diff options
Diffstat (limited to '77624-0.txt')
| -rw-r--r-- | 77624-0.txt | 1015 |
1 files changed, 1015 insertions, 0 deletions
diff --git a/77624-0.txt b/77624-0.txt new file mode 100644 index 0000000..d7849bc --- /dev/null +++ b/77624-0.txt @@ -0,0 +1,1015 @@ +*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 77624 *** +Mariners catalans célebres + +Lluís Maria Soler y Puig + +1882 + + +_DISCURS_ + +llegit en + +l'associació catalanista d'excursions científicas + +lo dia 28 d'Octubre de 1881 + + +_Senyors:_ + +La present conferencia pol considerarse com una continuació ó +complement de las que baix lo títol _La Marina de Catalunya en l'Etat +Mitjana_ tinguí l'inmerescuda honra de donar durant lo transcurs del +passat any académich d'aquesta Societat. Are, com allavors, tinch que +condoldre +'m de la mala elecció que la Junta directiva ha fet en mi, puix be + sabeu qu' entre vosaltres hi ha qui portaria a mellor terme aytal + empresa, ab major copia de datos, més eruditas noticias y més + atinadas observacions críticas que 'l qu' indegudament ocupa are + aquest sitial il·lustrat ja per la veu y la doctrina d'insignes + escriptors; no obstant, aixó m'aconhorta, puig ja que per una part + coneixeu ma insuficiéncia, no 'm negareu, per altra, vostra + indulgent atenció. + +Fetas aquestas necessarias declaracions, ab que jo més que ningú +necessito capsar los meus pobres trevalls, entraré en lo desenrotllo +del meu tema; mes avans, pera major claretat y comprensió de la +materia, considero oportú donar una noticia, encar que lleugera, de +las categorías y graus coneguts y concedits en la antiga y reyal +marina de Catalunya y Aragó. + +Era l'_Almirant_ ó _Almirall_ lo títol suprém en los exércits de mar, +cárrech vitalici concedit per la Corona á personatjes de las més +distingidas familias del Regne, 'ls qu' ademés eran grans coneixedors +dels usos y prácticas marítimas; per regla general lo grau d'Almirant +era un cárrech honorífich més qu' efectiu y tenia designat lo +comanament superior de las esquadras. + +Mes qui era 'l veritable guia y quefe de las expedicions es lo cárrech +sucsesiu, es á dir lo _Capitá General_, per aixó es qu' observarém +que la major part dels més eminents capdills correspon al esmentat +grau, perque qui 'l desempenyaba era necessari tingués especials y +técnichs coneixements en l'art náutica pera dirigir ab acert las +expedicions, embarchs, desembarchs, batallas y altres fets marítims; +llur designació y nombrament era igualment de l'atribució del Rey, +pero á diferencia dels Almirants, s'observa que 'ls Capitans Generals +eran designats pera una determinada expedició ó guerra, passada la +qual restaban de dret despullats de llur comanament. No 'ns podém +donar compte de la trascendencia y utilitat que podia reportar á la +disciplina y á las ordenanças marítimas semblant disposició ú +observancia, perqué sentne lo grau d'Almirant solsament honorífich +y 'l de Capitá General essencialment práctich y efectiu sembla més +llógich qu' aquest revestís un carácter de perpetuitat avans qu' +aquell, puix hasta la mateixa naturalesa de sas atribucions y debers +aixís ho indica. Segons los casos las Corts generals del Regne, las +provincias y 'ls comuns de las poblacions marítimas tenian facultats +pera nombrar Capitans Generals de las esquadras que apromptaban, ja +pera defensa de sas costas y ports, ja pera auxiliar als reys en las +guerras, com tindrem ocasió d'observar diferentas vegadas, puix +distintas ciutats, especialment Barcelona, donaban ocasió al seus +fills de lluhirse al cap de sas esquadras. + +Los _Vis-almirants_ constituian lo tercer grau de la marina de guerra, +eran oficials majors y manaban las divisions ó alas de las esquadras +reyals, compostas de las armadas reunidas de Catalunya, Valencia y +Mallorca, mitjansant la més estreta subordinació y cumpliment de las +ordres y disposicions del Almirant ó Capitá General, que manaba en +cap l'expedició. + +Las tres anteriors categorías forman la que podriam anomenar secció +d'oficials generals de la marina, puix ja própia ja directament +delegada tenian jurisdicció y poder sobre moltas galeras, á +diferencia dels cárrechs que segueixen, que 's circunscrihuen á una +sola embarcació. + +En efecte, lo _cómitre_ es jo primer d'entr' élls, qu' ab carácter +marítim, dirigia una nau, tenia á son cárrech lo pilotatje, la +direcció de las maniobras pera las evolucions dels barcos y 'l gobern +d'ells sols en la part náutica, estaba per consegüent encarregat de +sa policia y gobern interior, del régimen y disciplina observats ab +los mariners y demés inferiors, de la conservació en bon estat del +estol no menys que de la dels utensilis accesoris; per remuneració +d'aytals serveys tenia dret á una quarta part de las despullas fetas +en las batallas als enemichs y en los assalts de las plaças; aquest +empleo no 's conferia sino á personas pertanyents á la carrera ó +professió marítima, puix ademés de l'especialitat de llurs +coneixements y serveys se tenia en gran compte la llealtat del +obtentor perqué era aquell sobre que 's fundaba 'l bon cumpliment de +las disposicions superiors y per tant se requerian subjectes perits y +práctichs en la navegació y experimentats ademés en los combats +navals y altres eventualitats y contratemps propis de la náutica; +d'acord ab lo patró debian gobernar lo barco, disposar sa col·locació +pera la defensa, preparar los atachs no menys que fugir los +contraris, y per últim facilitar l'abordatje; per causa de sas moltas +atribucions tenian á sas ordres altres oficials auxiliars. + +Paralelament al cómitre existia 'l _Patró_ que disfrutaba d'igual +categoria, mes aixís com aquell era 'l verdader capita, en sentit +propi, del barco, aquest ho era de la gent de tripulació qu' anaba en +lo mateix, de modo que més deu considerarse com cárrech de la milicia +que de la marina, per aixó es que rebia ordres pera efectuar las +maniobras, que verificaba d'acord ab lo cómitre, com habem dit, y per +lo tant, al igual qu' ell, rebia altre quarta part de las despullas. + +Lo _sota-cómitre_ estaba á las inmediatas ordres del cómitre en +calitat de subaltern ó ajudant. + +Ademés d'aquestos graus de jurisdicció hi habia la marinería y 'ls +soldats que tripulaban las galeras; aquella constaba dels oficis +següents: _popels_ (mariners col-locats en popa), _proels_ +(mariners de proa), _ballesters, escuders, conestables, mestres +d'armar ballestas, aliels, corullels , espaldels_ ó batidors de +popa, _remers, palomers, contramestres, senescals, cirurjians, +contadors, escribans, agutsils, trompetas, clariners, tambors, +cornamusas, gabiers_ y altres que fora llarch enumerar y quals +especials atribucions no indicarém perqué, no convenint al objecte +principal que 'ns proposém, restan sobradament indicadas per son +propi nom y estan ademés explícitament definidas y senyaladas en las +Ordinacions promulgadas per D. Pere IV en 1354. + +Al entrar en l'estudi dels fets de nostres antichs capitans de mar, +desitjaba donar á conéixer tant los dels marins de guerra com los +dels mercants, mes si l'empresa es facilíssima respecte 'ls primers +perqué no consisteix en altra cosa qu' en anar aplegant noticias, es +de tot punt impossible respecte 'ls segons, puix particularment no 's +troban datos que posin de relleu determinadas personalitats, per aixó +es que prescindiré complertament d'enclourer en aquest treball als +mariners mercants, comprenenthi tan sols los de guerra, que podém +clasificar dividintlos en distints grops segons los sigles en que +floriren. + + + + +## SEGLE XII + +L'época en que començá á existir la verdadera marina militar de +Catalunya es, com ja sabeu, lo segle xii. Las expedicions anteriors +no tenian carácter de nacionalitat, obraban independenment del poder +reyal, eran dirigidas y manadas per senyors ó delegats dels comuns y +pobles, y sobre tot restaban sens importancia ni força los resultats +que produhian; per aixó es que foren escassísimas y solsament mogudas +per la necessitat, més prompte dirigidas contra corçaris y piratas +que contra poderosos enemichs de la patria, com sucseheix ab +l'espedició que 'n l'any 813 armá Armengol, comte d'Ampurias, pera +acometrer als alarbs piratas qu' infestaban las costas de Córcega al +quals derrotá en lo canal de las Balears, apoderantse de vuit +baixells y 500 captius. Aquesta fou la causa perque deixárem +d'esmentarlas en nostras passadas conferencias, donant á la marina +catalana son ver principi al estar ja adelantada l'Etat Mitjana, es á +dir, seguidament á la definitiva constitució del comtat soberá é +independent de Barcelona. Llavors s'armaren veritables esquadras +sostingudas per los comptes de Barcelona primer y per los reys +d'Aragó després, auxiliats per lo poble, llavors tingueren principi +nostras llegendarias glorias marítimas y per últim llavors fou quant +començaren á distingirse 'ls ardits capdills catalans. + +Lo primer navegant de nostra terra es sens dupte 'l comte de Barcelona +D. Ramon Berenguer III, puig fou quí ab sas empresas doná verdader +carácter á nostra marina, col·locantla al nivell de la de Pisa, +Venecia y Génova; tothom te coneixement de sas empresas contra +Mallorca començadas ab l'aydia dels pisans, romans y luquesos en 1114 +llur resultat favorable que contribuhí al major increment del comers +lliurant al Mediterrá de piratas llevantins y africans, obrint al +tráfech mercantil las portas de floreixents mercats ultramarins y +contribuint poderosament al assiento y definitiva constitució de +nostra marina. Per aixó tots los historiadors tant moderns com +antichs convenen en senyalarl'hi semblant lloch al cap dels reys +d'Aragó, tots los quals manaren esquadras y expedicions marítimas, +per tot lo que en lo poema del autor coetani Llorens lo Veronés +titolat _Carmen rerum in Majorica pisanorum anno 1115_ s'hi llegeixen +las següents estrofas: + +_Mittitur ad Comitem, cui Barchinott, atque Girunda Subduntur + multasque regit pro viribus urbés Cui nomen Raimundus eratj qui + laudis equestris Fructus innumeros clavosque patraverat actus + Hispanos cujus terror conmovcrat hostes +................................................ +Et sociare sibi belli sociumque Ducemque Agnina nostra volunt......_ + +Seguint las petjadas de Ramon Berenguer III son successor Ramon +Berenguer IV, prengué part activa en diferentas empresas marítimas +com l'assalt d'Almeria (17 d'Octubre de 1147) y la presa de Tortosa +(31 de Desembre de 1149) y en ellas doná motius pera que 's +distingissen nostres marins, dels quals es impossible consignar los +noms y fets especials en que intervingueren á causa de no esmentarlos +ni las historias ni las crónicas. + + + + +## SEGLE XIII + +Los capdals aconteixements portats á cap en aquest segle foren la +causa de la regularisació de nostra marina, y per aixó es que son +molts los capitans de mar que 's distingiren en las continuas guerras +marítimas d'aquella centúria. + +Començarém per esmentar la conquista de las Balears per D. Jaume I; en +ella intervingueren Pere Martel, ciutadá de Barcelona, segons uns +autors, ó de Tarragona, segons altres, prohom de ciutat, que fou +l'ánima de la expedició, prengué part en l'armament y figuraba com á +cómitre d'una galera; lo compte d'Ampurias tenia moltas naus de sa +propietat particular y al cap de las mateixas aná á auxiliar al rey +en tan gran empresa, després de haber pronunciat un enérgich discurs +encomiant la necessitat y resultats de l'expedició en las Corts de +Barcelona de 1228 reunidas ab tal objecte; Pere Gruny portaba la +representació de la ciutat de Barcelona y oferí en son nom totas las +embarcacions possibles y 2000 homens d'embarch; Guillem de Moncada +tingué participació molt activa en l'empresa, puig dirigia la nau +capitana qu' era de Carroç y durant la nit portaba un fanal visible á +llarga distancia; Ramon de Plegamans manaba 150 galeras sortidas de +Barcelona, segons Desclot, era un gran práctich y coneixedor de l'art +náutica; lo cómitre Gairán era altre intelligent mariner á qui D. +Jaume consultá sobre 'l mellor siti de desembarch, elejintse la penya +de la Dragonera per indicació seua; Ramon Canet tenint llur navir en +la Dragonera fou designat pera dirigir la nau que conduhí á D. Jaume +á Catalunya; ademés figuraban comanant galeras y taridas Guillem de +Cardona, lo vis-comte de Bearne ab son llinatje, lo bisbe de +Barcelona Berenguer de Palou junt ab son cosí Guillem Ramon de +Moncada, Bernat de Santa Eugénia, á qui 'l rey nombrá gobernador de +l'illa, era un brau navegant que més tart proporcioná bastiments al +mateix monarca pera la conquista de Burriana, Ramon de Solsona, Ramon +de Montanya, Arnald Desvilar, Guillem de Sanmartí, Guerau de +Cervelló, Ramon Alamany, Guillem de Claramunt, Guillem de Sant +Vicents, Ramon de Belloch, Bernat de Centellas, Guillem de Palafox y +altres junt ab Jofre de Rocaberti, Oliver de Termens, Ramon Roger, +Guillem Asbert, Pons de Vernet, Pere de Barberá, Bernat Espanyol, +Bernat Olives, Bernat de Montesquiu y alguns +_ricos-homes_ castellans que formaban l'host proporcionada á D. Jaume + per l'aragonés Nunyo Sanchez. + +Més tard (en 1235) ab ocasió de la conquista d'Ibissa iniciada per +Guillem de Montgrí, arquebisbe de Tarragona, s'apresta una esquadra +manada per dit Nunyo Sanchez y per altres capdills catalans en +companyia del Infant de Portugal D. Pere. + +Pere de Queralt fou un intel·ligent mariner que lliurá la gloriosa +batalla de Nicotera donada en 1282 (no en 1284 com diu l'historiador +siciliá Amari y critica acertadament D. Antoni de Bofarull) contra +Carles de Nápols y en ella s'apoderá de 130 bastiments; més endevant +fou lo company de D. Jaume en sa començada expedició á Terra Santa y +embaixador de Pere III prop lo Sant Pare y 'l rey de Fransa, cobrant +ab sa liealtat, la confiansa del rey de manera que l'hi encarregá +l'arreglo de son desafio ab Carles d'Anjou. Benet de Sarriá ab solas +12 galeras conquistá en 1286 á Capri, Prochita, Astura, 'ls +territoris de Sorrento y Pantano arribant á imposar respecte al Sant +Pare, enemistat ab lo rey aragonés; mes tard se distingí en Sicilia, +Sardenya y en los mars d'Andaluzía l'almirant Bernat de Sarriá. En +l'antedita batalla de Nicotera combatí en Pere d'Esquivar segons lo +cronista Muntaner. + +Galcerá de Pinós, Guillem Ros, N. Costa, Pere Ris, Pasqual Montbrú, N. +Pintó, Berenguer Cuc, Guillem Dalmau, Bernat Saporta y N. Mollet +foren los capitans qu' arribaren fins á San Joan d'Acre +(l'antiga Ptolemaida) conduhint l'esquadra apariada en temps de Jaume +I pera deslliurar lo Sant Sepulcre, segons nos compta 'l senyor +Navarrete. + +En aquest mateix segle nasqué Coral de Llança nomenat almirant per D. +Pere III en 1277; foren nombrosas las espedicions que dirigí, totas +ellas dignas del renom alcansat per aquest capdill, entre lasquals +mereixen especial menció una contra Tunis y Tremecen en demanda dels +tributs que debian pagar á la corona d'Aragó los soberans d'aquells +territoris, manaba solsament 4 navirs als queconduhí a la victoriá +entrantne trionfant en distints ports y destrossant una esquadra de +10 galeras del rey del Marroc que li sorti al encontre al retornar á +Catalunya y altra en 1261 composta de 10 galeras sortidas de +Barcelona novament en direcció á las costas d'Àfrica pera destronar á +Miraboab usurpador de la corona de son germá Mirabusac, protegit per +lo rey aragonés, per aquestas y altras victorias en Italia +alcançadas, que considerem d'innecessária menció, obtingué una +reputació universal y l'apreci del rey d'Aragó que l'elegit pera +acompanyarlo al desafio que debia sostenir prop de Burdeos contre son +competidor Carles d'Anjou. + +Berenguer de Vilaregut concorregué ab las galeras de sa divisió a las +esmentadas guerras d'Italia dirigintse desde Brindis hasta Corfú y la +Pulla, causant moltas derrotas als francesos y prengué part en las +guerras de Sardenya com veurem després. + +Lo mateix rey D. Jaume, doná mostras d'esser un intrépit almirant puig +desde sa jovenesa, en que dirigí l'armada contra Mallorca, hasta +1273, en que sorti de Barcelona al cap de poderosa host, se trobá en +moltas guerras y batallas marítimas. + +Al començar lo regnat de D. Pere III dirigí una expedició á Italia +l'Almirant Cortada acompanyat del Vis-almirant D. Berenguer Mallol +que comanaba 'l comboy de l'esquadra sortida del nostre port als 30 +de Mars de 1282 pera intervindrer en nom del rey d'Aragó á favor dels +drets de Manfredo de Sicilia. + +Ramon Marquet era un ardit mariner, Almirant de Catalunya qu' en 1268 +maná l'esquadra qu' acompanyaba á D. Jaume á Terra Santa á instancias +del Khan de Tartaria y del emperador d'Orient Miquel Paleolech; com á +Vis-almirant prengué activa participació en las sangonentas guerras +d'Italia, formant part de l'antedita expedició de 1282, acudint en +1285 al cap de 14 galeras á reforçar l'esquadra de Roger de Lluria y +contribuhint á las conquistas de Morea, Esclavonia, Corfú, Gerbes per +tot lo que era considerat com á persona competent y consultada avans +d'emprendrer's cualsevol fet de la mar. Fou, ademés, lo vencedor en +la grandiosa batalla de San Feliu de Guixols junt ab Berenguer +Mallol. Lo Sr. Capmany atribueix aquest triomf á Roger de Lluria, mes +Balaguer, Bofarull y altres ho negan, puix Roger permenexia en +Sicilia y no retorná á Catalunya fins alguns temps després en que +lliurá la batalla de San Pol en la que també prengué part en +Marquet. + +Ramon de Vilanova (no de Vilaregut com dihuen alguns), sortí de +Barcelona en direcció á Sicilia als 18 de Juliol de 1294, era +camarlench del rey Jaume II. En temps del mateix rey Berenguer de +Montoliu aná á Sevilla en ajuda del rey D. Sancho de Castella que +volia apoderarse de Tarifa. Ensemtps, agrahit lo Sant Pare Bonifaci +VIII als bons serveys rebuts dels capdills del antedit D. Jaume l'hi +conferí als 20 de Janer de 1296, la dignitat d'Almirant de l'Església +Romana. + +Lo primer de quants Almirants manaren las esquadras catalanas y +l'únich que 'n l'Etat Mitjana 's feu notar considerablement ofuscant +ab la claretat y glória de llurs fets la fama dels marins de las +demés nacions es Roger de Lluria. Fora inoportú y sobradament llarch +si pretengués donarvos una complerta biografia d'aquest Almirant, per +lo que 'm concretaré lo suficient donant un resúmen cronológich dels +fets més culminants de tan esforçat capdill. Los principals tingueren +lloch durant lo transcurs d'aquellas contínuas y costosas guerras +d'Italia començadas per D. Pere III contra Carles d'Anjou que tenia +preparadas en Mesina 130 naus, segons Villani, ó 160, segons +Neocastro, ademés d'altres bastiments de menor cabuda; Roger acudí +contra 'l francés y després de guanyarlhi campal batalla va +apoderarse de la Calabria, Reggio, Calama, Lamota, Castelvetro, +Castrovilari, Tolometa, Morea, Malvasía, l'illa de Chio, Cassano, +Cerchiaro, Cotron, Montralto, Rende, Bracha, Regina, las valls de +Catri, Laino, Rotonda, Castelluccio, Logonegro, Lauria, (tal volta +l'antich casal de sa familia) Strongoli, Martorato, Nicastro, +Mesiano, Squillacci y altres; derrotá á Guillem de Corner ó Cornut y +á Bartumeu Bonvin, almirants del d'Anjou sortits de Marsella ab 20 +galeras (25 segons lo cronista Muntaner), en una gran batalla donada +en Faro, devant de Malta, en la que morí 'l primer de dits capdills +rendintse lo Príncep de Salerno, l'Almirant Jaume de Busson, Guillem +Estandart, Reynald Gallard y 'ls comtes de Cherri, d'Acerra, de +Monopoli y de Villagens, Enrich de Niza, Ricart de Rizo y altres +italians renegats, segons Amari, essent digne coronament de la +mateixa las conquistas de Malta y Gozzo. Abarca assegura que Roger +fou ferit en aquesta batalla, mes aytal accident fou compensat per +l'inmensa glória que la mateixa l'hi reddituá. En 1285 sortí del port +de Barcelona ab 48 galeras contra Felip l'Atrevit que venia contra +Catalunya; quan se trobava en alta mar rebé ajuda de Ramon Marquet, +Berenguer Mallol y 'l capitá Montoliu que conduhian 18 galeras y 3 +naus y junts derrotaren complertament al general francés Joan Scoto y +al genovés Enrich de Mar, segons Zurita, devant de Sant Pol de +Maresma apoderantse de 11 naus, que foren conduhidas á Barcelona, y +morint més de 5000 francesos. Al cap de poch temps doná en Italia la +batalla de Castellamare, á las portas de Napols, vencent ab 40 +galeras á 84 embarcacions francesas, manadas per l'Almirant Narzon, +de las que feu captivas á la meytat; diu Zurita referintse á +l'antedita acció: "Estaba Roger en la popa de sa galera armat y +cridant, animant als capitans, manant qu' acudissin socors á la part +que més terreno perdia en lo combat y en virtud de llurs crits +semblaba que 'ls soldats cobraban nou vigor y forças y qu' imposaba +terror als contraris." (_Anales de Aragón_ -- Tit. I, llib. IV, cap. +XCV, pl. 32). En 1287 rebé un auxili de 9 galeras que portaban 1000 +almugavers y 300 caballs y ab aquell refors se apoderará d'Aix y de +Marsella, sembrant la desolació per las costas de Provença y +apoderantse de grans despullas, que foren trasladadas á Barcelona, +junt ab las naus apresadas. + +Conquistá també Roger de Lluria l'illa de Gerbes (costa del nort +d'Àfrica) als 12 de Setembre de 1284, segons distints historiadors, y +ajudat per los cómitres Ramon Godá, Berenguer Espingals y Berenguer +Carrós assentá la seua dominació en aquell territori fins que rebé de +D. Pere l'investidura pera si y 'ls seus succesors; en ell regnaren +los descendents de Roger en la forma següent: Roger II (1305-10) que +fou llençat de l'illa per los serrahins; més llur germá Carles +(1310), instruhit per Muntaner, recobrá 'l territori passant després +á Calabria al costat de sa mare, peró deixant encarregat lo gobern +del mateix al catalá Simon de Montoliu; Roger III, germá dels +anteriors, també fou víctima de contínuas rebellions, no obstant +l'ajuda del rey de Sicilia qu' enviá á son aussili una esquadra +manada per Jaume de Castellar, mes aquest caballer fou vençut per sa +imprudéncia. Veyent Montoliu que las cosas presentaban mal aspecte, +que 'l castell principal era contínuament atacat y que 'ls soldats +reclamaban llurs salaris aná á Calabria á notificar'ho á D.ª Severina +d'Entença, mare del monarca de Gerbes, la qual doná l'illa á +Frederich d'Aragó en calitat d'hipoteca per las grans cantitats y +serveys que l'hi proporcioná, acabant aixís la dominació de la +família de Lluria en aquell territori. + +Altres viciorias alcançá Roger, mes al últim de sa vida feu armas +contra la patria que l'afillá y contra 'l rey que 'l protegí, y +llavors esperimentá, precisament, sa primera derrota, puix anant á +favor de D. Frederich de Sicilia contra D. Jaume II, fou derrotat per +una esquadra catalana y en revanja feu matar á cuants presoners tenia +enclós son cunyat en Coral de Llança. No obstant en tota sa vida fou +constant defensor de Catalunya y Aragó y d'aquí aquella tradició tan +coneguda de que, habent vingut á Catalunya lo comte de Foix, enviat +del rey de Fransa pera ajustar un conveni, Roger l'hi contestá que, +sens llicencia del rey aragonés, no s' atrevirian á solcar lo mar las +galeras, ni á crehuar las aiguas las esquadras y que fins los peixos +si volian treurer lo cap del aigua habian de portar l'escut d'Aragó +pintat en sas aletas. Morí en Valencia als 17 de Janer de 1304 y fou +enterrat en Santas Creus dessota la tomba del rey D. Pere. + +Encar que no era fill de Catalunya, puix nasqué en Scala(Calabria), no +habem vacilat ni un moment al colocarlo entre 'ls antichs almirants +de nostra terra, al igual qu' á Coral de Llança, puix desde petit se +criá y educá en los palaus del rey d'Aragó; totas sas empresas las +dirigí á favor de nostra patria y ajudat per mariners catalans á qual +decisió y valentia degué, sens dupte, tan senyaladas victorias, per +aixó es que Muntaner diu: _en aquell temps se deya quel pus bell +catalanesch del mon era dell (Llança) é del dit Roger... Cascun dells +fo lo pus perfet catalá que nengun altre_, lo que en opinió del Sr +Bofarull no deu estranyarse perqué abdós desde nins habitaren en +Catalunya. + +Habentse apoderat D. Alfons III, en vida del seu pare Pere III, de +l'illa de Sardenya degué acudir á la mateixa, ab poderosa esquadra +pera apassiguarla, y en efecte, sortiren de Barcelona y altres ports, +distintas expedicions ab tal objecte, manadas per Berenguer de +Vilaregut, mestre portolá (encarregat de ports), Bernart Gamir, Jaume +d'Aragó, germá del rey, Bernat de Cruylles, Ramon de Sentmanat, +Bernat de Boxadórs, Bernat Sespujadas, Gombal de Ribelles, Pere de +Sant Climent, Guillem de Montgrí y altres. Lo mateix rey D. Alfons +III era un intel·ligent Almirant, de manera qu' en 1285 al esser +cridat pera sentarse en lo trono d Aragó, vacant per la mort de son +pare, se trobava devant d'Ibissa y més tard subjectá á Menorca en +companyia d'Acard de Mur, agutsil major, Pere Cornel, capitá general, +Guillem d'Anglesola, Ramon Folch, viscomte de Cardona, Berenguer +d'Entença y Jaume Perez, son germá natural; aquesta expedició fou en +1286 y no en 1288 com asegura lo Sr. Capmany en sas +eruditas _Memorias_. Més endevant se proposá visitar al rey +d'Inglaterra lo qual impediren las exigencias de las Corts del regne +qu' intrigaren fins alcançar del rey lo privilegi de la _Unió_ en las +de Zaragoça de 1287. + +En 1299 sortiren de Barcelona acompanyant á D. Jaume contra Frederich +de Sicilia 'ls principals mariners d'aquella época y als pochs dias +lliuraren la batalla del Cap Orland; entr' ells se distingian Bernat +Ramon de Ribelles, que tenia 'l cárrech de popa de la galera real +capitana, Huguet d'Ampurias, viscomte de Bas qu' anaba en la proa, +Gilabert de Centellas, Guerau Alemany, Pere Sesse, Ramon de Cabrera, +Guillem de Sant-Vicens, Pere Montagud, Simon de Belloch, Riambau +Desfar, Tomás de Prócita, (nevot del célebre D. Joan) y Pere +Montornés. En aquella batalla foren vençuts y captivats Frederich +Ruffo, Perono Ruffo, Ramon d'Ansalone, Jaume de Scordia y Jaume +Capielo, decapitats després per ordre de Roger de Lluria en venjança +de la mort de son nevot D. Joan, segons compta Zurita. + + + + +## SEGLE XIV + +No es de la present ocasió, ni 'ns pertoca, després de las notables +disertacions d'aventatjats consocis, tractar de la gran expedició qu' +á principis d'aquell segle emprengueren los catalans de Sicilia +manats per Roger de Flor y altres, puix la munió de detalls y glorias +qu' abundan en aquella empresa, necessítan llargas estonas pera esser +detingudament estudiadas; las conquïstas de la Natolia, la Frigia, lo +Tauro, Filadelfia, Macedónia, Tesalia, Achaya, Beocia y altres +territoris contenen gestas importantíssimas y 'ls esforçats capdills +que sucsessivament dirigiren aquella expedició posaren molt alt lo +nom de Catalunya en tan llunyunas terras, ahont foren víctimas de la +falsa amistat del emperador Andronich; los noms de Roger, Entença, +Rocafort y altres distingits capdills y mariners restaran en +l'historia com á viu testimoni de la gloriosa conquista d'aquellas +regions, qu' encar conservan lo recort de la famosa venjansa +catalana. + +Lo primer almirall que 's distingí en lo segle xiv es lo viscomte +Jaspert de Castellnou, qu' en 1809, sortí de Barcelona al cap de +poderosa esquadra en direcció á la ciutat d'Almeria pera +correspondrer á l'aydía que de Catalunya esperaba 'l Rey de Castella, +que volia apoderarse d'aquella plaça. Lo de Castellnou desempenyá +perfectament sa missió, y al retornar rendí á Ceuta apoderantse de +ricas despullas y tresors per lo que D. Ferrant de Castella 'l nombrá +Almirant major de las armadas castellanas. Llurs companys en aquella +expedició foren los experts navegants Bernat de Seguí, Othó de +Moncada, Bernat de Centellas, Bernat de Cruylles, Guerau de Cervelló, +Berenguer de Portella, Pons de Rajadell, Pere de San Vicens, Bernat +Després, Acart de Mur, Dalmau de Castellnou, Asbert de Mediona, y +altres, segons asseguran Zurita y Muntaner. + +En 1315 sortia de Barcelona una esquadra dirigida per l'Almirant de la +ciutat En Ramon Ricart que costaba en total 12.000 doblas, Jaume II +aprobá y confirmá llavors las Ordenanças del Magistrat municipal y +concedí á dit armament complerta y lliure exempció de l'autoritat del +Almirant real. Aquella armada s' uní ab altra procedent de Valencia +dirigida per Bartomeu Matoses. + +També auxiliaren al Rey de Castella los vis-almirants Ramon de Marimon +y Bernat Marquet , acompanyant al almirant Bernat de Sarriá y al +vis-almirant siciliá Aymérich de Beluchi, al cap d'una esquadra qu' +aná á las platjas d'Andalusia seguidamenta la del vis-comte de +Castellnou. + +L'infant d'Aragó D. Alfons, fill de D. Fadrich de Sicilia, se dedicá +assíduament al estudi y práctica de las usansas y fets de mar, per +aixó es qu' en 1322 , dirigí una esquadra destinada á protegir los +catalans conquistadors de Grécia y al següent any altra expedició +pera auxiliar al Jutje d'Arborea (Serdenya) contra 'ls pisans +qu'oprimian á dita illa; en aquest' última l' acompanyaba sa muller +D.ª Teresa. D. Pere de Belloch sortí de Barcelona en lo mateix any ab +18 galeras y 6 naus armadas en refors del antedit infant que comptaba +ab lo conçell de generals tan estimats com Arnald y Bernat Ballester, +propietaris del navili que conduhíá D.ª Teresa. En lo mes de Maig +sortiren á requerir al mencionat Jutje d'Arborea lo vis-comte Dalmau +de Rocaberti, Guerau de Rocaberti, Bertrán de Castellet y Huguet de +Santa Pau, que fóu ferit als 6 de Juliol devant de Villadeiglesias. +Huguet de Totzo navegá en auxili del Rey D. Jaume II, que 's trobava +en Port-Fangós, ab 20 galeras mallorquinas. Francisco Carrós almirant +conduhíá algunas embarcacions, Pere y Francisco Safont, mallorquins, +auxiliaren á D. Jaume II ab una galera als 9 de Juny. Retornat lo +Senyor Rey á Barcelona enviá á Guillem Aulomar en auxili del infant +que restaba defensant l'illa, y 'l de Mallorca l'hi proporciona +novament socors manats per l'Almirant Bernat Guillem de Turent +(Toreno, dihuen alguns autors infundadament). Lo día 27 de Mars sortí +altra esquadra de Barcelona pera auxiliar al esmentat infant Alfons +manada per Pere de Belloch y Miquel Marquet de qui deya Zurita: "Fou +tan bon mariner com eran tots los de sa nissaga, qualitat que +semblava 'ls vingués d'herencia." Lo cómitre Lambert arribá á +Barcelona 'l día 15 de Janer de 1325, sentne portador de la bona nova +de la presa de Cáller per l'almirant Carros. Llavors ocorregué un +conflicte de fatals conseqüencias; D. Jaume designá á Ramon de +Peralta lo carrech d'Almirant y á Carros l'hi conferí 'l' grau de +general de las cosas del mar; aquest valent mariner considerant mal +recompensats llurs eminents serveys enviá al navegant Guerau d'Olós +al Rey, demanantli lo rellevés del cárrech que desempenyaba en +Cerdenya. D. Jaume y l'infant l'hi pregaren no prengués á mal aquella +decisió y per aixó l'hi proposaren lo matrimoni de son fill Francisco +Carrós ab la germana dela reyna D.ª Elisenda, mes com aytal proposta +arribá tard al coneixement del Almirant no 's pogué evitar una +dissensió entre ell y Peralta qu' acaba ab la batalla de Bonayre á +conseqüéncia de la que, segons Zurita, foren reduhits á presó En +Carrós y son fill, Gilabert de Cruylles y altres capitans. + +Las guerras ab las repúblicas nort-italianas, que començaren en 1330, +guerras en que lluytaren _duo proepotentes populi_, segons Foglieta, +donaren motiu al renom y fama d'alguns distingits capitans com +Guillem de Cervelló y 'ls vis-almirants Galcerá Marquet y Bernat +Sespujades los quals bloquejaren á Génova y s'apoderaren després de +Mónaco, Lavalla y Menton. Lo vis-almirant Marquet, descendent del +altre mariner Ramon Marquet, de qui habem parlat, fou Conceller de +Barcelona y contribuhí al foment de las construccions y edificis +marítims de nostra ciutat, essent ademés un práctich eminent y un +ciutadá distingit, per aixó es que la posteritat reconeixent llurs +mérits conmemorá sos fets ab la monumental font que figura en la +plassa de Fra-menors. Al parlar dels Marquets(Ramon, Bernat, Miquel y +Galcerá) nos sembla que 'ns referim á la familia italiana dels Doria +que tants homens illustres doná á la marina genovesa desde Pagano +Doria qu' en lo segle xiv era Almirant de la República fins l'Andreu +Doria tan celebrat en las guerras entre Carles V d'Alemanya, Rey +d'Espanya, ab Francisco I de Fransa; per aixó es que sentim un +vertader orgull al considerar que nostra patria tingué en altres +épocas familias, com aquesta, que sostenian per tot arreu enlayrada y +sempre temuda en los pals de nostras galeras la sangonosa bandera de +las barras catalanas. + +D. Pere IV auxiliá al rey de Castella ab 14 galeras manadas per Jofre +Gilabert de Cruylles qu' als 6 de Setembre de 1339, derrotá en Ceuta +á 21 galeras serrahinas, mes habent desembarcat fou mort en una +batalla essent reemplaçat per D. Pere de Moncada, que després +d'alguns anys se dirigí contra Mallorca; en las guerras de D. Pere ab +dita illa, 's distingiren Felip y Joan de Boil (1343), Bernat de +Ripoll, l'almirant D. Pere d'Exerica, Ramon d'Anglesola, Galvany +d'Anglesola, Acart de Mur y molts altres. + +Altres almirants respectats foren Bernat de Boxadors y Aymerich de +Delvey, guardador de las costas del Roselló. + +Lo rey de Castella, Alfons XI tenia posat setje á Algeciras , y 'l +d'Aragó D. Pere IV enviá en son auxili á 18 galeras, que sortiren en +1342 de Barcelona, manadas per Matheu Mercer y Jaume Escriba, +vis-almirant, los quals ab sa bona direcció contribuiren poderosament +á conseguir la rendició de la plassa; per áixó es que 'l Rey de +Castella dispensá als mariners catalans senyaladas probas de +consideració y apreci. + +La provinciá de Barcelona nomená en 1343 almirant á D. Pere de +Moncada, pera 'l comanament de l'expedició que, composta de 9 galeras +y 20 naus, enviaba á Mallorca en auxili del rey D. Pere IV contra D. +Jaume. Lo mateix almirant maná altra expedició dirigida á Serdenya en +temps d'Alfons III. + +Ramon de Vilanova era considerat com un dels primers almirants de Pere +IV y per aixó en 1349 aná ab 4 galeras en auxili del rey de Castella +D. Alfons, y mes tard son fill, Bernat de Vilanova, renová l'esquadra +ab altres 4 embarcacions. + +En 1351 sortí de Barcelona una esquadra aprestada per ordre de D. Pere +donada en Perpinyá, la qual debía unirse á la veneciana, ab motiu de +la lliga ajustada entr' Aragó y Veneciá contra Génova; estaba +dividida en dos seccions, manaba la primera Mossén Bononat Descoll, +vis-almirant y la segona Bernat Ripoll y Rodrich Sanmartí de +Mallorca, restant al cap de la expedició lo general Pons de Santa +Pau, asesorat per un cos de práctichs compost de Ferrer de Manresa, +Francisco Finestres, Guillem Morey, Andreu Olivella, Jaume Boscan y +Mateu Mercer, valenciá. Aquest últim en 1352 sortí ab 12 galeras, +armadas de molta munició, del port de Barcelona dirigintse al Bósforo +en ajuda de Descoll que debía pendrer part en la batalla de +Constantinopla, després d'haber alcançat una gran victoria sobre las +66 naus manadas per l'almirant genovés Pagano Doria que tingué de +refugiarse á Negroponto. + +Bernat de Cabrera, veus aquí, senyors, un nom ben conegut y respectat +en nostra historia; fidel súbdit, valent capdill , mariner esforçat y +llegislador y polítich eminent, Cabrera es digne representació +d'aquella nissaga de forts varons qu' acompanyaban als reys ab son +consell y sa espasa. Imposibles son d'enumerar los fets d'armas en +que intervingué aquest personatje; nosaltres sols donarém una +lleugera indicació d'aquellas lluytas navals en que prengué part. + +En 1349, junt ab Matheu Mercer, Berenguer Abella y Ramon de Riusech +passá á Mallorca al cap de poderosa esquadra, en 1353 (5 Juliol) +sortí de Valencia dirigintse á Port-Mahó, en l'illa de Menorca, al +objecte de continuar la guerra contra Génova á qual efecte s' uní ab +lo veneciá Nicolau Pisani y abdós anaren á Serdenya contra 'l Jutje +d'Arborea, ajudat per los genovesos, vencent ensemps al almirant +Antoni Grimaldi; en 1351 maná l'esquadra de tres divisions de que vos +hi parlat; en 1398 se dirigí á Sicilia al devant d'una forta armada, +que portaba molta tropa de desembarch, pera subjectar las continuas +rebelions d'aquell territori; altres fets marítims acreditaren la +pericia é intel·ligencia de Cabrera, per aixó lo rey D. Pere IV l'hi +encarregá la compilació d'unas ordenanças marítim-militars y +l'antedit Capitá general feu present al Monarca en 1354 d'unas +tituladas _Ordinacions sobre lo feyt de la mar, fetes per lo molt +noble D. Bernat de Cabrera, capitá General del Senyor Rey com veng de +Sardenya é hay vençut los genovesos_.(1). Pere López de Ayala en +sas _Chrónicas dels Reys de Castella_ diu, á proposit de l'expedició +contra Calpe armada per D. Pere d'Aragó en 1359, qu' en una de las +galeras anaba lo comte de Cardona, y en l'altra D. Bernat de Cabrera, +almirant d'Aragó; mes nosaltres creyem que solsament era Capitá +General puix aixís s'assegura en la portada de sás Ordinacions y en +altres documents, Lo Rey d'Aragó pagá ab inícua ingratitut los +serveys de tan lleyal súbdit puix prou sabut es que fou la causa de +sa mort. Llur fill En Bernardí Cabrera, seguí sas petjadas y per aixó +veurem alguns fets del mateix al parlar del comte d'Osona, titol que +l'hi conferí D. Pere lo día primer de Mars de 1356. + +Confederadas las armadas de Catalunya y Venecia contra Génova com +habem dit, eixiren dirigidas per Pons de Santa Pau, Francisco +Finestres, Ferrer de Manresa, Guillem Morey, Andreu Olivella, Andreu +Bosch y altres, junt ab Tomas Grandonico y Blav Moriani almirants +enviats per lo Dux y Senyoria de Venecia cap als mars de Llevant y +allí venceren á Peyrin de Grimaut(?) (tal volta Grimaldi, de la +familia regnant en lo principat de Mónaco y posseidora de la senyoría +de Ventimiglia, Menton y Roquebrune); altres autors, entre ells +Capmany, dihuen que l'almirant derrotat fou Paganino Doria, mes no es +probable que fos aquest últim puig Doria no navegaba en aquella part +del Meditarrá per haber sigut anteriorment derrotat per Descoll. +També acompanyá las galeras catalanas lo vis-almirant Ramon de +Sanmartí. L'almirant Bernat Ripoll morí en la batalla de +Constantinopla (13 de Febrer de 1352) y lo General Santa Pau no quedá +mort én la mateixa, com creu lo senyor Capmany, sino á consecuencia +de las feridas en ella rebudas, essent sepultat á Constantinopla y +conduhit llur cos á Catalunya en la galera de Joan de Sant Vicens. + +Altres distingits capitans foren Gilabert de Centellas y 'ls +vis-almirants Galcerá de Fonollet y Bononat de Massanet qu' entr' +altras expedicions manaren la sortida de Barcelona en 1356 composta +de 47 galeras pera atendrer als compromisos del Rey d'Aragó ab llurs +aliats. + +Francisco de Perellós se feu notar al mateix temps que 'ls anteriors y +sa fama era tan extesa que 'l Rey de Fransa, solicitá l'auxili de dit +capdill contra 'l d'Inglaterra y Perellós, mitjansant la benevolença +del Rey de Aragó, acudí al auxili del francés resguardantlhi las +costas de Bretanya ab los navilis de l'esquadra sortida de Barcelona +en 1357. + +A meytat del segle que 'ns ocupa sostingueren encebada guerra +terrestre y marítima abdós Peres, ço es lo de Castella y 'l d' Aragó, +llavors se distingiren al cap de nostras embarcacions eminents +mariners qu' imposaban lo respecte degut a nostra bandera no sols als +castellans, sino als genovesos, portuguesos, serrahins, cántabros y +altres pobles ab ells convinguts. Veigis sino la gran batalla donada +en 1359 devant de Barcelona en que D. Pere de Castella, no obstant +l'ajuda de las esquadras dels esmentats regnes fou complertament +vençut y perseguit fins al cap de Sant Vicens, encara que portaba +mariners tan célebres com lo genovés Lanzarote Lezana (Pezana, segons +certs historiadors) 'ls castellans Garci-Alvarez de Toledo, Diego +García de Padilla, l'almirant Gil Bocanegra y altres extranjers. En +ella inmortalisaren llur nom l' Rey d'Aragó, que 's trobaba en +Barcelona, y l'almirant Comte d'Osona, fill de En Bernat de Cabrera, +no menys que'l viscomte de Cardona qu' era vis-almirant. + +Los armaments del _corç_ per lo mateix que constaban de pocas +embarcacions no feyan altre cosa qu' un servey irregular pero +continuo, per aixó es que no donaren ocasió al lluhiment de sos +capitans per l'exigüitat del nombre de las galeras que 'ls +composaban, mes en 1360, sia pera netejar lo Meditarrá dels piratas y +castellans que l'infestaban, sia pera protegir la costa llevantina de +las novas invasions dels mateixos, que volián apoderarse de Mallorca, +eixiren de Barcelona cuatre galeras manadas per lo brau Pons +d'Altarriba. + +Bernat de Thous fou lo company del vis-comte de Cardona y d'Adolf de +Próchita, per aixó es qu' aná al Grau de Valencia ahont se dirigían +las naus castellanas en 1364 contribuhint á ferlas abandonar nostras +platjas. + +Lo comú de Barcelona auxiliá en 1393 á don Joan I ab moltas galeras +destinadas á las guerras de Sardenya; nostra ciutat col·locá al cap +de las mateixas als més distingits dels seus capitans entre 'ls +que 's notaba á Francisco de Teré, Francisco Burgués, Simon Desllor, +Lluis Aversó, Umbert de Vilafranca, Francisco de Trilla, Jaume +Vallseca, Ibo Conill, Pere Marlés, Tomás Girona, Genis Almugaver, +Pere Bertran, Ramon Fivaller, Pere Busquets y Bernat Quintana. En +1397, altre capdill catalá, 'l vis-comte de Rocaberti, se dirigí á +Grecia manant un fort cos de galeras al objecte de rebrer lo +vasallatje d'aquell regne ofert per los catalans conquistadors al rey +D. Pere, ensemps qu' á desempenyar lo carrech de Lloctinent y Vicari +General del mateix. + + + + + +## SEGLE XV + +Inaugura las gestas de Catalunya en aquesta centúria l'esquadra +composta de 150 velas, que sortí de Barcelona contra las terras de +Sardenya, que tant costaren de conservar, y al seu devant anaba 'l +famós almirant Pere Torrellas, qu' habia pres part en distintas +guerras marítimas com entés capitá qu' era. + +Don Ramon de Perellós fou lo company del infant don Fadrich d'Aragó, +fill natural del Rey don Martí, puix en 1424 abdós emprengueren una +expedició contra 'ls milanesos. Més tart, junt ab Joan de Moncada y +Bernat de Centellas se dirigí contra Nápols, derrotant al Duch +d'Anjou y lliurant á la plassa sitiada. Ja alguns anys avans, Ramon +Folch de Cardona intervingué ab lluhiment en un assalt de la capital +del Regne de las Duas Sicilias, donat en 1422, puix manaba 28 galeras +de Barcelona. + +L'inmortal Fivaller, lo constant defensor de las llibertats de +Catalunya, acudí en socors del rey don Alfons V y de son germá don +Joan, presos en Génova per lo duch de Milá, Joan Maria, unit á +aquella República; després d'haber reconciliat al rey d'Aragó ab lo +milanés, en térmes qu' aquest instituhí al primer hereu de son ducat, +se dirigí contra Génova ab 42 galeres de Barcelona, 6 de sa propietat +particular y moltas més de sos parents, á las que dirigia com á +Almirant(2), y, habent trobat ja al duch mort, després de molls +combats y d'haber saquejat tota la ribera del Genovesat no 's retirá, +fins á obligar als genovesos á entregarli lo testament del Duch de +Milá, en que instituhia al rey aragonés. De retorn tocá en Marsella, +saquejantla y prenent com á recort de sas victorias, la cadena que +tancaba son port ensemps que 'l cap ó reliquia de S. Lluis, quals +objectes entregá á mans del mateix rey en la Seu de Valéncia; per +quins mérits meresqué la més íntima confiansa de son deixeble, +l'esmentat monarca, al que "com ningú ajudá puix en son servey, pera +conquistar á Nápols, li moriren dotze fills, sens contar molts altres +de sos parents" com relata lo Dietari de Comes. + +En temps d'Alfons V se féren notar Joan de Santcliment, propietari +d'embarcacions, Bernat Vilamari, Vidal de Vilanova y Galcerá de +Requesens, capitans de mar, ensemps que Pere Serra, conseller III de +Barcelona, (1457) per la participació que tingueren en varias +empresas marítimas enviadas á Italia contra 'ls Duchs de Milan y +d'Anjou. Altre distingit mariner fou Ramon d'Ortafá, á qui don Alfons +V encarrega lo gobern de l'Albania. + +En 1436, Pere Castelló, cónsul de Perpinyá, Mossén Joan Llull, +Conseller en Cap de Barcelona, Bernat de Vilafranca, Berenguer de +Mombuy y Joan Roger d'Eril armaren una esquadra per ordre de las +Corts de Monzó, la qual fou benehida en Barcelona als 23 d'Abril y +capitanejada per l'almirant don Joan Bernat de Cabrera, compte de +Módica y senyor de Blanes, per los vis-almirants Anton y Jaume +Bertran y altres. + +L'esmentat Bernat Vilamari, passejá triomfants per los mars de +Turquía, Egipte y Siria las banderas de Joan II, defensant després +l'illa de Chípre y derrotantne la flota de Caramany. + +Rafel Juliá sortí de Barcelona als 30 d'Octubre de 1403 manant duas +galeras qu' acompanyaren á Mossén Francisco Ramis fins á Ceuta pera +oferir la corona de Catalunya al Infant Pere de Portugal, en nom de +la Diputació y mitjansant lo consentiment de la ciutat de Barcelona; +l'embaixador Ramis suplicá al Conestable de Portugal s'embarcás en +ditas galeras y habent acceptat l'invitació feren via cap al port de +Barcelona, ahont arribaren, després de grans perills, lo dissapte dia +21 de Janer de 1464. (_D. Pedro el Condestable de Portugal etc._, per +D. Andreu Balaguer y Merino, plana 12.) + +A últims d'aquest segle ja comensá á decaurer la marina catalana, mes +no obstant poden considerarse com mariners lo conceller en cap Felip +de Ferreras, Galcerá Carbó, Bernat Serra, Guillem Soler, y Baltasar +de Gualbes. Arnald Romeu y Bernat Lloveras eran operaris de las +Dressanas de Barcelona en aquest período lo mateix que Bernat Muy y +Pere Massanet, los quals tancan la llista dels navegants de Catalunya +en lo segle xv. + + + + + +## SEGLE XVI + +Ja en l'anterior centúria s'habia donat á conéixer, durant lo regnat +de don Ferrant II, don Pere de Cardona, almirant en qui tenia 'l Rey +posada sa confiansa complerta; per aixó es que quant en 1506 se +dirigí á Nápols en companyia de sa segona muller donya Germana de +Foix, l'hi confiá lo comanament de las galeras que formaban sa +escolta. + +Alguns anys després (1515) don Lluis de Requesens, proporcioná nous +llorers á nostras naus, puix ab solas 10 d'ellas se 'n aná á las +costas de Berbería, conseguint nombrosas victorias com la batalla de +Pantalarea, devant de Sicilia, en la que s'apoderá de las banderas +qu' Arraiz Soliman habia arrancat á una galera pontifícia; altres +membres d'aquesta familia foren intelligents mariners, com don +Berenguer de Requesens, company del Duch de Medinaceli en sas +expedicions contra l'illa africana de Gerbes (1560). + +Debem mencionar especialment á En Miguel Bohera, general de las +galeras de don Ferrant lo Católich; Carles V l'hi reconegué dit grau, +distingintse en las guerras d'aquell emperador en Àfrica, y +principalment en las batallas de Trípoli, Oran, Bujia y Mazalquivir. + +En aquest segle 's feu notar lo capitá Collell de Sant Feliu de +Guixols, que sentne Almirant comaná l'esquadra de 40 galeras. que +desde +'ls Paisos-Baixos acompanyá á la reyna donya Mariana d'Àustria á + Espanya. + +En la memorable batalla de Lepant prengueren part molt activa las naus +y +'ls capdills de Catalunya. En l'armada cristiana al costat dels + capdills castellans y venecians Joan d'Austria, Colonna, Doria, + Veniero, Bazan, Requesens, Cervantes y altres, s' hi notaban los + mariners de Catalunya; la sola vila de San Feliu de Guixols hi + comptaba á 80 de llurs més ardits capitans, entre 'ls que's + distingiren Narcís Ferrer, N. Oliver, N. Guard, N. Oliva, N. Amat y + Pere Roig; aquest últim captivá ab sa galera la de Alí-Bajá, de la + qual conservan un gallardet sos descendents. També acompanyaban als + catalans Miquel Serafí y 'l capitá Canigó, que trevallaren ab + heroisme en favor de las armadas unidas contra la serrahina, manada + per Paili, per lo que l'Almirant remerciá llurs serveys entregant + una bandera ab las armas d'Espanya al primer, y lo dozer de Alí-Bajá + al segon. + +També correspon al segle xvi Jaume Gras, pilot de San Feliu de +Guixols, que tenia fama d'esser molt entés, y per aixó se l'hi +encarregá la direcció de la nau que conduhia á S. S. Adriá VI desde +Tarragona á Italia. Quan l'esquadreta era mar endintre sobrevingué +una furiosa desfeta qu' obligá als capitans á replegarse novament al +port, ab aquest motiu tingué Roig l'honra d'hostatjar al Pontífice en +sa casa. + + + + +## SEGLES POSTERIORS + +Ja durant lo segle xvi se notá l'abstenció dels catalans de figurar en +la marina de guerra, puix com las esquadras espanyolas eran manadas +per capdills de las provincias marítimas castellanas, com sucsehí ab +la gran armada Invencible de Felip II contra Inglaterra, y per altra +part com las guerras náuticas habian disminuit notablement, no +existian motius pera formar notabilitats en la marina; aixó per una +part, y per altra 'l descubriment d'América, qu' atreya moltas naus, +favorint l'alta navegació, es causa de que sobresurtin molt contats +mariners catalans en l'especialitat de la marina de guerra y 'ls +pochs qu' allavors floriren, com qu' estavan enclosos dintre la +nacional y no sempre obtenian los més elevats graus, d'aquí qu' avuy +restin complertament desconeguts. Ademés desde 'l segle xvi en avant, +exceptuantse pocas expedicions, ja no solcan los mars esquadras +espanyolas d'una importáncia comparable á la d'aquellas expedicions +dels Reys d'Aragó y com qu' ahont se troban los noms y las gestas +dels capdills es en las guerras en que intervenen, d'aquí es que la +falta de fets marítims es causa de l'inexisténcia d'almiralls dignes +de l'admiració dels segles posteriors. Y en tant es aixís que 'ls +catalans restan complertament eliminats de las més elevadas +categorías en los regnats de Ferrant VI y Carles III, y fins en la +batalla de Trafalgar, que resumeix y dona probas de l'importáncia de +la marina espanyola, no menys que de la pericia de llurs almirants al +comens del present segle, no prengué part cap mariner catalá d'una +graduació mitjana. + +Efecte de las anteriors causas es que sols podem enclourer en aquesta +part als distingits mariners catalans Antoni Barceló, Felip Bauzá, +Geroni Basart y Bartomeu Bosch. + +Nasqué Barceló en Palma de Mallorca, lo primer dia d'Octubre de 1717 ; +desde jove comensá sa carrera náutica viatjant en los barcos que +feyan lo trajecte de Mallorca á Catalunya, per quin motiu prompte fou +coneixedor de las prácticas y costums marítimas, per aixó es que +solsament tenia 18 anys y ja era capitá d'un dels barcos correus, +entre las Balears y la Península. Als 6 de Novembre de 1738 capturá +dos galiots argelins per lo qual lo Rey l'hi concedí la categoria +d'alférez de fragata; en 1753 era tinent de fragata, en 1756 fou +agregat al cos general de l'armada, en 1762 obtingué grau de capitá +y +'l comanament dels xabechs reals; llavors comensá las excursions + marítimas contra 'ls moros de Berbería que tanta anomenada l'hi + conquistaren; en dit any captivá set baixells, en 1763 tres navirs y + feu presoner al capitá Selim, temut pirata del Mediterrá. Als 6 de + Juliol de 1768 s'apoderá de una embarcació argelina de 21 canons; + més endevant, prop de Melilla, prengué 4 barcos moros. En 1775 + rebé 'l comanament d'un comboy que 's dirigia á Argel, essent + nomenat brigadier per los bons serveys y zel que desplegá al cap del + mateix. Lo marqués de Campo-Franco, en un poema escrit ab motiu + d'aquellas guerras, descriu las altas dots que adornaban á Barceló; + don Vicens García Huerta elogiá lo mérit de nostre Almirant en un + romans que fou criticat severament per l'autorisat historiador de la + marina espanyola, don Martí Fernandez de Navarrete, en una carta + firmada baix lo pseudónim de Pancraci Lesmes de San Quintin. Als 24 + d'Agost de 1779, s'encarregá de la direcció de las forsas navals + contra Gibraltar, prenent possesió de la categoria de jefe + d'esquadra. En 1783, era tinent general d'una divisió de 83 navilis + que bloquejá á Argel destruhint més de 400 casas. Al any següent + emprengueren los moros la revenja , mes novament foren derrotats en + una batalla en que Barceló degué la conservació de sa existencia al + major general don Joseph Llorens Goicochea. Als 27 de Setembre de + 1784 era comandant general de las esquadras espanyolas y estaba + condecorat ab la creu de Carles III. La altíssima posició é + influencia qu' alcançá solsament ab l'aydia de llurs mérits, fóren + causa de que l'envidia amargués l'últim período de sa aprofitada + existencia y per aixó y á causa d'una sordera que patia, abandoná la + Cort y 's retirá á sa patria, ahont morí als 30 de Janer de 1798, + quant tenia 80 anys. La sua espasa 's conserva en lo Museo Naval de + Madrit, sota 'l retrato de tan infatigable marino y al costat del + plano de la batalla naval que 'n 1783 guanyá als argelins. + +Altre mallorquí distingit en la marina, fou En Felip Bauzá; nasqué á +meytat del segle xviii y morí en Inglaterra en 1833. Estudiá en +Cartagena, y en 1789 acompanyá al explorador Malespina en sas +expedicions navals y treballs hidrográfichs. En 1810 era director del +Depósit hidrográfich d'Espanya, y aquesta circunstancia 'l decidí á +publicar algunas cartas geográficas de l'América meridional, que per +sa exactitut superan á las de Belling, D'Anville, Bauche, Brown, +Moll, Poirson y altres. En 1823, á causa dels disturbis policichs +ocorreguts en Espanya, emigrá á Inglaterra, ahont fou molt distingit +per lo Gobern, que l'hi oferí un elevat siti en lo personal +d'Hidrografia, lo qual no acceptá, més en 1830 doná á llum una + +"Carta que comprende las costas del seno mejicano,"construïda por las + observaciones astronómicas y cro- "nométricas hechas por varios + oficiales de la Marina"real española é inglesa y por otros + individuos de ambas "naciones. Por D. F. Bauzá, de la Sociedad Real + de"Lóndres, etc. +-- Publicada en Lóndres, año de 1830, "por el autor." Mentres durá la + guerra de l'independencia espanyola de principis del segle actual, + se distingiren molts mariners en sas expedicions contra 'ls + francesos pera impedir que desembarcassen reforços y municions, + ensemps que privarlos d'emportars' en lo que robaban y entre tants + se distingiren los catalans Basart y Bosch, dels que parla + l'historiador don Manel Cúndaro en los termes que + traduhim: "L'heroica vila de San Feliu de Guíxols, moguda per l' + ardent patriotisme y 'l noble empenyo ab que habia pres la defensa + de Girona y la causa comú de la Nació, habia armat una petita + esquadra composta d'una mitja galera, manada per don Geroni + Basart, comandant de l'esquadreta, d'un xabech, á las ordres de + don Bartomeu Bosch y d'una falúa dirigida per lo fill de aquest + últim. Ab tan escasas forsas s'apoderaren de sis llaüts y dos + xabechs enemichs, procedents los primers de Fransa que 's dirigian + á Barcelona, portant queviurers y 'ls últims eixian de nostra + ciutat, ab cárrega de farinas, arrós, plom, blat y altres + substancias, cap á Fransa. D. Geroni Basart, conegut per Rufo, era + un brau mariner de gloriosíssims antecedents, puix habia fet lo + corç ab patent reyal á costas de la vila, en 1779 captivá á quatre + barcos corsaris inglesos, per lo que 'l Rey l'hi regalá una gran + medalla, que l'hi posá en lo pit lo comte del Asalto, Capitá + General del Principat, qual medalla portaba esculpida la imatje + del Rey ab lo mot _D. Carlos III rey de España y de las Indias_, y + en lo revers la Fama volant sobre núvols, ab una corona de llorer + en la má y l'expresió _premia y excita al varon esforzado_. + Trobantse á Tolon de Fransa y sent necessari l'envio d'un plech + d'importáncia se oferí al general don Joan de Lángara, després + Ministre de Marina, y ab 48 horas aná y torná de Blanes, cumplint + l'encárrech á satisfacció del general esmentat, per lo que 'l + mateix monarca 'l premiá ab dos parellas del +_bou_ pera que ell y llurs fills poguesen dedicarse á la pesca." + +------------------------------------------------------------------------ + +La suscinta y lleugera relació qu' acabo de llegirvos pot donarvos +alguna idea de lo qu' eran los antichs capdills de nostras esquadras; +mes la necessaria concisió dels datos biográfichs á ells referents, +confesso, fan excesivament pesada y áspre eixa materia. No obstant +aixó, de mon desautorisat parlament pot deduhirse ab sobrada +facilitat l'importáncia de nostra marina, especialment en los segles +que l'Etat Mitjana enclou; puix en una nació com l'aragonesa, que +comptaba ab tan escasa costa marítima, florian á centenars en cada +segle celebrats almiralls de fama europea, casi tots fills de +Catalunya. Aquesta indicació 's troba ben comprobada en molts autors +extranjers y nacionals y per aixó no 'ns estranya que desde 'ls +analistas genovesos y venecians fins als cronistas catalans y +aragonesos una no interrompida serie d'alabansas s'estableixi á favor +de nostres mariners. D'aquí prové 'l sentiment que 'm causa 'l que jo +haigi tingut qu' esser lo pregoner de sas glorias y de las gestas en +que intervingueren, dolguentse en l'ánima, que no contessin ab mellor +panegirista, donchs en aquest últim cas, sobre passar vosaltres una +estona de més atractivol alicient, hauria restat mellor vindicada la +memória de llurs inmortals fets. + +He dit. + + +------------------------------------------------------------------------ + +1. En 1787 las publicá l'Imprempta Real de Madrid ab la traducció +castellana á la vista. + +2. Los consellers que manaban esquadras tenian la categoria +d'almirant. +*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 77624 *** |