diff options
| -rw-r--r-- | .gitattributes | 3 | ||||
| -rw-r--r-- | 77486-0.txt | 9428 | ||||
| -rw-r--r-- | 77486-h/77486-h.htm | 5899 | ||||
| -rw-r--r-- | 77486-h/images/cover.jpg | bin | 0 -> 82341 bytes | |||
| -rw-r--r-- | LICENSE.txt | 11 | ||||
| -rw-r--r-- | README.md | 2 |
6 files changed, 15343 insertions, 0 deletions
diff --git a/.gitattributes b/.gitattributes new file mode 100644 index 0000000..6833f05 --- /dev/null +++ b/.gitattributes @@ -0,0 +1,3 @@ +* text=auto +*.txt text +*.md text diff --git a/77486-0.txt b/77486-0.txt new file mode 100644 index 0000000..0de1f30 --- /dev/null +++ b/77486-0.txt @@ -0,0 +1,9428 @@ +*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 77486 *** +Aigües encantades + +Joan Puig y Ferreter + +1908 + + + +PERSONATGES + +Pere Amat, _propietari rural_. + +Juliana, _la seva esposa. + +Cecilia, _llur filla, estudianta de Mestra_. + +Vergés, _Mestre del poble_. + +Mossèn Gregori, _el Rector_. + +Un Foraster. + +Joan Gatell, _el Batlle del poble_. + +Trinitat, _la seva esposa_. + +Romanill, _pastor d'ovelles_. + +Braulia, _la seva dòna_. + +Senyor Vicens, _veterinari_. + +Bartomeu, Manso _jornalers_. + +_Veus d'homes y dònes. --Pagesos. --Menestrals. --Dònes, fadrinalla y +criatures_. + +L'acció en un poble de la provincia de Tarragona, allunyat de la +capital, en la part alta y montanyosa. Època actual. + + + + +## ACTE PRIMER + +_Sala espayosa a casa de Pere Amat .Al fons la porta d'un corredor que +conduheix a l'interior de la casa. També al fons, a l'esquerra, una +porta més petita ab dos esgrahons al peu, que conduheix a les golfes. A +la dreta del fons un gran armari dins del mur, hont s'hi veuhen fruytes, +roba de taula, servey de vaixella y demés coses pròpies. Al costat dret +un balcó y cadires. Al costat esquerra la porta que dóna directament a +l'escala de l'entrada. En primer terme una taula y un canapè de boga, +contra la paret. Pels murs quadros representant vides de sants._ + +_L'habitació fosqueja, es monòtona y severa_. + +_Tarda avansada d'una festa d'istiu. Se senten tocar les campanes ab un +sò planyívol. Un mormol llunyà y apagat de cants y pregaries trenca'l +silenci de l'habitació_. + +Cecilia, _sola, s'està assentada aprop del balcó llegint. +Es una noya magre y pálida, molt nerviosa, morena y petita. Vesteix y va +pentinada ab molta negligència y originalitat. Després d'una pausa se +senten pujar les escales en mitg d'un gran silenci_. + + +Cecilia + + +(_Deixant de llegir, però sense mourers_). Qui hi ha? + + +Vergés + + +(_De l'escala estant, apunt d'entrar_). Un servidor de vostè, Cecilia. + +(Vergés _es un jove molt corrent; res del seu físich el +distingeix d'un qualsevol. No té descripció_). + + +Cecilia + + +(_Saludantlo molt naturalment_). Vostè! Benvingut sigui! + + +Vergés + + +Gràcies. Està sola? + + +Cecilia + + +Sola, llegint. + + +Vergés + + +Vol que'm retiri? + + +Cecilia + + +Y ara! Perquè? Vé de les pregaries, vostè? + + +Vergés + + +No; ja sab que jo soch així, fet a la meva... (_Cambiant de tò_). M'ho +pensava que la trobaria sola... + + +Cecilia + + +Es natural. + + +Vergés + + +No ha quedat una ànima al poble fòra vostè y jo ... y algun vell. Es una +cosa tonta, si vostè vol, però commovedora... + + +Cecilia + + +Sí, es una cosa trista, estúpida... + + +Vergés + + +He pujat al turó del Calvari y he vist a sota meu passar la gentada +polsosa y afligida. Hauria dit realment que pesava damunt d'ella un +cástich del cel. + + +Cecilia + + +Els meus pares m'hi volien fer anar. No saben prou com les detesto +aquestes comèdies religioses!... + + +Vergés + + +Y no obstant, me pot creure, Cecilia, era un espectacle poètich. + + +Cecilia + + +Poètich, però absurd... + + +Vergés + + +No, en aquells moments no hi he pensat ab això... + + +Cecilia + + +(_Agressiva_). Sí, ja ho veig, s'ha deixat emocionar, com sempre. Quan +un compren que una cosa es falsa, absurda... no sé perquè deixarse +commoure per ella... valdria més combàtrela. + + +Vergés + + +(_Somrient_). Vostè, Cecilia, me fa l'efecte d'una àliga tancada en un +galliner... + + +Cecilia + + +(_Somrient_) Ja es això, ja... + + +Vergés + + +Y que un dia, quan ningú s'ho pensarà... + +(_Fa ab els brassos la senyal d'un aucell que emprèn la volada, y ab la +boca imita el soroll del batre d'ales_). + + +Cecilia + + +Oh!... el dia que jo fassi la gran volada!... + + +Vergés + + +Què? + + +Cecilia + + +No tornaré, com un aucell feréstech que no's recorda més del seu niu. + + +Vergés + + +Y en quina direcció volarà l'aucell lliure? + + +Cecilia + + +No ho sé. + + +Vergés + + +Més enllà de la nostra capital? + + +Cecilia + + +Ah!... sí!... Més enllà, més enllà... + + +Vergés + + +(_Admirat_). Ahont, donchs?... + + +Cecilia + + +No'ns comprenem vostè y jo, Vergés... + + +Vergés + + +Què desitja més, si pot triomfar a la gran ciutat hont tants s'hi +enfonzen? + + +Cecilia + + +Vostè entén per triomfar guanyar una bona plassa y viure allí tota la +vida. No!.. la meva ambició vola més alt... + + +Vergés + + +Y si's trobés com jo, desterrada en aquest recó de món? + + +Cecilia + + +Perquè vostè vol. + + +Vergés + + +Què s'hi pot fer? Els mestres són molts, les plasses són limitades... + + +Cecilia + + +La terra es tant gran quan se tenen ganes de lluytar! + + +Vergés + + +Aviat es dit, això... un home sensat no's llensa a la lluyta cegament. + + +Cecilia + + +Així no's planyi. + + +Vergés + + +(_Entendrintse_). No'm planyo pas. Sé que tota mena de vida té les seves +compensacions. En el més humil recó de món se troba una persona ab qui +compartir les angoixes de l'ànima... algú que'ns ajuda a viure +dolsament... + + +Cecilia + + +Ah!... no se'n fihi d'això! Es perillós esperar que la ditxa ens vingui +dels altres! + + +Vergés + + +Vol dir? + + +Cecilia + + +Lo mellor que hi ha al món es la lluyta. No puch compendre que un home +enèrgich se contenti aviat de la seva sòrt. Es una cosa que mata tot +gran impuls... + + +Vergés + + +Es cert... + + +Cecilia + + +Veu? Si aborreixo tant la gent del meu poble es per això. No tenen fè ab +ells meteixos, sinó... + + +Vergés + + +Què faran, els pobres? + + +Cecilia + + +(_Ab certa ironia_). Vol dir que no hi ha res més a fer que ajupirse +sota la desgracia y pegarse al pit, de cara al cel? + + +Vergés + + +Bah! Potser si... però... + + +Cecilia + + +Què? + + +Vergés + + +No som pas nosaltres els qui hem de cambiar les coses. + + +Cecilia + + +Perquè no hi hem de poguer ajudar? + + +Vergés + + +No'ns preocupem d'això, Cecilia. El poble viu inconscientment y poch +s'interessa ab lo que's fa per ell. Vindrà un dia que la bena els caurà +dels ulls an aquests utopistes! Els esforsos d'avuy haurán resultat +estèrils... y la vida haurà seguit el seu curs, indiferent... + + +Cecilia + + +Oh!... descregut!... Ab aquestes idees me seria insoportable la vida! + + +Vergés + + +Llàstima! La vida!... No la confongui ab això, Cecilia! Jo que passo +l'hivern aquí dalt, tot sol, la sento d'altra manera: la sento més ab el +cor, la vida... + + +Cecilia + + +Donchs, jo prefereixo la ciutat tumultuosa, hont el qui vol, sent bullir +la seva vida en una inmensa fornal... + + +Vergés + + +Cecilia! Sigui com l'aucell que ha traspassat el mar d'una volada y vé a +fer el niu del seu amor al campanar assoleyat... + + +Cecilia + + +(_Alsantse bruscament y fugint cap al balcó gesticulant_). Ah!.., fòra! +fòra això! Vingui que veurá la gentada que acaba d'entrar a l'iglesia... + +(Vergés _hi va; els dos guayten wi instant al balcó. Al +final d'aquesta escena s'han fet més perceptibles els mormols de cants y +oracions dels pelegrins que entren a l'iglesia_). + + +Cecilia + + +(_Somrient, després d'una pausa_). Mentres això duri, poden somniar els +constructors de ciutats futures! + + +Vergés + + +Y això durarà! + + +Cecilia + + +Si... mentres hi hagi qui's commogui devant de la tradició! + + +Vergés + + +Y sense això. + + +Cecilia + + +Mentres hi hagi qui canti la llegenda! + + +Vergés + + +Sense això y tot. + + +Cecilia + + +Mentres la tempestat no renovi els nostres aires! + + +Vergés + + +Mentres el món sigui món! + + +Cecilia + + +(_Vivament_). Ah, no!... De cap manera! + +(_Per la porta de l'escala apareix_ Juliana, _tota vestida +de negre, ab mantellina y uns rosaris a la mà. Es una dòna de mitja +edat, sos cabells blanquegen_). + + +Juliana + + +(_Així que entra_). Ah!... els juheus! Aquí xerrant sense tò ni sò +mentres que tot el poble prega!... + + +Cecilia + + +Mare... + + +Juliana + + +Això no pot anar! + + +Cecilia + + +Mare... respecteu... + + +Juliana + + +El senyor Mestre tampoch ha anat a les pregaries, suposo... + + +Vergés + + +No, senyora... + + +Juliana + + +Ah!... això no està bé. Cecilia, el teu pare està molt enfadat... + + +Cecilia + + +Cadascú es lliure dels seus actes, mare... + + +Juliana + + +Sí, ja sé lo que'm vas a dir... + + +Cecilia + + +Veyeu? No us enfadaríau si jo'm comensés a burlar de vosaltres, dels +vostres actes? + + +Juliana + + +Massa que ho fas. + + +Cecilia + + +No es cert. + + +Juliana + + +Una mare es diferent. Pot imposar lo que vulgui a una filla, per això es +mare... + + +Cecilia + + +(_Irònica_). Què'm direu si comenso: Y donchs? Y què? S'ha portat bé'l +Rector? Ja us ha fet el sermó terrible de cada any? + + +Juliana + + +Calla, filla. Tu tot rient ho dius... + + +Cecilia + + +(_Més irònica_). Ja ha encès l'ira de Deu ab el foch de la seva paraula? + + +Vergés + + +(_Somrient_). Es terrible, Cecilia! + + +Juliana + + +Y mal educada, això sí! No està bé això que fas, filla! + + +Cecilia + + +(_Posantse seria_). No sabeu com soch? No'm coneixeu? Deixeume estar! + + +Juliana + + +Deixarte estar!... No pot ser... ets entre nosaltres! + + +Cecilia + + +(_Reprenent el tò d'avans_). Digueu, digueu, mare: Ja heu sortit tots de +l'iglesia ben convensuts de que sofriu l'inevitable flagell de Deu? Ja +us han dit que no plou ni plourà pels vostres grans pecats? + + +Juliana + + +Donchs, veus?... no es així. Tothom ha sortit ab el cor plè d'esperansa. +Mossèn Gregori no'ns ha menassat, aquesta vegada... + + +Vergés + + +Molt ben fet. + + +Cecilia + + +(_Somrient_). Per què? + + +Vergés + + +Val més així. La pobra gent busca consol... + + +Juliana + + +Cregui, senyor, que ha sigut una cosa commovedora... + + +Cecilia + + +Ho creyem, mare. Aneuvos a mudar... + + +Juliana + + +Te faig nosa? + + +Cecilia + + +No digueu això. Jo ho dich ... + + +Juliana + + +Ho havía de veure, senyor Vergés. Tothom anava vestit de negre com en +senyal de dol... + + +Vergés + + +Ja ho sé. + + +Juliana + + +Els homes ab les vestes, les dones ab caputxa o cobertes ab vels y +mantellines... + + +Vergés + + +Hi havia molts homes descalsos, diu?... + + +Juliana + + +Sí... y altres carregats de cadenes o de grans pesos. El camí meteix, +perquè fos més penós, estava sembrat d'argelagues... + + +Vergés + + +Argelagues! + + +Cecilia + + +Selvatges! + + +Juliana + + +Y en mitg de tot el poble, la Verge dels Gorchs portada a brassos per +les autoritats... + + +Cecilia + + +(_Anantsen violenta cap al balcó_). Y d'això'n fan una gran festa!... +Oh!... Una cosa que ofega l'ànima com un plom... + + +Juliana + + +May de la vida s'havien celebrat unes pregaries ab més devoció. Tot el +poble en pès hi era. Els prechs dels pobres pecadors haurán pujat fins +al cel... (Cecilia _torna del balcó_). Si això no es +hermós no sé pas hont són les coses hermoses! (_A n'en_ +Vergés) Dispensi, me vaig a mudar... (_Se dirigeix a la +porta del fons_). No més una cosa'm pesava al cor... (_Dirigintse a la +seva filla_) que mentres nosaltres pregàvem al cel... tu te'n reyes +aquí... (_Ab l'emoció se li trenca la paraula y desapareix dihent_). Deu +s'apiadi de tu! + + +Cecilia + + +Sempre estem així. + + +Vergés + + +Cecilia, crèguim, sigui toleranta ab la seva mare. + + +Cecilia + + +Per què no? Però ells que ho siguin ab mi també. + + +Vergés + + +No hi fa res... cedeixi. + + +Cecilia + + +Està bé... però veu l'única cosa que se'ns ensenya aquí, desde petits? +No hi ha pensat may vostè que es mestre? + + +Vergés + + +Prou. + + +Cecilia + + +Ens fan creixe en mitg dels erros més grans. + + +Vergés + + +Però hi ha un fons tant hermós de poesia en tot lo d'aquí! + + +Cecilia + + +Y que dimoni vé a treure la poesia ab això? + + +Vergés + + +No'm negarà que aquests pobles ignorants, ab les seves llegendes y +tradicions, tenen una poesia trista, fonda!... + + +Cecilia + + +No! No'm puch deixar corpendre per la poesía de la llegenda! Fa mal... +es com un camp d'arena blana y estèril hont s'enfonzen els peus del +vianant... + + +Vergés + + +Cecilia, vostè no veu, no sent la poesia de la terra! + + +Cecilia + + +Veig un poble extenuat que no gosa a alsar les espatlles contra la +desgracia. S'ajup sota'l seu Deu y no més sab plorar y pregar. Es +necessari que això s'acabi. + + +Vergés + + +No ho veurà pas vostè. + + +Cecilia + + +Qui sab! + + +Vergés + + +En tot cas no sigui vostè la qui ho intenti. Una idea per bona que +sigui, se torna dolenta quan porta la guerra dins d'una familia... y la +familia, la llar dels nostres pares que'ns guarda les joyes més íntimes, +no s'ha de sacrificar may per res. + + +Cecilia + + +Bah!... Vostè es un pobre diable dominat pel sentiment! + + +Vergés + + +Cecilia... tot lo altre passa y això es lo únich que queda!... + + +Cecilia + + +(_Ab ironia_). Poruch! Jo soch més escèptica que vostè encara... Ni això +queda! + +(_Entra_ Pere Amat. _Porta la vesta de les pregaries; ab +l'una mà s'aguanta'l ròssech, a l'altra hi porta la cucurulla. Es un +home alt, roig, de pel ros, sanguini y violent_). + + +Amat + + +El senyor Mestre aquí! Com es que no ha vingut a demanar pluja? + + +Vergés + + +(_Tímidament_). Ja veureu... + + +Amat + + +El poble l'ha criticat molt y ab rahó. + + +Cecilia + + +(_A Vergés_). Y què? No es cert, amich? + + +Amat + + +Calla, tu. No tens dret a dir res devant meu. Ha vingut la teva mare? + + +Cecilia + + +Si. + + +Amat + + +Què fa? Hont es? + + +Cecilia + + +Allà dins que's muda. + + +Amat + + +Deu estar trista per tu. No't fa pena?... No't fa... + + +Cecilia + + +Heu de tornar a comensar, pare? Ha de durar tota la vida, això? + + +Vergés + + +S'ha de respectar el pensament dels altres... + + +Amat + + +Respectar!... Hum!... + + +Cecilia + + +Aneu a dins ab la mare. Mudeuvos aquest vestit... + + +Amat + + +Què! No t'agrada! Es vell... anticuat, això? + + +Cecilia + + +Per què us enfadeu? + + +Amat + + +Vés; pòrtam el gech y la gorra. + + +Cecilia + + +Per què no us mudeu allà dins? + + +Amat + + +Fés lo que't mano. (Cecilia _se'n va pel fons_). No està +bé això que vostè ha fet de no venir, senyor Mestre. Es donar mal +exemple. + + +Vergés + + +No, home, un mestre es diferent de vosaltres... + + +Amat + + +Per què? Què no es cristià, vostè? + + +Vergés + + +Sí. + + +Amat + + +No gayre'm sembla. Y en quant a la Cecilia val més que la deixi estar... +crèguim. Es un cap calent... + + +Vergés + + +Per què diheu això? + + +Amat + + +Es un cavall que necessita frè y no asperons... (_Entra_ +Cecilia _ab els efectes del seu pare y els deixa al seu +costat, damunt d'una cadira_). + + +Cecilia + + +Teniu això. + + +Vergés + + +Y donchs! Hi ha bona esperansa per la pluja? + + +Amat + + +(_Secament_). Hi ha fè que es lo mellor. + + +Vergés + + +Sí... + + +Amat + + +Què fa ta mare, per allà dins? + + +Cecilia + + +No ho sè. + + +Vergés + + +Sí, hi ha molta fè an aquest poble. Una altra gent ja s'hauría +desesperat o hauria fet mil esforsos pera trobar aigua... + + +Amat + + +Aquí sofrim, però no desmayem. Sabem esperar... + + +Cecilia + + +Massa y tot! + + +Amat + + +Calla, tu! + + +Cecilia + + +Pare, no podré parlar? + + +Amat + + +No! + +(Cecilia, _ofesa se'n va nerviosament cap al balcó_). + + +Vergés + + +La vostra filla sofreix molt... + + +Amat + + +Sa mare també. + + +Vergés + + +En fi... no us heu de violentar tant aviat... (_Una pausa breu_). + + +Amat + + +Havia d'haver vingut! Quina cosa més hermosa! Feya commoure! A mitg camí +de l'hermita, devant de les _Tres Creus_, tot el poble s'ha agenollat... +Oh!... el senyor Rector no ha pogut més, s'ha posat a plorar! (_Una +pausa_. Cecilia _més calmada, vé del balcó y s'asseu sense +dir res ni fer cap senyal_. Amat _continua_). No s'havia +vist may! Les dones sanglotaven com a ovelles ferides. A l'arribar a +l'hermita... no's pot contar!... les noyes besaven la terra al pas de la +Verge, els homes, trepitjant les argelagues, veyen ab goig rajar la sang +dels seus peus nusos... y nosaltres, els que portàvem la Verge, suant, +ab el gran pès, no podíem avansar entre l'espessor de la gentada... + + +Cecilia + + +(_Aborrida, com qui parla d'esma_). Prou, pare ... + + +Amat + + +(_Irat_) Tu, prou! No't vull sentir més! Un pare diu lo que vol... +Oh!... còm estem aquí! + + +Vergés + + +No us enfadeu... + + +Amat + + +No!... Prou?... Ho vull acabar, jo! Qui es ella per dirme prou? + + +Juliana + + +(_Sortint anguniosa, ab la veu tremola, al sentir crits_). Què hi ha? +Què teniu? + + +Amat + + +La teva filla, lo de sempre. + + +Juliana + + +No us enfadeu avuy. + + +Amat + + +Y tu? Què?... ja ploraves allà dins? + + +Juliana + + +No... me pots creure... plorar?... no. + + +Amat + + +Ah, tonta!... Plorar per ella, nosaltres? Es ella la que ha de plorar... + + +Cecilia + + +Pare... + + +Juliana + + +Avuy, Pere, per amor de Deu, avuy seria un pecat cridar y barallarse... +(_Cambiant de to_). Mira, sembla que s'hagi posat núvol... + + +Amat + + +Mossèn Gregori creu que plourà aquesta nit o demà... + + +Juliana + + +(_Ab alegria_). L'heu vist encara a Mossèn Gregori? Li heu parlat, +després? + + +Amat + + +Hem pujat uns quants a la Rectoría. No pot estar més satisfet. + + +Juliana + + +No's pert la fè, gràcies a Deu. + + +Vergés + + +Ab el permís de tots, me'n vaig. + + +Amat + + +Sembla que no li agradi sentir parlar d'això? + + +Vergés + + +Y ara! Per què no? + + +Cecilia + + +Y sigui franch, home! + + +Juliana + + +Vostès, els joves, no tenen respecte per res... el passat, les costums +antigues se'n riuen d'això... + + +Vergés + + +(_Confós_). No senyora, no. (Cecilia _nerviosa va amunt y +avall de la sala_). + + +Juliana + + +Els nostres avis han seguit un camí que nosaltres també volem seguir... +així ho hem trobat, així ho hem de deixar... y ay! d'aquell que +abandona'l camí de sos majors! + + +Amat + + +Y qui no vulgui pensar com jo no es dels meus! (_Se comensa a descordar +la vesta dirigintse al fons per hont desapareix lentament_). + + +Juliana + + +No es d'avuy que patim de la secada a n'aquesta terra. Jo tinch memoria +d'haverne vist moltes. Y'ls meus pares y'ls meus avis també, segons he +sentit contar. Són sofriments y misèries que'ns passem els uns als +altres ab la vida. + + +Amat + + +(_Sortint en cos de camisa_). Y'ls vells, més plens de seny que tots +vostès, no van trobar altre remey que la fè en la Verge dels Gorchs, la +nostra Patrona. + +(Cecilia _que anava amunt y avall, de sopte desapareix pel +corredor_). + + +Juliana + + +La que va fer el miracle! + + +Vergés + + +Què es aquest miracle? + + +Amat + + +Què? En bona fe no ho sab? + + +Vergés + + +(_Confós_). Ah!... si!... La Verge que va sortir de les aigües... no es +això? + + +Juliana + + +En quins temps som! Avans el Mestre ho ensenyava a les criatures! + + +Amat + + +Què té d'estrany que Deu ens oblidi? + + +Juliana + + +Oh, joves sense fè!... Ahont anireu a parar? + + +Vergés + + +(_Confós, mirant de l'una banda a l'altra_). Dispensin. Me'n vaig. Y la +senyoreta Cecilia? + + +Juliana + + +Se'n ha anat per allà dins... Es extrany! + + +Amat + + +Sí, se'n ha anat. Ho fa sempre que jo parlo. + + +Juliana + + +(_Per disculparla_). No... cah!... distreta... + + +Amat + + +Sí... fesla quedar bé, tu... + + +Vergés + + +Es igual; jo me'n vaig. + + +Juliana + + +Déixamela cridar... + + +Vergés + + +No cal, la saludaran... (_Anantsen_). Potser tenia alguna feyna... + + +Amat + + +Ella, feyna!... + + +Juliana + + +(_Cridantla_). Cecilia! El senyor Mestre se'n va. (_Una pausa. Tots +callen embarassats_). + + +Vergés + + +No hi fa res. Bones tardes. Saludintla! + + +Amat + + +Estigui bò. No'n fassi cas, d'ella. + + +Juliana + + +(_Inquieta_). No sé què fa aquella noya! + + +Vergés + + +No ho deu haver sentit. + +(Vergés _desapareix. L'_Amat _l'acompanya +fins a la porta_). + + +Juliana + + +Ni ab els seus es atenta. + + +Amat + + +Mal educada! Què ha après allà baix? + + +Juliana + + +No res... mal... + +(_Se presenta_ Cecilia _per la porta del fons_). + + +Juliana + + +Per què no sorties més aviat? El senyor Mestre se'n acaba d'anar... + + +Cecilia + + +Es igual. + + +Amat + + +Per què te'n has anat d'aquí? (Cecilia _no respon_). +Digues!... + + +Cecilia + + +Pare, quina importància té això? + + +Amat + + +Per què te'n has anat, vull saber! + + +Juliana + + +Déixala estar. + + +Amat + + +Ho fas sempre que jo parlo de les nostres costums y creencies... per +què? + + +Cecilia + + +Pare, si no'm deixeu lliure dels meus actes, si heu de trobar malament +tot lo que jo faig, no pujaré cap més istiu. + + +Juliana + + +Lliure!... Massa que ho ets, de lliure! + + +Amat + + +No pujaràs més, dius...y qui ets tu per dir això? + + +Cecilia + + +Soch jo... + + +Amat + + +(_Violent_). Y tu... tu qui ets?... Que ets aquí, a casa meva, devant +meu ? + + +Juliana + + +Déixala estar. Acabem la festa en pau avuy. + + +Amat + + +No! Tot el dia que la guerra se'm remou per les entranyes! +(Cecilia _sense dir res se'n va altre cop pel fons._ +Amat _continua més irritat_). Ho veus! Fuig! No ho vull. +Se'n va, volguent dir: No't vull sentir, te menyspreuho... Això s'ha +d'acabar... (_Anant cap al fons_). Escolta tu, orgullosa... + + +Juliana + + +(_Contenint al seu marit_). Calla! Aturat! Pren paciència, tampoch +lograràs res... + + +Amat + + +Es vergonyós per nosaltres tenir una filla així. Veus?... avuy meteix +totes les noyes del poble hi eren, y ella... + + +Juliana + + +Tenim aquesta creu, portemla ab paciencia. + + +Amat + + +Tu la perts! + + +Juliana + + +Jo, pobra de mí! + + +Amat + + +Li vas encara ab massa amor. + + +Juliana + + +Jo tinch por de pèrdrela, la meva filla. Sento que no es nostra ja. Y tu +la tractes molt malament. Se cansa de viure aquí... y fugirà. Mentres +que si la sabéssim estimar potser mudaria. + + +Amat + + +Estimar?... Sí... s'hi guanya molt estimant!... ja's veu... + + +Cecilia + + +(_Sortint decidida pel fons_). Pare, mare, escolteu: jo no puch ser com +vosaltres, no puch creure lo que vosaltres creyeu. M'es impossible. Si +no fossiu els meus pares no'm podria estar aquí... ara vull respectar la +vostra manera de veure... Us respecto perquè... + + +Amat + + +Mentida! No'ns respectes. + + +Juliana + + +Y si'ns respectes no'ns estimes. + + +Cecilia + + +Sí, mare... + + +Amat + + +Quan s'estima se fa lo que'ls pares volen y's pensa com ells. + + +Cecilia + + +Això no. Se pot estimar a una persona y pensar y obrar de diferenta +manera que ella. + + +Amat + + +Una persona qualsevol, sí. Ab els pares, no. L'amor als pares es +obediència, sinó... + + +Cecilia + + +L'amor meu... + + +Amat + + +No'n parlis. Falòrnies! No hi crech ab el teu amor. + + +Cecilia + + +Pitjor per vos! + + +Juliana + + +No responguis així, filla. + + +Cecilia + + +L'amor tant es fill del qui estima com del qui se sent estimat. Si no hi +creyeu, vos meteix ne perdeu la meitat del amor que us tinch. + + +Amat + + +Sabieses?... Ja sabs que no ho entenem això! + + +Juliana + + +No, filla. Parla plà com nosaltres. + + +Amat + + +Ta mare y jo volem fets y no paraules... Ja ho sabem que'n tens de molt +boniques. + + +Cecilia + + +Respecteu la meva manera de veure. + + +Amat + + +Respecteula!... Oh! la gran senyora! Respecteula! Hum! + + +Cecilia + + +Sí... si no voleu que me'n vagi o que no pugi més. + + +Juliana + + +Això no's diu, filla. + + +Amat + + +Deixemla dir, posats a tolerar! Déixali dir tot! Y que se'n vagi! Y que +no torni més!... Bon vent! + + +Juliana + + +Això no ho dius de cor, no ho has de dir. + + +Amat + + +Sí, a fè de Deu! Vés! Déixans tranquils d'una vegada! + + +Juliana + + +Pere, prou. Quan t'enfades te tornes dolent... + + +Cecilia + + +Respectemnos els uns als altres. No tingueu aquesta idea tant despòtica +de la vostra autoritat! Una filla, veyeu? no està obligada a pensar ni a +ferho tot com els seus pares... Vos meteixa, quan no m'heu fet patir per +coses tant petites com el vestir y'l pentinar!... + + +Juliana + + +Jo ja no't dich res, callo perquè tu estiguis contenta... + + +Amat + + +Callar perquè estigui contenta! Mal fet! + + +Cecilia + + +La mare sab estimar més que vos... ab ella podria ser ditxosa, ab vos +may! + + +Juliana + + +Filla, el teu pare t'estima molt. + + +Cecilia + + +Però es un amor que'm lliga y'm reduheix a ser una esclava de totes les +seves voluntats. Y això no ho vull. Soch filla vostra, sí; però'l meu +esperit es ben meu, lliure. Si no'm compreneu respecteume o deixeume +estar a ciutat guanyantme la vida sola. Què hi faig també aquí?... Us +faig mal sense volguer y vosaltres me'n feu a mi... El pare està +contínuament irritat... + + +Amat + + +Sí, contínuament, perquè no't comprench. No comprench que una filla +pugui dir lo que tu dius als teus pares. Hont ho has après? Aquest es el +teu saber? Saber del dimoni! Y en quant a obehir... a qui obeheixes? + + +Cecilia + + +No puch. No m'he proposat no obehir, es que no puch. No'm compreneu; ho +sé, ho veig... y si m'estiméssiu forsa no sería res tot això... me +voldríau tal com soch... Preneume, estimeume tal com soch!... + + +Juliana + + +Jo t'estimo, filla. + + +Amat + + +Tal com ets, no! + + +Cecilia + + +Pare, el món està fent un gran cambi. Vosaltres aquí dalt, no ho sentiu, +no ho veyeu. Jo ja no puch ser com vosaltres ni que vulgui. He begut en +altres fonts... + + +Amat + + +A les fonts del mal! + + +Cecilia + + +Ho judiqueu així, però no es cert. El mal no es lo que vosaltres us +creyeu. El mal es un altra cosa: l'ignorancia. + + +Juliana + + +Vetaquí tot lo que'n sabs dir, filla: ignorants. + + +Cecilia + + +No dich això, jo. + + +Amat + + +Ens ho has dit mil vegades! + + +Cecilia + + +Sou com els altres, com tothom... + + +Amat + + +Com tots els ignorants, no es cert? Gràcies. + + +Cecilia + + +No. Prou. No vull dir res més. Preneu en mal tot lo que dich. Es +desesperador!... + + +Amat + + +No parles sense ofendre. + + +Juliana + + +En les teves paraules no hi ha amor. + + +Cecilia + + +El meu cor n'està plè, per vosaltres y per tothom. Y això voldria que ho +comprenguéssiu. Si jo devegades no soch prou amable no es per desamor +sinó perquè vosaltres me poseu violenta. + + +Amat + + +Has pujat de ciutat donante una importància!... Tothom ha d'estar per +tu, y tu per ningú... + + +Juliana + + +Es cert lo que diu el teu pare. + + +Amat + + +Y què significa fer tant la sabia? Y tants desprecis! Els que saben +tenen de sentir amor pels ignorants. + + +Cecilia + + +No es això lo que jo faig? Sinó que vosaltres no ho voleu entendre. Jo +vull combatre l'ignorancia y tot lo que la fomenti, però sense orgull, +sense fer la sabia, com vos diheu. Som tota una creuada de joves; potser +tots no tindrem el meteix coratge, però es la nostra obra, de tots... +L'ignorància es la font de tots els mals; el vostre fanatisme, la vostra +misèria, tot es fill de l'ignorància. Y nosaltres, els joves, ens +escamparem pels pobles... metges, mestres, farmacèutichs y la combatrem +ab totes les nostres forses; sigui allà hont sigui la combatrem. + + +Amat + + +Aquí no intentis fer res. + + +Cecilia + + +Oh!... no'ns aturarà la familia, ni rautoritat, ni cap poder de la +terra, ningú que trobi la seva forsa en l'ignorància. + + +Juliana + + +Ay filla! + + +Amat + + +(_Contenint sa fúria_). Déixala estar. Està molt bé tot això. Però que'm +digui lo que es l'ignorància per ella... la religió, la nostra fè, les +nostres costums?... + + +Cecilia + + +Y moltes altres coses... y això també. + + +Amat + + +Has fet bé de parlar tant clar. Molt bé ! Y perquè vegis que t'ho +agraheixo, escolta: l'any que't manca per acabar la carrera, dónal per +cursat... + + +Cecilia + + +Què es bèstia això! + + +Amat + + +(_Ràpit y menassador_). Una vegada'm vas dir selvatge... + + +Cecilia + + +Y ara ho voleu ser?... No pas ab mi! + + +Amat + + +Llibres, papers tot anirà al foch... + + +Cecilia + + +(_Enèrgica y dolorosament_). May! May! Me voleu esguerrar la vida! + + +Juliana + + +Per Deu y la Verge! Pere, tingues seny!... + + +Cecilia + + +(_Veyent a son pare que va menassador cap a n'ella_). Mare! Atureulo, +sinó me'n vaig! + + +Juliana + + +Calma, filla! Tu, Pere!... + + +Amat + + +Fugir! Anarsen! No vull sentir més aquestes paraules. Fuig! Vina, jo +t'acompanyaré! + +(_L'agafa brutalment y donantli cops a l'espatlla la vol treure de +casa_). + + +Cecilia + + +(_Desprenentse d'ell, plena d'excitació_). Pare, prou! Adéu, mare! Adéu +tot lo d'aquesta casa! + + +Juliana + + +(_Ab un crit del cor_). No, filla meva! (_Al seu marit, indignada_). Ho +veus, brutal! + +_A l'escala se sent un crit de_: Amat! Company!... + +(_Es en_ Joan Gatell _qui vé precipitat y inquiet. Es el +batlle del poble. Va ab roba bona de pagès. Es home seriós. Amat va a +rebrel a l'escala mentres Juliana s'emporta a la seva filla cap dins_). + + +Juliana + + +Filla meva! Vina! Perdona! + + +Cecilia + + +No, mare, això s'ha d'acabar. (_Desapareixen_). + + +Amat + + +(_Rebent al_ Joan _al cap de l'escala_). Què hi ha, Joan? + + +Joan + + +Què teniu? + + +Amat + + +No res; digues, per què vens tant depressa, suat y esbufegant? + + +Joan + + +Dónam un consell! A veure... + + +Amat + + +Parla. Què hi ha? + + +Joan + + +S'ha presentat al poble un foraster, un senyor que dirigintse a un grupu +de pagesos els ha parlat de l'aigua y de la secada... + + +Amat + + +Y qué! Digues. Per què'm vens a trobar? + + +Joan + + +Perquè es un home perillós y no sé què fer. Si anéssim a veure a Mossèn +Gregori... + + +Amat + + +Per què ? + + +Joan + + +Aquest home ... comprens ?... en bones paraules potser vé a fer mal. No +soch pas jo'l qui ho dich. Alguns volien que jo'l cridés a l'ordre, +altres m'han dit d'anar a trobar al senyor Rector... El senyor Mestre ha +parlat un moment ab ell... + + +Amat + + +Y ahont es ara ? + + +Joan + + +Ell? Al portal d'avall, penso. Estava plè de gent. + + +Juliana + + +(_Apareixent pel fons_). Què hi ha? Què diheu d'un foraster?... + + +Cecilia + + +(_Sortint derrera de sa mare y permaneixent a la porta com ella_). Quina +mena d'home es aquest? + + +Amat + + +Tu a dins! + + +Juliana + + +Prou. + + +Cecilia + + +Quina mena d'home es? + + +Joan + + +Un senyor ben vestit, ab una barba rossa, un galan home... + + +Cecilia + + +(_Anhelosa_). Jove, alt, uns ulls blaus, vius, com dues estrelles? + + +Joan + + +(_Admirat_). Cert, es ell . + + +Cecilia + + +(_Per sí_). Sí, es ell! + +(_Desapareix vivament cap dins_). + + +Amat + + +Es boja! + + +Juliana + + +La nostra filla no està bé, no. + + +Joan + + +Bah! Sempre l'he vista igual: un foch follet. + + +Juliana + + +L'hem de saber portar mellor, Pere. + + +Joan + + +Què diheu, donchs? Què fem ab aquest home? + + +Juliana + + +Algun embaucador! + + +Amat + + +Un xerrayre! + + +Cecilia + + +(_Sortint y dirigintse al Joan_). Y què diu aquest home? De què parla? + + +Joan + + +Parla de les aigües, que no hem de fer pregaries, que ell sab un medi de +que no'ns manqui may aigua... + +(_Cecilia posa gran atenció a lo que diu_ +Joan). + + +Amat + + +Aigua! Còm? + + +Joan + + +Dels gorchs, diu ell. + + +Juliana + + +(_Horroritzada_). Dels gorchs de la Verge! + + +Amat + + +Dels gorchs sagrats! + + +Juliana + + +Deu ésser boig! + + +Cecilia + + +(_Ab un crit_). No! + + +Juliana + + +Filla! + + +Cecilia + + +No es boig! No! + + +Amat + + +Què sabs, tu? Deixa estar. + + +Joan + + +No es ben estrany això? Jo no sé què fer. + + +Juliana + + +No feu res sense veure a Mossèn Gregori. (_Se sent la veu d'en_ +Vergés _a la porta_). + + +Vergés + + +Ab permís... + + +Joan + + +El senyor Mestre. + + +Juliana + + +(_Sorpresa_). Ara meteix se'n acaba d'anar. + + +Vergés + + +(_Al entrar_). Els porto una nova. + + +Cecilia + + +Parli al moment! + + +Joan + + +Lo d'aquest foraster? Ja ho saben per mi. Ara acabo d'arribar. Y ahont +es ara? Què s'ha fet d'ell? + + +Amat + + +L'ha sentit, vostè? + + +Vergés + + +L'he sentit y es un home de valer. Me sembla que'l poble no faria +malament d'escoltarlo. A casa de la Vila per exemple, ab tots vostès... + + +Joan + + +Vol dir? + + +Vergés + + +Es una idea meva. + +(_Arriba la senyora_Trinitat, _tota agitada_). + + +Trinitat + + +Es aquí'l Joan... sí, m'ho pensava. + + +Joan + + +Què hi ha? + + +Trinitat + + +Vinch de casa la Vila buscante. Dispensin que no hagi donat les bones +tardes. + + +Juliana + + +Assentis, fassi'l favor + + +Trinitat + + +Sí, gràcies. Vinch perquè s'ha presentat a casa un foraster a demanarte +no sé quin permís pera parlar... + + +Joan + + +Ab mi? + + +Trinitat + + +Sí, ha dit que tornaria. + + +Joan + + +A quina hora? + + +Juliana + + +No ho ha dit. + + +Amat + + +Company, anem a veure a Mossèn Gregori. + + +Cecilia + + +Y què li direu a Mossèn Gregori? + + +Vergés + + +Es natural... què li direu? + + +Mossèn Gregori + + +(_Baix a l'entrada_). Ave Maria Purissima! + + +Juliana + + +El senyor Rector! + + +Trinitat + + +Y jo no l'he vist... + + +Amat + + +Ja ho deu saber. + + +Joan + + +Segurament. + +(_Tots van a rebrel a l'escala_). + + +Vergés + + +(_Aprofitant el moment_). Cecilia!... Oh! que estava inquiet! + + +Cecilia + + +Qui es aquest home? Vostè ho sab? + + +Vergés + + +(_Donantli una targeta_). Tingui, Cecilia, per vostè. + + +Cecilia + + +(_Rapit, havent llegit el nom_). Oh! Ell! El cor m'ho ha dit. Me vol +ajudar, Vergés? + + +Vergés + + +Per vostè tot. + + +Cecilia + + +Li ha parlat de mi? + + +Vergés + + +No més m'ha dit: coneix vostè una Cecilia Amat? Y m'ha donat la targeta. +Qui es? + + +Cecilia + + +Un amich meu... calli! + +(_En mitg de tots que'l festejen, apareix_ Mossèn Gregori. +_Es home de mitja edat_). + + +Mossèn + + +Estich cansat. + + +Juliana + + +(_Acostantli una cadira_). Assentis. + + +Mossèn + + +Gràcies, fills meus. + + +Cecilia + + +(_Que està separada d'ells, diu a_ Vergés). No vacili, +Vergés. (Vergés _sembla duptar_). Si no té coratge deixim, +covart! + +(_Desapareix, dissimuladament. Els altres distrets ab_ Mossèn +Gregori _no se'n donen compte. Vergés la segueix poch +decidit_). + + +Mossèn + + +Tot ho sé. Ja m'han portat la mala nova. + + +Joan + + +Què'n pensa, Mossèn Gregori? + + +Trinitat + + +No es res de bò, veritat? + + +Mossèn + + +Deixeume respirar, espereu... (_Una pausa. Tots se'l miren ab gran anhel +y ell continua_): Ha arribat un vent tempestuós! + + +Joan + + +Y què hem de fer? + + +Amat + + +Senyalins un camí. + + +Mossèn + + +Deu ens illumini a tots. Després d'un acte tant hermós com el d'aquesta +tarda vé'l dimoni a sembrar les seves tempestats. + + +Amat + + +Donchs, quina mena d'home es aquest? + + +Mossèn + + +Algun revolucionari terrible; un d'aquests sembradors de discòrdies que +tant abunden per les ciutats... + + +Joan + + +Jo estich torbat, no sé qué fer. + + +Amat + + +Lo que'ns aconselli'l senyor Rector. + + +Juliana + + +Voleu dir que es un enemich tant fort? + + +Mossèn + + +El mal y l'idea del mal sempre són forts enemichs. + + +Trinitat + + +Es cert. + + +Mossèn + + +Ell, per sos mals fins, tocarà la part més flaca del poble. Us parlarà +de l'utilitat, de la cullita, de la riquesa, del benestar, y lo que +busca es treure la fè dels vostres cors. Aquests homes són com les males +herbes dels vostres camps. D'allà hont s'arrapen ne xuclen la vida. Són +uns enviats de Satan! + + +Trinitat + + +Què hi venen a fer aquí dalt! + + +Mossèn + + +Devegades són explotadors astuts y egoistes. Voldrien aixecar fàbriques +al lloch de les iglesies y aspiren ambiciosos a ferse amos del món ab el +seu diner. + + +Juliana + + +Oh, l'ambició boja! + + +Mossèn + + +O bé són anarquistes folls que fan el mal pel mal. Això es lo més +possible. S'escampen pel món a predicar maldats... + + +Joan + + +No crech que aquest home sigui d'aquests. + + +Trinitat + + +No ho podem dir. + + +Joan + + +Sentimlo primer... no us sembla? + + +Juliana + + +No us fiheu de la gent estranya que us vulgui portar el benestar a casa +senyal que busca el seu... + + +Mossèn + + +Desconfieu de tot lo que no porti la marca del Senyor, + + +Amat + + +Què'ns aconsella, vostè? + + +Mossèn + + +Jo tinch entera confiansa ab el meu poble, però no m'atreviré a deixarhi +predicar certes idees. No's pot creure massa en la bondat de ningú... no +us ofengueu. Què diríau d'un pagès que per que té un camp de bon blat +permet que un altre li sembri de males llevors? + + +Joan + + +Així vostè tem molt. + + +Mossèn + + +Sí que temo. Se diu que'l vent porta certes malalties de l'una +encontrada a l'altra. La paraula es com el vent que porta'l mal y la +febra de les ciutats perdudes al cor sa de la montanya. + + +Amat + + +Sí, com més va més gros veig el perill. + + +Joan + + +Me sembla que de res ne feu una montanya. + + +Juliana + + +Jo penso: y'ls bons, donchs... els forts, els fidels, per què hi seriem +al món? + + +Mossèn + + +Això es consolador. + + +Trinitat + + +Cregui que les dones no flaquejarem. + + +Mossèn + + +Quan les sento parlar així me fan un gran bé. Veig que'l regne del +Senyor s'aguantaria més fort y segur si totes les dones fossin com +vostès. El meu ministeri meteix, què seria sense la dòna? + + +Amat + + +Mossèn Gregori, no'ns espantem, sigui'l nostre capità. + + +Mossèn + + +Demanaré noves forses al Senyor, (_Una pausa._ Mossèn +Gregori _medita un segon_). Una idea! En casos semblants +s'ha de tenir diplomàcia. Aneu, busqueu aquest home y de part meva +convideulo cordialment a venir a l'Abadia. + +(_Tots queden sorpresos_). + + +Amat + + +Vol dir? + + +Joan + + +Sí, molt ben pensat. + + +Juliana + + +No ho trobo prudent. + + +Mossèn + + +Ab sò de pau se vencen els més grans enemichs. Dieuli que vingui a casa +meva, que'l senyor Rector li vol parlar y que s'interessa per ell... + + +Joan + + +Ab molt de gust li diré. + + +Mossèn + + +Sempre l'Iglesia per medi de la dolcesa y la mansuetut ha triomfat de +tot. Després no val res ésser bò si no s'es una mica astut. Aneu. +Compliu bé l'encárrech. + + +Joan + + +Y si no vol venir a l'Abadia? + + +Amat + + +Aleshores, si convé, per privarlo de parlar se l'agafa. + + +Joan + + +No's va tant depressa sense motius. + + +Amat + + +Ab la lley a la mà sempre's troben motius quan se vol condemnar a un +home. + + +Joan + + +No deixa de ser una cosa molt delicada... + +(_Desapareixen_). + + +Mossèn + + +Que la Verge dels Gorchs us guihi. (_S'alsa, se passeja un instant, y +continua_). Ah, senyores! Per primera vegada sona a n'aquest poble el +crit de guerra! + + +Juliana + + +Ens defensarem. + + +Trinitat + + +Si no ho fan els homes, ho farem nosaltres, les dones. + + +Mossèn + + +Les dones! Sempre he tingut tota la confiansa ab elles. Les dones!... +Son les columnes del temple del Senyor! + + +Juliana + + +Ah! Mossèn Gregori!... no pas jo... + + +Mossèn + + +Per què ho diu? + + +Trinitat + + +Per la seva filla, provablement... + + +Mossèn + + +Ah!... això... + + +Juliana + + +Quina pena, Deu meu!... + + +Mossèn + + +Sobre aquest punt ja li he dit altres vegades que pot tenir la +conciencia tranquila. + + +Juliana + + +Es igual... sofreixo molt per ella, Mossèn Gregori... Es cert que estich +més tranquila que avans. Però'l cor sofreix molt, el cor d'una mare. +Veu? ara fa un instant ha desaparescut... Ahont es? Segurament en busca +d'aquest home, ab el Mestre... + + +Trinitat + + +Es cert, tot d'un cop no l'hem vista més... + + +Juliana + + +Jo sí... he vist com fugia... No he volgut dir res per son pare. Un dia, +ell no s'aguantarà... Oh, Jesús!... + + +Trinitat + + +No perdi la confiansa. La seva filla cambiarà... + + +Juliana + + +No... sort d'això, després de tot. Tinch esperansa que la Verge obrarà +un miracle. No sé per què no, veritat? No n'ha fet d'altres? Tinch +aquesta esperansa... li tocarà al cor, un dia... + + +Mossèn + + +Què es dolsa aquesta paraula: esperansa! Aquesta mel cristiana no s'ha +d'allunyar may del nostre cor! + + +Trinitat + + +Llum pels ofoscats! Camí pels esgarriats! + + +Mossèn + + +Oh, sí! Aquesta es la paraula! Llum pels ofoscats, Senyor! Vostès també +ho han estat d'ofoscats y qui sab si per medi de la seva filla se'ls +envia la llum? + + +Juliana + + +(_Ab angoixa_). Què vol dir? + + +Mossèn + + +Qui sab si això no es més que un petit càstich? + + +Juliana + + +Un càstich! Pera mi? En què puch haver ofès al Senyor, pobra de mi? + + +Mossèn + + +Sovint se l'ofen sense tenir l'intenció d'ofendrel; se l'ofen creyent +anar pel bon camí, quasi sempre que seguim lo que se'n sol dir impulsos +y desitjós naturals. + + +Juliana + + +Mossèn Gregori... expliquis més clarament! No'm fássi sofrir! En què he +pecat jo? + + +Mossèn + + +Ha pecat d'ambiciosa. + + +Trinitat + + +Això es cert. + + +Juliana + + +Vostès me confonen. + + +Mossèn + + +Ha volgut que la seva filla, costés lo que costés, sobressortís per +demunt de totes les noyes del poble. Se'ls va dir que la noya tenia +talent y vostè y'l seu marit se'n han sentit tant orgullosos que ja no +han vist res més... + + +Juliana + + +Y això es un gran pecat per uns pares? + + +Mossèn + + +Això precisament, no. Però vostès varen enviar la seva filla a la gran +ciutat, lluny de les seves mi- rades... + + +Juliana + + +La vam enviar a ca la seva tía. + + +Mossèn + + +No hi fa res. La tia passava moltes hores que no la veya. No sabia quina +mena d'amigues tenia, no vigilava les seves lectures... La seva filla +fins va arribar a publicar algun escrit en un periòdich no gayre com +cal. Y això durant l'edat més crítica, el mellor temps de l'educació +moral, quan el cor y la inteligencia s'obren pel mal o pel bé... (_Pausa +breu_). Deixar una filla lliure, abandonada a sí meteixa en una gran +ciutat... ho comprèn?... (Juliana _apesarada, ab el cap +baix, no respon_). L'haguessin enviada a una pensió de religioses hont +algú hauria cuydat amorosament de la seva ànima... + + +Juliana + + +Comprench la meva falta. Si vostè hagués sigut aquí!... Ah! Deu meu! + + +Mossèn + + +No he dit això per espantarla sinó pera fer llum... Vostè no deixi de +confiar en la Verge... + + +Trinitat + + +May de la vida! + + +Mossèn + + +Estigui tranquila. Pensi que si ella no vol empendre'l bon camí, no serà +perquè li hagin mancat bons exemples dels seus pares. + + +Trinitat + + +Això no. + +(Juliana _està abatuda ab el cap baix_). + + +Mossèn + + +Y a la hora suprema que la justícia de Deu se decideixi per tota una +eternitat, quan el món tremolarà en sos fonaments y'ls ulls dels +pecadors ploraran fel y sang, ella sola serà la única responsable de les +seves accions davant del Gran Jutge! + + +Juliana + + +(_Horroritzada, en plor, cau de genolls als peus de_ Mossèn +Gregori, _cridant_). Gran Deu! Deu de misericòrdia! Perdó! +Pietat per la meva filla! + + +Amat + + +(_Que entra de sobte ab el gest y la mirada violenta_). No hi ha pietat! +No hi ha perdó! + + +Juliana + + +(_Sense esma d'alsarse_). Oh!... Amat! Què hi ha? + + +Mossèn + + +Alsis, senyora, calmis! Jo no volia disgustarla així... + + +Juliana + + +(_Alsantse y acostantse al seu marit_). Què hi ha? No'm callis res! T'ha +donat un altre disgust la nostra filla? + + +Amat + + +Sí... ara fòra perdó! Fòra pietat! May més! + + +Juliana + + +Pere!... + + +Mossèn + + +(_A l'_Amat). Calleu. + + +Trinitat + + +(_Agafant pel bras a_ Juliana). Anem a dins, senyora... + + +Amat + + +No! Sàpigues que tot el poble'n va ple! La cara'm cau de vergonya! Al +mitg de la plassa, devant de tot el poble, ella l'ha abrassat y besat... + + +Mossèn + + +Oh!... es monstruós!... + +(Amat _abaixa la cara_). + + +Juliana + + +Filla indigne! Escandalosa! + + +Mossèn + + +No li havíeu d'haver dit. + + +Trinitat + + +No, ben cert. + + +Juliana + + +(_Anantsen plorant_). Deixeume amagar! No soch digne jo... no!... Jo +soch la culpable!... Oh!... Deixeume amagar. + +(_Desapareix_). + + +Amat + + +Aquests sofriments de sa mare els hi faré pagar!... Oh, Deu!... + + +Mossèn + + +Calmeuvos, Amat. La Verge farà un miracle. Li tocarà al cor, se tornarà +bona y la perdonarà... + + +Amat + + +Jo no, donchs ! + + +Trinitat + + +Jesús Deu meu! No digueu això!... Me'n vaig ab ella... No digueu això, +Pere... + +(_Desapareix_). + + +Amat + + +Jo, no, may més! + + +Mossèn + + +(_Horroritzat_). Pere, diheu un gran pecat!... + + +Amat + + +(_Anant amunt y avall, violent_). May més! May més! + + +Mossèn + + +(_Alsant els brassos_). Llum pels ofoscats, Senyor! + + + + +## ACTE SEGON + +_Un gran pati a l'ayre lliure, als darreres de la casa que habita el +pastor_ Romanill. _Té al fons una gran porta feixuga, ab +portella, que dóna al carrer. A la dreta el mur vell y assalinat hont +creixen les morelles y altres herbes de paret. A la part alta, d'entre +les pedres, broten els tanys luxuriants d'una figuera borda. A +l'esquerra la casa. Fins al primer pis es més sortida que'l reste. Hi ha +un terrat ab barana rústica d'obra. Sota la volta del terrat, en primer +terme, un portal en forma d'arcada que es el pas de la casa al pati. En +segon y tercer terme dues portes ab reixats de fusta que son les dels +corrals de les ovelles. Entre una y altra porta, vora la paret, un +llimoner molt vell, de fulles esgroguehides._ + +_Mitja tarda. Se senten belar les ovelles a fòra que acaben de sortir. +El pati y'l carrer encara están plens de polsaguera. La porta del fons +tota oberta, veyentse clarament les cases del devant. Pati y carrer +tenen la llum d'una tarda nuvolosa d'istiu._ + +Romanill _que es un home alt y ben fet, s'està +gallardament plantat al mitg del carrer. Porta una brusa curta y va tot +afeytat. Dins del corral una ovella bela planyívolament._ + + +Romanill + + +(_Al rebadá, que nos veu_). El temps no està massa segur. Pòrtales no +més fins al coll del Calvari. (_Cullint una pedra y tirantla contra una +ovella ressegada_). Ruix-que!.. Au, tu, gandula!... + + +Una dòna + + +(_Que surt a la finestra de la casa del devant_). Y ara! Que no les +treyeu vos, avuy, pastor? + + +Romanill + + +No... altra feyna tenim. + + +La dòna + + +Donchs què es cert lo que's diu? + + +Romanill + + +Sí, adeusiau, bona dòna! + +(_Entra y tanca la porta deixant la portella mitg oberta_). + + +La dòna + + +Deu us castigarà! + + +Romanill + + +No hi ha perill! + + +La dòna + + +Renegat! + + +Romanill + + +Au, al diable! + + +Braulia + + +(_Que es una dòna petiteta, sortint del corral, ab un calderó a la mà_). + +Vols dir que plourà, Romanill? + + +Romanill + + +No ho voldria pas, avuy. Aquests de les pregaries dirien que la seva +Verge ha fet un nou miracle... + + +Braulia + + +Oh!... No ho diguis fòra de casa això... + + +Romanill + + +Bah ! Per lo que m'ha de donar la gent d'aquest poble!... + + +Braulia + + +Te compromets massa, avuy. + + +Romanill + + +Què'm fa? + +(_Se sent belar l'ovella malalta dins del corral_). + + +Braulia + + +Què'n farem d'aquesta bestiola? + + +Romanill + + +No's curarà pas. + + +Braulia + + +Donchs que esperes? + + +Romanill + + +Demà treuré'l remat cap al tossal, jo meteix l'espanaré y la vendrem. + +(_Per la portella entra_ Bartomeu, _un home de mitja edat, +ni pagès ni menestral. Porta una gran barba y riu sempre francament. +Calsa espardenyes. Té'l cabell llarch y rutllat que li surt pels +voltants de la gorra_). + + +Bartomeu + + +Salut, Romanill, ab la teva dòna. Encara no es aquí, ell? + + +Romanill + + +No vas poch depressa, tu! + + +Bartomeu + + +Els apressats fan la feyna. + + +Braulia + + +Fins a les quatre o quarts de cinch, no hi compteu. + + +Bartomeu + + +Son les quatre tocades. + + +Romanill + + +Què's diu pel poble? + + +Bartomeu + + +(_Rient_). Pel poble? Sembla estrany que ho preguntis! En aquest poble +no's diu may res... ningú pensa, ni parla, ni fa res... + + +Braulia + + +Me sembla que no vindrà ningú. + + +Bartomeu + + +Ben pochs. + + +Romanill + + +Sempre hi ha curiosos. + + +Bartomeu + + +Ja està tot preparat. No l'han volgut deixar parlar a la plassa perquè +seria fàcil que la gent s'hi deixés caure... + + +Braulia + + +Ni en cap cafè tampoch... + + +Romanill + + +Mellor! Així, el que vingui aquí serà vist de tothom... Que se'l pugui +senyalar ab el dit... No volem vergonyosos!... + + +Bartomeu + + +Tot se va tramar ahir vespre a l'Abadia. S'ha passat de casa en casa un +avís del Rector... + + +Braulia + + +A tu te'n faran una de grossa, Romanill! + + +Romanill + + +Bah! Què'm poden fer a mi? Soch independent. Tinch l'amo a ciutat y del +meu coll... Quan els homes són tant lliures com jo... + + +Bartomeu + + +(_Rient_). Més ho soch jo que no tinch amo... + + +Romanill + + +No es cert... ets més esclau pèrque no tens diners... Te creus ser amo +de tu meteix?... està bé... però si tu no vals res... de que ets amo? + + +Bartomeu + + +Y qui t'ho ha dit que jo no valch res? + + +Romanill + + +L'home val per lo que té... m'ho desfaràs, això? + + +Bartomeu + + +Me'n fum! Visch content... + + +Romanill + + +També hi visch jo... Però creume, Bartomeu, en aquest món la qüestió no +es no tenir amo, sinó tenir diners... + + +Bartomeu + + +(_Rient_). Desengànyat! Tu no has de viure com jo, ni jo com tu!... Cada +home té'l camí senyalat, per més que fassi... Tu havies de ser pastor... +jo aucell de bosch!... Si no visch aquí viuré en un altre lloch. Pelat +vaig venir a la vida, pelat me'n aniré. Tot el món m'es pàtria ! + + +Romanill + + +Com a mi! + + +Bartomeu + + +(_Rient_). Una altra cosa... L'home que té una idea y no la defensa què +es? + + +Romanill + + +No es res... no es home. + + +Bartomeu + + +Donchs jo soch un home. Per les meves idees no estich bé en lloch. + + +Braulia + + +Mal fet. + + +Bartomeu + + +Però hi ha un consol: els homes com jo no's moren may de fam... + + +Braulia + + +Per què? + + +Bartomeu + + +(_Rient molt_). Perquè ja s'han fet tant amichs ab ella que si bé'ls +apreta no'ls escanya... + +(Braulia_'s dirigeix a la casa rient y's troba ab el_ +Manso _home de mitja edat, ros, joyós, a qui la beguda ha +envellit y degenerat. Vesteix tot de vellut, molt folgadament. Porta +bigoti_). + + +Braulia + + +Y ara! Hont va aquest carlinot? + + +Manso + + +(_Alegrament_). Ey! Ey!... Que no hi puch ser, jo? + + +Romanill + + +No t'hi comptàvem pas. + + +Manso + + +Per què? + + +Bartomeu + + +El Manso es amich meu y allà hont jo faig un ell sempre fa dos... + + +Manso + + +Cert, tant al cafè com a la taverna, tant si's beu blanch com si's beu +negre... + + +Romanill + + +Ben respost! + + +Braulia + + +Però no sou carlí, vos? + + +Manso + + +Què té que veure? + + +Romanill + + +Tu diràs. + + +Manso + + +Home, soch carlí?... segons com s'enten això. Partidari de Don Carles sí +que ho soch... de frares y capellans, no... + + +Romanill + + +Don Carles be'ls defensa'ls capellans! + + +Manso + + +Que defensi lo que li doni la gana, ell! + + +Bartomeu + + +Home, ja t'ho he dit altres vegades... això no està bé... si no pots +veure als capellans feste republicà com jo y'l Romanill!... + + +Manso + + +Això may! M'ofens. A cal Manso sempre s'ha sigut carlí! El meu pare va +fer les dues guerres... jo soch carlí, el meu fill també ho serà... + + +Bartomeu + + +No ho pots dir lo que serà'l teu fill. + + +Braulia + + +(_Rient y desapareixent per l'arcada_). Es fàcil que no sigui ningú, com +tu meteix. + + +Manso + + +(_A Romanill_). Ningú! M'estimo tant com un altre. Per què m'ho ha dit +això la teva dòna? + + +Romanill + + +Déixala estar. + + +Manso + + +Escolteu: aleshores de la burla de la campana nova que va sortir de la +taverna del Motxo, qui va ser el més atrevit? Y per Carnaval, qui va +cantar les sàtires?... jo. Sempre he hagut de ser l'amo de la gresca, +jo... + + +Bartomeu + + +L'amo de la gresca, es cert... Veus?... aquí no's tracta de fer gresca. +Es una cosa molt seria... + + +Manso + + +Seria?... malament!... + + +Bartomeu + + +Vaja, home! + + +Manso + + +(_A n'en Bartomeu_). Tu ets republicà, jo carlí... Tu ets honrat, jo +també... + + +Romanill + + +Es cert... + + +Manso + + +Donchs què vols més? Jo'm sé guanyar la vida... tu no. Jo bech quan +vull, fumo bons cigarros... per què m'has d'envejar, tu? + + +Bartomeu + + +No t'envejo pas... + + +Manso + + +Home! Qui diu tu, diu un altre... (_Treyentse dos cigarros grossos de la +butxaca_). Teniu, fumeu! A la meva salut! + +(_Per la portella apareix el_ Senyor Vicens, _el +veterinari del poble, vell, moreno, de pell apergaminada y ab un bigoti +caigut, blanch-groch com el seu cabell. Vesteix un trajo molt vell. +Porta ulleres verdes. Té la veu molt cascada. A l'entrar se planta y +mira al seu voltant_). + + +Vicens + + +Pastor!... + + +Bartomeu + + +El menescal!... no podia mancar. + + +Romanill + + +Entreu, senyor Vicens. Ja ho veyeu, encara no hi ha ningú. + + +Vicens + + +(_Ab pena_). Això estava mirant ... ningú ! + + +Bartomeu + + +Si tots fossin com vostè... + + +Vicens + + +Jo, pobre de mi! Què he estat jo? Un poca cosa! Y ho comprench, els +homes d'ara valen ben poch... ben poch... Tot es fals!... + + +Manso + + +(_Ab petulància_). No, senyor. + + +Vicens + + +Tu meteix, no ets carlí? Donchs què hi vens a fer aquí?... Espiar? + + +Manso + + +Vostè es honrat, jo també... + + +Vicens + + +Jo he sigut ab els Cantonals a Cartagena... Ton pare ha fet les dues +campanyes ab els facciosos... Bah!... No vulguis comparar! + + +Manso + + +(_Allargantli un cigarro_). No hi fa res, fumi! + + +Vicens + + +No. + + +Manso + + +Fumi, home! + + +Vicens + + +Gràcies, no fumo ni bech. + + +Manso + + +Ja's dóna per la pell? + + +Vicens + + +A veure si vius tants anys com jo, Manso! + + +Manso + + +Ni ganes, per viure com vostè... + + +Romanill + + +Calla, tu. El senyor Vicens es un sabi... ha estudiat molt... + + +Manso + + +Y què té més? + + +Romanill + + +Sab lo que tu no sabs... + + +Bartomeu + + +No més dels llibres que té te podries comprar un tros de terra. + + +Manso + + +Els llibres! Puf!.,, Més m'estimo això! (_Alsant el bras com qui beu_). + + +Vicens + + +Pobre home! + + +Romanill + + +Què't darà això? Mentres que'ls llibres... + + +Manso + + +Això?... beus y't passen moltes coses... t'alegres... Ab els llibres, al +revés, te capfiques... + + +Vicens + + +Deixemlo dir, no es ningú. + + +Manso + + +Y vostè què es? + + +Vicens + + +Com! + + +Manso + + +Què es? De quin partit? May ens ho ha dit. + + +Vicens + + +Jo no soch de cap partit. + + +Manso + + +Diuhen que es ateu... Me vol esplicar ben bé què vol dir ateu? + + +Vicens + + +(_Mitg rient_). Calla, molècula refractaria! + + +Manso + + +Què vol dir això ? + + +Romanill + + +Es un cau de rahons. Deixeulo estar. + + +Vicens + + +L'home no cal que ho digui ab paraules lo que es. Tant se valdria que'ns +poséssim un cartellet a l'esquena. El qui'm coneix y'm veu ha de saber +qui soch, si no es cego... No m'amago de res... + + +Manso + + +Y jo? Bech quant tinch set... + + +Vicens + + +Tu sabs llegir, no es cert, Romanill? + + +Romanill + + +Sí, senyor, una mica. + + +Vicens + + +(_A_ Bartomeu). Y tu? + + +Bartomeu + + +No, senyor. Tot el meu coneixement es natural. No he anat may a estudi. + + +Vicens + + +Llàstima! Quan me mori te deixaré'ls meus llibres, Romanill. Ets un cap +clar. + + +Romanill + + +Un té la seva mica de lletra. + + +Manso + + +A mi déixim els diners, senyor Vicens. + + +Vicens + + +Els liquidaries aviat! + + +Bartomeu + + +Diners! Oh!... Si vol deixar diners pensi ab aquest pobre juheu errant! + +(_Per la portella entran_ Joan _y l'_ Amat). + + +Joan + + +(_De la porta estant_). Se pot passar, Romanill? + + +Romanill + + +Endavant tothom. Aquí no barrem els passos a ningú. + +(_Els dos avancen retrets_). + + +Amat + + +Bones tardes a tots! + + +Joan + + +Deu vos guardi de mal! + + +Romanill + + +Salut! + + +Joan + + +Us venim a parlar, Romanill. + + +Romanill + + +Bé prou que m'ho penso. + + +Amat + + +Que no podriem enrahonar... ab vos tot sol? + + +Romanill + + +Tot lo que m'heu de dir ho poden sentir aquests. + + +Joan + + +Donchs, sí. Ja heu reflexionat bé lo que aneu a fer, Romanill? + + +Romanill + + +Sí. + + +Joan + + +Nosaltres voldríem evitar un conflicte. Ab rahó o sense rahó'l poble +s'ha alarmat contra aquest home y... + + +Amat + + +(_Acabant la frase_). Us podria anar malament, tant an ell com a vos... + + +Romanill + + +Me veniu a menassar? + + +Joan + + +No, home. + + +Amat + + +Sabem que aquest home no vé aquí ab bones intencions... + + +Vicens + + +Qui ho ha dit això? Farsants! Vosaltres meteixos no ho creyeu! + + +Manso + + +Tot això ha sortit de l'Abadia! Aquell casal rònech goberna'l poble, y +la majordona també, je, je!... + + +Amat + + +Hem vingut pera parlar ab el pastor y no ab vosaltres ! + + +Romanill + + +Son els meus companys y poden pendre part en la conversa. Y qui no li +agradi... + + +Joan + + +No us enfadeu. + + +Amat + + +Sembla estrany, Romanill, que us volgueu convertir en abrigall +d'aquestes coses! Un home com vos, tant respectat! Tants anys que sou al +poble y se us estima!... + + +Romanill + + +Jo ho crech. Encara una ovella de les meves no salta del camí a brostar +un miserable cep ja'm doblegueu ab una multa... jo ho crech si se +m'estima ! + + +Bartomeu + + +No'l podeu veure perquè no va a missa! ... + + +Joan + + +No es cert, se fa cumplir la lley a tots per un igual. + + +Vicens + + +La feu tant ample y tant estreta com voleu la lley. + + +Manso + + +Justa! La lley! Una corda per escanyar als que no tenen... + + +Amat + + +No, la lley està molt ben feta. Ens fa a tots iguals. + + +Joan + + +Deixem estar la lley. Lo que vos feu, Romanill, no es prudent... + + +Amat + + +No. No sabeu, pastor, que ningú va contra les obres de Deu sense que +tart o d'hora'n sofreixi el gran càstich? + + +Romanill + + +Bé, acabem, què voleu ab tot això? + + +Amat + + +Que us hi penseu molt avans d'acullir y protegir aquest home. + + +Romanill + + +Gràcies pel consell. + + +Manso + + +Molt bé. + + +Joan + + +Sou a casa vostra y no us podem privar les vostres accions. + + +Bartomeu + + +Sort d'això! + + +Amat + + +No es que tinguem por... però voldríem evitar un desordre. + + +Vicens + + +Si vosaltres no'l moveu!... + + +Amat + + +Aquí no hi vindrà ningú, fòra quatre perdularis, quatre culs de +taverna... + + +Manso + + +Ho diheu per mi, això ? + + +Amat + + +No... y dispenseu. No hi vindrà ningú, però'l Joan y jo sí que hi +vindrem, a saber lo que's diu ... a vetllar, com pertoca a les +autoritats... + + +Romanill + + +Aquí hi pot venir tothom... tot el poble. + + +Joan + + +El poble no hi ha de fer res aquí. + + +Amat + + +Y si aquest home vé a aconsellar males idees, a portar la guerra y'l +desordre, se'l traurà del poble com a un apestat... + + +Joan + + +Com a un apestat! + + +Amat + + +Se l'apedragarà com a heretge y fins que sigui fòra del nostre terme no +s'aplacarán les ires... + + +Romanill + + +Això es venir a menassar! + + +Amat + + +No es que nosaltres ni'l senyor Rector ho volguem. Però'l poble, +creyeume, no's podrà contenir... + + +Joan + + +Voldríem que li diguessin tot això... que sàpiga per endevant lo que li +pot passar. + + +Romanill + + +Està molt bé. Per aquest viatge no necessitaveu alforges. Anèusen +tranquils, senyors. + + +Joan + + +Sí, anem. No se'ns vol escoltar. + + +Amat + + +Per fi, aconselleuli que si s'estima la pell val més que ho deixi +córrer. El nostre poble no està per jochs... + + +Joan + + +Anem! Anem! + + +Amat + + +Sí, val més. + + +Romanill + + +Salut! + + +Bartomeu + + +Y bon viatge! + +(_Se'n van descontents pel fons_). + + +Manso + + +(_Fentlos ganyotes y gestes obcens_). Les autoritats... Qui son? Dos +banyuts!,.. + + +Bartomeu + + +Autoritats de palla! + + +Manso + + +Jo'ls hauria dit... banyuts!... No sabeu manar... Sou uns... + + +Vicens + + +Estúpits! No mereixen altre nom. L'Amat té una filla que es un tresor. +Hi hauria pares que ab una noya com ella... + + +Romanill + + +La fan sofrir molt. Se'n anirà de casa y no'ls tornarà més. Ens ho ha +dit a la dòna y a mi ... + +(_Se sent remor de gent al carrer. Per la portella entran algum homes, +altres guayten y passen_). + + +Bartomeu + + +Ja n'hi hà que venen. + + +Romanill + + +Potser es ell. + + +Bartomeu + + +(_Que ha anat cap a la portella a guaytar_). Sí, ell! + +(_Tots corren cap al carrer. El_ Foraster _entra. Es un +home alt y gallard. Barba y cabells rossos. Ulls blaus y dolsos. Vesteix +americana y pantalons blanchs. Barret de feltre clar. Darrera d'ell +entran molts curiosos_). + + +Foraster + + +(_A l'entrar, ab un gest franch, com si'ls abrassés a tots_). Salut, +amichs! (_Tots saluden cadahú a la seva manera_). Què?... No hi ha més +gent? + + +Romanill + + +No, senyor. + + +Bartomeu + + +No vindrà ningú. + + +Vicens + + +No senyor, no vindràn. + + +Foraster + + +Jo bé ho espero. + + +Romanill + + +No tingui massa esperansa. + + +Foraster + + +No?... No valdria la pena de viure. + + +Romanill + + +Vull dir, jo... + + +Foraster + + +Sí, pastor, sí. Aniran venint. Pot tardar, però a la fi el poble vindrà +ab nosaltres. + + +Vicens + + +No tingui tanta fe. + + +Foraster + + +Que no'n tenia vostè a la meva edat? + + +Vicens + + +Oh!... Hi havia uns altres homes aleshores! + + +Foraster + + +Els meteixos de sempre. Y la senyoreta Amat, diguin, l'ha vista algú? + + +Romanill + + +No. + + +Foraster + + +Es estrany! (_Veyent alguns homes que entren y no gosen a avansar_). +Veniu, acosteuvos, tots som uns aquí. (_S'acosten vergonyosos y +desconfiats. N'hi ha que saluden de paraula, altres ab el cap, altres de +cap manera; alguns se treuhen la gorra_), Oh!... Poseuvos la gorra, +poseuvos! Val més una bona paraula que no aquesta acció humiliant! + + +Una veu + + +Si no'n tenim de paraules! + + +Una altra + + +Venim a escoltar! + + +Manso + + +Poseuvos la gorra que no som a missa! + + +Foraster + + +(_A_ Romanill). Digueu: parlàvem de la senyoreta Amat, +què'n sabeu? + +(_Se sent un gran brugit de gent al carrer. Se veuhen passar homes, +dònes y criatures_). + + +Romanill + + +Què passa allà fora? + + +Bartomeu + + +Gent que vé. + + +Vicens + + +Deu venir el batlle... + + +Foraster + + +Sentiu el brugit? Tot el poble vé. + + +Bartomeu + + +(_Que ha anat a guaytar al carrer_). El batlle ab tot el poble! + + +Manso + + +(_Cridant_). Oh! l'autoritat! Pas! Feu lloch! + + +Vicens + + +Calla, tu! + + +Foraster + + +El mestre ens ha abandonat... Y la senyoreta Amat, ningú l'ha vista? + + +Vicens + + +Es capàs d'haver fet una brutalitat aquell biliós del seu pare. + + +Foraster + + +Oh! Vol dir? (_Comensen a entrar molts homes per la portella_). Ja es +aquí tot el poble! Serenitat! + + +Manso + + +Jo vull parlar. + + +Romanill + + +Vina aquí, tu! Si mous brega't treure! + + +Manso + + +Y qui ets tu? + + +Romanill + + +Soch a casa meva ! + +(_Una onada de gent se precipita a la porta fentla brandar. Penosament, +a empentes, passen per la portella cridant. Hi ha gent de totes edats, +sexes y estaments. En mitg del brugit se sent la veu de +l'_Amat _cridant:_ Pas a l'autoritat! _Se fa ab pena un +buyt y passen el batlle ab la vara, l'_Amat, _dos o tres +homes més de l'Ajuntament, el guarda-termes ab l'arma, l'agutzil y +altres. Darrera d'ells passa el Mestre y una altra onada de gent_). + + +Foraster + + +Romanill... feu el favor. Obriu la porta gran, que'ls del carrer també +hi siguin. + + +Romanill + + +Ja vaig. + + +Amat + + +No cal, no cal! + + +Veus y crits + + +Sí! Sí! Sí! + + +Romanill + + +(_Veyentse apurat entre la gent_), Pas! Feu el favor, si us plau! Vós, +vaja, home!... Ajúdam, Bartomeu! + +(Bartomeu _hi va._ Vergés _que tímidament +s'acosta al_ Foraster, _li parla ab precaució_). + + +Vergés + + +Dispensi. No he pogut venir més aviat. + + +Foraster + + +Es igual. + + +Vergés + + +No. Oh, com me dalía! No ser lliure com vostè! Estich a les seves +ordres, però... + + +Foraster + + +Y la senyoreta Amat?... Digui... me creya que vindria ab vostè! Veu què +es hermós? Tot el poble es aquí!... No'n sab res d'ella? + + +Vergés + + +No... potser el seu pare l'ha retinguda a casa... Qui sab ? + + +Bartomeu + + +(_Al mitg del portal ab la porta tota oberta_). Victoria! Gent de les +cases, sortiu! Tot està obert de bat a bat!... + +(_Se veu el carrer ple de gent. Les finestres de les cases igualment. +El_ Foraster _y'ls seus son dessota el llimoner. Les +autoritats al costat oposat, contra el mur._ Vergés _ni ab +els uns ni ab els altres. Un grupu d'homes ab garrots, ab ayre hostil, +campa vora la darrera porta del corral. Una gran impaciència se marca en +tots els rostres_). + + +Braulia + + +Romanill, tinch una por! + + +Romanill + + +Y ara! De què has de tenir por? + + +Braulia + + +Hi ha gent de tanta mena! Algú's pot ficar per allà dins! + + +Romanill + + +Vés a tancar la porta! + +(Braulia _se'n va cap a l'arcada. Hi ha un mormol general +d'impaciencia_). + + +Foraster + + +Silenci! Ordre! Espero que'l senyor batlle... + + +Joan + + +(_Emfàticament_). El senyor batlle li ha de fer una pregunta avans de +tot. + + +Foraster + + +Pregunti. + + +Joan + + +Vol pau o guerra, vostè? + + +Foraster + + +Per pau he vingut y se m'ha fet la guerra. + + +Amat + + +Això no es cert. Ahir se'l va convidar a anar a l'Abadia... per què no +hi ha anat? + + +Foraster + + +Hauria estat inútil. Desseguida vaig saber les intencions de tots +vostès. Ademés el meu intent era parlar a tot el poble y no a dos o tres +senyors ab les seves mires particulars... + + +Joan + + +Les nostres mires són les de tot el poble. + + +Manso + + +Mentida! + + +Una veu + + +Calleu, vos! + + +Una altra + + +Què vol aquest mona? + + +Joan + + +Silenci tothom. + +(_Després d'un mormol general, se fa un moment de silenci_). + + +Amat + + +Donchs, no. Vostè no ha provat pas que volgués pau. + + +Foraster + + +Repeteixo que he vingut per pau. + + +Joan + + +Pot parlar. Expliqui'l seu pensament sense recels. Solament no toqui +certes idees, ni la religió, ni la propietat, ni digui res contra les +nostres costums y creencies. Mentres cumpleixi això me té a les seves +ordres... y'l poble se l'escoltarà ab gust... + + +Una veu + + +Diu que vé a parlar de l'aigua... + + +Altra + + +Aigua! Deu ens en dó! Si no vé d'ell!... + + +Altra + + +Tot això son eleccions, política, farsa... + + +Altra + + +Però si ja vam votar pel Maig!... + + +Romanill + + +(_Dirigintse a la multitut_). Ara demanem a tothom silenci! No voldria +que dins de casa meva s'insultés a ningú. Qui no estigui d'acord ab lo +que's digui que se'n vagi a fòra... + + +Joan + + +Això darrer ja es de massa! + + +Romanill + + +Per què ? + + +Bartomeu + + +No siguem tant delicats! + + +Vergés + + +(_Ab veu tímida_). Molta prudència tots ! Es pel vostre bé... que se us +vé a parlar... pel vostre bé... + + +Una veu + + +(_D'una finestra_). Que cridi més! + + +Una altra + + +No se'l sent del coll de la camisa! + + +Vicens + + +(_Indignat_). Es el mestre dels vostres fills el qui us parla!... +Respecte! + + +Una veu + + +No'ls hi ensenya res!... + +(_Protestes y crits_). + + +Vergés + + +Es brutal y estúpit el poble! Aneu, treballeu per ell!... + + +Una veu + + +Senyor Mestre, si algú li ha trencat el respecte, perdónil... no sab lo +que fa. + + +Vergés + + +No... solament sigueu més atents. No teniu instrucció, es cert, però què +costa d'escoltar y callar? + + +Una veu + + +Res. + + +Vergés + + +Veyeu aquest desconegut qui us vé a parlar? Es un inginyer, que al seu +saber, hi ajunta la molta experiència dels seus viatges per la Fransa, +l'Alemanya, el Nort d'Europa... (_Silenci general, espectació gran. -- +Ab veu més forta y gest més desinvolt_). Viatjant ha vist molt de dolor +fill de la miseria, y la miseria filla molt sovint del poch enginy o +poch esfors de l'home en aprofitar les forces que li brinda la +Naturalesa. Ha vist que en els pahissos que s'han sabut llibertar +d'inútils preocupacions pera donarse ab ardenta fè al treball, la +riquesa y l'alegria hi abundaven, realsant la vida. Aleshores s'ha +recordat de la miseria que assota aquestes terres y'l seu cor s'ha +omplert de pena per vosaltres. Ha pensat ab la secada que tants anys se +us emporta la cullita y'l seu saber y la seva experiencia li han donat +una confiansa que vosaltres no podíau ni pressentir. La Naturalesa, +aquesta mare que a voltes sembla que'ns tracti ab desamor, té'ls seus +secrets que no més els homes escullits descobreixen en profit dels +altres. Ell ha descobert el secret d'unes aigües subterranies al peu +d'aquestes montanyes. Feya temps que rodava per aquestes terres +estudiant y observant silenciosament. Per fi l'èxit ha coronat els seus +esforsos y us vé a oferir pródigament la seva obra. Escolteu bé lo que +us dirà: lo que vosaltres creyau que eren aigües encantades, mortes al +fons dels gorchs, son aigües vives que a la vostra voluntat baixaran a +regar de nova vida'ls vostres camps. Crech que'l poble se l'ha +d'escoltar ab atenció y no deixar perdre esterilment la seva idea, +aquesta idea que posada a la pràctica pels vostres brassos, us portarà, +oh! habitants d'aquest poble!... la riquesa, el benestar y la llibertat! + +(_Alguns aplaudeixen fortament, altres desconfiats fan burles. S'origina +un cert desordre. Mormol ge- neral)_. + + +Una veu + + +D'hont sortirà l'aigua? + + +Altra + + +Això son falornies! + + +Altra + + +Anys endarrera'l jayo Rafi ja ho deya això... + + +Altra + + +Tenia'l llibre dels bruixots y podia saber tots els secrets de la +terra... + + +Altra + + +Quí hi creu avuy en bruixots? + + +Altra + + +Jo. + + +Vergés + + +(_Que s'ha acostat al_ Foraster). Ja li vaig prometre... + + +Foraster + + +(_Efusivament_). Oh! Gràcies! + + +Vergés + + +Es tot lo que podia fer. No m'exigeixi res més ... no'm puch +comprometre... + + +Foraster + + +Gràcies. Ha fet molt. Ha disposat el poble en favor meu. No esperava +tant... + +(_Mentrestant continua la conversa y brugit general_). + + +Joan + + +Aquest mestre!... qui'l fa enredar? + + +Amat + + +No't fassi por... es un fresseta! + + +Una veu + + +Vaja, que parli ell!... + + +Vicens + + +Y escolteu ben atents! Proveu que no sou pas selvatges! + + +Una veu + + +(_Lluny_). Que cridi forsa! + + +Altra veu + + +(_Imitant el tò de quan se fa marxar un ase_). Oix.., que! Arri!... + + +Romanill + + +Qui es aquest imbècil? + + +Veus + + +Fora! Fora! + + +Vergés + + +(_Aprofitant el mormol de la gent diu al batlle y a +l'_Amat). M'he escusat tant com he pogut... + + +Amat + + +No'ns ha d'explicar res a nosaltres... + + +Joan + + +Me sembla que hi ha posat un entusiasme inútil... + + +Vergés + + +Oh!... no. Per quedar bé... + + +Foraster + + +Amichs, us demano silenci... (_Se dirigeix al poble molt serenament_). +Es cert que'm podia adressar als quatre o cinch forts propietaris del +poble... y al senyor Rector, però he preferit dirigirme a tots, en un +lloch públich. S'ha escampat la veu de que jo venia aquí a atacar la +religió y la propietat, les vostres costums o creencies. No, seria molt +petita aleshores la meva missió, molt pobra. El meu intent no es aquest, +encara que molt podria dir contestant a la guerra que se m'ha fet. +Podria dir que es ignoscent, avuy dia, intentar cap bé pel poble sense +atacar directe y fortament aquestes dues forses: propietat y religió... +al menys en la forma vergonyosa y estúpida que imperen avuy. + + +Joan + + +Senyor, se li prega que retiri aquestes paraules. + + +Foraster + + +No cal, això es dit de pas. + + +Amat + + +Se li prohibeix atacar la religió... + + +Una veu de vell + + +No!... Que no'ns toqui la religió! + + +Veus + + +No! No! No!... + + +Altra veu + + +Pobres de nosaltres! + + +Foraster + + +Esteu tranquils ! No vinch a parlarvos d'idees, sinó de fets, de coses +positives y reals, pel vostre bé! + + +Una veu + + +Y per què'l voleu el nostre bé? Què espereu de nosaltres? + + +Foraster + + +No espero res, egoista! Si tots fossin com vos, aquí meteix acabava... + + +Amat + + +Donchs, son molts els que pregunten això... + + +Una veu + + +Estem acostumats a pagar tant car el bé que se'ns fa! + + +Joan + + +Prou. No destorbeu més. Parli, senyor. + + +Foraster + + +Us he dit que no venia a parlar d'idees... y es cert. De totes maneres, +creyeume, no's pot posar remey a molts mals ni's pot fer triomfar la +rahó, sense destruhir avans certes idees ... + + +Joan + + +Quines idees? + + +Amat + + +Això! Que parli clar! + + +Foraster + + +Jo voldria que tot lo que dich fos clar per vosaltres com la llum del +gran dia... Hi ha idees y sentiments arrelats al nostre cor, heretats +dels nostres pares, que per nosaltres són la pura veritat, la suprema +rahó y únich sentit de la vida. Y no obstant, aquestes idees y +sentiments que guien totes les nostres accions poden ser falses... + + +Amat + + +El poble no l'enten, però jo veig les seves intencions. Sabeu lo que vol +dir ab aquestes paraules? Que les nostres creencies, el nostre miracle +de la Verge, tot es fals y mentida pura... + + +Veus + + +Si! Si! + + +Altres + + +No! No es això! + + +Una veu + + +Ne pot anar!... Prou! + + +Altra veu + + +Oh!... fòra!... + + +Amat + + +No podem tolerar una paraula més! Oh...! poble!... + + +Joan + + +No siguis violent, Pere... Deixa dir. + + +Amat + + +Ajúdam, tu! De què't serveix l'autoritat? + + +Foraster + + +M'atribuhiu paraules que no he dit. Està bé. Deixeume parlar... tot just +he comensat. + + +Veus + + +(_Entre'l grupu enemich_). Prou! --Ja'n tenim prou!... --Fóra d'aquí!... +--Lluny del nostre poble!... + + +Altres veus + + +(_No tant intenses_). No! No! --Que parli!... --Calleu! + +(_Crits y protestes en favor y en contra del_ Foraster). + + +Vicens + + +Escolteu, gripaus, que es pel vostre bé! + + +Veus + + +Fòra'l menescal!... --Vell brut!... --Vell vert!... + + +Altres veus + + +Fora l'heretge! --Fóra! --Guerra! + + +Joan + + +Qui ho atura, això? Pere, tu ets responsable... + + +Amat + + +Està bé, 'n responch! + + +Joan + + +No es just!... + + +Amat + + +La qüestió no està en ser just, sinó en vèncer. + + +Foraster + + +(_Al_ Romanill). No hi ha medi possible! Es un poble +selvatge, aquest? + + +Romanill + + +No! Ja ho veurà! (_Ab gest alt y noble, un xich brutal, imposant, se +dirigeix a la multitut avansant alguns passos_). A fòra qui no estigui +content! A fòra dich!... Lluny el quí cridi! Soch a casa meva y no hi ha +autoritat ni res que hi valgui!... De què serveix l'autoritat aquí? + + +Manso + + +Autoritat de palla! + + +Romanill + + +Si la forsa es la sola autoritat, qui vulgui res que surti! (_S'imposa y +tothom calla_). Gripaus! Covarts!... que tireu el verí per darrera! +Cuchs! de la terra que us afarteu de treballar y us moriu de gana! Taups +vergonyosos!... miserables!... + + +Joan + + +Romanill, vos meteix heu dit que a casa vostra no s'havia d'insultar a +ningú... + + +Romanill + + +Qui son els primers? + + +Braulia + + +Romanill, no't comprometis... + + +Romanill + + +S'ha acabat. (_Al_ Foraster). Parli vostè, ara. + + +Joan + + +Calma tothom! Deixeu dir. Després parlaré jo ... + + +Amat + + +(_Baix_). Tu, no. Enviem a buscar el senyor Rector... + + +Joan + + +Fés lo que vulguis! + + +Amat + + +Valdran més dues paraules d'ell... + + +Un de l'Ajuntament + + +No vindrà... + + +Amat + + +Sí que vindrà. Aneuhi vos meteix y digueuli que jo li prego... que es +per la salvació del poble... (_L'home se'n va. Segueixen els mormols +apagats_). + + +Foraster + + +Escolteu, tingueu paciència. No'm feu la contra avans de parlar. +Procuraré ser ben clar. Jo coneixia el vostre país y les vostres +necessitats, sabia que molts anys la secada us feya perdre les +cullites... Però la secada, que per vosaltres es un càstich de Deu, una +venjansa del cel... obeheix a causes naturals y sols per medis naturals +heu de buscar el remey. Aquí teniu una creencia, una llegenda religiosa +que pesa sobre vosaltres com una llosa de sepulcre. No vinch jo a +criticar la vostra manera de veure y de sentir les coses sinó a obrirvos +els ulls a la realitat... Aquesta fè cega ab el miracle de les aigües, +us priva de vèurela com jo la realitat... + + +Amat + + +Poble, no te l'escoltis més! + + +Una veu + + +Deixeulo parlar ! + + +Romanill + + +Costi lo que costi parlará! Mentres sigui dintre les quatre parets de +casa meva parlarà!... + + +Joan + + +Això es dir massa! + + +Romanill + + +Ni que no més se quedin tres persones a escoltarlo! + + +Foraster + + +Sí, vinch a fer una obra bona y cap poder m'aturarà. Deixo de costat les +vostres creencies. Escolteu: no molt lluny d'aquí teniu uns gorchs que +vosaltres anomeneu gorchs de la Verge... + + +Joan + + +Son els gorchs sagrats, miraculosos ! + + +Amat + + +Son les aigües de la Verge que curen els malalts. + + +Una veu + + +No'ns toqueu els gorchs de la Verge! + + +Una veu de vell + + +No! no'ns toqueu la Verge! + + +Romanill + + +Deixeu parlar! + + +Joan + + +Parli! Què opina vostè d'aquests gorchs? + + +Foraster + + +Que si feu a n'aquell indret els treballs necessaris, trobareu una gran +vena d'aigua que us portarà la riquesa, la vida als vostres camps... +(_Espectació general_). Ab no gran esfors us en podeu assegurar... +estich segú del resultat! + + +Una veu + + +De què tindrem aigua? + + +Foraster + + +No ho dubteu. + + +Altra veu + + +Molta? + + +Foraster + + +Sí, molta. + + +Altra veu + + +Es molt aventurar això! + + +Altra veu + + +Què es minayre vostè? + + +Foraster + + +Sí, encara que no'm guanyi la vida ab els meus brassos. Els meus pares +eren uns richs propietaris de mines y jo vaig passar moltes hores de la +meva infantesa en les entranyes de la terra. El goig mellor per mi, més +que tots els jochs d'infant, era la voluptuositat dels misteris que +ella'm revelava. De jovenet, al meteix temps que'm dedicava a l'estudi y +al treball de l'inteligencia, el meu pare'm va ensenyar a descobrir els +secrets de la naturalesa. No hi ha res més hermós al món que les +relacions de l'home ab la natura. La terra es per l'home com l'home es +per la terra, y tots els somnis d'una altra vida jo'ls maleheixo si +m'han d'allunyar d'ella. Ella's dóna com una enamorada a l'home que la +sab compendre y estimar y obre els seus ulls, ses entranyes pròdigues de +preciosos metalls y d'aigües tant riques com els metalls. Ab amor y +treball, amichs, la terra se'ns fa nostra, y per això, aquí com en +altres parts, m'ha mostrat els seus secrets que son la riquesa de +l'home. Aquella aigua dels gorchs, com se pot creure de cop, no neix de +les filtracions de la serra de Rocalva. La serra es erma, de roca viva, +hont no hi arrelen més que magres herbes... y ademés no hi plou, com +vosaltres sabeu. Y no obstant, a baix al peu, teniu aquestes hermoses +aigües, aigües vives y abondantes que's renoven constantment ... + + +Amat + + +No, senyor, dispensi que'l contradigui... les aigües dels gorchs son +mortes, aigües encantades com solem dir aquí... + + +Foraster + + +Es un error vostre. Cap element de la naturalesa permaneix en eterna +quietut! + + +Amat + + +Sí, allí s'estan les meteixes aigües pels sigles dels sigles! + + +Una veu + + +Les aigües benehides per la Verge! + + +Altra veu + + +Son miraculoses! + + +Altra + + +Han curat molts malalts ! + + +Altra + + +Han tornat la vista als cegos! + + +Altra + + +Y la forsa al paralítich! + + +Amat + + +Y les aigües sagrades s'estaran inmòvils per tota l'eternitat perquè Deu +ho vol! + + +Foraster + + +Es un error, una idea falsa, mantinguda per la llegenda religiosa. +Aquelles aigües son vives, abondantes... y se'n tornen estèrilment a les +profunditats de la terra perquè vosaltres voleu. Van de nou cap a la +vena mare, al riu d'aigua que's pert en lo profon. Oh, poble!... +abandona la llegenda y entra a la realitat. Doneume la vostra confiansa +y de tot lo que us he dit jo'n responch ab la vida!... + +(_Mormol general_). + + +Amat + + +Silenci! Prou! Ja ho sentiu, ens venen a destruhir nostres creencies, la +fe ab la nostra Patrona, les aigües sagrades dels nostres avis!... + + +Foraster + + +Vinch a ensenyarvos d'utilisar els elements que la Naturalesa us +ofereix! + + +Amat + + +L'utilitat! Ab això se'ns vol enganyar! + + +Una veu + + +Y vosaltres que no'ns enganyeu? + + +Joan + + +Silenci! + + +Foraster + + +Escolteu!... Senyor batlle, déixirn exposar, explicar el meu plan... + + +Amat + + +No, Joan! + + +Una veu de vell + + +Tenim una cosa mellor que tots els teus plans, la nostra fe! + + +Amat + + +Vol la nostra perdició! + + +Una veu + + +Escolteulo! Ajudeulo! + + +Foraster + + +Si no us lliureu d'aquest fanatisme no us treureu la misèria de demunt +vostre! + + +Amat + + +Ja s'ha blasfemat prou aquí! No volem forasters, no volem ningú +que'ns... + +(_La veu de l'_Amat _queda ofegada per un mormol general y +crits venint del carrer_). + + +Veus y crits + + +Oh!... --Ara! --Pas! --Pas! --El senyor Rector!... --Mossèn Gregori!... + + +Amat + + +El senyor Rector!... Respiro, Joan! + +(Mossèn Gregori _penetra entre la multitut molt +emocionat_). + + +Mossèn + + +Germans meus! + + +Veus + + +Visca el senyor Rector!... + + +Mossèn + + +(_Que s'ha dirigit cap al lloch de les autoritats_). He fet el sacrifici +de venir però no'm dol... + + +Amat + + +(_Anant efusivament, acalorat, cap en ell_). No, senyor Rector. Era +necessari... parlils desseguida... + + +Mossèn + + +Sí. Acabo de saber que s'han dit veritables monstruositats!... +(_Dirigintse a la multitut_). Germans!... Quina necessitat té dels homes +el poble que està sota la protecció divina? + +(_Espectació general y veus de consentiment_). + + +Foraster + + +Vostè, senyor Rector, ha vingut sens dubte mal aconsellat... + + +Mossèn + + +Jo vinch a protestar de les abominacions que s'han dit aquesta tarda... + + +Foraster + + +No s'ha dit cap abominació. + + +Mossèn + + +No he vingut pera disputar ab vostè, sinó pera parlar al meu poble, al +poble fidel al Senyor... Vostè, si'm vol creure, retiris; hi guanyarà. +Aquesta bona gent comensa per no entendrel... y si l'entengués... què? +No'l coneixen, no li tenen cap mena de confiansa. Aquest país sempre ha +sigut castigat per la secada. Altres estan exposats a les ventades, a +les inondacions o als terratrèmols. Y es que l'home no està posat sobre +la terra pera trobarhi el benestar. + + +Foraster + + +(_Somrient_). Això segons la seva moral! + + +Mossèn + + +Li prego que no m'interrompi... després si vol parlar... + + +Foraster + + +Està bé, si... + + +Mossèn + + +Aquest poble, sempre desgraciat, no ha perdut may la fè, al contrari, la +pobresa, l'humilitat, les privacions y l'oblit en que viu, contribuhexen +a que sigui més fidel al Senyor. Y es per això que un dia, en els temps +antichs, allà als gorchs, un pastoret de costums santes que pastorava el +seu remat tot fent oració al bon Deu (no era com els pastors d'avuy), va +veure una gran resplandor que exía a flor d'aigua del Gorch Major. S'hi +acostà sorprès, tremolant devant del misteri y d'en mitj d'aquella +flama, resplandenta com l'aurora que s'encengués sobtadament al cor de +la nit, exí la Verge dels Gorchs y li parlà ab dolcesa: "Digues als teus +germans que m'edifiquin una hermita a la coma dels Gorchs y jo de meu +sitial estant vetllaré per ells y'ls ompliré de beneficis mentres no +perdin la fè dels seus avis..." Y'l bon pastor avans que la Verge +acabés, caigué encegat per tanta llum, corprès pel misteri, tremolant +devant de la sobrenatural meravella... Així el trobaren els altres +pastors y pagesos a la posta de sol, ab una Verge de pedra al costat que +es la Santa Imatge que avuy venerem... + +(_Un mormol general puja a ofegar les paraules del Rector. Alguns alcen +el cap, altres extenen les mans_). + + +Una veu + + +Plou! + + +Altres veus + + +Plou!... Plou! Plou!... + +(_Una alegria folla, quasi infantívola s'apodera de la multitut. Cauhen +algunes gotes_). + + +Una veu + + +(_Del carrer, ab tota la forsa dels seus pulmons_). Aigua! + + +Altra veu + + +(_D'una finestra_). Aigua!... + + +Varies veus + + +Aiguaaaa! Aiguaaaa!... + + +Joan + + +Oh, Amat! Mossèn Gregori... què fem?... + + +Amat + + +(_Ab un crit_). Un miracle! + + +Mossèn + + +Oh, poble!... Novament el miracle!... Germans! Ja veyeu l'aigua del bon +Deu que s'acosta!... Tots els bons, tots els fidels, de genolls devant +del miracle!... + +(_Tot el poble s'agenolla, la gent dels balcons y finestres també. El_ +Foraster _y'ls seus se quedan drets. El_ +Manso _s'agenolla_). + + +Foraster + + +Mentida! No sigueu cegos! L'home, si vol conservar la seva dignitat no +s'ha de fanatisar! Qui no té fe ab sí meteix per demunt de tot, no es +home. + +(_La multitut s'alsa valenta, cridant menassadora_). + + +Veus + + +Fóra heretges! --Fóra renegats! --Fóra l'enemich! + + +Joan + + +Què fem Mossèn Gregori? + + +Mossèn + + +Tinch por... no sé... + + +Amat + + +No us espanteu! Deixeu fer justícia! + + +Joan + + +Què vols dir? + +(_La multitut s'esvalota. Crits y desordre_). + + +Vicens + + +Poble fanàtich! Remat d'esclaus! + + +Veus + + +Fóra! Guerra! Fóra! + + +Foraster + + +No sabeu que ha passat el temps de la llegenda, dels miracles, de lo +sobrenatural?... + + +Veus y crits + + +Fóra! Guerra! Mori! Prou! Mori!... + + +Foraster + + +Es una idea falsa, una mentida que porteu en la vostra sanch a travers +de les generacions... + + +Una veu + + +Calla! + + +Altra veu + + +No't volem sentir! + + +Altra + + +No t'entenem ! + + +Mossèn + + +Posi, posi ordre, senyor batlle... + + +Joan + + +Com? Pobre de mi? Això vostè... he perdut l'autoritat y no +m'escoltaran... + + +Mossèn + + +(_Al poble_). Prou cridar, germans! Calma! Ordre! Sigueu prudents... +escolteu. (_Se fa un moment de silenci_). Aquest home ha sigut vensut +y's retirarà si jo li prego... Fugirà del poble... + + +Romanill + + +Com! Es a casa meva! Fóra! Fóra tothom primer que ell! + + +Braulia + + +No, Romanill! Fés fugir aquest home! + + +Foraster + + +Ja me'n vaig. + + +Bartomeu + + +Això no! + + +Vicens + + +No! En tot cas pugeu a dalt, a cà'l Romanill! + + +Romanill + + +(_Prenentlo_). Anem! Y no's dongui per vensut! + + +Foraster + + +No! Gràcies de tot Romanill, y als vostres amichs també. Me'n torno a la +ciutat... al meu camp de lluyta! + + +Veus + + +Fóra! --Ja es hora!... --Fóra d'aquí! --Embaucador! -- Xerraire! + + +Una veu + + +Covart! + + +Foraster + + +No! Escolta poble! M'havia errat! Les teves aigües, es cert, son mortes, +encantades pels sigles dels sigles... + + +Veus + + +Calla, heretge!... --Guerra!... --Pedra!... + +(_Alguns agafen pedres disposats a tirarles_). + + +Romanill + + +Si's tira una pedra engego'l revòlver, toqui a qui toqui!... + + +Vicens + + +Selvatges! + + +Mossèn + + +Calma, poble! Vostè retiris! Y tots vosaltres també! Sentiu la remor? Es +la pluja que vé! Plourà molt perquè Deu ho vol... y nosaltres agrahits +entonarem un _Te-Deum_! Aneu tots a casa vostra! + + +Veus + + +No --No!... --Que fugi!... --El volem fòra!... + + +Foraster + + +Espereuvos... Sou tots aigües mortes, aigües encantades per tota +l'eternitat!... Aquí us deixo! + +(_La gent se tira a sobre d'ell. Ell fuig. Els seus volen aturarlo. La +multitut corre darrera d'ell cridant_). + + +Veus + + +Mori!... --Guerra!... --Fora l'heretge!... + + +Mossèn + + +Amat! Joan! Anem a posar ordre al poble! El mataran! (_Se senten crits +espantosos. La major part de la gent corre cap al carrer_). Gent +cristiana! Fidels meus! Deixeulo estar! Compadiulo que es un esgarriat! +No li feu mal que es una vida del Senyor! + + +Una veu + + +(_De fòra_). O del dimoni! + + +Mossèn + + +Anem! Vosaltres a posar pau! Jo me'n vaig a fer tocar el _Te-Deum_ per +haver salvat aquest gran perill... y per la pluja que ja vé... + +(_Desapareix_). + + +Joan + + +Anem! Oh... pau! Qui la posa la pau! + + +Amat + + +Deixa estar! Que's fassi justícia. + +(_Desapareixen. La gent abandona el pati. Gran remor de pluja_). + + +Veus + + +La pluja! La pluja! + + +Altres veus + + +Aigua!... La pluja! + +(_La veu de l'_Amat, _lluny_). El sentiu venir el nostre +Deu? + + +Veus + + +Sí! Sí! + + +Una veu + + +Aiguaaaa! + + +Veus + + +(_Al lluny_) Justícia!... --Justícia... --Guerra a l'heretge! + +(_El pati poch a poch ha quedat desert. Els bramuls de la gentada se +senten furiosos al lluny. Esclata la pluja sorollosament. A les +finestres surten alguns curiosos guardantse de l'aigua_). + + +Una dòna + + +(_A la finestra_). Què deu passar allà baix? + + +Una altra + + +Sentiu quina cridoria? + + +La primera + + +Ey!... Mireu!... La filla de l'Amat tota sagnosa!... Senyoreta +Cecilia!... Hont va? Hont va? + + +Cecilia + + +(_Defora estant, sense ésser vista_). Calleu, escolteu... + +(Cecilia _apareix al carrer, devant de la porta, els +cabells desfets, la cara ab sanch_). + + +Dòna primera + + +Ahont va? Pugi a casa!... Què té a la cara? Oh!... pugi!... no's mulli +aquí... + + +Cecilia + + +No!... què ha passat? Ahont es ell? + + +Vergés + + +(_Que l'ha sentit surt de sota l'arcada, hont s'havia amagat_). Cecilia! +Vingui! No's mulli aquí! Oh! está desgraciada! Què té? Ahont era? + + +Cecilia + + +Ahont es ell? + + +Vergés + + +No ho sé. El poble se li ha girat en contra. Crèguim. Es impossible +lluytar!... No son els homes els enemichs, no son ells els forts... sinó +la llegenda! + + +Cecilia + + +Però ell... hont es! + + +Dòna primera + + +Miri, senyoreta. Ara'l passen per l'Arrabal... Tot el poble contra ell! + + +Cecilia + + +Y ningú'l defensa... Covarts!... (_Se'n va corrent_). + + +Dòna segona + + +Prou que'l defensen! + + +Vergés + + +No'ls atura l'aigua ni res! Selvatges! + + +La dòna + + +Y ahont va aquesta noya ? + + +Vergés + + +Cert. Hont va? Què vol fer? + +(_Se senten les ovelles planyívolament que tornen_). + + +La dòna + + +El rebadà!... Oh! pobres ovelles! Que mullades! + + +Vergés + + +Que selvatges els uns y els altres! + +(_Grans bels de les ovelles que comensen a entrar_). + + +El rabadà + + +(_Apareixent al portal entre les primeres ovelles y cridant al mestre_). +Ey!... Aparteu vos d'aquí al mitg si us plau, que feu por a les +ovelles... Ruix-que!... Au! Ruix-que!... Que ha passat, mestressa, que +criden tant, allà baix? + +(_Al lluny se sent udolar el poble y va plovent_). + + + + +## ACTE TERCER + +_La meteixa habitació del primer acte. Comensa a fosquejar. Pel balcó +obert penetra'l baf de la terra mullada._ + +Juliana, _sola, està assentada devant del balcó, ab el cap +baix, escoltant el brugit de la pluja_. + + +Juliana + + +Ah! Deu meu! Com plou! + +(_Gran pausa. Surt del fons l'_Amat _ab un vestit diferent +del que duya al segon acte y que s'acaba de posar_). + + +Amat + + +(_Abatut_). Ara tinch fret... + + +Juliana + + +Jo també. Vols que tanqui'l balcó? + + +Amat + + +(_Una pausa_). No. + + +Juliana + + +(_Sospirant_). Ah! Deu meu! + + +Amat + + +No! No cal que'ns fem retrets l'un a l' altre. No hem sabut pujar la +nostra filla... + + +Juliana + + +No me'n parlis més! + + +Amat + + +No puch pensar en altra cosa! Oh!... es massa gros... Oh!... + +(_Una pausa. Abaixa'l cap_). + + +Juliana + + +Calla y no't desesperis... oblida. Ja hem fet el pensament que no tenim +filla... així... + + +Amat + + +Tu meteixa dius això... y no es cert... no estàs tranquila... te'n fas +més que jo... + + +Juliana + + +De cop sí, m'han pegat una punyalada al pit... aquí al cor... + + +Amat + + +(_Una pausa_). Qui no la creya segura allà dins? + + +Juliana + + +No hi pensis. + + +Amat + + +Veus?... jo hauria pogut agafarla pels cabells y arrocegarla fins aquí. +Això havia d'haver fet un pare. Dins de les entranyes m'hi cremava no sé +què de dolent... y selvatge. Però Mossèn Gregori se m'ha emportat... +Mellor! + + +Juliana + + +Sí, mellor. + + +Amat + + +Y ara'm sab greu d'una part... no l'havia d'haver cregut a Mossèn +Gregori... + + +Juliana + + +Oh!... perquè? + + +Amat + + +Ara la tindríem aquí, devant nostre, cridant, rabiant... + + +Juliana + + +No diguis això! + + +Amat + + +Humiliada, vensuda, com pertoca a una filla. Mentres que ara som +nosaltres els vensuts... + + +Juliana + + +No's pot ser violent. Si no l'haguéssis tancada potser no hauría passat +res d'això. + + +Amat + + +Pitjor. S'hauria dit que jo consentia ab ella. + + +Juliana + + +Qui sab? + + +Amat + + +Ara, el meu nom no'n sofreix tant. Tothom se n'escruixeix... saltar per +aquella finestra!... + + +Juliana + + +Se podia fer molt mal. + + +Amat + + +Se podia badar el cap. Potser li hauria valgut més. + + +Juliana + + +Oh!... Calla! Deu te podría castigar! (_Una pausa._ Amat +_està ab el cap baix._ Juliana _continua ab veu +planyívola, plena d'inquietut_). Potser se n'ha fet y tot de mal. No +coixejava pas? No tenia pas sang a la cara o a les mans, la pobra? + + +Amat + + +La pobra!... dius, encara?... (_Una pausa breu. Cambiant de tò_). Si... +d'un poch lluny m'ha semblat vèureli la cara ab sang... ara que ho +dius... + + +Juliana + + +Y no has fet res? No li has preguntat res?... Y per què no m'ho deyes? +(Amat _no respon. Ella continua a punt de plorar_). Per +què no la portaves, sense enfadarthi, amoixantla, entre'ls teus +brassos?... + + +Amat + + +(_Feréstech_). Els meus brassos?... Hum! (_Una pausa breu_). + + +Juliana + + +Hagués estat jo... + + +Amat + + +No t'espantis!... Mala herba... + + +Juliana + + +(_Ofesa_). Ets massa rancuniós, Pere. D'una filla's perdona tot. + + +Amat + + +(_Ab ràbia_). Perdonar! Ja ho veuràs quan torni! + + +Juliana + + +Y si no tornava? + + +Amat + + +Ahont anirà? + + +Juliana + + +Devegades... + + +Amat + + +Prou que tornarà! Y aleshores la tindré aquí, fermada com un gos! No +estudiarà més, farà les feynes de casa, tot lo que ara fas tu ... + + +Juliana + + +Més mal, més mal! Ella no ha nascut pera fer això... + + +Amat + + +Ho farà... per forsa! + + +Juliana + + +No, no ho vull, Pere! + + +Amat + + +Tíngali compassió! Com ens tracta ella? + + +Juliana + + +Malament, sí... Però no parlis de lo que hem de fer... espera. No veig +res clar, ara. Esperem. Qui sab lo que pot passar? La qüestió es que la +meva filla torni bona... + + +Amat + + +Sí, sí, que torni! Jo li faré la justícia. + + +Juliana + + +Calla! No'm torturis més! + + +Amat + + +Les teves ploralles de mare serán en va... + + +Juliana + + +No es això lo que m'havies dit. Hem quedat que no fariem res contra +ella. Tu meteix ho has dit: "«"sofrirem resignats lo que Deu ens +envihi..." + + +Amat + + +Es cert que ho he dit... + + +Juliana + + +Y ara ja parles de ferte tu meteix la justícia?... Quina justícia podem +fer nosaltres? No hi ha a dalt el bon Deu que farà justícia per tots? Si +ho arribessis a entendre com jo això, tindries la conciencia +tranquila... + + +Amat + + +No tot s'acaba ab la conciencia... + + +Juliana + + +Es cert, hi ha el nostre cor de pares... + + +Amat + + +Y l'amor propi y moltes altres coses... Un pare no vol may que's pugui +suposar que'ls seus fills se burlen d'ell... + +(_Una pausa breu_). + + +Juliana + + +Veus, Pere?... així com ja tenim l'aigua del bon Deu... un altre dia la +nostra filla... + + +Amat + + +Què ? + + +Juliana + + +No's pot negar que això es un miracle. El cel estava ras, sense un petit +núvol... + + +Amat + + +(_Per sí_). Sí ... un miracle. + + +Juliana + + +Donchs qui ha fet aquest també pot fer el de la nostra filla. + + +Amat + + +Som en uns temps que es molt possible que un pare no arribi a governar +una filla... Avans no passava això. Me poguessis dir qui'ls ha portat +aquests temps... Per què han vingut? Y per què nosaltres hem de ser els +castigats? + + +Juliana + + +L'instrucció... el saber massa... es un perill! Ja tenien rahó'ls vells! + + +Amat + + +Y encara venen aquests a predicar! Jo'ls treuría a tots del món! +Sabis?... No'ls necessitem per res. Tot es mentida! Hum... Me'n vaig a +veure quin temps fa... + + +Juliana + + +No, deixa estar. Sembla que para... + + +Amat + + +Vull veure si'l persegueixen encara camí avall... + + +Juliana + + +Vés... Jo no tinch esma de pujar. + + +Amat + + +Encara no toquen al _Te-Deum_? Es extrany... + +(_Desapareix per la porta petita del fons. Una pausa._ +Juliana _acota'l cap contra son pit y sospira. Se senten +passos a l'entrada_). + + +Juliana + + +(_Esforsantse en fer la veu serena_). Qui hi ha? + + +Trinitat + + +(_A l'escala_). Una servidora. + + +Juliana + + +(_Anantla a rebrer_). Ah! Es vostè, senyora! + + +Trinitat + + +(_Apareix ab un paraigües a la mà que'l deixa. Abrassa a_ +Juliana). Ja sabia en quin estat l'havia de trobar. No +plori... Aconsólis!... He vingut a fer lo que pugui per vostè... + + +Juliana + + +Gràcies. + + +Trinitat + + +Si, m'ho afigurava... Hauria vingut més aviat... + + +Juliana + + +Ah! Deu meu! Una filla única! + + +Trinitat + + +Sí, es trist... però s'ha d'asserenar. Escolti, recordis de les paraules +que ahir li va dir el senyor rector: vostè pot tenir la conciencia +tranquila... + + +Juliana + + +Y no li tinch... ho sento. + + +Trinitat + + +Y'l seu marit hont es? + + +Juliana + + +Es a dalt, a veure lo que passa. + + +Trinitat + + +El Joan encara no ha vingut a casa. + + +Juliana + + +Deurà venir aquí. + + +Trinitat + + +Segur. Hi ha hagut un gran desordre. Han tirat dos trets... diu que no +han fet mal a ningú... sab qui'ls ha tirat? + + +Juliana + + +El pastor. + + +Trinitat + + +Es un mal esperit. Tot plegat no seria res sense'l disgust que'ls ha +donat la seva filla... El seu pare com deu estar!... + + +Juliana + + +Faig tot lo possible per calmarlo. Aparento serenitat y tinch un clau al +cor que'm mata... me mata! (_Se sent petar la pluja furiosament._) + + +Trinitat + + +Sent? (_Una pausa_). Jo si que he fet just! Al sortir de casa semblava +que parés. + + +Veu + + +(_Del carrer, que crida fortament_). Aiguaaa!... + + +Trinitat + + +Ja l'anyoravem aquest temps!... Benehida sigui l'aigua del Senyor! + + +Juliana + + +Sí... benehida! + + +Trinitat + + +Ara vostè no perdi la confiansa... Fassin quedar la noya entre vostès y +no l'envihin més a la ciutat de perdició ... + + +Juliana + + +(_Que s'ha alsat a guaytar al balcó_). No, may més!... si hi som a +temps! + + +Veu + + +(_Del carrer_). Aiguaaa!... + + +Trinitat + + +Que contenta està la gent! + + +Juliana + + +(_Per sí_). Ahont deu ser? Què deu fer? Ab aquesta pluja!... Ah!... la +pobra filla meva!... Qui li ha girat el cap? + + +Trinitat + + +Un mal esperit que la governa! + + +Juliana + + +Y ha sentit dir a algú si s'ha fet mal? A son pare li ha semblat que +tenia sang... + + +Amat + + +(_Apareixent_). Està molt emplujat!... y no's veu ningú enlloch... ni se +sent res... + + +Juliana + + +Res?... ningú?... + + +Amat + + +No més que la remor de la pluja per tot. + + +Trinitat + + +Sembla que'ls camps se posaran bé. + + +Amat + + +Sí... si plogués així tota la nit. Y'l Joan hont es? + + +Trinitat + + +Encara no ha vingut a casa. + + +Juliana + + +Vindrà aquí així que pugui. + + +Amat + + +El Joan no té autoritat... no es bò per batlle... Si no soch jo passava +un desordre... + + +Trinitat + + +No... es massa bon home. + + +Amat + + +Se pot ser bò y saber manar. Jo'm penso que na soch pas dolent... + + +Mossèn + + +(_A l'escala_). Deu gracies! + + +Juliana + + +(_Ab veuplanyivola_). A Deu siguin dades!... + + +Amat + + +(_Anantlo a rebrer_). Mossèn Gregori ab aquest temps!... + + +Mossèn + + +(_Entrant ab un paraigües regalimant de la pluja_). Bones tardes, +germans! Oh, l'hermosa pluja del cel! + + +Trinitat + + +Y s'atreveix ab aquesta pluja?,.. + + +Mossèn + + +M'agrada rabejarme ab aquesta aigua com si fós una benedicció del +Senyor!... + + +Amat + + +Qui ho havia de dir aquest dematí? + + +Mossèn + + +Quan Deu vol tot cambia'l seu curs, tant la vida dels homes com la +naturalesa. Ah!...l'esperava aquest resultat! En tota la nit passada no +he dormit pregant al bon Deu... + +(Juliana _sanglota baix ofegant un plor_). + + +Trinitat + + +Senyora... + + +Amat + + +Juliana, per què fas això? + + +Mossèn + + +Encara no està més tranquila aquesta bona senyora? + + +Juliana + + +Oh! no!... No puch!... + + +Mossèn + + +No s'espanti. Quan la seva filla s'haurà esgarriat prou, Deu la cridarà +al bon camí. Qui sab aleshores si com Sant Pau... + + +Amat + + +Mossèn Gregori, no n'hi parlem més... Tot es inútil... + + +Juliana + + +(_Alsantse pera anarsen_). Deixintme estar sola ab la meva pena, ab la +meva vergonya... + + +Trinitat + + +No, no, de cap manera!... + + +Amat + + +No vull que t'estiguis sola! + + +Mossèn + + +La soletat es mala concellera en aquets casos. Escolti: A saber si la +Verge ha fet aquest miracle tant manifest pera tocar al cor de la seva +filla? + + +Amat + + +No té cor. + + +Juliana + + +Cert, no. + + +Mossèn + + +Una llum del cel penetrarà al seu esperit. Compendrà que les nostres +febleses no poden res contra la suprema voluntat. Y aleshores vindrà'l +repenediment... + + +Juliana + + +O el càstich... + + +Mossèn + + +Deu dona temps al pecador de repenedirse.,. + + +Trinitat + + +Hi ha moments que penso que la Cecilia tornarà plorant y demanantvos +perdó, reconciliada ab Deu. Que seria hermós! Y an aquest foraster el +veig sense trobar sopluig en lloch, sense que ningú li doni aculliment, +sense pà ni llum, corrent tres dies y tres nits sota'l mal temps ... + + +Mossèn + + +No, la nostra bondat ha d'arribar fins a perdonar els nostres +enemichs... + + +Amat + + +No val res ser tant bondadós quan hi ha tanta gent dolenta... me sembla +que es un pecat!... + + +Mossèn + + +Amat, vos no sou un perfecte cristià. No sabeu ofegar les petites +rancúnies del vostre cor... Així, si la vostra filla tornés demanantvos +perdó, reconciliada ab Deu... què fariau? + + +Amat + + +(_Brusch_). No ho sé. + + +Mossèn + + +Aquesta resposta, no més. Ja es un gran pecat. Mireu que us dich +reconciliada ab Deu!... + + +Amat + + +(_Feréstech_). Ja ho he sentit, sí! + + +Mossèn + + +Què fariau? + + +Juliana + + +Perdonaries, no es cert? + + +Trinitat + + +Perdonaria, sí! + + +Amat + + +He dit que may més... y may més! + + +Mossèn + + +(_Ofès_). Aneu! Vosaltres no sou cristians! No estimeu al Senyor! Aneu a +missa, cumpliu ab els preceptes de l'Iglesia, teniu una idea de Deu... +però Deu no es dins del vostre cor!... + + +Juliana + + +Oh, Deu meu ! + + +Trinitat + + +(_Sorpresa_). Calleu! Sento algú!... + + +Amat + + +Qui hi ha ? + + +Joan + + +(_De l'escala_). Jo. + + +Trinitat + + +Ah!... Ja es hora!... + +(_Entra_ Joan _mullat y de mal humor_). + + +Joan + + +Vinch de casa hont he anat pera mudarme y no trobanthi ningú... + + +Trinitat + + +Tardaves tant que me'n he vingut aquí creyent que hi series... + + +Joan + + +Anem! Estich tot moll! + + +Mossèn + + +Espereuvos, conteunos lo que hi ha de nou, + + +Joan + + +No hi ha hagut manera d'aturar al poble... + + +Amat + + +Sempre darrera d'ell!... Oh!... el poble tenia rahó d'estar indignat... + + +Mossèn + + +Potser se n'ha fet massa el poble. + + +Joan + + +Sí, se n'han fet massa. Era una pluja de pedres camí avall... S'havia +d'haver fet els possibles pera contenirlos... + + +Mossèn + + +Es cert... + + +Joan + + +Ningú m'ha ajudat... jo prou feya, però què es un home sol? Per què no +ha fet tocar al _Te-Deum_, vostè? Era la sola manera d'aturar el +poble... + + +Mossèn + + +He donat l'ordre al campaner. No sé perquè no ha tocat... No pot +tardar... + + +Joan + + +Ara ja es tart. + + +Amat + + +Tart? + + +Trinitat + + +Per què dius això? + + +Mossèn + + +Escolti: li han fet mal?... Ha passat alguna desgracia? + + +Joan + + +No ho sé... però no estich tranquil... + + +Juliana + + +Y la nostra filla? L'heu vista? + + +Joan + + +Sí, l'he vista entre la gent. + + +Amat + + +No li has dit res? + + +Joan + + +No. + + +Juliana + + +Tenia sang a la cara... ho heu vist? + + +Joan + + +No, no he vist res. + + +Mossèn + + +Per què ho pregunta senyora? + + +Juliana + + +Tinch por que no s'hagi fet mal... + + +Joan + + +Quin desordre! Ha anat tot malament! Tu tens una gran part de culpa, +Amat. + + +Mossèn + + +No, podia passar d'altra manera. + + +Juliana + + +Heu vist si ella'l seguia avall? + + +Joan + + +La vostra filla?... No ho sé. (_Pausa breu_). Anem. Me vull mudar! Vinch +xop fins a la pell. Anem, que me'n vull tornar avall... + + +Trinitat + + +A què fer? + + +Joan + + +A saber lo que passa. + + +Amat + + +Deixa estar, que s'arreglin!... Ja'l tenim fora... + + +Mossèn + + +Es estrany que'l campaner no toqui... + + +Amat + + +(_Guaytant al balcó_). Ja calma la pluja. + + +Joan + + +(_Ab malhumor_). Y si no ha estat res!... Dos ploviscons... y fòra!... + + +Mossèn + + +Escolteu, Joan. Voleu dir que no heu salvat la cullita ab aquesta aigua? + + +Joan + + +(_Ab fermesa_). No, senyor. + +(_Se sent la campana tocar al "Te-Deum"_). + + +Mossèn + + +Teniu! Ja estich tranquil! Anemhi tots a donar gràcies. Vos, Joan... + + +Joan + + +No, per l'aigua no val la pena... + + +Trinitat + + +Què dius, Joan? + + +Juliana + + +Be plourà més... + + +Amat + + +Els núvols s'agombolen a llevant... + + +Joan + + +Sí, sembla que de sobte tot se'n hagi d'anar ab aigua... y després... + + +Mossèn + + +Demà plourà tot el dia. Mireu el poder de Deu com se manifesta +dominantho tot. Observeu que ni un sol llamp ha brillat en tota la +tarda, ni una ratxada de vent malastruch, sinó que la pluja ha caigut +suau, com un dó del cel. Ah!... no es tempestat lo que Deu ens envia, +sinó pluja benèfica que ha de retornar els nostres camps... + + +Trinitat + + +Es cert... + + +Mossèn + + +Una nova primavera apareixerà... + + +Joan + + +No, senyor... tot es mort... sembrats, cullites de tota mena... Se +salvaran els arbres y gràcies... + + +Amat + + +Potser la cullita y tot. + + +Joan + + +(_Ab fermesa_). Perquè parlar de la cullita si tothom sab que es +perduda? + + +Mossèn + + +Ara lo principal es saber que Deu no'ns oblida... + + +Joan + + +(_Ab duresa_). Fa tres anys seguits que perdem la cullita, senyor +Rector!... + + +Mossèn + + +Si'ns aferrem no més als bens de la terra... + + +Joan + + +Y què'ns queda a nosaltres, els homes, fòra d'això?... + + +Trinitat + + +Joan! Per Deu! + + +Amat + + +Amich, amich!... + + +Mossèn + + +Escolteu Joan: us creyeu que en tots els cors no hi batega una queixa +com en el vostre? Us creyeu que la llaga del dolor no es universal? +Ditxós qui alsa els ulls al cel per oblidar les misèries de la terra! + +(Joan _no contesta pensatiu_). + + +Juliana + + +No us podeu queixar... mireunos a nosaltres... + + +Mossèn + + +Y vosaltres, si mireu endarrera, ne trobareu de més desconsolats... Això +es la vida... + + +Joan + + +Malehida la vida, donchs!... + +(_Tots queden silenciosos, estranyats de l'actitut de_ +Joan. _Ell meteix se queda pensatiu, dret devant del +balcó_). + + +Mossèn + + +La vida no es una cosa nostra. Així, no hem d'estarne orgullosos, ni +l'hem de malehir... Es una creu que l'hem de portar ab resignació +serena. + + +Trinitat + + +Joan! Per què dius aquestes coses? + + +Mossèn + + +(_Observantlo fondament_). No hi ha res més horrible que'l dubte! Ab el +cor nèt de dubtes se pot viure ditxós en mitg de la més gran pobresa ! + + +Trinitat + + +Per què ha anat a venir aquell mal home? (Joan, _cavilós, +surt al balcó_. Trinitat _el segueix y continua_). Què +tens, Joan? May t'havia vist així? + + +Mossèn + + +Deixeulo. Van a fer el segon toch. Comenseuvos a preparar per anar a +l'iglesia y jo'm cuydaré d'ell... + + +Joan + + +No... es inútil ja. Què'm vol dir, Mossèn Gregori? Es inútil! Fa un +instant m'he donat compte... + + +Mossèn + + +Aquest foraster us ha torbat el pensament... ho veig. En mal hora ha +vingut... + + +Joan + + +Ens hem portat malament, molt malament tots junts, Senyor Rector... + + +Mossèn + + +Per què diheu això? + + +Joan + + +Ho sento. No es just... no està bé lo que s'ha fet ab aquest home... + + +Trinitat + + +Que has perdut l'enteniment, Joan? + + +Amat + + +No't conech, amich. + + +Mossèn + + +Ni jo tampoch. + + +Joan + + +No'm coneixeu? ja pot ser... però sento... no'm sabré explicar... aquest +home tenia rahó!... + + +Juliana + + +Jesús! Y com us tomeu, Joan! + + +Joan + + +Jo ho havia pensat lo que'ns ha vingut a dir aquest home... un medi +positiu, una cosa real pera combatre la secada... + + +Mossèn + + +Deu meu! + + +Joan + + +Si vol que li sigui franch, senyor Rector... + + +Mossèn + + +No... no... ni una paraula més, Joan. Ja'ns entenem ... Us compadeixo y +prou. Les ànimes més pures, els meteixos sants no s'han pogut lliurar +del dubte. Es una prova que Deu us envia y de les més crudels... El +mellor remey es que no deixeu conèixer a ningú l'estat de la vostra +ànima y ofegareu el dubte com una flama que no's deixa respirar... + +(_Se sent el segon toch del "Te-Deum"_). + + +Amat + + +El segon toch! + + +Mossèn + + +Sentiu? L'Iglesia'ns crida. Anemhi tots! + + +Amat + + +Anem, Joan, que t'acompanyaré. + + +Mossèn + + +No, vosaltres ja anireu venint. Aquest home me l'emporto jo pel meu +compte com un pastor que pren l'ovella malalta... + + +Joan + + +No, vaig a mudarme y me'n vaig cap a l'hostal de la carretera, a veure +lo que ha sigut del foraster. Fins que sàpiga com està aquest home no +viuré tranquil. + + +Mossèn + + +Està bé... però vindreu al _Te-Deum_, no es cert? Y cridareu a tot el +poble... + + +Joan + + +No cridaré a ningú, senyor rector. Les campanes toquen per tothom... Qui +vulgui venir vindrà! Anem! + + +Trinitat + + +Però, Joan... + + +Joan + + +Anem? Estich mullat y porto pressa! (_Pren l'actitut d'anarsen_). + + +Mossèn + + +No sabeu quin es el dever vostre com a batlle del poble? + + +Amat + + +Presidir el _Te-Deum_ al banch de l'Ajuntament... + + +Trinitat + + +Aquest es el teu dever y no córrer darrera del foraster... + + +Juliana + + +Sí, Joan. + + +Joan + + +El meu dever es cumplir ab la meva conciencia!... (_Desapareix_). + + +Trinitat + + +(_Seguintlo_). Què té? No sab lo que's diu... + + +Juliana + + +Què es estrany! + + +Amat + + +Què vol dir això? + + +Mossèn + + +L'obra dels malvats que comensa a donar el seu fruyt... + + +Amat + + +Malehida siga l'hora!... + + +Mossèn + + +No malehiu... no tingueu por... jo tornaré al remat l'ovella +esgarriada... + +(_Entra_ Cecilia _mullada, escabellada, brut de fang el +vestit, però serena_). + + +Amat + + +(_Al vèurela, no poguentse contenir_). Ahont vas? D'hont vens? Fóra! +Aquí no es casa teva! + + +Juliana + + +Pere, deixa... no cridis... + + +Mossèn + + +No, no crideu ... + + +Amat + + +Ahont vas? Parla! Parla!... + + +Cecilia + + +Aquí. + + +Amat + + +A què fer? + + +Cecilia + + +(_Avansant_). A mudarme la roba... + + +Amat + + +(_Impedintli'l pas_). Aquí no n'hi tens de roba! No hi tens res!... + + +Cecilia + + +Deixeume estar!... Vull passar! Vinch xopa d'aigua! Vinch malalta! +Deixeume estar!... + + +Amat + + +Malalta! Com no vens morta! + + +Juliana + + +Pere... deixa estar... Perdona per ara... No cridis. + + +Mossèn + + +Sí, perdoneu. Y vostè, Cecilia, recordíssen de com saben perdonar el +bons cristians. + + +Amat + + +Perdonar, no! Justícia vull y no perdó! + + +Juliana + + +No, míratela com vé... fa por y pietat!... No't commou després de tot? +Filla meva perquè has fet això? + + +Amat + + +No li preguntis res, no diguis res, tu. Vosaltres, les mares, no teniu +autoritat, no us feu respectar, no sabeu pujar els fills... + + +Juliana + + +Vet-a-quí lo que sabeu dir, els homes. No sabem pujar els fills! Y +vosaltres què feu? Per què hi sou? No us doneu compte que'ls fills +costen alguna cosa fins que son grans y us donen un disgust. Després +guerra a la mare... oh...! els homes!... tot ho heu fet vosaltres ... la +mare... + + +Amat + + +Calla! Calla, tu! + + +Juliana + + +Us han servit de distracció... no us han costat cap sacrifici... y més +tart... + + +Mossèn + + +Cecilia, vagi al seu quarto y mudis, crèguim a mi. El seu pare la +perdonarà... + + +Cecilia + + +No, trobo interessant lo que acaba de dir la mare... es cert... + + +Amat + + +Ho veu? Y vol que la perdoni? No! + + +Cecilia + + +Continueu, mare. Canteuli les veritats an aquest home! + + +Juliana + + +Filla! + + +Amat + + +A qui dius aquest home? + + +Cecilia + + +A vos. Us he vist fer actes tant brutals que'm repugna dirvos pare. + + +Mossèn + + +(_Horroritzat_). Pst!... No ofengui a Deu ofenent a son pare! + + +Amat + + +(_Agafantla per l'espatlla y donantli brutalment un cop_). No té Deu ni +res, aquesta! + + +Cecilia + + +(_Desprenentse de son pare_). Es el derrer! + + +Mossèn + + +(_Agafant a l'_Amat _y contenintlo_). Seny! atureuvos!... +Això es ofendre a Deu també! + + +Juliana + + +Filla, perdona. Y tu també, Pere. Mossèn Gregori, no se'n vagi sense +posar pau a casa... + + +Mossèn + + +No me'n vull anar. Amat, deixeu estar la vostra filla, avuy. Y això de +pegarli may... + + +Cecilia + + +No, may més ! + + +Juliana + + +Què vols dir, filla? + + +Amat + + +Si se'n vol anar, ja pot... ara meteix... + + +Mossèn + + +Ningú parla d'anarsen. No us precipiteu. Un altre dia, més serè, +amonestareu a la vostra filla, li fareu obrir els ulls que ara te +tancats... Avuy no, no hi veyeu ni vos ni ella... Y la pobra mare, allà, +pateix per tots dos... Avuy al _Te-Deum_. Aviat faran el tercer toch y +jo no hi puch mancar... ni us vull deixar. Vindreu ab mi. + + +Amat + + +Ella y tot! + + +Juliana + + +No. + + +Amat + + +Per fòrsa. Com a cástich. Que's mudi desseguida. + + +Mossèn + + +El Senyor no vol ningú per forsa. + + +Amat + + +Jo sí! + + +Mossèn + + +No blasfemeu. Vagi a mudarse, Cecilia. Se quedarà sola a casa. Els seus +pares venen ab mi a l'Iglesia, a pregar per vostè... + + +Amat + + +No, no prego jo per ella! + + +Juliana + + +Pere, acabaho d'una vegada. Anem ab el senyor Rector... + + +Amat + + +No vull que's quedi ella sola a casa... que surti!... Vull pendre la +clau... + + +Cecilia + + +Espereuvos, deixeume mudar y la pendreu. + + +Juliana + + +Filla! Què vols fer? Quines intencions portes? + + +Mossèn + + +No us atormenteu. La vostra filla's quedarà aquí tranquila. + + +Juliana + + +Si no l'haguessis tancada no hauria passat res d'això. Ets un caràcter +violent, un mal... + + +Amat + + +Un mal... què? Calla! No't giris contra mi! + + +Juliana + + +Tu li has fet aborrir aquesta casa! + + +Amat + + +(_Menassantla_). Calla! Prou! Les dones a la cuyna y no a discutir! + + +Cecilia + + +Sí... veyeu?... La mare ja tremóla veyentvos enfadat. En lloch +d'inspirar amor feu por... aquesta es l'autoritat dels homes, dins de +casa. Però la mare no'm donarà la rahó a mi... no pot. L'heu dominada, +l'heu reduida a res... Una dòna no es res ab homes com vosaltres... Ens +mateu l'ànima sinó ja no'ns voleu, som dolentes... + + +Juliana + + +Filla, no'ns diguis aquestes coses... No'ns vinguis a donar llissons... +nosaltres... + + +Cecilia + + +Vosaltres, tant el pare com vos, me creyeu dolenta. Esteu previnguts +contra mi perquè vull viure a la meva manera... perquè quan veig la rahó +la dich. No compreneu que la dòna pugui arribar un dia a ser alguna +cosa... Les dones sou les primeres en anar contra vosaltres ab la vostra +sumissió a pares y marits... + + +Mossèn + + +Calli, Cecilia, les seves idees son dolentes. + + +Cecilia + + +No n'hi ha d'idees dolentes! + + +Amat + + +Calla! No repliquis al senyor Rector... Ab mi y la teva mare passi... +però què sabs al costat de Mossèn Gregori? + + +Mossèn + + +(_Ab ironia_). No... la vostra filla sab molt... però molt de dolent. + + +Juliana + + +No't fa vergonya això? Hont ho has après? + + +Amat + + +Y de què coneixes aquest home? Parla. Es que potser ha estat el teu?... + + +Juliana + + +No... Pere! Calla!... + + +Amat + + +Per què corries darrera d'ell com una gossa? + + +Juliana + + +Això no, Pere! No està bé de dir això a una filla!... + + +Cecilia + + +Deixeume parlar! + + +Mossèn + + +No, com més parleu més us exiteu tots junts. Els uns y els altres us heu +de respectar... + + +Cecilia + + +Què més vull jo?... el respecte... y trobo la violència. Se'm tanca en +clau com una boja... o una fera... Eh! això no es un pare! + + +Amat + + +Encara n'he fet poch! + + +Mossèn + + +Calleu! + + +Juliana + + +Y quina culpa hi tinch jo ab això? Y tampoch m'estimes... Jo li he dit: +no ho fassis... + + +Cecilia + + +Vos, no sou ningú, no sou res... com totes les dones!... Treballeu en el +vostre recó y prou!... Sofriu, ploreu per les penes de tots y no podeu +cambiar res... Us heu deixat matar, enterrar per ells... els +monstres!... + + +Mossèn + + +Prou, Cecilia, no digui això que no té sentit. + + +Amat + + +A qui diu monstre? + + +Mossèn + + +A ningú. La dòna, Cecilia, la mare, l'esposa, es feta per l'amor... + + +Cecilia + + +Mentida! Pel dolor, pel sacrifici estèril... Del seu cor brolla amor per +tot y no més troba autoritat, passió brutal, domini... + + +Mossèn + + +La religió cristiana, catòlica, ha dignificat la dòna... + + +Cecilia + + +No! No!... Som esclaves com sempre! Oh!... No'n parlem més! Tot se +revolta dins de mi!... + + +Juliana + + +Filla meva! Calla!... Jo estich contenta de plorar... de sofrir ab tal +que tu y ell esteu contents... + + +Cecilia + + +Y ell com us ho agraheix? Es un egoista!... + + +Mossèn + + +Cecilia, enlloch d'esforsarse en calmar el seu pare, l'irrita... + + +Cecilia + + +M'es igual. Tinch de dir lo que sento. Feya temps que bullia dins meu! + + +Amat + + +(_Ab decisió ferma, esforsantse per contenir sa fúria_). Anem Mossèn +Gregori! No tindria prou serenitat... No vull... Anem! + + +Mossèn + + +Això, domineu vos... es la més gran victorià... + + +Cecilia + + +Y estimar!... Sí que us estimo, mare. Però no com vosaltres ho +enteneu... en el meu amor hi ha odi... + + +Juliana + + +Odi!... filla!... odi! Per què? + + +Cecilia + + +Contra vos, contra totes les dònes que no sou res. + + +Juliana + + +Som com som, filla meva! + + +Amat + + +Déixala estar! + + +Cecilia + + +Y elles també me'n tenen a mi d'odi... me troben dolenta!... Les vinch a +despertar y no ho volen. Vosaltres meteixos m'estimeu com a filla, de +certa manera instintiva... però com a dòna m'odieu!... + + +Mossèn + + +Quines idees, Cecilia! Me fa compassió!... + + +Cecilia + + +A mi'm feu ràbia tots! Vostè, el mestre, el pare, l'iglesia, les +llegendes, els miracles... la vostra misèria... son les anelles d'una +cadena, que'm fa mal y vull rompre!... + + +Mossèn + + +Amat! Amat! La vostra filla no sab lo que's diu, està folla avuy. Ho +comprench; la pluja, el tropell, l'han irritada com al batlle. Anem al +_Te-Deum_. Van a fer el tercer toch. (_Agafa a l'_Amat_per +l'espatlla amparantlo y persuadintlo_). Anem! Avuy es dia de perdó! +Nostre Senyor no vol que s'entri a la seva casa ab cap mal sentiment al +cor... Ablaniuvos, perdoneu, y vostè també, senyora... + + +Juliana + + +(_Quasi plorant_). Jo la perdono de tot lo que ha dit... de tot lo que +ha fet ab tal que no perdi el seu amor... (_Commosa, s'acosta a la seva +filla y va aferli un petó_). + + +Amat + + +(_Agafant a la_ Juliana _y separantla brutalment de la +seva filla_). Això no! No n'es digne! + + +Mossèn + + +Deixeu! + + +Cecilia + + +(_Anant a la seva mare y besantla_). Jo sí, mare. Aquest petó es el del +meu amor que no es fet de plors, dolors y sacrificis estèrils com el +vostre... + + +Amat + + +(_Separantles indignat_). Prou! Que son bèsties les mares! Anem! + +(Juliana, _commosa se dirigeix al fons_). + + +Amat + + +Ahont vas? A plorar? Vina aquí! + + +Juliana + + +A posarme la mantellina. (_Desapareix_). + + +Mossèn + + +Anem desseguida. Amat... + + +Amat + + +Sí, anem. (_A sa filla_). Avuy es dia de perdó, diu Mossèn Gregori... +Perdonem! Demà tornarem a ser nosaltres y la justicia no's farà esperar. +Adéu ciutat!... pots dir... adéu carrera y llibres del dimoni! Te +quedaràs ab nosaltres, reclosa dins de casa, ab les nostres costums, com +reblada ab un clau... + + +Juliana + + +(_Sortint vivament ab la mantellina a mitg posar_). Prou menasses, ja té +rahó la nostra filla: els homes sembla que'ns hagueu de tenir lligades +de mans y brassos per la por que'ns feu!... + + +Mossèn + + +(_Baix a_ Juliana). Calli, senyora, per l'amor de Deu... +no doni rahò a la seva filla! + + +Amat + + +(_Anantsen devant_). Malehides les dònes! + + +Mossèn + + +(_Anantsen ab_ Juliana). Cecilia, anem a pregar per +vostè... + + +Juliana + + +A pregar per tu, filla meva... + +(_Desapareix_ Juliana _plorant._ Cecilia +_queda pensativa. Se sent el tercer toch del "Te-Deum". Així que ella's +dirigeix a la porta del fons se senten passos_). + + +Cecilia + + +Qui hi ha? + + +Vergés + + +(_A l'escala_). Un servidor. + + +Cecilia + + +(_Durament_). Què hi vé a fer ara, aquí? + + +Vergés + + +(_Que entra molt ben compost y gens mullat, ab els pantalons arrebossats +y un paraigües a la mà_). He trobat la seva familia... + + +Cecilia + + +Y què? Li han encomanat que'm vingués a catequisar? + + +Vergés + + +A mi? No! Passava per aquí devant quan ells sortien. Y Mossèn Gregori +m'ha dit: Vostè que es amich d'ella... + + +Cecilia + + +Oh!... Prou. No vull saber res més d'això. He romput els ferros de la +presó... l'àliga abandonarà el galliner... + + +Vergés + + +Què vol dir? + + +Cecilia + + +No'm pregunti res, vostè... no hi té dret. Perquè m'ha deixat sola entre +la turba? Contéstim això... + + +Vergés + + +He pensat que lo mellor seria no comprometrem... retirarme +prudentment... + + +Cecilia + + +Se l'havia de defensar. Si vostè hagués estat un home!... + + +Vergés + + +Què podia fer jo? Oh! y a vostè la veig tota mullada... descomposta... +Cambihis la roba! Pot agafar una malaltia! + + +Cecilia + + +Deixi estar. Parli... + + +Vergés + + +Crèguim, Cecilia, fa pietat... Què ha fet? Ahont ha anat? + + +Cecilia + + +Camí avall, seguint la gentada... + + +Vergés + + +Està ronca! Quina imprudència! Per què fa aquestes coses, Cecilia? No +veu que aquest home no té prou forsa per defensar les seves conviccions? +S'ha mostrat tant poch valent!... + + +Cecilia + + +Y vostè què hauria fet al seu lloch? + + +Vergés + + +No ho sé. Necessitaria trobarme en aquells moments... + + +Cecilia + + +(_Ab ironia_). No es fàcil que s'hi trobi. (_Una pausa_). M'hauria +agradat veurel més valent. Es hermós un home valent!... Una se sent +abrigada... com protegida per ell. Es tant hermós un gest heroych encara +que sigui inútil! + + +Vergés + + +Aquest home no podia fer res. Baldament hagués estat un hèroe, no podia +fer res... + + +Cecilia + + +No... s'ha de destruhir la llegenda avans... aquest poder que plana +sobre'l cor dels homes, sobre'l poble enter. + + +Vergés + + +Tant poètica que es la llegenda! + + +Cecilia + + +Y s'ha de destruhir perquè fa mal. Allunya de la viva, de la feconda +realitat. Quan jo pujo de la ciutat y entro en aquesta encontrada, me +sembla que una atmosfera que'm priva de respirar m'estreny la vida del +cor y del pensament. Jo meteixa no m'hi puch sustreure, he de fer +esforsos per no defallir. + + +Vergés + + +Y hont es l'home prou fort per destruhir la llegenda? + + +Cecilia + + +Justament sembla l'obra confiada, reservada a nosaltres... + + +Vergés + + +A nosaltres dos? + + +Cecilia + + +A tots els que tenim la missió d'ensenyar a les criatures... + + +Vergés + + +Els mestres? + + +Cecilia + + +No li sembla que la podríem destruhir la llegenda, a cada instant, cada +dia de la nostra vida, en les joves inteligencies, en els tendres +cors?... + + +Vergés + + +Y'l govern? Ah!... no sab com el nostre govern catòlich... + + +Cecilia + + +(_Seguint el seu pensament_). Si jo'm sentís prou forta per sacrificar +els meus anhels de conèixer món, me quedaria en aquest reconet a formar +la nova conciencia, a treballar per l'avenir... + + +Vergés + + +(_Commòs_). Oh!... Cecilia!... Quedèmnoshi tots dos?... + + +Cecilia + + +Tots dos? + + +Vergés + + +Sí... sacrifiqui les seves ambicions y fàssim a mi ditxós... Vull dir... +vostè ja coneix l'afecció que jo sento per vostè... L'estimo... sí, +molt!... + +(_Se sent la veu del_ Manso _que crida a l'escala_). Se +pot pujar? + + +Vergés + + +Qui hi ha? + + +Manso + + +(_De la porta estant, sense acabar d'entrar, ab la gorra llevada_). +Senyoreta... + + +Cecilia + + +(_Sorpresa_). Què hi ha? + + +Manso + + +Han ferit al foraster. + + +Cecilia + + +(_Ab un crit de queixa)_. L'han ferit? + + +Vergés + + +Oh!... Y ahont es ara? + + +Manso + + +A l'hostal de la carretera. + + +Cecilia + + +(_Ab viva inquietut_). Molt mal ferit? + + +Manso + + +D'una pedrada y un cop de bastó al cap... + + +Cecilia + + +(_Ab indignació_). Selvatges!... Y com ha estat? Parleu ... + + +Manso + + +Avans d'arribar a l'hostal s'ha girat de cara al poble, sense témer res, +cridant contra tothom. Ha renegat del nostre Deu, de la nostra fè, de la +nostra vida!... Ens ha malehit!... Ens ha fuetejat com a bèsties... y'l +poble l'ha apedregat sense compassió. Volien cremar l'hostal!... Oh!... +n'ha fet massa! Jo meteix m'he indignat. Un home tindrà'ls seus instants +dolents però que li respectin el seu Deu!... + + +Vergés + + +Y ara es a l'hostal... diheu? + + +Manso + + +Esperant que passi'l cotxe de la nit y se l'emporti, mitg baldat... No +tindrà ganes de tornar, no... + + +Cecilia + + +Y la gent l'ha deixat... per fi? + + +Manso + + +Ara tothom es cap a l'iglesia. + + +Cecilia + + +Tothom? + + +Manso + + +Sí, no més hi ha el batlle allà baix que'l volia pendre cap a casa +seva... + + +Cecilia + + +Tothom es a l'iglesia, ho sent Vergés? + + +Manso + + +Sí... tot el poble en pès... Ha plogut, no's pot negar. Sigui lo que +sigui, ha plogut... està bé de donar gràcies a Deu... Jo també hi +vaig... + + +Cecilia + + +Vos? No erau dels que cridaven més a favor d'ell... segons m'han dit? + + +Manso + + +(_Confós_). No, no es cert... Es un malentès... Jo he pujat aquí pera +donarli la nova de part del batlle. Ara, bones tardes... Me'n vaig a +l'iglesia. + +(_Desapareix torbat y vergonyós_). + + +Cecilia + + +No toqueu el seu Deu!... Qui es? Qui pot ser el Deu d'aquest home... de +tots aquets homes? + + +Vergés + + +Es cert, Cecilia... Quan la vida es tan estúpida y'ls homes també, val +la pena de tenir cap ideal? + + +Cecilia + + +Sí... no s'ha de tenir l'ideal pels altres, sinó per sí meteix. Moltes +vegades, somniadora, he desitjat tenir ales y no es pels altres, +creguim, que ho he desitjat, sinó per mi... per veurer y dominar món! + +(_Se dirigeix cap al fons_). + + +Vergés + + +Hont va Cecilia? + + +Cecilia + + +A mudarme per pendre'l cotxe aquesta nit. + + +Vergés + + +Què diu? + + +Cecilia + + +L'àliga deixa'l galliner, per sempre... + + +Vergés + + +(_Estupefacte_). Però se'n va... de veres?... Ara desseguida?... Així... +sense meditarho... sense ferse vostè meteixa la prò y la contra?... + + +Cecilia + + +Així! Faré viatge ab ell! + + +Vergés + + +Y ahont va... no's pot saber? + + +Cecilia + + +Ab el meu amich! + + +Vergés + + +Però quí es un amich?... No es prudent... + + +Cecilia + + +Bah!... Si'm vol jo aniré ab ell a l'altra part de món. Es un home fort +y no més ell ha desvetllat els meus sentiments de dòna... + + +Vergés + + +Y'ls seus devers de filla?... Els seus pares?.,. + + +Cecilia + + +Fujo d'un càstich terrible... el meu pare... + + +Vergés + + +Però no li diu res la seva conciencia? + + +Cecilia + + +Sí... que vagi a endolsir les ferides del meu amich. + + +Vergés + + +(_Ab amor y tendresa_). Y la seva obra d'aquí dalt, donchs? + + +Cecilia + + +La meva obra, avans que tot, es la meva vida! (_Se'n va decidida per la +porta del fons_). + + +Vergés + + +(_Per sí_). Oh!... Qui sab com pararà la seva vida!... + +(Vergés _se passeja estúpidament per la sala. Una gran +pausa. Al temps necessari surt_ Cecilia _mudada, ab barret +y un saquet de viatge a la mà_). + + +Cecilia + + +(_Al sortir_). Y vostè, Vergés, fassi un esfors! Vostè a qui els grans +ideals li fan rodar el cap, fassi l'obra que jo no puch fer... Ab +paciència, ab constància, cada dia, cada instant, ab els petits, fassi +l'obra del mestre de l'avenir... + + +Vergés + + +(_Vacilant_). Ho provaré... sí. Escolti: per lluny que vostè sigui, per +temps que passi, vostè tindrà un bon recort de mi si faig això?... +Guanyaré molt al concepte de vostè?... + + +Cecilia + + +Si, molt... molt! + + +Vergés + + +Donchs ho faré, li juro! + + +Cecilia + + +Gràcies. Però escolti: ho fa per mí... o per la fè en la seva obra? + + +Vergés + + +Es igual. Els que no som forts, els que no sentim un gran ideal dins de +nosaltres... potser necessitem que una dòna ens senyali'l cami... + + +Cecilia + + +Vostè no farà res... + + +Vergés + + +Es estrany! Me dóna ales y després vostè meteixa té'l poder de +desencoratjarme... per què això?... Es inexplicable... però sento que +sense la presencia de vostè... + + +Cecilia + + +Ja ho sé... no fassi res y serà mellor. Deixi l'obra verge per un +altre... Y ara decididament... Adeu... (_Li dòna la mà y somriu_). Vostè +quedis entre les aigües encantades ... + + +Vergés + + +(_Tornantse de sobte agressiu_). Me quedo entre les aigües encantades, +es cert... però vostè se'n va cap a unes aigües sorolloses y tèrboles... +y tant estèrils com les nostres!... + + +Cecilia + + +(_Triomfalment_). Me deixo arrocegar per la corrent ! + + +Vergés + + +Y jo'm deixo adormir en la quietut. No hi fa res. Anem per diferents +camins, Cecilia, però'm sembla que'ns trobarem... + + +Cecilia + + +Què vol dir? + + +Vergés + + +Ens trobarem, més tart, sense que ni l'un ni l'altre haguem fet res de +profit! + + +Cecilia + + +No ho sé... Ell y jo podem anar errats... però portem una ilusió, una +fè... Lo que sento y'n tinch la convicció, es que si alguna cosa de gran +hi ha en els temps futurs, no'ns la portaran els homes com vostè... +Salut!... + +(_Desapareix per l'escala._ Vergés _se queda abatut, sense +veu ni gest. Pausa_). + + +Vergés + + +Cecilia! Escolti: una darrera paraula... (_Una pausa_). Ha fugit com el +vent!... Quines coses de fer! Y semblava que'm portés afecció!... (_Una +pausa. Anantsen ab un pas vacil·lant_). Els forts s'ajunten y se'n +van... + +(_Desapareix per la porta de l'escala, en mitg de la fosca_). + +_Alcover, Molí de Batistó, 1907._ + + + + + +Aquesta obra fou representada per primer cop en el "Teatre Romea", de +Barcelona, la nit del 22 de Mars del 1908, baix el repartiment que +segueix: + + ---------------- ------------------------- + Pere Amat D. Jaume Borrás. + Juliana Dª. Adela Clemente. + Cecilia Srta. Marguerida Xirgu. + Vergés D. Ramón Tor. + Mossèn Gregori D. Modest Santolaria. + Un Foraster D. Joaquim Vinyas. + Joan Gatell D. Vicens Daroqui. + Trinitat Dª. Montserrat Faura. + Romanill D. Enrich Casals. + Braulia Dª. Pilar Forest. + Senyor Vicens Sr. Capdevila (fill). + Bartomeu D. Salvador Carrera. + Manso D. Miquel Sirvent. + ---------------- ------------------------- + +_Direcció de D. Jaume Borràs._ + +OBRES DE L'AUTOR + +Dialechs Dramátichs (1904) + +La dama alegra, (drama) (1906) + +Diálechs imaginaris, (Biblioteca Popular de "L'Avenç") +(1906) + +Arrels mortes, (drama) (1906) + +Aigües encantades, (drama) (1908) + +*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 77486 *** diff --git a/77486-h/77486-h.htm b/77486-h/77486-h.htm new file mode 100644 index 0000000..1db9f96 --- /dev/null +++ b/77486-h/77486-h.htm @@ -0,0 +1,5899 @@ +<!DOCTYPE html> +<html lang="ca"> +<head> + <meta charset="utf-8" > + <meta name="generator" content="pandoc" > + <meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0, user-scalable=yes" > + <meta name="author" content="Joan Puig y Ferreter" > + <meta name="dcterms.date" content="1908-01-01" > + <link rel="icon" href="images/cover.jpg" type="image/x-cover"> + <title>Aigües encantades | Project Gutenberg</title> + <style> + html { +line-height : 1.5; +font-family : Georgia, serif; +font-size : 20px; +color : #1a1a1a; +background-color : #fdfdfd; +} +body { +margin : 0 auto; +max-width : 36em; +padding-left : 50px; +padding-right : 50px; +padding-top : 50px; +padding-bottom : 50px; +} +@media print { +body { +background-color : transparent; +color : black; +font-size : 12pt; +} +p, h2, h3 { +orphans : 3; +widows : 3; +} +h2, h3, h4 { +page-break-after : avoid; +} +} +p { +margin : 1em 0; +} +a { +color : #1a1a1a; +} +a:visited { +color : #1a1a1a; +} +img { +max-width : 70%; +border: 1px solid #555; +} +h1, h2, h3, h4, h5, h6 { +margin-top : 1.4em; +text-align : center; +} +h5, h6 { +font-size : 1em; +font-style : italic; +} +h6 { +font-weight : normal; +} +ol, ul { +padding-left : 1.7em; +margin-top : 1em; +} +li > ol, li > ul { +margin-top : 0; +} +blockquote { +margin : 1em 0 1em 1.7em; +padding-left : 1em; +border-left : 2px solid #e6e6e6; +font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; +font-size: 90%; +} +code { +font-family : Menlo, Monaco, 'Lucida Console', Consolas, monospace; +font-size : 85%; +margin : 0; +} +pre { +margin : 1em 0; +overflow : auto; +} +pre code { +padding : 0; +overflow : visible; +} +hr { +background-color : #1a1a1a; +border : none; +height : 1px; +margin : 1em 0; +} +table { +margin : 1em 0; +border-collapse : collapse; +width : 100%; +display : block; +} +table caption { +margin-bottom : 0.75em; +} +tbody { +margin-top : 0.5em; +/*border-top : 1px solid #1a1a1a;*/ +/*border-bottom : 1px solid #1a1a1a;*/ +} +th { +/*border-top : 1px solid #1a1a1a;*/ +padding : 0.25em 0.5em 0.25em 0.5em; +} +td { +padding : 0.125em 0.5em 0.25em 0.5em; +} +header { +margin-bottom : 4em; +text-align : center; +} +#TOC li { +list-style : none; +} +code { +white-space : pre-wrap; +} +span.smallcaps { +font-variant : small-caps; +} +div.centrat { +text-align: center; +font-style: italic; +font-size: 1.1em; +} + </style> +</head> +<body> +<div style='text-align:center'>*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 77486 ***</div> +<header id="title-block-header"> +<img src="images/cover.jpg" alt="portada" > +<h1 class="title">Aigües encantades</h1> +<p class="author">Joan Puig y Ferreter</p> +<p class="date">1908</p> +</header> +<!-- https://archive.org/details/aigesencantade00puig/page/12/mode/2up --> +<p>PERSONATGES</p> +<p><span class="smallcaps">Pere Amat</span>, <em>propietari rural</em>.</p> +<p><span class="smallcaps">Juliana</span>, _la seva esposa.</p> +<p><span class="smallcaps">Cecilia</span>, <em>llur filla, estudianta de Mestra</em>.</p> +<p><span class="smallcaps">Vergés</span>, <em>Mestre del poble</em>.</p> +<p><span class="smallcaps">Mossèn Gregori</span>, <em>el Rector</em>.</p> +<p><span class="smallcaps">Un Foraster</span>.</p> +<p><span class="smallcaps">Joan Gatell</span>, <em>el Batlle del poble</em>.</p> +<p><span class="smallcaps">Trinitat</span>, <em>la seva esposa</em>.</p> +<p><span class="smallcaps">Romanill</span>, <em>pastor d’ovelles</em>.</p> +<p><span class="smallcaps">Braulia</span>, <em>la seva dòna</em>.</p> +<p><span class="smallcaps">Senyor Vicens</span>, <em>veterinari</em>.</p> +<p><span class="smallcaps">Bartomeu, Manso</span> <em>jornalers</em>.</p> +<p><em>Veus d’homes y dònes. –Pagesos. –Menestrals. –Dònes, fadrinalla y criatures</em>.</p> +<p>L’acció en un poble de la provincia de Tarragona, allunyat de la capital, en la part alta y montanyosa. Època actual.</p> +<h2 id="acte-primer">ACTE PRIMER</h2> +<p><em>Sala espayosa a casa de Pere Amat .Al fons la porta d’un corredor que conduheix a l’interior de la casa. També al fons, a l’esquerra, una porta més petita ab dos esgrahons al peu, que conduheix a les golfes. A la dreta del fons un gran armari dins del mur, hont s’hi veuhen fruytes, roba de taula, servey de vaixella y demés coses pròpies. Al costat dret un balcó y cadires. Al costat esquerra la porta que dóna directament a l’escala de l’entrada. En primer terme una taula y un canapè de boga, contra la paret. Pels murs quadros representant vides de sants.</em></p> +<p><em>L’habitació fosqueja, es monòtona y severa</em>.</p> +<p><em>Tarda avansada d’una festa d’istiu. Se senten tocar les campanes ab un sò planyívol. Un mormol llunyà y apagat de cants y pregaries trenca’l silenci de l’habitació</em>.</p> +<p><span class="smallcaps">Cecilia</span>, <em>sola, s’està assentada aprop del balcó llegint. Es una noya magre y pálida, molt nerviosa, morena y petita. Vesteix y va pentinada ab molta negligència y originalitat. Després d’una pausa se senten pujar les escales en mitg d’un gran silenci</em>.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Deixant de llegir, però sense mourers</em>). Qui hi ha?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>(<em>De l’escala estant, apunt d’entrar</em>). Un servidor de vostè, Cecilia.</p> +<p>(<span class="smallcaps">Vergés</span> <em>es un jove molt corrent; res del seu físich el distingeix d’un qualsevol. No té descripció</em>).</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Saludantlo molt naturalment</em>). Vostè! Benvingut sigui!</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Gràcies. Està sola?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Sola, llegint.</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Vol que’m retiri?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Y ara! Perquè? Vé de les pregaries, vostè?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>No; ja sab que jo soch així, fet a la meva… (<em>Cambiant de tò</em>). M’ho pensava que la trobaria sola…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Es natural.</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>No ha quedat una ànima al poble fòra vostè y jo … y algun vell. Es una cosa tonta, si vostè vol, però commovedora…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Sí, es una cosa trista, estúpida…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>He pujat al turó del Calvari y he vist a sota meu passar la gentada polsosa y afligida. Hauria dit realment que pesava damunt d’ella un cástich del cel.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Els meus pares m’hi volien fer anar. No saben prou com les detesto aquestes comèdies religioses!…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Y no obstant, me pot creure, Cecilia, era un espectacle poètich.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Poètich, però absurd…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>No, en aquells moments no hi he pensat ab això…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Agressiva</em>). Sí, ja ho veig, s’ha deixat emocionar, com sempre. Quan un compren que una cosa es falsa, absurda… no sé perquè deixarse commoure per ella… valdria més combàtrela.</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>(<em>Somrient</em>). Vostè, Cecilia, me fa l’efecte d’una àliga tancada en un galliner…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Somrient</em>) Ja es això, ja…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Y que un dia, quan ningú s’ho pensarà…</p> +<p>(<em>Fa ab els brassos la senyal d’un aucell que emprèn la volada, y ab la boca imita el soroll del batre d’ales</em>).</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Oh!… el dia que jo fassi la gran volada!…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Què?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>No tornaré, com un aucell feréstech que no’s recorda més del seu niu.</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Y en quina direcció volarà l’aucell lliure?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>No ho sé.</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Més enllà de la nostra capital?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Ah!… sí!… Més enllà, més enllà…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>(<em>Admirat</em>). Ahont, donchs?…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>No’ns comprenem vostè y jo, Vergés…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Què desitja més, si pot triomfar a la gran ciutat hont tants s’hi enfonzen?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Vostè entén per triomfar guanyar una bona plassa y viure allí tota la vida. No!.. la meva ambició vola més alt…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Y si’s trobés com jo, desterrada en aquest recó de món?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Perquè vostè vol. </p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Què s’hi pot fer? Els mestres són molts, les plasses són limitades…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>La terra es tant gran quan se tenen ganes de lluytar!</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Aviat es dit, això… un home sensat no’s llensa a la lluyta cegament.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Així no’s planyi.</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>(<em>Entendrintse</em>). No’m planyo pas. Sé que tota mena de vida té les seves compensacions. En el més humil recó de món se troba una persona ab qui compartir les angoixes de l’ànima… algú que’ns ajuda a viure dolsament…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Ah!… no se’n fihi d’això! Es perillós esperar que la ditxa ens vingui dels altres!</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Vol dir?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Lo mellor que hi ha al món es la lluyta. No puch compendre que un home enèrgich se contenti aviat de la seva sòrt. Es una cosa que mata tot gran impuls…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Es cert…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Veu? Si aborreixo tant la gent del meu poble es per això. No tenen fè ab ells meteixos, sinó…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Què faran, els pobres?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Ab certa ironia</em>). Vol dir que no hi ha res més a fer que ajupirse sota la desgracia y pegarse al pit, de cara al cel?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Bah! Potser si… però…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Què?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>No som pas nosaltres els qui hem de cambiar les coses.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Perquè no hi hem de poguer ajudar?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>No’ns preocupem d’això, Cecilia. El poble viu inconscientment y poch s’interessa ab lo que’s fa per ell. Vindrà un dia que la bena els caurà dels ulls an aquests utopistes! Els esforsos d’avuy haurán resultat estèrils… y la vida haurà seguit el seu curs, indiferent…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Oh!… descregut!… Ab aquestes idees me seria insoportable la vida!</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Llàstima! La vida!… No la confongui ab això, Cecilia! Jo que passo l’hivern aquí dalt, tot sol, la sento d’altra manera: la sento més ab el cor, la vida…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Donchs, jo prefereixo la ciutat tumultuosa, hont el qui vol, sent bullir la seva vida en una inmensa fornal…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Cecilia! Sigui com l’aucell que ha traspassat el mar d’una volada y vé a fer el niu del seu amor al campanar assoleyat…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Alsantse bruscament y fugint cap al balcó gesticulant</em>). Ah!.., fòra! fòra això! Vingui que veurá la gentada que acaba d’entrar a l’iglesia…</p> +<p>(<span class="smallcaps">Vergés</span> <em>hi va; els dos guayten wi instant al balcó. Al final d’aquesta escena s’han fet més perceptibles els mormols de cants y oracions dels pelegrins que entren a l’iglesia</em>).</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Somrient, després d’una pausa</em>). Mentres això duri, poden somniar els constructors de ciutats futures!</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Y això durarà!</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Si… mentres hi hagi qui’s commogui devant de la tradició!</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Y sense això.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Mentres hi hagi qui canti la llegenda!</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Sense això y tot.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Mentres la tempestat no renovi els nostres aires!</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Mentres el món sigui món!</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Vivament</em>). Ah, no!… De cap manera!</p> +<p>(<em>Per la porta de l’escala apareix</em> <span class="smallcaps">Juliana</span>, <em>tota vestida de negre, ab mantellina y uns rosaris a la mà. Es una dòna de mitja edat, sos cabells blanquegen</em>).</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>(<em>Així que entra</em>). Ah!… els juheus! Aquí xerrant sense tò ni sò mentres que tot el poble prega!…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Mare…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Això no pot anar!</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Mare… respecteu…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>El senyor Mestre tampoch ha anat a les pregaries, suposo…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>No, senyora…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Ah!… això no està bé. Cecilia, el teu pare està molt enfadat…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Cadascú es lliure dels seus actes, mare…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Sí, ja sé lo que’m vas a dir…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Veyeu? No us enfadaríau si jo’m comensés a burlar de vosaltres, dels vostres actes?</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Massa que ho fas.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>No es cert.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Una mare es diferent. Pot imposar lo que vulgui a una filla, per això es mare…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Irònica</em>). Què’m direu si comenso: Y donchs? Y què? S’ha portat bé’l Rector? Ja us ha fet el sermó terrible de cada any?</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Calla, filla. Tu tot rient ho dius…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Més irònica</em>). Ja ha encès l’ira de Deu ab el foch de la seva paraula?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>(<em>Somrient</em>). Es terrible, Cecilia!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Y mal educada, això sí! No està bé això que fas, filla!</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Posantse seria</em>). No sabeu com soch? No’m coneixeu? Deixeume estar!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Deixarte estar!… No pot ser… ets entre nosaltres!</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Reprenent el tò d’avans</em>). Digueu, digueu, mare: Ja heu sortit tots de l’iglesia ben convensuts de que sofriu l’inevitable flagell de Deu? Ja us han dit que no plou ni plourà pels vostres grans pecats?</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Donchs, veus?… no es així. Tothom ha sortit ab el cor plè d’esperansa. Mossèn Gregori no’ns ha menassat, aquesta vegada…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Molt ben fet.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Somrient</em>). Per què?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Val més així. La pobra gent busca consol…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Cregui, senyor, que ha sigut una cosa commovedora…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Ho creyem, mare. Aneuvos a mudar…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Te faig nosa?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>No digueu això. Jo ho dich …</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Ho havía de veure, senyor Vergés. Tothom anava vestit de negre com en senyal de dol…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Ja ho sé.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Els homes ab les vestes, les dones ab caputxa o cobertes ab vels y mantellines…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Hi havia molts homes descalsos, diu?…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Sí… y altres carregats de cadenes o de grans pesos. El camí meteix, perquè fos més penós, estava sembrat d’argelagues…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Argelagues!</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Selvatges!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Y en mitg de tot el poble, la Verge dels Gorchs portada a brassos per les autoritats…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Anantsen violenta cap al balcó</em>). Y d’això’n fan una gran festa!… Oh!… Una cosa que ofega l’ànima com un plom…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>May de la vida s’havien celebrat unes pregaries ab més devoció. Tot el poble en pès hi era. Els prechs dels pobres pecadors haurán pujat fins al cel… (<span class="smallcaps">Cecilia</span> <em>torna del balcó</em>). Si això no es hermós no sé pas hont són les coses hermoses! (<em>A n’en</em> <span class="smallcaps">Vergés</span>) Dispensi, me vaig a mudar… (<em>Se dirigeix a la porta del fons</em>). No més una cosa’m pesava al cor… (<em>Dirigintse a la seva filla</em>) que mentres nosaltres pregàvem al cel… tu te’n reyes aquí… (<em>Ab l’emoció se li trenca la paraula y desapareix dihent</em>). Deu s’apiadi de tu!</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Sempre estem així.</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Cecilia, crèguim, sigui toleranta ab la seva mare.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Per què no? Però ells que ho siguin ab mi també.</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>No hi fa res… cedeixi.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Està bé… però veu l’única cosa que se’ns ensenya aquí, desde petits? No hi ha pensat may vostè que es mestre?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Prou.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Ens fan creixe en mitg dels erros més grans.</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Però hi ha un fons tant hermós de poesia en tot lo d’aquí!</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Y que dimoni vé a treure la poesia ab això?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>No’m negarà que aquests pobles ignorants, ab les seves llegendes y tradicions, tenen una poesia trista, fonda!…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>No! No’m puch deixar corpendre per la poesía de la llegenda! Fa mal… es com un camp d’arena blana y estèril hont s’enfonzen els peus del vianant…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Cecilia, vostè no veu, no sent la poesia de la terra!</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Veig un poble extenuat que no gosa a alsar les espatlles contra la desgracia. S’ajup sota’l seu Deu y no més sab plorar y pregar. Es necessari que això s’acabi.</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>No ho veurà pas vostè.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Qui sab!</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>En tot cas no sigui vostè la qui ho intenti. Una idea per bona que sigui, se torna dolenta quan porta la guerra dins d’una familia… y la familia, la llar dels nostres pares que’ns guarda les joyes més íntimes, no s’ha de sacrificar may per res.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Bah!… Vostè es un pobre diable dominat pel sentiment!</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Cecilia… tot lo altre passa y això es lo únich que queda!…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Ab ironia</em>). Poruch! Jo soch més escèptica que vostè encara… Ni això queda!</p> +<p>(<em>Entra</em> <span class="smallcaps">Pere Amat</span>. <em>Porta la vesta de les pregaries; ab l’una mà s’aguanta’l ròssech, a l’altra hi porta la cucurulla. Es un home alt, roig, de pel ros, sanguini y violent</em>).</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>El senyor Mestre aquí! Com es que no ha vingut a demanar pluja?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>(<em>Tímidament</em>). Ja veureu…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>El poble l’ha criticat molt y ab rahó.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>A Vergés</em>). Y què? No es cert, amich?</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Calla, tu. No tens dret a dir res devant meu. Ha vingut la teva mare?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Si.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Què fa? Hont es?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Allà dins que’s muda.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Deu estar trista per tu. No’t fa pena?… No’t fa…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Heu de tornar a comensar, pare? Ha de durar tota la vida, això?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>S’ha de respectar el pensament dels altres…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Respectar!… Hum!…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Aneu a dins ab la mare. Mudeuvos aquest vestit…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Què! No t’agrada! Es vell… anticuat, això?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Per què us enfadeu?</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Vés; pòrtam el gech y la gorra.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Per què no us mudeu allà dins?</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Fés lo que’t mano. (<span class="smallcaps">Cecilia</span> <em>se’n va pel fons</em>). No està bé això que vostè ha fet de no venir, senyor Mestre. Es donar mal exemple.</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>No, home, un mestre es diferent de vosaltres…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Per què? Què no es cristià, vostè?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Sí.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No gayre’m sembla. Y en quant a la Cecilia val més que la deixi estar… crèguim. Es un cap calent…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Per què diheu això?</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Es un cavall que necessita frè y no asperons… (<em>Entra</em> <span class="smallcaps">Cecilia</span> <em>ab els efectes del seu pare y els deixa al seu costat, damunt d’una cadira</em>).</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Teniu això.</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Y donchs! Hi ha bona esperansa per la pluja?</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>(<em>Secament</em>). Hi ha fè que es lo mellor.</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Sí…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Què fa ta mare, per allà dins?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>No ho sè.</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Sí, hi ha molta fè an aquest poble. Una altra gent ja s’hauría desesperat o hauria fet mil esforsos pera trobar aigua…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Aquí sofrim, però no desmayem. Sabem esperar…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Massa y tot!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Calla, tu!</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Pare, no podré parlar?</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No!</p> +<p>(<span class="smallcaps">Cecilia</span>, <em>ofesa se’n va nerviosament cap al balcó</em>).</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>La vostra filla sofreix molt…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Sa mare també.</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>En fi… no us heu de violentar tant aviat… (<em>Una pausa breu</em>).</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Havia d’haver vingut! Quina cosa més hermosa! Feya commoure! A mitg camí de l’hermita, devant de les <em>Tres Creus</em>, tot el poble s’ha agenollat… Oh!… el senyor Rector no ha pogut més, s’ha posat a plorar! (<em>Una pausa</em>. <span class="smallcaps">Cecilia</span> <em>més calmada, vé del balcó y s’asseu sense dir res ni fer cap senyal</em>. <span class="smallcaps">Amat</span> <em>continua</em>). No s’havia vist may! Les dones sanglotaven com a ovelles ferides. A l’arribar a l’hermita… no’s pot contar!… les noyes besaven la terra al pas de la Verge, els homes, trepitjant les argelagues, veyen ab goig rajar la sang dels seus peus nusos… y nosaltres, els que portàvem la Verge, suant, ab el gran pès, no podíem avansar entre l’espessor de la gentada…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Aborrida, com qui parla d’esma</em>). Prou, pare …</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>(<em>Irat</em>) Tu, prou! No’t vull sentir més! Un pare diu lo que vol… Oh!… còm estem aquí!</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>No us enfadeu…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No!… Prou?… Ho vull acabar, jo! Qui es ella per dirme prou?</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>(<em>Sortint anguniosa, ab la veu tremola, al sentir crits</em>). Què hi ha? Què teniu?</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>La teva filla, lo de sempre.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>No us enfadeu avuy.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Y tu? Què?… ja ploraves allà dins?</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>No… me pots creure… plorar?… no.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Ah, tonta!… Plorar per ella, nosaltres? Es ella la que ha de plorar…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Pare…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Avuy, Pere, per amor de Deu, avuy seria un pecat cridar y barallarse… (<em>Cambiant de to</em>). Mira, sembla que s’hagi posat núvol…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Mossèn Gregori creu que plourà aquesta nit o demà…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>(<em>Ab alegria</em>). L’heu vist encara a Mossèn Gregori? Li heu parlat, després?</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Hem pujat uns quants a la Rectoría. No pot estar més satisfet.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>No’s pert la fè, gràcies a Deu.</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Ab el permís de tots, me’n vaig.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Sembla que no li agradi sentir parlar d’això?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Y ara! Per què no?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Y sigui franch, home!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Vostès, els joves, no tenen respecte per res… el passat, les costums antigues se’n riuen d’això…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>(<em>Confós</em>). No senyora, no. (<span class="smallcaps">Cecilia</span> <em>nerviosa va amunt y avall de la sala</em>).</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Els nostres avis han seguit un camí que nosaltres també volem seguir… així ho hem trobat, així ho hem de deixar… y ay! d’aquell que abandona’l camí de sos majors!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Y qui no vulgui pensar com jo no es dels meus! (<em>Se comensa a descordar la vesta dirigintse al fons per hont desapareix lentament</em>).</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>No es d’avuy que patim de la secada a n’aquesta terra. Jo tinch memoria d’haverne vist moltes. Y’ls meus pares y’ls meus avis també, segons he sentit contar. Són sofriments y misèries que’ns passem els uns als altres ab la vida.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>(<em>Sortint en cos de camisa</em>). Y’ls vells, més plens de seny que tots vostès, no van trobar altre remey que la fè en la Verge dels Gorchs, la nostra Patrona.</p> +<p>(<span class="smallcaps">Cecilia</span> <em>que anava amunt y avall, de sopte desapareix pel corredor</em>).</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>La que va fer el miracle!</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Què es aquest miracle?</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Què? En bona fe no ho sab?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>(<em>Confós</em>). Ah!… si!… La Verge que va sortir de les aigües… no es això?</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>En quins temps som! Avans el Mestre ho ensenyava a les criatures!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Què té d’estrany que Deu ens oblidi?</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Oh, joves sense fè!… Ahont anireu a parar?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>(<em>Confós, mirant de l’una banda a l’altra</em>). Dispensin. Me’n vaig. Y la senyoreta Cecilia?</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Se’n ha anat per allà dins… Es extrany!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Sí, se’n ha anat. Ho fa sempre que jo parlo.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>(<em>Per disculparla</em>). No… cah!… distreta…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Sí… fesla quedar bé, tu…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Es igual; jo me’n vaig.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Déixamela cridar…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>No cal, la saludaran… (<em>Anantsen</em>). Potser tenia alguna feyna…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Ella, feyna!…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>(<em>Cridantla</em>). Cecilia! El senyor Mestre se’n va. (<em>Una pausa. Tots callen embarassats</em>).</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>No hi fa res. Bones tardes. Saludintla!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Estigui bò. No’n fassi cas, d’ella.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>(<em>Inquieta</em>). No sé què fa aquella noya!</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>No ho deu haver sentit.</p> +<p>(<span class="smallcaps">Vergés</span> <em>desapareix. L’</em><span class="smallcaps">Amat</span> <em>l’acompanya fins a la porta</em>).</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Ni ab els seus es atenta.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Mal educada! Què ha après allà baix?</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>No res… mal…</p> +<p>(<em>Se presenta</em> <span class="smallcaps">Cecilia</span> <em>per la porta del fons</em>).</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Per què no sorties més aviat? El senyor Mestre se’n acaba d’anar…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Es igual.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Per què te’n has anat d’aquí? (<span class="smallcaps">Cecilia</span> <em>no respon</em>). Digues!…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Pare, quina importància té això?</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Per què te’n has anat, vull saber!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Déixala estar.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Ho fas sempre que jo parlo de les nostres costums y creencies… per què?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Pare, si no’m deixeu lliure dels meus actes, si heu de trobar malament tot lo que jo faig, no pujaré cap més istiu.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Lliure!… Massa que ho ets, de lliure!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No pujaràs més, dius…y qui ets tu per dir això?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Soch jo…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>(<em>Violent</em>). Y tu… tu qui ets?… Que ets aquí, a casa meva, devant meu ?</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Déixala estar. Acabem la festa en pau avuy.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No! Tot el dia que la guerra se’m remou per les entranyes! (<span class="smallcaps">Cecilia</span> <em>sense dir res se’n va altre cop pel fons.</em> <span class="smallcaps">Amat</span> <em>continua més irritat</em>). Ho veus! Fuig! No ho vull. Se’n va, volguent dir: No’t vull sentir, te menyspreuho… Això s’ha d’acabar… (<em>Anant cap al fons</em>). Escolta tu, orgullosa…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>(<em>Contenint al seu marit</em>). Calla! Aturat! Pren paciència, tampoch lograràs res…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Es vergonyós per nosaltres tenir una filla així. Veus?… avuy meteix totes les noyes del poble hi eren, y ella…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Tenim aquesta creu, portemla ab paciencia.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Tu la perts!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Jo, pobra de mí!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Li vas encara ab massa amor.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Jo tinch por de pèrdrela, la meva filla. Sento que no es nostra ja. Y tu la tractes molt malament. Se cansa de viure aquí… y fugirà. Mentres que si la sabéssim estimar potser mudaria.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Estimar?… Sí… s’hi guanya molt estimant!… ja’s veu…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Sortint decidida pel fons</em>). Pare, mare, escolteu: jo no puch ser com vosaltres, no puch creure lo que vosaltres creyeu. M’es impossible. Si no fossiu els meus pares no’m podria estar aquí… ara vull respectar la vostra manera de veure… Us respecto perquè…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Mentida! No’ns respectes.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Y si’ns respectes no’ns estimes.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Sí, mare…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Quan s’estima se fa lo que’ls pares volen y’s pensa com ells.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Això no. Se pot estimar a una persona y pensar y obrar de diferenta manera que ella.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Una persona qualsevol, sí. Ab els pares, no. L’amor als pares es obediència, sinó…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>L’amor meu…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No’n parlis. Falòrnies! No hi crech ab el teu amor.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Pitjor per vos!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>No responguis així, filla.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>L’amor tant es fill del qui estima com del qui se sent estimat. Si no hi creyeu, vos meteix ne perdeu la meitat del amor que us tinch.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Sabieses?… Ja sabs que no ho entenem això!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>No, filla. Parla plà com nosaltres.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Ta mare y jo volem fets y no paraules… Ja ho sabem que’n tens de molt boniques.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Respecteu la meva manera de veure.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Respecteula!… Oh! la gran senyora! Respecteula! Hum!</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Sí… si no voleu que me’n vagi o que no pugi més.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Això no’s diu, filla.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Deixemla dir, posats a tolerar! Déixali dir tot! Y que se’n vagi! Y que no torni més!… Bon vent!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Això no ho dius de cor, no ho has de dir.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Sí, a fè de Deu! Vés! Déixans tranquils d’una vegada!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Pere, prou. Quan t’enfades te tornes dolent…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Respectemnos els uns als altres. No tingueu aquesta idea tant despòtica de la vostra autoritat! Una filla, veyeu? no està obligada a pensar ni a ferho tot com els seus pares… Vos meteixa, quan no m’heu fet patir per coses tant petites com el vestir y’l pentinar!…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Jo ja no’t dich res, callo perquè tu estiguis contenta…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Callar perquè estigui contenta! Mal fet!</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>La mare sab estimar més que vos… ab ella podria ser ditxosa, ab vos may!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Filla, el teu pare t’estima molt.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Però es un amor que’m lliga y’m reduheix a ser una esclava de totes les seves voluntats. Y això no ho vull. Soch filla vostra, sí; però’l meu esperit es ben meu, lliure. Si no’m compreneu respecteume o deixeume estar a ciutat guanyantme la vida sola. Què hi faig també aquí?… Us faig mal sense volguer y vosaltres me’n feu a mi… El pare està contínuament irritat…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Sí, contínuament, perquè no’t comprench. No comprench que una filla pugui dir lo que tu dius als teus pares. Hont ho has après? Aquest es el teu saber? Saber del dimoni! Y en quant a obehir… a qui obeheixes?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>No puch. No m’he proposat no obehir, es que no puch. No’m compreneu; ho sé, ho veig… y si m’estiméssiu forsa no sería res tot això… me voldríau tal com soch… Preneume, estimeume tal com soch!…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Jo t’estimo, filla.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Tal com ets, no!</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Pare, el món està fent un gran cambi. Vosaltres aquí dalt, no ho sentiu, no ho veyeu. Jo ja no puch ser com vosaltres ni que vulgui. He begut en altres fonts…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>A les fonts del mal!</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Ho judiqueu així, però no es cert. El mal no es lo que vosaltres us creyeu. El mal es un altra cosa: l’ignorancia.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Vetaquí tot lo que’n sabs dir, filla: ignorants.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>No dich això, jo.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Ens ho has dit mil vegades!</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Sou com els altres, com tothom…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Com tots els ignorants, no es cert? Gràcies.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>No. Prou. No vull dir res més. Preneu en mal tot lo que dich. Es desesperador!…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No parles sense ofendre.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>En les teves paraules no hi ha amor.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>El meu cor n’està plè, per vosaltres y per tothom. Y això voldria que ho comprenguéssiu. Si jo devegades no soch prou amable no es per desamor sinó perquè vosaltres me poseu violenta.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Has pujat de ciutat donante una importància!… Tothom ha d’estar per tu, y tu per ningú…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Es cert lo que diu el teu pare.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Y què significa fer tant la sabia? Y tants desprecis! Els que saben tenen de sentir amor pels ignorants.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>No es això lo que jo faig? Sinó que vosaltres no ho voleu entendre. Jo vull combatre l’ignorancia y tot lo que la fomenti, però sense orgull, sense fer la sabia, com vos diheu. Som tota una creuada de joves; potser tots no tindrem el meteix coratge, però es la nostra obra, de tots… L’ignorància es la font de tots els mals; el vostre fanatisme, la vostra misèria, tot es fill de l’ignorància. Y nosaltres, els joves, ens escamparem pels pobles… metges, mestres, farmacèutichs y la combatrem ab totes les nostres forses; sigui allà hont sigui la combatrem.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Aquí no intentis fer res.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Oh!… no’ns aturarà la familia, ni rautoritat, ni cap poder de la terra, ningú que trobi la seva forsa en l’ignorància.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Ay filla!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>(<em>Contenint sa fúria</em>). Déixala estar. Està molt bé tot això. Però que’m digui lo que es l’ignorància per ella… la religió, la nostra fè, les nostres costums?…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Y moltes altres coses… y això també.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Has fet bé de parlar tant clar. Molt bé ! Y perquè vegis que t’ho agraheixo, escolta: l’any que’t manca per acabar la carrera, dónal per cursat…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Què es bèstia això!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>(<em>Ràpit y menassador</em>). Una vegada’m vas dir selvatge…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Y ara ho voleu ser?… No pas ab mi!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Llibres, papers tot anirà al foch…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Enèrgica y dolorosament</em>). May! May! Me voleu esguerrar la vida!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Per Deu y la Verge! Pere, tingues seny!…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Veyent a son pare que va menassador cap a n’ella</em>). Mare! Atureulo, sinó me’n vaig!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Calma, filla! Tu, Pere!…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Fugir! Anarsen! No vull sentir més aquestes paraules. Fuig! Vina, jo t’acompanyaré!</p> +<p>(<em>L’agafa brutalment y donantli cops a l’espatlla la vol treure de casa</em>).</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Desprenentse d’ell, plena d’excitació</em>). Pare, prou! Adéu, mare! Adéu tot lo d’aquesta casa!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>(<em>Ab un crit del cor</em>). No, filla meva! (<em>Al seu marit, indignada</em>). Ho veus, brutal!</p> +<p><em>A l’escala se sent un crit de</em>: Amat! Company!…</p> +<p>(<em>Es en</em> <span class="smallcaps">Joan Gatell</span> <em>qui vé precipitat y inquiet. Es el batlle del poble. Va ab roba bona de pagès. Es home seriós. Amat va a rebrel a l’escala mentres Juliana s’emporta a la seva filla cap dins</em>).</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Filla meva! Vina! Perdona!</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>No, mare, això s’ha d’acabar. (<em>Desapareixen</em>).</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>(<em>Rebent al</em> <span class="smallcaps">Joan</span> <em>al cap de l’escala</em>). Què hi ha, Joan?</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Què teniu?</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No res; digues, per què vens tant depressa, suat y esbufegant?</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Dónam un consell! A veure…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Parla. Què hi ha?</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>S’ha presentat al poble un foraster, un senyor que dirigintse a un grupu de pagesos els ha parlat de l’aigua y de la secada…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Y qué! Digues. Per què’m vens a trobar?</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Perquè es un home perillós y no sé què fer. Si anéssim a veure a Mossèn Gregori…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Per què ?</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Aquest home … comprens ?… en bones paraules potser vé a fer mal. No soch pas jo’l qui ho dich. Alguns volien que jo’l cridés a l’ordre, altres m’han dit d’anar a trobar al senyor Rector… El senyor Mestre ha parlat un moment ab ell…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Y ahont es ara ?</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Ell? Al portal d’avall, penso. Estava plè de gent.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>(<em>Apareixent pel fons</em>). Què hi ha? Què diheu d’un foraster?…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Sortint derrera de sa mare y permaneixent a la porta com ella</em>). Quina mena d’home es aquest?</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Tu a dins!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Prou.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Quina mena d’home es?</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Un senyor ben vestit, ab una barba rossa, un galan home…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Anhelosa</em>). Jove, alt, uns ulls blaus, vius, com dues estrelles?</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>(<em>Admirat</em>). Cert, es ell .</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Per sí</em>). Sí, es ell!</p> +<p>(<em>Desapareix vivament cap dins</em>).</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Es boja!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>La nostra filla no està bé, no.</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Bah! Sempre l’he vista igual: un foch follet.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>L’hem de saber portar mellor, Pere.</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Què diheu, donchs? Què fem ab aquest home?</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Algun embaucador!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Un xerrayre!</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Sortint y dirigintse al Joan</em>). Y què diu aquest home? De què parla?</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Parla de les aigües, que no hem de fer pregaries, que ell sab un medi de que no’ns manqui may aigua…</p> +<p>(<em><span class="smallcaps">Cecilia</span> posa gran atenció a lo que diu</em> <span class="smallcaps">Joan</span>).</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Aigua! Còm?</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Dels gorchs, diu ell.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>(<em>Horroritzada</em>). Dels gorchs de la Verge!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Dels gorchs sagrats!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Deu ésser boig!</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Ab un crit</em>). No!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Filla!</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>No es boig! No!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Què sabs, tu? Deixa estar.</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>No es ben estrany això? Jo no sé què fer.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>No feu res sense veure a Mossèn Gregori. (<em>Se sent la veu d’en</em> <span class="smallcaps">Vergés</span> <em>a la porta</em>).</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Ab permís…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>El senyor Mestre.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>(<em>Sorpresa</em>). Ara meteix se’n acaba d’anar.</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>(<em>Al entrar</em>). Els porto una nova.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Parli al moment!</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Lo d’aquest foraster? Ja ho saben per mi. Ara acabo d’arribar. Y ahont es ara? Què s’ha fet d’ell?</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>L’ha sentit, vostè?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>L’he sentit y es un home de valer. Me sembla que’l poble no faria malament d’escoltarlo. A casa de la Vila per exemple, ab tots vostès…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Vol dir?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Es una idea meva.</p> +<p>(<em>Arriba la senyora</em><span class="smallcaps">Trinitat</span>, <em>tota agitada</em>).</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Es aquí’l Joan… sí, m’ho pensava.</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Què hi ha?</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Vinch de casa la Vila buscante. Dispensin que no hagi donat les bones tardes.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Assentis, fassi’l favor</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Sí, gràcies. Vinch perquè s’ha presentat a casa un foraster a demanarte no sé quin permís pera parlar…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Ab mi?</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Sí, ha dit que tornaria.</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>A quina hora?</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>No ho ha dit.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Company, anem a veure a Mossèn Gregori.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Y què li direu a Mossèn Gregori?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Es natural… què li direu?</p> +<div class="centrat"> +Mossèn Gregori +</div> +<p>(<em>Baix a l’entrada</em>). Ave Maria Purissima!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>El senyor Rector!</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Y jo no l’he vist…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Ja ho deu saber.</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Segurament.</p> +<p>(<em>Tots van a rebrel a l’escala</em>).</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>(<em>Aprofitant el moment</em>). Cecilia!… Oh! que estava inquiet!</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Qui es aquest home? Vostè ho sab?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>(<em>Donantli una targeta</em>). Tingui, Cecilia, per vostè.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Rapit, havent llegit el nom</em>). Oh! Ell! El cor m’ho ha dit. Me vol ajudar, Vergés?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Per vostè tot.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Li ha parlat de mi?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>No més m’ha dit: coneix vostè una Cecilia Amat? Y m’ha donat la targeta. Qui es?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Un amich meu… calli!</p> +<p>(<em>En mitg de tots que’l festejen, apareix</em> <span class="smallcaps">Mossèn Gregori</span>. <em>Es home de mitja edat</em>).</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Estich cansat.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>(<em>Acostantli una cadira</em>). Assentis.</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Gràcies, fills meus.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Que està separada d’ells, diu a</em> <span class="smallcaps">Vergés</span>). No vacili, Vergés. (<span class="smallcaps">Vergés</span> <em>sembla duptar</em>). Si no té coratge deixim, covart!</p> +<p>(<em>Desapareix, dissimuladament. Els altres distrets ab</em> <span class="smallcaps">Mossèn Gregori</span> <em>no se’n donen compte. Vergés la segueix poch decidit</em>).</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Tot ho sé. Ja m’han portat la mala nova.</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Què’n pensa, Mossèn Gregori?</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>No es res de bò, veritat?</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Deixeume respirar, espereu… (<em>Una pausa. Tots se’l miren ab gran anhel y ell continua</em>): Ha arribat un vent tempestuós!</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Y què hem de fer?</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Senyalins un camí.</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Deu ens illumini a tots. Després d’un acte tant hermós com el d’aquesta tarda vé’l dimoni a sembrar les seves tempestats.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Donchs, quina mena d’home es aquest?</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Algun revolucionari terrible; un d’aquests sembradors de discòrdies que tant abunden per les ciutats…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Jo estich torbat, no sé qué fer.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Lo que’ns aconselli’l senyor Rector.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Voleu dir que es un enemich tant fort?</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>El mal y l’idea del mal sempre són forts enemichs.</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Es cert.</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Ell, per sos mals fins, tocarà la part més flaca del poble. Us parlarà de l’utilitat, de la cullita, de la riquesa, del benestar, y lo que busca es treure la fè dels vostres cors. Aquests homes són com les males herbes dels vostres camps. D’allà hont s’arrapen ne xuclen la vida. Són uns enviats de Satan!</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Què hi venen a fer aquí dalt!</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Devegades són explotadors astuts y egoistes. Voldrien aixecar fàbriques al lloch de les iglesies y aspiren ambiciosos a ferse amos del món ab el seu diner.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Oh, l’ambició boja!</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>O bé són anarquistes folls que fan el mal pel mal. Això es lo més possible. S’escampen pel món a predicar maldats…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>No crech que aquest home sigui d’aquests.</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>No ho podem dir.</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Sentimlo primer… no us sembla?</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>No us fiheu de la gent estranya que us vulgui portar el benestar a casa senyal que busca el seu…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Desconfieu de tot lo que no porti la marca del Senyor,</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Què’ns aconsella, vostè?</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Jo tinch entera confiansa ab el meu poble, però no m’atreviré a deixarhi predicar certes idees. No’s pot creure massa en la bondat de ningú… no us ofengueu. Què diríau d’un pagès que per que té un camp de bon blat permet que un altre li sembri de males llevors?</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Així vostè tem molt.</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Sí que temo. Se diu que’l vent porta certes malalties de l’una encontrada a l’altra. La paraula es com el vent que porta’l mal y la febra de les ciutats perdudes al cor sa de la montanya.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Sí, com més va més gros veig el perill.</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Me sembla que de res ne feu una montanya.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Jo penso: y’ls bons, donchs… els forts, els fidels, per què hi seriem al món?</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Això es consolador.</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Cregui que les dones no flaquejarem.</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Quan les sento parlar així me fan un gran bé. Veig que’l regne del Senyor s’aguantaria més fort y segur si totes les dones fossin com vostès. El meu ministeri meteix, què seria sense la dòna?</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Mossèn Gregori, no’ns espantem, sigui’l nostre capità.</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Demanaré noves forses al Senyor, (<em>Una pausa.</em> <span class="smallcaps">Mossèn Gregori</span> <em>medita un segon</em>). Una idea! En casos semblants s’ha de tenir diplomàcia. Aneu, busqueu aquest home y de part meva convideulo cordialment a venir a l’Abadia.</p> +<p>(<em>Tots queden sorpresos</em>).</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Vol dir?</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Sí, molt ben pensat.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>No ho trobo prudent.</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Ab sò de pau se vencen els més grans enemichs. Dieuli que vingui a casa meva, que’l senyor Rector li vol parlar y que s’interessa per ell…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Ab molt de gust li diré.</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Sempre l’Iglesia per medi de la dolcesa y la mansuetut ha triomfat de tot. Després no val res ésser bò si no s’es una mica astut. Aneu. Compliu bé l’encárrech.</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Y si no vol venir a l’Abadia?</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Aleshores, si convé, per privarlo de parlar se l’agafa.</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>No’s va tant depressa sense motius.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Ab la lley a la mà sempre’s troben motius quan se vol condemnar a un home.</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>No deixa de ser una cosa molt delicada…</p> +<p>(<em>Desapareixen</em>).</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Que la Verge dels Gorchs us guihi. (<em>S’alsa, se passeja un instant, y continua</em>). Ah, senyores! Per primera vegada sona a n’aquest poble el crit de guerra!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Ens defensarem.</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Si no ho fan els homes, ho farem nosaltres, les dones.</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Les dones! Sempre he tingut tota la confiansa ab elles. Les dones!… Son les columnes del temple del Senyor!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Ah! Mossèn Gregori!… no pas jo…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Per què ho diu?</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Per la seva filla, provablement…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Ah!… això…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Quina pena, Deu meu!…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Sobre aquest punt ja li he dit altres vegades que pot tenir la conciencia tranquila.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Es igual… sofreixo molt per ella, Mossèn Gregori… Es cert que estich més tranquila que avans. Però’l cor sofreix molt, el cor d’una mare. Veu? ara fa un instant ha desaparescut… Ahont es? Segurament en busca d’aquest home, ab el Mestre…</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Es cert, tot d’un cop no l’hem vista més…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Jo sí… he vist com fugia… No he volgut dir res per son pare. Un dia, ell no s’aguantarà… Oh, Jesús!…</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>No perdi la confiansa. La seva filla cambiarà…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>No… sort d’això, després de tot. Tinch esperansa que la Verge obrarà un miracle. No sé per què no, veritat? No n’ha fet d’altres? Tinch aquesta esperansa… li tocarà al cor, un dia…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Què es dolsa aquesta paraula: esperansa! Aquesta mel cristiana no s’ha d’allunyar may del nostre cor!</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Llum pels ofoscats! Camí pels esgarriats!</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Oh, sí! Aquesta es la paraula! Llum pels ofoscats, Senyor! Vostès també ho han estat d’ofoscats y qui sab si per medi de la seva filla se’ls envia la llum?</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>(<em>Ab angoixa</em>). Què vol dir?</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Qui sab si això no es més que un petit càstich?</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Un càstich! Pera mi? En què puch haver ofès al Senyor, pobra de mi?</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Sovint se l’ofen sense tenir l’intenció d’ofendrel; se l’ofen creyent anar pel bon camí, quasi sempre que seguim lo que se’n sol dir impulsos y desitjós naturals.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Mossèn Gregori… expliquis més clarament! No’m fássi sofrir! En què he pecat jo?</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Ha pecat d’ambiciosa.</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Això es cert.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Vostès me confonen.</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Ha volgut que la seva filla, costés lo que costés, sobressortís per demunt de totes les noyes del poble. Se’ls va dir que la noya tenia talent y vostè y’l seu marit se’n han sentit tant orgullosos que ja no han vist res més…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Y això es un gran pecat per uns pares?</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Això precisament, no. Però vostès varen enviar la seva filla a la gran ciutat, lluny de les seves mi- rades…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>La vam enviar a ca la seva tía.</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>No hi fa res. La tia passava moltes hores que no la veya. No sabia quina mena d’amigues tenia, no vigilava les seves lectures… La seva filla fins va arribar a publicar algun escrit en un periòdich no gayre com cal. Y això durant l’edat més crítica, el mellor temps de l’educació moral, quan el cor y la inteligencia s’obren pel mal o pel bé… (<em>Pausa breu</em>). Deixar una filla lliure, abandonada a sí meteixa en una gran ciutat… ho comprèn?… (<span class="smallcaps">Juliana</span> <em>apesarada, ab el cap baix, no respon</em>). L’haguessin enviada a una pensió de religioses hont algú hauria cuydat amorosament de la seva ànima…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Comprench la meva falta. Si vostè hagués sigut aquí!… Ah! Deu meu!</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>No he dit això per espantarla sinó pera fer llum… Vostè no deixi de confiar en la Verge…</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>May de la vida!</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Estigui tranquila. Pensi que si ella no vol empendre’l bon camí, no serà perquè li hagin mancat bons exemples dels seus pares.</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Això no.</p> +<p>(<span class="smallcaps">Juliana</span> <em>està abatuda ab el cap baix</em>).</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Y a la hora suprema que la justícia de Deu se decideixi per tota una eternitat, quan el món tremolarà en sos fonaments y’ls ulls dels pecadors ploraran fel y sang, ella sola serà la única responsable de les seves accions davant del Gran Jutge!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>(<em>Horroritzada, en plor, cau de genolls als peus de</em> <span class="smallcaps">Mossèn Gregori</span>, <em>cridant</em>). Gran Deu! Deu de misericòrdia! Perdó! Pietat per la meva filla!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>(<em>Que entra de sobte ab el gest y la mirada violenta</em>). No hi ha pietat! No hi ha perdó!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>(<em>Sense esma d’alsarse</em>). Oh!… Amat! Què hi ha?</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Alsis, senyora, calmis! Jo no volia disgustarla així…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>(<em>Alsantse y acostantse al seu marit</em>). Què hi ha? No’m callis res! T’ha donat un altre disgust la nostra filla?</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Sí… ara fòra perdó! Fòra pietat! May més!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Pere!…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>(<em>A l’</em><span class="smallcaps">Amat</span>). Calleu.</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>(<em>Agafant pel bras a</em> <span class="smallcaps">Juliana</span>). Anem a dins, senyora…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No! Sàpigues que tot el poble’n va ple! La cara’m cau de vergonya! Al mitg de la plassa, devant de tot el poble, ella l’ha abrassat y besat…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Oh!… es monstruós!…</p> +<p>(<span class="smallcaps">Amat</span> <em>abaixa la cara</em>).</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Filla indigne! Escandalosa!</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>No li havíeu d’haver dit.</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>No, ben cert.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>(<em>Anantsen plorant</em>). Deixeume amagar! No soch digne jo… no!… Jo soch la culpable!… Oh!… Deixeume amagar.</p> +<p>(<em>Desapareix</em>).</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Aquests sofriments de sa mare els hi faré pagar!… Oh, Deu!…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Calmeuvos, Amat. La Verge farà un miracle. Li tocarà al cor, se tornarà bona y la perdonarà…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Jo no, donchs !</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Jesús Deu meu! No digueu això!… Me’n vaig ab ella… No digueu això, Pere…</p> +<p>(<em>Desapareix</em>).</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Jo, no, may més!</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>(<em>Horroritzat</em>). Pere, diheu un gran pecat!…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>(<em>Anant amunt y avall, violent</em>). May més! May més!</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>(<em>Alsant els brassos</em>). Llum pels ofoscats, Senyor!</p> +<h2 id="acte-segon">ACTE SEGON</h2> +<p><em>Un gran pati a l’ayre lliure, als darreres de la casa que habita el pastor</em> <span class="smallcaps">Romanill</span>. <em>Té al fons una gran porta feixuga, ab portella, que dóna al carrer. A la dreta el mur vell y assalinat hont creixen les morelles y altres herbes de paret. A la part alta, d’entre les pedres, broten els tanys luxuriants d’una figuera borda. A l’esquerra la casa. Fins al primer pis es més sortida que’l reste. Hi ha un terrat ab barana rústica d’obra. Sota la volta del terrat, en primer terme, un portal en forma d’arcada que es el pas de la casa al pati. En segon y tercer terme dues portes ab reixats de fusta que son les dels corrals de les ovelles. Entre una y altra porta, vora la paret, un llimoner molt vell, de fulles esgroguehides.</em></p> +<p><em>Mitja tarda. Se senten belar les ovelles a fòra que acaben de sortir. El pati y’l carrer encara están plens de polsaguera. La porta del fons tota oberta, veyentse clarament les cases del devant. Pati y carrer tenen la llum d’una tarda nuvolosa d’istiu.</em></p> +<p><span class="smallcaps">Romanill</span> <em>que es un home alt y ben fet, s’està gallardament plantat al mitg del carrer. Porta una brusa curta y va tot afeytat. Dins del corral una ovella bela planyívolament. </em></p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>(<em>Al rebadá, que nos veu</em>). El temps no està massa segur. Pòrtales no més fins al coll del Calvari. (<em>Cullint una pedra y tirantla contra una ovella ressegada</em>). Ruix-que!.. Au, tu, gandula!…</p> +<div class="centrat"> +Una dòna +</div> +<p>(<em>Que surt a la finestra de la casa del devant</em>). Y ara! Que no les treyeu vos, avuy, pastor?</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>No… altra feyna tenim.</p> +<div class="centrat"> +La dòna +</div> +<p>Donchs què es cert lo que’s diu?</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Sí, adeusiau, bona dòna!</p> +<p>(<em>Entra y tanca la porta deixant la portella mitg oberta</em>).</p> +<div class="centrat"> +La dòna +</div> +<p>Deu us castigarà!</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>No hi ha perill!</p> +<div class="centrat"> +La dòna +</div> +<p>Renegat!</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Au, al diable!</p> +<div class="centrat"> +Braulia +</div> +<p>(<em>Que es una dòna petiteta, sortint del corral, ab un calderó a la mà</em>).</p> +<p>Vols dir que plourà, Romanill?</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>No ho voldria pas, avuy. Aquests de les pregaries dirien que la seva Verge ha fet un nou miracle…</p> +<div class="centrat"> +Braulia +</div> +<p>Oh!… No ho diguis fòra de casa això…</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Bah ! Per lo que m’ha de donar la gent d’aquest poble!…</p> +<div class="centrat"> +Braulia +</div> +<p>Te compromets massa, avuy.</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Què’m fa?</p> +<p>(<em>Se sent belar l’ovella malalta dins del corral</em>).</p> +<div class="centrat"> +Braulia +</div> +<p>Què’n farem d’aquesta bestiola?</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>No’s curarà pas.</p> +<div class="centrat"> +Braulia +</div> +<p>Donchs que esperes?</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Demà treuré’l remat cap al tossal, jo meteix l’espanaré y la vendrem.</p> +<p>(<em>Per la portella entra</em> <span class="smallcaps">Bartomeu</span>, <em>un home de mitja edat, ni pagès ni menestral. Porta una gran barba y riu sempre francament. Calsa espardenyes. Té’l cabell llarch y rutllat que li surt pels voltants de la gorra</em>).</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>Salut, Romanill, ab la teva dòna. Encara no es aquí, ell?</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>No vas poch depressa, tu!</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>Els apressats fan la feyna.</p> +<div class="centrat"> +Braulia +</div> +<p>Fins a les quatre o quarts de cinch, no hi compteu.</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>Son les quatre tocades.</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Què’s diu pel poble?</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>(<em>Rient</em>). Pel poble? Sembla estrany que ho preguntis! En aquest poble no’s diu may res… ningú pensa, ni parla, ni fa res…</p> +<div class="centrat"> +Braulia +</div> +<p>Me sembla que no vindrà ningú.</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>Ben pochs.</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Sempre hi ha curiosos.</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>Ja està tot preparat. No l’han volgut deixar parlar a la plassa perquè seria fàcil que la gent s’hi deixés caure…</p> +<div class="centrat"> +Braulia +</div> +<p>Ni en cap cafè tampoch…</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Mellor! Així, el que vingui aquí serà vist de tothom… Que se’l pugui senyalar ab el dit… No volem vergonyosos!…</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>Tot se va tramar ahir vespre a l’Abadia. S’ha passat de casa en casa un avís del Rector…</p> +<div class="centrat"> +Braulia +</div> +<p>A tu te’n faran una de grossa, Romanill!</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Bah! Què’m poden fer a mi? Soch independent. Tinch l’amo a ciutat y del meu coll… Quan els homes són tant lliures com jo…</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>(<em>Rient</em>). Més ho soch jo que no tinch amo…</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>No es cert… ets més esclau pèrque no tens diners… Te creus ser amo de tu meteix?… està bé… però si tu no vals res… de que ets amo?</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>Y qui t’ho ha dit que jo no valch res?</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>L’home val per lo que té… m’ho desfaràs, això?</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>Me’n fum! Visch content…</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>També hi visch jo… Però creume, Bartomeu, en aquest món la qüestió no es no tenir amo, sinó tenir diners…</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>(<em>Rient</em>). Desengànyat! Tu no has de viure com jo, ni jo com tu!… Cada home té’l camí senyalat, per més que fassi… Tu havies de ser pastor… jo aucell de bosch!… Si no visch aquí viuré en un altre lloch. Pelat vaig venir a la vida, pelat me’n aniré. Tot el món m’es pàtria !</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Com a mi!</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>(<em>Rient</em>). Una altra cosa… L’home que té una idea y no la defensa què es?</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>No es res… no es home.</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>Donchs jo soch un home. Per les meves idees no estich bé en lloch.</p> +<div class="centrat"> +Braulia +</div> +<p>Mal fet.</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>Però hi ha un consol: els homes com jo no’s moren may de fam…</p> +<div class="centrat"> +Braulia +</div> +<p>Per què?</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>(<em>Rient molt</em>). Perquè ja s’han fet tant amichs ab ella que si bé’ls apreta no’ls escanya…</p> +<p>(<span class="smallcaps">Braulia</span><em>’s dirigeix a la casa rient y’s troba ab el</em> <span class="smallcaps">Manso</span> <em>home de mitja edat, ros, joyós, a qui la beguda ha envellit y degenerat. Vesteix tot de vellut, molt folgadament. Porta bigoti</em>).</p> +<div class="centrat"> +Braulia +</div> +<p>Y ara! Hont va aquest carlinot?</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>(<em>Alegrament</em>). Ey! Ey!… Que no hi puch ser, jo?</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>No t’hi comptàvem pas.</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Per què?</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>El Manso es amich meu y allà hont jo faig un ell sempre fa dos…</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Cert, tant al cafè com a la taverna, tant si’s beu blanch com si’s beu negre…</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Ben respost!</p> +<div class="centrat"> +Braulia +</div> +<p>Però no sou carlí, vos?</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Què té que veure?</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Tu diràs.</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Home, soch carlí?… segons com s’enten això. Partidari de Don Carles sí que ho soch… de frares y capellans, no…</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Don Carles be’ls defensa’ls capellans!</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Que defensi lo que li doni la gana, ell!</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>Home, ja t’ho he dit altres vegades… això no està bé… si no pots veure als capellans feste republicà com jo y’l Romanill!…</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Això may! M’ofens. A cal Manso sempre s’ha sigut carlí! El meu pare va fer les dues guerres… jo soch carlí, el meu fill també ho serà…</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>No ho pots dir lo que serà’l teu fill.</p> +<div class="centrat"> +Braulia +</div> +<p>(<em>Rient y desapareixent per l’arcada</em>). Es fàcil que no sigui ningú, com tu meteix.</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>(<em>A Romanill</em>). Ningú! M’estimo tant com un altre. Per què m’ho ha dit això la teva dòna?</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Déixala estar.</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Escolteu: aleshores de la burla de la campana nova que va sortir de la taverna del Motxo, qui va ser el més atrevit? Y per Carnaval, qui va cantar les sàtires?… jo. Sempre he hagut de ser l’amo de la gresca, jo…</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>L’amo de la gresca, es cert… Veus?… aquí no’s tracta de fer gresca. Es una cosa molt seria…</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Seria?… malament!…</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>Vaja, home!</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>(<em>A n’en Bartomeu</em>). Tu ets republicà, jo carlí… Tu ets honrat, jo també…</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Es cert…</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Donchs què vols més? Jo’m sé guanyar la vida… tu no. Jo bech quan vull, fumo bons cigarros… per què m’has d’envejar, tu?</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>No t’envejo pas…</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Home! Qui diu tu, diu un altre… (<em>Treyentse dos cigarros grossos de la butxaca</em>). Teniu, fumeu! A la meva salut!</p> +<p>(<em>Per la portella apareix el</em> <span class="smallcaps">Senyor Vicens</span>, <em>el veterinari del poble, vell, moreno, de pell apergaminada y ab un bigoti caigut, blanch-groch com el seu cabell. Vesteix un trajo molt vell. Porta ulleres verdes. Té la veu molt cascada. A l’entrar se planta y mira al seu voltant</em>).</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>Pastor!…</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>El menescal!… no podia mancar.</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Entreu, senyor Vicens. Ja ho veyeu, encara no hi ha ningú.</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>(<em>Ab pena</em>). Això estava mirant … ningú !</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>Si tots fossin com vostè…</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>Jo, pobre de mi! Què he estat jo? Un poca cosa! Y ho comprench, els homes d’ara valen ben poch… ben poch… Tot es fals!…</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>(<em>Ab petulància</em>). No, senyor.</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>Tu meteix, no ets carlí? Donchs què hi vens a fer aquí?… Espiar?</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Vostè es honrat, jo també…</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>Jo he sigut ab els Cantonals a Cartagena… Ton pare ha fet les dues campanyes ab els facciosos… Bah!… No vulguis comparar!</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>(<em>Allargantli un cigarro</em>). No hi fa res, fumi!</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>No. </p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Fumi, home!</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>Gràcies, no fumo ni bech.</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Ja’s dóna per la pell?</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>A veure si vius tants anys com jo, Manso!</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Ni ganes, per viure com vostè…</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Calla, tu. El senyor Vicens es un sabi… ha estudiat molt…</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Y què té més?</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Sab lo que tu no sabs…</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>No més dels llibres que té te podries comprar un tros de terra.</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Els llibres! Puf!.,, Més m’estimo això! (<em>Alsant el bras com qui beu</em>).</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>Pobre home!</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Què’t darà això? Mentres que’ls llibres…</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Això?… beus y’t passen moltes coses… t’alegres… Ab els llibres, al revés, te capfiques…</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>Deixemlo dir, no es ningú.</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Y vostè què es?</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>Com!</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Què es? De quin partit? May ens ho ha dit.</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>Jo no soch de cap partit.</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Diuhen que es ateu… Me vol esplicar ben bé què vol dir ateu?</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>(<em>Mitg rient</em>). Calla, molècula refractaria!</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Què vol dir això ?</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Es un cau de rahons. Deixeulo estar.</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>L’home no cal que ho digui ab paraules lo que es. Tant se valdria que’ns poséssim un cartellet a l’esquena. El qui’m coneix y’m veu ha de saber qui soch, si no es cego… No m’amago de res…</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Y jo? Bech quant tinch set…</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>Tu sabs llegir, no es cert, Romanill?</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Sí, senyor, una mica.</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>(<em>A</em> <span class="smallcaps">Bartomeu</span>). Y tu?</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>No, senyor. Tot el meu coneixement es natural. No he anat may a estudi.</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>Llàstima! Quan me mori te deixaré’ls meus llibres, Romanill. Ets un cap clar.</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Un té la seva mica de lletra.</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>A mi déixim els diners, senyor Vicens.</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>Els liquidaries aviat!</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>Diners! Oh!… Si vol deixar diners pensi ab aquest pobre juheu errant!</p> +<p>(<em>Per la portella entran</em> <span class="smallcaps">Joan</span> <em>y l’</em> <span class="smallcaps">Amat</span>).</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>(<em>De la porta estant</em>). Se pot passar, Romanill?</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Endavant tothom. Aquí no barrem els passos a ningú.</p> +<p>(<em>Els dos avancen retrets</em>).</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Bones tardes a tots!</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Deu vos guardi de mal!</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Salut!</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Us venim a parlar, Romanill.</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Bé prou que m’ho penso.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Que no podriem enrahonar… ab vos tot sol?</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Tot lo que m’heu de dir ho poden sentir aquests.</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Donchs, sí. Ja heu reflexionat bé lo que aneu a fer, Romanill?</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Sí.</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Nosaltres voldríem evitar un conflicte. Ab rahó o sense rahó’l poble s’ha alarmat contra aquest home y…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>(<em>Acabant la frase</em>). Us podria anar malament, tant an ell com a vos…</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Me veniu a menassar?</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>No, home.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Sabem que aquest home no vé aquí ab bones intencions…</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>Qui ho ha dit això? Farsants! Vosaltres meteixos no ho creyeu!</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Tot això ha sortit de l’Abadia! Aquell casal rònech goberna’l poble, y la majordona també, je, je!…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Hem vingut pera parlar ab el pastor y no ab vosaltres !</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Son els meus companys y poden pendre part en la conversa. Y qui no li agradi…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>No us enfadeu.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Sembla estrany, Romanill, que us volgueu convertir en abrigall d’aquestes coses! Un home com vos, tant respectat! Tants anys que sou al poble y se us estima!…</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Jo ho crech. Encara una ovella de les meves no salta del camí a brostar un miserable cep ja’m doblegueu ab una multa… jo ho crech si se m’estima !</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>No’l podeu veure perquè no va a missa! …</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>No es cert, se fa cumplir la lley a tots per un igual.</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>La feu tant ample y tant estreta com voleu la lley.</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Justa! La lley! Una corda per escanyar als que no tenen…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No, la lley està molt ben feta. Ens fa a tots iguals.</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Deixem estar la lley. Lo que vos feu, Romanill, no es prudent…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No. No sabeu, pastor, que ningú va contra les obres de Deu sense que tart o d’hora’n sofreixi el gran càstich?</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Bé, acabem, què voleu ab tot això?</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Que us hi penseu molt avans d’acullir y protegir aquest home.</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Gràcies pel consell.</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Molt bé.</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Sou a casa vostra y no us podem privar les vostres accions.</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>Sort d’això!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No es que tinguem por… però voldríem evitar un desordre.</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>Si vosaltres no’l moveu!…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Aquí no hi vindrà ningú, fòra quatre perdularis, quatre culs de taverna…</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Ho diheu per mi, això ?</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No… y dispenseu. No hi vindrà ningú, però’l Joan y jo sí que hi vindrem, a saber lo que’s diu … a vetllar, com pertoca a les autoritats…</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Aquí hi pot venir tothom… tot el poble.</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>El poble no hi ha de fer res aquí.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Y si aquest home vé a aconsellar males idees, a portar la guerra y’l desordre, se’l traurà del poble com a un apestat…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Com a un apestat!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Se l’apedragarà com a heretge y fins que sigui fòra del nostre terme no s’aplacarán les ires…</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Això es venir a menassar!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No es que nosaltres ni’l senyor Rector ho volguem. Però’l poble, creyeume, no’s podrà contenir…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Voldríem que li diguessin tot això… que sàpiga per endevant lo que li pot passar.</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Està molt bé. Per aquest viatge no necessitaveu alforges. Anèusen tranquils, senyors.</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Sí, anem. No se’ns vol escoltar.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Per fi, aconselleuli que si s’estima la pell val més que ho deixi córrer. El nostre poble no està per jochs…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Anem! Anem!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Sí, val més.</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Salut!</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>Y bon viatge!</p> +<p>(<em>Se’n van descontents pel fons</em>).</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>(<em>Fentlos ganyotes y gestes obcens</em>). Les autoritats… Qui son? Dos banyuts!,..</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>Autoritats de palla!</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Jo’ls hauria dit… banyuts!… No sabeu manar… Sou uns…</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>Estúpits! No mereixen altre nom. L’Amat té una filla que es un tresor. Hi hauria pares que ab una noya com ella…</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>La fan sofrir molt. Se’n anirà de casa y no’ls tornarà més. Ens ho ha dit a la dòna y a mi …</p> +<p>(<em>Se sent remor de gent al carrer. Per la portella entran algum homes, altres guayten y passen</em>).</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>Ja n’hi hà que venen.</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Potser es ell.</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>(<em>Que ha anat cap a la portella a guaytar</em>). Sí, ell!</p> +<p>(<em>Tots corren cap al carrer. El</em> <span class="smallcaps">Foraster</span> <em>entra. Es un home alt y gallard. Barba y cabells rossos. Ulls blaus y dolsos. Vesteix americana y pantalons blanchs. Barret de feltre clar. Darrera d’ell entran molts curiosos</em>).</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>(<em>A l’entrar, ab un gest franch, com si’ls abrassés a tots</em>). Salut, amichs! (<em>Tots saluden cadahú a la seva manera</em>). Què?… No hi ha més gent?</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>No, senyor.</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>No vindrà ningú.</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>No senyor, no vindràn.</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Jo bé ho espero.</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>No tingui massa esperansa.</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>No?… No valdria la pena de viure.</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Vull dir, jo…</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Sí, pastor, sí. Aniran venint. Pot tardar, però a la fi el poble vindrà ab nosaltres.</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>No tingui tanta fe.</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Que no’n tenia vostè a la meva edat?</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>Oh!… Hi havia uns altres homes aleshores!</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Els meteixos de sempre. Y la senyoreta Amat, diguin, l’ha vista algú?</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>No. </p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Es estrany! (<em>Veyent alguns homes que entren y no gosen a avansar</em>). Veniu, acosteuvos, tots som uns aquí. (<em>S’acosten vergonyosos y desconfiats. N’hi ha que saluden de paraula, altres ab el cap, altres de cap manera; alguns se treuhen la gorra</em>), Oh!… Poseuvos la gorra, poseuvos! Val més una bona paraula que no aquesta acció humiliant!</p> +<div class="centrat"> +Una veu +</div> +<p>Si no’n tenim de paraules!</p> +<div class="centrat"> +Una altra +</div> +<p>Venim a escoltar!</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Poseuvos la gorra que no som a missa!</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>(<em>A</em> <span class="smallcaps">Romanill</span>). Digueu: parlàvem de la senyoreta Amat, què’n sabeu?</p> +<p>(<em>Se sent un gran brugit de gent al carrer. Se veuhen passar homes, dònes y criatures</em>).</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Què passa allà fora?</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>Gent que vé.</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>Deu venir el batlle…</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Sentiu el brugit? Tot el poble vé.</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>(<em>Que ha anat a guaytar al carrer</em>). El batlle ab tot el poble!</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>(<em>Cridant</em>). Oh! l’autoritat! Pas! Feu lloch!</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>Calla, tu!</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>El mestre ens ha abandonat… Y la senyoreta Amat, ningú l’ha vista?</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>Es capàs d’haver fet una brutalitat aquell biliós del seu pare.</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Oh! Vol dir? (<em>Comensen a entrar molts homes per la portella</em>). Ja es aquí tot el poble! Serenitat!</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Jo vull parlar.</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Vina aquí, tu! Si mous brega’t treure!</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Y qui ets tu?</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Soch a casa meva !</p> +<p>(<em>Una onada de gent se precipita a la porta fentla brandar. Penosament, a empentes, passen per la portella cridant. Hi ha gent de totes edats, sexes y estaments. En mitg del brugit se sent la veu de l’</em><span class="smallcaps">Amat</span> <em>cridant:</em> Pas a l’autoritat! <em>Se fa ab pena un buyt y passen el batlle ab la vara, l’</em><span class="smallcaps">Amat</span>, <em>dos o tres homes més de l’Ajuntament, el guarda-termes ab l’arma, l’agutzil y altres. Darrera d’ells passa el Mestre y una altra onada de gent</em>).</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Romanill… feu el favor. Obriu la porta gran, que’ls del carrer també hi siguin.</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Ja vaig.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No cal, no cal!</p> +<div class="centrat"> +Veus y crits +</div> +<p>Sí! Sí! Sí!</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>(<em>Veyentse apurat entre la gent</em>), Pas! Feu el favor, si us plau! Vós, vaja, home!… Ajúdam, Bartomeu!</p> +<p>(<span class="smallcaps">Bartomeu</span> <em>hi va.</em> <span class="smallcaps">Vergés</span> <em>que tímidament s’acosta al</em> <span class="smallcaps">Foraster</span>, <em>li parla ab precaució</em>).</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Dispensi. No he pogut venir més aviat.</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Es igual.</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>No. Oh, com me dalía! No ser lliure com vostè! Estich a les seves ordres, però…</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Y la senyoreta Amat?… Digui… me creya que vindria ab vostè! Veu què es hermós? Tot el poble es aquí!… No’n sab res d’ella?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>No… potser el seu pare l’ha retinguda a casa… Qui sab ?</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>(<em>Al mitg del portal ab la porta tota oberta</em>). Victoria! Gent de les cases, sortiu! Tot està obert de bat a bat!…</p> +<p>(<em>Se veu el carrer ple de gent. Les finestres de les cases igualment. El</em> <span class="smallcaps">Foraster</span> <em>y’ls seus son dessota el llimoner. Les autoritats al costat oposat, contra el mur.</em> <span class="smallcaps">Vergés</span> <em>ni ab els uns ni ab els altres. Un grupu d’homes ab garrots, ab ayre hostil, campa vora la darrera porta del corral. Una gran impaciència se marca en tots els rostres</em>).</p> +<div class="centrat"> +Braulia +</div> +<p>Romanill, tinch una por!</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Y ara! De què has de tenir por?</p> +<div class="centrat"> +Braulia +</div> +<p>Hi ha gent de tanta mena! Algú’s pot ficar per allà dins!</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Vés a tancar la porta!</p> +<p>(<span class="smallcaps">Braulia</span> <em>se’n va cap a l’arcada. Hi ha un mormol general d’impaciencia</em>).</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Silenci! Ordre! Espero que’l senyor batlle…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>(<em>Emfàticament</em>). El senyor batlle li ha de fer una pregunta avans de tot.</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Pregunti.</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Vol pau o guerra, vostè?</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Per pau he vingut y se m’ha fet la guerra.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Això no es cert. Ahir se’l va convidar a anar a l’Abadia… per què no hi ha anat?</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Hauria estat inútil. Desseguida vaig saber les intencions de tots vostès. Ademés el meu intent era parlar a tot el poble y no a dos o tres senyors ab les seves mires particulars…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Les nostres mires són les de tot el poble.</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Mentida!</p> +<div class="centrat"> +Una veu +</div> +<p>Calleu, vos!</p> +<div class="centrat"> +Una altra +</div> +<p>Què vol aquest mona?</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Silenci tothom.</p> +<p>(<em>Després d’un mormol general, se fa un moment de silenci</em>).</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Donchs, no. Vostè no ha provat pas que volgués pau.</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Repeteixo que he vingut per pau.</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Pot parlar. Expliqui’l seu pensament sense recels. Solament no toqui certes idees, ni la religió, ni la propietat, ni digui res contra les nostres costums y creencies. Mentres cumpleixi això me té a les seves ordres… y’l poble se l’escoltarà ab gust…</p> +<div class="centrat"> +Una veu +</div> +<p>Diu que vé a parlar de l’aigua…</p> +<div class="centrat"> +Altra +</div> +<p>Aigua! Deu ens en dó! Si no vé d’ell!…</p> +<div class="centrat"> +Altra +</div> +<p>Tot això son eleccions, política, farsa…</p> +<div class="centrat"> +Altra +</div> +<p>Però si ja vam votar pel Maig!…</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>(<em>Dirigintse a la multitut</em>). Ara demanem a tothom silenci! No voldria que dins de casa meva s’insultés a ningú. Qui no estigui d’acord ab lo que’s digui que se’n vagi a fòra…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Això darrer ja es de massa!</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Per què ?</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>No siguem tant delicats!</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>(<em>Ab veu tímida</em>). Molta prudència tots ! Es pel vostre bé… que se us vé a parlar… pel vostre bé…</p> +<div class="centrat"> +Una veu +</div> +<p>(<em>D’una finestra</em>). Que cridi més!</p> +<div class="centrat"> +Una altra +</div> +<p>No se’l sent del coll de la camisa!</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>(<em>Indignat</em>). Es el mestre dels vostres fills el qui us parla!… Respecte!</p> +<div class="centrat"> +Una veu +</div> +<p>No’ls hi ensenya res!…</p> +<p>(<em>Protestes y crits</em>).</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Es brutal y estúpit el poble! Aneu, treballeu per ell!…</p> +<div class="centrat"> +Una veu +</div> +<p>Senyor Mestre, si algú li ha trencat el respecte, perdónil… no sab lo que fa.</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>No… solament sigueu més atents. No teniu instrucció, es cert, però què costa d’escoltar y callar?</p> +<div class="centrat"> +Una veu +</div> +<p>Res.</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Veyeu aquest desconegut qui us vé a parlar? Es un inginyer, que al seu saber, hi ajunta la molta experiència dels seus viatges per la Fransa, l’Alemanya, el Nort d’Europa… (<em>Silenci general, espectació gran. – Ab veu més forta y gest més desinvolt</em>). Viatjant ha vist molt de dolor fill de la miseria, y la miseria filla molt sovint del poch enginy o poch esfors de l’home en aprofitar les forces que li brinda la Naturalesa. Ha vist que en els pahissos que s’han sabut llibertar d’inútils preocupacions pera donarse ab ardenta fè al treball, la riquesa y l’alegria hi abundaven, realsant la vida. Aleshores s’ha recordat de la miseria que assota aquestes terres y’l seu cor s’ha omplert de pena per vosaltres. Ha pensat ab la secada que tants anys se us emporta la cullita y’l seu saber y la seva experiencia li han donat una confiansa que vosaltres no podíau ni pressentir. La Naturalesa, aquesta mare que a voltes sembla que’ns tracti ab desamor, té’ls seus secrets que no més els homes escullits descobreixen en profit dels altres. Ell ha descobert el secret d’unes aigües subterranies al peu d’aquestes montanyes. Feya temps que rodava per aquestes terres estudiant y observant silenciosament. Per fi l’èxit ha coronat els seus esforsos y us vé a oferir pródigament la seva obra. Escolteu bé lo que us dirà: lo que vosaltres creyau que eren aigües encantades, mortes al fons dels gorchs, son aigües vives que a la vostra voluntat baixaran a regar de nova vida’ls vostres camps. Crech que’l poble se l’ha d’escoltar ab atenció y no deixar perdre esterilment la seva idea, aquesta idea que posada a la pràctica pels vostres brassos, us portarà, oh! habitants d’aquest poble!… la riquesa, el benestar y la llibertat!</p> +<p>(<em>Alguns aplaudeixen fortament, altres desconfiats fan burles. S’origina un cert desordre. Mormol ge- neral)</em>.</p> +<div class="centrat"> +Una veu +</div> +<p>D’hont sortirà l’aigua?</p> +<div class="centrat"> +Altra +</div> +<p>Això son falornies!</p> +<div class="centrat"> +Altra +</div> +<p>Anys endarrera’l jayo Rafi ja ho deya això…</p> +<div class="centrat"> +Altra +</div> +<p>Tenia’l llibre dels bruixots y podia saber tots els secrets de la terra…</p> +<div class="centrat"> +Altra +</div> +<p>Quí hi creu avuy en bruixots?</p> +<div class="centrat"> +Altra +</div> +<p>Jo.</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>(<em>Que s’ha acostat al</em> <span class="smallcaps">Foraster</span>). Ja li vaig prometre…</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>(<em>Efusivament</em>). Oh! Gràcies!</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Es tot lo que podia fer. No m’exigeixi res més … no’m puch comprometre…</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Gràcies. Ha fet molt. Ha disposat el poble en favor meu. No esperava tant…</p> +<p>(<em>Mentrestant continua la conversa y brugit general</em>).</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Aquest mestre!… qui’l fa enredar?</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No’t fassi por… es un fresseta!</p> +<div class="centrat"> +Una veu +</div> +<p>Vaja, que parli ell!…</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>Y escolteu ben atents! Proveu que no sou pas selvatges!</p> +<div class="centrat"> +Una veu +</div> +<p>(<em>Lluny</em>). Que cridi forsa!</p> +<div class="centrat"> +Altra veu +</div> +<p>(<em>Imitant el tò de quan se fa marxar un ase</em>). Oix.., que! Arri!…</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Qui es aquest imbècil?</p> +<div class="centrat"> +Veus +</div> +<p>Fora! Fora!</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>(<em>Aprofitant el mormol de la gent diu al batlle y a l’</em><span class="smallcaps">Amat</span>). M’he escusat tant com he pogut…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No’ns ha d’explicar res a nosaltres…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Me sembla que hi ha posat un entusiasme inútil…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Oh!… no. Per quedar bé…</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Amichs, us demano silenci… (<em>Se dirigeix al poble molt serenament</em>). Es cert que’m podia adressar als quatre o cinch forts propietaris del poble… y al senyor Rector, però he preferit dirigirme a tots, en un lloch públich. S’ha escampat la veu de que jo venia aquí a atacar la religió y la propietat, les vostres costums o creencies. No, seria molt petita aleshores la meva missió, molt pobra. El meu intent no es aquest, encara que molt podria dir contestant a la guerra que se m’ha fet. Podria dir que es ignoscent, avuy dia, intentar cap bé pel poble sense atacar directe y fortament aquestes dues forses: propietat y religió… al menys en la forma vergonyosa y estúpida que imperen avuy.</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Senyor, se li prega que retiri aquestes paraules.</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>No cal, això es dit de pas.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Se li prohibeix atacar la religió…</p> +<div class="centrat"> +Una veu de vell +</div> +<p>No!… Que no’ns toqui la religió!</p> +<div class="centrat"> +Veus +</div> +<p>No! No! No!…</p> +<div class="centrat"> +Altra veu +</div> +<p>Pobres de nosaltres!</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Esteu tranquils ! No vinch a parlarvos d’idees, sinó de fets, de coses positives y reals, pel vostre bé!</p> +<div class="centrat"> +Una veu +</div> +<p>Y per què’l voleu el nostre bé? Què espereu de nosaltres?</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>No espero res, egoista! Si tots fossin com vos, aquí meteix acabava…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Donchs, son molts els que pregunten això…</p> +<div class="centrat"> +Una veu +</div> +<p>Estem acostumats a pagar tant car el bé que se’ns fa!</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Prou. No destorbeu més. Parli, senyor.</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Us he dit que no venia a parlar d’idees… y es cert. De totes maneres, creyeume, no’s pot posar remey a molts mals ni’s pot fer triomfar la rahó, sense destruhir avans certes idees …</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Quines idees?</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Això! Que parli clar!</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Jo voldria que tot lo que dich fos clar per vosaltres com la llum del gran dia… Hi ha idees y sentiments arrelats al nostre cor, heretats dels nostres pares, que per nosaltres són la pura veritat, la suprema rahó y únich sentit de la vida. Y no obstant, aquestes idees y sentiments que guien totes les nostres accions poden ser falses…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>El poble no l’enten, però jo veig les seves intencions. Sabeu lo que vol dir ab aquestes paraules? Que les nostres creencies, el nostre miracle de la Verge, tot es fals y mentida pura…</p> +<div class="centrat"> +Veus +</div> +<p>Si! Si!</p> +<div class="centrat"> +Altres +</div> +<p>No! No es això!</p> +<div class="centrat"> +Una veu +</div> +<p>Ne pot anar!… Prou!</p> +<div class="centrat"> +Altra veu +</div> +<p>Oh!… fòra!…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No podem tolerar una paraula més! Oh…! poble!…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>No siguis violent, Pere… Deixa dir.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Ajúdam, tu! De què’t serveix l’autoritat?</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>M’atribuhiu paraules que no he dit. Està bé. Deixeume parlar… tot just he comensat.</p> +<div class="centrat"> +Veus +</div> +<p>(<em>Entre’l grupu enemich</em>). Prou! –Ja’n tenim prou!… –Fóra d’aquí!… –Lluny del nostre poble!…</p> +<div class="centrat"> +Altres veus +</div> +<p>(<em>No tant intenses</em>). No! No! –Que parli!… –Calleu!</p> +<p>(<em>Crits y protestes en favor y en contra del</em> <span class="smallcaps">Foraster</span>).</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>Escolteu, gripaus, que es pel vostre bé!</p> +<div class="centrat"> +Veus +</div> +<p>Fòra’l menescal!… –Vell brut!… –Vell vert!…</p> +<div class="centrat"> +Altres veus +</div> +<p>Fora l’heretge! –Fóra! –Guerra!</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Qui ho atura, això? Pere, tu ets responsable…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Està bé, ’n responch!</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>No es just!…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>La qüestió no està en ser just, sinó en vèncer.</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>(<em>Al</em> <span class="smallcaps">Romanill</span>). No hi ha medi possible! Es un poble selvatge, aquest?</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>No! Ja ho veurà! (<em>Ab gest alt y noble, un xich brutal, imposant, se dirigeix a la multitut avansant alguns passos</em>). A fòra qui no estigui content! A fòra dich!… Lluny el quí cridi! Soch a casa meva y no hi ha autoritat ni res que hi valgui!… De què serveix l’autoritat aquí?</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Autoritat de palla!</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Si la forsa es la sola autoritat, qui vulgui res que surti! (<em>S’imposa y tothom calla</em>). Gripaus! Covarts!… que tireu el verí per darrera! Cuchs! de la terra que us afarteu de treballar y us moriu de gana! Taups vergonyosos!… miserables!…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Romanill, vos meteix heu dit que a casa vostra no s’havia d’insultar a ningú…</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Qui son els primers?</p> +<div class="centrat"> +Braulia +</div> +<p>Romanill, no’t comprometis…</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>S’ha acabat. (<em>Al</em> <span class="smallcaps">Foraster</span>). Parli vostè, ara.</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Calma tothom! Deixeu dir. Després parlaré jo …</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>(<em>Baix</em>). Tu, no. Enviem a buscar el senyor Rector…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Fés lo que vulguis!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Valdran més dues paraules d’ell…</p> +<div class="centrat"> +Un de l’Ajuntament +</div> +<p>No vindrà…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Sí que vindrà. Aneuhi vos meteix y digueuli que jo li prego… que es per la salvació del poble… (<em>L’home se’n va. Segueixen els mormols apagats</em>).</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Escolteu, tingueu paciència. No’m feu la contra avans de parlar. Procuraré ser ben clar. Jo coneixia el vostre país y les vostres necessitats, sabia que molts anys la secada us feya perdre les cullites… Però la secada, que per vosaltres es un càstich de Deu, una venjansa del cel… obeheix a causes naturals y sols per medis naturals heu de buscar el remey. Aquí teniu una creencia, una llegenda religiosa que pesa sobre vosaltres com una llosa de sepulcre. No vinch jo a criticar la vostra manera de veure y de sentir les coses sinó a obrirvos els ulls a la realitat… Aquesta fè cega ab el miracle de les aigües, us priva de vèurela com jo la realitat…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Poble, no te l’escoltis més!</p> +<div class="centrat"> +Una veu +</div> +<p>Deixeulo parlar !</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Costi lo que costi parlará! Mentres sigui dintre les quatre parets de casa meva parlarà!…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Això es dir massa!</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Ni que no més se quedin tres persones a escoltarlo!</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Sí, vinch a fer una obra bona y cap poder m’aturarà. Deixo de costat les vostres creencies. Escolteu: no molt lluny d’aquí teniu uns gorchs que vosaltres anomeneu gorchs de la Verge…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Son els gorchs sagrats, miraculosos !</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Son les aigües de la Verge que curen els malalts.</p> +<div class="centrat"> +Una veu +</div> +<p>No’ns toqueu els gorchs de la Verge!</p> +<div class="centrat"> +Una veu de vell +</div> +<p>No! no’ns toqueu la Verge!</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Deixeu parlar!</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Parli! Què opina vostè d’aquests gorchs?</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Que si feu a n’aquell indret els treballs necessaris, trobareu una gran vena d’aigua que us portarà la riquesa, la vida als vostres camps… (<em>Espectació general</em>). Ab no gran esfors us en podeu assegurar… estich segú del resultat!</p> +<div class="centrat"> +Una veu +</div> +<p>De què tindrem aigua?</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>No ho dubteu.</p> +<div class="centrat"> +Altra veu +</div> +<p>Molta?</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Sí, molta.</p> +<div class="centrat"> +Altra veu +</div> +<p>Es molt aventurar això!</p> +<div class="centrat"> +Altra veu +</div> +<p>Què es minayre vostè?</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Sí, encara que no’m guanyi la vida ab els meus brassos. Els meus pares eren uns richs propietaris de mines y jo vaig passar moltes hores de la meva infantesa en les entranyes de la terra. El goig mellor per mi, més que tots els jochs d’infant, era la voluptuositat dels misteris que ella’m revelava. De jovenet, al meteix temps que’m dedicava a l’estudi y al treball de l’inteligencia, el meu pare’m va ensenyar a descobrir els secrets de la naturalesa. No hi ha res més hermós al món que les relacions de l’home ab la natura. La terra es per l’home com l’home es per la terra, y tots els somnis d’una altra vida jo’ls maleheixo si m’han d’allunyar d’ella. Ella’s dóna com una enamorada a l’home que la sab compendre y estimar y obre els seus ulls, ses entranyes pròdigues de preciosos metalls y d’aigües tant riques com els metalls. Ab amor y treball, amichs, la terra se’ns fa nostra, y per això, aquí com en altres parts, m’ha mostrat els seus secrets que son la riquesa de l’home. Aquella aigua dels gorchs, com se pot creure de cop, no neix de les filtracions de la serra de Rocalva. La serra es erma, de roca viva, hont no hi arrelen més que magres herbes… y ademés no hi plou, com vosaltres sabeu. Y no obstant, a baix al peu, teniu aquestes hermoses aigües, aigües vives y abondantes que’s renoven constantment …</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No, senyor, dispensi que’l contradigui… les aigües dels gorchs son mortes, aigües encantades com solem dir aquí…</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Es un error vostre. Cap element de la naturalesa permaneix en eterna quietut!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Sí, allí s’estan les meteixes aigües pels sigles dels sigles!</p> +<div class="centrat"> +Una veu +</div> +<p>Les aigües benehides per la Verge!</p> +<div class="centrat"> +Altra veu +</div> +<p>Son miraculoses!</p> +<div class="centrat"> +Altra +</div> +<p>Han curat molts malalts !</p> +<div class="centrat"> +Altra +</div> +<p>Han tornat la vista als cegos!</p> +<div class="centrat"> +Altra +</div> +<p>Y la forsa al paralítich!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Y les aigües sagrades s’estaran inmòvils per tota l’eternitat perquè Deu ho vol!</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Es un error, una idea falsa, mantinguda per la llegenda religiosa. Aquelles aigües son vives, abondantes… y se’n tornen estèrilment a les profunditats de la terra perquè vosaltres voleu. Van de nou cap a la vena mare, al riu d’aigua que’s pert en lo profon. Oh, poble!… abandona la llegenda y entra a la realitat. Doneume la vostra confiansa y de tot lo que us he dit jo’n responch ab la vida!…</p> +<p>(<em>Mormol general</em>).</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Silenci! Prou! Ja ho sentiu, ens venen a destruhir nostres creencies, la fe ab la nostra Patrona, les aigües sagrades dels nostres avis!…</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Vinch a ensenyarvos d’utilisar els elements que la Naturalesa us ofereix!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>L’utilitat! Ab això se’ns vol enganyar!</p> +<div class="centrat"> +Una veu +</div> +<p>Y vosaltres que no’ns enganyeu?</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Silenci!</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Escolteu!… Senyor batlle, déixirn exposar, explicar el meu plan…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No, Joan!</p> +<div class="centrat"> +Una veu de vell +</div> +<p>Tenim una cosa mellor que tots els teus plans, la nostra fe!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Vol la nostra perdició!</p> +<div class="centrat"> +Una veu +</div> +<p>Escolteulo! Ajudeulo!</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Si no us lliureu d’aquest fanatisme no us treureu la misèria de demunt vostre!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Ja s’ha blasfemat prou aquí! No volem forasters, no volem ningú que’ns…</p> +<p>(<em>La veu de l’</em><span class="smallcaps">Amat</span> <em>queda ofegada per un mormol general y crits venint del carrer</em>).</p> +<div class="centrat"> +Veus y crits +</div> +<p>Oh!… –Ara! –Pas! –Pas! –El senyor Rector!… –Mossèn Gregori!…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>El senyor Rector!… Respiro, Joan!</p> +<p>(<span class="smallcaps">Mossèn Gregori</span> <em>penetra entre la multitut molt emocionat</em>).</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Germans meus!</p> +<div class="centrat"> +Veus +</div> +<p>Visca el senyor Rector!…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>(<em>Que s’ha dirigit cap al lloch de les autoritats</em>). He fet el sacrifici de venir però no’m dol…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>(<em>Anant efusivament, acalorat, cap en ell</em>). No, senyor Rector. Era necessari… parlils desseguida…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Sí. Acabo de saber que s’han dit veritables monstruositats!… (<em>Dirigintse a la multitut</em>). Germans!… Quina necessitat té dels homes el poble que està sota la protecció divina?</p> +<p>(<em>Espectació general y veus de consentiment</em>).</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Vostè, senyor Rector, ha vingut sens dubte mal aconsellat…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Jo vinch a protestar de les abominacions que s’han dit aquesta tarda…</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>No s’ha dit cap abominació.</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>No he vingut pera disputar ab vostè, sinó pera parlar al meu poble, al poble fidel al Senyor… Vostè, si’m vol creure, retiris; hi guanyarà. Aquesta bona gent comensa per no entendrel… y si l’entengués… què? No’l coneixen, no li tenen cap mena de confiansa. Aquest país sempre ha sigut castigat per la secada. Altres estan exposats a les ventades, a les inondacions o als terratrèmols. Y es que l’home no està posat sobre la terra pera trobarhi el benestar.</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>(<em>Somrient</em>). Això segons la seva moral!</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Li prego que no m’interrompi… després si vol parlar…</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Està bé, si…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Aquest poble, sempre desgraciat, no ha perdut may la fè, al contrari, la pobresa, l’humilitat, les privacions y l’oblit en que viu, contribuhexen a que sigui més fidel al Senyor. Y es per això que un dia, en els temps antichs, allà als gorchs, un pastoret de costums santes que pastorava el seu remat tot fent oració al bon Deu (no era com els pastors d’avuy), va veure una gran resplandor que exía a flor d’aigua del Gorch Major. S’hi acostà sorprès, tremolant devant del misteri y d’en mitj d’aquella flama, resplandenta com l’aurora que s’encengués sobtadament al cor de la nit, exí la Verge dels Gorchs y li parlà ab dolcesa: “Digues als teus germans que m’edifiquin una hermita a la coma dels Gorchs y jo de meu sitial estant vetllaré per ells y’ls ompliré de beneficis mentres no perdin la fè dels seus avis…” Y’l bon pastor avans que la Verge acabés, caigué encegat per tanta llum, corprès pel misteri, tremolant devant de la sobrenatural meravella… Així el trobaren els altres pastors y pagesos a la posta de sol, ab una Verge de pedra al costat que es la Santa Imatge que avuy venerem…</p> +<p>(<em>Un mormol general puja a ofegar les paraules del Rector. Alguns alcen el cap, altres extenen les mans</em>).</p> +<div class="centrat"> +Una veu +</div> +<p>Plou!</p> +<div class="centrat"> +Altres veus +</div> +<p>Plou!… Plou! Plou!…</p> +<p>(<em>Una alegria folla, quasi infantívola s’apodera de la multitut. Cauhen algunes gotes</em>).</p> +<div class="centrat"> +Una veu +</div> +<p>(<em>Del carrer, ab tota la forsa dels seus pulmons</em>). Aigua!</p> +<div class="centrat"> +Altra veu +</div> +<p>(<em>D’una finestra</em>). Aigua!…</p> +<div class="centrat"> +Varies veus +</div> +<p>Aiguaaaa! Aiguaaaa!…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Oh, Amat! Mossèn Gregori… què fem?…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>(<em>Ab un crit</em>). Un miracle!</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Oh, poble!… Novament el miracle!… Germans! Ja veyeu l’aigua del bon Deu que s’acosta!… Tots els bons, tots els fidels, de genolls devant del miracle!…</p> +<p>(<em>Tot el poble s’agenolla, la gent dels balcons y finestres també. El</em> <span class="smallcaps">Foraster</span> <em>y’ls seus se quedan drets. El</em> <span class="smallcaps">Manso</span> <em>s’agenolla</em>).</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Mentida! No sigueu cegos! L’home, si vol conservar la seva dignitat no s’ha de fanatisar! Qui no té fe ab sí meteix per demunt de tot, no es home.</p> +<p>(<em>La multitut s’alsa valenta, cridant menassadora</em>).</p> +<div class="centrat"> +Veus +</div> +<p>Fóra heretges! –Fóra renegats! –Fóra l’enemich!</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Què fem Mossèn Gregori?</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Tinch por… no sé…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No us espanteu! Deixeu fer justícia!</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Què vols dir?</p> +<p>(<em>La multitut s’esvalota. Crits y desordre</em>).</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>Poble fanàtich! Remat d’esclaus!</p> +<div class="centrat"> +Veus +</div> +<p>Fóra! Guerra! Fóra!</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>No sabeu que ha passat el temps de la llegenda, dels miracles, de lo sobrenatural?…</p> +<div class="centrat"> +Veus y crits +</div> +<p>Fóra! Guerra! Mori! Prou! Mori!…</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Es una idea falsa, una mentida que porteu en la vostra sanch a travers de les generacions…</p> +<div class="centrat"> +Una veu +</div> +<p>Calla!</p> +<div class="centrat"> +Altra veu +</div> +<p>No’t volem sentir!</p> +<div class="centrat"> +Altra +</div> +<p>No t’entenem !</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Posi, posi ordre, senyor batlle…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Com? Pobre de mi? Això vostè… he perdut l’autoritat y no m’escoltaran…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>(<em>Al poble</em>). Prou cridar, germans! Calma! Ordre! Sigueu prudents… escolteu. (<em>Se fa un moment de silenci</em>). Aquest home ha sigut vensut y’s retirarà si jo li prego… Fugirà del poble…</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Com! Es a casa meva! Fóra! Fóra tothom primer que ell!</p> +<div class="centrat"> +Braulia +</div> +<p>No, Romanill! Fés fugir aquest home!</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Ja me’n vaig.</p> +<div class="centrat"> +Bartomeu +</div> +<p>Això no!</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>No! En tot cas pugeu a dalt, a cà’l Romanill!</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>(<em>Prenentlo</em>). Anem! Y no’s dongui per vensut!</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>No! Gràcies de tot Romanill, y als vostres amichs també. Me’n torno a la ciutat… al meu camp de lluyta!</p> +<div class="centrat"> +Veus +</div> +<p>Fóra! –Ja es hora!… –Fóra d’aquí! –Embaucador! – Xerraire!</p> +<div class="centrat"> +Una veu +</div> +<p>Covart!</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>No! Escolta poble! M’havia errat! Les teves aigües, es cert, son mortes, encantades pels sigles dels sigles…</p> +<div class="centrat"> +Veus +</div> +<p>Calla, heretge!… –Guerra!… –Pedra!…</p> +<p>(<em>Alguns agafen pedres disposats a tirarles</em>).</p> +<div class="centrat"> +Romanill +</div> +<p>Si’s tira una pedra engego’l revòlver, toqui a qui toqui!…</p> +<div class="centrat"> +Vicens +</div> +<p>Selvatges!</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Calma, poble! Vostè retiris! Y tots vosaltres també! Sentiu la remor? Es la pluja que vé! Plourà molt perquè Deu ho vol… y nosaltres agrahits entonarem un <em>Te-Deum</em>! Aneu tots a casa vostra!</p> +<div class="centrat"> +Veus +</div> +<p>No –No!… –Que fugi!… –El volem fòra!…</p> +<div class="centrat"> +Foraster +</div> +<p>Espereuvos… Sou tots aigües mortes, aigües encantades per tota l’eternitat!… Aquí us deixo!</p> +<p>(<em>La gent se tira a sobre d’ell. Ell fuig. Els seus volen aturarlo. La multitut corre darrera d’ell cridant</em>).</p> +<div class="centrat"> +Veus +</div> +<p>Mori!… –Guerra!… –Fora l’heretge!…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Amat! Joan! Anem a posar ordre al poble! El mataran! (<em>Se senten crits espantosos. La major part de la gent corre cap al carrer</em>). Gent cristiana! Fidels meus! Deixeulo estar! Compadiulo que es un esgarriat! No li feu mal que es una vida del Senyor!</p> +<div class="centrat"> +Una veu +</div> +<p>(<em>De fòra</em>). O del dimoni!</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Anem! Vosaltres a posar pau! Jo me’n vaig a fer tocar el <em>Te-Deum</em> per haver salvat aquest gran perill… y per la pluja que ja vé…</p> +<p>(<em>Desapareix</em>).</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Anem! Oh… pau! Qui la posa la pau!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Deixa estar! Que’s fassi justícia.</p> +<p>(<em>Desapareixen. La gent abandona el pati. Gran remor de pluja</em>).</p> +<div class="centrat"> +Veus +</div> +<p>La pluja! La pluja!</p> +<div class="centrat"> +Altres veus +</div> +<p>Aigua!… La pluja!</p> +<p>(<em>La veu de l’</em><span class="smallcaps">Amat</span>, <em>lluny</em>). El sentiu venir el nostre Deu?</p> +<div class="centrat"> +Veus +</div> +<p>Sí! Sí!</p> +<div class="centrat"> +Una veu +</div> +<p>Aiguaaaa!</p> +<div class="centrat"> +Veus +</div> +<p>(<em>Al lluny</em>) Justícia!… –Justícia… –Guerra a l’heretge!</p> +<p>(<em>El pati poch a poch ha quedat desert. Els bramuls de la gentada se senten furiosos al lluny. Esclata la pluja sorollosament. A les finestres surten alguns curiosos guardantse de l’aigua</em>).</p> +<div class="centrat"> +Una dòna +</div> +<p>(<em>A la finestra</em>). Què deu passar allà baix?</p> +<div class="centrat"> +Una altra +</div> +<p>Sentiu quina cridoria?</p> +<div class="centrat"> +La primera +</div> +<p>Ey!… Mireu!… La filla de l’Amat tota sagnosa!… Senyoreta Cecilia!… Hont va? Hont va?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Defora estant, sense ésser vista</em>). Calleu, escolteu…</p> +<p>(<span class="smallcaps">Cecilia</span> <em>apareix al carrer, devant de la porta, els cabells desfets, la cara ab sanch</em>).</p> +<div class="centrat"> +Dòna primera +</div> +<p>Ahont va? Pugi a casa!… Què té a la cara? Oh!… pugi!… no’s mulli aquí…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>No!… què ha passat? Ahont es ell?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>(<em>Que l’ha sentit surt de sota l’arcada, hont s’havia amagat</em>). Cecilia! Vingui! No’s mulli aquí! Oh! está desgraciada! Què té? Ahont era?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Ahont es ell?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>No ho sé. El poble se li ha girat en contra. Crèguim. Es impossible lluytar!… No son els homes els enemichs, no son ells els forts… sinó la llegenda!</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Però ell… hont es!</p> +<div class="centrat"> +Dòna primera +</div> +<p>Miri, senyoreta. Ara’l passen per l’Arrabal… Tot el poble contra ell!</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Y ningú’l defensa… Covarts!… (<em>Se’n va corrent</em>).</p> +<div class="centrat"> +Dòna segona +</div> +<p>Prou que’l defensen!</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>No’ls atura l’aigua ni res! Selvatges!</p> +<div class="centrat"> +La dòna +</div> +<p>Y ahont va aquesta noya ?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Cert. Hont va? Què vol fer?</p> +<p>(<em>Se senten les ovelles planyívolament que tornen</em>).</p> +<div class="centrat"> +La dòna +</div> +<p>El rebadà!… Oh! pobres ovelles! Que mullades!</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Que selvatges els uns y els altres!</p> +<p>(<em>Grans bels de les ovelles que comensen a entrar</em>).</p> +<div class="centrat"> +El rabadà +</div> +<p>(<em>Apareixent al portal entre les primeres ovelles y cridant al mestre</em>). Ey!… Aparteu vos d’aquí al mitg si us plau, que feu por a les ovelles… Ruix-que!… Au! Ruix-que!… Que ha passat, mestressa, que criden tant, allà baix?</p> +<p>(<em>Al lluny se sent udolar el poble y va plovent</em>).</p> +<h2 id="acte-tercer">ACTE TERCER</h2> +<p><em>La meteixa habitació del primer acte. Comensa a fosquejar. Pel balcó obert penetra’l baf de la terra mullada.</em></p> +<p><span class="smallcaps">Juliana</span>, <em>sola, està assentada devant del balcó, ab el cap baix, escoltant el brugit de la pluja</em>.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Ah! Deu meu! Com plou!</p> +<p>(<em>Gran pausa. Surt del fons l’</em><span class="smallcaps">Amat</span> <em>ab un vestit diferent del que duya al segon acte y que s’acaba de posar</em>).</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>(<em>Abatut</em>). Ara tinch fret…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Jo també. Vols que tanqui’l balcó?</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>(<em>Una pausa</em>). No. </p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>(<em>Sospirant</em>). Ah! Deu meu!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No! No cal que’ns fem retrets l’un a l’ altre. No hem sabut pujar la nostra filla…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>No me’n parlis més!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No puch pensar en altra cosa! Oh!… es massa gros… Oh!…</p> +<p>(<em>Una pausa. Abaixa’l cap</em>).</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Calla y no’t desesperis… oblida. Ja hem fet el pensament que no tenim filla… així…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Tu meteixa dius això… y no es cert… no estàs tranquila… te’n fas més que jo…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>De cop sí, m’han pegat una punyalada al pit… aquí al cor…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>(<em>Una pausa</em>). Qui no la creya segura allà dins?</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>No hi pensis.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Veus?… jo hauria pogut agafarla pels cabells y arrocegarla fins aquí. Això havia d’haver fet un pare. Dins de les entranyes m’hi cremava no sé què de dolent… y selvatge. Però Mossèn Gregori se m’ha emportat… Mellor!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Sí, mellor.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Y ara’m sab greu d’una part… no l’havia d’haver cregut a Mossèn Gregori…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Oh!… perquè?</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Ara la tindríem aquí, devant nostre, cridant, rabiant…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>No diguis això!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Humiliada, vensuda, com pertoca a una filla. Mentres que ara som nosaltres els vensuts…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>No’s pot ser violent. Si no l’haguéssis tancada potser no hauría passat res d’això.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Pitjor. S’hauria dit que jo consentia ab ella.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Qui sab?</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Ara, el meu nom no’n sofreix tant. Tothom se n’escruixeix… saltar per aquella finestra!…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Se podia fer molt mal.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Se podia badar el cap. Potser li hauria valgut més.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Oh!… Calla! Deu te podría castigar! (<em>Una pausa.</em> <span class="smallcaps">Amat</span> <em>està ab el cap baix.</em> <span class="smallcaps">Juliana</span> <em>continua ab veu planyívola, plena d’inquietut</em>). Potser se n’ha fet y tot de mal. No coixejava pas? No tenia pas sang a la cara o a les mans, la pobra?</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>La pobra!… dius, encara?… (<em>Una pausa breu. Cambiant de tò</em>). Si… d’un poch lluny m’ha semblat vèureli la cara ab sang… ara que ho dius…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Y no has fet res? No li has preguntat res?… Y per què no m’ho deyes? (<span class="smallcaps">Amat</span> <em>no respon. Ella continua a punt de plorar</em>). Per què no la portaves, sense enfadarthi, amoixantla, entre’ls teus brassos?…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>(<em>Feréstech</em>). Els meus brassos?… Hum! (<em>Una pausa breu</em>).</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Hagués estat jo…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No t’espantis!… Mala herba…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>(<em>Ofesa</em>). Ets massa rancuniós, Pere. D’una filla’s perdona tot.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>(<em>Ab ràbia</em>). Perdonar! Ja ho veuràs quan torni!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Y si no tornava?</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Ahont anirà?</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Devegades…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Prou que tornarà! Y aleshores la tindré aquí, fermada com un gos! No estudiarà més, farà les feynes de casa, tot lo que ara fas tu …</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Més mal, més mal! Ella no ha nascut pera fer això…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Ho farà… per forsa!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>No, no ho vull, Pere!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Tíngali compassió! Com ens tracta ella?</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Malament, sí… Però no parlis de lo que hem de fer… espera. No veig res clar, ara. Esperem. Qui sab lo que pot passar? La qüestió es que la meva filla torni bona…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Sí, sí, que torni! Jo li faré la justícia.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Calla! No’m torturis més!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Les teves ploralles de mare serán en va…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>No es això lo que m’havies dit. Hem quedat que no fariem res contra ella. Tu meteix ho has dit: “«”sofrirem resignats lo que Deu ens envihi…"</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Es cert que ho he dit…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Y ara ja parles de ferte tu meteix la justícia?… Quina justícia podem fer nosaltres? No hi ha a dalt el bon Deu que farà justícia per tots? Si ho arribessis a entendre com jo això, tindries la conciencia tranquila…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No tot s’acaba ab la conciencia…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Es cert, hi ha el nostre cor de pares…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Y l’amor propi y moltes altres coses… Un pare no vol may que’s pugui suposar que’ls seus fills se burlen d’ell…</p> +<p>(<em>Una pausa breu</em>).</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Veus, Pere?… així com ja tenim l’aigua del bon Deu… un altre dia la nostra filla…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Què ?</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>No’s pot negar que això es un miracle. El cel estava ras, sense un petit núvol…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>(<em>Per sí</em>). Sí … un miracle.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Donchs qui ha fet aquest també pot fer el de la nostra filla.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Som en uns temps que es molt possible que un pare no arribi a governar una filla… Avans no passava això. Me poguessis dir qui’ls ha portat aquests temps… Per què han vingut? Y per què nosaltres hem de ser els castigats?</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>L’instrucció… el saber massa… es un perill! Ja tenien rahó’ls vells!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Y encara venen aquests a predicar! Jo’ls treuría a tots del món! Sabis?… No’ls necessitem per res. Tot es mentida! Hum… Me’n vaig a veure quin temps fa…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>No, deixa estar. Sembla que para…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Vull veure si’l persegueixen encara camí avall…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Vés… Jo no tinch esma de pujar.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Encara no toquen al <em>Te-Deum</em>? Es extrany…</p> +<p>(<em>Desapareix per la porta petita del fons. Una pausa.</em> <span class="smallcaps">Juliana</span> <em>acota’l cap contra son pit y sospira. Se senten passos a l’entrada</em>).</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>(<em>Esforsantse en fer la veu serena</em>). Qui hi ha?</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>(<em>A l’escala</em>). Una servidora.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>(<em>Anantla a rebrer</em>). Ah! Es vostè, senyora!</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>(<em>Apareix ab un paraigües a la mà que’l deixa. Abrassa a</em> <span class="smallcaps">Juliana</span>). Ja sabia en quin estat l’havia de trobar. No plori… Aconsólis!… He vingut a fer lo que pugui per vostè…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Gràcies.</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Si, m’ho afigurava… Hauria vingut més aviat…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Ah! Deu meu! Una filla única!</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Sí, es trist… però s’ha d’asserenar. Escolti, recordis de les paraules que ahir li va dir el senyor rector: vostè pot tenir la conciencia tranquila…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Y no li tinch… ho sento.</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Y’l seu marit hont es?</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Es a dalt, a veure lo que passa.</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>El Joan encara no ha vingut a casa.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Deurà venir aquí.</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Segur. Hi ha hagut un gran desordre. Han tirat dos trets… diu que no han fet mal a ningú… sab qui’ls ha tirat?</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>El pastor.</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Es un mal esperit. Tot plegat no seria res sense’l disgust que’ls ha donat la seva filla… El seu pare com deu estar!…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Faig tot lo possible per calmarlo. Aparento serenitat y tinch un clau al cor que’m mata… me mata! (<em>Se sent petar la pluja furiosament.</em>)</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Sent? (<em>Una pausa</em>). Jo si que he fet just! Al sortir de casa semblava que parés.</p> +<div class="centrat"> +Veu +</div> +<p>(<em>Del carrer, que crida fortament</em>). Aiguaaa!…</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Ja l’anyoravem aquest temps!… Benehida sigui l’aigua del Senyor!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Sí… benehida!</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Ara vostè no perdi la confiansa… Fassin quedar la noya entre vostès y no l’envihin més a la ciutat de perdició …</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>(<em>Que s’ha alsat a guaytar al balcó</em>). No, may més!… si hi som a temps!</p> +<div class="centrat"> +Veu +</div> +<p>(<em>Del carrer</em>). Aiguaaa!…</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Que contenta està la gent!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>(<em>Per sí</em>). Ahont deu ser? Què deu fer? Ab aquesta pluja!… Ah!… la pobra filla meva!… Qui li ha girat el cap?</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Un mal esperit que la governa!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Y ha sentit dir a algú si s’ha fet mal? A son pare li ha semblat que tenia sang…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>(<em>Apareixent</em>). Està molt emplujat!… y no’s veu ningú enlloch… ni se sent res…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Res?… ningú?…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No més que la remor de la pluja per tot.</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Sembla que’ls camps se posaran bé.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Sí… si plogués així tota la nit. Y’l Joan hont es?</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Encara no ha vingut a casa.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Vindrà aquí així que pugui.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>El Joan no té autoritat… no es bò per batlle… Si no soch jo passava un desordre…</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>No… es massa bon home.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Se pot ser bò y saber manar. Jo’m penso que na soch pas dolent…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>(<em>A l’escala</em>). Deu gracies!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>(<em>Ab veuplanyivola</em>). A Deu siguin dades!…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>(<em>Anantlo a rebrer</em>). Mossèn Gregori ab aquest temps!…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>(<em>Entrant ab un paraigües regalimant de la pluja</em>). Bones tardes, germans! Oh, l’hermosa pluja del cel!</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Y s’atreveix ab aquesta pluja?,..</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>M’agrada rabejarme ab aquesta aigua com si fós una benedicció del Senyor!…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Qui ho havia de dir aquest dematí?</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Quan Deu vol tot cambia’l seu curs, tant la vida dels homes com la naturalesa. Ah!…l’esperava aquest resultat! En tota la nit passada no he dormit pregant al bon Deu…</p> +<p>(<span class="smallcaps">Juliana</span> <em>sanglota baix ofegant un plor</em>).</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Senyora…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Juliana, per què fas això?</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Encara no està més tranquila aquesta bona senyora?</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Oh! no!… No puch!…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>No s’espanti. Quan la seva filla s’haurà esgarriat prou, Deu la cridarà al bon camí. Qui sab aleshores si com Sant Pau…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Mossèn Gregori, no n’hi parlem més… Tot es inútil…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>(<em>Alsantse pera anarsen</em>). Deixintme estar sola ab la meva pena, ab la meva vergonya…</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>No, no, de cap manera!…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No vull que t’estiguis sola!</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>La soletat es mala concellera en aquets casos. Escolti: A saber si la Verge ha fet aquest miracle tant manifest pera tocar al cor de la seva filla?</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No té cor.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Cert, no.</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Una llum del cel penetrarà al seu esperit. Compendrà que les nostres febleses no poden res contra la suprema voluntat. Y aleshores vindrà’l repenediment…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>O el càstich…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Deu dona temps al pecador de repenedirse.,.</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Hi ha moments que penso que la Cecilia tornarà plorant y demanantvos perdó, reconciliada ab Deu. Que seria hermós! Y an aquest foraster el veig sense trobar sopluig en lloch, sense que ningú li doni aculliment, sense pà ni llum, corrent tres dies y tres nits sota’l mal temps …</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>No, la nostra bondat ha d’arribar fins a perdonar els nostres enemichs…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No val res ser tant bondadós quan hi ha tanta gent dolenta… me sembla que es un pecat!…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Amat, vos no sou un perfecte cristià. No sabeu ofegar les petites rancúnies del vostre cor… Així, si la vostra filla tornés demanantvos perdó, reconciliada ab Deu… què fariau?</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>(<em>Brusch</em>). No ho sé.</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Aquesta resposta, no més. Ja es un gran pecat. Mireu que us dich reconciliada ab Deu!…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>(<em>Feréstech</em>). Ja ho he sentit, sí!</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Què fariau?</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Perdonaries, no es cert?</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Perdonaria, sí!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>He dit que may més… y may més!</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>(<em>Ofès</em>). Aneu! Vosaltres no sou cristians! No estimeu al Senyor! Aneu a missa, cumpliu ab els preceptes de l’Iglesia, teniu una idea de Deu… però Deu no es dins del vostre cor!…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Oh, Deu meu !</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>(<em>Sorpresa</em>). Calleu! Sento algú!…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Qui hi ha ?</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>(<em>De l’escala</em>). Jo.</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Ah!… Ja es hora!…</p> +<p>(<em>Entra</em> <span class="smallcaps">Joan</span> <em>mullat y de mal humor</em>).</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Vinch de casa hont he anat pera mudarme y no trobanthi ningú…</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Tardaves tant que me’n he vingut aquí creyent que hi series…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Anem! Estich tot moll!</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Espereuvos, conteunos lo que hi ha de nou,</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>No hi ha hagut manera d’aturar al poble…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Sempre darrera d’ell!… Oh!… el poble tenia rahó d’estar indignat…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Potser se n’ha fet massa el poble.</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Sí, se n’han fet massa. Era una pluja de pedres camí avall… S’havia d’haver fet els possibles pera contenirlos…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Es cert…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Ningú m’ha ajudat… jo prou feya, però què es un home sol? Per què no ha fet tocar al <em>Te-Deum</em>, vostè? Era la sola manera d’aturar el poble…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>He donat l’ordre al campaner. No sé perquè no ha tocat… No pot tardar…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Ara ja es tart.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Tart?</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Per què dius això?</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Escolti: li han fet mal?… Ha passat alguna desgracia?</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>No ho sé… però no estich tranquil…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Y la nostra filla? L’heu vista?</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Sí, l’he vista entre la gent.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No li has dit res?</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>No. </p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Tenia sang a la cara… ho heu vist?</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>No, no he vist res.</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Per què ho pregunta senyora?</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Tinch por que no s’hagi fet mal…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Quin desordre! Ha anat tot malament! Tu tens una gran part de culpa, Amat.</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>No, podia passar d’altra manera.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Heu vist si ella’l seguia avall?</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>La vostra filla?… No ho sé. (<em>Pausa breu</em>). Anem. Me vull mudar! Vinch xop fins a la pell. Anem, que me’n vull tornar avall…</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>A què fer?</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>A saber lo que passa.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Deixa estar, que s’arreglin!… Ja’l tenim fora…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Es estrany que’l campaner no toqui…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>(<em>Guaytant al balcó</em>). Ja calma la pluja.</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>(<em>Ab malhumor</em>). Y si no ha estat res!… Dos ploviscons… y fòra!…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Escolteu, Joan. Voleu dir que no heu salvat la cullita ab aquesta aigua?</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>(<em>Ab fermesa</em>). No, senyor.</p> +<p>(<em>Se sent la campana tocar al “Te-Deum”</em>).</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Teniu! Ja estich tranquil! Anemhi tots a donar gràcies. Vos, Joan…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>No, per l’aigua no val la pena…</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Què dius, Joan?</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Be plourà més…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Els núvols s’agombolen a llevant…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Sí, sembla que de sobte tot se’n hagi d’anar ab aigua… y després…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Demà plourà tot el dia. Mireu el poder de Deu com se manifesta dominantho tot. Observeu que ni un sol llamp ha brillat en tota la tarda, ni una ratxada de vent malastruch, sinó que la pluja ha caigut suau, com un dó del cel. Ah!… no es tempestat lo que Deu ens envia, sinó pluja benèfica que ha de retornar els nostres camps…</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Es cert…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Una nova primavera apareixerà…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>No, senyor… tot es mort… sembrats, cullites de tota mena… Se salvaran els arbres y gràcies…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Potser la cullita y tot.</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>(<em>Ab fermesa</em>). Perquè parlar de la cullita si tothom sab que es perduda?</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Ara lo principal es saber que Deu no’ns oblida…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>(<em>Ab duresa</em>). Fa tres anys seguits que perdem la cullita, senyor Rector!…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Si’ns aferrem no més als bens de la terra…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Y què’ns queda a nosaltres, els homes, fòra d’això?…</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Joan! Per Deu!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Amich, amich!…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Escolteu Joan: us creyeu que en tots els cors no hi batega una queixa com en el vostre? Us creyeu que la llaga del dolor no es universal? Ditxós qui alsa els ulls al cel per oblidar les misèries de la terra!</p> +<p>(<span class="smallcaps">Joan</span> <em>no contesta pensatiu</em>).</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>No us podeu queixar… mireunos a nosaltres…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Y vosaltres, si mireu endarrera, ne trobareu de més desconsolats… Això es la vida…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Malehida la vida, donchs!…</p> +<p>(<em>Tots queden silenciosos, estranyats de l’actitut de</em> <span class="smallcaps">Joan</span>. <em>Ell meteix se queda pensatiu, dret devant del balcó</em>).</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>La vida no es una cosa nostra. Així, no hem d’estarne orgullosos, ni l’hem de malehir… Es una creu que l’hem de portar ab resignació serena.</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Joan! Per què dius aquestes coses?</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>(<em>Observantlo fondament</em>). No hi ha res més horrible que’l dubte! Ab el cor nèt de dubtes se pot viure ditxós en mitg de la més gran pobresa !</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Per què ha anat a venir aquell mal home? (<span class="smallcaps">Joan</span>, <em>cavilós, surt al balcó</em>. <span class="smallcaps">Trinitat</span> <em>el segueix y continua</em>). Què tens, Joan? May t’havia vist així?</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Deixeulo. Van a fer el segon toch. Comenseuvos a preparar per anar a l’iglesia y jo’m cuydaré d’ell…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>No… es inútil ja. Què’m vol dir, Mossèn Gregori? Es inútil! Fa un instant m’he donat compte…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Aquest foraster us ha torbat el pensament… ho veig. En mal hora ha vingut…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Ens hem portat malament, molt malament tots junts, Senyor Rector…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Per què diheu això?</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Ho sento. No es just… no està bé lo que s’ha fet ab aquest home…</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Que has perdut l’enteniment, Joan?</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No’t conech, amich.</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Ni jo tampoch.</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>No’m coneixeu? ja pot ser… però sento… no’m sabré explicar… aquest home tenia rahó!…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Jesús! Y com us tomeu, Joan!</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Jo ho havia pensat lo que’ns ha vingut a dir aquest home… un medi positiu, una cosa real pera combatre la secada…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Deu meu!</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Si vol que li sigui franch, senyor Rector…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>No… no… ni una paraula més, Joan. Ja’ns entenem … Us compadeixo y prou. Les ànimes més pures, els meteixos sants no s’han pogut lliurar del dubte. Es una prova que Deu us envia y de les més crudels… El mellor remey es que no deixeu conèixer a ningú l’estat de la vostra ànima y ofegareu el dubte com una flama que no’s deixa respirar…</p> +<p>(<em>Se sent el segon toch del “Te-Deum”</em>).</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>El segon toch!</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Sentiu? L’Iglesia’ns crida. Anemhi tots!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Anem, Joan, que t’acompanyaré.</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>No, vosaltres ja anireu venint. Aquest home me l’emporto jo pel meu compte com un pastor que pren l’ovella malalta…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>No, vaig a mudarme y me’n vaig cap a l’hostal de la carretera, a veure lo que ha sigut del foraster. Fins que sàpiga com està aquest home no viuré tranquil.</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Està bé… però vindreu al <em>Te-Deum</em>, no es cert? Y cridareu a tot el poble…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>No cridaré a ningú, senyor rector. Les campanes toquen per tothom… Qui vulgui venir vindrà! Anem!</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Però, Joan…</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>Anem? Estich mullat y porto pressa! (<em>Pren l’actitut d’anarsen</em>).</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>No sabeu quin es el dever vostre com a batlle del poble?</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Presidir el <em>Te-Deum</em> al banch de l’Ajuntament…</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>Aquest es el teu dever y no córrer darrera del foraster…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Sí, Joan.</p> +<div class="centrat"> +Joan +</div> +<p>El meu dever es cumplir ab la meva conciencia!… (<em>Desapareix</em>).</p> +<div class="centrat"> +Trinitat +</div> +<p>(<em>Seguintlo</em>). Què té? No sab lo que’s diu…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Què es estrany!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Què vol dir això?</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>L’obra dels malvats que comensa a donar el seu fruyt…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Malehida siga l’hora!…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>No malehiu… no tingueu por… jo tornaré al remat l’ovella esgarriada…</p> +<p>(<em>Entra</em> <span class="smallcaps">Cecilia</span> <em>mullada, escabellada, brut de fang el vestit, però serena</em>).</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>(<em>Al vèurela, no poguentse contenir</em>). Ahont vas? D’hont vens? Fóra! Aquí no es casa teva!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Pere, deixa… no cridis…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>No, no crideu …</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Ahont vas? Parla! Parla!…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Aquí.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>A què fer?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Avansant</em>). A mudarme la roba…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>(<em>Impedintli’l pas</em>). Aquí no n’hi tens de roba! No hi tens res!…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Deixeume estar!… Vull passar! Vinch xopa d’aigua! Vinch malalta! Deixeume estar!…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Malalta! Com no vens morta!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Pere… deixa estar… Perdona per ara… No cridis.</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Sí, perdoneu. Y vostè, Cecilia, recordíssen de com saben perdonar el bons cristians.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Perdonar, no! Justícia vull y no perdó!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>No, míratela com vé… fa por y pietat!… No’t commou després de tot? Filla meva perquè has fet això?</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No li preguntis res, no diguis res, tu. Vosaltres, les mares, no teniu autoritat, no us feu respectar, no sabeu pujar els fills…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Vet-a-quí lo que sabeu dir, els homes. No sabem pujar els fills! Y vosaltres què feu? Per què hi sou? No us doneu compte que’ls fills costen alguna cosa fins que son grans y us donen un disgust. Després guerra a la mare… oh…! els homes!… tot ho heu fet vosaltres … la mare…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Calla! Calla, tu!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Us han servit de distracció… no us han costat cap sacrifici… y més tart…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Cecilia, vagi al seu quarto y mudis, crèguim a mi. El seu pare la perdonarà…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>No, trobo interessant lo que acaba de dir la mare… es cert…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Ho veu? Y vol que la perdoni? No!</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Continueu, mare. Canteuli les veritats an aquest home!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Filla!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>A qui dius aquest home?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>A vos. Us he vist fer actes tant brutals que’m repugna dirvos pare.</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>(<em>Horroritzat</em>). Pst!… No ofengui a Deu ofenent a son pare!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>(<em>Agafantla per l’espatlla y donantli brutalment un cop</em>). No té Deu ni res, aquesta!</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Desprenentse de son pare</em>). Es el derrer!</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>(<em>Agafant a l’</em><span class="smallcaps">Amat</span> <em>y contenintlo</em>). Seny! atureuvos!… Això es ofendre a Deu també!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Filla, perdona. Y tu també, Pere. Mossèn Gregori, no se’n vagi sense posar pau a casa…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>No me’n vull anar. Amat, deixeu estar la vostra filla, avuy. Y això de pegarli may…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>No, may més !</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Què vols dir, filla?</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Si se’n vol anar, ja pot… ara meteix…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Ningú parla d’anarsen. No us precipiteu. Un altre dia, més serè, amonestareu a la vostra filla, li fareu obrir els ulls que ara te tancats… Avuy no, no hi veyeu ni vos ni ella… Y la pobra mare, allà, pateix per tots dos… Avuy al <em>Te-Deum</em>. Aviat faran el tercer toch y jo no hi puch mancar… ni us vull deixar. Vindreu ab mi.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Ella y tot!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>No. </p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Per fòrsa. Com a cástich. Que’s mudi desseguida.</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>El Senyor no vol ningú per forsa.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Jo sí!</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>No blasfemeu. Vagi a mudarse, Cecilia. Se quedarà sola a casa. Els seus pares venen ab mi a l’Iglesia, a pregar per vostè…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No, no prego jo per ella!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Pere, acabaho d’una vegada. Anem ab el senyor Rector…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>No vull que’s quedi ella sola a casa… que surti!… Vull pendre la clau…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Espereuvos, deixeume mudar y la pendreu.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Filla! Què vols fer? Quines intencions portes?</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>No us atormenteu. La vostra filla’s quedarà aquí tranquila.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Si no l’haguessis tancada no hauria passat res d’això. Ets un caràcter violent, un mal…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Un mal… què? Calla! No’t giris contra mi!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Tu li has fet aborrir aquesta casa!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>(<em>Menassantla</em>). Calla! Prou! Les dones a la cuyna y no a discutir!</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Sí… veyeu?… La mare ja tremóla veyentvos enfadat. En lloch d’inspirar amor feu por… aquesta es l’autoritat dels homes, dins de casa. Però la mare no’m donarà la rahó a mi… no pot. L’heu dominada, l’heu reduida a res… Una dòna no es res ab homes com vosaltres… Ens mateu l’ànima sinó ja no’ns voleu, som dolentes…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Filla, no’ns diguis aquestes coses… No’ns vinguis a donar llissons… nosaltres…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Vosaltres, tant el pare com vos, me creyeu dolenta. Esteu previnguts contra mi perquè vull viure a la meva manera… perquè quan veig la rahó la dich. No compreneu que la dòna pugui arribar un dia a ser alguna cosa… Les dones sou les primeres en anar contra vosaltres ab la vostra sumissió a pares y marits…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Calli, Cecilia, les seves idees son dolentes.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>No n’hi ha d’idees dolentes!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Calla! No repliquis al senyor Rector… Ab mi y la teva mare passi… però què sabs al costat de Mossèn Gregori?</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>(<em>Ab ironia</em>). No… la vostra filla sab molt… però molt de dolent.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>No’t fa vergonya això? Hont ho has après?</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Y de què coneixes aquest home? Parla. Es que potser ha estat el teu?…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>No… Pere! Calla!…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Per què corries darrera d’ell com una gossa?</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Això no, Pere! No està bé de dir això a una filla!…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Deixeume parlar!</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>No, com més parleu més us exiteu tots junts. Els uns y els altres us heu de respectar…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Què més vull jo?… el respecte… y trobo la violència. Se’m tanca en clau com una boja… o una fera… Eh! això no es un pare!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Encara n’he fet poch!</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Calleu!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Y quina culpa hi tinch jo ab això? Y tampoch m’estimes… Jo li he dit: no ho fassis…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Vos, no sou ningú, no sou res… com totes les dones!… Treballeu en el vostre recó y prou!… Sofriu, ploreu per les penes de tots y no podeu cambiar res… Us heu deixat matar, enterrar per ells… els monstres!…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Prou, Cecilia, no digui això que no té sentit.</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>A qui diu monstre?</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>A ningú. La dòna, Cecilia, la mare, l’esposa, es feta per l’amor…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Mentida! Pel dolor, pel sacrifici estèril… Del seu cor brolla amor per tot y no més troba autoritat, passió brutal, domini…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>La religió cristiana, catòlica, ha dignificat la dòna…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>No! No!… Som esclaves com sempre! Oh!… No’n parlem més! Tot se revolta dins de mi!…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Filla meva! Calla!… Jo estich contenta de plorar… de sofrir ab tal que tu y ell esteu contents…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Y ell com us ho agraheix? Es un egoista!…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Cecilia, enlloch d’esforsarse en calmar el seu pare, l’irrita…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>M’es igual. Tinch de dir lo que sento. Feya temps que bullia dins meu!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>(<em>Ab decisió ferma, esforsantse per contenir sa fúria</em>). Anem Mossèn Gregori! No tindria prou serenitat… No vull… Anem!</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Això, domineu vos… es la més gran victorià…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Y estimar!… Sí que us estimo, mare. Però no com vosaltres ho enteneu… en el meu amor hi ha odi…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Odi!… filla!… odi! Per què?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Contra vos, contra totes les dònes que no sou res.</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>Som com som, filla meva!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Déixala estar!</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Y elles també me’n tenen a mi d’odi… me troben dolenta!… Les vinch a despertar y no ho volen. Vosaltres meteixos m’estimeu com a filla, de certa manera instintiva… però com a dòna m’odieu!…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Quines idees, Cecilia! Me fa compassió!…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>A mi’m feu ràbia tots! Vostè, el mestre, el pare, l’iglesia, les llegendes, els miracles… la vostra misèria… son les anelles d’una cadena, que’m fa mal y vull rompre!…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Amat! Amat! La vostra filla no sab lo que’s diu, està folla avuy. Ho comprench; la pluja, el tropell, l’han irritada com al batlle. Anem al <em>Te-Deum</em>. Van a fer el tercer toch. (<em>Agafa a l’</em><span class="smallcaps">Amat</span><em>per l’espatlla amparantlo y persuadintlo</em>). Anem! Avuy es dia de perdó! Nostre Senyor no vol que s’entri a la seva casa ab cap mal sentiment al cor… Ablaniuvos, perdoneu, y vostè també, senyora…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>(<em>Quasi plorant</em>). Jo la perdono de tot lo que ha dit… de tot lo que ha fet ab tal que no perdi el seu amor… (<em>Commosa, s’acosta a la seva filla y va aferli un petó</em>).</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>(<em>Agafant a la</em> <span class="smallcaps">Juliana</span> <em>y separantla brutalment de la seva filla</em>). Això no! No n’es digne!</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Deixeu!</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Anant a la seva mare y besantla</em>). Jo sí, mare. Aquest petó es el del meu amor que no es fet de plors, dolors y sacrificis estèrils com el vostre…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>(<em>Separantles indignat</em>). Prou! Que son bèsties les mares! Anem!</p> +<p>(<span class="smallcaps">Juliana</span>, <em>commosa se dirigeix al fons</em>).</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Ahont vas? A plorar? Vina aquí!</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>A posarme la mantellina. (<em>Desapareix</em>).</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>Anem desseguida. Amat…</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>Sí, anem. (<em>A sa filla</em>). Avuy es dia de perdó, diu Mossèn Gregori… Perdonem! Demà tornarem a ser nosaltres y la justicia no’s farà esperar. Adéu ciutat!… pots dir… adéu carrera y llibres del dimoni! Te quedaràs ab nosaltres, reclosa dins de casa, ab les nostres costums, com reblada ab un clau…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>(<em>Sortint vivament ab la mantellina a mitg posar</em>). Prou menasses, ja té rahó la nostra filla: els homes sembla que’ns hagueu de tenir lligades de mans y brassos per la por que’ns feu!…</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>(<em>Baix a</em> <span class="smallcaps">Juliana</span>). Calli, senyora, per l’amor de Deu… no doni rahò a la seva filla!</p> +<div class="centrat"> +Amat +</div> +<p>(<em>Anantsen devant</em>). Malehides les dònes!</p> +<div class="centrat"> +Mossèn +</div> +<p>(<em>Anantsen ab</em> <span class="smallcaps">Juliana</span>). Cecilia, anem a pregar per vostè…</p> +<div class="centrat"> +Juliana +</div> +<p>A pregar per tu, filla meva…</p> +<p>(<em>Desapareix</em> <span class="smallcaps">Juliana</span> <em>plorant.</em> <span class="smallcaps">Cecilia</span> <em>queda pensativa. Se sent el tercer toch del “Te-Deum”. Així que ella’s dirigeix a la porta del fons se senten passos</em>).</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Qui hi ha?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>(<em>A l’escala</em>). Un servidor.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Durament</em>). Què hi vé a fer ara, aquí?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>(<em>Que entra molt ben compost y gens mullat, ab els pantalons arrebossats y un paraigües a la mà</em>). He trobat la seva familia…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Y què? Li han encomanat que’m vingués a catequisar?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>A mi? No! Passava per aquí devant quan ells sortien. Y Mossèn Gregori m’ha dit: Vostè que es amich d’ella…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Oh!… Prou. No vull saber res més d’això. He romput els ferros de la presó… l’àliga abandonarà el galliner…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Què vol dir?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>No’m pregunti res, vostè… no hi té dret. Perquè m’ha deixat sola entre la turba? Contéstim això…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>He pensat que lo mellor seria no comprometrem… retirarme prudentment…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Se l’havia de defensar. Si vostè hagués estat un home!…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Què podia fer jo? Oh! y a vostè la veig tota mullada… descomposta… Cambihis la roba! Pot agafar una malaltia!</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Deixi estar. Parli…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Crèguim, Cecilia, fa pietat… Què ha fet? Ahont ha anat?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Camí avall, seguint la gentada…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Està ronca! Quina imprudència! Per què fa aquestes coses, Cecilia? No veu que aquest home no té prou forsa per defensar les seves conviccions? S’ha mostrat tant poch valent!…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Y vostè què hauria fet al seu lloch?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>No ho sé. Necessitaria trobarme en aquells moments…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Ab ironia</em>). No es fàcil que s’hi trobi. (<em>Una pausa</em>). M’hauria agradat veurel més valent. Es hermós un home valent!… Una se sent abrigada… com protegida per ell. Es tant hermós un gest heroych encara que sigui inútil!</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Aquest home no podia fer res. Baldament hagués estat un hèroe, no podia fer res…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>No… s’ha de destruhir la llegenda avans… aquest poder que plana sobre’l cor dels homes, sobre’l poble enter.</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Tant poètica que es la llegenda!</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Y s’ha de destruhir perquè fa mal. Allunya de la viva, de la feconda realitat. Quan jo pujo de la ciutat y entro en aquesta encontrada, me sembla que una atmosfera que’m priva de respirar m’estreny la vida del cor y del pensament. Jo meteixa no m’hi puch sustreure, he de fer esforsos per no defallir.</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Y hont es l’home prou fort per destruhir la llegenda?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Justament sembla l’obra confiada, reservada a nosaltres…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>A nosaltres dos?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>A tots els que tenim la missió d’ensenyar a les criatures…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Els mestres?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>No li sembla que la podríem destruhir la llegenda, a cada instant, cada dia de la nostra vida, en les joves inteligencies, en els tendres cors?…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Y’l govern? Ah!… no sab com el nostre govern catòlich…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Seguint el seu pensament</em>). Si jo’m sentís prou forta per sacrificar els meus anhels de conèixer món, me quedaria en aquest reconet a formar la nova conciencia, a treballar per l’avenir…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>(<em>Commòs</em>). Oh!… Cecilia!… Quedèmnoshi tots dos?…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Tots dos?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Sí… sacrifiqui les seves ambicions y fàssim a mi ditxós… Vull dir… vostè ja coneix l’afecció que jo sento per vostè… L’estimo… sí, molt!…</p> +<p>(<em>Se sent la veu del</em> <span class="smallcaps">Manso</span> <em>que crida a l’escala</em>). Se pot pujar?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Qui hi ha?</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>(<em>De la porta estant, sense acabar d’entrar, ab la gorra llevada</em>). Senyoreta…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Sorpresa</em>). Què hi ha?</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Han ferit al foraster.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Ab un crit de queixa)</em>. L’han ferit?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Oh!… Y ahont es ara?</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>A l’hostal de la carretera.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Ab viva inquietut</em>). Molt mal ferit?</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>D’una pedrada y un cop de bastó al cap…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Ab indignació</em>). Selvatges!… Y com ha estat? Parleu …</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Avans d’arribar a l’hostal s’ha girat de cara al poble, sense témer res, cridant contra tothom. Ha renegat del nostre Deu, de la nostra fè, de la nostra vida!… Ens ha malehit!… Ens ha fuetejat com a bèsties… y’l poble l’ha apedregat sense compassió. Volien cremar l’hostal!… Oh!… n’ha fet massa! Jo meteix m’he indignat. Un home tindrà’ls seus instants dolents però que li respectin el seu Deu!…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Y ara es a l’hostal… diheu?</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Esperant que passi’l cotxe de la nit y se l’emporti, mitg baldat… No tindrà ganes de tornar, no…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Y la gent l’ha deixat… per fi?</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Ara tothom es cap a l’iglesia.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Tothom?</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Sí, no més hi ha el batlle allà baix que’l volia pendre cap a casa seva…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Tothom es a l’iglesia, ho sent Vergés?</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>Sí… tot el poble en pès… Ha plogut, no’s pot negar. Sigui lo que sigui, ha plogut… està bé de donar gràcies a Deu… Jo també hi vaig…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Vos? No erau dels que cridaven més a favor d’ell… segons m’han dit?</p> +<div class="centrat"> +Manso +</div> +<p>(<em>Confós</em>). No, no es cert… Es un malentès… Jo he pujat aquí pera donarli la nova de part del batlle. Ara, bones tardes… Me’n vaig a l’iglesia.</p> +<p>(<em>Desapareix torbat y vergonyós</em>).</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>No toqueu el seu Deu!… Qui es? Qui pot ser el Deu d’aquest home… de tots aquets homes?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Es cert, Cecilia… Quan la vida es tan estúpida y’ls homes també, val la pena de tenir cap ideal?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Sí… no s’ha de tenir l’ideal pels altres, sinó per sí meteix. Moltes vegades, somniadora, he desitjat tenir ales y no es pels altres, creguim, que ho he desitjat, sinó per mi… per veurer y dominar món!</p> +<p>(<em>Se dirigeix cap al fons</em>).</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Hont va Cecilia?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>A mudarme per pendre’l cotxe aquesta nit.</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Què diu?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>L’àliga deixa’l galliner, per sempre…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>(<em>Estupefacte</em>). Però se’n va… de veres?… Ara desseguida?… Així… sense meditarho… sense ferse vostè meteixa la prò y la contra?…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Així! Faré viatge ab ell!</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Y ahont va… no’s pot saber?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Ab el meu amich!</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Però quí es un amich?… No es prudent…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Bah!… Si’m vol jo aniré ab ell a l’altra part de món. Es un home fort y no més ell ha desvetllat els meus sentiments de dòna…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Y’ls seus devers de filla?… Els seus pares?.,.</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Fujo d’un càstich terrible… el meu pare…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Però no li diu res la seva conciencia?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Sí… que vagi a endolsir les ferides del meu amich.</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>(<em>Ab amor y tendresa</em>). Y la seva obra d’aquí dalt, donchs?</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>La meva obra, avans que tot, es la meva vida! (<em>Se’n va decidida per la porta del fons</em>).</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>(<em>Per sí</em>). Oh!… Qui sab com pararà la seva vida!…</p> +<p>(<span class="smallcaps">Vergés</span> <em>se passeja estúpidament per la sala. Una gran pausa. Al temps necessari surt</em> <span class="smallcaps">Cecilia</span> <em>mudada, ab barret y un saquet de viatge a la mà</em>).</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Al sortir</em>). Y vostè, Vergés, fassi un esfors! Vostè a qui els grans ideals li fan rodar el cap, fassi l’obra que jo no puch fer… Ab paciència, ab constància, cada dia, cada instant, ab els petits, fassi l’obra del mestre de l’avenir…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>(<em>Vacilant</em>). Ho provaré… sí. Escolti: per lluny que vostè sigui, per temps que passi, vostè tindrà un bon recort de mi si faig això?… Guanyaré molt al concepte de vostè?…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Si, molt… molt!</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Donchs ho faré, li juro!</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Gràcies. Però escolti: ho fa per mí… o per la fè en la seva obra?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Es igual. Els que no som forts, els que no sentim un gran ideal dins de nosaltres… potser necessitem que una dòna ens senyali’l cami…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Vostè no farà res…</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Es estrany! Me dóna ales y després vostè meteixa té’l poder de desencoratjarme… per què això?… Es inexplicable… però sento que sense la presencia de vostè…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Ja ho sé… no fassi res y serà mellor. Deixi l’obra verge per un altre… Y ara decididament… Adeu… (<em>Li dòna la mà y somriu</em>). Vostè quedis entre les aigües encantades …</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>(<em>Tornantse de sobte agressiu</em>). Me quedo entre les aigües encantades, es cert… però vostè se’n va cap a unes aigües sorolloses y tèrboles… y tant estèrils com les nostres!…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>(<em>Triomfalment</em>). Me deixo arrocegar per la corrent !</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Y jo’m deixo adormir en la quietut. No hi fa res. Anem per diferents camins, Cecilia, però’m sembla que’ns trobarem…</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>Què vol dir?</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Ens trobarem, més tart, sense que ni l’un ni l’altre haguem fet res de profit!</p> +<div class="centrat"> +Cecilia +</div> +<p>No ho sé… Ell y jo podem anar errats… però portem una ilusió, una fè… Lo que sento y’n tinch la convicció, es que si alguna cosa de gran hi ha en els temps futurs, no’ns la portaran els homes com vostè… Salut!…</p> +<p>(<em>Desapareix per l’escala.</em> <span class="smallcaps">Vergés</span> <em>se queda abatut, sense veu ni gest. Pausa</em>).</p> +<div class="centrat"> +Vergés +</div> +<p>Cecilia! Escolti: una darrera paraula… (<em>Una pausa</em>). Ha fugit com el vent!… Quines coses de fer! Y semblava que’m portés afecció!… (<em>Una pausa. Anantsen ab un pas vacil·lant</em>). Els forts s’ajunten y se’n van…</p> +<p>(<em>Desapareix per la porta de l’escala, en mitg de la fosca</em>).</p> +<p><em>Alcover, Molí de Batistó, 1907.</em></p> +<p>Aquesta obra fou representada per primer cop en el “Teatre Romea”, de Barcelona, la nit del 22 de Mars del 1908, baix el repartiment que segueix:</p> +<table> +<thead> +<tr class="header"> +<th style="text-align: left;"><!-- --></th> +<th style="text-align: left;"><!-- --></th> +</tr> +</thead> +<tbody> +<tr class="odd"> +<td style="text-align: left;">Pere Amat</td> +<td style="text-align: left;">D. Jaume Borrás.</td> +</tr> +<tr class="even"> +<td style="text-align: left;">Juliana</td> +<td style="text-align: left;">Dª. Adela Clemente.</td> +</tr> +<tr class="odd"> +<td style="text-align: left;">Cecilia</td> +<td style="text-align: left;">Srta. Marguerida Xirgu.</td> +</tr> +<tr class="even"> +<td style="text-align: left;">Vergés</td> +<td style="text-align: left;">D. Ramón Tor.</td> +</tr> +<tr class="odd"> +<td style="text-align: left;">Mossèn Gregori</td> +<td style="text-align: left;">D. Modest Santolaria.</td> +</tr> +<tr class="even"> +<td style="text-align: left;">Un Foraster</td> +<td style="text-align: left;">D. Joaquim Vinyas.</td> +</tr> +<tr class="odd"> +<td style="text-align: left;">Joan Gatell</td> +<td style="text-align: left;">D. Vicens Daroqui.</td> +</tr> +<tr class="even"> +<td style="text-align: left;">Trinitat</td> +<td style="text-align: left;">Dª. Montserrat Faura.</td> +</tr> +<tr class="odd"> +<td style="text-align: left;">Romanill</td> +<td style="text-align: left;">D. Enrich Casals.</td> +</tr> +<tr class="even"> +<td style="text-align: left;">Braulia</td> +<td style="text-align: left;">Dª. Pilar Forest.</td> +</tr> +<tr class="odd"> +<td style="text-align: left;">Senyor Vicens</td> +<td style="text-align: left;">Sr. Capdevila (fill).</td> +</tr> +<tr class="even"> +<td style="text-align: left;">Bartomeu</td> +<td style="text-align: left;">D. Salvador Carrera.</td> +</tr> +<tr class="odd"> +<td style="text-align: left;">Manso</td> +<td style="text-align: left;">D. Miquel Sirvent.</td> +</tr> +</tbody> +</table> +<p><em>Direcció de D. Jaume Borràs.</em></p> +<p>OBRES DE L’AUTOR</p> +<p><span class="smallcaps">Dialechs Dramátichs</span> (1904)</p> +<p><span class="smallcaps">La dama alegra</span>, (drama) (1906)</p> +<p><span class="smallcaps">Diálechs imaginaris</span>, (Biblioteca Popular de “L’Avenç”) (1906)</p> +<p><span class="smallcaps">Arrels mortes</span>, (drama) (1906)</p> +<p><span class="smallcaps">Aigües encantades</span>, (drama) (1908)</p> +<div style='text-align:center'>*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 77486 ***</div> +</body> +</html> diff --git a/77486-h/images/cover.jpg b/77486-h/images/cover.jpg Binary files differnew file mode 100644 index 0000000..31aac5f --- /dev/null +++ b/77486-h/images/cover.jpg diff --git a/LICENSE.txt b/LICENSE.txt new file mode 100644 index 0000000..6c72794 --- /dev/null +++ b/LICENSE.txt @@ -0,0 +1,11 @@ +This book, including all associated images, markup, improvements, +metadata, and any other content or labor, has been confirmed to be +in the PUBLIC DOMAIN IN THE UNITED STATES. + +Procedures for determining public domain status are described in +the "Copyright How-To" at https://www.gutenberg.org. + +No investigation has been made concerning possible copyrights in +jurisdictions other than the United States. Anyone seeking to utilize +this eBook outside of the United States should confirm copyright +status under the laws that apply to them. diff --git a/README.md b/README.md new file mode 100644 index 0000000..d93d6c4 --- /dev/null +++ b/README.md @@ -0,0 +1,2 @@ +Project Gutenberg (https://www.gutenberg.org) public repository for eBook #77486 +(https://www.gutenberg.org/ebooks/77486) |
