diff options
Diffstat (limited to '78712-h')
| -rw-r--r-- | 78712-h/78712-h.htm | 510 | ||||
| -rw-r--r-- | 78712-h/images/cover.jpg | bin | 0 -> 952853 bytes |
2 files changed, 510 insertions, 0 deletions
diff --git a/78712-h/78712-h.htm b/78712-h/78712-h.htm new file mode 100644 index 0000000..69cf249 --- /dev/null +++ b/78712-h/78712-h.htm @@ -0,0 +1,510 @@ +<!DOCTYPE html> +<html lang="ca"> +<head> + <meta charset="utf-8" > + <meta name="generator" content="pandoc" > + <meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0, user-scalable=yes" > + <meta name="author" content="Joaquim Dimas i Graells" > + <link rel="icon" href="images/cover.jpg" type="image/x-cover"> + <meta name="dcterms.date" content="1862-01-01" > + <title>Una nit de carnaval | Project Gutenberg</title> + <style> +html { +line-height : 1.5; +font-family : Georgia, serif; +font-size : 20px; +color : #1a1a1a; +background-color : #fdfdfd; +} +body { +margin : 0 auto; +max-width : 36em; +padding-left : 120px; +padding-right : 50px; +padding-top : 50px; +padding-bottom : 50px; +} +@media print { +body { +background-color : transparent; +color : black; +font-size : 12pt; +} +p, h2, h3 { +orphans : 3; +widows : 3; +} +h2, h3, h4 { +page-break-after : avoid; +} +} +p { +margin : 1em 0; +} +p.subtitle { + font-weight: bold; +} +p.author { + font-weight: bold; +} +p.date { + font-weight: bold; +} +a { +color : #1a1a1a; +} +a:visited { +color : #1a1a1a; +} +img { +max-width : 70%; +border: 1px solid #555; +} +h1 { + margin-top : 1.4em; + text-align : center; +} +h1.title { + font-weight: bolder; +} +h2, h3, h4, h5, h6 { +margin-top : 1.4em; +text-align : center; +} +h2 { + margin-left : -1.7em; + border-bottom-style: solid; + border-color: gray; +} +h3 { + margin-left : -1.7em; +} +h4 { + margin-left : 1.7em; +} +h5, h6 { +font-size : 1em; +font-style : italic; +} +h6 { +font-weight : normal; +} +ol, ul { +padding-left : 1.7em; +margin-top : 1em; +} +li > ol, li > ul { +margin-top : 0; +} +blockquote { +margin : 1em 0 1em 1.7em; +padding-left : 1em; +border-left : 2px solid #e6e6e6; +font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; +font-size: 90%; +} +code { +font-family : Menlo, Monaco, 'Lucida Console', Consolas, monospace; +font-size : 85%; +margin : 0; +} +pre { +margin : 1em 0; +overflow : auto; +} +pre code { +padding : 0; +overflow : visible; +} +hr { +background-color : #1a1a1a; +border : none; +height : 1px; +margin-left: auto; +margin-right: auto; +} +table { +width : 90%; +margin: 0 auto 0 auto; +} +table caption { +margin-bottom : 0.75em; +} +tbody { +margin-top : 0.5em; +border-top : 1px solid #1a1a1a; +border-bottom : 1px solid #1a1a1a; +} +th { +border-top : 1px solid #1a1a1a; +padding : 0.25em 0.5em 0.25em 0.5em; +} +td { +padding : 0.125em 0.5em 0.25em 0.5em; +} +header { +margin-bottom : 4em; +text-align : center; +} +#TOC li { +list-style : none; +} +code { +white-space : pre-wrap; +} +span.personatge { +font-variant : small-caps; +} +div.centrat { +text-align: center; +font-size: 1.3em; +} +div.vers { +text-indent : -3.5em; +margin-left : 3.5em; +} +div.advert{ +text-align: center; +text-transform: uppercase; +font-weight: bold; +font-family: sans-serif; +} +</style> +</head> + +<body> +<div style='text-align:center'>*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 78712 ***</div> + +<header id="title-block-header"> +<img src="images/cover.jpg" alt="portada" > +<h1 class="title">Una nit de carnaval</h1> +<p class="subtitle">Pessa en un acte y en vers</p> +<p class="author">Joaquim Dimas i Graells</p> +<p class="date">1862</p> +</header> +<p><code>Aquest text ha estat digitalitzat i processat +per l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte +Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.</code></p> +<p> </p> +<div class="advert"> +<p>Personas</p> +</div> +<table> +<thead> +<tr> +<th style="text-align: left;"><!-- --></th> +<th style="text-align: left;"><!-- --></th> +</tr> +</thead> +<tbody> +<tr> +<td style="text-align: left;"><span class="personatge">Sr. Climent.</span></td> +<td style="text-align: left;">Barber</td> +</tr> +<tr> +<td style="text-align: left;"><span class="personatge">Teresa.</span></td> +<td style="text-align: left;">Sa muller.</td> +</tr> +<tr> +<td style="text-align: left;"><span class="personatge">Salvador.</span></td> +<td style="text-align: left;">Germá de Teresa.</td> +</tr> +<tr> +<td style="text-align: left;"><span class="personatge">Máscara 1.ª.</span></td> +<td style="text-align: left;">Vehins.</td> +</tr> +<tr> +<td style="text-align: left;"><span class="personatge">Idem 2.ª.</span></td> +<td style="text-align: left;"> "</td> +</tr> +<tr> +<td style="text-align: left;"><span class="personatge">Idem 3.ª.</span></td> +<td style="text-align: left;"> "</td> +</tr> +<tr> +<td style="text-align: left;"><span class="personatge">Sr. Pau.</span></td> +<td style="text-align: left;"> "</td> +</tr> +<tr> +<td style="text-align: left;"><span class="personatge">Sr. Xarápi.</span></td> +<td style="text-align: left;"> "</td> +</tr> +<tr> +<td style="text-align: left;"><span class="personatge">Comparsas. </span></td> +<td style="text-align: left;"> "</td> +</tr> +</tbody> +</table> +<p>La escena passa en Barcelona, á la nit de Carnaval.</p> +<div class="advert"> +<p>Una nit de carnaval.</p> +</div> +<p>Lo teatro representa un carrer qurt, porta á la esquerra que figura ser de una botiga de barber. Es de nit. Al alsarse lo teló, surt lo senyor Climent per la dreta.</p> +<div class="vers"> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Gracias á Dèu sian dadas,<br> pues á casa he arribat <br> y per últim m’ he librat <br> de aquellas llenguas malvadas; <br> ¡á mí insultarme, á mí! ¡Ah! <br> máscara vil, insolent, <br> ¡esbroncá’ ‘l senyor Climent! <br> ¡á un barber y cirurgiá! <br> ¡ah! si lo teu sangrador, <br> sigués alguna vegada <br> jo, ja á la punta afilada <br> de la llanseta, traidor, <br> fería que t’ hi quedesses, <br> per evitar que ja mes <br> á personas del meu pes <br> cométrer insults poguesses. <br> ¡Casi no puch respirar! <br> estich de haver corregut <br> tot suat; ¡si hauré perdut <br> lo mocador de mocar! <br> ¡Valgam Dèu! aixó ‘m faltava: <br> potsé’ encara ’l trobaré. (<em>sen va buscant</em>).</p> +</div> +<p>(<em>Surten Máscara 1.ª y 2.ª y tres comparsas per la esquerra</em>).</p> +<div class="vers"> +<p><span class="personatge">Masc. 1.ª. </span>¿Tan mateix eh? ho he vist bè<br> que no era ’l que á tú ’t semblava.</p> +<p><span class="personatge">Masc. 2.ª. </span>Pues á fé hauria jurat<br> qu’ era aquell que tant corria.</p> +<p><span class="personatge">Masc. 1.ª. </span>Aquí está la barbería.<br> Cert me dol s’ haja escapat <br> la cara de lluna plena.</p> +<p><span class="personatge">Masc. 2.ª. </span>¿Peró podrá tal vegada <br> queixarse de la pesada?</p> +<p><span class="personatge">Masc. 1.ª. </span>Si no tè gloria ni pena, <br> lo bot inflat de banyolas.</p> +<p><span class="personatge">Masc. 2.ª. </span>Tan si ‘n tè, com si no ’n tè, <br> podrá buscar qui mes bè <br> li cante las bassarolas. <br> Lo qu’ es mòlt cert tan mateix <br> qu’ estava ben neguitos;<br> prou aquesta nit ha fos <br> dos carniceras de greix: <br> y del modo que ha fugit, <br> no hi puch pensar que no riga.</p> +<p><span class="personatge">Masc. 1.ª. </span>¡Bá! que voleu que vos diga, <br> lo qu’ es jo ’l tinch aburrit;<br> y cent palos li daria <br> sens valerli sant Antoni, <br> de haver contret matrimoni…</p> +<p><span class="personatge">Masc. 2.ª. </span>Gran injusticia seria.</p> +<p><span class="personatge">Masc. 1.ª. </span>No perque s’ haja casat; <br> lo casarse enhorabona, <br> peró que busque una dona <br> conforme á la seva edat: <br> una noya jove, hermosa, <br> tenir un marit devan’ <br> que sembla un orangutan; <br> un home que quant se posa <br> com un bon quinto estirat, <br> la seva estampa amidada <br> no presenta mes alsada <br> que la de un gos assentat: <br> es gelos, avaro y ruí…</p> +<p><span class="personatge">Masc. 2.ª. </span>Calle; sembla que ve.</p> +<p><span class="personatge">Masc. 1.ª. </span>Ca. <br> ¿Ell venir? no pot ser.</p> +<p><span class="personatge">Masc. 2.ª. </span>Ba. <br> Míressel.</p> +<p><span class="personatge">Masc. 1.ª. </span>Ahont?</p> +<p><span class="personatge">Masc. 2.ª. </span>Allí.</p> +<p><span class="personatge">Masc. 1.ª. </span>Amaguemnos al cantó. (<em>sen van per la esquerra</em>).</p> +</div> +<p><em>Surt lo senyor Climent per la dreta.</em></p> +<div class="vers"> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Li puch cantar las absoltas; <br> ¡bona nit de Carnestoltas! <br> y que á mes del mocador, <br> he perdut ¡bona fortuna! <br> la llanseta de sangrar, <br> ab la cinta de lligar…</p> +<p><span class="personatge">Masc. 1.ª. </span>Deu estar buscant la lluna. (<em>apart</em>).</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Y sis quartos que hi havia <br> en un pany embolicats; <br> per culpa de aquells malvats, <br> tunos, bargants; si ‘ls tenia <br> aquí ’l devant… ¿no condol, <br> que un home per sos cafers <br> no puga anar pels carrers <br> passat la posta de sol? <br> Tancat á casa ’m tindrán <br> mòlt cert es, peró asseguro <br> que ’n quant aquest any, ho juro, <br> á mí no m’ esbroncarán.</p> +</div> +<p><em>Al dirigirse á la porta surten las Máscaras y ’l detenen.</em></p> +<div class="vers"> +<p><span class="personatge">Masc. 1.ª. </span>Ahont vas de nit tant corrents…</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Vaig…</p> +<p><span class="personatge">Masc. 1.ª. </span>Sapientíssim barber?</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>A donarme ab Llucifer, <br> perque ’m libre de insolents.</p> +<p><span class="personatge">Masc. 1.ª. </span>Que t’ has tornat carinyos <br> desde que t’ vares casar.</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Ab aquest os tens d’ anar <br> máscara ab un altre gos.</p> +<p><span class="personatge">Masc. 1.ª. </span>Aquest noy se diu Climent, <br> es devot de san Ximplici, <br> ho se ha vegut lo judici <br> ó ha perdut lo enteniment.</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>¡Vot!… detureume senyor, <br> ó jo sò perdut com Rosas.</p> +<p><span class="personatge">Masc. 1.ª. </span>Peró digas, y com gosas…</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Sinó callas malfactor, <br> aquesta llengua s’ amaga <br> de un cop de puny dins del cos.</p> +<p><span class="personatge">Masc. 1.ª. </span>Lloch minyons que ve fogos <br> lo valiente Verdulaga. <br> No veheu aquest vellot <br> que ja pert l’ última dent, <br> enviudá, y del sentiment…</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Si tingués aquí un garrot… (<em>apart</em>).</p> +<p><span class="personatge">Masc. 1.ª. </span>Antes de cumplir un mes <br> d’ enterrada sa muller, <br> ba casarse, bè bas fer.</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Cometería un exces. (<em>apart</em>).</p> +<p><span class="personatge">Masc. 1.ª. </span>Perque no haguesses perdut…</p> +<p><span class="personatge">Masc. 2.ª. </span>Amiguet tal me feria.</p> +<p><span class="personatge">Masc. 1.ª. </span>Está clar, perque podria <br> malgastar la joventut.</p> +<p><span class="personatge">Masc. 2.ª. </span>Peró sentne tant bon mosso, <br> tant ben plantat y galant, <br> tant rosset, tant elegant…</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Tant ¡cuerno! un calabosso…</p> +<p><span class="personatge">Masc. 2.ª. </span>Y bufó com una pera, <br> á quin cor no ha de robar.</p> +<p><span class="personatge">Masc. 1.ª. </span>Aixó sí; no ’s pot negar <br> que sembla un ninyo de cera.</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Si no fossen als tropessos (<em>apart</em>) <br> que entre mitj hi pot haver, <br> al moment anava á fer <br> á tots un fart de revessos. <br> Si no cuiteu á marxar, (<em>alt</em>) <br> corro á buscar celadors, <br> y que per insultadors <br> vos faig péndrer y tancar; <br> y podréu anar derrera <br> la sotana del vicari.</p> +<p><span class="personatge">Masc. 1.ª. </span>Home, si no tens <em>qu’ anarhi. (rissas)</em>.</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Pot ser tinga cadarnera.</p> +<p><span class="personatge">Masc. 1.ª. </span>¿Ahont anavas tot plorant <br> alborotant lo vehinat? <br> Jo sò mort… ¡ay desditxat!</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>¡Ah! jo m’ estich sofocant. (<em>apart</em>).</p> +<p><span class="personatge">Masc. 1.ª. </span>Ja no hi ha consol per mí <br> faltantme la Mariona, <br> detrás de la meva dona <br> jo també vaig á morir; <br> perque únicament aixins <br> gosaré tranquilitat. <br> Y quant tant desesperat, <br> deyas á tots los vehins; <br> “Sols demano que si fos <br> cas que ‘m dones un insul’, <br> que posats ab un bagul <br> hans enterren junts als dos.”</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Aquí va haverhi un desfet (<em>apart</em>) <br> si cedeixo al meu desitj: <br> estich posat entremitj <br> de la espasa y la paret.</p> +<p><span class="personatge">Masc. 1.ª. </span>Aquest home tant sentit…</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Que previngan l’ hospital (<em>apart</em>)<br> perque aixó parará ab mal.</p> +<p><span class="personatge">Masc. 1.ª. </span>Sens pensar que havia dit…</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Jo ‘m ravento si no crido (<em>apart</em>) <br> ¡ay! me sembla que m’ desmayo. <br> Que no vos partesca un rayo. (<em>alt</em>).</p> +</div> +<p><em>Surten Máscara 3.ª y un comparsa.</em></p> +<div class="vers"> +<p><span class="personatge">Masc. 3.ª. </span>Veurás com aquest ruhido… <br> serán ells, segurament: (<em>acercantse</em>). <br> ¡Ja ho he dit!</p> +<p><span class="personatge">Masc. 1.ª y 2.ª</span> Ja sòn aquí. <br> Bravo, bravo.</p> +<p><span class="personatge">Masc. 3.ª. </span>Aquí som sí; <br> Hola, hola, senyor Climent, <br> á trobar havem tornat <br> l’ home tant caritatiu, <br> aqueix próxim que tant diu <br> que á fet la felicitat…</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>¡Qué!…</p> +<p><span class="personatge">Masc. 3.ª. </span>De la seva muller, <br> y que está tant ben casada, <br> que la tè tant contemplada…</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Jo sè lo que ’m toca fer; <br> y no ’m quedo may á mitjas; <br> pues que mes pot desitjar, <br> de un marit que la fa estar <br> cor que vols, cor que desitjas. (<em>rissas y aplausos</em>).</p> +<p><span class="personatge">Masc. 3.ª. </span>¡Tú! figura de mató <br> de xicra.</p> +<p><span class="personatge">Masc. 1.ª. </span>Cap d’ escorpí.</p> +<p><span class="personatge">Masc. 2.ª. </span>Estampa de radulí.</p> +<p><span class="personatge">Masc. 3.ª. </span>Aixeta de barraló. <br> Si está tant ben complascuda, <br> ¿perqué pues la tens tancada <br> y tè la vianda amidada?</p> +<p><span class="personatge">Masc. 1.ª. </span>¿Y no es cosa sapiguda, <br> que per fer la olla ben grassa <br> ho posa tot á desdí’, <br> sa pilota de sagí, <br> un bussinet de carbassa, <br> y quatre quartos de mulla; <br> que cap fadrí hi vol estar <br> perque á casa fa passar <br> á tots per un cos d’ agulla?</p> +<p><span class="personatge">Masc. 3.ª. </span>Si no pot estar millor; <br> es una sort estremada <br> tant jove y serne casada…</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>¡Ay si no fos lo temor!… (<em>apart</em>).</p> +<p><span class="personatge">Masc. 3.ª. </span>Ab un home que ja tè…</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>¿No s’ acaba aquest martiri? (<em>apart</em>).</p> +<p><span class="personatge">Masc. 3.ª. </span>Una cama ’l cementiri <br> y mòlt mes vell que Noé; <br> ple de xacras y de tos.</p> +<p><span class="personatge">Masc. 1.ª. </span>Escolta cofí de figas. (<em>tirantlo per un bras</em>)</p> +<p><span class="personatge">Masc. 3.ª. </span>Vina aquí garba d’ espigas. (<em>idem</em>).</p> +</div> +<p><em>Los Máscaras voltan al senyor Climent ab gran algazara. Surt Teresa y se queda á la porta.</em></p> +<div class="vers"> +<p><span class="personatge">Ter. </span>Sento una veu com si fos… (<em>desde la porta</em>)</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Socorro, que jo m’ ofego. (<em>sen van los máscaras</em>).</p> +<p><span class="personatge">Ter. </span>¡Qu’ es aixó Climent! ¿qué fas?</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>¿Ah, ets tú? (<em>se dirigeix corrents á la tenda</em>)</p> +<p><span class="personatge">Ter. </span>Sí; ¿peró bè ahont vas?</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Esperat, ya torno luego. (<em>entra á la tenda</em>).</p> +<p><span class="personatge">Ter. </span>Poch mes ó menos es ja <br> hora que ab an Salvadó’, <br> á la plassa del padró <br> debiam trobarnos, ¡ah! <br> quant an Climent dormirá <br> y antes jo no hauré surtit, <br> prou si haurá ja consumit <br> y pot ser sen haja anat <br> pensant no l’ haja enganyat <br> ab la carta que l’ hi escrit.</p> +</div> +<p><em>Surt lo senyor Climent ab una navaja á la ma.</em></p> +<div class="vers"> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Ara’ns veurém.</p> +<p><span class="personatge">Ter. </span>¡Ay jo’t toch!</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>¿Ahont sòn? que vingan; veniu, <br> no ’n quedará cap de viu.</p> +<p><span class="personatge">Ter. </span>Jo ho crech, ni de mort tampoch. <br> ¿Peró ahont vas ab la navaja?</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Deixam estar; si ’m vols créurer <br> apartat, si no vols véurer <br> al moment la sanch com raja.</p> +<p><span class="personatge">Ter. </span>Vinam aquí burinot, <br> ¿qué farás gran janfarina, <br> mes cobart que una gallina, <br> mes tonto que un sabatot? <br> ¿no estavan á ta presencia? <br> ¿quí no t’ hi feya tornar? <br> á qui vols sacrificar (<em>apart</em>) <br> es traidor, á la ignocencia.</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Valgals lo haverme calmat; <br> gran sort han tingut de tú, <br> ó sinó prou es segú’ <br> que ’n matava la mitat.</p> +<p><span class="personatge">Ter. </span>Ja, ja, ja. (<em>rient</em>).</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>No tens que ríurer, <br> tú no ‘m coneixas encara, <br> cregas que á las horas d’ ara <br> alguns no deurian víurer. <br> Que sápigas es precís…</p> +<p><span class="personatge">Ter. </span>¡Ay! ab quin neguit estich. (<em>apart</em>).</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Y que á mes també t’ ho dich <br> perque ‘t servesca de avís; <br> de bè á bè, sò un anyell, <br> de mal á mal, sò tant fiero, <br> que si al fort del desespero <br> sem presentava un camell, <br> vinticinch toros de Suissa, <br> y hasta Sansó si venía, <br> á tots plegats trinxaría <br> com á carn de llangonissa: <br> prou m’ ha guardat algun sant <br> cométrer un estropici, <br> era tal lo meu desfici <br> que encara estich tremolant; <br> estava tant decidit <br> que del coratje no hi veya. <br> Matals tots, lo cor me deya, <br> despatxals y bona nit. <br> Obrar així es com se deu <br> ab aquesta gent dolenta, <br> com á Márcus, s’ escarmenta <br> al primer que mou lo peu. <br> Y á fé que de tal trinxera, <br> tan cas n’ hauria fet jo, <br> com buidar aigua ab sabó <br> de la bacina á l’ aigüera.</p> +<p><span class="personatge">Ter. </span>Ba, ba, ba, anemsen al llit <br> y quede tot acabat, <br> no alborotant lo vehinat <br> en aquesta hora de nit.</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Es qu’ es menester que cregan <br> que no tractan ab tibossos, <br> y que no faig com als gossos <br> que lladran y no mossegan. (<em>sen van per la porta esquerra</em>).</p> +</div> +<p><em>Surt Salvador, per la dreta.</em></p> +<div class="vers"> +<p><span class="personatge">Salv. </span>Ja han tocat tres quarts de dotse <br> y la Teresa no ve; <br> haventme dit á las onse… <br> ¡se ‘m fa mòlt estrany! pues que <br> ab la carta m’ encarrega <br> que procure no faltar, <br> perque lo mal temps que passa <br> ja mes no pot aguantar. <br> “At farás cárrech” m’ escriu, <br> “si es una vida pesada <br> la persona que ha d’ estarse <br> de nit y dia tancada, <br> per la estúpida locura <br> de un marit impertinent, <br> tant gelos, que á totas horas <br> está donantli torment; <br> mòltas cosas te diría <br> del meu trist modo de víurer <br> peró no te las dich ara <br> perque no tinch temps d’ escríurer.<br>”Adios" diu “y no m’ olvides, <br> espero que cumplirás, <br> y tota la meva pena <br> aquesta nit la sabrás.” <br> Demanarho ab insistencia <br> y á la cita ella faltar, <br> aquí hi hagut un misteri <br> que jo ‘l tinch de averiguar. <br> No ’s veu gens de claró’ ‘n lloch, (<em>mirant al balcó</em>) <br> qu’ es estrany, tot apagat, <br> tot quiet… ell será sens dupte <br> que de venir li ha privat. <br> Jo ho tinch d’ esperimentar, <br> ja he fet la resolució, <br> surti ‘l que vulga men vaig <br> á pujar per lo balcó. <br> De perlas aquí vindrá <br> aquest dominó que he dut, <br> pues ell me resguardará <br> de poder ser conegut. <br> Mes antes vigilaré <br> desde allí als quatre cantons; <br> no fos cas que m’ hi vegés <br> algú de aquestos balcons. (<em>sen va per la dreta</em>).</p> +</div> +<p><em>Mutació de sala sensilla: que figura lo entressuelo de casa ‘l senyor Climent; al foro ’s veurá l’ arcoba ab sòn llit, en lo cual estará dormint lo senyor Climent: dos portas á la esquerra; una deu estar tancada, y balcó á la dreta: una taula ab un llum ences. La Teresa estará acabantse de vestir.</em></p> +<div class="vers"> +<p><span class="personatge">Ter. </span>Ja sòn abora las dotse; <br> com se deu estar frisant <br> an Salvador, aguardantme <br> de desde las onse estant… <br> no he pogut fer mes; encara <br> no sè com s’ es adormit; <br> ab mòlt menos de mitja hora <br> á fé que ’m he consumit: <br> al moment que mes pensava <br> que ’m podia ja aixecar, <br> altre vegada ’l sentia <br> que tornava á murmurar. <br> Bueno; ja estich arreglada, <br> men vaig; apagaré ’l llum. (<em>sen va y essent cerca la porta retrocedeix</em>). <br> Deixem mirar lo cramell <br> com está que no fes fum: <br> está bè. Ara ab cuidado <br> vaixaré á obrir la botiga <br> y aniré á véurer si ’l trobo; <br> Dèu fassa que á temps hi siga. (<em>sen va per la porta segona</em>).</p> +</div> +<p><em>Surt Salvador per lo balcó.</em></p> +<div class="vers"> +<p><span class="personatge">Salv. </span>Ja sò á dalt, peró Jesus, <br> vaya quina fosquedat, <br> al entrar casi he quedat <br> tot sofocat y confus. <br> Peró bè, ja que sò á dins, <br> ¿quín determini pendré? <br> regoneixer no podré <br> sentne tant fosch; los camins <br> de la casa, las escalas <br> prou ho tinch ben sapigut, <br> peró ‘m trobo tant perdut <br> que ’m cahuen del cor las alas. <br> Tirar avant prou voldría, <br> ¿y si fes soroll? ¡ay Nin! <br> s’ armaría un sant Quintin, <br> que sant Pere sen riuría: <br> si encench llum y está despert, <br> tampoch es bon pensament, <br> no m’ es gens convenient <br> que puga ser descubert. <br> A fé que estich divertit <br> posat de aquesta manera <br> sens tirar avant ni arrera, <br> Salvador ten esperit. <br> Será lo mes acertat <br> tornarmen per lo balcó: <br> que no puga tenir jo <br> per un instant ulls de gat. (<em>se sent música de guitarras y panderos y crits al carrer</em>). <br> ¡Per vida!… si que estich bè <br> per no serne conegut: <br> ara si que estich perdut, <br> no tinch remey… ¿qué faré? <br> me posaré ab un racó <br> per dat cas que ’s despertés <br> y que curiós sen anés <br> á escoltar fora ’l balcó.</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Teresa, Teresa. (<em>desde ’l llit)</em>.</p> +<p><span class="personatge">Salv. </span>¡Calla!… (<em>apart</em>).</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>¿Ahont dimonxi s’ es ficat?</p> +<p><span class="personatge">Salv. </span>¿Qué no es al llit? (<em>apart</em>).</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Haurá anat á escoltar eixa canalla.</p> +<p><span class="personatge">Salv. </span>¡Aixó es qu’ ella no ha faltat (<em>apart</em>) <br> á la cita, y pel’ camí <br> que he fet per venir aquí <br> no deurá haverhi passat!</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Teresa.</p> +<p><span class="personatge">Salv. </span>¡Sembla que ve! (<em>apart</em>).</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Mira que si’m fas baixar…</p> +<p><span class="personatge">Salv. </span>Si encen llum me va ha trobar… (<em>apart</em>) <br> si ’m moch me descubriré.</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Aquí dintre desseguida.</p> +<p><span class="personatge">Salv. </span>Al ser dintre es lo que’m pesa. (<em>apart</em>).</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>¡Deurá estarse…</p> +<p><span class="personatge">Salv. </span>Aquí que resa (<em>apart</em>) <br> com una ánima oprimida.</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Festejant fora ’l balcó!… <br> ¡oh segur! luego ho sabré. (<em>baixa del llit</em>).</p> +<p><span class="personatge">Salv. </span>Ja som al ball; si aquí ve <br> de una punyada… no, no, <br> que aixís me descubriría; <br> pogués portarlo enganyat… <br> ab lo dominó embossat <br> la Teresa fingiría <br> ser; tinch un trap trap al cor…</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>¡Valgam Dèu, y quina nit!</p> +<p><span class="personatge">Salv. </span>Ba, ba, jo estich decidit, (<em>apart</em>) <br> embolica que fa fort.</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>M’ has fet baixar, peró cregas (<em>surtint de l’ alcoba</em>) <br> que me la tens de pagar.</p> +<p><span class="personatge">Salv. </span>Vejám si ’t faré ballar (<em>apart</em>) las siguidillas manxegas, jum… (<em>tossint y posantse devant del senyor Climent</em>).</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>¡Ah! ¿ja ets aquí? ¿qué feyas <br> digas á fora ’l balcó? <br> no fasses al tonto no, <br> respon desseguida, y veyas <br> de dirme la veritat. <br> ¿Quí hi havia á baix del carrer?</p> +<p><span class="personatge">Salv. </span>Déixemho anar á saber (<em>apart</em>) <br> y quedarás enterat.</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Algú enrahonava ab tú: <br> ¡y sense llicencia meva! <br> que ni dins de casa seva! <br> puga un home estar segú’. <br> ¡Ah falsa! falsa, traidora.</p> +<p><span class="personatge">Salv. </span>¡Aixó mes! apreta, apreta. (<em>apart</em>)</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Si que l’ hauriam ben treta <br> si no vigilava: senyora; <br> de aquí en avant estará <br> dintre de un quarto tancada, <br> y per mes assegurada <br> ni per menjar surtirá; <br> y quant arribe la nit <br> tots los balcons tancaré, <br> y las portas barraré <br> avans de anarmen al llit.</p> +<p><span class="personatge">Salv. </span>¡Ay Teresa! veritat (<em>apart</em>) <br> es lo estarne tant queixosa.</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Al que tè la dona hermosa (<em>apart</em>) <br> no pot estar descuidat.</p> +<p><span class="personatge">Salv. </span>Jum… (<em>tossint</em>).</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Ja has anat á buscar (<em>dirigintse á l’ alcoba</em>) <br> un refredat; ¿qué no ho veus?</p> +<p><span class="personatge">Salv. </span>Deu haver menjat fideus (<em>apart</em>) <br> que está per tant enrahonar.</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Fícat al llit desseguida.</p> +<p><span class="personatge">Salv. </span>Vejám com de aquí aixiré. (<em>apart</em>)</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Vamos dona acotxat bè (<em>obligantlo á ficarse al llit</em>) <br> y estigat ben arrupida. <br> Per estar ab mes repos (<em>apart surtint de l’ alcoba y dirigintse al balcó</em>) <br> al balconet surtiré <br> y una estona observaré <br> si hi ha algú que fassa l’ òs. <br> Crehuen que la del casat es una vida tranquila… <br> vigila Climent, vigila.</p> +<p><span class="personatge">Salv. </span>Quin silencio; ¿ahont haurá anat?</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>No olvides que la ocasió <br> fa lo lladre, y quant sòn dadas…</p> +<p><span class="personatge">Salv. </span>Sospetxará… (<em>apart</em>)</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Sòn bailadas. (<em>apart</em>) <br> No sò gelos, aixó no; <br> peró l’ home que assegura <br> no fa mes que prevenir, <br> pues sempre he sentit á dir <br> que aquell que assegura dura. (<em>sen va pel’ balcó</em>).</p> +<p><span class="personatge">Salv. </span>¿Si ‘m deurá estar vigilant?… (<em>apart</em>) <br> no ’l sento, probaré; jum… (<em>tossint</em>) <br> ¿si haurá anat á encéndrer llum? <br> ¡ah tunante! ¿sí? entretant <br> jo baixo. ¡Dèu ab mí sia! <br> y si trobo la ocasió <br> torno á surtir pel’ balcó <br> y demá será altre dia. <br> Ja ‘l sento venir; m’ agech, <br> fingiré que m’ he adormit, <br> y al moment que ’s fique al llit <br> fugiré com un llampech.</p> +</div> +<p><em>Surt Teresa: per la porta segona.</em></p> +<div class="vers"> +<p><span class="personatge">Ter. </span>Casi respirar <br> no puch de cansada; <br> ¡perqué jo vaig naixer <br> ¡ay! tant desgraciada! <br> ¿Qué he comés senyor, <br> que no m’ es permés <br> de gosar la ditxa <br> igual als demés? <br> ¿perqué sent tant jove <br> me baren casar <br> ab qui no mereix <br> tal ditxa gosar? <br> ¡Estrella fatal! <br> ¿perqué ‘m persegueixes, <br> que ni un sol instant <br> de mí ’t compadeixes? <br> Així com se troba <br> un petit aucell <br> que trist suqumbeix <br> encara novell <br> á mans de un noyet, <br> que está tant joyos <br> ab lo pardalet, <br> que de tant gelos, <br> ja ’l tanca, <br> ja ’l lliga <br> y ja l’ oprimeix, <br> perque la ignocencia <br> lo mal no coneix; <br> y tant se desvetlla <br> volentlo guardar <br> que fins sent enveja <br> si ‘l van á mirar: <br> ja ’l tanca y retanca, <br> no ’l fia á ningú <br> y sempre li sembla <br> que li pren algú. <br> Y tant lo atormenta <br> y al lliga tant fort, <br> que un dia s’ enquantra <br> ab l’ aucellet mort. <br> Tota noya jove <br> fa igual á l’ aucell <br> al moment que ’s casa <br> ab un home vell, <br> que fent com lo noy, <br> está tant gelos <br> que tota la vida <br> pateixen als dos. <br> Aquesta es la estrella <br> de ma joventut <br> que ’m segueix als passos <br> desde que he nasqut.</p> +<p><span class="personatge">Salv. </span>Ell no ve y tot está quiet… <br> no ’l vull pas aquí esperar; <br> per lo que puga tronar <br> baixaré á poch á poquet; <br> y embolicat com als fardos <br> atropello á trotxe y motxe. <br> que ’m vinga detrás; de noche <br> <em>todos los gatos son pardos</em>. (<em>baixa del llit</em>).</p> +</div> +<p><em>Surt lo senyor Climent; del balcó.</em></p> +<div class="vers"> +<p><span class="personatge">Clim. </span>He observat á una vehina <br> que escondintse anava entrant <br> al carrer de aquí al devant… <br> no m’ ha dat mòlt bona espina: <br> en aquesta hora de nit, <br> telégrafo pot ser bè la vehina; <br> miraré si la Teresa es al llit.</p> +<p><span class="personatge">Salv. </span>Ara vaig dret al balcó (<em>surtint de l’ alcoba</em>) <br> sens fer ruido.</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Demá, <br> pany y clau se posará <br> un á cada porticó.</p> +</div> +<p><em>Lo senyor Climent se dirigeix á l’ alcoba. Salvador surt de la esquerra del llit dirigintse al balcó: essent al mitj de la sala, pegan de cap lo un ab l’ altre; y de una empenta lo senyor Climent cau d’ esquena, y Salvador, al sentir la veu de la Teresa se para frente ’l balcó.</em></p> +<div class="vers"> +<p><span class="personatge">Clim. </span>¡Alto!</p> +<p><span class="personatge">Ter. </span>¡Ah!</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>¡Lladres!</p> +<p><span class="personatge">Salv. </span>¡Aqueix crit! (<em>apart</em>).</p> +<p><span class="personatge">Ter. </span>¿Quí hi ha aqui dins? (¡estich sorpresa!) (<em>apart</em>)</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>¡Ay! Lladres.</p> +<p><span class="personatge">Ter. </span>Lladres.</p> +<p><span class="personatge">Salv. </span>Teresa, <br> segueixme y ten esperit. (<em>sen va pel’ balcó</em>).</p> +<p><span class="personatge">Ter. </span>¡La veu den Salvador! (<em>apart</em>).</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>No (<em>se aixeca y se col·loca devant del balcó</em>) infame, no surtirás.</p> +<p><span class="personatge">Ter. </span>Aixó desprès ho sabrás. (<em>apart. Sen va per la segona porta tancantla per part de fora</em>).</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>No t’ ennirás pel’ balcó, <br> (<em>lo tanca y se dirigeix corrent á regoneixer la segona porta</em>) <br> la porta está ben tancada; <br> men vaig á encéndrer un mixto; <br> (<em>se acosta á la taula</em>) <br> no surtirás no, per Cristo, <br> ja ‘t tinch ben assegurada: <br> ves dona, ¿perqué no vas <br> ab lo galan que t’ espera? <br> hats caigut á la ratera, <br> cregas ten recordarás. <br> ¡Ahont sòn los mixtos Dèu meu! (<em>impacient y buscant</em>) <br> estich tant atribulat <br> que ni se ahont als he deixat. <br> ¡Oy Jesus! ara veheu, <br> encara m’ estich descals; <br> abuy perdo la xabeta; <br> ja pots estarte ben quieta <br> fentne lo caputxí fals. <br> (<em>entra á l’ alcoba y se sent ruido de testos</em>) <br> ¡Bè! bon jornal he guanyat: <br> vetaquí al menos un ral <br> al dimoni. Per tant mal, <br> abuy prou m’ hauré olvidat <br> de senyarme ab la ma dreta <br> perque tot sem desbarata; <br> ara buscant la sabata <br> he trencat la gibrelleta. <br> Vejám torném á buscar: <br> (<em>surt de l’ alcoba y torna á buscá ‘ls mixtos</em>) <br> jo ’ls deixo en aquest cantó… <br> aquí sòn. Aquí están, bo, <br> ja ’ls he sapigut trobar. (<em>encen llum</em>)<br> Ja tenim lo llum ences: <br> vina aquí. ¿Ahont s’ ha ficat? <br> ¡Teresa! ¿qué s’ ha escapat? <br> ¡aquesta es mes negra! ¡pues, <br> m’ ha deixat tancat á dins! (<em>regoneixent la porta</em>) <br> ¡Agafeu los! ¡agafeulos! <br> lligueulos fort y porteulos, <br> que hi corren tots los vehins; <br> vingan á ajudar seguit <br> á un pobre home que ha quedat <br> dintre de un quarto tancat <br> y la dona li ha fugit.<br> <br> <em>Figura que parla desde ‘l balcó ab los vehins del carrer.</em><br> <br> –Lladres, sí, que vol que siga.– <br> –Jo diré; no senyor, no, <br> han saltat per lo balcó, <br> no han passat per la botiga. <br> –¡Cóm si ’ls he vist! y tocat: <br> peró es dir, parlem clars si, <br> ells, ells m’ han tocat á mí.– <br> –Si senyor, perque s’ ha estat, <br> no fa vint minuts… ni deu; <br> un dels tants, fent l’ adormit <br> qui sab quant temps dins del llit <br> com qui diu al costat meu.– <br> –Prou; jo ho crech qu’ es cosa certa.– <br> –Al llit, al llit, si senyor; <br> si ‘ls tenia ’l rodedor <br> mentres que jo estava alerta.– <br> –Es lo cas, que he reparat <br> que jo estava sol al llit <br> perque ella del llit ha aixit: <br> prompte del llit he baixat <br> per fer que al llit se fiqués; <br> cerca del llit l’ he trobada, <br> y altre volta l’ he obligada <br> que á dintre del llit entrés: <br> un altre que no era ‘l llit, <br> peró que ’n lo llit dormia, <br> quant al llit jo ’m dirigia <br> de dins del llit ha surtit; <br> y al mateix punt que hi estat <br> a mitja sala, ’m regala <br> una empenta que ’m resbala <br> á terra tot estirat. <br> Corro seguit, encench llum <br> y crido per espantarlos, <br> regoneixo, ¡qu’ es trobarlos! <br> no veig ningú, ¡cá! ni fum, <br> no trobo persona humana, <br> estich tancat com un gos, <br> y m’ he quedat com si fos <br> la criada de santa-Ana.– <br> ¡Pel’ barret del pare Etern! <br> encara ‘s posan á ríurer: <br> digas Climent; ¿aixó es víurer? <br> aixó es estar al infern. <br> Y desprès de trastornat <br> de haver quedat sense esposa, <br> sento mes que tota cosa <br> ser la burla del vehinat. <br> Jo conech que viuré poch, <br> no hi ha per mí cosa bona, <br> perque un home sense dona <br> es un canti sense broch. <br> ¡Ah! pensava haver sentit <br> soroll!… ¿Qui hi ha?… ¿què podrá ser?… (<em>assustat</em>) <br> registraré… mes primer <br> miraré sota del llit: <br> y si hi ha algú? no, no, no; <br> si acás hi ha algú cridaré… <br> ¡qu’ es lo que ‘m passa! no sè <br> m’ ha agafat un tremoló… <br> no per falta de valor, <br> peró al véurem tant sol… ba; <br> aixó sens dupte será <br> inflamament de vigor. (<em>mira ab recel sota lo llit</em>) <br> Respiro, no hi ha ningú: <br> ¡si! ¿perqué no s’ hi esperavan? <br> haurán vist ab qui tractavan <br> (<em>al dir eixos versos mira per lo pany de la primera porta</em>)<br> ¡Misericordia! que algú <br> s’ está aquí dintre amagat. (<em>va á la porta segona</em>) <br> ¡Aquesta porta no passa! <br> avuy l’ Univers en massa <br> contra mí s’ ha conjurat. (<em>surt al balcó</em>). <br> ¡Lladres, lladres! ¡via fós! <br> pugen, pugen desseguida, <br> ó vaig á pérdrer la vida <br> á mans de un facineros. <br> –Posen un peu á la reixa <br> y pugen per lo balcó.– <br> –Es tancada, no puch, no; <br> Dèu meu l’ angunia no ’m deixa. (<em>apart</em>).</p> +</div> +<p><em>Surten lo senyor Pau, senyor Xarápi y un comparsa pel’ balcó.</em></p> +<div class="vers"> +<p><span class="personatge">Sr. Pau. </span>¿Ahont sòn?</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>¡Xit! callen quietut, (<em>a mitja veu.</em>) <br> ó sinó ’n surtirá algun.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Xar. </span>¡Qué sòn mòlts!</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Jo n’ he vist un <br> qu’ estava mitj ajagut.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Xar. </span>¿Y ahont era?</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Dins del quartet. <br> Veurá vinga senyor Pau, <br> mire pel’ pany de la clau. <br> Camine á poch á poquet. <br> (<em>lo senyor Pau mira pel’ pany de la porta primera</em>). <br> ¿Encara si está?</p> +<p><span class="personatge">Sr. Pau. </span>Si, si: <br> no hi ha temor que s’ escapi.</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>¿Vol dir?</p> +<p><span class="personatge">Sr. Pau. </span>¡Cá! Senyor Xarápi; <br> (<em>lo senyor Climent mira á la porta; y ’l senyor Pau parla ’l oido del senyor Xarápi</em>) <br> ¿vol saber qui es?</p> +<p><span class="personatge">Sr. Xar. </span>¡Qu’ es cert! ¿qui? (<em>los dos rihuen</em>).</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Per tenirlo assegurat, <br> lo que ‘n seguida hem de fer, <br> anar á donar primer <br> avís á l’ autoritat; <br> per agafar aquest lladra’ <br> que envíhen alguns civils, <br> y que vingan advertils <br> també alguns mossos d’ esquadra; <br> y prenentne precaucions <br> per si lo cas convenía…</p> +<p><span class="personatge">Sr. Pau. </span>Demane caballería,<br> ó sinó trenta canons. <br> Vosté l’ agafará.</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>¡Jo! <br> Lo meu avi, tinch present, <br> deya que un home valent, <br> y una bota de vi bo…</p> +<p><span class="personatge">Sr. Pau. </span>Pues, com li he dit tè de ser, <br> sinó marxem en seguida.</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Per ferme pérdrer la vida <br> no ’ls tinch pas de menester.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Pau. </span>Puch assegurarli…</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>¡Ja! <br> ¿qué aquí vaig á donar fi?</p> +<p><span class="personatge">Sr. Pau. </span>Que si vosté ’m creu á mí, <br> ningun dany no sufrirá.</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>¿Y si aquest home ‘s tossut, <br> y ’m fa una creu al devan’? <br> á las horas me dirán <br> qui gemega ja ha rebut.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Pau. </span>Sent aixís, que ho passe bè.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Xar. </span>Que surti al lladre de marras <br> y que ’n fassa butifarras.</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>¿Qué haig de fer? ¡tot ho faré!</p> +<p><span class="personatge">Sr. Pau. </span>Entrar devant de puntillas, <br> luego al sèu detrás jo vinch.</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Entre vosté, que jo tinch…</p> +<p><span class="personatge">Sr. Pau. </span>¿Qué?</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Rampa á las pantorrillas. <br> ¿Y no seria mes bo <br> que entressen devant vostés, <br> y escapantse de tots tres <br> en seguit l’ agafo jo?</p> +<p><span class="personatge">Sr. Pau. </span>Vosté pren aquesta capa. <br> (<em>li dòna la capa que está sobre la cadira de baqueta</em>).</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Si ja suu.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Pau. </span>Bè, no importa; <br> y quant obri jo la porta <br> li tira á sobre y al tapa.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Xar. </span>No mal·logre’l temps.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Pau. </span>L’ espero.</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Que Dèu m’ haja perdonat. <br> (<em>se senya y entra impulsat per lo senyor Pau</em>).</p> +<p><span class="personatge">Sr. Xar. </span>Tot tremolant sen hi va, <br> y crehent fer una hassanya <br> que ja may en tota Espanya <br> de mes gran no sen veurá. <br> Ja, ja, ja… ja ‘l tè agafat…<br> (<em>mirant pel pany de la clau</em>) <br> ara ha caigut… peró calla; <br> ja s’ acabat la batalla <br> y al portan embolicat.</p> +</div> +<em>Surten lo senyor Pau y ’l senyor Climent que porta un ninot mòlt embolicat ab la capa.</em> <!--pàg 27--> +<div class="vers"> +<p><span class="personatge">Sr. Xar. </span>¿No ‘m dirá senyor Pau, qui <br> dels dos ha aixit vencedó’?</p> +<p><span class="personatge">Sr. Pau. </span><em>Debajo Climent cayó <br> pero encima le volví.</em></p> +<p><span class="personatge">Sr. Xar. </span>Si que tant mateix ha estat <br> ab la vida bè al encant.</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Lo susto ha sigut gros, <br> quant á sota seu m’ he trobat: <br> (<em>col·locan lo ninot assentat ab una cadira de baqueta</em>) <br> contenirlo no podia, <br> la meva forsa era poca.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Xar. </span>¿Era fort?</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>¡Com una roca! <br> Furios se resistía.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Pau. </span>Ara veurém qui será. <br> Destápel senyor Climent.</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>¿No pot fer cap moviment?</p> +<p><span class="personatge">Sr. Xar. </span>No senyor.</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Pues allá va. <br> (<em>lo descubreix y s’ queda ab la capa estesa á las mans y mirantse lo ninot ab la major estupidés; lo senyor Pau y ’l senyor Xarápi, quedan un á cada costat de la cadira y lo comparsa detrás lo respaldo; los dos mirant al senyor Climent y signant al ninot, y lo comparsa ab los brassos alsats en alt colateralment; los tres rihent descompassadament y formant junts un quadro de caricatura</em>).</p> +<p><span class="personatge">Sr. Pau. </span>La victoria ha sigut seva.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Xar. </span>Apareix que l’ ha espantat.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Pau. </span>¿Avisem l’ autoritat?</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>¡Un ninot! á casa meva. <br> (<em>la paraula ninot la pronuncia ab veu sumament profunda</em>). <br> ¿Y vostés no saben qui es que l’ ha dut aquí dins?</p> +<p><span class="personatge">Sr. Pau. </span>Si senyor, los sèus fadrins <br> l’ han fet aquest dematí. <br> Sens dupte que s’ ha lluhit.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Xar. </span>D’ aixó’n dich homens valents.</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>¿Perqué cahuen tants torments <br> sobre meu aquesta nit? <br> Qui sab si lo que he passat… <br> podria ben ser que fos <br> que per ser jo tan gelós <br> Dèu m’ haja així castigat.</p> +</div> +<p><em>Tíran per lo balcó una pedra embolicada ab una carta</em></p> +<div class="vers"> +<p><span class="personatge">Sr. Pau. </span>Si no m’ enganyo he sentit <br> lo soroll de una pedrada; (<em>buscant</em>) <br> una pedra embolicada <br> ab un paper; y es escrit.</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Si pot ser será… no sè <br> m’ ha agafat un tremoló…</p> +<p><span class="personatge">Sr. Pau. </span>Acostat á la claró’ <br> de aquest llum la llegiré. <br> “Esposo; teniendo que sufrir de continuo á tu lado el tormento de tus celos imaginarios, he resuelto separarme de tí para no volver jamás, mientras persistas en tus ridículas locuras, en sospechar de infiel, á la que siempre te ha sabida guardar fidelidad al juramento inviolable que te hizo al pié del altar; es cuanto tiene que manifestarte tu fiel esposa.” Teresa Gilera.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Pau. </span>Ja ho ha sentit.</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>¿Si es així <br> que ‘m guarda fidelitat, <br> qui ha sigut quant sen’ ha anat <br> al que la treta de aquí? <br> ¿tal volta s’ esperará? (<em>mira per lo balcó</em>)<br> ¡Oh! si: ja estich convensut.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Xar. </span>¿Si?</p> +<p><span class="personatge">Sr. Pau. </span>¿Quí es?</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Ja l’ he conegut; <br> aquell es lo sèu germá. <br> Conech que no m’ ha faltat; <br> vina seguit á prop meu, <br> puja Teresa, que Dèu, <br> dintre del cor m’ ha tocat. <br> Gracias vos dono senyor,<br> arrepentit vos admiro; <br> ja pujan, obran, ¡respiro!<br></p> +</div> +<p><em>Surten Salvador y Teresa per la porta segona.</em></p> +<div class="vers"> +<p><span class="personatge">Clim. </span>¿Has sigut tú Salvador?…</p> +<p><span class="personatge">Salv. </span>Sí: peró estigas atent. <br> Devant de tot lo vehinat <br> ants tens de haver aprobat.</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>¡Qué!</p> +<p><span class="personatge">Salv. </span>La condició següent. <br> Vista l’ angustia sens fi <br> que de contínuo sufria, <br> no ‘s queda ab ta companyía, <br> si no promets, que de aquí <br> en avant t’ esmenarás, <br> no donantli mala vida, <br> ni la tindrás oprimida <br> ni mes gelos no serás: <br> quedará tot olvidat <br> ab pau y gracia vivint, <br> si ab los sèus quefers <br> cumplint gosa de tranquilitat. <br> Convenint ab lo que he dit, <br> la Teresa ’s queda á aquí, <br> ó per lo mateix camí <br> torném á surtir seguit.</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Vina Teresa, no ‘m deixes <br> ab aquest torment que tinch,<br> no ’m deixes, que á tot m’ avinch; <br> jo faré perque no ’t queixes, <br> á fé de Climent Tusaigua, <br> lo que tú disposarás,<br> y al meu costat estarás <br> lo mateix que ’l peix al aigua. <br> Si tú promets lealtat, <br> juro serte constant.</p> +<p><span class="personatge">Ter. </span>Juro ser de aquí en avant, <br> tant fiel com sempre hi estat.</p> +<p><span class="personatge">Clim. </span>Que seguirás sentme leal (<em>a Teresa</em>) <br> no ho dupto no, y t’ ho agraeixo, <br> y desde ara concedeixo <br> llibertat individual. <br> Si desprès de no dormir, (<em>al públich</em>)<br> desprès de ser esbroncat, <br> desprès de quedar tancat <br> y surts y burlas sufrir, <br> si desprès de tant patir, <br> lo públich calmés lo mal <br> de aquesta nit tant fatal <br> donantnos una palmada, <br> seria menos pesada <br> UNA NIT DE CARNAVAL.</p> +</div> +<div class="centrat"> +<p>Fí de la pessa.</p> +</div> +<div style='text-align:center'>*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 78712 ***</div> +</body> +</html> diff --git a/78712-h/images/cover.jpg b/78712-h/images/cover.jpg Binary files differnew file mode 100644 index 0000000..8a65d11 --- /dev/null +++ b/78712-h/images/cover.jpg |
