diff options
Diffstat (limited to 'old/63871-0.txt')
| -rw-r--r-- | old/63871-0.txt | 3247 |
1 files changed, 0 insertions, 3247 deletions
diff --git a/old/63871-0.txt b/old/63871-0.txt deleted file mode 100644 index 02e3e9c..0000000 --- a/old/63871-0.txt +++ /dev/null @@ -1,3247 +0,0 @@ -The Project Gutenberg EBook of El "Tirant lo Blanch" i "D. Quijote de La -Mancha", by Juan Givanel Mas - -This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and -most other parts of the world at no cost and with almost no restrictions -whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms -of the Project Gutenberg License included with this eBook or online at -www.gutenberg.org. If you are not located in the United States, you -will have to check the laws of the country where you are located before -using this ebook. - -Title: El "Tirant lo Blanch" i "D. Quijote de La Mancha" - -Author: Juan Givanel Mas - -Release Date: November 24, 2020 [EBook #63871] - -Language: Catalan - -Character set encoding: UTF-8 - -Produced by: Nahum Maso i Carcases and the Online Distributed Proofreading - Team at https://www.pgdp.net (This file was produced from - images generously made available by The Internet Archive) - -*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK EL "TIRANT LO BLANCH" I "D. -QUIJOTE DE LA MANCHA" *** - - - - - Notes del Transcriptor - -—S'ha respectat l'ortografia i l'accentuació de l'original. - -—Les pàgines en blanc presents en la versió impresa s'han eliminat en la -versió digital. - -—Els errors obvis de puntuació i d'impremta s'han corregit. - -—El text en cursiva es mostra entre _guions baixos_; el superíndex -es denota per ^, e.g. 1^e, XII.^{èn}; mentre que les versaletes s'han -reemplaçat per majúscules. - - * * * * * - - - - - EL «TIRANT LO BLANCH» - I «D. QUIJOTE DE LA MANCHA» - - - - - EL “TIRANT LO BLANCH” - - I - - “D. QUIJOTE DE LA MANCHA” - - PER - - JOAN GIVANEL MAS - - - - - Extret dels _Quaderns d’Estudi_, anys 1921-22 - - Impremta de la Casa de Caritat: Montalegre, 5: Barcelona - - - - - A En FRANCESC MARTÍNEZ I MARTÍNEZ, enamorat com pocs dels dos llibres - que serveixen de títol a aquest estudi, que li dedica, respectuosament, - - J. GIVANEL MAS - - - - -Els estudis quixotescos, ço és, els dedicats a l’immortal llibre -cervantí, sembla que han entrat en una nova fase. No fa molts anys que -els més d’ells sols semblaven destinats a enaltir el _Don Quijote_ amb -els més entusiastes elogis ditiràmbics, però avui dia, seguint la ruta -iniciada per l’eminent polígraf santanderí, comencen a recercar-se -les fonts que iniciaren a Cervantes per a produir aquella obra que -fa tres centúries rep els aplaudiments de les gents; En Menéndez i -Pelayo, en el seu magistral treball llegit en la Universitat de Madrid -en 1905 tractant de la _Cultura literaria de Miguel de Cervantes -y elaboración del «Quijote»_,[1] En Rodríguez Marín en les seves -aplaudides produccions _El modelo más probable del Quijote_[2] i _Los -modelos vivos del Don Quijote_,[3] i En Menéndez Pidal amb el seu -discurs tan celebrat per la crítica _Un aspecto en la elaboración del -«Quijote»_,[4] semblen donar-nos la raó. - - [1] Publicat en la _Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos_, - IX, pp. 309-339. Se’n féu tiratge a part. - - [2] Madrid, _Rev. de Arch. Bib. y Museos_, 1918. - - [3] Madrid, _Rev. de Arch. Bib. y Museos_, 1916. - - [4] Madrid, Jiménez y Molina, 1920. - -Sempre s’ha dit que Cervantes era un hom que havia llegit molt, i, -demés, aficionat a la faràndula, ell mateix ens ho declara en el _Don -Quijote_[5] i en el pròleg a les _Comedias_;[6] demés, passant els -ulls per algunes de les seves obres, es veu tot seguit que se sabia -de cor els romanços que aleshores, com ara, es publicaven en fulles -soles i es cantaven, passant així de generació en generació; també -veiem que coneixia a fons els llibres de cavalleries, car sovintegen -en la dita novel·la reminiscències de les cròniques pertanyents al -cicle greco-asiàtic, així com també se’n troben, si bé de manera no -tan abundosa, que corresponen al carolingi.[7] Tot això ha fet dir -als crítics cervantins que les fonts del _Don Quijote_ es poden veure -en el _Romancero_ i en els llibres de cavalleries, i d’entre aquests -en l’_Amadís de Gaula_, i tant s’ha anat dient, que no ha mancat qui -ha escrit que el _Don Quijote_ és «un nuevo Amadís a lo ridículo»;[8] -a això es deu el que tots els comentaris hagin recercat en l’obra de -Garci-Ordóñez de Montalvo[9] passatges del dit llibre per a ilustrar-ne -d’altres de la novel·la cervantina. - - [5] «... y, como soy aficionado a leer aunque sean los papeles - rotos de las calles ...» (I, 9.) - - [6] «Yo, como el más viejo que allí estaba, dije que me acordaba - de haber visto representar al gran Lope de Rueda, varón insigne - en la representación y en el entendimiento ... vistos agora en la - edad madura que tengo hallo ser verdad lo que he dicho.» - - [7] Creiem que Cervantes coneixia es gestes de Carlemany i dels - seus cabdills pels romanços, no per haver llegit cap llibre de - cavalleria del cicle carolingi. - - [8] Nicolás Antonio, _Bibliotheca Hispana-Nova_. - - [9] En la més antiga edició que avui dia es coneix de l’_Amadís - de Gaula_, s’hi llegeix: «Garcirodríguez de Montalvo». - -No negarem que l’autor del _Don Quijote_, en escriure aquesta -obra, tingué molt present el famós _Amadís de Gaula_; recordi’s -que quan l’heroi fa penitència a Penyapobre, exclama:«—¡Venid a mi -memoria, cosas de Amadís, y enseñadme por dónde tengo de comenzar a -imitaros!»,[10] i poc abans ens havia dit que l’enamorat d’Oriana era -«uno de los más perfectos caballeros andantes. No he dicho bien, fué -uno; fué el solo, el primero, el único, el señor de todos cuantos -hubo en su tiempo en el mundo»,[11] i també ens fa a saber que el -Doncell del Mar fou «el norte, el lucero, el sol de los valientes y -enamorados caballeros, a quien debemos imitar todos aquellos que debajo -de la bandera de amor y de la caballeria militamos».[12] Aquestes -cites, referents a l’esmentada crònica cavalleresca, demostren que -Cervantes coneixia de sobres _Los cuatro primeros libros de Amadís -de Gaula_,[13] però nosaltres opinem que també tenia molt sovint a la -memòria un llibre imprès a Valladolid a les primeries del segle XVI, -però l’original del qual s’havia tret d’una impressió barcelonina feta -per En Pere Miquel i En Didac de Gumiel: ens referim al _Libre del -valeros e strenu cavaller Tirant lo Blanch_. - - [10] _Don Quijote_, I, 26. - - [11] _Don Quijote_, I, 25. - - [12] _Don Quijote_, I, 25. - - [13] L’edició més antiga que es coneix avui dia d’aquest celebrat - llibre de cavalleria, fou impresa en 1508 a Saragossa per George - Coci, i un exemplar d’aquesta es troba en el British Museum. - -Tothom qui ha estudiat quelcom de literatura catalana sap que el llibre -d’En Martorell i d’En Galba va publicar-se en 1490 a València, que -es reproduí a Barcelona en 1497, que en 1511 s’imprimí en castellà -a Valladolid, en 1538 en italià a Venècia, i en 1737 a Londres en -francès,[14] però no es cosa tan sabuda ço que hem dit abans, i és que -Cervantes havia llegit amb fruïció el famós _Tirant_, i això ens ho -demostra en les poques ratlles que dedica al llibre on es descriuen les -gestes del fill del Senyor de Marca de Tirania i de Blanca, la duquessa -de Bretanya. Aquesta nova font del _Don Quijote_, ja la conegueren -els il·lustres comentadors cervantins Bowle,[15] Clemencín[16] i -Cortejón;[17] els altres, com Pellicer,[18] García de Arrieta,[19] -Bastús,[20] Sales,[21] Máinez[22] i Rodríguez Marín,[23] en diuen poca -cosa dels llibres de cavalleries, i per últim, Hartzenbusch[24] i Díaz -de Benjumea[25] no en parlen. - - [14] Vegeu, referent a aquest punt, el nostre _Estudio critico - de la novela caballeresca «Tirant lo Blanch»_. (Madrid, Suárez, - 1912, p. 90.) - - [15] _Don Quijote_, Londres, Salisbury, 1781. - - [16] _Don Quijote_, Madrid, Aguado, 1833-1839. - - [17] _Don Quijote_, Madrid, Suárez, 1905-1913. - - [18] _Don Quijote_, Madrid, Sancha, 1797-1798 i 1798-1799. - - [19] _Obras de Cervantes._ París, Bossange, 1826. Els volums - referents al _Don Quijote_ són els II-IV. - - [20] _Nuevas anotaciones al Ingenioso Hidalgo D. Quijote de la - Mancha._ Barcelona, Vda. e hijos de Gorchs, 1834. - - [21] _Don Quijote._ Madrid, Gaspar y Roig, 1847. - - [22] _Don Quijote._ Cádiz, José R. y Rodríguez, 1876-1879. El - volum primer és la _Vida de Cervantes_. - - [23] _Don Quijote._ Madrid, La Lectura, 1911-1913, i Madrid, - _Rev. de Archivos, Bibliotecas y Museos_, 1916-1917. - - [24] _Don Quijote._ Argamasilla de Alba, Rivadeneyra, 1863, i - _Obras completas de Cervantes_, Madrid, Rivadeneyra, 1863-1864. - Els volums III-VI de les _Obras_ referents al _Don Quijote_, - foren impresos a Argamasilla de Alba, en 1863. - - [25] _Don Quijote._ Barcelona, Montaner y Simón, 1880-1883. - -En Bowle fou, hem de dir-ho, el primer comentarista de Cervantes. -Amb gran paciència, digna rival de la benedictina, llegí un sens fi -d’obres castellanes dels segles XVI i XVII, no oblidant-se dels llibres -de cavalleries, i així anà després il·lustrant molts passatges de la -novel·la cervantina amb altres d’autors anteriors a Cervantes; En Bowle -fou qui donà el model dels comentaris cervantins als altres escriptors -que el succeiren, i opinem que cap dels comentaristes que l’han seguit -ha fet feina tan profitosa com ell. Ens diu, en tractar del _Tirant_, -que tingué a mà la traducció castellana, probablement seria un exemplar -propietat del Rvnd. P. Dr. Thomas Percy.[26] - - [26] «Agradecimiento al Reverendo Señor el Dr. Thomas Percy, - Dean de Carlisle, que de su Librería Cavalleresca de Quixote me - regaló el uso de quantos libros tuvo, necessarios para ilustrar - su Historia.» (Bowle, _Don Quijote, Anotaciones_, I, p. XI.) - -Clemencín va seguir el sistema iniciat per Bowle, i tenint a la -seva disposició els llibres de la _Biblioteca Nacional_, car en fou -director, féu obra més documentada que la del benemèrit anglès, si bé -moltes vegades usà textos esmentats per aquest; féu, diem-ho clar, -un comentari, l’únic defecte del qual és el de voler que Cervantes -escrivís acadèmicament, amb lleis i regles que aleshores no existien i -censurant-li moltes formes d’estil que eren d’ús corrent. Nosaltres hem -criticat de manera punyent l’obra d’En Clemencín, quant a l’estudi de -l’estil cervantí, però hem celebrat les notes dedicades a llibres de -cavalleries, car coneixia a fons aquest gènere de literatura medieval. -Sabem que utilitzà la traducció francesa del _Tirant_ i la primera part -de la italiana.[27] - - [27] «Yo no he logrado verlo a pesar de mis diligencias, y sólo - he tenido presente la versión italiana de la primera parte, y la - francesa del Conde de Cailús.» (Clemencín, _Don Quijote_, I, p. - 133.) - -Les més de les notes que referents a llibres de cavalleries figuren en -el comentari de Cortejón, ens pertanyen, com ell ja féu constar en el -cap. VI de la primera part del _Don Quijote_,[28] i les que tracten -o esmenten el _Tirant_, són nostres per enter; en elles es veuen -passatges de l’edició impresa a València per Nicolau Spindaler en 1490, -com de l’editada a Barcelona per Marian Aguiló, com també de la feta a -Valladolid en 1511.[29] - - [28] «Entre los que en España penetraron de propósito en este - terreno, entre los escrutadores, por así decirlo, que con más - diligencia han examinado los libros caballerescos, merecen - citarse, fuera de Gallardo, rey de los bibliófilos, ... y - Givanel, quien recogiendo como en un haz lo mejor de cuanto sobre - la materia se ha escrito, ocupa aquí lugar preferente y nos - sirvió como de guía en tan intrincado laberinto.» (Cortejón, _Don - Quijote_, I, p. 123.) - - [29] Vegeu Cortejón, _Don Quijote_, I, pp. 149-151, III, p. - 44. Els exemplars que utilitzàrem, a part dels de la nostra - pertenència, com l’edició feta per N’Aguiló i l’arranjament d’En - Caylus, tinguérem a mà el facsímil de l’edició de València i - l’únic exemplar conegut de la traducció castellana, pertanyent al - nostre bon amic, l’eminent bibliòfil N’Isidre Bonsoms. - -En començar el present treball ideàrem dividir-lo en dues parts: - -1. Comentaris del _Don Quijote_ amb textos del _Tirant lo Blanch_ -esmentats pels tres últims crítics citats, i 2. Textos del _Tirant -lo Blanch_ que poden servir com de comentari al llibre de Cervantes. -Aquesta última part ens duia a fer un treball nou, cosa aquesta que -deixem per a més endavant; solament anem a desenrotllar el tema primer, -afegint-li, com és natural, alguns altres comentaris que passaren -inadvertits als esmentats cervantistes, i que demostra ço que hem -afirmat abans: _Que Cervantes per alguns passatges de la seva novel·la -s’inspirà en el llibre de Martorell i de Galba_. - - - - - I - - «...y quando en Allende robó aquel ídolo de Mahoma, que era todo de - oro.» (_Don Quijote_, I, 1.) - - -Comentant Clemencín aquest passatge del _Don Quijote_, i parlant-nos -de ço que diu Cervantes referent a l’ídol de Mahoma que robà En Renalt -de Montauban, escriu l’esmentat comentarista que en «la historia de -Tirante el Blanco, el rey de Túnez llevaba un Mahoma de oro sobre su -almete». Té raó; aquesta cita del _Tirant_ es troba en el cap. 344. - -Això de dur ornaments i figures en els bacinets, cervelleres i -elms, és cosa que a cada pas ens ho diuen els autors de cròniques -cavalleresques; en el llibre _XII.^{èn} del Crestià_, cap. 217, es -llegeix que «los combatents portaven en les crestes dels bacinets lo -ferro o agulló argentat e luent...». - - - - - II - - «...y la otra le calçó la espuela, con la qual le passó casi el mismo - coloquio que con la de la espada.» (_Don Quijote_, I, 3.) - - -En descriure’ns Cervantes la graciosa manera amb què l’hostaler féu -cavaller a D. Quixot, i en dir-nos com aquelles fembres bordelleres li -calçaren l’esperó i li cenyiren l’espasa, dóna matèria a Clemencín per -a escriure una llarga nota on esmenta el costum que hi havia d’ésser -les dames les protagonistes en el menester que a D. Quixot li fan la -Tolosa i la Molinera, i de pas cita passatges del _Romancero_, de -l’_Amadís de Gaula_ i del _Policisne de Boecia_, on es demostra que ço -que feren a l’heroi de la Manxa, si bé de manera ridícola, amb gran -pompa ho havien fet a altres cavallers. Però tan diligent crític escriu -que «fué singular la ceremonia con que Tirante el Blanco recibió la -orden de caballería», i tot seguit copia les paraules que dirigeix el -rei d’Anglaterra al novell cavaller, citant el bes que li dóna a la -boca, i no deixant d’esmentar el que set donzelles li cenyiren l’espasa -i quatre cavallers li calçaren els esperons; coses aquestes que es -troben en el _Tirant_ (cap. 59). - -Si Clemencín hagués conegut el _Libre de l’Orde de Cavayleria_ de -l’ermità de Randa, no s’hauria admirat del bes a la boca que el -rei d’Anglaterra fa al jove paladí, car sabria que el cavaller -«en significança de caritat deu besar a escuder» (IV, II), i en -les _Partidas_ es llegeix que «hale de besar en señal de paz e de -hermandad, que debe ser guardada entre los caballeros» (part. 2, tít. -XXI, llei XIV). El bes a la boca és fet en senyal d’extrem amor, en el -front és bes paternal, i el que’s fa a la mà o als peus és en senyal -de submissió o acatament. En el _Tirant_ hi trobàrem exemples de ço -que hem dit, però solament senyalarem el que fa al·lusió a la nostra -nota. Quan la reina d’Etiopia, la muller del rei Escariano, va a la -cort de Constantinoble per a saludar als emperadors, surt a rebre-la -la princesa Carmesina, i ens diu el novel·lista que, «plegant la Reyna -dauant la Princesa dona dels genolls en la dura terra, e la excelsa -senyora la pres per lo bras, leua la de terra, e besa la tres voltes en -senyal de molta amor», i si aquí no ens diu on la besà, poc després ens -fa saber que «ana la Reyna a la Emperadriu, e volgue li besar la ma, -e la Emperadriu no u consenti, mas besa la tres voltes en la boca per -mostrar li major amor». (Cap. 463.) - -En terres franceses, les paraules que dirigia al novell cavaller aquell -qui l’armava, eren aquestes: «Au nom de Dieu, de Saint Georges et de -Saint Michel, je te fais chevalier». Per tant, no deu estranyar-se -Clemencín que a Anglaterra, que és on fan cavaller a Tirant, li parli -el rei, de Sant Jordi: primer com patró que és de la cavalleria, i -segon, per ser-ho del país, com així mateix ho és de Catalunya. - -El que set donzelles li posin l’espasa i quatre cavallers els esperons, -són coses que al nostre entendre donen més solemnitat a l’acte; i la -significació del nombre, també la trobem encertada, per quant per -sobre de tot el cavaller deu ser cristià, com ja ens digué el Doctor -Il·luminat: «ofici de Cavayler es mantenir e defendre la Sancta Fe -Catholica». (II, 2.) - -Havem de dir que no sempre intervenien donzelles a l’acte d’armar -cavaller. En el _Baladro del Sabio Merlín_ (cap. CCCVI) es llegeix -«que en aquel tiempo era tal costumbre en la Gran Bretaña, que quando -hazian cauallero nouel, que le vestian saya de xamete blanco, e despues -loriga, e despues ponianle la espada en la mano, y en tal manera yua -a oyr la missa e qualquier lugar que fuesse, e despues que oyan la -missa ceñiale la espada aquel que lo auia de fazer cauallero»; i en _El -VIII libro de Amadís de Gaula_ (cap. XIV) es veu com armen cavaller -a Lisuarte, fill d’Esplandian, i a Lispan, fill del rei d’Espanya; i -hem de dir que el rei de Roma, que es qui armà cavaller al primer, li -calçà l’esperó, Florisando li donà l’espasa, Arquesil li posà l’elm i -Florestan l’escut; tot seguit Lisuarte féu cavaller a Lispan posant-li -l’esperó dret, l’espasa li fou cenyida per l’Emperadriu, la princesa -Elisena li donà l’elm i la princesa Teodora l’escut. - -També hem de dir que de vegades es feien cavallers sense aquest aparell -de vetllar les armes, oir missa, combregar i altres actes que es -descriuen en els llibres de cavalleries; recordi’s que en ple camp -de batalla el fill del senyor de Malvehí demanà a Tirant que el fes -cavaller, i aquest ho féu tot seguit (cap. 140); també en el _Curial_ -es veu una cosa per l’estil en dir-nos el novel·lista que «Curial s -atura e mira vers aquella part on l Emperador era e ana vers ell, e -ficant lo genoll lo requeri que l fes cavaller. L Emperador deualla -en una de les scales de la sua loia, e acostant se Curial lo feu -caualler...» (p. 41). - -Com s’ha pogut veure, hi havien moltes maneres d’armar o fer cavallers, -car, com diu amb molt bon encert l’hostaler que féu cavaller a D. -Quixot, «todo el toque de quedar armado cauallero, consistia en la -pescoçada y en el espaldarazo, según él tenia noticia del ceremonial -de la orden» (I, 3), i encara que no era molt entès en afers de -cavalleria, aquí demostra que en sabia quelcom, per quant ens diu -l’autor de _Curial_ que Febus, fill del comte de Foix, «complit lo -manament de son pare, no sabent qui era lo Caualler de les spases ana -enuers ell, e tant lo cerca que l troba, e dix li ço que lo Comte li -hauia dit, suplicant li que l fes caualler. Lo Rey alsa la spasa e -donant li-n pel cap dix:—Deus te fara bon caualler» (p. 217). - - - - - III - - «...Por tomar muchos juntos, se le cayó uno a los pies del barbero, - quien le tomó gana de ver de quien era, y vio que dezia: Historia - del famoso cauallero Tirante el Blanco. ¡Valame Dios, dijo el Cura, - dando vna gran voz, que aquí esté Tirante el Blanco! Dádmele acá, - compadre, que hago cuenta que he hallado en el vn tesoro de contento - y vna mina de passatiempos. Aquí está don Quirieleyson de Montaluan, - valeroso cauallero, y su hermano Tomas de Montaluan, y el cauallero - Fonseca, con la batalla que el valiente Detriante hizo con el alano, y - las agudezas de la donzella Plazerdemiuida, con los amores y embustes - de la viuda Reposada, y la señora Emperatriz enamorada de Ipolito su - escudero. Digoos verdad, señor compadre, que por su estilo es este el - mejor libro del mundo: aquí comen los caualleros y duermen, y mueren - en sus camas, y hazen testamento antes de su muerte, con estas cosas - de que todos los demas libros deste género carecen. Con todo esso, os - digo, que merecia el que le compuso, pues no hizo tantas necedades de - industria, que le echaran a galeras, por todos los dias de su vida. - Lleuadle a casa y leedle, y vereys que es verdad quanto del os he - dicho.» (_Don Quijote_, I, 6.) - - -Aquest passatge cervantí, és un text d’alta crítica quant al _Tirant lo -Blanch_, i demostra que Cervantes coneixia el dit llibre de cavalleries -fins en els seus més recòndits i petits detalls. Vegeu com esmenta -la lluita que el cavaller té amb l’alà del príncep de Gales (cap. -68), com cita al banderer de l’emperador (cap. 132), com recorda els -germans Kirielayson i Tomàs de Montalva (capítols 75-82) i ens parla -del testament que féu l’estrenu cavaller a l’hora del seu trànsit (cap. -469). - -En Bowle, copia breus textos de l’edició castellana del _Tirant_, per a -donar idea al llegidor dels personatges i fets esmentats per Cervantes; -però hem de dir que a més hi ha una nota interessant, esmenant el text -de la primera edició del _Don Quijote_, erro seguit pels editors de -les altres edicions. On es llegia «el valiente Detriante» hi posà «el -valiente de Tirante» esmenant així una errada senyalada per Freret en -l’estudi que es veu encapçalant la traducció francesa del _Tirant_.[30] - - [30] Edició de 1737, p. IV.—Edició de 1775, p. 4. - -En Pellicer només escriu unes poques ratlles inspirades amb els -comentaris de Bowle, i la part bibliogràfica la treu del P. Méndez i de -Quadrio; però ens diu que «escribiose el libro en lengua castellana, -como lo supone la traducción lemosina, que hizo de ella mosén Juannot -Martorell, y que por quedar imperfecta por su muerte, concluyó mosén -Juan de Galba a ruegos de D.ª Isabel de Lorig». Com s’ha pogut veure, -en Pellicer tergiversa els conceptes. - -El comentari de Clemencín és fort interessant. Fa crítica més extensa -que la de Bowle, i dóna més perfecta idea de l’obra de Martorell i -Galba, així com dels tipus esmentats per Cervantes. - -Comença el treball del citat crític amb una llarga nota bibliogràfica, -en la qual hi llegim que els exemplars del _Tirant_ són de difícil -adquisició, i que «todavía debió ser más raro en estos últimos tiempos, -y aun dudo que haya quedado ninguno en España después que la curiosidad -extranjera, o por mejor decir, la negligencia española nos privó estos -años pasados de un ejemplar, que ya acaso era el único que quedaba en -España». - -Critica al comte de Caylus, traductor francès del _Tirant_, perquè en -el pròleg de la dita traducció es diu que en la novel·la no hi figura -el nom del cavaller Fonseca; quant a aquest punt hem de dir que és cert -que no es veu el nom del cavaller que duia la bandera de l’emperador, -però es deu a què el treball de Caylus és un arranjament. També ens diu -Clemencín que en el _Tirant_, hom esmenta «a Urganda la Desconocida, lo -cual persuade que se escribió después que el _Amadís de Gaula_». A això -replicarem que l’erro del traductor francès, qui usa el nom d’Urganda -pel de Morgana, que és aquest el que es llegeix en els caps. 190-202 de -l’edició original, fa que diga ço que han repetit molts: ja tractarem -d’aquest punt més avant. - -Creu Clemencín amb l’existència del _Tirant_ en llengua portuguesa, -però sense exposar cap hipòtesi.—Senyala que no està prou clara -la frase que diu: «La señora Emperatriz enamorada de Hipólito su -escudero», puix sembla que aquest era escuder de l’Emperatriu, essent -així que ho era de Tirant. També censura el «digoos verdad», proposant -que deuria llegir-se: «digoos de verdad» o be «digoos en verdad».—En -tractar de l’elogi que posa Cervantes en boca de Pero Pérez dient que -«por su estilo es éste el mejor libro del mundo», li fa escriure que -no es veu de manera clara la veritable opinió que l’autor del _Don -Quijote_ tenia del _Tirant_, però que per ell «es el mejor libro de -caballerías que se conoce entre todos los demás deste género». Quant a -la frase aquella en què es parla d’anar l’autor del _Tirant_ a galeres, -opina que és el passatge més obscur del llibre cervantí,[31] però no -esclareix la qüestió, si bé creu que amb tot i l’additament de Freret, -el prologuista de la traducció francesa del _Tirant_, i no Caylus, com -escriu Clemencín, segueix tan obscur el passatge com abans, opinant que -els elogis de Cervantes són irònics. - - [31] D’aquest obscur passatge del _Don Quijote_ he donat a - conèixer en el meu _Estudio crítico_, pp. 91-98, les conjectures - de Freret, Clemencín, Calderón, Hartzenbusch, Aguiló i Menéndez i - Pelayo. - -Hem de dir que si no es conegués la crítica d’aquest últim passatge -feta per Calderón en el seu llibre _Cervantes vindicado_, potser molts -trobarien justes les ratlles de Clemencín; per a Calderón, el _Tirant_ -és bo perquè els cavallers mengen, dormen, moren i fan testament abans -de morir, coses aquestes que en els altres llibres de cavalleries no -es veuen, però, amb tot, el que l’escrigué mereixia galeres per haver -posat, amb coneixement de causa, imprudències i coses fora de tota -raó.[32] - - [32] El títol del llibre és _Cervantes vindicado en ciento y - quince pasajes del texto del Ingenioso Hidalgo D. Quijote de la - Mancha, que no han entendido, o que han entendido mal, algunos de - sus comentadores o críticos_. Madrid, 1854. - -Els comentaris que dedicats a aquest passatge del _Don Quijote_ es -veuen en l’edició de Cortejón, són els més extensos, però amb tot i -ésser en gran part nostres, hem d’assenyalar alguns erros que ara anem -a corregir: Es llegeix «Condam» per «quondam», «Diego Gumiel» per -«Diego de Gumiel», «Galva» per «Galba», «Lelio Manfredi» per «Lelio di -Manfredi», i alguns més que el lector corregeix tot seguit. - -No direm que les notes de l’edició de Cortejón sien millors que les -que es veuen en la de Clemencín, puix ens pertanyen en gran part, però -sí afirmarem que, comparades unes i altres, el lector veurà que s’han -tingut més materials a mà en les publicades en 1905 que en les impreses -en 1833. Les pertanyents a tractar dels personatges de la crònica -cavalleresca que esmenta Cervantes, estan fetes de manera que donen més -perfecta idea que les de Clemencín; el testament de l’heroi està copiat -de l’edició castellana, i la idea general de l’obra és feta tenint al -davant gairebé tots els interessants estudis que referent a la dita -novel·la s’han escrit. - - - - - IV - - «...para coronarte por rey...» (_Don Quijote_, I, 7.) - - -Ens diu Cervantes que anant D. Quixot i Sanxo per terres del camp de -Montiel, a poc d’haver eixit del poble, digué el cavaller a l’escuder -que era cosa molt corrent en els llibres de cavalleries llegir com el -senyor guanya en una lluita amb altre cavaller un comtat, marquesat o -ducat, donant-ho d’estrenes al seu escuder; i així enraonant, digué al -bo de Sanxo que «bien podría ser que antes de seis días ganase yo tal -reino, que tuviese otros a él adherentes que viniesen de molde para -coronarte por Rey de uno dellos». - -Això de donar un cavaller al seu escuder un títol nobiliari, un -castell, una població, etc., és cosa abundosa en els llibres de -cavalleries. Clemencín, en trobar-se amb el passatge objecte d’aquesta -nota, remembra tot seguit que en l’_Amadís de Gaula_, es diu que la -donzella Filistea, que fou un llarg temps escuder del dit cavaller, -rebé en premi dels seus serveis el regne de Tebes, i que en el -_Tirant_, l’heroi dóna el regne de Fez i de Bògia, a son cosí germà -Agramunt de Muntalt (cap. 382), i encara hauria pogut dir que en el -cap. 355 del _Tirant_, diu Plaerdemavida les estrenes que havia donat -l’heroi a son cosí germà Diafebus, «al qual tu graciosament li donist -lo comdat de sent Angel, apres lo fist duch de Macedonia e li donist -Stephania, neboda del Emperador, per muller». - -Hem de dir que no és cosa novella veure una donzella fent l’ofici -d’escuder. En el _Curial_ trobem el cas de l’heroi qui va llarg temps -acompanyat per Larta, i en el mateix _Tirant_ s’hi veuen exemples, i -sia un d’ells els accidentats desafiaments que té el fill del senyor -de Marca de Tirania amb aquells quatre incògnits germans d’armes, que -resulten ésser els reis de Polònia i de Frisa, i els ducs de Borgunya -i de Bavera, presentant-se al camp el jove paladí acompanyat de «totes -les sues donzelles, ab tot lo stat de cauallers» (cap. 71). Recordi’s, -també, que en el dit _Tirant_ es troben casos on una donzella o -diverses fan l’ofici d’escuder; un dels tals és aquell en què una -donzella es presenta davant dels reis d’Anglaterra dient que Tirant, -amb armes falses o dissimulades, ha donat mort als reis de Polònia i -Frisa (cap. 75 i ss.); i encara anem a esmentar-ne un on hi prenen -part moltes donzelles fent l’ofici d’escuders: La presentació del -jove paladí al camp clos on havia de lluitar amb el gegantí Tomàs de -Montalva, anant acompanyat i portant les llances de Tirant no prínceps, -ducs, comtes ni marquesos con les del seu rival, «empero no volgue -consentir cauallers portassen les lances, sino doncelles a totes les -iiij parts de les lances, les mes belles, mes galanes e mes abillades -de tota la cort» (cap. 81). - - - - - V - - I. «...no quiso desayunarse...»—II. «... meter las manos hasta los - codos...» (_Don Quijote_, I, 8.) - - -Ens diu Cervantes que després d’haver passat D. Quixot aquella -desagradable aventura dels molins de vent, se n’entraren amo i criat -a un bosc, on passaren la nit, que a l’endemà esmorzà Sancho, però D. -Quixot «no quiso desayunarse», y poc després emprengueren novament la -ruta, arribant a les tres de la tarda a la vista de Puerto Lapiche, -lloc aquest, al dir del cavaller, on «podemos, hermano Sancho, meter -las manos hasta los codos, en esto que llaman aventuras». - -I.—El primer text cervantí, abans esmentat, ço és: «no quiso -desayunarse», féu recordar a Bowle (_Anotaciones_, I, p. 36) que en -el _Tirante_, llib. III, cap. 90, s’hi llegeix: «la tercera cosa que -el caballero ha menester, es que sepa sostener necesidad de viandas». -I això està traduït d’aquelles paraules que posa l’autor del _Tirant_ -en boca del rei Artús, senyalant «lo que lo home d’armes ha mester» -(cap. 196), idea inspirada en el ja citat llibre d’En Lull, en dir que -«Glotonía engenra debilitat de cors per sancfoniment e embarguement: -e glotonía aduu pobresa per trop despendre en menjar e en beure: -e glotonía carrega tant lo cors de viandes, que engenra peresa e -flaquesa. On com tots aquets vicis sien contraris a cavaller, per -assò lo forts coratge del cavaller se combat ab abstinencia e ab -continencia, e tempransa contra gola e contra sos valedors...» (VI, 9). - -A això es deu el que l’heroi de la Manxa sigui poc menjador o faci vida -contemplativa, mentre el seu escuder s’atipa com un golafre. - -II.—La frase castellana «meter las manos hasta los codos», féu pensar -tot seguit a En Bowle (I, p. 36) que l’havia llegida en el llib. II -cap. 2 del _Tirante_, així com en el _Guzmán de Alfarache_, d’En Mateo -Alemán, llib. II, cap. 8, i fins en el de Juan Martí (Mateo Luxan de -Sayavedra), llib. II, cap. 6. Direm que l’esmentat capítol de l’edició -castellana del _Tirant_ pertany al 100 de l’edició de Spindaler, -posant-la l’autor en boca de la infanta Ricomana en parlar amb Tirant, -referent a Felip, fill del rei de França: «Ans si res hauia de esser hi -volria posar les mans fins als colzes en sentir e saber la sua pratica, -estat e condicio quina es». - - - - - VI - - «...orden de los caualleros andantes, para defender las donzellas...» - (_Don Quijote_, I, 11.) - - -En aquell famós discurs que fa D. Quixot als cabrers, on els parla -de l’edat primitiva, de l’època aquella en la qual no existien els -vocables _meu_ i _teu_, i en dir quelcom de la institució de la -cavalleria, fa a saber que «se instituyó la orden de los cavalleros -andantes para defender las doncellas, amparar las viudas, y socorrer -a los huérfanos y a los menesterosos», i això fa escriure a Bowle (I, -p. 45), que en el _Tirant_ s’hi llegeix cosa igual; és aquella que diu -l’ermità comte Guillem del Waroyck al nostre jove paladí: «... perque -fill, pots veure com es fort cosa rebre l’ordre de caualleria. Encara -tens mes a fer que per aquest ordre es tengut de mantenir pubils, -viudes, orfens e dones casades si negu los vol enujar en fer los força, -ne leuar los bens...» (cap. 36); senyalant també un altre passatge del -_Tirant_ que es llegeix en el cap. 59, ço és, en _Lo jurament que lo -rey de Anglaterra feya fer als gentils homens apres que eren examinats, -ans que’ls donas l’orde de caualleria_. - -Clemencín (I, p. 234) comenta també aquest passatge del _Don Quijote_ -senyalant-ne un altre de l’_Amadís de Grecia_ (I, p. 145), on es -diu que el cavaller deu «defender las dueñas y doncellas que tuerto -reciben...», i esmenta també un passatge del _Tirant_ que és el segon -dels senyalats per En Bowle, i es llegeix quan el rei d’Anglaterra -arma cavaller a Tirant: «Mes jurau per lo sagrament que fet haveu, que -de tot lo poder vostre mantindreu e defensareu a dones e donzelles, -viudes, orfens, desamparades, e encara casades, si socors vos demanen, -e de tot vostre poder posareu la persona e entrareu en camp a -tota ultrança, si bon dret tenen aquella o aquelles qui socors vos -demanaran...» (capítol 59). I això no és altra cosa que còpia del -_Llibre de l’ordre de Cavalleria_, d’En Llull a l’escriure: «Offici de -cavallers es mantenir vidues, òrfens, homens despoderats: car en axí -com es costuma e rahó que los majors ajuden a deffendre los menors, -e los menors ajen refugi als majors, en axí es costuma del orden de -cavallería que per so car es gran e honrat e poderós, sia en socors e -en ajuda a aquells qui li son dejús en honrament e en forsa» (II, 19). - -Ha de recordar-se que en les _Partidas_ (2, tít. 21, llei 21) es diu -que «Otrosi acostumbraban mucho de guardar pleyto et homenage que -feciesen, o palabra firmada que posiesen con otro de guisa que non la -mentiesen nin fuesen contra ella: et guardaban aun que a caballero -o dueña que viesen en cuita de pobreza o por tuerto que hobiessen -rescebido de que non podiessen haber derecho, que puñasen con todo su -poder en ayudallos como saliesen de aquella cuita: et por esta razon -lidiaban muchas vegadas por defender el derecho de estos atales.» - - - - - VII - - «...como será el dormir vestido, y el no dormir en poblado...» (_Don - Quijote_, I, 10.) - - -Sanxo que coneix més que D. Quixot les penalitats dels juraments -cavallerescos, li diu que es deixi de fer-ne d’aquella faisó, i -Clemencín, comentant aquest passatge (I, p. 221), dóna notícia del -jurament que fa Tirant en veure’s burlat per Carmesina, l’emperadriu -i ses dames, dient: «Jo fas vot a Deu e a la donzella de qui so, de -no dormir en lit, ni vestir camisa fins a tant que yo haja mort o -apresonat Rey o fill de Rey» (capítol 203), i juraments semblants fan -el vescomte de Branches, Diafebus i Ipòlit (caps. 204-206). Aquestes -promeses, com es pot compendre, envalentonaven als qui estaven lligats -pel compromís que havien fet: recordi’s que En Suero de Quiñones ens -diu que es trobava «en prision de una señora de gran tiempo acá, en -señal de la qual todos los jueves traygo a mi cuello este fierro», i -per a deslliurar-se’n prometé rompre tres centes llances «con fierros -de Milan», celebrant a l’efecte aquell famós _Paso honroso_ prop «la -Fuente de Orbigo» que durà del 10 de juliol fins el 9 d’agost de 1434. - -En apoi d’això pot recordar-se també aquell tan conegut jurament que es -llegeix en el _Romancero_ (núm. 355), i diu: - - «Juro por Dios poderoso Por santa Maria su madre - Y al santo Sacramento Que aqui suelen celebrare, - De nunca peinar mis canas, Ni las mis barbas cortare, - De no vestir otras ropas, Ni renovar mi calzare, - De no entrar en poblado, Ni las armas me quitare - Sino fuere una hora Para mi cuerto limpiare, - De no comer en manteles Ni a mi mesa me asentare - Hasta matar a Carloto Por justicia o peleare, - O morir en la demanda Manteniendo la verdade; - Y si justicia me niega Sobre esta tan gran maldade - De con mi Estado y persona Contra Francia guerreare. - Y manteniendo la guerra Morir o vencer sin pare. - Y por este juramento Prometo de no enterrare - El cuerpo de Valdovinos Hasta su muerte vengare.» - - - - - VIII - - «...y los autos para el día de Dios...» (_Don Quijote_, I, 12.) - - -En topar aquest passatge del llibre cervantí, En Bowle (I, p. 46) fa -recordar que en el _Tirante_ (llib. III, cap. 107) es llegeix: «Somos -cerca de la fiesta de Corpus Christi: y querría hazer aquel entremés»; -text que en la primera edició es veu en el cap. 269, on es descriu les -males arts amb què es val la vídua Reposada per fer veure a Tirant que -Carmesina no l’ama. - -Referent a aquestes representacions religioses a Catalunya, pot -veure’s, en el volum sisè de les _Obras completas del Dr. D. Manuel -Milà y Fontanals_, l’interessant estudi _Orígenes del teatro catalán_; -i en quant a Castella, el llibre d’En Mariscal de Gante, _Los autos -sacramentales desde sus orígenes hasta mediados del siglo XVIII_. - - - - - IX - - I. «...Pues en tiempo de este buen rey, fué instituyda aquella famosa - orden de cauallería de los caualleros de la Tabla Redonda...»—II. - «...el nunca como se deue alabado Tirante el Blanco...»—III. - «...tan estrecha bien podrá ser, respondió nuestro D. Quijote; pero - tan necessaria en el mundo, no estoy en dos dedos de ponello en - duda...»—IV. «...si algunos subieron a ser emperadores por el valor - de su braço, a fe que les costó buen porqué de su sangre y de su - sudor...»—V. «...antes se encomiendan a sus damas con tanta gana y - deuoción como si ellas fueran su Dios: cosa que me parece que huele - algo a gentilidad... que ya está en vso y costumbre en la cauallería - andantesca... Y no se ha de entender por esto, que han de dejar de - encomendarse a Dios...»—VI. «...y las partes que a la vista humana - encubrió la honestidad son tales, según yo pienso y entiendo, que solo - la discreta consideración puede encarecerla y no compararlas...» (_Don - Quijote_, I, 13.) - - -I.—El diàleg entre Vivaldo, l’amic del desventurat Grisòstom, i l’heroi -de la Manxa és xispejant. Aquell coneix tot seguit la monomania de -D. Quixot i sols apunta la més mínima idea per a donar peu a què -l’enamorat de Dulcinea parli de ço que és el seu fort: els llibres, -lleis i costums cavalleresques. - -Ens diu D. Quixot, que en temps del rei Artus fou creada l’ordre de -cavalleria de la Taula Rodona, i Bowle (I, p. 48), comentant aquest -passatge, esmenta tot seguit dos llocs del _Tirant_ on es parla -d’aquesta Institució: El primer, diu així: «Apres lo sopar dire a la -senyoria vostra l’ordre de fraternitat que lo senyor rey d’Anglaterra -ha stablit: quasi es resemblant a l’ordre de la Taula Rodona que lo bon -rey Artus en aquell temps compli de fer...» (cap. 84). En el segon, -s’hi llegeix: «... segons se lix de aquell famos rey Artus, senyor que -fou de la petita e gran Bretanya, lo qual dona fi e compliment a la -prospera e pomposa Taula Redona, hon tants nobles e virtuosos cauallers -en ella segueren...» (cap. 114). - -Referent a la Taula Rodona, taula de tal manera formada on no hi -havia lloc preferent, s’ha escrit molt, i en els més dels llibres -de cavalleries es veu esmentada. Però hem de dir que si en el cicle -arturià es parla de la Taula Rodona feta en temps del rei Uter -Padragon, en el carolingi ens trobem amb una altra taula, feta pel -mateix estil. En la primera hi prenien seient: Lançalot, Tristany, -Boors, Parceval, Galeas i altres herois descrits en les cròniques -bretones, i en l’altra taula hi tenien lloc Roldà, Olivier, Renault, i -demés paladins de Carlemany. - -Qui desitgi tenir notícies detallades de la Taula esmentada en el -_Tirant_ i _Don Quijote_, vegi el _Baladro del sabio Merlín_, capítols -86-93. - -II.—Després d’haver parlat Cervantes per boca de Pero Pérez del -celebrat llibre de cavalleries imprès per Spindaler, ara torna a -esmentar-lo, per quant posa el novel·lista en boca de D. Quixot les -següents paraules: «...fueron famosos y conocidos por sus fechos, el -valiente Amadís de Gaula, con todos sus hijos y nietos hasta la quinta -generación, y el valeroso Felixmarte de Hircania, y el nunca como se -debe alabado Tirante el Blanco...». - -Podrà dir-se que aquest elogi va adreçat al cavaller i no al llibre. -Aquest exaltament de D. Quixot pel nostre cavaller, el trobem just, -per quant, si ofici de cavaller és defensar als desvalguts, això fa -Tirant sortint en auxili de reis que es veuen assetjats per altres més -poderosos, així com anant sempre en defensa de la religió catòlica. - -L’elogi al llibre el posa Cervantes en boca d’En Pero Pérez; a l’heroi -en la de D. Quixot, qui sabia quelcom de les obligacions i costums que -atanyen al cavaller. - -III.—Seguint el diàleg, diu Vivaldo a D. Quixot que creu que ha emprès -una de les professions més severes del món, a la qual cosa contesta -l’heroi que potser tindrà raó en dir això, però que alhora la creu una -de les més necessàries, i referent a això «no estoy en dos dedos de -ponello en duda». - -A aquest punt, Clemencín diu (I, p. 267) que sobra la partícula _en_, -i opina que, si figura en dit passatge és per descuit de l’impressor; -Rodríguez Marín, en la seva edició crítica (I, p. 389) fa a saber que -Hartzenbusch suprimeix _en_ en les dues edicions d’Argamasilla d’Alba -publicades en 1863, la qual cosa ja havia observat en Cortejón (I, p. -269), però també hem de fer observar, amb tot i dir-nos el avui dia -primer cervantista que «Cervantes no solía decir: _estar a dos dedos -de_, sino _estar dos dedos de_». Però l’esmentat crític cervantista ens -posa un exemple de _La Gitanilla_, on es llegeix: «No _estuvo en dos -dedos de_ caerse muerta». - -Junt amb l’observació referent a què s’hauria de suprimir de la -dita frase la preposició _en_, escriu Clemencín que la professió de -cavaller errant és cosa tan pesada que li fa recordar el passatge del -_Tirant_ quan el comte de Varoych explica al jove paladí «com es forta -cosa rebre l’ordre de cavalleria» i quina la missió dels cavallers; -descripció que es llegeix en el cap. 36 i que, com hem dit, està treta -del llibre d’En Llull. - -IV.—Seguint la mateixa començada conversa, diu D. Quixot que els -cavallers passats, amb tot i haver-se trobat moltes vegades vivint -de manera miserable i roí, alguns d’ells «subieron a ser Emperadores -por el valor de su brazo...». Bowle, que, com es veu en les seves -_Anotaciones_ (I, p. 49), coneixia molt bé el _Tirant_, esmenta tot -seguit que l’amant de Carmesina «por su alta cavallería alcanzó a ser -Príncipe y César del Imperio de Grecia», cosa aquesta que es llegeix en -la portada del llibre de la traducció castellana,[33] i per l’estil en -el colofó del text imprès per Spindaler.[34] - - [33] «_Los cinco libros d’l esforçado e invencible cauallero_ - | _Tirante el blanco de roca salada: Cauallero dela Ga-_ | - _rrotera. El qual por su alta cauallería alcanço a ser prin-_ | - _cipe y cesar del imperio de grecia._» - - [34] «_Açi feneix lo libre del valeros e strenu caualler Tirant - lo Blanch Princep: e Cesar del Imperi grech de Contestinoble._» - -Nosaltres trobem que el famós manxec, amb tot i el seu exaltament diu -una cosa que desfà l’adagi aquell de «nos amb nos», ço és, reis amb -reines, i prínceps amb princeses. En el _Tirant_ es dóna el cas que -l’heroi, que no és fill de reis, es casa amb la princesa de l’Imperi, -i el cosí del famós paladí, l’escuder Ipòlit arriba a ésser emperador -consort. - -V.—Continuant el camí que havia de portar-los al lloc on havia d’ésser -enterrat Grisòstom, anava la comitiva de l’acompanyament, formada per -D. Quixot, Vivaldo, pastors amics del malaurat enamorat de Marcela, -i Sanxo; anaven discutint els dos primers, referents a certs costums -cavalleresques, essent una de les tals aquella en la qual un cavaller, -en trobar-se en un pas perillós, s’encomana a la seva dama, com si -aquesta fos el seu déu, la qual cosa, segons Vivaldo «huele algo a -gentilidad». En sentir això D. Quixot, li replica que faria un tort el -cavaller «que otra cosa hiciese; que ya está en uso y costumbre en la -caballeria andantesca» que en fer un fet d’armes es recordi de la seva -dama «y no se han de entender por esto que han de dejar de encomendarse -a Dios». - -Per ço que ens diu Vivaldo, es veu que el seu fort no eren els llibres -de cavalleries, cosa aquesta que ja demostrà Bowle (I, p. 49) i -Clemencín (I, p. 275), copiant textos on hi ha cavallers que invoquen -el nom de Déu abans que el de la dama, com per exemple l’infant -Roserín, en _Espejo de Caballerias_ (II, 27 i III, 22), l’heroi Amadís -en la seva crònica (cap. 44) i altres; D. Quixot, tan aviat invocava -el nom de Dulcinea com el de Déu; però ambdós comentaristes citen el -_Tirant_, qui, en dir dels novel·listes Martorell i Galba sols invocava -el nom de Carmesina o el de Déu, i feia bé, car com ell afirmava: -«aquell qui a molts serveix, no serveix a ningú» (cap. 138), si bé hem -de dir que invocava més sovint el nom de Déu. - -Això de dedicar un record a la seva dama, es troba ja en les _Partidas_ -(2, tít. 21, llei 22), en dir: «Et aun porque se esforzasen mas, tenien -por cosa guisada que los que hoviessen amigas, que las mentassen en -las lides, porque les cresciessen mas los coraçones et hobiessen mayor -vergüenza de errar». - -Escriu Clemencín, referent a això de «encomendarse a Dios», que -aqueix conglomerat de pietat i de galanteria fou un dels segells -característics de la cavalleria. I té raó. Si es llegeixen les -Cròniques del cicle greco-asiàtic, es veurà que el cavaller cristià -confessa i combrega molt sovint, que sap quelcom de Teologia, i fins -de vegades parla com a consumat teòleg; hem de dir que en el _Libre de -l’Orde de Cavaileria_, de Llull, es diu que: «usança de cavayler deu -esser oyr missa e sermo, e adorar e pregar e tembre Deu» (VI, 17). I -si passem els ulls pels llibres del cicle carolingi, hi veurem moltes -vegades llargues discussions teològiques, acabant les més d’elles -convertint-se al catolicisme els que pertanyien a la secta mahometana. - -Clemencín, recordant aquest tema, escriu: «Pero donde se leen -incidentes muy singulares en esta materia, es en la historia de -_Tirante el Blanco_», i esmenta la confessió de Thomas de Muntalva i de -l’heroi, per dos frares de l’Ordre de Sant Francesc (capítol 81), com -Diafebus besa tres vegades a la seva estimada a honra de la Santíssima -Trinitat (cap. 146), i quan la vídua Reposada féu saber a Tirant que -perquè li fos retornada la salut a ell havia fet moltes pregàries a -Déu, així com almoines, abstinències i maceracions (cap. 286). - -VI.—Anant seguint amb la dita conversa, ço és, el diàleg entre -Vivaldo i D. Quixot, recau la conversació en què tots els cavallers -deuen pertànyer al gremi dels enamorats. Aleshores el famós fill de -la Manxa és quan declara la madona dels seus pensaments, i ens la -descriu d’aquella manera tan ideal que res té d’envejar a les moltes -descripcions de dames d’insuperable bellesa, que es veuen en els -llibres de cavalleries. - -Com no podia mancar, Clemencín fa (I, p. 282) galania de la seva -erudició, i ens diu que «estas expresiones me recuerdan las del -libro de _Tirante el Blanco_» en descriure les faccions de la reina -d’Anglaterra llavors que diu el novel·lista: «Deu se contemplar que -en lo agraciat gest que mostraua femenil, totes les amagades coses no -podien esser sino mes estimades de les donzelles sposades que ab ella -venien» (cap. 44). - -Fa bé l’esmentat crític en assenyalar aquest passatge del _Tirant_, -per quant el «totes les amagades coses» recorda vagament el «encubrió -la honestidad»; però si solament hagués volgut demostrar les belles -faccions d’una persona agraciada, hauria pogut descriure el tipus de -la filla de l’emperador grec, la gentil Carmesina, aquella «que era de -strema blancor de roses ab liris mesclada» (cap. 119). - - - - - X - - «...socorriendo a las donzellas menesterosas...» (_Don Quijote_, I, - 14.) - - -L’heroi manxec, després d’haver oït la defensa que fa Marcela referent -a ésser ella causa de la mort de Grisòstom, creu que és acte de -cavaller anar en defensa de la dita donzella, per quant té l’obligació -de sortir en auxili de ço que hem vist en tractar del cap. II, i En -Bowle (I, p. 52) senyala el passatge de _Tirant_ que hem esmentat -aleshores. - - - - - XI - - «... Como lo ha mostrado la experiencia...» (_Don Quijote_, I, 15.) - - -Ens diu Cervantes que després de la desgraciada troballa que tingué -D. Quixot amb aquells «desalmados yangüeses», el primer en queixar-se -de l’apallissament que reberen amo i criat, fou aquest; seguint a -continuació un xispejant diàleg entre els dos apallissats. El cavaller -diu a l’escuder que no s’admiri d’això que els ha passat, per quan ell -ha vist en els llibres de cavalleries a estrenus paladins que, després -d’haver sofert molt, han arribat a ésser reis i emperadors «como lo ha -mostrado la experiencia». - -Com ha pogut veure el lector, aquest argument és molt semblant al que -hem vist del cap. 7. - -El comentarista més coneixedor de les cròniques cavalleresques, En -Clemencín, en veure aquest passatge cervantí es recorda tot seguit -de passatges del _Primaleon_, _Florambel_, _Amadís de Grecia_, _Don -Florindo_ i d’altres (II, p. 13), sense oblidar el _Tirant_, esmentant -d’aquest els noms de l’heroi i del seu escuder Ipòlit, que arribaren -ambdós a ésser: el primer, cèsar de l’Imperi grec; i el segon, -emperador de Constantinoble. - -Hem de dir que posats a citar personatges del _Tirant_ que arribaren -a tenir el més alt títol geràrquic d’un regne o imperi, hauria pogut -esmentar així mateix al senyor d’Agramunt, marit de Plaerdemavida, a -qui Tirant donà el regne de Fez i de Bògia. - -Amb tot i tenir a Clemencín per mestre en literatura cavalleresca, -algunes vegades s’equivoca. Diem això perquè escriu que Ipòlit fou -«famoso por sus hazañas», i no recordem cap important fet d’armes en -el qual el cosí i escuder de Tirant demostrés la seva valentia, a no -ser que aquests fets a què fa referència el crític siguin els amors -amb l’emperadriu. Creiem que Ipòlit és el símbol d’aquells generals -palatins que adquireixen honors, graus i distincions sense haver oït el -xiular de les bales ni haver sofert les inclemències abundoses que a -cada pas es troben en els camps de batalla. - - - - - XII - - «Y cuéntase desta buena moza, que jamás dió semejantes palabras, que - no las cumpliese, aunque las diesse en un monte y sin testigo alguno.» - (_Don Quijote_, I, 16.) - - -No direm que Cervantes en posar aquesta fermesa de paraula com una bona -qualitat de Maritornes, es recordés d’un passatge que es llegeix en el -cap. 132 del _Tirant_, en dir Carmesina al seu estimat cavaller: «car -jo so composta de tal metall que james prometi res que no u atengués, -ara fos de mal o de bé; la mia paraula no pot tornar atrás». - - - - - XIII - - «¡Qué de otras cosas ocultas!...» (_Don Quijote_, I, 17.) - - -En l’hostal on tantes desgràcies passaren a l’heroi de la Manxa i on -es desenrotllaren tantes escenes vivides i realistes que al nostre -entendre són quadres admirables del llibre cervantí, explica l’enamorat -cavaller al seu escuder que la filla del senyor del castell anà a -trobar-lo la nit anterior, demanant-li amor, però que ell, com ferm -aimador de Dulcinea, no l’atengué. I després, descrivint a Sanxo el -tipus de la dita donzella, li diu: «¡Qué te podré decir del adorno -de su persona! ¡Qué de otras cosas ocultas, que, por guardar la fe -que debo a mi señora Dulcinea del Toboso, dejaré pasar intactas y en -silencio!» - -La frase objecte d’aquesta nota ja figura comentada en l’edició de -Cortejón (II, p. 50) i allí es llegeix que «un escritor sensual como el -autor de _Tirante el Blanco_ habría descrito menudamente» certes coses -que un novel·lista mestre en l’eufemisme hauria dit veladament. - -Començarem dient que la censura la trobem encertada, que la considerem -justa; però també manifestarem que en els més dels llibres de -cavalleries s’hi veuen escenes un xic realistes que poden fer joc amb -el text de certs passatges del _Tirant_. - -Els que han llegit el _Cirongilio de Tracia_ recordaran tot seguit el -fort enamorament que sent la filla de la comtessa d’Astrea vers el -jove paladí Cirongili, i de la manera com la formosa donzella penetra -en la cambra de l’heroi, i aquelles enceses i descriptives paraules -que diríem sortides de boca de dona folla: «... certificoos que no -sereis tan animoso y fuerte que os libreis de mis manos sin que vuestra -hermosura goce mi voluntad» (I, 30). - -Cert, que els més dels llibres de cavalleries són «sermonarios de -Sathanas», com escrigué Venegas, però també n’hi ha que no mereixen tal -estigma. - -Tothom sap que els autors del _Tirant_ foren mestres en saber dir les -coses amb claredat, els diàlegs de Tirant i Carmesina en el castell de -Malvehí i els d’Ipòlit i l’emperadriu en el palau de l’emperador de -Constantinoble, per a no citar-ne d’altres, ho demostren; però també se -sap que Cervantes era mestre en jugar l’eufemisme, que sabia dir les -coses més crues sense arribar a la cruesa; posem un exemple i es veurà -la característica dels autors valencians comparada amb la de l’alcalaí. - -En el cap. 13 de la primera part del _Don Quijote_, ens descriu -Cervantes el tipus de Dulcinea, dient-nos que les seves dents eren -perles, «alabastro su cuello, mármol su pecho y marfil sus manos», i -Martorell i Galba en descriure’ns la infanta Carmesina ens assabenten -que mostrava «en los pits dues pomes de paradís que cristallines -parien» (cap. 117). - -Com s’ha pogut veure, hi ha més fons realista en la descripció del -_Tirant_ que en la del _Don Quijote_. - - - - - XIV - - I. «...y se vuelve a la suya...»—II. «...para mis barbas...»—III. - «llevandole de camino tres o quatro dientes de la boca...» (_Don - Quijote_, I, 18.) - - -I.—Quan D. Quixot va descrivint pas a pas els exèrcits que té al seu -davant i amb els que pensa entrar tot seguit en desigual batalla, diu -a Sanxo: que allí hi veu al furibund pagà Alifanfaró, enamorat de la -filla de Pentapolí, i que aquest no accedirà al casament si abans no -renega de la seva religió, fent-se cristià. - -Això fa escriure a Clemencín (II, p. 67) que no és novella cosa veure -als cavallers «ejercer con vehemencia el oficio de misioneros», i cita -el cas de Tirant, qui bateja «por su mano a la reina Esmeragdina, al -rey Escariano, y a muchos millares de moros, vasallos suyos, en los -reynos de Etiopia y de Tremecen». Té raó, tan distingit crític; aquests -fets es descriuen en els caps. 326, 327 i 404. - -Però, hem de dir que això que es troba en el _Tirant_ i en molts -llibres de cavalleries del cicle d’Amadís i Palmerí, és cosa abundosa -també en el que fa referència als herois de Carlemany. És la lluita -entre Crist i Mahoma, segell característic en ambdues branques -cavalleresques. Vegeu un cas semblant en _La Gerusalemme Liberata_, -cant XII, en morir Clorinda i demanar a Tancredo que la fes cristiana. - -També fa observar Clemencín que el motiu que retreu el famós Pentapolí -per a no donar la mà de sa filla a Alifanfaró; és el mateix que es veu -en el _Tirant_ en no voler accedir l’emperador de Constantinoble a -casar la infanta Carmesina amb el soldà del Caire (cap. 178); i aqueix -argument es trobava en el cant 22 de l’_Orlando Furioso_. - -Ja hem dit abans que l’ofici de cavaller és mantenir la fe catòlica, i -això sabut, no ha d’estranyar veure que en els altres dels llibres de -cavalleries sols s’hi descriguin lluites de moros i cristians, i com -pot suposar-se portant aquells la pitjor part, ço és, quedant a la fi -vençuts, si bé moltes vegades hom els deslliura del captiveri per a -demostrar la magnanimitat de l’esperit cristià. Vegeu un exemple d’això -en el _Tirant_, cap. 487, en treure Ipòlit de la presó a «lo Soldà e lo -gran Turch e tots los altres Reys y grans senyors qui ab ells presos -eren». - -II.—En sentir Sanxo l’explicació de D. Quixot referent a la guerra que -tenen els exèrcits d’Alifanfaró amb els de Pentapolí hi troba que fa -molt bé aquest en no donar sa filla a un rei moro, exclamant: «Para mis -barbas ... que le tengo de ayudar en cuanto pudiere». - -Aquesta exclamació de Sanxo fa recordar tot seguit a Bowle -(_Anotaciones_, I, p. 62), que en el _Tirant_ es llegeix una frase -igual. Es troba quan el gran Caramany es veu precisat a acotar-se, -davant de l’emperador de Constantinoble, com a presoner que és. (Cap. -166.) - -Es comprèn que el gran Caramany juri per Mahoma, perquè és el seu déu, -i esmenti també les seves barbes, perquè ço és cosa de gran compromís -per hom de jerarquia i distinció; car les barbes no solament era -signe d’apreci, sinó també d’autoritat. En Clemencín, que en aquestes -coses tenia bons apuntaments, escriu (II, p. 207) que «cuando se -usaba llevarlas crecidas, era señal de sentimiento y duelo raerse las -propias, y causaba afrenta cortar, mesar o pelar las agenas. Por el -contrario, cuando se raia la barba por costumbre, era demostración -de dolor el dejarlas crecer». I té raó, per quan en el _Romancero_ -es troben molts exemples d’això que diu el comentarista cervantí; -recordi’s allò que es llegeix en el romanç del marquès de Mantua -(número 355): - - «Quando aquesto oyó el Marques, La habla perdido hae, - En el suelo dió consigo, La espada fué arrojare, - Las barbas de la su cara Empezolas de arrancare... - Lo que hacia el escudero Lástima era de mirare; - Rascuñaba la su cara Sus ropas rasgado hae, - Sus barbas y sus cabellos Por tierra los va a lanzare...» - -III.—Serà una coincidència, però ens diu el novel·lista castellà que -una pedrada trencà l’olleta que contenia el famós bàlsam de Fierabras, -i de pas se li emportà tres o quatre dents i caixals de la boca de -l’heroi; i la segona xifra recorda el nombre de caixals que perd Tirant -d’un bot de llança que li donà el rei d’Egipte. - -Ens diuen Martorell i Galba en el cap. 157 de la famosa novel·la, que -«con lo Rey se fou leuat, pres una lanca que troba en terra e mes se a -poch a poch entre la gent, e acostas tant envers Tirant e tira li un -bot de lança, e per ço com no tenia bauera dona li en mig de la galta e -derrocali .iiij. quexals, de que perde molta sanch». - - - - - XV - - «Este es el caballero del Sol o de la Sierpe ... que me hallasse - quinto o sesto nieto de Rey.» (_Don Quijote_, I, 21.) - - -¡Quantes i quantes vegades, en passar els ulls per aquest llarg text -cervantí, han vingut a la meva memòria molts passatges de llibres de -cavalleries que poden servir per a demostrar que Cervantes recordava, -en escriure aquest paràgraf, ço que havia llegit en moltes de les -cròniques on es descrivien els fets d’armes dels fills i néts d’Amadís -o Primalió o d’altres herois paladins! Però hem de dir que, amb tot -i veure-hi punts de semblança amb altres llibres, ens ha semblat que -Cervantes tenia molt present el _Tirant_, com ho demostrarem en la nota -que hi ha en l’edició de Cortejón (II, pp. 143 i ss.). - -En Clemencín, que si bé fullejava el _Tirant_ no el coneixia amb tant -detall com molts altres llibres de cavalleries, a penes l’esmenta en -comentar aquest llarg passatge del Quixot, on es fa un ràpid argument -de moltes d’aquestes obres cavalleresques. Ens parla de les cròniques -de _Platir_, _Florisel de Niquea_, _Belianis de Grecia_, _Palmerín de -Oliva_, _Amadís de Gaula_, _Olivante de Laura_, _Lisuarte de Grecia_, -_Policisne de Boecia_, _Lepolemo_, _Palmerín de Inglaterra_, _Florambel -de Lucea_, _Primaleon_ i _Esplandian_, però solament esmenta dues -vegades el llibre de Martorell i Galba: La primera és en dir que la -confident dels amors de la infanta Carmesina i Tirant fou Stefania, -filla del duc de Macedònia, i la segona en tractar de com els herois -paladins arriben a ésser reis o emperadors. - -Amb el _Tirant_ a la mà podem il·lustrar molts passatges de l’esmentat -paràgraf cervantí, com podríem així mateix copiar fragments d’altres -llibres cavallerescos on veuríem descrit açò de què ens parla Cervantes. - -I.—Ens diu aquest, en el passatge objecte de la present nota, que -«el [ço és, l’emperador] llegara hasta la mitad de la escalera, y le -abraçara estrechissimamente, y le dara paz besandole en el rostro», -i cosa per l’estil a la descrita pel novel·lista es llegeix en el -_Tirant_, vegeu dos exemples: «Com Tirant lo veu, fica lo genoll en -terra, e tots los seus, com foren a mig cadafal tornaren a fer altra -reuerencia, com fon als seus peus, agenollas e volgueli besar lo peu, e -lo valeros senyor no u consenti, besali la ma, e lo Emperador lo besa -en la boca» (cap. 116); «... e arribat Tirant dauant la Magestat sua, -als seus peus se lança per voler los hi besar, e lo magnanim senyor no -u comporta; mas prenent a Tirant per lo braç, alça l de terra e besa l -en la boca, e Tirant li besa la ma...» (cap. 440). - -II.—En un altre lloc ens diu l’autor castellà que l’emperador portarà -al jove donzell «por la mano, al aposento de la señora Reina, adonde el -cauallero la hallara con la Ynfanta, su hija, que ha de ser vna de las -mas fermosas y acabadas doncellas, que en gran parte de lo descubierto -de la tierra a duras penas se puede hallar». Recordi’s l’arribada del -jove paladí al palau de l’Emperador, quan després d’haver parlat amb -aquest vol anar a saludar a l’Emperadriu i a la Infanta, i es veurà que -hi ha molts punts de similitud entre ambdues relacions. En el _Tirant_ -es llegeix que: «Com foren en la gran sala del palau lo Emperador lo -pres per la ma e posa l dins la cambra hon era la Emperadriu ... apres -veu un lit ab cortines negres, e la Infanta staua gitada damunt aquell -lit» (cap. 117). I referent a què la filla de l’emperador ha d’ésser -una criatura en grau superlatiu formosa, recordi’s allò que diu el jove -Tirant al seu amic Ricard: «No creguera james que en aquesta terra -hagues tantes coses admirables com veig. E dehia u mes per la gran -bellea de la Infanta...» (cap. 118). - -III.—Ens assabenta Cervantes «que ella ponga los ojos en el cauallero, -y el en los della, y cada vno parezca a otro cosa mas diuina que -humana», i casualment en el llibre d’En Martorell i Galba s’hi veu un -capítol, el 118, l’epígraf del qual és: «Com Tirant fon ferit en lo cor -ab vna flecha que li tira la deessa Venus perque miraua la filla de l -Emperador.» - -Clemencín, comentant aquest punt, escriu que en el _Palmerín de Oliva_ -s’hi llegeix una frase molt semblant a la de Cervantes, per tal com en -el cap. 30 es diu que: Palmerí i Polinarda quedaren «presos y enlazados -en la intricable red amorosa...», i ens fa assaber que cosa per l’estil -passà a Perió de Gaula quan el rei de la Petita Bretanya, Garinter, el -presentà a la reina qui estava amb sa filla Elisena. - -I un altre acte semblant es veu en el _Lisuarte de Grecia_ o bé _VIII -libro de Amadís_, on en descriure l’autor la primera vegada que es -vegeren davant per davant el protagonista i la infanta Elena, ens diu -el novel·lista que: «A esta sazon el Cauallero de los Cisnes, viendo la -estraña beldad de Elena, y ella otro si viendo su hermosura e bondad -en armas, que en aquel punto que se vieron se causo que el uno y el -otro fueron feridos de fuerte e crudo amor que tanto les enlaço los -coraçones e captiuo libertades» (cap. 46). I això mateix ens diuen -els autors del _Tirant_ en el cap. 117: «Dient lo Emperador tals o -semblants paraules, les orelles de Tirant stauen atentes a les rahons, -e los vlls, d’altra part, contemplauen la gran bellea de Carmesina; -e per lo gran calor que fehia, perque hauia stat ab les finestres -tancades, staua mig descordada mostrant en los pits dues pomes de -paradis que crestallines parien, les quals donaren entrada als vlls -de Tirant, que de alli auant no trobaren la porta per hon exir, e -tostemps foren apresonats en poder de persona liberta fins que la mort -dels dos feu separacio.» - -IV.—També ens diu Cervantes que «venida la noche, cenara con el Rey, -Reina e Ynfanta», i una cosa igual veiem en el cap. 448: «... l -Emperador volgue que Tirant menjas en la sua taula, e menjaren tots -cinch: Lo Emperador e la Emperadriu, la Princessa e Tirant e la reina -de Feç, e cascu en son plat e ab son trinchant dauant cascu, e feu -seure Tirant dauant la Princessa». - -V.—Ens posa Cervantes que aquest emperador «tiene vna muy reñida guerra -con otro poderoso, como el», i ja sabem que Tirant va en defensa de -l’emperador de Constantinoble, perquè aquest es veu invadits els seus -territoris pels exèrcits del Gran Turc, cosa aquesta que comença en -el cap. 116: «Com lo rey de Ciçilia pregua a Tirant per part sua e -del emperador de Contestinoble que volgues anar en Contestinoble per -socorrer lo». Però hem de dir que això de què un heroi paladí es posi -al servei d’un rei o emperador cristià per a lliurar-se d’infels, es -troba a cada pas en els llibres de cavalleries. Citem un exemple: Tots -els reis pagans, gegants de totes menes i els fills d’Arcalaus es -reuneixen per a fer un gros desembarc a la Gran Bretanya i captivar -a Amadís de Gaula; fan els enemics el desembarc a Fenusa, però els -cavallers cristians i altres acudeixen en defensa del de Gaula, -lluiten valentment, però a no trobar-se Lisuart, nét d’Amadís i fill -d’Esplandian, que no es vol donar a conèixer a la cort del seu avi, -probablement que hauria perdut aquest. Vegeu _El VIII libro de Amadís -de Gaula_, caps. 102 i següents. - -VI.—Ens diu també el novel·lista castellà, que «aquella noche se -despedira de su señora la Ynfanta, por las rejas de un jardín que cae -en el aposento donde ella duerme, por las cuales ya otras muchas veces -la auía fablado, siendo medianera y sabidora de todo una donzella -de quien la Ynfanta mucho se fía. Sospirara el, desmayarasse ella, -traera agua la doncella, acuitarase mucho porque viene la mañana, y no -querría que fuessen descubiertos por la honra de su señora, finalmente -la Ynfanta volvera en si y dara sus blancas manos por la reja al -caballero, el qual se las besara mil y mil vezes, y se las bañara en -lágrimas». Tot el text d’aquest llarg paràgraf, gairebé podem dir que -amb lleus variants, el trobem en el _Tirant_. - -En Clemencín (II, 176) escriu que: «Las aventuras de rejas de jardín y -despedidas de los aventureros y sus damas por ellas, son frecuentísimas -en los libros de caballerías»; demés, esmenta exemples de paladins -que han banyat amb llàgrimes les mans de llurs estimades, i ens diu -que en l’_Amadís de Gaula_, _Palmerín de Inglaterra_ i en altres s’hi -troben exemples; referent a les «medianeras», que també mereixen el -qualificatiu de «terceras o confidentas», cita a Estefania, la filla -del duc de Macedònia que ho és de Carmesina. I té molta raó. Anem a -senyalar textos del llibre de Martorell i Galba que puguin comparar-se -amb els esmentats en el _Don Quijote_, si bé direm que les escenes -d’amor en les quals intervenen Tirant i Carmesina tenen lloc en cambres -i no en jardins. - -En el cap. 233 veiem que el dormitori de la infanta Carmesina donava a -un terrat per on es podia saltar a l’hort del Palau, lloc per on fugí -el jove Tirant la nit aquella en què es rompé la cama, i casualment -aquest fet passa en la nit en què havia d’empendre el camí per a anar -al camp, ço és, a posar-se al davant dels exèrcits de l’emperador per a -donar la batalla als invasors de l’Imperi grec. - -Quasi pot dir-se que són dues les «medianeras» dels amors de Tirant -i Carmesina: la una és Estefania, la qual es casà amb Diafebus de -Muntalt, cosí de Tirant, i l’altra és Plaerdemavida, la qual s’emmaridà -amb el Senyor d’Agramunt. Una i altra pertanyien a la noblesa grega. - -Referent als desmais, hem de dir que qui ha llegit la famosa novel·la -cavalleresca feta per Martorell i Galba, recordarà totseguit aquell -capítol on s’explica com Tirant per la força de les armes entra en el -castell (cap. 436) i on es parla d’un desmai sofert per Carmesina, -dient-nos al mateix temps que «la Reina se leua prestament, pres vna -ampolla de aygua vos, e dona li n per la cara e frega li los polsos, e -axi recobra l’esperit». - -També hem de senyalar un passatge on es veu ço que ens ha dit Cervantes -referent a les trifulgues que passa la mitjanera dels amors de la seva -senyora. En el _Tirant_ (cap. 438) s’hi llegeix que «la Reyna, qui -portava lo pes d aquest negoci, vehent que lo dia s acostaua, pensa que -los qui se amen com aconseguexen algun delit no pensen en res qui ls -puixa noure, leuas cuitadament del lit e ana hon eren los dos amants, e -dix los: Que puix la nit era stada bona, que Deu los donas lo bon jorn. -E ells lo y reteren molt graciosament... La Reyna dix a Tirant: Senyor -de l Imperi grech, leuau de aqui que ja s fa dia; per que no sia vista -vostra merce es mester que vs ne aneu lo mes secretament que pugau. Al -virtuos Tirant fora stat plasent que aquella nit hagues durat hun any». -I en el capítol següent, es llegeix, que «ab hun besar d amor strema se -partiren.» - -VII.—Ens diu Cervantes que el paladí «vase a despedir del Rey, y de la -Reyna, y de la Infanta, dizenle, auiendose despedido de los dos, que la -señora Infanta esta mal dispuesta, y que no puede recebir visita...», -i casualment, amb lleus variants, això es veu en el _Tirant_, l’endemà -d’haver passat l’heroi una delitosa nit. El famós paladí ha d’anar-se’n -a posar-se al davant dels exèrcits de l’emperador, i abans d’eixir -de Constantinoble va a despedir-se d’aquest, i aprofitant l’anada al -palau, «presa licencia de l Emperador se n ana a fer reuerencia a la -Emperadriu e a la virtuosa Princessa, e troba les ensemps en la cambra -de la Princessa, per ço com la Princessa fengia esser malalta, e la -Emperadriu era venguda per visitar la». - -VIII.—Allunyat el cavaller de la seva enamorada, escriu Cervantes que -«pelea en la guerra, vence al enemigo del Rey, gana muchas ciudades, -triunfa de muchas batallas, buelve a la corte...», i tot això ho veiem -descrit en el _Tirant_ quan el fill del senyor de Marca de Ticania es -perd a la costa de Berberia, venç al rei Scariano i més tard als de la -Menor Índia, d’Àfrica, de Tuniç, de Tana, de Feç, de Tremicen i altres, -possessionant-se d’un sens fi de ciutats i captivant a més de quatre -cents mil moros, retornant a Grècia, on els enemics de Crist havien -envaït i possessionat de moltes de les ciutats, posant en greu perill a -l’emperador i sa família (caps. 299-430). - -IX.—Però encara no hem acabat, perquè es llegeix que «la Infanta viene -a ser su esposa», la qual cosa veiem en la nostra novel·la, en dir-nos -com l’emperador nomenà cèsar de l’Imperi grec a l’estrenu cavaller -Tirant, i assabentant-li que «per tornes vos volem donar nostra filla -Carmesina per muller, si vostra virtut la volra» (cap. 452). - -X.—A la fi llegim que, casat ja el cavaller amb la Infanta, «entra -luego el hazer mercedes a su escudero y a todos aquellos que le -ayudaron a subir a tan alto estado; casa a su escudero con vna donzella -de la Infanta, que sera, sin duda, la que fue tercera en sus amores, -que es hija de vn duque muy principal». I tot això, si bé no passa així -en el _Tirant_, podem senyalar quelcom semblant, perquè aquestes mercès -les fa Ipòlit, escuder de Tirant, en casar-se amb l’Emperadriu vídua; -però Tirant havia donat abans a tots els seus, honors i riqueses, i féu -el casament del seu cosí Diafebus, comte de Sant Àngel amb Estefania, -filla del duc de Macedònia, i casà a Plaerdemavida amb el senyor -d’Agramunt. - - - - - XVI - - «... y digo que mientes y mentiras todas las vezes que lo pensares o - dixeres...» (_Don Quijote_, I, 23.) - - -Després d’haver estat tan maltractat l’heroi manxec per aquells a qui -els havia fet gros favor, car els havia donat la llibertat, li diu -l’escuder que fóra bo s’endinsessin per aquells laberíntics llocs de la -serra i no esperar a camp pla que la Santa Germandat els empresonés; a -la qual cosa, contesta D. Quixot, que si segueix el consell de Sanxo ha -d’ésser amb la condició que jamai digui que ho féu per por, sinó per a -complaure’l, i que si en tot cas ho diu, que dirà mentida, i reforçant -això exclama: «y desde aora para entonces, y desde entonces para aora -te desmiento, y digo que mientes y mentiras todas las vezes que lo -pensares o lo dijeres». - -Primer Bowle (I, p. 85), després Clemencín (II, p. 224) i a l’últim -Cortejón (II, p. 174) senyalen el passatge del _Tirant_ referent a la -lletra de batalla tramesa pel jove paladí a Kirielayson de Muntalva, on -s’hi llegeix: «Dich que mentiu e mentireu tantes veguades com ho direu» -(cap. 79), i en el cap. 81, diu Tirant a Tomàs de Muntalva: «dich que -mentiu, per vostra falsa boca...». - -Al nostre entendre aquesta frase és purament cavalleresca i molt usada -en les lletres de desafiament, com ja demostrà el segon dels esmentats -crítics transcrivint un fragment del cartell enviat pel rei Francesc de -França a l’emperador Carles d’Espanya, en 1528. - - - - - XVII - - «... y juro ... por la orden de caualleria que recebi...» (_Don - Quijote_, I, 24.) - - -Ens explica el novel·lista alcalaí que D. Quixot va demanar a Cardeni -li digués quines eren les desgràcies que li havien passat, que ja el -defensaria o procuraria aminorar-li les penes que demostrava tenir, -jurant, el fer-ho, per l’ordre que havia rebut. - -La frase objecte d’aquesta nota l’havem vista en quasi tots els llibres -de cavalleries que han passat per les nostres mans; Clemencín (II, p. -254) esmenta passatges de _Belianis de Grecia_ i _Policisne de Boecia_ -on s’hi veu aquesta frase; després assenyala un passatge del _Tirant_ -(cap. 57). Hem de dir que Cervantes, que coneixia la força que tenia -aquest jurament, la posa en boca de D. Quixot en un altre passatge de -la novel·la, en la famosa discussió de la bacina de barber en dir d’un, -i de l’elm de Mambrino segons D. Quixot. - -El comentador Bowle (I, p. 88), qui es veu que tenia molt bona memòria, -recorda haver llegit la frase objecte d’aquesta nota, en el _Tirant_, -i assenyala dos passatges on hi ha la dita frase. «Senyor, paraules hi -ha que no han resposta; empero, senyor, jo us jur per aquell sanct orde -de caualleria que jo indigne rebi...» (cap. 57), «... car yo vs promet, -per l orde que tinch de caualleria, que...» (cap. 444). - -En el _Curial_ s’hi veu la següent variant a la frase esmentada més -amunt: «Caualler, prech te per aquell be e per aquella honor que en tu -es... Gentil home, yo t prech per aquell be e per aquella honor que es -en tu» (I, 17 i 18). - - - - - XVIII - - I. «Beltenebros...»—II. «... es la que merece ser señora de todo el - universo mundo...»—III. «Soberana y alta señora...»—IV. «voto hago - solene a quien puedo...» (_Don Quijote_, I, 25.) - - -I.—En Clemencín (II, p. 285), en parlar d’aquest pseudònim que usà -Amadís de Gaula quan se n’anà a Penyapobre, recorda que en el _Tirant_ -hi surt un «Tenebros» acompanyant a l’heroi en la defensa de Rodes -(cap. 100). - -II.—En el cap. 25 de la primera part és on ens diu Cervantes la família -a què pertany Dulcinea, i que no és altra que la d’En Llorenç Corchuelo -i N’Aldonza Nogales. En saber això l’escuder de D. Quixot exclama: -«—Ah! És a dir que la filla d’En Llorenç Corchuelo és Na Dulcinea del -Toboso!»; contestant-li l’heroi que aquesta «es la que merece ser -señora de todo el vniverso mundo». - -Cosa igual diu Estefania de Macedònia referint-se a Carmesina, com ja -senyalà Bowle (I, 95). Cert que en el cap. 138 es llegeix: «Axi com -Tirant es stat de la majestat de ella, qui tot lo mon senyoreja per -bellea e dignitat...»; però nosaltres esmentarem un altre passatge on -hi ha una frase quasi igual a la que és objecte d’aquesta observació; -és aquella que ens diu el novel·lista en el cap. 119: «e no m dol -dels treballs que sofert hauem, ni los que son per a venir, per hauer -trobada vostra majestat, qui es mereixedora de senyorejar lo vniuerç -mon...», i poc després, en el mateix capítol, ens diu que Carmesina: -«Be mostraua lo seu agraciat gest ab la bellea infinida, que era -mereixedora de senyorejar del mon totes les dames, si la fortuna li -hagués volgut ajudar». - -III.—Aquella graciosa carta que tramet D. Quixot a Dulcinea i de la -qual n’és portador Sanxo, fa escriure a Clemencín una llarga nota (II, -320), erudita com totes les seves que tracten de llibres o costums -cavallerescos, demostrant que això de les cartes és cosa abundosa -en les cròniques dels paladins, i aquell acabament de l’escrit de D. -Quixot, en dir que «si gustares de acorrerme, tuyo soy, y si no haz lo -que te viniere en gusto, que con acabar mi vida aure satisfecho a tu -crueldad y a mi desseo», fa recordar l’erudit crític que en el _Tirant_ -s’hi veu una carta en la que diu l’heroi a Carmesina que li digui si -vol que visqui o que mori, car en ambdós casos està disposat a obeir-la. - -Aquesta carta, de què fa menció Clemencín, es troba en el cap. 247, i -el text del fragment que recorda el dit comentarista, diu així: «si lo -vostre entendre conexera yo sia digna de resposta, sia tal e que vischa -o que fenescha prest ma vida, car nom trobe dispost sino en seguir tot -ço que per la vostra celsitut manat me sera». - -IV.—El pacífic Sanxo, que de tant anar amb D. Quixot sembla que se li -ha empeltat un xic de valentia, i que de tant sentir parlar a aquest de -llibres i fets de cavallers ja comença a aficionar-s’hi, diu que «voto -hago solene a quien puedo, que la tengo de sacar la buena respuesta del -estómago a coces y a bofetones». Hem de dir que qui encara no ha rebut -l’ordre de cavalleria, pot anar amb bufets a reclamar o pendre’s la -justícia per sa mà, però un cavaller ho deu fer d’altra manera. - -Referent a vots fets per cavallers, l’anglès Bowle (I, 96) esmenta el -fet pel rei ermità (cap. 20) i els que feren aquest i els de la seva -parentela (caps. 203 al 206), però hem de dir que en el cap. 113 s’hi -llegeix: «Lo vot que Tirant feu dauant lo rey de França a molts altres -cauallers». - -Això de fer vots era cosa corrent entre els cavallers; recordi’s el que -féu el marquès de Mantua: - - «De nunca peinar mis canas ni las mis barbas cortare, - De no vestir otras ropas ni renovar mi calzare, - De no entrar en poblado ni las armas me quitare - Si no fuere una hora para mi cuerpo limpiare, - De no comer en manteles ni a mi mesa asentare, - Hasta matar a Carloto por justicia o peleare, - O morir en la demanda manteniendo la verdade.» - -Vegeu referent als vots que feien els cavallers, ço que hem dit en la -nota VII. - - - - - XIX - - «La menesterosa doncella pugnó con mucha porfia por besarle las - manos...» (_Don Quijote_, I, 29.) - - -En Clemencín (II, p. 438), en trobar-se amb aquest passatge cervantí, -en el qual la princesa Micomicona demana un favor a l’heroi de la -Manxa, esmenta textos de l’_Amadís de Gaula_ i _Florambel de Lucea_, on -es tracta del costum de besar les mans en fer una petició. En Cortejón -(II, p. 328), que tenia sempre a mà l’obra de Clemencín, va voler fer -una nota amb materials que jo vareig donar-li, i en ella s’hi veuen -fragments de l’_Amadís de Gaula_, _Tirant lo Blanch_ i _Mio Cid_. - -Aquest acte de besar les mans, i fins els peus, a cavallers o dames, -és cosa abundosa en els llibres de cavalleries i demostra senyal -d’acatament, reverència o superioritat. - -En el mateix _Tirant_ a cada moment hi trobem exemples del que havem -dit: «Com Tirant fon dauant lo mestre, feuli honor de Rey, fica lo -genoll e volgueli besar la ma; empero lo Mestre no u consenti» (cap. -104), «... Lauors Tirant se lança als peus de l Emperador e besa li -lo peu e la ma, per la gracia que feta li hauia» (cap. 161), «... E -dites aquestes paraules, Plaerdemavida se agenolla als peus de Tirant e -volgue li besar la ma, e Tirant no u consenti» (cap. 377). - - - - - XX - - «... fué en Osuna...» (_Don Quijote_, I, 30.) - - -En Clemencín (II, p. 460), comentant aquest passatge i tractant de -l’error geogràfic dit per la princesa Micomicona, de què Ossuna és port -de mar, assenyala moltes de les equivocacions que d’aquest gènere es -llegeixen en els llibres de cavalleries, i entre els tals esmenta el -_Tirant_. - -No negarem que en el llibre escrit per En Martorell i En Galba es diu -en el cap. 404 que el rei Escariano tenia son regne «que fronterejaua -ab la Barberia en lo regne de Tremicen, e de altra part ab les Indies -e ab lo Preste Johan, e per la terra de aquest passa o corre lo riu -Tigris»; i en el 409 s’hi llegeix que «lo rey Scariano feu ajustar tots -los barons e cauallers de son regne en la ciutat de Trogodita, qui era -vna molt grandissima ciutat e la major de tota la Ethiopia... E en -aquest regne del rey Scariano, sobre la mar, vers mig jorn ha vna gran -muntanya qui lança gran quantitat de foch cremant, sens cessar james, -e en aquest regne de Ethiopia ha molts grans desserts hon no habita -negu fins en Arabia, e afronta ab la mar Occeana ... lo rey Scariano -parti de la ciutat de Trogodita ab tota la sua ost e camina tant per -ses jornades per son regne, fins que fon a la fi de son regne, en vna -ciutat qui es nomena Seras, qui frontereja ab terra de Preste Johan...» - -Començarem dient que en el _Tirant_ hi ha punts geogràfics reals i -altres creats per la fantasia; els primers es troben en descriure’ns -el viatge de l’heroi a Constantinoble i llocs de l’arxipèlag grec; la -part fantasiosa o geografia idealista està en les incursions que fa -el paladí per terres africanes, i amb tot, encara hi ha un fons de -veritat, car si l’Ethiòpia és un país de l’orient africà, hi trobem la -ciutat Troglodita, situada al sudest d’Egipte. Una altra coincidència -ens fa creure que el regne del rei Escariano és l’actual Abisínia, i és -en dir-nos que és país on hi són abundosos els cavalls i orifanys (cap. -409), cosa aquesta que també trobem en el dit regne; però en contra hem -d’assenyalar que no hi existeixen volcans, si bé es terra volcànica. - -Una cosa és difícil d’afirmar, ço és: que passés el riu Tigris, com ens -diu la novel·la, però a això ha de dir-se que una bona part del país -porta el nom de Tigré, i potser això fou causa que ens parlessin del -riu Tigris, que, com se sap, pertany a la Turquia asiàtica. - -La terra dita dels negrins, o bé Ethiòpia, era l’actual Abisínia, -però una part d’ella, per tal com una altra part d’aquesta era la tan -anomenada terra del Preste Joan; si bé amb aquest nom, altres hi veuen -una bona part de la Mongòlia, on es deia que era un regne menat per un -rei cristià a qui pagaven tribut seixanta dos reietons, i encara tenia -domini sobre les Índies. - - - - - XXI - - «... dar a los escuderos...» (_Don Quijote_, I, 31.) - - -Era costum establert el que les dames o cavallers que rebien encàrrecs -o presents de persones estimades donessin «a los escuderos, doncellas -o enanos que les llevan nuevas de sus damas a ellos, a ellas de sus -andantes, alguna rica joya en albricias, en agradecimiento de su -recado», i Clemencín (II, p. 488), que d’aquestes coses pertanyents -a actes o fets cavallerescs en sabia molt, i, en realitat, pocs li -han portat avantatge, assenyala passatges de diverses cròniques -d’herois paladins, però no esmentant estrenes fetes a escuders, sinó -a donzelles. El comentador Bowle (I, p. 111) que coneixia el _Tirant_ -més que Clemencín, cita un fragment de la dita novel·la on es parla de -les estrenes que donà l’emperador a l’enviat per Tirant, consistents en -dos mil ducats, un vestit i un cavall, i l’emperadriu també li fa un -obsequi a l’igual que la infanta (cap. 134). - -A això direm que els cavallers eren molt generosos i esplèndids: -recordi’s l’obsequi que fa el comte de Salasberi al trompeta que demana -salconduit per a l’ambaixador del rei de la Gran Canaria, donant-li -«vna roba de seda e cent dobles» (cap. 14); el que fa Tirant al rei -d’armes que li porta la lletra de Kirielayson de Muntalva, donant-li un -mantell que valia més de tres mil escuts (cap. 80); o bé el regal que -féu a un captiu moro que li serví per a fer el vot (cap. 207). En el -cap. 9 d’_El VIII Libro de Amadís de Gaula_ s’hi llegeix que un enviat -d’Urganda portà una carta a l’emperador Esplandian, i que «viendo el -Emperador que el cauallero se queria boluer a su señora le hizo merced -de muchas joyas y ricos dones». - -En el _Curial_ (III, 84) es llegeix que: «L escuder sich parti, e ana -tant fins que troba Curial en Angers, e feta li primerament reuerencia, -les letres del Marques li dona, de que Curial hach molt gran plaer e -feu molta honor al portador, e li dona robes e diners». - - - - - XXII - - «... que mejor reposaria en el estrado que en la silla...» (_Don - Quijote_, I, 33.) - - -En aquest passatge no hi cap al·lusió a la novel·la cavalleresca de -Martorell i Galba; però en l’edició d’En Cortejón (III, p. 29) es parla -de la paraula _estrado_, lloc de distinció, on les senyores se sentaven -en coixins i rebien les visites, com ens diu En Covarrubias en el seu -_Tesoro de la lengua castellana_. - -Per l’exemple que del _Tirant_ es transcriu en l’edició d’En Cortejón, -es veu que l’_estrado_ era el lloc preeminent de la sala: «Apres vench -la Reyna e pres lo de vn braç e vna duquesa de l altre e axi l portaren -fins a vn bell _strado_ e posaren lo en la cadira real» (cap. 59). -L’estar les senyores en l’estrado era un costum moresc, car hi estaven -ajegudes, recolzades o assegudes sobre coixins. Metafòricament es deia -també _estrado_ a la sala on hi havia aquest lloc reservat per a les -dames. - - - - - XXIII - - «... el amor ... porque no hay fuerza que le resista...» (_Don - Quijote_, I, 34.) - - -En el cap. 34 s’hi troba la famosa novel·la del _Curioso impertinente_, -i amb els diàlegs que es llegeixen passats entre la desgraciada i feble -Camila i la seva criada Leonela li diu aquesta que el «amor ... unas -vezes buela y otras anda, con este corre y con aquel va despacio, a -vnos entibia y a otros abrasa, a vnos hiere y a otros mata; en un mesmo -punto comiença la carrera de sus desseos y en aquel mesmo punto la -acaba y concluye». Aquesta admirable definició de l’amor recorda, com -diguérem en l’edició de Cortejón (III, 45), aquella altra, admirable -també, que es llegeix en el _Tirant_, quan diu: «¿no sabs tu be que -amor es la pus forta cosa del mon, que als savis fa tornar folls e -als vells fa tornar jovens, als richs fa tornar pobres, als avars fa -tornar liberals, als trists fa tornar alegres e rients, e als alegres -fa tornar trists e plens de pensaments» (cap. 331). - -Analitzada fredament una i altra composició, hem de dir que, amb tot i -ésser admirables les dues, la de l’escriptor valencià guanya a la de -l’eminent alcalaí. - -Però hem de dir que en alguns llibres de cavalleries hi hem llegit -definicions de l’amor que demostren ridicolesa, vegeu un exemple: -«O engañoso y falso amor, ciego e mouible, que tienes fuerza para -fazer al hombre amar, e no la tienes para que conserue luengamente su -amor. ¡Bienauenturados son aquellos que son esentos de tus engaños e -falsías!» (_El VIII libro de Amadís_, 15). - - - - - XXIV - - «... por los huesos de mi padre...» (_Don Quijote_, I, 35.) - -Sap el coneixedor del text cervantí que, poc abans d’acabar-se la -lectura de la filosòfica novel·la del _Curioso impertinente_, hi ha un -gros terrabastall, produït per la lluita de D. Quixot amb el gegant, -que no és altra cosa que un dels bots de vi que tenia l’hostaler en -una cambra on hi estava D. Quixot, i en veure l’hostalera tot allò, -jura «por los huesos de mi padre y por el siglo de mi madre» que totes -aquelles molèsties han de pagar-se. - -El benemèrit Bowle (I, p. 120), en veure la frase objecte d’aquesta -nota, recorda que una dita igual l’havia llegit en el _Tirant_, i -l’esmenta (cap. 229); però hem de dir que la trobem tant justa com la -de «per vida de ma mare», «per la salut de mos fills». L’hostalera jura -pels ossos del seu pare, ço és, per una cosa estimada, per una cosa que -desitja tingui repòs, i l’emperador de Constantinoble jura pels ossos -de son pare l’emperador Albert. - - - - - XXV - - «Quitenseme delante los que dixeren que las letras hazen ventaja a las - armas...» (_Don Quijote_, I, 37.) - - -Aquesta famosa qüestió, referent a les armes i les lletres, és cosa que -ha apassionat a les gents, i fins ha fet que es publiquessin llibres -tractant d’aquest assumpte; es com escriu En Rodríguez Marín un plet -no fallat encara en última instància (_Don Quijote_, I, 37). Però hem -de dir que ni els admiradors de Minerva ni els de Març s’han donat per -satisfets. Bowle (I, 122) esmenta una obra de l’italià Bocchi _Sopra -la lite delle Armi, & delle Lettere, et á cui si dee il primo luogo -di nobilta attribuire_ (Fiorenza, 1580); Clemencín (III, 132) cita el -llibre de J. A. González, _Pro equite contra litteras declamatio. Alia -viceversa pro litteris contra equitem_ (Valencia, 1549) i _Diálogos -de contencion entre la milicia y la sciencia_, fets per F. Núnez de -Velasco (Valladolid, 1614); Cortejón copia fragments de _Triumphos -morales_ de Francisco de Guzmán (Alcalà, 1565), on també es debat -la dita qüestió; i seguint així, podria dir-se que el _Tirant_ donà -matèria a Cervantes per a tractar d’aquesta discussió, car els caps. -180-186, on hi ha la controvèrsia entre l’emperadriu i Carmesina, -defensant aquella l’ardiment i aquesta la saviesa, poden posar-se al -costat de les obres esmentades pels citats comentaristes cervantins. - - - - - XXVI - - I. «... yo hallo por mi cuenta que son perjudiciales en la republica, - estos que llaman libros de cauallerias...»—II. «... que diremos de la - facilidad con que vna Reina o Emperatriz heredera se conuuce en los - braços de un andante y no conocido cauallero...»—III. «todos los de - Don Quijote...» (_Don Quijote_, I, 47.) - - -I.—Una bona part d’aquest capítol cervantí és una forta crítica a la -novel·la medieval. Cert que en les obres cavalleresques hi ha quelcom -de monstruós i que la fantasia hi exerceix un gran paper, que hi ha -un fons un xic massa exagerat de sensualisme; però aquest goig era el -premi que percebia l’heroi després d’haver posat en perill la seva vida -en defensa dels més grans ideals d’aquell temps. Foren anatematitzats -per homs de saber, però el gros públic seguia llegint-los; foren -titllats de «sermonarios de Satanás», i la impremta els multiplicava; -es legislà que no anessin a les Índies, i fraudulentament es llegien -a Amèrica. Potser si que eren perjudicials, però ha de recordar-se -que Castella tenia la guerra amb els alarbs i que a les Índies es -conquistaven regnes, i els que aquí i allí lluitaven necessitaven -quelcom que els esperonés a fer grans fets d’armes, menyspreant la vida. - -En Cortejón (III, 291) escriu que «si á los pasajes lascivos en que -tanto abundan, si á las irreverencias de que no se eximen algunos -(_Tirante el Blanco_, por ejemplo), se añade la profanación del arte, -puesto que el principal intento de semejantes obras se cifra en el -deleite del alma; vese, por todo lo expuesto, el fundamento que tuvo el -príncipe de la novela para decir que son perjudiciales en la república -estos que llaman libros de caballerías». Potser el meu mestre en -cervantisme ho fa un xic massa fort; jo crec que eren de necessitat -els tals llibres, com ho eren les narracions dels herois carolingis -en l’època de les Creuades; recordi’s que Cervantes posa en boca de -l’hostaler que uns pocs llibres de cavalleries que té, li han donat la -vida, i que quan sent recitar «aquellos furibundos y terribles golpes -que los caballeros pegan, que me toma gana de hacer otro tanto» (I, -32), i la filla de l’hostaler i Maritornes celebren aquelles escenes -d’amor que es llegeixen en aitals llibres. - -En l’última part del nostre _Estudio crítico_ (pp. 162-170), ja -demostràrem que les crueses de llenguatge que es llegeixen en el -_Tirant_ és un segell característic de l’època, i els fets sensuals -que es relaten en la dita novel·la tenen parions en altres obres de la -literatura francesa i castellana. - -II.—Torna aquí el meu mestre a censurar «la facilidad con que vna -Reina o Emperatriz heredera se conduce en brazos de vn andante y no -conocido cauallero», i esmenta Oriana amb Amadís, Tirant amb Carmesina, -l’emperadriu amb Ipòlit i Melior amb Partinoples. Però, a excepció de -l’emperadriu, quin fet adulterí pertany al cicle artúric o bretó, i -diem això, recordant a Tristany i la muller del rei Marc i a la reina -Ginebra i Lançalot, tots els altres són fets característics del cicle -greco-asiàtic, car de tothom és sabut que Elisena entrega sa virginitat -a Perió de Gaula, tenint un fill que fou Amadís, reparant més tard la -falta comesa; cosa per l’estil fan Amadís i Oriana, pares d’Esplandià; -l’emperadriu Melior i el comte Partinoples, i Carmesina i Tirant. - -Aquests fets eren descrits en demostració que els cavallers paladins -complien quant prometien, recordant sempre i a tothora el compromís -contret i l’estima endreçada vers la dama dels seus pensaments. - -III.—En dir el capellà Pero Pereç al canonge de Toledo els llibres que -havia cremat i els que havia deixat d’executar, diu Clemencín (III, p. -389) que no està bé el dir «todos los de D. Quijote», car havien estat -lliurats de les flames _Amadís de Gaula_, _Palmerín de Inglaterra_, -_Belianis de Grecia_ i _Tirant lo Blanch_ en quant a llibres de -cavalleries, i té raó el crític, demostrant això l’alta estima que -Cervantes sentia per la novel·la de Martorell i Galba. - - - - - XXVII - - I. «... y también se atreueran a dexir que es mentirosa la Historia - de Guarino Mezquino, y la de la Demanda del Santo Grial...»—II. «... - y que son apocrifos los amores de Tristan y la reina Isseo...» (_Don - Quijote_, I, 49.) - - -I.—Ens descriu Cervantes, en el cap. 49 de la primera part del _Don -Quijote_, una conversa tinguda entre un canonge de Toledo i l’heroi -de la Manxa, tractant dels llibres de cavalleries. Com es pot -suposar, el canonge és continuador de les doctrines de Vives, Venegas -i Cano, anatematitzant les obres en les que es descriuen els fets -dels cavallers errants, dient que són pernicioses als costums, i que -solament agraden, però no ensenyen; per a D. Quixot tot quant diuen -els esmentats llibres és veritat i els seus personatges han estat sers -reals. - -Entre els molts llibres que cita D. Quixot, assenyala _La demanda del -Sancto Grial_, en la segona part del qual, amb tot hi llegir-se en la -portada que s’hi troben «los maravillosos hechos de Lanzarote del Lago -y de Galaz su hijo», no comprèn, com diu amb molta raó l’erudit Bonilla -i San Martín, la història del dit Lançalot, sinó fragments d’ella.[35] - - [35] La Secció de Filologia de l’Institut d’Estudis Catalans ha - editat el text català del segle XIV referent a la conquesta del - Sant Graal, i no és altra cosa que la segona part de _La Demanda_. - -La conquesta del Sant Graal fou feta pels herois del cicle bretó o -artúric, ço és: els cavallers de la Taula Rodona, donant fi a l’empresa -els tres més castos com Galeas, Boors i Perceval, esmentats tots tres -en el _Tirant_. - -En Bowle (_Anot._, I, p. 148), en topar el passatge cervantí objecte -d’aquesta nota, posa com a il·lustració al dit text que en el _Tirant_ -se cita el Sanct Greal, i té raó. En el cap. 182 es llegeix: «¿Qué -os diré del bon rey Artur, de Lançalot, de Tristany e sobre tots de -aquell strenu caualler Galeas, qui en companyia de Boorç e Perseual la -conquesta del Sanct Greal compliren per lur gran ardiment?» Però hem de -dir que en el capítol 37 ens parla ja d’aquests herois paladins i de la -dita conquesta, en preguntar Tirant al rei ermità «en quina edat del -mon eren stats millors cavallers», dient-li el comte de Varoych que, -de l’adveniment de la Creu a ençà, els més strenus «foren Lançalot de -Lach, Galuany, Boors e Perseual, e sobre tots Galeas, qui per virtut de -caualleria e per sa virginitat, fon mereixedor de conquistar lo sanct -Greal». Cosa per l’estil es veu en _Espejo de Cauallerias_ (II, cap. -21). - -II.—Escriu En Clemencín (III, p. 456) que «el fin trágico y lamentable -del libro de Tirante el Blanco, ... tiene rasgos de semejanza con el -desenlace del de Tristan»; i té raó, i fins crec que En Martorell i En -Galba s’inspiraren quelcom amb la mort de l’enamorat d’Isseo, i ho diem -perquè a Catalunya era molt coneguda la història del famós paladí del -cecle arturià. Diu així el text del _Tristan de Leonis_: «¡Ay Dios, -señor mio, que hezistes e criastes el mundo e todas las cosas que son -en el, e veniste por tomar muerte e passion por los pecadores saluar!; -en las tus muy benditas manos encomiendo la mi anima, que la lieues al -tu reyno, e ruego a la bienauenturada Virgen Sancta Maria que ruegue al -su fijo bendito por la mi anima, que la salue; e a vosotros, señores, -os ruego que, pues en la vida mucho me amastes, que agora en la muerte, -rogueis por mi a mi Señor Jesucristo, que yo soy digno de ver su -magestad real... E des que ouo dicho estas palabras, luego beso a la -reyna. E estando abraçados boca con boca, le salio el anima del cuerpo; -e la reyna, quando lo vio asi muerto en sus braços, del gran dolor que -ouo, reuentole el coraçon en el cuerpo, e murio alli, en los braços de -Tristan; e asi murieron los dos amados...» (cap. 83). - -Vegeu com els autors del _Tirant_ van rastrejant les paraules de -Tristany en el seu trànsit, i com Carmesina mor de manera tant o més -patètica que la muller del rei Marc. Diu l’heroi de Rocasalada en -l’oració que féu davant el Corpus Domini: «¡Senyor, per los meus grans -peccats sou vengut del cel en la terra prenint aquexa preciosa carn en -lo ventre de la sacratissima Verge Maria mare vostra y en apres nat -Deu y hom, subjugant vos a les mundanes miseries per pagar los meus -defalliments volgues comportar apres turments, cruel passio e dura -mort, posant en creu la vostra carn sacratissima; mas encara aquella -matexa carn me haueu dexada per medecina spiritual y salut de la mia -infecta e maculada anima ... y planyent los meus peccats, confesant, -loant, beneint e exalçant lo vostre sanct nom, sperant e demanant venia -e absolucio alt en paradis, puiga a la eterna beatitut e gloria...» -(cap. 468), i després descrivint la mort de l’heroi, diu que Tirant -digué: «¡Verge Maria, angel Custodi, angel Miquel, emparau me, defeneu -me! ¡Jhesus, en les tues mans, Senyor, coman lo meu sperit...» (cap. -471). Carmesina, en veure el cos mort de Tirant, «caigue sobre lo cors -smortida. Fou leuada prestament de sobre lo cors, e per los metges ab -aigues cordials e altres coses fou retornada, e cobrat lo recort, no -tarda sobre lo cors mort la ja quasi morta senyora lançar se, e la -boqua freda besar de Tirant, rompre los seus cabells, les vestidures -ensemps ab lo cuyro dels pits, y de la cara, la trista sobre totes -les altres, adolorida y stesa sobre lo cors besant la boca freda, -mesclaua les sues lagremes calentes ab les fredes de Tirant, e volent -pronunciar no podia ni sabia tristes paraules a tanta dolor conformes, -y ab les mans, tremolant, los vlls de Tirant obria, los quals primer -ab la boca, apres ab los seus vlls besant, axi de abundants lagremes -omplia, que semblaua Tirant encara mort plorant la dolor de la sua -Carmesina...» (cap. 473). - -Com s’ha pogut veure pels fragments que havem transcrit, hi ha, -comparant ambdós textos, una gran semblança. No direm que sia més -patètic el final de _Tirant_, però al nostre entendre la descripció -del desconhort de Carmesina en veure el cos inanimat del seu amant és -una pàgina sentida, que difícilment trobem pariona en altres novel·les -d’aquest gènere. - - - - - XXVIII - - I. «... y acudir otra doncella y echarle un mantón sobre los hombros, - que, por lo menos, menos dicen que suele valer una ciudad, y aun - más?»—II. «... ¿Que verle venir todas las doncellas...» (_Don - Quijote_, I, 50.) - - -I.—L’ésser tractats els cavallers errants amb gran esplendidesa en -els castells i palaus on s’hostatjaven, és cosa que es veu de manera -abundosa en els llibres de cavalleries, per això resulta d’una immensa -força còmica l’arribada i tracte que donaren a D. Quixot en l’hostal -que ell va pendre per castell. - -En aquest capítol el novel·lista castellà va esmentant fets que recorda -d’haver-los llegit en les cròniques cavalleresques, i entre els tals -s’hi veu ço que coneixem, per figurar com epígraf a la present nota, -cosa aquesta que la trobem esmentada en molts llibres d’aquest gènere. - -En Bowle (_Anot._, I, 153) assenyala un passatge del _Tirant_, que es -llegeix en el cap. 60; referent a la bella Agnès, filla del duc de -Berri i parenta de la Reina d’Anglaterra, la qual donzella «si vestia -robes que valguessen lo preu de vna ciutat, no pensaua en donarles». -Aquest mateix passatge del _Tirant_ el veiem citat per Clemencín (III, -479) i Cortejón (III, 339). - -Però hem de dir que aquesta comparació figura ja en altres obres de -cavalleries, com fa assaber En Bowle, que esmenta un passatge de -_Espejo de Caballerias_ (II, 52), i En Clemencín en un del romanç del -marquès de Mantua. - -En Clemencín (III, 480), en tractar del passatge, que diu: «¿Que verle -servir todas las donzellas, guardando un maravilloso silencio?», -que també és abundós en els llibres de cavalleries, cita aquell fet -del _Tirant_ en el qual l’heroi, després d’haver vençut a Tomàs de -Muntalva, sortí del camp clos acompanyat de dones i donzelles, «e -Tirant ana a cauall armat, axis com staua e acompanyaren lo fins a -l apartament del Rey; alli lo desarmaren les donzelles e los metges -curaren-lo, e vestis un manto de brocat, forrat de marts gebelins quel -Rey li dona, e feu lo sopar ab ell» (cap. 84). Exemple aquest citat -també en l’edició de Cortejón (III, 340). - - - - - XXIX - - «... ¿quié mas acomodado y manual que Tirante el Blanco?...» (_Don - Quijote_, II, 1.) - - -Escriu En Clemencín (IV, 18) que no entén ço que diu Cervantes -referint-se al _Tirant_, i afirma que D. Quixot parla aquí com a -foll, «acertando unas veces, errando otras, y delirando siempre». -Nosaltres donàrem al nostre mestre tots els apuntaments perquè -contestés a l’esmentat crític, demostrant-li que no coneixia el -llibre d’En Martorell i d’En Galba, i qui llegeixi la nota de -l’edició d’En Cortejón (IV, p. 46), trobarà que Cervantes qualificà -amb justesa a l’heroi de Rocasalada. Diu així el final de la nota: -«Covarrubias escribió: “_Acomodado_, el aprovechado, y el que tiene -lo que honestamente ha menester.” Ahora bien: aprovechado, en verdad, -fué Tirante el Blanco, que por el solo esfuerzo de su brazo llega -a ser príncipe y césar del imperio griego. También es _acomodado_, -en conformidad a nuestro léxico, quien, como él, puede señalar en -su testamento “cent milia ducats que sien distribuits a coneguda e -voluntat dels dits meus marmessors ... e muan que de mos bens sien -donats a cascu de mon linatge qui s trobaran presents en lo meu obit -cent milia ducats; mes leix a cascu de mos criats e servidors de -casa mia cinquanta milia ducats...” (cap. 469). _Manual_—dice el -_Diccionario de Autoridades_—se llama al hombre que tiene el genio -dócil y es muy fácil en hacer cuanto le mandan. Y, ¿quien más manual -que Tirante? ¿No es por ventura dócil el que, como él, abrazado a las -rodillas de Ricart, le ofreció su vida? (cap. 114). ¿No es en extremo -dócil quien, presto a una sencilla indicación, va desde Sicilia a -Grecia para defender al Emperador (cap. 115), padre de Carmesina? ¿No -es manual el que, como Tirante, realiza con carino, con verdadera -sumisión, cuanto desea la joven princesa?» - - - - - XXX - - «Nunca hazañas de escuderos se escribieron...» (_Don Quijote_, II, 3.) - - -En Clemencín (IV, p. 46) escriu que no està en el cert en dir això D. -Quixot, per tal com d’alguns escuders se’n diu quelcom, com d’Ipòlit, -escuder de Tirant. Té raó el crític. En el _Tirant_ es parla molt de -l’aimant de l’emperadriu, i després marit d’aquesta. Poc o molt, en els -més dels llibres de cavalleries es fa menció dels escuders que porta -l’heroi; però, al meu entendre, no es això el que volia dir el famós -cavaller manxec, volia donar a entendre que de cap escuder se n’havia -fet una crònica o una història a part. - - - - - XXXI - - I. «... y en todo trance y en toda ocasion los acometemos sin mirar - en niñerías, ni en las leyes de los desafíos, si lleva o no lleva mas - corta la lanza o la espada, si trae sobre si reliquias o algun engaño - encubierto...»—II. «... no solo de vn reino.» (_Don Quijote_, II, 6.) - - -I.—En aquella saborosa conversa que té D. Quixot amb sa neboda i la -seva majordona, el primer assenyala que hi han d’haver dues classes -de cavallers: cortisans els uns i errants els altres, comodaticis -els primers i soferts els segons, i que aquests, demés de soferts, -en trobar-se en cas apurat, embesteixen sense mirar si les armes són -iguals, si són encantades, ni si tenen superioritats els contraris, -etc., etc. - -Aquest passatge fa recordar a Clemencín (IV, 101) les armes amb què -lluitaren Tirant lo Blanch i D. Kirielayson de Muntalva, armes iguals -les de ambdós cavallers com les detalla el de Rocasalada en el cap. -79; però hem de dir que en fer la nota referent a aquest passatge en -l’edició de Cortejón (IV, 109), esmentàrem una altra cita del _Tirant_ -on la lluita es fa amb armes desiguals, ço és: «Lo Rey Hermita portaua -una lança ab lo ferro ben smolat, e vna pauesina en lo braç, l espasa -e un punyal; lo Rey Moro portaua un arch de flexa, spasa, e al cap una -ceruellera ab moltes toualloles embolicades» (cap. 19). - -El desafiament acostumava a fer-se gairebé sempre amb armes iguals, -car aquestes generalment es detallaven en el cartell; vegeu les que -figuren en l’encontre entre Tirant i el Senyor de Viles-Ermes (cap. -65) i les que se citen en els albaràs que els quatre cavallers germans -d’armes presentaren al rei d’Anglaterra (caps. 70-71 bis). Però es -compendrà fàcilment que en els tornejos i camps closos, com hi havien -reis d’armes que dirigien la lluita, estipulaven abans les armes que -havien d’usar cada cavaller i altres condicions; però en ple camp, en -trobar-se dos cavallers i voler pendre l’un a l’altre la donzella que -duien per companyia, o privar-li el pas, o bé un acte molt fútil que -es veu que únicament era per a lluitar, aleshores no miraven si les -armes eren iguals o no, o si eren «falses o disimulades». Vegeu, si -no, a cada pas els encontres que té Curial anant a la ventura amb la -formosa Larta, com sovintegen les lluites que té amb altres cavallers -i en especial amb el senyor de Monbrú, que li vol pendre la companya -(_Curial_, II, 24). - -També es tracta, en l’epígraf d’aquesta nota, de l’ús que hi havia en -què els cavallers portessin relíquies, penyores de llurs estimades, -etc. En Clemencín recorda que en el _Tirant_ es diu que l’heroi portava -«un fragmento de la verdadera cruz en un relicario», i en l’edició de -Cortejón nosaltres transcriguérem aquest passatge del _Tirant_: «... e -encara per major seguritat sua, pres un reliquiari que ab si portaua -en que hauia del Lignum Crucis hon lo fill de la casta donzella hauia -posades les sues precioses spatles. E feu li posar les mans a la -Princessa» (cap. 272). - -Aquest costum de portar relíquies era cosa abundosa en els cavallers. -Vegeu els exemples de l’_Amadís de Gaula_, _Amadís de Grecia_, -_Historia de la vida y hechos del Emperador Carlos V_, _Lisuarte de -Grecia_, _Lepolemo_, i _Belianis de Grecia_ esmentats per Bowle, -Clemencín i Cortejón. La superstició feia molt en l’ànim dels -lluitadors; recordi’s que en el _Tirant_ es llegeix com el famós paladí -es presenta davant de l’emperador portant sobre la cota una camisa de -dona, dient: «que si aquest sabés la virtut que te la dita pessa de -roba, en quedaria admirat» (cap. 132). - -II.—En l’entusiasme de la conversació, diu D. Quixot, que cavaller -hi ha que ha salvat la vida no a una persona, sinó a tot un regne; i -Clemencín (IV, p. 106) esmenta, entre altres cavallers, a Tirant, que -salvà a Rodes i l’imperi de Constantinoble. - - - - - XXXII - - «... el aucto de las Cortes de la Muerte...» (_Don Quijote_, II, 11.) - - -En anotar Clemencín aquest passatge cervantí (IV, p. 192) recorda que -en el _Tirant_ es fa menció dels entremesos que es feien amb motiu de -la festivitat del Corpus; i té raó el crític, car en el cap. 283 es diu -que la vídua Reposada tenia «vnes vestidures de la festa del Corpus -Christ». - -Vegeu la nota VIII. - - - - - XXXIII - - «¡Mala pascua me de Dios, y sea la primera que viniere!» (_Don - Quijote_, II, 13.) - - -Aquesta frase feta, pròpia per a donar més força a una cosa que s’alaba -o vitupera, la usa l’escuder de D. Quixot per a celebrar el seu ase. - -En Bowle (_Anot._, II, 33) esmenta un passatge del _Tirant_ on s’hi veu -la dita frase, però en sentit invers; és aquell en què un mariner turc -parla de manera despectiva de l’heroi: «Bona pasqua vos done Deu, dix -lo mariner, car vos lo conexeu be e conexeu la sua gran tracio que ha -feta e fara» (cap. 163). - - - - - XXXIV - - «... en la daga...» (_Don Quijote_, II, 23.) - - -El comentador Clemencín (IV, p. 427), que sempre que pot dóna mostra de -la seva nombrosa lectura, en tractar d’aquest punt quixotesc, que no -és altre que la diversitat de criteri de si fou un punyal o una daga -l’eina amb què Montesinos havia arrancat el cor d’En Durandart per -fer-ne entrega a la dama d’aquest, Na Belerma, escriu que en el romanç -es diu que - - «Con una pequeña daga sacabale el coraçon». - -L’escuder de D. Quixot digué si el dit punyal era d’En Ramon d’Hoces, -dit el «Sevillà», famós daguer del temps de Cervantes; i a propòsit -d’això En Clemencín ens esmenta les dagues genoveses de què es fan -menció en el _Tirant_ (cap. 65). Cert que les dagues genoveses, com més -tard les armadures de Milà, tenien nom universal, però en Suárez de -Figueroa, en _Plaça Universal_, ens diu, referent als armers genovesos, -«que valen comunmente poco, si bien tienen apariencia de buenos». - - - - - XXXV - - I. «... este buen hombre, que me ha pedido encarecidamente que vaya - a poner en la caballeriza a un asno suyo que está en la puerta del - castillo.»—II «... Seis doncellas le desarmaron y sirvieron de - pajes...» (_Don Quijote_, II, 31.) - - -I.—El que demana l’escuder del cavaller manxec és una cosa que havia -sentit a dir al seu amo parlant de Lançalot: - - «Nunca fuera cavallero De damas tan bien servido - Como lo fué Lanzarote Cuando de Bretaña vino - Que dueñas curaban del princesas del su rocino.» - -En l’edició de Cortejón (V, 108) s’esmenta un passatge del _Tirant_, on -es diu que l’estrenu cavaller, «ab voluntat dels jutges del camp e dels -fels, obriren li la porta del camp, e les donzelles qui ja speraven per -rebre l per que hauien vist mort l altre caualler, e ab molta alegria -lo reberen e ab molta honor lo acompanyaren fins al seu aleujament» -(cap. 72). I ço demostra, comparant aquest text de Martorell i Galba -amb el de Cervantes, fins a quin punt hi ha força còmica en les -paraules que diu l’escuder de D. Quixot a D.ª Rodríguez de Grijalba: -«Les donzelles prestament foren a la porta del camp e demanaren als -fels que ls fos restituhit lo lur caualler. Los fels los feren obrir -les portes, e les donzelles prengueren lo cauall de Tirant per les -regnes e ab molt gran honor lo se n portaren al seu alleujament, -desarmaren lo e curaren li la nafra que tenia al coll...» (cap. 59). - -II.—Hostatjats l’amo i criat en el palau dels ducs, just era que -els tractessin com representaven ésser, millor dit, com creien que -eren, per això trobem just, coneixent el text d’algunes cròniques -cavalleresques, ço que diu el novel·lista, que «seis doncellas le -desarmaron y sirvieron de pages». - -Bowle (_Anot._, II, 83) i Clemencín (V, 133) assenyalen passatges -d’alguns llibres de cavalleries on es descriu ço que les donzelles del -palau dels ducs feren a D. Quixot, però el primer recorda que en el -_Tirant_ hi ha quelcom per l’estil, i transcriu dos passatges; hem de -dir, però, que no són els únics on les donzelles fan important paper, -ja fent d’escuder o d’acompanyant, per tal com llegint els passatges -en què el jove paladí es troba en la cort del rei d’Anglaterra, poc -després d’ésser armat cavaller, el veiem acompanyat per donzelles en -sortir del camp clos on lluità amb el senyor de les Viles-Ermes, els -reis de Frisa i Polònia, els ducs de Bavera i Burgunya, i amb Thomas de -Muntalva (caps. 67-84). - -Vegeu, referent a aquest tema, la nostra nota IV. - - - - - XXXVI - - I. «... y assi segun las leyes del maldito duelo...»—II. «... - cirimonias...» (_Don Quijote_, II, 32.) - - -I.—En Cortejón (V, p. 128), en una llarga nota tractant de si D. Quixot -pogué qualificar de manera despectiva el desafiament, esmenta el títol -dels dos capítols del _Tirant_, on es diu que l’ermità comte de Varoych -llegia l’_Arbre de batalles_ (capítol 32 i s.). - -Tots aquells que han estudiat un xic la famosa novel·la cavalleresca -saben que aquests dos capítols estan inspirats, per a no dir copiats, -del _Libre de l’Orde de Cavayleria_ d’En Lull (I-II), si bé del primer -capítol, ço és del 32, hi ha més text inspirat en el gran filòsof que -en el segon.[36] - - [36] Vegeu NICOLAU D’OLWER, _Sobre les fonts catalanes del Tirant - lo Blanch_ (Revista de Bibliografia Catalana, 1907). - -Hem tingut a mà l’_Arbre des Batailles_ de N’Honorat Bonhor i hem -de dir que, amb tot hi esmentar-se aquest llibre, Martorell i Galba -seguiren més el text lul·lià que el francès. Que podien conèixer el -llibre d’En Bonhor en llengua catalana no hi ha pas cap dubte, per -tal com En Morel-Fatio n’esmenta un còdex a la Biblioteca Nacional -de París, així com també existia en castellà, com ha demostrat el P. -Ignasi Casanovas en descriure els _Còdexs de l’Arxiu del Palau_. Però, -hem de dir que, segons les notes conegudes d’aquesta última traducció, -hi havia lleus diferències amb el text francès, per tal com ens diu -que consta de tres parts i en l’original se’n veuen quatre; també ens -assenyala que la primera part té dotze capítols, i la segona, divuit; -essent així que en la impressió lionesa que hem tingut a mà hi havem -vist nou i quinze capítols, respectivament. - -El llibre _Arbre des Batailles_ fou obra d’èxit, per tal com se’n feren -diverses edicions. Va repartit el text en quatre parts: En la primera -s’hi tracta de quina cosa vol dir batalla i de les tribulacions de -l’Església (nou capítols); en la segona, de la destrucció dels quatre -grans reialmes, que són: Babilònia, Cartago, Macedònia i Roma (quinze -capítols); en la tercera, es parla de les batalles en general, i bé -a ésser un manual de lleis cavalleresques, amb capítols que tracten -de la jurisdicció i de la senyoria, qui fou el primer jutge entre els -homes, per quina cosa es deu entrar en camp clos, quantes coses fan hom -fort i ardit, etc. (deu capítols); l’última part és la més important, -i tracta de les batalles en especial, ço és: de si el papa pot ordenar -guerra contra emperadors cristians, o bé si un emperador pot fer -guerra a l’Església; quina cosa és més útil per fer batalla, sobre -gatges de batalla, per quins motius hi ha tantes guerres, si un anglès -estudiant a la Universitat de París pot ésser presoner, el gatges de -batalla segons la llei Lombarda, dels colors de les armes, sobre la -forma i condició que ha de tenir el camp clos, etc. (cent quaranta dos -capítols). - -Llegit l’_Arbre des Batailles_ i el _Libre de l’Orde de Cavayleria_, -és més doctrinal aquest que aquell, si bé solament fa referència al -cavaller, com el títol ho indica. Llibre doctrinal del cavaller és el -d’En Pons de Menaguerra, com ho són, entre els castellans, el _Tratado -de las armas, de rieptos e desafíos_, de Mn. Didac de Valera, o el -llibre del _Caballero y del Escudero_, de l’infant Juan Manuel, si bé -aquest últim és molt inspirat, per a no dir copiat, del llibre d’En -Lull. - -II.—En Bowle (II, p. 89) esmenta la paraula «cirimonias» tal com diu -que la pronuncia l’escuder de D. Quixot, i a continuació posa un -exemple de la traducció castellana del _Tirant_ (I, p. 71) on s’hi veu -aquesta grafia. - - - - - XXXVII - - «Yo soy el sabio Alquife, el grande amigo de Urganda la desconocida.» - (_Don Quijote_, II, 34.) - - -En aquella famosa mascarada que feren els ducs en honor de D. Quixot -per a fer assaber a aquest la manera de poder desencantar a Dulcinea, -s’hi diu que passà un carro en el qual hi anava entronitzat un vell, -que digué ço que es llegeix en l’epígraf d’aquesta nota, i Clemencín -(V, 211), en un llarg comentari on demostra un devassall de lectura, -diu que: «En la tercera parte del Tirante se califica a Urganda la -desconocida de hermana del rey Artús». Té raó tan distingit crític, -però ço que ens diu és un error de Caylus, com anem a demostrar-ho. - -En el text original del _Tirant_ es llegeix: «Qui per son dret nom -nomenar se fa Morgana ... Haguda certa noticia de la venguda de -Morgana» (cap. 190). «Com la reyna _Morgana_ oir dir tals paraules ... -pero la reyna _Morgana_ prestament lo conegué...» (cap. 191). «Lavors -la reyna _Morgana_ la qual era sa propria germana ... l Emperador prega -a la reyna _Morgana_ que danças... en tal forma deuisada la reyna -_Morgana_ vingué dauant lo Emperador ... E donada fi a les danses la -reyna _Morgana_ supplica a l Emperador ... No comporta l Emperador -que la reyna _Morgana_ mes lo loas» (cap. 201). «La resposta que fa l -Emperador a la reyna _Morgana_ ... L Emperador pres del bras a la reyna -_Morgana_» (cap. 202). - -En la traducció castellana hi figura el nom de _Morgana_: «Que por su -derecho nombre Morgana se hace llamar ... porque siendo certificado de -la venida de la sabia Morgana» (III, 87). «La habla que el Emperador -hizo a la sabia Morgana ... Como la reyna Morgana oyo dezir tales -palabras al Emperador ... pero la reyna Morgana luego le conocio ... y -la reyna Morgana que era su propia hermana ... y el Emperador rogó a la -reyna Morgana que le ficiese de danzar ... la reyna Morgana tomo por -la mano a Tirante ... e dado fin a las danzas la reyna Morgana suplico -al Emperador» (III, 90). «Respuesta que hizo el Emperador a la reyna -Morgana ... el Emperador tomo del brazo a la reyna Morgana» (III, 91). - -En la traducció italiana s’hi veu el nom de _Morgana_: «Che per suo -dritto nome si fa chiamare Morgana ... che hauea piena notitia della -venuta di Morgana, la savia sorella» (V, 31). «Quando la regina Morgana -vdi dire tal parole ... ma la regina Morgana incontinenti la conoble» -(V, 32). «Allhora la regina Morgana la quale era sua propria sorella -... e lenosi de li done sedena la regina Morgana sua sorella ... Lo -Imperatore pregó molto la regina Morgana che gli piacesse di danzare -... e en tal forma la regina Morgana dinanzi al signore Imperatore -... e fatto fine a le danze la regina Morgana ando dall Imperatore -supplicando... non sopporto lo Imperatore che la regina Morgana piu il -lodasse ... il signore Imperatore presse abbraccio la regina Morgana» -(VI, 1). - -En l’arranjament francès s’hi llegeix _Urgande_: «Il y a déjà quatre -ans que nous voyegeons avec sa soeur Urgande la déconnue ... Des qu’il -fut que la sage Urgande, soeur du roi Artus... ils monterent dans le -vaisseau, où ils trouverent Urgande sur un lit noir» (II, 47). «Quand -la reine Urgande eut entendu ces paroles ... La reine Urgande le -reconnut d’abord» (II, 48). «Mais la reine Urgande tira a son doigt -un rubi qu’elle lui passa devant les yeux» (II, 52). «L’Empéreur pria -beaucoup la reine Urgande de danser» (II, 53). «Quand les dances furent -finies la reine Urgande» (II, 54). - -Com s’ha pogut veure, les traduccions castellana i italiana segueixen -el text de l’original; però en el treball d’En Caylus es canvia el nom -de la germana d’Artús amb el de la protectora d’Amadís de Gaula, i per -aquesta cosa és que Clemencín escrigué ço que li censurem. - -L’afirmació feta per l’esmentat crític cervantí ha fet que altres -escriptors afirmin que en el _Tirant_ hi figura el nom de la famosa -desconeguda, i un dels tals és l’erudit professor Teòfil Braga, qui en -la seva _Historia de la Litteratura Portuguezza_ escriu: «Na novella de -cavalleria _Tirant lo Blanch_, de 1460, apparece citada a fada Urganda -la desconocida, a qual exerce una grande parte da acçao no Amadís de -Gaula.»[37] - - [37] Oporto, 1875; p. 86. - - - - - XXXVIII - - «... pero por lo de dueña, soy de parecer que no se muevan.» (_Don - Quijote_, II, 37.) - - -En aquest passatge de l’edició de Cortejón (V, 220) s’hi veu una -nota que en part hauria de figurar en tractar en el cap. 31 de D.ª -Rodríguez de Grijalba; són aquelles ratlles on es diu que «el profundo -conocimiento que de _Tirant lo Blanch_ tenia Cervantes, por ventura fué -parte para que de la “Viuda Reposada” naciesen, muy modificados, es -verdad, los principales rasgos con que se nos trazó el cuadro de “D.ª -Rodríguez”». Això diguérem al nostre mestre ja fa uns quants anys, i -d’aleshores fins avui hem vist més manifest el paral·lelisme que es -podrien formar d’ambdós tipus. - -La viuda Reposada assenyala a Tirant defectes que diu que té Carmesina, -i cosa per l’estil fa D.ª Rodríguez explicant a D. Quixot coses -referents als seus senyors que fóra bo que callés. La primera penetra -en la cambra de Tirant desitjant tenir llarga entrevista amb ell i -acabant com vella lúbrica; la segona entra a la cambra de D. Quixot per -a parlar-li del «Aranjuez de sus fuentes», de la duquessa i dels deutes -del duc. - -Cert que la una té un esperit maquiavèlic i l’altra no és dolenta, que -aquella és sensual i aquesta recatada; però, amb tot, hi veiem certs -punts de semblança que ens han fet pensar que l’endiablada viuda féu -suggerir a Cervantes el tipus de la càndida _dueña_. - - - - - XXXIX - - «... Don Paralipómenon de las Tres Estrellas...» (_Don Quijote_, II, - 40.) - - -En Clemencín (V, p. 309) diu que el nom d’aquest cavaller, que figura -en el text cervantí, és inversemblable en boca de l’escuder de D. -Quixot, i potser té raó. Però, al nostre entendre, si l’hagués posat -en la del cavaller, fora just. També ens diu el crític que resulten -noms ridícols alguns dels que es llegeixen en el _Don Quijote_, com -Pandafilando de la Fosca Vista i Caraculiambro, i satiritza els dels -herois Cirongilio de Tràcia, Esferamundi de Grècia, Don Contumeliano de -Fenícia i Don Kirieleison de Montalvan, aquest últim es llegeix en el -_Tirant_ (caps. 74 i ss.). - -No creiem que sien ridícols els noms abans esmentats i sí fantasiosos, -cosa aquesta que no ignorava el crític; ell, tan fort coneixedor de la -literatura cavalleresca, sabia que els autors d’aquelles cròniques, -on s’hi descriuen vides d’herois paladins, recercaven noms ampulosos, -i algunes vegades compostos, així rares vegades hem vist noms de -gegants que no sien un xic llargs, com per exemple, Buzaratangedro i -Taglatalazar en el _Cirongilio de Tracia_, Atanabos i Guardacanales -en la _Demanda del Sancto Grial_, Almadrago i Dramusiando en el -_Palmerín de Inglaterra_, Alvadanzor i Famongomadan en l’_Amadís -de Gaula_ i Dramiron i Gramolias en el _Lisuarte de Grecia_ (_VIII -Libro de Amadís_). Noms compostos en podríem esmentar un sens fi i -sense anar a recercar-los en altres llibres, en el nostre _Tirant_ -hi veiem: Bellpuig, Plegamans, Malatesta, Scalarompuda, Vilesermes, -etc.; però, comparats amb els d’altres llibres, resulten que no -tenen qualificatius, com es veu en Antimón el Valiente, Ladasin el -Esgrimidor, Listoran el buen Justador, Manelí el Mesurado, Olinda la -Mesurada i altres que podríem afegir, tots ells de l’_Amadís de Gaula_. - - - - - XL - - «Del temeroso espanto cencerril y gatuno que recibió D. Quijote en el - discurso de los amores de la enamorada Altisidora.» (_Don Quijote_, - II, 40.) - - -En el comentari de Cortejón, en tractar el cap. 46 de la segona part -(V, 399), escriu que «Cervantes, al idear el tipo de Altisidora, -tuvo presente a aquella casquivana doncella que figura en la novela -caballeresca de Johanot Martorell», i segueix dient que Rojas, ço és, -l’autor d’aquell joiell que es diu _La Celestina_, en idear el tipus de -la protagonista de la seva obra, tingué present la «Trotaconventos» del -famós arxiprest de Hita. No deixa lloc a dubtes que la donzella dels -ducs, que tanta brometa fa a costa de l’heroi manxec, té molts punts de -semblança amb la donzella Plaerdemavida. - -Alegres, joves i amigues de divertir-se, ho són: Plaerdemavida, -donzella de Carmesina, i Altisidora, que ho és de la duquessa. - -Un fet que fa aquella es veu reproduït per aquesta, ens referim al -«espanto cencerril y gatuno» de què ens parla Cervantes, passatge -inspirat en el fet que fa Plaerdemavida posant gatets a la finestra -de l’habitació d’Estefania la nit aquella que celebrà «oficialment» un -fet que havia consumat abans (cap. 220). Hem de dir que Clemencín (V, -p. 426) en topar el passatge quixotesc que esmenta «un gran saco de -gatos», ja va recordar el passatge del _Tirant_. - -En fer la nota referent a aquest passatge en l’edició Cortejón (V, -408) insinuàrem la idea que la lluita que té l’heroi de la Manxa amb -els gats que donaren fi a la serenata que cantava D. Quixot, bé podia -ésser una paròdia d’aquelles lluites que es veuen en els llibres de -cavalleries, on un paladí té singular combat amb una fera, com es -llegeix en _El VIII libro de Amadís de Gaula_, cap. 6, on Lisuarte -té una accidentada lluita amb una lleona, i el nostre Tirant amb un -alà del príncep de Gales (cap. 68), i en el _Curial_ s’hi descriu una -lluita d’aquest, qui usa el nom de Joan, amb dos lleons (III, 72). - -Hem de fer notar, referent a aquest encontre, que diu D. Quixot: -«—¡Afuera, malignos encantadores! ¡Afuera, canalla hechiceresca!» -I poc després: «—Déjenme mano a mano con este demonio, con este -hechicero, con este encantador.» En la dita obra de Martorell i Galba, -diu el paladí, referint-se a l’alà: «Jo no se si ets diable o cosa -encantada...», i després en conèixer que l’animal tenia por de les -armes, diu Tirant, llençant-les: «No vull que diguen de mi que ab armes -sobergues me so combatut ab tu». Hem de dir que els jutges donaren el -premi de la batalla a Tirant, «com si hagués vençut un caualler en -camp, e manaren als reys d armes, herauts e porsauants, fos publicat -per tots los stats e per la ciutat, de la honor que a Tirant fon donada -en aquell dia». - - - - - XLI - - «... Querria pues, señor mio, que vuessa merced tomasse a cargo el - deshazer este agrauio, o ya por ruegos o ya por armas, pues segun todo - el mundo dize, vuessa merced nacio en el para deshazerlos, y para - endereçar los tuertos y amparar los miserables...» (_Don Quijote_, II, - 48.) - - -El benemèrit Bowle, en topar amb el text cervantí que figura com -epígraf a aquesta nota, posa per tota aclaració (II, p. 118) aquell -passatge del _Tirant_ que diu que «com a bon caualler e virtuos me fas -proferta de ajudar e valer me en la gran necessitat e congoxa en que so -posada, encara que per art de caualleria y sies obligat defendre les -persones desemparades...» (cap. 324). - -En el _Libre de l’Orde de Cavayleria_ d’En Lull, ja es diu, en tractar -«del ofici que pertany a cavayler», que «ofici de cavayler es mantenir -vidues, orfens, homens despoderats», i això mateix pensa fer D. Quixot, -com ens diu Cervantes en el capítol primer de la primera part, en -escriure que vol «deshacer todo género de agravio». Mestre Lull, en -glossar el passatge anterior, ens diu que: «si Deu ha donat uyls al -menestral per so que vege obrar, al home peccador ha donat uyls per so -que pusque plorar sos peccats; e si al Cavayler ha donat lo cor, perque -sie cambre on stie le nobilitat de son coratge, al Cavayler qui es en -se forse e en son honrament, ha donat cor, per so quey sie pietat de -merce a ajudar e a saluar e a guardar aqueyls, qui leven los uyls ab -plors e lurs cors ab speranse als cavaylers....». I casualment això -últim fa Na Rodríguez demanant a D. Quixot que la defensi del greuge -que li han fet. - -Llegeixi’s la contestació que dóna l’heroi de la Manxa a Na Rodríguez -(II, 52), i es veurà que és, en síntesi, ço que diu l’ermità de Randa, -que deu fer el cavaller. - - - - - XLII - - «... y que le ha de cumplir la palabra que le dio de ser su legítimo - esposo, o morir en la demanda.» (_Don Quijote_, II, 52.) - - -En el famós desafiament, que no va arribar a execució, que anaven a -tenir D. Quixot amb Tosilos, el criat del duc, diu l’heroi manxec que -farà que doni paraula de casament a la filla de D.ª Rodríguez «o morir -en la demanda». Aquesta frase cavalleresca equival a morir defensant -una paraula. - -En Bowle (_Anot._, II, 124) assenyala un passatge del _Tirant_ on es -fa una al·lusió a aquesta frase; és aquell que diu l’heroi quan es -troba en el moment àlgid de la lluita amb les naus del gran Caramany: -«Ab damnatge de la mia persona, dix Tirant, yo t pendre o morre». Ço -és: «moriré en la demanda», que diuen els castellans (cap. 164). En el -_Paris y Viana_ s’hi llegeix la frase «morir per tal empresa» (núm. -1170). - - - - - XLIII - - «... que me digas quien eres y si eres alma en pena...» (_Don - Quijote_, II, 55.) - - -En caure l’original ex-governador de la Baratària a l’avenc o fossar -que hi havia entre el palau dels ducs i la famosa ínsula, i en sentir -D. Quixot una veu fonda que demanava auxili, ens diu el novel·lista que -l’heroi manxec s’apropà a la boca de l’abim i el conjurà, dient-li: si -era ànima en pena. Cosa igual fa el vescomte de Branches i l’escuder de -Tirant, Ipòlit, quan el famós paladí caigué de regular alçaria, després -d’haver passat delitosa nit prop de la seva estimada Carmesina. Diu el -vescomte en sentir una veu que es planyia: «Qui s vulla que tu sies, jo -t deman de part de Deu que m digues si est anima qui vas en pena o si -est cors mortal que hajes mester ajuda...» (cap. 234). - -Aquest passatge del Tirant figura com il·lustrant el text cervantí que -es llegeix d’epígraf a aquesta nota, en els comentaris fets per Bowle -(II, 131), Clemencín (VI, 127) i Cortejón (VI, 91), però a aquesta -última edició hi afegirem un altre exemple tret del llibre _Cauallero -Venturoso_ (I, 14). - - - - - XLIV - - I. «... que se llegó el dia de la batalla aplaçada...»—II. «Los juezes - se pusieron en su cadahalso...»—III. «Partióles el maestro de las - ceremonias el sol...»—IV. «y el niño ceguezuelo a quien suelen llamar - de ordinario Amor...» (_Don Quijote_, II, 56.) - - -És el cap. 56 del _Don Quijote_ un dels més interessants, referent a -descriure els preparatius que es feien en el camp clos i en pintar -els començos d’aquells actes, en els quals es demostraven la força, -destresa, agilitat i valentia dels combatents. - -I.—Ens diu Cervantes que «llegó el dia de la batalla aplazada», i -aquesta frase fa recordar a Bowle que en el _Tirant_ se’n llegeix -una molt semblant; és aquella que diu l’heroi del famós llinatge de -Rocasalada al Gran Caramany: «No s sab de nostre recordacio major -defalt en hun Rey, car semblant es stat al rey de Apollonia que volent -l emperador de Alamanya dar li batalla, a la asignada jornada molt -vergonyosament fogí, e en lo camp lo dexa» (cap. 167). - -Aquesta és una frase cavalleresca, per tal com el mateix Bowle (II, -132) esmenta textos del _Olivante de Laura_ (III, 21), _El verdadero -suceso de la famosa batalla de Roncesvalles_ (XXXII, 70) i _Espejo de -Cavallerias_ (I, 101). - -En el mateix _Tirant_ podem esmentar passatges que també fan recordar -el que serveix d’epígraf a aquesta nota; un d’ells és aquell que es -llegeix en el cap. 72, i diu: «Venint lo dia que era asignat pera fer -la batalla», i l’altre es veu en el cap. 81: «Lo dia asignat de la -batalla, Tirant, per guanyar a nostre Senyor de sa part...», i posats -a assenyalar textos d’altres obres, podríem dir que en el _Curial_ -s’hi llegeix: «Vengué lo jorn de la batalla», (II, 102), i en _Paris y -Viana_: «Lo jorn del torneig arrivat ... vengut lo jorn del torneig...» -(núms. 130 i 236). - -II.—En descriure el camp clos que havien fet per al desafiament de D. -Quixot amb l’enganyador de la filla de D.ª Rodríguez, ens fa assaber -el novel·lista que havia manat el duc que davant «de la plaza del -castillo se hiciese un espacioso cadahalso donde estuviesen los jueces -del campo», i una cosa per l’estil es feia en tots els rencs, palencs -o camps closos. En el que féu fer Suero de Quiñones per a defensar -el seu _Passo honroso_, es diu que hi havia set «cadahalsos», que no -eren altra cosa que tribunes on hi tenien seient els mantenidors, -aventurers, convidats, persones principals, etc., i dins el clos, però -enfront l’un de l’altre, se n’hi alçaven dos: «el uno era para los -jueces, e para el rey de armas e farautes e trompetas e escrivanos, e -el otro para los generosos, famosos honrados caualleros que viniessen a -honrar el Honrado Passo». - -En el _Tirant_, alguna vegada s’esmenta aquest lloc reservat en els -closos, i En Bowle (_Anot._, II, 132) cita un text del cap. 81 on -es descriu l’accidentat desafiament del fill del senyor de Marca de -Tirania amb Thomas de Muntalva, i es llegeix: «Fet aço los jutges -pujaren en son cadafal...» Però hem de dir que en altres passatges de -la dita novel·la hi veiem també això mateix: «Lo jutge feu railles en -lo camp, e posa lo hu en una railla e l altre en l altra, e manals negu -no s mogues fins a tant que ell ho digues; taillaren rames de un arbre, -per que lo jutge pogues star a manera de cadafal» (cap. 65). - -Passatges on es parla i descriuen els cadafals que feien en els camps -closos abunden en els llibres de cavalleries. En _Oliveros de Castilla -y Artús d’Algarbe_ (cap. 23) es parla del que féren per a Helena, -la filla del rei d’Anglaterra, en el qual, després d’haver-hi pres -seient aquesta, «se assentaron las damas en el cadahalso, cada una en -su grado, e luego subieron quatro juezes deputados para que juzgassen -quien leuaua lo mejor del torneo». També en el _Curial_ (II, 102) s’hi -llegeix una animada descripció d’un torneig on hi prenen part Curial, -Aznar, Sanglier i Guillalmes de la Tor. - -III.—També es diu que «partioles el maestro de ceremonias el sol», -i en el _Tirant_ (cap. 81) ja se’ns diu el per què es feia aquesta -cosa, «perque no donas mes en la cara a l hu que a l altre». Passatge -aquest esmentat ja per Bowle (II, 133). En quasi tots els llibres de -cavalleries hi troba el llegidor descripcions detallades de tot quan -es feia en les lluites en camp clos, i es comprèn l’entusiasme que -despertaven, trobant justes les paraules de l’autor de _Curial_, en dir -que el desafiament de què hem fet menció abans, «despullà les grans -ciutats, roba les viles de gents e los castells lexa sens guardians». -Avui dia en les festes esportives és costum assenyalar-se els jugadors -que han de jugar de cara al sol, car, com es compendrà, lluiten amb -desaventatja. - -En el _Palmerín de Inglaterra_ (I, 89 i 94) s’hi troben exemples -d’això, com també n’hi ha en _Olivante de Laura_ (III, 8), _Espejo de -Cavallerias_ (I, 76), _Amadís de Grecia_ (II, 62), _Romancero Durán_ -(núm. 1,228) i _Primavera y Flor de romances_ (núm. 14). - -IV.—En molts llibres de cavalleries s’hi veuen definicions de l’Amor, -però hem de dir que en cap d’ells hi hem sabut trobar una descripció -tan ben feta com la que es llegeix en el cap. 331 del _Tirant_ i que -hem esmentat en la nota XXIII. - -En fer el comentari del volum VI de l’edició Cortejón (VI, 115) i topar -amb el passatge cervantí objecte d’aquesta nota, pensàrem tot seguit -amb aquelles magistrals ratlles del _Tirant_, però també copiarem una -altra definició, digne companyona d’aquesta, ens referim a un fragment -que es llegeix en el _Don Quijote_, el qual diu així: «el amor ni mira -respetos ni guarda términos de razón en sus discursos, y tiene la misma -condición que la muerte, que así acomete los altos alcázares de los -reyes como las humildes chozas de los pastores, y cuando toma entera -posesión de una alma, lo primero que hace es quitarle el temor y la -vergüenza» (II, 58). - -Comparis el text cervantí i el del _Tirant_, amb aquella definició -que del fill de Venus em fa l’autor del _Cirongilio de Tracia_, i es -veurà quina manera de pensar més diferenta! Escriu Bernardo de Vargas: -«Su nombre es amor, amor le llaman los que le conocen, conócenle los -que le vieron, viéronle los que no debieran guardarse de su traición, -traición bienaventurada es la suya, suya es la gloria sin par, sin par -es el tormento que da por pena, pena que en gloria redunda, redunda en -entero contentamiento y placer, placer es que no viene sin tristeza, -tristeza a quien siempre sigue la muerte, muerte que es causa de nueva -y más bienaventurada vida, vida que no carece de alteración, alteración -que robó mis sentidos, sentidos no bastan a resistirle, resistirle es -locura, locura es darle lugar» (I, 30). - -Com haurà pogut veure el llegidor, el text del _Tirant_ es més sobri i -filosòfic que el de Cervantes, el d’aquest està bé; però el de Vargas -es irressistible. Llegida aquesta definició de l’Amor, acudeix tot -seguit a la memòria aquells intrincats paràgrafs que sovintegen massa -en les cròniques cavalleresques i que el famós alcalaí es burlà posant -a la vergonya el feixugós estil de Feliciano de Silva, l’autor de: «La -razón de la sinrazón que a mi razón se hace, de tal manera mi razón -enloquece que con razón me quejo de la vuestra fermosura.» - -Vegeu la nota XXIII. - - - - - XLV - - I. «Que justos por pecadores | Tal vez pagan en mi tierra...»—II. - «Barrabas te acompañe | Alla te avengas...» (_Don Quijote_, II, 57.) - - -I.—Poc abans d’anar-se’n D. Quixot i Sanxo d’aquell palau on tants -escarnis i bromes un xic pesades els feren, l’aixerida Altisidora -endreça una cançó demanant a l’heroi cavaller unes futeses que diu li -havia pres; i en la dita cançó s’hi troba la frase «pagar justos por -pecadores», frase aquesta que es llegeix en el _Tirant_, com ja féu -observar Bowle (II, 135). - -Té raó el comentarista anglès; la princesa Carmesina, en donar consells -a Tirant perquè es guardi de les males arts del duc de Macedònia -(cap. 125), li diu que «no es novella cosa paguar los justs per los -peccadors». - -II.—La cançó d’Altisidora és còmica en extrem, però tota ella és una -imprecació. Quan férem el comentari d’aquest passatge en el volum VI de -l’edició de Cortejón hi posàrem, com fent joc amb les paraules que diu -la donzella de la duquessa, unes altres que es llegeixen en el _Tirant_ -en boca d’Elíssea, donzella de l’emperadriu. - -En veure la dita cambrera profanat el llit de l’emperador, exclama: -«Prech al subirà Deu que corona de foch al cap li veja yo posar; si es -Duch, en carçre perpetua lo veja yo finar; si es Marqués, de rabia les -mans e los peus li veja jo menjar; si es Comte, de males armes dega -morir; si es Vescomte, amb spasa de turch lo cap fins al melich lo veja -yo en un colp partir, e si es Caualler, en fortuna valida en la mar -tota pietat a part posada en lo mes fondo fine sos dies» (cap. 262). - -Ja diguérem que no crèiem que Cervantes, en escriure aquest passatge -del _Don Quijote_, recordés el del _Tirant_, però es veu que Elíssea i -Altisidora sabien endreçar malediccions. - - - - - XLVI - - I. «... que él le sacaría a pesar de toda la morisma...»—II. «... y - allí le encontró con tan poderosa fuerza, sin tocarle con la lanza, - que la levantó al parecer de propósito...» (_Don Quijote_, II, 64.) - - -I.—Ens diu En Clemencín (VI, 318) que «Don Quijote era más valiente -y animoso que Tirante»; esmenta el fet aquell en el qual ens diu -el novel·lista que Tirant rescatà a Alexandria més de quatre cents -captius, gastant en el rescat una quantiosa fortuna. Nosaltres ja -diguérem, en fer la nota d’aquest text cervantí per a l’edició d’En -Cortejón (VI, 344), que l’heroi de la Manxa era, no més valent que -l’enamorat de Carmesina, sinó més temerari; Tirant és un veritable i -sapient estratega, D. Quixot un atolondrat que no mira el perill. - -II.—A aquest capítol ens descriu el novel·lista el desafiament del -cavaller de la Manxa amb el de la Blanca Lluna, diu que aquest aixeca -la llança «al parecer de propósito» probablement per a no fer mal a -D. Quixot i si fer-lo caure de cavall, que, segons com ho hagués fet, -hauria pogut tenir conseqüències fatals; però el cavaller contrari -havia de pensar fer el menor mal possible a l’heroi manxec. - -Clemencín, en llarga nota (VI, 325), esmenta passatges de llibres de -cavalleries on els lluitadors aixequen les llances i passen sense -ferir-se, i cita el cas de Diafebus i Tirant en el torneig descrit en -el cap. 189. - -En Menaguerra, ens diu en el cap. 10 del seu interessant tractat _Lo -Cavaller_, que «si l caualler passant carreres la lança alçara per no -encontrar a l’altre venint desbaratat o ab lança perduda, tal alçar de -lança no es de alguna estima», i això fa Diafebus, qui no volia lluitar -amb Tirant; però com aquest desitjava venjar l’afrenta que havien rebut -els seus amics i a l’ensems no coneixia que el cavaller guanyador era -Diafebus, per això en veure que no podia abatre el vencedor, perquè -aquest feia les carreres amb la llança alta, llençà Tirant amb mal -humor les armes i es retirà del renc. - - - - - XLVII - - «... alabole la liberal condición del lacayo Tosilos...» (_Don - Quijote_, II, 67.) - - -Analitzant el verb _alabar_ es cita en l’edició d’En Cortejón (VI, p. -396) l’exemple de Cervantes esmentat en la nota XXIX, en dir «y el -nunca como se debe _alabado_ Tirante el Blanco». - - - - - XLVIII - - I. «... y los duques hizieron lo mismo inclinando algun tanto las - cabeças...»—II. «... dispón de seis camisas...» (_Don Quijote_, II, - 69.) - - -I.—Fa assaber En Clemencín (VI, p. 376) que en el _Tirant_ s’hi llegeix -un passatge per l’estil; és aquell que es veu en el capítol 52, on es -diu que els vint-i-sis cavallers que estaven preparats per a fer armes -«no s mogueren gens, si no que ab lo cap saludaren lo Rey...». - -II.—A l’acabament del cap. 69, diu Cervantes que, després d’haver -passat Sanxo fortes engúnies amb la mitra al cap i la vesta amb flames -pintades, la xiroia Altisidora va oferir-li sis camises que «si no son -todas sanas a lo menos son todas limpias». - -Aquest fet fa recordar a Clemencín (VI, 390) que en el _Tirant_ -s’esmenta que l’heroi obtingué una camisa de la princesa Carmesina i se -la posà a l’anar a lluitar contra les hosts del Soldà i del Gran Turc -(cap. 132). - -Hem de dir que no hi veiem cap semblança entre el fet descrit en el -_Don Quijote_ i el de _Tirant_. Ço que fa l’heroi de Rocasalada portant -un objecte propietat de la seva estimada, és cosa que veiem executar a -molts altres cavallers; és demostració de l’amor a la dama; però l’acte -de donar unes camises a l’escuder, no té res de cavalleresc. - - - - - XLIX - - «... hallose el escriuano presente, y dixo que nunca auia leydo en - ningun libro de cauallerias que algun cauallero andante huuiese muerto - en su lecho tan sosegadamente y tan christiano como don Quixote...» - (_Don Quijote_, II, 74.) - - -Les paraules dites per l’escrivà necessiten una aclaració. Es veu que -no era hom de lectures cavalleresques, i si és que ho era no coneixia -el _Tirant_, ni altres llibres d’aquest gènere literari; diem això, -perquè una de les característiques d’aqueixes obres és la següent: -L’heroi en la seva joventut lluita, no quotidianament però si molt -sovint, trobant-se amb un sens fi de batalles, desafiaments, encontres -i altres entrebancs per l’estil; ja casat i havent adquirit un regne o -imperi, ja sia guanyat per la força del seu braç, ja perquè sa muller -era princesa o bé per herència directa, reposa dels treballs portats -a cap en sa jovenesa, però alguna que altra vegada ha d’empunyar la -llança, pujar a cavall, reunir un fort exèrcit i sortir per a anar -en contra d’infidels que li han envaït el seu regne o bé algun rei -ambiciós que li vol arrabassar la corona, però a la fi triomfa de tots -els seus enemics, viu amb pau amb els reis veïns i mor tranquil·lament, -deixant el regne als seus hereus. - -Quan férem la nota d’aquest passatge cervantí en l’edició de Cortejón -(VI, 532) diguérem que en dir l’escrivà que cap cavaller havia mort tan -«sosegadamente» hi estàvem d’acord, però no en dir que cap cavaller -havia mort tan cristianament com D. Quixot. Recordi’s les últimes -paraules de Tirant i es veurà que són les d’un veritable cristià en -l’hora del seu trànsit: «¡Jhesus, fill de Dauid, hages merce de mi, -credo, proteste, confesse, penitme confie, misericordia reclame! ¡Verge -Maria, angel Custodi, angel Miquel, emparau-me, defeneu-me! ¡Jhesus, en -les tues mans Senyor coman lo meu sperit!» (cap. 471). - - - * * * * * - -En resum: Com ha pogut veure el llegidor, creiem haver demostrat que -en el _Don Quijote_ s’hi troba: 1.^r El fort coneixement que tenia -Cervantes del llibre de Martorell i Galba, i 2.^n Una influència, -propera o llunyana, de l’esmentada novel·la cavalleresca. - -*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK EL "TIRANT LO BLANCH" I "D. QUIJOTE -DE LA MANCHA" *** - -***** This file should be named 63871-0.txt or 63871-0.zip ***** -This and all associated files of various formats will be found in: - http://www.gutenberg.org/6/3/8/7/63871/ - -Updated editions will replace the previous one--the old editions will -be renamed. - -Creating the works from print editions not protected by U.S. copyright -law means that no one owns a United States copyright in these works, -so the Foundation (and you!) can copy and distribute it in the United -States without permission and without paying copyright -royalties. Special rules, set forth in the General Terms of Use part -of this license, apply to copying and distributing Project -Gutenberg-tm electronic works to protect the PROJECT GUTENBERG-tm -concept and trademark. Project Gutenberg is a registered trademark, -and may not be used if you charge for the eBooks, unless you receive -specific permission. If you do not charge anything for copies of this -eBook, complying with the rules is very easy. You may use this eBook -for nearly any purpose such as creation of derivative works, reports, -performances and research. They may be modified and printed and given -away--you may do practically ANYTHING in the United States with eBooks -not protected by U.S. copyright law. Redistribution is subject to the -trademark license, especially commercial redistribution. - -START: FULL LICENSE - -THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE -PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK - -To protect the Project Gutenberg-tm mission of promoting the free -distribution of electronic works, by using or distributing this work -(or any other work associated in any way with the phrase "Project -Gutenberg"), you agree to comply with all the terms of the Full -Project Gutenberg-tm License available with this file or online at -www.gutenberg.org/license. - -Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project -Gutenberg-tm electronic works - -1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg-tm -electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to -and accept all the terms of this license and intellectual property -(trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all -the terms of this agreement, you must cease using and return or -destroy all copies of Project Gutenberg-tm electronic works in your -possession. If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a -Project Gutenberg-tm electronic work and you do not agree to be bound -by the terms of this agreement, you may obtain a refund from the -person or entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph -1.E.8. - -1.B. "Project Gutenberg" is a registered trademark. It may only be -used on or associated in any way with an electronic work by people who -agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few -things that you can do with most Project Gutenberg-tm electronic works -even without complying with the full terms of this agreement. See -paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project -Gutenberg-tm electronic works if you follow the terms of this -agreement and help preserve free future access to Project Gutenberg-tm -electronic works. See paragraph 1.E below. - -1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation ("the -Foundation" or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection -of Project Gutenberg-tm electronic works. Nearly all the individual -works in the collection are in the public domain in the United -States. If an individual work is unprotected by copyright law in the -United States and you are located in the United States, we do not -claim a right to prevent you from copying, distributing, performing, -displaying or creating derivative works based on the work as long as -all references to Project Gutenberg are removed. Of course, we hope -that you will support the Project Gutenberg-tm mission of promoting -free access to electronic works by freely sharing Project Gutenberg-tm -works in compliance with the terms of this agreement for keeping the -Project Gutenberg-tm name associated with the work. You can easily -comply with the terms of this agreement by keeping this work in the -same format with its attached full Project Gutenberg-tm License when -you share it without charge with others. - -1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern -what you can do with this work. Copyright laws in most countries are -in a constant state of change. If you are outside the United States, -check the laws of your country in addition to the terms of this -agreement before downloading, copying, displaying, performing, -distributing or creating derivative works based on this work or any -other Project Gutenberg-tm work. The Foundation makes no -representations concerning the copyright status of any work in any -country outside the United States. - -1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg: - -1.E.1. The following sentence, with active links to, or other -immediate access to, the full Project Gutenberg-tm License must appear -prominently whenever any copy of a Project Gutenberg-tm work (any work -on which the phrase "Project Gutenberg" appears, or with which the -phrase "Project Gutenberg" is associated) is accessed, displayed, -performed, viewed, copied or distributed: - - This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and - most other parts of the world at no cost and with almost no - restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it - under the terms of the Project Gutenberg License included with this - eBook or online at www.gutenberg.org. If you are not located in the - United States, you will have to check the laws of the country where - you are located before using this ebook. - -1.E.2. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is -derived from texts not protected by U.S. copyright law (does not -contain a notice indicating that it is posted with permission of the -copyright holder), the work can be copied and distributed to anyone in -the United States without paying any fees or charges. If you are -redistributing or providing access to a work with the phrase "Project -Gutenberg" associated with or appearing on the work, you must comply -either with the requirements of paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 or -obtain permission for the use of the work and the Project Gutenberg-tm -trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or 1.E.9. - -1.E.3. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is posted -with the permission of the copyright holder, your use and distribution -must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any -additional terms imposed by the copyright holder. Additional terms -will be linked to the Project Gutenberg-tm License for all works -posted with the permission of the copyright holder found at the -beginning of this work. - -1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg-tm -License terms from this work, or any files containing a part of this -work or any other work associated with Project Gutenberg-tm. - -1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this -electronic work, or any part of this electronic work, without -prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with -active links or immediate access to the full terms of the Project -Gutenberg-tm License. - -1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary, -compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including -any word processing or hypertext form. However, if you provide access -to or distribute copies of a Project Gutenberg-tm work in a format -other than "Plain Vanilla ASCII" or other format used in the official -version posted on the official Project Gutenberg-tm web site -(www.gutenberg.org), you must, at no additional cost, fee or expense -to the user, provide a copy, a means of exporting a copy, or a means -of obtaining a copy upon request, of the work in its original "Plain -Vanilla ASCII" or other form. Any alternate format must include the -full Project Gutenberg-tm License as specified in paragraph 1.E.1. - -1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying, -performing, copying or distributing any Project Gutenberg-tm works -unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9. - -1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing -access to or distributing Project Gutenberg-tm electronic works -provided that - -* You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from - the use of Project Gutenberg-tm works calculated using the method - you already use to calculate your applicable taxes. The fee is owed - to the owner of the Project Gutenberg-tm trademark, but he has - agreed to donate royalties under this paragraph to the Project - Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments must be paid - within 60 days following each date on which you prepare (or are - legally required to prepare) your periodic tax returns. Royalty - payments should be clearly marked as such and sent to the Project - Gutenberg Literary Archive Foundation at the address specified in - Section 4, "Information about donations to the Project Gutenberg - Literary Archive Foundation." - -* You provide a full refund of any money paid by a user who notifies - you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he - does not agree to the terms of the full Project Gutenberg-tm - License. You must require such a user to return or destroy all - copies of the works possessed in a physical medium and discontinue - all use of and all access to other copies of Project Gutenberg-tm - works. - -* You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of - any money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the - electronic work is discovered and reported to you within 90 days of - receipt of the work. - -* You comply with all other terms of this agreement for free - distribution of Project Gutenberg-tm works. - -1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project -Gutenberg-tm electronic work or group of works on different terms than -are set forth in this agreement, you must obtain permission in writing -from both the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and The -Project Gutenberg Trademark LLC, the owner of the Project Gutenberg-tm -trademark. Contact the Foundation as set forth in Section 3 below. - -1.F. - -1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable -effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread -works not protected by U.S. copyright law in creating the Project -Gutenberg-tm collection. Despite these efforts, Project Gutenberg-tm -electronic works, and the medium on which they may be stored, may -contain "Defects," such as, but not limited to, incomplete, inaccurate -or corrupt data, transcription errors, a copyright or other -intellectual property infringement, a defective or damaged disk or -other medium, a computer virus, or computer codes that damage or -cannot be read by your equipment. - -1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the "Right -of Replacement or Refund" described in paragraph 1.F.3, the Project -Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project -Gutenberg-tm trademark, and any other party distributing a Project -Gutenberg-tm electronic work under this agreement, disclaim all -liability to you for damages, costs and expenses, including legal -fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT -LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE -PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE -TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE -LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR -INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH -DAMAGE. - -1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a -defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can -receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a -written explanation to the person you received the work from. If you -received the work on a physical medium, you must return the medium -with your written explanation. The person or entity that provided you -with the defective work may elect to provide a replacement copy in -lieu of a refund. If you received the work electronically, the person -or entity providing it to you may choose to give you a second -opportunity to receive the work electronically in lieu of a refund. If -the second copy is also defective, you may demand a refund in writing -without further opportunities to fix the problem. - -1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth -in paragraph 1.F.3, this work is provided to you 'AS-IS', WITH NO -OTHER WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT -LIMITED TO WARRANTIES OF MERCHANTABILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE. - -1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied -warranties or the exclusion or limitation of certain types of -damages. If any disclaimer or limitation set forth in this agreement -violates the law of the state applicable to this agreement, the -agreement shall be interpreted to make the maximum disclaimer or -limitation permitted by the applicable state law. The invalidity or -unenforceability of any provision of this agreement shall not void the -remaining provisions. - -1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the -trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone -providing copies of Project Gutenberg-tm electronic works in -accordance with this agreement, and any volunteers associated with the -production, promotion and distribution of Project Gutenberg-tm -electronic works, harmless from all liability, costs and expenses, -including legal fees, that arise directly or indirectly from any of -the following which you do or cause to occur: (a) distribution of this -or any Project Gutenberg-tm work, (b) alteration, modification, or -additions or deletions to any Project Gutenberg-tm work, and (c) any -Defect you cause. - -Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg-tm - -Project Gutenberg-tm is synonymous with the free distribution of -electronic works in formats readable by the widest variety of -computers including obsolete, old, middle-aged and new computers. It -exists because of the efforts of hundreds of volunteers and donations -from people in all walks of life. - -Volunteers and financial support to provide volunteers with the -assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg-tm's -goals and ensuring that the Project Gutenberg-tm collection will -remain freely available for generations to come. In 2001, the Project -Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure -and permanent future for Project Gutenberg-tm and future -generations. To learn more about the Project Gutenberg Literary -Archive Foundation and how your efforts and donations can help, see -Sections 3 and 4 and the Foundation information page at -www.gutenberg.org - -Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary -Archive Foundation - -The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non profit -501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the -state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal -Revenue Service. The Foundation's EIN or federal tax identification -number is 64-6221541. Contributions to the Project Gutenberg Literary -Archive Foundation are tax deductible to the full extent permitted by -U.S. federal laws and your state's laws. - -The Foundation's principal office is in Fairbanks, Alaska, with the -mailing address: PO Box 750175, Fairbanks, AK 99775, but its -volunteers and employees are scattered throughout numerous -locations. Its business office is located at 809 North 1500 West, Salt -Lake City, UT 84116, (801) 596-1887. Email contact links and up to -date contact information can be found at the Foundation's web site and -official page at www.gutenberg.org/contact - -For additional contact information: - - Dr. Gregory B. Newby - Chief Executive and Director - gbnewby@pglaf.org - -Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg -Literary Archive Foundation - -Project Gutenberg-tm depends upon and cannot survive without wide -spread public support and donations to carry out its mission of -increasing the number of public domain and licensed works that can be -freely distributed in machine readable form accessible by the widest -array of equipment including outdated equipment. Many small donations -($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt -status with the IRS. - -The Foundation is committed to complying with the laws regulating -charities and charitable donations in all 50 states of the United -States. Compliance requirements are not uniform and it takes a -considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up -with these requirements. We do not solicit donations in locations -where we have not received written confirmation of compliance. To SEND -DONATIONS or determine the status of compliance for any particular -state visit www.gutenberg.org/donate - -While we cannot and do not solicit contributions from states where we -have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition -against accepting unsolicited donations from donors in such states who -approach us with offers to donate. - -International donations are gratefully accepted, but we cannot make -any statements concerning tax treatment of donations received from -outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff. - -Please check the Project Gutenberg Web pages for current donation -methods and addresses. Donations are accepted in a number of other -ways including checks, online payments and credit card donations. To -donate, please visit: www.gutenberg.org/donate - -Section 5. General Information About Project Gutenberg-tm electronic works. - -Professor Michael S. Hart was the originator of the Project -Gutenberg-tm concept of a library of electronic works that could be -freely shared with anyone. For forty years, he produced and -distributed Project Gutenberg-tm eBooks with only a loose network of -volunteer support. - -Project Gutenberg-tm eBooks are often created from several printed -editions, all of which are confirmed as not protected by copyright in -the U.S. unless a copyright notice is included. Thus, we do not -necessarily keep eBooks in compliance with any particular paper -edition. - -Most people start at our Web site which has the main PG search -facility: www.gutenberg.org - -This Web site includes information about Project Gutenberg-tm, -including how to make donations to the Project Gutenberg Literary -Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to -subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks. - |