diff options
Diffstat (limited to '75579-0.txt')
| -rw-r--r-- | 75579-0.txt | 1274 |
1 files changed, 1274 insertions, 0 deletions
diff --git a/75579-0.txt b/75579-0.txt new file mode 100644 index 0000000..6a86d77 --- /dev/null +++ b/75579-0.txt @@ -0,0 +1,1274 @@ + +*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75579 *** + +# La morta + +Quadro dramátich + +Pompeu Crehuet + +1904 + + +`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per +l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte +Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.` + + + +Personatjes + +L'Eloy: Pobre degenerat d'edat indefinida. Fill de: En Jaume: Home d'uns +quaranta anys. Havent viscut llargament dominat per l'encís d'una dona +viciosa, ara que ha sufert una forta sotragada se transfigura y +redimeix. Es fill de: En Quirse: Vell resignat y feble. Després de +l'arrepentiment de'n Jaume sent una joya inmensa que sembla retornarli +tota la esperansa perduda. L'Antonia: Vehina servicial y honrada. En el +fons es un tros de pá, pero crida y s'enfada sovint. La Rosa: Viuda +jove, plena de salut y ab molts pardalets al cap. Es desvergonyida, ab +gent d'esperit pero ab molta carn molt fresca y ben repartida. La +Teresa: Vintidós anys; sencilla y bona. Es neboda de l'Antonia. + +L'acció á Vilassana, poble que se suposa aprop de Barcelona. + +Aquesta obra va representarse per primera vegada en el Teatre Català +(_Romea_), la nit del 19 de Abril de 1904, baix el següent repartiment: + + --------- ------------------ + Eloy senyora Jarque + Jaume senyor Borrás + Quirse senyor Soler + Antonia senyora Morera + Rosa senyora Clemente + Teresa senyora Baró + --------- ------------------ + +Director artístich: D. Enrich Borrás. + +_Dreta y esquerra, las del actor._ + +## Escena + +_Menjador menestral. Una porta al fóns que dona a l'entrada. A la dreta, +l'escala, de quína se'n veuhen els primers grahóns. A l'esquerra, +un'altre porta que comunica ab la cuyna. A la dreta de la porta central, +hi há un escó arrimat á la paret y á l'esquerra, un bufet. Davant mateix +del bufet, á primer terme, la taula llarga ab cadiras al entorn. Penja +del sostre una gabia ab un canari. Totas las cosas respiran un cert +desordre, com si anyoressin aquella má carinyosa que en altre temps +sabía aconduhirlas... Del carrer ve la llum d'un cayent de tarde. +S'extén mandrosa per la gran entrada y arriva al menjador casi +apagantse..._ + +_Llarch silenci. Trastejan per la cuyna. Després, poch á poch, +pesadament, se sent baixar l'escala. Entra l'Eloy repetint anguniós:_ + +Eloy: Mare!... Mare!... Mare!... (_Silenci. Se sent trastejar per la +cuyna. L'Eloy se frega'ls ulls, mira al seu entorn y s'asseu. De cop, +s'enfila en una cadira y despenja la gabia del canari_). Mare!... + +(_Surt l'Antonia de la cuyna, arremengada de brassos y tota suada_). + +Antonia: Què fem? Deixa el canari! Bó! + +Eloy: Au, á travallar gandula! + +Antonia: Deixa,'t dich! + +(_Va per péndreli la gabia_). + +Eloy: (_Resistintse_). Au!... Au!... Qu'es meu! + +Antonia: Ho xerraré al teu pare! + +Eloy: Me'n fum... Au, qu'es meu el canari! Maliatsiga! + +(_Aixeca un bras amenassant_). + +Antonia: Reíra! Sort que te'n falta un bull! + +(_Defensantse_). + +Eloy: Vos sou la ximple! + +Antonia: Estigas! (_Lliurantse d'ell_). Fes lo que vulgas, pero un día't +trencarás el cap enfilantte per las cadiras. + +Eloy: Me'n fum! Es meu el canari! + +Antonia: Vols que te'l cogui per sopar? + +(_Esclata á riure llargament boy anantsen_). + +Eloy: Lloca! Llocassa! Lloca! + +Antonia: (_Parant de riure en sech_). T'encasto aquets cinch dits á la +cara, si no callas! + +Eloy: Ay! (_Arronsantse, vegentse'l cop á sobre_). Mare! Mare! + +Antonia: Sí, crídala ara... + +(_Entra la Teresa del carrer, tota silenciosa, casi de puntetas_). + +Teresa: Què feu? + +Antonia: Cá! Aquet tabalot, que no parará fins á trencarse'l coll... +Desde que no't vigilan que'n fas mes que may. Ja't faría llaurar dret +jo, si caiguessis á las mevas mans! + +Teresa: Deixeulo, tía. Que no ho veyeu? + +(_Signantse el front_). + +Eloy: (_Adonantsen_). Tú ets la ximple! + +Antonia: Veus? Enrèdathi! Jo crech que té mes malicia que altre cosa. + +Teresa: Deu nos en guard de nosaltres. + +(_Pausa. L'Eloy posa la gabia sobre la taula y 's queda llarga estona +bocabadat_). + +Antonia: Y donchs? + +Teresa: Res, ja ho veyeu... Y vosaltres? + +Antonia: Preparo el sopar: penso que no trigarán gayre... + +Teresa: No han vingut encara? + +Antonia: Ja es extrany, ja. D'aquí al cementiri no es tant lluny com +aixó... Deuhen haverse entretingut. + +Teresa: Molt fácil. + +(_Pausa_). + +Antonia: Has passat per casa? + +Teresa: Sí. + +Antonia: Y qué? + +Teresa: Ja s'arreglan. Per un día... + +Antonia: Filla, no hi he pogut fer mes: se m'ha trencat el cor y he +tingut d'ajudarlos en aquest trastorn... Com s'ho hauría arreglat en +Jaume? + +Teresa: Ja teniu rahó. Pobre home! + +Antonia: Aném á dir que no s'ho mereix gayre, per xó, que'l compadeixin. + +Teresa: No hi pensém. + +Antonia: Tu y jo'ns perdrém per massa bonas, filla. + +Teresa: No'm sab greu. + +Antonia: Y encara'ns retallarán, per torna. + +Teresa: Deixeu dir! + +Antonia: Sí, sí, que digan. No fem mal á ningú. + +Teresa: Al contrari. + +(_Pausa. L'Eloy, tornant en sí, treu el calaixet de la gabia y 's +disposa á arreglarla_). + +Teresa: 'M necessiteu per alguna cosa? + +Antonia: No. + +Teresa: Ja heu fet els llits? + +Antonia: Fa estona. (_Adonantse de la maniobra de l'Eloy_). Ja hi +tornas, tú? + +Eloy: Es meu el canari! + +(_Bufa'l calaixet_). + +Antonia: Aixís: empastífam el menjador. No m'ha costat rés +d'escombrarlo, si't sembla! + +Teresa: Ves á la cuyna, home! + +Eloy: No vull! + +Antonia: Tossut, més que tossut! Pero no te'n riurás: t'ho juro. Estich +esperant que torni el teu pare per xerrarli tot. + +Eloy: Me'n fum del pare! + +Antonia: Ja dormirás tou, ja, de la pallissa! Fes que't trovi aquí fent +porquerías! + +(_Pausa. L'Eloy, de cop, torna la menjadora al seu lloch, pren la gabía +cuydadosament y 's dirigeix cap á la cuyna_). + +Teresa: Ahont vas? + +Eloy: A la cuyna... Aquesta vella... + +Antonia: A quí dirás vella? (_Fent com si l'empaytés. L'Eloy se'n va +plorós, xisclant y corrents_). Que no'm tiris pallofas á la cassola, +sents? + +Eloy: Au, vellota! (_Pausa_). + +Teresa: Pobre xicot! + +Antonia: Has vist? --Me'n fum del pare!-- Y fuig corrents. Ja't dich jo, +que li ha ben posat la por al cos, en Jaume! + +(_Riu_). + +Teresa: Fa pena!... Y vos el reganyeu massa á l'Eloy. + +Antonia: Mira qu'es tossut com una reyra de bet! + +Teresa: No'n té pas ell la culpa de ser beneyt... Y després, ha passat +una cosa tant trista, sense que casi se n'hagi donat compte!... + +Antonia: Tens rahó. Ben mirat tens rahó. Pobre Mariagna! + +Teresa: L'heu vista morir? + +Antonia: No, filla. Deu me'n guard. No hi estich feta á n'aquestas +begudas. + +Teresa: Diu qu'está tant trastornat, en Jaume! + +Antonia: Al menos ho fa veure. No hi puch creurer en els seus extrems. + +Teresa: Voleu dir? + +Antonia: Las cosas claras: quí l'ha morta á la Mariagna sino en Jaume? +Si ha sigut una mártir! Si tota la vida no va fer mes que consumirse +d'esperit! + +Teresa: Teniu rahó... + +Antonia: Y donchs, á qué venen aquestas desesperacións d'última hora? +Comedia, noya; comedia de la fina. + +Teresa: Potser sí. + +Antonia: Estigan certa. Si las sevas llágrimas fossin de debó, ja no +hauría dut la vida que ha portat... + +Teresa: Aquella mala bruixa de la Rosa els ha perdut á tots! + +Antonia: La malehida!... Pero no la té pas ella tota la culpa, no! Si en +Jaume hagués estat un home no s'hauría deixat entabanar. + +Teresa: Es ben extrany lo que ha passat, oy tía? + +Antonia: Angel de Deu! Com se coneix que comensas la vida! + +Teresa: No tant!... Tinch vintidos anys... + +Antonia: Y ets casada y tot. Donchs mira: per mí, com si portessis +bolquers. He vist moltas cosas en aquest mon, Teresa! Calcula si n'hauré +vistas, que ni d'aixó m'extranyo! + +Teresa: Mireu que un home casat, ab fill per estimar y pare que vigila, +enredarse d'aquesta manera ab una barjaula com la Rosa!... + +Antonia: Es lo mes sencill. + +Teresa: No ho sé veurer. + +Antonia: No'n duptis. Es dir, sencill, sencill... Sent en Jaume com es y +venint las cosas com han vingut combinadas. + +Teresa: Ah!... Vos ho sabeu? + +Antonia: Som vehins de temps y podría ferne l'auca. Veurás que varen +casarse d'alló més enamorats... semblava, ey! Als primers anys, va ser +alló de cor que vols, cor que desitjas, sabs? igual que tu y el teu +home, vaja! + +Teresa: Y donchs? + +Antonia: Donchs veurás que passa temps y sense saber el com ni el +perqué, comensan á refredarse. Figúrat si 's veya de lluny, que fins jo +vaig adonarmen. + +Teresa: Quin horror! Es que en Jaume ja devía entendres ab la Rosa!... + +Antonia: Encara no; no corris. Era un'altre cosa. Alló que passa +devegadas en els matrimonis: que 's desitja un fill, el fill no ve y tot +son morros y caras llargas. + +Teresa: Ja... Pero quína culpa hi tenía la Mariagna? + +Antonia: Qué m'esplicas! + +Teresa: Digueu. + +Antonia: Tot eran morros y caras llargas, quan vetaquí que un día se sab +que la Mariagna está embarassada y tot cambía. Qué't pensas quína +alegría, en Jaume! Tot era la dona! Ni la custodia está més ben +aconduhida... + +Teresa: Y va neixer l'Eloy! + +Antonia: Figúrat, eh? Després d'esperar tant temps y ab tant desitj, els +hi neix un esguerrat de cos y sense cervell, per torna! + +Teresa: Quína desgracia! + +Antonia: Sí, noya, ho endavinas. D'aixó ve tot. El beneyt ha sigut la +maledicció d'aquesta casa. + +Teresa: Pobre ignocent! + +Antonia: Qué vols ferhi? Aixís ho hem trobat y aixís hem de deixarho. +Som aixís en aquest món. En Jaume va rebre un trastorn tant fort que +sempre més se'n ha ressentit. Se'n havía fet tantas ilusións del fill! + +Teresa: Y alashoras... + +Antonia: Justa! Alashoras va comensar á ferse ab la Rosa. Pero qué't +pensas quína bogería va agafarli? No 's recordava de ningú; no més +d'ella. Y 's cuydavan tant poch d'amagarse, que als quatre días tot el +poble n'anava plé. + +Teresa: Y la Mariagna? + +Antonia: Pobreta!... Sufría y callava. Va posarse á estimar al fill +aborrit ab tota l'ánima. + +Teresa: Si que li té de ben aborrit al seu fill, en Jaume. + +Antonia: May l'ha pogut veure!... Quín sufriment per una mare, veritat? + +Teresa: Que Deu la tinga al cel! + +Antonia: Si no hi es ella, ja cal que'ns ensajém á apagar el foch!... +Era una santa y aquell home... Ah, es ben veritat que devegadas ens +perdém per massa bonas, nosaltres! + +Teresa: (_Somrient_) Vos no l'hauriau pas imitada, oy? + +Antonia: T'ho ben rejuro! Jo, veure que un'altre, una qualsevol, me +prenía l'home y'm xuclava las pessetas de la calaixera? May!... Pero la +pobra Mariagna sufría y callava perque s'havía acostumat á creures +culpable de la desgracia de tots... Era tant bona! + +Teresa: Pero y en Quirse, que no ho veya lo que passava? + +Antonia: Igual que si fos mut. Ell prou ho veya, pero callava com un +mort. + +Teresa: Sempre ha sigut aixís. + +Antonia: Com una criatura. El seu fill l'ha dominat sempre. En Quirse, +davant de'n Jaume, may ha gosat piular. + +Teresa: Pero es molt bó en Quirse! + +Antonia: Aixó sí. Ell prou l'estimava á la seva nora. El mimava tant, la +pobre! Mentres en Jaume feya de las sevas, ella cuydava del fill beneyt +y del vell acriaturat ab el mateix amor... No té nom el sacrifici de la +Mariagna! + +Teresa: Y tant malament com li han pagat! + +Antonia: Pero en bona fé, que ja ha dut el cástich merescut, en Jaume! +Nostre Senyor ja ha comensat á castigarlo en vida. La Rosa es un cap +vert. + +Teresa: No m'ho jureu! + +Antonia: Donchs d'aixó que nosaltres veyém tant natural, may se n'ha +sabut avenir en Jaume. Qué't pensas que ha sufert poch de gelosía! + +Teresa: Voleu dir que l'estima? + +Antonia: Què sé jo! Lo que 's veu que aquella dona li té embruixats els +sentits. No mes la voldría per ell, y la Rosa es de tothom que sápiga +llensá'ls diners. Figúrat quín torment per un gelós! + +Teresa: Li está bé, per tonto! + +Antonia: Y encare no ha acabat aquí'l torment de'n Jaume. Sabs de què ha +mort la Mariagna? De un nou disgust á causa de la Rosa. + +Teresa: Voleu dir? + +Antonia: Ho sé del cert. + +Teresa: Es terrible! + +Antonia: Y sabs cóm ha mort la Mariagna? Ab un fill á las entranyas!... +Qué't sembla? Veus com Nostre Senyor té un bastó? + +Teresa: Vetaquí, donchs, perque está tant desesperat en Jaume! Tant que +l'havía desitjat un fill, y ara que venía li arrancan la esperansa! + +Antonia: Ja ho deu haver sentit, ja, no't pensis. Si ha plorat, las +llágrimas han sigut no mes pel fill que se li emportan avans de neixer. + +Teresa: Quí sab! Jo no'l veig tant dolent. La Mariagna 's feya estimar +de tothom y potser en Jaume... + +Antonia: No ho cregas. Mira que hi tinch bon ull per aquestas cosas! +Pobre Mariagna! Tant de bé t'ha fet Deu! + +(_Pausa_). + +Teresa: Escolteu tía: no'n parlém d'aquestas cosas, que encara'ns +acabaríam d'entristir. + +Antonia: Ja hi ha qui deu alegrarse per nosaltres: no t'espantis! Tot va +aixís en aquest mon. Els uns ploran y els altres riuhen. Y que deu riure +de gust, la gran bagarra! + +Teresa: Què voleu dir? + +Antonia: Que tens pá al ull, noya? + +Teresa: Si no vos espliqueu... + +Antonia: Santa ignocencia! Veus lo que't deya? Que per mí ets com una +criatura de bolquers. + +Teresa: No us entench. + +Antonia: Que la Rosa deu saltar y ballar, dona! No hi caus encara? + +Teresa: No sé qué dirvos. + +Antonia: Que li han deixat el camp lliure á la Rosa! Ja deu veures +vestida de nuvia y cap á la rectoría falta gent!... M'esplico? D'alguna +cosa li han d'aprofitar tants anys de bons serveys! + +Teresa: Sou mal pensada. + +Antonia: Poso el dit á la llaga: ja m'ho sabrás dir. La Rosa ha tret la +rifa. D'aquí poch temps la veurém mestressa d'aquesta casa: tingas +compte en quí t'ho diu. + +Teresa: Fóra massa! + +Antonia: De pitjors n'he vistas, noya; de pitjors n'he vistas... Ja +enrahonarém quan tingas els cabells blanchs. Fésmhi pensar. + +Teresa: N'hi ha per días. + +Antonia: Com deu riure la barjaula! Haurá sortit ab la seva! + +Teresa: Pero'ls morts cridan venjansa. + +Antonia: La Mariagna ha perdonat á tothom. + +Teresa: Hi ha cosas que no 's perdonan ni en l'altra vida... + +(_Queda pensativa. Entre l'Eloy ab la gabia endressada, tot recelós: se +veu que'n rumía alguna_). + +Antonia: (_A l'Eloy_). Ja tornas de fer mal, tú? Ahont has llensat las +pallofas? + +Eloy: Ni mitja n'ha caigut á la cassola... Ni mitja! Son á las +escombrarías las pallofas. + +Antonia: Sí que't tornas endressat! + +Eloy: Oy que soch bon minyó? + +Antonia: Si no m'enganyas... + +Eloy: Mireu! (_Ab els dits fa la creu y la besa_). Oy que soch bon +minyó? + +Antonia: Qué rumías, Teresa? Sents què't dich? + +Teresa: (_Sobtada_). Ah!... Res! + +Antonia: No t'hi encaparris, dona. Tampoch ho arreglarém! + +Teresa: Es veritat... + +Eloy: (_A l'Antonia, presentantli la gabia_). Vos!... Guayteu, vos! + +Antonia: Què m'ensenyas? Ja me'l sé de memoria'l teu canari. + +Eloy: Oy qu'es neta la gabia? + +Antonia: Com una plata. + +Eloy: Ni mitja n'ha caigut á la cassola!... + +Antonia: Me'n alegro, home. + +Eloy: Teníu! + +Antonia: Qué'm donas? Altra feyna tinch que aguantarte la gabia... + +Eloy: Teniu... penjeula! + +Antonia: Y ara! De quán temps há has posat seny? + +Eloy: Penjeula. No está bé que s'enfilin els xicots. + +Antonia: L'Eloy se'ns torna sabi, Teresa. + +Eloy: Oy que soch bon minyó? Penjeula la gabia. + +Antonia: Ja m'agrada que no vulgas caurer pujant y baixant de las +cadiras. Per tú fas! (_Entregant la gabia á la Teresa_). Té, noya, tú +que tens mes dalit: pénjala. + +Teresa: (_Penjantla_). Es molt bon minyó l'Eloy! + +Eloy: Sí... + +(_S'asseu tot rumiant. Pausa_). + +Teresa: Casi no s'hi veu. + +Antonia: Haurém d'encendrer llum... + +Eloy: Vos, Tónia... + +Antonia: (_A la Teresa, fent acció de sortir_). Ja torno... + +Eloy: (_Atrapantla per las faldillas_). Vos, Tónia!... + +Antonia: Déixam; no estich per orgas. + +Eloy: (_Enfadat_). Escolteu, vos dich! (_Ella cedeix_). Oy que soch bon +minyó? + +Antonia: Quantas vegadas m'ho preguntarás? Sí, forsa! + +Eloy: Ho direu al pare qu'he sigut bon minyó? + +Antonia: (_Rient_). Sents, Teresa? Vetaquí perque'ns ha fet penjar la +gabia! Perque no li descubrissim la rebequería d'avans... Ah, murri! + +Eloy: Ho direu al pare qu'he sigut bon minyó? + +Teresa: Sí, Eloy, sí: no t'espantis. + +Eloy: Li direu, Tónia? + +Antonia: Ja ho crech. Y desseguida qu'arribi! Vols que li diguém +desseguida? + +Eloy: Sí... + +Antonia: Donchs déixam anar las faldillas y ja sentirás quinas alabansas +faré de tú!... Ah, escolta: pero d'alló que'm deyas que soch vella... + +Eloy: Me'n desdich. + +Antonia: Ja serém amichs, aixís. + +Eloy: Encara sou fadrina, vos. + +Antonia: No tant, fill: ni una cosa ni l'altre, oy? + +Eloy: Ni una cosa ni l'altre... + +Antonia: Justa. Me'n vaig o sinó'ns quedaríam á las foscas. + +Eloy: No us en descuydeu de dirho al pare, sentíu? + +Antonia: Ets pesat quan comensas! + +(_Se'n va. Pausa. Fosqueja. La Teresa está més pensativa que may. +L'Eloy, assegut en una cadira baixa, somriu estúpidament. Després, +veyent que no li diuhen res, se posa á cantar una cansó estrafalaria_). + +Teresa: Eloy. (_Ell segueix cantant_). Eloy! + +Eloy: Qué? + +Teresa: No cantis, que no es hora. + +Eloy: No canto pas. + +(_Calla contrariat_). + +Teresa: Quí te las ha ensenyadas aquestas cansóns? + +Eloy: La mare... Ja ho sabeu vos qu'es morta la mare? + +Teresa: Ja ho sé, ja!... + +Eloy: L'avi y'l pare son al cementiri... + +Teresa: Y tú no hi has anat? + +Eloy: No m'hi ha volgut el pare... + +Teresa: Per qué? + +Eloy: Me'n fum! Ja li direu quan torni qu'he sigut bon minyó, oy? + +Teresa: Per qué ho vols que li diguém? + +Eloy: Aixís no'm pega. + +Teresa: Que no t'estima? + +Eloy: Me'n fum del pare! Li direu? + +Teresa: No't fa may cap petó? + +Eloy: Ni ganas! La mare'm fa petóns... Y plora molt la mare... Ja ho +sabeu vos qu'es morta la mare? + +Teresa: Sí, home... Y l'avi que t'estima? + +Eloy: No diu may res l'avi... (_Pausa_). Jo vull anar al cementiri! + +Teresa: Y ara! No veus que surten bruixas á la nit? + +(_Pausa_). + +Eloy: (_Ab crit ple de llágrimas_). Mare! + +Teresa: (_Espantada_). Qué't passa, Eloy? + +Eloy: Es morta la mare!... Es morta! (_Sanglotant_). Mare! Mare! + +Teresa: Pobre xicot!... + +(_Aixugantse una llágrima. Pausa llarga. Es fosch. Ve la Rosa del +carrer. Després de duptar una estona, entra decidida_). + +Rosa: No hi ha ningú? + +Teresa: Quí demana? + +Eloy: (_Exaltantse_). Ux!... Ux!... + +Teresa: Quí es, Eloy, que no m'hi veig? + +Eloy: Ux, ux! La donota! La mala dona! Ux!... Quín fástich! + +Teresa: (_Comprenentho_). Bona l'hem feta! Antonia! Antonia! + +Antonia: (_Sortint ab llum encés_). Bona nit y bon'hora á tots! + +Rosa: Bona nit, Antonia. + +Antonia: (_Molt sorpresa_). Ah, ets tú, Rosa? + +Rosa: Jo mateixa! Sembla que us en estranyeu! + +Antonia: En bona fé, sí que me'n estranyo! Cóm no has vingut més aviat? +Creu que feyas falta! + +Rosa: Us voleu burlar de mí, Antonia? + +Antonia: Deu me'n guart, filla! Seu, seu: sense fer cumpliments. Com si +fos á casa teva. + +Rosa: Gracias per l'atenció, mestressa. + +Antonia: Disposa y mana. + +Rosa: Jo pogués! Passaríau la porta desseguida! + +Antonia: Vès que no te la fassi passar jo, la porta! + +(_Exaltantse_). + +Teresa: (_Suplicant_). Tía! + +Antonia: Quíns fums gastém, pubilla! + +Rosa: Aixó vos, que sembla que hi remeneu las cireras en aquesta casa! + +Antonia: No ho cregas. Te cedeixo l'honor. + +Teresa: Tía!... Penseu que nosaltres... + +Antonia: No som ningú; ja ho sé. Hem de fer els honors á la senyora: +tens rahó. Tú, Eloy: acosta una cadira per la Rosa. + +Eloy: Jo, una cadira? Jo, una cadira? Ux! Ux! la donota! La mala dona! + +Rosa: De quí has aprés aquestas paraulotas, beneyt? + +Antonia: Oh, y tal! Treute la gorra... Sents que't dich? Treute la +gorra! + +Rosa: Y per qué no? + +Eloy: Jo, beneyt? Jo, beneyt? Vos sou la beneyta!... Y la lladre!... Y +tot... Maliatsiga! + +Rosa: (_Se'l mira amenassadora. Després esclata á riure_). Sort que'm +fas llástima! + +Antonia: Y ab rahó que te'n deu fer de llástima! + +Rosa: Pero vos no me'n feu gota! Y si veníu en só de guerra, no seré jo +la que us demani pau! Vaja, qué voleu? + +Antonia: Que deixis en pau als morts! + +Rosa: La poca solta! Sempre vaig pels vius, jo. + +Antonia: No te'n alabis gayre. Els morts poden entrabancarte els passos. + +Rosa: No hi ha por! + +Antonia: Perque te las heus ab una colla de ximples. Es la teva sort! + +Rosa: Voleu escándol? Donchs vos juro que'ls vehins ens sentirán. + +Antonia: Tant se m'endona! + +Rosa: Com que no teníu res per perdre! + +Antonia: Lo que tú has perdut fá temps: la vergonya! Quí parla, Teresa? +No la sents? + +Teresa: Prou! Prou! Poden arribar d'un moment al altre y... + +Rosa: Ah! Encara no han tornat del cementiri? Vetaquí per qué teníu +tantas agallas! + +Antonia: Ja sé que tens qui't defensa: no ho retreguis! + +Rosa: Es enveja ó pietat? + +Antonia: El teu ofici me'n fá molt poca d'enveja! + +Rosa: Es més honrat que'l vostre! + +Antonia: Aixó ja es massa! (_Va per abrahonars'hi. La Teresa la reté_). + +Teresa: Tingueu prudencia, Rosa! + +Rosa: (_Rient_). No he comensat pas jo... + +Teresa: (_Baix á l'Antonia_). No sab lo que 's diu. Penseuho. + +Antonia: M'hi feriría! + +Teresa: No us ho prengueu aixís... + +Antonia: Tens rahó. Al cap d'avall, no es pas ella la culpable. +(_Pausa_). Vaig á parar taula. + +Rosa: (_Mofeta_). Si us faig nosa... + +Antonia: (_Contenintse_). A mí si que... + +(_Entra y surt parant taula. Pausa_). + +Rosa: (_A la Teresa_). Quína dona més estranya! + +Teresa: Es molt bona, la tía! + +Rosa: Pero mossega... + +Antonia: Deu ser tart... + +Teresa: Jo me'n vaig. Ja m'he entretingut massa. + +Antonia: Espera que vingan. No'm deixis sola. + +Teresa: Paciencia!... (_S'havía alsat y torna á seure_). + +Rosa: Parla com si no hi quedés ningú, l'Antonia! + +Teresa: No hi torném! + +Rosa: Donchs callo. + +Teresa: Aixís, dona. Seyeu. + +Rosa: Bé tindrém de ferho. (_Agafa la cadira baixa ahont s'asseya avans +l'Eloy_). + +Eloy: (_Adonantsen, reté la cadira furiós_). Au!... Au! Es meva la +cadira! + +Teresa: Agafeune un'altra. + +Rosa: Ara hi corro! Si us voleu riurer de mí entre tots, s'heu ben errat +de comptes! Deixa la cadira! + +Eloy: Au! Es meva! Au!... Seyeu á terra vos! + +Rosa: Deixam ó't pego! (_Lluitant per péndreli_). + +Teresa: Rosa! + +Rosa: No? Donchs me dona la gana! + +(_Deixa de lluytar y s'asseu pacíficament_). + +Antonia: Quínas ganas de moure brega! + +Rosa: Sou vosaltres! Y aquest beneyt ha aprés bé la llissó. Pero no li +valdrá! + +Eloy: Es meva la cadira! Au! Au! + +(_Plorós, fora de sí, s'esforsa en péndreli_). + +Rosa: Si'm fas caure, sabrás com me dich! + +Teresa: Seu en un'altre, Eloy! + +Eloy: Es la meva! Es meva aquesta cadira! + +Rosa: Ets tossut! + +Antonia: Y tú tossuda! + +Rosa: Tot aixó ho sabrá en Jaume. M'heu pres per sach dels cops aquesta +nit! + +Eloy: En Jaume? En Jaume? Es de la mare el pare! La cadira! Au! Es meva! + +Rosa: No l'haurás: té! + +(_Repapants'hi ben bé_). + +Eloy: Maliatsiga!... Donota! Mala dona! Ux!...: Es meva! Ux!... + +Rosa: Calla, ó... + +Eloy: Lladre! + +Rosa: Calla't dich! + +(_Molt exitada_). + +Eloy: Lladre!... Es de la mare'l pare! + +Rosa: (_Plantantli bofetada_). Y aixó es ben teu! + +Eloy: Maliatsiga! (_Trenca á plorar furiós_). + +Teresa: (_Indignada_). Rosa! + +Antonia: Y déixala! Què't pensavas? Per alguna cosa li será marastra! Ja +comensa pegant, no ho veus? + +Rosa: (_Dirigintse á l'Antonia_). Y vos... + +Eloy: (_Enlayrant la cadira_). Us haig de trencar el cap! + +Teresa: (_Deturantlo ab travalls_). Eloy! Eloy! + +Eloy: Lladre!... Lladre!... Mala dona! Donota! Ux! Ux! Quin fástich!... + +Rosa: Treyeumel del davant, ó'l mataría! + +Eloy: Matar? Matar? A vos vos mataré. Quatre pams sota terra vos... +Lladre! + +Antonia: Comensas massa d'hora á ser mestressa; creume, Rosa. Has de +buscarte un pinxo que't defensi si vols manar aquí! (_Entran en Jaume y +en Quirse preocupats y silenciosos_). Ja son aquí. + +(_Corrent á calmar á l'Eloy_). + +Rosa: Y sí que'm defensarán; ja sabreu dirmho! (_Corrent á en Jaume_). +Jaume! + +Antonia: El pare, Eloy. Calla... + +(_L'Eloy queda parat com si l'haguessin arruixat ab aigua freda. Tota +l'energía d'avans desapareix de sobte y somriu estúpidament_). + +Eloy: El pare... Sí... + +Teresa: No las puch veurer aquestas cosas! + +(_Surt á l'entrada_). + +Rosa: Jaume! + +Jaume: Ah, ets tú? + +Rosa: Perdóna que fins ara... + +Jaume: Sí, sí; deixam tranquil... + +Quirse: (_Entrant al menjador y adonantse de la conversa, murmura_). El +corp... El corp!... Sempre els corps!... Pobre Mariagna! + +Antonia: (_A Quirse_). Voleu sopar? + +Quirse: No encara... No ho veyeu? + +(_Somriu amargament, signant á la parella_). + +Antonia: Hi ha hagut alguna cosa? + +Quirse: Els corps ens han seguit... Sentiu com xisclan? Pobre Mariagna! + +Eloy: Avi... + +Quirse: Vina fill meu, vina. Deixemlos á n'aquets. + +Antonia: Y el sopar? + +Quirse:: Ja soparém mes tart. Deixeu que fugi l'aucellot negre! + +Eloy: La mare... + +Quirse: Es al cel, la pobreta! Y agafantlo per un bras suspira: Aném +dalt, Eloy; aném. Com l'anyorarém tots dos á la pobre mare! + +(_Desapareixen escala amunt_). + +Antonia: Donchs m'arrivo fins á casa... (_A en Jaume_). Ja torno. + +Jaume: Feu, Antonia, feu. + +Antonia: (_Trovant la Teresa á l'entrada_). M'acompanyas? + +Teresa: Sí... (_Als de dintre_). Bona nit! + +Jaume: Y gracias de tot, Teresa. + +Teresa: No val la pena. (_A l'Antonia_). No tornareu, vos? + +Antonia: Aixís que puga... + +(_Signant á la Rosa, y volguent dir: quan ella hagi marxat. Se'n van la +Teresa y l'Antonia. Pausa_). + +Jaume: (_Enérgich_). Bé, qué vols tú? + +Rosa: Jo... venía... + +Jaume: (_Ab ironía_). Vens á donarme'l pésam? + +Rosa: Cóm me parlas avuy? + +Jaume: Digas: qué vols? + +Rosa: Veig que't faig nosa. Tornaré quan s'hagi fos la boyra que portas +al cervell. + +Jaume: Es massa espessa per fondres. + +Rosa: Qué vols dir? + +Jaume: Res... + +Rosa: Adeu, donchs. + +Jaume: Adeu! Es lo millor que pots fer: anárten. + +Rosa: 'M treus... + +(_Portantse'l mocador als ulls, se'n va poch á poch. Després se tomba +observant. En Jaume queda pensatiu, ab el cap baix y els brassos +cayguts. Pausa_). + +Jaume: (_Com parlantse á sí mateix_). + +Morta... + +Rosa: (_Molt baix, el crida_). Jaume... (_Ell no contesta. Ella torna +mes fort_). Jaume. + +Jaume: Encara? Déixam, t'he dit! + +Rosa: Escóltam, Jaume... Ja ho sé que no he cumplert ab tú. Jo havía de +venir quan ella era aquí... + +Jaume: (_Com l'altre vegada_). Morta... + +Rosa: (_No capintne'l sentit_). Sí, morta... Pero ja ho veus: no he +gosat... Perdónam! + +Jaume: Te feya por? + +Rosa: Por? De qué? + +Jaume: Es que'n feya de por, creume. Era blanca com la cera y tenía'ls +ulls oberts... + +Rosa: No m'espantan els morts. + +Jaume: Donchs jo tremolo de cap á peus! (_Petant de dents y estenent la +má tremolosa_). Mira. + +Rosa: Pobre Jaume! No hi havías d'anar al cementiri! + +Jaume: (_Sech_). Perqué? + +Rosa: Perque... t'has conmogut massa. + +Jaume: (_Amargament_). Te'n rius? + +Rosa: (_Desconcertada_). Jo? + +Jaume: (_Repetint las paraulas maquinalment_). Perque t'has conmogut +massa... Está de broma la Rosa, com hi ha Deu! + +Rosa: No t'entench... (_Ell la contempla ab expressió indefinida._) +(_Pausa. Després parla decidit_). + +Jaume: No fassis més comedia, Rosa! Digas que te n'alegras de la mort de +la Mariagna! + +Rosa: Y ara! 'T tornas boig? + +Jaume: Dígaho! Vull que ho digas! Perque t'ho llegeixo en els ulls! +Perque ho endavino en tots els teus gestos! (_Agafantla per las mans_). +Dígaho! Dígaho! + +Rosa: Que téns? Tota m'espantas! + +Jaume: La meva Rosa! La meva Rosa! Dígam que te n'alegras! Que aixís ets +meva, ets més meva que may! + +Rosa: Jaume! Jaume! + +(_Deixantse amanyagar. Ell l'acarona furiosament_). + +Jaume: Oy qu'era una nosa per nosaltres aquella... dona? Mírat ara: á +casa meva mateix, á casa d'ella, te tinch entre els meus brassos! + +Rosa: (_Mirantlo fixo, victoriosa y rient_). No t'agrado? (_Ell fá per +apartarla, pero ella li llensa'ls brassos al coll_). Jaume!... + +Jaume: (_Furiós, com si l'haguessin punxat, la rebutja ab despreci_). +Vés, deixam! Que ofegan els teus brassos! Ens han ofegat á tots!... A +tots! + +Rosa: (_Mirantsel ab espant_). Jaume... + +Jaume: Riu, perduda, riu! Cantemli unas absoltas de riallas á la pobre +Mariagna y al fillet que venía! (_La Rosa, no sabent que dir ni que +pensar, va escorrentse cap á l'entrada_). Tens rahó: m'he conmogut massa +al cementiri!... No'n fassis cabal. + +Rosa: Bona nit. + +Jaume: Rosa! + +Rosa: Me'n vaig. Ja'ns veurém un altre día: quan sigas el Jaume d'avans. +Avuy ets com una criatura. Per xó't perdono. + +Jaume: No te'n demano de perdó! + +Rosa: Dormir de gust! + +(_Anantsen_). + +Jaume: Vina! (_Corrent á ella y agafantla pels brassos_). Vull que't +quedis encara, sents? Vull dirte tot lo que'm sento aquí. Vull que'm +comprengas y't vull compendrer... Que jo may t'he conegut encara! + +Rosa: Desvariejas... + +Jaume: Avuy sento com si m'arrenquessin una vena dels ulls y vull que +m'ajudis a acabar d'arrencármela! Vina! + +Rosa: Deixam! Deixam! O cridaré. + +Jaume: Crida tant com vulgas! Ara ray, que'ls que temían sentirnos no hi +son! Jo't vull coneixer, Rosa! + +Rosa: Ves á reposar, Jaume: que ho endavino que necesitas repós! + +Jaume: Si'n necesito! No ho sabs prou, encara!... Aixó vull. Reposar, +encara que siga massa tart pera reposar... Vina aquí, á la claror! + +Rosa: Que'm fás mal!... + +Jaume: Aixís, que't vegi. Que diuhen aquets ulls? Jo may ho he sabut que +deyan... Fins ara no comenso á endavinarho... Que n'hem fet de mal tu y +jo! Que me n'has fet de mal! + +Rosa: Jaume... + +Jaume: Mira aquesta casa: es freda y buyda... S'hi sent el fret de la +mort. Jo'l sento al moll dels ossos... + +Rosa: Tota m'esglayas... + +Jaume: Y si'm vegessis de dintre, Rosa! Tu no pots saberho lo que ha +passat en mí!... He vist á la Mariagna al cementiri: era mes blanca que +may y tenía las mans encarcaradas sobre el ventre com protegint al fill +que duya á las entranyas... + +Rosa: (_Fent per lliurarse d'ell._) Prou! Prou! + +Jaume: Tant que l'havía desitjat de sempre un fill per estimar!... Y ara +que venía, ara que la Mariagna me'l duya plena de goig, tu y jo'ns hem +ajuntat per enterrarlo avans de neixer... + +Rosa: Deixam!... + +Jaume: L'haguessis vista á la pobre Mariagna aquestos días! Temía alguna +cosa... Se neguitejava com si pressentís alguna cosa esgarrifosa... Jo +crech que no se sentía ab forsas per sobreviurer al fill y tremolava de +deixarlo sol entre nosaltres... Ens coneixía massa! + +Rosa: Prou! + +Jaume: (_Sempre mes exaltat, mirantla fixo y retenintla fermament_). Y +se l'ha endut ab ella, pobre mare!... Per nosaltres, per nosaltres no ha +nascut el meu fill! Per vergonya y temensa de nosaltres no ha gosat +obrí'ls ulls!... Ah, malehida! + +Rosa: Ets boig!... Ets boig! Deixam, ó crido! + +Jaume: Crida, lladre! Crida! Acaba de robarmho tot! Crida fins á +escanyarte! + +Rosa: M'has dit lladre! + +Jaume: Lladre de la meva dignitat! Lladre de la pau del meu esperit. Tot +m'ho has prés!... Tot, malehida!... M'has tornat com un ombra dolorosa +de lo qu'era... Lladre! Lladre! + +Rosa: (_Cridant_). Quirse! Antonia! + +Jaume: Calla, ó t'ofego! (_Amenassador_). + +Rosa: (_Lluytant tremolosa_), No... + +Jaume: Y tu, qué m'has donat en cambi? Ni una gota d'amor!... Ni una +guspira d'esperit! + +Rosa: (_Lliurantse d'ell ab un suprem esfors. Pausa_). Aixís me tractas! +Ben fet: no'm queixo. M'está bé, per béstia! Pero te'n recordarás! + +Jaume: Vesten... + +(_Ella, tota roja, s'arregla els cabells y 's posa en ordre el vestit_). + +Rosa: Sí, no't faré més nosa. Deuhen haverte donat una mala beguda... +Ets un gos rabiós. + +Jaume: Vesten. + +Rosa: Te fá por sentirme? Fins ara has xerrat tú y garlaré fins que'm +dongui la gana! + +Jaume: Vesten, ó... + +(_Alsantse furiós_). + +Rosa: Aixís, pégam. No més te falta aixó. Pégam, home, qué esperas? No'm +sentirás ni una queixa: tot m'ho tinch merescut, per ximple! Ja'm +servirá d'experiencia. Pégam, home! Qué fas parat? + +Jaume: Vols desesperarme... + +Rosa: Pobrissó!... Aixís me pagas tants anys d'estimació malaguanyada! +Pero no m'enganyas, hipócrita! Estás cansat de mí fá temps y la mort de +la Mariagna t'ha servit per fer un pas de comedia. + +Jaume: (_Indignat_). Prou! Surt de casa! + +Rosa: Aixó vols, dígaho clar. Si sembla estrany que no ho hagi conegut +avans!... Aquest trasto de l'Eloy ja ha comensat la feyna amenassantme +ab una cadira. Ha repetit tota las paraulas apresas de la seva mare. +Ella us ha encomanat la rabia á tots!... (_Rient_). No n'hi ha per +tant!... No n'hi ha per tant! Ja't deixaré á las bonas: Pero te'n +recordarás: t'ho juro. De tot, de tot lo que m'has dit te'n recordarás. +Com si jo'n fos la culpable de la mort de la Mariagna! (_Rient de nou_). +No'm fassis riure! + +Jaume: Vesten, Rosa! + +Rosa: Esperat, esperat!... + +Jaume: Vesten! No't vull veure may més! + +Rosa: Ja me'n cuydaré de que no'm vegis! + +Jaume: Surt d'aquesta casa, malehida! + +Rosa: Y si no'm dongués la gana? + +(_Encarants'hi_). + +Jaume: A empentas y rodolóns ne surtirías. (_Fora de sí, l'empeny cap á +l'entrada. Ella se'n va rient_). No't vuy veure may més!... May més!... + +(_Atret per la cridoria, poch avans de acabar la escena ha aparescut en +Quirse silenciosament en els últims grahóns de l'escala. En el seu +rostre s'hi ha reflexat una gran emoció y una gran sorpresa. Al sortir +la Rosa, empesa per en Jaume, romp á plorar y demana:_) + +Quirse: Tú? Tú la treus? + +Jaume: (_Adonantse d'ell y baixant el cap_). Pare... + +Rosa: (_Boy anantsen, romp en una gran rialla_). T'has tornat boig, ja +ho veig! + +Quirse: Oh, santa bogería que'ns salvarás encara! + +Jaume: (_Deixantse caure en una cadira rendit_). Tot s'ha acabat per +sempre! (_Surt l'Eloy murmurant:_) + +Eloy: Mare... Mare... + +Quirse: Si hagués sigut aquí la pobre mártir! Oh, si t'hagués sentit com +t'he sentit!... + +Jaume: (_Sanglota_). Jo l'he morta... Jo l'he morta! + +Quirse: No ploris, fill meu; no ploris. Qu'ella't perdona desde'l cel! + +Eloy: Mare!... Jo vull la mare! + +Jaume: L'he assessinada sense pietat! He assessinat á la mare ignocenta +y al fill indefens! + +Quirse: Jo'ls veig als dos somriure en mitj dels ángels... + +Jaume: M'han deixat sol per sempre! + +Quirse: Jaume, no! T'ha deixat al seu fill perque l'estimessis com ella +l'estimava! + +(_Li alsa el cap ab las mans tremolosas_). + +Eloy: (_Plorós, anant d'una banda al altre_). Mare... + +Quirse: Mira, Jaume: mira el pobre aborrit com l'anyora!... + +Jaume: Mariagna! + +Quirse: Es el seu fill! Es el fill dels vostres amors! + +Jaume: Oh, sí... (_En Jaume, després d'un moment de repulsió, l'abrassa. +Ell somriu ple de sorpresa_). Soch el teu pare, Eloy! + +Quirse: Fesli un petó. (_A l'Eloy que'l besa somrient_). L'estimas? + +Eloy: (_Estúpidament_). Sí... + +Jaume: Perdónam! (_Infinitament penedit, cau de genolls_). Perdónam!... + +Eloy: Sí... + +(_Pare y fill quedan abrassats_). + +Quirse: (_Inefablement, ab els ulls plens de llágrimas_). Si'ls +vegessis, Mariagna!... + +Teló + + + +*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75579 *** |