diff options
Diffstat (limited to '78597-h/78597-h.htm')
| -rw-r--r-- | 78597-h/78597-h.htm | 1495 |
1 files changed, 1495 insertions, 0 deletions
diff --git a/78597-h/78597-h.htm b/78597-h/78597-h.htm new file mode 100644 index 0000000..7e1a7fb --- /dev/null +++ b/78597-h/78597-h.htm @@ -0,0 +1,1495 @@ +<!DOCTYPE html> +<html lang="ca"> +<head> + <meta charset="utf-8" > + <meta name="generator" content="pandoc" > + <meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0, user-scalable=yes" > + <meta name="author" content="Josep Pin i Soler" > + <link rel="icon" href="images/cover.jpg" type="image/x-cover"> + <meta name="dcterms.date" content="1891-01-01" > + <title>La Sirena | Project Gutenberg</title> + <style> +html { +line-height : 1.5; +font-family : Georgia, serif; +font-size : 20px; +color : #1a1a1a; +background-color : #fdfdfd; +} +body { +margin : 0 auto; +max-width : 36em; +padding-left : 120px; +padding-right : 50px; +padding-top : 50px; +padding-bottom : 50px; +} +@media print { +body { +background-color : transparent; +color : black; +font-size : 12pt; +} +p, h2, h3 { +orphans : 3; +widows : 3; +} +h2, h3, h4 { +page-break-after : avoid; +} +} +p { +margin : 1em 0; +} +p.subtitle { + font-weight: bold; +} +p.author { + font-weight: bold; +} +p.date { + font-weight: bold; +} +a { +color : #1a1a1a; +} +a:visited { +color : #1a1a1a; +} +img { +max-width : 70%; +border: 1px solid #555; +} +h1 { + margin-top : 1.4em; + text-align : center; +} +h1.title { + font-weight: bolder; +} +h2, h3, h4, h5, h6 { +margin-top : 1.4em; +text-align : center; +} +h2 { + margin-left : -1.7em; + border-bottom-style: solid; + border-color: gray; +} +h3 { + margin-left : -1.7em; +} +h4 { + margin-left : 1.7em; +} +h5, h6 { +font-size : 1em; +font-style : italic; +} +h6 { +font-weight : normal; +} +ol, ul { +padding-left : 1.7em; +margin-top : 1em; +} +li > ol, li > ul { +margin-top : 0; +} +blockquote { +margin : 1em 0 1em 1.7em; +padding-left : 1em; +border-left : 2px solid #e6e6e6; +font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; +font-size: 90%; +} +code { +font-family : Menlo, Monaco, 'Lucida Console', Consolas, monospace; +font-size : 85%; +margin : 0; +} +pre { +margin : 1em 0; +overflow : auto; +} +pre code { +padding : 0; +overflow : visible; +} +hr { +background-color : #1a1a1a; +border : none; +height : 1px; +margin-left: auto; +margin-right: auto; +} +table { +width : 90%; +margin: 0 auto 0 auto; +} +table caption { +margin-bottom : 0.75em; +} +tbody { +margin-top : 0.5em; +border-top : 1px solid #1a1a1a; +border-bottom : 1px solid #1a1a1a; +} +th { +border-top : 1px solid #1a1a1a; +padding : 0.25em 0.5em 0.25em 0.5em; +} +td { +padding : 0.125em 0.5em 0.25em 0.5em; +} +header { +margin-bottom : 4em; +text-align : center; +} +#TOC li { +list-style : none; +} +code { +white-space : pre-wrap; +} +span.personatge { +font-variant : small-caps; +} +div.centrat { +text-align: center; +} +div.hanging-indent { +text-indent : -1.5em; +margin-left : 1.5em; +} +div.indicacions-escena { +text-indent : -1.5em; +margin-left : 1.5em; +font-style: italic; +} +div.advert{ +text-align: center; +text-transform: uppercase; +font-weight: bold; +font-family: sans-serif; +} +div.aclariments{ + text-indent: 2em; +} +</style> +</head> + +<body> +<div style='text-align:center'>*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 78597 ***</div> + +<header id="title-block-header"> +<img src="images/cover.jpg" alt="portada" > +<h1 class="title">La Sirena</h1> +<p class="subtitle">Drama en quatre actes y un cuadro</p> +<p class="author">Josep Pin i Soler</p> +<p class="date">1891</p> +</header> +<p><code>Aquest text ha estat digitalitzat i processat per +l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte +Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.</code></p> +<p><br></p> +<div class="advert"> +<p>Manera de ser dels personatges principals.</p> +</div> +<div class="aclariments"> +<p><em>Lo Grabat</em>. Un home en plena virilitat, físicament ros de cabells, afeytat de galtas y boca, una espessa sota barba; moralment un conjunt de tendresa y de violencia. Es tendre per sa filla, afectuós ab son pare, ho degué ser molt per sa mare, y menos, molt menos, ab sa muller; en primer lloch perque la sèva dona no era de la <em>sèva sang</em>, y després perque per un home com lo Grabat, la dona, fins sent esposa, es sempre una mica més ó menos la femella.</p> +<p><em>Gatneu</em>. Lo tipo del dropo de platja, del que s’engorroneix y comensa per viure unas quantas setmanas á la casa ahont l’han convidat y termina per serne parássit. De vegadas, casi sempre, la casa hont s’arrapa es la d’una germana viuda, d’una filla casada, d’una pobre mare qu’ ha de travallar per ell en lloch de rebren aussili.</p> +<p>Llevat la dropería, plé d’inginy y de gracias que ’l fan suportable. Es un especialista per guisar certas menjadas, fa jochs de cartas, es bon ballador ó rascador de guitarra. Segons sigui ’l tipo, mariner, vilatá ó de pagesía, cambiarán las sèvas exterioritats, pero sempre será ’l parássit casi <em>ruffiano</em>.</p> +<p><em>Lo Sacristá</em>. Una mena de filosof que no sap llegir ni escriure; ha sigut molts anys militar, ha passat molta miseria, ha sigut sempre esclau d’un ó altre. Absolutament home de bé en lo sentit de <em>ser honrat</em>… aficionat á la beguda, recurs de cervells imaginatíus y mal nudrits.</p> +<p><em>Don Luisito</em>. Un criollito casi mulato: vicioset, orgulloset, poruch, interessat, descontent de trovarse entre personas que no li diuhen <em>mi amo</em>… Si hagués viscut hauría sigut, socialment, insuportable; políticament, partidari de Maceo.</p> +<p><em>La Pitera del hostal</em>. Enamoradissa, alegroya; á diset anys se va enamorar d’un carrabiner perque era ben plantat. Son pare y sa mare s’oposaren al casament, pero ella no ‘ls escoltá. De son casament ab lo soldat tingué una filla que li doná mes inquietuts que satisfaccións. Lo Grabat habent dit á la Pitera que la <em>volía</em>, ella s’imaginá que l’estimaba, y la pobreta una mica causat per l’estretés en que vivia y que son casament ab un <em>Capitá de carrera</em> hauría desvanescut, una mica perque potser s’había aficionat de cor al mascle ardit que se l’había feta sèva, lo cert es que concibeix una rabia sorda primer, exuberant y parladora després, contra l’home que l’había tingut pèl seu regalo mentres vivia al poble y qu’ al tenir d’empendre viatje pren comiat d’ella ab la major frescura, com dihent: “ja torno”. Després la pobrissona, quan ha perdut á sa filla qu’ adoraba y en qui veya també una base de benestar futur, quan s’ha apagat la darrera claror que la guiaba, quan ha perdut sa darrera ilusió queda com trastocada.</p> +<p><em>Marieta</em>. Una bona noya sense personalitat mentres es verge… Enérgica, sang del Grabat quan aquell <em>criollo</em> ha abusat d’ella.</p> +<p><em>La Sorda</em>. La velleta pobre, que hi ha en tots los poblets de vora mar. Esposa sense marit, mare sense fills, avia sense nets… Tots los homens que li eran alguna cosa, ó s’han quedat en terras d’hont no vindrán per pobres, ó s’han negat! Viu de no res… de rosegóns, de peixets que ningú vol, de cosas que sobran als qui son més pobres qu’ ella.</p> +<p>Los demés personatges son molt clars, no tenen recóns psicológichs.</p> +</div> +<div class="advert"> +<p>Época, indumentaria, sitis, etc..</p> +</div> +<div class="aclariments"> +<p>Uns quants anys després del tractat fet ab l’Inglaterra –28 juny de 1835– pera abolir lo tráfech d’esclaus y conegut per “tratado de Martínez de la Rosa”.</p> +<p>Cal considerar per la verossimilitut del ters acte que ’l primer barco de vapor trasatlántich, lo <em>Sirius</em>, s’estrená d’Inglaterra á l’América del Nort en 1837. Lo <em>Sirius</em> com tots los creuhers y vapors de costa anaba ab rodas y com las máquinas eran de poca pressió, duyan varias fogaynas y ximeneyas.</p> +<p>A l’arsenal de Toulon han conservat com reliquia durant molts anys un dels primers vaporets que tingué la França, <em>Le Taureau</em>, d’uns 40 metros de llarch: portaba quatre ximeneyas.</p> +<p>Al comensament de la navegació á vapor los oficials de marina de guerra consideraban com á cástich lo ser embarcats en ditas naus. Entr’ ells tractaban als qui hi eran embarcats de <em>Carboners</em>.</p> +<p>Respecte al siti ahont los capitans negrers anaban á desembarcar la negrada, n’hem escullit un d’auténtich: una recalada prop de Cárdenas en vista de las “tetas de Camarioca”, dos puigs que guían als mariners desde lluny pera buscar la bahía de Cárdenas. Lo barco negrer fondejaba entre ‘ls cayos y la costa, y al ser de nit desembarcaba als negres, qu’ eran entrats dintre un <em>bohiho</em> –magatzém y habitació,– y d’allí, un cop reposats, los repartían entre ’ls propietaris ó delegats dels propietaris per compte dels qui s’había fet l’expedició. Quan los desembarcaban ja anaban vestits: calsas y americana de dril, barret de palla, sabatas de pell ab orelletas, las donas faldilla y jipó rallats.</p> +<p>Durant la navegació no tot era sang y foch com molts suposan. Certs capitans desembarcaban negradas ja mitj organisadas per grupos y ab <em>cabos</em> triats d’entre ’ls negres que ’ls habían semblat mes inteligents. Los cabos rebían com insignia de llur autoritat una camisa vermella á tall de sotana y un fuhet y com los negres suvint no eran compatriotas que fins n’hi había de nacions enemigas, devegadas era precís vedar lo fuhet á un cabo per massa rigurós.</p> +</div> +<div class="advert"> +<p>Advertencias als senyors directors d’escena.</p> +</div> +<div class="aclariments"> +<p>En lo teatre <span class="personatge">Novedades</span> de Barcelona hon s’ha estrenat lo present drama y en tots los teatres hont sia posat ab aparato pot suprimirse casi tota la escena II del acte IV en lo qual se referix lo combat naval, de: “ni un de malalt” (pág. 67) á “tinch un munt de cartas” (pág. 71).</p> +<p>La música demanarla al mestre Gimenez, director d’orquesta del teatre de Novedades.</p> +<p>Los dibuixos per decoracións al Sr. Soler y Rovirosa.</p> +<p>Los idem per vestits al Sr. Labarta.</p> +<p>Las indicacións de figuració y plantament d’escenas al Sr. Tutau.</p> +</div> +<div class="advert"> +<p>Repartiment.</p> +</div> +<table> +<thead> +<tr> +<th style="text-align: left;">Personatges</th> +<th style="text-align: left;"><!-- --></th> +<th style="text-align: left;">Artistas</th> +</tr> +</thead> +<tbody> +<tr> +<td style="text-align: left;"><span class="personatge"> La Pitera del hostal</span></td> +<td style="text-align: left;">35 anys</td> +<td style="text-align: left;">Dª. Carlota de Mena.</td> +</tr> +<tr> +<td style="text-align: left;"><span class="personatge"> Marieta </span></td> +<td style="text-align: left;">18 "</td> +<td style="text-align: left;"> " Josefina Roca.</td> +</tr> +<tr> +<td style="text-align: left;"><span class="personatge"> Roseta </span></td> +<td style="text-align: left;">35 "</td> +<td style="text-align: left;"> " N. N.</td> +</tr> +<tr> +<td style="text-align: left;"><span class="personatge"> La Sorda </span></td> +<td style="text-align: left;">70 "</td> +<td style="text-align: left;"> " Concepció Palá.</td> +</tr> +<tr> +<td style="text-align: left;"><span class="personatge"> Ció </span></td> +<td style="text-align: left;">50 "</td> +<td style="text-align: left;"> " Elvira Morera.</td> +</tr> +<tr> +<td style="text-align: left;"><span class="personatge"> Grabat</span>, capitá de la Sirena</td> +<td style="text-align: left;">45 "</td> +<td style="text-align: left;">D. Teodoro Bonaplata</td> +</tr> +<tr> +<td style="text-align: left;"><span class="personatge"> Noy Gran</span>, pilot</td> +<td style="text-align: left;">40 "</td> +<td style="text-align: left;"> " Vicens Daroqui.</td> +</tr> +<tr> +<td style="text-align: left;"><span class="personatge"> Gatneu</span>, cuyner</td> +<td style="text-align: left;">40 "</td> +<td style="text-align: left;"> " Hermeneg. Goula.</td> +</tr> +<tr> +<td style="text-align: left;"><span class="personatge"> Patou</span>, mariner</td> +<td style="text-align: left;">30 "</td> +<td style="text-align: left;"> " Lluis Muns.</td> +</tr> +<tr> +<td style="text-align: left;"><span class="personatge"> Miliet</span>, agregat</td> +<td style="text-align: left;">18 "</td> +<td style="text-align: left;"> " Carles Delhom.</td> +</tr> +<tr> +<td style="text-align: left;"><span class="personatge"> Don Luis</span>, armador</td> +<td style="text-align: left;">25 "</td> +<td style="text-align: left;"> " Frederich Parreño</td> +</tr> +<tr> +<td style="text-align: left;"><span class="personatge"> Senyor Joanet</span>, caixer</td> +<td style="text-align: left;">60 "</td> +<td style="text-align: left;"> " Miquel Pigrau.</td> +</tr> +<tr> +<td style="text-align: left;"><span class="personatge"> Carlets</span>, escribent</td> +<td style="text-align: left;">20 "</td> +<td style="text-align: left;"> " Frederich Fuentes</td> +</tr> +<tr> +<td style="text-align: left;"><span class="personatge"> Sebastiá</span>, idem</td> +<td style="text-align: left;">20 "</td> +<td style="text-align: left;"> " Lleó Odena.</td> +</tr> +<tr> +<td style="text-align: left;"><span class="personatge"> Lo Senyor Rector</span></td> +<td style="text-align: left;">65 "</td> +<td style="text-align: left;"> " Jaume Virgili.</td> +</tr> +<tr> +<td style="text-align: left;"><span class="personatge"> Sacristá</span></td> +<td style="text-align: left;">70 "</td> +<td style="text-align: left;"> " Joan Oliva.</td> +</tr> +<tr> +<td style="text-align: left;"><span class="personatge"> Lo cego</span></td> +<td style="text-align: left;">75 "</td> +<td style="text-align: left;"> " Enrich Guitart.</td> +</tr> +<tr> +<td style="text-align: left;"><span class="personatge"> Lo Mayoral</span></td> +<td style="text-align: left;">30 "</td> +<td style="text-align: left;"> " Ricard Esteve.</td> +</tr> +</tbody> +</table> +<div class="centrat"> +<p><em>Noys, mariners, mulatos, negres, mossos de la escuadra, gent del poble, etc., etc..</em></p> +<p><strong>Direcció artística: D ANTON TUTAU.</strong></p> +</div> +<h2 id="primer-acte.">Primer acte.</h2> +<div class="advert"> +<p>La benedicció del barco.</p> +</div> +<div class="hanging-indent"> +<p>Un tros de platja d’un poblet qualsevulga de la costa. Unas casetas de pescadors ab fogons á fora, rafal, taulas, banchs, etc.. Un sogall encés penjat en qualsevol puesto.</p> +<p>A mitj terme una roca ó tros de moll, hont estarán atracadas duas embarcacións petitas. Al fondo la <em>Sirena</em> pollacra goleta negrera fondejada.</p> +<p>Al peu d’un arbre, un altaret fet ab cuatre posts, un cobrellit per darrera, gerros de flors, candeleros, etc..</p> +</div> +<h3 id="escena-primera.">Escena primera.</h3> +<div class="indicacions-escena"> +<p>Donas que filan, noyas que fan puntas. <span class="personatge">Ció</span> cou menjars en cassolas, paellas. <span class="personatge">Lo Sacristá</span> va y vé endegant l’altaret sota ’ls arbres. <span class="personatge">Patou</span> arranjant una embarcació, carreganthi fato. Arriva ’l <span class="personatge">Senyor Joanet</span> dintre d’una tartaneta; <span class="personatge">Patou</span> va á donarli la má per baixar.</p> +</div> +<div class="centrat"> +<p><span class="personatge">Ció, Sacristá, Patou</span> y <span class="personatge">Senyor Joanet</span>.</p> +</div> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Ô, ô (<em>al cavall</em>). Gracias, mestre, teniu (<em>un saquet de má</em>) que no ’s perdi… ¿Arrivo á temps?</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> Ha fet just… miri la <em>Sirena</em>; ja está aparellada per ferse á la vela. Tot está á punt. Jo estaba ormejant lo gússi, aquellas donas fan cóurer una miqueta de refresch (<em>rihent</em>), lo Sacristá endega l’altaret per la Benedicció y així qu’ arrivin la gent, una reposadeta aquí ab las familias, lo traguet de despedida… ¡y en mar!</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Hem surtit de Barcelona qu’ encara no era día; pero ‘l nostro “Soberano” (<em>al cavall</em>) ’s fa vell… y nosaltres també. (<em>Al mosso.</em>) ¿Qu’ heu vist á l’amo?</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> ¿A D. Luisito? ¡Jo ho crech! Fa dos días que roda pel poble; segons los uns ha vingut per donar ordres al Capitá, altres diuhen si li festeja la noya.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> ¡Calleu, poch seny, calleu!</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> Y li han surtit los comptes errats, perque ’l Capitá l’ha deixat al hostal de la Pitera; ni á béure l’ha convidat.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Que no ’s refredi ’l “Soberano”. (<em>Al mosso.</em>) Y vos guardeu lo saquet… está plé de moneda per vosaltres.</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> Miri, l’entro aquí dins (<em>á la casa</em>). ¡Veureu, mestre! (<em>al mosso</em>) poséulo sota aquella teuladeta. (<em>Desapareix</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Vaig á veure si ’ls trovo.</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> Carrer de Mar amunt.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Prou, prou. Ja he vingut altres vegadas.</p> +<h3 id="escena-ii.">Escena II.</h3> +<div class="centrat"> +<p>Anteriors, menos lo senyor <span class="personatge">Joanet.</span></p> +</div> +<p><span class="personatge">Ció: </span>¿Quí es aquell senyor?</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> Lo Sr. Joanet, com si diguessim lo Capitá de ca ’n Salvat.</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>¿Lo Capitá? Jo ‘m creya que densá de la mort de D. Josep María no hi había més amo de la casa que D. Luisito, ’l sèu fill… aquell senyoret tan melindrós qu’ ha posat á ca la <em>Xarraire</em>, al hostalet de la Pitera, ha vingut de Barcelona portant la moneda per las avansas… Jo he cobrat un paper de plata… ¡que ja s’ha fus! estabam molt empenyats… ¿y á tu quánt t’han donat? (<em>A una de las donas.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> (<em>A Ció.</em>) Bè, lo Capitá no vol dir l’amo, ni de la <em>Sirena</em> ni dels altres barcos que tenen á ca ’n Salvat… vull dir que ’l Sr. Joanet porta ’l timó… Ell y ’l nostro de Capitá s’estiman molt.</p> +<h3 id="escena-iii.">Escena III.</h3> +<div class="centrat"> +<p>Anteriors, <span class="personatge">Gatneu</span> qu’ arriva ab uns quants noyets carregats de paners, de sachs.</p> +</div> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>¡Oh Patou! ¿qué no ‘ns ajudas á descarregar? ¡Gracias á Dèu qu’ es lo darrer viatje! ¡Prou ajudarás á vuydarlos aqueixos sachs!</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> ¿Galeta?</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>¡Galeta y <em>Pa tou</em>!</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> (<em>Ne romp un tros y l’engoleix.</em>) Un cop embarcat es lo que més anyoro. Després galeta…</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Que conserva la dentadura… Ola, arquebisbe (<em>al Sacristá</em>); ¿encara no está llest aqueix tinglado?</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>Ha quedat bè, ¿veritat? (<em>Contemplant l’altaret.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>(<em>Fent tastar lo menjar al Sacristá.</em>) ¿Qué ’us sembla?</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>(<em>Bufa cómicament, se crema y torna la cullera.</em>) ¡Un pols! alló que se’n diu un tristet pols més de sal.</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>¿Voleu dir? (<em>Tastant</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>Ho trovo dols. (<em>Tornant la cullera.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Segóns sembla, ’us hi enteneu en peixadas de tota mena.</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>No tant com tu, que passas la vida menjant ó fent cóure un menjar per uns ó altres… pero quan un home ha corregut la Zeca y la Meka…</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> Y la vall d’Andorra.</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Bè, tu no ’t barrejis en conversa de gent com cal y fes la tèva… esgota ’l gússi.</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>Quan un home ha corregut mon, avuy dejuno, demá no dino… ¡figurat! Si l’ocasió li presenta una provisió de recapte… ¡peix… ploma… ó pel!</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>’Us hi debeu rebejar quan l’ápat es de debó.</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>¡No tant! Alló que se’n diu menjar per menjar… ¡afartarme! may ho he fet. Soch de mena poch menjador.</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Com tots los borratxos.</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>¿Qué has dit? deus parlar per tu: ¿qué m’hi has vist may borratxo… del tot?</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>¿Del tot? ¿del tot?</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> Aneu á saber lo qu’ ell enten per borratxo del tot.</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>Entench estarho com més de quatre… com ho estaba cert <em>cucineru</em> aficionat, cert mariner de secá. (<em>Irónich</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>¡Mariner de secá, jo!</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>Lo día que ’l mèu amich D. Pau Cendra…</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> ¿Amich vostre ’l Grabat?</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>¡Sí senyor! no ’ns fem gayre, pero li porto amistat… Lo día que ’l Grabat va dirli que per compassió…</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>¿Per compassió? (<em>Cremat</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>¡Perque no fessis nosa á ta germana, á tot lo poble! t’embarcaba de cuyner á bordo de la <em>Sirena</em>…</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Sacristá de sants de cartró, no ’m vingueu ab indirectas ni ab mots cuberts.</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> ¡Mots cuberts! ¿Encara voleu qu’ us parli més clar?</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>M’ has tractat de borratxo…</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> ’Us torna ’l cambi.</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>¡Jo borratxo, jo faig nosa! (<em>Amenassantlo ab un rem.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>(<em>Arborant un candelero.</em>) ¡Au, si gosas! ¿que ’t pensas que ’m fas por? De més guapos que tu n’he estés per terra d’un cop de culata… quan perseguíam al francés.</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> (<em>Atiantlos.</em>) ¡Alsa, valents!</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>(<em>Cremat á Patou.</em>) Arri á la llanxa á carregar aqueixos sachs… déixamel per mi aqueix frare llech. (<em>S’ encaran en posició de barallarse.</em>)</p> +<h3 id="escena-iv.">Escena IV.</h3> +<div class="centrat"> +<p>Anteriors, senyor <span class="personatge">Rector</span>.</p> +</div> +<p><span class="personatge">Rector: </span>¿Qué passa? ¿y aixó, que sòu ximples? ¿encara no esteu llest? (<em>Al Sacristá.</em>) Millor fariau d’ajudarlo. (<em>Als mariners.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Prou feyna tinch per mi… De las tres de matinada que vaig y vinch. Tota la feyna pesada… ¡ja se sap! pèl <em>cucineru</em>. (<em>Lo Rector mira l’altaret, desapareix.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>¡Com que ja n’habías perdut la mena de travallar!</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>¡Ves quí parla!</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>¡Quánts anys há que t’hi arrossegabas per aquí vivint á costas de la Pitera!… La pobre densá qu’ es viuda d’aquell carrabiné, prou feynas tè per ella y la sèva noya.</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Jo no li feya cap nosa á ma germana… li feya respecte á la casa; y en quant al sèu home no era carrabiner, era sargento de carrabiners.</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>Lo sargento Malendras.</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>¡Menendez! (<em>Enfasis</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>Lo cert es que densá que vas venir del servici, que ta germana ’t mantenía…</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>¡Vaja! prou ha durat… ¿ahónt es la tripulació?</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Casi tots son á bordo ab l’altre pilot y ’l nostramo. Lo capitá no més ha deixat saltar en terra als qui tenen familia al poble.</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>¿Que no sou tots de Port-nou?</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>¡Qu’ es cas! navegarém ab gent de totas menas… En ma vida hauré fet un viatje ab gent de tanta nació y tan barrejada. Hi ha un gallego… ¡de Corcubion! Un dels timoners es de la Higuerilla… figuris senyor Rector… si no fa escruixir… ¡de la Higuerilla! En Patou qu’ es de… ¿d’hont ets tu, Patou?… ¿de Guadalajara?</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>Lo fet es (<em>á Patou</em>) que no teniu posat de mariner de per aquí.</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> ¿Perque vaig ormejat á la inglesa? tinch fets més viatjes pèl mar Gran…</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Nada, nada… ¿ja has acavat d’esgotá ‘l gussi? Esgota la llanxa, arma ’ls escalems, veyas si ’ls estrops son á puesto… (<em>Baix al Rector y Sacristá</em>). Va vestit com si anés á pescar la ballena y en sa vida ha pescat més qu’ anguilas fangals… Crech qu’ es d’Amposta. (<em>’L rectó s’allunya.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>(<em>Al Sacristá trovant que l’altaret ja está prou bé.</em>) ¡Enllestiu! ¡Aném! Vosaltres (<em>á las donas</em>) així que vagin arrivant gent direu qu’ hem anat á pendre ’l sobrepellís, l’aygua beneyta… (<em>Surten</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>(<em>Intervenint</em>.) Las eynas per la benedició… tot cosetas flonjas. Jo vaig esgarrar la carrera; no n’hi ha de més descansada que la d’aqueixos…</p> +<h3 id="escena-iv..">Escena IV..</h3> +<div class="centrat"> +<p><span class="personatge">Gatneu, Ció, Patou</span>, menjant.</p> +</div> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>No ’l puch veure aqueix sacristá. Sempre ab llatinadas… y un genit com una pólvora… quan li sembla que ’s burlan d’ell, desseguit hi es.</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>¡No ’n feu cas, sempre está enterbolit!</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> No més hi deu veure clar per ajudar missa primera.</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>A missa de set ja branda.</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> A l’ofici, trángul.</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>¡Y á mitj día… fondo! Dorm unas quantas horas per qualsevulga reconot, y á posta de sol se lleva… Ha trovat medi de viure doble que ’ls altres. Ell de cada día ’n fa dos.</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> A mi m’estranya que ‘l senyor Rector… qu’ encara que siga del ram del llatinorum es un bon jan, hagi arreplegat un dropo, un borratxó…</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>Quan lo va arreplegar no ho era tant.</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Sempre l’he conegut aixís… Lo va arreplegar perque entre ’l Rector y ell s’han passat cosas <em>¡tarriblas!</em> Han fet la guerra del francés plegats… y no sé ahont… á Hostalrich me sembla, lo sacristá va salvar la vida al sèu capitá, lo senyor Rector… després van tornar al convent de Poblet á fer de flares… y ara hi ha pochs anys… al bó de l’istiu quan van cremar los convents, diuhen si ells dos conspiraban… Se van fer fonedissos.</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>Calleu, calleu, mala llengua. Quan lo Sr. Rector y ’l Sacristá van venir al poble arrivaban de Roma.</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Sí… sí… ¡de la fáccia! ¡Ja veureu! Un día á l’anar á missa ’us trovareu ab la porta de l’iglesia tancada, al Rector al mitj de la plassa muntat á cavall y al Sacristá ab un trabuch…</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> ¡Donchs qué sé jo! ¡No fan posat de guerrerus!</p> +<h3 id="escena-v.">Escena V.</h3> +<div class="centrat"> +<p>Anteriors, <span class="personatge">Pilot, Roseta</span> y <span class="personatge">Emili</span>, que surtirá d’escena enrahonant ab un mariner, després torna.</p> +</div> +<p><span class="personatge">Roseta: </span>(<em>Una criatureta al bras, altre á la má.</em>) ¿M’ escriurás sovint?</p> +<p><span class="personatge">Pilot: </span>T’ ho prometo, fins escriurá ’l noy.</p> +<p><span class="personatge">Roseta: </span>Pensa en mi… en las nostras filletas.</p> +<p><span class="personatge">Pilot: </span>Per tu, per ellas, perque ‘us estimo més qu’ á mi mateix m’embarco ab gust per un viatje… escolta. (<em>Confidencial</em>.) N’hi ha que s’embarcan creyent que no més aném á Cárdenas.</p> +<p><span class="personatge">Roseta: </span>¿Donchs ahónt anéu? ¿més lluny?</p> +<p><span class="personatge">Pilot: </span>Per tothom, pèl Sr. Rector, per las familias del poble aném á Cárdenas… pero més lluny ó més aprop (<em>somrihent</em>) lo cert es que trigarém de tornar. Ab aixó, no t’impacientis… Lo Grabat es lo millor Capitá de la costa, lo barco nou. Quan pugui donarte noticias, te’n donaré; quan no ‘n rebis… senyal de qu’ estém bons. (<em>Rihent tristement.</em>) En quant á tornar…</p> +<p><span class="personatge">Roseta: </span>¿Tornaréu?</p> +<p><span class="personatge">Pilot: </span>(<em>L’abrassa.</em>) Quan siguém aquí… (<em>Pausa: juga ab las criaturas.</em>) Y sobre tot no diguis á ningú… lo poch qu’ ara t’he dit… Quan te sembli que fa massa temps que no sabs res de nosaltres… pensa que som… ¡allá! ¡per allá! pero sempre navegant vent en popa y rumbo á casa.</p> +<p><span class="personatge">Roseta: </span>¡Quín viure ’l nostre! pobres mullers, fillas, mares de navegants.</p> +<p><span class="personatge">Pilot: </span>¡De pitjors n’hi ha! Després d’aqueix viatje manaré ’l barco.</p> +<p><span class="personatge">Roseta: </span>¿T’ ho han promés?</p> +<p><span class="personatge">Pilot: </span>Es cosa segura. Ara mateix lo Capitá y ’l senyor Joanet han tingut devant mèu una conversa… “No vull navegar més per compte de D. Luisito, ha dit lo Grabat. Si surto á viatje es perque había donat paraula á son pare… qu’ era un amich, un company… Si torném salvament y la mèva recomanació es escoltada, podrá manar la <em>Sirena</em>…” (<em>Senyalantse</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Roseta: </span>Ab tant poch que ’n tindríam prou si volguessis buscarte feyna á terra… per tu, pèl noy.</p> +<p><span class="personatge">Pilot: </span>¿D’ escribents? ¡Dèu nos ne guart!… Ja veurás, ja veurás (<em>amanyagantla</em>) quan aném l’un de Capitá, l’altre de pilot…</p> +<h3 id="escena-vi.">Escena VI.</h3> +<div class="centrat"> +<p>Anteriors, <span class="personatge">la Pitera.</span></p> +</div> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>(<em>Lliscant d’un grupo al altre, tafanejant, irónica</em>). ¿Encara no estéu llestas?</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>Si tu ’ns haguessis ajudat, ó si haguessis enviat á la tèva filla.</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>¿Per qué no, si m’ho haguessiu dit? Hauría vingut jo de bona gana, perque la noya tè feyna. Apren de puntayre… precisament no tinch cap hoste á casa.</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>No diguis, dona… hi tens á D. Luisito. No ’n cauhen gayres al tèu hostal de viatjers tant d’upa. Li deus haber donat lo quarto bó, ab llit de pilans.</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>(<em>Mirant fixo, provocantla.</em>) Li he donat lo mèu.</p> +<h3 id="escena-vii.">Escena VII.</h3> +<div class="centrat"> +<p>Anteriors y <span class="personatge">Grabat.</span></p> +</div> +<p>(<em>Grabat, veyent á la Pitera, vol recular.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Escolti, D. Pau… (<em>Lo porta á primer terme.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¿Qué hi ha?</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Hi ha… que vull parlarte encara una vegada ans que t’embarquis. (<em>Confusa</em>.) ¿En qué quedem? Las mèvas llágrimas no t’han entendrit… Las mèvas amenassas…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>Las tèvas amenassas m’irritan.</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Y aixó que may han sigut prou claras; t’he amenassat vagament de que parlaría, pero may t’he dit de qué ni á quí… Te porto afecte, y no volía, quan m’abrassabas, que vegessis entre ‘l tèu pit y ’l mèu l’imatge d’un altr’ home.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¿Falornias? ¿De quín home? Has de saber per sempre que no hi ha cap home, ni mort ni viu, que ’m fássi por… ¿ho entens?</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Prou, prou… ¡Un home, mort ó viu, potser no ’l temis; pero molts homens, vestits de negre, assentats darrera la taula d’un tribunal y sota un Christo!… Molts homens que siguin jutges, que tanquin á la gent en presons ó ’ls envihin á presidi… que manin al butxí… potser te fassin més respecte…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>Per la darrera vegada ’t dich que las tèvas rondallas m’amohinan.</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Donchs á mi m’amohina haber quedat viuda per mor de qui jo sé.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¡Qué vols dir! (<em>Li pren lo bras.</em>) Parla clar.</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Vull dir qu’ una nit… una horrorosa nit d’hivern, segura de que ‘l mèu marit, qu’ estaba de servey, fóra lluny, corrent per las platjas perseguint al pobrissó que riscant la vida desembarca fráu… vaig consentir qu’ un home… que tu vinguessis á casa… (<em>pausa</em>) y ‘l mèu marit, que potser tenía sospitas de la traició que per tu li feya, va entrar hont nosaltres dos eram, y ab l’arma qu’ encara duya…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>Va vulguer matarme… ¡es cert! ¿y qué?</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Tu ’l vas desarmar, y ell furiós, exasperat, te va insultar, va dir que volía béure la teva sang y l’un darrera l’altre vareu sortir desafiats al carrer y del carrer á la platja, y de la platja fins á las rocas de Sant Elm… y allá… allá dalt prop de l’hermita del Sant…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>Ell persistí en matarme. Encara porto la marca de l’arma qu’ ab furor bestial li va servir per ferirme… Si no li aturo ’l cop me partía ’l front (<em>molt tranquil</em>).</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Y tu, sense cap més arma qu’ aqueixas urpas (<em>senyala las mans</em>), lo vas pendre pèl coll…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¿Y qué saps tu ni ningú? ’L cadavre del tèu marit va ser arreplegat per uns carrabiners…</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Que van declarar haberlo trovat mort… de fret… Pero jo ’l vaig veure ’l cadavre, y aquí (<em>al coll</em>) portaba las senyals d’aqueixos dits de ferro, d’aqueixa grapa d’animal ferotge… (<em>pausa</em>) pero sentintme culpable, si no de la sèva mort, de l’infidelitat que l’había causada… vaig callar, vaig posarme dol…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>Que no duyas al cor… Aquell soldadot feya temps que ’t cansaba… no l’estimabas.</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Pero era pare de la mèva filleta, qu’ estimo ab tota l’ánima; era l’únich amparo qu’ ella y jo teníam al mon.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>Mil vegadas t’he ofert ajudarte.</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>¿Ab diners? (<em>Irónica</em>.) Los diners se gastan. Me semblaba que la mèva sumisió á la tèva fantasía, lo mèu carinyo, la mèva fidelitat mereixían…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¿Que ’m casés (<em>rihent</em>) ab tu? May t’ho he promés, noya bonica.</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>¿No? ¿vols dir? Hi ha cosas que no ’s diuhen… ab paraulas y que no obstant quedan ditas.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>En ma vida, ni á home ni á dona, ni á civilisat ni á salvatge, he promés una cosa que no l’haja complerta. (<em>Serio</em>.) Ab aixó si t’hagués promés á tu, á tu qu’ ets tant xamosa (<em>carinyós</em>).</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>No m’ho has promés clar…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>Ni clar ni fosch. (<em>Enfadantse</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Donchs jo m’he pensat que tu m’ho prometías, y pèl cas basta…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>Basta tant poch, que d’aquí un’ hora m’embarco… viudo com soch fa deu anys.</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Deixantme viuda com soch densá d’aquella nit espantosa.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>Densá de la mort del militar… Y acabem la conversa.</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Escolta, Pau… No vull escándol ni reclamar desseguit lo qu’ ara no vols fer… Esperaré que tornis, pero prométem… ¿m’ho promets, veritat? veurás quan no naveguis quina vida mes regalada tindrás. Jo que soch manyosa… per la méva trassa en arreglar los menjars que t’agradan vas comensar á festejarme… te faré una vida de canonge, la casa te la tindré com un mirall, seré per la tèva filla tant mare com ho soch per la mèva, serem dos per estimarla… serás l’home mes felís d’aquesta terra.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>No necessito de tu per cuydar á la mèva filla… (<em>impacient</em>) ni ’t prometo res.</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>¿No? ¿no? (<em>Ell va allunyantse.</em>) ¡Mira que te’n repentirás; mira, Grabat, que xerraré; mira que soch tant dolenta per la gent que ’m fan mal com agrahida y fidel pèls qui m’estiman; mira, Pauhet de ca ’n Cendra, que si ’m deixas com deus deixar á las mulatas de per allá quan ja ’t fan fástich!…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>(<em>Tornant, baixet, agitat.</em>) Desprecio ta venjansa, prens mal camí pera entendrirme… á mí no ’m vinguis ab amenassas…</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Tens rahó, sí… escolta, Grabat… (<em>reprenentse</em>) ¡no, Pau! ¡Pauhet, escolta! t’he donat tot lo que podía: al mèu marit perque ’t feya nosa, la mèva persona perque t’agradaba… No soch una senyora com las de ciutat… pero la tèva dona, la Layeta, tampoch ho era… gayre més que jo… á casa teníam hostal, ells feyan de buxellayres…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>No ’t tornis á posar á la boca pera res… ¿m’entens, Pitera? ni á la mèva filla ni á la mèva dona… déixalas ahont son: l’una prop del pare pera cuydarlo esperantme y l’altra allá al cel esperantnos á tots quan fem lo darrer viatge. (<em>Cremat</em>.) No ’t posis á la boca lo nom de gent honrada…</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>La tèva noya ho es, la tèva dona ho era, no ho nego; pero tambè ho era jo y seguiría sentho si no t’hagués escoltat…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>Tu ’m prens per un altre… ó per altres.</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>(<em>Pausa</em>.) ¡Per altres! (<em>Exasperada</em>.) ¡Pillo de platja! ¡Mal home! ¿Després d’haber fet de mi lo qu’ has volgut, encara ‘m tractas de dona qu’ es per qui la vol?</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>(<em>Cedint</em>.) ¡Pitera!… ¡No cridis!… quan torni serém amichs.</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>No escolto res. Ara soch jo la que no vol conversa. (<em>Pausa</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¡Millor!</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>¡Sabrás qui soch! (<em>Fugint d’ell passa davant las donas sense mirarlas, fins que s’atura davant de Gatneu qu’ era al fondo de l’escena.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>Ja t’he dit qu’ á ningú temo. (<em>Se retira.</em>)</p> +<h3 id="escena-viii.">Escena VIII.</h3> +<div class="centrat"> +<p>Anteriors, menos <span class="personatge">Grabat.</span></p> +</div> +<p><span class="personatge">Ció: </span>¿Qué li passa á la Pitera? ¡Ella tant de la gresca!</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>(<em>A Pitera, ploricós.</em>) ¡Ja ho veus! no dirás que soch dropo… fins bambollas als dits… ¡mira! ¿y la noya que no vindrá á despedirse del sèu onclet?</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>La noya te feyna á ca la mestra… no vull que ’s fassi ab gent ordinaria com sòu tots vosaltres. (<em>Mirantli las mans.</em>) ¡La pell se t’anirá enfortint (<em>cambi</em>) y ’l cor! ¡Veurém si saps ser home! No te ’n deixis passar cap… fes la tèva y si un día ’l Capitá ’t malparla, ’t maltracta… (<em>Terrible</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>¿Lo tiro de cap á mar? (<em>Fluix</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>¡No podrías! Es més fort que tu… vénjat d’altra manera: ets cuyner, li fas una sopeta ab un caldo… que ’l reventi…</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Jo ‘m creya qu’ habíau quedat amichs.</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Quan li vaig demanar que t’embarqués, perque no podía mantenirte, volgué donarme diners… á la cara ’ls hi vaig llensar.</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> Oh Gatneu, ¿que també s’ha d’embarcar aixó? (<em>Uns paners.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>¡Sí, tot! tot… que no ’s trenqui, es pisa. (<em>Va á la llanxa.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>(<em>A la Pitera.</em>) ¿Ahónt has deixat al Capitá? ¡Pitera aixerida, estás molt mal humorada!</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>¡Lo porto al moño! (<em>S’allunya.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>(<em>Al Pilot, qu’ está jugant ab las sèvas nenas.</em>) Tot está llest. ¿Ahónt son la gent?</p> +<p><span class="personatge">Pilot: </span>¿Qué deyau?</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>(<em>Mirant al foro dreta.</em>) ¡Ah, ja son aquí! davant vé l’amo del barco. ¡Qué ’n tè poca de vergonya! (<em>Per la Pitera. Surt.</em>)</p> +<h3 id="escena-ix.">Escena IX.</h3> +<div class="centrat"> +<p>Anteriors, <span class="personatge">D. Luisito.</span></p> +</div> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>(<em>Buscant ab la mirada, veu á la Pitera y va vers ella.</em>) ¡Ola, Pitera!…</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Ja li he dit que ’m dich Elvira…</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>Ha sigut per broma. (<em>Confidencial</em>.) Ab prou feynas he pogut parlar ab la noya del Capitá… li dirás que l’adoro… y que…</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>¿Y que s’hi casará? (<em>Irónica</em>.)</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>¿Per qué no? Soch capás de tot per aqueixa noyeta que sembla desdenyosa y potser no mes sigui tímida… la timidés dels pochs anys y del no haber sigut encara festejada… Per ella he vingut á Portnou tant plé de fanch pèls carrers, tant plé de moscas per las casas.</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>No pas á la meva… (<em>ab brometa forsada</em>) tot ho tinch fosquet perque no hi entrin.</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>Per ella, per la filla del nostro Capitá has tingut l’honor de hostetgarme al tèu hostal.</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Sí, pero no li agraheixo… Vosté ’s figuraba que D. Pau Cendra l’hauría fet posar á casa sèva.</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>Potser sí; (<em>somrient</em>) pot ser sí que m’ho figuraba… qué sé jo, m’imaginaba que sent l’armador, l’amo del barco venint á casa un dels mèus capitans… pero ¡bah! no n’he fet cas… M’ hauría anat d’alló millor pera parlar á la noya… Densá que la vaig veure á Barcelona en companyía de son pare… per casualitat la vaig trovar… varem parlar un moment y al separarnos jo ’ls vaig seguir disimuladament… com un estudiant de vint anys…</p> +<p>Jo qu’ había vingut de Cuba á la mort del papá ab lo sol objecte de liquidar la casa d’aquí y entornarmen prop de la mamita, á la meva adorada isla… densá qu’ he vist aqueixa noya, he sentit com si un imán me subjectés y totas las préssas que avans tenía pera enllestir y entornarmen las tinch ara para dir á la niña Margarita que la vull, que no seré felís sense ’l sèu amor (<em>cambi</em>) ¿de veras, Elvirilla, m’aseguras que no te qui l’enamori?</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>¡Ay, pobreta María! aquí al poble ¿quí vol que la festegi? Pèl jovent de per aquí la noya del Capitá es una princesa! Son pare la casará… un día ó altre… ab vosté (<em>rihent</em>) ó ab un pilot conegut d’ell… vagi á saber ¿per quí será la reyneta de Portnou?</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>De manera que positivament lo sèu cor…</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Mès net qu’ una patena. Si la vol de veras.</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>(<em>Somrihent</em>.) Quan son pare torni de viaje la demano en regla.</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>(<em>Irónica</em>). La demanaré jo, déixiho per mí. (<em>Se separan.</em>) M’hi entench molt á fer casaments.</p> +<h3 id="escena-x.">Escena X.</h3> +<div class="centrat"> +<p>Anteriors, <span class="personatge">Grabat, Rector, Senyor Joanet, Sacristá, Marieta</span>, mariners joves y vells que s’aturan á certa distancia dels amos. Uns se dirigeixen á las donas que fan lo menjar; altres beuhen.</p> +<p>Lo <span class="personatge">Sacristá</span> s’amorra á una ampolla, beu als porróns, comensa á perdre ’l senderi.</p> +</div> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>(<em>Mitja veu.</em>) Gracias per la vinguda, senyor Joanet, li agraheixo molt l’atenció, pero á don Luisito empórtissel.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Ans que vos poséu lo péu á bordo, ja serém carretera avall cap á Barcelona. (<em>Molt senzill.</em>) He portat uns quants papers de plata descambiats… ¡je! ¡je!</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¡Inútil! tots han rebut las avansas.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Per la gent menuda, per las velletas.</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>No era necessari que vingués. (<em>Al Sr. Joanet.</em>) Soch prou grandet pera caminar sense bergansí. (<em>Alt.</em>) Tots los documents están en regla. (<em>Treu papers de las butxacas.</em>) No mes falta ’l brindis de despedida.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Y uns quants ralets perque ’ls menuts no plorin. (<em>Va á pendre ’l sach que li había aconduhit en Patou y repartirá diners… “ad libitum” de manera que no aufegui ’l joch dels altres personatges.</em>)</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>¡Muchachos! (<em>Als mariners.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>(<em>Sech.</em>) Lo senyor qu’ ha vingut de Cuba un cop mort son pare per ferse cárrech de la casa, ara es amo del barco y vol beure una copa á la salut vostra.</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>Y ells á la mèva, á la de tots.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>Sou molt gorreros. (<em>Per la gent que ’l redoltan demanantli diners.</em>) ¡Prou petóns! (<em>A Miliet prenentlo dels brassos de sa mare.</em>)</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>¡<em>Muchachos</em>! (<em>Solemne enfátich.</em>) Es costum catalana la de ferse á la vela pera viatjes llarchs lo sant día del diumenge. Era costum del mèu pare, qu’ al cel siga, la de despedirse de vosaltres.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>Ja ho sentiu… lo senyor no vol ser menos complert de lo que son pare ho era… (<em>Sech.</em>) ¡Bebéu y embarca! (<em>Espenyant un grupo de mariners.</em>)</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span><em>¡Aguarde, señor D. Pablo</em>!… beurem á la vostra felís tornada… lo <em>señor Cura</em> benehirá la nostra hermosa <em>Sirena</em> que allá ’ns espera, benehirá…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>D. Luisito… ja veurá. Si vol imitar á son pare, qu’ al cel sigui, imítil en tot: pocas paraulas… y…</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span>¡Vaja, ja está net! (<em>sacudint lo saquet dels diners</em>) y una copeta d’aygardent… dos ditets.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>De Sant Feliu de Guixols… ¿recorda, Sr. Joanet? no ’n bebía d’altre.</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>A mí l’ayguardent… de aquí… no m’agrada…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>Donchs un dit de vi ranci… ¡Segui!</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>No. (<em>Refusant lo cap de taula.</em>) Lo Capitá á cap de taula.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¡Capitá! Ho seré del tot á bordo. Creguim, no fassi cumpliments.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Aprofiti de que encara son á terra, y á terra l’amo es l’armador.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>Si fossim á bordo y ’l pilot no estés de guardia, l’assentaría á ma dreta… ¡y encara!</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>¡Qué gracios! (<em>Irónich</em>.) <em>Para suegro, ni de encargo.</em> (<em>S’ assentan “ad libitum”.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¡Noy! (<em>Allargant lo got.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Miliet: </span>¡Mande! (<em>Corrent s’entrabanca ab lo Sacristá que també allarga ’l got.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>¡Miliet! ¿y jo? ¡tant amichs que som!</p> +<p><span class="personatge">Miliet: </span>¡Teniu! <em>(Serveix al capitá y als senyors de la taula que brindarán.</em>)</p> +<p>(<em>Als sèus companys.</em>) Quan jo sigui capitá també ’m faré servir; pero en compte d’un noy de cambra pendré una mulateta… Ja ho tinch apuntat aquí. (<em>Al front.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Roseta: </span>¡Tu, poch seny!</p> +<p><span class="personatge">Miliet: </span>(<em>Senyal amistosa de ferla callar.</em>) M’ han parlat d’una colla de morenas prop de Cárdenas… ¿veritat? (<em>A Gatneu.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Allí hont hem de recalar de tornada de…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¡Ey!… ¡ja t’he dit que t’embarquessis! (<em>Al noy.</em>) Y á vos, mestre, ningú ‘us pregunta quánts anys teniu… (<em>A D. Luisito.</em>) Vosté no vol compendre qu’ als mariners no se ’ls pot donar alas. Fins los més vells son criaturas d’edat. Aqueix refresch, aqueixas benediccións aquí, ’ls valdrán més de quatre cops de <em>chicote</em> al tornar á bordo. (<em>S’ aixeca.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>(<em>A D. Luisito, per María.</em>) Ara li pot parlar.</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>(<em>A María.</em>) Mariquita, densá qu l’he vista que jo no visch… lo mèu afany es dirli quant l’adoro ¿no ’m dona cap esperansa?</p> +<p><span class="personatge">Marieta: </span>¡Pobreta de mí! ¿quína esperansa vol que li doni? Vosté un senyor rich… avesat á senyoras de per allá… á la sèva terra…</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>T’ hauría demanat á ton pare, per aixó ha vingut de Barcelona; pero l’ha vist tant enfeynat ab lo barco… t’estima d’alló més.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>(<em>Tornant de vora mar.</em>) ¡Tu, noya!… (<em>li fa una caricia</em>) ¡tórnaten á casa!</p> +<p><span class="personatge">Marieta: </span>¡Pare! (<em>Queixosa. –Cambi de tò.</em>) Hi vaig, sí; pero tornaré ab lo padrí. ¡Pobret padrí! M’ ha fet prometre qu’ al punt d’embarcar anés á avisarlo. (<em>Surt corrent.</em>)</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>¿Se ’n vá, Marieta?</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>¡Benet, enteniment! prou heu begut.</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>¡Si no més l’he tastat!… Aquest bon mosso (<em>Gatneu</em>) me desafiaba á beure.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>(<em>A Gatneu.</em>) ¡Tinguém la festa en pau!</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>¿Jo? ni sisquera me ’l miro.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>Prou hem parlat. Si no ’us agrada encara hi som á temps. A bordo tinch qui fará de cuyner millor que vos.</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>No ’us enfadeu… la culpa es d’aqueix poca solta. (<em>Va ab lo Sacristá al altaret.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Si no l’embarqueu ho xerro tot, ara mateix, y en lloch d’anar á bordo de la <em>Sirena</em>, anireu á la presó… fins que s’aclareixi de quin mal va morir lo mèu home. (<em>Irónica</em>.) Si va ser de fret… ó… (<em>Senyal d’escanyat.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>(<em>Entre dents.</em>) ¡Mal llam!</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>¡Vaja! ¡vaja! (<em>Se posa lo sobrepellís.</em>)</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span><em>Écheles la bendición… al barco y á ellos</em>. No costa res y consola. (<em>Mentres lo Rector se prepara, la gent se va embarcant, abrassant los uns á llurs mullers, altres rebent un escapulari, una estampeta. Lo Sr. Joanet, D. Luisito y ’l Grabat cambian papers, ne firman, clouhen cartas.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Vaja, germaneta, ¿qué no ‘m dius res? Semblas un altre… ¡Tu qu’ enrahonas tant!</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Feste ben rich… ¿oy?</p> +<p><span class="personatge">Roseta: </span>(<em>Posant un escapulari al pit de Miliet.</em>) Si may per may ’us troveu en un travall, tu ó ton pare, invoca la Mare de Dèu de la Bonanova. (<em>Lo Sacristá toca una campaneta, tots s’ajenollan, se treuhen las gorras.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Adjutorium nostrum in nomine Domine.</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>Qui fecit caelum et terram.</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Domine exaudi orationes meas.</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>Et clamors. (<em>Badalla</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Dominus vobiscum.</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>Sursum corda. (<em>Torna á badallar.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Propitiare Domine supplicationibus nostris et benedic navem istam dextera tua sancta et omnes qui in ea vehentur sicut dignatus es benedicere arcam Noë.</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>Et cum spiritu tuo. (<em>No sap lo que diu.</em>)</p> +<h3 id="escena-xi.">Escena XI.</h3> +<div class="centrat"> +<p>Anteriors, <span class="personatge">Marieta</span> y <span class="personatge">Ció</span> acompanyant al <span class="personatge">Cego</span>.</p> +</div> +<p><span class="personatge">Cego: </span>¡Fill! ¡encara un’altre abrassada! ¡Soch tant vell, fill mèu! pot ser sigui la darrera.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>(<em>Afectuós</em>.) Ab la condició que no heu de dir, y sobre tot, que no heu de pensar que sigui la darrera. (<em>S’ abrassan.</em>) Vull, quan torni, que m’espereu vos y la noya… allí. (<em>Senyalant una roca.</em>) Veuré volejar de lluny los vostros mocadors, y al saltar á terra me l’heu de tornar més forta qu’ ara. (<em>Torna á abrassarlo.</em>) Necessito que guardeu casa.</p> +<p><span class="personatge">Cego: </span>Soch tant vellet… no hi veig gens…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>Heu perdut la vista de tant seguir lo curs de las estrellas, pero també s’hi veu ab lo cor.</p> +<p><span class="personatge">Cego: </span>(<em>Prenent á la noya.</em>) Seré per ella guardiá gelós.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>(<em>A Marieta.</em>) A tu no t’haig de dir res… ets de bon sangro… que may ningú puga ferme baixar la cara… quedas mestressa de casa, de la nostra bona nomenada. (<em>Al Cego, que s’entendría</em>) Capitán Cendra.</p> +<p><span class="personatge">Cego: </span>Presente. (<em>Dressantse y saludant.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¿A qué venen aqueixos plors? (<em>L’ abrassa.</em>) Si l’impaciencia ’ls fa inventar suposicions infundadas, tranquiliséulos… Contéulos las proesas vostras, las accions heroycas dels vostres temps… quan marits, avis y nets eran embarcats y combatían á Vigo, á Trafalgar… Comparant l’heroísme dels qui morían per la patria!… ab los nostres afanys (<em>somrihent</em>) per guanyar las tristas caixaladas… trovarán la sèva soledat més passadora…</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>(<em>Primer terme, profitant de las anadas y vingudas dels personatges, á Marieta.</em>) Jo ’m quedo…</p> +<p><span class="personatge">Marieta: </span>¡Pare! ¡Padrinet! tornem á casa. (<em>Pausa</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>(<em>No haurá comprés lo qu’ ha dit D. Luisito; pero veyent confusa á sa filla, mira á uns y altres, y diu al Sr. Joanet.</em>) Si no se’n van desseguit á Barcelona… (<em>A D. Luisito.</em>) Si no ’m jura que no tornará aquí… (<em>Prenentli lo bras.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Ho prometo jo. (<em>Rápit.</em>) ¡Peret! (<em>S’ avansa ’l cotxe.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>…no surt lo barco… ¡Noys! ¡eh! (<em>Cridant als mariners.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Adèu, Pau. Vamos, D. Luisito. (<em>Se retiran. Pausa.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¡Adèu, pare! ¡adèu, filla del cor! (<em>Salta á la llanxa. S’aixecan los rems. Tothom plora y voleja mocadors.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>¡Y á mi ni una paraula! ¡ni m’ha mirat! ¡Capitá de la <em>Sirena</em>! m’habías pres pèl tèu regalo, per muller no m’has volgut… ¡Vésten! ¡navega! y al primer cop de mar… ¡que las onas t’aufeguin!…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¡Adeu á tothom! ¡Adeusiau!</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>(<em>Desesperada, plorant.</em>) ¡Mal te re… neguis… traidor!</p> +<p>(<em>Los de més aprop miran, altres fan senyal d’adèu.</em>)</p> +<div class="centrat"> +Teló. +</div> +<h2 id="acte-segon.">Acte segon.</h2> +<div class="advert"> +<p>L’ escriptori de casa Salvat.</p> +</div> +<div class="hanging-indent"> +<p>Al fondo un magatzem ab caixas de sucre, sachs de farina, etcétera. A primer y segón terme escriptoris pèls empleats y compartiment apart per l’amo, ab porteta falsa per pujar al sèu pis. Taulas, caixa de ferro, sachs, canastró, cuadro de banderas, de barcos, tinters de pisa, plomas d’oca, etc., etc.. Un mapa de l’Africa ben visible.</p> +</div> +<h3 id="escena-primera.-1">Escena primera.</h3> +<div class="centrat"> +<p><span class="personatge">Carlets, Sebastiá</span>, altres escribents que no parlan.</p> +</div> +<p><span class="personatge">Carlets: </span>(<em>Escribint y dictant.</em>) “150 bocoyes azúcar mascabado, marca R. S., de peso bruto de 605 quintales, 2 arrobas, 4 libras…”</p> +<p><span class="personatge">Sebastià: </span>“150 bocoyes (<em>repetint en veu monótona</em>) azúcar mascabado, marca R. S., de peso bruto 605 quintales, 2 arrobas, 4 libras…”</p> +<p><span class="personatge">Carlets: </span>“40 fardos cueros al pelo…”</p> +<p><span class="personatge">Sebastià: </span>“40 fardos cueros al pelo…”</p> +<p><span class="personatge">Carlets: </span>“12 paquetes canela de Ceylan…”</p> +<p><span class="personatge">Sebastià: </span>“12 paquetes canela de Ceylan.” (<em>Parlant</em>.) ¿Quína resposta dòna <em>la casa</em> á la gent de Port-nou?</p> +<p><span class="personatge">Carlets: </span>No sé… de primer D. Luisito ‘ns había manat qu’ escriguessim dihent que la <em>Sirena</em> era á Cárdenas.</p> +<p><span class="personatge">Sebastià: </span>¡Quína manera de mentir!</p> +<p><span class="personatge">Carlets: </span>Per no mentir, s’hi déu haver repensat y á horas d’ara la carta está per contestar.</p> +<h3 id="escena-ii.-1">Escena II.</h3> +<div class="centrat"> +<p>Anteriors, y ’l <span class="personatge">Sr. Joanet</span> que va y ve.</p> +</div> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> ¿Quánt deuhen “J. Larios, de Málaga”?</p> +<p><span class="personatge">Sebastià: </span>¡No tinch la llibreta de las facturas… tu! (<em>á un altre empleat.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> (<em>S’assenta consultant la llibreta que li han donat y dictant á un altre.</em>) “2,114 lliuras, 3 sous…” Tu, Carlets… hem de girar á cárrech d’ells.</p> +<p><span class="personatge">Carlets: </span>Tregui vosté mateix lo compte en rals y maravedissos… M’amohina aixó de las lliuras. (<em>Continúa dictant.</em>) “Manifiesto de entrada de la polacra goleta <em>Vicentica</em>, de la matrícula del Grao, de 115 toneladas de registro…”</p> +<p><span class="personatge">Sebastià: </span>¿Quántas? ¿115? aquí diu 105. (<em>Corretgeix ab ploma d’oca.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Carlets: </span>Capitán Miguel Ros… y consignada á los señores Salvat é hijo, de Barcelona…"</p> +<p><span class="personatge">Sebastià: </span>“Etcétera, etcétera…”</p> +<p><span class="personatge">Carlets: </span>“Uno á ciento seis… 106 sacos alubias peso bruto…”</p> +<p><span class="personatge">Sebastià: </span>¿De quí es la darrera carta?</p> +<p><span class="personatge">Carlets: </span>De la filla del Grabat… Noy, ¡si l’haguessis llegida!… ¡quína dignitat! ¡quína reserva! fins si ’m fas dir… ¡quína ironía! Diu que veyent lo poch interés que la casa ’s pren per las familias dels tripulants de la <em>Sirena</em>, las familias tenen por de que ’ls hagi succehit una desgracia, y que si <em>la casa</em> no ’ls dòna satisfacció, no ’ls tranquilisa, tindrán de venir á preguntar de paraula pèls sèus pares, fills…</p> +<p><span class="personatge">Sebastià: </span>¿Donchs que ja no hi anéu (<em>irónich</em>) á portar noticias á la noya? ¡Quína xiripa de se ’l confident del amo!</p> +<p><span class="personatge">Carlets: </span>M’ha pres algunas vegadas per no fer veure que porta malas intencións… Ademés es home que desseguit s’aburreix d’estar sol…</p> +<p><span class="personatge">Sebastià: </span>Se déu trovar tonto… ó d’una conversa mental poch divertida… Hi déu haber tornat ¿no t’ho sembla?</p> +<p><span class="personatge">Carlets: </span>Suvint… ¡ab pretexte de portar noticias!</p> +<p><span class="personatge">Sebastià: </span>¿Quínas noticias vols que ’ls dongui?… Densá que varem despatxar á la <em>Sirena en lastre para Gibraltar</em>…</p> +<p><span class="personatge">Carlets: </span>No se’n ha sabut res més…</p> +<p><span class="personatge">Sebastià: </span>No n’hem sabut res nosaltres; ¿pero ells?… ¿D. Luisito? ¿Lo Sr. Joanet?… Si no en detall… d’una manera ó altra deuhen saber hónt es lo barco, lo que fa.</p> +<p><span class="personatge">Carlets: </span>¿Lo que fa? transportar <em>ganadu</em> de la Costa… oriental… ó bè occidental de l’Africa… á la <em>Carnera</em>, al bohiho de negres establert prop de Cárdenas.</p> +<h3 id="escena-iii.-1">Escena III.</h3> +<div class="centrat"> +<p><span class="personatge">D. Luisito</span> vestit d’estar per casa, al sèu escriptori, obrint cartas, anotantne, fentlas llegir al <span class="personatge">Sr. Joanet</span>; los empleats escriuhen sense parlar.</p> +</div> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>Ja veu ab cuánta rahó ’m queixaba de las combinacións de vostés.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Y aqueix <em>vostés</em> som lo papá de vosté, Dèu l’hagi perdonat, Larragoitia hermanos de Cienfuegos, D. Pablo Cendra…</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span><em>Sí señor, los de allá y los de acá</em>… D. Pablo, ’l mèu papá, vosté…</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> ¡Yo pobret de mi! Soch una máquina de apuntacións.</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>No sabém per hont navega ’l barco, esperém ab impaciencia avís… y no mes venen cartetas… pringosas (<em>ne dòna una ab fastich al senyor Joanet</em>) de aquella gentuza.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> ¡Pobre gent! tenen una mica de rahó… miri, jo per mi y ante mi fa una pila de temps que ’m cartejo ab lo rector del poble y fins li he enviat unas quantas onsas perque afavoreixi á las familias més necessitadas.</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>Donchs ha fet mal… pèl sèu compte será.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> ¡Naturalment! no n’he passat cap assiento als llibres.</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>Ha fet molt mal de escriure, d’enviar res perque aquella pillería no ho mereixen… Quan he portat á Por-nou…</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> ¡Mal fet d’anarhi! (<em>Somrihent</em>.) ¿Veu? ara soch jo ’l qui renya.</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>¿Per qué mal fet?</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Perque vosté es l’amo de la casa y no está bè que l’amo intervingui en certs detallets… perque vosté si bè es fill de D. Joseph María, ha nascut á Cuba, tè altres costums, altra educació… perque vosté no es de la nostra terra y aquella gent potser s’han cregut…</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>(<em>Senyal de diners.</em>) Me varen rebre com si yo fos <em>un nadie</em>.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Aquella gent…</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>Son uns amohinadors. (<em>Tirant al paner la carta que li dòna. Al Sr. Joanet.</em>) Quand sapiguem lo que s’ha fet de la <em>Sirena</em> y ’s liquidi l’expedició, ’ls paga…</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Sí, pero mentres tant, veurá, n’hi ha de molt pobres.</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>¡Me varen rebre á l’entrada!… y si un día ’m vaig sentar á la sèva taula va ser perque no podían dirme que me n’anés… <em>¡Llovía á mares!</em></p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Vosté parla de casa ’l Capitá.</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>¿Que volía qu’ anés de porta en porta repartint <em>limosnitas</em>? Vaig anar á casa del Capitá, vaig parlar á la sèva noya, al veterano aquell que sembla ’l profeta Jeremías y si m’haguessin rebut com se mereix un home de la mèva posició… ’ls hauría entregat diners perque se ’ls haguesin repartit… pero no <em>señor!</em> la noya sembla que fugi de mí; aquell vell sempre seguintla! Confessi que la gent de per aquí son molt <em>cerriles</em>: á Cuba la noya s’hauría quedat <em>pasmada</em> al vèurem anar á casa sèva.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Aquí las noyas de bè no ‘s pasman facilment. (<em>Pausa, cambi de tó.</em>) ¡Veurá, D. Lluis! no n’hi había parlat, pero ja que la conversació s’ho porta, li diré qu’ al saber per aquells (<em>los empleats</em>) enrahonadors que vosté había anat á Port-nou un diumenge…</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>(<em>Apart</em>.) Mes d’una vegada hi he anat, y per desgracia inútilment…</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> …ne vaig tenir un disgust. Si com vosté diu, vol afavorirlos, ¿per qué no m’hi envia á mí ab dinerons y paraulas de consol per tots?…</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>Perque soch l’amo y ‘m plau que s’humilihin, venint aquí ab lo cap baix á demanarme lo qu’ allá no varen volguer aceptar (<em>pausa marcat</em>) y quan vinguin veurán que ’l D. Luisito que tant fredament varen rebre, es molt cumplert y caballer quan reb á casa sèva.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Vosté potser… ¡no goso dirho! Vosté potser s’ha proposat que l’acceptessin…</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>Com amich… com amich que soch del pare.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> ¿N’ está bèn segur? Lo pare de la noya era amich del pare de vosté… ¿de vosté… D. Luisito?… ¡si fa tant poch temps que ‘s coneixen! Miri, D. Lluis, li parlo molt formal, com un home que li vol bè… deixi á la gent en pau y sobre tot no toqui… ni ab l’alé á las personas de ca ’n Cendra. Vosté no coneix al Capitá de la <em>Sirena</em> més que… ¡de vista! Aquí sabem tots qu’ es un home tant brau y generós per la gent honrada com inflexible y cruel per la canalla… Es home que donaría sang de sas venas per un amich, per un modest mariner del sèu barco, ¡si ‘l mariner es home de bè! y riscará la vida pera castigar lo qu’ ell creu una felonía… es un home una mica primitiu. Avesat á la soledat del mar, als llarchs enrahonaments ab ell mateix, á obehir cegament las ordres que rebía quan lo manaban, á ser obehit densá que mana, li sembla qu’ á mar y á terra es l’<em>amo después de Dios</em>! y tè la mala costúm de volerse fer justicia ab sas propias mans. Es home ‘l Grabat capás de ferse matar… y de matar en l’ardencia d’un combat, y vensut ó vencedor, després d’haber lluytat contra cent plorará davant la miseria d’un sol… N’ ha donat provas: lo viatje que va fer ab l’<em>Irene</em> fou desastrós com interessos á causa del sèu bon cor… habían recalat en un recó de platja inhabitat y salvatje del golf de Guinea, l’embarch de la negrada s’estaba operant sense estorp, quan entre ’ls negres ja embarcats se declará una epidemia… y aquell home que sent los negres robustos y sans, tenintlos davant sèu ab armas á la má ’ls hauría combatut y n’hauría fet caure tants com á tret de bras s’haguessin apropat, aquell home feu construhir á la platja, una mena de bohiho, y ell mateix cuydaba als negres, ab sas mans enterraba als que morían y… ¡n’estich segur! damunt del clot que feya á la sorra hont los colgaba, si no hi plantaba una creu la feya ab la má… los benehía á sa manera… desitjaba als infelissos, que Dèu lo gran, l’inmens, lo Dèu de blanchs y negres los fes gosar de la pau eterna.</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>Donchs un home axí que ’s fassi frare.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> No senyor. Sempre ’ls negres no están malalts, y quan son vigorosos y l’atacan ó resisteixen, llavors lo Grabat es una <em>fiera</em> y ’l sentiment de sa forsa, de la sèva superioritat li fa acometre proesas que malas enguanyadas per sitis hont ningú las veu. En la mateixa expedició fou abordat per un barco de guerra inglés, y li asseguro que ’s va portar com un home. En una paraula, lo nostre Grabat es un héroe que no tè feyna del ofici.</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>Pero ’l sèu heroísme no veda que hagi sigut grosser, que m’hagi tractat com <em>á un pelele</em> tantas vegadas com li he dirigit la paraula.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> ¿De manera que vosté n’está ressentit? ¿Donchs per qué va á casa sèva? Creguim, D. Luis, no hi vaji, no hi torni més á Port-nou, hauría fet millor no ananthi may. Autorisim á pendre un parell de mils duros… Son una dotzena de familias las que passan més miseria, y dos mil durots bèn repartits, pagan molts deutes, fan pendre paciencia… Si vosté hi torna, si ’l Grabat sab que vosté ha anat á casa sèva, potser… no vull dir paraulas grossas ni ferli por… pero creguim… lo que ’l Capitá pugui sospitar que ha sigut no més desitj d’entelar la sèva honra, la sèva bona anomenada, ho castigará durament… (<em>Molt serio.</em>) Pensiho bè y… la mèva, hi aniré jo, envihim diners…</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>No m’amohini ab los séus concells y ’ls sèus sermóns.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> ¡Miri que las mullers y mares de la nostra gent son molt pobres!… (<em>D. Luisito plega cartas, tanca ’l sèu calaixet, s’aixeca y va per anarsen.</em>)</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>¡Vaig á vestirme! La firma per quant jo baixi. (<em>Surt per la porta falsa.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> ¡Gent jove! ¡gent jove! pero com es tant poruch… (<em>senyalant á D. Luisito</em>) no gosará… fer mal. (<em>Pren un llibre y escriu.</em>) Tindrá por del Capitá.</p> +<h3 id="escena-iv.-1">Escena IV.</h3> +<div class="centrat"> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet</span>, escribents.</p> +</div> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> (<em>Anant y venint surtint al magatsém del foro per parlar á un ó altre que demana.</em>) ¿Quánt pesan los fardos d’espartería “por <em>Joven Elisa</em>”?</p> +<p><span class="personatge">Sebastià: </span>Cinco cientos fardos de…</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Jo diría “quinientos”. (<em>Surt</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Sebastià: </span>Vosté perque ha estat disset mesos á Cuba… quan era jovenet… Veurá, n’hi ha 200 d’un pes.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> (<em>Tornant</em>.) May sou capassos de respondre tant ó quant… Vingan los coneixements. (<em>Uns impresos. Surt.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Sebastià: </span>(<em>Los hi dòna.</em>) Tingui, Sr. Quinientos. (<em>Escriu</em>.) Ells, calculant per altres expedicións manadas pèl mateix capitá, ja deuhen saber…</p> +<p><span class="personatge">Carlets: </span>¿Qué vols que calculin? ab la… aquella goleta… ¿cóm se deya? l’<em>Irene</em> van estar dos anys sense noticias. ’Ls inglesos varen axarpar lo barco y per poch penjan al pobre Grabat.</p> +<p><span class="personatge">Sebastià: </span>Jo ’m creya que si un barco de guerra ’ls prenía no més s’amparaba del cargament, del barco…</p> +<p><span class="personatge">Carlets: </span>Sí, pero ’l nostre Capitá <em>D. Pablo Cendra</em>, alias Grabat, té la mala costúm de no deixarse abordar, fa foch, ataca… als ulls dels qui ’l segueixen passa de la categoría de negrer á la de pirata… de…</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> (<em>Entrant</em>.) ¡Y… tu!… (<em>Tots aixecan lo cap.</em>) Aquell enrahonador… ¿que ja han enviat fondos “Tomás de la Calzada, de Sevilla”?</p> +<p><span class="personatge">Carlets: </span>Tingui (<em>un registre</em>) ¡quín estripa grúas!… “Letras á cobrar”.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Si tot ho he de buscar jo, no sé perqué serviu. (<em>Va al escriptori del amo.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Sebastià: </span>Las cartas y recadets freqüents dels de Port-nou farían creure qu’ ara D. Luisito no li fá gayres visitas.</p> +<p><span class="personatge">Carlets: </span>Naturalment que no ’ls ne fa. Lo varen rebre tant fredament.</p> +<p><span class="personatge">Sebastià: </span>Li déu haber promés casarse ab ella… á la noyeta del Capitá.</p> +<p><span class="personatge">Carlets: </span>¡Es clar, home! aixó desde ’l primer día.</p> +<p><span class="personatge">Sebastià: </span>¿Y creus que s’hi casará?</p> +<p><span class="personatge">Carlets: </span>¡Com jo! Lo que D. Luisito espera ara, es que la noya desesperada de no saber res…</p> +<p><span class="personatge">Sebastià: </span>Ni de son pare, ni del barco…</p> +<p><span class="personatge">Carlets: </span>Espera que d’una manera ó altra, per un motiu qualsevulga… la noya vingui á Barcelona… y un cop aquí…</p> +<h3 id="escena-v.-1">Escena V.</h3> +<div class="centrat"> +<p>Anteriors, <span class="personatge">la Pitera</span> y <span class="personatge">la Sorda</span>.</p> +</div> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>¡Ave María!…</p> +<p><span class="personatge">Sebastià: </span>¿Qué hi ha? ¿qué voleu?</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Veurán, ¿que no hi fora l’amo? Som de Port-nou.</p> +<p><span class="personatge">Sebastià: </span>(<em>Baix á Carlets.</em>) Més aviat n’haguessim parlat.</p> +<p><span class="personatge">Carlets: </span>Ja ’n compareix una, es la confidenta. (<em>Baixet</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Mon germá es <em>cucineru</em> á bordo de la <em>Sirena</em>… aqueixa dona hi té un net, y com no rebem noticias, ni tenim recursos.</p> +<p><span class="personatge">Empleat: </span>Ara l’amo no hi es.</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Bè donchs… ja tornaré, es á dir ja tornarém perque hem vingut totas, y mestre Andreu, lo pare del Capitá.</p> +<p><span class="personatge">Carlets: </span>¿’L Ceguet? (<em>A Sebastiá</em>). Ja veus que ’l plan marxa.</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>¿’L coneix? ¡Ah! sí, ja ’m sembla que l’he vist á vosté pèl poble en companyía del senyoret.</p> +<p><span class="personatge">Sebastià: </span>Digueu qu’ avuy per avuy hi déu fer de mal estar á Port-nou… si no hi ha quedat cap bona mossa com vos.</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Encara que no ho sigui, noy…</p> +<h3 id="escena-vi.-1">Escena VI.</h3> +<div class="centrat"> +<p>Anteriors, <span class="personatge">Sr. Joanet</span></p> +</div> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>¡Vosté! (<em>Al Sr. Joanet, que era dintre ‘l despatx de l’amo y compareix</em>). Deya… aquí, als aprenents, que soch la germana del <em>cucineru</em> del barco de vostés, de la <em>Sirena</em>, y qu’ així no podém viure. ¿Compren…? una persona…</p> +<p><span class="personatge">Sorda: </span>Era viuda d’un del Resguardu que li deyan Menéndez, y per poch lo Capitá de la <em>Sirena</em>, que també era viudo… y encara ho es, per poch no ’s casa ab ella. (<em>’Ls empleats riuhen</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> ¿Y bè, qué?</p> +<p><span class="personatge">Sorda: </span>¿De qué riuhen? Me sembla qu’ hauría pogut ráure més malament… Ell anaba desenfeynat pèl poble… ella hi tenía un establiment… res, quatre miserias, una mica d’hostal… de tenda… ell hi venía y la pobre l’escoltaba… En quant se va tractar d’empendre viatge, “si t’hay vistu no m’acuerdu”. Net que per no quedarse sola, ella y una nena que ja tè quinz’ anys fets…</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Bueno, acabeu.</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Ja está acabat… deixeume parlar á mí. (<em>A la Sorda.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Carlets: </span>De manera que esteu sens’home… si teniu por d’estar sola… (<em>Baixet</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Me sembla que ja heu vingut altres vegadas… (<em>A la Pitera.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Sorda: </span>¿Que quín’hora es? prop de mitj día. (<em>Empleats riuhen.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>No s’erra, no. Va ser per portar un recado al senyoret… Avuy som totas aquí: la filla del Capitá, la Ció, la de ’n Comas, la de ’n Falet, la germana del Caragirat, la neboda del mestre d’aixa. La noya del Capitá no volía venir, pero li hem fet la forsosa… no més s’ha decidit quan son padrí li ha dit que tambè vindría. Ella y ’l Ceguet parlarán per nosaltres… comprén que no ’ns sabem explicar tant fi.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Donchs… heu fet lo viatje endebadas.</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>¿Vol dir? (<em>Irónica</em>.) ¿Que no hi es D. Lluisitu?…</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> ¡Pst!… tè feyna, no vol amohinos.</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Envihil á buscar. ¡Ja veurá com vé! mentres tant anem á dir que ja está avisat. Que hi vagi aqueix aixerit que belluga tant. (<em>L’ empleat.</em>) Hem vingut per mar per estalviar ports… duas barcas de bou carregadas… hem posat á la Barceloneta, á ca ’n Tatus… (<em>Encarantse ab lo senyor Joanet.</em>) Així que ’ns hagim donat noticias… y quartos, tornarem á bordo… y á caseta.</p> +<p><span class="personatge">Sorda: </span>(<em>Al Sr. Joanet.</em>) ¿Qu’ hem de pagar mitja pesseta? ¿per qué? jo no la pago. (<em>Pitera l’espeny.</em>)</p> +<h3 id="escena-vii.-1">Escena VII.</h3> +<div class="centrat"> +<p>Senyor <span class="personatge">Joanet</span> sol al mitj de l’escena. ’Ls empleats escribint, comentant la visita en veu baixa.</p> +</div> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> ¡Bona l’hem feta! Y D. Luisito que no vol saber res de la gent de la <em>Sirena</em>… Encara seré, com sempre, l’ase dels cops… Que si ’ls negocis combinats en vida de son pare surten tots tant malament… que ja está aburrit de barcos y de viure á Barcelona… Sembla impossible que sigui fill de qui ho es… Ha gosat dir mal de son pare, de la terra de son pare… Jo bè hi trovaba las sèvas cosetas á la sèva <em>de terra</em>… pero may ne malparlo… Aqueixos americanos que no son d’América, aqueixos cataláns que no son d’aquí no tenen amor á res… A l’Habana anyoran Barcelona, á Barcelona no mes son ponderacións de lo felissos que son á la Habana. (<em>Soroll á la porteta. Se n’entra al despatx del amo.)</em></p> +<h3 id="escena-viii.-1">Escena VIII.</h3> +<div class="centrat"> +<p>Don <span class="personatge">Luisito</span> s’ha assentat al sèu escriptori.</p> +</div> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>Sr. Joanet, ¿qué passa?</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Miri… las de allá, lo que li deya: la miseria las ha exasperat: han vingut de Port-nou y… (<em>Empleats riuhen.</em>)</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>(<em>Apart</em>.) ¡Millor! (<em>Alt</em>.) <em>Que se callen esos loritos</em>… (<em>Surt al prosceni.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Sí, senyor, sí; son á Barcelona, han posat á la Barceloneta y una d’ellas s’ha avansat pera donar la noticia de que vendrían totas…</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>Donchs dirá lo que li vingui bé; yo pujo á vestirme. (<em>Apart á Carlets.</em>) ¿Ella ha vingut?</p> +<p><span class="personatge">Carlets: </span>No, pero vindrá.</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>¿Y la Pitera?</p> +<p><span class="personatge">Carlets: </span>Vindrán juntas.</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>¿La firma? (<em>Se retira al sèu despatx y firma las cartas que li va presentant lo senyor Joanet, després quan anaba á penetrar á la habitació del costat entran las donas. Veu qu’ entre ellas hi ha Marieta, y diu:</em>) ¡Ja la tením aquí! veurém si avuy logro que m’escoltis. (<em>Se’n va per la porteta falsa.</em>)</p> +<h3 id="escena-ix.-1">Escena IX.</h3> +<div class="centrat"> +<p>Donas, criaturas de totas las edats. <span class="personatge">Marieta</span> y ’l <span class="personatge">Cego</span> donantse ’l bras.</p> +</div> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>¡Miri! ja som aquí… Marieta… (<em>presentantla</em>) la filla del Capitá, ’l padrí… no ’ns ho es á nosaltres, pero tothom al poble li diu… quan hi veya tambè manaba barco…</p> +<p><span class="personatge">Sorda: </span>Hauría vingut la Roseta, la dona del Noy Gran, del Pilot; pero la pobreta ha tingut un atropell… Figuris (<em>al Sr. Joanet, confidencial</em>), figuris, estaba de cinq mesos quan lo sèu home se’n va anar… li esplico á vosté perque ’m fa posat de saber lo que son aqueixas tragerias… ¿que no es casat? ¿que no n’ha tingut la sèva senyora d’atropells?</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Veyam, ¿qué passa?… Vosté (<em>á Marieta</em>) sentis, y vos, padrí. (<em>Als altres.</em>) M’ haureu de dissimular; no hi ha cadiras per tots.</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Parla, Marieta.</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>¡Padrí! (<em>Al Cego.</em>) Pregunteu per quínas mars navegan.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> (<em>A la Sorda, que se ’l mira fixo.</em>) ¿Qué hi ha? es amohinadora aqueixa bona dona ab lo sèu mirar tant fixo.</p> +<p><span class="personatge">Sorda: </span>Li deyan “Pel de cuch”, era de Premiá.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> ¿A quí? (<em>Cridant</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Sorda: </span>¿No ’m pregunta ’l nom del mèu home?</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> No ’us pregunto res…</p> +<p><span class="personatge">Sorda: </span>Vá morí negat, un día d’una gran mitjornada, y ara visch ab los nets. La menuda ha tingut la passa de xarampió, y ‘l nostre Tóful, qu’ anaba als sardinals, l’han desembarcat y roda pél poble fet un pillet.</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>Y sa mare qu’ está tulida… ¡té prop de cent anys!</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Calleu com un bot-a-van. Parli vosté (<em>á Marieta</em>); vos, Andreu.</p> +<p><span class="personatge">Marieta: </span>La nostra presencia aquí, lo haber deixat al poble unas y altras qui fills per cuydar, qui pare ó mare impossibilitats, los mesos que s’han passat sense que ningú d’aqueixa casa hagi enviat diners á las abandonadas.</p> +<p><span class="personatge">Cego: </span>Sense que ningú sápiga res del barco hont hi tenim sers estimats. (<em>Ploricó de las donas. Riallas dels empleats ab duas ó tres jovenetas.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> ¿Quí riu? (<em>Aixugantse una llágrima.</em>) ¡Pocas soltas!</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>(<em>A una noya.</em>) ¡Tu! (<em>Li dòna un pessich.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Carlets: </span>En Sebastianet li deya que si li faltaba ballador… per aixó ha rigut… no es culpa d’ella.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> (<em>A Marieta y Cego.</em>) Prou, prou me faig cárrech de las angunias que passeu; pero tranquiliseuvos; acava de arrivar una fragata que ha tocat á Canarias, la <em>Curra</em>, y que sens dupte porta noticias de la nostra <em>Sirena</em>, dels sèus tripulants.</p> +<p><span class="personatge">Cego: </span>¿N’ está segur? ¿Cóm ho sap? ¿La <em>Curra</em> ha arrivat? (<em>Lo Sr. Joanet busca papers; parlan baixet.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>¡Noticias, noticias!… Aduch que ’n porti, ja será un alivio; pero quartos no ’n portará, y jo, vamos, no es que ’l desprecihi al mèu germá, ¡pobre Gatneu! sino que més m’estimaría saber que guanya mesadas lluny de casa que no pas tenirlo en terra sense guanyar res y… mantenirlo.</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>Aqueixa, aqueixa es la mèva. Mentres venen las noticias, al poble ja ningú ’ns fía… La noya (<em>á Marieta</em>) prou respon per uns y altres; pero ¿sap lo que diuhen los marxants quan ella gira l’esquena?… ¡Son pare! ¡son pare! ¡quí sap si tornará!…</p> +<p><span class="personatge">Marieta: </span>¿Qué puch respóndrels? Si tingués una carta del pare dihentme: “soch en tal puesto…” Si ‘n tingués una de vosté prometent pagar lo gasto qu’ aqueixa pobra gent…</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>Ademés, lo senyoret, avans venía al poble y, vamos, sempre repartía uns quants durets… ara quí sap lo temps que no ha vingut…</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Lo de venir es altra cosa… jo l’he vist deu fer dos mesos eixir de casa vostra. (<em>A Marieta.</em>) No te ’n amaguis, noya… ¿quína culpa hi tens? Arriva, passa ’l ratet y l’home, quan ha acavat la feyna, se’n deu anar.</p> +<p><span class="personatge">Cego: </span>A casa cap home hi tè feyna. (<em>Cremat</em>.) Si don Luisito ha vingut… fins l’he pregat, y ara, davant totas vosaltres, li tornaré á dir que no vingui més.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Se creu pot ser fervos obsequi.</p> +<p><span class="personatge">Cego: </span>Y ’ns causa perjudici.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> No feu cas de paraulas de dona.</p> +<p><span class="personatge">Cego: </span>Hi ha paraulas que fereixen, sigui qui sigui ’l qui las diu.</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Lo cert es que tota la vila de Port-nou, sabent qu’ ha vingut… se pensa que hi ha misteri.</p> +<p><span class="personatge">Marieta: </span>¿Qué podem ferhi si ell persisteix?… ¡Persistía, en venir!</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> (<em>Decidit</em>.) D. Luis que digui lo que vulgui… Veureu… ja ho arreglaré tot; ¿hónt es la llibreta de l’expedició? (<em>La trova. Llegint.</em>) “Expedición de la <em>Sirena</em>. Capitán D. Pablo Cendra. (<em>Fulleja</em>.) Gastos de armamento. (<em>Fulleja</em>.) Salarios, avances…” ¡Ah!… Vos la més callada… (<em>La Sorda.</em>) ¿quánt heu rebut? (<em>Veyent que no l’enten li repeteix la pregunta, y sense ferho exprés li toca l’espatlla.</em>) ¿Quánt?</p> +<p><span class="personatge">Sorda: </span>¡Ab cotó fluix!… (<em>Totas riuhen.</em>) ¡Ab cotó fluix y oli calent!</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> ¿Qué diheu? (<em>Fort</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Sorda: </span>Que ’l doló á l’espatlla me ’l faig passar ab unas fregas d’oli calent.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> ¿Que quánts diners heu rebut?</p> +<p><span class="personatge">Sorda: </span>¡Ah! Las duas doblas de quatre que ’l Menut va cobrar… menos 27 duros que ’s va gastar en roba, botas d’aigua, xubasquero.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> ¡bueno, bueno (<em>treu diners de la caixa</em>), veniu! (<em>Totas lo segueixen.</em>) ¡Tú! (<em>A un empleat.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>Jo dech 46 arrobas de pá… miri, porto la talla. (<em>Una canya ab oscas.</em>) Compti, y ademés dos anys y mitj de lloguer de casa… á 6 pessetas cada mes.</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Jo 17 pessetas al metje nou, perque l’altre, ¿sap? estabam aconduhidas, y, es net, com no ’l pagabam no feya donar res á la nena, que per poch se ’m mor. Figuris una criatura com un pom de flors, la vaig tenir ab en Menendes… de mica en mica s’anaba decandint, que li venía d’un susto que li va donar un de la Sanitat… que la festeja! y aquell estaquirot de metje no més li receptaba exercici… jo sí que ’l vaig enviar á fer l’exercici.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> No crideu, no parleu totas á l’hora. (<em>L’ empleat pren noms y apunta.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Cego: </span>(<em>Al Sr. Joanet.</em>) Nosaltres, ja compendrá, més que diners voldríam noticias. Voldríam saber ahónt es lo barco… ¡Marieta, noya! (<em>Buscantla ab las mans.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Marieta: </span>Soch aquí, padrí. (<em>Li toca ’l bras.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Cego: </span>Aquellas baladreras no ‘ns escoltan… parlim ab franquesa… la pobreta, si son pare li manca, no més me tindrá á mi que no ’m puch valer, qu’ he mirat cinquanta anys lo sol de fit á fit y qu’ avuy, vell y cego, soch una nosa.</p> +<p><span class="personatge">Marieta: </span>¡Padrí! ¡vos nosa! (<em>Amanyagantlo.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Cego: </span>¿Ahónt es la Ció? (<em>Baixet</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Marieta: </span>Prop nostro.</p> +<p><span class="personatge">Cego: </span>Aqueixa infelís tè una criatureta de deu anys tota esguerrada, una de nou que la guarda quan ella es á fer feynas fora casa. La menuda cuyda á l’esguerrada, á sa padrina que tè casi tants anys com jo, li fa sopetas, la fica al llit.</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>Veurá, jo no volía que ’l noy s’hi embarqués á la <em>Sirena</em>… més me l’estimaba á casa pescant al bou, l’hivern; als sardinals l’istíu… pero había donat paraula al Capitá…</p> +<p><span class="personatge">Cego: </span>Quan un home ha donat paraula, no hi ha muller, ni fill, ni mare, que valgui… No ‘n caldría d’altre sino qu’ un Capitá comptés ab Pere… y… Joan y Lluis… y Miquel… y á l’hora de ferse á la vela ’s quedés sense gent…</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>Bè, no us cremeu, padrí… ja hi va aná ’l de casa á embarcarse… ab prou greu de la mèva ánima.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> ’Us cridan per cobrar. (<em>S’ allunya la Ció.</em>)</p> +<h3 id="escena-x.-1">Escena X.</h3> +<div class="centrat"> +<p><span class="personatge">Cego, Marieta, Senyor Joanet.</span></p> +</div> +<p><span class="personatge">Cego: </span>Digui… ¿han anat (<em>baixet</em>) á la costa oriental? Es viatje llarch; si fos aixís, encara hi hauría esperansa. Si han anat á la occidental… á Guinea, ab un barco nou y un capitá com lo nostre Pau… hauríam de tenir noticias… Díguimho… nosaltres (<em>ell y Marieta</em>) sense comprometre á ningú, podem calmar á tota aqueixa pobre gent. En ma vida he dit una mentida, y quan me preguntan per qué no ’s sap res de la <em>Sirena</em>, no torno resposta. Si tingués detalls…</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Compreneu, es molt delicat lo que ’m pregunteu. La <em>Sirena</em> va sortir despatxada per Gibraltar y Cárdenas…</p> +<p><span class="personatge">Cego: </span>Ja ho sé, es la única cosa que ‘m va dir en Pau… Entre homens com ell y jo, lo que no ’s diu no ’s pregunta. ¡De Gibraltar… á l’Africa! entesos… No més diguim una cosa bèn mínima… ¿qu’ han anat á carregar més ensá ó més enllá de Bona Esperansa? ¿á la costa occidental ó á la oriental?</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> (<em>Resignat, mirant que no ’ls escoltin.</em>) Més enllá, á l’oriental. (<em>Mostrant lo mapa ab una regla.</em>) De Bona Esperansa n’hi ha noticias… y si á horas d’ara no son á Cárdenas…</p> +<p><span class="personatge">Cego: </span>(<em>Trágich</em>.) Preguém per ells. Son al fons del mar.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> O bè presos per l’Inglés.</p> +<p><span class="personatge">Cego: </span>(<em>Heróych</em>.) ¡Qué parla de presos! ¡Ni l’Inglés ni ’l Pare Etern es capás de pendre al mèu fill! ¿Qué ’s pensa que ’l Grabat, portant gent catalana…?</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> No ho son tots.</p> +<p><span class="personatge">Cego: </span>¡Encara que no més n’hi hagués un! ¿Qué ’s pensa que fins tenint la desgracia de ser abordats per un d’aqueixos barcots ab rodas y fumeras… ¡que no durarán!… tingui compte qui li diu, qué ’s pensa que la gent de la <em>Sirena</em> s’haurán deixat pendre vius? S’haurán fet matar matant inglesos… que, vaja, ja es una mort passadora… (<em>Emoció</em>.) La mort dels mèus companys que reposan sota las onas de Trafalgar.</p> +<p><span class="personatge">Marieta: </span>¡Padrí, m’esparveréu! ¡potser mal temps!…</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Averías…</p> +<p><span class="personatge">Cego: </span>¡Qué sabeu vosaltres! Ab un barco nou de trinca, velam y de tot á dojo, no hi ha mal temps… n’hi ha de millors, n’hi ha de pitjors… ¡La mèva!… s’han trovat ab un d’aqueixos barcots de vapor.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Que matarán la navegació de vela.</p> +<p><span class="personatge">Cego: </span>Matarán l’ánima que ‘ls aguanta. Lo barco de vela es l’imatje del aucell que crusa l’ayre, del peix que llaura las mars. Ningú es capás de matar l’imatge de lo que Dèu ha creat. Ja ’n poden fer de barcos ab rodas y calderas; mentres hi hagi homens de pit vora las platjas… alló ho manará algún jan que no ’s respecti. L’ home de l’art, lo mariner batejat ab aygua salada, fill de mariners, avesat á bregar ab corrents, vents de proa y mars de fondo, sempre voldrá ser amo de la fusta que trepitja… á la mar, madera… no ’m fará surtir d’aquí. (<em>Cambi</em>.) De manera que dihem: tocada á…</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> A Bona Esperansa, segons noticias… de ’n Ramon del Masnou.</p> +<p><span class="personatge">Cego: </span>Ja ’l conech… bona pessa.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> S’ está allá de factor… Hi van passar á darrers de septembre.</p> +<p><span class="personatge">Cego: </span>¿Y de llavors ensá?</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Cap més noticia.</p> +<h3 id="escena-xi.-1">Escena XI.</h3> +<div class="centrat"> +<p>Soroll entre las donas que ja han cobrat, eixint, entrant.</p> +</div> +<p><span class="personatge">Cego: </span>¡Ey! ¡poca gresca!</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>La mouhen aqueix parell de sayóns. Una ’ls hi conta miserias perque assentin més quartets á la llibreta y tot se ’ls torna bromejar, que si l’anyoransa ’ns aflaqueix…</p> +<p><span class="personatge">Carlets: </span>¡Jo! ni sisquera ’us he parlat. Aqueixa dona m’ha dit que no menjaba, y com la veig tant rodona…</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Enllestím… ¿está apuntat tot?</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>¿Y cóm noticias? ¿al cap ne som?…</p> +<p><span class="personatge">Cego: </span>Lo senyor m’ha explicat la derrota del barco.</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> A horas d’ara deuhen ser á Cárdenas.</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>¡Deuhen ser! ¡deuhen ser! Aixó es no dir res. Volém veure á l’amo, ¿veritat, noya? (<em>Ab intenció.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>Volém saber quán tornará ’l barco… ¿Son á l’Africa, veritat?… no ho negui. Vostés ’ns prenen los fills, (<em>La Pitera parla ab la Marieta mostrantli la porta falsa, animantla</em>) los marits, perque ’ls guanyin forsa doblas de quatre, y encabat, si ’l negoci no va bè… tal día fará un any. Aygua damunt y per túmbol sorra. Fins si va bè, los nostres homens son negreros los infelissos… ¡Negreros! perque riscant la vida van ahont… Don Lluisitu no gosa anar.</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Don Luisito tè feyna aquí…</p> +<p><span class="personatge">Cego: </span>¡Ey, tu! ja xerreu massa. Si don Luisito no s’embarca, es fill d’un home qu’ ha fet més viatges que no ’n fará ’l gandulás que tens per germá…</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>¿Qué parleu per mí? Escolteu, padrí…</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> L’ home que navega, que porta la vída venuda, que combat ab elements ó forsas encontradas, es sempre respectable. Aquí ningú ‘us malparla ni tracta als vostres homens de… res d’aixó qu’ heu dit.</p> +<h3 id="escena-xii.">Escena XII.</h3> +<div class="centrat"> +<p>Anteriors, <span class="personatge">D. Luisito</span> de dintre ’l sèu despatx, ha mudat de vestit.</p> +</div> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>¡Senyor Joanet! (<em>Silenci entre las donas. Marieta s’emociona visiblement al oir sa veu. Lo senyor Joanet entra á parlarli. Tocan las dotze.</em>)</p> +<h3 id="escena-xiii.">Escena XIII.</h3> +<div class="centrat"> +<p>Anteriors menos <span class="personatge">D. Luisito</span> y lo <span class="personatge">Senyor Joanet</span>.</p> +</div> +<p><span class="personatge">Sebastià: </span>Aqueix rellotje atrassa. Son al menos dos quarts d’una. ¿Tanquém? (<em>A Carlets.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Carlets: </span>Jo ’m quedo, vull acavar lo manifest.</p> +<p><span class="personatge">Sebastià: </span>(<em>Anantsen á las noyas.</em>) Lo dicho, dicho. Si ’ls diumenges faltan balladors… ¡demaneu! (<em>Surt ab los demés empleats que no parlan.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>(<em>A Marieta.</em>) ¡Es ell!</p> +<h3 id="escena-xiv.">Escena XIV.</h3> +<div class="centrat"> +<p><span class="personatge">Senyor Joanet, Cego, Carlets, Marieta, Pitera, Ció</span> y donas.</p> +</div> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> L’ amo diu que no vol tanta saragata… ha rebut noticias d’un barco que potsé ’n porti de la Sirena… Que ’s quedi la de més edat… y després (<em>al cego</em>) torneu desseguida á Port-nou y no hi vinguéu més á Barcelona.</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>A tu ’t pertoca. (<em>A la Sorda.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Sorda: </span>¿Que si tinch gana?… (<em>Riuhen</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Que ’s quedi la Noya, y jo… per ferli companyía.</p> +<p><span class="personatge">Cego: </span>Y jo… (<em>Ixen las donas.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Entesos. (<em>Torna á entrar al escriptori de son amo per donar lo recado y despedirse.</em>)</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>(<em>Surtint al prosceni dòna papers al Sr. Joanet.</em>) Negocihi las lliuras sobre Londres… aprofiti el cambi son <em>mil quinientas</em>… y l’altra lletra <em>ciento veinte</em>… y aquesta…</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Dos quarts d’una… descuydi, descuydi. (<em>Surt molt depressa.</em>) Vaja, mestre Andréu, conservarse, Marieta. (<em>Los dòna la ma.</em>) Ja veurán com don Lluis no ’ls diu ni mes ni menos que jo…</p> +<h3 id="escena-xv.">Escena XV.</h3> +<div class="centrat"> +<p><span class="personatge">D. Luisito, Cego, Carlets, Marieta, Pitera.</span></p> +</div> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>¿Sempre tant <em>boyante</em>? (<em>Al Cego. Porta unas cartas obertas á la má.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Cego: </span>Sí, senyor, sí, bó, gracias á Dèu. Voldríam saber, per mí, per ferho saber á las familias, ¿ahónt se trova ’l barco? ho hem preguntat al senyor Joanet y ’l bon senyor potser no gosa dir tot lo que sab.</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>No sap res mes que jo. (<em>A Marieta, rápit, prenentli la má.</em>) Per fí has vingut. (<em>S’ assenta á la taula del senyor Joanet.</em>) De Cádiz. (<em>Fullejant</em>.) Santa Cruz de Tenerife… la carta de Santa Cruz?</p> +<p><span class="personatge">Carlets: </span>Es aquí ab las de…</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>Donchs ell li llegirá… (<em>S’ aixecan y van al altre costat de l’escena prop de Carlets, que llegirá quan convingui.</em>)</p> +<p>“Muy señores míos y de mi mayor consideración…”</p> +<p>No, no es aqueixa… veurán, esperin. (<em>Repetint alguna paraula.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>(<em>A D. Luisito, baixet.</em>) Lo promés, promés: ja la tè aquí.</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>Sí, ¡pero ’l ceguet!</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Ha volgut venir de totas las passadas. Jo y las altres, sense qu’ ells sospitessin que jo ho feya per complaure á vosté… (<em>D. Luisito li dòna diners que s’amaga sense comptar</em>) ¿quína nosa li fa ’l ceguet? Ja l’entretindré jo.</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>(<em>Tallant lo pas á Marieta, tendre, emocionat.</em>) Gracias d’haber vingut…</p> +<p><span class="personatge">Marieta: </span>¡He vingut perque ellas han insistit tant y tant! no ’s cregui que vinch… (<em>Plora</em>.) No més per caritat per aqueixa pobre gent m’he mogut de casa.</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>¡Gracias! gracias de totas maneras. Ni prechs ni llágrimas, ni cartas ni recados, habían conseguit que m’escoltessis… allá… allá al tèu poble!… sempre vigilada per un ó altre.</p> +<p><span class="personatge">Marieta: </span>No continuhi… allá… aquí, per tot, soch prou jo mateixa pera vigilarme.</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>Avuy per fí podré dirte lo que densá que ‘t conech bull al mèu cervell, m’escita y dòna ardors que ’m fan semblar llisos y plans los projectes mes ardits y qu’ altras vegadas m’abat y xafa fentme desesperar de tot. Pensant en la tèva persona adorada m’acudeixen al pensament ideas follas, me venen desitjos d’anar á trovarte y dirte que <em>vull</em> que m’estimis, qu’ has de ser mèva malgrat tots los obstacles… y després fentme cárrech de que l’amor no s’imposa, estrenyo ’l mèu cor, no vull que bategui, á cops l’aturo de batre y ’m dich que val mes esperarho tot de la tèva voluntat, de la tèva compassió.</p> +<p><span class="personatge">Marieta: </span>No continuhi… hi ha cosas que fins sent verdaderas no s’diuhen d’amagat… no continuhi… m’ofensan sas paraulas. (<em>Vol anar prop de son padrí.</em>) ¡Deixim passar! creguim no vulgui per forsa lo que de grat no consegueixi. Si m’hagués parlat davant de qui te dret de saber fins los pensaments mèus mes amagats, si hagués parlat de l’afecte que segóns diu sent per mí… franca, honradament davant d’aquell home (<em>plora</em>) que no sabem hont es, d’aquell pare tan respectat…</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>Si t’hagués parlat davant de ton pare m’haurías dit que ‘l mèu amor no t’ofensaba? Donchs davant d’ell diré que ’t vull per esposa, que ’m sento segur de ferte ditxosa, qu’ espero ser lo mes felís dels homes si ’m promets correspondre…</p> +<p><span class="personatge">Marieta: </span>No prometo res, y déixim passar; lo padrí ’s figura tenirme á prop sèu.</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>Escolta María. (<em>La vol pendre per la cintura.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Carlets: </span>(<em>Qu’ ha fullejat cartas dihent algún monosílab al padrí.</em>) Eccoloquá. "Santa Cruz de Tenerife… Muy señores nuestros: Tenemos el gusto de participarles que, según noticias, la <em>Sirena</em>…</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>Per lo mes sant te juro que si no he tornat ja á prop de la mèva mare que m’anyora que m’escriu pregantme que torni prop d’ella ha sigut per tú… (<em>la pren per la cintura y la vol abrasar</em>), ¡per tú, María hermosa!</p> +<p><span class="personatge">Marieta: </span>(<em>Crit aufegat.</em>) ¡Padrí!</p> +<p><span class="personatge">Cego: </span>(<em>Anant al mitj de la escena, d’esma, cap ahont ha sentit lo crit.</em>) ¡Noya! ¡Marieta! ¿Que no es aquí? (<em>prop sèu.</em>) ¡Filla! ¡María!</p> +<p><span class="personatge">Marieta: </span>(<em>Continúa la lluyta entre D. Luisito y ella.</em>) ¡Padrí! (<em>Lo vell s’avansa, s’esberla ’l front al cantell de la caixa de ferro, cau per terra ab la cara plena de sang.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Carlets: </span>¿Qu’ es mort? (<em>Corrent al Cego.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Marieta: </span>(<em>Se desfá enérgicament de D. Luisito y corre cap al padrí.</em>) ¡Padrí! ¡padrí del mèu cor! (<em>Crísis nerviosa.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>(<em>A D. Luisito.</em>) Miri, vindrá d’alló millor: envihi á cercar un metje… y guardils á casa sèva. Al vell per curarlo, si tè cura; á la noya perque ’l cuydi. (<em>Pica las mans de Marieta, la venta, etc..</em>)</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>(<em>A Carlets.</em>) ¡Corre! un doctor. (<em>Pren á Marieta desmayada y ’s mira á la Pitera com preguntantli qué fará.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Fassi baixar criats.</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>¡Perico! ¡Madrona! (<em>A la porteta falsa. Baixan un criat y una criada que prenen á Marieta</em>).</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Comensin per ella, es més lleugera… després entre tots pujarém al padrí. (<em>D. Luisito segueix á Marieta. La Pitera, girada d’esquena al vell se treu los diners qu’ ha rebut y se ’ls aboca al davantal comptantlos. Irónica.</em>) Padrinet, ¿qué ’us heu fet mal?</p> +<div class="centrat"> +Teló. +</div> +<h2 id="acte-tercer.">Acte tercer.</h2> +<div class="aclariments"> +<p>Aqueix acte pot ser suprimit en los teatros ahont lo material escénich siga reduhit; no obstant tot lo que diuhen y fan los mariners de la <em>Sirena</em>, relatat ja per mí anteriorment, y ab més detalls en la novela <em>Jaume</em>, ha sigut l’embrió, l’idea inicial del present drama. Totas las cosas, fins las insignificants, tenen la sèva historia; la de la <em>Sirena</em> es molt senzilla. Uns amichs, personas de teatro, ‘m digueren: "D’aquell epissodi que hi ha en la novela <em>Jaume</em>, sab d’aquell tarrabastall que ’s passa à bordo del <em>Mal genio</em>, d’aquell combat (auténtich) entre un negrer y un <em>crucero</em> inglés… –Bè, ¿y qué? vaig respondre. –Se ’n podria fer un drama interessant. –¿Un drama? –Se podria fer… fent-lo, van afegir los amichs, inventant una familia pèl capità, altre al pilot, creant uns quants personatjes, fentlos anar y venir, gemegar y riure, en una paraula, donantlos vida… –¡Pst! no es mala idea…" y tras, tras, un full darrera l’altre vaig anar omplintlos de las cosas que deyan y feyan la gent del barco, la que à terra ’ls esperaba, la gent qu’ estimaban, de qui eran estimats, aborrits, anyorats, temuts, desitjats.</p> +<p>Ara no més queda un punt per resoldre: l’interès que pugui oferir la fabulació del drama, la vida que puguin tenir la gent per mi inventada.</p> +</div> +<div class="advert"> +<p>Combat naval.</p> +</div> +<div class="hanging-indent"> +<p>La cuberta de la <em>Sirena</em>, algún fanal de servey penjat á la toldilla y dintre la cuyna; dos canóns montats en curenyas móvils, especas, buixells, calabrotes, etc., etc.. <span class="personatge">Grabat</span> observant l’horisó; <span class="personatge">Miliet</span> preparant duas tassas de café, que passará al <span class="personatge">Capitá</span> y al <span class="personatge">Pilot</span> que va y ve.</p> +</div> +<p><span class="personatge">Veu del Serviola: </span>. ¡Vapor á sota vent!</p> +<p><span class="personatge">Pilot: </span>(<em>Acudint depressa.</em>) Si ns’han vist del vapor estem perduts.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>Parla baixet; ab semblant calma, las veus van lluny.</p> +<p><span class="personatge">Miliet: </span>(<em>Vè ab lo café abocat.</em>) Preneulo, se torna fret.</p> +<p><span class="personatge">Pilot: </span>(<em>A son fill.</em>) ¡Milio! (<em>Li parla á l’aurella. ’L noy desapareix.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>Allarga tot… (<em>Pausa. Maniobra.</em>) Y per si de cas, Noy Gran, amanim las eynas. (<em>Los mariners posan dos canons en posició. Al Nostramo.</em>) ¡Reparto d’armas! (<em>Se ’n va ’l Nostramo y dòna destrals, asconas, sabres, etc.. A Milio.</em>) ¡Pólvora y balas! (<em>las portarán en una senalla y saquets.</em>) ¡Nostramo! (<em>Ve ’l nostramo.)</em> Que ’ls donguin café, racció doble de canya. (<em>Lo cuyner reparteix beguda.</em>) ¿Tot está bèn tancat? ¿los panyols? ¿la bodega? ¿’l sollado?</p> +<p><span class="personatge">Pilot: </span>¡Tots dormen… res de nou! (<em>Mirant á la bodega per un portaló</em>).</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>Es lo vaporot qu’ hem vist á posta de sol… Un inglés que si ’ns aborda…</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>(<em>Intervenint</em>.) ¡Pobrets de nosaltres! ¡penjats! ¡penjats á las vergas! ¡Rendimse, Capitá!…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¡Tu! (<em>Li allarga un cop de destral. Lo cuyner esquiva ’l cop fugint.</em>) ¡Si no ’t penja l’inglés te penjaré jo!… ¡cobart! ¡Aneu! (<em>al Pilot y á Milio</em>) que no parli á la gent; poséuli ferros.</p> +<p><span class="personatge">Pilot: </span>(<em>Mirant ahont es lo cuyner.</em>) S’ ha amagat á la cuyna… no ’n sortirá… Lo fet es que si ’ns prenen la negrada…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>No pendrán res. (<em>S’ aixeca resolt, habent carregat lo canó.</em>) ¡Ans que rendirme… á pico! Ab aixó despedeixte del tèu fill, encomanat á Dèu si estás d’humor de ferho. (<em>Ell se treu un escapulari, y recullit, sense gorra, prega en veu baixa.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Miliet: </span>¡Lo vapor!…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¿Ahónt?</p> +<p><span class="personatge">Pilot: </span>Ha passat de mar-lo-vento á sota-vento.</p> +<p><span class="personatge">Serviola: </span>¡Vapor á sota vent! (<em>Comensa á véures un vapor costat esquerra del espectador.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¡Calla! (<em>Al Serviola. Li envía á Miliet per ferlo callar. Tot per senyas.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Pilot: </span>Un barcot de rodas, ¡mala fí fassin!</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>Ara no ’l veig, pero ’l sento damunt de la post del pit com si ’m xafés.</p> +<p><span class="personatge">Pilot: </span>No porta llums de posició pera abordarnos desprevinguts.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¡Apaguéu los fochs! (<em>Apagan los fanals y llums que hi había encesos.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Pilot: </span>Me sembla que va ab rumbo á Santa Helena.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¿Vols dir? Fes arriarho tot.</p> +<p><span class="personatge">Pilot: </span>¡Arria y carga! (<em>Maniobra. Després tots los mariners s’arman y s’agrupan.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>Avans que ’l sol surti ’l tením per la proa… (<em>Pausa</em>.) Vinga ’l café. (<em>A Miliet, que li dòna.</em>) Digas al cuyner que reparteixi més canya, rom… y poch soroll. (<em>Los homens bebent, parlant en veu baixa. Algúns se bellugan per curiositat, altres per anar á agenollarse.</em>) Al qui ’s mogui del puesto sense necessitat, li asclo ’l front d’un cop d’aixa.</p> +<p><span class="personatge">Miliet: </span>¡Pare! (<em>Entre ells dos, tendre, íntim.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Pilot: </span>¿Qué tens por, fill?</p> +<p><span class="personatge">Miliet: </span>¿Voleu dir que ’ns penjarán?</p> +<p><span class="personatge">Pilot: </span>¡Encomanat á Dèu… y sigas home!</p> +<p><span class="personatge">Miliet: </span>A la Mare de Dèu de la Bonanova. La mamá m’ho va recomanar. (<em>Se treu l’escapulari y resa.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>A tu no t’farán res… ¡tant de bó que jo fos una criatura!… no més matarán als homes fets…</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> ¡Mare de Dèu del Carme! ¡Amparéume, Sant Antoni benehit!</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>(<em>Al Pilot, mitj de serio, mitj de broma.</em>) ¿Que la fem la prometensa, Noy Gran?</p> +<p><span class="personatge">Pilot: </span>Ja está feta: una Sirena de plata portada á peu descals á Sant Elm…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>Si salvem bous y esquellas. Si no més salvem la pell… me sembla que bastaría que ’l barquet fos de fusta. (<em>Broma</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>¿Y si ’ns penjan á las vergas?</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¿Ja torna á ser aquí… aqueix pillo?… (<em>L’ agafa pèl coll. Li treuhen de las mans.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Pilot: </span>Amaguéuse, si teníu por… y calleu… no sortíu mes de la cuyna.</p> +<p><span class="personatge">Miliet: </span>Porta issada bandera de parlament.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>(<em>Observant lo barco enemich.</em>) Ves á parlá ab lo Dèu que t’ha fet.</p> +<p><span class="personatge">Pilot: </span>Demana visita.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¡Enllestim! (<em>Als mariners que s’acaban d’armar.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Pilot: </span>¡S’avansa!… ja estem á tiro… (<em>Canonada de l’inglés.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Miliet: </span>Pare, ¿que tiran ab bala? (<em>Baix</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Pilot: </span>¡No, fill, no! ¡Fan salva! Es per riure…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>Ja som al sarau… ¡Venga! (<em>La metxa.</em>) Per no passar per mal criats los hi tornarem lo saludo… (<em>Pausa</em>.) Apuntéu aqueixa pessa. (<em>Al Pilot.</em>) Tirarem l’un després de l’altre sense deixarlos respirar… Jo apuntaré á la roda… Vos per cuberta.</p> +<p><span class="personatge">Miliet: </span>(<em>Ab l’ullera á la ma. Comensa á clarejar l’horisó.</em>) Se li veu lo nom… Se diu <em>Good morning</em>.</p> +<p><span class="personatge">Pilot: </span>Que vol dir: “Bon día tinguin”.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¡Ara te ’l tornaré lo “bon día tinguin”! (<em>Apuntan pausats.</em>) ¿Somhi?… ¡Foch! (<em>Dos tiros, l’un després de l’altre. Las canonadas causan avería á bordo de l’inglés. Gran pausa. Moment d’ansietat.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> (<em>Ballant</em>.) ¡Justa! ¡dintre ’l pap!</p> +<p><span class="personatge">Pilot: </span>Tenim lo vent de matinada á sobre.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¡Estem salvats! ¡Cassa! ¡Issa! ¡Allarga tot! (<em>Maniobra. Pausa.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Pilot: </span>Ja fem camí. (<em>Lo barco branda y avansa.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>(<em>Carregat d’armas y un sabre á las dents.</em>) ¡Orsa, orsa! ¡Vatua ’l mon! ¡Si son uns bacons aqueixos jans! (<em>Fa ’l valent. Xiulets á bordo del inglés. Descarga de fusellería.</em>) ¡Revatua l’mon! ¡Estich ferit! (<em>Cau</em>.) ¡Ay! ¡ay! ¡ay!</p> +<p><span class="personatge">Miliet: </span>Pare, ¿estem salvats? (<em>Intim</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Pilot: </span>Sí, fill, sí.</p> +<p><span class="personatge">Miliet: </span>No ’us penséu, no, ’n tenía gens de por; mireu. (<em>Ensenya la destral, la canana que portaba.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¡L’inglés tè la roda rompuda! No fa camí… ¡Ansia! (<em>Als mariners.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> (<em>De sobte l’orla y fent portaveus de las mans. Als inglesos.</em>) ¡Alsa, valents!</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>¡Ay! ¡correu! ¡ay! ¡Me desangro!</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¡Moríuse!</p> +<p><span class="personatge">Serviola: </span>¡Xarraires!</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> ¡Bariguts!</p> +<p><span class="personatge">Pilot: </span>¡Mala negada pogueu fer tots! (<em>Pausa</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Miliet: </span>¡Memorias á la senyora!</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¡<em>Gut morning</em>, borratxos! (<em>Surt lo sol. Pitadas á bordo del inglés. La “Sirena” ab tot lo velam pren sa bordada.</em>)</p> +<div class="centrat"> +Teló. +</div> +<h2 id="acte-quart.">Acte quart.</h2> +<div class="advert"> +<p>Bohiho de la Carnera</p> +</div> +<div class="hanging-indent"> +<p>Una recalada prop de Cárdenas, terrer palúdich ó sian <em>manglares ab bejucos</em> (jonchs); rocas á dreta. La <em>Sirena</em> fondejada entre ’ls <em>cayos</em>. Al fondo ’s veuhen las siluetas de las <em>tetas de Camarioca</em>, tres lleguas endins de Cárdenas. A terra ’l <em>bohiho</em> ab calderas y ormeig de negrería cubert de <em>yagua</em>, crosta de palmera. La vegetació: palmeras de tronch llis, <em>cocales, caña y manigua</em> (brossa), alguns pins borts. Mariners de la <em>Sirena</em>, negres desembarcats y ajeguts, mulatos que van y venen. Un negre al <em>cepo</em>.</p> +<p>Vestits: pantalon y americana de dril, las donas faldillas y mocador de colorayna, barret de palla quan surten á travallar, sabatas de baqueta ab cordons y orelletas, puntera ample.</p> +</div> +<h3 id="escena-primera.-2">Escena primera.</h3> +<div class="centrat"> +<p>Passan llargas teorías de negres nusos. Lo Mayoral va cridant y apuntant.</p> +</div> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>Ingenio del Rosario: 12 morenos, 7 marrones. (<em>Un altre empleat apunta y s’emporta ’ls negres.</em>)</p> +<p>Ingenio Lealtad: 15,3 idem., bozales.</p> +<p>Ingenio Virgen Pura: 10 bozales, 3 idem menores.</p> +<p>(<em>Al volguer fer aixecar un negre, home ó dona, altre negre que será de sexo diferent y qu’ espera tanda pera ser emportat vol retenir al qui se’n enduhen. Los dos negres que serán artistas y no comparsas s’abrassan, se deixan quant lo mayoral los separa, tornan á reunirse, jemegan, ploran y sempre dihentse:</em>) ¡Ahulaj! Taó, táo. ¡Luuh! ¡Mauna! ¡ta-oj!</p> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>Bueno deixemse de cuentos (<em>Als negres.</em>) Vos (<em>al empleat</em>), emportéusels y si no podeu féu venir gent de la goleta… ¡ansia! (<em>Forsejant per separarlos.</em>) ¡Ansia! (<em>al negre</em>) si fas lo rebech anirás á jaure ab aquell. (<em>Al cep.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Aquell (<em>lo del cep</em>) es molt bretol. Tot lo viatje que mou brega.</p> +<p><span class="personatge">Miliet: </span>Potser sigan parents. (<em>Al mayoral referintse als dos que no volen separarse.</em>) ¿Que t’es germá? (<em>Al negre.</em>) Déixeulos junts, pobrets, sembla que s’estiman de veras.</p> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>No pot ser, n’he d’entregar 18 al <em>ingenio Virgen Pura</em>, y si deixo que se’n vagin junts lo <em>Lealtad</em> no trovará ’l compte. <em>¡Vaya vivo!</em> (<em>Al empleat.</em>)</p> +<p>(<em>Bregan per separar als dos negres y per fí ho consegueixen.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Miliet: </span>¡Tè! (<em>al negre que s’emportan</em>) un rosari que ’m va donar lo senyor Rector lo primer día que vaig combregar. (<em>Ploricó</em>.) Jo no ’l passaba gayre… pot ser li doni bona sort. (<em>Lo posa al coll del negre</em>).</p> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>En lo moment mes cruel: lo de repartir la negrada.</p> +<p><span class="personatge">Miliet: </span>Si al menos entenguessiu be lo que diuhen.</p> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>Ja tenim aquí entre ’ls negres vells algun que recorda paraulas de la llengua nativa: pero l’Africa es molt gran y casi may entre cent negres n’hi ha vint que parlin la mateixa llengua… Aquells son de Guinea… los altres de Mozambique.</p> +<p>(<em>Surten los negres que ploraban y tot lo lot, entre ‘ls quals hi haurá los dos qu’ eran al cepo</em>). ¡<em>Mucho ojo</em> ab aquell parell! (<em>Los del cep</em>). Vaya, tu, Miguelillo (<em>un altre empleat</em>), pren los tèus.</p> +<p>Ingenio la Criolla: 22. 4. (<em>Los negres se’n van acompanyats d’una música primitiva: un tamboret y un pito: ram-pam-pam.</em>)</p> +<h3 id="escena-ii.-2">Escena II.</h3> +<div class="centrat"> +<p><span class="personatge">Mayoral, Gatneu, Patou, Miliet.</span></p> +</div> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>¡Llestos! tot está á pedir de boca. Capitá com lo de la <em>Sirena</em> no n’hi ha… Ni un de malalt (<em>negres</em>).</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Aqueixa tam-rata-pum los consola molt.</p> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>¡Fins están grassos!</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Més que nosaltres… Figureuvos que quan los varem embarcar estaban tancats en una mena de corral, qu’ aquí… es á dir qu’ allá á casa, no hi hauríam tingut garrins.</p> +<p><span class="personatge">Miliet: </span>Lo rey… no sé quants los había fet presoners.</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Sí, ¡dihemli lo rey de bastos! Había guanyat una batalla al rey… ¡dihemli d’oros! y en compte de menjarse als vensuts, ne volía treure quartos… ó si no quartos, barrils de rom, fusells, mocadors de pita, mirallets.</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> ¿Qué li vareu parlar al rey… de bastos?</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Com ara ’t parlo: me va vendre gallinas, una mena de fruytas com pomas.</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> ¿Y l’enteníau? ¡si el Mayoral diu qu’ entr’ ells no s’entenen!</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Donchs jo al rey d’allá l’entenía com si hagués sigut de la Barceloneta. Glan, jrak, ziks, piuts. (<em>Imita una conversa ab monosílabs qualsevulga interrompuda per interjeccións catalanas donant á entendre una batalla, presoners, perdó, menjar carn crua, vendre ‘ls presos, cobrar, emborratxarse, embarcar los presos.</em>) No mano, li deya jo… Jrak jrak es lo capitá. Si beus massa agafarás la turca. “¡Brim! ¡lou! ¡lou!” Endevant, ja t’entench. “¡Zak!” tens rahó… Val més véndrels que menjártels á la brasa… Son massa bruts, te donarían mal de ventre. “¡Y… y… y…! ¡ta… ta…!” y per ferli veure qu’ eram amichs li vaig donar un botó de las calsas, era daurat, y ell, á més de lo que ‘ns venía pèl gasto de bordo y que ’l capitá li feya pagar, me va regalá dos caixals qu’ havía arrancat al rey de… ¡al altre!… al sèu enemich, miréusels. ’Ls porto com recort per ma germana.</p> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>(<em>Rihent</em>.) Lo cert es (<em>mirant la sèva llibreta</em>) que de tantas expedicións com he rebut, may n’he desembarcat una de tant ben cuydada.</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Si li dich que més de planyer som nosaltres.</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> Ells, de matinada… en cuberta.</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Mentres prenen la fresca y comensan á civilisarse xarrupant ayguardent ó llepant plats (sempre ’ls tenía per la <em>cucina</em>) la gent al sollado…</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> ¡Frega, que frega!</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Posantho tot net y curiós per quan baixin <em>los pasajeros</em>. Si ’l temps es bonansa ’ls rentém, es á dir la gent los renta, ab la manguera, ab baldes d’aygua, jo no més los feya la calderada.</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> Fins ab sabó ’ls rentém, ab sabó y filásticas.</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Nada, que duyam tres quintás de sabó moll y no ‘n queda… ¡ni aixís! ¡Us dich que fem un ofici!… travallem com uns negres… y ells que ho son… se reposan com si fosin blanchs! Y ¡xala! res més que menjar y dormir (<em>cambi</em>). Sense parlar dels perills… que nosaltres correm y qu’ ells ignoran.</p> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>Los perills de la navegació… ¿Heu trovat un carboner…? ¿Un vapor de guerra?</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> ¡Mala fí fassin! ¡no ’ns deixan viure!</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>¡Jo ho crech, que n’hem trovat un!… que si no soch jo que vaig fer la hombrada.</p> +<p><span class="personatge">Miliet: </span>(<em>Rihent</em>.) ¿De qué?</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Tu, ¡agregat de sucre…! pot ser sí que no vaig ser jo, que vaig dir á ton pare, que digués al capitá, que…</p> +<p><span class="personatge">Miliet: </span>¡Que voliau anar á jaure!</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>¡Tu! ¡Patou!… (<em>Invocantlo</em>.) No, vaja, digas la veritat… aquí no hi ha <em>cucineru</em> ni timoner, tots som uns… me pots parlar com si fossim iguals… Digas, ¿jo volía anar á jáure? (<em>S’ allunya.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>Contau tu, nen, ¿cóm va ser? ¿hi va haber tiros? ¿cops de destral?…</p> +<p><span class="personatge">Miliet: </span>No varem arrivar al abordatje; jo casi no sé com varem sortir d’aquell xáfech… fou protecció divina. (<em>Besa l’escapulari.</em>) Lo Serviola cridá: “¡Vapor á sotavent!” ¿Ne voleu de renechs y d’ays y ays?</p> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>¿Un creuher inglés que ’us cassaba?…</p> +<p><span class="personatge">Miliet: </span>Lo Capitá doná ordre d’apagar los fochs, d’armar á la gent… y ell mateix, com si jugués á cou-dinar se va posar á carregar los canons… ¡fins á la boca! Eran la nostra sola esperansa.</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>(<em>Tornant</em>.) ¿Y las carrabinas? ¿y las destrals que jo duya?… ¡no, Patou! escolta, digas, digas si es veritat ó no que jo duya una destral á cada má, tres pistolas á la faixa y un sabre d’abordatge á las dents… així… que fins estaba mastegant un tros de tabaco negre y me ’l vaig tenir d’empassar.</p> +<p><span class="personatge">Miliet: </span>(<em>Al Mayoral.</em>) La lluna s’aixecá illuminant fredament argentadas ayguas sense habitants ni límits… Tothom miraba ’l cel, implorant aussili.</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Jo guipaba l’estrella de matinada. De matinada s’aixeca oreig, y ab una mica de vent, per poch que fos… ¡fugíam!</p> +<p><span class="personatge">Miliet: </span>A mi ’m semblaba veure entre ’ls núvols sants y verges á qui la mare ’m té encomanat… Soptat… ¡poft! ¡poft! ¡poft! un soroll fosch.</p> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>¿Lo vapor que ’us abordaba?</p> +<p><span class="personatge">Miliet: </span>Ja ’l teníam per la proa.</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Va issar bandera de parlament.</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> ’Ns va etjegar una canonada.</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Nosaltres duas… ¡y al diable frare y trona!</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> L’ inglés tenía una roda rompuda.</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Y jo una pota… (<em>Riuhen. Pausa.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>¿Vau ser ferit de bala?</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> ¡No! un cop al sech de la cama fugint cap á la cuyna.</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>¡Tu! (<em>L’ amenassa y fugen al foro, després tornan.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>¿Y llavors?</p> +<p><span class="personatge">Miliet: </span>L’inglés patullaba ab aquella armatosta rompuda, la <em>Sirena</em> reprenía ’l sèu andar y de l’orsada al passar prop dels jans…</p> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>¿Una descarga?</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Los hi vam dir que no s’hi cansessin gayre.</p> +<p><span class="personatge">Miliet: </span>Avans la nit reconeixíam l’isla de l’Ascenció… hem passat l’equador entre 25 y 26 de longitut, y ab navegació felís hem arrivat á la Carnera.</p> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>Hont fa prop d’un any que ’us esperabam. Tinch un munt de cartas vingudas d’Espanya per tots vosaltres.</p> +<p><span class="personatge">Miliet: </span>¿N’hi ha per mi?</p> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>N’hi ha per ton pare… En Tomasito y un altre criat las portan de Cárdenas… Aviat serán aquí. Y mentres tant… (<em>A Miliet</em>) cridéulos tots… tinch ordre de la casa de no regatejar res. (<em>Venen los mariners.</em>) Oblideu los travalls passats. (<em>Destapa botellas, ne fa destapar per las mulatas.</em>) La señora vol que ’us obsequihi y quedéu contents.</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>¿Quina senyora? ¿la mamá de D. Luisito?</p> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>Sí, viu á Cárdenas. Ahir ne vaig venir y al anarmen me va recomanar moltíssim… ab llágrimas als ulls… ¡que ’m va extranyar! me va dir <em>le recomiendo sea muy generoso con la gente, muy amable con el Capitán…</em></p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>¿Qu’ ha estat per aquí D. Luisito? no sé qui ho deya…</p> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>Mentres vosaltres navegabau habia vingut de Barcelona y segóns tothom creya, debía quedarse aquí perque allá á la nostra terra hi viu molt disgustat… sino que la gent rica son esclaus dels interessos… ademés una casa com la de ca ’n Salvat no ’s liquida en quatre días y… D. Luisito ha tingut de entornarsen… Potser quan arrivéu á Barcelona, ell ja no hi sigui. No sé qué li passa que may s’está un mès en lloch… ne rebem cartas de tot lo mapa…</p> +<h3 id="escena-iii.-2">Escena III.</h3> +<div class="centrat"> +<p>Entran mulatas, músichs, etc.. Trot de caballs. Tomasito que dòna una cartera al Mayoral.</p> +</div> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>(<em>Al Mayoral.</em>) ¿Que n’hi ha per mí de carta…? ¿Sañor don Corque?…</p> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>(<em>Llegint.</em>) Jordi Arrufat. (<em>Repartint cartas.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span><em>Corque Arrufado</em> si ’us plau, en castellá <em>Arrufado</em>, <em>cusineru</em> á bordo…</p> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>Per tots n’hi ha… las llegireu aviat… ara gresca… (<em>Destapa capsas de cigarros. Tots los mariners s’hi abocan.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> ¡Tants cada hu! (<em>Cridant</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>¡N’ hi haurá per tots torno á dir! (<em>Ne destapa d’altres.</em>)¡Tomasito! (<em>Pren la cartera.</em>) Anda, anda á bailar si no estás cansado.</p> +<p><span class="personatge">Miliet: </span>Tomasito… cantan una.</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>D’ aquellas que dònan nyonya… (<em>Se preparan y concertan pera cantar y ballar, beuhen, fuman. Gran animació.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> ¡Venga!…</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>(<em>Al Mayoral.</em>) ¿Que ’m donas las mèvas de cartas?</p> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>Sí home sí, teníu. (<em>N’hi dòna duas ó tres</em>).</p> +<p><span class="personatge">Miliet: </span>(<em>Tot content y anant d’una balladora á l’altra.</em>) ¡No sé quina triar!</p> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>La que mes t’agradi. Aquí son totas mes carinyosas que no pas á lo Jamaica, plena d’esclaus que ’ls inglesos ’ns roban en alta mar, y tractan en las sèvas possessións pitjors que bestias. ¿Veus aquella? (<em>una morena</em>) es una guajira, <em>una blanca de la tierra</em>, la mare d’aquella era <em>pelona</em>.</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>(<em>Interrumpintse de llegir.</em>) Escolti… ab reserva, ¿y la mare de D. Luisito que també n’es de pelona? (<em>Rihent</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>Es una mica fosca de color.</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Mulata, conféssiu, per aixó ’l sèu marit no la ensenyaba. May la va portar á Barcelona.</p> +<div class="centrat"> +<p>Música.</p> +</div> +<p>(<em>Los mariners vells seuhen, llegeixen ó ’s fan llegir las cartas. Gatneu llegeix fent gran pantomima. Terminat lo ball, Gatneu va al Mayoral, y exagerant, diu:</em>)</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>¡Quin’una que n’hi passa al Capitá!…</p> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>¿Y aixó?</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>¿Que coneix á la sèva noya?</p> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>Prou. Quan va morí ‘l pare de D. Luisito, jo era á Barcelona, vaig anar á passar un parell de días á Portnou y la vaig coneixer. D’ alló més maqueta… encara deu estar per casar… ¿veritat?</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Jo li diré… ¡ho estaba! Ara, segóns me diuhen (<em>la carta</em>)… no s’ha casat; pero vaja, sembla qu’ ha anat á viure á casa del sèu currutaco, l’amo del barco…</p> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>¿A viure ab D. Luisito? (<em>Indignat</em>.) ¡Calleu, mala llengua! si D. Luisito fa dos mesos qu’ es á Londres.</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>¡Miri! carta canta. (<em>Li ensenya</em>.) Debía ser avans d’anarhi á Londres.</p> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>Calumnias, xerradurías… Y no ho torneu á dir á ningú. (<em>S’ allunya.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>¡Jo! ¡un pou per aixó dels secrets!… Ningú m’ho fa dir ni ab estanallas. (<em>Ab la carta á la má cercant ab la vista.</em>) ¡Patou, escolta! ¡Toni!… ¡Jaumet! (<em>Tots, infundats ab las mulatas, no li fan cas y las segueixen.</em>) No aneu gayre lluny… que ‘us perdreu… Després de tot… val més no dir res. Lo Grabat tè mal génit y mentres siguém embarcats… es l’amo… ab aixó… (<em>’S tanca ’ls llabis.</em>) ¡Quan siguém en terra, será altra cosa! (<em>Cremat</em>.) Tinch per ferlo callar. (<em>La carta.</em>) Veurém si tè dret de tractarme com si jo fos un no res. Sembla, á fe de Dèu, que m’hagi embarcat per forsa. Ans d’embarcarnos, lo Sacristá, ja m’ho va fregar pèls bigotis… en Patou m’ha tirat á la cara si <em>ell</em> y ma germaneta s’entenían… Lo fet es que sense adonarmen vaig de <em>cusineru</em> á bordo de la <em>Sirena</em> y encara no sé perqué ni de quína manera… ¡Jo qu’ estaba tan bè!… quatre nansas caladas al sech de la platja, un grapadet de musclos sota ‘l <em>baraderu</em>, y á la tarde ab los amichs… (<em>Senyal de jugar á cartas.</em>) No hi había días qu’ entre ‘ls musclos, algun llangostí que altre… y la manilla, no guanyés de duas á tres pessetas, menos quan perdía… las quedaba á deure… y tornaba á casa ma germana, la pobre Pitera que tè tant bon cor… y ’m feya menjar, y si estaba malalt me cuydaba, y si estaba sá m’apedassaba la roba, me la rentaba… Lo senyor Rector, ma germana, tothom, ¡qué home, sou jove! fa mass’anys qu’ aneu engorronit per la platja… ¡embarquéuse! Vaig resistir, dihent que no podía anar de mariner per mor de la trencadura, pero no hi va haber remey. T’has d’embarcar, me va dir ma germana… embarcat de <em>cucineru</em>… Ja qu’ ets tant bo per fer peixadas pèls dropos com tu, fesne per la tripulació de la <em>Sirena</em>… Lo Grabat no ’m voldrá, li vaig dir… Jo li diré que ’t prengui… y ’m va pendre ’l Grabat… ¡pero la Creu! Quan arrivi salvament á casa, cobraré lo que porto guanyat, potser pagaré lo que dech… y la porto de cap… planto una taberna per ma germana al carrer de Mar… fará d’alló més patxoca darrera ’l taulell… endemés hi ha la nebodeta que puja… ¡un pom de flors!… entre ellas duas y jo que ’ls portaré parroquians… en grande… ¡y al menos beuré de franch! ¡Hola! (<em>Als mariners que tornan.</em>) ¿Ja las heu acompanyat á casa á las senyoretas? las mamás las renyarán. (<em>Rihent</em>.) ¡Patou! Si ’m promets no dir res… ¿que no saps lo que passa á casa del Capitá?</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> ¿Y aixó?</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>De primer la sèva noya se’n va anar á viure, á Barcelona, ab D. Luisito… y ara ningú sap ahont para.</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> ¿Qué dieu?</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>“Sabrás (<em>llegint</em>) como la niña… la que ma germana va tenir ab en Menendez, sabrás como la ñiña ha tenidu un espanto… que m’ha hecho passar el pelegrino…” No, no es aquí. (<em>Gira full.</em>) ¡Ah! “Te hago assaber como la hica del Capitán fuí en Barcelona con yo, la de ’n Plomas, la Sorda, la Ció… su padrino… encétera, encétera… para demanar noticias vuestras al amo del barco, y sabrás como l’amo del barco feya tiempo que cortecaba con la Marieta, y sabrás como tenió una conversa con ella y de llavors… énsa… no… de llavors ensá, no la hemos tornado á ver por el pueblo, y disen si hace de gran senyora escundida en una torre de prop de Barcelona… sabrás…”</p> +<p><span class="personatge">Patou: </span> ¡Lo Capitá!… (<em>Callan en sech.</em>)</p> +<h3 id="escena-iv.-2">Escena IV.</h3> +<div class="centrat"> +<p>Anteriors, <span class="personatge">Grabat</span> que desembarca d’un bot y ’l <span class="personatge">Mayoral</span> ab cartas á la má.</p> +</div> +<p>(<em>Lo Grabat veu la carta á la má de Gatneu y ’l moviment que fan los mariners reculant tot mirantsel… –Mayoral dòna cartas al Grabat.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>(<em>N’ obra una impacient sense deixar d’ull á Gatneu y als mariners, llegeix rápit. Emoció gran.</em>) ¡Del Rector! ¡no n’hi ha cap de lletra d’ella! ¿De la mare de D. Luisito? ¿recomana ’l sèu fill al mèu bon cor?</p> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>¿Bonas noticias?</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>(<em>Se ’l mira sense respondre.</em>) ¡Prou heu ballat! (<em>Als mariners.</em>) ¡A bordo!</p> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>Jo ‘ls había dit qu’ avuy… per ordre de la senyora podían passar la diada á terra, divertintse, beure, ballar. (<em>Pausa terrible.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>La senyora que mani á casa sèva, que mani als sèus criats. ¡Embarca! (<em>A patadas y cops los dirigeix á la llanxa.</em>) ¡Jo perdo ’l seny! ¡Imposible! (<em>Copejant la carta oberta que tè á la má.</em>) ¡Tu! (<em>á Gatneu.</em>) ¡quédat! (<em>L’ atrapa pèl coll de la samarreta. Lo Mayoral se retira, ’ls mariners també.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Haig d’aná á fer lo sopar.</p> +<h3 id="escena-v.-2">Escena V.</h3> +<div class="centrat"> +<p><span class="personatge">Grabat, Gatneu</span>, sols.</p> +</div> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¿Entre las cartas qu’ han portat, n’hi había per tu?…</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Veureu, Capitá…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¿De ta germana?</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>¿De ma germana?… ma germana no sap escriure…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>Pero sap xarrar… y tu ara ‘ls llegías las noticias qu’ ella t’envía… ¿Parla de mi? ¿de casa?</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Aixó de las cartas es sagrat.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>Més sagrat es lo nom d’una familia honrada… dónam la carta…</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>¿Per qué?</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>Pocas preguntas… per llegirla.</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>Es que…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>L’esca s’encén y jo m’arboro… no m’ho fassis dir un’altre vegada. Dónam la carta… ó llegeixla tu… quédat pèl tèu regalo las tendresas que ’t digui. Llegeixme las ratllas en que ’t parli de lo que s’ha passat á casa mèva, ¿m’enténs? No ’t fassis pregar… Si no llegeixes, te prench així (<em>li posa las mans al coll</em>) ¡ja ho saps! no necessito cap més arma per matar á un home… apreto ’ls polsos y has acavat de viure… Quan siguis mort, estés aquí, assentat sobre ’l tèu cadávre llegiré jo mateix lo que tu no vols llegirme… Si com ho temo, la carta conté infamias, llensaré ’l tèu cos á mar y ’ls tiburóns li donarán sepultura.</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>¿Quína culpa tinch jo de lo que ma germana m’escriu? A ningú n’he dit… una paraula.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>Si no sou culpables ni ella ni tu, ’t faré un clot sota aquell cocotero… d’allá, y damunt la terra que ’t tapi hi faré plantar una creu… pero de totas maneras… ó llegeix… (<em>Prepara las mans.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>No més diu que la noya…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¿La de casa?</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>No la sèva, la d’en Menendez ha tingut un espant…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>(<em>S’impacienta y torna á fer ab las mans senyal d’argolla.</em>) ¡Cuyner! (<em>Veu terrible.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>(<em>Molt depressa.</em>) Y que la vostra no es al poble.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>Dónam la carta…</p> +<p><span class="personatge">Gatneu: </span>(<em>Li dona ab por y fuig.</em>) Teniu. (<em>La carta ha caygut á terra. Pausa.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>Vull duptar, necessito creure que ma filla m’espera ignocent… y pura, que ’l mèu adorat pare, aquell home tant honrat viu… y no obstant, dupto… un corch me rosega, aqueixas frases del Rector… tant ambiguas, tant alarmants!… la carta de donya Luisa <em>le recomiendo á mi hijo</em>! lo posat d’aqueixa gent quan m’han vist desembarcar. (<em>Llegint</em>.) “Lo vostre pare va anar á Barcelona per sapiguer noticias vostras. Trovantse á casa l’Armador va tenir un atropell; pero va serhi molt bèn assistit per la vostra filla que l’acompanyaba… Ara la noya no es al poble… ha anat á passar una temporada ab la Ció!” Lo pare deu ser mort… Ella… Dèu de misericordia, sigueu clement… (<em>s’agenolla</em>) y aquí… (<em>la carta de ’n Gatneu per terra</em>) aquí deu haberhi la veritat espantosa y núa… (<em>Va per péndrela.</em>) ¡No! ¡no! val més que no llegeixi… (<em>La cull.</em>) La rompo… en mil trossos!… (<em>Va per rómprela, y al plegarla veu lo nom de sa filla.</em>) “…la noya del Capitá…” (<em>Refentse</em>.) Semblo un bordegás de quinze anys! ¿no he dit que no la llegiría?… (<em>Torna á plegarla per esquinsarla.</em>) Un plech del paper amaga ’l acavament de la frase “…la noya del Capitá…” (<em>Decidit</em>.) ¡Estich sol! A ningú he promés que no llegiría… ¡Sí! m’ho he promés á mí… ¿Pero quí soch jo? (<em>Sarcástich</em>.) ¿Quí ets, Pau? (<em>Somrihent</em>.) ¿Quí ets, quan las fibras més sensibles del cor se ’t rompen?… un no res… “la noya del Capitá (<em>pausa, gira full y llegeix depressa</em>) s’ha deixat enganyar per un home…” ¡No hi veig! (<em>Llegint</em>.) “S’ha deixat enganyar per don Luisito, que, segons diuhen…” (<em>Llegint un mot que no pronuncia.</em>) ¡Ah! ¡impossible! ¡imposible! ¡maledicció! ¡veniu! ¡m’aufego! ¡m’aufego!… ¡Desseguit!… ¡desseguit!… pendré ’l vapor… (<em>Parlantse com si tirés plans</em>) y d’aquí vint días… un mes! soch á casa y ho mato tot!</p> +<h3 id="escena-final.">Escena final.</h3> +<div class="centrat"> +<p><span class="personatge">Grabat, Mayoral.</span></p> +</div> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>¿Qué passa, D. Pau? ¿qué teníu? (<em>Alarmat</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¡Escoltéu! (<em>Aufegantse</em>.) D. Luisito ha estat á Cárdenas… m’ho diu sa mare (<em>mostrant la carta.</em>) ¡Un cavall! armèu lo bot (<em>donant ordres</em>) ¿quants días hi va estar? ¿per qué va venir? ¿per qué sabent que jo estaba per arrivar se’n ha tornat á Europa?…</p> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>¿A Europa? ¡qué se jo! me sembla que van dir si de l’Habana aniria á Nova York.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¡Jo perdo ’l seny! no diguéu res, no… faré parlar á la mare (<em>copejant la carta</em>); ara comprench las súplicas… lo perqué ’m prega que quan me trovi ab son fill lo tracti ab dolsura… ¡Ella! la filla d’esclaus que ’n Salvat va pendre per dona deu coneixer… lo secret que sospito. La faré parlar… parlará ó la mato… y després á Europa (<em>Se regira las butxacas.</em>) ¡Sí: vuyt onsas, una lletra de mil duros! me sobran diners no torno á bordo.</p> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>¿Y la <em>Sirena</em>?</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¡Creméula, desembarqueu la gent, tiréula á pico!…</p> +<p><span class="personatge">Mayoral: </span>Capitá… (<em>Un criat porta un cavall.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¡No soch Capitá… soch pare: pare no més!… (<em>Plorant fort.</em>) ¡Deixeume! (<em>Fuig</em>.)</p> +<div class="centrat"> +Teló. +</div> +<h2 id="acte-quint.">Acte quint.</h2> +<div class="advert"> +<p>A la porta del fossar.</p> +</div> +<div class="hanging-indent"> +<p>Una capelleta románica, la porta d’un fossar al costat, al fondo bosch y per entre las claricias la mar dominada per un espadat promontori. Davant de la capella un espay plá ab algun pedrisset, una font ó pou.</p> +<p>Tocan á morts.</p> +<p>Al aixecarse ’l teló van eixint duas renglas de noyas ab faldilla llarga y caputxet precedidas del porta creu. En mitj de la professó la caixeta blanca d’un aubat. La segueix un capellá, darrera las noyas del enterro unas quantas donas ab caputxo y rosari á la ma.</p> +<p>Van fins al fossar y al ser á la porta las atura la <span class="personatge">Pitera</span> qu’ era dintre, lo <span class="personatge">Rector</span> s’avansa y li diu algunas paraulas en veu baixa. La <span class="personatge">Pitera</span> ’s retira de la porta y ’s queda en primer terme agenollada veyent entrar tot l’acompanyament.</p> +<p><span class="personatge">Marieta</span> y <span class="personatge">Ció</span> que segueixen l’enterro entran á la capella.</p> +</div> +<h3 id="escena-primera.-3">Escena primera.</h3> +<div class="centrat"> +<p>La <span class="personatge">Pitera</span>, de dol rigurós.</p> +</div> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>¡Ahir l’enterro de la mèva filla… avuy lo d’ella! Lo de la mare sense espós. Ahir me pensaba que la mort de la mèva prenda había sigut cástich de Dèu… ja no m’ho sembla… tambè ’s moren ignocents de pochs mesos… fills d’altres mares… ¡millor! ¡millor! quant més toquin á morts menos greu será ma pena.</p> +<h3 id="escena-ii.-3">Escena II.</h3> +<div class="centrat"> +<p><span class="personatge">Sacristá</span> y <span class="personatge">Pitera.</span></p> +</div> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>¿Encara sou per aquí? Aneu, aneu al poble… aneu, aneu á casa…</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>No hi tinch cap feyna… tot ho tinch allí (‘l fossar) per mi ja no hi ha poble, ni gent, ni casas… ¡La mèva hermosura estimada! ¡la mèva filla! (<em>plora</em>) qu’ heu colgat tan fondo… ¡tan fondo!… ¡mal cor! Així que surtin las de dins hi torno á entrar. Vull ferli companyía. (<em>Surten del fossar y se’n van silenciosament cap al poble.</em>) Ja vinch, filla, ja vinch. (<em>Corrent</em>.)</p> +<h3 id="escena-iii.-3">Escena III.</h3> +<div class="centrat"> +<p><span class="personatge">Marieta</span> y <span class="personatge">Ció</span> eixint de la capella.</p> +</div> +<p><span class="personatge">Ció: </span>No ploris tant, pensa que tèns un ángel al cel… un angelet que podrás invocar.</p> +<p><span class="personatge">Marieta: </span>¡Fillet mèu del mèu cor! (<em>Mirant al fossar.</em>) ¡Fill de l’ánima!</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>Sossegat… pensa qu’ aviat veurás á ton pare.</p> +<p><span class="personatge">Marieta: </span>¡Pare! ¡pare! (<em>Gran cop de plors.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>No tinguis por… (<em>senzill</em>) ¡no ’t fará res! á horas d’ara lo senyor Rector ja li deu haber fet entendre que la tèva desgracia mereix mes compassió que cástich, ja li deu haber dit que trovante prop d’aquell home per assistir á ton padrí en sos últims días de vida…</p> +<p><span class="personatge">Marieta: </span>¡Ció! ¡Ció! he sigut molt culpable. Hauría degut escoltar fredament las sévas paraulas d’amor, los sèus juraments d’eterna estimació y tendresa… fins quan totas vosaltras me pregabau que ‘us acompanyés á Barcelona jo hauría degut rehusar… ¡Lo pobret padrí encara viuría! jo podría avuy rebre al mèu pare ab lo front ben alt. Las vegadas qu’ <em>ell</em> había vingut aquí y las paraulas que quan ne tenía ocasió ‘m deya, massa clar haurían degut ferme entendre qu’ aquell home no sentía per mi l’amor sant y permés del qui desitja á una dona per companya de la sèva vida… Ara, ara veig quan mentideras eran las sévas promesas… pero… (<em>pausa</em>) es un dirtho á tu, Ció, á tu qu’ ets la mes fidel confidenta de ma desgracia. ¡Las sèvas paraulas amorosas, las sèvas accións y miradas dolsas eran per mi cosa tant nova! Quan me parlaba tenía com á por de lo que ‘m deya y, no obstant, á la por s’hi ajuntaba una sensació plascent, causada per moviments del cor… que sentía batre d’una manera desusada, d’una manera que ’m sorprenía y m’encisaba. Quan després de mort lo padrí vingué ell aquí al poble y ’s conduhí tant galantment, no fent may alusió á las conversas pasadas… vaig comensar á mirármel sense por, vaig anar creyent que potser aquell home m’estimaba com deuhen estimar los qui volen honradament ser estimats y correspostos y la mèva por de sas paraulas, de sa persona va anar poch á poch desapareixent ¡fonentse! fins al punt de que… no ’m tindrás per una noya dolenta ¿veritat, Ció? fins al punt de que, sentne lluny, pensaba en ell y desitjaba véurel, sentme aprop trovaba curtas las horas… llavors, quan jo tenía ’l cor tant plé de sentiments desconeguts: barreja de tristesa per la mort del avi, d’anyoransa per la llarga ausencia del pare, d’inquietut per los perills en que pogués trovarse, d’agrahiment per las delicadas atencións qu’ ab mí <em>Ell</em> tenía… quan lo cor me deya: Marieta; ¿l’estimas?… quan los llavis ja casi ho anaban á pronunciar, ell torná á ser l’home violent que ’m feya por… por ben justificada… (<em>plora</em>) por que s’ha convertit després en desdeny, en repulsió… potser en odi.</p> +<h3 id="escena-iv.-3">Escena IV.</h3> +<div class="centrat"> +<p><span class="personatge">Marieta</span> y <span class="personatge">Ció</span>. <span class="personatge">Roseta</span> eixint del fossar.</p> +</div> +<p><span class="personatge">Roseta: </span>¿Ja li heu dit, Ció? ton pare vindrá aquí. ’Ns ho ha dit lo Sr. Rector.</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>Ara li deya. (<em>Baix á Roseta.</em>) ¿Encara roda per allí aquella?</p> +<p><span class="personatge">Roseta: </span>Sí: l’he mirada, ha baixat los ulls… no crech que doni escándol.</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>De totas maneras, direm al Sr. Rector que la fassi anarsen. (<em>Pausa</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Marieta: </span>¡Pare estimat! Vos á quí may ningú había fet baixar la cara… No, no ’l dech veure, no vull ofensarlo ab ma presencia… fugim. ¡Ció! ¡Roseta! per Dèu… ¡jo no m’aguanto! acompanyéume… á casa vostra, dida, amaguéume fins que ’m mori… no viuré gayre.</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>¡Criatura!</p> +<p><span class="personatge">Roseta: </span>¡Qu’ es cas de morir, tonta! ¡No ’n caldría d’altre! Pensa en lo pobret de ton pare que tant t’estima, que no més tè sa filla pera consolarlo.</p> +<h3 id="escena-v.-3">Escena V.</h3> +<div class="centrat"> +<p>Anteriors, y ’l <span class="personatge">Rector</span> ja sense ’ls vestiments d’enterro.</p> +</div> +<p>(<em>Roseta y Ció li parlan á cau d’orella mostrantli ’l fossar.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Roseta: </span>Per allí roda la Pitera…</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>¡Aneu, aneu, aconsoléula! Ha sigut molt perversa; pero es mare, ha perdut aquella filla qu’ era ’l sèu orgull. (<em>Ció y Roseta van al fossar y després á la capella.</em>)</p> +<h3 id="escena-vi.-2">Escena VI.</h3> +<div class="centrat"> +<p><span class="personatge">Rector</span> y <span class="personatge">Marieta</span>.</p> +</div> +<p><span class="personatge">Rector: </span>¡Marieta! ¡noya!</p> +<p><span class="personatge">Marieta: </span>(<em>Aixeca ’l cap.</em>) ¿Quí ’m parla? (<em>Lo Rector s’ha assentat al pedrís. Marieta cau agenollada davant sèu.</em>) Aconséllim… díguim si faré bè de matarme.</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>¿Qué dius, tu no ets christiana? (<em>Horror</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Marieta: </span>O al menos d’amagar per sempre la mèva deshonra, de fugir bèn lluny, hont ningú puga ferme enrogir no més mirantme.</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>¡Ni has de morir, ni has d’anar tan lluny! ¡tan lluny! (<em>somrihent</em>) que la gent que ’t volen bè tinguin massa feyna pera trovarte. No ’t moguis d’aquí. Entra á l’abadía á reposarte… La tèva dida y la Roseta ’t farán companyía… Jo vaig (<em>pausa</em>) á buscar á ton pare… ’l trovaré pèl camí platja amunt, vindrá per las rocas de vora mar.</p> +<p><span class="personatge">Marieta: </span>¡No! ¡no! (<em>Plora</em>.) ¡No!</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>(<em>Calmantla</em>.) Al saber qu’ había arrivat á Barcelona hi vaig corre… y per sort, entre ’l senyor Joanet y jo hem impedit que fes una desgracia.</p> +<p><span class="personatge">Marieta: </span>¿L’ ha vist… vosté? (<em>Ansiosa</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Un moment… Li he dit que vingués aquí, dret á Sant Elm (<em>senyalant la capella</em>) sense passar pèl poble. Resistía, dihentme que tenía feyna á Barcelona… qu’ había de veure…</p> +<p><span class="personatge">Marieta: </span>¡No, no l’anomeni!</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Al amo del barco… qu’ habían de passar comptes… (<em>Marcat</em>.) “Passarem comptes á Sant Elm, fa afegir lo Sr. Joanet. ’Us prometo anarhi ab <em>papers y documents</em>… de tota mena; l’amo hi será.” –“¿Hi será?” va preguntar ton pare ab un posat que ’ns glassá la sanch… –“Ho prometo. Passat demá dijous á mitja tarde…” “Y l’esperem… perque á n’ell y al Sr. Joanet ja ’ls he vist ara poch, no son lluny… no més necessito ferlos un senyal y acudirán.” (<em>Pausa</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Marieta: </span>¿Y ’l pare sabrá? (<em>Horror</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Qu’ has sigut mare… Lo que no sabrá quan arrivi, es que ja ets mare sense fill…</p> +<p><span class="personatge">Marieta: </span>Senyor Rector… y… ¿ell ho sap? (<em>Ensenya ’l fossar.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Sí. N’ha tingut gran pena. Pera consolarte, per ferse perdonar sa vilesa ha vingut… d’hont era… de l’Inglaterra me sembla.</p> +<p><span class="personatge">Marieta: </span>¿Había fugit de Barcelona tement l’arrivada del pare?… ¡fins es poruch! espantadís…</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Lo Sr. Joanet y jo li hem parlat, y vindrá, sumís, á demanarte per muller… Entra, entra… (<em>Fentli un poch la forsosa per ferla entrar á la capella.</em>) Encara que sentis veus conegudas no ’t moguis dels peus de la Verge fins que jo ’t vingui á cercar. Demánali que ’ns illumini… (<em>Ell entra á l’Abadía.</em>)</p> +<h3 id="escena-vii.-2">Escena VII.</h3> +<div class="centrat"> +<p><span class="personatge">Sacristá</span> eixint del fossar ab una aixada y una senalla.</p> +</div> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>¡Vaja… un de més!… ¡un de menos! ¡Un de més al camp del repós! ¡Un de menos bregant per aqueixa vall de llágrimas!… ¡Ditxosos ells! Ditxosos los que moren… Més ditxosos encara ‘ls que no han nascut… estalvían feyna al fosser… S’ estalvían afanys, desolacions, malaltías, penas!… Lo llibre d’allá dins ho diu… tots los sèus fulls, de pedra, cantan lo mateix psalm. “Aquí reposa una mare…” “Aquí jau per sempre un fill.” “Vas de las cendras de…” ¡Jáure! ¡reposar! ¡ser cendras! eixa es la vida. Deixem l’aixada.</p> +<h3 id="escena-viii.-2">Escena VIII.</h3> +<div class="centrat"> +<p>Lo <span class="personatge">Rector</span> surt ab bastó y barret.</p> +</div> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>¿Que se’n va?</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Espero… (<em>Mira ’l rellotge.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>¿Al Grabat?</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Al capitá D. Pau Cendra.</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>Ah, sí, pero de mi encara que li digui ’l motiu no se’n enfada… es un bon home y sap que l’estimo…</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>No ’us mogueu de per aquí… Podría deixarse portar d’aquell geni fort que tè… ¡encara deu minuts!</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>¿Y per deturarlo… ’m vol á mi?… de tot haig de fer: d’escolá, de campaner, de fosser… fins d’agutzil.</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Vull que trovi ’ls brassos d’un amich. (<em>Per ell.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>¡Pobre Grabat!… ¡tan home de bè, tan bon cor!</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Sí, sí, pero trafica en cosas que no son de lley.</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>Son gent manada.</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Dèu Nostre Senyor ha donat la sèva sanch per tots: blanchs y negres… y per més qu’ ells diguin, no es just, no es christiá lo contribuhir á que germans nostres perdin per sempre la dolsa terra nativa, la llibertat tan hermosa.</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>Los homens tots son uns. Quan son forts abusan… y aquí, ¿que no la perdían la terra dolsa y la llibertat hermosa, ’ls pobrets presoners que ’ns feyan los francesos, los desgraciats que ’ls inglesos feyan morir dintre ’ls pontons?</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Sí, pero aquí defensabam la patria.</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>Nosaltres… y ’ls francesos presoners, ¿qué defensaban?</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>La sèva bandera.</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>Desenganyis… si ‘ls negres fossin més forts… vendrían blanchs. A mi m’hauría agradat qu’ algú ’m comprés… Sabría lo que valch.</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Bèn pochs diners.</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>Tan pochs com vulgui… un ó altre hauría cobrat… mentres que densá que soch al mon qu’ estich venut… ¡de franch!… De primer á l’arada (<em>senyal de llaurar</em>), després al exércit (<em>idem d’armas</em>), á la iglesia (<em>idem de benediccions</em>)… y de franch sempre… ¡sempre de franch!… per las tristas caixaladas… y aixó que de menjá fins ne trovan los gossos.</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Sí, pero ets lliure.</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>De morirme de fam.</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Mudem de full.</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>Que l’epístola no es d’avuy.</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Ab vos no ’s pot tractar.</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>De certas cosas… d’altres (<em>senyal d’armas</em>) prou n’hem tractat… y si ’l rey llegítim ’ns necessita… encara estich á punt… ¿y vosté?</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Som massa vells.</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>¡Tornant al Grabat! quan sápiga per pedras menudas cóm va morir son pare… ¡y ahónt! quan algú li expliqui que la sèva pobreta filla, volent assistir á son padrí… fou presa per aquell mal home… com una bestia… y després abandonada…</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Per aixó vull parlarhi ans que ningú. (<em>Mira ‘l rellotge.</em>) Tremolo no més de pensar, si un ó altre li dòna ’ls detalls… qu’ aquella… desgraciada viuda…</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>Qu’ aquella xarraire de Pitera ha esbombat per tot arreu. Tambè ’m sembla que… ¡pobre de D. Luisito si ’l Grabat l’arreplega!… ¡pobre Pitera! no ’ls valdrá… Sant ni Santa…</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>(<em>Renyantlo</em>.) ¡Benet!… parleu devegadas… com si haguessiu estat miquelet. ¡Malgrat la promesa que ’l Capitá ’ns ha fet al senyor Joanet y á mi, de venir, d’escoltar ab calma… lo passament de comptes!… temo desgracias que no puch preveure: ¿quí será la víctima? ¿sa filla?… ¿la viuda, que segons diu ella mateixa… ha tingut tractes ilícits?…</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>Encara se’n alaba…</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>…¿ab lo Capitá Cendra, y esperaba ser sa muller? Jo temo per tots…</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>Me sembla que la Pitera ab la desgracia qu’ ha tingut de perdre una filla tant grandeta… ja no crech que mogui brega. Sembla tot un altre dona.</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>¡Avisos del cel!… jo no desespero de ferla tornar pèl bon camí… ha demostrat que tenía cor, cor amantíssim. Lo sèu desespero per la mort de sa filla ha commogut á tothom…</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>Roda per aquí… ara mateix era dintre ’l fossar besant la terra, plorant, desesperantse.</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Potser Dèu li toqui ’l cor… es una dona apassionada, amant… y Nostre Senyor ha dit: “Será molt perdonat al qui hagi molt estimat.” (<em>Pausa</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>¡Y vol dir que ’l bergant d’allá baix, aquell mal ánima de D. Luisito vè disposat á humiliarse!</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Ho ha promés… li aconsellan de primer la por de la venjansa del Capitá… Si no logra fer las paus ab ell… (<em>Horrorisat</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>Es home mort. Per més que s’amagui… un día ó altre ’l Grabat lo trovará, y… (<em>Senyal de mort.</em>) Per altra part, no pot viure amagantse tota la vida. Ara anant á América, tornant…</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Tè la casa abandonada.</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>¿No hi ha ’l Sr. Joanet?…</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Sí, pero ’l Sr. Joanet tot lo més que pot fer es conservarli ’ls interessos… lo pobre senyor no es l’amo.</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>¿Vosté confía que hi haurá casori?</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Lo Sr. Joanet… que s’ha portat com un home… l’ha amenassat de retirarse de la casa… ell y tots los dependents, de fer saber á tothom lo perqué ’s retira si no dòna una satisfacció cumplerta, y la única que desgraciadament ja sols pot donar á la noya, al pare, á la moral, á la lley de Dèu. Quan jo hagi apaciguat una mica al Capitá, compareixerán lo Sr. Joanet y D. Luis… son tancats á la sacristía, jo ’n tinch la clau, y sense arrogancia, humilment demanarán la noya…</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>Y tot s’acabará com á las comedias. Caséuse y pax Christi… ¡qué sé jo!</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Aquell desgraciat…</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>¡Aquell pillo!</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Aquell desgraciat qu’ ha sigut causa de tantas llágrimas, donará á la sèva víctima, á son pare, á tots nosaltres, la satisfacció que li hem exigit… Humil y contrit demanará á Marieta si ’l vol per espós.</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>Dèu fassi que tot s’arregli com vosté diu.</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Vos, mentrestant, deixeu aqueixas eynas, rentéuse las mans, prepareu un refresquet… ¡per si de cas!… ¡encara que no més siga com pretexte á conversa!… Jo me ’n vaig fins á la platja… es l’hora de la cita. Passaré per la dressera, encara tinch bonas camas.</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>¿Y aixó? (<em>Espantat</em>.) ¡Qué vol matarse! (<em>Senyalant al Rector afectuosament.</em>) Val més que trigui una mica y passi pèl bon camí… (<em>Acompanyantlo</em>.) Per la dressera hi ha aquella roca espadada qu’ esgarrifa. (<em>Surt lo Rector.</em>)</p> +<p>(<em>Sol.</em>) Dèu nos ne guard del infelís que passant per sobre rellisqués, se faría á trossos á baix á las puntas de las rocas, y de las rocas… ¡al aygua! ab més de vint brassas de fondaria…</p> +<p>(<em>Se renta las mans, treu gots y ampollas.</em>)</p> +<p>Tots aqueixos tráfechs de fer clots, de llensar paladas de terra damunt dels morts… de mariners que ’s creuhen perduts y ’s trovan, de fadrinetas que ’s creuhen trovadas y ’s perden (<em>beu un trago</em>), de casaments que s’han de fer ¡á paso de carga! com se pren una batería (<em>beu</em>), de pares y fillas (<em>beu</em>) y fillas… (<em>beu</em>) ¡dònan una calor! Quín ayguardent més sense gust… no apaga gens la set… potser garnacha… (<em>beu</em>) ¡pst! (<em>escup</em>) sembla xarop… pot ser vi ranci (<em>beu</em>) ¡pft!… Sembla una medecina… mal per mal… (<em>Beu altre cop ayguardent.</em>) Pèls forasters més (<em>branda, no s’aguanta dret</em>) valdrá que ’ls vagi á cercar un cantiret d’aygua fresca… (<em>Surt</em>.)</p> +<h3 id="escena-ix.-2">Escena IX.</h3> +<div class="centrat"> +<p><span class="personatge">Ció</span> y <span class="personatge">Roseta</span> surten de la capelleta.</p> +</div> +<p><span class="personatge">Roseta: </span>Deixemla plorar tota sola… Me parteix lo cor. ¡Devegadas crech!… (<em>Senyal de ximple.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>¿Veritat? ¡T’ asseguro que hi ha hagut moments que ’m semblaba que no hi fos! Altres me feya por que ’s matés, l’haurían pres per trastocada. La veya anar y venir aturantse damunt d’aquella roca mirantse la mar, allargant los brassos com si s’hi volgués capbuçar, parlant apleret. Jo la vigilaba, y si li preguntaba á quí parlaba, ’m responía: “Demano perdó al pare, que es allá lluny.”</p> +<p><span class="personatge">Roseta: </span>La pobreta no n’hi ha per menos… ¡Veurer agonisar á son padrí á casa d’aquell home!… que després de tot, sent jove, carinyós, pot ser va anar guanyantli la voluntat… encabat l’abandono en que la va deixar… dihentli que se’n tornés al poble… y més tart… lluny de tothom…</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>Amagada á casa… lo naixement del sèu fill.</p> +<p><span class="personatge">Roseta: </span>Veurel agonisar, morir… un fill sense nom…</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>Ella prou reclamaba, escribía… lo mal cor ni responía á las sèvas cartas… en quant al nen…</p> +<p><span class="personatge">Roseta: </span>No habia nascut vividor, tant de bè li ha fet Dèu.</p> +<h3 id="escena-x.-2">Escena X.</h3> +<div class="centrat"> +<p>Anteriors y <span class="personatge">Sacristá</span>.</p> +</div> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>¿Voleu béure? (<em>A la porta, ab un cantiret.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>Dèu sap lo que fa y per qué ho fa. (<em>Van ab lo Sacristá que ’ls cercará gots, desapareixen uns moments ell y ellas.</em>)</p> +<h3 id="escena-xi.-2">Escena XI.</h3> +<div class="centrat"> +<p>Anteriors, <span class="personatge">Marieta</span> y la <span class="personatge">Pitera</span>.</p> +</div> +<div class="hanging-indent"> +<p>(<em>Marieta surt de la capella y com d’esma va á la porta del fossar, qu’ estará tancada. Las duas donas la contemplan de lluny sense dirli res. Marieta al ser á la porta la sorolla per entrar.</em>)</p> +</div> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>(<em>Obra la porta de part de dins y s’queda plantada á l’enquadrament.</em>) ¿Qué voleu? no estich per conversa… Aquella Elvira, la Pitera del hostal com li deyan los fadrins (<em>tristement irónica</em>) es morta. Soch un altre… tampoch soch la viuda del sargento… ¡qu’ es cas!… ni l’estimada del Grabat… encara menos… Soch una mareta sense filla. ¡Sola, soleta al mon!</p> +<p><span class="personatge">Roseta: </span>(<em>Cridantla</em>.) ¡Noya, vina! (<em>Desapareixen</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>(<em>Repara en qui tè davant.</em>) ¡Ah! ¡es la noya! la senyoreta de ca ‘n Cendra… ¿per qué no ’m deyas qu’ eras tu la que trucaba?… ¡Entra! Entra, hermosura. Ja pots entrar, tambè hi tens feyna. (<em>Dintre ‘l fossar. La pren pèl bras.</em>) ¡Se t’ha mort lo noy!… ¡aquell bordet!… ¡la mèva prenda tenía pare! y bon mosso qu’ era y ros com un or, una mica més ros que ‘l tèu negrito. (<em>Pausa</em>.) ¿Y del papá? (<em>Pausa. Marieta ’s vol despendre d’ella.</em>) ¿Bonas noticias? Lo papá, del que t’han colgat prop de la mèva prenda estimada… (<em>Pausa</em>.) En quant al papá de vosté… aquell homenot que manaba la <em>Sirena</em>, ja deu haber rebut lo cástich que mereixía per embustero… per sense cor… á horas d’ara ja deu ser menjat pèls peixos, esmicolat entre las rocas… potser penjat al pal d’un barco… m’hauría agradat véurel quan lo penjaban; li hauría dit: "¡Oh, Grabat! ¿qu’ encara l’estimas á la Pitera? ¿que t’hi vols casar? ¿sí?… ¡donchs ara la Pitera no ‘t vol! ¡no ’t vol, no! fas massa ganyas, ets massa lletj… ¡Adèu, Grabat!" (<em>Pausa. L’ estira fort.</em>) Entra (<em>dolsura</em>) noyeta de sucre, entra, pomet de flors, entra, no tinguis por. Sempre t’ha estimat la Pitera… fins volía serte mare… No m’ho haurías dit madrastra… ¿oy?… ni Pitera; m’haurías dit Elvira, tinch nom de senyora, ¿veritat? Elvira, com la gent bèn criada m’anomena… Si ton pare s’hagués casat ab mi… més de mil cops m’ho va donar á entendre… ell després deya que jo ho había entés malament… ¡escusas! ¡traidorías d’homenots! Si m’hagués fet la sèva dona… jo t’hauría estimat… casi tant com á l’altra, á la mèva prendeta… ¿Veus aquell munt de terra fresca?… allí l’ha colgada aquell borratxó de Sacristá (<em>cambi</em>) com si colgués ápit, ni més ni menos. Tot travallant xiulaba (<em>si sab xiular l’artista, fará una petita indicació de xiular una cansoneta. Pausa.</em>) Lo muntet del costat, un muntet petit, tapa la caixeta del tèu fill, un aussellet… ¡aixís! una caixeta que semblaba de nina… ¡Si haguessis vist la caixa de la mèva prenda! alló era una morta… ¡erta! ¡llarga! ¡tant alta com jo!… ¡entra, entra, veurás quína diferencia! (<em>Marieta desfalleix damunt los grahons de la porta.</em>) ¿No vols entrar? ¿que pot ser tens por de lo que ’n diuhen animetas… morts?… ¡Por d’un aussellet… aixís! ¡por de la mèva prenda! ¡tan hermosa!… la veig per tot… fuig, s’amaga… ¿veus? ¿veus? ¡no! (<em>Li sacudeix lo bras.</em>) Mira, mira, sí, ¿aquell roser que ’s belluga? (<em>mostrant dintre ’l fossar</em>) qu’ ara s’ajup, qu’ ara s’aixeca… (<em>Fregantse ‘ls ulls.</em>) Si no que he vist al Sacristá cubrint la caixa ab la pala, juraría… juraría… Juraría qu’ es ella… ¡No! Son flors, flors y branquetas tendres que prenen la forma del sèu cos per consolarme… (<em>Com iluminada.</em>) ¡Si fos veritat alló que diuhen que surten ánimas! ¡Ay quín goig! veure l’animeta de ma filla… y ‘l sèu cos tan enciser tot fet de branquetas tendras, de ramets florits… ¡flors y perfums!… No de veras… ¡Noya! (<em>Sacudintli ’l bras.</em>) Te dich qu’ es ella… y l’aussellet que li voleya sobre, deu ser l’animeta del tèu fill. (<em>Dòna alguns pasos cap al prosceni, com seguint lo vol d’un aussell.</em>) ¡Vina, vina, siguem amigas! (<em>Fuig cap al fossar emportantse á Marieta fins á la porta hont la noya oposant resistencia á seguirla, la Pitera li llensa ’l bras y desapareix. Marieta cau damunt los grahons.</em>)</p> +<h3 id="escena-xii.-1">Escena XII.</h3> +<div class="centrat"> +<p><span class="personatge">Roseta</span> y <span class="personatge">Ció</span>.</p> +</div> +<p><span class="personatge">Ció: </span>¡Puja gent!</p> +<p><span class="personatge">Roseta: </span>¡Lo Sr. Rector… ton pare! (<em>La sacudeixen repetintli:</em>) ¡Ton pare! ¡ton pare!</p> +<p><span class="personatge">Marieta: </span>(<em>Deixondintse</em>.) ¡Pare! (<em>Vol anar al camí.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Roseta: </span>Lo Sr. Rector t’había dit que no ’t moguessis d’allá dintre. (<em>Entre las duas la fan entrar á la capella.</em>) Entrahí, si ’t veu aquí ’t renyará.</p> +<p><span class="personatge">Ció: </span>Fins á nosaltres. (<em>Se retiran.</em>)</p> +<h3 id="escena-xiii.-1">Escena XIII.</h3> +<div class="centrat"> +<p><span class="personatge">Rector</span> y <span class="personatge">Grabat</span>.</p> +</div> +<p>(<em>Pujan enrahonant.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Compreneu, Pau, que si jo no tingués la seguritat de que la vostra filla es mereixedora d’indulgencia no m’hauría interessat tant com m’interesso perque tot tingui una solució honrosa… per uns y altres… he vist á D. Lluis.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¡No me’n parli! ¡s’amagan, tots s’amagan! ¡S’amagan y no son culpables!</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>¿Qué volíau que fes l’infelís criatura, la vostra noya? Quan la Ció va venir á dirme la vergonya en que ’s trovaba, li vaig dir que se l’emportés á casa sèva sense que ningú ho sapigués. Al poble hi ha malas llenguas, gent que potser tenen motius de queixarse de vos.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¿De mi? Fa vint anys, tants com son que si ’s guanyan la vida á mi m’ho deuhen.</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>¿Vos creyeu haber fet una gran cosa no sent avaro? La generositat dels diners ja es un mérit; pero n’hi ha d’altres que potser no heu tingut… Habíau promés á certa dona…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¿Jo?</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Sí, vos. Lo que potser no teníau intenció de cumplir.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>(<em>Impacient</em>.) ¿Vosté en qué ’s fica? Díguim ahont es la mèva filla…</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Ja ho sabreu… Os he promés que la veuríau… aquí.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>(<em>Mira per tot arreu.</em>) ¡Més hauría valgut per ella, per mi, que l’hagués trovat allá dins… soterrada!… (<em>Lo fossar.</em>) Hauría besat com reliquia un grapat de la terra que cubris lo sèu cos y me n’hauría anat fins á trovar aquell infame… y al trovarlo li hauría arrancat lo cor, l’hauría patejat gaudintme en la sèva agonía… Un cop satisfet, jo mateix m’hauría entregat á la Justicia… hauría trovat dols lo morir á mans del butxí…</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>¡Pau! (<em>Reptantlo</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>O m’hauría partit lo cor d’una gavinetada per no viure entre la gent de bè.</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>La gent de bè son indulgents… Tots hem comés las nostras faltas… ¿que no soch gent de bè jo? y no obstant vull consolarvos y tractar de que visqueu aquí… prop mèu… (<em>Cambi</em>.) Avuy mateix he parlat al infame, he parlat á la vostra filla.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¿Ahónt? (<em>Impacient</em>.) ¿Ahónt es? la vull… Vull endúrmela mar endins. L’ estrenyeré tant fort al abrassarla que sense dirli si la castigo ó la perdono, sense que ‘s fassi cárrech de si l’aufego… d’amor, ó d’ira… la mataré… No la faré sufrir, no… es un tros del mèu cor… y després, quan no respiri… un y altre caurem dintre la mar sagrada… la gran consoladora que ’ns bressará damunt sas arenas… Anys ha que ’m crida. (<em>Mirant la mar.</em>) He fugit sas voluptuosas caricias perque tenía un pare á qui volía tancar los ulls, una filla qu’ esperaba hagués tancat los mèus… ¡Allá! allá ahont ningú ’ns vegi, al fons del mar y sota las sèvas onas reposarém per sempre… ¡Per sempre! sense que ningú sápiga ahónt son los nostros cosos.</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>No parleu de morir. Encara lluirán per vos días tranquils. ¡Nostre Senyor… va sufrir, se va fer home!</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>(<em>Sech</em>.) ¡Calli! (<em>Abatut</em>.) Impossible… Vull gosar de la pau absoluta… He bregat massa contra tempestats y homens… De las tempestas me n’he lliurat. La gran Naturalesa no més fa que jugar ab la farum que li formigueja sobre, y al qu’ es ardit y coratjós li ensenya la mort de aprop, pero no li pren la vida… ¡l’enemich implacable es l’home, l’home! lo bri de palla que gosa dirse imatge de Dèu. ¡Valenta imatge! ¡Magnífich Dèu si sent nosaltres copia sèva ell fos á semblansa nostra! Jo, sér repugnant, esquifit, despreciable, jo ‘m semblo al Dèu… que de tant potent ni sisquera l’imagino, al Dèu gran qu’ ompla ’ls espays, que durant las nits estrelladas adoro silenciosament no més que reconeixentne ma petitesa, al Dèu misericordiós que durant las tempestats invoco dihentli ab lo cor que ’m deixi viure… no per mí, pèls altres, pèls qui m’estiman, per la gent senzilla y creyent que m’han confiat l’existencia.</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>¡Pau!… reporteuse.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¡Cayeume á sobre, cayeume á sobre y tots á l’hora, llams d’allá dalt, vents encontrats, combateume!… y ’m rebejaré entre ’ls vostros horrors… ¡pero cóm fugir la perfidia humana! (<em>Plora. Pausa. Cambi.</em>) ¡No! ¡no! ¿veu? ja estich sossegat, tranquil d’esprit, com si hagués trovat aquell vellet venerat que m’era pare al brancall de casa, com si ma filla m’hagués donat lo petó de benvinguda. (<em>Pausa. Cambi.</em>) Diguim, ¿ahónt es? Pórtila als mèus brassos… ningú m’ha vist, l’embarcació en que he vingut ja está pagada… no la reclamarán… ¡Vagi!</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>¡Pau, per Dèu!…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>Allí (<em>la capella</em>), allí me n’entraré esperantla.</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>¡No! (<em>Tallantli ’l pas.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¿Per qué? (<em>Calma</em>.) Déiximhi entrar. ¡Sí! per favor… fa temps que no m’he agenollat davant de cap altar… de cap altar de fusta. (<em>Somrihent</em>.) Nostre Senyor y jo tenim comptes vells… hem de passarlos. Tinch fé que ’m será clement ¿no li sembla? Vosté també pregará per mí, ¿veritat? li dirá que no he sigut pervers del tot, que sempre he cregut en la sèva misericordia infinita!</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>¡No! ¡no! (<em>Impedintlo d’entrar.</em>) Dèu es misericordiós ab la criatura que ‘s despulla de malas passions y sumisa accepta ’ls cops qu’ ha merescut… ¿que ’us penseu, després de tot, que no mereix castich aixó de faltar á la paraula donada á una dona?…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¿Ja hi torna? ¿Jo una paraula… á quí?</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Prou ho sabeu, á la viuda… á la noya del hostal…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>(<em>Rápit ab despreci.</em>) ¡Vaja una dona! ¿’s refereix á la Pitera? (<em>Ab entonació despreciativa.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Si senyor sí. ¡Vaja una dona! ¡Lo que debía dirse D. Lluis, al pensar en la vostra filla!…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¡Ah! (<em>Pensatiu</em>.) Potser tingui rahó. Donchs miri, Dèu será misericordiós, perque resignat accepto ’l castich que m’envía. Ja no ’m queixo, ja no vull venjarme…</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Lo de no venjarse ja es meritós; pero heu de fer més… heu de perdonar al home… que…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>(<em>Indignat</em>.) Capellá, no ‘t fiquis en lo que no ’t demanan… Digas ahónt es ma filla, aviat; sino, fins donant escándol, baixo al poble, entro per totas las portas obertas, enfonso las qu’ estiguin tancadas, la trovo, vaig ab ella en busca del sèu amant…</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>No heu d’anar en lloch, ’ls veureu á tots dos… (<em>Prenentli las mans</em>). Ell sumís demanará perdó á la vostra filla… ¡Ab aixó, Pau, enteniment!… Uns y altres son més aprop vostro de lo que ’us creyeu… ¡Benet! (<em>Lo Grabat mira per tot arreu.</em>) ¡Espereume! (<em>Va al foro y fa una senyal, després á l’iglesia.</em>)</p> +<h3 id="escena-xiv.-1">Escena XIV.</h3> +<div class="centrat"> +<p><span class="personatge">Grabat</span>, poch després la <span class="personatge">Pitera</span>.</p> +</div> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¡Esperéume!… quán de temps perdut… y torno á trovarme sol… sol per tot, sense més companyía que ‘ls mèus pensaments tempestuosos, sens més consol á la mèva pena que projectes de venjansa, sense poguer calmar la set de carinyo que jo sentía més qu’ ab desitjos de cástichs terribles, de torments del cos, de la carn, dels ossos… imposats als qui m’han fet tant de mal! (<em>S’ ofega.</em>) Sí, sí, sento que no podré respirar fins que m’hagi rebejat en la sang d’aquell home… sense… (<em>articula paraulas en veu baixa y cau damunt d’un pedrís abatut per sas meditacións.)</em></p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>(<em>Surt poch á poch espiant al home de qui no veu la cara.</em>) ¡Sempre gent inoportuna!… es un que plora… ¡menos mal! algun infelís qu’ espera tanda pera trovarse sol al fossar (<em>Baixet tocantli l’espatlla.</em>) Germá, germá, no ploréu… tots hi tením sers estimats. Ahir m’hi van colgar una filla qu’ era lo mèu orgull, tot lo mèu ser. (<em>Plora</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>(<em>Aixeca ’l cap coneixent la veu y separa las mans de la Pitera per véureli la cara.</em>) ¡Tu!</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>¡Tu! (<em>Pausa</em>.) ¿No ets mort?… ¿no t’han penjat? ¿lo Capitá de la Sirena? ¡imposible! tothom deya qu’ erau perduts! ¿ets tu? tu… (<em>cambi</em>) ¿que tornas de l’altre part de món per estimarme? arrivas tart… massa tart, no tinch lo cor per escoltar paraulas dolsas.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>Torno de l’altre part de món pera matarte… á tu, á tots los qu’ heu causat la mèva desgracia.</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>(<em>Recula cap á la porta del fossar com defensantse darrera.</em>) ¿Jo, la tèva desgracia?… ¡jo!… no gosarás matarla á la tèva Pitera, á l’Elvireta que t’estimaba tant, que tu estimabas…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¡Deixam!… primer he de… deixam, esprit del mal, dona perversa.</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>¡Esprit del mal! ¡dona perversa jo! ¡Me pensaba que ‘m coneixías millor!… en ma vida he fet mal á ningú… quan camino pèl camp miro per terra per no xafar cap formigueta; quan segueixo la platja hi vaig descalsa per no matar cap bestiola… Si he sigut dolenta… ab tu, no més qu’ ab tu, ho he fet pera venjarme… Tu qu’ ets tant venjatiu deurías trovarhi escusa.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¿Venjarte de mi?</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Sí… Ja t’ho había dit… (<em>ab cansoneta</em>) te penedirás del tèu desdeny, te sabrá greu haberme dit que no ‘m volías… ¿Ara te ’n penedeixes, veritat? Ara qu’ al tornar á caseta has trovat la porta tancada… ¿Sí? ¿de veras te penedeixes d’haber sigut fals y mentider? ¿Sí? Confessaho y potsé ’t perdoni… ¡tinch tantas ganas de perdonar!… de tréurem del pit tots los sentiments que m’hi fan nosa, que s’apunyegan ab ma tristesa, que quan ploro damunt d’aquell munt de terra (al fossar) me diuhen sense que jo ho vulgui… t’ho juro, sense que jo me ’ls escolti: encara ets jove, digne de ser estimada… No, no… ja he estimat prou… No, no… digas, Pau: ¿te penedeixes d’haberme enganyat? dígasho y ’t perdono.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>Qui ha de demanar perdó ets tu. (<em>Ab llástima.</em>) Si verament tens conciencia de lo que dius, de lo que fas… digam hont es aquell home, hont s’amaga, dígamho,… y no ’t faré cap mal. Lo Rector diu que ’l veuré… pero ¿quán? ¿ahónt? jo voldría trovarlo sol.</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>¿De veras? ¿de veras? ¿no ’m farás cap mal si parlo?</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>T’ ho juro. (<em>Ella va apropantse.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>No, si no m’enténs, Pauhet… ¿de veras si no parlo ‘m matarás? ¿me matarás si t’exaspero? si en lloch de contarte lo que tu vols saber, no més te dich qu’ al despreciarme á mi jo he contribuhit á que ta filla ‘t castigués ab la mateixa arma ab que ’m ferías?… ¿de veras si saps que jo he esbombat per tot arreu las nostras relacións y ta vilesa, las de ta filla ab aquell mulato? ¿de veras si jo t’escupo aixó á la cara t’encegarás tant… que rabiós te treurás un arma (<em>ell fa com que ’n busca una</em>) y quan la tinguis á la ma (<em>ella li posa á la ma un ganivet que hi haurá á la cistella de las eynas del Sacristá</em>) quan la tinguis ben apretada (<em>ell l’apreta</em>) me la clavarás al cor… ó aquí… (<em>ab mimo</em>) aquí (<em>ensenyantli un trosset de carn entre ’l coll y espatlla</em>) aquí al clotet dels petons?… ¿de veras me matarás si ’t dich que no hi pots viure entre gent honrada, que jo al parlar de tu t’he tractat de pirata, al parlar de ta filla he dit qu’ era una perduda, una?… (<em>Li parla á la orella.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¡Prou! ¡prou! (<em>Aixeca la ma ab l’arma.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>¡Així m’agradas: ardit terrible!… mátam (<em>forceja ab ell tot fentlo seguir cap al fossar.</em>) ¡Un cop ben fort! ben fondo… vina, vina, prop de ma filleta hi ha una fossa oberta que m’espera… que ’ns espera á tots dos, á tu y á mi… mátam y després parteixte ’l cor.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¡Ah! (<em>lluytant</em>) aquí, aquí mateix has de morir.</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>¡Allá, créume, allá!… (<em>al fosar</em>). Fins al mánech, tota la fulla (<em>decantant lo cap y mostrant lo coll</em>), y després, llepisosa de la mèva sang, t’entrará més fondo… y ja estarém casats… units per sempre. (<em>Ell va per matarla, arriva lo senyor Joanet que li deté lo bras y li pren l’arma.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>Vellot, no ’ns destorbéu, festejabam… ¡t’espero, Pauhet! (<em>Va al fossar corrent. Lo Grabat vol seguirla; mes lo Sr. Joanet l’atura</em>).</p> +<h3 id="escena-xv.-1">Escena XV.</h3> +<div class="centrat"> +<p><span class="personatge">Grabat, Sr. Joanet, D. Luisito</span>, recelós y allunyat, <span class="personatge">Benet</span> mitj adormit.</p> +</div> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> (<em>Reptantlo</em>.) ¡Pau! ¡Capitá!…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¿Quí ’m parla? (<em>Alucinat</em>.)</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Un amich prou content d’haber evitat una desgracia mes. Un amich que ’us demana indulgencia pèl fill d’un home que ’us estimaba… (<em>’S jira y fa avansar á D. Luisito. Lo Grabat al veurel vol rependre ’l ganivet de mans del senyor Joanet. Eix llensa ’l ganivet al mar. Benet aixeca un cistell que du á la má. Ell y ’l senyor Joanet s’interposan.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Sacristá: </span>¡Mestre! ja sabéu que ’us estimo per valent, per home de bè; pero aquí no som negres. Si teníu queixa acudiu als mossos de l’escuadra, al poble n’hi ha una parella, aneu á parlar á un jutje…</p> +<h3 id="escena-xvi.">Escena XVI.</h3> +<div class="centrat"> +<p>Lo senyor <span class="personatge">Rector</span> y <span class="personatge">Marieta</span> surten de l’iglesia.</p> +</div> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Será jutje la vostra filla. (<em>Lo Grabat se gira envers sa filla.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Marieta: </span>¡Pare! ¡pare del cor! (<em>Corre y cau als sèus peus, ell la contempla de fit á fit.)</em></p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Escolta, María… aqueix home (<em>D. Luisito</em>) ’t va parlar d’amor… y m’ha dit que encegat, un día… Ell no ha deixat d’amarte y ’t vol per muller… y tu, tu… María, ¿lo vols per marit?</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>Perdonam. ¡Te juro!… (<em>Lo Grabat vol tirárseli á sobre y ’l detenen.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>(<em>A D. Luisito, cremat.</em>) Val més que no digui res. (<em>Al Grabat.</em>) Vos, ¿perdoneu? ¿perdoneu si la vostra filla perdona? Escolta, María… heu sigut objecte d’escándol… que sols podeu fervos perdonar contrayent sant matrimoni. (<em>Se treu papers, lo senyor Joanet també n’hi dona.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> Fés de baptisme.</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>Admonestacións closas, óbits, tot está en regla… Benet… enceneu los ciris de l’altar… l’estola, ’l llibre… ¿Tothom hi vé bè?… (<em>A D. Luisito y al senyor Joanet.</em>)</p> +<p><span class="personatge">D. Luisito: </span>No mes desitjo que se ’m perdoni la mèva falta. (<em>Avansa la má. Lo senyor Rector vol pendre la de Marieta que resisteix.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Marieta: </span>Perque ’l fill de mas entranyas hagués tingut un nom… (<em>sense mirarse á D. Luisito</em>) l’hauría pres per marit… Mort lo mèu fillet, me basta ’l perdó del mèu pare. (<em>Cau als sèus peus y torna á aixecarse dihent molt clar y enérgich.</em>) No vull per home al qui després de jurarme amor etern, ha sigut precís fer venir per forsa… ¡no sé d’ahónt! d’allá ahont había fugit… d’allá ahont s’había amagat perque ’ls plors d’una mare abandonada… los crits de vida y després rogalls d’agonía d’un fillet… que no ha volgut coneixer (<em>plora</em>) perque ni crits, ni llágrimas, ni ays, ni sospirs li recordessin la sèva baixesa…</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>(<em>Alegre</em>.) ¿No ’l vols?… ¿no ’l vols y potser l’estimas? ¡Ara ’t perdono! (<em>La pren en sos brassos</em>.) Ets bèn bè filla mèva.</p> +<p><span class="personatge">Marieta: </span>Pare, perdoneulo també.</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>(<em>Deixa á sa filla.</em>) Ja ho sents sacerdot, no ‘ls fassis encendre ’ls llums… (<em>Al Sacristá.</em>) No la treguis l’estola. (<em>Tots s’alarman veyentlo tant escitat.</em>) Perque no cometis cap més infamia (<em>á D. Luisito</em>) torno á ser lo justicier, ¡lo Grabat! ¡lo Capitá negrero! (<em>Perseguintlo ’l pren pèl coll.</em>) T’ ho tenía promés…</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>¡Benet! ¡Correu… veniu!</p> +<p>(<em>Lo Grabat ha sacudit duas ó tres vegadas á D. Luisito, y sentintlo escanyat lo rebat per terra.</em>)</p> +<h3 id="escena-final.-1">Escena final.</h3> +<p><span class="personatge">Pitera: </span>(<em>Surt á la porta del fossar ab calma.</em>) ¡Quí crida!… (<em>Corre cap al Grabat.</em>) ¿Y donchs, que no vens? t’he fet lo puesto. (<em>Se ‘l mira cara á cara y ’s mira ’l mort.</em>) ¿L’ has mort tú? A tothom matará menos á mí; ¡may m’ha estimat! (<em>Plora</em>). Ja que ni matarme has volgut, (<em>cambi exasperada</em>) jo ’t mataré á tu; pero no ab aqueixa ma que desdenyas, te faré matar… Corro á cridá ’ls mossos. ¡Lo butxí, lo butxí t’espera! (<em>Fuig corrent. Lo Grabat aixeca las espatllas ab despreci, pren á sa filla de damunt lo cadavre y besantla y sense mirar al mort dirá:</em>)</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>¡Sang de mas venas! ¡iman de ma vida!</p> +<p><span class="personatge">Rector: </span>¿Respira? (<em>Interrogantse mutuament ell y lo senyor Joanet al donar la benedicció á D. Luisito.</em>) ¡Benet, los sants Olis! (<em>Lo Sacristá ’ls treurá.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Sr. Joanet: </span> ¡D. Luis!… (<em>Li desfá la roba.</em>)</p> +<p><span class="personatge">Grabat: </span>(<em>Irónich</em>.) ¡Ja podeu fer! (<em>Sech</em>.) ¡Es mort! (<em>Rabiós, volent que sa filla s’aguanti dreta.</em>) ¡Colguéulo dintre un femer! (<em>Molt tendre.</em>) Filla adorada, soch jo, ton pare que ja ha viscut prou, que no vol, que no vol que tu visquis deshonrada. Aném, aném á reposar per sempre. (<em>La pren en brassos y fuig emportántsela. Al ser dalt del promontori per llensarse á mar crida:</em>) No malgastéu sants olis… ¡Llenséulo á mar… pero lluny, lluny de nosaltres! (<em>Desapareixen ell y sa filla.</em>)</p> +<div class="centrat"> +Teló. +</div> +<p>Marsella, Juin Juliol de 1891.</p> +<div style='text-align:center'>*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 78597 ***</div> +</body> +</html> |