diff options
Diffstat (limited to '75328-0.txt')
| -rw-r--r-- | 75328-0.txt | 10580 |
1 files changed, 10580 insertions, 0 deletions
diff --git a/75328-0.txt b/75328-0.txt new file mode 100644 index 0000000..57cefa6 --- /dev/null +++ b/75328-0.txt @@ -0,0 +1,10580 @@ + +*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75328 *** + +# Els vells + +Ignasi Iglesias + +1903 + + +PERSONATGES + + ------------ --------- + Ursula 65 anys + Susagna 55 + Engracieta 23 + Joan 70 + Valeri 65 + Agustí 25 + Xalet 60 + Olaguer 80 + Geroni 65 + Pere 70 + Menut 80 + Borra 75 + Tit 70 + Calderí 75 + Rovellat 70 + Vador 70 + ------------ --------- + +L'acció, en una barriada fabril dels suburbis de Barcelona. + +Època, actual. + +Esquerra i dreta, les de l'actor. + +> Aquesta obra va esser representada per primera vegada a Barcelona en +> el "Teatre Català", Romea, la nit del 6 de Febrer de 1903, baix el +> següent repartiment: Ursula, D.ª Agna Monner; Susagna, D.ª Maria +> Morera; Engracieta, D.ª Dolors Delhom; Joan, D. Enric Borràs; Valeri, +> D. Iscle Soler; Agustí, D. Joan Domènech; Xalet, D. Jaume Capdevila; +> Olaguer, D. Jaume Martí; Geroni, D. Cecili Rodriguez; Pere, D. +> Francisco Bals; Menut, D. Modest Santolaria; Borra, D. Vicens Daroqui; +> Tit, D. Jaume Virgili; Calderí, D. Agustí Antiga; Rovellat, don Alfons +> Marxuach; Vador, D. Casimir Ros. +> +> Director artistic: D. Enric Borràs. + + +## ACTE PRIMER + +Interior d'una sala, am les parets emblanquinades. Al fons, un balcó am +cortinetes blanques, que dóna al carrer. Davant del balcó hi ha un +braser encès. Al primer terme de la dreta, una arcova am cortines +mostrejades, de color d'alenquins i am serrell blanc, am borles, +veient-se'ls peus d'un llit de caoba, i una estora a terra; a +continuació, una porta. Al primer i segon termes de la dreta, dugués +portes més: l'una comunica al menjador i l'altra a un dormitori. + +A la dreta del fons, una tauleta coberta amb un tapet senzill; a +l'esquerra, una calaixera de caoba, damunt de la qual hi ha una +escaparata i dos pitxells de porcel·lana am flors artificials. + +Decoren les parets dos o tres quadros am cromos i alguns agrupaments de +retrats, records de treball i de familia. ben repartides per l'escena, +mitja dotzena de cadires de caoba i palla fina. Es cap-al-tard, al +començament de l'hivern. + +### ESCENA I + + +L'Ursula i la Susagna + + +(_Estan assegudes davant del balcó, a la vora del braser. La primera +posa un pedaç a un gec de cotó blau; la segona fa mitja._) + +SUSAGNA + +Ai! No trobes que fa molt fred avui? + +URSULA + +No pas aquí dins. + +SUSAGNA + +Jo tinc les mans glaçades. Ni sé com puc fer mitja. + +URSULA + +Escalfa-te-les, dòna, que bon caliu hi ha en el braser. + +SUSAGNA + +(_deixant la mitja damunt de la falda, pera escalfar-se les mans_) + +Estic balba. (_Buscant la paleta per damunt de la capsa del braser._) +Ont es la paleta? + +URSULA (_mirant si la troba_) + +Ara mateix l'he feta servir. + +SUSAGNA + +Vès, Vès, que la tens sota'ls peus. + +UBSULA + +(_enretirant un xic les faldilles_) + +Ah! Sí: mira-te-la. + +SUSAGNA (_remenant el caliu_) + +Ai, filla, quin caliu! Això retorna! Hi hauràs d'afegir una mica de +terregada: si no, se't passarà. + +URSULA + +Després, si de cas. + +(_Silenci. La Susagna deixa la paleta i reprèn la tasca._) + +SUSAGNA + +Quin temps, l'hivern! No voldria que vingués mai. + +URSULA + +Jo tampoc. No hi ha com l'estiu. + +SUSAGNA + +Sobre tot pels pobres. + +(_Curt silenci._) + +URSULA (_mirant el gec_) + +No sé com s'ho fa'l meu home, pera espatllar la roba tant depressa. + +SUSAGNA + +Vegessis el de casa! Sempre'm ve tot estripat. Sembla que'ls dimonis +l'esgarrapin, allà a la fàbrica. + +URSULA + +Com que no hi paren compte... + +SUSAGNA + +L'haguessin d'apedaçar ells! + +URSULA + +Ja ho pots dir, ja! + +SUSAGNA + +Ai, Senyor! Com més vella'm faig, més mals-de-cap me surten. + +URSULA + +A mi també. + +SUSAGNA + +Qui pogués plorar amb els teus ulls! + +URSULA + +Pots comptar! + +SUSAGNA + +Si: queixa-t de la teva sort! + +URSULA + +Jo no me'n queixo. De més miseriosos n'hi ha que nosaltres. + +SUSAGNA + +Contempla-t en aquest mirall. + +URSULA + +Oh! Tu mai estàs contenta. Sembles un sac de gemecs. + +SUSAGNA + +Riu-te'n, si coneixes!... + +URSULA + +Què't falta? Per dos que total sou... + +SUSAGNA + +Sí: dos que encara no valem per un. Vés en Valeri, pobret! Es tant vell, +ja!... + +URSULA + +També ho es en Joan! + +SUSAGNA + +Però vosaltres teniu la noia, que està a punt de casar-se. + +URSULA + +Refia-te'n massa dels fills! + +SUSAGNA + +Es clar que me'n refiaria, si'ls meus me visquessin ! + +UBSULA + +Pot-ser estaries pitjor que ara. + +SUSAGNA + +No; pitjor, no: me quedaria l'esperança de que ells, a la meva vellesa, +m'ajudarien. + +URSULA + +O no. + +SUSAGNA + +Mira vosaltres: ventura'n tindreu de l'Engracieta... + +URSULA + +I tant! + +SUSAGNA + +Un cop casada, mai per mai que en Joan quedés sense feina, vès si ella +us deixaria morir en un recó: ni ella ni'l seu home ho comportarien. + +URSULA + +Bé, sí, sí... + +SUSAGNA + +Ho veus, dòna? Vosaltres, encara que us feu vells, ja compteu am dos +puntals. Jo i en Valeri, que no comptem am res, am res! Tot lo que +teníem, la trista poma pera la set que havíem estalviat, l'hem gastada +tota en malalties, Que'ns en tenen de moneda'ls metges i els apotecaris! + +URSULA + +Ai! No me'n parlis, Susagna. + +SUSAGNA + +Devegades, quan me veig tant vella, me vénen uns pensaments!... Penso: +"Què seria de nosaltres demà, Déu nos en guard, que en Valeri quedés +impossibilitat o el despatxessin? Qui'ns reculliria?" I em ve una +basarda, una mena de basarda més extranya... i un fred, un fred més +gelador!... + +URSULA + +Vaia unes manies, tu també! + +SUSAGNA (_am molt sentiment_) + +No tinguessis ningú pera fer-te costat... + +URSULA + +Bé, vaja: no te'n recordis d'aquestes coses tant tristes! + +SUSAGNA (_aixugant-se'ls ulls_) + +Els pobres hem de rumiar sempre, sempre! + +URSULA (_somrient_) + +Val més anar fent a ulls clucs... Qui dia passa, any empeny. + +SUSAGNA + +Me canso, me canso! No tinc ningú que m'ajudi. + +URSULA + +Jo dec tenir minyona. + +SUSAGNA + +No; però, i la noia? + +URSULA + +L'Engracieta? Altra feina té per ella. Abans sí que m'ajudava una mica; +però ara no puc refiar-me'n gens. + +SUSAGNA (_amb extranyesa_) + +No? + +URSULA + +Veuràs: s'acosta'l dia del casori, i la pobra, havent d'anar a la +fàbrica, al vespre, si una hora li queda, l'aprofita per ella. Com que +no dóna res a fer... Res, ni una peça de roba blanca. + +SUSAGNA + +Quina sort! + +URSULA + +Filla, té unes mans de plata! Ja veuràs quin bé de Déu a la calaixera! I +quin parament!... Ni una noia de casa bona! + +SUSAGNA + +Doncs digues que seran unes bodes... + +URSULA + +Per ser pobres com som, pot-ser massa lluïdes i tot. + +SUSAGNA + +Mellor, dòna! + +URSULA + +Sí, mellor! Am tot i això, me temo que siguin tristes. + +SUSAGNA (_amb extranyesa_) + +Ai, ai! Per què? Bé s'estimen prou ella i l'Agustinet. + +URSULA + +Es clar que s'estimen! + +SUSAGNA + +Bé sembla prou bo aquell xicot! + +URSULA + +Molt n'és, de bo! Massa! + +SUSAGNA (_molt sorpresa_) + +Massa? + +URSULA + +Sí. No hauria d'escoltar-se tant al seu pare. + +SUSAGNA + +Li té molt respecte. + +URSULA + +Respecte? Respecte an aquell homenot? + +SUSAGNA + +Li es pare... + +URSULA + +Hi ha pares i pares. En Xalet es un brètol, un gandulot; sí, un gandulot +que vol viure am l'esquena dreta, a costa de les suors del seu fill. + +SUSAGNA + +Diu que no gasta salut... + +URSULA (_amb ironia_) + +No gasta salut? + +SUSAGNA + +Pateix d'ofec. + +URSULA + +Ja li sé un remei. + +SUSAGNA (_somrient_) + +Sí? + +URSULA + +Una vara, una bona vara de freixa! + +SUSAGNA + +Que ho faries fort! + +URSULA + +Jo fos govern! Ja l'adreçaria!... Vés què li ha fet la nostra filla, i +què li hem fet nosaltres, pera dir-ne tant mal? + +SUSAGNA + +Pot-ser no es veritat. + +URSULA + +Si per tot ens bescanta! A l'Engracieta no li troba sinó tares. I ane mi +i an en Joan ens deixa!... Vol desfer-lo, aquest casament, vol +desfer-lo. No li convé que'l seu fill prengui estat. Es clar que no li +convé! Però se li veu la trampa. Saps per què hi fa la contra? + +SUSAGNA + +Prou que m'ho penso! + +URSULA + +Veuràs: casat el noi, ell no podria fer de les seves, com ara. + +SUSAGNA + +No'l veus? Tot el dia'l passa engorronit a "La Cirera"... + +URSULA (_interrompent-la_) + +Ai! En aquella tavernota? + +SUSAGNA + +... jugant a cartes. Sort que no es donat a la beguda. + +URSULA + +Ell sí que se'n pot riure! + +SUSAGNA + +Sí, noia, sí. + +URSULA + +Té vintiquatre hores de renda cada dia. Qualsevol vagi a la fàbrica! +(_Se sent la campaneta de la porta de l'escala._) Sembla que truquen... + +SUSAGNA + +No sé... + +URSULA + +Veiam. (_Se'n va per la primera porta de l'esquerra._) + +### ESCENA II + + +La Susagna, sola. Desseguida l'Ursula i en Xalet + + +SUSAGNA + +(_després d'un llarg silenci, tot fent mitja i llençant un sospir_) + +Ai, Senyor! + +(_Curt silenci. Esbarria'l caliu del braser. Seguidament, per la primera +porta de l'esquerra, compareixen, enraonant, en Xalet i l'Ursula._) + +### ESCENA III + + +La Susagna, l'Ursula i en Xalet + + +XALET (_entrant_) + +Hola, Susagna! Vós per aquí? + +SUSAGNA + +Sí, home. Com anem, Xalet, com anem? + +XALET + +Ja ho podeu veure: coent i menjant. + +SUSAGNA + +I l'ofec, com va? + +XALET + +No hi ha remei! + +SUSAGNA + +No? + +XALET + +Si un pogués treure-s vint anys del damunt!... + +SUSAGNA + +De quina carta us en aneu! + +XALET + +No hi ha com la joventut! + +URSULA + +(_asseient-se a la vora del braser_) + +El vostre mal no vol soroll. + +XALET + +Ah! No. Ni disgustos. Tranquil·litat, noies; tranquil·litat. + +URSULA + +I bons aliments, eh? + +XALET + +Àngela! + +SUSAGNA + +I no us feu donar una mirada pel metge? + +XALET + +Què saben els metges ! + +(_Se treu la petaca i cargola un cigarret._) + +SUSAGNA + +Encara que no més sigui pera deturar-lo, el mal. + +XALET + +S'ha de patir! + +URSULA + +Voleu callar! + +XALET + +Ho tinguéssiu vós! (_Acabant cl cigarret i acostant-se al braser._) +Deixeu-me encendre. + +URSULA + +Enceneu amb un misto. + +XALET + +S'ha d'estalviar, dòna! En aquest món no més se té lo que s'estalvia. + +(_Agafa la paleta, pren caliu del braser i encén._) + +URSULA + +Sí: recullidor de segó i escampador de farina. + +XALET (_am la paleta a la mà_) + +Per què ho dieu això, Ursula? + +URSULA + +Per què?... Ai! Enceneu, home, enceneu! Mireu que us cau el foc i em +cremeu la capsa del braser. + +XALET + +Oh! Es que no sé per què m'ho dieu... + +(_Encén el cigarret._) + +URSULA + +Ai! Aneu, aneu a fer fum a l'infern! + +SUSAGNA (_girant la cara_) + +Uf! Quina pudor! + +XALET + +Que sou delicades! + +SUSAGNA + +Quin viciot, els homes! + +XALET + +(_tornant el calin al braser i deixant després la paleta damunt de la +capsa_) + +Veieu? Ja està encès. Deixeu-me seure una estona pera escalfar-me, que +estic balb. + +SUSAGNA (_aixecant-se_) + +Teniu: seieu a la meva cadira. + +URSULA + +Ja te'n vas? + +SUSAGNA (_am la mitja a les mans_) + +Sí, que comença a ser tard. + +XALET + +Doncs, seiem-hi. (_Un cop està assegut a la cadira que 11 ofereix la +Susagna._) Apa, Susagna, quina virtut que gasteu! + +SUSAGNA (_somrient_) + +Es l'unica renda que tinc. + +XALET + +Que per molts anys pogueu dir-ho! + +SUSAGNA (_fent una rialleta_) + +Gràcies. Ai! Deixa-me'n anar a dalt, que si aquell venia... + +XALET + +Que encara heu de fer el sopar? + +SUSAGNA + +Si; però desseguida estarà llest. + +XALET + +Veieu? Jo estona ha que'l tinc fet. I després diuen si les dones... + +URSULA (_interrompent-lo_) + +Vós sí que aviat us ho teniu compost. Com que gairebé tot ho compreu +cuit a "La Cirera" . . . + +XALET + +No més les mongetes hi compro. Ja veureu: per dos que som a casa, no val +la pena de coure-n: un s'estalvia carbó. + +URSULA + +I feina. + +XALET + +Vaia! Al noi li es igual. + +URSULA + +Pobre Agustinet! Ell prou s'escarrassa; però vós no'l porteu gens bé. + +XALET + +Si no puc tractar-lo millor! + +URSULA + +El dia que's casi... + +XALET (_interrompent-la_) + +Si fa o no fa, anirà com ara. Com que me'n cuidaré jo mateix de la +teca... + +URSULA + +Vós? + +XALET + +Sí, jo. + +URSULA + +No: vós, a treballar. O, si no, ja que no voleu fer res... + +XALET (_am dignitat_) + +Bé: no m'ho digueu això, Ursula. Jo no us he faltat, enteneu? + +URSULA (_amb ironia_) + +No m'heu faltat? + +XALET + +No. + +SUSAGNA + +Deixeu-ho córrer. + +XALET + +Oh! Es que aquesta dòna s'ha pensat una cosa i el tret li sortirà per la +culata. Ja us veig les manyes, mestressa. + +URSULA + +Prou feina teniu per vós. + +XALET (_amb ironia_) + +Vosaltres voldrieu que'l noi, un cop casat am l'Engracieta, vingués a +viure aquí, en familia... + +URSULA + +Jo li faria de mare. + +XALET (_irònicament_) + +De mare? Ja, ja sé lo que voleu dir! + +URSULA + +Si ho sabeu, mellor pera vós. + +XALET + +El noi, casat i tot, no's mourà del meu costat: això pera que us consti. + +URSULA + +Ja'n parlarem. + +SUSAGNA (_tornant a fer mitja_) + +No us hi enfadeu. Val més que mireu d'arreglar-ho de bé a bé. + +XALET (_a la Susagna_) + +Aquesta gent no hi pensen en mi. + +SUSAGNA + +Sí, que hi pensen. + +XALET + +No ho volen veure que un hom se fa vell i no té salut pera treballar. + +URSULA + +Bé jugueu a cartes tot el dia!... + +XALET + +Pera distreure-m; no més que pera distreure-m. + +URSULA + +L'home que es bo pel jòc, també ho es pel treball. + +XALET + +Allò no es treballar: allò es un divertiment. + +SUSAGNA (_a l'Ursula_) + +En això té raó. + +URSULA + +Un divertiment que, pegant cops de puny sobre la taula i fent gestos i +crits, us canseu més que un teixidor de volant en un dia. + +XALET + +Tot cansa en aquest món. + +URSULA + +Però si en vida de la vostra dòna ja fèieu lo mateix! Pobra Rosaria! + +XALET + +No es veritat. + +URSULA + +De jove jove que no aneu a la fàbrica. + +SUSAGNA + +Oi, que es cert. + +XALET + +Perquè de jove jove que no gasto salut. Però sempre m'he enginyat pera +treure-m un jornalet. + +URSULA (_amb ironia_) + +Sí, venent aucells i fent gavies. + +XALET + +No hagués sigut pel noi!... + +URSULA + +Excuseu-vos amb el noi! jo'ls coixos els conec asseguts + +XALET + +Si'ls hi veieu les cames. + +SUSAGNA (_rient_) + +Ja't dic jo d'en Xalet!... + +XALET + +Si, aneu rient, aneu rient! Com que les coses van tant bé !... + +URSULA + +I per què us excuseu amb el noi? + +XALET + +Perquè, aixís que va ser una mica espigat, va començar que no li +agradava veure tants aucells engaviats, a casa, i... pare, això, i pare, +allò, va pregar-me tant i tant, que a l'ultim vaig desfer-me'n, +d'aquelles bestioles. + +SUSAGNA + +Per què? + +XALET + +Que no us ho dic? Perquè l'Agustí no'm callava mai. I que'm deia unes +expressions que semblaven sentencies! Res: s'havia fixat que'l nostre +pis era una presó i jo l'escarceller. Màximes, sabeu? I pera donar-li +gust... + +URSULA + +Vàreu deixar anar els aucells. + +XALET + +No: me'ls vaig vendre. + +SUSAGNA + +Pobrets ! + +XALET + +Ja veieu quin sacrifici! I a fe que ja tenia'l negoci arrencat. D'aquí +'m ve aquesta gran afició a jugar a cartes. (_Cambiant de to._) Però, +tornem, tornem a lo que us deia de primer. + +URSULA + +Què'm dèieu? + +XALET + +Que vosaltres no hi penseu en mi: tant se us endona. Si poguéssiu, me +deixarien plantat al mig del carrer. + +URSULA + +I ara! Què us empatolleu? + +XALET + +Estès a la vostra mà! O bé'm tancarieu a l'Hospici. + +URSULA (_indignada_) + +Nosaltres! + +XALET + +Però us-e les haureu d'espinyar, perquè'l noi m'estima. + +URSULA + +Massa, us estima! + +XALET + +I no'm deixarà abandonat a mans mercenàries. + +URSULA + +Ai, que parleu fi! + +XALET + +Més que vós! + +URSULA + +Ja ho veig, ja. D'ençà que us tracteu amb el senyoriu de "La Cirera"... + +SUSAGNA (_suplicant_) + +Vaja, Ursula... + +XALET + +La vostra filla vindrà a estar-se am mi. + +URSULA + +La noia no's mourà del meu costat. + +XALET + +Doncs se desfarà'l casament. + +URSULA + +No: el casament no's desfarà, perquè tot pot arreglar-se. + +XALET + +Jo estic sol; vosaltres sou tres; i com que l'home, en tot i per tot, té +la dreta, no hi ha més: a mi, com pare del nuvi, me toca ser el +preferit. + +URSULA + +VÓS també podeu venir a viure aquí. + +SUSAGNA + +Es lo mellor que podríeu fer. + +XALET + +Aquí, jo? + +URSULA + +Sí. D'aquesta manera estalviaríem un lloguer, i encara més; que allà on +mengen quatre... + +XALET (_interrompent-la_) + +Els altres dejunen. + +URSULA + +Poca-solta! + +SUSAGNA (_rient_) + +Que es de la broma! + +XALET + +Ui, ui! Que n'aneu d'errada de comptes! + +URSULA + +Vós sí que n'aneu d'errat! Malgastador, més que malgastador! + +XALET + +L'estalviadora!... Veiam, ensenyeu-me la llibreta de la "Caixa +d'Estalvis". + +URSULA + +Aneu, home, aneu! + +SüSAGNA + +Ai! Cada casa es un món! + +XALET + +I cada rejola un poble. + +URSULA + +Carrincló!... + +XALET + +Que us veig bé, mestressa! + +URSULA + +I vós voldreu portar el traç de la casa? + +XALET + +Vaia! Per què no? El noi i l'Engracieta, a la fàbrica; jo, a la cuina i +a tenir el pis ben endreçat. + +URSULA + +Fugiu, el pulit!... + +XALET + +Aparteu-vos, la pulida!... + +SUSAGNA (_rient_) + +Ai, Senyor! Encara'm fareu riure! + +XALET + +N'hi ha pera fer una comèdia, de nosaltres. Oi, Susagna? + +SUSAGNA (_anant-se'n_) + +Teniu raó, Vaja, adéu, adéu. + +XALET + +Endavant, doncs. + +URSULA (_a la Susagna_) + +Espera, que vindré a tancar la porta. + +SUSAGNA (_anant-se'n tot fent mitja_) + +No us hi encaparreu, Xalet. + +XALET + +No tingueu por, dòna. + +(_L'Ursula i la Susagna desapareixen per la primera porta de +l'esquerra._) + +### ESCENA IV + + +En Xalet, sol. Aviat l'Ursula + + +(_En Xalet se treu una carta de la butxaca del gec i la mira una estona; +després se la desa i torna a encendre'l cigarret en el caliu del braser. +Seguidament entra l'Ursula, tota sofocada._) + +### ESCENA V + + +En Xalet i l'Ursula + + +URSULA + +Quina manera d'afrontar-me davant de la gent! + +XALET + +Jo? + +URSULA (_agafant el gec apedaçat_) + +Vós, sí, vós! + +XALET + +Ara sí que m'heu mort! + +URSULA. + +(_plegant nerviosament el gec_) + +Vés què pensarà la Susagna! + +XALET (_aixecant-se_) + +Bé, veureu, Ursula... + +URSULA + +Espereu-vos, que ja vinc. + +(_Se'n va per la porta de la dreta del costat de l'arcova, enduent-se'n +el gec._) + +XALET (_tornant a seure_) + +Pot-ser sí que encara voldrà tenir raó! (_Curt silenci._) N'hi ha un tip +de les dones! (_Tot fumant._) Ja he fet bé de no tornar-me a casar. + +(_Torna l'UrsuIa._) + +URSULA + +Vaia, esteu content? + +XALET + +Jo? Per què? + +URSULA + +No'n teniu prou am bescantar-nos del darrera, que'ns heu de mortificar a +casa mateix i davant de persones extranyes? + +XALET + +Jo no us bescanto ni us mortifico per res. + +URSULA + +Encara ho negareu? + +XALET + +Es clar que sí! + +URSULA + +I, doncs, per què dieu tant mal de la noia? + +XALET + +Jo no'n dic mal de la vostra filla: això m'ho lleven. + +URSULA + +Us ho lleven? Que us penseu que no ho sé? + +XALET + +Sí, escolteu-vos a la gent... + +URSULA + +I lo que dieu a l'Agustinet? També ho desmentireu ? + +XALET + +Què li dic? + +URSULA + +Li aconselleu que no's casi, que la deixi, a l'Engracieta... Pobra! Ara +que l'estima tant! + +XALET + +Tampoc es veritat! + +URSULA + +Cara-groixut, més que cara-groixut! + +XALET + +Ei! No'm trenqueu el respecte! + +URSULA + +Poca-pena ! + +XALET (_amb enfasi_) + +Jo, an el noi, no més li faig avinent que s'hi pensi bé en casar-se... +que no hi vagi de boig. Avui dia'ls pobres s'hi han de mirar molt a +posar boques en el món! Els queviures costen un ull de la cara; els +lloguers de les cases, com més va més s'apugen: les necessitats creixen. +Vet-aquí lo que jo li dic. La meva obligació es avisar-lo, fer-li obrir +els ulls, donar-li bons consells. Per això li sóc pare! + +URSULA + +Vaia un pare! + +XALET + +Aviat es fet un casament. De primer tot són alegries: sembla que no +s'hagi de pondre mai el sol. Després, després vénen les penes. + +URSULA + +Vós rai! No us posareu cap pedra al fetge. + +XALET + +Si no me l'hi poso jo, se l'hi pot posar el noi. Jo'l previnc. + +URSULA + +Vós penseu com aquell: primer jo, després jo i sempre jo. Sou el pare +conveniències. + +XALET + +El pare pedaç, voleu dir. + +URSULA + +No ho sé lo que sou! + +XALET + +Bé, veureu: encara, enraonant, enraonant, ens entrebancaríem de +paraules, i a mi, pera que us consti, no'm convenen els disgustos. + +URSULA (_amb ironia_) + +Pobret! + +XALET + +Jo he vingut... + +URSULA (_interrompent-lo_) + +Pera moure raons. + +XALET (_am dignitat_) + +No. Jo he vingut pera entregar-vos aquesta carta, que han enviat pera'l +noi. Quan vingui, feu-li a mans. Que no's queda a sopar am vosaltres +avui l'Agustinet? + +URSULA + +Que no ho sabeu de cada dissabte i cada diumenge? + +XALET + +Jo ho pregunto, dòna. + +URSULA + +Doneu-me, doneu-me la carta, + +XALET (_treient-se-la de la butxaca_) + +Teniu! Quin urc! + +URSULA + +Val més que... + +XALET + +No us en distregueu, que m'han dit que duia pressa. + +URSULA + +Vaja, cançoner! + +XALET (_entregant-li la carta_) + +Teniu. + +URSULA + +(_deixant la carta damunt de la calaixera_) + +Quin home! + +XALET + +Sent aixís... + +URSULA + +Que us en aneu ja? + +XALET + +Sí. Que us-e sap greu? + +URSULA + +Ai, molt! Tant bona companyia! + +XALET (_anant-se'n_) + +Gràcies per la finesa. + +URSULA + +Ah! + +XALET (_girant-se_) + +Digueu. + +URSULA + +Quan us vagui, feu-vos un sacsó a la llengua. + +XALET (_fent el desentès_) + +Per què, Ursula? + +URSULA + +Perquè la teniu un xic llarga i verinosa. + +XALET + +Vós voleu que m'enfadi i no ho lograreu. Tinc molta corretja! + +URSULA + +No'l desfareu, no, el casament. + +XALET + +Jo? A vós us han entavanat + +URSULA (_am vivesa_) + +I, doncs, per què dieu per tot que la noia no serà bona pera portar una +casa? Per què dieu que es una lleminera i que té'l cap ple de pardalets? + +XALET + +Jo no he dit mai semblant cosa! + +URSULA (_acostant-s'hi_) + +I lo que us empatolleu de mi i d'en Joan? + +XALET + +Tampoc es cert. Bé: de vós sí que n'he dit. + +URSULA + +Què? + +XALET (_amb enfasi_) + +Re: que sou molt prudenta. + +URSULA + +Tant com la vostra dòna, al cel siga. + +XALET (_dignament_) + +No retreieu els morts! I justament la meva dòna! No us hi podeu comparar +en res... Pobreta ! + +URSULA + +Teniu raó! Va ser una martira aprop vostre! La vau fer consumir! + +XALET (_molestat_) + +Què sabeu vós! + +(_Se sent la campaneta._) + +URSULA + +Calleu, calleu, que truquen. + +XALET + +Jo me'n vaig, doncs. + +URSULA (_deturant-lo_) + +Espereu-vos una mica. + +(_Desapareix per la primera porta de l'esquerra._) + +### ESCENA VI + + +En Xalet, sol. Desseguida l'Ursula, en Joan i en Valeri + + +XALET (_després d'un curt silenci_) + +Ai, ai! Quina sogra tindràs, fill meu! Quina sogra! (_Fa un altre +cigarret. Se senten enraonaments en l'interior_). Si jo no +vigilés!...(_Encén el cigarret. Tornen a sentir-se enraonaments, +compareixent per a primera porta de l'esquerra en Joan i en Valeri, +acompanyats de l'Ursula. Els dos primers vénen molt tristos i +aclaparats. Porten tapaboques. Va vesprejant._) + +### ESCENA VII + + +En Xalet, l'Ursula, en Joan i en Valeri + + +URSULA (_desde dins_) + +Entreu, entreu aquí a la sala, que hi ha'l pare de l'Agustinet. + +JOAN + +Ah! Sí? + +URSULA + +Estones ha que s'espera. Veniu, que us escalfareu. + +JOAN (_entrant, moll trist_) + +Hola, Xalet. + +XALET + +Hola, nois! Ja hem plegat? + +JOAN + +Sí: ara... + +XALET + +Vosaltres rai, que n'heu tocat de calents! + +URSULA (_amb ironia_) + +També'n tocareu vós! + +XALET (_comprenent l'intenció_) + +Vaia! (_An en Joan i an en Valeri._) Que tal? Porteu gaire fred? + +VALERI (_concentrat_) + +Jo'n sento molt! + +XALET (_oferint-li la seva cadira_) + +Doncs, apa, home: escalfeu-vos! + +VALERI + +No; gràcies. + +XALET + +Mireu que hi ha un bon braser... + +URSULA + +Sí, escalfa-t, Valeri. + +VALERI + +No, no vui acostar-m'hi al foc. + +XALET + +Si aneu tot arraulit i am les ales caigudes! + +JOAN + +Oh! Es que estem cansats. Oi, Valeri? + +VALERI (_maquinalment_) + +Sí. + +XALET + +Justament avui que es dissabte i no heu treballat tant com els altres +dies? + +JOAN + +Portem el cansament de tota la setmana. + +XALET + +Ah! També es cert. + +URSULA + +Que us penseu que fan com vós? + +XALET + +Jo porto'l tràngol d'una família. Els tinguessiu, els meus tràfecs. + +URSULA + +Vós?... Prou heu trobat la posició! + +XALET + +I l'equilibrí. + +JOAN (_treient-se'l tapaboques_) + +Si, sí, Xalet. + +XALET + +No ho sé, pobra gent! Bé: ens en anirem a sopar. + +URSULA + +Aneu, aneu. + +XALET + +Recordeu-vos d'aquella carta. + +URSULA + +No passeu ansia. + +XALET + +Vaja, nois, que us hi conserveu. + +JOAN + +Am salut. + +VALERI + +Bona nit. + +URSULA + +Anem, que jo encara tinc el sopar per fer. + +XALET + +Apa, doncs, doneu-vos brasa. + +URSULA + +Passeu, passeu! + +(_L'Ursula ien Xalet desapareixen per la primera porta de l'esquerra._) + +### ESCENA VIII + + +En Joan i en Valeri + + +(_Se queden com petrificats, mirant-se l'un a l'altre. Llarc silenci._) + +JOAN + +(_anant a seure al volt del braser_) + +Ara sí que tinc fred! (_En Valeri no's mou del mateix lloc, brandant el +cap._) Valeri. + +VALERI + +Què vols? + +JOAN + +Vine aquí, que t'escalfaràs! + +VALERI (_anat-se'n_) + +No. Deixa-m! + +JOAN (_am sentiment_) + +No te'n vagis, home! + +VALERI + +Aquella deu esperar-me. + +JOAN + +Vine, una estona. Ja te n'aniras desseguida. (_Suplicant._) Vine!... + +VALERI (_am gran dolor_) + +Com m'ho faig? Com li dic?... D'on trec les paraules dolces pera +aconsolar-la? + +JOAN + +I jo? Vine!... Ajudem-nos l'un a l'altre. Pensem, rumiem! Vine aquí, al +costat meu!... + +VALERI + +Quin esglai tindrà la dòna quan sàpiga... (_L'escena va enfosquint-se._) + +JOAN + +I l'Ursula? Despatxats! Tots dos despatxats! + +VALERI + +Pobres de nosaltres! + +JOAN + +Calla, calla!... + +(_Compareix Ursula, amb un quinqué, encès._) + +### ESCENA IX + + +Els mateixos, més l'Ursula + + +URSULA + +Estaveu a les fosques... + +JOAN + +No hi fa res. + +(_L'Ursula deixa'l llum damunt de la calaixera i se n'entorna per la +primera porta de l'esquerra._) + +### ESCENA X + + +Els mateixos, menys l'Ursula + + +JOAN (_en veu baixa_) + +Despatxats! Quin mal cor! No tenen consideració! + +VALERi (_plorant_) + +Jo, jo, que'm quedo a la miseria! Tant vell! + +JOAN (_am ràbia concentrada_) + +Això està mal fet! Uns treballadors com nosaltres! Ah! Aquest hereu! Mai +m'havia agradat! Son pare no era tant dolent! + +VALERI + +No, que no ho era tant! + +JOAN + +I quina escombrada, el murri! Ni'ns ha donat una setmana de temps! + +VALERI + +No cridis! + +JOAN + +Quants som els despatxats? + +VALERI + +Tots els filadors més antics de la casa. + +JOAN + +Tots! D'un plegat!... Tants anys que hi treballava! + +VALERI + +I jo! + +JOAN + +Quin mal cor! + +VALERI + +Am tants milions d'estrelles que hi ha al cel... + +JOAN (_interrompent-lo_) + +Deixa-t d'estrelles! + +VALERI + +... ja hi pots mirar, que no hi trobaràs la meva! + +JOAN + +Per què? + +VALERI (_am gravetat_) + +La meva es morta! + +JOAN + +Sí: vés pensant en el cel! + +(_Curt silenci._) + +VALERI + +Jo me'n vaig, que aquella deu estar amb ansia. + +JOAN (_aixecant-se_) + +No. Espera-t. (_Agafant-lo pel braç._) Espera-t, home! + +VALERI + +Què vols? + +JOAN + +Ajuda-m a dir-ho a l'Ursula! + +VALERI + +Vine a ajudar-me tu, també... i baixo desseguida. + +JOAN + +No: ara ja ets aquí. Després jo vindré am tu. Apa, pensa paraules +dolces! + +VALERI + +No'n trobo cap! + +JOAN + +Rumiem! + +VALERI + +Pobra Susagna! + +JOAN + +Quin trastorn hi haurà avui en aquesta casa! Tant feliç que anava a ser, +ara que la noia... + +VALERI + +I nosaltres, que no tenim ningú? + +JOAN + +Ont anem! On vaig a demanar feina? + +VALERI + +Això! On anem? + +JOAN + +Valdria més... + +VALERI + +Valdria més que'ns matessin! + +JOAN + +No! No parlis de morir! Jo vui viure! No'm dono, encara! + +(_Se sent la campaneta interior._) + +VALERI + +Sents? Hi deu haver la dòna. + +JOAN (_en ven molt baixa_) + +Apa, doncs, rumia! Cuita, rumia, tu que tens més conformació que jo! + +VALERI + +No'n trobo avui, de paraules dolces. + +JOAN + +Ajuda-m! Apa! + +VALERI + +No puc!... + +(_Entren l'Ursula i la Susagna._) + +### ESCENA XI + + +Els mateixos, més l'Ursula i la Susagna + + +URSULA (_entrant_) + +Sí, entra, que es aquí. + +SUSAGNA (_al veure an en Valeri_) + +Vaja, home! + +VALERI + +Ja vinc. Comença a passar. + +SUSAGNA + +Com es que has trigat tant? + +VALERI (_amb esforç_) + +M'he entretingut amb aquest. + +SUSAGNA + +Jo estava amb ànsia. + +JOAN + +Vés, vés, Susagna, que ja puja desseguida en Valeri. + +YALERI + +Si, passa endavant, que ja vinc. + +SUSAGNA + +Ja tornaràs... Anem, que'l sopar es a taula. + +URSULA + +Que has enllestit depressa! + +JOAN + +Vine, Valeri, que acabarem de parlar d'allò. + +VALERI + +Deixem-ho pera després. + +JOAN + +Vine, home! + +SUSAGNA + +Però si desseguida torna! Apa, que la vianda's refreda. + +VALERI + +Vine tu am nosaltres, que'n tractarem a casa tot sopant. + +SUSAGNA + +Sembleu carn i ungla. No us deixarien mai. (_Agafant-lo pel braç._) Apa, +apa, Valeri. + +VALERI + +No'm toquis!... + +SUSAGNA + +I ara! Com tremoles! + +VALERI (_anant-se'n_) + +Tinc fred! + +SUSAGNA + +Correu, que glaça! Vaja: bona nit, i bon profit. + +URSULA + +Bona nit. Si'n voleu del nostre, no haureu de pujar escales. + +SUSAGNA + +Gràcies. + +(_La Susagna i en Valeri desapareixen per la primera porta de +l'esquerra. L'Ursula's queda mirant-los com se'n van._) + +### ESCENA XII + + +L'Ursula i en Joan + + +URSULA (_desprès d'un curt silenci_) + +Què té en Valeri? + +JOAN + +Res... Es molt fredolic. + +URSULA + +Sembla que n'hi passa alguna. + +JOAN (_anant a seure al volt del braser_) + +No. + +URSULA + +I, doncs, per què li deies que no se n'anés tant aviat? + +JOAN (_jugant am la paleta_) + +Oh!... Perquè teniem una discussió... per sóbres lo de la feina... per +sóbres... + +URSULA (_interrompent-lo_) + +Sí, sí: coses vostres. + +JOAN + +I ell toçut am la seva... + +URSULA + +Bé es prou tractable en Valeri. + +JOAN + +Ah, si, perxò! Però devegades un se fixa malament, saps?, i s'enlaira +que no se n'adona. + +URSULA + +Quin parell n'hi ha de vosaltres dos! + +JOAN + +Ens avenim molt, no't pensis... + +URSULA + +Més que la gana i el pa. (_Camhiant de to,_) Vaja, porta, porta la +setmanada. + +JOAN (_sentint-se cor -ferit_) + +La setmanada? + +URSULA + +No me l'has donada, no. + +JOAN + +Ja ho sé... + +(_Curt silenci._) + +URSULA + +Apa, que tinc feina. (_En Joan queda com entontit, coordinant idees, no +gosant dir res. Curt silenci._) Vaja, home, enllesteix. + +JOAN (_maquinalment_) + +La setmanada? + +URSULA + +I ara! Que't sol venir? + +JOAN + +(_després d'un gran esforç, donant-li cinc duros en peça_) + +Té. (_L'Ursula desa els diners a la calaixera._) La darrera! + +URSULA (_girant-se impulsivament_) + +Eh ?... Què dius! La darrera? + +JOAN + +(_asseient-se, adolorit, i quedant amb el cap baix entre les mans_) + +Si! Sí! + +URSULA + +(_am veu glaçada i tremolosa_) + +Però, Joan!... Aquesta es la darrera setmanada? + +JOAN (_sanglotant_) + +La darrera! + +URSULA + +Que pot-ser t'han despatxat ? + +JOAN (_plorant_) + +Si! Sí! + +URSULA (_cor-presa_) + +Per què?... Què has fet? Que t'has disputat amb el contramestre? + +JOAN (_barbotejant_) + +No! No! + +URSULA + +Que has tingut una hora tonta en el treball? Que no hi ha feina? + +JOAN + +Tampoc! Tampoc! + +URSULA (_amorosint-lo_) + +I, doncs? Digues!... Per què t'han despatxat? Respon-me!... + +JOAN + +(_mirant-la fit a fit i posant-se a plorar convulsivament_) + +Que no ho veus? Que no ho veus per què? (_Senyalant-se'l cap i tol el +cos._) Mira! + +URSULA (_aturdida_) + +Sí! + +JOAN + +Guaita aquests cabells, i aquest cos. + +URSULA (_esglaiada_) + +Déu meu! + +JOAN (_am desesperació_) + +Sóc vell! Sóc vell, Ursula! + +URSULA + +Pobres de nosaltres! + +JOAN + +Per què'ns hi deixen arribar a la nostra edat! + +(_L'Ursula, amb el cap baix i les mans a la cara, tota arraulida, se +posa a plorar silenciosament. En Joan, del tot aclaparat, s'aixeca i va, +pantejant, a plorar de cara a la paret del fons. Llarc silenci._) + +URSULA (_cambiant de to_) + +I en Valeri? + +JOAN + +També! + +URSULA + +No més a vosaltres dos us han despedit? + +JOAN + +(_girant-se, tot aixugant-se'ls ulls_) + +No... Tots els filadors més antics de la casa. + +URSULA + +Tots? + +JOAN (_desesperat_) + +No n'ha quedat ni un! Ja ha arribat pera nosaltres l'hivern! + +URSULA + +Joan!... + +JOAN + +Ja hem fet la nostra servitut! Som el rebuig de la vida! + +URSULA (_acostant-s'hi_) + +No! + +JOAN + +Trenta cinc anys fets que hi treballava en aquesta fàbrica! + +URSULA (_am veu melosa_) + +No't desesperis am tanta de manera! En una altra casa te'n donaran, de +feina. Quan Déu tanca una porta, n'obre una altra. + +JOAN + +Tot està tancat i barrat pera nosaltres! + +URSULA + +No hi fa res! Se truca, se demana! + +JOAN + +No hi senten! + +IIRSULA + +Se truca més fort! + +JOAN + +No hi volen sentir! Ningú'n vol de vells! + +URSULA + +Si tu no ho ets encara! Ni jo... + +JOAN (_interrompent-la_) + +No que no'n sóc! Jo no m'he castigat la salut en calaverades. Sempre he +portat una bona vida; he sigut el més bo dels homes i el mellor dels +pares. He fet una joventut reposada, estimant-te a tu, solament a tu! + +URSULA + +Raó de més! + +JOAN + +Però tinc els cabells blancs i la cara plena d'arrugues! Porto les set +creus al damunt! + +URSULA (_abraçant-lo i amorosint-lo_) + +Vaja, home, no t'ho prenguis aixis! + +JOAN + +Amb el cor sóc jove, més jove que ningú! + +URSULA + +I, doncs?... + +JOAN (_interrompent-la_) + +No'm valdrà: enlloc m'escoltaran quan me vegin!... Com l'anyoraré'l +treball! + +URSULA + +Sí, home, sí, que t'escoltaran! + +JOAN + +Tant feliços que anàvem a ser am l'Engracieta i l'Agustinet! Pobrets! +Quan sàpiguen la meva desgracia! + +URSULA + +I per què no n'hem de ser, de feliços? + +JOAN + +Quan ells s'enterin de lo que'm passa!... + +URSULA + +Que aviat t'espantes! + +JOAN + +A mi mai m'havia fet por l'hivern; però ara sí que me'n fa! + +URSULA + +No hi pensis. + +JOAN (_abraçant-la, tremolant_) + +Quin fred! Quina mena de fred! Estima-m, Ursula, estima-m! + +URSULA + +Sí, que t'estimo! + +JOAN + +(_estrenyent-la fort contra'l seu pit_) + +Com en la joventut! Estima-m com allavores! + +URSULA + +Més i tot que allavores! + +JOAN + +I no'ns espantem! Que l'Engracieta no'ns vegi mai apesarats ni +desvalguts. + +URSULA + +I l'Agustinet tampoc. + +JOAN + +Tampoc. Però no'ls diguem res, per ara. Esperem demà. + +URSULA + +No: diguem-los-ho desseguida. + +JOAN + +Espera, espera... + +URSULA (_somrient_) + +Si també hauran de saber-bo! + +JOAN + +Ja'ls ho direm demà. Preparem-los, de primer. + +URSULA + +Sí, sí. + +JOAN (_am gran prec_) + +Guia-m, Ursula! + +URSULA (_am veu plorosa_) + +Joan! + +JOAN + +Guia-m! + +(_Queden abraçats una bona estona. Seguidament se sent en l'interior la +veu dolça i frescal de l'Engracieta, que ve cantant._) + +### ESCENA XIII + + +Els mateixos, més l'Engracieta + + +(_Ve abrigada amb un mocador de llana, de color de cendra. Entra +joiosament per la primera porta de l'esquerra._) + +ENGRACIETA + +"No voldria altra riquesa, + +tot i essent pobra com sóc, + +que ésser jove, sempre jove, + +am salut i bon humor." + +(_Al sentir-la, l'Ursula i en Joan se deslliguen dels braços, +dissimulant llur desconsol._) + +JOAN (_somrient_) + +Engracieta!... + +ENGRACIETA (_sorpresa_) + +Ai, ai! Què tenieu? Que ploràveu? + +JOAN (_mirant-la encisat_) + +No, no. Parlàvem de tu. + +ENGRACIETA + +I jo us faig plorar? + +JOAN (_fent una rialleta_) + +No, filla meva. + +ENGRACIETA + +Alegria! Visca l'alegria, pare! + +JOAN (_completament embadalit_) + +Canta, canta aquella cançó tant bonica I + +ENGRACIETA + +No la sé tota. + +JOAN + +Aquell troç d'ara mateix... Canta-l!... Que m'agrada sentir-te! + +ENGRACIETA + +Ui, que esteu de broma! I jo'm pensava que ploràveu! + +JOAN + +Era d'alegria. + +ENGRACIETA + +De debò? + +JOAN + +Sí, Engracieta maca! + +ENGRACIETA + +Doncs, visca l'alegría! + +JOAN + +Canta, canta aquella cançó! + +ENGRACIETA + +No la refilo bé, encara. + +JOAN + +Sí que la refiles... + +ENGRACIETA (_interrompent-lo, rient_) + +Ja us-e la cantaré una altra hora. + +JOAN + +Canta!... + +ENGRACIETA + +Teniu, mare. (_Entregant-li dotze pessetes._) + +URSULA + +Bona minyona. + +(_Desa les monedes a la calaixera._) + +ENGRACIETA + +(_tocant-la sota l'aixella mentres obre'l calaix_) + +Ui, la meva mareta! + +URSULA (_girant-se vivament_) + +Està, bojota, que'm fas pessigolles! + +JOAN + +(_mirant, encantat, a l'Engracieta_) + +Canta, canta... + +ENGRACIETA + +Ai, renoi del pare! Que està de gresca! + +JOAN + +Si... si... + +ENGRACIETA (_anant-se'n_) + +Alegria!... Alegria!... + +URSULA + +On vas? + +ENGRACIETA + +A mudar-me la roba. + +URSULA + +Vés, vés. + +ENGRACIETA + +(_desapareix, tot cantant, per la porta de la dreta del costat de +l'arcova:_) + +"No voldria altra riquesa, + +tot i essent pobra com sóc, + +que esser jove, sempre jove, + +am salut i bon humor." + +(_En Joan queda embadalit i am la cara tràgicament enriallada._) + +### ESCENA XIV + + +L'Ursula i en Joan + + +JOAN (_després d'un llarc silenci_) + +Que es alegroia! + +URSULA + +Que es feliça! + +JOAN + +Quina cançó més bonica canta! + +URSULA + +Ditxosa d'ella! + +(_Compareix l'Agustí per la primera porta de l'esquerra._) + +### ESCENA XV + + +Els mateixos, més l'Agustí + + +AGUSTÍ (_entrant_) + +On sou? Que no hi ha ningú? + +URSULA + +Ah! Tu, Agustinet? + +AGUSTÍ + +Bona nit. + +JOAN + +Bona nit i bona hora. + +AGUSTÍ + +Us heu deixat la porta de l'escala oberta. + +URSULA + +Ai! Té raó. + +AGUSTÍ + +Que tal, Joan? Ja hem plegat, per avui? + +JOAN + +Sí... I tu també, eh? + +AGUSTÍ + +Ara mateix. Ni tampoc he tingut temps d'anar a la barberia. Bé: ja hi +aniré demà dematí. + +URSULA + +(_donant-li la carta que ha deixat en Xalet_) + +Té, Agustinet: ton pare ha deixat aquesta carta pera tu. + +AGUSTÍ (_mirant el sobre-escrit_) + +Ah! Deu ser d'en Pepet de Manlleu! El pare mateix l'ha portada? + +URSULA + +Sí. No fa gaire que se n'ha anat. + +AGUSTÍ + +Bé ha sigut prou diligent. Veiam. + +(_Desclou la carta i la llegeix a la claror del quinqué._) + +JOAN (_signant a l'Ursula que calli_) + +Eh? + +URSULA + +(_en veu baixa, indicant silenci_) + +Sí. + +JOAN (_després d'una estona_) + +Apa, vés pel sopar. + +URSULA + +Desseguida. + +AGUSTÍ + +(_deixant de llegir i posant-se la carta a la butxaca_) + +Està bé. Ah! Mireu: expressions d'en Pepet. + +URSULA + +Gràcies. Torna-les-hi. + +JOAN + +Quan li escriguis. + +AGUSTÍ + +Sereu servits. + +JOAN + +Què diu, què diu, si's pot saber, aquell noi? Estan bons ells i els de +casa seva? + +AGUSTÍ + +M'escriu que segueixen bé... i que són un més a la colla. + +URSULA + +Un altre fill? + +AGUSTÍ + +Sí. Un nen. Me convida a bateig. + +JOAN + +Que hi aniràs? + +AGUSTÍ (_rient_) + +No caldria sinó! + +URSULA (_cambiant de to_) + +Bé: que tens molta gana? + +AGUSTÍ + +Sí, que'n porto avui. Com que a dinar no he menjat gaire... + +URSULA (_interrompent-lo_) + +I que tens de menjar, tu també! Jo no sé com es fet el teu pare. + +AGUSTÍ + +Que es culpa seva que jo... + +URSULA (_interrompent-lo_) + +Què sap ell de guisar! + +AGUSTÍ + +Sí que'n sap. Volgués mirar-s'hi! + +URSULA + +Com vols que s'hi miri si tot el dia'l passa jugant a cartes? Es clar: +s'entreté tant en aquella tavernota, que després tot són presses. I tu +ho pagues. No entenc per què no us en heu anat a dispesa. + +AGUSTÍ + +Ell no ho ha volgut mai. + +URSULA + +Am mi no manaria. + +AGUSTÍ + +Què voleu fer-hi? Ja s'acabarà aviat. + +URSULA (_prudentment_) + +No pas si te l'escoltes massa. + +AGUSTÍ + +Per què ho dieu? + +URSULA + +Oh! Perquè... Ja'n parlarem una altra hora. + +AGUSTÍ + +Expliqueu-vos. + +URSULA (_no gosant-ho dir_) + +Es que ton pare... + +AGUSTÍ (_interrompent-la_) + +Dispenseu-li tot. Es molt bo: creieu-me. + +JOAN (_am convicció_) + +Sí, que es un bon home. + +AGUSTÍ + +La gent anys ha que li té mania perquè veu que no va a la fàbrica, i es +que ell no pot treballar. Deixeu que diguin els altres. + +JOAN + +Jo sempre he estat en que ton parc no es resistent. + +AGUSTÍ + +No, que no ho es. + +URSULA + +Sí, però vès qui les fa callar les males llengües!... + +AGUSTÍ (_amablement_) + +Vaja, no'n parlem més. I l'Engracieta? + +URSULA + +Ja ve: es a mudar-se una mica. Apa: vaig a enllestir cl sopar. + +(_Desapareix per la primera porta de l'esquerra._) + +### ESCENA XVI + + +En Joan i l'Agustí + + +JOAN + +(_anant a seure a la vora del braser_) + +Vine, vine, Agustinet, aquí a la vora del braser. + +AGUSTÍ + +(_s'hí acosta i s'asseu d'esquena a la dreta_) + +Se comença a deixar sentir, l'hivern; no trobeu? + +JOAN + +Avui rai, encara! + +AGUSTÍ + +Doncs jo he tingut fred! + +(_Esbarria'l caliu del braser. Curt silenci i cambi de to._) + +JOAN + +Sí que has plegat tard! + +AGUSTÍ + +Als ajustadors no'ns fixen les hores... M'han fet cambiar el _torrió_ +d'una màquina. + +JOAN + +No hi ha com nosaltres els de la filatura. + +AGUSTÍ + +Pitjor air, que, quan ja plegava, vaig haver de mudar una roda de +cadell! I com que pera fer aquesta operació s'ha de desmontar tota la +llanterna, no us dic res de lo que us entreté! + +JOAN (_sospirant_) + +Es un matament! + +AGUSTÍ + +I diumenge passat, que ni vaig fer un quart de festa? + +JOAN + +Tens raó. No vas dir que havies tingut de nivellar els cavallets d'una +altra màquina? + +AGUSTÍ + +Això mateix. Els que som setmanals, ja se sap. + +JOAN + +Heu d'estar sempre a disposició del treball. + +AGUSTÍ + +Vaia! (_Cambi de to._) I què tal: hi ha feina seguida a la vostra +fàbrica? + +JOAN (_amb esforç_) + +S'aguanta, per ara. + +AGUSTÍ + +A la nostra no massa. Me sembla, segons veus, que dissabte que ve +s'afluixaran de gent. + +JOAN (_aclaparat_) + +De debò? + +AGUSTÍ + +Aixís he sentit que ho deien. I es llàstima, perquè hi ha filador que, +vaja, encara que les mudades avui no's paguen gaire... + +JOAN (_interrompent-lo_) + +Que es trista la vida de l'obrer! + +AGUSTÍ + +Molt! + +JOAN + +Sempre s'ha d'estar am l'ai al cor! + +AGUSTÍ + +Sempre! + +JOAN (_amb intenció_) + +Si jo tingués el teu saber... + +AGUSTÍ + +Què voleu dir? + +JOAN + +Si jo sabia de lletra i hagués llegit tants llibres com tu... + +AGUSTÍ + +Què farieu? + +JOAN (_amb esforç_) + +No ho sé... Si un pogués tornar a ser jove!... + +AGUSTÍ + +No sou pas tant vell com això!... + +JOAN (_am vivesa_) + +No, que no ho sóc! + +URSULA (_desde dins_) + +Joan! + +JOAN + +Me sembla que aquella'm crida. + +AGUSTÍ + +Sí, que us demana. + +JOAN (_sentenciós_) + +No més s'hi pot ser una vegada al món. + +URSULA (_desde dins_) + +Joan! + +JOAN + +Veiam què deu volguer. + +(_Desapareix per la primera porta de l'esquerra._) + +### ESCENA XVII + + +L'Agustí, sol. Aviat l'Engracieta + + +(_L'Agustí se queda tot extranyat. Se treu un llibre d'una butxaca del +gec i se posa a llegir-lo. Desprès d'un llarc silenci, compareix +l'Engracieta, una mica mudada. Al veure a l'Agustí, llegint, va poc a +poc de puntetes, i li tapa'ls ulls am les mans._) + +ENGRACiETA (_estrafent la veu_) + +Ah! + +AGUSTÍ (_rient_) + +Quin espant! + +ENGRACIETA + +Qui sóc? + +AGUSTÍ + +Oh! Espera. + +ENGRACIETA + +(_fent la veu més fosca que de primer_) + +Qui sóc? Digues: qui sóc? + +AGUSTÍ + +Qui ets? Qui ets? + +ENGRACIETA + +Te dónes? + +AGUSTÍ + +No. + +ENGRACIETA + +Qui soc?. + +AGUSTÍ (_fent una rialleta_) + +Ja't dic jo de xicota!.. + +ENGRACIETA + +Te dones? + +AGUSTÍ + +Però que no saps, tonta, que'ls meus ulls ja les coneixen les teves +mans? Engracieta...Vaja, prou, Engracieta. + +ENGRACIETA + +(_retirant les mans, posant-se a riure i fent la veu natural_) + +Que sóc beneitona, oi? + +AGUSTÍ + +Aixís m'agrades, que't coneguis. + +ENGRACIETA (_donant-li un cop_) + +Vés! Te menjaria a petons! + +AGUSTÍ + +Apa, si t'atreveixes! + +ENGRACIETA + +El ganassa! Encara ho pendria! + +AGUSTÍ (_am somriure trist_) + +Per què no? + +ENGRACIETA + +L'aviciat! (_Curt silenci i cambi de to._) Que estàs de mal humor? + +AGUSTÍ + +Una mica. + +ENGRACIETA + +Per què? + +AGUSTÍ + +No fa gaire que he presenciat un quadro molt desconsolador. + +ENGRACIETA (_amb ansietat_) + +Una desgracia? + +AGUSTÍ + +He vist la viuda d'en Ramon... Saps aquell pobre xicot que dies +endarrera va morir tisic? + +ENGRACIETA + +Sí. + +AGUSTÍ + +Doncs l'he vista aprop de la fàbrica, am tres fills, vestidets de dol +com ella... Justament avui li hem fet una capta. + +ENGRACIETA + +Pobra noia! Tant desgraciada, a la flor de la joventut! + +AGUSTÍ + +Gregues que m'ha enternit. M'ha fet pensar més! M'he recordat molt de +tu! + +ENGRACIETA (_somrient agraïda_) + +De debò? + +AGUSTÍ + +No'm sé esvair aquest pensament! (_Curt silenci i cambi de to._) Me fa +una por casar-me! + +ENGRACIETA (_molt sorpresa_) + +Què dius! + +AGUSTÍ (_en veu baixa i grave_) + +Com més m'hi vaig acostant, més m'espanto. + +ENGRACIETA + +Que no m'estimes, pot-ser? + +AGUSTÍ + +Sí, que t'estimo! + +ENGRACIETA + +I doncs? + +AGUSTÍ + +Si un cop casats jo'm moria, i et deixés, com en Ramon a la seva dòna, +am tres fills ? + +ENGRACIETA + +No hi pensem en aquestes tragèdies. + +AGUSTÍ + +S'hi ha de pensar. + +ENGRACIETA + +Si tot-hom reflexionés... + +AGUSTÍ + +Sí, sí; no reflexionis... + +ENGRACIETA + +Morir tu!... No, no! Val més que de primer me toqui a mi! + +AGUSTÍ + +Pobres criatures! Me sembla que encara les veig, amb aquells ullets +plens de tendresa i d'ignocencia! + +ENGRACIETA + +Que devien ser bufones! + +AGUSTÍ + +Pobretes! + +ENGRACIETA + +Que ha de ser trist no tenir pare! + +AGUSTÍ + +No sé què hi venim a fer, els pobres, en aquest món! + +ENGRACIETA + +Vaja, prou... Distreu-te'n, Agustí. Aixeca'l cap i mira-m. Agustí!... +Que no'm sents? Mira-m, home! No vui que ho estiguis, de mal humor! +(_Tocant-li la cara._) Vaja, alegra-t, cor meu, alegra-t! + +AGUSTÍ (_mirant-la embadalit_) + +Que ets bona! + +ENGRACIETA (_escarnint-lo_) + +Que ets bona! Am quin sentiment ho dius! (_Rient._) Sembla que ploris. + +AGUSTÍ (_aixecant-se_) + +Tu plores. + +ENGRACIETA + +Jo? No... + +AGUSTÍ (_agafant-li'l cap_) + +Quines dugués llàgrimes te cauen!... + +ENGRACIETA + +Són d'alegria. + +AGUSTÍ + +Que no. + +ENGRACIETA + +(_dolçament abaixant els ulls_) + +Són d'amor. + +AGUSTÍ (_abraçant-la_) + +Que ets maca avui! + +ENGRACIETA + +Avui no més? + +AGUSTÍ + +Sempre t'hi trobo; però en aquest moment te veig més hermosa que mai, +amb aquest agre-dolç d'alegria i de tristesa en els teus ulls. + +ENGRACIETA + +Encara hi penses en aquelles criatures? + +AGUSTÍ + +Sí, que lli penso. + +ENGRACIETA + +(_rient, no gosant-ho dir_) + +Que t'agradaria ser pare? + +AGUSTÍ (_am convicció_) + +Molt! + +ENGRACIETA (_am tendresa_) + +Te'ls estimaries força'ls nostres fills? + +AGUSTÍ + +Am tota l'ànima! + +ENGRACIETA (_rient_) + +Més que a mi? + +AGUSTÍ (_somrient_) + +Quina pregunta! + +ENGRACIETA (_seriosa_) + +I si, per desgracia, no'n tinguessim? + +AGUSTÍ + +Me sabria molt greu! Me semblaria que tu ets un roser sense flors! + +ENGRACIETA (_am dolor_) + +Que m'avorriries, doncs? + +AGUSTÍ + +No! Per què? Que seria culpa teva? + +ENGRACIETA + +No... Però sí que'n tindrem, de fills. + +AGUSTÍ + +Es clar que'n tindrem! + +ENGRACIETA (_joiosament_) + +Que serem feliços, allavores, amb ells! + +AGUSTÍ + +Més que ara! Molt més que ara! + +ENGRACIETA (_entusiasmant-se_) + +Com treballarem pera que no'ls falti mai res! + +AGUSTÍ + +Primer que'ns falti tot a nosaltres! + +ENGRACIETA (_encisada_) + +Agustí! + +AGUSTÍ (_en veu baixa_) + +Que t'estimo! + +ENGRACIETA (_en veu baixa_) + +Agustí! + +AGUSTÍ + +Estimada meva! + +(_La besa apassionat, tot amanyagant-li'ls cabells. Ella queda com +desmaiada, en els seus braços. Després d'un llarc silenci, se sent la +veu d'en Joan._) + +JOAN (_desde dins_) + +Nois! + +ENGRACIETA + +(_desprenent-se dels braços de V Agustí_) + +Ai ! El pare! (_L'Agustí va dissimuladament a asseure-s aprop del +braser._) Veus? Tota m'has despentinada. + +(_Compareix en Joan per la primera porta de l'esquerra._) + +### ESCENA XVÍII + + +Els mateixos, més en Joan. Aviat l'Ursula + + +JOAN + +Agustí! Engracieta! + +ENGRACIETA + +Què mana? + +JOAN + +Apa, apa, veniu a sopar. + +(_Compareix l'Ursula._) + +URSULA + +Vaja, a la taula. + +JOAN + +Anem, anem. + +(_Se sent la campaneta._) + +ENGRACIETA + +Ja venim. Sentiu? Truquen. + +URSULA + +Bo! + +(_Se'n va a obrir._) + +### ESCENA XIX + + +Els mateixos, menys l'Ursula + + +JOAN (_després d'un curt silenci_) + +Que us en deveu haver dit de coses boniques! + +ENGRACIETA + +Podeu comptar! + +JOAN + +Vaja, no vui saber-les, no. + +AGUSTÍ + +Nosaltres sí, Joan, que... + +JOAN + +Apa, apa, anem cap al menjador. + +(_Per la primera porta de l'esquerra compareixen la Susagna i en Xalet +acompanyats de l'Ursula. La Susagna ve plorant._) + +### ESCENA XX + + +Els mateixos, més l'Ursula, la Susagna i en Xalet + + +URSULA + +(_a la Susagna, dissimuladament_) + +Vaja, dòna, no ploris. + +XALET + +Noi. + +AGUSTÍ + +Que hi ha de nou, pare? + +XALET + +Res: te porto la clau de l'escaleta. + +AGUSTÍ + +I això? Per què? + +XALET + +Veuràs: avui pot-ser plegaré una mica tard. + +AGUSTÍ (_somrient_) + +Ont aneu? + +XALET + +Ja pots pensar-t'ho... (_no gosant-ho dir_) a l'Academia. + +AGUSTÍ + +(_fent una rialleta sense malícia_) + +A jugar? + +XALET + +Que vols fer-hi!... + +AGUSTÍ + +Aneu, aneu. + +XALET + +Si no fos pel compromís, ni tampoc hi aniria; però aquesta tarda he +deixat enlaire una partida de truc, i seria fer un mal paper que ara no +hi comparegués. No trobes? + +AGUSTÍ + +Sí, home, sí! + +XALET + +Res: qüestió de companyerisme. + +URSULA + +Que ja heu sopat. Xalet? + +XALET + +Si: tot just me'n deixo. + +JOAN + +Bon profit. + +XALET + +Gràcies. I vosaltres, que ja ho heu fet + +JOAN + +No. Ara hi anem. + +XALET (_anant-se'n_) + +Doncs, sent aixis, que aprofiti. + +ENGRACIETA + +Igualment. + +XALET + +Ho tens entès, noi? + +AGUSTÍ + +Sí. + +XALET (_am sol·licitut_) + +Ah! Ja t'han entregat aquella carta? + +AGUSTÍ + +Ja l'he llegida i tot. + +XALET + +Entesos. Vaja, bona nit tot-hom. + +URSULA + +Bona nit i bona hora. + +JOAN + +Endavant. + +URSULA + +Vés a tancar, Engracieta. + +(_L'Agustí i l¡Engracieta segueixen an en Xalet._) + +AGUSTÍ + +Tu: que no li dius res al teu sogre? + +ENGRACIETA (_rient_) + +Encara no me n'es. + +XALET + +Ben dit, noia! + +(_Desapareixen tots tres per la primera porta de l'esquerra._) + +### ESCENA XXI + + +L'Ursula, la Susagna i en Joan + + +SUSAGNA (_posant-se a plorar_) + +Déu meu, Déu meu, i que sóc desgraciada! Infeliços de nosaltres! + +URSULA + +No ploris, dòna, no ploris! + +SUSAGNA + +Pobre Valeri! Com ens ho farem tant vells, tots sols, sense ningú que'ns +ampari! + +JOAN + +Vaja, no ploris. No't desesperis, Susagna! També m'han despatxat a mi! + +SUSAGNA + +Vosaltres tindreu qui us ajudi. (_Mirant enlaire._) Senyor! Què us hem +fet pera deixar-nos a la misèria! + +(_Se sent riure a l'Engracieta._) + +URSULA + +Calla, calla, que ve la noia! + +JOAN + +Vaja, Susagna! + +(_L'Engracieta treu el cap i se n'entorna._) + +ENGRACIETA + +Apa, que no veniu? + +JOAN + +Sí, filla, sí! + +(_Torna a sentir-se riure a l'Engracieta._) + +URSULA + +Deixa-m'hi anar! + +(_Desapareix per la primera porta de l'esquerra._) + +### ESCENA ULTIMA + + +En Joan i la Susagna + + +SUSAGNA (_am grau prec_) + +Joan: vés a dalt a aconsolar an en Valeri! + +JOAN + +Ja hi vaig desseguida. + +SUSAGNA + +Vés, que jo no'l puc treure de casa. + +JOAN + +Espera-t una mica aquí. Deixa-m sopar en quatre esgarrapades i pujo a +trobar-lo. + +SUSAGNA + +Sí, vés-hi! + +JOAN (_duent-la cap al braser_) + +Apa, no't moguis. Seu, dòna, seu a la vora del braser. I anima-t força, +que ja torno. Ho sents? + +SUSAGNA (_asseient-se_) + +Vosaltres rai! + +JOAN + +No't moguis, eh? + +ENGRACIETA (_desde dins, cridant_) + +Pare! + +(_Se sent soroll de plats i culleres._) + +JOAN + +Ja vinc. No't moguis, Susagna; no't moguis. + +(_Desapareix per la primera por la de l'esquerra. Se senten les +riallades que fan l'Eugracieta i V Agustinet._) + +SUSAGNA + +(_després d'un llarc silenci, mirant enlaire_) + +Sols! Tots sols! + +(_Se posa a plorar, amb el cap enfonsat a la falda._) + +Cau el teló pausadament + + + + + +## ACTE SEGON + +La mateixa decoració de l'acte anterior. Es l'endemà al matí. Està +núvol. + +### ESCENA I + + +L'Ursula, sola. Desseguida en Xalet + + +(_Passat un curt silenci compareix l'Ursula, per la primera porta de +l'esquerra, amb el braser encès, posant-lo en el forat de la capsa. +Mentres remena'l caliu compareix en Xalet per la primera porta de +l'esquerra._) + +XALET + +(_desde la porta, en veu baixa_) + +Ursula! + +URSULA + +(_girant-se, fent-li que calli_) + +Pst! + +XALET + +Me'n vaig. Ja tornaré després. + +URSULA + +Pst! No alceu tant la veu, que aquell dorm. + +XALET (_entrant de puntetes_) + +Dic que me'n vaig: no puc esperar-me. + +URSULA + +Aneu, home, aneu! + +XALET + +(_aturant-se davant de l'arcova_) + +Pobre Joan! Qui l'hi havia de dir! + +URSULA + +Però, calleu, si us plau! No veieu que... + +XALET (_en to haix_) + +Vès per què l'han hagut de despatxar! No hi ha com els que no fan res +pera no estar exposats a quedar-se sense feina. + +URSULA (_acostant-s'hi_) + +Apa, sortiu, gansoner!... + +XALET + +Sí, sí. Ja torno desseguida. + +URSULA + +Aont aneu ara? + +XALET + +M'arribo fins a la plaça, a proveir pera dinar. + +URSULA + +On teniu el cistell? + +XALET + +No'n gasto: ho poso tot en un mocador gran que duc a la butxaca. + +URSULA + +Apa, doncs, que es tard. + +XALET (_anant-se'n_) + +Salut, Ursula. + +URSULA (_en veu molt baixa_) + +Adeussiau. Deixeu la porta ajustada. + +XALET + +Està bé. Endavant. + +(_Desapareix per la primera porta de l'esquerra. L'Ursula va a acabar +d'obrir els porticons del balcó._) + +### ESCENA II + + +L'Ursula, sola. Desseguida en Joan + + +URSULA (_davant de l'arcova_) + +Joan! Joan! + +JOAN + +(_desde dins de l'arcova, am veu ensonyada_) + +Què vols? + +URSULA (_ben amorosa_) + +Apa, lleva-t. + +JOAN + +Ja'm llevo. + +URSULA (_alçant la ven_) + +Vaig a fer-te l'esmorzar. + +JOAN + +Ja'm llevo, dòna! + +URSULA + +Dic que vaig a fer-te l'esmorzar. + +JOAN (_malhumorat_) + +Vés! + +(_L'Ursula desapareix per la primera porta de l'esquerra._) + +### ESCENA III + + +En Joan sol, a l'arcova. Desseguida l'Ursula + + +(_Se sent en Joan com tus, mentres se lleva i es vesteix. Després d'un +llarc silenci torna l'Ursula per la primera porta de l'esquerra._) + +URSULA + +Ja te'l fa l'Engracieta + +JOAN (_desde dins_) + +El què? + +URSULA + +L'esmorzar, home! Que no't lleves? + +JOAN + +(_tot vestint-se i tossint de tant en tant_) + +Sí! Que ets amoïnosa! + +URSULA + +Ai! Quina tos! + +(_Curt silenci. L'Ursula va a apomellar les flors dels pitxells de sobre +la calaixera._) + +JOAN (_desde dins de l'arcova_) + +Ursula! + +URSULA (_acostant-s'hi_) + +Què vols ? + +JOAN + +Que li has dit res a la noia? + +URSULA + +No. I hauriem de dir-l'hi: val més que ho sàpiga per nosaltres que pels +de fora casa. + +JOAN + +Vès, tu mateixa, doncs. + +URSULA + +Jo, pobreta de mi? + +JOAN + +Qui mellor que tu? + +URSULA + +Ni sabria com posar-m'hi. + +JOAN + +(_també desde dins de l'arcova._) + +Què dius? + +URSULA (_alçant la veu_) + +Que ni sabria com posar-m'hi. + +(_Curt silenci. En Joan torna a tossir._) + +JOAN + +I l'Agustinet? + +URSULA + +Prou que deu saber-ho. Pots comptar que son pare ja l'hi ha explicat. + +JOAN + +(_sortint en mànegues de camisa, tot posant-se la faixa_) + +Pot-ser sí. + +URSULA (_prudentment_) + +Jo, si fos de tu, els ho diria avui mateix. + +JOAN (_tot posant-se la faixa_) + +Es clar... (_Curt silenci i cambi de to._) Que fa gaire fred? + +URSULA + +No ho sé pas. Està núvol. On tens el gec? + +JOAN + +Allà dins. + +(_Va a buscar-lo a l'arcova. Curt silenci._) + +URSULA (_acostant-s'hi_) + +Però jo, si fos de tu, davant d'ells, no faria l'espantadiç. + +JOAN (_sortint posant-se'l gec_) + +Pots anar a fer el valent! + +URSULA (_amb intenció_) + +Es que tinc una basarda!... + +JOAN + +De què? + +URSüLA(_pausadament_) + +Me fa una por aquell home! + +JOAN + +Qui? + +URSULA + +El pare de l'Agustinet! Me fa una por que no'm tombi'l noi! + +JOAN + +Cah! + +URSULA + +No veus que no més procura per la seva conveniència? + +JOAN + +Vols dir que hi farà la contra, al casament? + +URSULA + +Si ara ja no sossega! Si per tot ens bescanta! Figura-t si's posa al cap +que tu't trobes sense feina... + +JOAN + +Bé; però'l xicot no es com ell. + +URSüLA + +No s'hi assembla de res. Però pot tant un pare! + +JOAN + +Què vols que hi faci jo? + +URSULA + +Me sembla que n'hi hauriem de parlar, a l'Agustinet. + +JOAN + +De què li hauriem de parlar? + +URSULA (_no gosant-ho dir_) + +Del casament, saps? Això sí, am molt compte, que no malpensés... + +JOAN + +Ara no es prudent que se li digui res. + +URSULA + +Mira que aquest prometatge ja fa massa temps que dura. + +JOAN + +Que no ho comprens, dòna, que no ho comprens que ara no es hora de +parlar d'aquesta qüestió? Desprès, ¿no té pensat casar-se aviat, el noi? +Jo veig que va preparant-se. + +URSULA (_am molt recel_) + +Pensa que son pare... + +JOAN (_posant-se nerviós_) + +No callaràs més am son pare! + +URSULA + +I si sortia am la seva, aquell dropo? + +JOAN + +Vaja, prou: no m'amoïnis, Ursula, no m'amoïnis! + +URSULA + +Reflexiona que l'Engracieta està cegament enamorada; i si, per mor de lo +que avui ens passa, aquest casament s'esbullés... + +JOAN (_molt nerviós_) + +Però, què vols? Que vagi a l'Agustinet i l'obligui, tant si li ve bé com +no, a que's casi desseguida? Que no veus que això no fa pera mi? + +URSULA + +Es que air vespre va dir unes coses més tristes a la noia! + +JOAN + +Què va dir-li ? + +URSULA (_pausadament_) + +Que li feia por el casar-se. + +JOAN (_sorprès_) + +Por? + +URSULA + +Sí. + +JOAN + +Doncs per què's prometia? + +URSULA(_no sabent què respondre_) + +Oh!... + +JOAN + +Quines raons dòna? + +URSULA + +Veuras, que t'ho expliqui ella. + +JOAN + +Bé estava prou alegre tot sopant! + +URSULA + +No pas quan va arribar... + +JOAN + +Pot-ser van ser renyines d'enamorats. + +URSULA + +No ho sé. Jo, vaja, am franquesa, si fos de tu, avui li parlaria clar. + +JOAN + +Que aviat ho has dit!... + +URSüLA + +Voldria saber de quin mal haig de morir. + +JOAN (_recelós_) + +Sí que la fariem bona que ara aquest xicot!... + +URSULA + +Creu-me, Joan, parla-n'hi! + +JOAN + +Me sembla que s'ho pot pendre malament. Ell es formal: no'ns ha donat +mai un que sentir; la noia, tu mateixa ho has dit, l'estima cegament: +senyal que se li porta bé. (_Pausadament_) Per un altre costat, hi ha +son pare, que fa de contrapès... Sí, sí, estem en perill! Però jo, ben +mirat, no puc obrir boca; no puc parlar-ne, del casament: semblaria que +tant tu com jo'ns hi agarrem pera salvar-nos; se podria pensar que volem +que ells dos, am les seves suades, ens mantinguin! (_Excitant-se._) Es +clar que podria pensar-s'ho! I am raó! No, no, no li vui dir res! Que +faci la seva voluntat. + +URSULA (_sospirant_) + +Ai, Senyor! + +(_Compareix l'Engracieta per la primera porta de l'esquerra._) + +### ESCENA IV + + +Els mateixos, més l'Engracieta + + +ENGRACIETA + +Pare: veniu, si us plau, a rentar-vos, que després us donaré l'esmorzar. + +JOAN + +Ja vinc, filla, ja vinc. + +URSULA + +Noia: escolta. (_L'Engracieta s'acosta._) Vès, explica allò que air +vespre va dir-te l'Agustinet. + +ENGRACIETA (_somrient_) + +Ja està passat. + +URSULA + +Diga-ho, dona! + +JOAN + +Conta-m'ho tot, filla meva. + +ENGRACIETA + +No va ser res. Que aviat us alarmeu! + +JOAN + +Bé; però diga-m'ho. + +ENGRACIETA (_pausadament_) + +No més va dir que li feia por el casar-se. + +JOAN + +Per què? No va donar-te cap raó? + +ENGRACIETA + +Si: va explicar-me que air a la tarda havia vist la viuda d'en Ramon +aprop de la fàbrica en que ell treballa... + +JOAN + +Fins aquí... + +ENGRACIETA + +Diu que anava am tres criatures, filles seves, com ella vestides de dol. +I l'Agustinet va començar a entristir-se, pensant en que si ell, quan +siguessim casats, se moria... + +JOAN + +Té un cor gran, aquest noi! + +ENGRACIETA + +Es clar que sí! + +URSULA (_a l'Engracieta_) + +No acabes de dir-me que se n'havia anat molt trist? + +ENGRACIETA + +A mi va semblar-m'ho. + +JOAN + +Fet i fet no serà res. Ja veuràs avui, quan vingui, com tot allò d'air +vespre se li haurà esvait del pensament, i... + +UBSULA (_interrompent-lo_) + +Jo'm temo que compareixerà de més mal humor encara. + +JOAN (_molt nerviós_) + +Vaja, prou! Acabem d'un cop! No vui aquest neguit damunt meu! Escolta, +Engracieta, escolta i no't desconsolis. + +ENGRACIETA(_sorpresa_) + +Digueu... + +JOAN + +(_després d'un grau esforç, llagrimejant_) + +Mira: jo m'he quedat sense feina. + +ENGRACIETA (_amb esglai_) + +De debò? + +JOAN + +M'han despatxat! Però no per mal treballador, ni per haver faltat en +res... + +ENGRACIETA (_posant-se u plorar_) + +Pobres de nosaltres! + +JOAN + +No ploris, filla meva! Ton pare no hi estarà en vaga. Treballaré com +fins ara, com sempre! Què vol dir que m'hagin despatxat? Un bon filador +com jo no ha d'espantar-se mai! Se'n busca en una altra casa, de feina. + +URSULA + +I tu'n trobaràs desseguida. + +JOAN + +A mans besades. Encara tinc la vista bona i els dits lleugers pera nuar +els caps. + +ENGRACIETA + +Pobre pare! + +JOAN + +No'm planyis! No vui que'm planyis!(_l'Engracieta segueix plorant._) Bé: +per què plores, Engracieta? + +URSULA + +Noia! No siguis així! + +JOAN + +Però, per què tens de plorar? Que no'n trobaré enlloc més, de feina? + +ENGRACIETA + +No, que no'n trobareu! + +JOAN + +Jo't dic que sí! Oi, Ursula? + +URSULA + +Si, Joan! + +ENGRACIETA + +El cor us enganya. + +JOAN + +No m'enganya, no! Jo serveixo de sobres pera treballar! No he malgastat +la salut, com altres fan, en vicis i en disbauixes. Ho sents? Pensa en +tu, no més en tu. + +ENGRACIETA + +Jo us estimo, i vui afanyar-me pera vos i pera la mare. + +JOAN + +No! Ja m'afanyaré jo. Primer hi vaig venir jo que tu, al món... i ja +sé'l camí. + +ENGRACIETA + +Vós hauríeu de reposar, que ja heu treballat prou. + +JOAN + +No podria estar-m'hi, sense fer res! Me moriria de vergonya! No ho sóc, +de vell, no! Es la fàbrica lo que m'ha envellit tant depressa! La +fàbrica, sents? I a tu també, filla meva, t'ha robat ja la flor de la +joventut. + +ENGRACIETA + +No, no! + +JOAN + +I què n'he tret d'esquerraçar-me tant! Què te'n veus dels teus esforços +i els meus? + +ENGRACIETA + +Resignem-nos. + +JOAN + +Nosaltres no tenim un recó, ni una poma pera la set! No hem fet com +aquells pobres treballadors que, a costa de la salut i de molts +sacrificis, arriben a la vellesa havent estalviat una misèria! No! +Nosaltres hem volgut viure treballant. Hi tenim dret! + +ENGRACIETA (_am gran prec_) + +Resignem-nos, pare! + +JOAN (_am molla emoció_) + +Perdona! Perdona! + +ENGRACIETA + +No!... + +JOAN + +Jo tenia de sacrificar-me pera tu. + +ENGRACIETA + +Massa que us heu sacrificat. + +JOAN + +De petita que vas al treball, fent-te llevar cada dia primer que'ls +aucells. + +ENGRACIETA + +Si m'agrada molt! + +JOAN + +Tu ets massa bona. + +ENGRACIETA + +Jo voldria ser-ho més, doncs. + +JOAN + +Hauries de queixar-te! + +ENGRACIETA + +A qui? + +JOAN + +A nosaltres! A mi i a ta mare! + +(_L'Ursula's tapa la cara am les mans._) + +ENGRACIETA + +Però, per què? Quin dret hi tinc? Per què parleu d'aquesta manera? + +JOAN + +Perquè'm sobren motius. No'ns-e la mereixem una filla com tu. + +(_L'Ursula's posa a plorar._) + +ENGRACIETA + +M'estimeu massa, pare! L'amor que sentiu per mi us encega i us fa perdre +la serenitat. Calmeu-vos; preneu-vos-ho tot am resignació, i visqueu ben +tranquil i am repòs, que jo no us abandonaré mai, mai de la vida. + +(_L'abraça, fent-li petons._) + +JOAN (_plorant_) + +Jo no t'he estimat prou! + +ENGRACIETA + +Que sí. I la mare també. Si jo puc ser molt feliça! + +JOAN + +No ho seràs gens, per culpa nostra! (_Amb ira concentrada._) Per què +tenia de posar-te al món? + +URSULA (_am gran prec_) + +Joan! No diguis això! + +JOAN + +La conciencia fa dir-m'ho! (_Agafant l'Engracieta pel cap._) Ursula! +Mira-ho bé! + +ENGRACIETA + +No hi penseu tant en mi! + +JOAN + +Al bo dels jocs i de les il·lusions primeres, jo vaig agafar-te i vaig +dur-te am mi al treball! + +ENGRACIETA + +Si hagués nascut en breçol d'or... + +JOAN + +(_interrompent-la am molta emoció_) + +I de bon matí, tant a l'istiu com a l'hivern, per més fred que fes, si +no't llevaves amatenta, jo, el teu pare, pot-ser quan més bonics i més +purs eren els teus somnis, venia al llit a despertar-te... + +ENGRACIETA + +(_interrompent-lo, riallera_) + +I, així que'm vèieu desperta, m'omplieu de petons. + +JOAN + +Però, després, quan anàvem cap a la fàbrica, te feia passar davant meu, +i, si pel carrer t'adormies, te donava cops pera desvetllar-te. I, +"Alça, camina, gandula!", te deia, sense veure que t'emmetzinava la +vida, total pera res, pera una misèria cada setmana! + +ENGRACIETA + +Si sempre hem sigut pobres!... + +JOAN (_interrompent-la energicament_) + +Ningú, ni un pare, té dret a explotar a un fill! + +ENGRACIETA + +Jo us estimo am tota l'ànima! + +JOAN (_amb un esclat de joia_) + +Sí, alegria meva? + +ENGRACIETA + +I doncs? + +JOAN + +I ens perdones? + +ENGRACIETA (_extranyada_) + +De què haig de perdonar-vos? + +JOAN (_molt content_) + +No la sents, Ursula, no la sents? + +ENGRACIETA (_abraçant-lo_) + +Vaja, home!... + +JOAN (_acariciant-la_) + +Quina pena pera mi, tant bonica i tant intel·ligenta que ets! + +ENGRACiETA (_candorosament_) + +Jo no'n tinc res de lo que dieu! + +JOAN + +Tant maca, tant maca! + +ENGRACIETA + +(_somrient amb humilitat_) + +Jo?... + +JOAN + +I tant bona! + +ENGRACIETA + +Vaja, anem! Anem, pare, que us donaré l'esmorzar. + +JOAN + +Estàs contenta? + +ENGRACIETA + +Si, que ho estic! Força! + +JOAN + +De debò, formigueta meva? + +ENGRACIETA + +Si! + +JOAN + +Doncs, apa, canta aquella cançó d'air. + +ENGRACIETA + +No la sé tota. + +JOAN + +Cuita, filla meva! + +ENGRACIETA + +No me'n recordo. + +JOAN + +Aquella cançó tant alegradora, de la joventut. (_Acariciant-la am +tendresa._) Canta-la, Engracieta! + +ENGRACIETA (_agafant-lo pel braç_) + +Veniu... + +JOAN + +(_deixant-se portar com una criatura_) Canta-la, aquella cançó de la +joventut! + +ENGRACIETA + +Us dic que no me'n recordo. + +JOAN + +Sí, que te'n recordes. Tant alegradora que es! Tant alegradora! + +ENGRACIETA (_posant-se a cantar_) + +"No voldria altra riquesa, + +tot i essent pobra com sóc. + +que ésser jove, sempre jove, + +am salut i bon humor." + +(_En Joan, tot taratlejant la cançó i am la cara enriallada, desapareix +poc a poc, acompanyat de l'Engracieta, per la primera porta de +l'esquerra. L'Ursula plora, mirant-los. Llarc silenci._) + +### ESCENA V + + +L'Ursula, sola. Aviat l'Engracieta i la Susagna + + +(_L'Ursula se'n va, plorant, a asseure-s a la vora del braser. Llarc +silenci, fins que per la primera porta de l'esquerra compareix +l'Engracieta acompanyant la Susagna._) + +SUSAGNA (_en veu baixa_) + +No li diguis res. + +(_L'Ursula segueix plorant, amb el cap enfonsat a la falda. Després d'ún +curt silenci, l'Engracieta s'hi acosta poc a poc._) + +ENGRACIETA (_dolçament_) + +Mare: mireu, hi ha la Susagna. + +URSULA (_aixecant el cap_) + +Ah! Tu? + +SUSAGNA (_am molt sentiment_) + +Jo, Ursula, jo! Que ploraves? + +URSULA + +No. + +SUSAGNA (_extranyada_) + +No? + +(_Curt silenci._) + +ENGRACIETA + +Vaig amb el pare. + +URSULA + +Vés, filla, vés! + +(_L'Engracieta desapareix per la primera porta de l'esquerra._) + +### ESCENA VI + + +Les mateixes, menys l'Engracieta + + +SUSAGNA + +(_després d'un curt silenci, posant-se a plorar_) + +Ursula! + +URSULA + +No t'espantis! + +SUSAGNA + +Tant vells! Tots sols! + +URSULA + +Resignació, Susagna! + +SUSAGNA + +Si veies en Valeri! Quina llàstima fa! Tant bo que sempre ha sigut, i +veure-s ara, a les seves velleses, sense cap esperança! + +URSULA + +No't desesperis! + +SUSAGNA + +Tinguéssim un fill, com vosaltres, pera fer-nos costat i aconsolar-nos! +Tinguéssim un fill! Perquè, aont anirem, ara? Haurem d'anar a raure a +l'Hospici! + +URSULA + +No diguis aquestes coses! + +SUSAGNA + +Quina engunia en Valeri! D'ençà d'air a l'hora de dinar que no ha tastat +res. No vol pendre res! + +URSULA + +Encoratja-l força! + +SUSAGNA + +Si tinguéssim un trist passament pels pocs anys que'ns queden de vida! +Però no hem pogut estalviar gens. Lo que hem guanyat treballant, ni'ns +ha arribat pera remeis. Jo, que sempre he fet de formiga, pensant en +l'hivern! + +URSULA + +I aont es ara en Valeri? + +SUSAGNA + +A casa, somicant, arraulit en un recó! + +URSULA + +Fes-lo venir am nosaltres. Pot-ser que s'animi. + +SUSAGNA + +No voldria creure-m. Tot i estant despert, jo'm penso que encara li +dura'l somni que ha tingut anit. + +URSULA + +Quin somni ha tingut? + +SUSAGNA + +Ai, Ursula! Deu ser la nostra planeta! + +URSULA (_am sobressalt_) + +Diga-m'ho! + +SUSAGNA (_am misteri_) + +Tota la nit l'ha passada somniant que demanava caritat. + +URSULA (_am veu glaçada_) + +Què dius! + +SUSAGNA + +Sí, sí! Tota la nit, com si desvariegés, que no calla... + +URSULA (_interrompent-la_) + +No cridis tant! + +SUSAGNA (_en ven baixa_) + +... que no calla demanant "Una gracia de caritat per l'amor de Déu!" + +URSULA (_horroritzada_) + +De debò! + +SUSAGNA + +Semblava que s'hi trobés! Am quina veu més enternidora que pidolava! + +URSULA + +Me fas venir fred! + +SUSAGNA + +Que es trist ser vell i pobre! Ningú se'n recorda de nosaltres! + +URSULA + +N'estas ben certa de lo que'm dius d'en Valeri? + +SUSAGNA + +I tant si n'estic! Si encara'l sento, amb aquella veu trista i apagada, +que tot just s'entenia; amb aquella veu tremolosa, com si se'n dongués +pena, tot estirant el braç... + +URSULA (_interrompent-la_) + +I tu no li has dit res ? + +SUSAGNA + +L'he despertat i tot! I ell, amb el cor adormit, creient que jo era una +altra, m'ha tornat a dir, fent la veu més trista que de primer: "Una +gràcia de caritat pera aquest pobre vellet!" + +(_En Joan, que sent les darreres paraules, compareix, tot indignat, per +la primera porta de l'esquerra._) + +### ESCENA VII + + +Les mateixes, més en Joan + + +JOAN + +Qui es, qui es que parla de demanar caritat? + +SUSAGNA + +Jo, Joan. + +JOAN + +Tu! Per què? + +SUSAGNA (_en veu baixa_) + +Dic... que no gosaria demanar-ne. + +JOAN + +I, doncs, no'n parlis, dòna! + +SUSAGNA (_no gosant-ho dir_) + +Es que en Valeri... + +JOAN (_interrompent-la, ansiós_) + +Digues... + +SUSAGNA + +En Valeri... tota aquesta nit ha estat somniant que'n demanava. + +JOAN (_amb estupefacció_) + +Què! + +URSULA + +Pobret! + +JOAN + +Això ha somniat? + +SUSAGNA + +Sí. + +JOAN + +Aquest home ja's dóna! Se rendeix! + +SUSAGNA (_molt admirada_) + +Què vols dir? + +JOAN (_imperiosament_) + +Vés, diga-li que vingui desseguida, que'l tinc de veure. + +SUSAGNA + +No m'escoltarà. Vés-hi tu, Joan, que l'animaras! + +JOAN (_molt nerviós_) + +Ja ha acabat les agalles! + +URSULA + +Planya-l! + +JOAN + +Aquest somni, que'n vol dir de coses! Això es resignació! Es morir +callant, conformant-se am tot! + +URSULA (_am gran prec_) + +Però, Joan!... + +JOAN + +No'm diguis res, que m'acovardeixes! I jo no vui fer com en Valeri! Ell +té'l cor apagat! (_Per la primera porta de l'esquerra compareix en +Valeri, acompanyat de l'Engracieta_). + +SUSAGNA (_al veure-l_) + +Mira-te'l! + +### ESCENA VIII + + +Els mateixos, més l'Engracieta i en Valeri + + +JOAN (_agafant-lo pel braç_) + +Tu, Valeri! + +VALERI (_molt sorprès i apesarat_) + +Què vols? + +JOAN + +(_duent-lo al mig de l'escena_) + +Vine! Respon-me! + +VALERI (_molt extranyat_) + +Què passa? + +JOAN + +Vès què diu la Susagna. + +VALERT + +Què diu? + +JOAN + +Que aquesta nit, tot somniant, demanaves caritat. + +VALERI (_molt més extranyat_) + +Jo? + +SUSAGNA + +Si, tu! + +VALERI + +Jo? No es cert. + +SUSAGNA + +Que sí. + +VALERI + +Que no, dòna! T'ho deu haver semblat. + +ENGRACIETA + +Pot-ser si, Susagna, que us ho ha semblat. + +SUSAGNA + +Que no te'n recordes? + +VALERI + +No, que no me'n recordo. Com que no es cert. + +SUSAGNA + +Sí, Valeri, sí! + +ENGRACIETA (_an en Valeri_) + +Bé, això es molt fàcil, oi? + +VALERI + +Què sé jo! + +URSULA + +Devegades se tenen uns somnis tant extranys... + +VALERI + +Us ve molt de nou que un pobre somniï misèries! + +JOAN + +Oh! Es que'l teu somni... + +VALERI + +Deixa-la dir an aquesta! + +SUSAGNA + +No m'ho desmenteixis. Jo estava ben desperta i t'he sentit com te sento +ara. Que no tens present lo que m'has respost, allavores que t'he dit: +"Valeri, Valeri! Què fas?" + +VALERI + +Què t'he respost? + +SUSAGNA + +Això: "Deixa-m provar si'n sé!" I estiraves el braç i paraves la +mà!...(_En Joan fa una expressió de sorpresa._) I després has dit: "No +puc! Me'n dono vergonya!" I t'has posat a plorar. + +VALERI + +No es veritat! Te dic que no es veritat! + +SUSAGNA + +Sí, home, sí. Es que ara tu no te'n recordes. + +URSULA + +Si un hagués de recordar-se de tot lo que somnia... + +VALERI + +Què es cap mal tenir somnis? + +JOAN (_irat_) + +Segons com, si! + +VALERI + +Què s'hi pot fer? + +JOAN + +Això, devegades, ve del caràcter... ho sents?... del caràcter... de la +manera com un se pren les coses que li passen; de...(_Excitant-se._) I +no sé com dir-ho!... M'entens? Eh? M'entens? + +VALERI (_aturdit_) + +No! + +JOAN + +Si tu no't resignessis a la teva desgracia, el somni d'aquesta nit no +l'hauries tingut. + +VALERI + +Que es culpa meva? + +JOAN + +Sí, covard, més que covard! + +URSULA + +Joan! No t'enfadis, home! + +JOAN + +Es clar que m'enfado! (_An eu Valeri._) No veus que no es just lo que +han fet am nosaltres? + +VALERI + +No, que no es just! + +JOAN + +I, doncs, per què't rendeixes? + +VALERI + +Jo no'm rendeixo! Però, què vols que faci? + +JOAN + +Redreça-t! No't donguis! + +VALERI + +Jo no'm dono ! + +JOAN + +Que sí! Encara us en fan poc, massa poc! Mai us queixeu del davant! Si +us en sentiu de les vostres penes, us amagueu en un recó i us poseu a +plorar que ningú us vegi! Jo no ploro, no! No'm resigno! Vui +defensar-me! Vui treballar pera guanyar-me la vida! + +VALERI + +Jo també ! + +URSULA + +En Valeri es com tu. + +JOAN + +Demanar caritat! Demanar caritat! + +VALERI + +Que'ns donguin feina, doncs. + +JOAN + +Ja'ns en donaran! Que som vells inútils, nosaltres? Que hi fem nosa en +el món? + +VALERI + +No! + +JOAN + +Demanar caritat! Demanar caritat! Que no veus que això'ns rebaixa? + +VALERI + +Per un pobre no es cap rebaix... + +JOAN + +Sí, que ho es! Demanem feina! + +URSULA + +Bé, vaja, ja està passat! + +JOAN + +Oh!... Està passat!... Està passat!... + +ENGRACIETA + +No us enfadeu, pare, i feu les paus amb en Valeri. + +JOAN + +No hem renyit pas, perxò. Jo i ell no podem renyir. + +VALERI + +Ben nèt que no! + +SUSAGNA + +Apa, apa, Valeri, anem a dalt. + +VALERI + +Ja vinc. + +SUSAGNA + +Anem, home, que d'air ençà no has tastat res. + +VALERI + +No tinc gana. + +JOAN + +Vaja, creu a la teva dòna. No t'entristeixis! Fes el cor fort! + +VALERI + +Ja ho dius tu! + +ENGRACIETA (_am molta tendresa_) + +Sí, Valeri, sí, creieu-la, a la Susagna, que ella us vol bé. + +VALERI + +Ja ho sé que sí. + +ENGRACIETA + +I, doncs, per què no aneu a pendre aliment? + +VALERI + +Ja hi vaig... + +URSULA + +Sí, home... + +SUSAGNA + +Apa, anem. + +VALERI (_an en Joan_) + +Bé, digues: quins són els teus plans? + +JOAN + +Vés a esmorzar, i torna desseguida, que t'ho explicaré. + +VALERI + +Entesos, doncs. + +SUSAGNA + +Vaja, anem. + +VALERI (_anant-se'n_) + +Anem. + +URSULA + +Cuida-1 força, Susagna. + +SUSAGNA + +No caldria sinó! + +ENGRACIETA (_amb veu festosa_) + +I no us entristiu, Valeri; no us entristiu. + +VALERI (_somrient, agrait_) + +No tinguis por, maca. + +(_Per la primera porta de l'esquerra desapareixen la Susagna i en +Valeri, acompanyats de l'Engracieta._) + +### ESCENA IX + + +L'Ursula i en Joan + + +URSULA (_desprès d'un curt silenci_) + +Què't proposes, Joan ? + +JOAN + +Què'm proposo?... Mira: així que en Valeri hagi esmorzat, me'n vaig a +buscar-lo, i, desseguida, sense perdre temps, tots dos ens en anirem a +trobar el director de la fàbrica. + +URSULA + +I què'n treureu ? + +JOAN + +Molt, ne treurem! Li demostrarem que lo que s'ha fet am nosaltres no es +just! Ens queixarem! L'esvalotarem, si convé ! Si no'n fa cas, de les +nostres queixes, cap a casa de l'amo s'ha dit! I an aquest, si tampoc +ens atén, les hi cantarem clares! No'ns callarem res! + +URSULA + +Vés am compte, Joan! No't propassis de paraules. Val més, si vols fer +cap reclamació, que ho facis de bé a bé. Creu-me! + +JOAN + +De primer sí, que sóc prou enraonat; però si ni ell ni'l director ens +escolten, allavors sabran qui sóc jo! + +URSULA + +Sobre tot no'ls trenquis el respecte! Mira que aquesta gent tenen molt +poder... i si'ls insultes te faran perdre! + +JOAN + +La veritat sempre sura! + +URSULA + +Creu-me, no'ls vagis amb orgull ni amb exigències. Com més humil els +parlis... + +JOAN (_interrompent-la irat_) + +S'ha de parlar clar i amb el cap ben alt! L'home que demana lo que es +just, no ha d'abaixar mai la cara per ningú, ni ha de presentar-se +arraulit i tremolós com aquell que pidola caritat! + +URSULA + +Ja ho sé. Però pensa que ells poden més que nosaltres. Ells no't +necessiten: ets tu qui vas a suplicar-los. + +JOAN + +Vaig a exigir-los! + +URSULA + +Doncs no hi vagis, si'ls has de parlar amb aquest urc! Tampoc ne +treuries res! + +JOAN + +No? Que m'agradaria que fessin el sord! Que m'agradaria que se'ns +treguessin del davant! + +URSULA + +Per què? + +JOAN + +Que ho provin! + +URSULA + +Què faries? + +JOAN + +No ho sé... Però seria capaç de tot, de tot, ja ho he dit! Això no pot +soportar-se! (_Desesperant-se._) Sembla impossible que un home, pera +volguer treballar, no més que pera volguer treballar, hagi de +desesperar-se d'aquesta manera! + +URSULA + +Sossega-t, Joan, sossega-t! + +JOAN + +No pot ser, aquest suplici! Ara que ja n'han tret el suc de nosaltres! +Això'ls ho tiraré en cara! + +URSULA + +No, no'ls ho diguis! + +JOAN + +Doncs que'm tornin a la meva màquina! Un filador com jo! Diferent abans, +quan feia _trama_, que havia de mirar tant prim ! Però ara, d'ençà que +faig _urdit_, que rutllo més lleuger, sí, més lleuger, que les +_fusades_... + +URSULA + +Fes-los-ho veure... + +JOAN + +Que'm tornin a la meva màquina! I, si no, si tant volen, que m'ocupin a +triar el _recó_, o a _ensacar_ borra i _encaixar_. Que'm deixin viure +treballant! + +URSULA + +Demana-ls-ho bonament. + +JOAN (_am sarcasme_) + +Sí, per favor! + +URSULA + +Mira que't faran agafar i ens morirem tots dos de pena. + +JOAN (_fóra de si_) + +Que m'agafin! Per haver d'estar aixís, tant se m'endona la vida com res! + +URSULA + +No, Joan, no! + +JOAN + +Que hi vagin ells, a l'Hospici, a fer número! Que hi vagin ells, a +demanar caritat! + +URSULA + +Ens queda l'Engracieta, que es la nostra esperança! + +JOAN (_anant-se'n_) + +Jo no vui refiar-me'n, de la noia! No tinc cor pera viure a costa +d'ella! Vui treballar! Jo no més demano feina! + +URSULA + +(_am gran prec, deturant-lo_) + +Joan! Joan! + +JOAN + +Deixa-m, que m'acovardeixes! + +URSULA + +Aon vas? + +JOAN + +Deixa-m estar! + +URSULA + +Però, aon vas? Digues! + +JOAN + +Vaig a donar pressa an en Valeri, pera que vingui am mi. + +URSULA + +No, no't moguis, que tu avui estàs molt nerviós. No't moguis de casa! Ja +hi aniràs una altra hora! + +JOAN + +Te dic que'm deixis estar! + +URSULA + +No, Joan, no! + +JOAN + +Aparta-t! (_Li dóna una estrebada._) Vés! Vui treballar! Vui feina! + +(_Se'n va, desesperat, per la primera porta de l'esquerra. L'Ursula +queda plorant, fins que, al cap d'uns segons, compareix l'Engracieta, +tota esverada._) + +### ESCENA X + + +L'Ursula i l'Engracieta + + +ENGRACIETA + +Mare! Mare! + +URSULA (_girant-se amb esglai_) + +Engracieta! + +ENGRACIETA + +Aon va'l pare tant atribulat? + +URSULA + +A trobar en Valeri. + +ENGRACIETA + +Per què? + +URSULA (_no gosant-ho dir_) + +Oh!... + +ENGRACIETA + +Què heu tingut? + +URSULA + +Res. + +ENGRACIETA + +I doncs?... Mare, expliqueu-m'ho tot! + +(_Se sent la campaneta inferior._) + +URSULA + +Truquen. Vés a obrir. + +ENGRACIETA + +Però, digueu-me!... Cuiteu! + +URSULA + +Vés a obrir, corre! + +ENGRACIETA + +Per què ploreu? Què ha passat! No'm feu estar enguniosa! + +URSULA + +No ha passat res. Creu-me. + +ENGRACIETA + +Per què m'enganyeu? + +URSULA + +Vés! + +ENGRACIETA + +Però, mare!... + +URSULA (_suplicant_) + +Vés! + +(_L'Engracieta obeeix, anant-se'n per la primera porta de l'esquerra._) + +### ESCENA XI + + +L'Ursula, sola. Aviat l'Engracieta i l'Agustí + + +URSULA + +Qui hi deu haver? + +(_Queda pensativa. Després d'un llarc silenci compareixen l'Engracieta i +l'Agustí per la primera porta de l'esquerra. L'Agustí va amb el vestit +de les festes: bolet negre; camisa blanca, planxada; corbata de seda, +blava; americana, ermilla i pantalons, de llana, negra; i savates +rosses. Du rellotge am cadena de plata. Ve molt amoïnat._) + +### ESCENA XII + + +L'Ursula, l'Engracieta i l'Agustí + + +AGUSTÍ + +Bon dia, Ursula. + +URSULA (_fingint alegria_) + +Bon dia, Agustinet. Que tal, ja has esmorzat? + +AGUSTÍ + +No pas avui. + +URSULA + +Vols que t'arregli... + +AGUSTÍ (_interrompent-la_) + +No. Gràcies. Ja he pres un petit desdejuni. + +URSULA (_somrient_) + +Vaja, espera una mica... + +AGUSTÍ (_agraint-ho_) + +Us dic que no'm feu res. + +URSULA + +No faltaria més! S'ha de menjar pera viure; s'ha de menjar, Agustinet. +(_Rient._) Espera-t, que desseguida estic. + +AGUSTÍ + +Però, Ursula!... + +URSULA (_am gran prec_) + +Dóna-m aquest gust!... + +(_Desapareix, tol rient, per la primera porta de l'esquerra._) + +### ESCENA XIII + + +L'Engracieta i l'Agustí + + +AGUSTÍ + +(_anant a asseure-s a la vora del braser_) + +No sé ta mare per què... + +ENGRACIETA + +Deixa-la fer, home. + +AGUSTÍ + +Que faci (_agafant maquinalment la paleta_), que faci lo que vulgui. + +ENGRACIETA (_amb extranyesa_) + +Com parles avui!... + +AGUSTÍ + +(_després d'un curt silenci, cambiant de to_) + +Que diu que han despatxat a ton pare? + +ENGRACIETA (_am dolor_) + +Si! + +AGUSTÍ + +Que es extrany que air vespre ell no m'ho digués! + +ENGRACIETA + +Jo, no fa gaire que ho sé. Costa tant de donar una mala noticia! +(_Cambiant de to._) Pobres treballadors vells! + +AGUSTÍ + +I pobres dels joves! + +ENGRACIETA + +Els joves rai! + +(_Curt silenci._) + +AGUSTÍ + +Que es trist i espinós el nostre camí! + +ENGRACIETA + +No t'entenc. + +AGUSTÍ + +Pobra Engracieta! Que mal t'he fet! + +ENGRACIETA (_molt sorpresa_) + +Tu? + +AGUSTÍ + +Jo, honradament, això sí, t'he encomanat les meves il·lusions i les +meves alegries de jove; t'he despertat el cor am promeses de ventura. + +ENGRACIETA (_molt admirada_) + +Què vols dir? + +AGUSTÍ (_en veu baixa_) + +Escolta... + +ENGRACIETA(_interrompent-lo, ansiosa_) + +Parla desseguida. + +AGUSTÍ + +No has pensat gens en tu, ni en nosaltres dos, veient la situació de ton +pare? + +ENGRACIETA (_ingenuament_) + +Per què? + +AGUSTÍ + +No has pres exemple de com pot ésser la nostra vida de vells? + +ENGRACIETA + +No... + +AGUSTÍ + +I la de joves, un cop units? + +ENGRACIETA (_am molta extranyesa_) + +Tampoc!... Jo no més sé que t'estimo! + +AGUSTÍ + +No has pensat res? + +ENGRACIETA + +Jo no més sé que t'estimo! Jo no més sé que tu has promès estimar-me! + +AGUSTÍ + +I t'estimaré sempre! + +ENGRACIETA + +Sent aixis, per què'm fas aquestes preguntes? + +AGUSTÍ + +Perquè voldria veure la teva conciencia il·luminada. + +ENGRACIETA + +Que dubtes de mi? + +AGUSTÍ (_dignament_) + +No! + +ENGRACIETA + +I doncs? Explica-t! No'm facis malpensar! + +AGUSTÍ + +No alcis tant la veu, que si'ns sentien... + +ENGRACIETA (_en veu baixa_) + +Que't fa parlar la desgracia del pare? Que no't veus en cor de +mantenir-lo? Que ho fas, pot-ser, pera no deixar el teu? El meu, encara +que sigui vell, ens ajudarà en lo que pugui. + +AGUSTÍ + +Tot lo que vulguis, però... + +ENGRACIETA (_amb ansietat_) + +Però, què? + +AGUSTÍ + +(_íntimament i am delicadesa_) + +Es veritat que t'agradaria ser mare? + +ENGRACIETA + +(_abaixant el cap, no sabent què respondre_) + +Oh!... + +AGUSTÍ (_somrient_) + +Digues: t'agradaria molt, oi? + +ENGRACIETA (_en veu baixa_) + +Sí. + +AGUSTÍ + +1 no has pensat, per mai que'n fossis, en la sort dels nostres fills? + +ENGRACIETA (_amb el cap baix_) + +No. + +AGUSTÍ + +I en la seva felicitat? + +ENGRACIETA (_sospirant_) + +Oh!... + +AGUSTÍ + +Parla, dòna, parla. + +ENGRACIETA + +Què sé jo! + +AGUSTÍ + +Mira lo que han de fer amb els seus les dones que treballen a la +fàbrica... + +ENGRACIETA (_interrompent-lo_) + +Es ben cert! + +AGUSTÍ + +Pera guanyar-se'l pa per elles se veuen obligades, durant el dia, a +abandonar-los. + +ENGRACIETA + +Els estimessin força!... + +AGUSTÍ + +Sí, que'ls estimen. + +ENGRACIETA + +Que se sacrifiquin per ells. + +AGUSTÍ + +Com? + +ENGRACIETA + +No deixant-los fins que siguin grandets. + +AGUSTÍ + +Sembla extrany que diguis això! Allavors ells i elles se moririen de +fam. + +ENGRACIETA (_inconscientment_) + +Els pobres pot-ser en tenen masses, de fills! + +AGUSTÍ (_molt sorprès_) + +Masses! Ja saps lo que dius? + +ENGRACIETA (_sobtada_) + +Què? + +AGUSTÍ + +Com s'encomana l'immoralitat! + +ENGRACIETA + +Que he dit res de mal? + +AGUSTÍ (_am gran convicció_) + +Si!... Desde'l moment que's casen... + +ENGRACIETA (_interrompent-lo_) + +No me n'he adonat pas que digués res de mal. + +AGUSTÍ + +Ditxosa de tu... no, desgraciada de tu, que no veus encara'l costat +pervers de la vida! + +ENGRACIETA + +Com te tornes! Abans no me les deies aquestes coses. + +AGUSTÍ + +Perquè abans no més pensava en mi. + +ENGRACIETA + +Que ja no m'estimes? + +AGUSTÍ + +Am tota la pietat de la meva ànima! + +ENGRACIETA + +I doncs? No hi pensis tant en demà; no t'amoïnis per lo que encara ha de +venir. Treballem, afanyem-nos... Els pobres també'n poden ser de +feliços! + +AGUSTÍ + +Tenen dret a ser-ho ! + +ENGRACIETA + +Si s'estimen, sí. No siguis tant ambiciós. Tu desitges una gran +felicitat... I ho fas per mi i pels meus pares. Que no saps que jo am +ben poca cosa m'acontento? + +AGUSTÍ (_am somriure trist_) + +Que'l veus bonic el món! Que'l veus rialler! + +ENGRACIETA + +Es clar que sí! No li vui veure de negre. Ja ho sé que per tot hi han +espines; però, mira, no hi comptem amb elles: pensem no més en les +flors. + +AGUSTÍ + +I si se't claven al cor, les seves espines? + +ENGRACIETA + +L'amor les arrencarà. + +AGUSTÍ (_amb ironia_) + +L'amor! + +ENGRACIETA + +Posa-t alegre, home! Fes fugir, com jo les tristeses a riallades. Què +se'n treu de plorar? + +AGUSTÍ + +Res, no se'n treu! + +ENGRACIETA + +Ja m'agrada que atinis en tot. Es clar que m'agrada! Però tu t'hi +amoïnes massa. (_Rient._) D'un dia'n ve un altre. + +AGUSTÍ (_amb ironia_) + +I anar fent, deixant-se portar de la fantasia... + +ENGRACIETA (_interrompent-lo_) + +I viure, viure... + +AGUSTÍ + +Com? + +ENGRACIETA + +Ai, ai! Com se puga. + +AGUSTÍ + +Sense comptar, sense preveure res, a cegues. I si a mig camí hem +d'aturar-nos o caiem vençuts? + +ENGRACIETA + +No'm matis l'esperança! + +AGUSTÍ + +Escolta, escolta. No t'enlairis, Engracieta. Pensa en la realitat que'ns +rodeja... medita'l pas que anem a donar... + +ENGRACIETA + +Ja'l tinc meditat de sobres. + +AGUSTÍ (_mirant-la fixament_) + +Tu encara ets la mateixa del primer dia que vaig parlar-te... + +ENGRACIETA (_interrompent-lo_) + +Com sóc? + +AGUSTÍ + +No més penses en el teu amor: no hi veus més endavant. + +ENGRACIETA + +Aixís me tractes? + +AGUSTÍ + +Tu pot-ser no't fas càrrec de lo que passa avui entre nosaltres!... + +ENGRACIETA + +Jo no me'n faig càrrec? (_Am dignitat._) Si no fos per això, creus tu +que te'n parlaria del nostre casament? + +AGUSTÍ + +Ah! Es adir que es no més per lo que passa entre nosaltres que me'n +parles? + +ENGRACIETA + +Què t'has figurat de mi? + +AGUSTÍ + +Oh! Res de mal. + +ENGRACIETA (_nerviosament_) + +Prou! Deixem-ho córrer tot! + +AGUSTÍ + +Però, dòna!... + +ENGRACIETA + +Vés! + +AGUSTÍ + +Aon vas ? + +ENGRACIETA + +Espera: vui tornar-te'ls presents que m'has fet, tot, tot.., + +AGUSTÍ + +I ara! Per què? + +ENGRACIETA + +No'n vui cap, de record teu. + +AGUSTÍ + +Però, escolta... + +ENGRACIETA + +Deixa-m estar! + +AGUSTÍ (_deturant-la_) + +Engracieta! Escolta, dòna! + +ENGRACIETA + +Vés! No'm toquis! T'avorreixo! (_Posant-se a plorar._) T'avorreixo! +T'avorreixo! + +(_Compareix l'Ursula, precipitadament, per la primera porta de +l'esquerra._) + +### ESCENA XIV + + +Els mateixos, més l'Ursula + + +URSULA + +(_veient plorar a l'Engracieta_) + +Engracieta! + +ENGRACIETA (_abraçant-la, plorant_) + +Ai, mare, mare! + +URSULA + +Per què plores? Digues! + +ENGRACIETA + +Ai, mare meva! + +URSULA (_a l'Agustí_) + +Què heu tingut? + +AGUSTÍ (_no gosant-ho dir_) + +Res... + +URSULA + +I, doncs, per què plora l'Engracieta? + +AGUSTÍ + +No se li pot dir la veritat. + +ENGRACIETA + +Si sabieu lo que m'ha dit! + +URSULA (_amb ansietat_) + +Explica-m'ho! + +AGUSTÍ + +Ja us ho explicaré jo mateix. + +ENGRACIETA + +No! Calla-t'ho, i vés-te'n, vés-te'n! + +URSULA + +Què passa? + +ENGRACIETA + +Tot m'ho temia! No m'he enganyat de res! + +AGUSTÍ + +Tu no'm comprens, Engracieta. Veus desamor allà on no hi ha més que una +estimació gran, filla de la conciencia. Reflexiona lo que t'he dit... +recull-ho i medita-ho serenament. + +URSULA + +Però, expliqueu-vos! Què passa? + +(_Curt silenci._) + +ENGRACIETA (_amb ironia_) + +Ni gosa dir-ho! + +AGUSTÍ + +Per què no? Tot ho confons, avui. Prens per covardia'l preveure'l demà, +el que jo reflexioni. Si no m'espanto, no! Tu, m'espantes ! Jo no més +desitjo que't facis càrrec de qui som, del camí que hem de fer. M'hi vui +mirar molt a posar fills en el món. No ho consentiré que se'ls exploti +com a mi... + +URSULA (_interrompent-lo_) + +Però, Agustinet, per caritat!... + +ENGRACIETA + +Deixeu-lo estar, mare. Tot això són excuses. + +AGUSTÍ + +No'm comprens! No'm comprens! + +ENGRACIETA (_amb ironia_) + +Vés, escolta a ton pare. + +AGUSTÍ + +Quina mania li teniu! + +ENGRACIETA + +Ja ha sortit am la seva. + +URSULA (_amb esglai_) + +Què dius? + +ENGRACIETA + +Si, mare! L'Agustinet ja no es pera mi! + +URSULA + +Què! Però, es veritat això? + +AGUSTÍ + +No us desespereu... + +URSULA (_interrompent-lo_) + +Què'n tens que dir de la noia? Encara no t'ha estimat prou? Que vols +que's corsequi per tu? + +AGUSTÍ + +No, al contrari: si n'estic agraidissim d'ella. Però ara, més que mai, +es el moment de prova! + +ENGRACIETA + +Com t'ho haig de provar que t'estimo? + +AGUSTÍ + +Posant fe en lo que't dic. + +ENGRACIETA (_amb ironia_) + +Matant les il·lusions de la meva joventut? + +AGUSTÍ + +Qui t'ha parlat de tal cosa? + +URSULA + +Justament ara'ns deixes ? + +AGUSTÍ + +No, dòna, no. Si jo vui ajudar-vos. Seré am vosaltres, participaré dels +vostres dolors... + +URSULA (_interrompent-lo_) + +Reflexiona que en Joan s'ha quedat sense feina, i ja comença a ser vell! + +ENGRACIETA + +Per això'm deixa! + +AGUSTÍ + +No'm facis tant miserable! + +URSULA (_plorant_) + +Nosaltres no't serem una creu! Ja'ns morirem aviat ! + +AGUSTÍ + +No'm parleu així, que'm feu mal! + +URSULA + +Si tens por de no poguer mantenir-nos, no hi pensis: nosaltres dos, en +Joan i jo, ja treballarem pera guanyar-nos el troç de pa de cada dia. + +AGUSTÍ (_am gran prec_) + +No'm digueu això ! + +URSULA + +No l'abandonis a l'Engracieta, que's moriria de pena! I nosaltres també! +Ho sents? Creu-me a mi, que sempre t'he mirat com un fill nostre. + +ENGRACIETA (_amb engunia_) + +No crideu! + +URSULA (_en veu baixa_) + +Fes-te càrrec de la nostra situació. + +AGUSTÍ + +Si la veig i en protesto! + +ENGRACIETA + +No'l pregueu, mare. Que no veieu que es en va? + +AGUSTÍ + +No'm tractis aixís! + +ENGRACIETA + +Si no't mereixes altre tractament! No sé com he pogut estimar-te! + +(_Se sent la campaneta interior._) + +URSULA (_a l'Engracieta_) + +Corre: vés a obrir. + +ENGRACIETA + +Per què tenies de parlar-me d'amor, home fals, més que fals? + +AGUSTÍ(_am gran prec_) + +Però, Engracieta!... + +ENGRACIETA + +Vés! No vui escoltar-te!... + +(_Se'n va corrent a obrir la porta._) + +AGUSTÍ + +Que es trist no ser comprès! + +### ESCENA XV + + +L'Ursula i l'Agustí + + +URSULA + +Agustinet: tingues compassió de nosaltres! T'ho demano per la memòria de +la teva mare. Fes-ho pel pobre Joan! Tu ets jove i bon treballador. + +AGUSTÍ + +Però, a què ve tot això? + +URSULA + +Tu, si arribes a vell, no seràs tant desgraciat com nosaltres. + +AGUSTÍ + +Per què heu de dir aquestes coses? + +(_Per la primera porta de l'esquerra compareixen l'Engracieta i en +Xalet. Aquest porta un mocador ple de verdura i altres viandes i dugués +paperines plenes._) + +### ESCENA XVI + + +Els mateixos, més l'Engracieta i en Xalet + + +XALET (_entrant_) + +Vès, Engracieta: ton pare ha dit que no tanquessis la porta. + +ENGRACIETA + +Ja l'he deixada oberta. + +URSULA + +Ont es en Joan? + +ENGRACIETA + +Al replà de l'escala, que enraona amb en Valeri. + +URSULA + +Per què no entren? + +ENGRACIETA (_excusant-se_) + +Oh!... + +XALET + +(_deixant el mocador i les paperines damunt d'una cadira_) + +Ho veieu, Ursula? Ja hem proveït, per avui. + +URSULA + +L'esca del pecat! + +XALET (_girant-se, sorprès_) + +Bé: de què us-e les haveu? + +URSULA + +Ja heu sortit am la vostra ! + +XALET + +Jo? + +URSULA + +Ja han fet efecte'ls vostres mals consells. + +XALET + +Què voleu dir? + +URSULA + +Pregunteu-ho an el vostre fill. + +XALET (_acostant-s'hi_) + +Noi: què passa de nou? + +AGUSTÍ + +Deixeu-ho estar, pare! + +XALET + +Com es que se'm reb tant malament? + +URSULA + +Massa bé que us rebem! + +XALET + +Voleu fer-me'l favor?... Agustinet: que ja ho saps lo d'en Joan? + +AGUSTÍ + +Si. + +XALET + +Ja ho saps que ha quedat sense feina? + +AGUSTÍ + +Sí, home, sí! + +XALET + +Que es trist, oi? + +URSULA + +Oh! A vós se veu que us ha afectat molt! + +XALET + +Més de lo que us penseu. Aquesta dòna's figura que jo no tinc sentits! + +URSULA + +Vós? + +XALET + +Doncs, pera que ho sapigueu, les penes d'altri m'afecten tant o més que +les meves mateixes. No m'agrada veure desgraciats! + +URSULA + +Sí; per això'ns ajudeu tant! + +XALET + +Què voleu que faci? + +URSULA + +Ara, res. Ja no hi ha remei. + +XALET + +En què, no hi ha remei? + +URSULA + +Encara goseu preguntar-ho? + +XALET + +Bé, expliqueu-vos, si us plau. + +URSULA (_veient plorar a l'Engracieta_) + +Mireu si us diuen res aquests plors de la meva filla. + +XALET + +I ara! (_acostant-s'hi._) Engracieta! + +ENGRACIETA + +Aneu, aneu, mal home! + +XALET (_admirat_) + +Què? + +ENGRACIETA + +Aneu! No us vui veure més! + +XALET + +Però... que heu renyit am l'Agustí? + +AGUSTÍ + +No hem renyit, pare. + +ENGRACIETA + +Pitjor!... + +URSULA + +Tot s'ha desfet, per culpa vostra! + +XALET + +Noi: que no sents lo que'm diuen? Respon. Fes-me quedar bé, home! + +AGUSTÍ + +No'n parlem més! + +XALET + +Però, què heu tingut tu i l'Engracieta? Explica-m'ho... Per què heu +renyit? + +AGUSTÍ + +Per res... + +XALET + +Mira que m'ho faran pagar a mi! + +ENGRACIETA + +Com que sí que vós ne teniu la culpa de tot! + +XALET + +Jo? + +ENGRACIETA + +Si, vós! + +URSULA + +I ningú més que vós! + +XALET + +Us dic que no! Oi, Agustinet? + +AGUSTÍ + +Però, home, no'n parlem més. + +XALET + +Ja ho has dit tu! + +ENGRACIETA + +Vós no li heu callat mai al vostre fill, fent-li veure lo que no era, +pera que'm deixés! + +XALET + +No, Engracieta, no! + +ENGRACIETA + +I, avui, perquè heu vist la tribulació del pare, pobret!... + +XALET (_interrompent-la_) + +Te juro que t'enganyes! + +ENGRACIETA + +Sense respectar res, sense tenir en compte'l desconsol que hi ha en +aquesta casa... + +XALET + +No'm facis tant poc favor!... + +(_Se sent enraonar en l'interior an en Joan i en Valeri._) + +URSULA + +Calleu, que ve en Joan! + +AGUSTÍ + +Pobre! + +XALET + +Però... + +AGUSTÍ (_am gran prec_) + +Calleu, pare! + +(_Per la primera porta de l'esquerra compareixen, enraonant, en Joan i +en Valeri._) + +### ESCENA ULTIMA + + +Els mateixos, més en Joan i en Valeri + + +JOAN (_an en Valeri_) + +Entra, home, entra. M'he deixat el rellotge a la reconera de l'arcova. + +VALERI + +Apa, doncs. + +JOAN (_veient plorar a l'Engracieta_) + +Engracieta: encara plores? + +ENGRACIETA + +(_am més desconsol que de primer_) + +Ai, pare del meu cor! + +JOAN + +No tinguis por, filla meva, que tot s'arreglarà. + +ENGRACIETA + +Que som desgraciats! + +JOAN + +Vaja, anima-t. I no hi pensis en mi ni en la meva sort! No t'he dit que +tot s'arreglarà? + +ENGRACIETA + +Es impossible! + +JOAN + +Tant alegra que sempre has sigut! + +ENGRACIETA + +Ja no n'hi queda gens, d'alegria, en el meu cor! + +JOAN + +Que no't recordes de lo que vas dir-me air a la tarda? + +ENGRACIETA + +Sí. Fins allavores encara'm tenia per ditxosa ! + +JOAN + +I ho ets! I ho seràs més d'avui endavant. + +ENGRACIETA + +No, pare, no! + +JOAN + +Sí. Apa, digues, com air, joiosament: "Visca l'alegria! Visca +l'alegria!" + +ENGRACIETA + +No puc! + +JOAN + +Per què? + +ENGRACIETA + +No puc, pare, no puc! L'Agustinet no ho vol que estiga alegra! + +JOAN + +No? + +ENGRACIETA + +Ja no es pera mi! + +JOAN (_molt sorprès_) + +Què! (_A l'Agustí._) Tu també!... Tu també'm deixes en el fort de les +meves tribulacions? Tant poc els estimes aquests cabells blancs ? + +AGUSTI + +Sí, Joan, sí, que'ls estimo! + +JOAN + +Tu també en contra meu? Ara que estic ofegant-me! + +AGUSTÍ + +Disposeu de mi i de la meva vida! + +JOAN + +Pot més ton pare que la teva conciencia? + +XALET + +Jo no... + +JOAN + +Què t'hem fet? + +AGUSTÍ + +Res. + +JOAN + +Que t'espanten els vells? + +AGUSTÍ + +Els vells, no: la vellesa, sí! + +JOAN + +I per ton pare'ns sacrifiques a tots? Per aquest inútil... + +AGUSTÍ + +Mal dit, home. + +XALET + +Que'l voleu no més pera vosaltres l'Agustí? + +JOAN + +Treballeu! + +XALET (_amb emoció_) + +Que no hi tinc dret a menjar el bocí de pa que ell me dóna? Es el meu +fill, ho sentiu? Es el meu fill, i no m'hi durà, no, a l'Hospici! + +JOAN + +Que no'ns abandoni a nosaltres, + +AGUSTÍ + +Si no us abandono! Compteu am mi. + +JOAN + +Am tu? (_Repensant-se._) No't necessito pera res! + +AGUSTÍ + +La vostra causa es la meva! + +JOAN (_amb sarcasme_) + +No! Tu ets jove! + +AGUSTÍ + +Sóc un oprimit com vós! Faig el vostre camí! + +JOAN + +Te dic que no't necessito! Jo sol sabré defensar-me la +vida!(_Enèrgicament resolt._) Valeri! + +VALERl + +Què? + +JOAN + +No hi anem, a casa l'amo! + +VALERl + +No? + +JOAN + +Ja tinc un altre plan. + +VALERl + +Digues. + +JOAN + +Veuràs: aviat estarà resolt. + +VALERl + +Apa, doncs: què hem de fer? + +JOAN + +Anem, desseguida, a avisar a tots els filadors despatxats, pera tenir +aquesta tarda una reunió... + +VALERl + +Aon? + +JOAN + +Aquí mateix. + +URSULA + +No, no ho facis! + +JOAN + +Te dic que sí! + +ENGRACIETA (_am gran prec_) + +Pare!... + +JOAN + +Tinc una gran idea! Apa: anem de casa en casa a trobar els companys! + +VALERI + +Anem! + +JOAN (_an en Valeri_) + +Mira: tu agafes carrer amunt i jo carrer avall. Ja'ns trobarem. + +VALERI + +A quina hora'ls diré que compareguin? + +JOAN + +Tant bon punt hagin dinat. Que no s'entretinguin. Diga-ls que hem de +tractar seriament de lo de la fàbrica... que hem de pendre acords molt +importants. Encomana-ls que no faltin, perquè es qüestió de vida o mort. + +VALERI (_anant-se'n atribulat_) + +Som-hi, doncs! + +JOAN + +Ara veuran qui són els del nostre temps! Els vells, els pobres vells, +ensenyaran an els joves de fer-se valguer la raó! + +(_Se'n va, desesperat, per la primera porta de l'esquerra._) + +URSULA (_seguint-lo, cridant_) + +Joan, per l'amor de Déu!... + +AGUSTÍ (_cridant-lo_) + +Joan! Joan! + +URSULA + +Pobres de nosaltres! + +Teló ràpid + + + + + +## ACTE TERCER + +Menjador decorat modestament. Al fons, una finestra que dóna al carrer; +a l'esquerra, la porta de l'escala, amb una campaneta i cordó pera +trucar; a la dreta, dugués portes: la primera comunica al passadiç de la +sala i arcova; la segona, a una altra dependència. A l'angol de +l'esquerra, un armari reconer ple d'objectes de pisa. Del sostre penja +un quinqué, apagat, i sota hi ha una taula amb ales. Per les parets, un +calendari i dos o tres cromos en quadros. En tota la peça, mitja dotzena +de cadires de boga i fusta de pi, pintades de negre, am viuets grocs. + +Es l'hora de dinar. + +### ESCENA I + + +L'Ursula, l'Engracieta i en Joan + + +(_A l'aixecar-se'l teló, l'Ursula i en Joan estan asseguts cada un a un +extrem de la taula, amb el cap baix, molt apesarats. l'Engracieta, al +mig de tots dos, plegant les estovalles. Han acabat de dinar._) + +JOAN (_després d'un llarc silenci_) + +I bé: no ha dit res més? No ha dit res més l'Agustinet? + +URSULA + +No. + +JOAN + +Sents, Engracieta? + +ENGRACIETA + +Ja ho sabeu tot. + +JOAN + +Doncs no he quedat convençut. + +URSULA + +No't sembla que...? + +JOAN + +Prou! Deixem-ho córrer! Lo que hagi estat, hagi estat! + +ENGRACIETA + +(_acabant de plegar les estovalles_) + +Voleu fer el favor, pare, d'apartar-vos una mica, que desaré les +estovalles? + +JOAN (_aixecant-se_) + +Sí, filla. + +ENGRACIETA + +Oh! No us heu d'aixecar, per això. + +JOAN + +Fes, dòna. + +ENGRACIETA + +(_posant les estovalles en un calaix_) + +Seieu, pare, seieu. + +JOAN + +Estic cansat de tant seure. (_Està molt nerviós._) Qui sap si ja deu +haver dinat en Valeri! + +URSULA + +Pots comptar que sí. + +JOAN + +Me n'hi vaig, doncs. + +URSULA + +Espera. + +JOAN + +Què vols? + +URSULA + +Tant mateix tindreu la reunió? + +JOAN + +Sí. + +URSULA + +Aquí a casa? + +JOAN + +Sí, dòna. Ara desseguida. Per què m'ho preguntes? + +URSULA + +Per res, home. + +JOAN + +Es que, si no... (_Nerviosament._) Quina hora tenim? (_Mira'l seu +rellotge._) Que es aviat! Aquells encara trigaran! + +ENGRACIETA + +(_anant-se'n cap a la dreta_) + +No us despacienteu. + +URSULA + +Aon vas, Engracieta? + +ENGRACIETA + +A rentar els plats. + +URSULA + +Ja'ls rentaràs després. + +ENGRACIETA + +No... + +URSULA + +Deixa, deixa... + +ENGRACIETA + +Com us sembli! + +JOAN + +Si, per casualitat, mentres sóc a parlar amb en Valeri, vingués algú a +demanar-me,fes-me un crit o atraça-1 a dalt. + +URSULA + +Està bé. + +JOAN (_anant-se'n_) + +Vès, que deixo la porta oberta. + +URSULA + +Vés, vés. + +(_En Joan desapareix per la porta de l'escala, deixant-la oberta._) + +### ESCENA II + + +L'Ursula i l'Engracieta + + +URSULA (_després d'un curt silenci_) + +Ja't dic jo que entre una cosa i altra!... + +ENGRACIETA + +No us hi afecteu, mare. + +URSULA + +No m'ho sé acabar lo que ha fet l'Agustí! + +ENGRACIETA + +No'ns en recordem més. + +URSULA + +Jo, per això, encara estic am la mateixa de que ell no es dolent. + +ENGRACIETA + +No ho es gens... + +URSULA + +Però li falta caràcter. + +ENGRACIETA + +No ho cregueu. + +URSULA + +Si tingués caràcter no s'hauria deixat convèncer tant fàcilment per son +pare. + +ENGRACIETA + +No té pas tota la culpa, son pare. + +URSULA + +No? Qui, doncs? + +ENGRACIETA + +L'Agustinet pensa molt en lo que ha de venir... S'ha espantat! + +URSULA + +Per què té d'espantar-se? Si ell t'estimés força... + +ENGRACIETA + +No ho sé. No ho veig prou clarament. Tant aviat me sembla que m'estima +massa... com que ja n'està cansat, de mi. + +URSULA + +Tot allò que ha dit són excuses. Aquelles extranyeses no hi ha cap jove +que, a la seva edat, les pensi. + +(_Compareix la Susagna per Ja porta de l'escala._) + +### ESCENA III + + +Les mateixes, més la Susagna + + +SUSAGNA + +(_traient el cap per la porta_) + +Que esteu soles? + +URSULA + +Entra, Susagna. + +SUSAGNA (_entrant_) + +Déu vos guard, i bon profit. + +URSULA + +Gràcies. Igualment. + +SUSAGNA + +Ara he deixat en Joan a dalt. + +URSULA + +Ja ho sé que hi es. Seu. + +ENGRACIETA + +(_oferint-li una cadira_) + +Teniu, Susagna. + +SUSAGNA (_asseient-se_) + +Gràcies, noia.(_Curt silenci._) I, doncs, què hi ha de nou? Que saps +quina'n porten de cap els homes de casa? + +URSULA + +No més sé que, d'aquí una estona, ells i els seus companys despatxats +han de tenir una reunió. + +SUSAGNA + +Què's proposen? No'n tens fums? + +URSULA + +Jo crec que, d'entre tots, volen nomenar una comissió pera avistar-se am +l'amo de la fàbrica. + +SUSAGNA + +Ben pensat. Veus? Això sí que es ben pensat. + +(_L'Engracieta se'n va per la primera porta de la dreta._) + +### ESCENA IV + + +Les mateixes, menys l'Engracieta + + +URSULA + +Però, vols dir que'n treuran res? + +SUSAGNA + +Què sap una! Si ells s'expliquen i fan veure clarament la situació en +que tots plegats ens trobem; si saben tocar el cor... + +URSULA (_interrompent-la_) + +Sí; però en Joan me fa por. + +SUSAGNA + +Per què? + +URSULA + +No veus que té aquest genit que desseguida s'enlaira? Jo crec que seria +mellor que ell no's fiqués en res. Perquè si'l seu principal o el +director de la fàbrica li fan una mala contesta... ai, Déu nos en +guard!... es capaç de trencar-los el respecte, i no sé, no sé lo que'n +pot venir d'això. + +SUSAGNA + +Oh! Si tant malament el tracten... + +URSULA + +Quan li pugen les sangs al cap, creu que fa feresa, en Joan! + +SUSAGNA + +Qui perd lo seu, perd el seny! + +URSULA + +Ja ho pots dir, ja! + +(_Mirant a l'entorn._) + +SUSAGNA + +Ai, ai! Ont es l'Engracieta? + +URSULA + +Deu ser per allà dins. + +SUSAGNA + +No hi ha com ella. Ara ja deu estar frisant pera veure l'Agustinet. + +URSULA + +Tant es que l'esperi com no. + +SUSAGNA + +Que han renyit? + +URSULA + +No; però es lo mateix o pitjor. + +SUSAGNA (_sorpresa_) + +Com s'entén! Me fas quedar parada! + +URSULA + +Que no te n'ha dit res en Valeri ? + +SUSAGNA + +Ni una paraula. + +URSULA + +A fe que ell ho ha presenciat tot. Una desgracia mai va sola! + +SUSAGNA + +Però, què ha passat? + +URSULA + +Ni ho sé lo que aquell xicot s'empatolla! + +SUSAGNA + +Mira, mira, l'Agustinet! Jo que'l tenia per un minyó formal! + +URSULA + +Tant que deia que l'estimava, a l'Engracieta! + +SUSAGNA + +I vosaltres, que l'haurieu dut am palmes! + +(_Compareix en Xalet per la porta de l'escala._) + +### ESCENA V + + +Les mateixes i en Xalet + + +XALET + +(_treient el cap per la porta, no gosant entrar_) + +Ursula... + +URSULA (_indignada_) + +Vós? + +XALET + +Sí, jo. + +URSULA + +Què voleu? + +XALET (_entrant a poc a poc_) + +Que no hi es en Joan? + +URSULA + +No. Per què? + +XALET + +El voldria veure. + +URSULA + +Encara goseu acostar-vos an aquesta casa? + +XALET + +No'm tracteu així! Vinc en sò de pau. En bona fe! + +URSULA (_amb ironia_) + +Després que heu fet el mal! + +XALET + +I l'Engracieta, que tampoc hi es? + +URSULA + +No n'heu de fer res de la noia. Què te'n sembla, Susagna? Se pot ja +arribar a més? + +SUSAGNA + +Què t'hi diré jo, Ursula? + +URSULA + +Després que ell ha sigut el cap i causa de tot, encara s'atreveix a dir +que ve en sò de pau! + +XALET + +Sí, dòna, sí que hi vinc. Vès qui s'ho tenia de pensar que'l noi s'ho +prengués tant a la valenta! + +URSULA + +Aquí teniu els resultats dels vostres sermons i els vostres consells! + +XALET + +Ja ho veig, ja. Però, entre poc i massa, també! Si algun dia me n'he +anat de la llengua en contra vostra, ho podeu creure, no ho he fet pas +am l'intent de perjudicar-vos. Amb aquest béc (_tocant-se'ls llavis_), +devegades, sense pensar-nos-ho, fem més mal que una pedregada. + +URSULA + +I pot-ser el doble! + +XALET + +Creieu que'm penedeixo de tot! + +URSULA + +El diable, quan es vell, se fa ermità! + +XALET + +Jo, la veritat, no ho maliciava que arribés a fer tant mal. No sé per +qué'l noi, tenint tant saber, s'ha deixat guiar per mi! Bé, digueu: que +no's pot veure l'Engracieta? + +URSULA + +No! No pas vós! + +XALET + +Pobra noia! Air va enternir-me! + +URSULA + +Farsant, més que farsant! + +XALET + +Jo mai havia vist plorar a ningú amb aquell desconsol! Deuen patir molt +els que s'estimen! + +URSULA + +Aneu, aneu! + +XALET (_sincerament_) + +No sigueu aixís, dòna! No sé lo que pagaria pera que les coses tornessin +al seu lloc! + +SUSAGNA + +Ho dieu de debò. Xalet? + +XALET + +Sí, Susagna. Ja ho veig que ara no voldreu creure-m. Vet-aquí lo que es +tenir mala nomenada! + +SUSAGNA + +Us coneguessin com jo, encara... + +XALET (_interrompent-la_) + +Si: l'un me té per gandul, l'altre per trapacer... + +URSULA + +Com que no sou res més!... + +XALET + +No sóc ni una cosa ni l'altra! Jo estic malalt, encara que no ho sembli. +Jo no puc treballar. Si he arribat a vell, com veieu, ha sigut gràcies a +la dòna, en pau descansi, i al noi, que m'han estimat sempre i han fet +pera mi més de lo que podien. Que'm diguin o no gandul, tant se me'n +dóna: ja hi estic avesat. En lo que no passo es que se'm tingui per un +home de mals sentiments... Vaja, jo vui que l'Engracieta's casi am +l'Agustinet, i com més aviat mellor. En tindria un càrrec de conciencia +que no's casessin! + +URSULA + +Ja trobareu el castic, ja! + +XALET + +Justament ara que en Joan s'ha quedat sense feina! Vès què pensaria de +nosaltres la gent! + +URSULA + +Què voleu que pensin? + +XALET + +Pobre Joan! Me fa una llàstima! (_Torna l'Engracieta. A l'adonar-se'n._) +Escolta, Engracieta. + +### ESCENA VI + + +Els mateixos, més l'Engracieta + + +ENGRACIETA + +Digueu. + +XALET (_falaguer_) + +Escolta, maca; escolta una cosa. + +ENGRACIETA + +Expliqueu-vos. + +XALET + +Vaia, no estiguis trista. Que te l'has cregut, a l'Agustinet? + +ENGRACIETA + +Per què m'ho pregunteu? + +XALET + +Bé: que te l'has cregut? + +ENGRACIETA + +Per què no? + +XALET + +Que no saps que es d'aquella manera? Encara no li coneixes el caràcter? +Es un xicot molt nerviós, tot cor, com jo, si fa o no fa. Que't penses +que no li sap greu allò que t'ha dit aquest matí? Sí, noia, sí, que n'hi +sap. + +ENGRACIETA + +L'Agustinet es molt resolut. + +XALET + +No, dòna, no! Mira: ara no fa gaire, tot dinant, li he fet prometre que +tornaria a veure-t. Vés, amoixa-l, quan el vegis. No li facis mala cara, +i ja veuràs com, ben garbellat, no haurà passat res. Es un bon noi, +l'Agustí! + +ENGRACIETA + +Ningú us diu lo contrari. + +XALET + +Hi estàs, eh, en que es un bon noi? + +ENGRACIETA + +Sí. + +XALET + +Ara mateix deia a ta mare, sinó que ella no vol creure-m: juro que'm +penedeixo de lo que he fet am vosaltres, sobre tot am tu! Perquè, vaja, +no t'ho mereixes! No sé en què m'havia fixat! Com que en aquest món +tot-hom diu mal l'un de l'altre i això s'encomana... Me dol més lo que +he dit!... + +ENGRACIETA + +Ja us ho perdono tot! + +XALET + +Gràcies. Però, costi lo que costi, aquesta qüestió ha d'arreglar-se. Jo +faré mans i mànegues pera que't casis am l'Agustí. + +URSULA + +Sí, ara... + +XALET + +Encara s'hi es a temps. + +SUSAGNA + +Mentres hi ha vida hi ha esperança. + +XALET + +Jo'l convenceré de que va errat; me donaré tota la culpa de lo que +passa... i el noi me farà quedar bé. + +ENGRACIETA + +Que poc el coneixeu! + +XALET + +Sí, dòna, sí, que'l conec! L'Agustinet no ve de mala sang. Es tallat de +bona lluna. + +ENGRACIETA + +Tot es en va! + +XALET + +Tu deixa-m fer! + +SUSAGNA + +Sí, Xalet: mireu si podeu arribar-ho a cap. + +XALET (_am resignació_) + +Vaia! I un cop sigueu casats, jo'm conformaré de tot. Pels anys que'm +queden de vida... + +SUSAGNA (_somrient_) + +Aixís m'agradeu! + +XALET + +Us prometo no anar més a la taverna. D'avui endavant seré tot un altre: +ja està dit. + +ENGRACIETA + +Es inútil! + +XALET + +Deixa, dòna! (_Se sent la campaneta._) Truquen. + +URSULA (_alçant la veu_) + +Entreu, entreu, que la porta es oberta. + +(_Per la porta de l'escala compareixen l'Olaguer i en Geroni. El primer +es molt curt de vista i té dolor a les cames. Tant l'un com l'altre +vesteixen de la manera tipica dels obrers filadors._) + +### ESCENA VII + + +Els mateixos, més l'Olaguer i en Geroni + + +OLAGUER (_desde la porta_) + +Que no hi es en Joan? + +URSULA + +No. Es a dalt amb en Valeri. Entreu, que ja ve desseguida. + +OLAGUER (_entrant_) + +Déu vos guard. + +SUSAGNA + +Hola, Olaguer! + +GERONI + +Bones tardes. + +XALET + +Què hi ha, nois, què hi ha? + +OLAGUER + +Ah! Sou vós, Xalet? + +XALET + +El mateix. + +OLAGUER + +Dispenseu: no m'hi havia fixat. + +XALET + +Es fàcil! + +URSULA + +Seieu, si us plau. + +ENGRACIETA (_oferint-los cadires_) + +Teniu, Olaguer. Teniu, Geroni. + +OLAGUER (_asseient-se_) + +Gràcies. + +GERONI (_també asseient-se_) + +M'he cansat, pujant l'escala. + +OLAGUER + +Jo també. Les cames ja gairebé no poden portar-me. + +XALET + +No us espanteu, home! + +OLAGUER + +No! Jo no m'espanto mai. Qui ha fet avui, farà demà. + +GERONI + +A mi no més m'espanta'1 fred! + +SUSAGNA + +No'n fa pas, ara. + +OLAGUER + +No! I a fe que en tot el dia no s'ha vist el sol. + +GERONI + +Me sembla que avui plourà. + +XALET + +Voleu dir? + +GERONI + +Vaia! + +OLAGUER + +Prou que ho conec am les cames. + +XALET + +Que senyalen el temps? + +OLAGUER + +Són el meu pronòstic. Aquest dolor, que no'm deixa viure en repòs!... + +XALET + +Feu-vos-hi unes fregues amb aiguarràs. + +OLAGUER + +Ja ho he provat tot. Sabeu què es el meu mal? + +XALET + +Masses anys! + +OLAGUER + +Endavinat. + +GERONI + +No's pot-ser vell! + +(_Curt silenci i cambi de to._) + +XALET + +I bé: que heu rebut un avís? + +OLAGUER + +Sí: me l'ha donat en Valeri. + +GERONI + +A mi, en Joan. + +OLAGUER + +Que sabeu què volen? + +XALET(_vacil·lant_) + +Del cert, no. + +OLAGUER + +I vós, Ursula? + +URSULA + +Tampoc. Espereu que tornin. + +SUSAGNA + +Ja us ho podeu pensar: coses de la fàbrica. + +OLAGUER + +Ah! Ja m'ho mig temia. No hauria vingut pas; sinó que he pensat: "Vés, +arriba-t'hi; allò, per no quedar malament". Compreneu? + +XALET + +Penseu com jo. + +OLAGUER + +Deuen volguer fer una reclamació a l'amo. + +XALET + +De segur. + +OLAGUER + +Me sembla que no se'n treurà res. + +GERONI + +Es feina en va. + +OLAGUER + +Es clar, home! Quan ens han despedit, ells sabran per què. I, després, +jo entenc que qui paga governa, a casa seva. + +URSULA + +Que no es mal fet, pera vós? + +OLAGUER + +Lo què? Que'ns hagin despatxat? + +URSULA + +Sí! + +OLAGUER + +Oh! Veureu, veureu... Si al nostre lloc hi poden posar filadors joves, +que al cap de la setmana facin més mudades que nosaltres, trobo que +obren santament traient-nos de les màquines. Jo, en el seu cas, pot-ser +faria lo mateix. Els joves tenen més llestesa. + +GERQNI + +No hi passo! + +OLAGUER + +No? + +GERONI + +En lo únic en que pot guanyar-me un jove es en untar el rodatge. + +OLAGUER + +En tot, home, en tot. + +GERONI + +Oh! Cah! En untar el rodatge, sí; però, si no'm rodés el cap, pera pujar +a les bancades, encara'n parlaríem. Comprens el sentit? + +OLAGUER (_amb enfasi_) + +Oh! Si jo tingués la vista bona i no patis de dolor i em fessin trenta +anys de descompte... + +GERONI (_interrompent-lo_) + +Bé: tu ja ho agafes per alt. + +OLAGUER + +Veuràs: jo no estic pera moure raons: ja he fet a tots. + +URSULA + +I, doncs, de què us refieu? + +OLAGUER + +Ai, ai! Dels meus fills. + +URSULA + +Dels vostres fills? + +OLAGUER + +Sí! En tinc dos, i tots dos casats, que defensen una bona setmanada. +Molt serà que un o altre no'm reculli! + +URSULA + +Ai! Quina sort! + +GERONI + +A mi l'encarregat m'ha promès que m'ocuparia a ensacar borra. + +XALET + +Doncs, sent aixís, vosaltres ja esteu salvats... + +OLAGUER + +Es clar que sí! Vés quina reclamació hem de fer ni jo ni aquest! + +SUSAGNA + +I en Joan? I en Valeri? + +OLAGUER + +En Joan ja té l'Engracieta. + +SUSAGNA + +I nosaltres? + +OLAGUER + +Vosaltres?... Ai! Que aviat us desespereu! + +SUSAGNA + +Vós us hi trobéssiu en el nostre cas! + +OLAGUER + +S'ha de pendre paciència, Susagna! + +XALET + +Si; però l'un té d'ajudar a l'altre. + +OLAGUER + +No dic que no. + +GERONI + +Jo tampoc. + +OLAGUER + +Bé... però no vui treure la cara pera res. Per sota mà, tot lo que +vulguin. (_Cambiant de to i aixecant-se._) Apa, anem, anem a veure +aquells, que tinc una mica tard. + +ENGRACIETA + +Espereu, que vaig a avisar-los. + +GERONI (_també aixecant -se_) + +Ja hi pujarem. + +ENGRACIETA + +Es que l'Olaguer està cansat. + +OLAGUER + +No hi fa res. Anem, anem, Geroni, que a casa m'esperen. + +GERONI + +Som-hi, doncs. + +XALET + +Apa: jo també vinc am vosaltres. + +URSULA + +Aneu, aneu. + +OLAGUER + +Passeu vós al davant, Xalet. + +XALET + +Va ja. (_A les dones._) Adeussiau. + +URSULA + +Bon vent! + +SUSAGNA + +Adéu, adéu! + +XALET + +Ja tornaré. + +(_En Xalet, l'Olaguer i en Geroni desapareixen per la porta de +l'escala._) + +### ESCENA VIII + + +L'Ursula, la Susagna i l'Engracieta + + +URSULA + +Quina indignació fa la gent! + +SUSAGNA + +Ai, sí! Tot-hom no més procura pera ell! + +URSULA + +Tota m'irrito, quan sento parlar així! + +SUSAGNA + +Però, mira en Xalet! Vès qui ho hauria dit que tingués tanta bondat de +cor? + +URSULA (_amb ironia_) + +Que te'l creus? + +SUSAGNA (_am convicció_) + +Sí. + +URSULA + +Jo no. Es més fals que la sorra del mar! + +ENGRACIETA + +Jo també me'l crec. + +URSULA + +Si no pot enraonar que no menteixi! + +SUSAGNA + +Bé, vaja... + +URSULA + +Per què no ho feia abans, quan era hora, lo que ara fa? + +SUSAGNA + +Ja's penedeix de tot. + +URSULA + +Oh! Si'ls penedits poguessin tornar a Roma!... + +SUSAGNA + +Que ets mal pensada! + +URSULA + +Pensa mal i no erraràs. + +(_Compareix l'Agustí per la porta de l'escala._) + +### ESCENA IX + + +Les mateixes, més l'Agustí + + +AGUSTÍ + +Bones tardes. + +SUSAGNA + +Déu te guard, Agustí. + +URSULA + +Ah! Tant mateix has tornat? + +AGUSTÍ + +Per què no haig de tornar? Que us-e sap greu? + +URSULA + +No. Se veu que has cregut el teu pare. + +AGUSTÍ + +No'l culpeu de res, an ell. + +URSULA + +Oh! No'l culpem pas. Ha dit que tornaries, i veig que no'ns ha enganyat. +Si abans l'escoltaves pel mal, l'escoltes ara pel bé. + +AGUSTÍ + +De tot lo que'm diu el pare me'n prenc lo que mellor me sembla. Si +l'escolto i no'l contradic, es perquè no parla mai am malicia. El pobre +no pot veure'l món sinó a la seva manera. + +SUSAGNA + +Li tens molt respecte. + +AGUSTÍ + +Sempre n'hi he tingut. + +URSULA + +L'haguessis sentit no fa gaire: tot volia adobar-ho. Oi, Engracieta? + +ENGRACIETA + +Sí. + +URSULA + +Ha promès fer tota mena de sacrificis, fins el de no acostar-se més a la +taverna. + +AGUSTÍ + +Us dic i us repeteixo que ell no té la culpa de res. Torno an aquesta +casa perquè no puc despendre-m, aixís com aixis, de vosaltres. L'afecte +arrelat no's mata tant fàcilment, ni jo'm proposo matar-lo. Engracieta: +sempre t'he dit que t'estimava. + +ENGRACIETA + +I encara m'ho dius. + +AGUSTÍ + +Perquè es veritat. Si no t'estimés, també ho diria. + +URSULA + +Però, quina estimació més extranya la teva! + +AGUSTÍ + +No la compreneu, oi? + +URSULA + +No. Si l'estimessis, a l'Engracieta, no la deixaries patir. + +AGUSTÍ + +Vós no més podeu creure en el meu amor veient-me casat. + +SUSAGNA + +Deixeu-ho córrer. Us tornareu a enfadar. + +URSULA + +No tingueu por, Susagna. + +SUSAGNA + +Pot-ser me fico allà on no'm demanen; però, jo, saps?... + +URSULA + +Tu ja ets com de familia. + +SUSAGNA + +Ja ho sé. Sinó que en això dels casaments... + +URSULA + +Ai! Ara que tot ja estava a punt! + +SUSAGNA + +Oi tal! Quina llàstima! + +AGUSTÍ + +Però, què té més que'm casi avui que demà? Per què hem de parlar-ne ara, +en aquesta ocasió? Que no podem esperar-nos? + +URSULA + +Si; anem esperant! + +AGUSTÍ + +Vós no teniu confiança en mi. + +URSULA + +No ha de ser, tard o d'hora? + +AGUSTÍ (_convençut_) + +Sí. I serà. + +URSULA + +Doncs, si ha de ser, que sigui com més aviat mellor. + +SUSAGNA + +Sí, sí, Agustinet. + +AGUSTÍ + +Però, espereu-vos, dòna. Pot-ser jo trobaré un medi... + +URSULA + +Malaltia llarga, parenta de la mort. + +AGUSTÍ + +Que voleu que faci un cop de boig, sense cap mirament? + +URSULA + +No ho deies pas aixís, abans. + +AGUSTÍ + +No'm feu enraonar, Ursula, perquè diria lo que no tinc ganes de dir! + +URSULA + +Explica-t, home! + +AGUSTÍ + +Però, que no sabeu de comptar? + +URSULA + +Més que tu. + +AGUSTÍ + +Que no us feu càrrec de lo que jo guanyo cada setmana? + +URSULA + +No guanyava tant en Joan el dia que vam casar-nos. + +SUSAGNA + +En Valeri tampoc. + +AGUSTÍ + +Aquells eren uns altres temps. + +URSULA + +Amb el teu jornal i amb el de la noia, ben repartits, encara podeu +estalviar alguna cosa. + +AGUSTÍ + +Oh! Es que jo, un cop casat, no vui que l'Engracieta vagi a la fàbrica. + +URSULA + +Ah! No? + +AGUSTÍ + +No. La dòna que sap els seus devers té prou feina a casa. + +URSULA + +Jo hi vaig anar, quan era jove, a la fàbrica. I la Susagna també. + +SUSAGNA + +Qui pogués tornar-hi an aquella edat! + +AGUSTÍ + +No'n parlem d'allavores: parlem de lo d'ara. + +URSULA + +Ai! Quins joves més espantadiços corren avui! + +AGUSTÍ + +Digueu-me lo que volgueu; digueu-me covard: tant se m'endona. Jo no hi +dec anar, aixís a l'esbogerrada, contra les circumstancies. Si jo tenia +l'esperança de mellorar la meva situació... enteneu?... si jo vegés... +què us diré!... que, treballant amb amor com treballo... + +URSULA (_interrompent-lo_) + +Que no ets com els altres? + +AGUSTÍ + +Quins altres? + +URSULA + +Que no't veus capaç, portant-te bé, d'arribar a ser encarregat? + +AGUSTÍ (_interrompent-la_) + +No; no hi he pensat mai. Ni ho acceptaria. + +URSULA + +Doncs, no't queixis! + +AGUSTÍ + +Si no sóc jo qui's queixa: sou vosaltres. + +URSULA + +Que no'l sents, Susagna? + +SUSAGNA (_excusant-se_) + +Oh!... + +URSULA + +Que te'n sembla, noia? + +ENGRACIETA + +No'n parlem més, creieu-me. + +URSULA (_amb ironia trista_) + +Som nosaltres, nosaltres, els que'ns queixem! + +AGUSTÍ + +No m'heu entès, Ursula! + +URSULA (_plorant_) + +Ai, Senyor! Qui'ns ho tenia de dir de tu! + +SUSAGNA (_sentint passos_) + +No ploris, Ursula, no ploris! + +(_Torna en Xalet per la porta de l'esquerra._) + +### ESCENA X + + +Els mateixos, més en Xalet + + +SUSAGNA (_al veure en Xalet_) + +Que ja baixen? + +XALET + +Cah!... (_A l'Agustí._) Hola, noi! + +URSULA + +Què diuen? + +XALET + +No arribaran pas a entendre-s. + +URSULA + +Qui sap ! + +XALET + +Jo m'he ofert en tot i per tot an en Joan, i ni tampoc m'ha escoltat. + +(_Compareixen el Menut, en Borra i el Tit per la primera porta de +l'esquerra. Vesteixen per l'estil de l'Olaguer i en Geroni._) + +### ESCENA XI + + +Els mateixos, més el Menut, en Borra i el Tit + + +MENUT + +Se pot passar? + +URSULA + +Sense trucar. Entreu, entreu. + +(_Entren tots i saluden. Els altres els corresponen._) + +TIT + +Apa! + +URSULA (_a tots_) + +Seieu, si us plau. + +(_L'Engracieta'ls ofereix cadires._) + +ENGRACIETA + +Teniu, Borra. + +BORRA (_asseient-se_) + +Vinga. + +ENGRACIETA + +Teniu, Menut. Teniu, vós. + +MENUT + +Gràcies. + +(_El Menut i el Tit s'asseuen._) + +TIT + +Seiem-hi. + +MENUT (_després d'un curt silenci_) + +I, doncs, en Joan? + +URSULA + +Ja vé: es amb en Valeri. + +BORRA + +Que han anat molt lluny? + +URSULA + +No: són aquí mateix. + +SUSAGNA + +Són a casa. + +XALET + +Jo, ara acabo de deixar-los. + +BORRA + +Anàvem a posar-nos a dinar, quan veig que compareix en Valeri pera +donar-me l'avís de que aquesta tarda'm deixés caure aquí. + +TIT + +A mi m'ha avisat en Joan. + +MENUT + +A mi també. Però no ha volgut donar-me cap explicació. Això sí, m'ha +encomanat en gran manera que no fes falta. Justament avui que volia anar +a trobar el metge! + +SUSAGNA + +Que no esteu bo? + +MENUT + +No gaire: tinc la caixa espatllada, + +SUSAGNA + +Ah! Sent aixi... + +MENUT + +Que pot-ser vol fer una reclamació, en Joan? + +XALET + +Crec que sí. + +TIT + +Què hi dius, Borra? + +BORRA + +Jo? + +MENUT + +No estàs per reclamacions tu. + +BORRA + +Noi, tenim mala peça al teler. + +SUSAGNA + +Devegades... + +URSULA + +Que aviat perdeu l'esperança! + +BORRA + +L'esperança era una noia molt bonica que va morir asseguda. Què't +sembla: hi toco, Agustinet? + +AGUSTÍ + +Què us diré jo?... + +BORRA + +De què'm servirien els anys i l'experiencia? + +TIT + +Jo tampoc hi crec massa en les reclamacions. + +MENUT + +I, doncs, en què creus? + +TIT + +Què vols que't digui? No hi ha com en Xalet. + +XALET + +Jo? + +TIT + +Sí. Vès qui t'empeta la base, a tu! + +XALET + +Les teves agalles voldria! + +TIT + +Jo fos jove! + +BORRA + +Tant se m'endona. + +MENUT (_an el Tit_) + +Que t'agradaria tornar a començar la vida? + +TIT + +Sí. Ara rai, que ja sé les tasqueres! + +BORRA + +Jo, ja voldria haver arribat a la darrera fita. Perquè, pera ser jove i +haver de rependre aquest calvari... + +TIT + +Cah, home! No't donguis mai! Fes com uns girassols que aquest estiu +tenia a l'eixida de casa. + +BORRA + +Vaia uns girassols, nosaltres, més pansits i coll-torçats! + +TIT + +Ves sempre de cara a la llum. + +MENUT + +Això ho has sentit a dir. + +SUSAGNA + +Bé: me'n vaig a avisar aquells. + +BORRA + +Ah! No'ls dongueu pressa. + +MENUT + +Ja baixaran, si volen. + +TIT + +Que estan sols? + +SUSAGNA + +No: també hi ha l'Olaguer i en Geroni. + +TIT + +Aquell camandules de l'Olaguer ha comparegut? Que es extrany! + +MENUT + +Si... I en Geroni? + +TIT + +Vaia un altre! + +MENUT + +Quin parell d'emplastres! + +BORRA + +Cada hu es com Déu l'ha fet. + +TIT + +Que va que si acordem nomenar una comissió pera anar a avistar-se am +l'amo, que ni l'un ni l'altre volen ser-ho? + +BORRA + +Com que no tenen paraules... + +TIT + +Ni fets! I encara que'n tinguessin, de paraules. + +BORRA + +Veuràs: l'Olaguer compta amb els dos nois que té casats. + +TIT + +I en Geroni? + +BORRA + +Aquest, rai! Deixa-l anar. + +SUSAGNA (_aixecant-se_) + +Me'n vaig a dir an aquells que vinguin. + +URSULA + +Vés, vés, Susagna. + +SUSAGNA + +Adeussiau tots. + +(_Tols li tornen la salutació._) + +AGUSTÍ + +Salut! + +ENGRACIETA + +Estigueu bona, Susagna. + +(_La Susagna desapareix per la porta de l'escala._) + +### ESCENA XII + + +Els mateixos, menys la Susagna + + +BORRA + +I, doncs, Menut, qui hi posaran ara al nostre lloc? + +MENUT + +Ja pots comptar: els nuadors més avispats. + +BORRA + +Per això'ns han despedit a nosaltres! + +XALET + +Tinguessin vinticinc anys! + +MENUT + +Ja veurem els joves! + +BORRA + +Jo, si hagués fet anar una màquina de cinccentes pues, hauria aconseguit +més la feina. + +TIT + +No, home, no: hauries tingut de córrer el doble: les màquines petites +van més depressa. + +BORRA + +Es clar que sí; però... + +TIT + +Però, re. Vès què'ls expliques als amos! Ells no més veuen que portem un +feix d'anys al damunt. + +MENUT + +I les _cordes_ de l'_espiral_ ja estan gastades. + +TIT + +Aquests són! La qüestió es el negoci; que'l capital creixi! + +ENGRACIETA + +Ditxós negoci! + +AGUSTÍ + +Sempre'ls diners! + +BORRA + +I doncs? + +MENUT + +També haurien de mirar una altra cosa. + +TIT + +Que'ns deixen a la misèria? + +MENUT + +Sí. + +TIT + +Vès que'ls contes! No hi estàs en això, Agustinet? + +AGUSTÍ + +Conforme del tot. + +TIT (_an el Menut_) + +Ho veus? + +URSULA + +Ai! Que triguen! + +(_Se senten enraonaments a l'escala._) + +ENGRACIETA + +Me sembla que ja baixen. + +URSULA + +Sí. Ja ls-e sento. + +XALET (_a l'Agustí_) + +Noi: nosaltres pot-ser que'ns en anessim. + +AGUSTÍ + +Tinc de veure en Joan. + +XALET + +Ah! Fes, doncs. + +URSULA + +Ja són aquí. + +(_Per la primera porta de l'esquerra compareixen, enraonant, en Joan, en +Valeri, l'Olaguer i en Geroni._) + +### ESCENA XIII + + +Els mateixos, més en Joan, l'Olaguer, en Valeri i en Geroni + + +JOAN (_molt satisfet i animat_) + +Hola, nois! + +(_Mira, extranyat, a l'Agustí._) + +TIT + +Hola, Joan! + +(_Tots se saluden. Molta animació._) + +JOAN + +I els altres companys? + +BORRA + +Quins? + +JOAN + +Que no us heu trobat, tot venint? + +OLAGUER + +Ja faran cap. + +GERONI + +Encara es d'hora. + +JOAN + +Apa, seieu. Agafeu cadires. + +(_Se van asseient en desordre._) + +MENUT + +De què's tracta, Joan? + +JOAN + +Espera que hi siguem tots. + +MENUT + +Que has citat algú més? + +JOAN + +Sí: tots els companys despatxats. L'un ha avisat l'altre. Ursula! +Engracieta! + +URSULA + +Què vols? + +JOAN + +Més cadires, que no n'hi ha prous! Porteu les de la sala. + +URSULA + +Ja va. + +(_L'Ursula i l'Engracieta desapareixen per Ja primera porta de la +dreta._) + +### ESCENA XIV + + +Els mateixos, menys l'Ursula i l'Engracieta + + +JOAN + +Apa, enllestiu. + +XALET + +Jo, tant-se-val que me'n vagi. + +AGUSTÍ + +Joan: us hauria de veure. + +JOAN + +(_després de mirar-se'l una estona_) + +Queda-t. + +AGUSTÍ + +Si us haig de ser útil... + +JOAN + +Sí, queda-t; tu tens lletra: pot-ser que convingui assentar alguna cosa. + +AGUSTÍ + +Com volgueu. + +XALET + +Doncs, me'n vaig. + +MENUT + +Us en aneu, Xalet? + +XALET + +Sí. Vaja, salut tot-hom, i bona sort. + +(_Tots el corresponen. En Xalet desapareix per la porta de l'esquerra._) + +### ESCENA XV + + +Els mateixos, menys en Xalet + + +JOAN + +Valeri. + +VALERI + +Mana. + +JOAN + +Apa, vine a ajudar-me: agafa la taula per aquell cap. + +AGUSTÍ + +No: deixeu... (_Agafant-la ell._) On voleu posar-la? + +JOAN + +Allà, de cara a la paret. + +(_Col·loquen la taula de cara a la paret de la dreta. Compareix en +Calderí per la porta de l'escala._) + +### ESCENA XVI + + +Els mateixos, més en Calderí + + +CALDERI + +Salut! + +(_Tots el saluden._) + +JOAN + +Hola, Calderí! + +TIT (_volguent agafar la taula_) + +Deixa, Agustinet... + +AGUSTÍ + +No us amoïneu. + +JOAN(_an en Calderí_) + +Seu, noi, seu. + +CALDERÍ (_buscant cadira_) + +Oh!... + +JOAN + +Noies! (_Acabant de col·locar la taula._) Aixís. Ara no més hi falta +paper i ploma. + +VALERI + +I tinta. + +JOAN (_nerviós i satisfet_) + +Se suposa. + +TIT + +(_posant una cadira davant de la taula_) + +I aquí una cadira, eh? + +JOAN (_content_) + +Sí, noi! + +(_Tornen l'Ursula i l'Engracieta, cada una am dugués cadires de palla +fina, que han tret de la sala._) + +### ESCENA XVII + + +Els mateixos, més l'Ursula i l'Engracieta + + +JOAN + +Què fèieu tanta estona am les cadires? + +URSULA + +Vès, Joan. + +JOAN + +(_prenent-li les dugues cadires_) + +Apa, vinga! + +VALERI + +(_a l'Engracieta, prenent-li també les seves_) + +Dô-m, noia. + +ENGRACIETA + +Teniu. + +JOAN (_oferint una cadira_) + +Té, tu, Calderí: séu. Té, tu. Borra. Apa, seieu. Porta, +Valeri.(_Prenent-li una cadira._) Aquí. (_La col·loca. A les dones._) +Porteu-ne un parell més. + +(_L'Ursula i l'Engracieta desapareixen per la primera porta de la +dreta._) + +URSULA + +Desseguida. + +JOAN + +Noia! + +ENGRACIETA (_deturant-se_) + +Què mana? + +JOAN + +Vès, porta les endròmines d'escriure. + +ENGRACIETA (_anant-se'n_) + +Ja les porto. + +### ESCENA XVIII + + +Els mateixos, menys l'Ursula I l'Engracieta + + +JOAN + +Ja veureu: posem les cadires de rengle, davant de la taula. + +OLAGUER + +Se prepara una gran reunió. + +JOAN + +Am tots els ets i uts. + +OLAGUER + +Sembla que anem a conspirar. + +JOAN + +Qui sap! Apa, enllestiu! + +(_Tots se col·loquen paralelament a la taula._) + +BORRA (_acostant la seva cadira_) + +Ah, ah!, + +JOAN + +I seieu: no feu compliments. + +(_Tornen l'Ursula i l'Engracieta, la primera am dugues cadires més, de +palla fina; la segona, amb un tinter de vidre, senzill, una ploma i uns +quants fulls de paper ratllat. Simultàniament, per la porta de l'escala, +compareixen en Pere i en Vador. Van am la roba de treballar, lo mateix +que tots els altres._) + +### ESCENA XIX + + +Els mateixos, més l'Ursula l'Engracieta, en Pere i en Vador + + +URSULA (_donant-li les cadires_) + +Té, Joan. + +JOAN + +Porta. + +PERE + +Salut i fraternitat! + +VADOR + +Bones tardes. + +(_Tots tornen la salutació. Força animació._) + +JOAN (_molt content_) + +Hola, Pere! + +PERE + +Hola, valent! + +JOAN (_oferint-li una cadira_) + +Té, seu. + +PERE + +Vinga! + +(_Pren la cadira i s'asseu._) + +JOAN (_també oferint-li una cadira_) + +Té, tu, Vador. + +VADOR + +Dô-m. + +(_Pren la cadira i s'asseu._) + +JOAN (_molt engrescat_) + +Nois! L'unió fa la força! + +ENGRACIETA + +Teniu, pare, + +(_Li dóna'l tinter, paper i ploma._) + +JOAN + +Té, Agustinet. + +AGUSTÍ + +Veiam... + +JOAN + +Seu aquí, al cap de la taula. + +AGUSTÍ + +(_seient a un extrem de la taula, de cara al públic_) + +Molt bé. + +JOAN + +(_mirant, tot satisfet, la reunió_) + +No sabeu si n'hi ha cap més, de despatxat? + +BORRA + +Per ara, no. + +JOAN + +Doncs, ja podem començar... + +PERE (_interrompent-lo_) + +La conspiració. + +JOAN + +Tu, Ursula, si tens feina... + +URSULA + +Ja me'n vaig, ja. + +JOAN + +I tu també, Engracieta: no són coses de dones. + +URSULA + +Prudència, Joan! + +JOAN + +Vés! + +(_L'Ursula i l'Engracieta desapareixen per la primera porta de la +dreta._) + +### ESCENA XX + + +Els mateixos, menys l'Ursula i l'Engracieta + + +JOAN + +(_dret darrera la taula, molt emocionat_) + +Doncs, comencem. + +PERE (_mirant la reunió_) + +N'hi falta un que m'ha promès que vindria. + +JOAN + +Qui + +PERE + +El Rovellat. + +TIT + +Ara es aquí. + +(_Compareix el Rovellat per la porta de l'esquerra._) + +### ESCENA XXI + + +Els mateixos, més el Rovellat + + +ROVELLAT + +Bones tardes. + +(_Tot-hom li torna la salutació._) + +PERE + +Ara són hores...? + +JOAN + +Sempre perds un quart de jornal, tu! + +ROVELLAT + +Que ja heu engegat? + +JOAN + +No encara. + +ROVELLAT + +Ah! Això es venir a punt de carmel·lo. + +JOAN + +Seu i calla. + +ROVELLAT (_asseient-se_) + +Seiem-hi, doncs. + +JOAN (_aixecant-se, molt emocionat_) + +Companys: el motiu de convocar-vos... el motiu de convocar-vos an +aquesta reunió... (_Barboteja, tambalejant, com si li anés a venir un +cobriment de cor. Deixa d'enraonar, apoiant-se a la taula. Al veure-l en +semblant estat, tots els reunits s'aixequen i s'hi acosten, fent una +exclamació de sorpresa._) + +AGUSTÍ (_am sol·licitud_) + +Joan: què teniu? + +JOAN (_am veu ofegada_) + +Res... res. + +VALERI (_acostant-s'hi_) + +Què't passa? + +JOAN (_pantejant_) + +Seieu... seieu... + +(_Tots tornen a asseure-s._) + +VALERI (_am gran prec_) + +Calma, Joan! + +JOAN + +Ja m'ha passat... No ha estat res... Es que'l cor se'm nua, de tant +alegre que estic veient-vos... + +OLAGUER (_pietosament_) + +Apa, digues, digues, Joan. + +JOAN (_fent un esforç, redreçant-se_) + +Doncs, sí, companys: el motiu de convocar-vos es senzillament pera +tractar de la nostre baixa en el treball. + +PERE + +Ben dit! + +OLAGUER + +No t'exaltis! + +PERE + +Sí, ben dit! Que consti! + +(_L'un fa callar l'altre. Moment de confusió._) + +TIT (_cridant_) + +Demano la paraula prèvia! + +JOAN (_sense fer-ne cas_) + +Jo entenc, estimats companys... jo entenc que som mal despatxats. + +PERE + +Jo també. + +MENUT + +I jo. + +(_Crits d'aprovació per part de tots._) + +TIT + +(_cridant més fort que de primer_) + +Demano la paraula pera fer una proposició prèvia! + +JOAN + +Qui es? + +TIT + +Jo. + +JOAN + +Té la paraula'l company Tit. + +TIT (_aixecant-se_) + +Jo sóc del parer que's nomeni una comissió pera que vagi a avistar-se am +l'amo. + +PERE + +Ben pensat! + +(_Aprovació general._) + +TIT + +Doncs, apa, anem al gra! + +OLAGUER + +Calla, si vols! + +TIT + +Calla tu! + +OLAGUER + +No'm dóna la gana! + +PERE + +Cada hu que hi digui la seva! + +ROVELLAT + +Que parli'l que'n sàpiga més! + +PERE + +Aquí tots som iguals! Idees, idees falten! + +VADOR + +I fets! + +(_Crits i confusió._) + +JOAN + +Ordre! Ordre! + +GERONI + +Vés dient. + +JOAN + +Calleu! + +CALDERÍ + +Que parli en Joan! + +ROVELLAT (_brandant el cap_) + +No farem res! No farem res! + +BORRA + +Ni'ns arribarem a entendre! + +OLAGUER + +Digues, Joan, digues! + +PERE + +Sentem bases! + +JOAN + +No'm trenqueu les oracions! + +CALDERÍ + +Calma! Calma! + +BORRA (_així que's fa silenci_) + +Apa, digues. + +JOAN + +Si'ns han despatxat, no es perquè no fessim bona feina, sinó perquè'n +volien més. + +PERE + +Com que ells treballen tant! + +TIT + +No tenen raó! + +(_Crits d'aprovada._) + +PERE + +I que han de tenir! + +BORRA + +Com que les _metxeres_ van tant ganses... + +OLAGUER (_interrompent-lo_) + +Ben nèt que hi van! + +GERONI + +(_interrompent-los a tots dos_) + +No'ns donen l'abast pera cambiar la _fileta_. + +ROVELLAT + +I, es clar, no podem fer la feina que vol l'amo. + +VALERI + +I d'ençà que gastem metxa _del número dèu_... + +MENUT (_recalcant-t'ho_) + +Que no val re! + +VALERI + +... tot són _gates_ i _aixemics_. + +ROVELLAT + +I mals-de-cap. + +PERE + +Vès qui treballa amb aquest cotó! + +TIT + +Després s'ha de descomptar el temps que's perd, quan el contramestre +arregla l'_estiratge_ perquè fa _cargolí_. + +MENUT + +Am tants entrebancs, les _mudades_ se retrassen. + +JOAN + +Per això mateix. La qüestió es anar a trobar l'amo i fer-li veure. + +OLAGUER + +Si ja som vells! + +JOAN + +Ja't dones? + +GERONI + +Tenim masses anys! + +VADOR + +Al nostre lloc més s'estimaran posar-hi joves. Som gent sobrera, +nosaltres! + +JOAN + +Que n'hi posin un, de jove, a la meva _màquina_! + +PERE + +I a hi meva! + +JOAN + +Si treu els _setantes_ que jo treia... + +TIT + +I jo! + +JOAN + +Allò era una seda! + +MENUT (_aixecant-se, cridant_) + +Demano la paraula! + +JOAN + +Digues. + +MENUT + +Jo sóc del parer, com ha exposat molt bé'l company Tit, que's nomeni una +comissió, donant-li amplies facultats pera resoldre lo que cregui més +convenient. + +JOAN + +Apa, doncs. Qui la compondrà aquesta comissió? + +PERE (_an en Joan_) + +Tu, un. + +MENUT + +I en Valeri. + +ROVELLAT + +I l'Olaguer. + +JOAN + +Apunta, Agustinet. + +(_Crits d'aprovació._) + +GERONI + +Que's passi a votació! + +JOAN + +Tira, home, tira! No cal! + +OLAGUER + +No, jo no puc ser-ho. + +JOAN + +No? + +OLAGUER + +Jo... no m'embolico. Tampoc sóc bo pera treballar... + +JOAN + +I tu, Geroni? + +GERONI + +Jo?... Veuràs... + +JOAN (_a l'Olaguer, amb ironia_) + +Sí: tu comptes amb els teus fills. (_An en Geroni._) I tu encara tens +esperances de que't donguin una plaça, a triar el reco. + +GERONI + +No ho nego. + +JOAN + +Oh! Ja, ja! I tu, Menut? + +MENUT + +Jo, sempre vaig am la majoria. + +JOAN + +I en Calderí què hi diu? + +CALDERÍ (_no gosant-ho dir_) + +Veuràs, Joan: una persona que'm vol bé me deixa diners pera posar-me a +vendre bitllets i apuntacions de la loteria pels carrers. + +PERE (_amb sarcasme_) + +No més te faltava això! + +JOAN + +I en Vador? + +VADOR + +Jo, com que, estalviant, he arribat a arreconar cosa de trescents +durets... + +JOAN (_amb impaciència_) + +Digues. + +VADOR + +Te seré franc: penso posar una mica de tenda, que pera mi i la dòna molt +serà que no'ns dongui pera les tristes caixalades. + +JOAN (_indignat_) + +Vés, formiga vella! + +PERE (_an en Vador_) + +Garça! + +VADOR + +Envejós! + +JOAN + +I en Borra, què hi diu? + +BORRA + +Feu lo que volgueu. Jo, de tot dic amén. + +JOAN + +Bé, però... + +BORRA + +Jo aniré vivint com puga, i allà on caigui... m'hi deixaré anar. + +JOAN + +Això no es dir re. + +BORRA + +I es dir molt. + +ROVELLAT (_abstret i en to tragic_) + +Jo, ja tinc pres el meu determini. + +JOAN (_amb ansietat_) + +Què? + +ROVELLAT + +(_més accentuat i grave que de primer_) + +Sé ont es la via del carril i... + +JOAN (_esgarrifat_) + +Calla! + +(_Tots, menys en Borra, protesten de les paraules d'en Rovellat._) + +PERE + +(_aixecant-se, am desesperació_) + +Jo crec que lo més ben pensat es anar a escometre'ls joves! + +JOAN + +Com s'entén? + +PERE + +Nosaltres som l'idea: ells, la força! + +JOAN (_entusiasmat_) + +Explica-t, que m'agrada això! + +PERE + +Sí! Hauriem d'engrescar-los pera que's declaressin en vaga! + +JOAN + +A favor nostre? + +OLAGUER (_movent el cap_) + +No pot-ser. + +GERONI (_am somriure amarc_) + +I cah! + +BORRA (_am sentiment_) + +No'ns escoltaran. + +TIT + +Ells fan el mateix camí que nosaltres, i si arriben a vells... + +OLAGUER (_interromptent-lo_) + +Vès què'ls contes! No hi pensen en demà. + +MENUT + +No, que no hi pensen! + +BORRA + +Som arbres caiguts! + +ROVELLAT + +(_mirant a terra i en to concentrat_) + +El carril ho arreglarà tot! + +JOAN (_a l'Olaguer, fòra de sí_). + +Es a dir que no'ns escoltaran, els joves? + +OLAGUER + +No!... + +JOAN + +Què't sembla, Agustinet? + +AGUSTÍ + +L'Olaguer té raó! + +JOAN (_fòra de si_) + +Però, es just això? + +AGUSTÍ + +Just, no; natural, sí. + +JOAN + +Pera defensar-nos a nosaltres no's declararan en vaga? + +AGUSTÍ + +No. + +JOAN + +Quantes vegades s'hi han declarat per un mal treballador? + +AGUSTÍ + +Lo que haurien de fer, si de cas, els joves, es no consentir que s'hagi +de treballar a la vostra edat! + +MENUT + +Això en el nostre temps no passava. + +PERE + +Els joves d'avui en dia no són ningú. + +CALDERÍ (_depreciatiu_) + +No van enlloc. + +PERE + +Deixa-ls presumir i divertir-se força! + +OLAGUER + +Això! + +GERONI + +No'ls amoïna res més. + +JOAN + +Perquè són uns ignorants. + +TIT + +I uns fatxendes! + +VADOR + +Que no estimen. + +ROVELLAT + +Ni als seus pares. + +AGUSTÍ (_aixecant-se serenament_) + +Per què'n dieu mal dels joves? + +PERE + +Perquè s'ho mereixen! + +AGUSTÍ (_amb amor_) + +Però, no veieu que feu mal fet? + +JOAN + +Que'ns defensin! Que prenguin exemple de nosaltres! + +AGUSTÍ + +Ja ho fan. + +JOAN + +Que no! + +AGUSTÍ + +Com vàreu portar-vos amb els vostres pares? + +JOAN + +AUavors tot anava d'una altra manera. + +AGUSTÍ + +I amb els vostres fills? Què'ls heu ensenyat? + +JOAN + +Tot lo que hem pogut. + +AGUSTÍ + +De petits que'ls feu anar a la fàbrica am vosaltres. + +PERE + +La necessitat no té llei. + +AGUSTÍ + +Per què no'n protestàveu? + +JOAN + +Ja vàrem protestar-ne, en el nostre temps! + +PERE + +Convé que'ls joves sàpiguen lo que hem fet. + +JOAN + +Que consti ben alt! + +AGUSTÍ + +Per què? + +PERE + +Perquè si pensessin veurien que, sense'ls nostres esforços, avui ells no +serien res. + +AGUSTÍ + +Què són ara? + +JOAN + +Més de lo que's mereixen ! Nosaltres, a costa de la nostra sang, els hem +conquistat els drets de que disfruten. + +AGUSTÍ + +I encara són esclaus! + +PERE + +Per què no obren nous camins? + +AGUSTÍ + +Ja estan oberts! Seguiu-los! + +JOAN + +Jo'ls segueixo! Avant! + +AGUSTÍ + +Els vostres dolors m'havien aclaparat; la vostra desgracia m'ha encès el +cor. Sóc jove! Vui ser jove! (_Passant-se la mà pel front, amb accionat +tràgic._) Ah! Lluny del meu pensament aquestes negrors del passat! +Vingueu raigs de sol retornadors pera tots vosaltres! + +JOAN (_am deliri_) + +A viure tots! + +AGUSTÍ + +Caminem, tots units, els desgraciats, vells i joves; caminem combatent +l'egoisme, encara que sigui regant la terra am la nostra propria sang! + +JOAN + +Que s'arboli tot! + +AGUSTÍ + +Vosaltres ja heu complert la vostra missió en la vida. Se us té de mirar +am respecte. + +JOAN + +(_joiosament, baten t-li'l cor_) + +Ens ho mereixem! + +AGUSTÍ (_am gran pietat_) + +Jo hi veig poesia damunt vostre, I se us té per una desferra inútil! + +JOAN + +Això no es just! + +AGUSTÍ + +La societat actual es egoista: no té cor. + +JOAN + +No, que no'n té! + +AGUSTÍ + +Lo que s'ha fet am vosaltres ho fa tot-hom: els amos amb els seus +treballadors; els fills amb els seus pares. L'un empeny a l'altre pera +pendre-s el lloc. El mal ve de lluny! + +JOAN + +Doncs, de qui'ns hem de valguer? + +PERE + +Que'ns assegurin la vida! + +JOAN + +No! Jo vui treballar! Vui guanyar-me-la! + +PERE + +Encara no hem treballat prou? + +TIT (_aixecant-se, esverat_) + +Deixeu-vos de raons! Pera mi no'ns queda més que un recurs! + +JOAN + +Quin? + +TIT + +Lo més positiu es armar-ne una de grossa. + +JOAN (_decidit_) + +Que s'ha de fer? Digues! + +TIT + +També estem condemnats a mort!... + +MENUT + +Som massa pocs nosaltres sols. + +OLAGUER + +Es com tirar aigua al mar. + +TIT + +Ja'n seguiran de nous! Nosaltres serem l'espurna! + +JOAN + +Ben dit! + +PERE + +Que reventi tot, d'una vegada! + +OLAGUER + +Qui'ns-e seguirà? + +TIT + +Molts homes que esperen l'ocasió de capgirar el món. + +JOAN + +Apa, doncs! Qui fa un? + +TIT + +Jo! + +PERE + +Jo faig dos! + +JOAN (_als demés_) + +I vosaltres? + +OLAGUER + +(_excusant-se, esporuguit_) + +Jo ja he dit el què. + +JOAN + +No vols ser-hi? + +OLAGUER + +(_tremolant, esgarrifat_) + +No puc... + +JOAN + +I tu, Geroni? + +GERONI + +(_am recança i horroritzat_) + +Tampoc. + +JOAN + +I tu, Vador? I tu, Borra? + +YADOR + +Què't diré?... + +BORRA (_am resignació_) + +Jo no sóc bo pera res. + +CALDERÍ (_desconfiat_) + +Es picar en ferro fred. + +ROVELLAT + +El carril!... El carril! + +JOAN (_escometent-los_) + +Bé, doncs: quants som que estem disposats a tot? + +TIT + +Si hem de ser tant pocs, jo no m'embolico. + +PERE + +Ni jo. + +JOAN + +De què us-e serveix fer el valent? + +PERE + +Ja veuràs: nosaltres sols... + +JOAN + +Covard! Ja arronses? + +PERE + +Que't penses que vui anar a presiri? + +JOAN (_amb ira concentrada_) + +Que no hi ets ara, a presiri? + +PERE + +Tot lo que tu vulguis. + +JOAN (_mirant l'un i l'altre_) + +Sent aixís, no més puc comptar amb en Valeri... + +VALERI + +Deixem-ho córrer, Joan. + +JOAN (_desesperat_) + +Que no teniu sentits? Que sou masells? + +(_Tots protesten._) + +PERE + +Això ho seràs tu! + +JOAN + +Tu ho ets! + +OLAGUER (_aixecant-se_) + +Bah, bah, bah!... + +JOAN (_am sarcasme_) + +Sí, ja pots anar-te'n! + +OLAGUER + +Ningú me'n priva! + +GERONI + +Anem, anem. + +(_Tols van aixecant-se._) + +JOAN (_molt desesperat_) + +Us en aneu? Sense resoldre res? + +VADOR + +Pensem-ho mellor. + +CALDERÍ + +Dormim-hi. + +TIT + +Pot-ser que emprenguéssim una altra ruta... + +PERE + +Nomenem una comissió... + +GERONI + +Això mateix. + +CALDERI + +Apedacem-ho. + +OLAGUER + +Tot ho veig negre! + +(_Poc a poc, ronsejant i fent comentaris, desapareixen a agrupaments._) + +JOAN + +Es a dir que'm deixeu? + +VADOR + +Veuras... + +JOAN + +I tu també, Pere? + +PERE + +Ja'n parlarem una altra hora. + +JOAN (_als darrers que quedin_) + +I vosaltres?... Responeu! Que no us en heu sentit de la vostra +desgracia? + +MENUT + +Cada hu que faci lo que mellor li sembli. + +TIT + +Que tot-hom obri pel seu compte. + +JOAN + +Que no heu vist lo que han fet am nosaltres? Ni'ns han donat vuit dies +de temps! + +Ens han despedit a tots alhora, sense por, sense cap recel!... + +OLAGUER + +Ells fan lo que volen. + +JOAN (_am gran indignació_) + +Vells! Inútils! Covards! Mereixeu que us explotin! + +VALERI (_acostant-s'hi_) + +Deixa-ls, Joan! + +JOAN + +Fòra tots! + +(_Crits i confusió._) + +PERE + +Ja'ns en anem! + +JOAN + +Fóra de casa! No us vui veure més! Sou pitjors que'ls amos! Fòra! Fòra! + +(_Crits, insults i gran confusió._) + +VALERI + +No t'acaloris! + +JOAN + +Sembla mentida que siguin tant bèsties! + +VALERI + +Ja podies pensar-t'ho! + +JOAN + +Fòra! Fòra! + +(_Criïs i esvalots. Desapareixen tols els vells per la primera porta de +l'esquerra.L'Agustí queda mirant-se pietosament en Joan i en Valeri._) + +### ESCENA XXII + + +En Joan, en Valeri i l'Agustí + + +JOAN + +No's pot fer res amb aquesta gent tant covarda! + +VALERI + +Ens deixen!... I són els del nostre temps! + +JOAN + +Mellor! + +VALERI + +Tot se n'ha anat per terra! + +JOAN + +No! Encara hi ha esperança! + +VALERI + +Ens hem quedat sols, Joan! + +JOAN + +Val més així! Ara s'ha vist ben bé que no'ns hem de refiar de ningú, +sinó de nosaltres mateixos. + +VALERI + +Què farem, tant tu com jo, si som pitjors que dos esguerrats? + +JOAN + +Molt, farem! Segueix-me a mi! + +VALERI + +I a ulls clucs, que't seguiré; però estem vençuts! Som morts! + +JOAN + +No t'espantis, Valeri! + +VALERI + +Ara sí que veig que som vells! + +JOAN + +Que no! + +VALERI + +I no'n sabem, de demanar caritat! + +JOAN + +Calla!... Jo'm defensaré sol, tot sol! (_Cridant fòra de sí._) +Engracieta! Engracieta! + +(_Surten precipitadament l'Ursula i l'Engracieta._) + +### ESCENA XXIII + + +Els mateixos, més l'Ursula I l'Engracieta + + +URSULA (_amb ansietat_) + +Què vols? + +JOAN + +La noia! Ont es la noia? + +ENGRACIETA + +Aquí. + +JOAN + +Vine! + +ENGRACIETA(_acostant-s'hi_) + +Maneu. + +JOAN + +(_pregant amb els ulls plens de llàgrimes_) + +Agustí: casa-t am la meva filla!... No esperis que jo i l'Ursula siguem +morts! + +AGUSTÍ (_am dignitat_) + +Oh! No!... + +JOAN + +No't serà gens feixuga la nostra carga! + +AGUSTÍ + +La soportaré! + +JOAN + +No! No ho consento! Uniu-vos i aneu-vos-en lluny de nosaltres, que no'ns +pogueu veure ni hagueu d'ajudar-nos! + +ENGRACIETA + +No, pare, no! + +JOAN + +No vui que sigui dit que jo he mort les il·lusions de la vostra +joventut! + +VALERI (_acostant-s'hi_) + +Joan! + +AGUSTÍ + +No podem acceptar-lo'1 vostre sacrifici! + +JOAN + +Vosaltres no us estimeu ni us heu estimat mai! + +AGUSTÍ + +Sí, que'ns estimem! + +JOAN + +No pas com jo i l'Ursula! Avui dia no n'hi ha d'amor! + +AGUSTÍ (_amb un esclat de vida_) + +En nosaltres, sí, doncs! + +JOAN + +I el deixeu morir! + +AGUSTÍ + +No! Ara neix! + +JOAN + +No'n sabeu, d'estimar! En sabem més nosaltres, els vells, els que'ns en +anem del món! + +AGUSTÍ (_am molt sentiment_) + +Engracieta! + +ENGRACIETA + +(_an en Joan, referint-se a l'Agustí_) + +Que no ho veieu que'ls ulls li vessen pietat? + +JOAN (_a l'Agustí_) + +Sostens lo que acabes de dir ara mateix an els meus companys? + +AGUSTÍ (_enèrgicament_) + +Sí, que ho sostinc! + +JOAN + +A costa de tot? + +AGUSTÍ + +De tot! Fins de la meva existència! El meu amor no pot morir! + +JOAN (_triomfant_) + +Estima, doncs... + +AGUSTÍ (_interrompent-lo_) + +Ja estimo! + +JOAN + +... a l'Engracieta! + +AGUSTÍ + +An ella i a vosaltres; a tots els germans de desgracia i als fills dels +meus somnis que han de venir. (_En Joan riu joiosament, +Il·luminant-se-li la cara d'alegria._) Engracieta! Engracieta! +(_Abraçant-la._) T'estimo! (_An en Joan._) Mireu! La vui! Es meva! Vós +sou el seu pare: jo'l seu amor! + +JOAN (_am crit ferestec_) + +Així, estimeu-vos! Enlaire, cor! + +AGUSTÍ + +Primer es la vida que tot! + +JOAN (_tambalejant_) + +A viure! + +AGUSTÍ + +Lluitant sempre! + +JOAN + +Alegria! Visca l'alegria! (_Am crit agonic._) Torneu-me la joventut! Vui +tornar a ser jove! + +(_Cau mort, quedant de cara enlaire._) + +ENGRACIETA (_amb esglai_) + +Pare!... + +URSULA (_també amb esglai_) + +Joan! + +VALERI (_aterrat_) + +Què! + +AGUSTÍ + +No ha pogut més! + +ENGRACIETA + +(_agenollant-se pera palpar el cos del seu pare i fent-li petons an els +llavis_) + +Pare! Pare de la meva vida! + +URSULA (_també agenollant-se_) + +Joan! Joan meu! + +AGUSTÍ (_en ven baixa_) + +Es mort! + +(_Llarc silenci. En Valeri, un cop s'ha convençut de que en Joan es +mort, se'n va, aterroritzat, a un recó de l'esquerra. L'Ursula s'aixeca +impulsivament, i am veu ofegada, dirigint-se a l'Agustí, diu:_) + +URSULA + +Agustí! + +AGUSTÍ + +Ursula! + +(_L'Engracieta segueix besant a son pare, tot cridant-lo am deliri. En. +Valeri, fent sanglots, se contempla'l cadavre d'en Joan desde'l mateix +lloc. Compareix la Susagna per la porta de l'escala._) + +### ESCENA ULTIMA + + +Els mateixos, més la Susagna + + +(_Aixis que va pera entrar la Susagna i s'adona del cadavre d'en Joan, +s'atura horroritzada; després, i mentres l'Engracieta segueix plorant i +fent petons a son pare, avança poc a poc, aturant-se una bona estona a +mirar an en Joan, i tot- d'una, sentint-se esperonada per l'instint de +conservació, s'acosta an en Valeri, dient-li en veu llagrimosa i +grave._) + +SUSAGNA + +No t'espantis! No t'espantis! + +(_S'abraça an en Valeri, posant-se a plorar tots dos, amb un plor +ofegat, sortit del fons de l'ànima. L'Agustí segueix aconsolant a +l'Ursula. l'Engracieta, deliranta, fa petons i crida a son pare._) + +Cau el teló pausadament + +## CANÇÓ DE L'ENGRACIETA + + + + +*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 75328 *** |