diff options
| -rw-r--r-- | .gitattributes | 4 | ||||
| -rw-r--r-- | 75579-0.txt | 1274 | ||||
| -rw-r--r-- | 75579-h/75579-h.htm | 939 | ||||
| -rw-r--r-- | 75579-h/images/cover.jpg | bin | 0 -> 166062 bytes | |||
| -rw-r--r-- | LICENSE.txt | 11 | ||||
| -rw-r--r-- | README.md | 2 |
6 files changed, 2230 insertions, 0 deletions
diff --git a/.gitattributes b/.gitattributes new file mode 100644 index 0000000..d7b82bc --- /dev/null +++ b/.gitattributes @@ -0,0 +1,4 @@ +*.txt text eol=lf +*.htm text eol=lf +*.html text eol=lf +*.md text eol=lf diff --git a/75579-0.txt b/75579-0.txt new file mode 100644 index 0000000..6a86d77 --- /dev/null +++ b/75579-0.txt @@ -0,0 +1,1274 @@ + +*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75579 *** + +# La morta + +Quadro dramátich + +Pompeu Crehuet + +1904 + + +`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per +l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte +Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.` + + + +Personatjes + +L'Eloy: Pobre degenerat d'edat indefinida. Fill de: En Jaume: Home d'uns +quaranta anys. Havent viscut llargament dominat per l'encís d'una dona +viciosa, ara que ha sufert una forta sotragada se transfigura y +redimeix. Es fill de: En Quirse: Vell resignat y feble. Després de +l'arrepentiment de'n Jaume sent una joya inmensa que sembla retornarli +tota la esperansa perduda. L'Antonia: Vehina servicial y honrada. En el +fons es un tros de pá, pero crida y s'enfada sovint. La Rosa: Viuda +jove, plena de salut y ab molts pardalets al cap. Es desvergonyida, ab +gent d'esperit pero ab molta carn molt fresca y ben repartida. La +Teresa: Vintidós anys; sencilla y bona. Es neboda de l'Antonia. + +L'acció á Vilassana, poble que se suposa aprop de Barcelona. + +Aquesta obra va representarse per primera vegada en el Teatre Català +(_Romea_), la nit del 19 de Abril de 1904, baix el següent repartiment: + + --------- ------------------ + Eloy senyora Jarque + Jaume senyor Borrás + Quirse senyor Soler + Antonia senyora Morera + Rosa senyora Clemente + Teresa senyora Baró + --------- ------------------ + +Director artístich: D. Enrich Borrás. + +_Dreta y esquerra, las del actor._ + +## Escena + +_Menjador menestral. Una porta al fóns que dona a l'entrada. A la dreta, +l'escala, de quína se'n veuhen els primers grahóns. A l'esquerra, +un'altre porta que comunica ab la cuyna. A la dreta de la porta central, +hi há un escó arrimat á la paret y á l'esquerra, un bufet. Davant mateix +del bufet, á primer terme, la taula llarga ab cadiras al entorn. Penja +del sostre una gabia ab un canari. Totas las cosas respiran un cert +desordre, com si anyoressin aquella má carinyosa que en altre temps +sabía aconduhirlas... Del carrer ve la llum d'un cayent de tarde. +S'extén mandrosa per la gran entrada y arriva al menjador casi +apagantse..._ + +_Llarch silenci. Trastejan per la cuyna. Després, poch á poch, +pesadament, se sent baixar l'escala. Entra l'Eloy repetint anguniós:_ + +Eloy: Mare!... Mare!... Mare!... (_Silenci. Se sent trastejar per la +cuyna. L'Eloy se frega'ls ulls, mira al seu entorn y s'asseu. De cop, +s'enfila en una cadira y despenja la gabia del canari_). Mare!... + +(_Surt l'Antonia de la cuyna, arremengada de brassos y tota suada_). + +Antonia: Què fem? Deixa el canari! Bó! + +Eloy: Au, á travallar gandula! + +Antonia: Deixa,'t dich! + +(_Va per péndreli la gabia_). + +Eloy: (_Resistintse_). Au!... Au!... Qu'es meu! + +Antonia: Ho xerraré al teu pare! + +Eloy: Me'n fum... Au, qu'es meu el canari! Maliatsiga! + +(_Aixeca un bras amenassant_). + +Antonia: Reíra! Sort que te'n falta un bull! + +(_Defensantse_). + +Eloy: Vos sou la ximple! + +Antonia: Estigas! (_Lliurantse d'ell_). Fes lo que vulgas, pero un día't +trencarás el cap enfilantte per las cadiras. + +Eloy: Me'n fum! Es meu el canari! + +Antonia: Vols que te'l cogui per sopar? + +(_Esclata á riure llargament boy anantsen_). + +Eloy: Lloca! Llocassa! Lloca! + +Antonia: (_Parant de riure en sech_). T'encasto aquets cinch dits á la +cara, si no callas! + +Eloy: Ay! (_Arronsantse, vegentse'l cop á sobre_). Mare! Mare! + +Antonia: Sí, crídala ara... + +(_Entra la Teresa del carrer, tota silenciosa, casi de puntetas_). + +Teresa: Què feu? + +Antonia: Cá! Aquet tabalot, que no parará fins á trencarse'l coll... +Desde que no't vigilan que'n fas mes que may. Ja't faría llaurar dret +jo, si caiguessis á las mevas mans! + +Teresa: Deixeulo, tía. Que no ho veyeu? + +(_Signantse el front_). + +Eloy: (_Adonantsen_). Tú ets la ximple! + +Antonia: Veus? Enrèdathi! Jo crech que té mes malicia que altre cosa. + +Teresa: Deu nos en guard de nosaltres. + +(_Pausa. L'Eloy posa la gabia sobre la taula y 's queda llarga estona +bocabadat_). + +Antonia: Y donchs? + +Teresa: Res, ja ho veyeu... Y vosaltres? + +Antonia: Preparo el sopar: penso que no trigarán gayre... + +Teresa: No han vingut encara? + +Antonia: Ja es extrany, ja. D'aquí al cementiri no es tant lluny com +aixó... Deuhen haverse entretingut. + +Teresa: Molt fácil. + +(_Pausa_). + +Antonia: Has passat per casa? + +Teresa: Sí. + +Antonia: Y qué? + +Teresa: Ja s'arreglan. Per un día... + +Antonia: Filla, no hi he pogut fer mes: se m'ha trencat el cor y he +tingut d'ajudarlos en aquest trastorn... Com s'ho hauría arreglat en +Jaume? + +Teresa: Ja teniu rahó. Pobre home! + +Antonia: Aném á dir que no s'ho mereix gayre, per xó, que'l compadeixin. + +Teresa: No hi pensém. + +Antonia: Tu y jo'ns perdrém per massa bonas, filla. + +Teresa: No'm sab greu. + +Antonia: Y encara'ns retallarán, per torna. + +Teresa: Deixeu dir! + +Antonia: Sí, sí, que digan. No fem mal á ningú. + +Teresa: Al contrari. + +(_Pausa. L'Eloy, tornant en sí, treu el calaixet de la gabia y 's +disposa á arreglarla_). + +Teresa: 'M necessiteu per alguna cosa? + +Antonia: No. + +Teresa: Ja heu fet els llits? + +Antonia: Fa estona. (_Adonantse de la maniobra de l'Eloy_). Ja hi +tornas, tú? + +Eloy: Es meu el canari! + +(_Bufa'l calaixet_). + +Antonia: Aixís: empastífam el menjador. No m'ha costat rés +d'escombrarlo, si't sembla! + +Teresa: Ves á la cuyna, home! + +Eloy: No vull! + +Antonia: Tossut, més que tossut! Pero no te'n riurás: t'ho juro. Estich +esperant que torni el teu pare per xerrarli tot. + +Eloy: Me'n fum del pare! + +Antonia: Ja dormirás tou, ja, de la pallissa! Fes que't trovi aquí fent +porquerías! + +(_Pausa. L'Eloy, de cop, torna la menjadora al seu lloch, pren la gabía +cuydadosament y 's dirigeix cap á la cuyna_). + +Teresa: Ahont vas? + +Eloy: A la cuyna... Aquesta vella... + +Antonia: A quí dirás vella? (_Fent com si l'empaytés. L'Eloy se'n va +plorós, xisclant y corrents_). Que no'm tiris pallofas á la cassola, +sents? + +Eloy: Au, vellota! (_Pausa_). + +Teresa: Pobre xicot! + +Antonia: Has vist? --Me'n fum del pare!-- Y fuig corrents. Ja't dich jo, +que li ha ben posat la por al cos, en Jaume! + +(_Riu_). + +Teresa: Fa pena!... Y vos el reganyeu massa á l'Eloy. + +Antonia: Mira qu'es tossut com una reyra de bet! + +Teresa: No'n té pas ell la culpa de ser beneyt... Y després, ha passat +una cosa tant trista, sense que casi se n'hagi donat compte!... + +Antonia: Tens rahó. Ben mirat tens rahó. Pobre Mariagna! + +Teresa: L'heu vista morir? + +Antonia: No, filla. Deu me'n guard. No hi estich feta á n'aquestas +begudas. + +Teresa: Diu qu'está tant trastornat, en Jaume! + +Antonia: Al menos ho fa veure. No hi puch creurer en els seus extrems. + +Teresa: Voleu dir? + +Antonia: Las cosas claras: quí l'ha morta á la Mariagna sino en Jaume? +Si ha sigut una mártir! Si tota la vida no va fer mes que consumirse +d'esperit! + +Teresa: Teniu rahó... + +Antonia: Y donchs, á qué venen aquestas desesperacións d'última hora? +Comedia, noya; comedia de la fina. + +Teresa: Potser sí. + +Antonia: Estigan certa. Si las sevas llágrimas fossin de debó, ja no +hauría dut la vida que ha portat... + +Teresa: Aquella mala bruixa de la Rosa els ha perdut á tots! + +Antonia: La malehida!... Pero no la té pas ella tota la culpa, no! Si en +Jaume hagués estat un home no s'hauría deixat entabanar. + +Teresa: Es ben extrany lo que ha passat, oy tía? + +Antonia: Angel de Deu! Com se coneix que comensas la vida! + +Teresa: No tant!... Tinch vintidos anys... + +Antonia: Y ets casada y tot. Donchs mira: per mí, com si portessis +bolquers. He vist moltas cosas en aquest mon, Teresa! Calcula si n'hauré +vistas, que ni d'aixó m'extranyo! + +Teresa: Mireu que un home casat, ab fill per estimar y pare que vigila, +enredarse d'aquesta manera ab una barjaula com la Rosa!... + +Antonia: Es lo mes sencill. + +Teresa: No ho sé veurer. + +Antonia: No'n duptis. Es dir, sencill, sencill... Sent en Jaume com es y +venint las cosas com han vingut combinadas. + +Teresa: Ah!... Vos ho sabeu? + +Antonia: Som vehins de temps y podría ferne l'auca. Veurás que varen +casarse d'alló més enamorats... semblava, ey! Als primers anys, va ser +alló de cor que vols, cor que desitjas, sabs? igual que tu y el teu +home, vaja! + +Teresa: Y donchs? + +Antonia: Donchs veurás que passa temps y sense saber el com ni el +perqué, comensan á refredarse. Figúrat si 's veya de lluny, que fins jo +vaig adonarmen. + +Teresa: Quin horror! Es que en Jaume ja devía entendres ab la Rosa!... + +Antonia: Encara no; no corris. Era un'altre cosa. Alló que passa +devegadas en els matrimonis: que 's desitja un fill, el fill no ve y tot +son morros y caras llargas. + +Teresa: Ja... Pero quína culpa hi tenía la Mariagna? + +Antonia: Qué m'esplicas! + +Teresa: Digueu. + +Antonia: Tot eran morros y caras llargas, quan vetaquí que un día se sab +que la Mariagna está embarassada y tot cambía. Qué't pensas quína +alegría, en Jaume! Tot era la dona! Ni la custodia está més ben +aconduhida... + +Teresa: Y va neixer l'Eloy! + +Antonia: Figúrat, eh? Després d'esperar tant temps y ab tant desitj, els +hi neix un esguerrat de cos y sense cervell, per torna! + +Teresa: Quína desgracia! + +Antonia: Sí, noya, ho endavinas. D'aixó ve tot. El beneyt ha sigut la +maledicció d'aquesta casa. + +Teresa: Pobre ignocent! + +Antonia: Qué vols ferhi? Aixís ho hem trobat y aixís hem de deixarho. +Som aixís en aquest món. En Jaume va rebre un trastorn tant fort que +sempre més se'n ha ressentit. Se'n havía fet tantas ilusións del fill! + +Teresa: Y alashoras... + +Antonia: Justa! Alashoras va comensar á ferse ab la Rosa. Pero qué't +pensas quína bogería va agafarli? No 's recordava de ningú; no més +d'ella. Y 's cuydavan tant poch d'amagarse, que als quatre días tot el +poble n'anava plé. + +Teresa: Y la Mariagna? + +Antonia: Pobreta!... Sufría y callava. Va posarse á estimar al fill +aborrit ab tota l'ánima. + +Teresa: Si que li té de ben aborrit al seu fill, en Jaume. + +Antonia: May l'ha pogut veure!... Quín sufriment per una mare, veritat? + +Teresa: Que Deu la tinga al cel! + +Antonia: Si no hi es ella, ja cal que'ns ensajém á apagar el foch!... +Era una santa y aquell home... Ah, es ben veritat que devegadas ens +perdém per massa bonas, nosaltres! + +Teresa: (_Somrient_) Vos no l'hauriau pas imitada, oy? + +Antonia: T'ho ben rejuro! Jo, veure que un'altre, una qualsevol, me +prenía l'home y'm xuclava las pessetas de la calaixera? May!... Pero la +pobra Mariagna sufría y callava perque s'havía acostumat á creures +culpable de la desgracia de tots... Era tant bona! + +Teresa: Pero y en Quirse, que no ho veya lo que passava? + +Antonia: Igual que si fos mut. Ell prou ho veya, pero callava com un +mort. + +Teresa: Sempre ha sigut aixís. + +Antonia: Com una criatura. El seu fill l'ha dominat sempre. En Quirse, +davant de'n Jaume, may ha gosat piular. + +Teresa: Pero es molt bó en Quirse! + +Antonia: Aixó sí. Ell prou l'estimava á la seva nora. El mimava tant, la +pobre! Mentres en Jaume feya de las sevas, ella cuydava del fill beneyt +y del vell acriaturat ab el mateix amor... No té nom el sacrifici de la +Mariagna! + +Teresa: Y tant malament com li han pagat! + +Antonia: Pero en bona fé, que ja ha dut el cástich merescut, en Jaume! +Nostre Senyor ja ha comensat á castigarlo en vida. La Rosa es un cap +vert. + +Teresa: No m'ho jureu! + +Antonia: Donchs d'aixó que nosaltres veyém tant natural, may se n'ha +sabut avenir en Jaume. Qué't pensas que ha sufert poch de gelosía! + +Teresa: Voleu dir que l'estima? + +Antonia: Què sé jo! Lo que 's veu que aquella dona li té embruixats els +sentits. No mes la voldría per ell, y la Rosa es de tothom que sápiga +llensá'ls diners. Figúrat quín torment per un gelós! + +Teresa: Li está bé, per tonto! + +Antonia: Y encare no ha acabat aquí'l torment de'n Jaume. Sabs de què ha +mort la Mariagna? De un nou disgust á causa de la Rosa. + +Teresa: Voleu dir? + +Antonia: Ho sé del cert. + +Teresa: Es terrible! + +Antonia: Y sabs cóm ha mort la Mariagna? Ab un fill á las entranyas!... +Qué't sembla? Veus com Nostre Senyor té un bastó? + +Teresa: Vetaquí, donchs, perque está tant desesperat en Jaume! Tant que +l'havía desitjat un fill, y ara que venía li arrancan la esperansa! + +Antonia: Ja ho deu haver sentit, ja, no't pensis. Si ha plorat, las +llágrimas han sigut no mes pel fill que se li emportan avans de neixer. + +Teresa: Quí sab! Jo no'l veig tant dolent. La Mariagna 's feya estimar +de tothom y potser en Jaume... + +Antonia: No ho cregas. Mira que hi tinch bon ull per aquestas cosas! +Pobre Mariagna! Tant de bé t'ha fet Deu! + +(_Pausa_). + +Teresa: Escolteu tía: no'n parlém d'aquestas cosas, que encara'ns +acabaríam d'entristir. + +Antonia: Ja hi ha qui deu alegrarse per nosaltres: no t'espantis! Tot va +aixís en aquest mon. Els uns ploran y els altres riuhen. Y que deu riure +de gust, la gran bagarra! + +Teresa: Què voleu dir? + +Antonia: Que tens pá al ull, noya? + +Teresa: Si no vos espliqueu... + +Antonia: Santa ignocencia! Veus lo que't deya? Que per mí ets com una +criatura de bolquers. + +Teresa: No us entench. + +Antonia: Que la Rosa deu saltar y ballar, dona! No hi caus encara? + +Teresa: No sé qué dirvos. + +Antonia: Que li han deixat el camp lliure á la Rosa! Ja deu veures +vestida de nuvia y cap á la rectoría falta gent!... M'esplico? D'alguna +cosa li han d'aprofitar tants anys de bons serveys! + +Teresa: Sou mal pensada. + +Antonia: Poso el dit á la llaga: ja m'ho sabrás dir. La Rosa ha tret la +rifa. D'aquí poch temps la veurém mestressa d'aquesta casa: tingas +compte en quí t'ho diu. + +Teresa: Fóra massa! + +Antonia: De pitjors n'he vistas, noya; de pitjors n'he vistas... Ja +enrahonarém quan tingas els cabells blanchs. Fésmhi pensar. + +Teresa: N'hi ha per días. + +Antonia: Com deu riure la barjaula! Haurá sortit ab la seva! + +Teresa: Pero'ls morts cridan venjansa. + +Antonia: La Mariagna ha perdonat á tothom. + +Teresa: Hi ha cosas que no 's perdonan ni en l'altra vida... + +(_Queda pensativa. Entre l'Eloy ab la gabia endressada, tot recelós: se +veu que'n rumía alguna_). + +Antonia: (_A l'Eloy_). Ja tornas de fer mal, tú? Ahont has llensat las +pallofas? + +Eloy: Ni mitja n'ha caigut á la cassola... Ni mitja! Son á las +escombrarías las pallofas. + +Antonia: Sí que't tornas endressat! + +Eloy: Oy que soch bon minyó? + +Antonia: Si no m'enganyas... + +Eloy: Mireu! (_Ab els dits fa la creu y la besa_). Oy que soch bon +minyó? + +Antonia: Qué rumías, Teresa? Sents què't dich? + +Teresa: (_Sobtada_). Ah!... Res! + +Antonia: No t'hi encaparris, dona. Tampoch ho arreglarém! + +Teresa: Es veritat... + +Eloy: (_A l'Antonia, presentantli la gabia_). Vos!... Guayteu, vos! + +Antonia: Què m'ensenyas? Ja me'l sé de memoria'l teu canari. + +Eloy: Oy qu'es neta la gabia? + +Antonia: Com una plata. + +Eloy: Ni mitja n'ha caigut á la cassola!... + +Antonia: Me'n alegro, home. + +Eloy: Teníu! + +Antonia: Qué'm donas? Altra feyna tinch que aguantarte la gabia... + +Eloy: Teniu... penjeula! + +Antonia: Y ara! De quán temps há has posat seny? + +Eloy: Penjeula. No está bé que s'enfilin els xicots. + +Antonia: L'Eloy se'ns torna sabi, Teresa. + +Eloy: Oy que soch bon minyó? Penjeula la gabia. + +Antonia: Ja m'agrada que no vulgas caurer pujant y baixant de las +cadiras. Per tú fas! (_Entregant la gabia á la Teresa_). Té, noya, tú +que tens mes dalit: pénjala. + +Teresa: (_Penjantla_). Es molt bon minyó l'Eloy! + +Eloy: Sí... + +(_S'asseu tot rumiant. Pausa_). + +Teresa: Casi no s'hi veu. + +Antonia: Haurém d'encendrer llum... + +Eloy: Vos, Tónia... + +Antonia: (_A la Teresa, fent acció de sortir_). Ja torno... + +Eloy: (_Atrapantla per las faldillas_). Vos, Tónia!... + +Antonia: Déixam; no estich per orgas. + +Eloy: (_Enfadat_). Escolteu, vos dich! (_Ella cedeix_). Oy que soch bon +minyó? + +Antonia: Quantas vegadas m'ho preguntarás? Sí, forsa! + +Eloy: Ho direu al pare qu'he sigut bon minyó? + +Antonia: (_Rient_). Sents, Teresa? Vetaquí perque'ns ha fet penjar la +gabia! Perque no li descubrissim la rebequería d'avans... Ah, murri! + +Eloy: Ho direu al pare qu'he sigut bon minyó? + +Teresa: Sí, Eloy, sí: no t'espantis. + +Eloy: Li direu, Tónia? + +Antonia: Ja ho crech. Y desseguida qu'arribi! Vols que li diguém +desseguida? + +Eloy: Sí... + +Antonia: Donchs déixam anar las faldillas y ja sentirás quinas alabansas +faré de tú!... Ah, escolta: pero d'alló que'm deyas que soch vella... + +Eloy: Me'n desdich. + +Antonia: Ja serém amichs, aixís. + +Eloy: Encara sou fadrina, vos. + +Antonia: No tant, fill: ni una cosa ni l'altre, oy? + +Eloy: Ni una cosa ni l'altre... + +Antonia: Justa. Me'n vaig o sinó'ns quedaríam á las foscas. + +Eloy: No us en descuydeu de dirho al pare, sentíu? + +Antonia: Ets pesat quan comensas! + +(_Se'n va. Pausa. Fosqueja. La Teresa está més pensativa que may. +L'Eloy, assegut en una cadira baixa, somriu estúpidament. Després, +veyent que no li diuhen res, se posa á cantar una cansó estrafalaria_). + +Teresa: Eloy. (_Ell segueix cantant_). Eloy! + +Eloy: Qué? + +Teresa: No cantis, que no es hora. + +Eloy: No canto pas. + +(_Calla contrariat_). + +Teresa: Quí te las ha ensenyadas aquestas cansóns? + +Eloy: La mare... Ja ho sabeu vos qu'es morta la mare? + +Teresa: Ja ho sé, ja!... + +Eloy: L'avi y'l pare son al cementiri... + +Teresa: Y tú no hi has anat? + +Eloy: No m'hi ha volgut el pare... + +Teresa: Per qué? + +Eloy: Me'n fum! Ja li direu quan torni qu'he sigut bon minyó, oy? + +Teresa: Per qué ho vols que li diguém? + +Eloy: Aixís no'm pega. + +Teresa: Que no t'estima? + +Eloy: Me'n fum del pare! Li direu? + +Teresa: No't fa may cap petó? + +Eloy: Ni ganas! La mare'm fa petóns... Y plora molt la mare... Ja ho +sabeu vos qu'es morta la mare? + +Teresa: Sí, home... Y l'avi que t'estima? + +Eloy: No diu may res l'avi... (_Pausa_). Jo vull anar al cementiri! + +Teresa: Y ara! No veus que surten bruixas á la nit? + +(_Pausa_). + +Eloy: (_Ab crit ple de llágrimas_). Mare! + +Teresa: (_Espantada_). Qué't passa, Eloy? + +Eloy: Es morta la mare!... Es morta! (_Sanglotant_). Mare! Mare! + +Teresa: Pobre xicot!... + +(_Aixugantse una llágrima. Pausa llarga. Es fosch. Ve la Rosa del +carrer. Després de duptar una estona, entra decidida_). + +Rosa: No hi ha ningú? + +Teresa: Quí demana? + +Eloy: (_Exaltantse_). Ux!... Ux!... + +Teresa: Quí es, Eloy, que no m'hi veig? + +Eloy: Ux, ux! La donota! La mala dona! Ux!... Quín fástich! + +Teresa: (_Comprenentho_). Bona l'hem feta! Antonia! Antonia! + +Antonia: (_Sortint ab llum encés_). Bona nit y bon'hora á tots! + +Rosa: Bona nit, Antonia. + +Antonia: (_Molt sorpresa_). Ah, ets tú, Rosa? + +Rosa: Jo mateixa! Sembla que us en estranyeu! + +Antonia: En bona fé, sí que me'n estranyo! Cóm no has vingut més aviat? +Creu que feyas falta! + +Rosa: Us voleu burlar de mí, Antonia? + +Antonia: Deu me'n guart, filla! Seu, seu: sense fer cumpliments. Com si +fos á casa teva. + +Rosa: Gracias per l'atenció, mestressa. + +Antonia: Disposa y mana. + +Rosa: Jo pogués! Passaríau la porta desseguida! + +Antonia: Vès que no te la fassi passar jo, la porta! + +(_Exaltantse_). + +Teresa: (_Suplicant_). Tía! + +Antonia: Quíns fums gastém, pubilla! + +Rosa: Aixó vos, que sembla que hi remeneu las cireras en aquesta casa! + +Antonia: No ho cregas. Te cedeixo l'honor. + +Teresa: Tía!... Penseu que nosaltres... + +Antonia: No som ningú; ja ho sé. Hem de fer els honors á la senyora: +tens rahó. Tú, Eloy: acosta una cadira per la Rosa. + +Eloy: Jo, una cadira? Jo, una cadira? Ux! Ux! la donota! La mala dona! + +Rosa: De quí has aprés aquestas paraulotas, beneyt? + +Antonia: Oh, y tal! Treute la gorra... Sents que't dich? Treute la +gorra! + +Rosa: Y per qué no? + +Eloy: Jo, beneyt? Jo, beneyt? Vos sou la beneyta!... Y la lladre!... Y +tot... Maliatsiga! + +Rosa: (_Se'l mira amenassadora. Després esclata á riure_). Sort que'm +fas llástima! + +Antonia: Y ab rahó que te'n deu fer de llástima! + +Rosa: Pero vos no me'n feu gota! Y si veníu en só de guerra, no seré jo +la que us demani pau! Vaja, qué voleu? + +Antonia: Que deixis en pau als morts! + +Rosa: La poca solta! Sempre vaig pels vius, jo. + +Antonia: No te'n alabis gayre. Els morts poden entrabancarte els passos. + +Rosa: No hi ha por! + +Antonia: Perque te las heus ab una colla de ximples. Es la teva sort! + +Rosa: Voleu escándol? Donchs vos juro que'ls vehins ens sentirán. + +Antonia: Tant se m'endona! + +Rosa: Com que no teníu res per perdre! + +Antonia: Lo que tú has perdut fá temps: la vergonya! Quí parla, Teresa? +No la sents? + +Teresa: Prou! Prou! Poden arribar d'un moment al altre y... + +Rosa: Ah! Encara no han tornat del cementiri? Vetaquí per qué teníu +tantas agallas! + +Antonia: Ja sé que tens qui't defensa: no ho retreguis! + +Rosa: Es enveja ó pietat? + +Antonia: El teu ofici me'n fá molt poca d'enveja! + +Rosa: Es més honrat que'l vostre! + +Antonia: Aixó ja es massa! (_Va per abrahonars'hi. La Teresa la reté_). + +Teresa: Tingueu prudencia, Rosa! + +Rosa: (_Rient_). No he comensat pas jo... + +Teresa: (_Baix á l'Antonia_). No sab lo que 's diu. Penseuho. + +Antonia: M'hi feriría! + +Teresa: No us ho prengueu aixís... + +Antonia: Tens rahó. Al cap d'avall, no es pas ella la culpable. +(_Pausa_). Vaig á parar taula. + +Rosa: (_Mofeta_). Si us faig nosa... + +Antonia: (_Contenintse_). A mí si que... + +(_Entra y surt parant taula. Pausa_). + +Rosa: (_A la Teresa_). Quína dona més estranya! + +Teresa: Es molt bona, la tía! + +Rosa: Pero mossega... + +Antonia: Deu ser tart... + +Teresa: Jo me'n vaig. Ja m'he entretingut massa. + +Antonia: Espera que vingan. No'm deixis sola. + +Teresa: Paciencia!... (_S'havía alsat y torna á seure_). + +Rosa: Parla com si no hi quedés ningú, l'Antonia! + +Teresa: No hi torném! + +Rosa: Donchs callo. + +Teresa: Aixís, dona. Seyeu. + +Rosa: Bé tindrém de ferho. (_Agafa la cadira baixa ahont s'asseya avans +l'Eloy_). + +Eloy: (_Adonantsen, reté la cadira furiós_). Au!... Au! Es meva la +cadira! + +Teresa: Agafeune un'altra. + +Rosa: Ara hi corro! Si us voleu riurer de mí entre tots, s'heu ben errat +de comptes! Deixa la cadira! + +Eloy: Au! Es meva! Au!... Seyeu á terra vos! + +Rosa: Deixam ó't pego! (_Lluitant per péndreli_). + +Teresa: Rosa! + +Rosa: No? Donchs me dona la gana! + +(_Deixa de lluytar y s'asseu pacíficament_). + +Antonia: Quínas ganas de moure brega! + +Rosa: Sou vosaltres! Y aquest beneyt ha aprés bé la llissó. Pero no li +valdrá! + +Eloy: Es meva la cadira! Au! Au! + +(_Plorós, fora de sí, s'esforsa en péndreli_). + +Rosa: Si'm fas caure, sabrás com me dich! + +Teresa: Seu en un'altre, Eloy! + +Eloy: Es la meva! Es meva aquesta cadira! + +Rosa: Ets tossut! + +Antonia: Y tú tossuda! + +Rosa: Tot aixó ho sabrá en Jaume. M'heu pres per sach dels cops aquesta +nit! + +Eloy: En Jaume? En Jaume? Es de la mare el pare! La cadira! Au! Es meva! + +Rosa: No l'haurás: té! + +(_Repapants'hi ben bé_). + +Eloy: Maliatsiga!... Donota! Mala dona! Ux!...: Es meva! Ux!... + +Rosa: Calla, ó... + +Eloy: Lladre! + +Rosa: Calla't dich! + +(_Molt exitada_). + +Eloy: Lladre!... Es de la mare'l pare! + +Rosa: (_Plantantli bofetada_). Y aixó es ben teu! + +Eloy: Maliatsiga! (_Trenca á plorar furiós_). + +Teresa: (_Indignada_). Rosa! + +Antonia: Y déixala! Què't pensavas? Per alguna cosa li será marastra! Ja +comensa pegant, no ho veus? + +Rosa: (_Dirigintse á l'Antonia_). Y vos... + +Eloy: (_Enlayrant la cadira_). Us haig de trencar el cap! + +Teresa: (_Deturantlo ab travalls_). Eloy! Eloy! + +Eloy: Lladre!... Lladre!... Mala dona! Donota! Ux! Ux! Quin fástich!... + +Rosa: Treyeumel del davant, ó'l mataría! + +Eloy: Matar? Matar? A vos vos mataré. Quatre pams sota terra vos... +Lladre! + +Antonia: Comensas massa d'hora á ser mestressa; creume, Rosa. Has de +buscarte un pinxo que't defensi si vols manar aquí! (_Entran en Jaume y +en Quirse preocupats y silenciosos_). Ja son aquí. + +(_Corrent á calmar á l'Eloy_). + +Rosa: Y sí que'm defensarán; ja sabreu dirmho! (_Corrent á en Jaume_). +Jaume! + +Antonia: El pare, Eloy. Calla... + +(_L'Eloy queda parat com si l'haguessin arruixat ab aigua freda. Tota +l'energía d'avans desapareix de sobte y somriu estúpidament_). + +Eloy: El pare... Sí... + +Teresa: No las puch veurer aquestas cosas! + +(_Surt á l'entrada_). + +Rosa: Jaume! + +Jaume: Ah, ets tú? + +Rosa: Perdóna que fins ara... + +Jaume: Sí, sí; deixam tranquil... + +Quirse: (_Entrant al menjador y adonantse de la conversa, murmura_). El +corp... El corp!... Sempre els corps!... Pobre Mariagna! + +Antonia: (_A Quirse_). Voleu sopar? + +Quirse: No encara... No ho veyeu? + +(_Somriu amargament, signant á la parella_). + +Antonia: Hi ha hagut alguna cosa? + +Quirse: Els corps ens han seguit... Sentiu com xisclan? Pobre Mariagna! + +Eloy: Avi... + +Quirse: Vina fill meu, vina. Deixemlos á n'aquets. + +Antonia: Y el sopar? + +Quirse:: Ja soparém mes tart. Deixeu que fugi l'aucellot negre! + +Eloy: La mare... + +Quirse: Es al cel, la pobreta! Y agafantlo per un bras suspira: Aném +dalt, Eloy; aném. Com l'anyorarém tots dos á la pobre mare! + +(_Desapareixen escala amunt_). + +Antonia: Donchs m'arrivo fins á casa... (_A en Jaume_). Ja torno. + +Jaume: Feu, Antonia, feu. + +Antonia: (_Trovant la Teresa á l'entrada_). M'acompanyas? + +Teresa: Sí... (_Als de dintre_). Bona nit! + +Jaume: Y gracias de tot, Teresa. + +Teresa: No val la pena. (_A l'Antonia_). No tornareu, vos? + +Antonia: Aixís que puga... + +(_Signant á la Rosa, y volguent dir: quan ella hagi marxat. Se'n van la +Teresa y l'Antonia. Pausa_). + +Jaume: (_Enérgich_). Bé, qué vols tú? + +Rosa: Jo... venía... + +Jaume: (_Ab ironía_). Vens á donarme'l pésam? + +Rosa: Cóm me parlas avuy? + +Jaume: Digas: qué vols? + +Rosa: Veig que't faig nosa. Tornaré quan s'hagi fos la boyra que portas +al cervell. + +Jaume: Es massa espessa per fondres. + +Rosa: Qué vols dir? + +Jaume: Res... + +Rosa: Adeu, donchs. + +Jaume: Adeu! Es lo millor que pots fer: anárten. + +Rosa: 'M treus... + +(_Portantse'l mocador als ulls, se'n va poch á poch. Després se tomba +observant. En Jaume queda pensatiu, ab el cap baix y els brassos +cayguts. Pausa_). + +Jaume: (_Com parlantse á sí mateix_). + +Morta... + +Rosa: (_Molt baix, el crida_). Jaume... (_Ell no contesta. Ella torna +mes fort_). Jaume. + +Jaume: Encara? Déixam, t'he dit! + +Rosa: Escóltam, Jaume... Ja ho sé que no he cumplert ab tú. Jo havía de +venir quan ella era aquí... + +Jaume: (_Com l'altre vegada_). Morta... + +Rosa: (_No capintne'l sentit_). Sí, morta... Pero ja ho veus: no he +gosat... Perdónam! + +Jaume: Te feya por? + +Rosa: Por? De qué? + +Jaume: Es que'n feya de por, creume. Era blanca com la cera y tenía'ls +ulls oberts... + +Rosa: No m'espantan els morts. + +Jaume: Donchs jo tremolo de cap á peus! (_Petant de dents y estenent la +má tremolosa_). Mira. + +Rosa: Pobre Jaume! No hi havías d'anar al cementiri! + +Jaume: (_Sech_). Perqué? + +Rosa: Perque... t'has conmogut massa. + +Jaume: (_Amargament_). Te'n rius? + +Rosa: (_Desconcertada_). Jo? + +Jaume: (_Repetint las paraulas maquinalment_). Perque t'has conmogut +massa... Está de broma la Rosa, com hi ha Deu! + +Rosa: No t'entench... (_Ell la contempla ab expressió indefinida._) +(_Pausa. Després parla decidit_). + +Jaume: No fassis més comedia, Rosa! Digas que te n'alegras de la mort de +la Mariagna! + +Rosa: Y ara! 'T tornas boig? + +Jaume: Dígaho! Vull que ho digas! Perque t'ho llegeixo en els ulls! +Perque ho endavino en tots els teus gestos! (_Agafantla per las mans_). +Dígaho! Dígaho! + +Rosa: Que téns? Tota m'espantas! + +Jaume: La meva Rosa! La meva Rosa! Dígam que te n'alegras! Que aixís ets +meva, ets més meva que may! + +Rosa: Jaume! Jaume! + +(_Deixantse amanyagar. Ell l'acarona furiosament_). + +Jaume: Oy qu'era una nosa per nosaltres aquella... dona? Mírat ara: á +casa meva mateix, á casa d'ella, te tinch entre els meus brassos! + +Rosa: (_Mirantlo fixo, victoriosa y rient_). No t'agrado? (_Ell fá per +apartarla, pero ella li llensa'ls brassos al coll_). Jaume!... + +Jaume: (_Furiós, com si l'haguessin punxat, la rebutja ab despreci_). +Vés, deixam! Que ofegan els teus brassos! Ens han ofegat á tots!... A +tots! + +Rosa: (_Mirantsel ab espant_). Jaume... + +Jaume: Riu, perduda, riu! Cantemli unas absoltas de riallas á la pobre +Mariagna y al fillet que venía! (_La Rosa, no sabent que dir ni que +pensar, va escorrentse cap á l'entrada_). Tens rahó: m'he conmogut massa +al cementiri!... No'n fassis cabal. + +Rosa: Bona nit. + +Jaume: Rosa! + +Rosa: Me'n vaig. Ja'ns veurém un altre día: quan sigas el Jaume d'avans. +Avuy ets com una criatura. Per xó't perdono. + +Jaume: No te'n demano de perdó! + +Rosa: Dormir de gust! + +(_Anantsen_). + +Jaume: Vina! (_Corrent á ella y agafantla pels brassos_). Vull que't +quedis encara, sents? Vull dirte tot lo que'm sento aquí. Vull que'm +comprengas y't vull compendrer... Que jo may t'he conegut encara! + +Rosa: Desvariejas... + +Jaume: Avuy sento com si m'arrenquessin una vena dels ulls y vull que +m'ajudis a acabar d'arrencármela! Vina! + +Rosa: Deixam! Deixam! O cridaré. + +Jaume: Crida tant com vulgas! Ara ray, que'ls que temían sentirnos no hi +son! Jo't vull coneixer, Rosa! + +Rosa: Ves á reposar, Jaume: que ho endavino que necesitas repós! + +Jaume: Si'n necesito! No ho sabs prou, encara!... Aixó vull. Reposar, +encara que siga massa tart pera reposar... Vina aquí, á la claror! + +Rosa: Que'm fás mal!... + +Jaume: Aixís, que't vegi. Que diuhen aquets ulls? Jo may ho he sabut que +deyan... Fins ara no comenso á endavinarho... Que n'hem fet de mal tu y +jo! Que me n'has fet de mal! + +Rosa: Jaume... + +Jaume: Mira aquesta casa: es freda y buyda... S'hi sent el fret de la +mort. Jo'l sento al moll dels ossos... + +Rosa: Tota m'esglayas... + +Jaume: Y si'm vegessis de dintre, Rosa! Tu no pots saberho lo que ha +passat en mí!... He vist á la Mariagna al cementiri: era mes blanca que +may y tenía las mans encarcaradas sobre el ventre com protegint al fill +que duya á las entranyas... + +Rosa: (_Fent per lliurarse d'ell._) Prou! Prou! + +Jaume: Tant que l'havía desitjat de sempre un fill per estimar!... Y ara +que venía, ara que la Mariagna me'l duya plena de goig, tu y jo'ns hem +ajuntat per enterrarlo avans de neixer... + +Rosa: Deixam!... + +Jaume: L'haguessis vista á la pobre Mariagna aquestos días! Temía alguna +cosa... Se neguitejava com si pressentís alguna cosa esgarrifosa... Jo +crech que no se sentía ab forsas per sobreviurer al fill y tremolava de +deixarlo sol entre nosaltres... Ens coneixía massa! + +Rosa: Prou! + +Jaume: (_Sempre mes exaltat, mirantla fixo y retenintla fermament_). Y +se l'ha endut ab ella, pobre mare!... Per nosaltres, per nosaltres no ha +nascut el meu fill! Per vergonya y temensa de nosaltres no ha gosat +obrí'ls ulls!... Ah, malehida! + +Rosa: Ets boig!... Ets boig! Deixam, ó crido! + +Jaume: Crida, lladre! Crida! Acaba de robarmho tot! Crida fins á +escanyarte! + +Rosa: M'has dit lladre! + +Jaume: Lladre de la meva dignitat! Lladre de la pau del meu esperit. Tot +m'ho has prés!... Tot, malehida!... M'has tornat com un ombra dolorosa +de lo qu'era... Lladre! Lladre! + +Rosa: (_Cridant_). Quirse! Antonia! + +Jaume: Calla, ó t'ofego! (_Amenassador_). + +Rosa: (_Lluytant tremolosa_), No... + +Jaume: Y tu, qué m'has donat en cambi? Ni una gota d'amor!... Ni una +guspira d'esperit! + +Rosa: (_Lliurantse d'ell ab un suprem esfors. Pausa_). Aixís me tractas! +Ben fet: no'm queixo. M'está bé, per béstia! Pero te'n recordarás! + +Jaume: Vesten... + +(_Ella, tota roja, s'arregla els cabells y 's posa en ordre el vestit_). + +Rosa: Sí, no't faré més nosa. Deuhen haverte donat una mala beguda... +Ets un gos rabiós. + +Jaume: Vesten. + +Rosa: Te fá por sentirme? Fins ara has xerrat tú y garlaré fins que'm +dongui la gana! + +Jaume: Vesten, ó... + +(_Alsantse furiós_). + +Rosa: Aixís, pégam. No més te falta aixó. Pégam, home, qué esperas? No'm +sentirás ni una queixa: tot m'ho tinch merescut, per ximple! Ja'm +servirá d'experiencia. Pégam, home! Qué fas parat? + +Jaume: Vols desesperarme... + +Rosa: Pobrissó!... Aixís me pagas tants anys d'estimació malaguanyada! +Pero no m'enganyas, hipócrita! Estás cansat de mí fá temps y la mort de +la Mariagna t'ha servit per fer un pas de comedia. + +Jaume: (_Indignat_). Prou! Surt de casa! + +Rosa: Aixó vols, dígaho clar. Si sembla estrany que no ho hagi conegut +avans!... Aquest trasto de l'Eloy ja ha comensat la feyna amenassantme +ab una cadira. Ha repetit tota las paraulas apresas de la seva mare. +Ella us ha encomanat la rabia á tots!... (_Rient_). No n'hi ha per +tant!... No n'hi ha per tant! Ja't deixaré á las bonas: Pero te'n +recordarás: t'ho juro. De tot, de tot lo que m'has dit te'n recordarás. +Com si jo'n fos la culpable de la mort de la Mariagna! (_Rient de nou_). +No'm fassis riure! + +Jaume: Vesten, Rosa! + +Rosa: Esperat, esperat!... + +Jaume: Vesten! No't vull veure may més! + +Rosa: Ja me'n cuydaré de que no'm vegis! + +Jaume: Surt d'aquesta casa, malehida! + +Rosa: Y si no'm dongués la gana? + +(_Encarants'hi_). + +Jaume: A empentas y rodolóns ne surtirías. (_Fora de sí, l'empeny cap á +l'entrada. Ella se'n va rient_). No't vuy veure may més!... May més!... + +(_Atret per la cridoria, poch avans de acabar la escena ha aparescut en +Quirse silenciosament en els últims grahóns de l'escala. En el seu +rostre s'hi ha reflexat una gran emoció y una gran sorpresa. Al sortir +la Rosa, empesa per en Jaume, romp á plorar y demana:_) + +Quirse: Tú? Tú la treus? + +Jaume: (_Adonantse d'ell y baixant el cap_). Pare... + +Rosa: (_Boy anantsen, romp en una gran rialla_). T'has tornat boig, ja +ho veig! + +Quirse: Oh, santa bogería que'ns salvarás encara! + +Jaume: (_Deixantse caure en una cadira rendit_). Tot s'ha acabat per +sempre! (_Surt l'Eloy murmurant:_) + +Eloy: Mare... Mare... + +Quirse: Si hagués sigut aquí la pobre mártir! Oh, si t'hagués sentit com +t'he sentit!... + +Jaume: (_Sanglota_). Jo l'he morta... Jo l'he morta! + +Quirse: No ploris, fill meu; no ploris. Qu'ella't perdona desde'l cel! + +Eloy: Mare!... Jo vull la mare! + +Jaume: L'he assessinada sense pietat! He assessinat á la mare ignocenta +y al fill indefens! + +Quirse: Jo'ls veig als dos somriure en mitj dels ángels... + +Jaume: M'han deixat sol per sempre! + +Quirse: Jaume, no! T'ha deixat al seu fill perque l'estimessis com ella +l'estimava! + +(_Li alsa el cap ab las mans tremolosas_). + +Eloy: (_Plorós, anant d'una banda al altre_). Mare... + +Quirse: Mira, Jaume: mira el pobre aborrit com l'anyora!... + +Jaume: Mariagna! + +Quirse: Es el seu fill! Es el fill dels vostres amors! + +Jaume: Oh, sí... (_En Jaume, després d'un moment de repulsió, l'abrassa. +Ell somriu ple de sorpresa_). Soch el teu pare, Eloy! + +Quirse: Fesli un petó. (_A l'Eloy que'l besa somrient_). L'estimas? + +Eloy: (_Estúpidament_). Sí... + +Jaume: Perdónam! (_Infinitament penedit, cau de genolls_). Perdónam!... + +Eloy: Sí... + +(_Pare y fill quedan abrassats_). + +Quirse: (_Inefablement, ab els ulls plens de llágrimas_). Si'ls +vegessis, Mariagna!... + +Teló + + + +*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75579 *** diff --git a/75579-h/75579-h.htm b/75579-h/75579-h.htm new file mode 100644 index 0000000..68b932b --- /dev/null +++ b/75579-h/75579-h.htm @@ -0,0 +1,939 @@ +<!DOCTYPE html> +<html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca" xml:lang="ca"> +<head> + <meta charset="utf-8" > + <meta name="generator" content="pandoc" > + <meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0, user-scalable=yes" > + <meta name="author" content="Pompeu Crehuet" > + <link rel="icon" href="images/cover.jpg" type="image/x-cover"> + <meta name="dcterms.date" content="1904-01-01" > + <title>La morta</title> + <style> +html { +line-height : 1.5; +font-family : Georgia, serif; +font-size : 20px; +color : #1a1a1a; +background-color : #fdfdfd; +} +body { +margin : 0 auto; +max-width : 36em; +padding-left : 50px; +padding-right : 50px; +padding-top : 50px; +padding-bottom : 50px; +} +@media print { +body { +background-color : transparent; +color : black; +font-size : 12pt; +} +p, h2, h3 { +orphans : 3; +widows : 3; +} +h2, h3, h4 { +page-break-after : avoid; +} +} +p { +margin : 1em 0; +} +a { +color : #1a1a1a; +} +a:visited { +color : #1a1a1a; +} +img { +max-width : 70%; +border: 1px solid #555; +} +h1, h2, h3, h4, h5, h6 { +margin-top : 1.4em; +text-align : center; +} +h5, h6 { +font-size : 1em; +font-style : italic; +} +h6 { +font-weight : normal; +} +ol, ul { +padding-left : 1.7em; +margin-top : 1em; +} +li > ol, li > ul { +margin-top : 0; +} +blockquote { +margin : 1em 0 1em 1.7em; +padding-left : 1em; +border-left : 2px solid #e6e6e6; +font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; +font-size: 90%; +} +code { +font-family : Menlo, Monaco, 'Lucida Console', Consolas, monospace; +font-size : 85%; +margin : 0; +} +pre { +margin : 1em 0; +overflow : auto; +} +pre code { +padding : 0; +overflow : visible; +} +hr { +background-color : #1a1a1a; +border : none; +height : 1px; +margin : 1em 0; +} +table { +margin : 1em 0; +border-collapse : collapse; +width : 100%; +display : block; +} +table caption { +margin-bottom : 0.75em; +} +tbody { +margin-top : 0.5em; +border-top : 1px solid #1a1a1a; +border-bottom : 1px solid #1a1a1a; +} +th { +border-top : 1px solid #1a1a1a; +padding : 0.25em 0.5em 0.25em 0.5em; +} +td { +padding : 0.125em 0.5em 0.25em 0.5em; +} +header { +margin-bottom : 4em; +text-align : center; +} +#TOC li { +list-style : none; +} +code { +white-space : pre-wrap; +} + </style> +</head> +<body> +<div style='text-align:center'>*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75579 ***</div> +<header id="title-block-header"> +<img src="images/cover.jpg" alt="portada" > +<h1 class="title">La morta</h1> +<p class="subtitle">Quadro dramátich</p> +<p class="author">Pompeu Crehuet</p> +<p class="date">1904</p> +</header> +<p><code>Aquest text ha estat digitalitzat i processat per +l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte +Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.</code></p> +<p><strong>Personatjes</strong></p> +<p><strong>Personatjes</strong></p> +<p>L’Eloy: Pobre degenerat d’edat indefinida. Fill de: En Jaume: Home +d’uns quaranta anys. Havent viscut llargament dominat per l’encís d’una +dona viciosa, ara que ha sufert una forta sotragada se transfigura y +redimeix. Es fill de: En Quirse: Vell resignat y feble. Després de +l’arrepentiment de’n Jaume sent una joya inmensa que sembla retornarli +tota la esperansa perduda. L’Antonia: Vehina servicial y honrada. En el +fons es un tros de pá, pero crida y s’enfada sovint. La Rosa: Viuda +jove, plena de salut y ab molts pardalets al cap. Es desvergonyida, ab +gent d’esperit pero ab molta carn molt fresca y ben repartida. La +Teresa: Vintidós anys; sencilla y bona. Es neboda de l’Antonia.</p> +<p>L’acció á Vilassana, poble que se suposa aprop de Barcelona.</p> +<p>Aquesta obra va representarse per primera vegada en el Teatre Català +(<em>Romea</em>), la nit del 19 de Abril de 1904, baix el següent +repartiment:</p> +<table> +<tbody> +<tr class="odd"> +<td style="text-align: left;">Eloy</td> +<td style="text-align: left;">senyora Jarque</td> +</tr> +<tr class="even"> +<td style="text-align: left;">Jaume</td> +<td style="text-align: left;">senyor Borrás</td> +</tr> +<tr class="odd"> +<td style="text-align: left;">Quirse</td> +<td style="text-align: left;">senyor Soler</td> +</tr> +<tr class="even"> +<td style="text-align: left;">Antonia</td> +<td style="text-align: left;">senyora Morera</td> +</tr> +<tr class="odd"> +<td style="text-align: left;">Rosa</td> +<td style="text-align: left;">senyora Clemente</td> +</tr> +<tr class="even"> +<td style="text-align: left;">Teresa</td> +<td style="text-align: left;">senyora Baró</td> +</tr> +</tbody> +</table> +<p>Director artístich: D. Enrich Borrás.</p> +<p><em>Dreta y esquerra, las del actor.</em></p> +<h2 id="escena">Escena</h2> +<p><em>Menjador menestral. Una porta al fóns que dona a l’entrada. A la +dreta, l’escala, de quína se’n veuhen els primers grahóns. A l’esquerra, +un’altre porta que comunica ab la cuyna. A la dreta de la porta central, +hi há un escó arrimat á la paret y á l’esquerra, un bufet. Davant mateix +del bufet, á primer terme, la taula llarga ab cadiras al entorn. Penja +del sostre una gabia ab un canari. Totas las cosas respiran un cert +desordre, com si anyoressin aquella má carinyosa que en altre temps +sabía aconduhirlas… Del carrer ve la llum d’un cayent de tarde. S’extén +mandrosa per la gran entrada y arriva al menjador casi +apagantse…</em></p> +<p><em>Llarch silenci. Trastejan per la cuyna. Després, poch á poch, +pesadament, se sent baixar l’escala. Entra l’Eloy repetint anguniós:</em></p> +<p>Eloy: Mare!… Mare!… Mare!… (<em>Silenci. Se sent trastejar per la +cuyna. L’Eloy se frega’ls ulls, mira al seu entorn y s’asseu. De cop, +s’enfila en una cadira y despenja la gabia del canari</em>). Mare!…</p> +<p>(<em>Surt l’Antonia de la cuyna, arremengada de brassos y tota +suada</em>).</p> +<p>Antonia: Què fem? Deixa el canari! Bó!</p> +<p>Eloy: Au, á travallar gandula!</p> +<p>Antonia: Deixa,’t dich!</p> +<p>(<em>Va per péndreli la gabia</em>).</p> +<p>Eloy: (<em>Resistintse</em>). Au!… Au!… Qu’es meu!</p> +<p>Antonia: Ho xerraré al teu pare!</p> +<p>Eloy: Me’n fum… Au, qu’es meu el canari! Maliatsiga!</p> +<p>(<em>Aixeca un bras amenassant</em>).</p> +<p>Antonia: Reíra! Sort que te’n falta un bull!</p> +<p>(<em>Defensantse</em>).</p> +<p>Eloy: Vos sou la ximple!</p> +<p>Antonia: Estigas! (<em>Lliurantse d’ell</em>). Fes lo que vulgas, +pero un día’t trencarás el cap enfilantte per las cadiras.</p> +<p>Eloy: Me’n fum! Es meu el canari!</p> +<p>Antonia: Vols que te’l cogui per sopar?</p> +<p>(<em>Esclata á riure llargament boy anantsen</em>).</p> +<p>Eloy: Lloca! Llocassa! Lloca!</p> +<p>Antonia: (<em>Parant de riure en sech</em>). T’encasto aquets cinch +dits á la cara, si no callas!</p> +<p>Eloy: Ay! (<em>Arronsantse, vegentse’l cop á sobre</em>). Mare! +Mare!</p> +<p>Antonia: Sí, crídala ara…</p> +<p>(<em>Entra la Teresa del carrer, tota silenciosa, casi de +puntetas</em>).</p> +<p>Teresa: Què feu?</p> +<p>Antonia: Cá! Aquet tabalot, que no parará fins á trencarse’l coll… +Desde que no’t vigilan que’n fas mes que may. Ja’t faría llaurar dret +jo, si caiguessis á las mevas mans!</p> +<p>Teresa: Deixeulo, tía. Que no ho veyeu?</p> +<p>(<em>Signantse el front</em>).</p> +<p>Eloy: (<em>Adonantsen</em>). Tú ets la ximple!</p> +<p>Antonia: Veus? Enrèdathi! Jo crech que té mes malicia que altre +cosa.</p> +<p>Teresa: Deu nos en guard de nosaltres.</p> +<p>(<em>Pausa. L’Eloy posa la gabia sobre la taula y ’s queda llarga +estona bocabadat</em>).</p> +<p>Antonia: Y donchs?</p> +<p>Teresa: Res, ja ho veyeu… Y vosaltres?</p> +<p>Antonia: Preparo el sopar: penso que no trigarán gayre…</p> +<p>Teresa: No han vingut encara?</p> +<p>Antonia: Ja es extrany, ja. D’aquí al cementiri no es tant lluny com +aixó… Deuhen haverse entretingut.</p> +<p>Teresa: Molt fácil.</p> +<p>(<em>Pausa</em>).</p> +<p>Antonia: Has passat per casa?</p> +<p>Teresa: Sí.</p> +<p>Antonia: Y qué?</p> +<p>Teresa: Ja s’arreglan. Per un día…</p> +<p>Antonia: Filla, no hi he pogut fer mes: se m’ha trencat el cor y he +tingut d’ajudarlos en aquest trastorn… Com s’ho hauría arreglat en +Jaume?</p> +<p>Teresa: Ja teniu rahó. Pobre home!</p> +<p>Antonia: Aném á dir que no s’ho mereix gayre, per xó, que’l +compadeixin.</p> +<p>Teresa: No hi pensém.</p> +<p>Antonia: Tu y jo’ns perdrém per massa bonas, filla.</p> +<p>Teresa: No’m sab greu.</p> +<p>Antonia: Y encara’ns retallarán, per torna.</p> +<p>Teresa: Deixeu dir!</p> +<p>Antonia: Sí, sí, que digan. No fem mal á ningú.</p> +<p>Teresa: Al contrari.</p> +<p>(<em>Pausa. L’Eloy, tornant en sí, treu el calaixet de la gabia y ’s +disposa á arreglarla</em>).</p> +<p>Teresa: ’M necessiteu per alguna cosa?</p> +<p>Antonia: No.</p> +<p>Teresa: Ja heu fet els llits?</p> +<p>Antonia: Fa estona. (<em>Adonantse de la maniobra de l’Eloy</em>). Ja +hi tornas, tú?</p> +<p>Eloy: Es meu el canari!</p> +<p>(<em>Bufa’l calaixet</em>).</p> +<p>Antonia: Aixís: empastífam el menjador. No m’ha costat rés +d’escombrarlo, si’t sembla!</p> +<p>Teresa: Ves á la cuyna, home!</p> +<p>Eloy: No vull!</p> +<p>Antonia: Tossut, més que tossut! Pero no te’n riurás: t’ho juro. +Estich esperant que torni el teu pare per xerrarli tot.</p> +<p>Eloy: Me’n fum del pare!</p> +<p>Antonia: Ja dormirás tou, ja, de la pallissa! Fes que’t trovi aquí +fent porquerías!</p> +<p>(<em>Pausa. L’Eloy, de cop, torna la menjadora al seu lloch, pren la +gabía cuydadosament y ’s dirigeix cap á la cuyna</em>).</p> +<p>Teresa: Ahont vas?</p> +<p>Eloy: A la cuyna… Aquesta vella…</p> +<p>Antonia: A quí dirás vella? (<em>Fent com si l’empaytés. L’Eloy se’n +va plorós, xisclant y corrents</em>). Que no’m tiris pallofas á la +cassola, sents?</p> +<p>Eloy: Au, vellota! (<em>Pausa</em>).</p> +<p>Teresa: Pobre xicot!</p> +<p>Antonia: Has vist? –Me’n fum del pare!– Y fuig corrents. Ja’t dich +jo, que li ha ben posat la por al cos, en Jaume!</p> +<p>(<em>Riu</em>).</p> +<p>Teresa: Fa pena!… Y vos el reganyeu massa á l’Eloy.</p> +<p>Antonia: Mira qu’es tossut com una reyra de bet!</p> +<p>Teresa: No’n té pas ell la culpa de ser beneyt… Y després, ha passat +una cosa tant trista, sense que casi se n’hagi donat compte!…</p> +<p>Antonia: Tens rahó. Ben mirat tens rahó. Pobre Mariagna!</p> +<p>Teresa: L’heu vista morir?</p> +<p>Antonia: No, filla. Deu me’n guard. No hi estich feta á n’aquestas +begudas.</p> +<p>Teresa: Diu qu’está tant trastornat, en Jaume!</p> +<p>Antonia: Al menos ho fa veure. No hi puch creurer en els seus +extrems.</p> +<p>Teresa: Voleu dir?</p> +<p>Antonia: Las cosas claras: quí l’ha morta á la Mariagna sino en +Jaume? Si ha sigut una mártir! Si tota la vida no va fer mes que +consumirse d’esperit!</p> +<p>Teresa: Teniu rahó…</p> +<p>Antonia: Y donchs, á qué venen aquestas desesperacións d’última hora? +Comedia, noya; comedia de la fina.</p> +<p>Teresa: Potser sí.</p> +<p>Antonia: Estigan certa. Si las sevas llágrimas fossin de debó, ja no +hauría dut la vida que ha portat…</p> +<p>Teresa: Aquella mala bruixa de la Rosa els ha perdut á tots!</p> +<p>Antonia: La malehida!… Pero no la té pas ella tota la culpa, no! Si +en Jaume hagués estat un home no s’hauría deixat entabanar.</p> +<p>Teresa: Es ben extrany lo que ha passat, oy tía?</p> +<p>Antonia: Angel de Deu! Com se coneix que comensas la vida!</p> +<p>Teresa: No tant!… Tinch vintidos anys…</p> +<p>Antonia: Y ets casada y tot. Donchs mira: per mí, com si portessis +bolquers. He vist moltas cosas en aquest mon, Teresa! Calcula si n’hauré +vistas, que ni d’aixó m’extranyo!</p> +<p>Teresa: Mireu que un home casat, ab fill per estimar y pare que +vigila, enredarse d’aquesta manera ab una barjaula com la Rosa!…</p> +<p>Antonia: Es lo mes sencill.</p> +<p>Teresa: No ho sé veurer.</p> +<p>Antonia: No’n duptis. Es dir, sencill, sencill… Sent en Jaume com es +y venint las cosas com han vingut combinadas.</p> +<p>Teresa: Ah!… Vos ho sabeu?</p> +<p>Antonia: Som vehins de temps y podría ferne l’auca. Veurás que varen +casarse d’alló més enamorats… semblava, ey! Als primers anys, va ser +alló de cor que vols, cor que desitjas, sabs? igual que tu y el teu +home, vaja!</p> +<p>Teresa: Y donchs?</p> +<p>Antonia: Donchs veurás que passa temps y sense saber el com ni el +perqué, comensan á refredarse. Figúrat si ’s veya de lluny, que fins jo +vaig adonarmen.</p> +<p>Teresa: Quin horror! Es que en Jaume ja devía entendres ab la +Rosa!…</p> +<p>Antonia: Encara no; no corris. Era un’altre cosa. Alló que passa +devegadas en els matrimonis: que ’s desitja un fill, el fill no ve y tot +son morros y caras llargas.</p> +<p>Teresa: Ja… Pero quína culpa hi tenía la Mariagna?</p> +<p>Antonia: Qué m’esplicas!</p> +<p>Teresa: Digueu.</p> +<p>Antonia: Tot eran morros y caras llargas, quan vetaquí que un día se +sab que la Mariagna está embarassada y tot cambía. Qué’t pensas quína +alegría, en Jaume! Tot era la dona! Ni la custodia está més ben +aconduhida…</p> +<p>Teresa: Y va neixer l’Eloy!</p> +<p>Antonia: Figúrat, eh? Després d’esperar tant temps y ab tant desitj, +els hi neix un esguerrat de cos y sense cervell, per torna!</p> +<p>Teresa: Quína desgracia!</p> +<p>Antonia: Sí, noya, ho endavinas. D’aixó ve tot. El beneyt ha sigut la +maledicció d’aquesta casa.</p> +<p>Teresa: Pobre ignocent!</p> +<p>Antonia: Qué vols ferhi? Aixís ho hem trobat y aixís hem de deixarho. +Som aixís en aquest món. En Jaume va rebre un trastorn tant fort que +sempre més se’n ha ressentit. Se’n havía fet tantas ilusións del +fill!</p> +<p>Teresa: Y alashoras…</p> +<p>Antonia: Justa! Alashoras va comensar á ferse ab la Rosa. Pero qué’t +pensas quína bogería va agafarli? No ’s recordava de ningú; no més +d’ella. Y ’s cuydavan tant poch d’amagarse, que als quatre días tot el +poble n’anava plé.</p> +<p>Teresa: Y la Mariagna?</p> +<p>Antonia: Pobreta!… Sufría y callava. Va posarse á estimar al fill +aborrit ab tota l’ánima.</p> +<p>Teresa: Si que li té de ben aborrit al seu fill, en Jaume.</p> +<p>Antonia: May l’ha pogut veure!… Quín sufriment per una mare, +veritat?</p> +<p>Teresa: Que Deu la tinga al cel!</p> +<p>Antonia: Si no hi es ella, ja cal que’ns ensajém á apagar el foch!… +Era una santa y aquell home… Ah, es ben veritat que devegadas ens perdém +per massa bonas, nosaltres!</p> +<p>Teresa: (<em>Somrient</em>) Vos no l’hauriau pas imitada, oy?</p> +<p>Antonia: T’ho ben rejuro! Jo, veure que un’altre, una qualsevol, me +prenía l’home y’m xuclava las pessetas de la calaixera? May!… Pero la +pobra Mariagna sufría y callava perque s’havía acostumat á creures +culpable de la desgracia de tots… Era tant bona!</p> +<p>Teresa: Pero y en Quirse, que no ho veya lo que passava?</p> +<p>Antonia: Igual que si fos mut. Ell prou ho veya, pero callava com un +mort.</p> +<p>Teresa: Sempre ha sigut aixís.</p> +<p>Antonia: Com una criatura. El seu fill l’ha dominat sempre. En +Quirse, davant de’n Jaume, may ha gosat piular.</p> +<p>Teresa: Pero es molt bó en Quirse!</p> +<p>Antonia: Aixó sí. Ell prou l’estimava á la seva nora. El mimava tant, +la pobre! Mentres en Jaume feya de las sevas, ella cuydava del fill +beneyt y del vell acriaturat ab el mateix amor… No té nom el sacrifici +de la Mariagna!</p> +<p>Teresa: Y tant malament com li han pagat!</p> +<p>Antonia: Pero en bona fé, que ja ha dut el cástich merescut, en +Jaume! Nostre Senyor ja ha comensat á castigarlo en vida. La Rosa es un +cap vert.</p> +<p>Teresa: No m’ho jureu!</p> +<p>Antonia: Donchs d’aixó que nosaltres veyém tant natural, may se n’ha +sabut avenir en Jaume. Qué’t pensas que ha sufert poch de gelosía!</p> +<p>Teresa: Voleu dir que l’estima?</p> +<p>Antonia: Què sé jo! Lo que ’s veu que aquella dona li té embruixats +els sentits. No mes la voldría per ell, y la Rosa es de tothom que +sápiga llensá’ls diners. Figúrat quín torment per un gelós!</p> +<p>Teresa: Li está bé, per tonto!</p> +<p>Antonia: Y encare no ha acabat aquí’l torment de’n Jaume. Sabs de què +ha mort la Mariagna? De un nou disgust á causa de la Rosa.</p> +<p>Teresa: Voleu dir?</p> +<p>Antonia: Ho sé del cert.</p> +<p>Teresa: Es terrible!</p> +<p>Antonia: Y sabs cóm ha mort la Mariagna? Ab un fill á las entranyas!… +Qué’t sembla? Veus com Nostre Senyor té un bastó?</p> +<p>Teresa: Vetaquí, donchs, perque está tant desesperat en Jaume! Tant +que l’havía desitjat un fill, y ara que venía li arrancan la +esperansa!</p> +<p>Antonia: Ja ho deu haver sentit, ja, no’t pensis. Si ha plorat, las +llágrimas han sigut no mes pel fill que se li emportan avans de +neixer.</p> +<p>Teresa: Quí sab! Jo no’l veig tant dolent. La Mariagna ’s feya +estimar de tothom y potser en Jaume…</p> +<p>Antonia: No ho cregas. Mira que hi tinch bon ull per aquestas cosas! +Pobre Mariagna! Tant de bé t’ha fet Deu!</p> +<p>(<em>Pausa</em>).</p> +<p>Teresa: Escolteu tía: no’n parlém d’aquestas cosas, que encara’ns +acabaríam d’entristir.</p> +<p>Antonia: Ja hi ha qui deu alegrarse per nosaltres: no t’espantis! Tot +va aixís en aquest mon. Els uns ploran y els altres riuhen. Y que deu +riure de gust, la gran bagarra!</p> +<p>Teresa: Què voleu dir?</p> +<p>Antonia: Que tens pá al ull, noya?</p> +<p>Teresa: Si no vos espliqueu…</p> +<p>Antonia: Santa ignocencia! Veus lo que’t deya? Que per mí ets com una +criatura de bolquers.</p> +<p>Teresa: No us entench.</p> +<p>Antonia: Que la Rosa deu saltar y ballar, dona! No hi caus +encara?</p> +<p>Teresa: No sé qué dirvos.</p> +<p>Antonia: Que li han deixat el camp lliure á la Rosa! Ja deu veures +vestida de nuvia y cap á la rectoría falta gent!… M’esplico? D’alguna +cosa li han d’aprofitar tants anys de bons serveys!</p> +<p>Teresa: Sou mal pensada.</p> +<p>Antonia: Poso el dit á la llaga: ja m’ho sabrás dir. La Rosa ha tret +la rifa. D’aquí poch temps la veurém mestressa d’aquesta casa: tingas +compte en quí t’ho diu.</p> +<p>Teresa: Fóra massa!</p> +<p>Antonia: De pitjors n’he vistas, noya; de pitjors n’he vistas… Ja +enrahonarém quan tingas els cabells blanchs. Fésmhi pensar.</p> +<p>Teresa: N’hi ha per días.</p> +<p>Antonia: Com deu riure la barjaula! Haurá sortit ab la seva!</p> +<p>Teresa: Pero’ls morts cridan venjansa.</p> +<p>Antonia: La Mariagna ha perdonat á tothom.</p> +<p>Teresa: Hi ha cosas que no ’s perdonan ni en l’altra vida…</p> +<p>(<em>Queda pensativa. Entre l’Eloy ab la gabia endressada, tot +recelós: se veu que’n rumía alguna</em>).</p> +<p>Antonia: (<em>A l’Eloy</em>). Ja tornas de fer mal, tú? Ahont has +llensat las pallofas?</p> +<p>Eloy: Ni mitja n’ha caigut á la cassola… Ni mitja! Son á las +escombrarías las pallofas.</p> +<p>Antonia: Sí que’t tornas endressat!</p> +<p>Eloy: Oy que soch bon minyó?</p> +<p>Antonia: Si no m’enganyas…</p> +<p>Eloy: Mireu! (<em>Ab els dits fa la creu y la besa</em>). Oy que soch +bon minyó?</p> +<p>Antonia: Qué rumías, Teresa? Sents què’t dich?</p> +<p>Teresa: (<em>Sobtada</em>). Ah!… Res!</p> +<p>Antonia: No t’hi encaparris, dona. Tampoch ho arreglarém!</p> +<p>Teresa: Es veritat…</p> +<p>Eloy: (<em>A l’Antonia, presentantli la gabia</em>). Vos!… Guayteu, +vos!</p> +<p>Antonia: Què m’ensenyas? Ja me’l sé de memoria’l teu canari.</p> +<p>Eloy: Oy qu’es neta la gabia?</p> +<p>Antonia: Com una plata.</p> +<p>Eloy: Ni mitja n’ha caigut á la cassola!…</p> +<p>Antonia: Me’n alegro, home.</p> +<p>Eloy: Teníu!</p> +<p>Antonia: Qué’m donas? Altra feyna tinch que aguantarte la gabia…</p> +<p>Eloy: Teniu… penjeula!</p> +<p>Antonia: Y ara! De quán temps há has posat seny?</p> +<p>Eloy: Penjeula. No está bé que s’enfilin els xicots.</p> +<p>Antonia: L’Eloy se’ns torna sabi, Teresa.</p> +<p>Eloy: Oy que soch bon minyó? Penjeula la gabia.</p> +<p>Antonia: Ja m’agrada que no vulgas caurer pujant y baixant de las +cadiras. Per tú fas! (<em>Entregant la gabia á la Teresa</em>). Té, +noya, tú que tens mes dalit: pénjala.</p> +<p>Teresa: (<em>Penjantla</em>). Es molt bon minyó l’Eloy!</p> +<p>Eloy: Sí…</p> +<p>(<em>S’asseu tot rumiant. Pausa</em>).</p> +<p>Teresa: Casi no s’hi veu.</p> +<p>Antonia: Haurém d’encendrer llum…</p> +<p>Eloy: Vos, Tónia…</p> +<p>Antonia: (<em>A la Teresa, fent acció de sortir</em>). Ja torno…</p> +<p>Eloy: (<em>Atrapantla per las faldillas</em>). Vos, Tónia!…</p> +<p>Antonia: Déixam; no estich per orgas.</p> +<p>Eloy: (<em>Enfadat</em>). Escolteu, vos dich! (<em>Ella cedeix</em>). +Oy que soch bon minyó?</p> +<p>Antonia: Quantas vegadas m’ho preguntarás? Sí, forsa!</p> +<p>Eloy: Ho direu al pare qu’he sigut bon minyó?</p> +<p>Antonia: (<em>Rient</em>). Sents, Teresa? Vetaquí perque’ns ha fet +penjar la gabia! Perque no li descubrissim la rebequería d’avans… Ah, +murri!</p> +<p>Eloy: Ho direu al pare qu’he sigut bon minyó?</p> +<p>Teresa: Sí, Eloy, sí: no t’espantis.</p> +<p>Eloy: Li direu, Tónia?</p> +<p>Antonia: Ja ho crech. Y desseguida qu’arribi! Vols que li diguém +desseguida?</p> +<p>Eloy: Sí…</p> +<p>Antonia: Donchs déixam anar las faldillas y ja sentirás quinas +alabansas faré de tú!… Ah, escolta: pero d’alló que’m deyas que soch +vella…</p> +<p>Eloy: Me’n desdich.</p> +<p>Antonia: Ja serém amichs, aixís.</p> +<p>Eloy: Encara sou fadrina, vos.</p> +<p>Antonia: No tant, fill: ni una cosa ni l’altre, oy?</p> +<p>Eloy: Ni una cosa ni l’altre…</p> +<p>Antonia: Justa. Me’n vaig o sinó’ns quedaríam á las foscas.</p> +<p>Eloy: No us en descuydeu de dirho al pare, sentíu?</p> +<p>Antonia: Ets pesat quan comensas!</p> +<p>(<em>Se’n va. Pausa. Fosqueja. La Teresa está més pensativa que may. +L’Eloy, assegut en una cadira baixa, somriu estúpidament. Després, +veyent que no li diuhen res, se posa á cantar una cansó +estrafalaria</em>).</p> +<p>Teresa: Eloy. (<em>Ell segueix cantant</em>). Eloy!</p> +<p>Eloy: Qué?</p> +<p>Teresa: No cantis, que no es hora.</p> +<p>Eloy: No canto pas.</p> +<p>(<em>Calla contrariat</em>).</p> +<p>Teresa: Quí te las ha ensenyadas aquestas cansóns?</p> +<p>Eloy: La mare… Ja ho sabeu vos qu’es morta la mare?</p> +<p>Teresa: Ja ho sé, ja!…</p> +<p>Eloy: L’avi y’l pare son al cementiri…</p> +<p>Teresa: Y tú no hi has anat?</p> +<p>Eloy: No m’hi ha volgut el pare…</p> +<p>Teresa: Per qué?</p> +<p>Eloy: Me’n fum! Ja li direu quan torni qu’he sigut bon minyó, oy?</p> +<p>Teresa: Per qué ho vols que li diguém?</p> +<p>Eloy: Aixís no’m pega.</p> +<p>Teresa: Que no t’estima?</p> +<p>Eloy: Me’n fum del pare! Li direu?</p> +<p>Teresa: No’t fa may cap petó?</p> +<p>Eloy: Ni ganas! La mare’m fa petóns… Y plora molt la mare… Ja ho +sabeu vos qu’es morta la mare?</p> +<p>Teresa: Sí, home… Y l’avi que t’estima?</p> +<p>Eloy: No diu may res l’avi… (<em>Pausa</em>). Jo vull anar al +cementiri!</p> +<p>Teresa: Y ara! No veus que surten bruixas á la nit?</p> +<p>(<em>Pausa</em>).</p> +<p>Eloy: (<em>Ab crit ple de llágrimas</em>). Mare!</p> +<p>Teresa: (<em>Espantada</em>). Qué’t passa, Eloy?</p> +<p>Eloy: Es morta la mare!… Es morta! (<em>Sanglotant</em>). Mare! +Mare!</p> +<p>Teresa: Pobre xicot!…</p> +<p>(<em>Aixugantse una llágrima. Pausa llarga. Es fosch. Ve la Rosa del +carrer. Després de duptar una estona, entra decidida</em>).</p> +<p>Rosa: No hi ha ningú?</p> +<p>Teresa: Quí demana?</p> +<p>Eloy: (<em>Exaltantse</em>). Ux!… Ux!…</p> +<p>Teresa: Quí es, Eloy, que no m’hi veig?</p> +<p>Eloy: Ux, ux! La donota! La mala dona! Ux!… Quín fástich!</p> +<p>Teresa: (<em>Comprenentho</em>). Bona l’hem feta! Antonia! +Antonia!</p> +<p>Antonia: (<em>Sortint ab llum encés</em>). Bona nit y bon’hora á +tots!</p> +<p>Rosa: Bona nit, Antonia.</p> +<p>Antonia: (<em>Molt sorpresa</em>). Ah, ets tú, Rosa?</p> +<p>Rosa: Jo mateixa! Sembla que us en estranyeu!</p> +<p>Antonia: En bona fé, sí que me’n estranyo! Cóm no has vingut més +aviat? Creu que feyas falta!</p> +<p>Rosa: Us voleu burlar de mí, Antonia?</p> +<p>Antonia: Deu me’n guart, filla! Seu, seu: sense fer cumpliments. Com +si fos á casa teva.</p> +<p>Rosa: Gracias per l’atenció, mestressa.</p> +<p>Antonia: Disposa y mana.</p> +<p>Rosa: Jo pogués! Passaríau la porta desseguida!</p> +<p>Antonia: Vès que no te la fassi passar jo, la porta!</p> +<p>(<em>Exaltantse</em>).</p> +<p>Teresa: (<em>Suplicant</em>). Tía!</p> +<p>Antonia: Quíns fums gastém, pubilla!</p> +<p>Rosa: Aixó vos, que sembla que hi remeneu las cireras en aquesta +casa!</p> +<p>Antonia: No ho cregas. Te cedeixo l’honor.</p> +<p>Teresa: Tía!… Penseu que nosaltres…</p> +<p>Antonia: No som ningú; ja ho sé. Hem de fer els honors á la senyora: +tens rahó. Tú, Eloy: acosta una cadira per la Rosa.</p> +<p>Eloy: Jo, una cadira? Jo, una cadira? Ux! Ux! la donota! La mala +dona!</p> +<p>Rosa: De quí has aprés aquestas paraulotas, beneyt?</p> +<p>Antonia: Oh, y tal! Treute la gorra… Sents que’t dich? Treute la +gorra!</p> +<p>Rosa: Y per qué no?</p> +<p>Eloy: Jo, beneyt? Jo, beneyt? Vos sou la beneyta!… Y la lladre!… Y +tot… Maliatsiga!</p> +<p>Rosa: (<em>Se’l mira amenassadora. Després esclata á riure</em>). +Sort que’m fas llástima!</p> +<p>Antonia: Y ab rahó que te’n deu fer de llástima!</p> +<p>Rosa: Pero vos no me’n feu gota! Y si veníu en só de guerra, no seré +jo la que us demani pau! Vaja, qué voleu?</p> +<p>Antonia: Que deixis en pau als morts!</p> +<p>Rosa: La poca solta! Sempre vaig pels vius, jo.</p> +<p>Antonia: No te’n alabis gayre. Els morts poden entrabancarte els +passos.</p> +<p>Rosa: No hi ha por!</p> +<p>Antonia: Perque te las heus ab una colla de ximples. Es la teva +sort!</p> +<p>Rosa: Voleu escándol? Donchs vos juro que’ls vehins ens sentirán.</p> +<p>Antonia: Tant se m’endona!</p> +<p>Rosa: Com que no teníu res per perdre!</p> +<p>Antonia: Lo que tú has perdut fá temps: la vergonya! Quí parla, +Teresa? No la sents?</p> +<p>Teresa: Prou! Prou! Poden arribar d’un moment al altre y…</p> +<p>Rosa: Ah! Encara no han tornat del cementiri? Vetaquí per qué teníu +tantas agallas!</p> +<p>Antonia: Ja sé que tens qui’t defensa: no ho retreguis!</p> +<p>Rosa: Es enveja ó pietat?</p> +<p>Antonia: El teu ofici me’n fá molt poca d’enveja!</p> +<p>Rosa: Es més honrat que’l vostre!</p> +<p>Antonia: Aixó ja es massa! (<em>Va per abrahonars’hi. La Teresa la +reté</em>).</p> +<p>Teresa: Tingueu prudencia, Rosa!</p> +<p>Rosa: (<em>Rient</em>). No he comensat pas jo…</p> +<p>Teresa: (<em>Baix á l’Antonia</em>). No sab lo que ’s diu. +Penseuho.</p> +<p>Antonia: M’hi feriría!</p> +<p>Teresa: No us ho prengueu aixís…</p> +<p>Antonia: Tens rahó. Al cap d’avall, no es pas ella la culpable. +(<em>Pausa</em>). Vaig á parar taula.</p> +<p>Rosa: (<em>Mofeta</em>). Si us faig nosa…</p> +<p>Antonia: (<em>Contenintse</em>). A mí si que…</p> +<p>(<em>Entra y surt parant taula. Pausa</em>).</p> +<p>Rosa: (<em>A la Teresa</em>). Quína dona més estranya!</p> +<p>Teresa: Es molt bona, la tía!</p> +<p>Rosa: Pero mossega…</p> +<p>Antonia: Deu ser tart…</p> +<p>Teresa: Jo me’n vaig. Ja m’he entretingut massa.</p> +<p>Antonia: Espera que vingan. No’m deixis sola.</p> +<p>Teresa: Paciencia!… (<em>S’havía alsat y torna á seure</em>).</p> +<p>Rosa: Parla com si no hi quedés ningú, l’Antonia!</p> +<p>Teresa: No hi torném!</p> +<p>Rosa: Donchs callo.</p> +<p>Teresa: Aixís, dona. Seyeu.</p> +<p>Rosa: Bé tindrém de ferho. (<em>Agafa la cadira baixa ahont s’asseya +avans l’Eloy</em>).</p> +<p>Eloy: (<em>Adonantsen, reté la cadira furiós</em>). Au!… Au! Es meva +la cadira!</p> +<p>Teresa: Agafeune un’altra.</p> +<p>Rosa: Ara hi corro! Si us voleu riurer de mí entre tots, s’heu ben +errat de comptes! Deixa la cadira!</p> +<p>Eloy: Au! Es meva! Au!… Seyeu á terra vos!</p> +<p>Rosa: Deixam ó’t pego! (<em>Lluitant per péndreli</em>).</p> +<p>Teresa: Rosa!</p> +<p>Rosa: No? Donchs me dona la gana!</p> +<p>(<em>Deixa de lluytar y s’asseu pacíficament</em>).</p> +<p>Antonia: Quínas ganas de moure brega!</p> +<p>Rosa: Sou vosaltres! Y aquest beneyt ha aprés bé la llissó. Pero no +li valdrá!</p> +<p>Eloy: Es meva la cadira! Au! Au!</p> +<p>(<em>Plorós, fora de sí, s’esforsa en péndreli</em>).</p> +<p>Rosa: Si’m fas caure, sabrás com me dich!</p> +<p>Teresa: Seu en un’altre, Eloy!</p> +<p>Eloy: Es la meva! Es meva aquesta cadira!</p> +<p>Rosa: Ets tossut!</p> +<p>Antonia: Y tú tossuda!</p> +<p>Rosa: Tot aixó ho sabrá en Jaume. M’heu pres per sach dels cops +aquesta nit!</p> +<p>Eloy: En Jaume? En Jaume? Es de la mare el pare! La cadira! Au! Es +meva!</p> +<p>Rosa: No l’haurás: té!</p> +<p>(<em>Repapants’hi ben bé</em>).</p> +<p>Eloy: Maliatsiga!… Donota! Mala dona! Ux!…: Es meva! Ux!…</p> +<p>Rosa: Calla, ó…</p> +<p>Eloy: Lladre!</p> +<p>Rosa: Calla’t dich!</p> +<p>(<em>Molt exitada</em>).</p> +<p>Eloy: Lladre!… Es de la mare’l pare!</p> +<p>Rosa: (<em>Plantantli bofetada</em>). Y aixó es ben teu!</p> +<p>Eloy: Maliatsiga! (<em>Trenca á plorar furiós</em>).</p> +<p>Teresa: (<em>Indignada</em>). Rosa!</p> +<p>Antonia: Y déixala! Què’t pensavas? Per alguna cosa li será marastra! +Ja comensa pegant, no ho veus?</p> +<p>Rosa: (<em>Dirigintse á l’Antonia</em>). Y vos…</p> +<p>Eloy: (<em>Enlayrant la cadira</em>). Us haig de trencar el cap!</p> +<p>Teresa: (<em>Deturantlo ab travalls</em>). Eloy! Eloy!</p> +<p>Eloy: Lladre!… Lladre!… Mala dona! Donota! Ux! Ux! Quin fástich!…</p> +<p>Rosa: Treyeumel del davant, ó’l mataría!</p> +<p>Eloy: Matar? Matar? A vos vos mataré. Quatre pams sota terra vos… +Lladre!</p> +<p>Antonia: Comensas massa d’hora á ser mestressa; creume, Rosa. Has de +buscarte un pinxo que’t defensi si vols manar aquí! (<em>Entran en Jaume +y en Quirse preocupats y silenciosos</em>). Ja son aquí.</p> +<p>(<em>Corrent á calmar á l’Eloy</em>).</p> +<p>Rosa: Y sí que’m defensarán; ja sabreu dirmho! (<em>Corrent á en +Jaume</em>). Jaume!</p> +<p>Antonia: El pare, Eloy. Calla…</p> +<p>(<em>L’Eloy queda parat com si l’haguessin arruixat ab aigua freda. +Tota l’energía d’avans desapareix de sobte y somriu +estúpidament</em>).</p> +<p>Eloy: El pare… Sí…</p> +<p>Teresa: No las puch veurer aquestas cosas!</p> +<p>(<em>Surt á l’entrada</em>).</p> +<p>Rosa: Jaume!</p> +<p>Jaume: Ah, ets tú?</p> +<p>Rosa: Perdóna que fins ara…</p> +<p>Jaume: Sí, sí; deixam tranquil…</p> +<p>Quirse: (<em>Entrant al menjador y adonantse de la conversa, +murmura</em>). El corp… El corp!… Sempre els corps!… Pobre Mariagna!</p> +<p>Antonia: (<em>A Quirse</em>). Voleu sopar?</p> +<p>Quirse: No encara… No ho veyeu?</p> +<p>(<em>Somriu amargament, signant á la parella</em>).</p> +<p>Antonia: Hi ha hagut alguna cosa?</p> +<p>Quirse: Els corps ens han seguit… Sentiu com xisclan? Pobre +Mariagna!</p> +<p>Eloy: Avi…</p> +<p>Quirse: Vina fill meu, vina. Deixemlos á n’aquets.</p> +<p>Antonia: Y el sopar?</p> +<p>Quirse:: Ja soparém mes tart. Deixeu que fugi l’aucellot negre!</p> +<p>Eloy: La mare…</p> +<p>Quirse: Es al cel, la pobreta! Y agafantlo per un bras suspira: Aném +dalt, Eloy; aném. Com l’anyorarém tots dos á la pobre mare!</p> +<p>(<em>Desapareixen escala amunt</em>).</p> +<p>Antonia: Donchs m’arrivo fins á casa… (<em>A en Jaume</em>). Ja +torno.</p> +<p>Jaume: Feu, Antonia, feu.</p> +<p>Antonia: (<em>Trovant la Teresa á l’entrada</em>). M’acompanyas?</p> +<p>Teresa: Sí… (<em>Als de dintre</em>). Bona nit!</p> +<p>Jaume: Y gracias de tot, Teresa.</p> +<p>Teresa: No val la pena. (<em>A l’Antonia</em>). No tornareu, vos?</p> +<p>Antonia: Aixís que puga…</p> +<p>(<em>Signant á la Rosa, y volguent dir: quan ella hagi marxat. Se’n +van la Teresa y l’Antonia. Pausa</em>).</p> +<p>Jaume: (<em>Enérgich</em>). Bé, qué vols tú?</p> +<p>Rosa: Jo… venía…</p> +<p>Jaume: (<em>Ab ironía</em>). Vens á donarme’l pésam?</p> +<p>Rosa: Cóm me parlas avuy?</p> +<p>Jaume: Digas: qué vols?</p> +<p>Rosa: Veig que’t faig nosa. Tornaré quan s’hagi fos la boyra que +portas al cervell.</p> +<p>Jaume: Es massa espessa per fondres.</p> +<p>Rosa: Qué vols dir?</p> +<p>Jaume: Res…</p> +<p>Rosa: Adeu, donchs.</p> +<p>Jaume: Adeu! Es lo millor que pots fer: anárten.</p> +<p>Rosa: ’M treus…</p> +<p>(<em>Portantse’l mocador als ulls, se’n va poch á poch. Després se +tomba observant. En Jaume queda pensatiu, ab el cap baix y els brassos +cayguts. Pausa</em>).</p> +<p>Jaume: (<em>Com parlantse á sí mateix</em>).</p> +<p>Morta…</p> +<p>Rosa: (<em>Molt baix, el crida</em>). Jaume… (<em>Ell no contesta. +Ella torna mes fort</em>). Jaume.</p> +<p>Jaume: Encara? Déixam, t’he dit!</p> +<p>Rosa: Escóltam, Jaume… Ja ho sé que no he cumplert ab tú. Jo havía de +venir quan ella era aquí…</p> +<p>Jaume: (<em>Com l’altre vegada</em>). Morta…</p> +<p>Rosa: (<em>No capintne’l sentit</em>). Sí, morta… Pero ja ho veus: no +he gosat… Perdónam!</p> +<p>Jaume: Te feya por?</p> +<p>Rosa: Por? De qué?</p> +<p>Jaume: Es que’n feya de por, creume. Era blanca com la cera y +tenía’ls ulls oberts…</p> +<p>Rosa: No m’espantan els morts.</p> +<p>Jaume: Donchs jo tremolo de cap á peus! (<em>Petant de dents y +estenent la má tremolosa</em>). Mira.</p> +<p>Rosa: Pobre Jaume! No hi havías d’anar al cementiri!</p> +<p>Jaume: (<em>Sech</em>). Perqué?</p> +<p>Rosa: Perque… t’has conmogut massa.</p> +<p>Jaume: (<em>Amargament</em>). Te’n rius?</p> +<p>Rosa: (<em>Desconcertada</em>). Jo?</p> +<p>Jaume: (<em>Repetint las paraulas maquinalment</em>). Perque t’has +conmogut massa… Está de broma la Rosa, com hi ha Deu!</p> +<p>Rosa: No t’entench… (<em>Ell la contempla ab expressió +indefinida.</em>) (<em>Pausa. Després parla decidit</em>).</p> +<p>Jaume: No fassis més comedia, Rosa! Digas que te n’alegras de la mort +de la Mariagna!</p> +<p>Rosa: Y ara! ’T tornas boig?</p> +<p>Jaume: Dígaho! Vull que ho digas! Perque t’ho llegeixo en els ulls! +Perque ho endavino en tots els teus gestos! (<em>Agafantla per las +mans</em>). Dígaho! Dígaho!</p> +<p>Rosa: Que téns? Tota m’espantas!</p> +<p>Jaume: La meva Rosa! La meva Rosa! Dígam que te n’alegras! Que aixís +ets meva, ets més meva que may!</p> +<p>Rosa: Jaume! Jaume!</p> +<p>(<em>Deixantse amanyagar. Ell l’acarona furiosament</em>).</p> +<p>Jaume: Oy qu’era una nosa per nosaltres aquella… dona? Mírat ara: á +casa meva mateix, á casa d’ella, te tinch entre els meus brassos!</p> +<p>Rosa: (<em>Mirantlo fixo, victoriosa y rient</em>). No t’agrado? +(<em>Ell fá per apartarla, pero ella li llensa’ls brassos al coll</em>). +Jaume!…</p> +<p>Jaume: (<em>Furiós, com si l’haguessin punxat, la rebutja ab +despreci</em>). Vés, deixam! Que ofegan els teus brassos! Ens han ofegat +á tots!… A tots!</p> +<p>Rosa: (<em>Mirantsel ab espant</em>). Jaume…</p> +<p>Jaume: Riu, perduda, riu! Cantemli unas absoltas de riallas á la +pobre Mariagna y al fillet que venía! (<em>La Rosa, no sabent que dir ni +que pensar, va escorrentse cap á l’entrada</em>). Tens rahó: m’he +conmogut massa al cementiri!… No’n fassis cabal.</p> +<p>Rosa: Bona nit.</p> +<p>Jaume: Rosa!</p> +<p>Rosa: Me’n vaig. Ja’ns veurém un altre día: quan sigas el Jaume +d’avans. Avuy ets com una criatura. Per xó’t perdono.</p> +<p>Jaume: No te’n demano de perdó!</p> +<p>Rosa: Dormir de gust!</p> +<p>(<em>Anantsen</em>).</p> +<p>Jaume: Vina! (<em>Corrent á ella y agafantla pels brassos</em>). Vull +que’t quedis encara, sents? Vull dirte tot lo que’m sento aquí. Vull +que’m comprengas y’t vull compendrer… Que jo may t’he conegut +encara!</p> +<p>Rosa: Desvariejas…</p> +<p>Jaume: Avuy sento com si m’arrenquessin una vena dels ulls y vull que +m’ajudis a acabar d’arrencármela! Vina!</p> +<p>Rosa: Deixam! Deixam! O cridaré.</p> +<p>Jaume: Crida tant com vulgas! Ara ray, que’ls que temían sentirnos no +hi son! Jo’t vull coneixer, Rosa!</p> +<p>Rosa: Ves á reposar, Jaume: que ho endavino que necesitas repós!</p> +<p>Jaume: Si’n necesito! No ho sabs prou, encara!… Aixó vull. Reposar, +encara que siga massa tart pera reposar… Vina aquí, á la claror!</p> +<p>Rosa: Que’m fás mal!…</p> +<p>Jaume: Aixís, que’t vegi. Que diuhen aquets ulls? Jo may ho he sabut +que deyan… Fins ara no comenso á endavinarho… Que n’hem fet de mal tu y +jo! Que me n’has fet de mal!</p> +<p>Rosa: Jaume…</p> +<p>Jaume: Mira aquesta casa: es freda y buyda… S’hi sent el fret de la +mort. Jo’l sento al moll dels ossos…</p> +<p>Rosa: Tota m’esglayas…</p> +<p>Jaume: Y si’m vegessis de dintre, Rosa! Tu no pots saberho lo que ha +passat en mí!… He vist á la Mariagna al cementiri: era mes blanca que +may y tenía las mans encarcaradas sobre el ventre com protegint al fill +que duya á las entranyas…</p> +<p>Rosa: (<em>Fent per lliurarse d’ell.</em>) Prou! Prou!</p> +<p>Jaume: Tant que l’havía desitjat de sempre un fill per estimar!… Y +ara que venía, ara que la Mariagna me’l duya plena de goig, tu y jo’ns +hem ajuntat per enterrarlo avans de neixer…</p> +<p>Rosa: Deixam!…</p> +<p>Jaume: L’haguessis vista á la pobre Mariagna aquestos días! Temía +alguna cosa… Se neguitejava com si pressentís alguna cosa esgarrifosa… +Jo crech que no se sentía ab forsas per sobreviurer al fill y tremolava +de deixarlo sol entre nosaltres… Ens coneixía massa!</p> +<p>Rosa: Prou!</p> +<p>Jaume: (<em>Sempre mes exaltat, mirantla fixo y retenintla +fermament</em>). Y se l’ha endut ab ella, pobre mare!… Per nosaltres, +per nosaltres no ha nascut el meu fill! Per vergonya y temensa de +nosaltres no ha gosat obrí’ls ulls!… Ah, malehida!</p> +<p>Rosa: Ets boig!… Ets boig! Deixam, ó crido!</p> +<p>Jaume: Crida, lladre! Crida! Acaba de robarmho tot! Crida fins á +escanyarte!</p> +<p>Rosa: M’has dit lladre!</p> +<p>Jaume: Lladre de la meva dignitat! Lladre de la pau del meu esperit. +Tot m’ho has prés!… Tot, malehida!… M’has tornat com un ombra dolorosa +de lo qu’era… Lladre! Lladre!</p> +<p>Rosa: (<em>Cridant</em>). Quirse! Antonia!</p> +<p>Jaume: Calla, ó t’ofego! (<em>Amenassador</em>).</p> +<p>Rosa: (<em>Lluytant tremolosa</em>), No…</p> +<p>Jaume: Y tu, qué m’has donat en cambi? Ni una gota d’amor!… Ni una +guspira d’esperit!</p> +<p>Rosa: (<em>Lliurantse d’ell ab un suprem esfors. Pausa</em>). Aixís +me tractas! Ben fet: no’m queixo. M’está bé, per béstia! Pero te’n +recordarás!</p> +<p>Jaume: Vesten…</p> +<p>(<em>Ella, tota roja, s’arregla els cabells y ’s posa en ordre el +vestit</em>).</p> +<p>Rosa: Sí, no’t faré més nosa. Deuhen haverte donat una mala beguda… +Ets un gos rabiós.</p> +<p>Jaume: Vesten.</p> +<p>Rosa: Te fá por sentirme? Fins ara has xerrat tú y garlaré fins que’m +dongui la gana!</p> +<p>Jaume: Vesten, ó…</p> +<p>(<em>Alsantse furiós</em>).</p> +<p>Rosa: Aixís, pégam. No més te falta aixó. Pégam, home, qué esperas? +No’m sentirás ni una queixa: tot m’ho tinch merescut, per ximple! Ja’m +servirá d’experiencia. Pégam, home! Qué fas parat?</p> +<p>Jaume: Vols desesperarme…</p> +<p>Rosa: Pobrissó!… Aixís me pagas tants anys d’estimació malaguanyada! +Pero no m’enganyas, hipócrita! Estás cansat de mí fá temps y la mort de +la Mariagna t’ha servit per fer un pas de comedia.</p> +<p>Jaume: (<em>Indignat</em>). Prou! Surt de casa!</p> +<p>Rosa: Aixó vols, dígaho clar. Si sembla estrany que no ho hagi +conegut avans!… Aquest trasto de l’Eloy ja ha comensat la feyna +amenassantme ab una cadira. Ha repetit tota las paraulas apresas de la +seva mare. Ella us ha encomanat la rabia á tots!… (<em>Rient</em>). No +n’hi ha per tant!… No n’hi ha per tant! Ja’t deixaré á las bonas: Pero +te’n recordarás: t’ho juro. De tot, de tot lo que m’has dit te’n +recordarás. Com si jo’n fos la culpable de la mort de la Mariagna! +(<em>Rient de nou</em>). No’m fassis riure!</p> +<p>Jaume: Vesten, Rosa!</p> +<p>Rosa: Esperat, esperat!…</p> +<p>Jaume: Vesten! No’t vull veure may més!</p> +<p>Rosa: Ja me’n cuydaré de que no’m vegis!</p> +<p>Jaume: Surt d’aquesta casa, malehida!</p> +<p>Rosa: Y si no’m dongués la gana?</p> +<p>(<em>Encarants’hi</em>).</p> +<p>Jaume: A empentas y rodolóns ne surtirías. (<em>Fora de sí, l’empeny +cap á l’entrada. Ella se’n va rient</em>). No’t vuy veure may més!… May +més!…</p> +<p>(<em>Atret per la cridoria, poch avans de acabar la escena ha +aparescut en Quirse silenciosament en els últims grahóns de l’escala. En +el seu rostre s’hi ha reflexat una gran emoció y una gran sorpresa. Al +sortir la Rosa, empesa per en Jaume, romp á plorar y demana:</em>)</p> +<p>Quirse: Tú? Tú la treus?</p> +<p>Jaume: (<em>Adonantse d’ell y baixant el cap</em>). Pare…</p> +<p>Rosa: (<em>Boy anantsen, romp en una gran rialla</em>). T’has tornat +boig, ja ho veig!</p> +<p>Quirse: Oh, santa bogería que’ns salvarás encara!</p> +<p>Jaume: (<em>Deixantse caure en una cadira rendit</em>). Tot s’ha +acabat per sempre! (<em>Surt l’Eloy murmurant:</em>)</p> +<p>Eloy: Mare… Mare…</p> +<p>Quirse: Si hagués sigut aquí la pobre mártir! Oh, si t’hagués sentit +com t’he sentit!…</p> +<p>Jaume: (<em>Sanglota</em>). Jo l’he morta… Jo l’he morta!</p> +<p>Quirse: No ploris, fill meu; no ploris. Qu’ella’t perdona desde’l +cel!</p> +<p>Eloy: Mare!… Jo vull la mare!</p> +<p>Jaume: L’he assessinada sense pietat! He assessinat á la mare +ignocenta y al fill indefens!</p> +<p>Quirse: Jo’ls veig als dos somriure en mitj dels ángels…</p> +<p>Jaume: M’han deixat sol per sempre!</p> +<p>Quirse: Jaume, no! T’ha deixat al seu fill perque l’estimessis com +ella l’estimava!</p> +<p>(<em>Li alsa el cap ab las mans tremolosas</em>).</p> +<p>Eloy: (<em>Plorós, anant d’una banda al altre</em>). Mare…</p> +<p>Quirse: Mira, Jaume: mira el pobre aborrit com l’anyora!…</p> +<p>Jaume: Mariagna!</p> +<p>Quirse: Es el seu fill! Es el fill dels vostres amors!</p> +<p>Jaume: Oh, sí… (<em>En Jaume, després d’un moment de repulsió, +l’abrassa. Ell somriu ple de sorpresa</em>). Soch el teu pare, Eloy!</p> +<p>Quirse: Fesli un petó. (<em>A l’Eloy que’l besa somrient</em>). +L’estimas?</p> +<p>Eloy: (<em>Estúpidament</em>). Sí…</p> +<p>Jaume: Perdónam! (<em>Infinitament penedit, cau de genolls</em>). +Perdónam!…</p> +<p>Eloy: Sí…</p> +<p>(<em>Pare y fill quedan abrassats</em>).</p> +<p>Quirse: (<em>Inefablement, ab els ulls plens de llágrimas</em>). +Si’ls vegessis, Mariagna!…</p> +<p>Teló</p> +<div style='text-align:center'>*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75579 ***</div> +</body> +</html> + diff --git a/75579-h/images/cover.jpg b/75579-h/images/cover.jpg Binary files differnew file mode 100644 index 0000000..8aba0f1 --- /dev/null +++ b/75579-h/images/cover.jpg diff --git a/LICENSE.txt b/LICENSE.txt new file mode 100644 index 0000000..6312041 --- /dev/null +++ b/LICENSE.txt @@ -0,0 +1,11 @@ +This eBook, including all associated images, markup, improvements, +metadata, and any other content or labor, has been confirmed to be +in the PUBLIC DOMAIN IN THE UNITED STATES. + +Procedures for determining public domain status are described in +the "Copyright How-To" at https://www.gutenberg.org. + +No investigation has been made concerning possible copyrights in +jurisdictions other than the United States. Anyone seeking to utilize +this eBook outside of the United States should confirm copyright +status under the laws that apply to them. diff --git a/README.md b/README.md new file mode 100644 index 0000000..45d1a48 --- /dev/null +++ b/README.md @@ -0,0 +1,2 @@ +Project Gutenberg (https://www.gutenberg.org) public repository for +eBook #75579 (https://www.gutenberg.org/ebooks/75579) |
