s' amagan. Boy pica tres cops de mall. Apareix lo Barò á la +porta del fondo y al véurer lo quarto de la claror respira ab alegría +y se'n hi vá. Al arribarhi, lo llum s' apaga y ell dupta un rato, al +fí hi entra. Ros tanca la porta del fondo. Boy qu' ha tancút la del +Barò díu baix á Ros que penji 'l fanal gros encés al mitj de la +botiga, un fadrí manxa y encen lo foch y tots se preparan pera +treballar. En això s' ou trucar á la porta del Barò. Boy obra y surt +Biel. Boy li pregunta si ha logrút sòn objecte, y Biel en contestaciò +li ensenya un anell d' or y una espasa, vist lo qual, Boy, content, +díu:_) + +BOY. Ara, com quí no fá res, +si crida, aixordar la casa. + +(_Biel qu' ha baixát fins á sòta'l fanal examina las duas joyas y díu:_) + +BIEL. Un anell d' or, y una espasa... +m' ho ha regalát lo promes. + +(_En aquest moment lo Barò, que tancát dins del quarto ha comprès l' +engany, crida, demanant aussili:_--¡A mí l' Arnal! _Boy, qu' ho sent, +dòna ordra de picar per ofegar los sèus crits y, trayent ferros +bermells de la fornal, ell y tots los ferrers se posan á á picarlos. +Tota aquesta escena rápida. Cuadro. Cau lo telò pausadament._) + + +FI DEL ACTE SEGÒN. + + + + +## ACTE TERCER + +La mateixa decoració. + + + +### ESCENA PRIMERA. + +BOY, BIEL. + +BOY. Ja sòn fora. + +BIEL. Ja ho veig ja: +pero s'ha de mirar bé: +sòn joves y si un no tè +judici per ells... + +BOY. ¿Qué hi há? +Acabém d' un cop, enrahona. +Al últim no déu ser ré. + +BIEL. ¿Qué no déu ser ré? ¿Y per qué? + +BOY. Perque sempre 'm fás la mona +dient que sabs y que no sabs +y en ta vida has sabút cosa +que 'ns puga ser profitosa +per poder lligarhi caps. + +BIEL. ¡Que no he sabút cosas jo!... + +BOY. No. Y... si 'n sè... jo sè 'l que 'm costa. + +BIEL. Vaja donchs. ¿Fem una posta? +¿Quí sab mès cosas? + +BOY. ¡Jo, jo! (_Rient_.) +¡Potsè encara 'm farás véurer +lo blanch, negre! + +BIEL. Y es vritát. +Jo sò blanch y... enmascarát, +sò blanch... negre. + +BOY. Donchs á véurer. + +BIEL. Primer de tot. ¿Qué juguem? + +BOY. Si tú perds, una estirada +d'aurellas. + +BIEL. ¡Ah! ¡Qu' us agrada! + +BOY. Y jo un trenti. + +BIEL. Comensém. + +ΒΟΥ. Si perts un' aurella á terra. + +BIEL. ¡Oh! Bè; encara no heu guanyát. + +BOY. ¡No tinch de guanyarte, gát! +¡Veus que 'm senyo ab la má esquerra! +¿Cóm vols que perdi? Sè cert +que 'l cavallè allí tancát +tota la nit ha trucát +y el nostramo no l' ha obert. +Com que tot ho oloro, sè +lo qu' acabo de dirte ara. +Sè que la noya y el pare +s' han entés d' alló mes bè. +Sè que lo d' ahí agafar +á n' al nostramo, vá ser +fèt fè per 'quest cavaller +qu' án' al batlle 'l vá acusar. +Sè que 'l salvarse desprès +vá ser fèt pe 'l del fluviol, +que 's nèt del batlle, y que vol +que, per tú, ella l' estimès. +Sè que 'l nostramo perdona +á n' al criát, qu' arrepentít. +la vritát de tot li ha dit, +y que la noya li dòna. +Sè que 'l poble, qu' ha sabút +l' insult fet á mestre Jordi, +vol que 'l castell se 'n recordi +y está irát y conmogút. +Sè lo que vá y lo que vè, +sè lo que hi ha y que no, +y sè 'l que sabs que sè jo, +y sè 'l que no sabs que sè. +Y sè tant, y tant no sòn +los mèus informes en l' aire, +que sè que tú ets lo manxaire +mes dropo qu' hi ha en lo mòn. + +BIEL. ¿Y no sabéu mès? + +BOY. No. + +BIEL. ¿No? +Donchs havéu perdút la posta. + +BOY. ¿Per qué? + +BIEL. Perque ab la resposta +m'heu provát que jo tinch rahò. +La posat es si jo podia +saber mès que vos. + +ΒΟΥ. Vritát. + +BIEL. Lo que sabèu m'ho heu contát +y ja ho sè sino ho sabia. +Donchs jo vos guanyo en saber +que, quant per tonto 'm teniau. +vos, sabent tant, no sabiau +que jo no sapiguès ré. (_Fuig_.) + +BOY. ¡Ah, pillo! M' has atrapát. + +BIEL. Bè, no us enfadéu per ço. +Com que ja sabéu que jo +de tot tinch d' está enterát. + +BIEL. ¿Y per qué? + +BIEL. Home, per 'quest pobre +qu' allí baix toca 'l fluviol; +¿á qué vè que 'l torri 'l sol, +ni que 'l toqui, si tot sobra? + +BOY. Bè, si acás no tingas pòr; +convenintho ab la Roseta... + +BIEL. Sí;... déuli una carbasseta... + +BOY. Ja, ja; que sembli un melò. + +BIEL. Que no se 'n ressenti gaire. +y quedi jo ab dignitát. + +BOY. Ja pots manxar descansát; +quedarás... com un manxaire. (_Trucan_.) + + + +### ESCENA II. + +Los mateixos. AGNETA. + +BIEL. ¿Trucan? + +ΒΟΥ. Veyas. Mira. + +BIEL. (_Anant á la porta._) ¿Qu' hi ha ? + +AGNETA. ¡Ave María Purísima !... + +ΒΟΥ. ¡Ah!¡Vatua! La nassíssima... +Tè. (_Dant las claus á Biel._) + +BIEL. ¿Qu' obro? + +BOY. Obra. (Oy que vindrá +bè per lo que jo imagino.) + +(_Biel obra._) + +BIEL. Ja pot entrar. + +AGNETA. (_Entrant_.) ¿Sabs, bailet. +si'l fadrí majò... + +BIEL. Es aquet. + +BOY. (Ja veuréu com s' ix de tino.) + +AGNETA. Vinch de part de la senyora +baronesa, á demanar +lo brodát que vá portar +de la Verge. (_Biel vá á dirho á Boy._) + +BOY. (_A Biel._) (Surt á fora. +Per lo plan que 'm de seguir +me convè sè amich ab ella.) + +BIEL. ¡Au, Esquerrá! + +BOY. ¿Qué? + +BIEL. Es doncella. + +BOY. Per 'quest cantò'ns pot servir. + +BIEL. ¿Servir? ¿Per qué? + +BOY. ¡Ja m'apuras! +Per lo que sè del plan mèu. + +BIEL. (¡Pobres angelets de Dèu! +Y bè, ré... duas criaturas.) (_Se'n vá._) + +AGNETA. ¡Ave María Purísima !... + +BOY. Sèns pecat. + +AGNETA. ¿Se pot passar? + +BOY. Sí, Agneta, y sense trucar. + +AGNETA. ¡Ay! ¿Tú, Boy? ¡Reina santísima! + +ΒΟΥ. ¿Sembla qu' has quedát sorpresa? + +AGNETA. ¡Que pot ser ja èrats aquí +dijous, quant vá vení ab mí +la senyora baronesa! + +BOY. ¿Qué no 'm vás coneixer? + +AGNETA. ¡Vés! +¡Oh! ¡Y quína cosa mès rara! +Jo deya: --¡Tú aquella cara +l' has vista... l' has vista... y res!... +No podia may pensar +com, quant, y á n' aquin moment. + +BOY. Sí, dona, sí; á n' al convent, +quant hi anava á treballar. + +AGNETA. ¡Ay! no 'm parlis d' allavoras, +qu' hi he pensát mès vegadas... + +BOY. ¿Eh? ¡Alló son tardas passadas +aprofitant bè las horas! + +AGNETA. ¡Calla, calla; calla, juéu! (_Senyantse_.) +¡Senyor Dèu mèu Jesucrist!... + +BOY. ¡Agneta! Aixó 's posa trist... + +AGNETA. Al Pare, al Fill, perdonéu... + +ΒΟΥ. ¡Qué fás! ¡Qu' has esbalotát! +Ja sabs que 'l riurer d' allí. +Tot fou festetx, per bon fí. + +AGNETA. ¡Y bè, y que no es prou pecát! +Jo ja me 'n vaig confessar, +vaig cumplir la penitencia, +y tinch lliure la conciencia; +no vull torná á comensar. + +BOY. Corrent, donchs... no comensém; +pero parlém. + +AGNETA. ¡Ah! Aixó digas. + +BOY. Parlém d'épocas antigas. +Fins avuy qu'aquí 'ns veyém. +¿Qu' has fèt? + +AGNETA. Bè ho pots pensar massa. +Com jo m'havia obligát +á fer vot de castedát... + +BOY. (Per forsa.) + +AGNETA. Vaig buscar trassa +d' aná al castell y servirhi. +¿Y tú, ab tants anys qu' han passát. +Esquerrá has adelantát? + +BOY. Psi... + +AGNETA. ¿Qué dius? + +BOY. No ho sè que dirhi. +Com jo ho faig al revès tot. + +AGNETA. Bè, sí; com ets esquerrá. + +BOY. Ja tinch algun quarto, ja. + +AGNETA. ¡Ah! ¿Es a dir, donchs, que fás bot? + +BOY. (Pesquemla per la avaricia.) +Si... no dirè pas que no... +cent doblas en un racò... + +AGNETA. ¡Boy!... + +ΒΟΥ. (¡Ay! Ja 'm fá una caricia.) + +AGNETA. ¿Cent doblas dius? Jo tambè +las tinch arreconadetas... +¡tant grogas, tant rodonetas! + +BOY. ¿Juntemlas? + +AGNETA. No... no pot ser. + +BOY. (¡Bo! ¡Ja 's fá la melindrosa!) + +AGNETA. He fèt vot de castedát... + +BOY. Y ja 't será dispensát... +La butlla per ço es famosa. +Créume, Agneta; fora pòr +y acullte al matrimoni. + +AGNETA. Calla, calla! ¡ Ets un dimoni, +un dimoni tentador! (_Senyantse_.) +¡Tú 'm vols matar... tu 'm perdrias... +tú buscas que 'ns condemnesim... +tú buscas que!... y ¿si 'ns casesim +encara m' estimarias? + +BOY. ¿No 't recordas del convent? +tot lo mateix que llavoras. + +AGNETA. ¡Ay Esquerrá! + +BOY. ¿Qué? ¿Que ploras? + +AGNETA. No; suspiro. + +BOY. Bè: aixó es vent. + +AGNETA. ¡Ay si jo sabès segú +que m'havias d'estimar! + +BOY. Sí, dona; ¿aixó vols duptar? + +AGNETA. ¡Oh es que jo 'm miro que tú +m'has conegút joveneta, +en aquell temps en que closa +encara 's tanca la rosa +á dintre la poncelleta, +y ara, ¡tant vella, poch sana, +y ab las genivas desertas!... + +BOY. (Sí; sembla las escubertas +d'una doctrina cristiana.) + +AGNETA. Ara'm veus que no sò alló +y ab tants anys una doncella... + +BOY. No, dona: gallina vella +fa bon caldo... + +AGNETA. ¿De debó? + +BOY. Sí; y encara igual qu' allá +quan pasavam l'estoneta... + +AGNETA. ¡Ay Esquerrá! + +BOY. ¡Ay Agneta! +¡Ay Agneta! + +AGNETA. ¡Ay Esquerrá! +¡Jesus, María, Joseph! +¿Qué faig jo? + +BOY. Lo que t'agrada. + +AGNETA. ¡Ay, Sí, sí; ja estic tentada! +Vuerè desprès com ho reb +lo mèu pare confessor, +y, si ho vol, sò ta promesa. +La senyora baronesa... +¡Oh! ¡Ay Dèu mèu! Lo que's l'amor. + +BOY. ¿Qué? ¡Qué 't passa! + +AGNETA. Que parlant +m'hi olvidát del sèu encárrech. +¡Ay! No'm faria poch cárrech. + +BOY. Je tè'l donarè en tornant. +Pero ara digas... + +AGNETA. ¿Qué vols? + +BOY. La senyora baronesa +¿qué diu? + +AGNETA. ¡Ah! No; he fèt promesa +de no dir ré. + +BOY. ¿No estém sols? + +AGNETA. ¡Ah! No, no, no; no hi fá ré. +Ella está mòlt enfadada +de tot aquesta passada, +que díu qu' ab tant mala fé +li ha jugát lo mestre Jordi, +y ja tè un propi á Girona, +per si aussili se li dòna, +que vol qu' Olot se 'n recordi, +y li ha dát l' ordre qu' he dít. + +BOY. ¡Ay! ¡ay! (Ja sè 'l que volia.) + +AGNETA. ¡Quins crits feya! ¡Ave María! + +BOY. ¿S' ha enfadát? + +AGNETA. ¡Oh! ¡Y quín neguit! +Tant, que m' ha dít:--Agna, vès: +porta 'l vestít de seguida +de la Verge, y, en la vida, +no 'n vull saber rés may mès. + +BOY. Donchs, tè; aquí 'l tèns, que la Rosa +ja per tú apunt l' ha deixát. (_Dantli_.) + +AGNETA. Adeu, donchs... + +BOY. Bè; pero... + +AGNETA. Aviát. + +BOY. Ara haurás de fè una cosa. + +AGNETA. ¿Qu 'es? + +BOY. Que si hi ha algun perill +haurás de vení á avisarme... +perque... á mí... bè has de salvarme. + +AGNETA. ¡Ay! Tèns rahò. + +BOY. Y es clar. + +AGNETA. Si, fill. +Sí, sí... vindrè... á dirtho tot. +¡Pero sobre tot!... + +BOY. ¡Fuig, dona! +¡Si que la fariam bona! + +AGNETA. Bè...fás com jo. + +BOY. Ni un mot. + +AGNETA. Vaja, donchs... + +BOY. Estem entessos: +que lo que veurás succehir... + +AGNETA. Jo t'ho vindrè tot á dir. + +BOY. (Per ço 't vull.) + +AGNETA. Y... sòm promessos... + +BOY. ¿Sí? ¿Serás mèva, rateta? + +AGNETA. Sí... y quant siguem casáts ja... +¡Ay Esquerrá! + +BOY. ¡Ay Agneta! +¡Ay Agneta! + +AGNETA. ¡Ay Esquerrá! +¿M' estimarás? + +BOY. ¡Oh! + +AGNETA. ¿Ab amor? + +ΒΟΥ. ¡Oh! Y ja abans del matrimoni. + +AGNETA. ¡Ay no! ¡dimoni!... ¡dimoni! +¡Fuig, dimoni tentador! + +BOY. ¿Y tú dius que 't vols casar? + +AGNETA. Sí. + +BOY. ¿Y fugias, trapassera? + +AGNETA. Pero ja era de manera... +que'm poguesses atrapar. + +BOY. ¡Ah traidora! (_Tocantla ab lo dit._) + +AGNETA. ¡Ah pillo! + +BOY. ¡Ah! +Quant ja aquesta sigui fèta. (_Benedicciò_.) + +AGNETA. ¡Ay Esquerrá! + +BOY. ¡Ay Agneta! + +AGNETA. ¡Ay Esquerrá! (_Se'n vá._) + + + +### ESCENA III. + +BOY, JORDI. Aquest portant la daga y un tros de cota de malla. + +BOY. ¡Ji! (_Tanca la porta del fondo._) + +JORDI. Boy. + +BOY. ¿Ets tú, Jordi? +(Ja mèva la tinch; +per lo que convingui +qu' ho cregui sostinch.) +¿Qu' has fet tanta estona? + +JORDI. Alli he treballát: +tinch llesta la daga +del pom cisellát. + +BOY. ¿Tant prompte? + +JORDI. Tant prompte. + +BOY. Ja es treballar fort. + +JORDI. ¿Quin home no corra +quan cerca l'honor? + +BOY. ¿Es dir, donchs, que pensas? + +JORDI. Matá al cavaller. +Si no'm dòna 'l gendre, +que cavi 'l fosser. +¿Las portas? + +BOY. Tancadas. + +JORDI. ¿Seguras? + +BOY. Las claus. (_Mostrantlas._) + +JORDI. Avuy hi ha una vida +que 's juga á n' als daus. + +BOY. Segura jugada +que pérdrers' no 's pot. +Se trova á la plassa +juntát tot Olot. +Vés, donch pe 'ls bons medis +lo que 's logrará. +Si no ho fá la dreta, +l' esquerra ho fará. + +JORDI. ¿Vèus? ¿Mira? (_Dantli la daga._) + +BOY. ¡Bon 'arma! + +JORDI. No hi ha millor tremp. +Quant l'odi treballa, +mortal tot ho fém. + +BOY. ¿Vols dir qu' ell dú mallas? + +JORDI. Ne dú de segú; +qu' un vil no 's previnga +no ha vist may ningú. +La cansò del pare +ne tinch per cansò. +Avuy dech cantarla. + +BOY. No 't dich pas que no. + +JORDI. A nit, quant ja á casa +m' ho vás tot contar. +--Avuy, jo vaig dirme, +tenim de vetllar. +Y allá, ab l' altra mola, +y ab l' altra fornal, +comenso ab l' ajuda +d' un odi mortal: +--Repica que pica. +bát ferro daguer; +bát ferro, per daga, +qu' honrát t' ha de fer. +Batút ja lo ferro, +se 'l tè de trempar; +la fornal encésa. +foch l' ha de tornar. +'Sent arma per l' honra +deu férsela un sol. +Si cridas, manxaire, +sabrá lo tèu dol. +--Donchs manxa que manxa, +jo 'm deya entre dens; +es foch de venjansa +lo foch qu' ara encens. +Bermell ja lo ferro, +deu serne trempát, +ja 'l cuvell de 'l aiga +l' espera al costát. +Lo trech y l'enfonso +bermell y bullent: +al rebrerlo l' aigua +m' esquitxa furient. +Jo, aguanta qu' aguanta, +per darli fredor, +semblava aquella aiga +la sanch del traidor. +Trempát ja lo ferro, +la llima no hi pren; +la mola l' espera +per ferlo lluent. +Donchs roda que roda +la mola ab lo peu; +la daga m' enlluerna +del brill que ja treu; +Veyentho, no paro, +y vinga rodar; +la mola que roda, +lo 'cér fá xisclar. +La miro ja llesta, +ja es feta daguer; +--Vés ara si passa +las mallas d' acér. +Damunt de la taula, +la malla he posát; +damunt de la malla +la daga hi alsát; +del bras, ab la forsa. +la daga ha caigút; +clavantse á la taula, +la malla ha rompút. +Llavors, arrancantla, +la beso ab amor: +--Las mallas traspassa: +ja tè arma l'honor. + +BOY. Psit... + +JORDI. ¿Qu 'es? + +BOY. Lo manxaire, +que cap aquí vè. + +JORDI. Donchs parlalhi y digas +lo qu'havém de fè. + +BOY. Lo qu'ahir vaig dirte, +qu'ho crech plan segú; +si puch, jo ho arreglo, +sino 'l noble y tú. + +JORDI. A dalt, donchs, t'espero +si res vols de mí. + +BOY. Que jo no't demani +no vinguis aquí. + +(_Jordi se'n vá._) + + + +### ESCENA IV. + +BOY, BIEL. + +BIEL. ¿Donchs qué tal, Boy, vá endavant? + +BOY. Mòlt. + +BIEL. ¡Ah! ¿Sí? ¿Es dir que la vella?... + +BOY. ¡No, home; no 't parlo d' ella! + +BIEL. ¿Y donchs de qué? + +BOY. Del mèu plan. + +BIEL. ¡Ah! El vostre plan. + +BOY. Y ab tú ara. +l'anem aquí á comensar. +Comensems a figurar +que sò batlle y tinch la vara. + +BIEL. La vara'l mall. + +ΒΟΥ. Just; tú aquí. +á n'al meu costát t'assentas, +perque tú ara representas +al secretari. + +BIEL. ¡Ji, ji! +Donchs miréu. +(_Pren una planxa de ferro, un guix, y s'assenta._) + +BOY. Vinga 'l martell +y vejám lo que 's disposa. +(_Pega un cop de martell damunt la enclusa, y espera._) +Primer que vinga la Rosa; +desprès de la Rosa, éll. + + + +### ESCENA V. + +Los mateixos. ROSA. + +ROSA. ¡Ay, ay! ¿Sòu vosaltres? + +BOY. Sí. + +ROSA. M' ha semblát que sentia ara +lo cop de martell del pare. + +BOY. Donchs jo l' he dát; vina aquí. + +ROSA. ¿Qué voléu? + +BOY. Duas respostas +ben claras perque es precís. +¿Qué hi ha del amor que 't jura +lo patge tancát á dins, +y qué t' ha dít la senyora +baronesa quant l' has vist? + +ROSA. Del amor que 'm jura 'l patge +sols, Esquerrá, tè puch dir, +que 's tot l' amor de ma vida, +qu' entelan plors y suspirs. +Es una historia de llágrimas +que 'm tè lo cor oprimit. +Jo, pobreta enamorada, +¿qu' havia de fer? motíu +era aquest per olvidarme +de quí m' estimava aixís; +mes no podia; tocava +l' hora en que 'l cor oprimit +sabia qu' éll l' esperava, +y 'l flaire dels romanins, +l' olor de las ginesteras +que 'l bosch floreix cada istiu, +semblava qu' allí 'm cridava +per perfumá 'ls mèus suspirs. +Rodeját de tal misteri, +un dia aquí vá venir +aquell que jo al bosch trovava, +prometent ferme felís, +y, lluny d' aixó, desde l' hora +y 'l punt qu' aquí vinguè trist, +no he vist en éll sino llágrimas +amargas d' un cor ferit, +pena dolorosa y fonda +qu' exhala tota en suspirs, +y, per últim, lo qu' á casa +vá succehir ahí la nit. +Vaig surtir corrents al véureu. +contant qu' al cor afligit +la senyora baronesa +daria un conort, y 'l trist. +sols vá trová allá amarguras +que 'n mil dolors l' han partit. +Y plena de pò, esglayada, +vaig corre aquí tot seguit. +á plorar en llit d' espinas +la mèva sort infelís, +la mèva esperansa morta. +lo mèu suspirát desitj, +la mèva ilusiò perduda, +y el desengany que... ¡Oh! Sí, sí. +¡Me mata, 'm trosseja, 'm gela, +me fá lo cor á bocins, +y 'l sento en un mar de llágrimas +desferse tot en suspirs! + +ΒΟΥ. (Estima bè; es com son pare. +Altre fòra lo sèu fí, +si estimès com jo á l'Agneta.) + +BIEL. (A mí una plorada aixís, +me deixaria una cara +neta com un serafí.) + +BOY. ¿Es dir donchs que la senyora +baronesa tè vá dir ?... + +ROSA. Qu' ho sab tot pe 'ls qu' á defora +esperavan al seu fill, +y que no contéu ab ella +sino per castigá 'l crím. + +BOY. (Sí, vaja; l' han enganyada: +lo mateix que l' Agna ha dit.) +Biel. + +BIEL. ¿Qué? + +BOY. Fes una rodona. +ab lo guix que voldrá dir : +"La senyora baronesa", +y, al costát, la creu... aixís. +Ab ella ja estém entesos. +Que vinga 'l criát tot seguit, + +(_Dòna una clau á Biel. Aquest obra la porta ahont se suposa estar +Arnal y se'n entra á dins._) + +ROSA. ¡Oh! ¡Esquerrá! ¡Pe 'l cel, salvéulo! + +BOY. Jo arreglarè 'l compromís. +¿Tú creus que tens de casarthi? + +ROSA. O, sino ho logro, morir. +Lo sèu crím no tè disculpa; +pero jo sens éll no visch. + +ΒΟΥ. Donchs vesten y en mí confia. + +ROSA. ¡Ay vulgau Dèu! (Se'n vá.) + +BIEL. (_Tornant_.) Ja es aquí. + +BOY. Donchs, manxaire, cara negra +y vejám com ne surtim. + + + +### ESCENA VI. + +Los mateixos, ARNAL. + +ARNAL. ¿M'ha dit lo bailet manxaire, +que vos m'he cridát? + +BOY. Jo... Sí. +Y ara 'ns entendrém aquí +sens contar que 'ns costi gaire. + +ARNAL. Anéu dient. + +BOY. No hi ha una vida +millor que la del ferrer; +mal dit: millor ja ho pot ser; +pero no mès divertida. +Ell sab que si tè algun mal +lo cantar los mals espanta, +y tè unas cansòns, que canta, +qu' ell ne díu de la fornal. +Aquí 'n tenim duas. L' una +la canta l' amo esmolant; +l' altra jo allí, repicant, +quant estich de bona lluna. +En l' una 'l que 'l mal vá fer +se casa y tot així ho paga; +en l' altra "'s clava una daga +passant las mallas d' acer." +Diguéu donchs quina vos val +y corréu, perque 'l temps vola: +la cansò d' allí á la mola, +ó la d'allí á la fornal. + +ARNAL. Miréu, Esquerrá. + +BOY. Diguéu. + +ARNAL. Jo ahí, obcecát y confòs, +vaig fè aqui... un crím alevòs, +qu' un dia al fí compendréu. +Avuy no mès vos puch dir +que jo, penedit de tot, +sense dirhi en contra un mot, +com vos manéu, vull cumplir. +Mes no puch quedar ingrát. +No puch, salvant vostre honor, +sè infame y causar la mort +del mèu pare desditxát +y la mèva pobra mare. +Vull cumplir, cap dupti us quedi; +pero ho dech lográ ab un medi +qu' he pensát justament ara. +¡Oh! Sí, sí, Boy; no ho duptéu. +Una véu del cor m' ho crida, +Així á tots salvéu la vida, +y l'honra de tots salvéu. +Deixéume surtir; mitja hora +podré tardar en tornar, +y la pau juro portar +que la pobra Rosa implora. +Deixéume surtir pe 'l cel +si voléu l'honra y la vida, +y pe 'l cel sigui benehida +l'hora 'n que oiu mòn anhel. + +BOY. ¡Je, je! ¿Manxaire? + +BIEL. ¿Qué mana? + +BOY. Que 't sembla si 'ns creu llanúts. + +ARNAL. ¡Oh! No; vos tinch conegúts, +sè que tota astúcia es vana; +pero sè que teníu cor, +y aixó es la mèva esperansa. +Jo sempre poso confiansa +en l'accént dòls del amor. + +BOY. ¿Y si surtíu, qué faréu? + +ARNAL. Trová un medi per lograr +que 'l senyor barò acceptar +vulga lo plan que voléu. + +BOY. ¡Lo senyor barò! Allí espera +y li podéu parlá en plata; +per ço ni una ni altra rata +tè d'eixir de la ratera. +Vindrá y li podéu parlar. + +ARNAL. No escoltará: convensút +de que 'l insult qu' ha rebút +ab mí li váu preparar, +me dirá ingrất y traidor, +y encara, en lloch d' ablandarlo. +tant sols lograrè ecsitarlo +y ecsaltar lo sèu rencor. + +BOY. Manxaire. + +BIEL. ¿Qué? + +BOY. ¿Vols probar? +si tú y jo li fem enténdrer. + +BIEL. ¡Oh! Prou; per ferli compéndrer... + +ARNAL. ¿Y si irát vos vol matar? + +BOY. ¡Uy! ¡No 's matan així 'ls homes! +¿Qu' us penséu que sòm cunills +qu' ab un cop aquí?... ¡Oh! 'Ls perills +per mí sempre han sigút bromas. +¿Oy manxaire? + +BIEL. ¡Oy! + +BOY. Ja veuréu. +Lo millò es que vos per ara +tornéu á dins; li faig cara +y á veure aquí 'l que s' en treu. +Obra, manxaire. (_Dantli las claus._) + +BIEL. (_Obrint lo cuarto del barò._) Está oberta. + +ΒΟΥ. Donchs entra y veslo á avisar +que jo aquí li haig de parlar; (_Biel creu._) +vos á la vora y alerta. (_Arnal se'n vá._) + + + +### ESCENA VII. + +BOY, BIEL, lo BARÓ. + +BOY. ¿Com l'has vist? + +BIEL. D'una manera +que no 'ns dará mòlt treball. + +BOY. Bè... no hi fá re; pren un mall +y fès com jo si s' altera. + +(_Prenent un mall cada hú y s' esperan un á cada cantò de prosceni. Lo +barò surt sorprès._) + +BARÓ. ¿Qué hi há? ¿Quí 'm demana aquí? + +BOY. (Alerta... porta mal aire.) + +BARÓ. ¿Quí sòu ? + +BIEL. Senyor, jo l' manxaire. + +BOY. Y jo... ja ho véu... lo fadrí... + +BARÓ. ¿Y qué voléu ? + +BOY. Mi senyor... +res mès que darli un recado. + +BIEL. Que, per evitá un enfado, +li dirá 'l fadrí major. + +BARÓ. Y diguéu... ¿sabéu vosaltres +lo qu' aquí á nit vá passar? + +BIEL. Nosaltres podem contar... + +ΒΟΥ. No mès lo que 'm vist nosaltres. + +BIEL. (Fem vèurer que vinch del hort.) + +BOY. (Veyam aixì lo qu' esplica.) + +BARÓ. ¿Es dir que no heu vist?... + +BIEL. ¡Ni mica! + +ΒΟΥ. ¡Oh!¡Y jo que dormo tant fort! + +BARÓ. Donchs... abans de vetllá aquí... +sapigueuho; per burlarme, +la Roseta vá enganyarme +y vá ferme tanca allí. +Veyentse pres lo sèu pare, +aussili vá demanar; +jo m' encertava á passar, +y aquí dins no vaig sè encaга, +quant sento girar la clau... + +BIEL. (¡Je, je, je; y á mí m' ho esplica!) + +BOY. (¡Aquesta si qu' es bonica!) + +BARÓ. Y com la féra en son cáu, +m' han tingút tancát fins ara. + +BOY. Donchs, si que... ¿Biel? + +BIEL. ¿Qué? + +BOY. No 'm creya +jo que l' amo fòs així. + +BARÓ. Donchs no para encara aquí, +la sèva malvada ideya. + +BOY. ¿Qué diéu, home? + +BIEL. ¿Encara no? + +BARÓ. Desprès que 'm váren robar, +per volguerse disculpar +de la sèva mala acció, +l' amo ha anát á dir pe 'l poble, +avingút ab la pubilla, +qu' á nit, per la sèva filla, +ha assaltát la casa un noble +y qu' ara aquí 'l tè tancát. + +ΒΟΥ. ¡Ave María Puríssima! + +BIEL. ¡Aixó ha fèt! ¡Reina santíssima! + +BARÓ. Aixó; miréu si es malvát. + +ΒΟΥ. ¡Vés, vés! ¡Atrevirse á dir +qu' ell venia per la noya!... + +BIEL. Sí; 's vèu que 's una tramoya +y li han dát un que sentir. + +BARÓ. ¡Oh! Ja us dich qu' ho pagará. +¿Voléu vosaltres salvarvos +ὁ en lo crím voléu contarvos? + +BOY. ¿Qué hi díus? + +BIEL. ¿Y vos, Esquerrá? + +BOY. ¡Ah! Jo salvarme. + +BIEL. Jo mès. + +BARÓ. Donchs duhéu l' anell y l' espasa. +lliureume d' aquesta casa, +y jo farè lo demès. + +BOY. Bè, bè, si, no, vaja, bè... (_Finjint pensarhi._) + +BIEL. Bè, bè, no, si, vaja, sí... + +BOY. Sí, perque éll, venint aquí... + +BIEL. Es clar, ¿qué hi vá vení á fè? + +BARÓ. Doná aussili á la pubilla; +d' aixó justament m' esclamo. + +BOY. ¡Y atrevirse desprès l' amo!... + +BIEL. ¡A dir que hi vè per la filla! + +BARÓ. Sembla imposible, ¿vritát? + +BOY. ¡Oh! + +BIEL. ¡Oh! + +BOY. ¡Dir mal del senyo! + +BIEL. ¡Tant rich! + +BOY. ¡Tant noble! + +BIEL. ¡Tant bó! + +ΒΟΥ. ¡Tant generòs! + +BIEL. ¡Tant honrát! + +BOY. ¡Que fins cartas del rey reb!... + +BIEL. ¡De casa tant antiquíssima!... + +BOY. ¡Oh!! Ave María Puríssima! + +BIEL. ¡Jesus, María, Joseph! + +BOY. ¡No s'ha vist may en la vida! + +BIEL. ¡Vaja, es no tenir conciencia! + +BOY. Bè, ¿qué hi farás? la innocencia +sempre s' ha vist perseguida. + +BARÓ. ¡Ah! Bè. ¿Es dir que puch contar +ab vosaltres? + +BOY. ¡Ah! Aixó no. +Jo soch lo fadrí majò... + +BIEL. Y jo el manxaire. + +BARÓ. ¿Y qué hi fá? + +BOY. ¿Cóm, que hi fá? Que jo sòch fiel +al amo, siga qui siga. +Ell nos ha dit que se 'us diga +lo que vá á dirvos en Biel, +y nosaltres, per obehir, +vením á dirho tots dos. +Desprès, si us espliquéu vos, +no hem de fer mès que sentir. + +BARÓ. ¿Y qu' es lo qu' has de dir tú? + +BIEL. Que quedéu ben concertát +ab lo qu' ara 'l vostre criát +vos demani, si segú +voléu surtir de la casa. +Aixís sòu salvát per éll, +y us retornará l' anell +que váu dá y la vostra espasa. + +BARÓ. ¡¡Que vaig dar!! + +BIEL. Qu' us váren péndrer. + +BOY. No, no; que vá dar; ben dít. + +BIEL. (¡Ay! ¡En Boy ja ha sobreixít!) + +BARÓ. ¿Qué vaig dá? + +BOY. ¿Y no ho sab enténdrer? + +BARÓ. ¡Perque vos enténch m' esclamo! + +BOY. ¡Y jo, qu' ho sè, dich lo que 's +perque no vull sentir mès +com díu lladre á n' al nostramo! + +BIEL. ¡Ah! ¡Així m' agrada! Ben dít. + +BARÓ. ¡Ah! ¿Es dir, donchs, qu' ho sabéu tot? + +BOY. Y sense faltarhi un mòt. + +BIEL. Desde 'l gran al mès petit. + +BARÓ. ¿Si? Donchs acabém. + +BOY. S' acaba +fent lo que 'l nostramo díu; +y si acás dòna motiu (_Anant á una enclusa._) +de queixa ó per res s' esbrava +hem concertát ab lo poble +que vindrá ab mòlts pochs treballs. +Si aquí sent tres cops de malls +fará justicia ab lo noble. + +BARÓ. ¿Y si abans vos mato jo? + +BOY. No 'm matará, perque si +s' acosta no mès á mí. +deixo aná 'l mall y vè 'l bò. + +BARÓ. Donchs ó 'l deixéu ó sòu mort. +(_Y prenent una destral corra cab á Boy._) + +BIEL. Pero si acás cau mort éll, +jo pico aquí ab lo martell, +y encara pico mès fort. +(_A l'altra enclusa._) + +BARÓ. ¡Ah! + +BOY. ¡Bè, Biel! + +BIEL. No hi pensi, no. + +BOY. Si no hi penséu... no es igual. + +BIEL. Vos teníu una destral... + +BOY. Y á picar sòm éll y jo... + +BIEL. Si lo vostre bras l' arbola +un dels dos ne matéu vos. + +BOY. Pero 'l que quedi dels dos +será 'l qu' armi la tabola. + +BARÓ. ¡Oh!¡ M' heu perdút sens pietát! + +BOY. Acabém perque 'l temps vola. +La destral. + +BIEL. A terra y sola. + +(_La llensa._) + +BOY. Recull-la noy. S' ha acabát. +Ara 'l vostre criát vindrá +y accedíu á quant demana. +Si aquesta súplica es vana +mestre Jordi es quí us veurá. + +BIEL. Y si 'l nostramo vè aquí, +ja us podéu fè fè l' enterro: +tors una barra de ferro +ab lo bras, no mès qu' així. + +BOY. ¡Com s' ha quedát! (_A Biel._) + +BIEL. (_A Boy._) ¡Com s'está! + +BOY. ¡Pobra víctima amansida! + +BIEL. ¡La innocencia perseguida! + +BOY. ¡Jo, jo, jo! + +BIEL. ¡Ja, ja, ja, ja! (_Se'n ván._) + + + +### ESCENA VIII. + +Lo BARÓ, ARNAL. + +BARÓ. ¡Oh! ¡A mí burlarme així! +No. May. ¡Qu' acabi ma sort! +Primer que cedir la mort. + +ARNAL. Senyor. ¿Qu' ha passat aquí? + +BARÓ. ¡Ah!¡Traidor! ¡Mor, per infame! + +ARNAL. ¡Matéume, senyor; prenéu +qualsevol arma y matéu +al amich que mès vos ama! + +BARÓ. ¡Tú amich! + +ARNAL. ¡Vostra sort avara +de mès lleal un no 'n presenta! +¿No veyéu qu' á mí m' alenta +lo bè que váu fè 'l mèu pare? +¿No veyéu que 's gratitút + l' afecte pur qu' á mí 'm guia? + +BARÓ. ¿Y es d' agrahit que 'n aquest dia +á n' al ferrer m' has venút? + +ARNAL. ¡Ah! ¡Ho havéu cregút, senyor! +¿Heu cregút que traidò obrava? +¡L'únich punyal que faltaba +clavá á n' al mèu pobre cor! + +BARÓ. ¿Cóm vols, donchs, que concebeixi +tot lo qu' ha passát aquí? + +ARNAL. Vos m' ho havéu d' esplicá á mí +perque la causa coneixi. +¿Cóm lo vá deixá aná 'l batlle? + +BARÓ. Perque com tots m' es traidor. + +ARNAL. ¡Ah! No. No ho creguéu, senyor: +perque 'l cel nos posa á ratlla. +Es perque la Providencia +d' aquest medi 's vá servir, +ja que no 'ns vá contenir +la véu de nostra conciencia. +Sí; us ho díu sense recel +l' amistát mès verdadera: +lo que voliau crim era +que no tè perdó del cel, +y he surtit al véureus sol +pera dirvos: --Siguéu noble: +está enterát tot lo poble +de que aquí hem portát lo dol: +torném l' honor al daguer. +pagui jo lo murmurát +'sent ab sa filla casát, +y obréu com bon cavaller. + +BARÓ. ¡Ah! ¿Ho vèus? + +ARNAL. ¡Senyor! + +BARÓ. ¡Vèus la trama +com pára al fi en tot profit! + +ARNAL. Si jo, senyor, vos ho he dit... + +BARÓ. ¡Perque ets un vil y un infame! +Perque l' amor t' ha perdút. + +ARNAL. Es cert; mes no us he venút. + +BARÓ. Has fèt lo que fá aquell qu' ama. + +ARNAL. Quant jo salvarme y salvarvos +la vida vull. ¿Aixó 'm diéu? + +BARÓ. ¡Basta! + +ARNAL. ¡Senyor! + +BARÓ. No obtindréu +res que de grat vulga darvos. +Que 'm mati 'l poble. Tú ets d' ell +y en tèns la baixessa tota: +per ço sempre heu viscút sòta +las pedras del mèu castell. +(_Se'n vá._) + + + +### ESCENA IX. + +ROSA, ARNAL. + +ARNAL. ¡Oh!¡ Estém perdúts !... sino trovo +un medi pera surtir, +ingrát lo porto á morir. +y la ditxa de tots robo +ab lo sèu últim sospir. + +ROSA. ¿Qué tens, Arnal? + +ARNAL. Tinch, Roseta, +que 't tinch d' obrir lo mèu cor: +que 'l poder del cel decreta +qu' una infamia per mí fèta +dega esglayarte d' horror. + +ROSA. Parla pe 'l cel. + +ARNAL. Desde 'l dia +que jo á n' al bosch tè vaig véurer +vá trová 'l cor alegría; +t' amava; mes no tenia +prou seny per poderho créurer. +Lo senyor barò, allavoras, +també al bosch tè vá trovar. +¿A quí, si 't vèu, no enamoras? +Desd' aquell punt, tentadoras +tas miradas, vá cercar, +y jo, rastrer, agrahit, +á la protecciò que 'm dava. +li vaig oferí, envilit, +conquistarte tot seguit +per l' afany qu' ell desitjava. +L' encárrech vaig acceptar +sense contá ab lo mèu cor, +y, al volerte aná á parlar +del amor d' ell, vaig trovar +qu' era primè 'l mèu amor; +que sentia gelosía +ja de que éll te volguès tant, +y parlarte d' éll dèbia, +y jo parlar no podia +sino de sè el tèu amant. +¡Oh! ¡Quína lluita Déu mèu! +Ferme una senyal debia (_La senyal._) +¡Aquesta! ¿Sents?... + +ROSA. ¡Valgans Dèu! + +ARNAL. Contestant jo; l' amor tèu +la porta al barò n' obria. +Al últim lo decidirse +vá ser precís; la senyal +tornava allá á repetirse. +Deixá aquí 'l mall de sentirse, +era als mèus pares mortal; +ferlo sentir, era horror +que ni entre las fèras s' usa. +--¡Quí es qu' aixís mata un amor! +¡Quí es que damunt d' una enclusa +s' aixafa ell mateix lo cor! +Vaig dir... y el mall vaig alsar, +vá cáurer y clá 's vá sentir, +desprès, ja re 't tinch de dir. +Tú sabs com l' amo vá entrar, +tú sabs com vá ara á morir. +Tú sabs lo vil quín es ara +y en mí matéu al traidor; +mes ¡ay! aixuga aquest qu' ara, +plor d' amor, per una mare +n' arrenca un fill, del sèu cor, +qu' á una fera enterniria, +qué faria á un roch plorar, +qu' hasta un ferro ablandiria, +y que encara amargaria +l'aigua amarganta del mar. + +ROSA. ¡Oh! sí, sí, Arnal! ¿Y tú creus +que jo puch salvarlo? + +ARNAL. Sí. + +ROSA. ¿Com? + +ARNAL. Anantmen jo d'aquí. + +ROSA. Es imposible. + +ARNAL. ¡Ah!¿Veus? + +ROSA. Díu mòn pare en son dolor +qu' aquesta casa tancada, +Arnal, es l' urna sagrada +que guarda avuy nostre honor. + +ARNAL. ¡Pero no veu, insensát, +que al tancá així aquella porta, +la nostra esperansa, morta, +sòta una llosa ha colgát! + +ROSA. ¿Y obrintla viuria? + +ARNAL. Al acte. +M' ho díu del cor vèu segura. +Surtí es trovar la ventura. +es ab la ditxa fer pacte. + +ROSA. ¿Y si m' enganyas? + +ARNAL. No en flama +d' amor s'encen lo cor tèu. +La noya qu' estima, creu +tot lo que li díu qui l' ama. + +ROSA. ¿Y si ja la vá enganyar? (_Ab amargura._) + +ARNAL. Ni que mil cops l'enganyès. +Lo torna á créurer desprès +perque l'amor sab cegar. + +ROSA. ¡Jo 't crech; pero!... + +ARNAL. No m'estimas +sino 'm creus prou per obrir. + +ROSA. ¿Y si ara vaig á cedir? + +ARNAL. Al nostre amor t'aprocsimas. + +ROSA. ¿M'ho juras? + +ARNAL. Com Dèu hi ha al cel. + +ROSA. ¿Promets tornar? + +ARNAL. De seguida. + +ROSA. Donchs... vina. + +ARNAL. ¡Oh Rosa! ¡Benehida! +Tú del infern fás un cel. + + + +### ESCENA Χ. + +JORDI, BOY, BIEL + +JORDI. ¿Es á dir donchs que vosaltres +ja havéu fèt lo que podéu. + +BOY. Sí, y veig clar que per la esquerra +no hi hauria may remey. + +JORDI. ¿La senyora baronesa?... + +BOY. Ni res de tú vol saber. + +JORDI. ¿La entrevista aquí ab lo patge? + +BOY. No mos ha servit de re. + +JORDI. Mes lo criát... + +ΒΟΥ. Si no vol l' amo +tampoch vol accedir éll. + +JORDI. Allavors entra á la cambra +ahont posa aquest cavaller; +y digas qu' aquí l' espero. + +BIEL. Está bè; hi vaig al moment. (_Se'n vá._) + +BOY. Jo vaig á... + +JORDI. No; tú no't moguis; +per lo que sabs qu' hem de fer +sigueuhi tú y lo manxaire, +y en preguntant responéu. + +BIEL. ¡Foch á la cua del llop! (_Apareixent_.) + +BOY. ¿Qué hi há? + +BIEL. Que baxa furient. + +JORDI. Lo tinter, lo cens, la daga... +(_Disposantho_.) +Ara que vingui y veurem. + +ΒΟΥ. (Per lo que poguès ocorrer +fem torná un ferro bermell.) +(_Ell y Biel encenen la fornal._) + + + +### ESCENA XI. + +Los mateixos. Lo BARÓ. + +BARÓ. ¿Ahont es aquest miserable +qu' aixís m' insulta traidor? + +JORDI. Aquí, y miréu, mi senyor, +d' está un xiquet mès tractable. +Damunt tantas, que no us caiga +la fama de mal-parlát. (_Li ensenya 'l cens._) + +BARÓ. ¿Que 'm donéu en aquest plat? + +JORDI. Las lliuras d' or y el got d' aiga. +A la mitj' anyada sòm, +y quí déu paga. + +BARÓ. Paguéu; +pero crech que ja sabéu +qu' al castell hi ha majordom. + +JORDI. Sè qu' á n' éll ho haig de portar; +mes aixís vostres ulls véuhen, +que si pagan los que us deuhen. +tambè al deure, heu de pagar. +Quiét lo ferrè á casa sèva, +may á la vostra ha puját, +vos del castell heu baxát, +per insultarme á la mèva, +y ara ja pe 'l vostre mal +lo vassáll se us desatenta: +Ara 's trovan frente a frente +lo castell y la fornal. + +BARÓ. Pensar la fornal deuria. +que d' un castell sò senyor +que ab bens, terra, plata y or +vá afavorirla algun dia. +Que pensi aixó y al pensarho +potsè 'ns deixi d' insultar. + +JORDI. Mes; la má us vindré á besar. +si vos voléu continuarho. +Si vos, com los vostres ávis, +als quí de tant sòm deutors, +nos féu mercés y favors +en lloch de fernos agravis, +jo desd' ara, sè esclau vuy +de quí 'ns fassi gracias tantas. +Pero ¡ay! vostres ávis d' ántes +no eran com lo nèt d' avuy. +D'aquella digna altivesa. +d' aquell sabe hereditari, +d' aquell valor temerari, +la catalana noblesa +sols ne conserva 'l recort +guardát en tombas sagradas; +armaduras rovelladas, +que vá portar la qu' há mort, +banderas, pendons arnáts, +un escút damunt la porta, +un títol que 's lletra morta, +y uns pergamins esborráts. + +BIEL. ¡Bè, mòlt bè! ¡Jo en vostre lloch!... + +ΒΟΥ. Tú calla y manxa, xarraire. + +JORDI. Tú á la feyna del manxaire. + +BIEL. Ja la faig. (Encench lo foch.) + +BARÓ. Bè, acabém. + +JORDI. Sí, tant se val +qu' ho acabém de seguida. +La fornal als fadrins crida, +y 's pert un quart de jornal. +Miréu: aquí hi ha la daga +que jo per vos váreig fèr, +d' haverla fèta 'l daguer, +deshonra há estát vostra paga. +Desheretá al vostre criát +perque 's casa ab la pubilla, +es dir al mòn, que ma filla +deshonra á quí tè al costát. +Deshonra, qu' es ben segur, +que 'm vá dú al portar la daga; +jo vos la torno, per paga, +vull l' honra qu' us váu endúr. + +BARÓ. Ella vá darla aceptantme. + +JORDI. Ella may res vá acceptar. + +BARÓ. ¿Quí, donchs, la má 'm vá donar? + +JORDI. Un, qu' ara us mira, escoltantme. + +ΒΟΥ. Un, qu' es tant llest com xarraire. + +JORDI. Tot per salvarme l' honor. + +BIEL. Y perque ho creguéu, senyor, +miréu si aixó es del manxaire. +(_Mostrantli una enmascara en la blonda de la mánega._) + +ΒΟΥ. Que vos la má váu besarli. + +JORDI. Donantli prendas en paga. + +BIEL. Y aquí teniu la tumbaga. + +ΒΟΥ. Y aquí l'acer que váu darli. + +BARÓ. ¡Oh! Aquesta burla á mi! + +JORDI. ¿Firmeu? + +BARÓ. ¡Ni pot ma noblesa! +¡Que prengui'l poble sa presa! +¡Matéume si us plau aquí; +pero penséu que sò noble! + +JORDI. Jo mès; sò ferrer de tall +y honrat y visch del treball. + +BARÓ. ¡Penséu que'l crim será doble! + +JORDI. Així estarè mès pagat. + +BARÓ. Que faréu orfe á la filla. + +JORDI. Quedará d'honra pubilla. + +BARÓ. Que quedaréu com ingrát. + +JORDI. Tot es picá en ferro fret. + +BARÓ. Que tinch qui 'm dará venjansa. + +JORDI. Cuitéu, perque tinch frisansa +de satisfer lo mèu dret. + +BARÓ. Bè, acabéu. + +JORDI. Ja está acabát. +¿Firméu? + +BARÓ. No. + +JORDI. Donchs qui déu paga. +¡Aquí, mort d' un 'altra daga, +un altre honor ultraját, +paga ab sang un cavaller!... + +BARÓ. ¡Jordi! + +JORDI. ¡No, rés heu de tréurer! +Preguéu al cel; vaig á véurer +si passa mallas d'acer! + + + +### ESCENA ÚLTIMA. + +Los mateixos, BARONESA, AGNETA, ARNAL, ROSA. + +TOTS. ¡Ah! +(_Entrant quant Jordi anava á matar al Barò._) + +ROSA. ¡Pare! + +BARÓ. ¡Jordi! + +JORDI. (_Pausa_) (¡Ah! ¿ Aquí +la senyora baronesa?) + +BARÓ. L' ávia aquí... + +BARONES. Quant la sorpresa +hagi passát y de mí +poguéu sentir lo que mano +jo parlarè. + +JORDI. Si en efecte +tothom sent com jo 'l respecte, +pe 'l qu' á satisfer m' allano +vostres desitxos, crech bè +que ab ánsia, tothom espera. + +BARONES. Abans que tot, justiciera, +dech dirvos que tot ho sè. +L' Arnal, de tot penedit, +y als mèus peus agenollát, +lo cert del cás m' ha esplicát +y aquí he vingút tot seguit. + +BARÓ. ¡Ah! ¡L' Arnal! ¡Sempre 'l traidor! + +BARONES. No es traidor quí al fi procura +descubrir la vritát pura +penedit del sèu error. +Tú ets traidor. + +BARÓ. ¡Avia! + +BARONES. Tú, sí. +¡T' esglaya qu' així t' ho diga +devant de tothom!... ¡Que siga +ton ávia quí 't parla així! +¡Llágrimas, concells, caricias... +portar los tèus fèts ocults... +¡Tot fòu en vá! ¡'Ls tèus insults, +y las tèvas injusticias, +y ara aquest pas desgraciát, +demostrant quí ets á n' al poble!... +¿Y ara, que tú ja no ets noble, +ara que t' has infamát, +voldrias que jo callès, +sabent tothom ta vilesa, +y que la nostra noblesa +ab ta infamia 's confonguès? +¡Oh! No. Vull, ab forta vèu, +vencent á la edat que 'm postra, +pregonar, que, á casa nostra, +ningú ha estát may com l' heréu. +¡Semblarte tú án' al tèu ávi!... +¡Semblarte tú án' al tèu pare!.. +¡Ji, ji, ji; si rich encara! +¡Si es sols lo dirho un agravi! +¡Si 'm sembla impossible! ¡Si +quant te veig al mèu devant, +confòs, turbát, tremolant, +tant miserable y tant ruí, +fins, ¡senyor Dèu me perdò! +penso, insultant á ta mare +si t' era padrastre ó pare +lo pare que 't vaig dar jo! + +JORDI. ¡Oh!¡ Senyora baronesa! +(_Anantla á socorrer._) + +BARONES. No, no... no teméu; no es res. +Jordi... m' havian sorprés. +Per mí la cosa era entesa +mòlt diferent del qu' ha estát; +mes, desde 'l punt qu' ho veig bè... +la rahò sempre á quí la tè. +Tot com vols será arreglát. +La Rosa 's cása ab l' Arnal, +jo la doto un cop casada, +y com ans, quedará honrada +la daguera del firal. (_Sensaciò general._) +Paper... ploma... vull firmarho +per assegurar sa sort. +Per si acás vinguès la mort. +als meus heréus vull manarho. +(_Y, assentantse, escriu._) + +ARNAL. ¡Rosa! + +ROSA. ¡Arnal! + +(_S'ou lo fluviol com sempre._) + +ARNAL. ¡Ja sòm ditxosos! + +ΒΟΥ. No així díu tothom quí vol. + +BIEL. Vaig... + +BOY. No, que toqui'l fluviol; +prou qu' ho sabrá en sent esposos. + +BIEL. ¡Quant penso qu' ell la vol tant +y qu' al devant d' aquest era!... + +ΒΟΥ. Ara 'ls podrá anar darrera +ab lo fluviol sonant. + +AGNETA. Boy + +ΒΟΥ. ¿Qué hi ha? + +AGNETA. Que tot ho he dít +á n'al pare confessor +y... + +ΒΟΥ. ¿Qu'ha dit? + +AGNETA. M'ha dít que no + +ΒΟΥ. ¿No? Donchs mira: bona nit. + +(_La Baronesa dòna á Jordi 'l paper qu' ha firmát y díu:_) + +BARONES. En cambi 't demano, Jordi, +ja que 'l tèu influix ho pot, +que procuris tú qu' Olot +mès d' aquest fèt no 's recordi. +Que no amarguin mès ma estrella +volent insultar l' heréu... +Al fi l'estimo... es fill mèu... +y sò tant vella... ¡tant vella... +que 'l vèureu me mataria! +Per mí s' aguanta 'l castell... +per mí respecteulo á n' éll... +la pobra ávia... aixó voldria. + +JORDI. ¡Oh!¡ Senyora baronesa! +Jo 'm rebelo á n' al manar... +¡pero ara!... ¡Vos suplicar!... +Noblesa contra noblesa. +Jo, lo qu' havéu dit farè, +y fins, perque quedi honrát, +de tot lo qu' aquí ha passát, +á mí la culpa 'm darè. + +BARÓ. No; á ningú mès qu' á mí, +que sò 'l verdader culpable... +A mí, que 'm veig misserable +entre tots, nobles aquí. +M' han posát vostres agravis +de rojor las galtas plenas. +¡Al fi corre per mas venas +la honrada sanch dels mèus ávis! +Jo sabrè prová á tothom +quí ho dupti 'n aquesta terra, +que, tant en pau com en guerra, +serè digne del mèu nom. + +BARONES. ¡Ah! ¡Que 'l cel ho vulga així! + +JORDI. Ho voldrá de cert, senyora. +La primera volta fora +que l' honor no eixís d' aquí, +y tant s' honra quant treballa +lo ferrer enmascarat, (_Cops de mall lluny._) +com lo quí es noble, colrát +pe 'l sol del camp de batalla. +¿Sentíu? Es l' altre ferrer +que comensa ja 'l jornal. +Cridéu als de la fornal. +treballém ab cor enter, +y creguén qu' us heu salvát (_Al Barò._) +perque la virtút may falla. +y devant del amor, calla +l' odi mès encarnissát. +La daga qu' ara tindréu +pot recordarvosho massa: +De mallas d' amor no 'n passa: +pero d' aquestas... miréu. + +(_La clava traspassánt las mallas._) + + +QUADRO. + +PROU. + +*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 78837 *** |
