diff options
| author | pgww <pgww@lists.pglaf.org> | 2025-09-17 10:22:02 -0700 |
|---|---|---|
| committer | pgww <pgww@lists.pglaf.org> | 2025-09-17 10:22:02 -0700 |
| commit | b9c8d8469d3127aaadddacea4ecfcced304080f9 (patch) | |
| tree | dd5f0a9015adace9cdc841411878f70f18daec5d | |
| -rw-r--r-- | .gitattributes | 3 | ||||
| -rw-r--r-- | 76894-0.txt | 494 | ||||
| -rw-r--r-- | 76894-h/76894-h.htm | 553 | ||||
| -rw-r--r-- | 76894-h/images/cover.jpg | bin | 0 -> 417101 bytes | |||
| -rw-r--r-- | LICENSE.txt | 11 | ||||
| -rw-r--r-- | README.md | 2 |
6 files changed, 1063 insertions, 0 deletions
diff --git a/.gitattributes b/.gitattributes new file mode 100644 index 0000000..6833f05 --- /dev/null +++ b/.gitattributes @@ -0,0 +1,3 @@ +* text=auto +*.txt text +*.md text diff --git a/76894-0.txt b/76894-0.txt new file mode 100644 index 0000000..512c2a1 --- /dev/null +++ b/76894-0.txt @@ -0,0 +1,494 @@ + +*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 76894 *** + +# Llibre d'horas {#llibre-dhoras .title} + +Apel·les Mestres + +1899 + + +`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per +l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte +Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.` + +## Matí + +### Las cinch + +Un crit d'alosa per demunt dels camps, +palpitant d'alegría, +nota vibrant, preludi joguillós +d'una gran sinfonía... +¡Es el día! ¡es el día! + +Una claror de somni en l'horizó, +que pel cel se destría, +y més qu' una claror sembla un sonrís +d'un infant que somía... +¡Es el día! ¡es el día! + +Una derrera estrella en l'alt del alt +que 's detura en sa vía +y 's clou parpellejant en l'infinit +com si de sòn moría... +¡Es el día! ¡es el día! + +Un raig de Sol com espurneig d'un foch +que lluyta ab l'agonía +y benfactor l'oratje matinal +d'una bufada atía... +¡Es el día! ¡es el día! + +### Las sis + +Amiga meva, ¿dorms? +si dorms desperta't, +¿no sents el reyetó +com xerroteja? + +¿No veus el raig vermell +d'un Sol de festa +que t' entra á saludar +per las escletxas? + +¿No sents com si uns ditets +discrets y tendres +truquessin en las flors +de la finestra?... + +Amiga meva, ¿dorms? +si dorms desperta't; +¡es la Vida que neix! +¡visquem ab ella! + +### Las set + +En aquet festí de perfums y cants, +d'iris y brunzits, d'alas y poncellas; +en la orgía breu de transports d'amor +qu' el matí celebra; + +En aquet festí que Deu presideix, +y hont tot té sa part, hont tot s'ubrïaga, +de Sol els aucells, l'oreig de perfums, +las flors de rosada; + +En la orgía breu hont sas bodas d'or +festejan rihent el Cel y la Terra; +com aucells y flors hi som convidats, +dolsa amiga meva. + +Portemhi en present tot el nostre amor, +que fóra eternal si ho fóssim nosaltres; +beguemhi també l'ardent raig de Sol +que fogueja l'ánima. + +Beguemhi aqueix foch qu' el día naixent +serveix generós al vas de la Vida! +¡Seguemhi, amor meu! ¡siguem del festí! +¡gosem de l'orgía! + +### Las vuyt + +Nuvolós ò serè, 'l día d'avuy +es el millor dels días +perque es l'únich qu' es nostre; els qu' han passat, +passats per sempre sigan. + +Els días que vindrán --si han de venir-- +molt en bonhora vingan! +Quan el demá será tornat avuy, +¡aquèll será bon día! + +### Las nou + +Per fer camí, desfeste en hom prudent +de tota carga inútil. + +Si vols crusar el món, lliure y dispost +y trobar breu la ruta, +desfeste dels recorts, carga de plom, +inservible y feixuga, +que fa vinclar el front sota son pes, +y es un mal corch que furga. + +Pren pocas ilusións en ton sarró, +qu' es provisió perduda; +com més plena l'alforja en portarás, +l'has de trobar més buyda. + +Per fer camí pren el bagatje just, +tot lo més just que pugas: +la constancia en el cor, la calma al seny +y la vista á la altura. + +### Las deu + +No riguis: en cada flor +hi há viu, palpitant, un cor, +un' ánima... com la teva; +qu' ávida d'espay y llum +se desvaneix en perfum, +--ò no 's desvaneix, s'eleva! + +Aspira la flor en tant +qu' es flor; beneheix l'instant, +el curt instant de la vida. +El Sol es alt, alsa el cap! +gosa y viu! Demá --¡quí sab! +¿y si Demá fós mentida? + +### Las onze + +Algú qu' es més que jo y sab més que jo +m' ha posat en la terra; +ignoro per què hi soch y per quant temps, +qu' això no es cosa meva. + +Armat --y ben armat-- de mos sentits +cumplesch ma centinella, +observant la consigna qu' he rebut: +"Viu, traballa y espera." + +Y defensant mon lloch visch amatent +esperant ab fermesa +qu' Aquell que m' hi ha posat me diga: "¡Prou! +Ta missió ja es cumplerta." + +### Las dotze + +El Sol bat sobre els camps. Las corretjolas +obrint sos ulls morats guaytan entorn, +y abrassan las espigas ab sos brassos +engalanats de flors. + +El Sol bat sobre els camps. Acompassadas +brandant al buf ardent del ventijol +se besan las espigas y rosellas, +cugulas y llacsóns. + +El Sol bat sobre els camps. Tot brunz, tot vibra +y entona ab veu solemne una cansó: +la cansó de la vida y l'esperansa +teixida ab raigs de Sol. + +El Sol bat sobre els camps. Y aucells y plantas +y abellas, brumarots y papellóns +me saludan al veure'm y 'm convidan +á cantar sa cansó. + +## Tarde + +### La una + +Lo qu' ha sigut no tornará á ser nostre, +lo qu' ha de ser potser no ho siga may; +tan sols lo qu' es, tan sols el moment d'are, +tan sols això 'ns pertany. + +Y aquet tresor el malversem il·lusos +en glatir y anyorar, +per un vinent, que no veurem tal volta, +y un passat mort, eternament passat. + +### Las dugas + +De las boras dels camíns +l'escardot ne fa jardíns, +mes ¿quí veu sas flors moradas? +En els boscatjes deserts +el merlot dóna concerts, +mes ¿quí las sent sas passadas? + +¡Deu te dó flors, escardot! +¡Deu te dó cansóns, merlot! +Deu vos guard, sublims artistas, +qu' esclateu joyosament +en cansóns que ningú sent +y en flors que no han de ser vistas! + +### Las tres + +Blanca, macissa, dropament superba +s'arrossega pel cel la nuvolada; +ja l'ombra la invadeix; ja l'astre pròdich +pomposament la daura. + +¡Guáytala bé! Fent vía y removentse, +de formas va cambiant. Ja apar la imatje +del Pirineu de magestuosas cimas +eternament nevadas; + +ja un llëó colossal que obrint la gola +sacut la cabellera estarrufada; +ja un quissoy monstruós, qu' als peus del amo +dòcil y humil s'arrana; + +ja funeraria professó de monjos +encaputxats de blanch, marxant ab pausa; +ja un remat de moltóns; ja un rompent d'onas +y escuma que 's desgrana; + +ja un camp ple d'ammetllers d'alba florida +qu' un oreig displicent pel cel escampa... +ja res, ja s'ha desfet. Com tots els núvols! +com tot muda y tot passa! + +### Las quatre + +¿Plora l'arbre la fulla qu' ha perdut? +No, qu' en brota de novas. + +¿Plora la font l'aygua que pert á doll? +No, que de nova en brolla. + +¿Plora la serp l'arrebassada pell? +No, que nova la posa. + +¿Plora la terra el Sol que 's pon? Oh no, +qu' espera un' altre aurora. + +¿Per qué, donchs, ploras tú lo que s'en va, +si tot passa y tot torna? + +¿Per qué ploras las horas qu' han fugit +si vindrán altras horas? + +### Las cinch + +Hi han días en la vida llarchs y tristos, +días de dol, eterns; +días que semblan una nit d'insomni, +gris el cor, gris el cel. +Días en què un se creu sol en la terra, +perdut en un desert, +--desert sense aixapluch, sense un oäsis +y abandonat de Deu. +Mes tot es fantasía; el temps galopa; +l'un' hora á l'altra empeny, +y aquell Sol invisible va á la posta, +y negre y sense estels +vé la nit y s'en va. Llavors la fosca +se fa llum esplendent +y Deu, que vetlla sempre, 't crida: ¡Oh Llátzer! +¡aixeca't, lluyta y venç! + +### Las sis + +Els aucells cantan y la tarde cau. + +L' hora es tevia y serena +y un goig serè nostre esperit umplena. +El Sol flameja y l'alè d'ayre es suau. + +Els aucells cantan y la tarde cau. + +¡Inefable poesía +que mou el cor á benehir el día! +¡Himne sublim que 's fon ab el cel blau! + +Els aucells cantan y la tarde cau. + +### Las set + +Serra enllá s'ha post el Sol +y els estels van desvetllantse; +la campana lentament, +lentament la oració canta. +La Montanya 's va adormint, +adormint, +¡santa nit y adeu, Montanya! + +Las granotas gambejant +van pujant fins á flor d'aigua, +van donant l'adeu al Sol +y saludan la vesprada. +La Montanya 's va adormint, +adormint, +¡santa nit y adeu, Montanya! + +El cantayre rossinyol +entre els vímets y las canyas, +tot cantant cansóns d'amor +vetlla el sòn á sa estimada. +La Montanya s'ha adormit, +¡santa nit! +¡santa nit y adeu, Montanya! + +### Las vuyt + +Dalt del carener dentellat de vidres +del mural qu' enclou el jardí florit, +aclofats dos gats fit á fit se miran +sens parpellejar, sempre fit á fit. + +Foguejant el gat y glacial la gata +semblan dos dragóns, monstres de granit, +guardadors fidels del mural del temple +hont el déu Amor forja l'infinit. + +Y la tarde cau y els remors s'adormen +y s'enfonza el Sol y esplendeix la nit, +y entre la foscor aquells ulls relluhen +fit á fit mirant, sempre fit á fit. + +## Nit + +### Las nou + +El Cel --el germá gran-- obra sos ulls, que són +estrellas á miriadas. +El Mar --germá mitjá-- bressa cantant, cantant +una non-non d'onadas. + +Y en tant en son bressol la Terra 's va adormint, +--la germaneta xica-- +sota l'esguart del Cel y á la non-non del Mar, +que may s'adormen mica. + +### Las deu + +La Lluna, +la bruna, +vestida de dol, +suspira +quan mira +la posta del Sol. + +L' estrella +més bella +del blau firmament: +"¡Oh, Lluna! +--tot d'una +li crida sonrient.--" + +"Tan trista +t' he vista +que 'm dónas condol; +¡llumena +serena! +¡no 'l guaytis el Sol!" + +La Lluna, +la bruna, +jamay li ha respost, +y avansa +migrantse +camí del Sol post. + +### Las onze + +Tots els remors han emmudit. La Lluna +posa en la terra sa glacial besada. +Tots els colors s'han apagat. En l'ombra +las flors s'adormen y els capets decantan. + +Remors, colors, perfums, la vida entera +com devant d'un misteri formidable +sembla sometre 's. Tot s'ajup y adora, +tot calla respectuós. Es Deu que passa. + +### Las dotze + +L' Angel de la sòn +té las alas blancas, +té d'or fí 'l cabell +y el vestit de plata. +No bé s'ha fet nit +que del cel devalla; +per obrirli pas +els estels s'apartan. + +L' Angel de la sòn +entra en una cambra +hont veu uns ulls blaus +desvetllats encare. +L' Angel sab cansóns +que no sab cap mare, +que portan als ulls +la sòn més manyaga. + +L' Angel de la sòn, +quan clareja l'alba, +dret al Paradís +bat de nou las alas. +Al veure 'l passar +las alosas cantan +y s'aixeca el Sol +y las flors esclatan. + +### La una + +El tic-tac del rellotje 'm fa l'efecte +del tic-tac d'un molí, +d'un molí infatigable que mòlt sempre, +sense treva ni fí; + +d'un molí fariner qu' en lloch de xeixa +va triturant segóns, +minuts y horas y días y anys y sigles +y miriadas y móns. + +El tic-tac del rellotje 'm sembla l'eco +fatalment mesurat, +d'un vell molí qu' en compte de farina +va fent l'eternitat. + +### Las dugas + +La Lluna, com un' hostia rutilant +qu' un invisible sacerdot aixeca, +s'enlayra magestuosa cel-amunt, +cel-amunt, amunt sempre. + +Y las estrellas, resplandint entorn +ab ulls d'adoració clavats en ella, +la segueixen extáticas... Y apar +que tot fent vía pregan. + +### Las tres + +Estrellas del Cel, ulls d'or de la nit, +ulls d'or que vetlleu pel sòn de la Terra, +engrunas de Sol, polsim d'infinit, +sublims lluhernetas: + +Vosaltras sabeu què veuen en tant +en somnis las valls y els mars y las selvas; +vosaltres sabeu què 's diu palpitant +la eterna parella. + +Vosaltras sabeu què hi há més enllá +del blau d'aqueix blau qu' al cor assedega; +vosaltras sabeu quí forja el demá +y els sigles y el Sempre. + +Vosaltras sabeu els amors discrets +de l'Ombra y la Llum, del Cel y la Terra... +¡mes ay, que secrets guardeu llurs secrets, +esfinges eternas! + +### Las quatre + +El bon Deu va cel á través: +--porta vestit blau constel·lat d'estrellas. +L' èter á son pas brunz com si cantés; +l'Infinit, humil, desclou maravellas. +El bon Deu va cel á través. + +El bon Deu va mar á través: +--porta vestit vert vorejat d'escuma. +Hont ell posa el peu l'ona posa un bes; +per sos flanchs oberts l'abisme el perfuma. +El bon Deu va mar á través. + +El bon Deu va camps á través: +--porta vestit d'or brodat de rosellas. +Espigas y flors li fan d'incencés; +diu el rossinyol sas cansóns més bellas. +El bon Deu va camps á través. + + + +*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 76894 *** diff --git a/76894-h/76894-h.htm b/76894-h/76894-h.htm new file mode 100644 index 0000000..8c5d925 --- /dev/null +++ b/76894-h/76894-h.htm @@ -0,0 +1,553 @@ +<!DOCTYPE html> +<html lang="ca"> +<head> + <meta charset="utf-8" > + <meta name="generator" content="pandoc" > + <meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0, user-scalable=yes" > + <meta name="author" content="Apel·les Mestres" > + <link rel="icon" href="images/cover.jpg" type="image/x-cover"> + <meta name="dcterms.date" content="1899-01-01" > + <title>Llibre d’horas | Project Gutenberg</title> + <style> + html { +line-height : 1.5; +font-family : Georgia, serif; +font-size : 20px; +color : #1a1a1a; +background-color : #fdfdfd; +} +body { +margin : 0 auto; +max-width : 36em; +padding-left : 120px; +padding-right : 50px; +padding-top : 50px; +padding-bottom : 50px; +} +@media print { +body { +background-color : transparent; +color : black; +font-size : 12pt; +} +p, h2, h3 { +orphans : 3; +widows : 3; +} +h2, h3, h4 { +page-break-after : avoid; +} +} +p { +margin : 1em 0; +} +a { +color : #1a1a1a; +} +a:visited { +color : #1a1a1a; +} +img { +max-width : 70%; +border: 1px solid #555; +} +h1 { + margin-top : 1.4em; + text-align : center; +} + +h2, h3, h4, h5, h6 { +margin-top : 1.4em; +text-align : left; +} +h2 { + margin-left : -1.7em; + border-bottom-style: solid; + border-color: gray; +} +h3 { + margin-left : -1.7em; +} +h4 { + margin-left : 1.7em; +} +h5, h6 { +font-size : 1em; +font-style : italic; +} +h6 { +font-weight : normal; +} +ol, ul { +padding-left : 1.7em; +margin-top : 1em; +} +li > ol, li > ul { +margin-top : 0; +} +blockquote { +margin : 1em 0 1em 1.7em; +padding-left : 1em; +border-left : 2px solid #e6e6e6; +font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; +font-size: 90%; +} +code { +font-family : Menlo, Monaco, 'Lucida Console', Consolas, monospace; +font-size : 85%; +margin : 0; +} +pre { +margin : 1em 0; +overflow : auto; +} +pre code { +padding : 0; +overflow : visible; +} +.sourceCode { +background-color : transparent; +overflow : visible; +} +hr { +background-color : #1a1a1a; +border : none; +height : 1px; +margin : 1em 0; +} +table { +margin : 1em 0; +border-collapse : collapse; +width : 100%; +display : block; +} +table caption { +margin-bottom : 0.75em; +} +tbody { +margin-top : 0.5em; +border-top : 1px solid #1a1a1a; +border-bottom : 1px solid #1a1a1a; +} +th { +border-top : 1px solid #1a1a1a; +padding : 0.25em 0.5em 0.25em 0.5em; +} +td { +padding : 0.125em 0.5em 0.25em 0.5em; +} +header { +margin-bottom : 4em; +text-align : center; +} +#TOC li { +list-style : none; +} +code { +white-space : pre-wrap; +} +span.smallcaps { +font-variant : small-caps; +} +span.underline { +text-decoration : underline; +} +div.column { +display : inline-block; +vertical-align : top; +width : 50%; +} +div.hanging-indent { +margin-left : 1.5em; +text-indent : -1.5em; +} +ul.task-list { +list-style : none; +} +</style> +</head> +<body> +<div style='text-align:center'>*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 76894 ***</div> +<header id="title-block-header"> +<img src="images/cover.jpg" alt="portada" > +<h1 class="title">Llibre d’horas</h1> +<p class="author">Apel·les Mestres</p> +<p class="date">1899</p> +</header> +<p><code>Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.</code></p> +<h2 id="matí">Matí</h2> +<h3 id="las-cinch">Las cinch</h3> +<p>Un crit d’alosa per demunt dels camps,<br> +palpitant d’alegría,<br> +nota vibrant, preludi joguillós<br> +d’una gran sinfonía…<br> +¡Es el día! ¡es el día!</p> +<p>Una claror de somni en l’horizó,<br> +que pel cel se destría,<br> +y més qu’ una claror sembla un sonrís<br> +d’un infant que somía…<br> +¡Es el día! ¡es el día!</p> +<p>Una derrera estrella en l’alt del alt<br> +que ’s detura en sa vía<br> +y ’s clou parpellejant en l’infinit<br> +com si de sòn moría…<br> +¡Es el día! ¡es el día!</p> +<p>Un raig de Sol com espurneig d’un foch<br> +que lluyta ab l’agonía<br> +y benfactor l’oratje matinal<br> +d’una bufada atía…<br> +¡Es el día! ¡es el día!</p> +<h3 id="las-sis">Las sis</h3> +<p>Amiga meva, ¿dorms?<br> +si dorms desperta’t,<br> +¿no sents el reyetó<br> +com xerroteja?</p> +<p>¿No veus el raig vermell<br> +d’un Sol de festa<br> +que t’ entra á saludar<br> +per las escletxas?</p> +<p>¿No sents com si uns ditets<br> +discrets y tendres<br> +truquessin en las flors<br> +de la finestra?…</p> +<p>Amiga meva, ¿dorms?<br> +si dorms desperta’t;<br> +¡es la Vida que neix!<br> +¡visquem ab ella!</p> +<h3 id="las-set">Las set</h3> +<p>En aquet festí de perfums y cants,<br> +d’iris y brunzits, d’alas y poncellas;<br> +en la orgía breu de transports d’amor<br> +qu’ el matí celebra;</p> +<p>En aquet festí que Deu presideix,<br> +y hont tot té sa part, hont tot s’ubrïaga,<br> +de Sol els aucells, l’oreig de perfums,<br> +las flors de rosada;</p> +<p>En la orgía breu hont sas bodas d’or<br> +festejan rihent el Cel y la Terra;<br> +com aucells y flors hi som convidats,<br> +dolsa amiga meva.</p> +<p>Portemhi en present tot el nostre amor,<br> +que fóra eternal si ho fóssim nosaltres;<br> +beguemhi també l’ardent raig de Sol<br> +que fogueja l’ánima.</p> +<p>Beguemhi aqueix foch qu’ el día naixent<br> +serveix generós al vas de la Vida!<br> +¡Seguemhi, amor meu! ¡siguem del festí!<br> +¡gosem de l’orgía!</p> +<h3 id="las-vuyt">Las vuyt</h3> +<p>Nuvolós ò serè, ‘l día d’avuy<br> +es el millor dels días<br> +perque es l’únich qu’ es nostre; els qu’ han passat,<br> +passats per sempre sigan.</p> +<p>Els días que vindrán –si han de venir–<br> +molt en bonhora vingan!<br> +Quan el demá será tornat avuy,<br> +¡aquèll será bon día!</p> +<h3 id="las-nou">Las nou</h3> +<p>Per fer camí, desfeste en hom prudent<br> +de tota carga inútil.</p> +<p>Si vols crusar el món, lliure y dispost<br> +y trobar breu la ruta,<br> +desfeste dels recorts, carga de plom,<br> +inservible y feixuga,<br> +que fa vinclar el front sota son pes,<br> +y es un mal corch que furga.</p> +<p>Pren pocas ilusións en ton sarró,<br> +qu’ es provisió perduda;<br> +com més plena l’alforja en portarás,<br> +l’has de trobar més buyda.</p> +<p>Per fer camí pren el bagatje just,<br> +tot lo més just que pugas:<br> +la constancia en el cor, la calma al seny<br> +y la vista á la altura.</p> +<h3 id="las-deu">Las deu</h3> +<p>No riguis: en cada flor<br> +hi há viu, palpitant, un cor,<br> +un’ ánima… com la teva;<br> +qu’ ávida d’espay y llum<br> +se desvaneix en perfum,<br> +–ò no ’s desvaneix, s’eleva!</p> +<p>Aspira la flor en tant<br> +qu’ es flor; beneheix l’instant,<br> +el curt instant de la vida.<br> +El Sol es alt, alsa el cap!<br> +gosa y viu! Demá –¡quí sab!<br> +¿y si Demá fós mentida?</p> +<h3 id="las-onze">Las onze</h3> +<p>Algú qu’ es més que jo y sab més que jo<br> +m’ ha posat en la terra;<br> +ignoro per què hi soch y per quant temps,<br> +qu’ això no es cosa meva.</p> +<p>Armat –y ben armat– de mos sentits<br> +cumplesch ma centinella,<br> +observant la consigna qu’ he rebut:<br> +“Viu, traballa y espera.”</p> +<p>Y defensant mon lloch visch amatent<br> +esperant ab fermesa<br> +qu’ Aquell que m’ hi ha posat me diga: “¡Prou!<br> +Ta missió ja es cumplerta.”</p> +<h3 id="las-dotze">Las dotze</h3> +<p>El Sol bat sobre els camps. Las corretjolas<br> +obrint sos ulls morats guaytan entorn,<br> +y abrassan las espigas ab sos brassos<br> +engalanats de flors.</p> +<p>El Sol bat sobre els camps. Acompassadas<br> +brandant al buf ardent del ventijol<br> +se besan las espigas y rosellas,<br> +cugulas y llacsóns.</p> +<p>El Sol bat sobre els camps. Tot brunz, tot vibra<br> +y entona ab veu solemne una cansó:<br> +la cansó de la vida y l’esperansa<br> +teixida ab raigs de Sol.</p> +<p>El Sol bat sobre els camps. Y aucells y plantas<br> +y abellas, brumarots y papellóns<br> +me saludan al veure’m y ’m convidan<br> +á cantar sa cansó.</p> +<h2 id="tarde">Tarde</h2> +<h3 id="la-una">La una</h3> +<p>Lo qu’ ha sigut no tornará á ser nostre,<br> +lo qu’ ha de ser potser no ho siga may;<br> +tan sols lo qu’ es, tan sols el moment d’are,<br> +tan sols això ’ns pertany.</p> +<p>Y aquet tresor el malversem il·lusos<br> +en glatir y anyorar,<br> +per un vinent, que no veurem tal volta,<br> +y un passat mort, eternament passat.</p> +<h3 id="las-dugas">Las dugas</h3> +<p>De las boras dels camíns<br> +l’escardot ne fa jardíns,<br> +mes ¿quí veu sas flors moradas?<br> +En els boscatjes deserts<br> +el merlot dóna concerts,<br> +mes ¿quí las sent sas passadas?</p> +<p>¡Deu te dó flors, escardot!<br> +¡Deu te dó cansóns, merlot!<br> +Deu vos guard, sublims artistas,<br> +qu’ esclateu joyosament<br> +en cansóns que ningú sent<br> +y en flors que no han de ser vistas!</p> +<h3 id="las-tres">Las tres</h3> +<p>Blanca, macissa, dropament superba<br> +s’arrossega pel cel la nuvolada;<br> +ja l’ombra la invadeix; ja l’astre pròdich<br> +pomposament la daura.</p> +<p>¡Guáytala bé! Fent vía y removentse,<br> +de formas va cambiant. Ja apar la imatje<br> +del Pirineu de magestuosas cimas<br> +eternament nevadas;</p> +<p>ja un llëó colossal que obrint la gola<br> +sacut la cabellera estarrufada;<br> +ja un quissoy monstruós, qu’ als peus del amo<br> +dòcil y humil s’arrana;</p> +<p>ja funeraria professó de monjos<br> +encaputxats de blanch, marxant ab pausa;<br> +ja un remat de moltóns; ja un rompent d’onas<br> +y escuma que ’s desgrana;</p> +<p>ja un camp ple d’ammetllers d’alba florida<br> +qu’ un oreig displicent pel cel escampa…<br> +ja res, ja s’ha desfet. Com tots els núvols!<br> +com tot muda y tot passa!</p> +<h3 id="las-quatre">Las quatre</h3> +<p>¿Plora l’arbre la fulla qu’ ha perdut?<br> +No, qu’ en brota de novas.</p> +<p>¿Plora la font l’aygua que pert á doll?<br> +No, que de nova en brolla.</p> +<p>¿Plora la serp l’arrebassada pell?<br> +No, que nova la posa.</p> +<p>¿Plora la terra el Sol que ‘s pon? Oh no,<br> +qu’ espera un’ altre aurora.</p> +<p>¿Per qué, donchs, ploras tú lo que s’en va,<br> +si tot passa y tot torna?</p> +<p>¿Per qué ploras las horas qu’ han fugit<br> +si vindrán altras horas?</p> +<h3 id="las-cinch-1">Las cinch</h3> +<p>Hi han días en la vida llarchs y tristos,<br> +días de dol, eterns;<br> +días que semblan una nit d’insomni,<br> +gris el cor, gris el cel.<br> +Días en què un se creu sol en la terra,<br> +perdut en un desert,<br> +–desert sense aixapluch, sense un oäsis<br> +y abandonat de Deu.<br> +Mes tot es fantasía; el temps galopa;<br> +l’un’ hora á l’altra empeny,<br> +y aquell Sol invisible va á la posta,<br> +y negre y sense estels<br> +vé la nit y s’en va. Llavors la fosca<br> +se fa llum esplendent<br> +y Deu, que vetlla sempre, ’t crida: ¡Oh Llátzer!<br> +¡aixeca’t, lluyta y venç!</p> +<h3 id="las-sis-1">Las sis</h3> +<p>Els aucells cantan y la tarde cau.</p> +<p>L’ hora es tevia y serena<br> +y un goig serè nostre esperit umplena.<br> +El Sol flameja y l’alè d’ayre es suau.</p> +<p>Els aucells cantan y la tarde cau.</p> +<p>¡Inefable poesía<br> +que mou el cor á benehir el día!<br> +¡Himne sublim que ’s fon ab el cel blau!</p> +<p>Els aucells cantan y la tarde cau.</p> +<h3 id="las-set-1">Las set</h3> +<p>Serra enllá s’ha post el Sol<br> +y els estels van desvetllantse;<br> +la campana lentament,<br> +lentament la oració canta.<br> +La Montanya ’s va adormint,<br> +adormint,<br> +¡santa nit y adeu, Montanya!</p> +<p>Las granotas gambejant<br> +van pujant fins á flor d’aigua,<br> +van donant l’adeu al Sol<br> +y saludan la vesprada.<br> +La Montanya ’s va adormint,<br> +adormint,<br> +¡santa nit y adeu, Montanya!</p> +<p>El cantayre rossinyol<br> +entre els vímets y las canyas,<br> +tot cantant cansóns d’amor<br> +vetlla el sòn á sa estimada.<br> +La Montanya s’ha adormit,<br> +¡santa nit!<br> +¡santa nit y adeu, Montanya!</p> +<h3 id="las-vuyt-1">Las vuyt</h3> +<p>Dalt del carener dentellat de vidres<br> +del mural qu’ enclou el jardí florit,<br> +aclofats dos gats fit á fit se miran<br> +sens parpellejar, sempre fit á fit.</p> +<p>Foguejant el gat y glacial la gata<br> +semblan dos dragóns, monstres de granit,<br> +guardadors fidels del mural del temple<br> +hont el déu Amor forja l’infinit.</p> +<p>Y la tarde cau y els remors s’adormen<br> +y s’enfonza el Sol y esplendeix la nit,<br> +y entre la foscor aquells ulls relluhen<br> +fit á fit mirant, sempre fit á fit.</p> +<h2 id="nit">Nit</h2> +<h3 id="las-nou-1">Las nou</h3> +<p>El Cel –el germá gran– obra sos ulls, que són<br> +estrellas á miriadas.<br> +El Mar –germá mitjá– bressa cantant, cantant<br> +una non-non d’onadas.</p> +<p>Y en tant en son bressol la Terra ’s va adormint,<br> +–la germaneta xica–<br> +sota l’esguart del Cel y á la non-non del Mar,<br> +que may s’adormen mica.</p> +<h3 id="las-deu-1">Las deu</h3> +<p>La Lluna,<br> +la bruna,<br> +vestida de dol,<br> +suspira<br> +quan mira<br> +la posta del Sol.</p> +<p>L’ estrella<br> +més bella<br> +del blau firmament:<br> +“¡Oh, Lluna!<br> +–tot d’una<br> +li crida sonrient.–”</p> +<p>“Tan trista<br> +t’ he vista<br> +que ’m dónas condol;<br> +¡llumena<br> +serena!<br> +¡no ’l guaytis el Sol!”</p> +<p>La Lluna,<br> +la bruna,<br> +jamay li ha respost,<br> +y avansa<br> +migrantse<br> +camí del Sol post.</p> +<h3 id="las-onze-1">Las onze</h3> +<p>Tots els remors han emmudit. La Lluna<br> +posa en la terra sa glacial besada.<br> +Tots els colors s’han apagat. En l’ombra<br> +las flors s’adormen y els capets decantan.</p> +<p>Remors, colors, perfums, la vida entera<br> +com devant d’un misteri formidable<br> +sembla sometre ’s. Tot s’ajup y adora,<br> +tot calla respectuós. Es Deu que passa.</p> +<h3 id="las-dotze-1">Las dotze</h3> +<p>L’ Angel de la sòn<br> +té las alas blancas,<br> +té d’or fí ’l cabell<br> +y el vestit de plata.<br> +No bé s’ha fet nit<br> +que del cel devalla;<br> +per obrirli pas<br> +els estels s’apartan.</p> +<p>L’ Angel de la sòn<br> +entra en una cambra<br> +hont veu uns ulls blaus<br> +desvetllats encare.<br> +L’ Angel sab cansóns<br> +que no sab cap mare,<br> +que portan als ulls<br> +la sòn més manyaga.</p> +<p>L’ Angel de la sòn,<br> +quan clareja l’alba,<br> +dret al Paradís<br> +bat de nou las alas.<br> +Al veure ’l passar<br> +las alosas cantan<br> +y s’aixeca el Sol<br> +y las flors esclatan.</p> +<h3 id="la-una-1">La una</h3> +<p>El tic-tac del rellotje ’m fa l’efecte<br> +del tic-tac d’un molí,<br> +d’un molí infatigable que mòlt sempre,<br> +sense treva ni fí;</p> +<p>d’un molí fariner qu’ en lloch de xeixa<br> +va triturant segóns,<br> +minuts y horas y días y anys y sigles<br> +y miriadas y móns.</p> +<p>El tic-tac del rellotje ‘m sembla l’eco<br> +fatalment mesurat,<br> +d’un vell molí qu’ en compte de farina<br> +va fent l’eternitat.</p> +<h3 id="las-dugas-1">Las dugas</h3> +<p>La Lluna, com un’ hostia rutilant<br> +qu’ un invisible sacerdot aixeca,<br> +s’enlayra magestuosa cel-amunt,<br> +cel-amunt, amunt sempre.</p> +<p>Y las estrellas, resplandint entorn<br> +ab ulls d’adoració clavats en ella,<br> +la segueixen extáticas… Y apar<br> +que tot fent vía pregan.</p> +<h3 id="las-tres-1">Las tres</h3> +<p>Estrellas del Cel, ulls d’or de la nit,<br> +ulls d’or que vetlleu pel sòn de la Terra,<br> +engrunas de Sol, polsim d’infinit,<br> +sublims lluhernetas:</p> +<p>Vosaltras sabeu què veuen en tant<br> +en somnis las valls y els mars y las selvas;<br> +vosaltres sabeu què ’s diu palpitant<br> +la eterna parella.</p> +<p>Vosaltras sabeu què hi há més enllá<br> +del blau d’aqueix blau qu’ al cor assedega;<br> +vosaltras sabeu quí forja el demá<br> +y els sigles y el Sempre.</p> +<p>Vosaltras sabeu els amors discrets<br> +de l’Ombra y la Llum, del Cel y la Terra…<br> +¡mes ay, que secrets guardeu llurs secrets,<br> +esfinges eternas!</p> +<h3 id="las-quatre-1">Las quatre</h3> +<p>El bon Deu va cel á través:<br> +–porta vestit blau constel·lat d’estrellas.<br> +L’ èter á son pas brunz com si cantés;<br> +l’Infinit, humil, desclou maravellas.<br> +El bon Deu va cel á través.</p> +<p>El bon Deu va mar á través:<br> +–porta vestit vert vorejat d’escuma.<br> +Hont ell posa el peu l’ona posa un bes;<br> +per sos flanchs oberts l’abisme el perfuma.<br> +El bon Deu va mar á través.</p> +<p>El bon Deu va camps á través:<br> +–porta vestit d’or brodat de rosellas.<br> +Espigas y flors li fan d’incencés;<br> +diu el rossinyol sas cansóns més bellas.<br> +El bon Deu va camps á través.</p> +<div style='text-align:center'>*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 76894 ***</div> +</body> +</html> + diff --git a/76894-h/images/cover.jpg b/76894-h/images/cover.jpg Binary files differnew file mode 100644 index 0000000..ea4636c --- /dev/null +++ b/76894-h/images/cover.jpg diff --git a/LICENSE.txt b/LICENSE.txt new file mode 100644 index 0000000..6312041 --- /dev/null +++ b/LICENSE.txt @@ -0,0 +1,11 @@ +This eBook, including all associated images, markup, improvements, +metadata, and any other content or labor, has been confirmed to be +in the PUBLIC DOMAIN IN THE UNITED STATES. + +Procedures for determining public domain status are described in +the "Copyright How-To" at https://www.gutenberg.org. + +No investigation has been made concerning possible copyrights in +jurisdictions other than the United States. Anyone seeking to utilize +this eBook outside of the United States should confirm copyright +status under the laws that apply to them. diff --git a/README.md b/README.md new file mode 100644 index 0000000..9e6e0e1 --- /dev/null +++ b/README.md @@ -0,0 +1,2 @@ +Project Gutenberg (https://www.gutenberg.org) public repository for eBook #76894 +(https://www.gutenberg.org/ebooks/76894) |
