summaryrefslogtreecommitdiff
diff options
context:
space:
mode:
authorpgww <pgww@lists.pglaf.org>2025-09-17 10:22:02 -0700
committerpgww <pgww@lists.pglaf.org>2025-09-17 10:22:02 -0700
commitb9c8d8469d3127aaadddacea4ecfcced304080f9 (patch)
treedd5f0a9015adace9cdc841411878f70f18daec5d
Update for 76894HEADmain
-rw-r--r--.gitattributes3
-rw-r--r--76894-0.txt494
-rw-r--r--76894-h/76894-h.htm553
-rw-r--r--76894-h/images/cover.jpgbin0 -> 417101 bytes
-rw-r--r--LICENSE.txt11
-rw-r--r--README.md2
6 files changed, 1063 insertions, 0 deletions
diff --git a/.gitattributes b/.gitattributes
new file mode 100644
index 0000000..6833f05
--- /dev/null
+++ b/.gitattributes
@@ -0,0 +1,3 @@
+* text=auto
+*.txt text
+*.md text
diff --git a/76894-0.txt b/76894-0.txt
new file mode 100644
index 0000000..512c2a1
--- /dev/null
+++ b/76894-0.txt
@@ -0,0 +1,494 @@
+
+*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 76894 ***
+
+# Llibre d'horas {#llibre-dhoras .title}
+
+Apel·les Mestres
+
+1899
+
+
+`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per
+l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte
+Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.`
+
+## Matí
+
+### Las cinch
+
+Un crit d'alosa per demunt dels camps,
+palpitant d'alegría,
+nota vibrant, preludi joguillós
+d'una gran sinfonía...
+¡Es el día! ¡es el día!
+
+Una claror de somni en l'horizó,
+que pel cel se destría,
+y més qu' una claror sembla un sonrís
+d'un infant que somía...
+¡Es el día! ¡es el día!
+
+Una derrera estrella en l'alt del alt
+que 's detura en sa vía
+y 's clou parpellejant en l'infinit
+com si de sòn moría...
+¡Es el día! ¡es el día!
+
+Un raig de Sol com espurneig d'un foch
+que lluyta ab l'agonía
+y benfactor l'oratje matinal
+d'una bufada atía...
+¡Es el día! ¡es el día!
+
+### Las sis
+
+Amiga meva, ¿dorms?
+si dorms desperta't,
+¿no sents el reyetó
+com xerroteja?
+
+¿No veus el raig vermell
+d'un Sol de festa
+que t' entra á saludar
+per las escletxas?
+
+¿No sents com si uns ditets
+discrets y tendres
+truquessin en las flors
+de la finestra?...
+
+Amiga meva, ¿dorms?
+si dorms desperta't;
+¡es la Vida que neix!
+¡visquem ab ella!
+
+### Las set
+
+En aquet festí de perfums y cants,
+d'iris y brunzits, d'alas y poncellas;
+en la orgía breu de transports d'amor
+qu' el matí celebra;
+
+En aquet festí que Deu presideix,
+y hont tot té sa part, hont tot s'ubrïaga,
+de Sol els aucells, l'oreig de perfums,
+las flors de rosada;
+
+En la orgía breu hont sas bodas d'or
+festejan rihent el Cel y la Terra;
+com aucells y flors hi som convidats,
+dolsa amiga meva.
+
+Portemhi en present tot el nostre amor,
+que fóra eternal si ho fóssim nosaltres;
+beguemhi també l'ardent raig de Sol
+que fogueja l'ánima.
+
+Beguemhi aqueix foch qu' el día naixent
+serveix generós al vas de la Vida!
+¡Seguemhi, amor meu! ¡siguem del festí!
+¡gosem de l'orgía!
+
+### Las vuyt
+
+Nuvolós ò serè, 'l día d'avuy
+es el millor dels días
+perque es l'únich qu' es nostre; els qu' han passat,
+passats per sempre sigan.
+
+Els días que vindrán --si han de venir--
+molt en bonhora vingan!
+Quan el demá será tornat avuy,
+¡aquèll será bon día!
+
+### Las nou
+
+Per fer camí, desfeste en hom prudent
+de tota carga inútil.
+
+Si vols crusar el món, lliure y dispost
+y trobar breu la ruta,
+desfeste dels recorts, carga de plom,
+inservible y feixuga,
+que fa vinclar el front sota son pes,
+y es un mal corch que furga.
+
+Pren pocas ilusións en ton sarró,
+qu' es provisió perduda;
+com més plena l'alforja en portarás,
+l'has de trobar més buyda.
+
+Per fer camí pren el bagatje just,
+tot lo més just que pugas:
+la constancia en el cor, la calma al seny
+y la vista á la altura.
+
+### Las deu
+
+No riguis: en cada flor
+hi há viu, palpitant, un cor,
+un' ánima... com la teva;
+qu' ávida d'espay y llum
+se desvaneix en perfum,
+--ò no 's desvaneix, s'eleva!
+
+Aspira la flor en tant
+qu' es flor; beneheix l'instant,
+el curt instant de la vida.
+El Sol es alt, alsa el cap!
+gosa y viu! Demá --¡quí sab!
+¿y si Demá fós mentida?
+
+### Las onze
+
+Algú qu' es més que jo y sab més que jo
+m' ha posat en la terra;
+ignoro per què hi soch y per quant temps,
+qu' això no es cosa meva.
+
+Armat --y ben armat-- de mos sentits
+cumplesch ma centinella,
+observant la consigna qu' he rebut:
+"Viu, traballa y espera."
+
+Y defensant mon lloch visch amatent
+esperant ab fermesa
+qu' Aquell que m' hi ha posat me diga: "¡Prou!
+Ta missió ja es cumplerta."
+
+### Las dotze
+
+El Sol bat sobre els camps. Las corretjolas
+obrint sos ulls morats guaytan entorn,
+y abrassan las espigas ab sos brassos
+engalanats de flors.
+
+El Sol bat sobre els camps. Acompassadas
+brandant al buf ardent del ventijol
+se besan las espigas y rosellas,
+cugulas y llacsóns.
+
+El Sol bat sobre els camps. Tot brunz, tot vibra
+y entona ab veu solemne una cansó:
+la cansó de la vida y l'esperansa
+teixida ab raigs de Sol.
+
+El Sol bat sobre els camps. Y aucells y plantas
+y abellas, brumarots y papellóns
+me saludan al veure'm y 'm convidan
+á cantar sa cansó.
+
+## Tarde
+
+### La una
+
+Lo qu' ha sigut no tornará á ser nostre,
+lo qu' ha de ser potser no ho siga may;
+tan sols lo qu' es, tan sols el moment d'are,
+tan sols això 'ns pertany.
+
+Y aquet tresor el malversem il·lusos
+en glatir y anyorar,
+per un vinent, que no veurem tal volta,
+y un passat mort, eternament passat.
+
+### Las dugas
+
+De las boras dels camíns
+l'escardot ne fa jardíns,
+mes ¿quí veu sas flors moradas?
+En els boscatjes deserts
+el merlot dóna concerts,
+mes ¿quí las sent sas passadas?
+
+¡Deu te dó flors, escardot!
+¡Deu te dó cansóns, merlot!
+Deu vos guard, sublims artistas,
+qu' esclateu joyosament
+en cansóns que ningú sent
+y en flors que no han de ser vistas!
+
+### Las tres
+
+Blanca, macissa, dropament superba
+s'arrossega pel cel la nuvolada;
+ja l'ombra la invadeix; ja l'astre pròdich
+pomposament la daura.
+
+¡Guáytala bé! Fent vía y removentse,
+de formas va cambiant. Ja apar la imatje
+del Pirineu de magestuosas cimas
+eternament nevadas;
+
+ja un llëó colossal que obrint la gola
+sacut la cabellera estarrufada;
+ja un quissoy monstruós, qu' als peus del amo
+dòcil y humil s'arrana;
+
+ja funeraria professó de monjos
+encaputxats de blanch, marxant ab pausa;
+ja un remat de moltóns; ja un rompent d'onas
+y escuma que 's desgrana;
+
+ja un camp ple d'ammetllers d'alba florida
+qu' un oreig displicent pel cel escampa...
+ja res, ja s'ha desfet. Com tots els núvols!
+com tot muda y tot passa!
+
+### Las quatre
+
+¿Plora l'arbre la fulla qu' ha perdut?
+No, qu' en brota de novas.
+
+¿Plora la font l'aygua que pert á doll?
+No, que de nova en brolla.
+
+¿Plora la serp l'arrebassada pell?
+No, que nova la posa.
+
+¿Plora la terra el Sol que 's pon? Oh no,
+qu' espera un' altre aurora.
+
+¿Per qué, donchs, ploras tú lo que s'en va,
+si tot passa y tot torna?
+
+¿Per qué ploras las horas qu' han fugit
+si vindrán altras horas?
+
+### Las cinch
+
+Hi han días en la vida llarchs y tristos,
+días de dol, eterns;
+días que semblan una nit d'insomni,
+gris el cor, gris el cel.
+Días en què un se creu sol en la terra,
+perdut en un desert,
+--desert sense aixapluch, sense un oäsis
+y abandonat de Deu.
+Mes tot es fantasía; el temps galopa;
+l'un' hora á l'altra empeny,
+y aquell Sol invisible va á la posta,
+y negre y sense estels
+vé la nit y s'en va. Llavors la fosca
+se fa llum esplendent
+y Deu, que vetlla sempre, 't crida: ¡Oh Llátzer!
+¡aixeca't, lluyta y venç!
+
+### Las sis
+
+Els aucells cantan y la tarde cau.
+
+L' hora es tevia y serena
+y un goig serè nostre esperit umplena.
+El Sol flameja y l'alè d'ayre es suau.
+
+Els aucells cantan y la tarde cau.
+
+¡Inefable poesía
+que mou el cor á benehir el día!
+¡Himne sublim que 's fon ab el cel blau!
+
+Els aucells cantan y la tarde cau.
+
+### Las set
+
+Serra enllá s'ha post el Sol
+y els estels van desvetllantse;
+la campana lentament,
+lentament la oració canta.
+La Montanya 's va adormint,
+adormint,
+¡santa nit y adeu, Montanya!
+
+Las granotas gambejant
+van pujant fins á flor d'aigua,
+van donant l'adeu al Sol
+y saludan la vesprada.
+La Montanya 's va adormint,
+adormint,
+¡santa nit y adeu, Montanya!
+
+El cantayre rossinyol
+entre els vímets y las canyas,
+tot cantant cansóns d'amor
+vetlla el sòn á sa estimada.
+La Montanya s'ha adormit,
+¡santa nit!
+¡santa nit y adeu, Montanya!
+
+### Las vuyt
+
+Dalt del carener dentellat de vidres
+del mural qu' enclou el jardí florit,
+aclofats dos gats fit á fit se miran
+sens parpellejar, sempre fit á fit.
+
+Foguejant el gat y glacial la gata
+semblan dos dragóns, monstres de granit,
+guardadors fidels del mural del temple
+hont el déu Amor forja l'infinit.
+
+Y la tarde cau y els remors s'adormen
+y s'enfonza el Sol y esplendeix la nit,
+y entre la foscor aquells ulls relluhen
+fit á fit mirant, sempre fit á fit.
+
+## Nit
+
+### Las nou
+
+El Cel --el germá gran-- obra sos ulls, que són
+estrellas á miriadas.
+El Mar --germá mitjá-- bressa cantant, cantant
+una non-non d'onadas.
+
+Y en tant en son bressol la Terra 's va adormint,
+--la germaneta xica--
+sota l'esguart del Cel y á la non-non del Mar,
+que may s'adormen mica.
+
+### Las deu
+
+La Lluna,
+la bruna,
+vestida de dol,
+suspira
+quan mira
+la posta del Sol.
+
+L' estrella
+més bella
+del blau firmament:
+"¡Oh, Lluna!
+--tot d'una
+li crida sonrient.--"
+
+"Tan trista
+t' he vista
+que 'm dónas condol;
+¡llumena
+serena!
+¡no 'l guaytis el Sol!"
+
+La Lluna,
+la bruna,
+jamay li ha respost,
+y avansa
+migrantse
+camí del Sol post.
+
+### Las onze
+
+Tots els remors han emmudit. La Lluna
+posa en la terra sa glacial besada.
+Tots els colors s'han apagat. En l'ombra
+las flors s'adormen y els capets decantan.
+
+Remors, colors, perfums, la vida entera
+com devant d'un misteri formidable
+sembla sometre 's. Tot s'ajup y adora,
+tot calla respectuós. Es Deu que passa.
+
+### Las dotze
+
+L' Angel de la sòn
+té las alas blancas,
+té d'or fí 'l cabell
+y el vestit de plata.
+No bé s'ha fet nit
+que del cel devalla;
+per obrirli pas
+els estels s'apartan.
+
+L' Angel de la sòn
+entra en una cambra
+hont veu uns ulls blaus
+desvetllats encare.
+L' Angel sab cansóns
+que no sab cap mare,
+que portan als ulls
+la sòn més manyaga.
+
+L' Angel de la sòn,
+quan clareja l'alba,
+dret al Paradís
+bat de nou las alas.
+Al veure 'l passar
+las alosas cantan
+y s'aixeca el Sol
+y las flors esclatan.
+
+### La una
+
+El tic-tac del rellotje 'm fa l'efecte
+del tic-tac d'un molí,
+d'un molí infatigable que mòlt sempre,
+sense treva ni fí;
+
+d'un molí fariner qu' en lloch de xeixa
+va triturant segóns,
+minuts y horas y días y anys y sigles
+y miriadas y móns.
+
+El tic-tac del rellotje 'm sembla l'eco
+fatalment mesurat,
+d'un vell molí qu' en compte de farina
+va fent l'eternitat.
+
+### Las dugas
+
+La Lluna, com un' hostia rutilant
+qu' un invisible sacerdot aixeca,
+s'enlayra magestuosa cel-amunt,
+cel-amunt, amunt sempre.
+
+Y las estrellas, resplandint entorn
+ab ulls d'adoració clavats en ella,
+la segueixen extáticas... Y apar
+que tot fent vía pregan.
+
+### Las tres
+
+Estrellas del Cel, ulls d'or de la nit,
+ulls d'or que vetlleu pel sòn de la Terra,
+engrunas de Sol, polsim d'infinit,
+sublims lluhernetas:
+
+Vosaltras sabeu què veuen en tant
+en somnis las valls y els mars y las selvas;
+vosaltres sabeu què 's diu palpitant
+la eterna parella.
+
+Vosaltras sabeu què hi há més enllá
+del blau d'aqueix blau qu' al cor assedega;
+vosaltras sabeu quí forja el demá
+y els sigles y el Sempre.
+
+Vosaltras sabeu els amors discrets
+de l'Ombra y la Llum, del Cel y la Terra...
+¡mes ay, que secrets guardeu llurs secrets,
+esfinges eternas!
+
+### Las quatre
+
+El bon Deu va cel á través:
+--porta vestit blau constel·lat d'estrellas.
+L' èter á son pas brunz com si cantés;
+l'Infinit, humil, desclou maravellas.
+El bon Deu va cel á través.
+
+El bon Deu va mar á través:
+--porta vestit vert vorejat d'escuma.
+Hont ell posa el peu l'ona posa un bes;
+per sos flanchs oberts l'abisme el perfuma.
+El bon Deu va mar á través.
+
+El bon Deu va camps á través:
+--porta vestit d'or brodat de rosellas.
+Espigas y flors li fan d'incencés;
+diu el rossinyol sas cansóns més bellas.
+El bon Deu va camps á través.
+
+
+
+*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 76894 ***
diff --git a/76894-h/76894-h.htm b/76894-h/76894-h.htm
new file mode 100644
index 0000000..8c5d925
--- /dev/null
+++ b/76894-h/76894-h.htm
@@ -0,0 +1,553 @@
+<!DOCTYPE html>
+<html lang="ca">
+<head>
+ <meta charset="utf-8" >
+ <meta name="generator" content="pandoc" >
+ <meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0, user-scalable=yes" >
+ <meta name="author" content="Apel·les Mestres" >
+ <link rel="icon" href="images/cover.jpg" type="image/x-cover">
+ <meta name="dcterms.date" content="1899-01-01" >
+ <title>Llibre d’horas | Project Gutenberg</title>
+ <style>
+ html {
+line-height : 1.5;
+font-family : Georgia, serif;
+font-size : 20px;
+color : #1a1a1a;
+background-color : #fdfdfd;
+}
+body {
+margin : 0 auto;
+max-width : 36em;
+padding-left : 120px;
+padding-right : 50px;
+padding-top : 50px;
+padding-bottom : 50px;
+}
+@media print {
+body {
+background-color : transparent;
+color : black;
+font-size : 12pt;
+}
+p, h2, h3 {
+orphans : 3;
+widows : 3;
+}
+h2, h3, h4 {
+page-break-after : avoid;
+}
+}
+p {
+margin : 1em 0;
+}
+a {
+color : #1a1a1a;
+}
+a:visited {
+color : #1a1a1a;
+}
+img {
+max-width : 70%;
+border: 1px solid #555;
+}
+h1 {
+ margin-top : 1.4em;
+ text-align : center;
+}
+
+h2, h3, h4, h5, h6 {
+margin-top : 1.4em;
+text-align : left;
+}
+h2 {
+ margin-left : -1.7em;
+ border-bottom-style: solid;
+ border-color: gray;
+}
+h3 {
+ margin-left : -1.7em;
+}
+h4 {
+ margin-left : 1.7em;
+}
+h5, h6 {
+font-size : 1em;
+font-style : italic;
+}
+h6 {
+font-weight : normal;
+}
+ol, ul {
+padding-left : 1.7em;
+margin-top : 1em;
+}
+li > ol, li > ul {
+margin-top : 0;
+}
+blockquote {
+margin : 1em 0 1em 1.7em;
+padding-left : 1em;
+border-left : 2px solid #e6e6e6;
+font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;
+font-size: 90%;
+}
+code {
+font-family : Menlo, Monaco, 'Lucida Console', Consolas, monospace;
+font-size : 85%;
+margin : 0;
+}
+pre {
+margin : 1em 0;
+overflow : auto;
+}
+pre code {
+padding : 0;
+overflow : visible;
+}
+.sourceCode {
+background-color : transparent;
+overflow : visible;
+}
+hr {
+background-color : #1a1a1a;
+border : none;
+height : 1px;
+margin : 1em 0;
+}
+table {
+margin : 1em 0;
+border-collapse : collapse;
+width : 100%;
+display : block;
+}
+table caption {
+margin-bottom : 0.75em;
+}
+tbody {
+margin-top : 0.5em;
+border-top : 1px solid #1a1a1a;
+border-bottom : 1px solid #1a1a1a;
+}
+th {
+border-top : 1px solid #1a1a1a;
+padding : 0.25em 0.5em 0.25em 0.5em;
+}
+td {
+padding : 0.125em 0.5em 0.25em 0.5em;
+}
+header {
+margin-bottom : 4em;
+text-align : center;
+}
+#TOC li {
+list-style : none;
+}
+code {
+white-space : pre-wrap;
+}
+span.smallcaps {
+font-variant : small-caps;
+}
+span.underline {
+text-decoration : underline;
+}
+div.column {
+display : inline-block;
+vertical-align : top;
+width : 50%;
+}
+div.hanging-indent {
+margin-left : 1.5em;
+text-indent : -1.5em;
+}
+ul.task-list {
+list-style : none;
+}
+</style>
+</head>
+<body>
+<div style='text-align:center'>*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 76894 ***</div>
+<header id="title-block-header">
+<img src="images/cover.jpg" alt="portada" >
+<h1 class="title">Llibre d’horas</h1>
+<p class="author">Apel·les Mestres</p>
+<p class="date">1899</p>
+</header>
+<p><code>Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.</code></p>
+<h2 id="matí">Matí</h2>
+<h3 id="las-cinch">Las cinch</h3>
+<p>Un crit d’alosa per demunt dels camps,<br>
+palpitant d’alegría,<br>
+nota vibrant, preludi joguillós<br>
+d’una gran sinfonía…<br>
+¡Es el día! ¡es el día!</p>
+<p>Una claror de somni en l’horizó,<br>
+que pel cel se destría,<br>
+y més qu’ una claror sembla un sonrís<br>
+d’un infant que somía…<br>
+¡Es el día! ¡es el día!</p>
+<p>Una derrera estrella en l’alt del alt<br>
+que ’s detura en sa vía<br>
+y ’s clou parpellejant en l’infinit<br>
+com si de sòn moría…<br>
+¡Es el día! ¡es el día!</p>
+<p>Un raig de Sol com espurneig d’un foch<br>
+que lluyta ab l’agonía<br>
+y benfactor l’oratje matinal<br>
+d’una bufada atía…<br>
+¡Es el día! ¡es el día!</p>
+<h3 id="las-sis">Las sis</h3>
+<p>Amiga meva, ¿dorms?<br>
+si dorms desperta’t,<br>
+¿no sents el reyetó<br>
+com xerroteja?</p>
+<p>¿No veus el raig vermell<br>
+d’un Sol de festa<br>
+que t’ entra á saludar<br>
+per las escletxas?</p>
+<p>¿No sents com si uns ditets<br>
+discrets y tendres<br>
+truquessin en las flors<br>
+de la finestra?…</p>
+<p>Amiga meva, ¿dorms?<br>
+si dorms desperta’t;<br>
+¡es la Vida que neix!<br>
+¡visquem ab ella!</p>
+<h3 id="las-set">Las set</h3>
+<p>En aquet festí de perfums y cants,<br>
+d’iris y brunzits, d’alas y poncellas;<br>
+en la orgía breu de transports d’amor<br>
+qu’ el matí celebra;</p>
+<p>En aquet festí que Deu presideix,<br>
+y hont tot té sa part, hont tot s’ubrïaga,<br>
+de Sol els aucells, l’oreig de perfums,<br>
+las flors de rosada;</p>
+<p>En la orgía breu hont sas bodas d’or<br>
+festejan rihent el Cel y la Terra;<br>
+com aucells y flors hi som convidats,<br>
+dolsa amiga meva.</p>
+<p>Portemhi en present tot el nostre amor,<br>
+que fóra eternal si ho fóssim nosaltres;<br>
+beguemhi també l’ardent raig de Sol<br>
+que fogueja l’ánima.</p>
+<p>Beguemhi aqueix foch qu’ el día naixent<br>
+serveix generós al vas de la Vida!<br>
+¡Seguemhi, amor meu! ¡siguem del festí!<br>
+¡gosem de l’orgía!</p>
+<h3 id="las-vuyt">Las vuyt</h3>
+<p>Nuvolós ò serè, ‘l día d’avuy<br>
+es el millor dels días<br>
+perque es l’únich qu’ es nostre; els qu’ han passat,<br>
+passats per sempre sigan.</p>
+<p>Els días que vindrán –si han de venir–<br>
+molt en bonhora vingan!<br>
+Quan el demá será tornat avuy,<br>
+¡aquèll será bon día!</p>
+<h3 id="las-nou">Las nou</h3>
+<p>Per fer camí, desfeste en hom prudent<br>
+de tota carga inútil.</p>
+<p>Si vols crusar el món, lliure y dispost<br>
+y trobar breu la ruta,<br>
+desfeste dels recorts, carga de plom,<br>
+inservible y feixuga,<br>
+que fa vinclar el front sota son pes,<br>
+y es un mal corch que furga.</p>
+<p>Pren pocas ilusións en ton sarró,<br>
+qu’ es provisió perduda;<br>
+com més plena l’alforja en portarás,<br>
+l’has de trobar més buyda.</p>
+<p>Per fer camí pren el bagatje just,<br>
+tot lo més just que pugas:<br>
+la constancia en el cor, la calma al seny<br>
+y la vista á la altura.</p>
+<h3 id="las-deu">Las deu</h3>
+<p>No riguis: en cada flor<br>
+hi há viu, palpitant, un cor,<br>
+un’ ánima… com la teva;<br>
+qu’ ávida d’espay y llum<br>
+se desvaneix en perfum,<br>
+–ò no ’s desvaneix, s’eleva!</p>
+<p>Aspira la flor en tant<br>
+qu’ es flor; beneheix l’instant,<br>
+el curt instant de la vida.<br>
+El Sol es alt, alsa el cap!<br>
+gosa y viu! Demá –¡quí sab!<br>
+¿y si Demá fós mentida?</p>
+<h3 id="las-onze">Las onze</h3>
+<p>Algú qu’ es més que jo y sab més que jo<br>
+m’ ha posat en la terra;<br>
+ignoro per què hi soch y per quant temps,<br>
+qu’ això no es cosa meva.</p>
+<p>Armat –y ben armat– de mos sentits<br>
+cumplesch ma centinella,<br>
+observant la consigna qu’ he rebut:<br>
+“Viu, traballa y espera.”</p>
+<p>Y defensant mon lloch visch amatent<br>
+esperant ab fermesa<br>
+qu’ Aquell que m’ hi ha posat me diga: “¡Prou!<br>
+Ta missió ja es cumplerta.”</p>
+<h3 id="las-dotze">Las dotze</h3>
+<p>El Sol bat sobre els camps. Las corretjolas<br>
+obrint sos ulls morats guaytan entorn,<br>
+y abrassan las espigas ab sos brassos<br>
+engalanats de flors.</p>
+<p>El Sol bat sobre els camps. Acompassadas<br>
+brandant al buf ardent del ventijol<br>
+se besan las espigas y rosellas,<br>
+cugulas y llacsóns.</p>
+<p>El Sol bat sobre els camps. Tot brunz, tot vibra<br>
+y entona ab veu solemne una cansó:<br>
+la cansó de la vida y l’esperansa<br>
+teixida ab raigs de Sol.</p>
+<p>El Sol bat sobre els camps. Y aucells y plantas<br>
+y abellas, brumarots y papellóns<br>
+me saludan al veure’m y ’m convidan<br>
+á cantar sa cansó.</p>
+<h2 id="tarde">Tarde</h2>
+<h3 id="la-una">La una</h3>
+<p>Lo qu’ ha sigut no tornará á ser nostre,<br>
+lo qu’ ha de ser potser no ho siga may;<br>
+tan sols lo qu’ es, tan sols el moment d’are,<br>
+tan sols això ’ns pertany.</p>
+<p>Y aquet tresor el malversem il·lusos<br>
+en glatir y anyorar,<br>
+per un vinent, que no veurem tal volta,<br>
+y un passat mort, eternament passat.</p>
+<h3 id="las-dugas">Las dugas</h3>
+<p>De las boras dels camíns<br>
+l’escardot ne fa jardíns,<br>
+mes ¿quí veu sas flors moradas?<br>
+En els boscatjes deserts<br>
+el merlot dóna concerts,<br>
+mes ¿quí las sent sas passadas?</p>
+<p>¡Deu te dó flors, escardot!<br>
+¡Deu te dó cansóns, merlot!<br>
+Deu vos guard, sublims artistas,<br>
+qu’ esclateu joyosament<br>
+en cansóns que ningú sent<br>
+y en flors que no han de ser vistas!</p>
+<h3 id="las-tres">Las tres</h3>
+<p>Blanca, macissa, dropament superba<br>
+s’arrossega pel cel la nuvolada;<br>
+ja l’ombra la invadeix; ja l’astre pròdich<br>
+pomposament la daura.</p>
+<p>¡Guáytala bé! Fent vía y removentse,<br>
+de formas va cambiant. Ja apar la imatje<br>
+del Pirineu de magestuosas cimas<br>
+eternament nevadas;</p>
+<p>ja un llëó colossal que obrint la gola<br>
+sacut la cabellera estarrufada;<br>
+ja un quissoy monstruós, qu’ als peus del amo<br>
+dòcil y humil s’arrana;</p>
+<p>ja funeraria professó de monjos<br>
+encaputxats de blanch, marxant ab pausa;<br>
+ja un remat de moltóns; ja un rompent d’onas<br>
+y escuma que ’s desgrana;</p>
+<p>ja un camp ple d’ammetllers d’alba florida<br>
+qu’ un oreig displicent pel cel escampa…<br>
+ja res, ja s’ha desfet. Com tots els núvols!<br>
+com tot muda y tot passa!</p>
+<h3 id="las-quatre">Las quatre</h3>
+<p>¿Plora l’arbre la fulla qu’ ha perdut?<br>
+No, qu’ en brota de novas.</p>
+<p>¿Plora la font l’aygua que pert á doll?<br>
+No, que de nova en brolla.</p>
+<p>¿Plora la serp l’arrebassada pell?<br>
+No, que nova la posa.</p>
+<p>¿Plora la terra el Sol que ‘s pon? Oh no,<br>
+qu’ espera un’ altre aurora.</p>
+<p>¿Per qué, donchs, ploras tú lo que s’en va,<br>
+si tot passa y tot torna?</p>
+<p>¿Per qué ploras las horas qu’ han fugit<br>
+si vindrán altras horas?</p>
+<h3 id="las-cinch-1">Las cinch</h3>
+<p>Hi han días en la vida llarchs y tristos,<br>
+días de dol, eterns;<br>
+días que semblan una nit d’insomni,<br>
+gris el cor, gris el cel.<br>
+Días en què un se creu sol en la terra,<br>
+perdut en un desert,<br>
+–desert sense aixapluch, sense un oäsis<br>
+y abandonat de Deu.<br>
+Mes tot es fantasía; el temps galopa;<br>
+l’un’ hora á l’altra empeny,<br>
+y aquell Sol invisible va á la posta,<br>
+y negre y sense estels<br>
+vé la nit y s’en va. Llavors la fosca<br>
+se fa llum esplendent<br>
+y Deu, que vetlla sempre, ’t crida: ¡Oh Llátzer!<br>
+¡aixeca’t, lluyta y venç!</p>
+<h3 id="las-sis-1">Las sis</h3>
+<p>Els aucells cantan y la tarde cau.</p>
+<p>L’ hora es tevia y serena<br>
+y un goig serè nostre esperit umplena.<br>
+El Sol flameja y l’alè d’ayre es suau.</p>
+<p>Els aucells cantan y la tarde cau.</p>
+<p>¡Inefable poesía<br>
+que mou el cor á benehir el día!<br>
+¡Himne sublim que ’s fon ab el cel blau!</p>
+<p>Els aucells cantan y la tarde cau.</p>
+<h3 id="las-set-1">Las set</h3>
+<p>Serra enllá s’ha post el Sol<br>
+y els estels van desvetllantse;<br>
+la campana lentament,<br>
+lentament la oració canta.<br>
+La Montanya ’s va adormint,<br>
+adormint,<br>
+¡santa nit y adeu, Montanya!</p>
+<p>Las granotas gambejant<br>
+van pujant fins á flor d’aigua,<br>
+van donant l’adeu al Sol<br>
+y saludan la vesprada.<br>
+La Montanya ’s va adormint,<br>
+adormint,<br>
+¡santa nit y adeu, Montanya!</p>
+<p>El cantayre rossinyol<br>
+entre els vímets y las canyas,<br>
+tot cantant cansóns d’amor<br>
+vetlla el sòn á sa estimada.<br>
+La Montanya s’ha adormit,<br>
+¡santa nit!<br>
+¡santa nit y adeu, Montanya!</p>
+<h3 id="las-vuyt-1">Las vuyt</h3>
+<p>Dalt del carener dentellat de vidres<br>
+del mural qu’ enclou el jardí florit,<br>
+aclofats dos gats fit á fit se miran<br>
+sens parpellejar, sempre fit á fit.</p>
+<p>Foguejant el gat y glacial la gata<br>
+semblan dos dragóns, monstres de granit,<br>
+guardadors fidels del mural del temple<br>
+hont el déu Amor forja l’infinit.</p>
+<p>Y la tarde cau y els remors s’adormen<br>
+y s’enfonza el Sol y esplendeix la nit,<br>
+y entre la foscor aquells ulls relluhen<br>
+fit á fit mirant, sempre fit á fit.</p>
+<h2 id="nit">Nit</h2>
+<h3 id="las-nou-1">Las nou</h3>
+<p>El Cel –el germá gran– obra sos ulls, que són<br>
+estrellas á miriadas.<br>
+El Mar –germá mitjá– bressa cantant, cantant<br>
+una non-non d’onadas.</p>
+<p>Y en tant en son bressol la Terra ’s va adormint,<br>
+–la germaneta xica–<br>
+sota l’esguart del Cel y á la non-non del Mar,<br>
+que may s’adormen mica.</p>
+<h3 id="las-deu-1">Las deu</h3>
+<p>La Lluna,<br>
+la bruna,<br>
+vestida de dol,<br>
+suspira<br>
+quan mira<br>
+la posta del Sol.</p>
+<p>L’ estrella<br>
+més bella<br>
+del blau firmament:<br>
+“¡Oh, Lluna!<br>
+–tot d’una<br>
+li crida sonrient.–”</p>
+<p>“Tan trista<br>
+t’ he vista<br>
+que ’m dónas condol;<br>
+¡llumena<br>
+serena!<br>
+¡no ’l guaytis el Sol!”</p>
+<p>La Lluna,<br>
+la bruna,<br>
+jamay li ha respost,<br>
+y avansa<br>
+migrantse<br>
+camí del Sol post.</p>
+<h3 id="las-onze-1">Las onze</h3>
+<p>Tots els remors han emmudit. La Lluna<br>
+posa en la terra sa glacial besada.<br>
+Tots els colors s’han apagat. En l’ombra<br>
+las flors s’adormen y els capets decantan.</p>
+<p>Remors, colors, perfums, la vida entera<br>
+com devant d’un misteri formidable<br>
+sembla sometre ’s. Tot s’ajup y adora,<br>
+tot calla respectuós. Es Deu que passa.</p>
+<h3 id="las-dotze-1">Las dotze</h3>
+<p>L’ Angel de la sòn<br>
+té las alas blancas,<br>
+té d’or fí ’l cabell<br>
+y el vestit de plata.<br>
+No bé s’ha fet nit<br>
+que del cel devalla;<br>
+per obrirli pas<br>
+els estels s’apartan.</p>
+<p>L’ Angel de la sòn<br>
+entra en una cambra<br>
+hont veu uns ulls blaus<br>
+desvetllats encare.<br>
+L’ Angel sab cansóns<br>
+que no sab cap mare,<br>
+que portan als ulls<br>
+la sòn més manyaga.</p>
+<p>L’ Angel de la sòn,<br>
+quan clareja l’alba,<br>
+dret al Paradís<br>
+bat de nou las alas.<br>
+Al veure ’l passar<br>
+las alosas cantan<br>
+y s’aixeca el Sol<br>
+y las flors esclatan.</p>
+<h3 id="la-una-1">La una</h3>
+<p>El tic-tac del rellotje ’m fa l’efecte<br>
+del tic-tac d’un molí,<br>
+d’un molí infatigable que mòlt sempre,<br>
+sense treva ni fí;</p>
+<p>d’un molí fariner qu’ en lloch de xeixa<br>
+va triturant segóns,<br>
+minuts y horas y días y anys y sigles<br>
+y miriadas y móns.</p>
+<p>El tic-tac del rellotje ‘m sembla l’eco<br>
+fatalment mesurat,<br>
+d’un vell molí qu’ en compte de farina<br>
+va fent l’eternitat.</p>
+<h3 id="las-dugas-1">Las dugas</h3>
+<p>La Lluna, com un’ hostia rutilant<br>
+qu’ un invisible sacerdot aixeca,<br>
+s’enlayra magestuosa cel-amunt,<br>
+cel-amunt, amunt sempre.</p>
+<p>Y las estrellas, resplandint entorn<br>
+ab ulls d’adoració clavats en ella,<br>
+la segueixen extáticas… Y apar<br>
+que tot fent vía pregan.</p>
+<h3 id="las-tres-1">Las tres</h3>
+<p>Estrellas del Cel, ulls d’or de la nit,<br>
+ulls d’or que vetlleu pel sòn de la Terra,<br>
+engrunas de Sol, polsim d’infinit,<br>
+sublims lluhernetas:</p>
+<p>Vosaltras sabeu què veuen en tant<br>
+en somnis las valls y els mars y las selvas;<br>
+vosaltres sabeu què ’s diu palpitant<br>
+la eterna parella.</p>
+<p>Vosaltras sabeu què hi há més enllá<br>
+del blau d’aqueix blau qu’ al cor assedega;<br>
+vosaltras sabeu quí forja el demá<br>
+y els sigles y el Sempre.</p>
+<p>Vosaltras sabeu els amors discrets<br>
+de l’Ombra y la Llum, del Cel y la Terra…<br>
+¡mes ay, que secrets guardeu llurs secrets,<br>
+esfinges eternas!</p>
+<h3 id="las-quatre-1">Las quatre</h3>
+<p>El bon Deu va cel á través:<br>
+–porta vestit blau constel·lat d’estrellas.<br>
+L’ èter á son pas brunz com si cantés;<br>
+l’Infinit, humil, desclou maravellas.<br>
+El bon Deu va cel á través.</p>
+<p>El bon Deu va mar á través:<br>
+–porta vestit vert vorejat d’escuma.<br>
+Hont ell posa el peu l’ona posa un bes;<br>
+per sos flanchs oberts l’abisme el perfuma.<br>
+El bon Deu va mar á través.</p>
+<p>El bon Deu va camps á través:<br>
+–porta vestit d’or brodat de rosellas.<br>
+Espigas y flors li fan d’incencés;<br>
+diu el rossinyol sas cansóns més bellas.<br>
+El bon Deu va camps á través.</p>
+<div style='text-align:center'>*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 76894 ***</div>
+</body>
+</html>
+
diff --git a/76894-h/images/cover.jpg b/76894-h/images/cover.jpg
new file mode 100644
index 0000000..ea4636c
--- /dev/null
+++ b/76894-h/images/cover.jpg
Binary files differ
diff --git a/LICENSE.txt b/LICENSE.txt
new file mode 100644
index 0000000..6312041
--- /dev/null
+++ b/LICENSE.txt
@@ -0,0 +1,11 @@
+This eBook, including all associated images, markup, improvements,
+metadata, and any other content or labor, has been confirmed to be
+in the PUBLIC DOMAIN IN THE UNITED STATES.
+
+Procedures for determining public domain status are described in
+the "Copyright How-To" at https://www.gutenberg.org.
+
+No investigation has been made concerning possible copyrights in
+jurisdictions other than the United States. Anyone seeking to utilize
+this eBook outside of the United States should confirm copyright
+status under the laws that apply to them.
diff --git a/README.md b/README.md
new file mode 100644
index 0000000..9e6e0e1
--- /dev/null
+++ b/README.md
@@ -0,0 +1,2 @@
+Project Gutenberg (https://www.gutenberg.org) public repository for eBook #76894
+(https://www.gutenberg.org/ebooks/76894)