1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
151
152
153
154
155
156
157
158
159
160
161
162
163
164
165
166
167
168
169
170
171
172
173
174
175
176
177
178
179
180
181
182
183
184
185
186
187
188
189
190
191
192
193
194
195
196
197
198
199
200
201
202
203
204
205
206
207
208
209
210
211
212
213
214
215
216
217
218
219
220
221
222
223
224
225
226
227
228
229
230
231
232
233
234
235
236
237
238
239
240
241
242
243
244
245
246
247
248
249
250
251
252
253
254
255
256
257
258
259
260
261
262
263
264
265
266
267
268
269
270
271
272
273
274
275
276
277
278
279
280
281
282
283
284
285
286
287
288
289
290
291
292
293
294
295
296
297
298
299
300
301
302
303
304
305
306
307
308
309
310
311
312
313
314
315
316
317
318
319
320
321
322
323
324
325
326
327
328
329
330
331
332
333
334
335
336
337
338
339
340
341
342
343
344
345
346
347
348
349
350
351
352
353
354
355
356
357
358
359
360
361
362
363
364
365
366
367
368
369
370
371
372
373
374
375
376
377
378
379
380
381
382
383
384
385
386
387
388
389
390
391
392
393
394
395
396
397
398
399
400
401
402
403
404
405
406
407
408
409
410
411
412
413
414
415
416
417
418
419
420
421
422
423
424
425
426
427
428
429
430
431
432
433
434
435
436
437
438
439
440
441
442
443
444
445
446
447
448
449
450
451
452
453
454
455
456
457
458
459
460
461
462
463
464
465
466
467
468
469
470
471
472
473
474
475
476
477
478
479
480
481
482
483
484
485
486
487
488
489
490
491
492
493
494
495
496
497
498
499
500
501
502
503
504
505
506
507
508
509
510
511
512
513
514
515
516
517
518
519
520
521
522
523
524
525
526
527
528
529
530
531
532
533
534
535
536
537
538
539
540
541
542
543
544
545
546
547
548
549
550
551
552
553
554
555
556
557
558
559
560
561
562
563
564
565
566
567
568
569
570
571
572
573
574
575
576
577
578
579
580
581
582
583
584
585
586
587
588
589
590
591
592
593
594
595
596
597
598
599
600
601
602
603
604
605
606
607
608
609
610
611
612
613
614
615
616
617
618
619
620
621
622
623
624
625
626
627
628
629
630
631
632
633
634
635
636
637
638
639
640
641
642
643
644
645
646
647
648
649
650
651
652
653
654
655
656
657
658
659
660
661
662
663
664
665
666
667
668
669
670
671
672
673
674
675
676
677
678
679
680
681
682
683
684
685
686
687
688
689
690
691
692
693
694
695
696
697
698
699
700
701
702
703
704
705
706
707
708
709
710
711
712
713
714
715
716
717
718
719
720
721
722
723
724
725
726
727
728
729
730
731
732
733
734
735
736
737
738
739
740
741
742
743
744
745
746
747
748
749
750
751
752
753
754
755
756
757
758
759
760
761
762
763
764
765
766
767
768
769
770
771
772
773
774
775
776
777
778
779
780
781
782
783
784
785
786
787
788
789
790
791
792
793
794
795
796
797
798
799
800
801
802
803
804
805
806
807
808
809
810
811
812
813
814
815
816
817
818
819
820
821
822
823
824
825
826
827
828
829
830
831
832
833
834
835
836
837
838
839
840
841
842
843
844
845
846
847
848
849
850
851
852
853
854
855
856
857
858
859
860
861
862
863
864
865
866
867
868
869
870
871
872
873
874
875
876
877
878
879
880
881
882
883
884
885
886
887
888
889
890
891
892
893
894
895
896
897
898
899
900
901
902
903
904
905
906
907
908
909
910
911
912
913
914
915
916
917
918
919
920
921
922
923
924
925
926
927
928
929
930
931
932
933
934
935
936
937
938
939
940
941
942
943
944
945
946
947
948
949
950
951
952
953
954
955
956
957
958
959
960
961
962
963
964
965
966
967
968
969
970
971
972
973
974
975
976
977
978
979
980
981
982
983
984
985
986
987
988
989
990
991
992
993
994
995
996
997
998
999
1000
1001
1002
1003
1004
1005
1006
1007
1008
1009
1010
1011
1012
1013
1014
1015
1016
1017
1018
1019
1020
1021
1022
1023
1024
1025
1026
1027
1028
1029
1030
1031
1032
1033
1034
1035
1036
1037
1038
1039
1040
1041
1042
1043
1044
1045
1046
1047
1048
1049
1050
1051
1052
1053
1054
1055
1056
1057
1058
1059
1060
1061
1062
1063
1064
1065
1066
1067
1068
1069
1070
1071
1072
1073
1074
1075
1076
1077
1078
1079
1080
1081
1082
1083
1084
1085
1086
1087
1088
1089
1090
1091
1092
1093
1094
1095
1096
1097
1098
1099
1100
1101
1102
1103
1104
1105
1106
1107
1108
1109
1110
1111
1112
1113
1114
1115
1116
1117
1118
1119
1120
1121
1122
1123
1124
1125
1126
1127
1128
1129
1130
1131
1132
1133
1134
1135
1136
1137
1138
1139
1140
1141
1142
1143
1144
1145
1146
1147
1148
1149
1150
1151
1152
1153
1154
1155
1156
1157
1158
1159
1160
1161
1162
1163
1164
1165
1166
1167
1168
1169
1170
1171
1172
1173
1174
1175
1176
1177
1178
1179
1180
1181
1182
1183
1184
1185
1186
1187
1188
1189
1190
1191
1192
1193
1194
1195
1196
1197
1198
1199
1200
1201
1202
1203
1204
1205
1206
1207
1208
1209
1210
1211
1212
1213
1214
1215
1216
1217
1218
1219
1220
1221
1222
1223
1224
1225
1226
1227
1228
1229
1230
1231
1232
1233
1234
1235
1236
1237
1238
1239
1240
1241
1242
1243
1244
1245
1246
1247
1248
1249
1250
1251
1252
1253
1254
1255
1256
1257
1258
1259
1260
1261
1262
1263
1264
1265
1266
1267
1268
1269
1270
1271
1272
1273
1274
1275
1276
1277
1278
1279
1280
1281
1282
1283
1284
1285
1286
1287
1288
1289
1290
1291
1292
1293
1294
1295
1296
1297
1298
1299
1300
1301
1302
1303
1304
1305
1306
1307
1308
1309
1310
1311
1312
1313
1314
1315
1316
1317
1318
1319
1320
1321
1322
1323
1324
1325
1326
1327
1328
1329
1330
1331
1332
1333
1334
1335
1336
1337
1338
1339
1340
1341
1342
1343
1344
1345
1346
1347
1348
1349
1350
1351
1352
1353
1354
1355
1356
1357
1358
1359
1360
1361
1362
1363
1364
1365
1366
1367
1368
1369
1370
1371
1372
1373
1374
1375
1376
1377
1378
1379
1380
1381
1382
1383
1384
1385
1386
1387
1388
1389
1390
1391
1392
1393
1394
1395
1396
1397
1398
1399
1400
1401
1402
1403
1404
1405
1406
1407
1408
1409
1410
1411
1412
1413
1414
1415
1416
1417
1418
1419
1420
1421
1422
1423
1424
1425
1426
1427
1428
1429
1430
1431
1432
1433
1434
1435
1436
1437
1438
1439
1440
1441
1442
1443
1444
1445
1446
1447
1448
1449
1450
1451
1452
1453
1454
1455
1456
1457
1458
1459
1460
1461
1462
1463
1464
1465
1466
1467
1468
1469
1470
1471
1472
1473
1474
1475
1476
1477
1478
1479
1480
1481
1482
1483
1484
1485
1486
1487
1488
1489
1490
1491
1492
1493
1494
1495
1496
1497
1498
1499
1500
1501
1502
1503
1504
1505
1506
1507
1508
1509
1510
1511
1512
1513
1514
1515
1516
1517
1518
1519
1520
1521
1522
1523
1524
1525
1526
1527
1528
1529
1530
1531
1532
1533
1534
1535
1536
1537
1538
1539
1540
1541
1542
1543
1544
1545
1546
1547
1548
1549
1550
1551
1552
1553
1554
1555
1556
1557
1558
1559
1560
1561
1562
1563
1564
1565
1566
1567
1568
1569
1570
1571
1572
1573
1574
1575
1576
1577
1578
1579
1580
1581
1582
1583
1584
1585
1586
1587
1588
1589
1590
1591
1592
1593
1594
1595
1596
1597
1598
1599
1600
1601
1602
1603
1604
1605
1606
1607
1608
1609
1610
1611
1612
1613
1614
1615
1616
1617
1618
1619
1620
1621
1622
1623
1624
1625
1626
1627
1628
1629
1630
1631
1632
1633
1634
1635
1636
1637
1638
1639
1640
1641
1642
1643
1644
1645
1646
1647
1648
1649
1650
1651
1652
1653
1654
1655
1656
1657
1658
1659
1660
1661
1662
1663
1664
1665
1666
1667
1668
1669
1670
1671
1672
1673
1674
1675
1676
1677
1678
1679
1680
1681
1682
1683
1684
1685
1686
1687
1688
1689
1690
1691
1692
1693
1694
1695
1696
1697
1698
1699
1700
1701
1702
1703
1704
1705
1706
1707
1708
1709
1710
1711
1712
1713
1714
1715
1716
1717
1718
1719
1720
1721
1722
1723
1724
1725
1726
1727
1728
1729
1730
1731
1732
1733
1734
1735
1736
1737
1738
1739
1740
1741
1742
1743
1744
1745
1746
1747
1748
1749
1750
1751
1752
1753
1754
1755
1756
1757
1758
1759
1760
1761
1762
1763
1764
1765
1766
1767
1768
1769
1770
1771
1772
1773
1774
1775
1776
1777
1778
1779
1780
1781
1782
1783
1784
1785
1786
1787
1788
1789
1790
1791
1792
1793
1794
1795
1796
1797
1798
1799
1800
1801
1802
1803
1804
1805
1806
1807
1808
1809
1810
1811
1812
1813
1814
1815
1816
1817
1818
1819
1820
1821
1822
1823
1824
1825
1826
1827
1828
1829
1830
1831
1832
1833
1834
1835
1836
1837
1838
1839
1840
1841
1842
1843
1844
1845
1846
1847
1848
1849
1850
1851
1852
1853
1854
1855
1856
1857
1858
1859
1860
1861
1862
1863
1864
1865
1866
1867
1868
1869
1870
1871
1872
1873
1874
1875
1876
1877
1878
1879
1880
1881
1882
1883
1884
1885
1886
1887
1888
1889
1890
1891
1892
1893
1894
1895
1896
1897
1898
1899
1900
1901
1902
1903
1904
1905
1906
1907
1908
1909
1910
1911
1912
1913
1914
1915
1916
1917
1918
1919
1920
1921
1922
1923
1924
1925
1926
1927
1928
1929
1930
1931
1932
1933
1934
1935
1936
1937
1938
1939
1940
1941
1942
1943
1944
1945
1946
1947
1948
1949
1950
1951
1952
1953
1954
1955
1956
1957
1958
1959
1960
1961
1962
1963
1964
1965
1966
1967
1968
1969
1970
1971
1972
1973
1974
1975
1976
1977
1978
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017
2018
2019
2020
2021
2022
2023
2024
2025
2026
2027
2028
2029
2030
2031
2032
2033
2034
2035
2036
2037
2038
2039
2040
2041
2042
2043
2044
2045
2046
2047
2048
2049
2050
2051
2052
2053
2054
2055
2056
2057
2058
2059
2060
2061
2062
2063
2064
2065
2066
2067
2068
2069
2070
2071
2072
2073
2074
2075
2076
2077
2078
2079
2080
2081
2082
2083
2084
2085
2086
2087
2088
2089
2090
2091
2092
2093
2094
2095
2096
2097
2098
2099
2100
2101
2102
2103
2104
2105
2106
2107
2108
2109
2110
2111
2112
2113
2114
2115
2116
2117
2118
2119
2120
2121
2122
2123
2124
2125
2126
2127
2128
2129
2130
2131
2132
2133
2134
2135
2136
2137
2138
2139
2140
2141
2142
2143
2144
2145
2146
2147
2148
2149
2150
2151
2152
2153
2154
2155
2156
2157
2158
2159
2160
2161
2162
2163
2164
2165
2166
2167
2168
2169
2170
2171
2172
2173
2174
2175
2176
2177
2178
2179
2180
2181
2182
2183
2184
2185
2186
2187
2188
2189
2190
2191
2192
2193
2194
2195
2196
2197
2198
2199
2200
2201
2202
2203
2204
2205
2206
2207
2208
2209
2210
2211
2212
2213
2214
2215
2216
2217
2218
2219
2220
2221
2222
2223
2224
2225
2226
2227
2228
2229
2230
2231
2232
2233
2234
2235
2236
2237
2238
2239
2240
2241
2242
2243
2244
2245
2246
2247
2248
2249
2250
2251
2252
2253
2254
2255
2256
2257
2258
2259
2260
2261
2262
2263
2264
2265
2266
2267
2268
2269
2270
2271
2272
2273
2274
2275
2276
2277
2278
2279
2280
2281
2282
2283
2284
2285
2286
2287
2288
2289
2290
2291
2292
2293
2294
2295
2296
2297
2298
2299
2300
2301
2302
2303
2304
2305
2306
2307
2308
2309
2310
2311
2312
2313
2314
2315
2316
2317
2318
2319
2320
2321
2322
2323
2324
2325
2326
2327
2328
2329
2330
2331
2332
2333
2334
2335
2336
2337
2338
2339
2340
2341
2342
2343
2344
2345
2346
2347
2348
2349
2350
2351
2352
2353
2354
2355
2356
2357
2358
2359
2360
2361
2362
2363
2364
2365
2366
2367
2368
2369
2370
2371
2372
2373
2374
2375
2376
2377
2378
2379
2380
2381
2382
2383
2384
2385
2386
2387
2388
2389
2390
2391
2392
2393
2394
2395
2396
2397
2398
2399
2400
2401
2402
2403
2404
2405
2406
2407
2408
2409
2410
2411
2412
2413
2414
2415
2416
2417
2418
2419
2420
2421
2422
2423
2424
2425
2426
2427
2428
2429
2430
2431
2432
2433
2434
2435
2436
2437
2438
2439
2440
2441
2442
2443
2444
2445
2446
2447
2448
2449
2450
2451
2452
2453
2454
2455
2456
2457
2458
2459
2460
2461
2462
2463
2464
2465
2466
2467
2468
2469
2470
2471
2472
2473
2474
2475
2476
2477
2478
2479
2480
2481
2482
2483
2484
2485
2486
2487
2488
2489
2490
2491
2492
2493
2494
2495
2496
2497
2498
2499
2500
2501
2502
2503
2504
2505
2506
2507
2508
2509
2510
2511
2512
2513
2514
2515
2516
2517
2518
2519
2520
2521
2522
2523
2524
2525
2526
2527
2528
2529
2530
2531
2532
2533
2534
2535
2536
2537
2538
2539
2540
2541
2542
2543
2544
2545
2546
2547
2548
2549
2550
2551
2552
2553
2554
2555
2556
2557
2558
2559
2560
2561
2562
2563
2564
2565
2566
2567
2568
2569
2570
2571
2572
2573
2574
2575
2576
2577
2578
2579
2580
2581
2582
2583
2584
2585
2586
2587
2588
2589
2590
2591
2592
2593
2594
2595
2596
2597
2598
2599
2600
2601
2602
2603
2604
2605
2606
2607
2608
2609
2610
2611
2612
2613
2614
2615
2616
2617
2618
2619
2620
2621
2622
2623
2624
2625
2626
2627
2628
2629
2630
2631
2632
2633
2634
2635
2636
2637
2638
2639
2640
2641
2642
2643
2644
2645
2646
2647
2648
2649
2650
2651
2652
2653
2654
2655
2656
2657
2658
2659
2660
2661
2662
2663
2664
2665
2666
2667
2668
2669
2670
2671
2672
2673
2674
2675
2676
2677
2678
2679
2680
2681
2682
2683
2684
2685
2686
2687
2688
2689
2690
2691
2692
2693
2694
2695
2696
2697
2698
2699
2700
2701
2702
2703
2704
2705
2706
2707
2708
2709
2710
2711
2712
2713
2714
2715
2716
2717
2718
2719
2720
2721
2722
2723
2724
2725
2726
2727
2728
2729
2730
2731
2732
2733
2734
2735
2736
2737
2738
2739
2740
2741
2742
2743
2744
2745
2746
2747
2748
2749
2750
2751
2752
2753
2754
2755
2756
2757
2758
2759
2760
2761
2762
2763
2764
2765
2766
2767
2768
2769
2770
2771
2772
2773
2774
2775
2776
2777
2778
2779
2780
2781
2782
2783
2784
2785
2786
2787
2788
2789
2790
2791
2792
2793
2794
2795
2796
2797
2798
2799
2800
2801
2802
2803
2804
2805
2806
2807
2808
2809
2810
2811
2812
2813
2814
2815
2816
2817
2818
2819
2820
2821
2822
2823
2824
2825
2826
2827
2828
2829
2830
2831
2832
2833
2834
2835
2836
2837
2838
2839
2840
2841
2842
2843
2844
2845
2846
2847
2848
2849
2850
2851
2852
2853
2854
2855
2856
2857
2858
2859
2860
2861
2862
2863
2864
2865
2866
2867
2868
2869
2870
2871
2872
2873
2874
2875
2876
2877
2878
2879
2880
2881
2882
2883
2884
2885
2886
2887
2888
2889
2890
2891
2892
2893
2894
2895
2896
2897
2898
2899
2900
2901
2902
2903
2904
2905
2906
2907
2908
2909
2910
2911
2912
2913
2914
2915
2916
2917
2918
2919
2920
2921
2922
2923
2924
2925
2926
2927
2928
2929
2930
2931
2932
2933
2934
2935
2936
2937
2938
2939
2940
2941
2942
2943
2944
2945
2946
2947
2948
2949
2950
2951
2952
2953
2954
2955
2956
2957
2958
2959
2960
2961
2962
2963
2964
2965
2966
2967
2968
2969
2970
2971
2972
2973
2974
2975
2976
2977
2978
2979
2980
2981
2982
2983
2984
2985
2986
2987
2988
2989
2990
2991
2992
2993
2994
2995
2996
2997
2998
2999
3000
3001
3002
3003
3004
3005
3006
3007
3008
3009
3010
3011
3012
3013
3014
3015
3016
3017
3018
3019
3020
3021
3022
3023
3024
3025
3026
3027
3028
3029
3030
3031
3032
3033
3034
3035
3036
3037
3038
3039
3040
3041
3042
3043
3044
3045
3046
3047
3048
3049
3050
3051
3052
3053
3054
3055
3056
3057
3058
3059
3060
3061
3062
3063
3064
3065
3066
3067
3068
3069
3070
3071
3072
3073
3074
3075
3076
3077
3078
3079
3080
3081
3082
3083
3084
3085
3086
3087
3088
3089
3090
3091
3092
3093
3094
3095
3096
3097
3098
3099
3100
3101
3102
3103
3104
3105
3106
3107
3108
3109
3110
3111
3112
3113
3114
3115
3116
3117
3118
3119
3120
3121
3122
3123
3124
3125
3126
3127
3128
3129
3130
3131
3132
3133
3134
3135
3136
3137
3138
3139
3140
3141
3142
3143
3144
3145
3146
3147
3148
3149
3150
3151
3152
3153
3154
3155
3156
3157
3158
3159
3160
3161
3162
3163
3164
3165
3166
3167
3168
3169
3170
3171
3172
3173
3174
3175
3176
3177
3178
3179
3180
3181
3182
3183
3184
3185
3186
3187
3188
3189
3190
3191
3192
3193
3194
3195
3196
3197
3198
3199
3200
3201
3202
3203
3204
3205
3206
3207
3208
3209
3210
3211
3212
3213
3214
3215
3216
3217
3218
3219
3220
3221
3222
3223
3224
3225
3226
3227
3228
3229
3230
3231
3232
3233
3234
3235
3236
3237
3238
3239
3240
3241
3242
3243
3244
3245
3246
3247
3248
3249
3250
3251
3252
3253
3254
3255
3256
3257
3258
3259
3260
3261
3262
3263
3264
3265
3266
3267
3268
3269
3270
3271
3272
3273
3274
3275
3276
|
<!DOCTYPE html>
<html lang="ca">
<head>
<meta charset="utf-8" >
<meta name="generator" content="pandoc" >
<meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0, user-scalable=yes" >
<meta name="author" content="Ignasi Iglesias" >
<link rel="icon" href="images/cover.jpg" type="image/x-cover">
<meta name="dcterms.date" content="1902-01-01" >
<title>La mare eterna | Project Gutenberg</title>
<style>
html {
line-height : 1.5;
font-family : Georgia, serif;
font-size : 20px;
color : #1a1a1a;
background-color : #fdfdfd;
}
body {
margin : 0 auto;
max-width : 36em;
padding-left : 50px;
padding-right : 50px;
padding-top : 50px;
padding-bottom : 50px;
}
@media print {
body {
background-color : transparent;
color : black;
font-size : 12pt;
}
p, h2, h3 {
orphans : 3;
widows : 3;
}
h2, h3, h4 {
page-break-after : avoid;
}
}
p {
margin : 1em 0;
}
a {
color : #1a1a1a;
}
a:visited {
color : #1a1a1a;
}
img {
max-width : 70%;
border: 1px solid #555;
}
h1, h2, h3, h4, h5, h6 {
margin-top : 1.4em;
text-align : center;
}
h5, h6 {
font-size : 1em;
font-style : italic;
}
h6 {
font-weight : normal;
}
ol, ul {
padding-left : 1.7em;
margin-top : 1em;
}
li > ol, li > ul {
margin-top : 0;
}
blockquote {
margin : 1em 0 1em 1.7em;
padding-left : 1em;
border-left : 2px solid #e6e6e6;
font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;
font-size: 90%;
}
code {
font-family : Menlo, Monaco, 'Lucida Console', Consolas, monospace;
font-size : 85%;
margin : 0;
}
pre {
margin : 1em 0;
overflow : auto;
}
pre code {
padding : 0;
overflow : visible;
}
.sourceCode {
background-color : transparent;
overflow : visible;
}
hr {
background-color : #1a1a1a;
border : none;
height : 1px;
margin : 1em 0;
}
table {
margin : 1em 0;
border-collapse : collapse;
width : 100%;
display : block;
}
table caption {
margin-bottom : 0.75em;
}
tbody {
margin-top : 0.5em;
/*border-top : 1px solid #1a1a1a;*/
/*border-bottom : 1px solid #1a1a1a;*/
}
th {
/*border-top : 1px solid #1a1a1a;*/
padding : 0.25em 0.5em 0.25em 0.5em;
}
td {
padding : 0.125em 0.5em 0.25em 0.5em;
}
header {
margin-bottom : 4em;
text-align : center;
}
#TOC li {
list-style : none;
}
code {
white-space : pre-wrap;
}
span.smallcaps {
font-variant : small-caps;
}
div.centrat {
text-align: center;
}
span.underline {
text-decoration : underline;
}
div.column {
display : inline-block;
vertical-align : top;
width : 50%;
}
div.hanging-indent {
margin-left : 1.5em;
text-indent : -1.5em;
}
ul.task-list {
list-style : none;
}
</style>
</head>
<body>
<div style='text-align:center'>*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 77233 ***</div>
<header id="title-block-header">
<img src="images/cover.jpg" alt="portada" >
<h1 class="title">La mare eterna</h1>
<p class="subtitle">Drama en tres actes</p>
<p class="author">Ignasi Iglesias</p>
<p class="date">1902</p>
</header>
<div class="centrat"><p>A L’ENRIC BORRÀS</p></div>
<p><strong>PERSONATGES </strong></p>
<table>
<thead>
<tr class="header">
<th style="text-align: left;"><!-- --></th>
<th style="text-align: left;"><!-- --></th>
</tr>
</thead>
<tbody>
<tr class="odd">
<td style="text-align: left;">Marió</td>
<td style="text-align: left;">18 anys</td>
</tr>
<tr class="even">
<td style="text-align: left;">Florenci</td>
<td style="text-align: left;">25 "</td>
</tr>
<tr class="odd">
<td style="text-align: left;">Gabriel</td>
<td style="text-align: left;">22 "</td>
</tr>
<tr class="even">
<td style="text-align: left;">Andreu</td>
<td style="text-align: left;">55 "</td>
</tr>
<tr class="odd">
<td style="text-align: left;">Enganya-amos</td>
<td style="text-align: left;">60 "</td>
</tr>
<tr class="even">
<td style="text-align: left;">Ros</td>
<td style="text-align: left;">26 "</td>
</tr>
<tr class="odd">
<td style="text-align: left;">Llec</td>
<td style="text-align: left;">30 "</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<p><em>L’acció, a la comarca del Vallès.</em></p>
<p><em>Època, actual.</em></p>
<p><em>Esquerra i dreta, les de l’actor.</em></p>
<p><em>Aquesta obra va esser representada per primera vegada a Barcelona en el “Teatre de Novetats”, la nit del 22 de Novembre de 1900, baix el Següent repartiment</em>: Marió. Da. Dolors Delhom; Florenci, D. Enric Borràs; Gabriel, D. Enric Guitart; Andreu, D. Jaume Borràs; Enganya-amos, D. Vicens Daroqui; Ros, don Enric Vinyals; Llec, D. Joaquim Vinyas.</p>
<p><em>Director artístic:</em> D. Enric Borràs.</p>
<p><em>Anteriorment, com a prova d’estudi, <span class="smallcaps">La Mare Eterna</span> va representar-se a Sitges, en el teatre del “Prado Suburense”, la nit del 8 de Setembre de 1900, per l’agrupació dramàtica “L’Avançada”, amb el següent repartiment</em>: Marió, Srta. Susagna Molgosa; Florenci, D. Andreu Guixer; Gabriel, D. Victor Baldirà; Andreu, D. Antoni Cussó; Enganya-amos, D. Miquel Sirvent; Ros, D. Joan Quintana; Llec, D. Agustí Gambús.</p>
<p><em>Director artístic:</em> l’autor.</p>
<h2 id="acte-primer">ACTE PRIMER</h2>
<p><em>Cuina-menjador d’una masia acomodada. Al fons, l’entrada principal, ovirant-se una gran extensió de terra de regadiu plena de gabellons de blat posats simètricament. A l’angol de la dreta domina una llar molt ampla: la xemeneia am volta de campana, i l’escudeller ple d’objectes de pisa, de caràcter antic. Al primer terme de la dreta, una finestra, am la vidriera oberta, veient-se l’hort, am roserars i altres plantes, al bo de la florida. Entre aquesta finestra i la llar, una fontana de terriça verda, am pica, aixeta, savó i un aixuga-mans. Al fons, a continuació de la llar, l’aigüera i els fogons amb escorre-plats de fusta blanca. A l’esquerra, d’esquena al públic, una escala d’obra. Al costat de la mateixa, una obertura que dóna accés a una altra dependència; i a l’unic replà, un rellotge de caixa i una porta que comunica als dormitoris, amb uns</em> goigs <em>enganxats a un plafó. Sota la volta de l’escala, la porta del rebost. Al primer terme de l’esquerra, una taula de noguera, i, paralelament a la mateixa, arrambat a la paret, un banc, també de noguera, amb els espatllers ben alts. Del damunt del banc, a uns dos metres d’alçada, pengen tres rosaris. A tot volt de l’escena, una socalada de rajoles de diferents colors. Decoren les parets tres quadros a l’oli representant escenes bíbliques, algunes plates de tons virolats, dugués cornucopies i altres ornaments, tot ben antic. De part a part del montant que sosté la xemeneia, penja una cortineta de roba de rovell. La llar és encesa, i an el pedriç hi ha molta llenya, uns tres-peus, uns calamastecs, una olla que fumeja i una paella am vianda fregida. Ben repartits per tota la cuina, un manat de farigola, unes graelles, un saler, un ventall, paelles, caceroles d’aram, etc. Damunt de l’aigüera, un gibrell amb escarola en remull, un porró blau, ple de vi; unes cetrilleres, una llumanera, una galleda de fusta i un canti de terra. Del sostre pengen enfilalls de tomatecs, i forcs d’alls i cebes. Als plafons de la porta principal hi ha dugués creus de grill de palmó. Convenientment repartides per l’escena, unes quantes cadires de vaqueta. Al davant de la finestra, un silló, també de vaqueta. Garbells, forques i altres eines.</em></p>
<p><em>Es cap-al-tard d’un dia del mes de Juny.</em></p>
<h3 id="escena-i">ESCENA I</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">La Marió i l’Andreu</span>
</div>
<p>(<em>La Marió, tot cantant en veu baixa, extén unes estovalles sobre la taula. Desprès hi posa les cetrilleres, el porró, un pa sencer i una ganiveta. Seguidament apareix l’Andreu per la dreta del fons.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Hola, Marió.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Deu vos guard, oncle.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Com tenim el sopar?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Mireu: ja paro la taula.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Ah, ah! (<em>S’asseu aprop de l’escala.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Com se coneix que ja teniu gana!</p>
<p>(<em>Va servint la taula pera set persones. Els plats són blancs, am viuets blaus. Les culleres i forquilles, de boix. Sobre cada plat destinat a l’Andreu, en Gabriel i en Florenci hi posa un tovalló.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Sí, que’n porto avui.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Això és bo. (<em>Curt silenci.</em>) Que no vénen aquells?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Qui?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>En Gabriel i en Florenci.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>un xic malhumorat</em>)</p>
<p>Els he deixat al camp amb els segadors.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Que li agraden al senyor Florenci les coses de pagesia!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Sí, que li agraden. Més que les de ciutat. Tot-hom s’enamora de lo dels altres.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>És molt bon minyó, oi, oncle?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>de mala gana</em>)</p>
<p>Sí… Però és tant aixelebrat!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Aixelebrat?… Què voleu dir? Bé sembla prou quiet.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Ho sembla. Però si te l’escoltes… Jo no sé com no l’ha corretgit el seu pare… Ja té sort de que no està bo i de que és fill de don Climent, que, si no, prou el treuria de casa!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Voleu dir que n’hi ha per tant?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Ja ho crec que sí!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>No’n feu cas, oncle. No veieu que’l pobre no gasta salut?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Jo penso que tot li prové dels seus escrits… Perquè hi ha escrits, Marió, que són un corc pel cos i per l’ànima. I els d’en Florenci no poden ser pitjors.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Un jove tant instruit!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Que’n fan de mal les ditxoses lletres!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Escriu unes histories més boniques!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>(<em>aixecant-se i passejant per l’escena</em>)</p>
<p>Tot són falornies. El paper pren lo que li donen. Saps lo que hauriem de fer, amb en Florenci?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Què sé jo!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>No escoltar-lo per res. Perquè, mira lo que són les coses: fins en Gabriel se l’escolta. Ja ho veus, en Gabriel, un xicot tant espavilat.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>No veieu que té tant bon cor?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>És clar que ho deu fer això! (<em>Ben accentuat.</em>) Però jo no estic tranquil.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>amb una mica d’ansia</em>)</p>
<p>Per què, oncle?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Tinc por que en Florenci, amb els seus escrits, no’m distregui an el meu fill i li faci perdre la carrera.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Voleu dir?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Sí, sí… Sempre estic am l’ai al cor. Si això dura massa…</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>No passeu quimera, oncle, que en Gabriel serà un capellà molt virtuós.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Jo veig que ell aprecia molt an en Florenci.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>És clar que sí! Com que de petits que’s coneixen!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Se l’estima com un germà.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Com que ha d’esser aixís…</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Devegades també’s perd la vocació.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Bé; però ell ha de recordar-se que la seva mare, abans de morir, va fer-li prometre que estudiaria pera capellà pera encomanar tota la vida la seva ànima a Déu.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Allavors encara era un noi: avui ja és un home fet.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>No temeu res.</p>
<p>(<em>Per la dreta del fons compareixen en Gabriel i en Florenci. El primer vesteix trajo talar, am sotana i manteu. El segon va vestit amb americana i pantalons de tons clars, berret tou de color de cendra, un xic caigut d’ales, i camisa i corbata a la négligé. Va am barba i bigoti castanys, tirant a ros, am cert escaient. Al comparèixer du una rosella a la boca. Ve molt content i sofocat pel sol.</em>)</p>
<h3 id="escena-ii">ESCENA II</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">Andreu, Marió, Gabriel i Florenci</span>
</div>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Déu vos guard.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Bones tardes.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Hola, nois.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>(<em>aixugant-se la suor del front</em>)</p>
<p>Quina xafogor!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Ara’s gira un xic de marinada. Em sembla que avui, aquesta nit, se sentirà fresqueta.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>(<em>mirant am curiositat an en Florenci</em>)</p>
<p>Quina rosella més maca que porta, senyor Florenci!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>somrient</em>)</p>
<p>La meva boca floreix.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>rient am candidesa</em>)</p>
<p>Doncs, miri: li escauen d’allò més, les flors.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>reptant-la</em>)</p>
<p>Què dius ara?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>avergonyida</em>)</p>
<p>Res, oncle.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Això no ho diuen les noies!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>No ho ha dit pas am malícia. Oi, Marió?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>No, senyor.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Apa, vés enllestint el sopar, que aviat vindran els moços.</p>
<p>(<em>La Marió’s dirigeix a la llar.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Aviat estarà.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Aixís, dóna.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>molt content</em>)</p>
<p>Pare: quina cullita aquest any!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Si: Déu n’hi doret.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Quines espigues més granades i més plenes!… Deveu estar satisfet, veritat?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>No estic gens descontent.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Que és hermós un camp de blat abans de segar, tant ros, boi caient-hi’l sol!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>dirigint-se cap a l’escala</em>)</p>
<p>Sí que ho és, sí.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Tot brodat de roselles!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>rient</em>)</p>
<p>Com t’entusiasmes!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Sí que m’entusiasmo. Com hi disfruto amb aquesta vida!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>rient i anant pujant l’escala</em>)</p>
<p>Ja’t dic jo de Florenci!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Sí, tu vés rient.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Ja torno desseguida.</p>
<p>(<em>Desapareix per la porta esquerra del replà de l’escala. En Florenci s’apoia en un cant ell de la taula.</em>)</p>
<h3 id="escena-iii">ESCENA III</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">La Marió, l’Andreu i en Florenci</span>
</div>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>(<em>deixant una plata d’escarola damunt de la taula</em>)</p>
<p>Vol fer el favor, senyor Florenci?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Ah! Sí, Marió. (<em>Separant-se de la taula.</em>) Quina escarola més maca!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>És blanca i fresca: veritat?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Més que la neu.</p>
<p>(<em>La Marió amaneix l’escarola. Després llesca pa moreno, repartint-ne per tota la taula.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>asseient-se al banc escó</em>)</p>
<p>I que tal, com se troba, Florenci?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Molt bé, Andreu; molt bé. Am quin dalit he caminat avui!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Sap lo que’m deia’l seu pare aquest dematí?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Què us deia?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Que a vostè no li convé treballar gens ni mica de cap, perquè s’encaparra molt i…</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Oh! El pare, el meu bon pare!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Que no té raó ? Lo que vostè fa, de llegir tant i escriure tot el dia, de cap manera pot ser-li bo. Després… que enraona massa i es fadiga…</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Si encara’m distrec.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>I lo que ha fet aquesta tarda? Que’s creu que li ha d’anar bé’l córrer pels camps, amb aquest sol de Juny que cau tant aplomat?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>El sol, el sol! No sé per què se l’ha d’estimar tant poc, quan tot ho devem an ell!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Es que vostè n’abusa.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Bé massa que allà a casa he hagut de viure-hi, sense sol, sempre a l’ombra, ben arraserat com una planta d’invernacle. Que us penseu, pel que ve de ciutat, que és poc hermosa i confortable aquesta vida d’aquí, a ple aire i a plena llum?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>No li diré lo contrari; però no sé si a vostè…</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>I bé: què us ha dit més el pare?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Oh! Don Climent m’aprecia molt!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Com us mereixeu.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>No tenia prou boca per alabar-me. Tot ho ha vist tant ben conreat… Lo que és de parcers com jo, m’ha dit que no n’hi havien pas, avui.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Us ha fet molta justícia.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Segons ell, en aquesta masia s’hi conserva encara l’aspecte senyorial dels seus avis. I això li agrada molt, al seu pare.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Veritablement, en tot ella s’hi respira un ambient d’antigor…</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Ben agradable, per cert. Es veu, al primer cop d’ull, que en aquesta casa hi han viscut persones de supòsit.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>I no ha dit quan tornarà’l pare?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>No. Jo prou l’he pregat pera que’s quedés uns quants dies; però…</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>És clar que sí.</p>
<p>(<em>Torna en Gabriel, vestit no més am la sotana.</em>)</p>
<h3 id="escena-iv">ESCENA IV</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">Els mateixos, més en Gabriel</span>
</div>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Què diu, què diu en Florenci?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Parlàvem del pare.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Ah! Vès si no podia quedar-se aquí per passar uns quants dies am nosaltres.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Tota la culpa la deu tenir el metge.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Per què?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Perquè li deu haver dit que jo estava molt bo.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Millor que se n’hagi anat content. Com que t’hi trobes molt, de bè…</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Si m’hi trobo!… Vès com passa’l temps! Tot rient rient, ja fa tres mesos que sóc entre vosaltres.</p>
<p>(<em>La Marió va preparant el sopar.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>I no te’n canses, oi?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>I què tinc de cansar-me’n! Si això és viure al Paradís!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>rient</em>)</p>
<p>Com exageres!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>La vida contemplativa que faig, la tranquil·litat d’aquesta casa, i, sobre tot, lo sanitosa que és la comarca… Aquí’l meu esperit se conforta i s’asserena.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Jo crec que més aviat s’atabala.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Per què ho dieu?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Perquè vostè pensa molt i discuteix massa.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Què voleu fer-hi? És el meu natural.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Ves què’n treu d’enraonar tot el dia amb els nostros moços? Que no veu que’s rebaixa?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Que poc me compreneu!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Jo fos, com vostè, l’hereu d’aquesta hisenda…</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Què farieu?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Voldria que se’m respectés.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Què enteneu vós per respecte? El servilisme, l’humiliació, el temor? Dels vostres moços jo no vui altra cosa que la seva franca voluntat.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>És que sí que te’n porten!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Sembla que’ls hagi encegat a tots tres. Cregui que per vostè farien qualsevol sacrifici.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>am fruïció</em>)</p>
<p>Ho veieu?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Això no pot negar-se.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>És clar que no. M’agraden més ells, rústics com són, però amb el cor generós, que molta gent que conec, sense comprensió de la vida i am refinaments perversos. Ells no són instruits; però senten lo que jo vui que sentin, s’emocionen amb els meus cants, i viuen la meva obra: són poetes inconscients.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Tot lo que vulgui, Florenci… Però’ls tres són robustos, gasten força salut… i si vostè s’escarraça per ells, ja veurà, ja veurà…</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Oh! És que a un malalt, com jo, de debilitat, no sols li fan bé’ls aliments sustanciosos i els aires sans, sinó que també li és bo viure en mig d’humanitat ben vigorosa!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>El pare vol dir que t’ho prens massa a la valenta.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>No sé per què ho dius. (<em>An en Gabriel.</em>)</p>
<p>Que’t penses que vui tornar a fer la vida artificial de ciutat? No… Jo no sento aquella poesia macabra ni l’art histèric que allà està de moda.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Mira que vas fer obres…</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Els meus versos d’allavores eren, segons molts, dolços, melangiosos, refinats. Els d’ara diu que són rústics, selvatges… i fins brutals! Doncs, aixís m’agraden. Vui que cada vers vessi poesia, força, llum.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>I com tens el poema?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Bastant avançat.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Vaig a veure aquells si vénen.</p>
<p>(<em>Se’n va per la dreta del fons.</em>)</p>
<h3 id="escena-v">ESCENA V</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">Els mateixos, menys l’Andreu</span>
</div>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Noi, estic cansat!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>mirant a la Marió</em>)</p>
<p>Com treballes, Marió!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Ten compte!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Sí que treballes massa.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Fugiu! L’escarraç!…</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Jo no sé per què’l pare no ha de volguer una dóna per ajudar-te. A casa hi ha molta feina, per tu sola.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Bé prou coses que dono a fer. Ja ho diu l’oncle, ja, que vol pendre una minyona.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Faria molt ben fet.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>No n’hi ha per tant.</p>
<p>(<em>Agafa una galleda i es dirigeix cap al fons.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Ont vas ara?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>girant-se</em>)</p>
<p>A pouar aigua per posar el vi en fresc.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Espera an els moços.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Ui, d’aquí que ells vinguin!</p>
<p>(<em>Desapareix, cantant alegrament, per l’esquerra del fons.</em>)</p>
<h3 id="escena-vi">ESCENA VI</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">En Florenci i en Gabriel</span>
</div>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Quina criatura més xamosa!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Sí que ho és.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>I a propòsit, Gabriel. Dies ha que vui parlar-te d’una cosa.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Digues.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Ja ho hauria fet; però és tant delicada, que’m sabria greu ofendre-t. Sóc tant especial, que quan tinc una observació feta, friso fins que l’he comprovada per veure si m’he equivocat o no… Devegades pot-ser resulto indiscret.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Parla sense recel… Ja saps que pots parlar-hi… (<em>Un xic torbat.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Me seràs franc?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Com sempre, Florenci.</p>
<p>(<em>En Florenci invita a seure an en Gabriel.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>molt baix</em>)</p>
<p>Doncs vaig a dir-t’ho.</p>
<p>(<em>Seuen aprop de la taula.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Digues.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Vinc observant que la Marió i tu…</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Què vols dir?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Em sembla que us estimeu i encara no us en heu adonat.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>torbant-se</em>)</p>
<p>T’enganyes, Florenci, t’enganyes.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>somrient</em>)</p>
<p>No, home, no.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Què has vist? Què has notat?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Res de mal. (<em>Somrient. sense malicia.</em>) Però, us estimeu, us estimeu.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Jo’t prometo, Florenci…</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Vaja, Gabriel, no dissimulis.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Jo no sé en què t’has fixat?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>En què m’he fixat?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Sí… (<em>Molt torbat.</em>) Digues.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Quan ella’t mira, creu que està tota encisada. I quan tu’t mires an ella, sembla que contemplis a una imatge. En les vostres mirades hi ha llum d’amor… d’un amor místic sensual. (<em>Tus un xic fadigat.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>És cert que la miro am molt bona voluntat. Fes-te càrrec que m’és cosina. De petita, que va quedar sense pares, ha viscut sempre aquí. Sent els dos infants, tot lo dia anàvem junts i saltàvem com els aucells. Si gaire bé l’estimo com una germana!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Tu l’estimes i voldries que’t correspongués. Vaja: no m’ets prou franc.</p>
<p>Gabriel (<em>molt baix</em>)</p>
<p>No?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>És clar que no. Sembla que vulguis desorientar-me.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Doncs, com vols que’t parli?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Diga-m que no tinc dret de saber les teves intimitats, però no m’enganyis. T’adverteixo que la meva insistència és pel teu bé. Perquè tu sofreixes molt… tu estàs molt trist… tu estimes… Si: tu estimes a la Marió.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>mirant cap enfora</em>)</p>
<p>Calla! Calla, per favor!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>L’altre estiu ja vaig tenir ocasió de veure unes petites espurnes d’aquest amor que tu ara pretens ofegar. I, creu-me, no us he oblidat més, a la Marió i a tu… (<em>Torna a tossir.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>am gran prec</em>)</p>
<p>Calla, Florenci!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Am quina ànsia he esperat aquest any que tornessis del seminari!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Per parlar-me d’això?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Sí. I pel gust de passar una temporada junts.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Tu ets molt bo!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Penso molt en la teva sort. Recordo que en l’infantesa eres molt vehement i enjogaçat. La mort de la teva mare va causar-te, com és natural, un gran sentiment… Però d’allavores ençà no has estat mai més alegre… Sempre t’he vist melancolic i capficat… com esclau d’una obsessió… per mi incomprensible. Perdona si per aquests motius jo dubto de la teva vocació.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Pobre de mi!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Em fas pena, tant jove i tant apocat. Tu duus la llum santa de l’amor en el teu cor. No vulguis apagar-la: te resplendeix als ulls.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>quasi plorant</em>)</p>
<p>Oh! Sí, sí!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>És cert? És cert?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Sí: jo estimo.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>A la Marió?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Sí… sí. No ho diguis, no ho diguis mai a ningú!</p>
<p>(<em>Apareixen l’Andreu i la Marió per l’esquerra del fons. La Marió, am la galleda plena d’aigua.</em>)</p>
<h3 id="escena-vii">ESCENA VII</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">Els mateixos, més la Marió i l’Andreu</span>
</div>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>T’afanyes massa, Marió.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>No, oncle, no. (<em>Posa’l porró en fresc.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Apa, que aquells ja vénen.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Ah, ah!</p>
<p>(<em>L’Andreu, en Gabriel i en Florenci van a la fontana a rentar-se les mans.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Que deuen estar cansats!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>L’Enganya-amos, que ja és vell, deu estar-ho força.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Ell rai, que gasta salut!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>És un home de ferro.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>I molt alegroi!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Ja són aquí.</p>
<p>(<em>Per la dreta del fons compareixen l’Enganya-amos, el Ros i en Llec. Tols tres van espitregats i am barret de palla. Vénen molt suats i colrats pel sol. L’Enganya-amos duu la falç a la mà. El sol és post. Se sent el cant dels grills.</em>)</p>
<h3 id="escena-viii">ESCENA VIII</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">Els mateixos, més l’Engany a-amos, el Ros i en Llec</span>
</div>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Bona hora!</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Salut tot-hom.</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Déu vos guard.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Hola, segadors!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Què hi ha, senyor Florenci?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Molta gana.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Això és bo! Què tal? Li hem agradat, avui?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Molt! Lo que és vós, sou un segador dels més braus.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>I ben nèt que sí! Miri quines osques! (<em>Ensenyant-li la falç,</em>) Pobra falç! Com ha brandat aquests dies! Toqui-la, que encara crema. Nostramo: veieu: l’haurem de dur a esmolar.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Bé, això fins a l’any vinent. Vés a endreçar-la am la d’aquests.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Com us sembli. Renoi, quina cullita!</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Oh! Sí que serà grossa!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Jo, en ma vida he segat una mojada més maca que la de la banda de la sinia.</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Quina ufana!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Sí: quin blat més hermós! Aquest any no hi ha pogut res la llampadura. Quins brins més sapats! Semblava, tot segant, que arraséssim un canyar.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Apa, desa aquesta eina, que soparem desseguida.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Som-hi, doncs.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>an el Ros i en Llec</em>)</p>
<p>Ja heu abeurat el bestiar?</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Sí, nostramo.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Ja torno. (<em>Desapareix, am la falç, pel fons esquerre.</em>)</p>
<h3 id="escena-ix">ESCENA IX</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">Els mateixos, menys l’Enganya-amos </span>
</div>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Que ja han posat el vi en fresc?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Sí. Me n’he cuidat jo mateixa.</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Ah!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Veniu molt suats, minyons!</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Això no és res.</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>És salut.</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Lo que tinc és el cap desballestat.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>De què? Del sol?</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>No, senyor: del ditxós cant de les cigales.</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Com cantaven, les gandules!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Que no us agraden els seus cants?</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>No, senyor: fan venir mandra.</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>No pas ane mi.</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Doncs ane mi m’ensopeixen.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Tu sí que am poca cosa en tens prou. Fossis bon feiner!</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Vós, mai esteu content.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Com que no més penses en el ball…</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Ja veureu: com que un és jove i té bones cames…</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Bé, bé: deixem-ho córrer.</p>
<p>(<em>Torna l’Enganya-amos, tot corrent.</em>)</p>
<h3 id="escena-x">ESCENA X</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">Els mateixos, més l’Enganya-amos</span>
</div>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Per mi ja podem batre.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Que’n teniu de gana!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Més que tots plegats</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Com heu treballat, avui!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Am quin coratge, eh? Que vagin dient-me vell, aquests joves presumits.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Si encara’ls feu la pols.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>I ben depressa, que sí.</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Com us alabeu, com us alabeu!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Això és alabar-me?</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Sí.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Que’t penses que faig com tu, baldufa d’envelat?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Apa, apa, a sopar.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Som-hi.</p>
<p>(<em>L’Andreu se col·loca al mig de la taula. Aquest, la Marió i en Gabriel se senyeu i diuen la benedicció. L’Enganya-amos, el Ros i en Llec miren, indecisos, a l’Andreu, fins que’l primer, poc a poc i am recel, se dirigeix a la fontana pera rentar-se les mans. El Ros i en Llec fan lo mateix. En Florenci, que al començar la benedicció de la taula se n’ha anal a la porta del fons, recolzat al llindar, se contempla’l paisatge. Acabada la benedicció, l’Andreu i en Gabriel s’asseuen pera sopar. Va sentint-se’l cant dels grills.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>un xic enfadat</em>)</p>
<p>A sopar!</p>
<p>(<em>Els moços s’asseuen entorn de la taula. La Marió’ls acosta la galleda amb el porró.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>(<em>an en Florenci, que segueix mirant el paisatge</em>)</p>
<p>Florenci…</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>girant-se</em>)</p>
<p>Ah!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>molt amable</em>)</p>
<p>Vaja, home.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Cap viu, a l’hora de l’àpat!</p>
<p>(<em>Se serveixen escarola. La Marió també.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Eh, que és maca, Gabriel, aquesta escarola?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Molt.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>I és tendra.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Se fa bona, al nostre hort.</p>
<p>(<em>Silenci. Van menjant.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Llec: que estàs cansat?</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>No. </p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Aquest no’s cansa mai.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Com que és masell…</p>
<p>(<em>Silenci. Segueixen menjant escarola.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Penseu que sóc com vós?</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Dóna-m el porró.</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span> (<em>donant-li</em>)</p>
<p>Teniu.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Ah, ah! (<em>Beu.</em>)</p>
<p>(<em>La Marió retira la plata de l’escarola. Se’n va a la llar i aboca en una altra plata tota una ollada de mongetes.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>als moços</em>)</p>
<p>En havent sopat us llegiré uns versos que he fet avui.</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Ah! Sí?</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span> (<em>deixant de beure</em>)</p>
<p>Qui vol beure?</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Jo.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span> (<em>donant-li’l porró</em>)</p>
<p>Apa, que raja.</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Quin vidre més fresc! (<em>Beu.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Va de vals.</p>
<p>(<em>La Marió posa la plata plena de mongetes al damunt de la taula. Muda’l plat an en Florenci. L’Andreu se serveix primer que tols. Llarc silenci.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>a l’Enganya-amos</em>)</p>
<p>Escolteu, Josepó.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Mani.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>De què ve que us diguin Enganya-amos?</p>
<p>(<em>El Ros i en Llec se posen a riure.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Vès ara am què surt, vostè!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>M’agradaria saber-ho.</p>
<p>(<em>El Ros i en Llec no poden aguantar-se’l riure.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Vaja, no rigueu, poca-soltes!</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Doncs contesteu lo que us pregunten.</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Ara sí que us han ben atrapat!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Fugiu! El gran secret!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Doncs, veiam: per què us diuen Enganya-amos?</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Aquest mal nom és el dot del pare.</p>
<p>(<em>Tot-hom esclafeix a riure.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>El dot del vostre pare?</p>
<p>(<em>Tols se serveixen mongetes, menys l’Enganya-amos, que està distret.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Era ell el que, segons deien, enganyava als amos.</p>
<p>(<em>Tot-hom se posa a riure.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Tu, Llec: diu que era son pare…</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span> (<em>rient</em>)</p>
<p>Sí, son pare.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Pobre home!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Va estar de parcer en moltes masies i…</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>interrompent-lo</em>)</p>
<p>Ell se quedava am la millor part. (<em>An en Florenci.</em>) Comprèn ?</p>
<p>(<em>Gran riallada i forces comentaris que no desdiguin del to general d’aquesta escena.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Això ho feien córrer.</p>
<p>(<em>Van menjant i bevent.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Tot devien ser malesvolences.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Es clar que sí.</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span> (<em>rient</em>)</p>
<p>Sí, malesvolences.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Però jo ho he pagat, que sempre he hagut d’anar d’una masia a l’altra… fins que vaig venir a raure an aquesta…</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Aont s’us aprecia.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Ah! Lo que és d’aqui, creieu que ni a fum de sabatots me’n treuen.</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Com que hi estem com a casa nostra.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Justa! Tu, Llec: dóna-m la plata de les mongetes.</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span> (<em>donant-li</em>)</p>
<p>Teniu.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Veies, que m’has pres la forca (<em>per la forquilla</em>). Am què vols que bati?</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Que no la veieu? (<em>Ensenyant-li sota’l cantell del seu plat.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Ah, sí! (<em>Se posa a menjar.</em>)</p>
<p>(<em>La Marió va a la llar. Aboca en un plat la vianda fregida de la paella, i en un altre dugues costelles cuites a la brasa, pera en Florenci. Ho posa tot damunt de la taula. Els altres segueixen fent comentaris referents a l’Enganya-amos.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>an en Florenci</em>)</p>
<p>La troba prou cuita aquesta carn?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Sí, Marió.</p>
<p>(<em>La Marió seu aprop de la taula i es posa a menjar.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>an els moços</em>)</p>
<p>Doneu-me ’l porró, si us plau.</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span> (<em>donant-li</em>)</p>
<p>Teniu.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Ah, ah! (<em>Beu.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Senyor Florenci…</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Digueu.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Ha vist quins gabellons més macos hem fet?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Sí. Estan molt ben afilerats. Eh, Gabriel?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Ja ho crec.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>(<em>deixant de beure i amb el porró a la mà</em>)</p>
<p>Ja cal que demà mateix hi poseu uns quants espantalls.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Per què? Pels pardals?</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Quins lladres!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Que mengi tot-hom! Aquest any tot va gras.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Els pardals també tenen dret a la vida.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Les formigues i tot; oi, senyor Florenci?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Vaia!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Llec: dóna-m el porró.</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Teniu, home!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>No caldria sinó! (<em>Beu.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>En duc més a les butxaques, de formigues!</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Tot-hom recull una cosa o altra, al camp.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Qui no pot segar, espigola.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Jo he recullit sol per l’hivern.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span> (<em>deixant de beure</em>)</p>
<p>A qui li toca?</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>A mi.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Que sou enraonaires!</p>
<p>(<em>Se fan passar el porró de mà en mà i beuen tots.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Ara jo.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>al Ros</em>)</p>
<p>I que tal, Ros, la teva promesa?</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Cada dia m’agrada més.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Encara balleu tant?</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Nosaltres?… Si ballariem a la punta d’un punxó!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>deixant de beure</em>)</p>
<p>Marió: vols beure?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Sí.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>donant-li’l porró</em>)</p>
<p>Té, doncs.</p>
<p>(<em>La Marió beu. Gaire bé ja és fosc.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>aixecant-se de la taula</em>)</p>
<p>Jo ja estic satisfet.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Jo també.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Que he sopat de gust!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Aixís, home.</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span> (<em>encenent un cigarro dels petits</em>)</p>
<p>Doncs, cremem-n’hi un.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Ara, d’aquí una mica, us llegiré allò, sabeu?</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Té raó.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Espereu-vos, que vaig a buscar-ho a dalt.</p>
<p>(<em>L’Enganya-amos i en Llec se treuen la petaca de la butxaca i fan un cigarret.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Tant aviat vols posar-te a llegir?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Sí… Per què?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Tot just acabes de sopar.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Tant se val. (<em>Se’n va a dalt.</em>)</p>
<p>ESCENA XI</p>
<p>Els mateixos, menys en Florenci</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>(<em>després d’un llarc silenci, diu als moços</em>)</p>
<p>No sé per què li heu d’anar tant al darrera, al senyor Florenci.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Com que’ns aprecia tant…</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>No veieu que’l molesteu?</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>No ho diu pas ell així.</p>
<p>(<em>La Marió despara la taula. Endreça les estovalles, el pa sobrant i la ganiveta en un calaix. Els plats i demés ho col·loca tot al damunt dels fogons.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>I què ha de dir, doncs?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>a l’Andreu</em>)</p>
<p>És un xicot tant franc!</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Jo, ja ho veig que’l rebaixem…</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Vaia, si’l rebaixeu! No us en doneu vergonya?</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span> (<em>un xic desinvolt</em>)</p>
<p>Jo no’m penso pas rebaixar a ningú.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Tu?… Callem, callem.</p>
<p>(<em>Torna en Florenci amb uns quants fulls de paper de barba, manuscrits.</em>)</p>
<h3 id="escena-última">ESCENA ÚLTIMA</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">Els mateixos, més en Florenci </span>
</div>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Apa: ja podem començar desseguida.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Bé: esperi una mica, si no li sap greu.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>No, no’m fa res.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Més valdria que sortís a donar un tom per aquí.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Bé prou que he caminat, avui.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Pot-ser massa i tot.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Però, mira: m’ha anat molt bé.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Gasta uns colors molt sans!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Si, sí… Em trobo més bé que mai! Que estic content! Llegim, llegim!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>au en Florenci</em>)</p>
<p>Deixi’ls estar an aquests. Què saben ells!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>La qüestió és passar l’estona.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Al darrera de les lletres, en aquesta casa tot-hom se distreu de passar el rosari. D’ençà que vostè és aquí que ningú, sinó jo, se recorda de lo que més hem de recordar-nos.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Bé, home: no us ho prengueu aixís.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Oh! Es que vostè…</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Nostramo: és molt bonic lo que s’empesca’l senyor Florenci.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Bé: tu deixa-t estar de camàndules.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Jo no’m cansaria mai de sentir-ho.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>als tres moços</em>)</p>
<p>Ja us ho llegiré demà de matí, que és festa.</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Ara que ja ho teniem coll avall!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Si us-e sap greu, us ho llegiré desseguida.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Vaja, som-hi!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Veniu, veniu aprop dc la finestra, que mentres l’amo i en Gabriel pregaran, nosaltres farem la nostra tasca.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Vaja, no ho vui! A casa, mentres se passa’l rosari, ningú ha d’estar per res més! (<em>Imperiós.</em>) Gabriel!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Què maneu, pare?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Per què calles? Per què no’ns guies l’ànima a tots ?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Pare: lo d’en Florenci també és una oració.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Senyor! Doneu-me paciència! (<em>Tot contrariat se’n va a fer oració en el banc de la dreta.</em>) Doncs, preguem nosaltres, Marió i Gabriel. Preguem per aquests condemnats!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Preguem.</p>
<p>(<em>En Gabriel va a asseure-s aprop de la taula. Se senya, es treu un breviari de la butxaca i fa oració en veu baixa. L’Andreu i la Marió despengen uns rosaris del damunt del banc i també preguen. En Florenci, segut aprop de la finestra, amb el manuscrit a la mà, se disposa a llegir. Els moços l’enroden am gran curiositat. Va vesprejant i sentint-se’l cant dels grills. La Marió encén la llumanera i la deixa damunt de la taula.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>recomanant silenci</em>)</p>
<p>Apa, acosteu-vos… i calleu. No destorbem a ningú.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Engegui la fibla!… Tu, Ros, muixoni, eh?</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Sí, home, sí.</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span> (<em>fregant-se les mans am fruïció</em>)</p>
<p>Veiam, veiam.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Us vaig a llegir un troç d’<em>El cant de Juny</em>.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Amb els segadors?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Sí.</p>
<p>(<em>Tot en veu molt baixa.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>No devem ser pas nosaltres?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Són tots els segadors de la terra.</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Veiam si segaran gaire arran.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Això que ara sentireu, pertany a la tercera part de l’obra que estic fent: <em>La vida al camp</em>. Sabeu?</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Doncs, sent aixís, no més tracta de l’estiu.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Per ara sí.</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>I de l’hivern que no’n dirà res?</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Fuig! Fa massa fred!</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>I a l’estiu massa calor.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Calla, calla, si vols. Apa, senyor Florenci comenci a refilar.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>M’escolteu?</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Am molta devoció. Tu, Llec: no t’adormis, eh?</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Vós sí que us adormireu…</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span> (<em>an en Llec, per l’Enganya-amos</em>)</p>
<p>Mira: els ulls ja li fan pampallugues.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Vaja, calleu, esgarria-cries!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Apa.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Amunt i crits! (<em>Mirant als que preguen.</em>) Bé: sense cridar.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>llegint</em>)</p>
<p>“Segueu arran, companys de feina!<br>
Segueu arran, braus segadors!<br>
No deixeu l’eina<br>
tot regalant vostres suors!<br>
Am pols segur i enginy selvatge<br>
la rossa vall aneu segant.<br>
Aixís, aixís! Tingueu coratge!<br>
Brandeu la falç tot llampegant!<br>
Segueu, segueu el blat dels altres!<br>
Sueu, sueu,<br>
que, per vosaltres,<br>
serà ben car el pa que haureu!<br>
Sueu, sueu!”</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span> (<em>molt emocionat</em>)</p>
<p>Redena!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>tornant a llegir</em>)</p>
<p>"Mireu, companys, batent les ales,<br>
quin vol d’aucells refïladòs<br>
com fuig d’aprop de les cigales<br>
per no sentir llur cant mandrós.<br>
Mireu l’espai com s’emboirina,<br>
tot sent, fa poc, tant ras i nèt,<br>
i el ventijol com despentina<br>
l’extens sembrat, que’s plany de set!<br>
Mireu el sol com va enlairant-se<br>
tot desplegant ses ales d’or.</p>
<p>La rossa vall, balancejant-se,<br>
mostra amb orgull el seu tresor;<br>
i el cel, boirós, com ensonyant-se,<br>
sembla que mor."</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>(<em>am molta emoció i entusiasme</em>)</p>
<p>Que refila bé!</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Quina mèl més dolça!</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>No he sentit un millor en tota ma vida!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>tornant a llegir</em>)</p>
<p>“Am les garbes feu garberes<br>
ben posades, a fileres,<br>
lo mateix que un campament;<br>
que han de dur-les a les eres,<br>
pera batre, una altra gent.<br>
Als aucells espigolaires<br>
espargiu am l’espantall.<br>
No’ls planyeu: ells són cantaires<br>
que no viuen del treball.<br>
Segueu arran, companys de feina!<br>
Segueu arran, braus segadors!<br>
No deixeu l’eina<br>
tot regalant vostres suors!”</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>(<em>am molla serietat i emoció</em>)</p>
<p>Ben xafat!</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span> (<em>en veu molt concentrada</em>)</p>
<p>Si un hom ho entengués bé!</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Ja té raó, ja.</p>
<p>(<em>La Marió, mirant, extasiada, a l’agrupament, deixa de dir el rosari.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Apa, apa, sense parar, que això val més que un sarau!</p>
<p>(<em>En Florenci tus una mica.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>I ben nèt que sí!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span> (<em>am sequedat</em>)</p>
<p>Calla, home, calla!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>(<em>tornant a llegir pujant gradualment de to</em>)</p>
<p>"Ja heu arrasat la plana d’or.<br>
Am quin dalit heu treballat!<br>
De tant segar, fins s’han cançat<br>
la vostra falç i el vostre cor.<br>
No heu perdonat a les roselles;<br>
no heu compadit a les formigues:</p>
<p>(<em>En Gabriel, sense ell donar-se’n compte, deixa de pregar, dirigint la mirada an els tres moços i fixant l’atenció en lo que llegeix en Florenci.</em>)</p>
<p>sols les espigues<br>
s’han esgranat un xic per elles<br>
i pels aucells, que, am cantarelles,<br>
han endolcit vostres fadigues.<br>
Ja’ls heu segat, els camps dels altres!<br>
Ja no hi ha res, sinó rostoll.<br>
La flor del pa no és per vosaltres!<br>
No us donaran ni un jaç de boll!</p>
<p>Segueu, segueu el blat dels altres!<br>
Sueu, sueu,<br>
que, per vosaltres,<br>
serà ben car el pa que haureu!<br>
Sueu, sueu!"</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span> (<em>am molt entusiasme</em>)</p>
<p>Renoi!</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Quin escrit més bonic!</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Sí que ho és, sí! Que m’encaparren aquestes histories!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>I a mi!</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Tota aquesta nit la passaré despert.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Us agrada?</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Si’ns agrada?… Torni-hi, torni-hi a llegir allò de les roselles… Ja és ben cert que no les compadim!… Tenim molt mal cor!… Am quin dalit treballem!… Zis, zas! Zis; zas! Cop de falç per aquí, cop de falç per allà, suant a raig fet. Torni-hi, torni-hi a llegir allò de les tristes roselles i les pobretes formigues.</p>
<p>(<em>En Gabriel els mira molt emocionat. La Marió, insensiblement, va acostant-se an ells. L’Andreu segueix dient el rosari. L’Enganya-amos agafa la llumenera que hi ha al damunt de la taula i l’acosta an en Florenci.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Torni-hi, torni-hi!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>(<em>Tornant a llegir amb entonació més viril que de primer i posant-se afonic</em>)</p>
<p>"No heu perdonat a les roselles;<br>
no heu compadit a les formigues:<br>
sols les espigues<br>
s’han esgranat un xic per elles<br>
i pels aucells, que, am cantarelles,<br>
han endolcit vostres fadigues.</p>
<p>(<em>An en Gabriel, embadalit i espurnejant-li els ulls, li cau el breviari de la mà.</em>)</p>
<p>Ja’ls heu segat, els camps dels altres!<br>
Ja no hi ha res, sinó rostoll.<br>
La flor del pa no és per vosaltres!<br>
No us donaran ni un jaç de boll!</p>
<p>(<em>Va caient el teló pausadament</em>)</p>
<p>Segueu, segueu el blat dels altres!<br>
Sueu, sueu,<br>
que, per vosaltres,<br>
serà ben car el pa que haureu!</p>
<p>Sueu, sueu!"</p>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">Teló</span>
</div>
<h2 id="acte-segon">ACTE SEGON</h2>
<p><em>La mateixa decoració de l’acte anterior. És al matí, a primera hora. Fa un sol esplendorós. </em></p>
<h3 id="escena-i-1">ESCENA I</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">La Marió i en Florenci</span>
</div>
<p>(<em>La Marió trasteja per la cuina, tot cantant alegrament i en veu dolça. En Florenci, un xic ensonyat, baixa per l’escala.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Bon dia, Marió.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Bon dia, senyor Florenci. Què tal? Ha descansat bé?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Tota la nit l’he passada en un sòn. (<em>Somrient.</em>) Tu l’hauràs passada en un somni.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>rient am candidesa</em>)</p>
<p>Sí, en un somni…</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Que no somnies mai?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Sí, senyor. Però sempre unes coses més lletges i més estranyes! Quan veig que hi ha noies que’n somnien de tant boniques!…</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Tot això, no saps lo que en la realitat representa?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Què representa?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Precisament lo contrari.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Doncs, jo més m’estimaria somniar coses ben agradoses.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Prou que’n somnies, sinó que tu no te’n dónes compte.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Ves, si fos aixís, si no m’en donaria compte!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Vaja, siga-m franca: ¿no has vist mai en somnis un xicot que t’agradés?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>No: mai de la vida.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>am molta delicadesa</em>)</p>
<p>Ni an en Gabriel?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>ingènuament</em>)</p>
<p>Ah!… An aquest, sí: més d’una vegada.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>somrient</em>)</p>
<p>Com? Vestit de dimoni temptador?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>No! Ai, Déu m’en guard!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>I, doncs, com?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Al peu de l’altar, entre núvols d’incens.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>I no l’has somniat mai enamorat… de tu?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>acotant el cap, un xic ruborisada</em>)</p>
<p>No: aixís, no! Ell no pot ser per mi.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Per què no pot ser per tu?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>(<em>amb el cap baix i jogant am les puntes del davantal</em>)</p>
<p>Vès… perquè… ¿No veu que estudia per capellà?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Oh! Encara no ho és. Encara pot trencar de camí.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Pobre d’ell, que ho fes!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>No seria pas el primer.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Ell té l’obligació de pregar per la memòria de la seva mare.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>I que no pot fer-ho, no sent sacerdot?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Si… Però no pas tant bé.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>molt baix i en dolça intimitat</em>)</p>
<p>Si tu i en Gabriel –és una suposició– us estiméssiu i us uníssiu, i del vostre amor ne naixessin uns fills ben hermosos, tant hermosos com tu (<em>la Marió torna a acotar el cap</em>), te creus que això no equivaldria a una oració, a una pregaria, a una ofrena de la Vida a la Mort?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>en veu baixa</em>)</p>
<p>No l’entenc, senyor Florenci.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Prou, que m’entens!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Com que diu aquestes coses…</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Te retrec els teus somnis perduts, lo que la teva ànima, fins estant desperta, somnia.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Com ho sap, vostè?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>s’asseu a vora la taula</em>)</p>
<p>Oh! Prou, que ho sé.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Si és servit.</p>
<p>(<em>Serveix un got de llet an en Florenci. Li col·loca’l got, una cullereta, una sucrera, un tovalló i un petit gerro blanc, que conté la llet, al damunt de la taula.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Gràcies. (<em>Tot abocant la llet al got.</em>) Vaja: digues la veritat. ¿No’n tindries una gran satisfacció que en Gabriel desistís de ser capellà?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Me sabria molt greu!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>(<em>posant-se sucre a la llet i remenant -la am la cullereta</em>)</p>
<p>I si fos per culpa teva… és a dir per culpa teva… perquè ell t’estimés? Respon. Què faries? El deixaries morir d’anyorança?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Oh! Déu no voldrà tanta desgracia!</p>
<p>(<em>Curt silenci. En Florenci beu la llet.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>aixugant-se ’ls llavis</em>)</p>
<p>Doncs, a mi’m sembla que sí… que t’estima.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>molt vergonyosa</em>)</p>
<p>Com a cosina, gaire bé com a germana.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>I un xiquet més.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>retirant el serviment</em>)</p>
<p>Aixís, jo no’l voldré mai. Després se diria que jo he sigut l’esca del pecat. Se creurien que jo li he distret el cor. Quina quimera’m tindria la gent! Perquè tot-hom li porta voluntat, an en Gabriel. Tots se’l miren com un sant. Pobra de mi que l’escoltés!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Me sembla, doncs, que va en camí de deixar la carrera.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>I jo’n tindré la culpa?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Hermosa culpa, per cert!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>(<em>després d’un curt silenci i amb interès</em>)</p>
<p>I com ho sap vostè, tot això? Que li ha dit en Gabriel mateix?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Jo us observo a tots dos…</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Què ha vist?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>natural i sense malícia</em>)</p>
<p>Res… res.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>somrient am candidesa</em>)</p>
<p>Es més malpensat vostè!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>somrient</em>)</p>
<p>Veurem, veurem.</p>
<p>(<em>Se sent tossir an en Gabriel.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Ai, que ve en Gabriel!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>escoltant</em>)</p>
<p>Sí, que és ell.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Doncs, me’n vaig a fòra.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>I ara! Per què?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>molt avergonyida</em>)</p>
<p>No vui que’m vegi.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Espera-t, dóna, espera-t.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>No, no… Me’n donaria vergonya.</p>
<p>(<em>Se’n va, corrent, per la dreta del fons. Després d’un curt silenci, apareix en Gabriel al replà de l’escala.</em>)</p>
<h3 id="escena-ii-1">ESCENA II</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">En Florenci i en Gabriel</span>
</div>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Bon dia, Florenci. (<em>Ve molt apesarat i pensatiu. Vesteix trajo seglar.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>mirant-lo estranyat</em>)</p>
<p>Bon dia. Ja ho veus: sóc més matiner que tu.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>(<em>am somriure trist i tot baixant l’escala</em>)</p>
<p>Fas com els aucells, que al primer raig de sol ja canten.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>somrient</em>)</p>
<p>Com te burles del poeta!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>No, Florenci, no.</p>
<p>(<em>S’asseu, molt trist, a vora de la taula. Curt silenci. En Florenci’l mira atentament.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Com és que avui has deixat els hàbits?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>amb ironia trista</em>)</p>
<p>Els hàbits!…</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>rient</em>)</p>
<p>Te trobo tot cambiat…</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>No te’n riguis, Florenci, no te’n riguis! Si tu sabies lo que sofreixo!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>I això? Què tens?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>No puc dir-t’ho. Profanaria una memòria santa!</p>
<p>(<em>Curt silenci.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>No seré indiscret. (<em>Se retira cap al fons.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>passant a la dreta, on s’asseu</em>)</p>
<p>No t’ho prenguis aixís!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Que no sóc mereixedor de la teva confiança?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Sí, Florenci, sí! En absolut.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>(<em>acostant-se an en Gabriel i en ven baixa</em>)</p>
<p>Que pot-ser se va refredant la teva vocació?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Jo crec que mai n’he tinguda.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Ah! No?</p>
<p>(<em>Curt silenci.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Quina nit he passat més terrible! No puc treure-m del pensament el record de l’excursió d’ahir a la tarda.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>entusiasmant-se</em>)</p>
<p>Amb aquell sol que feia! Amb aquell sol esplendorós, caient damunt nostre am les seves ales d’or ben exteses!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>aixecant-se</em>)</p>
<p>Quan hi penso!… Quan veig els camps arrasats, sense roselles!… Quan recordo’ls pobres segadors, treballant am tant dalit, el meu cor s’omple de joia i alhora sembla que senti’l dolor humà. Que és temptadora la vida!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>amb ironia finissima</em>)</p>
<p>Més que la teologia, oi?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Al punt que m’he llevat, quan he vist els primers raigs de sol que besaven la terra, no sé lo que ha passat en mi: sospirava am força impetuosa, amb esbatecs d’amor.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Es que la teva sang jove’s rebel·la.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Tu ets un bon amic, tu’m comprens i saps veure ben endins de la meva ànima. Ajuda-m, Florenci, a orientar el meu esperit!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Fins avui no t’has adonat del camí que feies ni de les flors de la teva vora. Has enlairat la mirada al cel i t’has distret de la terra. I ara sents la punxada de les seves espines.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Les seves espines se m’han clavat al cor!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>A tu, del dia, no més t’encisa la posta, el reculliment, lo somniós, lo somort. El sol t’enlluerna i t’espanta. Fuges del món, horroritzat de les seves lluites i misèries. No tens afany pera embellir-lo i trobar-lo bell. Quin contrast nosaltres dos! Tu, que ets fort i sà, ja ho veus, ets el poeta de la Mort: jo, que estic malalt, sóc el poeta de la Vida.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Sento’l desig de viure lo mateix que tu, pot-ser am més intensitat que tu. Però no puc tornar endarrera! No puc deixar el camí que he emprès! Un dia vaig jurar ser ministre de Déu.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Ane qui vas jurar-ho?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>A la meva mare. Moments abans de morir va pregar-me que fos sacerdot.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>I estàs disposat a fer aquest sacrifici?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Sí; per ella, no més que per ella!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>És a dir que tu, per la teva mare, que ja és morta, estàs decidit a sacrificar la teva joventut florida d’il·lusions? Això no pot ser! Això és contra Natura!</p>
<p>(<em>En Gabriel, sentint aquestes paraules, queda tot ell cor-près.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Si jo era un noi, quan vaig prometre a la mare satisfer la seva darrera voluntat! No va ser la reflexió la que va obrar allavores: va ser el sentiment, el tendre sentiment filial. Però ara, que ja sóc home i tinc ús de raó, per què haig de cumplir un jurament d’infant?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Segueix el teu impuls natural i obra en conciencia.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>No pot ser, Florenci.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>I aquella pobra rosella?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>La Marió? Vols dir la Marió?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Sí. Fes-la feliça ! No l’estimes?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Però, què dirà’l meu pare? I el poble, que ja’m mira com un sant?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>No hi ha un medi?…</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Cap.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>L’Iglesia, no tenint tu vocació, no pot deslliurar-te de la prometença que vas fer?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Sí.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Per què calles, doncs?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>pausadament</em>)</p>
<p>Però si no és am l’Iglesia, precisament am l’Iglesia, am qui sostinc aquesta lluita: és amb el pare, amb el record de la meva mare, am la prometença que vaig fer-li, am la gent que’m rodeja i am tot un munt de preocupacions que pesa sobre meu. No! Jo no puc dir an el pare que no sento vocació: destruiria l’il·lusió més gran de la seva vida! Pot-ser li causaria la mort! M’haig de sacrificar per ell i per la meva mare: no hi ha altre remei.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>D’aquesta manera tu no serveixes ni al cel ni a la terra.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>aterrat</em>)</p>
<p>Per qué?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Perquè ofegues les teves afeccions humanes i ets hipòcrita davant de Déu.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>No, això no!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Sí, Gabriel, sí! Tu no vius sincerament, am tota llibertat. Per què aquests recels? Per què aquesta cobardia, més propria d’un sentimental supersticiós que d’un xicot il·lustrat i conscient?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Tens raó, tens tota la raó; però no puc tòrcer de camí.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Perquè ets un apocat que’t resignes a seguir la ruta que’ls altres te senyalen, i vas fent via d’esma, a les palpentes, sense que la teva voluntat te mogui. (<em>Tus un xic.</em>) Canta la vida! Canta la joia de l’amor! Deixa-t de sentimentalismes impropris d’una ànima forta; no te’ls escoltis, els cants apocalíptics d’aquells que diuen que l’existència terrenal és un castic. Jo voldria perpetuar-la, la meva vida. La trobo hermosa, immensament hermosa! Per xo la canto am tant fervor!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Pobra mare !</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Estima-la, recorda-la sempre, viu les seves virtuts, però no vulguis morir de pena.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Jo visc per la Marió!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Doncs no perdis el temps en somnis i esperances, fruint d’amagat i reclòs els teus anhels. Explaia’l teu cor, dóna-li ales pera que voli lliurement, fins que’s cansi de volar. I pensa en el niu, en el niu del teu repòs on vetllaràs els fills de la teva joventut.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Com m’encoratges!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Viviu enamorats, tu i la Marió, florint i reflorint nova vida, alegres i alegradors!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>amb esclat</em>)</p>
<p>Oh! Això és viure!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Això és amor!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>molt emocionat</em>)</p>
<p>Quin bé m’has fet!</p>
<p>(<em>Per la dreta del fons compareixen l’Enganya-anos, el Ros i en Llec. En Gabriel indica an en Florenci que calli, i passa a l’esquerra.</em>)</p>
<h3 id="escena-iii-1">ESCENA III</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">Els mateixos, més l’Exganya-amos, el Ros i en Llec </span>
</div>
<p>(<em>Aquests tres van vestits am la roba de les festes. L’Enganya-amos, am gorra de seda negra, un xic deslluïda; camisa blanca, de fil, nèta de bugada, sense planxar; corbatí negre; gec i armilla de llana d’un to fosc; calces de vellut negre; espardenyes am betes negres, i mitjons blaus. El Ros, am gorra de seda negra, nova; camisa blanca, ben neta i planxada, amb el coll tombat; corbata de seda vermella; trajo de llana negra, encara que d’aire pagesivol força escaient; faixa de seda blava i sabates rosses. Du rellotge, am cadena de plata; una flor a l’orella i la gorra de cairell. En Llec va am gorra negra, bastant usada; camisa de cotó d’un to moradenc, sense corbata; vestit de vellut negre; espardenyes am betes també negres, i mitjons blancs.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Bon dia i bona hora tot-hom.</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Salut.</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Déu vos guard.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Molt bon dia.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Hola, minyons! Què’s conta de nou?</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Moltes trapaceries. Tu, Llec, que no hi és la Marió?</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Deu ser a missa.</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Jo, tot venint, l’he vista a l’hort que cullia flors.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>A l’hort l’has vista?</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Sí.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Haurem de dir-li que nosaltres ja som aquí, m’entens? (<em>Signant que té gana.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Que encara no heu esmorzat?</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>No pas avui.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>I ja veniu del poble?</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Sí, senyor: d’oir missa. L’Andreu ens té manat que hi anem cada festa a la mateixa hora. Però’ns hi fa anar dejuns.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>somrient</em>)</p>
<p>Pot-ser perquè aneu més lleugers.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Jo crec que ho fa perquè no’ns envesquem enraonant amb els amics.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Que no podeu veure-ls a la tarda?</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Sí…</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Lo que és ane mi, en havent dinat, que no’m vinguin am raons: cap al Casino de dalt s’ha dit a pendre un calent i a jogar una estona a la barrotada, tot esperant que’s comenci’l ball.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Que feu sarau avui?</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Vaia! I amb orquestra, tant o més bona que la de la festa major passada.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Com les hi cargolaras!</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>I am la xicota!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Quina desesperació d’empentes i batzegades!</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Me sembla que riurem!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>I això?</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Tinc moltes ganes, tot ballant, de tombar d’una revolada an aquell mosquit de la “Torra Nova”.</p>
<p>FLOHENCI</p>
<p>L’Enric de Valldaura? Aquell que sempre fa tanta olor?</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Encertat.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Per què? Què t’ha fet?</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Què m’ha fet? Aquest nyicris, allà ont el veieu, tant enverniçat i tant fi, l’altre dia va llençar una expressió molt lletja a la meva promesa.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>I tira, home! No miris prim!</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Així que toquin el darrer vals, creieu que, de l’empenta que li clavo, prou se’n va a parar a l’altre cap de sala.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>I ho faràs pagar a la seva balladora.</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Que s’agarri fort an ell.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Vaia unes coses de dir davant d’en Gabriel!</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Ja ho sap, que no puc fer-hi més.</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Es clar. Quines imprudencies!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Això.</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Tant-se-val.</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Calla, home, calla!</p>
<p>(<em>Curt silenci.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Quina gana que tinc!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Tu, Llec: ves, fes un crit a la Marió.</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>No veieu que deu cullir flors per guarnir la capella?</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Ah! Aixís, callo. Oh! I ara que parlem de flors: sap, senyor Florenci, que’m va agradar molt aquell escrit d’ahir vespre?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>El cant de Juny?</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Just. Allò de les roselles, aquell pas de les tristes roselles i les pobres formigues! Cregui-m, me va fer venir les llàgrimes als ulls.</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Oh! Es que allò pot-ser és lo més bonic de tot lo que’ns ha llegit.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Tant ben conjuminat!… Tot lliga tant bé!… No’m cansaria mai de sentir-ho.</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Jo tampoc.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>I digui, digui: que se les treu del cap aquestes histories?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>somrient</em>)</p>
<p>No, home.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>I doncs?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Les trec de vosaltres mateixos.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>(<em>tot estranyat, com tement que en Florenci li hagi gastat una broma</em>)</p>
<p>De nosaltres mateixos?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Sí.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>(<em>després d’un curt silenci</em>)</p>
<p>Bé, vaja: ja me’ls donarà plegats.</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Que’n sou de tonto, Enganya-amos!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Bo! Mireu l’estornell!</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span> (<em>am molt enfasi</em>)</p>
<p>Es clar que sí! Això, aquests escrits que fa’l senyor Florenci, per que ho sapigueu, ho ensenyen a estudi.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>A estudi ensenyen de fer lligar tant bé les unes paraules am les altres?</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Sí. I, doncs, que us pensàveu? Com se coneix que vós no hi heu anat mai!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Que’t creus que és lo mateix que armar ballarugues això de l’art de la ploma?</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Es que…</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Vaia, calla, Ros, que avui fas molt mala lletra.</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Si la tingués bona rai!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Què faries?</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>A hores d’ara ja m’hauria empescat un vers per regalar a la xicota.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Vols que te n’escrigui un de ben enamorador?</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Sí, home!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Què tinc de dir-li?</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span> (<em>rient</em>)</p>
<p>Ara, ara veurem la teva palica.</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span> (<em>també rient, tot fregant-se les mans</em>)</p>
<p>Veiam, veiam.</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>No rigueu, homes, no rigueu, que això són coses molt series.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Apa, dicta, Ros, dicta.</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span> (<em>pensant</em>)</p>
<p>Doncs, digui-li… digui-li… (<em>mirant a l’Enganya-amos, que riu</em>). Que’n sou de poca solta !</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Rumia, home, rumia.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Apa, Ros.</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Digui-li… que és molt maca… que l’estimo molt… i que aviat ens casarem… Veliaquí.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>El dia que ploguin mobles.</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Vaia, vós, conco! Després direu que us falten al respecte.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Entesos, eh?</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Bé… amb aquella salsa!…</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Deixa-ho per mi.</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Nois, quina gana que tinc!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Jo també. (<em>En to moll viu.</em>) Tu, Ros: mai diries que podriem fer?</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Vos direu.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Saps aquells cargols que tinc a desdejunar?</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Teniu raó!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Fem-los a la peterrellada?</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Ja està dit.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Apa, que’l senyor Florenci i en Gabriel ens ajudaran, oi?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>No, gràcies. Jo vindré a mirar com els coueu.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Som-hi, nois?</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Ja tindrem pinassa?</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Sí. Allà al porxo encara n’hi deu haver dos sacs per encetar.</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>I rajoles, que’n tenim?</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Sí, home, sí. (<em>Empeny an el Ros i an en Llec cap al fons.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Anem-hi, doncs.</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Apa, que és tard!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>L’esperem, senyor Florenci. I a tu també, Gabriel. Veniu, que’l Ros us farà trencar de riure.</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Vaja, anem.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Passa tu endavant.</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span> (<em>a l’Enganya-amos</em>)</p>
<p>Apa, cançoner!</p>
<p>(<em>L’Enganya-amos, el Ros i en Llec s’en van per l’esquerra del fons.</em>)</p>
<h3 id="escena-iv-1">ESCENA IV</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">En Florenci i en Gabriel </span>
</div>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Que’n són de feliços! La seva rusticitat m’encanta.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Són molt bons !</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>amb intenció</em>)</p>
<p>I molt resignats!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Ditxosos ells!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Anem a veure-ls ?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Vés-hi, vés-hi, que t’hi distreuras.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>tossint una mica</em>)</p>
<p>Vine tu, també.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>No. Tinc ganes de parlar…</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Am la Marió?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Sí.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Ont és ton pare?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Deu esser al poble. Per què m’ho preguntes?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>(<em>treient importància a la seva. pregunta</em>)</p>
<p>Per res. (<em>Va a mirar per la finestra.</em>) Gabriel: mira la teva cosina, entremig dels rosers. Que és bonica! Sembla una papellona.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>sense moure-s del seu lloc</em>).</p>
<p>Pobra Marió!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>girant-se an en Gabriel</em>)</p>
<p>Ja ve.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>per si mateix</em>)</p>
<p>Coratge!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Me’n vaig amb aquells.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Florenci: perdona, eh?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>anant-se’n</em>)</p>
<p>Sí, home, sí.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>en veu baixa</em>)</p>
<p>Ja vinc desseguida.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Està bé. (<em>Desapareix per l’esquerra del fons.</em>)</p>
<h3 id="escena-v-1">ESCENA V</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">En Gabriel, sol. Desseguida la Marió</span>
</div>
<p>(<em>En Gabriel va a mirar per la finestra. Així que s’adona de la Marió, somriu joiosament. Desprès d’un curt silenci, aquesta ve per la dreta del fons amb un gabell de flors gemades, que estreny contra’l seu pit. Encara no veu an en Gabriel se posa a riure ignocentment, a tot pler.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>amb estranyesa</em>)</p>
<p>Ai, ai! Gabriel!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>(<em>de la finestra estant, girant-se de cara a la Marió</em>)</p>
<p>I ara! De què rius?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>seguint rient</em>)</p>
<p>Com és que t’has vestit així!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>(<em>am molta delicadesa i veu tremolosa</em>)</p>
<p>Que pot-ser no t’agrado tant?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>(<em>fent un moviment d’espatlles pera excusar-se, un xic vergonyosa</em>)</p>
<p>Oh!…</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Es que…</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>(<em>deixant les flors damunt de ta taula</em>)</p>
<p>Digues…</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>aixecant la veu</em>)</p>
<p>Es que, si no…</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>no gosant-lo mirar</em>)</p>
<p>De l’altra manera… saps?… de l’altra manera…</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>molt emocionat</em>)</p>
<p>Explica-t.</p>
<p>(<em>Curt silenci.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>De l’altra manera… jo’m penso que m’agrades més.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>T’enganyes, Marió.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>No m’enganyo. (<em>Somrient amb ingenuïtat.</em>) Ets més bufó vestit de capellà! Quan te veig am l’habit me vénen unes intencions de besar-te la mà i de demanar-te una estampa!… Que no me la donaries? (<em>En Gabriel, de tant afectat, se gira d’esquena a Ja Marió, posant-se les mans a la cara.</em>) Bo! Ja t’has enfadat! Digues, Gabriel: que t’has enfadat?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>sense mirar-la</em>)</p>
<p>No, Marió!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Que’t fa vergonya que’t digui aquestes coses? Respon-me. Vaja, ja no t’ho diré més allò…</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>girant-se</em>)</p>
<p>El què?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>no gosant-ho dir</em>)</p>
<p>Lo que t’he dit de primer…</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>mirant-la encisat</em>)</p>
<p>Ai, Marió, Marió ignocenta! Tu sí que ets bufona i gentil!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>ruborisant-se</em>)</p>
<p>Jo?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Criatura resignada! Hermosa i alegra criatura! Ditxosa tu, que de tot te conformes i prens la vida tal com se’t presenta! Però qui sap demà, quan ja no hi siguis a temps, qui sap lo que faràs el dia que’l teu cor comenci a mirar enfora!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>no comprenent-lo</em>)</p>
<p>Ai, ai! Que vols dir amb això? Que’t dolque sempre estigui alegra?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>No; no’m dol gens. Però també’m satisfaria veure-t de tant en tant una mica trista. Els esperits alegrois no estimen gaire.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Doncs jo estimo molt.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Ane qui estimes?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>A tot-hom, com mana Déu.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>I no hi ha persones les quals tu prefereixes més que les altres?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>ingènuament</em>)</p>
<p>Me sembla que sí.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Mira: jo, lo mateix que tu, també estimo a tot-hom, perquè tots som germans; però hi ha una persona, una sola persona, que l’estimo més, molt més que a tot lo món!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>ràpid i en to viu</em>)</p>
<p>La teva mare.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>també ràpid i en to viu</em>)</p>
<p>No. </p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>molt sorpresa</em>)</p>
<p>Ah! No?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>am dolor i en veu baixa</em>)</p>
<p>Sí, sí! La meva mare.</p>
<p>(<em>Curt silenci i cambi de to.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Es que, si no…</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Què?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Es que, si no l’estimessis més que tot; jo…</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Què faries?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Mai més te miraria la cara. T’agafaria una malícia!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Tant mal cor tindries?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Sí. Ves on s’és vist que un fill no’s recordi força de la seva mare.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Què més vols que faci per ella?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>No: ja fas prou, per xò.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Que ets bona! Com més t’escolto, més i més m’entristeixo!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>I per què t’entristeixes?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>no gosant-ho dir</em>)</p>
<p>Per culpa teva.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Per culpa meva?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>molt baix i am passió fonda</em>)</p>
<p>Sí: perquè t’estimo!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>dolçament i acotant cl cap</em>)</p>
<p>Gabriel!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>T’estimo am tota l’ànima! No abaixis el cap. No’t donguis vergonya d’escoltar-me. Mira-m, que vui veure’ls teus ulls.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>molt vergonyosa</em>)</p>
<p>Deixa-m!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>De primer vui parlar-te a cau d’orella (<em>acostant-s’hi</em>), així, que no ho senti ningú.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>separant~se</em>)</p>
<p>No t’acostis.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Jo no puc ser sacerdot.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>molt sorpresa</em>)</p>
<p>No?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>No; no puch ser-ho!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Per què ho prometies a ta mare, doncs?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Era tant jove allavors!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Per què no t’hi pensaves?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Si en aquella edat jo encara no sabia lo que’m feia! Si no tenia experiència de la vida!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Però ara ja està fet. Ja no pots desdir-te’n. </p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Sí, que puc desdir-me’n. </p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>I ho faràs?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Avui mateix!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Com?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Dient-ho tot al pare.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>am gran prec</em>)</p>
<p>No, Gabriel! No li diguis!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Que vols que a la flor de la joventut me mori de tristesa?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>cor -ferida</em>)</p>
<p>Oh! No! Calla!…</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Dona-m una esperança! No més una esperança!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>No pot ser!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Sí, que pot ser!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>No veus que després aquí tot-hom m’avorriria?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Que hi fa, mentres jo t’estimi?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>I ta mare?…</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Estant aprop teu no l’oblidaré mai.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>I si te’n distreguessis?…</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>No tinguis por. Tu m’hi faries pensar sempre… Però parlem de nosaltres dos.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>I no li sabria greu an ella que ens estiméssim?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>No: al contrari. Si fos viva, de segur que encara se n’alegraria.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Ella pot-ser sí. I ton pare?… I la gent?…</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Que és cap mal estimar-se?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>És clar que no.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>I, doncs?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>am recansa</em>)</p>
<p>No t’haguessis compromès!…</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>No recordem coses passades. Parlem de lo d’ara, de lo que ha de venir, de la felicitat que’ns espera. No ho creus que podem ser molt feliços? Que no hi tenim dret a viure alegrament? Que no hi tenim dret nosaltres dos a estimar-nos?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>No.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>No? Per què?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>No pas de la manera que tu vols.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Que hem de morir-nos, doncs, sacrificant lo més pur del nostre sentiment?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Pot-ser serà mellor.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Ah! No, no. Jo no m’hi resigno! Ja estic decidit, vingui lo que vingui. No puc oblidar-te! (<em>Sanglotant.</em>) T’estimo massa, Marió! T’estimo am tota l’ànima, per damunt de tot, més que tot, més que…</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>interrompent-lo</em>)</p>
<p>No, no ho diguis!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Sí; vui dir-ho, vui dir-ho… Es la veritat…</p>
<p>(<em>Se deixa caure sobre una cadira i apoia’l cap a la taula, sanglotant anguniosament. La Marió’l mira am goig i am pietat alhora, lluitant am si mateixa pera consolar-lo. Dugués vegades s’hi acosta frec a frec i se’n separa, no decidint-se a dir-li res; fins que a l’últim agafa les flors i, besant-les am desconsol, se’n va per l’escala pausadament. Quan és al replà,veient que en Gabriel encara segueix abatut, commoguda i agraida, agafa una flor, la besa am nerviositat i li tira, desapareixent tot plorant i fent petons a les altres flors.</em>)</p>
<h3 id="escena-vi-1">ESCENA VI</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">En Gabriel, sol. Aviat l’Enganya-amos</span>
</div>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>(<em>després d’un llarc silenci, mirant enlaire</em>)</p>
<p>Que sí que hi tinc dret!… I serà meva!… Jo l’estimo!… (<em>Curt silenci.</em>) Mare! Treieu-me aquestes cadenes! Deslliureu-me d’aquest pes que m’oprimeix el cor. (<em>Segueix sanglotant.</em>)</p>
<h3 id="escena-vii-1">ESCENA VII</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">En Gabriel i l’Enganya-amos </span>
</div>
<p>(<em>Després d’un llarc silenci compareix l’Enganya-amos, tot adalerat, en mànigues de camisa, per l’esquerra del fons. Ve a cercar el saler de terriça que hi ha penjat aprop de la xemeneia.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>No’ns en hem recordat de la sal. (<em>Agafant el saler.</em>) D’això… Gabriel: me n’enduc el saler. La Marió, de la finestra estant, ja m’ha dit que’ns arreglaria una vinagreta. Ai, ai! Que no respons, Gabriel?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>aixecant cl cap</em>)</p>
<p>Ah! Vos?</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Que dormies?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>No. </p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Vaja, vine allà aní nosaltres. Noi, quins panxons de riure que s’hi fa’l senyor Florenci!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Ja ho teniu tot a punt?</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Ara hem acabat de triar els cargols.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Ah! Sí?</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Mira, vaig a ensofrar-los el nas am sal i desseguida’ls calo foc a la barraca per tots quatre costats.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Ah, ah!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Veus? Me n’enduc el saler.</p>
<p>(<em>Per l’esquerra del fons compareix en Llec tot atrafegat. Va en còs de camisa.</em>)</p>
<h3 id="escena-viii-1">ESCENA VIII</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">Els mateixos, més en Llec </span>
</div>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span> (<em>an en Llec</em>)</p>
<p>Tu: què falta?</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Pa i vi, home!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Ah! Vés, doncs.</p>
<p>(<em>En Llec agafa’l porró del damunt de l’aigüera, i mig pa d’un calaix de la taula.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>En dança!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Ja heu trobat burxes pera enfilar els cargols?</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>El Ros ja té amanides unes quantes puntes d’etzavara.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span> (<em>am fruició</em>)</p>
<p>Ah, ah! Que anem, Llec?</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Sí, anem. I en Gabriel?</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span> (<em>an en Gabriel</em>)</p>
<p>Que véns o no?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>No. Gràcies.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Tu mateix.</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Vaja, doncs, fes oració, si’n tens ganes.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span> (<em>an en Llec</em>)</p>
<p>Apa.</p>
<p>(<em>L’Enganya-amos i en Llec desapareixen per l’esquerra del fons.</em>)</p>
<h3 id="escena-ix-1">ESCENA IX</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">En Gabriel, sol. Aviat l’Andreu </span>
</div>
<p>(<em>En Gabriel, després d’un moment d’indecisió, lluitant amb el seu instint, seu va precipitadament per l’escala. Quan és al replà se detura, acovardit i tremolós. Després d’un llarc silenci compareix l’Andreu per la dreta del fons.</em>)</p>
<h3 id="escena-x-1">ESCENA X</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">En Gabriel i l’Andreu </span>
</div>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Bon dia.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>baixant l’escala</em>)</p>
<p>Bon dia, pare.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>(<em>mirant molt sorprès an en Gabriel</em>)</p>
<p>Noi! Com és que vas vestit així?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>am pertorbació</em>)</p>
<p>Oh!…</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Digues!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Es lo mateix.</p>
<p>ANDKEU</p>
<p>Corn s’entén! Ara’m surts amb aquesta?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Tot just estic tonsurat… I d’aquí que rebi ordres sagrades…</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Tu?… Me sembla, Gabriel, que no arribaràs a rebre ni ordres menors.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Qui sap!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>molt sorprès</em>)</p>
<p>Què?…</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Qui sap lo que ha de venir!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>molt més sorprès</em>)</p>
<p>Lo que ha de venir!… Dies ha que no sé com te tornes.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>molt humil</em>)</p>
<p>Soc el de sempre, pare.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>No és pas veritat. Abans tot sovint me parlaves de la carrera…</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Sí.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>I em contaves coses dels companys de seminari…</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Es cert.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>I m’afalagaves am les bones doctrines dels llibres que estudies.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Què voleu que us digui més?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Ara tot lo dia estaries amb aquest pobre malalt, parlant de les seves cabòries.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Que no us agrada que hi enraoni?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Gens ni mica. Cregués que me’l miro am mals ulls. Si no fos pel seu pare, jo’t prometo que ja no hi viuria entre nosaltres.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Té molt bon cor, en Florenci.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Però també té mal cap.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Us equivoqueu.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Que no veus el seu comportament? Que no sents lo que predica? No sé pas d’on les ha tretes aquelles idees tant endimoniades. Es una mena de xicot que no va mai a oir missa. No’s recorda per res de l’altra vida. Jo estic que ni creu en Déu.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>humilment</em>)</p>
<p>Però és bo.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>No més pensa en els seus escrits i en les seves estranyeses. Ja té sort de que és ric.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Per vos que no és un treball de valor positiu lo que ell fa?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Vaia un treball!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Vos creieu que en Florenci, am les seves obres, no compleix una alta missió aquí a la terra?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Ell lo que fa és omplir el cap de fantasies a la nostra gent.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Bé: dispenseu-li.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>enfadat</em>)</p>
<p>Ja no puc aguantar més! A casa governo jo. No consento que vinguin els de fòra a encendre-hi guerra. Si en Florenci té una altra manera de pensar, mentres s’estigui aquí vui que respecti les nostres creencies. D’això te n’hauries d’encarregar tu mateix de dir-li.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Jo?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Sí! Qui mellor que tu?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>No puc, jo!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Tu no pots?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>No’m crec encara am prou experiència pera guiar an els altres.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>De que’t serveix la carrera, doncs? Respon-me.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Què sé jo!…</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>(<em>molt concentrat i am gran admiració</em>)</p>
<p>Explica-t. Que pot-ser ja no sents vocació?…</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>en veu baixa</em>)</p>
<p>No n’he sentida mai.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>No! Per què enganyaves a ta mare, doncs?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Jo no vaig enganyar-la.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Què dius!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Us ho vaig a confessar tot. No vui callar-me res. Escolteu-me am serenitat.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>No haig d’escoltar-te per res!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Us ho demano per favor. (<em>Am gran prec.</em>) Deixeu-me dir i, després, feu lo que mellor us sembli.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Massa que m’ho penso lo que podries dirme! Ah, fill meu, quin mal camí has emprès!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>no gosant-ho dir</em>)</p>
<p>Jo estic enamorat.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>amb ironia</em>)</p>
<p>Estàs enamorat?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Sí.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>I goses dir-m’ho! ¿Que no veus el gran disgust que’m dones amb aquestes paraules?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Però, pare!…</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>De qui estàs enamorat? D’alguna aixelabrada com tu?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>No! D’un àngel de la terra.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>amb ironia</em>)</p>
<p>D’un àngel de la terra?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Sí. De la Marió.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>molt sorprès</em>)</p>
<p>De la teva cosina! An aquesta pobre criatura estimes?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Am tota l’ànima!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Com m’he distret, Senyor!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>No us ho prengueu així.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>I ella ho sap?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Sí.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>I que hi diu? Respon-me!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Ella… també m’estima.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Doncs, no hi penseu, en casar-vos! No! De primer ane tu’t trec de casa i a la Marió la faig tancar en un convent!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Ens matareu a tots dos!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>No vui ser responsable davant de Déu i de la teva mare de les vostres bogeries.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>am gran prec</em>)</p>
<p>Pare!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Quin disgust me dones, Gabriel! A les meves velleses! Jo que estava tant content i orgullós de tu!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>¿Voleu res més hermós que veure-m casat am la Marió estimant-la força?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>La meva il·lusió era veure-t servint a Déu.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Que no se’l serveix oferint-li les flors de la terra?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>No puch resignar-m’hi! Has d’acabar la carrera!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Que voleu que sigui un mal sacerdot?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Has de complir lo que vas prometre!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Que voleu que sigui un hipòcrita? No hi ha res tant odiós com l’hipocresia! Jo vui tenir conviccions! Vui viure’ls meus ideals!</p>
<p>(<em>Compareix la Marió perla porta del replà de l’escala.</em>)</p>
<h3 id="escena-xi">ESCENA XI</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">Els mateixos, més la Marió</span>
</div>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>veient a la Marió</em>)</p>
<p>Marió.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Que maneu, oncle?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Vine, vine.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>acabant de baixar l’escala</em>)</p>
<p>Ja vinc.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Què feies a dalt?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>He anat a mudar les flors de l’oratori.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>am satisfacció</em>)</p>
<p>Ah! Sí?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>amb humilitat</em>)</p>
<p>Sí, oncle.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>T’agrada molt, veritat, que en Gabriel sigui sacerdot?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Sí, que m’agrada.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>De debò? No’t sabria greu que deixés la carrera?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>am veu baixa</em>)</p>
<p>Sí, que me’n sabria!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>I si fos perquè l’haguessin temptat i volgués casar-se, encara te’n deuria saber doble, oi?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>am dolor</em>)</p>
<p>Sí!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Sembla que s’ha posat al cap que s’ha de casar am tu.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Pare!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Que hi dius an això?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>molt baix</em>)</p>
<p>Que s’ha de recordar de la seva mare.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Ho veus, Gabriel?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>La Marió m’estima!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>a la Marió</em>)</p>
<p>Tu: que no sents an en Gabriel?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>am gran prec</em>)</p>
<p>Oncle!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Estima-1 com a cosí, com a germà, si vols; mai com a enamorat! No te l’escoltis! No vulguis que, per culpa teva, deixi de complir la prometensa que va fer a la seva mare. No ho vulguis! (<em>La Marió’s posa a plorar.</em>) I ara!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Pobra Marió!</p>
<p>(<em>La Marió, tot plorant, se’n va a seure a una cadira d’aprop de la finestra. Seguidament, per l’esquerra del fons, compareix en Florenci rient am joia.</em>)</p>
<h3 id="escena-última-1">ESCENA ÚLTIMA</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">Els mateixos, més en Florenci </span>
</div>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Gabriel! Gabriel!… Ah! (<em>Deturant-se al llindar de la porta.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>No’s retiri, no: ja pot acostar-se.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>am delicadesa</em>)</p>
<p>Es que…</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>No hem d’ocultar-li res. Al cap i a la fi, lo que ara veu gaire bé tot és obra de vostè.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>en to natural</em>)</p>
<p>Expliqueu- vos…</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Vostè també és d’aquells que tiren la pedra i amaguen la mà.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Us enganyeu. Jo, en tots els meus actes, presento sempre la cara.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Doncs per què’s volia retirar?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Per prudència, Andreu. Perquè l’escena que estic presenciant pot-ser té un caràcter un xic massa íntim i no voldria ser indiscret.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>No, Florenci, no.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>avançant</em>)</p>
<p>El teu pare, de la manera que parla, sembla que m’acusi.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Sí, que l’acuso! (<em>La Marió segueix plorant.</em>) L’acuso d’haver vingut aquí pera desencaminar al meu fill! Vostè li ha despertat un sentiment fatal per ell.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Li he despertat?…</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Sí.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Senyal que ja’l tenia.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Vostè, am les seves prèdiques, li ha fet renéixer…</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Sí, el sentiment d’amor, l’etern, el més fecondant, el que viu tot-hom i del qual ningú se’n pot sustreure! Però no he sigut jo qui ha obrat aquest prodigi: ha sigut la Vida, la Naturalesa, amb els seus sospirs de mare eterna. Jo no he fet més que ajudar-hi. La Marió i en Gabriel s’estimen. (<em>Senyalant a la Marió,</em>) Mireu-la, mireu-la com plora! (<em>Acostant-s’hi.</em>) Marió, no ploris, no ploris, que jo’t defenso!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>molt emocionat</em>)</p>
<p>Florenci!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>anant-se’n cap al fons</em>)</p>
<p>No sé quin sant me deté!…</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Marió, Gabriel: estimeu -vos! Canteu l’amor, l’amor que enjoia la terra! A viure!</p>
<p>(<em>La Marió esclata en un plor dolorós. En Florenci i en Gabriel s’abracen.</em>)</p>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">Cau el teló pausadament</span>
</div>
<h2 id="acte-tercer">ACTE TERCER</h2>
<p><em>La mateixa decoració dels actes anteriors. És a les darreries d’estiu, al caient de la tarda. El paisatge comença a tristejar.</em></p>
<h3 id="escena-i-2">ESCENA I</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">La Marió i en Gabriel</span>
</div>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>asseguda aprop de la taula</em>)</p>
<p>Ont és l’oncle?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>dret al costat de la Marió</em>)</p>
<p>Deu ser a dalt.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>I en Florenci?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Es al cafè amb aquells tres. Pobre xicot! Me fa una pena!…</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>A mi també!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Sempre aquella tos i aquell panteig!…</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Avui estava molt content.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>El sentissis! No’n té pocs de plans!… I quines il·lusions! Jo crec que’l fa viure l’esperança.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>No’s desanima mai!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Però’m sembla que va morint lentament. Els arbres ja groguegen i comencen a caure fulles. Quan arribi la tardor…</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Vols dir que està tant malalt?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>No veurà l’hivern!</p>
<p>MARIO</p>
<p>Déu meu!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Però, així i tot, encara somnia en la vida forta, en una vida de joia. La seva imaginació li fa veure’l món rialler.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Es tant bo!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Per mi’l seu esperit delicadissim sent anyorances.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Vols dir?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Si en Florenci hagués trobat un cor generós, capaç de compendre-1 i estimar-lo, jo no diré que no hagués mort d’aquesta… però estic segur que hauria allargat bastant.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Pot-ser sí.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>I ell hi té dret, a ser estimat. Ell, que ha sembrat tant d’amor!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Oh, sí!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Ha fet com les flors: tot ho ha brindat als altres: les fulles i l’aroma, el còs i l’ànima. Ha viscut molt depressa!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>I no ha trobat una noia del seu braç?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>No. No pas com ell l’ha idealisada. El poeta, amb els seus cants, inspira amor als altres, sense ser correspost.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Que és trist haver de morir tant jove!</p>
<p>(<em>Curt silenci.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Ja ho sap que demà te’n vas de casa?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Que no li has dit tu?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>No he gosat… No te’n vagis, Marió!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Tot és inútil. Ton pare ja està convingut am l’oncle de Vilamajor, i, per més que jo’m resistís, tampoc ne treuria res!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>I un cop tu siguis fòra, digues, com quedem nosaltres dos? Deixarem morir la nostra estimació?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Alabat siga’l cel! Pot-ser és la nostra estrella.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Doncs jo no puc resignar-m’hi.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Què penses fer?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Seguir estimant-te. La meva voluntat no’s torç!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Deixem-ho córrer tot, Gabriel!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Es impossible!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Ton pare ja comença a tenir anys; si no segueixes els seus consells i no’t sacrifiques per ell, pots escursar-li la vida. Sacrifiquem-nos, nosaltres que som joves!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Precisament perquè som joves hem de pensar en l’endemà.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>No, no, Gabriel!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Si te’n vas, jura ser-me fidel, que jo vindré a trobar-te.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Com m’encises i jugues amb el meu cor!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Esperança meva! Que t’estimo!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>abaixant el cap</em>)</p>
<p>Gabriel!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Que t’estimo!</p>
<p>(<em>Se sent tossir a l’Andreu, que apareix tot seguit per la porta de l’escala. En Gabriel, al sentir al seu pare, se separa de la Marió.</em>)</p>
<h3 id="escena-ii-2">ESCENA II</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">Els mateixos, més l’Andreu</span>
</div>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Encara no ha tornat en Florenci?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Me sembla que no trigarà gaire.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Aont ha anat? Al Casino?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Sí, amb aquells tres.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Com deu fer-hi de les seves!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Cada diumenge hi va pera distreure-s una estona.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Aixís se distreu? Més valdria que procurés pera la seva salut…</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Es clar que sí. Però un xic de distracció li convé molt.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Si anés al cafè pera passar l’estona, ningú hi tindria res que dir; però com que la seva dèria és una altra…</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>En Florenci no és pas lo que vos us creieu.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Tu sí que no’l veus com és. T’has tornat gaire bé com ell. Jo no l’hagués admès a casa! Però qui s’havia de pensar que de pares tant honrats ne sortís un xicot aixís!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Que no és honrat en Florenci?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Sí; això sí… Però’l seu comportament fa més mal que bé.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Quin mal fa?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>I goses preguntar-ho?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>prudentment</em>)</p>
<p>Es que vos us mireu el món d’una altra manera…</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>enfadat</em>)</p>
<p>Com s’entén! Gabriel: això és faltar-me al respecte.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>No és aquesta la meva intenció.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>I tu ho creus digne lo que ell ha fet am nosaltres? A veure, recull la teva conciencia i digues la veritat.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Pregunteu.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Si en Florenci no hagués vingut an aquesta casa hauries tu deixat la carrera?…</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>després d’un petit esforç</em>)</p>
<p>Pot-ser no.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Com pot-ser no!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Jo, com ja sabeu, no hauria sigut un bon sacerdot: mai he sentit vocació.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Abans bé’n senties!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>(<em>acostant-se a l’Andreu, somrient am tristesa</em>)</p>
<p>Oncle…</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Ja veus, Marió, el teu cosí: no’n té prou en ser ell un desgraciat, que fins te vol perdre a tu.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Nosaltres us estimem molt.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Si m’estimessiu m’obeirieu!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Què voleu que faci jo?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Que t’oblidis d’en Gabriel, que l’esborris del teu pensament. Quan vaig dir-te que no volia que us estiméssiu, me vas prometre oblidar-te’n. Per xò no’t vaig treure tot seguit de casa.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Pobra de mi!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Tu vols que la gent ens bescanti, quan sàpiguen lo que passa entre nosaltres i et vegin fòra del poble.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Perdó, oncle, perdó!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>En tot aquest temps tu no has fet cas de les meves paraules. Has cregut més aviat an en Gabriel que ane mi…</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Perquè m’estima. Perquè, com jo, no pot governar el seu cor.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>El cor, quan convé, se’l domina.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>No pas quan s’estima tant!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Sempre!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Pare: això no és possible.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Doncs jo ho lograré, am l’ajuda del cel i dels teus oncles de Vilamajor. Ells, mellor que jo, vetllaran per aquesta pobra criatura.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>amb ardidesa</em>)</p>
<p>Ni’ls oncles ni ningú podran res contra nosaltres.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Què dius ara!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>molt decisiu</em>)</p>
<p>No, que no podran res!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Me desobeeixes!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Lo que vosaltres voleu fer am la Marió i am mi no és just: és crudel; més que crudel: és inhumà!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Fill! Que estàs dient!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>ben convençut</em>)</p>
<p>Sí! Es inhumà lo que feu!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Gabriel: reflexiona lo que dius!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Si vos treieu a la Marió de casa, jo aniré a recullir-la, siga allà on siga, encara que la tanqueu entre reixes! Es meva! Es la meva vida! La vui per damunt de tot!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Doncs demà la duré an els teus oncles!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>No ho feu pas!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Demà! I vés en compte, t’aviso, a fer lo que acabes de dir-me!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>No me’n desdic!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>amenaçant-lo</em>)</p>
<p>Gabriel!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>am gran prec</em>)</p>
<p>Pare. ¿que no ho veieu que no és just matar un sentiment tant gran com el meu? Si m’estimeu, tingueu-me compassió!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Vés-te’n del meu davant!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>No’m tracteu així! No us mireu l’amor com un pecat, que no ho és, no!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>en to suplicant</em>)</p>
<p>Oncle!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>No vui escoltar-vos més! Tots dos me mateu!</p>
<p>(<em>Desapareix, molt emocionat, per la porta de l’esquerra. La Marió i en Gabriel queden apesarats.</em>)</p>
<h3 id="escena-iii-2">ESCENA III</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">La Marió i en Gabriel </span>
</div>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Pobre oncle!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Marió, no’m deixis a mig camí!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Si no puc deixar-te!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>M’estimes força?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Més que ane mi mateixa!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Ho dius ben convençuda?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Sí! I ton pare?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Però, quin mal fem estimant-nos?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Que s’ha de sofrir!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Doncs jo no ho vui, que tu sofreixis!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Pobres de nosaltres!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>desde dintre</em>)</p>
<p>Marió!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Sents? Ton pare’m crida. Me n’hi vaig.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>No’t rendeixis!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>No temis!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>també desde dintre</em>)</p>
<p>Marió!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Torna a cridar-me.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Espera… escolta…</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Deixa…</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>No t’espantis!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>No!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Ets meva, ets meva!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Tota teva!</p>
<p>(<em>La Marió desapareix per la porta de l’esquerra. Llarc silenci. En Gabriel queda amb el cap baix, molt pensatiu. Després, somrient, se passeja per l’escena, i tot d’una, com si li acudis una idea, se’n va per l’escala precipitadament. Al cap d’una estona compareixen per la dreta del fons en Florenci, l’Enganya-amos, el Ros i en Llec. Vénen conversant. En Florenci va amb un trajo de llana de color de cendra, berret tou, negre, am les ales un xic caigudes, i un mocador de seda al coll, ben abrigat. Està molt palid. Els tres últims vesteixen com en el segon acte.</em>)</p>
<h3 id="escena-iv-2">ESCENA IV</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">En Florenci, l’Enganya-amos, el Ros i en Llec </span>
</div>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>entra tussint i poc a poc, afadigat</em>)</p>
<p>Veieu?… Veieu com no he hagut de deturar-me pera reposar? Si això no és res… Un cop se me n’hagi anat aquesta tos…</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Es clar que sí! Per valents, nosaltres dos.</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>I jo.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Tu també. Sobre tot per la ballaruga.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>somrient</em>)</p>
<p>I en Llec no, pobre xicot?</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Jo rai!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>am somriure dolç</em>)</p>
<p>Tu ets molt sofert i molt bo. Ets com una flor humil que no espargeix l’aroma.</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span> (<em>mirant a terra i somrient agrait</em>)</p>
<p>Quina comparança!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Com furga’l teu cervell… veritat?… com furga pera compendre’l misteri de la vida! Que m’estimes, oi?</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span> (<em>vergonyós i emocionat</em>)</p>
<p>Oh! Jo…</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Ja t’ho conec i t’ho agraeixo. Jo també us estimo a vosaltres. Així que’m trobi mellor, ja veureu quina sorpresa us preparo!</p>
<p>ENGAN YA-AMOS</p>
<p>Alguna cargolada, pot-ser?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>No: una altra cosa.</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Que hem d’armar un sarau?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Cah, home, cah!… Una cosa més nova… més nova!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Apa aquí, barrinem! (<em>Posant-se a meditar.</em>) A veure si’m cremo!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Ja us ho diré: no vui que us escarrasseu.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>No. Deixi-m provar si ho endevino. Jo, en això de les endavinalles, sent marrec, hi era molt avispat.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Mireu: aixís que estigui reforçat vui portar-vos a tots tres a Barcelona, ben vestits, ben empolainats i am força humor.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>De debò?</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>A Barcelona?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Sí. I, en sent-hi, ens passejarem tot el dia en cotxe.</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>En el cotxe de casa seva?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Just. Farem denteta als senyors.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Alça, Llec, quina patxoca faràs!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Vui que us vegin, així, ben colrats pel sol, llençar els diners a grapats. Vui que mengeu i beveu de tot lo mellor que produeix la terra, que també us pertoca, també.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Renoi, quina xirinola farem!</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Jo sembla que ja m’hi trobi!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Ros: anirem a veure ballarines!</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Apa, Llec!</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Deixa…</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>I fumarem cigarros de l’Habana.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>D’aquells tant llarcs!</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>D’aquells que porten lliga-cama.</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>No; jo no.</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Tu no? Per què?</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Jo no vindré… Rebaixaria al senyor Florenci.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>somrient</em>)</p>
<p>No, home, no,</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Aquí, al poble, tot lo que vulgui… i encara segons què. A Barcelona jo no sabria anar-hi am vostè de company… (<em>Tement haver-lo ofès.</em>) Bé… dispensi.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Si aquest és el meu gust!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Però… ja’ns escauran a nosaltres aquestes coses?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Com a tot-hom.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Ja ho sentiu, toca-sons; ja ho sentiu. Apa, ull viu, vosaltres que sou joves!</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Jo rai! Temps ha que ho tinc per ben vist. El dia que m’hi posi!…</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span> (<em>en to concentrat</em>)</p>
<p>Jo no sé què ho fa que sigui d’aquesta manera.</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Ja n’ets de ruc, ja!</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Sí, que’n sóc, sí! Malvinatge! Sempre estic rumiant, rumiant, i mai trec l’entrellat de res!</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Perquè ets aixís!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Ja ho hem vist florir lo que’ns ha dit el senyor Florenci. Jo no ho veuré granar… Si un hom se pogués descarregar d’aquesta garba d’anys!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Vos, en la vostra joventut, vàreu fer massa tabola.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Sí, lo mateix que’l Ros. Al darrera dels saraus, me vaig distreure de tot. M’he fet vell anant d’aquí en enllà, sempre mudant de casa, com el pare. (<em>Els ulls li espurnegen.</em>) He estat pedra movedissa que enlloc ha posat molça.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Sou un bon home!</p>
<p>(<em>Curt silenci.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span> (<em>cambiant de to</em>)</p>
<p>Bé: ja’n parlarem una altra hora, oi?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Sí. No ho deixem córrer pas.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Apa, nois: que anem a donar gra als matxos?</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Anem-hi!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>No estarem gaire, senyor Florenci.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Després us ensenyaré una cosa.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Ah! Sí?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Sí.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Som-hi, minyons?</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Som-hi.</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Apa!</p>
<p>(<em>L’Enganya-amos, el Ros i en Llec desapareixen per l’esquerra del fons.</em>)</p>
<h3 id="escena-v-2">ESCENA V</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">En Florenci, sol. Desseguida en Gabriel i la Marió</span>
</div>
<p>(<em>En Florenci, tussint, se’n va a mirar per la finestra, que està tancada. Llarc silenci, apareix en Gabriel per l’escala.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Hola, Florenci!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>girant-se</em>)</p>
<p>Ah! Tu, Gabriel?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Que tal, t’has divertit gaire?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Molt. Cregués que he disfrutat, aquesta tarda.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Me n’alegro, home.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>I tu per què no has vingut?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Ja ho saps… No veus que an el pare li sap greu ?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Mira, mira la Marió. (<em>Veient an aquesta, que torna per la porta de l’esquerra.</em>) Que ve tristeta!</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>am somriure trist</em>)</p>
<p>No, no ho cregui, senyor Florenci.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Veus jo que alegre estic?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Jo també. Més de lo que vostè’s pensa.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>No m’enganyes</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>No l’enganyo.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>cambiant de to</em>)</p>
<p>Ja voldria haver passat l’hivern!… Quina Primavera més florida se’ns prepara! Oi, Gabriel?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Una Primavera d’amor.</p>
<p>(<em>Compareix l’Andreu per la por la de l’esquerra.</em>)</p>
<h3 id="escena-vi-2">ESCENA VI</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">Els mateixos, mès l’Andreu </span>
</div>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>en to una mica aixut</em>)</p>
<p>Ah! Ja hem tornat del cafè?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Per cert que he passat una estona ben distreta.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Oh! Anant amb aquells tres!…</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Són molt dignes de venir am mi. Són tres cors generosos, i per xo’m satisfan.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>amb ironia</em>)</p>
<p>I per res més?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Pot-ser sí.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Digui que també li agraden perquè l’escolten i l’aplaudeixen.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Andreu, parleu en un to tant irònic que la veritat, no sé a què ve ara.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Prou que ho sap. Però, gràcies a Déu, ja ho tinc resolt!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>molt admirat</em>)</p>
<p>Què voleu dir?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>suplicant</em>)</p>
<p>Pare: no expliqueu res!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>seriament admirat</em>)</p>
<p>Però, què significa això? Gabriel: per què recomanes silenci al teu pare? Quins projectes teniu? (<em>Dirigint-se a l’Andreu.</em>) Que us faig nosa, pot-ser? Que us heu posat d’acord amb els meus pares? Digueu. Expliqueu-vos.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Ja veurà, Florenci: haig de ser-li franc.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>tussint am molta fadiga</em>)</p>
<p>Digueu…</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>No, pare!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Jo havia determinat allunyar a la Marió…</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>I creieu vos que, allunyant-la d’aquí, d’aprop del vostre fill, lograreu apagar el seu amor?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Jo volia que en Gabriel complís la prometença que un dia va fer a la seva mare.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Ell estima a la Marió.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>amb ironia concentrada</em>)</p>
<p>Ell!… Ell l’estima!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>molt sorprès</em>)</p>
<p>Que voleu dir… que jo…?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>en veu baixa</em>)</p>
<p>Sí.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>somrient</em>)</p>
<p>Que no ho sents, Marió? Que no sents al teu oncle? (<em>Dirigint-se a l’Andreu.</em>) Que’n sóc de pervers als vostres ulls! (<em>Am gran serenitat.</em>) Que poc me coneixeu, Andreu! ¿Vos no concebiu que en aquest món, en aquest món de miseries, hi hagin ànimes generoses que, com la meva, s’interessin i se sacrifiquin per la felicitat dels altres?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>en to conciliador</em>)</p>
<p>Veurà, Florenci: jo am vostè no puc discutir-hi. Lo que sí li sostinc és que la seva estada a casa no m’ha portat més que disgustos.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>A veure, explica-t, Marió. (<em>Am molta serenitat.</em>) T’he dit mai…?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>suplicant</em>)</p>
<p>Florenci…</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Peró, home…</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Es que’l teu pare pot-ser té raó; sinó que ell, tot i sent un bon home, no comprèn la meva bondat.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>en veu baixa</em>)</p>
<p>Vostè dirà…</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Jo estimo a la Marió, però a la meva manera: com estimo a tot-hom, am generositat humana. An ella, ignocenta i delicada, la miro com una filla de la Santa Poesia. Jo no seré mai esclau de les gràcies d’una dòna única. Jo adoro la Bellesa, i per xo canto l’amor fecondant, hermosejador de la vida.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>no comprenent-lo</em>)</p>
<p>Què vol dir amb això?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>¿Que no veieu que la Marió i en Gabriel s’estimen tant? Per què us afanyeu en desviar les seves voluntats?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Ja he dit que ho tenia resolt.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Què voleu fer?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Ara ho veurà. Tu, Marió: respon-me am serenitat.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>molt humil</em>)</p>
<p>Maneu, oncle.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Digues: estimes an en Gabriel? (<em>La Marió abaixa’l cap, sospirant fondament.</em>) L’estimes o no?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>en veu baixa</em>)</p>
<p>Sí.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Estas ben resignada am la teva sort?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Sí, oncle.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Doncs, bé: jo, contra la meva voluntat, no més que pera evitar un mal major, us dono’l consentiment pera que us caseu.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>moll agraït</em>)</p>
<p>Pare!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Al fi heu sigut generós.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Consti que és contra la meva voluntat.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Pare! Pare!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>(<em>abraçant an en Gabriel, molt emocionat</em>)</p>
<p>Me fas por, fill meu! Me fas por i t’estimo massa! Casa-t tant aviat com vulguis: per mi com més prompte mellor. Me faries viure amb engunia! Com t’has tornat! Com t’has tornat!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Vaja, home, alegreu-vos!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>(<em>desprenent-se dels braços d’en Gabriel i anant a seure a una cadira d’aprop de la taula</em>)</p>
<p>Quina vergonya quan ho sàpiga la gent!</p>
<p>(<em>Queda molt abatut. Després d’un llarc silenci tornen per l’esquerra del fons l’Enganya-amos, el Ros i en Llec.</em>)</p>
<h3 id="escena-vii-2">ESCENA VII</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">Els mateixos, més l’Enganya-amos, el Ros i en Llec</span>
</div>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Ja tornem a ser aquí.</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>(<em>treient-se brins de palla de damunt del vestit</em>)</p>
<p>Té: sempre se m’han d’arrapar brins de palla!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>I deixa, home!… Si això encara guarneix!</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Oh! Es que porto la roba de les festes.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Ai, noi, que mires prim!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>molt content</em>)</p>
<p>Us faig assaber que ja he enllestit la meva obra.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Ah! Sí?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Avui, aquesta matinada.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Com acaba, com acaba?</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span> (<em>acostant-se</em>)</p>
<p>A veure…</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Acaba amb “El plany de l’estiu”.</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span> (<em>somrient</em>)</p>
<p>Que deu ser bonic!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>I és trist això?</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span> (<em>amb enfasi</em>)</p>
<p>Home! Que no teniu orelles?</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Però si l’estiu no’s plany.</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Prou que ho sap el senyor Florenci.</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Que us penseu que és com vosaltres? Tot se queixa en aquest món.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Vaia, vés, poca-solta! (<em>An en Florenci.</em>) Que no’ns ho vol llegir?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>No faltaria més! Us he llegit tota l’obra i no voleu que us llegeixi’l final? Marió.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Què mana?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Vols fer-me’1 favor d’anar a dalt a la meva sala a buscar aquella carpeta plena de papers que hi ha damunt de la taula?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Sí, senyor.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Florenci: no llegeixis, home! Te cansaràs. Espera en havent sopat, que tindràs més coratge.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>No’m cansaré, no. Al contrari: si’l llegir encara m’anima. (<em>Dirigint-se a la Marió.</em>) Me fas l’obsequi?</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Am molt gust.</p>
<p>(<em>Se’n va per l’escala. Curt silenci.</em>)</p>
<h3 id="escena-viii-2">ESCENA VIII</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">Els mateixos, menys la Marió </span>
</div>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Vés ara per què t’has d’amoinar…</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>No sé que’n treu d’ensenyar els seus escrits an aquests.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Tot-hom hi té dret, a la Poesia. Pot-ser no hi hauria tanta maldat al món si’ls poetes fossin més generosos.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Però, que’s creu que l’entenen?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Per què no m’han d’entendre?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Jo estic en que’ls fa més mal que bé. Cregui-m, Florenci, cregui-m: vostè, am les seves histories, atabala l’enteniment dels pobres que no tenen lletra. Jo no li nego’l merit… Però hi han coses que no són pera tot-hom.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>L’art és pera tots. Precisament la meva obra actual tota ella és popular.</p>
<p>(<em>Torna la Marió am la carpeta d’en Florenci.</em>)</p>
<h3 id="escena-ix-2">ESCENA IX</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">Els mateixos, més la Marió </span>
</div>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span></p>
<p>Si és servit. Es això?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Això mateix. Gràcies, Marió.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Però, home, espera més tard: espera al vespre.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>amb ironia fina</em>)</p>
<p>En comptes del rosari?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Aquesta tarda deus haver enraonat- molt i pot-ser has fet massa exercici. No sents un xic de fadiga?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Que’t penses que m’estic morint? (<em>Molt animós.</em>) Vès què diu el metge.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>somrient</em>)</p>
<p>No vui dir això, Florenci.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Ja veuràs que depressa’m posaré bo! Si ara no més me molesta la tos… aquesta mica de tos. De gana no me’n falta… Si tinc de fer unes obres encara!…</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Es clar que sí! Però si tant n’abuses!… Ja ho veig que cada dia’t vas trobant mellor; però pensa que torres més altes cauen.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Bah, bah, deixa-t de sermons! Jo’m sento fort (<em>tus</em>) i no desdic per res. (<em>Desfà’ls lligams de la carpeta i en treu els darrers fulls, manuscrits. A l’Enganya-amos, el Ros i en Llec.</em>) Veieu aquests fulls de paper?</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span> (<em>en veu baixa i trista</em>)</p>
<p>Prou.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Doncs són el terme de la meva obra; són la coberta d’aquest petit edifici que jo, aquí, entre vosaltres, he aixecat a la Poesia. He arribat al cim, com veieu, més brau i més encoratjat que al començament. Visc, visc la vida forta! Enlairem, doncs, la bandera de l’esperança!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>(<em>molt emocionat i en veu baixa</em>)</p>
<p>Digui… digui.</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Vostè és massa bo, senyor Florenci!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Veniu, veniu aprop meu. (<em>Se’n va a seure en el silló de prop de la finestra, L’Enganya-amos, el Ros i en Llec el segueixen.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>(<em>concentrat, passejant-se pels fons</em>)</p>
<p>Badocs, més que badocs!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Que m’escolteu?</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Sí, senyor, sí.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Doncs començo. (<em>Se disposa a llegir, però al punt que va pera agafar el manuscrit, mirant entorn seu, diu amb accent molt dramàtic:</em>) No sentiu fred?</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span> (<em>de bona fe</em>)</p>
<p>No… no’n fa pas, encara.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span> (<em>molt ràpid</em>)</p>
<p>Que sí, home, que sí! Jo de bona gana ja voldria veure la llar ben encesa! No veus que fa aquest temps tant boig?</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span> (<em>comprenent l’intenció</em>)</p>
<p>Ah! Sí!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Oi que si que’n fa, de fred?</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>(<em>aixecant-se les solapes del gec</em>)</p>
<p>Gaire bé com en el pic de l’hivern!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>I veieu que és estrany: jo suo. (<em>S’aixuga la suor del front.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Alça, noi, quines torrades més maques farem aquest hivern!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>somrient esperançat</em>)</p>
<p>Sí, que les farem, sí!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Aquells tragos de mistela que hi clavarem!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>I que n’hem de contar de coses, tots plegats, a la vora del foc!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Jo sé una rondalla d’una bruixa, més estranya! N’hi ha pera passar una bona vetlla.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Doncs, guardeu-la pera quan arribi l’hora.</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Jo us explicaré tot lo que m’ha passat anant pels envelats de les festes majors d’aquests volts, que estic segur us en fareu creus.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Farem com les formigues: disfrutarem del treball avançat a l’estiu.</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Això mateix.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>aixugant-se’l front</em>)</p>
<p>Quin fred i quina suor!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Ho veus com estàs fadigat?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>No, home, no.</p>
<p><span class="smallcaps">MARIÓ</span> (<em>acostant-se an en Florenci</em>)</p>
<p>Vol pendre alguna cosa abans de sopar?</p>
<p>(<em>La Marió se’n va a seure aprop de la taula.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>No; gràcies, Marió. Després no tindria gana. Ara vui llegir “El plany de l’estiu”.</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span> (<em>desde’l fons</em>)</p>
<p>Quina taleia!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Apa, escolteu. (<em>Llegeix.</em>)</p>
<p>"L’estiu se marceix.<br>
El sol l’enrogeix<br>
i el besa agrait.<br>
L’estiu ha florit<br>
i arreu ha granat.<br>
Els fruits que ha deixat,<br>
ja l’home, amatent, per tot ha cullit<br>
ara goig infinit.</p>
<p>La terra no mor:<br>
al fons del seu cor<br>
la vida fa niu,<br>
servant-hi’l caliu<br>
am que engendrarà sa filla encisera:<br>
la verge que té per nom Primavera.<br>
Somorta a l’hivern,<br>
s’afanya covant<br>
el foc pur i etern<br>
que va germinant<br>
les fulles i flors d’halé luxuriant.</p>
<p>L’estiu és ben mort!<br>
Ja l’aire del nord<br>
mustiga la terra.<br>
Al pla i a la serra<br>
ni’n queda record,<br>
del verd lluminós dels arbres gemats,<br>
on, ben amagats,<br>
els pobres aucells, al bo de l’estiu,<br>
vetllaven llur niu.</p>
<p>Am quin tremolor<br>
les fulles cruixeixen!<br>
Ja totes pateixen<br>
del mal de tardor,<br>
caient cor-ferides i am freda grogor…<br>
El vent, bo i cantant,<br>
les va agombolant.<br>
Qui sap on les porta!<br>
La vida és molt forta!<br>
La vida és sofrenta,<br>
i am sava bullenta<br>
se va eternisant.<br>
Que vingui l’hivern, que vingui plorant!</p>
<p>(<em>Posant-se afònic.</em>)</p>
<p>Que’s geli la terra,<br>
que nevi en la serra<br>
i faci un fred viu<br>
matant a l’estiu,<br>
que arreu els amants farem nostra via<br>
servint-nos de guia<br>
l’amor terrenal, que sempre reviu."</p>
<p>(<em>Deixa de llegir, pantejant i tussint am molta pena.</em>) M’ofego!…</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Deixa estar la lectura… Ja l’acabaras una altra hora.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>No: vui acabar-la ara. (<em>Torna a tussir.</em>) Obriu aquesta finestra… (<em>Se sent remor de vent i de fulles.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>(<em>obrint una mica la finestra</em>)</p>
<p>Així?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Més. . . Més. . . (<em>L’Enganya-amos obeeix.</em>) Així. Ara… (<em>Se va ponent el sol. En Florenci torna a llegir, am més passió i am més vehemència que de primer, redreçant-se fent un esforç suprem.</em>)</p>
<p>“I al sé a l’hivernada<br>
tindrem abraçada<br>
la dòna estimada<br>
damunt nostre cor,<br>
que’l goig mai se mor,<br>
que’l goig és etern,<br>
per més rigorós que sigui l’hivern.”</p>
<p>(<em>Se sent, més vibrant que de primer, la remor de la ventada. Cau damunt d’en Florenci una volior de fulles mortes.</em>) Ah! Quina tristor damunt meu! (<em>Tot ell s’esgarrifa; la cara se li torna blanca, d’una blancor de mort. Tus molt i s’ofega com si li anés a venir un vòmit.</em>) No puc més!… No puc més!… (<em>Li cauen els fulls per terra.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Ja’ns ho llegirà demà.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Sí…ja us ho llegiré demà…demà, sentiu?</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Al vespre; sí, senyor.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Si no fos aquesta tos!… (<em>Se sent el xisclejar d’un vol d’orenetes. En Florenci s’aixeca i va a mirar per la finestra.</em>) Ah! Mireu! Mireu quina volior d’orenetes! Com fugen!… Com xisclen!… Que’n són d’expertes! Són més vividores que nosaltres. (<em>Girant-se.</em>) Gabriel!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>acostant-s’hi</em>)</p>
<p>Què vols, Florenci?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Ja has triomfat. (<em>Somrient.</em>) I tu també, Marió. Que sereu feliços!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Sí, que’n serem!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Jo també triomfaré am la meva obra. (<em>Va defallint per moments. L’Enganya-amos, el Ros i en Llec, comentant en veu baixa l’estat d’en Florenci, poc a poc, molt emocionats, van a agrupar-se vora la llar. Va minvant el xisclejar de les orenetes.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Vaia si triomfaràs!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>No deixis morir el teu amor!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>No! Mai!</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Estimem… estimem… I recordem-nos, els que siguem feliços, dels pobres que sofreixen.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Sí, que’ns en recordarem.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Mira la Marió… que és hermosa! Acosta-t a nosaltres… (<em>La Marió s’hi acosta.</em>) Quina parella fareu! Vosaltres dos sou la Primavera: jo… jo (<em>somrient am tristesa</em>) semblo la Tardor. Tardor i Primavera no s’han abraçat mai i nosaltres sí. (<em>Cau defallit en el silló. Deixen de sentir-se les orenetes.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Florenci: anem a dalt. Anem a dalt, que reposaràs un estona.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>provant d’incorporar-se</em>)</p>
<p>Quin fred!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>ajudant-lo a aixecar-se</em>)</p>
<p>Deixa. Ajuda-m, Marió! (<em>En Gabriel i la Marió, a pes de braços, ajuden an en Florenci a pujar l’escala. L’Enganya-amos, el Ros i en Llec s’ho miren amb els ulls plens de llàgrimes, L’Andreu també.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>pujant l’escala</em>)</p>
<p>Quins dos puntals més fornits!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>T’agraden?</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Molt! Els tingues a la meva vellesa!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>No te’n faltaran de mellors.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Vosaltres sí que’ls tindreu, en els vostres fills! Que deuran ser hermosos, els vostres fills!… Me sembla que’ls veig… tots colrats pel sol… am la vermellor de les roselles.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>somrient</em>)</p>
<p>Encara que te’n riguis.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span> (<em>aturant-se en el replà</em>)</p>
<p>Vosaltres tingueu forces fills… Jo tindré forces obres.</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>I totes ben inspirades.</p>
<p><span class="smallcaps">FLORENCI</span></p>
<p>Totes… dedicades a la mare eterna, que m’ha dat vida.</p>
<p>(<em>Se desmaia. La Marió i en Gabriel l’entren a la seva cambra.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Ajuda-m, Marió!</p>
<p>(<em>Desapareixen.</em>)</p>
<h3 id="escena-x-2">ESCENA X</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">L’Andreu, l’Enganya-amos, el Ros i en Llec</span>
</div>
<p>(<em>Després d’un llarc silenci, l’Enganya-amos, ansiós i desconsolat, se dirigeix a l’Andreu, qui està amb el cap baix aprop de la taula.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Andreu! Andreu!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Què vols!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Que no ho heu vist! El senyor Florenci s’està acabant!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>No serà res: és un desmai.</p>
<p>(<em>Apareix atribuladament en Gabriel al replà de l’escala.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Pare! Veniu! Correu!</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Verge del cel! (<em>Puja corrent per l’escala.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Andreu: maneu…</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>No resteu…</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Sí: maneu-nos a tots!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Ho sentiu? Maneu.</p>
<p>(<em>Desapareixen l’Andreu i en Gabriel.</em>)</p>
<h3 id="escena-xi-1">ESCENA XI</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">Els mateixos, menys l’Andreu i en Gabriel </span>
</div>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>(<em>després d’un llarc silenci, anant, neguitós i atribulat, d’un cap a l’altre de l’escena</em>)</p>
<p>Quina desgracia, companys, quina desgracia!</p>
<p>(<em>Curt silenci.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Jo me n’hi vaig per si’m necessiten.</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span> (<em>pujant l’escala de puntetes</em>)</p>
<p>Pobre senyor Florenci!</p>
<p>(<em>Curt silenci.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Què fem aquí parats?</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span> (<em>desde l’escala, fent-los callar</em>)</p>
<p>Pst!… Calleu!</p>
<p>(<em>Llarc silenci.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Què hi ha? Què sents?</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span> (<em>escoltant, parant l’orella</em>)</p>
<p>Pst!… No enraoneu.</p>
<p>(<em>Llarc silenci.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span></p>
<p>Digues si volen que anem a avisar el metge.</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span> (<em>baixant l’escala am molt compte</em>)</p>
<p>Calleu, que ve l’Andreu!</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span></p>
<p>Pot-ser no ha estat res.</p>
<p>(<em>Torna l’Andreu, visiblement apesarat.</em>)</p>
<h3 id="escena-ultima">ESCENA ULTIMA</h3>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">Els mateixos, més l’Andreu. Desseguida la Marió i en Gabriel</span>
</div>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span> (<em>amb ansietat</em>)</p>
<p>I el senyor Florenci?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>(<em>am dolor, mirant enlaire</em>)</p>
<p>Déu el tinga en la seva santa glòria!</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span> (<em>am veu apagada</em>)</p>
<p>Mort!</p>
<p><span class="smallcaps">ROS</span> (<em>moll baix</em>)</p>
<p>Mort!</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span> (<em>am molt sentiment</em>)</p>
<p>Tant jove!</p>
<p>(<em>Curt silenci. Apareixen la Marió i en Gabriel.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Preguem per la seva ànima!</p>
<p>(<em>L’Andreu se posa a pregar. V Enganya-amos, el Ros i en Llec ploren. La Marió, sanglotant, va recullint un per un, i fent-los petons, els fulls de l’obra que en Florenci ha deixat escampats per terra. Els posa ordenadament i am molt compte al damunt del silló, junt amb els demés de la carpeta.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ENGANYA-AMOS</span> (<em>am veu concentrada</em>)</p>
<p>Se’ns ha ben post el sol!</p>
<p><span class="smallcaps">LLEC</span></p>
<p>Pobres dels seus pares!</p>
<p>(<em>L’Andreu segueix pregant. El Ros va pera pujar l’escala, i en Llec, com si n’estés gelós, el detura, pujant-hi ell, poc a poc i sanglotant convulsivament. Quan és al replà, mira a la cambra d’en Florenci i es treu la gorra, acotant el cap respectuosament. L Enganya-amos se posa a plorar de cara a la paret del fons, i el Ros, recolzat a la barana de l’escala, va aixugant-se’ls ulls.</em>)</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>(<em>veient que en Gabriel no prega</em>)</p>
<p>Gabriel: que no pregues?</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span></p>
<p>Que pregui, dieu?</p>
<p><span class="smallcaps">ANDREU</span></p>
<p>Sí. En Florenci ha mort!</p>
<p><span class="smallcaps">GABRIEL</span> (<em>am serenitat</em>)</p>
<p>No ha mort, pare, no: viu i viurà eternalment en la seva obra!</p>
<p>(<em>La Marió, plorant agenollada, acaba de recullir, fent-los petons, els fulls de paper manuscrits que ha deixat en Florenci.</em>)</p>
<div class="centrat">
<span class="smallcaps">Cau el teló pausadament </span>
</div>
<div style='text-align:center'>*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 77233 ***</div>
</body>
</html>
|
