diff options
Diffstat (limited to 'old/52409-0.txt')
| -rw-r--r-- | old/52409-0.txt | 2057 |
1 files changed, 0 insertions, 2057 deletions
diff --git a/old/52409-0.txt b/old/52409-0.txt deleted file mode 100644 index 6f830fd..0000000 --- a/old/52409-0.txt +++ /dev/null @@ -1,2057 +0,0 @@ -The Project Gutenberg EBook of Visions & Cants, by Joan Maragall - -This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most -other parts of the world at no cost and with almost no restrictions -whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of -the Project Gutenberg License included with this eBook or online at -www.gutenberg.org. If you are not located in the United States, you'll have -to check the laws of the country where you are located before using this ebook. - - - -Title: Visions & Cants - -Author: Joan Maragall - -Release Date: June 25, 2016 [EBook #52409] - -Language: Catalan - -Character set encoding: UTF-8 - -*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK VISIONS & CANTS *** - - - - -Produced by David Starner and the Online Distributed -Proofreading Team at http://www.pgdp.net (This book was -produced from scanned images of public domain material -from the Google Books project.) - - - - - -VISIONS & CANTS - - - - - JOAN MARAGALL - - VISIONS - & - CANTS - - [Illustration] - - BARCELONA - TIP. «L’AVENÇ»: RONDA DE L’UNIVERSITAT, 20 - 1900 - - - - -VISIONS - - - - -EL MAL CAÇADOR - - - La missa matinal - la diuen allà dalt - aixís que s fa de dia. - - La missa de l’Estiu - el capellà la diu - am les portes obertes. - - S’oeix de tots costats - quan enflaira ls serrats - el ginestar de Corpus. - - El caçadô s daleix: - De fòra estant la oeix - amb un genoll a terra. - - Al bon punt d’alçar Déu, - li bóta allà al bell peu - la llebre endiastrada. - - S’esventa l goç lladrant, - la llebre fuig botant, - i el caçadô al darrera. - - «Corres i correras. - Mai més t’aturaras.» - Aquesta és la sentencia. - - «Doncs, corro i correré. - Mai més m’aturaré. - Alegra és la sentencia.» - - S’allunyen amb el vent, - perdent-se en un moment - els crits, la fressa, el rastre… - - Passen dies i nits… - Pels marges reflorits - ha tornat Corpus Christi. - - La missa matinal - la diuen allà dalt: - les portes són obertes. - - En un vent de visió - passa l mal caçadô - entre lladrucs i fressa. - - Se gira i veu l’altâ, - i al peu el capellà, - i en alt veu l’hostia candida. - - Passa i es perd al lluny… - La boirina de Juny - cenyeix l’horitzó immobil. - - Roden les estacions, - revénen els plançons: - cada any, cada any ve Corpus. - - Cada any torna a passar; - cada any torna a mirar, - cada any, la missa augusta. - - Cada any els capellans - tenen més cabells blancs - i aixequen més els braços. - - Cada any l’hostia s va alçant, - el temple s va aixafant - i l’hostia puja, puja… - - Passen més anys i més, - el capellà no hi és: - l’hostia va sola en l’aire. - - Amunt… amunt… amunt… - La volta perd el junt, - la llum del cel s’hi filtra. - - L’hostia s’hi va acostant… - El temple s va esquerdant… - El caçador no para. - - Ve un any, la volta cau - i s’obre l gran cel blau - damunt de l’hostia blanca, - - que s’alça lentament… - Al ser l’estiu vinent - floreix el temple en runes. - - Sen va pujant al cel… - El caçadô, amb anhel, - cada any, cada any la mira. - - L’hostia, per’nâ al zenit, - té l’espai infinit, - i ell, per caçâ, encisat, - té l temps, l’eternitat. - - - - -JOAN GARÍ - - -I - - A la montanya miracle - una llegenda ha florit: - la llegenda del diable - i de Fra Joan Garí. - Fra Joan fa penitencia - enfilat a dalt d’un cim. - Li duien una donzella - que tenia ls mals esprits. - - Montserrat, montanya santa, - la montanya de cent cims. - - -II - - Fra Joan dintre la cova - estava fent oració: - Riquilda se li presenta - vestida de temptació. - Fra Joan clou les parpelles, - més la veu contra-claror. - - Montserrat és ple de boira: - Riquilda és un raig de sol. - - -III - - Després del pecat tant gran - ell resta boca-terrosa. - Riquilda és timbes avall, - Montserrat és nèt de boira. - Fra Garí veu els abims - i les cames li tremolen. - Si prova de redreçâ-s - cau de mans una altra volta. - Joan Garí ja no és un sant, - Joan Garí ja no és un home, - que és una fera dels camps - que per Montserrat pastora. - - -IV - - Al cap d’anys de terrejar - sent una veu d’ignocencia: - «Aixeca-t, Joan Garí: - la teva sort és complerta: - ja pots alçâ ls ulls al cel, - que ja ls tens prou plens de terra.» - - Joan Garí s’alça de mans - com un ós quan se redreça. - - - - -EL COMTE ARNAU - - -I - - Els timbals de l’orgia ofenen l’aire - de l’hora matinal, que encara guarda - les quietuts de l’aire de la nit. - - I surt dalt de cavall el comte Arnau, - que porta la capa blanca - i va a veure a l’abadessa - del convent de Sant Joan. - - Els pastors, per les montanyes, - tots de lluny guaiten com passa; - els pagesos tots tremolen… - «És el comte Arnau!» - - -II - - Adalaisa, l’abadessa, - l’espera mig desmaiada. - Ell travessa la capella - am la barba escabellada - de l’orgia de la nit. - Passa, i la deixa tota profanada… - I entra rialler en la cambra d’Adalaisa. - - Adalaisa mig-riu i està contenta; - té la cara carnosa i molt afable, - i un xic de sota-barba arrodonida, - i un clot a cada galta. - - -III - - --Treu-te la capa,--li demana ella.-- - Treu-te la capa, que t veuré més gran. - --Treu-te tu l manto, que t veuré més bella. - --No, que só l’abadessa de Sant Joan.-- - - Canta una alosa de la part de fòra, - per la finestra entra l sol brillant, - el cel és blau i resplendenta l’hora: - el comte i l’abadessa s van mirant. - - --Treu-te tu l manto, que t veuré més bella: - sense toca t voldria i sense vel. - --De genolls jo t voldria en la capella: - tant gloriós, faries goig al cel. - - --Prô a mi l cel no m fa goig més que si l miro - desde la terra sobre meu obert: - me plau trobar-lo, quan els ulls hi giro, - buid i silenciós com un desert. - - El cel és el repòs de la mirada, - i és el repòs del braç i el pensament; - per xò, ajegut a terra, el cel m’agrada - i m’adormo mirant-lo fixament. - - --Altre cel és per mi la tenebrosa - capella ont un altar brilla tot sol: - el còs humiliat sobre una llosa, - l’ànima deslliurada aixeca l vol. - - I de la terra i d’aquest món s’oblida, - sospirant per la mort que ha de venir. - --En tos llavis groixuts, de mort al dir, - com hi oneja suaument la vida! - - --Més, són fang. Quan per sempre s’hauran clos, - vindran els cucs i sen faran pastura. - Vull amagrî ls meus llavis i el meu còs - per fer-me tornar l’ànima més pura.-- - - Canta una alosa de la part de fòra, - per la finestra entra l sol brillant, - el cel és blau i resplendenta l’hora: - el comte i l’abadessa s van mirant. - - --Adalaisa, tu que ets tant vividora - i que ls ulls els tens plens de voluntat, - i aquesta avida boca prenedora, - i en els teus aires tanta majestat, - - com és que ara malparles de la vida, - per la que estas tant fortament armada? - No t’escau la mirada esmortuida - sota l’arc de la cella ben poblada. - - Escaurà bé a tes palides germanes, - tristos còssos per sempre immaternals: - per elles són les fantasies vanes - de vagues resplendors celestials. - - Però tu, performada criatura, - delicia de la terra, torna al món! - Romp el cordó que injuria ta cintura! - Arrenca-t, Adalaisa, els vels del front!-- - - I avança Arnau hermosament; prô s gira - airosa ella an el Sant Cristo nu, - i, signant-lo an el comte, li diu:--Mira: - aquest encara és més hermós que tu!-- - - Canta una alosa de la part de fòra, - per la finestra entra l sol brillant, - el cel és blau i resplendenta l’hora: - el comte i l’abadessa s van mirant. - - -IV - - Totes les veus de la terra - criden contra l comte Arnau - perquè, volent a Adalaisa, - séns ella se n’ha tornat. - - «Fill de la terra,--fill de la terra, - comte l’Arnau: - per una imatge - t’has deturat, - per un cadavre, - tu que n fas tants!» - «Com el Sant Cristo--no n’he fet cap.» - «Què té l Sant Cristo?--Què té l Sant Cristo, - comte l’Arnau? - És fusta morta:--no pot brotar.» - «Ai, sí, que brota!--Ai, sí, que brota! - Valga-m Déu val! - Quina mirada--ella li ha dat!» - «Quina mirada,--quina mirada, - comte l’Arnau, - quina mirada--deu havê estat!» - - Ell vol esclafir la rialla, - fa un gran crit i arrenca l plor. - Al rugit del plor que arrenca - clamorós el comte Arnau, - totes les veus de la terra - se dispersen udolant. - - -V - - Nit!… Tota l’hermosura d’Adalaisa - jeu adormida als peus del Cristo nu. - Arnau segueix pacient un camí negre - per dins de les montanyes silencioses. - Per damunt de la volta hi passa un riu - una estona… Després se perd i calla… - L’Arnau de sota terra surt al porxo. - - Va cercant a Adalaisa entre les celdes - i la veu que adormia sa hermosura - tota ajeguda als peus del Cristo nu, - sense vels, sense toca, sense manto, - séns gesto ni defensa… Allí, adormida. - - Té una gran cabellera molt frondosa. - - «Quins cabells més sedosos, Adalaisa!», - pensa Arnau. Però calla i se la mira. - - Ella dorm, ella dorm, i a poc a poc - se li amoroseix tota la cara - com reflectant el pas serè d’un somni, - fins que mig-riu molt dolçament. Li vola - una estona l somrís entorn dels llavis. - - «Quins llavis amorosos, Adalaisa!», - pensa Arnau. Però calla i se la mira. - - Un gran sospir travessa l dormir d’ella - com onada del mar, i s’aquieta. - - «Quin pit sospirador tens, Adalaisa!», - pensa Arnau. Però calla i se la mira. - - Més quan ella obre ls ulls, ell desencanta-s, - la pren amb un braçat i se l’emporta. - - Quan surten a camp ras se fa de dia. - - -VI - - Totes les veus de la terra - aclamen al comte Arnau - perquè de la fosca prova - ha sortit tant triomfant: - - «Fill de la terra,--fill de la terra, - comte l’Arnau, - ara demana,--ara demana: - què no podras? - - --Viure, viure, viure sempre: - no voldria morir mai; - ser com roure que s’arrela - i obre la copa en l’espai. - - --Els roures viuen i viuen, - prô també compten els anys. - - --Doncs, vull ser la roca immobil - entre sols i temporals. - - --La roca viu sense viure, - que res la penetra mai. - - --Doncs, la mar somovedora - que a tot s’obre i dóna pas. - - --La mar s’està tota sola, - i tu vas acompanyat. - - --Doncs, ser l’aire quan l’inflama - la llum del sol immortal. - - --Prô l’aire ni l sol no estimen - ni senten l’eternitat. - - --Doncs, ser home sobre-home, - ser la terra palpitant. - - --Seras roure, seras penya, - seras mar esvalotat, - seras aire que s’inflama, - seras astre rutilant, - seras home sobre-home, - perquè n tens la voluntat. - Correras per monts i planes, - per la terra, que és tant gran, - muntat en cavall de flames - que no set cançarà mai. - El teu pas farà basarda - com el pas del temporal. - Totes les veus de la terra - cridaran al teu voltant. - Te diran ànima en pena - com si fossis condemnat.» - - -VII - - «Tota la nit l’he cridada - i encara no ha obert els ulls. - No ls obris ara, Adalaisa, - que l mig-dia no és per tu. - El mig-dia no és per tu, - de cara al cel en mos braços. - Nit i dia i tot per mi, - que miro al dret dels meus passos! - Tu desclouras les parpelles - quan el cel s’haurà enfosquit.» - … - Al punt de la mitja nit - Adalaisa obre ls ulls a les estrelles. - «Arnau, que m puges al cel? - --El nostre cel és la terra. - --Ont anem, Arnau?--Pel món. - --Prô jo miraré al cel sempre. - --Jo l miraré en els teus ulls - cada nit quan te despertis. - --Jo am mos ulls t’alçaré al cel. - --La carga del teu còs m’aferma a terra. - --Mos ulls faran lleu mon còs. - --Tota tu ets d’eterna dura. - --Els meus ulls són cel en flor. - --I el teu còs fruita madura!» - - -VIII - - El comte Arnau no s lleva, - tampoc no sen va al llit, - que corre i corre sempre, - i sempre am més dalit. - - No segueix nord ni via, - que va d’ençà i enllà. - Arreu on passa, mira: - no s cança de mirar. - - No hi ha res que l deturi, - que corre com el vent: - si algun destorb l’afronta, - l’abat d’un cop rient. - - Per xò va deixant rastre - de plors i de renecs; - prô ls seus grans crits de «juli!» - ofeguen clams i precs. - - -IX - - Aquella nit els ulls de l’Adalaisa - se van omplir d’una pietat tant gran - que l comte Arnau s’hi va encisâ una estona, - oblidat dels seus passos. Aviat - va sentir no tocar de peus en terra. - Quin esglai! Va llençâ un gran crit d’esglai. - Totes les veus de la terra--s’hi van arremolinar; - prô desseguida - l’infant pesà en el ventre d’Adalaisa - i els va tornâ a la terra. I digué Arnau: - «Com s’ha espessit ta figura! - La boca t surt enfòra avida i dura: - demana per l’infant. - S’ha desformat ta cintura - i el teu esguart al cel és menys brillant. - Ja t lliguen a la terra prou forts llaços… - Doncs en la terra t deixo… I, ara, adéu. - --Arnau, si jo era teva, no eres meu? - - --Jo soc sols dels meus braços i els meus passos.» - - -X - - A punta de dematí, - les monges del monestî, - que dies ha l’havien soterrada, - varen trobâ a la morta fòra l sot, - que tomava la rosada. - - - - -L’ESTIMADA DE DON JAUME - - -I - - Don Jaume té una estimada - que ben jove l va emprendar. - L’estimada de Don Jaume, - una terra sobre l mar. - No més de sentir parlar-ne - ja n va quedâ enamorat. - Diu als barons que l’ajudin, - que la vol anâ a cercar. - Mentre ls barons treuen comptes - Don Jaume va a mirâ al mar. - De tant mirar-hi i mirar-hi - en surt un estol de naus, - en surt un estol de veles - que tot el mar n’era blanc. - Don Jaume somriu i hi entra; - l’estol mar endins sen va. - - -II - - A l’hora que l sol va a pondre-s - Mallorca veu l’aimador - que ve dret damunt la barca, - els ulls encesos d’amor. - L’illa s torna tota roja - i el cap del rei nimbat d’or. - Ell, quan posa l peu en terra, - ja sen sent conquistador. - En terra posa la planta - i en el cel l’esguart piadós. - La terra la vol pel cel, - el rei Jaume d’Aragó. - Per xò és alt de més alçada - que no tots els seus barons, - i per xò ls ulls li blavegen, - i per xò té l cap tant ros. - - -III - - Tota la nit ha vetllat, - i quan veu l’alba esclarida - alça l’espasa real - boi cridant: _Santa Maria!_ - Tots els cavallers s’aixequen, - més els raca l’embestida. - «Vergonya, barons, vergonya!», - clama l rei en santa ira; - i com fera celestial - entra al combat i els hi atia. - Fou llavors que ls sarrains, - amb ullada estemordida, - van veure a l’host catalana - com mai ningú més l’ha vista, - i al blanc cavaller Sant Jordi - lluitâ en nostra companyia. - - -IV - - «Mallorca, dó-m menjâ i beure, - que m seran dolços tos fruits. - Ara que t’he fet ben meva, - bé puc gaudir-me de tu. - Que n’és de bona la terra! - Com li escau el cel damunt! - Com més terra, més cel sobre; - com més cel, més quïetut.» - Així a soles se parlava - aquell vespre l rei august, - i entre ls morts de la batalla - s’adormia am sòn segur. - - -V - - Sempre més hi ha pensat - en Mallorca cristiana: - ni ls grans amors de Valencia, - ni ls de Murcia, ni cap altre, - li han fet perdre la memoria - de la dolça illa daurada. - «Tinc un regne sobre l mar - com no l té cap rei d’Espanya», - murmura sovint el rei, - mig-rient i ple d’ufana. - I quan han passat molts anys - i és un vell de barba blanca, - encara li riu als ulls - la conquesta jovençana; - i quan, camí de Poblet, - dins de Valencia finava, - va girâ-s de cara al mar - cercant l’amorosa platja, - i va morir mig-rient, - pensant que se n’hi anava. - - - - -LA FI DEN SERRALLONGA - - - --Pare, absoleu-me: só cançat de viure. - --T’escomet a bona hora l cançament. - La teva via s’ha acabat i ets lliure - d’anar-ten al repòs eternalment. - Més, abans d’adormir-te i reposar-te, - cal que t recordis dels teus grans pecats: - tots aquells que jo puga perdonar-te, - també de Déu seran-te perdonats. - --El primer pecat meu és l’orgull, pare: - jo só aquell que he tingut un rei al còs; - mai he pogut sofrir que algú m manara: - fer la llei a tot Déu era l meu goig. - Per xò he tingut tant odi al rei d’Espanya - i li he fet la guerra jo tot sol. - Ell la terra ns ha omplert de gent estranya - i manar-nos-ho tot és lo que vol. - Doncs, jo li he dit: «No m plau!» I, via fòra!, - he anat pel món com m’ha vingut a plaê, - he fet lo que he volgut, lliure a tot’hora, - i no he obeit llei, ni rei, ni re. - I, tant se val!, és una bella cosa - fer tremolâ a tot-hom i estar segû! - Cap respecte en ma via m’ha fet nosa, - mai he abaixat la testa per ningú… - --Més, ara… - --Més, ara, que ja sé que compareixo - en presencia de Déu omnipotent… - --Ten penedeixes? - --Sí, men penedeixo. - --Doncs, sia-t perdonat. - --Amén, amén… - - --Quin altre pecat tens? - --La ira, pare. - Quan m’encenc no tinc fre ni aturadô, - me giro contra l món, Déu i sa Mare, - i tot voldria dur-ho a destrucció. - Pare, he estat crudel: moltes vegades - m’he delitat vegent rajar la sang; - he vist alçar-se a mi mans ajuntades - i segar-se genolls caient al fang. - I jo me n’he rigut, perquè m plavia, - i, podent perdonar, no he perdonat… - És una cosa dolça i fa alegria - veure un ’nemic als peus ben manillat! - I fer mal! I fer mal! Allò era viure: - destruir sols per gust i per voler, - sentir plorâ a tot-hom i poder riure… - Ser com rei de dolor… És bell, a fe! - --Fill meu! Fill meu! Això és massa malesa; - això és un mal esprit que tens al còs: - encara n parles am la vista encesa, - en foc d’infern!… - --No, no!… Ja ve l repòs. - Doncs, ara que ja sé que compareixo - en presencia de Déu omnipotent… - --Ten penedeixes? - --Sí, men penedeixo. - --Doncs, sia-t perdonat. - --Amén, amén… - - --També he tingut enveja i mala bava - per corrompre la gloria dels demés: - allí on jo he conegut que no arribava, - no he volgut que cap altre hi arribés. - D’aquell que m feia ombra o bé respecte, - m’he gaudit fent-ne córrer males veus, - i, tot fingint-li acatament i afecte, - li anava segant l’herba sota ls peus. - De lo que no he entès n’he dit mentida, - dels fets més grans que ls meus n’he dit rampells, - he volgut sols un pes, sols una mida: - la meva: els que n passaven, pobres d’ells! - Rebaixar, rebaixar, fins que s confonga - tot-hom en un mesquí i humil estol, - i al damunt en Joan Sala i Serrallonga, - sent més que tots i governant tot sol. - --Més, ara… - --Més, ara, que ja sé que compareixo - en presencia de Déu omnipotent… - --Ten penedeixes? - --Sí, men penedeixo. - --Doncs, sia-t perdonat. - --Amén, amén… - - --He estat avar: mai he tingut de sobra, - sempre he anat per més al camí ral; - per molt que posseís, sentia-m pobre - i am la por d’anâ a raure a l’hospital. - Ai! La cobdicia no m deixava viure, - era ruí pels altres i per mi: - per un parell de bous, per una lliura, - hauria fet déu hores de camí. - Veure-m dinê apilat m’aconsolava, - més fruir no podia-n altrament - que pensant a quants altres els mancava - allò que era per mi un bon passament. - «Això és ben meu,--pensava;--això no falla: - els altres, si miseria o fam vingués, - que s pengin!» I, llavores, ni una malla - hauria dat a un pobre que passés. - --Més, ara… - --Més, ara, que ja sé que compareixo - en presencia de Déu omnipotent… - --Ten penedeixes? - --Sí, men penedeixo. - --Doncs, sia-t perdonat. - --Amén, amén… - - --La peresa, la gola i la luxuria - ben cert que foren mos pecats més xics; - prô algun cop m’ha plagut deixar la furia - dels combats, lluny d’amics i d’enemics. - Me n’anava a fer cap a la masia - oblidada en el fons d’alguna vall, - i m’entaulava en bona companyia, - menyspreant tota lluita i tot treball. - Llavores jo men reia de la guerra - i dels meus que s batien, cap-cigranys!, - i tant se men donava que la terra - la manessin els propris o ls estranys. - Ben menjat, ben begut, plavia-m jeure - a bona ombra per fer la mig-diada, - cantant cançons d’amor que fan distreure, - o escoltant els aucells en la brancada. - Si llavores passava alguna moça - revinguda de còs, jo la cridava, - ella venia a mi, la deshonrava, - i encara sen tenia per ditxosa. - --I goses riure? - --Era cosa bona… - --Més no ho és pas a l’hora de la mort. - --Bon menjar, bon oblit i jeure am dòna: - mai havia trobat millô aconhort. - --Més, ara.… - --Més, ara, que ja sé que compareixo - en presencia de Déu omnipotent.… - --Ten penedeixes? - --Sí, men penedeixo. - --Doncs, sia-t perdonat. - --Amén, amén.… - - --I el tracte am na Joana, no és injuria - que clama també a Déu Nostre Senyô? - Acusa-t!.… - --Pare, no: no fou luxuria, - sinó una veritable estimació. - És cert que jo en ses carns moltes vegades - hi he enterrat tant de força i de volê! - Més eren llaç d’amor ses abraçades - i coronat de seny son front serè. - La Joana m’ha estat reina i esclava; - molts cops ella pensava per tots dos; - quan jo estava adormit, ella vetllava; - ella m’ha fet valent i poderós. - M’ha ajudat am l’esguart, am la paraula; - si ha calgut, am la força del seu braç; - cada mig-dia m’ha llescat pa a taula - i cada vespre m’ha alegrat el jaç. - En paga, jo li he estat amant sol·lícit.… - D’això també me n’haig de penedî? - --Fou un amor desordenat i il·lícit! - --Doncs… tant se val!… men penedeixo, sí! - --Tens algun pecat més dins teu? - --No, pare. - --De tots els que m’has dit i els que has comès - contrit demanes perdó a Déu? - --Sí, pare. - --I et sap greu de tot d’haver-lo ofès? - --Sí. - --Doncs, en nom de Déu omnipotent. - Pare, Fill i Esperit Sant, t’absolc. Amén. - … - --Moriré resant el credo; - més digueu an el butxí - que no m mati fins i a tant - que m’hagi sentit a dî: - «Crec en la resurrecció de la carn». - - - - -INTERMEZZO - - - - -_A la Mare de Déu de Montserrat_ - - - _Ben d’a la vora--volia veure-us,_ - _oh Verge negra--del blanc vestit!_ - _Al vostre estrado--avui pujava,_ - _i us he guaitat de fit a fit_ - _la dolça cara,--que m’ha deixat--tot enternit._ - - _Més lluny us miro--quan a la tarda_ - _canten els monjos--i els escolans,_ - _i eixint del temple--m’hi giro encara,_ - _i encara us miro--més lluny que abans._ - _A vostra casa--m’aficïono_ - _i us hi entro a veure--sempre que hi passo,_ - _com els aimants._ - - _Surto de cara--a les vostres penyes_ - _i en cada una--veig un ensaig_ - _de vostra imatge… Sou gracïosa,--penya entre penyes:_ - _reina us en faig._ - _Cerco entre elles--els camins vostres--i me n’hi vaig._ - - _Els camins vostres--són plens de boira:_ - _per los esquinsos--guaita l cel blau.…_ - _No més hi trobo--rebolls i mates_ - _que humils floreixen--en mig la pau._ - _i aquelles bolves,--que n diuen_ angels - _i que s’hi assemblen--per lo silenci--del vol suau._ - - _Com me cor-prenen--els singles vostres!_ - _Com m’esvaeixen--vostres abims!_ - _Les aus que hi volen--són aus xiquetes,_ - _les fonts que hi neixen--són regalims;_ - _entre la boira--són cims de gloria--els vostres cims._ - - _Tot jo m’encanto,--no sé l que m passa:_ - _les vostres penyes--m’han encisat._ - _…_ - _Més, quan me giro--de cara enfòra,_ - _l’esprit me fuig de Montserrat._ - - - - -_La cançó de Sant Ramon_ - -_cantada per una russa_ - - - _«La Mare de Déu--un roser plantava»,_ - _l’immobil donzella--cantava encisada,_ - _els ulls admirats--del propri miracle,_ - _en llavis eslaus--la mèl catalana._ - - _«D’aquell sant roser--naixia una branca.»_ - _Cantava cançons--de la meva mare,_ - _que quan jo era infant--ja me les cantava,_ - _i ara que soc gran--les canta l’eslava._ - - _«Nasqué Sant Ramon,--fill de Vilafranca.»_ - _Si sap lo que diu,--no sap lo que alcança,_ - _i canta indecisa--la suau cançó estranya,_ - _ull-presa del flam--que encén en els altres._ - - _«Confessor de reis,--de reis i de papes.»_ - _La canta d’aprop--i sembla llunyana._ - _Llunyana la veig--i encara allunyar-se._ - _La veig que sen va--per l’estepa blanca,_ - _cantant Sant Ramon,--fill de Vilafranca._ - - _«La Mare de Déu--un roser plantava.»_ - -_Setembre 1895_ - - - - -_En la mort d’un jove_ - - - _Ten vas anâ amb aquell ponent dolcissim.…_ - _Caigueres, lluitadô, al marxâ a la lluita._ - _Somreies a la força dels teus muscles_ - _i glaties per guerres i corones,_ - _i tot de cop t’has esllanguit per terra_ - _amb els ulls admirats.…_ - - _Ai, la Mort, i que n’ets d’embellidora!_ - _Aquell teu primer vel, quan el llençares_ - _damunt de l’heroe en flor, tots somriguerem_ - _sota ls plors estroncats, que una serena_ - _va començâ a regnâ en el pit i el rostre_ - _del moribond. L’halè anava i venia_ - _suaument emperesit, fins que esperàrem.…_ - _I no tornà.… Llavores esclataven_ - _més alts els plors al Cel.… Ell ja no hi era.…_ - _Prô a fòra, al camp, era un ponent dolcissim.…_ - -_Octubre 1895_ - - - - -_Els Reis_ - - - _Aquesta nit han passat_ - _i han posat la mà als balcons.…_ - _Els somnis dels infantons_ - _han granat._ - - _Cap a Orient sen van tornant_ - _a llur reialme confús,_ - _a regnar-hi tot pensant_ - _en Jesús._ - - _Heu sentit avui el chor_ - _matinejador dels nens?_ - _Heu sentit el rastre d’or,_ - _mirra, encens?_ - - - - -_Sol solet…_ - - - _Quan jo era petit_ - _vivia arraulit_ - _en un carrer negre._ - _El mur hi era humid,_ - _prô l sol hi era alegre._ - - _Per’llà a Sant Josep_ - _el bon sol solet_ - _lliscava i lluïa_ - _pel carreró estret._ - - _En mon còs neulit_ - _llavors jo sentia_ - _una esgarrifança_ - _de goig i alegria._ - - - - -_Dimecres de Cendra_ - -_A una noia_ - - - _No t facis posar cendra,--no t facis posar cendra,_ - _patró de joventut,_ - _que no té res que veure--la mort, la cendra, am tu._ - _No entelis am_ mementos - _ton front rosat i pur._ - - _Tu no has pas d’havê esment--de la trista paraula_ - _que diu el sacerdot_ - _girant-se de la taula._ - - _Que aquest color rosat--que duus al front i als llavis_ - _no t’ha sigut donat--per cendrosos agravis,_ - - _que t’ha sigut donat,_ - _verge de la sang tendra,_ - _per uns altres esblaims--que no són pols ni cendra._ - -_1896_ - - - - -_Lo Diví en el Dijous Sant_ - -_En memoria d’un amic_ - - - _Avui he sentit lo Diví_ - _en el camp, en el vent i en les plantes,_ - _i en la majestat--de les pedres santes_ - _que s’alcen en temple--al mig del camí._ - - _Avui he sentit--que dura la vida_ - _més enllà dels còs--i dels seus sentits:_ - _he vist un vellet--am cara entendrida_ - _i alegres infants--de sobte entristits._ - - _He vist uns guerrers--armats punta en blanc_ - _davant d’un anyell--rendir les espases,_ - _he sentit les brases_ - _de l’Amor Diví--en el Dijous Sant._ - - -ENDREÇA - - _Senyor! Deu consol al qui plora_ - _i torneu-li l plô al qui no pot plorar,_ - _i doneu-li pau a l’ànima inquieta_ - _perquè us sapiga esperar._ - -_1897_ - - - - -_L’aufabrega_ - - - _Aquesta mata olorosa_ - _de la nit de Sant Joan_ - _llença flaira, silenciosa,_ - _entremig de la bravada_ - _de la nit incendiada_ - _per tants focs que s van alçant._ - - _Entremig dels nuvols roigs,_ - _el cel blau i les estrelles;_ - _entremig dels crits de goig,_ - _remoreig de fontanelles,_ - _i entre l baf esbojarrant,_ - _una flaira s va escampant_ - _fresca, suau i candorosa:_ - _les aufabregues la fan:_ - _són les mates oloroses_ - _de la nit de Sant Joan._ - - _Donzelles enamorades_ - _d’un nuvi esdevenidor,_ - _escabelleu les aufabregues_ - _perquè facin més olor._ - - _L’aufabrega escabellada_ - _és un encenser violent_ - _que al llençar la flaira enlaire_ - _augmenta l’encantament._ - - _Quina olor més fresca i forta,_ - _ara que ls focs ja sen van!_ - _Sant Joan, obriu la porta_ - _perfumada del Llevant!_ - - _I en el mati d’aures blanes_ - _l’aufabrega trobarà_ - _altres aromes germanes_ - _que la nit fan oblidâ._ - -_1897_ - - - - -_A montanya_ - - - _M’agrada l balcó gran de la muralla_ - _quan la gent de la vila hi va a badar_ - _i amb ull ja quasi incommobible aguaita_ - _el pas de la llunyana tempestat._ - - _Passa la tempestat esgarrifosa_ - _per damunt de la serra allà al davant,_ - _tremolant de llampecs, silencïosa_ - _per la gent de la vila i la del pla._ - - _Com hi deu ploure en les profondes gorges_ - _i en els plans solitaris de les valls!_ - _Prou l’huracà ls açota aquells cims nusos_ - _i peta l’aigua en aquells rocs tant grans;_ - _s’astoren els remats, el pastor crida,_ - _i algun abet cau mig-partit pel llamp!_ - - _Però en el balcó gran de la muralla_ - _no se sent res: la gent hi va a badar,_ - _i amb ull ja quasi incommobible aguaita_ - _el pas de la llunyana tempestat._ - -_Puigcerdà, 1897_ - - - - -_Després de la tempestat_ - - - _Quan s’esqueixen els nuvols sobre l cel_ - _la ciutat surt rient de la tempesta,_ - _regalant d’aigua lluminosa arreu,_ - _remorejant de nou en sons de festa._ - - _Recomença l remor en la ciutat_ - _i en el rostre dels homes l’alegria:_ - _els nuvols sobre l cel s’han esqueixat,_ - _la tenebrosa nit torna a ser dia._ - - _Cadascú alça ls ulls per si retroba_ - _la gran blavor del cel, tant oblidada!_ - _Beneita sies, tempestat passada,_ - _perquè fas alcà ls ulls a la llum nova!_ - -_1897_ - - - - -_La nit de la Purissima_ - - - _Quin cel més blau aquesta nit!_ - _Sembla que s vegi l’Infinit_ - _en tota sa grandesa,_ - _en tota sa dolcesa;_ - _l’Infinit sense vels,_ - _més enllà de la lluna i dels estels._ - - _La lluna i els estels brillen tant clâ_ - _en el blau infinit de la nit santa,_ - _que l’ànima s’encanta_ - _enllà…_ - - _Aquesta nit és bé una nit divina:_ - _la Purissima, del cel_ - _va baixant per ’quest blau que ella il·lumina,_ - _deixant més resplendors en cada estel._ - - _Per la nit de Desembre ella devalla,_ - _i l’aire s’atempera, i el món calla._ - _Devalla silenciosa…_ - _Ai, quina nit més blava i més hermosa!_ - -_1897_ - - - - -_L’ànima de les flors_ - - - _Aquelles dues flors que hi ha posades_ - _al mig del caminal,_ - _qui és que les hi deu haver llençades?_ - _Qui sia, tant-se-val._ - - _Aquelles dues flors no estan pas tristes,_ - _no, no: riuen al sol._ - _M’han encantat així que les he vistes_ - _posades a morir, més sense dol._ - - _«Morirem aviat, lluny de la planta,--_ - _elles deuen pensâ;--_ - _més ara nostre brill al poeta encanta,_ - _i això mai morirà.»_ - -_1898_ - - - - -_La Dòna hermosa_ - - - _La presencia de la Dòna hermosa_ - _te fa humil i devot contemplatiu._ - _En la presencia de la Dòna hermosa_ - _hi ha quelcom d’un repòs definitiu._ - - _La partida de la Dòna hermosa_ - _te deixa il·luminat hermosament._ - _En la partida de la Dòna hermosa_ - _hi ha una estela de llum que s va perdent._ - - _El record de la Dòna hermosa_ - _te fa trist i anyorat somniadô._ - _En el record de la Dòna hermosa_ - _hi ha una forta i suau meditació._ - - _L’oblit de la Dòna hermosa_ - _és mort, resurrecció i deslliurament._ - _En l’oblit de la Dòna hermosa_ - _hi ha l’etern recomençament._ - -_1898_ - - - - -_L’esposa parla_ - - - _--Quan te parlo i l’esguart se t’esgarria_ - _i escoltes i em mig-rius, però no m sents;_ - _quan, fugint d’aprop meu, sen va fent via_ - _el teu esprit al bell atzar dels vents,_ - - _jo veig la nau del pensament que t porta_ - _navegâ al lluny de l’horitzó marí._ - _L’empenta de l’amor també és prou forta_ - _per dur-me al teu costat fins an allí._ - - _Navego al teu costat com encantada,_ - _empesa per l’amor que se m’endú._ - _La via no conec ni l’encontrada:_ - _sols sé que soc l’esposa enamorada,_ - _que avanço a vora teu i vaig am tu._ - - -_El Poeta_ - - _--Més tu ets la guïadora, tu la forta,_ - _perquè en mig de la calma o la maror_ - _saps que la nau del pensament que m porta_ - _sempre retorna al port del teu amor.--_ - -_1900_ - - - - -CANTS - - - - -LA SARDANA - -_Ceres._ - - -I - - La sardana és la dança més bella - de totes les dances que s fan i es desfan, - és la mobil magnifica anella - que am pausa i am mida va lenta oscil·lant. - Ja s decanta a l’esquerra i vacil·la, - ja volta altra volta a la dreta dubtant, - i sen torna i retorna intranquil·la, - com mal orientada l’agulla d’imant. - Fixa-s un punt i es detura com ella… - Del contrapunt arrencant-se novella, - de nou va voltant. - La sardana és la dança més bella - de totes les dances que s fan i es desfan. - - -II - - Els fadrins, com guerrers que fan via, - ardits la puntegen; les verges no tant; - més, devots d’una santa harmonia, - tots van els compassos i els passos comptant. - Sacerdots els dirieu d’un culte - que en mistica dança sen vénen i van - emportats per lo simbol oculte - de l’ampla rodona que ls va agermanant. - Si l contrapunt el bell ritme li estrella, - para-s, sospesa de tal meravella… - Lo ritme tornant, - la sardana és la dança més bella - de totes les dances que s fan i es desfan. - - -III - - El botó d’eixa roda, quin era - que am tal simetria l’anava centrant? - Quina mà venjativa i severa - buidava la nina d’aquest ull gegant? - Potsê un temps al bell mig s’hi apilaven - les garbes polsoses del blat rossejant, - i els suats segadors festejaven - la pròdiga Ceres saltant i ballant… - Del contrapunt la vagant cantarella - és estrafeta passada d’aucella - que canta volant: - la sardana és la dança més bella - de totes les dances que s fan i es desfan. - - -IV - - No és la dança lasciva, la innoble, - els uns parells d’altres desaparellant: - és la dança sencera d’un poble - que estima i avança donant-se les mans. - La garlanda suaument se deslliga; - desfent-se, s’aixampla, esvaint-se al voltant; - cada mà, tot deixant a l’amiga, - li sembla prometre que ja hi tornaran. - Ja hi tornaran de parella en parella! - Tota ma patria cabrà en eixa anella! - i els pobles diran: - la sardana és la dança més bella - de totes les dances que s fan i es desfan. - - - - -EL CANT DE LA SENYERA - - - Al damunt dels nostres cants - aixequem una Senyera - que ls farà més triomfants. - - Au, companys, enarborem-la - en senyal de germandat! - Au, germans, al vent desfem-la - en senyal de llibertat! - Que voleii! Contemplem-la - en sa dolça majestat! - - Oh bandera catalana!, - nostre cor t’és ben fidel: - volaras com au galana - pel damunt del nostre anhel: - per mirar-te sobirana - alçarem els ulls al cel. - - I et durem arreu enlaire, - et durem, i tu ns duras: - voleiant al grat de l’aire, - el camí assenyalaras. - Dóna veu al teu cantaire, - llum als ulls i força al braç. - - - - -CANT DELS JOVES - - - L’hora nostra és arribada: - tots ens hem desensonyat - amb el front il·luminat - per la llum d’una altra albada. - - I esperem que surti l sol - per cantar-ne l’alegria: - quan veurem que s’alça l dia, - alçarem, cantant, el vol. - - Com aucells ens alçarem, - movent l’aire am la volada; - com a nuvols creixerem, - am remors de pedregada. - - I en les serres avials - remourem la gran tempesta, - fins que l sol, veient-nos alts, - ens vesteixi am llums de festa. - - I per l’aire, llavors pur, - de la patria rabejada, - baixarem am vol segur - a repòs de mig-diada. - - - - -CANT DE MAIG - -CANT D’ALEGRIA - - - Cantem l’entrada del temps clar - am clara veu i rialles clares. - Tornem-nos ben cantaires, - que ara és el temps--de fer ressonar - alegrament els aires. - - Passen nuvols corrent i somrient, - regalant aigua i raig de sol lluent - damunt les roses vermelles, ja totes badades. - Sobre ls plans reverdits hi corre l vent - i es mouen els blats verts i les gentades - cridant coses alegres i furioses… - Costes avall degoten les neus fóses. - - Sadollem la mirada de verdor - enfonzant-la en el tou dels grans herbatges; - sadollem les orelles de remor - enamorant-les dels bells crits selvatges; - i sadollem el pit d’aire del cel - per cantar l’alegria de la terra, - tant si n surt un mistic bèl - com si n surt un crit de guerra. - - Tornem’s soldats lluents i ben armats, - o tornem’s serafins d’ales de plata… - Correm alegrament a tots costats, - correm, que l Maig esclata. - - Riem, riem entre les flors i el vent - l’emmajada alegria; - plantem arbres de Maig desaforadament - davant la porta d’or de cada aimia. - - Prompte ls arbres de Maig s’assecaran… - la llenya sols destorba: - la tirarem al foc de Sant Joan - i saltarem per sobre. - - - - -CANT DE NOVEMBRE - - - El vermell dels arbres, - encès per la posta--dels sols invernals, - delita i penetra - lo mateix que aquells verds primaverals. - Germans, alcem els cors, que tot és bell, - el verd i el vermell! - - Alcem els cors cantant la vida entera - amb els brots i am les fulles que sen van; - gosem el dia séns mirâ endarrera, - sense pensâ amb els dies que vindran. - Gosa l moment; - gosa l moment que t convida, - i correras alegre a tot combat: - un dia de vida és vida: - gosa l moment que t’ha sigut donat. - No t’entristeixin, doncs, els funerals Novembres, - ni planyis mort lo que ha tingut ple ser… - De planye és el donzell que ageu sos membres - ans d’haver-los cançat en el plaer. - -1895 - - - - -ELS TRES CANTS DE LA GUERRA - -ELS ADÉUS - - - Que senyals d’adéu han fet - mans exteses cap al mar, - vers els barcos que fugien - am les cobertes massa carregades, - cap allà on les onades lluïen - retorcent-se i bramant assoleiades! - - Quants adéus desde aquell adéu primer, - quan Caí, havent fet la mort, - menjà al vespre un bocí a l’endiablada, - el bastó al puny, cenyida la cintura, - voltat de plors de nins, i la muller, - que li deia am lament: - «No vagis pas cap a Ponent!» - - Més ell, la cara adusta i ja fatal, - girada envers la posta, - marxà no fent cabal - de les mans que s movien enlaire - en va, sense resposta. - -1896 - - - - -ODA A ESPANYA - - - Escolta, Espanya,--la veu d’un fill - que t parla en llengua--no castellana: - parlo en la llengua--que m’ha donat - la terra aspra: - en’questa llengua--pocs t’han parlat; - en l’altra, massa. - - T’han parlat massa--dels saguntins - i dels qui per la patria moren: - les teves glories--i els teus records, - records i glories--no més de morts: - has viscut trista. - - Jo vui parlar-te--molt altrament. - Per què vessar la sang inutil? - Dins de les venes--vida és la sang, - vida pels d’ara--i pels que vindran: - vessada és morta. - - Massa pensaves--en ton honor - i massa poc en el teu viure: - tragica duies--a mort els fills, - te satisfeies--d’honres mortals, - i eren tes festes--els funerals, - oh trista Espanya! - - Jo he vist els barcos--marxar replens - dels fills que duies--a que morissin: - somrients marxaven--cap a l’atzar; - i tu cantaves--vora del mar - com una folla. - - On són els barcos?--On són els fills? - Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava: - tot ho perderes,--no tens ningú. - Espanya, Espanya,--retorna en tu, - arrenca l plor de mare! - - Salva-t, oh!, salva-t--de tant de mal; - que l plô t torni feconda, alegra i viva; - pensa en la vida que tens entorn: - aixeca l front, - somriu als set colors que hi ha en els nuvols. - - Ont ets, Espanya?--No t veig enlloc. - No sents la meva veu atronadora? - No entens aquesta llengua--que t parla entre perills? - Has desaprès d’entendre an els teus fills? - Adéu, Espanya! - -1898 - - - - -CANT DEL RETORN - - - Tornem de batalles,--venim de la guerra, - i no portem armes, pendons ni clarins; - vençuts en la mar i vençuts en la terra, - som una desferra. - Duem per estela taurons i dufins. - Germans que en la platja plorant espereu, - ploreu, ploreu! - - Pel mar se us avança--la host macilenta - que branda amb el brand de la nau que la du. - Adeu, oh tu, Amèrica, terra furienta! - Som debils per tu. - Germans que en la platja plorant espereu, - ploreu, ploreu! - - Venim tots de cara--al vent de la costa, - encara que ns mati per fred i per fort, - encara que restin en sense resposta - més d’un crit de mare quan entrem al port. - Germans que en la platja plorant espereu, - ploreu, ploreu! - - De tants com ne manquen duem la memoria, - de lo que sofriren,--de lo que hem sofert, - de la trista lluita sense fe ni gloria - d’un poble que s perd. - Germans que en la platja plorant espereu, - ploreu, ploreu! - - Digueu-nos si encara la patria és prou forta - per oïr les gestes--que li hem de contar; - digueu-nos, digueu-nos si és viva o si és morta - la llengua am que l’haurem de fer plorar. - - Si encara és ben viu el record d’altres gestes, - si encara les serres que ns han d’enfortî - s’aixequen serenes damunt les tempestes - i bramen llurs boscos al vent ponentí, - germans que en la platja plorant espereu, - no ploreu: rieu, canteu! - -1899 - - - - -_INDEX_ - - - _Pags._ - - _VISIONS_ - - _El mal caçador_ 7 - _Joan Garí_ 11 - _El comte Arnau_ 14 - _L’estimada de Don Jaume_ 27 - _La fi den Serrallonga_ 31 - - _INTERMEZZO_ - - _A la Mare de Déu de Montserrat_ 41 - _La cançó de Sant Ramon_ 43 - _En la mort d’un jove_ 45 - _Els Reis_ 46 - _Sol solet_ 47 - _Dimecres de Cendra_ 48 - _Lo Diví en el Dijous Sant_ 49 - _L’aufabrega_ 50 - _A montanya_ 52 - _Després de la tempestat_ 53 - _La nit de la Purissima_ 54 - _L’ànima de les flors_ 55 - _La Dòna hermosa_ 56 - _L’esposa parla_ 57 - - _CANTS_ - - _La sardana_ 61 - _El cant de la Senyera_ 65 - _Cant dels joves_ 67 - _Cant de Maig, cant d’alegria_ 69 - _Cant de Novembre_ 71 - Els tres cants de la guerra: - _Els adéus_ 73 - _Oda a Espanya_ 75 - _Cant del retorn_ 78 - - - - -OBRES DE L’AUTOR - - - _Pessetes_ - - =Poesies= (originals i traduccions de Gœthe).--1891. - =Poesies= (originals).--1895 2 - =Ifigenia a Taurida= (traducció de Gœthe).--1898 2 - =Fisonomías de Santos= (traducción de Hello).--1899 3 - =Joan Sardà=, estudi necrologic.--1900. - =Visions & Cants= (originals).--1900 3 - - - - - -End of the Project Gutenberg EBook of Visions & Cants, by Joan Maragall - -*** END OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK VISIONS & CANTS *** - -***** This file should be named 52409-0.txt or 52409-0.zip ***** -This and all associated files of various formats will be found in: - http://www.gutenberg.org/5/2/4/0/52409/ - -Produced by David Starner and the Online Distributed -Proofreading Team at http://www.pgdp.net (This book was -produced from scanned images of public domain material -from the Google Books project.) - - -Updated editions will replace the previous one--the old editions will -be renamed. - -Creating the works from print editions not protected by U.S. copyright -law means that no one owns a United States copyright in these works, -so the Foundation (and you!) can copy and distribute it in the United -States without permission and without paying copyright -royalties. Special rules, set forth in the General Terms of Use part -of this license, apply to copying and distributing Project -Gutenberg-tm electronic works to protect the PROJECT GUTENBERG-tm -concept and trademark. Project Gutenberg is a registered trademark, -and may not be used if you charge for the eBooks, unless you receive -specific permission. If you do not charge anything for copies of this -eBook, complying with the rules is very easy. You may use this eBook -for nearly any purpose such as creation of derivative works, reports, -performances and research. They may be modified and printed and given -away--you may do practically ANYTHING in the United States with eBooks -not protected by U.S. copyright law. Redistribution is subject to the -trademark license, especially commercial redistribution. - -START: FULL LICENSE - -THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE -PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK - -To protect the Project Gutenberg-tm mission of promoting the free -distribution of electronic works, by using or distributing this work -(or any other work associated in any way with the phrase "Project -Gutenberg"), you agree to comply with all the terms of the Full -Project Gutenberg-tm License available with this file or online at -www.gutenberg.org/license. - -Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project -Gutenberg-tm electronic works - -1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg-tm -electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to -and accept all the terms of this license and intellectual property -(trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all -the terms of this agreement, you must cease using and return or -destroy all copies of Project Gutenberg-tm electronic works in your -possession. If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a -Project Gutenberg-tm electronic work and you do not agree to be bound -by the terms of this agreement, you may obtain a refund from the -person or entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph -1.E.8. - -1.B. "Project Gutenberg" is a registered trademark. It may only be -used on or associated in any way with an electronic work by people who -agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few -things that you can do with most Project Gutenberg-tm electronic works -even without complying with the full terms of this agreement. See -paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project -Gutenberg-tm electronic works if you follow the terms of this -agreement and help preserve free future access to Project Gutenberg-tm -electronic works. See paragraph 1.E below. - -1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation ("the -Foundation" or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection -of Project Gutenberg-tm electronic works. Nearly all the individual -works in the collection are in the public domain in the United -States. If an individual work is unprotected by copyright law in the -United States and you are located in the United States, we do not -claim a right to prevent you from copying, distributing, performing, -displaying or creating derivative works based on the work as long as -all references to Project Gutenberg are removed. Of course, we hope -that you will support the Project Gutenberg-tm mission of promoting -free access to electronic works by freely sharing Project Gutenberg-tm -works in compliance with the terms of this agreement for keeping the -Project Gutenberg-tm name associated with the work. You can easily -comply with the terms of this agreement by keeping this work in the -same format with its attached full Project Gutenberg-tm License when -you share it without charge with others. - -1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern -what you can do with this work. Copyright laws in most countries are -in a constant state of change. If you are outside the United States, -check the laws of your country in addition to the terms of this -agreement before downloading, copying, displaying, performing, -distributing or creating derivative works based on this work or any -other Project Gutenberg-tm work. The Foundation makes no -representations concerning the copyright status of any work in any -country outside the United States. - -1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg: - -1.E.1. The following sentence, with active links to, or other -immediate access to, the full Project Gutenberg-tm License must appear -prominently whenever any copy of a Project Gutenberg-tm work (any work -on which the phrase "Project Gutenberg" appears, or with which the -phrase "Project Gutenberg" is associated) is accessed, displayed, -performed, viewed, copied or distributed: - - This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and - most other parts of the world at no cost and with almost no - restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it - under the terms of the Project Gutenberg License included with this - eBook or online at www.gutenberg.org. If you are not located in the - United States, you'll have to check the laws of the country where you - are located before using this ebook. - -1.E.2. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is -derived from texts not protected by U.S. copyright law (does not -contain a notice indicating that it is posted with permission of the -copyright holder), the work can be copied and distributed to anyone in -the United States without paying any fees or charges. If you are -redistributing or providing access to a work with the phrase "Project -Gutenberg" associated with or appearing on the work, you must comply -either with the requirements of paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 or -obtain permission for the use of the work and the Project Gutenberg-tm -trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or 1.E.9. - -1.E.3. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is posted -with the permission of the copyright holder, your use and distribution -must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any -additional terms imposed by the copyright holder. Additional terms -will be linked to the Project Gutenberg-tm License for all works -posted with the permission of the copyright holder found at the -beginning of this work. - -1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg-tm -License terms from this work, or any files containing a part of this -work or any other work associated with Project Gutenberg-tm. - -1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this -electronic work, or any part of this electronic work, without -prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with -active links or immediate access to the full terms of the Project -Gutenberg-tm License. - -1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary, -compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including -any word processing or hypertext form. However, if you provide access -to or distribute copies of a Project Gutenberg-tm work in a format -other than "Plain Vanilla ASCII" or other format used in the official -version posted on the official Project Gutenberg-tm web site -(www.gutenberg.org), you must, at no additional cost, fee or expense -to the user, provide a copy, a means of exporting a copy, or a means -of obtaining a copy upon request, of the work in its original "Plain -Vanilla ASCII" or other form. Any alternate format must include the -full Project Gutenberg-tm License as specified in paragraph 1.E.1. - -1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying, -performing, copying or distributing any Project Gutenberg-tm works -unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9. - -1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing -access to or distributing Project Gutenberg-tm electronic works -provided that - -* You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from - the use of Project Gutenberg-tm works calculated using the method - you already use to calculate your applicable taxes. The fee is owed - to the owner of the Project Gutenberg-tm trademark, but he has - agreed to donate royalties under this paragraph to the Project - Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments must be paid - within 60 days following each date on which you prepare (or are - legally required to prepare) your periodic tax returns. Royalty - payments should be clearly marked as such and sent to the Project - Gutenberg Literary Archive Foundation at the address specified in - Section 4, "Information about donations to the Project Gutenberg - Literary Archive Foundation." - -* You provide a full refund of any money paid by a user who notifies - you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he - does not agree to the terms of the full Project Gutenberg-tm - License. You must require such a user to return or destroy all - copies of the works possessed in a physical medium and discontinue - all use of and all access to other copies of Project Gutenberg-tm - works. - -* You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of - any money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the - electronic work is discovered and reported to you within 90 days of - receipt of the work. - -* You comply with all other terms of this agreement for free - distribution of Project Gutenberg-tm works. - -1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project -Gutenberg-tm electronic work or group of works on different terms than -are set forth in this agreement, you must obtain permission in writing -from both the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and The -Project Gutenberg Trademark LLC, the owner of the Project Gutenberg-tm -trademark. Contact the Foundation as set forth in Section 3 below. - -1.F. - -1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable -effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread -works not protected by U.S. copyright law in creating the Project -Gutenberg-tm collection. Despite these efforts, Project Gutenberg-tm -electronic works, and the medium on which they may be stored, may -contain "Defects," such as, but not limited to, incomplete, inaccurate -or corrupt data, transcription errors, a copyright or other -intellectual property infringement, a defective or damaged disk or -other medium, a computer virus, or computer codes that damage or -cannot be read by your equipment. - -1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the "Right -of Replacement or Refund" described in paragraph 1.F.3, the Project -Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project -Gutenberg-tm trademark, and any other party distributing a Project -Gutenberg-tm electronic work under this agreement, disclaim all -liability to you for damages, costs and expenses, including legal -fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT -LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE -PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE -TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE -LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR -INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH -DAMAGE. - -1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a -defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can -receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a -written explanation to the person you received the work from. If you -received the work on a physical medium, you must return the medium -with your written explanation. The person or entity that provided you -with the defective work may elect to provide a replacement copy in -lieu of a refund. If you received the work electronically, the person -or entity providing it to you may choose to give you a second -opportunity to receive the work electronically in lieu of a refund. If -the second copy is also defective, you may demand a refund in writing -without further opportunities to fix the problem. - -1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth -in paragraph 1.F.3, this work is provided to you 'AS-IS', WITH NO -OTHER WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT -LIMITED TO WARRANTIES OF MERCHANTABILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE. - -1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied -warranties or the exclusion or limitation of certain types of -damages. If any disclaimer or limitation set forth in this agreement -violates the law of the state applicable to this agreement, the -agreement shall be interpreted to make the maximum disclaimer or -limitation permitted by the applicable state law. The invalidity or -unenforceability of any provision of this agreement shall not void the -remaining provisions. - -1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the -trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone -providing copies of Project Gutenberg-tm electronic works in -accordance with this agreement, and any volunteers associated with the -production, promotion and distribution of Project Gutenberg-tm -electronic works, harmless from all liability, costs and expenses, -including legal fees, that arise directly or indirectly from any of -the following which you do or cause to occur: (a) distribution of this -or any Project Gutenberg-tm work, (b) alteration, modification, or -additions or deletions to any Project Gutenberg-tm work, and (c) any -Defect you cause. - -Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg-tm - -Project Gutenberg-tm is synonymous with the free distribution of -electronic works in formats readable by the widest variety of -computers including obsolete, old, middle-aged and new computers. It -exists because of the efforts of hundreds of volunteers and donations -from people in all walks of life. - -Volunteers and financial support to provide volunteers with the -assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg-tm's -goals and ensuring that the Project Gutenberg-tm collection will -remain freely available for generations to come. In 2001, the Project -Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure -and permanent future for Project Gutenberg-tm and future -generations. To learn more about the Project Gutenberg Literary -Archive Foundation and how your efforts and donations can help, see -Sections 3 and 4 and the Foundation information page at -www.gutenberg.org Section 3. Information about the Project Gutenberg -Literary Archive Foundation - -The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non profit -501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the -state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal -Revenue Service. The Foundation's EIN or federal tax identification -number is 64-6221541. Contributions to the Project Gutenberg Literary -Archive Foundation are tax deductible to the full extent permitted by -U.S. federal laws and your state's laws. - -The Foundation's principal office is in Fairbanks, Alaska, with the -mailing address: PO Box 750175, Fairbanks, AK 99775, but its -volunteers and employees are scattered throughout numerous -locations. Its business office is located at 809 North 1500 West, Salt -Lake City, UT 84116, (801) 596-1887. Email contact links and up to -date contact information can be found at the Foundation's web site and -official page at www.gutenberg.org/contact - -For additional contact information: - - Dr. Gregory B. Newby - Chief Executive and Director - gbnewby@pglaf.org - -Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg -Literary Archive Foundation - -Project Gutenberg-tm depends upon and cannot survive without wide -spread public support and donations to carry out its mission of -increasing the number of public domain and licensed works that can be -freely distributed in machine readable form accessible by the widest -array of equipment including outdated equipment. Many small donations -($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt -status with the IRS. - -The Foundation is committed to complying with the laws regulating -charities and charitable donations in all 50 states of the United -States. Compliance requirements are not uniform and it takes a -considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up -with these requirements. We do not solicit donations in locations -where we have not received written confirmation of compliance. To SEND -DONATIONS or determine the status of compliance for any particular -state visit www.gutenberg.org/donate - -While we cannot and do not solicit contributions from states where we -have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition -against accepting unsolicited donations from donors in such states who -approach us with offers to donate. - -International donations are gratefully accepted, but we cannot make -any statements concerning tax treatment of donations received from -outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff. - -Please check the Project Gutenberg Web pages for current donation -methods and addresses. Donations are accepted in a number of other -ways including checks, online payments and credit card donations. To -donate, please visit: www.gutenberg.org/donate - -Section 5. General Information About Project Gutenberg-tm electronic works. - -Professor Michael S. Hart was the originator of the Project -Gutenberg-tm concept of a library of electronic works that could be -freely shared with anyone. For forty years, he produced and -distributed Project Gutenberg-tm eBooks with only a loose network of -volunteer support. - -Project Gutenberg-tm eBooks are often created from several printed -editions, all of which are confirmed as not protected by copyright in -the U.S. unless a copyright notice is included. Thus, we do not -necessarily keep eBooks in compliance with any particular paper -edition. - -Most people start at our Web site which has the main PG search -facility: www.gutenberg.org - -This Web site includes information about Project Gutenberg-tm, -including how to make donations to the Project Gutenberg Literary -Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to -subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks. - |