diff options
| -rw-r--r-- | .gitattributes | 3 | ||||
| -rw-r--r-- | 30890-8.txt | 9684 | ||||
| -rw-r--r-- | 30890-8.zip | bin | 0 -> 178656 bytes | |||
| -rw-r--r-- | LICENSE.txt | 11 | ||||
| -rw-r--r-- | README.md | 2 |
5 files changed, 9700 insertions, 0 deletions
diff --git a/.gitattributes b/.gitattributes new file mode 100644 index 0000000..6833f05 --- /dev/null +++ b/.gitattributes @@ -0,0 +1,3 @@ +* text=auto +*.txt text +*.md text diff --git a/30890-8.txt b/30890-8.txt new file mode 100644 index 0000000..2ca2636 --- /dev/null +++ b/30890-8.txt @@ -0,0 +1,9684 @@ +The Project Gutenberg EBook of Les Aventures De Tom Sawyer, by Mark Twain + +This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with +almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or +re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included +with this eBook or online at www.gutenberg.org + + +Title: Les Aventures De Tom Sawyer + +Author: Mark Twain + +Translator: Josep Carner + +Release Date: January 8, 2010 [EBook #30890] + +Language: Catalan + +Character set encoding: ISO-8859-1 + +*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK LES AVENTURES DE TOM SAWYER *** + + + + + + + + + +LES AVENTURES DE TOM SAWYER + +(Autor: Mark Twain. Traducció: Josep Carner) + + + + +PREFACI. + +La major part de les aventures consignades en aquest llibre +succeïren de bo de bo; una o dues són experiments de la meva +collita; la resta pertanyen a minyons que m'eren companys d'escola. +Huck Finn és tret de la vida real; Tom Sawyer també, però no d'un +individu: és una combinació de les característiques de tres nois que +jo vaig conèixer; així és que pertany a l'orde arquitectònic +compost. + +Les estranyes supersticions a les quals hom fa referència, +predominaven totes entre nois i esclaus de l'Oest en el període +d'aquesta història; és a dir, fa trenta o quaranta anys. + +Encara que mon llibre s'adreça sobretot al divertiment de nois i +noies, espero que això no serà causa que el defugin homes i dones, +perquè part del meu propòsit ha estat mirar de fer plaent memòria +als adults d'allò que un dia foren, i de com sentiren i pensaren i +parlaren, i en quínes singulars empreses s'esmerçaren de vegades. + +L'AUTOR (Hartford, 1876). + + + + +CAPÍTOL I + +-Tom! + +Cap resposta. + +-Tom! + +Cap resposta. + +-Què s'ha fet aquest noi? em demano. Tom! + +La vella senyora tirà per avall les seves ulleres i mirà per damunt +elles al volt de la cambra. Després les tirà per amunt i sotjà sota +d'elles. Poques vegades o mai no mirava _a través_ d'elles per una +cosa tan petita com és un noi, perquè les ulleres eren de cerimònia, +i l'orgull de son cor, i cavalcaven per gala i no pas per servei: +igual hauria pogut veure a través d'un parell de tapadores d'estufa. +Semblà un moment perplexa, i digué, no pas ferotgement, però +tanmateix en veu prou alta perquè el parament de la cambra la +sentís: + +-Bé, m'hi jugo qualsevol cosa que si us atrapo us... + +No acabà la frase, perquè en aquell moment estava decantant-se i +furgant sota el llit amb l'escombra: així és que necessitava alè per +al ritme de les furgades. No desenterrà cap cosa sinó el gat. + +-Mai no l'he vist atrapat, aquest noi! + +Se n'anà cap a la porta oberta i s'hi aturà, i sotjà entre els +emparrats de tomaqueres i herbes tauperes, que constituïen el jardí. +Res de Tom. Així és que ella féu força per alçar la veu fins al grau +exigit per la distància, i cridà: + +-O-o-o Tom! + +Sentí una fressa lleu al darrera, i es girà a temps per a agafar un +petit minyó per l'extrem de son gec, i aturar la seva fugida. + +-Té! Hauria hagut de pensar en aquest recambró. Què hi féieu, aquí +dins? + +-Res. + +-Res! Mireu-vos les mans i mireu-vos la boca. Què és, aquesta +brutor? + +-No ho sé, tia. + +-Bé, jo sí, que ho sé. És melmelada: vet aquí el que és. Us he dit +quaranta vegades que si no deixàveu la melmelada tranquila us +llevaria la pell. Deu-me aquell fuet. + +El fuet fou brandat per l'aire. El perill era desesperat. + +-Ui! Mireu al darrera vostre, tia! + +La vella senyora es girà arremolinadament, i arrabassà les faldilles +cap enfora de l'amenaça; i el minyó fugí tot seguit, s'enfilà damunt +el clos d'altes estaques, i desaparegué a l'altra banda. La tia +Polly romangué sorpresa un moment i en acabat esclatá en una dolça +rialla. + +-Diastre de noi! Mireu's que és prou, que jo mai pugui escarmentar! +No m'ha fet prou martingales, perquè ara m'emprengui de sotjar-lo? +Però un vell ximple és el pitjor dels ximples. Un gos vell no aprèn +cap traça nova, com diu la dita. Tanmateix, en nom de Déu, ell no +s'empesca mai les mateixes coses dues vegades seguides; i còm pot +conèixer un hom la que ha de venir? Sembla talment que sàpiga per +quant de temps podrà de consumir-me les sangs sense que m'arribi a +arborar, i sap que, si arriba a aconseguir de deixar-me en bitza per +un minut o fer-me riure, jo m'aplaco i no puc ventar-li patacada. No +hi compleixo pas la meva obligació amb aquest noi; i aquesta és la +santa veritat, Déu ho sap. Plànyer el bastó malmet el minyó, com diu +la Bíblia. Deixo que el pecat s'amuntegui, i pago la pena per tots +dos, massa que ho veig. És un vailet endimoniat; però, caram!, és el +noi de la meva germana morta, pobrissona!, i no tinc cor de +ventar-li fuetada, sigui com sigui. Cada vegada que el deixo anar, +la consciència em puny de allò més; i cada vegada que l'aporrino el +cor se'm trenca. Tanmateix, home nat de dona és de pocs dies i ple +de tribulacions, com diu l'Escriptura, i és la massíssima veritat. +Farà campana aquesta tarda, i no tindré més remei que fer-lo +treballar demà, per a castigar-lo. És ben dur de fer-lo treballar +els dissabtes, quan tots els minyons fan festa; però ell té més +rancúnia al treball que a cap altra cosa, i, no hi ha més, he de +complir amb ell una mica de la meva obligació, o seré la seva ruïna. + +Tom va fer campana, i va passar una gentil estona. Tornà a casa amb +prou feines a temps d'ajudar Jim, el vailet negre, a serrar la +llenya del dia següent; i partí les teies abans de sopar, o almenys +estigué allí a una hora escaient per a dir ses aventures a Jim, +mentre Jim feia les tres quartes parts de la feina. El germà petit +de Tom (o, millor, germanastre), Sid, estava ja enfeinat en la seva +contribució al treball (arreplegant les miques de fusta), perquè era +un noi tranquil, i no pas de mena aventurera ni enquimeradora. +Mentre Tom anava menjant-se el seu sopar i robava el sucre en +oferir-se-n'hi avinentesa, la tia Polly li feia preguntes que eren +plenes d'artifici i molt pregones, perquè volia atrapar-lo en +revelacions perjudicials. Com esdevé a moltes altres ànimes +senzilles, la seva vanitat predilecta era de creure que tenia un +talent especial per a l'ombrívola i misteriosa diplomàcia, i li +plaïa de considerar sos enginys més transparents com a meravelles +d'extraordinària trapelleria. + +-Tom- digué ella -feia bastanta calor a l'escola: veritat? + +-Sí, senyora. + +-Molta calor: veritat? + +-Sí, senyora. + +-No teníeu ganes de rabejar-vos una mica a l'aigua, Tom? + +Tom es sentí ferit d'un bri d'alarma, d'un toc de sospita inquieta. +Escrutà la cara de la tia Polly, però ella no li digué res. Així és +que féu: + +-No sé..., és a dir, no molt. + +La vella senyora estengué la seva mà i tocà la camisa de Tom, i +digué: + +-Però tampoc no esteu massa calent, ara. + +I li fou cosa afalagadora, de reflexionar que ella havia descobert +que la camisa era seca, sense que ningú s'adonés que això era la +cosa que portava al magí. Però, a desgrat d'ella, Tom ara sabia d'on +venia el vent. Així és que preveié quína seria la vinent jugada. + +-Alguns de nosaltres ens mullàrem el cap sota la bomba... Jo encara +el tinc humit. Veieu? + +La tia Polly va enrabinar-se de pensar que havia passat per alt +aquell bocí de prova circumstancial i negligit una pista. Aleshores +digué, amb nova inspiració: + +-Tom: no us calgué pas d'arrencar el coll de la camisa d'allà on jo +l'havia cosit, per mullar-vos el cap: oi? Descordeu-vos el gec! + +A la cara de Tom s'hi esvaí la preocupació. Obrí son gec. Son coll +de camisa estava sòlidament cosit. + +-Dolentot! Bé, ja podeu tocar pirandó. Estava segura que havíeu fet +el plaga i havíeu anat a nedar. Però us perdono. Tom: em fa l'efecte +que sou una mena de gat escaldat, com diu la gent... i millor del +que sembleu, per _aquesta_ vegada. + +Mig li recava que la seva sagacitat hagués fet fallida, i mig +s'alegrava que Tom s'hagués ensopegat, per una vegada, a servar +obedient conducta. + +Però Sidney digué: + +-Bé, jo diria que li havíeu cosit el coll amb fil blanc; però ara és +negre. + +-Oital, si el vaig cosir amb fil blanc! Tom! + +Però Tom no n'esperà l'acabament. En passar la porta, digué: + +-Siddy, això et valdrà una pallissa. + +En un indret segur, Tom examinà dues grans agulles clavades a les +gires del seu gec; i estaven enfilades, l'una enfilada de fil blanc +i l'altra de negre. + +-Mai no n'hauria hagut esment, si no hagués estat per Sid. Llamp! De +vegades ella ho cus amb fil blanc, i de vegades ho cus amb fil +negre. Voldria, en nom de Déu, que sempre ho fes amb l'un o amb +l'altre: no puc estar tan amatent als canvis. Però em jugo qualsevol +cosa que a Sid l'estaborniré. Li daré una lliçó! + +Tom no era pas el noi model del poblet. Coneixia molt bé quin era el +noi model, tanmateix, i li feia fàstic. + +Al cap de dos minuts, o menys i tot, havia oblidat tots els seus +mals de cap. No era perquè sos mals de cap fossin per a ell ni una +mica mica menys amargs i atuïdors que els d'un home gran per a un +home gran, sinó perquè un nou i poderós interès els passà al davant, +i els esvaí per aquella estona en la seva ment; igual que els +infortunis dels homes són oblidats en l'exaltació de les empreses +noves. Aquest nou interès era una valuosa novetat en l'art de +xiular, que acabava d'adquirir d'un negre; i ell es delia per +ensinistrar-s'hi sense noses. Consistia en un peculiar caient +ocellívol, una mena de líquid refilet, que hom produïa per un +contacte de la llengua amb el paladar, a breus intervals, en mig de +la música. El lector probablement recorda com es fa, si mai ha estat +noi. Diligència i atenció aviat aconseguiren de fer-l'hi dominar, i +ell baixà a grans passes pel carrer, amb la boca plena d'harmonia i +l'ànima plena de gratitud. Sos sentiments eren ben iguals als d'un +astrònom que ha descobert un nou planeta. Sens dubte, pel que +pertoca a un plaer intens, pregon, sense mescla, l'aventatge era per +al noi i no pas per a l'astrònom. + +Les tardes d'istiu són llargues. Encara no era fosc. De cop i volta, +Tom parà de xiular. Tenia al davant un estrany: un noi una mica més +gran que ell. Un nou vingut de qualsevol edat o sexe era una +colpidora curiositat en el pobre poblet de Sant Petersburg. A més, +el noi anava ben vestit: ben vestit en dia de feina. Això era +simplement astorador. Sa gorra era una cosa bonica. Son gec de tela +blava, ajustadament cordat, era nou i airós, i també ho eren sos +pantalons. Duia sabates, i això que tot just era divendres. Fins i +tot portava corbata, un bocí brillant de cinta. Tenia un tarannà +aciutadanat que removia les entranyes de Tom. Quant més Tom badava +en front de l'esplèndida meravella, més arremangava el nas, +impressionat per aquella bellor, i li semblava que son propi +abillament es tornava més i més arrossinat. Cap dels dos nois +parlava. Si l'un es movia, l'altre es movia; però només que de +flanc, en un cercle. Es mantingueren faç contra faç i fit a fit tota +l'estona. A la fi, Tom digué: + +-Puc apallissar-vos! + +-Em plauria de veure com ho intenteu. + +-Bé, doncs, puc escometre-ho. + +-No, que no podeu, tanmateix. + +-Sí, que puc. + +-No, que no podeu. + +-Puc. + +-No podeu. + +-Puc. + +-Que no. + +Hi hagué una pausa inconfortable. Aleshores Tom digué: + +-Com us dieu? + +-No és cosa del vostre ram. . + +-Bé, doncs, jo ara en puc fer una cosa del meu ram. + +-Bé, i per què no ho proveu? + +-Si parleu gaire, ho faré. + +-Gaire... gaire... gaire...! Que me'n doneu, de fil! + +-Oh! Us penseu que sou molt viu: oi? Podria apallissar-vos tenint +una mà lligada al meu darrera, si volia. + +-Bé, per què no voleu fer-ho? Perquè vós _dieu_ que podeu fer-ho. + +-Bé, ho faré, si beneitegeu gaire. + +-Oh! sí... He vist famílies senceres en el mateix compromís. + +-Murri! Us penseu que sou algú: veritat? + +-Ai, ai! Quín capell! + +-Podeu abonyegar-lo, aquest capell, si no us plau. Llengua que no li +deu una patacada: qui li doni una patacada, rebrà. + +-Sou un mentider. + +-Vós en sou un altre. + +-Us baralleu de per riure, i no goseu començar. + +-Vejam... fugiu-me del davant! + +-Escolteu: si ha de durar gaire més aquest desvergonyiment, agafo +una pedra i us enceto el cap. + +-Oh! És clar que ho fareu. + +-Bé, doncs, _ho faré_. + +-Bé, per què no ho feu, doncs? Per què aneu dient que ho fareu? Per +què no ho feu? És perquè teniu por. + +-No en tinc, de por. + +-Sí que en teniu. + +-No, que no en tinc. + +-Sí que en teniu. + +Una altra pausa, i més ullades i borneig, l'un al volt de l'altre. + +Al cap de poc estigueren espatlla contra espatlla. Tom digué: + +-Aneu-vos-en d'aquí. + +-Aneu-vos-en vós. + +-No vull, en bona refè. + +-En bona refè, no vull. + +Així romangueren, cadascú amb un peu fent angle, com un estrep, i +tots dos empenyent, que més no podien, i mirant-se amb les celles +arrufades d'odi; però cap dels dos no pogué guanyar aventatge. +Després de lluitar fins que tots dos foren arborats i envermellits, +cadascú relaxà la seva tensió amb vigilant cautela, i Tom digué: + +-Sou un covard i un cadellet. Li parlaré de vós al meu germà gran, i +ell us pot ben estabornir, i jo li diré que ho faci. + +-Què se me'n dóna, del vostre germà gran? Tinc un germà que és més +gran que no pas ell; i, fins i tot, pot engegar-lo per damunt +d'aquest clos.- (Tots dos germans eren imaginaris). + +-Això és una bola. + +-Perquè vos ho digueu, no vol dir que en sigui. + +Tom féu una ratlla en la pols amb el seu dit gros, i digué: + +-Llengua que no camineu damunt d'això. I si ho feu us aporrinaré +fins a aclotellar-vos en terra. Qualsevol que tingui llengua es +guanyarà un pebrot. + +El noi nou ho petjà cuitosament, i digué: + +-Heu dit que ho faríeu: ara vejam còm ho feu. + +-No em feu més nosa, ja: val més que us en aneu a pendre la fresca. + +-Bé: heu dit que ho faríeu... Per què no ho feu? + +-Vatuanada! Ho faig per dos cèntims. + +El noi nou es tragué de la butxaca dos coures dels grans, i els +mostrà irrisòriament en la mà estesa. + +Tom, d'un patac, els tirà a terra. + +En un instant els dos nois caigueren i giravoltaren pel fang, +aferrussats com a gats; i per espai d'un minut s'estiraren i +esquinçaren el pèl i els vestits, es donaren cops de puny i +esgarrapades al nas, i es cobriren de pols i de glòria. Al cap de +poc, allò que era confusió anà precisant-se; i en mig de la boira +del combat aparegué Tom, a cavall del noi nou, i pataquejant-lo amb +els punys. + +-Digueu: «Em dono!»- féu Tom. + +El minyó no feia sinó lluitar per alliberar-se. Plorava, +principalment de ràbia. + +-Digueu: «Em dono!»- I els cops de puny continuaren. A la fi +l'estranger deixà sentir un ofegat «-Em dono!», i Tom el deixà alçar +i digué: + +-Això us servirà de lliçó. Una altra vegada teniu més compte a mirar +amb qui feu el poca-solta. + +El noi nou se n'anà tot raspallant la pols de sos vestits, +sanglotant, rondinant, i girant-se, adesiara, i sacsejant el cap i +amenaçant amb allò que faria a Tom «l'altra vegada que l'atrapés al +carrer». A la qual cosa Tom respongué amb befes i emprengué el seu +camí joiosament; i, tan prompte com hagué girat l'esquena, el noi +nou arreplegà una pedra, l'engegà, i el tocà entre les espatlles, i +després girà cua i corregué com un antílop. Tom empaità al traïdor +fins a casa seva i així esbrinà on vivia. Mantingué la seva posició +a la porta per algun temps, desafiant l'enemic a sortir a fora; però +l'enemic es limità a fer-li ganyes darrera la finestra, i declinà la +proposició. A la fi la mare de l'enemic aparegué, i digué a Tom que +era un noi dolent, poca pena i ordinari, i li va manar que se +n'anés. Així, doncs, ell se n'anà, però digué que, ell rai, es podia +permetre d'ajornar-ho. + +Arribà a casa molt tard aquella nit; i, en enfilar-se cautament a la +finestra, descobrí una emboscada en la persona de la seva tia; i +quan ella veié l'estat en el qual es trobaven sos vestits, la seva +resolució de convertir-li la festa del dissabte en captiveri i +treballs forçats esdevingué d'una fermesa diamantina. + + + + +CAPÍTOL II + +El matí del dissabte havia vingut, i tot el món estiuenc era +brillant i gerd, i desbordant de vida. Hi havia una cantúria en cada +cor, i, si el cor era jove, la música eixia als llavis. Hi havia +joia en cada rostre, i primavera en cada pas. Els arbres «de la +llagosta» (1) eren en plena florida, i la fragància de les flors +omplia l'aire. Cardiff Hill, més enllà del poblet i damunt ell, +estava tot verd de vegetació, i queia a prou distància per a semblar +una Terra Paradisíaca, somniosa, sossegada i invitadora. + +Tom aparegué per la vorera, amb una galleda de blanc i una brotxa; i +l'alegria fugí de la natura i una pregona melangia s'establí en son +esperit. Trenta yardes d'un clos dilatat, de nou peus d'altura! Li +semblà que la vida era tota buida, i l'existència una simple +càrrega. Tot sospesant, enfonsà la brotxa a la galleda, i la passà +damunt la post del cim; repetí l'operació; va tornar-hi; comparà la +insignificant llenca emblanqueïda, i segué damunt una caixa de +fusta, tot descoratjat. Jim eixí de la porta fent gambades, amb una +galleda de llauna, i tot cantant la cançó _Les Noies de Buffalo_. El +portar aigua de la bomba municipal havia estat sempre feina odiosa a +l'esguard de Tom, fins aleshores; però ara no li semblà el mateix. +Va recordar que hi havia colles de gent a la bomba. Nois i noies, de +blancs, de mulatos i de negres, hi estaven sempre esperant el torn, +descansant, baratant joguines, barallant-se, espinyant-se, fent +aldarull. I va recordar que, encara que la bomba no era sinó cent +cinquanta yardes enfora, Jim mai no tornava amb una galleda d'aigua +sinó passada una hora; i, així i tot, algú, generalment, havia +d'anar-lo a cercar. Tom digué: + +-Escolteu, Jim: jo aniré a cercar l'aigua, si vos emblanquineu una +mica. + +Jim bellugà el cap, i digué: + +-No puc, senyoret Tom. La vella senyora em digué que anés i portés +aquesta aigua, i que no m'aturés a beneitejar amb ningú. I va dir +que esperava que el senyoret Tom em demanaria que jo emblanquinés, i +digué que jo toqués pirandó i tingués esment de la meva feina, i +digué que ella vetllaria per l'emblanquinament. + +-Oh! No en feu cabal, del que hagi dit, Jim. Ella sempre hi parla, +així. Deu-me la galleda: no estaré fora sinó un minut. _Ella_ no ho +sabrà. + +-Ah! No puc, senyoret Tom. La vella senyora em faria un cap nou. Ben +cert que me'l faria. + +-_Ella!_ Ella mai apallissa ningú: tusta el cap d'un hom amb el +didal. I qui se n'encaparra d'això? Voldria saber-ho. Parla +qui-sap-lo, però el parlar no fa mal: almenys no en fa si no es posa +a gemegar. Jim, us donaré una bala! Us donaré una bala bona i +blanca. + +Jim començà de vacil·lar. + +-Bala blanca, Jim, i guanya sempre! + +-Noi! És una cosa d'allò més bonica, a fe. Però, senyoret Tom, tinc +una gran por de la vella senyora. + +Tanmateix Jim no era més que humà: una atracció com aquella era +massa forta per a ell. Deixà en terra la galleda i prengué la bala +blanca. Al cap d'un minut anava, cames ajudeu-me, carrer avall, amb +la seva galleda i una pruïja a l'esquena: Tom emblanquinava amb +vigor, i la tia Polly es retirava del camp amb una sabatilla a la mà +i el triomf en sos ulls. + +Però l'energia de Tom no va durar gaire. Començà de pensar en la +grifolda que s'havia proposat per aquell dia, i sos dols es +multiplicaren. Aviat els nois en llibertat vindrien corrent, +esmerçant-se en tota mena de delitoses expedicions; i en farien +qui-sap-la riota, d'ell, perquè havia de treballar. Només el +pensar-hi l'abrusava com un foc. Es tragué la seva mundanal riquesa +i l'examinà: trossos de joguines, bales i escombraries; coses potser +abastament per a comprar un canvi de feina, però no pas per a +comprar tota una mitja hora de pura llibertat. Així, doncs, retornà +sos minvats cabals a la seva butxaca, i abandonà la idea d'intentar +la compra dels nois. En aquell moment, ombrívol i desesperat, una +inspiració esclatà dins ell, no menys que una gran, magnífica +inspiració. Agafà la seva brotxa i es posà tranquil·lament a +treballar. Ben Rogers comparegué tot seguit a la vista; el noi, +entre tots els nois, del que ell havia temut la mofa. Ben caminava +fent salts, bots i gambades; prova abastament que el seu cor era gai +i les seves esperances esbarjoses. Menjava una poma, i feia a +intervals un llarg i melodiós esgarip seguit d'un ding-dong-dong, +ding-dong-dong, en to profund, perquè estava personificant un vapor. +A mesura que s'anà atansant, apaivagà la seva celeritat, es posà al +mig del carrer, es decantà d'allò més a estribor, i orsà +feixugament, amb laboriosa pompa i minuciositat, perquè +personificava el «Big Missouri», i es creia tenir un calat de nou +peus d'aigua. Ell era vapor i capità, i campaner, tot plegat: així +és que havia d'imaginar-se a sí mateix en sa pròpia coberta més +alta, donant les ordes i executant-les. + +-Pareu, mestre! Ning, ning, ning!- La marxa del vaixell gairebé +s'extingí, i ell tirà cap amunt, a pleret, envers la vorera. + +-Màquina endarrera! Ning, ning, ning!- Redreçà sos braços, i els +posà tots enravenats per sos flancs avall. -Màquina a babord! Ning, +ning, ning! Xu, xx, xu, xu!- La mà dreta descrivia a l'ensems +cercles majestuosos, perquè representava una roda de quaranta peus. +-Refermeu a estribord! Ning, ning, ning! Xu, xx, xu, xu!- La mà +esquerra començà de descriure cercles. -Pareu a estribord! Ning, +ning, ning! Pareu a babord! Proa avant, decantant l'estribord! Para! +Gireu de mica en mica! Ning, ning, ning! Xu, xu, xu! Etzibeu aquesta +rellinga de gratil! De pressa, ara! Enfora l'amarra! Que esteu +badant? Deu un tomb a la soca amb la corda! Feu-vos arran del moll, +ara! Engegueu! Pareu la màquina, mestre! Ning, ning, ning! Xt! xt! +xt! (fent anar la clau de prova). + +Tom continuà emblanquinant: no feu cabal del vapor. Ben el mirà de +fit a fit un moment, i després digué: + +-Hi, hi! Esteu aquí estaqueta: no és veritat? + +Cap resposta. Tom examinà son darrer toc amb l'esguard d'un artista. +Després donà una altra suau escomesa a la seva brotxa, i examinà el +resultat, com abans. Ben es posà al seu costat. A Tom la poma li +feia venir salivera, però romangué quiet, sempre maldant. Ben digué: + +-Hola, minyó! Us cal treballar: oi? + +Tom es mogué sobtadament i digué: + +-Ah! Sou vós, Ben? No me n'havia atalaiat. + +-Sabeu? me'n vaig a nedar, jo. No us agradaria de poder venir? Però, +és clar, més us estimeu treballar: oi? És clar, que us ho estimeu +més. + +Tom contemplà el minyó una estona, i digué: + +-De què en dieu treball? + +-Bé, no es feina, això? + +Tom reprengué l'emblanquinament, i contestà amb negligència: + +-Bé, potser que en sigui i potser que no en sigui. El que jo sé és +que ve a la mida de Tom Sawyer. + +-Oh! Escolteu: no voleu pas dar entenent que us agradi? + +La brotxa continuava movent-se. + +-Agradar-me? Bé, no sé per què no m'hauria d'agradar. És que un hom +té la sort d'emblanquinar una tanca cada dia? + +Això posà l'afer sota una nova llum. Ben va parar de rosegar la seva +poma. Tom passà la brotxa exquisidament d'ací d'allí, reculà per a +veure l'efecte, afegí un toc en aquest indret i aquell altre, i +sospesà de bell nou l'efecte, mentre Ben li reparava cada moviment, +i esdevenia més i més interessat, més i més absort. + +Al cap de poc digué: + +-Escolteu, Tom: deixeu-me emblanquinar una mica. + +Tom reflexionà: estava a punt de consentir, però canvià de +determini. + +-No, no; la tia Polly és molt mastegatatxes pel que fa a aquest clos +(el de la banda del carrer, sabeu?); però, si fos el clos de la +banda del darrera, a mi tant me fóra i a ella també. Sí, és molt +mastegataxes, pel que fa a aquest clos: hom ha d'anar amb molt de +compte: crec que no hi hauria un noi entre mil, i potser entre dos +mil, que ho pogués fer de la manera que cal. + +-Sí? De bo de bo? Oh! Vaja, deixeu-m'ho provar només: només una +mica. Jo bé us ho deixaria fer, si vós fóssiu jo, Tom. + +-Bé, a mi em plauria, indi honrat; però la tia Polly... Mireu, Jim +volia fer-ho, però ella no li ha volgut consentir. Sid també volia +fer-ho, però ella tampoc li ha volgut consentir. No veieu, ara, que +estic lligat, en aquest punt? Si vós us emprenguéssiu el clos, i +passés qualsevol cosa... + +-Oh! Romansos! Tindré tant d'esment com vós mateix. Deixeu-m'ho +provar. Escolteu... us daré el dintre de la poma. + +-Bé, veureu... No, Ben: traieu-vos-ho del cap: tinc por... + +-Us la daré _tota!_ + +Tom féu remissió de la brotxa amb repugnància en el rostre, però amb +daler en el cor. I, mentre l'ex-vapor «Big Missouri» treballava i +suava al sol, l'artista retirat seia damunt un barril, a l'ombra, a +curta distància; deixava penjar les cames, mossegava la poma amb la +boca plena, i planejava el carnatge de més innocents. No mancava +material: més nois s'esqueien per alli, a cada estona: venien per a +fer mofes, però romanien per emblanquinar. Poc abans que Ben +estigués atuït, Tom havia baratat la nova avinentesa d'emblanquinar, +a Billy Fisher, per un estel, sòlidament adobat; i quan aquest ja en +tingué prou, Johnny Miller comprà de ser-hi, mitjançant una rata +morta i un cordill per a fer-la giravoltar; i així successivament, +hora darrera hora. I, quan hom arribà a mitja tarda, el pobre minyó +miserable del matí estava literalment saturat de riqueses. Tenia, a +més de les coses abans esmentades, dotze bales, part d'una +mandolina, un tros d'ampolla blava per a mirar-hi a través, un canó +de rodet, una clau que no servia per a obrir res, un bocí de guix, +un tap de vidre d'una garrafa, un soldat de plom, un parell de +capgrossos, sis coets, un gatet borni, un pom de porta, de llautó, +un collar de gos (sense gos), el mànec d'un ganivet, quatre peces de +pela de taronja i un vell marc de finestra fet malbé. Havia tingut, +mentrestant, una bona, bella estona ociosa, i qui-sap-la +companyia... i el clos lluïa de tres capes de blanc! Si el blanc no +li hagués arribat a mancar, hauria causat la fallida de tots els +nois del poblet. + +Tom es digué que aquest món, al capdavall, no era tan buit com això. +Havia descobert una gran llei d'activitat humana, sense saber-ho: és +a dir, que per fer que un home o un noi desitgin una cosa, només cal +convertir la cosa en difícil d'atènyer. Si hagués estat un gran +filòsof ple de saviesa, com l'autor d'aquest llibre, hauria capit +aleshores que la feina consisteix en qualsevol cosa que un hom +estigui obligat a fer, i que el joc consisteix en qualsevol cosa que +un hom no estigui obligat a fer. I això l'hauria ajudat a compendre +per què el fer flors artificials o maldar en el molí dels forçats és +feina, mentre el jugar a bitlles o trescar pel Mont Blanc no és sinó +divertiment. Hi ha rics senyors a Anglaterra que menen carruatges de +passatgers, tirats per quatre cavalls, per espai de vint o trenta +milles, en una ruta diària, a l'istiu, perquè el privilegi els costa +una pila de diners; però, si els oferissin soldada pel servei, això +el convertiria en feina, i ells aleshores el deixaríen córrer. + +El minyó medità una estona sobre el canvi substancial que s'havia +esdevingut en les seves mundanes circumstàncies, i després s'adreçà +al quarter general, a retre comptes. + +(1) "Arbres de la llagosta": Acàcies dels tipus Gleditsia o Robinia. + + + + +CAPÍTOL III + +Tom comparegué davant la tia Polly, que estava asseguda vora una +finestra oberta, en una plaent cambra del darrera, que era alcova, +menjador i biblioteca, tot plegat. L'aire balsàmic de l'istiu, la +calma reposadora, la flaire de les flors, i la somnolent bonior de +les abelles, havia fet el seu efecte, i ella estava pesant figues +sobre la mitja que tenia entre mans, mancada de tota companyia que +no fos la del gat, el qual també se li havia adormit a la falda. Les +seves ulleres havien estat encimbellades damunt sa testa gris, com a +precaució de seguretat. Ella havia cregut que, naturalment, ja faria +d'allò més temps que Tom s'hauria escapat, i la meravellava de veure +que comparegués dins el seu poder altra vegada d'aquesta intrèpida +manera. Digué ell: + +-No puc anar a jugar, ara, tia? + +-Còm s'entén? Ara ja? Quanta de feina heu fet? + +-Ja tota és acabada, tia. + +-Tom, no em digueu mentides. No ho puc sofrir. + +-No és mentida, tia: ja està tot llest. + +La tia Polly no es refià gaire d'aquesta declaració. Eixí a fora a +veure-ho per sí mateixa; i hauria estat prou contenta de trobar que +fos veritat un vint per cent de l'afirmació de Tom. Quan trobà tot +el clos emblanquinat, i àdhuc emblanquinat amb força gruix, i àdhuc +amb una faixa afegida a terra, el seu astorament fou gairebé +inexpressable. I va fer: + +-Mai ho hauria dit! No cal dar-hi voltes; podeu treballar quan en +teniu ganes, Tom.- I després aigualí el compliment, tot afegint: +-Però que poques, repoques vegades en teniu ganes, la veritat! Bé, +aneu-vos-en i jugueu: però mireu de tornar abans que passi la +setmana: altrament, hi haurà pallissa. + +Tan retuda estava per l'esplendor d'aquella feta, que se l'emportà +al recambró i escollí una poma de les millors, i la hi donà, mentre +li feia una lliçó edificant sobre el preu i delectança majors de +qualsevol gust, quan venia sense pecat i després d'un virtuós +treball. I, mentre ella acabava amb una venturosa filigrana de +textos bíblics, ell va pispar un bunyol. + +Després sortí tot saltant; i veié Sid, que tot just començava a +pujar l'escala descoberta que menava a les cambres posteriors del +segon pis. Hi havia grumolls de terra a l'abast, i l'aire se n'omplí +en un dir Jesús. Els grumolls es precipitaren enfurits al volt de +Sid com una pedregada, i abans que la tia Polly pogués reconcentrar +les seves corpreses facultats i comparèixer a son ajut, sis o set +havien encertat, i Tom havia fet un bot damunt el clos i era fora. +Hi havia una porta, però en general el temps li curtejava massa per +a fer-ne us. La seva ànima romangué en pau, ara que havia dat a Sid +el tracte que mereixia per haver cridat l'atenció sobre son fil +negre i haver-li creat un mal de cap. + +Tom vorejà l'illa edificada i passà per una via fangosa que avançava +pel darrera de l'estable de vaques de sa tia. No trigà a trobar-se +en tota seguretat, més enllà de l'abast de la captura i el càstig; i +s'adreçà envers la plaça del poblet, on dues colles militants de +minyons s'havien trobat per a la lluita, segons un previ +assenyalament. Tom era general d'un d'aquests exèrcits i Joe Harper +(un amic del cor) era general de l'altre. Aquests dos grans capitans +no es dignaven lluitar personalment (cosa més escaiguda als +peixi-minuti), sinó que seien plegats damunt una eminència i +dirigien les operacions de la campanya per ordes que trametien els +ajudants de camp. L'exèrcit de Tom guanyà una gran victòria, després +d'una llarga batalla, d'allò més aspra. En acabat, hom comptà els +difunts, hi hagué canvi de presoners, es fixaren els termes de la +pròxima ruptura i s'assenyalà el dia per a la necessària batalla; +després de la qual cosa els exèrcits es posaren en rengles i +partiren, i Tom se n'anà cap a casa tot sol. + +Mentre passava vora la casa on vivia Jeff Thatcher, veié una noia +nova en el jardí, una exquisida criatura d'ulls blaus i cabell +daurat, aconduït en dues llargues trenes, que duia una blanca túnica +estival i uns pantalonets brodats. L'heroi de tan recent triomf +esdevingué retut, sense que hom disparés un tret. Una certa Amy +Lawrence s'esvaí del seu cor, sense deixar memòria al seu darrera. +Ell havia cregut que l'estimava fins a la follia i son daler li +havia semblat una adoració, i ara veia que no era sinó una pobra i +mesquina parcialitat fugidora. Havia passat mesos conquerint-la, +ella l'havia acceptat, feia amb prou feines una setmana; ell havia +estat el minyó més feliç, més altívol del món només durant la +curtesa de set dies, i aquí, en un instant, ella havia sortit de son +cor com un estranger vingut per atzar, la visita del qual és +acabada. + +Adorà aquest nou àngel amb esguard furtiu, fins que veié que ella +l'havia descobert: aleshores va fer veure que no sabia que ella fos +present, i començà de «fer-se veure» en tota mena d'absurdes faisons +infantívoles, per guanyar-se la seva admiració. Romangué en aquesta +grotesca ximpleria per algun temps; però de tant en tant, en mig +d'algunes perilloses performances gimnàstiques, mirà de cua d'ull, i +veié que la noieta s'adreçava cap a la casa. Tom se n'anà al clos, i +es decantà damunt ell, tot planyívol, i esperant que ella voldria +aturar-se una mica més. Ella s'aturà una mica damunt els graons, i +després avançà cap a la porta. Tom exhalà un gran sospir quan ella +posà el peu en el llindar; però son rostre s'il·luminà, i amb motiu, +perquè ella tirà un pensament damunt el clos, un moment abans de +desaparèixer. El minyó es posà a córrer i s'aturà no gaire lluny de +la flor, i després es protegí els ulls amb la mà, i començà de mirar +carrer avall, com si hagués descobert quelcom d'interessant que anés +en aquella direcció. Al cap de poc arreplegà una palla i provà de +gronxar-la damunt son nas, amb el cap decantat molt endarrera; i, +mentre es movia d'una banda a l'altra en sos esforços, vorejava més +i més el pensament: finalment son peu nu reposà damunt ell, els dits +plegadissos del peu es clogueren damunt ell, i el noi partí fent +gambades amb el seu tresor i desaparegué per la cantonada. Però +només fou que per un minut: només el temps de posar-se la flor al +trau de la jaqueta, vora el cor, o potser vora l'estòmac, perquè no +era gaire assabentat d'anatomia, i en cap manera hipercrític. + +Tornà en acabat, i s'estigué vora el clos fins a la caiguda de la +nit, «fent-se veure» com abans; però la noia no tornà a mostrar-se, +encara que Tom es reconfortés una mica amb l'esperança que ella, +mentrestant, devia estar vora alguna finestra, adonant-se de les +seves atencions. Finalment, tornà amb repugnància a casa seva, plena +de visions sa pobra testa. + +Durant tot el sopar estigué tan alegre, que la seva tia es preguntà +«quín esperit se li havia ficat al cos». Fou objecte d'un bon reny +per haver tirat grumolls a Sid, i no semblà preocupar-se'n gota. +Provà de robar sucre sota el mateix nas de la seva tia, i li +tustaren els nusos dels dits. Ell digué: + +-Tia, a Sid no el tusteu pas quan n'agafa. + +-Bé, Sid no aturmenta un hom, com vós feu. Sempre estaríeu de cap al +sucre, si no us vigilava. + +Ella se n'anà aviat cap a la cuina, i Sid, feliç amb la seva +immunitat, abastà la sucrera amb una mena de glorieig en front de +Tom, que era gairebé insuportable. Però els dits del minyó +lliscaren, i la sucrera caigué i es trencà. Tom estava extasiat, i +en tanta de manera, que fins i tot dominà sa llengua i romangué en +silenci. Pensà que ell no diria una paraula, fins i tot quan la seva +tia entrés, sinó que seuria perfectament quiet fins que ella demanés +qui havia fet la trencadissa; i aleshores parlaria, i fóra la més +bella cosa de tot el món el veure al manyac model atrapant una +sumanta. Estava tan sadoll de gaubança, que amb prou feines pogué +contenir-se quan la vella senyora tornà, i s'aturà damunt el +desastre, descarregant llampecs d'ira damunt les ulleres. Ell es +digué a sí mateix: + +-Ara ve allò!-, I al següent instant rodava per terra! La mà potent +enlairava per colpir de bell nou, quan Tom cridà: + +-Atureu-vos: per què m'escometeu a mi? És Sid qui l'ha trencada! + +La tia Polly s'aturà perplexa; i Tom mirà, en cerca de guaridora +pietat. Però ella, en recobrar la veu, digué només: + +-Uf! Bé, ça com lla la pallissa, em penso, no ha estat indeguda. Ben +segur que deveu haver fet alguna altra descarada dolenteria quan jo +no era present. + +Després, ella sentí el retret de la seva consciència, i es delia per +dir quelcom de bo i amorós; però judicà que això seria interpretat +com a confessió d'una errada seva, i la disciplina prohibia semblant +cosa. Així és que servà silenci i se n'anà a les seves tasques amb +el cor contorbat. Tom feia el bot en un recó, i exagerava sos +sofriments. Coneixia que, cor endins, la seva tia s'agenollava +davant seu, i es sentia acerbament satisfet d'aquesta comprensió. +Ell no arboraria cap senyal, ni s'adonaria de cap. Sabia que una +llambregada afanyosa queia al seu damunt, ara i adés, a través d'un +tel de llàgrimes; però ell refusava de fer-ne esment. Es +representava a sí mateix en son llit, malalt de mort, amb la seva +tia decantant-se-li al damunt, tot implorant una parauleta de perdó; +però ell girava la cara envers la paret i moria sense dir aquella +paraula. Ah! Què passaria per dintre d'ella, aleshores? I es +representava a sí mateix portat a casa, del riu estant, mort, amb +sos rulls amarats, i ses pobres mans quietes per sempre i son cor +ferit en repòs. Còm ella es tiraria al damunt seu i còm caurien les +llàgrimes a dolls, i pregarien sos llavis a Déu que li retornés el +seu minyó, tot dient que ella no l'ofendria mai més, mai més! Però +ell jauria allí blanc i enfredorit, sense cap moviment: pobra petita +víctima, les dolors de la qual havien trobat la fi. Tant estimulà +sos sentiments amb l'aire patètic d'aquest somni, que hagué de +vetllar per seguir empassant-se la saliva, perquè estava arran +d'escanyar-se; i sos ulls nedaren en un enterboliment aquós, que el +parpelleig féu sobreeixir, i davallà i gotejà per l'extrem de son +nas. I tanta de voluptat trobava en aquest afalac de sos dols, que +no podia comportar que cap alegria mundana, cap ressonant +delectança, hi fes intrusió: així és que al cap de poc, quan sa +cosina Maria entrà ballant, tota alegre del goig de veure la casa de +bell nou, després d'una interminable excursió d'una setmana al camp, +ell s'aixecà i avançà entre núvols i foscúria cap a una porta, +mentre ella portava sol i cantúries per l'altra. Anà esmaperdut, ben +lluny dels indrets on solien trobar-se els nois, i en cercà de +desolats, que fossin en harmonia amb son esperit. Un rai d'estaques +que hi havia al riu l'invitava, i ell s'assegué en son caire +d'enfora, i contemplà l'ombrívola extensió del corrent, no desitjant +aleshores sinó d'ofegar-se de cop i volta, i sense ataleiar-se'n, +sense sofrir l'inconfortable tràmit enginyat per la natura. +Aleshores es recordà de la seva flor. La tragué, tota arrugada i +marcida, i ella augmentà poderosament la seva tètrica felicitat. Es +preguntà si ella s'apiadaria d'ell en saber-ho. Quí sap si ploraria, +i desitjaria de tenir el dret de posar-li els braços al voltant del +coll i reconfortar-lo? O bé giraria el cap fredament, com tot el +món, ple de buidor? Aquesta imatge li causà una tal agonia de +delectable sofriment, que l'anà regirant i regirant pel seu magí, i +l'anà considerant sota noves i variades llums, fins que esdevingué +ben gastada. A la fi s'aixecà, tot sospirant, i se n'anà entre la +fosca. Cap a dos quarts de deu o les deu passà pel carrer abandonat +on vivia l'adorada inconeguda; s'hi aturà un moment; cap so no +caigué damunt sa orella parada; una candela expandia una claredat +opaca damunt la cortina d'una finestra del segon pis. Era allí la +presència sagrada? S'enfilà al clos, i passà llisquívolament entre +les plantes, fins a romandre sota aquella finestra; mirà en l'aire, +envers ella, per llarga estona, i amb emoció; després s'ajagué en +terra sota d'ella, cara en l'aire, amb les mans estretes damunt el +pit, i servant la pobra flor marcida. I així hauria volgut morir: a +la serena, en la fredor del món, sense aixopluc damunt sa testa, +mancada de fogar, sense que una mà amistosa eixugués la suor mortal +de son front ni cap rostre amorós es decantés compassivament al +damunt seu quan vingués la gran agonia. I així el trobaria _ella_ +quan mirés cap enfora, en l'alegre matí... i, oh!, qui sap si +deixaria caure una llàgrima damunt sa pobra figura sens vida, qui +sap si exhalaria un petit sospir, en veure una vida jove i brillant +tan rudement desfeta, tan immaturament dallada? + +La finestra s'obrí; la veu discordant d'una criada profanà la santa +calma, i un diluvi d'aigua amarà les romanalles del màrtir atuït. + +L'heroi ofegat saltà amb un esbufec d'alleujament; hi hagué un +zumzeig com de projectil en els aires, mesclat al murmuri d'una +maledicció; un so com de vidres petats es féu sentir, i una petita +forma vaga passà damunt el clos i es disparà en la fosca. + +No gaire temps després, quan Tom, despullat per ficar-se al llit, +examinava sos vestits amarats a la llum d'una candela de sèu, Sid es +despertà; però si per acàs li vingué alguna tèrbola idea de fer +provatures d'al·lusions, s'hi repensà, i servà quietud, perquè llucà +el perill en la mirada de Tom. Tom es ficà al llit deixant de banda +la tirallonga de les pregàries, i Sid prengué nota, mentalment, de +l'omissió. + + + + +CAPÍTOL IV + +El sol s'aixecà damunt un món tranquil, i resplendí damunt el poblet +pacífic com una benedicció. Acabat el desdejuni, la tia Polly +començà les pràctiques religioses de la família: primer de tot digué +una pregària erigida en sòlides fileres de cites escripturístiques, +encastades amb un prim morter de originalitat; i des del cim +d'aquell monument, llegí un capítol ferreny de la llei mosaica, com +si fos del Sinaí estant. + +Després Tom es nuà el cinyell, per dir-ho així, i es posà a la tasca +per apendre sos versicles. Sid havia après la lliçó dies abans. Tom +despengué tota la seva energia en encabir-se cinc versicles a la +memòria; i trià una part del sermó de la Muntanya, perquè no pogué +trobar versicles que fossin més curts. + +Al cap de mitja hora, Tom tenia una vaga idea general de la seva +lliçó, però només que això, perquè son magí atravessava tot el camp +del pensament humà, i ses mans eren atrafegades en distraccions +recreatives. Mary prengué son llibre per fer-lo recitar, i ell maldà +per descobrir son camí entre la boira. + +-Benaventurats els a... a... + +-Pobres. + +-Sí... pobres. Benaventurats el pobres a... a... + +-En esperit... + +-En esperit. Benaventurats els pobres en esperit, perquè ells... +ells... + +-Llur... + +-Perquè llur. Benaventurats els pobres en esperit perquè llur... és +el reialme del cel. Benaventurats els que ploren, perquè ells... +ells... + +-Se... + +-Perque ells... a... + +-S. e... + +-Perquè ells _essa e_... Oh! No sé què és, això! + +-Seran! + +-Oh! Seran! Perquè ells seran... perquè ells seran a... a... Seran +plorats... a... a... Benaventurats els que seran... els que a... els +que seran plorats, seran a... a... seran què? Perquè no m'ho dieu, +Mary? Perquè us plau ésser tan roïna? + +-O Tom, pobre cap de fusta! No és pas que jo us sigui un corcó. No +ho voldria pas, de ser-vos-en. Heu de tornar-hi, i apendre-ho. No us +descoratgeu, Tom: ja en sortireu... I, un cop n'hagueu sortit, us +donaré quelcom d'allò més bonic! Ah! així: això és un bon minyó! + +-Molt bé! I quína cosa és, Mary? Digueu-me quína cosa és. + +-Deixeu-ho córrer, Tom. Ja sabeu que si dic que és bonic, és bonic. + +-Oi, Mary. Molt bé: m'hi aferrussaré altra vegada. + +I s'hi aferrussà altra vegada; I, sota la doble tensió de la +tafaneria i el guany en perspectiva, ho féu amb tant d'abrivament, +que reeixí d'una manera esclatant. + +Mary li donà un flamant ganivet Barlow, que costava dos rals i +escadús; i la convulsió de gaubança que féu trontollar el seu +organisme el sacsejà fins als fonaments. + +En veritat, el ganivet no servia per a tallar res, però era un +evident Barlow, i aquest instrument era d'una inconcebible +sumptuositat; baldament la qüestió de si els nois de l'Oest havien o +no arribat a imaginar que semblant arma podia segurament ser +falsificada per al seu menyscabament, és un imposant misteri que mai +serà resolt, tal vegada. A Tom se li acudí de fer-hi senyals a +l'armari, i anava preparant-se per començar la tasca a la taula +escriptori, quan el cridaren a abillar-se per a l'escola dominical. + +Maria li donà una ribella de llauna amb la seva aigua, i un troç de +sabó, i ell passà la porta i posà la ribella damunt d'un escambell +que hi havia per allí: després ficà el sabó a l'aigua i l'hi deixà +estar; s'arremangà les mànegues; escampà dolçament l'aigua per +terra; i després entrà a la cuina i començà d'eixugar-se la cara +diligentment amb la tovallola de darrera la porta. Però Mary remogué +la tovallola i digué: + +-No us en deu vergonya, Tom? No sigueu tan dolent. L'aigua no us +farà cap mal. + +Tom romangué una mica desconcertat. La ribella fou emplenada de bell +nou, i aquesta vegada Tom es decantà damunt ella una estoneta, +arreplegant coratge; s'hi ficà amb una alenada profunda, i ho +envestí. Quan entrà a la cuina al cap de poc, amb els ulls closos, i +anant a les palpentes amb totes dues mans en cerca de la tovallola, +un honorable testimoni de sabonera i aigua degotava de la seva faç. +Però en eixir de la tovallola, son estat no era encara satisfactori, +perquè l'àrea neta cessava de cop i volta, com si fos una màscara, +damunt la seva barba i les seves barres. Per sota i més enllà +d'aquesta ratlla hi havia una ombrívola extensió de territori eixut, +que s'estenia cap avall pel seu davant, i, pel darrera, al voltant +del coll. Mary el prengué pel seu compte, i quan estigué llest era +un home i un germà, sense diferència de color; i son cabell amarat +era pentinat gentilment, i sos petits rulls elaborats amb un efecte +general d'exquisidesa i simetria. (Ell s'aplanava els rulls +d'amagat, amb treball i molèsties, i s'encastava el cabell ben arran +del cap, perquè opinava que els rulls eren afeminats, i els seus li +omplien la vida d'amargor.) Després Mary tragué un tern que ell no +havia usat sinó els diumenges per espai de dos anys (hom ne deia, +senzillament, «l'altre vestit»). I d'això en podem deduir la +magnitud del seu guarda-roba. La noia l'endegà, després que ell +mateix s'hagué abillat; cordà el gec polit fins a la seva barba, +girà el gran coll de camisa damunt les seves espatlles, el raspallà +i el coronà amb el capell de palla, que tot era de clapes. Semblava +ara en gran manera millorat i inconfortable; i, verament, es sentia +tan inconfortable com semblava, perquè tot el vestit i la netedat +l'enravenaven d'una manera, que allò era un fel. Esperava que Maria +s'oblidaria de les seves sabates, però l'esperança es mustigà; va +untar-les totes amb sèu, com era el costum, i les portà. Ell perdé +el bon geni, i digué que sempre li feien fer allò que no volia. Però +Maria digué persuasivament: + +-Tom, vejam... això és ser bon minyó? + +Així és que es ficà les sabates, tot rondinant. Mary aviat estigué +llesta, i els tres infants eixiren cap a l'escola dominical, indret +que Tom odiava amb tot el cor; però a Sid i Mary els plaïa. + +L'escola del diumenge durava de les nou fins a dos quarts d'onze; i +després venia el servei religiós. Dos dels infants romanien sempre +voluntàriament a oir el sermó; l'altre romania també... per motius +més poderosos. Els bancs de respatller enlairat i sense coixins que +hi havia a l'església podrien contenir unes tres centes persones; +l'edifici era una petita cosa senzilla, amb una mena de caixa de pi +al cim, com a cloquer. A la porta, Tom reculà i s'acostà a un +camarada que duia el vestit de les festes. + +-Escolta, Bill: tens un bitllet groc? + +-Sí. + +-Quant ne vols? + +-Quant ne dones? + +-Un tros de llamí i un ham de pescar. + +-Deixa-m'ho veure. + +Tom ho exhibí. Eren satisfactoris, i hi hagué barata de propietat. +Després Tom vengué un parell de bales bones i blanques per tres +bitllets vermells, i alguna altra bagatel·la per un parell de blaus. +Sotjà altres nois a mesura que venien, i continuà comprant bitllets +de diverses colors, per deu o quinze minuts més. Entrà a l'església, +després, amb un eixam de nois i noies nets i sorollosos; se n'anà +cap el seu seient i començà una baralla amb el primer noi que trobà +al seu abast. El mestre, hom greu i ancià, va intervenir-hi; després +girà l'esquena un moment, i Tom estirà els cabells d'un noi del banc +veí, i estava tot absort llegint son llibre quan el noi va girar-se. +Clavà una agulla en un altre noi, tot seguit, per a sentir-li dir: +-Ui!- i fou renyat novament pel mestre. Tota la classe de Tom era +d'un model: inquieta, sorollosa i carregosa. Quan els tocava de dir +la lliçó, cap d'ells no sabia els versicles perfectament, sinó que +tothom els ho havia d'apuntar. Tanmateix, però, passaven prou +turment, i cadascú tenia son premi en bitlletets blaus, cada un dels +quals portava un passatge de l'Escriptura; cada bitllet blau era la +paga d'haver recitat dos versicles. Deu bitllets blaus equivalien a +un de vermell, i podien ser-hi baratats; deu bitllets vermells +equivalien a un de groc; per cada deu bitllets grocs el +superintendent donava una Bíblia molt senzillament enquadernada (que +no arribava a valer mig dòlar en aquells temps venturosos) al +deixeble. Quants de mos lectors tindrien l'activitat i l'aplicació +d'encabir-se a la memòria dos mil versicles, fins i tot per una +Bíblia de Doré? I, no obstant, Mary havia adquirit dues Bíblies +d'aquesta manera; això li representava la tasca pacient de dos anys; +i un noi de parentela alemanya n'havia guanyades quatre o cinc. Una +vegada, aquest recità tres mil versicles sense aturar-se; però la +tensió exercida damunt ses facultats mentals era massa gran, i des +d'aquell dia esdevingué poc menys que un idiota: lamentable +infortuni per a l'escola, perquè en les grans avinenteses, davant +d'espectadors, el superintendent sempre feia sortir aquell noi +perquè (com deia Tom) «s'engegués». Només els deixebles vells +procuraven servar llurs bitllets, no deixant de banda llur tediosa +tasca fins a assolir una Bíblia: així és que la remissió d'un +d'aquests premis era un rar i notable esdeveniment; el deixeble que +havia reeixit era tan gran i conspicu, aquell dia, que en tal moment +tot si d'alumne s'encenia d'una nova ambició que ben sovint durava +un parell de setmanes. És possible que l'estómac intel·lectual de +Tom no hagués mai experimentat veritable fam d'un d'aquests premis; +però tot son ésser, evidentment, s'havia delit molts de dies per la +glòria i l'esclat que els voltava. + +Com de costum, el superintendent romania dret, en front del púlpit, +amb un llibre d'himnes, tancat, a la mà i l'índex ficat entre les +seves pàgines, i comandà atenció. Quan un superintendent d'escola de +diumenge fa son petit discurs habitual, un llibre d'himnes a la mà +li és tan necessari com la inevitable fulla de música a un cantaire +que està part davant d'una plataforma i canta un solo en un concert, +encara que el motiu d'això és un misteri; perquè el pacient no passa +mai els ulls pel llibre d'himnes ni per la fulla de música. Aquest +superintendent era una tènue criatura de trenta cinc anys, amb una +perilla crespada i cabell curt i crespat; portava un coll rígid i +dret, l'extrem superior del qual ben bé li arribava a les orelles, i +les agudes puntes del qual s'encorbaven cap endavant, en front dels +angles de la seva boca: aquest clos obligava a un esguard ben recte +cap endavant, i a girar tot el cos quan calia mirar de costat. La +seva barba l'apuntalava una corbata tota estesa, que era tan llarga +i tan ampla com un bitllet de banc, i tenia caps de serrell; els +extrems de les seves botes eren girats violentament cap amunt, +segons la moda del dia, com a lliscadores de trineu: efecte +pacientment i laboriosament produït pels joves, seient amb els dits +del peu apretats contra una paret hores senceres. El senyor Walters +era de posat molt curiós, i de cor ben sincer i com cal; i tenia les +coses i els indrets sagrats en tanta de reverència, i els separava +tant de les matèries mundanals, que, sense que ell se n'adonés, la +seva veu d'escola de diumenge havia adquirit una entonació peculiar +que desapareixia totalment els dies de feina. Començà d'aquesta +manera: + +-Ara, minyons, necessito que segueu tan correctament i gentilment +com pugueu, i em presteu tota la vostra atenció per un minut o dos. +Això és, així. Així és com ho fan els nens i les nenes bons minyons. +Estic veient una nena petita que mira enfora de la finestra; em temo +que es pensa que estic en algun indret d'allí fora: potser dalt d'un +arbre fent un discurs als ocellets. (Rialleta aprovatòria.) He de +dir-vos quin bé em fa, de veure tantes carones netes i brillants +acoblades en un lloc com aquest, aprenent de obrar rectament i +d'ésser bons. + +I així succesivament. No és necessari de trametre la resta del +discurs. És un model que no varia; això fa que ens sigui familiar a +tots. + +El darrer terç del discurs fou malmès pel renovellament de lluites i +altres divertiments entre alguns nois de mala conducta, i per les +inquietuds i murmuris que s'estenien arreu arreu, banyant, fins i +tot, els fonaments de roques isolades i incorruptibles com Sid i +Mary. Però tot això parà de sobte en apaivagar-se la veu del senyor +Walters; i la conclusió del discurs fou rebuda amb un esclat de +silenciós agraïment. + +Una bella part dels murmuris havia estat ocasionada per un +esdeveniment més o menys inavesat: l'entrada de visitants: l'advocat +Thatcher, acompanyat de un home molt vell i molt feble, i d'un bell +senyor cavallerívol, de mitja edat i cabell gris d'acer, i una +senyora tota digna, que era sens dubte la muller de aquest. La +senyora portava una nena. Tom havia estat inquiet y ple de pruïges i +malhumor, i amb la consciència que el remordia: no podia confrontar +l'esguard d'Amy Lawrence, no podia sofrir sa mirada amorosa. Però +quan veié la petita nouvinguda, son esperit se abrandà tot ell de +benaventurança en un dir Jesús. A l'instant següent, feia ostentació +de si mateix amb totes les seves forces; dant cops de puny als +altres nois, estirant-los els cabells, fent ganyotes: en una +paraula, servint-se de tota art que semblés adequada per a fascinar +una noia i guanyar-ne l'aplaudiment. La seva gaubança no tenia sinó +una clivella: el record de la seva humiliació en el jardí d'aquell +àngel; però aquella sorrenca memòria l'anaren esborrant ones rues de +felicitat que li passaven al damunt. Als visitants hom els donà el +més alt seient d'honor, i, tan prest com fou acabat el discurs del +senyor Walters, ell els presentà a l'escola. El senyor de mitja edat +resultà ésser un prodigiós personatge; no altre que el jutge del +comtat; la més augusta creació, en absolut, que aquells infants +haguessin mai contemplat, i ells es demanaven de quina mena de +material era bastit; i mig volien sentir-lo braolar i mig temien que +arribés a fer-ho. Era de Constantinoble, a dotze milles de +distància; així és que havia viatjat i vist el món: els ulls que hom +tenia al davant havien vist la Casa del Tribunal del Comtat, que hom +deia que tenia una teulada de llauna. L'astorament que aquestes +reflexions inspiraven, el demostrava l'impressionat silenci i les +fileres d'ulls mirant de fit a fit. Aquest era el gran jutge +Thatcher, germà de llur propi advocat. Jeff Thatcher immediatament +avançà a mostrar-se familiar amb el gran home i a ésser envejat per +l'escola. Hauria estat música per a son esperit, de sentir els +murmuris. + +-Mira-te'l, Jim! còm puja allí damunt. Mira! ara va a donar-li una +estreta de mà; ara li està donant l'estreta de mà. Ma noi! No +t'agradaria d'ésser En Jeff? + +El senyor Walters es posa a «fer-se veure» amb tota mena de +bellugueigs i activitats, donant ordes, formulant judicis, fent +advertiments aquí, allí, onsevulla que pogués trobar una rodella. El +bibliotecari «es feia veure», corrent d'ací d'allí amb les mans +plenes de llibres i fent una pila d'aquella fressa i aldarull en que +es complau l'autoritat d'un insecte. Les joves senyoretes mestresses +«es feien veure», decantant-se dolçament damunt deixebles que feia +poc temps havien estat apunyegats, alçant ditets advertidors envers +els nois dolents i dant amorosos copets als bons minyons; els joves +senyors mestres «es feien veure» amb petits renys i altres petites +demostracions d'autoritat i bella atenció a la disciplina; i la +major part dels mestres, d'ambdós sexes, trobaren coses a fer a la +llibreria, vora el púlpit, i eren coses que calia tornar a fer dues +o tres vegades (amb molta de vexació aparent). Les nenes «es feien +veure» de diverses maneres, i els nens «es feien veure» amb tanta de +diligència, que l'aire era tot ple de boles de paper i del murmuri +de les baralles. I, per damunt de tot això, el gran home seia, i +irradiava un majestuós somriure judicial damunt tota la casa, i +s'escalfava al sol de la seva pròpia grandiositat, perquè també ell +«es feia veure». Només una cosa mancava per completar l'èxtasi del +senyor Walters, i era l'avinentesa de fer a mans una Bíblia de +premi, i exhibir un prodigi. Diversos deixebles tenien uns quants +bitllets grocs, però ningú no en tenia prou; ell havia anat +assabentant-se'n entre els alumnes més assenyalats. Hauria donat tot +el món, ara, per a tornar a tenir aquell noi alemany amb el seny +complet. + +I en aquell moment, quan l'esperança era morta, Tom Sawyer avançà +amb nou bitllets grocs, nou de vermells i deu de blaus i demanà una +Biblia! Això fou com una tamborinada en un cel clar. Walters no +esperava una petició per aquell indret ni en deu anys a venir. Però +no calia dar-hi voltes: veu's aquí els documents fefaents, i no +tenien cap tara. Així és que Tom fou enlairat al veinatge del jutge +i l'altre escollit, i la gran nova fou anunciada del quarter general +estant. Fou la sorpresa més atarantadora de la dècada; i tan pregona +fou la sensació, que aixecà el nou heroi a l'altura de l'heroi +judicial, i l'escola tingué dues meravelles a contemplar en lloc +d'una. Els nois es sentiren rosegats per l'enveja; però els que +sofriren les més amargues punyides foren els que s'adonaren massa +tard que havien contribuït a aquesta odiada esplendor, en vendre +bitllets a Tom a canvi de la riquesa que ell havia acoblat venent +privilegis d'emblanquinar. Es menyspreaven a sí mateixos, com a +enganyats per un frau astut, per un serpent criminal amagat en +l'herba. + +El premi fou remès a Tom amb tanta d'efusió com el superintendent +pogué bombar-se en aquelles circumstàncies; però li mancava quelcom +de l'autèntic broll, perquè l'instint del pobre subjecte li féu +saber que allí hi havia un misteri que potser no comportava la llum; +era simplement absurd que aquell noi hagués amagatzemat dues mil +gavelles de ciència escripturística en sos locals: una dotzena +agotarien la seva capacitat, sens dubte. Amy Lawrence estava +orgullosa i contenta, i feia per manera d'aconseguir que Tom la +mirés a la cara, però ell no hi volia mirar. Ella se n'estranyà: +després estigué una mica contorbada; després una vaga sospita vingué +i passà i retornà de bell nou; ella sotjà; una llambregada furtiva +li digué qui-sap-les coses, i aleshores son cor es trencà, i es +sentí gelosa, i irosa, i li vingueren les llàgrimes als ulls, i odià +tothom: Tom més que tots els altres, pensà ella. + +Tom fou presentat al jutge, però tenia la llengua travada; l'alè amb +prou feines li venia; son cor glatia violentament, en part a causa +de la paorosa grandesa d'aquell home, però principalment perquè ell +era el pare _d'ella_. Li hauria plagut de caure en terra i adorar- +lo, si haguessin estat a les fosques. El jutge posà la mà damunt la +testa de Tom i el nomenà gentil homenet, i li demanà còm se deia. El +noi tartamudejà, badà la boca, i ho tragué enfora: + +-Tom. + +-Oh! no! no Tom... és... + +-Tomàs. + +-Ah! això és. Em pensava que n'hi hauria una mica més, potser. Molt +bé. Però gosaria dir que en teniu un altre, i me'l direu, veritat? + +-Digueu al senyor quin és l'altre nom, Tomàs- digué Walters. -I +digueu _senyor_. Cal que no oblideu la vostra urbanitat. + +-Tomàs Sawyer, senyor. + +-Això és! D'això en dic un bon minyó. Bell minyó. Bell: un homenet. +Dos mil versos és molt, moltíssim. I mai no us ha de doldre el +treball que us heu donat per apendre'ls; perquè el saber val més que +cap altra cosa del món; això és el que fa que els homes es tornin +bons i grans; sereu un gran home i un home bo algun dia, Tom, i +aleshores mirareu enrera i direu: «-Tot és degut als beneficis de la +preada escola dominical de la meva infantesa; tot és degut a mos +benvolguts professors, que m'ensenyaren a apendre; tot és degut al +bon superintendent, que m'encoratjà i vetllà per mi i em donà una +bella Bíblia, una Bíblia esplèndida i elegant, per servar-la i +tenir-la per al meu ús, per a sempre més; tot és degut a la recta +educació!» Això és el que direu, Tomàs; i no els voldríeu baratar +per cap diner aquests dos mil versos, no: en cap manera no voldríeu. +I ara no us recarà de dir-me a mi i aquesta senyora alguna de les +coses que heu après (ah! comprenc que no us recarà), perquè estem +orgullosos dels minyonets que aprenen. Sabeu, sens dubte, els noms +de tots els dotze deixebles. Voleu dir-nos els noms dels dos primers +que foren elegits? + +Tom anava estirant-se un botó i prenent un posat temorenc. +S'enrojolà, aleshores, i sos ulls es decantaren a terra. El cor del +senyor Walters s'esfondrà dintre seu. Es digué a sí mateix: -No és +possible que el noi pugui respondre la més senzilla pregunta: per +qué n'hi fa cap el jutge? Però es va sentir obligat a dir quelcom en +alta veu, i va fer: + +-Respongueu al senyor, Tomàs: no tingueu por. + +Tom encara no disparava. + +-Bé, conec que m'ho direu a mi- digué la senyora. -Els noms dels dos +primers deixebles eren... + +-DAVID I GOLIAT! + +Correm una cortina caritatívola damunt la resta de l'escena. + + + + +CAPÍTOL V + +Per allà a dos quarts d'onze, la campana esquerdada de l'església +començà de sonar, i la gent no trigà a anar-se acoblant per al sermó +del matí. Els minyons de l'escola dominical es distribuïren per +l'edifici, i ocuparen bancs amb llurs parents, de manera que en +romanguessin vigilats. Vingué la tia Polly; i Tom i Sid i Maria +segueren amb ella. Tom fou deixat en el passadís perquè estigués tan +lluny de la finestra oberta i les enciseres escenes estiuenques del +defora com fos possible. La gentada omplí les naus: el vell i +indigent administrador de correus, que havia conegut dies millors; +el batlle i la seva muller (perquè tenien batlle, allí, entre altres +coses supèrflues); el jutge de pau; la viuda Douglas, rossa, elegant +i de quaranta anys, esperit benvolent i acomodat, la casa +encimbellada de la qual era l'únic palau del poble, i la més +hospitalària i de molt la més pròdiga en matèria de festes que +l'omplís d'ufana; el decantat i venerable ex-alcalde i la senyora +Ward; l'advocat Riverson, el nou notable de la rodalia; després la +beutat del poblet, seguida d'una colla de joves cortrencadores, +vestides de llinó i guarnides de cintes; després tots els joves +dependents de la ciutat, corporativament: perquè havien romàs en el +vestíbul tot xuclant el pom del bastó, formant un mur circular +d'admiradors oliosos i de somriure badoc, fins que la darrera noia +havia passat per les baquetes; i, finalment, vingué el noi model, +Willie Mufferson, prenent tan sol·lícita cura de la mare com si ella +fos tallada en cristall. Sempre portava sa mare a l'església i era +l'orgull de totes les matrones. Els minyons, sense mancar-n'hi un, +el detestaven perquè era tan bo i, a més, son exemple els havia +estat encolomat tantes vegades. El blanc mocador li sortia de la +butxaca cap endarrera, com era costum els diumenges, casualment. Tom +no tenia mocador, i els nois que en tenien li semblaven uns +estarrufats. Essent ara el poble fidel completament aplegat, la +campana sonà una vegada més per advertir els tocatardans i els +encantats; i després una solemne quietud caigué damunt l'església, +només interrompuda per les rialletes i murmuris del chor, a la +tribuna. El chor sempre feia rialletes i murmuris durant tot el +servei religiós. Hi hagué una vegada un chor d'església que no era +mal educat, però he oblidat on va ésser. Fa una pila d'anys que això +va passar, i amb prou feines puc recordar-ne cap detall; però em +penso que fou en algun país estranger. + +El ministre digué l'himne, i l'anà llegint amb delectança, en un +estil peculiar que era molt admirat en aquella part del país. +Començà a mitja veu, i anà enfilant-se consecutivament, fins que +arribà a un cert punt, en el qual carregà amb fort èmfasi damunt la +paraula més acimada, i després es precipità avall com si fos d'una +palanca estant: + +Seré menat cap-al-cel en-llits FLORITS + de descans, +Quan d'altres lluiten pel-premi fent-vela-en ONES + sagnants? + +Hom el considerava prodigiós lector. A les vetllades de l'església +sempre recorrien a ell perquè llegís poemes; i, quan s'hi havia +posat, les senyores alçaven llurs mans i les deixaven caure +abandonadament damunt la falda; i cloïen els ulls i movien els caps, +com si diguéssin: -Les paraules no poden expressar-ho: és massa +bell, massa bell per a aquesta terra mortal! + +Després que l'himne fou cantat, el reverend senyor Sprague es girà +envers una taula d'avisos i llegí en alta veu advertiments de +reunions i societats i altres coses, i arribà a semblar que la +llista s'estendria fins a l'espatec del Judici Final; singular +costum que és encara conservat a Amèrica, fins i tot a les ciutats, +en mig d'aquesta època d'abundosos diaris. Tot sovint, quan menys +fonament té un costum tradicional, més difícil és de +desempallegar-se'n. + +I aleshores el ministre pregà. Bona i generosa fou la seva pregària, +i feta per peces menudes. Pledejà per l'Església i els petits +infants de l'Església; per les altres esglésies del poblet; pel +poblet mateix; pel comtat; per l'Estat; pels funcionaris de l'Estat; +pels Estats Units; per les esglésies dels Estats Units; pel Congrés; +pel President; pels funcionaris del Govern; pels pobres mariners, +malmenats en les mars tempestuoses; pels milions d'oprimits que +gemeguen sota el taló de les monarquies europees i els despotismes +orientals; per aquells que reberen ]a llum i la bona nova, i +tanmateix no tenen ulls per a veure ni orelles per a oir, i pels +pagans de les llunyanes illes de la mar; i acabà amb una súplica que +les paraules que anava a dir poguessin trobar gràcia i favor, i +fossin sement sembrada en terra fèrtil, llevant amb el temps +abundosa collita de bé. Amén. + +Hi hagué un zumzeig de vestits, i la gent dreta s'assegué. El noi la +història del qual reconta aquest llibre, no la gaudia, la pregària: +només la suportava, i encara gràcies. Estava inquiet tot el temps +que durava; portava el compte dels detalls de la pregària, +inconscientment (perquè no hi parava atenció, però sabia les +tasqueres que amb tota regularitat servava en aquell vetust indret +el clergue); i quan una petita bagatel·la de matèria nova hi era +insertada, la seva orella l'espiava i tota la seva natura +n'experimentava ressentiment: considerava els afegitons injustos i +brètols. + +En mig de la pregària, una mosca s'havia aturat damunt el respatller +del banc de davant, i torturava l'esperit de Tom, per tal com +s'estava fregant tranquilament les mans, agafant-se el cap amb els +braços i pulint-lo tan vigorosament que gairebé semblava +descompartir-lo del cos, deixant a la vista el fil subtilíssim del +coll, i es gratava les ales amb les potes del darrera i les aplanava +damunt son cos com si haguessin estat faldons de casaca, continuant +tota la seva _toilette_ tan tranquilament com si sabés que gaudia de +tota seguretat. I la gaudia; que, per intensament que les mans de +Tom sentissin la pruïja d'arrapissar-la, no ho gosaven escometre: +ell creia que la seva ànima seria immediatament estenallada si feia +semblant cosa mentre la pregària durés. Però a la darrera frase la +seva mà començà d'encorbar-se i de lliscar endavant; i, al bell punt +que l'«Amén» fou dit, la mosca era presonera de guerra. La seva tia +sotjà l'acció i l'obligà alliberar-la. + +El ministre pronuncià son text, tot brunzint monòtonament al llarg +d'una al·legació tan prosaica que molts de caps, d'ací d'allà, +començaren de pesar figues: i tanmateix era una al·legació que +tractava del foc interminable i el sofre, i reduïa els predestinats +de la glòria a una colla tan petita, que amb prou feines valia la +pena aquella salvetat. Tom comptava les pàgines del sermó: un cop +havia sortit de l'església, sempre sabia quantes pàgines hi havia +hagut; però rares vegades sabia cap altra cosa del discurs. +Tanmateix, però, aquella vegada s'interessà de bo de bo per una breu +estona. El ministre féu una grandiosa pintura commovedora de les +hosts humanes en el mil·lenari, quan el lleó i l'ovella jaurien +plegats i un infant els menaria. Però el sentiment, la lliçó, +l'exemplaritat del gran espectacle, foren perduts per al minyó: +només pensà que en el caràcter egregi del protagonista, davant els +pobles en expectació: son rostre s'il·luminà d'aquell pensament, i +es digué a si mateix que desitjaria d'ésser aquell infant, si el +lleó era manyac. + +Tornà a caure en aquella frisança, en ésser continuada l'eixuta +al·legació. Ben prompte féu memòria d'un tresor que tenia, i el va +treure a la llum. Era un gran escarabat negre, amb formidables +barres: la «cuca pessigadora», com ell li deia. El tenia en una +capsa de pistons. La primera cosa que féu l'escarabat fou atrapar-li +el dit. Seguí una natural patacada, i l'escarabat se n'anà +trontollant al passadís central, i s'aturà cap per avall, i el dit +ferit anà a raure dins la boca del noi. + +L'escarabat jeia allí terra movent les potes desvalgudes, incapaç de +tombar-se. Tom l'ullava, i tenia desig d'haver-lo; però ell estava a +recer, fora de son abast. Altra gent, que no parava atenció a la +prèdica, trobà un consol en l'escarabat, i també l'ullaren. + +Al cap de poca estona un gos llanut vagarívol comparegué +mandrosament, amb el cor trist, emperesit per la calma i blanura de +l'istiu, cansat del captiveri i sospirant per una trasmudança. Espià +l'escarabat; la cua caiguda s'aixecà i oscil·là: ell inspeccionava +el botí: caminava al voltant de la bestiola; la flairava des d'una +distància confortable; tornava a caminar-li al voltant; es feia més +gosat, i la flairava de més a prop; després aixecà el morro, i pegà +una cautelosa urpada, sense arribar a encertar; en pegà una altra, i +una altra; començà de fruir el divertiment; s'ensorrà fins a +l'estómac amb l'escarabat entre les seves urpes, i continuà sos +experiments; se'n fadigà al capdavall i romangué indiferent i +distret. Son cap es decantà, i de mica en mica la seva barba +descendí i tocà l'enemic, el qual la va picar. Hom sentí un grinyol +agut; pegà embranzida la testa del gos, i l'escarabat caigué a un +parell de yardes de distància, i altra vegada restà cap per avall. +Els espectadors veïns s'estremiren d'una dolça joia interior, +diverses cares es posaren darrera ventalls i mocadors, i Tom +esdevingué absolutament feliç. El gos quedava com un babau, i +probablement se'n dava compte; però hi havia ressentiment en el seu +cor, tanmateix, i daler de revenja. Així és que anà cap a +l'escarabat i començà de bell nou a atacar-lo cautelosament, saltant +envers ell de cada punt d'un cercle, aturant les potes a una polsada +de la bestiola, pegant-hi embranzides encara més pròximes amb el +dentat, i dant estrebades amb el cap, fins que les seves orelles +tornaren a vibrar. Altra vegada, tanmateix, n'esdevingué fadigat, al +cap d'una estona; provà de distreure's amb una mosca, però no hi +trobà conhort; anà voltant una formiga, amb el nas ben arran del +paviment, i de seguida se'n sentí fastiguejat; badallà, sospirà, +oblidà del tot l'escarabat, i segué damunt ell! Sonà aleshores un +salvatge grinyol d'agonia, i el gos anà passadís amunt; els grinyols +continuaren, i també el viatge del gos; creuà la casa per davant +l'altar, i fugí cap a l'altre passadís; passà per davant les portes; +vociferà de trobar-se a la darrera etapa de sa correguda; la seva +tortura cresqué amb la seva progressió, fins que al cap de poc no +fou sinó un cometa llanut que es movia en la seva òrbita amb el +llampegueig i la velocitat de la llum. Al capdavall, la víctima, +frenètica, es desvià de la seva correguda i saltà a la falda de son +senyor: ell el tirá enfora de la finestra, i la veu dolorida s'anà +esvaint i finà en la distància. + +Tota l'església, aleshores, era caravermella i mig ofegada del riure +contingut, i el sermó havia arribat a un mortal estancament. El +discurs fou continuat tot seguit, però anava tot estropellat i +ranquejant, perduda ja tota possibilitat d'impressionar; perquè +àdhuc els més greus sentiments eren acollits a cada pas amb un +endolcit esclat d'alegria profana, sota l'abric d'algun llunyà +respatller de banc, com si el pobre clergue hagués dit alguna cosa +estranyament faceciosa. Tot el poble fidel sentí un positiu +alleujament quan la prova fou passada i dita la benedicció. + +Tom Sawyer tornà a casa joiós del tot, bo i pensant que era més +satisfactori el servei religiós quan s'hi presentava una mica de +varietat. Només una cosa l'amargava: ja li venia de grat que el gos +jugués amb la seva cuca pessigadora, però no li semblava equitatiu +que se l'emportés. + + + + +CAPÍTOL VI + +El matí del dilluns trobà Tom Sawyer tot dissortat. El matí del +dilluns sempre el trobava així, perquè començava una altra setmana +de sofriment aclaparador a l'escola. Generalment ell inaugurava +aquell dia tot desitjant que no hagués sobrevingut la festa, que +feia molt més odiós el retorn al captiveri i les cadenes. + +Tom jeia reflexionant. Al cap de poc se li acudí que desitjaria +d'estar malalt: aleshores podria romandre a casa sense anar a +escola. Veu's aquí una vaga possibilitat. Escrutà el seu organisme: +no tenia cap xacra. I començà de bell nou l'investigació. Aquesta +vegada li semblà que podia descobrir símptomes de còlic i començà +d'encoratjar-los amb extraordinària esperança. Però s'afebliren, i +al cap de poca estona desaparegueren del tot. Tornà a reflexionar. +De cop i volta descobrí quelcom: una de les seves dents de dalt se +sentia baldera. Això era una bona cosa, i estava a punt de començar +els gemecs com a _engegament_, com ell deia, quan se li acudí que, +si compareixia al tribunal amb aquest argument, la seva tia li +arrencaria aquella peça, i això li faria mal. Pensà, doncs, que +servaria la dent com a reserva, ara per ara, i cercaria altra cosa. +No se li acudí res per una estoneta, i després es recordà d'haver +sentit com parlava el doctor d'una certa cosa que obligà a estar-se +al llit a un pacient per espai de dues o tres setmanes i havia +amenaçat de fer-li perdre un dit. El minyó, doncs, tragué +afanyosament el dit malalt del peu, enfora del llençol, i l'aixecà +en l'aire per a la seva inspecció. Però no coneixia els símptomes +necessaris. Tanmateix, però, semblava que valia la pena +d'arriscar-s'hi: així és que començà de gemegar amb considerable +braó. + +Però Sid seguia dormint, sense atalaiar-se'n. + +Tom gemegà més fort, i s'imaginà que començava de fer-li mal el dit +del peu. + +Fou infructuós, pel que feia a Sid. + +Tom bufava ja de tant escarrassar-se. Descansà una mica, i després +s'inflà, i produí un seguit d'admirables gemecs. + +Sid roncava. + +Tom s'exasperà. Digué: -Sid, Sid!- i va sacsejar-lo. Aquest +procediment reeixí, i Tom començà sos gemecs altra vegada. Sid +badallà, s'estirà, després s'aixecà damunt el colze amb un esbufec, +i es posà a mirar Tom de fit a fit. Tom seguí gemegant. Sid digué: + +-Tom! Digues, Tom! + +Cap resposta. + +-Ei, Tom! Tom! què passa, Tom?- I el sacsejà i li mirà el rostre, +afanyosament. + +Tom féu, tot planyívol: + +-Oh! No, Sid: no m'empentegeu. + +-Vejam: què passa, Tom? Cridaré la tieta. + +-No: tant se val. D'aquí a una estona potser haurà passat. No crideu +ningú. + +-Però si cal! No gemegueu així, Tom: és una cosa que esgarrifa. +Quant de temps fa que dura, això? + +-Hores... Uui! Oh! No us bellugueu així. Em matareu! + +-Tom: per què no m'heu despertat més d'hora? Oh! Tom, no feu això! +Em posa els cabells drets, de sentir-vos! Tom: què teniu? + +-Sid, us ho perdono tot. (Gemec.) Totes les males passades que +m'hagueu fet en tota la vida. I doneu, Sid, el marc de finestra vell +i el meu gat borni a aquesta noia nova que ha vingut al poble, i +digueu-li... + +Però Sid havia arrapissat sos vestits i apretat a córrer. Tom sofria +de bo de bo, ara: tan bellament treballava la seva imaginació: així +és que sos gemecs havien assolit un to perfectament genuí. + +Sid corregué escales avall i digué: + +-Oh! Tieta Polly! Veniu! Tom està a les acaballes! + +-A les acaballes! + +-Sí, senyora. No perdeu temps: veniu de pressa! + +-Romansos! No ho crec. + +Però tanmateix volà escales amunt, amb Sid i Maria a sos talons. I +la cara se li esblaimà, aiximateix, i sos llavis tremolaren. En +arribar al costat del llit, digué, entre el panteix: + +-Tom! Tom! Què us passa? + +-Oh! Tieta! Estic... + +-Què us passa? Què us passa, minyó? + +-Oh! tieta! El meu dit malalt em fa qui sap el mal! + +La vella senyora s'enfonsà en una cadira i rigué una mica, després +plorà una mica, i després féu totes dues coses alhora. Això la +retornà, i digué: + +-Tom, quin espant m'havíeu dat! Prou ximpleries, ara, i salteu-me +d'aquí. + +Els gemecs pararen, i s'esvaí el mal que sentia el dit del peu. El +noi s'adonà de quedar una mica com un babau, i digué: + +-Tia Polly, _semblava_ adolorit, i feia tant de mal, que ni em +recordava de la meva dent. + +-La vostra dent: oi? Què hi teniu, a la dent? + +-En tinc una de baldera, i em fa veure la padrina. + +-Vejam, vejam: no torneu a començar la gemegor. Obriu la boca. Bé, +teniu la dent baldera; però d'això ningú se'n mor. Mary, aneu-me a +cercar un fil de seda i una brasa de la cuina. + +Tom digué: + +-Oh! tieta! No l'arrenqueu, si us plau: ja no em fa gens de mal. No, +tieta, si us plau. Ja no vull quedar-me a casa per no anar a +l'escola. + +-Ah! Ja no voleu, ja no voleu? De manera que tot aquest terrabastall +era perquè us pensàveu romandre a casa, i fer campana, i anar a +pescar? Tom, Tom! Jo us estimo tant, i vós sembleu cercar totes les +maneres de ferir mon pobre cor vellet amb vostra ànima endiastrada! + +En aquell instant els instruments dentaris eren a punt. La vella +senyora apretà fort l'un cap del fil de seda, amb un nus, a la dent +de Tom, i lligà l'altre a una post del llit. Després agafà la brasa, +i sobtadament la llençà gairebé a la cara del noi. La dent penjà +aleshores, tot gronxant-se, de la post del llit. + +Però totes les calamitats tenen llurs compensacions. En adreçar-se +Tom a l'escola, després del desdejuni, fou l'enveja de tots els +minyons que trobà, perquè el forat de la seva línia superior de +dents li permetia d'expectorar d'una manera nova i admirable. +Arreplegà tot un seguici de xicots interessats per aquell +espectacle; i un d'ells, a qui havia calgut tallar el dit i que +havia estat un centre de fascinació i homenatge fins aleshores, es +trobà ara, de cop i volta, sense cap partidari, i tonsurat de la +seva glòria. Son cor n'era feixuc, i digué, amb un menyspreu que no +sentia, que no valia res l'escupir com Tom Sawyer. Però un altre +minyó digué: -És que són verdes!- I ell hagué de fer-se fonedís, +heroi descavalcat. + +Tom no trigà gaire estona a topar el jovenívol pària del llogarret, +Huckleberry Finn, fill de l'embriac del poble. Huckleberry era +coralment odiat i temut de totes les mares del poble, perquè estava +en vaga, i no coneixia llei, i era ordinari, i dolent... i perquè +tots llurs infants l'admiraven en tanta de manera, i es delectaven +en sa prohibida companyia, i haurien volgut tenir la gosadia d'ésser +com ell. Tom era com la resta dels nois respectables, pel que feia a +envejar a Huckleberry sa joiosa condició de bandejat; i tenia ordes +terminants de no jugar-hi: així és que hi jugava cada vegada que +n'hi venia a tomb l'avinentesa. Huckleberry anava sempre abillat amb +robes sobreres d'homes de tota alçada, les quals es trobaven en +perpètua floridera i plenes de voleiadissos parracs. Son capell era +una vasta ruïna amb una ampla mitja-lluna escapçada de les seves +ales; sa casaca, quan en duia, gairebé li arribava als talons, i +tenia els botons del darrera molt més avall de l'esquena; només un +elàstic li sostenia els pantalons; el seient de sos pantalons +s'abombava qui-sap-lo avall i no contenia res; la part baixa i +serrellosa dels pantalons s'arrossegava pel fang quan no era +arremangada. Huckleberry anava i venia al seu grat. Dormia als +llindars de les portes quan feia bon temps, i en bótes buides quan +plovia; no havia d'anar a l'escola ni a la capella, ni reconèixer +ningú per senyor, ni obeir a ningú: podia anar a pescar o a nedar, +quan i on li plagués, i romandre-hi tanta d'estona com li fos +escaient. Ningú li prohibia de tenir batusses; podia vetllar fins a +l'hora que li semblés bé; era sempre el primer noi que anava amb els +peus nus en primavera, i el darrer en tornar a adoptar el cuiro en +la tardor; mai no s'havia de rentar o posar-se roba neta; podia +renegar prodigiosament. En una paraula, aquell noi tenia tot allò +que dóna preu a la vida. Així pensava tot minyó atuït, empantanegat +i respectable de Sant Petersburg. Tom saludà el romàntic bandejat: + +-Hola, Huckleberry! + +-Hola, noi! I mireu que us en sembla. + +-Què és això que porteu? + +-Un gat mort. + +-Deixeu-me'l veure, Huck. Manoi! Està d'allò més enravenat. On l'heu +pogut haver? + +-L'he comprat a un noi. + +-Què n'heu donat? + +-N'he dat un bitllet blau i una bufeta que havia pescat a +l'escorxador. + +-On heu pescat el bitllet blau? + +-El vaig comprar a Ben Rogers, fa dues setmanes, per un bastonet +d'empènyer cèrcols. + +-Escolteu... per què serveixen el gats morts, Huck? + +-Per què serveixen? Per a guarir-hi berrugues. + +-Sí? Voleu dir? Jo conec un remei que és millor. + +-I ca! M'hi jugaria qualsevol cosa que no. Quín és? + +-Ves, aigua d'esca. + +-Aigua d'esca! No en daria una fulla de bruc, de l'aigua d'esca. + +-No la daríeu: oi? Ho heu provat mai? + +-No, jo no. Però Bob Tanner sí. + +-Qui us ho ha dit? + +-Ves, ell ho digué a Jeff Thatcher, i Jeff ho digué a Johnny Baker, +i Johnny ho digué a Jim Hollis, i Jim ho digué a Ben Rogers, i Ben +ho digué a un negre, i el negre m'ho digué a mí. Ja ho veieu! + +-Bé, i què vol dir? Tots diuen mentida. Tots, si més no, fora del +negre: a ell no el conec. Però mai no he vist un negre que no digués +mentides. Romansos! Ara digueu-me còm ho va fer Bob Tanner, Huck. + +-Ves, va agafar la mà i va ficar-la dins un socot on hi havia aigua +de pluja. + +-De dia? + +-Oi. + +-Amb la cara cap al socot? + +-Sí. Tanmateix, jo bé ho penso. + +-Digué alguna cosa? + +-No ho crec, no ho sé. + +-Ah! Mireu que és prou. Voler guarir berrugues amb aigua d'esca +d'una manera tan bajana i poca solta! És clar que així no fa profit. +Cal que us en aneu al mig del bosc, on sabeu que hi ha un socot amb +aigua d'esca; i al punt de la mitja nit us aculeu contra el socot i +hi apreteu la mà i dieu: + +«Gra d'ordi, gra d'ordi, segó de menja indiana, +aigua d'esca, aigua d'esca, empassa't aquestes berrugues!» + +i després us en aneu de pressa, dotze passes, amb els ulls closos, i +després giravolteu tres vegades a l'entorn del socot, i us en aneu a +casa sense parlar amb ningú. Perquè; si parleu, l'encís se'n va a +cân Pistraus. + +-Bé, això sembla un bon estil de fer-ho; però no és pas així com va +fer-ho Bob Tanner. + +-És clar que no, ja us hi podeu jugar qualsevol cosa; perquè és el +noi que té més berrugues de tot el poble, i no en tindria ni una si +sabés com haver-se-les amb l'aigua d'esca. M'he tret milers de +berrugues de les mans d'aquesta manera, Huck. Jugo en tanta de +manera amb les granotes, que sempre arreplego una pila, pila, pila +de berrugues. De vegades me les trec amb una fava. + +-Sí, les faves serveixen. Ja ho he fet, això. + +-Ho heu fet? I de quina manera ho feu, vós? + +-Agafeu la fava i la partiu, i talleu la berruga de manera que en +surti una mica de sang, i en acabat poseu la sang damunt un tros de +la fava. I aneu, i feu un clot, i ho enterreu al volt de la mitja +nit en una cruïlla, quan és lluna nova, i en acabat cremeu la resta +de la fava. Compreneu? El tros de fava que té al damunt la sang +anirà xuclant i xuclant, fent per manera d'haver el tros que manca, +i això ajuda a la sang a xuclar la berruga, i ella no triga a +escapolir-se. + +-Sí, això és, Huck, això és: encara que si dieu, quan feu la +colgada, «fava, endins; berruga, vés: vés-te'n i no em carreguis +més!» és millor. Així és com ho fa Joe Harper, i ha estat a prop de +Coonville, i gairebé per tot. Però, digueu: Còm ho feu per +guarir-les amb un gat mort? + +-Ves, agafeu el gat i us en aneu i entreu al cementiri, tard, al +volt de la mitja nit, i aneu on algun dolent hagi estat enterrat; i +quan serà mitja nit un dimoni vindrà, o potser dos o tres, però no +els podreu llucar: només podreu sentir una cosa com el vent, o bé +podreu sentir-los enraonar; i quan se'n duran aquell company, els +tirareu el gat al darrera i direu: «El dimoni segueix el cos mort, +el gat segueix el dimoni, les berrugues segueixen el gat, i jo ja +estic sense!» Això convenç qualsevol berruga. + +-Sembla bona cosa. Ho heu provat mai, Huck? + +-No, però la vella Hopkins m'ho digué. + +-Bé, doncs: em penso que deu ser veritat, perquè diuen que és +bruixa. + +-_Diuen!_ O Tom! Jo sé que ho és. Ella va embruixar mon pare. El meu +pare ho diu ell mateix. Un dia feia camí, i va veure que ella +l'estava embruixant; així és que va agafar un roc, i, si ella no +s'hagués fet escàpola, l'hauria bé ensopegada. Doncs bé: aquella +mateixa nit va anar de corcoll dins un cobert on jeia embriagat, i +es va petar el braç. + +-Això esparvera. I còm ho va conèixer que ella l'embruixava? + +-Senyor! Bé prou que us ho dirà, mon pare. Mon pare diu que, quan us +miren d'allò més enravenades, és que us embruixen, sobretot si +remuguen. Perquè quan remuguen diuen el Parenostre a la inversa. + +-Digueu, Huck: quan hi anireu a fer la provatura del gat? + +-Aquesta nit. Em penso que aquesta nit aniran a cercar l'ànima del +vell Hoss Williams. + +-Però si l'enterraren dissabte, Huck. Voleu dir que no se'l van +endur dissabte a la nit? + +-I ara! Què dieu! Llurs encisos no podien pas reeixir fins a la +mitja nit, i aleshores ja és diumenge. Als dimonis no els agrada +gaire que el diumenge els esquitxi, em penso. + +-No se m'hauria acudit. És veritat. Voldreu que hi vagi amb vós? + +-És clar... Si no teniu por. + +-Por! No és fàcil. Que miolareu per avisar-me? + +-Sí, i vós feu un miol de resposta, si us vaga. La darrera vegada +vaig estar-me miolant per allí fins que el vell Hays va començar a +engegar-me rocs, tot dient: -Gat del diastre!- així és que li vaig +tirar una rajola per la finestra; però moixoni! + +-Ben segur. Aquella nit no vaig poder miolar perquè la meva tia em +sotjava; però aquesta vegada miolaré. Escolteu, Huck: què és això? + +-No és més que una paparra. + +-On l'heu arreplegada? + +-Al bosc. + +-Què en voleu? + +-No ho sé. No la vull pas vendre. + +-Molt bé. És una paparra d'allò més petita, per això. + +-Oh! És de bon fer el rebaixar una paparra que no us pertany. Jo +n'estic satisfet. És prou bona per a mi. + +-Uix! N'hi ha una mala fi, de paparres. En podria tenir un miler, si +volgués. + +-Bé, doncs; per què no les teniu? Perquè massa sabeu que això són +brocs. És una paparra ben primerenca, trobo. És la primera que he +vist aquest any. + +-Escolteu, Huck: us la barato per la meva dent. + +-Deixeu-me-la veure. + +Tom es va treure un tros de paper i va desenrotllar-lo curosament. +Huckleberry li pegà una mirada afanyosa. La temptació era ben forta. +A la fi digué: + +-És de bo de bo? + +Tom aixecà sos llavis i mostrà el forat. + +-Vaja, molt bé- digué Huckleberry; -tracte és tracte. + +Tom ficà la paparra dins la capsa de pistons que havia estat +darrerament presó de l'escarabat, i els minyons es separaren, tot +sentint-se cadascú més ric que no pas abans. + +En arribar Tom al petit bastiment isolat de l'escola, hi entrà +bruscament, a grans passos, com si hagués vingut amb honrada +celeritat. Plantà son capell al penjador, i es precipità a son +seient amb una abrivada aqueferadíssima. El mestre, entronitzat a +l'altura, damunt sa gran cadira de braços i de cul estellat, feia +una bacaina, a la non-non de la bonior soporífera de l'escola. La +interrupció el desvetllà. + +-Tomàs Sawyer! + +Tom sabia que el seu nom, pronunciat tot sencer, era averany de mal +temps. + +-Senyor! + +-Munteu aquí. Digueu-me còm és que heu tornat a venir tard, com +teniu per costum. + +Tom estigué a punt de cercar aixopluc sota una mentida; però +aleshores veié dues llargues trenes de cabell groguís penjant damunt +una esquena, i les reconegué, en virtut d'aquella elèctrica simpatia +de l'amor; i al costat d'aquella personeta hi havia l'únic lloc +vacant de la banda de les noies. Tot seguit digué: + +-M'HE ATURAT A PARLAR AMB HUCKLEBERRY FINN! + +El mestre sentí que se li aturava el pols, i restà amb els ulls +encantats, sense esma. La bonior de l'escola cessà; els alumnes es +preguntaren si aquell minyó insensat havia perdut el seny. El mestre +digué: + +-Heu fet... què? + +-M'he aturat a parlar amb Huckleberry Finn. + +Les paraules no havien estat mal enteses. + +-Tomàs Sawyer, aquesta és la confessió més astoradora que mai hagi +sentit. La simple fèrula és poc per aquest delicte. Traieu-vos el +gec. + +El braç del mestre maldà fins a cansar-se, i el dipòsit de regles +minvà notablement. Aleshores vingué aquella orde: + +-Ara aneu i seieu amb les noies! I que això us serveixi d'escarment. + +Les rialletes que es mobilitzaren pels àmbits de la cambra semblà +que avergonyissin el noi; però, de fet, aquesta resulta la causà més +aviat l'adorativa temença envers la seva ídola inconeguda i el goig +paorós que li proporcionava la seva sort enlairada. S'assegué a +l'extrem del banc de pi, i la noia se'n retirà una mica, amb un +moviment de cap. Contactes de colzes i llambregades i murmuris +atravessaren la cambra; però Tom seia tot quiet, amb els braços +damunt el pupitre llarg i baix que tenia al davant, i semblava que +estudiés en son llibre. De mica en mica l'atenció dels altres el +deixà de banda, i l'acostumat murmuri de l'escola surà una vegada +més per l'aire ensopit. Al cap de poc el minyó començà de fer +lliscar furtives llambregades envers la noia. Ella ho reparà, li féu +una llengota, i li girà el cap per espai d'un minut. Quan ella tornà +a mirar-lo amb tota cautela, hi havia un préssec davant d'ella: ella +l'empenyé cap enfora. Tom tornà a acostar-lo dolçament: ella +l'empenyé de bell nou, però amb menys animositat. Tom pacientment, +va tornar-lo a son lloc: aleshores ella deixà que hi romangués. Tom +escritotejà a la seva pissarra: «Preneu-lo, si us plau; en tinc +més». La noia pegà llambregada a aquelles paraules, però no féu cap +senyal. Aleshores el noi començà a dibuixar alguna cosa a la +pissarra, tot amagant la seva obra amb la mà esquerra. Per algun +temps la noia refusà de pendre'n coneixement; però la seva humana +curiositat no trigà a manifestar-se per indicis tot just +perceptibles: El minyó seguia treballant, aparentment, sense +dar-se'n compte. La noia féu una mena d'intent que no la +comprometés, per a veure-ho; però el minyó no revelà que en tingués +esment. A la fi ella va caure, i murmurà amb certa vacil·lació: + +-Deixeu-m'ho veure. + +Tom descobrí en part una trista caricatura d'una casa, amb una +teulada de dues pendents i un tirabuixó de fum que sortia de la +xemeneia. Aleshores l'interès de la noia començà d'ésser fortament +atret per aquella obra, i oblidà tota cosa del món. Quan fou +acabada, la contemplà un moment i després zumzejà: + +-Que és bonic! Feu un home. + +L'artista erigí un home en el carrer de davant: semblava una grua. +Aquell home hauria pogut caminar per damunt la casa: però la noia no +era hipercrítica: restà satisfeta del monstre, i zumzejà: + +-És un bell home. Ara feu-me a mi tot caminant. + +Tom dibuixà un rellotge d'arena que tenia al damunt una lluna al ple +i com a extremitats unes tiges; i armà els dits estesos amb un +ventall meravellós. La noia digué: + +-Que bonic és! Em plauria de saber dibuixar. + +-És de bon fer. Ja us n'ensenyaré. + +-Oh! De bo de bo? Quan? + +-A migdia. Que aneu a casa, a dinar? + +-Em quedaré, si voleu. + +-Molt bé: pacte fet. + +-Còm us dieu? + +-Becky Thatcher. + +-I vós, còm us dieu? Ja ho sé: Tomàs Sawyer. + +-Aquest és el nom d'apallissar-me. Em dic Tom, quan so bon minyó. Em +direu Tom: veritat? + +-Sí. + +Aleshores Tom començà d'escritotejar quelcom damunt la pissarra, tot +amagant les paraules a la noia; però ella no es retreia, aquesta +vegada, i demanà de veure-ho. Tom digué: + +-Oh! No és res. + +-Sí, que és. + +-Que no: tant us fa. + +-Que sí, que em fa. Deixeu-m'ho veure. + +-Ho diríeu. + +-No ho diré: en bona fe, fe i refè, que no. + +-No ho direu a ningú, a ningú? Per tota la vida? + +-No, no ho diré a ningú. Ara deixeu-m'ho veure. + +-Oh! Tant us fa, a VÓS! + +-Ja que em tracteu així, ho veuré, Tom.- I posà sa mà menuda damunt +la d'ell, i hi hagué una mica de baralla. Tom feia veure que es +resistia de bo de bo; però deixà que la seva mà llisqués gradualment +fins que aquests mots foren descoberts: «Us amo!» + +-Oh! Dolent!- I li donà un cop ben fort a la mà. Però tanmateix va +enrojolar-se i va semblar complaguda. + +En aquell mateix moment el minyó sentí una lenta grapa fatal que es +cloïa damunt la seva orella i un uniforme impuls enlairador. +D'aquesta manera fou conduït a través de la cambra i dipositat en el +seu seient, sota un foc copiós de rialles de tota l'escola. Després +el mestre romangué al damunt d'ell uns quants moments paorosos, i +finalment se n'anà cap a la seva reial cadira, sense dir cap +paraula. Però, baldament a Tom li cogués l'orella, el seu cor era +ple de gaubança. + +En apaivagar-se l'escola, Tom féu un honrat esforç per estudiar, +però l'avalot que tenia a dintre seu era massa gran. Successivament +ocupà son lloc a la classe de lectura, i hi féu qui-sap-les +matusseries; després a la classe de geografia, i convertí els llacs +en muntanyes, les muntanyes en rius i els rius en continents, fins a +tornar al caos; després a la classe de confegir, i el feren anar de +corcoll una sèrie de noms senzillament infantívols; fins que +s'aixecà i reté la medalla de peltre que havia portat amb ostentació +uns quants mesos. + + + + +CAPÍTOL VII + +Quant més feia Tom per manera de fixar la seva ment en el llibre, +més vagarejaven les seves idees. Així és que, a la fi, amb un sopor +i un badall, ho deixà córrer. Li semblava que la interrupció de +tasques de les dotze no vindria mai. L'aire estava encalmadíssim. No +se'n movia un alè. Era el més somnolent dels dies somnolents. El +murmuri adormidor de vint-i-cinc alumnes estudiant, aquietava +l'ànima, com l'encís que hi ha en la bonior de les abelles. Enllà +d'enllà, sota l'ardent solellada, alçava Cardiff Hill sos flancs +d'una verdor suau entre un vel de calitja que lluïa tot esblaimat, +amb el tint de púrpura que dóna la distància; uns quants ocells +flotaven amb ala peresosa per dalt de tot de l'aire; no hi havia, de +visible, cap més ésser vivent que algunes vaques, i les vaques +dormien. + +El cor de Tom es dalia per la llibertat, o almenys per quelcom +d'interessant a fer, per passar l'estona paorosa. La seva mà anà +esmaperduda cap a la seva butxaca, i la seva faç s'il·luminà amb un +esclat de gratitud que era una acció de gràcies, baldament ell no ho +sabés. Després, la capsa de pistons eixí furtivament. Deixà anar la +paparra, i la posà damunt la vasta planura del pupitre. La bestiola +probablement tingué un esclat de gratitud que equivalia a una acció +de gràcies, també, en aquell moment; però era prematura, perquè, +quan començà tota reconeguda a viatjar cap enfora, Tom la va +capgirar amb una agulla i li va fer pendre una nova direcció. + +L'amic íntim de Tom seia al seu costat, i havia sofert tant com ell; +i ara es sentia pregonament i gratament interessat, tot seguit, en +aquesta diversió. Aquest amic íntim era Joe Harper. Els dos minyons +eren amics jurats tota la setmana, i enemics encarnissats els +dissabtes. Joe es tragué una agulla de la solapa, i començà a +col·laborar a l'ensinistrament del presoner. El joc creixia en +interès per moments. Aviat Tom digué que l'un entrebancava l'altre, +sense que poguessin treure el major partit possible de la paparra. +Així, doncs, posà la pissarra de Joe damunt el pupitre, i hi féu una +ratlla al mig, de dalt a baix. + +-Ara- digué -mentre estigui a la vostra banda, podeu burxar-la i jo +la deixaré estar; però, si deixeu que s'allunyi i entra al meu +costat, heu de deixar-la estar, per tot el temps que jo pugui +impedir que traspassi de bell nou. + +-Molt bé, endavant: engegueu-la. + +La paparra s'escapà de Tom, al cap de poc, i creuà l'equador. Joe la +turmentà una estona, i ella s'allunyà i canvià d'àrea novament. +Aquest canvi de base es produí tot sovint. Mentre l'un vailet punyia +la paparra amb apassionat interès, l'altre la sotjava amb un interès +igualment fort: els dos caps es decantaven plegats damunt la +pissarra, i les dues ànimes eren mortes a tota altra cosa. A la fi, +la sort semblà establir-se i romandre amb Joe. La paparra provà +aquest, aquell i l'altre recurs, i esdevingué tan exaltada i +neguitosa com els mateixos nois. Però una i més vegades, quan Tom +tenia la victòria a la mà, per dir-ho així, i sos dits frisaven per +posar-se a la tasca, l'agulla de Joe la menava destrament cap enllà +i en reprenia possessió. A la fi Tom no pogué comportar-ho més. La +temptació era massa forta. Estengué, doncs, el braç i intervingué +amb la seva agulla. Joe s'enfurismà tot seguit, i féu: + +-Tom, deixeu-la estar. + +-Només vull remoure-la una mica, Joe. + +-No, senyor: això no és just: deixeu-la estar. + +-En nom de Déu, no la bellugaré pas gaire. + +-Deixeu-la estar, us dic! + +-No vull! + +-No hi ha més remei: és a la meva banda. + +-Escolteu, Joe: de quí és, aquesta paparra? + +-Tant me fa de qui sigui, la paparra: és a la meva banda i no la +tocareu. + +-Bé, doncs: em jugo qualsevol cosa que sí. És meva, la paparra, i li +faré les remaleïdes coses que vulgui, o em feriria! + +Una tremenda patacada caigué damunt les espatlles de Tom, i una que +hi feia joc damunt les de Joe; i per espai de dos minuts la pols +seguí brollant dels dos gecs, i tota l'escola va gaudir-se'n. Els +minyons havien estat massa encantats per reparar la quietud que +havia anat lliscant per l'escola una estona abans, quan el mestre +baixà de puntetes per la cambra i romangué al llur damunt. Havia +contemplat una bella part de la performança abans que hi col·laborés +amb una mica de varietat. En finar l'escola a migdia, Tom corregué +cap a Becky Thatcher, i murmurà a la seva orella: + +-Poseu-vos el barret i feu com si us n'anéssiu a casa; i quan +arribeu a la cantonada deixeu-los passar, i atravesseu la sendera i +torneu. Jo aniré per l'altra banda i tornaré amb la mateixa +martingala. + +Així és que ell anà amb un grup d'alumnes, i ella amb l'altre. Al +cap d'una estona tots dos es trobaren al fons de la sendera, i quan +arribaren a l'escola n'esdevingueren únics senyors. Aleshores +s'assegueren plegats, amb una pissarra al davant, i Tom donà el +llapis a Becky, i tingué la mà d'ella dins la seva, i la guià, +creant així una altra casa sorprenent. Quan l'interès per l'art +començà d'esvaïr-se, es posaren a enraonar. Tom nedava en felicitat. +Digué: + +-Us agraden les rates? + +-No: no les puc veure ni en pintura! + +-Bé, jo igual, quan són vives. Però vull dir les mortes, que són +bones per a fer-hi torterols amb un cordill al voltant del cap. + +-No, les rates no em corprenen, tanmateix. El que m'agrada és goma +de mastegar! + +-Oh! Ja ho crec! Voldria tenir-ne, ara! + +-Sí? Jo en tinc una mica. Us la deixaré mastegar una estona, però me +l'heu de tornar. + +Això era cosa plaent: així és que anaren mastegant per torn, i +gronxaren les cames contra el banc, en un esclat de gaubança. + +-Heu estat mai en un circ?- digué Tom. + +-Sí, i el papà m'hi tornarà a dur alguna vegada, si só bona minyona. + +-He estat al circ tres o quatre vegades: qui-sap-les vegades. +L'església és més ensopida que el circ. En un circ hi ha bellugueig +tota l'estona. Jo seré un pallasso de circ, quan sigui gran. + +-Oh! De bo de bo? Serà bonic. Són tan gentils, amb aquells vestits +de llunes! + +-Oi. I guanyen carretades de diner: gairebé tots un dòlar al dia, +diu Ben Rogers. Digueu, Becky: heu tingut mai relacions? + +-Què és això? + +-Ves, tenir relacions per casar-se. + +-No. + +-No us agradaria? + +-Compto que sí. No ho sé. A què s'assembla? + +-A què s'assembla? Oh! No s'assembla a res. Només és qüestió de dir +a un noi que sempre estareu només que per ell, sempre sempre sempre, +i aleshores us beseu, i s'ha acabat. Tothom ho sap fer, això. + +-Besar? I el besar per què és? + +-Bé, això, sabeu?, és per... Bé, és un costum, fer això. + +-I ho fa tothom? + +-Sí, tothom que festeja. Us recordeu del que vaig escriure a la +pissarra? + +-Ss... sí. + +-Què deia? + +-No us ho diré pas. + +-Voleu que jo us ho digui a vós? + +-Ss... sí... però una altra vegada. + +-No, ara. + +-No, ara no: demà. + +-Oh! no: ara, si us plau, Becky. Us ho diré a cau d'orella: us ho +diré tant, tant dolçament... + +Com que Becky vacil·lava, Tom prengué el silenci per un +consentiment, i li passà, el braç al volt de la cintura i digué la +dita blaníssimament, amb la boca enganxada a l'oïda d'ella. I +després afegí: + +-Ara digueu-m'ho a mi, a cau d'orella, de la mateixa manera. + +Ella es resistí una estona, i féu, en acabat: + +-Gireu la cara, que jo no us pugui veure, i aleshores ho faré. Però +no ho heu de dir mai a ningú: oi, Tom? a ningú: oi? + +-No, de bo de bo de bo: no ho diré. Au, Becky. + +Ell girà la cara. Ella es decantà temorega ment fins que el seu alè +féu bellugar sos rulls, i murmurà: -Us amo! + +Després va apretar a córrer, i trescà entre els bancs i els +pupitres, amb Tom, que li anava al darrera; i a la fi es refugià en +un recó, amb el davantalet blanc damunt la faç. Tom l'agafà vora el +coll i formulà la seva instància. + +-Ara, Becky, tot està ajustat: tot, fora del bes. No en tingueu por, +d'això: us dic que no és res. Feu-me el favor, Becky. + +I li estirava el davantal i les mans. + +Ella no trigà a cedir, i deixà caure les mans: son rostre, tot encès +de la lluita, s'aixecà i es sotmeté. + +Tom va besar-la i va dir: + +-Ara tot està ajustat, Becky. I després d'això, per sempre més, +sabeu?, no heu d'estimar a ningú més sinó a mi, i no us heu de casar +amb ningú més sinó amb mi, per sempre més, per sempre més i per +sempre més. Ho fareu? + +-No, mai no estimaré a ningú més sinó a vós, Tom, i mai no em casaré +amb ningú més sinó amb vós; i vós no us heu de casar mai amb ningú +més sinó amb mi, també. + +-Ben cert. Naturalment. Això forma part de la cosa. I sempre, en +anar a l'escola, o quan anem a casa, heu d'anar amb mi, quan ningú +ho vegi... I vós heu d'escollir-me a mi i jo us escolliré a vós, a +les reunions, perquè així és còm es fa quan festeja. + +-Què bonic que és! Mai no ho havia sentit a dir. + +-Oh! i és d'allò més alegre! Jo i Amy Lawrence... + +En els ulls astorats que ella posà, Tom hi llegí la seva errada; i +es deturà, tot confós. + +-O Tom! Així jo no só la primera amb qui heu tingut relacions! + +La nena començà a plorar. + +Tom digué: + +-Oh! No ploreu, Becky. Ja tant se me'n dóna, d'ella. + +-Oh! no, Tom: Ja sabeu que no és cert. + +Tom féu per manera de passar-li el braç al voltant del coll; però +ella l'empenyé cap enllà, i es girà de cara a la paret i continuà +plorant. Tom ho intentà altra vegada, amb paraules amorosides, i fou +repel·lit de bell nou. Aleshores es desvetllà son orgull, i se n'anà +i sortí al defora. Romangué aturat, tot inquiet i anguniós, per una +estona, dant tot sovint llambregades a la porta, esperant que ella +s'empenediria i el vindria a cercar. Però no ho féu. Aleshores +començaren de escometre'l sentiments amargs i temences d'ésser el +culpable. Li exigia una aspra lluita amb sí mateix de fer ara noves +insinuacions, però s'hi decidí i entrà. Ella encara estava dreta al +recó, tot sanglotant amb la cara contra la paret. El cor de Tom en +fou colpit. Anà envers ella i estigué un moment parat, no sabent +exactament què calia fer. Després digué, tot vacil·lant: + +-Becky: a mi... a mi tant se me'n dóna de tothom, fora de vós. + +Cap resposta, només que sanglots. + +-Becky...- féu ell en so de defensa; -Becky... no voleu dir-me res? + +Més sanglots. Tom es tragué son joiell principal, un pomet de +llautó, del cim d'un ferro de llar, i el passà al voltant d'ella +perquè ella el pogués veure, i digué: + +-Becky: voleu pendre'l, si us plau? + +Ella el tirà a terra. Aleshores Tom sortí de la casa per anar damunt +les muntanyoles, i qui sap-lo-lluny, i no tornar a escola aquell +dia. Tot seguit Becky començà de recelar. Corregué cap a la porta: +ell ja no era a l'envista. Donà un tomb envers el camp de joc: no +era allí. Aleshores cridà: + +-Tom! veniu, Tom! + +Parà una atenció ben sol·lícita, però no hi hagué resposta. No tenia +més companys que el silenci i la solitud. Així és que s'assegué a +plorar de bell nou i a vituperar-se ella mateixa; i per aquell temps +els alumnes començaven a reunir-se altra vegada, i hagué d'amagar +son dol i aquietar son cor malmès, i resignar-se a la creu d'una +tarda llarga, paorosa, xacrosa, sense que hi hagués, entre els +forasters que la voltaven, ningú per a bescanviar-hi dolors. + + + + +CAPÍTOL VIII + +Tom es féu escàpol, d'ací d'allà per camins i caminals fins a +trobar-se enfora dels vestigis dels alumnes que tornaven, i després +adoptà un petit trot consirós. Travessà rierols dues o tres vegades, +perquè, segons una dominant superstició jovenívola, el passar aigua +destarotava les persecucions. Mitja hora després desapareixia per +darrera de la casa Douglas, al cim de Cardiff Hill; i l'escola era +tot just obirable dins la vall que deixava endarrera. Entrà en un +bosc espès, trià sa via, sense seguir cap tirany, cap al centre del +bosc, i segué damunt un indret molsós, sota una alzina tota ufanosa. +No es movia ni una mica de oratjol; l'escalf de la immòbil migdiada +havia aturat el mateix cant dels ocells; la natura estava subjecta a +un encantament, no interromput de cap so, llevat del llunyà i +eventual martelleig d'un pigot, i això semblava fer més pregon el +penetrant silenci i la sensació de solitud. L'ànima del minyó era +amarada de melangia: sos sentiments estaven d'acord amb els seus +voltants. Segué llarga estona amb els colzes damunt els genolls i el +mentó damunt les mans, meditatívol. Li semblava que la vida, tot lo +més, era una mortificació; i envejava més que a mitges a Jimmy +Hodges, finat de poc. Devia ésser d'allò més apacible, pensà, el +jeure i adormir-se i somniar per sempre més, mentre el vent +zumzejaria a través dels arbres i afalagaria l'herbei i les flors de +la tomba, amb cap cosa de la qual encaparrar-se o doldre's, mai més. +Sols que assolís un èxit pur a l'escola dominical, ja li plauria +d'anar-se'n i deixar-ho córrer tot. Ara, pel que feia a aquella +noia, què havia fet ell? No-res. El movia la millor intenció del món +i l'havien tractat com un ca, com un veritable ca. Ella se'n +penediria algun dia, potser quan fos massa tard. Ah! Si ell hagués +pogut morir _temporalment!_ + +Però el cor elàstic de la jovenesa no pot mantenir-se comprimit dins +un motlle d'angúnia per molt de temps. Tom, al cap de poca estona, +començà d'anar a la deriva, insensiblement, envers les preocupacions +de la seva vida. Què passaria si girés l'esquena, ara, i +desaparegués misteriosament? Què passaria si se n'anés lluny (on més +lluny pogués, a contrades inconegudes de l'altra banda de la mar), +per no tornar jamai? Quíns foren aleshores els sentiments d'ella? La +idea d'ésser pallasso li tornà ara al magí, per no omplir-lo sinó de +fàstig. Perquè la frivolitat, i les facècies i els colants amb +llunes esdevenien un insult quan venien a fer el manefla dins un +esperit encimbellat a l'august i vagariós reialme del romanticisme. +No: seria soldat, i tornaria després de llargues anyades, tot +il·lustre i assenyalat dels combats. No, millor encara: s'ajuntaria +als indis i caçaria búfals i aniria pel tirany de la guerra, damunt +les serralades i les grans planures totes iguals de l'extrem Ponent; +i, enllà d'enllà de l'esdevenidor, tornaria convertit en gran +capitost, amb tot de plomes voleiadisses, fastigós de tan pintat, i +aniria a fer gambades dins l'escola dominical, algun matí soporífer +de l'estiu, amb un esgarip de guerra glaçador de la sang, i +cauteritzaria les nines dels ulls de tots els seus companys, amb una +enveja impossible d'apaivagar. Però no, encara hi havia quelcom de +més grandiós que això: seria pirata! Veritat que sí? _Ara_ el seu +esdevenidor se li mostrava tot franc al seu davant, i aureolat d'una +resplendor inimaginable. Còm el seu nom ompliria tot el món, i faria +esparverar la gent! Amb quànta de glòria aniria solcant les mars +agitades dins son llarg, baix, negre, vaixell corredor, _l'Esperit +de la Tempesta_, amb la paorosa bandera voleiant a proa! I, al zenit +de la seva fama, còm apareixeria, de cop i volta, al vell poblet, i +aniria furtivament a l'església, tot bru i malmès dels temporals, +amb el seu gipó i truses de vellut negre, les seves grans botes fins +a genoll, la seva faixa carmesina, el seu cinyell eriçat de pistoles +de muntar, el seu coltellàs, rovellat pel crim, a un costat, el seu +capell inclinat amb plomes onejants, la seva bandera negra +desplegada, amb el crani i els ossos travessers! I còm sentiria amb +èxtasi i estarrufament aquells murmuris: -És Tom Sawyer, el negre +Flagell de l'Armada Espanyola! + +Sí, estava resolt: la seva carrera estava decidida! Volia fugir de +casa i començar. Volia inaugurar-ho el mateix endemà al matí. Així, +doncs, li calia empendre els preparatius. Aplegaria tots els seus +recursos. Anà envers un tronc podrit, que era al seu abast, i +començà de cavar sota un de sos caps amb el seu ganivet Barlow. No +trigà a colpir fusta que sonava com a buida. Hi posà la mà, i +pronuncià aquests mots d'encantament, d'una manera impressionant: + +-Que allò que no hagi vingut aquí, se n'hi vingui! Que allò que hi +és, hi romangui. + +Després, a esgarrapades retirà el fang i féu obiradora una teula de +pi. L'aixecà i descobrí una ben feta cambreta de tresor, el fons i +costats de la qual eren construïts amb teules de fusta. Hi havia una +bala. L'astorament de Tom no tingué fi ni compte. Es gratà el cap +amb aire perplex i féu: + +-És una cosa de no dir! + +Després llançà ben lluny la bala, tot teiós, i romangué d'allò més +pensívol. La veritat és que una superstició seva, que ell i sos +camarades havien considerat sempre infal·lible, li havia fallit. Si +enterràveu una bala amb certs necessaris encantaments i la deixàveu +tota sola per una quinzena, i després obríeu el lloc amb +l'encantament que ell havia dit, trobaríeu que totes les bales que +havíeu perdut s'hi haurien acoblat, per més escampadament que +haguessin estat separades. Però ara aquesta cosa havia fallit, +tanmateix, i d'una manera indisputable. Tot el sistema de la fe, +dins Tom, es commogué damunt sos fonaments. Moltes vegades havia +sentit dir que la cosa reeixia, però mai que hagués fallit. No se li +acudí que ell mateix ho havia intentat d'altres vegades, però que +després no pogué trobar mai els amagatalls. Aquest tema el capficà +una estona, i al capdavall decidí que alguna bruixa s'hi havia ficat +i havia romput l'encís. Pensà que cercaria de satisfer-se sobre +aquest extrem, i sotjà pels voltants fins que trobà un petit indret +arenós amb un sotet en forma d'embut. S'ajagué i posà la boca arran +del sotet, i clamà: + +-Larva de formiga lleó, fes que en sigui coneixedor! Larva de +formiga lleó, fes que en sigui coneixedor! + +La sorra començà de bellugar-se, i un petit insecte negre aparegué +per un segon, i en acabat es precipità a dins, a correcuita. + +-No ho diu! Així, doncs, _ha_ estat una bruixa qui ho ha fet. Ja me +n'havia temut. + +Massa sabia ell la futilitat d'intentar haver-se-les amb les +bruixes: així és que ho deixà córrer descoratjat. Però se li acudí +que tanmateix podia quedar-se la bala que havia tirat al lluny, i +anà i féu una pacient recerca. Però no pogué trobar-la. Tornà a sa +cambreta del tresor, i la posà curosament així cóm estava quan va +llançar la bala. En acabat prengué una altra bala i la llançà de la +mateixa manera, tot dient: + +-Germana, vés a trobar la teva germana! + +Sotjà on queia, i anà cap allí i mirà. Però devia haver anat més +ençà o més enllà: així és que féu l'operació dues vegades més. +L'última repetició va reeixir. Les dues bales eren l'una a un pam de +l'altra. + +Aleshores, precisament, el so d'una trompeta d'estany vingué tot +desmaiat sota les verdes naus de la boscúria. Tom s'arrabassà gec i +pantalons, convertí un elàstic en cinyell, furgà dins unes brosses, +més enllà del tronc podrit, traient-ne un arc i una sageta ben +grollers, una espasa de llauna, i una trompeta d'estany, i en un +moment es va haver apoderat d'aquests atuells, i gambadejà cap +enfora, amb els peus nus i la camisa al vent. Al cap de poc s'aturà +sota un gran om, bufà la trompeta en resposta, i després començà a +anar de puntetes i a atalaiar amb aire de lluita, d'ací d'allà. +Digué cautelosament a una companyia imaginària: + +-Braó, mos gais companyons! Romaneu amagats fins que jo colpeixi. + +Aleshores aparegué Joe Harper, tan aèriament vestit i acuradament +armat com el mateix Tom. Tom cridà: + +-Ei! Quí ve al bosc de Sherwood sense el meu permís? + +-Guiu de Guisborne no necessita el permís de cap home nat! Quí ets +tu que... que... + +-Goses tenir-me aquest llenguatge- digué Tom apuntant, perquè +parlaven segons el llibre, de memòria. + +-Quí ets tu que goses tenir-me aquest llenguatge? + +-Jo, tanmateix! Só Robin Hood, com la teva carcassa condemnada no +trigarà a saber. + +-Així, ets talment el famós bandejat? Ben joiosament et disputaré +els passos del bosc joliu. Para esment! + +Prengueren llurs espases de llauna, reboteren a terra sos altres +atuells, es posaren en actitud de duel, peu contra peu, i començaren +un greu, acuradíssim combat, «dos amunt i dos avall». Tom digué, al +cap d'una estoneta: + +-Ara, mala forca us gronxi, poseu-hi més delit! + +Així, doncs, lluitaren «amb delit», tots suats i panteixant de la +tasca. Tom cridà ben aviat: + +-Caieu! Caieu! Per què no caieu? + +-No vull! Perquè no caieu vós? Sóu el que ho ha fet pitjor. + +-Bé, això no hi vol dir res. _No puc_ caure. Poc és així, com van +les coses en el llibre. El llibre diu: «Aleshores amb un cop +travessador occí el pobre Guiu de Guisborne!» Heu de donar un tomb +al meu voltant i deixar que us fereixi per l'esquena. + +Era impossible de trobar taps a les autoritats així és que Joe donà +el tomb, rebé la patacada i caigué. + +-Ara- digué Joe, alçant-se -deixeu que us mati jo. És ben enraonat. + +-No, no puc: no és en el llibre + +-Bé, això és una roïnesa endiastrada. Vet-ho aquí. + +-Bé, Joe: podeu fer de Frare Tuck, o de Much, el fill del moliner, i +aporrinar-me amb un garrot de dues mans; o bé jo seré el Xerif de +Nottingham, i vós sereu Robin Hood una estoneta, i em matareu. + +Això semblava satisfactori, de manera que aquestes aventures foren +dutes a compliment. Després Tom esdevingué Robin Hood de bell nou, i +la monja traïdora consentí que perdés la força amb la sang que se li +escolava de la ferida abandonada. I a la fi, Joe, representant una +tribu sencera de bandejats plorosos, l'arrossegà tristament, li posà +l'arc a les febles mans, i Tom digué: + +-Allà on caurà aquesta sageta, enterreu-hi el pobre Robin Hood sota +el bosc que treu ufana. + +En acabat disparà la seva sageta, i caigué, i hauria hagut de morir; +però es posà damunt una ortiga, i saltà amb massa embranzida perquè +fos un cos mort. + +Els nois es vestiren, amagaren llurs gales, i se n'anaren tot +lamentant que no hi hagués bandejats avui en dia, i demanant-se +quína cosa podia mostrar d'haver fet, la civilització moderna, per a +compensar llur pèrdua. Van dir que s'haurien estimat més ésser +bandejats un any dins el bosc de Sherwood que no pas presidents dels +Estats Units per sempre més. + + + + +CAPÍTOL IX + +Aquella nit, a dos quarts de deu, Tom i Sid foren enviats al llit +com de costum. Digueren les pregàries, i Sid aviat hagué trencat el +son. Tom jeia tot despert i vigilava amb neguitosa impaciència. Quan +li semblà que ja era gairebé a trenc de dia, sentí que el rellotge +sonava les deu. N'hi havia per desesperar-se. S'hauria bellugat i +remenat com els seus nervis li demanaven, però tenia por de +despertar Sid. Jagué, doncs, d'allò més quiet i mirant en l'aire, +dins l'ombra. Tot era bròfegament silenciós. Aviat començaren a +brollar del silenci sorolls apenes perceptibles, que anaven prenent +cos. El tic-tac del rellotge esdevingué sensible. Vells prestatges +es posaren a cruixir misteriosament. Els graons carriquejaren +vagament. Sens dubte, hi havia esperits en campanya. Un ronc +acompassat venia sordament de la cambra de la tia Polly. I aleshores +començà el xerric enujós d'un grill que cap inventiva humana hauria +pogut localitzar. Després vingué el so acompassat i espectral d'un +corc, a la paret que hi havia a la capçalera del llit: allò volia +dir que els dies d'algú eren comptats. Després l'udol d'un gos +llunyà muntà en l'aire de la nit, i fou respost per un udol més +vague d'una distància més remota. Tom es trobava a l'agonia. A la fi +romangué satisfet que el temps s'hagués exhaurit i l'eternitat +s'inaugurés; i començà, a desgrat seu, a ensopir-se; el rellotge +cantà les onze, però ell no les sentí. I després comparegué, mesclat +amb els somnis a mig formar, un miol sobiranament melangiós. Una +finestra veïna que s'obria el trasbalsà. Un crit de: -Ala, brètol!- +i el patapam d'una ampolla buida contra el darrera del cobert de +fusta de la seva tia el desvetllaren del tot, i al cap d'un minut +estava abillat i fora de la finestra, i s'arrossegava per la teulada +de la golfa a quatre grapes. Miolà amb precaució una o dues vegades, +tot fent via. Després saltà a la teulada del cobert, i d'allà a +terra. Veu's allí Huckleberry Finn amb el gat mort. Els nois +partiren i desaparegueren en la tenebror. Al cap de mitja hora +calcigaven l'alt herbam del cementiri. + +Era un cementiri de la vella mena ponentina, damunt un turó, a vora +d'una milla i mitja del poblet. El vorejava un clos atrotinat, fet +de taulons, que unes vegades es decantava cap enfora i altres cap +endins, però mai no romania test. Herbei i herbotes envaïen tot el +cementiri. Totes les velles tombes eren ensorrades. No hi havia una +làpida enlloc. Fustes de cim arrodonit, menjades de corcs, feien +tentines damunt les tombes, cercant decantades un puntal, i no +trobant-ne cap. Allò de «Consagrat a la memòria de...» i així per +l'estil, hom ho havia pintat en el seu temps, però hom ja no hauria +pogut llegir-ho en el major nombre d'elles, ara, baldament hi hagués +hagut més llum. + +Un oratjol desmaiat gemegava entre els arbres, i Tom tingué por que +fossin els esperits dels morts planyent-se d'ésser destorbats. Els +nois enraonaren poc, i només que en una veu que no s'afigurava, +perquè l'hora, i l'indret, i la difosa solemnitat, i el silenci +oprimien llurs esperits. Trobaren el nou munt alterós que cercaven, +i s'aconductaren sota la protecció de tres oms poderosos que +creixien aflotonats a unes quantes passes de la tomba. + +Esperaren en silenci una estona, que els semblà ben llarga. La +queixa d'una òliba llunyana era l'únic so que trencava el silenci de +mort. Les reflexions de Tom li anaven esquifint el cor. Havia +d'enraonar, fos com fos. Així és que digué, en un murmuri: + +-Hucky! Creieu que els morts se n'agraden que nosaltres siguem aquí? + +Huckleberry zumzejà: + +-Em plauria de saber-ho. És una cosa que corprèn: oi? + +-Ja ho crec! + +Després hi hagué una considerable pausa, durant la qual els minyons +examinaren interiorment la matèria. Després Tom murmurà: + +-Escolteu, Hucky: que compteu que ens sent parlar, Hoss Williams? + +-És clar que sí. Si més no, el seu esperit. + +Tom, després d'una pausa: + +-Em plauria d'haver dit el senyor Williams. Però no he obrat +altrament per cap mala cosa: tothom li diu Hoss. + +-Un cos mort d'aquests, mai pot ésser massa exigent sobre la manera +com un hom en parli, Tom. + +Això creà un descoratjament, i la conversa finà de bell nou. Aviat +Tom agafà el braç de son camarada i digué: + +-_Sst!_ + +-Què hi ha, Tom?- I s'arrambaren amb els cors palpitants. + +-_Sst!_ Altra vegada! No ho sentiu? + +-Jo... + +-Veieu? Ara ho heu sentit. + +-Déu meu, Tom! Ja són aquí, ben segur. Què farem? + +-Poc ho sé. Creieu que ens llucaran? + +-O Tom! Poden veure en la foscor, igual que els gats. Voldria no +haver vingut. + +-Oh! No tingueu por. No crec que ens empantaneguin. No fem cap mal. +Si estem ben quiets, potser ni se n'adonaran de nosaltres. + +-Hi faré el que sàpiga, Tom; però, Déu meu!, tot jo sóc una +esgarrifança! + +-Escolteu! + +Els minyons decantaren la testa plegats, i amb prou feines +respiraven. Un so apagat de veus surava per l'extrem més distant del +cementiri. + +-Vegeu! Mireu allí!- murmurà Tom. -Què és allò? + +-Foc del dimoni! O Tom! Això glaça. + +Algunes incertes figures s'acostaren entre la fosca, tot gronxant +una llanterna d'estany d'antiga mena, que clapava el sol amb +innombrables antiqüeles de llum. Al cap de poc, Huckleberry zumzejà +amb un calfred: + +-Son els dimonis, ben segur. En vénen tres! En nom de Déu, Tom, +estem perduts! Podeu pregar? + +-Faré per manera, però no tingueu por. No ens faran cap mal. + +«Em fico dins el llit +per fer-hi un son seguit...» + +-_Sst!_ + +-Què passa, Huck? + +-Són homes! Un n'és, sinó els altres. Un d'ells fa la veu de Muff +Potter. + +-Ca!... Voleu dir? + +-Faig juguesca de conèixer-la bé. No us remeneu ni us bellugueu. No +és prou viu per a reparar-nos. Deu estar embriagat, com de costum, +ben segur, aquest vell poca-pena del diastre. + +-Molt bé: estaré ben quiet. Ara n'estan lluny. No el poden trobar. +Ara tornen a venir. Ara es cremen. Ara es refreden altra vegada. Es +cremen un altre cop. Brasa viva! Aquesta vegada ho han ensopegat. +Escolteu, Huck: conec una altra de llurs veus: hi ha Joe l'Indi. + +-Oi! Aquest mestís assassí! M'estimaria més que fossin dimonis, cent +vegades! Per què deuen rondar? + +Els murmuris s'extingiren del tot, aleshores, perquè els tres homes +havien arribat a la tomba, i romanien a unes quantes passes de +l'amagatall dels dos minyons. + +-Aquí és- digué la tercera veu. I son posseïdor alçà la llanterna, +que mostrà la faç del jove doctor Robinson. + +Potter i Joe l'Indi portaven un baiard, amb una corda i un parell de +pales al damunt. Deixaren en terra allò que traginaven, i començaren +d'obrir la tomba. El doctor posà la llanterna al cap del lloc +d'enterrament i avançà i s'assegué, amb l'esquena recolzada en un +dels oms. Estava tan a prop que els minyons l'haurien pogut tocar. + +-De pressa, mestres!- Digué en veu baixa.- La lluna podria eixir de +cop i volta! + +Rondinaren una resposta, i continuaren cavant. Per algun temps no se +sentí més soroll que el xarricar de les pales que descarregaven llur +nolieig de terra i arena. Allò era ben monòton. Finalment, una pala +topà amb el taüt, fent un so opac i de fusta, i al cap d'un o dos +minuts els homes l'havien hissat damunt terra, al defora. +Alçapremaren la tapadora amb les pales, tragueren el cos mort, i el +rebotaren asprament per terra. La lluna es mogué darrera els núvols +i mostrà sa cara esblaimada. El baiard fou endegat, i el cos mort +posat al seu damunt, cobert amb una flassada, i fermat amb la corda. +Potter es tragué un ganivetàs de molles i tallà el cap de la corda +que penjava, i digué: + +-Ara la cosa damnada està a punt, _serra-ossos_, i, o bé ens doneu +cinc monedes més, o aquí roman. + +-Això és parlar!- digué Joe l'Indi. + +-Ei! Què vol dir, això?- féu el doctor. -Heu demanat la paga per +endavant, i us l'he donada. + +-Sí, i heu fet quelcom més que això- digué Joe l'Indi, atansant-se +al doctor, que ara estava de peu dret. -Em vau treure, fa cinc anys, +de la cuina del vostre pare, on avia anat a demanar alguna menja, i +vau dir que no hi havia anat per cap bé; i quan vaig fer saber que +me la pagaríeu, baldament passessin cent anys, el vostre pare em +tancà a la presò per rodamón. Us penseu que me n'he oblidat? Per +alguna cosa tinc sang indiana. I ara us he arreplegat, i no teniu +més remei que pagar: sabeu? + +Amenaçava al doctor amb el puny a la cara, en aquell moment. El +doctor donà un cop sobtat, i estengué el mal home per terra. Potter +deixà caure el ganivet i exclamà: + +-Ei! No toqueu el meu lleopard!- I a l'instant següent s'havia +agafat amb el doctor, i tots dos lluitaven amb màxima embranzida, +afollant l'herba i esquinçant la terra amb llurs talons. Joe l'Indi +saltà a son peu, amb els ulls encesos d'ira, arrabassà el coltell de +Potter, i va arrossegar-se com un gat i acotant-se, dant una i altra +volta als combatents, cercant una avinentesa. De sobte el doctor +pogué romandre desempallegat d'una estrebada, agafà la feixuga fusta +del capçal de la tomba de Williams, i amb ella atuí Potter en terra; +i, al mateix moment, el mestís veié arribada la seva i enfonsà el +ganivet fins el mànec en el pit del jove. Ell giravoltà i caigué en +part damunt Potter, amarant-lo amb la seva sang; i en aquell punt +els núvols esborraren el paorós espectacle, i els dos minyons, +esparverats, fugiren a més córrer dins la fosca. + +Quan la lluna, ben tost, es mostrà de bell nou, Joe l'Indi romania +damunt els dos cossos, tot contemplant-los. El doctor féu un murmuri +inarticulat, i un llarg badall d'agonia o bé dos, i restà en +silenci. El mestís botzinà: + +-_Aquells_ comptes estan saldats, Déu us damni! + +Després féu sos robatoris en el cadàver. Després posà el fatal +ganivet en l'oberta mà dreta de Potter, i segué damunt el taüt +malmenat. Passaren tres, quatre, cinc minuts, i aleshores Potter +començà de moure's i de fer gemecs. Sa mà era closa damunt el +ganivet: l'aixecà, hi pegà llambregada i el deixà caure amb una +esgarrifança. Després s'assegué, apartant-se el cos mort, i el +llucà, i després llucà a son volt confosament. Sos ulls toparen els +de Joe. + +-Senyor! Còm ha estat això, Joe?- demanà. + +-És un brut negoci- digué Joe sense bellugar-se. -Per què ho heu +fet? + +-Jo! I què he d'haver fet! + +-Ei! El parlar així no us en llevarà pas la culpa. + +Potter tremolà i s'esblanqueí. + +-Em pensava que estava serè. No havia d'haver fet beguda aquesta +nit. Però encara la tinc al cap, pitjor que quan vam començar la +feina. Sento un desori! Amb prou feines puc recordar-me de res. +Digueu-me, Joe (de bo de bo, ara, vell company): ho he fet jo? Joe, +mai no m'havia passat pel magí; per la meva ànima i la meva honor +que mai no m'hi havia passat, Joe. Digueu-me, Joe, còm ha estat. Oh! +Esglaia! I ell tan jove i que prometia tant! + +-Ves, estàveu barallant-vos, i ell us va dar una patacada amb la +fusta de la tomba, i vau caure d'allò més pla, i després us +aixecàreu, tot fent tentines i giravolts, i vau aferrar el ganivet, +i l'hi vau apuntalar, mentre ell us ajustava una altra manyagueria +que feia feredat. I aquí heu estat jaient fins ara, mort com un +tascó. + +-Oh! No sabia el que em feia. Que em mori aquest mateix minut, si ho +sabia. Tot era cosa del whisky i l'exaltació, em penso. Mai a la +vida no havia usat una arma, Joe. He tingut batusses, però mai amb +armes. Tothom us ho dirà. Joe, no en cantéssiu res! Digueu que no en +cantareu res, Joe: això és ésser un bon amic. Sempre us he tingut +estimació, Joe, i he estat al costat vostre. No us en recordeu? No +ho cantareu: veritat, Joe?- I la pobra criatura caigué de genolls +davant l'estòlid assassí, i ajuntà les mans imploradores. + +-No: sempre heu estat recte i lleial amb mi, Muff Potter, i no us +aniré pas a l'encalç. Ja veieu: això és la més gentil cosa que un +hom pugui dir. + +-O Joe! Sóu un àngel! Per molt que visqui sempre us beneiré fins al +darrer dia!- I Potter començà de plorar. + +-Bé, bé: ja n'hi ha prou, d'això. Ja no és temps de somicar. Aneu +per aquell camí, i jo aniré per aquest. Espavileu-vos, ara, i no +deixeu cap pista darrera vostre. + +Potter emprengué un trot que ràpidament es convertí en correguda. El +mestís romangué sotjant-lo, i murmurà: + +-Si està tan estovat per la pallisa i tan embriagat del rom com en +té l'aire, no pensarà en el ganivet fins que sigui tan lluny que ja +tingui por de tornar per aquesta banda. Cor de pollet! + +Dos o tres minuts després, l'home assassinat, el cadàver embolcallat +en la flassada, el taüt sense tapadora i la tomba oberta romanien +sota l'única inspecció de la lluna. El silenci, aiximateix, era +altra vegada absolut. + + + + +CAPÍTOL X + +Els dos minyons anaven, corre que correràs, cap al poblet, muts +d'horror. De tant en tant, aprensius, daven una llambregada cap +endarrera, damunt llurs espatlles, com si temessin que hom els +pogués seguir. Cada sacot que es dreçava en llur via semblava un +home i un enemic, i els feia retenir l'alè; i, en córrer pel voltant +d'algunes casetes escampades pròximes al poblet, el lladrar dels +cans de vetlla incorporats semblava donar ales a llurs peus. + +-Només que poguéssim arribar a la vella adoberia abans +d'esfondrar-nos!- murmurà Tom, en breus moments, dividits pel +respir. -No puc comportar-ho gaire estona més. + +Els forts panteixos de Huckleberry eren la seva única resposta, i +els minyons fixaven llurs ulls a la fita de llurs esperances, i +maldaven durament per atènyer-la. Avançaren decididament sobre ella, +i a la fi, pit contra pit, es llançaren a través de la porta oberta, +i caigueren, agraïts i aclaparats, dins les ombres protectores de +més endins. Aviat llurs polsos s'apaivagaren, i Tom murmurà: + +-Huckleberry: què compteu que en pervindrà, d'això? + +-Si el doctor Robinson fina, jo diria que en pervindrà una forca +plantada. + +-Ho creieu, tanmateix? + +-N'estic segur, Tom. + +Tom pensà una mica. Després digué: + +-Quí ho dirà? Nosaltres? + +-Que us empatolleu! Suposeu que passés qualsevol cosa i Joe l'Indi +no fos penjat. Ves, ens mataria una hora o altra: tan cert com ara +jaiem aquí terra. + +-Això és el que jo pensava per dins, Huck. + +-Si algú en parla, que sigui Muff Potter, si és prou ximple. +Generalment està prou embriagat per fer-ho. + +Tom no digué res: continuà pensant. Al cap d'una estona zumzejà: + +-Huck, Muff Potter _no ho sap_. Còm podria dir-ho? + +-Per quina raó no ho sap? + +-Perquè precisament rebé aquella patacada mentre Joe l'Indi ho feia. +Compteu que podia veure res? Compteu que sabé res? + +-Manoi! És veritat, Tom! + +-I, a més, fixeu-vos-hi: potser aquella patacada el va acabar! + +-No: no és probable, Tom. Tenia beguda a dins: jo ho he pogut veure; +i, a més, sempre en té. Bé, doncs: quan mon pare està xop, ja podeu +apallissar-li el cap amb tota una església, que no el contorbareu. +Ell mateix ho diu. Així és que igual passa a Muff Potter, és clar. +Però si un home estés ben, ben serè, compto que potser aquella +patacada el deixaria al siti: no ho sé. + +Després d'un altre silenci reflexiu, Tom va dir: + +-Huck: esteu segur que podreu posar-vos un cadenat a la boca? + +-Tom, _ens l'hem de posar_. Ja ho sabeu. A aquest dimoni indi no se +li'n donaria més d'ofegar-nos a nosaltres que d'ofegar un parell de +gats, si xerréssim la feta i no el pengessin. Ara, Tom, escolteu: no +tenim més remei que jurar-nos l'un a l'altre de posar-nos un cadenat +a la boca. + +-M'hi conformo, Huck. És el millor partit. Voleu, només, que ens +agafem les mans i jurem que... + +-Oh! No, no fóra escaient, per a una cosa així. Això és prou bo per +a cosetes ordinàries sense cap ni centener, especialment amb les +noies, perquè després us van al darrera amb un flabiol sonant, i no +poden fer sinó botzinar quan es veuen en el trencacoll; però una +cosa d'importància com aquesta ha de ser escrita. I amb sang. + +Tot l'ésser de Tom aplaudí aquesta idea. El pla era recòndit, i +ombrívol i paorós; l'hora, les circumstàncies, els voltants, hi +harmonitzaven. Arreplegà una polida estella de pi que jeia al clar +de la lluna, es tragué un petit fragment de quilla roja que duia a +la butxaca, es posà a la llum de la lluna, i escritotejà aquestes +ratlles, dant relleu a cada tret que queia cap avall, a base +d'apretar la llengua entre les dents, i minvant la pressió en els +trets que anaven cap amunt: + +«_Huck Finn i Tom Sawyer juren posar-se un cadenat a la boca sobre +això, i desitgen que puguin caure morts pel camí si mai xerren, i +podrir-se_.» + +Huckleberry s'omplí d'admiració davant la facilitat de Tom en +l'escriptura, i la sublimitat del seu llenguatge. Tot seguit agafà +una agulla de la seva solapa, i anava a punxar-se la carn; però Tom +digué: + +-Atureu-vos! No ho feu, això. Les agulles de cap són de llautó. +Podria tenir verdet. + +-Què cosa és verdet? + +-És una metzina. Vet aquí el que és. Empasseu-vos-en una mica: ja +veureu. + +Així, doncs, Tom descabdellà el fil d'una de les seves agulles de +cosir, i cada minyó es punxà el capciró del polze i n'espremé una +gota de sang. + +Amb el temps, després de diverses premsades, Tom aconseguí signar +amb les seves inicials, servint-se del capciró de son dit xic com a +ploma. Després mostrà a Huckleberry còm havia de fer una H i una F, +i el jurament ja fou perfecte. Enterraren l'estella de pi arran de +la paret, amb algunes bròfegues cerimònies i encantaments, i les +cadenes que els lligaven la llengua foren ja tancades amb pany i +clau, i la clau llençada. + +Una figura s'arrossegà tota llisquívola, en aquell moment, per un +esboranc de l'arruïnat edifici; però ells no se n'atalaiaren. + +-Tom- murmurà Huckleberry -això ens impedeix de parlar-ne mai, mai? + +-És clar que sí. Passi el que passi, el cadenat no es pot llevar. +Cauríem morts en terra: no sabeu la cosa? + +-Sí, em penso que ho encerteu. + +Continuaren parlant en veu baixa per algun temps. Al cap d'una +estoneta un gos féu un udol durador i llòbrec a la part de fora: a +uns deu peus d'allà on es trobaven. Els minyons s'aferraren l'un a +l'altre sobtadament, en una agonia d'esglai. + +-Per quín de nosaltres és?- digué, trasposat, Huckleberry. + +-No ho sé... Sotgeu per la clivella. De pressa! + +-No: vós, Tom! + +-No puc... No ho puc fer, Huck! + +-Tom, feu-ho si us plau. Ja hi torna! + +-Oh! Déu meu! Gràcies!- murmurà Tom. -Li conec la veu. És Bull +Harbison (1). + +-Oh! Bella cosa! En bona refè, Tom, estava leri-leri de la meva fi, +i hauria jugat qualsevol cosa que era un gos perdut. + +El gos tornà a udolar. El coratge dels minyons naufragà una altra +vegada. + +-Oh! Déu me val! No és pas Bull Harbison!- murmurà Huckleberry. +-Mireu, Tom! + +Tom, tremolant de por, es donà, i posà l'ull a la clivella. Son +zumzeig amb prou feines podia oir-se quan digué: + +-O Huck! És un GOS PERDUT! + +-Guiteu, Tom, cuiteu! Per quí ve? + +-Huck, deu venir per tots dos: som tots dos una mateixa cosa. + +-O Tom! Em sembla que ens n'anem a l'òbit! I crec que no hi ha dubte +d'on jo aniré a raure. He estat tan poca pena! + +-Això ve de fer campanes i de fer totes les coses que a un hom li +diuen que no faci. Hauria pogut ésser bo com Sid, si m'hi hagués +escarrassat... Però no, no vaig escarrassar-m'hi, és clar. +Tanmateix, aquesta vegada, si en surto, us dic que m'hi deixaré +emparedar a l'escola del diumenge! + +I Tom començà de somicar una mica. + +-Vós dolent!- I Huckleberry començà de somicar, també. -Diastre, Tom +Sawyer, sóu un melindro, al costat del que jo sóc! O Déu meu, Déu +meu, Déu meu! Voldria tenir només que la meitat de la vostra sort. + +Tom es sentí la gorja alliberada i murmurà: + +-Mireu, Huck, mireu! S'ha girat d'esquena a nosaltres! + +Huck mirà amb el cor ple de joia. + +-Oidà, vatua! Que ho havia fet abans? + +-Sí, que ho havia fet; però jo, com un ximple, no hi havia parat +esment. Això és de primera! sabeu? I _ara_ per quí deu venir? + +L'udol cessà. Tom es caragolà les orelles. + +-_Sst!_ Què és això?- zumzejà. + +-Sona com... com porcs que remuguin. No... és algú que ronca, Tom. + +-Això, és? Per on rau, Huck? + +-Em penso que és allà baix, a l'altre cap. Ho sembla, talment. Mon +pare solia dormir allí, de vegades, vora els porcs; però, Déu me +vall, el món s'ensorra, quan ell ronca. A més, em penso que no ha +tornat a venir al poble cap més vegada. + +L'esperit aventurer brollà de l'ànima dels minyons altra vegada. + +-Huck, gosaríeu venir, si jo menava? + +-No m'acaba de fer goig, Tom. Suposeu-vos que sigui Joe l'Indi! + +Tom es descoratjà. Però al cap de poc la temptació s'aixecà tota +poderosa de bell nou, i els minyons convingueren d'intentar-ho, amb +el ben entès que fugirien a més córrer si els roncs paraven. Així és +que avançaren de puntetes i llisquívolament, l'un darrera l'altre. +Quan hagueren arribat a cinc passes del roncaire, Tom petjà una +branqueta, que es petà amb un fort espetec. L'home gemegà, es +retorcé una mica, i sa cara restà sota la llum de la lluna. Era Muff +Potter. Els cors dels minyons havien romàs aturats, i llurs cossos +també, mentre l'home es movia; però ara llurs temences s'esvaïren. +Lliscaren cap enfora, travessant el malmenat aixopluc, i s'aturaren +a una petita distància, per a bescanviar una paraula de comiat. I +altra vegada aquell udol tètric i durador muntà en l'aire de la nit! +Es giraren i veieren el gos singular que romania a tret d'on jeia +Potter, encarant-se amb Potter, tot assenyalant el cel amb el nas. + +-Oh! Manoi! Ve per ell!- exclamaren els dos nois, fent un bisbe. + +-Escolteu, Tom: diuen que un gos esgarriat va comparèixer udolant al +volt de la casa de Johnny Miller, per allà a la mitja nit, fa unes +dues setmanes; i un enganyapastors entrà i s'aturà a la barana i +cantà, el mateix vespre; i encara no s'hi ha mort ningú. + +-Sí, ja ho sé, i suposeu que no mori ningú. No caigué Gràcia Miller +al foc de la llar, cremant-se de mala manera, el mateix dissabte +següent? + +-Sí, però _no ha mort_. I, més encara, ha anat millorant. + +-Molt bé: espereu, i ja veurem. Està ben llesta: és tan ressegur com +que Muff Potter està ben llest. Això és el que diuen els negres, i +ells ho saben tot, en aquest ram de coses, Huck. + +Després se separaren, tot rumiant. + +Quan Tom lliscà finestra endins de l'alcova, la nit era gairebé +passada. Es despullà amb excessiva cautela, i s'adormí, tot +congratulant-se que ningú no s'hagués adonat de la seva escapada. No +s'havia dat compte que Sid, el gentil roncaire, estava despert, i +n'havia estat per espai d'una hora. + +Quan Tom obrí els ulls, Sid s'havia vestit i ja no hi era. En la +llum hi havia un posat d'ésser tard. Això l'astorà. Per què no havia +estat cridat i perseguit fins que es llevés, com era el costum? +Aquesta idea l'omplia de mals averanys. Al cap de cinc minuts estava +vestit i escales avall, tot sentint-se capolat i ensopit. La família +encara era a taula, però havien acabat el desdejuni. No sonà cap +paraula de rebuf; però hi havia esguards que es desviaven, i hi +havia un silenci i un aire de calamitat que féu passar una +esgarrifança pel cor del culpable. S'assegué i féu per manera de +semblar joiós, però era una tasca endiastrada. No va aconseguir un +somriure ni una resposta: així és que recaigué en el silenci i deixà +que son cor anés capbussant-se fins a les darreres fondàries. + +Després del desdejuni, la seva tia el prengué de banda, i Tom +gairebé resplendí amb l'esperança que li darien una pallissa; però +no fou així. La seva tia es posà a plorar, i vinga preguntar-li còm +podia malmetre d'aquesta manera son cor de velleta; i finalment li +digué que continués i s'arruïnés, i que, amb tants de disgustos, +portés sos cabells grisos a la tomba, perquè ja era inútil de fer +cap més provatura. Això era pitjor que no pas mil fuetades, i el cor +de Tom romangué ara més capolat que el seu cos. Plorà, demanà perdó, +prometé d'esmenar-se una i altra vegada, i aleshores se li permeté +de pendre comiat, tot i adonant-se ell que no havia guanyat sinó un +perdó imperfecte i no havia inspirat sinó una feble confiança. + +Abandonà la presència sobirana, massa atuït fins per a sentir-se +venjatiu envers Sid: així és que la cuitosa retirada d'aquest per la +porta del darrera fou innecessària. Es traginà a sí mateix cap a +l'escola, ombrívol i trist, i rebé la seva pallissa al costat de Joe +Harper per haver fet campana el dia abans, amb el posat d'una +persona que tenia el cor atrafegat amb dolors més feixugues i era +del tot indiferent a les bagatel·les. Després es transportà al seu +seient, reposà el colze damunt el pupitre i les barres dins les +seves mans, i contemplà la paret amb l'esguard de pedra d'aquell +sofriment que ha arribat al límit i no pot passar més enllà. Son +colze apretava alguna substància dura. Al cap d'una llarga estona +canvià lentament i tristament la seva posició, i agafà aquell +objecte amb un sospir. Estava embolicat amb paper. El desembolicà. +Seguí un llarg, dilatat, colossal sospir, i el cor se li trencà. Era +el seu pomet de llautó! Aquesta darrera gota va fer sobreeixir el +vas. + +(1) Si el senyor Harbison hagués posseït un esclau anomenat Bull, +Tom n'hauria parlat com del «Bull de Harbison»; però un fill o un ca +d'aquell senyor es deia «Bull Harbison». + + + + +CAPÍTOL XI + +Arran arran del migdia, tot el llogarret fou sobtadament galvanitzat +per les noves esgarrifoses. Sense necessitat del telègraf, en aquell +temps encara no somniat, la història volà d'home a home, de grup a +grup, de casa a casa, amb velocitat poc menys que telegràfica. +Naturalment, el mestre d'escola concedí festa aquella tarda: quí sap +què hauria pensat d'ell el poble si no ho hagués fet. Hom havia +trobat un ganivet sangonós vora l'assassinat, i algú l'havia +reconegut com a pertanyent a Muff Potter: això deia la història. I +hom deia que un vianant noctàmbul havia vist Potter que es rentava +en el rierol, cap a la una o les dues del matí, i que Potter s'havia +escorregut enllà; sospitosa circumstància, sobretot el rentar-se, +que no era un costum en Potter. Hom digué, aiximateix, que el poble +havia estat escorcollat en cerca de l'assassí (el públic no és lent +a garbellar les proves i arribar a un veredicte), però que havia +estat introbable. Gent a cavall havien eixit per tots els camins, en +totes direccions, i el xerif confiava que podria ésser capturat +abans de la nit. + +Tot el poble derivava cap al cementiri. El cortrencament de Tom +s'esvaí, i s'ajuntà a la processó, no pas per no preferir mil +vegades més d'anar a qualsevol banda, sinó perquè una paorosa, +inexplicable fascinació l'hi arrossegava. Arribat a l'indret paorós, +insinuà son cosset entre la multitud i veié el llòbrec espectacle. +Li semblà que havia passat un segle abans que ell arribés allí al +davant. Algú li pessigà el braç. Es girà, i sos ulls trobaren els de +Huckleberry. Després, tots dos, d'un plegat, miraren a una altra +banda i es preguntaren si algú havia reparat alguna entresenya en +llur mútua llambregada. Però tothom enraonava, i es fixava en +l'astorador espectacle que tenien en front. + +-Pobre companyó! Pobre companyó! Tan jove! + +-Això hauria d'ésser un escarment per als lladres de tombes. + +-Muff Potter anirà a la forca, d'aquesta feta, si l'atrapen! + +Aquest era el tarannà de les consideracions, i el ministre digué: + +-Sentència de Déu! La seva mà hi és visible. + +En aquell moment Tom s'estremí de cap a peus, perquè son esguard +caigué damunt la cara estòlida de Joe l'Indi. Aleshores la multitud +començà de decantar-se i empènyer-se, i se sentiren veus que +cridaven: + +-És ell! És ell! Ve pel seu grat! + +-Quí? Quí?- feren una vintena de veus. + +-Muff Potter! + +-Ei! S'ha aturat! Mireu, mireu! Es gira! No el deixéssiu escapar! + +La gent que hi havia pel brancam dels arbres, damunt la testa de +Tom, digueren que poc mirava escapar-se: només semblava dubtós i +malsegur. + +-Infernal pocavergonya!- digué un badoc. -Necessitava venir a dar un +cop d'ull sossegat a la seva tasca: no esperava de trobar companyia. + +La multitud se'n retirà aleshores, i el xerif passà en mig d'ella +aparatosament, duent a Potter del braç. La cara del pobre home era +esmaperduda, i sos ulls traspuaven la por que l'atuïa. Quan +s'escaigué davant l'home assassinat, son cos es sacsejà com el d'un +epilèptic, i es posà la cara entre les mans i trencà el plor. + +-No ho he pas fet!- sanglotava. -Per la meva paraula i la meva honra +que no ho he fet! + +-Quí us en acusava?- cridà una veu. + +Aquest tret semblà haver encertat. Potter alçà son rostre i mirà a +son volt amb un patètic desempar en sos ulls, i veié Joe l'Indi, i +exclamà: + +-O Joe l'Indi! M'havíeu promès que mai... + +-És vostre aquest ganivet?- I el xerif li llançà al seu davant. + +Potser hauria caigut si no l'haguessin agafat i dipositat en terra. +Després va fer: + +-Quelcom em deia que si no tornava i arreplegava...- Tot s'estremí. +Després mogué la seva mà sense nervi, amb un gest de vençut, i féu: +-Digueu-los-ho, Joe, digueu-los-ho... Ja tant se val. + +Aleshores Huckleberry i Tom romangueren muts i embadocats. I +sentiren com el mentider cor-de-roca conjuminava la seva serena +declaració; i esperaven a cada moment que el cel claríssim deixaria +caure els llamps divinals damunt sa testa, i s'estranyaven de veure +per quant de temps el càstig anava essent ajornat. I quan ell hagué +finit, encara vivent i sencer, el fluctuant impuls que havien sentit +de rompre llur jurament i salvar la vida del pobrissó detingut i +traït s'esvaí i cessà, perquè evidentment aquell inic s'havia venut +a Llucifer, i seria fatal de ficar-se en cosa pertanyent a un poder +com aquell. + +-Per què no fugíeu? Per què havíeu de tornar aquí?- va dir algú. + +-No me'n podia estar... no me'n podia estar- gemegava Potter. Volia +escapar-me, però semblava que no pogués anar enlloc si no és aquí.- +I altra vegada rompé a sanglotar. + +Joe l'Indi repetí la seva declaració, amb la mateixa calma, uns +quants minuts després, en procedir-se a l'enquesta, sota jurament; i +els minyons, veient que els llamps eren encara fermats, es +consolidaren en llur creença que Joe s'havia venut al diable. Joe +havia esdevingut ara, per a ells, l'objecte més obagament +interessant que mai haguessin considerat, i no podien llevar-ne els +ulls fascinats, de la seva cara. Interiorment resolgueren de +vigilar-lo, de nit, quan l'avinentesa se'n presentés, amb +l'esperança de pegar una llambregada a son temut senyor. + +Joe l'Indi va ajudar a aixecar el cos de la víctima, i l'aconduí en +un carro per al seu transport. Hom brunzí, entre la multitud +esgarrifada, que la ferida sagnava una mica! Els minyons cregueren +que aquesta sortosa circumstància menaria les sospites envers +l'oportuna direcció; però foren decebuts, perquè més d'un camperol +observava: + +-Es trobava a tres peus de Muff Potter quan la cosa va passar. + +El paorós secret i el corcó de consciència de Tom li feren la son +alterosa per tota una setmana, després d'això; i un matí, al +desdejuni, digué Sid: + +-Tom: us remeneu i parleu tant, en el vostre son, que em passo +despert la meitat del temps. + +Tom s'esblaimà i acalà els ulls. + +-És un mal senyal- digué la tia Polly, greument. -Quína cosa us +passa pel magí, Tom? + +-Res. Res que jo sàpiga.- Però la mà del minyó es sacsejà en tanta +de manera que volcà el seu cafè. + +-I les coses que dieu!- va fer Sid. -La darrera nit dèieu: -«És +sang, és sang: això és!» I ho tornàveu a dir, i ho tornàveu a dir. I +fèieu: -«No em turmenteu d'aquesta manera: ja us ho diré». Què +diríeu? Quína cosa és el que hauríeu dit? + +Tot s'esfondrà davant de Tom. És impossible de suposar el que hauria +passat aleshores; però sortosament la preocupació s'esvaí a la cara +de la tia Polly, i ella comparegué en ajut de Tom sense saber-ho, +tot dient: + +-Bah! És aquest terrible assassinat. Jo mateixa en somnio coses +gairebé cada nit. De vegades somnio que só jo qui l'ha comès. + +Mary digué que ella havia estat colpida d'una manera ben semblant. +Sid semblà satisfet. Tom eixí de la sobirana presència tan de pressa +com li vagà de fer-ho plausiblement, i després d'això es queixà de +mal al dentat tota una setmana i lligà les seves barres cada nit. +Mai sabé que Sid cada nit el vigilava, tot i ajagut, i ben sovint +desfeia l'embenament, i aleshores es decantava damunt el colze, +escoltant una bella estona cada vegada, i després feia lliscar altre +cop l'embenament allà on havia estat. El trontoll espiritual de Tom +anà fent-se fonedís gradualment, i el mal de dentat esdevingué +enujós, i hom el descartà. Cas que Sid realment hagués tret alguna +cosa en clar de les dites desjunyides de Tom, s'ho reservà per a +ell. A Tom li semblava que sos companys mai no acabarien de fer +interrogatoris sobre gats morts, renovant així la memòria de la seva +calamitat al seu esperit. Sid reparà que Tom mai no era metge +forense en cap d'aquests esbrinaments, encara que hagués esdevingut +hàbit seu de pendre la direcció en totes les noves empreses; reparà +també que Tom mai feia de testimoni, i això era estrany; per a Sid +no passà desapercebut el fet que Tom àdhuc mostrava una assenyalada +aversió envers tals enquestes, i sempre les evitava, en poder. Sid +se'n meravellava, però no en deia una paraula. Tanmateix, però, fins +les enquestes passaren de moda, a la fi, i deixaren de torturar la +consciència de Tom. + +Cada un o dos dies, durant aquest temps aflictiu, Tom espià una +oportunitat i anà envers la petita finestra enreixada de la presó i +passà de contraban, en direcció a l'assassí, totes les petites +comoditats que pogué arreplegar. La presó era un antre insignificant +de rajola, vora un aiguamoll, al caire del poblet, mancat de +vigilants: tanmateix, poques vegades era ocupat. Aquests presents +ajudaven en gran manera a aquietar la consciència de Tom. La gent +del poblet tenia un vehement desig de fer un cap nou a Joe l'Indi, i +arrossegar-lo, per robament de cadàvers. Però tan formidable era el +seu geni, que hom no trobà ningú que volgués pendre la iniciativa en +aquesta matèria. Així és que hom la deixà córrer. Ell havia tingut +compte de començar les seves dues declaracions per la lluita, sense +confessar el robament de la tomba que l'havia precedida; així, +doncs, semblà, més assenyat de no plantejar el cas davant el +Tribunal, ara com ara. + + + + +CAPÍTOL XII + +Una de les raons per les quals el magí de Tom havia anat +desempallagant-se de sos íntims mals de cap era perquè havia +descobert una nova i transcendental matèria d'interès. Becky +Thatcher havia deixat de comparèixer a l'escola. Tom lluità amb son +orgull uns quants dies, i féu per manera d'escapolir-se d'aquell +amor, però fracassà. Començà d'anar a raure constantment pels volts +de la casa on vivia el pare d'ella, cada nit, i de sentir-se ben +atuïdot. Estava malalta. Si es morís! Aquesta idea comportava una +distracció. Ja no s'interessà més per la guerra, ni tan sols per la +pirateria. L'encís de la vida havia desaparegut, i no en restava +sinó la melangia. Deixà de banda el seu arc i el seu bastonet de +_baseball_ que ja no li proporcionaven cap gaudi. Sa tia n'estava +tota preocupada; començà de fer-li sofrir tota mena de provatures +amb medicines. Ella era d'aquelles persones que perden els estreps +per les medicines patentades i tots els mètodes novençans de produir +la salut o d'adobar-la. Era una constant experimentadora d'aquestes +coses. Quant sabia quelcom de nou en el ram, estava subjecta a una +febre inestroncable fins que ho havia provat, no pas en si mateixa, +perquè mai no estava malalta, sinó en algú altre que tingués a mà. +Estava subscrita a tots els periòdics de terapèutica i a tots els +enganys frenològics; i la solemnial ignorància amb què +s'estarrufaven ells era l'ambient que la tia Polly respirava amb +delit. Tota la desferra que contenien sobre la ventilació, i còm +calia anar-se'n al llit, i còm llevar-se, i quines coses menjar, i +quines coses beure, i quant d'exercici fer, i en quin estat de ment +conservar-se, i quina mena de vestit posar-se era per a ella +l'Evangeli, i mai no reparà que la premsa salutífera del mes corrent +solia trabucar tot allò que havia recomanat un mes abans. Era un cor +senzill i honrat en tota la durada del dia, de manera que era una +fàcil victima. Arreplegava sos periòdics enganya-babaus i ses +medicines enganya-bajocs, i així armada d'eines de mort, avançava +damunt son pàl·lid cavall, per a dir-ho metafòricament, _amb +l'infern al seu darrera_. Però mai no sospità que ella no fos un +àngel guaridor i el baume de Galaad sota una disfressa, en front +dels veïns emmalaltits. + +El tractament per l'aigua era nou, aleshores, i l'atuïda condició de +Tom fou per a ella com una fruita madura. El feia eixir a trenc de +dia cada matí, el feia estar dret dins el cobert de fusta i +l'ofegava amb un diluvi d'aigua freda; després el refregava amb una +tovallola com una llima, i aixi el retornava; després l'embolicava +amb un llençol mullat, i el deixava de bell nou sota la flassada, +fins que suava ànima i tot, i «les seves taques grogues se li +esquitllaven enfora, a través dels porus», com deia Tom. + +Però, amb tot i això, el noi anava esdevenint més i més malenconiós, +i pàl·lid, i abatut. Ella va afegir-hi banys calents, banys de +seient, dutxes i capbussons. El noi romania bròfec com una caixa de +morts. Ella començà de prestar ajut a l'aigua amb una prima dieta de +farina de civada, i emplastres de cantàrides. Calculava la capacitat +d'ell com hauria calculat la d'una gerra, i l'omplia diariament de +panacees pispa-diners. + +Tom havia esdevingut, en aquella etapa, indiferent a la persecució. +Aquesta fase omplia de marriment el cor de la vella senyora. Calia +rompre aquesta indiferència a qualsevol preu. Aleshores sentí parlar +per primera vegada d'un mata-xacres. N'encarregà tot seguit una +bella quantitat. El tastà, i en romangué plena de gratitud. Era, +senzillament, foc en forma líquida. Deixà córrer el tractament +hidroteràpic i tota altra cosa, i fixà la seva fe en el mata-xacres. +En donà una culleradeta a Tom, sotjant-ne les resultes amb l'ànsia +més pregona. Sos mals de cap gaudiren immediatament una treva, i son +esperit recobrà la pau, perquè l'indiferència_fou rompuda. El noi no +hauria mostrat un interès més salvatge, més sincer, si ella hagués +calat foc sota sos peus. + +Tom s'adonà que era hora de deixondir-se: aquesta mena de vida podia +ésser romàntica abastament dins la seva àrida entonació, però +començava de comportar massa poc sentimentalisme i massa riquesa +enfollidora. Així, doncs,imaginà diversos plans d'alleujament; i al +capdavall se li acudí de fer veure que l'encisava el mata-xacres. El +demanà tan sovint, que es féu carregós, i la seva tia acabà per dir +que se'n prengués ell mateix i no li fes més nosa. Si s'hagués +tractat de Sid, li hauria permès el gaudi sense recelar-ne; però, +tractant-se de Tom, vigilà l'ampolla clandestinament. Trobà que, de +fet, la medicina minvava; però no se li acudí que el minyó hi +adobava la salut d'una clivella del paviment de la saleta. + +Un dia Tom es trobava dant la dosi a la clivella, quant el gat +groguenc de la seva tia comparegué tot brunzint, mirant la cullereta +cobejosament i demanant-ne un tast. Digué Tom: + +-No en demaneu si no en teniu necessitat, Pere. + +Però en Pere féu senyal que en tenia necessitat. + +-Val més que us en assegureu. + +En Pere n'estava segur. + +-N'heu demanat, i us en daré, perquè jo no só de mena roïna; però, +si trobeu que no us agrada, no us queixeu de ningú, sinó de vós +mateix. + +En Pere s'hi conformà: així és que Tom li badà la boca, i li va +tirar a la gola el mata-xacres. En Pere saltà un parell de yardes +pels aires, i després féu un esgarip de guerra i es posà a donar +giravolts i més giravolts per la cambra, havent-se-les a patacades +amb el parament, trabucant testos amb flors i causant general +estrall. Després s'aixecà damunt les potes del darrera, i féu +gambades al seu voltant, en un frenesí de gaubança, amb el seu cap +damunt l'espatlla, i la seva veu proclamant una felicitat impossible +d'estroncar. Després anà fent esquinços d'ací d'allà de la casa, +espargint de bell nou el caos i la destrucció per sa via. La tia +Polly entrà al moment just per a veure'l emprenent-se una petita +sèrie de dobles salts mortals, llançant un hurra final i vigorós, i +traspassant la finestra oberta, tot arrabassant els testos florits +que restaven. La vella senyora romangué petrificada d'astorament, +llucant damunt les seves ulleres. Tom estava ajaçat en terra, +morint-se de riure. + +-Tom: què li fa mal al gat, en nom de Déu? + +-No ho sé, tia- digué el minyó prenent alè. + +-Mai no havia vist cosa semblant. Quína és la causa que hagi fet +aquestes accions? + +-No ho sé, de bo de bo, tia Polly: els gats ho fan sempre quan es +xalen. + +-Voleu dir?- Hi havia quelcom en l'entonació de la tia Polly, que va +fer a Tom aprensiu. + +-Sí, senyora. És a dir, jo bé ho penso. + +-_De bo de bo?_ + +-Sí, senyora. + +La vella senyora estava decantada, i Tom l'espiava amb un interès +estimulat per la inquietud. Massa tard endevinà la seva orientació. +El mànec de la cullereta acusadora era visible sota la sanefa del +llit. La tia Polly la collí i l'enlairà. Tom reculà, baixant els +ulls. La tia Polly l'aixecà pel mànec usual (la seva orella), i li +tustà el cap de valent amb son didal. + +-Ara vejam: per què havíeu de maltractar d'aquesta manera la pobra +bèstia, que no pot parlar? + +-Ho he fet compadint-me d'ell, perquè no té tia. + +-No té tia! Babau! Què té que veure, això! + +-Hi té que veure qui-sap-lo. Perquè, si n'hagués tingut, ella fóra +qui l'hauria recremat! Ella li hauria rostit els budells, tan +mancada de bon cor com si el pacient hagués estat un noi! + +La tia Polly sentí una sobtada angoixa de remordiment. La cosa, +així, prenia un nou aspecte: ço que era cruel envers un gat podia +ésser també cruel envers un noi. Començà d'ablanir-se: estava +penedida. Sos ulls s'humitejaren una mica, posà la mà damunt el cap +del minyó, i digué gentilment: + +-Ho feia amb el millor daler, Tom. I, Tom, _us ha refet_. + +Tom la mirà a la cara insinuant un ullet amb prou feines +perceptible, en mig de la seva gravetat: + +-Ja ho conec que ho fèieu amb el millor daler, tieta; i igual em +passava amb en Pere. També a ell l'ha refet. Mai l'havia vist voltar +amb tan bella... + +-Oh! Aneu-vos-en, Tom, abans que em torneu a enquimerar. I feu per +manera de ser bon minyó una vegada a la vida, i no haureu de pendre +cap més medicina. + +Tom arribà a l'escola abans de temps. Hom reparava que aquesta cosa +estranya havia esdevingut cada dia, darrerament. I ara, com volia +son nou costum, es posà vora l'entrada del camp escolar, en lloc de +jugar amb sos companyons. Estava malalt, deia, i en tenia el posat. +Procurà dar entenent que mirava arreu arreu, llevat d'on mirava de +bo de bo: pel camí avall. Al cap de poca estona Jeff Thatcher +comparegué a la vista, i la cara de Tom s'il·luminà, i menà la +conversa estratègicament, creant-hi avinenteses de parlar de Becky; +però l'atarantat minyó no arribà a atalaiar-se de l'ham. Tom espià i +espià, ple d'esperança, quan un vestidet de noia bellugadís es +mostrava a l'esguard, i odiant-ne la posseïdora tot seguit que veia +que no era la que calia. A la fi els vestidets de noia plegaren de +comparèixer, i ell anà a raure dins el cau: entrà dins l'escola +buida i s'assegué a sofrir. Després, un altre vestidet de noia passà +la porta, i el cor de Tom va fer una gran gambada. Un moment +després, ja era fora, i _engegant-se_ com un indi, udolant, rient, +empaitant minyons, saltant per damunt el clos amb perill de la vida +i el coll, fent capgirells amb la mà en terra, sostenint-se damunt +el cap, acoblant totes les fetes heroiques que pogué imaginar, i +mirant de cua d'ull, tota l'estona, per veure si Becky Thatcher +n'havia esment. Però ella semblava no adonar-se de res: mai no +mirava. Seria possible que no reparés que ell era allí? Portà ses +considerables fetes a son immediat veïnatge: anà pel volt fent +esgarips de guerra, arrabassà la gorra un noi, la tirà rabent damunt +la teulada de l'escola, es precipità entre un grup de minyons, +trabucant-ne en totes direccions, i caigué, obert de cames i braços, +sota el nas de Becky, gairebé tirant-la a terra; i ella es girà, amb +el nas en l'aire, i ell sentí com deia: + +-Uix! Hi ha gent que es pensen ésser qui sap què: sempre es donen +importància! + +Les galtes de Tom s'abrandaren. Es replegà i se n'anà amb la cua +entre cames, atuït i amb la cresta abatuda. + + + + +CAPÍTOL XIII + +Tom, ara, s'havia format el seu determini. Tot ell era tenebror i +desesperança. Era un noi abandonat, sense amics, deia ell; ningú no +l'estimava; quan descobrissin a quina resolució l'havien conduït, +potser els recaria; havia fet per manera d'obrar bé i anar tirant, +però no l'hi havien consentit, i ja que no els convenia cap altra +cosa sinó alliberar-se d'ell, que així fos: i que àdhuc el +carreguessin amb la culpa per les conseqüències. Per què no havien +de fer-ho? Quín dret tenia, el desvalgut, de queixar-se? Sí, l'hi +havien obligat, al capdavall: faria una vida criminal. No hi havia +opció. Mentrestant, era molt més avall de Meadow Land, i el dring de +la campana de l'escola per a acoblar els minyons arribava tot +desmaiat a la seva oïda. Sanglotà, aleshores, de pensar que mai més, +mai més, no tornaria a sentir aquella antiga ressonança familiar: +era cosa ben dura, però l'hi obligaven. Ja que era llançat al món +glacial, havia de sotmetre's, però els perdonava. I els sanglots es +feren intensos i seguits. + +En aquella avinentesa, precisament, trobà el companyó jurat de son +esperit, Joe Harper, que venia amb una aspra mirada i evidentment +arrecerava en son cor algun projecte grandiós i sinistre. Eren, +palesament, «dos esperits amb una sola idea». Tom, fregant-se els +ulls amb la mànega, començà de barbotejar quelcom sobre un determini +d'escapar-se de la seva malmenada existència i la manca de simpatia +de la llar, i vaguejar per l'ample món, i no tornar mai més; i acabà +esperant que Joe no l'oblidaria. + +Però hom esbrinà que aquesta mateixa requesta, precisament, era la +que Joe anava a fer a Tom; i havia anat a la seva percaça amb aquest +fi. La seva mare l'havia fuetejat per haver-se begut una llet que +ell no havia tastat, ni en sabia res: era evident que estava cansada +d'ell i desitjava que partís. Si ella tenia aquests sentiments, ell +no podia fer altra cosa que retre-s'hi: esperava que ella seria +feliç, i mai no es penediria d'haver llançat son pobre minyó al món +insensible, perquè hi passés pena i hi morís. + +Mentre els dos nois caminaven tots adolorits, feren un nou pacte +d'ajut mutual i d'ésser germans, i no separar-se mai fins que la +mort els lliurés de llurs calamitats. Aleshores començaren de +perfilar llurs plans. Joe duia al magí d'ésser ermità, i viure de +rosegons en una remota caverna, i morir-se paulatinament, de fred i +necessitat i dolor; però, després d'haver parat atenció a Tom, +concedí que una vida de crim oferia alguns eminents aventatges: així +és que consentí a ésser pirata. + +Tres milles més avall de Sant Petersburg, en un indret on el riu +Mississipí tenia poc més d'una milla d'amplada, hi havia una illa +llarga, estreta, boscosa, amb un alfac en son extrem, ben escaient +com a lloc de cita. No era habitada. S'estenia qui-sap-lo envers +l'altra ribera, entre una selva espessa i gairebé absolutament +despoblada. Així, doncs, l'illa de Jackson fou escollida. Quínes +haguessin d'ésser les víctimes de llurs pirateries, era cosa que no +se'ls acudí. Després anaren a cercar Huckleberry Finn, i ell va +unir-se'ls tot seguit, perquè totes les carreres li eren iguals: li +era indiferent. Es separaren al cap de poc, per a trobar-se en un +indret solitari de la vora del riu, a dues milles del poblet, a +l'hora favorita, que era la mitja nit. Allí hi havia un petit rai de +brancatge que es proposaven capturar. Cadascú d'ells portaria hams i +cordills, i les provisions que pogués robar de la manera més +ombrívola i misteriosa, com escau als bandejats: i abans que la +tarda fos passada s'havien enginyat per gaudir la dolça ufana +d'escampar que ben tost la ciutat «sabria alguna cosa». Tots els que +oïren aquesta vaga al·lusió foren advertits que calia «no dir-ne un +mot i esperar». + +Cap a la mitja nit, Tom arribà amb un pernil elaborat i unes quantes +bagatel·les, i s'aturà entre unes espesses mates, damunt un penyal +que dominava el lloc de la cita. Hi havia celístia i una gran +quietud. El riu poderós s'estenia com un oceà en sossec. Tom parà +atenció un moment, però cap so no trencava la calma. Després féu un +xiulet baix i precís. Li respongueren de sota el penyal. Tom xiulà +dues vegades més. Aquests senyals foren respostos d'igual manera. +Després una veu cautelosa digué: + +-Quí hi ha aquí? + +-Tom Sawyer, el Negre Flagell de la Mar Espanyola. Digueu els +vostres noms. + +-Huck Finn, el Mà-roja, i Joe Harper, Terror de les mars.- Tom havia +proporcionat aquests títols, que pertanyien a la seva literatura +predilecta. + +-Bé està. Doneu la contrasenya. + +Un parell de roncs murmuris lliuraren el mateix nom paorós, +simultàniament, a la nit que els arrecerava: + + SANG! + +Aleshores Tom tirà a baix el pernil, per damunt el penyal, i es +deixà caure al seu darrera, esquinçant a la vegada, fins a cert +punt, pell i vestits en son esforç. Hi havia un caminal fàcil i +confortable al llarg de la ribera, sota el penyal, però li mancaven +els aventatges de la dificultat i el perill, de tant de preu quan es +tracta d'un pirata. + +La Terror de les Mars havia portat un llom de porc, i s'havia +extenuat traginant-lo fins allí. Finn, el Mà-roja, havia robat una +cassoleta, i una quantitat de tabac de fulla a mig preparar, i també +havia portat unes quantes panotxes per fer-ne pipes. Però cap dels +pirates no fumava ni mastegava tabac sinó ell. El Negre Flagell de +la Mar Espanyola digué que no fóra bo de començar sense fer una mica +de foc. Aquest pensament era assenyat; els _mistos_ eren amb prou +feines coneguts en aquell temps. Veieren un foc que treia fum en +gran rai, a unes cent yardes, més amunt, i anaren llisquívolament +cap allí i en prengueren una brasa. Convertiren l'empresa en una +imposant aventura, dient: «Sst!» tot sovint, i aturant-se de cop i +volta, i amb el dit als llavis; avançant amb les mans damunt +imaginaris mànecs de punyals, i disposant en llòbrecs murmuris que +si «l'enemic es movia calia enfonsar-los-hi fins al mànec», perquè +«els morts no parlen». Massa sabien que els homes del rai havien +baixat al poblet a dar un tom pels magatzems o a abandonar-se a la +grifolda; però tanmateix això no era excusa perquè conduïssin l'afer +d'una manera que no fos piratenca. + +Al cap de poc s'allunyaren. Tom comandava, Huck tenia el rem de +darrera, i Joe el de davant. Tom estava al mig de la nau, amb celles +ombrívoles i braços closos i donava les seves ordes amb un murmuri +baix i ferreny. + +-Orseu, i ajusteu-la al vent! + +-Bé bé, senyor! + +-Ferma, feeerma la nau! + +-Ja n'està, senyor! + +-Amolleu-la un punt! + +-Ja està, senyor! + +Com que els minyons menaven constantment i monòtonament el rai cap +al mig del riu, hom entenia indubtablement que aquestes ordes no +eren dades sinó «per seguir la moda», i no pretenien significar cap +cosa especial. + +-Quínes veles porta? + +-Veles majors, cofes i petifocs, senyor. + +-Hisseu els sobres! Desplegueu aquí dalt l'ala de gàvia! De pressa! + +-Bé, bé, senyor! + +-Allargueu els riços al guanet de l'arbre mestre! Escotes i braces! +Amunt, fillets! + +-Ala, a sotavent, tot a babord! + +-Estigueu a punt per a l'encontre! Port, port! Som-hi, companys! Amb +delit! Ferma la nau! + +-Ferma està, senyor! + +El rai passava al mig del riu. Els minyons encararen bé la proa, i +després descarregaren els rems. El riu no era alt, de manera que no +hi havia més que dues o tres milles de marxa. Amb prou feines fou +dita una paraula durant els següents tres quarts d'hora. Ara el rai +passava davant el poblet llunyà. Dos o tres llumets de feble +resplendor mostraven on queia, pacíficament adormit més enllà del +vague i dilatat corrent, ple de pedreria d'estels, inconscient del +fet paorós que estava succeïnt. El Negre Flagell romania encara +quiet, amb els braços closos, mirant per darrera vegada la escena de +ses joies primerenques i sos darrers sofriments, i desitjant que +«ella» pogués veure'l ara, lluny, anant per la mar esquerpa, +confrontant el perill i la mort amb cor indomable, marxant cap el +seu destí amb un somriure inflexible en els llavis. Era un esforç +ben petit per a la seva imaginació el transportar l'illa de Jackson +més enllà de l'esguard del poblet: així és que li donà «la darrera +mirada» cortrencat i satisfet. Els altres pirates miraren per darrer +cop, també; i tots plegats miraren per tant de temps que estigueren +a punt de deixar que el corrent se'ls endugués enfora de l'abast de +l'illa. Però descobriren a temps el perill i feren una maniobra per +impedir-ho. Cap a les dues del matí el rai tocava a terra a l'alfac, +a dues-centes yardes damunt el cap de l'illa; i ells passaren gual +endavant i endarrera fins que hagueren desembarcat els nòlits. Entre +ço que pertanyia al petit rai hi havia una antiga vela, i ells +l'estengueren damunt un amagatall, entre les mates, fent-ne una +tenda per arrecerar les seves provisions; però ells dormirien al ras +si el temps era bo, com escau als bandejats. + +Bastiren un foc al costat d'una gran soca, a vint o trenta passes +endins de les ombrívoles fondàries del bosc, i després cuinaren un +bocí del porc a la paella, per sopar, i consumiren la meitat de la +coca de blat de moro que havien portat. Semblava un joc gloriós el +celebrar un festí d'aquella manera lliure i salvatge dins la +boscúria verge d'una illa inexplorada i inhabitada, lluny dels +indrets per on circulen els homes; i digueren que mai més no +tornarien a la civilització. El foc que s'enfilava il·luminà llurs +cares, i escampà una llum rogenca damunt les soques i columnes de +llur temple selvós, i damunt el lluent fullatge i els fistons de les +plantes arrapadisses. Quan la darrera fràgil llenqueta de porc havia +desaparegut i l'última ració de coca era devorada, els minyons +s'estengueren damunt l'herbei, plens de gaubança. Haurien pogut +trobar una banda més fresca, però no volien privar-se de un tret tan +romàntic com era un foc d'acampament. + +-No és una diversió?- digué Joe. + +-És una llaminadura- digué Tom. + +-Què dirien, els nois, si ens veiessin? + +-Què dirien? Si vinguessin a raure aquí, es moririen: oi, Huck? + +-També ho compto- digué Huckleberry; -però tanmateix a mi m'escau. +No demano cosa millor. Mai no tinc tanta cosa a menjar, generalment; +i aquí no poden venir i donar-li una guitza a un hom i fer-lo +pertenir d'aquella manera. + +-Aquesta és ben bé la vida que fa per a mi- digué Tom. -No cal que +hom es llevi al matí, i que vagi a escola, i es renti, i totes +aquelles remalaïdes ximpleses. Veieu? Un pirata no ha de fer res, +Joe, quan és a la platja, però un ermità ha de dir qui sap les +pregàries, i en acabat no té cap divertiment, almenys en el seu +ofici. + +-Oh! Sí, és veritat- digué Joe; -però no hi havia pensat gaire, +sabeu? M'estimo molt més ésser un pirata, ara que ho he tastat. + +-Veieu?- digué Tom. -La gent no hi té tirada, pels ermitans, avui en +dia, com feien en el temps de la vellura; però un pirata sempre és +respectat. I un ermità no té més remei que dormir al lloc més dur +que pot trobar, i portar robes de sac, i cendra damunt la testa, i +estar-se al ras en temps de pluja, i... + +-Per què se'n posa de roba de sac, i de cendra damunt la testa?- +demanà Huck. + +-No ho sé. Però no tenen més remei: sempre ho fan, els ermitans. Vós +hauríeu hagut de fer-ho, si n'haguéssiu estat. + +-L'as em reflic, que jo m'hi avingués!- digué Huck. + +-Bé, doncs, què farieu? + +-No ho sé, però no ho faria això. + +-Bé, Huck: és que _caldria_ que ho féssiu. I còm us en sortiríeu? + +-Ves, no ho comportaria. Tocaria pirandó. + +-Tocar pirandó! Quín bell calet seríeu com a ermità! Fóreu una +calamitat! + +El Mà-roja no respongué, perquè s'esmerçava en quelcom de millor. +Havia acabat de baumar una panotxa, i ara hi adaptava una tija, +carregava de tabac, i apretava una brasa contra el carregament i +bufava un núvol de fum olorós: estava en plena florida de luxuriosa +gaubança. Els altres pirates li envejaven aquest vici majestuós, i +resolgueren secretament d'adquirir-lo com més aviat millor. Huck no +trigà a dir: + +-Què els pertoca fer als pirates? + +-Oh! Tenen una vida escometedora: prenen vaixells, i els calen foc, +i agafen els diners i els enterren en indrets paorosos de llur illa, +on hi ha fantasmes i coses a vigilar, i maten a tothom en els +vaixells: els fan caminar per un tauló. + +-I s'emporten les dones a l'illa- digué Joe.- Les dones no les +maten. + +-No- confirmà Tom: -no maten les dones: són massa nobles per a fer +aquest tropell. I les dones sempre són belleses, tanmateix. + +-I no duen pas vestits rebregats! Oh! No! Tot or i argent i +diamants- va fer Joe amb entusiasme. + +-Quí?- digué Huck. + +-Ves, els pirates. + +Huck examinà sos propis vestits amb deseperança. + +-Compto que no estic vestit com convindria per a fer de pirata- +digué, amb una patètica recança en la seva veu; -però no he pogut +haver sinó això. + +Però els altres minyons li digueren que els bells vestits arribarien +ben de pressa, un cop haguessin començat llurs aventures. Li feren +capir que sos pobres parracs farien el fet, per a començar, encara +que fos el costum dels rics pirates de començar amb el guarda-roba +complet. + +Gradualment llur conversa s'extingí i l'ensopiment començà de +lliscar damunt les parpelles dels petits bandejats. La pipa caigué +dels dits del Mà-roja, i ell dormí el bon son d'una consciència +sense noses i de un cos fadigat. Al Terror de les Mars i al Negre +Flagell de la Mar Espanyola els costà més de trencar el son. +Digueren llurs pregàries interiorment, i bo i ajaguts, ja que allí +no hi havia ningú amb autoritat per a fer-los agenollar i dir-les en +alta veu: de fet no tenien ganes de dir-les, però els feia temor de +pendre's aquests eixamples, que podien atreure un llamp especial i +sobtat de les cèliques altures. Després arribaren al marge imminent +de la son, i es posaren a rondar-lo; però ara vingué un intrús que +no volia donar-se: era la consciència. Començaren de sentir una vaga +aprensió que havien fet mal fet de fugir, i després pensaren en les +menges robades, i aleshores vingué la positiva tortura. Intentaren +arguïr, per allunyar-la, que vintenes de vegades havien furtat +llaminadures i pomes; però llur consciència no havia d'apaivagar-se +amb tan mesquines plausibilitats. Els semblà, al capdavall, que no +s'hi valia a discutir un fet inderrocable: pendre llaminadures no +era més que rapissar, mentre que apoderar-se de porc i pernil i béns +d'aquesta mena era, clar i net, _robar_; i contra això hi havia un +manament a la Bíblia. Així és que interiorment resolgueren que, +mentre romanguessin en aquell ofici, llurs pirateries no serien de +bell nou tacades amb el crim del robament. Aleshores llur +consciència els concedí una treva, i aquests curiosos pirates +il·lògics trencaren pacíficament el son. + + + + +CAPÍToL XIV + +En despertar-se Tom al matí, es preguntà on es trobava. S'assegué i +es fregà els ulls, i mirà a son voltant: aleshores va compendre la +cosa. Agrisava el cel l'alba freda, i hi havia una sensació +delectable de repòs i pau en la profunda calma penetrant i el +silenci dels boscos. No es movia una fulla; ni un so trencava la +gran meditació de la natura. Hi havia rosaris de gotes de rosada +damunt les fulles i les herbes. Un llit de blanques cendres cobria +el caliu, i una garlanda de fum, prima i blava, s'alçava tota dreta +per l'aire. Joe i Huck encara dormien. Aleshores, ben endins de la +boscúria, un ocell cantà, i un altre respongué; no trigà de +sentir-se el martelleig del pigot. Gradualment, el gris tèrbol i +fred de la matinada s'esblanqueí, i al mateix compàs els sons es +multiplicaren i es manifestà la vida. La meravella de la natura +arrabassant-se al son i anant a la tasca, es descobrí al minyó +consirós. Un cuquet verd anava arrossegant-se damunt una fulla +amarada de rou, adesiara alçant en l'aire les dues terceres parts de +son cos, flairant a son volt, i després tornant a avançar, perquè +prenia mesures, segons deia Tom; i quan el cuc se li acostà de son +grat, ell segué quiet com una pedra, amb ses esperances muntant o +defallint alternativament a mesura que la bestioleta anava envers +ell o semblava inclinada a adreçar-se a qualsevol altre indret; i +quan a la fi reflexionà, per espai d'un moment anguniós, amb son cos +encorbat en l'aire, i després baixà a la cama de Tom i començà un +viatge al seu damunt, tot son cor se n'alegrà, perquè això volia dir +que tindria un nou abillament, que, sense el més petit dubte, fóra +un llampant uniforme de pirata. Després vingué una processó de +formigues, de cap indret particular, i s'escamparen envers llurs +tasques: una d'elles batallava virilment amb una aranya morta que +duia en sos braços i era cinc vegades més gran que no pas ella, i +ella l'estirava tot fent un camí tot recte per amunt una soca. Una +marieta de taques brunes s'enfilà al cim espadat d'una tija d'herba, +i Tom es decantà a la vora d'ella i digué: + +_Marieta, marieta, +fugiu al vostre casal. +Se us cala foc a la casa, +i estan sols vostres infants._ + +I ella emprengué el vol i se n'anà a veure-ho, cosa que no +sorprengué al noi, perquè sabia de qui-sap-lo temps que aquest +insecte era crèdul quant a incendis, i ell havia posat a prova la +seva simplicitat més d'una vegada. Un escarabat buiner empenyia +obstinadament la seva bola, i Tom tocà la bestioleta per llucar còm +tancava les cames contra el seu cos, fent veure que era morta. Els +ocells feien aleshores un brau aldarull. Un estornell, el mofeta +septentrional, se aturà en un arbre damunt el cap de Tom, i refilà +les imitacions de sos veïns en un rapte de gaubança; després una +cucala de veu aguda, d'un blau ardent i brillador, davallà +precipitadament i s'aturà damunt un branquinyol, gairebé a l'abast +del noi, enravenà son cap a una banda, i ullà la gent estranya amb +una consumidora curiositat; un esquirol cendrós i un gros companyó +de la família guineuenca passaren escapolint-se, girant-se a +intervals per inspeccionar i garlar amb els minyons, perquè aquells +animals boscans no havien vist fins aleshores, ben segur, una cara +humana, i amb prou feines sabien si havien d'espantar-se o no. Tota +la natura era ja desperta i moguda; llargues llances de sol +atravessaren el fullatge espès d'ací d'allà, i unes quantes +papallones vingueren a voleiar per l'escenari. + +Tom sacsejà els altres pirates, i tots plegats eixordaren l'espai +amb un crit, i al cap d'un o dos minuts s'havien despullat i es +percaçaven, volcant-se l'un a l'altre dins la soma aigua netíssima +de l'alfac esblanqueït. No enyoraven mica el poblet, que dormia al +lluny, a l'altra banda de la majestuosa prodigalitat de l'aigua. Un +corrent vagarívol o una lleu ascensió del riu se'ls n'havia emportat +el rai; però això no feia més que acontentar-los, perquè la seva +desaparició significava, com si diguéssim, cremar el pont entre ells +i la civilització. + +Tornaren al campament prodigiosament renovellats, alegres i +famolencs; i al cap de poc flamejava altra vegada el foc de llur +campament. Huck trobà una font d'aigua gemada i clara ben a la vora, +i els nois feren copes d'amples fulles de roure o noguera americana, +i comprengueren que aquella aigua, endolcida amb un encís com el de +la boscúria salvatge, seria prou bona substitució del cafè. Mentre +Joe tallava llenques de porc per al desdejuni, Tom i Huck li +demanaren que s'esperés un instant. Se n'anaren a un reconet +prometedor de la vora del riu i tiraren l'ham: gairebé immediatament +en foren recompensats. Joe no tingué ocasió d'esdevenir impacient +abans que tornessin portant algunes belles llobines, un parell de +perques del sol, i un barb petit: provisions per a tota una família. +Fregiren el peix amb una mica de porc, i romangueren astorats, +perquè en llur vida cap peix no els havia semblat tan delitós. No +sabien que un peix d'aigua dolça, com més aviat és al foc, després +de pescat, és millor; i poc imaginaven quína salsa és la dormida a +l'aire lliure, l'exercici a l'aire lliure i el banyar-se; i quína +vasta quantitat d'aperitiu també. + +Romangueren per allí, a l'ombra, després del desdejuni, mentre Huck +fumava, i després anaren boscos a través, en una eixida +d'exploració. Trescaven alegrement, damunt les branques podrides, a +través de mates entortolligades, entre solemnes monarques de la +selva, que tenien de llur cim fins a terra, penjarelles (insígnies +reials) de plantes arrapadisses. De tant en tant topaven reconets +avinents encatifats d'herbei i esmaltats de flors. + +Trobaren abundor de coses per a delectar-s'hi, però cap per +astorar-se'n. Descobriren que l'illa tenia unes tres milles de +llargada i un quart de milla d'amplària, i que la ribera que li era +més aprop n'era separada només que per un estret canal que amb prou +feines tenia un ample de dues centes yardes. Tot sovint es ficaven a +l'aigua; així és que era gairebé mitja tarda quan tornaren al +campament. Tenien massa gana per a aturar-se a pescar, però es +nodriren sumptuosament de pernil fred, i després s'estiraren a +l'ombra a conversar. Però la conversa, al cap de poca estona, +s'arrossegà penosament, i després morí. La quietud, la solemnitat +que aixoplugava el bosc i la sensació de solitud començaren d'obrar +damunt els esperits dels nois. Es posaren a pensar. Una mena +d'indefinida enyorança lliscà damunt ells. Aquesta enyorança, al cap +de poc, prengué una forma opaca: era la puncella de l'enyorament de +la llar. Fins i tot Finn el Mà-roja somiejava sos graons de llindar +i ses bótes buides. Però tots ells estaven avergonyits de llur +flaca, i cap no era prou gosat per a manifestar son pensament. + +Per algun temps els minyons havien estat vagament conscients d'un so +peculiar, en llunyania, com passa a un hom amb el tic-tac d'un +rellotge quan no s'hi fixa deliberadament. Però aleshores el so +misteriós esdevingué més pronunciat i obligà al seu reconeixement. +Els minyons es redreçaren, es pegaren llambregada l'un a l'altre, i +després cada un d'ells adoptà un posat d'atenció. Hi hagué un llarg +silenci, pregon i ininterromput: després una sorda i malcarada +detonació fou tramesa per l'aire de les llunyanies estant + +-Què és això?- exclamà Joe sota el seu alè. + +-Poc ho sé- digué Tom en un murmuri. + +-No és un tro- digué Huckleberry, en to esporuguit;- perquè el +tro... + +-Alerta!- digué Tom. -Pareu esment; calleu. + +Esperaren una estona, que va semblar-los un segle, i després la +mateixa sorda detonació trencà la quietud solemne. + +-Anem-ho a veure. + +Pegaren un bot i es precipitaren a la vorera, en front del poblet. +Apartaren les mates de la riba i sotjaren cap enfora, damunt les +aigües. El vaporet es trobava una milla més avall del poble, +derivant pel corrent. La seva ampla coberta semblava atapeïda de +persones. Hi havia una pila de bots que anaven a rem o suraven pel +corrent, en el veïnatge del vaporet; però els minyons no podien +determinar què cosa estaven fent els homes que hi anaven. Al cap de +poc, un gran doll de fumera blanca brollà del costat del vaporet; i, +mentre s'expandia i muntava en núvol peresós, la mateixa sorda +pulsació sorollosa arribà fins als espectadors. + +-Ja ho sé, ara!- exclamà Tom. -Hi ha algun ofegat! + +-Això és- digué Huck. -Això mateix van fer, l'istiu passat, en +ofegar-se Bull Turner; engeguen canonades damunt l'aigua, i això els +fa pujar fins a dalt. Sí; i agafen llesques de pa i hi posen +argent-viu, i les deixen surar; i, onsevulla que hi hagi algun +ofegat, se'n van cap a ell i s'hi aturen. + +-Sí, ja ho he sentit contar- digué Joe. -Em plauria saber com és que +el pa reïx en aquesta cosa. + +-Oh! No és el pa, especialment- digué Tom: -em penso que és, +sobretot, allò que diuen abans de deixar-lo anar. + +-Però si no diuen res- féu Huck. -Els he vist com ho feien, i poc +diuen res. + +-És curiós- digué Tom.- Però potser ho diuen per dins. _És clar_ que +ho deuen fer. Qualsevol ho pot capir. + +Els altres minyons convingueren que allò que deia Tom era assenyat, +perquè un tros de pa ignorant, no instruït per cap encís, no es +podia esperar que obrés amb molta d'intel·ligència quan hom +l'enviava a una missió de tanta de gravetat. + +-Malvinatge! Voldria ser allà baix- digué Joe. + +-Jo també- digué Huck. -Daria qui-sab-lo per saber quí ha estat. + +Els nois seguiren parant atenció i vigilant. Al cap de poc, un +pensament revelador creuà com un llampec l'enteniment de Tom, i +exclamà: + +-Minyons! Ja sé qui és, l'ofegat: som nosaltres! + +Tot seguit es sentirem herois. Veu's aquí un triomf esplendorós: +llur absència era reparada; eren planguts; els cors es fendien per +llur causa; les llàgrimes anaven endoina; memòries acusadores de +dolenties comeses envers els pobres minyons perduts, anaven +brollant, i hom s'abandonava a infructuoses recances i remordiment; +i, sobretot, els desapareguts feien parlar tot el poblet i eren +l'enveja de tots els minyons pel que es referia a aquesta notorietat +enlluernadora. Això era una bella cosa. Valia la pena de ser pirata, +ben mirat. + +En venir l'hora baixa, el vaporet tornà a sos afers de costum i els +bots desaparegueren. Els pirates recularen al campament. Estaven que +no hi veien de vanitat per llur nova grandesa i el magnífic mal de +cap que ocasionaven. Pescaren, cuinaren llur sopar i el menjaren, i +després es posaren a endevinar les coses que pensaria i diria d'ells +el poble; i les imatges que es feien de l'aflicció de la gent per +ells motivada eren ben satisfactòries de considerar, desde llur punt +de mira. Però en envoltar-los les ombres de la nit, deixaren de +parlar, gradualment, i s'assegueren a contemplar el foc, amb l'ànima +errívola, evidentment, per altres indrets. L'exaltació era ja +desapareguda, i Tom i Joe no podien evitar que se'ls acudissin +certes persones de la llar que no gaudien aquell bell caprici com +feien ells. Comparegueren els recels; esdevingueren contorbats i +infeliços; un sospir o dos s'escaparen sense que ells se +n'adonessin. Aviat Joe s'arriscà tímidament a insinuar una indirecta +sobre la manera com els altres judicarien llur retorn a la +civilització... no precisament ara, però... + +Tom l'avergonyí amb sos escarnis. Huck, que encara no s'havia +compromès, s'uní a Tom, i el cagadubtes tot seguit oferí +explicacions, i es donà per content d'eixir del trencacoll amb tan +poca mala anomenada de pollet enyorívol com pogué. La revolta fou +atuïda amb eficàcia per aquella vegada. + +A mesura que la nit es feia profunda, Huck començà de pesar figues, +i tot seguit a roncar. Joe va imitar-lo. Tom romangué immòbil damunt +son colze per algun temps, mirant-los a tots dos atentament. A la fi +s'aixecà amb cautela damunt sos genolls, i anà explorant entre +l'herba i els reflexos belluguedissos que enviava el foc del +campament. Arreplegà i inspeccionà uns quants semicilindres, de +bella grandària, de la fina escorça blanca d'un sicomor, i, +finalment, escollí els dos que cregué que li convenien. Després +s'agenollà vora el foc, i escrigué penosament alguna cosa en cada un +d'ells amb la seva _quilla roja_. De l'un en féu un rotlle, i el +posà a la butxaca de son gec; i l'altre el posà dins el capell de +Joe, que fou transportat a una petita distància de son posseidor, i +també deixà dins el capell determinats tresors de noi d'escola, de +una valor gairebé inestimable, entre ells un tros de guix, una bala +de cautxú, tres hams de pescar, i una bala de la mena coneguda per +_cristall de durada_. Després féu son camí, de puntetes i amb moltes +precaucions entre els arbres, fins que comprengué que ja no +l'oirien, i emprengué una ràpida correguda, de dret, cap a l'alfac. + + + + +CAPÍTOL XV + +Pocs minuts després Tom es trobava a l'aigua de l'alfac, passant el +qual cap a la ribera de l'Illinois. Abans que l'aigua li arribés a +la cintura havia fet cosa de mig camí: el corrent ja no permetia més +gual aleshores: així és que es llançà a nedar confiadament per la +resta de cent yardes. Nedava quartejant per amunt el corrent, però +tanmateix ell el menà cap avall més de pressa que no havia esperat. +Tot i això, arribà finalment a la ribera i anà derivant fins a +trobar una banda baixa, i aleshores sortí de l'aigua. Posà la mà a +la butxaca del gec, trobà sana i bona la seva peça d'escorça, i en +acabat prengué embranzida a través dels boscos, seguint la ribera +amb els vestits regalimant. Poc abans de les deu arribà a un lloc +obert davant el poble, i veié el vaporet que estava a l'ombra dels +arbres i de l'alta vorera. Tot era quietud sota el parpelleig dels +estels. S'arrossegà per la ribera, espiant amb els ulls ben badats; +lliscà dins l'aigua, féu tres o quatre braçades, i s'enfilà dins el +bot que estava fermat a la popa del vaporet. S'ajagué sota el banc +de remaires, i esperà tot panteixant. Al cap de poca estona se sentí +el toc de la campana esquerdada, i una veu donà l'orde d'amollar. Al +cap d'un minut o dos la proa del bot anava enlairant-se contra el +ventre del vapor, i el viatge començà. Tom se sentí joiós del seu +èxit, perquè comprengué que era el darrer viatge del vapor, per +aquella nit. Al cap de dotze o quinze minuts interminables les rodes +pararen, i Tom lliscà per damunt la coberta i nedà cap a la ribera +dins la fosca, desembarcant a cinquanta yardes, riu avall, fora del +perill de possibles rodamons. Apretà a córrer per camins deserts, i +aviat es trobà al darrera del clos de la seva tia. Saltà per damunt, +s'acostà a la golfa, i mirà a l'interior de la casa per la finestra +de la saleta, perquè hi havia llum. Allí seien la tia Polly, Sid, +Mary i la mare de Joe Harper, acoblats i enraonant. Estaven vora el +llit, i el llit era entre ells i la porta. Tom anà cap a la porta i +començà a aixecar dolçament la balda; després empenyé suaument, i la +porta petà; continuà empenyent amb cautela, i esgarrifant-se cada +vegada que petava, fins que judicà que podia passar-hi, tot i +estret, damunt sos genolls: així és que va ficar el cap i començà el +moviment estratègic. + +-Com és que el flam de la candela es mou així?- digué la tia Polly. +Tom s'acuità. -Oh! La porta és oberta, em sembla. Oi, oi, que ho és. +No s'acabaran en tot avui les coses estranyes. Aneu i tanqueu-la, +Sid. + +Tom amb prou feines tingué el temps necessari a desaparèixer sota el +llit. S'aturà i respirà una estona, i després s'arrossegà a un +indret on podia gairebé tocar el peu de la seva tia. + +-Però, com estava dient- digué la tia Polly, -no era un noi dolent +(val a dir-ho), sinó entremaliat. No passava d'atarentat i tabalot; +sabeu? Mai no tingué més mala pruïja que la que pugui tenir un +cavallet. Mai no tenia intenció de fer mal, i era el minyó de més +bon cor que mai s'hagi vist.- I començà de plorar. + +-Igual passava amb el meu Joe: sempre ple d'endiastrament, i a punt +de fer qualsevol entremaliadura; però era recte i generós i bo, com +més no es pugui ser. I (Déu em beneeixi!) pensar que vaig +fuetejar-lo per haver-se begut la llet, sense que mai se m'acudís +que jo mateixa l'havia llençada perquè era agra! I no haver de +tornar-lo a veure mai més en aquest món, mai més, mai més, mai més, +pobre noi malmenat!- I la senyora Harper sanglotà com si se li +partís el cor. + +-Espero que Tom està força millor allà on es troba- digué Sid: -i si +s'hagués portat millor en algunes coses... + +-_Sid!_- Tom sentí la llambregada de la vella senyora, baldament no +la pogués veure. -Ni una paraula contra el meu Tom, ara que ha +passat d'aquesta vida! Déu en tindrà esment: no us en heu +d'encaparrar, vós. O senyora Harper! No sé còm renunciar-hi! no sé +còm renunciar-hi! Era un reconfort tan gran per a mi, baldament +m'hagués aturmentat el cor en tanta de manera! + +-El Senyor va dar-lo i el Senyor l'ha pres. Beneït sigui el nom del +Senyor! Però és tan dur, oh!, és tan dur! El dissabte passat, ahir, +com aquell qui diu, Joe m'engegà una piula sota el nas, i vaig +apallissar-lo, atuït a terra. Poc pensava aleshores que tan aviat... +Oh! Si calgués tornar-hi, l'abraçaria i el beneiria per la seva +feta. + +-Sí, sí, sí: comprenc els seus sentiments, senyora Harper; comprenc +ben bé els seus sentiments. Ahir mateix, al migdia, el meu Tom va +omplir el gat de mata-xacres, ben curull, i em vaig pensar que la +bèstia enfonsaria la casa. I (Déu me perdoni!) vaig tustar-li el +cap, a Tom, amb el meu didal; pobre minyó, pobre minyó, que ja no +existeix! Però ara ja ha sortit de totes les seves trifulgues. I les +darreres paraules que li hagi sentit han estat per a fer-me +retret... + +Però aquell record era massa feixuc per a la vella senyora, i +romangué absolutament cor-batuda. Tom començava de somicar per +pietat de sí mateix. Pogué sentir com Mary plorava i de tant en tant +introduïa una paraula amistosa envers ell. Començà de tenir de sí +mateix una opinió més noble que no hagués tingut mai. Amb tot, +estava prou commogut del dol de la seva tia per a desitjar de +precipitar-se enfora del llit i aclaparar-la de joia: i la +sumptuositat teatral de l'escena era d'una forta atracció per al seu +tarannà, aiximateix; però va contenir-se i romangué sense moure's. +Continuà escoltant, i conjuminà, pels caps de la conversa, que hom +pensava a la primeria que els minyons s'havien ofegat mentre +nedaven; després hom reparà la pèrdua del rai; després certs minyons +digueren que els vailets desapareguts havien promès que el poblet +«sabria quelcom» ben aviat; la gent de seny havien relacionat l'una +cosa i l'altra, i havien decidit que els minyons havien fet una +eixida amb el rai, i que deurien dar un tomb cap al poblet de més +avall, a no tardar; però cap a migdia hom havia trobat el rai, +plantat contra la ribera del Missuri, a unes cinc o sis milles més +avall del poblet, i aleshores l'esperança s'esvaí. Devien haver-se +ofegat: altrament, la fam els hauria tornat a casa en caure la nit, +si no més aviat. Hom cregué que la recerca dels cossos només havia +estat infructuosa perquè l'ofegada devia haver-se esdevingut al mig +del corrent, ja que els minyons, essent bons nadadors, haurien +fugit, altrament, cap a la platja. Aquella nit era la del dimecres. +Si els cossos continuaven introbables fins a diumenge, tota +esperança fora abandonada, i aquell matí tindríen lloc les +cerimònies de l'enterrament. Tom s'esgarrifà de cap a peus. + +La senyora Harper donà la bona nit entre sanglots i es girà per +anar-se'n. Aleshores, per un impuls comú, les dues dònes +desemparades caigueren cadascuna en braços de l'altra i trencaren un +bon plor aconhortador, i després se separaren. La tia Polly fou molt +més tendra del que solia en donar la bona nit a Sid i Mary. Sid +somicà una mica, i Mary se n'anà plorant de tot cor. + +La tia Polly s'agenollà i pregà per Tom d'una manera tan colpidora, +tan dalerosa, i amb una amor tan immensa en les seves paraules i en +la seva caduca veu tremolenca, que ell va negar-se en llàgrimes +altra vegada, ben abans que ella hagués acabat. + +Hagué de romandre quiet, molt després d'haver-se ella ficat al llit, +perquè ella anà fent cortrencades exclamacions de tant en tant, +remenant-se i girant-se, tota neguitosa. Però a la fi romangué +quieta, gemegant només una mica en el son. Aleshores el noi lliscà +enfora, s'alçà gradualment vora el costat del llit, arrecerà la +flama de la candela amb la seva mà, i s'aturà a mirar-la. Son cor +era rublert de pietat envers ella. Es tragué el seu rotllo de +sicomor i el posà vora la candela. Però alguna cosa se li acudí, i +es detingué a meditar. Son rostre s'il·luminà amb una feliça solució +del seu pensament; es ficà a cuita-corrents l'escorça a la butxaca, +i després es decantà i besà els llavis esblaimats, i sortí +llisquívol, de dret, passant la balda a la porta, al seu darrera. + +Féu son camí de retorn cap a l'embarcador del vaporet. No trobà +ningú al llarg per aquells indrets, i avançà coratjosament cap a +dins del vapor, perquè sabia que estava deshabitat, deixant de banda +el vigilant, que sempre dava el tomb cap a dins i dormia com una +escultura. Desfermà el bot a popa, lliscà dins ell, i aviat anà +remant cautelosament, corrent amunt. En haver vogat una milla per +damunt el poblet, començà de fer camí travesser, quartejant, +esmerçant moltísima de braó en la seva tasca. Tocà amb llestesa el +lloc de desembarc de l'altra banda, perquè aquesta era una tasca que +li era familiar. Tenia ganes de capturar el bot, argüint que podia +ser considerat com un vaixell, legítima presa, per tant, d'un +pirata; però comprengué que hom el recercaria per tots cantons, i +que això podia acabar descobrint-lo. Així és que saltà a la platja i +entrà dins el bosc. S'assegué i es donà un llarg repòs, torturant-se +al mateix temps per romandre despert, i després començà fadigosament +la caminada que havia de dur-lo al cap on eren els seus. La nit ja +era ben exhaurida. Fou ple dia abans que pogués trobar-se davant +mateix de l'alfac. Reposà de bell nou fins que el sol va ser ben en +l'aire i llaurava el gran riu amb la seva resplendor; i aleshores es +capbussà en el corrent. + +Una mica després s'aturava, tot regalant, damunt el llindar del +campament, i sentí Joe com deia: + +-No: Tom és d'allò més fidel, Huck, i tornarà. No serà un desertor. +Sap que això fóra una taca per a un pirata, i Tom és massa altívol +per a una cosa així. Una cosa o altra l'enfeina. Ara, que jo voldria +saber quína cosa és. + +-Bé, els fòtils són nostres, ara: oi? + +-Gairebé, però no encara, Huck. L'escrit diu que ho seran si ell no +és de retorn a l'hora del desdejuni. + +-I ja n'és!- exclamà Tom, en un bell efecte dramàtic, entrant amb +grandiositat al campament. + +Un sumptuós desdejuni de porc i de peix fou endegat en poca estona; +i, mentre els minyons s'esmerçaven en ajustar-lo. Tom recontà (i +adornà) les seves aventures. S'havien convertit en una vana i +ufanosa companyia d'herois en acabar-se la història. Aleshores Tom +s'amagà dins un recó ombrejat, per a dormir fins a migdia, i els +altres pirates es disposaren a la pesca i l'exploració. + + + + +CAPÍTOL XVI + +Havent dinat, tota la colla eixí a cercar ous de tortuga a l'alfac. +Van anar aplegant, per l'arena, bastonets gratadors; i quan trobaven +una banda blava, s'agenollaven i cavaven amb les mans. De vegades +atrapaven cinquanta o seixanta ous en un forat. Eren absolutament +rodons, cosetes blanques, una mica més petites que una nou anglesa. +Aquella nit tingueren un famós banquet d'ous ferrats, i un altre el +divendres al matí. Després del desdejuni se n'anaren cap a l'alfac, +tot fent esgarips i gambades, i s'empaitaven l'un a l'altre, +giravoltant i més giravoltant, fent escampall de llurs vestits a +mesura que avançaven, fins que restaven nus; i aleshores continuaven +llur caprici, ben enfora de l'aigua soma de l'alfac, contra el rígid +corrent, que més endavant féu travetes a llurs cames, de tant en +tant, i augmentà la taral·la en gran manera. I adesiara es +decantaven en grup, i amb la palma de la mà esquitxava cadascú la +cara de l'altre, atansant-se a pleret l'un a l'altre amb les cares +allunyades, per evitar els esquitxos que s'espargien i, finalment, +aferrant-se i lluitant fins que el més brau campió capbussava al seu +veí; i en acabat tots tres s'enfonsaren en un entortolligament de +cames i braços, i tornaren a eixir bufant, escopint, rient i +panteixant, tot plegat a l'ensems. + +Quan estigueren ben afadigats, corregueren aigua enfora i +s'arrossegaren per la sorra seca i calenta, i allí jagueren i se'n +cobriren, i de tant en tant ho interromperen per tornar a l'aigua i +repetir la primera performança. Finalment se'ls acudí que llur nua +pell representava d'allò més bé els colants de color de carn: així +és que dibuixaren un cercle a la sorra, i feren un circ: un circ amb +tres pallassos, perquè ningú no consentí a abandonar aquest paper +altívol a son veí. + +Després agafaren les bales, i jugaren a l'_ouet_, a _anys_ i a _pam +i pet_, fins que aquest divertiment esdevingué pansit. Aleshores Joe +i Huck van tornar a nedar, però Tom no volgué arriscar-s'hi, perquè +descobrí que en dar una guitza a sos pantalons havia engegat +l'enfilall de cascavells de serpent que duia a l'anca, i +s'estranyava d'haver-se pogut escapar de rampes, per tant de temps, +sense la protecció de aquest encís misteriós. No s'hi arriscà de +bell nou fins que l'hagué trobat, i ja aleshores els altres minyons +eren afadigats i amb cor de reposar. S'allunyaren a pleret, +errívols, l'un de l'altre, es deixaren caure en una certa amargor, i +es posaren a mirar anhelosament, a través de l'ample riu, cap al +poblet, tot ensopit sota la solellada. Tom es donà compte que estava +escrivint _Becky_, en l'arena, amb el dit gros del peu. Ho esborrà, +i s'enfurismà amb sí mateix per la seva feblesa. Però ho tornà a +escriure, tanmateix: no va poder-se'n estar. Ho esborrà una vegada +més, i en acabat s'arrencà a la temptació fent venir els altres +minyons i aplegant-s'hi. + +Però el coratge de Joe havia minvat fins a fer gairebé impossible la +seva resurrecció. Estava tan enyorívol de casa seva, que amb prou +feines podia suportar-ne el marriment. Tenia les llàgrimes a flor de +parpella. També Huck estava melangiós. Tom es sentia abatut, però +lluitava de valent per no mostrar-ho. Tenia un secret que encara no +estava disposat a dir; però, si aquesta sediciosa depressió no es +trencava aviat, no tindria més remei que descobrir-lo. Amb una gran +ostentació d'alegria, digué: + +-Faria una juguesca que a aquesta illa hi havia hagut pirates al +temps de la vellura, minyons. Tornarem a explorar-la. Deuen haver +amagat tresors per alguna banda. Què us en semblaria, de descolgar +una caixa podrida, tota plena d'or i d'argent? Eh? + +Però no desvetllà sinó un pàl·lid entusiasme, que s'esvaí sense +resposta. Tom intentà una o dues seduccions més, però també +falliren. Era una feina descoratjadora. Joe estava assegut, tot +remenant la arena amb un bastonet, i amb un posat molt ombrívol. A +la fi digué: + +-O minyons! Deixem-ho córrer. Vull anar a casa. És tan solitari, +això!... + +-Oh! No, Joe: ja us sentireu millor, d'aquí una estona- digué Tom. +-Penseu en les pescades que fem aquí. + +-Tan se me'n dona, de les pescades. Vull anar a casa. + +-Però, Joe, en cap altra banda no hi ha un lloc tan de primera per a +banyar-se. + +-El nedar no té solta: tanmateix, no trobo que m'interessi quan no +hi ha ningú per a dir-me que no nedi. He fet el determini d'anar a +casa. + +-Sóu un noi de bandola, malvinatge! Us cal veure la mare, em penso. + +-Sí, em cal veure la meva mare; i a vós també us caldria, si en +tinguéssiu. I sóc tan noi de bandola com vós.- I Joe va fer un bri +de somiqueig. + +-Bé, deixarem anar el nen ploraire a casa seva, a veure la mare: oi, +Huck? Pobra criatura! Li cal veure sa mare. Doncs que la vegi. A vós +us plau d'ésser aquí: veritat, Huck? Nosaltres ens hi estarem, +veritat? + +Huck digué: -_S-i..._- sense posar-hi cap delit. -No us tornaré a +dir cap paraula tant de temps com viuré- digué Joe alçant-se. -Ja +està dit! I s'allunyà tot botós, i començà de vestir-se. + +-Ningú se'n encaparra- digué Tom. -No en passem fretura, de vós. +Aneu cap a casa, i sigueu-ne la riota de la gent. Oh! Sóu un bell +pirata! Huck i jo no en som pas, de criaturetes ploraneres. Aquí ens +estarem: veritat, Huck? Que se'n vagi, si vol. Em penso que sense +ell podem anar tirant, ça com lla. + +Però Tom estava inquiet, tanmateix, i alarmat de veure còm Joe +continuava abillant-se, malcarat, i a més era intranquil·litzador de +veure com Huck ullava els preparatius de Joe, tan pensívol i servant +un silenci tan ominós. Al cap de poc, sense un mot de comiat, Joe +començà de passar el gual cap a la ribera de l'Illinois. El coratge +de Tom començà d'esfondrar-se. Pegà llambregada a Huck. Huck no +pogué comportar aquell esguard, i acalà sos ulls. Després, digué: + +-Jo també vull anar-me'n, Tom: això s'ha anat posant molt solitari, +i ara serà pitjor. Anem-nos-en, també, nosaltres, Tom. + +-Jo no me n'aniré: aneu-vos-en tots, si voleu. Tinc el propòsit de +romandre. + +-Tom, jo voldria anar-me'n. + +-Bé, aneu-vos-en: qui us en priva? + +Huck començà d'arreplegar ses peces de roba, i digué: + +-Tom, desitjaria que vós vinguéssiu, també. Ja veieu que ara la cosa +és acabada. Us esperarem quan serem a la ribera. + +-Bé, us haureu d'esperar una mala fi de temps: veu's-ho aquí. + +Huck s'allunyà dolorosament, i Tom restà mirant-lo, mentre li +estirava el cor un desig fortíssim d'abandonar el seu orgull i +anar-se'n, així mateix. Esperava que els minyons s'aturarien, però +ells seguien passant lentament el gual. Tom descobrí sobtadament que +tot allò romania qui-sap-lo solitari i aturat. Tingué una darrera +lluita amb el seu orgull, i després es precipità a l'encalç de sos +camarades, escridassant-se: + +-Espereu-vos, espereu-vos! He de dir-vos una cosa. + +Ells s'aturaren tot seguit, i giraren cua. Quan ell va haver arribat +on eren ells, escoltaren esquívolament, fins que veieren a la fi +l'indret on els menava, i aleshores esclataren en un esgarip de +guerra, a tall d'aplaudiment, i digueren que era _esplèndid_, i +digueren que si els ho hagués fet saber a la primeria no se +n'haurien anat. Ell va donar una excusa plausible; però son motiu +real havia estat la temença que ni el secret i tot els mantindria a +son costat per gaire temps: així és que havia volgut tenir-lo de +reserva com a darrera seducció. + +Els minyons feren llur alegre retorn, i anaren de bell nou a llurs +esports amb decisió, parlotejant, tota l'estona, de l'estupenda +combinació de Tom, i admirant-ne el geni. Després de dinar amb un ou +exquisit i peix, Tom digué que volia apendre de fumar, ara. Joe +s'adherí a la idea, i digué que també li plauria de provar-ho. Així +és que Huck féu pipes i les omplí. Aquests novicis mai no havien +fumat abans sinó cigars de pàmpol, que _mossegaven_ la llengua, i no +tenien reputació de virils, tanmateix. + +S'estiraren damunt llurs colzes, i començaren de treure bufades +cautelosament i amb magra confiança. El fum era d'un gust +desagradable, i els produí una mica de nàusea; però Tom digué: + +-Noi! Quína cosa tan planera! Si hagués sabut que no era més que +això, n'hauria après fa qui-sap-lo temps. + +-Jo també- digué Joe. -És una cosa de no-res. + +-Ves, moltes vegades mirava gent que fumava, tot pensant: «Ja em +plauria, de fer-ho, això». Però no em pensava que pogués- digué Tom. +-Això és el que em passava: veritat, Huck? M'ho havíeu sentit dir: +veritat, Huck? Huck n'és testimoni, de si ho deia o no. + +-Sí, d'allò més vegades- digué Huck. + +-Ja ho crec, si ho he dit!- digué Tom. -Oh! A centes de vegades. Una +vegada va ser allà baix, vora l'escorxador. No us en recordeu, Huck? +Bob Tanner hi era, i Johnny Miller i Jeff Thatcher, quan ho vaig +dir. No ho recordeu, Huck, còm ho deia? + +-Oi- digué Huck. -Va ser l'endemà del dia que vaig perdre una bala +blanca... No, va ser la vigília! + +-Veieu? Ja us ho deia- digué Tom. -Huck se'n recorda. + +-Em penso que podria passar-me tot el dia fumant aquesta pipa- digué +Joe. -_No_ em sento marejat. + +-Jo tampoc- digué Tom, -Podria fumar-la tot el dia, però em jugo +qualsevol cosa que Jeff Thatcher no podria pas. + +-Jeff Thatcher! Ell, només que amb dues pipades, faria l'ànec. Que +ho provi una vegada, ell: ja ho veurà! + +-Jo també m'hi jugaria qualsevol cosa. I Johnny Miller? Desitjaria +veure Miller aferrant-s'hi. + +-Oh! i jo!- Digué Joe. -Bé, faig la juguesca que Johnny Miller no +podria ni tastar-ho. Només que fes una flairadeta, a ell l'en +deixaria convençut. + +-En bona refè, Joe. Escolteu: em plauria que ens poguessin veure, +els minyons, ara. + +-A mi també! + +-Escolteu, nois: no en digueu res, d'això, i una vegada o altra, +quan ells siguin a la vora, m'acostaré a vós i us diré: «-Joe: teniu +una pipa? Tinc fumera!» I vós direu, com una cosa deixada anar, com +si no valgués la pena, vós direu: «-Sí; porto la pipa vella, i una +altra; però el meu tabac no és gaire bo». I jo diré: «-Oh! es igual, +si és prou fort». I aleshores us traureu les pipes, i les encendrem +amb aquella tranquilitat, i ja veureu, quína cara hi faran! + +-Malvinatge! Que llampant serà, Tom! M'agradaria que fos ara! + +-I a mí també! I quan els diguem que ho aprenguérem en ésser lluny, +fent de pirates, oi que els recarà de no haver corregut món, també? + +-Ja ho crec! M'hi jugaria qualsevol cosa! + +Així continuà la conversa. Però al cap de poca estona començà de +vacil·lar una mica i esdevingué tota inconnexa. Les pauses +s'eixamplaren; l'expectoració augmentà meravellosament. Cada porus +de la galta dels minyons esdevingué una fontana brolladora: amb prou +feines podien ésser prou amatents a oprimir la llengua contra el +fons de la boca per impedir la inundació; petits xarbotaments se'ls +produïen a la gorja, a desgrat de tot el que fessin, i ois repentins +hi seguien cada vegada. La pipa de Joe caigué de sos dits sense +nervi. Després caigué la de Tom. Les fontanes de tots dos anaven +furiosament, i les dues bombes bombaven amb totes les forces. Joe +digué feblement: + +-He perdut el meu ganivet. Em sembla que val més que vagi a +cercar-lo. + +Tom digué, amb llavis tremolencs i pausada pronunciació: + +-Jo us ajudaré. Vós aneu per aquella banda, i jo cercaré pel volt de +la font. No, no cal que vingueu, Huck: ja el trobarem. + +Així, doncs, Huck s'assegué de bell nou, i va esperar-se una hora. +Després començà de sentir-se tot soliu, i anà a cercar sos +companyons. Estaven molt distants, en els boscos, tots dos molt +esblaimats, tots dos profundament adormits. Però quelcom va +informar-lo que, si havien tingut cap tribull, se n'havien +alliberat. No enraonaren gaire en el sopar, aquella nit; llur posat +era humil; i quan Huck preparà la seva pipa després de l'àpat, i +anava a preparar les d'ells, li digueren que no es trobaven gaire +bé: alguna cosa del dinar se'ls havia indisposat. + + + + +CAPÍTOL XVII + +Cap a mitja nit Joe es despertà i cridà els minyons. Hi havia una +opressió, difosa per l'aire, que semblava presagiar quelcom. Els +minyons van arraïmar-se, i van cercar l'amistosa companyia del foc, +baldament la calor tèrbola i encalmada de l'ambient irrespirable fós +sufocant. S'assegueren en silenci, atents i en espectació. +Continuava la quietud solemnial. Més enllà de la llum del foc, tot +ho dragava la negror de la fosca. Tot seguit aparegué una lluïssor +tremolenca que, vagament, mostrà per un instant el fullatge, i +després s'esvaí. Al cap de poc en vingué una altra de més poderosa. +Després una altra. Després comparegué sospirant, a través de les +brancades de la boscúria, un plany desmaiat, i els minyons sentien +un alè vagarívol damunt llurs galtes, i s'esgarrifaren en +acudir-se'ls que l'Esperit de la Nit els havia passat arran. Hi +hagué una pausa. Aleshores un llampec sinistre convertí la nit en +dia, i els mostrà cada fulla d'herbeta, ben especificada i precisa, +que creixia al voltant de llurs peus. I mostrà així mateix tres +cares blanques, astorades. El sord terrabastall d'una tronada anà +udolant i desplomant-se pel cel, i es perdé en botosos braolaments, +enllà d'enllà. Una rauxada d'aire fred atravessà aquelles bandes, +fent remorejar totes les fulles i anar en doina una nevada de +borrallons de cendra pel voltant del foc. Una altra resplendor, tota +espaordidora, il·luminà el bosc, i el seguí un espetec immediat que +semblà que esberlés el cim dels arbres damunt mateix de les testes +dels minyons. S'estrenyeren l'un contra l'altre, d'esglai, dins +l'espesa fosca que en acabat es féu. Caigueren unes quantes +gotasses, tustant les fulles. + +-De pressa, minyons! Anem cap a la tenda!- va exclamar Tom. + +S'engegaven a córrer, topant damunt arrels i plantes arrapadisses, +en la tenebror, capbussant-se cadascú pel seu cantó. Una ventada +furiosa braolà entre els arbres, fent xiular totes les coses al seu +pas. Els llampecs enlluernadors venien l'un darrera l'altre, i igual +feien els terrabastalls de la tronada eixordadora. I aleshores +començaren de dar l'aigua per amor de Déu, i l'huracà, deixondit, la +feia caure en grans cortines damunt la terra. Els minyons es +cridaven l'un a l'altre, però el vent braolador i els llamps que +retrunyien els ofegaven del tot les veus. Tanmateix, un per un +s'anaren deixant caure a l'indret i s'arreceraren sota la tenda, +freds, amb el cos assenyalat i rajant d'aigua; però el tenir +companyia en la dissort semblava cosa d'agrair. No haurien pogut +enraonar, de tan furiosament que es remenava la vela, baldament els +altres sorolls els ho haguessin permès. La tempesta s'enfurí més i +més, i al cap de poc la vela es desfermà de sos lligams i se n'anà +volant dins la rauxada. Els minyons s'agafaren de les mans i +fugiren, amb moltes anades de corcoll i pelades, cap al recer d'una +gran alzina que hi havia a la vora del riu. La batalla era aleshores +en tot son esclat. Sota la incessant conflagració de llampecs que +flamejaven pel cel, totes les coses que li eren a sota es destacaven +amb exactitud precisa i neta d'ombres: els arbres cots, el riu +inflat i amb un esblanqueïment d'escumes; els ruixims de l'aigua +esquitxadora; les opaques siluetes dels espadats altívols de l'altra +vora, llambregats en mig de les vapors que flotaven a la deriva i el +vel travesser de la pluja. Sovint sovint, algun arbre gegantí +abandonava la lluita i queia amb un espetec entre la jove tanyada; i +els terrabastalls incessants de la tronada es convertien ara en +esclats que fendien l'orella, punyents, aguts, explosius i +esglaiadors que empalmaven inexpressablement. La tempesta culminava +en una braó incomparable, que semblava que havia de fer-ne miques, +de l'illa, i abrandar-la tota, i ofegar-la fins al cim dels arbres, +i endur-se-la en la ventada i ensordir tota cosa viva que hi tingués +estatge, tot plegat i a l'ensems. Era una nit feréstega per +romandre-hi una minyonia, lluny de l'aixopluc de la llar. + +Però a la fi la batalla s'exhaurí, i les forces es retiraren amb +menors i menors amenaces i rondinaments i la pau recobrà la seva +autoritat. Els minyons tornaren al campament, força esporuguits; +però hi trobaren encara quelcom de plaent, perquè el gran sicomor, +l'abric de sos jaços, era convertit a ruïna, enderrocat pel llamp, i +ells no hi havien estat davall quan la catàstrofe s'esdevingué. + +Tot el campament regalava i allò que havia estat foc també; perquè +no eren sinó minyons atarantats, com esqueia a llurs anys, i no +havien pres mesures contra la pluja. Veu's aquí matèria de +descoratjament, perquè la pluja els havia atravessat i tenien el +fred als ossos. Foren eloqüents en llur desastre; però al cap de poc +descobriren que el foc havia rosegat tan amunt de la soca contra la +qual havia estat bastit (allà on ella s'encorbava cap en l'aire i es +separava de terra), que un pam, si fa no fa, s'havia escapat de la +mullena: així, doncs, maldaren pacientment fins que amb vilordes i +escorces que arreplegaren de sota els flancs de les soques +aixoplugades engaliparen el foc a cremar de bell nou. Després +amuntegaren grans branques mortes fins que tingueren un forn +braolador, i els retornà la joia al cor. Assecaren el pernil cuit, i +celebraren un festí, i després d'això s'assegueren vora el foc, i +dilataren i glorificaren llur aventura de la mitja nit fins al matí, +perquè no hi havia un indret eixut on jeure a fer el son, en tots +aquells voltants. + +A mesura que la llum del sol començà a lliscar damunt els minyons, +l'ensopiment va anar-se'n ensenyorint, i eixiren cap a l'alfac i +s'ajagueren adormir. Ben aviat se'ls escaldà la pell, i es posaren, +tristament, a preparar el desdejuni. Després de l'àpat es sentiren +les frontisses rovellades, i un poc d'enyorança altra vegada. Tom en +veié els senyals, i va empendre's d'alegrar els pirates tan bé com +pogué. Però tant se'ls en donava de les bales, del circ, del nedar, +de tot. Els féu memòria de l'imposant secret, i desvetllà un raig de +gaubança. Mentre durava, pogué interessar-los amb un nou enginy: +consistia en deixar de banda per una estona l'ofici de pirata, i +ésser indis, per a variar una mica. Els atragué la idea: així és que +no passà gaire estona que no esdevinguessin ratllats, i ratllats de +cap a peus amb fang negre, com altres tantes zebres (tots tres eren +caps de tribu, naturalment), i se n'anaren, fent aldarull, boscs a +través, a atacar una colònia anglesa. + +No trigaren a separar-se en tribus hostils, i es precipitaren +cadascú d'ells sobre cadascú dels altres, en les emboscades, amb +paorosos esgarips de guerra; i cadascú matà i arrencà la cabellera +de l'altre per milers. Fou una diada sagnant. Per consegüent, fou +una diada sobiranament satisfactòria. + +S'aplegaren al campament pels volts de l'hora de sopar, famolencs i +feliços, Però ara brollà una nova dificultat: els indis enemics no +podien partir-se el pa de l'hospitalitat sense que de primer fessin +les paus, la qual cosa era senzillament impossible si no fumaven una +pipa de pau. Que ells sabessin, no hi havia més manera. Dos dels +salvatges gairebé desitjaven haver romàs pirates. Tanmateix, però, +no s'acudia altra remei: així és que, amb totes les mostres +d'alegria que pogueren aplegar, demanaren la pipa i llançaren la +seva bafarada, en passar ella, segons l'estil exigit. + +I ara vegeu: n'estigueren contents, d'haver anat a raure al +salvatgisme, perquè hi havien guanyat quelcom: descobriren que ara +podien fumar una mica sense haver d'anar a cercar un ganivet que +haguessin perdut; no es marejaren prou per a anguniar-se'n +seriosament. No eren gent per a fer quedar malament aquesta alta +promesa per manca d'esforç. No: s'exercitaren cautament, en haver +sopat, amb un èxit palès, i passaren així una vetlla tota joiosa. +Llur nova adquisició els feia més ufanosos i més feliços que no els +n'hauria fet l'arrabassament de cabelleres i pells de les Sis +Nacions. Els deixarem tot fumant i parlotejant i estarrufant-se, ja +que ara no ens poden ésser de cap més servei. + + + + +CAPÍTOL XVIII + +Però no hi havia pas rialles, en el poblet, aquella tranquila tarda +de dissabte. La família Harper, i la tia Polly i els seus, +s'endolaven amb molt de sentiment i moltes llàgrimes. Una calma +inavesada s'havia ensenyorit del poblet, encara que habitualment la +calma hi era bé prou a tot arreu. Els vivents del poblet feien les +feines llurs amb un posat abstret i amb poca enraonia; però tot +sovint sospiraven. La festa del dissabte els semblava una càrrega +als infants: no hi eren de grat, en els jocs que jugaven, i de mica +en mica els van abandonar. + +A la tarda, Becky Thatcher anà a raure, tota abaltida, vora el camp +desert de l'escola, i amb un gran sentiment de melangia. Però no hi +trobà cap cosa, allí, que la reconfortés. Feia aquest soliloqui: + +-Oh! Només que tornés a tenir aquell pomet de llautó! Però ara no +me'n resta cap cosa, d'ell, que me'n faci memòria!- I ofegà un +sospir. + +Al cap de poc s'aturà, i es digué a sí mateixa: + +-Ell es va portar com calia, aquí. Oh! Si allò tornés a passar, no +diria aquella cosa; no la diria per res del món. Però ara ell és +mort: mai més, mai més, mai més, no el tornaré a veure! + +Aquest pensament esfondrà son coratge, i s'allunyà vagarívola, amb +les llàgrimes que li rodaven per les galtes. Després, una colla de +minyons i noies (companyons de joc de Tom i de Joe) comparegueren, i +s'aturaren a mirar per damunt l'estacada del clos, tot parlant, en +to reverent, de còm havia fet Tom això i allò la darrera vegada que +el veieren, i còm Joe digué aquesta i aquella petita bagatel·la +(gràvida de paorosa profecia, com ara veien bé prou!); i cada orador +assenyalava l'indret exacte on els minyons perduts havien estat +aleshores, i després afegien alguna cosa així: -I jo m'estava dret +d'aquesta manera, igual que estic ara i com si vós fóssiu ell, +n'estava a prop aiximateix; i ell somrigué de aquesta manera. I +després vaig tenir una mena de pressentiment com si... terrible, +sabeu? I poc va acudir-se'm què voldria dir, naturalment; però massa +que ho veig ara! + +Després hi hagué una disputa sobre quí havia vist per darrera vegada +en vida els minyons difunts, i molts recaptaren aquesta ombrívola +distinció, i oferiren proves, més o menys intervingudes pels +testimonis: i quan romangué decidit, finalment, quí era que havia +vist darrerament els que ja no eren, i canviat amb ells les darreres +paraules, les persones sortoses assumiren una espècie de sagrada +importància, i tota la resta els miraren bocabadats i envejosos. Un +pobre vailet, que no tenia altra grandesa a mostrar, digué, amb un +orgull bastant palès en la recordança: + +-Bé, Tom Sawyer, una vegada, em va fer un cap nou. + +Però aquesta reivindicació de glòria fou una fallida: la major part +dels minyons podien dir igual cosa, i això rebaixava massa de preu +la distinció. El grup anà a matar l'estona més en fora, evocant +encara memóries dels herois perduts, amb veu intimidada. + +Al matí següent, un cop acabada l'hora de l'escola dominical, la +campana començà a tocar a morts en lloc de voltejar de la manera +acostumada. Fou un Sàbat, aquell, ben silenciós; i el so planyívol +semblava en harmonia amb la quietud consirosa que pesava damunt la +natura. La gent del poblet començaren d'aplegar-se, ronsejant una +mica al vestíbul per conversar amb murmuris sobre el trist +esdeveniment. Però no hi havia murmuris dins l'estatge: només el +fúnebre zumzeig dels vestits, en anar les dones a llurs seients, hi +trencava el silenci. Ningú podia recordar que l'esglesiola s'hagués +vist mai tan plena. Finalment hi hagué una pausa d'espera, una +mudesa expectant, i aleshores entrà la tia Polly, seguida de Sid i +Mary, i després de la família Harper, tots de negre rigorós; i tot +el poble fidel, i àdhuc el vell ministre, s'alçaren reverentment i +romangueren drets fins que els endolats s'assegueren al primer banc. +Hi hagué un altre silenci general, romput a intervals per sanglots +apagats, i després el ministre estengué les mans i pregà. La gent +cantà un himne colpidor, i fou recitat el text «Jo só la Resurrecció +i la Vida». + +Anant continuant el servei religiós, el clergue féu tals pintures de +les gràcies, les maneres captivadores i les promeses excepcionals +dels minyons perduts, que tota ànima present, creient que reconeixia +aquestes imatges, sentí una punyida de dolor en recordar que +persistentment havia estat sempre orba davant elles, i, +persistentment, no havia vist sinó defectes i tares en els pobres +minyons. El ministre referí més d'un incident commovedor de les +vides dels que ja no eren, que, tanmateix, il·lustraven llurs dolces +i generoses natures, i la gent pogué veure amb prou facilitat, ara, +si n'eren de nobles i de bells aquells episodis, i recordaren amb +recança que quan s'esdevingueren els semblaren bretolades de marca, +ben mereixedores del vit de bou. El poble fidel esdevingué més i més +commogut a mesura que prosseguí la patètica història, fins que, a la +fi, tota la concurrència, no podent contenir-se més, s'ajuntà als +endolats que ploraven en un plor de sanglots angoixosos, i el mateix +predicador cedí a sos sentiments i es posà a plorar en el púlpit. + +Sonà un cruixit, a la galeria, que ningú reparà: un moment després +la porta de l'església xerricà. El ministre alçà sos ulls, que +regalaven damunt son mocador, i romangué traspostat! Primer un, +després un altre parell d'ulls, seguiren els del ministre; i +aleshores, gairebé en un sol impuls, la concurrència s'aixecà, +astorada, a l'ensems que els tres minyons morts anaven pujant pel +passadís: Tom al davant, Joe després, i Huck, una ruïna de +penjarelles esparracades, arrossegant-se temoregament al darrera. +Havien estat amagats en la inusada tribuna, escoltant llur pròpia +oració fúnebre! + +La tia Polly, Mary i els Harpers es precipitaren damunt els infants +recobrats, els ofegaren a besades, i expandiren accions de gràcies a +dolls, mentre el pobre Huck romania avergonyit i inconfortable. +sense saber exactament què li pertocava fer o còm podia amagar-se de +tantes mirades malacollidores. Vacil·là, i anava a fer-se escàpol; +però Tom l'agafà i digué: + +-Tia Polly, això no està bé; algú ha d'alegrar-se de veure Huck. + +-I és clar que sí! Jo n'estic ben contenta, de veure'l, pobra +criatura sense mare!- I les amoroses atencions que li prodigà la tia +Polly eren l'única cosa que podien fer-lo més inconfortable que no +estava abans. + +De cop i volta el ministre cridà amb tota la força de sos pulmons: + +-_Lloeu el Senyor, que ens dóna tota benedicció..._ Canteu, i +poseu-hi tot el cor! + +I així ho feren: l'himne prorrompé en un esclat triomfal; i, mentre +les bigues n'eren estremides, Tom Sawyer el Pirata mirà la minyonia +envejosa del seu voltant, i confessà, cor endins, que aquell era el +moment més altívol de la seva vida. + +Quan el venut poble fidel sortí en corrues a fora, hom deia que +gairebé fóra plaent d'ésser entabanats altra vegada per a sentir +l'himne, cantat d'aquella manera, de bell nou. + +Tom rebé més patacades i besos aquell dia (segons els diversos +estils de la tia Polly) que no hauria guanyat en un any; i ell amb +prou feines sabia quína cosa era, de totes dues, la més expressiva +de gratitud envers Déu i afecte envers ell. + + + + +CAPÍTOL XIX + +Aquest era el gran secret de Tom: el pla de tornar a casa amb els +seus germans pirates i assistir a sos propis funerals. Havien vogat +cap a la ribera del Missuri en una corredora, el dissabte, quan ja +era fosc, desembarcant cinc o sis milles més avall del poblet i +havien dormit al bosc, al caire del poblet, gairebé fins a trenc de +dia, i aleshores haven lliscat a través de camins i carrerons on +daven els darreres de les cases; i acabaren llur son a la tribuna de +la l'església, entre un caos de bancs invàlids. + +Al desdejuni, el dilluns al matí, la tia Polly i Mary estigueren +molt amoroses envers Tom, i molt atentes a tot allò que li calia. Hi +hagué una quantitat de conversa inacostumada. En mig d'ella digué la +tia Polly: + +-Bé, no diré que no fos una bella facècia, Tom, d'anguniar a tothom +gairebé una setmana mentre vosaltres us divertíeu; però és llàstima +que fóssiu tan dur de cor que em féssiu patir a mi d'aquesta manera. +Si podíeu venir en una corredora per assistir al vostre funeral, +hauríeu pogut deixar-vos caure aquí i dar-me una entresenya o altra +que no éreu mort, sinó que us havíeu escapat només. + +-Sí, hauríeu hagut de fer-ho, Tom- digué Mary -I em penso que ho +hauríeu fet si us hagués passat pel magí. + +-Ho hauríeu fet, Tom?- digué la tia Polly, amb la cara il·luminada +de daler. -Digueu-ho, ara; ho hauríeu fet si us hagués passat pel +magí? + +-Jo... bé, no ho sé. Això ho hauria fet malbé tot. + +-Tom, em pensava que m'estimàveu el que calia per a fer-ho- digué la +tia Polly amb un to dolorit que angunià al minyó. -Sempre hauria +estat alguna cosa que jo us hagués importat a bastament per a +pensar-hi, encara que no ho haguéssiu fet. + +-Bé, tieta, no hi ha mala intenció- pledejà Mary. -Tot ve d'aquest +geni de Tom, sempre atarantat: agafa tanta embranzida que mai no +pensa en res. + +-Encara és més llàstima. Sid hi hauria pensat. I Sid hauria vingut i +ho hauria fet, tanmateix. Tom, girareu els ulls enrera, algun dia, +quan sigui massa tard, i us sabrà greu de no haver pensat una mica +més en mi, quan us hauria costat tan poca cosa. + +-Tieta, ja ho sabeu, que penso en vós- digué Tom. + +-Ho coneixeria millor si traspués en els vostres actes. + +-Voldria que se m'hagués acudit- digué Tom amb una inflexió de +penediment; -però us vaig somniar fet i fet. Això és alguna cosa: +oi? + +-No gaire: un gat també ho fa ; però val més això que res. Què vau +somniar? + +-Bé doncs: el dimecres a la nit vaig somniar que sèieu per allí, +vora el llit, i Sid seia vora la caixa, i Mary al seu costat. + +-Bé, així ho férem. Així ho fem sempre. Em plau que els vostres +somnis puguin arribar a pendre's tot aquest mal de cap per +nosaltres. + +-I vaig somniar que la mare de Joe Harper era aquí. + +-Ves! i hi era, aquí! Vau somniar cap altra cosa? + +-Oh! Una pila! Però ara tot plegat és tan confós!... + +-Bé, mireu de fer memòria. No podeu? + +-Em sembla, ça com lla, que el vent... el vent apagà...apagà... + +-Coratge, Tom! El vent va apagar una cosa! Endavant! + +Tom apretà els dits damunt el front durant un afanyós minut, i +després digué: + +-Ja ho tinc! Ja ho tinc! Va apagar la candela! + +-Déu me val! Endavant, Tom, endavant! + +-I em sembla que vós diguéreu: «-Ves, jo diria que aquesta porta...» + +-Endavant, Tom! + +-Deixeu-m'ho estudiar un moment... només un moment. Oh, sí!... Vau +dir que crèieu que la porta era oberta. + +-Tan cert com que sóc aquí asseguda, ho vaig dir! Veritat, Mary? +Endavant. + +-I després... i després... Bé, no n'estic cert, però em sembla com +si haguéssiu manat a Sid que se n'anès i...i...i... + +-I què? I què? Què li vaig fer fer, Tom? Què li vaig fer fer? + +-Li vau fer fer... li vau... Oh! El vau fer callar! + +-O Laudes i Matines! Mai no havia sentit una cosa així en tota la +vida! No em digueu mai més que en això dels somnis no hi ha cosa +vera. Sereny Harper sabrà aquesta feta abans que jo sigui més vella +d'una hora. M'hauria plagut de veure-la confrontada amb això, a ella +que diu tantes ximpleries sobre les supersticions. Endavant, Tom! + +-Oh! Tot va tornant-se clar com el dia, ara. Després diguéreu que jo +no era dolent, que només era atarantat i tabalot, i que jo no tenia +més responsabilitat que... que... em penso que vau dir un cavallet o +alguna cosa per l'istil. + +-I així fou! Bé! Senyor, Déu meu! Endavant Tom! + +-I després començàreu de plorar. + +-Oi, oi. No era la primera vegada, però. I després... + +-Després la senyora Harper començà de plorar, i digué que Joe era +igual, i que li sabia greu d'haver-lo fuetejat per haver-se begut la +llet que ella mateixa havia llençat... + +-Tom! L'Esperit era damunt vostre! Estàveu profetitzant... Això és +el que fèieu! Laudes i Matines!... Endavant, Tom! + +-Després Sid digué... digué... + +-No crec haver dit res- va fer Sid. + +-Sí, sí, que vau parlar, Sid- digué Mary. + +-Calleu vosaltres, i Tom que vagi dient! Què digué, Tom? + +-Digué... em sembla que digué que esperava que jo em trobava millor +on era, però que si m'hagués portat millor en algunes coses... + +-No ho sentiu, això? Són les seves mateixes paraules! + +-I vós el vau fer callar amb un rebuf. + +-Ja ho crec, que sí! Devia haver-hi un àngel, allí. Hi havia un +àngel, en algun indret! + +-I la senyora Harper digué que Joe l'havia assenyalada amb un piula, +i vós parlàreu de Pere i el mata-xacres... + +-Tan cert com que ara respiro! + +-I després hi hagué una mala fi de conversa sobre l'escorcoll del +riu causat per nosaltres, i el funeral que hi havia d'haver +diumenge; i després vós i la vella senyoreta Harper us abraçàreu i +ploràreu, i ella se n'anà. + +-D'aquesta manera va succeir! D'aquesta mateixa manera, tan cert com +jo estic aquí asseguda. Tom, no podríeu dir-ne més si ho haguéssiu +vist! I, en acabat, què més? Endavant, Tom. + +-Després vaig pensar que pregàveu per mi; i us vaig poder veure i +vaig sentir totes les paraules que dèieu, i us en vau anar al llit; +i jo estava tan adolorit que vaig agafar un tros d'escorça de +sicomor i vaig escriure-hi: «No som pas morts; no més som lluny, +fent de pirates»: I el vaig posar damunt la taula, vora la candela; +i després fèieu una cara de tanta de bondat, ajaguda al llit i ben +adormida, que vaig pensar que anava i em decantava damunt vostre i +us besava. + +-Això vau fer, Tom? Això, vau fer? Pèr això sol us ho perdono tot.- +I agafà el minyó en una abraçada esclafadora, dins la qual ell es +sentí el més abjecte dels criminals. + +-Molt amorós, encara que només era que un somni- monologà Sid, +oint-se'l amb prou feines. + +-Quietud, Sid: un hom fa allò mateix en somnis que faria estant +despert. Aquí hi ha una grossa poma de Milum que us havia reservat, +Tom, per si mai més éreu trobat. I ara aneu a l'escola. Estic tota +agraïda al bon Déu i Pare de tots nosaltres per haver-vos recobrat; +Ell és pacient i clement per als qui creuen en Ell i serven la seva +paraula, encara que la Bondat divina sap que jo sóc indigna; però, +si només els dignes rebessin la seva benedicció i fossin a aixopluc +de la seva mà en les bandes alteroses, ben pocs somriurien aquí +baix, o entrarien mai dins el seu repòs quan la llarga nit fou +arribada. Aneu, Sid, Mary, Tom, eixiu: ja m'heu fet nosa massa +estona. + +Els minyons eixiren cap a l'escola, i la vella senyora anà a fer una +visita a la senyora Harper, a triomfar de son realisme amb el somni +meravellós de Tom. Sid tenia massa seny per a confegir el pensament +que duia al magí en deixar la casa. El pensament era aquest: + +-Això amb prou feines se sosté: un somni tan llarg com aquest, sense +cap errada! + +Quín heroi s'havia fet ara, Tom! Poc anava a salts i gambades, sinó +que es movia amb un digne estarrufament, com esqueia a un pirata que +sabia que l'esguard públic era damunt ell. I talment hi era. Ell +procurà de no dar entenent que veia les mirades o sentia les dites +quan passava; però li eren sucre i mel. Nois més petits ramadejaven +a sos talons, tan ufanosos d'ésser vistos amb ell i d'ell tolerats +com si es tractés del timbaler que obre la processó, o l'elefant que +condueix una col·lecció de feres cap al poble. Els minyons de son +mateix volum feien veure que no sabien que se n'hagués anat; però +tanmateix l'enveja els consumia. Haurien donat qualsevol cosa per +tenir la seva pell bruna, colrada, i la seva anomenada resplendent; +i Tom no s'hauria privat d'una i altra per tot un circ. + +A l'escola, els infants feren tantes bocades d'ell i de Joe, i els +lliuraren amb l'esguard una admiració tan eloqüent, que els dos +herois no trigaren a esdevenir insufriblement enravents. Començaren +de dir llurs aventures als oïdors famolencs... però només +començaren: no era cosa que probablement tingués una fi, havent-hi +imaginacions com les llurs per a proveir el material. I, finalment, +quan desembutxacaren les pipes i donaren el tomb traient serenes +bufades arribaren al cim mateix de la glòria. + +Tom decidí que ara es faria independent de Becky Thatcher. Amb la +glòria n'hi havia prou. Viuria per a la glòria. Ara que ell era una +persona assenyalada, potser voldria fer les paus. Bé, que ho provés: +ja veuria com ell podia ésser tan indiferent com d'altres persones. +Al cap de poc, ella arribà. Tom pretengué que no la veia. S'allunyà +i es reuní a un grup de nois i noies, i començà de parlar. Aviat +hagué esment que ella posava travetes d'ací d'allà amb cara encesa i +ulls bellugadissos, fent veure que estava aqueferada en la percaça +de companyons d'escola, i fent esgarips, de tant riure, quan +aconseguia una captura; però Tom reparà que ella sempre feia les +seves captures en son veïnatge, i que semblava pegar a gratcient una +llambregada en direcció seva, en aquells instants, tanmateix. Això +afalagà tota la ufanosa vanitat que ell arrecerava: així és que, per +compte de captivar-lo això, féu sinó enravenar-lo més i augmentar la +seva diligència en fer per manera de no trair que ell sabia que ella +era a prop. Aviat deixà córrer, ella, el fer l'alosa, i es mogué per +aquells voltants irresoluda, sospirant una o dues vegades i +llambregant furtivament i dalerosament envers Tom. Després observà +que ara Tom enraonava amb més privadesa a Amy Lawrence que a ningú +més. Sentí una punyida dolorosa, i esdevingué inquieta i contorbada +al mateix temps. Provà d'allunyar-se, però els seus peus eren +traïdors, i, en lloc d'obeir-la, la portaren al grup. Becky digué a +una noia, gairebé arran de Tom, amb fingida vivacitat: + +-I ara, Mary Austin! Dolenta! Per què no vinguéreu a l'escola del +diumenge? + +-Sí, que vaig anar-hi: no em veiéreu? + +-Ai, ai! No!... Hi éreu? On sèieu? + +-Era a la classe de la senyoreta Peters, on sempre vaig. Jo sí, que +us vaig veure. + +-Sí? Bé és estrany que no us veiés. Volia parlar-vos de la forada. + +-Oh! És divertit, això! Quí convida? + +-La mamà me'n deixa fer una. + +-Oh! Molt bé. Espero que m'hi deixarà anar. + +-Oh! Ben cert. La forada es fa per a mi. Hi deixarà ésser a tothom +que jo vulgui, i jo us hi vull. + +-És tan bonic, sempre, una forada! Convidareu totes les noies i +nois? + +-Sí, a tothom que em sigui amic... o me'n vulgui ésser - I llucà +d'allò més furtivament a Tom. Però ell enraonava a tot drap amb Amy +Lawrence sobre la paorosa tempesta de l'illa, i li deia com el llamp +esfondrà el gran sicomor «fent-ne estelles», mentre ell «n'estava a +uns quants pams». + +-Oh! Puc venir?- digué Gràcia Miller. + +-Sí. + +-I jo?- saltà Sally Rogers. + +-Sí. + +-I jo també?- féu Susy Harper. -I Joe? + +-Sí + +I així d'altres, amb alegres picaments de mans, fins que tot el grup +hagué demanat invitacions, fora de Tom i de Amy. Aleshores Tom es +girà cap enfora fredament, enraonant encara i enduent-se'n Amy. Els +llavis de Becky tremolaren i les llàgrimes entelaren sos ulls. Amagà +aquests senyals amb joia forçada i continuà parlotejant; però +l'animació havia fugit de la forada, aleshores, i de tota altra +cosa. Becky se n'anà tan aviat com pogué, i s'amagà, i s'abandonà a +allò que el seu sexe nomena «un bon plor». Després s'assegué tota +consirosa, amb l'orgull ferit, fins que sonà la campana. S'alçà +aleshores, amb un tret venjatiu en sos ulls, i sacsejà les seves +trenes i digué que ja sabia el què li pertocava fer. + +A la suspensió de classes, Tom continuà el seu enamoriscament amb +Amy, ple de joiosa ufana. I es mantingué a la deriva en aquells +volts, per trobar Becky i lacerar-la amb aquella representació. A la +fi va sotjar-la, però l'argent viu de son termòmetre baixà de cop i +volta. Era Becky asseguda còmodament en un branquet, darrera el +casal de l'escola, tot mirant un llibre d'imatges amb Alfred Temple; +i tan ataleiats hi estaven, i llurs caps eren tan pròxims damunt el +llibre, que no semblaven adonar-se de cap cosa del món exterior. +Roent gelosia arborà les venes de Tom. Començà d'odiar-se a sí +mateix per haver bandejat l'avinentesa que Becky li havia ofert per +reconciliar-se. Es digué a sí mateix beneit, i tots els noms +desplaents que pogué imaginar. Necessitava plorar, de despit. Amy +anava parlotejant alegrement, mentre caminaven, perquè tot el seu +cor cantava; però la llengua de Tom havia perdut el seu ofici. No +sentí el que anava dient Amy; i cada vegada que ella s'aturava +esperant què diria, ell no feia sinó tartamudejar un assentiment +d'allò més matusser, tan aviat escaient com no. Anà donant voltes i +més voltes amb Amy per darrera el casal de l'escola, per tal +d'abrandar sos ulls amb l'odiós espectacle. No se'n sabia estar. I +l'enfollia de veure, com es pensava veure, que Becky Thatcher ni una +sola vegada sospités que ell es trobava en el món dels vivents. Però +ella el veia, tanmateix, i sabia que guanyava en la lluita, ça com +llà, i estava contenta de veure'l sofrir com ella havia sofert. El +feliç parloteig d'Amy esdevingué intolerable. Tom es referia coses +de les quals havia de captenir-se, coses que calia fer; i el temps +volava. Però era endebades; la noia seguia refilant. Tom va pensar: + +-Oh! L'endiastrada! No me'n lliuraré mai més! + +A la fi, li _calgué_ captenir-se d'aquelles coses; i ella digué, +sense artifici, que seria «per aquests volts» en plegar-se l'escola. +I ell cuità a allunyar-se, odiant-la per aquella sol·licitud. + +-I no havia d'ésser cap altre noi!- pensà Tom, xerricant de dents. +-Cap altre noi de tot el poble, sinó aquest clenxinat de Sant Lluís +que es pensa vestir amb tanta d'elegància i ésser aristòcrata! Oh! +Molt bé. Jo us vaig clavar una pallissa el primer dia que veiéreu +aquest poble, mestre, i us en clavaré una altra! Espereu que us +ensopegui fora d'aquí! Us atraparé i... + +I, tot caminant, feia el moviment d'apallissar un noi imaginari, +dant cops de puny a l'aire i puntades de peu, traient-li un ull. + +-Oh! La cosa marxa: oi? Heu cridat abastament: oi? Ara vejam si això +us serveix de lliçó. + +I així la pallissa imaginària acabà a satisfacció seva. + +Tom fugí a casa al migdia. La seva consciència no hauria comportat +una gota més de l'agraïda felicitat d'Amy, i la seva gelosia no +hauria pogut sofrir més altra dissort. Becky continuà la seva +inspecció de imatges amb Alfred; però, com que els minuts anaven +desfilant i Tom no compareixia a sofrir, son triomf començà +d'ennuvolar-se i perdé interès. Després vingué la gravetat, la ment +vagarívola, i després melangia. Dues o tres vegades posà la mà a +l'orella en oir una passa; però era una falsa esperança: Tom no +comparegué. A la fi esdevingué tota desolada, i desitjà de no haver +portat la cosa tan enllà. Quan, veient el pobre Alfred que estava +per perdre-la, i no sabent còm era, anava exclamant: -Oh! Aquí n'hi +ha una de bonica! Mireu aquesta!- ella perdé la paciència, a la fi, +i digué: + +-Oh! No em carregueu més! Tant se me'n dóna, de vós.- I esclatà en +llàgrimes, i s'aixecà i emprengué sa via. + +Alfred se n'anà al seu costat, i es proposava de fer per manera de +reconfortar-la; però ella digué: + +-Aneu-vos-en: deixeu-me sola, si podeu. No us puc sofrir! + +El minyó, doncs, s'aturà, demanant-se quína en devia haver fet +(perquè ella havia dit que miraria les imatges tota la migdiada); i +ella seguí son camí, plorant. Aleshores Alfred se n'anà tot pensívol +cap a la escola deserta. Es sentia humiliat i enfurit. Fàcilment +descobrí el tirany de la veritat: la noia l'havia fet servir de +ninot per esplaiar el despit que li havia causat Tom Sawyer. Son odi +contra Tom estigué lluny de minvar, en acudir-se-li aquest +pensament. Desitjà que se li acudís alguna manera de crear mals de +cap a aquell noi, sense arriscar-s'hi gaire ell mateix. El llibre de +lectura de Tom caigué sota sos ulls. Veu's aquí una avinentesa per a +ell. Obrí tot satisfet la lliçó de la tarda, i escampà tinta per la +pàgina. Becky, que dava una ullada a l'interior de l'escola en +aquell moment, per una finestra del darrera d'ell, veié l'acció i +passà de llarg, sense descobrir-se. Se n'anà cap a casa, aleshores, +proposant-se de trobar Tom i dir-l'hi: Tom ho agrairia, i llurs +encaparraments serien guarits. Abans que fos a mig camí de casa, +havia canviat de parer. La memòria de com l'havia tractada Tom quan +ella parlava de la seva forada vingué a coure-li de bell nou, i +l'ompli de vergonya. Resolgué de deixar-lo fuetejar per compte del +llibre espatllat, i, de passada, odiar-lo per sempre més. + + + + +CAPÍTOL XX + +Tom arribà a casa tot abatut, i la primera cosa que la seva tia li +digué li demostrà que havia dut ses malaurances a un mercat no gens +prometedor: + +-Tom, tinc ganes d'escorxar-vos de viu en viu. + +-Tieta, què he fet? + +-Heu fet prou i massa. He anat a veure Sereny Harper, com una vella +bleda, esperant que li faria creure totes les beneiteries d'aquell +somni, quan (ja us podeu ben amanir!) em trobo que ella havia +esbrinat per Joe que vós fóreu aquí i sentíreu tota la nostra +conversa d'aquella nit. Tom, no sé pas com acabarà un minyó capaç de +fer aquestes coses! Em treu de test el pensar que heu pogut +deixar-me visitar Sereny Harper, i fer-me fer aquest paper tan +babau, i no dir-me'n una sola paraula. + +Aquest era un nou aspecte de la cosa. A Tom, abans, la seva agudesa +del matí li havia semblat una bella facècia, d'allò més enginyosa. +Ara no semblava sinó roïna i miserable. Decantà el cap, i no se li +acudí res a dir, per un moment. En acabat va fer: + +-Tia, voldria haver obrat altrament, però no hi vaig caure. + +-O, infant! Mai no caieu en res. Mai no caieu en res, sinó en vostre +egoisme. Vau poder caure en fer de nit tot el camí de l'illa de +Jackson fins aquí, per a riure-us de les nostres angúnies, i heu +pogut caure en enganyar-me amb una mentida sobre un sommi; però no +heu pogut caure mai en compadir-vos de nosaltres i estalviar-nos +sofriments. + +-Tieta, ara conec que ha estat una cosa lletja; però no volia pas +fer-la, una cosa lletja; no ho volia, ben cert. I, a més, no vaig +venir aquí per riure'm de vós, aquella nit. + +-Perquè vinguéreu, doncs? + +-Per dir-vos que no passéssiu pena per nosaltres, perquè no ens +havíem ofegat. + +-Tom, Tom! Jo seria l'ànima més feliça del món si pogués creure que +mai haguéssiu fet tan bon pensament com és aquest; però ja sabeu que +mai el tinguéreu. I jo també ho sé, Tom. + +-En bona refè, i en bona refè que el vaig tenir: que mai més pugui +estirar les cames si no és veritat. + +-O Tom! No digueu mentida: sentiu? Això no fa sinó empitjorar les +coses cent vegades. + +-No és pas mentida, tieta: és la veritat. Volia fer per manera que +no patíssiu: només vaig venir per a això. + +-Daria tot el món per creure-ho: això serviria per a fer fonedissos +una pila pila de pecats, Tom. Gairebé n'estaria contenta, aleshores, +que haguéssiu fugit i obrat tan malament. Però això és una follia. +I, vejam per què no m'ho vau dir, infant? + +-Perquè, veieu, tieta: quan us vau posar a parlar del funeral, vaig +començar d'omplir-me de la idea de la nostra vinguda i el nostre +amagament a l'església, i no podia, tanmateix, comportar +d'espatllar-ho. Així és que vaig posar-me l'escorça altra vegada a +la butxaca, i vaig fer muixoni. + +-Quína escorça? + +-L'escorça que havia escrit per fer-vos saber que havíem anat a fer +de pirates. Desitjaria, ara, que us haguéssiu despertat, quan us +vaig besar; ho desitjaria, en bona fe. + +Les dures línies de la faç de la tia es relaxaren, i una sobtada +tendresa albejà en sos ulls. + +-_Em besàreu_, Tom? + +-Sí, que ho vaig fer! + +-Esteu segur que vau fer-ho, Tom? + +-Sí, vaig fer-ho, tieta: ben recert! + +-Per què em besàreu, Tom? + +-Perquè us estimava tant, i féieu aquella gemegor, i jo en tenia +pena. + +Les paraules tenien so de veritat. La vella senyora no pogué amagar +un tremolor de sa veu en dir: + +-Beseu-me altra vegada, Tom! I, ala, aneu a l'escola, ara, i no em +feu més nosa. + +Al moment que ell va ésser fora, ella corregué a un recambró i +tragué la ruïna d'un gec dins el qual Tom havia fet de pirata. +Després va aturar-se, tenint-lo a la mà, i es digué a si mateixa: + +-No, no goso, pobre minyó! Em penso que ha mentit, en això... però +és una santa, santa mentida, pel consol que em donà. Espero que el +Senyor... sé que el Senyor el perdonarà, pel seu bon cor en dir-la. +Però no vull esbrinar si és una mentida: no ho miraré. + +Deixà de banda el gec, i romangué per allà a la vora, pensívola, un +minut. Dues vegades estengué la mà per pendre de bell nou la peça, i +dues vegades es contingué. S'arriscà una vegada més, i aleshores es +fortificà amb aquest pensament: + +-És una mentida de bon ésser... és una mentida de bon ésser... No +permetré que em sàpiga greu.- Així, doncs, cercà la butxaca del gec. +Un moment després llegia el tros d'escorça de Tom entre un doll de +llàgrimes i dient: + +-Ara podria perdonar al noi, baldament hagués comès un milió de +pecats! + + + + +CAPÍTOL XXI + +Hi havia hagut quelcom, en l'estil de la tia Polly quan besà Tom, +que dissipà sos atuïments i el féu altra vegada àgil de cor i feliç. +Anà cap a l'escola, i tingué la sort de topar Becky Thatcher al cap +de Meadow Land. Ell sempre es captenia com el cor li deia. Sense un +instant de vacil·lació, corregué envers ella i digué: + +-He obrat molt roïnament, avui, Becky, i em sap greu. Mai més, mai +més no tornaré a ésser d'aquella manera, mentre visqui. Tornem a +ésser amics, si us plau. No voleu? + +La noia es deturà i el mirà a la cara, menyspreadora. + +-Agrairé que us reserveu per a vós mateix, senyor Tomàs Sawyer. Mai +més no us tornaré a parlar. + +Redreçà el cap i seguí la seva via. Tom romangué tan atarantat, que +no tingué presència d'esperit ni per a dir: -Quí se'n tira cap pedra +al fetge, senyoreta Lluïda?- fins que el temps escaient per a dir-ho +fou passat. Així, doncs, va callar. Però estava bellament irat, +tanmateix. Anava d'allò més abaltit pel camp de l'escola, tot +desitjant que ella fos un noi, i imaginant còm l'hauria pataquejada +si ho hagués estat. Al cap de poc l'escometé i digué, en passar, un +mot garfidor. Ella n'udolà un altre per resposta, i la irada ruptura +fou completa. Sembla a Becky, en son abrandat ressentiment, que amb +prou feines podia esperar que l'escola s'obrís: tan impacient estava +de veure Tom fuetejat pel llibre de lectura malmès. Si havia tingut +alguna morosa noció de desemmascarar Alfred Temple, l'ofensiva de +Tom la hi havia treta del cap, absolutament. + +Pobra noia! Poc sabia que de pressa s'anava acostant a un +trencacolls ella mateixa. El mestre, el senyor Dobbins, havia +arribat a la tardor de la vida amb una ambició insatisfeta. El més +afalagat de sos desigs era ésser doctor, però la pobresa havia +decretat que no passaria de mestre d'escola rural. Cada dia treia un +llibre misteriós del seu pupitre, i s'hi corfonia totes les estones +que les classes no cantaven les lliçons. Servava el llibre amb pany +i clau. No hi havia bergantell a l'escola que no es morís de ganes +de dar-hi una llambregada; però no n'hi havia avinentesa. Cada noi i +cada noia tenien una teoria sobre la natura d'aquell llibre; però no +hi havia dues teories iguals, i no hi havia manera d'establir els +fets del procés. I vet aquí que, quan Becky passava vora el pupitre, +veí de la porta, reparà que la clau era al pany! El moment era +preciós. Mirà a son voltant, veié que estava sola, i a l'instant +següent tenia el llibre a la mà. La coberta amb son títol +_Anatomia_, del Professor Daixonses, no era de cap esclariment per a +la seva intel·ligència; així és que començà a girar les pàgines. De +cop i volta arribà a una làmina bellament gravada i colorida: una +figura humana. En aquell moment una ombra caigué damunt la pàgina, i +Tom Sawyer passà la porta i donà un cop d'ull a la imatge. Becky +pegà aferrada al llibre per tancar-lo, i tingué la malaventura +d'esquinçar la pàgina il·lustrada fins a la meitat. Tirà el volum +dins el pupitre, donà un tomb a la clau, i trencà el plor, de tan +avergonyida i vexada: + +-Tom Sawyer, ja no podeu ésser més roí! Lliscar damunt una persona i +espiar el que ella mira! + +-Còm podia saber que miréssiu res? + +-Vergonya us en hauríeu de donar, Tom Sawyer! Ara ho anireu a +espiar; i (ai, pobra de mi!... ai, pobra de mi!) seré fuetejada, i +mai no m'havien fuetejat, a l'escola! + +Després donà un cop en terra amb el peuet, i digué: + +-Sigueu tan roïnot, si això us fa plaer! Jo sé una cosa que ha de +passar. Espereu, i veureu. Oiós, oiós, oiós!- I es precipità enfora +del casal amb una nova explosió de sentiment. + +Tom romangué en silenci, bastant aturdit per aquest acarnissament. +Tot seguit es digué: + +-Quína curiosa mena de poca solta és, una noia! Mai no l'han +apallissada, a escola!... Malvinatge! i què és, una pallissa! És ben +bé de noia, això: tenen la pell prima i el cor de pollet. Bé, és +clar que no n'hi diré res al vell Dobbins d'aquesta ximpleta, perquè +hi ha altres maneres de fer-la anar llatina que no són d'aquesta +roïnesa; però què se'n treu? El vell Dobbins preguntarà qui ha +esquinçat el seu llibre. Ningú no contestarà. Aleshores farà allò de +sempre: Demanar primer a un i després a l'altre; i quan arribi a la +noia que ho ha fet, ho coneixerà, baldament ella no digui res. Les +cares de les noies sempre les traeixen: no tenen gens de barra. I li +ventaran pallissa. Bé, és un pas ben estret per Becky Thatcher, +perquè no té sortida per cap banda. + +Tom rumià la cosa una estona més, i en acabat afegí: + +-Molt bé, tanmateix: a ella li plauria de veure'm en un trencacoll +així: doncs, que sirgui ella! + +Tom s'ajuntà a la munió dels alumnes que feien aldarull a la part de +fora. Al cap de pocs moments arribà el mestre, i l'escola va +engolir-los. Tom no experimentava cap interès potent per sos +estudis. Cada vegada que dava un cop d'ull pel costat de les noies, +la cara de Becky el contorbava. Ben debatudes totes les coses, ell +no volia apiadar-se'n, i, tanmateix, no pogué aconseguir altra cosa +sinó romandre en blanc. No pogué fer-se'n una gaubança realment +digna de aquest nom. Al cap de poc, hom arribà al descobriment del +llibre de lectura, i el magí de Tom restà absolutament ocupat de sos +propis afers per una estona. Becky es redreçà damunt la letargia del +seu infortuni, i mostrà bell interès en el procediment penal. No +esperava que Tom pogués eixir-se de son mal de cap negant d'haver +escampat la tinta damunt el llibre; i ho encertava. La negativa, +aparentment, no féu sinó empitjorar la cosa, pel que feia a Tom. +Becky suposava que en fóra contenta d'això, i feia per manera de +creure que n'era contenta; però trobà que no n'estava segura. En +arribar la part agra del desenllaç, tingué un impuls d'aixecar-se i +desemmascarar Alfred Temple; però féu un esforç i s'obligà a +romandre quieta, perquè ella es deia, cor endins: -Ell dirà que jo +he esquinçat la làmina, ben segur. No diré una paraula, ni que fos +per salvar-li la vida! + +Tom va ésser fuetejat i tornà a son seient, no ben bé cortrencat, +perquè se li acudí que era possible que ell, sense adonar-se'n, +hagués capgirat la tinta damunt el llibre de lectura, en algun tomb +d'avalot: ho havia negat per servar les formes i perquè era costum, +i s'havia aferrat a la negativa per principi. + +Passà una hora sencera: el mestre seia pesant figues en la seva +cadira reial; tot l'aire s'ensopia amb la bonior dels estudis. Al +cap d'una estoneta el senyor Dobbins es redreçà, badallà, i després +obrí el seu pupitre i abastà el seu llibre; però no semblava estar +ben determinat a pendre'l o deixar-lo. La major part dels alumnes +miraren en l'aire llangorosament; però entre ells n'hi havia dos que +sotjaven els moviments del mestre, clavant-hi els ulls. El senyor +Dobbins fullejà el llibre distretament per una estona, i després +l'aixecà i s'aconductà en la seva cadira per llegir. + +Tom pegà una mirada a Becky. Una vegada havia vist un conill +percaçat i desemparat, amb una escopeta arran de son cap, que mirava +com ella ho feia, ara. Tot seguit oblidà la seva batussa amb ella. +Calia fer quelcom, de pressa! com un llampec! Però la mateixa +imminència de la necessitat paralitzava la seva inventiva. Bé! Tenia +una inspiració! Correria i arrabassaria el llibre, passaria la porta +d'un salt, i cames ajudeu-me! Però la seva resolució vacil·là per un +breu instant, i l'avinentesa fou perduda: el mestre havia obert el +volum. Si li hagués tornat, a Tom, la perduda avinentesa! Ja era +massa tard; no hi havia salvació per a Becky, ara, va dir-se. Al cap +d'un instant el mestre confrontava l'escola. Tots els ulls +s'acalaren davant la seva mirada; en ella hi havia quelcom que fins +i tot a l'innocent trasbalsava de por. Hi va haver un silenci, +durant el qual hom hauria pogut comptar fins a deu: el mestre +amuntegava la seva ira. Després parlà: + +-Qui ha esquinçat aquest llibre? + +Ni un so: hom hauria sentit caure una agulla. + +El silenci continuà: el mestre cercava en aquesta i aquella cara +senyals de culpabilitat. + +-Benjamí Rogers: heu esquinçat aquest llibre? + +Una negativa. Una altra pausa. + +-Josep Harper: i vós? + +Altra negativa. La inquietud de Tom es tornà més i més intensa sota +la lenta tortura d'aquests procediments. El mestre donà una ullada a +les files dels minyons, reflexionà una mica, i es girà a les noies: + +-Amy Lawrence? + +Una sacsejada de cap. + +-Gràcia Miller? + +El mateix senyal. + +-Susan Harper: ho heu fet vós, això? + +Altra negativa. La noia següent era Becky Thatcher. Tom tremolava de +cap a peus, de l'excitació, i comprenent el desastre inevitable. + +-Rebeca Thatcher...- (Tom donà una llambregada a son rostre: era +blanc de terror.) -Heu esquinçat... No, mireu-me la cara.- (Les mans +d'ella se aixecaren en una invocació.) -Heu esquinçat aquest llibre? + +Un pensament es precipità com el llamp a través del cervell de Tom. +Saltà damunt sos peus i cridà: + +-_Jo_ ho he fet! + +Tota l'escola mirà bocabadada, confosa, aquesta increïble follia. +Tom romangué aturat un moment per aplegar les seves facultats +disperses; i quan avançà per adreçar-se al càstig, la sorpresa, la +gratitud, l'adoració que feren resplendir al seu damunt els ulls de +la pobre Becky, semblaven paga abastament per cent fueteigs. +Inspirat per la magnificència del seu acte, rebé sense un esgarip el +fueteig més implacable que mai hagués administrat el senyor Dobbins +i aiximateix rebé amb indiferència l'afegida crueltat d'una orde de +romandre dues hores, després que l'escola fos aviada; perquè prou +sabia qui havia d'esperar-se a fora fins que son captiveri fos +acabat, sense comptar la tediosa estona com a temps perdut. + +Tom va colgar-se entre els llençols aquella nit, projectant una +venjança contra Alfred Temple; perquè, avergonyida i penedida, Becky +li havia fet una narració completa, sense oblidar la seva pròpia +traidoria. Però fins i tot el daler de venjança hagué de cedir aviat +a pensaments més gustosos, i a la fi va adormir-se amb les darreres +paraules de Becky, somniosament penjades de la seva orella: + +-Tom! Còm heu pogut ésser tan noble! + + + + +CAPÍTOL XXII + +S'acostaven les vacances. El mestre d'escola, sever en tota ocasió, +esdevingué més sever i més exigent que mai, perquè volia que +l'escola es lluís el dia dels exàmens. El seu regle i la seva fèrula +ja estaven poques vegades en vaga: almenys entre els alumnes menors. +Només els nois més grans, i les senyoretes de divuit i de vint, +s'escapaven del fuet. Els fueteigs del senyor Dobbins eren d'alló +més vigorosos, altrament; perquè, encara que son cap, sota la +perruca, era perfectament calb i resplendent, acabava d'arribar a la +mitja edat, i no hi havia indici de feblesa en son sistema muscular. +A mesura que el gran dia s'atansava, tota la tirania que hi havia +dins ell comparegué a la superfície: semblava trobar un plaer +venjatiu a castigar les menors negligències. La conseqüència era que +els nois més petits despenien llurs dies en la terror i el +sofriment, i llurs nits en maquinar revenges. No deixaven de banda +oportunitat de fer entremaliadures al mestre. Però ell els passava +al davant cada vegada. La retribució que seguia a cada èxit venjatiu +era tan vasta i majestuosa, que els minyons sempre es retiraven del +camp greument derrotats. A la fi conspiraren tots junts i se'ls +acudí un pla que prometia una victòria enlluernadora. Hi +juramentaren el noi del pinta-rètols: li digueren el projecte i li +demanaren son ajut. I ell tenia les seves raons per regalar-se'n, +perquè el mestre estava a dispesa a casa del seu pare i havia donat +al minyó amples motius d'odiar-lo. La muller del mestre faria una +eixida al camp, d'aquí a pocs dies, i el pla no trobaria cap +destorb. El mestre solia preparar-se per a es grans ocasions +traguejant de valent, i el noi del pinta-rètols digué que quan el +mestre tites, el dia abans dels exàmens, hagués arribat a l'estat +escaient, ell «endegaria la cosa» mentre el senyor Dobbins +dormisquegés a la seva cadira: després el despertaria en el temps +oportú, per apretar a córrer cap a l'escola. + +Quan els temps hagueren arribat a llur plenitud, la interessant +avinentesa es produí. A les vuit del vespre l'escola era +brillantment il·luminada i agençada amb garlandes i fistons de +fullatge i de flors. El mestre seia entronitzat en sa gran cadira, +damunt una tarima, amb la pissarra al darrera. Semblava bastant +endolcit. Tres files de bancs a cada banda i sis bancs al seu davant +eren ocupats pels dignataris del poblet i els parents dels alumnes. +A la seva esquerra, més enllà de les files de ciutadans, hi havia +una esbarjosa tarima temporal on seien els alumnes que havien de +pendre part en els exercicis del vespre: files de menuts, rentats i +abillats fins a un grau intolerable de malestar; files de +minyonassos desmanegats; nevades files de noies i senyoretes +vestides de llinó i de mussolina, i egrègiament conscients de llurs +braços nus, dels antics joiells de llurs àvies, de llurs cintetes +rosades i blaves, i les flors de llur cabell. Tota la resta de la +casa era plena d'alumnes que no prenien part a l'acte. + +Els exercicis començaren. Un noi molt petit s'aixecà, i va dir tot +esparverat: -«Amb prou feines podríeu esperar que un nen de la meva +edat parlés en públic damunt la plataforma, etc.»;- acompanyant-se +amb els gestos penosament exactes i espasmòdics que una màquina +podria haver usat, suposant que la màquina hagués estat una mica +desballestada. Però ell se'n va sortir sense entrebancs, encara que +cruelment espaordit, i rebé un bell tomb d'aplaudiments, quan féu la +seva reverència manufacturada, i es retirà. + +Una noieta de cara tota vergonyosa barbotejà: -«Mary tenia una +ovelleta, etc.»- Féu una cortesia que trencava el cor, rebé la seva +recompensa d'aplaudiments, i s'assegué tota enrojolada i feliç. + +Tom Sawyer avançà amb confiança arrogant: anà enfilant-se per +l'inestroncable i indestructible parlament. -«Deu-me la llibertat o +deu-me la mort»- amb bella fúria i frenètica gesticulació, i +s'interrompé a la meitat. Una tètrica basarda s'apoderà d'ell, ses +cames tremolaren, i estigué a punt d'ofegar-se. Comptava, certament, +amb la simpatia palesa de l'auditori, però també amb el silenci de +l'auditori, que era encara pitjor que no la seva simpatia. El mestre +arrufà el nas, i això completà el desastre. Tom lluità una estona, i +després es retirà, enterament derrotat. Hi hagué un feble propòsit +d'aplaudiment, però morí totduna. Seguiren un parell de masegats +poemes i altres perles declamatòries. Després hi hagué exercicis de +lectura i un torneig de confegiment. La magra classe de llatí recità +amb honor. Arribà la flor del vespre: les _composicions_ originals +de les senyoretes. Cadascuna, per torn, avançà fins al caire de la +plataforma, escurà la gorja, enlairà son manuscrit (lligat amb una +cinta exquisida), i es posà a llegir, fixant-se per peces menudes en +l'expressió i la puntuació. Els temes foren els mateixos ja escatits +en semblants avinenteses, abans que per elles per llurs mares, llurs +àvies, i segurament per tota llur ascendència de línia femenina fins +a les Creuades. _L'Amistat_ n'era un; _Memòries d'altres dies, La +Religió en la Història, País de somnis, Els aventatges de la +cultura, Formes de Govern polític comparades i contrastades, +Melangia, Amor filial, Dalers del cor_, etc., etc. + +Tret preponderant d'aquestes composicions era una malenconia atesa i +afalagada; n'era un altre el doll opulent i malversador de _bell +llenguatge_; n'era un altre una tendència a encabir a les orelles +paraules i frases especialment preades, fins que esdevenien gastades +del tot; i una peculiaritat que les caracteritzava i les malmetia +assenyaladament era l'inveterat i intolerable sermó, que remenava la +cua estropellada a la fi de totes i cada una d'elles. Fos quin fos +el tema, hom havia fet un esforç espremedor del cervell per +recargolar-lo d'una o altra manera que un esperit moral i religiós +pogués contemplar amb edificació. La palesa insinceritat d'aquests +sermons no bastava per a assolir que la moda en fos bandejada de les +escoles, i no basta avui en dia: potser mai no bastarà mentre el món +sigui món. No hi ha escola en el nostre país on les joves +damisel·les no es sentin obligades a cloure llurs composicions amb +un sermó; i reparareu que el sermó de la noia més frívola i menys +religiosa de l'escola és sempre el més llarg i el més implacablement +piadós. Però prou d'aquesta cançó: la veritat casolana és indigesta. +Tornem als _examens_. La primera composició llegida fou una que duia +per títol _És, doncs, això la Vida?_ Potser el lector podrà +suportar-ne un extracte. + +«En les ordinàries vies de l'existència, amb quínes delectables +emocions no mira l'ànima jovenívola cap endavant, envers +l'anticipada escena d'alguna festa! La imaginació treballa dibuixant +imatges rosades de gaubança. En la seva fantasia, la voluptuosa +adoradora de la moda es veu entre la multitud festívola, contemplada +de tots els contempladors. La seva graciosa figura, agençada amb un +vestit de neu, giravolta entre els laberints de la joiosa dansa; sos +ulls són els més resplendents, ses passes les més lleugeres en la +gaia assemblea. Amb tals delitoses fantasies el temps llisca de +pressa, i arriba l'hora benvinguda de la seva entrada en el món +elisià, que li ha inspirat somnis tan fulgurants. Còm sembla màgica +tota cosa en front de son esguard meravellat! Cada nova escena +l'encisa més que la darrera. Però al cap d'una estona descobreix que +sota aquestes belles exterioritats tot és vanitat: l'adulació que +havia embadalit la seva ànima, ara grinyola asprament a la seva +oïda; i amb la salut malmesa i el cor amargat, gira l'espatlla, amb +la convicció que els plaers de la terra no poden satisfer els anhels +de l'esperit!» + +I així successivament, i així sempre. De tant en tant hi havia una +bonior de plaer durant la lectura, acompanyada de murmurades +exclamacions de «Què bonic!», «Què eloqüent!», «Quína veritat!», +etc.; i, després que la cosa hagué acabat amb un sermó especialment +aflictiu, l'aplaudiment fou entusiasta. + +Després s'aixecà una noia prima i melangiosa, la faç de la qual +tenia la interessant pal·lidesa que causen les píndoles i la +indigestió, i llegí un _Poema_. Amb dues estrofes n'hi haurà prou: + +L'ADÉU D'UNA DONZELLA DEL MISSURI A L'ALABAMA + +«Adéu, mon Alabama! O mon amor pregon! +Però per una estona et tinc d'abandonar. +Tristes idees, tristes, sento en el cor niar; +memòries arborades s'acoblen en mon front. +Que jo per tes boscúries aní, totes florides; +vora el Tallapoosa vaig córrer, llegir vaig; +he oït del Talassee les ones enfurides, +i el flanc del bell Coosa he vist de l'alba al raig. + +I de mon cor oprès no m'haig d'avergonyir +ni de girar la cara, i els ulls, regalimant. +No és pas de terra estranya que els passos meus se'n van. +No és als estranys que dono avui el meu sospir. +Jo vaig trobar-hi casa i l'alegror que hi lluu +en eix Estat que deixo enrera, amb plor desfet. +Freds han de ser mos ulls, mon cor, la meva _téte_, +per tal com, Alabama, s'apartaran de tu!» + +N'hi havia pocs que sabessin què significava _téte_, però el poema +va plaure, tanmateix. + +Després aparegué una senyoreta bruna, d'ulls negres i de cabell +negre, que romangué muda per un moment sensacional, assumí una +expressió tràgica, i començà de llegir, en to acompassat: + +UNA VISIÓ + +«Ombrívola i tempestuosa era la nit. Al volt de la peanya de Déu, en +les altures, no tremolejava ni un sol estel, sinó que, les pregones +detonacions del tro feixuc, constantment vibraven a l'oïda, mentre +el llampec terrorífic s'abandonava a una orgia furiosa a través de +les cambres ennuvolades del cel, semblant menyspreuar el poder +exercit sobre ses terrors per l'il·lustre Franklin! Fins i tot els +vents estrepitosos eixiren unànimement de llurs místics habitatges, +i bufaren iradament per aquells entorns com per posar de relleu amb +llur ajut la desolació d'aquella escena. En aquella avinentesa, tan +ombrívola, tan paorosa, la meva ànima sospirava per l'auxili humà; +però, en lloc d'això, + +ma volguda amiga i ma consellera, +ma aconhortadora i ma dolça guia, +mon goig en la pena (i en la meva joia, +ma segona joia), vora meu venia. + +»Ella avançà com un d'aquests éssers resplendents pintats a les vies +solelloses de l'Edèn de la imaginació per les ànimes joves i +romàntiques: reina de bellesa, agençada només per la seva pròpia +bellesa transcendent. Tan blana era la seva passa, que no arribava a +fer cap so; i si no hagués estat pel màgic estremiment que produïa +el seu benigne contacte, hauria passat desapercebuda i mai +recercada, com altres belleses plenes de modèstia. Una estranya +tristesa reposava en sos trets, com a llàgrimes glaçades damunt +l'abillament del desembre, i ella assenyalava els elements que +lluitaven, per enfora, i em comandava de contemplar els dos éssers +que mostrava». + +Aquest pesombre ocupava unes deu pàgines de manuscrit, i acabava amb +un sermó tan destructor de tota esperança per als no-presbiterians, +que guanyà el primer premi. Aquesta composició fou judicada el més +bell esforç del vespre. El batlle del poblet, en remetre el premi a +l'autora, féu un discurs abrandat, en el qual digué que era de molt +la cosa «més eloqüent que mai hagués sentit, i que el mateix Daniel +Webster hauria pogut enorgullir-se'n». + +Cal advertir, tot passant, que el nombre de composicions a les quals +la paraula _bell_ era constantment afalagada, i l'experiència humana +al·ludida en qualitat de _pàgina de la vida_, passava de l'usual +tant per cent. + +En acabat, el mestre, endolcit gairebé fins al caire de la bondat, +retirà la seva cadira, girà l'esquena a l'auditori, i començà a +dibuixar un mapa d'Amèrica a la pissarra perquè hi fes exercici la +classe de Geografia. Però la seva mà vacil·lant va sortir-se'n +malauradament, i una sofocada rialleta brunzí en l'auditori. Ell +sabia per què, i es posà a esmenar-ho. Esborrà línies i les tornà a +fer; però no féu sinó tòrcer-les més que mai, i la rialleta es féu +més pronunciada. Fixà tota la seva atenció en la seva tasca, +aleshores, com si estigués determinat a no deixar-se abatre per +l'alegria. Sentí que tots els ulls es clavaven en ell: s'imaginà que +reeixia; i, amb tot, la rialleta continuà, i àdhuc creixia, +palesament. I no li mancava raó. Dalt de l'aula hi havia una golfa, +perforada amb un espiell damunt son cap. A través de l'espiell anà +baixant un gat, lligat, al volt de les anques, amb un cordill. El +gat tenia un parrac fermat damunt son cap i barres perquè no miolés. +Mentre davallava a pleret, s'encorbava cap amunt i garfia el +cordill, i es gronxava cap avall i garfia l'aire intangible. La +rialleta anà pujant i pujant de to: el gat es trobava a sis polsades +de la testa del mestre obsessionat. Tot baixant, una mica més avall, +arrabassà la seva perruca amb urpes desesperades, s'hi aferrà, i fou +estirat cap a la golfa, en un instant, amb el trofeu encara en son +poder! I còm irradià la llum, eixint de la testa calba del mestre! +Perquè el noi del pinta-rètols l'havia _daurada!_ + +Això interrompé la reunió. Els minyons estaven venjats. Les vacances +havien arribat. + + + + +NOTA.-Les preteses composicions citades més amunt. són tretes sense +alteració d'un volum titulat _Prosa i poesia_, per una «Dama +Occidental», però són fetes exactament i precisament segons el model +escola-de-noies, i, per tant, resulten molt més felices que no pas +simples imitacions. + + + + +CAPÍTOL XXIII + +Tom s'uní a la nova orde d'Infants de la Temperança, atret pel +caràcter ostentós de llurs insígnies. Prometé abstenir-se de fumar, +de mastegar tabac, i de tota profanitat, mentre en fos membre. +Aleshores descobrí una cosa nova, és a dir, que el prometre de no +fer una cosa és la més segura via que hi hagi al món perquè un hom +desitgi de fer-la. Tom es sentí ben d'hora torturat pel desig de +beure i de renegar. El desig esdevingué tan intens, que solament +l'esperança d'exhibir-se amb el seu cinyell vermell l'aturà de +retirar-se de l'orde. El quatre de juliol s'acostava, però aviat +deixà de recórrer-hi amb el pensament (deixà de pensar-hi abans que +hagués usat per quaranta vuit hores les seves cadenes), i fixà les +seves esperances en el vell jutge de pau Frazer, que es trobava +aparentment en son llit de mort i tindria uns grans funerals +públics, ja que fou tan enlairat funcionari. Per espai de tres dies +Tom es mostrà preocupat en gran manera de l'estat del jutge i àvid +de notícies seves. En certs moments ses esperances prosperaren: +prosperaren tant, que n'hi havia per arriscar-se a treure les +insígnies i practicar-se al mirall. Però el jutge tenia una manera +de fluctuar verament descoratjadora. A la fi es decidí per la +milloria, i després per la convalescència. Tom n'estava fastiguejat, +i experimentava la sensació de sofrir-ne perjudici. Remeté la seva +dimissió immediatament; i aquella nit el jutge sofrí una recaiguda i +finà. Tom resolgué que mai més no es tornaria a refiar d'un home +així. Els funerals foren bella cosa. Els Infants de la Temperança +maniobraren en un estil calculat per corsecar l'ex-membre d'enveja. + +Tom era altra vegada un noi lliure, tanmateix; i això era alguna +cosa. Podria beure i jurar, ara; però trobà, amb sorpresa seva, que +no en tenia ganes. El simple detall de poder-ho fer se'n dugué el +desig, i l'encant de la cosa. + +Tom s'estranyà, ben aviat, de veure que les seves cobejades vacances +començaven de pesar-li una mica feixugament. + +Intentà un diari, però no passà res per espai de tres dies: així és +que ho deixà córrer. + +La primera de totes les companyies de _minstrels_ (1) negres arribà +al poblet, i féu sensació. Tom i Joe Harper organitzaren una partida +de còmics, i foren feliços dos dies. + +Fins i tot el Gloriós Quatre fou, en cert sentit, una fallida, +perquè plogué de valent: no hi hagué, doncs, comitiva, i l'home més +gran del món (segons Tom suposava), el senyor Benton, un autèntic +senador dels Estats Units, resultà una aclaparadora decepció, perquè +no tenia vint-i-cinc peus d'altura, ni els mils. + +Vingué un circ. Els minyons jugaren a circ els tres dies següents, +en tendes fetes d'estores (essent l'entrada de tres agulles per als +minyons i dues per a les noies); i en acabat hom abandonà les +performances del circ. + +Vingueren un frenòleg i un hipnotizador; i se'n tornaren, i deixaren +el poblet més ensopit i més trist que mai. + +Hi hagué algunes forades de nois i noies; però eren tan escasses i +delitoses, que només aconseguien que els buids dolorosos d'entremig +dolguessin més. + +Becky Thatcher se n'havia anat a la seva casa de Constantinoble, a +romandre amb sos pares durant les vacances: així és que la vida no +mostrava per enlloc un caire brillant. + +El paorós secret de l'assassinat era una malaltia crònica. Era un +veritable càncer per la seva permanència i pel mal que feia. + +Després vingué el xarampió. + +Durant dues llargues setmanes Tom jagué presoner, mort al món i a +sos esdeveniments. Estava molt malalt: res no l'interessava. Quan +pogué, a la fi, llevar-se, i avençà dèbilment poble avall, una +trasmudança melangiosa s'havia produït en tota cosa i en tota +criatura. Hi havia hagut una _revifalla_ (2), i tothom s'havia +tornat religiós, no solament els adultes, sinó fins i tot els +minyons, i les noies. Tom donà una volta esperant, contra tota +esperança, de trobar una benaurada cara pecadora; però a tot arreu +l'amargava la decepció. Trobà Joe Harper estudiant un Nou Testament, +i retirà tristament la faç d'aquest espectacle mortificador. Cercà +Ben Rogers, i el trobà visitant els pobres amb una canastrella amb +fascicles de propaganda. Percaçà Jim Hollis, el qual cridà la seva +atenció envers la benedicció preadíssima de son darrer xarampió, que +era un advertiment. Cada noi que topava afegia un nou pes a la seva +depressió. I quan, desesperat, corregué finalment a refugiar-se en +el sí de Huckleberry Finn, i hi fou rebut amb una cita de les +Escriptures, es ficà a casa i al llit, dant-se compte que només ell +en tota la ciutat estava perdut per a sempre, per a sempre més. + +I aquella nit hi hagué una tempesta terrorífica, amb xàfec, paorós +enrenou de trons i enlluernadores vetes de llampecs. Cobrí son cap +amb els llençols i esperà amb una horrible espectació el seu destí, +perquè no tenia l'ombra d'un dubte que tot aquell daltabaix anava +per a ell. Cregué que havia carregat la clemència dels poders +celestials amb un feix que ultrapassava el seu marge de tolerància, +i que aquelles n'eren les resultes. Li hauria semblat un excés de +pompa i de municions de matar una xinxa amb una bateria de canons; +però no trobava res d'incongruent en esmerçar una tamborinada com +aquella per sacsejar l'herba sota un insecte com ell. + +Al cap de poc la tempesta s'exhaurí, i finà sense haver complert el +seu objecte. El primer impuls del minyó fou de mostrar-se agraït i +reformar-se. El seu segon impuls fou d'esperar; perquè potser no hi +hauria més tempestes. + +Al dia següent els metges tornaren. Tom havia recaigut. Les tres +setmanes que aquesta vegada passà de cara al cel, li semblaren un +segle. Quan, al capdavall, pogué eixir, amb prou feines agraïa +l'haver-se salvat, tot recordant quant soliu restava, mancat de +companyons i abandonat. Baixà tot distret el carrer, i trobà Jim +Hollis fent de jutge en un jovenívol tribunal que sentenciava a un +gat, per assassí, en presència de la seva víctima, un ocell. Trobà +Joe Harper i Huck Finn que pujaven per un carreró tot menjant-se un +meló robat. Pobres minyons! Ells, igual que Tom, havien sofert una +recaiguda! + + + + +(1) Músics i còmics, populars als Estats Units, que estrafan +melodies, facècies i figures de negres, generalment pintats de +negre. + +(2) Espècie de missions. + + + + +CAPÍTOL XXIV + +A la fi, l'ensopida atmòsfera fou remoguda, i ben vigorosament. La +causa per assassinat comparegué al tribunal. + +Tot seguit esdevingué el tema de totes les converses del poblet. Tom +no pogué alliberar-se'n. Cada referència a l'assassinat li +esgarrifava el cor, perquè la seva consciéncia contorbada i les +seves temences gairebé el persuadien que aquelles observacions eren +dites al seu devora com a provatures. No sabia còm era que ell +hagués pogut infondre sospites de saber cap cosa de l'assassinat, +però tanmateix no podia romandre tranquil en mig d'aquell parloteig. +Sentia calfreds contínuament. S'endugué Huck a una banda solitària +per tenir-li una conversa. Li seria d'algun alleujament el descloure +la boca una estoneta, el partir-se la càrrega de l'infortuni amb un +altre malaurat. A més, necessitava assegurar-se que Huck havia romàs +discret: + +-Huck: n'heu parlat a ningú, d'allò? + +-De què? + +-Ja ho sabeu, de què. + +-Oh! Natural que no. + +-Ni una paraula? + +-Ni una paraula tota sola: així Déu me valgui. Per què ho demaneu? + +-Oh! En tenia por. + +-Ves, Tom Sawyer: poc viuríem dos dies si la cosa fos esbrinada. +Massa ho sabeu això. + +Tom es sentí més reconfortat. Després d'una pausa: + +-Huck, ningú podria fer-vos parlar: oi que no? + +-Fer-me parlar? Ves, si em passés pel cap que aquell dimoni de +mestís m'ofegués, aleshores podríeu fer-me parlar. No hi ha altra +manera. + +-Bé, tot marxa, doncs. Em penso que no hi ha perill, mentre no ens +llevem el cadenat de la boca. Però, jurem-ho altra vegada, +tanmateix. És més segur. + +-Ja hi firmo. + +Així, doncs, juraren de bell nou, amb paoroses solemnitats. + +-De què garlen, Huck? He sentit que en deien qui-sap-les coses. + +-Garlar? Bé, tot és Muff Potter per aquí i Muff Potter per allí. Em +fa suar, sense repòs: així és que de vegades he d'amagar-me. + +-És la mateixa història dels que em volten. Em penso que està +perdut. No us fa pena per ell, de vegades? + +-Gairebé sempre, gairebé sempre. És un home tot mesquinot, però que +mai ha fet res per fer mal a ningú. No el veureu sinó pescar una +mica per haver diners i embriagar-se, i fa el tabalot en gran +manera; però, Senyor, això tots ho fem: si més no, la major part, +àdhuc predicadors i gent per l'estil. Però té coses de bona jeia: +una vegada em donà mig peix, quan no en tenia prou per a dos; i una +pila de vegades em va fer costat quan les coses m'anaven de mal +borràs. + +-Oh! I a mi va adobar-me estels, Huck, i va posar-me hams a la +canya. M'agradaria que l'en poguéssim treure, d'allí. + +-Ui! Poc en trauríem, Tom! I a més, no li fora cap bé: +l'engarjolarien altra vegada. + +-Sí, és clar, que ho farien. Però m'enquimera de sentir-los quan el +malmenen com si fos un mal esperit, no havent fet res: vet aquí. + +-A mí també, Tom, mala negada! Els sento dir que és el facinerós que +té més posat de sanguinari en tota la contrada, i que s'estranyen +que no l'haguessin penjat abans. + +-Sí, així parlen de dia i de nit. Jo els he sentit dir que si el +deixessin anar el linxarien. + +-I ho farien, talment. + +Els minyons conversaren bella estona, però això els donà poc +reconfort. En venir l'hora baixa es trobaren rondant pel veïnatge de +la presoneta isolada, potser amb una indefinida esperança que +s'esdevindria quelcom que remogués llurs dificultats. Però res no +esdevingué: semblava que no hi hagués àngels ni fades que +s'interessessin per aquell captiu sense ventura. + +Els minyons feren allò que havien fet ben sovint altres vegades: +anaren a la reixa de la cel·la, i donaren a Potter tabac i _mistos_. +Estava a la planta baixa i no hi havia guardes. + +La seva gratitud per llurs presents, cada vegada els havia punyit la +consciència: aquesta vegada els punyí més endins que mai. Es +sentiren covards i traïdors fins al darrer grau quan Potter digué: + +-Heu estat força, força bons amb mí, vailets: força més que ningú +més del poble. I no me n'oblido, no. Tot sovint em dic a mi mateix, +dic: -«Jo solia adobar tots els estels i les coses dels minyons, i +mostrar-los on eren les bones bandes de pescar, i els era tan amic +com podia, i ara tots han oblidat el vell Muff en el seu trencacoll; +però Tom no, i Huck no: ells no l'han oblidat- dic, -i jo no els +oblido a ells!» Bé, minyons: he fet una mala, mala cosa. Estava pet +i amb el cervell trasbalsat, aleshores: aquesta és la única manera +que jo tinc de capir-ho; i ara el meu cos haurà de brandar per +aquesta cosa, i és just. Just; i és la millor cosa que pot passar, +també, em penso; o ho espero, tanmateix. Bé, no en parlem, no us +embriagueu mai, i així no vindreu mai per aquests topants. Poseu-vos +una mica més cap a ponent. Així, això és: és un reconfort de primera +el veure cares amigues quan un hom ha anat a raure en aquesta femta +de trencacolls; i no en vénen d'altres sinó les vostres. Bones cares +amigues, bones cares amigues! Enfileu-vos l'un damunt l'altre, i +deixeume-les tocar. Així, deu-me la mà: les vostres mans passaran +entremig de les barres, però les meves són massa grosses. Mans +petites i febles... però han ajudat qui-sap-lo a Muff Potter, i +l'ajudarien més si poguessin. + +Tom féu via cap a casa tot desolat, i els seus somnis d'aquella nit +xarbotaren d'horrors. L'endemà i l'endemà passat rondà vora el +Tribunal, mogut per un impuls gairebé irresistible a entrar-hi, però +forçant-se per romandre a fora. A Huck li passava el mateix cas. +S'evitaven estudiadament l'un a l'altre. Tots dos vagarejaven a +distància, de tant en tant; però la mateixa sinistra fascinació els +feia tornar al cap de poca estona. Tom pegava llambregades quan els +badocs eixien calmosament de la cambra del Tribunal; però +invariablement sentía noves aflictives: les xarxes s'estrenyien, més +i més implacables, al volt del pobre Potter. A la fi del segon dia, +el parloteig del poble comentava com romania el testimoni de Joe +l'Indi ferm i inexpugnable, i no hi havia el menor dubte sobre quín +fora el veredicte del Jurat. + +Tom romangué a fora fins a una hora ben tardana, i se n'anà al llit +atravessant la finestra. Son estat era d'una paorosa exaltació. +Passaren hores abans que acluqués els ulls. Tot el poble s'acorruà +cap a la cambra del Tribunal al matí següent, perquè aquell havia +d'ésser el gran dia. Ambdós sexes estaven gairebé igualment +representats en l'auditori atapeït. Després d'una llarga espera, el +Jurat entrà d'un rengle. Poc temps després, Potter, pàl·lid i +esmaperdut, temorenc i desemparat, fou introduït, fermat amb +cadenes, i l'assegueren allà on tots els esguards tafaners poguessin +veure'l. Situació no menys assenyalada era la de Joe l'Indi, estòlid +com sempre. Hi hagué una altra pausa, i després el jutge arribà, i +el xerif proclamà l'obertura del Tribunal. Seguiren els murmuris de +costum entre els curials, i l'arreplegament de papers. Aquests +detalls, i les dilacions que els acompanyaven, elaboraven una +atmòsfera preparatòria tan impressionant com fascinadora. + +En acabat, hom cridà un testimoni, el qual declarà que havia trobat +Muff Potter rentant-se en el rierol, a primera hora, el dia que +l'assassinat fou descobert, i que immediatament es féu escàpol. +Després d'algunes preguntes, el curial de l'acusació digué: + +-Adreceu-vos al testimoni. + +El presoner aixecà sos ulls per un moment, però tornà a acalar-los +quan son curial digué: + +-No tinc preguntes a fer. + +El següent testimoni establí la troballa del ganivet vora el +cadàver. El curial de l'acusació digué: + +-Adreceu-vos al testimoni. + +-No tinc preguntes a fer- replicà l'advocat de Potter. + +Un tercer testimoni jurà que havia vist tot sovint el ganivet en +possessió de Potter. + +-Adreceu-vos al testimoni. + +El curial de Potter declinà d'interrogar-lo. + +Les cares de l'auditori començaren de traslluir el tedi. Volia el +curial tirar per la borda la vida de son client, sense cap esforç? + +Cada detall de les perjudicadores circumstàncies esdevingudes al +cementiri, en aquell matí que tots els presents recordaven tan bé, +fou declarat per testimonis fefaents; però cap d'ells no fou +contraexaminat pel curial de Potter. La perplexitat i descontent de +l'auditori es manifestà en murmuris i determinà un reny del +Tribunal. El curial de l'acusació digué aleshores: + +-Mitjançant el jurament d'uns ciutadans, la simple paraula dels +quals està damunt tota sospita, hem anat nuant aquest crim paorós, +sense deixar possibilitat de dubte quant al dissortat presoner que +hi ha a la barra. Ens dem per satisfets. + +Al pobre Potter se li escapà un gemec, i es posà la cara entre les +mans, i gronxà son cos blanament d'ací d'allí, mentre regnava un +penós silenci dins la cambra. Molts d'homes es sentiren commoguts, i +la compassió de moltes dones es palesà en llàgrimes. El curial de la +defensa s'aixecà i digué: + +-Vostre Honor: En les nostres observacions fetes a l'inici d'aquesta +causa, prefiguràrem el nostre propòsit de demostrar que el nostre +client realitzà aquesta feta paorosa trobant-se sota la influència +d'un orb, irresponsable deliri produït per la beguda. Hem canviat de +parer; la nostra defensa serà una altra. + +I, adreçant-se al dependent: -Féu venir Tomàs Sawyer. + +Un pasme intrigat es desvetllà en tota cara de l'auditori, sense +exceptuar la de Potter. Totes les mirades es clavaren amb +meravellada atenció en Tom quan ell s'aixecà i prengué son lloc a la +plataforma. El minyó semblava prou esverat, perquè tenia qui-sap-la +por. El jurament fou administrat. + +-Tomàs Sawyer: on éreu, el 17 de juny, als volts de la mitja nit? + +Tom donà una llambregada a la cara ferrenya de Joe l'Indi, i no +pogué moure la llengua. Semblava que l'auditori es contingués l'alè, +però les paraules refusaven de venir. Al cap d'una breu estona, +tanmateix, el minyó recobrà una mica de la seva força, i aconseguí +de posar-ne abastament en la seva veu perquè una part de l'auditori +sentís: + +-Al cementiri! + +-En veu una mica més alta, si us plau. No tingueu por. Ereu... + +-Al cementiri. + +Un somriure de menyspreu passà ràpidament per la cara de Joe l'Indi. + +-Ereu gens a la vora de la tomba de Horse Williams? + +-Sí, senyor. + +-Parleu una mica més alt. A quína distància n'éreu? + +-Tan a la vora com n'estic de vós. + +-Estàveu amagat o no? + +-Estava amagat. + +-On? + +-Darrera els oms que hi ha al caire de la tomba. + +Joe l'Indi féu un moviment gairebé imperceptible. + +-Hi havia algú, amb vós? + +-Sí, senyor. Vaig anar-hi amb... + +-Espereu, espereu un moment. No importa que digueu el nom del vostre +company. Ja el farem comparèixer a l'hora que pertoqui. Portàveu +alguna cosa? + +Tom vacil·lava i semblava tot confós. + +-Parleu, fill meu: deixeu de banda tota desconfiança. La veritat +sempre és respectable. Què portàveu? + +-Només que un... un... gat mort. + +Hi hagué una onada d'alegria, que el Tribunal reprimí. + +-Mostrarem l'esquelet d'aquell gat. Ara, fill meu, digueu-nos tot el +que esdevingué: digueu-ho a la vostra manera, digueu-ho ben bé tot, +i no tingueu por. + +Tom començà, vacil·lant a la primeria; però, a mesura que el tema +l'anava encalentint, ses paraules brollaven amb creixent facilitat. +Als pocs moments va aturar-se tot renou, fora de la seva veu. Tothom +el mirava de fit a fit; l'auditori, bocabadat i amb l'alè contingut, +estava suspès de les seves paraules, oblidant-se del temps que +passava, arrabassat per la tètrica fascinació de la història. La +tensió imposada a l'emoció continguda arribà a son apogeu quan el +minyó digue: -I, mentre el doctor brandava la post i Muff Potter +queia, Joe l'Indi saltà amb el ganivet i... + +Crac! Ràpid com el llamp, el mestís saltà des de una finestra, +havent-se fet pas entre els que li estaven en front, i desaparegué! + + + + +CAPÍTOL XXV + +Tom fou altra vegada un heroi resplendent, l'amanyagat dels vells, +l'enveja dels joves. Son nom arribà fins i tot a ésser estampat per +a sempre més, perquè el periòdic del poble el glorificà. Hi hagué +qui va creure que arribaria fins i tot a president, si s'escapava de +la forca. + +Com sol passar, la gent voluble i sense seny va perdre els estreps a +favor de Muff Potter, i li féu tantes de festes com abans li havia +fet ultratges. Però aquesta mena de conducta fa honor al món: així, +doncs, no està bé de posar-hi titlles. + +Els dies de Tom eren plens de gaubança i d'esclat, però les seves +nits eren tongades d'horror. Joe l'Indi li infestava tots els +somnis, i sempre amb la sentència de mort als ulls. Amb prou feines +cap temptació podia convèncer el minyó d'eixir al ras després que la +nit havia caigut. El pobre Huck es trobava en el mateix estat de +misèria i terror, perquè Tom havia contat tota la història al curial +la nit abans del gran dia de la causa, i Huck tenia una por cruel +que la seva participació en el negoci pogués traspuar encara, +baldament la fugida de Joe l'Indi li hagués estalviat el neguit de +declarar davant el Tribunal. El pobre minyó havia assolit que el +curial li prometés de servar el secret; però què en trauria? Ja que +la turmentada consciència de Tom havia pogut menar-lo a la casa del +curial, de nit, i arrencar una temuda història de llavis segellats +amb el jurament més llòbrec i formidable, la confiança de Huck en la +raça humana estava arran d'esvair-se. De dia, la gratitud de Muff +Potter feia a Tom content d'haver parlat; però de nit desitjava de +no haver desclòs els llavis. Unes vegades Tom temia que Joe l'Indi +no fos mai capturat; les altres temia que en fos. Estava segur que +mai no tornaria a alenar a plaer fins que aquell home fos mort i ell +n'hagués vist el cadàver. + +Hom havia ofert recompenses, hom havia explorat la contrada; però +Joe l'Indi era introbable. Una de aquelles meravelles omniscients i +espaordidores, un detectiu, vingué de Sant Lluís, sotjà pels +voltants, mogué el cap, prengué el posat de savi, i aconseguí +aquella mena d'èxit astorador que els membres d'aquest ofici +generalment aconsegueixen. És a dir, _va trobar una pista_. Però és +impossible de penjar _una pista_ per assassinat: així és que, +després que aquest detectiu hagué fet el seu fet i tornat a casa, +Tom va sentir-se tan mal segur com estava abans. + +Els dies cançoners anaven passant, i cada un deixava al seu darrera +el pes de l'aprehensió una mica alleujat. + + + + +CAPÍTOL XXVI + +Hi ha una època, en tota vida de minyó ben construïda, en la qual li +ve un desig rabiós d'anar a qualsevol indret i desenterrar un tresor +amagat. A Tom li vingué el desig, un dia, de cop i volta. Sortí a la +recerca de Joe Harper, però no reeixí. Després anà al darrera de Ben +Rogers: havia anat a pescar. Tot seguit va topar amb Huck Finn el +Mà-roja. Huck seria escaient. Tom se l'endugué a un indret reservat, +i entaulà la matèria confidencialment. Huck hi vingué de grat. Huck +hi venia sempre de grat, a dar un cop de mà a qualsevol empresa que +oferís entreteniment i no requerís capital, perquè tenia una +enutjosa sobreabundància d'aquella mena de temps que _no_ és or. + +-On cavarem?- digué Huck. + +-Oh! Gairebé onsevulla. + +-Còm s'entén? Hi ha coses amagades per tot arreu? + +-No, és clar que no. N'hi ha en indrets especialíssims, Huck: de +vegades a les illes; de vegades en caixes podrides sota un cap de +branca d'un vell arbre mort, allà on l'ombra cau a la mitja nit; +però principalment sota terra, a les cases on surt por. + +-Quí ho amaga? + +-Ves, lladres: és clar. Quí us pensàveu? Superintendents d'escola +dominical? + +-No ho sé. Si el tresor fos meu, jo no l'amagaria: vinga despendre'l +i divertir-me. + +-Jo també; però els lladres ho fan així: sempre l'amaguen i el +deixen en aquell indret. + +-I, després, que hi tornen? + +-No: s'ho pensen, que hi tornaran; però generalment obliden les +marques, o bé moren. Sigui com sigui, el tresor resta allí una pila +de temps, i es rovella, i a la fi algú troba un paper vell i +esgrogueït que explica còm cal trobar les marques: un paper que per +desxifrar-lo s'hi passa gairebé una setmana, perquè gairebé tot són +senyals i jeroglífics. + +-Jero... què? + +-Jeroglífics: imatges i coses, sabeu?, que sembla que no vulguin dir +res. + +-Que n'heu arreplegat algun, d'aquests papers, Tom? + +-No. + +-Bé, doncs còm trobareu les marques? + +-Poc en necessito: sempre l'enterren sota una casa on surt por, o bé +una illa, o bé sota un arbre mort que té una branca allargassada. +Bé, farem provatures a l'illa de Jackson, i podrem tornar-hi algun +camí; i després hi ha la casa vella on surt por, amunt del rierol de +Still-House, i hi ha una pila d'arbres amb branques mortes: una mala +fi! + +-I tots en tenen, a sota? + +-I ara! No! + +-Doncs còm sabreu quín és el que hem d'escorcollar? + +-Anirem escorcollant-los tots. + +-O Tom! Ens pendrà tot l'istiu! + +-Bé, i què hi fa? Suposeu-vos que trobem un pot de llauna amb cent +dòlars a dins, tots rovellats i eixerits, o bé una caixa podrida +tota plena de diamants: què us sembla? + +A Huck li resplendiren els ulls. + +-Això és de primera, i no demano altra cosa. Deu-me només els cent +dòlars, i deixo de banda els diamants. + +-Molt bé ; però em jugaria qualsevol cosa que no els deixareu +córrer, els diamants. Algun d'ells, tot sol, val una vintena de +dòlars. Amb prou feines n'hi ha cap que no valgui sis malles o bé un +dòlar. + +-Còm! De bo de bo? + +-Ja ho crec! Qualsevol us ho dirà. Huck, de segur que mai n'heu +vist. + +-No pas que jo recordi. + +-Oh! Els reis en tenen a carretades. + +-Bé, jo no en conec, de reis, Tom. + +-Ja m'ho penso; però, si us calgués anar a Europa, en veuríeu més +que no en caben en un rai, saltant d'ací d'allà. + +-Que salten? + +-Saltar? Romansos! No! + +-Bé, doncs, per què ho dieu, que saltaven? + +-Manoi! Només volia dir que els veuríeu: no pas saltant, és clar! +Per què havien de voler saltar? Però volia dir que els podríeu +veure... escampats per totes bandes, sabeu?, d'una manera general: +com feia aquell vell geperut de Ricard. + +-Ricard? Còm més se diu? + +-No es deia de cap més manera. Els reis no tenen més que un motiu. + +-Sí? + +-Tanmateix. + +-Bé, si els plau, Tom, en bona hora sigui; però jo no vull ser-ne, +de rei, i tenir només que un motiu, com un negre. Però digueu: on +cavareu, de primer? + +-Bé, no ho sé. Què us sembla, de sorollar aquell arbre de la branca +morta que hi ha al turó, a l'altra banda, del rierol de Spill House? + +-Fet. + +Així, doncs, prengueren un magall atrotinat i una pala, i eixiren +cap a fer un viatge de tres milles. Arribaren encesos i panteixant, +i s'ajagueren a l'ombra d'un om veí a reposar i a fumar. + +-Em plau, això- digué Tom. + +-A mí també. + +-Escolteu, Huck: si trobéssim un tresor aquí, què en faríeu, de la +vostra part? + +-Ves, vinga pastells i un vas de soda cada dia, i aniria a cada circ +que vingués. Faig juguesca que tindria una vida regalada. + +-Bé, no faríeu cap estalvi? + +-Estalvi? Per què? + +-Ves, per tenir alguna cosa per anar tirant. + +-Oh! No em fóra de cap servei: mon pare tornaria al poble, qualsevol +dia, i li clavaria la grapa si jo no cuitava; i us dic que en faria +neteja ben de pressa. I vós, què en farieu, de la vostra, Tom? + +-Em compraria un timbal nou, i una espasa ben feridora, i una +corbata roja, i un gos cadell ben valent, i em casaria. + +-Us casaríeu? + +-Això. + +-Tom! Vós... Vaja, que no teniu el seny complet. + +-Espereu: ja veureu. + +-Bé, és la més gran beneiteria que poguéssiu fer. Mireu, mon pare i +ma mare! Vinga barallar-se! Ves, tot el dia s'estaven barallant. +Me'n recordo d'allò més bé. + +-Això no vol dir res. La noia que jo em casaré no es barallarà amb +mí. + +-Tom, em penso que totes són _iguales_. Totes són bones per +pentinar-lo, a un hom. Val més que us hi penseu una mica. Còm se +diu, la mossa? + +-No és una mossa: és una nena. + +-Tant se val, em penso. Alguns diuen mossa, altres diuen nena: +tothom té raó, ben segur. Sigui com sigui, còm se diu, Tom? + +-Us ho diré una altra vegada: no pas ara. + +-Molt bé: amb això en tinc prou. Però, si us caseu, jo estaré més +sol i vern que mai. + +-No, no n'estareu: vindreu a viure amb mi. Ara deixem-ho córrer +això, i comencem de cavar. + +Treballaren i suaren per espai de mitja hora: fou endebades. +Maldaren una altra mitja hora: endebades també. Huck va dir: + +-I sempre ho enterren tan endins? + +-De vegades: no sempre. Generalment no. Em penso que no hem trobat +la banda justa. + +Així, doncs, escolliren un nou indret i tornaren a començar. El +treball s'arrossegà una mica, però tanmateix avançava. Enfonzaren en +silenci les eines una estona. A fa fi Huck es decantà damunt la seva +pala, fregà amb la mànega el rosari de gotes del seu front, i digué: + +-On cavareu, després, quan haguem acabat aquí? + +-Em penso que tal vegada sorollarem l'arbre vell de més enllà, a +Cardiff Hill, darrera la casa de la viuda. + +-Em sembla que aquell serà bo. Però no ens en traurà, la viuda, Tom? +És a les seves terres. + +-Ella, treure'ns! No estaria malament; que ho provés una vegada a la +vida! Aquests tresors amagats pertanyen a qui els troba. Tant se val +de qui sigui, la terra. + +Això era satisfactori. La feina continuà. Al cap de una estoneta +Huck digué: + +-Malvinatge! Altra vegada devem estar en mala banda. Què us en +sembla? + +-És ben estrany, Huck. No ho entenc. De vegades les bruixes s'hi +fiquen. Arribo a pensar que això és el que ens embolica, ara. + +-Cançons! Les bruixes no tenen poder, de dia. + +-Sí, és veritat. No se m'havia acudit, això. Oh! Ja sé què ho fa! +Som un parell de ximples del diastre! Cal esbrinar on cau l'ombra de +la branca a la mitja nit, i allà és on s'ha de cavar! + +-Aleshores, mala negada! hem perdut rucament tot aquest treball per +no-res! Ara, malvinatge! no tenim més remei que tornar de nit. És un +camí d'allò més llarg. Podreu eixir? + +-Ja ho crec, que sí! I ho hem de fer aquesta nit, tanmateix; perquè, +si algú veu aquests forats, coneixerà tot seguit per què són, i ho +vindrà a cercar. + +-Bé, ja donaré un tomb, aquesta nit, i miolaré. + +-Molt bé. Amaguem les eines sota les mates. + +Els minyons foren allí aquella nit, prop de l'hora assenyalada. +Segueren en l'ombra, esperant. Es trobaven en un indret soliu i en +una hora feta solemne per les velles tradicions. Els esperits +zumzejaven en les fulles murmuradores; les fantasmes sotjaven en les +llòbregues reconades; el pregon udol d'un ca venia surant, de la +distància; una òliba responia amb la seva nota sepulcral. Els +minyons, corpresos d'aquestes solemnitats, no parlaven gaire. Al cap +de poc judicaren que ja havien sonat les dotze: marcaren on queia +l'ombra i començaren de cavar. Llurs esperances començaven de +deixondir-se. Llur interès es féu més intens, i llur treball va +créixer al seu compàs. El forat s'enfondia, s'enfondia; però, cada +vegada que llurs cors saltaven en oir que el magall topava amb +quelcom, no feien sinó sofrir una nova decepció. Només era que una +pedra o un tros de fusta. A la fi Tom digué: + +-És inútil, Huck: l'hem errada altre cop. + +-Bé, però és que no podem errar-la: hem marcat l'ombra amb un +senyal. + +-Ja ho sé; però és que hi ha una altra cosa. + +-Quína és? + +-Que no férem sinó calcular-lo, el temps: segurament era massa tard +o massa d'hora. + +Huck deixà caure la pala. + +-Vet-ho aquí- digué: -aquest és el mal de cap! Hem de deixar-ho +córrer, això d'aquí: mai no sabrem l'hora exacta. I, a més a més, +aquesta mena de cosa fa massa basarda: haver d'estar-se aquí, en +aquesta hora de la nit, amb bruixes i fantasmes voleiant pels +contorns d'aquesta manera! Jo diria que hi ha alguna cosa al darrera +meu d'ençà que hem començat, i tinc por de girar-me, perquè potser +n'hi ha d'altres al davant que no esperen sinó una avinentesa. +D'ençà que só aquí que miro d'escórrer-me tan llatí com puc. + +-Bé, a mi em passa tres sous del mateix, Huck. Gairebé sempre +enterren un mort quan colguen un tresor sota un arbre; i ell el +vigila. + +-Déu me val! + +-Sí, que ho fan. Sempre ho he sentit a dir. + +-Tom, no em plau de fer gaire plagasitats, allà on hi ha gent morta. +Un hom per força ha de passar-hi trifulgues: en bona refè! + +-Tampoc a mi em plau, de remenar-los gaire. Suposeu-vos que aquest +aixequés la closca i digués alguna cosa! + +-No ho digueu, Tom! Això esgarrifa! + +-Oi! Huck, no tinc un bri de tranquil·litat. + +-Escolteu, Tom: deixem estar aquest indret, i mirem de reeixir en +qualsevol altre. + +-Molt bé: em sembla que val més. + +-Quín serà? + +Tom pensà una mica, i després digué: + +-La casa on surt por. Vet-ho aquí. + +-Mala nina! No m'agraden, Tom, les cases on surt por. Ves, són unes +bandes soliues, de més mal tirat que no pas la gent morta. La gent +morta podria enraonar, potser; però no vénen lliscant-vos al +voltant, dins una mortalla, quan no us en adoneu, i sotjant damunt +l'espatlla tot d'un plegat, i esmolant les dents com ho fa una +fantasma. No podria comportar-la una cosa així, Tom: ningú s'hi +veuria amb cor. + +-Sí, Huck; però les fantasmes no volten si no és de nit: no ens +destorbaran pas de cavar, mentre sigui de dia. + +-Bé, és veritat; però massa sabeu que la gent no s'acosta a la casa +on surt por, de dia ni de nit. + +-Oi: això és, sobretot, perquè no els plau d'anar on un home ha +estat assassinat, ça com lla. Però mai ningú ha vist res d'especial, +en aquesta casa, si no és de nit; i total algun llumenet blau +passant per les finestres, i no pas fantasmes com cal. + +-Bé,allí on veieu un d'aquests llumenets blaus que voleia, Tom, us +podeu jugar qualsevol cosa que hi ha una fantasma d'allò més a prop. +És cosa de raó; perquè ja sabeu que ningú no se'n val, fora de les +fantasmes. + +-Sí, és així; però tanmateix no volten pas de dia: així és que no +tindria cap ni centener, que ens espantéssim. + +-Molt bé: sorollarem la casa on surt por, si vós ho dieu: però em +sembla que és arriscar-se. + +Mentrestant havien començat a davallar pel turó. Allà, en mig de la +vall que era sota d'ells, il·luminada per la lluna, estava la casa +on surt por, totalment isolada, amb el clos desaparegut feia +qui-sap-lo temps, amb rengles d'herbes que sufocaven el seu llindar, +la xemeneia esfondrada, els marcs de les finestres buits, un recó de +la teulada foradat. Els minyons la contemplaren una estona, amb +mitja esperança de veure un llumenet blau voleiant darrera una +finestra. Després, parlant en veu baixa, com esqueia al temps i a +les circumstàncies, s'allunyaren d'allò més cap a la dreta, per +donar a la casa on surtia por un ample esbarjo, i prengueren el camí +de casa a través dels boscos que agençaven al darrera de Cardiff +Hill. + + + + +CAPÍTOL XXVII + +L'endemà, pels volts de migdia, els minyons arribaren a l'arbre +mort, i anaven a cercar llurs eines. Tom es migrava per anar a la +casa on sortia por; i Huck també bastant, però de cop i volta digué: + +-Escolteu, Tom: sabeu quín dia és? + +Tom reconegué mentalment els dies de la setmana, i després alçà +cuitosament els ulls, amb una mirada espaordida. + +-Manoi! No hi havia pensat, Huck! + +-Bé, jo tampoc; però de sobte se m'ha acudit que era divendres. + +-Diastre! Mai no es té prou esment, Huck. Hauríem pogut ficar-nos en +un trencacoll paorós, sorollant aquesta casa en divendres. + +-_Pogut_!... Digueu que _ens hi hauríem ficat_. Hi ha alguns dies +sortosos, potser; però el divendres no n'és pas. + +-Fins els més ximples ho saben. No em penso que vós fóssiu el primer +que ho esbrinés, Huck. + +-Bé, mai no he dit que ho fos, em sembla. I encara hi ha més cosa, +que això del divendres. He tingut un mal somni de la reira, aquesta +nit passada: he somniat rates. + +-Sí? Senyal segur de trontoll. Que es barallaven? + +-No. + +-Bé, això és una bona cosa, Huck. Quan no es barallen, només és +senyal que el trontoll roda a la vora: sabeu? No podem fer altra +cosa que l'ull viu i no deixar-nos arreplegar. Bé, deixem aquest +ram, per avui, i juguem. Sabeu jugar a Robin Hood, Huck? + +-No. Quí és Robin Hood? + +-Ves, va ésser un dels homes més grans que mai hi hagi hagut a +Anglaterra, i el millor. Era un lladre. + +-Renoi! Em plauria de ser-ne. A quí robava? + +-Només que a xerifs i bisbes, i gent rica i reis, i aviram així. +Però mai no atropellava els pobres. Els estimava. Sempre es partia +les coses amb ells: tant tu, tant jo. + +-Bé, devia ésser una bella persona. + +-Ja us jugo qualsevol cosa que sí, Huck. Oh! Era l'home més noble +que mai s'hagi conegut. D'homes així no n'hi ha, avui en dia: jo ho +sé bé prou. Podia apallissar qualsevol home d'Anglaterra amb una mà +fermada al seu darrera, i podia agafar el seu arc de teix i encertar +una peça de deu cèntims cada vegada, a una milla i mitja. + +-Què és, un arc de _teix?_ + +-No ho sé. És una mena d'arc, naturalment. I, si encertava la moneda +només que de caire, es tirava a terra, i cridava i renegava. Però +juguem a Robin Hood: és un joc enfaristolat. + +-Fet. + +Així, doncs, jugaren a Robin Hood tota la tarda, dant ara i adés una +ullada cobejosa a la casa on sortia por, i deixant anar alguna dita +sobre les esperances i possibilitats del dia següent en aquell +indret. + +Quan el sol començava d'enfonsar-se a ponent, emprengueren llur camí +cap a casa, a través de les llargues ombres dels arbres, i aviat +desaparegueren de l'esguard sota els boscos de Cardiff Hill. + +El dissabte, poc després de migdia, els minyons eren a l'arbre mort, +altra vegada. Fumaren i parlotejaren a l'ombra, i després cavaren +una mica en llur darrer forat, no pas amb gran esperança, sinó +solament perquè Tom digué que hi havia molts de casos que la gent +havia deixat córrer un tresor després de haver foradat fins a una +distància de sis polzades de on era, i després havia vingut algú +altre i l'havia descobert d'una palada, només. + +La cosa no va reeixir, tanmateix, aquesta vegada. Així és que els +nois es posaren les eines a l'espatlla i se n'anaren, comprenent que +no havien pas beneitejat amb la fortuna, sinó que havien complert +tots els reglaments del negoci de descolgar tresors. + +Quan arribaren a la casa on sortia por, hi havia quelcom de tan +sobrenatural i ferest en el silenci de mort que regnava sota el sol +estavellador, i quelcom de tan depriment en la solitud i desolació +de l'indret, que tingueren temença, per un moment, d'arriscar-s'hi. +Lliscaren cap a la porta i donaren un tremolós cop d'ull. Veieren +una cambra amb herbotes, sense paviment, escrostonada; una llar +desfeta, finestres buides, una escala ruïnosa; i per ací, per allà i +per tot arreu penjaven parracs d'abandonades teranyines. Aviat +entraren blanament, amb els polsos accelerats, enraonant en +murmuris, parades les orelles per a atrapar la fressa més lleu, i +amb els muscles tensos i endegats per a la retirada immediata. + +Al cap de poca estona la familiaritat modificà llur temença, i +aquesta cedí el lloc a un examen crític i ple d'interès: sobretot +admiraven llur coratge, i se n'estranyaven també. Després volgueren +dar una mirada escales amunt. Això equivalia, si fa no fa, a tallar +la retirada; però l'un provocava l'altre, i, naturalment, el +resultat només pogué ésser un: tiraren les eines a un recó i +muntaren. A dalt hi havia els mateixos senyals de decadència. En un +cantó trobaren una cambreta que prometia misteri; però la promesa va +ésser un frau: no hi havia res a dins. Llur coratge era ja ben refet +i ben tangible. Estaven a punt de davallar i posar-se a la tasca, +quan: + +-_Sst!_- digué Tom. + +-Què passa?- murmurà Huck esblaimant-se de por. + +-_Sst!_ Calleu! No heu sentit? + +-Sí! Oh! llamp! Apretem a córrer! + +-Quietud! No us bellugueu! Vénen de dret cap al portal. + +Els minyons s'estengueren damunt el paviment, amb els ulls ficats en +l'espiell de l'embigat, i esperaren amb una anguniosíssima temença. + +-S'han aturat... No... vénen... Ja són aquí. No zumzegeu cap més +paraula, Huck. En nom de Déu, voldria ser-ne fora, d'aquest pas! + +Dos homes entraren. Cada minyó va dir-se, per dins: + +-Aquest és el vell espanyol, sord i mut, que ha estat al poble una o +dues vegades darrerament: l'altre home mai no l'havíem vist. + +L'altre home era un subjecte esparracat, escabellat, sense cap tret +a la cara que fos gaire plaent. L'espanyol anava embolcallat en un +_serape_; duia boscoses patilles blanques; cabells blancs, qui-sap +lo llargs, eixien sota el seu capell, i portava ulleres verdes. Quan +entraren, «l'altre» estava parlant en veu baixa. S'assegueren en +terra, confrontant la porta, amb l'esquena contra la paret, i +l'orador continuà les seves observacions. El seu estil esdevingué +menys reservat, i les seves paraules de so més precís a mesura que +les anà dient. + +-No- féu: -m'ho he tornat a pensar, i no em plau. És perillós. + +-Perillós!- rondinà l'espanyol «sord i mut», amb gran sorpresa dels +minyons. -Nyicris! + +Aquella veu va fer que els minyons panteixessin i s'estremissin. Era +la de Joe l'Indi! Hi hagué silenci per algun temps. Després Joe +digué: + +-Hi ha cosa més perillosa, que la feina «d'allí dalt»? i no ha +passat res. + +-És diferent. És tan amunt del riu, i no hi ha cap altra casa a la +vora! Mai no serà conegut, que ho haguem provat, tanmateix, mentre +no hi reeixim. + +-Bé, quína cosa més perillosa, que el venir aquí de dia? Qualsevol +que ens veiés sospitaria de nosaltres. + +-Ja ho sé; però no hi havia cap altre indret tan a l'abast, després +d'aquella feina tan folla. Vull deixar córrer aquesta cabana. Ja ho +volia ahir, però era endebades de mirar d'eixir-ne, amb aquells nois +del diable jugant aquí damunt, al turó, veient de ple a ple aquest +indret. + +«Aquells nois del dimoni» s'estremiren de bell nou sota la +inspiració d'aquesta nova, i pensaren si n'havia estat, de sortós, +que s'haguessin recordat que era divendres i s'haguessin determinat +a esperar un dia. En llur cor desitjaven d'haver-se determinat a +esperar un any. Els dos homes es tragueren alguns queviures i feren +un dinaret. Després d'un llarg i pensívol silenci, digué Joe l'Indi: + +-Mireu, mestre: torneu riu amunt, d'on veniu. Espereu-vos allí fins +a saber noves meves. Jo en passaré el risc, de deixar-me caure al +poble una vegada més. Farem aquesta feina «perillosa» després que +hagi espiat una mica els encontorns, i penseu que les coses no +semblen pas de mal averany. I després cap a Texas! Pisparem el +diner! + +Això era enraonar. Al cap de poca estona tots dos començaren a fer +badalls, i Joe l'Indi va dir: + +-M'estic morint de son! Us toca a vós de vetllar. Es cargolà en +terra, entre les herbotes, i aviat es posà a roncar. Son companyò el +bellugà una o dues vegades, i ell va romandre quiet. Aviat el que +vetllava començà de pesar figues; sa testa queia més i més avall. +Començaren de roncar tots dos. + +Els minyons exhalaren una llarga alenada agraïda. Tom murmurà: + +-Aquesta és la nostra: veniu! + +Huck digué: + +-No puc: si es despertessin em moriria. + +Tom empenyia; Huck reculava. A la fi, Tom s'aixecà a pleret i de +puntetes, i avançà tot sol. Però la seva primera passa féu un +cruixit tan horrible en el paviment atrotinat, que caigué enrera +gairebé mort de por. No va fer una segona provatura. Els minyons +romanien allí tot comptant els moments cançonejadors, fins que els +semblà que el temps ja no existia i l'eternitat criava cabells +blancs; i en acabat sentiren el cor ple de gratitud en reparar que a +la fi es ponia el sol. + +Aleshores un dels roncaires callà. Joe l'Indi va redreçar-se, mirà a +son volt, somrigué horriblement al seu companyó, la testa del qual +anava caient damunt els genolls, el remogué amb el peu, i digué: + +-Ep! Esteu en vetlla: oi? + +-Oh! bé... No ha passat res... + +-Malvinatge! He dormit gaire, jo? + +-Oh! D'aquella manera, d'aquella manera. Gairebé és hora que ens +n'anem, company. Què en farem, d'aquella afanadeta que hem deixat a +l'ombra? + +-No ho sé: deixar-ho aquí com sempre hem tingut per costum, em +penso. No en faríem res, d'endur-nos-ho, fins que ens n'anem cap al +Sud. Sis cents cinquanta dòlars d'argent no es traginen així com +així. + +-Bé, molt bé: tan se val que tornem demà. + +-Però val més que tornem de nit, com solíem fer: és millor. + +-Sí, però mireu: pot passar una bella estona abans que trobi la bona +avinentesa d'aquesta feina, pot haver-hi accidents; i la cosa no +està en gaire bon lloc: tant se val que l'enterrem ben enterrada... +i ben endins. + +-Bona idea- digué el companyó, que creuà la cambra, s'agenollà, alçà +una de les pedres de la llar, de la part del darrera, i tragué un +sac que dringava gustosament. En llevà vint o trenta dòlars per a +ell i altres tants per a Joe l'Indi. I va passar-li el sac. Joe +estava agenollat al recó, ara, cavant amb el seu ganivet de caça. + +Els minyons, en un moment, oblidaren totes llurs temences, totes +llurs misèries. Amb ulls cobejosos espiaven cada moviment. Quína +ganga! Aquell esclat anava més enllà de tota imaginació. Sis cents +dòlars era diner abastament per a enriquir mitja dotzena de minyons! +Això era cercar tresors sota els millors auspicis: no hi hauria cap +enutjosa incertesa d'on caldria cavar. Es tocaven amb els colzes a +cada instant; colzades eloqüents i fàcilment capides, perquè volien +dir, senzillament: -Oh! No n'esteu satisfet, ara, que siguem aquí! + +El ganivet de Joe topà amb alguna cosa. + +-Ei!- digué. + +-Què hi ha?- féu son companyó. + +-Una fusta mig podrida... No, és una caixa, em penso. Vejam, +ajudeu-me una mica, i veurem què hi fa, aquí dins. No cal: ja he fet +forat. + +I ficà la mà i la'n va treure. + +-Diantre! És diner! + +Els dos homes examinaren el grapat de monedes: eren d'or. Els +minyons de dalt estaven tan excitats i tan delectats com ells +mateixos. + +El companyó de Joe digué: + +-Hem d'enllestir-ho, això. Hi ha un vell magall rovellat entre les +herbes del recó, a l'altra banda de la llar: l'he vist fa un moment. + +Corregué i portà el magall i la pala dels minyons. Joe l'Indi agafà +el magall, l'examinà críticament, mogué el cap, murmurà alguna cosa +per a sí mateix, i després començà de servir-se'n. + +Aviat fou descolgada la caixa. No era molt gran. Era fermada amb +ferros, i havia estat molt forta abans que les lentes anyades +l'haguessin malmesa. Els homes contemplaren una estona el tresor amb +benaurat silenci. + +-Company, hi ha milers de dòlars, aquí- digué Joe l'Indi. + +-Sempre s'havia dit que la colla de Murrel havia voltat per aquests +indrets a l'istiu- observà l'estranger. + +-Ja ho sé- digué Joe l'Indi; -i això sembla ser-ne, jo diria. + +-Ara no us caldrà de fer aquella feina. + +El mestís arrufà el nas. Digué: + +-No em coneixeu. O almenys no sabeu tot el que hi ha, en aquest +afer. No és solament robar: és la revenja!- I una llum perversa +flamejà en sos ulls. -Hi necessitaré el vostre ajut. Quan la cosa +estigui llesta, cap a Texas. Torneu-vos-en a casa, vora la vostra +Nance i els vostres cadells, i estigueu a punt fins a sentir noves +meves. + +-Bé està, si voleu. Què en farem d'això?... Tornar a colgar-ho?... + +-Sí.- (Folla delectança al pis de dalt!) -No! Pel gran cacic, no!- +(Pregona desolació al pis de dalt!) -Gairebé me n'havia oblidat. +Aquest magall tenia terra fresca!- (Els minyons emmalaltiren de +terror en un moment.) -Què hi vénen a fer, aquí, un magall i una +pala? Què hi vénen a fer, amb terra fresca? Qui els ha portats... i +per què se n'han anat? Heu sentit algú? Heu vist algú? Còm s'entén! +Colgar-ho altra vegada, i que ells vinguessin i lluquessin el sòl +remogut? Res d'això, res d'això. M'ho emportaré a mon cau. + +-Sí, és clar! Podríem haver-hi pensat abans. Voleu dir el Número 1? + +-No: el Número 2, sota la creu. L'altra banda no és bona: es massa +corrent. + +-Molt bé. Gairebé és prou de nit perquè sortim. + +Joe l'Indi s'aixecà i anà de finestra a finestra, sotjant +cautelosament enfora. Al cap de poc digué: + +-Quí haurà pogut portar aquestes eines aquí? Us penseu que puguin +ser a dalt? + +Els nois restaren amb l'alè embussat. Joe l'Indi es posà la mà al +ganivet, s'aturà un moment, indecís, i després es girà cap a +l'escala. Els nois pensaren en el recambró, però no tenien forces. +Els passos sonaren cruixidors damunt els graons. La tensió +intolerable del moment desvetllà l'arrelat coratge dels minyons; i +estaven a punt de saltar cap al recambró, quan hi hagué un +terrabastall de fustes malmeses, i Joe l'Indi desembarcà en terra +entre les deixalles de l'escala esfondrada. S'aixecà amb un esforç, +tot renegant, i el seu companyó digué: + +-A què ve, ara, tot això? si hi ha algú i son allí dalt, que s'hi +estiguin: què se'ns en dóna? Si volen saltar a baix, ara, i fer-se +malbé, quí s'hi oposa? D'aquí a quinze minuts serà fosc, i aleshores +que ens segueixin, si volen: jo m'hi avinc. A mon juí, el que hagi +entaforat aquí aquestes coses ens ha dat una llambregada, i ens ha +pres per fantasmes o dimonis, o alguna cosa per l'estil. M'hi +jugaria qualsevol cosa, que encara corre. + +Joe rondinà una estona, i després convingué amb el seu amic que la +llum que quedava havia d'ésser estalviada per ajustar les coses per +al comiat. Poc després lliscaren enfora de la casa en l'hora baixa +que s'enfosquia, i avançaren envers el riu amb la seva caixa +preciosa. + +Tom i Huck s'aixecaren, febles, però alleujats en gran manera, i +miraren com aquells se n'anaven, a través de les clivelles que hi +havia entre el fustam de la casa. Seguir-los? No pas ells: prou +contents estigueren d'arribar de bell nou a terra sense trencar-se +el coll, i pendre el tirany del poble que passava damunt el turó. No +parlaren gaire: massa encaparrats estaven en odiar-se a sí mateixos, +en odiar la mala sort que els havia fet deixar en aquell indret el +magall i la pala. Si no hagués estat per això, Joe l'Indi mai no +hauria tingut sospites. Hauria amagat l'argent amb l'or, perquè +s'esperessin allí fins que la seva revenja hagués estat complerta, i +aleshores hauria tingut la dissort de trobar que la moneda s'esqueia +no ser-hi. Negra, negra mala ventura la d'haver entrat allí amb +eines! Resolgueren sotjar amb ull atent aquell espanyol quan tornés +al poble, espiant les avinenteses de sa feina venjativa, i seguir-lo +fins al Número 2, onsevulla que es trobés. En acabat, una idea +terrorífica passà per la ment de Tom: + +-Revenja! I si anés per nosaltres, Huck! + +-Oh! no ho digueu- va fer Huck, arran de caure en basca. + +Tornaren a parlar-ne, i en entrar al poblet convingueren en la +creença que ell possiblement s'havia referit a algú altre, i almenys +que, en tot cas, no podia referir-se sinó a Tom, perquè només Tom +havia testificat. + +Consol petit, ben petit, fou per a Tom de trobar-se tot sol en +perill! El tenir-hi companyia hauria estat una sensible millora, va +pensar. + + + + +CAPÍTOL XXVIII + +L'aventura del dia turmentà poderosament els somnis de Tom, aquella +nit. Quatre vegades ficà la mà en aquell ric tresor, i quatre +vegades se li convertí en no-res entre els dits, en desapoderar-se +d'ell el son, en recordar-li el desvetllament l'aspra realitat de +son infortuni. Tot jaient, a la matinada, recordava els passos de la +seva gran aventura, i reparà que semblaven curiosament velats i +llunyans, una mica com si haguessin succeït en un altre món, o +fossin de qui-sap-lo temps. Després se li acudí que la mateixa gran +aventura podia ésser un somni! Hi havia un argument molt fort a +favor d'aquesta idea, i era que la quantitat de moneda que havia +vist era molt massa gran per a ésser real. Mai no havia vist sinó +cinquanta dòlars amuntegats al davant seu, i, com tots els minyons +de la seva edat i estament, imaginava que totes les referències a +cents i a mils eren simples maneres fantàstiques de parlar, i que +semblants quantitats no existien en el món. Mai no havia suposat per +un moment que una quantitat tan gran com cent dòlars fos trobada, en +veritable moneda, en possessió de ningú. Si les seves nocions de +tresors amagats haguessin estat analitzades, haurien resultat +consistir en un grapat de peces de deu cèntims, i uns quants +picotins de peces vagues, esplèndides, incopsables. + +Però els incidents de la seva aventura esdevingueren sensiblement +més aguts i més clars, en anar refregant-los amb el seu magí, de +manera que al cap de poca estona cregué que es decantava a la +impressió que, al capdavall, podien no haver estat un somni. Aquesta +incertesa havia d'ésser esvaïda. Es desdejunà amb una esgarrapada, i +anà a trobar Huck. + +Huck seia damunt la borda d'una barca plana, amb els peus que li +penjaven distretament dins de l'aigua i amb posat de gran melangia. +Tom va decidir-se a deixar que Huck abordés el tema. Si no ho feia, +aleshores, palesament, l'aventura no hauria estat altra cosa que un +somni. + +-Hola, Huck. + +-Hola, tu. + +Silenci per un minut. + +-Tom, si haguéssim deixat les eines endiastrades a l'arbre mort, +hauríem arreplegat el diner. Oh! No és cosa feresta! + +-No és un somni, doncs; no és un somni! Tanmateix em plauria que ho +fos. Mal m'escanyi, si no és veritat, Huck! + +-Què és, això que no és un somni? + +-Oh! Això d'ahir. Mig m'havia pensat que ho era. + +-Somni! Si l'escala no s'hagués enfonsat, hauríeu vist si n'era +gaire, de somni. Tota la nit hi he estat somniant, en aquest maleït +espanyol d'ulls tapats que venia a haver-se-les amb mi cada vegada! +Mal llamp l'arbori! + +-No, que no l'arbori! Cal trobar-lo i trobar la pista del diner. + +-Tom, ja no l'haurem mai. Un hom no té sinó una avinentesa +d'arreplegar un munt com aquell, i l'hem perduda. Em sentiria +bastant aclotellat, si l'hagués de veure a Joe, ça com lla. + +-Bé, jo també; però m'agradaria de veure'l, tanmateix, i seguir-li +la pista fins al seu Número 2. + +-Número 2, sí, aquest és. Hi he estat pensant, en això; però no en +puc treure l'aigua clara. Què us penseu que és? + +-Poc ho sé: és massa pregon. Escolteu, Huck: potser és la xifra +d'una casa. + +-Angela!... No, Tom, no és això. I, si ho és, no és en aquest +escrupoló de poble: no n'hi ha, de xifres, aquí. + +-Sí, teniu raó. Deixeu-me pensar un minut. Ah!... És la xifra d'una +cambra... en una taverna: sabeu? + +-Oh! Aquest, és el truc! Només hi ha que dues tavernes: podem +esbrinar-ho tot seguit. + +-Espereu-vos aquí, Huck, fins que jo torni. + +Tom se n'anà tot d'una. No li interessava, la companyia de Huck a +les bandes públiques. Estigué fora dos quarts. Trobà que a la millor +taverna, el Número 2 havia estat ocupat de qui-sap-lo temps per un +jove advocat, i ho estava encara. En la casa més senzilla, el fill +del taverner digué que el Número 2 estava tancat a totes hores, i +que mai veia que ningú hi entrés o n'eixís si no era de nit; no +sabia que hi hagués cap motiu especial per a aquest estat de coses; +sentia una mica de tafaneria, però bastant feble; s'havia explicat +la major part del misteri amb la idea que a la cambra hi «sortia +por», i havia reparat que hi havia llum la nit abans. + +-Això és el que he esbrinat, Huck. Em penso que aquest és el Número +2 que empaitem. + +-Em penso que l'és, Tom. I, ara, què farem? + +-Deixeu-me pensar. + +Tom pensà d'allò més estona. Després va dir: + +-Ja us ho diré. La porta del darrera d'aquell Número 2 és la porta +que dóna al caminet sense eixida que hi ha entre la taverna i el +clos atrotinat del dipòsit de rajoles. Vós agafareu totes les claus +de portes que pogueu trobar, i jo afanaré totes les de la tieta, i +la primera nit fosca que faci hi anirem i les provarem. I penseu a +sotjar l'Indi, perquè digué que es deixaria caure al poble i +espiaria els encontorns, cercant l'avinentesa de revenjar-se. Si el +veieu, el seguireu; i si no va a aquell Número 2, és que l'indret no +és aquell. + +-En nom de Déu! Poc en tinc cap taleia, d'anar-li al darrera! + +-Oh! Serà de nit, ben segur. Ni tan solament us podrà veure; i, si +us veiés, potser no pensaria res de mal. + +-Bé, si és ben fosc em sembla que la hi seguiré, la pista. No +vull... no vull... Ho provaré. + +-Em jugo qualsevol cosa que el seguireu, si hi ha fosca, Huck! Ves, +podria descobrir que no hi havia manera de revenjar-se, i anar-se'n +de dret cap al diner. + +-Oi, Tom, oi. El seguiré, sí, malvinatge! + +-Això és parlar! No us acovardiu, Huck, que jo no m'acovardiré. + + + + +CAPÍTOL XXIX + +Aquella nit Tom i Huck foren amatents a llur aventura. Rondaren pel +veïnatge de la taverna fins després de les nou: l'un sotjava el +carreró a distància, i l'altra la porta de la taverna. Ningú entrà +ni sortí pel carreró; ningú que s'assemblés a l'espanyol entrà o +sortí per la porta de la taverna. La nit prometia d'ésser clara: +així és que Tom se n'anà cap a casa, amb el ben entès que, si +sobrevenia algun grau considerable de fosquedat, Huck vindria i +_miolaria_, i ell aleshores lliscaria enfora i provaria les claus. +Però la nit romangué clara, i Huck acabà la seva vetlla i es ficà al +llit dins una bóta de sucre, buida, vora la mitja nit. + +El dimarts els minyons tingueren la mateixa pega. El dimecres igual. +Però la nit del dijous era més prometedora. Tom lliscà enfora, en +bona avinentesa, amb la vella llanterna de llautó de la seva tia, i +una tovallola gran per a embolcallar-la. Amagà la llanterna en la +bóta de sucre, buida, de Huck, i començà la vetlla. Una hora abans +de la mitja nit la taverna va tancar, i sos llums (els únics +d'aquells voltants) foren apagats. No s'havia vist cap espanyol. +Ningú havia entrat o sortit pel carreró. Tot era de bon averany. +Regnava una fosca d'allò més negra. El perfecte silenci era només +interromput per l'eventual rondineig de trons llunyans. + +Tom agafà la llanterna, l'encengué dins la bóta, l'embolicà ben +embolicada amb la tovallola, i els dos aventurers avançaren +quietament, en la tenebror, cap a la taverna. Huck restà de +sentinella i Tom féu un reconeixement pel carreró. Després hi hagué +una estona d'afanyosa espera, que pesà damunt l'esperit de Huck com +una muntanya. Començà de desitjar que pogués veure una pampalluga de +la llinterna. L'astoraria, però això almenys li faria saber que Tom +encara era viu. + +Semblava que haguessin passat hores d'ençà que Tom havia partit. +Segurament havia caigut en basca i potser era mort i potser li havia +esclatat el cor, d'excitació i esglai. En la seva angúnia, Huck va +adonar-se que s'anava acostant més i més al carreró, tement tota +mena de coses esgarrifoses i esperant que esdevingués momentàniament +alguna catàstrofe que li retirés l'alè. No en tenia gaire a perdre, +d'alè, perquè semblava que no en pogués pendre sinó amb didalons, i +el seu cor aviat es trencaria, batent d'aquella manera. De cop i +volta hi hagué un ràpid esquinç de llum, i Tom comparegué corrents +al seu devora: + +-Correu!- digué. -Correu, per salvar la vida! + +No hauria calgut que ho repetís: amb una vegada n'hi havia prou: +Huck ja feia trenta o quaranta milles per hora abans que la +repetició fos pronunciada. Els minyons no s'aturaren fins que +hagueren arribat al cobert d'un escorxador abandonat, al capdavall +del poblet. Tan aviat com Tom hagué recobrat l'alè, va dir: + +-Huck, ha estat esglaiador! He provat dues claus, tan blanament com +podia; però feien un tan maleït garranyac, que amb prou feines podia +contenir l'alè, d'esparverat que estava. I tampoc no daven el tomb +dintre el pany. Bé, sense adonar-me del que feia, agafo el pom, i la +porta que s'obre! No estava tancada! Salto a dins, llenço la +tovallola, i... _gran espectre de Cèsar!_ + +-Què? Què heu vist, Tom? + +-Huck! Gairebé he trepitjat la mà de Joe l'Indi! + +-Sí? + +-Jeia allí ben adormit en terra, amb el vell emplastre a l'ull i els +braços estesos. + +-Llamp! I què heu fet? S'ha despertat? + +-No, no s'ha remenat gens. Estava pet, ben segur. He arrabassat la +tovallola i m'he engegat. + +-Mai no hi hauria pensat, en la tovallola: m'hi jugo el coll! + +-Bé, doncs, jo sí. La meva tia no em marejaria poc ni gaire, si la +perdés! + +-Digueu, Tom: heu vist aquella caixa? + +-Huck, no vaig esperar-me a mirar els encontorns. No he vist la +caixa ni he vist la creu: no he vist sinó una ampolla i un pot de +llauna en terra, a prop de Joe l'Indi! Sí; i he vist dos barrils, i +una pila pila d'ampolles a la cambra. No veieu, ara, quína és la +cosa d'aquesta cambra on surt por? + +-Quina cosa? + +-Ves, que la por que hi surt és el _whisky_! Gairebé totes les +tavernes de Temperança tenen una cambra on surt por: compreneu, +Huck? + +-Bé, jo diria que potser sí, que és veritat. Quí hauria pensat una +cosa així? Però, escolteu, Tom: ara és una hora de primera per a +afanar aquella caixa, si Joe l'Indi està pet. + +-Què l'és? Feu-ne la prova! + +Huck va esgarrifar-se. + +-Bé, no... trobo que no l'és. + +-I jo també ho trobo, Huck. Una sola ampolla vora de Joe l'Indi no +és prou. Si n'hi hagués hagut tres, hauria estat prou embriagat, i +jo ho hauria fet. + +Hi hagué una llarga pausa de reflexió, i després Tom digué: + +-Mireu, Huck: no ho provem més, això, fins que sapiguem que Joe +l'Indi no hi sigui. És massa espalmador. Ara, que, si vetllem cada +nit, podem estar ressegurs de veure'l sortir una vegada o altra, i +aleshores rapissarem la caixa més de pressa que el llamp. + +-Bé, m'hi avinc: vigilaré mentre nit sigui nit, i cada nit +tanmateix, si vós feu l'altra part de la feina. + +-Prou! Ho faré. Tot el que haureu de fer és pujar corrents una illa +de cases per Hooper Street, i miolar; i, si dormo, tireu-me una mica +de sorra a la finestra, i això em farà bellugar. + +-Tracte fet, i amb aquella alegria! + +-Ara, Huck, s'ha acabat la tamborinada, i me'n vaig a casa. D'aquí a +un parell d'hores començarà a ser de dia. Tornareu allí i vetllareu +aquesta estona: oi? + +-He dit que ho faria, Tom, i ho faré. No deixaré de petge la +taverna, cada nit, encara que passi un any. Dormiré tot el dia i +vetllaré tota la nit. + +-Molt bé. I escolteu: on anireu a dormir? + +-A la pallissa de Ben Rogers. M'hi deixa ser, i també m'hi deixa ser +el negre que té son pare, l'oncle Jake. Carrego aigua per a l'oncle +Jake sempre que li convé; i, cada vegada que l'hi demano, em dona un +bocí de qualsevol cosa per menjar, si pot estalviar-ho. És un negre +d'allò més bon home, Tom. Em veu de bon ull, perquè mai faig accions +com si fos al damunt d'ell. De vegades m'ajec a terra i menjo amb +ell. Però no ho digueu, això: un hom ha de fer coses, quan té una +gana que nò hi veu, que no faria en tornar a ésser una çosa +redreçada. + +-Bé: si no us necessito de dia, Huck, us deixaré dormir: no us +inquietaré pas. I cada vegada que vegeu, de nit, que passa quelcom, +quatre gambades i a miolar tot seguit. + + + + +CAPÍTOL XXX + +La primera cosa que oí Tom, al matí del divendres, fou una nova +alegradora: la família del jutge Thatcher havia tornat al poble la +nit abans. Joe l'Indi i el tresor passaren a una importància +secundària, per un moment, i Becky assumí el lloc cabdal en +l'interès del minyó. Va veure-la, i passaren una bella estona +exhauridora jugant a _fet_ i a _riscats_ amb una colla de sos +companys d'escola. El dia fou completat i coronat d'una manera +especialment satisfactòria: Becky va importunar la seva mare perquè +assenyalés el dia següent per a la forada per tant de temps promesa +i per tant de temps diferida, i ella va consentir. La joia de la +nena fou sense fites, i la de Tom no es mostrà més moderada. Les +invitacions foren trameses abans de la posta de sol, i immediatament +la minyonia del poblet es llançà a una febre de preparatius i de +plaent expectació. Tom estava tan exaltat que això li permeté de +romandre despert fins a una hora d'allò més tardana, i tenia qui sap +l'esperança de sentir el miol de Huck i d'haver el tresor, per +astorar Becky i els invitats de la forada, l'endemà; però fou +decebut: no hi hagué senyal, aquella nit. + +Al capdavall vingué el matí, i per allà a les deu o les onze una +munió bellugadissa i joguinosa era acoblada a la casa del jutge +Thatcher, i tot estava a punt per l'eixida. No era el costum de la +gent vella d'empantanegar les forades amb la seva presència: hom +considerava prou segurs els infants sota les ales d'unes quantes +damisel·les de divuit anys i uns quants senyorets de vint-i-tres o +pels volts. El vell vaporet fou noliejat per a aquella avinentesa: +al cap de poc, alegre multitud omplia el carrer major, carregat +tothom amb canastrelles de queviures. Sid estava malalt, i hagué de +perdre aquell divertiment; Mary romangué a casa per entretenir-lo. +La darrera cosa que la senyora Thatcher digué a Becky, fou: + +-No tornareu fins tard. Potser valdria més que passéssiu la nit amb +alguna de les noies que viuen vora l'embarcador, filleta! + +-Aleshores romandré amb Susy Harper, mamà. + +-Molt bé. I tingueu compte i sigueu bona minyona, i no sigueu un +corcó per a ningú. + +Tot seguit, mentre alçaven l'àncora, Tom digué a Becky: + +-Escolteu: jo us diré quina cosa farem. En lloc d'anar a casa de Joe +Harper, ens enfilarem pel turó i anirem a raure a casa de la vídua +Douglas. Tindrà gelats! En té cada dia, una mala fi. I estarà d'allò +més contenta que hi anem. + +-Oh! Seria bonic, això! + +Després Becky reflexionà un moment, i digué: + +-Però, què dirà, la mamà? + +-Còm voleu que ho sàpiga? + +La noia regirà la idea en son magí, i digué, de mala gana: + +-Suposo que no ve d'aquí... però... + +-Però brocs! La vostra mare no ho sabrà: alxí, doncs, quín és el +mal? Tot el que ella vol és que estigueu ben aconduïda; i em jugo +qualsevol cosa que hauria dit que hi anéssiu si hi hagués pensat. +N'estic ben segur! + +L'esplèndida hospitalitat de la vídua Douglas era un ham temptador. +Ell i les persuasions de Tom romangueren ben aviat victoriosos. Va +decidir-se, doncs, de no dir res a ningú del programa de la nit. + +Al cap d'una estoneta se li acudí a Tom que potser Huck +compareixeria aquella nit i faria el senyal. Aquest pensament llevà +una pila d'engrescament a les seves expectacions. Amb tot, no +comportava de deixar córrer el divertiment de casa la vídua Douglas. +I per què havia de deixar-lo córrer? -raonava ell.- El senyal no +havia vingut la nit abans; per què, doncs, havia d'ésser probable +que vingués aquella nit? El divertiment segur del vespre pesava més +que no el tresor incert; i, com a veritable noi, es determinà a +cedir a la inclinació més forta i a no permetre's de pensar cap més +vegada en la caixa de diners, en tot el dia. + +Tres milles més avall del poble, el vaporet s'aturà a la boca d'una +balma selvàtica, i fou amarrat. La colla pul·lulà per la ribera; i +aviat per les esteses del bosc i les altures del penyalar +ressonaren, a la vora i lluny, crits i rialles. Totes les diverses +maneres de arborar-se i fadigar-se foren escomeses, i de tant en +tant els rodamons tornaven de totes bandes envers el campament, +armats de solvent apetit; i aleshores la destrucció dels requisits +començà. Després de la festa hi hagué una renovadora tongada de +descans i parloteig a l'ombra de les alzines ufanoses. No trigà algú +a dir, escridassant-s'hi: + +-Qui està a punt per anar a la cova? + +Tothom n'estava: manyocs de candeles foren exhibits, i tot seguit hi +hagué una general escampada muntanyola amunt. La boca de la cova era +bastant amunt del flanc de la muntanyola, i consistia en un forat +que tenia la forma de la lletra A. La seva massissa porta de roure +estava sense barrar. A dins hi havia una cambreta geliua com una +nevera, i emmurada per la naturalesa amb sòlida pedra de calç, +eixamorada d'una suor freda. Era romàntic i misteriós, d'estar-se +allí dins, en la fosca profunda, i mirar a la part de fora, cap a la +verda vall, que resplendia al sol. Però la valor impressionant de la +situació s'esvaí ràpidament, i el joguineig començà de bell nou. Tot +seguit que una candela fou encesa, hi hagué una embranzida general +envers el seu posseïdor. Seguí una lluita i una defensa ardida, a +desgrat de la qual la candela aviat fou tirada a terra o apagada; i +aleshores hi hagué una joiosa cridòria de rialles i una nova +percaça. Però tota cosa té la seva fi: aviat la processó anà baixant +arrenglerada pel davallament espadat de la principal avinguda, i el +rengle de llums parpellejants revelava tèrbolament els murs de roca +altívols, que assolien, en ajuntar-se, seixanta peus d'alçària. +Aquesta avinguda principal no era ampla sinó de vuit a deu peus. Tot +sovint, mentre hom davallava els graons, altres clivelles altívoles, +i encara més estretes, en branquejaven a cada banda, perquè la cova +de McDougal no era sinó un vast laberint de passadissos retorts que +menaven l'un dins de l'altre, i altra vegada a fora, i no portaven +enlloc. Hom deia que hom podia errar dies consecutius a través de la +seva xarxa intrincada d'esquerdes i timbes, i no trobar mai la fi de +la cova; i que podia davallar i davallar i colgar-se sempre en la +terra, i passar el mateix: laberint sota laberint, cap d'ells no +tenia fi. Ningú no coneixia la cova. Això era una cosa impossible. +La major part dels joves en coneixien una banda, i no hi havia el +costum d'arriscar-se gaire enllà d'aquesta banda coneguda. Tom +Sawyer en sabia tant, de la cova, com qualsevol altre. + +La processó anà seguint l'avinguda principal per uns tres quarts de +milla, i en acabat grups i parelles començaren d'esquitllar-se per +les avingudes dels costats, corrent pels tètrics passadissos, i +atrapant-se per sorpresa en els indrets on els camins tornaven a +unir-se. Les colles podien evitar-se l'una a l'altra per espai de +mitja hora, sense traspassar el sòl _conegut_. + +Al cap de poc l'un grup comparegué darrera l'altre (cadascú pel seu +cantó) a la boca de la cova, tothom panteixant, rialler, i +empastifat de cap a peus de gotes de sèu, i amb encastaments +d'argila, i absolutament delectat amb l'èxit de la diada. Després +els astorà de veure que no havien sentit fugir el temps, i que la +nit estava per caure. La ressonant campana havia anat sonant mitja +hora. Tanmateix, però, aquesta mena de desenllaç de les aventures +del dia era romàntic, i, per tant, satisfactori. Quan el vaporet, +amb sos nòlits singulars, va pendre embranzida en el riu, a ningú va +donar-se-n'hi cinc cèntims, del temps malgastat, sinó al capità del +vaixell. + +Huck estava ja vetllant quan les llums del vaporet passaren totes +vívides per l'embarcador. No sentí cap fressa en el vaixell, perquè +la minyonia estava tan retuda i quieta com sol estar-ne la gent +gairebé mortalment fadigada. Es demanà quin vaixell seria i per què +no s'aturava a l'embarcador: i després el deixà escapar del magí i +posà esment al seu negoci. La nit anava tornant-se nuvolosa i +ombrívola. Sonaren les deu, i el renou dels vehicles parà, les llums +escampades començaren de fer la becaina, tots els vianants dispersos +desaparegueren, el poblet s'abandonà al son, i deixà el petit +vigilant tot sol amb el silenci i les fantasmes. Sonaren les onze, i +hom apagà els llums de la taverna. Ja era fosc a tot arreu: Huck +esperà per un temps que va semblar-li de cançonera llargada; però no +succeí res. La seva fe anava afeblint-se. Era de cap servei, allò? +Era, talment, de cap servei? Per què no ho deixaria córrer i no se'n +tornaria al jaç? + +Les seves orelles copsaren un soroll. Immediatament fou tot ell +atenció. La porta que dava al carreró havia estat blanament tancada. +Saltà al recó del dipòsit de rajoles. A l'instant següent dos homes +li passaren frec a frec, i semblava que un d'ells portava quelcom +sota el braç. Devia ser aquella caixa! Així, doncs, anaven a mudar +el tresor de lloc. Per què havia de cridar a Tom, ara? Seria una +cosa absurda: els homes se n'anirien amb la caixa, i mai més no +serien descoberts. No, ell continuaria vetllant i seguint-los: es +refiaria de la fosca per lliurar-se d'ésser descobert. Tot dient-se +això cor endins, Huck eixí enfora, i anà lliscant darrera els homes, +com un gat, amb els peus nus, permetent-los d'estar tan lluny, al +seu davant, com calia, sense que ja es fessin invisibles. + +Muntaren pel carrer del riu, vorejant tres illes de cases; després +es giraren cap a l'esquerra, muntant per un carrer travesser; van +seguir-lo de dret, fins que arribaren al tirany que portava a +Cardiff Hill, i prengueren el tirany. Passaren vora la casa del vell +gal·lès, a mig camí de la pujada del turó, sense vacil·lar, i encara +anaren enfilant-se més amunt. + +-Molt bé- pensà Huck: -l'enterraran a la vella pedrera.- Però no +s'hi aturaren, a la pedrera: seguiren pujant, cim amunt; +s'enfonsaren dins el caminal estret, entre les grans mates de roldó; +i tot seguit restaren amagats en la tenebror. Huck s'acuità a pujar, +i féu més curta la distància, ara, perquè en cap manera el podien +veure. Anà trotant una estona; després aquietà una mica el pas, +tement que avançava massa de pressa; seguí caminant una estona. +Després s'aturà del tot: parà atenció. No es sentia cap fressa, cap +fressa, sinó que li semblava de sentir el batre de son cor. El plany +d'una òliba vingué damunt el turó: so de mal averany. Però res de +passes. Valga'ns Déu! Era tot perdut? Estava a punt d'apretar a +córrer amb peus alats, quan un home escurà el canyís encara no a +quatre passes de distància! El cor de Huck es precipità a la seva +gorja, però ell se'l tornà a empassar; i després romangué allí +sacsejant-se com si una dotzena de febres l'haguessin emprès pel +llur compte a la vegada, i tan feble, que pensà que cauria a terra, +ben segur. Sabia on era: sabia que es trobava a cinc passes de +l'entradeta de les terres de la vídua Douglas. -Molt bé- pensà: -que +ho enterrin aquí: no serà difícil de trobar-los-ho. + +Aleshores va sentir una veu baixa, una veu molt baixa: la de Joe +l'Indi. + +-Remaleïda! Potser té companyia: hi ha llums encesos, tot i sent +hora tardana. + +-No puc veure'n cap. + +Aquesta era la veu de l'estranger; l'estranger de la casa on sortia +por. Una mortal esgarrifança traspassà el cor de Huck: veu's aquí, +doncs, la tasca de la revenja! Son pensament era de fugir. Després +va fer memòria que la vídua Douglas havia estat bona envers ell més +d'una vegada, i potser aquells homes estaven per assassinar-la. +Desitjà d'ésser prou gosat per a arriscar-se a advertir-la; però +conegué que no gosava: podien avançar i atrapar-lo. Pensà tot això i +molt més en el moment que transcorregué entre l'observació de +l'estrany i la de Joe l'Indi: + +-Perquè les mates no us ho deixen veure. Mireu, per aquest cantó. Ho +veieu, ara: veritat? + +-Sí. Bé, hi ha gent allí dins, em sembla. Val més deixar-ho estar. + +-Deixar-ho estar, ara que jo abandono tot seguit aquesta terra per a +sempre! Deixar-ho estar, i potser mai no ha de presentar-se'm una +altra avinentesa! Us dic, com ja us havia dit abans, que tant se +me'n dóna, de l'afanada: ja us ho podeu fer vostre; però el seu +marit va malmenar-me amb la seva aspror: una pila de vegades, va +ser-me'n, d'aspre; i, sobretot, va ser el Jutge de pau que va +sentenciar-me per rodamón. I això no és res! No és ni la milionèsima +part de la cosa. Em va fer fuetejar! Em va fer fuetejar en front de +la presó, amb un fuet de cavall, com si fos un negre!... amb tot el +poble que mirava! Fuetejat!... compreneu? Va pendre'm aventatge i va +morir. Però jo en pendré d'ella! + +-Oh! No la mateu! No la matéssiu pas! + +-Matar-la? Quí en diu res, de matar-la? El mataria a ell, si fos +aquí; però no pas a ella. Quan voldreu revenjar-vos d'una dona, poc +la matareu (fóra una ximpleria!): li fendireu el nas, li retallareu +les orelles com se fa a una porca! + +-En nom de Déu! Això és... + +-Empasseu-vos el vostre parer! Això us lliurarà de pendre mal. La +fermaré al llit. Si sagna fins a morir, que és culpa meva? Si es +mor, ja us dic jo que no ploraré. Amic meu, vós em dareu ajut en +aquesta cosa, perquè es tracta de mi: per això sóu en aquest indret. +No ho podria fer, tot sol. Si us feu enrera us mataré! Ho enteneu? +I, si em cal matar-vos, la mataré a ella; i aleshores em penso que +ningú arribarà a saber gaire cosa de qui és que ha fet aquest +negoci. + +-Bé: si no hi ha més remei que fer-ho, avant. Com més aviat millor: +estic d'allò més traspostat. + +-Fer-ho ara? I amb gent allà dins?... Ei! Començo a sospitar de vós, +per començar: sabeu? No: ens esperarem fins que els llums seran +apagats: no portem pressa. + +Huck comprengué que vindria una pausa, una cosa encara més esglaiosa +que tot el parloteig assassí que vulgueu: així és que va contenir-se +l'alè i reculà cautelosament. Plantava el peu amb esment i fermesa, +després de gronxar-se sobre una cama, d'una manera precària i +gairebé caient: primer de l'una banda i després de l'altra. Féu una +altra passa enrera amb la mateixa elaboració i els mateixos perills; +després una altra i una altra; i petà sota sos peus una vilorda. +Perdé l'alè i parà esment. No es va sentir cap so: la quietud era +perfecta. La seva gratitud fou immensa. Aleshores donà el tomb per +sos corriols, entre les parets de mates de roldó, va girar-se amb +tanta de cura com si fos un vaixell, i després anà fent via +ràpidament, però amb tota cautela. En sortir a la pedrera es va +sentir segur: així és que aixecà els talons cuitosos i fugí. A vall, +avall, corregué fins a arribar a la casa del gal·lès. Donà un cop de +puny a la porta, i al cap de poc les testes del vell i sos dos fills +cepats eixiren a les finestres, d'una revolada. + +-Què és, aquest aldarull? Quí truca? Què voleu? + +-Deixeu-me entrar! De pressa! Tot us ho contaré! + +-Ep! Quí sou? + +-Huckleberry Finn... De presa! Deixeu-me entrar! + +-Huckleberry Finn, tanmateix! No és un nom per a obrir massa portes, +jo diria! Però deixeu-lo entrar, minyons, i vejam què cosa és aquest +tribull. + +-No ho digueu mai, que jo us ho hagi dit, si us plau- foren les +primeres paraules de Huck en fer la seva entrada. -No ho feu, si us +plau. Em matarien: és la certa. Però la vídua m'ha fet fineses, de +vegades, i ho vull dir, ho vull dir si em prometeu que no direu mai +que he estat jo. + +-Per sant Jordi, que alguna cosa té a dir, o no obraria pas +d'aquesta manera!- exclamà el vell. -Treu-ho al defora, i ningú ho +contarà, minyó! + +Tres minuts després, el vell i sos fills, ben armats, eren damunt el +turó i a punt de ficar-se pel tirany dels roldons, de puntetes, amb +les armes a les mans. Huck no va acompanyar-los més enllà. S'amagà +darrera un gran penyal, i vinga escoltar. Hi hagué un silenci +ronsejador, neguitós; i després, de cop i volta, una explosió +d'armes de foc i un crit. Huck no s'esperà a saber detalls. Apretà a +córrer, i es precipità turó avall, tan de pressa com les cames van +poder-lo dur. + + + + +CAPÍTOL XXXI + +Quan la primera sospita d'alba es mostrà en el matí del diumenge, +Huck pujà a les palpentes el turó, i tustà dolçament a la porta del +gal·lès. Els habitants dormien, però era un son dalt d'un punxó, a +conseqüència de l'excitant episodi de la nit. Un crit vingué d'una +finestra: + +-Quí hi ha? + +La veu poruga de Huck respongué, tota baixa: + +-Deixeu-me entrar, si us plau! No és sinó Huck Finn! + +-És un nom que pot obrir aquesta porta de nit o de dia, minyó; i ben +vingut sigueu! + +Aquestes paraules eren ben estranyes per a la oïda del minyó +rodamón, i les més plaents que mai hagués sentit. No pogué recordar +que la paraula darrera hagués estat mai aplicada amb referència a +ell. + +La porta fou ràpidament oberta, i entrà. Hom donà seient a Huck, i +el vell i sos dos fills cepats es vestiren acuitadament. + +-Ara, minyó, espero que tragineu salut i gana, perquè el desdejuni +estarà a punt tan aviat com el sol hagi eixit; i que trencarà el +bull fins a xiular: ja podeu començar d'abellir-vos. Jo i els nois +esperàvem que tornaríeu i pararíeu aquí, la darrera nit. + +-Tenia quí sap l'esverament,- digué Huck -i vaig apretar a córrer. +Vaig engegar-me quan s'engegaren les pistoles, i no em vaig aturar +fins a haver fet tres milles. He vingut ara perquè volia esbrinar-ne +el què, sabeu?; i he vingut abans que trenqui el dia perquè no vull +topar aquests diables, baldament fossin morts. + +-Bé, pobre company: feu posat d'haver tingut una nit ben aspra; però +aquí hi ha un llit per a vós, tot seguit que us hagueu desdejunat. +No, no són morts, minyó: massa que ens reca. Compreneu?, sabíem ben +bé on havíem d'aferrar-los, per la vostra descripció: així és que +ens esquitllàrem de puntetes fins que n'arribàrem a quinze peus (era +negre com un celler, aquell caminal de roldó!), i aleshores m'adono +que estava a punt d'esternudar. Quína mena de sort tan roïna! Vaig +mirar de fermar-ho, però tot endebades: havia de sortir, i va +sortir! Jo anava endavant, amb la pistola alçada; i, quan l'esternut +va fer que els dos bergants comencessin de fressejar per eixir del +camí, vaig cridar: -Foc, minyons!- I vaig disparar a l'indret on se +sentia la fressa. Això mateix feren els nois. Però en un segon van +ésser fora els bergants, i nosaltres al darrera, boscos avall. Em +penso que no els tocàrem. Dispararen un tret cadascú en començar a +fugir; però llurs bales xiulaven a la vora nostra i no ens feren cap +mal. Tan aviat com perdérem el so de llurs peus, vam deixar la caça +i devallàrem, i avisàrem els comissaris de policia. Van reunir una +força i eixiren a guardar la vora del riu, i, tan aviat com sigui +clar, el xerif i una ronda aniran a fer una batuda pels boscos. Els +meus nois no trigaran a ser-hi. El meu desig fóra que tinguéssim una +mena de descripció de aquests brètols; això seria un gran ajut, Però +no poguéreu veure en la fosca, quín posat tenien, em penso: oi, +minyó! + +-Oh! sí! Vaig veure'ls a baix, al poblet, i els vaig seguir. + +-Esplèndid! Descriviu-los, descriviu-los, minyó! + +-L'un és l'espanyol sord i mut que ha donat el tomb per aquí una o +dues vegades, i l'altre és un de posat roí, esparracat... + +-Ja n'hi ha prou, minyó: sabem quí són els homes! Vam topar-los al +bosc, darrera la casa de la vídua, un dia, i ells van escapolir-se. +Endavant, minyons, i digueu-ho al xerif: ja us menjareu el desdejuni +demà passat! + +Els fills del gal·lès eixiren tot seguit. Quan deixaven la cambra, +Huck pegà un bot i digué: + +-Oh! No ho digueu a ningú, si us plau, que hagi estat jo qui us hagi +espiat la cosa, si us plau! + +-Molt bé si vós ho dieu, Huck; però hauríeu de tenir l'anomenada que +mereix el vostre fet. + +-Oh! No, no! No ho digueu, si us plau! + +Quan els joves se n'hagueren anat, el vell gal·lès va fer: + +-No ho diran, i jo tampoc; però per què no voleu que se sàpiga? + +Huck no volgué explicar altra cosa sinó que ja sabia massa sobre un +d'aquests homes, i que no voldria que l'home sabés que ell sabia res +contra d'ell, ni per tot el món: el mataria per haver-ho sabut, sens +dubte. + +El vell prometé secret una vegada més, i digué: + +-Còm és que seguíreu els dos subjectes, minyó? Tenien cares de +sospitosos? + +Huck callà, mentre teixia una resposta tan cauta com li esqueia. +Després féu: + +-Bé, veureu: jo só d'una mena malota (almenys tothom ho diu, i jo no +veig res a dir contra d'això), i de vegades no puc dormir gaire tot +pensant-hi i fent per manera de començar un nou tarannà de vida. +Això fou el que em passà la darrera nit: no podia dormir: així és +que vaig pujar carrer amunt, pels volts de la mitja nit, a donar un +tomb; i, quan vaig haver arribat a aquell vell dipòsit estropellat +de rajoles que hi ha vora la taverna de Temperança, vaig recolzar-me +a la paret per tenir una altra rumiada. Bé: aleshores mateix aquests +dos companys passaren esquitllant-se arran mateix de mi, amb alguna +cosa sota el braç, i vaig creure que devien haver-la robada. L'un +estava fumant, i l'altre necessitava foc; i per això s'aturaren al +meu davant mateix, i els cigars els il·luminaren les cares, i vaig +veure que el gran era l'espanyol sord i mut, per les seves patilles +blanques i l'emplastre de l'ull, i l'altre era un diable matusser, +d'aire esparracat... + +-Poguéreu veure els parracs, a la llum dels cigars? + +Això va fer vacil·lar Huck per un moment. Després digué: + +-Bé, no ho sé pas; però, sigui com sigui, em sembla haver-los vist. + +-Aleshores anaren fent via, i vós... + +-Vaig seguir-los... Això és. Volia veure còm acabava tot allò... Com +que s'esquitllaven d'aquella manera! Vaig espiar-los fins a +l'entradeta de la vídua, i vaig romandre a la porta, i vaig sentir +que l'esparracat parlava de la vídua, i l'espanyol jurava que li +foradaria el posat, com vaig dir-vos a vós i als vostres dos fills. + +-Còm s'entén! El sord i mut va dir tot això? + +Huck havia comès una altra errada paorosa. Feia tot el que podia per +evitar que el vell assolís la més petita clarícia de quí podia ésser +l'espanyol; i tanmateix la seva llengua semblava determinada a +ficar-lo en trencacolls, a desgrat de tot el que ell pogués +intentar. Féu diferents esforços d'escapolir-se d'allà on havia +ficat peus; però l'esguard del vell era al seu damunt, i digué +disbarat darrera disbarat. Al cap de poc el gal·lès va dir: + +-Fill meu, de mi no en tingueu por; per tot el món no voldria fer +mal a un cabell vostre. No; vull emparar-vos, vull emparar-vos. +Aquest espanyol no és sord i mut: això ho heu deixat anar sense +adonar-vos-en, i ara no podeu retirar-ho. Coneixeu alguna cosa, +sobre aquest espanyol, que us voleu reservar. Refieu-vos de mi. +Digueu-me el què és, i refieu-vos de mi: no us trairé. + +Huck mirà els ulls honradíssims del vell per un moment. Després es +decantà, i murmurà a la seva oïda: + +-No és un espanyol: és... Joe l'Indi! + +El gal·lès gairebé saltà de la seva cadira. Tot seguit digué: + +-Ara la cosa és ben natural. Quan parlàveu de retallar orelles i de +fendir nassos, em pensava que ho agençàveu, perquè els homes blancs +no prenen aquestes menes de revenja; però... un indi!... Això és +d'un altre paner. + +Durant el desdejuni la conversa continuà, i en ella digué el vell +que la darrera cosa que havia fet amb els seus fills, abans de +colgar-se al llit, era agafar una llanterna i examinar l'entradeta i +el seu veïnatge per si hi havia senyals de sang. No en trobaren cap, +però capturaren un gros embalum de... + +-De QUÈ? + +Si aquelles paraules haguessin estat un llampec no haurien saltat +amb una sobtesa més atarantada dels llavis esblaimats de Huck. Sos +ulls eren oberts de bat a bat i son alè suspès, tot esperant la +resposta. El gal·lès féu un moviment; mirà, en resposta, de fit a +fit... tres segons... cinc segons... Després... després respongué: + +-D'eines de lladregueria. Bé, què us passa? + +Huck es deixà caure enrera, panteixant suaument, però amb pregona, +inexpressable satisfacció. El gal·lès el mirà greument, curiosament, +i tot seguit digué: + +-Sí, eines de lladregueria. Sembla que això us lleva un gran pes de +sobre. Però per què heu tingut aquell ensust? Què us créieu que +trobaríem? + +Huck es sentia en lloc estret: l'esguard inquisitiu era al seu +damunt: hauria dat qualsevol cosa per tenir el material d'una +plausible resposta. No se li acudí res; l'esguard inquisitiu +penetrava més i més endins. Se li ocorregué una contestació sense +sentit: no hi havia temps de suspesar-la: així és que, a l'atzar, +pronuncià, feblement: + +-Llibres d'escola dominical, potser. + +El pobre Huck estava massa anguniat, per a somriure; però el vell +rigué fortament, joiosament; sacsejà els detalls de la seva anatomia +de cap a peus, i acabà dient que una rialla com aquella era diner a +la butxaca d'un hom, perquè escurçava els comptes del metge com una +mala cosa. Després afegí: + +-Pobre company! Esteu esblaimat i atuït: teniu posat de malaltejar. +No és estrany que estigueu una mica esmaperdut i fora de test. Però +ja en sortireu: el descans i la son em penso que us remuntaran +d'allò més bé. + +Huck estava enfurit de pensar que havia estat tan bajoc i havia +traït una exaltació tan sospitosa. Perquè ell ja havia deixat córrer +la idea que el paquet portat de la taverna fos un tresor, tot seguit +que va sentir la conversa arran de l'entradeta de la vídua. Només ho +havia pensat, que no era el tresor: tanmateix no ho sabia, que no ho +fos: així és que la referència a un embalum capturat era massa +perquè es pogues contenir. Per tot plegat estava content que aquest +episodi hagués esdevingut, perquè ara sabia, fora de tot dubte, que +aquell embalum no era _l'embalum_: així és que el seu magí es +trobava en repòs i sobiranament confortable. De fet, tot semblava +ben encaminat, ara: el tresor romandria encara al número 2, els +homes serien capturats i empresonats aquell dia, i ell i Tom podrien +apoderar-se de l'or, aquella nit, sense cap mal de cap o temença +d'interrupció. + +Tot just acabat el desdejuni, sonà un tust a la porta. Huck saltà en +cerca d'un amagatall, perquè no tenia el propòsit que se'l +relacionés, ni d'una manera llunyana, amb el darrer esdeveniment. El +gal·lès féu entrar diverses persones dels dos sexes, entre ells la +vídua Douglas, i reparà que grups de ciutadans s'enfilaven pel turó, +per badar davant l'entradeta. Així, doncs, les noves s'havien +escampat. + +El gal·lès hagué de contar la història de la nit als visitants. La +gratitud de la vídua per la seva preservació fou tota expressiva. + +-No me'n digueu una paraula, senyora. És un altre, ben segur, qui +mereix la vostra atenció, més que jo i els meus fills; però no em +permet que digui son nom. Mai no hauríem acudit allí si no hagués +estat per ell. + +Naturalment, això excità una curiositat tan vasta que gairebé +empetití la matèria principal; però el gal·lès li permeté que +rosegués les entranyes de sos visitants, i per ells la comunicà a +tota la ciutat, perquè refusà de pendre comiat de son secret. Quan +totes les altres coses foren sabudes, la vídua digué: + +-Tot llegint al llit, vaig adormir-me, i vaig anar dormint mentre hi +havia tot aquell renou. Per què no vinguéreu a despertar-me? + +-Vam creure que no valia la pena. Aquells subjectes no era probable +que tornessin; no els restava cap eina per a treballar; i de què +hauria servit despertar-vos i dar-vos un espant de mort? Mos tres +negres vetllaren la vostra casa tota la resta de la nit. Ara han +tornat, tot just. + +Vingueren més visites, i la història hagué d'ésser dita i redita per +espai de dues hores més. + +No hi havia escola dominical durant les vacances de l'escola +quotidiana, però tothom va fer d'hora a l'església. L'esdeveniment +sensacional fou ben escorcollat. Vingueren noves que no s'havia +trobat encara cap rastre dels bergants. Quan el sermó fou acabat, la +muller del jutge Thatcher es decantà al costat de la senyora Harper, +en anar passadís avall amb la multitud, i digué: + +-Que dormirà tot el dia, la meva Becky? Ja m'ho pensava, que es +cansaria de mala manera. + +-La vostra Becky? + +-Sí- féu ella amb un esguard astorat. -No ha passat aquesta nit a +casa vostra? + +-I ara! No! + +La senyora Thatcher s'esblaimà i caigué damunt un banc, mentre la +tia Polly, enraonant vivament amb una amiga, passava per allí. La +tia Polly digué: + +-Bon dia, senyora Thatcher. Bon dia, senyora Harper. Em penso que +Tom ha estat a casa vostra, aquesta nit; en una de vostres cases. I +ara té por de venir a l'església. He de veure el què n'hi ha. + +La senyora Thatcher mogué el cap feblement, i encara es tornà més +esblaimada. + +-No ha vingut a casa- digué la senyora Harper començant d'esdevenir +intranquila. + +Una palesa angúnia aparegué a la cara de la tia Polly. + +-Joe Harper: heu vist el meu Tom, aquest matí? + +-No senyora. + +-Quína és, la darrera vegada que l'heu vist? + +Joe féu per manera de recordar-se'n, però no estava ben segur de la +cosa. La gent s'aturava d'eixir de l'església. Van córrer els +murmuris, i una inquieta preocupació s'ensenyorí de tots els posats. +Els infants i els mestres joves foren anguniosament interrogats. +Tots digueren que no havien reparat si Tom i Becky eren al vaporet +en el viatge de retorn. Era fosc. Ningú no havia pensat a esbrinar +si algú mancava. Un jove, a la fi, digué barroerament la seva +temença que encara fossin a la cova! La senyora Thatcher caigué en +basca. La tia Polly es posà a plorar i recargolà les mans. + +L'alarma corregué de boca en boca, de grup a grup, de carrer a +carrer; i al cap de cinc minuts les campanes sonaven +desesperadament, i tot el poble era en peu. L'episodi de Cardiff +Hill caigué immediatament en la insignificància. Els lladres foren +oblidats, hom ensellà cavalls, hom aparellà bots, hom ordenà que el +vaporet sortís, i, abans que l'esglai hagués envellit de mitja hora, +dos cents homes s'escampaven, per la carretera i el riu, cap a la +cova. + +Durant tota la tarda cançonera, el poble semblà buid i mort. Moltes +dones visitaren la tia Polly i la senyora Thatcher, i provaren de +reconfortar-les. Ploraren amb elles, també, i això encara fou millor +que les paraules. + +Durant tota la nit tediosa, el poble esperà noves; però en albejar, +finalment, el matí, tots els mots que vingueren foren: -Porteu-nos +més candeles, i porteu queviures.- La senyora Thatcher estava +gairebé folla, i la tia Polly també. El jutge Thatcher enviava +missatges d'esperança i encoratjament, de la cova estant, però no +comunicaven pas veritable goig. + +El vell gal·lès tornà a casa cap a trenc de dia, esquitxat de sèu de +candela, empastifat d'argila i gairebé mort. Trobà que Huck era +encara al llit que li havia estat destinat, i que la febre el feia +delirar. Els metges eren tots a la cova: així és que comparegué la +vídua Douglas i s'encarregà del pacient. Digué que faria tot el que +podria, perquè, al capdavall, que fos bo, dolent o indiferent, era +de Nostre Senyor, i cap cosa de Nostre Senyor no havia d'ésser +abandonada. El gal·lès digué que Huck tenia bones qualitats, en el +fons, i la vídua digué: + +-Podeu refiar-vos-en. Aquesta és la marca de Nostre Senyor. Ell no +l'abandona. Mai no l'abandonarà. I aquesta marca la duu tota +criatura que ve de les seves mans. + +Pels volts del migdia, colles d'homes aclaparats arribaren al +poblet, cada una pel seu cantó; però la gent més forta seguia +cercant. Totes les noves no feien sinó dir que havíen estat +escorcollades llunyanies de la caverna mai visitades abans; que tot +recó i clivella seria completament examinat; que, onsevulla que hom +anés a raure, en aquell laberint de passadissos, hom veia llums que +voleiaven d'ací d'allí en la distància, i que cridòria i trets de +pistola enviaven a la oïda llurs baumades reverberacions per avall +de les naus ombrívoles. En un indret, lluny de la banda usualment +atravessada pels excursionistes, hom havia trobat les paraules BECKY +i TOM damunt la paret de roca, escrites amb fum de candela, i ben a +la vora un tros de cinta tacat de sèu. La senyora Thatcher reconegué +la cinta i plorà damunt ella. Digué que era l'última relíquia que +tindria de la seva filla, i que cap altra memòria d'ella no seria +tan preciosa, perquè aquesta fou la darrera que deixà son cos vivent +abans que vingués la mort esglaiadora. Alguns digueren que de tant +en tant, dins la cova, lluïa una remota llumeneta, i aleshores +esclatava una cridòria entusiasmada, i una vintena d'homes anaven, +arraïmats, pel ressonant passadís avall; i això sempre acabava amb +una atuïdora decepció: no eren allí, els infants: no era sinó el +llum d'un que cercava. + +Tres paorosos dies amb llurs nits anaren arrossegant llurs hores +tedioses, i el poblet caigué en una estupor sense esperança: ningú +tenia cor per a res. El casual descobriment, tot just realitzat, que +el propietari de la Taverna de Temperança servava begudes +alcohòliques en el seu local, amb prou feines agità el pols de +l'opinió, tot i essent la cosa formidable. + +En un interval de lucidesa, Huck inicià feblement el tema de les +tavernes; i, finalment, demanà, amb una vaga temença que hagués +esdevingut la pitjor desgràcia, si hom havia descobert res a la +Taverna de Temperança d'ençà que ell havia caigut malalt. + +-Sí- digué la vídua. + +Huck pegà un bot en el seu llit, amb els ulls esverats. + +-Què! Quína cosa? + +-Licors! I la casa ha estat tancada. Ajaieu-vos, minyó. I quín +espant m'heu donat! + +-Només digueu-me una cosa, només una, si us plau! Ha estat Tom +Sawyer, qui ho ha trobat? + +La vídua trencà el plor. + +-Quietud, quietud, minyó; quietud! Ja us he dit, abans, que no heu +de parlar. Esteu molt, molt malalt! + +Hom no havia trobat altra cosa que licor: hi hauria hagut qui-sap-lo +safaretx si hagués estat l'or. Així, doncs, el tresor era perdut per +a sempre, per a sempre. Però per què devia plorar, ella? Era curiós, +que plorés! + +Aquests pensaments s'obriren pas, obscurament, a través del magí de +Huck; i, sota el cansament que li causaren, caigué en el son. La +vídua va dir-se: + +-Té, ja dorm, pobre infeliç! Trobar-ho Tom Sawyer! Tant de bó que +algú pogués trobar-lo a ell! Ah! No en resten gaires, ara, que +encara tinguin prou esperança, o prou força, per a continuar +cercant! + + + + +CAPÍTOL XXXII + +Tornem ara a la part de Becky i Tom en la forada. Anaren recorrent +els ombrívols passadissos amb la resta de l'expedició, visitant les +familiars meravelles de la cova; meravelles a les quals hom havia +donat, com a motius, noms exageradament precisos, com _la Sala de +Rebre, La Catedral, El Palau d'Aladí_, i així per l'estil. Al cap de +poc començà la taleia de jugar a fet, i Tom i Becky s'hi esmerçaren +amb zel, fins que l'esforç anà esdevenint enujós. Després +davallaren, errívols, per una sinuosa avinguda, tenint les candeles +en l'aire i llegint l'entremesclada teranyina de noms, dates, +adreces postals i divises, mitjançant les quals les parets de roca +semblaven pintades amb frescos... de fum de candela. Seguint +endavant, amb la conversa, poc repararen que es trobaven ja en un +indret de la cova on no hi havia frescos a les parets. Pintaren +llurs noms, amb fum, damunt una pedra rafeguda, i avançaren més. Al +cap de poc arribaren a un indret on un rierol, tot escorrent-se +damunt un escull i carregat d'un sediment de calç, amb el transcurs +d'edats ronsejadores havia anat formant un Niàgara, amb rulls i +randes de pedra resplendent i perdurable. Tom estrenyé el cos contra +ell per il·luminar-lo i dar-ne la gaubança a Becky. I trobà que +amagava una mena d'espadada escala natural, closa entre parets molt +estretes; i tot seguit l'ambició de descobrir va apoderar-se d'ell. +Becky respongué a la seva iniciativa, i feren un senyal de fum per a +llur futur guiatge, i partiren cap a la recerca. Serpejaren per un +camí i un altre camí, d'allò més avall de les secretes fondàries de +la cova; feren una altra marca, i prengueren una via lateral, a +esbrinar novetats per dir-les als que havien romàs a dalt. En un +indret trobaren una esbarjosa caverna, del sostre de la qual +penjaven una munió d'estalactites resplendents, de la llargada i +diàmetre d'un braç humà. + +La corregueren tota, astorant-se i admirant, i en acabat la deixaren +per pendre un dels nombrosos passadissos que hi anaven a raure. +Aquest camí els portà en poc temps a una font encisera, que tenia +incrustada a la conca un gebre de cristalls fulgurants. Es trobava +en mig d'una caverna, els murs de la qual eren sostinguts per un +bell nombre de columnes fantàstiques que havien estat formades per +la unió de grans estalactites i estalagmites, resultat del gotejar +mai estroncat en les centúries. Sota el sostre, extensos aplecs de +ratapinyades s'hi havien atapeït, a milers en cada esbart. Els llums +molestaven les bestioles, i davallaren a colles, a cents, xisclant i +precipitant-se furiosament a les candeles. Tom sabia llur estil, i +el perill d'aquesta mena de conducta; agafà la mà de Becky i la +precipità dins el primer corredor que va oferir-se-li. I que no fou +pas massa d'hora, perquè una rata pennada apagà el llum de Becky amb +la seva ala mentre ella sortia de la caverna. Les ratapinyades +percaçaren els minyons fins a bella distància; però els fugitius es +capbussaven en cada nou passadís que se'ls oferia, i a la fi es +lliberaren de aquells éssers perillosos. Tom va trobar un llac +subterrani, al cap de poc, que estenia la seva fosca superfície +qui-sap-lo lluny, fins que la seva forma desapareixia en les +tenebres. Volia explorar-ne els marges, però conclogué que seria +millor de seure i reposar una estona, abans. Aleshores, per primera +vegada, la quietud profunda de l'indret posà una mà apegalosa damunt +els esperits dels nois. Becky digué: + +-Bé, no m'hi havia fixat, però em sembla que fa molt de temps que no +he sentit ningú dels altres. + +-Penseu, Becky, que estem molt més avall que no pas ells; i no sé a +quina distància en sentit nord o sud, o est, o el que sigui. No +podríem pas sentir-los, d'aquí estant. + +Becky començà de tornar-se aprehensiva. + +-Em plauria saber quant de temps hem estat aquí baix, Tom. Val més +que reculem. + +-Sí, em sembla que és millor; potser val més. + +-Podreu trobar el camí, Tom? Tot això és un embolic ben retort. + +-Em penso que podria trobar-lo, però hi ha les ratapinyades. Si ens +apaguessin totes dues candeles ens trobaríem en un paorós +trencacoll. Val més que provem un altre camí, per no haver de passar +per aquella banda. + +-Bé, però espero que no ens perdrem. Fóra tan terrible!- I l'infant +s'estremí només de pensar en aquelles esgarrifoses possibilitats. + +Començaren de passar un corredor, i l'atravessaren en silenci per +molt de temps, mirant a cada nou forat, per veure si trobaven +quelcom de familiar en el seu aspecte; però tots els eren estranys. +Cada vegada que Tom feia un escorcoll, Becky sotjava la seva cara en +espera d'un senyal encoratjador, i ell deia alegrement: + +-Oh! Molt be! No és aquest, però hi arribarem una mica més enllà! + +Però es sentia menys i menys esperançat a cada fallida, i aviat +començà de trencar per avingudes divergents, al més foll atzar, amb +l'esperança desesperada de trobar la que calia. Encara deia que allò +anava «molt bé»; però hi havia tanta de paor feixuga en el seu cor, +que les paraules havien perdut llur dring, i sonaven com si hagués +dit: + +-Tot està perdut! + +Becky es repenjava al seu costat, en una angoixa d'espaordiment, i +feia tots els possibles per contenir-se les llàgrimes; però elles +brollaren. A la fi digué: + +-O Tom! Tant se val, les ratapinyades! Tornem per aquell camí! +Sembla que cada vegada anem pitjor i més enfora. + +Tom s'aturà. + +-Escolteu!- digué. + +Pregon silenci: silenci tan entranyable, que fins i tot llurs alens +es destacaven en la quietud. Tom cridà. El crit anà resonant pels +corredors buits, i finà en llunyania, en un so desmaiat que semblava +un petit acompassament de rialla burleta. + +-Oh! No ho torneu a fer, Tom! És massa ferest!- digué Becky. + +-És ferest, però val més que ho faci, Becky: _poden_ sentir-nos.- I +tornà a cridar. + +El _poden_ era un horror encara més glaçador que la fantasmal +rialleta, de tant que confessava una esperança esvaïda. Els minyons +romangueren silenciosos, parant esment; però sense cap resultat. Tom +reculà pel camí per on havia vingut i accelerà sos passos. Al cap de +ben poc, una certa indecisió en la seva manera revelà a Becky un +altre fet terrible: no podia retrobar el camí de vinguda. + +-O Tom! No hi heu fet cap marca! + +-Becky, he estat un ximple, un ximple! No se m'ha acudit que calia +fer el camí de retorn! No, no puc trobar el camí: tot està +embolicat. + +-Tom, estem perduts! estem perduts! Mai, mai no podrem sortir +d'aquest lloc basardós! Oh! Per què vam deixar els altres! + +Es deixà caure en terra, i esclatà en un plor tan frenètic, que a +Tom l'astorà la idea que Becky pogués morir o perdre el seny. +S'assegué al seu darrera, i posà els braços al voltant d'ella: ella +colgà la cara en el seu pit, es repenjà d'ell, esplaià totes ses +terrors, ses inútils recances; i els llunyans ecos ho retornaven +tot, convertit en rialles mofetes. Tom va demanar-li que revifés la +seva esperança: ella digué que no podia. Tom començà de vituperar-se +i dir-se penjaments per haver-la conduïda a aquesta llastimosa +situació. Això li donà millor resultat: Becky digué que feia +esforços per esperar de bell nou; que s'aixecaria i el seguiria +onsevulla que la menés, amb la sola condició que no tornés a parlar +d'aquella manera. Perquè la conducta d'ell, féu, no havia estat més +vituperable que la seva. + +Així, doncs, continuaren caminant esmaperduts, simplement a l'atzar: +tot el que podien fer era avançar, continuar avançant. Per una breu +estona l'esperança va gloriar-se de reviure: no pas amb cap raó per +a fonamentar-ho, sinó perquè està en la seva natura de reviure quan +la deu no n'ha estat estroncada pels anys i la familiaritat amb les +fallides. + +No va passar gaire estona que Tom no prengués la candela i la bufés. +Aquest estalvi volia dir molt: no calien les paraules. Becky ho +comprengué, i la seva esperança finà de bell nou: sabia que Tom +tenia una candela sencera i tres o quatre caps sobrers a la butxaca, +però li calia estalviar. + +No trigà la fadiga a fer valer els seus drets. Els nois procuraren +de no parar-hi esment, perquè era horrible de pensar en seure quan +el temps havia esdevingut tan preciós: avançar, en alguna direcció, +en qualsevol direcció, era almenys un progrés i podia comportar un +fruit; però seure era imitar la mort i abreujar el seu encalç. + +A la fi les fràgils cametes de Becky refusaren de portar-la més +enllà. S'assegué. Tom reposà amb ella, i parlaren de llurs estatges, +i dels amics que tenien, i dels llits confortables, i sobre tot de +la llum! Becky plorava, i Tom feia per manera que se li acudís algun +altre estil de reconfortar-la; però tots sos encoratjaments s'havien +esfilagarsat amb l'ús, i sonaven com a sarcasmes. La fadiga de Becky +era tan feixuga, que va anar-se endormiscant, fins a trencar el son. +Tom n'estigué content. Tot seient, li mirava la cara estirada, i +veia còm se li tornava suau i natural sota la influència de somnis +plaents; i al cap de poc hi albejà un somriure, i s'hi aturà. La +cara, tranquila, reverberava quelcom de pacífic i guaridor, vingut +al propi esperit, i sos pensaments vagarejaven cap a temps passats i +memòries somnioses. Mentre estava ben endins de la seva +consirositat, Becky, es despertà amb una airosa rialleta, però que +es glaçà mortalment en els seus llavis i acabà en un gemec. + +-Oh! Còm he pogut dormir! Voldria que mai, mai, m'hagués despertat! +No, no: me'n desdic, Tom! No feu aquest posat! No ho tornaré a dir. + +-Estic content que hagueu dormit, Becky: esteu més reposada, ara, i +trobarem el camí de sortida. + +-Podem provar-ho, Tom; però he vist una contrada tan bella, en el +meu somni! Em penso que ens n'hi anirem. + +-Potser no; potser no. Coratge, Becky, i continuem les provatures. + +S'aixecaren i seguiren caminant a l'atzar dant-se les mans, orbs +d'esperança. Feren per manera de computar quant de temps havien +estat dins la cova; però no sabien sinó que semblava que haguessin +passat dies i setmanes. I, amb tot, era palès que això no podia +ésser, perquè llurs candeles no eren encara exhaurides. + +Molt de temps després d'això (no haurien pogut dir quant) Tom digué +que els calia caminar sense fressa i parar l'oïda per sentir els +degotissos: necessitaven trobar una font. En trobaren una al cap de +poca estona, i Tom digué que era hora de tornar a reposar. Tots dos +estaven cruelment fadigats, però Becky digué que creia que podria +anar una mica més enllà. La sorprengué d'oir que Tom era d'un altre +parer: no podia capir-ho. S'assegueren, i Tom plantà la candela a la +paret, en front d'ells, amb una mica d'argila. Llur magí aviat +s'aqueferà: no digueren un mot per qui-sap-lo temps. Després Becky +rompé el silenci: + +-Tom, tinc molta de gana. + +Tom es tragué quelcom de la butxaca. + +-Us recordeu d'això?- va dir. + +Becky gairebé va somriure. + +-És nostra coca de noces, Tom. + +-Sí. Voldria que fos gran com un barril, perquè no tenim altra cosa. + +-Vaig deixar-la de banda a la forada, Tom, perquè poguéssim +somniejar damunt ella, com la gent gran fa amb la coca de llurs +noces; però... serà nostre... + +Deixà trencada la frase en aquell indret. Tom partí la coca i Becky +menjà amb bon delit, mentre Tom rosegava la seva meitat. Hi havia +abundor d'aigua per a cloure-hi el festí. Al cap de poc, Becky +suggerí que podien caminar de bell nou. Tom romangué en silenci un +moment. Després va fer: + +-Becky: si us dic una cosa, podreu comportar-la? + +La faç de Becky s'esblaimà, però digué que podria. + +-Bé, doncs, Becky: cal que romanguem aquí, amb aigua per a beure. +Aquest trosset de candela és l'últim que ens resta. + +Becky no pogué contenir les llàgrimes i els planys. Tom féu el que +pogué per reconfortar-la, però amb efecte ben migrat. A la fi Becky +digué: + +-Tom! + +-Què, Becky? + +-S'adonaran de nostra manca, i vindran a cercar-nos! + +-Ben cert! Ben cert que ho faran! + +-Potser estan cercant-nos, ara, Tom. + +-Bé, em penso que sí. Espero que sí. + +-Quan repararan la nostra absència, Tom? + +-Quan tornin al vapor, em penso. + +-Tom, pot ésser fosc, aleshores: se n'adonaran, que no hi siguem? + +-No ho sé. Però tanmateix la vostra mare se n'adonarà tan aviat com +hagin arribat al poble. + +Una mirada d'espant a la cara de Becky retornà a Tom els seus +sentits, i veié que havia comès una errada. Becky no havia d'anar a +casa aquella nit! Els infants esdevingueren silenciosos i pensívols. +Al cap d'un moment, un nou esclat de consternació en Becky mostrà a +Tom que la cosa que ell tenia al magí havia colpit així mateix el +d'ella: del matí del diumenge podia haver-ne transcorregut la meitat +abans que la senyora Thatcher descobrís que Becky no havia estat a +la casa de la senyora Harper. + +Els infants clavaren els ulls en llur bocí de candela, i vigilaren +còm anava fonent-se a pleret, implacablement; veieren la mitja +polzada de ble que romania, al capdavall, tota sola; veieren la +débil flama alçant-se i caient, la prima columna de fum, +enfiladissa, aturant-se-li al cim un instant, i després... +l'absoluta horror de les tenebres! + +Quant de temps hagués trigat Becky a retornar a una lenta +consciència de trobar-se plorant en braços de Tom, ni l'un ni +l'altre haurien sabut dir-ho. Tot el que sabien era que, després +d'una tongada de temps que semblava qui-sap-lo llarga, tots dos es +despertaren d'una mortal estupor somnolenta i tornaren a fer-se +càrrec de llurs misèries. Tom digué que devia ésser diumenge, +aleshores, i potser dilluns. Procurà de fer que Becky parlés, però +sos dols eren massa corprenedors: totes les seves esperances eren +esvaïdes. Tom digué que llur absència devia haver estat reparada +feia temps, i que sens dubte la recerca anava endavant. Cridaria, i +potser vindria algú. Ho intentà; però, en la fosca, els ecos sonaven +tan paorosament, que no va tornar-hi. + +Les hores anaven escolant-se, i la fam turmentà altra vegada els +captius. Una part de la mitja coca de Tom romania: se la partiren i +la menjaren. Però semblà que tinguessin més fam que no pas abans: el +pobre bocí de menja no féu sinó esmolar el desig. + +Al cap de poc, Tom digué: + +-Sst! No sentiu això? + +Tots dos contingueren llur alè i pararen l'orella: se sentia un so +com de crit llunyà, desmaiat. Tom va fer-hi resposta immediatament, +i, dant a Becky la mà, començà d'anar a les palpentes pel corredor +en aquell sentit. Aviat escoltà de bell nou: altra vegada sentiren +el so, i aparentment una mica més a prop. + +-Són ells!- digué Tom. -Ja vénen! Avanceu, Becky! Estem salvats, +ara! + +La joia dels presoners fou gairebé atuïdora. Llur acuitament era, +però, relatiu; perquè els pous abundaven i havien de guardar-se'n. +No trigaren a topar-ne un, i s'hagueren de parar. Podia ésser de +tres peus de profunditat; podia ésser de tres cents: no hi havia +manera de passar-lo, ça com lla. Tom s'ajagué damunt son pit i +arribà tan avall com pogué. Res de fons: havien de romandre allí i +esperar fins que els cercadors arribessin. Escoltaren: evidentment +els crits de la llunyania anaven fent-se més distants. Al cap d'un +moment o dos s'havien esvaït totalment. O dissort descoratjadora! +Tom cridà fins a enronquir-se, però no li valgué. Parlà +esperançadament a Becky, però va passar un segle d'afanyosa espera +sense que tornés a oir-se cap so. + +Els infants, a les palpentes, retornaren a la font. El temps, remís, +s'arrossegava. Dormiren altre cop, i es desvetllaren, plens de fam i +amargor. Tom creia que devia ésser dimarts, aleshores. + +En aquell moment una idea el colpí. Hi havia alguns passadissos +laterals a llur abast: seria millor d'explorar-ne algun que no pas +comportar la càrrega del temps feixuc dins l'ociositat. Es tragué un +cordill d'estel de la butxaca, el nuà a un sortint de roca i ell i +Becky començaren de caminar, Tom al davant, descabdellant el fil a +mesura que avançaven a les palpentes. A la fi de vint graons el +corredor acabava en un lloc on calia saltar. Tom s'agenollà i palpà +cap avall, i després tan enllà, al voltant del recó, com pogué +abastar convenientment amb la mà. Féu un esforç per estendre's una +mica més a la dreta; i, en aquell moment, encara no a vint yardes de +distància, una mà humana, tenint una candela, aparegué darrera una +roca! Tom féu un crit esclatant, i tot seguit la mà fou seguida pel +cos al qual pertanyia: el de Joe l'Indi! Tom en fou paralitzat: no +podia moure's. + +Experimentà una pregona satisfacció, a l'instant següent, en veure +que _l'espanyol_ apretava a córrer i es perdia de vista. Tom +s'estranyà que Joe no hagués reconegut la seva veu i no hagués +comparegut i l'hagués mort, per haver declarat al Tribunal. Però els +ecos degueren disfressar-li la veu: sens dubte això era, va raonar +ell. L'esglai de Tom havia afeblit tots els seus muscles. Es digué a +sí mateix que, si hagués tingut prou força per a tornar a la font, +hauria romàs allí, i no hi havia cosa que l'hagués temptat a córrer +el perill de trobar de bell nou Joe l'Indi. Tingué compte de no dir +a Becky el que havia vist. Digué que només havia cridat «per si +reeixia». + +Però la fam i la malaurança, al cap de molt de temps, es feren més +fortes que les temences. Una altra espera tediosa a la font i un +altre són, de força durada, hi feren mudança. Els infants es +despertaren, desvetllats per una fam desesperada. Tom cregué que ja +devia ésser dimecres o dijous, o potser divendres o dissabte, i que +havia estat abandonada la recerca. Es proposà d'explorar un altre +passadís: se sentia amb voluntat de confrontar Joe l'Indi i totes +les terrors. Però Becky s'havia decandit: s'havia capbussat en una +extenuada apatia, i no podia ésser reviscolada. Digué que esperaria +on es trobava, i moriria: poc havia de trigar gaire estona. Digué a +Tom que partís amb el cordill d'estel, i explorés, si volia, però li +pregava que tornés de tant en tant i li parlés; i li féu prometre +que, quan vingués l'hora terrible, romandria al seu devora i li +agafaria la mà fins que tot fos acabat. + +Tom la besà, sentint que un nus li escanyava la gorja, i va fer +veure que confiava de trobar els cercadors o una eixida de la cova. +Després, amb el cordill d'estel a la mà, anà davallant a les +palpentes, a grapes i damunt els genolls, per un dels passadissos, +devastat per la fam i emmalaltit per les pronòstigues de les +imminents acaballes. + + + + +CAPÍTOL XXXIII + +Vingué la tarda del dimarts, i anà esvaint-se, fins arribar a l'hora +baixa. El poblet de Sant Petersburg encara plorava: els infants +perduts no havien estat trobats. Pregàries públiques havien estat +ofertes per a ells, i moltes de pregàries privades, on el suplicant +posava tot el cor; però tanmateix no venien bones noves de la cova. +La majoria dels cercadors havien abandonat l'escorcoll, i tornat a +llurs quefers quotidians, dient que evidentment els minyons no +serien mai trobats. La senyora Thatcher estava molt malalta, i +gairebé tot el temps delirava. La gent deia que trencava el cor de +sentir-li cridar la seva filla; i alçava el cap, i escoltava, de +vegades un minut sencer, i després tornava a ajeure's aclaparada, +amb un gemec. La tia Polly havia caigut en una persistent melangia, +i sa testa grisa s'havia tornat blanca, gairebé del tot. El poblet +començà son repòs en caure la nit del dimarts, afligit i desvalgut. + +Per allí a mitja nit les campanes del poblet esclataren en un repic +desesperat, i en un moment eixamejaren pels carrers gent frenètica, +a mig vestir, que cridaven: -Veniu! veniu! Ja els han trobats!- +Cassoles de llauna i corns s'uniren a l'aldarull. La gent s'acoblà i +anaren cap al riu, i trobaren els infants que venien en un vehicle +decobert, arrossegat per homes del poble que cridaven. Els altres +s'atapeïren a llur volt, s'uniren a llur marxa cap al poble, i es +precipitaren magníficament pel carrer major, braolant visques +darrera visques! + +El poble s'il·luminà. Ningú no féu retorn a son llit. Era la nit més +assenyalada que el llogarret hagués vist en tota sa vida. Durant la +primera mitja hora, una processó d'habitants desfilà per la casa del +jutge Thatcher, agafà els nois salvats i els besà, esqueixà la mà de +la senyora Thatcher, féu per manera de parlar i no pogué, i sortí +plorant a dolls. + +La felicitat de la tia Polly fou completa, i la de la senyora +Thatcher si fa no fa. Seria absoluta, però, tot seguit que el +missatger tramès amb les grans noves cap al coval hagués pogut +assabentar-ne son marit. + +Tom jeia damunt un sofà, amb un àvid auditori al seu voltant, i +digué la història de la prodigiosa aventura, encabint-hi alguns +afegitons sensacionals per agençar-la; i acabà amb la descripció de +còm deixà Becky i continuà una eixida d'esploració; còm seguí dues +avingudes, tan enllà com li permeté el seu cordill d'estar; còm en +seguí una altra en tota la llargada del cordill, i estava a punt de +entornar-se'n quan llucà una taqueta llunyana que semblava claror de +dia, i deixà el cordill, i anà a les palpentes envers ella, i +empenyé cap i espatlles enfora d'un trau i veié l'ample Mississipí +que el vorejava. I, només que hagués estat de nit, no hauria vist +aquella taqueta de claror, i no hi hauria tornat a explorar el +passadís! Digué còm es féu enrera en cerca de Becky i li comunicà la +bona nova, i ella li digué que no la impacientés amb aquelles +poca-soltes, perquè estava atuïda, i sabia que estava per morir, i +li venia de grat. Descrigué còm havia maldat amb ella i l'havia +convençuda, i còm Becky gairebé morí de joia en haver anat a les +palpentes fins a l'indret on veié, talment, la blava taqueta de la +llum del dia, i còm ell, d'una embranzida, eixí del forat, i després +l'ajudà a ella a fer-ho; còm segueren allí i cridaren d'alegria; còm +uns homes passaren en una barca, i Tom els cridà i els digué llur +situació i llur famolenc estat; com els homes no cregueren, a la +primeria, la bròfega història, «perquè», digueren, «us trobeu cinc +milles més avall d'on és la cova», i després els pujaren a la barca, +remaren cap a una casa, els donaren sopar, els feren reposar fins a +dues o tres hores després de caure la nit, i en acabat els portaren +al poble. + +Abans que albegés, el jutge Thatcher i el grapat de cercadors que +eren amb ell foren descoberts dins la cova, per la pista de fil +d'empalomar que havien anat deixant al darrera, i hom els assabentà +de les grans noves. De tres dies i nits de tràfec i de fam dintre la +cova, hom no se'n podia desempallegar de cop i volta, com Tom i +Becky no trigaren a descobrir. Feren llit tot dimecres i dijous, i +semblaven esdevenir més atuits i gastats a cada moment. Tom s'aixecà +una mica el dijous, anà al poble el divendres, i gairebé estigué del +tot refet el dissabte; però Becky no es desencambrà fins el +diumenge, i en acabat semblà que hagués sofert una malaltia +exhauridora. + +Tom s'assabentà de la malaltia de Huck i anà a veure'l el divendres; +però no pogué ésser admès a l'alcova, com tampoc el dissabte ni el +diumenge. En acabat fou admès diàriament; però li advertiren que no +digués un mot de l'aventura i no tragués cap tema de conversa +excitant. La vídua Douglas en romania a la vora per veure si obeïa. +A casa seva Tom s'enterà de l'esdeveniment de Cardiff Hill, i de còm +el cadàver de l'home esparracat havia estat descobert al riu, per +atzar, vora l'embarcador: potser s'havia ofegat mentre procurava +fugir. + +Al cap d'una quinzena de son rescat de la cova, Tom eixí a visitar +Huck, que ja havia guanyat prou fortalesa, aleshores, per a sentir +una conversa excitant; i Tom en tenia una d'amanida que +l'interessaria, a son juí. La casa del jutge Thatcher es trobava en +el camí que seguia Tom, i s'hi aturà a veure Becky. El jutge i +alguns amics es posaren a enraonar amb Tom, i algú li demanà +irònicament si no li plauria de tornar a la cova. Tom digué que sí; +que li semblava que ho trobaria tot pla. + +El jutge digué: + +-Bé, n'hi ha d'altres com vós, Tom: no en tinc el menor dubte; però +ja ens n'hem captingut, d'això. Ningú tornarà a perdre's en aquella +cova. + +-Per què? + +-Perquè, fa dues setmanes, vaig fer armar amb plaques de ferro, i +tancar amb tres panys, la seva portassa; I en tinc les claus. + +Tom es tornà blanc com el paper. + +-Què passa, minyó? Ei! Veniu, qualsevol! Porteu un vas d'aigua! + +L'aigua fou servida i tirada a la cara de Tom. + +-Ah! Ja us heu retornat. Què teníeu, Tom? + +-O jutge! És que Joe l'Indi és a la cova! + + + + +CAPÍTOL XXXIV + +Al cap de cinc minuts les noves s'havien escampat, i una dotzena de +barcades d'homes feien llur via a la cova de McDougal, i el vaporet, +ben atapeït de passatgers, no trigà a seguir-los. Tom Sawyer era a +la barca on anava el jutge Thatcher. Quan la porta de la cova fou +oberta, un patètica vista es mostrà en la penombra opaca de +l'indret: Joe l'Indi jeia estirat a terra, amb la cara arran de +l'escletxa de la porta, com si sos ulls dalerosos haguessin romàs +clavats fins al darrer moment en la llum i la vida del món lliure +del defora. Tom en fou commogut, perquè sabia per experiència còm +havia sofert aquell malanat. Sa compassió es desvetllà, però +tanmateix experimentà una ufanosa sensació d'alleujament i de +seguretat, aleshores, que li revelava, en un grau abans no valorat +abastament, quína considerable càrrega de por havia pesat damunt seu +d'ençà del dia que va alçar la veu contra aquest sanguinari +bandejat. + +El coltell de caçar de Joe l'Indi era al seu devora, amb la fulla +mig partida. La gran post que hi havia al peu de la porta havia +estat estellada i feta miques amb tediosa tasca. Inútil treball, +tanmateix, perquè la roca viva formava una llinda al defora, i sobre +aquest material obstinat el ganivet no havia aconseguit res: l'únic +mal se l'havia fet el ganivet mateix. Però, baldament no hi hagués +hagut cap destorb de pedra, la tasca hauria estat així mateix +inútil, perquè, si la post hagués estat foragitada del tot, Joe +l'Indi no hauria pogut encabir el seu cos sota la porta, i ell ho +sabia. Així, doncs, només havia estellat aquell indret per fer una +cosa o altra, per passar el temps ronsejador, per esmerçar en +quelcom les seves torturades facultats. Ordinàriament hom podia +trobar una dotzena de caps de candela plantats a les escletxes del +vestíbul, on els excursionistes els havien deixat; però ara no se'n +veia cap: el presoner els havia anat cercant i se'ls havia menjats. +S'havia enginyat, també, per atrapar unes quantes rates pennades, i +se les havia menjades així mateix, no deixant-ne sinó els unglots. +El pobre malanat havia mort de fam. En un indret d'a la vora, una +estalagmita havia anat alçant-se de terra, segle darrera segle, +bastida per la gota d'aigua de l'estalactita que tenia al damunt. El +captiu havia trencat l'estalagmita, i havia posat damunt el socot +una pedra, on tenia obrada una mica de concavitat, per recollir la +preciosa gota que queia una vegada cada vint minuts amb la paorosa +regularitat d'un so de rellotge: una cullaradeta petita cada vint-i- +quatre hores. El degotís ja hi era quan les Piràmides foren noves, +quan Troia caigué, quan foren posats els fonaments de Roma, quan +Jesús fou crucificat, quan Guillem el Conqueridor creà l'Imperi +anglès, quan Colomb navegava, quan el carnatge de Lexington era «una +nova». Ara hi cau, i seguirà caient quan totes les coses que diem +hagin romàs en la tarda de la història, i l'hora baixa de la +tradició, i seran engolides dins la nit espessa de l'oblit. Tenen, +totes les coses, un fi i una missió? Caigué pacientment, la gota +d'aigua, per espai de cinc mil anys, per trobar-se a l'abast +d'aquella necessitat de l'efímer insecte humà, i té un altre +important objecte a complir en deu mil anys venidors? Tant se val. +Han passat una pila d'anys d'ençà que el desvalgut mestís baumà la +pedra per recollir-hi les inapreciables gotes d'aigua; però, fins i +tot avui, l'excursionista mira més estona aquella pedra patètica i +aquella aigua de lent degotar que no pas les mateixes meravelles de +la caverna: ni el mateix _Palau d'Aladí_ no pot rivalitzar-hi. + +Joe l'Indi fou enterrat vora la gola de la cova, i la gent hi anà a +ramades en barques i carros, del poblet estant i de tots els masos i +caserius d'una rodalia de set milles; hi portaren llurs infants, i +tota mena de queviures; i confessaren que gairebé s'havien divertit +tant en l'enterrament com haurien fet en veure'l enforcat. + +Aquest enterrament aturà la ulterior creixença d'una cosa: la +súplica adreçada al governador per tal que Joe fos perdonat. La +petició havia reunit una colla de firmes: hom havia tingut moltes de +reunions ploroses i eloqüents, i un comitè de dones totes +sentimentals havia estat designat per anar, amb extraordinari dol i +gemegadissa, a trobar el governador i pregar-li que fos un ase +clement i trepitgés el seu deure. Hom creia que Joe l'Indi havia +matat cinc habitants del poblet; però què hi feia? Llucifer mateix +que hagués estat, hauria pogut acoblar una pila de curts de gambals, +decidits a escritotejar llurs noms al peu d'una súplica de perdó i a +deixar caure damunt ella una llàgrima de ses canals d'aigua, sempre +perjudicades i traspuadores. + +El matí després de l'enterrament, Tom se'n dugué Huck a una banda +reservada, per tenir-hi una important conversa. Huck, aleshores, +sabia ja pel gal·lès i la vídua Douglas tota l'aventura de Tom; però +Tom digué que es pensava que hi havia una cosa que no li havien fet +saber, i que d'aquesta cosa volia parlar. + +A Huck se li entristí la cara, i féu: + +-Ja sé què és: heu anat al Número 2 i no hi heu trobat sinó whisky. +Ningú em va dir que haguéssiu estat vós, però vaig compendre que el +devíeu ésser, de seguida que vaig sentir parlar d'aquesta qüestió +del whisky; i vaig capir que no havíeu arreplegat el diner perquè +d'una manera o altra us hauríeu acostat on jo no era i m'ho hauríeu +fet saber, encara que haguéssiu tingut la boca closa per a tothom. +El cor sempre m'havia dit que no en tiraríem cap tros a l'olla. + +-Bé, Huck: jo no vaig dir-ne res, d'aquell taverner. Ja sabeu que la +seva taverna anava com una seda el dissabte, que és quan vaig anar a +la forada. No us recordeu que havíeu de vigilar-la aquella nit? + +-Oh! sí! És que sembla que hagi passat un any! Fou la mateixa nit +que vaig seguir Joe l'Indi fins al tros de la vídua. + +-Vau seguir-lo? + +-Sí. Però... muixoni!... Em penso que Joe l'Indi ha deixat amics al +seu darrera, i no vull que m'amarguin la vida i em juguin males +passades. Si no hagués estat per mi, seria a Texas, ara, d'allò més +bé. + +Aleshores Huck digué tota la seva aventura, en confidència, a Tom, +el qual fins a aquell moment només havia sentit la part que en sabia +el gal·lès. + +-Bé- digué Huck al cap de poca estona, tornant a la qüestió +principal -el que va pescar el whisky del Número 2 va pescar els +diners, també, penso jo. Sigui com sigui, és cosa perduda per a +nosaltres, Tom. + +-Huck, els diners no han estat mai al Número 2! + +-Còm!- Huck escorcollà vivament la cara del seu companyó! -Heu +tornat a trobar la pista d'aquests diners, Tom? + +-Huck, són a la cova! + +Els ulls de Huckleberry flamejaren. + +-Torneu-ho a dir, Tom! + +-Els diners són a la cova! + +-Tom, digueu la veritat, ara: va de facècia o de bo de bo? + +-De bo de bo, Huck: tan de bo de bo com mai hagi dit cap cosa en la +vida. Voldreu anar-hi amb mi i ajudar-me a treure'ls? + +-Ja ho crec, que voldré! Voldré, si és en un indret on puguem +arribar amb llum i sense temença de perdre'ns. + +-Huck, podem fer-ho sense gens ni mica d'enquimerament. + +-De primera! I per què penseu que els diners són a...? + +-Huck, espereu a saber-ho fins que siguem allí. Si no els trobem, +m'avinc a donar-vos el meu timbal i totes les coses que mai hagi +arreplegat. Ho faré, mala negada! + +-Molt bé. D'això, se'n diu engegar-se! I quan serà? + +-Ara mateix, si voleu. Esteu fort abastament? + +-És molt endins de la cova? Fa tres o quatre dies que moc els +puntals, ara; però no puc caminar més d'una milla, Tom: o, si més +no, aquest és el meu parer. + +-Hi ha unes cinc milles, fins allí, pel camí que tothom pendria, +fora de mi; però hi ha una drecera d'allò més curta que ningú la +sap, fora de mi. Huck, us hi portaré en un bot. Jo remaré fins allà, +i tornaré a remar fins aquí, jo tot sol. No haureu de donar ni un +cop de rem. + +-Almenys eixim ben endegats. + +-Molt bé. Necessitem pa i vianda, i les pipes, i un saquet o dos, i +dos o tres cordills d'estel, i algunes d'aquestes coses de nova mena +que en diuen _mistos_. Ja us dic jo que quí sap les vegades vaig +desitjar de tenir~ne uns quants, en ésser allà dins. + +Una mica després de migdia, els nois emmanllevaren un bot d'un +habitant del poblet que estava absent, i van posar-se tot seguit en +camí. Quan foren unes quantes milles més avall del forat de la cova, +Tom digué: + +-Veieu? Tot aquest roquissar és del mateix caient, del forat de la +cova estant, fins qui-sap-lo en avall. No hi ha cases ni clapes de +bosc: són les mateixes mates. Però no veieu aquell indret +esblanqueït allà baix, on hi ha una rossola? Bé, doncs, això és una +de les meves marques. Ara anirem a terra. + +Desembarcaren. + +-Ara, Huck, aquí on estem, podríeu tocar aquell forat per on vaig +sortir, amb una canya de pescar. Vejam si sabríeu trobar-lo. + +Huck cercà a tot el volt i no trobà res. Tom avançà altívolament +envers un grup de roldons espessos i digué: + +-Veu's-lo aquí! Mireu-lo, Huck; és el forat més avinent de la +contrada. I, sobre això, muixoni! Fa temps que vull ésser lladre, +però reconec que em calia trobar una cosa així, i el romanso era on +l'aniria a cercar. Ara ja el tenim, i el tindrem secretament; només +hi deixarem venir Joe Harper i Ben Rogers. Perquè, naturalment, ha +d'ésser una partida: altrament seria fora d'estil. La Partida de Tom +Sawyer! Sona esplèndidament: veritat, Huck? + +-Sí, talment, Tom. I a quí robarem? + +-Oh! A tothom, si fa no fa. Als vianants: aquest és principalment el +costum. + +-I hom els mata? + +-No, no sempre. Se'ls encabeix a la cova fins que paguen un rescat. + +-Què és, un rescat? + +-Diners. Els feu arreplegar tot el diner que puguin de sos amics, i, +després que els heu tingut un any tancats, si no l'arrepleguen, els +mateu. Aquest és el costum general. Però les dones no les mateu. Les +dones les tanqueu, però sense matar-les. Sempre són belles i riques, +i qui-sap-lo espaordides. Els preneu els rellotges i altres coses +que duen, però sempre llevant-vos el capell i parlant amb cortesia. +No hi ha ningú tan cortès com els lladres: a tots, els llibres ho +trobareu. Bé, les dones comencen d estimar-vos, i, al cap d'una o +dues setmanes que són a la cova, paren de plorar, i després no +podreu aconseguir de cap de les maneres que se'n vagin. Si les en +traieu, tomben en rodó i tornen. Això es veu a tots els llibres. + +-Bé, és de primera, Tom. Em penso que és millor que no l'ésser +pirata. + +-Sí, és millor per alguns cantons, perquè hom està més a prop de +casa, i del circ, i totes aquestes coses. + +Mentrestant tot estava a punt, i els minyons entraren pel forat, Tom +el primer. S'obriren pas fins a l'altre cap de la foradada, lligaren +llurs cordills d'estel empalmats, i anaren avançant. Uns quants +passos els portaren a la font, i Tom sentí una esgarrifança en tot +el seu cos. Mostrà a Huck el fragment de ble encastat damunt un +pilot d'argila, contra la paret, i descrigué còm ell i Becky havien +espiat la flama que oscil·lava i moria. + +Els minyons començaren de baixar el to fins al murmuri, perquè la +quietud i la tenebror del lloc els oprimien l'esperit. Anaren fent +via, i al cap de poc encetaren i seguiren l'altre passadís de Tom, +fins que arribaren al lloc on calia saltar. Les candeles revelaren +el fet que no era realment un precipici, sinó una espadada +muntanyola d'argila, d'uns vint o trenta peus d'altura. Tom va +zumzejar: + +-Ara us mostraré quelcom, Huck. + +Aixecà la candela en l'aire i digué: + +-Mireu cap al recó, tan lluny com pugueu. No veieu la cosa?... allí, +damunt la grossa roca de més enllà, feta amb fum de candela? + +-Tom, és una creu. + +-Doncs bé: on és, el Número 2? _Sota la creu_: oi? Allà sota és on +vaig veure que Joe l'Indi ficava la seva candela, Huck! + +Huck mirà una estona de fit a fit el místic senyal, i digué amb veu +sacsejada: + +-Tom, sortim d'aquí! + +-Còm s'entén! I deixar córrer el tresor! + +-Sí, deixeu-lo: la fantasma de Joe l'Indi corre per aquí, sens +dubte. + +-No, Huck: no hi corre: rodarà per l'indret on va morir, lluny, a +l'entrada de la cova, a cinc milles d'aquí. + +-No, Tom: no hi serà, allà: voltarà pels encontorns de sos diners. +Conec el costum de les fantasmes, i vós també. + +Tom començà de témer que Huck tenia raó: s'aplegaren recels en la +seva ment. Però al cap de poc se li acudí una idea: + +-Ei, Huck: estem perdent el seny: la fantasma de Joe l'Indi no +voltarà pas per una banda on hi ha la creu! + +El punt estava ben tocat: féu el seu efecte. + +-Tom, no hi havia pensat, en això, però és veritat: és una sort, per +a nosaltres, aquesta creu. Penso que hem de trescar cap allí i +percaçar la caixa. + +Tom passà al davant, obrint matussers graons a la muntanyola +d'argila en la seva davallada. Huck el seguí. Quatre avingudes +sortien de la petita caverna on era el gran penyal. Els minyons +n'examinaren tres sense resultat. Trobaren un petit catau en la més +pròxima a la base de la roca, amb un jaç de flassades estès en +terra, i també un vell elàstic, i un budell on hi havia hagut un +embotit de porc, i els ossos ben rosegats de dues o tres òlibes; +però no hi havia la caixa dels diners. Els minyons escorcollaren i +tornaren a escorcollar l'indret, però endebades. Tom va fer: + +-Digué _sota la creu_. Bé aquest passadís és el més atansat a +complir això d'escaure's sota la creu. No pot pas ésser sota la roca +mateixa, perquè està sòlidament plantada en terra. + +Cercaren a tot arreu una vegada més, i després s'assegueren +descoratjats. Huck no podia suggerir cap cosa. Al cap de poca +estona, Tom digué: + +-Mireu, Huck: aquí hi ha petjades i una mica de sèu de candela vora +un costat de la roca, però no als altres costats. A què ve, això? Em +jugo qualsevol cosa que els diners són sota la roca. Cavaré +l'argila. + +-Bon acudit, Tom- digué Huck amb animació. + +El _veritable Barlow_ de Tom eixí tot seguit, i encara no havia +cavat quatre polzades que topà fusta. + +-Ei, Huck: no sentiu això? + +Huck començà aleshores de cavar i esgarrapar. Aviat foren descoberts +i separats alguns taulons. Ells amagaven un precipici natural que +conduïa sota el penyal. Tom va ficar-s'hi i sostingué la candela tan +lluny, sota la roca, com pogué; però digué que no podia veure la fi +de l'espluga. Es proposà d'explorar-ho. Es decantà i davallà: +l'estret camí baixava gradualment. Seguí les tortes de son camí, de +primer cap a la dreta, després cap a l'esquerra, amb Huck als seus +talons. Tom va donar una volta, per una corba de poca durada i +exclamà: + +-En nom de Déu, Huck! Mireu aquí! + +Era la caixa del tresor, ben segur, ocupant una confortable +caverneta, amb un barrilet de pólvora buit, un parell d'escopetes en +llurs estoigs de cuiro, dos o tres parells de mocassins, un cinyell +de cuiro, i algunes altres deixalles ben amarades pels degotissos. + +-A la fi és nostre!- digué Huck llaurant amb la mà entre les +monedes, d'una entelada lluïssor. -Ja som rics, manoi! + +-Huck, sempre havia pensat que l'hauríem. És massa bonic per a +creure-ho, però l'hem hagut, verament! Escolteu: no badoquegem per +aquí; esquitllem-nos cap a fora, Deixeu-me veure si puc alçar la +caixa. + +Pesava unes cinquanta lliures, Tom podia alçar-la matusserament, +però no pas traginar-la com convenia. + +-Ja m'ho pensava- digué: -la traginaven com una cosa feixuga, aquell +dia, de la casa on surt por: vaig reparar-ho. Crec encertat el meu +acudit de venir amb els saquets. + +Aviat hi foren, els diners, en el saquet; i els minyons pujaren cap +al penyal de la creu. + +-Ara anem a cercar les escopetes i les altres coses- digué Huck. + +-No, Huck; deixem-ho allí. Justament són les coses que ens caldran +quan ens posem a robar. Hem de servar-les allí constantment, i hi +tindrem les nostres orgies, allí dins, també. És un indret +avinentíssím, per a les orgies. + +-Què són orgies? + +-No ho sé pas; però els lladres sempre en fan, i és clar que +nosaltres també n'haurem de fer. Endavant, Huck: hem estat aquí dins +qui-sap-lo temps. Es fa tard, em penso. I em corre la rateta. +Menjarem i fumarem en arrivar al bot. + +Al cap de poc eixiren a l'escamot de mates de roldó, miraren +estratègicament enfora, veieren la ribera neta, i no trigaren a +menjar i a fumar dins el bot. + +Quan el sol davallava cap a l'horitzó, mogueren els rems i +començaren la ruta. Tom examinava la ribera durant el llarg +capvespre, parlotejant vivament amb Huck, i desembarcaren poc +després d'haver-se escampat la fosca. + +-Ara, Huck,- digué Tom -amagarem els diners a la golfa del cobert de +fusta de la vídua, i jo hi pujaré al matí i en traurem el compte i +en farem les parts; i després cercarem un indret, per dins el bosc, +on estigui segur. Esteu-vos aquí ben quiet, i vigileu la mercaderia, +mentre jo, d'una correguda, pispo el carretó de Benny Taylor. No +trigaré ni un minut. + +Desaparegué; i tot seguit retornà amb el carretó, hi posà els dos +saquets, va cobrir-ho amb alguns drapots, i s'engegà, amb el +carregament al seu darrera. Els minyons, un cop arribaren a la casa +del gal·lès, s'aturaren a reposar. Quan estaven a punt de +«tornar-hi», el gal·lès va sortir i va fer-los: + +-Ep! Qui hi ha? + +-Huck i Tom Sawyer. + +-Molt bé! Veniu amb mi, nois: tothom us està esperant. Apa, +acuiteu-vos: endavant, tot dret. Ja l'estiraré jo, el carretó. Oh! i +no és tan lleuger com podria ser! Hi heu posat rajoles o metall +venturer? + +-Metall venturer- digué Tom. + +-Ja m'ho pensava: els nois d'aquest poble malden més i fan més el +ximple per atrapar seixanta cèntims de ferro vell per vendre'l a la +fundició, del que farien per guanyar el doble de moneda en una feina +regular. Però aquesta és la naturalesa humana. Cuiteu, cuiteu! + +Els minyons desitjaven saber a què venia la pressa. + +-Tant se val: ja ho veureu quan siguem amb la vídua Douglas. + +Huck digué, amb alguna aprehensió, perquè temps ha que estava +acostumat a ésser objecte de falses acusacions: + +-Senyor Jones, no hem fet res de mal. + +El gal·lès es posà a riure. + +-Bé, no ho sé pas, Huck, fill meu: no en sé res, d'això. Que no sóu +bons amics, vós i la vídua? + +-Sí. Bé, ella, tanmateix, me n'ha estat, de bona amiga. + +-Molt bé, doncs. Per què us heu d'esverar? + +Aquesta pregunta no trobà sencera resposta, dins el lent esperit de +Huck, abans de trobar-se empès, juntament amb Tom, dins la sala de +la senyora Douglas. El senyor Jones deixà el carretó vora la porta i +els seguí. + +L'indret era sumptuosament il·luminat, i tota la gent obiradora del +poble s'hi esqueia. Hi eren els Thatchers, els Harpers, els Rogers, +la tia Polly, Sid, Mary, el ministre, el director del periòdic, i +molts altres; i tots amb la millor roba. La vídua rebé els minyons +tan coralment com ningú fos capaç de rebre dues criatures d'aquell +posat. Estaven coberts d'argila i de sèu de candela. La tia Polly +esdevingué carmesina d'humiliació, i arrufà les celles i mogué el +cap envers Tom. Ningú, però, va sofrir tant com els dos minyons. El +senyor Jones digué: + +-Tom no era a casa, encara: així és que ho deixava córrer; però a +ell i a Huck els he ensopegat a la meva porta, i els he portat a +cuita corrents. + +-Molt ben fet- digué la vídua. -Veniu amb mi, minyons. + +Després se'ls emportà a una alcova i digué: + +-Ara renteu-vos i vestiu-vos. Aquí hi ha vestits per a dos, +complets. Camises, mitges: tot hi és. Són de Huck (no, no em +regracieu, Huck): el senyor Jones ha comprat l'un vestit i jo +l'altre. Però us vindran bé a tots dos. Poseu-vos-els. Ens +esperarem: quan fareu prou goig baixareu. + +I sortí. + + + + +CAPÍTOL XXXV + +Huck digué: + +-Tom, si trobéssim una corda vindria bé d'escapar-nos: la finestra +no és gaire alta. + +-Brocs! Per què us voleu escapar? + +-Bé, no hi estic avesat, a aquesta mena de gentada: no puc +comportar-ho. No hi baixaré pas, allí, Tom. + +-Oh! No em vingueu amb romansos! És una cosa de no-res. A mi no +m'importa gens ni mica. Ja en tindré esment, de vós. + +Sid aparegué. + +-Tom- digué: -la tieta us ha estat esperant tota la tarda. Mary us +havia deixat el vestit dels diumenges a punt, i tothom +s'impacientava per vós. Escolteu: no és greix i argila, això que +teniu a la roba? + +-Ep, senyor Siddy! Capteniu-vos de vós mateix! A què ve, tota +aquesta festassa? + +-És una recepció de la vídua, de les que ella sol dar. Aquesta +vegada és per al gal·lès i els seus fills, que aquella nit la van +treure del mal pas. I escolteu: puc dir-vos una cosa, si voleu +saber-ho? + +-Bé, què? + +-Veureu: el vell Jones es proposa donar una sorpresa a la gent que +avui s'ha aplegat aquí. Jo tanmateix he pogut sentir còm en parlava +amb la tieta, en secret: però em penso que ara, de secret, ja no +n'és gaire. Tothom ho sap, i la vídua es veu que també, pel molt que +dóna entenent que no ho sap. Oh! El senyor Jones necessitava que +Huck fos aquí: no podia amollar el seu gran secret sense Huck: +sabeu? + +-Secret de quina cosa, Sid? + +-El seguiment dels lladres, fins al tros de la vídua, que va fer +Huck. Em penso que el senyor Jones es prometia dar-se una bella +estona amb la seva sorpresa, però em jugo qualsevol cosa que se li +tornarà aiguapoll. + +Sid cloquejà una rialleta amb molt de contentament i satisfacció. + +-Sid: sóu vós, qui ho ha dit? + +-Oh! Tant se val, qui hagi estat: algú ho ha dit, i amb això n'hi ha +prou. + +-Sid, no hi ha sinó una persona, en aquest poble, prou roïna per a +fer això: i sóu vos. Si us haguéssiu trobat com va trobar-se Huck, +us hauríeu esquitllat turó avall, i no n'hauríeu dit un mot a ningú, +dels lladres. No podeu fer sinó coses roïnes, i no podeu comportar +de veure lloat a ningú per fer-ne de bones. Vet-ho aquí: no +regracieu, com diu la vídua.- I Tom malmenà a cop de punys les +orelles de Sid, i l'empenyé cap a la porta amb un cert nombre de +puntades de peu. -Ara aneu i digueu-ho a la tieta, si goséssiu, i +demà ja veurem quína sumanta! + +Alguns minuts després els invitats de la vídua eren a la taula, tot +sopant, i una dotzena de minyons estaven davant les tauletes +laterals de la mateixa cambra, segons l'estil d'aquella terra i +d'aquell temps. A l'hora oportuna el senyor Jones féu son petit +parlament, en el qual regraciava la vídua per l'honor que els feia, +a ell i a sos fills; però digué que hi havia una altra persona, la +modèstia de la qual... + +I va seguir, i va anar-se estenent. Revelà son secret sobre la +participació de Huck en la aventura, amb la més bella faisó +dramàtica que sabia; però la sorpresa que motivà era, en gran part, +estrafeta, i no pas tan clamorosa i efusiva com hauria estat sota +més venturoses circumstàncies. Tanmateix la vídua va fer una +ostentació d'espalmament d'allò més bonica; i amuntegà tants de +compliments i tanta de gratitud damunt Huckleberry, que ell gairebé +oblidà la incomoditat quasi intolerable de son nou vestit per la +incomoditat totalment intolerable d'ésser ofert com una rodella a +l'esguard i a les lloances de tothom. + +La vídua digué que es proposava donar a Huck la seva casa per llar, +i fer-lo instruir; i que quan tingués el diner estalviat el faria +entrar en els negocis, modestament. L'avinentesa de Tom era +arribada. Digué: + +-Huck no ho necessita: és ric! + +Sols un considerable esforç de la cortesia dels invitats contingué +la rialla de justa i escaient satisfacció que es mereixia aquesta +gustosa facècia; però el silenci era una mica desmanegat. Tom el va +rompre: + +-Huck té diners, avui. Potser no us ho creieu, però en té una pila. +Oh! No cal que us en rigueu: em penso que us els puc mostrar. +Espereu-vos un minut. + +Tom se n'anà cap a fora. Els invitats es miraven l'un a l'altre amb +un interès perplex, i miraven interrogativament Huck, bocaclòs. + +-Sid: què li passa, a Tom?- digué la tia Polly. -Ell... Bé, mai hi +ha manera de saber-ne el què, d'aquest minyó. Jo mai... + +Tom entrà, havent-se-les amb el pes del saquet, i la tia Polly no +acabà la seva frase. + +Tom escampà el bé de Déu de monedes d'or damunt la taula, i digué: + +-Veieu, què us deia? La meitat és de Huck, i l'altra meitat és meva! + +L'espectacle va trencar l'alè a tothom: tothom era bocabadat; ningú +parlava, per un moment. Després hi hagué una demanadissa unànime +d'explicacions. Tom digué que podia dar-ne, i ho féu. La història va +ésser llarga, però xarbotant d'interès. Amb prou feines hi hagué una +interrupció de ningú que trenqués l'encís de son doll. Quan Tom +hagué acabat, el senyor Jones digué: + +-Em creia haver manegat una petita sorpresa per a aquesta ocasió, +però ara ja no val res. Aquesta altra la fa d'allò més migrada: ho +reconec. + +El diner fou comptat: la suma passava una mica de dotze mil dòlars. +Era més del que ningú dels presents hagués vist mai en una sola +vegada, encara que allí hi havia diverses persones que tenien molt +més en propietat. + + + + +CAPÍTOL XXXVI + +El lector pot restar convençut que la ganga de Tom i Huck produí una +forta sensació en el pobre poblet de Sant Petersburg. Una quantitat +tan gran, i tota ella veritablement encaixada, semblava gairebé +increïble. Se'n parlotejà, de la cosa, i se la va estufar i +glorificar fins que el seny de molts dels habitants vacil·là sota la +tensió del malaltís exaltament. Totes les cases de Sant Petersburg i +els llogarrets veïns foren analitzades, post darrera post, i llurs +fonaments descolgats i escorcollats, en la recerca del tresor ocult. +I no pas per minyons, sinó per homes; i alguns de ben seriosos i +sense el més petit romanticisme. Onsevulla que Tom i Huck +apareguessin, hom els festejava, els admirava, s'hi embadalia. Els +minyons no podien recordar que llurs observacions haguessin estat de +pes, abans; però ara les dites llurs eren atresorades i repetides: +tot el que feien, ça com lla, semblava ésser considerat com a +notable: havien perdut, evidentment, el poder de fer i dir coses +vulgars. A més, llur passada història va ser furgada, i hom descobrí +que hi havia marques d'originalitat ben paleses. El periòdic local +publicà esbossos biogràfics dels minyons. + +La vídua Douglas posà el diner de Huck al sis per cent, i el jutge +Thatcher féu el mateix amb el de Tom, a requesta de la tia Polly. +Cada minyó tenia ara una renda simplement prodigiosa: un dòlar per +cada dia de feina de l'any, i mig més els diumenges. Era exactament +ço que guanyava el ministre. (No, era el que li prometien: +generalment no podia arreplegar-ho.) Amb un dòlar i quart per +setmana, un minyó podia ésser allotjat, mantingut i ensenyat, en +aquells antics dies innocents... i també vestit i rentat, fet i fet. + +El jutge Thatcher s'havia format una gran opinió de Tom. Digué que +cap minyó dels corrents no hauria tret mai la seva filla de la cova. +Quan Becky digué al seu pare, en estricta confiança, còm, a +l'escola, Tom havia rebut les fuetades en lloc d'ella, el jutge en +fou visiblement commogut; i, quan ella demanà gràcia per la gran +mentida que Tom havia dit per transportar el fueteig de l'espatlla +d'ella a la seva, el jutge digué, en un bell esclat, que aquella era +una mentida noble, generosa, magnànima: una mentida digna de +redreçar el cap i transitar per la història de bracet amb la lloada +Veritat de George Washington sobre la destral! Becky pensà que son +pare mai no havia semblat tan alt i tan ufanós com quan caminava per +la cambra i dava un cop de peu i deia això. Ella eixí de dret, i va +assabentar-ne Tom. + +El jutge Thatcher esperava que algun dia veuria Tom fet un gran +advocat o un gran militar. Digué que tenia l'intent de procurar que +Tom fos admès a l'Acadèmia Militar Nacional, i després educat en la +millor escola jurídica del país, perquè pogués estar ensinistrat per +exercir una de les dues carreres, o totes dues. La riquesa de Huck +Finn, i el fet de trobar-se sota la protecció de la vídua Douglas, +l'introduí a la societat (no: va llançar-l'hi, va precipitar-l'hi), +i els seus sofriments gairebé ultrapassaven la mesura de les seves +forces. Els servents de la vídua el tenien net i polit, pentinat i +raspallat; i de nit el colgaven entre llençols antipàtics, sense una +petita màcula o llàntia que hi pogués estrènyer contra el cor i +reconèixer per amiga. Hagué de menjar amb ganivet i forquilla; hagué +d'usar tovalló, tassó i plat; hagué d'apendre el seu llibre; hagué +d'anar a l'església; hagué de parlar amb tanta de propietat que el +llenguatge esdevingué insípid en sos llavis: onsevulla que es girés, +les barreres i cadenes de la civilització el tancaven i el fermaven +de cap a peus. + +Sofrí coratjosament per tres setmanes les seves calamitats; i +després, un dia, va resultar esgarriat. Per espai de quaranta vuit +hores la vídua el cercà per tot arreu, afligidíssima. El públic s'hi +encaparrà en gran manera: tot ho remenaren, i dragaren el riu en +cerca del seu cos. A les primeres hores del terç matí, Tom Sawyer, +assenyadament, anà furgant per algunes bótes buides que hi havia més +enllà de l'escorxador fora d'ús, i trobà el refugiat dins una +d'elles: Huck hi havia dormit. Acabava de desdejunar-se amb alguns +caps i bocins de menjar robat. I jeia al ras, ara, còmodament +aparellat amb la pipa. Estava despentinat, escabellat, i duia la +mateixa antiga ruina de parracs que l'havia fet pintoresc en els +dies que era lliure i feliç. Tom el va escometre, li digué el +trasbals que havia causat, i va instar-lo a tornar a casa. La cara +de Huck perdé son pacífic comportament i prengué un tirat melangiós. +Digué: + +-No me'n parleu, Tom. Ho he tastat, i no guixa: no guixa, Tom. No és +per a mi: no hi estic avesat. La vídua em tracta bé, i és amorosa; +però no puc comportar el seu estil. Em fa llevar a la mateixa hora +cada matí; em fa rentar; em pentinen d'una manera que esgarrifa; no +em volen deixar dormir en el cobert de fusta. He de portar els +vestits condemnats que m'ofeguen: sembla que no deixin passar gens +d'aire, tanmateix; i faig goig d'una manera tan endiastrada que no +puc tirar-me a terra, ni ajeure'm, ni rodolar enlloc. Que no m'he +escapolit per una porta de celler, fa... bé, jo diria que fa anys. +He d'anar a l'església, i suar i suar: no puc veure aquells sermons +enfarbalanats. No puc atrapar-hi una mosca, allà dins. No puc +mastegar tabac, i he de dur sabates tot el diumenge. La vídua es +posa a taula en tocar una campana; se'n va al llit en tocar la +campana; es lleva en tocar la campana: tot és tan feréstegament +acompassat, que un hom no pot comportar-ho. + +-Bé, tothom ho fa així, Huck. + +-Tom, és igual. Jo no sóc tothom, i no puc comportar-ho. Esparvera +de veure's lligat alxí. A mi deu-me el ser deixat, que és una cosa +planera: no hi estic, jo, per gent que li manca un bull. He de +demanar-ho, per anar a fer una pescada; he de demanar-ho, per anar a +capbussar-me al riu: mala fi tingui un hom, si no he de demanar +totes les coses. Bé, havia de parlar amb tanta gentilesa que no +tenia consol: no tenia més remei que pujar a la golfa i renegar una +mica cada dia per dar-me gustet a la boca, o bé hauria mort. La +vídua no em deixava fumar, no em deixava fer esgarips, no em deixava +badallar, ni estirar-me, ni escupir davant la gent.- I després en un +accés d'especial irritació i ofensa, digué: -I, mala negada! pregava +a totes hores. Mai no he vist una dona com aquella! No hi havia més +remei que plantar-la, Tom: com ho sentiu. I, a més, l'escola aviat +s'obrirà, i jo hauria hagut d'anar-hi. Bé, això no hauria pogut +comportar-ho, Tom. Veieu Tom? Això d'ésser ric no és pas de primera, +com diuen. És neguitejar-se i neguitejar-se, i suar i suar, i +desitjar a tota hora que un hom fos enterrat. I a mi aquest vestit +m'escau; i aquesta bóta m'escau. I poc els tornaré a deixar de +banda. Tom, mai no m'hauria vist en aquest tribull si no hagués +estat per aquells diners: ja podeu pendre la meva part amb la +vostra, i dar-me de tant en tant deu cèntims (no pas moltes vegades, +perquè jo no dono una malla per cap cosa sinó quan és d'allò més +difícil d'haver); i vós aneu i em feu quedar com una persona amb la +vídua. + +-O Huck! Ja sabeu que no podeu fer-ho, això: no estaria bé. I, a +més, si tasteu per una mica més d'estona aquesta cosa, us arribarà a +plaure. + +-M'arribarà a plaure! Sí, de la manera que em plauria una estufa +roent si havia d'ajeure-m'hi al damunt tan llarg com só. No, Tom: no +seré ric, i no viuré a les seves maleïdes cases ofegadores. Em +plauen els boscos, i el riu, i les bótes. I poc els deixaré. Mala +negada!... ara que havíem arreplegat escopetes i una cova, i havíem +pres el determini de robar! I vet aquí que aquesta ximplesa del +diable ha hagut de treure el nas i fer-ho malbé tot! + +Tom veié l'avinentesa que se li oferia: + +-Mireu, Huck; això de ser ric no em fa pas tornar enrera de posar-me +a lladre. + +-No? Oh! Malvinatge! Parleu de bo de bo ben rebé, Tom? + +-Tan de bo de bo com que ara estic assegut. Però, Huck, no us podem +deixar entrar a la colla si no sóu respectable: sabeu? + +La joia de Huck va extingir-se. + +-No m'hi podeu deixar entrar, Tom? No em vau deixar entrar a fer de +pirata? + +-Sí, però això és diferent: un lladre és de més to, que no pas un +pirata, en general. Hi ha moltes terres on estan qui-sap-lo amunt de +la noblesa: són ducs i coses per l'estil. + +-Escolteu, Tom: no hem estat sempre amics, vós i jo? Oi que no em +deixaríeu a les capses? Oi, Tom? Oi que no ho faríeu? Digueu. Oi, +Tom? + +-Huck, puc voler-ho o puc no voler-ho; però què diria la gent? Ves, +dirien: -Uix! La colla de Tom Sawyer! Quína terregada hi ha! I ho +dirien per vós, Huck. No us plauria pas, això; ni a mi tampoc. + +Huck romangué algun temps en silenci, esmerçant-se en una lluita +mental. A la fi digué: + +-Bé, tornaré a casa de la vídua per un mes, i m'hi aferraré i miraré +si puc comportar-ho, si vós em deixeu pertànyer a la colla, Tom. + +-Molt bé, Huck: això és anar llatí! Anem, vell companyó, i demanaré +a la vídua que us afluixi una mica, Huck. + +-Ho fareu, Tom, tanmateix? Està bé, això. Si ella em deixa portar +algunes coses de les que estiguin de més mal borràs, jo fumaré +d'amagat i renegaré d'amagat, i faré tots els possibles o esclataré. +Quan engegareu la colla i ens farem lladres? + +-Oh! Ben aviat. Aplegarem els minyons, i potser aquesta nit farem la +iniciació. + +-Farem la què? + +-La iniciació. + +-Quína cosa és? + +-És jurar d'estar l'un al costat de l'altre, i no dir mai els +secrets de la colla, baldament ens fessin bocins, i matar qualsevol +(i tota la seva família) que perjudiqui el cos d'un de la colla. + +-Això és lluït! això és ben lluït, Tom, a fe! + +-Oi: que n'és, jo en faig la juguesca. I tots aquests juraments +s'han de fer a mitja nit, en el lloc més soliu i basardós que pugueu +trobar. El més escaient és una casa on surti por; però ara totes +estan malmeses. + +-Bé, això de la mitja nit és de primera, ça com lla, Tom. + +-Sí, talment. I heu de jurar damunt d'una caixa de mort, i firmar-ho +amb sang. + +-Això sí que és una cosa que val la pena! Bé, és un milió de vegades +més divertit que el piratejar. Me estaré estaqueta amb la vídua fins +que em mori, Tom; i, si arribo a ser una lladre de grapa regular i +en parla tothom, em penso que ella n'estarà orgullosa d'haver-me +estirat cap a casa seva, fora de la mullena! + + + + +ACABAMENT + +Així acaba aquesta crònica. Com que és estrictament la història d'un +minyó, ha d'aturar-se aquí: no podria passar gaire endavant sense +esdevenir la de un home. Quan hom escriu una novel·la sobre gent +gran, sap exactament on ha d'aturar-se, això és, al casament; però +quan hom escriu sobre la minyonia ha d'aturar-se allà on pot. + +La major part dels personatges que surten en aquest llibre encara +viuen, i són pròspers i feliços. Podrà semblar, algun dia, que +valgui la pena de rependre la història dels més joves, i veure quína +mena d'homes i dones esdevingueren: així, doncs, serà més assenyat +de no revelar cap cosa, ara, d'aquesta part de llurs vides. + + + + + + +End of Project Gutenberg's Les Aventures De Tom Sawyer, by Mark Twain + +*** END OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK LES AVENTURES DE TOM SAWYER *** + +***** This file should be named 30890-8.txt or 30890-8.zip ***** +This and all associated files of various formats will be found in: + http://www.gutenberg.org/3/0/8/9/30890/ + + + +Updated editions will replace the previous one--the old editions +will be renamed. + +Creating the works from public domain print editions means that no +one owns a United States copyright in these works, so the Foundation +(and you!) can copy and distribute it in the United States without +permission and without paying copyright royalties. Special rules, +set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to +copying and distributing Project Gutenberg-tm electronic works to +protect the PROJECT GUTENBERG-tm concept and trademark. Project +Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you +charge for the eBooks, unless you receive specific permission. If you +do not charge anything for copies of this eBook, complying with the +rules is very easy. You may use this eBook for nearly any purpose +such as creation of derivative works, reports, performances and +research. They may be modified and printed and given away--you may do +practically ANYTHING with public domain eBooks. Redistribution is +subject to the trademark license, especially commercial +redistribution. + + + +*** START: FULL LICENSE *** + +THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE +PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK + +To protect the Project Gutenberg-tm mission of promoting the free +distribution of electronic works, by using or distributing this work +(or any other work associated in any way with the phrase "Project +Gutenberg"), you agree to comply with all the terms of the Full Project +Gutenberg-tm License (available with this file or online at +http://gutenberg.org/license). + + +Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg-tm +electronic works + +1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg-tm +electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to +and accept all the terms of this license and intellectual property +(trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all +the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy +all copies of Project Gutenberg-tm electronic works in your possession. +If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project +Gutenberg-tm electronic work and you do not agree to be bound by the +terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or +entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8. + +1.B. "Project Gutenberg" is a registered trademark. It may only be +used on or associated in any way with an electronic work by people who +agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few +things that you can do with most Project Gutenberg-tm electronic works +even without complying with the full terms of this agreement. See +paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project +Gutenberg-tm electronic works if you follow the terms of this agreement +and help preserve free future access to Project Gutenberg-tm electronic +works. See paragraph 1.E below. + +1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation ("the Foundation" +or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project +Gutenberg-tm electronic works. Nearly all the individual works in the +collection are in the public domain in the United States. If an +individual work is in the public domain in the United States and you are +located in the United States, we do not claim a right to prevent you from +copying, distributing, performing, displaying or creating derivative +works based on the work as long as all references to Project Gutenberg +are removed. Of course, we hope that you will support the Project +Gutenberg-tm mission of promoting free access to electronic works by +freely sharing Project Gutenberg-tm works in compliance with the terms of +this agreement for keeping the Project Gutenberg-tm name associated with +the work. You can easily comply with the terms of this agreement by +keeping this work in the same format with its attached full Project +Gutenberg-tm License when you share it without charge with others. + +1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern +what you can do with this work. Copyright laws in most countries are in +a constant state of change. If you are outside the United States, check +the laws of your country in addition to the terms of this agreement +before downloading, copying, displaying, performing, distributing or +creating derivative works based on this work or any other Project +Gutenberg-tm work. The Foundation makes no representations concerning +the copyright status of any work in any country outside the United +States. + +1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg: + +1.E.1. The following sentence, with active links to, or other immediate +access to, the full Project Gutenberg-tm License must appear prominently +whenever any copy of a Project Gutenberg-tm work (any work on which the +phrase "Project Gutenberg" appears, or with which the phrase "Project +Gutenberg" is associated) is accessed, displayed, performed, viewed, +copied or distributed: + +This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with +almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or +re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included +with this eBook or online at www.gutenberg.org + +1.E.2. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is derived +from the public domain (does not contain a notice indicating that it is +posted with permission of the copyright holder), the work can be copied +and distributed to anyone in the United States without paying any fees +or charges. If you are redistributing or providing access to a work +with the phrase "Project Gutenberg" associated with or appearing on the +work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1 +through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the +Project Gutenberg-tm trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or +1.E.9. + +1.E.3. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is posted +with the permission of the copyright holder, your use and distribution +must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional +terms imposed by the copyright holder. Additional terms will be linked +to the Project Gutenberg-tm License for all works posted with the +permission of the copyright holder found at the beginning of this work. + +1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg-tm +License terms from this work, or any files containing a part of this +work or any other work associated with Project Gutenberg-tm. + +1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this +electronic work, or any part of this electronic work, without +prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with +active links or immediate access to the full terms of the Project +Gutenberg-tm License. + +1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary, +compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any +word processing or hypertext form. However, if you provide access to or +distribute copies of a Project Gutenberg-tm work in a format other than +"Plain Vanilla ASCII" or other format used in the official version +posted on the official Project Gutenberg-tm web site (www.gutenberg.org), +you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a +copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon +request, of the work in its original "Plain Vanilla ASCII" or other +form. Any alternate format must include the full Project Gutenberg-tm +License as specified in paragraph 1.E.1. + +1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying, +performing, copying or distributing any Project Gutenberg-tm works +unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9. + +1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing +access to or distributing Project Gutenberg-tm electronic works provided +that + +- You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from + the use of Project Gutenberg-tm works calculated using the method + you already use to calculate your applicable taxes. The fee is + owed to the owner of the Project Gutenberg-tm trademark, but he + has agreed to donate royalties under this paragraph to the + Project Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments + must be paid within 60 days following each date on which you + prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax + returns. Royalty payments should be clearly marked as such and + sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the + address specified in Section 4, "Information about donations to + the Project Gutenberg Literary Archive Foundation." + +- You provide a full refund of any money paid by a user who notifies + you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he + does not agree to the terms of the full Project Gutenberg-tm + License. You must require such a user to return or + destroy all copies of the works possessed in a physical medium + and discontinue all use of and all access to other copies of + Project Gutenberg-tm works. + +- You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any + money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the + electronic work is discovered and reported to you within 90 days + of receipt of the work. + +- You comply with all other terms of this agreement for free + distribution of Project Gutenberg-tm works. + +1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg-tm +electronic work or group of works on different terms than are set +forth in this agreement, you must obtain permission in writing from +both the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and Michael +Hart, the owner of the Project Gutenberg-tm trademark. Contact the +Foundation as set forth in Section 3 below. + +1.F. + +1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable +effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread +public domain works in creating the Project Gutenberg-tm +collection. Despite these efforts, Project Gutenberg-tm electronic +works, and the medium on which they may be stored, may contain +"Defects," such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or +corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual +property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a +computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by +your equipment. + +1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the "Right +of Replacement or Refund" described in paragraph 1.F.3, the Project +Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project +Gutenberg-tm trademark, and any other party distributing a Project +Gutenberg-tm electronic work under this agreement, disclaim all +liability to you for damages, costs and expenses, including legal +fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT +LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE +PROVIDED IN PARAGRAPH F3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE +TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE +LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR +INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH +DAMAGE. + +1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a +defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can +receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a +written explanation to the person you received the work from. If you +received the work on a physical medium, you must return the medium with +your written explanation. The person or entity that provided you with +the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a +refund. If you received the work electronically, the person or entity +providing it to you may choose to give you a second opportunity to +receive the work electronically in lieu of a refund. If the second copy +is also defective, you may demand a refund in writing without further +opportunities to fix the problem. + +1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth +in paragraph 1.F.3, this work is provided to you 'AS-IS' WITH NO OTHER +WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO +WARRANTIES OF MERCHANTIBILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE. + +1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied +warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages. +If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the +law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be +interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by +the applicable state law. The invalidity or unenforceability of any +provision of this agreement shall not void the remaining provisions. + +1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the +trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone +providing copies of Project Gutenberg-tm electronic works in accordance +with this agreement, and any volunteers associated with the production, +promotion and distribution of Project Gutenberg-tm electronic works, +harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees, +that arise directly or indirectly from any of the following which you do +or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg-tm +work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any +Project Gutenberg-tm work, and (c) any Defect you cause. + + +Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg-tm + +Project Gutenberg-tm is synonymous with the free distribution of +electronic works in formats readable by the widest variety of computers +including obsolete, old, middle-aged and new computers. It exists +because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from +people in all walks of life. + +Volunteers and financial support to provide volunteers with the +assistance they need, are critical to reaching Project Gutenberg-tm's +goals and ensuring that the Project Gutenberg-tm collection will +remain freely available for generations to come. In 2001, the Project +Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure +and permanent future for Project Gutenberg-tm and future generations. +To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation +and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4 +and the Foundation web page at http://www.pglaf.org. + + +Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive +Foundation + +The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non profit +501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the +state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal +Revenue Service. The Foundation's EIN or federal tax identification +number is 64-6221541. Its 501(c)(3) letter is posted at +http://pglaf.org/fundraising. Contributions to the Project Gutenberg +Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent +permitted by U.S. federal laws and your state's laws. + +The Foundation's principal office is located at 4557 Melan Dr. S. +Fairbanks, AK, 99712., but its volunteers and employees are scattered +throughout numerous locations. Its business office is located at +809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887, email +business@pglaf.org. Email contact links and up to date contact +information can be found at the Foundation's web site and official +page at http://pglaf.org + +For additional contact information: + Dr. Gregory B. Newby + Chief Executive and Director + gbnewby@pglaf.org + + +Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg +Literary Archive Foundation + +Project Gutenberg-tm depends upon and cannot survive without wide +spread public support and donations to carry out its mission of +increasing the number of public domain and licensed works that can be +freely distributed in machine readable form accessible by the widest +array of equipment including outdated equipment. Many small donations +($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt +status with the IRS. + +The Foundation is committed to complying with the laws regulating +charities and charitable donations in all 50 states of the United +States. Compliance requirements are not uniform and it takes a +considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up +with these requirements. We do not solicit donations in locations +where we have not received written confirmation of compliance. To +SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any +particular state visit http://pglaf.org + +While we cannot and do not solicit contributions from states where we +have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition +against accepting unsolicited donations from donors in such states who +approach us with offers to donate. + +International donations are gratefully accepted, but we cannot make +any statements concerning tax treatment of donations received from +outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff. + +Please check the Project Gutenberg Web pages for current donation +methods and addresses. Donations are accepted in a number of other +ways including checks, online payments and credit card donations. +To donate, please visit: http://pglaf.org/donate + + +Section 5. General Information About Project Gutenberg-tm electronic +works. + +Professor Michael S. Hart is the originator of the Project Gutenberg-tm +concept of a library of electronic works that could be freely shared +with anyone. For thirty years, he produced and distributed Project +Gutenberg-tm eBooks with only a loose network of volunteer support. + + +Project Gutenberg-tm eBooks are often created from several printed +editions, all of which are confirmed as Public Domain in the U.S. +unless a copyright notice is included. Thus, we do not necessarily +keep eBooks in compliance with any particular paper edition. + + +Most people start at our Web site which has the main PG search facility: + + http://www.gutenberg.org + +This Web site includes information about Project Gutenberg-tm, +including how to make donations to the Project Gutenberg Literary +Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to +subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks. diff --git a/30890-8.zip b/30890-8.zip Binary files differnew file mode 100644 index 0000000..8a6d0a3 --- /dev/null +++ b/30890-8.zip diff --git a/LICENSE.txt b/LICENSE.txt new file mode 100644 index 0000000..6312041 --- /dev/null +++ b/LICENSE.txt @@ -0,0 +1,11 @@ +This eBook, including all associated images, markup, improvements, +metadata, and any other content or labor, has been confirmed to be +in the PUBLIC DOMAIN IN THE UNITED STATES. + +Procedures for determining public domain status are described in +the "Copyright How-To" at https://www.gutenberg.org. + +No investigation has been made concerning possible copyrights in +jurisdictions other than the United States. Anyone seeking to utilize +this eBook outside of the United States should confirm copyright +status under the laws that apply to them. diff --git a/README.md b/README.md new file mode 100644 index 0000000..41e42dd --- /dev/null +++ b/README.md @@ -0,0 +1,2 @@ +Project Gutenberg (https://www.gutenberg.org) public repository for +eBook #30890 (https://www.gutenberg.org/ebooks/30890) |