initial commit of ebook 27536HEADmain

5 files changed, 4405 insertions, 0 deletions

diff --git a/.gitattributes b/.gitattributes
new file mode 100644
index 0000000..6833f05
--- /dev/null
+++ b/.gitattributes
@@ -0,0 +1,3 @@
+* text=auto
+*.txt text
+*.md text
diff --git a/27536-8.txt b/27536-8.txt
new file mode 100644
index 0000000..1c91e12
--- /dev/null
+++ b/27536-8.txt
@@ -0,0 +1,4389 @@
+The Project Gutenberg EBook of El Marxant de Venecia, by William Shakespeare
+
+This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
+almost no restrictions whatsoever.  You may copy it, give it away or
+re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
+with this eBook or online at www.gutenberg.org
+
+
+Title: El Marxant de Venecia
+
+Author: William Shakespeare
+
+Translator: Joan Puig I Ferreter
+
+Release Date: December 15, 2008 [EBook #27536]
+
+Language: Catalan
+
+Character set encoding: ISO-8859-1
+
+*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK EL MARXANT DE VENECIA ***
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+EL MARXANT DE VENECIA
+WILLIAM SHAKESPEARE
+TRADUCCIÓ: JOAN PUIG I FERRETER (1882-1956)
+EDICIÓ: ESTAMPA DE E.DOMENECH - BARCELONA 1909
+
+(Nota de la transcripció: S'ha respectat la ortografia original,
+una mica erràtica a l'època d'aquesta edició)
+
+
+
+
+PERSONATGES
+
+EL DUX DE VENECIA.
+EL PRÍNCEP DEL MARROC.
+EL PRÍNCEP D'ARAGÓ.
+ANTONI...              el marxant de Venecia.
+BASSANIO...            el séu amic.
+SOLANIO...
+SALARINO...
+GRACIÀ...              amics d'Antoni y de Bassanio.
+LLORENÇ...             enamorat de Jèssica.
+SHYLOCK...             jueu.
+TÚBAL...               altre jueu, amic de Shylock.
+LANCELOT GOBBO...      el graciós, criat de Shylock.
+EL VELL GOBBO...       pare de Lancelot.
+LLEONART...            criat de Bassanio.
+BALTASAR...
+STEVE...               criats de Porcia.
+PORCIA...              rica pubilla.
+NERISSA...             la seva acompanyanta.
+JÉSSICA...             filla de Shylock.
+
+MAGNÍFICS SENADORS DE VENECIA.
+OFICIALS DEL TRIBUNAL DE JUSTICIA.
+UN GUARDA DE PRESÓ.
+CRIATS y demés gent de servei.
+
+L'acció té lloc, ara a Venecia, ara a Belmont,
+en la rica finca de Porcia, en terra ferma.
+
+
+
+
+I
+
+VENECIA
+
+L'AGENCIA DE COMERÇ D'ANTONI
+
+(Entren Antoni, Salarino y Solanio)
+
+ANTONI
+En bona fe, no sé esplicarme la raó de la meva tristesa. Me
+preocupa, y a vosaltres també, segons diheu. Mes no puc endevinar
+com m'ha vingut, perque de mí s'ha apoderat, d'aon naix, ni de
+quina fusta es feta. Lo cert es que'm té aturdit fins a tal punt,
+que quasi jo mateix me desconec.
+
+SALARINO
+Es que el vostre pensament, voleiant per l'Occeà, segueix les
+vostres naus, riques senyores de les onades, ab ses veles
+magestuoses; o, més ben dit encara, ornaments movibles de la mar
+que passan brandant triomfalment ses ales de tela, vora les
+humils barques mercants, y en reben sa gentil reverencia.
+
+SOLANIO
+Creieume, senyor, que si jo veiés els meus interessos en semblant
+perill, una gran part del meu cor sensible volaria darrera les
+meves esperances. Y no pararia d'estirar brins d'herba pera saber
+d'aon bufa'l vent, d'observar en els mapes els ports y els molls;
+y tot quant, per les meves suposicions, me fes tèmer una
+desgracia pels meus barcos, me seria un motiu de tristesa.
+
+SALARINO
+El meu propri buf, al refredar ma sopa, me faria esgarrifar ab el
+pensament del gran mal que un vent massa fort pot causar en el
+mar. No podria veure escòrrers un gra d'arena del rellotge, sense
+pensar ab els baixos fonds, ab els bancs de sorra; sense veure el
+meu hermós _Sant Andreu_ encallat, ab son arbre mestre més baix
+que la quilla com si volgués besar la seva tomba. Podría per
+ventura anar a l'iglesia y, devant del sant edifici de pedra, no
+pensar de sobte ab aquells rocams temibles que no més en tocant
+el flanc de la meva nau l'esbotzarien... derramant totes les
+meves especies per les ones de crestes bramadores que
+s'engalanarien ab les meves sedes? Me fóra això possible sense
+tremolar per tota aquesta opulencia que en un instant pot esser
+reduhida a no res? Es que puc aturar el pensament en aital
+pensament sense pensar que una semblant inquietut m'entristiria
+en gran manera? Vaja, no diguem paraules vanes. Jo afirmo que si
+Antoni no está alegre, es perque té'l pensament posat en les
+seves mercaderies.
+
+ANTONI
+No, creieume: gracies a la fortuna, els meus embarcs no estan
+aventurats en una sola cala, ni en un sol punt; y no tots els
+meus bens estan exposats als etzars d'aquesta anyada. No són,
+doncs, les meves especulacions que'm posen trist.
+
+SALARINO
+Serà que esteu enamorat?
+
+ANTONI
+Fòra! Fòra!
+
+SALARINO
+Tampoc enamorat? Aleshores digueu que si esteu trist es perque no
+esteu alegre; us seria igualment fàcil riure y saltar y dir que
+esteu alegre perque no esteu trist. Per Jano el de les dues
+cares! Mireu que la naturalesa engendra en aquests temps uns
+tipus ben extranys! Els uns guinyen l'ull eternament rient com
+lloros al sò del sac de gemecs; els altres posan una cara tant
+macilenta y agra que no us ensenyarien les dents a través d'una
+rialla, encara que'l mateix Nestor els jurés que la gresca fa
+partir de riure.
+
+(Entren Bassanio, Llorenç y Gracià)
+
+SOLANIO
+Mireu qui s'acosta: Bassanio, el molt noble parent vostre, ab
+Llorenç y Gracià. Adéu! Us deixem ab més bona companyia.
+
+SALARINO
+Hauria restat ab vós fins a tant que us hagués vist l'ànima
+alegra, però com que us venen amics mellors que jo, men vaig.
+
+ANTONI
+Molt agradósa m'es la vostra voluntat. Jo'm penso, per això, que
+si us en aneu es perque'ls vostres negocis us reclamen y
+aprofiteu l'ocasió pera deixarme.
+
+SALARINO
+Bon dia, molt senyors meus!
+
+BASSANIO
+Quin dia s'ha de riure, bona gent? Digueume, quan, senyors? Us
+aneu tornant massa esquerps. Té d'anar sempre així la cosa?
+
+SALARINO
+Posèm els nostres esplais a la mercè dels vostres.
+
+(Sen van Salarino i Solanio)
+
+LLORENÇ
+Bassanio, senyor meu, ara que ja heu trobat a Antoni, nosaltres
+dos us deixarem. Però us prego que no oblideu la vostra promesa
+de trobarnos per l'hora del dinar.
+
+BASSANIO
+No mancaré.
+
+GRACIÀ
+Diria que no esteu gaire content, Antoni. Us pesen massa les
+preocupacions d'aquesta vida; heu de pensar que la perdeu
+comprantla a cost de massa afanys. Creieume, no sóu, avui, ni
+l'ombra de lo que fòreu.
+
+ANTONI
+Jo prenc el món per lo que es, Gracià; un teatre aon cadascú dèu
+jugar el séu paper, y el meu es l'estar trist.
+
+GRACIÀ
+Pel meu compte, doncs, el paper de boig! Que les arrugues de la
+vellesa'm surtin a força d'alegria y de rialles! Més me plaurà
+sentirme les entranyes bullentes de ví que'l cor glassat ab
+sospirs malagradosos! Per què un home ab el cos ple de sang
+xardorosa hauria de semblarse al séu avi, emmotllat en guix? Per
+què dormir quan estàs despert, y esgrogueirte y fóndret de mal
+humor? Escolta, Antoni, jo t'estimo, y ara parla la meva amistat:
+hi ha una mena d'homes, qual rostre de color de cera sembla un
+llac d'aigües putrefactes, que expressament se't mostren immòvils
+y seriosos per emmantellarse ab una reputació de sabiesa, de
+gravetat y de profondor y que semblen dirte: _Jo sóc micer
+l'Oracle; quan jo obro els llavis, que cap goç no lladri!_ Oh,
+bon Antoni! Quants ne conec que passan per sabis no més perquè
+callan sempre, y estic ben segur que si obrien la boca farien
+tornar mal parlats als séus oients, obligantlos a tractar al
+pròxim imbècil! Un altre dia m'extendré més. Creume, no vulguis
+pescar ab l'esqué de la melancolia, la reputació, aquest gojó
+dels tontos!... Anem, bon Llorenç... A reveure!... En havent
+dinat acabaré el sermó.
+
+LLORENÇ
+Anem. Us deixem fins a l'hora del dinar. A mí sí que'm toca fer
+de sabi mut; aquest Gracià no'm deixa obrir mai boca.
+
+GRACIÀ
+Bona l'hem feta! Sigues, per dos anys més encara, el meu company
+fidel, y ni tu mateix recordaràs el sò de la teva veu.
+
+ANTONI
+Adéu! A la vostra escola me farieu tornar garlaire.
+
+GRACIÀ
+Mellor, en bona fe!... car el silenci es cosa que sols escau a
+les llengües en salmorra o a les verges fredament castes.
+
+(Sen van Llorenç y Gracià)
+
+ANTONI
+Hi trobeu un sentit en tot això?
+
+BASSANIO
+Gracià es l'home de Venecia que té més gracia en dir abundoses
+frevolitats. Els séus acerts són com dos grans de blat perduts en
+dos quarters de pallús; els cercareu tot un dia pera trobarlos y
+quan els tindreu, no valdran la pena d'haverlos cercat.
+
+ANTONI
+Bé, digueume ara quina es aquesta dama a la qual heu promès un
+secret pelegrinatge? M'heu assegurat que avui men parlarieu.
+
+BASSANIO
+Vós no ignoreu, Antoni, el mal estat en que he posat la meva
+fortuna, ostentant per cert temps un luxo excessiu que les meves
+rendes no m'han permès fer durar. No'm queixo de no poder seguir
+ab la brillantor passada; la meva gran inquietut es lliurarme
+honradament dels deutes, més que regulars, als quals m'ha lligat
+la meva joventut, un xic massa pròdiga. Es a vós, Antoni, a qui
+més dec en diners y en afecte; y en virtut de la vostra afecció
+me decideixo a comunicarvos els plans y projectes que he fet pera
+lliurarme dels meus deutes.
+
+ANTONI
+Jo us prego, Bassanio, que'm feu sabedor dels vostres plans; y
+si, com totes les vostres accions, segueixen l'honrada via, podeu
+estar segur que la meva bossa, la meva persona, els meus darrers
+medis, estan a cor-obert a la vostra disposició.
+
+BASSANIO
+Quan essent colegial perdia una fletxa, tot seguit ne tirava una
+altra en la mateixa direcció y d'igual distancia y la seguia ben
+atent ab la mirada pera veure si trobava la primera, y
+aventurantne dues, esdevenia sovint que dues ne cullia. Per
+l'exemple que us trec de l'infantesa veureu quan candorós es mon
+intent. Jo us dec molta cosa y per les meves turbulencies de
+jove, està perdut tot lo que us dec; però si vós esteu d'acord en
+engegar una segona fletxa, en igual sentit que la primera, com
+que jo seguiré'l séu vol atent, no dubto mica de trobarles totes
+dues, y quan no, de portarvos la segona, tot quedant vostre molt
+agrait deudor per la primera.
+
+ANTONI
+Vós qui em coneixeu, no haurieu de tantejar la meva amistat
+enginyosament com si dubtessiu d'ella. Y m'agravien més els
+vostres dubtes, posant en interrogació mon ferm desprendiment,
+que si m'haguessiu malversat tot lo que tinc. Vós que sabeu lo
+que us convé y lo que jo puc, digueume desseguida lo que dec fer
+y ho faré. Així, parleu.
+
+BASSANIO
+Hi ha a Belmont una rica pubilla d'una tal bellesa, que les més
+rares virtuts abrillanten; jo dels séus ulls he rebut ja dolços
+missatges muts. S'anomena Porcia, y en res es inferior a la filla
+de Cató, la Porcia de Brutus. No ignora l'univers el séu valer,
+car els quatre vents li envien galans ilustres de tots costats;
+sa cabellera radianta cau sobre ses espatlles com una pluja d'or
+y es ella qui fa de sa finca de Belmont una segona platja de
+Colcos, aont els Jàsons s'aturan pera conquerirla. Oh, Antoni,
+amic meu. Si jo tingués solsament els medis pera sostenir la
+rivalitat ab ells, tant venturosa'm parla la meva ànima, que'l
+triomf hauria d'esser, sens dubte, meu.
+
+ANTONI
+Ja sabs que la meva riquesa es tota pel mar; jo no compto ab
+diners ni ab medis de reunir de sobte una grossa cantitat. Però
+vés, prova, mira quan pot el meu crèdit a Venecia. Jo estic
+disposat a exprèmel fins a l'últim escut per que tu ten vagis ben
+equipat a Belmont, vora la bella Porcia. Vés, cerca, jo cercaré
+per la meva part, y estic segur que trauré diners de la confiança
+o de la simpatia que inspiro.
+
+(Sen van)
+
+
+
+
+II
+
+BELMONT
+
+A CASA DE PORCIA
+
+(Entren Porcia y Nerissa)
+
+PORCIA
+Me pots ben creure, Nerissa, el meu esser breu està força cansat
+d'aquest gran món.
+
+NERISSA
+Seria molt natural, estimada senyora, si vostres desditxes fossin
+tantes com les vostres prosperitats. Per lo tant, segons veig, el
+molt menjar fa emmalaltir, lo mateix que la gana. Se veu que no
+es del tot menyspreuable un mitjà viure; lo superfluu més aviat
+envelleix, lo senzillament necessari es de més llarga vida.
+
+PORCIA
+Bones màximes y ben dites!
+
+NERISSA
+Mellors serien si fossin practicades.
+
+PORCIA
+Si el fer sigués tant fàcil com ho es saber lo que cal fer, les
+hermites serian iglesies y les cabanes dels pobres, palaus de
+prínceps. El bon predicador es aquell que segueix els propris
+consells. Me serà més planer ensenyar a vint persones lo que es
+obrar rectament, que esser una de les vint que han de cumplir els
+meus preceptes. Ja pot el cervell inventar lleis pera domar les
+passions, que'l temperament fogós saltarà per damunt de la regla
+freda; l'esbogerrada joventut se fa llebra y s'esmuny dels
+paranys que li posa l'impotent consell. Mes aquestes raons no són
+gens propries en vigilies d'escullir marit... Ai!, què dic,
+escullir? Jo no puc ni escullir a qui voldria ni refusar a qui em
+desagrada. Com la voluntat de la filla viva s'ha de doblegar a la
+del pare mort!... No es ben crudel, Nerissa, de no poder escullir
+ni refusar ningú?
+
+NERISSA
+El vostre pare fou sempre un sant varó y els homes com ell solen
+estar guiats per l'inspiració en llurs últims volers. Heus aquí
+perque d'aquesta mena de joc, en virtut del qual vós sereu del
+qui esculleixi, segons la seva oculta intenció, entre les tres
+caixes d'or, de plata y de plom, no'n sortirà més que bé pera
+vós, esteune segura l'home sortat será digne del vostre amor. A
+veure! Sentiu ja alguna amorosa afecció per un d'aquests
+nobilíssims pretendents que han arribat?
+
+PORCIA
+Voldria que'm tornesses a dir els séus noms, un per un; a mida
+que tu'ls nomenaràs jo tels aniré describint y així, per la
+descripció, endevinaràs el meu afecte.
+
+NERISSA
+Primer que tots el príncep napolità.
+
+PORCIA.
+Ah! aquest degué nàixer a l'estable, que no més parla del séu
+cavall; s'envaneix com d'un acte de gran mèrit de poderlo ferrar
+ell mateix! Tinc por que la seva mare no hagi fet l'arneta ab un
+ferrer.
+
+NERISSA
+Després ve'l compte palatí.
+
+PORCIA
+No més fa que arrugar les celles com si volgués dir: _Si no'm
+voleu, decidiuho d'un cop_. Escolta sense somriure les més
+gracioses converses. Temo que a l'envellir se converteixi en
+filosof ploraner, ja que de jove està tant donat a la tristesa.
+Primer voldria casarme ab un cap de mort portant un òs a la boca,
+que ab un d'aquests dos homes. Déu me lliure d'ells!
+
+NERISSA.
+Y del cavaller francès, senyor Lebon, què men diheu?
+
+PORCIA
+Que passi per un home ja que Déu l'ha posat a la terra.
+Certament, jo sé que es un pecat burlarse d'algú, però d'ell, ho
+dubto. Aquest té un cavall mellor que'l del Napolità; la mala
+costum d'arrugar la cella la té encara més viva que'l compte
+palatí. Es un conjunt de tots els homes, sense esser un home. Que
+una merla canti y ell a l'instant fa una cabriola; se barallaria
+ab la seva ombra. Si m'hi casava no tindria un marit, sinó vint.
+En fí, si em desdenyava, jo el perdonaria; doncs encara que
+m'estimés follament jo mai podria correspòndrel.
+
+NERISSA
+Que direu, doncs, a Fauconbridge, el jove baró d'Anglaterra?
+
+PORCIA
+Ja sabs tu que no li dic res perquè l'un y l'altre no'ns entenem;
+ell no parla llatí, ni el francès, ni l'italià y tu pots jurar
+solemnement que jo no posseeixo un borrall d'anglès. Té l'aire
+d'un home distingit, més ai!... qui pot parlar ab un maniquí?
+Però que extravagant vesteix! Diría jo que ha comprat el perpunt
+a Italia, els calçons a França, el casquet a Alemanya y ses
+maneres ací y allà, per tot arreu.
+
+NERISSA
+Y que'n penseu del séu veí, el lord Escossès?
+
+PORCIA
+Que's mostra caritatiu ab el séu veinatge, puig ha emmatllevat
+una bofetada a l'Anglès y ha jurat tornarli tant prompte li sigui
+possible. Crec que'l Francès li surt en fiança y promet tornar en
+lloc d'una bofetada, dues.
+
+NERISSA
+Com trobeu el jove Alemany, el nebot del duc de Saxe?
+
+PORCIA
+Fastigós al matí quan està dejú y encara més a la tarda quan està
+ubriac. En sos bons moments, val un xic menys que un home, en els
+pitjors, un xic més que una bestia: Si per desgracia me toqués,
+no'm mancarà un medi d'escaparme d'ell.
+
+NERISSA
+Si temptava la prova y guanyés ab son acert a l'escullir la
+caixa, vós anirieu contra la voluntat del vostre pare, no
+volentlo.
+
+PORCIA
+Doncs tement ja una desgracia, te prego que posis un bon vas de
+ví del Rhin damunt la caixa oposada; així, encara que'l mateix
+diable hi fos a dins, no dubto pas que ell la triarà. Faria tot
+lo del món, Nerissa, primer que casarme ab una esponja.
+
+NERISSA
+No heu de tèmer res, senyora, que cap d'aquests nobles serà per
+vós; tots m'han fet saber la llur resolució d'entornarsen al séu
+país y de no alterarvos més ab ses atencions, a no esser que, per
+obtenirvos, hi hagi un nou medi sense la tria de les caixetes
+imposada pel vostre pare.
+
+PORCIA
+Encara que ma vida degués envellir com la de la Sibyla, jo
+moriria casta com Diana si el ser d'un home no'm ve segons
+l'últim volè del meu pare. Estic meravellada de la discreció
+d'aquesta colla d'aspirants; no n'hi ha cap entre ells que jo no
+vulgui ben lluny de mí y a Déu prego que a tots els concedeixi
+bon viatge.
+
+NERISSA
+Us recordeu, senyora, d'un Venecià, sabi y valent a l'ensemps,
+que en vida del vostre pare vingué aquí en companyia del marquès
+de Montferrat?
+
+PORCIA
+Sí, sí, Bassanio! Me sembla que li deian aquest nom.
+
+NERISSA
+Aquest mateix, senyora; y entre tots els homes que'ls meus pobres
+ulls han vist no'n recordo cap de més digne d'obtenir una dòna
+hermosa.
+
+PORCIA
+No l'he oblidat y si el record m'es fidel, mereix les teves
+alabances.
+
+(Entra un Criat)
+
+PORCIA
+Parla! Què hi ha de nou?
+
+EL CRIAT
+Senyora, els quatre extrangers us demanan pera pendre comiat de
+vós. Ademés ha arribat un correu que envia el príncep del Marroc,
+avançant la nova de l'arribada del séu senyor que serà aquesta
+nit mateixa.
+
+PORCIA
+Si ab tant de gust com veig marxar aquests quatre pogués veure
+l'arribada del cinquè, cosa dolça seria pera mí la seva vinguda.
+Però si tenint les qualitats d'un sant té la cara del color del
+diable, m'agradaria més pera confessor que pera marit. Vina,
+Nerissa. (al Criat) Passa al davant, estornell! Acabem de plantar
+un aspirant al carrer y ja a la porta en truca un altre.
+
+(Sen van)
+
+
+
+
+III
+
+VENECIA
+
+DAVANT LA CASA DE SHYLOCK
+
+(Entren Bassanio y Shylock)
+
+SHYLOCK
+Tres mil ducats? Bé.
+
+BASSANIO
+Sí, senyor, per tres mesos.
+
+SHYLOCK
+Per tres mesos? Bé.
+
+BASSANIO
+Y com ja us ho he dit, Antoni donarà sa fiança per aquesta
+cantitat.
+
+SHYLOCK
+Antoni fiador... Bé.
+
+BASSANIO
+Podeu ferme aquest favor? Me voleu donar aquesta alegria? Podré
+saber la vostra resposta?
+
+SHYLOCK
+Tres mil ducats, per tres mesos y la fiança d'Antoni...
+
+BASSANIO
+Què hi responeu?
+
+SHYLOCK
+Antoni es bò.
+
+BASSANIO
+Heu sentit dir mai lo contrari?
+
+SHYLOCK
+Oh! no, no, no, no. Si jo dic que es bò es que vull dir que es
+solvent. Però'ls séus interessos estan en perill: té una nau camí
+de Trípoli y una altra cap a les Indies. Ademés, acabo
+d'enterarme en el Rialto, que una tercera de les seves
+embarcacions se dirigeix a Mèxic, una quarta a l'Anglaterra; y
+d'altres ne té encara en llunyanes especulacions aventurades. Ara
+bé; les naus no són més que fustes, al cap y a la fi; els
+mariners homes com els altres. Heu de saber que hi ha rates de
+secà y rates d'aigua; lladres de terra y lladres marins: vull dir
+pirates; després hi ha els perills de les aigües, dels vents y de
+les roques. Tres mil ducats?... Crec que puc aceptarli la fiança.
+
+BASSANIO
+Esteune ben segur que podeu.
+
+SHYLOCK
+Ben segur vull estarne y es pera assegurarmen que ho vull
+reflexionar. Podria parlarli a Antoni?
+
+BASSANIO
+Podeu venir a dinar ab nosaltres.
+
+SHYLOCK
+Oh, mai! No vull fer sentor de porc, ni menjar d'allò que'l
+vostre profeta Nasareth ne feu l'estada del diable! Molt a gust
+compro y venc ab vosaltres, hi passejo, hi parlo, y demés coses
+per l'istil; però de cap manera vull menjar, beure ni pregar ab
+vosaltres. Què's diu de nou pel Rialto? Qui vé cap aquí?
+
+(Entra Antoni)
+
+BASSANIO
+Es el senyor Antoni.
+
+SHYLOCK, (per si)
+Quin aire'l séu, de publicà servil y empalagós! Com a cristià el
+detesto, però més encara per la seva indigna humilitat de deixar
+el diner de franc, ab lo qual fa que baixi l'interés usual aquí,
+entre nosaltres, a Venecia. Si un dia cau a les meves urpes m'hi
+rabejaré ab tota l'antiga rabia que li porto. L'home que odía al
+nostre poble sant y baladreja allí mateix aont els marxants se
+reuneixen, contra les meves operacions, y contra mí donant a mos
+llegítims guanys el nom d'usura!... Malehída sigui la meva tribu
+si no'm venjo!
+
+BASSANIO, (en veu alta, a Shylock qui sembla absord)
+No sentiu? Shylock!
+
+SHYLOCK
+Estic calculant lo que ting en caixa, y segons els comptes que
+faig ara de memoria, no m'es possible reunir la soma entera
+d'aquests tres mil ducats. No hi fa res! Túbal, un ric hebreu de
+la meva tribu, me deixarà lo que'm manqui... Més anem a pams!
+Quants mesos demaneu? (A Antoni) Que la sort us acompanyi, bon
+senyor! El vostre nom honradíssim movía ara mateix els nostres
+llavis.
+
+ANTONI
+Shylock, jo no tinc la costum de deixar ni d'emmatllevar diners a
+interès, y n'obstant, pera ajudar a un amic en una necessitat
+pressosa, vaig a trencar la meva costum. (A Bassanio) Sab ja la
+cantitat que voldrieu?
+
+SHYLOCK
+Sí, sí, tres mil ducats.
+
+ANTONI
+Y per tres mesos.
+
+SHYLOCK
+No hi pensava ja... Heu dit tres mesos? Y després vós... la
+vostra lletra de fiança... Ah, aveure això... però... escolteu!
+Heu dit vós, si no m'erro, que mai deixaveu ni emmatllevaveu
+diners a interès.
+
+ANTONI
+No, no ho faig mai.
+
+SHYLOCK
+Quan Jacob anava a pastorar els moltons de son oncle Laban,
+aquest Jacob que gracies a lo que sa prudenta mare feu per ell,
+era el tercer patriarca després de nostre sant Abraham; sí, era
+el tercer...
+
+ANTONI
+Y bé, què més? Deixava a interès, ell?
+
+SHYLOCK
+No, ell no deixava a interès; al menys com vós dirieu,
+positivament a interès, no. Però èscolteu bé lo que feia Jacob.
+Ell y son oncle Laban havian convingut que tots els anyells que
+fossin ratllats y clapats perteneixien a Jacob com a salari.
+Arribada l'hora del zel, a la fí de la tardor, les ovelles
+buscaren el mascle; mentres el treball de la generació se
+realisava en les llanudes besties, el maynós pastor que havia
+mitg pelat unes verguetes, me les plantà al davant de les ovelles
+lascives al moment de l'acte de natura, y les besties que en
+aquella hora concebiren, a l'esser arribat el dia deslliuraren
+uns anyells virolats que foren per Jacob. Era aquest un bon medi
+de guany, y Jacob fou benehit, y benehit es tot guany quan no es
+robat.
+
+ANTONI
+Senyor, aquí anava Jacob darrera d'un guany aventurat que no
+estava en son poder obtíndrel, sinó que era creat y dirigit per
+la mà de Déu. Ab aquesta raó voldrieu justificar l'interès?
+Vostre or y vostra plata són potser ovelles y moltons?
+
+SHYLOCK
+No us ho sabria dir; en tot cas jo'ls faig produhir igualment
+depressa. Però, senyor, escolteume bé...
+
+ANTONI
+Observeu una cosa, Bassanio; y es com el diable pot valdres de
+l'Escriptura pels seus fins. Una ànima perversa que s'apoii en
+els sants testimonis, es com un criminal ab la rialla als llavis,
+una bella fruita podrida del cor. Oh! com la falsetat es hermosa
+per defòra!
+
+SHYLOCK
+Tres mil ducats! Es una bella soma! Y per tres mesos dels
+dotze... Veiam quin serà l'interès?
+
+ANTONI
+A veure, Shylock, us haurem d'estar agraits?
+
+SHYLOCK
+Senyor Antoni, moltes y moltes vegades, en el Rialto, m'heu
+avergonyit a propòsit del meu diner y de l'ús que'n faig. Jo ho
+he soportat ab paciencia, alçant les espatlles, car la sofrenta
+resignació es el distintiu de tota la nostra tribu. Vós me dieu
+descregut, goç, brigand o bé escupiu a la meva capa de juheu pel
+sol fet d'usar com me plau de lo que'm pertany. Y bé, doncs,
+sembla que avui necessiteu que jo us ajudi, eh! Endavant! Vós me
+veniu a trobar y em diheu: _Shylock, nosaltres necessitem
+diners!_ Y sóu vós qui dieu això, vós qui m'heu llençat la vostra
+bava al rostre, qui m'heu tret del vostre davant a puntades de
+peu, com treien el goç d'un extrany de la vostra porta! Soliciteu
+diners vós? Què us hauria de dir jo?. No deuria dirvos: _De quan
+ençà tenen diners els goços? Com es possible que un cà pugui
+deixar tres mil ducats?_ O bé m'he d'inclinar profondament y, ab
+un tò,servil, contenintme'l respir dirvos, ab un blà mormull
+d'humilitat: _Mon graciós senyor, vós m'escupíreu el passat
+dimecres, me treguereu del costat vostre a puntades de peu, tal
+dia, no fa gaire vareu tractarme de goç. Per totes aquestes
+gentileses vaig a deixarvos tant de diner?_
+
+ANTONI, (vivament)
+Y sóc ben capaç encara d'anomenarte igual, d'escupirte a la cara
+y d'engegarte lluny de mi a puntades de peu. Si deixes aquest
+diner no es pas com amic que'l deixes: l'amistat ha volgut mai
+negociar ab el xorc metall deixat a un amic? No! Més aviat deus
+considerar que'l deixes a un enemic, tu. Si ell manca al
+compliment, la bona cara que li faràs a l'exigir contra ell la
+punició!
+
+SHYLOCK
+Ah! veieu com us sortiu de tò, ara! Jo voldria reconciliarme ab
+vós, guanyar la vostra amistat, oblidar les injuries ab que m'heu
+sollat, atendre les vostres necessitats d'avui sense un miserable
+sòu d'interès pel meu diner, y vós no'm voleu entendre. La meva
+oferta, es, per tant, plena de benevolencia.
+
+ANTONI
+La benevolencia en persona.
+
+SHYLOCK,
+Jo us la vull mostrar la meva bona voluntat. Veniu ab mí a casa
+de un notari y firmeume una senzilla lletra; Y com a cosa de
+broma, que consti allí que si no'm torneu el diner que jo us
+deixi en tal dia y en tal lloc, vós perdreu una lliura de la
+vostra carn sana, la qual serà tallada y presa de la part del
+vostre cos que més me plagui.
+
+ANTONI
+En bona fe m'hi aving; firmaré aquest document y diré ab gust
+que'l juheu dóna proves de gran benevolencia.
+
+BASSANIO
+No vull que per mi firmeu una semblanta lletra; prefereixo
+quedarme sense'l diner.
+
+ANTONI
+Vaja, amic, no siguis temerós; no hi ha perill d'aquesta pèrdua.
+Dintre dos mesos, o sigui un mes abans del rendiment, espero que
+entrarà a casa meva, nou vegades per valor d'aquesta lletra.
+
+SHYLOCK
+Oh, pare Abraham! Són ben bé aquests els cristians! La duresa
+dels séus actes els ensenya a mal pensar de les intencions dels
+altres. (a Bassanio) Diheume, per favor, vós; si acàs ell me
+mancava al rendiment, què hi guanyaré d'exigir el deute? Una
+lliura de carn, presa d'un home, no es pas estimable ni profitosa
+com una lliura de carn de moltó, de bou, o de cabra. Ho
+repeteixo, es pera guanyarme la seva bona voluntat que li faig
+aquest favor. Si ho acepta, bé! Sinó, adéu! Però, per pietat, no
+m'insulteu fins en les meves bondats.
+
+ANTONI
+Sí, Shylock, firmaré'l document.
+
+SHYLOCK
+Aneu, doncs, desseguida, a esperarme a câl notari; feuli redactar
+aquesta acta de broma. Jo men vaig de dret a cercar els diners y
+de passada donaré un cop d'ull a casa que l'he deixada a la
+trista mercè d'un criat mal guardià, y desseguida sóc ab
+vosaltres.
+
+(Sen va)
+
+ANTONI
+Vés, corre, juheu; veuràs com aquest hebreu se fa cristià; se
+torna bon home.
+
+BASSANIO
+Les mellors paraules me desagraden eixint d'un pensament roí.
+
+ANTONI
+Anem. No hi ha res a tèmer. Les meves naus arriben un mes abans
+del venciment.
+
+(Sen van)
+
+
+
+
+IV
+
+BELMONT
+
+A CASA DE PORCIA. MUSICA DE CORNS
+
+(Entran EL PRÍNCEP DEL MARROC, moro abronzat, vestit de blanc, y
+tres o quatre homes del séu seguici, igualment habillats; darrera
+d'ells PORCIA, NERISSA y altres acompanyantes)
+
+EL PRÍNCEP
+No'm mireu ab mals ulls pel color de ma pell, fosca emprempta del
+meu veí, el sol de foc, vora del qual m'he criat. Porteume dels
+fills del nord l'home més blanc, d'allà aon la flama de Febus ab
+pena fon el glas, y per la vostra amor, obrimnos una vena pera
+veure quin dels dos té la sang més roja. Creu, hermosa dama, que
+aquest rostre ha esglaiat als homes braus, y per l'amor meu te
+juro, que les més superbes verges de nostres regions l'han
+doblement aimat. Jo no voldria mudar de color, quan no fos pera
+devenir senyor dels vostres pensaments, ma dolça reina.
+
+PORCIA
+Jo no esculliría guiada únicament per la lleugera impressió d'una
+mirada de noia; ademés l'etzar a que està subjecte el meu destí,
+me roba la facultad d'escullir lliurement. Però si el meu pare,
+per sa prudencia tutelar, no m'hagués destinat a esser la muller
+de qui m'obtingui pel medi que us he dit, vós, princep famós,
+tindrieu tants drets a la meva afecció com els altres pretendents
+vinguts fins ara.
+
+EL PRÍNCEP
+Això sol desvetlla el meu agraiment. Conduiume, doncs, per favor,
+davant d'aquestes caixetes, que vull provar fortuna! Per aquesta
+cimitarra que va morfondre el gran Sofí y a un Príncep de Persia,
+que en tres batalles ha batut al sultà Solíman, te juro que estic
+dispost a aterrar ab mon esguard les més insolentes mirades, y ab
+la meva valentia el més ardit coratge, a arrebaçar els cadells de
+la mamella de l'òssa y fins amenaçar al lleó bramolant en contra
+de sa presa, tot pera conquerirte, hermosa meva! Més ai! que si
+Hercul y Lychas juguen als daus pera decidir victoria, l'etzar
+pot fer caure el mellor punt de la mà del més feble y Alcides
+serà vençut pel seu patge. Vetaquí com jo, guiat per la cega
+fortuna, podría fallar en allò que obtindrà un de menys digne y
+morir bentost de dolor!
+
+PORCIA
+Cal que prengueu la sòrt com vingui; renuncieu del tot a
+escullir, o jureu abans de ferho, que, si sóu dissortat en vostra
+tria, mai més, temps a venir, parlareu de casament a cap més
+dòna... Reflexioneu, doncs...
+
+EL PRÍNCEP
+M'hi aving. Anem! Guieume cap a la meva sòrt.
+
+PORCIA
+A l'iglesia, primer. Després de dinar provareu la vostra fortuna.
+
+EL PRÍNCEP
+Que aleshores l'etzar me sigui favorable! Ell pot fer un cel o un
+infern de la meva vida!
+
+(Sen van. Musica de corns)
+
+
+
+
+V
+
+VENECIA
+
+UN CARRER
+
+(Entra Lancelot Gobbo)
+
+LANCELOT
+Caldrà que la meva conciencia s'ablaneixi y em deixi escapar de
+casa l'amo juheu. El dimoni em toca'l colze y em tempta ab bones
+paraules. Me diu: _Gobbo, Lancelot Gobbo_, o _bon Lancelot_, o
+_bon Gobbo_ o bé _bon Lancelot Gobbo, estira les cames, pren
+l'embranzida y escàpat_. La meva conciencia me diu: _No, vés ab
+compte, Lancelot honrat, vés ab compte, honrat Gobbo_, o, com
+deia; _honrat Lancelot Gobbo, no fugis pas, posa aquest projecte
+sota els talons de les teves sabates_. Aleshores el dimoni,
+sempre ferm, m'asperona a equiparme pera la marxa: _En camí!_ diu
+el dimoni; _vesten!_ diu el dimoni; _en nom de Déu, pren una bona
+determinació_, diu el dimoni, _y escàpat d'una vegada!_ Tot
+seguit la meva conciencia, volentme trencar les ales del cor ab
+son clamor, me diu molt prudentment: _Amic meu y honorós
+Lancelot, tu qui ets el fill d'un home honrat_ (o mellor, d'una
+dòna honrada, car al meu pare no li manquen petites màcules; no
+sempre s'ha sabut retenir... li han fet goig certes coses) La
+conciencia, dic, me diu: _Lancelot no't moguis. Moute_, diu el
+dimoni: _No't moguis_, diu la meva conciencia. Y jo dic:
+_M'aconcelleu bé, conciencia_; y al dimoni: _Dimoni_, li dic,
+_m'aconcelleu bé_. Si obeheixo la meva conciencia, haig de restar
+ab l'amo juheu, un home que, ab perdó de Déu sigui dit, es una
+mena de diable; y si vull plantar al juheu, haig d'obeir al
+dimoni, y aquest sí que, si vosaltres no diheu lo contrari, es el
+diable en persona. Però el juheu es segurament el mateix diable
+fet home, y vaja, que en conciencia, he de dir que la meva
+conciencia es una conciencia ben dura, d'aconcellarme que resti a
+câl juheu. Es el dimoni qui'm dóna el mellor concell d'amic. Vaig
+a escaparme, dimoni; les plantes dels meus peus te són
+obedientes; vaig a escaparme.
+
+(Entra el vell Gobbo, portant un cistell)
+
+GOBBO
+Senyor! Jove! Sí, home, a vós m'adresso! Voleu ensenyarme la via
+pera anar a câl mestre juheu?
+
+LANCELOT, (pera sí)
+Déu del cel! Si es el meu propri pare! El pobre es quasi cego
+d'una granillada als ulls y ni em reconeix. A veure. Ting
+ganes d'experimentarlo.
+
+GOBBO
+Jove, mestre, mon bon cavaller, voleu dirme, si us plau, per aon
+se passa pera anar a la casa del mestre juheu?
+
+LANCELOT
+Al primer revolt que trobeu gireu a mà dreta, al revolt que
+segueix, tombeu a l'esquerra, y després, que dimoni! no gireu ni
+a dreta ni a esquerra, sinó que a l'altre revolt, aneu baixant de
+totes maneres cap a câl juheu.
+
+GOBBO
+Oh, senderons de Déu! Me sembla que serà dificultós de trobar
+aquest camí! Y sabrieu dirme, vós, si un tal Lancelot qui viu ab
+el juheu, hi viu o no, ara?
+
+LANCELOT
+Parleu del jove noble Lancelot? (Pera sí) Fixeuvoshi bé en quin
+tràngul el poso. (En veu alta) Parleu del jove noble Lancelot?
+
+GOBBO
+Oh, no es pas un noble, senyor, sinó el fill d'un pobre home. El
+séu pare, maldament no m'escaigui el dirho, es un home honrat, en
+extrem pobre, però, gracies a Déu, pot anar tirant.
+
+LANCELOT
+Està bé! Que son pare sigui lo que vulgui, nosaltres parlem del
+jove noble Lancelot.
+
+GOBBO
+De Lancelot, pera servirvos, senyor.
+
+LANCELOT
+Però, bon vell, escolteume si us plau, _ergo_, diheume, no es
+cert, parleu del jove noble Lancelot?
+
+GOBBO
+De Lancelot, y perdoni Vostra Senyoria!
+
+LANCELOT
+_Ergo_, del noble Lancelot. No parleu del noble Lancelot, pare,
+car aquest jove cavaller, (gracies a la fatalitat y al destí y a
+altres paraules extravagants; gracies a les tres funestes
+germanes y demés branques de la ciencia) es irremissiblement
+finat, o per parlar més clar, se n'ha anat al cel.
+
+GOBBO
+Rellamp! Que Déu men guardi! Aquest minyò era el meu únic puntal,
+el meu bastó de vellesa.
+
+LANCELOT
+Es que per ventura m'assemblo jo a un garrot, a un pal, a un
+bastó, a una puntala? Qne ja no'm coneixeu, pare?
+
+GOBBO
+Ai! no, no us conec pas, jove cavaller; mes, jo us ho demano,
+digueume la veritat: el meu noi, (que Déu el tingui al cel!) es
+viu o mort?
+
+LANCELOT
+Però que no'm reconeixeu, pare?
+
+GOBBO
+Ai! senyor, ting entelada la vista; no us conec, no.
+
+LANCELOT
+Ah! per més clar que hi vegessiu, en bona fe sinó us costava
+igual de reconèixem; espavilat es el pare que sab qui es el séu
+propri fill! Vaja, bon vell, vaig a darvos noves del vostre noi;
+doneume la benedicció pairal. La veritat s'ha d'obrir pas; una
+mort no pot restar molt temps oculta, a un pare sí que pot
+ocultàrseli el séu fill; més, a la fí, la veritat se mostra nua.
+
+(S'agenolla)
+
+GOBBO
+Alceuvos, si us plau, senyor; sé del cert que vós no sóu
+Lancelot, el meu noi.
+
+LANCELOT
+A vós us ha de plaure no burnejar més y donarme la vostra
+benedicció. Jo sóc Lancelot, aquell minyò que teniau, aquest fill
+que teniu, aquell noi que tindreu.
+
+GOBBO
+No ho puc creure que vós sigueu el meu fill.
+
+LANCELOT
+Sóc jo qui no sé si dec creureho; però sé que sóc Lancelot, el de
+cal juheu; y de lo que estic ben segur es que la vostra dòna,
+Marguerida, es la meva mare.
+
+GOBBO
+Marguerida's diu,en efecte. Y si tu ets Lancelot, puc jurarte que
+ets carn y sang de la meva. Alabat siga Déu! Y quina barba tens!
+Portes més pèl tu a la cara, que Dobbin, el meu cavall de vares,
+a la cua.
+
+LANCELOT
+Digueu, doncs, que la cua de Dobbin fa la creixença cap endintre;
+la darrera vegada que'l vaig veure, es segur que tenia més pèl
+ell a la cua que jo a la barba.
+
+GOBBO
+Senyor! Y com has mudat! Y digues, com lligueu tu y el teu amo?
+Aquí li porto un present. Us aveniu bé, ara?
+
+LANCELOT
+Molt bé, molt, Però jo, com que estic decidit a fugir de casa
+seva, no m'aturaré fins que l'hagi ben perduda de vista. El meu
+amo es un juheu de nom y de fets. Portarli un present an ell? Una
+corda pera penjarlo. Me moriría de fam al séu costat; se'm
+podrien comptar els òssos de les costelles. Estic molt content
+que hagiu vingut, pare; donareu aquest present a un tal senyor
+Bassanio. Aquest sí que fa lluir ab riques y flamantes llureies!
+Si no puc entrar al séu servei men vaig a correr tant de món com
+Déu ha fet... Oh, sòrt de les sòrts! Aquí el tenim, en presencia.
+Escometeulo, pare, o, si haig de viure més temps ab el juheu,
+vull tornarme tant juheu com ell.
+
+(Entra Bassanio, seguit de Lleonard y altres criats)
+
+BASSANIO, (a un criat)
+Sí que podeu, més apresseuvos, que'l sopar estigui a punt tot lo
+més tard a les cinc. Feu enviar aquestes lletres a l'adressa
+llur, feu enllestir les llureies, y digueu a Gracià que vingui
+sense perdre temps a casa meva.
+
+(Un criat sen va)
+
+LANCELOT, (en veu baixa a Gobbo)
+Empreneulo, pare!
+
+GOBBO
+Que Déu beneheixi a Vostra Exelencia!
+
+BASSANIO
+Grans mercès! Desitges quelcom de mí?
+
+GOBBO
+Aquí teniu el meu fill, senyor, un pobre noi...
+
+LANCELOT
+No, no es un pobre noi, senyor, sinó el servent del ric juheu, el
+qual voldria, senyor, com el meu pare us dirà ab més detalls...
+
+GOBBO
+El minyò té, com si diguessim, una gran follia per servir.
+
+LANCELOT
+En efecte, el resum y l'exposició del meu assumpte, es que jo
+serveixo al juheu y que voldria, com el meu pare us
+especificarà...
+
+GOBBO
+Ell y el séu amo, dit siga ab el respecte degut a Vostra
+Exelencia, s'avenen com gat y goç.
+
+LANCELOT
+Pera abreviar, la bona veritat es que'l juheu, ab els séus mals
+tractes, m'obliga a lo que el meu pare, com a més vell, us
+explicarà, segons penso, ab abundancia...
+
+GOBBO
+Aquí porto uns colomins que jo voldria oferir a Vostra Exelencia,
+essent la meva demanda...
+
+LANCELOT
+En poques paraules; aquesta demanda es d'una gran impertinencia
+pera la meva persona, com Vostra Exelencia ho sabrà per boca
+d'aquest honrat vell, que encara que mal m'està el dirho, es
+pobre, a més d'esser vell, y es, ademés, el meu pare...
+
+BASSANIO
+Que l'un o l'altre parli per tots dos! Què voleu?
+
+LANCELOT
+Servirvos a vós, senyor.
+
+GOBBO
+Aquest es l'atreviment de la nostra petició.
+
+BASSANIO, (a Lancelot)
+Te conec prou a tu: t'es concedit lo que demanes. Avui mateix, el
+teu amo Shylock m'ha parlat y sé que't deixa lliure d'anar
+endavant, si es anar endavant deixar de servir a un juheu ric,
+pera formar en el seguici d'un cavaller pobre com jo.
+
+LANCELOT
+El vell proverbi escau que ni pintat entre'l meu amo Shylock y
+vós, senyor: ell té quelcom, més vós, senyor, teniu la gracia del
+cel.
+
+BASSANIO
+Ben dit! Aneu, pare, ab el vostre fill. Vés a pendre comiat del
+teu vell amo, y demana que t'adressin a casa meva. (Als séus
+homes) Que se li dongui la llureia més ostentosa de tot el
+servei! No distreuressen.
+
+(Conversa en veu baixa ab Lleonart)
+
+LANCELOT
+Me pren ab ell, pare! Ah! aneu dient que no sóc capaç de trobar
+amo! Ah! y això que he estat sempre un cap buit! Molt bé.
+(Mirantse'l palmell de la mà) Hi ha cap home en tota Italia, que
+jurant per la Biblia, pugui mostrar un palmell de mà més
+venturós? No'm mancarà felicitat: teniu! aquesta ratlla de vida
+solament! Mireu aquí quina corrúa de mullers! Bon Déu! quinze
+promeses, poca cosa! Onze viudes y nou verges, quasi res pera
+començar, un home tot sol. Y després tres vegades me salvaré
+d'apunt d'esser ofegat! Y que'n dieu d'aquest perill que menaça
+la meva vida al volt d'un llit de plomes? D'això sen diuen sòrts!
+Vaja, que si la fortuna es femella, an aquest pas es una bona
+noia. Veniu, pare! Vaig a pendre comiat del jueu en un salt.
+
+(Sen van Lancelot y el vell Gobbo)
+
+BASSANIO
+Sobre tot, bon Lleonart, no't descuidis d'això. Quan ho hagis
+comprat tot y tot posat apunt, torna al moment, que aquesta nit
+dóno una festa als meus mellors amics. Vés, y fes via.
+
+LLEONART
+Hi faré tot quan sàpiga.
+
+(Entra Gracià)
+
+GRACIÀ
+Aont es el vostre amo?
+
+LLEONART
+Per allà, passejantse, senyor.
+
+(Lleonart sen va)
+
+GRACIÀ
+Senyor Bassanio!...
+
+BASSANIO
+Gracià!
+
+GRACIÀ
+Us haig de demanar una cosa.
+
+BASSANIO
+Tingueula per concedida.
+
+GRACIÀ
+Ja no'm podeu refusar; es necessari que jo us acompanyi a
+Belmont.
+
+BASSANIO
+Si es necessari, vina!... Però escolta una cosa, Gracià: tu ets
+massa impetuós, massa brusc, tens unes paraules que tallen. Veus?
+aquestes coses que entre nosaltres te fan encara gracia y que cap
+amic, ni de bon troç, pren per defectes, als ulls de la gent que
+no't coneix prou, creume, tenen no sé què de massa lliure. Jo
+voldria de tu que ab una mica de la fredor que acompanya a la
+modestia, calmessis la fogositat del teu esperit; altrament, el
+teu procedir esbogerrat me faria malveure en els llocs aon vaig y
+tiraria per terra les meves esperances.
+
+GRACIÀ
+Escolteume bé a mí, senyor Bassanio: sinó'm veieu pendre un
+seriós posat, parlar ab mesura, jurar lo menys possible, portar
+un devocionari a la butxaca, fingir un aspecte de conformació, y
+lo que es més encara, si no'm veieu, quan se diguin les gracies,
+amagar els ulls darrera el meu capell y sospirar y dir:
+_Amen!..._ pera acabar, sinó compleixo ab tots els usos de la
+civilitat com un home que ha après a fer la cara solemne a fi de
+complaure a la seva avia, negueume pera sempre més vostra
+confiança!
+
+BASSANIO
+Està bé, veurem com us portareu.
+
+GRACIA
+Ah! però aquesta nit no compta. No pendreu pas com a penyora lo
+que farem aquesta nit?
+
+BASSANIO
+No, fóra una llàstima això. Al contrari, jo voldria moureus a que
+toquessin els ressorts més atrevits de vostra gresca, car tenim
+uns amics ab moltes ganes de riure. Ab això a reveure! Hi ha
+feines que m'esperen.
+
+GRACIÀ
+Y jo cal que vagi a trobar a Llorenç y als demés; serem ab vós a
+l'hora del sopar.
+
+(Sen van)
+
+
+
+
+VI
+
+UNA CAMBRA A CASA DE SHYLOCK
+
+(Entran Jèssica y Lancelot)
+
+JÈSSICA
+Me sab molt greu que abandonis així al meu pare; casa nostra es
+un infern y tu, joiós endemoniat, l'orejaves un poc de sa fortor
+d'aborriment. Adéu, per això! Aquí tens un ducat pera tu. Ah! tu,
+Lancelot, dintre un instant, a l'hora de sopar, veuràs a Llorenç
+entre'ls convidats del teu nou amo: dónali aquesta lletra...
+secretament! Ab això, adéu! No voldria que'l meu pare'm vegés
+parlar ab tu.
+
+LANCELOT, (ploriquejant)
+Adéu!... No més puc parlar ab llàgrimes... Oh idólatra
+pertorbadora, deliciosa juheva! Molt m'enganyo si al mellor dia
+un cristià no comet alguna barbaritat pera ferte seva. Prou,
+adéu! Aquestes llàgrimes tontes aneguen el meu coratge d'home.
+Adéu!
+
+(Sen va)
+
+JÈSSICA
+Bona sòrt, Lancelot. Oh, quin pecat més horrorós cometo
+avergonyintme, d'esser la filla del meu pare! Més sols per la
+sang li sóc filla, no pas pel caràcter. Oh, Llorenç! Si realises
+ta promesa acabaré totes aquestes lluites; me faré cristiana pera
+esser ta ben amada esposa.
+
+(Sen va)
+
+
+
+
+VII
+
+VENECIA
+
+UN CARRER
+
+(Entran Gracià, Llorenç, Salarino y Solanio)
+
+LLORENÇ
+Sí, ens farem fonedissos durant el sopar, ens disfreçarem a casa
+meva y estarem tots de retorn abans d'una hora.
+
+GRACIÀ
+Però si no hem fet els preparatius que calen.
+
+SALARINO
+Ni hem avisat als homes de les teieres.
+
+SOLANIO
+Es una cosa ben grollera si no's combina ab elegancia; pel meu
+parer, val més deixarho corre.
+
+LLORENÇ
+No més són les quatre; encara tenim dues hores pera arranjarnos.
+(Entra Lancelot qui porta una lletra) Quines noves portes, bon
+Lancelot?
+
+LANCELOT
+Si us plau obrir aquesta lletra, suposo que les sabreu.
+
+LLORENÇ
+Conec quina mà l'envia; es una mà bonica, en bona fe; y es més
+blanca que'l paper aont ha escrit, aquesta mà bella!
+
+GRACIÀ
+Noves d'amor, séns dubte.
+
+LANCELOT, (retirantse)
+Ab el vostre permís, senyor...
+
+LLORENÇ
+Aon vas?
+
+LANCELOT
+Rellamp! A convidar al juheu, el meu vell amo, perque vingui a
+sopar a casa de l'amo nou, el cristià.
+
+LLORENÇ, (en veu baixa a Lancelot, donantli diners)
+Atúrat; pren això... Digues a la graciosa Jèssica que no mancaré
+pas... dígali en secret, vés. (Lancelot sen va) Y bé,senyors, que
+ens preparem pera la mascarada d'aquesta nit? Jo tinc qui em
+porta la torxa, ja.
+
+SALARINO
+Sí, bon Déu! Jo desseguida estic apunt.
+
+SOLANIO
+Jo també hi corro.
+
+LLORENÇ
+Veniunos a trobar, dins d'una hora, a mi y a Gracià, a casa seva.
+
+SALARINO
+Sí, va bé.
+
+(Sen van Salarino y Solanio)
+
+GRACIÀ
+No es cert que aquella carta era de l'hermosa Jèssica?
+
+LLORENÇ
+Cal dirtho tot! M'indica'l medi de portàrmela de casa seva, l'or
+y les joies que s'ha procurat, el vestit de patge que ja té
+dispost. Si son pare, el juheu, arriba a anar al cel serà per la
+mercè de la seva adorable filla; més si an ella, un dia, la
+desgracia la trastorna, serà ben bé per esser la filla d'un
+descregut juheu. Vaja, segueixme a mí; llegeix això tot caminant;
+la bella Jèssica serà el patge qui em durà la torxa!
+
+(Sen van)
+
+
+
+
+VIII
+
+VENECIA
+
+DAVANT LA CASA DE SHYLOCK
+
+SHYLOCK
+Com tu vulguis! Més els teus ulls jutjaran; ja veuràs la
+diferencia que hi ha entre'l vell Shylock y Bassanio! Hei!
+Jèssica!... no podràs treure'l ventre de mal any com feies a casa
+meva... Hei! Jèssica!... ni roncar, ni dormir, ni estropellar ta
+llureia. Què fem Jèssica, que no vens?
+
+LANCELOT, (cridant)
+Hei! Jèssica!
+
+SHYLOCK
+Qui t'ha dit de cridar, a tu? Jo no t'he dit pas que cridessis.
+
+LANCELOT
+Vostra senyoria m'ha repetit tantes vegades que jo no sé fer res
+séns que m'ho diguin!
+
+(Entra Jèssica)
+
+JÈSSICA, (a Shylock)
+Me crideu? Què desitgeu de mi?
+
+SHYLOCK
+Estic convidat a sopar fòra de casa, Jèssica; aquí tens les
+claus... Més per què hi haig d'anar, jo? No es per amistat, sinó
+pera adularme, que'm conviden! Què hi fa? Hi aniré pel mateix odi
+que'ls tinc, pera menjar a costa del pròdig cristià... Jèssica,
+filla meva, vetlla per ma casa... Jo surto ab vera repugnancia;
+alguna traidoria's deu forjar contra la meva pau, car aquesta nit
+he somniat sacs de diner.
+
+LANCELOT
+Us prego que hi aneu a l'instant, senyor; el meu nou amo us
+espera ab impaciencia.
+
+SHYLOCK
+Y jo an ell, també.
+
+LANCELOT
+Tots junts han fet una conspiració... Jo no us dic pas que veureu
+una mascarada, més si la vegessiu, compendré aleshores perque la
+sang me rajà del nas el darrer dilluns negre a les sis del matí,
+després d'haver sagnat també, fa quatre anys, el dimecres de
+Cendra, a primera hora de la tarda.
+
+SHYLOCK
+Què dius! Hi haurà màscares? Escóltam, Jèssica: tanca bé les
+portes, y quan sentis el timbal y el groller espinguet de la
+tenora colltorsada, no vagis a abalansarte a la finestra, ni
+treguis el cap al carrer pera veure aquests folls cristians
+d'embadurnats visatges. Al contrari, tapa les orelles de la meva
+casa, vull dirte les finestres. Que ni el soroll d'eixa buida
+extravagancia penetri a l'interior de ma austera maisó!... Pel
+bastó de Jacob ho juro; malehídes les ganes que tinc de sopar
+fòra de casa, aquesta nit! Però hi aniré... Passa al davant tu,
+follet, y digues que estic apunt de venir.
+
+LANCELOT
+Passo endavant, senyor. (En veu baixa, a Jèssica) Deixeulo dir,
+mestreça, guaiteu a la finestra:
+
+_Y veureu passar un cristià
+ben digne de l'esguard d'una juheva._
+
+(Sen va Lancelot)
+
+SHYLOCK
+Què diu aquest beneit de la raça d'Agar, eh?
+
+JÈSSICA.
+Me deia: «Adéu, senyora»! Res més.
+
+SHYLOCK
+Es una aceptable companyia, sinó que menja per sis; té la calma
+d'un cargol, a l'hora de la feina, y de dia es més dormilega que
+un gat mesqué! No estic per abellots an el meu rusc. Per això men
+desfaig y el passo a un cert personatge perque l'ajudi a
+malgastar el diner emmatllevat. Vaja, entra a casa, Jèssica;
+potser que torni a l'instant; fes com te dic, tanca les portes
+darrera teu. _Ben tancat, ben salvat_. Es una màxima que no
+envelleix mai en el seny d'un home economisador.
+
+(Sen va)
+
+JÈSSICA, (mirant com Shylock s'allunya)
+
+Adéu! Si no m'es enemiga la fortuna, prompte haurem perdut, jo un
+pare, y vós una filla.
+
+(Sen va)
+
+
+
+
+IX
+
+VENECIA
+
+DAVANT LA CASA DE SHYLOCK
+
+(Entren Gracià y Solarino, de màscares)
+
+GRACIÀ
+Aquesta es la barbacana sota la qual ens ha pregat Llorenç que
+l'esperessim.
+
+SALARINO
+Ja quasi ha passat l'hora.
+
+GRACIÀ
+Es sorprenent que retardi així, car els amants corren sempre més
+que'l rellotge.
+
+SALARINO
+Oh! els coloms de Venus volen dèu vegades més lleugers pera
+sagellar nous pactes d'amor que pera guardar entera la fe jurada.
+
+GRACIÀ
+Y així es en tot. S'alça algú d'un festí ab l'apetit desmesurat
+de quan s'hi assentava? Quin es el cavall que al retornar d'una
+cursa fadigosa avança ab la fuga indomptable de la primera
+embranzida? En tota cosa s'es més fogós corrent darrera d'ella
+que al fruhirla. Al fill pròdig s'assembla la nau engalanada,
+sortint de sa badía natal, empesa y abraçada per l'afalagadora
+brisa! Y al fill pròdig s'assembla quan retorna, lassos els
+flancs, les veles destroçades, retuda y pobra, per l'afalagadora
+brisa extenuada.
+
+SALARINO
+Aquí ve Llorenç... Rependrem més tard aquesta conversa.
+
+(Entra Llorenç)
+
+LLORENÇ
+Cars amics, perdoneu ma llarga tardança! No jo, sinó els meus
+assumptes us han fet esperar. Si un dia us voleu convertir en
+lladres d'esposes, jo faré per vosaltres una guardia tant llarga
+com la vostra. Acosteuvos: aquí viu mon pare, el juheu... Ep! Que
+surti algú!
+
+(Jèssica surt a la finestra, vestida de patge)
+
+JÈSSICA
+Qui sóu vós? Digueumho, pera més assegurarmen, y això que puc
+jurar conèixer vostra veu.
+
+LLORENÇ
+Llorenç, el teu amor!
+
+JÈSSICA
+Llorenç, es cert, el meu amor, veritat es, car a qui com a vós he
+estimat? Més, fòra de vós, qui ho sab, digueume, si jo sóc el
+vostre amor?
+
+LLORENÇ
+Tos pensaments y el cel ne són testimonis.
+
+JÈSSICA, (tirantli una caixeta)
+Teniu, preneu aquesta caixeta que prou ne val la pena!
+Sortosament pera mí que es de nit y que vós no'm veieu pas,
+perque em sento tota vergonyosa de la meva disfreça; però l'amor
+es cego y els enamorats no es poden donar compte de les dolces
+follies que ells mateixos cometen; car, si així no fos, el mateix
+Cupidó s'avergonyiria de veurem transformada en patge.
+
+LLORENÇ
+Baixeu, que cal que'm porteu la meva torxa.
+
+JÈSSICA.
+Què! Cal encara que jo faci llum a la meva vergonya? Com si per
+ella sola no fos ja massa, un poc massa visible. Y doncs! amor
+meu, com es que em destineu a enllumenar als altres, quan jo
+deuria amagarme?
+
+LLORENÇ
+Dòna encisera, no estàs prou oculta sota aquest graciós vestit de
+patge? Però veniu a l'instant: el cor de la nit s'enfuig lleuger,
+y se'ns espera a sopar a casa de Bassanio.
+
+JÈSSICA
+Vaig a tancar les portes, a daurarme ab alguns ducats més y sóc
+ab vós.
+
+(Desapareix de la finestra)
+
+GRACIÀ
+Pel meu capell us juro que no es juheva sinó gentil, aquesta.
+
+LLORENÇ
+Malehit jo siga, sinó l'estimo ab tot el meu cor! Perque es
+espiritual, tant com jo puc judicarla; es bonica, si els meus
+ulls no m'enganyen y de que es fidel n'ha donat palesa mostra.
+Doncs, com noia espiritual, bonica y fidel té de regnar pera
+sempre més en el meu cor. (Entra Jèssica) Ah! ja ets aquí?...
+Endavant, senyors, anem! Els nostres companys ja ens esperen ab
+llurs disfreces.
+
+(Sen va ab Jèssica i Salarino)
+
+(Entra Antoni)
+
+ANTONI
+Qui hi ha aquí?
+
+GRACIÀ
+Sóu el senyor Antoni?
+
+ANTONI
+Via! Via! Gracià! Aon són tots els altres? Són les nou, els
+nostres amics tots us esperen; fòra màscares aquesta nit! S'ha
+alçat el vent y Bassanio s'embarcarà desseguida. He enviat vint
+persones a cercarvos;
+
+GRACIÀ
+Això m'alegra; el meu desitg més gran es veure inflarse la vela y
+empendre la marxa aquesta nit.
+
+(Sen van)
+
+
+
+
+X
+
+BELMONT
+
+EN EL PALAU DE PORCIA
+
+(Musica de corns. Entren Porcia y El Príncep del Marroc, ab llurs
+seguicis.)
+
+PORCIA
+En avant! Descorreu les cortines y mostreu al noble príncep les
+distintes arques. (Al Príncep) Ara, esculliu.
+
+EL PRÍNCEP
+La primera es d'or y porta aquesta inscripció: _Qui m'esculleixi
+guanyarà lo que molts homes desitgen_. La segona, tota de plata,
+ofereix aquesta promesa: _Qui m'esculleixi obtindrà lo que's
+mereix_. La tercera, de plom comú, porta una divisa grollera com
+el séu metall: _Qui m'esculleixi deu dar y aventurar tot lo que
+té_. Cóm sabré jo si esculleixo la bona?
+
+PORCIA
+Una d'elles guarda el meu retrat, príncep; si us el feu vostre,
+també jo us perteneixo.
+
+EL PRÍNCEP
+Que guihi un déu la meva elecció! A veure: Vull tornar a llegir
+les inscripcions. Què diu aquesta arca de plom? _Qui m'esculleixi
+deu dar y aventurar tot lo que té_. Donarho tot... Y per què? Per
+plom! Aventurarho tot per plom? Aquesta arca es perillosa. Els
+homes que tot ho aventuren, ho fan solament ab l'esperança de
+majors beneficis. Una ànima d'or no's deixa enlluernar per un
+metall de rebutg; així es que jo no vull donar ni aventurar res
+pel plom. Què diu l'argent de virginal color? _Qui m'esculleixi
+obtindrà lo que's mereix_. Lo que's mereix?... Poc a poc,
+marroquí; pesa ab imparcialitat el teu valer; si t'evalues per la
+propria estima, de bastant ets mereixedor; més esser mereixedor
+de bastant, es lo suficient pera pretendre aquesta bellesa? Y ab
+tot, dubtar del meu mèrit, representaria, pera mí, una covarda
+retirada. _Lo què jo mereixo?_ Es an ella! La mereixo per
+l'altesa del meu naixement, per la meva riquesa, per les meves
+dots, pel segell que em dóna l'educació, y sobre tot, pel meu
+amor!... Veiam! y si sense mirar més escullís aquesta?... Llegim
+una altra volta la sentencia grabada en l'or: _Qui m'esculleixi
+guanyarà lo que molts homes desitgen_. No hi ha dubte! Es la
+noble dama! Tothom la desitja; de les quatre parts del món se ve
+a besar el tabernacle de la santa mortal que aquí se respira. Els
+deserts de l'Hircania, les amples solituts de l'immensa Arabia,
+són ara un encreuhament de rutes obertes pels prínceps que
+visiten la bella Porcia! El reialme de les ones, quina cresta
+ambiciosa escumeja contra'l cel, no es un aturador pels
+llunyadans pretendents: com un xaragall el passen pera veure la
+formosa Porcia. Una d'aquestes arques guarda sa divina imatge. Es
+provable que sigui la de plom? Fóra un sacrilegi eix pensament
+groller; brutalitat molt grossa ja sería donarli per llit de mort
+aquesta obscura tomba!... Puc crèurela reclosa aquí en la plata,
+menys preciosa dèu voltes que l'or pur? Oh, pensament culpable! A
+una tant rica perla, al menys li cal una montura d'auri metall.
+Tenen a l'Anglaterra una moneda d'or aont hi ha grabada una
+figura d'angel, més solament està esculpida a la superficie,
+mentres que aquí es a dins, en un llit d'or, que l'angel reposa.
+Doneume la clau. Escullo aquest, que passi lo que vulgui.
+
+PORCIA
+Aquí teniu la clau, preneula, príncep, y si el meu retrat es a
+dintre, jo sóc vostra.
+
+(Obre l'arca d'or)
+
+EL PRÍNCEP
+Oh, infern! Què es això? Una calavera que té un paper enrotllat
+en una de ses conques. Llegimlo:
+
+No es pas or tot lo que lluu,
+sovint ho haveu sentit dir;
+molts homes vènen llur vida
+sols per contemplar mon brill.
+Tanquen les daurades tombes
+misèrrims cucs en llur si;
+si haguessiu sigut discret,
+lo mateix que sóu ardit;
+de cos jove y vell de pensa,
+ara en aquest pergamí
+no hi tindrieu la resposta.
+Adéu! Mon comiat es trist.
+
+Ben trist, en veritat. Penes perdudes! Adéu, tu, flama
+abrusadora! Salut a la desesperació gelada! Porcia, adéu! Massa
+afligit me sento pera allargar una tant penosa separació. Així
+sen van els dissortats.
+
+(Sen va)
+
+PORCIA
+Alegra deslliurança! Anem, tanqueu les cortines! Que tots els del
+séu color esculleixin ab igual fortuna!
+
+(Sen van tots)
+
+
+
+
+XI
+
+VENECIA
+
+UN CARRER
+
+(Entren Salarino y Solanio)
+
+SALARINO
+Sí, company, te dic que he vist a Bassanio ferse a la vela;
+Gracià s'ha embarcat ab ell, més estic segur que Llorenç no els
+acompanya.
+
+SOLANIO
+Aquest coquí de juheu, ab els séus crits, ha desvetllat al dux
+qui ha anat ab ell a regirar l'embarcació de Bassanio.
+
+SALARINO
+Ha fet tard; la nau ja brandava a tota vela. Però al dux se li ha
+fet creure que Llorenç y la seva aimada Jèssica han sigut
+descoberts, junts, en una góndola, y ademés, Antoni li ha
+confirmat també que'ls dos amants no eren al navili de Bassanio.
+
+SOLANIO
+Mai en ma vida he vist furia tant desordenada, tant folla, tant
+extranya, tant incoherenta com la que aquest goç de juheu
+mostrava pels carrers: _Ma filla! Els meus ducats! Oh! la meva
+filla fugada ab un cristià! Oh! els meus ducats en mans
+cristianes! Justicia! La llei! Mos ducats y ma filla! Un sac
+ple... no! no!... dos sacs plens de ducats, de ducats dobles, a
+mi robats per la meva filla! Y de joies!... Dues pedres, dues
+precioses y riques pedres robades per la meva filla... Justicia!
+Que's trobi la filla! Ella té les pedres y els ducats!_
+
+SALARINO
+Y ja totes les criatures de Venecia el segueixen cridant: _Ohé!
+sa filla, ses pedres, sos ducats!_
+
+SOLANIO
+Ja cal que'l bon Antoni sigui exacte al dia del venciment, sinó
+ho pagarà ell tot això.
+
+SALARINO
+Diable! ara m'hi feu pensar, vós; un Francès ab qui jo parlava
+ahir, me deia que en l'estreta mar que separa la França de
+l'Anglaterra, un vaixell de la nostra ciutat havia anat a fons ab
+sa opulenta càrrega. Desseguida, al dirme això, vaig pensar ab
+Antoni y en mon interior desitjava que no fos un dels séus.
+
+SOLANIO
+Deurieu dirho an ell lo que sabeu; més sense brusquetat, pera no
+afligirlo.
+
+SALARINO
+No hi ha un home mellor en tota la terra. He vist com se despedia
+de Bassanio. Aquest li deia que s'apressaria a tornar quan més
+aviat possible. Ell li ha respost: _No ho feu pas, Bassanio, no
+vull que pera mi violenteu les coses, al contrari, espereu que'l
+temps les hagi madurades. Y en quan a la lletra que jo he firmat
+al juheu, que'l vostre pensament d'enamorat no sen ocupi. Esteu
+alegre, consagreuvos tot al vostre festeig y a l'assegurança del
+vostre amor per les demostracions que us semblin més
+convincentes_. Dit això, els ulls plens de llàgrimes, ha girat la
+testa, y d'esquena mateix, allargant el braç, ha pres la mà de
+Bassanio, retenintla ab infinita tendresa entre les seves.
+Aleshores, s'han separat.
+
+SOLANIO
+Diria que sols per Bassanio estima la existencia. Creume, anemlo
+a trobar y ab alguna distracció esvahimli la melancolia que ell
+mateix se dóna.
+
+SALARINO
+Sí, anem.
+
+(Sen van)
+
+
+
+
+XII
+
+BELMONT
+
+EN EL PALAU DE PORCIA
+
+(Entra Nerissa, seguida d'un criat)
+
+NERISSA.
+Cuita! cuita! descorre les cortines a l'instant, per favor, que'l
+Príncep d'Aragó acaba de jurar y ve desseguida a provar fortuna.
+
+(Musica de corns)
+
+(Entren El Príncep d'Aragó, Porcia y llurs seguicis)
+
+PORCIA
+Mireu: aquí hi ha les arques, noble príncep, si esculliu la que
+guarda mon imatge, nostra festa nupcial serà prompte celebrada,
+més si sóu dissortat, ja cal que sense planys ni discursos de cap
+mena, us disposeu a partir immediatament.
+
+EL PRÍNCEP
+El meu jurament me força a tres coses: per de prompte, mai
+revelar a ningú l'arca per mí escullida; després, mai pretendre
+una dòna pera casarmhi, si erro l'arca bona, y per fí, deixarvos
+a l'instant, si la sòrt no m'acompanya.
+
+PORCIA
+Aquestes són les condicions a les quals jura sometres aquell qui
+s'aventura a possehir ma pobra persona.
+
+EL PRÍNCEP
+Dispost hi estic. Que la fortuna realci les meves esperances!...
+Or, plata y plom groller. _Qui m'esculleixi deu dar y aventurar
+tot lo que té_. Cal que facis més bona cara abans que jo dóni o
+aventuri res per tu! Què diu l'arca d'or? Ah! Veiam! _Qui
+m'esculleixi guanyarà lo que molts homes desitgen_. Lo què molts
+homes desitgen? Aquest _molts_ potser designa la folla multitut
+qui es deixa enganyar per les apariencies; qui judica per lo que
+enlluerna sa mirada, qui no sab veure l'interior de les coses,
+com el falsiot que fa son niu a la vista de tothom, a l'aire
+lliure, part defòra del mur, al mateix indret del perill. Jo,
+doncs, no vull escullir lo que molts homes desitgen, perque no
+vull anar de parella ab els esperits vulgars ni confòndrem ab les
+barbres multituts. A tu, a tu vaig ara, reliquiari de plata!
+Dígam novament quina es la teva divisa: _Qui m'esculleixi
+obtindrà lo que's mereix_. Ben dit. En efecte, qui voldria abusar
+de la fortuna obtenint honors mancats del sagell del mèrit? Que
+ningú tingui la presompció de revertirse ab immerescudes
+dignitats! Ah! si els imperis, els graus, les places, no
+s'obtinguessin a força de corrupció; si els honors purs fossin
+comprats no més al preu del propri mèrit, quanta gent núa veuriem
+ben abrigada y quants que avui manen serien manats! Quan d'agram
+rossegaire s'arrebassaria del bon grà de l'honor! Y quantes
+llevors de noblesa, espigolades en els femers y en el rebutg dels
+temps, treurien magnifica brostada!... Però anem a escullir. _Qui
+m'esculleixi obtindrà lo que's mereix_. Jo preng lo que'm
+mereixo. Doneume la clau d'aquesta arca, que aquí obro la porta a
+la meva fortuna.
+
+(Obra l'arca de plata)
+
+PORCIA
+Lo que hi trobeu no mereixía tant llarga espera.
+
+EL PRÍNCEP
+Què veig! El retrat d'un estúpit fent ganyotes qui m'allarga un
+paper! Vaig a llegirlo. Que poc t'assembles a Porcia! Que
+diferent ets de lo que jo esperava, de lo que jo mereixia! _Qui
+m'esculleixi obtindrà lo que's mereix_. No mereixia altra cosa
+que un cap d'idiota? Es aquest el preu equitatiu dels meus
+mèrits?
+
+PORCIA
+El jutge y el culpable no poden ocupar el mateix lloc: són dos
+papers de naturalesa oposada.
+
+EL PRÍNCEP
+Què diu aquí?
+
+El foc m'ha trempat set voltes;
+set voltes deu ser provat
+per no esser erroni, el judici.
+Una mena de gent hi ha
+que no més abraça ombres,
+y ombra es llur felicitat.
+Ja ho sé que en eix món hi ha tontos
+com jo, per fòra brillants.
+L'esposa que a vós us plagui
+meneu al llit, mes mon cap
+serà y es símbol del vostre.
+Ab això, aneusen, si us plau.
+
+Com més aquí m'estés, més lleig paper hi faria. Ab una testa
+d'idiota havia vingut a galantejar, més ara men vaig, ab dues.
+Adéu, dòna encisera! Cumpliré mon jurament y soportaré ab
+paciencia la meva desgracia.
+
+(El Príncep d'Aragó sen va ab el séu seguici)
+
+PORCIA
+Mireu el papelló, com s'ha cremat al llum! Oh! aquests tontos
+carregats de reflexions! Quan se decideixen a obrar tenen el dò
+de malversarho tot ab llur sapiencia.
+
+NERISSA
+No es cap disbarat el vell proverbi: forca y casori, coses del
+destí!
+
+PORCIA
+Anem! clou les cortines, Nerissa.
+
+(Entra un missatger)
+
+MISSATGER
+Missenyora aont es?
+
+PORCIA
+Aquí. Missenyor, què vol?
+
+MISSATGER
+Senyora, acaba d'arribar a la vostra porta un jove venecià, qui
+precedeix y anuncia la vinguda del séu amo. Porta de part d'ell
+substancials homenatges, compresos en presents de gran valúa,
+ademés dels compliments y frasseigs de la més fina gentilesa. No
+he vist mai un embaixador d'amor tant proprici: cap dia d'abril
+ha anunciat tant delitosament la vinguda de l'abundós estiu com
+aquest herald la vinguda del séu amo.
+
+PORCIA
+Prou, prou, no parlis més! Mitg temo que aviat no'm diguis que es
+un dels teus parents, quan així dispendíes ta verbositat de les
+grans festes pera lloarlo. Vina, vina, Nerissa; el temps me manca
+pera veure aquest lleuger correu de Cupidó que tant apunt arriba.
+
+NERISSA
+Mestre Amor vulgui que siga Bassanio.
+
+(Sen van tots)
+
+
+
+
+XIII
+
+UN CARRER DE VENECIA
+
+(Entren Solanio y Salarino)
+
+SOLANIO
+Y ara digues, quines noves corren pel Rialto?
+
+SALARINO
+Segueix corrent la brama, per ningú desmentida, que una de les
+naus d'Antoni, carregada que era una riquesa, ha fet naufragi en
+el estret, als _Goodwins_; penso que així s'anomena aquell
+indret. Es un baix fons perillós y malestrug aon sepultades
+geuhen les carcasses de molts navilis de fonda calada. Aquesta es
+la nova, dat el cas que'l rum rum que jo't porto sigui un fill
+dels que la veritat engendra.
+
+SOLANIO
+Voldria que fos tant fals com la més trafica de les comares que
+mai hagi rosegat pa de pessic o bé fet creure als séus veíns que
+les llàgrimes l'anegaven per la pèrdua d'un tercer espòs. Més
+pera no enfonzarme en un mar de digressions y no entorpir la via
+planera de la senzilla conversa, es ben cert que'l bon Antoni,
+l'honrat Antoni... Oh! que jo no trobi un calificatiu prou digne
+de precedir el séu nom!...
+
+SALARINO
+Vaja! vés a la fí!
+
+SOLANIO
+Eh! Què dius?... Y bé, la fí es que ha perdut un navili.
+
+SALARINO
+Déu vulgui que sigui aquesta la darrera de les seves pèrdues.
+
+SOLANIO
+Déixam dir a l'instant _Amen!_ de tanta por que tinc que'l diable
+no vingui a trencar la meva oració, perque míratel com ve cap
+aquí en forma de juheu. (Entra Shilock) Y doncs, Shylock? Què's
+diu de nou entre'ls marxants?
+
+SHYLOCK
+Vosaltres, mellor que ningú, heu sabut la fugida de la meva
+filla.
+
+SALARINO
+Això es veritat. Y lo que's jo, conec el sastre que li ha fet les
+ales ab les quals ha emprès la volada.
+
+SOLANIO
+Y en quan a Shylock ja sabia que l'aucell tenia tota sa ploma, y
+que en eix punt, està en la natura de tots els aucells el deixar
+la vella.
+
+SHYLOCK
+Damnada està per tal fet.
+
+SALARINO
+Ben cert, si el diable la jutja.
+
+SHYLOCK
+Ma sang y ma carn revoltarse així!
+
+SOLANIO
+Què, vella carronya! Això't passa a la teva edat?
+
+SHYLOCK
+Vull dir la meva filla; que es ma sang y ma carn.
+
+SALARINO
+Hi ha més diferencia entre ta carn y la seva que entre la gaieta
+y l'ivori, y en quan a les vostres sangs, la teva es el roig
+most, la seva ví del Rhin... Però, digueunos, sabeu si Antoni ha
+tingut o no alguna pèrdua en mar?
+
+SHYLOCK
+Quin altre mal negoci pera mí! Heus aquí un fallit, un trist
+pròdig que ab prou feines gosa a mostrar el cap en el Rialto! Un
+pidolaire que acostumava a venir a la plaça pera treure més al
+sol que no tenia a l'ombra! Que no pensi ab sa lletra! No sabía
+dirme altre nom que usurer. Que descuidi sa lletra! Acostumava a
+deixar diners sols per delicadesa cristiana. Que oblidi sa
+lletra!
+
+SALARINO
+Bah! no dubto que si Antoni't manqués, tu no li voldríes pas la
+seva carn. De què't serviria?
+
+SHYLOCK
+D'esqué pels peixos. Y sinó pera satisfer ma venjança. Ell m'ha
+fet abaixar la cara ab sos menyspreus, per ell he deixat de
+guanyar mitg milló, s'ha rigut de mes pèrdues, s'ha mofat dels
+meus tants per cent, ha trepitjat la meva raça, ha esbullat els
+meus negocis, ha refredat mos amics y encès mos enemics... y per
+quina raó? Perque sóc juheu! Que no té ulls un juheu? Un juheu no
+té per ventura mans, órgans, proporcions, sentits, afeccions y
+passions? No's nodreix ab iguals aliments, no el fereixen les
+mateixes armes, no està subjecte a malalties d'una mateixa llei,
+no's cura pels mateixos medis, no l'escalfa el mateix estiu y no
+el refreda el mateix hivern que a un cristià? Si se'ns trenca la
+pell no sagnem, acàs? No som forçats a riure si ens
+pessigollejen? Si ens emmatzinen, que per ventura no morim
+nosaltres? Y si ens ultratgen no tindrem dret a venjarnos? Si en
+tot lo demés som com vosaltres, també volem assemblarvos ab això.
+Quan un cristià es ultratjat per un juheu, aont el conduheix la
+seva humilitat? A la venjança! Quan un juheu se sent ofès per un
+cristià, seguint el séu exemple, aon deu dirigir sa paciencia?
+Doncs siga, a la venjança! La perfidia que de vosaltres he après
+jo me la faré valdre y caigui la desgracia sobre meu sinó
+allissono a mos mestres.
+
+(Entra un criat)
+
+EL CRIAT
+Senyors, mon amo Antoni, que's troba a casa seva, desitja
+parlarvos a tots dos.
+
+SALARINO
+Nosaltres l'hem cercat per tots indrets.
+
+SOLANIO
+Aquí se'ns en acosta un que també es de la tribu! Dubto que sen
+trobi un altre pera fer el tres, si es que'l mateix diable no
+esdevé juheu.
+
+(Sen van Solanio, Salarino y El Criat)
+
+(Entra Túbal)
+
+SHYLOCK
+Digues, Túbal, quines noves portes de Gènova? Has trobat la meva
+filla?
+
+TÚBAL
+D'ella he sentit parlar en més d'un indret, però no m'ha sigut
+possible trobarla.
+
+SHYLOCK
+Malament! Malament! Remalament! Dóna per perdut un diamant que
+m'havia costat dos mil ducats a Francfort! Mai fins ara havia
+caigut la maledicció sobre la nostra raça; jo no l'he sentida
+fins ara... Hi perdo dos mil ducats en tot això, sense comptar
+algunes joies precioses, ben precioses joies!... Aquí la voldria
+la meva filla, morta, a mos peus, ab les joies penjantli en les
+orelles!... Enterrada la voldria, aquí, a mos peus, ab els ducats
+dins de sa caixa!... Y cap nova, cap, dels dos fugats!... No, ni
+una!... Y ja ni sé quan han pujat tots els treballs de recerca.
+Sí, pèrdua sobre pèrdua! Fuig el lladre ab tant; tant pera trobar
+el lladre! Y res pera satisferme, ni una ombra de venjança! Ah!
+totes les desgracies cauhen sobre mes espatlles, sols en mon pit
+esclaten els sanglots, pera mon rostre són totes les llàgrimes!
+
+(Plora)
+
+TÚBAL
+No, per cert, a altres homes persegueix la desgracia. Antoni
+segons he sentit dir a Gènova...
+
+SHYLOCK
+Què! Què! Què? Una desgracia? Una desgracia?
+
+TÚBAL
+Ha perdut una nau que retornava de Trípoli.
+
+SHYLOCK
+Gracies a Déu siguin dades, bon Déu, gracies! Ja es ben veritat?
+Ja es ben veritat?
+
+TÚBAL
+Jo he parlat ab uns mariners lliurats del naufragi.
+
+SHYLOCK
+Te dóno les gracies, bon Túbal!... Es una bona nova; sí, bona
+nova! Bé! Bé! Y aont això? A Gènova?
+
+TÚBAL
+M'han dit que la vostra filla, a Gènova, ha malgastat vuitanta
+ducats en una nit!
+
+SHYLOCK
+Me claves un punyal... Mai més veuré el meu or. Vuitanta ducats
+d'un sol cop! Vuitanta ducats!
+
+TÚBAL
+Han vingut ab mí a Venecia uns acreedors d'Antoni, y asseguraven
+que no s'escaparà de fer fallida.
+
+SHYLOCK
+Això m'anima. El marejaré, el torturaré; això m'entussiasma.
+
+TÚBAL
+Y un d'ells ha ensenyat una tombaga que l'havia comprat a la
+vostra filla a preu d'un mico.
+
+SHYLOCK
+La desgracia l'aplani! Com me tortures, Túbal: era la meva
+turquesa. Era un present de Lia, de quan joves; no l'hauria
+donada per tot un bosc de micos.
+
+TÚBAL
+Y no hi ha dubte, Antoni està enfonzat.
+
+SHYLOCK
+Sí, tens raó, es veritat. Vés, corre, Túbal, retentme un home de
+lleis, quedeu compromesos ab quinze dies d'anticipació... Si no'm
+paga, vull ferme ab el séu cor: quan ell hagi desaparegut de
+Venecia faré tot el negoci que a mí em plagui. Corre, Túbal, y
+vina a retrobarme a la nostra sinagoga; via, bon Túbal. A la
+nostra sinagoga, Túbal!
+
+(Sen van)
+
+
+
+
+XV
+
+EL PALAU DE PORCIA, A BELMONT
+
+(Entren Bassanio, Porcia, Gracià, Nerissa y altres acompanyantes.
+Les arques estan visibles)
+
+PORCIA
+Jo us prego de detindreus. Espereu un dia o dos a aventurarvos;
+si no acerteu, jo perdo així la vostra companyia. Tardeu doncs,
+un poc més. Hi ha no sé què (no es pas l'amor, no,) que'm fa
+sentir quan me doldria perdreus; y un tal pressentiment, ja sabeu
+vós que no vindrà de l'odi. Pera ferme compendre mellor, doncs,
+(y això que la verge sols gosa parlar ab el propri pensament), jo
+voldria retenirvos un mes o dos aquí, abans que pera mí
+temptessiu la fortuna. Jo podria ensenyarvos la manera de ben
+escullir, sinó que aleshores seria una perjura y jo no ho seré
+mai. Per altra part, podeu mal escullir y aleshores me deixareu
+ab el negre dolor de no haver estat perjura. Malhagin els vostres
+ulls! Són ells els que m'han encantat y mitg partit en dues:
+vostra es l'una meitat, l'altra meitat es vostra... ai, volia dir
+meva; però si es meva es també vostra, y així sóc vostra entera.
+Oh! crudel destí el que alça un mur entre el proprietari y la
+proprietat, y fa que sentintme jo vostra, no'm pogueu vós
+pendre!... Si així passés que sen vagi la sòrt a l'infern y no
+pas jo! Parlo massa, ja ho veig, més es pera aturar el temps,
+allargarlo, retenirlo, distreurel y així retardar la vostra
+elecció.
+
+BASSANIO
+Deixeume, deixeume escullir que aquest estat me posa en tortura.
+
+PORCIA
+En tortura Bassanio? Digueu així que en vostre amor s'hi amaga
+alguna traició.
+
+BASSANIO
+Cap, a no esser que fos la terrible traició del dubte que em fa
+tèmer per la possessió d'allò que estimo. Hi ha tant de parentiu
+y afinitat entre la neu y la flama, com entre la traició y el meu
+amor.
+
+PORCIA
+Sí, sí; però jo temo que ara no parleu com un home a qui la
+tortura força a parlar.
+
+BASSANIO
+Prometeume la vida y diré tota la veritat.
+
+PORCIA
+Doncs siga; confesseu y viviu.
+
+BASSANIO
+Si haguessiu dit: confesseu y aimeu, en dos termes hauriau enclòs
+la meva confessió. Oh dolcíssim torment quan l'atormentadora
+desvetlla en mí la resposta que ha de deslliurarme! Anem! Guieume
+a les arques y a la meva sòrt.
+
+PORCIA
+Anem doncs! En una de elles sóc tancada; si m'estimeu m'hi
+trobareu. Nerissa y tots vosaltres, retireuvos un poc... soni la
+musica mentres que ell esculleixi! Si perd acabarà com el cigne
+que expira cantant; y perque sigui més fidel la comparança, mos
+ulls seran el xaragall aon trobi ell l'humit coixí de mort. Mes
+potser guanyarà: y aleshores què serà la musica? Oh, serà
+l'esclat de la trompeteria de quan els vassalls fidels saluden a
+un rei coronat de nou; serà el dolç ressonar d'aubada que's
+filtra a l'orella del nuvi ensomniat y el crida a casament...
+Mireusel! camina ab tanta magestat, però més ric d'amor que'l
+jove Alcides al deslliurà la verge que l'afligida Troya oferia en
+tribut al monstre de la mar. Jo estic disposta al sacrifici,
+aquestes dònes, aquí, a part, són les Dardanianes, qui ab el
+visatge descompost venen a veure el dessenllàs de l'acte...
+Coratge, Hèrcul! Viu tu, y em faràs viure... Me corpren molta més
+ansia a mí qui contemplo el combat, que a tu qui l'afrontes.
+
+(Comença la musica. Mentres Bassanio medita davant les arques, se
+sent la cançó que segueix:)
+
+Digam aon l'amor s'hostatja?
+En la testa o en el cor?
+Digam com naix y es nodreix?
+Respòn, respòn.
+
+L'amor s'engendra en els ulls,
+viu de mirades, y mor
+en el breçol que l'ampara.
+Brandem tots les campanes per l'amor.
+Jo canto: Ning, nang, abranda!
+
+TOTS
+Ning, nang, abranda!
+
+BASSANIO
+Se veu que'ls més hermosos defòres poden esser els més falsos. El
+món està en contínua decepció per culpa de l'ornament. Quan de
+justicia's tracta, quina es la causa tant desesperada y negra que
+un home de paraula dolça no n'atemperi l'horror? En religió hi ha
+cap heretgia, per condempnable que sigui, que santificada per una
+calva austera y autorisada per un text, no pugui amagar sa
+baixesa dessota una bella forma? No hi ha cap vici, per petit que
+sigui, que no prengui els colors de la virtut. Si n'abonden de
+covards, ab el cor fals com esgraonada de sorra, que ostenten la
+barba d'un Hèrcul y d'un Mart ferotge! Penetreu en son interior:
+el séu fetge es blanc com la mateixa llet! S'acuiracen ab les
+despulles de la força sols pera ferse temibles... Contempleu la
+bellesa y veureu com se guanya a pes d'enflocadura; d'aqui ve
+aquest miracle, nou en la naturalesa, de que les dònes més
+opulentes siguin al mateix temps les més escuàlides. Mireu com
+eixes trenes reguinxolades en anelles d'or y què ab l'airè's
+mouhen tant graciosament sobre una pretesa hermosura, sovint no
+són més que la deixa d'un altre cap, y aquell aon nasqueren geu
+en el sepulcre! Què es l'ornament, sinó la platja del mar més
+perillós? El vel magnífic qui cobreix una bellesa indiana? Es, en
+una paraula, l'apariencia de la veritat ab que's vesteix un segle
+pervers que als més prudents voldría esgarriar. Y per això, or
+cridaner, aspre aliment de Mides, jo't rebutjo. (Senyalant l'arca
+de plata) Y a tu també, pàlit y ordinari mediador entre home y
+home... Però tu; oh! plom trist, que més aviat fas una menaça que
+una promesa, tu'm commous per ta senzillesa més que per tes
+paraules y jo sóc qui t'escullo! Que'n sigui el resultat la meva
+ditxa.
+
+PORCIA
+Com se dissipen en els aires totes les altres emocions,
+inquietuts, foll desesper y tremolosa esgarrifança, y gelosia
+d'ull verdós! Modérat tu, oh amor! calma ton èxtassi, atura
+aqueix torrent de joia, disminueix el sobrepuig; ta beatitut
+m'omplena massa y atenuarla deus, sinó de goig m'ofegaré.
+
+BASSANIO, (obrint l'arca de plom)
+Què veig aquí? El retrat de l'hermosa Porcia! Quin semi-déu ha
+pogut acostarse tant a la vida? Se mouhen aquests ulls o bé es
+que veientlos els meus tremolen, que ells me semblen mourers? Y
+aquests llavis mig oberts ab sa alenada de mel que els atravessa;
+mur tant suau jamai ha separat a més suaus amics. En els cabells
+l'artista ha imitat a l'Aràgnida teixint un filet d'or aont els
+cors dels homes queden presos més aviat que els mosquits en les
+teles d'aranya! Però aquests ulls!... Cóm hi ha pogut veure
+l'artista pera ferlos? Me sembla que a l'acabar l'un, n'hi havia
+prou pera enlluernar els dos d'ell y privarlo de dur l'obra a
+terme. Més observeu una cosa: que tant com la realitat del meu
+entussiasme elogia ab indigne feblesa aquesta imatge, igualment
+aquesta ombra, s'arrocega penosament allunyada de la realitat...
+Aquest es l'escrit clau y resum de la meva ventura:
+
+A vós qui no esculliu pas
+guiat per l'apariencia,
+bona sòrt y bona tria!
+Doncs tal ditxa se us presenta,
+no aneu a cercarne d'altra,
+conteuteuvos ab aquesta.
+Si esteu satisfet, si us don
+vostra sòrt ditxa completa
+gireuvos vers vostra dama
+y ab un dolç bes reclameula.
+
+Escrit deliciós! Ab el vostre permís hermosa dama... (Besa a
+Porcia) Jo vinc, ab eix paper a la mà, a pendre y a oferir. El
+lluitador que brega ab son contrari ab l'afany del premi, creu
+haver triomfat als ulls del poble quan sent batre de mans y
+aclamacions per tots costats; més s'atura, el seny enterbolit y
+fixa la mirada, no saben bé si aquella tempestat d'entussiasme
+s'adressa o no an ell. Així, jo resto davant vós, tres cops
+hermosa dama, dubtant de la certesa de quan veig, fins que per
+vós me sigui assegurada, firmada y confirmada.
+
+PORCIA
+Aquí em veieu, ben bé com sóc, Bassanio. Jo pera mi sola, no
+tindria l'ambició d'esser molt més de lo que sóc. Pera vós sí que
+voldria triplicar vint voltes mon saber y esser mil cops més
+bella y mil voltes més rica y sols pera vèurem crèixer en vostre
+apreci, voldria tenir en virtuts, bellesa, fortuna y amistats,
+tot un tresor incalculable. Heu de saber qué la soma del meu
+valer no es grossa; en un cop d'ull evalueula y us trobareu ab
+una noia sense saber, sense experiencia, contenta d'estar encara
+en la edat propria a esser ensenyada y més contenta d'haver
+nascut ab seny viu pera apendre, y sobre tot joiosa de confiar
+son esperit dócil a la vostra direcció, oh, senyor meu, mon
+guiador, mon rei! Jo y tot lo que es meu, d'ara en avant es
+vostre. Fa poc jo era el senyor d'aquesta bella finca, amo de mos
+criats, de mi mateixa regna; més ara, en eix instant que us
+parlo, la casa, els criats y jo també, tot es vostre, senyor. Tot
+us ho dóno ab aquesta tombaga. Guardeula bé! Si la perdessiu o
+donessiu, pressagi fóra això de la decadencia del vostre amor y
+em donariau motiu de recriminarvos.
+
+BASSANIO, (posantse en el dit la tombaga que Porcia li ofereix)
+M'heu fet emmudir, senyora; es ma sang sola la que us respòn en
+mes venes; y en totes les potencies del meu ser hi regna aquella
+confusió que's manifesta en les remors de la multitut commosa per
+l'amable arenga d'un príncep estimat; es un caos en el quin s'hi
+barrejen tots els sentiments y es fonen en una suprema joia que
+sense intenció s'expressa. Quan del meu dit manqui eixa baga, la
+vida em mancarà; oh! sí, aleshores podeu cridar en veu forta:
+Bassanio es mort.
+
+NERISSA
+Missenyor y missenyora, per nosaltres, espectadors, qui hem vist
+realisarse els nostres vots, ja ha arribat l'hora de cridar:
+Ditxosos, ditxosos sigueu senyor y senyora!
+
+GRACIÀ
+A vós, senyor Bassanio, y a vos, ma gentil dama, jo us desitjo
+tanta ditxa com pogueu desitjar vosaltres, doncs estic segur que
+els vostres desitgs no s'oposen a la meva ditxa. El dia que
+Vostres Exelencies pensin solemnisar l'unió de llurs voluntats,
+jo demano que a mi també se'm permeti casarme.
+
+BASSANIO
+De molt bona gana, si pots trobar muller.
+
+GRACIÀ
+Mercès a Vostra Senyoria; vós mateix men heu trobat una. Els meus
+ulls són tant llestos com els vostres, missenyor. Vós heu vist la
+mestreça y jo he mirat la serventa. Si vós estimaveu, jo també he
+estimat, que no es del gust vostre ni del meu, l'entretenir les
+coses. Vostra fortuna geia en aquestes arques, y la meva
+igualment, com el fet us ho prova. Sang y aigua he suat pera
+ferme voler, seca ting la boca de tan prodigar juraments d'amor,
+y per fí, si tal promesa es una fí, la promesa he lograt
+d'aquesta hermosa, que'l séu amor me donaria, si vós teniau la
+sòrt de fervos vostra la mestreça.
+
+PORCIA
+Y es veritat, Nerissa?
+
+NERISSA.
+Sí, senyora, si vós hi consentiu.
+
+BASSANIO
+Y vós, Gracià, aneu de bona fe?
+
+GRACIÀ
+Sí, en bona fe, senyor.
+
+BASSANIO
+Molt honrades se veuran nostres nupcies ab vostre casament.
+
+GRACIÀ, (a Nerissa)
+Ens hem de jugar mil ducats ab ells a veure qui farà la primera
+criatura.
+
+NERISSA
+Que deslliguem la borsa?
+
+GRACIÀ
+Y doncs; ab aquests jócs es impossible guanyar si un no's
+deslliga la borsa. Qui ve cap aquí? Llorenç y la seva infidel y
+l'altre! Solanio, mon vell amic Venecià!
+
+(Entren Llorenç, Jèssica, y Solanio)
+
+BASSANIO
+Sigueu an aquest lloc molt ben vinguts, Llorenç y Solanio, si es
+que la novetat dels meus drets d'aquí dins, m'autorisa a desitjar
+tal cosa. Ab el vostre permís, Porcia encisera, a mos amics y
+compatriotes dóno la benvinguda.
+
+PORCIA
+Missenyor, igualment dic; són benvinguts del tot.
+
+LLORENÇ
+A Vostra Mercè, gracies. En quant a mí, missenyor, no m'animava
+pas l'intent de venir a visitarvos en eix lloc, més, havent
+trobat a Solanio pel camí, de tal manera m'ha pregat que
+l'acompanyés, que no m'hi he sabut negar.
+
+SOLANIO
+Es ben veritat, y raons no'm mancaven pera ferho. El senyor
+Antoni s'encomana a vós.
+
+(Dóna una lletra a Bassanio)
+
+BASSANIO
+Abans d'obrir eixa lletra, digueume, si us plau, com està mon
+lleal amic?
+
+SOLANIO
+Si està malalt, senyor, no més ho està de l'ànima, y si està bò,
+el cos no hi té que veure. La seva carta us en donarà compte.
+
+GRACIÀ (senyalant a Jèssica)
+Nerissa, mostreuvos tendra ab eixa extrangera; doneuli vostra
+benvinguda. Vinga eixa mà, Solanio! Quines noves porteu de
+Venecia? Cóm està el magnífic marxant, el nostre bon Antoni? Com
+l'alegrarà la nostra bella fortuna; som uns Jasons y hem
+conquerit el llegendari tresor.
+
+SOLANIO
+Tant de bò haguessiu conquerit el que ell acaba de perdre!
+
+PORCIA
+Aquesta lletra porta horribles noves que roben el color de les
+galtes de Bassanio; la mort d'un car amic, séns dubte! Sinó,
+quina altra cosa al món podría desfigurar fins a tal punt la
+fesomia d'un home coratjós? Oh! Y com més va, pitjor? Bassanio,
+permeteume, jo sóc una meitat del vostre esser y la meva gran
+part haig de tenir en lo que eix paper us porta.
+
+BASSANIO
+Oh, dolça Porcia! Hi ha aquí algunes paraules de les més
+desoladores que mai hagin ennegrit el paper. Dòna encisera, quan
+per primera volta us fiu conèixer el meu amor, francament us vaig
+dir que tota ma riquesa en mes venes circulava, que cavaller jo
+era. La veritat vaig dirvos aleshores, y ab tot, dòna estimada,
+heu de veure com no donant cap preu a ma fortuna, encara me
+realçava massa. Al dirvos que ma riquesa y no res era tot hu,
+havia de dirvos que era menys que res, ja que pera procurarme
+medis, m'he convertit en deudor d'un amic meu y an ell l'he fet
+deudor de son pitjor enemic. El paper d'aquesta lletra, senyora,
+es com el cos del meu amic: cada paraula es una ferida oberta per
+aon s'escola la vida. Però es ben veritat, Solanio? Han fallat
+totes ses empreses? Cap n'hi ha hagut de venturosa? De Trípoli,
+de Mèxic, d'Anglaterra, de Lisboa, de Berbería, de les Indies, ni
+un sol vaixell s'ha lliurat de topar ab les roques, perdició dels
+marxants?
+
+SOLANIO
+Ni un sol, missenyor! Y després, es provable que per més que
+Antoni obtingui el diner que cal pera pagar el deute, el juheu no
+vulgui aceptarlo. Jo no he vist mai un esser ab forma humana
+llençarse ab tanta feresa a la perdició d'un home. Del matí al
+vespre està implorant al dux y vol remoure a son favor les
+llibertats de l'Estat si no se li fa justicia. Han provat de
+persuadirlo vint marxants, el mateix dux y els nobles de més alta
+alcurnia, més ningú el treu de les seves rabioses raons: manca de
+paraula, justicia, compromís firmat!
+
+JÈSSICA
+Quan jo ab ell era encara, li vaig sentir jurar davant Túbal y
+Chus, de sa mateixa tribu, que més s'estimaria tenir la carn
+d'Antoni, que vint voltes doblada, la soma que li deu; y jo sé,
+missenyor, que si acàs no s'hi oposen l'autoritat, el poder y la
+llei, malament anirà la cosa pel pobre Antoni.
+
+PORCIA, (a Bassanio)
+Y es vostre car amic, qui es troba en aquest trànsit?
+
+BASSANIO
+Mon amic més volgut, l'home més bò, i el cor més prompte, el més
+incansable en els favors, un home en qui brilla l'antic honor
+romà més que en cap altre dels que a Italia respiren.
+
+PORCIA
+Quina quantitat li deu al juheu?
+
+BASSANIO
+Tres mil ducats.
+
+PORCIA
+Què! No més això? Doneunhi sis mil y esqueixeu la lletra; dobleu
+y tripliqueu els sis mil abans que'l tal amic perdi un sol cabell
+per culpa de Bassanio. Primer veniu ab mí a l'iglesia, doneume'l
+nom d'esposa vostra, y desseguida us en aneu cap a Venecia, vers
+l'amic; a mon costat, repòs no haurieu ab l'ànima intranquila.
+Tindreu prou or pera pagar vint voltes aqueix deute y, quan pagat
+ja sigui, porteu aquí vostre fidel amic. Nerissa, ma serventa, y
+jo, entre tant, aquí viurem en casta viudetat. Anem, veniu, que
+us toca empendre la marxa al mateix dia nupcial. Festegeu vostres
+amics, feuloshi cara alegra; ja que tant car m'haureu costat
+carament vull estimarvos. Però llegiume la lletra del vostre
+amic.
+
+BASSANIO, (llegint)
+«Tendre Bassanio, s'han perdut tots mos vaixells; mos acreedors
+esdevenen crudels; ma situació es molt apurada, ma lletra al
+juheu perilla; y, ja que pagantla, a la força he de deixar de
+viure, vull que sigui nul tot deute entre nosaltres dos, ab tal
+que abans de morir us vegi; de totes maneres feu com us plagui;
+si no es vostra amistat, no ha d'esser ma lletra la que us
+decideixi a venir!»
+
+PORCIA
+Oh! mon amor, enllestiu prompte vostres assumptes y marxeu.
+
+BASSANIO
+Ja que'm doneu vostre permís, corro a apressarme; més, d'aquí a
+la tornada, cap llit tindrà la culpa del meu retard, cap repòs
+s'escorrerà entre vós y jo.
+
+(Sen van tots)
+
+
+
+
+XV
+
+VENECIA
+
+UN CARRER
+
+(Entren Shilock, Salarino, Antoni y un Guarda)
+
+SHYLOCK
+Guarda, no li treieu pas l'ull de sobre... Que no sem parli de
+compassió... Mireusel l'imbècil que deixava diners sense interès!
+No li treieu pas l'ull de sobre, guarda.
+
+ANTONI
+No obstant, escóltam, bon Shylock.
+
+SHYLOCK
+Jo reclamo ma lletra: no insisteixis per ella, he jurat que ma
+lletra me seria pagada. Tu m'has tractat de goç sense motiu;
+doncs bé! ja que sóc un goç no't fihis de mos uials. El dux me
+farà justicia. Molt m'extranya, guarda infidel, que hagis caigut
+en la temptació de creurel y sortir ab ell de presó.
+
+ANTONI
+Te prego que m'escoltis.
+
+SHYLOCK
+Jo reclamo ma lletra, a tu no vull sentirte; jo reclamo ma
+lletra, es inútil que parlis més. De mi no'n fareu un d'aquests
+bonassanos d'ulls contrits, que dobleguen el cap, sospiren,
+s'entendreixen y es corven a la voluntat dels cristians. No vull
+que'm segueixis; no demano paraules, no vull més que ma lletra.
+
+(Shylock sen va)
+
+SOLANIO
+Més ferotge mastí no s'ha vist mai entre homes.
+
+ANTONI
+Deixemlo; no el seguiré més ab pregs inútils. Atenta contra ma
+vida, prou sé per quin motiu: sovint jo he salvat de ses
+persecucions a molta gent qui ha vingut a implorarme; d'aquí ve
+el séu odi.
+
+SOLANIO
+Estic segur que'l dux no aceptarà com vàlit el vostre compromís.
+
+ANTONI
+El dux no pot trencar el curs de la llei. No's poden desatendre
+les garanties que'ls extrangers troben entre nosaltres a Venecia,
+sense que la justicia de l'Estat resti compromesa als ulls dels
+marxants de totes nacions que ab llur comerç fan l'esplendor de
+la ciutat. Que vingui, doncs, lo que hagi de venir! Mes m'han
+deixat tant extenuat aquestes pèrdues y angunies que ab prou
+feines si tindré una lliura de carn pera satisfer demà a mon
+sanguinari acreedor. Anem, guarda, en avant!... Déu vulgui que
+Bassanio vingui a véurem pagar el séu deute y en pau tot lo del
+món.
+
+(Sen van)
+
+
+
+
+XVI
+
+BELMONT
+
+EN EL PALAU DE PORCIA
+
+(Entren Porcia, Nerissa, Llorenç, Jèssica y Baltasar)
+
+LLORENÇ
+Senyora, ho dic sens vacilar en presencia vostra: teniu una alta
+y veritable idea de la divina amistat; ne doneu la més ferma
+prova soportant com vós ho feu l'abscencia del vostre senyor. Més
+si sabessiu a qui feu tal honor, a quin real cavaller presteu
+ajuda, de quina abnegació es feta la seva amistat per monsenyor
+vostre marit, estic segur que'l vostre desprendiment us
+enorgulliria com mai cap altra bona acció ordinaria.
+
+PORCIA
+No m'he penedit mai d'haver fet bé, y no serà pas avui que
+comensi. Entre companys qui viuen y passen el temps junts y
+quines ànimes estant junyides igualment al llaç de l'amistat, deu
+regnar una vera harmonia de temperaments, de gustos y maneres.
+Això em fa creure que aquest Antoni, per esser l'amic de cor de
+missenyor, deu assemblarse an ell. Essent així, m'ha costat ben
+poc lliurar l'imatge de la meva vida del domini d'una infernal
+crudeltat! Mes preng un tò que s'assembla massa al propri elogi;
+deixem, doncs, això y parlem d'altra cosa. Llorenç, poso en
+vostres mans la vetlla y direcció de casa meva, fins a la tornada
+de missenyor. En quan a mí, vaig a cumplir la promesa feta
+secretament al cel, de pregar y viure en contemplació, ab la sola
+companyia de Nerissa, fins que son marit y missenyor tornin. A
+dos llegües d'aquí hi ha un monestir, y allí estarem recloses. Jo
+us demano que acepteu una càrrega que la meva amistat y les
+circunstancies del moment us imposen.
+
+LLORENÇ
+Senyora, gustosament cumpliré ab totes les vostres acertades
+ordres.
+
+PORCIA
+Tot mon servei ja sab els meus intents: a vós y a Jèssica us
+obehiran com al senyor Bassanio y a mí mateixa. Conserveuvos bé,
+doncs; fins a més veure!
+
+LLORENÇ
+Suaus pensaments y hores de ditxa us acompanyin!
+
+JÈSSICA
+A Vostra Mércè desitjo, totes les joies del cor!
+
+PORCIA
+Pel vostre desig, gracies! jo ab goig us el retorno. Adéu,
+Jèssica! (Sen van Jèssica y Llorenç) Ara, a tu, Baltasar. Sempre
+fidel y honrat t'he vist: veuret igual avui espero! Pren eixa
+lletra y fes tots els esforços humans pera esser depressa a
+Pàdua; pósala a les propries mans del meu cosí el doctor
+Bellario. Després, pren ab gran cura els papers y els habits que
+ell te dònarà, y, sobre tot, ab la pressa més gran del món,
+pòrtals a on cala el llahut públic que fa la via de Venecia. No
+perdis temps en paraules, marxa; jo seré allà primer que tu.
+
+BALTASAR
+Me n'hi vaig, senyora, ab tota la llestesa possible.
+
+(Sen va)
+
+PORCIA
+Nerissa, acóstat. Porto entre mans una empresa que t'es
+desconeguda. Veurem nostres marits més prompte de lo que ells se
+pensen.
+
+NERISSA
+Y ells a nosaltres, que'ns veuran?
+
+PORCIA
+Sí, Nerissa, més talment habillades que'ns creurán provistes
+d'allò que'ns manca. Apostem lo que vulguis que al veurens totes
+dues engalanades com a dos jovincels, seré jo el cavaller més fí
+dels dos y el que portarà de més bella faisó la daga. Veuràs com
+sé estrafer l'aflautada veu que marca'l trànsit de l'adolescent a
+l'home; com al nostre pas breu sé donarli força masculina, com
+parlo de baralles ab l'aire fanfarró que'ls joves prenen, y com
+sabré inventar dolces mentides! Quantes honorables dames hauran
+caigut malaltes sospirant pel meu amor y llur vida hauré pres ab
+ma duresa! Jo no podia pas complàureles a totes! Després vindrà'l
+penediment y em sabrà greu, a la fi, d'haver causat sa mort. Jo
+diré tant bé una vintena d'aquestes gracioses mentides que no
+mancarà qui juri com fa més d'un any que he deixat les aules!...
+Me ballen pel cap mil facecies de les que fan aquests arruixats
+que ara'm convé imitar pel meu servei.
+
+NERISSA
+Ens pendran per homes?
+
+PORCIA
+Fuig! Quina pregunta si la sentís un alegre maliciós! Anem! Te
+faré saber tot el meu plan una volta siguem en mon cotxe que'ns
+espera defòra el parc. Apressemnos que avui ens toca fer vint
+llegües.
+
+(Sen van)
+
+
+
+
+XVII
+
+BELMONT
+
+EN ELS JARDINS DE PORCIA
+
+Entren Lancelot y Jèssica
+
+LANCELOT
+No hi ha dubte, no; perque mireu, dels pecats dels pares els
+fills ne van geperuts; y es per això que jo tremolo per vós.
+Sempre us he estat franc, que a no esser així no remouria en
+vostre presencia aquest assumpte. Revestiuvos de coratge perque'm
+sembla, en bona veritat, que esteu damnada. Sols resta una
+esperança en vostre favor, y encara es una mena d'esperança
+borda.
+
+JÈSSICA
+Dígam, si et plau, quina es aquesta esperança?
+
+LANCELOT
+En bona fe que sí; podeu confiar, en últim cas, que no heu estat
+engendrada pel vostre pare y que no sóu la filla del juheu.
+
+JÈSSICA
+En efecte, aquesta sí que es una mena d'esperança borda. En
+aquest cas, fóren els pecats de la meva mare els que caurien
+sobre meu.
+
+LANCELOT
+Es cert, y per això jo temo que no sigueu damnada de pare y mare:
+veieu com al fugir de Scila vostre pare, ensopego ab Caribde,
+vostra mare. Vaja, que per tots dos costats esteu perduda.
+
+JÈSSICA
+El meu marit me salvarà, que m'ha fet cristiana.
+
+LANCELOT
+La veritat, això no el fa gens abonable; bé erem prou numerosos
+els cristians; els justos que calien pera poder viure els uns
+tranquilament vora dels altres. Aquesta empeltada de cristians
+farà alsar el preu del porc: si tots n'hem de menjar, aviat ni
+per un ull de la cara podrem gaudir d'una conna a la graella.
+
+(Entra Llorenç)
+
+JÈSSICA
+Vaig a dir al meu marit aquestes paraules vostres, Lancelot; aquí
+ve justament.
+
+LLORENÇ
+Me fareu tornar prompte gelós, Lancelot, si seguiu atraient la
+meva dòna pels racers.
+
+JÈSSICA
+Ah! per nosaltres dos podeu estar tranquil, Llorenç que Lancelot
+y jo no'ns avenim. M'ha dit ben clar que en el cel no hi ha
+gracia pera mí, perque sóc filla d'un juheu, y gosa a dir que vós
+sóu un home nefast a la Republica perque al convertir els juheus
+en cristians, feu alsar el preu del porc.
+
+LLORENÇ, (a Lancelot)
+Més pla me sería a mi justificarme d'això davant de la Republica,
+que a vós de l'arrodoniment de la negresa. Sóu vós qui heu
+engreixat a la serventa moresca, Lancelot.
+
+LANCELOT
+Y es bò que guanyi en grossaria lo que pert en virtut. Això
+demostra que la moresca no m'espanta.
+
+LLORENÇ
+Qualsevol beneit que se't presenti t'arma avui un jóc de
+paraules! Me sembla que aviat serà el silenci el mellor encís de
+l'esperit, y que sols els lloros tindran algun mèrit parlar. Vés,
+estropell, entra a dir que's preparin pel dinar.
+
+LANCELOT
+Es per demés, senyor, tots tenen gana.
+
+LLORENÇ
+Bon Déu! estàs fet una estisora de les paraules! Dígalshi, doncs,
+que preparin el dinar.
+
+LANCELOT
+També el dinar està preparat; el cobert haurieu de dir.
+
+LLORENÇ
+«Cobert» doncs, si així ho vols.
+
+LANCELOT, (acotantse, el capell a la mà)
+Oh, no; aquí, jo permaneixo descobert; sé quan us dec, senyor.
+
+LLORENÇ
+Un altre joc de paraules! Es què vols mostrarnos en aquest moment
+tot el tresor de les teves gracies? Contesta planerament a mes
+paraules senzilles. Vés dir a tos companys que posin el cobert a
+taula, que comensin a servir y que nosaltres venim a dinar.
+
+LANCELOT
+Sí, senyor, servirem taula, y posarem el cobert dins del plat,
+senyor; en quan a vós, senyor, vindreu a dinar quan així plagui a
+vostre humor y fantasia!
+
+(Sen va)
+
+LLORENÇ
+Visca'l bon seny! Y quina cua porten ses paraules! Aquest imbècil
+ha allotjat tot un exèrcit de mots xirois en sa memoria; però
+conec imbècils de més altura, que igualment que ell n'estan tots
+armats, y que, per una paraula rara, estropellen el sentit comú.
+Y el teu bon humor com va, Jèssica? Ja es hora que'm diguis el
+teu parer, ma benaimada; què te'n sembla de l'esposa del senyor
+Bassanio?
+
+JÈSSICA
+Sobrepassant tota llohança. Ja cal que'l senyor Bassanio visqui
+sabiament, perque oferintli la seva esposa una tant gran
+felicitat, trobarà les alegries del cel aquí a la terra y si no
+les sab fruhir aquí baix, que no esperi pas retrobarles allà
+dalt. Ah! si dos déus fessin an el cel una posta sobre la valúa
+de dues dònes de la terra, y Porcia fos una d'elles, ja caldria
+realsar de bell nou a l'altra, perque com Porcia no n'hi ha dues
+en eix món tosc y pobre.
+
+LLORENÇ
+Tu tens en mí com a marit, lo que ella es com esposa.
+
+JÈSSICA
+Ja ho sembla! que sem pregunti a mí això.
+
+LLORENÇ
+Ja ho preguntaré més tard; primer anem a dinar.
+
+JÈSSICA
+Llorençó, dèixam alabarte ara que tinc gana.
+
+LLORENÇ
+No, fesme el favor, deixèm això y ho rependrem per sobre taula;
+allí, dígam lo que vulguis, y ho digeriré tot alhora.
+
+JÈSSICA
+Molt bé, vull treureus la careta.
+
+(Sen van)
+
+
+
+
+XVIII
+
+VENECIA
+
+UNA SALA D'AUDIENCIA
+
+(Entren El Dux, els Senadors, Antoni, Bassanio, Gracià, Salarino,
+Solanio y d'altres.)
+
+EL DUX
+S'ha presentat, Antoni?
+
+ANTONI
+A les ordres de Vostra Mercè.
+
+EL DUX
+Apesarat estic per tu; has anat a raure ab un adversari de pedra,
+ab un foll inhumà, un miserable, incapàs de sentir pietat y en
+quin cor no hi arrela un brí de tendresa.
+
+ANTONI
+Sé que Vostra Mercè ha fet molts esforços pera apaibagar la seva
+dura persecució, més com no minva el séu rigor y com no hi ha
+medi legal per lliurarme dels atacs de la seva rencunia, jo oposo
+la meva paciencia a la seva furia, y em revesteixo de tota la
+calma del meu esperit per soportar la rabia y jou de la seva
+ànima.
+
+EL DUX
+Que'l juheu se presenti davant del tribunal!
+
+SOLANIO
+A la porta s'espera; ara ve, mon senyor.
+
+(Entra Shylock)
+
+EL DUX
+El pas obriu, que's posi davant nostre! Tothom creu, y jo també,
+Shylock, que tu t'has volgut fingir pervers no més que fins a
+l'hora del desenllàs, y que en aquell instant, donaràs proves
+d'una indulgencia y pietat més extremades que ta crudeltat
+aparenta. Se creu, doncs, que en lloc de reclamar la pena, o
+sigui una lliura de carn d'aquest pobre marxant, no tant sols
+renunciaràs a semblant desdita, sinó que corprès d'humana afecció
+y tendresa, franc el faràs de mitja mota y ab cor apiadat
+consideraràs quants desastres han caigut sobre d'ell, capassos
+d'aterrar a un marxant de reis y de desvetllar la compassió en
+els pits de bronzo, en els cors de marbre, a Turcs despiatats, a
+Tartars ignorants de tota obligació d'afectuosa gentilesa. Tothom
+aquí, espera una bona resposta, juheu.
+
+SHYLOCK
+Informada està Vostra Mercè de les meves intencions. Pel nostre
+sant Sabath he fet jurament de no perdonar la desdita estipulada
+en ma lletra. Si sem desatén, que'l mal recaigui sobre'ls vostres
+privilegis y les llibertats de vostra ciutat! Me preguntareu
+perque prefereixo una lliura de carnassa a tres mil ducats? An
+això jo us respondré, solsament, que aquest es el meu gust. Que
+no es una resposta? Suposeu que per casa meva corre una rata
+que'm molesta y que a mi em plau donar dèu mil ducats pera ferla
+emmatzinar!... Us convenç aquesta resposta? Hi ha qui no pot
+sofrir que un porc respiri, altres que'n veient un gat ja's
+desaforen, altres que no's poden retenir l'orina quan un sac de
+gemecs els sona a l'orella; y així, la sensació, que es la
+mestreça de la passió, la conduheix a mida de sos desigs o de ses
+repulsions. Vetaquí, doncs, ma resposta: Així com no s'explica,
+per cap raó fonamentada, perque a l'un l'esgarrifa'l crit del
+porc, a l'altre'l gat inofensiu y casolà, a l'altre un sac de
+gemecs que s'infla, y perque, tots obeint a una feblesa
+inevitable, martiritzen an aquell que'ls ha martiritzat, jo,
+igualment, per explicar la raó d'aquest crudel procès, no vull,
+ni en puc donar cap altre, que l'antiga horror y conscient odi
+que per Antoni sento... Aquesta resposta us acontenta?
+
+BASSANIO
+Home sense cor, no hi ha resposta que excusi la crudeltat ab
+que't rabeges.
+
+SHYLOCK
+No estic obligat a plàuret ab la meva resposta.
+
+BASSANIO
+Maten tots els homes als sers a qui no estimen?
+
+SHYLOCK
+S'odía a un ser que mort no se'l vulgui?
+
+BASSANIO
+No tot agravi engendra fatalment l'odi.
+
+SHYLOCK
+Què! Te plauria sentir dues voltes el fibló d'una serp?
+
+ANTONI
+Recordeuvos, creieume, que discutiu ab el juheu. Tant valdria
+encaminarvos a la platja y dir a la grossa mar que abaixés sa
+natural alsaria; preguntar al llop perque fa belar l'ovella en
+cerca de son anyell; voler obligar al pins de la montanya a no
+cimbrejar llurs altes copes y a no brunzir quan pels oratges del
+cel són agitades; tant us valdria empendre la més dura tasca, com
+provar (doncs res hi ha més dur) d'entendrir aquest cor juheu.
+Així demano que no se li ofereixi res més, que no's provi cap més
+medi. Fòra aplaçaments! Acabin les argucies! Vinga a mí ma
+sentencia, y al juheu sa requesta!
+
+BASSANIO
+Te dóno sis mil ducats en lloc dels teus tres mil.
+
+SHYLOCK
+Si cada hu d'aquests sis mil fos partit en sis y si cada part fos
+un ducat, jo tampoc te'ls voldria; vull ma lletra y fòra.
+
+EL DUX
+Com pots esperar misericordia si tu no'n mostres gens?
+
+SHYLOCK
+Quin judici he de tèmer si no manco a la llei? Teniu vosaltres,
+en vostres cases, gran nombre d'esclaus a qui feu treballar lo
+mateix que a vostres goços, per la sola raó que'ls heu comprat...
+Vindré jo y us diré: _Proclameulos lliures! Caseulos ab els
+vostres fills! Per què'ls feu suar al pes de les càrregues?
+Doneulos llits tant flonjos com els vostres! Menjars fins com els
+vostres afalaguin llurs paladars!_ Y vosaltres me respondreu:
+_Aquests esclaus són nostres..._ Doncs, bé, jo responc igual: la
+lliura de carn que d'ell reclamo, prou cara l'he pagada; es meva,
+y la vull. Si no me la doneu, ai de vostres lleis! Els decrets de
+Venecia perden tota força! Demano justicia; l'obtindré? Responeu.
+
+EL DUX
+El meu poder me permet disoldre'l tribunal a no esser que
+Bellario, sabi doctor que he enviat a cercar pera determinar
+aquest cas, arribi avui mateix.
+
+SALARINO
+Missenyor, a fòra hi ha un missatger, recent arribat de Pàdua ab
+una lletra del doctor.
+
+EL DUX
+Que's porti eixa lletra! Que vingui el missatger!
+
+BASSANIO
+Asserènat, Antoni! Vaja, amic meu! més coratge! Tindrà'l juheu ma
+carn, ma sang, mos ossos, tot, abans que per mí s'escoli una gota
+de ta sang.
+
+ANTONI
+Jo sóc l'ovella apestada del remat, la que cal matar. La fruita
+més madura es la que més aviat cau a terra; deixeume caure. Lo
+mellor que fareu, Bassanio, es viure per dictar el meu epitafi.
+
+(Entra Nerissa disfressada d'escribà)
+
+EL DUX
+Veniu de Pàdua, de part de Bellario?
+
+NERISSA
+Sí, missenyor, Bellario envia'l séu salut a Vostra Mercè.
+
+(Dóna una lletra al Dux)
+
+BASSANIO
+Per què tant vivament esmoles eixa fulla?
+
+SHYLOCK
+Per tallar lo que'm pertoca d'aqueix fallit.
+
+GRACIÀ
+No en el cuiro, sinó en el teu cor esmoles la teva arma, aspriu
+juheu! Oh, no; no hi ha cap metall, ni la mateixa destral del
+butxí, que sigui més tallanta que ta rencunia d'acer! Es que cap
+preg no't pot commoure?
+
+SHYLOCK
+Cap que tu puguis imaginar.
+
+GRACIÀ
+Oh! dampnat siguis, inexorable cà! Mala justicia que't deix
+viure! Tu em poses en perill de ferme perdre la fe y creure com
+Pitàgores que les ànimes de les besties passen al cos de l'home.
+Ton esperit ferésteg dava vida a un llop que fou penjat, per
+haver degollat un home; y aquella ànima ferotge despresa de la
+bestia s'allotjà dins teu quan eres en el ventre de ta heretja
+mare! Tos apetits són els d'un llop, sanguinaris, famolencs y
+furiosos.
+
+SHYLOCK
+Mentres ab tes injuries no'm raspis la firma d'aquesta lletra, no
+danyaràs més que tos pulmons cridant tant fort. Referma el teu
+esperit, bon jove, sinó rebrà una sotregada mortal... Aquí
+justicia espero.
+
+EL DUX
+Aquesta lletra de Bellario recomana un jove y sabi doctor a
+l'Audiencia. Aon se troba?
+
+NERISSA
+S'espera molt aprop d'aquí, per saber si vós el voleu admetre.
+
+EL DUX
+Ab tota l'ànima. Que tres o quatre de vosaltres surtin y un
+acompanyament de gentilesa li improvisin! Tot esperant, el
+Tribunal escoltarà la lletra de Bellario.
+
+L'ESCRIBÀ, (llegint)
+«Sàpiga Vostra Mercè, que la seva lletra m'ha trobat molt malalt;
+però en el mateix instant que son missatger arribava, jo rebía
+l'agradable visita d'un jove doctor de Roma que s'anomena
+Baltasar. L'he informat de la causa pendenta entre el juheu y el
+marxant Antoni. Hem fullejat abdós molts llibres. Ell us porta la
+meva opinió; us la mostrarà refinada per sa propria ciencia, tant
+extensa, que jo em quedaria curt al lloharla; y obeint a mos
+precs, ell satisfarà en lloc meu les intencions de Vostra Mercè.
+Que'ls anys que li manquen no el deixin mancat de la vostra alta
+estima; no, per favor, car mai s'ha vist en un cos tant jove una
+tant madura testa. Jo el deixo a vostre amable atenció, ben segur
+de que la prova ha de sobrepujar a mes llohances.»
+
+EL DUX
+Sentiu lo que escriu el sabi Bellario; y suposo que aquest es el
+doctor qui ve. (Entra Porcia, en habit de doctor juris) Doneume
+vostra mà. Veniu de part del vell Bellario?
+
+PORCIA
+Sí, missenyor.
+
+EL DUX
+Són ben vingut aquí. Preneu el vostre lloc. Esteu informat del
+cas ara present davant del Tribunal?
+
+PORCIA
+Conec a fons la causa. Quin es aquí el marxant, y quin es el
+juheu?
+
+EL DUX
+Antoni, y vós també, vell Shylock, acosteuvos els dos.
+
+PORCIA
+Es Shylock vostre nom?
+
+SHYLOCK
+Shylock m'anomeno.
+
+PORCIA
+Intenteu un procès de ben extranya natura; mes haventvos colocat
+de ple dins del nostre dret, les lleis de Venecia no poden
+oposarse a la vostra demanda. (A Antoni) Sóu vós el sotmès a sos
+rigors, no es cert?
+
+ANTONI
+Sí, segons ell.
+
+PORCIA
+Reconeixeu com vostra la lletra?
+
+ANTONI
+La regonec.
+
+PORCIA
+Doncs cal que'l juheu tingui clemencia.
+
+SHYLOCK
+En virtut de quin manament, si us plau?
+
+PORCIA
+No es cosa que's comandi la clemencia. Del cel devalla, com una
+pluja suau, damunt del lloc aont impera; bàlsam de virtut doble
+que fa bé a qui el prodiga y al socorregut. Es la força de les
+forces. An els monarques, desde llur sitial, els escau mellor que
+la corona. Llur ceptre representa la força del poder temporal, es
+l'atribut de majestat y de temença del qual emanan el respecte y
+terror que els reis inspiren. Més la clemencia plana per damunt
+l'autoritat del ceptre; son sitial està en el cor dels reis, es
+l'atribut del mateix Déu; y el poder terrenal que més a Déu
+s'acosta es el que sab atemperar la justicia ab la clemencia. Per
+lo tant, juheu, ab tot y apoiarte en la raó de la justicia,
+considera lo següent: que ab l'estricte justicia cap de nosaltres
+se salvaría. Demanem clemencia ab la pregaria y es la pregaria
+qui ens condueix a tots a esser clements. Tot quan acabo de dir
+es pera ablanir la justicia de la teva causa; si tu persisteixes,
+el recte tribunal de Venecia no té més a fer que pronunciar sa
+sentencia contra aquest marxant.
+
+SHYLOCK
+Que'ls meus actes recaiguin sobre el meu cap! Jo reclamo la llei,
+la pena y la desdita en ma lletra estipulada.
+
+PORCIA
+Es que ell no està en disposició de tornarvos el diner?
+
+BASSANIO
+Sí, a fe. Jo li ofereixo davant del Tribunal; fins li doblo la
+soma. Si això no es prou, jo em comprometré a pagarla dèu voltes,
+donant com penyora mes mans, mon cap, mon cos. Si encara es poc
+això, ben palesa es la mostra de que la maldat vol aterrar a
+l'ignocencia. Jo us ho prego, per una volta trepitgeu la llei ab
+la vostra autoritat. Davant de la gran justicia, cometeu una
+injusticia lleu, y dompteu el crudel monstre de sa feresa.
+
+PORCIA
+Això no té d'esser: cap poder hi ha a Venecia que pugui trencar
+un decret fixat. Constaria això com un precedent, y ab aquest
+exemple, no pocs abusos trastornarien l'Estat. Això no pot esser.
+
+SHYLOCK
+Aquest jutge que ens ha arribat es un Daniel! Oh! sí, un Daniel!
+No sabs, jove y sabi jutge, com t'honoro!
+
+PORCIA
+Ensenyeume la lletra, si us plau.
+
+SHYLOCK
+Teniula, reverendíssim doctor; teniula.
+
+PORCIA
+Shylock, aquí se t'ofereix triplicat ton diner.
+
+SHYLOCK
+Hi ha un jurament! Un jurament! Un jurament que jo he fet al cel!
+Tacaria mon ànima ab un perjur? No, ni per tot Venecia.
+
+PORCIA.
+Doncs, siga! El venciment ha caigut; y legalment, ab eix paper,
+el juheu pot reclamar una lliura de carn, que ell mateix deu
+tallar de vora'l cor del marxant... Tingues clemencia; pren tres
+cops ton diner y dígam que esqueixi la lletra.
+
+SHYLOCK
+Quan se m'hagi pagat conforme ab lo que ella dicta! Se veu que
+sóu un jutge recte; coneixeu bé la llei; heu exposat netament el
+cas: jo us encarrego, en nom de la llei que vós dignament
+sosteniu, de procedir al judici. Us juro, per la meva ànima, que
+cap paraula d'home pot ferme vacilar. Ma lletra es ma força.
+
+ANTONI
+Demano al Tribunal que dicti prompte el séu judici.
+
+PORCIA
+Sabeulo, doncs! (A Antoni) Oferir vostre pit a la seva arma.
+
+SHYLOCK
+Oh, noble jutge! Oh, excelent jove!
+
+PORCIA
+Doncs el comentari y esperit de la llei, en res s'oposen a la
+pena estipulada clarament en aquesta lletra.
+
+SHYLOCK
+Es molt veritat! Oh, sabi jutge equitatiu! Quan més vell ets de
+lo que sembles?
+
+PORCIA, (a Antoni)
+Mostreu el vostre pit nuu.
+
+SHYLOCK
+Cert, son pit; així ho diu la lletra. No es veritat, noble jutge?
+Vora mateix del cor, són aquestes les mateixes paraules.
+
+PORCIA
+Exactes. Hi ha aquí una balança pera pesar la carn?
+
+SHYLOCK
+Jo en tinc una a punt.
+
+PORCIA
+Tingueu també un cirurgià, pagat per vós, Shylock, a fi d'embenar
+la ferida per que ell no perdi sang fins a morir.
+
+SHYLOCK
+Això està especificat en la lletra?
+
+PORCIA
+No hi consta això, però què hi fa? Bò seria que ho fessiu per
+caritat.
+
+SHYLOCK
+Trobo que no cal; no ho diu pas la lletra.
+
+PORCIA, (a Antoni)
+A veure, marxant, teniu quelcom pera dir?
+
+ANTONI
+Poca cosa. Estic dispost y armat perfectament. Doneume vostre mà,
+Bassanio; adéu! No us entristiu, si per vós me veig reduit a tal
+extrem, car la fortuna se mostra en aquest cas més indulgenta que
+de costum. Ella força quasi sempre al desgraciat a viure més que
+sa opulencia y a contemplar ab ulls llànguits y front arrugat
+tota una època de pobresa; a mí m'escursa els dies penosament
+llargs d'una semblant miseria. Encomaneume a vostra noble esposa:
+conteuli, ab tots els accidents, la fi d'Antoni; dieuli lo molt
+que us estimava; feu justicia al mort. Y quan li hagi estat
+contada l'historia, que digui ella si no es veritat que Bassanio
+ha tingut un amic! No us penediu d'haverlo perdut aquest amic,
+que ell no's penedeix pas de pagar vostre deute. Espero tant sols
+que'l juheu talli prou profondament, y a satisferlo vaig
+desseguida ab tot el meu cor.
+
+BASSANIO
+Antoni, estic casat ab una dòna a qui vull tant com a ma propria
+vida; però, ma vida mateixa, ma esposa, el món enter, no són pera
+mi de més valúa que la teva existencia: estic dispost a perdreuho
+tot, sí, a sacrificarho tot an aqueix monstre pera salvarte.
+
+PORCIA
+Poc agraida se us deuria mostrar vostra esposa, si us sentia fer
+una semblanta oferta.
+
+GRACIÀ
+Jo us juro que estimo a la meva esposa; doncs bé, al cel la
+voldria si pogués influir a que algun sant apaibagués aquest
+juheu ferotge.
+
+NERISSA
+Feu bé de dirho lluny de sa presencia, altrament aquest desig
+torbaria la pau de casa vostra.
+
+SHYLOCK, (apart)
+Quins marits, els cristians! Jo ting una filla; que Déu li dóni
+per espòs un descendent de Barrabàs primer que un cristià. (En
+veu alta, a Porcia) Malgastem el temps. Us prego que procediu a
+la sentencia.
+
+PORCIA
+Tens dret a una lliura de carn d'aquest marxant. El Tribunal te
+l'adjudica y la llei te la dóna.
+
+SHYLOCK
+Oh, jutge ponderat!
+
+PORCIA
+Y deus tallarla de son pit; la llei ho permet y el Tribunal ho
+concedeix.
+
+SHYLOCK
+Oh, el sapient jutge! D'això en dic una sentencia! Vaja!
+prepareuvos.
+
+PORCIA
+Atúrat un poc. No acaba tot aquí. Aquesta lletra no't dóna ni una
+sola gota de sang. Els termes fidels són: _una lliura de carn._
+Pren, doncs, lo que't pertoca, pren ta lliura de carn; més, si
+tallantla, verses una sola gota de sang cristiana, tes terres y
+tos bens, conforme a les lleis de Venecia, són confiscats a favor
+de l'Estat venecià.
+
+GRACIÀ
+Oh, jutge ponderat! No sents, juheu?... Oh, el sapient jutge!
+
+SHYLOCK
+Això consta en la llei?
+
+PORCIA
+Tu mateix pots veure el text. Ja que tant reclames justicia,
+justicia tindràs, pots estarne segur, y més de la que desitges.
+
+GRACIÀ
+Oh, el sapient jutge! Fíxathi bé, juheu!... Oh, el sapient jutge!
+
+SHYLOCK
+Així acepto l'oferta... Pagueume tres cops la lletra y en pau el
+cristià!
+
+BASSANIO
+Aquí tens el diner.
+
+PORCIA
+Poc a poc! Tindrà el juheu plena justicia... Poc a poc!... Ningú
+ens apressa! No fugirem de l'esperit de la lletra.
+
+GRACIÀ
+Oh, juheu! Quin jutge tant ponderat! Quin sapient jutge!
+
+PORCIA
+Prepàrat, doncs, a tallar la carn. No versis sang; no'n tallis
+poc ni massa, sinó ben justa una lliura de carn. Si en talles més
+o menys de la lliura justa, si aumentes o disminueixes el pes
+convingut, encara que no més sigui de la vintèssima part d'un sol
+trist gra, si la balança cau sols un cabell de l'un costat,
+moriràs y seran confiscats tots els teus bens.
+
+GRACIÀ
+Oh, un segon Daniel! Un Daniel, juheu! Ara sí que't ting,
+heretge.
+
+PORCIA
+Què esperes, juheu? Pren lo que't toca.
+
+SHYLOCK
+Doneume la mota y deixeu que me'n vagi.
+
+BASSANIO
+A punt la ting; prentla.
+
+PORCIA
+L'ha refusada en plena Audiencia. No tindrà més que lo que en
+recte justicia li pertoca.
+
+GRACIÀ
+Un Daniel, ho repeteixo! un segon Daniel! Gracies, juheu, per
+haverme fet de consueta d'eixos mots.
+
+SHYLOCK
+Què! Ni la trista mota em dareu?
+
+PORCIA
+Tindràs tant sols l'estipulada desdita. Prentla a tos danys y
+perills, juheu.
+
+SHYLOCK
+Que la cobri el diable, en aquest cas! No m'aturo més temps a
+discutir.
+
+PORCIA
+Espérat, juheu. La justicia no't deixa encara lliure: En les
+lleis de Venecia consta que, si s'arriba a provar que un
+extranger, directa o indirectament, atenta a la vida d'un
+ciutadà, la persona menaçada s'incauta de la meitat dels bens del
+ofensor; l'altra meitat passa a la caixa especial de l'Estat y la
+vida del culpable resta a la mercè del Dux que'n disposarà a son
+albir. Per lo tant, jo dic que tu't trobes en el cas previst, car
+es de pura evidencia que indirecta y fins directament has atentat
+a la propria vida del qui ara es defensa, y t'has atret la pena
+fa poc dita. Flecta, doncs, els genolls y implora la gracia del
+Dux.
+
+GRACIÀ
+Demana permís pera anar a penjarte. Més si els teus bens passen a
+l'Estat, ni diners tindràs pera comprar una corda; caldrà, doncs,
+que l'Estat te pengi a costa seva.
+
+EL DUX
+Pera que vegis quan difereix el teu sentir del nostre, te perdono
+la vida abans de demanarmho. L'una meitat dels teus bens es pera
+Antoni, l'altra passa a l'Estat; més el teu penediment pot
+alleugerir la confiscació fins a una senzilla esmena.
+
+PORCIA
+De part de l'Estat, bé; no, de la part d'Antoni.
+
+SHYLOCK
+Fòra! preneu ma vida y tot, no'm perdoneu de res. Me deixeu sense
+casa si us emporteu el séu sostén; me lleveu la vida prenentme
+els medis de viure.
+
+PORCIA
+Quina mercè li acorda la vostra pietat, Antoni?
+
+GRACIÀ
+La mercè d'una forca, res més, en nom de Déu!
+
+ANTONI
+Que Missenyor, el Dux y tot el Tribunal se serveixin deixarli,
+neta de tot recàrrec, la meitat dels séus bens. L'altra meitat
+que me la deixi a mi a interès, y quan ell mori, jo consento en
+restituirla al jove cavaller que no fa molt se li emportà la
+filla. Imposo dues condicions an aquesta gracia: la primera, es
+que's faci cristià al moment; la segona, es que, per acta extesa
+davant del Tribunal, faci donació a son gendre Llorenç y a la
+seva filla de tot quan al morir posseheixi.
+
+EL DUX
+Això farà, o jo li revoco la gracia que acabo d'otorgarli.
+
+PORCIA
+Hi consens tu, juheu? Què dius?
+
+SHYLOCK
+Hi consento.
+
+PORCIA
+Escribà, exteneu l'acta de donació.
+
+SHYLOCK
+Per favor, deixeume anarmen d'aquí; no'm trobo gens bé. Envieume
+l'acta y la firmaré.
+
+EL DUX
+Vesten, més no deixis de firmarla.
+
+GRACIÀ
+Dos padrins tindràs a ton bateig. Ah! si jo hagués estat jutge,
+prou n'hauries tingut una dotzena y que t'haurien acompanyat, no
+a les fonts babtismals, sinó a la forca.
+
+(Shylock sen va)
+
+EL DUX, (a Porcia)
+Us prego ab tota l'ànima, senyor, que vingueu a dinar a casa
+meva.
+
+PORCIA
+Jo prego humilment a Vostra Mercè que em dispensi: cal que
+retorni aquesta nit a Padua, y he d'empendre la marxa desseguida.
+
+EL DUX
+Me sab molt greu que'la manca de lleure us esclavitzi. Antoni,
+retribuhiu com cal eix cavaller, car, al meu parer, li deveu
+moltissim.
+
+(El Dux, els Magnifics senadors y llur seguici, desapareixen)
+
+BASSANIO, (a Porcia)
+Digníssim cavaller, gracies al saber vostre, mon amic y jo ens
+hem lliurat d'una pena crudel... Acepteu com honoraris els tres
+mil ducats que's destinaven al juheu; gustosament us els oferim
+pel vostre grat servei.
+
+ANTONI
+Y us devem, per sempre més, el nostre afecte y el nostre més
+franc desprendiment.
+
+PORCIA
+Ben pagat es qui content resta. Jo estic content d'havervos
+deslliurat y per lo tant per ben pagat me dóno. Mai mon ànima ha
+estat més mercenaria que avui. Us demano tant sols que em
+regoneixeu al trobarnos; bon dia tingueu y prenc comiat de
+vosaltres.
+
+BASSANIO
+Car senyor meu, no m'es possible deixarvos sense insistir.
+Acepteu un record de nosaltres; ja que no com salari, acepteulo
+com tribut. Dues coses m'heu de concedir; si us plau: la primera
+es que no'm refuseu; que em perdoneu, la segona.
+
+PORCIA
+Tant me forceu que us obeheixo. (A Antoni) Doneume els vostres
+guants, y els portaré en memoria vostra. (A Bassanio) Per
+l'afecció que em demostreu, aquesta anell aceptaré... no retireu,
+no, vostra mà, que no us pendré res més; vostra amistat això em
+refusa?
+
+BASSANIO
+Aquesta anell, oh, bon senyor? Si no val res aquesta anell!
+Vergonya sentiria de donarvos tal cosa.
+
+PORCIA
+No vull res més que això; y ara, veieu? ja es una fantasia meva.
+
+BASSANIO
+Te una importancia pera mí que sobrepassa sa valúa. Jo faré fer
+una proclama en cerca de la més preciosa tombaga de Venecia y us
+l'oferiré; mes perdoneume, aquesta no puc.
+
+PORCIA
+Ja veig, senyor, que sóu lliberal... al oferir. Vós m'heu
+ensenyat de cop a demanar y ara me sembla molt bé, que em voleu
+ensenyar com s'ha de respondre al qui demana.
+
+BASSANIO
+Oh, senyor, aquesta anell me fou donada per ma esposa; y quan en
+mon dit la posava ella mateixa, me feu jurar que mai devia
+vèndrerla, donarla ni pèrdrela.
+
+PORCIA
+Aquesta excusa estalvia molts presents als homes. La vostra
+esposa, al saber quant jo me la mereixo aquesta anell, hauria
+d'esser folla per guardarvos rencunia eterna d'havermela donada.
+Està bé. Que la pau us acompanyi!
+
+(Porcia y Nerissa sen van)
+
+ANTONI
+Doneuli, mon Bassanio, la tombaga. A les recomanacions de la
+vostra esposa poseuhi el contrapès dels seus servéis y de
+l'amistat meva!
+
+BASSANIO
+Vés, corre, Gracià, y aconsegueixlo; dónali l'anell, y, si pots,
+feslo venir a casa d'Antoni. Corre, fes via.
+
+(Gracià sen va)
+
+Anem tranquilament a casa vostra. Demà, de bon matí, volarem tots
+dos cap a Belmont. Veniu, Antoni.
+
+
+
+
+XIX
+
+VENECIA
+
+UN CARRER
+
+(Entren Porcia y Nerissa)
+
+PORCIA
+Entérat de la casa del juheu, preséntali aquesta acta, y obligal
+a firmar. Aquesta nit emprenem la marxa y arribarem un dia primer
+que els nostres marits a casa. Aquesta acta serà la benvinguda
+que a Llorenç donarem.
+
+(Entra Gracià)
+
+GRACIÀ
+Gentil senyor, gracies a Déu que us trobo: missenyor Bassanio,
+havent reflexionat bé, us envia aquesta anell y solicita la
+vostra companyia a dinar.
+
+PORCIA
+Es del tot impossible. En quant a la tombaga, l'acepto vivament
+agrait; feuli constar, us ho prego. Ah! y us prego també que
+ensenyeu a mon jove escribà la casa del vell juheu.
+
+GRACIÀ
+De molt bona gana.
+
+NERISSA, (a Porcia)
+Voldria dirvos una paraula, senyor. (En veu baixa) Vaig a veure
+si a mon marit li faig donar l'anell que em va jurar guardar
+sempre.
+
+PORCIA
+Te la donarà, jo en responc. Ab llur antiga paraula d'honor
+voldran sostenir que era a uns homes a qui han fet present de
+nostres tombagues; però nosaltres, jurant més fort que ells, els
+sostindrem lo contrari. Vés y aprèssat; ja sabs aon t'espero.
+
+NERISSA, (a Gracià)
+Vaja, car senyor meu, voleu mostrarme aquesta casa?
+
+
+
+
+XX
+
+BELMONT
+
+EN EL PARC. AVINGUDA QUE CONDUEIX AL PALAU DE PORCIA
+
+(Entren Llorenç y Jèssica)
+
+LLORENÇ
+Com resplandeix la lluna! En una nit com la d'avui, mentres el
+ventijol lleuger besava dolçament els arbres, que no remorejaven;
+en una nit com la d'avui, Troylus degué enfilarse en els murs de
+Troia y exhalar la seva ànima vers les tendes gregues aon
+reposava Crèssida!
+
+JÈSSICA
+En una nit com la d'avui, Tisbe, desvetllant ab passos tremolosos
+la rosada, vegé l'ombra del lleò primer que la mateixa bestia, y
+fugí esfarehída.
+
+LLORENÇ
+En una nit com la d'avui, Dido, ab una branca de sàlzer a la mà,
+s'estava dreta en la deserta platja y ab senyes pregava a son
+benamat de retornar a Cartago.
+
+JÈSSICA
+En una nit com la d'avui, cullía Medea les herbes encantades que
+rejoveniren el vell Eson.
+
+LLORENÇ
+En una nit com la d'avui, Jèssica s'envolà de casa l'opulent
+juheu y ab un amant gentil fugí de Venecia fins a Belmont.
+
+JÈSSICA
+Y en una nit com la d'avui, prometía el jove Llorenç aimarla
+molt, y li robava l'ànima ab mil juraments tots ells mentida!
+
+LLORENÇ
+Y en una nit com la d'avui, Jèssica, la bonica, com una
+capritxosa, calumniava al séu amant que li sabía perdonar.
+
+JÈSSICA
+Tota la nit us sostindria la contra, si no vingués ningú. Però,
+escolteu! Sento els passos d'un home.
+
+(Entra Esteve)
+
+LLORENÇ
+Qui tant depressa avança, en el silenci de la nit?
+
+ESTEVE
+Un amic.
+
+LLORENÇ
+Un amic! Quin amic? Voleu dirme vostre nom, si us plau, mon amic?
+
+ESTEVE
+Esteve es el meu nom, y us porto la nova que abans d'apuntar el
+dia tindrem la mestreça aquí a Belmont; camina ja per aquesta
+encontrada, flectant el genoll davant de les santes creus y
+pregant per la felicitat del séu matrimoni.
+
+LLORENÇ
+Qui ve més ab ella?
+
+ESTEVE
+Un sant ermità y la seva acompanyanta; ningú més. Us prego que em
+dieu si el meu amo ha retornat.
+
+LLORENÇ
+Encara no. No hem tingut noves d'ell. Jèssica, anem, si us plau,
+preparemnos pera rebre ab alguna cerimonia la mestreça de la
+finca.
+
+(Entra Lancelot y crida)
+
+LANCELOT
+Sol, la! Sol, la! Hop! Hei Hop! Sol, la! Sol, la!
+
+LLORENÇ
+Qui crida?
+
+LANCELOT
+Sol, la! Heu vist a mestre Llorenç y a la senyora Llorenç? Sol,
+la! Hei!
+
+LLORENÇ
+Déixat d'heis, company! Som aquí.
+
+LANCELOT
+Hei? Aont? Aon?
+
+LLORENÇ
+Aquí.
+
+LANCELOT
+Aquí, doncs. Digueulos que ha arribat un correu de la part del
+meu amo ab el corn ple de bones noves. Abans d'apuntar el dia
+serà aqui.
+
+(Sen va)
+
+LLORENÇ
+Anem, ma dolça aimia, a esperar llur arribada. Mes per què
+anarsen a casa? No, no val la pena. Esteve, anuncieu vós mateix
+al palau que vostra mestreça està apunt d'arribar y feu jugar
+l'orquestra a l'aire lliure. (Esteve sen va) Dessobre eix banc
+quan dolçament s'adorm el clar de lluna! Assentèmnoshi y que els
+sons de la musica es filtrin en nostres orelles! La calma, el
+silenci y la nit s'agermanen ab la pura harmonía. Asséntat,
+Jèssica. Mira com la volta del cel arreu està puntejada d'esferes
+d'or lluminoses. De tots aquests punts brillants que tu
+contemples, no n'hi ha cap, fins el més petit, que en son
+moviment no canti com un angel en eterna harmonía ab els
+querubins d'ulls tendres. Semblanta harmonia regna en els
+esperits immortals; mes tant que'ls cobreix eixa argila moridora
+ab son groller vestit, no la podem percebre. (Entren els musics)
+Comenceu! Ab un himne desvetlleu a Diana. Que'ls vostres més
+dolços accents arribin a l'orella de vostra mestreça! Atraieula a
+sa llar ab la musica.
+
+(Musica)
+
+JÈSSICA.
+Mai me poso alegra quan sento una dolça harmonía.
+
+LLORENÇ
+Perque els sentits us resten tots absords. Observeu no més una
+vacada feréstega y lliberta, una munió de poltres indomptables;
+comencen a botre desenfrenadament y a bruelar y a renillar moguts
+per la xardor de llur sang. Mes que sentin per etzar el toc d'una
+trompeta, o que qualsevulla altra musica ressoni en ses orelles,
+y els veureu de sobte deturarse tots, trasmudat llur ferotge
+esguard en èxtassi encongit sota el suau encís de la musica.
+Perxò els poetes han imaginat que Orfeu atreia els arbres, les
+pedres y les ones, perque no hi ha cap esser tant bast, tant dur,
+tant furiós, que per un instant la musica no'n atemperi sa
+natura. L'home que en si no porta musica y que els sons
+harmoniosos no el commouhen, es proprici a furts, enganys y
+traidoríes. Els impulsos de la seva ànima són tristos com la nit
+y ses afeccions negres com el Tartar. No't fiis d'un tal home!...
+La musica escoltem.
+
+(Entren Porcia y Nerissa y permaneixein allunyades)
+
+PORCIA
+Aquesta llum que's veu, crema en la meva sala. Quan lluny sa
+claror envia eixa petita flama! Així una bona acció brilla entre
+gent dolenta.
+
+NERISSA
+Quan la lluna brillava, no vèiam el llum.
+
+PORCIA.
+Tal com la més alta gloria ofega a la més petita. Brilla un
+ministre igual que un rei, avans que'l rei se deixa veure, y
+aleshores tot son prestigi se fon com un xaragall dels camps en
+l'immensitat dels mars... Una musica! Escolta!
+
+NERISSA.
+Es la vostra, senyora, la de la casa.
+
+PORCIA.
+Ara ho veig, sols en son lloc les coses son perfectes; me sembla
+molt més harmoniosa que de dia.
+
+NERISSA.
+Es el silenci, qui li dóna aqueix encís, senyora.
+
+PORCIA
+Pel qui no hi posa esment, canta el corb tant bé com l'alosa, y
+crec que si el rossinyol cantava de dia, mentres les oques
+quaquegen, no tindría pas més fama de bon cantaire que'l reietó.
+Quantes coses no obtenen sinó a son degut temps el complement de
+la perfecció y de la llohança! Oh, silenci! La lluna dorm ab
+Endymió, y no vol esser desvetllada!
+
+(Calla la musica)
+
+LLORENÇ
+Es la veu de Porcia, si no m'erro molt.
+
+PORCIA
+Me coneix, com el cego coneix al cucut, pel sò lleig de la veu.
+
+LLORENÇ
+Senyora, sigueu la benvinguda a casa vostra.
+
+PORCIA
+Venim de pregar per la bona fortuna de nostres marits que creiem
+haver favorescut ab la nostra intercessió. No han retornat?
+
+LLORENÇ
+Encara no, senyora; mes fa poc s'ha presentat un correu anunciant
+llur pròxima arribada.
+
+PORCIA
+Entra a casa, Nerissa. Dóna l'ordre a mon servei de no fer cap
+demostració sobre la nostra abscencia. No en digueu res, Llorenç;
+ni vós, Jèssica.
+
+(Se senten sonar trompetes)
+
+LLORENÇ
+Vostre marit no es lluny; aquestes són les trompetes de sos
+heralds. No som garlaires, senyora; no temeu res.
+
+(Entren Bassanio, Antoni, Gracià y llur seguici)
+
+BASSANIO
+Se'ns faria de jorn a la mateixa hora que als antípodes, si vós
+apareguessiu sempre que el sol ens deixa.
+
+PORCIA
+La brillantor desitjo de la llum, sense tenir la seva lleugeresa!
+Una dòna lleugera es la ruína del marit; que mai la meva
+lleugeresa pugui aterrar a Bassanio! Deixem lo demés a la mà de
+Dèu!... Sigueu el benvingut a casa vostra, senyor meu.
+
+BASSANIO
+Gracies, senyora. Sigueu gentil ab mon amic; aquest es Antoni,
+aquest es l'home de qui sóc infinitament deudor.
+
+PORCIA
+En efecte, li deveu tota mena de generositats; ell per vós n'ha
+tingut de ben grosses.
+
+ANTONI
+Cap que no m'hagi estat perfectament pagada.
+
+PORCIA, (a Antoni)
+Senyor, sóu molt benvingut a casa nostra. Cal provarvosho d'altra
+manera que en paraules; perxò no allargo els compliments verbals.
+
+(Gracià y Nerissa parlen vivament)
+
+GRACIÀ
+Us juro, per aquesta lluna que ara brilla, que em culpeu sense
+raó. Per ma fe, l'he donada al escribà del jutge. Voldria que'l
+possehidor sigués eunuc ja que el fet us causa tanta pena, amor
+meu.
+
+PORCIA
+Una baralla? Ah, tant prompte! De què's tracta?
+
+GRACIÀ
+D'una anell d'or, d'una trista tombaga que ella va donarme, ab
+una divisa que, adressantse a tothom com els versos del daguer
+sobre les dagues, deia: _Aimeume i no'm deixeu._
+
+NERISSA
+Y què veniu ara a parlar de divisa o de valúa? Quan us la vaig
+donar, me juràreu que la portarieu fins a l'hora de la mort y que
+ni la tomba us separaria d'ella. Si per mí no, al menys per tant
+patètics juraments, havieu de tenir més cura en conservarla! Que
+l'heu donada a l'escribà del jutge!... Ah! jo estic segura que
+aquest escribà no tindrà mai pèl a la barba.
+
+GRACIÀ
+Sí que'n tindrà, si pot arribar a home.
+
+NERISSA
+Prou si una dòna pot esdevenir home.
+
+GRACIÀ
+Per eixa mà que ara alço! Creu que l'he donada a una criatura, un
+minyonet, un mal fresseta, gens més alt que tu, a l'escribà del
+jutge, menut y garlaire, que me l'ha demanat en paga de sos
+servéis; En conciencia no li podía refusar.
+
+PORCIA
+Jo us haig d'esser franca, heu caigut en mancament separantvos
+tant a la lleugera del primer present de vostra esposa; un
+objecte afiançat en vostre dit per nombroses promeses y junyit a
+vostre carn per la fe jurada! Jo he donat una tombaga a mon
+benamat y li he fet jurar que mai sen despendria. Aquí el teniu.
+Doncs bé, en nom séu m'atreveixo a jurar que ni per totes les
+riqueses que el món atresora voldria separarsen ni llevarla de
+son dit. En veritat, Gracià, feu un agravi massa crudel a la
+vostra esposa. Si a mí em passava un cas semblant, jo esdevindría
+folla.
+
+BASSANIO, (apart)
+En bona fe, si lo mellor que podría fer no seria tallarme la mà
+esquerra y jurar que he perdut l'anell al defensarla.
+
+GRACIÀ
+Missenyor Bassanio ha donat sa tombaga al jutge que li ha demanat
+y qui, certament, la ben mereixía. Y ha sigut aleshores que'l
+minyò, son escribà, qui havia tingut el treball de fer les
+escriptures, m'ha demanat la meva; ni el servidor, ni l'amo no
+han volgut aceptar altre cosa que nostres tombagues.
+
+PORCIA, (a Bassanio)
+Quina anell heu donat, vós, missenyor? Espero que no serà la que
+de mí rebéreu?
+
+BASSANIO
+Si al pecat gosés ajuntarhi la mentida, diria que no; però,
+veieu, l'anell no es ja en mon dit, ja no la tinc.
+
+PORCIA
+Com tampoc hi ha la fe en el vostre cor. Pel cel ho dic; no'm
+veureu jamai en vostre llit que no'm presenteu la tombaga.
+
+NERISSA, (a Gracià)
+Ni a mí en el vostre, que jo no vegi la meva.
+
+BASSANIO
+Oh, dolça Porcia, si sabiau a qui he donat l'anell, si sabiau per
+qui he donat l'anell, si poguesseu concebre perque he donat
+l'anell, ab quin escrúpol m'he desfet de l'anell, quan no se'm
+volia aceptar altre cosa que l'anell, prou calmariau l'aspror del
+vostre enuig.
+
+PORCIA
+Si haguessiu conegut la virtut de l'anell, o pressentit la valúa
+de la qui us donà l'anell, o posat vostre honor en guardar
+l'anell, mai us haurieu separat de l'anell. Quin home hauria
+sigut tant desconsiderat, si ab manifestacions de zel us hagués
+plagut defensarla, de reclamar ab tanta extrema insistencia un
+objecte tingut com a sagrat? Nerissa ha dit prou bé lo que dec
+creure. Que em mori, si no es una dòna la qui té l'anell!
+
+BASSANIO
+No, senyora, pel meu honor, per la meva vida! Ben lluny d'esser
+una dòna; es un doctor de gran civilitat, qui m'ha refusat tres
+mil ducats y m'ha fet la demanda de l'anell. Jo de cop li negava
+y malcontent l'he deixat allunyar, an ell qui havia salvat la
+vida de mon mellor amic. Què més podria dirte ma angelical
+senyora? M'he vist obligat a enviarli; he hagut de cedir al
+remordiment y a l'educació; el meu honor ab tanta ingratitut no
+ha pogut sollarse. Generosa senyora, perdoneume. Per eixes llums
+sagrades de la nit!... si haguessiu estat allí no dubto que vós
+m'hauriau demanat l'anell pera donarla an aqueix noble doctor.
+
+PORCIA
+No deixeu mai que aquest doctor s'acosti a casa meva. Ja que té
+ell la joia per mi estimada y que vós haviau jurat guardar en
+record meu, jo em vull mostrar tant lliberal com vós. Res de quan
+me pertany li refusaria, no, ni el meu cos, ni el mateix llit
+vostre! Ah! m'aparellaria ab ell, ho tinc ben decidit; no dormiu
+ni una nit fòra de casa, vigileume com un Argos. Sinó, per poc
+que em deixeu sola, jo us dic pel meu honor, que encara no he
+perdut, jo! que tindré aqueix doctor per company de llit.
+
+NERISSA, (a Gracià)
+Y jo a son escribà. Ab això, us cal pendre cura de l'instant que
+em deixareu mestreça de mi mateixa.
+
+BASSANIO
+Y bé! Feu lo que us plagui! Mes, procureu que jo no el sorprengui
+al jove escribà, perque li escapsaria la ploma!
+
+ANTONI
+Y sóc jo el desgraciat causant d'eixa discordia!
+
+PORCIA
+No us afligiu, senyor; no per això deixeu d'esser molt benvingut.
+
+BASSANIO
+Perdònam, Porcia, aquesta ofensa obligada. Y davant tots aquests
+amics que m'escolten, jo't juro, pels teus hermosos ulls, aon me
+miro...
+
+PORCIA
+Fixeuvoshi molt ab això! Se veu doble en els meus ulls, una volta
+en cada un d'ells!... Doneu vostre paraula d'home doble; heusaquí
+un jurament digne de crèdit!
+
+BASSANIO
+Vaja, escóltam, al menys. Perdona, aquesta volta, y et juro, per
+la meva ànima, que mai més me faré culpable als teus ulls de una
+sola manca de fe.
+
+ANTONI, (a Porcia)
+Jo havia compromès mon cos pels interessos de vostre marit, y a
+no esser per aquell que ara té la baga, la desgracia m'hauria
+anorreat; aquest cop, ab la garantia de la meva ànima, goso a
+assegurar que vostre senyor jamai, voluntariament, mancarà a sa
+promesa.
+
+PORCIA, (que's treu una anell del dit i la dóna a Antoni)
+Així, vós sereu la seva garantia. Doneuli aquesta baga y digueuli
+que la guardi mellor que l'altre.
+
+ANTONI, (passant l'anell a Bassanio)
+Teniu, senyor Bassanio, jureu guardar aquesta anell.
+
+BASSANIO
+Pel cel! si es la mateixa que jo he donat al doctor!
+
+PORCIA
+D'ell m'ha vingut. Perdoneume, Bassanio... Per aquesta anell he
+tingut la companyia del doctor en mon llit.
+
+NERISSA
+Perdoneume, també, gentil Gracià; aquell mal fresseta, sabeu,
+l'escribà del doctor, ha jegut ab mi la nit darrera al preu
+d'aquesta anell.
+
+GRACIÀ
+Bona l'hem feta! Adobar les carreteres a l'estiu quan són
+immellorables! Què! Haurem estat cornuts abans que ho
+mereixéssim?
+
+PORCIA
+No parleu tant grollerament. Esteu tots astorats. Teniu, preneu
+aquesta lletra, llegiula quan us vagui; ve de Pàdua, de Bellario.
+Per ella us enterareu que Porcia era el doctor de qui's parla, y
+aquesta, Nerissa, el séu escribà. Llorenç us confirmarà com jo
+vaig deixar aquests llocs quasi tant prompte que vosaltres, y que
+fa un sol instant que sóc vinguda: encara no he entrat a casa
+meva... Sóu benvingut, Antoni. Us guardo mellors noves de les que
+vós espereu. Obriu depressa aquesta lletra. Hi trobareu que tres
+de vostres naus acaben d'arribar a port ricament carregades. Ja
+us contaré per quina extranya casualitat he trobat aquesta
+lletra.
+
+(Dóna un paper a Antoni)
+
+ANTONI
+Me deixeu mut!
+
+BASSANIO
+Que extrany! erau vós, el doctor, y jo no regonèixeus!
+
+GRACIÀ
+Com pot esser! erau vós, l'escribà, qui m'ha de fer cornut!
+
+NERISSA ¡
+Sí, però un escribà qui no voldrà intentarho mai, a no esser que
+esdevingui home.
+
+BASSANIO, (a Porcia)
+Vós, doctor enciser, sereu mon company de llit; y, quan jo
+m'absenti, dormireu ab la meva esposa.
+
+ANTONI
+Oh, graciosa dama, vós m'heu tornat la existencia y la opulencia;
+doncs aquí llegeixo com a cosa certa que mes naus són arribades a
+bon port.
+
+PORCIA
+Y vós, Llorenç, com esteu? El meu escribà us porta noves ben
+animadores.
+
+NERISSA
+Sí, y que vaig a donarleshi sense retribució. (Donant un paper a
+Llorenç) Aquí teniu, per vós y per Jèssica, una acta formal aon
+consta com el ric juheu us fa hereus de tot quan possehirà a la
+seva mort.
+
+LLORENÇ
+Vosaltres, gentils dames, verseu el mannà en el camí dels
+afamats.
+
+PORCIA
+Aviat serà de dia, y ab tot, estic certa que cap de vosaltres se
+sent encara en plena confiança sobre aquests aconteixements.
+Retiremnos a casa y allà feunos tantes preguntes com us plagui. A
+totes us respondrem fidelment.
+
+GRACIÀ
+Anem! Per començar l'interrogatori de Nerissa, al qual ella
+respondrà sota jurament, li preguntaré que s'estima més: restar
+llevats fins a la nit propera, o anàrnosen de dret cap al llit,
+dues hores abans d'esser de dia. Pel meu parer, si ara fos gran
+jorn, desitjaría les tenebres per anarmen al llit ab l'escribà
+del doctor. Y ara si que, mentres visqui, esmersaré la meva més
+tendra solicitut en guardar escrupulosament l'anell de Nerissa.
+
+
+
+
+FÍ DEL MARXANT DE VENECIA
+
+
+
+
+NOTES (del traductor)
+
+1)EL MARXANT DE VENECIA
+
+En el darrer any del sigle XVI, EL MARXANT DE VENECIA fou imprès
+per primera vegada y publicat en dues edicions diferentes, l'una
+portava el nom d'un impressor, J. Roberts, l'altra el nom d'un
+llibrer, Tomàs Heyes. El titol prolixe de la segona edició era
+aquest:
+
+«La molt exelenta historia del Marxant de Venecia.
+Ab l'extrema crudeltat que mostrà Shylock, el juheu
+en contra el susdit Marxant, al volerli tallar una
+lliura justa de sa carn: y la conquesta de Porcia
+per la tria de les tres arques.
+
+»Com ha sigut representada diverses voltes pels
+servidors del lord Chambelan.
+
+»Escrita per William Shakespeare.
+
+»A Londres, impresa per J. R., per Tomàs Heyes y
+posada en venta al cementir de Paul, el de la senyal
+del vert Dragó, 1600.»
+
+Desde el mes de juliol del 1598, l'impressor ja havia fet
+registrar son dret al _Stationer's Hall_.
+
+EL MARXANT DE VENECIA es la darrera de les obres de Shakespeare
+nombrades en el catàleg que Francis Meres publicà a la fi del
+1598.
+
+2) «Compendré aleshores perque la sang me rajà del nas el darrer
+dilluns negre». -El cronista Howe conta així l'origen d'aquesta
+dita singular, _Dilluns negre_:
+
+«El dia quatre d'abril del 136O, a l'endemà de Pasqua, campà el
+rei Eduard ab un exèrcit davant de Paris, y feia un fred tant
+dur, que molts homes moriren gelats dalt de llurs cavalls.
+Veusaqui perque al dilluns de Pasqua se li ha dat el sobrenom de
+Dilluns negre»
+
+3) «Tenen a l'Anglaterra una moneda d'or aont hi ha grabada una
+flgura d'angel». -La pessa d'or ab l'efigie de l'Angel era una
+moneda correnta en temps d'Elisabeth: s'anomenava _Angel_ y era
+tant antiga com la monarquia saxona. L'antiquari Verstegan suposa
+que'l mot _English_, qui designa la raça inglesa, es una
+contracció del mot _Angel-like_, semblant a un angel. Aquesta
+pretinguda etimologia explicaria perque els primers princeps
+d'Anglaterra havien fet esculpir la figura d'un angel a la cara
+de sa més bella moneda.
+
+4) «Sol, la! Hop! Hei! Sol, la! Sol, la!» -Aquí, Lancelot imita
+el sò de la trompa per medi del qual els correus senyalaven llur
+propera arribada en temps de Shakespeare.
+
+
+
+
+
+
+End of Project Gutenberg's El Marxant de Venecia, by William Shakespeare
+
+*** END OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK EL MARXANT DE VENECIA ***
+
+***** This file should be named 27536-8.txt or 27536-8.zip *****
+This and all associated files of various formats will be found in:
+        http://www.gutenberg.org/2/7/5/3/27536/
+
+
+
+Updated editions will replace the previous one--the old editions
+will be renamed.
+
+Creating the works from public domain print editions means that no
+one owns a United States copyright in these works, so the Foundation
+(and you!) can copy and distribute it in the United States without
+permission and without paying copyright royalties.  Special rules,
+set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to
+copying and distributing Project Gutenberg-tm electronic works to
+protect the PROJECT GUTENBERG-tm concept and trademark.  Project
+Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you
+charge for the eBooks, unless you receive specific permission.  If you
+do not charge anything for copies of this eBook, complying with the
+rules is very easy.  You may use this eBook for nearly any purpose
+such as creation of derivative works, reports, performances and
+research.  They may be modified and printed and given away--you may do
+practically ANYTHING with public domain eBooks.  Redistribution is
+subject to the trademark license, especially commercial
+redistribution.
+
+
+
+*** START: FULL LICENSE ***
+
+THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE
+PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK
+
+To protect the Project Gutenberg-tm mission of promoting the free
+distribution of electronic works, by using or distributing this work
+(or any other work associated in any way with the phrase "Project
+Gutenberg"), you agree to comply with all the terms of the Full Project
+Gutenberg-tm License (available with this file or online at
+http://gutenberg.org/license).
+
+
+Section 1.  General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg-tm
+electronic works
+
+1.A.  By reading or using any part of this Project Gutenberg-tm
+electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
+and accept all the terms of this license and intellectual property
+(trademark/copyright) agreement.  If you do not agree to abide by all
+the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy
+all copies of Project Gutenberg-tm electronic works in your possession.
+If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project
+Gutenberg-tm electronic work and you do not agree to be bound by the
+terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or
+entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.
+
+1.B.  "Project Gutenberg" is a registered trademark.  It may only be
+used on or associated in any way with an electronic work by people who
+agree to be bound by the terms of this agreement.  There are a few
+things that you can do with most Project Gutenberg-tm electronic works
+even without complying with the full terms of this agreement.  See
+paragraph 1.C below.  There are a lot of things you can do with Project
+Gutenberg-tm electronic works if you follow the terms of this agreement
+and help preserve free future access to Project Gutenberg-tm electronic
+works.  See paragraph 1.E below.
+
+1.C.  The Project Gutenberg Literary Archive Foundation ("the Foundation"
+or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project
+Gutenberg-tm electronic works.  Nearly all the individual works in the
+collection are in the public domain in the United States.  If an
+individual work is in the public domain in the United States and you are
+located in the United States, we do not claim a right to prevent you from
+copying, distributing, performing, displaying or creating derivative
+works based on the work as long as all references to Project Gutenberg
+are removed.  Of course, we hope that you will support the Project
+Gutenberg-tm mission of promoting free access to electronic works by
+freely sharing Project Gutenberg-tm works in compliance with the terms of
+this agreement for keeping the Project Gutenberg-tm name associated with
+the work.  You can easily comply with the terms of this agreement by
+keeping this work in the same format with its attached full Project
+Gutenberg-tm License when you share it without charge with others.
+
+1.D.  The copyright laws of the place where you are located also govern
+what you can do with this work.  Copyright laws in most countries are in
+a constant state of change.  If you are outside the United States, check
+the laws of your country in addition to the terms of this agreement
+before downloading, copying, displaying, performing, distributing or
+creating derivative works based on this work or any other Project
+Gutenberg-tm work.  The Foundation makes no representations concerning
+the copyright status of any work in any country outside the United
+States.
+
+1.E.  Unless you have removed all references to Project Gutenberg:
+
+1.E.1.  The following sentence, with active links to, or other immediate
+access to, the full Project Gutenberg-tm License must appear prominently
+whenever any copy of a Project Gutenberg-tm work (any work on which the
+phrase "Project Gutenberg" appears, or with which the phrase "Project
+Gutenberg" is associated) is accessed, displayed, performed, viewed,
+copied or distributed:
+
+This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
+almost no restrictions whatsoever.  You may copy it, give it away or
+re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
+with this eBook or online at www.gutenberg.org
+
+1.E.2.  If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is derived
+from the public domain (does not contain a notice indicating that it is
+posted with permission of the copyright holder), the work can be copied
+and distributed to anyone in the United States without paying any fees
+or charges.  If you are redistributing or providing access to a work
+with the phrase "Project Gutenberg" associated with or appearing on the
+work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1
+through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the
+Project Gutenberg-tm trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or
+1.E.9.
+
+1.E.3.  If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is posted
+with the permission of the copyright holder, your use and distribution
+must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional
+terms imposed by the copyright holder.  Additional terms will be linked
+to the Project Gutenberg-tm License for all works posted with the
+permission of the copyright holder found at the beginning of this work.
+
+1.E.4.  Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg-tm
+License terms from this work, or any files containing a part of this
+work or any other work associated with Project Gutenberg-tm.
+
+1.E.5.  Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
+electronic work, or any part of this electronic work, without
+prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
+active links or immediate access to the full terms of the Project
+Gutenberg-tm License.
+
+1.E.6.  You may convert to and distribute this work in any binary,
+compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any
+word processing or hypertext form.  However, if you provide access to or
+distribute copies of a Project Gutenberg-tm work in a format other than
+"Plain Vanilla ASCII" or other format used in the official version
+posted on the official Project Gutenberg-tm web site (www.gutenberg.org),
+you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a
+copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon
+request, of the work in its original "Plain Vanilla ASCII" or other
+form.  Any alternate format must include the full Project Gutenberg-tm
+License as specified in paragraph 1.E.1.
+
+1.E.7.  Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
+performing, copying or distributing any Project Gutenberg-tm works
+unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.
+
+1.E.8.  You may charge a reasonable fee for copies of or providing
+access to or distributing Project Gutenberg-tm electronic works provided
+that
+
+- You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
+     the use of Project Gutenberg-tm works calculated using the method
+     you already use to calculate your applicable taxes.  The fee is
+     owed to the owner of the Project Gutenberg-tm trademark, but he
+     has agreed to donate royalties under this paragraph to the
+     Project Gutenberg Literary Archive Foundation.  Royalty payments
+     must be paid within 60 days following each date on which you
+     prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax
+     returns.  Royalty payments should be clearly marked as such and
+     sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the
+     address specified in Section 4, "Information about donations to
+     the Project Gutenberg Literary Archive Foundation."
+
+- You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
+     you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
+     does not agree to the terms of the full Project Gutenberg-tm
+     License.  You must require such a user to return or
+     destroy all copies of the works possessed in a physical medium
+     and discontinue all use of and all access to other copies of
+     Project Gutenberg-tm works.
+
+- You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any
+     money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
+     electronic work is discovered and reported to you within 90 days
+     of receipt of the work.
+
+- You comply with all other terms of this agreement for free
+     distribution of Project Gutenberg-tm works.
+
+1.E.9.  If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg-tm
+electronic work or group of works on different terms than are set
+forth in this agreement, you must obtain permission in writing from
+both the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and Michael
+Hart, the owner of the Project Gutenberg-tm trademark.  Contact the
+Foundation as set forth in Section 3 below.
+
+1.F.
+
+1.F.1.  Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
+effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
+public domain works in creating the Project Gutenberg-tm
+collection.  Despite these efforts, Project Gutenberg-tm electronic
+works, and the medium on which they may be stored, may contain
+"Defects," such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or
+corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual
+property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a
+computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by
+your equipment.
+
+1.F.2.  LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the "Right
+of Replacement or Refund" described in paragraph 1.F.3, the Project
+Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
+Gutenberg-tm trademark, and any other party distributing a Project
+Gutenberg-tm electronic work under this agreement, disclaim all
+liability to you for damages, costs and expenses, including legal
+fees.  YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
+LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
+PROVIDED IN PARAGRAPH F3.  YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
+TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
+LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
+INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
+DAMAGE.
+
+1.F.3.  LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
+defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
+receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
+written explanation to the person you received the work from.  If you
+received the work on a physical medium, you must return the medium with
+your written explanation.  The person or entity that provided you with
+the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a
+refund.  If you received the work electronically, the person or entity
+providing it to you may choose to give you a second opportunity to
+receive the work electronically in lieu of a refund.  If the second copy
+is also defective, you may demand a refund in writing without further
+opportunities to fix the problem.
+
+1.F.4.  Except for the limited right of replacement or refund set forth
+in paragraph 1.F.3, this work is provided to you 'AS-IS' WITH NO OTHER
+WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO
+WARRANTIES OF MERCHANTIBILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.
+
+1.F.5.  Some states do not allow disclaimers of certain implied
+warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages.
+If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the
+law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be
+interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by
+the applicable state law.  The invalidity or unenforceability of any
+provision of this agreement shall not void the remaining provisions.
+
+1.F.6.  INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
+trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
+providing copies of Project Gutenberg-tm electronic works in accordance
+with this agreement, and any volunteers associated with the production,
+promotion and distribution of Project Gutenberg-tm electronic works,
+harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees,
+that arise directly or indirectly from any of the following which you do
+or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg-tm
+work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any
+Project Gutenberg-tm work, and (c) any Defect you cause.
+
+
+Section  2.  Information about the Mission of Project Gutenberg-tm
+
+Project Gutenberg-tm is synonymous with the free distribution of
+electronic works in formats readable by the widest variety of computers
+including obsolete, old, middle-aged and new computers.  It exists
+because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from
+people in all walks of life.
+
+Volunteers and financial support to provide volunteers with the
+assistance they need, is critical to reaching Project Gutenberg-tm's
+goals and ensuring that the Project Gutenberg-tm collection will
+remain freely available for generations to come.  In 2001, the Project
+Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
+and permanent future for Project Gutenberg-tm and future generations.
+To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation
+and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4
+and the Foundation web page at http://www.pglaf.org.
+
+
+Section 3.  Information about the Project Gutenberg Literary Archive
+Foundation
+
+The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non profit
+501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
+state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
+Revenue Service.  The Foundation's EIN or federal tax identification
+number is 64-6221541.  Its 501(c)(3) letter is posted at
+http://pglaf.org/fundraising.  Contributions to the Project Gutenberg
+Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent
+permitted by U.S. federal laws and your state's laws.
+
+The Foundation's principal office is located at 4557 Melan Dr. S.
+Fairbanks, AK, 99712., but its volunteers and employees are scattered
+throughout numerous locations.  Its business office is located at
+809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887, email
+business@pglaf.org.  Email contact links and up to date contact
+information can be found at the Foundation's web site and official
+page at http://pglaf.org
+
+For additional contact information:
+     Dr. Gregory B. Newby
+     Chief Executive and Director
+     gbnewby@pglaf.org
+
+
+Section 4.  Information about Donations to the Project Gutenberg
+Literary Archive Foundation
+
+Project Gutenberg-tm depends upon and cannot survive without wide
+spread public support and donations to carry out its mission of
+increasing the number of public domain and licensed works that can be
+freely distributed in machine readable form accessible by the widest
+array of equipment including outdated equipment.  Many small donations
+($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
+status with the IRS.
+
+The Foundation is committed to complying with the laws regulating
+charities and charitable donations in all 50 states of the United
+States.  Compliance requirements are not uniform and it takes a
+considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
+with these requirements.  We do not solicit donations in locations
+where we have not received written confirmation of compliance.  To
+SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any
+particular state visit http://pglaf.org
+
+While we cannot and do not solicit contributions from states where we
+have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
+against accepting unsolicited donations from donors in such states who
+approach us with offers to donate.
+
+International donations are gratefully accepted, but we cannot make
+any statements concerning tax treatment of donations received from
+outside the United States.  U.S. laws alone swamp our small staff.
+
+Please check the Project Gutenberg Web pages for current donation
+methods and addresses.  Donations are accepted in a number of other
+ways including checks, online payments and credit card donations.
+To donate, please visit: http://pglaf.org/donate
+
+
+Section 5.  General Information About Project Gutenberg-tm electronic
+works.
+
+Professor Michael S. Hart is the originator of the Project Gutenberg-tm
+concept of a library of electronic works that could be freely shared
+with anyone.  For thirty years, he produced and distributed Project
+Gutenberg-tm eBooks with only a loose network of volunteer support.
+
+
+Project Gutenberg-tm eBooks are often created from several printed
+editions, all of which are confirmed as Public Domain in the U.S.
+unless a copyright notice is included.  Thus, we do not necessarily
+keep eBooks in compliance with any particular paper edition.
+
+
+Most people start at our Web site which has the main PG search facility:
+
+     http://www.gutenberg.org
+
+This Web site includes information about Project Gutenberg-tm,
+including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
+Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
+subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.
diff --git a/27536-8.zip b/27536-8.zip
new file mode 100644
index 0000000..af88656
--- /dev/null
+++ b/27536-8.zip
diff --git a/LICENSE.txt b/LICENSE.txt
new file mode 100644
index 0000000..6312041
--- /dev/null
+++ b/LICENSE.txt
@@ -0,0 +1,11 @@
+This eBook, including all associated images, markup, improvements,
+metadata, and any other content or labor, has been confirmed to be
+in the PUBLIC DOMAIN IN THE UNITED STATES.
+
+Procedures for determining public domain status are described in
+the "Copyright How-To" at https://www.gutenberg.org.
+
+No investigation has been made concerning possible copyrights in
+jurisdictions other than the United States. Anyone seeking to utilize
+this eBook outside of the United States should confirm copyright
+status under the laws that apply to them.
diff --git a/README.md b/README.md
new file mode 100644
index 0000000..7dad0ca
--- /dev/null
+++ b/README.md
@@ -0,0 +1,2 @@
+Project Gutenberg (https://www.gutenberg.org) public repository for
+eBook #27536 (https://www.gutenberg.org/ebooks/27536)