initial commit of ebook 22296HEADmain

5 files changed, 10030 insertions, 0 deletions

diff --git a/.gitattributes b/.gitattributes
new file mode 100644
index 0000000..6833f05
--- /dev/null
+++ b/.gitattributes
@@ -0,0 +1,3 @@
+* text=auto
+*.txt text
+*.md text
diff --git a/22296-8.txt b/22296-8.txt
new file mode 100644
index 0000000..c892c7d
--- /dev/null
+++ b/22296-8.txt
@@ -0,0 +1,10014 @@
+The Project Gutenberg EBook of Un tros de paper, by Various
+
+This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
+almost no restrictions whatsoever.  You may copy it, give it away or
+re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
+with this eBook or online at www.gutenberg.org
+
+
+Title: Un tros de paper
+       Two Volumes
+
+Author: Various
+
+Release Date: August 10, 2007 [EBook #22296]
+
+Language: Catalan
+
+Character set encoding: ISO-8859-1
+
+*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK UN TROS DE PAPER ***
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+[NOTA DE LA TRANSCRIPCIÓ. Aquests dos volums són un recull de
+textos publicats al setmanari UN TROS DE PAPER entre 1865 i 1866 i
+triats per Carles Riba. El pròleg de Conrad Roure explica prou bé
+la història d'aquesta publicació, pionera de la premsa a
+Catalunya.]
+
+
+
+UN TROS DE PAPER
+
+
+
+VOLUM PRIMER
+
+
+
+INDEX
+
+PRÒLEG EXPLICATIU
+LES QUATRE RAMBLES
+EL PASSEIG DE GRÀCIA
+EL TEATRE PRINCIPAL
+BARCELONA AVUI EN DIA
+LA CAMPANA
+BALLS
+CONVERSES
+MENUDÈNCIES
+D'ALLÓ MATEIX
+L'ANY VINENT
+CORRESPONDÈNCIA DEL TEMPS
+SI QUE ESTEM FRESCOS
+MISÈRIA HUMANA
+TEDÈUM
+VAL MÉS UN PUNT QUE MIL LLIURES
+UN QUE NEDA BÉ
+L'HONOR NACIONAL
+L'HOME DE BARRI
+ELS VIUDOS
+LA TERRAIRE
+L'AMO DE CASA
+L'AMERICANO
+ELS FORASTERS
+UN HOME DE SA CASA
+L'HEREU
+MODES
+EL DIUMENGE... A FORA!
+
+
+
+PRÒLEG EXPLICATIU
+
+Fins l'any 69 del segle passat, Barcelona estava voltada de
+muralles, amb els portals tancats de les deu de la nit fins a la
+matinada. Solament el portal de mar es tancava alguna hora més
+tard, en consideració als habitants de la Barceloneta que
+assistien als teatres públics de l'enclòs urbà.
+
+Els barcelonins, impossibilitats a les nits d'anar als llocs
+d'esplai de fora muralles (_Criadero_, Font de Jesús, _Campos
+Eliseos,_ Tívoli o Jardins de la Ninfa), es reunien en cases
+particulars, on generalment es feien «Sombres» o funcions en
+teatrets de «ninos», representant-se sainets; de manera que els
+actors, o més ben dit _llegidors_, sabíem de cor les obres de més
+acceptació, com eren _En Saldoni i la Margarida, El Memorialista,
+L'aprenent de Sabater, Les nous espantadores_ i altres per
+l'estil, que si bé literàriament no són de mèrit recomanable, era
+l'únic que vèiem en nostre propi idioma, tan abandonat en aquells
+temps. Durant la Quaresma omplia els teatres públics el drama _La
+Passió i Mort de Nostre Senyor Jesucrist._
+
+En l859 vingué la restauració dels Jocs Florals, i cinc anys
+després començà en l'Odeon, amb la secció de _La Gata_, el modern
+Teatre Català.
+
+Mes com encara persistien les muralles, persistien en la major
+part dels barris aquelles reunions casolanes de «sombres» i
+teatrets.
+
+Al poc temps d’inaugurar-se el Teatre Català, l'Albert Llanas
+tingué la bona idea de publicar UN TROS DE PAPER, ajuntant-se-li
+tot seguit per portar-la a cap En Robert Robert (X.), En Frederic
+Soler (Pitarra), N'Eduard Vidal i Valenciano (Blay Màrfegas),
+N'Eduard Aulès (Bonaventura Gatell), i el sotascrit remembraire
+(Pau Bunyegas), essent l'il·lustrador el cèlebre caricaturista
+Tomàs Padró. I no tardaren a col·laborar-hi En Torres (Sarraceno),
+En Pons (L'Inglès), l'Angelon (Orfaneta de Menargues) i En Feliu i
+Codina (Josep Serra). En Llanas firmava _Robert Sanall_; i En
+Vidal i Valenciano i Conrad Roure, junts, _Dos gats dels frares_.
+
+De tots ells porta dol, a l'ensems que es complau a guardar-ne
+ferma recordança, el vell narraire a qui l'EDITORIAL CATALANA ha
+volgut honrar confiant-li la presentació d'aquest volum, sense
+altre mèrit, de part meva, si de mèrit mereix el nom, que ésser
+l'únic supervivent d'aquella colla d'humoristes que qualsevol
+d’ells seria més apte que jo per a prologar un llibre.
+
+UN TROS DE PAPER fou, en son gènere, el primer periòdic publicat
+en català, i el públic el rebé tan de bon grat, que el mateixos
+escriptors contemplàvem amb estranyesa com cada dissabte en poques
+hores s’esgotava l’ediciò, que no era pas curta, essent el d’un
+ral el preu de cada número. Cal dir, però, que l’editor Innoscent
+López era una àliga per a la propanganda de les publicacions, i
+que en aquesta hi posà els seus cinc sentits.
+
+L’estranyesa nostra de l’acceptació extraordinària del setmanari
+es fonamentava principalment en la manera com cada u de nosaltres
+escrivia diferentment el català, i ens semblava que això no podia
+deixar complaguts a molts llegidors. Allò era un mosaic
+ortogràfic.
+
+No se’ns doni pas, en bona part, la culpa d’aquesta diversitat. No
+teníem cap diccionari de què ens poguéssim fiar, perquè estaven
+farcits de castellanades, ni cap obra de les publicades aleshores
+ens podia servir de norma. Així, cada escriptor escrivia com bé li
+semblava, i en la impremta, on tampoc hi havia cap corrector que
+sapigués un borrall del nostre idioma, el qual feia un sens fi
+d’anys que no era conreat, estampaven cada original al peu de la
+lletra de les quartilles, i els números de la publicació
+sortien... com havien de sortir.
+
+L'èxit d’UN TROS DE PAPER, tenia per a mi una altra explicació. La
+massa popular, en la qual els literats no s’hi troben encabits en
+nombre abundós, llegia els articles, les composicions en vers, els
+epigrames i els solts; li era agradós el to humorístic de cada
+escrit, ho entenia tot, tant si deia _Hermenegild_, com
+_Hermenegildo_, com _Armengol_; _travall_, com _treball_, com
+_traball_, i passava estones divertides, ja a casa seva, ja a la
+taula del cafè, ja en els intermedis de les sombres, i esperava
+ansiós la sortida.
+
+I així és que els venedors ambulants i les llibreries despatxaven
+els números en un tres i no res.
+
+Referent a aquest recull, cal una advertència. S'hi troba en ell
+algun article firmat amb altre nom dels que he consignat en el
+paràgraf anterior, en el qual anomeno els redactors i
+col·laboradors del setmanari. És que en la redacció rebíem per
+correu escrits amb pseudònim, i els que ens plaïen es publicaven,
+ignorant qui era l'autor.
+
+Ficar-me ara jo en la crítica del contingut del volum, no em
+pertany; vindria a ésser jutge i part en l'assumpte, i la meva
+opinió fóra recusable.
+
+Crec, i això puc dir-ho sense cap escrúpol, que el periòdic
+complia amb el seu propòsit d'ésser humorístic i llegit per
+tothom, sense temença de trobar-hi el llegidor més pulcre un mot
+ofensiu en cap concepte.
+
+I exposat breument l'historial d'UN TROS DE PAPER, deixo
+enllestida la meva tasca.
+
+CONRAD ROURE
+
+
+
+LES QUATRE RAMBLES
+
+Hi ha afició, a Barcelona, a partir les coses en quatre.
+
+Jo no sé si això procedeix de les quatre barres de sang; però
+tenim els quatre cantons del Call, els quatre cantons de
+Bellafila, les quatre Rambles, l'olla amb les quatre carns...
+
+Parlem ara de les quatre Rambles, i comencem per dir que ja sabem
+que en rigor no són quatre, sinó una sola; però, així i tot,
+convenim que cada una de les seves denominacions té un caràcter
+peculiar que la diferencia completament de les altres.
+
+El tros anomenat Rambla dels Capellans, se distingeix per la falta
+de moviment de joventut, d'apariència magra. La paret de Betlem
+ocupa un bon tros de l'acera dreta i ja li dóna quelcom d'aspecte
+clerical; els estudiants que per allí transiten, educats entre
+mossèn Fulano i mossèn Menguano, sembla com si fessin tuf de
+solterons, i fins en el modo de tallar-se els cabells i de portar
+el vestit de curt capellanegen.
+
+Jo mateix, que quasi no tinc res de capellà, si alguna volta,
+distret, he donat un passeig per aquell tros, m'he trobat al cap
+d'una estona com si m'entrebanqués amb la sotana, i em venien
+ganes de pendre polvo, i em venien a la memòria coses en llatí,
+que no pot ser sinó que en aquella atmòsfera se mantinguin
+constantment efluvis clericals, ja que enlloc me succeeix lo que
+en aquell siti.
+
+Atravesso des de Betlem a la Virreina, me trobo en la Rambla de
+les Flors, i ben considerat no se m'acut al pensament, per molt
+que discorri, un lloc més adequat per vendre-hi lo que allí es
+ven.
+
+Per tot aquell dilatat espai el cel és més alegre, els veïns tenen
+afició a aucells, que són entre lo animal, lo més adequat a les
+flors; camina un per allí amb l'abandó i voluptuositat que els
+jardins inspiren. Allí és on amb més facilitat s'admet la idea
+dels rejovenimens de què parlen les antigues faules; els
+_requiebros_ surten espontanis dels llavis; les hores passen
+ràpides amb l'olor de les flors. Contemplant les jovenetes que al
+dematí s'hi passegen, és impossible no comparar a la morena de
+roges galtes amb el clavell; una cara pàl·lida, d'ulls ben tallats
+i amb certa grogor d'aquelles que són indicis d'un organisme
+delicat i de melancolia, fa pensar tot seguit en la passionera;
+una joveneta, vestida de glassa, simpàtica, de faccions que
+revelen un cor obert i carinyós, sembla una rosa blanca animada, i
+la noia endreçadeta, pobra i límpia, que no crida l'atenció, però
+que encanta vista de prop, fa el paper de la viola boscana.
+
+Mes, així com en un jardí, passat el temps de les flors, si no
+se'l cuida hi creixen els escardots i les plantes silvestres
+d'aspecte menos agradable i d'olor mai buscada, així també la
+Rambla de les Flors, quan deixa de ser-ho, es converteix en
+passeig de camalluentes i mossos d'Esquadra.
+
+Els diumenges, a certa hora, hi acudeixen amb els mocadors
+encarcarats, un al cap amb un nus que deixa les puntes tiesses com
+dues orelles de burro, un al coll amb coloraines dominades pel
+groc d'ocre i el vermell més enverinat i la punta del detràs
+subjectada pel lligam del davantal que quasi dóna volta a tota la
+falda i és molt llis i llarg, i un a la mà ben plegat, que els hi
+serveix per molts diumenges, puix per mocar-se, en porten un altre
+a la butxaca. Allí parlen de la seva terra, de l'aplec, del promès
+i dels defectes dels seus amos i de les renyines que tenen amb ses
+amigues, i de quant gasten en roba i de quant tenen estalviat en
+el recó de la caixa.
+
+Des del teatre del Liceo fins al de Santa Creu, hi corre la Rambla
+que en diuen del Mig, i no hi ha tal mig ni tal aca: però ja està
+dit així i no hi ha com dir-ho així per a entendre-ho.
+
+Allò és el centro de la cultura barcelonina. De tal modo és
+característic aquell tros, que els capellans i els camalluents no
+es fan estranyar en cap carrer de Barcelona, i, posats allí a
+passejar, se converteixen en gent inverossímil que sembla que ha
+errat el camí.
+
+Els vestits que allí s'usen, no tenen la senzilla elegància dels
+de la Rambla de les Flors, ni l'austeritat solemne que convé a la
+dels Capellans, ni l'amanerament i poc garbo dels que tapen a les
+camalluentes; mostren més estudi, més coneixement de l'art de
+vestir-se, més riquesa, més aficions mundanes, més refinament de
+gust.
+
+Allí hi ha cadires i poltrones per a seure; tot són modistes,
+venedors de diaris, cafès, perfumeries, fondes, guanteries,
+gravats, retratos. En una paraula: allí està compendiat lo bo i
+millor de la capital. Fins l'editor d'aquest periòdic hi té una
+botiga de llibres.
+
+I com en aquest món cada cosa està feta per una cosa corresponent
+i les lleis universals les atrauen i harmonisen, a la Rambla del
+Mig acudeixen totes les vanitats, tots els notables, totes les
+persones que estimen la civilisació, admetent-la amb totes ses
+ventatges i defectes: les belles arts, el luxo, l'ostentació, la
+frivolitat, i, en una paraula, tots els fills de l'ociositat i de
+la riquesa.
+
+Tan pròpia és aquella esfera del poeta, que en el front porta el
+porvenir de la humanitat (sàpiga o no revelar-lo), com del ballarí
+de teatre, que a puntades de peu fa bullir l'olla, mentres li fan
+el llit a l'hospital.
+
+No hi ha des de la Rambla del Mig a la de Santa Mònica més tretxo
+que el que ocupa la ridícula fatxada del teatre de Santa Creu;
+però en tan breu espai s'hi troba una transformació
+especialíssima.
+
+Atxacosos, soldats i nyinyeres (¿com se deu dir niñeras en
+català?) componen el públic d'aquell siti, i ¡observin amb quina
+discreció elimino d'aquest públic la gent més pública que el
+freqüenta!
+
+La paret de la Drassana, els canons de la porta del Banc i la
+vista de Montjuich, influeixen no poc en que aquell tros
+soldadegi, i (aquí de la llei d'atracció) és punt que pot dir-se
+axiomàtic el que, si en un desert s'hi planta una nyinyera, al cap
+del mes hi naix un soldat; així com, si tanqueu ben bé un soldat
+en qualsevol siti, al girar el cap ja hi trobareu a la vora seva
+una nyinyera amb criatura i tot. La lley d'aqueix fenòmeno natural
+no és coneguda; però el fenòmeno existeix i no és dels que menos
+contribueixen a fer admirar la sabiduria del que féu el món.
+
+Allí es mengen taronges i es beu orxata de xufles, s'enamora amb
+marcialitat i es concebeixen els transports de les passions més
+pures entre les indigestions infantils i els ferums del ranxo que
+surten per les reixes del cuartel.
+
+Allí el galantejador sol preparar-se un esdevenir de torna de pa i
+tros de butifarra que l'arravata i li fa vénir salivera; allí molt
+sovint li succeeix que, quan deuria acabar la relació caient a
+terra i besant les mitges blaves de la donzella, té d'aixecar-se
+tieso i quadrar-se, i estirar el braç i posar-se la mà al front i
+tornar-la a deixar caure amb revolada, perquè, entremig de dues
+paraules amoroses gramaticalment inseparables, ha passat el capità
+que té mal gènit.
+
+En aquell petit tros de passeig, que comparat amb tota Barcelona
+és ben poca cosa, és a on cauen més criatures, d'alguns segles en
+aquesta part, i fins podria ser que molts estrafets deguessen la
+seva desgràcia a les distraccions patides per les nyinyeres que
+els portaven en braços quan eren petits.
+
+No hi ha cosa més natural que aquestes repetides caigudes. El
+soldat jove, briós i apassionat en extrem, pinta a la nyinyera,
+amb tota la fogositat de la joventut i de l'ofici, l'amor que
+l'arravata. La mossa se l'escolta amb la boca badada i no es
+recorda del que fa, ni veu lo que la rodeja. Arriba ell a allò de
+què quan prengui la llicència se n'aniran casats a la seva terra,
+a on serà mestressa de sa casa, i que en compte d'haver de bregar
+amb la quitxalla d'altres, podrà passar el dia apeixant a sos
+propis fills. Allavors l'embadaliment de la mossa arriba a l'últim
+grau; expressa la seva admiració alçant els ulls al cel i obrint
+els braços, i ¡cataplum! vet aqui la criatura a terra amb un
+nyanyo al front, quan ne surt més barato.
+
+X. _(Robert Robert)_
+
+
+
+EL PASSEIG DE GRÀCIA
+
+I
+
+La Barcelona alegre, ociosa, la Barcelona movedissa, no la busquin
+sinó al Passeig de Gràcia, i ara més que mai d'ençà de
+l'_ensanche_, ¡malviatge la paraula!
+
+El passeig de Gràcia és més passeig que la Rambla, perquè és molt
+més ample; perquè té vistes més dilatades i amenes; perquè els
+edificis ara comencen a vorejar-lo. No recorden, com els de la
+Rambla, el càstig del treball i la codícia de la industria, sinó
+el grat descans, el benestar, la riquesa, el luxo.
+
+Per allí s'esplaia el cor veient les temptatives artístiques de
+les fatxades, sisquera no sempre el bon gust hagi inspirat a
+l'arquitecte: els ulls no es troben mai traïdorament ofesos per un
+carreró asquerós com el de detràs del Correu ni l'arc de
+Trentaclaus.
+
+No es desvaneix el plaer de la contemplació amb les reflexions que
+inspiren vint perruquers que amb sos grans rètols, sos fanals
+il·luminats, sos aparadors, sos cartells i ses cues penjades, fan
+meditar en els afanys de lloguer, la contribució, els aliments i
+el vestit, i qui diu perruquers diu sastres, guanters, cafeters i
+tota aquella gent que viu del que guanya, treballant per força.
+
+El passeig de Gràcia ens ofereix a la vista el mig cèrcol de
+muntanyes guardant un pla deliciós, ara cobert de blat verd i
+roselles, ara daurat pel brillant rostoll. En tot son àmbit no
+s'hi veu ningú que sembli estar-hi per força, sinó al contrari,
+per acte propi de voler, encaminat a proporcionar un goig.
+
+Gent que va, gent que ve, gent que va i ve, ningú porta en son
+aspecte les senyals d'agitació forçosa que regna en la ciutat. El
+corredor va tan a poc a poc con l'hisendat; l'estudiant no es
+recorda dels llibres; el malalt se sent aliviat per lo sa de
+l'aire i el panorama que el rodeja.
+
+¡Que diguin el que vulguin, no hi ha com el passeig de Gràcia!
+
+A l'hivern se va de tarda al passeig de Gràcia.
+
+A l'estiu, dematí i vespre, es va al passeig de Gràcia.
+
+Per anar al numerosos poblets dels voltants, s'aprofita, sempre
+que es pot, la proporció de passar pel passeig de Gràcia.
+
+A tot foraster se li pregunta: -¿Ja ha vist el passeig de Gràcia?
+
+II
+
+L'animació del passeig de Gràcia, a l'estiu, comença amb el dia.
+
+Abans que els òmnibus vagin i vinguen, ja hi transita gran munió
+de jornalers, que amb pas lleuger, àgils de cames i sans de color,
+s'encaminen a Barcelona, amb el gec al coll (si en porten) i
+l'esmorzar embolicat en un mocador de quadros blaus.
+
+Al mateix temps baixa, amb ells, gent que vénen a vendre
+pollastres, forcs d'alls i cebes, pebrots i tomàtecs, esbergínies
+i ous i fruites.
+
+Al sortir el sol, varia, no minva, el gènero de transitants, que
+allavors, per lo general, no van de Gràcia a Barcelona, sinó de
+Barcelona a Gràcia. Són gent que tenen la família a la vila, a
+Sant Gervasi, al Putxet i a Vallcarca, que havent anat a fora per
+passar l'estiu més tranquils, no paren mai d'entrar i sortir i al
+cap de tres mesos han viatjat més que si haguessen anat i vingut
+d'Amèrica.
+
+Aquest moviment dura fins a la força del calor, en què baixa un
+poc, mes no cessa, puix són moltes les persones que, per motius
+que deuen ser molt poderosos, se'n van amb el pic del sol a dinar
+a algun siti a on, per arribar-hi, per força es té de travessar el
+passeig de Gràcia; de modo que tot se torna òmnibus, _centrals_,
+cotxes, crits de calessers, xurriacades, pols i gatzara dels joves
+ferms, que se'n pugen a dalt, sota la vela, a on se torren baix el
+pretext de què allí hi corre millor l'aire.
+
+Els diumenges és més animat el quadro.
+
+Molt de matí acut un extraordinari número de persones als concerts
+de Clavé; altres van a pendre xacolata als altres jardins; altres
+amb xefla cap a alguna font; perquè ja és sabut que certa gent per
+per beure molt vi necessita estar ben a prop d'un doll d'aigua.
+
+Hi ha famílies de menestrals que, guanyant pocs diners, no poden
+gosar de cap diversió. Mes se resignen amb la seva sort: no així
+cada diumenge poden anar a pendre xacolata al passeig de Gràcia.
+
+Així s'explica, en part, com en una nació s'eternisen les
+tiranies.
+
+¿Com ha de ser esclau un poble a on la majoria es creu quasi feliç
+si els diumenges pot beure vi o pendre xacolata?
+
+Ja n'hi poden fer de l'alçada d'un campanar a aquesta majoria:
+mentres no li prohibesquen mastegar cigrons torrats en xicra o
+traguejar infusió de campetxo cada vuit dies, sempre dirà:
+
+-Ara és un gust: les coses sembla que van bé.
+
+III
+
+A les tardes de dijous d'hivern, per espai de dues o tres hores,
+la Barcelona jove, la Barcelona elegant i culta es traslada en pes
+al passeig de Gràcia.
+
+No és reconeguda persona decent (per molt que ho sia) la que no té
+per costum freqüentar aquell siti en l'època i hores indicades.
+
+Així és frase molt significativa la de: «Avui fulana no ha anat al
+passeig de Gràcia.»
+
+Així, quan se diu un dijous: «Aquesta tarda nos veurem», ja
+s'entén que es vol dir: «En el passeig de Gràcia».
+
+Els demés dies, a iguals hores, la reunió és numerosa per dos
+motius, especialment, l'un molt singular.
+
+Va començar algú a anar-hi a passejar per ser siti agradable i no
+trobar-hi a ningú. I això era tan cert, que es va ocórrer a
+moltíssims, els quals se van trobar amb una concurrència forta;
+però, com cada u d'ells ha procurat apartar-se tot lo possible
+dels altres, i com ningú d'ells va a lluir ni a avergonyir als
+demés amb son exterior, quasi bé no s'adonen de què tanta siga
+l'afluència de passejants, i cada u diu en son interior:
+
+-M'agrada venir aquí perquè no hi ha gent.
+
+Entre aquestos passejants de tarda n'hi ha força que s'ocupen molt
+sèriament en enterar-se bé de lo que adelanten les obres.
+
+No n'hi ha cap que tingui casa, mes tots estan enterats de la
+calitat del morter que s'hi emplea, del gruix de les parets i els
+jornalers que hi treballen: són els que fan córrer per Barcelona
+aquest eixam de notícies que, bones o dolentes, per tot circulen
+sobre els ventatges i desventatges de l'_ensanche_ (hem de dir
+ensanche!).
+
+IV
+
+A les nits d'estiu...
+
+¡Música al Prado, música al Criadero, música al Tívoli, música als
+Campos, música a Euterpe; coet d'aquí, roda de foc per allí, gots
+de colors a les fatxades: allò és vida, allò és gentiu.
+
+Tots els teatres plens, tots els òmnibus plens, el passeig ple,
+els bancs plens; el ferrocarril ple de gom a gom sens parar mai.
+
+A l'una banda exhibeixen la ignocent malícia d'_En Pere Pau_; al
+costat repeteixen les rialleres _Pitarrades_; al davant fan el
+gasto _Don Simon_, o altres semblants; més amunt _L'Elíxir o Le
+Prigioni_, i tot això dura fins a les onze o dos quarts de dotze,
+hora a on se solen trobar reunits en el Passeig la major part de
+còmics i espectadors i passejants, tips de musica a no poder més,
+i encara, abans de sortir del passeig, troben una colla de ceguets
+que ha passat el vespre allí tocant sempre, amb un plat de llauna
+a terra per a recollir les caritats.
+
+V
+
+Deixo aquesta matèria, reconeixent que no só digne de tractar
+assumptes tan elevats.
+
+Vostès no saben els molts que van al tiro de coloms del Tívoli,
+cèlebre en son temps per l'entremaliada redacció de sos cartells.
+
+I si no han vist la marcialitat, el suar, lo llambregant de
+faldilles, l'encarcarament d'enagües de les minyones, que, amb el
+vano verd i el mocador de mocar plegadet en la mà, devoren a
+violentes gambades l'espai comprès entre Barcelona antiga i el
+castell d'En Gibert; si no han vist això, dic, els falta veure una
+de les coses més especials i característiques del passeig de
+Gràcia.
+
+No m'atreveixo a descriure-ho, me poso baix l'amparo del poeta
+aragonès que deia:
+
+_Eso no se pinta, no:
+eso, Asazuldo, se siente..._
+
+Lo qual vol dir, en català, que aquelles criades es menester
+veure-les, i no pot, qui coneix bé Barcelona, el barceloní més
+entès, si no ha contenplat les mans, els peus, les passes, les
+cares, les cintures i sobretot la fervorosa vocació amb què
+aquella part de sexo femení, flairant el mascle, tement el vespre,
+í remoguda fins a l'ànima per les espinguetades del cornetí de
+pistó, vola com el vent, s'enfonsa en la pols, tropessa en palets,
+topa amb transitants i, amb calor al clatell, aumentat per
+l'impacient anhelar i la violència de la carrera, entra esbufegant
+en el saló i amb la certesa de què va a descansar... ballant dins
+d'un forn.
+
+* * *
+
+El passeig de Gràcia! Si n'és de dèliciós!
+Ja és modisme general el dir: -Si treia una rifa m'havia de fer
+una casa al passeig de Gràcia.
+
+X. _(Robert Robert)_
+
+
+
+EL TEATRE PRINCIPAL
+
+Barcelona sempre ha tingut molts enemics.
+
+Diem això perquè la fatxada del teatre de Santa Creu estava molt
+bé, bruta. Quasi ningú s'adonava de tal aberració arquitectònica,
+i, com tot era regalís d'aigua i escrostonats, si algun foraster
+se n'adonava, es creia fàcilment que era cosa que havia d'anar a
+terra aviat, i així anàvem passant.
+
+Ara tot plegat hem vist que l'emblanquinen, i, és clar, ressalta i
+fa girar els ulls i és un pregó continu del nostre mal gust.
+
+Ahir una pila de gent ne feien mofa preguntant:
+
+-Que la llepa l'arquitecte?
+
+-Que la volen rifar?
+
+-Que la tapen amb papers?
+
+-Que va en camisa?
+
+Per amor de Déu tornin-la a embrutar! Ja que és tan dolenta, al
+menos que no es vegi.
+
+Sempre m'ho vaig pensar, que els emblanquinadors en farien una de
+les seves.
+
+Té! ¡Ara m'han emblanquinat la fatxada del teatre Principal!
+
+No li faltava més que això! Sembla un _ramillete_ de sucre
+d'aquells que rifen per Tots Sants.
+
+* * *
+
+Proposa un manobre que la fatxada del teatre de Santa Creu es faci
+desaparèixer sense tirar-la a terra.
+
+Diu que en engrandint un xic més les finestres no en quedarà
+borrall, i té raó.
+
+Vaja, arquitecte! Així podria satisfer sa desenfrenada afició a
+les obertures i s'estalviava el discórrer línies i ninots.
+
+* * *
+
+En la fatxada del teatre Principal s'han pintat les pedres de
+manera que figurin pedres. No és estrany: jo coneixia un boig que
+va fer bronzejar un candelabre de plata.
+
+
+
+BARCELONA AVUI EN DIA
+
+¡Tanmateix ens anem tornant molt cracs, els barcelonins!
+
+Ai, senyor! Encara no fa dos mesos que quasi bé tots érem persones
+acostumades a presenciar impassibles les majors extravagàncies de
+la civilisació; estàvem familiarisats amb el viu moviment de les
+capitals populoses; i, si algú feia admiració d'un cas notable,
+ens el miràvem amb una rialleta de burla, com aquell que diu:
+-¿D'on surt, ara, aquest beneit? ¡Que està fet a poc!
+
+La gala del barceloní era, com la del botiguer d'Espronceda,
+_nihil admirari_. Ens parlaven d'una grossa bancarrota, d'un
+adulteri acompanyat d'escàndol, d'una criatura de dotze anys
+suïcida, i tot seguit responíem: -Oh!... ¡Això es veu cada
+dia! Oh, si anésseu a París!... ¡si haguésseu estat a Londres!...
+
+Llegíem els diaris que porten noves de tot lo món i trobàvem en
+les seves planes el descobriment d'un centenar d'isles, l'incendi
+d'una vila entera, el sacrifici d'un mariner que patia mort per
+salvar a una persona desconeguda, un pacte mercantil que
+agermanava a dues nacions, la caiguda d'un imperi, la gloriosa
+aplicació d'un nou remei que deslliurava a la humanitat d'un mal
+horrible. I nosaltres, freds i avorrits, llençàvem els periòdics,
+dient:- Quin fàstic! Aquests paperots mai porten res. -Miràvem les
+funcions de teatre i tot ho trobàvem vell, insípid, pesat,
+insuportable. Vèiem un article sobre la nosa que fa la Ciutadela,
+i exclamàvem: -Bah! ¡Sempre ens parlen de lo mateix!
+
+Si de lluny reparàvem munió de gent aturada en un carrer, ja se
+sabia: tots haviem de dir: -Que n'hi ha, de badocs, a
+Barcelona!...
+
+Ai pàtria, pàtria! Qui t'ha vist i et veu!
+
+Ara és ben al revés!
+
+Sembla impossible que en tan poc temps hajam passat d'aquella
+vanitosa indiferència, d'aquella supèrbia presumptuosa, a la
+curiositat infantil més extremada.
+
+Sobre aquest punt també els podria posar quatre paraules en llatí,
+que hi vénen molt al cas; mes no les poso perquè no estic ben
+segur de saberles exactament, i en cosa escrita és molt fàcil que
+a un l'atrapin; si això fos discurs o sermó, ja les hauria tirades
+entre cap i coll, perquè les paraules volen, i parlant una mica
+enfarfegat ningú podria demostrar-me que la cita era esguerrada.
+
+Després d'aquesta prova de franquesa, que de ma plana voluntat els
+dono, crec que m'hauré fet quelcom simpàtic als lectors, i, amb
+aqueixa confiança, prosseguesc.
+
+Endemés, com anàvem dient, hem canviat tant, en dos mesos, la gent
+de Barcelona, que estem desconeguts.
+
+Ara, tot té gran importància: tots referim, com si fossin
+assumptos de molta entitat, les petiteses més nímies e
+insignificants.
+
+Arriba un a una reunió de cafè o passeig, i, si vol vèure's
+rodejat d'una cinquantena de curiosos, no té més que preguntar:
+-¿Que no saben lo que ha succeït?
+
+Si el diari porta que la pluja ha escrostonat la fatxada d'una
+casa acabada de fer, tot seguit sentireu vint o trenta persones
+que diuen: -Home! ho tinc d'anar a veure.- Ja aquest succès és un
+alicient per a la curiositat pública.
+
+Hi ha hòmens formals, d'aquestos que consideren malaguanyats el
+temps i els esforços que s'empleen en combatre la pena de la vida,
+que amb tota la bona fe es dediquen a contar les botigues
+tancades, i, apuntant-les per carrers i barris, viuen persuadits
+de què el dia que publiquin els seus datos haurán fet un gran
+servei a l'espècie humana.
+
+Jo mateix he vist a un senyor molt amic de les ciències exactes, i
+enemic acèrrim de tot quant pot distraure a la gent de les
+ocupacions sèries, jo l'he vist passar mitja hora al carrer,
+aturat i mirant en l'aire, i no per a contemplar la immensitat del
+firmament o el majestuós curs dels astres, sinó per a veure una
+mona amb capa vermella, que menjava sucre sentada en la barana
+d'un balcó de segon pis.
+
+Si pel juliol li haguessen dit que tan prompte havia de caure en
+semblant debilitat, hauria respost que tractaven de burlar-se
+d'ell sense gràcia.
+
+Abans, el parlar de la pluja, del vent, de la lluna nova, sols era
+propi de vells xacrosos o d'enamorats, pollastres o curts de
+gambals que no s'atrevien a encetar l'assumpte del seu deliciós
+neguit.
+
+Ara tothom, sens excepció, no solament ne parla, sinó que, a penes
+bada la boca, el barceloní ja pregunta quin temps fa. Tots sabem a
+quina hora ha canviat el vent, si ha plogut a muntanya, què porta
+el calendari per la quinzena vinent, i a cada pas trobareu grupos
+de gents que es fan reparar els uns als altres si cap a Montseny
+hi ha núvols i fa ull cap a garbí.
+
+Xicotassos com uns Sants Paus, que abans sols pensaven en xefles
+de paiellas i _mam que te crió_, i feien burla de tot quant tirava
+a ordre i vida arreglada, els veureu ara subjectes al caldo de
+gallina, al te i a la més severa sobrietat. Abans de ficar-se
+al llit calculen si en tindran prou amb dues flassades, i, si el
+temps refresca, se n'hi posen tres.
+
+Les calaverades que solien consistir en fer postes sobre tornar a
+sopar després d'haver sopat, en trencar vidres i en anar cantant
+pels carrers a deshora de nit, ara consisteixen en reunir-se tres
+hores per espai de vuit dies i fer salomons i cadenes de paper,
+amb bitllets de les rifes extraordinàries, perquè són de colors.
+
+D'ençà que es va posar el bando perquè s'emblanquinessen escales i
+patis, tothom estudia les virtuts desinfectants de la calç; se
+disputa sobre quina és més blanca; s'examina en quines èpoques
+ha pujat i baixat de preu, i es considera al calcinaire com a un
+dels oficials més útils a la societat. No s'hi pot fer més; no
+podem ja passar per davant d'una escaleta sense tirar-li una
+ullada per a veure si està ben emblanquinada o no.
+
+Si els almogàvers nos veien!
+
+I si ens veiessin embabiecats davant del Cafè espanyol, d'Espanya,
+o del Suís, les nits que hi fan cremar una dotzena de llums de
+gas, quina ganyota ens farien!
+
+¿No s'havien burlat mai, vostès, d'aquelles poblacions que, com a
+gran cosa, nos feien saber que estaven molt alegres perquè els
+havia arribat tropa i confiaven que els diumenges la música
+militar tocaria en la plaça?
+
+-Quina diversió!- dèiem amb escani. -¡No sé com ningú pot trobar
+gust en semblant cosa! I lo cert és que avui tot Barcelona acut a
+la Plaça Real al vespre, i fins hi ha sèries disputes sobre si
+el cornetí o el butzen han donat una nota fora de to.
+
+Els focs de carrer tenen per nosaltres un atractiu que abans no
+hauria tingut el primer tenor del sigle, i els balls de carrer,
+estimulats per la competència, fan coses que ens semblen prodigis
+i ens inclinen a meditar sesudament respecte a la influència de
+l'empedrat públic en el benestar del gremi dels sabaters.
+
+Això és Barcelona avui en dia: a tal punt hem arribat; tots som
+tafaners, badocs, frívols donetes, per culpa de...
+
+Atura't, Pau.
+
+Quedi sepultat en el silenci el nom del culpable.
+
+L'anomenarem en son dia, que serà quan se canti el _Tedèum_.
+
+X. _(Robert Robert)_
+
+
+
+LA CAMPANA
+
+Ah! No ho sabien? Donques sí, hem rebut una pila de queixes dels
+nostres parroquians perquè la setmana passada vam parlar poc de la
+Campana.
+
+Pensàvem nosaltres que parlant-ne tothom molt, es consideraria com
+un mèrit l'originalitat de no parlar-ne gaire, i no ens ha
+reeixit.
+
+No? Doncs ja els n'omplirem, les butxaques: avui quasi tot
+campana, i per no oblidar-nos-en, començarem ara.
+
+Qualsevol, per molt que ignori la història de Catalunya, encara
+que siga un mantenidor, no hi ha dubte que sabrà la importància
+moral i material que en totes èpoques han tingut les campanes en
+aquesta terra privilegiada.
+
+Potser que algú em faci notar que totes les nacions d'aquest món
+de mones, tenen en gran estima semblants trastos, però jo els
+asseguro i puc assegurar (perquè, gràcies a Déu, no só dels que
+han viatjat menos} que comparat amb el paper que aquí fan les
+campanes, el d'altres llocs és paper blau d'aquest d'embolicar
+troques, i encara, si massa m'apuren, els diré que és d'estrassa.
+
+Repareu-ho bé i veureu que és una cosa per demés.
+
+Remuntem-nos a lo més lluny de nostres cròniques, i es troba que
+ja les campanes atabalaven a nostres primers pobladors.
+
+Anem més endavant, i entre mil campanes cèlebres, que no cito
+perquè això fóra el _cuento_ de mai acabar ens trobem amb les dels
+històrics sometents, fins que en el regnat de D. Pere del Punyalet
+ja sobreïx la _Campana de la Unió_, que, segons lletres
+d'impremta, va fer quasi tant soroll com la nostra _Laia_, sinó
+que, parlant francament, havem de dir que amb molta més honra.
+
+Més endavant, encara, i passant sempre per entre un ramat de
+campanes famoses, ens trobem amb la _Honorata_, immortal per haver
+tocat a sometent en la guerra que amb tanta glòria vàrem sostenir
+contra Felip V, i per haver-se'n, després, venjat dit rei, manant
+que la trossegessen només perquè va tenir la condescendència de
+deixar-se tocar pels catalans, sabent ella que no podia ni devia
+deixar-s'ho fer.
+
+Això i l'haver fet cremar el burro que va dur al suplici a un que
+va atentar contra la vida d'un personatge reial, són els fets que
+més proven la il·lustració que tant en els temps antics com
+moderns ha adornat els nostres governants.
+
+Altres n'hi ha que, després de la _Honorata_, han donat que
+enraonar; però deixem-les, i, com qui salta els pilans de can
+Xifré, saltem uns quants trossos d'història i fem de manera de
+caure de peus junts en l'època que travessem ara, amb el farcellet
+de les nostres penes al coll.
+
+Jo m'he trobat, un dia, que em vaig llevar de matí per anar a
+buscar la llevadora. Surto de casa i toquen hores (primera
+campana). Encara no havia donat quatre passos quan... ganinc
+gananc, ganinc gananc... les burres de la llet. (Vagin comptant
+per no entretenir-nos.) Arribo a la cantonada i veig el cartell de
+Santa Creu _La Campana de la Almudaina_. Ho estava llegint i em
+sento: -Senyor, la gorra.- Passava un combregar. Em descobreixo, i
+estava encara agenollat quan les cabretes, venint apressuradament,
+em fan alçar i arreconar-me a l'altre cantó, des d'a on veig el
+cartell dels _Campos_ que deia: _L'Esquella de la Torratxa_, i el
+del Liceo, a on la nit passada havien debutat uns campanòlogos.
+Dono quatre passos i un d'aquests que venen llumeneres començà a
+dar cada cop amb aquella espècie de planxes de llautó, que si
+allavores no vaig quedar sord no hi quedaré mai. Veig la creu
+blanca a la porta de la llevadora, estiro el cordill d'una campana
+que fins molt entrat el dia penja al costat de l'escaleta, i, com
+si s'esperés la senyal meva, s'alcen totes les campanes al vol,
+perquè aquell dia s'havia mort no sé quin bisbe.
+
+Tot això en menos de deu minuts.
+
+I no penseu que així fos precisament aquell dia: jo el cito
+perquè, havent-me llevat de matí i no havent-hi en la ciutat altre
+bullici que aquell, se'm va fer notable i ho vaig observar. Els
+demés dies i les demés hores és lo mateix, per no dir pitjor;
+pareu-hi bé l'atenció i us semblarà que viviu dintre d'una
+regadora plena de pedres que algú fa rodolar a puntades de peu.
+
+Ja tenen raó que l'home s'acostuma a tot!
+
+Jo sé gendre que a còpia d'anys d'estar amb la sogra han arribat a
+viure disputant i tirant-se coses pel cap només cinc o sis vegades
+cada dia.
+
+Si no fos així ¿com podria compendre's que hi hagués qui pogués
+viure a Barcelona amb aquest soroll de campanes sense comptar les
+orelles a prova de bomba que poden estar a prop de les parròquies
+i les blindades que viuen en els calderers? Desenganyeu-vos i
+conveniu amb mi: és el costum.
+
+A més del costum, no hi ha dubte que per instint ens agraden les
+campanes: tant, que no fóra estrany que algú d'aquests que creuen
+en la transmigració ens sortís algun dia amb que molts dels que
+més figuren en Barcelona n'havien portat al coll per anar a
+pasturar. Així com a un díputat se li fa fer el que es vol
+prometent-li un bon empleu, o a un gos el feu ballar ensenyant-li
+un os, a un català parleu-li de campanes i ja el teniu content.
+
+En prova d'això no hi ha ningú capaç de provar-me que res de lo
+que parli o faci olor de campana hagi anat malament.
+
+En el terreno literari;
+
+_La Campana de la Almudaina_. Furor.
+
+_L'Esquella de la Torratxa_. Furor.
+
+El senyor Balaguer va provar d'enviar als Jocs Florals _La Campana
+de l'Ave Maria_. Premiada.
+
+En Bofarull te en _Els Trobadors nous_ una composició de tres
+planes que no hi ha més que nig-nang i ning-nang. Agrada molt.
+
+I no és pel mèrit que puguin tenir les composicions: és perquè ens
+agraden les campanes i... ja està dit, ens agraden.
+
+Si algú vol fer glòria i diners a Barcelona, que parli de
+campanes; no falla. Ja veieu que qualsevol de les coses que he
+citat és capaç de fer-les el més tonto; doncs, si les voleu fer,
+ja teniu patró de l'èxit.
+
+I això en qualsevol sentit que siga. Estic segur que, si els
+industrials de tot allò de la Bòria i Plaça de la Llana agafen les
+seves llibretes o comptes de les campanes que han fet o han de
+cobrar i les porten als Jocs Florals en forma de balada, se
+n'enduen els primers premis i no deixen res pels cantors de les
+estrelletes, les nines, els estels, i tots aquests que, si ho
+anéssem a esbrinar bé, a l'últim no són més que gent pagada per en
+Fradera, aquell home que ven grues a la plaça de Sant Jaume, i
+quatre o cinc fideuers, perquè cada any els hi anuncien els seus
+gèneros en vers.
+
+Mes, tornant al nostre assumpto, ¿què té d'estrany que cosa de deu
+o dotze anys endarrera una municipalitat desitjosa de glòria,
+coneixent el gust de Barcelona, pensés en fer una campana?
+
+Molt natural.
+
+Es va proposar la campana i el primer propòsit va ser el de què
+fos una campana immensa, monumental: una d'aquestes campanes que
+farien perdre el curs als estudiants encara que el mateix Rector
+s'hagués de casar amb sa germana.
+
+Es va votar, doncs, la campana, ens vàrem posar a fer-la, i
+llavors ella va començar a fer el bot i a no voler sortir bé de
+cap manera.
+
+Heu vist el que són les coses!
+
+Agradar-nos tant les campanes, estar-hi tan familiaritzats, i, amb
+tot i això, una vegada que volem fer la francesilla de fer-ne una
+de grossa, no poder-ne eixir de cap manera.
+
+La primera no va servir perquè no era bona.
+
+La segona perquè era xica.
+
+La tercera perquè era esquerdada.
+
+La quarta perquè no tenia nanses.
+
+Quina humiliació! Una campana que havia de tocar l'hora als Néts
+dels Almogàvers, carèixer de lo que mai ha faltat a la més
+miserable olla, al més vil tupí.
+
+Per últim ve un, se n'encarrega, la fa en Hostafrancs pensant que
+potser a les altres no els provaven els aires pestilents de la
+ciutat, l'acaba, la pugen, la pengen, i ara ens trobem amb què vol
+fer la competència an en Tamberlich donant el do de nansa.
+
+No fa ning-nang, ni nang-neng, ni ning-nong: fa nyac-nyac-nyac. Si
+fos una veritat lo de la transmigració, ha sigut oca.
+
+I doncs què fem? ¿Tota la vida s'han de fer monuments com els de
+la Plaça Real, jardinets com els del carrer de la Ciutat i Passeig
+de Sant Joan, fonts com la de frente Atarassanes i campanes com
+l'_Eulària?_
+
+¿Volen potser que el lletrero que hi ha en l'estació del
+ferrocarril de Mataró es canviï pel que hi ha en la d'aquí?
+
+No tracto d'analisar qui té culpa ni raó, sigui qui sigui o siguin
+els que siguin els que han pres part en tan grandiosa obra. Si la
+campana algun dia toca i sentiu com un eco que tal vegada, estant
+distrets, podríeu pendre per un bram, no serà la terraire que
+passi ni la campana que sona. Serà la veu de la vostra
+consciència.
+
+JAUME GIRALT
+
+
+
+BALLS
+
+_Un tros de paper_, que com les contribucions s'introdueix per
+totes parts, va voler, en la nit de l'últim dijous, fer una
+francesilla, i, agafant el gambeto nou, la barretina morada i la
+faixa de seda, se les planta cap a seguir balls de màscares.
+
+Començo pel Teatre Romea, on hi ha la societat de _La Mascarita_.
+Entro i quedo enlluernat. Quant de llum! Quin soroll! Quin tiberi!
+I sobretot, quant bé de Déu! Quina collita de bons pomets! Allò sí
+que era un sarau que valia deu pedres! Ai Déu meu! Si no me'n vaig
+crec que deixo de ser viudo (perquè deuen saber que jo só viudo,
+pel que els pugui convenir) i m'apario amb la primera mestressa
+que topo, perquè alli sí que no hi havia més que triar i remenar.
+¡Totes eren boniques! Totes eren hermoses!
+
+-Vaja- em diguí: -Pere, això no fa per tu: ¡ és massa de _patent_.
+Anem cap al carrer de la Canuda, que _La Margarita_ potser podrà
+convenir-te més. Però ca!..._La Margarita_ era feta i pastada a
+_La Mascarita_. S'assemblaven tant, aquelles dues reunions, com
+s'assemblen dues gotes d'aigua: són dues germanes bessones que el
+que no s'hi fixi amb detenció es creurà que és una mateixa. Nenes
+boniques com allà, cares hermoses que sembla que a un li diuen
+_vulgueu-me_, ullets que piquen com matafaluga, i... ai! Si no
+me'n vaig d'aquell sarau, jo crec que m'empasso. Allí sí que en
+Camprodon faria dir al seu Titó:
+
+Las hay muy saladas, muy...!
+
+Creient que la impressió fóra menos forta, torno a agafar el
+gambeto, que la calor m'havia fet deixar mentres menjava un bocí
+al restaurant i (que per cert és a comodo, si bé tenen uns
+mossos... ei! no de l'Esquadra... que compten un de pa i tres i
+mig de peix, que fan cinc, i un i mig de rabes... diguem set, i
+tres i mig d'una truita onze, i etc.), i xano-xano, com aquell que
+ja ha sopat, me les planto cap al niu del _Gavilan_. Me n'entro
+cap dins i... renoi!... a Barcelona no hi ha lletges. Quin sarau
+més gavilan! ¡Però quin sarau més curro! Mentres estava veient
+aquell planter de minyones, romp la cobla amb un rigodon i comença
+a ballar _D. Quijote, Els reis moros, D. Re_, i fins
+_Mefistòfeles!_ Allavors si que em vaig dir: Pere Pau, cap a casa:
+anem-nos-en al llit, que aquí el dimoni hi balla.
+
+Prou vaig tractar d'adormir-me; però no em va costar poc ni gaire!
+Per tot veia nimfes que em feien l'ullet, bruixes que semblaven
+àngels, mores que em recordaven el paradís de Mahoma, cantineres,
+pageses. I, això sí, tot bonic, tot hermós i tot bellugant-se al
+compàs de l'esbojarrat rigodon o de la _gaxonda_ americana. Quan
+el sol em digué _lleva't_, havia fet el ferm propòsit de no tornar
+al ball fins a la setmana entrant.
+
+PERE PAU PI
+
+
+
+CONVERSES (RETALLS D'«AFRICANA»)
+
+I
+
+Parlem de l'_Africana?_...
+
+Ja està dit. Però, això sí, només ne direm quatre cosetes, perquè,
+si us ho havia de dir tot, per avui ja es podien consolar de
+menjar l'arròs covat.
+
+Ara no es pensin que els vulgui dir res de la música ni dels
+cantants, perquè això sí que... pobre de mi!... vaig apendre dos
+anys de solfa amb el senyor Ribes i amb prou feines sé endevinar
+un jeroglífic quan hi ha alguna nota.
+
+Ca! Ca! ¿Estan desocupats, que darem una volteta pel teatre?...
+¡Ne sentiran, de parers i enraonaments, que els donarà gust! Si de
+cas encara no ho sabien, ara trobaran que és veritat allò de cada
+home és un món.
+
+Som-hi?... Doncs _arriba_!
+
+II
+
+(A L'ENTRAR)
+
+-Hola, Federico!... ¿A on vas, ximplet, amb americana?
+
+-Què!... encar està ben decent...
+
+-Fuig, home! ¡D'americanes ja no se n'ha de parlar més!... Ara tot
+han de ser _africanes_.
+
+-¿De debò, se suprimeixen ara les americanes?...
+
+-Està clar, home!...
+
+-Jo que en tenia una de compromesa amb la Ramis gran per la reunió
+de diumenge.
+
+* * *
+
+-Vatualisto!... ¿Tanmateix per aquí, D. Climent?
+
+-Jo ja se sap: les òperes i els exercicis del camp de la Bóta, no
+en deixo mai cap... Vegi si tractant-se de _L'Africana_...
+
+-¿És a dir que ja li ha passat la por de què avui cremin el
+teatro?
+
+-Jo li diré: la por hi és, però no me n'he sapigut estar. Sap lo
+què he fet?... Pago el silló i l'entrada a dos bomberos que, en
+cas d'incendi, els tinc compromesos perquè es cuidin exclusivament
+de mi.
+
+-Ah, bé!... portant-se els bomberos ja és una altra cosa.
+
+III
+
+(A DINTRE)
+
+-Sap que en fa de goig, avui, aquest Liceo?...
+
+-Massa!... Jo no hi estic pel luxo... De modo que si en l'òpera
+n'hi ha gaire, la xiularé...
+
+-Sembla que comencem puntuals...
+
+-Té raó: si ja estaven vestits des d'antes d'ahir... En l'ensaig
+ho vaig veure... Fóra de les primeres parts, tots ja estaven a
+punt.
+
+* * *
+
+-Ai, senyoreta! ¡Que me'n recordaré del dia de l'_Africana!_...
+Pensar que l'hauré coneguda a vostè...
+
+-Gràcies...
+
+-Que n'és d'hermosa!
+
+-Gràcies...
+
+-Si vostè em volgués dir com se diu... Ni a on està, tampoc?...
+Bueno... Quan sortim ja la seguiré...
+
+-Ai, no aniré pas a casa... Com s'acabarà tan tard, vaig a dormir
+a ca la tia per mor de què a casa no s'hagin d'esperar.
+
+* * *
+
+-Vols dir, Joan, que és el barítono, aquest?...
+
+-Mare de Déu! Que no el sents?...
+
+-Doncs no és pas el mateix que sortia a cantar el _Profeta_...
+Prou que el coneixeria, perquè el vaig venir a veure dos
+vegades... Aquell no era tan moreno...
+
+-Què saps, tu, dona!...
+
+-Prou que ho preguntaré a la senyora Rita, que té dues filles que
+avui surten en el barco.
+
+* * *
+
+-Home, dispensi'm: vostè que té el llibret ¿sap què hi vénen a fer
+aquests índios davant dels bisbes?...
+
+-Sí, senyor: prou!... A la _cuenta_, pobra gent, van arribar
+d'Amèrica sense batejar ni rebre cap sagrament... i ara conto que
+els porten aquí a confirmar.
+
+* * *
+
+-Senyora Mariagneta... Què tal!
+
+-Ai, filla!... ja ho veu a on ens hem tingut de posar... Ditxosa
+vostè que està bé!
+
+-Prou m'ha costat!... Miri's: a les dugues ja havia rentat els
+plats i a les quatre ja ens passejàvem amb en Narcís per davant de
+les voltes.
+
+-Què me'n diu, d'això?
+
+-Ai, filla!... que els bisbes m'han agradat molt!... Ja ha vist
+quines capes...
+
+-Calli, dona!... si allò és tota una crosta d'or... Jo ja ho
+sabia, que eren tan hermoses!
+
+-Ja es coneix, que figuren bisbes antics... No tingui por què els
+d'ara hi vagin, els pobres.
+
+-Ja ho pot dir: allavores ho podien fer més... Com que encara no
+els havien pres els béns.
+
+* * *
+
+-Déu meu!... que són pesats amb aquests xiulets... No sé què hi
+troben...
+
+-Calla, dona... no et facis ridícula!... ¿Què hi entenem,
+nosaltres? Els que xiulen són els intel·ligents, que es posen tots
+a dalt... ¿Te penses que tothom és com tu i com jo?...
+
+* * *
+
+-Mira quin barquet!... allí damunt de la taula... El veu, senyora
+Agneta?...
+
+-Ai, sí!... què mono!... ¿Què significa, Fabrés?
+
+-Dona! És el modelo del que té de sortir a l'altre acte.
+
+-No, senyor, no... i perdoni. El de l'altre acte jo el vaig veure
+en el _Prado Catalán_, quan el feien, i és molt més gros que
+aquest... Aquest barquet deu figurar que el rifen a favor del
+tenor que està pres.
+
+* * *
+
+-Sap que n'hi ha de gent, senyota Quica?...
+
+-Ja ho pot dir, filla... No n'ha anat tanta a confessar aquesta
+quaresma.
+
+-Miri'm... miri'm això, donya Poneta, en aquell palco... Misèria i
+companyia!... sembla la marquesa del _cuerno_. Ves aquella bona
+dona... que és per portar vestits escotats!... ¡Ara mateix que
+baixo a demanar-li les dos pessetes que em deu de la bugada de
+l'altra setmana!
+
+* * *
+
+-Quimeta, això és molt bo!... és molt bo!...
+
+-Bé, home; no facis extremituds...; recorda't que avui estem en
+palco...
+
+-Això és molt bo!... Si ho sé me'n vaig al quint pis...
+
+-Tanoca! Allí que ningú et veu.
+
+-Noia!... jo em trec els guants per aplaudir
+
+-Pobre de tu!... Torna demà si vols entusiasmar-te.
+
+-Si ho sé porto flors!... Escolta: et vols treure les del monyo i
+les tirarè al mestre?...
+
+-Ara hi corro... Tant que m'ha costat de ferme-les-hi aguantar...
+
+-Noia jo me'n vaig a dalt...
+
+-Al menos busca en en Carlets perque em vinga a fer companyia.
+
+* * *
+
+-Ja ha vist el barco?...
+
+-Home! Hi he trobat una cosa... així... un poc sinònima... vull
+dir que no és prou natural...
+
+-Ah, sí!... que no n'hi ha més que mig?...
+
+-No, no... això encara... Però no hi surt cap que figuri que es
+mareja... i això és imposossible... En un barco sempre s'hi mareja
+algú...
+
+-Bé, això és falta de ensaig... ja veurà el segon dia.
+
+* * *
+
+-Home, vostè que hi està... ¿El pla de la Boqueria, sap quants
+pams té d'amplària?
+
+-No, senyor: no m'hi he fixat...
+
+-És que en convé saber-ho, perquè he fet una posta amb un senyor
+del costat que deia que el barco d'aquest acte era tan gran com el
+Pla de la Boqueria... Un dinar que penso guanyar...
+
+* * *
+
+-Què li sembla, això?
+
+-Home, el barco m'ha agradat molt..., però ¿ja és prou natural,
+això de sortir negres en aquell temps?
+
+-Home...
+
+-És que jo estic que allavonses encara no se'n coneixien, i que si
+de cas tot just... tot just en començava a sortir algun...
+
+* * *
+
+-¿Ara diu que passa a l'Índia, això?
+
+-Sí, senyora... Aquests arbres se crien per allà... Tots aquests
+són índios.
+
+-Ditxosos ells!
+
+-Per què?
+
+-Perquè deuen menjar el gall barato.
+
+* * *
+
+-En nom de Déu!... Quanta generació!... Sembla que han deixat anar
+l'hospici índio!
+
+-Miri, quants boleros!...
+
+-Ai! També hi ha boleros, a l'Índia?... ¡Jo que em pensava que en
+aquella terra s'estava tan feliç!...
+
+* * *
+
+-Cristina, ja deu començar a ser tard...
+
+-Ai, que ets neguitós!... ¿Farà el favor de dir-me quina hora
+és?...
+
+-Anem!... Tres quarts d'una... ¿Ja ho saps ara?... A veure si em
+deixaràs estar en pau.
+
+-Tres quarts d'una ja!... Ves, tot justament avui que ens ha tocat
+la llàntia de l'escaleta... ¡No se'n deu haver fet malbé poc ni
+gaire d'oli!...
+
+* * *
+
+-Noia, d'aquí en sortirem que ja serà clar...
+
+-Per això he encarregat a la minyona que ens tingués el xacolata
+desfet per quan hi arribem... Oh, i que m'has de fer pensar a
+pendre els llonguets en el forn, que li he dit que nosaltres, tot
+passant, els pendríem al tornar a casa.
+
+* * *
+
+-Sembla que això va llarg per ara...
+
+-Prou que ho veig... Ja em sembla que no seré a temps per atrapar
+el primer tren.
+
+* * *
+
+-Ara vegi si n'hi ha d'estranyeses, D. Roc. Veu aquell arbre
+d'allí al mig?
+
+-Si no em fa el favor dels _gemelos_... Ara!... Caram!... ¿Sap que
+de la soca en sortiria una bona calaixera?
+
+-Doncs diu que tots els que s'hi posen a sota es moren...
+
+-Anem, home!...
+
+-Tingui: li porto el _Brusi_ d'ahir la tarda que ho explica tot...
+
+-Però com dimontri!... Doncs jo no sé les autoritats d'aquell país
+com ho permeten... Al menos jo hi faria posar un lletrero que els
+avisés que no s'hi acostessin.
+
+-Ja diu que ho van provar, però encara moria més gent perquè
+tothom s'hi acostava per llegir-ho.
+
+* * *
+
+-Què em diu d'aquest solo, _compadre_?
+
+-Estava pensant... ¿aquell és l'arbre que s'hi moren?...
+
+-Vaya, el _manzanillo_. Miri: aquí ho diu.
+
+-Doncs, ¿sap que un apotecari que es plantés al costat d'aquest
+arbre en poc temps s'hi faria ric?
+
+* * *
+
+-Ajà... miri's... el _manzanillo_.
+
+-D'aquest arbre en surt aquell vi que en diuen _manzanilla_.
+
+-Ve-li aquí una cosa que el llibret no la porta.
+
+* * *
+
+-Miri's, senyor Verdós: vegi, si an aquesta gent els succeís
+alguna desgràcia, si s'ho tindrien ben merescut.
+
+-Vol dir?...
+
+-Home, tingui... Vegi amb això que corre de si volen cremar el
+teatro, de si no es farà l'òpera... permetre tanta gent
+disfressada a les taules. Vegi: si algun d'aquests n'ha fet
+alguna, després que s'ha tret el vestit d'índio i s'ha rentat
+la cara, qui el coneix...
+
+-Oh!... que es pensa que són qualsevols... Tots els que surten de
+comparsa són gent fiada... A mi m'han dit que tots són municipals
+i guardes urbanos.
+
+IV
+
+(TOT SORTINT)
+
+-Què li sembla això, D. Joaquim?
+
+-Ca, ca, ca!... Que em donguin Rosini i _Semiramide_... No estic
+per aquesta escola de fer òperes... Que valga'm el _libreto;_ si
+no, no n'haguera entès res... Jo ja li dic: si no fos pel barco
+i les decoracions, no tornava.
+
+* * *
+
+-Hola, senyor Vintrons!... ¿A on va tan de pressa?... Vingui,
+home, que parlarem de l'òpera...
+
+-Deixi'm estar, que vaig de pressa... Figuri's que la dona
+empenyada en què no volia que vingués...
+
+-I això?...
+
+-Per això de si hi calarien foc... M'ha fet anar tot lo dia a la
+torre, que amb prou feines he sigut a temps al choro dels
+bisbes... Després he tingut d'anar a sopar a les deu, que he
+perdut tot el tercer acte... Ficar-me al llit amb ella i fer
+l'adormit fins que ella ha agafat el son... Deixi-me'n anar, que,
+si es despertés, pobre de mi!...
+
+* * *
+
+-Vaja: que, acabant-se en aquesta hora, en cada entrada hi hauria
+d'anar un sereno que m'acompanyés al sortir.
+
+V
+
+Ve'ls-hi aquí!
+
+JOSEP SERRA
+
+
+
+MENUDÈNCIES
+
+I
+
+Jo estava per posar CÒLERA amb lletres molt grosses, per títol
+d'aquest article; mes com hi ha gent tan espantadissa, si molt
+convé el llançarien i, francament, el periòdic no el fem perquè el
+llancin, sinó perquè el guardin i se l'estimin molt.
+
+Per això en fem pagar un ral.
+
+II
+
+Endemés, sí. Hi ha incrèduls que no donen fe a cap miracle. ¡Com
+es coneix que no han presenciat els miracles de la por!
+
+És tan gran el número de devots d'aquesta divinitat immortal, que
+qui no ho veu és cego, com deia Napoleon parlant de la revolució.
+
+Ja podem dir que entre nosaltres s'ha acabat l'exclusivisme
+religiós; perquè rendim culte públicament al catolicisme i a la
+por.
+
+III
+
+Enraonen dues senyores en una cantonada.
+
+La una tracta de comprar uns coberts de metall blanc. L'altra li
+diu:
+
+-Vagi amb cuidado que no l'enganyin. A casa en vàrem comprar de
+baratos abans d'ahir, i ahir vàrem tenir un disgust de mort,
+perquè al vespre ja s'havien tornat negres.
+
+Una que passa sent les últimes paraules, es gira plena de llàstima
+a les interlocutores, apreta el pas, i se'n va a casa dient:
+
+-Disgust de mort? Es varen tornar negres? això és el còlera, ¡i
+després aquests brètols que fan diaris posen que no hi ha res!
+¡Ai, pobres de nosaltres!...
+
+I... ¿saben què succeeix a la que ha interpretat tan malament unes
+paraules sense connexió?
+
+Que de por, li agafa... (ara ja es pot dir) còlic i tremolor, i
+sembra l'alarma per tot allí a on passa, dient molt convençuda:
+
+-Jo almenys ja sé _dos cassos_, contats per una senyora de la
+família; i no em vinguin a dir que potser van morir d'altra cosa;
+perquè ¡es varen tornar negres!
+
+IV
+
+Cap al tard de la nit passa un senyor per un carrer, i veu uns
+balcons oberts i llum encès.
+
+-Ja hi som, diu. Aquí hi deu haver un mort.
+
+I para bé l'orella.
+
+Una senyora de la casa parla amb una veïna del davant i diu:
+
+-Ja li asseguro que n'hem tingut un gran sentiment al cap de tants
+anys de conèixer-la... però, no hi ha hagut remei! Demà a les onze
+se'n enduran la caixa.
+
+-No hi ha dubte- diu l'home; -la caixa? mort tenim. Algun pobre
+senyor d'edat.
+
+I no hi tal mort ni tal aca, sinó que la senyora ha tingut de
+despatxar una criada que estimava però que se'n prenia massa per
+lo llarg temps que estava amb la família, i la caixa de què
+parlava era la de la roba...
+
+V
+
+-Sí, sí- diu un home a sos amics; -ahir en arribant a casa la vaig
+trobar morta.
+
+Parla d'una tomaquera que tenia al terrat; però la poruga que sent
+dir «morta», lo primer que fa és esglaiar-se; després, se'l mira i
+pensa: si era la seva dona, vet aquí un viudo que fa planta.
+
+VI
+
+Els botiguers que han fugit a França procuren fer escolliment de
+robes de colors foscos, amb l'esperança de que l'hivern vinent mig
+Barcelona portarà dol.
+
+Baldament no en venguin mitja cana!
+
+Els corredors y dependents d'escriptori aprenen de fer baguls,
+maletes i sacs de nit pels fugitius; que ara és negoci.
+
+Els adroguers fan babarotes a tothom amb ampolletes de càmfora,
+sofre, te, esperit de vi i demés caterva d'ingredients
+anti-colèrics, que per als esporuguits són un espectacle pitjor
+que la malaltia.
+
+VII
+
+La meitat dels que es queden és per força.
+
+Pregunteu-los si se n'aniran, i amb una rialleta mes falsa que una
+mula guita, vos responen:
+
+-Ca, de cap manera! Jo no tinc por. Es dir... per ara, el que toca
+avui, em quedo.
+
+VIII
+
+Surt un òmnibus d'un extrem de la ciutat, portant una família
+fugitiva, i per a anar a l'estació del ferrocarril té de passar
+per molts carrers.
+
+Al vespre se reuneixen uns parents i diu el noiet:
+
+-Aquesta tarda, amb el papà, al carrer de Sant Pau- per exemple
+-hem vist un cotxe d'allò més llarg, ple de gent, i a dalt tot de
+baguls i matalassos.
+
+-Jo també n'he vist un així mateix a la Rambla- diu l'àvia -Tothom
+se'n va!
+
+-Nosaltres n'hem vist un altre al carrer de Fernando,- diu la tia.
+
+-Oh! la minyona també ha vist una família entera que se n'anava
+cap al camí de ferro, pel carrer de Jaume primer. Ai! Tothom se'n
+va!
+
+-Sí, tothom se'n va! Nosaltres hem vist un gran carruatge ple de
+gom a gom amb tot lo del llit, a la plaça de l'Angel.
+
+-I quan jo hi enviat la minyona, n'ha vist un altre pel mateix
+estil al carrer de la Princesa. És que tothom se'n va!
+
+Tota aquella gent no ha vist, en substància, sinó un òmnibus, i
+per ells es com si se n'hagués anat a mig Barcelona
+
+IX
+
+Al vespre, l'un pren aigua de pega.
+
+L'altre goma.
+
+Tots duen canonets de càmfora a la boca.
+
+Com la por fa corrípies...
+
+Envien a buscar un metge, i l'endemà el despatxen per burro,
+perquè la por no la cura cap metge.
+
+X
+
+-Què tal? què han sentit a dir?
+
+-Per ara... res.
+
+-Doncs miri, avui ha passat dues vegades el cotxe dels morts.
+
+-Carambas! Ahir vespre per la Rambla no es trobava una ànima.
+
+-No veu que tothom és fora? Nosaltres hi anàvem sempre amb les
+cosines i les noies del primer pis; Pero ara...
+
+-Que també són fora?
+
+-No; però no surten, fan com nosaltres. Escolti, per no haver-hi
+de trobar ningú...
+
+El mateix diuen les meves germanes i la família de l'oncle
+Francesc. Com tothom és fora, no surten al vespre.
+
+-I és natural; ahir varen venir la padrina i el padrí i també ho
+deien: «¿Què en farem de sortir, si tothom és fora?»
+
+-Ca! si és un fàstic! tothom és fora!
+
+Tots els espantats es fiquen al últim recó de casa, i per
+cohonestar la seva por, exclamen:
+
+-No es troba una ànima!
+
+XI
+
+Ara, si es mor un vell de cent anys, tot seguit trobareu qui
+digui:
+
+-Ja n'ha petat _un altre_! I això que diuen que no hi ha res.
+
+Ja no es pot mal parir; ni tenir febres, ni encadernar-se
+sisquera; de tots els mals ne diuen còlera els porucs.
+
+Si vostè es talla els cabells i el veu pel carrer un d'aquests,
+se'l mira arrufant el nas i diu:
+
+-No m'agrada la cara d'aquest home, no sé què li trobo: molt serà
+que... jum!
+
+XII
+
+-Què tal, senyor Genís, té gaire por?
+
+-Jo no, senyor. No vull fer valenties temeràries, però estic molt
+tranquil. M'hi posat sofre a les plantes dels peus, m'entén,
+vostè? porto el canonet de càmfora, que mai és mal, vaig un poc
+més abrigat, me comprèn? rego la casa amb cloro, aromatiso bé les
+viandes, prenc te amb aigua naf, sí, senyor, no surto de nits, he
+fet llogar una casa a la muntanya per un si acàs, no treballo per
+no amohinar-me, i m'entretinc en pensaments agradables. Ara me'n
+vaig a comprar un ninxo, que la dona no està gaire bona.
+
+XIII
+
+-Déu los guard. Diu el pare si em faria el favor de pagar-me
+aquest compte.
+
+-Noi, digues-li que el metge i el governador m'han aconsellat que
+no em carregui de cap; amb això no estic per negocis. Torna pel
+setembre... o per l'octubre, si som vius.
+
+* * *
+
+I bé, cavallers, que durarà gaire, això?
+
+X. _(Robert Robert)_.
+
+
+
+D'ALLO MATEIX
+
+¿Doncs que voleu que parlem de la immortalitat de l'ànima o del
+moviment continu? No pot ser; ningú ens escoltaria.
+
+Barcelona té la conversació malalta; pateix de diàleg epidèmic i
+ens l'ha encomanat.
+
+Abans es parlava de tot: de pessetes falses, dels drets del vi, de
+les eleccions, de les modes de l'hivern vinent... ara ja s'ha
+acabat tot allò!
+
+Ara tot és còlera i més còlera. Se parla dels passats, dels
+presents i dels que poden venir.
+
+Vostè veu passar una rècua de burros molt llarga i a l'últim
+pregunta a un company:
+
+-Quants n'hi deu haver?
+
+-Avui trenta set -salta ell, -amb catorze criatures.
+
+Se pensa que vosté no parla dels burros, sinó dels morts.
+
+En una casa es trastornen perquè han vist passar dues vegades el
+combregar i exclamen:
+
+-Sí, sí; bé poden dir que no hi ha res. ¡Com si no veiéssim que a
+cada punt surt Nostramo!
+
+Al mateix temps, en una altra casa diuen:
+
+-Això deu estar molt malament; perquè abans sentíem tot sovint el
+combregar i justament ara no el sentim mai: es _coneix_ que els
+deuen haver donat ordre de no tocar la campaneta per no acabar-nos
+d'espantar més.
+
+Escoltin-se vostès mateixos a la gent: escoltin-se-la.
+
+DUES VELLES
+
+-¿I doncs, senyora Quima, quan n'eixirem d'aquest preu fet?
+
+-Ai, què sé jo, pobra de mi! Ja li asseguro, tant m'estimo si em
+creu com si no em creu, que ja voldria que n'haguéssim sortit.
+
+-Ai, filla! no cal que m'ho juri, prou que la crec.
+
+-Dona, si és un fàstic! Els altres anys, una amb qualsevol cosa
+passava, i vol dir que, traballotejant una mica amb pena o amb
+dolor, anàvem tirant la barca endavant... però ara! A fe que jo no
+só dona de disbauxis; perquè, la vritat, una sempre s'ha criat amb
+la regleta; però, francament, en lo fort de la calor, sempre,
+quatre tallets de tomàtec i, ara la tallada de meló, ara la
+miqueta de la fruita... vamos, m'agradava: i al pensar que avui...
+
+-No me'n parli, que m'hi torno boja i ja no sé a on girar-me.
+Afiguri's que a casa, ¡bah, ja ho sap! som set; tres criatures que
+no sé d'on han sortit, que mai tenen prou de res, capassos de
+menjar-se l'_espritatuo_. Miri, anava a comprar un quarto de
+gallina magre, i me'n volien trenta dos quartos, trenta dos
+quartos, filla! que jo no sé com el govern no hi posa mà, caramba!
+que en aquestes coses hi hauria d'anar amb molt rigor; i si això
+dura... faci'm el favor de dir-me, ¿què fem?
+
+-Ai, jo no ho sé, no ho sé! A dalt de casa hi ha un senyor
+empleat, que diu que ara els metges de la reina han enviat a
+demanar uns papers per arreglar-ho... Com que diu que això és cosa
+de l'inglès...
+
+-No hi sé res, però ja ho crec. No la deixaran medrar mai a
+Barcelona aquests estrangerots!
+
+-Ai, Déu hi faci més que nosaltres! ¡Ja li dic jo que estem ben
+posats!
+
+-Ah! és el que jo dic; serà el que Nostre Senyor vulgui: vel'hi
+aquí.
+
+DOS ECONOMISTES
+
+-Li dic que pocs períodes hi ha més hermosos, des del punt de
+vista de l'estudi econòmic. Després de la crisis monetària, ix la
+industrial tot seguit, i a penes la gent indiferent a la ciència
+s'abandona a l'esperança d'un temps normal, ve el còlera a
+brindar-nos datos que redoblen lo complexe i interessant de la
+qüestió. Si la malaltia es desenrotlla amb les degudes proporcions
+que la ciència té dret d'esperar, tindrem la sort d'experimentar
+fins a quin punt són certes moltes teories dubtoses.
+
+-Jo, des de la guerra dels Estats Units tinc fet un estudi sobre
+el decreixement de la població americana i sa influència en
+l'Europa occidental; mes per a que les deduccions meves resultin
+certes, necessito una mortalitat molt forta, i ¿què vol que li
+digui? tinc por que aquest còlera serà molt fluix i no confirmarà
+pràcticament els meus datos. Al principi em vaig animar amb la
+confiança de que fes alguns estragos en tota la costa de Llevant,
+que era cosa que em convenia molt per al meu objecte; mes si
+l'enfermetat segueix amb aquesta insignificància me catxifollarà:
+tindré de refer el llibre que em costa cinc anys de treball... i
+fóra llàstima.
+
+-Ca, no tingui por, ja apretarà, ja! Jo tinc preparat un folleto,
+i així que comenci a morir gent pels barris d'arrabal, demostraré
+fins a l'evidència la imperiosa necessitat de posar un correctiu a
+la desatentada procreació de la classe proletària.
+
+-Malthus, eh?
+
+-Pss... Malthus... Oh! però; l'hi millorat molt!
+
+-Res, veurem. Lo cert és que el mal no progressa i jo estic de mal
+humor de por de perdre cinc anys d'estudis.
+
+-Animi's, home, animi's. El còlera correspondrà a lo que
+lícitament pot demanar-se-li, lo contrari no pot ser, seria
+antieconòmic.
+
+DUES MINYONES
+
+-Ai! si a n'en Carlets li agafava alguna cosa, com quedaria jo?
+
+-¿I jo que sempre estic amb un salt al cor per en Titus?
+
+-L'any passat no ens vàrem casar per a deixar passar la quinta;
+aquest any pel ditxós còlera... jo t'asseguro que en res tinc
+sort!
+
+-Sí, tu rai que al menos saps de cert que l'any vinent, si som
+vius... dallonses!... Jo sí que sóc de plànyer. Ves si no hagués
+sigut pel còlera, en Titus l'any vinent guanyaria xeixanta duros
+cada mes; però com tot ha anat tan malament, el seu principal li
+ha dit que no n'hi donaria més que quaranta cinc.
+
+-Ai, _con tal_ que a n'en Carlets no li agafi alguna cosa!...
+
+-Ai, com tarda en Titus!
+
+(_La mare, entrant_). -Noies, a dinar.
+
+-Ai! quin susto m'ha donat... (¡Ai, si en Carlets tenia alguna
+cosa!).
+
+-Ai! a mi també. (¡No sé com és que en Titus m'ha de fer estar amb
+tanta ànsia!)
+
+-¿Què no han posat en Carlets... Ai! vui dir l'aigua en fresc?
+
+-No beguis fred, que és mal pel Titus... Ai! vui dir pel còlera.
+
+DOS METGES
+
+-Jo sempre he sostingut que el còlera es desarrollaria poc i és
+una llàstima; perquè he compost un preparat que em sembla que
+seria molt eficàç per acombatre'l; però com no hi ha casos... no
+el puc posar a prova. És que és molt! Amb tant com s'enraona, no
+trobo un colèric ni amb candeletes.
+
+-Jo tinc tota la clientela fora. Veu, aquest any entre sustets de
+bullangues, i un poc de còlera, jo hauria pogut adelantar alguna
+cosa; però la gent que visitava se m'ha esporuguit, i, ¡vagi'ls al
+darrera! Avui fa quinze dies que ningú ha trucat a casa meva. En
+quant a medis de curació no m'hi amohino; ja tinc massa anys per
+tornar-me a posar a estudiar. Si el còlera és boig, que el
+lliguin; jo seguiré les prescripcions antigues, i santa bona
+Maria. Mentrestant, el mal és que no es guanya.
+
+-Veu en temps de salut sempre hi cauen quatre costipats, un
+tisiquet per aquí, un pletòric per allí... i tot ajuda. Però
+ara...
+
+-Sí, ara... Jo amb una trentena de casos ne tindria prou per a
+experimentar les virtuts del meu preparat.
+
+-Home, no s'amoini; seguexi l'antic.
+
+-Sí; però com l'antic no cura...
+
+-Al menos tranquilitza la consciència. _¡Nada, nada!_ dieta,
+sudorífics i fregues; jo no em moc del que em varen ensenyar.
+
+EL TELÈGRAF
+
+_De fora_. -«Com esteu?»
+
+_De dins_. -«Noi gran, molt alt; noia gran, Horta; demés, aquí
+bons.»
+
+La família de fora rep un despatx que diu: «El noi gran _malalt_,
+la noia gran _morta_...» i surten pels carrers del poble
+escandalitzant que a Barcelona a cada casa se'n moren dos. De fora
+arriben despatxos a centenars cada dia, dient: -¿Notícies? -Puja?
+-Baixa? -Quants avui? -Puc venir? -Heu tancat?
+
+De dins ne surten altres tants responent: -Tau, tau. -Un xiquet.
+-No gaire. -Vint-i-tres. -Sí. -No.
+
+Mai havia estat tan fecunda i insípida la correspondència
+telegràfica.
+
+DOS MINYONS
+
+-Noi, des d'això del còlera, estic en gran; el pare em deixa fumar
+davant seu...
+
+-Quina sort! Jo el que voldria és que durés i no s'obrís la
+Universitat.
+
+-Sí que fóra ganga! L'any vinent simultanejaríem...
+
+-I aquest any simultanejaríem... eh? Però ca! el meu pare fóra
+capaç de voler-me enviar a Saragossa a estudiar...
+
+-Home, millor; quant més lluny del guetu.
+
+-Sí; allí tinc un oncle i una tia més rapatanis... allò fóra
+pitjor que el còlera. No hi aniria pas.
+
+-Oh! si t'ho manava...
+
+-Si m'ho arribés a manar, fingiria rampes i m'embrutaria de tinta
+perquè es pensés que l'havia agafat de valent...
+
+-Tens raó, noi; és un acudit ben caio!
+
+TRES NOIETS
+
+_El més gran_. -Jo ara faig festa totes les tardes, i potser
+tindrem xala i anirem a fora!
+
+_El mitjà_. -¡Jo cada tarda vaig a passejar amb el papa!
+
+_El petit_. -Jo cada dia menjo tita!
+
+_Tots tres_. -Per mort del còlera! eh, eh, eh!
+
+X. _(Robert Robert)_
+
+
+
+L'ANY VINENT
+
+Quin _tono_ es darà l'any vinent!
+
+Tothom l'espera, tothom en parla, l'adula, li fa prometenses...
+
+Pocs personatges poden alabar-se d'haver sigut desitjats amb més
+impaciència que l'any vinent.
+
+Almenys he sentit dir a cent pares de família dels que encara
+permaneixen entre nosaltres:
+
+-L'any vinent sí que vui sortir amb dona i criatures a fer una
+passejada a fora.
+
+Tal hi ha que en un pilot d'escombraries veu un tomàtec tot
+mústic, florit i arrugat, i exclama:
+
+-Ai, senyor... tant que m'agraden! Ja voldria ser a l'any vinent
+per a fer-me'n un bon tip.
+
+Els que venen melons, al despedir-se, mai es descuiden d'anomenar
+amb gran confiança l'any vinent.
+
+Jo sentia plorar un xicotet sense consol, i vaig voler-me enterar
+de la causa de sos plors, i sa mare em digué:
+
+-Ara vegi vostè; abans per esmorzar menjava una llesca de pa amb
+sis figues aixafades a sobre, i ell voldria que n'hi donés: no,
+senyor; que esperi l'any vinent!
+
+(Esperar un any per sis figues! ¡Quina humiliació per la
+humanitat!)
+
+En les converses que es tenen pel carrer, el transeünt més distret
+sempre n'arreplega un retall o altre, no és veritat?
+
+Generalment, d'aquests escrupolons de diàleg, mai se'n pot treure
+res en clar; però com ara les coses succeeixen de diversa manera
+que en el temps normal, veig que en la major part dels que un tot
+passant sent enraonar, predomina la idea de l'any vinent.
+
+Sempre sento:
+
+-Oh, l'any vinent serà una altra cosa!
+
+-Si Déu fes que l'any vinent...
+
+Jo no estranyaria que avui mateix en algun teatret s'anunciés una
+comedia titulada _L'any vinent_; perquè es veu que és el més de
+moda, i no hi ha classe, edat ni geni que no el consideri digne de
+la més extraordinària deferència.
+
+Poques vegades es veu que una dona no procuri precipitar l'època
+de fer-se un vestit, i cosa rara! avui es té notícia de moltes que
+de bon grat deixen de fer-se'l aquest any i consenteixen en què
+sigui l'any vinent.
+
+Vegin com en aquest món tot és sort.
+
+Perquè ¿què ha fet l'any vinent perquè tothom, grans i petits, li
+demostrin un afecte així i li preparin tants obsequis?
+
+Abans de nàixer, abans de saber de cert si existirà (perquè la
+veritat és que encara no n'hi ha calendari) ja el públic li dedica
+funcions, gales, alegries...
+
+I, en canvi, han passat una pila d'anys molt honrats i ningú es
+recorda sinó de sos defectes per a fer-ne asco.
+
+Coses del món; però coses que admiren tan per sa realitat, com per
+sa inverossimilitut.
+
+¿Quantes dones hi ha que no volen tenir anys, que el que els sobra
+són anys i que no volen sentir-ne parlar mai? Doncs,
+escolti-se-les ara, i veuran com totes, a una veu, repeteixen:
+
+-Ja voldria ser a l'any vinent!
+
+Per haver lograt semblant revolució en el sexe dèbil, és menester
+que aquest any siga molt ric, molt guapo, molt bon minyó; és
+menester que vagi acasarat, que siga pròdig i reuneixi mil altres
+circumstàncies que en cap any s'han vist reunides.
+
+El xasco serà (i ja m'ho temo) que aquest ditxós any vinent siga
+com aquells còmics que vénen precedits d'hiperbòlics elogis, es
+fan esperar, es fan desitjar, ensagen una òpera, es posen malalts,
+fan retardar l'estreno... i a l'últim reben una xiulada que els
+escama.
+
+Ja em sembla que a primers de gener sento dir a algú:
+
+Malviatge! Jo que esperava amb tanta ànsia l'any vinent...
+
+El més probable és que passada l'actual malatia, un o altre s'ha
+de morir abans d'arribar el desembre. Llavors vindrà allò de:
+
+-Ai, Senyor! Nosaltres que havíem fet tants càlculs per a l'any
+vinent...
+
+¡No seran pocs ni gaires els que de bona gana darien el que
+treguin de l'any vinent amb tal de recobrar les il·lusions que sa
+proximitat els feia concebir!
+
+Però mentrestant ningú es pot treure del cap aquesta idea.
+
+L'un fa propòsit d'economitzar; l'altre de pendre caseta a fora
+per un si acàs; l'altre de cuidar-se i no retirar tard; tot, per
+suposat, referint-se sempre a l'any vinent.
+
+Fins els més indiferents, aquells que cada dia solen ficar-se al
+llit sense pensar que pugui haver-hi un demà, pensen ara, no sols
+en que hi haurà any vinent, sinó que, ademés, conten amb ell com
+si tinguessin set anys i les sabates al balcó.
+
+I molts que no volien mai entendre's de raons, i que el que no era
+tot seguit, no ho volien per a res, ara abaixen el cap amb certa
+resignació respectuosa i diuen:
+
+-Bah: no hi ha remei: deixem-ho per l'any vinent.
+
+Si hem de parlar francament, jo també voldria ser-hi: no perquè
+directament n'esperi cap benefici material, ni sisquera el
+d'engreixar-me, sinó perquè la gent me n'ha fet venir ganes.
+
+A veure què serà això.
+
+Hi haurà bon govern?
+
+O tindrem la sort de que no n'hi hagi?
+
+Plouran dobletes de quatre duros?
+
+Es moriran les malalties?
+
+...Però, ¿què en traiem d'amoïnar-nos ara, sinó n'averiguarem res?
+
+Aquí no hi ha més que posar-se molt sobre si; i tenir calma per
+poder satisfer el grandíssim desig de saber de cert què diantre ha
+de portar-nos el tan celebrat any vinent.
+
+X. _(Robert Robert)_
+
+
+
+CORRESPONDÈNCIA DEL TEMPS
+
+UN AMIC A UN ALTRE
+
+Amic Eloy: Encara que sols podràs contar-me llàstimes d'aquest
+Barcelona, escriu-me'n alguna cosa. Ja saps que la pàtria sempre
+tira i que jo só enyoradís.
+
+Ja m'afiguro que no eixiràs de casa, perquè ben bé sabem que pels
+carrers no s'hi troba una ànima, i que tot està ple d'herbes. Veig
+que et deus consumir, però pren paciència. Alguns veïns
+m'encarregaven que et digués que els enviesses certes coses; mes
+ja els he desenganyat; que, fora de lo més indispensable per
+menjar i remeis, a Barcelona no hi ha res. Aquí no deixem de
+distreure'ns algun rato. Anem totes les tardes a una font, i el
+dia que menos, nos hi reunim vuit o nou persones i de tant en tant
+hi fem taral·la. ¡Quina diferència entre la nostra distracció i la
+soletat d'eixa capital! Anem; no et vull entristir contant-te que
+cada dia sens falta juguem a dames i gosem d'altres diversions,
+per no augmentar la teva melancolia. Escriu-me, que en mig de ta
+tristesa pot ser per tu un entreteniment agradable. Conserva't bo,
+anima't i mana i disposa de ton segur servidor. -A.
+
+L'ALTRE AMIC A L'UN
+
+Amic Fèlix:
+
+Veig que us la passeu tal qual, i me n'alegro. Nosaltres, els que
+nos hem quedat a Barcelona, la passem molt tristament, en efecte.
+Som molt pocs, i així és que a penes se troba ningú pels carrers.
+L'explanada està plena d'herbes i fins n'hi ha en el pla de la
+_Catedral_.
+
+Has fet bé de no voler encarregar-me de les comissions de tos
+veïns, perquè aquí ¿que vols que hi hagi? Fora dels articles de
+menjar, beure i apotecari... res més. A no ser que volguessin
+coses d'argenter, o de quincalla, o de blondes, que això ho
+podríem comprar fàcilment, lo demés és impossible, perquè no hi ha
+més que fusters, manyans, sabaters, sastres, sombrerers, algunes
+rellotgeries, confiteries, llauners, matalassers, fotògrafos, etc.
+De guants, pomades, camises i corbates, tal volta podríem
+adquirir-ne, perquè un parell de dotzenes de botigues de cada
+mena, bé les trobaríem obertes, encara que fos menester, per això,
+recórrer tota la Rambla. Lo que encara no s'ha perdut del tot,
+són: beta i fil, redolins, llimpia-botes i coses així. Cases de
+comerç ne queden algunes, i lo que és cafès i casinos tenim la
+sort que no s'han tancat, lo mateix que les botigues de paper,
+panyo i altres frioleres, com mobles, calderes, pells, fundició i
+agulles de ganxo.
+
+Te dic que, en efecte, ens avorrim. De bon matí obrim la botiga, i
+fins al migdia passem llegint els diaris i tractant amb els
+compradors que tot ho voldrien de franc. Esmorzem i anem al cafè,
+on mai hi veus ni cinquanta persones reunides, i allí no parlem
+més que del còlera, d'Europa, dels Estats Units, res: tonteries.
+Després juguem un rato al billar per fer algo, i sortim a dar un
+passeig. Dinem, i ara és un fàstic; mai podem menjar porqueries,
+sinó sopa caldosa, olla, rostits i bestieses així. Després de
+dinar, què faràs? Un rato al cafè, a veure les mateixes cares; un
+rato al casino, a fullejar quatre revistes, llegir els últims
+despatxos telegràfics i sortir a la Rambla o a la Plaça Real. De
+vegades, per variar una mica anem a veure algun ball dels que han
+armat la gent dels barris. De vegades, anem a pendre xacolata als
+Campos o al Tívoli; res, matar hores. Els dies de festa solem anar
+al teatro, i vet-ho aquí. No sé com ho podem aguantar. Comprenc
+que ens planyis, i t'ho agraeixo molt, perquè veig que, entremig
+del bullici en què vius, encara et recordes de ton desconsolat
+amic i S. S. que se'n va al cafè de Cuyàs. -B.
+
+UN AVARO A SON FILL
+
+Noi:
+
+Veig que les calces que me'n vaig endur son massa bones per estar
+a fora: se farien malbé i no estem per gastos. Envia-me'n tot
+seguit unes i entrega-les al barraloner, que ell me les portarà de
+franc. En ta última carta me vas enviar quatre cares de paper i
+només n'hi havia dues d'escrites: una altra vegada guarda't les
+altres dues cares o tanca la carta sense posar-hi sobre postís. Ja
+saps que et tinc dit que per la salut no et planyis res. Obre la
+botiga dejorn, que així te distreuràs; i al mateix temps, si passa
+un parroquià, l'arreplegues, sense valer-ne de menos. No facis
+excessos en el menjar: l'olleta cada dia, i no abusis de la
+gallina: que tu tens una naturalesa molt forta: massa sang, sempre
+ho he dit. Porta't bé, que a la tornada t'asseguro que estrenaràs
+el meu barret de l'hivern passat: t'ho vaig prometre, i no me'n
+desdic. Per a mi no gastis, que ara és tot malaguanyat: no em
+tornis a enviar boles de goma en tota ta vida. ¡Vuit quartos una
+paperina que a la butxaca del leviton a penes s'hi coneix! És un
+robatori i és cosa pròpia de xitxarellos. La tos se m'ha calmat
+molt, i, si vols veure'm curat com dius, encomana'm a Déu, que és
+el remei més bo i no costa res. El dia que ens en vàrem anar, va
+quedar en el rebost un tall de cansalada. Jo en tot el mes passat
+no me'n vaig recordar; però, rumiant, rumiant, hi he caigut ahir
+vespre. Vol dir que ja en tens per un dia a lo menos: era d'una
+dona que la ven molt excel·lent, que ja en temps de ton avi
+(que al cel sia) l'hi compràvem. Sobretot enteniment. No retiris
+tard, que la serena fa mal al cos i espatlla la roba, i no facis
+com antes, que cremaves llum fins a deshora: si vols llegir,
+lleva't de matinet, que és sa, i més barato. Tanca bé quan vagis a
+retiro, i en quant a lo que em dius del setrill, com ha de ser! Me
+sap greu perquè feia set anys que ens en servíem. No en compris
+d'altre, que quan jo vinga ne compraré un d'igual i ben bo a
+l'encant, que si un hi és _perfidiós_, un dia o altre hí troba lo
+que necessita. Déu te faci bo, per no dir res més: ¿no et fa
+vergonya no saber-te afaitar sol i haver d'anar cada dissabte a
+gastar un ral?
+
+No hi ha barber en el món que hagi tocat la cara ni la moneda de
+ton pare: me'n puc alabar, i això que tinc la barba forta; i tu
+per quatre pèls... Amb lo que et costa el barber, d'aquí a uns
+quants anys te podries comprar un bon rellotge de plata venturer.
+Per fi, quan jo torni, posarem esmena en tot, i bé caldrà; perquè
+gastem molt i no guanyem res. Aquí tot és tan car com a Barcelona,
+fora de la casa i el menjar. Un sello de cartes me costa quatre
+quartos i el rapè al mateix preu: algú hi deu traficar. Sobretot
+no et descuidis d'anar cobrant els lloguers amb puntualitat, i no
+et deixis pagar amb raons. El músic del quint pis, sempre procura
+endarrerir-se; no el deixis de mà: digues-li que ets persona
+manada i que no t'entens de brocs. Bé: ara cuida't; no facis
+excessos en el menjar, sies diligent en obrir i tancar ben bé
+quan te'n vagis al llit. Ton pare no vol més que veure't bo i home
+com cal. Repetesc que lo del barret està dit i és teu des d'ara;
+però no te'l posis fins per Sant Tomàs, que no som cap marquesos.
+Nostre Senyor t'il·lumini com te beneeix ton pare. -C.
+
+P. D.-Si et sobrés una mica de cansalada, per poca que siga, me
+n'untaràs les botes, que estan penjades i embolicades en un drap
+de quadros blaus, en el requartet dels mals endreços. Déu te
+beneesca. Si et determinaves a comprar te, no el prenguis al
+costat de casa, que tot ho venen com foc. Ves-hi al capdavall dels
+Flassaders, un diumenge, tot passejant; que en un quart hi ets, i
+per dos quartos te'n donaran per fer-ne moltes tasses. No
+n'abusis, que tu ets nerviós i el te és d'aquelles coses que s'han
+de pendre amb mida.
+
+UNA ENAMORADA A ELL
+
+No sé què hi fas en aquest Barcelona. Jo em floreixo. Sempre estàs
+que avui que demà, i així hem passat ja trenta dies. ¿Saps que diu
+ma cosina? Que si no hi tinguesses objecte ja fores fora; i com
+diu la Mariagneta que no s'ha mogut i s'alabava de què mentres
+ella no se n'anés tu tampoc te n'aniries... T'asseguro que entre
+ella i la mare em posen un cap com uns tres quartans. Jo em
+consumo. Has estat dos dies sense escriure'm, i t'asseguro que he
+passat mil angúnies. La trinxa del vestit m'era estreta i ara m'hi
+cap un pa de crostons. No sé com és que em neguitejo tant veient
+la teva calma; però no puc fer-hi més. Adéu. Fins que et vegi,
+estaré sense poder _habitar_. Vina aviat, que m'anyoro molt de
+veure't: no t'enganyo. Voldria estar enfadada amb tu, i...
+
+Ja penses en mi quan treus la petaca? Cuida't molt, no t'acaloris;
+procura suar. Adiós, vina aviat; per mor de Déu no t'estiguis a
+Barcelona. Ahir cinquanta set: ja ho sé. Vamos: si no véns cauré
+malalta. Vés ben abrigat. Adiós.
+
+P. D.-Sobretot vina aviat. Adéu. Cuida't. Adiós. -D.
+
+MITJA FAMÍLIA A L'ALTRA MITJA
+
+Nos alegrem molt de què no tingueu novetat en mig dels desastres
+d'aqueix Barcelona. En aquest poblet no ens hi entenem, perquè
+estem com les sardines al barril. Molta pols, molta calor,
+mosquits, i sempre pensant en vosaltres: ai què faran, si estaran
+bons, si això, si allò. Digueu a la minyona que oregi la roba per
+mor de les arnes. Les claus de l'armari gran són a la tauleta
+petita, i en una repisa de la sala hi ha la del rellotge. Per
+dar-li corda es dóna la volta, no cap al recó, sinó cap a la
+finestra del quarto de la dida. Quan vos vinga bé, envieu-nos la
+capsa de la noia per fer filoja, i fiqueu-hi dos parells
+d'estrenyacaps, que són al calaix de baix. -E.
+
+UN COMPANY A L'ALTRE
+
+Mai aprovaré que t'hagis quedat a Barcelona, i me sembla que a
+l'últim te'n vindràs. Aquí no hi ha grans diversions ni
+comoditats, però a lo menos estem tranquils i no temem per la
+salut, que en aquest món és lo principal. Hem combinat un modo de
+passar la vetlla deliciós. Nos hem de reunir alegrement...
+
+Escrites aqueixes ratlles, torno a agafar la ploma per a dir-te
+que s'acaba de declarar el còlera en el poble. No hi ha apotecari,
+i l'únic metge viu dues hores lluny. Vaig a fer un farcell i fujo
+a un altre poble: encara no sé a on.
+
+Ja t'escriuré el meu paradero. No tinc més que un xic d'or i ningú
+me'l vol canviar. Dispensa la brevetat. Adiós.
+
+P. D.-No me'n podré anar fins demà, perquè tots els assientos
+estan presos. Tothom fuig desesperat i ningú sap lo que es pesca.
+L'apotecari ha acabat el làudano, la càmfora i la camamilla. Ja et
+dic jo que estem frescos!
+
+Amb la torbació no m'havia recordat de fer-te saber a on anava, i
+torno a obrir la carta per a dir-t'ho. Afigura't com dec tenir el
+cap. Me diuen que és poble sa i me n'hi vaig. Dirigeix-m'hi les
+cartes des de demà mateix; i mana a ton amic. -F.
+
+X. _(Robert Robert)_
+
+SI QUE ESTEM FRESCOS!
+
+El fred dorm, el sol fa ganyotes, el còlera sembla un esquirol,
+enjogassat, que puja, baixa, va i ve i mai està quiet: amb una
+cama ací i una a Madrid, aixarrancament indecorós i propi sols de
+semblant personatge, ens té com la criada de Santa Anna.
+
+De veres estem frescos.
+
+Els dos teatres pricipals de Barcelona són tancats i barrats; els
+casinos i ateneos, deserts.
+
+La gran munió d'estudiants que altres anys freqüentaven les aules
+i els billars, l'havem perduda de vista.
+
+A la Universitat, les rates en les classes de medicina fan
+ballades i corredisses, celebrant amb escarni la impotència de
+l'art de curar; en les classes de dret, proclamen
+desvergonyidament el principi del _sulf geberment_, i en la
+d'economia política dinen i sopen sens recordar-se mai d'alabar a
+Déu que les ha eximides de pagar drets de consums.
+
+Les botigues que havien tancat en lo fort de la passa, no s'han
+tornat a obrir encara, tothom està fins a la punta dels cabells,
+de cafè, Plaça Real i Riera d'en Malla.
+
+Ja torna gent que havia anat a fora; mes no per això torna
+Barcelona a les seves habituals costums; abans al contrari, es pot
+dir que les ha perdudes totes.
+
+Octubre és mes de caça; però ¿qui és el maco que s'arrisca a
+pendre una soleiada que l'estabelli o a caregar-se d'una mullena
+mortífera en aquestes presents circumstàncies?
+
+És temps de tenques, llussos i llagostes; però com qui més qui
+menos tots portem el corcó de si això et pot fer mal, de si allò
+és indigest, cada dia el mustafà fa llançar peixos que es
+podreixen en públiques exposicions, mirats de reüll amb dalit, sí;
+mes també amb desconfiança pels gastrònoms més afamats. Els únics
+que en compren són els que no tenen diners, i els que no tenen
+diners són quasi bé tots els barcelonins menos dotze o tretze.
+
+Una pobra família composta de gent enginyosa s'havia proposat, per
+a no estar en vaga, fabricarse ella mateixa moneda semblant a la
+d'or, i quan ja havia lograt fer-la quasi igual a la del govern,
+va la justícia i els agafa a tots i i encara els pren les eines!
+
+Fent-ho així és impossible que mai ningú arribi a tenir un quarto.
+
+Creguin-ho no es fa res, i lo poc que es fa surt tot tan malament
+com lo que acabo de contar-los.
+
+Per això no és d'estranyar que la gent es desesperi i faci
+disbarats.
+
+Fa pocs dies que un ataconador tenia la dona malalta. Afigurin-se
+vostès si en aquest temps, una ataconadora ho ha de passar bé
+encara que estigui bona i sana, i després facin-me el favor de
+dir-me amb franquesa què tal li anirà quan la pobra tingui la més
+mínima causa que l'obligui a ficar-se al llit.
+
+Doncs el pobre ataconador devia haver sentit dir mil vegades allò
+de que, en aquest món, per haver de patir, més valdria no ser-hi,
+i va guarnir un got amb aigua i fòsforos, que segons diuen, si la
+malalta se l'hagués begut, mai més li hauria fet mal res.
+
+Però com sempre hi ha males ànimes, l'inventor d'aquest medi
+infalible per a deslliurar-se de tota enfermetat, està pres per
+haver-se volgut ficar en coses de medicina. ¡Desgraciat del que no
+té diploma de metge, exclamava la gent amb raó, que ni siquiera li
+permeten cuidar a sa manera, de la família!
+
+Ara bé : el cert és que cau la fulla, i els vellets es desperten
+estossegant, i el temps és insegur, i ni gosem dels aventatges de
+l'estiu ni dels de l'hivern.
+
+Tothom viu amoïnat, i solament els porcs s'engreixen, i això no
+sols ens obliga a estar magres per a no semblar-nos a tan asquerós
+animal, sinó que ademés ens entristeix, recordant-nos que aquest
+any ningú disfruta d'aquelles sensacions que proporciona la
+pròxima esperança de matar porc.
+
+Molts se'n salvaran aquest hivern, desmentint l'adagi que diu
+«Quan fan goig, es moren.»
+
+Parlant amb perdó, els porcs tenen més sort que les persones: per
+això no deuen estranyar que els tingui tan presents; no me'ls puc
+treure del cap d'ençà que he vist que mentre alguns pobres
+pateixen fam, els senyors porcells, godaiets, garrins i porcs,
+s'estan menjant el blat d'Urgell, que per mor de les humitats s'ha
+podrit a la planta.
+
+Ara, ¿no és una vergonya que tenint ànima immortal i essent
+espanyol i batejat, hagi un d'envejar la sort de l'animal menos
+escrupulós de la creació, que es renta la cara amb fang i és
+incapaç de fer la _o_ amb un got?
+
+Aquesta és una de les moltes que ens passen, mentre el temps ens
+balanceja entre l'hivern i l'estiu, entre els números 3o i 6o de
+defuncions, entre la por i l'esperança, sense arribar mai a res
+definitiu.
+
+Després, li diuen a un que se li acaba l'humor. No es que l'acabi,
+és que el més guapo es mareja i torna tarumba amb les coqueteries
+i rampells d'una temporada com aquesta.
+
+Hi ha periòdics que es burlen del rellotge del Teatre de Santa
+Creu, perquè un dia ha caminat mitja hora.
+
+Jo no me'n burlo; ans bé el planyo, i encara no sé com aquesta
+mitja hora no l'ha caminada cap endarrera.
+
+Quan fins les Quaranta Hores varen haver-se de mudar d'església el
+divendres, ¿què volen que els succeeixi a les pobres hores d'un
+rellotge de teatre, criades entre gent informal i acostumades a
+pendre-s'ho tot com a cosa de comèdia?
+
+Els repeteixo que estem frescos.
+
+Mai havien tingut més raó que ara els que diuen que no es pot fer
+cabal de res d'aquest món.
+
+En les coses més senzilles està un exposat a fer judicis
+temeraris.
+
+El dimarts passat, per no anar més lluny, va caure un manobra de
+dalt d'un terrat del carrer de Jerusalem, i a l'arribar a baix ja
+era cos.
+
+Generalment en un cas així se sol exclamar:
+
+-Quina desgràcia!
+
+Però ¿qui és prou per assegurar que siga una desgràcia?
+
+¿Qué sé jo si li ha convingut més morir-se de repent, que viure en
+pobresa incurable, o morir patint dies i mesos?
+
+Fins em guardaria bé d'assegurar si va caure, qui sap?...
+
+Mirin: moltes famílies de Badalona, al saber que aquí el còlera
+baixava, se'n varen alegrar molt de tot bon cor i contaven que ben
+aviat tindrien motius d'alegrar-se'n per complet.
+
+Doncs ara el tenen ells el còlera.
+
+¿I que no podria ser que el que ells tenen, fos el que se n'ha
+anat d'aquí?
+
+Hi ha gent que, segons diu, ha observat que quan aquesta malaltia
+baixa en un puesto, puja en un altre i, si això fos cert, vegin
+per quins quinze sous es deurien arrepentir els badalonins del
+regosig que els havia causat la millora de Barcelona.
+
+Em poden ben creure; vivim en un període de contradiccions
+inexplicables; el llenguatge pels fets és estudiadament
+amfibològic. No sabem què pensar, ni què esperar. Aquí ve com
+l'anell al dit allò de Quevedo que deia: «l'únic que se sap, és
+que no se sap res, i encara això no se sap de cert; que si fos
+així, ja sabríem alguna cosa.»
+
+És que ara ens passa al peu de la lletra!
+
+Ja crec que els he dit que els teatres de Santa Creu i Liceu no
+s'obren.
+
+Perquè?
+
+Per mor de les circumstàncies.
+
+Doncs bé: el teatre Romea s'obre avui.
+
+Mai dirian per què?
+
+Per mor de les circumstàncies.
+
+Oh! el millor del cas és que tots semblen tenir raó.
+
+Els empresaris dels dos teatres grans li diuen:
+
+-«Ja veu com està la ciutat, que hi falta la major part de les
+famílies que ens fan viure. Seria un disguerro començar ara a
+pagar nòmines, gastar amb trajos i vestits i tant per cent pels
+autors. Preferim tenir tancat i esperar que tothom torni i que els
+ànimos estiguin en millors disposicions.»
+
+I vostès pensen: Vamos, no està mal reflexionat. Val més que no
+obrin.
+
+Però ara venen els empresaris de Romea i diuen:
+
+-«Ja veu com està la ciutat: si la gent vol divertir-se, no té un
+teatre a on anar. Seria de tontos no aprofitar aquesta temporadeta
+que els teatres grans són tancats i que els que tinguin ganes de
+comèdia per força hauran de venir a veure les nostres. Ja que hem
+de fer gastos, fem-los ara que no tenim competidors i ens seran
+més agraïts, que no pas quan tothom torni i a la gent els hi
+sobrin diversions.»
+
+I vostès pensen, què han de pensar? que està ben reflexionat i que
+val més que obrin.
+
+Doncs lo mateix que passa amb això, nos passa amb les demés coses
+i per això crec que cap de vostès estranyarà que UN TROS DE PAPER
+participi un poc d'aquest estat general. És massa forta sa
+influència per a que deixi d'alcançar-nos a nosaltres, que som de
+carn i os com qualsevol lector.
+
+El nostre desig és sortir ben promptament d'aquesta situació
+empalagosa, tan per a nosaltres com per als que ens llegeixen; que
+ja estem cansats de trobar gent gratant-se el cap pensatius i
+exclamant:
+
+-Sí que estem frescos!
+
+X. _(Robert Robert.)_
+
+
+
+MISÈRIA HUMANA!
+
+L'home, per diners que tinga, és ben miserable.
+
+(Que en porten de cua aquestes parauletes! Eh?)
+
+I
+
+Ara no es pensin que avui és el primer dia que me n'adono de la
+misèria i fragilitat humanes, sinó que ve bé recordar-se'n en
+l'ocasió present.
+
+L'home és esclau de ses idees i ses idees són esclaves dels fets o
+successos.
+
+No sé si m'explico.
+
+Ja veuran, deixin-me dir i m'entendran tot seguit. Endemés vostès
+per no entendre les coses!
+
+II
+
+De què parlem tres mesos ha?
+
+Del còlera.
+
+I si no n'hi hagués hagut, ne parlaríem?
+
+És clar que no.
+
+Doncs per això els deia que l'home no és duenyo de pensar en el
+que vulgui i que els pensaments tampoc són duenyos de triar l'hora
+de manifestar-se: els successos els fan nèixer, i els successos
+estan subjectes a la llei que domina l'univers, y la llei de
+l'univers és immutable...
+
+Què tal, sóc cap tonto?
+
+¿A on volia anar a parar que ja no me'n recordo?
+
+Ah! ja sé.
+
+III
+
+Tres mesos ha que estem parlant de còlera.
+
+Home hi havia que tenia en sa imaginació un alegre i variat
+itinerari de festes majors. «Ballaré amb fulana -deia -dinaré a
+can sutano, serem quinze, dormirem plegats, farem la gran bromassa
+i al cap de tres dies, cames ajudeu-me cap a l'envelat de
+l'_ensanche_. Hi arribarem a l'hora justa, ballarem com baldufes i
+l'endemà dematí, altra volta a fora, a la festa major del poble de
+la dida.»
+
+Comitives enteres es disposaven per anar a passar a Montserrat els
+tres dies clàssics.
+
+Ja tenien distribuït el temps per visitar ermites, degotalls i
+grutes, i per a pujar a Sant Jeroni, sometent-se a l'ordre que
+senyala en Cornet, autoritat reconeguda en la matèria.
+
+Altres s'havien compromès per a assistir a solemnes i nutritives
+pollastrades: qui ho tenia tot disposat per pendre banys, qui per
+pendre aigües...
+
+A tot això, se sent la ronca veu del còlera, cridant; per tot te
+deixo! i de seguida ve aquell gran esgarriament d'homes i dones,
+vells i criatures; bagul d'aquí, maleta d'allà, cotxes, tartanes,
+carros, carretons, òmnibus i ferrocarrils, tot en doina. Els que
+havien d'anar a pendre aigües, demanen rom; els que somniaven mam
+i pollastre, demanen caldo i carbòniques; els que ja es veien
+enfilant-se per les altíssimes crestes del Montserrat, es deixen
+caure en una vall ben fonda, i els balladors infatigables són
+quiets i arrupits, procuren suar i demanen flassades.
+
+IV
+
+Ara diguin-me vostès: ¿com és que els que no tingueren por ni
+malaltia, ni trastorn a casa seva, varen haver de canviar de
+pensaments?
+
+Vòstès diran: home, perquè si uns, per exemple, volien anar a
+festa major i la tal festa major no va celebrar-se, per força
+tingueren de pensar en altra cosa.
+
+I jo replico: Angela! Aquí tenen com és veritat que l'home no és
+duenyo de son modo de pensar, i tan gran és la seva misèria, que
+successos enterament estranys a la seva personalitat, lo dominen i
+li torcen les idees, li esborren les que tenia i n'hi escriuen
+unes altres en son cervell.
+
+De lo qual podria jo treure un bon pretext per a afirmar la
+solidaritat entre l'home i l'home, i entre l'home i la naturalesa;
+mes jo sóc persona molt considerada i no faré semblant mala
+partida. Ja veuen que si em fiqués al cap amoïnar-los sobre aquest
+tema, qui me'n privaria?
+
+V
+
+Passin els ulls per les numeroses botigues del Call i de
+l'Argenteria, que encara permaneixen vergonyosament tancades.
+
+Imaginin vostès, que és cosa fàcil, quantes il·lusions s'haurien
+forjat aquells botiguers.
+
+Primer contaven amb les ganes de lluir de les pagesetes del pla,
+que en temps de ballades, sempre, per poc o per molt, s'hi deixen
+caure.
+
+Després contaven amb Tots Sants, que sol ser festa d'omplir
+calaix.
+
+Després tot fregant-se les mans i amb codiciosa solivera, deien:
+«Vindrà Sant Tomàs, vindrà Santa Llúcia, vindrà Nadal, vindrà Cap
+d'any...»
+
+Sí que vindran, sí; però vindran tots amb uns estalvis més grans
+que rodes de carro...
+
+I tots los plans i projectes i càlculs dels botiguers s'han anat
+tornant tan diferents, que a les hores d'ara ja no els coneixen
+los mateixos que els varen fer.
+
+¡No els dic res de músics, ballarins, cantants i còmics!
+
+Si anéssim a comparar les reflexions que fan avui amb les que
+feien tres mesos ha, ¡que n'apendríem de coses!
+
+I si poguéssim veure part de dins el cap dels empresaris de teatre
+de tota Espanya, altre tant ens passaria.
+
+VI
+
+Ara bé: ¿no és cosa trista el pensar: «Jo estic bo i sa; no tinc
+por, no perdo interessos, no pateix ningú dels meus, i no obstant
+em veig obligat a procedir com si el meu ser hagués experimentat
+alguna alteració? ¿Com és que tinc de pensar si la gallina va més
+cara? ¿Com és que no hi ha sarau ni teatre? ¿Com és que tinc de
+pensar en morts, en malalts, en metges? ¿Cóm és que no puc ignorar
+coses que no voldria saber? ¿A on és, o en què consisteix la
+llibertat humana? Si jo sóc lliure, cóm és que...
+
+VII
+
+El que menys s'afigurava UN TROS DE PAPER era que tingués de
+passar l'estiu parlant d'emigració, de fossers i de potingues.
+
+Els meus companys i jo dèiem: escriurem articles de teatres, de
+modes, de costums catalanes i sobretot barcelonines i havem anat a
+raure a còlera i a difunts, com si la mort fos comèdia, com si el
+tenir rampes hagués sigut moda alguna vegada i com si fos costum
+catalana l'anar a passejar en cotxe ficat dins d'una caixa
+llargaruda.
+
+¡Ah si avui fos l'últim dia que la fatalitat ens obligués a
+tractar d'aquestes coses!... Prou ganes en tenim i, parlant amb
+franquesa, també en tenim algunes esperances.
+
+Un company meu diu amb tota formalitat que _això s'acaba_.
+
+Tan de bo!
+
+¡Així fos tan fàcil acabar el còlera com aquest article!...
+
+Ja s'ha acabat.
+
+X. _(Robert Robert)_.
+
+
+
+TEDÈUM
+
+Bom! Bom! Nang! Nang! Pim! Pam! Vivaaaaa!... Pum! Pum! Viva la
+Salut! ¡Fora potingues! No més làudano! Mal viatge! ¡Al·leluia!...
+Nan! Nan! Nan! Bum! Bum! Booooom! Reteplem, plem, plem! Catatxim
+Catatxim! Alça, malalts, a vestir-se! Xivarri! Xefles! Tiberis! Al
+Teatre! ¡¡¡¡TROS DE PAPER!!!! A casar-se! Carrer de Fernando!
+Mongetes amb llomillo!  Matar porc! _Comedere et bibere usque ad
+satietatem! Lasciate ogni paura o voi ch'intrate! Amicus Plato,
+sed magis amica sanitas! Honni soit_ qui no està alegre!
+_Hosanna!_ ¡Torrons de can Massana! _Eureka!_ A can Vilaseca!
+_Très bien! Fort bien!_ A can Justin! Més música: Retexin,
+Reteplèn! Més salves: Bum Buuum! _«Respirad, oh tebanos! Ya los
+dioses...!»_ Quina sort! Ja era hora! Obriu les portes! ¡El gall,
+el gall de la Passió! Juliiiiiii! L'anada del fum! ¡Arri a la
+Meca! A pendre cafè! Tercerilles!  Visca l'avi! Volta'l! Broma _ca
+ta crió!_ Fugin, que porto oli! Passi-ho bé, senyor Marquillas! A
+la Catedral! Ja canten! Ja toquen! Ja tiren! Vivaaa!! ¡Qui la
+peta!
+
+TOT BARCELONA
+
+
+
+VAL MÉS UN PUNT QUE MIL LLIURES
+
+¿Quantes vegades us han contat cuentos d'aquells en què un
+espanyol s'ha contrapuntat amb un inglès (quasi sempre és un
+inglès) sobre qui fóra més esplèndid?
+
+De segur que n'haureu perdut el número.
+
+És per demés dir-vos que, com que és un espanyol el qui el conta,
+sempre l'espanyol guanya. Els inglesos ja deuen procurar que
+guanyi l'inglès quan el conten ells.
+
+Dic això, perquè el que jo vaig a contar-vos també és una aposta
+d'un espanyol amb un inglès, i antes que em diguésseu lo que acabo
+d'observar, os ho dic jo per estalviar-vos feina. Al cuento.
+
+Un burro carregat de pessetes, o millor dit, un català que havia
+fet la fortuna a l'Havana, avorrit dels empedrats de Barcelona, de
+la mala claror del gas, de campanes i de Jocs Florals, va
+determinar empendre un viatge.
+
+Va passar uns quants dies no podent-se decidir sobre si aniria a
+London o a Londres; però li va dir l'advocat que, un cop a
+Londres, fóra en quatre passos a London, i sense pensar-s'hi més,
+se'm planta a la capital d'Inglaterra.
+
+Com que l'home verdaderament tonto no ho era, o, millor dit, no ho
+hauria estat si hagués rebut la corresponent instrucció, va
+resultar que, no sent dur de closca, al cap d'un mes de ser a
+Londres ja mastegava l'inglès tan bé com un biftec amb patates.
+
+Una nit que en el teatre de la Reina feien el _Faust_, ell hi era.
+En un palco hi havia una inglesa d'allò que no en corren: la veu;
+li clava uns gemelos que duia com dos tinters de banya; li agrada;
+l'endemà la demana, i els inglesos, que es veu que encara no en
+tenen prou amb Gibraltar, li diuen que sí; arreglen els tractes, i
+se'l queden.
+
+La xicota tenia pare, mare i una germana que a la cuenta festeja
+amb un milord. Com que el nostre home va entrar a la casa per
+festejar i l'inglès ja hi anava per lo mateix, va resultar que
+cada dia es veien, es parlaven, estaven junts, i veu's aquí un bon
+títol per un drama: _Los dos cuñados o la estrella del destino_.
+
+El català és veritat que tenia quartos; però el milord ne tenia
+tants, que la gent no sabia a on tirar-se: venia a ser com si
+diguéssim en Xifré i en Fontanelles deu o dotze anys atràs.
+
+Un dia que estaven tots dos amb les seves xicotes, es va començar
+a parlar de parar la casa, i l'inglès, que era molt _bufado_, va
+dir que posaria un pis que no vacil·lava en assegurar que fóra el
+més sumptuos i ric que es pogues veure en aquest món.
+
+El català, al sentir això, tant per deixar el pavelló ben parat
+com per compensar als ulls de la promesa lo vellot i lleig que era
+amb la generositat que anava a demostrar, va dir que millor pis
+posaria ell i... _aquí te quiero ver, escopeta_.
+
+Que si guanyaré jo, que si guanyaràs tu, que cesta que ballesta,
+_que esto que lo otro_, les disputes van arribar a tal punt, que
+el sogre, que era un inglès roig com una remolatxa i amb unes
+patilles com dues panotxes amb cabellera i tot, s'hi va haver de
+ficar i arreglar-ho del modo següent:
+
+Cada un dels nuvis havia de llogar un pis, parar-lo sense que l'un
+sapigués res de l'altre, nombrar un jurat de gent competent, i, el
+dia que els pisos estiguessen llestos, el jurat havia de judicar
+qui havia guanyat o perdut, sense apel·lació de cap classe.
+
+Van convenir-hi: es nombrà el jurat, i els dos nuvis, rebent cada
+u com memòria una grenya de la seva xicota per fer-se un cordó de
+rellotge, se'n van anar a recórrer les principals ciutats de
+l'univers pels mobles o objectes que poguèssen convenir a son
+grandiós propòsit.
+
+Al cap d'un mes ja tornaven a ser a Londres; van llogar dos pisos
+l'un al costat de l'altre, es va procedir a les obres i
+col·locació de mobles, i en mig any la cosa va quedar llesta.
+
+El jurat, la família, el sogre, els nuvis i totes les persones
+interessades en l'assumpto, se van reunir en un punt que hi ha a
+Londres, que ve a ser com si aquí diguéssem la pega del mig de la
+plaça de Sant Jaume, i, formant-se en comitiva, se van dirigir a
+visitar els dos pisos, començant pel de l'inglès.
+
+Entren a l'escaleta i lo primer que veuen és una companyia de
+tropa guardant la casa, i a fe que hi havia motiu.
+
+Quin bé de Déu i quina riquesa!
+
+L'enrajolat era tot d'unces espanyoles, la barana de dobletes de
+cinc duros foradades i enfilades amb fils d'or que feien de
+ferros. Els poms de la barana, copes plenes de brillants,
+topacios, esmeraldes i les pedres més precioses; les bigues,
+corals anats a pescar expressament; les parets, de mà de perla, i
+tot amb una riquesa tan extraordinària, que el jurat i tots els
+demés, muts de sorpresa, ja pensaven que ni calia anar a veure els
+salons per assegurar que l'inglès havia guanyat. Figureu's, doncs,
+quin seria l'assombro d'aquella gent al veure que l'entrada no era
+res en comparació del pis. El menjador empaperat amb bitllets de
+mil duros del Banc de Londres, la sala amb pagarés de dos mil, els
+salons amb lletres girades a favor dels primers comerciants, que
+formaven, juntes, milions de milions...; vamos, era una cosa tan
+immensa, que es va determinar deixar córrer l'anar a veure el pis
+de l'espanyol per no escarrassar-se i deixar sentat que havia
+guanyat l'inglès sense cap classe de dubte.
+
+Però el jurat, que es componia de set inglesos i catorze patilles
+com garbes d'aufals, va exigir, per fer la cosa amb la formalitat
+deguda, que es veiés el pis del català; i la comitiva, formant una
+processó que es veia cada punt trencada pels tramvays i les
+centrals de Londres, es va dirigir al punt designat.
+
+A l'últim hi va arribar.
+
+Entren a l'escaleta, que era encatifada de vellut blanc del més
+fi; com que aquell dia hi havia molt fang i ells eren tot una
+colla amb les trepitjades van deixar la catifa que no era bona
+sinó per llençar; s'agafen amb la barana, que era d'un treballat
+de cristall preciosíssim, i se'ls trenca a trossos, saltant
+esglaons avall; les rajoles eren totes de marfil amb precioses
+miniatures de Mirdier, que s'esborraven, amb les trepitjades,
+d'una manera que condolia de veure; i tot per aquest estil
+delicat, trencadís, riquíssim, esplendent; però son valor no
+arribava de molt a lo de l'inglès.
+
+El jurat va dar aquesta, sentència:
+
+El pis de l'inglès és més esplèndid, però l'or es pot vendre, els
+bitllets de Banc es poden arrencar i fer-los servir: no és tot
+perdut.
+
+El pis de l'espanyol és menos ric, però tot és de cristall. Res té
+valor intrínsec; tot és delicat i trencadís. Si es treu del lloc
+no hi ha ningú que en doni un quarto: tot és perdut.
+
+L'espanyol va guanyar.
+
+S.P.
+
+
+
+UN QUE NEDA BÉ
+
+Amb el nedar succeeixen dues coses, que són: saber-ne i no
+saber-ne.
+
+Jo no puc ficar-me en les regles d'un art que té molt de
+gimnàstic, conseqüentment d'higiènic, perquè després d'haver-me
+examinat tres i quatre vegades en presència de persones tan
+competents com numeroses, he averiguat que no hi entenc pilota.
+
+Parlo amb aquesta franquesa perquè respecte a l'assumpte que vull
+tractar, tant se val que jo sàpiga nedar com que no en sàpiga, que
+si el no saber-ne hagués d'ésser causa de que vostès fessin poc
+cas d'aquest important escrit, prou cuidado tindria jo de fer
+veure que ell sabia més que Brican.
+
+Vaja, menos brossa i anem al grà. El grà és un home que neda bé, i
+de qui, en general, no se sap l'ofici, la terra, ni l'apellido; no
+se sap sinó que neda bé.
+
+Jo no vull dir ni donar a entendre que tots els que saben nedar,
+sigan idèntics ni semblants al subjecte de qui parlo; mes el
+subjecte existeix, i jo amb això en tinc prou per descriure-ho
+imparcialment, sense por de crear-me enemics en la platja, l'olla,
+ni la mar vella.
+
+L'home que neda bé...
+
+Mireu-lo; fins en el mes de desembre, embolicat en la capa, en el
+modo de caminar li coneixereu que enyora l'aigua.
+
+Sempre que l'ocasió es presenta, mou brassos i cames; en el llit
+es tira com si el seu cos hagués de topar amb les flexibles masses
+líquides; dorm en actituts natatòries i somiant dóna braçades a
+dreta i esquerra, comunicant de vegades tal moviment a son cos,
+que el desperta un nyanyo que s'ha fet amb la capçalera.
+
+D'aquest home, quan ne parlen els seus coneguts, no diuen fulano,
+ni mengano; sinó aquell que neda bé. Si per casualitat li saben el
+nom, per a distingir-lo d'altre que s'anomeni com ell, diuen
+fulano el nedador.
+
+Ell no va a teatres, passeigs, ni cafès; passat el temps dels
+banys, que per ell no tarda molt a passar, es floreix, es consum,
+perquè no troba gust en cap de les moltíssimes frivolitats que
+serveixen de recreació o sisquera distrauen als demés mortals.
+
+Nedar, o parlar de nedar... i res més.
+
+El teatre per ell és ximplesa... el cafè malsà i fastigós; el
+passejar fer el tonto; la política, una farsa; l'amor...
+
+Jo els diré.
+
+Aquest home va a una casa on hi ha minyones, més o menys
+senyoretes, com es diu ara.
+
+Totes li són indiferents.
+
+Per hermosura, per gràcia, per bones prendes morals que les
+adornin, ell no les hi veu o no les hi aprecia.
+
+Cent vegades estará en conversació amb elles, mil vegades tindran
+conjuntura propicia per a revelar son mérit i l'aprofitarà per
+lluir-lo (¡endemés elles!); però el nostre home, insensible a sos
+atractius i fins a sos agasaigs, permaneixerà fred e inexpugnable.
+
+Mes si algun dia la més lletja (si és que hi ha minyones lletges),
+la menys agraciada, la menys viva, li diu, per exemple:
+
+-Ja ens ho han dit que vostè neda tan bé. ¿Què es pensa que no ha
+arribat a les nostres oïdes? Tot se sap, home, tot se sap!...
+
+Veu's aqui l'home que comença a estufar-se i a descobrir
+repentinament en la xicota una pila de bones circumstàncies que ni
+ell les havia reparat mai, ni ella somniava tenir.
+
+-De totes aquelles mosses- diu amb el deix que li és natural quan
+es troba en terra, -no n'hi ha cap que tingui solta sinó fulana.
+És d'allò més agradosa i té un no sé què que m'encera. Si jo mai
+per mai havia de fer un pensament i ella s'hi deixava caure, em
+sembla que no fóra mal negoci, perquè congeniaríem. Sempre se
+m'havia figurat que valia més que les altres; però no sé perquè no
+m'hi enfondava gaire.
+
+Al cap d'uns quants dies torna a la casa, a on troba la consabuda
+minyona i sols posa atenció en el que ella fa i diu.
+
+La pobra noia, ignorant lo fàcil que li fóra captar-se les
+simpaties del que neda bé, o per millor dir, consolidar la
+inclinació que ell li porta, li parla d'aquelles coses que solen
+ser objecte d'agradable conversació entre joves, i fins potser de
+bona fe celebra son caràcter, sa figura i son modo de vestir.
+
+El nostre home es queda admirat de que un sol moment hagi pogut
+sentir la més mínima inclinació a una xicota tan sense cap ni
+centener.
+
+-Jo crec que no hi era tot (diu entre sí), el dia que me'n vaig
+anar mig prendat d'ella. ¡quina conversa més sosa! quin poc
+senderi! ¿Què es pensa que sóc ximple per venir-me a retreure si
+tinc tal caràcter i si sóc alt o baix? ¡Potser sí que s'ha pensat
+pescar-me i que jo no veuria l'am! ¡Vaja, no sé com he estat tots
+aquests dies figurant-me-la tan diferent del que és!
+
+En efecte, ell no sap que la minyona li havia agradat perquè
+casualment i sense sospita de la seva presumpció, li havia tocat
+la corda sensible.
+
+Ben segur que si aquella criatura, amb un xic més de malícia,
+hagués sabut atinar en tirar-li cada dia un entretoc respecte al
+nedar, i a la fama de nedador que ell gosava, s'hauria casat amb
+ell i hauria estat ben peixada; perquè ell, fóra d'aquesta mania,
+és un tros de pa i una dona que li donés per la banda en faria el
+que voldria.
+
+Aquest home que neda bé, és de poques paraules, desmanyotat i no
+s'ocupa del que passa pel món.
+
+Quan s'ha acabat el rigor de l'hivern, llavors que ja tothom pot
+fer l'ou, però que encara hi ha molts que porten capa, ell se la
+treu com si alleugerint-se de roba precipités la vinguda de
+l'estiu, i al trobar a un amic o conegut, la seva primera frase
+és:
+
+-Ja s'acosta el bon temps!
+
+Pel mes d'abril, desitjós i impacient de l'època dels banys, sol
+anar molt sovint a guaitar per la muralla de mar a veure com està
+l'aigua, com si en treure un pronòstic de si l'estiu vinent serà
+més o menys convenient el banyar-se.
+
+En aquesta temporada ja diu amb certa complascència a tots els
+coneguts que troba:
+
+-Aviat hi serem.
+
+I a les primeres calors, un dematinet es lleva ple de goig, s'arma
+de toballola i sense piular se'n va a la mar vella.
+
+Arribat allà, mira a tot el seu voltant amb la esperança de que
+cap nedador se li haurà anticipat, i en efecte, sol tenir el gust
+de que en aquella matèria ningu li ha passat la mà per la cara:
+ell és el primer que es fica a l'aigua: ja voldria tornar a ser a
+Barcelona per fer-ne gala.
+
+S'assenta amb la satisfacció de l'home que se sent superior; es
+despulla amb tota calma i amb certa solemnitat pròpia d'un acte
+tant important en la seva vida, s'entreté el ratet de rúbrica per
+dessuar-se i amb un mètode i una parsimònia admirables, es frega
+amb arena les aixelles i es mulla el cap. Prèvies aquestes dues
+libacions i arrebatat per l'atractiu del nedar, dóna quatre passes
+de frente i va augmentant ràpidament son plaer amb la mateixa
+gradació que va sentint pujar-li l'aigua cames amunt, i apenes se
+la sent als genolls, aixeca els braços sobre el cap, junta les
+mans, es deixa caure de cara i desapareix en les profunditats del
+sagrat pèlag, d'aquell Tirreno de florides, de rialleres costes,
+com diria en Castelar.
+
+El que passa en l'interior del que neda bé, durant el primer
+cabussó de l'any, és una cosa tan íntima, tan gran... és una
+fruïció tan profunda i immensa com el mateix mar, i no seré jo qui
+m'atreveixi a contar-ho. Mireu-se quan al cap d'un bon rato treu
+el cap a gran distància del siti a on s'havia sumergit, traient-se
+l'aigua dels ulls, tirant-se els cabells endarrera, i després de
+quatre airoses braçades, ara fa el mort, ara s'assenta, ja està de
+boca terrosa imitant el moviment de la tortuga, ja s'acosta a la
+platja nedant amb la mà dreta, ja de repent es gira i torna mar
+endins movent sols la mà esquerra.
+
+Durant els primers dies d'estiu, quan els aficionats poc
+entusiastes estan indecisos sobre començar a banyar-se, ell saluda
+als seus coneguts amb la significativa frase:
+
+-Ja n'he pres quatre.
+
+-Ja n'he pres cinc.
+
+-Ja n'he pres sis.
+
+Vol dir banys.
+
+¡Amb quin aire de superioritat contempla als nedadors poc esperts!
+
+¡Amb quina malícia més innoscent els deixa ficar-se a l'aigua,
+adelantar-se nedant i de prompte s'hi tira ell, neda bon rato per
+sota i se'ls apareix davant havent-los guanyat aventatge!
+
+En l'arena de la mar vella és a on troba ell coneixements i
+amistats, advertint que únicament li són simpátics els nedadors
+modestos i curts de gambals; perquè no pot sofrir que ningú es
+tingui per tan bon nedador com ell, i a pesar de no tenir mala
+índole, amb son pare renyiria si en semblant matèria tractés de
+posar-se-li davant.
+
+De vegades va a veure els que es banyen a l'olla o en els antics
+desembarcaders i allí experimenta dues sensacions molt fortes.
+
+Una li proporciona el gust que sent al contemplar-se tan superior
+a aquells pobrets que en mig de la civilització ignoren els més
+senzills rudiments de l'art de nedar, altra és la llàstima que li
+fa aquella nombrosa caterva que es pensen haver fet una gran cosa
+quan a l'acabar l'estiu parlen d'haver anat a nedar tantes
+vegades, sent que el que real i verdaderament han fet, ha sigut
+banyar-se, com podrien haver-se banyat a casa en una immunda
+banyera d'estany.
+
+Mes va passant la calor i el nostre home, que ja no pot alabar-se
+d'haver-ne pres quaranta, ni pot lluir la seva agilitat en
+l'aigua, s'entristeix, torna a parlar poc, apenes freqüenta el
+tracte dels amics i experimenta algo d'aquella enfermetat que a
+tants anglesos ha fet hereus impensadament.
+
+-Ja se'ns acaba!- diu amb verdadera tristesa a tots els coneguts
+que va trobant.
+
+-Ja se'ns ha acabat,- i torna a entrar de ple en el període
+d'avorriment i ja no se'l veu en lloc.
+
+Si l'home que neda bé pogués fer-ho, crearia en mig de l'hivern
+calor artificial en l'atmòsfera, sols per poder fer uns quants
+cabussons en la mar vella.
+
+X. _(Robert Robert)_.
+
+
+
+L'HONOR NACIONAL
+
+Si se'n conten, de cuentos d'inglesos! Però cap com aquest...
+
+A Londres, i en dos balcons, l'un al costat de l'altre, antes que
+es privés l'anar pels carrers a les orgues i als micos dels
+savoians, hi havia un andalús i un inglès esperant si veien alguna
+pantorrilla de les miss que al pujar l'acera s'aixecaven el
+vestit.
+
+De prompte un savoià s'atura, toca l'orga, fa fer quatre coses al
+mico, para la gorra i l'inglès li tira un _scheling_.
+
+L'espanyol, que va pensar: -Ara et pots lluir,- crida al xicot i
+li tira cinc duros.
+
+L'inglès, que ho veu, li tira dos lliures esterlines.
+
+L'andalús, ferit en son amor propi, dues unces, i, com tots dos
+eren riquíssims, veu's aquí que comença un verdader combat sobre
+qui més valor tirarà al savoià.
+
+La gent, que a Londres és tafanera i vagamunda com aquí, comença a
+aturar-se, i, com és natural, quan el grupo va ser gros, se van
+formar dos partits: l'un dient que guanyaria l'espanyol, i l'altre
+l'inglès.
+
+De dues unces ne van venir quatre; de quatre, vuit; de vuit,
+setze; i sempre el que era últim doblava lo que l'altre havia
+tirat.
+
+Entre el grupo hi havia molts espanyols. Amb el calor de la
+cosa... _fuera_ l'inglès... _fuera_ l'espanyol... la qüestió es va
+fer d'amor patri i ja l'honor de les dues nacions hi estava
+interessat.
+
+Després del diner va baixar la roba; després de la roba els
+trastos; i a l'últim, quan l'inglès va haver acabat tot lo que
+tenia, se gira a l'espanyol, i, dient-li -¡Veiam si encara em
+guanyaràs!,- s'abalança i... cataplum!... s'hi tira ell mateix.
+
+L'andalús, al veure-ho, posa mans a la barana, s'aboca... i tot
+plegat se para... es repensa... i no s'hi tira.
+
+-Oooooh!- se sent de seguida en el grupo -l'inglès ha guanyat!
+l'inglès ha guanyat!- I ja els espanyols se n'anaven amb la cua
+entre cames, quan l'andalús crida:
+
+-Mentida, que he guanyat jo!
+
+-¿Com pots haver guanyat si l'inglès ha perdut la vida, que val
+més que tot?
+
+-Perquè jo he perdut la glòria del guanyar, que val més que la
+vida.
+
+L'honor d'Espanya va quedar triomfant.
+
+
+
+L'HOME DE BARRI
+
+Coneix tot el veïnat i el coneix tot Barcelona.
+
+En un sol dia se'l veu a l'Encant, al Padró, a ca la Ciutat quan
+treuen la rifa, a la parada, al _Martillo_ i a l'_ensanche_.
+
+De tots els fabricants ne sap la història, i de la gent del seu
+barri en té pel cap dels dits tota la parentela, vicissituds,
+bones prendes i defectes.
+
+Sap fer el gos, sap fer jocs de mans i versos, és d'un teatre
+d'aficionats; té, amb altres companys, un piset llogat a Gràcia;
+se la pica de bon mosso, és de moltes germandats, ha sigut oficial
+de la milícia un cop, i dos cops capità _Manaia_.
+
+Encara que predica l'ateisme, el veuran cada any posar cadenes de
+paper, mata i canyes verdes de l'un cap de carrer a l'altre, i fa
+la capta pels ciris del Sant de la cantonada.
+
+Els dies que la professó no passa per casa seva, hi sol anar ell,
+perquè tot son gran delit consisteix en què no es faci cosa en què
+ell no hi sigui.
+
+Quan l'empedrat del barri s'espatlla i els veïns ne parlen entre
+si, se recorden aviat del geni actiu i manifasser del nostre home
+i li encarreguen que posi un comunicat ben fort en el diari.
+
+I no tingueu por que hi faci falta; perquè el posar un comunicat
+és la seva menja.
+
+Molt sovint hauran vist vostès en els periòdics certs escrits molt
+formals sobre si un carreter ha estat a punt de matar un gos que
+costava tretze duros; sobre el lluïment d'uns exàmens de nois que
+varen dir de cor el compendi de la _Historia de España_ del pare
+Isla, sobre el mal modo d'un agutzil a l'anar a cobrar una multa,
+sobre un piano que se sent tocar a deshora. Aquests _remitidos_ o
+articles comunicats solen dur per firma _«¡Unos testigos
+imparciales!» «Un amigo de la verdad...»_ Tots són fets d'ell.
+
+I ja té prou cuidado en preguntar a tothom que troba si els ha
+llegit, i no es descuida tampoc de llegir-los a casa seva i en el
+cafè, fent constar que ell és qui ho ha fet posar.
+
+Els gasetillers li deuen molt agraïment, perquè sempre que el
+troben li pesquen alguna notícia; de manera que es pot atribuir
+amb raó el títol de col·laborador honorari i eficaç de tots el
+periòdics de Barcelona.
+
+«Home, vostès no diuen mai res de la carretera de Sant Andreu, que
+és un fàstic. En particular hi ha un tros de trenta cins metres
+(els vaig comptar), tan ple de sots, que no sols fa vergonya, sinó
+que pot ser causa de moltes desgràcies»
+
+«Home, fa avui disset dies que a les nou en punt s'apagà el fanal
+de la cantonada del carrer dels Canvis. No sé si deu estar
+embussat el conducto o què; però lo cert és que ningú l'adoba.
+Digui'n alguna coseta»
+
+«Home, ara tiren a terra una casa vella de davant de la meva, i en
+un tronc d'un arbre del jardí hi varen trobar una niuada de nou
+rates grossíssimes. Posi-ho en el diari, que és curiós. Ah!
+Escolti: els manobres ne van matar cinc i en va quedar una de mal
+ferida.»
+
+«Home, en un any el número 14721 ha sortit premiat 5 vegades en la
+rifa dels Empedrats i el 14722 fa quinze anys que no ha sortit.»
+
+En època d'eleccions, ell no para ni assossega. El veuran anar
+d'aquí, d'allí, animant als tebis, entusiasmant als calents,
+escalfant als reacios, comprometent a tots i repartint
+candidatures per tot a on arriba sa influència.
+
+Per Nadal ell és el cap de colla que juga un bitllet enter de
+Madrid. Roda tot Barcelona buscant còmplices per veure si els toca
+la grossa, i fins escriu cartes a amics que té en certs poblets
+perquè s'hi interessin. Ell dóna recibos firmats a tots quants
+contribueixen a fer el computo i és el primer que mira el parte
+telegràfic que dóna raó del primer premi.
+
+Sol tenir a casa seva un test amb bàlsam del seu, que serveix per
+tots els talls de veïns, parents i coneguts. Mes no sols té el
+bàlsam, sínó que sap mil remeis casolans i els ofereix gratis,
+tant si els hi demanen com no.
+
+Sap fer el remei que ell ne diu _Larruà_ i en regala ampolles
+plenes; sap de memòria en Raspail, sap fer grues i té una recepta,
+feta d'un frare, que és infal·lible per a curar penellons.
+
+Home servicial com ell, no hi és en la terra.
+
+A voltes el sentiran parlar de persones molt encopetades. Algú
+s'afigurarà que les anomena sense haver-hi tingut tractes i sols
+per a donar-se importància: doncs s'equivoquen: en això si acàs
+exagera, no ment.
+
+Jo vaig averiguar casualment que la duquesa de N. li estava molt
+agraïda i l'estimava molt perquè una vegada va remoure mig món per
+a fer-li venir de Paris un gerro de porcel·lana igual a un altre
+que ella tenia despariat; i més endavant li va atrassar una dida
+tan bona, que s'ha quedat a la casa de cambrera, i al cap de set
+anys que la tenen, n'estan tan contents, que no saben a on
+posar-la.
+
+Per aquests i altres mèrits té més coneixences i simpaties de les
+que a primera vista podrien atribuir-se-li.
+
+En la temporada de còlera que acabem de passar, ell ha fet de sa
+butxaca caldo per veïns pobres, n'ha recomanat molts a juntes
+benèfiques, ha fumigat, ha enramat carrers, ha anat a buscar el
+combregar, ha vetllat malalts, ha vestit morts i ha pagat caixes.
+
+Perquè aquest home, encara que lleugerot i tarambana, té un fondo
+d'honradès que el fa apreciable.
+
+Un dia de bullanga, per cert, va donar un solemne fart de llenya a
+un minyonàs que en feia dos com ell, perquè, aprofitant-se del
+pànic universal, se n'emportava, sense saber lo que era, un sac de
+cagaferro abandonat a la porta d'un clavetaire.
+
+I té una senyal al front, que no se n'hi anirà mai més, d'un dia
+que volgué aturar dos cavalls desbocats en el passeig de Gràcia.
+¡Prou que l'ensenya a tothom!
+
+Quan dic que és l'home del barri, podeu creure que no paren aquí
+les seves habilitats.
+
+Cada any fa pessebre i es gasta diners i paciència per a complaure
+els aficionats a aquest gènero d'espectacles. En el seu pessebre
+mai hi fa falta una fonteta amb aigua natural, un molí de vent que
+va, o un vapor que camina amb màquina, i fa el fum de cotó fluix.
+
+De secrets per a treure taques, ne té molts, i d'esqué hi ha pocs
+pescadors que n'hagin remenat tant com ell, fet per les seves
+pròpies mans.
+
+Quan entre els seus coneguts es tracta d'anar a passar un bon rato
+a la Satalia, a la font Groga o a Bellesguard, lo primer és
+consultar-ho an ell, que s'encarrega de la birosta... Perquè també
+és cert que per cuinar no n'hi ha d'altre, en particular quan se
+tracta de sopa amb rap, d'un bon romesco, i de tot allò que en
+solem dir menjars de fora; advertint que és el rei de la
+curadella... i se n'alaba amb raó.
+
+No hi ha secret que ell no averigüi, ni gent renyida que ell no
+tracti de posar en pau, per més que a voltes, sense voler,
+encengui més la guerra; puix no sempre la discreció de l'home
+correspon a ses bones intencions.
+
+Ben fets o mal fets, la veritat és que ell ha contribuït a que es
+fessin molts casaments, i es padrí de més criatures que no hi ha
+en la cambra dels bords.
+
+Va ser una vegada obrer de la parròquia: mes s'ho va pendre amb
+tal ardor i foren tantes les innovacions que somiava, i volia
+introduir immediatament, que els capellans i demés de l'obra, gent
+metòdica i poc aficionada a novetats, el disgustaren del càrrec.
+És l'única vegada que ha intervingut poc satisfactòriament en cosa
+a ell encomanada.
+
+L'home de barri viu quasi content de la seva sort; i és alegre i
+campetxano sempre que li donguin la direcció o gran importància en
+qualsevol negoci. Mes en el fondo d'aquell home frívol, alegre i
+filantròpic, hi despunta de quan en quan una certa melancolia.
+
+L'home del barri abriga una ambició (qui no en té una?): ambició
+noble i digna d'un patrici.
+
+L'enamora, l'encanta una posició cívica pròpia de son caràcter i
+inclinacions. Mai l'ha demostrada pel clar a ningú; per més que de
+l'abundància del cor parli la boca...
+
+L'home del barri seria completament feliç si el féssin regidor.
+
+Mes, com la felicitat no és feta per aquest món, és segur que no
+l'en faran. Tot el barri està conforme en què és digne del càrrec
+i opina que el desempenyaria bé, però què volen? ¡Coses del món!
+No l'en faran perquè segueixi sent veritat que en la terra no hi
+ha felicitat completa.
+
+X. _(Robert Robert)_.
+
+
+
+ELS VIUDOS
+
+I
+
+El senyor Ignasi ve de passejar a l'hora de sempre. Ben segur que
+haurà arribat fins al Criadero i des d'allí se'n torna a casa.
+
+Pobre home, com va perdent! Cinc anys ha que se'l veu fondre's com
+una candela cap per vall.
+
+Veu's aquí lo que és el món. Tant humor que tenia, tan alegre que
+havia sigut tota la vida, ara... en faltant-li ella tot li ha
+faltat.
+
+Arriba a casa i, per a reposar un rato, s'assenta al costat del
+vetllador a on la difunta solia cosir de dia i fer mitja de nit...
+
+Cinc anys, i encara l'enyora i li apar impossible que per un cantó
+o per un altre no surti ella a preguntar-li com abans: -Què tal?
+¿Fa de bon anar pel món?
+
+De vegades passa el dematí regirant un calaix ple de cintes,
+encetalls, agulles de ganxo, capsetes de gafets, sivelles... Quan
+ella era viva, ell d'allò se'n reia i en deia enfarfecs. Ara ho
+contempla amb carinyo, ho col·loca tot amb simetria i diu: -Totes
+aquestes cosetes encara _són_ de la pobra Cinta.
+
+L'últim dia que va sortir a passejar amb ella feia un sol
+hermós... Era pel maig. Arribaren fins al Criadero i no passaren
+d'allí, perquè ella tenia esgarrifances.
+
+Se'n tornaren a casa i, pel camí, ell, per a distreure-la li deia
+covardona, delicada d'_en Tendre_... Des d'aquell dia no es va
+llevar més.
+
+Per això el senyor Ignasi sempre va al passeig de Gràcia i mai
+passa del Criadero. La major part dels dies, al dar la volta,
+sospira.
+
+Un dia vaig sentir una joveneta que assenyalant-lo deia: «Aquell
+vell, que sembla un trencapinyons, el veig venir cada tarda sens
+falta del passeig de Gràcia. ¡Que en deu ser de cap verd!»
+
+Bé, què voleu que siga? Havien viscut trenta anys casats amb tota
+pau i harmonia; se coneixien des de nois; ella era dòcil, afable,
+neta i aconduïda, i per fi, ell va enviudar a xeixanta dos anys...
+
+No en viurà gaires més.
+
+II
+
+Mai dirien qui s'ha mort. -La dona d'en Tomaset.
+
+Afigurin-se com deu estar ell. Se varen casar enamoradíssims. Tots
+dos joves, sense mals de cap i casi se pot dir nascuts l'un per
+l'altre, certament eren ditxosos, i ara que amb tanta alegria
+esperavan tenir família... se li ha mort ella!
+
+An ell no se'l veu enlloc. Passa tot el dia a casa sa sogra: no se
+sap moure d'allí, no es cuida de res... Pobre xicot! Se coneix que
+l'estimava.
+
+He vist en Tomaset... què està magre! Anava tot distret. Jo l'he
+saludat: ni sisquera m'ha vist. Els metges li diuen fa temps que
+vagi a Suïssa; ell no ho volia de cap manera, perquè com ella està
+enterrada aquí... Mes, a l'últim, els parents mateixos d'ella s'hi
+han empenyat tant i tant, que ha promès anar-se'n quan entrin les
+calors fortes...
+
+En Tomaset ha tornat. No se'l veu ni en teatres ni en diversions.
+De vegades passen tres mesos que a penes surt de casa. Abans mai
+feia falta de matí i tarda a casa la seva sogra; però encara
+s'entristia més, i ja no hi va sinó de tant en tant.
+
+Alguna volta que altra el veig amb una família molt amiga de la
+seva...
+
+Li han tingut d'arreglar la casa, perquè, d'ençà que ella va
+morir, ell no se'n cuidava.
+
+Els metges varen aconsellar a en Tomaset que sortís a passejar per
+fora a cavall, i li ha provat d'allò més; s'ha adobat molt. Ell té
+vint-i-cinc anys; semblava que en tingués trenta; però ara ha
+posat una cara que fa goig.
+
+Diumenge, per primera vegada, el vaig veure en el teatre, amb una
+família molt amiga de la seva, i vaig pensar: Quin miracle!
+
+Mai dirieu qui s'ha casat. -En Tomaset.
+
+Que volen que siga. És jove. Un home sol no hi pot estar... I ho
+ha ensopegat; perquè la segona dona és una galant minyona i li
+porta bon dot.
+
+Saben qui és? La més gran d'aquella família tan amiga de la seva.
+
+III
+
+El senyor Miquel s'està davant del mirall, i amb unes pinces
+s'arrenca el pèls blancs. D'aquí a tres setmanes farà un any que
+és viudo.
+
+Se pentina amb complacència, se vesteix i emprova un barret nou
+que s'ha fet fer per a quan puga deixar el de la glassa.
+
+Que bo s'ha posat en un any! Sembla que Nostre Senyor, com diu la
+gent, el va anar a veure.
+
+És un home que va net com una satalia; encara és jovenet; què són
+trenta sis anys per a un home? I sempre ha tingut garbo.
+
+És molt ajudat de gènit. Va per tot arreu... I cada vegada que
+pensa: «Ara só libre, i content jo, content tothom», fa un esbufec
+de gust i posa un pam de greix.
+
+Tot sovint li diuen:
+
+-Anem, senyor Miquel: ¡ja el tornarem a veure casat!
+
+-Això... qui sap? Ningú pot dir lo que farà demà; no he fet cap
+pensament... però no me'n defujo.
+
+Però... no el creguen.
+
+La sap molt llarga. Això és ben sabut per tot a on hi ha minyones
+casadores: ell veu l'ham i fa com qui no se n'adona.
+
+Així parents que poden heredar-lo, criades d'ambicions honestes,
+mares previsores, filles enraderides, tots quants el rodegen li
+fan el rendivú, i això és lo que vol, la panxa contenta.
+
+Tots els anomenats, quan se'l miren, pensen: «Acontentem-lo; ell
+té alguna coseta...»
+
+Tots creuen fer-hi algun negoci, i, mentrestant, qui fa el negoci
+és ell.
+
+IV
+
+-Que no ho sap, Tereseta? Dissabte es va casar el senyor Tano.
+
+-No pot ser; ell viu apartat de la dona, però no és viudo.
+
+-És viudo, senyora, és viudo.
+
+-Encara no fa vuit dies que he vist an ella.
+
+-Doncs encara no en fa set que és enterrada. Se va casar amb
+llicència closa.
+
+-Potser amb la Munda? ¡Quin desvergonyiment!
+
+-Més desvergonyiment hauria sigut casar-se amb un altra. ¡Si fa
+set anys que per tot anava amb ella!
+
+-Anem, no ho aboni. ¡Vaja, hi ha homes que no sé que els faria!
+
+-Però, dona, faci's càrrec... posi's al seu puesto...
+
+-No, senyor: jo no m'hi puc posar. Vostè és, perquè tal vegada
+seria capaç de fer com ell.
+
+-Jo??? Sempre he dit que, si m'enviudava, abans no em tornés a
+casar... m'hi pensaria.
+
+X. _(Robert Robert)_
+
+
+
+LA TERRAIRE
+
+Un dels tipus que més recorren els carres d'aquesta comtal ciutat
+és, sens dubte algun, el que dóna títol a aquest article.
+
+Figureu-vos una xicota de divuit a vint-i-quatre anys, desinvolta,
+de mirada atrevida, ull viu i penetrant (senyals evidents de son
+descaro i poc respecte); d'un conjunt vulgar, desgarradota en son
+port, amb faldilles d'indiana del país, vella i descolorida,
+damunt d'unes soles enagües; gipó de panyo al fort de l'hivern i
+que el desprecia a les primeres calors; mocador al coll que el nua
+a ses espatlles, i al cap que se'l subjecta, per dessota les
+barbes, amb un mal manyoc; calçant mitja blava descolorida com
+totes les demés prendes de son trajo, espardenya de quatre vetes o
+sabates de cordovà; i tindreu el tipo de la _terraire._
+
+Adherit a ella, com la mà al braç, va un burro més sec que un
+secall i més manso que un _bon Jan_, resignat o no resignat; però
+víctima del bastó de _la terraire_, sens més arreus, generalment,
+que un mal ronsal, les més de les vegades d'espart, lligat de
+manera que serveixi de brida, i una mala sàrria, curullada de
+_terra d'escudelles_, que porta sens emparo de manta ni albarda,
+lo que fa que el número de nafres corri parió amb el de les
+garrotades que, amb sa paciència burrical, compta diàriament a
+l'acompassada cantarella de «Quiii... voool... terra!»
+
+Cada dia, sobre les nou en el bon temps, i allà entre onze i dotze
+al fort de l'hivern, les veureu entrar a professó feta pel portal
+de Sant Antoni, dispersant-se pels diferents barris de la ciutat,
+on, per espai de tres o quatre hores, no deixareu d'oir la
+llastimosa cantillera amb el seu obligat acompament de garrotades,
+que, com a pluja menuda, cauen sobre els pacientíssims burros, lo
+que sens dubte ha dat origen al ditxo: _Més pacient que un burro
+de terraire_.
+
+Si més detalls us falten per conèixer-la, preneu-vos la pena
+d'escoltar el següent diàleg:
+
+-Digues, Tereseta: ¿per què no vas venir ahir?
+
+-¿I com volia que vingués, amb aquella pluja? Què volia que portés
+fang?
+
+-Tindries de tenir repuesto fet per aquests casos. Bona falta em
+vas fer.
+
+-Ai, ai! Si mira tan endavant no caurà mai endarrera. Val més que
+en compri doble partida, i així en tindrà per quan plogui.
+
+-Tinc la pastereta petita.
+
+-I jo la casa. Vaja: quan n'hi poso?
+
+-Plena. Quant te dec?
+
+-Sis quartos.
+
+-Com, sis quartos? Que et tornes boja? Si l'altra vegada me la vas
+omplir per quatre?
+
+-Doncs, si ho sap, per què ho pregunta?
+
+-Omple bé, omple bé.
+
+-Si es vessa!... Que no ho veu?
+
+-Vaja, no siguis arraixa. Això rai, que no us costa res.
+
+-Es coneix que no la té d'arrencar ni perdre les ungles, que, si
+no, no ho diria. Xo! ¡Aquest dimoni de burro!
+
+-Fuig, dona, si ni se't pot tenir de tan sec!
+
+-Doncs, amb tot i ser tan vell, em fa posar els cabells blancs.
+Ara mateix, al passar pel carrer de Sant Pau, ha vist la somera de
+la Feliça i... ai, filla, com se m'ha posat!... Xo! (La Tereseta,
+com per via d'advertència, sacut dos vergassades al cap del ruc,
+suficients per fer-hi tornar el més savi.)
+
+-No li peguis, dona.
+
+-Vostè el tingués de governar. Xo! ¡Ditxosa cua, sembla la pèndola
+d'un rellotge! I, digui'm, que és fora la minyona del tercer pis?
+
+-Qui vols dir?
+
+-La Leionor. Aquella tan llamenca, que sembla que tingui la salut
+emmatllevada, que se la pinta de polida i parla tot safallós.
+
+-Ca, dona!... Si l'amo està que hi delira!
+
+-Doncs si que té gust. ¡Em sembla que deu ser més macarró!
+
+-Per què, dona!
+
+-Què vol que li digui... No compra terra més que de lluny en
+lluny, i, si vostè ho repara, baixa una olla més plena de
+cascàrria que fàstic fa de tocar-la. Xo, burro! ¡Maleïda mosca, i
+com me'l fa partenir! (I, dient això, li alça la pelada cua, caça
+l'insecte, el rebat per terra i l'aixafa exclamant tota satisfeta:
+-Vés, pica!) ¿I el senyor Cinto?
+
+-S'ha mort.
+
+-Déu l'hagi perdonat. No vol pas res més?
+
+-Quan tornaràs?
+
+-Cada dia que no plogui. Arri, paiasso! Quiii... voool... terra.
+
+I el burro camina de nou, sospirant de goig per les lliures què ha
+descarregat de pes, quals sospirs van augmentant a proporció que
+la carga baixa.
+
+Però quan la sàrria mostra son fons, llavors comença la segona
+part. _La terraire_ la plega pel mig, la col·loca sobre la
+bestiola, i, amb una agilitat que envejaria la més lleugera
+amazona del Circo de _Ciniselli o Price_, d'un sol bot, i sense
+tocar pèl, monta en el burro, i, sentada amb la tranquil·litat més
+indiferent, comença a comptar els quartos que ha fet, sense
+atendre si el burro va dret o tort, si per l'acera o pel mig, ni
+si pot donar algun cop de cap o algun petó a algun bocabadat;
+donant lloc sa distracció a les queixes dels transitants i a les
+desvergonyes de la _terraire_. Algunes capaces d'avergonyir al
+sol, si el sol tingués vergonya.
+
+Al passar pel carrer de l'Hospital compra un llonguet i un grapat
+de fruita, sense pendre's la molèstia de baixar de la bestiola, i
+corre a reunir-se amb les companyes, que l'esperen a l'entrar del
+carrer de la Cera.
+
+Si llavors les topéssiu, no els digueu pas res; és un consell
+d'amic, puix aquelles boques, si l'emprenen contra vosaltres, són
+capaces de marejar-vos i potser d'alguna cosa més, solament amb
+sos immensos ditxos, equívocs, descaros, desvergonyes, llengotes i
+sofocos. En consciència crec jo que un dels suplicis que jo
+destinaria als homes tontos, si mai arribés a legislar (cosa, com
+sabeu, molt fàcil en nostres dies), fóra el ser torejat per _les
+terraires_
+
+Ans d'acabar, amb tot, per satisfacció del nostre poble, vos diré
+amb orgull que _la terraire_ és generalment tan honrada com
+desvergonyida, que, no obstant la deixadesa i el descuit del seu
+trajo, no quita que el diumenge la vegeu mudada de festa,
+convertida en airosa pagesa del Pla i enamorant a més de quatre,
+sense notar-li aquell desenfado i aquella desinvoltura. Però no us
+deu estanyar: la terraire, llavors, no és la terraire. Ella no
+existeix sinó quan va espellifada, deixadota i sense pentinar,
+acompanyada de son miserable i assecat burro, i cridant amb
+gutural i llastimosa veu: «Quiii... vol... terra!»
+
+BLAY MÀRFEGUES
+
+
+
+L'AMO DE CASA
+
+_L'amo de casa, tot prenent xacolata i llegint «La Propiedad»_.
+-¿És vostè qui desitja llogar el terç pis de la meva casa?
+
+_L'aspirant a llogater_. -Sí, senyor.
+
+_L'amo de casa_. -Ah! ah! (Cridant.) ¡Muller, nois: veniu! El
+senyor és el qui vol llogar el terç pis. _(La família rodeja i
+examina el desconegut amb un sentiment de viva curiositat en la
+que hi ha barrejada un poc de compassió.)_ Bueno: ara que ja
+l'haveu vist, aneu-se'n, que tenim d'enraonar tots dos. Tanqueu la
+porta.
+
+_L'aspirant a llogater (espantat)_. -No voldria pas causar-li
+molèstia... Si està ocupat tornaré en altra ocasió.
+
+_L'amo de casa_. -No, senyor, no: val més eixir-ne d'un cop
+(Mirant-lo). La fatxa no és mala; els ulls són bonics i té la veu
+molt agradable...
+
+_L'aspirant a llogater (sufocat i violent)_. -La minyona que m'ha
+ensenyat el pis m'ha dit que vostè en volia 22 duros cada mes...
+
+_L'amo de casa_. -Esperi's, home, esperi's! No vagi tan de pressa.
+Encara no hi som, en això. Quants anys té, vostè? Com se diu?
+
+_L'aspirant a llogater_. -Em dic Narcís Campmany.
+
+_L'amo de casa_. -D. Narcís _de_ Campmany?
+
+_L'aspirant a llogater_. -Sense el _de_.
+
+_L'amo de casa_. -És llàstima. Si es queda amb el pis serà
+menester que se'l posi. En el segon pis ja hi tinc un baró, i això
+dóna llustre a la casa. Continuï, senyor de Campmany.
+
+_L'aspirant a llogater_. -Tinc trenta anys i sóc solter.
+
+_L'amo de casa_. -Bueno, ja m'agrada això. Un solter, sobretot si
+no es calavera, és molt millor que un casat, perquè les criatures
+gasten molt les rajoles i embruten el paper de les parets. I ¿de
+què fa, vostè?
+
+_L'aspirant a llogater_. -Sóc advocat, però no exerceixo; visc de
+renda.
+
+_L'amo de casa_. -Perfectament. És l'ofici millor per la
+tranquilitat de l'escaleta.
+
+_L'aspirant a llogater_. -Tinc algun diner que jo mateix me'l
+negocio.
+
+_L'amo de casa_. -Mal fet; ja li faré conèixer un cunyat meu que
+és corredor i ell li emplearà molt bé.
+
+_L'aspirant a llogater_. -Però, home, si li dic que jo mateix...
+
+_L'amo de casa_. -Fugi, home, fugi! Estic segur que li confiarà
+els seus interessos; ademés que li tinc promès donar-li tota la
+feina que pugui dels meus llogaters. Com anem, de salut?
+
+_L'aspirant a llogater_. -Molt bé, gràcies. Sento un poc de calor.
+
+_L'amo de casa_. -No m'entén, vostè: m'informo de si gasta bona
+salut. ¿Quin temperament té?
+
+_L'aspirant a llogater_. -Limfàtic, me sembla... Sí, limfàtic.
+
+_L'amo de casa_. -Aveiam, tregui's la levita.
+
+_L'aspirant a llogater_. -Què diu, ara?
+
+_L'amo de casa_. -Sí, home: faci el que li dic. Això és de molta
+importància per mi... ¡Què caramba! No vui tenir gent malaltissa a
+casa meva. No hi ha res que desacrediti una finca com el veure-hi
+sovint el cotxe de morts a baix a la porta... Vui gent ben
+conformada, que tingui el pit ben alt... Vaja, tregui's la levita.
+
+_L'aspirant a llogater (indecís)_. -Home...
+
+_L'amo de casa_. -Això mateix!... Ara l'altra màniga. Malo... Em
+pensava que era més robust. Deu pesar molt poc, vostè!
+
+_L'aspirant a llogater_. -No l'hi puc dir.
+
+_L'amo de casa_. -Té el coll molt curt.
+
+_L'aspirant a llogater_. -Em sembla que no.
+
+_L'amo de casa_. -Li dic que sí. I aquestes venes... Mala
+senyal... ¡Cuidado amb la feridura!
+
+_L'aspirant a llogater_. -Què diu, home!
+
+_L'amo de casa_. -Serà precís que es comprometi formalment a
+refrescarse les sangs a cada canvi d'estació. Jo m'encarrego
+d'indicar-li el refrescant que més li convindrà.
+
+_L'aspirant a llogater_. -¿Puc posar-me la levita?
+
+_L'amo de casa_. -Esperi's, home: vostè no fa prou exercici.
+
+_L'aspirant a llogater_. -Sí, senyor: després d'esmorzar vaig tots
+els dies a la punta del moll.
+
+_L'amo de casa_. -No n'hi ha pas prou: d'avui endavant viatjarà
+tres mesos cada any. Això dóna importància a la casa i fa reposar
+les escales. Per la tardor tots els de la casa viatgem.
+
+_L'aspirant a llogater_. -Con que, quedem en que són vint-i-dos
+duros cada mes?...
+
+_L'amo de casa_. -Ca, ca! No hi som, encara, en això, senyor de
+Campmany.
+
+_L'aspirant a llogater_. -Em sembla...
+
+_L'amo de casa_. -Què li sembla! Em fa riure, vostè. ¿Que es pensa
+que es lloga un pis com aquell que compra uns pantalons? Vaja, que
+aquests llogataires que avui corren ens tracten amb una
+franquesa... ¿Per què no em demana tot seguit les claus del pis?
+Ja vol tractar del preu i ni menos sap les condicions del paper
+d'arrendament.
+
+_L'aspirant a llogater_. -Des d'ara m'hi avinc perquè suposo que
+seran enraonades.
+
+_L'amo de casa (traient-se un paper de la butxaca)_. -Escolti:
+
+_Article primer_. -El llogater i la seva família es llevaran i es
+ficaran al llit a les mateixes hores que l'amo de la casa, perquè,
+com que viuen sobre d'ell, no li facin sofrir la molèstia del
+soroll.
+
+_Article segon_. -El llogater tindrà obligació de sortir al balcó
+dugues vegades al dia fregant-se les mans amb aire de satisfacció,
+per donar enveja als que passin pel carrer i augmentar d'eixa
+manera la importància de la finca.
+
+_Article tercer_. -Si no sap de jugar a les dames n'apendrà per
+baixar-hi a jugar amb l'amo en les vetlles que aquest tingui per
+convenient.
+
+_Article quart_. -El preu del lloguer és de 22 duros cada mes,
+pagats per anyades avançades; i, en cas que a l'amo li apugin la
+contribució, deurà pagar el llogater una pesseta de més per cada
+ral que li augmentin.
+
+_L'aspirant a llogater_. -No hi ha res més?
+
+_L'amo de casa_. -Encara queden alguns articlets de menos
+importància que ja li faré conèixer en son temps i lloc.
+
+_L'aspirant a llogater_. -No em sembla pas exagerat tot això; crec
+que ens entendrem.
+
+_L'amo de casa_. -És poeta, vostè?
+
+_L'aspirant a llogater_. -Sí, senyor: molt sovint m'entretinc a
+fer versos, i bastants dels que he fet s'han publicat.
+
+_L'amo de casa (content)_. -I ¿mantenidor dels Jocs Florals?
+
+_L'aspirant a llogater_. -No, senyor.
+
+_L'amo de casa_. -Quina llàstima! Serà precís que faci el possible
+per ser-ne. La meva senyora es mor de ganes d'ocupar el puesto de
+Clemència Isaura.
+
+_L'aspirant a llogater_. -Puc fer tots els possibles per
+lograr-ho.
+
+_L'amo de casa_. -Això és. Divinament!
+
+_L'aspirant a llogater_. -Con que... ¿quedem en que són 22 duros
+cada mes?
+
+_L'amo de casa_. -Ah! dispensi; encara falta una pregunta.
+
+_L'aspirant a llogater_ .-Quina?
+
+_L'amo de casa_. -S'ha oblidat de dir-me per quins motius deixa el
+pis que ara té.
+
+_L'aspirant a llogater_. -Oh! per una friolera: vaig tenir una
+petita qüestió amb l'amo de la casa i el vaig tirar per l'ull de
+l'escala.
+
+C. M.
+
+
+
+L'AMERICANO
+
+La marxa civilitzadora dels segles ha esborrat amb la goma de
+l'oblit una infinitat de tipos que ja han passat a ser altres
+tants quadros de la galeria històrica, que eren conseqüència
+natural de costums i preocupacions que ara amb prou feines podem
+compendre, i sobre les quals la reina del món, l'opinió pública,
+ha donat ja el seu fallo. En canvi la nostra època ha creat nous
+tipos amb els quals ens topem tots els dies, que són tan dignes
+d'estudi com podrien ser els antics, i que si no ens fan tant
+efecte és per lo molt familiaritzats que amb ells estem. Si fos
+possible fer ressuscitar un difunt del segle passat, trobaria tan
+ridícul l'_oficial_ de perruquer d'avui, pretensiós i
+_entrometido_, portant cabellera excessivament abultada i amb la
+clenxa al mig, sempre despentinat i sempre passant-se la pinta,
+cupido de criades i jugador de dòmino, com nosaltres trobaríem
+original el barber del seu temps, xerraire, curandero i
+guitarrista.
+
+L'americano és un dels tipos de nostra societat que sempre hem
+considerat digne d'estudi. Tots sabem qui és l'_americano_, tots
+sabem a quin subjecte s'aplica aquest nom. L'_americano_ és
+l'espanyol, i quasi podem dir el català, que ha sortit de la
+península, i, després d'haver passat alguns anys a l'Havana, ha
+tornat a la seva terra amb una fortuna considerable. Aquells que
+allí no han tingut sort i han tornat malalts i sense diners, no
+són _americanos_; aquells són _uns ximples carregats d'il·lusions
+i uns homes que mai seran res_. Establerta, aquesta diferència,
+examinem l'origen de l'_ americano_.
+
+L'americano és fill de la costa i de pares pobres. Després de
+sortir de l'estudi del seu poble, en el que va apendre a llegir
+mal i a escriure pitjor, va entrar de mosso en un cafè i allí va
+completar la seva educació servint copes i marcant _trenta uns_ al
+billar, fins a l'edat de setze anys. El seu oncle, home de bé i
+d'una regular posició, tement que el seu nebot allí sempre seria
+un murri, li dóna cartes per als seus amics de l'Havana, li paga
+el viatge, li fa fiança per la quinta, i el recomana al patró del
+barco.
+
+Al principi de la seva estada a l'Havana escriu cada quinze dies a
+la seva família. Després, cada mes; més tard cada mig any, i, per
+últim, ja no escriu. Allavors és quan comença a fer fortuna: ha
+conseguit reunir aquells primers dos mil duros, que diuen que tant
+costen de reunir, i de llavors endavant tot li sembla fàcil.
+
+Al cap de trenta anys de treballar molt, de no deixar res per verd
+i de tocar tots els pitos, ha conseguit una regular fortuna, i
+llavors es recorda de la seva família i de la seva pàtria.
+Realitza el seu capital, pren lletres sobre Londres, i s'embarca
+cap a Espanya. Quan arriba al seu poble està commogut per espai de
+vuit dies. Com saben que ha vingut amb diners, tots els del poble
+s'apressen a visitar-lo, i fins la Societat Choral li fa serenata.
+Ell està molt content, té l'amor propi satisfet, i, per provar el
+seu agraïment, fa fer una font per la vila i a cada un dels seus
+amics els regala un caixò de puros i un barret de _jipi-japa_. Com
+l'home de tot se cansa, al cap de sis mesos ja està fastiguejat de
+la consideració pública i troba molt tonta la vida de poble; fins
+l'envelat nou, que és un envelat de primer ordre, no el fa feliç.
+Llavors es resol a venir a viure a Barcelona. Fa una renda de mig
+duro cada dia a la seva família, paga la carrera de pilot a un seu
+germà, fa col·locar una corona de _siemprevivas_ en el ninxo del
+seu oncle, i, content i satisfet de si mateix, se'n va a la
+capital de Catalunya.
+
+Tots coneixen aquest senyor, i molts de nosaltres el saludem. Quan
+va anar-se'n a l'Havana era conegut en el seu poble pel Pep de Cal
+Tano; ara es diu D. José Viñals. És un senyor d'uns cinquanta
+anys, encara que en representa sis més perquè el clima de l'Havana
+dissipa molt la naturalesa. És un home d'estatura regular, més
+aviat gras que magre, nas i llavis grossos, cara de color cafè amb
+llet, ulls expressius i patilles curtes. Va vestit amb molt
+esmero: totes les prendes són de roba estrangera, porta mitja
+dotzena d'anells als dits, una cadena de rellotge molt llarga i
+grossa, de la qual pengen una infinitat de joguines d'or i pedres
+fines, i, per últim, gasta camisa de batista amb una grossa agulla
+de diamants en el pit. Com les mans són la cosa que més senyala
+l'ocupació que ha tingut el seu amo, generalment les amaga dintre
+de guants morats o de color d'argila. És parroquià del Cafè de les
+Set Portes i està subscrit al _Lloid_.
+
+En el seu tracte generalment és amable i reservat; és molt amic de
+parlar en castellà (encara que ho fa bastant malament), i per un
+regular juga molt bé al solo i a la manilla.
+
+Si encara li dura el desig de guanyar diners, en fa emplear al seu
+corredor, per sota mà, al l8 per l00 amb garantia d'_obligacions_,
+juga a la Bolsa amb molta cautela, i, per últim, es fa nombrar
+Director d'alguna societat de crèdit. Si ja està satisfet amb el
+que té, adquireix paper de l'Estat, compra una casa per viure al
+carrer de la Mercè, i se'n fa dues més de noves en l'_Ensanche_.
+
+_L'americano_ té en el seu interior dos sentiments que sempre
+estan contraposats. Per una part, com veu que és ric, té desigs de
+donar-se llustre i fer el _senyor_; i, per altra part, es mira
+molt un duro abans de gastar-lo, perquè es recorda de lo molt que
+ha tingut de treballar per guanyar-lo. Per un costat veureu que té
+una carretel·la i un parell d'eugues que no les té millors cap
+marquès; però si li seguim el passos, veureu que ell mateix se'n
+va a la Riba a comprar el blat de moro i les garrofes, que sap
+regatejar com el primer gitano, i fins especula amb els fems de la
+quadra. També veureu que el seu pis està amoblat amb luxo, però la
+_silleria_ està coberta amb fundes i les alfombres tenen a sobre
+una tira de cotó retort, de dos pams d'ample, per la qual sempre
+camina per no gastar la catifa.
+
+Acabaré donant una senyal per conèixer el pis en què viu
+l'americano: detràs dels vidres hi ha transparents pintats amb
+colors molt vius, i, en la part de fora del balcó, una gàbia amb
+un lloro.
+
+SISTACHS
+
+
+
+ELS FORASTERS
+
+Al voler parlar d'algun assumpto de Barcelona que em donés matèria
+per omplir les dos columnes del periòdic que avui em toca omplir,
+he trobat el petit inconvenient de què no en trobava cap. Ja sé
+que em quedava el recurs de parlar del temps o de la calor; però
+jo só home de consciència i no m'agrada robar els diners a ningú.
+Un número d'UN TROS DE PAPER costa un ral, i per aquest preu el
+lector té dret a exigir que no se li donin a llegir coses que
+tothom sap i que de tant gastades ja causen enuig a l'home de més
+bones tragaderes literàries. No presentant-se'm cap assumpto de la
+nostra localitat, el pensament passa, sense fer cap esforç, a
+formar la idea del foraster, tipus molt digne d'estudi i
+consideració per més d'un concepte.
+
+He dit que el foraster era digne de consideració, i ara em sembla
+poc: el foraster és una de les arrels de més importància, per medi
+de les quals se nutreix i vigoritza l'arbre de la prosperitat
+d'una població; és un dels elements de vida més principals d'una
+ciutat; és l'aliment que, passant del ventrell al cor, es
+transforma en sang rica i nutritiva, que dóna vida i moviment a
+tota l'economia.
+
+Si en tot temps el foraster ha sigut útil i profitós per
+Barcelona, potser mai ho ha sigut tant com ara. Després de tantes
+quiebres, després d'una crisi tan llarga que ja li podem dir
+estacional; després de tantes amenaces del _cop_ i tants motius de
+malestar i sobresalt, la nostra pobra ciutat està tan rebregada i
+escanyolida, que aviat no la coneixerem ni nosaltres mateixos. I,
+si no, diguin vostès: ¿coneixen algun barceloní que gasti diners?
+Jo, per la meva part, els diré que no. Els barcelonins que
+gastaven la plata ja s'han acabat; aquells homes generosos i
+decidits que varen fer fer dues vegades el primer teatre
+d'Espanya, ja no existeixen! ¡Que el paper els hi sigui lleuger!
+Si ara el Liceo es tornés a cremar, aviat hi veuríem en son lloc
+una fonda o un basar; ja no tornaria mai més a arruinar cap
+empresari.
+
+Els forasters els podem dividir en nacionals i estrangers.
+
+Els nacionals els podem subdividir en castellans i catalans, i, al
+dir _castellans_, ho prenc en el sentit d'aquell general tan
+simpàtic que deia que tenia per castellans a tots els que no eren
+fills de Catalunya.
+
+La temporada en què més abunden els forasters és la present.
+Aprofitant la temporada dels banys vénen a passar l'estiu entre
+nosaltres una infinitat de gent de totes les províncies d'Espanya.
+Aquesta classe de forasters, als quals havem donat el nom de
+_castellans_, es coneixen a primera vista. Vénen recomanats a
+alguna casa de comerç per algun dels seus corresponsals, i posen
+en la fonda d'Orient. L'encarregat de guiar-los per Barcelona és
+el fill gran del comerciant, que els acompanya d'un lloc a altre
+des de les sis de la tarda fins a les onze de la nit; el restant
+del dia està ocupat en l'escriptori. El _cicerone_ del castellà
+està molt satisfet amb la missió que compleix, sobretot si el
+foraster és home que ha vist molt poc i, per consegüent, s'admira
+de tot: té una espècie d'orgull de català al veure que es queda
+parat al contemplar els adelantos de la nostra indústria. L'únic
+que el fa patir és el tenir de parlar en castellà, lo qual és una
+verdadera tortura per la major part dels descendents de Ramon
+Berenguer i de Berenguer Ramon.
+
+El foraster castellà passa en revista _La España Industrial, La
+Maquinista Terrestre y Marítima_, i la fàbrica de l'_Escudé_.
+Aquests establiments, verdaders monuments industrials,
+l'entusiasmen i li donen una idea molt alta de la nostra
+indústria: el seu _cicerone_ aprofita aquesta bona disposició per
+combatre les idees lliure-canvistes. Si durant l'estada del
+foraster es presenten dos festes seguides, l'acompanya a
+Montserrat, i de camí li ensenya les hermoses fàbriques de panyos
+de Tarrassa, en les quals el foraster mai deixa de comprar un
+parell de cortes de pantalons per l'hivern vinent. Dos dies abans
+de marxar el castellà a la seva terra, el seu guia li prepara el
+cop de gràcia: li fa veure la torre del Marquès d'Alfarràs,
+coneguda per Laberinto o _Labarientu_. Després d'haver vist
+aquella possessió quasi reial, el castellà es despedeix molt
+satisfet de Barcelona després d'haver-hi deixat bastants diners.
+
+El foraster castellà fa el següent resum de les seves impressions:
+Barcelona és molt bonica i té coses dignes de ser admirades; la
+llàstima és que no fan tant efecte perquè els catalans les alaben
+massa. El teatre del Liceo no és tan imporant com el teatre Reial;
+els sigrons no valen res; el clima, botigues i cafès no poden ser
+millors; les noies són guapes, però no tenen la gràcia ni
+l'amabilitat de les castellanes, i, sobretot parlen una llengua
+tan aspra, que els hi escau molt poc.
+
+El foraster català és enterament diferent. Com a ha estat moltes
+vegades a Barcelona, es forma el propòsit decidit de no admirar-se
+de res i té una espècie de vanaglòria en no necessitar ningú que
+l'acompanyi, per més que moltes vegades confongui el carrer dels
+Flassaders amb el dels Tallers. El foraster català generalment
+passa pocs dies a Barcelona; ha vingut per veure _L'Africana_ o
+alguna esquadra, i de camí es fa roba per l'estació vinent, es
+compra un barret i renova la subscripció del diari d'en _Brusi_.
+Per un regular posa en la fonda d'España o en la posada de
+Caballers; dina a la una i sopa a les vuit.
+
+El foraster estranger és el més estimat de tots, perquè
+generalment és el que gasta més la plata; és la víctima segura
+dels revenedors de localitats i els cotxeros. Tots els dies en
+veureu algun pels nostres carrers. És aquest senyor alt i prim,
+vestit amb traje de fil, sombrero de palla i sabates de dos soles,
+que en una mà porta un llibre amb les escobertes vermelles i en
+l'altra una sombrilla tan gran com un paraigua. L'estranger dóna
+molt poca importància als establiments industrials i passa pel
+carrer de Fernando sense donar una mirada a les botigues; en canvi
+el veureu aturat mitja hora davant del porticó d'alguna casa vella
+de la Baixada de la Canonja o copiant algun detall arquitectònic
+de la Seu o de Santa Maria del Mar. L'estranger posa en un dels
+millors quartos de la Fonda de les Quatre Nacions, i pren cafè,
+conyac o absenta en el Cafè de Paris.
+
+La impressió que l'estranger s'emporta de la nostra ciutat, és la
+següent: Barcelona és una població que no té fesomia espanyola;
+s'assembla a qualsevol ciutat del reste d'Europa. En vuit dies que
+hi he passat no he vist cap corrida de toros, cap manola, ni cap
+xulo que em donés la més petita ganivetada. Té bon clima, bones
+costums, i s'hi disfruta de completa tranquilitat. Cap agent de
+policia no se m'ha acostat a exigirme els papers ni a molestar-me
+mai; en canvi, en certa ocasió, en vaig necessitar un i no em va
+servir de res. Barcelona, en una paraula, podria confondre's amb
+qualsevol ciutat d'una nació civilitzada si no fos per la
+circumstància especial de què no hi he vist mai cap borratxo pels
+carrers.
+
+Abans d'acabar dec fer una observació: he començat dient que els
+forasters eren una gent molt apreciable i útil, i, al dir això,
+solament m'he referit als forasters que vénen a gastar a Barcelona
+els diners que han estalviat en el seu poble; de cap manera em vui
+referir als forasters-gorristes que van a posar a casa d'un amic.
+Aquesta classe la considero com una plaga tan perjudiciai i
+terrible, que, si jo fos venjatiu, al meu enemic més encarnissat
+li diria: -¡Déu te doni forasters!
+
+SISTACHS
+
+
+
+UN HOME DE SA CASA
+
+No hi ha remei!... En aquest món si un hom no s'aconsola de beure
+una mica a galet i creure's una pila de coses que se senten a
+dir... Boranit!... ja es queda sense explicar-se'n una pila
+d'altres, que no ofereixen altre medi més _a comodo_ de
+trobar-los-hi la veta.
+
+Ja veuran per què ho dic. Abans, jo em reia en gran d'allò que
+diuen: que en aquest món hi té d'haver de tot. Fins hi tenia
+disputes. Què els diré jo, ara: em semblava que de moltes coses
+ens en podíem ben passar. Però al cap d'un quant temps... fillets
+de Déu! començo a veure coses estranyes que a l'últim vaig tenir
+de creure-ho, perquè, si els tinc de parlar francament, és l'única
+raó bona per explicar com és que en el món s'hi troba un magatzem
+d'estranyeses, que, si no fos allò que diuen, no crec que hi facin
+gaire més servei que els gegants i les trampes a les professons de
+_Corpus_ o aquelles bótes de regar els passeigs per la gent que
+surt a última hora.
+
+I, si no, ja poden, si són servits, començar a explicar-me quina
+solta tenen i quina ganància ens donen les sogres, els lloguers de
+casa, els bitllets que no treuen, el casar-se dues vegades, la
+gent que cria coloms i la que fa _àlbums_ de sellos i colecciona
+_cajetillas_. ¡Si tot això s'ho emportés algun dia una ventada!
+Veiam: ¿quants mils duros perdríem entre tots plegats?... I,
+donses, encara replicaran?... Nosaltres mateixos... vegin si en el
+món hi som per altra cosa, que perquè no es pugui dir que no hi
+som.
+
+Aquí tenim el senyor Rafel. Què hi fa en el món, aquesta ànima de
+Déu? Ell no té ofici, ell no té negoci, ell no llegeix, ell no
+escriu; no ha sigut ni vol ser mai regidor, ni arcalde de barri;
+els diaris no han portat mai el seu nom; no paga contribució; no
+té vot; no va al cafè; no té companys... només és casat i... ell
+mateix ja ho diu... _home de sa casa_.
+
+No li han passat mai cap circular, no li porten entregues ni rep
+cartes; potser és l'únic del barri de qui el carter no sap donar
+raó. Mai ha tingut de menester el sereno ni li ha preguntat res.
+El que va més a casa seva és l'ordinari de Vilanova, que tot
+sovint li porta cistells de borregos de part d'un cosí seu. Si
+tenen d'anar a fer-li una visita, ja cal que hi vagin amb les
+senyes ben preses, perquè en tot el carrer no trobaran una ànima
+que es recordi del senyor Rafel.
+
+An ell deixeu-lo estar tranquil. En sa vida ha tingut opinions ni
+tampoc s'hi mata per entendre els que les tenen. No entén borrall
+de política, ni busca notícies. Si algun dia agafa un diari tot
+comprant xacolata o sucre roig, el veureu tot admirat de no trobar
+en les Reials Ordres el nom del ministre que fa tretze mesos que
+va caure. Ell potser és l'únic que surt tranquil de casa i es
+passeja satisfet el dia que corre la nova d'haver-se de dar el
+cop, perquè no ha parlat amb ningú que l'hi pogués dir.
+
+Si voleu veure'l content i a ses glòries, busqueu-lo a casa seva.
+Quina vida! No està gras en demasia, però cria panxeta; no és
+jove, però tampoc és vell; un home comú d'aquells que a cada
+cantonada se'n troben deu. No té fills. No en té, no... i tant de
+bé li ha fet Déu. No puc dir-los els sustos que ha tingut i les
+angúnies que ha passat, fins que s'ha vist la senyora ja a certa
+edat.
+
+La senyora... la mateixa estampa d'ell. Deixeu-me-la estar a casa,
+fent mitja o apedaçant llençols. Ni broda ni sap fer flors, ni en
+sa vida ha fet res bonic. Es coneix que la guardaven per casar-la
+amb el senyor Rafel.
+
+Després tenen una criada... que és una bona minyona. Tretze anys
+que està amb ells. Ni surt a les tardes dels diumenges, ni
+festeja, ni s'entreté quan l'envien. El seu gust és tenir
+converses amb l'amo, que són molt amics.
+
+I vet aqui el senyor Rafel: ¡és clar que està bé, a casa seva!...
+Té una levita de quadrets per córrer pel pis; no porta pantufles
+ni sabatilles: les mateixes botes de sortir.
+
+No es pensin que jegui, ni dormi, no. No para mai; mateu-lo, però
+deixeu-lo treballar. Sua, es cansa de pit, s'escurça de vista, i
+tot per coses que no li pertoquen ni són necessàries. El dia que
+fan dissabte ell corre per la casa amb l'escala de fusta, que li
+aguanta la minyona, despenjant cortines, traient galeries i
+espolsant quadros i retrats. Ell tragina els matalassos des del
+llit al balcó del celobert; ell descargola i torna a cargolar els
+llits; ell retira les calaixeres per treure la pols del detràs...
+
+Per quan no hi ha tràfec, es té una tauleta amb un caixonet ple
+d'eines de tots els oficis, i allí s'entreté tots els dies fent
+cosetes per posar dessota el globo de la calaixera, que ja n'hi té
+una colecció que dóna gust. Agafa llenquetes molt primes de paper
+de color i daurat, i veuran que fa de gerros, noms de Maria, creus
+de Malta, i alça!
+
+Altres voltes, fa quadros de granets, de petxines, de fusta
+retallada... Tot per entretenir-se. Té receptes per tot: per fer
+tinta, per aigua sedativa, per enganxar cristall i porcelana i per
+treure les taques d'oli.
+
+Tot lo que s'espatlla a casa ho adoba ell; els llistons de les
+cadires, els panys espatllats... Sap de tot.
+
+Ell és aquell senyor que veuen, cada dia d'encant, recorrent
+parades de coses velles i comprant objectes que no es pot saber de
+què curen, ni per què serveixen.
+
+El senyor Rafel és dels que entenen en melons i ell mateix se'l va
+a comprar. Sap regatejar, i per això de tant en tant acompanya a
+la criada a la Boqueria perquè aprengui.
+
+Ell aprofita totes les estacions. Pel juliol fa tomàquets en
+conserva, per l'agost fa confitura de préssec i de pera; per la
+setmana santa fa bunyols, per Sant Josep fa crema i matons de
+monja. No! El dia que ell se fica a la cuina, ja surt una cosa
+bona per dinar. Ell sap fer gresoletes, bacallà a la provençala,
+torrades amb llet... demanin!...
+
+Ell ja ho diu: -¡No em falta més que una caseta a fora!- I jo ho
+crec! Veuen?... Perquè el veig molt afectat amb quatre testos que
+té al balcó. Ell, pobre home!, s'hi fon, de no poder anar al
+matinet a les flors per comprar llavors de francesilla o esqueixos
+de clavellina, ¡ell que és tan enginyós! ¡Quines cascades hi
+faria, si es pogués veure una torreta seva!... Glorietes de canya
+verda, assientos rústecs, jocs d'aigua... Faria cries de tot...
+fins de granotes!
+
+Però, _nada_... Ell prou es fa totes aquestes il·lusions i en
+parla a taula amb la senyora i la criada, que no sé com tots tres
+ja no s'han fos!... Mai pot arribar-hi.
+
+Tot lo més arriba a llogar una botigueta a Gràcia en el carrer de
+Sant Antoni, sense jardí, amb eixida de quatre canes i amb
+prohibició de l'amo de fer-hi sortidors ni caminals ni caminets.
+
+Veu's aquí el senyor Rafel. Es mor, i no li fan funerals: només
+totes les misses de l'endemà són en sufragi de la seva ànima, i es
+queda tancada aquella porta, que encara ningú havia vist mai
+obrir.
+
+JOSEP SERRA
+
+
+
+L'HEREU
+
+Avui els presentem una de les principals víctimes de la
+preocupació social.
+
+_L'hereu._
+
+¿Qui és que en el transcurs de la seva vida no ha sentit dir i no
+ha dit alguna vegada mil pestes de l'hereu? ¿Quin és el fill
+extern, per il·lustrat que sia, que ha deixat de pensar, dir o
+escriure una munió d'improperis contra la respectable classe dels
+hereus?
+
+Nosaltres ens atrevim a dir que som de diferent opinió.
+
+Nosaltres compadeixem a l'hereu i per lo mateix el defensarem fins
+allà on arribin les nostres forces; i, com tota convicció ha de
+ser fundada en algunes raons, ara direm les que tenim per sortir a
+la defensa d'aquesta classe tan calumniada.
+
+En primer lloc defensem els hereus perquè estan en minoria; en
+segon lloc per anar contra la corrent; els defensem perquè és una
+institució essencialment catalana, i, per últim, els defensem
+perquè tots nosaltres som hereus: en un TROS DE PAPER no hi ha cap
+fill extern. No creguin, per això, que els hereus ens són
+simpàtics perquè els considerem que són millors que els altres; de
+cap manera. Nosaltres, amb el permís de vostès, creiem que quasi
+bé tots els homes neixen amb una infinitat de vicis i defectes, i
+que poc influeix l'haver nascut un any abans o després per ser
+millor o pitjor. Defensem a l'hereu perquè el considerem més
+desgraciat que els altres.
+
+Lo millor que pot succeir-li a l'hereu és tenir la sort de néixer
+de bona família. ¿Creuen, per això que serà més feliç? Ara ho
+veuran.
+
+El fill primer comença ja per patir, en l'acte de néixer, molt més
+que pateixen els demés germans.
+
+No es necessita ser metge ni llevadora per saber que el primer
+part sempre és el més difícil. Aquesta mateixa causa és un niu de
+sofriments durant tota la seva infància. Com el seus pares vénen a
+ser uns aprenents de la paternitat, el fill primer els serveix
+d'aprenentatge, i a costa seva adquireixen l'experiència que
+després tenen per criar els fills següents. L'hereu comença ja
+servint de cartipaç per apendre a escriure. ¡No els en dic res
+dels topos que hi cauen!
+
+A costa dels pobres pulmons del primer fill, la mare adquireix
+l'experiència de què a les criatures no se'ls ha de posar la faixa
+tan estreta.
+
+A còpia de bonys al cap de l'hereu, la mare aprèn que no es pot
+deixar soles a les criatures en el llit.
+
+Deu o dotze enfits que han portat a l'hereu a les portes de la
+mort, ensenyen als seus pares que no es poden donar moltes
+llaminadures als infants.
+
+Si a pesar de totes les malalties i contrarietats l'hereu té una
+naturalesa prou forta per escapar-ne viu, li esperen, en el
+transcurs de la seva existència, una professó tan seguida de
+disgustos i mal de caps, que més valdria que Déu se l'hagués
+endut.
+
+Així que comença a tenir germanets, ja tots se'l comencen a mirar
+amb mals ulls, perquè senten que tothom li diu l'_hereuet_.
+
+Si mentres juguen algun ne plora, ell s'emporta les culpes i rep
+quatre clatellades de l'autor dels seus dies, perquè els demés
+s'avenen i l'acusen.
+
+Ell no pot tocar cap joguina dels altres, però, en canvi, ha de
+suportar que els altres germanets li xafin els soldats de plom i
+li esquincin l'estel. Si es vol pendre la justícia per la seva mà,
+li costa una pallissa, i si porta la queixa als seus pares,
+aquests li diuen:
+
+-Bé, home! No veus que són petits?
+
+Quan l'hereu és gran, diran vostès, se la passa més bé que els
+altres germans, perquè li toca tota la moma. Doncs s'equivoquen:
+quan és gran, és més desgraciat que mai.
+
+Els fadrins externs van desapareixent de la casa poc a poc: han
+seguit la seva carrera; reben el dot (que, encara que sigui poc
+comparat amb el del germà, junt amb el producte de la carrera, els
+hi dóna per passar), i deixen el pobre hereu al costat dels seus
+pares, essent més esclau que mai.
+
+Cada un dels seus germans ha seguit la carrera per la qual ha
+tingut més vocació: ell ha tingut de seguir la carrera del seu
+pare, encara que no li agradés gens.
+
+Els germans han anat a establir-se en el punt que més els hi ha
+acomodat: el pobre hereu, el mateix que una alzina vella, no pot
+moure's del punt en què ha nascut.
+
+Passo per alt els disgustos que li ocasiona la subjecció a què ha
+de sotmetre's visquent en la companyia dels seus pares que, perquè
+són vells, no es recorden que foren joves; solament em detindré a
+senyalar un dels inconvenients més grossos de l'hereu: el
+casament.
+
+En primer lloc, és de rigor que l'hereu no es casi fins que totes
+les germanes estiguin _col·locades_. Això fa, naturalment, que el
+pobre xicot passi sospirant tota la seva joventut, mirant-se les
+noies que li agraden amb la mateixa mirada de la guineu de la
+faula. Quan les germanes són casades, a vegades el pobre home ja
+és vell, o, almenys, es troba en l'edat en què les passions estan
+tan apagades com el braser d'un pobre, i ha de sofrir una tortura
+d'un altre gènere. Un dia, el seu pare, que ja és un gueto de
+setanta anys, es desperta amb la mania de voler tenir néts, i
+busca una pubilla per al seu _hereu_. Busca la pubilla, la troba,
+la demana, i l'hereu es casa.
+
+La pubilla és guapa o lletja, té bon gènit o un gènit infernal,
+però sempre és rica; el pobre hereu l'ha de pendre tal com és i ha
+de passar la segona part de la seva vida amb la persona que el seu
+pare li ha destinat.
+
+A més de tots aquests inconvenients, que són generals a tots els
+hereus, en senyalarem alguns que no per ser-ho menys deixen de ser
+dolorosos pel nostre hèroe.
+
+Si la casa va malament, l'hereu és un burro.
+
+Si prospera, és un tigre que s'ha engreixat amb la sang dels
+pobres germans.
+
+Si els germans són uns mals caps i uns ganduls que no han sabut
+treure partit de la seva carrera, se'n tornen a la casa pairal; i,
+so pena de passar per un home desnaturalitzat, l'hereu els ha de
+mantenir, donant-los la sopa boba.
+
+Si alguna de les seves germanes dóna algun mal pas, el pobre hereu
+s'ha de constituir en defensor de l'honor de la família; i, encara
+que no tingui instints cavallerescos, ha de canviar una bala o una
+estocada amb l'autor d'aquell agravi.
+
+Ja veuen el que li passa a l'hereu ric.
+
+Ara afegeixin la misèria a tots aquests inconvenients i tindran
+una idea de les amargures de l'hereu pobre. A pesar de tot això,
+com mai he tingut la pretensió de convèncer a ningú, ja em
+sembla que sento els fadrins externs que m'han llegit, que diuen:
+
+-Aquest senyor dirà el que vulgui, però ditxós del que és hereu!
+
+SISTACHS
+
+
+
+MODES
+
+A UN ANY
+
+La principal moda de les criatures a tal edat és semblar-se a sos
+pares.
+
+Les senyores com cal vesteixen els seus pimpollos de blanc, color
+en què hi ressalten molt més les taques. Els barrets es fan amb
+vel per millor dissimular les lleganyes i altres debilitats dels
+angelets.
+
+Algunes mares devotes de l'economia i encara més de la seva
+comoditat, abans del part prometen vestir d'hàbit... a les
+criatures. Lo acostumat en semblants casos és el de la Mercè, que
+és del color de la llet que vomiten els querubinets a dida.
+
+L'experiència té demostrades les ventatges de la bossa.
+
+Les mares que no tenen nyinyera deuen prevenir-se de butxaques per
+les bosses buides i d'amagatall per les plenes.
+
+A DEU ANYS
+
+Vestit curt d'aprofitadures, amb sacsons per la creixença.
+
+S'ensenyen els peus i les pantorrilles, i es fan petons als
+senyors de certa edat.
+
+Gorra de bordegàs amb plometes de colomí xarel·lo.
+
+El mirinyac se sol portar un poc més llarg que el vestit perquè es
+vegin els acers i algunes voltes el pany de la camisa.
+
+El passeig es fa a camades per la Rambla, i el to superfí el dóna
+un sèquit no menos numerós d'estudiants de primer any d'Institut,
+fumant cigarros de matafaluga lligats amb paper de regalèssia.
+
+A VINT ANYS
+
+Vestit de vesta amb penjarelles d'immundícies vàries i forros de
+ca l'esparter.
+
+Botines amb ullets, com abans se duien les cotilles.
+
+Camisons amb trampa i en la ratlla del mig el retrat d'un
+botifler, que té donada paraula de casament amb paga i senyal.
+
+Mig barret amb un jardí de flors i flocs, i en el cim un ànec
+lloca amb sos pollets.
+
+Cotilla amb eixamples.
+
+Les molles d'ulls, o les que tinguin algun defecte en l'hermosura
+de la vista, podran usar ulleres, tenint molt cuidado de mirar
+descaradament als homes, gràcia que dóna cert aire de vencedor
+d'Àfrica.
+
+A TRENTA ANYS
+
+El mateix de l'edat anterior, portat amb algo més de descuit. A
+primera hora del matí senta molt bé el vel a la cara i el llibre
+de missa.
+
+A QUARANTA ANYS
+
+És de gran moda tenir una filla de quinze.
+
+Però que no passi de quinze.
+
+Que sempre en tingui quinze.
+
+Si en té setze ja no en fem res.
+
+A CINQUANTA ANYS
+
+Les modes de vint, restaurades per la tintura Padró i les
+potingues de casa Roviralta.
+
+Quan se tenen diners és de gran to fer-se l'amiga i segona mare
+d'algunes polletes.
+
+A SEIXANTA ANYS
+
+Tururut dotze hores.
+
+L'ORFANETA DE MENARGUES
+
+
+
+EL DIUMENGE... A FORA!
+
+Me sabrien dir què hi fa la gent, a fora?
+
+I
+
+Jo no he nascut insensible als atractius de la naturalesa. No,
+senyor. Molt al contrari, m'agrada la bravesa del torrent,
+l'ímpetu de ses aigües bramadores; me complauen els diversos graus
+de color verd que a la vista presenten les airoses espigues del
+blat tendre, els pàmpols de la vinya entre oliveres i els quadros
+d'hortalisses, i encara, encara!, me sento l'ànim penetrat de
+melancolia, si a la silenciosa vesprada, allà en la vall tranquila
+i solitària, sona lluny el rústic fluviol, repetint una d'aquelles
+follies senzilles i gemegoses, com la que diu:
+
+«Adéu-siau, mon pare.
+Adéu, mare i germans...»
+
+que sempre l'escolto amb esgarrifances mentres dura la llarga
+modulació de l'última nota.
+
+II
+
+Però vostè, home panxut, que quaranta anys ha que acana
+metòdicament vetes i calicó, o bé pesa arròs i fideus; vostè que
+té una dona tan janota, grassona i de bon veure, magatzem i pis
+gran amb aigua viva a Barcelona... ¿com és que va a fora els
+diumenges? Li demano per favor, home: ¿què hi fa, vostè, al
+Putxet, en una casa com un cop de puny, amb estadants a sobre, a
+sota, a davant i als costats, lluny del carnisser, de la fleca, de
+l'estanc i de la iglésia; que no pot donar un pas fora de casa
+sense ficar-se en la pols fins als genolls; que de dia no pot
+passejar-se, perquè el sol estabella, i de nit tampoc, per mor de
+la fosca i la serena? Vostè se'n va a fora amb la fresca i ha de
+carregar amb les claus de casa, amb la xacolata, amb ciurons, i
+fins peix... (no m'ho negui!) i fins llard... ho sé de cert...
+
+Vostè ajuda a buscar estelletes per a fer foc; pren xacolata en
+una cadira coixa, menja figues... i ja pica el sol.
+
+Vostè ajusta els porticons i obre de bat a bat les portes del
+corredor... jo ho he vist.
+
+Vostè va a missa torrant-se i en torna rostint-se. Treu el mocador
+d'herbes, se'l passa per cara i coll; tira sobre el llit la
+levita, i diu allò de «és un gust estar a la fresca!» Però ho diu
+bufant.
+
+-Noia: que no està el dinar?
+
+Vostè dina pitjor que a Barcelona, per aquella bàrbara costum de
+què «a fora com a fora», «aquí de qualsevol modo»; i, abans
+d'acabar de dinar, ja no pot més de son, de mosques, de burgit de
+criatures d'altre, i vostè, home panxut, entre mig de la florida i
+pròvida vegetació, símbol universal, immens i solemníssim del
+misteri de la vida, vostè es tira a jeure com un fardo i ronca i
+put a suor, i ¡ni sisquera s'adona de què li ha caigut un sabatot!
+
+S'aixeca amb la cara embotornada, se grata tot l'enorme cos, i
+dóna quatre passos a les palpentes. La seva muller està, com tots
+els diumenges, a la galeria, llegint un ventall que sap de memòria
+i notant a les veïnes.
+
+Ja ha passat el dia! Perquè entre sentar-se i allò de: -«nos en
+haurem d'anar»; -«diumenge hem de dur tal cosa»; -«ei, tanca bé!»;
+-«no et descuides pas res?»- s'acaba la tarda, i abans d'arribar a
+mig camí, comença a dir: -«Ja voldria ser a casa.»
+
+Suposem que ja hi és. Ara li torno a preguntar: Quin gust hi
+troba, a anar a fora?
+
+-Jo l'hi diré: el meu pare...
+
+-No ho agafi tant per amunt. Vostè ¿com és que hi va?
+
+-Home, jo veig que tothom fa lo mateix...
+
+-Basta! M'ho havia figurat. Obeeix maquinalment a la pressió de la
+costum que no comprèn, i per disculpar sa ridiculesa gosaria dir
+que rendia homenatge a la memòria de son pare...
+
+Home panxut: tu ets elector, alcalde de barri, obrer de la
+parròquia, clavari de germandats; però...
+
+-Què vol dir?
+
+-M'alegro que m'interrompi, perquè anava a dir: -Però, ase.
+
+III
+
+-Déu los guard. ¿Que no hi és el senyor Andreu?
+
+-Són a la torre tots.
+
+-Bé, tornaré un altre dia. Recados.
+
+Truco un altre dia. Ningú em respon.
+
+Torno a trucar i una veïna surt a dir-me:
+
+-Si busca els senyors d'aquí davant, són a la torre.
+
+-Mil gràcies.- Ja que tinc temps, arribaré a veure en Fèlix i la
+seva dona.
+
+No tinc avui bon acert.
+
+-Són a la torre.
+
+Trobo un conegut, i, tot saludant-me, em diu;
+
+-Adéu: me'n vaig a la torre.
+
+-Alto!- dic jo. -¿Aquest també té una torre?- I tot passant, sento
+que una senyoreta diu a un jovenet:
+
+-Demà serem a la torre.
+
+¡Es dir que tothom va a fora... i tothom té torre!
+
+Me'n vaig a fora. Central cap a Gràcia? Pujo.
+
+Quina sort! Al baixar trobo en Fèlix. Me porta a la torre...
+
+Hi té la meitat del mobles que ja escassejaven per la casa de
+Barcelona; la torre és un primer pis que rep tota la pols dels
+carruatges, i per això diu que és alegre; no es cap en el
+menjador, i per això diu que és mono; no dona al camp, i per això
+diu que és en el millor puesto. I tot explicant-me l'excel·lència
+de la _torre_, m'acaba d'apesarar dient-me:
+
+-És molt millor aquesta que la de l'Andreu!
+
+I són pocs els que van a patir a fora sols perquè els que els
+coneixen sentin dir: són a la torre!
+
+IV
+
+No puc sofrir la vanitat dels altres; prou càstig tinc amb la
+meva, i per no patir, surto de casa en Fèlix. Ja que també só a
+fora, vull gosar-ne; me'n vaig camps a través.
+
+Fa fresqueta. Oidà! El sol ja és baix: per aquí hi ha d'haver una
+font: me ve com l'anell al dit. Ja tinc fet un programa: un quart
+de de seure, cigarret i trago d'aigua, i ¡que m'empetin la basa!
+
+Ajà! seiem-hi. ¡De tant en tant hi cau bé, un xiquet de
+soledat!...
+
+Sento gatzara. S'acosten, corrents i cridant, quinze o setze
+minyons de l'edat que jo tenia quan no la volia tenir. Bones
+cares! bon color!
+
+Els bull la sang, els surt pèl moixí; esbotzen les camises,
+festegen, fan campana...
+
+Quin gep ha rebut, un! I que bé el torna! No són mancos! Ola! ¡Diu
+que han fet gimnàstica! Això m'agrada. S'han cuit ells el dinar i
+l'han fet massa salat... Bona senyal!... El jove deu ser capaç de
+fer un dinar; deu esguerrar-lo per gallarda ignorància d'aquest
+art, propi de dones, i deu tenir la valentia de menjar-lo encara
+que salabregi una miqueta massa.
+
+La joventut és imprudència, passió, força, temeritat... Ai! Massa
+poc que en queda, després, de tot això.
+
+Oh! Me n'alegro, de què aquests minyons vagin a fora, els
+diumenges, en lloc de migrar-se en un cafè malsà o en pitjor siti!
+¡Com se robusteixen! Corren, salten, se duen a cavall!... Què
+ajogassats estan! Tot això no ho podrien fer a Barcelona, i, no hi
+ha remei!, la naturalesa els hi obliga.
+
+Comprenc amb gust que aquests minyons vagin a fora.
+
+Se'n tornen cantant desentonadament... s'allunyen les rialles:
+m'han donat un bon ratet. Anem-se'n.
+
+V
+
+Mes veig caminar allí, de bracet, dos que semblen nuvis o
+promesos...
+
+S'aturen. Se parlen a l'orella, ¡com si algú pogués sentir-los!
+
+Tornen a caminar: ella repenjant-se en el braç d'ell, i ell
+portant-la airosament, que no li pesa una palla.
+
+Van cap a l'arbreda... Ella el fa aturar posant-se el dit en els
+llavis... Ah! Escolten un rossinyol, i per sentir-lo millor, se
+donen les mans. Misteris acústics!
+
+La sombra creix; el temps passa, i ells no se n'adonen.
+
+Calla el rossinyol; ella aixeca el cap i està tota plorosa i fa al
+mateix temps una rialleta i es burla de si mateixa perquè plora
+sens saber de què.
+
+Ara, de prompte veu que és fosc; sent una por infantil; de bona
+gana se n'aniria i no se'n sap anar d'aquell siti tan callat.
+
+Per fi se'n van fent bracet, donant-se les mans, reposant el cap
+d'ella en el d'ell.
+
+Quina estranyesa! M'han fet sospirar al mateix temps que
+sospiraven ells dos... Jo també me'n vaig.
+
+A vosaltres, ditxosa parella, no us preguntaré per què aneu a
+fora...
+
+Ja ho sé, i... ben fet.
+
+VI
+
+No em parleu d'aquella gent que us convida un diumenge a la seva
+torre. Vos dóna la sopa crua, vos condemna a martiri de mosques i
+vos fa passar el dia explicant-vos la història de tres gallines,
+les vicissituds de sis mongeteres, les rareses de dos abercoquers,
+el preu del terreno i les picardies de l'Ajuntament.
+
+Aquests no tenen casa a fora, sinó una espècie de gàbia per a
+caçar coneguts. ¡Pobre del que hi cau!
+
+VII
+
+Cap al tard torno a Barcelona, entremig d'una multitud avinada.
+Veig homes que van fent tentines; les seves mullers els guien amb
+un cistell al cap i les criatures entre peus.
+
+Han anat a beure vi, molt vi: vi barato, vi sol...
+
+Hauran passat tota la setmana treballant, i son premi, son goig,
+son ideal, era beure vi...
+
+Vaja, que tant mateix el cristianisme, en divuit sigles i mig, ha
+fet ben poca feina!
+
+Aqueixa gent, per què va a fora?
+
+Si aqueixa gent no va a fora, a on anirà?
+
+VIII
+
+Parleu-me d'una casa espaiosa, a fora; d'una casa gran, ventilada,
+amb un jardí, amb una font, amb sombra d'arbres, amb soroll
+d'aigua, amb aucells que volin per on vulguin; però, ei, amb
+butaques, amb llibres, amb mosquiteres, amb bustos o estàtues que
+no sien de gerrer, amb totes les comoditats que la cultura i la
+civilització fan indispensables, sobretot a fora; però ¿piset
+llogat? veïns? carros? pols? poc siti? sol? burgit?... Fugiu-me
+d'aquí; per això no hi aniré mai, a fora.
+
+X. _(Robert Robert)_.
+
+
+
+FI DEL VOLUM PRIMER
+
+
+          *  *  *  *  *
+
+
+UN TROS DE PAPER
+
+
+
+VOLUM SEGON
+
+
+
+INDEX
+
+COMPRAR UN MELÓ!
+UNA MORT!
+EL GALL.
+PESSEBRE.
+HI HA UN MALALT.
+HI HA UN MORT.
+HI HA UN ENTERRO.
+DOS ENAMORATS.
+HI HA UN PROMETATGE.
+LA VETLLA DEL SANT.
+A SARAU.
+LA REBOTIGA.
+AL MIG DEL CARRER.
+DE BALCÓ A BALCÓ.
+AI, QUE HAN MORT UN NOI!
+EN UN CELOBERT.
+DUES CRIADES.
+UNS HÓMENS DE BÉ.
+POBRE LLÀTZER.
+EL BALL D'EN SERRALLONGA.
+ELS MANAMENTS DE LA LLEI DEL POBLE SÓN DEU.
+FÓRMULES PER A TREURE A BALLAR LES NOIES EN ELS ENVELATS.
+COSES QUE ES DIUEN SEMPRE.
+EL NAS.
+DE MATINET.
+* * *(DE LA TRISTESA)
+L'ANY NOU.
+SANT JORDI, ROSES.
+RECORDS DE CORPUS.
+
+
+
+COMPRAR UN MELÓ!
+
+¿Que es pensen que no hi ha més que comprar un meló?
+
+Ara vostès diran: «Vaia una gran cosa! s'agafen deu o dotze
+quartos i se'n pren un!»
+
+Deixem-nos de bromes, que va formal.
+
+Ningú es proposa comprar un meló dolent i el fet és comprar un
+meló bo; i si no ho sabien, jo els ho dic; aquest és un
+assumpto sèrio.
+
+Vostès posin-se sobre si, i contemplin-se una pila de melons.
+Veuran com hi va la gent a triar; tothom sospesa, ensuma, fa
+ganyotes, clava l'ungla, i els que s'emporten algun meló, ho
+fan amb el dubte i la desconfiança estampats en la cara; prova
+evident de la dificultat de encertar-ne un entre mil.
+
+Reparin-ho: generalment així que en una casa de família
+s'enceta un meló, o bé criden tots: ¡carbassa! o bé criden:
+sopes!
+
+Què vol dir això? Que el meló té una bondat efímera i que les
+seves qualitats distintives sols es manifesten a ulls molt
+experts.
+
+Regla general; vagin a una casa d'aficionats a meló, i quan els
+vegin menjar-lo, preguntin-los què tal? «Aquest meló menjat
+ahir hauria estat riquíssim», o bé «aquest meló hauria d'estar
+un dia més a la planta».
+
+¡Com es coneix que no tenen idea de lo difícil que és
+ensopegar-los!
+
+Jo que sé la ínfluència del meló en certs aconteixements,
+m'horrorizo sempre que passo per un puesto de melons, perquè hi
+veig mil disgustos.
+
+No parlo dels mals de ventre que ocasionen; perquè, encara que
+són molts, no valen res, comparats amb altres efectes que
+produeixen.
+
+Mirin-se; la química, la fotografia, l'electricitat, són avui
+dia grans dominis de la intel·ligència humana; estudiades les
+seves lleis respectives, l'home les aplica amb tota seguritat.
+
+Mes, ¿hi ha regla encara per a distingir el meló bo del dolent?
+
+Ai! en aquest terreno tot és miserable empirisme.
+
+L'un compra els més llissos; l'altre els que tenen una taqueta
+groga a prop de la cua; l'altre, els llistats; l'altre els
+lleugers; l'altre els que pesen molt... i tots s'equivoquen de
+cent vegades, noranta nou.
+
+Crèguin-me; el meló és com la dona (i perdonin), que per ser
+blanca, morena, prima o grossa, no es pot dir que siga bona.
+
+Jo conec una senyora...
+
+Quin exemple per les cases!
+
+Era una senyora que estimava molt al seu marit. Era neta,
+endreçada, poc gastadora, amiga d'estar-se a casa; en compte de
+passar la nit al cafè, apedaçava la roba, o dava una remenada a
+l'olla, o mirava si faltava algun botó a les camises o
+calçotets. Era una bona senyora, però... Li agradaven molt els
+melons, i el seu marit li dava un mal rato sempre que es
+proposava obsequiar-la; perquè li portava unes plepes!...
+
+Amigo de Déu, vel'hi aquí que un dia, un company del seu home
+li regala un meló... era per Sant Domingo; però un meló que
+estava en son punt; no tenia un dia més ni un dia menos; era
+gran, amb una olor! ¡amb un coloret entre groc i vermellenc!
+
+La senyora, puticas! tot era: «Ai, quin meló! això és meló! ¡en
+ma vida havia menjat un meló com aquest!» en fi, que al cap de
+mig any, encara a cada punt deia: pel que toca a melons, cap
+com el del dia de Sant Domingo.
+
+I... no va avorrir al seu marit; però ja va començar a
+trobar-li una falta. «Bon home, deia; ja m'estima, però, en
+quant a comprar melons, no hi entén res: és un zero a
+l'esquerra.»
+
+Aquell amic se'n va anar a València, ¡ni mai que hi hagués
+anat! i va tenir la humorada d'enviar a son amic uns quants
+melons d'hivern.
+
+Quan ella els va veure, ah germans! no hi havia qui l'aturés.
+En va tastar un per postres... Si bo havia estat el de Sant
+Domingo, remillor era l'altre. Quin meló! Quina cosa més
+delicada, més fina, més assahonada... Vamos, es tornava boja.
+
+Tornà el senyor a l'estiu, començà a visitar amb freqüència la
+casa, i de tant en tant, pam! meló de regalo, com sempre
+excel·lent, com sempre deliciós...
+
+No vull ser pesat en la relació: al cap de un quant temps el
+marit es veié obligat a reflexionar sobre la influència del
+meló en el hogar domèstic i li va semblar funesta.
+
+Un dia surt de casa, avisant abans a la criada que al cap d'un
+quart tornaria d'amagatotis. Torna, en efecte, entra silenciós
+i de repent en el quarto de la seva dona i ella així que el
+veu, tota groga i tremolant, exclama:
+
+-No siguis mal pensat... parlàvem de melons!
+
+-Amb qui?- preguntà el marit.
+
+-Amb el senyor, que ho digui ell mateix.
+
+_Ell mateix_ s'estava amagat a l'arcova.
+
+-Ah! va dir l'home enganyat, ¿per parlar de melons és menester
+agenollar-se i posar-se de cara a la paret detràs d'una
+cortina?
+
+En fi, que marit i muller es van separar. I ella es va entregar
+amb tal frenesí a menjar meló, que ha acabat per avorrir-los.
+
+Ara diran vostès: Bé, això no és més que un cas. És cert: però
+al cap i a l'últim és un cas; i per un cas pengen a un home.
+
+Tornant a les generalitats. El comprar un meló és cosa tan
+difícil, que per relacions que tingui una persona, coneixerà
+molts metges, molts advocats, molts comerciants; però no coneix
+més que un que entengui en melons.
+
+¡Que poques en veuran de pomes, de peres, de sindries llançades
+pel carrer! i en canvi, ¡que en veuran de melons! mostra
+eloqüent dels nombrosos xascos que se n'emporten els que anaren
+a comprar-los.
+
+Vostès mirin-se bé els aficionats a l'acte de menjar meló. Si
+és dolent, el veuran aixecar-se de la taula de mal humor, posar
+cara de gos a tothom, queixar-se del govern, de la criada, de
+que els seus xicots l'atabalen...
+
+Però mirin-se quan té la sort de topar amb un meló bo. L'apura
+fins a l'escorxa; buida les dues corones amb la punta del
+ganivet; li suquegen les vores de la boca, i ell xucla de
+pressa perquè no se'n perdi borrall... Ja li pot preguntar si
+va millor el seu pare que està malalt; no tinga por que li
+responguí fins que llepats llavis i genives i passat el
+tovalló, no hagi fet un sospir de gust, i després encara li
+preguntarà: què em deia?
+
+En un dia així, per més que la criada tardi, trenqui o
+respostegi, ell la defensa a capa i espasa, i a les queixes de
+la seva muller, només respon:
+
+-Bé, bé, despatxa-la; a veure a on en trobaràs un altra com
+ella. El cert és que avui ha portat un meló que no n'hi havia
+d'altre a Barcelona.
+
+Això sí: també si té una criada neta, fiada, que es deixi
+reptar, llesta, tot el que vulguin, però que no sàpiga comprar
+melons com generalment succeeix, a cada pas surt ell dient:
+
+-Aquesta xicota no és bona per res. Desde que la tenim, ni un
+dia he pogut menjar meló a gust.
+
+No sóc envejós; confesso que hi ha persones (molt poques), que
+tenen una ullada que no s'erra, i que quan posen la mà en un
+meló ja poden dir que allo és bé de Déu.
+
+Però és precís que es persudeixi el públic de que no exagero al
+proclamar davant de l'Europa, que el comprar un meló és un dels
+actes en que més vegades es veu burlada la perspicàcia de
+l'home, fet a imatge del Criador.
+
+Què importa que els venguin a tatx! ¿Per ventura té cap gràcia
+dir: aquest meló és bo, després d'haver-lo tastat?
+
+El fet és conèixer-lo de part de fora. Ho repeteixo: hi ha
+homes privilegiats per la naturalesa, que tenen l'instint del
+meló, així com el porc (mal comparat) té l'instint de les
+tófunes.
+
+Mes ai! són escassos.
+
+Jo els admiro aquests homes, de qui el públic en fa poc cas,
+sempre que en trobo un. Jo els veig acostar-se amb pas segur a
+la pila dels melons, pegar llambregada a ells i a l'home que
+els ven; obrir-se de cames, amb el bastó sota l'aixella,
+ajupir-se traient un xic de llengua per un cantó de boca, i
+adreçar-se al moment amb un meló que fa saltar amb les dues
+mans.
+
+La intel·ligència sempre modesta, es veu brillar en el front
+del comprador.
+
+No en tria cap més. Tant en vull, tant te'n daré; el paga, se
+l'emporta, i qui el vegi anant cap a casa seva, amb el meló al
+braç, compendrà en son aire triomfal que ha fet bona compra.
+
+Des del balcó l'ensenya als veïns; el fa tastar al sogre o a la
+cunyada que l'han anat a veure i cada vegada que passa a prop
+de la galleda, l'aixeca, se l'acosta carinyosament al nas, i
+quasi s'alegraria que el noi n'hi fes alguna, perquè per càstig
+el deixaria sense postres i li tocaria a ell una tallada més.
+
+¡Vés de quina manera més impensada es pot endurir un cor
+paternal!
+
+Jo els dic la veritat; reverencio als entesos en assumpte tan
+dificultós; si es pensen que ho és menos, jo li dono deu,
+dotze, setze, vint quartos; a veure qui és el maco que em
+demostra que siga fàcil comprar un meló.
+
+X. (Robert Robert)
+
+
+
+UNA MORT!
+
+Perdoneu si avui vaig a parlar-vos d'un assumpte terrible.
+
+Les circumstàncies m'hi han portat i devem acatar les
+circumstàncies.
+
+Quan se va a un sarau, és conseqüència natural sentir música
+alegre que fa bellugar les cames a son compàs, animar nostre
+rostre, acudir les rialletes als llavis, i tots aquells
+preludis que ens determinen a abraçar-nos amb una minyona i a
+dar voltes amb aquella bogeria autoritzada que en diuen ball.
+
+Avui que l'assumpte, sento tenir que dir-ho, però que hi farem
+(mal camí, passa'l de pressa), avui que l'assumpte és de mort,
+no vos admiri contemplar sang, membres desquartisats que encara
+baten, mutilacions horroroses, encarnissament bestial, i tot
+portat al refinament més gran de la maldat, a la perfecció de
+lo terrible.
+
+La causa us la diré en poques paraules, pel cas que no l'hagueu
+endevinada.
+
+Es mata porc!
+
+Donya Rita, que és dona molt de sa casa, i don Gervasi, home
+molt de la seva dona, inseguint la inveterada, econòmica i
+sàvia costum que vénen observant des que es varen unir en sant
+matrimoni, que compten que fou per l'any de les bombes, mata
+mig tocino, sols que es queda tot el sagí i un pernil que es
+conserva per endur-se'n a la torre.
+
+-Diguin el que vulguin, senyora Tuyes, el tocino és el benestar
+de la casa: jo no em canso de repetir-ho an En Gervasi- diu
+donya Rita mentres para taula amb unes estovalles d'estopa
+teixides expressament per aquesta sanguinària festivitat.
+
+-Ja ho pot dir, donya Rita: tenint tocino es té la carnisseria
+a casa; i ara, amb el preu a què s'han posat els queviures, és
+cosa de no poder menjar.
+
+-Calli, dona, que no sé on anirem a parar: tot val els ulls de
+la cara; l'oli, sobretot, és cosa que esgarrifa.
+
+-I a on me deixa el carbó i la gallina i tot?
+
+-D'això, sap qui en té la culpa? Els revenedors. Agabellen tot
+lo de la plaça, fan baca amb les marmanyeres, i qui ho paga és
+el comprador. I cregui que això és l'Evangeli: fins les cols
+s'arramben.
+
+-Què em dirà, pobra de mi! Ahir, d'un ullet que no era com el
+puny me van comptar quatre quartos, dic, a menos que la criada
+no sisés.
+
+-També podria ser, perquè avui no hi ha de qui fiar.
+
+-Ara què em conta? Miri's: jo aguanto la Pepa, amb tot i el seu
+gènit, perquè és fiada... Això sí: en set anys que està a la
+casa no li he notat lo més mínim. Però, per lo demés,
+batxillera tossuda. Però això de ser fiada em fa tenir
+paciència.
+
+-I fa bé, cregui.
+
+L'entrada de la Pepa, que anuncia l'arribo del carro portador
+de la mitja víctima, posa fi a aquesta conversa. Darrera la
+Pepa entra la neboda de donya Rita, una amiga del seu temps, i
+la Llúcia, que és una criada que varen tenir catorze anys i que
+es va casar a la casa amb el fuster del costat. Cada una
+d'aquestes dones es plantifiquen el seu gran davantal blanc,
+s'armen del seu ganivet, es possessionen del seu tallador, i,
+en tant que la mocadera fa la distribució de les carns magres
+per les llangonisses, el blanc i greixos per les botifarres de
+sang, i les mitjanes per les blanques i demés, donya Rita i sa
+neboda, que es desmaien durant l'any de veure una rata o de
+sentir matar un ànec, i que no obstant en aquest dia tenen un
+valor antropòfic, descarnen els llomillos i costelles deixant
+l'os pelat. Fetes totes aquestes operacions, que són bastants
+per fer caure en basca l'home de més valor, paren les
+converses, i no sentiran altra cosa que el sanguinari xerigar
+dels ganivets trinxant la carn.
+
+-Com va, això?- diu el senyor Gervasi, que és bastant fresseta.
+
+-¿Sap- diu la mocadera -que aquesta bèstia és molt grossa?
+
+-Cent i deu- respon el marit.
+
+-S'ha progressat molt en l'art de criar porcs- afegeix donya
+Tuies.
+
+-Digui-m'ho a mi, que no faig altra cosa.
+
+-I diga'ns, Gervasi: ¿no hi vols donar un cop de mà?- li
+pregunta la seva dona.
+
+-Amb la condició de què me'n facis d'ous i d'arròs.
+
+I nostre home es plantifica un davantal, s'arma de mitja lluna
+i comença a picar i repicar amb més afició que un escolanet a
+missa. A tot això no falten les juguesques de la neboda amb la
+Rita sobre quina trinxarà més; les receptes per fer el fetge
+amb romesco; el modo de conservar la sal morra, fer els
+xorissos i les llangonisses de Vich, fins que venen _tastets_.
+
+Tots, com si estessen afamolits, esperen aquest moment per
+menjar una forquillada de carn, servida en un plat de pisa de
+València i amb cullera de fusta, no perquè en la casa no n'hi
+hagi de plata, però és de ritual. Tots paren la mà, tots
+mengen, tots saboregen, i luego tots diuen:
+
+-Dolç.
+
+-Salat.
+
+-Picant.
+
+La mocadera no sap si sobren o falten espècies i acaba per dir:
+
+-A mi em sembla que està bé. ¿Què hi diu, vostè, don Gervasi?
+
+-També m'ho sembla- respon aquest, després d'escurar el plat.
+
+-Doncs deixi-ho estar- diu donya Rita: -ell és el que deu
+menjar-se'l, perquè jo quasi no en tasto.
+
+La taula va despoblant-se de carn per fer lloc a les botifarres
+que van sortint del calderó. La mocadera no s'entén de feina,
+perquè la caldera va forta i se li rebenten. Donya Rita
+s'enfada, la neboda s'entretén trinxant el sagí. Allà a les
+vuit del vespre, i quan ja tot toca a son termini, vénen els
+amics de confiança a fer la rosta. Don Gervasi excusa amb
+l'amoïno la falta de la seva costella i pondera la molta carn
+que ha dut la bestiola. La neboda cuida d'arreglar les torrades
+i de servir les copetes de vi d'Alella, que revifa els amics de
+don Gervasi. A les deu, quan ells se retiren, l'operació de
+matar porc està del tot terminada.
+
+He dit malament: encara li queda a donya Rita, amb dolor del
+seu cor, el quefer d'arreglar els _presents_ amb els quals se
+n'hi va la quarta part del tocino, fer la salmorra, salar la
+cansalada, etcètera, etc.
+
+Dos dies després passa bugada, acondiciona gibrells i ganivets,
+i sols acaba el tràfec quan han terminat tres dies, que per
+alguna raó se deu dir _tres dies com la mort del porc_.
+
+BLAI MÀRFEGUES
+
+
+
+EL GALL
+
+Demà és la festa del gall, i és del cas que ens en ocupem. És
+dir: la festa és pels que el mengen, no per la mocosa bèstia
+que es mata, es decapita, es farceix, es rosteix i es menja.
+Però, com nosaltres escrivim pels que mengen, i no pels que són
+menjats, passem per la viceversa de dir _la festa del gall_.
+
+Per lo molt senyalada que és aquesta, d'aquí ve que dura molts
+dies, desde la compra del gall fins que es fan amb arròs les
+deixes.
+
+Pels voltants de Sant Tomàs, l'Explanada adquireix una vida
+considerable. Els jugadors de botxes cedeixen son lloc a les
+manades de galls dindis. Al voltant de les canyes, que són les
+barreres dels ramats, s'hi forma un grupo numerosíssim de
+persones que peguen ullades als galls per comprar-ne algun, o
+per portar-lo a qui en compri, o per dir-se interiorment: -Si
+jo en pogués comprar!
+
+¿No reparen al senyor Batista, amb la seva senyora i el seu
+nen, com miren aquell ramat? El senyor Batista és un d'aquells
+que se sap quants anys tenen sapent quants galls han menjat
+durant la seva vida. Any per gall.
+
+El ramat que ara es mira ja se l'havia mirat mitja hora abans,
+però en tots els altres no hi ha vist un _cap_ que li agradés
+tant com un d'aquest.
+
+-Veus, Quima?- diu a la seva senyora. -Fem-nos portar aquell,
+que en mon concepte és millor peça que el de l'any passat.
+
+-Això és molt dir, Batista: recorda't que l'any passat vas
+arribar a casa amb els braços trencats del pes que feia.
+
+-Veurem. Mestre!- crida al venedor -acosteu-me aquell que ve
+darrera d'aquella polla.
+
+-No té mal ull, vostè- diu el venedor portant el gall.
+
+En efecte: tant el senyor Batista com la seva muller sospesen
+el gall i semblen quedar satisfets del pes. Li busquen la ploma
+de la cuixa i es confirma l'acert del bon senyor.
+
+Regategen el preu, i, després d'algunes paraules i haver fet,
+el comprador, com qui se n'anava, parteixen la diferència, i el
+senyor Batista queda content amb el gall, si bé a la senyora
+Quima li sembla que es podria trobar un vint-i-dos més barato.
+
+Alguns xicots s'ofereixen a portar l'animal, però el senyor
+Batista, sense tornar-los resposta, agafa el gall, s'embossa la
+capa, dóna el braç a la seva esposa, i així se'n va cap a casa
+amb la pobra bèstia condemnada a mort, que es despedeix del món
+traient el cap per sota l'abric del que la porta.
+
+A l'arribar a casa, lo primer que fa la senyora Quima és
+degollar la bèstia i plomar-la, perquè conservant-la viva
+s'amagriria, i, a més, perquè és més tendra morta d'uns quants
+dies abans.
+
+Després de plomada la baixa a ca l'adroguer, demana per
+pesar-la, la pesa i veu que fa tres unces més que la de l'any
+passat. La fama que té el senyor Batista per comprar galls,
+creix als ulls de la seva muller.
+
+A les poques hores tot el veïnat sap el preu i el pes del gall
+de casa la senyora Quima.
+
+Vé la vigília de Nadal, dia esperat amb ànsia per la senyora
+Quima.
+
+Aquesta talla el cap en rodó al gall i el guarda per la germana
+de la dida del noi, que és una pobra dona que cada any va a
+buscar-lo.
+
+Aquí se'ns ofereix una observació. Així com de totes les
+bèsties la part preferida és el cap, no succeix així amb el del
+gall, i això que no té res de dolent. Els caçadors donen el cap
+del senglar al primer que l'ha ferit, com a mostra de
+deferència; del porc també es té el cap en més estima que les
+altres parts; el mateix passa amb la llebre. En fi, de totes
+les bèsties que es mengen, sols al gall se li desprecia el cap;
+no se trobar-hi la raó.
+
+Tornant a la senyora Quima, ja està farcint el gall amb
+orellanes, prunes, pinyons, tocino i una poma que li posa al
+pap.
+
+Un cop farcit, el cus i el deixa com un tap de gaseosa: que, si
+es tragués el farciment, no costaria poc tornar-lo a col·locar
+dintre el gall! Per això es diu en veritat que _puja més el
+farciment que el gall_
+
+La senyora Quima cobreix tot el gall de llard, sense plànyer-
+l'hi, perquè creu que la meitat se li quedarà el forner; el
+posa en la greixonera i el dóna a la criada perquè el porti al
+forn, encarregant-li digui al forner que no el deixi sobtar.
+
+La criada del senyor Batista no toca el gall més que per
+portar-lo al forn i anar-lo a buscar el dia següent mitja hora
+abans de dinar.
+
+Arriba el dia de Nadal, i el senyor Batista, amb la família,
+s'assenta a taula; i després de l'escudella, olla i un entrant,
+és dir, quan ja ningú té gana, porten el gall a taula.
+
+Si el gall és dur, o el farciment poc cuit, o un altre sis o
+as, la culpa és del forner que n'ha tret el llard, o que l'ha
+cuit amb massa foc, o que no l'ha girat a temps.
+
+De totes maneres el gall es menja poc el primer dia; més el
+segon, que no hi ha altre entrant; i el tercer dia es fa la
+carcanada, i una mica de farciment que ha quedat, amb arròs.
+
+No tenen fi ni compte les coses que passen entre el senyor
+Batista i la senyora Quima per celebrar el naixement de Jesús
+amb el _gall_.
+
+PAU BUNYEGAS
+
+
+
+PESSEBRE
+
+No sé per què detràs d'aquesta sola paraula se m'afigura veure
+un home de certa edat, de costums patriarcals, fet i xapat a
+l'antiga, molt amic de sa casa, pare de dos filles casadores, i
+avi de dos nois en disposició de combregar en aquell any. I
+serà, aquesta figuració, perquè és per a mi tan innocent,
+honesta i fins, si voleu, santa en sa forma, la diversió de fer
+pessebre, que no la comprenc en qui no reunèsquia una gran
+dosis d'aquella bona fe que avui no en corre, com ho justifica
+la desaparició d'estos espectacles i el curt número de
+pessebristes.
+
+No incloesc en el mot de pessebristes aquells que, amb totes
+les regles de la pintura i la perspectiva del dibuix i de
+l'òptica, guarneixen un ben combinat i hermós paisatge, a on lo
+que menos hi destaca és el tradicional i deliciós portal de
+Betlem, amb el _Niñu_, el bou i la somera. No. Aquests són
+pessebristes degenerats, indignes de merèixer tan candorós nom.
+
+El verdader, el genèric, el típic és aquell que no té més món
+que la família ni més glòria que sa casa, de la que en diu la
+sepultura de la vida, ni més amics que dos o tres companys dels
+que amb ell aprengueren les beceroles amb el P. Joaquim, frare
+franciscano, ni més diversions que els coloms, les quatre
+gallines que cria en una eixideta de què disposa a peu pla, els
+canaris que aparia en arribant Sant Josep, i l'esquirol que fa
+ses delícies amb ses postures i lleugeresa. El veritable
+pessebrista té, a més, torns per fer gàbies, sap teixir unes
+teles per caçar amb les muntes, bagarelles per pescar al riu,
+filats per anar a les guatlles, fer botets, armar una canya de
+pescar, fer sombres pels seus néts, guarnint-los la capella i
+fins si convé un teatre de ninus amb les figures dels vanos
+vells. Sap compondre una sombrilla i un paraigua, fer capsetes,
+motllos per flors i fruites de guix, quan els hi convenen a ses
+filles, i totes aquestes coses, finalment, que valen a un home
+el dictat d'inginiós.
+
+Però a on deu veure's el pessebrista és fent la gran obra del
+pessebre.
+
+Principia per convertir en tablado els bancs dels torns i els
+banquillos i capitells de quan ses filles brodaven punt; i amb
+uns quants taulons que baixa d'uns permodos, i que durant l'any
+fan taules a les gàbies, arma un empostissat a on s'hi podria
+fer un sarau si convingués. Comença les muntanyes amb els
+suros, gavelles i paper d'estraça mullat, que guarda d'un any
+per altre i estén una capa d'arena fina, i quan té lo principal
+fet, com diu a aquestes operacions, comença la colocació de les
+cases, arbres de molsa, pinetell, mata, savina, boix i
+romanins, que ell mateix ha tingut bon cuidado de triar en les
+fires precursores a Nadal; combina els camps de veces i mill,
+que amb temps havia sembrat, a on pasturen cabres i tocinos més
+petits que les plates; i, per fi, arriba el gran dia en què
+convida els seus amics per ensenyar-los, per vuitena vegada, el
+pessebre que vénen veient vuit anys fa.
+
+L'escaleta és estreta; la iluminació, una llàntia d'oli que
+l'estadant encarregat de la setmana s'ha oblidat d'encendre.
+
+-¡Vaia una porqueria, fer-nos pujar a les fosques!- diu un
+senyor de certa edat, acompanyat de quatre senyoretes, dos
+joves que festegen amb les més grans i sis o set criatures
+parents o coneguts d'un o altre de la colla. -Noies, poc a poc.
+Enric, encén mistos.
+
+En tant les noies pugen; els nois ensopeguen, els joves callen
+i no troben les capsetes de cerilles, i el vell rondina.
+
+Però lo pitjor és que els que ja han vist el pessebre, baixant
+i no comptant amb els que pugen, ensopeguen a mitja escala.
+
+-Què no hi veu?- diu el que puja.
+
+-No, senyor; com que és fosc.
+
+-Vaya un fàstic! Llum!- I comença un coro general de: -Llum!
+llum! llum!
+
+-A on va, això!- diu una veu de dona, i a continuació la
+pregunta, sense resposta, de...
+
+-Què tens, Tresona?
+
+-Ai que m'enpenyen! -Esperi's, home: no vagi de pressa, que ja
+hi serà a temps. ¡Ai, que em trepitgen! -Atura't, que baixo!- I
+mil altres exclamacions, fins que un que ha reculat pica tres
+pics i es repeteix el chor general de: -llum! llum! llum!- que
+continua fins que surt una llumenera i una veu: la de la
+senyora de la casa, que crida admirada:
+
+-Ai, ai! Que han apagat la llàntia? Pugin poc a poquet, que
+l'escala és estreta.
+
+Per fi els que ascendien arriben a dalt; després de mil
+compliments que fa el senyor de certa edat per tots els de sa
+colla, i especialment pels dos joves, que prou feina tenen a
+festejar, entren al pessebre.
+
+Com un guarda constant, el primer que es troba és el
+pessebrista, que cuida de colocar-los: -Els noiets davant, que
+ells són petits i no priven. Vostès, senyoretes, posin-se aquí,
+que ho veuran bé. I tu, estrofa! Que tal? t'agrada?- pregunta
+al vell encara no hi acaba de ficar el nas.
+
+-Me sembla igual al de l'any passat.
+
+-Fuig home, no diguis això! Mira't aquell lluny dels miralls:
+era a l'esquerra i ara el tens a la dreta. El país nevat no hi
+era.
+
+-Tens raó. M'agrada! Està bé!
+
+-Mai diria què és, la neu?
+
+-Què sé jo! Paper retallat?
+
+-No... Senyorets... no toquin cap figura. Tu, vailet: que tens
+la vista als dits?- afegeix don Gaietano ajudant a renyar a son
+amic el pessebrista.
+
+-Doncs digues: què et sembla, la neu? Però bah!, no ho
+endivinaries: ja t'ho diré, mes no ho diguis.- I, encomanant el
+secret com a tots els que hi han anat diu, baixant la veu:
+
+-Cotó fluix.
+
+-I aquest vapor... Què és, el fum?
+
+-Esca mullada- continua amb el mateix. -I ara veuràs la màquina
+que el fa anar- I alçant la punta del cobretaules, mostra un
+pobre limpiabotes llogat per fer rodar un tornet que posa en
+moviment aquella i altres joguines.
+
+-Si haguessen vingut una mica abans. haurien vist rajar la font
+que hi ha en aquell riu gelat. Ja veuran, esperin una miqueta.-
+El senyor Aleix desapareix i al poc temps se sent xiular un
+canti que es buida i comença a rajar, d'entre dos trossos de
+suro, un rajolinet com un fil d'empalomar.
+
+A tot això el temps passa; els nous convidats empenyen per
+entrar. La senyora de la casa ja no sap quina conversa tocar
+per entretenir als que esperen. Les filles de D. Aleix
+s'entretenen al davant tocant el piano i fent tertúlia amb els
+amics de més confiança. Les de D. Gaietano no es cuiden més que
+dels seus xicots.
+
+-Què tal, que et sembla? Senyoretes, ¿els hi agrada?
+
+-Molt, molt- responen a coro, estufant al pessebrista.
+
+-Tornin un altre dia. Miri'n, pels Reis el torno a encendre.
+
+Allò sembla el senyal de dir a fora. Es buida la sala i es
+torna a omplir de nova gent, però que a qui no fos molt pràctic
+li semblaria la mateixa d'una hora abans. El senyor Aleix torna
+a fer la mateixa relació, a confiar els mateixos secrets i
+sigil, i d'aquest modo passa la nit, fins que els gresolets,
+per falta d'oli, van apagant-se; i llavors es despedeix
+l'última tanda, com totes les anteriors, amb les recíproques i
+obligades: -Que tinguin bones festes.- Com a vostès se les
+desitja.
+
+BLAY MÀRFEGUES
+
+
+
+HI HA UN MALALT
+
+Les malalties tenen la virtut de convertir a tothom en metge.
+
+En una casa on hi ha un malalt de cuidado, arriba un moment en
+què tots els veïns hi entervenen, i cada u d'ells té la sort de
+saber el remei infalible que pot curar el pobre que se'n va a
+l'altre món.
+
+Plenes estan, les cases, de gent curiosa i manifassera que,
+després de passar el temps tafanejant la vida de l'un i de
+l'altre, ni sisquera es pot lograr que el deixin morir en pau.
+
+Pugeu a la casa del que es va morint, i des de mitja escala ja
+us penetra de tristura l'olor de l'èter. Trobeu la porta
+oberta, el recibidor erm i desolat, i amb fondo recolliment
+entreu a la sala.
+
+Sobre el vetlladoret i la calaixera hi ha ampolles i gots
+tapats amb paper, un d'ells amb una cullereta a sobre.
+
+En les cares coneixereu d'una ullada qui té verdadera afició al
+malalt i fins a quin grau l'estima. Allí es parla baix; se
+camina de puntetes i es sospira sovint. Les portes del quarto
+s'obren i tanquen amb cuidado. Se formen diversos grupos.
+Escolteu lo que parlen:
+
+-Jo dic, senyora Teresa, que el metge no hi entén res; perquè,
+escolti: a un home de la seva  complexió, a on s'ha vist
+sangrar-lo?
+
+-Miri, senyora Lungarda: sinó que en aquestes coses una no s'hi
+deu ficar, jo ho he dit des del primer dia; perquè, el vespre
+abans d'ajeure's, a mi la cara d'aquest bon senyor no
+m'agradava gens; i l'endemà, quan me van dir que estava malalt,
+vaig dir: -Vet-aquí: ara, si jo els digués lo que ahir estava
+pensant, no em creurien.- I li juro, tan cert com estic aquí,
+que mentre m'estava despullant se'm va ficar al cap que no
+estava conforme. Més: que el vaig sentir tossir tot
+espussant-me, i vaig dir entre mi: -Déu nos en guard, però em
+sembla que tenim senyor Ventura per pocs dies. Jo no sé com no
+ho veien, aquesta gent ¡Si se n'anava com una candela cap per
+avall! I en un cos que necessita fortalèixer's van i li treuen
+sang i el debiliten... Què vol que succeeixi? _(Més baixet)_
+Ara, això és un parlar entre nosaltres: així que va pujar el
+metge, que jo vaig ser la primera de veure'l, que expressament
+m'estava al replà de l'escala, vaig dir: «-Oli m'hi ha caigut!»
+Perquè jo ja en conec cinc que n'ha mort. «-Sinó que una no pot
+dir res.- vaig pensar. -Això són coses delicades...»
+
+-Ah! Lo que és jo, tampoc m'hi he volgut ficar, per això mateix
+que vostè diu. Però l'altra tarda, la veritat, no me'n vaig
+saber estar, i li vaig tirar dues o tres indirectes a la seva
+dona. «-Escolti: el meu sogre va morir de lo mateix; la
+matonera de la cantonada de ca els pares també ho va tenir.»
+Una no és cap bèstia, i em sembla que bé hi pot entendre una
+miqueta. Però ella me va fer un paper tot fred. No em va
+respondre sinó: «-Veurem... si per cas...» Que jo, amb el meu
+gènit, que no m'agrada veure patir un pardal, l'hauria agafada,
+que no sé què li hauria fet. Però no em toca ni de prop ni de
+lluny, i vaig pensar: «-Ja t'he dit lo que devia: ara, per tu
+faràs.»
+
+-Quan jo he pujat estava ella molt de concepte amb el nebot,
+que ahir els va arribar del Vallès...
+
+-I bé, no veu que el senyor Ventura pot disposar d'alguna
+cosa...
+
+-Oh! jo ja hi vaig caure. Així que vaig veure cares noves, vaig
+pensar: ¡Ai, pobre senyor Ventura! ja put a mort. Perquè en set
+anys que visc en aquesta casa no l'havia vist ni una vegada...
+
+-Veiam, veiam; ella es pensa que la deixarà senyora i majora de
+tot...
+
+-Oh! això ho veurem. Si jo hagués de fer el testament, ja li
+asseguro... Miri que, sangrar a un home així, vol fetge!
+
+-I bé, ¿no veu que és gent que no se'ls pot dir res? No la
+contradiuen: però fan la seva i callen. Jo m'hi desespero, què
+vol que li digui? no hi puc fer més: és gènit que Déu m'ha
+donat. Lo que deia jo l'altre dia a sa germana, que és molt més
+enraonada que ella: «-El carnisser de la Bordeta és un home que
+en aquesta classe de malalties fa, vamos, miracles- (perquè,
+senyora, allò és cosa que no es creuria sinó que es veu).
+-Per què no l'envien a buscar? què hi perdrien? Ell, si no
+cura, no cobra un quarto.» I lo que ella em va dir... diu: «Jo
+ja l'hauria fet venir.» I ja li dic que és una xicota que dóna
+gust de parlar-hi. Però diu: «-Com ma germana -diu- és aixi,
+sap?... què farà?...» -diu.- Diu: «Per més que vosté la
+prediqui- diu -no es mourà de lo que li digui el metge- diu
+-encara que la matin.» Ai! ja li dic jo que quan a una persona
+li agafa una taleia, ja està fresca. Què es pensa? Ella, per
+més que ara en vegi l'experiència, morirà a mans d'un metge;
+aquesta ja li tinc pronosticada: tingui compte qui li diu;
+perquè la conec de temps i és tossuda com ella sola.
+
+Les senyores de la casa passen totes atrafegades. L'una porta
+uns draps fins; l'altra se'n duu el vas i la cullera.
+
+-No s'ofereix pas res?
+
+-Si som bones per alguna cosa...
+
+-No, gràcies.
+
+-És que ja ho saben: de dia, de nit, a qualsevol hora...
+Escolti, en aquest món...
+
+-Ja ho sé; jo els ho agraeixo.
+
+-Miri: si no ens ajudavem els uns als altres... vol dir que...
+
+-I què tal? que no parla?
+
+-Ara m'ha signat que tenia els llavis secs i li donaré una
+culleradeta d'això que últimament ha fet dur el metge.
+Dissimulin...
+
+-Vagi en nom de Déu.
+
+Així que la pobra senyora entra al quarto... què!... a penes
+gira l'espatlla, ja l'una fa l'ullet i diu:
+
+-Ja ho han sentit. El metge... i torna el metge. Res: el
+mataran a culleradetes. ¡Alabat sia Déu! Ja té raó el ditxo:
+Ves-te'n si te'n vas, Anton, que el que es queda ja es compon.
+¡Ai, Senyor! I que una vegi certes coses i tingui de callar!...
+
+I no paren, sinó que segueixen amb la mateixa, mentres en un
+altre recó un parent llunyer, també en veu baixa, segueix una
+conversació amb els més pròxims del malalt, dient:
+
+-Jo, si fos sol no parlaria d'interessos, i sobretot en moments
+com aquests; però un hom té família i fa lo que no voldria fer.
+Veieu? A mi l'any passat me deien: «¿Per què no baixes a
+Batcelona a veure't amb en Ventura i posar en net allò de la
+quarta part de la casa de Vich i els censos endarrerits en vida
+de son pare?» Jo, no m'agrada... jo no só ambiciós, i tenia un
+tumor a la cama que no em deixava donar un pas, i vaig
+respondre: «-Deixeu-me estar, no em vingueu amb amoïnos; en
+Ventura és home de bé...»
+
+-Això sí, pobret!
+
+-Y bé, ara em sap greu no haver pogut venir. No per res, sinó
+que ara s'han corregut veus... jo no ho crec. Però, si ell
+deixa tot lo que posseeix a la viuda... És dir... encara no som
+en aquest cas. Potser Nostre Senyor... qui sap? Però anem
+dient, que si avui per demà ell se'ns mor i no explica «tal
+cosa correspon a fulano., tal cosa a sutano», tindrem un
+disgust; perquè jo... per mi tant se me'n daria; però els meus
+nois hi tenen dret, que és cosa seva, guanyada pels avis, és
+dir, pels avis dels avis, i, pobrets, no és pas just que se'n
+gaudís un altre sense com va ni quant costa. Ja dic que no és
+ocasió de parlar d'això. I lo que toca a la viuda, vamos... An
+ella, en un dia i mig que só aquí, no n'hi he dit una paraula;
+perquè la pobra, com és natural, ¡tal me faria! Està tan
+trastornada... Ahir vespre fins es va descuidar de fer-me
+portar verdura, que a mi m'agrada sofregideta, i, com estic
+acostumat de tota la vida a menjar-ne cada vespre, entre
+faltar-me això i pensar en el trastorn de la pobra dona, he
+passat una mala nit d'allò més. Per supuesto que d'això tampoc
+n'hi he dit una paraula; perquè sé fer-me càrrec de les coses,
+i per un dia, ¡què diantre! Jo lo que voldria que ell s'adobés:
+això, això és lo que ens convé a tots, que llavors, sense
+gastar en advocats, tot s'arreglaria. Perquè, francament, si
+aquest home no ha fet les seves disposicions com devien fer-se,
+creieu-me, nos ne veurem un embull i tot s'ho emportarà la
+justícia, que mai que n'hi hagués.
+
+La criada obre la porta del quarto i diu:
+
+-La senyora diu que facin el favor de parlar un xic més baix;
+perquè se sent des de l'arcova i el silenci és lo que més ha
+encarregat el metge.
+
+Calla el parent; callen les veines; però al sentir la paraula
+_metge_, una d'elles en particular fa una ganyota
+despreciativa, i les altres, qui més qui menos, arroncen les
+espatlles.
+
+-Jo estic per anar-me'n...- diu l'una.
+
+-Veig que no ens diuen res...- replica l'altra; -si volen res
+ja avisaran. Una ve carregada de bones intencions...
+
+El parent, que fins allavors callava i s'entretenia a tocar el
+timbal amb els caps dels dits sobre la calaixera, s'acosta a
+sos interlocutors, i, molt baix, diu:
+
+-Veuen? Si Déu fes la gràcia que aquest home s'adobés, jo me'n
+podria tornar a casa aviat...
+
+Entra el metge.
+
+Les veines li vibren mirades de basilisc, i l'una a l'altra
+s'estiren les faldilles ensenyant-se'l.
+
+El metge saluda i es fica al quarto. La senyora Teresa creua
+les mans i, mirant al sostre, exclama sospirant:
+
+-Déu los faci bons! Però el mataran.
+
+Una altra s'acosta a la porta del quarto amb dissimulo per a
+escoltar.
+
+Se sent dintre un gran xisclet i plors. La criada surt corrents
+cridant:
+
+-Ai pobre amo! Ai pobret! ¡Se'ns ha quedat a les mans!
+
+La senyora Teresa, tota roja, es gira a les altres, i amb els
+punys a la cintura i bufant de satisfacció per haver acertat,
+diu:
+
+-Què els deia, jo? ¿No els ho deia ara, ara mateix? Responguin.
+
+El parent, tot embadalit, mira per tot i pregunta amb el cap en
+l'aire:
+
+-Bé; però aquest testament a on deu ser?
+
+Creixen, a dins, els plors i els gemecs, les veïnes se n'hi
+entren... Però... ja hem acabat: ja no hi ha malalt a la casa.
+Lo que succeeix després, ho dirà qui sàpiga lo que passa allí a
+on hi ha un mort.
+
+X. (Robert Robert)
+
+
+
+HI HA UN MORT
+
+És ja vespre quan, una criada, que acaba de preguntar a un
+senyor quin és el carrer de la Llibreteria, travessa la plaça
+de Sant Jaume.
+
+Aquesta criada porta en una mà un paperet i en l'altra vuit
+duros.
+
+El paperet diu: «D. José Xinachs y Serra ha fallecido esta
+madrugada. E. P. D. Su esposa, etc., etc.» Els vuit duros són
+per pagar l'anunci.
+
+Anem a la casa del difunt.
+
+La porta del pis està ajustada. En el recibidor hi ha el fanal
+apagat. La que es cuida d'encendre'l és la criada que hem vist
+en la plaça de Sant Jaume.
+
+En la saleta de la part de darrera hi ha sentada, en una
+butaca, una senyora que té el colze apoiat en una taula, on hi
+ha un vas ple, fins a la meitat, de medicina, per a sustos. La
+senyora, escabellada i vestida amb descuit, plora i de tant en
+tant fa un petó a un xicot de vuit anys que té arrimat a ella.
+Aquesta senyora, ja ho hauran comprès, avui ha quedat sense
+marit, i sense pare la criatura.
+
+Un senyor d'uns trenta anys, amb veu d'espantat, diu algunes
+paraules a la viuda, que és la seva cunyada.
+
+Aquest senyor fa esforços per a mostrar-se serè, però no pot
+dissimular l'espant que el té apoderat. Es comprèn: el seu
+germà ha mort del pit. I, com ja és el tercer de la família que
+mor d'aquest mal, li sembla ja que no pot respirar amb
+desahogo.
+
+Al costat d'aquest un altre senyor té a la falda un noi de dos
+anys, que és el seu fillol, fill del difunt, i va dient a l'un
+i a l'altra «-Prenguin un glopet més de medicina; és cosa que
+no els pot fer cap mal. No siguin d'aquesta manera.» Al mateix
+temps, per distreure al noiet, que els demés dies, en aquella
+hora, ja és al llit, li posa el rellotge a l'orella perquè
+escolti la rateta.
+
+Sentada en el sofà, i a prop de la viuda, hi ha la senyora del
+segon pis, que té, amb una mà agafada la de la viuda i amb
+l'altra engrandeix (sense voler-ho fer) un foradet que hi ha en
+el sofà.
+
+Al mig del sostre hi ha una gàbia penjada. A dins de la gàbia
+hi ha un canari mort, puix, atrafegats els de la casa amb la
+malaltia de l'amo, no s'han cuidat de dar-li menjar i ni menys
+s'han adonat que hagi deixat de viure. _Ja sa ve_ que qui més
+se'n cuidava era el mateix amo.
+
+Deixem aquest segon terme del quadro desconsolador, i anem a
+veure el que passa en la sala on hi ha el mort. Hi ha la
+criada, que ja ha tornat de can Brusi amb quatre pessetes; dos
+fadrins fusters que acaben de dur la caixa, i un enfermer que
+van llogar per descansar la senyora, però que de res no ha
+servit, puix el malalt no volia pendre res que no l'hi servís
+la seva muller.
+
+La gent que he dit i quatre ciris rodegen al difunt.
+
+-Ha quedat molt bé! Sembla que rigui!- exclama la criada. -Ai,
+Senyor! ¡Fa tot just un mes que vàrem anar a Montserrat! ¡Tanta
+broma que va fer! Qui li havia de dir! No es descuidi- diu a
+l'enfermer -de tallar-li una mica de cabell. La senyora m'ho ha
+encarregat en gran manera.
+
+-Vegi qui és el que ens té de pagar la factureta- diuen els
+fusters a la criada. -Ja fa una hora que ens esperem.
+
+La criada anava a contestar, però sent la campaneta de la porta
+i surt a veure qui hi ha. Com la porta no era més que ajustada,
+ja troba en el recibidor al senyor Nofre i a la seva senyora,
+amics de la família des del còlera de l'any 35.
+
+-Ja deuen saber...
+
+-Sí- replica la senyora; -hem trobat aqueixa tarda al senyor
+Agustí, i ens ho ha dit.
+
+-Si el volen veure...
+
+El senyor Nofre ja havia dit la _esse_ de sí, quan la seva
+senyora l'interromp dient: -No... ca... no es molesti; veurem a
+la senyora Llúcia. (És la viuda).
+
+-Entrin, entrin, doncs.
+
+-Sí, perquè ni els morts de la família m'ha agradat veure. Un
+cop morts ja no hi ha res que fer-hi, i...
+
+La criada obre la porta de la saleta i la viuda es gira, i, al
+veure al senyor Nofre i a la seva muller s'aixeca de la butaca,
+torna a plorar, i diu:
+
+-Ja ho veuen, pobra de mi! Ja ho veuen!
+
+Son cunyat, el padrí del noiet i la senyora del segon pis
+calmen a la viuda.
+
+-Ja hi tornes!
+
+-Per Déu, Llúcia!
+
+-Però, bona senyora!
+
+-No es desesperi- diu el senyor Nofre.
+
+-Tingui una mica d'enteniment- diu sa muller. -Faci-ho al menos
+per aquests dos angelets que li queden. No en caldria d'altra
+que ara vostè, amb el disgust, es morís i deixés sense mare
+aquests pobrets.
+
+-Si jo sense ell...
+
+-No s'hi ha fet tot lo que s'hi ha pogut? ¿I doncs?
+
+-Això sí; metges, curanderos, vaig fer venir aquella dona de
+Badalona, i fins hem provat allò dels anissos. Aquí hi ha un
+potet de pomada que ni menos ha servit; tot just es repara, i
+val set pessetes i mitja. Li dic que no he deixat res per a
+provar.
+
+-Res! Es valen de l'ocasió. ¡A on s'és vist fer pagar set
+pessetes i mitja d'un pot tan petit! Jo no sé com el Govern
+tolera aquestes coses!
+
+-¡Desgraciat del que ha de raure amb aquesta gent!
+
+-Miri, a casa- diu la senyora del segon pis -estàvem d'allò més
+bé, mal m'està el dir-ho; i, amb dos anys que el pare va estar
+malalt, tot se'n va anar a rodar. I no es pensin que es curés!
+Ca! Jo estic amb el fi i efecte de què els metges el van matar.
+
+En aquest punt s'anima la conversació. Tot-hom diu mal dels
+metges. Es parla d'un que, essent fill d'un fuster, avui és
+propietari. L'última casa que ha comprat és la d'un jove que
+tots els de la tertúlia coneixen.
+
+Es parla del jove i de com s'ha fet malbé la fortuna que li
+varen deixar els seus pares.
+
+És dir que de tot es parla menys del mort.
+
+La viuda, naturalment, es distreu i no pensa més en plorar fins
+l'endemà, quan s'emporten al seu marit.
+
+El que passa allí ho dirà qui sàpiga lo que passa allí on hi ha
+un enterro.
+
+ROBERT SANALL _(Albert Llanas)_
+
+
+
+HI HA UN ENTERRO
+
+L'escena té lloc en un carrer decent. La part xismosa del
+veïnat està representada pel fideuer, el marxant de vetes i
+fils, l'ataconador del portal de casa el conde, i la planxadora
+de les albes de la parròquia.
+
+Una porta mig tancada va dient el que tots sabem prou, o sia
+que s'ha mort un veí.
+
+A les deu menys quart arriba el cotxe dels morts amb tiro de
+quatre cavalls.
+
+Un moment després es presenta la comunitat, i aquí comença la
+gran tabola.
+
+La viuda fa trenta mil esforços per desfer-se d'aquells amics
+que la retenen; i, consentida de que ja mai més veurà al seu
+espòs, posa el crit en el cel.
+
+Els amics íntims de la casa es fan mútuament una senyal i
+surten del quarto sense despedir-se. Les veïnes invadeixen
+l'estància atropelladament; i, tractant d'ocultar que s'enduen
+el cos, són les primeres que ho donen a entendre.
+
+Així arriba el mort al carrer i és colocat en el carruatge.
+
+-Quin bagul tan llarg!- diu un dels mirons.
+
+-I que no s'hi ha plangut- respon la planxadora. -Vegin: fins
+una creu de tatxes daurades.
+
+-I cotxe dels morts amb quatre cavalls.
+
+-Oh!... és que ell estava molt bé... Lo que és la viuda, ja li
+ha trobat bon recó.
+
+-Es deurà tornar a casar prompte... Em sembla que terminat
+l'any del dol fort...
+
+-Vol dir?..
+
+-Jo no tinc cap antecedent; però... ja sap lo del refran : _A
+muertos i a idos..._
+
+-I les criatures?...
+
+-Les criatures?... Jo suposo que el difunt haurà fet testament.
+
+-Té raó; com que a la criada, que setze anys ha que els servia,
+li ha deixat nada menos que tres lliures per una sola vegada.
+
+-Molt ben fet: un servei bo, amb res és prou pagat.
+
+-I el difunt que era un excelent subjecte, sense voler ofendre
+als parents.
+
+-I es diu de què ha mort?...
+
+-De què vol que sia...- respon una senyora molt atrafegada que
+ix de la casa del difunt. -Els metges... els metges que l'han
+precipitat. Ell tenia vida per cent anys; però com no li han
+entès la malaltia...
+
+A tot això el cos ha sigut introduït en la iglésia i comencen
+els oficis divins.
+
+En la secció d'homes, un amic de la casa diu al senyor del
+costat:
+
+-Però, home, qui ho havia de dir.
+
+-No me'n parli, que ho veig i em sembla impossible. Figuri's
+vostè que no fa un mes el vaig veure, un dia d'encant, tan sa i
+guapo com vostè i jo.
+
+-I a mi què em dirà?... Calculi que quan va començar la guerra
+sortírem tots dos en la columna del general Llauder... ¿Com vol
+que no m'hagi deixat de pedra?...
+
+-_Con que_, ell ha servit?
+
+-Li diré: nosaltres fórem dels mobilitzats i ens feren córrer
+món amb la filosa a l'espatlla. Precisament en una d'eixes
+expedicions conegué el difunt a la que després fou la seva
+dona.
+
+-A la viuda?
+
+-Sí, senyor: en aquell temps tenia taula de torrat a la fira de
+Riudevitlles. I per senyes que alguns maldients suposaven si
+tenia o no tenia amb un mestre que se n'anà amb la primera
+carlinada...
+
+A tot això, diu el celebrant des de l'altar:
+
+-_Requiescat in pace..._
+
+I continuen els assistents al funeral:
+
+-Home, mai ho haguera dit...
+
+-Sí, senyor; però com ella tenia algun quartot arreplegat i ell
+(Déu l'hagi perdonat) era un poc taujà... Vamos, va ser una
+cosa criticada de tot l'exèrcit.
+
+Més endarrera es parla de si l'enterro de vuit atxes és prou o
+massa pel difunt i de si el rector s'hi deu ficar tant o quant
+a la butxaca; en un altre siti es discuteix respecte del
+_terremoto de la Martinica_ entre dos habituals concurrents de
+l'Odeon; i, per fi, un vell avaro apaga la cerilla d'anar a
+oferir i es retira del funeral per tenir temps d'anar a fer el
+mateix guany en el d'un altre conegut. I, a tot això, per
+l'animeta del difunt... _naranjas_.
+
+En el lloc de les dones no té més que agrair-hi. Un diàleg per
+mostra.
+
+-Però digui'm, amiga: ¿no ha vist entrar la filla de la senyora
+Manela? Quin ringo-rango!...
+
+-Porta els drapets de núvia. M'han dit que l'havien molt ben
+vestida.
+
+-No ho cregui: _mucha planta y poca uva:_ em comprèn? Gran
+vestit de seda endomascada, i potser no arribin a sis les
+camises que li donaren. No ho vaig fer jo així per la meva
+noia. Filla meva: si vostè veiés aquell bé de Déu de roba
+blanca... Perquè, això sí, jo só d'aquelles que creuen que de
+roba blanca i plata llisa mai se'n té prou.
+
+-El mateix li dic: jo a penes em mudo el vestit; aquí em té que
+he vingut feta un pellingo.
+
+-Res d'això...
+
+-Però els meus dintres es poden llepar. Filla! jo passar una
+setmana sense mudar-me?...
+
+-No ho fa així tothom: sense anar més lluny, la viuda del
+difunt. Si vostè hagués vist quins garrons portava a la Festa
+Major de Sant Quirze...
+
+-Crec que és una mala endreçada...
+
+-El seu home no ha mort de res més que de mal cuidat...
+
+-Però ell tenia un gènit del botavant; jo mateixa... vamos el
+tono que ultimament es dava...
+
+-Què vol que fos! Ell al fi de sos principis havia sigut
+Miquelet...
+
+I el celebrant des de l'altar:
+
+-_Pater noster..._
+
+Altre enraonament entre dames, després d'haver anat a oferir:
+
+-Quanta de gent! Li dic que la casa pot haver quedat
+contenta... Jo ho crec... Mes de trenta persones han anat a
+besar l'estola de mossèn Guix.
+
+-Senyora, els amics són per les ocasions; i quan una calcula
+que amb sa assistència pot treure una animeta del Purgatori...
+Miri, el que vulguis per tu, vulgues pels altres...
+
+-I quin luxo!... No hi ha més que vestits de tafetà...
+
+-No me'n parli, que això esgarrifa. Jo no puc entendre com s'ho
+fan. Aquí té vostè la muller del senyor Tòfol. Ell guanya
+catorze rals escrivint en un magatzem de la riba, i ella gasta
+que és un primor. Vestits de seda, mantellina amb puntes; les
+nits de les festes vagi a l'Olimpo, que sempre els veurà amb
+llunetes.
+
+-Miracles, senyora, miracles!... El meu marit té una casa al
+carrer d'En Cuch que li dóna quatre pessetes diàries i luego,
+uns camps a la Bordeta que estan molt ben arrendats; és
+enfermer de tres confraries; i, amb tant bé de Déu ¡que és cas
+de gastar com la muller del senyor Tòfol!
+
+Entre enraonaments d'aquest gènero, termina l'Ofici. Cap
+persona s'ha recordat de dir un mot de bé; però han complert
+amb la família.
+
+Alguns troben que el difunt farà molta falta en aquest món.
+
+Ell era qui organitzava tots els Montepios.
+
+Ell qui dirigia les enramades del seu carrer i disposava les
+sortides dels xicots del barri.
+
+Ell qui contribuí al restabliment de la professó del Dijous
+Sant.
+
+En fi, els capellans es retiren resant entre dents.
+
+El mort és portat altra volta al carruatge.
+
+Formen la comitiva dos mitges fortunes, on hi van els íntims
+del finat parlant de política i del preu del tocino fresc.
+
+Una hora després tot ha conclòs, i als tres dies ningú es
+recorda de la llunyana existència del senyor Ventura.
+
+L'ORFANETA DE MENARGUES
+
+
+
+DOS ENAMORATS
+
+(Preludi a la Rambla)
+
+Ell. -Doncs, ja que li agraden els clavells, n'hi puc donar un
+esqueix.
+
+Ella. -Ai, gràcies! Clavells i pensamenteres m'agraden molt.
+
+Ell. -Pensamenteres? N'hi puc donar llavor, que en tinc tot un
+paper.
+
+Ella. -Sí? Doncs me farà molt favor.
+
+La mare. -No sies amoïnosa, dona. El faràs anar carregat.
+
+Ell. -Això rai...
+
+Ella. -Té raó, li enviarem la criada, i al mateix temps faci el
+favor de dar-li el llibre d'_Estela_, que em va prometre. Que
+fa plorar? M'agraden, tristos.
+
+La mare. -Però, noia, no et canses de demanar. Això no està
+bé...
+
+Ell. -Senyora, no sia així! Jo li portaré tot amb molt de gust,
+d'aquí a tres dies; perquè demà i demà passat seré a Girona,
+que són festes i hi tinc el padrí.
+
+Ella. -Nosaltres, demà i passat demà, tampoc vindrem a passeig.
+Jo, ni sortiré de casa, perquè... vull acabar un mocador que
+brodo.
+
+Ell,(fent l'orni). -I... dijous ¿tampoc vindran?
+
+Ella (com un llamp). -Dijous sí.
+
+La mare. -Dijous? Potser sí.
+
+_Se despedeixen. Llambregada d'ell; llambregada d'ella; estreta
+de mà; barretada a la mare. Als quatre passos, se giren tots
+dos i es fan la rialleta..._
+
+Ai! Ja hi som!
+
+_Tant hi som, que ell, en arribant a casa escriu:_
+
+«Querido padrino: Sabrà como tengo el sentimiento de decirle
+que no puedo venir a Gerona _per_ la fiesta mayor _de la
+misma._ Tengo una cosa _al ojo_ que dicen si será _un mochuelo_
+y he tenido que dejar el vino que no _me prueba_ y también
+tengo que quedarme _a casa mi tio Quirse_ que está
+muy _enfermo de la rompedura_.»
+
+«Sin màs per _aoy_ mande y disponga de S. S. S. q. b. s. m. -N.
+N.»
+
+I
+
+TOT JUST COMENCEN
+
+_Som al vespre al carrer de Fernando, mirant un aparador de
+vanos. Hi ha un país amb un pastor assentat tocant la cornamusa
+i una pastora al detràs coronant-lo amb flors. -Ella l'hi fa
+reparar an ell i li diu baixet:_
+
+Ella.-Aquests sí que s'estimaven!
+
+* * *
+
+_Són al teatre. Estan costat per costat, xiu-xiu tot el vespre.
+De tant en tant escolten l'òpera.
+
+El tenor i la tiple canten amb molts escarafalls:_
+
+Anguiol sarai per me...
+Anguiol saró per te...
+per me-per te-
+per te-per me-
+si... si per me-si... si per me-
+Anguiol si si... peeeeer... te!
+peeeeer me!
+
+_(Eixamplen els braços, se posen les mans al cor, sacudeixen el
+cap i acaben abraçant-se.)_
+
+Ella (baixet). -Aquests sí que s'estimaven!
+
+_Surten de casa d'una núvia. Ja s'han despedit i, a mitja
+escala, ella s'eixuga els ulls de pressa. Ell ho veu, se li
+acosta i li diu amb dissimulo:_
+
+Ell. -Què té?
+
+Ella (mig rient). -Res...
+
+Ell (picat). -Ah! res?
+
+Ella (confosa). -No s'enfadi... no sé, m'ha agafat una cosa...
+per mi és de la cotilla.
+
+La mare. -Déu els faci ben casats. Si tenen enteniment poden
+ser ditxosos: perquè ell té alguna coseta, ella no va
+despullada i ¡lo que és estimar-se!...
+
+Ella. -Oh! ¡Aquests sí que s'estimaven de petits!
+
+II
+
+MÉS ENDAVANT
+
+_Se passegen amb tota la família. Ells dos van una mica
+separats._
+
+Ella (amb molta animació). -Doncs ¿per què se la mirava, si diu
+que tant se li endona?
+
+Ell. -Però que no puc mirar enlloc?
+
+Ella. -Oh! hi ha mirar i mirar; i vostè... no digui... que per
+Carnestoltes sempre anava amb ella.
+
+Ell (molt suau). -I bé, ara no hi vaig mai. A qui estimo, jo?
+
+Ella (tota roja). -Jum... Vosteees...
+
+Ell (molt mino). -I a mi, qui m'estima?
+
+Ella (rendida i ennuegada). -Que no ho sap?
+
+Ell (amb el cap tort). -De veres?
+
+La mare. -Nois, nos en haurem d'anar, que són les deu.
+
+Ella (an ell). -De veres? (A sa mare.) Bé, quan vulgui.
+
+Ell (enlluernat). -Sempre, sempre?
+
+_(Ella li dóna una mirada; però mirada llarga, llarga, llarga)_
+
+La mare. -Vamos, passi-ho bé.
+
+Ell (a ella). -Digui: sempre? (A la mare.) Als peus de vostè.
+
+Ella (amb veu alta). -Que descansi. (A part a ell). -Sí! I
+vostè?
+
+_(Tota la parentela se'ls posa entremig.)_
+
+Vàries veus. -Bona nit.-Boranit.-Estigui bo.-Estigui bona.
+-D'aquí a demà.-Si a Déu plau.
+
+Ells dos (aprofitant el soroll). -Sí? -Sí. -Sí? -Sí. -Sí? -Sí.
+
+Coro general. -Bona niiiiiit!
+
+* * *
+
+_És un altre vespre. Al mateix siti. Els mateixos personatges._
+
+Ell (cremadís). -Però no em negarà que aquell subjecte ha
+passat avui dos cops per sa casa i vostè s'estava al balcó.
+
+Ella. -Però, si ell hi passa, què hi faré, jo?
+
+Ell. -És que hi ha passar i passar; i com a l'hivern sempre
+se'l veia al seu costat...
+
+Ella. -Bé; no l'hi veuen pas mai, ara. Si vostè m'estimés com
+jo, no pensaria tan mal. Jo sí que d'allò... però vostè... Això
+que vostè diu fóra suposar que no l'estimo.
+
+Ell (cortat). -Jum... Vosteeees...
+
+Ella. -Quan veig que em posa aquesta cara... (Amb mel a la
+boca.) Ja no m'estima?
+
+Ell (engelosit). -Més que el món!
+
+(Ara torna allò): -De veres? -Sempre? -Sí.
+
+Els altres. -Bona nit.-Passi-ho bé.-Abur, etcètera, etc.
+
+_Aquesta escena se repeteix moltes vegades._
+
+III
+
+VA DE VALENT
+
+_Dia de parada_
+
+La gent. -Ara ve el general! ¡Ara ve el general!
+
+Ella (a ell). -Aquest pentinat que porto ¿és el que a vostè li
+agrada?
+
+Ell (engrescat). -M'estimes?
+
+Ella (espantada). -No cridi, qne ens senten!
+
+Ell (ferm). -Diga'm si m'estimes.
+
+_(Estruendo de música i cavalls; poden dir lo que vulguin;
+ningú els sentirà.)_
+
+Ella. -Sí que t'estimo... i tu?
+
+La mare. -Noia: ¿no és veritat que el general s'asembla al
+oncle Ponet?
+
+Ella (no sabent què dir). -Què mana? Sí... sí, senyora.
+
+La mare. -M'ha agradat molt, aquesta parada.
+
+Ells dos a un temps. -A mi també. _(Miradeta, rialleta i copet
+de colze.)_
+
+* * *
+
+_Són en una tertúlia quíria. L'amo de la casa llegeix el diari
+i fa cigarrillos de paper. La mestressa escorre una mitja. La
+germana es muda l'unguent del dit. Sa mare fa bacaines._
+
+L'amo. -Jesús! ¡Que desgràcies en un descarrilament! Escolteu:
+«Con el mayor sentimiento...» _(Segueix llegint)_
+
+Ell. -M'estimes?
+
+La mestressa. -Ai! ¡Quin desconsol per les famílies!
+
+Ella. -M'estimes?
+
+La germana. -Mirin, mirin-me el dit! ¡És tot carn viva!
+
+_Tots hi corren._
+
+Ell. -Caramba! -M'estimes?
+
+Ella. -Ui! Fa esgarrifar! -M'estimes?
+
+_Toquen les nou. Tots, menos ells, diuen:_
+
+Tots. -Callin! Una... dues... tres...
+
+Ell. -T'estimo més...
+
+Els altres. -Quatre... cinc... sis...
+
+Ella. -I jo!
+
+Els altres. -Set... vuit... nou. Les nou!
+
+Ell. -No sé què et faria!
+
+Ella (baixant el cap). -Mmmm!
+
+_Els altres badallen. La mare es desperta. Se'n van i després
+diuen:_
+
+-Ahir vàrem anar a una casa que ens hi vam divertir d'allò més.
+
+AL CARRER D'ELLA
+
+_L'ataconador del portal a les vuit del dematí._ -Ja torna a
+passar aquell minyó de la del segon pis.
+
+_La criada del davant, a les nou_. -Ja passa.
+
+_El camàlic de la cantonada, a las deu_. -Volta'l!
+
+_Els xicots d'estudi, a les onze_. -¡Sempre trobem aquest
+senyor!
+
+_La mare, guaitant pels vidres, a les dotze._ -Avui ja ha
+passat cinc vegades. Aquest vespre li preguntaré per què ve.
+
+IV
+
+SÓN PROMESOS. -PRIMERA PART
+
+_Van endavant de bracet. Molt secretejar. Molt fer-se ganyotes.
+Temps de Rambla? A la Rambla. Temps de passeig de Gràcia? Al
+passeig de Gràcia. Temps de teatre? Al teatre. Als monuments, a
+veure entrar els bens, al cementiri... Tombaga d'aquí, mocador
+d'allí; ara un braçalet, ara aigua d'olor; caramelets,
+joguinetes... ¡Va bé, la cosa!_
+
+SÓN PROMESOS. -SEGONA PART.
+
+Ella. -Ai! Mira: a can Suñol hi ha uns adressos d'això que ara
+es porta... I no he vist cosa més bufona!
+
+_(La mare se'l mira de reüll.)_
+
+Ell. -Com és que han tret el canari d'aquí?
+
+V
+
+AL CAP D'UN ANY
+
+Ella. -Aquest Nadal se'n fan molts, de casaments. Molts! Ves:
+la Laieta i ma cosina, que es casen al mateix dia, se van
+prometre cinc mesos després que nosaltres.
+
+La mare. -Oh! I que ho ensopeguen; l'una un jove molt ric, i
+l'altra un bon mosso i de bona carrera, i tots dos molt bons
+subjectes.
+
+Ell. -Me fa mal aquesta bota... ¡Demà les torno a cal sabater!
+
+La mare (apart). -Jo no sé en què pensa, aquest minyó.
+
+VI
+
+AL CAP DE DOS ANYS.
+
+Ella. -I bé, mare, prengui un xic més de paciencia.
+
+La mare. -És que jo no sé en què pensa, aquest minyó... Estic
+per dir-n'hi unes quantes...
+
+_(Truquen.)_
+
+Ella. -Per mor de Déu no li digui res ¿Què em vol entristir
+més?
+
+_(Entra ell.)_
+
+Ella. -Ola, bé de Déu!
+
+La mare. -Ai que bé t'està, aquesta levita! (Apart) Bonics per
+ell prou, però de lo demés... no sé en què pensa!
+
+VII
+
+AL CAP DE MOLT TEMPS
+
+La gent. -Mai dirien qui s'ha casat... Fulano.
+
+-Ai, ai! Sí?
+
+-Els trobo molt sovint i mai els he vist dir-se una paraula.
+
+-Vegi! Què m'arriba a dir! ¡Tan enamorats que estaven! Sembla
+impossible!
+
+-Ai, Senyor! Tot passa, en aquest món!
+
+-Ja ho pot ben dir...
+
+-Ja té raó...
+
+-Oi, que és ben cert!...
+
+X. (Robert Robert)
+
+
+
+HI HA UN PROMETATGE
+
+-Mare de Déu, ¡quin tràfec hi ha en aquesta casa!
+
+-Mira, Munda, agafa el plumero i passa'l una mica per aquests
+mobles, que estan que s'hi pot escriure. Miquela, vés a
+escombrar l'escala i frega els poms amb una mica de blanc
+d'Espanya. Ai, tinc un cap com un bou!
+
+-Mare, ¿em deixa anar al terrat a fer volar l'estel?
+
+-Vés allà on vulgui's, mentre em deixis estar quieta.
+
+-No, senyora: no li deixi anar, que s'enfila a la barana i pot
+caure.
+
+-Ai, tens raó. Noi! Noi!
+
+-Què mana?
+
+-Que no te'm moguis d'aquí. Ca... ¡Si jo no sé lo que em dic ni
+lo que em faig!
+
+El xicot, a pesar de ser un ganàpia de tretze anys, rebot el
+fil de l'estel, es posa a fer el bot en un recó del menjador, i
+els ulls li comencen a espurnar com un tall d'esbargínia quan
+el salen.
+
+-Oh, que no hi pensava i s'han de començar a treure les fundes
+de la _silleria_.
+
+-Mama, aquesta em pren la fira de fer coudinar.
+
+-Oi que no!
+
+-¡Ai, criatures... que sempre em veniu entre peus! Ja veuràs,
+lo millor serà que aneu a costura. Munda!
+
+-Estic espolsant els mobles.
+
+-Miquela!
+
+-Estic escombrant l'escala.
+
+-Mare de Déu Santíssima! ¡Donya Esperança!
+
+Anant a la cuina i traient el cap per la finestra
+del celobert:
+
+-Què mana?
+
+-¿Vol fer el favor de deixar-me la minyona perquè m'acompanyi
+les nenes a costura?
+
+-Prou. Vés, Catarina.
+
+-Ja li asseguro que tenim un dia!...
+
+Donya Esperança treu el cap per la finestra del pis de sobre i
+pregunta:
+
+-Què tal? Doncs que ja els té aquí a casa?
+
+-No, senyora, no encara, fins a les onze!... Ja li asseguro jo
+que estem...
+
+-Cregui'm, senyora Socors: ¡no es descuidi d'allò de la
+donació!
+
+-Oh! ca! ca! Miri...
+
+La senyora Socors va parar de repent. Havia alçat el cap per
+casualitat i de la finestra de cada pis havien desaparegut, com
+visions vàries, mestresses i criades, que, fregant candeleros
+de llautó amb un guant, pelant patates, fent mitja o esmocant
+peix, ja miraven si, amb la mà a l'orella, i abaixant el cap
+tant com podien, fóra possible treure en clar, per lo que
+sentissin, lo que ocasionava el tràfec que aquell dia hi havia
+al primer pis.
+
+-Ja ens veurem, donya Esperança- va dir la senyora Socors,
+senyalant amb un ullet lo que havia sorprès.
+
+-Ah! ja, ja; si tothom fes com jo, que no em fico en res... Ja
+ens veurem. Estigui bona.
+
+La minyona ja havia baixat; la senyora Socors va posar un
+ceferino a cada noia, i els va dir:
+
+-Vamos, aneu, filles meves. La mama ja us estima, ho sentiu?
+
+-Faci'ns venir a buscar aviat.
+
+-Bueno: vamos, aneu.- I, fent un petó a cada una de les quatre
+galtetes de les dos criatures, i dient a la minyona, que les
+duia a braç: -Cuidado que no caigui,- tanca i se'n va cap a
+dins a posar unes cortinetes de musselina a les vidrieres de
+l'arcova.
+
+El xicot, fent el bot encara i apoiant el front en els vidres
+del balcó del menjador, dibuixava, amb l'alè amb què els
+entelava, les orelles i els nassos que aprenia de fer a estudi.
+
+-Ai!- deia la senyora Socors, tot posant encara les cortinetes
+-amb aquelles criatures a casa no hauríem fet res de bo.
+
+De repent truquen a la porta però un truc sec com un cop de
+martell.
+
+La Munda deixa anar el plumero i va corrents a obrir.
+
+Amb el modo de trucar ja hauran conegut que era l'amo de la
+casa.
+
+-Que no heu sentit que trucava?
+
+-A fe que no he pogut pas venir més aviat!
+
+-Venir-hi!
+
+I traient-se dos bultos de sota el braç i deixant-los sobre la
+taula, s'assenta esbufegant de cansat, quan, veient el xicot
+diu:
+
+-Noi: i això, que ens hem venut l'estudi?
+
+-Han combregat el mestre.
+
+-Dimontri de mestres, que sempre troben una excusa o altra per
+fer festa.
+
+En això surt la Socors tota polsosa, amb alguna terenyina i els
+panys del mocador lligats a sobre el cap.
+
+-Encara estem així?
+
+-Home doncs ¿com ho vols fer si la casa encara no està
+arreglada?
+
+-Estar-ho!
+
+I traient, el senyor Pere (aquest era el seu nom) dues
+pasteretes va dir:
+
+-Té: omple això de serradures i posa'n una a cada costat de
+sofà, mentres jo me'n vaig a posar les espelmes en els
+candelabros.
+
+Dit i fet. La mestressa complia les ordres de l'amo, mentres
+aquest canviava les espelmes dels candelabros per unes
+d'aquestes transparents que venen a can Fradera. Els
+candelabros eren dos índios que amb cada pluma de les que duien
+al cap aguantaven un dels sis brocs.
+
+-A mi m'agrada que tot faci goig. ¿I la noia?
+
+-Ja; ara és allí dins, que la pentinadora l'acaba d'enllestir.
+
+-Com s'entén! ¿No saps que no vui pentinadores a casa?
+
+-Bé; però ¿no saps que ella no se sap fer bé el monyo de
+manguito?
+
+-Saber-ne!
+
+-Mare de Déu! Per una diada així, bé és natural que es presenti
+d'una manera que faci goig als sogres.
+
+De repent se sent un terratrèmol espantós. La minyona que treia
+la pols d'un tamburet al balcó, entra corrents; la que fregava
+el pom de l'escala entra esbufegant.
+
+-Ja vénen! -Ja són aquí! -Cuiti! -Noia, ¿com estàs? -Acabeu
+d'arreglar això. -Mare, em deixa anar al terrat? -No.
+
+Tot això se sent ensopegant amb les cadires, corrent de l'un
+cantó a l'altre, plorant el xicot que vol anar al terrat, i
+anant-se'n la pentinadora corrents i arreconada, com si hagués
+comès un crímen, per no trobar-se amb la ferrenya cara del
+senyor Pere, que li diu que totes són unes bandarres i unes
+encobridores.
+
+De repent truquen. El senyor Pere i la senyora Socors se fiquen
+en un quarto per aconduir-se un xic; tanquen les vidrieres de
+la sala; i la criada, obrint la porta, deixa entrar al senyor
+Cinto i al seu fill, que són els que hi van a demanar la noia.
+
+-El senyor?
+
+-Miquela: que entrin a la sala i s'aguardin- diu des d'on
+s'arregla, la senyora Socors.
+
+La criada els obre la porta de la sala, i pare i fill queden
+esperant-se; el primer assentat en el sofà i el xicot
+passejant-se.
+
+El senyor Cinto havia sigut pastisser. Va arreplegar el
+principi dels secalls, que s'hi guanyava tant, i ara el tenim
+amb dos casetes al carrer d'En Llàstics, una gran panxa, cara
+quadrada i sotabarba.
+
+El xicot és un xitxarelo dels del dia.
+
+El seu pare va dir: -Ja que sóc un ase, no vui que el meu fill
+ho siga.- I el fa estudiar per advocat.
+
+El pobre senyor està admirat del luxo de la casa.
+
+-Caratsus!- pensa entre si. -Ja deuran anar bé, els capítols.
+
+El xicot, tot passejant-se, xiula per lo baix el vals de
+_Faust_, i s'atura a mirar els quadros, que són de la història
+del _Hijo pródigo_. Davant de cada un s'hi planta, i llavors,
+parant de cantar, llegeix: _Pide la herencia a su padre. Se
+entrega a la vida disoluta. Está apacentando unos cerdos_. La
+noia, dintre el seu quarto, aparta una mica la cortineta de la
+vidriera que dóna a la sala i els observa, quan s'obre la
+vidriera del frente i apareix el senyor Pere, mudat.
+
+-Servidor de vostè.
+
+-Com ho passa?
+
+El senyor Cinto s'alça, i, volent fer compliments, comença a
+fregar els peus per terra, com si volgués treure el fang de les
+sabates.
+
+-Seguin, seguin.
+
+-Amb permís de vostè. (Tots s'assenten).
+
+-Vaya, vaya.
+
+-Endemés... sí, sí.
+
+Ningú sap com començar. A l'últim el noi, que mal que mal és el
+menos tonto...
+
+-Veníem per allò que li vaig dir.
+
+-Ah! bueno: me n'alegro molt.
+
+-La de casa no ha pogut venir per la ditxosa migranya, però ja
+ens ho hem parlat tot i per nosaltres no hi ha inconvenient.
+
+En aquest moment; la senyora Socors obre una escletxa de la
+vidriera i fa: -Sit, sit... Pere, corda't la levita.- El senyor
+Pere, distret, s'havia posat una armilla vella de setí, i, com
+el setí fa allò que es talla, li penjaven tot de filagarses com
+si fos un gec d'andalús.
+
+-Sit, sit!- tornava la seva dona; però, ca! ell no ho va
+sentir, i, cansada, ho va deixar córrer, tornant-se a ficar
+dins.
+
+-Bueno, doncs, tindré un gran gust...- diu el senyor Pere.
+-Perquè jo... m'enten?... no vull escalfar cadires a casa i...
+de seguida ho vaig dir al seu noi. Si vostè va amb bon fi, faci
+venir a parlar al seu pare.
+
+-Sí, senyor, doncs.
+
+-Vaya, vaya.
+
+-Vaya, vaya.
+
+I ningú sabia què dir altra vegada.
+
+-Ja veurà, que coneixerà a la noia- diu el senyor Pere. I te
+m'apareixen per un cantó la senyora Socors i per l'altre la
+Tereseta, que donaven gust de veure.
+
+Aquí ja poden pensar quina expansió: -Com va! Com ve? Per
+ara!...- i totes aquelles coses. La mare, elogiant les bones
+circumstàncies de la noia, ensenya uns punys de camisa que
+estava cosint.
+
+A l'últim, com a mostra de la seva gran instrucció, entra en
+una saleta on en un quadro hi havia un lloro brodat amb felpons
+i a sota un lletrero que deia: _Teresa Pasquets lo dedica a su
+señor padre a los 17 años de edad._
+
+El senyor Cinto queda parat de la sort que ha tingut el seu
+fill. Queden en què dins pocs dies les darà l'anell, i no es
+parla d'interessos, perquè això és cosa d'hòmens, i els dos
+pares ja han quedat en què es veurien un vespre per tractar-ne.
+
+Tothom queda que no hi veu d'alegria.
+
+La noia ja diu papà al senyor Cinto.
+
+El promès ja podrà anar-hi cada vespre.
+
+En fi: va ser tal el contento, que el xicot va demanar altra
+vegada per anar a fer volar l'estel, i sa mare, distreta, l'hi
+va concedir.
+
+A l'últim van quedar en que es farien els mobles i que per
+Nadal fóra el gran dia.
+
+Avui som a Nadal. Ahir vespre, al camaril de la Mercè hi havia
+un casament. ¡Què m'agradaria de veure ells dos quina cara fan!
+
+ANTON RABASSA
+
+
+
+LA VETLLA DEL SANT
+
+Avui sí que a casa del senyor Vintró no hi ha _quinto_. Aquella
+tertulieta de cada vespre, que dóna tant de gust, està ocupada
+o, més ben dit, embargada per un altre objecte més important.
+
+_¡Nada menos_ que és el Sant de l'amo i del noi gran de la
+casa! De dies hi ha hagut la gran visita, s'han rebut targetes
+de coneguts peresosos, s'ha fet un bon dinar... Però al vespre
+és l'hora ja senyalada per celebrar la diada. Tots els que han
+anat de dies a donar-los bons al senyor Vintró i al seu noi,
+han rebut la mateixa invitació.
+
+-Vinguin al vespre, que els farem dejunar amb una mica de
+xacolata.
+
+-Ca! gràcies!...
+
+-Com, gràcies? Miri's que l'esperem... -Porti els nens...
+
+I ve'ls aquí que els uns hi han anat i els altres han deixat
+d'anar-hi. Els de la reunió del _quinto_ hi són tots, no n'hi
+falta ni un: ¡fins hi ha hagut sorpreses! Home! La senyora
+Mariagna, la veïna de l'entresol, ha arribat tan satisfeta,
+sense somiar que hi hagués festa aquella vetlla.
+
+-Vostè no ha pujat, avui!- li diu l'aconduïda muller del senyor
+Vintró, per fer-la caure en el cas, sense dir-li expressament.
+
+-Ja me'n recordaré, ja...- diu ell, fent la brometa. -Després
+me vindrà a buscar el cos i a fer-me la _gara-gara_.
+
+-És el seu sant, filla!...- diu una senyora, signant al Sr.
+Vintró.
+
+-Ah, caramba!... No ho entenia... Perdonin... que per molts
+anys...
+
+-En vida seva...
+
+-Gràcies... Doncs miri... no és perquè no hi hagi pensat, però
+m'he cregut que vostè el feia pel febrer. Com n'hi ha tants...
+
+I arriba! Tothom se posa a explicar casos semblants que els han
+passat. Però, com que entra una minyona amb la safata de les
+xicres i un munt de plats, la conversació es talla i tothom es
+posa a olorar. El Sr. Vintró i el noi, que ja és grandot (com
+que ja va a tercer any de Filosofia), comencen a repartir plats
+i xicres de xacolata; cadascú es pren els secalls, del Forn de
+Sant Jaume, la senyora davant mateix de tothom s'està mesurant
+l'orxata a cullerades i tirant-la als vasos que ja té amanits.
+
+I ve'ls aquí per què s'hi estan tots fent rodona, en el
+menjador, amb el plat i la xicra sobre la falda, l'un acabant
+de rosegar l'últim secall que li sobra i l'altre passant un
+xiquet d'orxata pel xacolata que li ha quedat, l'altre
+xarrupant la xicra i picant el cul perquè acabi de baixar la
+que xarrupa... És a dir, cada qual fent la seva.
+
+I són una pila! El que fa companyia al senyor Vintró i la seva
+noia gran, que ja és casadora; la veïna de l'entresol; la del
+pis del davant; parents de la família; dos o tres nois ja
+grandets convidats pel xicot; senyors de la tertúlia. Ja dic,
+una pila.
+
+El nebot de la senyora també hi és!... Jo us diré: ell bé tenia
+el compromís d'anar a dar els dies a l'oncle, però s'ha
+aguantat tot lo dia per no trobar gent, que ell amb tot atina.
+Diu: -Hi aniré al vespre i de seguida estic.- Ja hi ha anat al
+vespre, però res _de lo dicho_: s'ha trobat amb la reunió de
+convidats que no l'han deixat moure, que l'han fet seure, que
+li han donat xacolata i secalls i orxata... I ell... pobre
+xicot!... qui sap si aquest vespre tenia que ajuntarse amb la
+conquista...
+
+Mentrestant cada qual ha anat quedant llest i el senyor Vintró
+desocupant a tothom del plat i la xicra escurada, que ja no els
+servia de res.
+
+-Ah!...- diu el noi, que és més llarg que una forqueta i més
+pampana que en _Calces_. -Ara no es moguin, que aviat se'ls
+cridarà per la gran funció.
+
+-Vamos, vamos... vamos...
+
+-Ja els has dat les targetes? ¿Ja els has dat targetes?- diu el
+seu pare... allò... volentse'n mig burlar, però en realitat tot
+content.
+
+-Jo no en tinc...
+
+-Ni jo...
+
+-Ja els en donaré!... I el noi comença a repartir unes targetes
+brutes que diuen: «_Entrada del dador al obrador de Juan Pi_».
+El senyor Vintró les tenia molt temps ha, sense saber d'on les
+havia tretes: tot ve un dia que fa servei.
+
+-Bueno, ara ja els cridaré.
+
+-_Con que_... hi ha funció?
+
+-Sí, senyor: ha après de fer quatre jocs de mans que ja els ha
+guardat expresament per avui.
+
+-És a dir que a l'últim no hi ha _quinto?_- diu un senyor que
+és l'encarregat de cantar les boles de la loteria.
+
+-Endavant...
+
+-Lluiset, estàs molt callat...
+
+-Què vol que digui?- diu el pobre nebot, avorrit, fastiguejat i
+no sé què més.
+
+-Ara, ara: aviat el noi ens cridarà i et distraurà una mica.
+
+El noi ha anat passant i traspassant amb coses amagades sota el
+gec i portant-ho tot a la saleta que fins ara ha sigut tancada.
+
+-Quan tinguin gust- diu el noi, a l'últim.
+
+-Ajà! anem-hi...
+
+-Endavant.
+
+Tothom s'aixeca per anar cap a la sala. El nebot pensa: -Bona
+ocasió!...- i diu:
+
+-Jo me'n aniré...
+
+-Què és això d'anar-se'n? Ara que ve lo millor?... No, home,
+no: et dic que t'agradarà... no te'n vas...
+
+L'agafen pel braç, el fiquen a la saleta i el fan seure al
+davant de tot. Paciència.
+
+La sala està tota guarnida. Hi ha cadenes i penjarelles de
+paper blau i de diari, que passen de l'un cantó a l'altre i una
+bomba de colors al mig amb un llumet a dintre i quatre fanalets
+de paper, també de colors, i sobre la calaixera el ram de flors
+que la senyora ha regalat al seu marit, aquell mateix matí, i
+un gran cartró penjat que ha pintat el noi, i que diu: DIA DE
+SAN FRANCISCO, GRAN FUNCIÓN.
+
+Al capdavall hi ha desplegada la tauleta de panyo verd, sota
+d'un doser fet amb una cortina del balcó de l'eixida i cobert
+amb un cobrellit tot de xinos, barquets i cases amb campanilles
+i sobre la taula... ja s'ho poden pensar: vasos de llauna
+abocats, la vareta de virtuts, una ampolla màgica, un joc de
+cartes, i etc., etc. La saleta està plena de totes les cadires
+de la casa.
+
+El Sr. Vintró, amb tota formalitat, recull les targetes que el
+noi ha repartit i va acomodant la gent.
+
+-Vostè estarà millor aquí davant... Vingui, senyora Pepa!...
+Com la senyora és curta de vista... Ei, senyor Joan! en aquesta
+cadira hi tinc de seure jo precisament; veu que ja està
+estudiat per la funció!... Els nens al davant... Noi!... porta
+cadires mitjanes... Ja hi aniré jo...
+
+Quan arriba a en Lluïset, el seu nebot, aquest es troba que ha
+perdut la targeta... Vet aquí tota la formalitat a terra,
+perquè la sala no el pot pas treure.
+
+-I vostè, senyora Mariagna? La targeta...
+
+-Fugi, home!... No en necessito, jo, de targeta. Bé soc prou
+entrant de la casa.
+
+-Bé... Mare de Déu, dona!... dongui-me-la...
+
+-Ai, fill!... ni menos sé què me n'he fet!...
+
+I coses així.
+
+En la casa hi ha una criatureta, un angelet que plora, que fa
+el raro, que ho espatlla tot: i comença a córrer per allí,
+estira una cadena, toca els fanals, desarregla la taula.
+
+-Noi!...
+
+-Mamà, aguanti aquest xicot!
+
+-Vina aquí, fill meu, vina aquí...
+
+L'agafen i el noi crida; i el Sr. Vintró es fon, perquè la
+funció ja no va tan formal com ell desitja.
+
+-Que tardarà gaire, a començar-se això?- pregunta la de
+l'entresol, a qui sembla que se n'ha de riure, sense saber per
+què, puix mai ha estat en funcions millors.
+
+-Calli, que ara el noi es vesteix- respon el senyor Vintró.
+
+-Doncs serà cosa bona.
+
+-Senyor Joan... aquí estarà millor...
+
+Això l'hi diu perquè el veu al costat del seu soci, i recordant
+que a tots dos els agrada _arreglar l'Espanya_, ja tem que no
+prestin a la funció tota l'atenció que es mereix.
+
+-A mi se'm fa tard- s'atreveix a dir el nebot.
+
+-Ca, home!... mig quart de nou...
+
+El nebot es queda.
+
+-Fa calor!- diu un altre convidat.
+
+-Quan el noi acabi obrirem el balcó; no s'espantin.
+
+-Veiam, veiam què serà?...
+
+-Oh, ja pot pensar-s'ho! Per aquell que ha vist en Canonge...
+
+-Bé, aquell ja és un mestre.
+
+-El noi és tot d'afició- adverteix el senyor Vintró.
+
+-Noi!- crida la senyora acostant-se a l'arcova -què fas... mira
+que la gent s'està esperant.
+
+-Bueno, dona, bueno... aviat es començarà. El públic s'espera
+fins que els còmics volen.
+
+-Mira, dona, mira! Aguanta el noiet, que tot li desbarata...
+
+-I bé... pobret... deixa'l fer.
+
+La senyora Tona s'assenta. Se sent una campaneta i es presenta
+l'hereu Vintró, vestit de màgic, amb una bata que li han
+deixat, un turbant fet amb tovalloles, i la gran barbassa de
+cabelleres de blat de moro.
+
+-Ajà!... Xiton!...- diu el senyor Vintró.
+
+-Ola, ola!- observa la veïna del pis del davant. -Mira, mira el
+senyor de la festa, com s'ha triat el bon puesto al costat de
+la Marguerideta... Senyora Tona!... Ja cal que vigili.
+
+-Ves amb què surt, aquella bona dona!... Tot justament ara que
+es comença la funció!...
+
+-_Se comienza la función_- crida el noi.
+
+-Gran silenci... sinó que al senyor Mariano, el soci de l'amo,
+li ve un xic de tos i tothom ha de dir la seva.
+
+-Sembla que s'ha refredat...
+
+-Xiton!... Escoltin!...
+
+-Sí... m'he llevat el sombrero estant suant...
+
+-Més aviat seran sangs...
+
+-_Señores!_- diu el noi.
+
+-Prengui la sanguinària.
+
+-Xiton!... ¿Que no veuen que s'ha començat?
+
+A l'últim tots callen després d'haver trobat que el noi feia
+fatxa de moro. El noi fa un discurs en vers, que no em recorda,
+i comença a fer els jocs de mans.
+
+-Aquí tenim un joc de cartes...
+
+-Hi deu haver trampa!- diu la de l'entresol, que vol fer
+l'eixerida.
+
+-Dona!... és clar... _no hay juego sin trampa_.
+
+-D'aquestes cartes... vostè faci el favor de pensar-se'n una.
+
+-No, jo no!- diu el nebot, que és a qui s'ha dirigit. -La
+senyora.
+
+-Ai, no, no!... fóra capaç d'embruixar-me- respon la veïna fent
+la brometa.
+
+-Ba, dona!... doncs vostè, senyor Mariano!- afegeix el senyor
+Vintró.
+
+-Pensi-se-la vostè, home, que ho farà millor.
+
+-Vamos, el papà...- diu el noi presentant-li les cartes fent un
+vano.
+
+-Ja està pensada.
+
+Naturalment, el noi l'endevina. El senyor Vintró aplaudeix i
+tots els demés també.
+
+Dóna gust veure al bon home amb l'afició que s'ho mira:
+llàstima que tingui al costat la veïna del davant, que mai li
+calla amb la brometa de la Marguerideta... i dient a la senyora
+Tona que vigili. Ell prou li diu: -Escolti, dona! No pot fer
+net.
+
+-Vamos... ara passarem a un altre- diu el màgic. -Aquí tenim
+una bola: la veuen bé?
+
+-Sí, vamos, sí...- s'encarrega de dir el pobre senyor Vintró.
+
+-Que farem el _quinto_, en acabat?- diu el senyor que canta les
+boles.
+
+-Ca!... no tindrem temps... Calli, calli!
+
+-Bueno, aquesta bola ara me la menjaré... Ja està.
+
+-Fill, no t'empassis el paper, que fa mal,- surt una senyora
+d'edat.
+
+-No tingui por. Bueno: ara, picant amb la vareta de les
+virtuts, sortirà aqui dintre... Bufi vostè... aqui està...
+
+-Veiam, obre la boca ara...- diu la veïna avispada.
+
+Es veu una gran remenadissa dins la boca del noi. Fa soroll amb
+la llengua i obre després la boca per ensenyar-la a tothom.
+
+-Ja ho veiem, ja ho veiem!
+
+-Bueno, ara la senyora em farà el favor de deixar-me el
+mocador.
+
+-Ai, fill!... si és tot brut!... Deixi-li vostè, senyor Joan.
+
+-Ca... no serveix, és de color... Vostè mateix, senyor Vintró.
+
+-Vamos: té, noi...
+
+-Un dels presents farà el favor d'acostar-se.
+
+-Senyor Vintró!... Senyor Vintró!...- criden tots.
+
+El senyor Vintró és el que s'hi acosta.
+
+-Mira, el petit vol venir amb tu- diu la senyora Tona.
+
+-No el deixis pas venir...
+
+-Ah! papà...- crida el noi.
+
+-Saben quina hora és?- pregunta el nebot.
+
+-De jorn, de jorn!- respon el senyor.
+
+-Bueno... aguanti aquest mocador... Hi ficaré aquest ou...
+
+-Veus?- li diu el senyor Vintró, baixet -t'havies de posar les
+mànigues més amples per això...
+
+-I ara el trobarem a sota d'aquest vas!...
+
+-Mal vinatge el xicotet!... ¡L'ha pegada que volia anar amb el
+papa!...- Sa mare l'ha deixat anar, i, així que arriba a la
+taula, pega cop, fa caure el cubilete i descobreix l'ou que ja
+era a sota mentre el noi ensenyava el de la mà.
+
+Quin disgust pel senyor Vintró!... La veïna, quin tip de
+riure!... El petit és portat cap al llit de seguida, els
+convidats s'aixequen, demostrant que ja tenen prou comèdia, i
+fins el senyor del _quinto_ proposa anar-lo a fer una estoneta.
+
+-No!... no!... ja tornarem a començar!- diu el senyor Vintró
+defensant el terreno.
+
+-Ja n'hem vist prou... El _quinto_, el _quinto_!
+
+-Jo també me n'haig d'anar...- diu el nebot.
+
+-Sentin-se, senyors.
+
+-El _quinto_, el _quinto_!... Jo amaniré la taula.
+
+No hi ha remei: cada qual agafa una cadira, surt al menjador i
+pren lloc. El senyor que les canta, ja remena les boles dintre
+del bombo, té arreglats els cartrons i comença a repartir-los.
+Però ca!... en ma vida he vist un _quinto_ més desgraciat.
+Tot de gent que els altres vespres no hi és; el quinquer, que
+no estava arreglat, fent mala cara; el senyor Vintró de mala
+lluna; la senyora Tona aixecant-se a cada punt per anar a
+consolar el noi, que crida des del llit com un rabiós; la veïna
+de baix no s'ha pogut assentar, com els altres vespres, al
+costat del senyor que les canta, no sap trobar les casilles
+dels números... Fins el bon senyor que les canta perd aquesta
+nit els primers sis quartos, que li costa la loteria en
+particular i el joc en general.
+
+El nebot... allí el tenim, encara, assentat per força, amb el
+cartronet al davant i dient a cada punt que se n'ha d'anar...
+El cas és que ja perd deu o dotze quartos.
+
+Gràcies a Déu que són les deu!... Alça! a plegar la loteria i
+cada qual se'n va amb molt gust pel seu cantó. Ja se sap: al
+despedir-se hi ha aquella cançó de: -Per molts anys... -D'aquí
+a l'any vinent... -Encara n'hi queden dues hores...- i així
+successivament.
+
+El nebot... el nebot a l'últim també se'n va avorrit... Se'n va
+avorrit, el tros de _quòniam?_... Jo mai he tingut la sort de
+què el senyor Vintró em convidés a les funcions de casa seva.
+
+¡I no en queda poc, de disgustat, el pobre senyor! No li resta
+més que un consol: el de pendre demà al matí xacolata amb els
+secalls que han sobrat d'aquesta nit.
+
+JOSEP SERRA
+
+
+
+A SARAU
+
+Ja no se'n diu _sarao de disfresses_: ara se'n diu _ball de
+màscares._
+
+Tot és u, diran vostès.
+
+No ho creguin.
+
+Abans s'anava a sarau de disfresses, i tant per anar a _Llotja_
+com per anar a la _Patacada_, tothom se disfressava, ballava i
+esbroncava.
+
+Ara se sopa.
+
+Tot l'any hi ha algú que voldria poder-se disfressar per
+dir-ne quatre de fresques a son sogre, a son cunyat, a algun
+veí, a algun regidor, etc.
+
+Arriba el temps de poder-ho fer amb comoditat, i ningú té res
+que dir-se.
+
+N'hi ha molts que corren atrafegats perquè no els manqui
+targeta; que dues hores abans de començar el ball ja estan
+empolainats, rissats de cap i oprimits de mans i peus; pategen
+d'impaciència com els cavalls, perquè mai acaba de passar el
+temps, se cremen las sangs perquè mentrestant se'ls desfà el
+llaç de la corbata; no assosseguen...
+
+I bé, ja és arribada l'hora.
+
+És un fàstic, això d'haver de ser els primers. I deixen entrar
+gent.
+
+Per últim no poden contenir-se més, i avant.
+
+Quina cosa! Els que van a balls públics, quasi bé sempre hi
+troben més o menos concurrència de la que voldrien; i quasi bé
+tots, la segona volta que hi van, diuen: «-L'altra vegada
+estava millor.»
+
+Eh, que estrany?
+
+Doncs, tornant als balls d'ara, els que volen fer-hi el
+graciós, fan fàstic, i els que són naturalment graciosos, per
+miracle troben un ditxo que faci riure.
+
+Aquí hi ha un rotllo.
+
+Passa una bolera petita i gruixuda, un xic despitregada, i un
+tros bruta. És ampla de cintura, no duu cotilla i sua.
+
+La veuen venir i diuen:
+
+-Noi, mira, mira, quina una! Calleu que ens divertirem.
+
+-D'a on surts, pilota?
+
+-Qui t'ha enganyat?
+
+-A on vas, amb aquest nas?
+
+-Tu, a on tanques?
+
+Un se li posa al davant, per a no deixar-la passar, i li diu
+una indecència a l'orella.
+
+La bolera li dóna una revolada, li diu _ladron_  poc més o
+menos; fa son camí i tots els de la colla esclafen la rialla.
+
+-Què li has dit? què li has dit?- pregunten al valent.
+
+Ell respon, i se'n riu un; i els altres, com han anat al ball,
+riuen també.
+
+Entengui's ara que aquesta colla és dels que s'han divertit
+més.
+
+No els torna a succeir res; se miren a totes les dones que van
+passant esperant-ne una broma, tirant ulladetes a totes per a
+incitar-les, mes és en va.
+
+Un d'ells fa un badall.
+
+-Quina hora deu ser?
+
+-De jorn. Jo ja voldria que fos més tard per anar a sopar.
+
+-Jo també, perquè veig que aquí no hi ha la vida.
+
+Sentades en els sillons hi ha dues dones disfressades. Són
+primetes, parlen baix.
+
+Un jove amb el barret a l'orella i una gran tufa de cabells que
+de tant en tant ell aixeca, se les mira d'un tros lluny.
+
+-Si serà ella? Si no ho serà?
+
+Passa una hora, passa una hora i mitja...
+
+L'home, tot passejant, passa ben arrimat per la parella, s'hi
+frega perquè s'adonin d'ell, i tan fort ho fa, que la més prima
+aixeca el cap.
+
+-Jo ho sabré.
+
+Elles s'estan a sota d'un palco. Si? Ell que lloga el palco i
+se n'hi entra sense fer remor, i escolta per darrera, a veure
+si la coneix per la veu.
+
+Mentres sona la música, no pot sentir-la; mes, així que para,
+posa l'orella i sent una veu esquerdada que diu:
+
+-Jo hi poso escalunyes i moixarnons, i cregui'm que és cosa
+d'aferrussar-s'hi.
+
+-Malvinatge la vella!- diu l'home.
+
+Ell se pensava que era una pèrfida voluble, i es troba amb una
+dona inhibida, pel tribunal dels anys, de tota infidelitat.
+
+Una pastora tota plena de penjarelles retenyides s'acosta a un
+dels que encara van al ball per a tenir una excusa per portar
+guants blancs, una volta a l'any.
+
+-Ola, Jaumet! Adiós, adiós!
+
+La fila de la pastora és de poc tono. L'enguantat li fa mala
+cara, i només li diu:
+
+-Adéu.
+
+Ella coneix que el mortifica, i se li atura.
+
+-Què tal; encara guanyes vint-i-cinc duros?
+
+Ell, amb una mirada s'entera de si algú els escolta, i,
+acostant-s'hi, li diu baixet:
+
+-Sí, doncs, sí. Qui ets?
+
+Però ella li respon cridant:
+
+-Sóc una que l'any passat cada dia et veia quan te feies la
+truita al dematinet per endur-te-la a l'escriptori. Escolta:
+¿que encara tens qui et renta de franc?
+
+Ell està cremat: fins fingeix una rialleta i respon:
+
+-Sí, encara, encara. Que coses saps!
+
+-Oh, si te les deia totes. Adéu, adéu, adéu, adiós,
+adioooos!...
+
+L'home no es diverteix. Rumia, i diu:
+
+-Si molt convé, és la germana de la dispesera. Si ho sabia de
+cert, demà em buscava dispesa nova.
+
+Se li acosta un company.
+
+-_Aire amigo_! És dir que tenim pastora, eh?
+
+Ell fingeix que vol fingir, i respon:
+
+-No sé qui deu ser, i daria quatre duros per averiguar-ho. Noi,
+no es pot dar un pas que tot seguit no se sàpiga.
+
+-Que t'ha dit coses fondes?
+
+-Poc m'ha dit; però jun... Lo que més me crema és que, si és
+cert lo que presumo, es capaç de comprometre... Entens? Això va
+de tu a mi. És qüestió d'una dona honrada, i la veritat, com
+és casada...
+
+-Noi, qui es menja la carn que rosegui els ossos. Arregla't.
+Adéu, vina a sopar.
+
+-Després. Ara no tinc humor i espero una cosa.
+
+El company se'n va i diu als altres:
+
+-Minyons! ¡Quin esbronc se n'ha dut en Jaumet! Se pensava dur
+molt amagat un tràfec amb una casada, i ara mateix l'hi acaben
+de plantificar al mig del saló.
+
+Entretant en Jaumet, que ja s'afigura que l'altre ho contarà i
+que un altre creurà que és cert lo del tràfec inventat per
+donar-se llustre, ja gosa més que si el fet sigués cert.
+
+Ja es diverteix; ja té gana, i, per a donar més color de
+veritat a sa enganyifa, fa veure que busca a algú, mira tot
+esbarriat, i, si algun company vol entretenir-lo, diu:
+
+-Dispensa'm un moment. Aviat nos veurem.
+
+-Ah!- li responen amb malícia. -Fes, fes, no et vull destorbar.
+
+-Ca! no!- replica ell, mig rient. -Si no és res...
+
+Ja la gent s'ha cruixit: tothom va ple de pols i gotes
+d'espelma; ja s'ha esqueixat l'alfombra; ja han caigut sis o
+set parelles en el galop infernal.
+
+Els estudiants xiulen i fan el gos; compareixen al saló gent
+que ja han anat a buscar els abrics. El dia clareja, els de la
+llet de burra recorden la ciutat.
+
+La meitat dels que ixen del ball se'n van dient:
+
+-Vet aquí un grapat de pessetes fora de la butxaca, i a l'últim
+per res. Ja voldria ser al llit.
+
+Toquen l'ase, s'embossen...
+
+I l'endemà hi tornen.
+
+X. _(Robert Robert)_
+
+
+
+LA REBOTIGA
+
+La rebotiga és esquifida, i, del poc espai que té, encara en
+prenen un bon tros quatre armaris reconers pintats de vermell.
+
+Al mig hi ha una taula de noguera tapada amb una baieta verda,
+ribetejada de groc.
+
+Sobre la taula una gran llumenera de quatre brocs, amb pàmpol
+verd, sa campaneta i ses moquetes.
+
+En una repisa hi ha un caputxí de cartró que es posa i treu la
+caputxa, segons si el temps és sec o humit, i en els quatre
+panys de paret altres tants quadros de caoba i claus romans, en
+sos ànguls; quadros que representen el siti de Girona,
+l'entrada dels francesos a Tarragona, la batalla del Bruch i la
+tornada a Espanya de Fernando VII.
+
+Sota la taula hi ha un braser amb sa pala. Tots els objectes de
+metall brillen com si fossin nous, i en sos bisells i recons
+encara s'hi coneix la polsina de guix parrell o de banya de
+ciervo amb que diàriament se freguen.
+
+Prop del braser hi ha cinc cadires de braços amb assientos i
+respatller de cuiro, subjectats amb grossos claus de llautó,
+que al mateix temps constitueixen son adorno.
+
+L'amo de la casa és el senyor Eufrasi, dic, el doctor en
+farmàcia D.Eufrasi, home expatriota, realista, casat, de
+xeixanta dos anys, que té la barba molt forta i que s'afaita
+cada dia per decoro de la facultat.
+
+Són tres quarts de vuit, i la rebotiga, com si tingués
+fisonomia humana, sembla que esperi a algú.
+
+En una safata negra hi ha sobre la taula mitja dotzena de gots,
+i en el braser una cafetera amb aigua.
+
+Don Eufrasi treu el rellotge de plata, mira l'hora, obre la
+vidriera que dóna a la botiga, i, tot passant el braç per
+l'obertura diu al seu practicant:
+
+-_Lagenam syrupi citrei ad usum domesticum conditam_.
+
+El practicant s'aixeca amb viva sol·licitud, i d'un armariet
+baix que està darrera el taulell, ne treu una ampolla i la dóna
+al doctor, que la hi pren, i torna a la vidriera.
+
+Se mira l'ampolla contra claror, la destapa, l'ensuma, se tira
+una gota de xarop al palmell de la mà, llepa, i paladeja amb la
+cara d'home satisfet.
+
+En aquest punt se sent un bastó picant a terra i una tosseta, i
+entra embossat fins als ulls, amb barretina negra i barret fins
+a les orelles, un tertulià.
+
+-Santa nit tinga, senyor Doctor.
+
+-Molt bona nit. Vamos, que avui vostè és el primer, senyor
+Nofre. Ja veig que aquesta tos se va estovant.
+
+-Sí, senyor, gràcies a Déu.
+
+-Ja li tinc amanit el xaropet.
+
+-Visca molts anys, senyor Eufrasi. Ara aviat vindrà el senyor
+Quim. L'he deixat a la cantonada parlant amb son gendre.
+Miri-se'l: aquí el tenim.
+
+Amb el senyor Quim n'entra un altre. Tots són quasi bé de la
+mateixa edat.
+
+Ja són cinc; s'assenten; l'un acosta els peus al braser,
+l'altre les mans. El senyor Eufrasi agafa la pala i dóna una
+remenadeta.
+
+L'un diu: -Ajà!
+
+L'altre. -Ah! ¡Aquesta escalforeta retorna!
+
+Toca un quart de nou.
+
+-Senten?- diu el senyor Quim. -Avui tot el dia va desballestat.
+Al Pi toca un quart de nou: jo vaig amb el rellotge de Santa
+Maria i tinc les vuit i dotze...
+
+-Jo vaig bé i tinc les vuit i tretze.
+
+-Jo avanço, perquè tinc les vuit i disset...
+
+Crac... crac... crac... tothom tanca el rellotge.
+
+La rebotiga queda en silenci. El doctor té agafada la pala
+entremig de dos dits i la fa balandrejar al compàs de la
+pèndula de la botiga.
+
+El senyor Nofre tus.
+
+Immediatament l'apotecari agafa la cafetera, tira un bon raig
+d'aigua al got i hi deixa caure un rajolí de xarop.
+
+-Tinga, senyor Nofre: tinga i bega... Ja l'acabarem, aquesta
+tos: no tinga por.
+
+El senyor Nofre beu. Tots se'l miren.
+
+El senyor Quim pregunta al del seu costat:
+
+-¿Què es cert que volen tirar a terra les cases velles de la
+plaça de l'Angel?
+
+-No ho sé perquè no he vist encara el diari; però ja, del modo
+que van les coses, crec qualsevol disbarat.
+
+Altre silenci.
+
+L'apotecari pren un pols de tabaco, allarga la capsa als altres
+y tots ne prenen.
+
+-Atxem! -Atxem! -Atxem!
+
+-Jesús! -Jesús! -Jesús!
+
+I tornen a callar.
+
+Al cap d'una bona estona l'apotecari badalla y es fa creus a la
+boca.
+
+Després estira les cames i, repanxingant-se, dóna un cop a cada
+braç de la cadira y diu:
+
+-Endemes, sí, senyor... Aquest món és un món de mones.
+
+El Senyor Nofre riu i, entre dos cops de tos, exclama:
+
+-Ejem! ejem! El senyor doctor sempre està de broma. Ejem!
+
+El senyor Quim hi afegeix, amb rialleta de malícia:
+
+-Ja ho pot dir. ¡Qui pogués plorar amb els seus ulls!
+
+I tots riuen, i l'apotecari riu també y replica:
+
+-Home, alguna cosa s'ha de dir per passar el rato.
+
+Passa un altra estona, i un que fins allavors ha callat se
+remena en la cadira, se tira endavant, se moca y comença:
+
+-Ahir vaig anar a donar una volta, perque feia bon sol, i, ai
+Senyor!, ¡com se torna Barcelona! Vaig veure una botiga nova
+d'apotecari, que, com hi ha món, me pensava que era de
+perruquer. Quina cosa més informal! ¡Uns homes amb unes
+barbasses! i unes capsetes, que semblen per posar-hi sabó o
+confitures.
+
+-Oh!- diu, animant-se, l'apotecari -avui en dia les farmàcies
+semblen cases de quinquillaires; no inspiren aquell respecte
+d'abans: vull dir que no són sèries com correspon.
+Desenganyin-se, senyors: tot lo del nostre temps desapareix.
+Vostè parla de les farmàcies! Però, ¿i la farmacopea clàssica?
+A on és? La major part dels nostres apotecaris no tenen més que
+futeses comprades a França. Molta monada: entén? Tot molt
+bonic, molt ben embolicadet, això sí, però aquella antiga
+confiança en l'autenticitat del medicament, aquella convicció
+íntima, evident, del farmacèutic conscient, que feia els
+preparats per ses pròpies mans, tot se n'ha anat a rodar; i és
+una vergonya que el govern s'ho miri amb tanta indiferència;
+perquè aquest punt és dels principals.
+
+-Ja ho crec!- diu el senyor Nofre tossint. -Lo primer de tot és
+la salut.
+
+-Si podien veure- diu l'apotecari -si podien veure els estragos
+que l'empirisme ha fet aquest últim còlera, s'esgarrifarien.
+
+-Ui, ui, ui! Ja ho pot dir.
+
+-A un del costat de casa li varen receptar una cosa que jo no
+l'havia sentit anomenar en ma vida, i l'endemà ja se l'enduien
+cap al cementiri.
+
+-El senyor Quim, que s'havia estat amb les mans creuades sobre
+els genolls, entretenint-se en fer rodar els dits polsers l'un
+sobre l'altre, pren la paraula molt solemnement i diu:
+
+-Jo sempre em recordaré de l'any vint i tres. Me sembla que el
+pare que al cel siga... allò, quan va tornar el rei i tot se va
+posar com estava abans; el meu pare, Déu lo perdó, me va
+preguntar un dia sortint de veure la parada: «Noi: ¿que te'n
+sembla d'això?» I jo, essent un bordegas, que encara no havia
+complert els vint-i-cinc anys, li vaig respondre: «-Pare, això
+va malament.» I lo cert és que des d'allavors ençà, cada dia
+anem pitjor.
+
+-Oh! Vostè va dir una veritat com un temple, senyor Quim.
+
+-I tal!
+
+-Ja ho crec!
+
+El senyor Quim està ple de vanitat pels elogis que li tributen,
+però fa el paperot y diu:
+
+-Ps!... Un prou veu les coses, sinó que de vegades, i segons a
+on, no tot se pot dir; que si un hom, amb l'experiència que té,
+pogués parlar...! Ja els dic que aquella expressió la vaig dir
+l'any vint-i-tres. -Vaja, senyors, són tres quarts de nou
+tocats: un cop fet i fet, ja serà hora de sopar. Passin-ho bé.
+
+-Bona nit, senyor Quim. -Santa nit tinga.
+
+-Déu lo guard de mal. -Bona nit i bona hora.
+
+-També ens en haurem d'anar- diu el senyor Nofre.
+
+-Tan aviat?
+
+Així, poc més o menos, se fa i desfà cada dia la tertúlia de la
+rebotiga. Altres nits parlen de la tartana, d'En Roten, d'En
+Cantillon i del _Conde España_ (que així l'anomenen), d'En
+Badiali, d'En Remorini i de _La Straniera_.
+
+Molt sovint de les contribucions, i més sovint, encara, del
+fred, de la calor y del preu de les accions, del vi y de la
+carn.
+
+Però sempre parlen poc, y cada nit hi ha la tos del senyor
+Nofre, el xiste de l'apotecari i la frase sentenciosa del
+senyor Quim.
+
+Aquestes tertúlies se van acabant. Els homes d'aquell temps i
+de ses costums fan el mateix camí que les llumeneres de quatre
+brocs; passen.
+
+L'apotecari cada nit se despedeix del senyor Nofre dient-li:
+
+-Segueixi amb els juleps i el xarop; i ja l'acabarem aquesta
+tos. Abrigui's bé.
+
+¡Un dia li aniran a dir que la tos ha acabat amb el senyor
+Nofre! Ell replicarà: «-Fa vuit dies que me'l veia mort.» I
+s'acabarà la tertulia de la rebotiga.
+
+X. _(Robert Robert)_
+
+
+
+AL MIG DEL CARRER
+
+-Pst. Pst. Senyora Tuies!
+
+-Ui, Jesús! Senyora Monjó!
+
+-Dona, ditxosos els ulls...
+
+-Ja ho pot dir. Sinó que, jo li diré, no hi estat gaire bona.
+
+-Oh! doncs bé fa una cara prou reeixida! No ha estat pas cosa
+de cuidado?
+
+-Què diu? Sis dotzenes de sangoneres, manxiules, banys de
+mostassa... ¡Folla, amb res m'adobava! Fins que...
+
+-M'ho hagués dit a mi. Tot això no hauria estat res. Miri: la
+meva noia enraona amb un fuster que, mal m'està el dir-ho, però
+li asseguro que per coses així, vamos, de malaltietes... Ah!
+Ja deu saber que la caso... Ah! sí, sí, la caso. Vegi, no tenia
+res més de cap que venir-la a veure per dir-l'hi, però vaig tan
+atrafegada, que l'un dia per l'altre, l'un dia per l'altre,
+allò, sap? demà, demà, i com que les persones s'encuantren que
+les muntanyes no, sap què deia? «-Quan menos t'ho pensis te
+sortirà tras cantó.» ¡Ai, miri que ve un cotxe!... I ve-li
+aquí, tal fet tal dit.
+
+-Sí: de vegades un...
+
+-Endemés, sí, sí: la caso. Un minyó molt conforme, miri.
+Treballador i tot lo que vulgui. No és perquè jo ho digui;
+però; vamos, per ser fuster se coneix que li han donat bona
+criança. La mossa ja té l'anell... ah, sí, sí; n'està tota
+joiosa... uf! No val cap mil lliures, no es pensi; però, vamos,
+per ser d'un treballador, li dic que fa goig.
+
+-Vaja, me n'alegro. Doncs, tornant amb el meu mal...
+
+-Ah, sí; per què no m'ho deia, tonta? ¿Sap què deia el meu
+sogre? «-¡Desgraciat del que ha de tractar amb metges!-» I
+tenia raó; perquè es veuen uns desenganys... Ahir mateix van
+enterrar l'amo de la casa. En vol, de metges? Més n'hi
+hagués hagut! Allí d'ampolles, de pegats, de putingues...
+-Pst... jove! ¡Miri que li cau l'agulla del monyo!- Endemés...
+què deia, jo? Ah! Van començar si serà això, si serà allò; el
+pobre home, no sé què em tinc, no sé què em tinc, busca d'aquí,
+busca d'allí. Li van fer mil antruperis, i amb dos dies... què!
+amb un dia i mig, va ser mort. Calli... un dia i mig? Sí;
+perquè jo tornava del Born que devien ser cosa de les nou...
+-Passi-ho bé, senyor Magí, amb la companyia! (Ara se li ha mort
+l'oncle, que tant de bé li ha fet Déu).- Amb això, eren les nou
+o per 'qui, i jo que veig la criada que entrava corrents amb un
+got tapat amb un paper, i vaig pensar: «-Ui! Jesús! Això és que
+tenen algun malalt»; i vaig dir entre mi: «-Ba! Deu ser la
+senyora Munda que sempre està malicosa.» Però, pujant, la veig
+que obre la porta i dic: «-Anem, no és ella.» Surto a la
+finestra del celobert i dic a la cambrera, que la conec de
+molts anys: «-Escolta, Carme: que teniu algun malalt?-» I em
+respon: «-L'amo, però el metge diu que no serà res.-» «-Me
+n'alegraré-» li vaig respondre. I com, de fet, era un bon
+subjecte, Déu l'hagi perdonat. _Pues_, senyor, no serà res?
+L'endemà, a les quatre de la tarda, li agafa de _repenta_ un
+treball. Correu-cuiteu, correu-cuiteu ¿què tal va ser la cosa,
+que amb un xic més l'Extremunció no hi és a temps? Per això
+sempre dic: «-Metges? Déu me'n guard».
+
+-Veu? Jo vaig tenir...
+
+-I el meu gendre... vamos, anem dient el promès de la gran...
+me diu... (perquè, no es pensi, per això de certes malalties és
+un botavant) sempre em diu: «-Cregui'm...-» Ai, em fan un
+fàstic, aquestes senyorotes arrossegant el vestit d'aquest
+modo! Ara digui: ¿no fa consciència?
+
+A la noia n'hi hem fet tres, un de bo i dos així, per tot dur.
+
+Ell sempre: «-Dona, no gasti! Dona, no gasti; quan serem casats
+ja n'hi faré jo, de vestits!» Jo: «-Tòful, deixa'm fer.» Es diu
+Tòful. Però, ara que hi caic, si vostè l'ha de conèixer! ¿No es
+recorda d'un pesador de mar que per anys estava a davant del
+forn dels Coloms? Un de gras, ben plantat, que per aquelles
+festes majors de tot el pla feia tronar i ploure?
+
+-Ah! Sí? Es fill d'aquell?
+
+-No, però ja veurà. No em recordo com se deia i ho tinc al cap
+de la llengua. Aquell és el que va tenir el plet amb el pare
+del minyó, vamos; que fins van anar per justícia i tot; que
+tothom n'anava ple... Que per això al pobre de son pare... Oh,
+li van fer mil picardies! Per això sempre dic: «-Coses de
+justícia? Ai, Déu nos en guard.» Què es pensa? Estava d'allò
+més bé. _Vaya!_ Miri: jo em recordo que era noia... (Ai,
+Senyor, sembla que era ahir!...) que sentia contar a l'avi que
+a casa dels seus avis d'aquest xicot tenien un armari de Girona
+ple de roba blanca que de llençols, de camises, de mitges de
+teler... demanin! Tant, que com va morir l'àvia -Ai Senyor! Era
+per la _pidèmia_, encara que ella va morir d'una caiguda! que
+bé se'n va parlar prou per tot el carrer de Sant Pere! -doncs
+quan va morir aquella senyora, Déu la tingui al cel, van trobar
+sis dotzenes de coixineres amb unes puntes de pam sense
+estrenar, i dues dotzenes de llençols encara amb l'empesa. Ca!
+Si li dic jo que era una casa que, vamos, se'n feia cabal!
+
+I aquest xicot... res, què vol que li digui!... va veure un dia
+la noia (vamos la gran), i ja li dic, una afició tot seguit,
+que... -Ai, ai! Mossèn Parrell ja va cap a Sant Francisco? Ai
+pobra de mi, que deu ser tard!- Endemés, una afició loca.
+Al cap de vuit dies... (com vuit?, set, que era per Sant
+Jaume), ve-li aquí que ell que va i m'emprèn. Jo, filla, la
+veritat, vaig pensar: «-Veiam : pendrem informes...» No li vaig
+dir ni si ni no: m'entén? Posi's al meu puesto. Pregunto a l'un
+i a l'altre. Filla, tothom no té més boca per alabar-lo. I un
+gènit... Cregui'm: és d'allò més axistosot. Miri: l'altre dia
+ens estàvem al sostret, i, allò que succeeix de vegades, ningú
+deia una paraula, i ell que tot plegat salta... res, un
+acudit... ell que salta i diu: «Semblem muts!» Però miri: ho va
+dir d'una manera... allò... tot d'un plegat... «-Semblem
+muts...!»  que la noia i jo ens partíem de riure. I d'aquestes
+ne té moltes: cada punt hi és, no es pensi. Per cert que jo de
+vegades li dic: «-Per mor de Déu, calla!» Perquè m'arribaven a
+fer mal els ronyons. Ah, sí, sí, és molt dallonses. I doncs,
+vostè, ¿què ha tingut?
+
+-Jo li diré: me va agafar un doloret...
+
+-Dolor? Ai, m'ho hagués dit!... Per això sí que en Tòful té una
+mà d'angel. Miri, no li dic més: el dia del Sant de l'home, en
+havent dinat, me trobava tota no sé com, i ell que em diu: «-Ja
+veurà...» I em fa una tassa de camamilla, me la prenc ben
+calentona i, filla... lo mateix que oli en un llum.
+
+-És que el meu dolor...
+
+-Ai pobra de mi! les dotze. Me'n vaig corrents, que encara tinc
+d'escumar l'olla, i no puc córrer gaire perquè em fa mal una
+cama, que per mi vol ploure. Endemés vagi'm a veure, que
+parlarem un rato i ensenyaré les coses de la noia. Res, quatre
+pellingus; però, escolti les coses ben endreçadetes... Oh! En
+quant an això, ellà no serà bonica (és dir, és dreta i igual,
+gràcies a Déu), però el que toca a ser curiosa, ja li dic jo
+que sí. Ah! Escolti: ¿no tindria pas un cercapous, que li
+enviaria a buscar?
+
+-Crec que sí, que n'hi ha d'haver un al sostre mort. Ja ho
+miraré, i si acàs...
+
+-Té raó; si acàs, enviï-me'l, i se'n podrà endur la ratera, que
+ja no ens serveix.
+
+-Bé; doncs un dia d'aquests...
+
+-Sí, vagi'ns a veure. ¿Per què no ve tot un vespre? Porti la
+mitja, Ai! Ara que dic de mitja, vatualisto! Volia comprar un
+mocador de cotó... d'això baratet, perquè, filla, tot costa els
+ulls de la cara, i cada dia els guanys són menos que, (ja ho
+diu en Tòful) no sé a què arribarem.
+
+-No me'n parli, ja ho pot dir. Miri: a casa ningú malgasta,
+i...
+
+-Què em dirà, santa cristiana? ¡Ai, Déu la faci bona!... Miri:
+ahir vespre vaig voler comprar un pagellet, petit com... què li
+diré jo, ara? Calli... un quart d'una! Però, Senyor, com passa
+el temps... Me'n vaig, Anem, vingui'm a veure. Estigui boneta.
+Recados.
+
+-Anem, doncs...
+
+-Vingui un vespre, que riurem. ¡Tenim un esquirol!
+
+-Què mana?
+
+-Que tenim un esquirol! Passi-ho bé. ¡Li agradarà. Hasta un
+altre rato.
+
+_La senyora Tuies, quan s'han separat_: -Deixa'm fugir. Bona
+dona, la senyora Monjó. Sinó que mai diu res.
+
+X. _(Robert Robert)_
+
+
+
+DE BALCÓ A BALCÓ
+
+-Què no surt, senyora Marieta?
+
+-Ai! no, senyora. Avui sí que no em mouria encara que em
+donessen cent duros. He vestit els dos nois petits en una
+esgarrapada i he dit a la minyona: té, emporta-te'ls i no
+tornis fins a entrada de fosc; que li asseguro que em tenen
+fins aquí.
+
+-Ja ho crec. Jo ho dic de vegades. Ja té prou creu la senyora
+Marieta d'haver de bregar amb cinc votabants.
+
+-No me'n parli. Criatures! ¡no sé qui en demana! I si ara són
+cinc i no em deixen una hora de repòs vegi avui per demà que...
+
+-Que vol dir que hi tornem a ser?
+
+-Encara no s'hi pot dir res; però si vol que li digui la
+veritat, ja tremolo.
+
+-Anem, que també no n'hi ha per tant. Vostè rai!
+
+-Còm ha de ser!... Nostre Senyor els envia... Escolti, ara
+sortirà la del pis d'aquí al costat; miri-se-la bé.
+
+-¿Que és aquesta del mocador gran?
+
+-Sí, senyora. Què me'n diu d'aquest rumbo?
+
+-Ai! no sé còm s'ho fan. Què són molt rics?
+
+-Sí, com el grill.
+
+-Jo crec que la gent s'ha tornat boja. Tothom es queixa que no
+es guanya res; però jo el que veig és que cada dia hi ha més
+luxo; tothom va al _trayatu_... no ho puc entendre. Un prou
+estalvia, retalla d'aqui, retalla d'alli i ho passa amb prou
+feines...
+
+-Oh! cada casa és un món, senyora Tecla! Per això mai hi havia
+hagut tants embolics en aquest Barcelona. ¿Que es pensa que
+n'hi ha pocs d'enfarfecs per les cases?
+
+-Prou que m'ho afiguro; perquè escolti: d'allí a on no n'hi ha,
+no en pot rajar; perque'l cert és que la gent trunfa.
+
+-Miri's aquesta del costat... però ei! per mor de Déu, no en
+faci ús  que jo ho sé per la sogra, que es fa molt amb sa
+cunyada.
+
+-Vol callar!
+
+-Doncs aquesta té un cert tràfec...
+
+-Ve't aqui! Ja volia dir jo...
+
+-I crec que no és el primer...
+
+-Vaja, es dona d'història.
+
+-Uf! crec que ha corregut la Seca i la Meca.
+
+-Què em diu! I això que té un posat tot senyoret i un parlar
+tan...
+
+-Sí, ella és tota nyeu-nyeu; pero si la sentia a casa... Com
+del nostre rebost se sent tot el que s'enraona a l'altre pis,
+l'altre dia vaig sentir que baladrejava i la veritat, vaig
+pensar, veiam de què se les heuen: em vaig posar a escoltar, i
+¡Reina del cel, quina boca! Què es pensa! el mateix que un
+carreter fins _alls i froscas!_
+
+-Jesús, Maria, Josep! ¿I que era amb ell la palestra?
+
+-Sí, senyora. Hi va haver un desori... va durar fins a les deu.
+
+-I ell sembla un bon subjecte.
+
+-Sí, bé ho sembla. ¡Però es veuen uns desenganys en aquest món!
+Ell sap tots els seus enredos.
+
+-Ara vegi!
+
+-¿No veu que li fa mal l'os i vol viure amb l'esquena dreta?...
+¡Ja les hi va cantar ben clares ella, ja! No n'hi va quedar ni
+una al pap.
+
+-De vegades les pobres dones es perden si tenen la desgràcia
+d'anar a raure amb un gandulot. Veu? Potser aquesta dona no
+hauria donat res què dir, i per mor d'ell... qui sap?
+
+-No, aquesta ja ve de mala nissaga. Sa mare era una
+camalluenta que va venir a servir a Barcelona en temps de la
+facció, al principi. Va entrar a casa d'un minyó jove, al cap
+d'un quant temps s'hi va casar... i no es pensi, la feia anar,
+que quan anaven els diumenges per la Rambla tothom es girava a
+mirar-la. Ella era guapassa; ordinariota, però ben plantada, i
+¡un ull... que li parlava! tenia tres o quatre de servei: ¡vegi
+quan s'hi havia vist! palco al teatre, que llavors no era com
+ara que qualsevol n'hi té... en fi, li dic que feia rotllo.
+Doncs amb tot i això, el va matar a disgustos. N'hi va fer a
+l'alçada d'un campanar. Primer ell va haver de despatxar al
+majordom, perquè es va aixecar un bum-bum... que no hi havia
+gat ni gos que no hi digués la seva; després, un estiu van anar
+al mas, i van tornar de repente, perquè també no sé què s'hi va
+haver amb un capità de Miquelets.
+
+-Vaja, doncs, la noia ja té a qui semblar. Jo l'altre dia vaig
+sentir dir alguna cosa, no m'hi vaig enfondar gaire i el que és
+mal pensar! se'm va figurar que parlaven de la de dalt.
+
+-Ui! quin altre!
+
+-La senyora Paula?
+
+-Ja li asseguro jo que és ben bé ella mateixa!
+
+-Ave Maria Puríssima! No me'n puc avenir! Ja li dic jo que no
+hi ha de qui fiar.
+
+-Ai, filla! No hi ha un pam de net! -Ah! dissimuli; me'n vaig a
+dins, perquè ve un amic del meu senyor, que li tinc de donar un
+recado.
+
+-Vagi en nom de Déu. Vaja, que diguin el que vulguin; antes hi
+havia més vergonya.
+
+_(Surt una veïna a un altre balcó)_
+
+-Que pren la fresca, senyora Tecla?
+
+-Ai! Déu me la guard, senyora Ignasieta. He tret el cap una
+estona i l'hem feta petar un xiquet amb la senyora Marieta, que
+estava sola.
+
+-Ara no hi està de sola.
+
+-Sí, ha vingut un senyor... Què se'n riu?
+
+-Prou que ho sé: un senyor ros.
+
+-No l'he vist...
+
+-Oh! prou és ell! Ja és cosa vella. No sé com el seu marit es
+tan taujà. Per mor d'aquest senyor ros, tan amic del seu marit,
+ja s'han separat dues vegades. Què no ho sabia?
+
+-Ai, filla! La primera notícia.
+
+-Sí que és estrany!
+
+-Tan cert com m'estic aquí!...
+
+-No, ja ho crec, ja; però li dic que... No se n'amaga pas ella;
+es coneix que és de les de poc se m'endona! ¡Ai, pobra de mi,
+que se'm deu agafar el platillo! Ja torno!
+
+_(Surt la senyora Paula a una finestra)_
+
+-¿Senyora Tecla que no sent quina olor d'agafat?
+
+-Sí, ara se n'ha anat corrents la senyora Menciona cap a la
+cuina...
+
+-Ah! Jo em pensava que era a casa de vostè, i he pensat:
+deixa-me-la avisar.
+
+-Tantes gràcies.
+
+-Si hagués sapigut que era cosa d'ella, no m'hauria bellugat;
+perquè no hi vull tractes. Ara afiguri's vostè que l'altre dia
+era dissabte, i era festa, i ella pensant-se que l'endemà em
+tocava a mi la llàntia, em ve tota certa i mal mandada, amb
+uns grans escrafalls, dient que si això, que si allò, tota
+enverinada! Vegi a mi que se m'endona, al contrari, i després,
+que li tocava a ella; que jo prou cuidado en tinc quan em toca;
+que no sóc com ella; i de mi, gràcies a Déu, ningú n'ha tingut
+mai res que dir. Vegi l'escala fosca! ¡Ai, Senyor, que estem
+ben posats! Per això des d'aquell dia vaig dir sí? no tingas
+por que jo et torni a badar boca: no m'agrada semblant gent.
+¿No vaig fer bé?
+
+_(Surt la senyora Menciona)_
+
+-Filla, tot cremat. Havia fet un platillo amb escalunyes que a
+ell li agrada molt, i pensava ho deixaràs que es vagi bevent el
+suc i hi aniràs afegint aigua: m'he distret una mica parlant
+amb vostè i res: en un credo... ¡tot cremat, que no es pot
+aprofitar! Ho donaré a un pobre.
+
+-Ai, ara m'hi fa pensar, que tinc de posar cigrons en remull i
+no se em fes tard: deixim anar a dintre.
+
+-Vagi, vagi.
+
+-Senyora Menciona, i que n'és de feinera la senyora Tecla!
+
+-Sí que n'és, senyora Ignasieta. Bona dona sinó que sempre està
+averiguant el que fan l'un i l'altre.
+
+-Això sí que és mal fet. No hi ha res que em faci més fàstic.
+
+X. _(Robert Robert)_
+
+
+
+AI, QUE HAN MORT UN NOI!
+
+Reina Santíssima!... Afigurin-se quan jo em sento: «-Han mort
+un noi! han mort un noi!»
+
+Totes les pobres mares ja poden pensar: «-¡Ai, si serà el meu
+que se l'han endut a tal banda i encara no ha tornat!» Altres:
+«-¡Ai pobre de mí, què ja fa dues hores que és fora de casa!...
+Potser és el meu!»
+
+Comença una veu a preguntar:
+
+-Quants anys tenia?
+
+I responen:
+
+-Cinc anys.
+
+I aquí uns xisclets i uns alarits que trencaven el cor, perquè
+totes les mares dels nois de cinc anys es miraven el mort com a
+propi, encara que tinguessín el seu allí mateix bo i sa.
+
+_Amigo_ de Déu! Comença un burgit, uns crits i un soroll... No
+hi ha res més natural.
+
+Un àngel de Déu de cinc anys, que sens coneixe'l l'estava
+veient, blanc com un glop de llet, ros com un fil d'or, amb
+unes galtetes... ¡Ai pobret!... ¡Donen tant de gust quan un
+se'ls veu amb aquells ullets tan eixerits, i grassonets que
+amb una gota d'oli se'ls pot resseguir de cap a peus... i amb
+aquell parlar mig palpissot que els escau tant!
+
+-I bé, com ha estat? com ha sigut la mala ànima?...
+
+-Res- diu. -Hi ha hagut raons amb els guardes del vi, que ni
+mai que els haguéssem conegut; l'una paraula ha portat l'altra;
+els homes, que ja estan prou cremats perque no hi ha feina, se
+les han tingudes tiesses. Que si faràs, que si no faràs; que
+toca'm si goses; en fi: que ells els hi han tirat pedres, i el
+dimoni dels guardes s'hi han fet a tiros; i veu's aquí que
+aquell pobre noi...
+
+-Ai! No parli més. Ai, fill del meu cor! Ai, murris!... Miri
+que això clama al cel. Això no ha d'acabar així. Anem, anem:
+correm-hi tots...
+
+I en vol, de gent, cap a ca la ciutat?
+
+Pel carrer la gent: -A on aneu? Què hi ha?
+
+-A ca la ciutat... Han mort un noi de cinc anys, filla; guapo,
+ros... Aquests brètols del vi... Aquests del portal! Mala fi
+facen!
+
+-Un noi, han mort?
+
+-Sí, de cinc anys. Àngel de Déu!
+
+-Malvinatge! Jo també vinc.
+
+-Jo també.
+
+-Un noi de cinc anys? Anem.
+
+-Una pobra criatura? Anem-hi tots.
+
+Allò era un contínuo pel camí.
+
+Arriba la gent a ca la ciutat, tota esparverada, tota plorosa,
+tota irritada, tota baladrejant.
+
+Pregunta pel noi, i els diuen que no n'han vist cap. Pregunten
+pel burot, i responen que no en saben res.
+
+-Com, no en saben res? El Diari ho porta.
+
+-Ah! No ho saben? Tracten de tapar-ho.
+
+-Diu que no han vist cap noi? Anem a l'Hospital.
+
+-Té raó, aquesta bona dona. Cap a l'Hospital... a l'Hospital, a
+l'Hospital.
+
+-Diu que avui han tancat el corralet.
+
+-L'han tancat? L'han tancat? ¿L'han tancat?
+
+I tothom:
+
+-Han tancat el corralet. ¡Allí el tenen, anem-lo a veure!
+
+Pel camí:
+
+-La pobra de sa mare! ¡Si molt convé no en tenia d'altre! Ja la
+planyo.
+
+-Ai! jo també; consideri, vostè, quin tip de plorar s'està fent
+en aquesta hora.
+
+-Plora? Ja ho crec; si és impossible que tingui consol.
+
+-No té consol? Ja me'n faig càrrec. Ai! Després la vull anar a
+veure.
+
+-Aquí diu una que la vol anar a veure: senyal que la deu
+conèixer.
+
+-Aquí hi ha una dona que coneix a la pobra mare de la criatura.
+Pillos! Ah, si jo manés! havia de fer un escarment que ja li
+asseguro que se'n parlaria... Però no tingui por; el deixaran
+fugir i no li faran res.
+
+-Miri si se sap tot! Ara diu una que al guarda que l'ha mort no
+li faran res i el deixaran fugir...
+
+Així, ignocent i espontàneament, se va escrivint la història
+del noi mort, se li crea una mare i se deslliura a l'assessino,
+i, tot component de bona fe aquesta crònica, s'arriba a
+l'Hospital.
+
+-El volem veure! Que ens ensenyin el noi! Que diguin a on el
+tenen!
+
+-Quin noi?
+
+-El que el burot ha matat. -Al que li han tirat tiros. -Al que
+han matat els del portal.
+
+-Un noi ros! Un noi de cinc anys! ¡Àngel de Déu! -Aquí hi ha
+una amiga de la seva mare que el vol veure. Volem el noi! El
+noi!! ¡¡¡El noi!!!
+
+-Callin!!! Aquí no hi ha cap noi mort.
+
+-Ai quina picardia! Ara ens el fan fonedís! Doncs que obrin el
+corralet!
+
+-Si sempre ha estat obert! Entreu-hi!
+
+-A bona hora! L'han dut a una altra banda! Qui sap a on
+l'hauran enterrat! Ai, si jo fos home! Ja s'acabarien aquests
+cofis i mofis!...
+
+-Si hi hagués una dotzena de mares com jo...
+
+-Anem-se'n, tornem a ca la ciutat.
+
+La gran munió de gent entrava cridant i gemegant: -Pobres
+mares! Pobres fills!...
+
+Ará bé: Barcelona ha donat un gran exemple de bons sentiments
+interessant-se cordialment per la desastrosa mort d'un noi de
+cinc anys, que no ha nascut, i per la seva pobra mare, que per
+no separar-se del seu fill encara no existeix.
+
+Lo més trist és que, essent tan verdader el sentiment públic,
+no tingui raó de ser per una futesa: per no haver-hi un fet
+real en què fundar-lo.
+
+Mes l'autoritat podria conciliar-ho tot, i perquè mai se pogués
+dir que havien estat en va els arranques d'entusiasme
+humanitari de què hem sigut testimonis, el governador o el
+general deurien agafar un noi, encara que fos venturer, i
+fer-lo fusellar per un guarda en justa compensació als esforços
+fets anticipadament per venjar-lo, consolar a la presunta mare
+i castigar al criminal. Que així diuen que han d'acabar totes
+les comèdies morals, i la comèdia del noi mort no deuria ser
+menos que les altres.
+
+X. _(Robert Robert)_
+
+
+
+EN UN CELOBERT
+
+-Mariagneta! Mariagneta!! Mariagneta!!!
+
+-Qui em crida?
+
+-Jo, la crido! Ja fa mitja hora que m'estic
+esgargamellant.
+
+-Doncs fins ara no l'he sentida. Estava a la part de darrera
+fent els llits.
+
+-Anava a bombar; però la senyora _(en to de burla)_ s'ha deixat
+l'aixeta oberta.
+
+-Filla meva, no sé què dir-li; una no pot pas ser per tot.
+
+-És que l'altre dia ja va passar lo mateix. Si vostè no fos tan
+descuidada...
+
+-Ai, ai! On va, això? Encara em renyarà.
+
+-Si no li agrada, deixi-ho.
+
+-No ho vui deixar; no em dóna la gana.
+
+-Si és dona de gana ja sap on ha d'anar.
+
+-Miri! ¡Quines indecències de dir, la gran bruta!
+
+-Qui! ¡Jo bruta! Ves qui em diu bruta! Vostè ho és! L'altre dia
+portava una llàntia a les faldilles que s'hi podia sucar pa.
+
+-Ai la gran trapacera!
+
+-Que ho digui la minyona del tercer pis, que me'n va fer
+adonar.
+
+-Uix! Ves qui es fica amb mi! Valdria més que no tirés tantes
+porqueries al pou.
+
+_La del tercer pis_ -¿Qui és que tira porqueries al pou? Ja deu
+haver xerricat una mica massa.
+
+-A poc a poc amb el parlar; si pujo aquí dalt li clavo un fart
+de bufetades.
+
+-Ara mateix n'han passat una pila que anaven a bufetades.
+Encara ningú me l'hi ha posat, la mà a la cara. Ni el meu pare!
+¿Que es pensa que sóc la Rita?
+
+_La Rita_. -Què vol dir amb això?
+
+-Jo... res; però la del primer pis va dir que li havia dat una
+bufetada i que vostè ni menos s'hi havia tornat, i com que jo
+vaig sentir el xec...
+
+-Embustera, més que embustera!
+
+-Si vaig ser jo qui l'hi vaig dar an ella.
+
+-Figuri's que va dir a la senyora que llavors del robo de can
+Sunyol m'havien ficat a la galera, perquè hi va haver qui em va
+veure a la cantonada del carrer de Fernando mentres feien el
+robo; però la senyora no en va fer cas, perquè ja sap que el vi
+li agrada una mica massa.
+
+_La del primer pis_. -Ai, putinera! Vostè sí que ho és, de
+borratxa i trapacera i bruta, i que més valdria que callés.
+
+-Festeja més que cap gos: tothom la segueix.
+
+-Senyal que els agrado. No tingui por que la segueixin a vostè
+amb aquest nas d'apagar llums; hi ha més gènero que a l'Aduana.
+
+_La de l'entresol_. -Vaja, vaja! Callin, que ja fan maldecap.
+
+-Ella ha començat; no li deia pas res, jo.
+
+-No vui callar: si no ens vol sentir, tapi's les orelles.
+
+-Doncs no calli. Ja la coneix tothom per escandalosa.
+
+-I a vostè per trapacera.
+
+-Porca!
+
+-Indecenta!!
+
+-Mala dona!!!
+
+-Lladre!!!!
+
+-Tu ho ets!
+
+-Per què m'ha de trencar el respecte? _Per què m'ha de dir TU?_
+
+ROBERT SANALL _(Albert Llanas)_
+
+
+
+DUES CRIADES
+
+-Pst! Mariagneta! A on vas tan cremada?
+
+-Ai! No t'havia conegut. No en facis cas, que avui estic tan
+_atolondrada_ que ni menos sé el que em faig. És el Sant de la
+mestressa i, com tenim convidats, tinc molta feina; amb això,
+_adiós!_
+
+(Són les vuit.)
+
+-Que encara estàs allí mateix?
+
+-Ca! Ja he estat en tres cases més. Ara serveixo a un
+desempleiat de l'Aduana, que no sé si és escrivent; vaja, és un
+dels principals. Al menos gasten molt. Són marit i muller sense
+família, però es tenen dos nebots afillats; dues criatures que
+semblen dos dimonis; tot el dia m'estan aturmentant, i això sí,
+no els digueu res, perquè, la senyora, sobretot els nebots. Per
+ells me'n vaig d'aquesta casa: com que ara acabo d'avisar al
+que li prenc la carn que si em sap alguna casa que m'ho digui.
+Ja podia anar a casa d'uns _malitars_, però filla, si vols que
+et digui la veritat, no m'agraden militarots; avui són aquí,
+demà se n'han d'anar, i això d'haver de conèixer sempre cares
+noves no fa per mi, perquè _vamos_, una... m'entens... i
+després, mai fa favor, perquè si tu vols...
+
+Ai, pobra de mi! Les nou! _Adiós! Adiós!_
+
+-Si vols que digui alguna cosa a una mare i filla que viuen al
+quart pis de casa; fa tres dies que no tenen minyona i...
+
+-Ca! ca! No vull anar a cap quart pis, filla: no vui
+rebentar-me anant i venint de la font.
+
+-Bé; si per cas ja et diré alguna cosa. Deixame'n anar, perquè,
+filla, és una casa que tot ho tinc de fer jo; la senyora no és
+bona per res, mai entra a la cuina. Això, si tu vols, encara és
+millor, m'entens?; però en dies com avui... Oh! i que no més hi
+ha tres fogons i una cuina com un cop de puny. I tú? ¿Que
+encara estàs amb aquell capellà?
+
+-Me'n vaig anar per mor de sa germana; per ell sí que hi
+haguera fet anys, jo, en aquella casa; era un bon subjecte, mai
+em deia res. Només el veia a les hores de menjar; això sí, li
+agradaven els bons talls. Mai eren més de dos i em daven tres
+duros per anar a la plaça.
+
+-Vaja! _adiós_, que tinc molt tard.
+
+-_Adiós._
+
+-Ah! escolta! ¿com és que no vas anar a ca'n Gibert, diumenge?
+
+-Ai! tens raó que no havia pensat a dir-t'ho. Saps qui és aquí?
+La Paula.
+
+-Quina Paula? Aquella de Puigcerdà?
+
+-I doncs? ¿que no s'ha casat amb aquell carrabiner? Sempre m'ho
+vaig pensar.
+
+-Ella diu que l'ha deixat an ell, però...
+
+-Macatxo! ¡Tant que la senyora m'ha encarregat que portés lluç!
+Deixa'm arribar a la pescateria.
+
+-_Adiós!_
+
+-Vina'm a buscar diumenge!
+
+-_Bueno!_
+
+(Són les deu.)
+
+ROBERT SANALL _(Albert Llanas)_
+
+
+
+UNS HOMENS DE BÉ
+
+Entre les coses que em fan fàstic hi enclouesc certs hòmens de
+bé.
+
+Va de veres.
+
+Són hòmens, aquells, que ningú en té res que dir: estalviadors,
+casolans, de costums ordenades, religiosos, tot lo que vulgau;
+mes són canalla de cap a peus, i l'ànima els pudiria si les
+qualitats de l'ànima fossin perceptibles a l'olfato, o si eixos
+hòmens tinguessin qualsevol d'aquelles coses que des de temps
+immemorial se n'ha vingut dient ànima.
+
+Sé de cert que vostès ne coneixen molts d'aquests hòmens:
+abunden en el món com totes les malalties, i en sa major part,
+no sols gosen d'una reputació envejable, sinó que són
+presentats com modelos d'honradès i enteniment, i moltes
+vegades ells són els que dirigeixen als demés, desde puestos
+molt eminents.
+
+Aquests hòmens de bé són, molts, de baixa extracció. Tal volta
+son pare fou un jornaler que no sabia llegir ni escriure; tal
+volta era un botigueret sempre atrassat; potser sa mare va ser
+una apenada bugadera, hostalera o criada de servei; i si aquest
+home de bé el sentissen parlar del poble baix, per lo molt que
+el desprecia (cometent així la infàmia de despreciar sa pròpia
+sang), se figurarien que és fill d'algun d'aquests innumerables
+prínceps que amb el trono al coll, van pel món oferint
+constitucions lliberals a tots els ximples de l'Univers.
+
+Però aquest mateix home recomana molt a sos fills el respecte a
+la família, i s'escandalitza de veure molts pares que no saben
+criar-los.
+
+Converteix, aquest home de bé, l'egoisme en una estimable
+virtut; perquè sempre està dient que no es fica amb res, i és,
+en efecte, no perquè respecti els interessos dels altres, sinó
+perquè no vol que ningú l'amoïni.
+
+El dia que el govern li augmenta la contribució, és cosa de
+sentir-li maleir els farsants de Madrid, els que ha estat
+venerant fins llavors; diu mal dels diputats que ell mateix ha
+elegit per congraciar-se amb el governador; trona contra el
+sistema constitucional que l'ha tret de l'estat miserable e
+indigne en què visqueren sos pares; i, després de xerrar una
+hora sobre totes les coses que es refereixen a la governació de
+l'Estat, se desfoga amb verinosa vehemència contra els que
+s'ocupen de coses públiques.
+
+És veritat que ell, de política, sols ne parla quan li toquen
+la butxaca, i, si bé sempre predica l'orde i l'obediència al
+govern, cada vegada que el govern que ell ha volgut el
+mortifica, creu que és menester que s'acabin aqueixes farses i
+que el poble en faci una de grossa.
+
+És aficionat a parlar mal dels usurers; però, quan averigua que
+el gènero que ell ven escasseja en la plaça, l'augmenta de
+preu, i es frega les mans amb molta sal i garbo, dient:
+
+-Ara, qui en vulgui, se farà repicar i tindrà de pagar-ho al
+preu que jo digui.
+
+Enyora el temps dels frares!...
+
+Tota aqueixa canalla de què parlo, s'afigura que, si hi tornava
+a haver els frares, amb les mateixes condicions que abans, els
+jornalers treballarien més barato, ells seguirien respectats
+dels frares i tot, se'ls diria don _fulano_, l'aristocràcia
+no els tractaria a puntades de peu com abans...
+
+Jo, per tots aquests polls reviscolats, m'alegraria de que
+tornessen les antigues formes de govern amb totes aquelles
+coses algun temps venerades, i avui dia rebutjos de sostre
+mort.
+
+Tota aquesta gent, que no sap més que son ofici, li dirà a
+vostè, amb molta formalitat, que la religió és indispensable
+per contenir als ignorants; i quan parlen d'ignorants se pensen
+que parlen d'altres i no d'ells.
+
+Aquests hòmens de bé parlen del poble com si ells n'estessin a
+cent llegües.
+
+Si venen vi, hi tiren aigua; si acanen tela, l'estiren tant com
+poden; si venen carbó, hi barregen pedres; si pesen, ho fan amb
+balances desiguals; mes no tinguin por que deixin de queixar-se
+mai de la immoralitat i de la mala fe del temps present.
+
+En mig de grans trastorns públics, disfressen son egoisme dient
+que ells sols se cuiden de casa seva i que lo mateix hauria de
+fer tothom. M'agradaria veure un home d'aquests quan se li
+estés cremant la casa, per creuar-me de braços davant d'ell i
+dir-li amb molta calma:
+
+-Veig que les seves màximes són molt bones, i no em cuido més
+que de casa meva.
+
+Com són gent que mai s'han cuidat més que de lo que a ells
+exclusivament els interessa, no han tingut certes passions
+incompatibles amb els caràcters fredament calculadors, i no
+creuen en cap gènero de virtut. La seva desmoralització
+passa a sos fills, davant dels quals no reparen en fer burla de
+tot acte extraordinari d'abnegació, de patriotisme,
+d'independència, i els acostumen a interpretar-ho tot del modo
+menos favorable a la humanitat.
+
+Se queixen amargament dels perjudicis del progrés material;
+però tots viatgen en vapor, gasten gas, tenen accions de
+ferrocarrils, i, per mica que puguin, funden una societat de
+crèdit o de segurs, a menos que s'hagin d'acontentar amb fer-se
+assegurar la casa, la collita i el bestiar.
+
+Se lamenten de la corrupció de les grans ciutats; però no
+tingueu por que se'n vagin a viure a fora, si no és per escapar
+d'una bullanga o del còlera, i mai veuen arribada l'hora de
+tornar-se'n.
+
+Se queixa de que el govern permeti la publicació d'escrits
+indecents e immorals, mes per això permet que sa filla llegeixi
+els anuncis del diari, i els parrafets en què es dòna compte de
+tot allò que pot despertar idea del vici o del crim, i mai s'ha
+pres la molèstia d'averiguar si la funció que fan al teatre és
+o no perillosa per sa filla.
+
+I aquest home, aquests hòmens, passen per molt honrats, per
+molt racionals.
+
+Tot lo d'aquell temps diu que era molt bo, i en aquell temps
+sos avis anaven a menjar la sopa d'aquells frares que ells
+n'han comprat els béns.
+
+Aquests són els que avui gemeguen al parlar del Papa, i els que
+en 1848 el posaven com un drap tort, i li deien miquelet i
+carbonari. Ara es lamenten del poc respecte amb què el tracten
+«quatre gats».
+
+Aquests hòmens de bé són els que es desfan en improperis contra
+els que desitjaríem veure abolida la pena de mort, sense saber
+que, si aqueixa pena fos justa, ningú la mereixeria més que
+ells, que s'avergonyeixen de la mare que els va parir, del pare
+que els va engendrar, que infamen als pobres, que fan el mateix
+que sos pares: que maleeixen un règim polític que els ha fet
+persones, i que tenen depravat l'escrapuló de cor, que,
+¡malaguanyat!, els posaren sense merèixer-lo ni necessitar-lo.
+
+Parleu-los d'un que ha mort, i mentres os estareu desfent
+pintant-los lo que va patir en una llarga agonia, ells estaran
+pensant en la ganga de l'hereu.
+
+No tingueu por que may planyin a la noia inocent enganyada, al
+que per la seva bondat ha sigut víctima d'una estafa, al pobre
+carregat de criatures... No. L'home de bé os contesta:
+
+-Perquè era tonta.
+
+-Perquè se'n fiava.
+
+-Qui el feia casar?...
+
+Confesso la veritat. Planyo a tots els hòmens, per dolents que
+els hagi fet l'educació i la naturalesa; però, entre els hòmens
+dolents, els primers són certs hòmens de bé, i els que jo
+planyo menos, perquè són els que menos perill corren de ser
+castigats per les lleis escrites ni les socials.
+
+Jo estic segur de que en concepte d'alguns d'ells dec pasar per
+un mònstruo, i aquesta és una de les poques alegries meves. Me
+sabria greu ser simpàtic a un d'aquests hòmens que no estimen
+ni creuen res de bo.
+
+N'hi ha molts, d'aquests, que mantenen un parent pobre, cosa
+que ningú ignora quan succeeix; perquè, com sols ho fan perquè
+la gent ho sàpiga, i el saber-ho la gent no els consola prou
+del sacrifici que fan, el pobre parent ho paga amb mil
+amargures.
+
+Aquests certs hòmens de bé de qui parlo, són per tot lo mateix,
+així en la nostra terra com en les altres, i es raça que
+durarà; perquè és d'ingrats i egoistes, que, com és sabut, fou
+lo primer que hi hagué en el món. Ells són una prova de què el
+desarrollo moral de la humanitat se troba encara en gran atràs,
+i tal volta per això els repugna instintivament la paraula
+progrés.
+
+No dubto jo que, molts que em llegeixen, coneixeran més d'un
+exemplar de l'espècie, així com crec també que pocs d'aqueixos
+hòmens me llegiran; perquè molts d'ells ni saben llegir català,
+ni els agrada llegir res més que les cartes de negocis i les
+notícies de preus corrents.
+
+Jo sé que podria continuar parlant-ne, d'aquesta mala
+nissaga... mes és de si asquerosa i estic desitjant treure-me'l
+d'entremans.
+
+Acabem, i ¡mal viatge facin certs hòmens de bé!
+
+X. _(Robert Robert)_
+
+
+
+POBRE LLATZER!
+
+Curt de vista, sense ulleres
+i arrupit al vetllador,
+treu la llengua i clava tatxes
+un sabater mort de son.
+Nostramo fa mala cara,
+i la bombeta pitjor.
+És de nit, fa un fred que pela,
+no passa una ànima i plou.
+En un plat de cou-dinar
+hi ha en remull un rosegó,
+i entremig de les pastetes,
+trist, magre, eixalat i coix,
+un pardal novell pidola
+en contínuo tremolor.
+Ja deixa l'home el martell,
+ja fa grunyir lo nyinyol,
+ja estiraganya lo cuiro,
+ja agafa lo brunyidor,
+atacona que atacona
+solemnement silenciós.
+A los peus hi té un gibrell
+ple de cendra i sense foc.
+Entra el fred per les escletxes
+i amb lo fred va lo terror
+de vent, xàfec i llampecs
+i terratrèmol de trons.
+Nostramo se tira enrera,
+baixa el cap i torç lo coll,
+i deixa caure los braços
+que està que no pot fer l'ou.
+Gira els ulls a la porrona
+esperant-ne algun consol;
+la porrona tota eixuta,
+li signa el cel amb lo broc,
+mira en l'aire i veu goteres,
+i s'aixeca fent un bot.
+-Xeixanta anys de pega!- exclama.
+-Xeixanta anys!- I amb lo puny clos
+se venta tres cops al nas
+no podent trobar-se el front.
+-Pega fou abans del part!
+-murmura: -per'xò só bord;
+i pega després del part
+lo anar sempre a tomballons,
+i no sent fill de ningú
+ser lo criat de tothom!
+Vint anys de fusell i ranxo
+en temps de _Napulaon,_
+deu anys de fam i fusell
+mentres va haver-hi facció;
+ara sies miliciano,
+ara ja ho has sigut prou,
+aqui caic, aquí m'aixeco,
+patint fred, patint calor:
+mai he passat de posar
+mitges soles i talons!
+I un gos pater que recullo
+(ai fidelitat de gos!)
+que se'm menja la carn d'olla
+l'endemà i em deixa sol!
+Si això no és pega, ni mai!
+No tinc foc, no tinc claror,
+no tinc vi, ni fills ni pares...
+Vinga la corda del pou!-
+I tal dit, tal fet: l'agafa,
+hi fa un llaç escorredor,
+la penja en un clau del sostre,
+s'enfila en dos esglaons,
+fica lo cap a la baga,
+i repenjant-s'hi de cop...
+se trenca el clau, ell ve a terra
+i es fa un xiribec tan gros,
+que deixant-lo estaburnit
+ne raja la sang a doll.
+Piula el pardal famolenc
+i s'apaga el llum del tot,
+cobrint de piadoses sombres
+les míseres afliccions
+d'aquell sabater de pega...
+imatge del Criador!
+
+X. _(Robert Robert)_
+
+
+
+EL BALL D'EN SERRALLONGA
+
+I
+
+Era un diumenge.
+
+Tots semblàvem músics; no se sentia dir més que: «fa sol»-«re
+sol»-«si, sol fa.» I, en efecte, feia el sol més descarat que
+pugueu figurar-vos; anava net, _senza nube, e senza vel,_
+colrant les cares honrades i embutllofant el clatell de tot
+bitxo vivent. Fins els hòmens savis deien allò de: «¡quina
+calor!», i el vulgo repetia amb son infatigable instint: «-Demà
+la llista de calabres serà llarga.»
+
+L'ocupació universal consistia en suar; les converses, ferides
+de xafagor, eren flonges i insulses; les paraules sortien de la
+boca a rossegons, com convalescents amb crosses. Tothom feia
+més badalls que preguntes. En un rotllo se passava mitja hora
+sense dir res. De lluny en lluny un dels presents, com si
+sortís de reflexions profundes, s'arriscava a dir:
+
+-Potser si plovia...
+
+-Qui sap, si el temps refrescava...
+
+-_Pudé_ si parés aquest vent...
+
+-Tal vegada al girar la lluna...
+
+En els cafès era un poc més variat el diàleg. Per exemple:
+
+-Ni en el fort de l'agost havíem tingut un dia tan calorós.
+Aaaah! _(Badall.)_ Va llarga. Noi! Una copeta de conyac.
+
+-Aaaah! _(Badall.)_ A mi també!
+
+-Jo no sé què. _(Badall.)_ No sé què pendre.
+
+Per fi tothom anava a poc a poc per la sombra, les cames com
+qui les llença, els braços pengim penjam...
+
+Tot de cop, xinc-xinc! reteplen! Pim-pam! Cataplum!
+
+És dir: trompetes, timbals, corredisses, bombo i escopetades, i
+entremig, crits de: -¡Ai, Déu meu! -No alarmar-se! -Reina
+santíssima! ¡Deu ser el cop!
+
+Jo que sento dir «el cop», me poso a córrer cap al bulto tot
+content, pensant: «Ajà! Ja hi som!...» I ca!
+
+II
+
+Era el _ball d'En Serrallonga!_
+
+Tots som uns!
+
+De prompte vaig quedar com si m'haguessen exhonerat dels
+vint-i-sis graus (de calor) que duia a sobre.
+
+Ara que ja ha passat... els dic que el _ball d'En Serrallonga _
+és cosa tan de gust que, sols de pensar-hi, encara m'envio
+l'escupina.
+
+No han vist mai un artifici més ignocent, una composició més
+senzilla, un candor més inefable; i, amb tot això, tan honest
+que les monges poden veure'l sense escrúpol.
+
+¡Quina diferència entre el refinament artístic dels grans
+teatres i el deixo patriarcal d'aquella comparsa!
+
+Res d'actituds provocatives, res de glasses transparents i
+cames en l'aire, res d'abraçades i tòrcer el cos...
+
+I això que hi surt _dona Cuana Torrellas._ Vaya!
+
+Dona _Cuana!_
+
+¿Que es pensen que era alguna d'aquestes marcolfes totes plenes
+de blanquet i carmí que van pel món sense pare ni mare, fent
+més mal que la pedra?
+
+No. Era un gambirot de disset anys, amb cada mà que en feia
+dues, ple d'enfarfecs postissos davant i darrera, vestint amb
+faldilles i gipó, tirabuixons i barret amb plomes. I ¡bona cara
+tenia el bordegàs, perquè el poguessen pendre per femella! com
+hi ha món!... Vamos, els dic que ningú hi pendrà mal.
+
+Portava el braços ben separats del cos, com tot mascle, i, al
+fer la relació, els bellugava com hem fet tots quan dèiem
+faules de cor.
+
+En Serrallonga era un minyonàs espigat, ben segur el millor
+mosso del seu poble; caminava amb garbo _xuteyant-s'hi_ a estil
+de festa major, i feia planta de veres.
+
+Entre els molts comparses hi havia cada guimbarro com un Sant
+Pau. Tots portaven barba llarga, qui natural, qui postissa. Els
+que la duien afegida, no se la tocaven mai, donant prova de
+prudència; els que la tenien pròpia, se la refilaven de tant en
+tant, fent-ne gala bissarrament.
+
+Uns quants d'ells feien de Mosso de l'Esquadra, amb barrets de
+gresol ribetejat de galó vermell.
+
+Els altres anaven de bandolers, amb unes cares molt pròpies i
+escopetes i trabucs. En sa companyia duien un estudiant
+encongit i greixós, embolicat amb un manteu ple de taques de
+tots colors i substàncies; i, per fi, el qui feia la capta
+anava vestit de dimoni inofensiu: cua llarga i banyes forrades
+d'estopa. Era un dimoni que semblava avergonyit o melancòlic.
+Tractava de vostè a la gent, i no va fer cap més endemoniadura
+que demanar diners; que en aquest temps sols al dimoni li pot
+acudir semblant cosa.
+
+El ball... Oh, el ball!...
+
+Se formen tots en dues files: En Serrallonga i ella, al mig.
+
+-_Serrallonga, Déu vos guard.
+-Qui sou vós, que no us conec?_
+
+Música i tiros.
+
+Els que estaven a la dreta passen a l'esquerra, els de
+l'esquerra a la dreta.
+
+En Serrallonga i ella se'n van del capdamunt de la fila al
+capdavall.
+
+Diu ella:
+
+-_Jo, encara que sia dona,
+hi pendré la meva part_.
+
+Tiros i música.
+
+Els de l'esquerra van a la dreta: els de la dreta a l'esquerra;
+i els dos protagonistes passen del capdavall al capdamunt.
+
+Més parells de versos, més escopetades, més cops de bombo, més
+anar i venir.
+
+I, entretant, el dimoni aixeca el cap als balcons, procurant
+que els forats de la careta li vinguin dret als ulls, alça la
+bacina i, com un mortal pobre, pregunta: «-¿Que no tenen
+voluntat?»
+
+III
+
+La premsa de Barcelona ha donat a entendre que no s'havia
+commogut d'entusiasme amb el _ball d'En Serrallonga_.
+
+Cada u pot dir lo que li sembli de les coses; mes ¿és possible
+que una diversió tan antiga, tan local, tan barata i tan
+senzilla, no hagi sigut de l'agrado d'aquelles persones que
+sempre estan lamentant-se de que es van perdent la senzillesa
+antigua, les tradicions locals, les festes que costaven pocs
+diners?
+
+Jo em represento el goig que els nostres antepassats haurien de
+trobar per força en aqueix manso espectacle en aquell temps
+ditxós del culot i la calça curta; quan el nois duien sivelles
+al barret i els homes a les sabates, i es viatjava en galera,
+lo qual tenia l'aventatge de donar lloc a què un, tant si volia
+com si no, s'hagués de enterar de tots els barrancs i fangueres
+i camps i vinyes d'altre que pel camí es trobaven. De vegades,
+fins feien el viatge sens ser robats, circumstància que per sa
+estranyesa era objecte de mil variades conversacions, i a
+l'arribar a un poble de festa major, ¿qui no es dalia per veure
+el _ball d'En Serrallonga?_ ¿Qui no el trobava bo, divertit,
+xocant i quasi quasi patriòtic, en el sentit més auster
+d'aquesta paraula?
+
+I ara no agrada!
+
+El _ball d'En Serrallonga_ me transporta a aquells temps
+ditxosos en què eren vassalls penjables i tallables els que
+avui venen vinagre amb un _don_ com un temple, i
+s'esgargamellen per fer-nos creure que tot lo nou és dolent. El
+_ball d'En Serrallonga_ vol dir que, aquells temps lamentats,
+la gent trobava gust en lo que avui fa asco. Vol dir convents i
+demés, mals usatges, carrers sense llums, províncies sense
+camins ni correus, i llumeneres de quatre brocs; vol dir que
+l'ociós era persona i el laboriós canalla, davant la llei. Vol
+dir penjats i degollats, esquarterats, llengües traspassades;
+vol dir mona i serp i gat, dins de la bota criminal...¿I voleu
+que no m'alegri de veure'l?
+
+Bah! A mi m'agrada veure lluquets i esca, cogulles, tartranes,
+rems, ciutadeles i _balls d'En Serrallonga_ per poder dir amb
+gust: -No n'hem de fer res, de tot això.
+
+X. _(Robert Robert)_
+
+
+
+ELS MANAMENTS DE LA LLEI DEL POBLE SÓN DEU
+
+El primer, estimaràs el diner més que totes les coses.
+
+El segon, demanaràs un bon govern en va.
+
+El tercer, pagaràs tu els gastos de totes les festes.
+
+El quart, tindràs misèria i disgustos que n'hi haurà pel pare i
+per la mare.
+
+El quint, et quintaran.
+
+El sisè, no votaràs.
+
+El setè, t'embarcaran.
+
+El vuitè, no et llevaràs mai tard perquè hauràs d'anar a
+treballar a les cinc.
+
+El novè, no desitjaràs la muller de ton pròxim, perquè pel
+pobre no hi ha pròxim.
+
+El desè, no desitjaràs els béns i els pollastres de ton pròxim:
+menjaràs arengada i gràcies encara.
+
+Aquests deu manaments s'enclouen en dos: desitjar totes les
+coses i no ser amo ni de tu mateix.
+
+
+
+FÓRMULES PER A TREURE A BALLAR LES NOIES EN ELS ENVELATS
+
+-Què em farà el favor de ballar amb mi?
+
+-Senyoreta, tinc l'honor de sol·licitar-li l'obsequi d'aquest
+ball.
+
+-Mestressa, que anem a fer tamborelles?
+
+-Marieta... au!
+
+-Què estàs compromesa?
+
+-Alça, que ja toquen, Flàvia.
+
+-Tu, apa!
+
+
+
+COSES QUE ES DIUEN SEMPRE
+
+Quin fred!
+
+Quina xafogor!
+
+Aquesta criatura és tan viva que no viurà.
+
+El bacallà quan és bo, és millor que el peix.
+
+-La seva noia és molt guapa!
+
+-És dreta i igual, gràcies a Déu.
+
+
+
+EL NAS
+
+Han vist mai dos nassos iguals?
+
+Oh, ca!
+
+Ben mirat, l'aspecte general dels homes és monòtono, comparat
+amb el miserable insecte, que és riquíssim, en punt a varietat
+de forma; però també, ben mirat, totes les espècies anomenades
+irracionals són pobríssimes en matèria de nas, comparades amb
+l'home.
+
+Sabeu dibuixar un nas de lleó? Doncs emproveu-lo a tots els
+lleons i veureu que els escau bé i en tots semblarà que sigui
+el que per força havien de tenir.
+
+Haveu vist un nas de mico o de llebra? Doncs com si ja els
+haguésseu vist tots.
+
+¡Quina diferència entre això i el que succeeix amb el nas de
+l'home!
+
+Contempleu el Dante, imagineu-li un nas diferent, i ja podeu
+triar; no serà possible trobar-n'hi un altre que li estigui bé.
+Us resultarà una fisonomia incompleta, contradictòria,
+inconvenient, falsa. Ja li podeu suposar el que més se sembli
+al seu: mai en trobareu un que tingui les condicions de
+identitat que podrien controvertir el meu principi.
+
+Dat l'home és conegut son nas.
+
+El nas és fatal: és el signe caraterístic de l'individuo, és la
+rúbrica de son geni, temperament, intel·ligència i aptituts
+especials.
+
+¿Admeteu com verossímil un poeta melancòlic amb el nas
+arremangat? De cap manera.
+
+¿Creureu mai en el misticisme d'una dona des del moment en que
+li haureu vist un nas recte, de llom arrodonit, forats
+llargueruts, bellugadís i que no està enfonsat per la part de
+l'arrel? Tampoc.
+
+¿Serà possible que mengi poc la persona que tingui un nas prim,
+algo corvo, de punta rodona, que s'enfila per munt al tocar el
+llavi i mou els tendrums com si fossin ales, olorant per tot
+sense adonar-se'n el mateix que el porta? És clar que no. ¿I no
+serà naturalment burleta el que naix amb un nas que a l'arribar
+a la meitat treu la punta del cap a fora, forma una espècie de
+porra, i és tot esqueix per sota?
+
+Ja veieu que el nas ningú se'l porta al seu gust; que la major
+part dels homes el portem tota la vida amb la forma que tenia
+quan vàrem nèixer: i per això dic que el nas és la fatalitat:
+perquè si revela les qualitats que han de caracteritzar a la
+criatura, senyal és que aquestes qualitats les portava ja en
+llavor des del ventre de sa mare. No per això, amats oients,
+nego la doctrina de la gràcia: ans bé, la reconec, sobre tot
+quan veig persones de forma desagradable en conjunt i plenes de
+gràcia en el nas.
+
+Pinteu una cara, esborreu-li els ulls i després poseu-n'hi uns
+altres, diferents, i aquella cara podrà existir realment en la
+naturalesa. El mateix es pot fer respecte a la boca, el front,
+les orelles... mes amb el nas no pot ser!
+
+Cada ú té el nas que irremissiblement ha de tenir, i quasi
+m'atreveixo a assegurar que la base i fonament de l'home és el
+nas, i que tot el demés depèn del nas i s'adapta a la força de
+la seva llei.
+
+La blandura i afeminació de Ovídio i Petrarca, descollen en sos
+nassos respectius, llargs, acavallats, blanquinosos, prims i
+decaiguts.
+
+L'energia i severitat de Sèneca estan patents en son nas rodó,
+ample, curt i fet d'un cop.
+
+El geni del primer Napoleon té manifestacions en tots i cada un
+dels seus rasgos fisionòmics; mes encara que en la mirada i en
+a forma i disposició dels ulls trobeu molt ben indicada sa
+intel·ligència, vos semblaran poca cosa si us entreteniu una
+estoneta a estudiar-li el nas, a on no solament s'hi coneix
+percepció delicada i prompte, sinó resolució, envit, confiança
+en si i desconfiança dels altres, sobrietat, activitat, i per
+més prova compareu el nas de Napoleon en la glòria de l'imperi,
+amb el nas de Napoleon en Santa Helena, i de segur us semblarà
+comprovada ma teoria. El nas d'Austerlitz ha acompanyat sempre
+a un home que anava pel mon batallant, vencent i ensumant per
+tot glòries segures; el nas de Santa Helena és nas de vençut;
+és nas a on s'hi veuen llargandeixades de llàgrimes; aquell
+nas, a pesar seu i de la distància, flaira la restauració.
+Talleu-lo, poseu-lo sol en un camí i el primer francès que hi
+passi es llevarà el barret i cantarà alguna cosa de Beranger,
+que li sembli trista. Mireu-se bé el nas de Carles V
+d'Alemanya, I d'Espanya, i si sou entesos, hi podeu llegir tota
+sa història; aquell nas comença enèrgic i amic de bronquina, és
+desvergonyit e intolerant al mig i acaba amb la malignitat del
+frare i la solemnitat del claustre.
+
+És dir que si no fos el nas, foren molt fàcils els enganys
+entre els homes, i costaria molt formar judici del present i
+l'esdevenidor d'una persona.
+
+Ara, no.
+
+Tot home estafat dóna a compendre que no va mirar bé el nas del
+burlador.
+
+Tot marit enganyat, prova que es va casar sense fixar-se
+detingudament en el nas de la cònyuga.
+
+Tapin el retrat de Voltaire, deixin només que se li vegi el nas
+i tothom dirà: aquí sota hi ha un geni i un incrèdul fosos en
+un sol home.
+
+Ara potser vostès preguntaran:
+
+-I tot això, a què treu nas?
+
+-Treu nas a nas. ¿Què es pensen que en UN TROS DE PAPER sols
+hem de parlar de ximpleses?
+
+Oh, ca!
+
+X. _(Robert Robert)_
+
+
+
+DE MATINET
+
+Ara és el bon temps, ara!
+
+La riallera aurora ens brinda amb mil delícies; cel serè,
+ombretes fresques, aire suau...
+
+¡Ai, que n'és de plànyer l'home insensible als exquisits
+presents de la naturalesa!
+
+El sol rogenc alça, pausat i magestuós, son disc per darrera
+del mar, que li balla l'aigua davant dels ulls.
+
+Les onades, encara joves i ajogassadetes s'entretenen en
+fotografiar-lo.
+
+Tot és gust i calma... ¿Què me'n diu d'assentar-se en el llit
+amb rebolada i trobar-se ja al costat el xocolata i l'aigua
+fresca, eh?
+
+Tira peixet!
+
+En mig de l'alegre silenci considera un home les meravelles de
+l'univers, i sense adonar-se'n, arriba al fons de la xicra, i
+si té criatures es complau de goig paternal en veure com
+s'enginyen per a escurar-la.
+
+Mentrestant, glop a glop s'acaba l'aigua, que regaladament li
+va apagant la set, i si per sort sent piular a prop els
+aucellets del cel, procura tornar-se a jaure sense fer remor,
+per no esporuguir-los i no perdre'n una nota.
+
+L'ocasió no pot ser més a propòsit per a rumiar sobre els
+perfectes instints de què la Providència dotà a aquells fràgils
+organismes. ¿Qui no fixa el pensament en els delicats colors i
+en les valentes picades del lloro? ¿Qui no se sent inclinat a
+penetrar el misteriós atractiu del pardal que, essent el
+volàtil que més put és el que gosa de mes simpaties entre els
+pàrvuls? I tot cavilant com diantre s'ho deuen manegar per fer
+les coses que tan ens costen a nosaltres, entra sútil i de
+puntetes una son tan dolça i carinyosa, que a mitges escuses
+s'hi deixa caure tot home imparcial, que no tracti de fer-li
+una oposició sistemàtica.
+
+Encara és fresc l'aire; encara bellugadisses i entremaliades de
+mena, revolotegen les papallones blanques i se sostenen en el
+tènue borrissol de les fulles més tendres: la boira del riu tot
+just comença a desvaneixe's; la rosada emperla el cim dels pins
+i l'envellutada molsa de la vall més fonda; i com un a certa
+edat ja sap que tot això succeeix cada dia del mateix modo,
+ronca tranquil i sense recel de que pugui trastornar-se l'ordre
+de la sàbia naturalesa.
+
+Si l'home es desperta i encara és de jorn, hi fa un badall i
+una estiradeta de braços, i pensa: Ara és quan un està millor;
+de dia, la calor no em deixarà dormir; ja que hi som,
+profitem-se'n, que la vida passa com un buf _(vita brevis)_. Fa
+una giravolta i, com aquell que no vol la cosa, se'n va a
+l'altre cantó del llit, que enamora de fresc.
+
+Allí, rabejant-s'hi, ara arronça una cama, ara arronça l'altra,
+reflexiona piadosament sobre el mal rato que a la tornada, quan
+ja el sol pica, hauran de passar els que s'hagin llevat de matí
+per a anar a Gràcia o a la mar vella, i si en aquell ratet
+l'enfila per la compassió i té un bon cigarro, a cada xuclada
+s'enterneix més i més, recordant els molts que caminen pels
+rocs o trepitjant sorra, omplint-se de pols, espatllen roba i
+exposant-se a una soleiada que els estabelli. ¡Sí, que se'n
+moren pocs d'aquests cada any!
+
+¡Quant més valdria que admiressin l'univers amb tota
+tranquilitat, mirant per la salut i estalviant el que gasten
+fora de casa!
+
+¿Que es pensen que llevant-se de matí han de veure algun ase
+volar? ¿Que es pensen que trobaran las muntanyes fora de lloc o
+els peixos amb paraigua?
+
+No es cansin que per de matí que es llevin no hi trobaran res
+de nou en el món.
+
+El gran aventatge està en despertar-se a l'auba, fent com jo;
+no moure's del llit.
+
+Què posem que jo no em cansaré i vostès sí?
+
+X. _{Robert Robert}_
+
+
+
+* * * (DE LA TRISTESA)
+
+La tristesa penetra en el cor per vies desconegudes, i si
+l'home en tingués la clau, en el més fondo de la mar la
+llançaria.
+
+Tal volta s'adormi alegre el qui es desperta desassossegat i
+neguitós i veu el cel alegre i el sol esplendent i, sense saber
+perquè, té fam de llàgrimes.
+
+L'ànima no entén el llenguatge de la raó, ni la raó és senyora
+dels moviments interiors que, sense causa explicable, fan
+espurnar els ulls, inspirant enyorament de coses que mai han
+sigut posseïdes, ni tampoc anomenades ni vistes.
+
+Hi ha pobles en la terra que celebren ses ballades al so
+d'instruments tristos i els hòmens d'aquells pobles, fora de sa
+pàtria, s'emmalalteixen de mal d'ausència, i sols s'atura sa
+pena escoltant les tristes notes que oprimeixen l'esperit dels
+altres que no les entenen.
+
+En moltes desgràcies, ben sabut és, l'infeliç es complau
+recordant-se del que motiva la seva infelicitat, i el mortifica
+amargament tota cosa alegre que exciti els sentits o vulgui
+ocupar sa memòria i distreure'l de ses penes.
+
+La posta de sol, que és un fet diari que no ens pronostica
+desgràcies, que no ens amenaça, que sabem tots que és
+indispensable en els armoniosos moviments de l'univers, amb més
+gust la contemplem quant més melancòlica és la sensació que ens
+produeix.
+
+Per què?
+
+Les grans catàstrofes, les penalitats que han amargat la vida
+de l'home intel·ligent i perseverant, com per exemple en Colon
+i en Cervantes, no ens alegren, però ens encisen fins al punt
+de fer-nos oblidar que en el món hi hagi goig i frivolitats
+falagueres, i quan més gran és el dol que ens fa la relació del
+que aquells hòmens patiren, quanta més compassió ens inspiren,
+i més ens esgarrifem de sos torments i misèries, més captiu es
+fa el nostre cor i més es gosa en sentir poc o molt dolor del
+que ells passaren.
+
+De vegades la nostra imaginació ens enganya. Ens pensem que
+l'espectacle de coses alegres ens alegraria, correm a buscar-lo
+i el cor no'n vol.
+
+De vegades pensem que donant la veu al vent esclafaríem en
+cantars riallers, i el cor ens mostra engany, perquè només
+exhalem tonades tristes que semblen queixes d'un ànima
+apesarada.
+
+És que el cor s'empapa de tot el que a la humanitat pertany i
+en pren el sabor que la memòria no sap guardar, quasi sempre
+plena de petiteses engrandides, aparentment per nostre egoisme.
+
+No us facin mai por aquestes tristeses, perquè quan més
+llunyana és la causa, més preciós i estimable és tot home que
+les pateix.
+
+Abans tinguem por de que siga incapaç de tenir-ne.
+
+L'aucell que fins per a enamorar a sa femella treu cantars
+plorosos, és manso i benigne.
+
+L'home és feréstec fins que arriba a conèixer la tristesa.
+
+I és que cada instant de la vida de l'home és assenyalat per la
+mort i la desgràcia d'un altre, i qui no entra en torn per a
+pagar el tribut exigit per la naturalesa a les humanes
+amargures, contat deu ser entre els individus de nostra
+espècie.
+
+Visca com a fera qui no sàpiga compadèixer com a home; sia
+mirat com pedra insensible qui siga tan dur d'entranyes que no
+hagi sentit ressonar amb condol de morts els crits d'aflicció
+de sos semblants.
+
+Home de cor és aquell a qui se li encomanen les llàgrimes de
+penes que no el fereixen de dret a dret, sinó que sols per la
+força de la seva reflexió el toquen.
+
+Home es pot dir qui sent el cor nafrat amb el sol imaginar uns
+dolors que poden patir els hòmens.
+
+Indigne és de tota alegria qui no ha sentit mai turbada la
+seva, i trista mort deu ser la d'aquell que ha viscut sense
+adonar-se'n de tristeses d'altres.
+
+Ploren de tristor famílies encongides en fràgils barraques que
+la neu soterra en els erms de comarques miserables, i en la
+ciutat opulenta i vanitosa sonen músiques de goig i s'atropella
+bulliciosa la gent per a sortir d'un lloc de festa, perquè
+altra festa comença.
+
+Ballades es fan en la costa, mentre mar endins s'enfonsa la nau
+i es xuclen les braves aigües als mariners que amb desesperades
+veus clamen al cel assistència.
+
+El just que fou home de caritat, torna a la terra sense
+alabances ni companyia, i sa grollera mortalla és senyal de la
+ingratitud amb què els hòmens pagaren sos beneficis.
+
+I capes amb galons d'or, i estruendo d'orga sonora, i gran
+ostentació de lluminàries, i solemnitat d'oracions avisen a
+l'univers de la mort del potentat avariciós que mai eixugà una
+llàgrima, i veié impassible la fam, i el fred, i el desamparo
+dels òrfens.
+
+Benvinguda sigas a nostre cor, ¡oh tristesa que em fas present
+que som hòmens!
+
+Qui sap gosar de les glòries humanes, ¡sàpiga recordar-se de
+les penalitats mai acabades!
+
+Cada generació troba en el món realitzades noves conquistes de
+la intel·ligència ; canti-les en hora bona, ensalsant-les, mes
+planyi als que no les han gosades.
+
+Cada generació celebra victòries, que foren guanyades per armes
+glorioses, ¡ai de qui no s'entristeixi pensant en la sang que
+costaren!
+
+No sempre estan plens de ferocitat els mateixos tigres; que
+també llepen carinyosos a sos fills i ploren a sa manera si
+troben robada la cova a on els deixaren.
+
+I quan l'home només s'apesara pel que sos cegos instints
+contraria, ¡què poc va d'un home a un tigre!
+
+Deixeu-nos, doncs, mostrar una volta sisquera, que som capaços
+de dol i que si tractem en general d'excitar el riure, no és
+perquè siguem corsecats, sinó perquè no sempre escau a la
+fortalesa varonil anar-se planyent dels hòmens, i fer escàndol
+d'afectes que, per ser de naturalesa molt alta, deuen anar
+rodejats de respectuosos miraments.
+
+¡Ridiculeses humanes, menudes mesquindats, gelosies vanes i
+petiteses d'esperit, passau que no us veig ni us sento!
+
+¡Tinc la bona sort d'aposentar per un moment la tristesa en
+l'ànima meva! ¡deixeu-me sol amb ella i no turbeu la ditxa de
+trobar-me amb tan excelsa companya!
+
+X. _(Robert Robert)_
+
+
+
+L'ANY NOU
+
+No el demanaven tots? ¿No l'esperaven tots amb candeletes?
+
+Doncs aquí el tenen, l'any nou.
+
+Ja ha fet sol, ja ha plogut, ja hem mudat la fetxa, ja hi ha
+hagut allò dels Reis...
+
+Estan contents?
+
+¿Què s'hi juguen que la major part dels que esperaven aquest
+any ja esperen l'altre?
+
+Ara tinguin-ho per cert, en arribant a l'any que ve, esperaran
+l'altre i així ho aniran fent tota la vida.
+
+No em vinguin a dir que això ja ho saben tots i que me'n porto
+xasco si em penso dir-los alguna novetat. Aquesta és una
+malícia pròpia dels lectors, que ja em té escarmentat.
+
+Solen llegir un paper i el llancen dient:
+
+¡Quin fàstic, ja ho sabíem això!
+
+Si vostès ho sabien jo també, i en prova d'això ho escric abans
+que vostès m'ho hagin dit.
+
+Bé; enraonem-s'ho això de l'any nou.
+
+Què hi creuen vostès? Jo no.
+
+El fred que tenia quan em vaig llevar el dia primer de gener,
+era el mateix que ja tenia la nit del trenta u de desembre,
+sense haver-se interromput, adobat, ni modificat en el més
+mínim.
+
+Jo sentia dir: Quin fred fa aquest any! i pensava ah badocs! si
+aquest any ja el va trobar fet!
+
+Això dels anys nous, és com lo de les modes; és lo vell que
+passa per torn. Des de l'anar nuet de pèl a pèl, fins a
+embolicar-se la calavera amb pells i teixits de tota mena i de
+tot color no hi ha res per inventar.
+
+Mirin-se aquest any i ¿què pensen trobar-hi nou? No s'alarmin,
+que en sortiran catxifollats.
+
+Hi trobaran allò de dilluns, dimarts, dimecres... Gener,
+febrer, març... Sant Fulano i Sant Mengano, témpora, canícula i
+tot el dels demés que ja saben de cor.
+
+Alguns hi trobaran dejunis que no estàn marcats en el
+calendari, pèrò això tampoc és nou.
+
+Si tenen bona memòria, ja poden dir que saben tot el que ha de
+succeir aquest any.
+
+Tindran por del còlera, por de bullanga, por de caure, por
+d'arribar tard a algun siti; i tindran cadarns i panallons,
+ganes de treure la rifa i totes les manies de sempre; per
+exemple, que les criatures sigan quietes, que baixin els
+lloguers de casa, que baixi el preu del tres per cent i que les
+senyores i els quinquillaires es persuadeixin de que no tenen
+raó per encarinyar-se amb el luxo.
+
+Ara facin-me el favor de dir-me ¿què n'han tret d'haver-se
+encaparrat tant l'any passat per a aquest i què en treurien
+d'amoïnar-se aquest any pel vinent?
+
+Són vuits i nous això de l'any nou.
+
+És clar que a moltes noietes les vestiran de llarg i tindran
+gran alegria, mes ¿quantes no se'n vestiren l'any passat?
+
+Sentiran dir allò de que el Carnaval ja no val res; allò de que
+han abaixat la farina i han pujat el pa; allò de que hi ha un
+predicador molt bo; allò de que a la caiguda de la fulla hi
+petaran molts xacrosos i vaia! no ens cansem més: veuran,
+sentiran i desitjaran el de sempre i no escarmentaran de res.
+
+Vegin, doncs, per a on s'agafaria aquest any si tractés de
+passar per nou.
+
+Si, verbi gràcia, al cap de dotze mesos ens trobéssim que ningú
+s'havia tirat dalt a baix del balcó, o que la gent no es casés
+ni s'enviudés ni es fes moneda falsa, ni es morís cap metge...
+encara vaja!
+
+Mes ca! res d'això. La bola del món donarà les voltes com
+sempre.
+
+¡Què n'hi haurà de minyons que després d'haver fet els primers
+versos somiaran que son lord Byron!
+
+¡Què n'hi haurán de nois anant per casa vestits de generals, i
+de generals que sortiran pel món semblant nois!
+
+De tant en tant correrà allò de que està a punt d'armar-se la
+grossa.
+
+Els vells del siti de Girona, amb tota aquella formalitat que
+els caracteritza, seguiran endevinant que en tot rebullici hi
+ha amagada la mà de l'inglès.
+
+S'hi repetiran aquelles coses de:
+
+-Mare de Déu, com passa el temps!
+
+-Ai Senyor, sembla que era ahir que va entrar Carnestoltes i
+demà passat fem cendra!
+
+-Però que no se'n pot avenir? ¡D'avui en vuit Tots Sants!
+
+Tot això ja em sembla que ho sento dir, de la mateixa manera
+que ho estem sentint tota la vida.
+
+Suposin que es mori algun rei. I bé? L'any passat se'n va morir
+un altre.
+
+Suposin que hi hagi algun aiguat: ¿Que no es recorden del
+diluvi?
+
+Afigurin-se que hi hagi un gran incendi: no guanyarà al de
+Moscou.
+
+I en tenint coneixement de que un ha quebrat de mala fe i de
+que una fulana ha fugit del domicili conjugal, no diguin: tal
+dia farà un any; perquè de totes aquestes petiteses, no un any
+sinó molts se n'han complert.
+
+Es predicarà molt contra la corrupció i els vicis, es rifaran
+imatges de Sants a la porta de les esglésies, i molts cavallers
+condecorats amb grans creus, s'escandalitzaran tot sovint de
+les vanitats mundanes.
+
+Els rics exclamaran a cada punt:
+
+¡Ai, ditxosos els jornalers que viuen amb poc, sense ambicions
+i necessitats i passen la nit en un son!
+
+Mes per això no s'alarmin: no hi haurà cap ric que llenci els
+diners al mar i se'n vagi a buscar feina de manobra o de
+fogainer.
+
+Els pobres pensaran que els rics tenen tots els diners, tota la
+salut, i totes les satisfaccions que necessiten, i no tindran
+ulls per veure el que ambicionen, i les ferides que duen
+amagades.
+
+És dir, que tots seguirem portant la llufa tot l'any sense
+adonar-nos-en i ens riurem de les velles que la portin visible
+una sola volta.
+
+No tinguin por que en una sola taula es trobin reunits el
+menjar suculent del ric i l'agraït ventrell del pobre.
+
+Ara des del començament del món, a on hi hagi bons talls, hi
+faltarà bona gana; a on hi sobri la fam hi faltaran tallades.
+
+Tots els que tinguin la posició ben assegurada, opinaran de
+bona fe que l'organització social no pot ser millor.
+
+I tots aquells que vagin estrets de butxaca i no vegin bé els
+medis d'estar prompte acomodats jugaran a qualsevol hora que
+això va mal que la cosa no marxa i que un estat així no pot
+durar.
+
+L'opinió dels vells respecte als joves serà la següent: «Són
+uns tabalots, no toquen pilota, els manca l'experiència; pobres
+d'ells quan nosaltres faltem d'aquest món»
+
+Els joves diran que els vells es pensen que tot hauria d'anar
+com en el temps del barret de gresol: que els manca entusiasme,
+que són egoistes i que estaríem frescos si tot ho haguesen de
+guiar ells.
+
+No siguem més pesats perquè al cap i a la fi no sortiríem mai
+de la mateixa tonada i això ja sembla la cançó enfadosa.
+
+Resumint:
+
+Any nou, són dotze mesos de coses velles, iguals idèntiques a
+les que ja han succeït.
+
+Sobre això poden fer-hi posta.
+
+Jo per no quedar-me aquesta vegada sense proves del que he dit,
+m'espero fins a l'any que ve, encara que solament siga per a
+preguntar-los:
+
+-És cert o no és cert el que jo els deia?
+
+X. _(Robert Robert)_
+
+
+
+SANT JORDI, ROSES
+
+Antigament, el dia 23 d'abril cada any era Sant Jordi...
+
+Ja sento com molts lectors lleugers diuen:
+
+-Home... de veres?... Quina estranyesa! Ara passa el mateix...
+
+Vet aquí lo de sempre: encara no s'han rumiat una idea, el gran
+afany de combatre-la sense acabar de conèixer-la. Tinguin un
+poc de paciència, i anem al gra.
+
+Antigament, repetesc, el dia 23 d'abril era sant Jordi; el sant
+aquell que mata l'aranya, animalot que els retratistes de Sant
+Jordi no comprenen com Buffon.
+
+Ara bé: Sant Jordi i roses eren dues coses tan conjuntes com
+dia i sol, com Jocs Florals i el rei En Jaume, com escrits
+d'història de Catalunya i polèmiques pel senyor Bofarull. No
+tornar a casa amb un pomet de roses el dia de Sant Jordi, feia,
+en temps de nostres pares, home de molt poc més o menos: avui
+ens passem d'allò més maco sense les roses de Sant Jordi, sense
+comptar els que es passarien del sant lo mateix que de les
+flors.
+
+Ara bé; un Sant Jordi sense roses és lo que no pot compendre el
+senyor Badó, home de bé a carta cabal, que, a pesar de les
+revolucions socials i científiques, a pesar de l'any 48 i del
+telègrafo elèctric, menja cassola el Dijous Gras, i una volta
+tots els anys es permet sortir a fora, amb quatre amics, per
+fer la favada.
+
+Conegut el senyor Badó, permetin que ell sigui qui prengui la
+paraula.
+
+Figurin-se'l el dilluns últim, a les vuit del vespre, quadrat
+davant d'un platillo amb arròs, guisadu de què fa ús cada nit,
+amb pròleg de sopa amb ceba i epíleg de lletuga. Son color és
+pujat com de costum, un núvol de tristesa s'estén per son
+front, i contempla fixament la negra cassola amb idèntica
+expressió que el gran Cató degué emplear contemplant les
+despulles de la llibertat romana.
+
+-Sembla mentida...- diu amb contristada veu de nas. -Aquella
+fira, aquella Audiència, aquelles sonates dels cegos en el
+claustro, ¿què s'han fet?...
+
+I, entre sospir i sospir, hi enfonsava una costella.
+
+-Però, senyor Badó!- li objecta un jovenet que en la casa
+practica el comerç d'elàstics i lligacames. -Jo crec que quant
+vostè cita es troba en son lloc com abans.
+
+-Què saps tu, d'abans, cap sense judici?- replica el senyor
+Badó, ressentit. -De què en dius fira?... Quantes noies has
+vist enfirades?... Es necessita un capital per comprar una
+toia; vuit quartos han tingut l'atreviment de demanar davant
+meu per un manadet de roses que a casa de l'herbolari se'n
+troben de més fresques... I ¿què en direm, de l'Audiència?...
+Aquells antics procuradors de número que empleaven cana i mitja
+de percala en el llaç del corbatí i que estrenaven la segona
+perruca el dia d'ingressar en el col·legi; aquells homes plens
+de formalitat i de ciència, que entraven en les sales de
+justícia, causant respecte als mateixos senyors de l'Acuerdo;
+què s'han fet, repetesc?... Busca'ls i ho veuràs: jovenets,
+xitxarelos, que en la seva vida han sapigut lo que era un
+client passat Bòria avall... Luego fica't en els salons:
+aquells quadros de reis, tan vells que ni es coneixia el color
+de la pintura ni la fusta del marc, allí s'estan fent tertúlia,
+ells amb ells, en un quarto retirat de la casa, llimpiats de
+pols i de terenyines, dugues coses que els moderns no poden
+sofrir, i que sense embarg imprimien cert caràcter grave als
+monuments de l'antigüetat, en temps dels nostres pares... Pues
+¿i els agutzils? Aquelles calces curtes, aquells espasins amb
+penjarolles, aquells respectables barrets de tres picos que
+eren com la vela d'un barco, aquella gravetat que els dies de
+visita de càrceles era terror dels xicots que feien campana; a
+on són?... Vés i veu-los al present, i un agutzil és un home
+com qualsevol altre. No basta: torna-te'n a la galeria i
+vulgues veure l'orquesta dels cegos, aquella orquesta que en
+altre temps i semblant diada sonava unes tocates graves com la
+lectura d'un apuntament... Avui tot lo contrari: polca d'aquí
+valset d'allà, i molta vanitat de peces d'òpera, que en el
+teatre ja son molt dubtoses ¿què seran tocades a la porta d'una
+capella, dins el santuari de la justícia?... Noi, creu-me a mi:
+això s'acaba sens més remei...
+
+I era una veritat com un temple, perquè el senyor Badó, que
+tenia l'habilitat de molts xerraires de menjar i parlar a un
+temps, havia dat compte del sopar per si sol, sense cuidar del
+seu aprenent, que l'escoltava amb un pam de boca oberta.
+
+-Bé: ¿i com ho vol fer-ho si els cegos d'ara són així?- digué
+el xicot tement per l'última fulla d'escarola.
+
+-Vegin de fer alguns altres cegos a l'antiga que tinguin més
+desarrollada la consciència de la seva importància en tal siti
+i en semblant diada. De lo contrari, aqueixa costum es perdrà,
+com totes les costums bones es perden a Barcelona.
+
+L'aprenent féu un signe afirmatiu veient que per de prompte
+s'havia perdut la bona costum de que ell sopés tots els dies.
+El marxant d'elàstics i lligacames estava prou preocupat
+contemplant la decadència de la seva pàtria, per reparar en la
+petitesa d'un aprenent que se'n va al llit sense sopar.
+
+I a fe que al bon home li sortia la raó per les butxaques. Les
+bones pràctiques es perden, avui dia, ni més ni menos que els
+diners, és a dir, sense que ningú se n'aprofiti. Ve el dia de
+Nadal, i ja és cosa estranya que es mengi gall.
+
+-Nosaltres- diu un cap de casa -estem pels capons, que són més
+tendres.
+
+¿Què té que veure més tendre o més dur, si la qüestió és de
+gall o de no gall?
+
+I ¿quants dels que encara respecten la bèstia guarden el
+precepte de farcir-la amb prunes?...
+
+Arriba el dijous i divendres Sant... ¿Quantes casaques amb
+corrioles es veuen pel carrer? Quants paraigües vermells?... A
+penes algun que altre _Sanjuanista_ altera amb son llampant
+uniforme la monotonia dels demés dies de l'any.
+
+Si jo fos home solicitaria ser _Sanjuanista,_ perquè és l'única
+ordre que no deixa anar en un recó d'armari el colomí blanc que
+remata el seu _tricuspis_.
+
+El TROS DE PAPER es declara partidari de les antigues festes de
+ciutat i de les tendres escenes de família.
+
+¡Beneïts siguin els que, parlant català, no han perdut la
+costum de menjar tortell el dia de Sant Pau i fer suar
+esclopets al tió la vigília del naixement del Fill de Déu!
+
+L'ORFANETA DE MENARGUES
+
+
+
+RECORDS DE CORPUS
+
+-Què tal, s'han divertit aquest Corpus?
+
+-Sí, és molt bonic; però... tanmateix ja em començava a
+amoïnar.
+
+-Així ho sento a dir; però en quant a mi no em canso de veure
+que cada casa és un altaret i que cada balcó és un eixam de
+minyones ben compostes, bellugadisses i esperançades.
+
+Aquell burgit, moviment i alegre conversar del curs no es veu
+més que un cop l'any!
+
+Sols per veure el lleó i els lleonets, espero jo amb ànsia les
+processons. Francament: una fiera amb cara d'home d'_arraigo_
+passejant-se pacíficament amb la família (com fa el lleó del
+Corpus) m'apar que, encara que faci un xic de mal a la
+concepció estètica, en canvi és espectacle moralisador i una
+bona crítica per més de quatre hòmens que semblen fieres. Jo
+començo a gosar des de que, sentint-se de lluny els gegants,
+les criatures es posen de puntetes, s'enfilen sobre l'assiento,
+volen treure el cap per entremig dels ferros del balcó, i,
+mentres amb gran donaire ballen els dos monstruos, se senten
+els crits de: «Noi, cauràs!» -«Noi, vina aquí» -«¡Ai, Reina
+Santíssima, que ve un cavall!»
+
+Per tot he reparat qué, així que ve el porrer, sempre hi ha
+algú que diu: -¡Que en fa d'anys que conec aquest home!- I
+trobo també pertot aficionats a observar en alta veu qui porta
+bé o malament les pesades banderes dels gremis; banderes
+inseparables dels clàssics ventalls amb ribet de cuiro
+platejat, tan inseparables i importants, que més se fixa el món
+en les banderes i ventalls, que en els qui els porten.
+
+Ne passa una, ne passa una altra i una altra fins que es perd
+el compte; i els qui les duen, per llarg que sia el curs,
+sempre van sentint dir a la gent: -Els hortolans! Els camàlics!
+Els sastres! ¡Els fusters! Ai, com suen! Ai, que pesen! ¡Ai,
+quin nas! Ai, quin clatell!- I tota aquesta cantarella dura des
+de que tot eixerits surten de l'iglésia fins que hi tornen a
+entrar.
+
+Aquest any va ocasionar moltes rabietes la prohibició episcopal
+de que anessen xicots disfressats de sants en les processons;
+mes, passada la primera, àngels, _Sants Antonis_ i filles de
+Maria varen trobar medis de que els seus pares els entreguessen
+a l'admiració de la culta Barcelona.
+
+Entre els espectadors hi ha qui compta les atxes per enviar la
+nota l'endemà a un periòdic... ¿No han reparat quina cosa
+succeeix amb les atxes?
+
+Hi ha hòmens que els cabells se'ls pentinen cap a darrera,
+porten la gorra endarrera, tiren el cos cap endarrera i fins
+duen l'atxa així: amb el flam endarrera. Els cadets
+entremaliats i tenòrios de col·legi l'agafen amb les dues mans,
+fent-la tocar ara a l'una cama ara a l'altra. Els cessants, els
+usurers i els pares que van curts i han de donar exemple a sos
+fills, la porten de modo que no es gasti gaire. Altres sembla
+que busquin el bell mig de l'atxa a fi de què es mantingui
+horizontal i no hagin de fer més que sostenir-la. De tant en
+tant se veuen unes grapes morenes, robustes, peludes i a prop
+d'elles un manyoc d'atxes: és un assistent. Des d'aquell punt
+totes les atxes vénen amb flam cap a terra. És cosa que a les
+camalluentes les obliga a exclamar: -Ai Déu méu, quin gasto!- I
+al qui sent l'exclamació, si es pensa que ho diuen per ell,
+posa cara de ric, i abaixa més el flam. En tota professó hi ha
+algú que porta l'atxa trencada: no sé si deu ser el que veu a
+la seva fulana parlant amb aquell de qui té celos, encara que,
+segons el _Diari_, aquest any se n'han trencat moltes a
+conseqüència de les porqueries que els cerers barregen amb la
+cera de fer atxes. I, ja que d'atxes parlem, ¿no és veritat que
+fa molt capellà aquesta posició?
+
+A propòsit he deixat per l'últim el Ciri Pasqual, que no sé per
+què l'han de trobar tan content o alegre; jo, per més que el
+contemplo, no hi trobo cap signe de satisfacció.
+
+El que veig sempre és un o altre senyor, com per exemple el que
+aquí veuen, que pertot allí on passa sent preguntar: -Ai, ai!
+qui deu ser, aquell.- I això, repetit per espai de moltes
+hores, ha de posar el pobre home de manera que a  l'arribar a
+casa seva deu pensar: -Qui só, jo?
+
+I ¿que hi fa falta mai el pinxo carregat de mocadors en les
+butxaques i de caramelos? Allò és farcell dolç!
+
+No els pregunto si coneixen aquell coll immens i aquella vara i
+aquella certa medalla en l'hàbit talar, perquè és cosa que no
+es despinta i si no hi fos no semblaria professó.
+
+¿No s'han quedat alguna vegada enlluernats, com jo, al passar
+una irradiació, algo resplendent, flagrantíssim, per davant
+seu, espècie de llampec amb vagos contorns de forma humana? A
+mi tots aquests accidents em commouen i m'ajuden a formar una
+idea aproximada de la variada monotonia de l'univers.
+
+Diguin-me: aquests homes, ¿no els han vist mil vegades? Doncs,
+si vostès visquessen mil anys, anirien veient veteranos a les
+professons, que sempre els semblarien els mateixos per més que
+s'anessen succeint uns a altres de pares a fills.
+
+Això és lo mateix que l'escolà que corre portant foc: han vist
+mai que hi faci falta?
+
+Entretant s'ha anat fent fosc. Se sent de lluny el
+ram-blanc-taram de la tropa. Torna a aixecar-se la gent. Als
+forasters se'ls diu: -Miri, miri la _Custòria_: val tants mil
+duros!- I s'acaba la professó com totes les festes dels homes:
+amb un bosc de baionetes que avancen, i detràs d'elles una gran
+munió de gent cansada, cruixida, que ja voldria ser a casa;
+xicots adormits o malhumorats que ploren i demanen aigua; dones
+que es queixen de trepitjades, pallangues graciosos que fan
+traveta als del davant; portes que es tanquen, convidats que es
+despedeixen i senyals d'acabament pertot, que contrasten bé amb
+el bullici d'aquelles mateixes persones moments antes de sonar
+les timbales.
+
+A l'últim de tot és quan un curiós exclama:
+
+-Ai, ai! ¿No deien que hi anirien quatre trompetes?
+
+I li responen amb tristura:
+
+-Vegi; té raó. Oh! ¡i els vint-i-quatre incensers que també hi
+havien d'anar! ¡Jo que tenia tantes ganes de veure'ls!
+
+Si vostès són d'aquests, aquí els tenen.
+
+Després de la professó ja saben lo que succeix: pertot hi ha
+cadires trencades, taques, encadernats... Però tot passa,
+s'adoba, es cura i es renta. La gent amb altres fàstics i
+amoïnos van oblidant l'amoïno de les professons, i al març
+vinent ja es comença a sentir-se a dir:
+
+-Ai, ja voldria ser a _Corpus_!
+
+
+FI DEL VOLUM SEGON.
+
+
+
+
+
+End of the Project Gutenberg EBook of Un tros de paper, by Various
+
+*** END OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK UN TROS DE PAPER ***
+
+***** This file should be named 22296-8.txt or 22296-8.zip *****
+This and all associated files of various formats will be found in:
+        http://www.gutenberg.org/2/2/2/9/22296/
+
+
+
+Updated editions will replace the previous one--the old editions
+will be renamed.
+
+Creating the works from public domain print editions means that no
+one owns a United States copyright in these works, so the Foundation
+(and you!) can copy and distribute it in the United States without
+permission and without paying copyright royalties.  Special rules,
+set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to
+copying and distributing Project Gutenberg-tm electronic works to
+protect the PROJECT GUTENBERG-tm concept and trademark.  Project
+Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you
+charge for the eBooks, unless you receive specific permission.  If you
+do not charge anything for copies of this eBook, complying with the
+rules is very easy.  You may use this eBook for nearly any purpose
+such as creation of derivative works, reports, performances and
+research.  They may be modified and printed and given away--you may do
+practically ANYTHING with public domain eBooks.  Redistribution is
+subject to the trademark license, especially commercial
+redistribution.
+
+
+
+*** START: FULL LICENSE ***
+
+THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE
+PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK
+
+To protect the Project Gutenberg-tm mission of promoting the free
+distribution of electronic works, by using or distributing this work
+(or any other work associated in any way with the phrase "Project
+Gutenberg"), you agree to comply with all the terms of the Full Project
+Gutenberg-tm License (available with this file or online at
+http://gutenberg.org/license).
+
+
+Section 1.  General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg-tm
+electronic works
+
+1.A.  By reading or using any part of this Project Gutenberg-tm
+electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
+and accept all the terms of this license and intellectual property
+(trademark/copyright) agreement.  If you do not agree to abide by all
+the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy
+all copies of Project Gutenberg-tm electronic works in your possession.
+If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project
+Gutenberg-tm electronic work and you do not agree to be bound by the
+terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or
+entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.
+
+1.B.  "Project Gutenberg" is a registered trademark.  It may only be
+used on or associated in any way with an electronic work by people who
+agree to be bound by the terms of this agreement.  There are a few
+things that you can do with most Project Gutenberg-tm electronic works
+even without complying with the full terms of this agreement.  See
+paragraph 1.C below.  There are a lot of things you can do with Project
+Gutenberg-tm electronic works if you follow the terms of this agreement
+and help preserve free future access to Project Gutenberg-tm electronic
+works.  See paragraph 1.E below.
+
+1.C.  The Project Gutenberg Literary Archive Foundation ("the Foundation"
+or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project
+Gutenberg-tm electronic works.  Nearly all the individual works in the
+collection are in the public domain in the United States.  If an
+individual work is in the public domain in the United States and you are
+located in the United States, we do not claim a right to prevent you from
+copying, distributing, performing, displaying or creating derivative
+works based on the work as long as all references to Project Gutenberg
+are removed.  Of course, we hope that you will support the Project
+Gutenberg-tm mission of promoting free access to electronic works by
+freely sharing Project Gutenberg-tm works in compliance with the terms of
+this agreement for keeping the Project Gutenberg-tm name associated with
+the work.  You can easily comply with the terms of this agreement by
+keeping this work in the same format with its attached full Project
+Gutenberg-tm License when you share it without charge with others.
+
+1.D.  The copyright laws of the place where you are located also govern
+what you can do with this work.  Copyright laws in most countries are in
+a constant state of change.  If you are outside the United States, check
+the laws of your country in addition to the terms of this agreement
+before downloading, copying, displaying, performing, distributing or
+creating derivative works based on this work or any other Project
+Gutenberg-tm work.  The Foundation makes no representations concerning
+the copyright status of any work in any country outside the United
+States.
+
+1.E.  Unless you have removed all references to Project Gutenberg:
+
+1.E.1.  The following sentence, with active links to, or other immediate
+access to, the full Project Gutenberg-tm License must appear prominently
+whenever any copy of a Project Gutenberg-tm work (any work on which the
+phrase "Project Gutenberg" appears, or with which the phrase "Project
+Gutenberg" is associated) is accessed, displayed, performed, viewed,
+copied or distributed:
+
+This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
+almost no restrictions whatsoever.  You may copy it, give it away or
+re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
+with this eBook or online at www.gutenberg.org
+
+1.E.2.  If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is derived
+from the public domain (does not contain a notice indicating that it is
+posted with permission of the copyright holder), the work can be copied
+and distributed to anyone in the United States without paying any fees
+or charges.  If you are redistributing or providing access to a work
+with the phrase "Project Gutenberg" associated with or appearing on the
+work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1
+through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the
+Project Gutenberg-tm trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or
+1.E.9.
+
+1.E.3.  If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is posted
+with the permission of the copyright holder, your use and distribution
+must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional
+terms imposed by the copyright holder.  Additional terms will be linked
+to the Project Gutenberg-tm License for all works posted with the
+permission of the copyright holder found at the beginning of this work.
+
+1.E.4.  Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg-tm
+License terms from this work, or any files containing a part of this
+work or any other work associated with Project Gutenberg-tm.
+
+1.E.5.  Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
+electronic work, or any part of this electronic work, without
+prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
+active links or immediate access to the full terms of the Project
+Gutenberg-tm License.
+
+1.E.6.  You may convert to and distribute this work in any binary,
+compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any
+word processing or hypertext form.  However, if you provide access to or
+distribute copies of a Project Gutenberg-tm work in a format other than
+"Plain Vanilla ASCII" or other format used in the official version
+posted on the official Project Gutenberg-tm web site (www.gutenberg.org),
+you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a
+copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon
+request, of the work in its original "Plain Vanilla ASCII" or other
+form.  Any alternate format must include the full Project Gutenberg-tm
+License as specified in paragraph 1.E.1.
+
+1.E.7.  Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
+performing, copying or distributing any Project Gutenberg-tm works
+unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.
+
+1.E.8.  You may charge a reasonable fee for copies of or providing
+access to or distributing Project Gutenberg-tm electronic works provided
+that
+
+- You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
+     the use of Project Gutenberg-tm works calculated using the method
+     you already use to calculate your applicable taxes.  The fee is
+     owed to the owner of the Project Gutenberg-tm trademark, but he
+     has agreed to donate royalties under this paragraph to the
+     Project Gutenberg Literary Archive Foundation.  Royalty payments
+     must be paid within 60 days following each date on which you
+     prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax
+     returns.  Royalty payments should be clearly marked as such and
+     sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the
+     address specified in Section 4, "Information about donations to
+     the Project Gutenberg Literary Archive Foundation."
+
+- You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
+     you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
+     does not agree to the terms of the full Project Gutenberg-tm
+     License.  You must require such a user to return or
+     destroy all copies of the works possessed in a physical medium
+     and discontinue all use of and all access to other copies of
+     Project Gutenberg-tm works.
+
+- You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any
+     money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
+     electronic work is discovered and reported to you within 90 days
+     of receipt of the work.
+
+- You comply with all other terms of this agreement for free
+     distribution of Project Gutenberg-tm works.
+
+1.E.9.  If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg-tm
+electronic work or group of works on different terms than are set
+forth in this agreement, you must obtain permission in writing from
+both the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and Michael
+Hart, the owner of the Project Gutenberg-tm trademark.  Contact the
+Foundation as set forth in Section 3 below.
+
+1.F.
+
+1.F.1.  Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
+effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
+public domain works in creating the Project Gutenberg-tm
+collection.  Despite these efforts, Project Gutenberg-tm electronic
+works, and the medium on which they may be stored, may contain
+"Defects," such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or
+corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual
+property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a
+computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by
+your equipment.
+
+1.F.2.  LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the "Right
+of Replacement or Refund" described in paragraph 1.F.3, the Project
+Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
+Gutenberg-tm trademark, and any other party distributing a Project
+Gutenberg-tm electronic work under this agreement, disclaim all
+liability to you for damages, costs and expenses, including legal
+fees.  YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
+LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
+PROVIDED IN PARAGRAPH F3.  YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
+TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
+LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
+INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
+DAMAGE.
+
+1.F.3.  LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
+defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
+receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
+written explanation to the person you received the work from.  If you
+received the work on a physical medium, you must return the medium with
+your written explanation.  The person or entity that provided you with
+the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a
+refund.  If you received the work electronically, the person or entity
+providing it to you may choose to give you a second opportunity to
+receive the work electronically in lieu of a refund.  If the second copy
+is also defective, you may demand a refund in writing without further
+opportunities to fix the problem.
+
+1.F.4.  Except for the limited right of replacement or refund set forth
+in paragraph 1.F.3, this work is provided to you 'AS-IS' WITH NO OTHER
+WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO
+WARRANTIES OF MERCHANTIBILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.
+
+1.F.5.  Some states do not allow disclaimers of certain implied
+warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages.
+If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the
+law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be
+interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by
+the applicable state law.  The invalidity or unenforceability of any
+provision of this agreement shall not void the remaining provisions.
+
+1.F.6.  INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
+trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
+providing copies of Project Gutenberg-tm electronic works in accordance
+with this agreement, and any volunteers associated with the production,
+promotion and distribution of Project Gutenberg-tm electronic works,
+harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees,
+that arise directly or indirectly from any of the following which you do
+or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg-tm
+work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any
+Project Gutenberg-tm work, and (c) any Defect you cause.
+
+
+Section  2.  Information about the Mission of Project Gutenberg-tm
+
+Project Gutenberg-tm is synonymous with the free distribution of
+electronic works in formats readable by the widest variety of computers
+including obsolete, old, middle-aged and new computers.  It exists
+because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from
+people in all walks of life.
+
+Volunteers and financial support to provide volunteers with the
+assistance they need, is critical to reaching Project Gutenberg-tm's
+goals and ensuring that the Project Gutenberg-tm collection will
+remain freely available for generations to come.  In 2001, the Project
+Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
+and permanent future for Project Gutenberg-tm and future generations.
+To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation
+and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4
+and the Foundation web page at http://www.pglaf.org.
+
+
+Section 3.  Information about the Project Gutenberg Literary Archive
+Foundation
+
+The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non profit
+501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
+state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
+Revenue Service.  The Foundation's EIN or federal tax identification
+number is 64-6221541.  Its 501(c)(3) letter is posted at
+http://pglaf.org/fundraising.  Contributions to the Project Gutenberg
+Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent
+permitted by U.S. federal laws and your state's laws.
+
+The Foundation's principal office is located at 4557 Melan Dr. S.
+Fairbanks, AK, 99712., but its volunteers and employees are scattered
+throughout numerous locations.  Its business office is located at
+809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887, email
+business@pglaf.org.  Email contact links and up to date contact
+information can be found at the Foundation's web site and official
+page at http://pglaf.org
+
+For additional contact information:
+     Dr. Gregory B. Newby
+     Chief Executive and Director
+     gbnewby@pglaf.org
+
+
+Section 4.  Information about Donations to the Project Gutenberg
+Literary Archive Foundation
+
+Project Gutenberg-tm depends upon and cannot survive without wide
+spread public support and donations to carry out its mission of
+increasing the number of public domain and licensed works that can be
+freely distributed in machine readable form accessible by the widest
+array of equipment including outdated equipment.  Many small donations
+($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
+status with the IRS.
+
+The Foundation is committed to complying with the laws regulating
+charities and charitable donations in all 50 states of the United
+States.  Compliance requirements are not uniform and it takes a
+considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
+with these requirements.  We do not solicit donations in locations
+where we have not received written confirmation of compliance.  To
+SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any
+particular state visit http://pglaf.org
+
+While we cannot and do not solicit contributions from states where we
+have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
+against accepting unsolicited donations from donors in such states who
+approach us with offers to donate.
+
+International donations are gratefully accepted, but we cannot make
+any statements concerning tax treatment of donations received from
+outside the United States.  U.S. laws alone swamp our small staff.
+
+Please check the Project Gutenberg Web pages for current donation
+methods and addresses.  Donations are accepted in a number of other
+ways including checks, online payments and credit card donations.
+To donate, please visit: http://pglaf.org/donate
+
+
+Section 5.  General Information About Project Gutenberg-tm electronic
+works.
+
+Professor Michael S. Hart is the originator of the Project Gutenberg-tm
+concept of a library of electronic works that could be freely shared
+with anyone.  For thirty years, he produced and distributed Project
+Gutenberg-tm eBooks with only a loose network of volunteer support.
+
+
+Project Gutenberg-tm eBooks are often created from several printed
+editions, all of which are confirmed as Public Domain in the U.S.
+unless a copyright notice is included.  Thus, we do not necessarily
+keep eBooks in compliance with any particular paper edition.
+
+
+Most people start at our Web site which has the main PG search facility:
+
+     http://www.gutenberg.org
+
+This Web site includes information about Project Gutenberg-tm,
+including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
+Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
+subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.
diff --git a/22296-8.zip b/22296-8.zip
new file mode 100644
index 0000000..d7cdf8d
--- /dev/null
+++ b/22296-8.zip
diff --git a/LICENSE.txt b/LICENSE.txt
new file mode 100644
index 0000000..6312041
--- /dev/null
+++ b/LICENSE.txt
@@ -0,0 +1,11 @@
+This eBook, including all associated images, markup, improvements,
+metadata, and any other content or labor, has been confirmed to be
+in the PUBLIC DOMAIN IN THE UNITED STATES.
+
+Procedures for determining public domain status are described in
+the "Copyright How-To" at https://www.gutenberg.org.
+
+No investigation has been made concerning possible copyrights in
+jurisdictions other than the United States. Anyone seeking to utilize
+this eBook outside of the United States should confirm copyright
+status under the laws that apply to them.
diff --git a/README.md b/README.md
new file mode 100644
index 0000000..1745fe2
--- /dev/null
+++ b/README.md
@@ -0,0 +1,2 @@
+Project Gutenberg (https://www.gutenberg.org) public repository for
+eBook #22296 (https://www.gutenberg.org/ebooks/22296)