summaryrefslogtreecommitdiff
path: root/78837-0.txt
diff options
context:
space:
mode:
Diffstat (limited to '78837-0.txt')
-rw-r--r--78837-0.txt6177
1 files changed, 6177 insertions, 0 deletions
diff --git a/78837-0.txt b/78837-0.txt
new file mode 100644
index 0000000..3a3a3bf
--- /dev/null
+++ b/78837-0.txt
@@ -0,0 +1,6177 @@
+*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 78837 ***
+Lo ferrer de tall
+Drama en tres actes i en vers
+
+Frederic Soler (Serafí Pitarra)
+
+1874
+
+
+
+Estrenat ab brillant éxit en lo TEATRO CATALÁ instalat en lo TEATRO
+Romea, la nit del 16 d' Abril de 1874.
+
+
+
+Repartiment
+
+
+
+| PERSONATJES | ACTORS |
+|:-----------------| :--------------------------- |
+| La Baronesa | D.ª Francisca Soler |
+| Agneta | " Catarina Mirambell |
+| Rosa | " Elisa Mallí |
+| Biel | " Roseta Cazurro |
+| Mestre Jordi | D. Joaquim Garcia Parreño |
+| Boy (L'esquerrá)| " Lleó Fontova |
+| Lo Baró | " Miquel Llimona |
+| Arnal | " Joseph Clucellas |
+| Ros | " Miquel Vives |
+| Dalmau | " Joan Carulla |
+
+
+Fadrins ferrers, guarda termes, patges
+
+La escena á Olot --Época Felip V.
+
+
+
+
+AL SENYOR
+
+DON JOAN BAUTISTA LLEONART
+
+Com a penyora d' amistat
+
+y cumpliment de promesa
+
+DEDICA AQUEST DRAMA
+
+SON AMICH VERDADER
+
+Q. S. M. B.
+
+L' Autor.
+
+
+
+
+## ACTE PRIMER.
+
+Part de dins de la botiga d' un ferrer de tall y daguer. Porta gran al
+fondo, per la que 's veu la fira ab molta animació, y moltas altras
+portas als costats. La fornal y la mancha á la esquerra; eynas y
+trastos propis dels dos oficis. La mola á la dreta. A la esquerra una
+finestra que dona á un hort; al costat un prestatjet ab dos jerros de
+flors.
+
+
+
+### ESCENA PRIMERA.
+
+JORDI, ROSA.
+
+(_Lo primer treballant unas estisoras en lo banch, la segona brodant
+or damunt satí en un tambor á la vora de la finestra. Ella trista,
+ell cantant:_)
+
+JORDI. "Lo pare, sentintho,
+ho escolta callant,
+la mola rodava
+y anava cantant:
+Esmola, qu' esmola,
+fès dagas, daguer;
+fès dagas que passin
+las mallas d' acer." (_Se ficsa en Rosa._)
+
+ROSA. (¡Ditxòs ell! ¡Ditxòs quí canta
+y l' alegría tè al cor!)
+
+JORDI. (¿Será tristesa d' amor?
+Aquesta noya m'espanta.) (_Deixa la feyna._)
+Escolta, Rosa.
+
+ROSA. ¿'M cridéu?
+
+JORDI. Vinam aquí.
+
+ROSA. ¿Qué vos passa?
+
+JORDI. ¿Qué 'm passa? Qu' es un xich massa
+la tristesa del cor tèu.
+¿Quí 'n diable t' ha mal mirát?
+De véurert' lo cor se 'm trenca.
+Estás groga, escardalenca,
+semblas un pardal mullát
+de confosa y aturdida,
+y 't mata un secret afany.
+Ja no ets rosa de tot l' any:
+ets una rosa pansida,
+y no 't miro que no caiga
+en esmenarte una cosa,
+y es que, en lloch de dirte Rosa,
+t' haurém de dir lliri d' aiga.
+
+ROSA. ¿Per qué?
+
+JORDI. Sí. Perque lo plor
+sempre 't tè la cara humida.
+
+ROSA. ¡Dèu mèu de la mèva vida!
+
+JORDI. ¿Sabs qu' es? que no 'm tèns amor.
+
+ROSA. La cansò de cada dia.
+
+JORDI. Cada dia y cada nit,
+perque á tú 't dura 'l neguit
+mòlt mès qu' á tots l'alegría.
+¿A qué vè, qu' es aquest plor?
+¡Acaba d' una vegada!
+¿Qu' es lo que 't tè apesarada?
+¿Cóm es aquesta tristor?
+Respon y no 'm callis res,
+perque jo fins crech probable
+que t' ha mal mirát lo diable
+ó las bruixas t' han ull pres.
+
+ROSA. ¡Jesús María!...(_Persignantse_.)
+
+JORDI. Respon.
+
+ROSA. ¡Pare! Si no us sè que dir.
+Aquest plor... aquest suspir...
+es qu' estich trista án' al mòn.
+
+JORDI. ¡Llamp de Dèu! ¡Trista! ¿Y per qué?
+
+ROSA. No us enfadéu.
+
+JORDI. ¡No enfadarme!
+¿Cóm vols que puga aguantarme?
+¿De qué estás trista?
+
+ROSA. De re.
+
+JORDI. Donchs, si es de re, torna riure
+com ans solias, y canta;
+lo veurert' trista... m' espanta,
+me dòna engunia, mal viure,
+y aixó ab un pare no s' usa,
+perque, al veure 'l tèu flagell,
+me bats á pich de martell
+lo cor damunt de l' enclusa.
+
+ROSA. ¡Ay, pobre pare! ¿Patiu?
+
+JORDI. ¡Sí pateixo, filla mèva!
+Visch de l' alegría tèva.
+Si vols que riga, tú riu.
+
+ROSA. Donchs no tinguéu pòr; riurè.
+
+JORDI. ¿De debó?
+
+ROSA. De nit y dia.
+
+JORDI. ¿De debó?
+
+ROSA. ¡Y tindrè alegría!
+
+JORDI. ¡Ah! ¡Y que ditxòs que serè!
+¿Qué 'm falta á mí? ¿Ab tú, contenta,
+quí mès felís hi ha án' al poble?
+Ferrè y daguer, guanyo doble;
+la mèva riquesa aumenta,
+y ja que 'l cel vá voler
+que quedessem pare y filla
+sols á n' al mòn, y ets pubilla
+de tot quant mèu puga ser,
+desprès de dí una oraciò,
+perque siga al cel ta mare,
+pensa que jo sò 'l tèu pare...
+per la tèva... diversiò,
+y creu que quant mès te vegi
+cofoya y empolainada,
+mès lo mirarte m' agrada
+volent que 'l poble t'enveji,
+perque 't dich de tot bon cor
+que, si tas riallas venguessen,
+ni que com plom las pesessen,
+las compraria á pes d' or.
+
+ROSA. Donchs treballém y riguém.
+
+JORDI. Y cantém, si estás contenta.
+
+
+(_Ella torna á brodar, ell á llimar, y cada hu canta la sèva cansò._)
+
+
+
+### ESCENA II.
+
+Los mateixos, BOY, BIEL
+
+BOY. ¡Ca!
+
+JORDI. ¡Esquerrá!
+
+BOY. Fira dolenta.
+
+BIEL. Bè.
+
+ROSA. ¿Ets tú, Biel?
+
+BIEL. ¡Bona al extrem!
+
+BOY. ¡Bailet! ¡Bailet!... ¡Mal rediable!
+(_Primer molt rabiòs, y tot d' una calmát per las mofas graciosas que li
+fá 'l noy. Aquest joch se repetirá sempre que l' indiquin los versos._)
+Re... 'm fá riure aquest xicot.
+Un li vol pegá y... no pot;
+ja m' ha passat al estable.
+
+JORDI. ¿Al estable?
+
+ΒΟΥ. Sí; ferravam
+lo guit de ca 'n Gori, y ell,
+vinga dirme Esquerrá y vell
+y com qu' allavors estavam
+devant de la molinera,
+qu' á mí m' ha caigút al ull...
+Res... m' he sentit pujá un bull
+y li he corregút darrera.
+
+BIEL. Pero no m' heu atrapát. (_Fentli mofa._)
+
+BOY. ¡Pero!... Vaja... no... no puch.
+
+BIEL. Perque sòu un vell xaruch.
+
+BOY. ¡Tens bon manxaire !... es trempát.
+
+BIEL. ¡Sí; es trempát, y just me veu
+que ja vá á desesperarse!
+
+BOY. ¡Ah! ¿Y no n' hi ha per recremarse
+de lo que 'm passa?
+
+JORDI. Diguéu.
+
+BOY. Y ben aviát está dit:
+que no penso ni faig cosa
+qu' ell no m' hi surti á fer nosa.
+Vinch jo, ja vè ell tot seguit:
+m' en vaig, ja surt de seguida:
+en tot tè 'l mèu gust mateix
+y en tot sembla que 'm segueix
+tots los pasos de la vida...
+¡Passa, que tè 'n farás creus!
+Parlarém de la pubilla,
+y, com jo estimo á ta filla...
+
+BIEL. Jo tambè la estimo.
+
+BOY. ¿Veus?
+La voldrè un dia obsequiar,
+y, com en totas las cosas:
+li he dút jo aquell ram de rosas...
+
+BIEL. Jo li he dút aquell d' allá.
+
+BOY. ¿Veus? Donchs, com en aixó, en tot.
+(_Mentrestant ha anát á buscar lo devantal y se'l posa, com Biel._)
+Ja que us ho espliqui no cal.
+Me poso jo 'l devantal...
+
+BIEL. Jo també
+
+BOY. Ja 'l dú 'l xicot.
+Hi anát á la fira; ell
+ja m' hi havia de fè 'l plaga.
+Hi he comprát jo una tumbaga...
+
+BIEL. Jo hi he comprát un anell.
+
+BOY. Lo duch aquí.
+
+BIEL. Jo aquí 'l duch.
+
+BOY. Lo regalo jo á ta filla.
+Tè, Roseta.
+
+BIEL. Tè, pubilla (_Jordi riu_)
+
+ROSA. Gracias.
+
+BOY. ¿Veus? (_Mirant ab coratje á Biel._)
+
+JORDI. ¡Apártat, ruch! (_Biel, fuig._)
+
+BOY. Sí, ja has fèt bè... apártat lluny
+y no t' acostis, guilopo,
+perque ara si que, si 't topo,
+t' esclafo d' un cop de puny.
+
+BIEL. ¿Ab la má esquerra?
+
+BOY. ¡Que no!
+
+BIEL. (_Fentli burla._) Miréu.
+
+BOY. ¡Puf!... no... vaja... no: no 's pot:
+l' estimo á n' aquet xicot....
+¡Lo trovo aixerít!
+
+BIEL. ¿Veyéu?
+
+JORDI y ROSA. ¡Ja, ja!
+
+BOY. Re; es una criatura
+qu' un no hi pot estar formal.
+Vès; encenme la fornal
+y farem la ferradura. (_Se'n vá_).
+
+
+
+### ESCENA III.
+
+Los mateixos, menos BOY.
+
+JORDI. ¡Pobre Esquerrá! ¡Es bondadòs!
+
+ROSA. Ja ho podéu dir, l'Esquerrá...
+
+JORDI. No es home, es un tros de pá.
+
+BIEL. Sí; pero es mòlt reganyòs.
+
+JORDI. Y tú molt entramaliát
+y mès dolent qu' un follet.
+
+
+
+### ESCENA IV.
+
+Los mateixos. BOY, que torna
+
+BOY. ¿Y aixó, qu' empatolla aquet?
+
+JORDI. No res, perque ja ha passát.
+
+BOY. ¡Bielo, Biel! Tú buscas guerra,
+y com hi ha renèu n'hi haurá;
+mira que jo sò esquerrá
+y 't senyarè ab la má esquerra.
+
+JORDI. ¿Es á dir doncas qu' enguany
+la fira ha baixát?
+
+BOY. (_Xiulet_.) ¡Psit!¡Uy!
+Ja 't dich jo que 'l que 's per 'vuy
+ni val d' anarhi l' afany,
+y mès per tú, que t'adònas
+tant d' empentas y molestias,
+perque 't dich: hi ha pocas bestias.
+
+BIEL. Pero hi ha mòltas personas.
+
+BOY. ¡Ah! Bè... Aixó ja serán figas
+d' un altre paner.
+
+BIEL. Miréu.
+
+JORDI. Vejám, esplícat.
+
+BIEL. Manxéu.
+
+(_Ell s' adelanta, y queda manxant Boy ab la má esquerra._)
+
+BIEL. ¡A n' al firal!...
+
+ROSA. Cuita.
+
+JORDI. Digas.
+
+BIEL. A n'al firal, es tant triát
+lo rich y bo que l' umplena,
+que jo mateix m' he dat pena
+de veurermhi enmascarát.
+Mirarho sols ja fá cop.
+Passejéu per las paradas:
+veuréu enmantellinadas
+las pajesas d' aquí prop.
+La pubilleta poncella,
+qu'ha d' obrí 'l cor á l' amor.
+La pubillassa major,
+que ningú es prou rich per ella.
+Lo fadrí extern, encongit,
+que fá l' aleta á las noyas.
+L' hereuás rich, tot de joyas,
+y com un barò vestit.
+La qu' es senyora y majora
+y gosa del usdefruit.
+Lo quí dú 'l butxacò vuit,
+pobre estudiantet de fora.
+Los monjos de Collserola,
+que 'ns han dát á fé sorpresa.
+La senyora baronesa,
+qu' ab lo patge ha vingút sola.
+L' abát de Ripoll, lo prior
+dels trinitaris, y tants,
+entre heréus, gent y marxants...
+
+BOY. ¡Alsa, que manxo, minyò!
+
+BIEL. Y pubillas.
+
+BOY. ¡Alsa!
+
+BIEL. Y noyas.
+
+BOY. ¡Alsa!
+
+BIEL. Y viudas.
+
+BOY. ¡Alsa!
+
+BIEL. Y ruchs.
+(_Y Boy vá manxant y animantlo ab un ¡ah! ah! ah! continuát._)
+Y magalls, y seda, y buchs,
+y bestiá, y rellas, y joyas,
+y tant y tant, que junt tot,
+nos fá dir, si bè un ho mira,
+que no hi ha al mòn millor fira
+qu' aquesta fira d' Olot.
+
+ROSA. Ben dit, Biel.
+
+BIEL. ¡Oh! Y no me 'n moch.
+
+JORDI. Vaja, bè; t' has esplicát.
+
+BOY. Com que jo sempre he manxát.
+he anat mantenint lo foch.
+
+
+
+### ESCENA V.
+
+Los mateixos. AGNETA
+
+AGNETA. ¡Ave María Puríssima! (_Veu de nas._)
+
+ΒΟΥ. ¡Ay llamp la toch! ¡Es l' Agneta!
+
+AGNETA. Recado de mi senyora,
+la senyora baronesa,
+per saber si d' aquí poch
+será á casa la Roseta.
+
+BOY. Ara una passada d'orga
+y ja tens la missa llesta.
+
+AGNETA. Tant de bo fòs al convent
+per sentirla com ans feya!
+
+JORDI. ¿Es á dir donchs que t' ha enviát?...
+
+AGNETA. La senyora baronesa.
+
+ROSA. ¿Es á dir donchs qu' es vritát
+qu' ha vingút per sè á la festa?
+
+BIEL. ¿No us he dit que jo la he vista
+pe 'l firal ab patges y ella?
+
+ROSA. Digas donchs qu' aquí l' espero.
+
+AGNETA. Li dirè qu' aquí la espera.
+
+ROSA. Que per ella no 'm moure.
+
+AGNETA. Que ja no 's mourá per ella.
+
+JORDI. Y tú ¿quí ets?
+
+AGNETA. La qu'acompanya
+la senyora baronesa.
+
+BOY. Per molts anys.
+
+AGNETA. En vida vostra.
+
+BIEL. Y de tots.
+
+AGNETA. Com de la mèva
+¿Dirè donchs?
+
+BIEL, BOY. ¡Qu' aquí esperém
+la senyora baronesa!
+(_Escarnintla ab cantarella. Ella se'n vá._)
+
+
+
+### ESCENA VI.
+
+Los mateixos, menos AGNETA
+
+TOTS. ¡Ja, ja!
+
+JORDI. ¡Esquerrá!
+
+BOY. ¡La pobra Agna!
+
+JORDI. Ja 's pot dir qu' ha fèt á tots.
+
+BOY. Jo la he vista al tréurer brots
+y era una mosassa...magna.
+Llavors al convent servia.
+Jo hi anava á arreglá 'l forn,
+y surtint ella á n' al torn
+y trencavam nous tot lo dia;
+paro ja no 'n feya cas:
+era guapa y jova encara
+y ja parlava... com ara,
+ab aquesta veu de nas. (_Escarnintla_.)
+
+ROSA. Bè, sí; está clá.
+
+BOY. Acostumadas
+á sentir l'orga...
+
+JORDI. Es vritát.
+(S' ou tocar un fluviol mòlt ben tocát ab refilets.)
+¿Qu' es aixó?
+
+BOY. ¡Cá! Es aquell gat
+dels frares, que sempre sona.
+
+JORDI. Calleu.
+
+BOY. Sí; vaja... ja hi sòm.
+
+(_Tots escoltan la tonada, y, quant ja s'acaba, Biel la segueix._)
+
+BIEL. Tra, lará, lará, lará, lòm.
+¿T' ha agradát? _(A Rosa._)
+
+ROSA. Mòlt bè.
+
+JORDI. Mòlt bona.
+¿Quí es que toca així?
+
+BIEL. 'L fadrí
+major de l'altre ferrer.
+(_Mirant ab intenciò á Rosa._)
+
+JORDI. ¡Que 'm díus, home! ¿'L cansoner?
+Doncas tè un tocar molt fí.
+
+ROSA. ¡Uy, molts cops lo toca al dia!...
+
+BIEL. Sí; la Roseta hi tè sort.
+Com de la tápia de l'hort
+de casa d'ell se podria
+dá la má ab qui estigui aquí,
+per 'questa finestra 's veu,
+que quant estar sol se creu,
+l'enseja y refila així. (_Torna á refilar_)
+
+ΒΟΥ. Sí, pero ¿sents? ¿sents aixó ?
+Vés lo tros de carcamal,
+tenint martell y fornal,
+ahont surt ab tant ploricò.
+Lo mateix sol fè en cantant.
+
+BIEL. ¡Oh! Bè... ¡com vos l' heu pegada,
+que ja cap cansò us agrada!
+
+ΒΟΥ. ¡Que m' ha d' agradar, bergant!
+
+JORDI. ¿Digas donchs que tambè jo
+es de segur que t' amolo?
+
+ΒΟΥ. ¿Per qué?
+
+JORDI. Perque may esmolo
+que no canti una cansò.
+
+ΒΟΥ. No; tú no amòlas, perque...
+
+JORDI. Bah, donchs, jo, tot lo contrari,
+crech que 'l cantá es necesari
+com lo menjá: en bona fé.
+
+BIEL. Aixó es lo que jo li dich.
+
+ΒΟΥ. Y es ben dit, y el cantá agrada...
+
+BIEL. Fins lo gall, de matinada,
+canta 'l sèu quicaraquich.
+
+BOY. ¡Just! Pero 'l gall, com tú sents,
+fá quicaraquich, com tots,
+y el mateix, fent esbalots,
+á trench d' auba, ho cantan cents.
+Mes ho cantan tots igual,
+y, com qu' es cant d'ells, agrada.
+Aquesta es la vostra errada.
+¿Sòu sis aquí á la fornal?
+Donchs... l' un: "Lo compte Garí;"
+l' altre: " 'Ls fadrins de Sant Boy,"
+l' altre la cansò del noy.
+"Don Dalmau no pot dormir,"
+y fins, si may me faig mal
+treballant, entre las tretas,
+canta aquest:"Cantéu ninetas
+perque 'l burro está malalt."
+¡Es clar qu' aixó mos amohina!
+Es com si d' un cop á casa
+sentisseu un gos, un ase,
+un bé, un porch, y una gallina.
+No senyor; lo qu' heu de fer
+es buscar cansò á compás,
+y ab alló que 's fá: Tris, tras,
+treballá y cantar ben bè.
+¿Que cus ó bè broda aquella?
+Donchs aixís, tot treballant,
+fá: "La filla del marxant
+diuhen que 's la mès bella."
+¿Qu' esmolo ó afino jo?
+"Esmola qu' esmola, fès dagas, daguer,
+fès dagas que passin las mallas d' acer."
+¿Qué fá l' amor un minyò?
+"Surt la nineta estimada
+surt, surt á la finestreta,
+surt y canta amoroseta
+com l' aucell á trench d' aubada."
+¿Que bressa una mare al nin?
+"Croch, croch, croch, croch," y, ab dolsò,
+«Anem, no. Anem, no. Anem no
+que vindrá, que vindrá don Turpin."
+¿Qué lliméu vosaltres? Sit,
+sit, sit, sit, y... ab veu gangosa:
+"De la vila de Tolosa
+una dama n' ha fugit."
+¿Qué piquéu ferro? ¡Mal llamp!
+Allavors res de catxassa:
+vinga 'l martell, martell ó massa
+y tots á la una;"Pim, pam,
+pim pam;
+pica que pica, pica que pica;
+pim pam,
+pim pam,
+pica que pica bons cops de mall."
+Vetaquí per mí 'l que cal:
+cada hu que canti las sèvas:
+¿No sò ferrer? Donchs las mèvas
+sòn cansons de la fornal.
+
+BIEL. ¡Pim pam!...
+
+JORDI. Vaja: ara al treball,
+que desprès, quant siga l' hora,
+ja 's canta y s' apren á fora.
+
+BOY. ¿Qu' anem á fè aquell mall?
+
+BIEL. ¡Ay, ay! ¿Fer magalls ab fira?
+¿No es festa?
+
+JORDI. No es de precepte.
+
+BOY. ¡Oh! Y desprès: lo mèu concepte.
+Quant hi ha treball no 's mira.
+
+JORDI. Ja ho sento; pero es vritát.
+¿Qu' han dit los fadrins?
+
+BOY. Sumisos.
+Quant has tingút compromisos
+ja sabs que may t' hem deixát.
+
+JORDI. Donchs, ja que 'ls dos sòu aquí,
+baixéu á buscá aquell ferro,
+pe 'l cabech, que, si no m' erro,
+vá deixar triát en Martí.
+
+BOY. Au donchs; manxaire... 'l fanal.
+
+(_Biel encen un fanalet, mentres Boy alsa una trapa al mitj de la escena
+y descubreix una escala que baixa al fons d' un soterrani._)
+
+BIEL. Ja está encés.
+
+BOY. ¡Ah! Escolta, Jordi,
+perque desprès se 't recordi.
+T' haig de parlar.
+
+JORDI. Sò aquí dalt.
+
+BOY. Baixa; ja vinch de seguida.
+
+(_Se'n vá á buscar eynas, mentrestant Biel qu' havia baixát un esglahó
+torna á pujar y anant cap á Jordi li diu apart:_)
+
+BIEL. Quan estigueu sol, nostramo,
+vos dech parlar.
+
+JORDI. ¿Tú tambè?
+
+BOY. Vaja! ¿Veus? Ja m' ho ha vist fè,
+ja fá 'l mateix.
+
+BIEL. ¡Y qu' ho tramo!
+Jo li haig de parlá y li dich.
+
+BOY. Adèu, Rosa. (_Per l'un cantò._)
+
+BIEL. Adèu, Roseta. (_Per l'altre._)
+
+ROSA. Adèu siau.
+
+BOY. ¿Veus?
+
+JORDI. (_A Rosa, rient._) ¡Ay qu' apreta
+y se 'n veurá un embolich!
+
+BIEL. ¡Y bè, home... es casualitát!
+
+BOY. Sí, ¡casualitát!... un mico
+que fá 'l que véu fer.
+
+BIEL. ¡Li esplico y!...
+
+BOY. ¡Arri, y pássam aviát!
+
+(_Biel se'n va cap á la trapa y baixa esglahons dihent per lo baix:_)
+
+BIEL. Pim pam, pim pam, pim pam.
+
+BOY. ¡Je, je!¿sentiu? ja la prova;
+en sentint ell cansò nova...
+(_En aixó Boy ja es á la escala y s' aguanta la trapa damunt del cap
+pera tancar._)
+¿No vos ho he dit? ne tè un ram.
+(_Tanca y desapareix._)
+
+
+
+### ESCENA VII.
+
+JORDI, ROSA, DALMAU.
+
+JORDI. ¡Vaja; sòn bona canalla!
+
+DALMAU. La senyora baronesa. (_Se queda á la porta:_)
+
+ROSA. ¡Ay! Tè rahò; ara qu' hi penso...
+la seva cadira.
+
+JORDI. Tréula.
+(_Rosa vá á dins y torna á surtir ab una cadira distinjida cuberta ab
+funda, y, desprès de destaparla, la coloca en lloch convenient._)
+Jo mentrestant una estona
+me 'n 'niré á la fira, á véurer
+si aquell s' adorm, ó si vén
+gaires aixadas y rellas.
+
+ROSA. ¿Y si per vos me demana?
+
+JORDI. Dígali que tinch gran feyna
+á n' al firal, y quá casa,
+tú per mí la rebs atenta.
+
+ROSA. ¡No sè perque havéu de ferho !
+Ella, ab tot y sa noblesa,
+vè sempre aquí á la botiga,
+y vos, per no véure á n' ella,
+fariau una jornada.
+
+JORDI. ¡Que 't dirè jo !...
+
+ROSA. ¿Es una ofensa
+qu' us ha fèt sense jo saberho?
+
+JORDI. No, no es ella qui l'ha feta;
+pero tú sabs la rondalla
+qu' allí, esmolant, canto sempre.
+Recordant passáts agravis
+crech, ab tota la fé mèva,
+que, si pot ser, may lo poble
+tè de ferse ab la noblesa.
+Si vè ella aquí á visitarnos,
+ben rebuda hi es quant entra,
+qu' en tot temps la cortesía
+s' ha tancát 'hont hi ha honradesa.
+Cau del sens la mitj' anyada
+y li duch jo á casa d' ella;
+las vint lliuras y 'l got d' aiga
+may li han faltát com déu esser.
+Pero¡ ferhi jo conxorxas
+y buscar l' amistát vera!...
+Que s' estigui ella al castell;
+jo m' estaré á casa mèva.
+Si ells tenen or, jo tinch plata;
+si ells escút, fornal encesa;
+si ells orgull, jo pau de l' ánima;
+si ells dominis, jo mas terras.
+¿Cóm vols tú, donchs, qu' ab mès honra,
+y ab mès or, y ab mès riquesas,
+y ab mès goig, y ab mès ventura,
+perque 't veig bona y honesta,
+vagi jo ab ells á humiliarme?
+¡Ca, ca, ca! Si puch, ni véurerls.
+No, no, no... ells als castell,
+jo m' estarè á casa mèva. (_Se'n vá._)
+
+ROSA. ¡Trista de mí si algun dia
+sapiguès las mèvas penas!
+¡Pobra de mí si, sabentho!...
+
+
+
+### ESCENA VIII.
+
+ROSA, BARONESA, AGNETA, que fá brasset ab ella, y dos patges, que 's
+quedan á la porta, ab Dalmau, portant l' un un coixí y l' altre una
+capsa.
+
+AGNETA. La senyora baronesa.
+
+ROSA. ¡Oh! Dèu meu la guart de mal
+y sant Antoni.
+
+BARONES. Roseta...
+Ja pots dir qu' ha de guardarme,
+perque, filla... 'm faig mòlt vella.
+
+ROSA. No tant... no tant... fá mòlts anys
+qu' ho díu aixís sa ecselencia,
+y cada any vènen las firas,
+y cad' any lo castell deixa.
+
+AGNETA. Aixó es lo que jo li dich
+quant la veig ab tanta pena.
+
+BARONES. Sí; pero ja no hi veuria
+sino fossen las ulleras,
+ni, sino m' acompanyensin.
+ja baixaria... 'm vaig vella.
+Fá trenta anys qu' ho dich, y 'm miro
+que no ho podrè dí altres trenta.
+
+ROSA. ¡Aixó quí sab!
+
+BARONES. ¡Ah! ¡Es possible!
+Volentho Dèu, tot pot èsser.
+Agneta, vés...
+
+AGNETA. Mi senyora,
+ho tè tot apunt per séurer.
+
+ROSA. Miri, aquí tè la cadira.
+
+BARONES. No... no pot ser, filla mèva.
+No accepto res de ningú
+que no sigui de l' Agneta.
+Es lo mèu criát, lo mèu patge,
+y ella me sab dur las raresas.
+(_Mentrestant Agneta ha guarnit la cadira ab lo coixí qu' ha pres del
+patge._)
+¿Qué vols?
+
+AGNETA. Que pot assentarse
+la senyora baronesa.
+
+BARONES. ¿Ja están posáts los coixins?
+
+ROSA. Tot está apunt.
+
+BARONES. Donchs... ¿á véurer?
+
+(_Mentres l'ajudan á séurer Rosa y Agneta, apareix Arnal á la part del
+carrer en la porta del fondo._)
+
+
+
+### ESCENA IX.
+
+Los mateixos, ARNAL
+
+ARNAL. (¡Ay,ay! ¡Aquí la senyora
+baronesa! ¿Cóm pot èsser?
+Tornarè d'aquí una estona
+que ja será fora.) (_Se'n vá._)
+
+BARONES. Deixa.
+
+AGNETA. ¿Vol alguna cosa mès
+la senyora, de l' Agneta?
+
+BARONES. No... apártat.
+
+AGNETA. Bè. Aquí aprop
+estich á las ordras sèvas.
+
+BARONES. Ja veus los anys lo que sòn;
+com nos aixafan... com pesan;
+casi un quart per assentarme,
+jo, qu' hi estát tant lleujera.
+Mòlts cops esplicantho á l' Agna...
+
+AGNETA. Sí; quant era joveneta...
+jo ho sè, perque mi senyora
+m' ho ha contát ella mateixa.
+Díu que véurerla á _palacio_
+á la cambra de la reina...
+¡Alló sí qu' era alegría!
+Dia y nit, y sempre reya.
+Rojeta com un clavell,
+y com una rosa fresca,
+se la mirava á tot' hora
+sonrisenta, placentera;
+la reina s' tornava boja
+per las sèvas agudessas;
+Sa Majestát la nomnava
+la doncella riallera;
+los prínceps no s' adormian
+sense las rondallas d' ella...
+
+BARONES. Pero ara, ni goig, ni riallas,
+ni agudesas... res me queda;
+las penas m' han aixafát:
+me faig vella mòlt depressa.
+
+ROSA. Pero no tè de pensarhi
+ni entregarse á la tristesa.
+
+BARONES. Tens rahò... Sí. Deixemho, y... digas:
+¿tindrás per mí una estoneta?
+
+ROSA. Totas las que vulga; jo
+sò criada de sa ecselencia;
+pot maná y disposá en tot,
+quant puga ferla contenta.
+
+BARONES. ¡Ji, ji, ji! Bona minyona...
+bona... bona minyoneta.
+Ja veurás quin es lo cas
+qu' ara 'm porta á casa tèva.
+Agneta.
+
+AGNETA. ¿Qu' es que demana,
+la senyora baronesa?
+
+BARONES. Pren las capsas qu' allá fora,
+tenen los dos criáts qu' esperan.
+y dúlas.
+
+(_Agneta pren las capsas al criát y las dòna á la Baronesa._)
+
+AGNETA. Ja las tè aquí,
+que las ha dútas en Pere.
+
+BARONES. Ja veurás doncas...
+
+ROSA. ¿No pot?
+
+BARONES. Tè... destápau tú mateixa.
+
+(_Mentres destapan la capsa, torna á apareixer Arnal á la part de fora y
+díu:_)
+
+ARNAL. (¿Encara aquí? No pot ser;
+no convè que 'ns hi vegi ella.) (_Se 'n vá._)
+
+BARONES. ¡Ah! ¿Has pogút? ¿Mira, veus? Tè.
+Es lo vestit de la Verge
+qu' antany, pe 'l Maig, vá tacarse
+tot de regalims de cera,
+y com tots los senyors bisbes,
+que 'ns sòn de la parentela,
+vindrán enguany per Nadal,
+y hem de endressar la capella
+del castell, no vull que vegin
+així 'l vestit de la Verge.
+Tú m' has brodát altras cosas,
+sòn de plata las mans tèvas,
+y per mí...
+
+ROSA. Mercé que 'm fá,
+sense que jo la meresca.
+
+BARONES. No... no, no... vritát, vritát,
+tens mòlta delicadesa.
+
+ROSA. Tant se valdria, de noya,
+havent quedát horfaneta
+de mare, 'l pare vá darme
+al convent de Santa Tecla.
+
+BARONES. Bè, bè, bè... Bona minyona.
+Bona... bona minyoneta.
+
+ROSA. Ditxosa jo.
+
+BARONES. Sí; ets ditxosa,
+perque ets bona y ets modesta,
+y ets instruida, y... tens cosas
+de verdadera noblesa.
+
+ROSA. Per fer bè á n' als que la voltan,
+lo cel conservi la sèva.
+
+BARONES. ¡Ji, ji, ji! Bona minyona,
+mòlt bè... bona minyoneta.
+Aném, adèu.
+
+ROSA. ¡Ah! Miréu
+com s' ha aixecát tant depresa!
+
+BARONES. Sí; pero ja ho has vist tú...
+ha sigút ab molta pena.
+Agneta.
+
+AGNETA. ¿Qu' es que demana,
+la senyora baronesa?
+
+BARONES. Dòm lo bras.
+
+(_Ella li dòna, y los patges, desprès de recullir coixins y capsas las
+segueixen._)
+
+ROSA. Apoch apoch,
+y cuidadet ab las pedras.
+
+BARONES. Aném, adèu.
+
+ROSA. Dèu la guart
+de mal com á mí mateixa.
+
+BARONES. ¿Veus? Si m' haguesses vist jova...
+
+AGNETA. ¡Oh! Jo ho crech: ¡que 's cas de pedras!
+Cada istíu, quant al Real Siti
+díu que s' estava ab la reina,
+brincava per las montanyas
+tant segura y tant lleujera...
+
+BARONES. ¡Ja veus! Ara per un clot
+ja haig de dá una volta entera;
+no puch anar pe 'l rieral,
+me fá caure un gra d' arena,
+y...
+
+(_Ha arribát á la porta ab Agneta y Rosa._)
+
+ROSA. Bè, aném... que Dèu la guardi.
+
+BARONES. Me faig vella... 'm faig mòlt vella.
+
+(_Desapareix ab Agneta y los patges._)
+
+
+
+### ESCENA Χ.
+
+ROSA, BIEL.
+
+ROSA. ¡Qué bona es! Es una santa.
+
+BIEL. Aprofito la ocasiò. (_Alsant la trapa y trayent lo cap._)
+
+ROSA. ¡Ay! (_Sorpresa_.)
+
+BIEL. No, re... ¿has pensát alló?
+
+ROSA. No, home... no, vès; creume, canta.
+
+BIEL. ¡Oh! canta... ja cantarè.
+Pero ara he vist un instant
+en Boy, distret, regirant
+lo ferro, y he dit: Vè bè.
+Deixam pujar cap á dalt.
+¿Qué 'm díus? ¿Qué 'm respons, Roseta?
+
+ROSA. No sè... hi estát tant distreta....
+
+BIEL. Y pensahi ara en un salt.
+
+BOY. ¡Biel! (_Veu de baix cridantlo._)
+
+BIEL. Vaig.
+(_Espantát tanca la trapa y desapareix._)
+
+ROSA. ¡Ja, ja, ja! ¡Pobra xicot!
+Me få riure y m' entristeix.
+Sí, sí, vaja... avuy mateix
+li dich y qu' acabi tot.
+
+
+
+### ESCENA XI.
+
+ROSA, ARNAL.
+
+ARNAL. ¿Es fora? Sí.
+
+ROSA. ¡L'Arnal! ¿Tú? (_Joyosa_)
+
+ARNAL. ¿Estás sola aquí?
+
+ROSA. Per ara.
+
+ARNAL. Donchs vès á buscá 'l teu pare
+ara que no hi ha ningú.
+
+ROSA. ¿Ahont eras que no t'he vist
+fá ja vuit dias al bosch?
+¡Ay Olot, per mí, que fosch!
+¡Ay lo cel, per mí, que trist!
+
+ARNAL. ¿Y jo, y jo la mèva amor?
+¡Bon Dèu, y com t'anyorava!
+Cada moment que passava
+se me'n duya un ¡ay! del cor.
+Sort que 't díus, pe 'l mèu plaer,
+nascút d' aquesta alegría,
+Roseta, Rosa-María,
+y María del Roser.
+Y 't veya, al gerro, en las flors;
+en la Verge, à la capella,
+y al jardí, en la planta bella,
+que 'n dich roser dels amors.
+Aixís la mèva anyoransa
+distreya jo á n' al castell.
+
+ROSA. D' aixó vivia... 'l clavell.
+La rosa, aquí, d' esperansa.
+
+ARNAL. ¡Oh! Sí; y conservala pura.
+Obstacles tè 'l nostr' amor,
+que 'm fán á trossos lo cor,
+que 'l úmplen tot d' amargura ;
+pero ¿sabs que 's un torrent?
+Es lloch ahont pára en juntarse
+l' aigua qu' allí vá á vessarse
+dels camps, buscant la pendent.
+Baixa per un xaragall
+que forman l' eura y la roca,
+y, si l'aigua que tè es poca,
+arriba lluny ab treball.
+Passant per entre montayas,
+aquí un joncar la detura,
+mès enllá, la terra dura,
+hi humiteja sas entranyas.
+De la que resta, los rochs
+y gorchs, per sota falsía.
+li fán seguí estreta vía
+bombollejant y fent flochs
+de la escuma qu' en tot deixa,
+y sense forsa já allí,
+no pot seguir son camí
+qu' uns jonchs li tancan com reixa.
+Aixó passa quant es poca
+l' aigua que dòna 'l torrent;
+pero quant á doll furient
+la llensa de roca en roca,
+umple gorchs, se 'n dú joncars,
+arrenca roures d'arrel;
+y potent, quant vol lo cel,
+deixant las planas com mars,
+á n' al riu que vá al mar plé
+sense cap obstacle arriba,
+perque já allavors no 'l priva
+ni 'ls joncars, ni 'ls rochs, ni re.
+Vetaquí 'l qu' es mon amor:
+poderòs com torrentada,
+contra tot, fará arribada
+al mar d'amor del tèu cor.
+
+ROSA. ¡Oh! ¡Y com hi será rebút!
+No veurás alsarshi onadas.
+Suspirs d'amor sòn ventades
+que no torban la quietút.
+
+ARNAL. M'ho penso, Roseta mèva.
+Per ço vinch, ab fé en lo cor.
+Mercé fesme del favor
+de que vinga á casa tèva
+al punt lo tèu pare.
+
+ROSA. Aviát.
+Mes ¿no 'm díus abans per qué?
+
+ARNAL. No mès qu' es, de bona fé,
+per nostra felicitát.
+
+ROSA. ¡Vaig! (_Se'n vá corrent y contenta_)
+
+
+
+### ESCENA XII.
+
+ARNAL, lo BARÓ.
+
+ARNAL. ¡Pobreta! Tot s'ho creu.
+Mentres que jo amant li diga.
+¡Lo tramát d'aquesta intriga,
+no tindrá perdò de Dèu!
+
+BARÓ. ¿Lo daguer no hi es?.
+
+ARNAL. Ara ella
+l'ha anát á buscá al firal.
+
+BARÓ. Fingir bè es lo principal,
+lo altre toca á nostra estrella.
+Lo daguer está renyit
+ab l'altre ferrer del poble,
+y 'ns favoreix aixó doble
+per lo planque ja t'he dit.
+Recordal bè y sigas destra.
+
+ARNAL. Tot lo sè y bè se'm recorda.
+
+BARÓ. Tindrás la escala de corda
+preparada á la finestra.
+Si ell se'n porta al llit la clau,
+llavors...
+
+ARNAL. Ja sè 'l qu' haig de fer.
+
+BARÓ. Per la porta no pot ser;
+será per dalt.
+
+ARNAL. Quedi en pau.
+¿Psit!
+
+BARÓ. ¿Què hi ha?
+
+ARNAL. Que m'ha semblát
+que vè 'l daguer.
+
+BARÓ. Bo seria.
+Per si acás, tèn cortesía:
+Descobert y al mèu costát.
+
+(_Y quedan en la situaciò respectuosa d' amo y criát._)
+
+
+
+### ESCENA XIII.
+
+Lo BARÓ, ARNAL, JORDI.
+
+JORDI. ¡Ay, alabát siga Dèu!
+¡Vosaltres á casa nostra!
+
+BARÓ. Gran es la sorpresa vostra
+pe 'l que veig.
+
+JORDI. ¡Si á fé de nèu!
+Vos he vist alguna volta
+tractant ab l' altre ferrer,
+y no crech que puga ser
+lo deixarlo, sense solta.
+
+BARÓ. ¿Y si fòs?
+
+JORDI. Nos vos vendria
+punyal, espasa, ni daga;
+hi estich renyit, es un plaga,
+xarroteja tot lo dia,
+y, tenint jo bonas mans,
+y bon mall, no vull que diga
+que jo 'm valch de cap intriga
+per treurerli 'ls parroquians.
+
+BARÓ. No ho podrá dir. Per la paga
+d' una daga que m' ha fet,
+ara m' ha entaulát un plet
+perque li pagui la daga,
+y jo, que pagar no vull,
+trech la feyna de sas mans,
+com li treurè 'ls parroquians
+per ablandirli l' orgull.
+
+JORDI. ¿Y per qué no li paguéu?
+
+BARÓ. Perque no ha cumplert lo pacte.
+Arma bona era lo tracte;
+l'arma no 's bona, no 's déu.
+
+JORDI. Ho estranyo, perque 'l treball
+sol deixar pulit de sobras:
+es bon daguer, manyá d'obras
+y mòlt bon ferrer de tall.
+
+BARÓ. Mòlt per no ser vostre amich
+l'alabeu.
+
+JORDI. May en la vida
+m'ha fèt dir una mentida
+lo ser amich ni enemich.
+Abans de tenir jo mola
+á esmolá anava al molí;
+sobres quí era 'l primé allí
+me vá armá un dia tavola,
+y vám rompre; mes, per ço,
+enemich ó amich ausent,
+quan es dolent, dich dolent,
+y quant es bo, dich qu' es bo.
+Y ho dich, per mès que m' amoli,
+y, renyit, me siga ingrát,
+perque, per mí, la vritát
+tè d' anar sobre: com l' oli.
+
+BARÓ. Será com dihéu; mes lo cás
+es que, bon daguer ó nò,
+no ha cumplert.
+
+JORDI. Ja es una rahò.
+
+BARÓ.Que jo tinch.
+
+JORDI. No ho nego pas.
+
+BARÓ. Ab aixó si us vè á las mans
+la fortuna, aprofitéula;
+si us plau fer la daga, féula
+y podrém ser parroquians.
+Feyna que tenia ell
+tindréu ademés de sobras,
+y seréu lo ferrer d' obras
+de las obras del castell.
+
+JORDI. No puch pas tanta fortuna
+venint així despreciar,
+y si ell l' arma vá esguerrar,
+per estar de mala lluna,
+just es que s' ho pagui ell.
+
+BARÓ. Aquest mèu criát sab que vos,
+sou lo mès scient de tots dos
+y aquí m' ha dút son concell.
+
+JORDI. Dèu li pagui mercé tal.
+Mes, no dientho, mentiria.
+Del ferro que cada dia
+surt bermell de ma fornal,
+faig, á pich de mall, las eynas
+millor del entorn d' Olot,
+y fins lo mateix rey pot
+contemplar las mèvas feynas.
+Treball, á pich de martells,
+de ferro verge, en las reixas;
+dallas que may m' han dút queixas,
+botons de roda, fusells
+y, en lo ram de daguería,
+punyals y dagas de lley
+que 'l mateix armer del rey,
+de Toledo, envejaria.
+
+BARÓ. ¿Voléu dir?
+
+JORDI. Tocant á espasa
+sòn ells mès, parlém formals;
+mes per dagas y punyals
+no 'n fán ells com aqui casa.
+
+BARÓ. Ja es prou.
+
+JORDI. Y que dirho pot
+perque tothom se'n recordi:
+per fer dagas, mestre Jordi,
+lo ferrer de tall d'Olot.
+
+BARÓ. Vejám, doncas, com vos lluhíu
+Aquí hi ha la daga. (_Dantli_)
+
+JORDI. (_Ecsaminantla_) Bè.
+Veurá com no li darè
+per res de queixa motiu.
+
+BARÓ. Fentho bè, no us ha d'abatre
+lo preu, ni us donga fatich.
+
+JORDI. Ja m'ho penso.
+
+BARÓ. Jo no estich
+per una dobla de quatre.
+Vull un' arma de bon tremp,
+que se 'm clavi allá 'hont se vulla.
+
+JORDI. Lo pom ja es bo. Es la fulla
+qu' ha de cambiarse: ho farém.
+
+BARÓ. Segura me l' heu de fer.
+
+JORDI. Será un' arma de batalla.
+
+BARÓ. Si trova cota de malla
+que passi mallas d'acer.
+
+JORDI. Justament aixó es lo crédit
+de la nostra fornal.
+
+BARÓ. ¿Sí?
+
+JORDI. D'aixó vè que 'l 'cer 'aquí
+nos ha donát tant de rédit.
+¿No sabéu la cansò?
+
+BARÓ. No.
+
+JORDI. Donchs es cansò d'una historia
+que jo us puch dir de memoria,
+si 'm voléu dar atenciò.
+
+BARÓ. Ja espero ab ánsia.
+
+JORDI. 'L mèu pare,
+que Dèu l' hagi perdonát,
+era un mestre daguè honrát,
+com sòn fill, present, ho es ara.
+Lo mèu mall mateix usava,
+y aquesta fornal tenia;
+la enclusa 'l ferro rebia,
+y ell, tot forjantlo, cantava:
+
+"Repica que pica,
+fès dagas, daguer;
+fès dagas y espasas
+si rich te vols fer."
+
+No vá tardar gaire
+á córrer sòn nom,
+á ferli fer dagas
+venia tothom.
+Un dia, entre 'ls altres,
+vinguè un cavaller:
+--¿Féu dagas que passin
+las mallas d' acer?
+--Si vos portéu mallas
+ben prest ho veuréu,
+claveuvos la daga
+y ab sanch la treuréu.
+--Donchs feumen, díu, una
+de pom cisellát;
+d' alló que ella valgui
+sereune pagát.
+Trayentse la bossa
+vá fer trincá l' or,
+mòn pare sentintlo
+cantava ab ardor:
+
+"Esmola qu' esmola,
+fès dagas, daguer;
+fès dagas que passin
+las mallas d' acer."
+
+Mentre ell esmolava
+m' ho mirava jo,
+la mèva germana
+filava al racò.
+Lo cavallè estava
+ab ella parlant,
+lo pare, veyentho,
+seguia cantant:
+
+"Esmola qu' esmola,
+fès dagas, daguer;
+fès dagas que passin
+las mallas d' acer."
+
+La mola rodava
+sense may parar,
+jo, que m' ho mirava,
+la veya rodar.
+Lo pare vetllava
+per lo sèu honor,
+quant mès esmolava
+cantava millor:
+
+"Esmola qu' esmola,
+fès dagas, daguer,
+fès dagas que passin
+las mallas d' acer."
+
+La noya al qui l' ama
+aixís li ha dit:
+--T' obrirè la porta,
+al ser mitja nit.
+Lo pare, sentintho,
+ho escolta callant;
+lo mola rodava
+y anava cantant:
+
+"Esmola qu' esmola,
+fès dagas, daguer;
+fès dagas que passin
+las mallas d' acer."
+
+Quant la nit arriba,
+lo pare, amagát,
+la daga tè llesta,
+del pom cisellát.
+Al tocar dotse horas,
+ja entrava 'l traidor,
+al passar la porta
+cau en terra mort.
+--¿Qu' heu fèt, díu, mon pare?
+la noya. --El deber:
+he probát si passan
+las mallas d'acer.
+Citát á justicia;
+mòn pare es lliurát,
+quí entrava com lladre
+com lladre ha pagát.
+Bè plora la noya,
+mes plora ab honor;
+content d' aixó 'l pare
+cantava millor:
+
+"Esmola qu' esmola,
+fès dagas, daguer;
+fès dagas que passin
+las mallas d' acer."
+
+Y mentres cantava,
+sempre aquest cantar,
+la mola rodava
+sense may parar.
+Jo, que m' ho mirava
+sentia bè aixó,
+y aixís vaig apendrer
+la vella cansò:
+
+"Esmola qu' esmola,
+fès dagas, daguer;
+fès dagas que passin
+las mallas d' acer."
+
+BARÓ. (¿Dú aixó l' intent d' amenassa?)
+
+ARNAL. (Massa intent dú la cansò.)
+
+JORDI. Vá probarse en la ocasiò:
+lo mèu 'cer las mallas passa.
+
+BARÓ. ¡Vejám donchs si será així!
+
+JORDI. Quedaréu content de sobra.
+
+BARÓ. Sòu ferrer de tall y d' obra
+del castell de Vallgorguí.
+
+JORDI. Tanta mercé...
+
+BARÓ. Mercés duhen
+lo ser mestre y en l' art vell.
+
+JORDI. Diuhen que 'ls burros d' Urgell
+en veyent la carga suan.
+No ho dech ser quant crech, y no erro,
+fer llest y bè tant treball.
+Aviát sentiréu lo mall
+com fá fer gemechs al ferro.
+Aneusen, donchs descansát.
+
+BARÓ. D'home honrát havéu dát mostra.
+Lo castell es casa vostra.
+
+JORDI. En la vostra havéu estát.
+Y, sino com fan los richs,
+com sólen la gent honrada,
+hi ha sempre taula parada,
+y llit gran, ab bons abrichs.
+
+BARÓ. Mercé qu' agraheixo.
+
+JORDI. ¡Aixó plá!
+Lo qu' havéu de fè es probarho;
+jo sò aspre, no puch negarho,
+mes porto 'l cor á la má.
+
+BARÓ. (Ja hi som amichs; de seguida
+vindrém per lo altre.) Adèu siau.
+
+JORDI. De mal los guardi sant Pau.
+
+BARÓ. (Ja havém guanyát la partida.)
+
+(_S' en vá, seguit d' Arnal._)
+
+
+
+### ESCENA XIV.
+
+JORDI, ROSA.
+
+JORDI. ¡M' han agradát! ¡Bona gent!
+Cor obert y gran franquesa.
+Si així es tota la noblesa,
+ja hi sò amich desde 'l moment.
+
+ROSA. Pare...
+
+JORDI. Noya, bona nova:
+sò 'l ferrer de Vallgorguí.
+Ara m' ho acaba de dí
+lo Barò, qu' á Olot se trova.
+
+ROSA. ¡Ah! ¿Sí? Diguéu. ¿Qu' us ha dit?
+
+JORDI. Lo que 't dich.
+
+ROSA. Pero ¿y qué mès?
+
+JORDI. Y que una daga li fès
+ans de deixá 'l tracte escrit.
+
+ROSA. ¿Y res mès?
+
+JORDI. Res mès.
+
+ROSA. (¡Ay, ay!)
+
+JORDI. ¿Qué diable mès vols que 'm diga?
+
+ROSA. No, res... vull dí...
+
+JORDI. A la botiga,
+dèixam sol un curt espay.
+M'ha dit en Boy que'l cridès,
+y crech que tè de parlarme.
+
+ROSA. Si acás donchs podréu cridarme.
+
+JORDI. Ja ho farè.
+
+ROSA. (¡No ha dit res mès!) (_Se'n vá._)
+
+
+
+### ESCENA XV.
+
+JORDI. BOY, que surt per la trapa.
+
+ΒΟΥ. ¡Hola, Jordi !
+
+JORDI. Boy. ¿Qué hi ha?
+
+ΒΟΥ. Ja t' ho he dit: tinch de parlarte.
+
+JORDI. Donchs avant, y aprofitarte.
+ans que 'ns puguin destorbá.
+
+ΒΟΥ. Donchs es lo cas que, com veus,
+jo ja he fèt la juventút...
+
+JORDI. Jo ho crech.
+
+ΒΟΥ. ¿Qué?
+
+JORDI. Que ja has pogút.
+
+ΒΟΥ. Tinch setanta anys, tinch set déus,
+y... de ser solter cansát,
+y cansát de sol trovarme,
+he determinát... casarme.
+¿Qué hi dius?
+
+JORDI. Qu'es un disbarát.
+
+ΒΟΥ. ¡Oh! Bè, disbarát... espera.
+Pot ser ja no ho será tant
+quan sabrás quí es ella, quant
+com, y de quina manera.
+
+JORDI. Esplícat.
+
+ΒΟΥ. Es poca cosa
+y en pochs moments queda dit:
+que 'm vull casar tot seguit
+y que la núvia es... la Rosa.
+
+JORDI. ¿Qué dius? ¡Tú, ab la mèva filla!!
+
+ΒΟΥ. ¿Veus, home? Ja me ho he pensát
+que 't semblaria acertát.
+
+JORDI. ¿Sabs quants anys tè la pubilla?
+
+ΒΟΥ. Setse; y jo... Sí, es la edát bona,
+com ja haurás sentit á dir;
+l' home sempre ha de tenir
+uns quants anys mès que la dona.
+
+JORDI. Bè; pero ¿ho dius de debó?
+jo tinch pòr que rapapiejas.
+Rapapiejas ó bromejas;
+jo no'm puch dar altra rahò.
+
+ΒΟΥ. ¡Ay llamp tè toch! ¿y per qué?
+
+JORDI. Perque ella vá á comensar...
+ara es la edat de ballar,
+y riure y corre...
+
+ΒΟΥ. Y bè, ¿y qué?
+
+JORDI. ¿Y creus que ballará ab tú?
+
+ΒΟΥ. No; pero ballará ab altres.
+Si ho vol ella y jo, ab nosaltres
+¿qui s'hi ha de ficar? Ningú.
+
+JORDI. Boy... potsé 't vás á alocá.
+Ni qu' ella no 't diguès no,
+¿cóm vols que senti passiò?
+
+ΒΟΥ. Que no la senti, ¿qué 'm fa?
+Sò esquerrá, sabs la manía,
+y á n' al mon cada hu es com es:
+jo sempre tot al revès.
+
+JORDI. Es que ni al revès seria.
+Vell com ets y com se sab,
+¿podrá may dá una besada
+en una cara arrugada?
+
+ΒΟΥ. ¡Oh! Que no me 'n dongui cар.
+
+JORDI. Quant sigui la tèva dona,
+si al fi ho poguesses lograr,
+¿anirá ab tú á passejar?
+
+ΒΟΥ. Que hi vagi ab l' ávia Tresona.
+Per mí res d' aixó m' altera;
+fins, si vol, la casa es gran:
+ella pot viure al devant
+y jo á la part del darrera.
+
+JORDI. Pero si aixó arriba á ser,
+que no menji ni passeji,
+ni may prop tèu se la vegi,
+¿per que será tu muller?
+
+ΒΟΥ. ¡Ay, ay! ¡Per guiarla jo
+en lo que del mon ignori,
+per deixarlhi, quant me mori,
+lo que tinch en un racò.
+Per poderli dir ab dret:
+així no serás ditxosa.
+Per çó sols la vull ma esposa.
+Ara ja ho sabs: clar y net!
+
+JORDI. ¡Boy...! (_Enternit_.)
+
+ΒΟΥ. ¿Y ara?
+
+JORDI. ¡Vina als meus brassos!
+
+ΒΟΥ. ¿Qué 'ns despedim?
+
+JORDI. ¡Vina aquí!
+
+ΒΟΥ. ¡Ah! Bè, aixó sempre... per mí...
+
+JORDI. Ni la mort romprá aquets llassos.
+¡Ah! no ; mal' herba may mort.
+Anys fá qu' ho dich y no 'm erro.
+
+JORDI. Tú ab lo teu mall forjas ferro;
+pero, á n' al cor, hi bats or.
+Ho veig, ho tindré present,
+y, sino espòs, ets desd' ara
+perque li fasses de pare,
+marmessò án' al testament.
+
+ΒΟΥ. ¿Y ja aixís la puch renyar
+y guiarla ab los mèus concells?
+
+JORDI. Sempre crech qu' ha fèt cas d' ells;
+mes, sino, li pots manar.
+
+ΒΟΥ. Doncas ja no vull res mès..
+¿Ahont es ella? Ara comenso.
+
+JORDI. ¿Es pot ser?...
+
+ΒΟΥ. No, ca; es que penso...
+Ja t' ho contarė desprès.
+Tú sabs bè com jo l' estimo.
+S' ha criát 'prop de la fornal,
+y pensant qu' aixó li es mal,
+ja ni aixeco el mall ni llimo
+(que no pensi en aquest cas
+que jo he vist á la montanya.)
+
+JORDI. ¿Donchs qué hi ha, qu' es, qué t' estranya?
+
+ΒΟΥ. Quant sigui l' hora ho sabrás. (_Se'n vá._)
+
+
+
+### ESCENA XVI.
+
+JORDI, BIEL.
+
+JORDI. ¡Pobre Boy!... Es vell... es vell...
+
+BIEL. Nostramo. (_Per la trapa, que tanca._)
+
+JORDI. ¿Qué hi ha Bialò?
+
+BIEL. Vinch enviát per un minyò.
+
+JORDI. ¿Vèns tú?
+
+BIEL. A parlarvos per ell.
+
+JORDI. Pero, ans de saber que vol,
+sapiguemho tot, manxaire.
+¿Quí es ell?
+
+BIEL. El que no fá gaire,
+heu sentit tocá 'l fluviol.
+
+JORDI. ¡Ah! El cansoner.
+
+BIEL. A n' al poble
+se li ha tret aquest motíu.
+
+JORDI. Sí; pero ell jo crech que 's díu...
+
+BIEL. Pere Pau; te 'ls noms en doble.
+
+JORDI. ¿Y qué vol aquest minyò?
+
+BIEL. Una mercé; puig li passa
+que, com á n' ell la carbassa
+sempre li ha fèt molta pò,
+li cal ausili, y com es
+cosa que mòlt se li endona,
+ha buscát... una persona...
+de respecte, qu' us parlès.
+
+JORDI. ¡Ah! Ja. ¿Y la persona ets tú?
+
+BIEL. Sí; 'l manxaire.
+
+JORDI. Ja m'agrada.
+
+BIEL. 'Sent una persona honrada,
+ja es persona.
+
+JORDI. Ben segú.
+Esplícat.
+
+BIEL. Com notaréu,
+jo festeixos ab la Roseta;
+ja li porto una floreta,
+ja li regalo una creu,
+ja, com avuy, la he firada
+d'un anell de plata...
+
+JORDI. Sí.
+
+BIEL. Pero aixó qu' heu vist aquí,
+pot ser mès d' una vegada,
+no vol dir que la idolatri
+ni que jo la estimi, no,
+perque, en aquesta qüestiò,
+jo, la festejo per atri.
+
+JORDI. ¡Llamp tè toch! Per ço jo deya:
+¿D' hont dianxa treu tants diners?
+
+BIEL. ¡Y es clar! ¿cóm voléu qu' ho fès?
+Era per ell que jo ho feya.
+Ell me coneixia á mí,
+y, com fá temps que 'l coneixo,
+y sab ell que 'l protejeixo...
+
+JORDI. ¡Ah! ¿Tú 'l protejeixes?
+
+BIEL. Sí.
+Com quá n' al mon passa aixó
+que no hi ha home sens home.
+
+JORDI. ¡Ja, ja, ja! ¡Miréu qu' es broma!
+¡Ay llamp tè toch de Bialò!
+
+BIEL. Quant vaig estar de manxaire
+á casa l' altre ferrer,
+ell, que 's lo fadrí primer,
+ja no treballava gaire:
+estava mal humorát,
+y, al veurerm' venir aquí,
+fesme est favor, me vá dí,
+que 't será per gros pagát.
+Veyeusho aquí tot; la estima,
+y, com que 'l pobre xicot
+está fèt un caramot,
+que no treballa, ni llima,
+pensant que vos no 'l voldréu,
+m' ha dit: Parlalhi, y aixís,
+tenint ja 'l vostre permís,
+que ells s' entenguin y 'ls caséu,
+ó li dich que ré ha de tréurer
+del fluviol y el refilar,
+perque... es clar, ja pots xiular
+si es que 'l ase no vol béurer.
+
+JORDI. Home... m' has dit una cosa
+que no 'm desagrada gens.
+Com en Pau no n' hi ha molts cents.
+
+BIEL. ¡Ca ha d'haver!
+
+JORDI. Si ell s' hi posa
+es un bon ferrer de tall.
+
+BIEL. Maneja mòlt bè la llima.
+
+JORDI. Fá 'l que vol ab planxa prima.
+
+BIEL. Es molt llest.
+
+JORDI. Tè cop de mall...
+
+BIEL. Mòlta idea.
+
+JORDI. 'S porta bè...
+
+BIEL. Treballa molt.
+
+JORDI. Res l'apura...
+
+BIEL. No mès es un xich criatura...
+pero... aixó... jo ja 'l guiarè.
+
+JORDI. Dígali que 'ns parlarém.
+
+BIEL. Bè, vaja, diréu que sí.
+
+JORDI. Ell que vingui y parli ab mí.
+
+BIEL. Donchs vaig á veure á n' en Jem
+á la fira, per si acás
+li falta res, y, en tornant,
+ho arregléu en un instant,
+perque jo del bosch sé un cas,
+y ell ne sab un de la reixa...
+
+JORDI. ¡Del bosch! ¿De la reixa dius?
+
+BIEL. Res... vull dir que si pot èsser
+havéu d' aná un xich depressa.
+Desprès sabréu los motíus.
+
+JORDI. Com vulgas.
+
+BIEL. Lo pas se dòna,
+y, un cop ben arreglát tot,
+desprès, si acás, lo del dot
+ja ho parlarém una estona.
+Com no tè ell pare ni mare
+y jo me 'n cuido...
+
+JORDI. ¡Ay caráu!
+
+BIEL. Vaja doncas... Adèu siau;
+penseuhi y obréu com pare.
+(_Encaixant formalment y anantsen molt sério._)
+
+
+
+### ESCENA XVII.
+
+JORDI, lo BARÓ, ARNAL, y dos patges que portan tapicerías y bultos en
+paquets.
+
+JORDI. ¡Je!... ¡Ay diable de manxaire!
+Re; 'l mateix qu' un home gran.
+
+BARÓ. Mestre Jordi...
+
+JORDI. ¡Hola, Endavant!
+
+BARÓ. No hem tardát en veurerns gaire.
+
+JORDI. Sabéu qu' aquí es casa vostra,
+y aixís m' honréu mès subint.
+
+BARÓ. M' ho havéu dit; per ço venint,
+de que ho crech vos dono mostra.
+Si no qu' ara 'ns passa un cas
+que vos m' hi podéu fer bè.
+
+JORDI. Donchs ja es cert qu' us li farè.
+
+BARÓ. Obras á n' al castell fas,
+com ja debéu saber massa,
+y, volent qu' una sorpresa
+la senyora baronesa
+rebi, pensém una trassa.
+Si allá hònt ella aquí a Olot posa
+portém la tapicería,
+la veurá, y no tè en sòn dia
+sorpresa del qu' es hermosa.
+Si la duhém á la posada,
+ó, com ne dihéu, al hostal,
+lo trasbals hi pot fer mal,
+y res val si es matxucada.
+Pensavam doncas, si á vos
+molestia alguna no us era,
+ferho d' aquesta manera:
+fer portá aquí lo que fòs,
+quedarse 'l criát fins al dia
+perque tot ho anès rebent,
+y, així ocult, fins al moment
+de sè 'l castell, no 's veuria.
+
+JORDI. ¿Es dir donchs, que sa ecselencia
+vol?...
+
+BARÓ. Que 'l mèu criát menji aquí
+y dormi fins que jo...
+
+JORDI. ¡Y sí!
+¡Dèu no 'ns donguès altra urgencia!
+
+BARÓ. Es indiferent lo lloch.
+Qualsevol racò...
+
+JORDI. No... ¡ca!
+Bon llit y taula aquí hi ha,
+y, quant es l' hivern, bon foch.
+Sòm gent d' enclusa y fornal;
+pá, vi, y no molt bona cara,
+perque hi ha alguna enmascara,
+pero ab cor net, que mès val.
+
+BARÓ. Avant donchs, entréu aixó,
+y anéu duentho cada viatge.
+(_Arnal y 'ls patges entran per una porta lateral._)
+Jo us pagarè l' hospedatge.
+
+JORDI. Al hostal, á n' aquí no.
+
+BARÓ. Si així ho voléu, siga així.
+
+JORDI. Vagissen en santa pau.
+
+BARÓ. Donchs aquí queda l' Arnal.
+
+JORDI. Desd' ara 's pot quedá aquí.
+
+BARÓ. Mes las cosas, si es vritát
+qu' ab diners no sòn pagadas...
+
+JORDI. Vagi y paguiu ab dinadas.
+
+BARÓ. (Ja tenim aquest pas dát.) (_Se'n vá._)
+
+
+
+### ESCENA XVIII.
+
+JORDI, ROSA.
+
+ROSA. Pare. (_S' assenta y 's posa á brodar._)
+
+JORDI. Vull que vegi 'l noble
+que, ab pá blanch y vi del vell,
+tant com ell á n' al castell,
+tè 'l daguè un hoste á n' al poble.
+
+ROSA. ¿Que parléu sol?
+
+JORDI. ¡Hola! ¿Ets tú?
+
+ROSA. Vos veig mòlt atalayát.
+¿Qué hi ha alguna novetát?
+
+JORDI. Mès que no 's pensa ningú.
+
+ROSA. (Si jo poguès saber ell
+lo que li ha dit...)
+
+(_Mentrestant Jordi qu' ha pres una fulla de daga, se'n vá cap á la
+mola y díu:_)
+
+JORDI. Noya, roda.
+O sino no... broda... broda;
+ja ho farè quant vinga aquell.
+
+
+
+### ESCENA XIX.
+
+Los mateixos, ΒΟΥ.
+
+BOY. ¡Llamp de Dèu, la fira, Jordi!
+
+JORDI. ¿S'ha venút?
+
+ΒΟΥ. Sis dallas ván.
+
+JORDI. No s'havia venút tant
+cap any, que jo me'n recordi.
+
+ΒΟΥ. Vejám jo si trovo un tros...
+(_Busca per entre trossos de ferro dels racons, cantant._)
+
+JORDI. ¿Sabs, noya, qu' has preguntát
+si hi havia novetát?
+
+ROSA. Sí.
+
+JORDI. Donchs sí; hi ha un cas mòlt gros.
+
+ROSA. ¿Qué 's pare?
+
+JORDI. Jo tè 'l dirè.
+
+ROSA. ¿Y no 'l podeu dí al instant?
+
+JORDI. No, pero espèral cantant,
+perque crech que 't plaurá bè.
+
+
+
+### ESCENA XX.
+
+Los mateixos. BIEL, ROS.
+
+(_Y quatre ó cinch fadrins ferrers qu' anirán entrant y posantse 'ls
+devantals._)
+
+ROSA. ¡Si será!...
+
+BIEL. ¡Ay, Boy, la fira!...
+
+ΒΟΥ. Ja ho sabém, ja li he dit jo.
+
+BIEL. Vos dich que 's vén de debó.
+
+ΒΟΥ. No trovo aquell ferro.
+
+JORDI. Mira...
+(_Donantli ab sencillés._)
+T'he dit á la dreta y...
+
+ΒΟΥ. ¡Vés!
+
+BIEL. Y bè 'l pobra, per ço s' erra:
+com d' ell la dreta es la esquerra,
+s' hi enganya y no trova res.
+
+TOTS. ¡Ja, ja, ja!
+
+ΒΟΥ. Mira, manxaire,
+qu' ho sabrás si sò esquerrá.
+(_Ros vè cantant pe 'l carrer._)
+¡Hola! 'L Ros que canta ja.
+
+BIEL. ¡Uy! ¡No canta poch ni gaire!
+
+FADRÍ 1. Dèu hi sigui.
+
+ΒΟΥ. ¡Hola, Magí!
+
+FADRÍ 2. Que Dèu vos guart.
+
+BIEL. ¡Je, je! En Pere.
+
+JORDI. Petit, roda. No, no... espera.
+(_Entran dos fadrins mès que componen lo total._)
+
+BOY. ¡Ajá! Já son tots aquí.
+
+JORDI. ¡Oy que no hi pensava! Noya,
+prepárat... hi ha un foraster.
+
+ROSA. ¡Un foraster!... ¿Cóm pot ser?
+
+JORDI. ¡Y dèixau correr, baboya!
+De tenirlo he dát paraula,
+y tú has cumplert tot seguit,
+mudant la bánova al llit,
+y posantli un plat á taula.
+
+ROSA. ¿Quí deurá ser?
+
+BOY. ¡Au! Lo mall
+y á bátrer bè aquella planxa.
+
+JORDI. Roda, xich. (_Biel roda y Jordi esmola._)
+
+ΒΟΥ. Donchs jo la manxa.
+
+(_Boy fica un ferro al foch y arregla l' carbò. Los fadrins agafan los
+malls y esperan entorn de la enclusa._)
+
+ROSA. Escoltéu, pare.
+
+JORDI. ¿Qué hi ha?
+¿Ab quina embaixada 'm vens?
+
+ROSA. ¿Aquest forasté?
+
+JORDI. Aquí 'l tens.
+
+
+
+### ESCENA ÚLTIMA.
+
+Los mateixos. ARNAL y los dos patges qu' havian dút los paquets, que
+se n' van.
+
+ARNAL. Dèu vos guart.
+
+BIEL. (¡Ell!)
+
+ROS. (¡Ell!)
+
+ΒΟΥ. (¡Ell!)
+
+ROSA. (_Al veurerl'._) (¡Ah!)
+
+ARNAL. (Dissimula.)
+
+JORDI. ¿Qué?
+
+ROSA. No... re.
+Que m' he punxát ab la agulla.
+
+JORDI. Jo ara esmolo aquesta fulla,
+perdonéu. (_Esmola y canta baix._)
+
+ARNAL. No hi ha perqué.
+
+JORDI. Aquí estéu com al castell:
+s' entra, 's surt, se pren, se deixa...
+
+BIEL. (¡El del bosch!)
+
+ROS. (¡El de la reixa!)
+
+ΒΟΥ. (¡El de la montanya!) (_Los tres observantlo._)
+
+ROSA. (¡¡Ell!!)
+
+JORDI. "Esmola qu' esmola,
+fès dagas, daguer;
+fès dagas que passin
+las mallas d' acer."
+
+ΒΟΥ. (Observarè.)
+
+BIEL. (Observarém.)
+
+(_Arnal s'ha anát acostant á Roseta y, assentantse 'l sèu costát en
+cadira que s'hi porta, díu:_)
+
+ARNAL. Bonich broda la doncella.
+
+ROSA. Es plata y or.
+
+BIEL. (Séu prop d' ella.) (_Toca la una._)
+
+ΒΟΥ. La una, noys; comensem.
+
+(Los fadrins se preparan. Boy agafa la corda de la manxa. Rosa broda
+conmoguda y canta per dissimular mirant de reull á Arnal. Biel roda y
+canta; Jordi, que no ha deixát de ferho may, finalisa l' acte cantant
+la cansò. Lo telò pausát.)
+
+
+
+CUADRO.
+
+FI DEL ACTE PRIMER.
+
+
+
+
+## ACTE SEGON.
+
+La mateixa decoració.
+
+
+
+### ESCENA PRIMERA.
+
+ROSA, ARNAL, JORDI, BOY, BIEL, ROS, y tots los fadrins. Los dos
+enamoráts un á cada cantó de teatro. Los ferrers tots al entorn de
+JORDI que figura acabar de contarlos una rondalla.
+
+JORDI. No, si jo ho tinch de trovar...
+Si 'm balla pe 'l cap.
+
+BIEL. ¿Vos balla?
+
+BOY. Bè, sí; tú calla, quitxalla.
+
+JORDI. Calléu... deixeumhi pensar.
+(_Ell pensa y tots esperan qu' ho trovi._)
+
+ROSA. (¿Qué li déu passar? Agravis
+tenen de se. ¡Verge pura!
+(_Mirant á Arnal._)
+Aquest sonrís d'amargura
+no se'n vá may dels seus llabis.)
+
+ARNAL. (¡Tant honráts, tant bona gent,
+d' ánima tant ennoblida!...
+¡Ah! No puch... no puch... m'ho crida
+la veu del remordiment.)
+
+JORDI. Sí, ja ho tinch.
+
+BIEL. ¡Ah! Ja s' hi posa.
+
+BOY. ¡Calla!
+
+BIEL. Es que...
+
+BOY. ¡Calla, que 's tart!
+Sembla que, Dèu nos en guart,
+t' han dát una mala cosa.
+
+JORDI. Sí... la tornada fá així.
+
+ARNAL. Adèu siau... (_Alsentse per anarsen._)
+
+JORDI. ¿Y aixó minyò?
+¿Potsè es que jo, ab la cansò,
+vos hi umplert massa 'l magí?
+
+ARNAL. No; pero no 'm trovo bè.
+
+JORDI. ¡Bo! Endavant... fruita novella.
+¡Ja us ho ha encomenát aquella!
+Tú... sí... ¿qué 't creus que no ho sè?
+Y que n' hem de parlá en gran.
+Sembléu musòls... tot lo dia
+ab lo cap baix pe 'ls racòns.
+
+BIEL. Sí... no... y en sentint cansons...
+
+BOY. ¡Calla!
+
+BIEL. ¡Ay! (_Per lo cop que li ha donát._)
+
+JORDI. ¡Ditxosa alegría!
+¿Qué tèns? ¿Qué rediable 't passa?
+
+BOY. (En sent pare, tots pá al ull.)
+
+BIEL. Y bè... vaja; girem full.
+
+JORDI. No; perque ja es un xich masa.
+¡Si no t'en vás! (_Corrent cap á la noya._)
+
+ROSA. ¡Ay! (_Alsantse espantada._)
+
+BOY. (_Detenintlo_.) ¡Detenta!
+
+JORDI. ¡Vèsten... vès del mèu devánt,
+y no hi tornis, fins y á tant
+que hi pugas venir contenta!
+(_La noya recull la feyna y se 'n vá trista._)
+
+ARNAL. (¡Pobra Rosa!)
+
+JORDI. ¿Veus? ¿No dòna
+aixó engunia? ¿Qué tè? ¿Qu'es?
+Tornarè aviát, y, desprès,
+ne parlarém una estona.
+
+ARNAL. De mí no ho heu d' estranyar.
+No es que 'l tracte no m' agradi,
+ni que la casa m' enfadi,
+ni que no 'm probi 'l menjar.
+Ja sè sab que 'n mí es mal vell
+la tristesa d' aquets viatges;
+fèt allá, ab los altres patges,
+á divertirme 'l castell...
+
+BOY. (¡Uy, y quín xicot mès destre!)
+
+BIEL. (¿La sab llarga, oy Boy?)
+
+BOY. (¡Uy, uy, uy!)
+
+JORDI. Vaja tè; jo, 'l que 's per 'vuy,
+ja hi acabát la palestra.
+
+BOY. ¿Qué vols dir?
+
+JORDI. Qu' estava alegre
+y que ja m'hi enfosquit.
+
+BOY. ¡Vaja, home; aquí tot seguit!
+
+JORDI. No, no; ¡tinch un cor mès negre!
+
+BOY. ¿Y per ço no tens consòl?
+¿Y per ço estás trist, baboya?
+
+JORDI. ¿Qué no vèus qu' aquesta noya
+me 'l colla á dins d' un cargol?
+
+BOY. ¡Anem vès, vès, ximple, vès!
+¡Vaya un diable de taleya !
+La cansò ¿cóm dius que feya?
+
+JORDI. No; ja la dirém desprès. (_Se'n vá._)
+
+
+
+### ESCENA II.
+
+Los mateixos, menos JORDI.
+
+BOY. Ja ho heu vist. (_Als fadrins, ab misteri._)
+
+TOTS. Sí.
+
+BOY. Hem de salvarlo,
+y ja ho sabéu.
+
+ROS. Endavant.
+
+BOY. ¿Crech qu' havéu entés bè 'l plan?
+
+BIEL. ¿Qué voléu torná á esplicarlo?
+
+BOY. ¿Y si hi tornés, qué hi hauria?
+
+BIEL. Que si mil cops ja l' heu dit,
+fòran mil y un.
+
+BOY. ¿Sí, petit?
+(_Fá l' amoròs y desprès l' agafa._)
+¡Ara! Ara 't tinch.
+
+ROS. Ja ho sabia.
+
+BIEL. ¿Ay, ay, ay!
+
+ΒΟΥ. ¿Es dir que tú
+fins del _espiritu tuó_
+te mofarás?
+
+BIEL. ¡Oy que no!
+Si encara estich en dejú
+¿cóm voléu que 'm mofi?
+
+BOY. Mira:
+perque 't recordis millor
+de que á n' al fadrí major
+que las aurellas t' estira... (_Lo joch._)
+¡Ay borrango de criatura!
+¿Qué no veyéu quin posát?
+
+TOTS. ¡Ja, ja!
+
+BOY. Res; me te embruixát;
+vull pegarli, y la figura
+que 's posa á ferme 'l xicot...
+
+BIEL. ¡Ah! No... no aprenguéu de viurer.
+
+BOY. Y veusho aquí... ¿Qué 'm de riurer?
+
+BIEL. Jo...
+
+BOY. Tú tens la culpa de tot.
+
+BIEL. ¡Oh! Aixó si que poch ni gaire
+me sorpren ja.
+
+BOY. ¿Qué vols dir?
+
+BIEL. Qu' aquí ja no 's tè de dir.
+De tot tè culpa 'l manxaire.
+
+BOY. Bè, aixó es vritát.
+
+BIEL. ¡Tant se val!
+Ni qu' us en haguéu rigút.
+Sempre 'l manxaire ha sigút,
+lo bobo de la fornal.
+De dès que entra á sè aprenent,
+aixerit y net de cara,
+fins que s' hi fá una enmascara,
+ni ell parla, ni ningú 'l sent.
+Pero ja arriba al moment
+en que sent de carbó flaire,
+ja, per no mirarshi gaire,
+la cara s' ha enmascarát,
+ja, de tot lo qu' ha passát,
+¿quí 'n tè la culpa? 'L manxaire.
+Vá 'l ferrer á treballar,
+y ell paga tot lo que passa;
+si es fadrí, y li han dát carbassa,
+mòlt cuidado ab lo manxar;
+si canta, rep per cantar;
+si no, per darse poch aire;
+si parla: --Calla xarraire;
+si calla: --Parla mussòl;
+si de la carbassa 's dòl,
+¿quí 'n tè la culpa? 'L manxaire.
+¿S' acaba 'l vi del porrò?
+--Lo manxaire l' ha begút.
+¿Lo cantiret ja 's aixút?
+--Se l' ha begút 'n Bialò.
+¿Renya lo fadrí majò?
+--Ja l' espía aquell xarraire.
+¿Compareix l'amo cridaire?
+--Ja li ha dit aquell mussòl;
+y ¡fins de ploure ó fer sol!
+ne tè la culpa 'l manxaire.
+Y, d' aquí, rep clatellada;
+d' allí, puntada de pèu;
+d' allá estirada, que t' tréu
+mitja orella d' esquinsada!
+A l' un pegarli li agrada,
+á l'altre, sentil cridaire,
+y com pilota que 'n l' aire,
+jugant á gèps s' ha tirát,
+encara, d'haver votát,
+¿quín tè la culpa? --'L manxaire.
+¡Y 'l manxaire, que ja es net
+d' allá hont li dòna la gana,
+perque del clatell la llana
+a clatelladas li han tret,
+per guanyá d' un cop lo plet,
+se torna pillo, xarraire,
+rata, astút, dropo, cridaire,
+golós, brút y enmascarát,
+perque aixís sigui vritát
+que'n tè la culpa 'l manxaire!
+
+TOTS. ¡Bè, bailet! ¡Molt bè! ¡Molt bona!
+
+ROS. No pot pas dirse millor.
+
+BOY. No; aquest noy, predicador,
+enfonsaria una trona.
+
+BIEL. ¿Quí? ¿Jo? 'L mateix faig un ganxo
+de ferro á la vostra vista
+que cavo ó sòch organista.
+
+BOY. ¡Ah! ¿Sí? ¿Tocas l' orga?
+
+BIEL. Manxo.
+
+ROS. Bè; pero vaja, acabém.
+¿Cóm se queda?
+
+BOY. ¡Ay votaván!
+¿no havèm combinát lo plan?
+
+ROS. ¿Y aquell será 'l que farém?
+
+BOY. Aquell, seguit fil per fil,
+y, un cop cassát, pochs treballs;
+si acás crida, en l'aire 'ls malls,
+qu' ofeguin los crits del vil.
+Baixareu al soterrani
+quant tornaréu, no per 'quí,
+per l' altra trapa d' allí,
+y faréu... lo que jo us mani.
+
+BIEL. ¿Y no penséu que 'l vehinát
+quant sentirá que piquém?
+
+BOY. Deurá pensar que vetllém,
+com ja cent cops ha passát.
+L' entrar... per 'l hort.
+
+ROS. Ben pensát.
+
+BOY. Adèu siau.
+
+UN. Adèu. (_Se'n ván los fadrins._)
+
+BOY. Adèu.
+Sopéu de gust y veuréu
+com tot quedará endagát.
+
+
+
+### ESCENA III.
+
+BOY, BIEL.
+
+BIEL. Sí... endagát... jo sè una cosa
+que si la sabesseu vos...
+
+BOY. ¿Ja 'm vols posar neguitòs?
+
+BIEL. Jo... Com que jo vos faig nosa.
+¿Qué n' héu de fer del que sè?
+¡Ni tant sols podéu sentirme
+que no 'm volguéu dá un revès!
+
+BOY. Bè, ara... digas aixó... qu' es
+y vès de no entretenirme.
+
+BIEL. ¿Y si us ho dich es de veras
+que no 'm daréu mès crostò?
+
+BOY. Sí; y desprès, si ets bon minyò,
+tè darè un trenti per peras.
+
+BIEL. Aquest criát... (_Ab gran misteri._)
+
+BOY. ¡Ah! ¿Aixó t'estranya?
+Es la persona mateixa
+qu 'l Ros vá vèure á la reixa,
+tu al bosch, y jo á la montanya
+festejant ab la Roseta.
+
+BIEL. ¿Quí us ho ha dit?
+
+ΒΟΥ. La mèva astucia;
+jo, que ni un punt he deixát
+de vigilá á n' aquest criát,
+y... tot ho he vist.
+
+BIEL. ¡Santa Llucia!
+Miréu com un estornell.
+¿Donchs allavoras, tambè
+ja debéu saber pot sè,
+lo que jo á nit he vist d'ell?
+
+BOY. ¡Ah! Tú has vist alguna cosa?
+
+BIEL. ¿Uy! ¡Ja, ja! ¡Si he vist, me díu!
+
+BOY. (Déu sè 'l mateix.) ¿Qué?
+
+BIEL. Veníu.
+
+ΒΟΥ. Ja pots ja; ningú 'ns fa nosa.
+
+BIEL. La nit passada, á las très,
+m' ha semblát remor confòs
+sentí aquí, y, per lo que fòs,
+m' also y vinch sense dir res.
+Seguia 'l corredò avall,
+que desde 'l quarto aquí vè,
+quant, tot de prompte, 'm detè
+lo sentir tres cops de mall,
+que llavors m' han sorprès doble,
+entre la remor confusa,
+perque eran dats á la enclusa
+del altre ferrer del poble.
+
+BOY. (Bè, vaja: ha vist lo mateix.)
+
+BIEL. No 'n faig cas y cap aquí;
+pero just arribo allí
+á la porta; quant, d' aqueix
+finestrò, la llum qu' entrava,
+de un raig tremolench de lluna,
+m' ensenya ben clar, tot d' una,
+al foraster qu' aquí estava.
+¿Qué fá aquí llevát, lo ruch?
+m' he dit jo, y ell, ab treball,
+aixeca ben alt un mall,
+l' abaixa: y díu: No; no puch.
+Llavors l' altre mall picar,
+allá al lluny torno á sentir;
+ell torna aixó á repetir;
+no pot y 's posa á plorar.
+
+BOY. ¡Puf! ¿Y aixó es lo que sabs nou?
+
+BIEL. ¡Ah! ¿Es dir que vos?...
+
+BOY. ¡Votaván!
+¿Donchs per qué he fèt lo mèu plan
+si no per ço, cap de bou?
+
+BIEL. Bè... pero ¿aquest plan?
+
+BOY. Manxaire,
+lo secret del atmetllò
+díu: jo 'l puch sabé y tú no.
+
+BIEL. ¡Ah sí, perque sòch xarraire!
+
+BOY. No ho ets; pero ara convè
+callar per lograr la cosa.
+
+BIEL. Es qu' aquest criát me fá nosa.
+Jo tinch de dú 'l cansonè,
+per demanar la Roseta,
+y mentre aixó duri així,
+es clar; no 'l puch fer veni.
+
+BOY. ¿Donchs que li fás de consueta?
+
+BIEL. No; ell no ho vá demanar;
+pero jo veig que s' estiman,
+y están tristos, y s' apriman,
+y... vaja, re... 'ls vull casar.
+
+BOY. (Sí; ja s' hi adova.)
+
+BIEL. ¿Qu' héu dit?
+
+BOY. ¡Re, re; deixau correr, vès!
+
+BIEL. ¡Oh! ¡Vès! M' heu dit que desprès...
+
+BOY. No estich per cansòns, petit.
+
+BIEL. ¡Vos m' heu dit: manxaire, parla !...
+
+BOY. ¡Si 'm tornas á parlá així,
+d' una bofetada aquí
+tè rompo la cara!...
+
+BIEL. ¡Au!¡ Darla!
+
+BOY. ¡Vès ves á dins! ¿Vejám? vina; (_Lo joch_)
+las mans...
+
+BIEL. Me las he rentadas
+com m' havéu dit, tres vegadas.
+
+BOY. Bè, vaja, sí; ja es prou fina.
+
+BIEL. Y ¿per qué, Boy?
+
+BOY. En sent l' hora
+ja ho veuréu tot: ara vès.
+
+BIEL. Donéu.
+
+BOY. ¿Qué?
+
+BIEL. 'L trenti.
+
+BOY. (_Aixordantlo_.) Desprès.
+
+BIEL. ¡Bè, raro, bè!... Fora, fora (_Se'n vá._)
+
+
+
+### ESCENA IV.
+
+BOY.
+
+BOY. ¡Ay dimoni de criatura!
+¡Miréu que 's entramaliát!
+¡Hola! En Jordi qu' ha tornát.
+Vejám que vol, y cordura.
+Si ell sapiguès... ¡uy, uy, uy, uy!
+Si jo diguès... ¡ca, ca, ca, ca!
+Llavoras ell... ¡sha, sha, sha!
+(_Fent petar la llengua._)
+No, no... psit, ¡bah! Lo d' avuy.
+La millò arma es poch segura;
+lo millò es com ells, nyau, nyau;
+qu' entri 'l cunill á n' al cau,
+y desprès: nyach... vè la fura.
+
+
+
+### ESCENA V.
+
+BOY, JORDI.
+
+JORDI. ¡Hola, Boy! ¿Estás ben sol?
+
+BOY. Si la mola y la fornal
+no poden ferhi cap mal,
+sols estém.
+
+JORDI. Donchs vinch resòlt.
+Esquerrá, tú á casa mèva
+hi èts de desde mòlt petit;
+al avi, al pare, has servit,
+y conech la honradés tèva.
+'Sent aixís, m' has d' estimar
+ab mira tant carinyosa,
+que jo, per tú, no veig cosa
+que no se 't dega confiar.
+
+BOY. Segueixte esplicant; per ara
+comensas bė.
+
+JORDI. Donchs lo fèt
+es, que 't tinch de dí en secret,
+lo qu' has vist, fá un quart no encara.
+La Rosa, qu' un mès no fá,
+era l' alegría pura,
+es ara un mar d' amargura
+que res pot dolsificar.
+Per lo que 'm vá dí 'l manxaire
+váreig pensar que potser
+estimava al cansoner,
+pero ¡cá! ni poch ni gaire.
+Ni vol esser sa promesa
+ni per res del mòn lo vol
+per mès que toqui 'l fluviol,
+y segueix ab sa tristesa.
+
+BOY. ¿Y ab tot aixó que 'm vols dir?
+
+JORDI. Que sabent quant la vols tú,
+me digas, si sabs segú,
+que 's lo que li pot succehir.
+
+BOY. Digas bè que li succeheix.
+
+JORDI. ¡Ah! ¿Y tú ho sabs, Esquerrá?
+
+BOY. ¡Bah!
+Jo, tant bè com tú 'l pe á pá.
+¿Per qué sino un hom serveix?
+Jo, com tèu fadrí major,
+me cuido de tot quant siga:
+y á mès de feyna y botiga,
+tè porto filla y honor.
+
+JORDI. Donchs, si de dol es segú
+que ella tè l'anima plena,
+d'aquest plor, d'aquesta pena,
+quí n'es lo culpable?
+
+BOY. Tú.
+
+JORDI. ¿Jo, dius?
+
+BOY. Sí, tú ab tot aixó
+que m' estás esplicant ara;
+tú, que com home y com pare
+sempre 't perts per massa bó.
+Tú, que estás erra que 't erra,
+que aquí tot dret ha de ser;
+y á n' al mon, per anar bè,
+tot s' ha de fè ab la má esquerra.
+¿Veus á ta filla plorar?
+Donchs siga clar, siga fosch:
+--¿ Ahont tè 'n vas, Roseta?--Al bosch;
+y al bosch la deixas anar.
+Vè un dia un noble á n' al poble,
+y tú, no mès per probar
+que si un noble 't vá insultar,
+t' en olvidas, ab cor noble,
+segueixes los concells... sabis,
+de lo que 'l tèu cor tè mana,
+y, olvidát de ta germana,
+tornas favors per agravis.
+Donchs no senyor; si vè al poble
+un noble y no es ben honrát,
+ni 'l noble, ni 'l sèu criát,
+posan aquí estánt al poble.
+--¡Oh! Qu' aixó tothom ho fá,
+quant honrát y digne s' es.
+Donchs tú no; y fesho al revés,
+com jo, que sòch esquerrá.
+Y aixís salvarás la filla,
+y la ventura, y l' honor,
+y la fé, y la pau del cor,
+y l' hisenda que 't perilla;
+puig si 'l ferho tot ben dret
+ha de dá armas á n' als vils,
+y ha de perdre á tants de mils,
+y ha de dú afanys com aquet,
+ara y sempre, y fins quant ja
+vegi als peus del llit la mort,
+Dèu me deixi obrar ben tort,
+y morir 'sent esquerrá.
+
+JORDI. Boy... ¡me tens en ansietát!
+¿Qu' ha passát, qué passa aquí?
+
+BOY. Perdona noy, no ho puch dir,
+perque tinch ja 'l plan tramát.
+Si ho sabeses... No convè.
+Cridarias, matarias,
+y tot lo del mon farias
+menos lo que s'ha de fè.
+Cada hu per 'llá hont la enfila,
+dirás... y 't crech en aixó.
+Mès, si'n vols saber la rahò,
+tórnat astút, y... vigila. (_Se'n va._)
+
+
+
+### ESCENA VI.
+
+JORDI.
+
+JORDI. ¡Díu que vigili, y 'm renya
+perque al bosch vá aná la Rosa!...
+Parlant desprès d' altre cosa
+me renya mès, y s' empenya
+en probar que 's mal pensát
+l' admetre aquí al foraster,
+que 's patge del cavaller...
+¿Vol dir pot ser qu' aquest criát?...
+Sí... Ell ha tret lo mirall
+de ma germana aquell dia....
+¡Oh! ¡Pobre d' ell! L' estendria
+als meus peus d' un cop de mall.
+No pot sè... es home de bè...
+per mil rahons... per una pila;
+pero 'l Boy m' ha dit: Vigila...
+Creguémlo... vigilarè. (_Se'n va._)
+
+
+
+### ESCENA VII.
+
+BIEL, AGNETA.
+
+AGNETA. ¡Ave-María Purísima!
+
+BIEL. Mare y reina celestial. (_Portant llumanera._)
+
+AGNETA. La senyora baronesa...
+
+BIEL. ¡Ay! Vaig corrent á avisar...
+
+AGNETA. No; mira, bailet...
+
+BIEL. No 'm toqui.
+
+AGNETA. Lluny d' avisar, mès aviát
+convindria que 'ns deixesseu
+solas, aquí, algun instant.
+¿Ho sents fill?
+
+BIEL. ¡No 'm toqui dona!
+¿véu?
+
+AGNETA. ¿Qué?
+
+BIEL. Ja m'ha emmascarát.
+
+AGNETA. ¡Y tèns rahò!
+
+BIEL. ¡Vaya! 'Ls manxaire
+sòn com noyas de quinse anys:
+mira y no 'n tochs.
+
+AGNETA. ¿Y qué 't sembla?
+¿Podrá sè 'l qu' he demanát?
+
+BIEL. Anirè tot de seguida
+á dirho á n' al Esquerrá.
+
+AGNETA. Just; que 'ns deixin aquí solas
+no mès que cosa d' un quart.
+
+BIEL. Mòlt bè díu. ¡Fins la senyora
+baronesa!... ¿Qué será?... (_Sen vá._)
+
+
+
+### ESCENA VIII.
+
+AGNETA, BARONESA, DALMAU.
+
+BARONES. ¿Agneta?
+
+AGNETA. La mi senyora
+ja tè arreglát lo sitial.
+
+BARONES. No sè perque avuy me sento
+ab forsa y valor com may.
+
+AGNETA. Y tal; bè massa hu observo;
+tè mès ferm y segú 'l pas,
+la veu mès alta y entera,
+lo pols mès acompassát;
+lo respirar mòlt mès lliure,
+lo color mès natural...
+
+BARONES. Calla; m' amohinas, Agneta.
+
+AGNETA. Mi senyora, ja he callát.
+
+BARONES. Digas al criát que se 'n vagi.
+
+AGNETA. Vèsten y esperat, Dalmáu.
+
+(_Lo criát se 'n νá._)
+
+
+
+### ESCENA IX.
+
+BARONESA, AGNETA.
+
+BARONES. ¡Ay, si sabias Agneta,
+com tinch lo cor traspassát!
+Allí, á casa dels marquesos,
+no podia respirar;
+necesitava esplayarme
+y no podia... no... may.
+¡Ay Senyor, Senyor! Sò vella,
+sò mòlt vella... tinch mòlts anys;
+si una vida tota honrada
+s' ha d' infamá al cap d' avall,
+que no ho vegi... que no ho vegi...
+que no ho vegi.. morí abans!
+
+AGNETA. ¿Qu' ha passat la mi senyora?
+
+BARONES. Sí; tú ja no ho contarás;
+y ademès, jo necesito
+poder... poderho esplicar.
+M' estava á casa 'ls marquesos
+en lo jardí, part de baix,
+quant sento remor de veus
+darrera l' encanyissát:
+era 'l mèu nèt, lo Barò,
+rient de bò ab los sèus companys,
+y ben prompte, clá espressantse,
+lo sèu intent criminal,
+los ha dit mòn nèt indigne.
+Del vescompte en lo palau,
+ha de ser duta la noya
+del daguer, un cop allá...
+¡Oh! No t' ho vull dir, Agneta.
+Ni t' ho vull dir, ni ho sabrás.
+Al sentirho, la vergonya
+m' ha dát al rostre la sanch,
+y per éll, per nostre casa,
+per 'quest ángel de bondát,
+qu' entre tots, vils, vólen perdrer,
+aquí he vingút al instant.
+Lo mèu nèt, pe 'l plan indigne
+que trama, prompte vindrá;
+vull que, quant vinga, aquí 'm trovi.
+
+AGNETA. ¿Ja pensa lo que li es mal,
+la senyora baronesa,
+l' enutx qu' aixó li dará?
+¿Ja pensa?...
+
+BARONES. Cállat, Agneta.
+¿Creus tú que ma dignitát
+ni un instant pot rebaixarse,
+á que éll puga suposar
+que jo sè sos plans indignes?
+No; per éll será bastant
+que vegi que la sèva ávia
+protejeix ab viu afany
+á n' aquesta pobre noya
+víctima de 'ls sèus enganys.
+¿Qu' es? (_Riallas fora._)
+
+AGNETA.Lo nèt de ma senyora
+que vè aquí ab los sèus companys.
+
+BARONES. Deurá deixarlos; apártat,
+perque fins que ja hagi entrát,
+no vegi qu' aquí nosaltres
+ja l' estavam esperant.
+
+(_Agneta s' aparta y apareix al fondo 'l Baró qu' entra creyent que no
+hi ha ningú._)
+
+
+
+### ESCENA Χ.
+
+Las mateixas. Lo BARÓ.
+
+BARÓ. ¡Duptan que puga lograrho!
+Qu' ho duptin; ells s' ho veurán.
+(_Avansa fins que veu á la baronesa y díu apart sorprès:_)
+¡Ah! ¿L' ávia aquí? (_Vá y li besa la má._)
+
+BARONES. Passa avant.
+
+BARÓ. (¡Si haurá pogút observarho!)
+
+BARONES. ¿Qué vè á fè aquí 'l senyò heréu,
+tant joganer y tant plaga?
+
+BARÓ. Re;'l daguer me fá una daga
+de las bonas, de mòlt preu,
+y jo venia á mirar
+com tenia la sèva obra.
+
+BARONES. Cautelòs estás de sobra.
+
+BARÓ. Senyora ávia, déu parlar...
+
+BARONES. No... has fèt mòlt bè; aixís ara
+ja la sort d'ells no perilla;
+jo proteijeixo á la filla, (_Intenciò_.)
+tú protejeixes al pare.
+
+BARÓ. ¡Qué sento! ¿La senyora ávia
+protejeix la filla?
+
+BARONES. Sí.
+¿Es pot sè indigne de mí?
+
+BARÓ. No es resoluciò prou sábia.
+
+BARONES. Ditxosos los nobles qu' honran
+ab sa virtút y son tracte;
+n' hi ha en cambi, que, al sol contacte,
+ja portan dol y deshonran.
+
+BARÓ. ¿Ja hi ha sermò, senyora ávia?
+
+BARONES. No; res... raresas de vella...
+Es qu' estimo á la doncella,
+sòn prims los jonchs de la gávia
+que la guardan, y vull dír
+que, com sa bondát coneixo,
+la estimo y la protejeixo
+ab tot cor, fins á morir.
+
+BARÓ.(¿Suspitará alguna cosa?
+No ho crech; es sermonejá.)
+
+BARONES. ¿Y ara, aquí á Olot, qu' hi fás ja?
+
+BARÓ. ¿Ja estèu de mí neguitosa?
+
+BARONES. Clar qu' ho estich; ab desficis
+me tè 'l vèurert' tant parát,
+perque... la ociositát
+es mare de tots los vicis.
+
+BARÓ. Avia, es mòlt enguniòs
+que cada, cada vegada
+que parlár ab mí us agrada,
+siga per renyir tots dos.
+¿Per qué tinch jo de trencarme
+lo cap, llegint lletras mortas,
+ni anar á trucá á las portas
+de Roma per ordenarme?
+¿Per qué tinch de vestir mallas
+ni posar á mòn goig trèva,
+si ja sobra á casa mèva
+lo llaurer de cent batallas?
+Mos passats ván guanyar gloria
+per donarme un nom gloriòs;
+riquesas, perque rich fòs,
+y ecsemples grans per memoria.
+Donchs si tot m' ho ván deixar,
+y de tot ja sò pubill,
+¿per qué haig de buscar, com fill,
+lo que 'ls pares me ván dar?
+¿Si tot fèt ja vaig trovárho
+que, fent mès, tinch de lograr?
+
+BARONES. Lo que 'n fèr t' has d' esforsar;
+pots lograr lo conservarho.
+Jo sò vella, y tinch memoria
+de nostres antepassats:
+n' hi ha á la iglesia, n' hi ha lletráts,
+n' hi ha á las armas, guanyant gloria.
+¿Es res d' aixó 'l que fas tú?
+Lluny d' aumentar mès ta fama,
+casante ab ilustre dama,
+solter, no vols á ningú;
+ab tos amichs calaveras
+llágrimas per tot deixéu;
+delirants, no respectéu
+á casadas ni á solteras,
+y la tèva fama es tal
+per poble, vila y massía,
+que's malehit de nit y dia
+lo nostre castell feudal.
+¿Fá aixó quí tè noble cor?
+¿Fá aixó quí sent la noblesa?
+
+AGNETA. La senyora baronesa,
+pensi qu' ha dit lo doctor...
+
+BARONES. ¿Es noble lo qu' ara féu
+los nobles d' avuy en dia?
+Jugar, cassar tot lo dia,
+dá escándols per tot arréu,
+y entre tant folgar y riurer,
+com rassa dejenerada,
+teníu la espasa occidada,
+y ni sols sabéu escriurer.
+¡Ah! Massa rahò tè lo poble
+en odiarvos y mal-dirvos!
+¿Cóm per nobles pot tenirvos
+si en res vos trova sanch noble?
+Noblesa... vol dir l' escuma,
+lo eccels del honor puríssim;
+es l' ecsemple brillantíssim
+qu' á lo gran y bo acostuma.
+Noblesa, sens tal puressa,
+noblesa dirse podrá,
+pot dirsen; mes may será
+la verdadera noblesa
+la que, sens fé ni paraula,
+sense sabiesa ni honor,
+sense virtút ni valor,
+qu' arriba ja á semblar fáula,
+confosa entre la brivalla,
+y assistint al sèu enterro,
+se consumeix com lo ferro
+de vostras cotas de malla.
+
+BARÓ. Lo que veig ja, senyora ávia,
+es que ma condescendencia
+es mòlta, y que ma paciencia
+podría tornarse en rabia,
+per sentirme renyá així.
+Que no sòch un nin sabèu;
+faig lo que vull: ¡Sò l' heréu
+del castell de Vallgorguí!
+
+BARONES. ¡Enguerrant!!
+
+AGNETA. ¡Jesus María!
+
+BARONES. ¡Desventurát! ¿Qué m' has dit?
+Tú haverte á tant atrevit!!
+Tú! En mal hora ho pasaria.
+Tant abatuda, tant vella,
+tant trista, tant tremolosa,
+del tèu ávi sò la esposa,
+¡de éll viuda per mala estrella!
+Fill de rassa de valents,
+tant sols honra vá donarme;
+quant ab éll vaig enllassarme,
+jo li vaig dar tots los bèns...
+La hereva, donchs, sols sò jo.
+Jo que puch desheretarte;
+¡vina als mèus peus á humiliarte!
+¡vina á cercar lo perdò!
+¡Ara que 'l tèu orgull sab
+fins ahont abatret podría...
+Heréu de la baronía
+de Vallgorguí, baix lo cap!
+
+BARÓ. ¡Senyora ávia! (_Inclinantse abatút._)
+
+BARONES.¡Ja, ja, ja!
+L' heréu... L' heréu, ¿vèus Agneta?
+¿Vèus com la pobre velleta
+encara fá tremolar?
+Bè... vaja... re... Acostat... vina.
+(_Ell hi vá, ella li allarga la má y éll li besa._)
+Y ara olvidemho... fill mèu.
+¡Si jo t' ho he dit pe 'l bè tèu!
+L' ávia... la tèva padrina...
+¿qué vol? que sigas ditxòs;
+que per honrát te coneixin,
+que 'n tot l'entorn tè beneeixin
+pe 'l tèu cor bo y bondadòs.
+¿No vèus que veig en perill
+ton nom, ta honra, y ta casa?
+¿No vèus que la tèva espasa
+es la del fill del mèu fill?
+
+BARÓ. Jo honrarla procurarè.
+
+BARONES. Sí, fill mèu, sí... ho penso... ho penso;
+tè veig ara y m' en convenso...
+¡Es tant bo sè home de bè!
+¿T' he posát trist? ¿T' ha fèt mella?
+No t' ho he dit per çó ab cap rábia.
+Es que la pobreta ávia
+es ja ¡tant vella!... ¡tant vella!...
+¡Y 'ls vells sòn tant reganyosos!...
+Aném, vaja... portat bè.
+Jo sempre t' estimarè,
+si los teus fèts son honrosos.
+Sigas bó, y no tingas pòr,
+'sent bó... ja may t' intimidis;
+mes, si no ho ets, no ho olvidis.
+Jo salvarè 'l nostre honor.
+
+
+
+### ESCENA XI.
+
+Los mateixos. ROSA.
+
+ROSA. Mi senyora baronesa.
+
+BARONES. ¡Oh! Rosa... (Disimuléu.)
+(_Apart á Agneta y al Baró._)
+Mira... just ara á l' heréu
+li alabava la finesa
+del tèu treball.
+
+ROSA. Mercé es
+que no mereixo.
+
+BARONES. ¡Oh! ¡No, no!
+Sempre á l'Agneta dich jo
+que no hi ha un altre qu' ho fès.
+¿Ho tens llest?
+
+ROSA. Si mi senyora
+baronesa pòt entrar...
+Tinch pòr que 's poguès tacar
+ab la pols que hi ha aquí fora.
+
+BARONES. Bè... Sí. (Aixís li parlarè.)
+¿Entrar dius? Anem, Agneta.
+Passa tú devant, Roseta.
+Mes... no... vina... ara vè bè.
+
+ROSA. ¿Vol mi senyora?... (_Fent lo que s' indica._)
+
+BARONES. Sí... vina.
+¿La vèus fill? Es la Roseta...
+Bona... bona minyoneta!...
+La tèva ávia l' apadrina...
+la protejeix; si arribès
+lo cás de la mèva mort,
+tú has de vetllar per sa sort,
+y protejirla desprès.
+
+BARÓ. Si ho vol senyora ávia així.
+
+BARONES. Vull ben ditxosa sa estrella.
+T' ho mano... fè un mal á n' ella
+fora com fèrmel á mí.
+
+ROSA. ¡Tanta mercé, mi senyora
+baronesa!...
+
+BARONES. Re... acabát...
+y ara... tot quedi olvidát.
+La pau la tèva ávia implora,
+y aquest abrás la pau sella.
+¡Enguerrant! ¡Fill! ¿Ploro? ¡Vès!
+¡Vès!... No sò bona per res...
+¡Me faig vella... 'm vaig mòlt vella!
+(_Se'n va ab Agneta y Rosa._)
+
+
+
+### ESCENA XII.
+
+LO BARÓ, ARNAL
+
+BARÓ. ¡S'ha vist may sort com la mèva!
+De tot tè culpa 'l Arnal.
+
+ARNAL. Mi senyor.
+
+BARÓ. De tú parlava
+en aquest precís instant.
+La mèva senyora ávia
+m' ha fèt aquí un sermó llarch;
+es á dintre ara ab la Rosa,
+y fins tinch pòr que tardant,
+com tú tardas tant, per terra
+vagin tots nostres treballs.
+
+ARNAL. ¿Y vos ha dit al parlarvos,
+quelcom que 'ns puga indicar
+que coneix la indigne trama
+qu' havém de portar á cap?
+
+BARÓ. ¡Cá! Raresas del sèu génit;
+estranyesas de 'ls sèus anys,
+que jo he fingit acatarlas,
+mòlt humil y ab lo cap baix,
+perque nos fòs cás que, irada,
+fès, com pot fè, un disbarát.
+
+ARNAL. Senyor: aixó es lo que temo,
+si vos tinch de parlar franch.
+He vist avuy la vostr' ávia
+recelosa ab vos com may,
+y ja qu' aixó no us reporta
+res mès que 'l goig d' un instant,
+y per éll abatéu l' honra
+d' aquest ángel de bondát,
+excitéu l' odi d' un pare,
+y preparéu tants de mals
+potser damunt vostra casa
+y 'l nom gloriòs dels passats,
+olvidéu á la doncella,
+y entre tants rosers de Maig
+com hi ha en los pobles qu' voltan
+vostre castell senyorial,
+bè hi trovaréu una rosa
+mès bonica, sino tant.
+
+BARÓ. ¡Bè... mòlt bè... mòlt bè t' esplicas!
+Mes no m' enganyas, Arnal;
+altre... un altre es lo misteri
+causa del tèu bon obrar.
+Al fí l' he pogút entèndrer...
+No hi fá re... Acabém aviát.
+Fá dias que per escusa
+tèns la de que no s' en ván
+l' Esquerrá ni mestre Jordi.
+Avuy ho tinch disposát
+tot de manera que prompte
+sol á la casa estarás.
+Jo 't preguntarè com sempre
+desde cal ferrer de dalt,
+tú 'm contestarás del modo
+que tenim ja concertát,
+y, per última vegada,
+lo tèu pare, 'ls teus germans,
+la tèva mateixa mare
+viuhen de mas heretáts.
+Si avuy no es mèva la noya,
+si per ço no has procurát,
+si no fas qu' ella mateixa
+me rebi á la porta amánt,
+los tèus pares serán pobres,
+perque ningú amparará
+á quí á renyir s' atreveixi
+ab lo sèu senyor feudal,
+y, mentres de pena morin,
+tú serás de mí olvidát;
+ni tú serás mès mon patge,
+ni élls llaurarán mès mos camps.
+
+ARNAL. ¡Oh!¡ Mare mèva!...
+
+BARÓ. ¡Ja'm canso
+de sostenir tants ingrats!
+(_Se'n vá._)
+
+
+
+### ESCENA XIII.
+
+ROSA, ARNAL.
+
+ARNAL. ¡M' está bè... mòlt bè!... Ho mereixo
+perque sòch un criminal.
+
+ROSA. ¿Qué tens?
+
+ARNAL. ¡Ah! Res... ¡Tant se val!
+En estant sol m' entristeixo.
+
+ROSA. Arnal.
+
+ARNAL. Rosa.
+
+ROSA. Escolta.
+
+ARNAL. Parla.
+
+ROSA. Tinguém una esplicaciò;
+ni tú pots dirme que no,
+ni jo mès déch aplassarla.
+
+ARNAL. No veig jo per quin intent...
+
+ROSA. Comprench que 't donga sorpresa.
+La senyora baronesa
+surt d' aquí en aquest moment.
+
+ARNAL. No la he vista.
+
+ROSA. Ni podias;
+per l' altra porta ha surtit.
+¿Sabs, Arnal, lo qué m' ha dit?
+Lo que tú 'm vás dir fá dias.
+Qu' ennamorát de mí un noble,
+s' ha proposát conseguirme,
+qu' ella ho sab y que vè á dirme
+que, ja que 's trova á n' al poble,
+jo visca mòlt recelosa
+del mèu bon pare al costát,
+que busqui un marit honrát,
+y qu' ab éll siga ditxosa.
+
+ARNAL. ¿Y t' ha dit lo noble quí era?
+
+ROSA. May lo nom m' ha volgút dir.
+Mes jo t' ho déch prevenir
+perque en tú 'l mèu cor espera.
+
+ARNAL.¡Esperas! ¡Pobre esperansa
+que morirá al ser nascuda!
+¡Qué trista es, Rosa, quant muda
+en desengany la confiansa!
+
+ROSA. ¿Mes per qué, Dèu mèu, per qué?
+Quant tot just fá avuy tres dias
+vás venír duentme alegrías,
+portador d' amor y fé,
+¿cóm pot ser qu' avuy me digas
+paraulas de desconsol?
+¡Mòlt mès temps tarda lo sol
+en fer grogas las espigas
+que 'l mèu amor no ha durát!
+¡Flors del mèu cor, rosas bellas,
+no heu arribát á poncellas
+que ja vos heu mustigát!
+Pero aixó, ¿de qué en venjansa?
+
+ARNAL. ¡Veyas si es de tigre 'l cor!
+Aixó en premi del amor
+que vá cumplirmel d' esperansa.
+
+ROSA. ¿Tèns celos?
+
+ARNAL. May me'n has dát.
+
+ROSA. ¿M'estimas?
+
+ARNAL. Penso que massa.
+
+ROSA. ¿Tè dol deixarme?
+
+ARNAL. 'M traspassa.
+
+ROSA. ¿Ets inconstant?
+
+ARNAL. Sòch ingrát.
+
+ROSA. ¿Los mèus passáts?
+
+ARNAL. No 'n sè res.
+
+ROSA. ¿Tinch taca á l'honra?
+
+ARNAL. Ni una.
+
+ROSA. ¿Es dol amarme?
+
+ARNAL. Fortuna.
+
+ROSA. ¿Per qué doncas m'has sorprès
+ab tant estranya mudansa?
+¿per qué trossejas mòn cor?
+
+ARNAL. Escolta, y vés si l'amor
+pot viurer ja d'esperança.
+¿Estimas tú al pare?
+
+ROSA. Massa.
+
+ARNAL. ¿Si visquès ta mare?
+
+ROSA. Mès.
+
+ARNAL. ¿Als teus germans?
+
+ROSA. En eccés.
+
+ARNAL. Los junta amor.
+
+ROSA. Los enllasa.
+
+ARNAL. Sòn la familia.
+
+ROSA. Vritát.
+
+ARNAL. ¿Cóm fá la ditxa?
+
+ROSA. Reunida.
+
+ARNAL. ¿Qué 's don' per ella?
+
+ROSA. La vida.
+
+ARNAL. ¿Qui no ha fá, qu' es?
+
+ROSA. Un malvát.
+
+ARNAL. ¿Déu re aturarnos?
+
+ROSA. May re.
+
+ARNAL. Per ells l'amor.
+
+ROSA. Fins l'amor.
+
+ARNAL. Per ells...¡l'honor!
+
+ROSA. ¡May l' honor!
+
+ARNAL. Donchs jo 'ls estimo ab mès fé.
+¡Jo, per no ser fill ingrát,
+pe 'ls mèus germans, pe 'l mèu pare,
+per la mèva pobra mare,
+tè perdrè sense pietát!
+
+
+
+### ESCENA XIV.
+
+Los mateixos, JORDI.
+
+JORDI. Fòra aixó, si'l pare d'ella,
+per salvarla no vetllès.
+
+ARNAL. (¡Ah! ¡'L sèu pare!)
+
+ROSA. (¡'L pare!)
+
+JORDI. ¿Quí es
+que vivint jo l' atropella?
+
+ARNAL. (¡Quín compromís, Dèu del cel!)
+
+JORDI. Tot ho he sentit. Vils los dos.
+Ella ingrata. Lladre vos.
+¡M'arrenquéu lo cor d'arrel!...
+(_Agafa un mall._)
+
+ARNAL. ¡Mestre Jordi! (_Espantát_)
+
+JORDI. No: es treball,
+que faig sempre en semblant acte.
+A n'aquí, may d'honra 's tracta,
+que jo abans no agafi un mall.
+
+ARNAL. Tinguéu calma; en moments tals
+ab son cor deu parlá un pare.
+
+JORDI. No sò 'l pare... jutge sò ara.
+Que parlin los criminals.
+
+ARNAL. Jo, no.
+
+JORDI. Parlaréu los dos.
+
+ARNAL. Jo no.
+
+JORDI. Parlaréu... no m' erro.
+¡Llamp de Dèu! ¡Doblego 'l ferro
+y es un xich mès fort que vos!
+
+ARNAL. Mes si ab tot, jo 'l cap d' avall
+no parlès. ¿Qué succehiria?
+
+JORDI. Mòlt sencill; vos estendria
+als mèus peus d' un cop de mall.
+
+ROSA. ¡Oh! ¡Arnal!... Sí; fá lo que díu.
+¡Párlalhi amor de ma vida,
+parla... parla desseguida!
+
+ARNAL. Preguntéu.
+
+JORDI. Aixís cumplíu.
+¿Cóm de vos vá sè estimada?
+
+ROSA. Jo, pare...
+
+JORDI. Calla.
+
+ARNAL. Senyor...
+
+JORDI. Primé 'l lladre malfactor.
+Desprès vindrá la robada.
+
+ARNAL. Oh! ¡Per pietát, mestre Jordi!
+Del vostre lloch no abuséu
+Sòu pare d' ella, no féu
+que de que sò home 'm recordi.
+
+JORDI. Per quí com vos es traidor...
+
+ROSA. ¡Pare!
+
+JORDI. Res de mida passa.
+¡Jo poguès, ab una massa,
+clavarvos tascòns al cor!
+
+ARNAL. Feuho, si ho meresch, per vos;
+feuho; mes no 'm diguéu lladre.
+
+JORDI. Si es lo nom que mès vos quadra,
+si 'l van tréure exprès per vos.
+Als altres, los diuhen lladres,
+los ho diuhen, mes no ho sòn.
+Vos sí qu' ho sòu; lladre d' honra,
+lladre d' afectes del cor.
+Lladre del amor d' un ángel,
+que per vos pert cor y nom.
+Lladre, mès lladre qu' els altres,
+que 'ns roban fruits, plata y or.
+¿Quín es mès lladre? A mí un dia
+m' han près la fusta del bosch,
+y al endemá, d' altra llenya,
+no ha faltát á casa foch.
+¿Quín es mès lladre? A mi un dia
+m' han robát cent unsas d' or,
+y del mal de no tenirlas,
+ma filla m' ha dát consol.
+¿Quín es mès lladre? De l' era
+m' han près cent garbas d' un cop,
+y á l' altra anyada, sembrantne,
+m' ha tornát á eixir blát nou.
+Pero ara no; el que tú 'm robas
+no ho pot torná nát al mòn;
+es lo sonrís de ma filla,
+es sa ventura y repòs,
+es la alegría d' un pare,
+es l' honra pura de un nom,
+y aixó, home vil, no 's recobra,
+nos guanya com plata y or,
+no creix, com al bosch la llenya,
+no neix, com lo blat, de nou.
+¡Lladre, mès lladre que 'ls altres!
+¿Quín es mès lladre? Respon.
+Lo quí roba lo que 's trova,
+com es llenya, blat y or,
+ó 'l que roba lo que'ns mata,
+com es honra, ditxa y nom?
+
+ARNAL. ¡Oh! ¡Matéume per pietát!
+
+JORDI. Pero abans d'això, parlemhi.
+
+ARNAL. Preguntéume vos.
+
+JORDI. Tornemhi
+com si res haguès passát.
+¿Com vá náixe aquest amor?
+
+ARNAL. Aixó... ni ho sab la doncella
+ni jo mateix.
+
+JORDI. ¡Ni ho sab ella!
+
+ARNAL. Lo meu amo es cassador...
+
+ROSA. Jo anava al bosch cada dia.
+
+ARNAL. Cassava jo...
+
+ROSA. Y jo cullia
+de ginesteras la flor,
+
+ARNAL. Los gossos... lladrant... lladrant...
+
+ROSA. Se 'n ván venir cap á mí..
+
+ARNAL. Jo vaig anar cap allí...
+
+ROSA. Y jo 'l vegi tant galan.
+
+ARNAL. Desd' allavors...
+
+ROSA. Desde 'l dia
+que jo á n' al bosch lo vaig véurer...
+
+ARNAL. Potser vus costi de creurer.
+
+ROSA. Tal volta algú no ho creuria.
+
+ARNAL. A buscar ma ditxa anava.
+
+ROSA. Y jo cada tarde hi era...
+
+ARNAL. Y ella hi era la primera...
+
+ROSA. Y cullint flors l'esperava.
+
+ARNAL. Llavors...
+
+ROSA. Llavoras...
+
+ARNAL. Lo cor...
+
+ROSA. Movia 'l pit.
+
+ARNAL. Palpitava.
+
+ROSA. Ja'l volia.
+
+ARNAL. L'estimava.
+
+ROSA. Y 'ns vám jurá etern amor.
+
+ARNAL. Y hem seguít.
+
+ROSA. Y hem continuát.
+
+ARNAL. Y á la montanya.
+
+ROSA. Y al bosch.
+
+ARNAL. Y á la reixa.
+
+ROSA. Y en 'sent fosch
+
+ARNAL. Del nostre amor hem parlát.
+
+ROSA. Mes sempre honráts.
+
+ARNAL. ¡Sens anhel
+qu' atentès al honor vostre:
+amor tan pur com lo nostre,
+no mès que'ls angels del cel!
+
+ROSA. ¡No dòna'l riu á la canya
+may un mirall ab tal joya!
+¡No hi ha cap margaridoya
+tant blanca á dalt la montanya!
+
+JORDI. ¡Oh! ¡Fills mèus, si 'l qu' he sentit
+poguès ser la vritát pura!
+Mes, ¿quí sab, quí m' ho assegura?...
+
+
+
+### ESCENA XV.
+
+Les mateixos. BOY, BIEL.
+
+BOY. Jo, qu' he vetllát dia y nit.
+
+BIEL. Y jo qu' sempre 'ls seguia.
+
+BOY. No t' han mancát poch ni gaire.
+
+BIEL. Oy que 's cert.
+
+BOY. ¿Vritát, manxaire?
+
+BIEL. Jo ho juro.
+
+BOY. Y jo 'n posaria
+les mans 'l foch.
+
+JORDI. Donchs, llavors...
+si es cert tot com me diéu ara,
+¿per qué no vás dí al tèu pare
+la vritát d' aquets amors?
+
+ROSA. Sempre dins de un temor presa
+jo una cansò us escoltava,
+y, pare, 'l que m' estimava
+era un criát de la noblesa.
+
+JORDI. Pero no mès n' era un criát.
+Deshonra tant sols pot dú
+lo posar amor á un noble;
+mes si un criát ja 's fill del poble,
+¿per qué no pot ser per tú?
+¿La vols tú án' ella?
+
+ARNAL. ¡La vida
+daria per alcansarla!
+
+JORDI. ¿Lo vols tú á n' ell?
+
+ROSA. Lo cor parla
+batent ab forsa sens mida.
+
+JORDI. ¿Per qué donchs dels vostres llabis,
+allí, apostát pe 'l honor,
+he sentit del aimador
+paraulas qu' eran agravis?
+¿Per qué has dit ab véu terrible:
+Rosa, jo he mort lo tèu cor?
+
+ARNAL. Perque es la vritát, senyor;
+lo nostre amor no es possible.
+
+JORDI. ¿Y per qué?
+
+ARNAL. Ni us ho puc dir,
+ni dientho res podéu ferhi.
+Mestre Jordi... es un misteri
+doloròs, que 'm dú á morir.
+
+JORDI. ¿Sabs que 's Esquerrá?
+
+BOY. Jo, prou.
+
+JORDI. Digas.
+
+BOY. Tú arréglat, jo ja
+sè 'l que haig de fè y 's fará.
+¿Oy, manxaire?
+
+BIEL. Oy.
+
+JORDI. ¿Ni us mou
+lo dòl d'un pare?
+
+BOY. 'M mourias
+sino fossis pare qu' erra;
+aixó s' ha de fè ab la esquerra
+y tú ab la dreta ho farias.
+
+JORDI. ¿Sabéu de mi mala fama?
+
+ARNAL. No la puch saber mès bona.
+
+JORDI. ¿No es prou honrada per dona?
+
+ARNAL. Es massa honrada per dama.
+
+JORDI. ¿S' hi negan los vostres pares?
+
+ARNAL. Mos pares vólen quant vull.
+
+JORDI. ¿S' hi nega acás vostre orgull?
+
+ARNAL. Del poble sò, sòm confrares.
+
+JORDI. ¿Donchs si tots cedim així,
+quí á n' aquets amors s' oposa?
+
+ARNAL. Quí per mí mana y disposa.
+Lo Barò de Vallgorguí.
+
+JORDI. ¿Lo senyor barò? ¿Per qué?
+
+ARNAL. Perque... li plau no volerho.
+Així com així, 'l saberho
+no us serviria de ré.
+
+JORDI. ¿Qué no 'm serviria diéu?
+(_Anant correns á obrí un armari y trayent diners._)
+
+ROSA. ¡Pare!
+
+BOY. ¡Jordi!
+
+ARNAL. ¡Vos!
+
+BIEL. ¡Nostramo!
+
+JORDI. Quant jo un deute ab dret reclamo,
+ningú me 'l nega, si 'l déu.
+Biel, un got d' aigua en un plat.
+
+BIEL. Pero... jo...
+
+JORDI. ¡Un got de seguida!
+Ningú nát, may en la vida,
+m' ha degút, si jo he pagát.
+Avuy cau la mitja anyada
+del cens á la baronesa;
+paraula es ja compromesa,
+y avuy déu serli pagada.
+Avuy cáu la mitja anyada
+del cens á n' al méu honor;
+no crech que tinga valor
+per negármela, obstinada.
+Cobrant així, vull que caiga
+en cumplirme 'l deber sèu:
+que 'm pagui ella lo qué 'm déu:
+jo li duch l'or y 'l got d'aigua.
+
+ROSA. ¡Pare!
+
+BOY. ¡Jordi!
+
+ARNAL. ¡Pel cel!
+
+JORDI. Rés,
+ó quí m' atura 's deshonra.
+Vaig á cobrá un déute d' honra
+que 'n toca part á tots tres.
+(_Se'n vá seguit de Biel qu' dú'l got d' aigua._)
+
+
+
+### ESCENA XVI.
+
+ROSETA, BOY, ARNAL.
+
+BOY. (Ara 'l patge déu pensar
+ja 'n tenim un fora.)
+
+ARNAL. ¡Oh, Rosa!
+
+ROSA. ¿Somrius, Arnal?
+
+ARNAL. Veig ditxosa
+pot ser ma estrella brillar.
+
+ROSA. ¿Creus tú qu' aquest pas del pare?
+
+ARNAL. ¡Ma sort en éll veig compresa!
+
+ROSA. ¡La senyora baronesa!
+
+ARNAL. T'estima com una mare.
+
+BOY. ¿Qu' havéu dit? ¿Y ara penséu?
+
+ROSA. ¡Ho díu, Boy!
+
+ARNAL. Hi tinch confiansa.
+
+BOY. ¿Creyéu potsè?...
+
+ARNAL. Es esperansa.
+
+
+
+### ESCENA XVII.
+
+Los mateixos, BIEL.
+
+BIEL. ¡Ay, Rosa, Rosa, corréu!
+
+ROSA. ¿Qué hi ha?
+
+BOY. ¿Qué tens?
+
+BIEL. L'amo.
+
+ARNAL. Digas.
+
+BIEL. ¡Ell ha quedát com un marbre;
+jo igual que la fulla al arbre,
+tremolant!...
+
+BOY. ¿Per qué 't fatigas?
+¿No pots parlá?
+
+BIEL. Estich sorpres...
+Tombavam la contada,
+quant vè 'l batlle ab gent armada.
+l' enrotlla, y se 'l endú près.
+
+ROSA. ¡Reina del Carme adorada!
+
+ARNAL. (¡Oh! ¡Quína infamia, Dèu mèu!)
+
+BOY. (Es lo barò, es lo plan sèu...
+Deixém la gábia parada.)
+
+ROSA. Mes, ¿per qué? ¿De qué l' acusan?
+¿Qué fá lo mèu pare?
+
+ΒΟΥ. ¡Rosa!
+¿Pots temer d' ell mala cosa?
+
+ARNAL. Fá que 'ls que podan abusan.
+
+(_S' ou lo fluviol al hort._)
+
+BIEL. (¡Ah! 'L cansonè... 'l nèt del batlle
+qu' estima á... Jo 'l salvo.)
+(_Se'n vá._)
+
+ROSA. ¡Oh! No.
+¡Jo dech seguí al pare, jo!...
+
+BOY. ¿Tú? Tè. ¿Veus aquesta ratlla?
+Donchs tú no'n passas.
+
+ROSA. ¡Mes ara!
+
+BOY. Si may la dreta s' esguerra
+¿quína treballa? La esquerra.
+Desd' ara... jo sò 'l tèu pare.
+
+ROSA. No tinguéu pòr. Obehirè.
+
+BOY. Vès á la porta y espera.
+(Ara parem la ratera.)
+Confío en vos. (_Encaixant ab Arnal._)
+
+ARNAL. Vetllarè.
+
+(_Boy s'en vá, Rosa tanca la porta, y desprès, adelantantse, díu:_)
+
+ROSA. ¡Dèu mèu, tinguéunos pietát!
+
+ARNAL. No tingas pòr; no ha fèt res,
+y un cop vist lo mal entés
+tornará á está al tèu costát.
+
+ROSA. Perque 'l cel ho vulga així
+me 'n vaig á resar. (_Se'n vá._)
+
+ARNAL. ¡Ay Rosa!
+Jo, que vull ferte ditxosa,
+jo haig de sè 'l tèu assesí.
+¿Y diuhen que 'l feudalisme
+ja no pot res? Ment quí ho díu.
+Lo poder del rich altiu
+sempre es rey, si tè cinisme.
+Sí, ho es, perque 'l mateix poble
+que 'm podria amparar ara,
+es quí primè 'm desampara
+per pòr d' enutjar al noble.
+¿No sòn al fi iguals treballs?
+Sempre... ho vol la Providencia...
+ó per lleys ó per influencia
+hi haurá senyors y vasalls.
+(_S'ouhen tres cops de mall lluny, á l' altre ferrer._)
+¡Ah! ¡La senya!... ¿Qué farè?
+Ell la fá creyent segú
+que no queda aquí ningú
+ab l' amo prés... ¿Respondrè ?
+¡Oh! ¡Quína situaciò
+es aquesta... mare mèva!
+¡Per un cantò la sort tèva
+en mans del senyor barò,
+y per altre 'l mèu amor,
+lo sér qu' alenta ma vida,
+del quí, ab ánima envilida,
+destrueixo l' honra y lo cor!
+¡Oh! ¡Sí... la mare ans que tot!
+¡Ans que tot, la pobre mare!
+(_Sospen lo mall damunt l'enclusa y
+ demostra la violencia de la lluita que li trosseja 'l cor._)
+¡Oh! ¡No puch! ¡No puch!... ¡Encara
+l' amor d' ella es quín mès pot!
+A n' al mèu crim cerco escusa,
+y, al alsá 'l mall, ab horror
+lo veig ja, esclatantme 'l cor.
+al damunt d' aquesta enclusa.
+Y, ab tot, me dech decidir.
+Si á la tercera vegada
+que la senya m' es donada
+mòn cor se vol resistir,
+jo, despedit del castell,
+del barò no seré patge,
+anant pe 'l mòn en romiatje,
+ab mòn pobre pare vell,
+ma trista mare malalta.
+los mėus germanets petits,
+de fam, de fret arraulits,
+de pá, d' abrich sentint falta!...
+¿Y per voler ser honrát,
+y per no faltar al cor,
+y per no matar l' amor.
+sense gota de pietát
+veuré morir ab cor dú
+la mèva mare estimada? (_La senya._)
+¡¡Ah!! ¡La segona vegada!
+Sí, mare mèva, ¡per tú!
+(_Dòna 'ls tres cops y queda horrorisát._)
+
+ROSA. ¡L' Arnal! ¿Qué fás ab lo mall? (_Surtint_.)
+¡Oh! ¡Rosa! ¡Si tú ho sabias!...
+Un crím que t' esferirias.
+¡Fuig, fuig camí ral avall!
+Mes no... no fugis... espera...
+Si fugias... ¡lo mèu pare
+y la mèva pobre mare!...
+¡Oh... no... no... de cap manera!
+¡Lluny d' aixó; al senyò barò
+surt á rébre... á rèbrerl' vès;
+réb-lo, y jo rebi desprès
+la vostra maledicciò!
+
+ROSA. ¡Pero l' Arnal... pel cel... digas!
+
+ARNAL. ¡No... no 'm toquis... sò un traidor!
+¡Fuig de mí... fuigne ab horror!
+Quant dauradas las espigas
+fassin garbas per los camps,
+ta casa estará esfondrada
+com si l' haguès arrasada
+lo foch del cel ab sos llamps;
+tú, sèns corona de rosas,
+jeurás en ta sepultura ;
+ton pare sa desventura
+ab sas llágrimas copiosas
+plorará boig per lo mon,
+y sense filla y sens honra.
+abatút per la deshonra,
+no podrá ni alsar lo front.
+¡Tot aixó aquí haurá passát.
+y el tèu amant ho haurá fèt.
+Siga quín siga 'l secret
+qu' á n' això t' hagi portát,
+sò un criminal, sò un traidor;
+t' he perdút, Rosa, coneixme;
+jo váreig véndrert'... maleéxme!
+¡Lo mèu desditxát amor,
+á tal extrem t' ha portát!
+¡No... no... fuig Rosa: escupiume,
+abominéume y malehíume
+per tota una eternitát!! (_Se'n tá delirant._)
+
+ROSA. ¡Reina del cel! ¿Qué 's això?
+(_Y prenent la llumanera se'n vá detrás d' ell._)
+
+
+
+### ESCENA ULTIMA.
+
+BOY, BIEL, ROS, FADRINS, BARÓ.
+
+(_Tots per l'ordre que 's vagin indicant. Primer apareix Boy per la
+trapa portant un fanal mòlt gros ab quatre blens encesos, y desprès
+de cerciorarse de que no hi ha ningú á la escena, crida á Biel y als
+fadrins que pujan cautelosament, portant lo primer un fanalet petit,
+tambè encés, y eynas. Tota aquesta escena es muda y dirigida per Boy.
+Mana que 'ls fanals s' amaguin y ho fan. Desprès, sempre ordenút per
+Boy, los fadrins s' amagan á un racó havent agafát los malls. Biel
+entra lo sèu fanalet encés al últim quarto de la dreta del espectador
+deixant una escletxa de la porta oberta que deixa veurer una ratlla
+de claror. Quant Boy ha mirát si está bè, dòna ordre á Biel de que's
+fiqui al quarto y al Ros de que obri la porta. Los dos obeeixen y
+tots s' amagan. Boy pica tres cops de mall. Apareix lo Barò á la
+porta del fondo y al véurer lo quarto de la claror respira ab alegría
+y se'n hi vá. Al arribarhi, lo llum s' apaga y ell dupta un rato, al
+fí hi entra. Ros tanca la porta del fondo. Boy qu' ha tancút la del
+Barò díu baix á Ros que penji 'l fanal gros encés al mitj de la
+botiga, un fadrí manxa y encen lo foch y tots se preparan pera
+treballar. En això s' ou trucar á la porta del Barò. Boy obra y surt
+Biel. Boy li pregunta si ha logrút sòn objecte, y Biel en contestaciò
+li ensenya un anell d' or y una espasa, vist lo qual, Boy, content,
+díu:_)
+
+BOY. Ara, com quí no fá res,
+si crida, aixordar la casa.
+
+(_Biel qu' ha baixát fins á sòta'l fanal examina las duas joyas y díu:_)
+
+BIEL. Un anell d' or, y una espasa...
+m' ho ha regalát lo promes.
+
+(_En aquest moment lo Barò, que tancát dins del quarto ha comprès l'
+engany, crida, demanant aussili:_--¡A mí l' Arnal! _Boy, qu' ho sent,
+dòna ordra de picar per ofegar los sèus crits y, trayent ferros
+bermells de la fornal, ell y tots los ferrers se posan á á picarlos.
+Tota aquesta escena rápida. Cuadro. Cau lo telò pausadament._)
+
+
+FI DEL ACTE SEGÒN.
+
+
+
+
+## ACTE TERCER
+
+La mateixa decoració.
+
+
+
+### ESCENA PRIMERA.
+
+BOY, BIEL.
+
+BOY. Ja sòn fora.
+
+BIEL. Ja ho veig ja:
+pero s'ha de mirar bé:
+sòn joves y si un no tè
+judici per ells...
+
+BOY. ¿Qué hi há?
+Acabém d' un cop, enrahona.
+Al últim no déu ser ré.
+
+BIEL. ¿Qué no déu ser ré? ¿Y per qué?
+
+BOY. Perque sempre 'm fás la mona
+dient que sabs y que no sabs
+y en ta vida has sabút cosa
+que 'ns puga ser profitosa
+per poder lligarhi caps.
+
+BIEL. ¡Que no he sabút cosas jo!...
+
+BOY. No. Y... si 'n sè... jo sè 'l que 'm costa.
+
+BIEL. Vaja donchs. ¿Fem una posta?
+¿Quí sab mès cosas?
+
+BOY. ¡Jo, jo! (_Rient_.)
+¡Potsè encara 'm farás véurer
+lo blanch, negre!
+
+BIEL. Y es vritát.
+Jo sò blanch y... enmascarát,
+sò blanch... negre.
+
+BOY. Donchs á véurer.
+
+BIEL. Primer de tot. ¿Qué juguem?
+
+BOY. Si tú perds, una estirada
+d'aurellas.
+
+BIEL. ¡Ah! ¡Qu' us agrada!
+
+BOY. Y jo un trenti.
+
+BIEL. Comensém.
+
+ΒΟΥ. Si perts un' aurella á terra.
+
+BIEL. ¡Oh! Bè; encara no heu guanyát.
+
+BOY. ¡No tinch de guanyarte, gát!
+¡Veus que 'm senyo ab la má esquerra!
+¿Cóm vols que perdi? Sè cert
+que 'l cavallè allí tancát
+tota la nit ha trucát
+y el nostramo no l' ha obert.
+Com que tot ho oloro, sè
+lo qu' acabo de dirte ara.
+Sè que la noya y el pare
+s' han entés d' alló mes bè.
+Sè que lo d' ahí agafar
+á n' al nostramo, vá ser
+fèt fè per 'quest cavaller
+qu' án' al batlle 'l vá acusar.
+Sè que 'l salvarse desprès
+vá ser fèt pe 'l del fluviol,
+que 's nèt del batlle, y que vol
+que, per tú, ella l' estimès.
+Sè que 'l nostramo perdona
+á n' al criát, qu' arrepentít.
+la vritát de tot li ha dit,
+y que la noya li dòna.
+Sè que 'l poble, qu' ha sabút
+l' insult fet á mestre Jordi,
+vol que 'l castell se 'n recordi
+y está irát y conmogút.
+Sè lo que vá y lo que vè,
+sè lo que hi ha y que no,
+y sè 'l que sabs que sè jo,
+y sè 'l que no sabs que sè.
+Y sè tant, y tant no sòn
+los mèus informes en l' aire,
+que sè que tú ets lo manxaire
+mes dropo qu' hi ha en lo mòn.
+
+BIEL. ¿Y no sabéu mès?
+
+BOY. No.
+
+BIEL. ¿No?
+Donchs havéu perdút la posta.
+
+BOY. ¿Per qué?
+
+BIEL. Perque ab la resposta
+m'heu provát que jo tinch rahò.
+La posat es si jo podia
+saber mès que vos.
+
+ΒΟΥ. Vritát.
+
+BIEL. Lo que sabèu m'ho heu contát
+y ja ho sè sino ho sabia.
+Donchs jo vos guanyo en saber
+que, quant per tonto 'm teniau.
+vos, sabent tant, no sabiau
+que jo no sapiguès ré. (_Fuig_.)
+
+BOY. ¡Ah, pillo! M' has atrapát.
+
+BIEL. Bè, no us enfadéu per ço.
+Com que ja sabéu que jo
+de tot tinch d' está enterát.
+
+BIEL. ¿Y per qué?
+
+BIEL. Home, per 'quest pobre
+qu' allí baix toca 'l fluviol;
+¿á qué vè que 'l torri 'l sol,
+ni que 'l toqui, si tot sobra?
+
+BOY. Bè, si acás no tingas pòr;
+convenintho ab la Roseta...
+
+BIEL. Sí;... déuli una carbasseta...
+
+BOY. Ja, ja; que sembli un melò.
+
+BIEL. Que no se 'n ressenti gaire.
+y quedi jo ab dignitát.
+
+BOY. Ja pots manxar descansát;
+quedarás... com un manxaire. (_Trucan_.)
+
+
+
+### ESCENA II.
+
+Los mateixos. AGNETA.
+
+BIEL. ¿Trucan?
+
+ΒΟΥ. Veyas. Mira.
+
+BIEL. (_Anant á la porta._) ¿Qu' hi ha ?
+
+AGNETA. ¡Ave María Purísima !...
+
+ΒΟΥ. ¡Ah!¡Vatua! La nassíssima...
+Tè. (_Dant las claus á Biel._)
+
+BIEL. ¿Qu' obro?
+
+BOY. Obra. (Oy que vindrá
+bè per lo que jo imagino.)
+
+(_Biel obra._)
+
+BIEL. Ja pot entrar.
+
+AGNETA. (_Entrant_.) ¿Sabs, bailet.
+si'l fadrí majò...
+
+BIEL. Es aquet.
+
+BOY. (Ja veuréu com s' ix de tino.)
+
+AGNETA. Vinch de part de la senyora
+baronesa, á demanar
+lo brodát que vá portar
+de la Verge. (_Biel vá á dirho á Boy._)
+
+BOY. (_A Biel._) (Surt á fora.
+Per lo plan que 'm de seguir
+me convè sè amich ab ella.)
+
+BIEL. ¡Au, Esquerrá!
+
+BOY. ¿Qué?
+
+BIEL. Es doncella.
+
+BOY. Per 'quest cantò'ns pot servir.
+
+BIEL. ¿Servir? ¿Per qué?
+
+BOY. ¡Ja m'apuras!
+Per lo que sè del plan mèu.
+
+BIEL. (¡Pobres angelets de Dèu!
+Y bè, ré... duas criaturas.) (_Se'n vá._)
+
+AGNETA. ¡Ave María Purísima !...
+
+BOY. Sèns pecat.
+
+AGNETA. ¿Se pot passar?
+
+BOY. Sí, Agneta, y sense trucar.
+
+AGNETA. ¡Ay! ¿Tú, Boy? ¡Reina santísima!
+
+ΒΟΥ. ¿Sembla qu' has quedát sorpresa?
+
+AGNETA. ¡Que pot ser ja èrats aquí
+dijous, quant vá vení ab mí
+la senyora baronesa!
+
+BOY. ¿Qué no 'm vás coneixer?
+
+AGNETA. ¡Vés!
+¡Oh! ¡Y quína cosa mès rara!
+Jo deya: --¡Tú aquella cara
+l' has vista... l' has vista... y res!...
+No podia may pensar
+com, quant, y á n' aquin moment.
+
+BOY. Sí, dona, sí; á n' al convent,
+quant hi anava á treballar.
+
+AGNETA. ¡Ay! no 'm parlis d' allavoras,
+qu' hi he pensát mès vegadas...
+
+BOY. ¿Eh? ¡Alló son tardas passadas
+aprofitant bè las horas!
+
+AGNETA. ¡Calla, calla; calla, juéu! (_Senyantse_.)
+¡Senyor Dèu mèu Jesucrist!...
+
+BOY. ¡Agneta! Aixó 's posa trist...
+
+AGNETA. Al Pare, al Fill, perdonéu...
+
+ΒΟΥ. ¡Qué fás! ¡Qu' has esbalotát!
+Ja sabs que 'l riurer d' allí.
+Tot fou festetx, per bon fí.
+
+AGNETA. ¡Y bè, y que no es prou pecát!
+Jo ja me 'n vaig confessar,
+vaig cumplir la penitencia,
+y tinch lliure la conciencia;
+no vull torná á comensar.
+
+BOY. Corrent, donchs... no comensém;
+pero parlém.
+
+AGNETA. ¡Ah! Aixó digas.
+
+BOY. Parlém d'épocas antigas.
+Fins avuy qu'aquí 'ns veyém.
+¿Qu' has fèt?
+
+AGNETA. Bè ho pots pensar massa.
+Com jo m'havia obligát
+á fer vot de castedát...
+
+BOY. (Per forsa.)
+
+AGNETA. Vaig buscar trassa
+d' aná al castell y servirhi.
+¿Y tú, ab tants anys qu' han passát.
+Esquerrá has adelantát?
+
+BOY. Psi...
+
+AGNETA. ¿Qué dius?
+
+BOY. No ho sè que dirhi.
+Com jo ho faig al revès tot.
+
+AGNETA. Bè, sí; com ets esquerrá.
+
+BOY. Ja tinch algun quarto, ja.
+
+AGNETA. ¡Ah! ¿Es a dir, donchs, que fás bot?
+
+BOY. (Pesquemla per la avaricia.)
+Si... no dirè pas que no...
+cent doblas en un racò...
+
+AGNETA. ¡Boy!...
+
+ΒΟΥ. (¡Ay! Ja 'm fá una caricia.)
+
+AGNETA. ¿Cent doblas dius? Jo tambè
+las tinch arreconadetas...
+¡tant grogas, tant rodonetas!
+
+BOY. ¿Juntemlas?
+
+AGNETA. No... no pot ser.
+
+BOY. (¡Bo! ¡Ja 's fá la melindrosa!)
+
+AGNETA. He fèt vot de castedát...
+
+BOY. Y ja 't será dispensát...
+La butlla per ço es famosa.
+Créume, Agneta; fora pòr
+y acullte al matrimoni.
+
+AGNETA. Calla, calla! ¡ Ets un dimoni,
+un dimoni tentador! (_Senyantse_.)
+¡Tú 'm vols matar... tu 'm perdrias...
+tú buscas que 'ns condemnesim...
+tú buscas que!... y ¿si 'ns casesim
+encara m' estimarias?
+
+BOY. ¿No 't recordas del convent?
+tot lo mateix que llavoras.
+
+AGNETA. ¡Ay Esquerrá!
+
+BOY. ¿Qué? ¿Que ploras?
+
+AGNETA. No; suspiro.
+
+BOY. Bè: aixó es vent.
+
+AGNETA. ¡Ay si jo sabès segú
+que m'havias d'estimar!
+
+BOY. Sí, dona; ¿aixó vols duptar?
+
+AGNETA. ¡Oh es que jo 'm miro que tú
+m'has conegút joveneta,
+en aquell temps en que closa
+encara 's tanca la rosa
+á dintre la poncelleta,
+y ara, ¡tant vella, poch sana,
+y ab las genivas desertas!...
+
+BOY. (Sí; sembla las escubertas
+d'una doctrina cristiana.)
+
+AGNETA. Ara'm veus que no sò alló
+y ab tants anys una doncella...
+
+BOY. No, dona: gallina vella
+fa bon caldo...
+
+AGNETA. ¿De debó?
+
+BOY. Sí; y encara igual qu' allá
+quan pasavam l'estoneta...
+
+AGNETA. ¡Ay Esquerrá!
+
+BOY. ¡Ay Agneta!
+¡Ay Agneta!
+
+AGNETA. ¡Ay Esquerrá!
+¡Jesus, María, Joseph!
+¿Qué faig jo?
+
+BOY. Lo que t'agrada.
+
+AGNETA. ¡Ay, Sí, sí; ja estic tentada!
+Vuerè desprès com ho reb
+lo mèu pare confessor,
+y, si ho vol, sò ta promesa.
+La senyora baronesa...
+¡Oh! ¡Ay Dèu mèu! Lo que's l'amor.
+
+BOY. ¿Qué? ¡Qué 't passa!
+
+AGNETA. Que parlant
+m'hi olvidát del sèu encárrech.
+¡Ay! No'm faria poch cárrech.
+
+BOY. Je tè'l donarè en tornant.
+Pero ara digas...
+
+AGNETA. ¿Qué vols?
+
+BOY. La senyora baronesa
+¿qué diu?
+
+AGNETA. ¡Ah! No; he fèt promesa
+de no dir ré.
+
+BOY. ¿No estém sols?
+
+AGNETA. ¡Ah! No, no, no; no hi fá ré.
+Ella está mòlt enfadada
+de tot aquesta passada,
+que díu qu' ab tant mala fé
+li ha jugát lo mestre Jordi,
+y ja tè un propi á Girona,
+per si aussili se li dòna,
+que vol qu' Olot se 'n recordi,
+y li ha dát l' ordre qu' he dít.
+
+BOY. ¡Ay! ¡ay! (Ja sè 'l que volia.)
+
+AGNETA. ¡Quins crits feya! ¡Ave María!
+
+BOY. ¿S' ha enfadát?
+
+AGNETA. ¡Oh! ¡Y quín neguit!
+Tant, que m' ha dít:--Agna, vès:
+porta 'l vestít de seguida
+de la Verge, y, en la vida,
+no 'n vull saber rés may mès.
+
+BOY. Donchs, tè; aquí 'l tèns, que la Rosa
+ja per tú apunt l' ha deixát. (_Dantli_.)
+
+AGNETA. Adeu, donchs...
+
+BOY. Bè; pero...
+
+AGNETA. Aviát.
+
+BOY. Ara haurás de fè una cosa.
+
+AGNETA. ¿Qu 'es?
+
+BOY. Que si hi ha algun perill
+haurás de vení á avisarme...
+perque... á mí... bè has de salvarme.
+
+AGNETA. ¡Ay! Tèns rahò.
+
+BOY. Y es clar.
+
+AGNETA. Si, fill.
+Sí, sí... vindrè... á dirtho tot.
+¡Pero sobre tot!...
+
+BOY. ¡Fuig, dona!
+¡Si que la fariam bona!
+
+AGNETA. Bè...fás com jo.
+
+BOY. Ni un mot.
+
+AGNETA. Vaja, donchs...
+
+BOY. Estem entessos:
+que lo que veurás succehir...
+
+AGNETA. Jo t'ho vindrè tot á dir.
+
+BOY. (Per ço 't vull.)
+
+AGNETA. Y... sòm promessos...
+
+BOY. ¿Sí? ¿Serás mèva, rateta?
+
+AGNETA. Sí... y quant siguem casáts ja...
+¡Ay Esquerrá!
+
+BOY. ¡Ay Agneta!
+¡Ay Agneta!
+
+AGNETA. ¡Ay Esquerrá!
+¿M' estimarás?
+
+BOY. ¡Oh!
+
+AGNETA. ¿Ab amor?
+
+ΒΟΥ. ¡Oh! Y ja abans del matrimoni.
+
+AGNETA. ¡Ay no! ¡dimoni!... ¡dimoni!
+¡Fuig, dimoni tentador!
+
+BOY. ¿Y tú dius que 't vols casar?
+
+AGNETA. Sí.
+
+BOY. ¿Y fugias, trapassera?
+
+AGNETA. Pero ja era de manera...
+que'm poguesses atrapar.
+
+BOY. ¡Ah traidora! (_Tocantla ab lo dit._)
+
+AGNETA. ¡Ah pillo!
+
+BOY. ¡Ah!
+Quant ja aquesta sigui fèta. (_Benedicciò_.)
+
+AGNETA. ¡Ay Esquerrá!
+
+BOY. ¡Ay Agneta!
+
+AGNETA. ¡Ay Esquerrá! (_Se'n vá._)
+
+
+
+### ESCENA III.
+
+BOY, JORDI. Aquest portant la daga y un tros de cota de malla.
+
+BOY. ¡Ji! (_Tanca la porta del fondo._)
+
+JORDI. Boy.
+
+BOY. ¿Ets tú, Jordi?
+(Ja mèva la tinch;
+per lo que convingui
+qu' ho cregui sostinch.)
+¿Qu' has fet tanta estona?
+
+JORDI. Alli he treballát:
+tinch llesta la daga
+del pom cisellát.
+
+BOY. ¿Tant prompte?
+
+JORDI. Tant prompte.
+
+BOY. Ja es treballar fort.
+
+JORDI. ¿Quin home no corra
+quan cerca l'honor?
+
+BOY. ¿Es dir, donchs, que pensas?
+
+JORDI. Matá al cavaller.
+Si no'm dòna 'l gendre,
+que cavi 'l fosser.
+¿Las portas?
+
+BOY. Tancadas.
+
+JORDI. ¿Seguras?
+
+BOY. Las claus. (_Mostrantlas._)
+
+JORDI. Avuy hi ha una vida
+que 's juga á n' als daus.
+
+BOY. Segura jugada
+que pérdrers' no 's pot.
+Se trova á la plassa
+juntát tot Olot.
+Vés, donch pe 'ls bons medis
+lo que 's logrará.
+Si no ho fá la dreta,
+l' esquerra ho fará.
+
+JORDI. ¿Vèus? ¿Mira? (_Dantli la daga._)
+
+BOY. ¡Bon 'arma!
+
+JORDI. No hi ha millor tremp.
+Quant l'odi treballa,
+mortal tot ho fém.
+
+BOY. ¿Vols dir qu' ell dú mallas?
+
+JORDI. Ne dú de segú;
+qu' un vil no 's previnga
+no ha vist may ningú.
+La cansò del pare
+ne tinch per cansò.
+Avuy dech cantarla.
+
+BOY. No 't dich pas que no.
+
+JORDI. A nit, quant ja á casa
+m' ho vás tot contar.
+--Avuy, jo vaig dirme,
+tenim de vetllar.
+Y allá, ab l' altra mola,
+y ab l' altra fornal,
+comenso ab l' ajuda
+d' un odi mortal:
+--Repica que pica.
+bát ferro daguer;
+bát ferro, per daga,
+qu' honrát t' ha de fer.
+Batút ja lo ferro,
+se 'l tè de trempar;
+la fornal encésa.
+foch l' ha de tornar.
+'Sent arma per l' honra
+deu férsela un sol.
+Si cridas, manxaire,
+sabrá lo tèu dol.
+--Donchs manxa que manxa,
+jo 'm deya entre dens;
+es foch de venjansa
+lo foch qu' ara encens.
+Bermell ja lo ferro,
+deu serne trempát,
+ja 'l cuvell de 'l aiga
+l' espera al costát.
+Lo trech y l'enfonso
+bermell y bullent:
+al rebrerlo l' aigua
+m' esquitxa furient.
+Jo, aguanta qu' aguanta,
+per darli fredor,
+semblava aquella aiga
+la sanch del traidor.
+Trempát ja lo ferro,
+la llima no hi pren;
+la mola l' espera
+per ferlo lluent.
+Donchs roda que roda
+la mola ab lo peu;
+la daga m' enlluerna
+del brill que ja treu;
+Veyentho, no paro,
+y vinga rodar;
+la mola que roda,
+lo 'cér fá xisclar.
+La miro ja llesta,
+ja es feta daguer;
+--Vés ara si passa
+las mallas d' acér.
+Damunt de la taula,
+la malla he posát;
+damunt de la malla
+la daga hi alsát;
+del bras, ab la forsa.
+la daga ha caigút;
+clavantse á la taula,
+la malla ha rompút.
+Llavors, arrancantla,
+la beso ab amor:
+--Las mallas traspassa:
+ja tè arma l'honor.
+
+BOY. Psit...
+
+JORDI. ¿Qu 'es?
+
+BOY. Lo manxaire,
+que cap aquí vè.
+
+JORDI. Donchs parlalhi y digas
+lo qu'havém de fè.
+
+BOY. Lo qu'ahir vaig dirte,
+qu'ho crech plan segú;
+si puch, jo ho arreglo,
+sino 'l noble y tú.
+
+JORDI. A dalt, donchs, t'espero
+si res vols de mí.
+
+BOY. Que jo no't demani
+no vinguis aquí.
+
+(_Jordi se'n vá._)
+
+
+
+### ESCENA IV.
+
+BOY, BIEL.
+
+BIEL. ¿Donchs qué tal, Boy, vá endavant?
+
+BOY. Mòlt.
+
+BIEL. ¡Ah! ¿Sí? ¿Es dir que la vella?...
+
+BOY. ¡No, home; no 't parlo d' ella!
+
+BIEL. ¿Y donchs de qué?
+
+BOY. Del mèu plan.
+
+BIEL. ¡Ah! El vostre plan.
+
+BOY. Y ab tú ara.
+l'anem aquí á comensar.
+Comensems a figurar
+que sò batlle y tinch la vara.
+
+BIEL. La vara'l mall.
+
+ΒΟΥ. Just; tú aquí.
+á n'al meu costát t'assentas,
+perque tú ara representas
+al secretari.
+
+BIEL. ¡Ji, ji!
+Donchs miréu.
+(_Pren una planxa de ferro, un guix, y s'assenta._)
+
+BOY. Vinga 'l martell
+y vejám lo que 's disposa.
+(_Pega un cop de martell damunt la enclusa, y espera._)
+Primer que vinga la Rosa;
+desprès de la Rosa, éll.
+
+
+
+### ESCENA V.
+
+Los mateixos. ROSA.
+
+ROSA. ¡Ay, ay! ¿Sòu vosaltres?
+
+BOY. Sí.
+
+ROSA. M' ha semblát que sentia ara
+lo cop de martell del pare.
+
+BOY. Donchs jo l' he dát; vina aquí.
+
+ROSA. ¿Qué voléu?
+
+BOY. Duas respostas
+ben claras perque es precís.
+¿Qué hi ha del amor que 't jura
+lo patge tancát á dins,
+y qué t' ha dít la senyora
+baronesa quant l' has vist?
+
+ROSA. Del amor que 'm jura 'l patge
+sols, Esquerrá, tè puch dir,
+que 's tot l' amor de ma vida,
+qu' entelan plors y suspirs.
+Es una historia de llágrimas
+que 'm tè lo cor oprimit.
+Jo, pobreta enamorada,
+¿qu' havia de fer? motíu
+era aquest per olvidarme
+de quí m' estimava aixís;
+mes no podia; tocava
+l' hora en que 'l cor oprimit
+sabia qu' éll l' esperava,
+y 'l flaire dels romanins,
+l' olor de las ginesteras
+que 'l bosch floreix cada istiu,
+semblava qu' allí 'm cridava
+per perfumá 'ls mèus suspirs.
+Rodeját de tal misteri,
+un dia aquí vá venir
+aquell que jo al bosch trovava,
+prometent ferme felís,
+y, lluny d' aixó, desde l' hora
+y 'l punt qu' aquí vinguè trist,
+no he vist en éll sino llágrimas
+amargas d' un cor ferit,
+pena dolorosa y fonda
+qu' exhala tota en suspirs,
+y, per últim, lo qu' á casa
+vá succehir ahí la nit.
+Vaig surtir corrents al véureu.
+contant qu' al cor afligit
+la senyora baronesa
+daria un conort, y 'l trist.
+sols vá trová allá amarguras
+que 'n mil dolors l' han partit.
+Y plena de pò, esglayada,
+vaig corre aquí tot seguit.
+á plorar en llit d' espinas
+la mèva sort infelís,
+la mèva esperansa morta.
+lo mèu suspirát desitj,
+la mèva ilusiò perduda,
+y el desengany que... ¡Oh! Sí, sí.
+¡Me mata, 'm trosseja, 'm gela,
+me fá lo cor á bocins,
+y 'l sento en un mar de llágrimas
+desferse tot en suspirs!
+
+ΒΟΥ. (Estima bè; es com son pare.
+Altre fòra lo sèu fí,
+si estimès com jo á l'Agneta.)
+
+BIEL. (A mí una plorada aixís,
+me deixaria una cara
+neta com un serafí.)
+
+BOY. ¿Es dir donchs que la senyora
+baronesa tè vá dir ?...
+
+ROSA. Qu' ho sab tot pe 'ls qu' á defora
+esperavan al seu fill,
+y que no contéu ab ella
+sino per castigá 'l crím.
+
+BOY. (Sí, vaja; l' han enganyada:
+lo mateix que l' Agna ha dit.)
+Biel.
+
+BIEL. ¿Qué?
+
+BOY. Fes una rodona.
+ab lo guix que voldrá dir :
+"La senyora baronesa",
+y, al costát, la creu... aixís.
+Ab ella ja estém entesos.
+Que vinga 'l criát tot seguit,
+
+(_Dòna una clau á Biel. Aquest obra la porta ahont se suposa estar
+Arnal y se'n entra á dins._)
+
+ROSA. ¡Oh! ¡Esquerrá! ¡Pe 'l cel, salvéulo!
+
+BOY. Jo arreglarè 'l compromís.
+¿Tú creus que tens de casarthi?
+
+ROSA. O, sino ho logro, morir.
+Lo sèu crím no tè disculpa;
+pero jo sens éll no visch.
+
+ΒΟΥ. Donchs vesten y en mí confia.
+
+ROSA. ¡Ay vulgau Dèu! (Se'n vá.)
+
+BIEL. (_Tornant_.) Ja es aquí.
+
+BOY. Donchs, manxaire, cara negra
+y vejám com ne surtim.
+
+
+
+### ESCENA VI.
+
+Los mateixos, ARNAL.
+
+ARNAL. ¿M'ha dit lo bailet manxaire,
+que vos m'he cridát?
+
+BOY. Jo... Sí.
+Y ara 'ns entendrém aquí
+sens contar que 'ns costi gaire.
+
+ARNAL. Anéu dient.
+
+BOY. No hi ha una vida
+millor que la del ferrer;
+mal dit: millor ja ho pot ser;
+pero no mès divertida.
+Ell sab que si tè algun mal
+lo cantar los mals espanta,
+y tè unas cansòns, que canta,
+qu' ell ne díu de la fornal.
+Aquí 'n tenim duas. L' una
+la canta l' amo esmolant;
+l' altra jo allí, repicant,
+quant estich de bona lluna.
+En l' una 'l que 'l mal vá fer
+se casa y tot així ho paga;
+en l' altra "'s clava una daga
+passant las mallas d' acer."
+Diguéu donchs quina vos val
+y corréu, perque 'l temps vola:
+la cansò d' allí á la mola,
+ó la d'allí á la fornal.
+
+ARNAL. Miréu, Esquerrá.
+
+BOY. Diguéu.
+
+ARNAL. Jo ahí, obcecát y confòs,
+vaig fè aqui... un crím alevòs,
+qu' un dia al fí compendréu.
+Avuy no mès vos puch dir
+que jo, penedit de tot,
+sense dirhi en contra un mot,
+com vos manéu, vull cumplir.
+Mes no puch quedar ingrát.
+No puch, salvant vostre honor,
+sè infame y causar la mort
+del mèu pare desditxát
+y la mèva pobra mare.
+Vull cumplir, cap dupti us quedi;
+pero ho dech lográ ab un medi
+qu' he pensát justament ara.
+¡Oh! Sí, sí, Boy; no ho duptéu.
+Una véu del cor m' ho crida,
+Així á tots salvéu la vida,
+y l'honra de tots salvéu.
+Deixéume surtir; mitja hora
+podré tardar en tornar,
+y la pau juro portar
+que la pobra Rosa implora.
+Deixéume surtir pe 'l cel
+si voléu l'honra y la vida,
+y pe 'l cel sigui benehida
+l'hora 'n que oiu mòn anhel.
+
+BOY. ¡Je, je! ¿Manxaire?
+
+BIEL. ¿Qué mana?
+
+BOY. Que 't sembla si 'ns creu llanúts.
+
+ARNAL. ¡Oh! No; vos tinch conegúts,
+sè que tota astúcia es vana;
+pero sè que teníu cor,
+y aixó es la mèva esperansa.
+Jo sempre poso confiansa
+en l'accént dòls del amor.
+
+BOY. ¿Y si surtíu, qué faréu?
+
+ARNAL. Trová un medi per lograr
+que 'l senyor barò acceptar
+vulga lo plan que voléu.
+
+BOY. ¡Lo senyor barò! Allí espera
+y li podéu parlá en plata;
+per ço ni una ni altra rata
+tè d'eixir de la ratera.
+Vindrá y li podéu parlar.
+
+ARNAL. No escoltará: convensút
+de que 'l insult qu' ha rebút
+ab mí li váu preparar,
+me dirá ingrất y traidor,
+y encara, en lloch d' ablandarlo.
+tant sols lograrè ecsitarlo
+y ecsaltar lo sèu rencor.
+
+BOY. Manxaire.
+
+BIEL. ¿Qué?
+
+BOY. ¿Vols probar?
+si tú y jo li fem enténdrer.
+
+BIEL. ¡Oh! Prou; per ferli compéndrer...
+
+ARNAL. ¿Y si irát vos vol matar?
+
+BOY. ¡Uy! ¡No 's matan així 'ls homes!
+¿Qu' us penséu que sòm cunills
+qu' ab un cop aquí?... ¡Oh! 'Ls perills
+per mí sempre han sigút bromas.
+¿Oy manxaire?
+
+BIEL. ¡Oy!
+
+BOY. Ja veuréu.
+Lo millò es que vos per ara
+tornéu á dins; li faig cara
+y á veure aquí 'l que s' en treu.
+Obra, manxaire. (_Dantli las claus._)
+
+BIEL. (_Obrint lo cuarto del barò._) Está oberta.
+
+ΒΟΥ. Donchs entra y veslo á avisar
+que jo aquí li haig de parlar; (_Biel creu._)
+vos á la vora y alerta. (_Arnal se'n vá._)
+
+
+
+### ESCENA VII.
+
+BOY, BIEL, lo BARÓ.
+
+BOY. ¿Com l'has vist?
+
+BIEL. D'una manera
+que no 'ns dará mòlt treball.
+
+BOY. Bè... no hi fá re; pren un mall
+y fès com jo si s' altera.
+
+(_Prenent un mall cada hú y s' esperan un á cada cantò de prosceni. Lo
+barò surt sorprès._)
+
+BARÓ. ¿Qué hi há? ¿Quí 'm demana aquí?
+
+BOY. (Alerta... porta mal aire.)
+
+BARÓ. ¿Quí sòu ?
+
+BIEL. Senyor, jo l' manxaire.
+
+BOY. Y jo... ja ho véu... lo fadrí...
+
+BARÓ. ¿Y qué voléu ?
+
+BOY. Mi senyor...
+res mès que darli un recado.
+
+BIEL. Que, per evitá un enfado,
+li dirá 'l fadrí major.
+
+BARÓ. Y diguéu... ¿sabéu vosaltres
+lo qu' aquí á nit vá passar?
+
+BIEL. Nosaltres podem contar...
+
+ΒΟΥ. No mès lo que 'm vist nosaltres.
+
+BIEL. (Fem vèurer que vinch del hort.)
+
+BOY. (Veyam aixì lo qu' esplica.)
+
+BARÓ. ¿Es dir que no heu vist?...
+
+BIEL. ¡Ni mica!
+
+ΒΟΥ. ¡Oh!¡Y jo que dormo tant fort!
+
+BARÓ. Donchs... abans de vetllá aquí...
+sapigueuho; per burlarme,
+la Roseta vá enganyarme
+y vá ferme tanca allí.
+Veyentse pres lo sèu pare,
+aussili vá demanar;
+jo m' encertava á passar,
+y aquí dins no vaig sè encaга,
+quant sento girar la clau...
+
+BIEL. (¡Je, je, je; y á mí m' ho esplica!)
+
+BOY. (¡Aquesta si qu' es bonica!)
+
+BARÓ. Y com la féra en son cáu,
+m' han tingút tancát fins ara.
+
+BOY. Donchs, si que... ¿Biel?
+
+BIEL. ¿Qué?
+
+BOY. No 'm creya
+jo que l' amo fòs així.
+
+BARÓ. Donchs no para encara aquí,
+la sèva malvada ideya.
+
+BOY. ¿Qué diéu, home?
+
+BIEL. ¿Encara no?
+
+BARÓ. Desprès que 'm váren robar,
+per volguerse disculpar
+de la sèva mala acció,
+l' amo ha anát á dir pe 'l poble,
+avingút ab la pubilla,
+qu' á nit, per la sèva filla,
+ha assaltát la casa un noble
+y qu' ara aquí 'l tè tancát.
+
+ΒΟΥ. ¡Ave María Puríssima!
+
+BIEL. ¡Aixó ha fèt! ¡Reina santíssima!
+
+BARÓ. Aixó; miréu si es malvát.
+
+ΒΟΥ. ¡Vés, vés! ¡Atrevirse á dir
+qu' ell venia per la noya!...
+
+BIEL. Sí; 's vèu que 's una tramoya
+y li han dát un que sentir.
+
+BARÓ. ¡Oh! Ja us dich qu' ho pagará.
+¿Voléu vosaltres salvarvos
+ὁ en lo crím voléu contarvos?
+
+BOY. ¿Qué hi díus?
+
+BIEL. ¿Y vos, Esquerrá?
+
+BOY. ¡Ah! Jo salvarme.
+
+BIEL. Jo mès.
+
+BARÓ. Donchs duhéu l' anell y l' espasa.
+lliureume d' aquesta casa,
+y jo farè lo demès.
+
+BOY. Bè, bè, si, no, vaja, bè... (_Finjint pensarhi._)
+
+BIEL. Bè, bè, no, si, vaja, sí...
+
+BOY. Sí, perque éll, venint aquí...
+
+BIEL. Es clar, ¿qué hi vá vení á fè?
+
+BARÓ. Doná aussili á la pubilla;
+d' aixó justament m' esclamo.
+
+BOY. ¡Y atrevirse desprès l' amo!...
+
+BIEL. ¡A dir que hi vè per la filla!
+
+BARÓ. Sembla imposible, ¿vritát?
+
+BOY. ¡Oh!
+
+BIEL. ¡Oh!
+
+BOY. ¡Dir mal del senyo!
+
+BIEL. ¡Tant rich!
+
+BOY. ¡Tant noble!
+
+BIEL. ¡Tant bó!
+
+ΒΟΥ. ¡Tant generòs!
+
+BIEL. ¡Tant honrát!
+
+BOY. ¡Que fins cartas del rey reb!...
+
+BIEL. ¡De casa tant antiquíssima!...
+
+BOY. ¡Oh!! Ave María Puríssima!
+
+BIEL. ¡Jesus, María, Joseph!
+
+BOY. ¡No s'ha vist may en la vida!
+
+BIEL. ¡Vaja, es no tenir conciencia!
+
+BOY. Bè, ¿qué hi farás? la innocencia
+sempre s' ha vist perseguida.
+
+BARÓ. ¡Ah! Bè. ¿Es dir que puch contar
+ab vosaltres?
+
+BOY. ¡Ah! Aixó no.
+Jo soch lo fadrí majò...
+
+BIEL. Y jo el manxaire.
+
+BARÓ. ¿Y qué hi fá?
+
+BOY. ¿Cóm, que hi fá? Que jo sòch fiel
+al amo, siga qui siga.
+Ell nos ha dit que se 'us diga
+lo que vá á dirvos en Biel,
+y nosaltres, per obehir,
+vením á dirho tots dos.
+Desprès, si us espliquéu vos,
+no hem de fer mès que sentir.
+
+BARÓ. ¿Y qu' es lo qu' has de dir tú?
+
+BIEL. Que quedéu ben concertát
+ab lo qu' ara 'l vostre criát
+vos demani, si segú
+voléu surtir de la casa.
+Aixís sòu salvát per éll,
+y us retornará l' anell
+que váu dá y la vostra espasa.
+
+BARÓ. ¡¡Que vaig dar!!
+
+BIEL. Qu' us váren péndrer.
+
+BOY. No, no; que vá dar; ben dít.
+
+BIEL. (¡Ay! ¡En Boy ja ha sobreixít!)
+
+BARÓ. ¿Qué vaig dá?
+
+BOY. ¿Y no ho sab enténdrer?
+
+BARÓ. ¡Perque vos enténch m' esclamo!
+
+BOY. ¡Y jo, qu' ho sè, dich lo que 's
+perque no vull sentir mès
+com díu lladre á n' al nostramo!
+
+BIEL. ¡Ah! ¡Així m' agrada! Ben dít.
+
+BARÓ. ¡Ah! ¿Es dir, donchs, qu' ho sabéu tot?
+
+BOY. Y sense faltarhi un mòt.
+
+BIEL. Desde 'l gran al mès petit.
+
+BARÓ. ¿Si? Donchs acabém.
+
+BOY. S' acaba
+fent lo que 'l nostramo díu;
+y si acás dòna motiu (_Anant á una enclusa._)
+de queixa ó per res s' esbrava
+hem concertát ab lo poble
+que vindrá ab mòlts pochs treballs.
+Si aquí sent tres cops de malls
+fará justicia ab lo noble.
+
+BARÓ. ¿Y si abans vos mato jo?
+
+BOY. No 'm matará, perque si
+s' acosta no mès á mí.
+deixo aná 'l mall y vè 'l bò.
+
+BARÓ. Donchs ó 'l deixéu ó sòu mort.
+(_Y prenent una destral corra cab á Boy._)
+
+BIEL. Pero si acás cau mort éll,
+jo pico aquí ab lo martell,
+y encara pico mès fort.
+(_A l'altra enclusa._)
+
+BARÓ. ¡Ah!
+
+BOY. ¡Bè, Biel!
+
+BIEL. No hi pensi, no.
+
+BOY. Si no hi penséu... no es igual.
+
+BIEL. Vos teníu una destral...
+
+BOY. Y á picar sòm éll y jo...
+
+BIEL. Si lo vostre bras l' arbola
+un dels dos ne matéu vos.
+
+BOY. Pero 'l que quedi dels dos
+será 'l qu' armi la tabola.
+
+BARÓ. ¡Oh!¡ M' heu perdút sens pietát!
+
+BOY. Acabém perque 'l temps vola.
+La destral.
+
+BIEL. A terra y sola.
+
+(_La llensa._)
+
+BOY. Recull-la noy. S' ha acabát.
+Ara 'l vostre criát vindrá
+y accedíu á quant demana.
+Si aquesta súplica es vana
+mestre Jordi es quí us veurá.
+
+BIEL. Y si 'l nostramo vè aquí,
+ja us podéu fè fè l' enterro:
+tors una barra de ferro
+ab lo bras, no mès qu' així.
+
+BOY. ¡Com s' ha quedát! (_A Biel._)
+
+BIEL. (_A Boy._) ¡Com s'está!
+
+BOY. ¡Pobra víctima amansida!
+
+BIEL. ¡La innocencia perseguida!
+
+BOY. ¡Jo, jo, jo!
+
+BIEL. ¡Ja, ja, ja, ja! (_Se'n ván._)
+
+
+
+### ESCENA VIII.
+
+Lo BARÓ, ARNAL.
+
+BARÓ. ¡Oh! ¡A mí burlarme així!
+No. May. ¡Qu' acabi ma sort!
+Primer que cedir la mort.
+
+ARNAL. Senyor. ¿Qu' ha passat aquí?
+
+BARÓ. ¡Ah!¡Traidor! ¡Mor, per infame!
+
+ARNAL. ¡Matéume, senyor; prenéu
+qualsevol arma y matéu
+al amich que mès vos ama!
+
+BARÓ. ¡Tú amich!
+
+ARNAL. ¡Vostra sort avara
+de mès lleal un no 'n presenta!
+¿No veyéu qu' á mí m' alenta
+lo bè que váu fè 'l mèu pare?
+¿No veyéu que 's gratitút
+ l' afecte pur qu' á mí 'm guia?
+
+BARÓ. ¿Y es d' agrahit que 'n aquest dia
+á n' al ferrer m' has venút?
+
+ARNAL. ¡Ah! ¡Ho havéu cregút, senyor!
+¿Heu cregút que traidò obrava?
+¡L'únich punyal que faltaba
+clavá á n' al mèu pobre cor!
+
+BARÓ. ¿Cóm vols, donchs, que concebeixi
+tot lo qu' ha passát aquí?
+
+ARNAL. Vos m' ho havéu d' esplicá á mí
+perque la causa coneixi.
+¿Cóm lo vá deixá aná 'l batlle?
+
+BARÓ. Perque com tots m' es traidor.
+
+ARNAL. ¡Ah! No. No ho creguéu, senyor:
+perque 'l cel nos posa á ratlla.
+Es perque la Providencia
+d' aquest medi 's vá servir,
+ja que no 'ns vá contenir
+la véu de nostra conciencia.
+Sí; us ho díu sense recel
+l' amistát mès verdadera:
+lo que voliau crim era
+que no tè perdó del cel,
+y he surtit al véureus sol
+pera dirvos: --Siguéu noble:
+está enterát tot lo poble
+de que aquí hem portát lo dol:
+torném l' honor al daguer.
+pagui jo lo murmurát
+'sent ab sa filla casát,
+y obréu com bon cavaller.
+
+BARÓ. ¡Ah! ¿Ho vèus?
+
+ARNAL. ¡Senyor!
+
+BARÓ. ¡Vèus la trama
+com pára al fi en tot profit!
+
+ARNAL. Si jo, senyor, vos ho he dit...
+
+BARÓ. ¡Perque ets un vil y un infame!
+Perque l' amor t' ha perdút.
+
+ARNAL. Es cert; mes no us he venút.
+
+BARÓ. Has fèt lo que fá aquell qu' ama.
+
+ARNAL. Quant jo salvarme y salvarvos
+la vida vull. ¿Aixó 'm diéu?
+
+BARÓ. ¡Basta!
+
+ARNAL. ¡Senyor!
+
+BARÓ. No obtindréu
+res que de grat vulga darvos.
+Que 'm mati 'l poble. Tú ets d' ell
+y en tèns la baixessa tota:
+per ço sempre heu viscút sòta
+las pedras del mèu castell.
+(_Se'n vá._)
+
+
+
+### ESCENA IX.
+
+ROSA, ARNAL.
+
+ARNAL. ¡Oh!¡ Estém perdúts !... sino trovo
+un medi pera surtir,
+ingrát lo porto á morir.
+y la ditxa de tots robo
+ab lo sèu últim sospir.
+
+ROSA. ¿Qué tens, Arnal?
+
+ARNAL. Tinch, Roseta,
+que 't tinch d' obrir lo mèu cor:
+que 'l poder del cel decreta
+qu' una infamia per mí fèta
+dega esglayarte d' horror.
+
+ROSA. Parla pe 'l cel.
+
+ARNAL. Desde 'l dia
+que jo á n' al bosch tè vaig véurer
+vá trová 'l cor alegría;
+t' amava; mes no tenia
+prou seny per poderho créurer.
+Lo senyor barò, allavoras,
+també al bosch tè vá trovar.
+¿A quí, si 't vèu, no enamoras?
+Desd' aquell punt, tentadoras
+tas miradas, vá cercar,
+y jo, rastrer, agrahit,
+á la protecciò que 'm dava.
+li vaig oferí, envilit,
+conquistarte tot seguit
+per l' afany qu' ell desitjava.
+L' encárrech vaig acceptar
+sense contá ab lo mèu cor,
+y, al volerte aná á parlar
+del amor d' ell, vaig trovar
+qu' era primè 'l mèu amor;
+que sentia gelosía
+ja de que éll te volguès tant,
+y parlarte d' éll dèbia,
+y jo parlar no podia
+sino de sè el tèu amant.
+¡Oh! ¡Quína lluita Déu mèu!
+Ferme una senyal debia (_La senyal._)
+¡Aquesta! ¿Sents?...
+
+ROSA. ¡Valgans Dèu!
+
+ARNAL. Contestant jo; l' amor tèu
+la porta al barò n' obria.
+Al últim lo decidirse
+vá ser precís; la senyal
+tornava allá á repetirse.
+Deixá aquí 'l mall de sentirse,
+era als mèus pares mortal;
+ferlo sentir, era horror
+que ni entre las fèras s' usa.
+--¡Quí es qu' aixís mata un amor!
+¡Quí es que damunt d' una enclusa
+s' aixafa ell mateix lo cor!
+Vaig dir... y el mall vaig alsar,
+vá cáurer y clá 's vá sentir,
+desprès, ja re 't tinch de dir.
+Tú sabs com l' amo vá entrar,
+tú sabs com vá ara á morir.
+Tú sabs lo vil quín es ara
+y en mí matéu al traidor;
+mes ¡ay! aixuga aquest qu' ara,
+plor d' amor, per una mare
+n' arrenca un fill, del sèu cor,
+qu' á una fera enterniria,
+qué faria á un roch plorar,
+qu' hasta un ferro ablandiria,
+y que encara amargaria
+l'aigua amarganta del mar.
+
+ROSA. ¡Oh! sí, sí, Arnal! ¿Y tú creus
+que jo puch salvarlo?
+
+ARNAL. Sí.
+
+ROSA. ¿Com?
+
+ARNAL. Anantmen jo d'aquí.
+
+ROSA. Es imposible.
+
+ARNAL. ¡Ah!¿Veus?
+
+ROSA. Díu mòn pare en son dolor
+qu' aquesta casa tancada,
+Arnal, es l' urna sagrada
+que guarda avuy nostre honor.
+
+ARNAL. ¡Pero no veu, insensát,
+que al tancá així aquella porta,
+la nostra esperansa, morta,
+sòta una llosa ha colgát!
+
+ROSA. ¿Y obrintla viuria?
+
+ARNAL. Al acte.
+M' ho díu del cor vèu segura.
+Surtí es trovar la ventura.
+es ab la ditxa fer pacte.
+
+ROSA. ¿Y si m' enganyas?
+
+ARNAL. No en flama
+d' amor s'encen lo cor tèu.
+La noya qu' estima, creu
+tot lo que li díu qui l' ama.
+
+ROSA. ¿Y si ja la vá enganyar? (_Ab amargura._)
+
+ARNAL. Ni que mil cops l'enganyès.
+Lo torna á créurer desprès
+perque l'amor sab cegar.
+
+ROSA. ¡Jo 't crech; pero!...
+
+ARNAL. No m'estimas
+sino 'm creus prou per obrir.
+
+ROSA. ¿Y si ara vaig á cedir?
+
+ARNAL. Al nostre amor t'aprocsimas.
+
+ROSA. ¿M'ho juras?
+
+ARNAL. Com Dèu hi ha al cel.
+
+ROSA. ¿Promets tornar?
+
+ARNAL. De seguida.
+
+ROSA. Donchs... vina.
+
+ARNAL. ¡Oh Rosa! ¡Benehida!
+Tú del infern fás un cel.
+
+
+
+### ESCENA Χ.
+
+JORDI, BOY, BIEL
+
+JORDI. ¿Es á dir donchs que vosaltres
+ja havéu fèt lo que podéu.
+
+BOY. Sí, y veig clar que per la esquerra
+no hi hauria may remey.
+
+JORDI. ¿La senyora baronesa?...
+
+BOY. Ni res de tú vol saber.
+
+JORDI. ¿La entrevista aquí ab lo patge?
+
+BOY. No mos ha servit de re.
+
+JORDI. Mes lo criát...
+
+ΒΟΥ. Si no vol l' amo
+tampoch vol accedir éll.
+
+JORDI. Allavors entra á la cambra
+ahont posa aquest cavaller;
+y digas qu' aquí l' espero.
+
+BIEL. Está bè; hi vaig al moment. (_Se'n vá._)
+
+BOY. Jo vaig á...
+
+JORDI. No; tú no't moguis;
+per lo que sabs qu' hem de fer
+sigueuhi tú y lo manxaire,
+y en preguntant responéu.
+
+BIEL. ¡Foch á la cua del llop! (_Apareixent_.)
+
+BOY. ¿Qué hi há?
+
+BIEL. Que baxa furient.
+
+JORDI. Lo tinter, lo cens, la daga...
+(_Disposantho_.)
+Ara que vingui y veurem.
+
+ΒΟΥ. (Per lo que poguès ocorrer
+fem torná un ferro bermell.)
+(_Ell y Biel encenen la fornal._)
+
+
+
+### ESCENA XI.
+
+Los mateixos. Lo BARÓ.
+
+BARÓ. ¿Ahont es aquest miserable
+qu' aixís m' insulta traidor?
+
+JORDI. Aquí, y miréu, mi senyor,
+d' está un xiquet mès tractable.
+Damunt tantas, que no us caiga
+la fama de mal-parlát. (_Li ensenya 'l cens._)
+
+BARÓ. ¿Que 'm donéu en aquest plat?
+
+JORDI. Las lliuras d' or y el got d' aiga.
+A la mitj' anyada sòm,
+y quí déu paga.
+
+BARÓ. Paguéu;
+pero crech que ja sabéu
+qu' al castell hi ha majordom.
+
+JORDI. Sè qu' á n' éll ho haig de portar;
+mes aixís vostres ulls véuhen,
+que si pagan los que us deuhen.
+tambè al deure, heu de pagar.
+Quiét lo ferrè á casa sèva,
+may á la vostra ha puját,
+vos del castell heu baxát,
+per insultarme á la mèva,
+y ara ja pe 'l vostre mal
+lo vassáll se us desatenta:
+Ara 's trovan frente a frente
+lo castell y la fornal.
+
+BARÓ. Pensar la fornal deuria.
+que d' un castell sò senyor
+que ab bens, terra, plata y or
+vá afavorirla algun dia.
+Que pensi aixó y al pensarho
+potsè 'ns deixi d' insultar.
+
+JORDI. Mes; la má us vindré á besar.
+si vos voléu continuarho.
+Si vos, com los vostres ávis,
+als quí de tant sòm deutors,
+nos féu mercés y favors
+en lloch de fernos agravis,
+jo desd' ara, sè esclau vuy
+de quí 'ns fassi gracias tantas.
+Pero ¡ay! vostres ávis d' ántes
+no eran com lo nèt d' avuy.
+D'aquella digna altivesa.
+d' aquell sabe hereditari,
+d' aquell valor temerari,
+la catalana noblesa
+sols ne conserva 'l recort
+guardát en tombas sagradas;
+armaduras rovelladas,
+que vá portar la qu' há mort,
+banderas, pendons arnáts,
+un escút damunt la porta,
+un títol que 's lletra morta,
+y uns pergamins esborráts.
+
+BIEL. ¡Bè, mòlt bè! ¡Jo en vostre lloch!...
+
+ΒΟΥ. Tú calla y manxa, xarraire.
+
+JORDI. Tú á la feyna del manxaire.
+
+BIEL. Ja la faig. (Encench lo foch.)
+
+BARÓ. Bè, acabém.
+
+JORDI. Sí, tant se val
+qu' ho acabém de seguida.
+La fornal als fadrins crida,
+y 's pert un quart de jornal.
+Miréu: aquí hi ha la daga
+que jo per vos váreig fèr,
+d' haverla fèta 'l daguer,
+deshonra há estát vostra paga.
+Desheretá al vostre criát
+perque 's casa ab la pubilla,
+es dir al mòn, que ma filla
+deshonra á quí tè al costát.
+Deshonra, qu' es ben segur,
+que 'm vá dú al portar la daga;
+jo vos la torno, per paga,
+vull l' honra qu' us váu endúr.
+
+BARÓ. Ella vá darla aceptantme.
+
+JORDI. Ella may res vá acceptar.
+
+BARÓ. ¿Quí, donchs, la má 'm vá donar?
+
+JORDI. Un, qu' ara us mira, escoltantme.
+
+ΒΟΥ. Un, qu' es tant llest com xarraire.
+
+JORDI. Tot per salvarme l' honor.
+
+BIEL. Y perque ho creguéu, senyor,
+miréu si aixó es del manxaire.
+(_Mostrantli una enmascara en la blonda de la mánega._)
+
+ΒΟΥ. Que vos la má váu besarli.
+
+JORDI. Donantli prendas en paga.
+
+BIEL. Y aquí teniu la tumbaga.
+
+ΒΟΥ. Y aquí l'acer que váu darli.
+
+BARÓ. ¡Oh! Aquesta burla á mi!
+
+JORDI. ¿Firmeu?
+
+BARÓ. ¡Ni pot ma noblesa!
+¡Que prengui'l poble sa presa!
+¡Matéume si us plau aquí;
+pero penséu que sò noble!
+
+JORDI. Jo mès; sò ferrer de tall
+y honrat y visch del treball.
+
+BARÓ. ¡Penséu que'l crim será doble!
+
+JORDI. Així estarè mès pagat.
+
+BARÓ. Que faréu orfe á la filla.
+
+JORDI. Quedará d'honra pubilla.
+
+BARÓ. Que quedaréu com ingrát.
+
+JORDI. Tot es picá en ferro fret.
+
+BARÓ. Que tinch qui 'm dará venjansa.
+
+JORDI. Cuitéu, perque tinch frisansa
+de satisfer lo mèu dret.
+
+BARÓ. Bè, acabéu.
+
+JORDI. Ja está acabát.
+¿Firméu?
+
+BARÓ. No.
+
+JORDI. Donchs qui déu paga.
+¡Aquí, mort d' un 'altra daga,
+un altre honor ultraját,
+paga ab sang un cavaller!...
+
+BARÓ. ¡Jordi!
+
+JORDI. ¡No, rés heu de tréurer!
+Preguéu al cel; vaig á véurer
+si passa mallas d'acer!
+
+
+
+### ESCENA ÚLTIMA.
+
+Los mateixos, BARONESA, AGNETA, ARNAL, ROSA.
+
+TOTS. ¡Ah!
+(_Entrant quant Jordi anava á matar al Barò._)
+
+ROSA. ¡Pare!
+
+BARÓ. ¡Jordi!
+
+JORDI. (_Pausa_) (¡Ah! ¿ Aquí
+la senyora baronesa?)
+
+BARÓ. L' ávia aquí...
+
+BARONES. Quant la sorpresa
+hagi passát y de mí
+poguéu sentir lo que mano
+jo parlarè.
+
+JORDI. Si en efecte
+tothom sent com jo 'l respecte,
+pe 'l qu' á satisfer m' allano
+vostres desitxos, crech bè
+que ab ánsia, tothom espera.
+
+BARONES. Abans que tot, justiciera,
+dech dirvos que tot ho sè.
+L' Arnal, de tot penedit,
+y als mèus peus agenollát,
+lo cert del cás m' ha esplicát
+y aquí he vingút tot seguit.
+
+BARÓ. ¡Ah! ¡L' Arnal! ¡Sempre 'l traidor!
+
+BARONES. No es traidor quí al fi procura
+descubrir la vritát pura
+penedit del sèu error.
+Tú ets traidor.
+
+BARÓ. ¡Avia!
+
+BARONES. Tú, sí.
+¡T' esglaya qu' així t' ho diga
+devant de tothom!... ¡Que siga
+ton ávia quí 't parla així!
+¡Llágrimas, concells, caricias...
+portar los tèus fèts ocults...
+¡Tot fòu en vá! ¡'Ls tèus insults,
+y las tèvas injusticias,
+y ara aquest pas desgraciát,
+demostrant quí ets á n' al poble!...
+¿Y ara, que tú ja no ets noble,
+ara que t' has infamát,
+voldrias que jo callès,
+sabent tothom ta vilesa,
+y que la nostra noblesa
+ab ta infamia 's confonguès?
+¡Oh! No. Vull, ab forta vèu,
+vencent á la edat que 'm postra,
+pregonar, que, á casa nostra,
+ningú ha estát may com l' heréu.
+¡Semblarte tú án' al tèu ávi!...
+¡Semblarte tú án' al tèu pare!..
+¡Ji, ji, ji; si rich encara!
+¡Si es sols lo dirho un agravi!
+¡Si 'm sembla impossible! ¡Si
+quant te veig al mèu devant,
+confòs, turbát, tremolant,
+tant miserable y tant ruí,
+fins, ¡senyor Dèu me perdò!
+penso, insultant á ta mare
+si t' era padrastre ó pare
+lo pare que 't vaig dar jo!
+
+JORDI. ¡Oh!¡ Senyora baronesa!
+(_Anantla á socorrer._)
+
+BARONES. No, no... no teméu; no es res.
+Jordi... m' havian sorprés.
+Per mí la cosa era entesa
+mòlt diferent del qu' ha estát;
+mes, desde 'l punt qu' ho veig bè...
+la rahò sempre á quí la tè.
+Tot com vols será arreglát.
+La Rosa 's cása ab l' Arnal,
+jo la doto un cop casada,
+y com ans, quedará honrada
+la daguera del firal. (_Sensaciò general._)
+Paper... ploma... vull firmarho
+per assegurar sa sort.
+Per si acás vinguès la mort.
+als meus heréus vull manarho.
+(_Y, assentantse, escriu._)
+
+ARNAL. ¡Rosa!
+
+ROSA. ¡Arnal!
+
+(_S'ou lo fluviol com sempre._)
+
+ARNAL. ¡Ja sòm ditxosos!
+
+ΒΟΥ. No així díu tothom quí vol.
+
+BIEL. Vaig...
+
+BOY. No, que toqui'l fluviol;
+prou qu' ho sabrá en sent esposos.
+
+BIEL. ¡Quant penso qu' ell la vol tant
+y qu' al devant d' aquest era!...
+
+ΒΟΥ. Ara 'ls podrá anar darrera
+ab lo fluviol sonant.
+
+AGNETA. Boy
+
+ΒΟΥ. ¿Qué hi ha?
+
+AGNETA. Que tot ho he dít
+á n'al pare confessor
+y...
+
+ΒΟΥ. ¿Qu'ha dit?
+
+AGNETA. M'ha dít que no
+
+ΒΟΥ. ¿No? Donchs mira: bona nit.
+
+(_La Baronesa dòna á Jordi 'l paper qu' ha firmát y díu:_)
+
+BARONES. En cambi 't demano, Jordi,
+ja que 'l tèu influix ho pot,
+que procuris tú qu' Olot
+mès d' aquest fèt no 's recordi.
+Que no amarguin mès ma estrella
+volent insultar l' heréu...
+Al fi l'estimo... es fill mèu...
+y sò tant vella... ¡tant vella...
+que 'l vèureu me mataria!
+Per mí s' aguanta 'l castell...
+per mí respecteulo á n' éll...
+la pobra ávia... aixó voldria.
+
+JORDI. ¡Oh!¡ Senyora baronesa!
+Jo 'm rebelo á n' al manar...
+¡pero ara!... ¡Vos suplicar!...
+Noblesa contra noblesa.
+Jo, lo qu' havéu dit farè,
+y fins, perque quedi honrát,
+de tot lo qu' aquí ha passát,
+á mí la culpa 'm darè.
+
+BARÓ. No; á ningú mès qu' á mí,
+que sò 'l verdader culpable...
+A mí, que 'm veig misserable
+entre tots, nobles aquí.
+M' han posát vostres agravis
+de rojor las galtas plenas.
+¡Al fi corre per mas venas
+la honrada sanch dels mèus ávis!
+Jo sabrè prová á tothom
+quí ho dupti 'n aquesta terra,
+que, tant en pau com en guerra,
+serè digne del mèu nom.
+
+BARONES. ¡Ah! ¡Que 'l cel ho vulga així!
+
+JORDI. Ho voldrá de cert, senyora.
+La primera volta fora
+que l' honor no eixís d' aquí,
+y tant s' honra quant treballa
+lo ferrer enmascarat, (_Cops de mall lluny._)
+com lo quí es noble, colrát
+pe 'l sol del camp de batalla.
+¿Sentíu? Es l' altre ferrer
+que comensa ja 'l jornal.
+Cridéu als de la fornal.
+treballém ab cor enter,
+y creguén qu' us heu salvát (_Al Barò._)
+perque la virtút may falla.
+y devant del amor, calla
+l' odi mès encarnissát.
+La daga qu' ara tindréu
+pot recordarvosho massa:
+De mallas d' amor no 'n passa:
+pero d' aquestas... miréu.
+
+(_La clava traspassánt las mallas._)
+
+
+QUADRO.
+
+PROU.
+
+*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 78837 ***