diff options
| -rw-r--r-- | .gitattributes | 3 | ||||
| -rw-r--r-- | 17819-8.txt | 8684 | ||||
| -rw-r--r-- | 17819-8.zip | bin | 0 -> 149969 bytes | |||
| -rw-r--r-- | LICENSE.txt | 11 | ||||
| -rw-r--r-- | README.md | 2 |
5 files changed, 8700 insertions, 0 deletions
diff --git a/.gitattributes b/.gitattributes new file mode 100644 index 0000000..6833f05 --- /dev/null +++ b/.gitattributes @@ -0,0 +1,3 @@ +* text=auto +*.txt text +*.md text diff --git a/17819-8.txt b/17819-8.txt new file mode 100644 index 0000000..cc65aa4 --- /dev/null +++ b/17819-8.txt @@ -0,0 +1,8684 @@ +Project Gutenberg's L'amic Fritz, by Emile Erckmann and Alexandre Chatrian + +This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with +almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or +re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included +with this eBook or online at www.gutenberg.org + + +Title: L'amic Fritz + +Author: Emile Erckmann and Alexandre Chatrian + +Translator: Joan Sitjar (AKA Josep Carner) + +Release Date: February 22, 2006 [EBook #17819] + +Language: Catalan + +Character set encoding: ISO-8859-1 + +*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK L'AMIC FRITZ *** + + + + +Produced by Ricard Samarra + + + + + +L'AMIC FRITZ. + + + +I. + +Quan Zacaries Kobus, jutge de pau a Huneburg, finà en 1832, Fritz +Kobus, son fill, veient-se al cap d'una bella casa de la plaça de +les Acàcies, d'una bona hisenda a la vall de Meisenthal i d'un bé de +Déu d'escuts col·locats en sòlides hipoteques, eixugà les seves +llàgrimes, i es digué amb l'Eclesiastès: -Vanitat de vanitats! tot +és vanitat! ¿Quin aventatge donen als homes llurs treballs damunt la +terra? L'una generació passa i l'altra ve: el sol s'aixeca i es pon +avui com ahir; el vent bufa a tramuntana, i després bufa a migjorn; +els rius van a la mar, i la mar no se n'emplena; totes les coses +treballen més que l'home no arribarà a dir; l'ull no és mai saciat +de veure ni l'orella d'oir; hom oblida les coses passades, hom +oblidarà les que vindran; la millor cosa és el vagar... per no haver +de fer-se cap retret. + +Així fou com raonà Fritz Kobus en aquell dia. + +I l'endemà veient que el dia abans havia raonat bé, afegí encara: + +-Et llevaràs entre set i vuit del matí, i la vella Katel et portarà +ton desdejuni, escollit per tu mateix, a ton grat. En acabat podràs +anar o bé al casino, a llegir el diari, o bé a donar un tomb pels +camps, per fer-te venir gana. A migdia, tornaràs per dinar; havent +dinat, repassaràs els comptes, cobraràs les rendes i faràs els +tractes. Al vespre, havent sopat, aniràs a la cerveseria del Gran +Cérvol, a fer algunes partides de _youker_ o de _rams_ amb els que +s'escaiguin de trobar-s'hi. Fumaràs pipes, buidaràs xops, i seràs +l'home més feliç del món. Procura tenir sempre el cap fred, els peus +calents i el ventre net: és el precepte del seny. I sobretot evita +aquestes tres coses: d'esdevenir massa gras, de pendre accions +industrials i de casar-te. Si ho compleixes, Kobus, goso predir-te +que arribaràs a ésser vell com Matusalem. Els que vinguin darrera +teu diran: -Era un home intel·ligent, un home de seny natural, un +gai compare!- Què podries desitjar més, si el mateix rei Salomó +declara que l'accident que colpeix l'home i el que colpeix la bèstia +són el mateix accident; que la mort de l'un és la mateixa mort que +la de l'altre, i que tots dos tenen el mateix alè!... ja que és així +-pensà Kobus,- fem per manera, almenys, d'aprofitar-nos de nostre +alè mentre ens és concedit d'alenar. + +Doncs bé, per espai de quinze anys, Fritz Kobus seguí exactament la +regla que s'havia marcat a l'avançada: sa vella criada Katel, la +millor cuinera d'Huneburg, li serví sempre ells talls que més li +plaïen, cuinats de la manera que ell volia; tingué sempre la millor +_choucroute_, el millor pernil, les millors llonganisses i el millor +vi del país; consumí regularment una cinquena de xops de _bockbier_ +a la cerveseria del Gran Cérvol; llegí amb regularitat el mateix +diari a la mateixa hora; i féu amb regularitat les seves partides de +_Youker_ i de _rams_ tan aviat amb l'un com amb l'altre. + +Tot canviava al seu voltant, i només Fritz Kobus no canviava. Tots +sos vells companyons ascendien en llur graduació, i Kobus no els +tenia enveja. Al contrari: quan llegia en son periòdic que Yeri Hoos +acabava d'ésser nomenat capità d'hússars per son coratge; que Frantz +Sépel acabava d'inventar una màquina per a filar el cànem a meitat +de preu; que Petrus acabava d'aconseguir una càtedra de metafísica a +Munic, que Nickel Bischof acabava d'ésser condecorat amb l'orde del +Mèrit per ses belles poesies; tot seguit s'alegrava i deia: -Ara +veieu com malda, aquesta minyonia! Els uns es fan petar braços i +cames per servar mos béns; els altres fan invencions per +aconseguir-me les coses a sotapreu; els altres suen sang i aigua per +escriure poesies i fer-me passar una bella estona quan estic +tediosot... Ah! ah! ah!... bons minyons! + +I les grosses galtes de Kobus s'inflaven; sa bocassa es fendia fins +a les orelles, son nassàs s'esclafava de satisfacció; feia una +riallada que no s'acabava mai més. + +Altrament, havent tingut sempre cura de fer un exercici moderat, +Fritz es trobava cada dia millor; Sa fortuna augmentava raonablement +perquè no comprava accions i no volia enriquir-se de cop i volta; +estava franc de tots els neguits de la família com a solter que +havia restat; tot el secundava, tot el satisfeia, tot l'alegrava; +era un exemple vivent del bon humor que us procuren el seny natural +i la previsió humana, i, naturalment, tenint escuts tenia amics. + +Impossib1e d'estar més content que Fritz; però no era del tot sense +treball, perquè ja us podeu pensar les innombrab1es proposicions de +casament que havia hagut de refusar durant aquests quinze anys; ja +us podeu pensar la mala fi de vídues i de noies que havien volgut +consagrar-se a la seva felicitat, i totes les astúcies de les bones +mares de família que de mes en mes i d'any en any havien assajat +d'atreure'l a llur casa i fer-lo decidir a favor de Carlota o de +Gretchen. No, no era sense treball que Kobus salvà la seva llibertat +d'aquesta universal conspiració. + +Sobretot el vell rabí David Sichel -el més gran ajustador de +matrimonis que mai s'hagi vist en aquest pobre món,- el vell rabí +s'acarnissava a voler casar Fritz. Hom hauria dit que la seva honor +estava compromesa en l'èxit de l'afer. I el pitjor és que Kobus +estimava molt el vell David: l'estimava per haver-lo vist, d'ençà de +la infantesa, assegut del mati al vespre a casa del jutge de pau, +son respectable pare; per haver-lo sentit fer veu de nas, discutir i +cridar al voltant de son bressol; per haver saltat damunt ses velles +cuixes magres, tot estirant-li la barbeta; per haver après el parlar +dels jueus alemanys de sa pròpia boca; per haver jugat en el pati de +la vella sinagoga; i, finalment per haver dinat, d'allò més petit, a +la tenda de fullam que David Sichel parava a casa seva, com tots els +fills d'Israel, el dia de la festa dels Tabernacles. + +Tots aquests records es mesclaven i es confonien dins l'ànima de +Fritz amb els dies vells de la seva infantesa: així, doncs, no tenia +plaer més gran que el de veure, de prop o de lluny, el perfil del +vell rabí, amb el capell gastat decantant-se per avall de la testa, +el pobre mocador de cap, de cotó negre, tirat sobre el bescoll, son +vell capot verdosenc, d'ample coll greixós que li pujava fins a +cobrir-li les orelles, el nas corbat que el tabac empastifava, la +samarreta grisa, les cames llargues i magres, revestides de mitges +negres que formaven sacsonassos, com posades al volt d'un mànec +d'escombra, i ses sabates rodones de fermalls de coure. Sí: aquesta +figura groguenca, plena de vigor i de bonhomia, tenia el privilegi +d'alegrar Kobus més que cap altra d'Huneburg, i, tot seguit que el +veia de lluny en el carrer, el cridava amb veu de nas, imitant el +gest i la veu del vell rabí: + +-Ei! ei! vell jueu de mala mena! Com anem? Vina, que et faré tastar +el meu _kirschenwasser._ + +Encara que David Sichel tingués més de setanta anys i Fritz no +passés gaire dels trenta sis, es tutejaven, i no sabien estar-se +l'un sense l'altre. + +El vell rabí s'acostava, doncs, tot agitant el cap amb un aire +grotesc i salmejant: + +-Calavera... calavera!... No canviaràs mai, doncs? ¿Seràs sempre el +mateix foll que jo havia conegut, que jo havia fet saltar damunt els +genolls i que volia arrencar-me la barba? Kobus, has heretat +l'esperit del teu pare: era un vell atarantat, que es pensava +conèixer el Talmud i els Profetes millor que jo, i que es burlava de +les coses santes com un veritable pagà! Si no hagués estat l'home +millor del món, i no hagués dat, del tribunal estant, sentències tan +belles com les de Salomó, hauria merescut la forca! Tu te li +assembles: ets un epicuri. Per això et perdono: cal que et perdoni. + +Aleshores Fritz reia fins a saltar-li les llàgrimes, i pujaven +plegats a pendre un vas de _kirschenwasser_, que el vell rabí no +menyspreava pas. Parlaven, en la llengua dels jueus alemanys, dels +afers de la vila, del preu dels blats, del bestiar i de tot. De +vegades David necessitava diners, i Kobus li avançava quantitats +bastant fortes sense interès. En una paraula, estimava el vell rabí, +l'estimava molt, i David Sichel, després de sa muller Sourlé i sos +dos fills Isidor i Natan, no tenia millor amic que Fritz; però +abusava de la seva amistat volent casar-lo. + +Tot just feia vint minuts que seien l'un davant l'altre (conversant +d'afers i esguardant-se amb aquell plaer que dos amics gaudeixen +sempre en veure's i oir-se i expressar-se a cor obert, sense segona +intenció, cosa que mai vaga de fer amb els estranys), tot just +estaven en aquella avinentesa, en un d'aquells moments que la +conversa sobre els afers del dia s'acaba d'escolar, la fesomia del +vell rabí agafava un tarannà somniós, després s'animava de sobte amb +un estrany reflex, i ell exclamava: + +-Kobus: coneixes la vidueta del conseller Roemer? Saps que és una +dona bonica? Sí, una dona bonica! Té els ulls esplèndids, aquesta +vidueta. A més, és molt amable. Sàpigues que despús ahir, passant jo +davant casa seva, al carrer de l'Arsenal, ella que es decanta a la +finestra i em diu: «-Ei! el senyor rabí Sichel! Quina alegria tinc +de veure-us, senyor Sichel» Aleshores, Kobus, jo, tot sorprès, +m'aturo, i li contesto somrient: «-¿Com un pobrissó xaruc, un David +Sichel, podria encisar ulls tan esplèndids, senyora Roemer? No, no, +això no és possible: massa m'adono que és per bonesa de cor que dieu +aquestes coses!» I, verament, Kobus, és bona i graciosa, i, després, +és ben llesta: és, segons les paraules del Càntic dels Càntics, com +la rosa de Saro i el lliri de les valls- deia el vell rabí, +animant-se cada vegada més. + +Però, veient que Fritz somreia, s'interrompia, tot remenant el cap, +i cridava: + +-Ja rius!... sempre has d'estar rient! És manera de conversar, això? +Vejam, no és com dic, ella?... no tinc raó? + +-És mil vegades més bella, encara- responia Kobus; -però conta'm la +resta: t'ha fet entrar a casa seva, veritat?... Vol tornar-se a +casar? + +-Si. + +-Ah! bé, és la vint-i-tres... + +-La vint-i-tres que refuses de la meva pròpia mà, Kobus? + +-És veritat, David, i amb sentiment, amb gran sentiment; voldria +casar-me per dar-te gust, però, saps... + +Aleshores el vell rabí s'arborava. + +-Sí- deia, -ja sé que ets un egoista groller, un home que no pensa +sinó en beure i en menjar, que s'ha ficat al cap idees +extraordinàries de la seva grandesa. Doncs bé! t'equivoques, Fritz +Kobus. Sí, t'equivoques refusant persones com cal, els millors +partits d'Huneberg; perquè vas fent-te vell. Deixa passar tres o +quatre anys, i et cendrejarà el cap. Aleshores em cridaràs, i diràs: +«-David, cerca'm una dona! corre! No en veuries una que em +convingués?» Però ja no serà hora, maleït calavera que de tot fas +rialles! Aquesta vídua, volent-te, és encara massa bona! + +Com més s'arborava el vell rabí, més reia Fritz. + +-Es aquesta manera de riure!...- cridava David, aixecant-se i +gronxant-se les mans vora les orelles; -és aquesta manera de riure, +el que no puc veure!... Això m'arbora! No cal ésser foll, per a +riure d'aquesta manera? + +I, aturant-se: + +-Kobus- deia, tot fent una ganyota de despit: -amb la teva manera de +riure em faràs fugir de casa teva. ¿No pots mantenir la gravetat una +vegada, una sola vegada en ta vida? + +-Ala, vell jueu de mala mena!- deia Fritz, a son torn. -Seu, i +buidem, encara, un vaset d'aquest _kirsch_ carregat d'anys. + +-Que aquest _kirschenwasser_ em sigui metzina- deia el vell rabí, +molt despitat -si torno cap vegada més a casa teva! La teva manera +de riure és tan bajana, tan bajana, que em fa fàstic, vòmit i pudor! + +I, amb el cap estirat, baixava l'escala tot cridant: + +-És la darrera vegada, Kobus! la darrera vegada! + +-Uix!- deia Fritz, decantat sobre la barana i amb galtes dilatades +de plaer: -demà tornaràs. + +-Mai més! + +-Demà, David. Saps? la botella encara està mig plena. + +El vell rabí pujava el carrer a grans passes, rondinant dins sa +barba grisa; i Fritz, feliç com un rei, tornava a tancar la botella +a l'armari, i es deia: + +-És la vint-i-tres! Ah! vell jueu de mala mena! quin divertiment que +m'has dat! + +L'endemà, o l'endemà passat, David tornava, demanat per Kobus; +tornaven a asseure's a la mateixa taula i del que havia passat la +vetlla, no se'n feia més cabal. + + + +II. + +Un dia, cap a la fi del mes d'abril, Fritz Kobus s'aixecà molt +d'hora per obrir ses finestres, que donaven a la plaça de les +Acàcies, i després va tornar a colgar-se en son llit ben calent, amb +la flassada al volt de les espatlles i l'edredón sobre les cames; i +contemplava la llum vermella a través de ses parpelles, tot +badallant amb una veritable satisfacció. Pensava en diferents coses, +i, de tant en tant, mig obria els ulls per veure si estava ben +despert. + +A fora feia una d'aquestes diades clares de la fosa de neus: els +núvols se'n van, el sostre del davant, i les finestretes +mirallejants, i les puntes dels arbres, tot us sembla brillador; us +creieu tornar a ésser més jove perquè una novel·la saba us corre +pels membres, i torneu a veure coses que fa cinc mesos eren +amagades: el test de flors de la veïna, el gat que torna a fer via +per les barbacanes, els pardals avalotadors que tornen a començar +llurs batusses. + +Rauxetes de vent tebi alçaven els cortinatges de Fritz, i els +deixaven caure de bell nou. Després, tot seguit, l'alè de la +muntanya, refredat pels glaços que s'escolen lentament a l'ombra +dels torrentars, omplia altra vegada la cambra. Hom sentia al lluny, +en el carrer, les comares rient entre elles, percaçant a grans cops +d'escombra la neu que es fonia al llarg dels reguerons; els gossos, +que abordaven amb veu més clara; i les gallines, que escatainaven al +corral. + +En fi, era la primavera. + +Kobus, a força de somniejar, havia acabat tornant a adormir-se, quan +el so d'un violí, penetrant i dolç com la veu d'un amic que us fa +sentir, després d'una llarga absència: -Vet-me aquí! só jo!,- va +arrabassar-lo del son i li va fer venir les llàgrimes als ulls. Amb +prou feines respirava, per a oir millor. + +Era el violí de l'hongarès Iòsef, que cantava, acompanyat d'una +altre violí i un contrabaix; cantava dins la seva cambra, darrera +els cortinatges blaus, i deia: + +-Sóc jo, Kobus, sóc jo, ton vell amic! Torno al teu devora amb la +primavera, amb el bell assolellament... Escolta, Kobus: les abelles +fan bonior al volt de les flors primeres, les primeres fulles +zumzegen, la primera alosa cantusseja en el cel blau, la primera +guatlla tresca en terra... I jo torno per abraçar-te! Ara, Kobus, +les misèries de l'hivern són oblidades. Ara, aniré corrent, de +poblet en poblet, tot joiós, entre la pols dels camins o sota la +pluja calenta dels xàfecs. Però no he volgut passar sense veure't, +Kobus: vinc a cantar-te el meu cant d'amor, mon primer salut a la +primavera. + +Tot això deia el violí de Iòsef, i encara moltes coses més, més +pregones: coses d'aquelles que us recorden les velles memòries de la +jovenesa, que són per a nosaltres... per a nosaltres sols. Així és +que l'alegre Kobus en plorava, enternit. + +A la fi, ben dolçament, separà els cortinatges de son llit mentre +la música continuava, més greu i més conmovedora; i veié els tres +hongaresos al llindar de la cambra, i la vella Katel darrera, sota +la porta. Veié a Iòsef, gran, secardí, groguenc, esparracat com +sempre, amb el mentó estirat sobre el violí, ben tendrament, i +l'arquet estremint-se damunt les cordes, amb amor; acalades les +parpelles, i caient-li sos llargs cabells negres, llanosos i coberts +per l'ample feltre atrotinat, damunt ses espatlles, com si fossin el +velló d'un merino; i amb el nas aplanat damunt sos grossos llavis +blaus arremangats. + +Així el va veure, esmaperdut dins la seva música; i, vora d'ell, +Koppel el geperut, negre com el corb, amb els llargs dits ossosos, +de color de bronze, esbadocats, damunt les cordes del contrabaix, +avançant el genoll apedaçat i amb la sabata feta a miques sobre el +paviment; i, més lluny, el jove Andrés, amb sos ullassos negres, +voltats de blanc, que s'alçaven al sostre amb un aire extàtic. + +Fritz veia aquestes coses amb una emoció impossible de dir. + +I ara cal que us digui per què Iòsef venia a fer-li música en la +primavera, i per què això l'enternia. + +Molt de temps abans, un vespre de Nadal, Kobus es trobava a la +cerveseria del Gran Cérvol. A fora hi havia tres pams de neu. Dins +la gran sala, plena de fumera grisa, al voltant del forn, els +fumadors estaven drets: ara l'un, ara l'altre, és retiraven envers +la taula per buidar el xop, i després tornaven per escalfar-se +silenciosament. + +Hom no pensava en res, quan un hongarès va entrar, nus els peus dins +les sabates foradades. Tremolava, i es posà a tocar amb un aire +melangiós. Fritz trobà la seva música molt bella: era com un raig de +sol a través dels núvols grisos de l'hivern. + +Però darrera l'hongarès, vora la porta, estava a l'ombra l'agent +Foux amb sa testa de llop a l'aguait, dretes les orelles, el morret +punxegut i els ulls brillants. Kobus comprengué que els papers de +l'hongarès no estaven en regla, i que Foux l'esperava a la sortida +per conduir-lo al quarteret. + +Fou per això que, sentint-se indignat, avançà envers l'hongarès, li +posà un thaler a la mà, i, fent-hi bracet, li digué: + +-Et prenc per a aquesta nit de Nadal. Anem! + +Eixiren, doncs, en mig de l'astorament universal, i més d'un va +pensar: -Aquest Kobus és foll! Anar-se'n de bracet amb un hongarès! +Es un gran original. + +Foux els seguia a frec a frec de les parets. L'hongarès tenia por +d'ésser detingut; però Fritz li digué: + +-No tinguis por de res: no gosarà agafar-te. + +El conduí a sa pròpia casa, on la taula era parada per a la festa de +Jesus Infant, amb l'arbre de Nadal al mig, damunt l'estovalla +blanca; i, a son ròdol, el pastell, els _küchlen_ empolsinats de +sucre blanc, i el _kougelhof_ de panses, endegat segons l'orde +convenient. Tres botelles d'un Bordeus antic s'escalfaven, +embolicades amb tovallons, sobre el fornell de porcellana amb placa +de marbre. + +-Katel, vés a cercar un altre cobert- digué Kobus espolsant-se la +neu dels peus. -Aquest vespre celebro la naixença del Salvador amb +aquest brau bordegàs!... i, si algú ve a reclamar-lo... que vagi amb +compte! + +Havent obeït la criada, el pobre hongarès prengué son lloc, tot +meravellat d'aquestes coses. Els vasos s'ompliren fins dalt, i Fritz +exclamà: + +-A la Naixença de Nostre Senyor Jesucrist, el Déu veritable de la +gent de bon cor! + +En el mateix instant, Foux entrava. Sa sorpresa fou gran en veure +l'hongarès assegut a taula amb el senyor de la casa. En lloc de +parlar alt, digué solament: + +-Us desitjo una bona nit de Nadal, senyor Kobus. + +-Molt bé. ¿Vols pendre un vas de vi amb nosaltres? + +-Gràcies: no bec mai estant de servei. Però ¿coneixeu aquest home, +senyor Kobus? + +-El conec, i en responc. + +-Té els papers en regla, doncs? + +Fritz no pogué escoltar més: ses grosses galtes s'esblaimaven d'ira. +S'aixecà, agafà rudament l'agent pel coll, i el llançà a fora, tot +cridant: + +-Això t'ensenyarà a entrar a casa d'una persona honrada la nit de +Nadal! + +Després tornà a asseure's i, veient que l'hongarès tremolava: + +-No tinguis por de res- li digué: -ets a casa de Fritz Kobus. Beu, +menja en pau, si vols dar-me gust. + +Li va fer beure vi de Bordeus; i, sabent que Foux seguia a aguait al +carrer, a desgrat de la neu, digué a Katel que preparés un bon llit +per a aquell home, per a passar la nit; que li donés, l'endemà, +sabates i roba vella, i que no li deixés pendre comiat sense haver +tingut esment de ficar-li encara un bon mos a la butxaca. + +Foux s'esperà fins all darrer toc de la missa, i després va +retirar-se; l'hongarés, que no era altre que Iòsef, va partir dret, +i mai més no es parlà d'aquesta feta. + +El mateix Kobus l'havia oblidada, quan, als primers dies de la +primavera de l'any següent, trobant-se al llit un bell matí, sentí a +la porta de sa cambra una dolça música: era la pobra alosa que ell +havia salvat entre la neu i que venia a regraciar-lo al primer raig +de sol. + +D'aleshores endavant, cada any, Iòsef tornava a la mateixa època, +tan aviat sol com amb un o dos de sos camarades; i Fritz el rebia +com a un germà. + +Kobus, doncs, tornà a veure, en aquell dia, son vell amic +l'hongarès, així com acabava de contar-vos-ho; i quan callà el +contrabaix roncador, i Iòsef, dant el darrer cop d'arquet aixecà els +ulls, Fritz estengué braços darrera els cortinatges, tot cridant: + +-Iòsef! + +Aleshores l'hongarès vingué a abraçar-lo, amb una rialla que +mostrava les seves dents blanques i dient: + +-Ja ho veus! no t'oblido: la primera cançó de l'alosa és per a tu! + +-Sí... tot i que ja és la desena anyada!- exclamà Kobus. + +S'agafaren les mans i s'esguardaren, amb els ulls plens de +llàgrimes. + +I, com que els altres dos s'esperaven greument, Fritz esclatà en una +riallada i digué: + +-Iòsef, dóna'm els meus pantalons. + +Havent obeït el bohemi ell tragué dos thalers de la butxaca. + +-Això és per a vosaltres- digué a Koppel i a Andrés. -Podeu anar a +dinar als _Tres Colomins_. Iòsef dinarà amb mi. + +Després, saltant del llit, tot vestint-se, afegí: + +-Has donat ja el tomb per les cerveseries, Iòsef? + +-No, Kobus. + +-Doncs, enllesteix-ho, perquè a migdia just la taula estarà parada. +Ens darem altra vegada una bella gaubança. Ah, ah, ah! La primavera +ha tornat: ara es tracta de començar-la bé. Katel! Katel! + +-Me n'aniré de seguida, doncs- digué Iòsef. + +-Sí, company; però no t'oblidis del migdia. + +L'hongarès i sos dos camarades davallaren l'escala; i Fritz, +esguardant la seva vella serventa, li digué, amb un somriure de +satisfacció: + +-Bé, Katel: veu's aquí la primavera. Farem una festassa. Però +espera't una mica: comencem per invitar els amics. + +I, decantant-se a la finestra, es posà a cridar: + +-Ludwig! Ludwig! + +Justament un vailet passava. Era Ludwig, el fill del teixidor +Koffel, amb la crinera rossa esgavellada i els peus dintre l'aigua +de neu. S'aturà, amb el nas en l'aire. + +-Puja!-, li cridà Kobus. + +El vailet cuità a obeir i es parà al llindar, amb els ulls en terra, +gratant-se el bescoll amb un aire empantanegat. + +-Avant!... Escolta! Té: primer de tot aquí tens dos _groschen_. + +Ludwig prengué els dos _groschen_ i els enfonsà dins la butxaca de +ses calces de tela, tot passant-se la mà sota el nas, com per a dir: +-Molt bé! + +-Correràs cap a casa de Frederic Schoultz, al carrer del Plat +d'Estany, i a casa del senyor recaptador Hâan, a _l'hostal de la +Cigonya_: m'entens? + +Ludwig inclinà bruscament la testa. + +-Els diràs que Fritz Kobus els invita a dinar: al migdia en punt. + +-Sí, senyor Kobus. + +-Espera. Cal que vagis també a casa de David, el vell rabí, i que li +diguis que l'espero, pels volts de la una, a pendre cafè. I ara +cuita! + +El brivall baixà l'escala de quatre en quatre esglaons. Kobus, de la +finestra estant, el mirà alguns moments com pujava pel carrer +fangós, saltant per damunt els rierols com un gat. La vella criada +seguia esperant. + +-Escolta, Katel- li digué Fritz girant-se. -Vés tot seguit al +mercat. Triaràs el millor que trobis com a peix i caça. Si hi ha +coses primerenques, les compraràs, a qualsevol preu: l'essencial és +que tot sigui de primera! jo m'encarrego de parar la taula i de +pujar les botelles: així, doncs, no t'ocupis sinó de la teva cuina. +Però espavila't, perquè estic segur que el professor Speck i tots +els altres gormands de la vila són ja a plaça a regatejar els +millors requisits. + + + +III. + +Després de la sortida de Katel, Fritz entrà a la cuina a encendre +una candela, perquè volia passar revista a son celler i escollir +algunes botelles de vi xaruc per celebrar la festa de la primavera. + +Sa carassa expressava la interior gaubança. Ja veia la desfilada +dels bells dies fins a la tardor: la festa dels espàrrecs, les +partides de bitlles a la _Canastrella Florida_, fora d'Huneberg; les +partides de pesca amb Christel, son masover de Meisenthal; la +davallada del Losser en vaixell, sota les ombres tremolenques dels +oms ufanosos de la ribera, que formaven mitja volta; i després +Christel, amb l'esparver a l'espatlla, que li deia: -Aquí!- vora de +la deu de les truites, i de cop i volta desplegava la xarxa a la +rodona, com una immensa teranyina, damunt l'aigua adormissada, +retirant-la tota bellugadissa de peixos daurats. Això tornava a +veure, a l'avançada, i moltes d'altres coses: l'eixida cap a la +cacera, al bosc de faigs, vora de Katzenbach; el faeton tot ple +d'alegres compares amb les altes polaines de cuiro ben collades a +les cames, el sarró a l'esquena damunt la brusa cendrosa, el bot i +el saquet de pólvora damunt l'anca, els fusells dobles entre els +genolls, enfonsant-se dins la palla: tot ben resolt. Els cans, +lligats al darrera, lladrant, udolant, remenant-se; i ell, vora del +timó, conduint el carruatge fins a la casa del guàrdia Roedig, i +deixant-los partir per vetllar la cuina, fer fregir les cebetes, fer +refrescar el vi a les galledes... Després, el retorn dels caçadors, +de nit: els uns amb el sarró buit, i els altres bufant dins la +trompa. Totes aquestes belles diades li passaven davant el ulls +mentre encenia la candela: les messes, la collita del llúpol, les +veremes; i feia petites riallades! -Ah, ah, ah!... Ara va bé! + +Finalment davallà, amb la mà davant el llum, el manyoc de claus a la +butxaca i una panera al braç. + +A baix, sota l'escala, obrí el celler, un vell celler ben eixut, amb +les parets cobertes de salnitre que fulgurava com el cristall, +celler dels Kobus de cent cinquanta anys ençà, on el besavi Nicolau +havia fet portar per primera vegada _Markobrunner_ el 1715, i que +després, gràcies a Déu, s'havia enriquit d'any en any, mitjançant +l'assenyada previsió dels altres Kobus. + +L'obrí, amb els ulls esbadocats de plaer, i es veié en front de dues +espitlleres blaves que donaven a la plaça de les Acàcies. Passà +lentament vora de les petites bótes, encerclades de ferro, +afilerades damunt grosses bigues, al llarg de les parets; i, tot +contemplant-les, deia: + +-Aquest _gleiszeller_ és de vuit anys: jo mateix l'he comprat al +pendís. Ara deu ésser prou dipositat: ja és hora d'embotellar-lo. +D'aquí a vuit dies avisaré el boter Schweyer, i començarem plegats. +I aquell _steinberg_ és d'onze anys. Va passar una malura, va fer-se +filós, però ara ja deu estar com cal. Aviat ho veurem. Ah! veu's +aquí mon _forstheimer_ de l'any passat, que vaig colar amb clara +d'ou. Caldrà, tanmateix, que l'examini. Avui, però, no em vull +malmetre la boca: demà, passat demà, serà bona hora. I, tot pensant +en aquestes coses, Kobus avançava, sempre somniós i greu. + +Al primer tombant, quan anava a entrar al segon celler (son +veritable celler, el celler de les botelles), s'aturà per mocar la +candela, cosa que féu amb els dits, havent oblidat les esmocadores; +i, després d'haver posat el peu sobre el llumenic, passà endavant, +amb l'esquena encorbada, sota una petita volta oberta en la roca, i, +a l'extrem de tot d'aquell budell, obrí una segona porta, tancada +amb un enorme cadenat, i, havent-la empesa, es redreçà tot joiós, +exclamant: + +-Ah, ah! Ja hi som! + +I sa veu ressonà sota l'enlairada volta grisa. + +Al mateix temps un gat negre s'enfilava per la paret i es tombava +dins l'espitllera, amb els ulls verds que li resplendien, abans de +fugir cap al carrer del Recó Cremat. + +Aquell celler, el més sa d'Huneburg, estava en part obert sota la +roca, i, de més a més, bastit amb pedra picada. No era molt gran, +perquè tenia, a tot tenir, vint peus de profunditat per quinze de +llargària, però era alt, mig partit per sòlida obra de llates, i +tancat amb una porta igualment de llates. En tot el llarg s'estenien +prestatges, i sobre aquests prestatges hi havia botelles colgades, +en un orde admirable. N'hi havia de tots els anys: de 1780 a 1840. +La llum de les tres espitlleres, trencant-se a la llata, feia +resplendir el fons de les botelles d'una manera agradívola i +pintoresca. + +Kobus entrà. + +Havia portat un cove de vímets, de compartiments quadrats, que podia +contenir una botella a cada espai. Deixà el cove a terra i, amb la +candela enlairada, va anar passant al llarg dels prestatges. +L'esguard de tots aquells vins excel·lents, els uns amb segell blau, +els altres amb càpsula de plom, l'enterní, i al cap d'un instant +exclamà: + +-Si els pobres vells que, de cinquanta anys ençà, amb tant de seny i +de previsió, deixaren de banda aquests vins magnífics, tornessin +ara, estic segur que els alegraria el cor de veure'm seguir llur +exemple, i que em trobarien digne d'haver-los succeït en aquest +pobre món. Sí, tots estarien contents!, perquè, els tres prestatges, +só jo qui els ha emplenat, i, goso dir-ho, sabent el que em feia: +sempre he tingut cura d'anar-me'n jo mateix a la vinya i de tractar +amb els vinyaters davant el cup. I, pel que fa als esments del +celler, tampoc no me n'he estalviat cap. Així és que aquests vins, +si són més joves que els altres, no són de qualitat inferior: +envelliran i reemplaçaran dignament els antics. Així és com es +mantenen les bones tradicions, i hi ha sempre, no solament cosa +bona, sinó cosa millor dins les mateixes families. + +-Sí: el que és si el vell Nicolau Kobus, l'avi Frantz-Sépel, i mon +propi pare Zacaries, poguessin tornar i tastar aquests vins, +estarien satisfets de llur descendent: li reconeixerien el mateix +seny i les mateixes virtuts que tingueren ells. Dissortadament no +poden tornar: és cosa dada i beneïda! Cal que jo els reemplaci en +tot i per tot. És, tanmateix, cosa trista! Gent tan assenyada, tan +vividora, i pensar que ni tan sols poden tastar un vas de llur vi i +alegrar-se tot lloant el Senyor per les seves gràcies! En fi, la +vida s'ho porta; el mateix accident ens esdevindrà, tard o d'hora, i +veu's aquí per què ens hem d'aprofitar de les coses bones, ara que +hi som. + +Després d'aquestes reflexions melangioses, Kobus trià els vins que +volia veure aquell dia, i això tornà a dar-li bella humor. + +-Començarem- digué -per vins de França que mon avi digníssim, +Frantz-Sépel, estimava més que tots els altres. Potser no l'errava +del tot, perquè aquest vell bordeus és, talment, la millor cosa que +hi ha per a enrajolar-se bé el païdor. Sí, prenguem, ara com ara, +aquestes sis botelles de bordeus: serà un gentil començament. I, a +més, tres botelles de _rudesheim_, que plaïa tant a mon pare!... +Posem-ne quatre en recordança d'ell. Ja son deu. Però per a les +altres dues, les de la fi, cal alguna cosa escollida, més antiga; +alguna cosa que ens faci cantar... Espereu, espereu: deixeu-m'ho +mirar de la vora. + +Aleshores, Kobus, acotant-se, remogué dolçament la palla del +prestatge de baix, i damunt les velles etiquetes llegí: +«Markobrunner de 1780». «Affenthâl de 1804». «Johannisberg dels +Caputxins» (sense data). + +-Ah, ah! _Johannisberg dels Caputxins!_- digué redreçant-se i fent +petar la llengua. + +Alçà la botella coberta de pols, i la posà, amb recolliment, dins el +cove. + +-Sé de què va!- féu. + +I, durant més d'un minut, es posà a pensar els Caputxins d'Huneburg, +els quals, el 1793, a l'arribada dels francesos, havien abandonat +llur celler. L'avi Frantz havia tingut la sort de salvar-ne, del +saqueig, dues o tres centes botelles. Era un vi d'un groc daurat, de +tanta delicadesa, que en beure'l us semblava de sentir una mena de +perfum oriental que se us fonia a la boca. + +Kobus, recordant-se'n, es sentí gaudiós. I, sense completar el cove, +es digué: + +-Ja n'hi ha ben bé prou: amb una altra botella de caputxí, +rodolaríem sota la taula. Cal usar de les coses, com repetia sens +treva mon virtuós pare; però mai abusar-ne. + +Aleshores, posant amb precaució el cove fora de l'obra de llates, +tornà a tancar, amb molt d'esment, la porta, posà altra vegada el +cadenat, i emprengué de bell nou el camí del primer celler. Tot +passant, contemplà la panera amb una botella de rom vell que es +trobava de banda en una mena d'armari enfonsat entre dos pilans de +la volta baixa; i, finalment, pujà, aturant-se cada vegada per posar +el cadenat a les portes. + +En arribar prop del vestíbul, sentí ja el remenament de les +casseroles ,i l'espetegar del foc de la cuina. Katel havia tornat de +la plaça: tot estava en moviment. Això li féu plaer. + +Pujà, doncs, i, aturant-se al corredor, al llindar de la cuina +flamejant, exclamà: + +-Veu's aquí les botelles! Avui, Katel, espero que faràs una cosa mai +vista; que ens daràs un dinar, un senyor dinar... + +-Estigueu tranquil, senyor- respongué la vella cuinera, a qui no +plaïen les recomanacions. -Heu estat malcontent de mi cap vegada, de +vint anys ençà? + +-No, Katel, no: al contrari; però, saps?, les coses es poden fer ben +fetes, molt ben fetes i d'allò més ben fetes. + +-Faré el que podré- digué la vella: -no se'm pot demanar més. + +Kobus, veient a1eshores damunt la taula dues ortegues, un lluç de +riu superb, arrodonit dins el cubell, petites truites per a un +freginat i un pastel magnífic de foie-gras, pensà que tot reeixiria. + +-Està bé, està bé- digué tot anant-se'n -la cosa marxa. Ah, ah, ah! +Hi riurem de grat. + +En lloc d'entrar al menjador ordinari, prengué el corredoret de mà +dreta, i, davant una porta altívola, deixà el cove, posà la clau al +pany i obrí. Era la cambra de gala dels Kobus: no s'hi dinava sinó +en les grans avinenteses. Les persianes de les tres finestres +altíssimes que hi havia al fons estaven closes: la llum cendrosa +deixava veure, en l'ombra, mobles antics, grosses cadires de braços, +una xemeneia de marbre blanc, i, al llarg de les parets, grans +cuadres coberts de percala blanca. + +Fritz començà a obrir unes finestres i empenyé les persianes, per +airejar. + +Aquella sala, enfustada de vella alzina, tenia, quelcom de solemnial +i de digne: hom comprenia, al primer cop d'ull, que s'hi menjava bé, +allí dins, de pares a fills. + +Fritz retirà els vels que cobrien els retrats: hi havia el retrat de +Nicolau Kobus, conseller a la Cort de l'elector Frederic-Guillem, en +l'any de gràcia 1715. El senyor conseller portava la immensa perruca +de Lluís XIV, el vestit de color de tabac, amb grans mànegues +aixecades fins als colzes i la pitera de randes fines. Sa figura era +vasta, quadrada i dignitosa. Un altre retrat representava +Frantz-Sépel Kobus, banderer en el regiment de Dragons de Leiningen, +d'uniforme blau cel amb galons d'argent, amb la banda blanca al braç +esquerre, els cabells empolvorats i el tricorni decantat damunt +l'orella. Tenia aleshores, tot lo més, vint anys, i semblava fresc +com, una poncella d'englantina. Un tercer retrat representava +Zacaries Kobus el jutge de pau, amb negre vestit quadrat. Tenia la +tabaquera a la mà, i duia perruca de _cua de rata_. + +Aquests tres retrats, de la mateixa grandària, eren vastes i sòlides +pintures. Hom veia que els Kobus havien tingut sempre manera de +pagar abundosament els artistes encarregats de trametre llur efígie +a la posteritat. Fritz tenia amb cada un d'ells una gran retirada, +és a dir, els ulls blaus, el nas aixafat, el mentó arrodonit, on +s'obria un clotet; la boca ben partida, i un posat de contentament +de la vida. + +Finalment, a mà dreta, contra la paret, a la banda de la xemeneia, +hi havia el retrat d'una dona, l'àvia de Kobus, fresca, riolera, amb +la boca entreoberta per a deixar veure les dents blanques més belles +que sigui possible de figurarse, amb el cabell alçat en forma de +navili, i el vestit de vellut blau cel, vorejat de rosa. + +Segons aquesta pintura, l'avi Frantz-Sépel devia haver tingut força +envejosos, i hom s'estranyava que son nét tingués tan poca afició al +matrimoni. + +Tots aquests retrats, voltats de marcs de grossa motllura daurada, +feien un bell efecte sobre el fons tot bru de l'alta sala. + +Damunt la porta hi havia una mena de motllura que representava +l'Amor portat en son carro per tres coloms. En fi, tots els mobles, +els alts armaris de paret, la vella taluleta de fusta rosa, el +tinell de grans panys esculpits, la taula oval de peus retorts, i +fins el paviment d'alzina palmejada, alternativament daurada i +negra; tot anunciava la bella figura que els Kobus feien a Huneburg +de cent cinquanta anys ençà. + +Fritz, després d'haver obert les persianes, empenyé la taula +corredora al mig de la sala. Després obrí dos armaris, d'aquells +alts armaris de dos batents practicats en el fustatge i que anaven +del sostre fins al paviment. Dins d'un hi havia el blancatge de +parar la taula, tan bell com sigui possible de desitjar-lo, damunt +una infinitat de prestatges; en l'altre la vaixella, d'aquella +magnifica porcellana de vella saxònia guarnida de flors, emmotllada +i daurada: els munts de tovallons a baix; els serveis de tota mena, +les soperes boterudes, les tasses, i les sucreres al cim; i després +els coberts usuals d'argent, dins una cistella. + +Kobus escollí una bella estovalla adamascada, i l'estengué damunt la +taula amb molt d'esment, passant-hi una mà al damunt per esborrar-ne +els plecs, i fent nusos d'alló més grossos en els angles perquè no +escombrés el paviment. Féu això a pleret, greument, amb amor. +Després d'això prengué un munt de plats plans i va posar-lo damunt +la xemeneia, i després un altre de plats sopers. Igual va fer amb +una safata de vasos de cristall tallats en grossos diamants, +d'aquells vasos feixucs on el vi roig té els reflexos ombrívols del +robí, i el vi groc els del topazi. + +Finalment, diposità els coberts damunt la taula, metòdicament, l'un +davant l'altre; plegà els tovallons al damunt, amb cura, en forma de +vaixell i de mitra, posant-se tan aviat a mà dreta com a mà esquerra +per judicar-ne la simetria. + +Lliurant-se a aquesta ocupació, sa cara grossa i benvolent tenia un +posat recollit, inexpressable, i sos llavis es cloïen, ses celles +s'arrufaven: + +-Això és- es deia en veu baixa: -Frederic Schoultz al costat de les +finestres, d'esquena a la llum; el recaptador Christian Hâan al seu +davant, Iòsef a aquest costat, i jo a aquest altre. Així va bé. Això +mateix: quan a porta s'obrirà, ho veure tot a l'avançada, sabré +quina cosa hi ha a servir, podré fer un senyal a Katel perquè tiri +endavant o s'esperi... Molt bé. Ara els vasos: a la dreta el de +bordeus, per a començar; al mig el del _rudesheim_, i tot seguit el +del _johannisberg dels Caputxins_. Cada cosa ha de venir per son +orde i a son temps: el setrill damunt la xemeneia; la sal i el pebre +damunt la taula. Ja no manca res, i goso envanir-me de... ah! el vi! +com que ja fa calor, el posarem a refrescar dins un cossi sota la +bomba, llevat del bordeus, que ha de beure's tebi. Vaig a avisar a +Katel. I ara, a mon torn, m'he de raure, m'he de mudar, m'he de +posar la vella levita castanya. La cosa marxa, Kobus. Ah, ah, ah! +Quina festa de primavera!... I a fora fa un sol esplèndid! Ah! +Frederic ja es passeja a la plaça. No hi ha un minut a perdre! + +Fritz va sortir. En passar davant la cuina, advertí a Katel que fes +escalfar el bordeus i refrescar els altres vins. Estava radiant, i +entrà dins sa cambra tot cantant en veu baixa: -Tra, ri, ro! L'istiu +ja ve altra vegada!... Tum! tum! + +La bona flaire de la sopa de crancs omplia tota la casa; i la +Frentzel, la cuinera del Bou Roig, avisada anticipadament, entrava +aleshores per tenir compte del servei, perquè la vella Katel no +podia ésser a la vegada a la cuina i al menjador. + +Sonaven aleshores dos quarts a l'església de Sant Landorf, i els +invitats no podien trigar a comparèixer. + + + +IV. + +Hi ha res més agradable, en aquest pobre món, que asseure's, amb +tres o quatre vells companyons, davant una taula ben servida, dins +l'antic menjador pairal; i allí encastar-se greument el tovalló +sobre el coll, enfonsar la cullera dins una bona sopa de cues de +cranc, embaumadora, i passar els plats tot dient: -Tasteu això! Ja +me'n direu el què? + +Quina felicitat, el començar un semblant dinar amb les finestres +obertes al cel blau de la primavera o de la tardor! + +I quan preneu el gran coltell de mànec de banya per fer tallades +d'un palpís de moltó que es fon a la boca, o bé el ganivet de peix, +d'argent, per dividir de llarg a llarg, amb delicadesa, un magnífic +lluç de riu gelatinat, amb la gola plena de julivert, amb quin aire +de recolliment els altres us esguarden! + +Després, quan agafeu darrera la vostra cadira, dins el cossi, una +altra botella, i la poseu entre els vostres genolls per a llevar-ne +el tap sense estrebada, ¡com riuen pensant: -Què vindrà, ara? + +Ah! Us ho prometo! és un gran plaer, el de tenir entaulats els vells +companyons i pensar: -Això anirà repetint-se igualment, d'anyada en +anyada, fins que Déu Nostre Senyor ens faci senyal de comparèixer, i +ens adormim en pau en el si d'Abraham. + +I quan, a la cinquena o sisena botella, les cares s'animen; quan els +uns experimenten de cop i volta la necessitat de lloar el Senyor, +que ens curulla de benediccions, i els altres de celebrar la glòria +de la vella Alemanya, sos pastells, sos pernils i sos nobles vins; +quan Kasper s'enterneix i demana perdó a Miquel d'haver-li servat +rancúnia, sense que Miquel se n'hagi dubtat mai, i Christian, amb el +cap decantat sobre l'espatlla, riu sense fressa, tot pensant en el +pare Bischoff, mort fa deu anys, i a qui havia oblidat; quan +d'altres parlen de caceres, d'altres de música, tots al plegat, +aturant-se de tant en tant per esclatar en una riallada; és +aleshores que la cosa esdevé totalment joiosa i que el Paradís, el +veritable Paradís, és damunt la terra. + +-Doncs bé! aquell era precisament l'estat de coses a casa de Fritz +Kobus, cap a la una: el vi vell havia produït son efecte. + +Frederic Schoultz (que havia estat secretari del pare de Kobus, i +sergent de la _landwehr_ el 1814), amb sa gran levita blava, sa +perruca lligada fent _cua de rata_, sos braços llargs, ses cames +llargues, sa esquena plana i son nas punxegut, es remenava d'una +manera estranya per contar com havia pogut alliberar-se de perill, a +la campanya de França, en cert poblet d'Alsàcia, on havia fet el +mort mentre dos pagesos li treien les botes. Apretava els llavis, +badava el ulls i cridava, com si encara es trobés en la mateixa +posició crítica d'aleshores: -No es bellugava gens! Pensava: «si et +bellugues són capaços de plantar-te la forca a l'esquena!» + +Contava aquest esdeveniment al gros recaptador Hâan, que semblava +escoltar-lo, amb el ventre arrodonit com un estiverol, la cara +empurpurada, la corbata afluixada, els ullassos velats per dolces +llàgrimes, i que reia tot pensant en la próxima obertura de la caça. +De tant en tant s'enravenava com per a dir alguna cosa; però tornava +a enfonsar-se lentament al dors de la cadira de braços, amb la mà +grassa, carregada d'anells, damunt la taula, al costat de son vas. + +Iòsef tenia un aire greu: la seva cara de coure expressava la +contemplació interior. S'havia tirat els gran cabells cendrosos +enfora dels polsos, i sos ulls negres es perdien en la blavor del +cel, al cim de les grans finestres. + +Kobus, pel seu cantó, reia en tanta de manera, tot escoltant +Frederic, que son nas aixafat cobria la meitat de la seva cara; però +no esclatava, baldament ses galtes inflades oferissin l'aspecte +d'una màscara còmica. + +-Apa! bevem- digué -una altra vegada! La botella encara és mig +plena. + +I els altres bevien: la botella passava de mà en mà. Es en aquell +moment que va entrar el vell David Sichel, i hom pot imaginar-se els +crits d'entusiasme que l'acolliren: + +-Ei, David!... En David és aquí!... Ja era hora! Ja ha arribat! + +El vell rabí, passant una mirada sardònica damunt les coques +tallades, damunt els pastels esfondrats, i les botelles buides, +comprengué tot seguit fins a quin diapasó havia pujat la festa, i +somrigué dins la seva barbeta. + +-Eh!... David! Ja era hora!- exclamà Kobus, tot joiós. -Si arribes a +trigar deu minuts més, et faig cercar pels gendarmes: t'esperem fa +mitja hora. + +-En tot cas, no haurà estat entre els gemecs de Babilónia- féu el +vell rabí, amb to burleta. + +-Hauria estat bonic!- digué Kobus tot fent-li lloc. -Vaja, pren una +cadira, vell: asseu-te. ¡Quina llàstima que no puguis tastar el +nostre pastel! + +-Sí!- exclamà Frederic; -però és cosa declarada impura, i no hi ha +manera: el Senyor ha fet els pernils, les llonganisses i les +salsitxes per a nosaltres. + +-I les indigestions també- digué David rient sense fressa. -¡Quantes +vegades, ton pare, Johann Schoultz, no m'ha repetit la mateixa cosa! +Es una facècia de la teva família que passa de pares a fills com la +perruca de _cua de rata_ i les calces de vellut amb dos llaços. Tot +això no impedeix que, si ton pare no hagués tingut tanta afició al +pernil, les salsitxes i les llonganises, no fos encara fresc i +valent com jo. Però vosaltres, calaveres, en res voleu posar esment; +i ara l'un, ara l'altre, us deixeu agafar com els rats a la ratera, +per amor de la cansalada. + +-Ara veieu, el vell jueu de mala mena, com pretén de tenir por de +les indigestions!- exclamà Kobus. -¡Com si no fos la Llei de Moisès, +qui li privés la cosa! + +-Calla- interrompé David amb veu de nas -això ho dic per als que no +compendrien millors raons; però aquesta ha de bastar-vos. Ja és prou +bona, per a un sergent de _landwehr_ que es deixa treure les botes +en una bassa d'Alsàcia: les indigestions són tan perilloses com els +cops de forca. + +Aleshores un immens esclat de rialles muntà de tots els costats, i +Frederic, aixecant el dit, va fer: + +-David, jo me'n revenjaré d'aquest. + +Però no tenia cosa a respondre, i el vell jueu reia de tot cor amb +els altres. + +La Frentzel, de l'hostal del Bou Roig, després d'haver desembarasat +la taula, arribà aleshores de la cuina amb una plata carregada de +tasses; i Katel la seguia, portant damunt una altra safata, cafetera +i licors. + +El vell rabí prengué seient entre Kobus i Iòsef. Frederic Schoultz +es tragué solemnement de la butxaca de la levita una grossa pipa +d'Ulm, i Fritz anà a l'armari a cercar-hi una caixa de cigars. + +Però tot just Katel acabava de sortir i essent encara la porta +oberta, una veueta fresca i alegre exclamà dins la cuina: + +-Ah! bon dia, senyoreta Katel. Déu meu! quin gran dinar que teniu! +Tota la vila en parla. + +-Xsst!- féu la vella criada. + +I la porta es tancà de bell nou. + +Tots les orelles de la sala s'havien redreçat, i el gros recaptador +Hâan digué: + +-Ai! quina veu tan bonica! Heu sentit? Eh, eh, eh! Aquest trapella +de Kobus! Heu vist? + +-Katel... Katel!- exclamà Kobus girant-se tot admirat. + +La porta de la cuina tornà a obrir-se. + +-S'ha oblidat alguna cosa, senyor?- féu Katel. + +-No. Però qui hi ha a fora? + +-Es la petita Súzel, sabeu? la filla de Christel, el vostre masover +de Meisenthal! Porta ous i mantega fresca. + +-Ah! és la petita Súzel. Vaja, vaja!... Bé, doncs, que entri: fa més +de cinc mesos que no l'he vista. + +Katel es girà: + +-Súzel, el senyor demana que entris. + +-Ah! Déu meu, senyoreta Katel! Jo que no vaig mudada! + +-Súzel!- cridà Kobus. -Vina tot seguit! + +Aleshores, una noieta rossa i rosada, de setze a disset anys, fresca +com una poncella d'englantina, d'ulls blaus, de nasset tot dret i de +badius delicats, llavis graciosament arrodonits, amb sa faldilleta +de llana blanca i cosset de tela blava, comparegué al llindar, cota +la testa, tota vergonyosa. + +Tots els amics l'esguardaven amb un aire d'admiració, i Kobus semblà +com a sorprès de veure-la. + +-Que gran que t'has fet, Súzel!- digué. -Però acosta't; no tinguis +por: no et volem pas menjar. + +-Ah! prou que ho sé- féu la petita; -però és que no vaig mudada, +senyor Kobus. + +-Mudada!- exlamà Hâan. -Com si les noies boniques no anessin prou +mudades cada dia! + +Aleshores, Fritz, girant-se, digué, movent el cap i alçant les +espatlles: + +-Hâan! Hâan! És un infant, un veritable infant! Vejam, Súzel: vina a +pendre el cafè amb nosaltres. Katel, porta una tassa per a la +petita. + +-Oh! senyor Kobus! En la vida no gosaria! + +-Bah, bah! Katel, eixoriveix-te! + +Quan la vella criada tornà amb una tassa, Súzel, roja fins a les +orelles, estava asseguda tota testa sobre el caire de la cadira, +entre Kobus i el vell rabí. + +-Bé, doncs: com van, les coses del mas, Súzel? Segueix en bona salut +el pare Christel? + +-Oh! sí, senyor, gràcies a Déu:- féu la petita: -està ben bo. M'ha +encarregat força expressions per a vós, i la mare també. + +-Molt bé: les rebo de grat! ¿Heu tingut molta neu, aquest any? + +-Dos pams al voltant del mas per espai de tres mesos; i només amb +vuit dies s'ha fos. + +-Així, el gra ha estat ben cobert. + +-Sí, senyor Kobus. Tot brota: la terra ja és verda, fins a la banda +enclotada del solc. + +-Està bé. Però beu, Súzel. Potser no t'agrada, el cafè? Vols un vas +de vi? + +-Oh! no! El cafè m'agrada força, senyor Kobus. + +El vell rabí mirava la petita amb un aire tendre i paternal. Volgué +ensucrar-li ell mateix el cafè, tot dient: + +-És una noia bona minyona, sí, una noia bona minyona; però és una +mica massa poruga. Vejam, Súzel: beu una mica. Això et donarà +coratge. + +-Gràcies senyor David- respongué la petita en veu baixa. + +I el vell rabí es redreçà, tot content, mirant-la amb un aire +tendre, mentre ella submergia el llavi rosa a la tassa. + +Tots miraven amb veritable plaer aquella noia bonica, tan dolça i +temorenca, i el mateix Iòsef somreia. Hi havia en ella com un perfum +dels camps, una bona flaire de primavera i d'aire lliure, quelcom de +rioler i d'amorós com el cantusseig de l'alosa damunt el blat: tot +mirant-la us semblava de trobar-vos a ple camp, a la masia vella, +després de la fosa de les neus. + +-Tot verdeja, doncs, allà baix?- recomençà Fritz. -Que s'ha començat +el jardinatge? + +-Sí, senyor Kobus. La terra encara és una mica fresca, però d'ençà +d'aquesta vuitada de sol la neixor és per tot: d'aquí quinze dies +tindrem raves. Ah! el pare li agradaria molt, de veure-us! El temps +ens llargueja, quan sóu fora: us esperem cada dia. El pare tindria +qui-sap-les coses a dir-vos. La Blanqueta ha vedellat, i el +nouvingut reïx: és una vedella blanca. + +-Una vedella blanca? Ah! millor! + +-Sí, les blanques donen més llet; i, després, són més boniques que +les altres. + +Hi hagué un silenci. Kobus, veient que la petita s'havia begut el +cafè i estava tota empallegada, li digué: + +-Vaja, filla meva: estic ben content d'haver-te vist; però, ja que +estàs tan empantanegada amb nosaltres, vés a veure la vella Katel, +que t'espera. Et posarà un bell tros de pastell a la panera +(m'entens? digues-li això), i una botella de bon vi per al pare +Christel. + +-Gràcies, senyor Kobus- digué la petita, aixecant-se tota cuitosa. +Va fer una bonica reverència per a escapar-se. + +-No t'oblidis de dir allí dalt que arribaré d'aquí a quinze dies, si +no abans. + +-No, senyor: no m'oblidaré de res. Estaran ben contents. + +Fugí com un ocell de la gàbia, i el vell David, amb els ulls +guspirejants, exclamà: + +-Veu's aquí el que hom pot anomenar una noia bonica, i que aviat +serà (bé ho espero), una bona mestresseta de casa. + +-Una bona mestresseta de casa: n'estava segur!- exclamà Kobus, rient +a tot riure. -El vell jueu de mala mena no pot veure una noia ni un +minyó sense pensar de seguida en casar-los. Ah, ah, ah! + +-I bé, sí!- exclamà el vell jueu, amb la barbeta eriçada. -Sí, ho he +dit i ho repeteixo: una bona mestresseta de casa! Quin mal hi ha, en +això? D'aquí a dos anys aquesta petita Súzel pot ser casada, pot +tenir àdhuc un infantó posat als braços. + +-Vaja, calla, vell: repapieges. + +-Repapiejo!... Ets tu, qui repapieges, epicuri! En totes les altres +coses sembla que tinguis bastant de seny, però en el capítol del +matrimoni ets un veritable foll. + +-Bé! ara sóc jo, el foll, i David Sichel és l'home raonable. Quina +idea endimoniada garfeix el vell rabí, de voler casar tot el món? + +-No és la destinació de l'home i de la dona? No ha dit Déu, des del +començament: «-Aneu, creixeu i multipliqueu-vos?» No és una follia, +d'anar contra Déu? de voler viure... + +Però, aleshores, Fritz es posà a riure en tanta de manera, que el +vell rabí s'esblaimà tot, d'indignació. + +-Rius!- va fer, contenint-se. -És de bon fer, el riure! Encara que +fessis «-Ah, ah, ,ah!... eh, eh, eh!... ih, ih, ih!» fins a la fi +dels segles, això demostraria gaire cosa: veritat? Només que +volguessis raonar una sola vegada amb mi, com t'esclafaria! Però +rius, obres la bocassa: «-Ah, ah, ah!» ton nas s'estén damunt les +teves galtes com una taca d'oli, i et penses haver-me vençut. No és +això, Kobus: no és d'aquesta manera que es discuteix. + +I, tot parlant, el vell rabí feu gestos tan còmics, imità la manera +de riure de Kobus amb ganyotes tan grotesques, que tota la gent que +hi havia a la sala no pogué contenir-se, i el mateix Fritz hagué +d'oprimir-se el païdor per no esclatar. + +-No, no és això!- continuà David amb una singular vivacitat. -No +penses, no t'has mai posat a reflexionar! + +-Jo? Si no faig altra cosa!- digué Kobus eixugant-se les grosses +galtes, on les llàgrimes feien torterols. -Si ric, és de les teves +idees estranyes. A més, em creus massa innocent. Fa quinze anys que +visc tranquilament amb la meva vella Katel; que ho he ordenat tot, a +casa meva, per a estar-m'hi a gust. Quan em vull passejar, em +passejo; quan vull asseure'm o dormir, m'assec i dormo; quan vull +beure un xop, el bec; si em passa pel cap la idea d'invitar tres, +quatre, cinc amics, els invito. I tu voldries fer-me canviar tot +això! Voldries portar-me una dona que ho trabucaria tot, de soca a +arrel! Francament, David: és massa gruixut! + +-Doncs, ¿que et penses, Kobus, que tot seguirà de la mateixa manera +fins a la fi? Desenganya't, minyó: els anys passen, i, amb la mena +de vida que portes, preveig que el dit gros de ton peu aviat +t'avisarà, que la grifolda ha durat massa. I aleshores sí que +voldràs tenir-ne, de dona! + +-Tindré Katel. + +-La vella Katel ja ha fet el seu fet, com jo. No tindràs més remei +que pendre una altra minyona, que t'entabanarà, que et robarà, +Kobus, mentre tu et passaràs l'estona sospirant a la cadira de +braços, amb el poagre al peu. + +-Bah!- interrompé Fritz. -Si això passa... aleshores serà temps de +posar-hi esment. Mentrestant sóc feliç, perfectament feliç. Si ara +prenia muller (i suposant que tingués sort, suposant que la meva +dona fos excel·lent, bona mestressa de casa i tot allò que cal), bé, +David, tanmateix, hauria de fer-li donar un tomb alguna que altra +vegada, i portar-la al ball del senyor burgmestre o de la senyora +sots-prefectessa; hauria de canviar els meus costums; no podria anar +més amb el capell sobre l'orella o sobre el clatell, i amb la +corbata una mica esgarriada; hauria de renunciar a la pipa... Seria +l'abominació de la desolació; tremolo només que de pensar-hi. Ja +veus que raono sobre mos petits interessos tan bellament com un rabí +xaruc que predica a la sinagoga. Abans que tot, fem per manera de +ser feliços. + +-Raones malament, Kobus. + +-Com s'entén! Jo, no raono bé? No és la felicitat el fi de tots +nosaltres? + +-No, no és el nostre fi: si ho fos, tots seríem feliços; no es +veurien tants de miserables. Déu ens hauria donat els mitjans de +complir el nostre fi: no li hauria calgut sinó voler-ho. Així, +Kobus, Déu vol que els ocells volin, i els ocells tenen ales; vol +que els arbres fruiters donin fruits en llur estació, i en donen: +tot ésser rep els mitjans d'atènyer el seu fi. I ja que l'home no té +els mitjans d'ésser feliç, ja que potser en aquest moment, damunt +tota la terra, no hi ha un sol home feliç amb els mitjans de +restar-ne sempre, això prova que Déu no ho vol. + +-Doncs quina cosa vol, David? + +-Vol que la mereixem, la felicitat. I això és molt diferent, Kobus; +perquè per merèixer la felicitat, sigui en aquest pobre món, sigui +en un altre, cal començar por complir els nostres deures, i el +primer d'aquests deures és crear-se una família, tenir muller i +fills, criar gent honrada i trametre a d'altres el dipòsit de la +vida que ens ha estat confiat. + +-Té unes idees ben singulars, tanmateix, aquest vell rabí!- digué +aleshores Frederic Schoultz, tot omplint la seva tassa de +_kirschenwasser_. -Hom creuria que ell ho pensa, el que diu. + +-Les meves idees no són singulars- respongué David greument: -són +justes. Si ton pare l'adroguer hagués raonat com tu, si hagués +volgut desempallegar-se de tot encaparrament i portar una vida +inútil per als altres, i si el vell Zacaries Kobus hagués vist les +coses de la mateixa manera, vosaltres no fóreu aquí, amb el nas +vermell i el ventre entaulat, a xalar-vos a despeses de llur +treball. Us en podeu riure, del vell rabí; però ell, almenys, té la +saltisfacció de dir-vos el que pensa. Aquells amics també feien +facècies, de vegades; però en les coses serioses raonaven +seriosament, i jo us dic que en el ram de la felicitat hi entenien +més que no pas vosaltres. ¿Et recordes, Kobus, de ton pare, el vell +Zacaries, tan greu en son tribunal? Et recordes quan tornava a casa +entre onze hores i migdia, amb sa gran caixa sota el braç, i et veia +de lluny quan jugaves a la porta? ¡Com se li trasmudava, la cara! +¡Com es posava a somriure per a si! Hauríeu dit que baixava fins a +ell un raig de sol. I quan, en aquesta mateixa cambra on som, et +feia saltar damunt sos genolls, i tu deies mil ximpleries, com de +costum, si n'era de feliç el pobre home! Vés a cercar en ton celler +la teva millor botella de vi i posa-la davant teu: Ja veurem si rius +com ell, si ton cor salta de plaer, si tos ulls resplendeixen i et +poses a cantar la tonada dels _Tres Hússars_, com ell cantava per al +teu divertiment! + +-David- digué Fritz: -parlem d'altra cosa! + +-No! Totes les vostres gaubances de solter, tot el vi vell que beveu +uns amb a1tres, totes les vostres facècies, tot això no és res... no +és sinó misèria, vora la felicitat de la família: allà és on sóu +verament feliços, perquè sóu estimats; allà és on lloeu el Senyor +per les seves benediccions. Però aquestes coses no les compreneu: us +dic mos pensaments més veritab1es, més justos, i no m'escolteu. + +Tot parlant així, el vell jueu semb1ava d'allò més commòs. El gros +recaptador Hâan l'esguardava amb els ulls badats, i Iòsef murmurava, +de tant en tant, paraules confoses. + +-Què en penses d'això, Iòsef?- digué a la fi Kobus a l'hongarès. + +-Penso com el rabí David- digué; -però no em puc casar, perquè +m'agrada viure al ras, i mos petits podrien morir per la sendera. + +Fritz s'havia posat tot somniós. + +-Sí, no parla mal, per ésser un vell jueu de mala mena- féu tot +rient; -però m'arrapo a la meva idea: fadrí sóc, i fadrí seré. + +-Tu!- exclamà David. -Doncs bé! escolta això, Kobus: no he fet mai +el profeta, però avui et predic el teu casament. + +-El meu casament? Ah, ah, ah! David, encara no em coneixes. + +-Et casaràs!- exclamà el vell rabí amb una veu de nas tota irònica; +-et casaràs. En faria una juguesca. + +-I jo també. + +-No la facis, Kobus, que la perdries. + +-Doncs bé, si... em jugo... vejam... em jugo contra tu el meu recó +de vinya del Sonneberg, saps? aquell clos petit que dóna un vi blanc +de primera, el meu millor vi, que ja el coneixes, rabí: te'l jugo... + +-Contra què? + +-Contra res. + +-I jo accepto- féu David. -Aquests són testimonis que jo accepto. +Beuré un vi de primera que no em costarà res, i després els meus dos +minyons en beuran així mateix. Eh, eh, eh! + +-Estigueu tranquil, David- féu Kobus aixecant-se: -aquest vi no us +pujarà mai al cap. + +-Està bé, està bé: accepto. Veu's aquí la meva mà, Fritz. + +-I veu's aquí la meva, rabí. + +Aleshores, Kobus, girant-se, demanà: + +-No anirem a refrescar al Gran Cérvol? + +-Sí, anem a la cerveseria- exclamaren els altres: -això va bé per a +cloure la diada. Senyor, Déu meu! quin dinar hem fet!- Tots +s'aixecaren i prengueren llurs capells. El gros recaptador Hâan i +Frederic Schoultz anaven davant, Kobus i Iòsef els seguien, i el +vell David Sichel, tot joiós, anava darrera de tots. Pujaren, de +bracet, el carrer dels Caputxins, i entraren a la cerveseria del +Gran Cérvol, davant el mercat vell. + + + +V + +L'endemà, cap a les nou, Fritz Kobus, assegut al caire del llit, amb +aire melangiós, es posava lentament les botes i s'alliçonava a si +mateix: + +-Vam beure massa cervesa, ahir al vespre- digué gratant-se darrera +les orelles: -es una beguda que us fa malbé la salut. Hauria obrat +millor bevent una botella més i deixant de banda quatre o cinc +xops. + +Després, alçant la veu: + +-Katel! Katel! -exclamà. + +La vella serventa aparegué al llindar, i, veien-lo com badallava, +amb els ulls rogencs i la crinera avalotada: + +-Eh, eh, eh!- féu. -Teniu mal als cabells, senyor Kobus. + +-Sí, és aquesta cervesa qui en te la culpa; no m'hi tornaran a +atrapar! + +-Ah! sempre dieu la mateixa cosa:- féu la vella tot rient. + +-Què podries donar-me, que em refés?- continuà Fritz. + +-Voleu te? + +-Te! Parla'm d'una bona sopa de cebes: això és cosa enraonada. I, en +acabat, espera... + +-Una orella de vedella a la vinagreta? + +-Sí, això és: una orella a la vinagreta. ¡Quina mala pensada va ser, +de beure tanta cervesa! En fi, ja que és cosa feta, no en parlem +més. De pressa, Katel: vindré tot seguit. + +Katel, rient, va tornar a entrar a la cuina; i Kobus, passat un +quart d'hora, acabava de rentar-se, de pentinar-se i de vestir-se. +Amb prou feines podia alçar els braços i les cames. Finalment es +posà el capot i entrà a la sala a asseure's davant una bona sopa de +cebes, que el va retornar. Menjà l'orella a la vinagreta, i begué, a +més a més, una bella glopada de _forstheimer_, que li va donar +coratge. Tenia encara, però, el cap una mica feixuc, i esguardava la +bella solellada que s'estenia damunt els vidres. + +-Quina beguda tan perniciosa és la cervesa!- deia. -Hauria calgut +tòrcer-li el coll a aquest Gambrinus, quan se li acudí de fer bullir +l'ordi amb el llúpol. Es una cosa contrària a la naturalesa, la +barreja del dolç i l'amarg: els homes són ximples, d'empassar-se una +metzina com aquesta. Però el fum és qui té la culpa de tot: si hom +pogués renunciar a la pipa, se'n riuria d!el xop. En fi, és allò... +-Katel! + +-Què mana, senyor? + +-Surto; me'n vaig a pendre l'aire: cal que faci una bella caminada. + +- Però... tornareu a migdia? + +-Em penso que sí. En tot cas, si a la una no he tornat, despara la +taula: serà que m'hauré arrivat a algun poblet de la rodalia. + +Tot dient això, Fritz va posar-se son feltre; prengué el bastó que +tenia al cim una bola de vori i estava al recó de la xemeneia, i +davallà al vestíbul. + +Katel tragué les estovalles tot rient i dient-se: -Demà, la seva +primera visita, havent dinat, serà per al Gran Cérvol. Vet aquí com +són els homes: no saben esmenar-se mai. + +Un cop va ésser fora, Kobus pujà greument pel carrer de Hildebrant. +El temps era magnífic: totes les finestres s'obrien a la primavera. + +-Ah! bon dia, senyor Kobus! Veu's aquí el bon temps!- li cridaven +les comares. + +-Sí, Bérbel... sí, Catarina... això promet- deia ell. + +Els infants dansaven, saltaven i cridaven a totes les portes: no es +podia veure cosa més platxeriosa. + +Fritz, després d'haver eixit de la vila per l'antiga porta de +Hildebrandt, on les dones ja estenien llur blancatge i les robes +vermelles al sol, al llarg de les antigues fortificacions, Fritz +pujà al talús de l'Avançada. Les neus darreres es fonien a l'ombra +dels camins coberts, i a tot el voltant de la vila tan lluny com +arribava l'esguard, no es veien sinó brotades noves d'un verd tendre +damunt les tanques, damunt els arbres dels vergers i les +pollancredes afilerades al llarg del riu Lauter. Lluny, ben lluny, +les muntanyes blaves dels Vosgues conservaven al cim algunes taques +blanques gairebé imperceptibles, i pel damunt s'estenia el cel +immens, on vagaven núvols lleugers. + +Kobus, veient aquestes coses, fou veritablement feliç, i, portant +l'esguard lluny, pensà: + +-Si fos allà baix, damunt la costa de les ginestes, no em restaria +sinó mitja llegua per a trobar-me a la meva masia de Meisenthal: +podria conversar amb el vell Christel de mos afers, i veuria la +sembra i la vedella blanca que ahir al vespre em deia Súzel. + +Mentre així mirava, tot somniós, un esbart de tudons passava ben +alt, damunt la costa llunyana, adreçant-se cap a la gran boscúria +de faigs. + +Fritz, amb els ulls plens de claredat, els seguia amb la mirada, +fins que hagueren desaparegut en les fondàries il·limitades; i, tot +seguit, resolgué d'anar a Meisenthal. + +El vell jardiner Bosser passava, justament, per l'Avançada, amb +l'aixada a l'espatlla. + +-Ei! mestre Bosser!- li cridà. + +L'altre aixecà el nas. + +-Feu-me el plaer, ja que aneu a a vila, d'avisar a Katel que vaig a +Meisenthal i que no tornaré abans de les sis o 1es set. + +-Està bé, senyor Kobus, està bé, jo me n'encarrego. + +-Sí, em fareu servei. + +Bosser s'allunyà, i Fritz prengué, a mà esquerra, el tirany que +baixa cap a la vall de les Ablettes, darera el Postthal, i que torna +a pujar al davant, per la costa de les Ginestes. + +Aquest tirany ja era eixut, però milers de rajolins d'aigua de neu +s'entrecreuaven més avall, a la gran prada del Greselthal, i +brillaven al sol com a venes d'argent. + +Kobus, en pujar la costa de davant, llucà dues o tres parelles de +tórtores boscanes, que anaven de dues en dues, al llarg de les +roques grises de la Houpe, i es bequejaven damunt els reflexos, amb +la cua en forma de ventall. Era un plaer de veure-les lliscar per +l'aire, sense fressa. Hom hauria dit que no els calia d'agitar les +ales: l'amor les portava. No es deixaven mai, i feien torterols, tan +aviat a l'ombra de les roques com en plena llum: semblaven ramells +de flors que caiguessin del cel tot estremint-se. Hauria calgut no +tenir cor per no amar aquella ocellada gentil. Fritz, amb l'esquena +recalcada en el bastó, les mirà qui-sap-lo temps: mai no les havia +vist tan bé mentre es bequejaven, perquè les tórtores boscanes són +molt esquerpes. Elles acabaren per reparar-ho, i s'allunyaren. +Ateshores continuà de caminar, tot pensívol, i cap a les onze era a +la costa de les Ginestes. + +D'allà estant, Huneburg, amb els vells carrers tortuosos, +l'església, la font de Sant Arbogast, la caserna de cavalleria, les +tres portes decrèpites per on penjaven l'eura i la molsa, semblava +pintada de blau, a la carena del davant, i totes les finestretes i +les obertures de les teulades llançaven raigs lluminosos. La +trompeta dels hússars, fent la crida, se sentia com la bonior d'una +vespa. Per la porta d'Hildebrandt avançava una mena de filera de +formigues. Kobus es recordà que a la vetlla havia mort la llevadora +Lehuel: era el seu enterrament. + +Després d'haver vist aquestes coses, es posà a travessar el ras a +belles passes. El senderó sorrenc començava a davallar, quan, de cop +i volta, la gran teulada de teules grises de la masia, amb les +altres dues teulades més petites del cobert i del colomar, +aparegueren al seu dessota, dins la clota de la vall de Meisenthal, +al peu mateix de la costa. + +Era una vella masia, bastida a l'amiga moda, amb una gran eixida +quadrada, voltada d'una paret baixa de pedra seca, amb la font al +mig de l'eixida, amb la pica davant l'abeurador tot verdós, les +estables i les quadres a mà dreta, les sitges i el colomar, que +tenia al cim una torreta punxeguda, a mà esquerra, i l'edifici +cabdal al mig. Darrera hi havia la destil·leria, el safaretx, el +cup, el corral i l'estatge dels porcs: tot això d'una velledat de +cent cinquanta anys, perquè era l'avi Nicolau Kobus qui ho havia +bastit; però més de tres hectàrees de prats naturals, vuit de terres +de conreu, tot el tomb de la costa cobert d'arbres fruiters, i, en +un recó assolellat, una hectàrea de vinyes de rèdit abundós, donaven +al mas gran valor i belles rendes. + +Tot davallant pel tirany en forma de zig-zag, Fritz esguardava la +petita Súzel, que feia la bugada vora la font, els coloms que +volaven en esbarts de deu o dotze al voltant del colomar, i el vell +Christel, amb sa gran _cougie_ al puny, fent tornar els bous de +l'abeurador. Aquest conjunt camperol l'alegrava. Escoltava amb vera +satisfacció la veu del ca Mopsel, que ressonava, amb els cops de +picador, dins la vall silenciosa, i els bruels de l'arment, +prolongant-se fins a la boscúria de faigs del davant, on encara +romanien algunes taques de neu groguenca al peu dels arbres. + +Però el que més gust li dava era la petita Súzel, decantada sobre la +posteta ensabonant el blancatge, picant-lo i retorcent-lo, d'un tomb +de braç, com una bona mestresseta de casa. Cada vegada que aixecava +el picador, tot lluent d'aigua ensabonada, el sol, que brillava al +damunt, trametia un raig fins al cim de la costa. + +Fritz, donant per atzar una llambregada al fons de la clota, on el +Lauter serpeja en mig de les prades, veié a la punta d'una vella +alzina un busart que observava els coloms que feien torterols al +volt de la masia. Va apuntar-lo amb un bastó: tot seguit l'ocell se +n'anà, fent un grinyol salvatge dins la vall; i tots els coloms, en +oir el crit de guerra, es replegaren, en forma de ventall, fins a +l'interior del colomar. + +Aleshores, Kobus, rient dintre seu, començà de nou el trot pel +senderó, fins que una veueta clara es posà a cridar: + +-Senyor Kobus!... Aquí està el senyor Kobus! + +Era Súzel, que acabava de reparar-lo i que es llançava sota el +cobert per cridar son pare. + +Fritz arribava tot just al camí de carruatge, al peu de la costa, +quan el vell masover anabaptista, amb son ample tomb de barba, son +capell prim i sa camisola de llana grisa decorada amb fermalls de +llautó, venia ja a son encontre, amb la cara expandida i exclamant +en to joiós: + +-Benvingut, senyor Kobus, benvingut! Ens feu molt de plaer, en +aquest dia. No esperàvem de veure-us tan d'hora. Lloat sigui el Cel, +per haver-vos decidit avui. + +-Si, Christel, aquí em veieu- digué Fritz donant una encaixada a +aquell home excel·lent: -la idea de venir se m'ha acudit tot de +sobte, i veu's-me aqui. Eh! eh! eh! Em plau de veure que aneu fent +bona cara, Christel. + +-Si, el Cel ens ha conservat la salut, senyor Kobus. Es el bé més +gran que puguem desitjar, beneït sigui! Però, teniu, veu's aqui la +meva dona que la petita havia anat a cercar. + +En efecte, la bona Orchel, grossa i grassa, amb la còfia de tafetà +negre, el davantal blanc i els braçassos rodons, que li eixien de +les mànegues de camisa, corria també cap a ell, amb la petita Súzel +al darrera. + +-Ah! Déu meu! ¿Sóu vós, senyor Kobus?- deia la dona, tota riallera +-tan aviat? Ah! quina bella sorpresa ens doneu! + +-Si, Orchel. Tot el que veig m'alegra, He dat un cop d'ull als +vergers: tot brota a cor què vols cor què desitges; i he vist ara +mateix l'arment que tornava de l'abeurador i que m'ha semblat +ufanós. + +-Sí, sí, tot reïx!- digué la grossa masovera. + +Hom veia que tenia ganes d'abraçar Kobus; i la petita Súzel semblava +igualment feliç. + +Tots els mossos de la casa, de brusa, eixien aleshores amb l'arada +enganxada. Tiraren en l'aire el barret, tot cridant: + +-Bon dia, senyor Kobus! + +-Bon dia, Johann! Bon dia Kasper!- digué tot joiós. + +S'havia acostat a la vella masia, que tenia tota la façana coberta +d'una obra de llates, per on s'enfilaven fins al peu de la teulada +mitja dotzena de ceps gruixuts i nuosos; però els brots amb prou +feines treien el cap. + +A mà dreta de la porteta rodona hi havia un banc de pedra. Més +lluny, sota la teulada del cobert, que avançava fent ràfec fins a +dotze peus de terra, hi estaven amuntegats en desorde els rasclets, +les arades, els coltells d'herba, les serres i les escales. Hom veia +també, contra la porta de la sitja, una gran nansa ; i al damunt, +entre les bigues del cobert, penjaven gabelles de palla on niarades +de pardals havien parat casa. El gos Mopsel, canet de pastor de pèl +gris acer, gros mostatxo i cua arrossegadissa, vingué a fregar-se +contra la cama de Fritz, que li passà la mà pel cap. + +Aixi es com, entre les riallades i les dites joioses que a tots +inspirava l'arribada del bon Kobus, entraren plegats a la sendera, +plantada d'arbres, i després a la cambra gran de la masia, una gran +sala emblanquinada, de vuit a nou peus d'alçada i amb el sostre +ratllat per bigues brunes. Tres finestres de vidres octògons donaven +a la vall; una altra de petita, al darrera, s'obria damunt la costa. +Al llarg de les finestres s'estenia una llarga taula de faig, de +peus en forma de X, amb un banc a cada costat; darrera la porta, a +mà esquerra, es dreçava el fornell de fosa, de forma piramidal; i +damunt la taula hi havia cinc o sis vasos i el canti de gres, amb +flors blaves. Imatges antigues de sants, polides amb vermelló i +enquadrades de negre, completaven el parament de la cambra. + +-Senyor- digué Christel: -dinareu aquí? + +-No cal dir-ho. + +-Bé, ¿ja saps, Orchel, què cosa plau al senyor Kobus? + +-Sí, estigues tranquil: justament hem enfornat aquest mati. + +-Aleshores seguem. ¿Esteu afadigat, senyor Kobus? Voleu canviar de +calçat? posar-vos els meus esclops? + +-No sigueu plaga, Christel: he fet les dues llegües curtes sense +adonar-me'n. + +-Vaja, val més així. Però ¿no dius res al senyor Kobus, Súzel? + +-Què vols que li digui? Ja em veu aquí, i veu el gust que tots +passem, rebent-lo a casa. + +-Té raó, Christel. Vam parlar a bastament ahir, tots dos: em va +contar tot el que passa per aquí. N'estic content: és una bona +minyona. Però, ara que hi som posats i que Orchel ens prepara uns +quants _noudels_, sabeu què podríem fer, mentrestant? Eixim una mica +a veure els camps, el verger, el jardí. Fa tant de temps que no +havia sortit, que la caminadeta no ha fet sinó treure'm la son de +les cames. + +-Amb plaer, senyor Kobus. Súzel, pots ajudar a la mare: tornarem +d'aquí a una hora. + +Aleshores Fritz i Christel sortiren; i, quan reprenien el camí de +l'eixida, Kobus, passant, veié el reflex de la flama al capdavall de +la cuina. La masovera passava vora l'aigüera. + +D'aquí una hora, senyor Kobus!- va cridar-li. + +-Sí, Orchel, sí: d'aquí una hora. + +I eixiren. + +-Hem premsat una pila de fruita, aquest hivern.- digué Christel: +-n'hem tret, si més no, dues mesures de sidra de pomes i vint de +sidra de peres, que és una beguda més refrescant que el vi al temps +de la sega. + +-Més sana que la cervesa- afegí Kobus. -No cal fortificar-la ni +afegir-hi aigua: és una beguda natural. + +Passaven aleshores al llarg de la paret de la destil·leria: Fritz +adreçà l'esguard cap a dins per una finestreta. + +-I de patates, Christel, que n'heu destil·lades? + +-No, senyor. Ja sabeu que antany no han llevat gaire: cal esperar +una collita abundosa, perquè valgui la pena. + +-Es veritat. Oh! i em sembla que teniu més gallines que l'any +passat, i més boniques! + +-Ah! aquestes, senyor Kobus, són de la Cotxin-Xina. De dos anys a +aquesta part n'hi ha qui-sap-les a la contrada. N'havia vistes a +casa de Daniel Stenger, a la masia de Lauterbach, i n'he volgudes +tenir. Es una mena magnífica, però caldrà veure si les +cotxin-xineses són bones ponedores. + +Eren davant la tanca del corral, i una mala fi de gallines grans i +petites, unes amb plomalls, d'altres amb plomes a les potes, i un +gall superb, d'ulls vermellencs, en mig de totes elles, romanien a +l'ombra, esguardant, escoltant i pentinant-se amb el bec. També hi +havia alguns ànecs, a la colla. + +-Súzel! Súzel!- cridà el masover. + +La petita comparegué tot seguit. + +-Què hi ha, pare? + +-Obre a les gallines, que vagin a pendre l'aire; i els ànecs que +vagin a l'aigua. Ja serà temps de tancar-los quan hi hagi herba i +vagin a descolgar-ho tot. + +Súzel s'acuità a obrir, i Christel començà a davallar per la prada, +amb Fritz al darrera. A cent passes del riu, fent-se humida la +terra, l'anabaptista es deturà i digué: + +-Veieu, senyor Kobus? Feia deu anys que aquest pendís no donava sinó +vímets i tiges d'aigua: amb prou feines hi havia verd per a +pasturar-hi una vaca. Doncs bé: aquest hivern he començat a +nivellar, i ara tota l'aigua va decantant-se cap al riu. Quan el sol +duri quinze dies, s'eixugarà, i hi sembrarem el que ens plagui: +trèvol, trepadella, alfals! Us responc que el forratge serà bo. + +-D'això en dic una gran pensada!- respongué Fritz. + +-Sí, senyor. Però cal que us parli d'una altra cosa: quan tornem a +la masia i siguem a l'indret on el riu fa recolzada, us ho explicaré +i ho compendreu més millor. + +Continuaren passejant-se, dant el tomb a la vall fins a migdia. +Christel exposava a Fritz les seves intencions. + +-Aquí- deia -plantaré patates; allà sembrarem blat: després del +trèvol és una bona muda. + +Fritz no hi entenia res, però ho feia veure, que hi era capaç; i el +vell masover se sentia feliç parlant de les coses que l'interessaven +més. + +La calor es feia forta a força de caminar per aquelles terres +grasses, llaurades pregonament i que a cada pas us deixaven un +terròs al taló. Kobus havia acabat per adonar-se que la suor li +lliscava esquena avall. I, mentre eren al cim de la costa a rependre +l'alè, la immensa munió dels insectes que ixen de terra als primers +dies del bon temps es féu sentir per primera vegada a llurs oïdes. + +-Escolteu, Christel- digué, -quina música, eh? Tanmateix és +admirable, aquesta vida que ix de terra en forma d'erugues, +pregadéus de rostoll, mosques, que omplen l'aire d'un dia a +l'endemà!... És una cosa gran! + +-Sí, fins i tot massa gran- digué l'anabaptista. -Si no tinguéssim +la sort de tenir pardals, pinsans, orenetes, i altres ocells +decents, com les caderneres i les curruques, per a exterminar totes +aquestes bestioles, estaríem perduts, senyor Kobus: els pregadéus de +rostoll, les erugues i les llagostes se'ns ho menjarien tot! Per +ventura Nostre Senyor ens dóna ajut. Caldria prohibir la caça dels +ocellets. Jo no he volgut mai que desniessin els pardals de la +masia: ens prenen molta de grana, però encara ens en salven més. + +-Sí- continuà Fritz. -Vet aquí com tot marxa, en aquest món: els +insectes mengen les plantes, els ocells mengen els insectes, i +nosaltres ens mengem els ocells i les altres coses. D'ençà del +començament, les coses han estat ordenades perquè ens ho mengem tot. +Per això tenim trenta dues dents: les unes punyents, les altres +talladores, i les altres, les peces grosses, per a esclafar. Això +demostra que som els reis de la terra. Però... escolteu, Christel... +Què és, això? + +-Això és la campana major d'Huneburg, que toca a migdia: el so entra +per allà baix dins la vall, a vora la roca de les Tórtores. + +Començaren la davallada; i al marge del riu, a cent passes de la +masia, l'anabaptista, aturant-se de bell nou, digué: + +-Senyor Kobus, veu's aquí la idea de la qual us parlava suara. Ja +veieu si n'és, de baix, el riu, en aquest indret. Cada any, quan es +fonen les neus o cau un gran xàfec a l'istiu, el riu surt de mare +aquí. I avança almenys unes cent passes. Si haguéssiu arribat la +setmana passada, ho hauríeu vist tot ple d'escuma: ara encara la +terra és molt humida. Doncs bé! he pensat que, si cavéssim de cinc a +sis peus en aquest tombant, això ens daria, de primer antuvi, de +dues a tres centes carretades de terra grassa, que serien un bon +engreix per a la costa, perquè no hi ha cosa millor que barrejar +l'argila amb la terra de calç. Després, bastint una paredeta ben +sòlida al costat del riu, tindríem el millor dipòsit que hom pugui +desitjar per a servar-hi truites, barbs, tenques, i totes les menes +que es crien en el Lauter. L'aigua entraria per una tanca reixada i +sortiria per un reixat ben espès, per l'altra banda: el peix estaria +dins l'aigua viva, a casa, i no caldria sinó tirar la xarxa per +agafar-ne tant com es volgués. Mentre que ara, sobretot d'ençà que +el rellotger d'Huneburg i sos dos fills venen a pescar tot el sant +dia, i s'emporten cada vespre el sac ple de truites, no hi ha manera +d'haver-ne. ¿Què en penseu, d'això, senyor Kobus, vós que esteu tan +agradat del peix d'aigua corrent? Cada setmana Súzel us en portaria +amb la mantega, els ous i les altres coses. + +-Això- digué Fritz, amb la boca plena d'admiració -és una idea +magnífica. Christel, sóu un home ple de seny. Fa temps que hauria +hagut de pensar en aquest dipòsit, perquè em daleixo per les +truites. Sí, teniu raó. És clar és clar, és justíssim! Demà mateix +començarem: sentiu Christel? Aquest vespre me'n vaig a Huneburg a +cercar obrers, carros i carretons. Cal que vingui l'arquitecte Lang, +perquè la cosa sigui feta amb tots els ets i uts. I, un cop estiguem +llestos, ho sembrarem de truites, persegues i barbs, com es sembren +cols, raves i pastanagues al jardí. + +Kobus esclatà aleshores en una riallada, i el vell anabaptista +semblà feliç de veure-li aprovar son projecte. + +Tot arribant a la masia, Fritz deia: + +-M'establiré a casa vostra, Christel, vuit, deu, quinze dies, per +vigilar i empènyer aquest treball: ho vull veure tot amb els meus +mateixes ulls. Caldrà, al costat del riu, una paret sòlida, de bona +calç i bons fonaments. També necessitarem sorra i palets per al fons +del dipòsit: perquè els peixos d'aigua corrent volen palets. En fi, +ho muntarem de manera que sigui de durada. + +Entraven aleshores dins la gran eixida de davant el cobert. Súzel +era a la porta. + +-Que ens espera, ta mare?- li digué el vell anabaptista. + +-No encara: està parant la taula, tot just. + +-Bé, tenim el temps de veure les estables. + +Travessà l'eixida i obrí la finestreta. Kobus esguardà l'establa +emblanquinada de calç i empedrada amb palets, amb un regueró al mig, +de pendís suau, i els bous i les vaques fent renglera, a l'ombra. +Mentre aquelles bones bèsties giraven el cap envers la llum, +Christel digué: + +-Aquests dos bouassos del davant s'engreixen fa tres mesos. El +carnisser jueu, Isaac Schmoule, els cobeja: ja ha vingut dues o tres +vegades. Amb els altres sis en tindrem prou, aquesta anyada, per al +treball. Però mireu aquest petit, tot negre, senyor: és magnífic, i +és una llàstima que no en tinguem un altre d'igual. He corregut tota +la contrada per trobar-lo. Quant a les vaques, són les mateixes +d'antany. Roesel té llet de fresc: vull deixar-li criar la seva +vedelleta blanca. + +-Està bé- va fer Kobus: -veig que tot marxa. Ara anem a dinar: tinc +una mica de cori-mori. + + + +VI + +La idea del dipòsit de peixos havia entusiasmat Fritz. A penes el +dinar hagué finit, cap a la una, va empendre la via cap a Huneburg. +I l'endemà va tornar amb un carruatge d'aixades, pales i carretons, +alguns obers de la pedrera de les Tres Fonts i l'arquitecte Lang, +que havia de traçar el pla. + +Hom davallà tot seguit al riu; hom examinà l'indret. Lang, amb el +metre al puny, prengué les mesures; discutí l'empresa amb Christel, +i el mateix Kobus plantà les estaques. Finalment, quan es posaren +d'acord sobre la cosa i el preu, els obrers començaren la tasca. + +Lang tenia, aquell any, la seva gran empresa del pont de pedra +damunt el Lauter, entre Huneburg i Biewerkirch: no pogué, doncs, +vigilar els treballs; però Fritz, instal·lat a casa de +l'anabaptista, en la bella cambra del primer pis, s'encarregà +d'aquest esment. + +Ses dues finestres s'obrien damunt la teulada del cobert: no tenia +ni necessitat de llevar-se per a veure què feia l'obra, perquè del +llit estant descobria d'una ullada el riu, el verger del davant i +la costa al damunt. Era com si diguéssim fet exprés. + +A trenc de dia, quan el gall feia son esgarip dins la vall, que era +encara tota cendrosa, de lluny, ben lluny, els ecos del Bichelberg +li responien en el silenci; quan Mopsel es remenava dins son +aixopluc, després d'haver lladrat una o dues vegades; quan l'alta +griva deixava sentir sa primera nota en els boscos sonors; quan, +després, tot callava altra vegada per alguns segons, i les fulles +es posaven a tremolar (sense que mai s'hagi sabut per què, i com si +fos per saludar, elles també, el Pare de la llum i de la vida) i +una mena de pal·lidesa s'expandia pel cel; aleshores Kobus es +desvetllava: havia sentit aquelles coses abans d'obrir els ulls, i +mirava. + +Tot era encara ombrívol a son voltant; però a baix, dins el camí +vorejat d'arbres, el mosso conreador marxava amb pas feixuc: +entrava dins la sitja, i obria la finestreta de la pallissa del +fenàs, damunt la quadra, per donar el farratge a les bèsties; les +cadenes es bellugaven, els bous braolaven tot baixet, com +adormissats, i els esclops anaven i venien. + +Tot seguit Orchel davallava a la cuina. Fritz, tot escoltant la +bona dona com encenia el foc i remenava les cassoles, apartava les +cortines i veia les finestretes grises perfilant-se en negre damunt +el pàl·lid horitzó. + +De vegades, un núvol, lleuger com un manyoc de púrpura, indicava +que el sol apareixeria entre les dues costes del davant al cap de +deu minuts, d'un quart d'hora. + +Però ja la masia era plena de renou: en el corral, el gall, les +gallines, el ca, tot anava i venia, escatainava, lladrava. Dins la +cuina, les cassoles dringaven, el foc espetegava, les portes +s'obrien i es tancaven. Una llanterna passava per fora, sota el +cobert. Hom sentia com trotaven al lluny els obrers, arribant del +Bichelberg. + +Després, de cop i volta, tot esdevenia blanc: era ell, el sol que a +la fi acabava de mostrar-se. Allí estava, roig, fulgurant com l'or. +Fritz, veient-lo pujar entre les dues carenes, pensava: -Déu és +gran! + +I en veu més baixa, veient com els obrers cavaven i estiraven el +carretó, deia: + +-La cosa marxa! + +Sentia també la petita Súzel com pujava i davallava per l'escala, +trescant com una perdiu, i li posava les sabates enllustrades a la +porta, i es manegava dolçament per no despertar-lo. Somreia dintre +seu, sobretot quan el gos Mopsel es posava a lladrar a l'eixida i +sentia que la petita li cridava, amb veu ofegada: -Xsst! xsst! Ah! +el bergant! Arribarà a despertar el senyor Kobus! + +-És admirable, pensava, com aquesta petita té esment de mi! +Endevina tot el que pot dar-me gust. A força de menjar damfnoudels, +ja en tenia prou: hauria volgut ous passats per aigua; i me n'ha +fet sense que jo digués cap paraula. Després m'he cansat dels ous, +i ha fet costelletes amb herbes fines... És una noia plena de seny: +aquesta petita Súzel m'espalma! + +I, pensant en aquestes coses, es vestia i davallava. La gent de la +masia havien acabat llur àpat del matí: enganxaven l'arada i +emprenien llur via. + +L'estovalleta blanca era posada al cap de la taula; el vi i la +garrafa d'aigua fresca, tota fulgurant de gotetes, eren allí +damunt. Les finestres de la sala, que donaven a la vall, deixaven +entrar a rauxades la forta flaire dels boscos. + +En aquell moment Christel ja arribava, de vegades, de la costa, amb +la brusa amarada de rou i les sabates carregades de terra groga. + +-I bé, senyor Kobus- exclamava l'excel·lent home: -com anem, aquest +mati? + +-Oh! molt bé, Christel. Cada dia hi visc més a plaer aquí. Hi estic +a cor què vols cor què desitges: vostre petita Súzel no consent que +em manqui res. + +Quan Súzel era allí, s'enrojolava tot seguit i fugia a corre-cuita, +i el vell anabaptista deia: + +-L'alabeu massa aquesta noia, senyor Kobus: la fareu tornar +orgullosa. + +-Bah! bah! Tanmateix cal encoratjar-la, què dimoni! Es una +mestresseta de casa com no en corren: farà l'alegria de la vostra +vellesa, Christel. + +-Déu ho vulgui, senyor Kobus, Déu ho vulgui, per la seva felicitat +i la nostra! + +Aleshores es desdejunaven plegats, i després anaven a veure els +treballs, que marxaven molt bé i prenien un bell caient. Després +d'això, el masover tornava als camps, i Fritz entrava de bell nou a +la seva cambra, a fumar-hi una bona pipa, amb els dos colzes al +marge de la finestra, sota el ràfec, mirant com els obrers +treballaven i la gent del mas anava i venia, conduint el bestiar al +riu i cavant el jardí. Orchel sembrava mongetes, i Súzel entrava a +l'establa amb un cossi d'avet ben polit, per a munyir les vaques; +cosa que feia cap allà a les set del matí i cap allà a les vuit del +vespre, després de sopar. + +Moltes vegades baixava, aleshores, per gaudir aquell espectacle; +perquè havia acabat agafant afició al bestiar, i era un veritable +gust per a ell de veure aquelles bones vaques, tranquiles i +pacífiques, que es giraven en acostar-s'hi la petita Súzel, alçant +els morros blavencs o rosats, i posant-se a bruelar a chor per +saludar-la. + +-Hala, Schwarz!... hala, Horni!... gireu-vos... deixeu-me passar!- +els cridava Súzel, empenyent-los amb la maneta rodanxona. + +No li treien l'ull de sobre, de tant que l'estimaven; i quan +asseguda damunt son tamboret de tres peus es posava a munyir, la +gran Blanca o la petita Roesel es giraven sens treva per donar-li +un cop de llengua, i això l'enutjava una cosa de no dir. + +-Mai no en sortiré! està vist!- exclamava. + +I Fritz, mirant-s'ho per la finestreta, reia de tot cor. + +De vegades, havent dinat, desfermava la barqueta i davallava fins +al penyalar gris del bosc de bedolls. Tirava la xarxa damunt aquell +fons sorrenc, però clares vegades rapissava alguna cosa; i tot +remant per remuntar el corrent fins a la masia, pensava: + +-Ah! quina bona idea hem tingut de fer cavar un dipòsit. Amb un cop +de xarxa tindré més peix que no n'arreplegaria al riu en una +quinzena. + +Així s'escolava el temps a la masia i Kobus s'estranyava d'enyorar +tan poc el seu celler, la seva cuina, la seva Katel i la cervesa +del Gran Cérvol, convertida en costum de quinze anys ençà. + +-En totes aquestes coses, no hi penso gaire més- es deia de +vegades, al vespre, -que si mai haguessin existit. Passaria gust de +veure el vell rabí, Frederic Schoultz, el recaptador Hâan... és +veritat; de bon grat faria, al vespre, una partida de _youker_ amb +ells; però me'n sé passar, i fins em sembla que em trobo millor, +que tinc les cames més eixerides i més gana... Això ve de l'aire +lliure. Quan retornaré allà baix faré cara de canonge, fresca, +rosada, grassona: no se m'arribaran a veure els ulls, de tant que +m'engreixo. Ah, ah, ah! + +Un dia, havent tingut Súzel la idea de cercar a la vila un pit de +vedell ben gras, de farcir-lo de cebetes trinxades i de rovells +d'ou, i d'afegir a aquest dinar bunyols d'una mena especial +empolsinats de canyella i de sucre, Fritz trobà la cosa de tan bon +gust, que, havent sabut que Súzel tota sola havia preparat aquells +requisits, no pogué menys de dir, després de l'apat, a +l'anabaptista: + +-Escolteu, Christel: teniu una filla d'un seny i una vivor +extraordinària! ¿On diables pot haver après Súzel tantes de coses? +Deu venir-li de natural. + +-Sí, senyor Kobus- digué el vell masover: -li ve de natural. Els +uns neixen tenint virtuts, i els altres no en tenen, dissortadament +per a ells. Veieu? Mon gos Mopsel, per exemple, és molt bo per a +lladrar quan hi ha gent; però, si algú volia fer-ne un gos de caça, +ja no seria bo per a res. La nostra filla, senyor Kobus, ha nat per +a portar una casa: sap embassar el cànem, filar, rentar, batre la +mantega, pastar el formatge i cuinar tan bé com la meva dona. Mai +no ha calgut dir-li: «-Súzel, això ha de fer-se aixís i aixàs»: hi +ha vingut sol. I d'això en dic una vera mestressa de casa: d'aquí +dos o tres anys, naturalment, perquè ara encara no és prou forta +per a les tasques feixuges; però serà una vera mestressa de casa. +Nostre Senyor n'hi ha fet do, i ella hi troba mil gustos. «-Quan +hom ha de traginar el gos a la cacera- deia el vell guàrdia +Froelig, -mal va la cosa. Els veritables gossos de caça hi van +sols: no cal dir-los _això és un pardal, això és una guatlla o una +perdiu_ i no s'aturen mai davant un terròs com si fos una llebre.» +Mopsel no hi veuria la diferència. Però, pel que fa a Súzel, goso +dir que ha nat per a tot allò que té una relació amb la casa. + +-Es positiu- digué Fritz. -Però el do de la cuina, veieu? és una +veritable benedicció. Hom pot embassar el cànem, filar, rentar, i +tot el que voldreu només que amb braços i cames i bona voluntat; +però destriar una salsa d'una altra, i saber-les aplicar quan cal, +és una cosa que s'estila ben poc. Així és que jo m'estimo més +aquests bunyols que tota la resta; i sostinc que, per a fer-los tan +bons, es necessita mil vegades més talent que per filar i +blanquejar cinquanta metres de tela. + +-Es possible, senyor Kobus: en aquest ram hi sou més capaç que jo. + +-Sí, Christel; i estic tan content d'aquests bunyols, que voldria +saber com s'ho ha manegat, per a fer-los. + +-Oh! no cal sinó cridar-la- digué el vell masover -ella ens ho +explicarà. Súzel, Súzel! + +Súzel, justament, estava batent la mantega, a la cuina, duent el +seu davantal blanc, amb pitera, aferrat al cos, fermat sobre la +nuca i pujant des dels baixos de les faldilletes de llana blava +fins a son bonic mentó rosat. Taquetes blanques, a centes, +titllaven sos braços rodanxons i ses galtes i n'hi havia fins i tot +en sos cabells: tant de delit posava en la seva tasca. Així, doncs, +entrà tota animada, demanant: + +-Què mana, pare? + +I Fritz, veient-la gerda i somrient, amb els ullassos blaus +ingènuament badats i la boqueta entreoberta que mostrava les +boniques dents esclatants, no pogué menys de reflexionar que Súzel +era apetitosa com un plat de maduixes amb natilla. + +-Què mana, pare?- féu amb sa alegre veueta. -M'heu cridat? + +-Sí: el senyor Kobus troba tan bons els bunyols que tu fas, que +voldria saber-ne la recepta. + +Súzel va enrojolar-se tota de plaer. + +-Oh! el senyor Kobus vol riure's de mi! + +-No, Súzel! aquests bunyols són deliciosos. ¿Com els has fet? +Vejam. + +-Oh! senyor Kobus! No és cosa difícil. He posat... Però, si voleu, +us ho escriuré: podríeu oblidar-ho. + +-Com! Sap escriure, Christel? + +-Porta tots els comptes de la masia de dos anys ençà- digué el vell +anabaptista. + +-Diable, diable! Ara veieu!... És una veritable mestressa de +casa!... Aviat no gosaré tractar-la de tu!... Bé, doncs, Súzel: +m'escriuràs la recepta. + +Aleshores, Súzel, sortosa com una petita reina, tornà a entrar a la +cuina, i Kobus encengué la pipa, tot esperant el cafè. + +Els treballs del dipòsit acabaren l'endemà cap a les cinc. Tenia +trenta metres de llargada per vint d'amplada; una sòlida paret el +voltava. Però abans de posar les reixes, encarregades al +Kligenthal, calia esperar que l'obra estigués ben seca. + +Els obrers partiren, doncs, amb l'aixada i la pala a l'espatlla; i +Fritz, aquell mateix vespre, a l'hora de sopar, declarà que +l'endemà se'n tornaria a Huneburg. Aquest determini va entristir a +tothom. + +-Us n'aneu al moment més bonic de l'any- digué l'anabaptista. +-D'aquí dos o tres dies les avellanes tindran llur cresta, els +viburns i els lilàs llurs flors arraïmades, totes les ginesteres de +la costa seran florides, i no hi haurà altra cosa que violetes a +l'ombra dels closos. + +-I Súzel que pensava- digué Orchel -servir-vos ravenets un +d'aquests dies! + +-Què voleu fer-hi!- respongué Fritz. -No demanaria altra cosa que +romandre; però he de cobrar diners, he de fer rebuts; hi ha potser +correspondència que m'espera. I després, d'aquí a una quinzena, +tornaré per posar les reixes, i aleshores veuré tot això que em +dieu. + +-En fi, si us cal, no en parlem més- digué el masover; -però +tanmateix és cosa enutjosa. + +-Sens dubte, Christel: també em reca a mi. + +La petita Súzel no digué res, però semblava tota trista; i aquell +vespre, Kobus, tot fumant com tenia per costum, la pipa a la +finestra, abans de colgar-se, no la va sentir cantar, amb sa bonica +veu de curruca, mentre rentava plats. El cel, a la dreta, envers +Huneburg, estava encès com una brasa, mentre que els turons de +davant, a l'altre cap de l'horitzó, passaven de les tintes d'atzur +al moradenc ombrívol, i acabaven per desaparèixer dins l'abisme. + +El riu, al fons de la vall, estava ple de polseguera d'or: i els +salzes amb les llargues fulles suspeses, els joncs amb llurs +sagetes agudes, els vímets i els trèmols parpellejant sota +l'oratge, es dibuixaven, com a trets negres dilatats, damunt aquell +fons joguinós. Un ocell dels aiguamolls, algun bernat pescaire sens +dubte, interrompia el silenci, de segon en segon, amb el seu crit +estrany. Després tot callà, i Fritz va colgar-se. + +L'endemà, a les vuit, s'havia desdejunat; i dret, amb el bastó a la +mà davant la masia, al costat del vell anabaptista i Orchel, estava +a punt de partir. + +-Però on és, Súzel?- exclamà. -Aquest matí encara no l'he vista. + +-Deu ser a l'estable o a l'eixida- digué la masovera. + +-Bé, doncs, aneu a cercar-la: no puc deixar el Meisenthal sense +dir-li adéu. + +Orchel entrà a la casa, i al cap d'alguns instants Súzel aparegué, +tota vermella. + +-Eh, Súzel! vina!- li cridà Kobus. -Cal que et regraciï. Estic molt +content de tu: m'has tractat molt bé. I, per demostrar-te la meva +satisfacció, té, aquí tens un goulden, i en faràs el que voldràs. + +Però Súzel, en lloc de gaubar-se'n, del present, semblà tota +confosa. + +-Gràcies, senyor Kobus- va fer. + +Fritz insistí, dient: -Pren-ho, Súzel: t'ho has ben guanyat. + +Ella, girant el cap, va posar-se a plorar. + +-Què vol dir, això?- digué Christel. -Per què plores? + +-No ho sé, pare- feia ella, entre sanglots. + +I Kobus pensà, per la seva part: + +-Aquesta petita és altívola: es pensa que la tracto com una +serventa, i això li fa pena. + +Per això tornant-se a posar el goulden a la butxaca, digué: + +-Escolta, Súzel: jo mateix et compraré alguna cosa: valdrà més. +Cal, però, que em donis la mà: sense això, em creuria que estàs +enutjada contra mi. + +Aleshores, Súzel, amb la cara gentil amagada dins el davantal, i el +cap decantat endarrera, damunt l'espatlla, li estengué la mà; i, +quan Fritz l'hagué estreta, tornà a l'eixida tot corrent. + +-Les criatures tenen unes idees ben estranyes!- digué +l'anabaptista. -Ara vegeu! Ha cregut que volíeu pagar-li les coses +que ella feia de tot cor. + +-Sí- digué Kobus. -Em sap força greu d'haver-li fet pena. + +-Ah!- exclamà Orchel; -tanmateix és massa orgullosa! Aquesta petita +ens donarà grans disgustos. + +-Vaja, calmeu-vos, Orchel- digué Fritz, tot rient. -Val més ésser +una mica massa altívol que no massa poc, creieu-me: sobretot quan +es tracta de noies. I ara, a reveure! + +Es posà en camí amb Christel, que l'acompanyà fins a la carena; es +separaren vora les roques, i Kobus continuà tot sol, a bon pas, la +caminada cap a Huneburg. + + + +VII + +A desgrat de tot el plaer que Fritz havia passat a la masia, no fou +sens viva satisfacció que descobrí Huneburg a la carena de davant. +Així com tot era humit, a la vall, el dia de la seva partida, era +tot, aleshores, eixut i clar. La gran prada de Finckmach s'estenia, +com una immensa catifa de verdor, de les fortificacions fins al +torrentell de les Ablettes; i, al cim de tot, els grans femers de +la cavalleria del Postthal, els jardinets dels veterans, voltats de +tanques de rama, i les velles fortificacions molsoses feien un +efecte superb. + +Veia també, darrera les acàcies de bola de la placeta, vora la casa +de la vila, la façana blanca de la seva casa; i la distància no li +impedia de reconèixer que les finestres eren obertes per a +l'aireig. + +Tot caminant, es representava la cerveseria del Gran Cérvol amb +l'eixida al fons, voltada de plàtans, i les tauletes a sota, +atapeïdes de gent, amb els xops vessant escuma. Tornava a veure's +dins la seva cambra, en mànegues de camisa, els pantalons apretats +a les anques, els peus dins les sabatilles, i es deia, tot joiós: + +-Mai s'està millor que a caseta, amb els vestits vells i les velles +usances. He passat quinze dies agradables al Meisenthal, és +veritat; però, si encara hagués calgut restar-hi, hauria trobat +l'estona llarga. Tornarem, doncs, a començar les nostres +discussions, el vell David Sichel i jo; tornarem a empendre les +nostres bones partides de _youker_ amb Frederic Schoultz, el +recaptador Hâan, Speck i els altres. En això hi trobo la millor +conveniència. Quan estic assegut davant la meva taula, per dinar o +per ajustar un compte, tot el món sembla ben endegat. A qualsevol +altra banda puc tenir bastant satisfacció, però mai tan tranquila, +tan pacífica, com en el meu bon Huneburg de tota la vida. + +Al cap de mitja hora, tot somiejant d'aquesta manera, havia +recorregut el senderó del Finckmach, i passava darrera els femers +de Postthal per entrar dins la vila. + +-Què em dirà, la vella Katel?- pensava. -Començarà de passar-me el +rosari; em farà retrets d'una tan llarga absència... + +I, tot allargant el pas sota la porta de Hildebrandt, somreia i +mirava, tot passant, les portes i les finestres obertes en el gran +carrer tortuós; el llauner Schwartz tallant la seva llauna, amb les +antiparres sobre el nasset camús i els ulls badats; el torner +Sporte fent xiular la roda i debanant els seus encenalls en cintes +interminables; el teixidor Koffel, tot petit i groguenc, a la seva +feina, engegant la llançadora amb una interminable fressa de +ferralla; el ferrer Nickel ferrant el cavall del gendarme Hierthès +a la porta de la seva forja; i el boter Schweyer enfonsant les +dogues de les bótes, a grans cops de maça, al fons de la volta +ressonant. + +Tots aquells renous, aquell moviment, aquella llum blanca damunt +les teulades, aquella ombra pel carrer, el trànsit de tota aquella +gent que el saludaven amb un aire particular, com si li diguessin: +-Veu's aqui el senyor Kobus de retorn: cal que m'acuiti a portar +aquesta nova a la meva dona-; els infants cridant a chor dins +l'escola: -B-A, BA; B-E, BE-; i les comares reunides en grups de +cinc o de sis davant la porta, fent mitja, xerrant com a garses, +pelant patates, i cridant-li mentre s'entaforaven l'agulla darrera +l'orella: -Ah! sóu vós, senyor Kobus? Fa qui-sap-lo temps que no us +veiem!-; tot això l'alegrava i tornava a encarrilar-lo en son lloc +escaient. + +-Em canviaré, en arribar- es deia, -i després aniré a pendre un xop +a la cerveseria del Gran Cérvol. + +Amb aquests agradables pensaments, tombava la cantonada de la Casa +de la Vila i travessava la plaça de les Acàcies, on es passejaven +greument els vells capitans retirats, escalfant-se els reumatismes +al sol, i set o vuit oficials d'hússars, testos dins llurs +uniformes, com si fossin soldats de fusta. + +Però encara no havia muntat els cinc o sis graons, a guisa de +perístil, de casa seva, que la vella Katel ja cridava, en el +vestíbul: + +-Aquí està el senyor Kobus! + +-Sí... sí... só jo- va fer, pujant de quatre en quatre els +esglaons. + +-Ah, senyor Kobus!- exclamà la vella, junyint les mans; -quines +inquietuds m'heu fet passar! + +-Com s'entén, Katel! ¿No t'havia avisat, quan vaig venir a cercar +els obrers, que romandria a fora alguns dies? + +-Sí, senyor; però és igual... Estar-se sola a casa... fer la cuina +per una sola persona... + +-Sens dubte, sens dubte... Ja ho comprenc... he sortit de test. +Però, una vegada cada quinze anys, no és massa. Vaja, aquí em tens +de retorn: cuinaràs per a tots dos. I ara, Katel, deixa'm. M'he de +canviar: estic tot amarat. + +-Sí, senyor, enllestiu: un cop d'aire aviat és atrapat. + +Fritz entrà dins la seva cambra, i tancant la porta, va exclamar: + +-Ja hi som! + +No era el mateix home. Tot estirant les cortines, tot rentant-se, +tot canviant de roba blanca i de vestit, reia i es deia: + +-Eh! eh! eh! Podré criar bona sang altra vegada, tornaré a riure un +altre cop! Aquells bous, aquelles vaques, aquelles gallines de la +masia, m'havien fet tornar melangiós. + +I el gran Schoultz, el recaptador Hâan, el vell rabí David, la +cerveseria del Gran Cérvol, el vell pati de la sinagoga, el mercat, +la plaça, tota la vila, tornaven a passar-li davant els ulls com a +imatges de llanterna màgica. + +Finalment, al cap de vint minuts, fresc, deixondit, joiós, tornà a +eixir amb el gran feltre damunt l'orella, amb la cara expandida, i +digué a Katel, tot passant: + +-Surto: vaig a dar un tomb per la vila. + +-Sí, senyor. Però... tornareu? + +-Estigues tranquila, estigues tranquila: al punt de migdia seré a +taula. + +I davallà al carrer tot demanant-se: + +-On aniré? A la cerveseria? No hi ha ningú abans de les dotze. Anem +a veure el vell David: sí, anem a casa del vell rabí. És +particular! només que de pensar-hi, se'm sacseja el ventre. Cal que +l'enfurismi; cal que li digui alguna cosa per a arborar-lo: això em +bellugarà la melsa, i dinaré millor. + +Amb aquesta agradable perspectiva, davallà pel carrer dels +Caputxins fins al pati de la sinagoga, on hom entrava per una +antiga portalada. Tothom travessava aleshores aquell pati per +davallar per l'escaleta de davant, que duia al carrer dels Jueus. +Allò era tan antic com Huneburg. No es veien, allà dins, sinó grans +ombres cendroses, altes construccions decrèpites, solcades de +canals rovellades; i tota la Judea estenia a les finestretes dels +voltants, fins al cim de l'aire, les mitges foradades, les velles +faldilles greixoses, les calces apedaçades, el blancatge +esfilegassat. A totes les obertures hi apareixien caps vacil·lants, +boques desdentegades, nassos i mentons de carnaval. Hom hauria dit +que aquella gent arribava de Nínive, de Babilònia, o que havien +tornat a escapar-se del captiveri d'Egipte: tan xarucs semblaven. + +Les aigües grasses de les feines domèstiques traspuaven al llarg de +les parets; i, si cal dir la veritat, la flaire no era bona. + +A la porta del pati hi havia un captaire cristià assegut damunt les +cames encreuades. Tenia la barba llarga de tres setmanes, tota +grisa; els cabells aplanats, i el bigoti com un canó de pistola. +Era un antic soldat de l'Imperi: li deien el _Francès_. + +El vell David vivia al fons de tot amb la seva muller, la vella +Sourlé, tota rodona i grassa, però d'un greix groguenc, amb les +galtes voltades de grosses arrugues que feien arc; son nas era +camús, sos ulls bruníssims, i sa boca adornada d'arruguetes en +forma d'estel, com un forat. + +Portava una bena al front, segons la llei de Moisès, per amagar sos +cabells, a fi de no seduir els estrangers. Altrament tenia bon cor, +i per al vell David era un plaer de proclamar-la perfecte model de +son sexe. + +Fritz posà un groschen dins el plat del _Francès_. Havia encès la +pipa, i fumava a grosses pipades per travessar la claveguera. +Davant l'escaleta, on cada graó és baumat com la pedra d'una canal, +s'aturà, es decantà a un costat, fins a una finestreta rodona arran +de terra, i veié el rabí al fons d'una gran cambra fumada, assegut +davant una taula de vella alzina, amb els dos colzes sobre un +llibre vell, de cantell roig, amb el front arrugat entre les mans. + +La figura del vell David, en aquella actitud reflexiva i sota +aquella llum grisa, no estava mancada d'un gran caràcter. Hi havia +en el conjunt de sos trets quelcom de l'esperit somniós i +contemplatiu del dromedari, cosa que tanmateix es troba en totes +les races orientals. + +-Llegeix el Talmud- es digué Fritz. + +Després, davallant dos graons, obrí la porta, tot exclamant: + +-¿Segueixes capbussat dins la Llei i els Profetes, vell jueu de +mala mena? + +-Ah! ets tu, calavera!- féu el vell rabí, el posat del qual prengué +tot seguit una expressió de joia interior, al mateix temps que +d'ironia fina, baldament plena de bonhomia. -¿No has pogut +passar-te de mi per més estona? t'ensopies i m'has vingut a veure? + +-Sí, és sempre amb un nou plaer que torno a veure't- féu Kobus, tot +rient; -és un gran plaer per a mi de trobar-me davant un veritable +creient, un nét del virtuós Jacob, que va robar son germà... + +-Prou!- exclamà el rabí -prou! Les teves facècies en aquest ram no +poden anar ni amb rodes. Ets un epicuri sense fe ni llei. +M'estimaria més de sostenir una discussió en regla contra dos cents +capellans, cinquanta bisbes i el mateix Papa, que no pas contra tu. +Almenys aquesta gent no tenen mes remei que admetre els textos i +reconèixer que Abraham, Jacob, David i tots els Profetes eren gent +honrada; però tu, maleït calavera, ho negues tot, ho rebutges tot, +dius que tots els nostres patriarques eren uns canalles! Ets pitjor +que la pesta: no hi ha fre a posar-te; i per això, Kobus, t'ho +prego, deixem'ho de banda. És molt dolent, de part teva, que +m'ataquis en indrets on tindria una mena de vergonya de +defensar-me... Val més que em facis venir el rector. + +Aleshores Fritz deixà anar una immensa riallada; i, havent-se +assegut, exclamà: + +-Rabí, et porto voluntat: ets l'home millor i més divertit que jo +conegui. Ja que t'avergonyeixes de defensar Abraham, parlem d'una +altra cosa. + +-No necessita que el defensin- exclamà David -prou es defensa ell +mateix. + +-Sí, seria difícil, ara, de fer-li mal- digué Fritz. -Però, bah!, +deixem-ho córrer. I escolta, David: em convido a pendre un vas de +_kirschenwasser_ a casa teva. Sé que en tens de molt bo. + +Aquesta proposició desarrugà totalment el vell rabí, a qui, de bo +de bo, no plaïa de discutir amb Kobus sobre coses religioses. +S'aixecà somrient, obrí la porta de la cuina, i digué a la bona +vella Sourlé, que manegava, justament, la pasta d'un _schaled_: + +-Sourlé, dona'm les claus de l'armari. Aquí hi ha un amic, Kobus, +que vol pendre un vas de _kirschenwasser_. + +-Bon dia, senyor Kobus!- exclamà la bona dona. -No puc venir: estic +amb la pasta fins al colze. + +Fritz s'havia aixecat: esguardava, dins la petita cuina tota +ombrívola, que rebia llum per una vidriera de plom, la bona vella +que pastava, mentre David li estirava les claus de la butxaca. + +-No us molesteu, Sourlé- digué; -no us molesteu. + +David tornà, tancà la cuina i obrí la porta d'un tinellet on es +trobava el _kirschenwasser_ i tres vasets, i els portà damunt la +taula, feliç de poder oferir alguna cosa a Kobus. Aquest, +reparant-li el sentiment, exclamà que el kirsch era deliciós. + +-En tens de millor- féu el vell rabí, tastant-lo. + +-No, no, David: potser d'igualment bo, però no de millor. + +-En vols un altre vas? + +-Gràcies. Cal no abusar de les bones coses, com deia mon pare. Ja +tornaré. + +Aleshores estaven reconciliats. EI vell rabí va rependre +l'enraonia, arrugant els ulls amb malícia: + +-I què hi has fet, allà baix, cap calent? M'han contat que havies +fet grosses despeses per a obrir un dipòsit de peixos. Es veritat? + +-És veritat, David. + +-Ah!- exclamà el vell rabí. -No m'estranya: quan es tracta de +menjar i de beure no mires prim. + +I, bellugant el cap, digué amb caient nasal: + +-Sempre seràs el mateix! + +Fritz somreia. + +-Escolta David- va fer: -d'aquí a sis o set mesos, quan el peix +sigui rar, i tu hagis donat el tomb pel mercat, amb un nas de pam, +sense trobar res de bo... (perquè, vell, a tu també et plauen els +bons bocins, i, per més que moguis el cap, ets de la nissaga dels +gats i el peix t'agrada)... + +-Però... Kobus, Kobus!- exclamà David; -em faràs pasar ara per un +epicuri de ta mena? Sens dubte, m'estimo més un lluç de riu, ben +bonic, damunt el plat, que no pas una cua de vaca: no cal dir-ho +(no seria home si pensés d'altra manera); però no hi penso +anticipadament: Sourlé se n'ocupa d'això. + +-Bah! bah! bah!- féu Kobus. -Quan d'aquí a sis mesos et faci portar +plats de truites amb botelles de _forstheimer_, per la festa de +_Simres-Thora_, ja veurem, ja veurem si me'n faràs retret, del meu +dipòsit. + +David somrigué. + +-El Senyor- digué: -ha fet totes les coses ben fetes: als uns dóna +la prudència, als altres la sobrietat. Tu ets prudent (no et faig +retret de la teva prudència: és un do de Déu); i, quan les truites +vindran, seran ben vingudes. + +-Amén!- exclamà Fritz. + +I tots dos es posar a riure amb molt de grat. + +No obstant, Kobus volia fer enfurismar el vell rabí. + +De cop i volta va dir-li: + +-I les dones, David? i les dones? ¿No me n'has trobat una? La +vint-i-quatrena! Deus portar pressa, de guanyar la meva vinya del +Sonneberg. Tindria curiositat de conèixer-la, la vint-i-quatrena. + +Abans de respondre-li, David Sichel prengué un aire greu: + +-Kobus- digué: -em recordo d'una vella història on cadascú pot +cercar el seu profit. Abans d'ésser ases (deia aquesta història) +els ases eren cavalls: tenien la sofraja sòlida, el cap petit, les +orelles curtes, i crin a la cua en lloc d'una tofa de pèls. Doncs +bé: va esdevenir-se que un d'aquests cavalls, el besavi de tots els +ases, trobant-se un dia dins l'herba fins al ventre, es digué a sí +mateix: «-Aquesta herba és massa grollera per a mi: el que +necessito és la flor més fina, tan delicada que cap altre cavall +n'hagi tastada de semblant. + +Eixí d'aquell pasturatge a la recerca de la flor més fina. Trobà +herbes que eren més grolleres que no pas les que acabava de deixar. +Va indignar-se'n prou. Més lluny, a la vora d'un aiguamoll, hi +trobà sagetes d'aigua, i les va trepitjar. Després donà el tomb a +l'aiguamoll: entrà dins una terra àrida, sempre a la recerca de la +flor més fina; però no trobà ni molsa. Tingué fam: mirà a totes +bandes, veié cards en un sot... i els menjà amb bella gana. +Aleshores ses orelles cresqueren, tingué un top de pèls a la cua, +volgué fer un renill i es posà a bramar: era el primer ase! + +Fritz, en lloc de riure's d'aquesta història, va sentir-se'n vexat +sense saber per què. + +-I si no n'hagués menjat, de cards?- digué. + +-Aleshores hauria estat menys que un ase fet i passat: hauria estat +un ase mort. + +-Tot això no vol dir res, David. + +-No; però val més casar-se jove que no pas pendre la criada per +muller, com fan tots els concos. Creu-me... + +-Vés-te'n al dimoni!- cridà Kobus tot aixecant-se. -Cauen les dotze +batallades: no tinc temps de respondre. + +David l'acompanyà fins a la llinda, rient dintre seu. + +I, quan se separaven, + +-Escolta, Kobus- digué amb un aire subtil: -no has volgut cap de +les dones que jo t'he presentat (potser sense que t'equivoquessis); +però aviat te'n cercaràs una tu mateix. + +-Vell jueu de mala mena!- respongué Kobus. -Vell jueu de mala mena! + +Aixecà les espatlles, junyí les mans amb posat compassiu, i se +n'anà. + +-David!- cridava Sourlé, a la cuina. -El dinar està a punt: para la +taula. + +Però el vell rabí, plegant els ulls astuts d'una manera irònica, +segui a Fritz amb l'esguard fins que va haver passat la portalada; +i després tornà a entrar, rient, per sota el nas, d'allò que +acabava d'esdevenir-se. + + + +VIII + +Havent dinat, Kobus se n'anà a la cerveseria del Gran Cérvol i hi +retrobà sos vells camarades Frederic Schoultz, Hâan i els altres, +que feien llur partida de _youker_, com cada dia, d'una a dues, des +del primer de gener fins al dia de Sant Silvestre. + +Naturalment, tots es posaren a cridar: -Eh! en Kobus!... Heu's aquí +En Kobus! + +I tothom s'acuità a fer-li lloc. Ell, tot rient i tot gaudiós, +distribuïa encaixades a mà dreta i a mà esquerra. Acabà per +asseure's al cap de la taula, davant les finestres. La petita +Lotchen, amb son davantal blanc posat en forma de ventall damunt +les faldilles roges, vingué a deixar-li un xop al davant. Ell el +prengué, l'aixecà greument entre sos ulls i la claror per +admirar-ne la vella color d'ambre groc, bufà l'escuma de la vora, i +begué amb recolliment, mig cluques les parpelles. Després de la +qual cosa digué: -És bona!- i es decantà, damunt l'espatlla del +gran Frederic per veure les cartes que acabava d'aixecar. + +Així fou com tornà a entrar, senzillament, en ses habituds. + +-Trèvol! Quadrat! Escapceu l'as!- cridava Schoultz. + +-Sóc jo qui juga- feia Hâan arreplegant les cartes. + +Els vidres dringaven, els canets topaven, i Fritz, aleshores, no +pensava més en la vall de Meisenthal que en el Gran Turc, i li +semblava de no haver deixat mai Huneburg. + +A les dues entrà el senyor professor Speck, amb les grans sabates +quadrades al capdavall de ses cames llargues i magres, sa llarga +levita bruna i son nas sensual. Es descobrí amb aire solemnial, i +digué: + +-Tinc l'honor d'anunciar a la colla que han arribat les cigonyes. + +Tot seguit els ecos de la cerveseria repetiren per tots els recons: +-Les cigonyes han arribat! Les cigonyes han arribat! + +Es féu gran avalot: cadascú deixava el xop a mig buidar per anar a +veure les cigonyes. En menys d'un minut hi havia més de cent +persones, amb el nas en l'aire, davant el Gran Cérvol. + +Al cim de tot de l'església, una cigonya, dreta damunt la xarranca, +amb les ales negres replegades al damunt de sa cua blanca, el becàs +mig inclinat amb un aire melangiós, causava l'admiració de tota la +vila. El mascle feia torterols a son voltant, i intentava de +posar-se damunt el ròdol, on encara penjaven alguns brins de palla. + +El rabí David acabava d'arribar, també; i tot esguardant, amb son +vell capell decantat damunt la nuca exclamà: + +-Arriben de Jerusalem!... Han reposat damunt les piràmides +d'Egipte!... Han passat les mars!... + +A tota la llargada del carrer, davant el mercat, hom no veia sinó +comares, vells papàs i infants amb el coll tort en una mena +d'èxtasi. Algunes velles deien, tot eixugant-se els ulls: -Encara +hem tornat a veure-les altra vegada. + +Kobus, contemplant tota aquella bona gent, llurs cares enternides i +llurs actituds meravellades, pensava: -És curios!... que poca cosa +es necessita, per a divertir la gent! + +I la figura commosa del vell rabí, sobretot, el posava de bon +humor. + +-Vaja, rabí, vaja!- li digué. -Et sembla cosa molt bella, això, +doncs! + +Aleshores, l'altre, baixant els ulls i veient-lo riure, exclamà: + +-Que no tens entranyes? ¿No veus enlloc sinó temes de mofa? No tens +gens ni mica de sentiment! + +-No cridis tan fort, cap calent: tot el món ens esguarda. + +-I si m'agradés de cridar fort?... si m'agradés de cantar-te les +veritats? si m'agradés... + +Sortosament, les cigonyes, després d'un instant de repòs, acabaven +de tornar a empendre la ruta per dar el tomb a la vila i pendre +possessió dels núvols d'Huneburg, i tota la plaça, transportada +d'entusiasme, feia una cridòria admirativa. + +Els dos ocells, com per respondre a aquest salut, tot surant per +l'aire feien petar llur bec, i una trepa de criatures els seguien +pel carrer dels Caputxins tot cridant: -Tra, la, la! l'istiu que +torna! Eh, eh! l'istiu que ve! + +Kobus, aleshores, entrà de bell nou dins la cerveseria amb els +altres, i fins a les set no es parlà més que del retorn de les +cigonyes, i de la protecció que estenen damunt les viles on nien; +sense parlar d'una pila pila d'altres serveis especials d'Huneburg, +com exterminar els gripaus, les serpetes i els llangardaixos, que, +sens elles, infestarien els sots (i no solament els sots sinó també +les dues vores del Lauter, on no es veurien sinó rèptils), si +aquests ocells no fossin tramesos pel cel per destruir les +bestioletes dels camps. + +Havent també entrat David Sichel, Fritz, per burlar-se d'ell, +començà de sostenir que els jueus tenien el costum de matar les +cigonyes i de menjar-se-les per Pasqua amb l'anyell pasqual, i que +aquest costum havia causat temps enrera la gran plaga d'Egipte, on +hi havia granotes tan a desdir que entraven per les finestres i +queien fins i tot per les xemeneies; de manera que els Faraons no +tingueren més remei, per a desempallegar-se d'aquest flagell, que +foragitar del país els fills d'Abraham. + +Aquesta explicació exasperà en tanta de manera el vell rabí, que +declarà que Kobus mereixeria que el pengessin. + +Aleshores Fritz restà venjat de l'apòleg de l'ase i els cards: +dolces llàgrimes li lliscaren per les galtes, i va curullar son +triomf el fet que el gran Frederic Schoultz, Hâan i el professor +Speck exclamessin que calia restablir la pau i que dos vells amics +com David i Kobus no podien quedar enutjats amb motiu de les +cigonyes. + +Proposaren a Fritz de retractar la seva explicació, mitjançant la +qual cosa David no tindria més remei que abraçar-lo. Hi consentí; i +David i ell s'abraçaren amb enterniment, i el vell rabí plorava i +deia que, sense el defecte que tenia de riure a tort i a dret, +Kobus seria el millor home del món. + +Ja us podeu pensar el gust que passava l'amic Fritz amb tota +aquesta història: no parà de riure fins la mitja nit; i, fins i tot +més endavant, es despertava adés i adés per a riure'n encara. + +-Caldria anar ben lluny- pensava -per a trobar tan bella gent com a +Huneburg. Aquest pobre rabí, que n'és d'honrat dins la seva +creença! I el gran Frederic, quina bona testa de cavall! I Hâan que +bé cloqueja! Quina felicitat de viure en un indret així! + +L'endemà a les vuit dormia encara com un benaventurat, quan una +mena de grinyol estrany el va despertar. Parà l'oïda, i reconegué +que l'esmolet Higuebic havia vingut a establir-se, com tots els +divendres, a la cantonada de casa seva, per repassar els coltells i +les estisores de la vila; cosa que li féu molt d'enuig, perquè +encara tenia son. + +A cada instant el xerroteig de les comares venia a interrompre el +xiulet de la roda; després el gosset rondinava; després l'ase es +posava a bramar; després venia una discussió sobre el preu de +l'esmolada; després una altra cosa... + +-Que el dimoni se t'endugui!- pensava Kobus. -¿No les hauria de +prohibir, el burgmestre, aquestes coses? El darrer dels pagesos pot +dormir a cor què vols cor què desitges, i als bons burgesos se'ls +desperta a les vuit per la negligència de l'autoritat. + +De cop i volta Higuebic es posà a cridar, amb veu de nas: +-Ganivets, estisores a repassar! + +Aleshores no pogué contenir-se més i s'aixecà enfurit. + +-Caldrà que en parli, d'això- es digué: -portaré la cosa davant el +jutge de pau. Aquest Higuebic acabaria creient que la cantonada de +casa meva li pertany. Fa quaranta cinc anys que enutja a tots: a +mon avi, a mon pare i a mi. Ja n'hi ha prou: és hora d'acabar-ho! + +Així cavil·lava Kobus tot llevant-se: l'hàbit de dormir a la masia, +sense altra fressa que el murmuri del fullam, l'havia viciat. Però +després del desdejuni, no pensà més en aquella misèria. Li vingué +la pensada d'embotellar dues bótes de vi del Rin que havia comprat +la tardor passada. Féu anar a Katel a la recerca del boter, i es +revestí d'una grossa camisola de llana grisa que es posava per a +consagrar-se als esments del celler. + +Mestre Schweyer arribà, amb son davantal de cuiro als genolls, la +maça a la cintura, la barrina sota el braç, i la carassa tota +expandida. + +-Bé, doncs, senyor Kobus!- va dir. -Avui començarem: oi? + +-Sí, mestre Schweyer. Ja és hora: el _markobrunner_ és a la bóta fa +quinze mesos, i fa sis anys que fou omplerta la del _steinberg_. + +-Bé... i les botelles? + +-Estan netejades i escorregudes de fa tres setmanes. + +-Oh! Pel que fa a les cures del vi noble,- digué Schweyer -els +Kobus hi entenen de pares a fills: no cal, doncs, sinó davallar. + +-Sí, anem cap avall. + +Fritz encengué una candela a la cuina, i prengué una nansa del +cistell de botelles; Schweyer empunyà l'altra, i davallaren al +celler. Quan foren a baix, el vell boter va exclamar: + +-Quin celler! Quina eixutesa que té per tot! Hum! hum! Quin so tan +clar! Ah, senyor Kobus! Ho he dit cent vegades: teniu el millor +celler de la vila. + +Després, acostant-se a una bóta i tustant-la amb ei dit: + +-Veu's aquí el _markobrunner_: veritat? + +-Sí; i aquella és la del _steinberg_. + +-Bé, bé: anem a dir-li dues paraules. + +Aleshores, acotant-se, amb la barrina en el buit de l'estómac, +foradà la bóta de _markobrunner_, i empenyé amb llestesa l'aixeta +dins el forat. Després d'això, Kobus li passà una botella, que ell +va omplir i va tapar. Fritz untà el tap de cera blava i el segellà. +L'operació va anar seguint d'aquesta manera, amb gran satisfacció +de Kobus i de Schweyer. + +-Eh! eh! eh!- deien adés i adés. -Descansem. + +-Sí, i bevem un glop- deia Fritz. + +Aleshores, prenent el vaset que hi havia damunt el forat gran de la +bóta, es refrescaven amb un vas d'aquell excel·lent vi, i tornaven +després a la tasca. + +Totes les vegades d'abans aquella, Kobus, després de dos o tres +vasos, es posava a cantar, amb veu terriblement forta, velles +tonades que li passaven pel cap, com el Miserere, l'Himne de +Gambrinus, o la cançó dels Tres Hússars. + +-Això ressona com dins una catedral- feia tot rient. + +-Sí- deia Schweyer: -canteu bé. És llàstima que no hagueu estat de +la nostra gran societat choral de Johannisberg: no hi hauria hagut +oïdes sinó per a vós. + +I es posava a contar, aleshores, com en el seu temps (feia d'això +trenta cinc a quaranta anys) existia una societat de boters +aficionats a la música en el país de Nassau; i en aquesta societat +no es cantava sinó amb acompanyament de bótes, de barrils i de +bujols; els canets i els xops feien els pifres i les bótes grans +feien el contrabaix. Mai no s'havia sentit una cosa més amorosa i +més colpidora. Les filles dels mestres boters distribuïen els +premis als que s'hi distingien; i ell, Schweyer, havia rebut dos +raïms i una copa d'argent per la seva manera harmoniosa de tustar +una bóta de cinquanta tres mesures. + +Deia això tot commòs de les seves recordances, i Fritz tenia +treballs a no esclatar en riallades. + +Contava encara moltes altres coses curioses, i celebrava el celler +del gran duc de Nassau: -Posseeix- deia -vins preciosos, d'una data +que es perd en la foscor de la vellura. + +Així era com el vell Schweyer alegrava el treball. Aquest joiós +parloteig no impedia que les botelles s'omplissin, es segellessin i +anessin a raure a llur lloc: al contrari, allò es feia d'una manera +més rítmica i animada. + +Kobus tenia el costum d'encoratjar Schweyer quan la seva alegria +començava d'esmortir-se, ja fos adreçant-li algun acudit, o +deixant-lo de bell nou sobre la pista de les seves històries; però +aquell dia el vell boter cregué reparar que Fritz estava preocupat +d'altres pensaments. + +Dues o tres vegades assajà de cantar; però, després d'alguns roncs, +callava mirant un gat que fugia per l'espitllera, una criatura que +es decantava curiosament per veure què passava dins el celler, o bé +escoltant els grinyols de la pedra de l'esmolet, el lladrar de son +canic, o qualsevol altra cosa per l'estil. + +Son esperit no era dins el celler; i Schweyer, naturalment discret, +no volgué interrompre les seves reflexions. + +Les coses continuaren així per espai de tres o quatre dies. + +Cada vespre Fritz anava, com de costum, a fer unes partides de +_youker_ al Gran Cérvol, i sos companyons reparaven igualment que +tenia preocupació d'altres coses: s'oblidava de jugar quan li +tocava. + +-Apa, Kobus, apa! Ara tu!- li cridava el gran Frederic. + +Aleshores tirava la carta a l'atzar, i, naturalment, perdia. + +-No tinc sort- es deia en tornar a casa. + +Com que Schweyer tenia feina a casa seva, no podia venir sinó dues +o tres hores per dia, al matí o al vespre: de manera que la tasca +s'arrossegava, i àdhuc va acabar-se d'una manera tota especial. + +En fer el foradament del _steinberg_, el vell boter esperava que +Kobus ompliria, com sempre, el vaset i li presentaria. Doncs bé: +Fritz, per distracció, s'oblidà d'aquesta part important del +cerimonial. + +Schweyer se'n va tot indignar. + +-Em fa beure les seves resaigües- va dir-se; -però quan el vi és de +mena superior, el troba massa bo per a mi. + +Aquesta reflexió va posar-lo de mal humor; i alguns moments +després, havent deixat caure Kobus dues gotes de cera damunt les +seves mans mentre ell estava acotat, sa còlera esclatà: + +-Senyor Kobus- digué alçant-se: -em penso que us torneu foll! +Aleshores que cantàveu el Miserere, no us en volia dir res, encara +que allò fos una ofensa contra la nostra santa religió, i sobretot +tractant-se d'un vell do la meva edat: teníeu eI posat d'obrir-me, +en certa manera, les portes dc la tomba, i és cosa abominable, +considerant que no us havia fet cap mal. A més a més, la vellesa no +és un crim: tothom desitja arribar a vell. Vós hi arribareu, +potser, senyor Kobus, i aleshores compendreu la vostra indignitat. +I ara em feu caure cera a la mà per malícia. + +-Com s'entén, per malícia?- exclamà Fritz, estupefacte. + +-Sí, per malícia!... De tot us rieu!... Fins i tot, en aquest +moment, teniu la pruïja de la rialla. Però no vull ser el vostre +titella: sabeu? Es la darrera vegada que treballo, amb un +taral·lirot de la vostra mena. + +Tot dient-ho, Schweyer desfermà son davantal, prengué sa barrina i +pujà l'escala. + +La veritable raó de la seva còlera, no eren ni el Miserere ni les +gotes de cera: era l'oblit del _steinberg_. + +Kobus, que tenia la seva agudesa, comprengué molt bé el motiu +veritable de la seva còlera; però no li recà menys la seva pròpia +barroeria i son oblit de les velles usances, perquè tots els boters +del món tenen el dret de beure una bona glopada del vi que posen en +botelles i, si el cap de casa és present, son deure és oferir-la. + +-On diable tinc el cap, fa algun temps?- es digué. -Sempre estic +somiejant, fent badalls, passant tedi: no em manca res, i estic +esmaperdut. És astorador!... Caldrà que em vigili. + +Mentrestant, com que no hi havia manera de fer tornar Schweyer, +acabà de posar el vi a les botelles ell mateix, i així va acabar la +cosa. + + + +IX. + +Els dimarts i els divendres al matí, dies de mercat, Kobus tenia el +costum de fumar amb pipa a la finestra, contemplant les dones +d'Huneburg que anaven i venien, amb aire atrafegat, entre les +llargues rastelleres de coves, de canastes, de gàvies de vímets, de +barraques, d'atuells de cuina i de carretes afilerades a la plaça +de les Acàcies. Eren, en certa manera, sos dies de gran espectacle: +totes aquelles fresses, aquelles mil actituds de venedors i +compradors debatent llurs preus cridant, esbatussant-se, +l'alegraven una cosa de no dir. + +Si reparava de lluny alguna bella peça, tot seguit cridava a Katel +i li deia: + +-¿Veus, allà baix, aquell rosari de grives o d'abellerols? ¿Veus +aquella llebrassa roja del tercer banc de l'última fila? Vés a +mirar-t'ho.- Katel eixia; ell seguia amb interès la marxa de la +discussió; i quan la vella serventa tornava amb els abellerols, +les grives o la llebre, ell es deia: -Ja ho tenim! + +Doncs bé: un matí, allí estava, tot somniós, contra el seu costum, +badallant darrera les seves mans i mirant amb indiferència. Res no +excitava el seu daler: el moviment, les anades i vingudes de tota +aquella gentada li semblaven quelcom de monòton. De vegades es +redreçava, i, esguardant la carena de les ginesteres al lluny de +tot, es deia: -¡Quina bella clapa de sol, allà baix, damunt el +Meisenthal! + +Mil idees li passaven pel magí: sentia braolar l'arment, veia la +petita Súzel en mànegues de camisa, amb el cossiol d'avet a la mà, +lliscant sota el cobert i entrant a l'estable, Mopsel encalçant-la, +i el vell anabaptista que pujava greument la costa. Aquestes +recordances l'enternien. + +-La paret del dipòsit ja deu ésser eixuta- pensava: -aviat caldrà +posar els reixats. + +En aquell moment, i mentre es perdia entre aquestes reflexions, +Katel va entrar: + +-Senyor- digué ella: -veu's aquí una cosa que he trobat en vostre +capot d'hivern. + +Era un paper. Ell va pendre'l i obrir-lo. + +-Ves! ves!- féu amb una mena d'emoció. -La recepta dels bunyols! +¿Com he pogut oblidar-ho, de tres setmanes a aquesta banda? +Decididament ja no sé on tinc el cap. + +I esguardà la vella criada. + +-És una recepta de fer bunyols, però bunyols deliciosos!- exclamà +com enternit. -Vejam si endevines, Katel, qui m'ha donat aquesta +recepta! + +-La vella Frentzel del _Bou Roig_. + +-Frentzel? Que és cas! Com si fos capaç d'inventar alguna cosa, i +sobretot uns bunyols com aquests! No... és la petita Súzel, la +filla de l'anabaptista. + +-Oh!- digué Katel. -No m'estranya: aquesta petita està plena de +bones pensades. + +-Sí, està avançadíssima, per la seva edat. Fesme'n, d'aquests +bunyols, Katel. Seguiràs la recepta exactament: comprens? Sense tot +això tot aniria en orris. + +-Estigueu tranquil, senyor, estigueu tranquil: hi posaré els cinc +sentits. + +Katel sortí, i Fritz, atapeint una pipa amb tot esment, tornà a +posar-se a la finestra. Ja tot havia canviat davant son esguard: +les figures, les cares, les enraonies, els crits d'uns i altres: +era com un raig de sol damunt la plaça. + +Rumiant encara en la masia, començà de pensar que l'estatge a les +viles no és verament agradable sinó a l'hivern; que és bo canviar +de nodriment de vegades, tanmateix, perquè la mateixa cuina, a la +llarga, es torna fada. Es recordà que els ous frescos, nus i crus, +i el formatge blanc de casa l'anabaptista, li daven més gust, en +son desdejuni, que tots els requisits de Katel. + +-Si no tingués necessitat, en certa manera, de fer la meva partida +de _youker_, de pendre els meus xops, de veure David, Frederic +Schoultz i el gros Hâan,- es digué -m'agradaria força, de passar +sis setmanes o dos mesos de l'any a Meisenthal. Però no cal +pensar-hi: els meus plaers i les meves ocupacions són aquí. És una +llàstima, que un hom no pugui tenir tots els gaudis plegats! + +Aquests pensaments s'encadenaven en son esperit. + +Finalment, caigudes les batallades de les dotze la vella serventa +comparegué a parar la taula. + +-Bé, Katel- li digué, girant-se: -¿i els meus bunyols? + +-Teniu raó, senyor. Són la cosa més delicada que pugui dir. + +-T'han reeixit? + +-He seguit la recepta: no podia menys de reeixir. + +-Ja que han reeixit- digué Kobus, -tot ha d'anar plegat: baixo al +celler a cercar una botella de _forstheimer_. + +Es posava el manyoc de claus a la mà, quan una idea el féu tornar: +va demanar: + +-I la recepta? + +-La tinc a la butxaca, senyor. + +-Bé, cal que no la perdem. Dóna-me-la per a posar-la al meu +secreter: ens farà plaer de tornar-la a trobar. + +I, desplegant el paper, es posà a rellegir-lo. + +-És que escriu d'allò més bé- va dir: -una lletra rodona, com si +fos emmotllada! És extraordinària, aquesta petita Súzel: saps? + +-Sí, senyor: té un magí molt viu. Si la sentíssiu a la cuina, quan +ve, sempre té alguna cosa a dir per enriolar-vos. + +-Ves, ves! Jo que la creia una mica trista! + +-Trista... I ca! + +-I què diu, què diu?- demanà Kobus, l'ampla cara del qual es +dilatava de satisfacció tot pensant que la petita era alegre. + +-Què sé jo? Només que hagi dat un tomb per la plaça, tot ho ha +vist, i us conta el posat de cadascú; però amb un aire tan +trapella... + +-Em jugaria qualsevol cosa que també s'ha burlat de mi- exclamà +Fritz. + +-Oh! el que és això, mai, senyor. Del gran Frederic Schoultz, no +diré; però de vós... + +-Ah, ah, ah!- interrompé Kobus. -S'ha burlat de Schoultz! El troba +una mica gamarús: veritat? + +-Oh! oh! no és això!... No puc recordar-me'n... compreneu?... + +-Està bé, Katel, està bé- digué, anant-se'n tot joiós. + +I, fins al capdavall de l'escala, la vella criada el sentia riure +d'allò més alt, tot repetint: -Aquesta petita Súzel em fa criar +bona sang! + +Quan tornà, la taula era parada i la sopa servida. + +Destapà la botella, es posà el tovalló al coll amb aire de pregona +satisfacció, s'arremangà i dinà amb bella gana. + +Katel vingué a servir els bunyols abans de les postres. + +Aleshores Fritz, omplint son vas, digué: + +-Ara veurem això. + +La vella criada romania prop de la taula per oir la seva sentència. +Ell prengué un bunyol, i començà per tastar-lo en silenci; després +en prengué un altre; després un terç. Finalment, girant-se, +pronuncià aquestes paraules amb pes i mesura: + +-Els bunyols són excel·lents, Katel, excel·lents! És bo de conèixer +que has seguit la recepta tan bé com era possible. I, tanmateix, +escolta bé (no és que jo et faci cap retret): els de la masia eren +millors; tenien quelcom de més fi, de més delicat, una mena de +perfum especial...- féu, tot aixecant el dit. -No puc +explicar-t'ho: no era tan fort, si tu vols, però molt més +agradable. + +-Potser hi he posat massa canyella? + +-No, no: està bé, està molt bé; però alquesta petita Súzel, +comprens?, en té la inspiració, dels bunyols, així com tu tens la +inspiració de la polla d'índia farcida de castanyes. + +-És ben possible, senyor. + +-És positiu. No s'hi valdria, a no trobar deliciosos aquests +bunyols; però al damunt de les coses millors hi ha allò que el +professor Speck anomena _l'ideal_, és a dir, quelcom de poètic, +de... + +-Sí, senyor, ja comprenc- va fer Katel: -és, per exemple, com les +salsitxes de la comare Hâfen, que ningú no podia fer tan ben +reeixides com ella, pels tres claus de girofler que mancaven. + +-No, no es això el que vull dir: no li manca res, I, tanmateix... + +Anava a dir més cosa, quan la porta s'obrí i el vell David entrà. + +-Ah! ets tu, David!- exclamà. -Vina, doncs, i procura explicar a +Katel què ve a ésser _l'ideal_. + +David, en oir aquestes paraules, arrufà les celles. + +-Vols burlar-te de mi?- digué. + +-No, és cosa molt seriosa: digues a Katel perquè tots vosaltres +enyoreu les pastanagues, les cebes d'Egipte... + +-Escolta, Kobus- exclamà el vell rabí: -tot just arribo, i ja +comences a atacar-me pel cantó de les coses santes. Això no és +gentil. + +-Tot ho agafes per la banda que crema, vell jueu de mala mena! Seu. +I ja que no vols que et parli de les cebes d'Egipte, deixem-ho +córrer; però si no fossis jueu... + +-Bé, ja veig que em vols foragitar. + +-Res d'això: només dic que, si no fossis jueu, podries menjar +bunyols d'aquests, i et veuries obligat a reconèixer que valen mil +vegades més que el mannà, que queia del cel per lliurar-vos de la +lepra i altres malalties que havíeu atrapat entre els infidels. + +-Ah! el que és ara me'n vaig! Això ja és màssa! + +Katel sortí, i Kobus, agafant el vell rabí per la mànega, va +afegir-hi: + +-Vejam! Que diable! Seu. En tinc una veritable recança. + +-Recança de què? + +-Que no puguis buidar un vas de vi amb mi i tastar aquests bunyols: +són una cosa de no dir. + +David s'assegué: ara li tocava el torn de riure. + +-Els has inventat: oi?- va dir. -Sempre fas invencions d'aquesta +mena. + +-No, rabí, no: no sóc jo, ni és Katel. N'hauria estat orgullós, +d'haver inventat aquests bunyols; però donem a Cèsar el que és del +Cèsar: n'escau l'honor a la petita Súzel... Ja saps qui vull dir: +la filla de l'anabaptista! + +-Ah!- digué el vell rabí, clavant en Kobus sos ulls grisos. -Vaja +vaja!... i tan bons els trobes? + +-Deliciosos, deliciosos! + +-Eh, eh, eh!... Sí... aquesta petita és capaç de tot... fins de +satisfer un golut de la teva mena. + +Després, canviant de to: + +-Aquesta petita Súzel va plaure'm tot seguit- digué: -és una noia +intel·ligent. D'aquí a tres o quatre anys coneixerà la cuina com la +vella Katel. Durà al seu marit per l'orella; i, si ell és un home +de potències deixondides, ell i tot reconeixerà que era la +felicitat més gran que podia esdevenir-li. + +-Ah! ah! ah! Aquesta vegada, David, estic d'acord amb tu- va fer +Kobus: -poc exageres. És ben estrany que Christel i Orchel, que no +tenen ni quatre pensaments al cap, hagin posat al món aquesta +bonica criatureta. ¿Saps que ella ja ho porta tot, a la masia? + +-Ja ho deia!- exclamà David. -N'estava segur! Veus, Kobus? Quan una +dona és desperta, i no és de les que s'estarrufen, i no cerca de +rebaixar el seu marit per enlairar-se ella, tot seguit es fa +mestressa: hom és feliç, en certa manera, d'obeir-la. + +En aquell moment, no sé quina idea passà pel magí de Fritz: observà +el vell rabí de cua d'ull, i digué: + +-Fa molt bé els bunyols; però, quant a les altres coses... + +-Doncs jo- exclamà David -dic que farà la felicitat del brau pagès +que s'hi casarà, i que aquest pagès esdevindrà ric i ple de +benaurances! D'ençà que observo les dones (i d'això ja fa +qui-sap-lo temps), em penso ser-hi entès: sé tot seguit el que són +i el que valen, el que seran i el que valdran. Doncs bé: aquesta +petita Súzel m'ha plagut, i em plau que m'innovin la perfecció dels +seus bunyols. + +Fritz havia esdevingut somniós. De cop i volta demanà: + +-Digues, jueu de mala mena, per què has vingut a veure'm a migdia: +aquesta no és la teva hora. + +-Ah! és veritat: cal que em deixis dos cents florins. + +-Dos cents florins?... Oh! oh! oh!...- va fer Kobus amb un aire mig +seriós i mig mofeta. -D'un sol cop, rabi? + +-D'un sol cop. + +-I per a tu? + +-Per a mi si vols, perquè jo sol em comprometo a retornar-te la +quantitat; però és per fer un servei a algú. + +-A quí, David? + +-Coneixes el vell Hertzberg, el marxant de paquet. Doncs bé: sa +filla ha estat demanada pel noi Salomó: dues criatures enciseres!- +féu el vell rabi, junyint les mans amb un aire enternit. -Però, +comprens?, cal una mica de dot, i Hertzberg ha vingut a +trobar-me... + +-Sempre seràs el mateix- interrompé Fritz: -no content amb els teus +propis deutes, cal que et carreguis a l'esquena els dels altres! + +-Però Kobus! però Kobus!...- exclamà David amb veu penetrant i +patètica, amb el nas encorbat i els ulls decantats en terra, +guenyejant. -Si veiessis aquestes benvolgudes criatures! No hi ha +cor per a negar-los la felicitat de la vida. I, altrament, el vell +Hertzberg és solvent: em refarà la quantitat al cap d'una o dues +anyades, tot el més tard. + +-Tu ho vols- digué Fritz, aixecant-se: -doncs sigui. Però escolta: +pagaràs interès, aquesta vegada: el cinc per cent. Tos manlleus em +plau que siguin sense interès; però els dels altres... + +-Oh! Déu meu! Qui et diu el contrari!- féu David. -Mentre aquestes +pobres criatures siguin felices... El pare ja em tornarà l'interès. + +Kobus obrí son secreter, comptà dos cents florins damunt la taula, +mentre el vell rabí esguardava amb impaciència, i després tragué el +paper, el tinter i la ploma, i digué: + +-Vaja, David: mira si es això. + +-És inútil: ja ho he mirat, i tu comptes bé. + +-No, no: compta! + +Aleshores el vell rabí comptà, entaforant els munts a la gran +butxaca de les seves calces amb una satisfacció visible. + +-Ara asseu-te allí, i fes-me el rebut, amb el cinc per cent. +recorda't que, si estàs malcontent de les meves facècies, amb +aquest tros de paper et podré dur qui sap a on. + +David, somrient de felicitat, es posà a escriure. Fritz esguardava +per damunt la seva espatlla i, en veure'l a punt d'assenyalar el +cinc per cent, + +-Ep!- va fer -vell jueu de mala mena! ep! + +-Vols un sis? + +-No, sis ni cinc. No som amics de tota la vida? Però no hi entens +poc ni gaire, en facècies! Amb tu sempre em cal estar-hi tot +seriós, com un ase quan l'estrijolen. + +El vell rabí s'aixecà, aleshores, i li estrenyé la mà, i digué, tot +enternit: + +-Gràcies, Kobus. + +I se n'anà. + +-Bella persona!- deia Fritz, veient-lo pujar el carrer amb +l'esquena acotada i la mà a la butxaca. -Ja corre cap a casa del +altre com si es tractés de la seva pròpia felicitat! Veu els +vailets feliços, i riu per sota el nas amb ells ulls entelats. + +Després d'aquesta reflexió, prengué el bastó i eixí per llegir el +diari. + + + +X. + +Dos o tres dies després, un vespre, al Casino, hom parlava, per +atzar, del temps de la vellura. El gros recaptador Hâan celebrava +els costums de l'antigor: el passeig en trineus, a l'hivern, el bon +pare Christian, amb son abrigàs llarg, amb vores de pell de guineu +i les grosses botes forrades de xai, el casquet de llúdria tirat +sobre les orelles i els guants fins als colzes, conduint tota la +seva família al cim del Rothalps, a admirar les boscúries cobertes +de gebre; i la jovenalla de la vila seguint a cavall el passeig i +dant d'amagatotis un esguard amorós a la bonica llocada de noies +embolcallades en llurs esclavines i el nasset rosat entaforat dins +el collet de cigne, més blanc que la neu. + +-Ah! aquell temps, era el bo!- deia. -Poc després, tota la vila +sabia que el jove conseller Lobstein, o el senyor notari Müntz, +s'havia promès amb la petita Lotchen, la bonica Rosa o la gran +Guillermina; i era entre la neu que l'amor havia nat, sota +l'esguard mateix dels pares. Altres vegades la gent es reunia a la +sala de ball, en plena eixida. Tots els estaments es confonien: la +noblesa, la burgesia, el poble. Hom no s'inquietava, de saber si +éreu comte o baró, sinó bon valsaire. Aneu a cercar un abandó +semblant, en nostres dies! D'ençà que fan tanta de noblesa nova, +sempre tenen por que se'ls confongui +amb la gentalla. + +Hâan enaltia així mateix els petits concerts, la bona música de +cambra, elegant i ingènua, del temps vell, ara substituïda per +l'estrèpit de les gran obertures, i la melodia obaga de les +simfonies. + +Només sentint-lo, us semblava veure el vell conseller Baumgarten, +amb perruca empolsada, calamarsejada i gran vestit quadrat de +cerimònia, amb el violoncel recalcat contra la cama i l'arquet fent +angle sobre les cordes i la senyoreta Serafina Schmidt al clavecí, +entre els dos canelobres, amb els violinistes decantats al voltant, +amb la mirada sobre els papers; i, més enllà, el cercle dels amics, +en l'ombra. + +Aquestes imatges commovien tot el món; i mateix Schoultz, +gronxant-se damunt la cadira amb un de sos genolls punxeguts entre +les mans, exclamava: + +-Sí, sí: aquests temps són lluny de nosaltres! És ben veritat: ens +fem vells... ¡Quines recordances ens evoques, Hâan! quines +recordances! Tot això no ens fa semblar minyonia. + +Kobus, tornant a casa seva pel carrer dels Caputxins, tenia el cap +rublert de les idees de Hâan. + +-Té raó- es deia: -nosaltres mateixos hem vist aquestes coses que +ara ens semblen allunyades d'un segle. + +I mirant els estels, que tremolejaven en el cel immens, pensava: +-Tot això roman, tot això torna en les mateixes èpoques: només som +nosaltres, els que canviem. ¡Quina aventura tan paorosa és canviar +una mica cada dia, sense adonar-se'n! De manera que al capdavall +hom és tot cendrós, tot arrupit, i produeix l'efecte, davant +l'esguard de la gent nova que passa, d'aquelles despulles xarugues, +d'aquelles arrugues respectables de les quals parlava Hâan ara +mateix. Per més que fem, caldrà que això ens passi, com ha passat +als altres. + +Així cavil·lava Fritz entrant dins la seva cambra; i, quan s'hagué +colgat, aquestes idees el dominaren encara per algun temps, i +després s'adormí. + +L'endemà ja no hi pensava, quan sos ulls caigueren sobre el vell +clavecí que hi havia entre el tinell i la porta. Era un moblet de +fusta roja, de peus magristons que acabaven en pera i que no tenia +sinó cinc octaves. Feia trenta anys que romania allí. Katel hi +endegava els plats abans de l'àpat, i Kobus hi tirava sos vestits. +De tan veure'l, ja no hi pensava; però aleshores li semblà de +retrobar-lo després d'una llarga absència. Es vestí tot somniós. +Després mirant a la finestra, veié Katel a fora, que anava a fer +ses provisions al mercat. Acostant-se tot seguit al clavecí, va +obrir-lo i passà els dits per ses tecles groguenques: un so d'allò +més prim s'escapà del moblet, i el bon Kobus, en menys d'un segon, +tornà a veure els trenta anys escolats. Es recordà de la senyora +Kobus, sa mare, una dona encara jove, de cara llarga i pàl·lida, +tocant el clavecí, el senyor Kobus, el jutge de pau, assegut prop +d'ella amb son tricorni al barrot de la cadira, escoltant, i d'ell, +Fritz, ben petit, assegut a terra amb el cavall de cartró, tot +cridant: -Osque! osque!- mentre el bon senyor aixecava el dit i +feia: -Xsst!- Tot això li passà davant els ulls, i qui-sap-les +coses més. + +S'assegué, assajà algunes tonades velles i tocà el _Trobador_ i +l'antiga romança del _Creuat_. + +-Mai no hauria cregut que em recordés d'una sola nota- digué. -És +admirable com aquest vell clavecí s'ha mantingut afinat: m'apar +d'haver-lo sentit ahir. + +I, abaixant-se, es posà a treure els vells quaderns de llur caixa. +El _Setge de Praga_, la _Cenerentola_, l'obertura de la _Vestal_, i +després les velles romances d'amor, i tonadetes gaies, però també +amoroses; l'amor que riu i l'amor que plora, cap altra cosa més +ençà ni més enllà! + +Kobus, dos o tres mesos abans, no hauria deixat de treure'n un bell +divertiment, amb tots aquells pastors de lligacames roses i aquells +cavallers de negre plomall; en altre temps havia llegit el Werther, +i havia d'apretar-se els costats mentre va durar la història; però +ara trobava aquestes coses molt belles. + +-Hâan té molta raó- es deia: -avui dia ja no es fan cobletes tan +boniques: + +_Roseta, +cos lleuger +dóna'm el teu cor o, si no, em moriré!_ + +Que n'és de senzill! que n'és de natural! + +_Dóna'm el teu cor o, si no, em moriré!_ + +Això, fa per a mi! això, és poesia! Diu coses pregones en un +llenguatge innocent. I la música! + +I va posar-se a tocar, tot cantant: + +_Roseta, +cos lleuger +dóna'm el teu cor o, si no, em moriré!_ + +No es cansava de repetir la bella romança, i la cosa durava vint +minuts llargs, quan es sentí un petit renou a la porta: algú +trucava. + +-Veu's aquí David- digué, tornant a tancar ben de pressa el +clavecí. -Quines rialles faria, si em sentia cantar la _Roseta_! + +Esperà un instant, i, veient que ningú no entrava, anà ell mateix a +obrir. Però imagineu-vos quina va ser la seva sorpresa en llucar la +petita Súzel, tota rosada i tota tímida, amb sa cofieta blanca; son +mocadoret blau i sa cistella, que romania darrera la porta. + +-Ah! ets tu, Súzel?- féu com a meravellat. + +-Sí, senyor Kobus- digué la petita. -Fa molt de temps que espero la +senyoreta Katel a la cuina; i, com que no ve, he pensat que calia, +tanmateix, complir la meva comanda abans d'anar-me'n. + +-Quina comanda, Súzel? + +-Mon pare em fa venir per fer-vos saber que ja han vingut els +reixats, i que només us esperen a vós per a plantar-los. + +-I ara! Et fa venir expressament per a això! + +-Oh! A més em manca dir al jueu Schmoule que ha de venir a cercar +els bous si no vol pagar-ne el nodriment. + +-Ah! són venuts, els bous? + +-Sí, senyor Kobus: per tres cents cinquanta florins. + +-És un bon preu. Però entra, Súzel: no has de fer compliments. + +-Oh! no n'he fet cap. + +-Sí, sí... en fas: prou que ho veig. Altrament hauries entrat tot +seguit. Vina: seu aquí. + +Va atansar-li una cadira, va obrir el clavecí amb un aire +d'extraordinària satisfacció. + +-I tothom està bo, allí dalt? Christel i Orchel? + +-Tothom, senyor Kobus, gràcies a Déu. Em daria molt de goig, que +poguéssiu venir. + +-Vindré, Súzel: demà o passat demà, ben segur, us aniré a veure. + +Fritz tenia aleshores unes grandíssimes ganes de tocar davant +Súzel. La mirava tot somrient, i acabà per dir: + +-Ara mateix tocava tonades velles, i cantava. Potser m'has sentit +de la cuina estant. Deus haver-t'hi fet un tip de riure: veritat? + +-Oh! senyor Kobus! Al contrari, em posava tota trista: la música +bonica sempre em fa posar trista. No sabia qui la feia, aquella +música tan bonica. + +-Espera- digué Fritz: -tocaré alguna cosa jocosa per alegrar-te. + +El feia feliç de demostrar son talent a Súzel, i començà la _Reina +de Prússia_. Sos dits saltaven d'un cap del clavecí a l'altre, +marcava, el compàs amb el peu, i de tant en tant esguardava la +petita en el mirall de davant, mossegant-se el llavi, com és costum +quan es té por de dar notes falses. Hom hauria dit que tocava +davant tota la vila. Súzel, amb sos ullassos blaus badats +d'admiració i sa boqueta rosa mig oberta, semblava extasiada. + +I, quan Kobus hagué acabat el vals i es girà tot content de si +mateix. + +-Oh! que bonic és!- digué ella; -que bonic és! + +-Bah!- va fer ell; -això no val la pena. Però ara sentiràs una cosa +magnífica, el _Setge de Praga_: hom sent rodolar els canons. +Veuràs, escolta. + +Es posà aleshores a tocar el _Setge de Praga_ amb un entusiasme +extraordinari: el vell clavecí zumzejava i s'estremia fins en les +seves cametes. I quan Kobus sentia que la petita Súzel sospirava, +en veu baixa, -Oh! que bonic és!-, això li donava una ardència, oh! +però una ardència verament increïble: ni sabia on era, de tan +feliç. + +Després del _Setge de Praga_, tocà la _Cenerentola_; i després de +la _Cenerentola_, la gran obertura de la _Vestal_; i després, com +que no sabia quina altra cosa tocar, i Súzel anava dient: -Oh! que +bonic és, senyor Kobus! Oh! quina música tan bonica toqueu!- va +exclamar: + +-Sí, és bonic; però si no estigués encadarnat et cantaria alguna +cosa, i ja veuries, Súzel! Però és igual: ho provaré, tanmateix. +Però estic encadarnat, i és llàstima! + +I, tot parlant així, es posà a cantar en veu tan clara com la d'un +gall que es desperta al mig de les gallines: + +_Roseta, +cos lleuger +dóna'm el teu cor o, si no, em moriré!_ + +Gronxava la testa lentament, amb la boca oberta fins a les orelles; +i, cada vegada que arribava a la fi d'una cobleta, repetia, per +espai de mitja hora, amb to planyívol, decantant-se al barrot de la +cadira, el nas tirat en l'aire i gronxant-se com un dissortat: + +_Dóna'm el teu cor, +dóna'm el teu cor, +o, si no, em moriré... +em moriré... +em moriré... mori... moriré...!_ + +De manera que, en acabar, la suor li rajava per la cara. + +Suzel, tota vermella, com avergonyida d'una semblant cançó, es +decantava, sense gosar mirar-lo; i Kobus, que s'havia girat per +sentir-li dir: -Que bonic és!-, la veié que sospirava baix, baixet, +amb les mans sobre els genolls, l'esguard acalat. + +Aleshores, ell, mirant-se per atzar al mirall, reparà que esdevenia +purpurenc; i, no sabent què cosa fer en una circumstància tan +sorprenent, passà els dits de dalt a baix i de baix a dalt del +clavecí, bufant sota les galtes i cridant: -Brrr! brrr!- amb els +cabells redreçats. + +En el mateix instant, Katel tancava la porta de la cuina. Ell la va +sentir i, aixecant-se, es posà a cridar: + +-Katel! Katel!- amb una veu d'home que s'ofega. + +Katel entrà. + +-Ah! està bé- va fer ell. -Té... aquí està Súzel, que t'espera fa +una hora. + +I, com que aleshores Súzel aixecava envers ell sos ullassos +contorbats, va afegir: + +-Sí, hem fet música... Són velles tonades... no res de l'altre +món!... però bah, bah! he fet el que he pogut. No es pot treure una +bona mòlta d'un mal sac. + +Súzel havia tornat a agafar la seva cistella i se n'anava amb +Katel, tot dient: -Bon dia, senyor Kobus!- amb una veu tan dolça, +que ell no sabé què contestar, i romangué més d'un minut com +arrelat al mig de la casa, mirant cap a la porta, tot esverat. +Després va posar-se a dir: + +-Vet-aquí un bon negoci, Kobus! Acabes de tenir un bell èxit amb +aquesta maleïda carraca!... Sí... sí... és bonic!... pots +estarrufar-ten!... cosa escaient, a la teva edat... Que el diable +s'emporti la música! Si em torna a succeïr que toqui ni el _Pare +caputxí_, vull que m'escanyin! + +I va agafar el seu bastó i el seu capell, sense esperar el +desdejuni, i va eixir a donar un tomb sobre les fortificacions per +reflexionar a son grat sobre les coses sorprenents que acabaven +d'esdevenir-se. + + + +XI. + +Hom pot imaginar-se les reflexions de Kobus vora les muralles. Es +passejava darrera l'Estatge de Queviures, amb el cap decantat, el +bastó sota el braç, mirant a una i altra banda si hi havia ningú. +Li semblava que tothom descobriria el seu estat a la primera +llambregada. + +-Un conco de trenta sis anys enamorat d'una noieta de disset! quina +cosa tan ridícula!- es deia. -Vet aquí d'on venien els teus +encaparraments, Fritz, les teves distraccions i el no tocar de peus +a terra, de tres setmanes a aquesta banda. Vet aquí per què sempre +perdies a la cerveseria; per què estaves esmaperdut al celler; per +què badallaves, a la finestra, com un ase, quan miraves el mercat! +¿Es pot ser tan ximple, a la teva edat? + +»Encara, si fos de la vídua Windling o de Salomè Roedig, que +estiguessis enamorat, seria comportívol. Valdria més que et +pengessis mil vegades que no pas que et casessis amb una d'elles; +Però almenys segons el parer de la gent, un casament així seria +raonable. Però estar enamorat de la petita Súzel, que és +filla de ton mateix masover!... una criatura, una veritable +criatura, que no és del teu estament ni de la teva condició, i de +la qual podries ésser pare!... és massa gruixut! És una cosa contra +la naturalesa; és no tenir seny. Si per desgràcia algú ho sospités, +no gosaries deixar-te veure al Gran Cérvol, al Casino, enlloc. +Aleshores sí que es burlarien de tu, Fritz; de tu, que t'has burlat +tant dels altres! Seria l'abominació de la desolació. El mateix +David, a desgrat de son amor del casament, es riuria de tu a la +cara: te'n faria sentir apòlegs! una mala fi! + +»Vaja vaja! encara és una gran sort que ningú sàpiga res i que +t'hagis adonat de la cosa a temps. Cal ofegar tot això, desarrelar +ben aviat aquesta herbota del teu jardí. Potser estaràs una mica +trist, uns quants dies; però et tornarà a venir el seny natural. +T'aconsolarà el vi vell, daràs dinars, et passejaràs per la rodalia +en el carruatge de Hâan... I justament despús-ahir em convidava, +per centèsima vegada, a acompanyar-lo en les eixides de recaptació. +Això és: conversarem, riurem, criarem bona sang, i d'aqui una +quinzena tot haurà acabat. + +Dos hússars s'acostaven aleshores, de bracet amb llurs enamorades. +Kobus els veié venir de lluny, sobre la muralla de l'Hospital, i +davallà al carrer de les Ferralles per tornar a casa. + +-Començaré per escriure a Christel que posi els reixats- es digué - +i que ompli el dipòsit ell mateix. Si m'atrapessin de bell nou al +Meisenthal, seria la setmana dels tres dijous. + +Quan entrà a casa. Katel parava la taula. Súzel feia qui-sap-lo +temps que havia eixit. Fritz obrí son secreter i escriví a Christel +que no podia anar-hi i que li encarregava que posés els reixats. +Després tanca la carta, s'assegué a taula i dinà en silenci. + +Després del dinar, tornà a eixir cap a la una, i se n'anà a casa de +Hâan que s'estatjava a l'hostal de la Cigonya, davant el mercat. +Hâan estava assegut a la seva taula despatx, tot entabacat, amb la +pipa als llavis; preparava sacs i desava, dins un embolcall de +cuiro, grans registres enquadernats amb pell de vedell. Son servent +Gaysse l'ajudava. + +-Ah! Kobus!- exclamà, -de quin sant em véns a veure! No et veig +gaire sovint per aquí. + +-Vas dir-me despús-ahir que te n'anaves a dar un tomb,- respongué +Fritz asseient-se a l'extrem de la taula. + +-Sí, demà al matí, a les cinc; el carruatge està encarregat. Té, +mira! Justament acabo de preparar el llibre de matrius i el sac. La +cosa durarà set o vuit dies. + +-Doncs bé, t'acompanyo. + +-M'acompanyes!- exclamà Hâan, amb veu joiosa, tustant la taula amb +ses manasses quadrades. -Vaja, vaja, al capdavall t'has decidit, no +està mal... Ah! ah! ah! + +I ple d'entusiasme, va tirar enllà son casquet de seda negra, +s'estarrufà els cabells damunt son caparràs vermell i mig calb, i +es posà a cridar: + +-Això és bo!... això és bo!... ens divertirem d'allò més. + +-Sí, el temps m'ha semblat favorable,- digué Fritz. + +-Un temps magnífic- exclamà Hâan, apartant les cortines darrera la +seva cadira de braços, -un temps daurat, un temps com no n'havíem +tingut de deu anys a aquesta banda. Demà sortirem a punta de dia, i +voltarem la contrada... tal dit tal fet... però ara no et +desdiguis! + +-Estigues tranquil. + +-Ah! en bona refè- exclamà l'homenàs -no podies donar-me més gran +plaer. Gaysse! Gaysse! + +-Senyor! + +-El meu capot! Tingueu... pengeu la meva bata darrera la porta. +Tancareu el despatx i donareu la clau a la vella Lehr. Anem al Gran +Cérvol, Kobus? + +-Sí, a pendre xops; no hi ha bona cervesa pel camí. + +-Per què no? A Hackmatt, és bóna. + +-Aleshores, ja ho tens tot enllestit, ara? + +-Sí, tot està enllestit. Ah! escolta, no voldries pas posar dues o +tres camises i mitjons a la meva maleta? + +-Portaré la meva. + +-Doncs bé, a fer via!- exclamà Hâan, prenent-li el braç. + +Eixiren, i el gros recaptador començà d'enumerar els pobles que +veurien, de la plana i la muntanya. + +-A la plana, a Hackmatt, a Mittelbronn, a Lixheim, tot és país +protestant, tot gent rica, ben establerta, belles cases, bon vi, +bona taula, bon llit. Estarem com a cal sogre, els cinc primers +dies; cap dificultat per al cobrament. El diner per al rei ja +està a punt, a l'avançada. I només a la fi, passarem un reconet de +país, el Wildland, una mena de desert, on no es troben sinó creus +pel camí, i els viatgers treuen un pam de llengua; però no tinguis +por, no morirem de debilitat tanmateix. + +Fritz escoltava tot rient, i així entraren a la cerveseria del Gran +Cérvol. Hi va haver allò de sempre: jugaren, begueren xops, i cap a +les set cada u tornà a casa seva a sopar. + +Kobus, tot travessant el corredor de casa seva, entrà a la cuina, +segons el seu costum, per a veure el que Katel li preparava. Veié +la vella serventa asseguda al recó de l'atri, sobre un tamboret de +fusta, amb un drapot sobre els genolls, netejant les seves sabates +més sofridores. + +-Què fas aquí?- digué. + +-Us netejo les sabates matusseres per anar a la masia, ja que eixiu +demà o passat demà. + +-Es inútil- digué Fritz, -no hi aniré; tinc altres afers. + +-No hi anireu?- féu Katel, tota sorpresa; -en tindran poca de pena, +senyor, Christel, Súzel i tothom! + +-Bah! han estat sense mi fins ara, i espero, amb l'ajut de Déu, que +sense mi ho aniran passant. Acompanyo Hâan en la seva eixida, per a +ajustar alguns comptes. I ara que me'n recordo; hi ha una carta +damunt l'escalfapanxes per a Christel; demà la faràs portar per +Jeri, el vailet, i aquest vespre em posaràs a la maleta tres +camises i tot el que cal per a uns quants dies fora de casa. + +-Està bé, senyor. + +Kobus entrà al menjador, tot ufanós de son determini, i havent +sopat amb una gana bastant desperta, es colgà, per a eixir a trenc +d'auba. + +Eren tot just les cinc, i el sol començava a eixir entre les grans +vapors de la Losser, quan Fritz Kobus i son amic Hâan, arraulits en +un vell faeton teixit de vimets, com una panera, segons l'estil del +pais, eixiren a gran trot per la porta d'Hildebrandt, i es posaren +a fer via pel camí d'Huneburg a Michelsberg. + +Hâan portava son abric llarg de castorina i son casquet de guineu, +d'allò més pelut, amb la cua que li penjava per l'esquena; Kobus +son bell capot blau, la seva armilla de vellut de quadrats verds i +vermells i son gran feltre negre. + +Algunes velles, amb l'escombra a la mà, els miraven passar i deien: + +-Van a arreplegar el diner dels poblets; això prou que és hora +d'amanir el mitjot; vindrà el rebut de les portes i les finestres. +Quin brètol, aquest Hâan! Pensar que tothom té de sirgar per a ell, +que mai no en té prou i que la gendarmeria el sosté! + +Després, tornaven a escombrar, malhumorades. + +En ésser fora de l'avançada, Hâan i Kobus es trobaren dins la boira +del riu. + +-Fa una bella fresca aquest matí,- digué Kobus. + +-Ah, ah, ah!- respongué Hâan, fent petar el fuet -ja t'ho havia +avisat ahir. Havies de posar-te samarreta de llana; ara, estira't a +la palla, company, estira-t'hi. Osque, Foux, osque! + +-Fumaré la pipa- digué Kobus. -això m'escalfarà. + +Bellugà els peus, es tragué la gran pipa de porcellana d'una +butxaca lateral, i es posà a fumar greument. + +El cavall, un gran carcamal del Mecklemburg, trotava amb les quatre +ferradures voleiant, i arbres venien darrera els arbres, matolls +darrera els matolls. Hâan, havent deixat el fuet en un recó sota +son colze, fumava també tot somniós, com succeeix entre la boira, +on les coses no es veuen clarament. + +El sol esgroguissat tenia treballs a dissipar aquelles masses de +boira; la Losser rondinava darrera el talús del camí; era blanca +com la llet, i a desgrat de la seva fressa sorda, semblava dormir +sota la gran salzereda. + +De vegades, en acostar-se el carruatge, un martí pescaire feia un +crit punyent i fugia; després una alosa es posava a cantussejar +algunes notes. Mirant bé, hom veia les seves ales grises que +s'agitaven, en forma d'accent circumflex, a alguns pams damunt la +terra; però tornava a davallar al cap d'un segon, i ja no se sentia +sinó la bonior del riu i l'esgarrifança dels pollancs. + +Kobus experimentava aleshores un veritable benestar, i s'alegrava i +es glorificava del determini que havia pres de fugir de Súzel, amb +escapada heroica; això li semblava el cim de la prudència humana. + +-Quants d'altres- pensava, -s'haurien adormit entre aquestes +garlandes de roses, que t'estrenyien cada vegada més, i que, +finalment, no haurien estat sinó cordes de bo de bo, semblants a +aquelles que la virtuosa Dalila trenava per a Samsó! Sí, sí, Kobus, +pots regraciar el cel per la teva ventura; altra vegada ets tan +lliure com un ocell que va per l'aire; i, temps a venir, fins +arribar al si de la vellesa, podràs celebrar la teva partida +d'Huneburg a la manera dels hebreus que recordaren sempre amb +enteniment els vasos d'or i argent de l'Egipte; abandonaren les +cols, els raves i les cebes de llur estatge per a salvar el +tabernacle: tu segueixes llur exemple, i el mateix Sichel es +meravellaria de ta rara prudència. + +Totes aquestes idees, i mil d'altres no menys enraonades, passaven +pel magí de Fritz; es creia fora de tot perill, i respirava l'aire +de la primavera en una dolça seguretat. Pero Déu Nostre Senyor, +sens dubte afadigat de la seva presumpció natural, havia resolt de +fer-li comprovar la saviesa del proverbi: «Amaga't, fuig, esquiva't +sobre les muntanyes dins la plana, al fons de la boscúria o dins un +pou, jo et descobreixo, i la meva mà és al teu damunt!» + +Al riu Steinbach, vora del gran molí, trobaren un bateig que se +n'anava a l'església de Sant Blai, amb l'infantó rosat damunt el +coixí blanc, la llevadora, tota altívola amb sa gran còfia de +randes, i els altres alegres com pinsans. A Hoheim un parell de +vells, que celebraven les noces d'argent en un prat, dansaven en +mig de tot el poblet; el músic rodamón, assegut dalt d'una bóta, +bufava dins el clarinet, amb les roges galtasses inflades fins a +les orelles, el nas empurpurat i els ulls a flor de testa; hom +reia, hom trincava; el vi la cervesa, el _kirschenwasser_, vessaven +per les taules; tothom marcava el compàs; els dos vells, braços en +l'aire, valsaven, riolers; i els infants, reunits a llur voltant, +feien una joiosa cridòria que arribava fins al cel. A Frankenthal, +un casament pujava les portes de l'església, el donzell d'honor al +davant, amb el pit cobert per un ramell en forma de piràmide, el +capell guarnit de cintes de mil colors, i després els nuvis d'allò +més enternits, els vells pares rient sota la barba grisa, i les +mares feixugues expandides de satisfacció. + +Era meravellós de veure aquestes coses i això us feia pensar +qui-sap-lo. Més enllà minyones i noies de quinze a setze anys +collien violetes al llarg de les tanques de rama, per les vores del +camí; per sos ulls resplendents era coneixedor que s'estimarien més +tard. Més enllà, hi havia un recluta que la seva promesa +acompanyava per la sendera, amb un paquetet al braç; de lluny se'ls +sentia com es juraven que s'esperarien. Sempre, sempre aquesta +vella història de l'amor, sota mil i mil formes; hom hauria dit que +el diable mateix s'hi ficava. + +Justament, era aquella estació de la primavera en la qual els cors +es deixondeixen, i tot reneix, i la vida s'agença, i tot ens invita +a la felicitat, i el cel fa promeses innombrables a aquells que +s'estimen! A tot arreu Kobus trobava algun espectacle d'aquesta +mena, per a recordar-li Súzel, i cada vegada s'enrogia, i +somiejava, es gratava l'orella i sospirava. Es deia dintre seu: +-Que n'és de ximpleta la gent que es casa! quant més viatgeu, més +reconeixeu que les tres quartes parts dels homes han perdut el cap +i que, a cada vila, només hi ha que cinc o sis concos que hagin +conservat el seny natural. Sí, és positiu... el seny no está a +l'abast de tothom; un hom ha de felicitar-se en gran per ésser del +petit nombre dels escollits. + +Quan arribaven a un poblet, mentre Hâan s'ocupava de la seva +recaudació i rebia el diner del rei i lliurava rebuts, l'amic Fritz +s'ensopia; sos ensomnis de la petita Súzel augmentaven, i, +finalment, per a distreure's, eixia de l'hostal i davallava pel +carrer major, mirant a dreta i esquerra les cases velles amb llurs +biguetes esculpides, llurs escales exteriors, llurs galeries de +fusta corcada, llurs teulades cobertes d'eura, llurs jardinets +tancats amb estacades, llurs corrals, i, darrera tot això, les +grans nogueres, els alts castanyers d'un fullam esclatant que +pul·lulava per damunt les teulades. L'aire tot ple de claredat +enlluernadora, els carrerrons per on es passejaven regiments de +gallines i d'ànecs clapotant i parlotejant; les finestretes de +vidres hexagonals, entelats de polsina gris o nacrades per la +lluna; les orenetes, començant llur niu de fang al recó de les +finestres i fugint com a sagetes a través dels carrers; els +infants, d'allò més rossos, trenant la corda de llur fuet; les +velles, al fons de les petites cuines ombrívoles, de graons +esmicolats, mirant amb un aire de benvolença; les noies, tafaneres, +decantant-se també per a veure: tot passava davant sos ulls sense +poder-lo distreure. + +Anava, esguardant i esguardat, pensant sempre en Súzel, en el seu +collet, en sa cofieta, en sos cabells bonics, en sos braços +arrodonits; després, en el dia que el vell David l'havia fet seure +a taula entre ells dos; en el so de sa veu quan ella baixava els +ulls, i tot seguit en sos bunyols, o bé en les taquetes de nata que +havia tingut un cert dia a la masia, en fi, en tot: tornava a veure +totes aquestes coses sense voler-ho. + +Així era com, amb el nas en l'aire, les mans a les butxaques, +arribava al cap del poblet, a algun solc de blat, a un senderó que +lliscava entre camps de ségol o de patates. Aleshores la guatlla +cantava l'amor, la perdiu cridava el seu mascle, l'alosa celebrava +en els núvols la felicitat d'ésser mare; al seu darrera, pels +carrerons llunyans, el gall aixecava son crit de triomf; les +ratxades calentes de l'oratge portaven i sembraven a tot arreu les +granes innombrables que havien de fecundar la terra: l'amor, sempre +l'amor! I, per damunt tot això, el sol esplèndid, pare de tots els +vivents, amb sa gran barba rogenca i sos braços d'or dilatats, +abraçant i beneint tota cosa que respira! Ah! quina abominable +persecució! Cal ésser ben desgraciat per trobar a tot arreu, a tot +arreu la mateixa idea, el mateix acudit, i els mateixos +encaparraments! Ves qui es desempallega d'una mena de tinya que us +segueix per tot, i que us fa més coïssor quant més us remeneu. Déu +meu, a quines coses han de veure's exposats, els homes! + +-És ben estrany- es deia el pobre Kobus, que no sigui lliure de +pensar en allò que em plau, i d'oblidar les coses que no em +convenen! Ara veieu! totes les idees d'orde, de seny i de previsió +són abolides en mon cervell, mentre no veig sinó ocells que es +bequegen, papallones que s'empaiten, veritables criaturades, coses +fora de test! I penso en Súzel, repapiejo dintre meu, em trobo +dissortat, i això que no em manca res, i menjo i bec abundosament! +Vaja, vaja, Fritz això ja és massa; sacseja't aquest tarannà, +fes-te raonable! + +És com si hagués volgut raonar contra el poagre o el mal de dents. + +El pitjor de tot, quan anava així pels senderons, és que li +semblava d'oir el vell David que li deia a cau d'orella amb veu de +nas: -Eh! Kobus, tu també hi has d'anar a raure, faràs igual que +els altres... Eh! eh! eh! T'ho faig saber, Fritz, la teva hora +s'acosta. -Que el diable se t'endugui!- pensava ell. + +Però altres vegades, amb resignació adolorida i melangiosa: + +-Potser, Fritz- es deia a si mateix, -potser, ça com lla, els homes +són fets per a casar-se... ja que tothom es casa. Gent +malintencionada, portant encara les coses més enllà, podrien +arribar a sostenir que els concos no són la gent de més seny, sinó +al contrari els boigs de la Creació, i que, mirant-ho bé, es +captenen com els borinots del rusc. + +Aquestes idees no eren sinó llampecs, que l'enutjaven en gran +manera; n'apartava l'esguard i s'indignava contra la gent capaç de +sostenir altres teories que les de la pau, la tranquilitat i el +repòs, que ell havia fet base de la seva existència. I cada vegada +que una idea semblant li passava pel cap, s'acuitava a respondre: + +-Quan la nostra felicitat ja no depèn de nosaltres, sinó del +caprici d'una dona, tot és perdut; valdria més penjar-se que no pas +ennavegar-se així. + +Finalment, al cap de totes aquestes excursions, sentint al lluny, +del mig estant dels camps, el rellotge del poblet, tornava +meravellat de la rapidesa del temps. + +-Ah,... Ja ets aquí!- Cridava el gros recaptador; -estic a punt +d'acabar els meus comptes; té, seu, és qüestió de deu minuts. + +La taula era coberta de munts de florins i de thalers, que +trontollaven a la més petita estrebada. Hâan, decantat damunt son +llibre registre, sumava. Després, amb la cara expandida, deixava +caure les muntanyoles d'escuts dins d'un sac de més d'un metre, que +lligava amb tot esment, i deixava en terra, vora un munt d'altres +sacs. Finalment, quan tot estava ajustat, amb els comptes +comprovats i les entrades abundoses, es tombava tot joiós, i no +deixava d'exclamar: + +-Mira, aquí rau el diner dels exèrcits del rei! Si en cal, d'aquest +brètol de diner, per a pagar els exèrcits de Sa Majestat, sos +Consellers, i tot el que ve al darrera, ah! ah! ah! La terra ha de +llevar suor daurada, i la gent també. Quan serà escurçat el nombre +de la gent d'upa, per alleujament dels pobrets? No em sembla que +això hagi de succeir demà passat, Kobus, perquè la gent d'upa són +els primers que Sa Majestat consultaria sobre la qüestió. + +Aleshores s'agafava el ventre entre les dues mans, per a riure a +tot plaer, i exclamava: + +-Quina farsa! quina farsa! Però tot això no és cosa que ens +pertoqui; estic en regla. Què prens, tu? + +-Res, Hâan, no tinc ganes de res. + +-Bah! mengem un bocí mentre enganxen el cavall; un vas de vi us fa +veure sempre les coses per la part bonica. Quan un home té idees +melangioses, Fritz, cal canviar els vidres de les ulleres i mirar +l'univers pel fons d'una botella de _gleiszeller_ o d'_umstein_. + +Eixia per a fer enganxar el cavall i pagar el compte de l'hostal; +després venia a pendre un vas amb Kobus; i, un cop tot era +enllestit, els sacs ordenats dins la caixa del faeton, recoberta de +palastre, feia petar el fuet i es posava en camí cap a un altre +lloc. + +Vet aquí com passava el temps l'amic Fritz en son viatge; no era +sempre alegrement, com es veu. Son remei no produïa tots els +efectes sortosos que n'havia esperat, ni de molt. + +Però el que l'ensopia encara més que la resta, era, en ésser +vespre, en aquells vells hostals dels pobles, silenciosos després +de les nou, on no se sent cap fressa perquè tothom és al llit, el +romandre tot sol amb Hâan després de sopar, sense tenir ni el +recurs de fer la seva partida de _youker_, o de buidar xops, perquè +les cartes mancaven, i la cervesa tenia tirat de vinagre. Aleshores +s'embriagaven plegats, o bé amb _schnaps_ o bé amb vi d'Ekersthal. +Però Fritz, d'ençà de la seva fugida d'Huneburg, tenia el vi +especialment trist i tendre i fins i tot aquell vinet àcid, que +hauria fet dansar les cabres, li decantava els pensaments cap a la +melangia. Contava històries antigues: la història del casament de +son avi Niclausse amb la seva avia Gòrgel o l'aventura de son oncle +avi Serapió Kobus, Conseller íntim de la gran faisaneria de +l'elector Hans-Peter XVII, oncle avi que s'havia enamorat de cop i +volta, cap als setanta anys, d'una certa ballerina francesa, +vinguda de l'Opera, i anomenada Rosa Fon Pompon; de manera que +Serapió l'acompanyava, a la fi, a totes les fires i a tots els +teatres per a tenir la ventura d'admirar-la. + +Fritz s'estenia, contant aquestes coses amb tots els ets i uts; i +Hâan, que dormia les tres quartes parts del temps, badallava de +tant en tant dins la seva mà, tot dient amb una veu nasal: -És +possible? és possible?- o bé l'interrompia amb una grossa riallada, +sense saber perquè, tartamudejant: + +-Eh, eh, eh! passen unes coses ben divertides en aquest món! Tira +endavant, Kobus, tira endavant que t'escolto. Però pensava, ara +mateix, en aquell animal de Schoultz, que es deixà estirar les +botes pels pagesos, en un aiguamoll. + +Fritz tornava a empendre la seva història sentimental, i així venia +l'hora de dormir. + +Un cop eren a llur cambra de dos llits, amb la caixa entre tots +dos, i dada la volta al pany, Kobus es recordava encara dels +detalls de la passió dissortada de l'oncle avi Serapió i el mal +gènit de la senyoreta Rosa Fon Pompon; i es posava a contar-los +fins a sentir que el gros Hâan roncava com una trompeta, cosa que +l'obligava a acabar l'història per a si mateix; i era sempre amb un +casament. + + + +XII + +L'amic Kobus, trescant un matí per un camí molt difícil de la vall +del Rheethal, mentre Hâan menava amb prudència i estava atent als +trencacolls, l'amic Kobus va fer-se amargues reflexions sobre la +vanitat de vanitats de la prudència; estava molt trist, i es deia, +en si mateix: + +-De què et serveix ara, Fritz, d'haver tingut cura de mantenir el +cap fred, el ventre net i els peus calents per espai de vint anys? +A desgrat de la teva alta prudència, un ésser feble ha torbat el +teu repòs amb una sola mirada. De què et serveix de fugir lluny de +casa teva, si aquest foll pensament et segueix a tot arreu i no +pots evitar-lo enlloc? De què t'ha servit d'abassegar, amb +assenyada previsió, els vins exquisits i tot allò que pot satisfer +el gust i la flaire, no solament d'un home, sinó de molts, per anys +i panys, ja que ni t'és permès de beure un vas de vi, sense +exposar-te a repapiejar com una bogadera vella i a contar històries +que et farien la riota de David, de Schoultz, de Hâan i de tota la +contrada si hom sapigués per què les contes? Així és que tot consol +t'és refusat! + +I, pensant en aquestes coses, exclamava dintre seu, amb el rei +Salomó: + +-He dit, dins el meu cor: Vejam, que t'experimenti la joia; gaudeix +dels béns de la terra! Però vet aquí que també era vanitat; he +recercat dins mon cor la manera de tractar-me delicadament, però +fent que mon cor restés assenyat. M'he bastit cases, m'he plantat +jardins i vinyes, m'he obert dipòsits i hi he sembrat peixos +delitosos; he amuntegat riqueses; m'he engrandit; i ara, +considerades totes aquestes coses, vet aquí que tot era vanitat. Ja +que avui em passa la mateixa cosa que passa al foll, perquè he +estat tant assenyat? Aquesta petita Súzel m'enutja una cosa de no +dir, i tanmateix la meva ànima es complau en ella! Jo i el meu cor +ens hem girat a totes bandes, per a examinar i recercar la saviesa, +i no han trobat sinó el mal de la follia, la imbecil·litat i la +imprudència. Hem trobat aquesta noia, el somriure de la qual és com +una xarxa, i l'esguard com un lligam: no es follia, això? Per què +no s'ha d'haver torçat el peu, el dia de son viatge a Huneburg? Per +què l'he vista en la joia del festí, i, més tard, en els plaers de +la música? Per què aquestes coses han passat així, i no altrament? +I ara, Fritz, ¿per què no pots deslligar-te d'aquestes vanitats? + +Li queien grosses gotes de suor, i somiejava amb una desolació +impossible de dir. Però el que més el migrava, era de veure com +Hâan treia la botella de la palla, i de sentir-li dir: + +-Vaja, Kobus, beu una bella glopada! Quina calor que fa per +aquestes fondalades! + +-Gràcies- deia ell, -no tinc set. + +Perquè tenia por de tornar a començar la història de les amors de +tots els seus passats i, sobretot, d'acabar contant les seves. + +-Com s'entén! No tens set?- exclamava Hâan, -és impossible, vejam! + +-No, no, tinc una mica de feixuguesa aquí- deia posant-se la mà +sobre el païdor, amb una ganyota. + +-Això ve de no haver begut prou ahir al vespre; vam anar-nos-en al +llit massa d'hora,- deia el gros recaptador; beu una glopada i això +et refarà. + +-No vols? és una errada. + +-No, gràcies. + +Aleshores Hâan aixecava el colze, i Fritz veia com son coll +s'inflava i es desinflava amb un posat de satisfacció increïble. +Després l'homenàs exhalava un sospir, i dava una patacada al tap, i +es posava la botella entre les cames, tot dient: + +-Això retorna. Osque, Foux, osque! + +-Quin materialista, aquest Hâan- es deia Fritz. -No pensa sinó en +beure i menjar. + +-Kobus- continuava l'altre, greument, -estàs covant una malaltia. +Tingues esment! Fa dos dies que no beus, i és mal senyal. +T'amagreixes; els homes grassos que es tornen magres, i els homes +magres que es tornen grassos, corren perill. + +-Que el diable se t'endugui!- pensava Fritz; i de vegades li +passava pel magí la idea que Hâan es temia d'alguna cosa; +aleshores, tot vermell, l'observava de cua d'ull, però l'home feia +una cara tan pacífica que el dubte s'esvaïa. + +Finalment, al cap de dues hores, havent passat la carena, arribaren +a un camí planejant, sorrenc, cap el fons de la vall, i Hâan, +senyalant amb el seu fuet unes cent casotes xarugues damunt la +muntanya del davant, a mitja costa, il·luminades per una capella +que s'encimbellava entre els núvols, digué amb aire melangiós: + +-Veu's aquí Wildland, la terra de la qual t'he parlat a Huneburg. +D'aquí un quart hi serem, Mira, aquí hi ha dos ex-vots penjats +d'aquest arbre, i allà baix un altre, en forma de capella en el +balmat d'aquella roca; ara en trobarem a cada pas. Per tot hi ha la +misèria més negra: ni una carretera, ni un camí veïnal en bon +estat. I pensar que aquesta gent es fan dir misses tot seguit que +poden aplegar quatre sous, i que el pobre Hâan no té més remei que +cridar, i dar cops de puny a la taula, i escridassar-se com un +beneit, per a conseguir el diner del rei! Creu-me si vols, Kobus, +però fa sagnar el cor d'arribar aquí per demanar diners, per fer +vendre barraques de quatre kreutzer i mobles de dos pfenning. + +Hâan fuetejà Foux, que es posà a galopar. + +El poblet era aleshores a dues o tres centes passes al davant +d'ells al volt d'un barranc espadat i pregon, en forma de +ferradura. + +El camí obert en la roca per on muntava el carruatge, tot ple de +sorra, de pedres, de grava i senyalat per roderes profundes que hi +havien fet les carretes feixugues del país, tirades per bous i +vaques, era tan estret, que el fusell topava de vegades per tots +dos costats en la roca. + +Naturalment, Foux reprenia la seva carrera panteixant, i fins +passat un quart no arribaren al nivell de les dues primeres +casetes, veritables barraques, d'una alçada de quinze a vint peus, +amb el tirat de la teulada sobre la vall, i la porta i dues +aspitlleres sobre el camí. Una dona, amb la crinera rogenca amagada +dins una paperina d'indiana, la cara xuclada, el coll llarg, obert +per una mena de clivella que li arribava de la mandibula inferior +fins al pit, els ulls immòbils i esmaperduts, punxegut el nas, +estava dreta al llindar de la primera barraca, mirant cap al +carruatge. + +Davant la porta de l'altra caseta, en front mateix, hi havia un +infant de tres anys, tot nu, llevat un parrac de camisa que li +arribava de l'espatlla fins a les cuixes. Era de pell bruna, i +cabells esgroguissats, i mirava amb un aire curiós i dolç. + +Fritz observava aquell rar espectacle. El carrer fangós davallant +de biaix cap el poblet, les pallisses plenes de palla, els coberts, +els espiralls entelats, les portetes obertes, les teulades +esfondrades, tot això confós, amuntegat en un espai mesquí, es +retallava en desorde sobre el fons verdejant dels boscos d'avet. + +El carruatge va anar seguint el camí a través dels femers, i un +gosset llobenc, negre, amb la cua redreçada, vingué a lladrar +contra Foux. La gent, aleshores, es mostrà també al llindar de les +seves barraques, vells i joves, amb bruses xarxones i pantalons de +teixit, la pitrera nua, la camisa badada. + +A cinquanta passos dins el poblet, comparegué l'església a +l'esquerra, ben neta, ben blanca, amb les vitralles noves, riolera +i gentil en mig d'aquesta misèria; el cementiri, amb ses creuetes, +la voltava. + +-Ja hi som,- digué Hâan. + +El carruatge acabava d'aturar-se en un sot, a la cantonada d'una +casa pintada de groc, la més bonica del poblet després de la del +senyor Rector. Era d'un pis, i tenia cinc finestres a la façana, +tres a dalt, dues a baix. La porta era oberta al costat, sota una +mena de cobert. En aquest cobert hi estaven amuntegades estelles, +una serra, una destral i tascons; a sota, davallaven en pendent +dues o tres pedres planes foragitant l'aigua de la teulada sobre +el camí on era aturat el faeton. + +A Fritz i Hâan no els calgué sinó allargar el peu des de l'estrep +del carruatge per posar-lo damunt aquelles pedres. Un homenot de +nas sensual, de garsa, amb els cabells d'un ros de panotxa aplanats +damunt el front, acabava d'avançar cap a la porta i deia: + +-Eh, eh, eh! senyor Hâan, arribeu dos dies més prompte que l'any +passat. + +-És cert, Schneegans- respongué el gros recaptador, -però us he fet +avisar. Heu ordenat, ben segur, els pregons? + +-Sí, senyor Hâan; el nunci fa via d'ençà d'aquest matí; escolteu... +sentiu-lo com timbaleja, justament, a la plaça. + +En efecte, el so d'un timbal esquerdat zumzava aleshores a la plaça +del poble. Kobus, havent-se girat, veié, vora la font, un minyó +alt, de brusa, amb un copalta sobre el bescoll, el corn al mig de +l'espatlla, el nas vermell, les galtes begudes, i el timbal sobre +la cuixa, tustant-lo, i acabant per cridar amb veu esqueixada, +mentre una pila de gent escoltava per les obertures del voltant: + +-Fem saber que el senyor recaptador Hâan és a l'hostal del Cavall +Negre, per a esperar els contribuents que encara no han pagat i que +s'esperarà fins a les dues; després d'aquesta hora els que no hagin +comparegut hauran d'anar a Huneburg dintre la quinzena, si no +prefereixen de rebre l'agutzil. + +Aleshores, el nunci tornà a pujar el carrer, continuant el +timbaleig, i Hâan, havent agafat els seus registres, entrà dins la +sala de l'hostal: Kobus el seguia. Pujaren una escala de fusta i +trobaren a dalt una cambra semblant a la de baix, però més clara, +i parada amb dos llits, a estil d'arcova, i tan alts que calia una +cadira per a muntar-hi. A dreta hi havia un taula quadrada. Dues o +tres cadires de fusta al recó de les finestres, un vell baròmetre +penjat darrera la porta, i, dant el tomb a les parets +emblanquinades, els retrats de sant Maclof, de sant Jeroni i de la +Mare de Déu, magníficament il·luminats, completaven el parament de +la sala. + +-Vaja- digué el gros recaptador, asseient-se; -ja hi som! Veuràs +quelcom de curiós, Fritz. + +Obrí sos registres i descargolà el tinter. Kobus, dret davant una +finestra, mirava, per damunt les teulades de les cases del davant, +la immensa vall blavosa, les prades al fons, en el barranc, al +davant les prades, els vergers plens de fruiterars, els jardinets +voltats d'estaques cercades o tanques de rama, i, a tot el volt, +les boscúries d'avets; allò li recordava la masia de Meisenthal! + +Ben aviat es féu sentir un gran aldarull a baix, a la sala; tot el +poblet, homes i dones, envaïa l'hostal. Al mateix instant, +Schneegans entrava, portant una botella de vi blanc i dos vasos, +que deixà sobre la taula. + +-Cal fer-los pujar tots a la vegada?- demanà. + +-No, l'un darrera l'altre, cadascú quan el cridin- respongué Hâan, +omplint els vasos. -Vaja, beu una glopada, Fritz! No hi haurà +necessitat d'obrir el sac gruixut, avui; estic segur que encara han +fet almoines a l'església. + +I, decantant-se damunt l'ull de l'escala, cridà: + +-Frantz Laër! + +Tot seguit un pas feixuc féu cruixir l'escala, mentre, el +recaptador tornava a asseure's, i un minyonàs de brusa blava, amb +un gran feltre negre, va entrar. Sa figura llarga, ossosa i groga, +semblava impassible. S'aturà al llindar. + +-Frantz Laër- li digué Hâan, -deveu nou florins endarrerits, i +quatre d'ara. + +L'altre aixecà sa brusa, es posà la mà a la butxaca de les calces, +fins al colze, i posà damunt la taula vuit florins, tot dient: + +-Veu's-ho aquí. + +-Com s'entén, veu's-ho aquí! Què vol dir això? Deveu tretze +florins. + +-No puc donar més; la meva petita va fer la seva primera comunió fa +vuit dies; això m'ha costat molts de diners; també he donat quatre +florins pel mantell nou de sant Maclof. + +-El mantell nou de sant Maclof? + +-Sí; l'ajuntament ha comprat un mantell nou, dels més bonics que hi +ha, amb brodats d'or, per sant Maclof, nostre patró. + +-Ah, molt bé- va fer Hâan, mirant Kobus de cua d'ull -calia dir-ho +tot seguit; si heu comprat un mantell nou de sant Maclof... Feu per +manera, només, que no li calgui una altra cosa l'any que ve. Poso, +doncs; rebut, vuit florins. + +Hâan escrigué el rebut i el donà a Laër, tot dient: + +Manca pagar cinc florins, al cap de tres mesos, o em veuré obligat +a recórrer a mesures extremes. + +El pagès eixí, i Hâan digué a Fritz: + +-Aquest és el millor del poblet: és el tinent d'alcalde: ja pots +pensar què seran els altres. + +Després cridà, de son lloc estant: + +-Josep Besme! + +Un contribuent va atansar-se, un llenyater carregat d'anys que va +pagar quatre florins dels dotze que devia. I després un altre que +va pagar-ne sis en lloc de disset, després, un altre, dos en lloc +de tretze, i així successivament: tots havien contribuït al bell +mantell de sant Maclof, i cada un d'ells tenia un germà, una +germana, un fill al purgatori que recaptava misses; les dones +gemegaven, alçaven les mans al cel, invocaven la Mare de Déu; els +homes romanien tranquils. + +Finalment, en vingueren cinc o sis que no pagaren res i Hâan, +furiós, tirant-se cap a la porta, cridà amb veu de tempesta: + +-Pugeu, pugeu tots, vagarros! pugeu plegats! + +Es féu un gran aldarull a l'escala. Hâan tornà a son lloc, i Kobus, +al seu costat, mirà, cap a la porta, la gent que entrava. En dos +minuts la meitat de la sala es rublí de gent: homes, dones i noies, +de brusa, de gec, amb faldilles apedaçades; tots eixuts, magres, +esparracats, veritables testes de cavall, amb el front estret, els +pómuls sortits, el nas llarg, la mirada opaca, l'aire impassible. + +Alguns, més altívols, afectaren una mena d'indiferència orgullosa, +amb el gran feltre tirat endarrera, els dos punys a les butxaques +del gec, la cuixa endavant i els colzes fent angle. Dues o tres +velles, esquerpes, amb els cabells de panotxa, d'altres, petites, +amb el nas arremangat, brunes com la murtrera toscana, s'empenyien +amb el colze, zumzaven entre elles, i es posaven de puntetes per a +veure. + +El recaptador, amb la cara empurpurada, i els tres pèls rogencs que +es redreçaven damunt la grossa testa calba, esperava que tothom fos +al lloc, fent veure que llegia el seu registre. A la fi, es girà +bruscament, i demanà si hi havia algú més que volgués pagar. + +Una dona vella vingué a portar dotze kreutzers; tots els altres +romangueren immòbils. + +Aleshores Hâan, girant-se de bell nou, exclamà: + +-He sentit dir que heu comprat un bonic mantell nou al patró de +vostre poblet, i com que les tres quartes parts de vosaltres no +tenen camisa per posar-se, hauria calgut que el benaventurat sant +Maclof, per a regraciar-vos de vostra bona idea, vingués a +portar-me ell mateix el diner de les vostres contribucions. Veieu, +ja tenia els sacs a punt, i, anticipadament me n'alegrava; però no +ha vingut ningú; el rei pot esperar dies i dies, si creu que els +sants del calendari li han d'omplir les caixes! + +»Voldria que em diguéssiu què ha fet per vosaltres aquest gran +sant, i quins serveis us ha prestat perquè li doneu tot el vostre +diner. + +»¿Us ha fet algun camí perquè hi porteu a vila fusta, l'arment i +les llegums? ¿Us paga els gendarmes encarregats de la conservació +de l'orde? Us impediria sant Maclof de robar-vos els uns als +altres, de saquejar-vos i d'anar a patacades, si no estés present +la força pública? + +»No és una abominació de tirar-ho tot a les espatlles del rei, i de +burlar-se, com feu vosaltres, de qui paga els exèrcits per a +defensar la pàtria alemanya, els ambaixadors, que representen +noblement la bella terra alemanya, els arquitectes, els enginyers, +obrers que cobreixen el país de canals, de camins, de ponts, +d'edificis de totes menes, honrament i glòria de la nostra raça; +els agents d'embarg, els funcionaris, els gendarmes que permeten a +cadascú de conservar el que té; els jutges que fan justícia segons +les nostres antigues lleis, els nostres vells costums i drets +escrits?... ¿No és cosa abominable el no pensar en pagar-lo i +ajudar-lo com a gent honrada, i portar tots els vostres kreutzers a +sant Maclof, a Lalla-Boumphel, a tots aquests sants que ningú +coneix ni de la banda d'Eva ni de la banda d'Adam, dels quals no es +diu una paraula a les Santes Escriptures i que a més a més us +mengen, si més no, cinquanta dies de l'any, sense comptar els +vostres cinquanta dos diumenges? + +»Us penseu que això durarà eternament? No veieu que això és +contrari al seny, a la justícia, a tot?... + +»Tinguéssiu una mica de cor, ¿no pendríeu en consideració els +serveis que us ha fet nostre graciós sobirà, pare de sos súbdits, +que us posa el pa a la boca? ¿No us en deu vergonya de portar tots +els vostres sous a sant Maclof, mentre que jo espero aquí que +pagueu els vostres deutes a l'Estat? + +»Escolteu! si el rei no fos tan bo, tan ple de paciència, ja fa +temps que hauria fet vendre les vostres barraques, i aleshores +veuríem si els sants del calendari us en bastirien de noves. + +»Però ja que l'admireu tant, aquest gran sant, ¿per què no feu com +ell, per què no abandoneu les vostres mullers i els vostres fills, +per què no us n'aneu amb un sac a l'esquena, món a través, a viure +de rosegons i almoines? Seria natural que seguíssiu el seu exemple. +D'altres vindrien a conrear les vostres terres vagatives i a +posar-se en estat de complir llurs obligacions envers el sobirà. + +»Mireu una mica al vostre voltant, mireu la gent de Schneemath, de +Hackmath, d'Ourmath, i d'altres bandes, que donen al Cèsar el que +és del Cèsar i a Déu el que és de Déu, segons les paraules +divinals de Nostre Senyor Jesucrist. Mireu-los, són bons cristians; +treballen, i no inventen cada dia noves festes per a tenir pretext +d'aclofar-se en la peresa i de despendre sos diners a la taverna. +No compren mantells amb brodadures d'or; més s'estimen comprar +sabates per sos fills, mentre que vosaltres aneu a peu descalç com +a veritables salvatges. + +»Cinquanta festes a l'any, per mil persones, fan cinquanta mil +jornals de treball perduts! Si sóu pobres, miserables i no podeu +pagar al vostre rei, els sants del calendari en tenen la glòria. + +»Us dic aquestes coses, perquè no hi ha cosa més empipadora en tot +el món que venir aquí cada tres mesos, per a complir el deure, i +trobar-hi pobrissalla -miserables i nus, per la seva culpa,- que +arriben a fer un posat com si els sembléssiu un Anticrist, quan els +demaneu allò que és degut al sobirà en tots els països cristians, i +fins entre salvatges com són els turcs i els xinesos. Tot l'univers +paga contribucions, per tenir orde i llibertat en el treball; només +vosaltres ho doneu tot a sant Maclof, i, Déu vos faci bons! tothom +pot veure, només que mirant-vos, de quina manera ho recompenseu! + +»Ara, us adverteixo una cosa: els que no hagin pagat d'aquí a vuit +dies, rebran l'agent d'embarg. La paciència de Sa Majestat és +llarga, però té fites. + +»He acabat: aneu-vos-en, i recordeu-vos del que Hâan acaba de +dir-vos: l'agent d'embarg vindrà irremisiblement». + +Aleshores es retiraren tots en massa, sense contestar. + +Fritz estava astorat de l'eloqüència de son companyó. Quan els +darrers contribuents hagueren desaparegut dins l'escala, li digué: + +-Escolta, Hâan, acabes de parlar com un veritable orador; però, de +tu a mi, ets massa dur amb aquests desgraciats. + +-Massa dur!- exclamà el recaptador, aixecant la grosa testa +embarbesclada. + +-Sí, i no comprens gens ni mica el sentiment... la vida del +sentiment... + +-La vida del sentiment?- va fer Hâan: -escolta, mestre! vols +burlar-te de mi!... Ah, ah, ah! no em deixo enganyar com el vell +rabí Sichel... ton posat seriós no m'entabana... massa et conec! + +-Doncs jo et dic- exclamà Kobus, -que és injust que els facis +retret, a aquests pagesos, de llur fe; i sobretot que els en facis +un crim. L'home no viu solament en aquest mon per amuntegar diner +i omplir-se la panxa... aquesta pobra gent amb llur fe senzilla i +llurs patates, són potser més feliços que tu amb les teves truites +i llonganisses i el bon vi. + +-Eh, eh! trapella- digué Hâan, tot posant-li la mà sobre +l'espatlla, -ja pots parlar de tots dos; em penso que ni l'un ni +l'altre hem viscut d'ex-vots i de patates fins avui en dia, i +espero que això trigarà a succeïr. Ah! així vols burlar-te de ton +vell Hâan! Veu's aquí idees i teories d'un estil ben nou! + +Tot discutint, es disposaven a davallar, quan va sentir-se un petit +renou pels volts de la porta. Es giraren i veieren, dreta contra la +paret, una noia de setze a disset anys, amb els ulls acalats. Era +frèvola i esblaimada; son vestit de tela grisa, amb grans pedaços, +queia balder contra sos costats; bells cabells rossos enquadraven +sos polsos; sos peus eren nus, i no sé quina llunyana semblança +suggeria que va omplir tot seguit Kobus d'una pietat enternida com +no l'havia sentida mai: es creia veure la petita Súzel, però +desfeta, malalta, tremolenca, exhaurida de la gran misèria. El cor +se li fonia, una mena de fred se li estengué per les galtes. + +Hâan mirava la noia amb posat de malhumor. + +-Què vols?- digué bruscament, -els registres estan tancats. El +cobrament és clos; tots vindreu a pagar a Huneburg. + +-Senyor recaptador- respongué la pobra noia després d'un instant de +silenci, -vinc en nom de la meva àvia Anna Ewig. Fa cinc mesos que +no es pot llevar: hem tingut grans desgràcies, el meu pare va ser +agafat sota el trineu vora el Kohlplatz, l'hivern passat... Va +morir... Hem hagut de despendre molt per al repòs de la seva ànima. + +Hâan, que començava a enternir-se, adreçà a Fritz un esguard +d'indignació. -Ja ho sents- semblava dir, -altra vegada sant +Maclof! + +Després, alçant la veu, respongué: + +-Són desgràcies que poden passar a tothom; ho sento; però quan em +presento a la caixa general, no em demanen si la gent és feliça o +desgraciada, em demanen quants diners porto; i quan no n'hi ha +prou, he d'afegir-ne de la meva butxaca. La teva àvia deu vuit +florins; vaig pagar per ella l'any darrer. La cosa no pot durar +sempre. + +La pobrissona s'havia posat tota trista, hom veia que tenia ganes +de plorar. + +-Vejam- continuà Hâan, -venies per dir-me que no teniu res, +veritat? que la teva àvia no té una malla; per dir-me això podies +quedar-te a casa, ja ho sabia. + +Aleshores, sense aixecar els ulls, ella avençà la mà, a pleret, i +va obrir-la, i hom veié que hi tenia un florí. + +-Hem venut la nostra cabra... per pagar alguna cosa... -va dir amb +veu trencada. + +Kobus girà el cap a la finestra; el cor li tremolava. + +-Un a compte- va fer Hâan, -sempre a comptes! com si la cosa +valgués la pena. + +Tanmateix, però, obrí el seu registre tot dient: + +-Vaja, vina! + +La petita s'atansà, Però Fritz, decantant-se sobre l'espatlla del +recaptador que escrivia, digué en veu baixa: + +-Bah! deixa-ho córrer. + +-Què?- va fer Hâan, mirant-lo astorat. + +-Esborra-ho tot! + +-Com s'entén, esborra-ho? + +-Sí! queda't el teu florí- digué Kobus a la noia. + +I amb veu baixa, a l'orella de Hâan, afegí: + +-Sóc jo qui paga! + +-Els vuit florins? + +-Sí. + +Hâan deixà estar la ploma; semblava tot somniós, i mirant la noia +li digué amb accent greu: + +-Aquest és el senyor Kobus, d'Huneburg, que paga per vosaltres. +Digues-ho a la teva àvia. No és sant Maclof qui paga; és el senyor +Kobus, un home seriós, raonable, i ho fa mogut pel seu bon cor. + +La petita aixecà els ulls, i Fritz veié que eren d'un blau amorós, +com els de Súzel, i plens de llàgrimes. Ja havia deixat el florí +damunt la taula i ell el va agafar, cercà dins la seva butxaca i va +posar-n'hi cinc o sis més, tot dient: + +-Té, filla meva, feu per manera de tornar a tenir la cabra, o de +comprar-ne una altra, de tan bona com ella. Ja pots anar-te'n, ara. + +Però ella no es movia; de manera que Hâan, endevinant el seu +pensament, li va dir: + +-Vols regraciar al senyor, veritat? + +Ella inclinà la testa en silenci. + +-Està bé, està bé- va fer. -Naturalment, ja sabem què deus +pensar-ne. És un benefici del cel el que us escau. Ara, +mantingueu-vos al corrent. No és gran cosa l'apartar dos sous per +setmana, per tenir la consciència tranquila. Vés-te'n, la teva àvia +estarà contenta. + +La petita, mirant una altra vegada a Kobus, amb un sentiment de +gratitud inexpressable, va eixir i va baixar l'escala. Fritz, tot +turbat, s'havia acostat a la finestra. Veié la pobra criatura que +es posava a córrer, tot pujant el carrer. Hom hauria dit que +tenia ales. + +-Vet aquí nostres afers acabats- reprengué Hâan; -ara, en camí! + +Tot girant-se, Kobus el veié com ja davallava, amb el registre sota +l'aixella i arrodonint la grossa esquena. S'eixugà els ulls i +davallà a son torn. + +-Ei!- els cridà Schneegans a baix, dins la sala gran, -no dineu +abans d'anar-vos-en, senyor recaptador? + +-Tens gana, Kobus?- demanà Hâan. + +-No. + +-Ni jo tampoc; ja podeu servir el dinar a sant Maclof! Cada vegada +que vinc a aquesta terra mesquina, em sento capolat quinze dies; +aquestes coses em trabuquen. Enganxeu el cavall, Schneegans, no us +demanem sinó això. + +L'hostaler va eixir. Hâan i Fritz, de la porta estant el veien com +treia el cavall de l'establa i el posava al vehicle. Kobus pujà. +Hâan pagà el compte, prengué les regnes i el fuet, i se n'anaren +així com havien vingut. + +Podien ésser les dues, aleshores. Tota la gent del poblet, davant +llurs barraques, els miraven passar, sense que ni un tingués la +idea de llevar-se el capell. + +Tornaren a entrar en el camí de la costa, enfondint a la roca. Les +ombres s'allargaven aleshores des del cim de la roca de sant Maclof +fins a la vall; l'altre costat de la muntanya enlluernava, de tanta +llum. Hâan semblava somniós; Fritz decantava el cap, abandonant-se +per primera vegada als sentiments de tendresa i amor que envaïen, +feia algun temps, la seva ànima. Tancava els ulls i tan aviat veia +passar davant ses parpelles roges la imatge de Súzel, com la de la +pobra criatura de Wildland. El recaptador, posant molt d'esment a +menar entre les roques i les roderes, no deia cap paraula. + +A les cinc, el carruatge anava pel camí sorrenc de Tiefenbach. +Hâan, mirant aleshores Kobus, el veié com ensopit, amb el cap que +li anava dolçament a una banda i altra de l'espatlla. Encengué la +grossa pipa i deixà córrer l'animal. Mitja llegua més enllà, per a +fer més via, davallà a terra, i menant Foux per la brida, prengué +el camí alterós del Tannewald. Fritz restà en el seu seient. No +dormia, com es creia el seu companyó; s'abandonava al seu +somieig... mai no havia somiejat tant en tota la vida. + +Mentrestant la nit queia sobre els boscos, la fondària de les valls +s'omplia de tenebres; però els cims més alts encara resplendien. + +Després d'una bona hora de marxa ascendent, en la qual Foux i Hâan +s'aturaven de tant en tant per a rependre alè, el carruatge arribà +finalment a la calma. No mancava sinó travessar la boscúria per a +descobrir Huneburg. + +El recaptador, que a desgrat de la grossa panxa havia caminat +vigorosament, posà aleshores el peu la llança, i, fent petar el +fuet, enfonsà son ample darrera en el coixí de cuiro. + +-Vaja! arri! arri!- exclamà. + +I Foux reprengué la via pel camí de les bagues, trotant com si no +hagués fet ja tres dures llegües de muntanya. + +Ah quina bella vista, la posta formosa del sol, quan, en eixir de +les valls, descobriu de cop i volta la llum purpurina del vespre a +través dels plomalls enlairats dels bedolls, i les mil flaires +boscanes voleien al vostre voltant, perfumant l'aire amb son alè +odorífer!... + +El carruatge seguia la vora del bosc; de vegades tot era ombrívol, +les branques dels arbrassos davallaven fent volta; de vegades una +clariana de cel vermell apareixia darrera les mil plantes que +brollaven en les espessedats de la vegetació; després tot +s'amagava de bell nou, els matollars desfilaven i el sol davallava +constantment; hom el veia, al fons dels forats lluminosos, cada +vegada més baix. Ben aviat les puntes de les herbes altes es +retallaven damunt sa cara de bon vivant, una veritable cara de +Silenus, empurpurada i coronada de pàmpols. Finalment, desaparegué, +i amples vels daurats l'embolcallaven en els abismes. Les tintes +grises de la nit envaïren el cel; alguns estels tremolaven ja +damunt els massissos ombrívols de la boscúria, dins les pregoneses +de l'infinit. + +En aquella hora el somieig de Kobus esdevingué encara més intens i +més íntim, escoltava com les rodes giravoltaven per la sorra, el +peu del cavall que topava amb un palet, alguns ocellets que fugien +en acostar-s'hi el carruatge. Feia temps que això durava, quan Hâan +reparà que una corretja s'havia afluixat; feu parada i davallà. +Fritz desclogué els ulls per a veure què passava; muntava, i el +camí era ple de llum esblanqueïda. + +I mentre el recaptador apretava el fermall de la corretja, de cop i +volta segadors i espigolers que se'n tornaven a casa després del +treball, es posaren a cantar la vella cançó: + +_Quan penso en l'estimada!_ + +El silenci de la nit era gran, però semblà fer-se'n encara més, i +semblava que els boscos mateixos paressin l'oïda a aquelles veus +serioses i dolces, confoses en un sentiment d'amor. + +Aquella gent no devia ésser gaire lluny; hom sentia llurs passos a +la margenada del bosc; caminaven a compàs. + +Hâan i Kobus havien sentit cent vegades la vella cançó; però +aleshores els semblà tan formosa, tan ben avinguda amb l'hora +encantada, que l'escoltaren en una mena de rapte poètic. Però Fritz +sentia una emoció ben diferent de la de Hâan: entre aquelles veus +n'hi havia una de dolça, alta, penetrant, que sempre començava la +cobleta i era la darrera en acabar, com un sospir del cel. Creia +reconèixer aquella veu fresca, tendra, amorosa, i tenia tot el +cor posat a l'oïda. + +Al cap d'un moment, Hâan, que tenia Foux per la brida, per +impedir-lo de sacsejar la testa, digué: + +-Quin afinament! Així és com canten els fills de la vella Alemanya. +Ves si en cap més banda... + +-Xsst!- va fer Kobus. + +La vella cançó tornava a ésser represa, tot fent-se llunyana, i +aquella mateixa veu muntava més alta, encara, i més colpidora que +les altres; finalment la tremolor del fullam la va cobrir. + +-Són boniques, aquestes cançons antigues- digué el recaptador, +tornant a pujar al carruatge. + +-Però a quin indret som?- demanà Fritz tot esblaimat. + +-Vora la roca de les Tórtores, a vint minuts de la teva masia,- +respongué Hâan tornant a asseure's i fuetejant el cavall, que +continuà fent via. + +-Era la veu de Súzel- pensà Kobus; -prou que ho sabia! + +Un cop van ésser fora del bosc, Foux es posà a galopar: flairejava +l'establa. Hâan, tot joiós pensant que pendria son xop aquell +vespre, parlava dels talents de la vella Alemanya, de ses velles +cançons, dels antics mestres cantaires. Kobus no l'escoltava, son +pensament era a una altra banda; ja havien passat la porta de +Hildebrandt, i els llums, que brillaven en totes les cases del +carrer major, havien ferit sos ulls sense que els veiés, quan el +carruatge s'aturà. + +-Bé, ja pots baixar, company; ja ets davant la teva porta,- li +digué Hâan. + +Ell mirà i davallà. + +-Bona nit, Kobus!- cridà el recaptador. + +-Bona nit,- digué pujant l'escala, tot pensívol. + +Aquell vespre, la vella Katel, d'allò més contenta de tornar-lo a +veure, volgué abrandar tota la cuina per a celebrar son retorn, +però Kobus no tenia gana. + +-No-digué,- deixa-ho córrer; he dinat bé... tinc son. + +I anà a colgar-se. + +Així doncs, aquell gran vividor, aquell gros golut, aquest fi golós +de Kobus es nodria aleshores d'una llenca de pernil al matí, i +d'una vella cançó al vespre; estava ven canviat! + + + +XIII + +Déu sap a quina hora va adormir-se Fritz aquella nit; però el sol +ja era alt quan Katel entrà dins la seva cambra i en veié les +persianes closes. + +-Ets tu, Katel?- digué ell estirant els braços, -què passa? + +-Christel ve a veure-us, senyor; fa mitja hora que s'espera. + +-Ah! Christel és aquí; doncs que entri; entreu, Christel. Katel, +obre els finestrons. Hola! bon dia, bon dia, Christel! ves, ves, +sóu vós!- digué, estrenyent les dues mans del vell anabaptista, +que estava dret davant son llit, amb sa barba cendrosa i son gran +feltre negre. + +Kobus el mirava amb la cara expandida; Christel romania tot astorat +d'un acolliment tan entusiàstic. + +-Sí, senyor Kobus- digué somrient, -vinc de la masia per a +portar-vos un cistellet de cireres... Sabeu, cireres cruixidores, +del cirerer de darrera el cobert, que vós mateix vau plantar, fa +dotze anys. + +Aleshores Fritz veié damunt la taula un cistellet de cireres, +afilerades i desades amb tot esment en grans fulles de maduixera +que penjaven a tot el voltant; els fruits eren tan frescos, tan +apetitosos i bells, que en fou meravellat: + +-Ah! està bé, està bé! sí, em plauen molt aquestes cireres!- +exclamà. -Heu pensat en mi, doncs Christel? + +-Ha estat la petita Súzel- respongué el masover; -en aquest ram no +tenia repòs ni descans. Cada dia anava a veure el cirerer, i deia: +«Quan aneu a Huneburg, pare, penseu que les cireres son madures; ja +sabeu com se n'agrada el senyor Kobus!» Finalment, ahir al vespre +li vaig dir: «Demà hi aniré!» I aquest matí, a punta de dia, ella +ha pres l'escala i les ha anades a collir. + +Fritz, a cada paraula de Christel, sentia com un baume refrescant +que se li difongués per tot el cos. Hauria volgut abraçar +l'excel·lent home, però es contingué, i exclamà: + +-Katel, porta aquestes cireres, que les tastaré. + +I havent-les portades Katel, començà per admirar-les; li semblava +de veure Súzel, tot estenent les fulles verdes al fons del +cistellet, i després posant les cireres al damunt, cosa que li +procurava una satisfacció interior i àdhuc un enterniment que era +cosa de no dir. Al capdavall les tastà, assaborint-les a bastament +i empassant-se'n els pinyols. + +-Quina frescor!- deia, -quina fermesa tenen aquestes cireres que +vénen de l'arbre! No se'n troben d'iguals al mercat; encara són +plenes de rosada, conserven tot el seu gust natural, tota la força +i tota la vida. + +Christel el mirava amb aire joiós. + +-Us agraden molt les cireres?- va fer. + +-Sí, per mi són la felicitat. Però asseieu-vos, asseieu-vos. + +Kobus posà el cistellet sobre el llit, damunt sos genolls i tot +conversant, prenia de tant en tant una cirera, i l'engolia. Sos +ulls eren entelats de plaer. + +-Així, doncs, Christel- afegí, -tothom està bé a casa vostra? +Orchel? + +-Molt bé, senyor Kobus. + +-Súzel també? + +-Sí, gràcies a Déu, tot marxa. Fa alguns dies que Súzel sembla +només una mica trista; pensava que estava malalta, però és l'edat +qui fa això, senyor Kobus; les criatures es tornen somnioses en +aquesta edat. + +Fritz, recordant-se de l'escena del clavecí va enrojolar-se +qui-sap-lo i digué tot tossint: + +-Està bé... sí... sí... Té, Katel, posa aquestes cireres a +l'armari. Seria capaç de menjar-me-les totes abans de dinar. Ja em +dispensareu, Christel, cal que em vesteixi. + +-Feu el vostre fet, senyor Kobus, feu el vostre fet. + +Tot vestint-se, Fritz continuà: + +-Però no haureu pas vingut de Meisenthal únicament per a dur-me +cireres? + +-Ah, no! tinc altres afers a vila. Ja sabeu que la darrera vegada +que vau venir a la masia vaig mostrar-vos dos bous que hi havia a +l'engreix. Alguns dies després d'haver-vos-en anat, Schmoule els va +comprar; vam entendre'ns per tres cents cinquanta florins. Havia +d'emportar-se'ls el primer de juny, o pagar un florí per cada dia +de trigança, però aviat farà tres setmanes que em deixa aquests +animals a l'establa. Súzel ha anat a dir-li que això m'enquimerava +molt; i com que no responia, l'he fet citar davant el jutge de pau; +no ha negat que hagués comprat els bous, però ha dit que no hi +havia res de convingut per a la remissió, ni sobre el preu dels +dies de trigança; i com que el jutge no tenia cap més prova, +recorre al jurament de Schmoule, que ha de prestar-lo avui a les +deu, entre les mans del vell rabí David Sichel, perquè els jueus +tenen llur manera de prestar jurament. + +-Ah, està bé!- va fer Kobus, que acabava de posar-se el capot i +despenjava el seu feltre; -aviat seran les deu; us acompanyo a casa +de David, i després, immediatament, tornarem per a dinar; dinareu +amb mi, oi? + +-Oh! senyor Kobus, tinc els cavalls a l'hostal del Bou Roig. + +-Bah! Bah! dinareu amb mi. Katel fes-nos un bon dinar. Passo gust +de veure-us Christel. + +I eixiren. + +Tot caminant, Fritz es deia: + +-No és extraordinari? Aquest matí, pensava en Súzel, i vet aquí que +son pare em duu cireres que ella ha collit per a mi. És meravellós, +meravellós! + +I la joia interior li resplendia a la cara; en aquestes coses hi +reconeixia el dit de Déu. + +Al cap d'uns quants moments, arribaren al pati de la vella +Sinagoga. El vell captaire _Francès_ era allí, amb son pot de fusta +sobre els genolls; Kobus, en son èxtasi, hi tirà un florí, i +Christel pensà que Kobus era generós i bo. + +El _Francès_ aixecà envers ell sos ulls plens de sorpresa; però ell +no el mirava, caminava amb la testa alta i riallera, i +abandonant-se a la felicitat de tenir al seu devora el pare de la +petita Súzel: allò era com una alenada del Meisenthal, entre +aquelles altes construccions ombrívoles, com una veritable +resplendor del cel. Ves, però, quines idees tan estranyes tenen els +homes; aquell vell anabaptista, dos o tres mesos abans li feia +l'efecte d'un pagès honrat i res més, i ara l'estimava, el trobava +intel·ligent, i amb moltes d'altres virtuts que fins aleshores no +li havia reconegut; es feia partidari d'ell i s'indignava contra +Schmoule. + +Mentrestant el vell rabí David, que estava dret a la finestra +oberta, esperava ja a Christel, Schmoule i l'escrivà de la justícia +de pau. La vista de Kobus li va fer plaer. + +-Ah! véns aquí, calavera!- exclamà de lluny estant; -fa alguns dies +que no et veia. + +-Sí, David, sóc jo- digué Fritz, aturant-se a la finestra, -et +porto Christel, el meu masover, un home excel·lent, i del qual en +responc com de mi mateix; és incapaç de sostenir coses que no +siguin... + +-Bé, bé- interrompé David, -el conec de fa temps. Entreu, entreu, +els altres no poden trigar a venir: ja són les deu. + +El vell David portava son gran capot castany, de colzes lluents; un +casquet de vellut negre li cobria la part posterior de la testa +calba, i alguns cabells grisos voleiaven al seu entorn; la seva +cara beguda i groga, solcada d'innombrables arruguetes, tenia un +posat somniós, com al dia del _Kipur_. + +-Que no et vesteixes?- li demanà Fritz. + +-No, és inútil. Asseieu-vos. + +S'assegueren. + +La vella Sourlé mirà per la porta de la cuina, entreoberta, i +digué: + +-Bon dia, senyor Kobus. + +-Bon dia, Sourlé, bon dia. Que no entreu? + +-Vindré tot seguit,- va fer ella. + +-No cal que et digui, David- continuà Fritz, -que per mi Christel +té raó i que en respondria amb el cap. + +-Bé! Ja ho sé tot això- digué el vell rabí, -i també sé que +Schmoule és viu, molt viu, fins i tot massa viu. Però no parlem +d'aquestes coses; he rebut la notificació fa tres dies, he +reflexionat sobre aquest afer, i... teniu, aquí són! + +Schmoule, amb son nassàs com un bec de voltor, sos cabells d'un +roig ardent, la bruseta apretada a la cintura amb una corda i la +gorra plana damunt els ulls, travessava aleshores el pati amb aire +de tant se me'n dóna. Al seu darrera marxava el secretari Schwan, +amb el llarg copalta d'allò més test damunt la grossa cara +granelluda, i amb el registre sota el braç. Al cap d'un minut, +entraren a la sala. David els digué greument: + +-Asseieu-vos, senyors. + +Després anà ell mateix a obrir de bell nou la porta, que Schwan +havia tancat distretament, i digué: + +-Les prestacions de jurament han de ser públiques. + +Prengué de dins un tinell una grossa Bíblia, amb tanques de fusta, +cantell roig i les pàgines gastades pel polze. L'obrí damunt la +taula i s'assegué en sa gran cadira de braços, de cuiro. Hi havia +aleshores quelcom de greu en tot ell, i de consirós. Els altres +s'esperaven. Mentre ell fullejava el llibre, Sourlé entrà i +romangué dreta, darrera la cadira. Els vianants, aturats vora +l'escaleta ombrívola del carrer dels Jueus, miraven amb posat de +tafaneria. + +El silenci portava alguns minuts de durada i cadascú havia tingut +temps de reflexionar, quan David, aixecant el cap i posant la mà +damunt del llibre, digué: + +-El senyor jutge de pau Richter recapta el jurament d'Isaac +Schmoule, marxant de bestiar, sobre aquesta pregunta: «¿Es veritat +que es va fer tracte entre Isaac Schmoule i Hans Christel, que +Schmoule aniria a pendre, dins la capvuitada, una parella de bous +que havia comprat el 22 de maig darrer, i que si no compareixia, +pagaria a Christel per cada dia de trigança un florí com a +indemnització de l'alimentació dels bous?» Es això? + +-Això mateix,- digueren Schmoule i l'anabaptista a l'ensems. + +-Doncs només cal saber si Schmoule consent en prestar jurament. + +-Per això he vingut- digué Schmoule tranquilament, -estic a punt. + +-Un instant- interrompé el vell rabí, tot aixecant la mà, -un +instant! El meu deure, abans d'acollir un acte com aquest, un dels +més sants, de més sagrats de la nostra religió, és de recordar-ne +la importància a Schmoule. + +Aleshores, en veu tota greu, es posà a llegir: + +-No invocaràs el nom de l'Eternal, ton Déu, endebades. No diràs +falsos testimonis! + +Després, més lluny, llegí encara, en el mateix to solemnial: + +-Quan es tracti d'alguna cosa en la qual hi hagi dubte, referent a +un bou o un ase, o un animal petit, o un vestit o qualsevol altra +cosa, la causa de les dues parts serà portada davant el jutge, i el +jurament de l'Eternal intervindrà entre les dues parts. + +Schmoule, en aquell moment, volgué parlar; però, per segona vegada, +David li féu senyal que callés, i digué: + +-No invocaràs el nom de l'Eternal, ton Déu, endebades; no portaràs +falsos testimonis! Són dos manaments de Déu, que tot el poble +d'lsrael va sentir entre els llampecs i els trons, tremolant i +mantenint-se allunyat en el desert de Sinaí. + +«I veu's aquí ço que diu l'Eternal al que violarà sos Manaments: + +»Si no obeeixes la veu de l'Eternal, ton Déu, per a tenir compte +del que avui et prescric, els cels que són damunt la teva testa +seran d'aram, i la terra que és sota tos peus, serà de ferro. + +»L'Eternal et donarà, en lloc de pluja, pols i cendra; l'Eternal et +colpirà, a tu i a la teva posteritat, de nafres estranyes, de +nafres grans i de durada, de malalties malignes i de durada. + +»L'estranger pujarà al damunt teu, molt alt, i tu davallaràs molt +baix; ell et prestarà i tu no li prestaràs. + +»L'Eternal farà venir al teu damunt la maledicció i la ruïna de +totes les coses on tu posaràs la mà i que tu faràs, fins que siguis +destruït. Tes filles i tos fills seran lliurats a l'estranger, i +tos ulls ho veuran i es consumiran tot el dia mirant envers ells, i +ta mà no tindrà cap força per a lliberar-los. + +»La teva vida serà com a suspesa al teu davant, i tu seràs esglaiat +de nit i de dia. Diràs al matí: Qui em farà veure el vespre? I en +ésser vespre, diràs: Qui em farà veure el matí? + +»I totes aquestes malediccions et succeiran i et perseguiran, i +reposaran al teu damunt fins que siguis exterminat, perquè no +hauràs obeït la veu de l'Eternal, ton Déu, per a servar sos +Manaments i les Lleis que t'ha donat!» + +-Aquestes són les paraules de l'Eternal!- afegí David, aixecant el +cap. + +Mirà Schmoule, que romania amb els ulls clavats a la Bíblia, i +semblava cavil·lar profundament. + +-Ara, Schmoule- continuà, -prestaràs jurament damunt aquest llibre, +davant l'Eternal que t'escolta; juraràs que no hi ha hagut cosa +convinguda entre Christel i tu, ni pel que fa a l'ajornament, pel +que fa als dies de trigança, ni pel preu de l'alimentació dels bous +durant aquests dies. Però guarda't de donar tombs en la teva ànima +per autoritzar-te a jurar, si no estàs segur de la veritat de ton +jurament; guarda't de dir, per exemple, dins tu mateix: «Aquest +Christel m'havia fet tort, m'havia causat pèrdues, m'havia impedit +de guanyar en aquella circumstància.» O bé: «Va fer tort a mon +pare, a mos parents, i així torno a posseïr alló que m'hauria +escaigut naturalment.» O bé: «Les paraules del tracte tenien doble +sentit, i a mi em plau de girar-les cap al sentit que em convé; no +eren prou clares i les puc negar.» O bé: «Aquest Christel m'ha +exigit un preu massa alt, sos bous valien menys que el preu +establert, i així resto dins la veritable justícia, que vol que la +cosa comprada i el seu preu siguin iguals, com els dos costats +d'una balança.» O bé, encara: «Avui no tinc la quantitat sencera, +més tard faré reparació del dany», o qualsevol altre pensament +d'aquesta mena. + +»No, tots aquests tombs no enganyen els ulls de l'Eternal; no és +segons aquest pensament i d'altres semblants, que has de jurar; no +és segons el teu esperit, que pot ésser arrossegat cap al mal per +l'interès, que cal prestar jurament; no és segons el teu pensament, +és segons el meu que t'has de governar, i no pots afegir ni treure +res, per astúcia o altrament, del que jo penso. + +»Doncs bé, jo, David Sichel, tinc aquest pensament, senzill i clar: +-Schmoule, ¿ha promès un florí a Christel per l'alimentació dels +bous que ha comprat i per cada dia de trigança després de la +capvuitada? Ho ha promès? Si no ho ha promès a Christel, que posi +la mà damunt el llibre de la Llei, i que digui: «juro que no vaig +prometre res.» Schmoule, acosta't, estén la mà i jura! + +Però Schmoule, aixecant els ulls, aleshores digué: + +-Trenta florins no són una quantitat per prestar un jurament com +aquest. Ja que Christel està segur que ho vaig prometre -jo, no +me'n recordo bé,- ho pagaré, i espero que restarem bons amics. +Més tard, ell farà que me'n refaci, perquè els bous són realment +massa cars. En fi, el que és degut és degut, i mai Schmoule no +prestarà jurament per una quantitat, ni que fos deu vegades més +forta, llevat que n'estigui completament segur. + +Aleshores David, mirant Kobus amb un esguard extraordinàriament fi, +va fer: + +-I obraràs bé, Schmoule. En el dubte, val més deixar-ho córrer. + +L'escrivà havia inscrit el refús de jurament; va aixecar-se, saludà +la gent acoblada, i eixí amb Schmoule, el qual en el llindar, va +girar-se i va dir amb brusca entonació: + +-Aniré a cercar els bous demà a les vuit, i pagaré. + +-Bé està- respongué Christel, inclinant el cap. + +Quan romangueren sols, el vell rabí va posar-se a somriure. + +-Schmoule és viu- digué, -però els nostres vells talmudistes encara +eren més vius que no pas ell; prou sabia jo que no aniria fins al +capdavall: vet aquí perqué no m'he vestit. + +-Ah!- exclamà Fritz, -Si, ja ho veig, tanmateix hi ha una cosa bona +a la vostra religió. + +-Calla, epicuri- respongué David, tancant la porta i tornant a +posar la Bíblia en el tinell; -sense nosaltres, tots plegats seríeu +uns pagans, és per nosaltres que penseu; no heu inventat res; no +heu descobert res. Pensa una estona quantes vegades us heu dividit +i combatut de dos mil anys ençà, quantes de sectes i de religions +s'han format. Nosaltres seguim essent els mateixos d'ençà de +Moisés, nosaltres seguim essent els fills de l'Eternal, vosaltres +sóu els fills del temps i de l'orgull; el menor interès us fa +canviar d'opinió, i a nosaltres, pobres miserables, tot l'univers +plegat no ha pogut fer-nos abandonar una sola de nostres lleis. + +-Aquestes paraules mostren ben bé l'orgull de la teva raça- digué +Fritz; -fins ara et creia un home modest en el seu pensar, però ara +veig que respires l'orgull, en el fons de la teva ànima. + +-I per què hauria d'ésser modest?- exclamà David amb veu de nas. +-Si l'Eternal ens ha escollit, no és perquè valem més que no pas +vosaltres? + +-Bé, calla- va fer Kobus, tot rient, -aquesta vanitat m'esparvera; +seria capaç enutjar-me. + +-Enutja't a cor obert- digué el vell rabí, -no facis compliments. + +-No, més m'estimo invitar-te a pendre cafè a casa meva, cap a la +una; conversarem, riurem, i després ens n'anirem a tastar la +cervesa de març; et convé això? + +-Està bé- va fer David, -hi consento, el card sempre hi guanya a +fer-se amb la rosa. + +Kobus anava a exclamar: -Ah, decididament, això és massa!-, però +s'aturà, i digué amb vivor: + +-Sóc jo la rosa! + +Aleshores tots tres no van tenir més remei que riure. + +Christel i Fritz eixiren de bracet, tot dient-se: + +-És viu, aquest rabí David! sempre té algun vell proverbi a punt +per a divertir-vos. És un home excel·lent. + +Tot passà com s'havia convingut; Christel i Kobus dinaren plegats. +David comparegué a les postres, a pendre cafè, i després se +n'anaren a la cerveseria del Gran Cérvol. + +Fritz estava en un tarannà de gaubança extraordinària, no sols +perquè anava entre son vell amic David i el pare de Súzel, sinó +també perquè traginava una botella de _steinberg_ al cap, sense +parlar del bordeus i del _kirschenwasser_. Veia les coses d'aquest +pobre món com a través d'un raig de sol; sa cara carnosa estava +tota empurpurada, i un joiós somriure arremangava sos llavis +gruixuts. Així és que quan aparegué sota la tela grisa que feia +ràfec a la porta del Gran Cérvol, hi hagué un entusiasme! + +-Heu-vos-l'aquí! heu-vos-l'aquí!- cridaven de tots costats amb el +xop en l'aire: -aquí està Kobus! + +I ell, tot rient, repetia: + +-Sí, sí, aquí està, ah, ah, ah! + +Entrava en els bancs i feia encaixades amb tots sos vells +companyons. + +Durant els vuit dies que acabaven de passar la gent es demanava per +tot arreu: + +-Què se n'ha fet? Quan el tornarem a veure? + +I el vell Krantheimer es desconhortava perquè tots els seus clients +trobaven la cervesa dolenta. + +Finalment s'assegué, entre el gaudi universal, va fer seure +Christel a la seva dreta. David anà a mirar Frederic Schoultz, el +gros Hâan, Speck i cinc o sis més que feien una partida de _rams_ a +dos kreutzers la fitxa. + +Es posaren a beure aquella famosa cervesa de març que us puja al +nas com el xampany. + +Al davant, a la cerveseria de les Dues Claus, els hússars de +Frederic-Wilhelm bevien cervesa amb gerros; els taps s'engegaven +com a trets de pistola; hom se saludava de l'un costat del carrer a +l'altre perquè els paisans d'Huneburg sempre estan bé amb els +militars, sense mesclar-s'hi, però, ni rebre'ls en llurs famílies, +cosa sempre perillosa. + +A cada instant deia Christel: + +-Ja és hora que me'n vagi, senyor Kobus; dispenseu-me; ja fa dues o +tres hores que hauria d'ésser a la masia. + +-Bah!- exclamava Fritz, tot posant-li la mà a l'espatlla -un dia és +un dia, Christel; de tant en tant cal alegrar-se i eixorivir-se +l'esperit. Vaja, un altre xop. + +I el vell anabaptista, un mica embriagat, es tornava a asseure, tot +pensant: -Serà el sisè! Mentre no em trabuqui pel camí! + +Després deia: + +-Però, senyor Kobus: ¿què pensarà la meva dona si torno a casa mig +embriagat? No m'hi ha vist mai, em penso. + +-Bah! bah! l'aire corrent tot s'ho emporta, Christel; i després, no +us caldrà sinó dir: -El senyor Kobus ho ha volgut, i Súzel us +defensarà. + +-Això és veritat- exclamà aleshores Christel, tot rient, -és +veritat: tot el que diu i fa el senyor Kobus està ben fet! Vaja, un +altre xop! + +I el xop arribava, i es buidava i la serventa en duia un altre, i +així successivament. + +Doncs, bé, en sonar les tres a l'església de Sant Silvestre, i +sense que ningú pensés en res, una colla de minyons tombà la +cantonada de l'hostal del Cigne, tot corrent cap a la porta de +Landau; després comparegueren alguns soldats, portant un de sos +companys sobre un baiard; després altres infants en munió; hi havia +un rodolament de passes al paviment, que se sentia de lluny. + +Tothom es decantava a les finestres i eixia de les cases per a +veure. Els soldats pujaven pel carrer de la Forja, de la banda de +l'Hospital, i havien de passar davant la cerveseria del Gran +Cérvol. + +Tot seguit les partides foren abandonades; la gent s'enfilà als +bancs; Hâan, Schoultz, David, Kobus, les serventes, Krantheimer, en +fi, tots els assistents. D'altres, contents, venien de la sala, i +la gent es deia en veu baixa; -És un duel! És un duel! + +Mentrestant el baiard s'acostava lentament; dos homes el portaven; +era un baiard per a treure els fems de les estables de la Caserna +de Cavalleria; el soldat hi anava ajagut, amb les cames penjant +entre els braços de l'atuell; sa cara es decantava sobre el gec +enrotllat, i era d'allò més esblaimada; tenia els ulls closos, els +llavis entreoberts i el davant de la camisa ple de sang. Darrera +venien els testimonis. Un vell hússar de celles groguenques i +grossos bigotis rogencs que feien una rúbrica damunt ses galtes +colrades, duia el sabre del ferit sota el braç, el talabard tirat a +l'espatlla, i semblava tot tranquil. L'altre, més jove i ben ros, +estava com atuït, i portava el xacó; després venien dos +suboficials, girant-se a cada pas, indignats de veure tanta gent. + +Alguns hússars, davant la cerveseria de les Dues Claus, cridaven al +vell que portava el sabre: -Rappel! Ep! Rappel!;- era, sens dubte, +llur mestre d'armes; però ell no respongué i ni tan sols bellugà el +cap. + +Quan passaven els dos darrers, Frederic Schoultz, en sa qualitat de +vell sergent de la _landwehr_, cridà de dalt de la cadira estant: + +-Ei! companys...companys! + +Un d'ells s'aturà. + +-Què passa, company? + +-Això ha estat un cop de sabre en honor de la senyoreta Grédel, la +cuinera del Bou Roig. + +-Ah! + +-Sí! Un cop de punta a fons i sense parada; ja era massa tard. + +-I on ha tocat? + +-Una mica a sota del testó dret. + +Schoultz allargà el llavi; semblava tot altívol de rebre una +resposta. La gent escoltava, decantada al voltant d'ells. + +-És un mal cop- digué; -n'he vistos a la campanya de França. + +Però l'hússar, veient que sos companyons entraven al carreró de +l'Hospital, alçà la mà contra l'orella, i digué: + +-Permeteu-me! + +I va juntar-se a la seva colla; i Schoultz, passejant una mirada +satisfet per l'assistència, tornà a asseure's tot dient: + +-Quan un home és soldat, cal treure's el sabre; no passa com en el +paisanatge on la gent es malmena a cops de punys. + +Tenia el posat de dir: -Veu's aquí el que jo he fet cent vegades! + +Però d'altres, en gran nombre, gent raonable i pacífica, murmuraven +entre ells: + +-És possible que els homes es matin per una cuinera? És una cosa +antinatural. Aquesta Grédel mereixeria d'ésser bandejada de la +vila, per les passions funestes que excita entre els hússars. + +Fritz no deia paraula, semblava consirós, i sos ulls brillaven amb +un esclat especial. Però havent-se posat a dir, a son torn, el vell +David: -Veu's aquí com éssers creats per Déu es maten per coses de +no-res!- va irar-se, de cop i volta, d'una manera estranya. + +-De què en dius coses de res, David?- exclamà en veu ressonant. +-¿No ha inspirat l'amor en tota època i en tot indret les més +belles passions i els pensaments més alts? ¿No és el mateix alè de +l'Eternal, el principi de la vida, de l'entusiasme, del coratge i +del sacrifici? T'escau força de profanar d'aquesta manera la veu de +la nostra felicitat i de la glòria del gènere humà! Lleva-li l'amor +a l'home: ¿què li resta? l'egoisme, l'avaricía, l'embriaguesa, el +tedi i els instints més miserables; ¿quina gran cosa farà, quina +cosa gentil dirà? Res; no pensarà sinó en sadollar-se el ventre! + +Tots els assistents s'havien girat, espalmats de son engrescament; +Hâan el mirava amb sos ullassos per damunt l'espatlla de Schoultz, +el qual es torçava el coll per a veure si era ben bé Kobus qui +parlava, perquè no podia donar crèdit a les seves orelles. + +Però Fritz no parava cap esment en aquestes coses. + +-Vejam, David- reprengué, animant-se cada vegada més; -quan el gran +Homer, el poeta dels poetes, ens mostra els herois de la Grècia que +se'n van a cents en llurs nauetes per a recaptar una dona gentil +que ha fugit de llur terra, travessen les mars i s'exterminen per +espai de deu anys amb els de l'Asia per a tornar-la a haver, ¿et +penses que ell ho hagi inventat, això? ¿Et penses que no era +veritat el que deia? I si és el més gran dels poetes, ¿no l'és +perquè ha celebrat la cosa més gran i més sublim que hi hagi sota +el cel: l'amor? I si el cant de vostre rei Salomó és anomenat el +Càntic dels Càntics, ¿no és també perquè canta l'amor, cosa més +noble, més gran, més pregona que totes les altres en el cor de +l'home? Quan diu en el Càntic dels Càntics: «Ma ben amada, ets +bella com la volta dels estels, agradable com Jerusalem, temible +com els exèrcits que avancen amb les banderes desplegades», ¿no vol +dir que no hi ha cosa més bella, més invencible i més suau que +l'amor? I tots els vostres Profetes ¿no han dit la mateixa cosa? I +d'ençà de Crist, l'amor ¿no ha convertit als pobles bàrbars? ¿no és +amb una senzilla cinta rosa que, d'una mena de salvatge, en feia un +cavaller? + +Si en nostres dies les coses no són tan grans ni tan belles ni tan +nobles com en altre temps, ¿no és perquè els homes ja no coneixen +l'amor veritable i es casen pel diner? Doncs bé, jo, David, ¿ho +sents? dic i sostinc que l'amor veritable, l'amor pur, és la única +cosa que trasmudi el cor de l'home, que l'enlairi i sigui +mereixedora que hom dongui la vida per ella. Trobo que aquests +homes han fet bé de batre's, ja que cap d'ells no podia renunciar a +la seva amor, sense reconèixer-se'n indigne. + +-Ei!- exclamà Hâan a l'altra taula -¿com pots parlar-ne tu d'això? +Mai no has estat enamorat; enraones aquestes coses com un orb que +enraonés de colors. + +Fritz, davant aquest apòstrof, romangué tot empallegat. Mirà a Hâan +amb els ulls entelats, amb el posat de voler-li respondre, i +barbotejà algunes paraules confoses, tot engolint el xop. + +Aleshores, molts es posaren a riure. Tot seguit Kobus, alçant la +grossa testa, els cabells de la qual s'embarbesclaven com si +haguessin estat vivents, exclamà amb un aire particular: + +-Es cert, mai no he estat enamorat! Però si hagués tingut la +felicitat d'estar-ne m'hauria fet matar, abans que renunciar a la +meva estimada, o bé hauria exterminat l'altre. + +-Oh! oh!- va fer Hâan, amb accent una mica burleta, tot copejant +les cartes. -O, Kobus! no hauries estat tan ferotge. + +-Que no hauria estat tan ferotge!- digué amb les dues mans badades. +-Som dos amics de tota la vida, ¿veritat, Hâan? Doncs bé; si estés +enamorat i em semblés que tu cobegessis, ni que fos amb el +pensament, la que jo havia escollit... t'escanyaria. + +Tot dient això, tenia els ulls vermells, no feia posat de facècia; +tampoc els altres no reien. + +-I voldria- afegí, tot aixecant el dit, -que tota la vila i la +rodalia tinguessin un gran respecte per la meva estimada, baldament +no fos de la meva categoria, del meu estament i de la meva fortuna: +el més petit blasme sobre ella comportaria una terrible batalla. + +-Si és així- digue Hâan, -Déu faci que no t'enamoris mai, perquè no +tots els hússars de Frederic-Wilhelm són morts, i més d'un correria +el perill de morir si la teva estimada era bonica. + +Les celles de Fritz s'extremiren. + +-És possible- digué asseient-se de bell nou, perquè s'havia +aixecat. -N'estaria orgullós i em gloriejaria, de batre'm per una +causa tan alta! No tinc raó, Christel? + +-Del tot, senyor Kobus- digué l'anabaptista, una mica embriagat; +-la nostra religió és una religió de pau, però temps era temps, +quan jo estava enamorat d'Orchel, sí -Déu m'ho perdoni!- hauria +estat capaç de batre'm a cops de falç per haver-la. Gràcies al cel, +no ha calgut escampar sang. M'estimo més no haver-me de fer cap +retret. + +Fritz, veient que tothom l'observava, comprengué la imprudència que +acababa de cometre. El vell rabí David, sobretot, no li treia l'ull +de sobre i semblava voler llegir en el fons de la seva ànima. Al +guns moments després, havent exclamat per vintena vegada. -Però +senyor Kobus es fa tard, m'esperen; Orchel i Súzel deuen estar +inquietes,- Fritz va respondre-li, a la fi: + +-Sí, ara ja és hora; us acompanyaré fins al carruatge. + +Era una excusa que li esqueia per a retirar-se. L'anabaptista +s'aixecà, tot dient: + +-Oh! Si us estimeu més romandre ja trobaré el camí de l'hostal, tot +sol. + +-No, us acompanyo. + +Eixiren del banc i sortiren a la plaça. El vell David se n'anà +gairebé al seu darrera. Fritz, havent encaminat Christel, tornà a +casa seva prudentment. Aquell dia, en el moment de colgar-se, +Sourlé, veient que el vell rabí murmurava paraules confoses, va +trobar-ho estrany. + +-Què tens, David?- va preguntar-li. -Veig que parles baixet d'ençà +del sopar; ¿què penses? + +-Bé, bé- va fer, tot estirant el cobrellit damunt la seva barbeta, +-penso en aquestes paraules profètiques: «He estat gelós per causa +d'Eva, amb gran gelosia!» I en aquestes: «En aquells temps passaran +coses extraordinàries, coses noves i sortoses». + +-Tant de bo que sigui pensant en nosaltres que hagi dit això- va +replicar Sourlé. + +-Amén!- va fer el vell rabí; -tot arriba a punt per qui sap +esperar. Dormim en pau. + + + +XIV + +Kobus hauria hagut de penedir-se a l'endemà de sos parlaments +inconsiderats de la cerveseria del Gran Cervol; hauria hagut +d'estar-ne afligit, fins i tot desolat; perquè pocs dies abans, +havent reparat que el vi li desfermava la llengua, i que traïa els +pensaments secrets de la seva ànima, s'havia dit: «La vinya és un +tany de Gomorra; sos raïms són plens de fel, ses llavors són +amargues. No beuràs més el suc del parral!» + +Això és el que ell s'havia dit; però el cor de l'home està a la mà +de l'Eternal; Ell en fa el que vol; el gira a Tramuntana, el gira a +Migjorn. Per això Fritz, en despertar-se, ni tan solament pensà en +allò que li havia succeït a la cerveseria. + +El primer pensament fou que Súzel era de figura agradívola; es posà +a contemplar-la, en son interior, creient sentir-li la veu i +veure'n el somriure. Es recordà de la pobra criatura de Wildland, i +va aplaudir-se d'haver-la socorreguda, per la seva semblança amb la +filla de l'anabaptista; es recordà també del cant de Súzel entre +les espigoleres i els segadors i d'aquella veu amorosa que muntava +com un sospir entre la nit, i semblava d'un àngel del cel. + +Tot el que s'hayia esdevingut d'ençà del primer dia de la primavera +li tornà a la memòria com un somni. Tornà a veure Súzel apareixent +entre sos amics Hâan, Schoultz, David i Iòsef, tímida i modesta, +amb els ulls acalats, per a agençar la darrera hora del festí; va +tornar a veure-la a la masia, amb sa faldilleta de llana blava, +rentant el blancatge de la família, i, més tard, asseguda prop +d'ell, d'allò més temorenca i tremolosa, mentre ell cantava i el +clavecí acompanyava amb un to nasal la bella tonada: + +_Roseta, +cos lleuger, +dóna'm el teu cor o, si no, em moriré!_ + +I pensant en aquestes coses amb enterniment son desig més gran era +de tornar a veure Súzel. + +-Aniré a Meisenthal- es deia. -Sí, me n'aniré després del +desdejuni: cal absolutament que la torni a veure! + +Així es complien les paraules del rabí David a la seva muller: -En +aquells dies succeiran coses extraordinàries! + +Aquelles paraules es referien a la trasmudança de Kobus, i +mostraven també la gran subtilesa del vell rabí. + +Tot posant-se els mitjons, tornà al magí de Fritz una idea: +Christel li havia dit el dia abans que Súzel aniria a la festa de +Bischem, a ajudar la seva àvia a fer la coca. Aleshores obrí uns +ulls com unes taronges, i es digué al cap d'un instant: + +-Súzel ja se'n deu haver anat a la festa de Bischem, que s'escau el +dia de Sant Pere, és demà diumenge. + +Això va posar-lo tot consirós. + +Katel li vingué a servir el desdejuni i Kobus menjà amb gana +bastant desperta, i, tot seguit, posant-se el feltre esbarjós, eixí +a donar un tomb per la plaça, on solien passejar-se el gros Hâan, i +Schoultz, entre les nou i les deu. Però no hi eren, i Fritz se'n va +sentir contrariat, perquè havia resolt d'emportar-se'ls l'endemà a +la festa de Bischem. + +-Si hi anés tot sol- pensava, -després del que vaig dir ahir a la +cerveseria, podrien témer's d'alguna cosa; la gent és tan +maliciosa, i sobretot les velles comares que s'encaparren tant +d'allò que no els pertoca! Cal que m'emporti dos o tres camarades; +aleshores serà una eixida de divertiment, per a menjar pastell de +vedella i beure vinet blanc: una senzilla distracció davant la +monotonia del viure. + +Pujà doncs a les fortificacions, i donà un tomb a la vila, per a +veure què s'havien fet Hâan i Schoultz; no els veié pels carrers, i +va suposar que devien haver-se'n anat a fora, a fer una partida de +bitlles a la Canastrella Florida, a casa del vell Baumgarten, a la +vora del Losser. + +Amb aquest pensament, Fritz avançà fins a les immediacions de la +porta de Hildebrandt, i, mirant al costat de la taverna, que es +troba a mig abast del canó d'Huneburg, cregué reparar, tanmateix, +gent darrera els grans salzes. + +Aleshores, tot joiós, davallà del talús, passà sota la porta, i es +posà en camí, tot seguint el senderó del riu. Al cap d'un quart, +sentia ja les grans riallades de Hâan, i la veu forta de Schoultz +que cridava: -Dos! no tinc sort!... + +I decantant-se damunt el fullam, descobrí davant la caseta -la gran +teulada de la qual davallava sobre el verger fins a dos o tres peus +de terra, mentre que la façana blanca era tapissada d'un cep +magnífic;- descobrí, doncs, sos dos companyons en mànegues de +camisa, llançats els vestits damunt les tanques de rama; i dos més, +el secretari de la Casa de la Vila, Hitzig, la perruca posada +damunt el seu bastó plantat a terra, i el professor Speck; tots +quatre abatent bitlles a l'extrem de l'encanyissat de vímet que hi +havia al llarg de la teulada. + +El gros Hâan estava sòlidament establert, amb la bola sota el nas, +la cara empurpurada, els ulls a flor de testa, els llavis apretats +i sos tres pèls redreçats damunt la nuca com tres branquillons; +apuntava! Schoultz i el vell secretari miraven, mig acotats, +baixant l'espatlla i gronxant-se, amb les mans creuades sobre +l'esquena; el petit Sépel Baumgarten, més lluny, a l'altre cap, +redreçava les bitlles. + +Finalment Hâan, després d'haver-ho ben calculat, deixà caure son +braçàs en semicercle, i la bola s'engegà, tot descrivint una corba +imponent. + +Tot seguit sonà una gran cridòria de -Cinc!- i Schoultz s'ajupí per +a arreplegar una bola, mentre el secretari agafava a Hâan pel braç +i li parlava, aixecant el dit amb un gest precipitat, sens dubte +per a demostrar-li un mancament que havia comès. Però Hâan no +l'escoltava i mirava cap a les bitlles; després anà a asseure's, de +bell nou, a l'extrem del banc, sota l'encanyissat transparent, i +omplí son vas amb tota gravetat. + +Aquesta petita escena camperola alegrà a Fritz. + +-Estan joiosos- pensà, -està bé; els plantejaré la cosa amb +sagacitat i tot anirà llatí. + +Va avançar, doncs. + +Frederic Schoultz, magre, descarnat, després d'haver gronxat ben bé +la seva bola, acabava de llançar-la; la bola rodolava com una +llebre que s'engega entre el matollar, i Schoultz, amb els braços +en l'aire exclamava: -La bitlla major! la bitlla major!- quan +Fritz, aturat darrera ell, va fer una riallada, tot dient: + +-Ah, bella jugada! vina, que et posaré una corona al cap! + +Tots els altres, aleshores, exclamaren: + +-Kobus! molt bé... molt bé... al capdavall se't veu per aquí! + +-Kobus- digué Hâan: -entraràs a la partida; ens hem fet fer un bon +freginat, i, diastre, cal que tu paguis. + +-Ah!- digué Fritz, tot rient -no demano altra cosa; no sóc de +primera, però és igual, faré per manera de guanyar-vos, tanmateix. + +-Bé- exclamà Schoultz -la partida estava començada; en tinc quinze +i te'ls dono. Et convé! + +-Endavant- digué Kobus, llevant-se el capot i agafant una bola; +-tinc tafaneria de saber si no me n'he desavesat d'ençà de l'altra +anyada. + +-Baumgarten!- cridava el professor Speck, -Baumgarten! + +L'hostaler va comparèixer. + +-Porteu un vas per al senyor Kobus i una altra botella. Va fent-se +el freginat? + +-Sí, senyor Speck. + +-El fareu més atapeït, perquè n'hi ha un de més. + +Baumgarten, amb l'esquena encorbada com una fura, tornà a la casa +amb passets vius; i al mateix instant Fritz llançava la bola amb +tanta de força que va caure com una bomba a l'altra banda del joc, +dins el verger de la Posta de cavalls. + +Ja us podeu pensar la platxèria dels altres; es gronxaven damunt +els bancs, amb les cames en l'aire, i reien en tanta de manera, que +Hâan hagué de descordar-se uns quants botons de les calces per a no +ofegar-se. + +Al capdavall, arribà el freginat, un freginat magnífic de gobiets +cruixidors i rutilants d'un greix semblant la rosada matinal damunt +l'herba, i que escampaven una olor deliciosa. + +Fritz havia perdut la partida; Hâan tustant-li l'espatlla, digué, +tot joiós: + +-En saps la prima, Kobus, en saps la prima! Només cal que una altra +vegada vagis amb compte a no enfonsar el cel, per la banda de +Landau. + +S'assegueren, aleshores, en mànegues de camisa, al volt de la +tauleta rovellada. Es posaren a la tasca. Tot rient, cadascú +s'acuitava de pendre una bella part de freginat; les forquilles +d'estany anaven i venien com la llançadora d'un teixidor; les +barres galopaven, l'ombra de les fulles de l'encanyissat tremolava +damunt les cares animades, damunt la plata florejada, sobre els +vasos cairats i sobre l'alta botella groga, on crepitava el vi +blanc del país. + +Vora la taula, damunt sa cua en forma de plomall, estava assegut +Melac, un gos llop pertanyent a la Canastrella Florida, blanc com +la neu, amb el nas dret com una castanya cremada, l'orella dreta i +els ulls resplendents, Ara l'un, ara l'altre li tiraven un mos de +pa o una cua de peix que ell atrapava al vol. + +Era joliu espectacle. + +-En bona fe- digué Fritz, -estic content d'haver vingut aquest +matí; m'ensopia, no sabia què fer; l'anar sempre a la cerveseria és +terriblement monòton. + +-Ei!- exclamà Hâan, -Si trobes la cerveseria monòtona, tu, no és +que hi tinguis culpa, perquè, gràcies a Déu, pots gloriar-te de +criar-t'hi bona sang; et vas riure bellament dels que hi eren, +ahir, amb les teves cites del Càntic dels Càntics. Ah, ah, ah! + +-Ara- afegí Schoultz, tot alçant la forquilla, -coneixem aquest +home seriós; quan està seriós, cal riure, i quan riu, malfiar-se. + +Fritz es posà a riure de tot cor. + +-Ah! ben descobert el truc- va fer; -jo que em creia... + +-Kobus- interrompé Hâan: -et coneixem de qui-sap-lo temps; no és a +nosaltres que ens portaràs a vendre. Però, tornant al que deies +suara, és desgraciadament veritat que aquesta vida de cerveseria +pot jugar-nos una mala partida. Si hom veu tants d'homes grassos +abans d'arribar a vells, gent asmàtica, inflada i panteixant, +gotosos, pedrencs, hidròpics a cents, això ve de la cervesa de +Francfort, d'Estrasburg, de Munic, o de qualsevol altra banda; +perquè la cervesa porta massa aigua, fa el païdor mandrós, i quan +el païdor és mandrós, tots els membres se'n contaminen. + +-És una gran veritat, senyor Hâan- digué aleshores el professor +Speck; -val més beure dues botelles de bon vi, que un sol xop de +cervesa; no tenen tanta d'aigua, i, per això no favoreixen tant el +mal de pedra; l'aigua diposita arenes a la bufeta, tothom ho sap; +i, d'altra banda, el greix ve igualment de l'aigua. L'home que no +beu sinó vi té, doncs, la sort de restar magre una pila de temps, i +la magror no és tan difícil de portar com l'obesitat. + +-Certament, senyor Speck, certament- respongué Hâan; -quan volen +engreixar el bestiar li fan beure aigua amb segó; si li fessin +beure vi no s'engreixaria mai. Però, a més d'això, el que cal a +l'home, és moviment; el moviment manté les nostres articulacions en +bon estat, de manera que hom no s'assembli a aqueixes carretes que +grinyolen cada vegada que les rodes donen el tomb, cosa molt +desplaent. Els nostres vells, dotats d'una gran previsió, tenien +per a evitar aquest inconvenient el joc de bitlles, els pals de +cucanya, les corregudes de sacs, les partides de patins i de +relliscades, sense comptar la dansa, les caceres i les pesqueres; +ara, els jocs de carta de totes menes han passat al davant; vet +aquí perquè l'espècie degenera. + +-Sí, és deplorable- exclamà Fritz, tot buidant el seu vas, +-deplorable! Em recordo que, a la meva infantesa, tots els bons +burgesos anaven a les festes dels poblets, amb llurs dones i llurs +infants; ara un hom s'arrauleix a casa seva, i és un gran +esdeveniment el sortir de la vila. A les festes de poblet, un hom +cantava, dansava, tirava a la rodella, canviava d'aires; així és +com els nostres vells vivien cent anys; tenien les orelles roges i +no coneixien les xacres de la vellesa. Quina llàstima que totes +aquestes festes hagin estat abandonades! + +-Ah, això- exclamà Hâan, molt ben assabentat dels vells costums, +-això, Kobus, ve de l'extensió de les vies de comunicació. Abans, +quan els camins eren clars, quan no existien camins veïnals, hom no +veia circular tants de viatjants per a oferir a cada poble els uns +pebre i canyella, els altres estrijols i raspalls, els altres robes +de totes menes. No teníeu a la vostra porta l'adroguer, el +quincallaire, el comerciant de teles. En cada família esperaven una +festa senyalada per a fer els proveïments de la casa. Així les +festes eren més riques i més belles; els marxants, tenint la venda +assegurada, arribaven de molt lluny. Era el bon temps de les fires +de Francfort, de Leipzig, d'Hamburg, a Alemanya; de Lieja i de +Gand, a Flandes; de Beaucaire, a França. Avui la fira és perpètua, +i fins en els poblets més menuts, hom troba de tot el que pugui +pagar. Cada cosa té el seu bon caire i el seu mal caire; podem +enyorar les corregudes de sacs i el tir del moltó, sense condemnar +els progressos naturals del comerç. + +-Tot això no vol dir que no siguem uns rucs d'aclofar-nos al mateix +indret- replicà Fritz, -quan podríem divertir-nos, beure bon vi, +dansar, riure i xalar-nos de tota manera. Si calgués anar a +Beaucaire o a Flandes, hom podria trobar que és una mica lluny; +però tenint ben a la vora d'un hom festes agradívoles, i ben +amarades dels vells costums, em sembla que fóra encertat d'anar-hi. + +-On és això?- exclamà Hâan. + +-Ves, a Hartzwiller, a Rorbarch, a Klingenthal. I, veieu, sense +moure'ns gaire, em recordo que mon pare em portava cada any a la +festa de Bischem, i que allà hi servien pastells deliciosos... +deliciosos! + +Es besava el cap dels dits; Hâan el mirava com a meravellat. + +-I que s'hi menjava uns crancs de la gruixària del puny- prosseguí, +-crancs força millors que no pas els del Losser, i s'hi bevia un +vinet blanc molt... molt passador; no era un _johannisberg_ ni un +_steinberg_, sens dubte, però tanmateix, us alegrava el cor! + +-Ah!- exclamà Hâan: -per què no ens ho has dit fa temps? Hi hauríem +anat. Diastre, tens raó, tota la raó. + +-Què voleu fer-hi? No hi havia pensat. + +-I quan és aquesta festa?- demanà Schoultz. + +-Calla, calla, és el dia de Sant Pere. + +-Però si és demà!- va exclamar Hâan. + +-Ves, em sembla que sí- digué Fritz. -Quina casualitat! Vejam: +¿esteu decidits a anar a Bischem? + +-No cal dir-ho! no cal dir-ho!- exclamaren Hâan i Schoultz. + +-I aquests senyors? + +Speck i Hitzig s'excusaren per les seves ocupacions. + +-Doncs bé, hi anirem nosaltres tres- va dir Fritz, aixecant-se. +-Sí; sempre he servat la millor recordança dels crancs, del pastell +i del vinet blanc de Bischem. + +-Ens cal un carruatge- féu observar Hâan. + +-Està bé, està bé- respongué Kobus, tot pagant el compte, -jo +m'encarrego de tot. + +Al cap d'alguns instants, aquella bona gent vividora feien via cap +a Huneburg, i hom podia sentir-los a mitja llegua de distància com +celebraven els pastells de poblet, els _kougelhof_ i _küchlen_, que +ells deien que els recordaven el vell temps de llur infantesa. L'un +parlava de sa tia, l'altre de l'àvia; hom hauria dit que havien de +tornar-les a veure i fer-les ressuscitar, tot bevent el vinet de la +festa de Bischem. + +Aixi és com l'amic Flritz va tenir la satisfacció de poder anar a +l'encontre de Súzel, sense posar en guàrdia a ningú. + + + +XV + +Podeu figurar-vos si n'estava de content, Kobus. Idees de +magnificència i de grandesa es debatien aleshores en son cap; volia +veure Súzel, i mostrar-se-li amb una esplendor inavesada; volia, en +certa manera, enlluernar-la; no trobava cap cosa prou bella per a +colpir-la d'admiració. + +Per a les avinenteses ordinàries, hauria llogat el carruatge i +l'egua arrossinada d'un Hans Nickel per a fer el viatge; però, +aleshores, això li semblà indigne de Kobus. Immediatament després +del dinar, prengué el seu bastó de darrera la porta i se n'anà a la +Posta de cavalls, en el camí de Kaiserslautern, a casa de mestre +Johann Fanen, que tenia deu cadires de posta sota els seus coberts, +i vuitanta cavalls a les seves estables. + +Fanen era un home de seixanta anys, propietari de les grans prades +que s'allarguen a la vora del Losser, un home ric i no obstant +senzill en els seus costums; gros, baix, vestit d'una samarreta de +drap, cofat amb un llarg capell de crin, amb la barba larga de vuit +dies, tota grisenca, i les galtes rodones i grogues, solcades de +grosses arrugues que feien cercles. + +Així va trobar-lo Fritz, tot estrijolant els cavalls al pati de la +Posta. + +Fanen, coneixent-lo de lluny, anà a son encontre fins a la +portalada i llevant-se el capell, el saludà dient: + +-Oh! bon dia, senyor Kobus; ¿què em proporciona el goig i la honor +de la vostra visita? + +-Senyor Fanen- respongué Fritz, tot somrient: -he resolt de fer una +excursió de plaer a la festa de Bischem, amb mos amics Hâan i +Schoultz. Tots els carruatges de la vila són pels camins, perquè és +l'hora del fenc; no hi ha manera de trobar un faeton. En nom de +Déu, m'he dit, anem a veure al senyor Fanen, i prenguem un +carruatge de posta; vint o trenta florins no acaben la vida d'un +home, i quan un hom vol divertir-se ha de fer les coses en gran. +Aquest és el meu tarannà. + +El mestre de postes trobà aquest raonament molt just. + +-Senyor Kobus- digué, -feu bé, i us ho aprovo; quan jo era jove em +plaïa que em traginessin desembarassadament i amb comoditat; ara só +vell, però encara só del mateix parer: el parer és bo quan hi ha +manera de sostenir-lo, com us passa a vós i a mi. + +Conduí a Fritz sota el seu cobert. Allà hi havia caleses segons la +nova moda de París, lleugeres com a plomes, adornades d'escuts i +tan belles, tan gracioses que hom hauria pogut posar-les en un +saló, com a mobles assenyalats per llur elegància. + +Kobus les trobava boniques; però, a desgrat d'això un gust natural +per la sumptuositat abundosa li féu triar una gran berlina atapeïda +interiorment de seda, una mica feixuga, és veritat, però que Fanen +li va dir que era el carruatge de les personalitats distingides. + +L'escollí, doncs, i aleshores el mestre de postes l'introduí dins +les seves estables esbarjoses. + +Sota d'un sostre emblanquinat, d'una llargada de cent vint passes i +una amplada de seixanta, i sostingut per dotze pilars de cor +d'alzina, hi estaven, afilerats en dos rengles, i separats l'un de +l'altre, seixanta cavalls, grisos, negres, bruns, clapats, de gropa +rodona i lluent, de cua anusada fent una onda, de sofraja sòlida, +de testa enlairada; els uns renillant i tustant amb la pota, els +altres estirant el farratge de la menjadora, els altres mig +tombant-se per a veure. La llum, arribant del fons, per dues +finestres enlairades, il·luminava l'estable amb llargs rossegalls +d'or. Les grans ombres dels pilars s'allargaven sobre l'enllosat, +net com un paviment, sonor com la pedra. El conjunt tenia quelcom +de verament bell i àdhuc de gran. Els establers vigilaven i +raspallaven; un postilló, amb un gequet blau brodat d'argent, i el +capell de tela encerada damunt el clatell, conduí un cavall cap a +la porta; anava a fer, sens dubte, un viatge d'estafeta. + +Fanen i Fritz passaren lentament darrera els cavalls. + +-Us en calen dos- digué el mestre de postes. -trieu. + +Kobus, després d'haver fet la seva inspecció, trià dos vigorosos +rossins grisos clapats, que devien anar com el vent. Després va +entrar al despatx, seguit del senyor Fanen; i traient-se de la +butxaca una llarga bossa de seda verda amb borles d'or saldà tot +seguit el compte, dient que volia tenir el carruatge a la seva +porta, l'endemà, cap a les nou, i demanant com a postilló el vell +Zimmer, que en altre temps havia portat l'emperador Napoleon I. + +Un cop això va ésser fet, oït i convingut, Fanen va acompanyar-lo +fins a fora del pati. S'estrenyeren la mà, i Fritz, satisfet, +reprengué el camí de la vila. + +Tot caminant, es figurava la sorpresa de Súzel, del vell Christel i +de tot Bischem, quan els veurien arribar fent petar el fuet i +sonant el corn. Això li produí una mena d'enterniment estrany, +sobretot pensant en l'admiració de la petita Súzel. + +El temps s'escolava de pressa. Mentre s'atansava així a Huneburg, +tot somniós, el vell rabí David, revestit de son vell capot de +color de tabac, i Sourlé, cofada amb sa magnífica còfia de tul amb +llargues cintes grogues, atraieren sos esguards pel senderó que +voreja els jardins, al peu dels glacis. Tenien el costum de donar +un tomb fora vila tots els dies de _sàbbat_; es passejaven de +bracet, com a joves enamorats, i cada vegada David deia a la seva +dona: + +-Sourlé, quan veig aquesta verdor, els blats que es gronxen i el +riu que llisca a pleret, això em rejoveneix; em sembla encara que +et trec a passejar, fa vint anys, i alabo al Senyor donant-li +gràcies. + +Aleshores la bona vella es sentia tota benaurada, perquè David +parlava sincerament i sense falagueria. + +El rabí també havia vist a Fritz per damunt la tanca de rama. I +quan va ésser a l'entrada dels camins coberts, li va cridar: + +-Kobus!... Kobus!... vina! + +Però Fritz, tement que el vell rabí no volgués burlar-se de son +discurs a la cerveseria del Gran Cérvol, prosseguí el seu camí, tot +baixant el cap. + +-Una altra vegada, David, una altra vegada- digué. -Porto pressa. + +I el rabí, somrient amb sornagueria dins la seva barbeta, va +pensar: + +-Pots ben escapar-te; tanmateix, ja et tornaré a trobar. + +Finalment Kobus tornà a casa seva per allà a les quatre. Encara que +les finestres estessin obertes, feia molta de calor, i va +desempallegar-se del capot, no sense una veritable felicitat. + +-Ara, anem a triar els vestits i el blancatge- es deia tot joiós, +estirant les claus del secreter. -Cal que Súzel en resti +meravellada, cal que jo faci oblidar la més galant jovenalla de +Bischem, i que ella em porti al magí. Déu del cel, vina en mon +ajut, perquè jo enlluerni tot el món! + +Obrí els tres grans armaris que davallaven del sostre fins el +paviment. La senyora Kobus, mare de Fritz, i la seva àvia +Nicklausse havien tingut l'amor del blancatge, com el pare i l'avi +havien tingut l'amor del bon vi. Hom pot figurar-se tenint-ne +compte, quina quantitat d'estovalles adamascades, de tovallons de +filet vermell, de mocadors, de camises i de peces de tela hi havia +amuntegades allà dins: era increïble. La vella Katel passava la +meitat del temps plegant i desplegant tot allò per a renovar +l'aire, esquitxant-ho de reseda, d'espígol i de mil altres olors +per allunyar-ne les arnes. Fins i tot hi havia a la part de dalt, +penjats pel bec, dos martins pescaires de ploma verda i daurada, +dissecats: aquests ocells tenen la reputació d'apartar els +insectes. + +Un dels armaris era ple de velles despulles, de tricornis amb +cocarda, de perruques, vestits de pelux amb botons d'argent grans +com a platerets, bastons que tenien per mànec boles d'or i de vori, +capsetes de pólvors amb llurs grossos pinzells de cigne; allò era +del temps de l'avi Nicklausse; res n'havia estat canviat; aquella +bona gent haurien pogut tornar i vestir-se de bell nou a la moda +del darrer segle, sense haver reparat la llargada de llur son. + +En l'altre compartiment hi havia els vestits de Fritz. Cada any es +feia pendre mesures d'un vestit complet, pel sastre Hèrcul +Schneider, de Landau; no se'ls posava mai aquests vestits, però li +era una satisfacció, de dir-se: -Aniria a la moda com el gros Hâan, +si volia: sortosament prefereixo mon vell capot; cadascú per allà +on l'enfila. + +Fritz es posà, doncs, a contemplar tot allò amb un gran +embadaliment. Li vingué la idea que Súzel podria tenir l'amor del +vell blancatge com la seva mare i la seva àvia; que en aquest cas +augmentaria els tresors de la casa, que tindria el manyoc de claus, +i que s'extasiaria al matí i al vespre davant aquells armaris. + +Aquesta idea va enternir-lo; i desitjà que les coses anessin per +aquest carrerany, perquè l'amor del bon vi i del blancatge fa +felices les parelles. + +Però, de moment, es tractava de trobar la més bella camisa, el més +bell mocador, el més bell parell de mitjons i el més bell vestit. +Aquí estava la dificultat. + +Després d'haver mirat qui-sap-lo temps, Kobus, molt empantanegat, +va cridar: -Katel! Katel! + +La vella serventa, que feia mitja a la cuina, obrí una porta. + +-Entra, Katel- li digué Fritz, -tinc un gran encaparrament: Hâan i +Schoultz volen de totes passades que vagi amb ells a la festa de +Bischem; tant m'ho han pregat, que he acabat per acceptar. Però a +aquella festa hi van prussians a cents, jutges, oficials, una pila +de gent d'upa, ufanosa, vestits a la darrera moda de França, i que +ens miren amb menyspreu a nosaltres, els bavaresos. Com em vestiré? +No entenc en aquestes coses, no es per mi. + +Els ullets de Katel s'encongiren; la feia feliça, de veure que es +passava fretura d'ella en una circumstància tan greu; i deixant la +mitja sobre la taula, va dir: + +-Heu tingut força raó de cridar-me, senyor. Gràcies a Déu, no serà +la primera vegada que hauré donat consells per a vestir com cal, +segons el temps i les persones. El senyor jutge de pau, el vostre +pare, tenia el costum d'avisar-me quan anava a fer visites de +cerimònia; era jo qui li deia: -Amb permís, senyor jutge, encara us +manca això o allò.- I sempre era allò mateix que jo deia; tothom de +la vila havia de reconèixer que, pel que feia a la bona i vella +presentació, no hi havia com el senyor Kobus. + +-Bé, bé, et crec- digué Fritz, -i estic content de saber-ho, encara +que les modes hagm canviat molt, d'aleshores ençà. + +-Les modes poden canviar tant com se vulgui- respongué Katel, tot +acostant l'escala a l'armari; -el bon sentit no canvia mai. Primer +de tot us cercarem una camisa. Es llàstima que no es porti calça +curta, perquè us hauria escaigut d'allò més una bella perruca +empolvada a la francesa; era magnífic! Però avui en dia la gent +assenyalada i els pagesos, tots són iguals. Caldrà, però, que +tornin les modes antigues, un dia o altre; hom no s'hi entén, avui! + +Katel estava aleshores damunt l'escala; i triava una camisa amb tot +esment. Fritz, a baix, esperava en silenci. Finalment, Katel +davallà portant una camisa i un mocador damunt les seves mans, +esteses amb aire de veneració; i deixant-ho damunt la taula, va +dir: + +-Veu's aquí, per començar, el principal; ja veurem si aquests +prussians tenen camises i mocadors que s'hi puguin comparar. Així, +senyor Kobus, eren les camises i els mocadors de gran cerimònia del +senyor jutge de pau. Mireu-me la finor d'aquesta tela, i la +magnificència d'aquesta pitera, amb sis rengles de randes, i +aquests punys, els més bells que mai s'hagin vist a Huneburg; mireu +aquests ocells de cua llarga i aquestes fulles brodades en els +traus; quin treball, Déu meu, quin treball! + +Fritz, que en sa vida s'havia ocupat més d'aquelles coses que dels +habitants de la lluna, passava els dits damunt les randes, i les +contemplava amb un posat d'èxtasi mentre la vella criada, amb les +mans creuades damunt son davantal, expressava en alta veu son +entusiasme. + +-¿Es pot creure, senyor, que mans de dona hagin fet una cosa com +aquesta?- deia, -¿no és una meravella? + +-Sí, és bonic!- responia Kobus, tot pensant en l'efecte que ell +produiria a la petita Súzel amb aquella superba pitera estesa sobre +el païdor i aquells punys, vorejant-li el naixement de la mà; +-¿penses, Katel, que moltes de persones siguin capaces d'apreciar +aquestes coses? + +-Moltes de persones! En primer lloc totes les dones, senyor, totes; +baldament haguessin guardat oques fins a cinquanta anys, totes +saben el que és ric, i bell, i escaient. Un home amb una camisa com +aquesta, àdhuc essent l'home més beneit del món, tindria el lloc +d'honor en llur esperit; i és cosa justa, perquè, si ell curtejava +de seny, sos pares n'haurien tingut per compte d'ell. + +Fritz va fer una riallada. + +-Ah, ah, ah! tens unes idees ben salades, Katel- va fer; -però és +igual, em sembla que no l'erres del tot. Ara ens caldrien mitjons. + +-Tingueu, aquí estan, senyor; mitjons de seda; mireu quina cosa tan +flexible, tan amorosa; la mateixa senyora Kobus les va fer, amb +agulles fines com a cabells: era un gran treball. Ara tot això és +cosa d'ofici; quins mitjons es veuen! Ja fan bé d'amagar-los sota +els pantalons. + +Així s'expressà la vella serventa, i Kobus, cada vegada més joiós, +exclamà: + +-Vaja, vaja, això agafa bastant bon caient; i si tenim un vestit +una mica passable, començo de veure que els prussians no tindran +manera de fer riota de nosaltres. + +-Però, en nom de Déu!- digué Katel; -no em vingueu amb els vostres +prussians! pobres diables que no porten deu thalers, i que s'ho +posen tot al damunt, per a semblar alguna cosa, Nosaltres, som +altra gent, sabem on ajeure el cap, de nit, i no és damunt d'un +còdol, gràcies a Déu! I també sabem on cal trobar una botella de +bon vi, quan ens plau de beure'n una. Som gent coneguda, ben +establerta; quan hom parla del senyor Kobus, hom sap que la seva +masia és a Meisenthal, son bosc de faigs a Michelsberg... + +-Sens dubte, sens dubte; però són gent que fa goig, aquests +oficials prussians, amb llurs grans mostatxos, i més d una noia, en +veure'ls... + +-No us penseu que les noies siguin tan ximpletes- interrompé Katel, +que aleshores treia de l'armari diversos vestits, i els estenia +damunt la calaixera; -les noies també saben distingir entre un +ocell passavolant i un altre que és bo per a l'ast; el major nombre +s'estimen més de romandre a l'escalf de la llar, i les que miren +els prussians, no valen la pena que hom se n'ocupi. Però teniu, +veu's aqui els nostres vestits, no us en manquen pas. + +Fritz es posà a contemplar el seu guardarroba, i al cap d'un +instant, digué: + +-Aquest capot amb coll de vellut negre no em sembla malament, +Katel. + +-Què voleu dir, senyor?- exclamà la vella, tot junyint les mans -un +capot per anar amb una camisa brodada! + +-I per què no? la tela és magnífica. + +-Voleu anar mudat, senyor? + +-Ja ho crec! + +-Doncs bé, preneu aquest vestit blau cel, que encara està per a +estrenar. Mireu! + +I descobria els botons daurats, encara guarnits de llur paper de +seda. + +-No hi entenc en les modes noves, però aquest vestit em sembla +bell; és senzill, ben tallat; és, altrament, lleuger com pertoca a +l'estació, i després el blau cel els escau, als rossos. Em sembla, +senyor, que aquest vestit us aniria de primera. + +-Vejam,- digué Kobus. + +Es posà el vestit. + +-És magnífic. Mireu-vos una mica. + +-I del darrera, Katel? + +-De darrera és admirable, senyor; us fa un cos de jovenet. + +Fritz, que es mirava al mirall, s'enrojolà de plaer. + +-De debò? + +-Seguríssim, senyor, no ho hauria cregut mai; són els vostres +capots feixucs, els que us donen deu anys més; és astorador. + +Ella, li va passar la mà per l'esquena: + +-Ni un plec! + +Kobus, gambadejant aleshores sobre els talons, va exclamar: + +-Pendré aquest vestit. Ara, una armilla; però el que se'n diu una +armilla, comprens; quelcom d'extraordinari, de la mena d'aquesta, +però més roja. + +Katel no pogué impedir una rialla: + +-Sóu com els pagesos del Kokesberg, que es posen rojor des de la +barbeta fins a les cuixes! Roig amb un vestit blau cel! Se'n +riurien fins a l'altre cap de la Prússia, i aquesta vegada els +prussians tindrien raó. + +-Què cal posar-se?- demanà Fritz, rient ell mateix de la seva +primera idea. + +-Una armilla blanca, senyor, una corbata blanca brodada i vostres +bells pantalons de color d'avellana. Tingueu, mireu-vos vós mateix. + +Katel ho ordenava tot, al recó de la calaixera: + +-Totes aquestes colors són fetes l'una per a l'altra, s'ajusten bé; +tindreu lleugeresa, podreu ballar, si això us plau; us traureu deu +anys del damunt. Ves! no us n'adonàveu? Cal que una pobra vella com +jo us digui el que convé. + +Es posà a riure, i Kobus, mirant-la amb sorpresa, va dir: + +-És veritat. Penso tan clares vegades en els vestits... + +-I això és una errada, senyor; el vestit fa l'home. Encara caldrà +que us enllustri les botes fines, i estareu d'allò més galant; +totes les noies s'enamoraran de vós. + +-Oh!- exclamà Fritz; -estàs plaguejant! + +-No, d'ençà que he vist el vostre cos veritable, he canviat de +parer, eh, eh, eh! Però caldrà que us apreteu bé el cinyell. I +digueu, senyor: si trobéssiu en aquesta festa una noia bonica que +us agradés força i que finalment... eh, eh, eh! + +Reia amb sa boca desdentegada tot mirant-lo, i ell, tot vermell, no +sabia què respondre. + +-I tu- digué al capdavall, -què diries tu? + +-N'estaria contenta. + +-Però ja no series la mestressa. + +-Oh Déu meu, mestressa de fer-ho tot, de vigilar-ho tot, de +conservar-ho tot! Ah, tant de bó, tant de bó que ens vingui una +mestressa jove, bona i treballadora, que m'alleugi de tot això, i +seré ben feliça, mentre em deixin gronxar les criaturetes. + +-De manera que no te n'enutjaries, de bo de bo? + +-Al contrari! Com voleu?... Cada dia em sento més èrtiga, les cames +ja no em van, això no és per durar sempre. Tinc seixanta quatre +anys, senyor, seixanta quatre anys ben complerts... + +-Bah, et fas més vella del que ets- digué Fritz, interiorment +satisfet d'aquest desig que concordava tan bé amb el seu; -mai no +t'he vist tan viva, tan eixerida. + +-Oh, poc ho mireu d'a la vora. + +-En fi- digué rient, -el principal és que tot estigui a punt per a +demà. + +Examinà altra vegada el bell vestit, l'armilla blanca, la corbata +d'angles brodats, els pantalons avellana i la camisa de randes. +Després, tot mirant Katel que l'esperava: + +-Hi és tot?- digué. + +-Sí, senyor. + +-Doncs ara me n'aniré a beure un bon xop. + +-I jo a preparar el sopar. + +Despenjà la grossa pipa d'escuma de la paret, i sortí xiulant com +una merla. + +Katel entrà de bell nou a la cuina. + + + +XVI + +A l'endemà, a dos quarts de nou, Schoultz, tot elegantot, vestit de +nankin, de cap a peus, amb el bastonet de balena a la mà i el +casquet de caça (de cuiro bollit) resoltament plantat damunt sa +llarga cara bruna una mica vinosa, pujava l'escala de Kobus, de +quatre en quatre esglaons. Hâan, amb una leviteta verda, armilla de +vellut negre amb flors grogues tota carregada de penjolls, i cofat +amb un magnífic capell blanc de castor, de pèl llarg, el seguia +lentament, amb la mà rodanxona damunt la barana i fent cruixir sos +escarpins a cada pas. Semblaven tots joiosos, i esperaven sens +dubte de trobar llur vell amic Kobus amb capot gris i pantalons de +color de rovell, com de costum. + +-Bé, Katel- exclamà Schoultz, mirant a dins la cuina mig oberta, +-bé, ¿que està a punt? + +-Entreu, senyors, entreu- digué la vella serventa tot somrient. + +Travessaren el corredor i restaren astorats al llindar de la gran +sala; Fritz era allí, davant el mirall, vestit com un xitxarel·lo; +tenia el cos arquejat dins son vestit blau cel, la cama estirada i +com dibuixant-se en rúbrica dins sos pantalons avellana, el mentó +rosat, fresc, lluent, l'orella roja, els cabells arrodonits damunt +el bescoll i els guants de color de mantega fresca, cordats amb +esment sota uns punys amb tres rengles de randes. En fi, era un +veritable Cupidó llançador de sagetes. + +-Oh, oh, oh!- exclamà Hâan, -oh, oh, oh! Kobus... Kobus!... + +I sa veu es reinflava, més i més astorada. + +Schoultz no deia res; romania amb el coll estirat, les mans +recalcades damunt son bastonet. Finalment, ell també parlà: + +-Això és una traïdoria, Fritz; vols fer-nos passar per criats +teus... no m'hi avinc. + +Aleshores Kobus, girant-se, amb els ulls enterbolits de tendresa, +perquè pensava en la petita Súzel, demanà: + +-Trobeu que em va bé, doncs? + +-I de manera- exclamà Hâan -que ens esclafes, que ens anorrees! +Voldria saber per què ens has posat aquest parany. + +-Eh!- féu Kobus tot rient: -és per causa dels prussians. + +-Com s'entén, per causa dels prussians? + +-És clar; ¿no sabeu que els prussians, a cents, van a la fira de +Bischem? Gent ufanosa, vestida a la darrera moda que ens miren amb +menyspreu a nosaltres, els bavaresos. + +-En bona refè, no; no en sabia res,- digué Hâan. + +-I jo- exclamà Schoultz, -si ho hagués sabut m'hauria posat mon +vestit de _landwehr_; això m'hauria donat millor aire que no pas +una samarreta de nankin; hom hauria vist nostre esperit nacional... +en un representant de l'exèrcit! + +-Bah, no estàs malament així,- va dir Fritz. + +Es miraven tots tres al mirall, i es trobaven molt bé, cadascú pel +seu cantó, de manera que Hâan exclamà: + +-Ben mirat Kobus té raó: si ens ho hagués fet saber, estaríem +millor; però això no ens impedirà de fer prou galant figura. + +Schoultz afegí: + +-Veieu, jo vaig a la bona de Déu; aniré a Bischem sense +pretensions, per a veure, per a distreure'm... + +-Com nosaltres!- digué Hâan. + +-Sí, però jo estic més en el tarannà de la cosa; un vestit de +nankin sempre és més senzill, més natural per una Festa Major que +les piteres brodades i les randes. + +Girant-se, aleshores, veieren damunt la taula una botella de +_forstheimer_, tres vasos i un plat de bescuits. + +Fritz donava un últim esguard a la corbata, l'onda de la qual havia +estat elaborada amb art per Katel, i trobava que tot reeixia. + +-Bevem!- digué; -el carruatge no pot trigar a venir. + +S'assegueren, i Schoultz, bevent un vas de vi, digué assenyadament: + +-Tot això estaria molt bé; però arribar allà baix en un bell faeton +amb feixos de palla, reconeixereu que no és gens distingit; una +cosa desdiu de l'altra, i fins i tot és una mica vulgar. + +-Eh!- exclamà el gros recaptador, -si miréssim tan prim, aniríem de +brusa a dalt d'un ase. Ja és prou sabut que els senyors camperols +no tenen sempre llurs grans vehicles a la mà. Se'n van a la festa, +tot dant un tomb; ¿cal empallegar-se gaire per anar a riure? + +Conversaven així feia vint minuts; i Fritz, veient en el rellotge +que l'hora s'acostava, parava l'oïda de tant en tant. Sobtadament, +va dir: + +-Veu's aquí el carruatge!- Els altres dos escoltaren, i no oïren, +al cap d'alguns segons, sinó un ressò llunyà, acompanyat de grans +cops de fuet. + +-No és això- digué Hâan; -és un carruatge de posta que va per la +carretera. + +Però el renou s'acostava, i Kobus somreia. Finalment, el carruatge +desembocà al carrer, i els cops de fuet ressonaren com a petards a +la Plaça de les Acàcies, amb les peuades dels cavalls i +l'estremiment de l'empedrat. + +Aleshores s'aixecaren tots tres, i, decantant-se a la finestra, +veieren la berlina que Fritz havia llogat, acostant-se al trot, i +el vell postilló Zimmer, amb sa grossa perruca de cànem, trenada al +volt de les orelles, l'armilla blanca, el gec brodat d'argent, sos +pantalons de daina i les grosses botes que li pujaven més amunt +dels genolls, com mirava en l'aire fent petar el fuet amb giravolts +de braç. + +-En camí!- exclamà Kobus. + +Es posà son feltre, mentre que els altres dos es miraven espalmats; +no podien creure que la berlina fos per a ells; i només quan +s'aturà davant la porta, Hâan desfermà una immensa riallada, i es +posà a cridar: + +-Esplèndid, esplèndid! Kobus fa les coses en gran; ah, ah, ah! +quina bona facècia! + +Davallaren, seguits de la vella serventa que somreia; i Zimmer, +veient-los que s'acostaven, dins el vestíbul, es giraren damunt son +cavall, tot dient: + +-A l'hora justa, senyor Kobus, ja ho veieu; a l'hora justa. + +-Sí, està bé, Zimmer- respongué Fritz, tot obrint la berlina. +-Vaja, pugeu vosaltres. No es pot baixar la capota? + +-Dispenseu-me, senyor Kobus, no heu de fer més que apretar el botó, +i baixarà tota sola. + +Muntaren, doncs, feliços com a prínceps. Fritz s'assegué i baixà la +capota. Anava a la dreta, Hâan a l'esquerra, Schoultz al mig. + +Més de cent persones els miraven de les portes estant i al llarg de +les finestres, perquè els carruatges de posta no solen passar pel +carrer de les Acàcies, sinó que segueixen la carretera; era quelcom +de nou de veure'n un a la plaça. + +Ja us podeu pensar la satisfacció de Schoultz i de Hâan. + +-Ah!- exclamà Shoultz, tot palpant-se les butxaques, -m'he deixat +la pipa damunt la taula. + +-Tenim cigars- digué Fritz, passant-los-en; ells els hi calaren foc +tot seguit i es posaren a fumar-los, repapats damunt llur seient, +amb les cames creuades, el nas en l'aire i el braç fent arc darrera +la testa. + +Katel semblava tan contenta com ells. + +-¿Estem, senyor Kobus?- demanà Zimmer. + +-Sí, marxem, i a pleret- digué; -a pleret fins a la porta de +Hildebrandt. + +Zimmer, aleshores, fent petar el fuet, estirà les regnes; i els +cavalls partiren amb un petit trot, mentre el vell postilló es +posava el corn a la boca i feia ressonar pels aires les seves +sonades. + +Katel, al llindar, els seguí amb els ulls fins a la cantonada. Així +travessaren Huneburg d'un cap a l'altre; l'empedrat ressonava al +lluny, les finestres s'omplien de cares astorades, i ells, +indolentment repapats com a grans senyors, fumaven sense girar el +cap, i semblaven no haver fet altra cosa en tota llur vida que anar +en carruatge de posta. + +Finalment, a la tremor de l'empedrat seguí la fressa menys forta de +la carretera; passaren sota la porta de Hildebrandt, i Zimmer, +tornant a posar el corn en creu, reprengué el fuet. Dos minuts +després, corrien com el vent pel camí de Bischem; els cavalls +botaven, amb la cua voleiant. El cric-crac del fuet se sentia al +lluny, pels camps; els pollancs, els camps, els prats, els matolls, +tot corria al llarg del camí. + +Fritz, amb la cara esbadocada i els ulls adreçats al cel, pensava +en Súzel. La veia anticipadament, i a aquesta sola idea sos ulls +s'omplien de llàgrimes. + +-Com s'estranyarà de veure'm!- pensava. -Es tem d'alguna cosa? No, +però aviat, aviat ho sabrà tot. Cal que tot se sàpiga. + +El gros Hâan fumava greument, i Schoultz havia posat el seu casquet +al seu darrera, dins els plecs, per bandejar-se els llargs cabells +cendrosos, on passava l'oratge. + +-Jo- deia Hâan, -és així com comprenc els viatges! No em parleu +d'aquelles velles baluernes, d'aquells coves antics que us capolen: +n'estic cuit i recuit. Però anar així és altra cosa. Pots creure-ho +si vols, Kobus; no em caldrien quinze dies per avesar-me a aquesta +mena de carruatges. + +-Ah! ah! ah!- exclamava Schoultz, -ja ho crec, no ets de mal +contentar. + +Fritz cavilava. + +-Quant de temps hi esmerçarem?- demanava a Zimmer. + +-Dues hores, senyor. + +Aleshores pensava: + +-Mentre hi sigui, allà baix! mentre el vell Christel no hagi +canviat de parer! + +Aquesta temença l'ensombria; però, al cap d'un instant; la +confiança li retornava; una onada de sang li encenia les galtes. + +-Hi és- pensava; -n'estic segur. Altra cosa fóra impossible. + +I mentre Hâan i Schoultz es deixaven gronxar, i s'estiraven, tot +rient a dintre seu, i deixaven escapar el fum pels llavis, per a +millor assaborir-lo, ell es redreçava a cada segon, mirant a totes +bandes, i trobant que els cavalls no anaven prou depressa. + +Dos o tres poblets passaren en una hora, després dos més, i +finalment la berlina baixà a la vall d'Altenbruck. Kobus es recordà +tot seguit que Bischem era a l'altra vessant de la costa. L'estona +de pujar al pas li va semblar ben llarga, però finalment avançaren +damunt el planiol, i Zimmer, fent petar el fuet, va exclamar: + +-Veu's aquí Bischem! + +En efecte, descobriren gairebé al mateix instant l'antic llogarret, +al volt de la vall del davant; son carrer major tortuós, ses +façanes decrèpites solcades de biguetes esculpides, ses galeries de +posts, ses escales exteriors, ses portalades, on hom encasta +mussols plomats; ses teulades de teules, de pissarra i bancades, +recordant les guerres dels margraves, dels landgraves, dels +_Armléders_, dels suecs, dels republicans; tot això construït, +cremat, reconstruït vint vegades en els segles: una casa, a mà +dreta, del temps de Hoche, un altra a mà esquerra, del temps de +Melac, un altra, més enllà, del temps de Barba Roja. I els grans +tricornis, les còfies de dues peces, les armilles roges, les +cotilles de tirants anaven, venien, es giraven i miraven; els cans +compareixien cuitosos, les oques i les gallines es dispersaven amb +una cridòria que no acabava mai. Vet aquí el que veieren, mentre la +berlina davallava amb tripe galop pel carrer Major, i Zimmer, amb +el colze fent angle, engegava una sonada que hauria despertat als +morts. + +Hâan i Schoultz observaven aquestes coses i gaudien de l'admiració +universal. Veieren al tombar d'un carrer, a la plaça dels Dos Bocs, +l'antiga font, la _Madame-Hütte_ de taulons d'avet, les barraques +dels marxants, i la multitud arremolinada; tot això passà com el +llampec. Més lluny, destriaren la vella església de Sant Ulric i +sos dos alts campanars quadrats, amb llurs casquets al cim, de +pissarra, amb llurs ulls considerables, en plena volta, del temps +de Carlomany. Les campanes sonaven a tota volada. Havia acabat +l'ofici; la multitud davallava els graons del peristil, mirant +embadalida: tot això desaparegué igualment en un trontoll. + +Fritz no tenia sinó una idea: -On és ella? + +A cada casa, es decantava, com si la petita Súzel hagués hagut de +mostrar-se al mateix segon. A cada balcó, a cada escala, a cada +finestra, a cada torre, que fos rodona o quadrada, voltada d'un cep +o tota nua, aturava una mirada, tot pensant: + +-Si ella hi fos! + +I si alguna figura de noia es dibuixava dins l'ombra d'un camí, +darrera un vidre, al fons d'una cambra, tot seguit la veia! Hauria +reconegut una cinta de Súzel al vol. Però no la veié en lloc, i +finalment la berlina desembocà a la Plaça de les Carnisseries +Velles, davant el Moltó d'Or. + +Fritz es recordà tot seguit del vell hostal; era allí on parava el +seu pare feia vint-i-cinc anys. Reconegué la gran portalada oberta +que donava al pati, d'un empedrat fet a miques, i la galeria de +fusta, de pilans massissos i les dotze finestres de persianes +verdes, i la porteta sota la volta, i sos graons gastats. + +Alguns minuts abans aquella vista hauria despertat mil records +enternidors dins la seva ànima, però en aquell moment temia de no +veure la petita Súzel, i això el desolava. + +L'hostal devia ésser curull de gent; perquè tot just el carruatge +hagué arribat a la plaça, un gran nombre de cares es decantaren a +les finestres, cares prussianes, de gorres aplanades i també altes. +Dos cavalls estaven fermats a les anelles de la porta i llurs +senyors miraven, del corredor estant. + +Un cop la berlina s'hagué aturat, el vell hostaler Loerich, alt, +tranquil i dignitós, la testa blanca coberta per un casquet de +cotó, vingué a abatre el marxapeu, amb un aire marcial, i digué: + +-Si missenyors volguessin pendre's la pena de davallar... + +Aleshores Fritz exclamà: + +-I ara, Loerich! no em reconeixeu? + +I el vell va posar-se a mirar-lo, tot sorprès. + +-Ah, benvolgut senyor Kobus!- digué al cap d'un instant: -com us +assembleu al vostre pare! Perdoneu-me, us hauria hagut de +reconèixer. + +Fritz davallà tot rient i respongué: + +-Loerich, això no és cap malvestat; vint anys canvien una persona. +Us presento mon feldmariscal Schoultz i mon primer ministre Hâan; +viatgem d'incògnit. + +Els de les finestres no pogueren estar-se de somriure, sobretot els +prussians, cosa què féu que Schoultz s'arborés. + +-De Feldmariscal- digué -en seria, tan capaç com molts d'altres: +ordenaria l'assalt o la batalla, i m'ho miraria de lluny estant, +amb calma. + +Hâan estava de massa bon humor per a enutjar-se. + +-A quina hora és el dinar? + +-A migdia, senyor. + +Entraren al vestíbul, mentre Zimmer desenganxava els cavalls i els +portava a l'establa. El vestíbul s'obria, al fons, sobre un jardí; +a l'esquerra hi havia la cuina; hom sentia el tic-tac que feia +l'ast, l'espetegament del foc, l'aldarull de les cassoles. Les +criades travessaven el corredor totes cuitoses, portant l'una +plats, l'altra vasos; el cellerer pujava del celler amb una panera +de vins. + +-Ens cal una cambra- digué Fritz a l'hostaler; -voldria la de +Hoche. + +-Impossible, senyor Kobus, els prussians se l'han quedada. + +-Bé, doncs doneu-nos la del costat. + +Loerich els precedí cap a l'escala gran. Schoultz, havent sentit +parlar de la cambra del general Hoche, volgué saber què era. + +-Veu's-la aquí, senyor- digué l'hostaler, tot obrint una gran sala +del primer pis. -Allí tingueren llur consell els generals +republicans el 23 de desembre de 1793, tres dies abans de +l'escomesa a les línies de Wissemburg. Veieu, Hoche estava allí. + +I mostrava el gran fornell de fosa en un nínxol oval, a mà dreta. + +-L'heu vist? + +-Sí, senyor, me'n recordo com si fos ahir; jo tenia quinze anys. +Els francesos acampaven al volt del poblet, els generals no dormien +de dia ni de nit. Mon pare, un vespre, em va fer pujar, tot +dient-me: -Mira bé!- Els generals francesos amb llur eixarpa +tricolor a la cintura, llurs grans tricornis al cap, i els sabres +arrossegant, es passejaven per la cambra. + +»A cada instant, oficials, tots coberts de neu, venien a rebre +llurs ordes. Com que tothom parlava de Hoche, m'hauria plagut molt +de coneixe'l, i vaig lliscar contra la paret, tot mirant, amb el +nas en l'aire, aquells homenassos que feien tant de renou a casa. + +»Aleshores el meu pare, que també acabava d'entrar, m'estirà la +mànega, tot esblaimat, i em digué a l'orella: -És a vora teu!- Vaig +girar-me, i vaig veure Hoche, dret davant l'estufa, amb les mans a +l'esquena i la testa decantada cap endavant. Semblava no ésser +ningú, al costat dels altres generals, amb son vestit blau de coll +ample i caigut, i les seves botes amb esperons de ferro. Em sembla +que encara el veig: era un home de mitja alçada, bru, de cara +bastant llarga; els cabells llargs, partits damunt el front, li +penjaven per les galtes; cavilava en mig d'aquell avalot, res no el +podia distreure. Aquella mateixa nit, a les onze, els francesos +eixiren del poble; no se n'hi va veure cap, a l'endemà següent, ni +per la rodalia. Cinc o sis dies després, s'escampà la fressa que +s'havia esdevingut la batalla i que els imperials havien estat +derrotats. Potser és aquí on Hoche va rumiar el seu cop. + +El vell Loerich contava això senzillament, i els altres escoltaven +meravellats. Els conduï tot seguit a la cambra veïna, bo i +demanant-los si volien ésser-hi servits; però ells preferiren de +menjar a la taula llarga. + +Així és que davallaren. + +La sala gran estava tota plena de gent; tres o quatre viatgers, amb +les maletes deixades damunt cadires, esperaven el vaixell-correu +per a anar a Landau; oficials prussians es passejaven de dos en +dos, amunt d'avall; alguns marxants menjaven en una peça veïna; hi +havia burgesos, asseguts a la taula llarga, ja parada, amb sos +gerros resplendents i sos plats ben afilerats. + +A cada instant, compareixien nouvinguts al llindar. Daven un cop +d'ull a la sala, i després se n'anaven o bé entraven. + +Fritz va fer portar una botella de _rudesheim_, tot esperant el +dinar. Mirava amb aire enutjat la magnífica tapisseria blau-índic i +ocre, representant la Suïssa i les seves congestes, Guillem Tell +apuntant a la poma damunt el cap del seu fill, i després empenyent +amb el peu, en el llac, la barca de Gessler. Pensava encara en +Súzel. + +Hâan i Schoultz trobaven bo aquell vi. + +En aquell moment va pujar un cant al defora, i gairebé +immediatament els vidres foren obscurits per l'ombra d'un gran +carruatge, i després d'un altre que el seguia. + +Tothom va posar-se a les finestres. + +Eren pagesos que partien cap a Amèrica. Llurs carruatges estaven +carregats de vells armaris, de fustatges de llit, de matalassos, de +cadires, de calaixeres. Teles esbarjoses, esteses damunt arcs, ho +cobrien tot. Damunt aquestes teles, criaturetes assegudes damunt +els feixos de palla, i pobres velles totes xarugues, amb els +cabells blancs com el lli, esguardaven amb aire tranquil, mentre +que cinc o sis bèsties arrossinades, amb la gropa coberta de pells +de ca, arrossegaven lentament les baluernes. Darrera venien els +homes, les dones i tres vells, amb l'esquena acotada i la testa +nua, repenjant-se en llurs bastons. Cantaven a chor: + +_Quina és la pàtria alemanya? +Quina és la pàtria alemanya?_ + +I els vells responien: + +_Amèrica! Amèrica!_ + +Els oficials prussians es deien entre ells: -Caldria agafar-la, +aquesta gent! + +Hâan, escoltant aquestes paraules, no pogué estar-se de respondre +en to irònic: + +-Diuen que la Prússia és la pàtria alemanya; se'ls hauria de tòrcer +el coll! + +Els oficials prussians l'esguardaven de biaix, però ell no tenia +por, i el mateix Schoultz aixecava el front amb un aire digne. + +Kobus acabava d'alçar-se tranquilament, i de sortir, com per a +informar-se d'algun detall a la cuina. + +Al cap d'un quart, Hâan i Schoultz, no veient-lo tornar, se +n'estranyaren molt: més que més perquè ja compareixien les soperes +i tothom s'entaulava. + +Fritz s'havia recordat que el fons del carreró de les Oques, part +darrera de Bischem, vivien dues o tres famílies d'anabaptistes, i +que son pare tenia el costum d'aturar-se a llur porta per a +carregar un sac de prunes seques, tot tornant a Huneburg. I, +pensant que Súzel podia ésser a casa d'ells, va baixar sense dir +cap paraula al jardí del Moltó d'Or, i del jardí al camí dels +Grèvols que voreja la vila. + +Corria per aquest camí com una llebre, de tant que el dominava el +furor de veure Súzel. Ell s'hauria astorat, tres mesos abans, si +hagués pogut veure's en aquell tarannà! + +Finalment, reparà en la gran teulada de teules grises dels +anabaptistes per damunt els vergers; lliscà tot dolçament closos +enllà fins a prop del pati, i allí, per gran ventura, descobrí +entre el gran femer quadrat i la façana decrèpita tapissada d'eura, +el carruatge de Christel, cosa que li esponjà el cor de +satisfacció. + +-Hi és!- va dir-se, -està bé... està bé! La tornaré a veure, ara, +costi el que costi; baldament calgués romandre quinze dies, em fóra +igual! + +No podia saciar-se els ulls de veure aquell carruatge. De cop i +volta, Mopsel saltà a la sendera, lladrant com els gossos tenen per +costum quan troben una vella coneixença. Aleshores li calgué +escapar-se pel carreró, amb l'esquena corbada darrera els closos, +com un lladre; perquè, a desgrat de la seva joia, tenia una mena de +vergonya de donar aquells passos: se'n sentia, a la vegada, feliç i +tot confós. + +-Si et veiessin- es deia, -si sabessin el que fas, Déu del cel! com +es riurien de tu, Fritz! Però és igual, tot reïx; pots gloriar-te +de tenir sort. + +Va donar la mateixa volta que havia fet tot venint, per a tornar al +Moltó d'Or. Estaven al segon plat quan ell entrà a la sala. Hâan i +Schoultz havien tingut esment de reservar-li un seient entre ells +dos. + +-On diable has anat?- li demanà Hâan. + +-He volgut veure el doctor Rubeck, un amic del meu pare- digué, tot +posant-se el tovalló al coll; -però acaben de dir-me que fa dos +anys que és mort. + +Començà tot seguit a menjar amb bella gana; i com que acabaven de +servir una superba anguila amb mostassa, el gros Hâan no trobà +escaient de fer altres preguntes. + +Durant tot el dinar, Fritz, amb la cara expandida, no feia sinó +dir-se interiorment: -És aquí, ella! + +Sos ullassos, a flor de testa, es plegaven de vegades amb un aire +tendre i després s'obrien de bat a bat, com els d'un gat que +cavil·la tot mirant un mosquit que fa torterols en la llum. + +Bevia i menjava amb entusiasme, sense ni adonar-se n. + +A fora, el temps era superb; el carrer Major zumzejava al lluny amb +tot de cants joiosos i d'accents més alts de trompetes de fusta i +de riallades; la gent mudada, amb el capell guarnit de flors i les +còfies que enlluernaven de tantes cintes, pujaven de bracet cap a +la plaça dels Dos Bocs. I ara l'un, ara l'altre dels comensals, +s'aixecava, tirava el tovalló al respatller de la cadira i eixia a +barrejar-se amb la multitud. + +A les dues, Hâan, Schoultz, Kobus i dos o tres oficials prussians, +romanien sols a la taula, davant les postres i les botelles buides. + +En aquell moment, Fritz fou desvetllat de son somieig pels sons +esclatants de la trompeta i el corn, que anunciaven que la dansa +era engegada. + +-Tal vegada Súzel ja hi sigui- pensà. + +I tustant la taula amb el mànec de son ganivet, exclamà amb veu +ressonant: + +-Loerich! Loerich! + +El vell hostaler comparegué. + +Aleshores Fritz, somrient amb sornagueria demanà: + +-Potser encara teniu d'aquell vinet blanc, sabeu, aquell vinet que +espetega i que plaïa al senryor Kobus, jutge de pau. + +-Sí, encara en tenim -respongué l'hostaler, amb el mateix to joiós. + +-Doncs bé! porteu-ne dues botelles- va dir, fent-li l'ullet. +-Aquell vi em solia plaure, i no em disgustaria de fer-lo tastar +als meus amics. + +Loerich va eixir, i al cap d'alguns instants va tornar a entrar, +tenint sota cada braç una botella sòlidament encaputxada i lligada +amb filferro. Portava també unes pinces per a obrir el filferro, i +tres vasos prims, resplendents, en forma de paperina, sobre una +safata. + +Hâan i Schoultz, comprengueren aleshores quin era aquell vinet i es +miraren l'un i l'altre tot rient. + +-Eh, eh, eh!- va fer Hâan, -aquest Kobus fa unes facècies, de +vegades! en diu vinet, d'això!- + +I Schoultz, observant els prussians de cua d'ull, afegí: + +-Sí, vinet de França; no és la primera vegada que en bevem; però +allà baix, a la Xampanya fèiem saltar el coll de les botelles amb +el sabre. + +Tot dient aquestes coses s'arremangava l'extrem del petit mostatxo +cendrós, i es posava la gorra sobre l'orella. + +El tap s'engegà cap al sostre, com un tret de pistola; els vasos +s'ompliren de la celestial rosada. + +-A la salut de l'amic Fritz!- exclamà Schoultz, tot aixecant el +vas. + +I la celestial rosada desaparegué d'un glop dins son llarg collàs +de cigonya. + +Hâan i Fritz havien imitat el seu gest; tres vegades seguides es +feren el mateix moviment, extasiant-se amb el perfum del vinet. + +Els prussians s'aixecaren aleshores, amb un posat digne, i eixiren. + +Kobus, forçant la segona botella, digué: + +-Schoultz, tu, tanmateix, et glorieges de vegades d'una manera +indecorosa; em plauria força de saber si ton batalló de _landwehr_ +va passar de la petita fortalesa de Falsburg, a la Lorena, i si hi +begéreu altra cosa que vi blanc d'Alsàcia. + +-Bah! deixa-ho córrer- exclamà Schoultz -amb aquests prussians, no +cal mirar prim. Represento aquí l'exèrcit bavarès, i si haguéssim +trobat xampany pel camí, n'hauria begut una bella part; no et puc +dir més. ¿És que se'm pot fer retret, a mi, d'haver anat a raure a +un país estèril? ¿No és la culpa del feldmariscal Schwartzenberg, +que ens sacrificava a nosaltres, per a engreixar els seus +austríacs? No me'n parlis, d'això, Kobus. Només de pensar-hi, +encara en tinc esgarrifor. Per espai de dues etapes no vam trobar +sinó avets i finalment una colla de brètols que ens malmenaven a +cops de pedra des del cim dels penyalars, gent descalça, veritables +salvatges. Era més agradable d'empassar-se bon vi a la Xampanya que +no pas de batre's contra aquells enfurits a la carena dels Vosgues! + +-Vaja, calma't- digué Hâan tot rient; -som del teu parer, encara +que milers d'austríacs i de prussians hagin deixat llurs ossos a la +Xampanya. + +-Qui sap? Potser bevem en aquest moment la quintaessència d'un +caporal _schlague_!- exclamà Fritz. + +Tots tres es posaren a riure com a benaventurats; estaven a mig +camí de l'embriaguesa. + +-Ah, ah, ah! ara cap al ball!- digué Kobus alçant-se. + +-Al ball!- repetiren els altres. + +Buidaren, drets, llurs vasos i eixiren a la fi, vacil·lant una mica +i rient tan fortament que tothom es girava pel carrer Major per a +veure'ls. + +Schoultz aixecava ses grans cames de llagost fins al mentó, i +exclamava amb els braços en l'aire, i en to de putxinel·li: + +-Desafio la Prússia, desafio tots els prussians, des del caporal +_schlague_ fins al feldmariscal! + +I Hâan, amb el nas vermell com una rosella, les galtes vermelles, i +els ullassos plens de dolces llàgrimes, feia, tot tartamudejant: + +-Schoultz! Schoultz! en nom del cel, modera la teva xardor +bel·licosa. No atreguis contra nosaltres l'exèrcit de Frederic +Wilhelm; som gent de pau, homes d'orde, respectem la concòrdia de +la nostra vella Alemanya. + +-No! no! els desafio tots- exclamava Schoultz -que es presentin; ja +veuran el que val un antic sergent de l'exèrcit bavarès: visca la +pàtria! + +Més d'un prussià reia sota els llargs mostatxos en veure'ls passar. +Fritz, pensant que tornaria a veure la petita Súzel, gaudia un +estat de beatitud inexpressable. + +-Totes les noies són a la _Madame-Hütte_- es deia, -sobretot el +primer dia de la festa: Súzel hi és. + +Aquest pensament l'enlairava al setè cel, es delectava interiorment +i saludava la gent amb posat enternit. Però tantost fou a la plaça +dels Dos Bocs, on veié la bandera que flotava damunt l'envelat i +reconegué, a les darreres notes d'un _hopser_, el cop d'arquet de +son amic Iòsef, sentí l'embriaguesa de la joia i arrosegant sos +companyons, es posà a cridar: + +-És la colla de Iòsef! És la colla de Iòsef!... Ara, cal reconèixer +que Nostre Senyor ens favoreix! + +Quan arribaren a la porta de la Hütte, acabava el _hopser_; la gent +eixia; el trombó, el clarinet i la flauta, es concertaven per una +altra dansa; el gros timbal feia l'últim remugament dins el tendal +sonor. + +Entraren, i les estrades tapissades de noies, de vells papàs, +d'àvies, les garlandes d'alzina, de faig i de molsa suspeses al +voltant dels pilars, s'oferiren a llurs mirades. + +L'animació era gran; els balladors acompanyaven les balladores a +llur seient. Fritz, destriant de lluny la grossa crinera de son +amic Iòsef en mig de l'orquestra de tons olivencs, no podia +contenir-se d'entusiasme, i amb les dues mans en l'aire, agitant el +feltre, cridava: + +-Iòsef, Iòsef! + +I la multitud es redreçava a mà dreta i a mà esquerra, i es +decantava, per a veure quin tranquil era capaç de fer aquella +cridòria. Però quan veieren Hâan, Schoultz i Kobus, que avançaven +rient, gaudiosos, amb la cara empurpurada, i gronxant-se l'un +al braç de l'altre, com passa després de beure, una immensa rialla +resonà dins l'envelat, perquè tothom pensava: -Veu's aquí una +minyonia cepada i que acaba de fer un bon dinar. + +Mentrestant, Iòsef havia girat el cap, i reconeixent de lluny +Kobus, estenia els braços en creu, l'arquet en una mà i el violí a +l'altra. Així davallà de l'estrada, mentre Fritz hi pujava; +s'abraçaren a mig camí, i tothom se'n va meravellar. + +-Qui diable pot ser?- deia la gent. -Un home tan magnífic que es +deixa abraçar per l'hongarès! + +I Bockel, Andrés, tota l'orquestra decantada damunt la barana, +aplaudia aquest espectacle. + +Finalment Iòsef, redreçant-se, va aixecar l'arquet i va dir: + +-Escolteu! Veu's aquí el senyor Kobus, d'Huneburg, amic meu, que +ballarà un _treieleins_ amb sos companyons. Hi ha algú que s'hi +oposi? + +-No, no, que ballin- van cridar per tots cantons. + +-Aleshores- digué Iòsef, -tocaré un vals, el vals de Iòsef Almania, +compost tot pensant en qui l'havia socorregut un dia de gran +misèria. Aquest vals, Kobus, ningú l'ha sentit fins ara, llevat de +Bockel, Andrés i els arbres del Tannewald; tria, doncs, una +balladora gentil, a ton grat; i vosaltres, Hâan i Schoultz, trieu +igualment les vostres! només vosaltres ballareu el vals d'Almania. + +Fritz, havent-se girat damunt els graons de l'estrada, passejà sos +esguards al volt de la sala, i, per un instant, tingué por de no +trobar Súzel. Les noies boniques no mancaven; negres i brunes, +rosses i roges, totes es redreçaven, mirant envers Kobus, i +enrojolant-se quan ell hi deturava la vista, perquè era una gran +ventura d'ésser escollida per un home tan galant, sobretot per a +ballar el _treieleins_. Però Fritz no les veia com s'enrojolaven, +no les veia com es redreçaven igual que els hússars de Frederic +Wilhelm a la parada, esborrant llurs espatlles i posant-se la boca +en forma de cor; no veia aquella brillant florida de jovenesa +expandida sota els seus esguards; el que cercava era una miosotis +petiteta, la floreta blava dels records d'amor. + +Molt de temps la cercà, cada vegada més inquiet; finalment la +descobrí al lluny, amagada darrera una garlanda d'alzina que queia +del pilar que hi havia a la dreta de la porta. Súzel, mig esborrada +darrera d'aquella garlanda, inclinava el cap sota les fullasses +verdes, i mirava tímidament, a la vegada poruga i desitjosa d'ésser +vista. + +No tenia sinó sos bells cabells rossos caient en llargues trenes +damunt la seva espatlla, per tot ornament; un mocadoret de seda +blava velava son si primicer; una cotilleta de vellut, amb tirants +blancs, dibuixava son cos graciós, i vora d'ella, dreta com una I, +estava l'àvia Anna, amb els cabells grisos ficats sota la còfia +negra, i els braços penjants. Aquella gent no havia vingut per a +ballar, havia vingut per a veure, i romanien a l'última fila de la +multitud. + +Les galtes de Fritz s'animaren. Davallà de l'estrada i travessà +l'envelat en mig de l'admiració general. Súzel, veient-lo venir, +esdevingué tota pàl·lida, i hagué de recalcar-se sobre el pilar; ja +ni gosava mirar-lo. Ell pujà quatre graons, apartà la garlanda, i +li prengué la mà dient-li tot baixet: + +-Súzel, vols ballar amb mi el _treieleins_? + +Ella aleshores, alçant sos ullassos blaus, com una fantasma de +pàl·lida que estava, esdevingué tota vermella. + +-Oh! sí, senyor Kobus- féu, tot mirant la seva àvia. + +La vella inclinà la testa al cap d'un segon, i digué: -Està bé. +Pots ballar.- Perquè coneixia Fritz, per haver-lo vist venir a +Bischem, temps era temps, amb el seu pare. + +Davallaren, doncs, a la sala. Els servents de la dansa, amb el +capell de palla cobert de banderoles, daven el tomb de l'envelat, +al peu de la barana, agitant amb un aire joiós llurs cintes, per a +fer recular la gent. Hâan i Schoultz es passejaven encara, tot +cercant llurs balladores. Iòsef dret davant son faristol, esperava. +Bockel, amb el contrabaix contra la cama estirada, i Andrés, amb el +violí sota el braç, romanien a sos costats; ells sols havien +d'acompanyar-lo. + +La petita Súzel, del braç de Fritz, en mig d'aquella gentada, dava +mirades furtives, plenes de gaubança interior i de torbació; tothom +admirava les llargues trenes de son cabell, que li queien per +darrera, fins al capdavall de sa faldilleta blau clar vorejada de +vellut; i ses sabatetes rodones, les cintes de seda negra de les +quals pujaven tot creuant-se al volt de ses mitges d'una blancor +enlluernadora; i sos llavis roses, son mentó arrodonit, son coll +flexible i graciós. + +Més d'una bella noia l'observava amb ulls severs, cercant quelcom a +rependre, mentre que son braç gentil, nu fins al colze, a la moda +del país, reposava damunt el de Fritz amb una gràcia ingènua; però +dues o tres velles, d'ulls arrugats, somreien entre llurs arrugues, +i deien sense empallegar-se: -Ha triat bé! + +Kobus, en sentint això, es girava envers elles, tot satisfet. +Hauria volgut dir, així mateix, alguna galanteria a Súzel, però no +li venia cap cosa al magí: era massa feliç. + +Finalment Hâan tragué del terç banc a mà esquerra una dona de sis +peus d'alçària, de cabells negres, amb un nas com el bec d'àguila i +ulls penetrants, que s'aixecà tota estirada i eixí amb un aire +majestuós. Li plaïa aquesta mena de dones. Era la filla del +burgmestre. Hâan semblava tot gloriós de la seva tria. Es +redreçava, tot ajustant la seva pitera, i l'alta donzella, que el +passava de mig cap, tenia el posat de conduir-lo. + +Al mateix instant, Schoultz portava una doneta rodanxona, de la més +bella cabellera saura que hom pugui veure, però alegre, somrient i +que li saltà bruscament al colze, com per a evitar que ell +s'escapés. + +Prengueren, doncs, llurs distàncies, per a passejar-se al volt de +la sala, com és costum de fer. Tot just havien acabat el primer +tomb, quan Iòsef exclamà: + +-Kobus, som-hi? + +Per tota resposta, Fritz prengué la cintura de Súzel amb el braç +esquerre i tenint-li la mà en l'aire, a l'antiga moda galana del +segle XVIII, l'arrabassà com una ploma. Iòsef començà el vals amb +tres cops d'arquet. Hom comprengué tot seguit que seria quelcom de +singular; el vals dels esperits de l'aire, al vespre, quan ja no es +veu al lluny, damunt la plana, ni una ratlla d'or, i les fulles +emmudeixen, i els insectes davallen i el cantaire de la nit +preludia amb tres notes: la primera greu, la segona tendra, i la +tercera tan plena d'entusiasme, que al lluny i tot es fa silenci +per a oir. + +Així començà Iòsef, havent qui-sap-les vegades, en sa vida errant, +pres lliçons del cantaire de la nit, amb el colze dins la molsa, +l'orella dins la mà i els ulls closos, perdut en els raptes +celestials. I animant-se tot seguit, com el gran mestre d'ales +frements, que deixa caure cada vespre al voltant del niu on +reposa la seva benamada més notes melodioses que no deixa caure +perles la rosada al damunt l'herba de les valls. Son vals començà +ràpid, fulgurant; els esperits de l'aire es posaren en camí, +arrossegant Fritz i Súzel, Hâan i la filla del burgmestre, Schoultz +i sa balladora en torterols sense fi. Bockel deia en sospirs la veu +llunyana i profunda dels torrents, i l'alt Andrés marcava el compàs +amb trets ràpids i vigorosos així com les orenetes fendeixen +l'aire; perquè si la inspiració ve del cel i no coneix més que sa +pròpia fantasia, l'orde i la mesura han de regnar damunt la terra! + +I ara, representeu-vos els cercles amorosos del vals que +s'enllacen, els peus que volategen, les robes que floten i +s'arrodoneixen a guisa de ventall; Fritz que té la petita Súzel en +sos braços, que li aixeca la mà amb gràcia, que l'esguarda +embriagat, giravoltant com el vent unes vegades i altres +gronxant-se a compàs, somrient, somiejant, contemplant-la altra +vegada, i després reprenent, amb nova ardor, l'embranzida, mentre +que, a son torn, amb el dors enarcat, les dues llargues trenes +flotant-li com ales, i el caparró enciser tirat enrera, ella el +mira amb èxtasi i sos peuets toquen amb prou feines el sòl. + +El gros Hâan, amb les dues mans sobre les espatlles de sa +balladorassa, tot galopant, balancejant-se i tustant amb el taló, +la contemplava de dalt a baix amb un posat d'admiració pregona; +ella, amb el seu gran nas, giravoltava com un panell. + +Schoultz, mig acotat, amb les grans cames doblegades, tenia la +balladora saura sota el braç, i tombava, tombava, sense +interrupció, amb una regularitat meravellosa, com un cabdell a la +debanadora; seguia amb tanta justesa el compàs, que tot el món +n'era encisat. + +Però eren Fritz i la petita Súzel els que desvetllaven l'admiració +universal, per llur gràcia i llur posat de benaurança. No eren +d'aquest món, es gronxaven en el cel; aquella música que cantava, +que reia, que celebrava la felicitat, l'entusiasme i l'amor +semblava feta per a ells: tota la sala els contemplava, i ells no +es veien més que a si mateixos. Hom els trobava tan bells, que de +vegades un murmuri d'admiració corria per la Madame-Hütte; hom +hauria dit que allò anava a esclatar; però la felicitat d'oir el +vals obligava la gent al silenci. Fins al moment que Hâan, +esdevingut com a foll d'entusiasme tot contemplant l'alta filla del +burgmestre, es redreçà damunt la punta del peu i la féu gambadejar +dues vegades tot cridant amb veu ressonant: -Up!- i tornà a caure +aplanat després d'aquest va-i-tot mentre que, aleshores mateix, +Schoultz, alçant la cama dreta, la féu passar, sense mancament al +compàs, pel damunt la testa de la balladoreta saura i amb veu +ronca, giravoltant com un veritable posseït, es posà a cridar: -Up! +up! up! up! up! up!- fins a aquest moment no esclatà l'admiració +amb cops de peus i cridòries que feren tremolar l'envelat. + +Mai, mai no s'havia vist ballar tan perfectament; l'entusiasme durà +més de cinc minuts; i quan acabà per apaivagar-se, hom sentí amb +satisfacció el vals dels esperits de l'aire, que reprenia el seu +domini, com el cant del rossinyol després que una ventada ha +travessat el bosc. + +Aleshores, Schoultz i Hâan no podien més; la suor els rajava galtes +avall; es passejaven, l'un amb la mà a l'espatlla de la seva +balladora i l'altre portant la seva en certa manera penjada del +braç. + +Súzel i Fritz giravoltaven encara: els crits, els picaments de peus +de la gentada no els havien dit res; i quan Iòsef, exhaurit també, +arrencà a son violí el darrer sospir amorós, s'aturaren davant +mateix de Christel i d'un altre vell anabaptista que acabaven +d'entrar a la sala, i els miraven com a embaladits. + +-Ah! sóu vós, Christel- exclamà Fritz tot joiós; -ja ho veieu: +Súzel i jo ballem plegats. + +-És molta d'honor per a nosaltres, senyor Kobus- respongué el +masover tot somrient, -molta d'honor, però ¿en sap la petita? Em +creia que mai no havia donat un tomb de vals. + +-Súzel és una papallona, Christel, una veritable fada; té ales! + +Súzel seguia dant-li el braç, amb els ulls baixos, les galtes +enceses; i Christel, mirant-la amb un aire sortós, li demanà: + +-Però Súzel: ¿qui te l'ha ensenyat, el ball? M'estranya, això! + +-Mayel i jo- digué la noieta -donem, de vegades dos o tres tombs +dintre la cuina, per a divertir-nos. + +Aleshores la gent, decantada a llur voltant, es posaren a riure, i +l'altre anabaptista, exclamà: + +-Christel, en què penses?... ¿Et creus que les noies necessiten +apendre'n, de valsar?... ¿Et penses que això no els vé de natural? +Ah, ah, ah! + +Fritz, sabent que Súzel no havia mai ballat si no ara amb ell, +sentia com si belles flaires li muntessin al nas. Hauria volgut +cantar, però tot contenint-se digué: + +-Tot això no és sinó el comencament de la festa. Ja veureu ara si +us en donarem de fil! Romandreu amb nosaltres, Christel; Hâan i +Schoultz també són allà baix; ballarem fins al vespre, i soparem +plegats al Moltó d'Or. + +-Això- digué Chrisrel, -amb tot el meu respecte, senyor Kobus, i +amb tot el plaer que tindria a romandre, no m'ho puc permetre; cal +que me'n vagi... i venia, justament, a cercar Súzel. + +-A cercar Súzel? + +-Sí, senyor Kobus. + +-I per què? + +-Perquè la feina corre pressa, a casa; som al temps de les +veremes... el vent pot dar un tomb d'avui a demà. Ja és molt +d'haver perdut dos dies en aquesta tongada, però no me'n faig +retret, perquè ens és dit: «Honraràs ton pare i ta mare!» i el +venir a veure la mare dues o tres vegades l'any, no és massa. Ara, +cal partir. I després, la setmana darrera, a Huneburg, em vau donar +un alegroi tan gran que no vaig arribar a casa fins a les deu. Si +hem quedés, la meva dona es pensaria que agafo mals costums i se +n'anguniaria. + +Fritz estava tot desconcertat. No sabent què respondre, agafà +Christel pel braç i el portà a fora, com també a Súzel; l'altre +anabaptista els seguia. + +-Christel- reprengué, agafant-lo per un fermall de la samarreta: +-no aneu del tot descaminat pel que us pertoca; però per què us heu +d'endur Súzel? Bé podríeu confiar-me-la; l'avinentesa de dar-se un +gust no és pas tan freqüent, que diable! + +-Ah, Déu meu! us la confiaria amb plaer- exclamà el masover alçant +les mans; -ella estaria amb vós com amb el seu mateix pare, senyor +Kobus, però seria una pèrdua per a nosaltres. No podem deixar els +obrers sols... la meva dona fa la cuina... jo meno el carruatge... +Si el temps canviava, ¿qui sap quan portarien el fenc sota cobert? +I després, tenim una qüestió de familia a cloure, una qüestió molt +seriosa. + +Tot dient això, mirava l'altre anabaptista, el qual inclinà +greument la testa. + +-Senyor Kobus, no ens feu estar més aquí, us ho prego, faríeu mal +fet; veritat, Súzel? + +Súzel no responia, mirava a terra, i prou es veia que hauria volgut +romandre. + +Fritz va compendre que si insistia més podria desvetllar la sospita +de tothom; així doncs, prenent el seu determini, exclamà de cop i +volta, en un to bastant joiós: + +-Bé doncs, ja que és impossible, no en parlem més. Però, almenys, +pendreu un vas de vi amb nosaltres al Moltó d'Or. + +-Oh! Quant a això, senyor Kobus, és de mal refusar. Me'n vaig tot +seguit amb Súzel a abraçar l'àvia; i, d'aquí un quart, el nostre +carruatge s'aturarà davant l'hostal. + +-Bé, aneu! + +Fritz estrenyé dolçament la mà de Súzel, que semblava ben trista, i +tot mirant-los com travessaven la plaça, tornà a entrar dins la +Madame-Hütte. + +Hâan i Schoultz, després d'haver acompanyat llurs balladores, +havien pujat a l'estrada; ell els hi va anar a trobar: + +-Encarregaràs a Andrés que dirigeixi la teva orquestra- digué a +Iòsef -i vindràs a pendre amb nosaltres alguns vasos de bon vi. + +L'hongarès no demanava cosa millor. Havent-se posat Andrés al +pupitre, eixiren tots quatre, de bracet. + +A l'hostal del Moltó d'Or, Fritz féu servir unes postres a la sala +gran, aleshores deserta, i el vell Loerich baixà al celler, a +cercar tres botelles de xampany, que posaren a refrescar en un +cossiol d'aigua de font. Fet això, s'instal·laren vora les +finestres, i gairebé tot seguit el faeton de l'anabaptista +comparegué al cap del carrer. Christel seia al davant, i Súzel +darrera, sobre un munt de palla, en mig dels _kougelhof_ i coques +de tota mena que sempre es porten de la festa. + +Fritz, veient venir Súzel, s'acuità a petar el filferro d'una +botella, i al moment que el carruatge s'aturava, s'aixecà davant la +finestra, i engegà el tap com un petard, tot cridant: + +-A la més gentil balladora del _treieleins_! + +Hom pot figurar-se la felicitat de la petita Súzel; allò era com un +d'aquells trets de pistola que s'engeguen a les noces. Christel +reia de bon cor i pensava: -A aquest bon senyor Kobus se n'hi ha +anat una mica al cap: no cal estranyar-se'n, en una gran diada. + +I entrant a la cambra, es llevà el feltre, tot dient: + +-Això deu ésser aquell xampany, que n'he sentit parlar tan sovint: +aquell vi de França que fa girar el cap a aquella gent batalladora, +i els mena a fer guerra contra tot el món. Que m'enganyo? + +-No, Christel, no; seieu- respongué Fritz. -Té, Súzel, veu's aquí +la teva cadira al meu costat. Pren un d'aquests vasos. A la salut +de la meva balladora! + +Tots els amics tustaren damunt la taula, cridant: + +-Das soll gülden! (Això ha de comptar!) + +I tot aixecant el colze, feren petar la llengua, com un esbart de +grives a l'hora de collir les murtres. + +Súzel ficava els llavis rosats dins l'escuma, amb els ullassos +alçats envers Kobus, i deia tot baixet: + +-Oh! que bo que és! No és vi, és cosa molt millor. + +Estava vermella com un gerd, i Fritz, feliç com un rei, es +redreçava damunt la seva cadira. -Hum! hum!- feia, tot +enravenant-se; -sí, sí, no és dolent. + +Hauria donat tots els vins de França i d'Alemanya per a ballar una +altra vegada el _treieleins_. + +Com canvien les idees d'un hom en tres mesos! + +Christel, assegut d'avant la finestra, amb el gran capell damunt el +bescoll, la cara radiant, el colze damunt la taula i el fuet en sos +genolls, mirava el sol magnífic del defora; i, tot pensant amb les +seves collites, deia: + +-Sí... sí... és un bon vi! + +No parava esment en Kobus i Súzel, que es somreien l'un a l'altre +com dos infants, sense dir res, feliços de veure's. Però Iòsef els +contemplava amb posat somniós. + +Schoultz omplí de bell nou els vasos, tot exclamant: + +-Digueu el que vulgueu, aquests francesos tenen bones coses en llur +contrada! Quina llàstima que llur Xampanya, llur Borgonya i llur +Bordeus no siguin a la ribera dreta del Rin! + +-Schoultz- digué Hâan greument, -no saps el que demanes; pensa que +si aquests països fossin a la nostra terra, ens els vindrien a +pendre. Hi hauria un extermini ben pitjor que aquell de llur +Llibertat i llur Igualtat: seria la fi del món! Perquè el vi és una +cosa de bo de bo; i aquests francesos, que parlen a tothora de +grans principis, d'idees sublims, de sentiments nobles, estan per +les coses de bo de bo. Mentre els anglesos volen protegir sens +treva la nissaga humana, i no tenen posat d'inquietar-se de llur +sucre, de llur pebre, de llur cotó, els francesos sempre han de +rectificar una ratlla; tan aviat es decanta massa a la dreta com +massa a l'esquerra: d'això en diuen llurs límits naturals. + +Pel que fa als pasturatges grassos, als vinyars, a les prades i als +boscos que es troben entre aquestes ratlles, això no és cosa que +els encaparri: ells no fan sinó refermar-se en llurs idees de +justícia i de geometria. Déu ens alliberi de tenir un tros de la +Xampanya dins la Saxònia o dins el Meclemburg; llurs límits +naturals aviat passarien per aquella banda! Val més que els comprem +algunes botelles de bon vi, i conservem el nostre equilibri. A la +vella Alemanya li plau la tranquilitat; ella, doncs, ha inventat +l'equilibri. En nom de Déu, Schoultz, no fem vots temeraris! + +Així s'expressà Hâan amb eloqüència, i Schoultz, buidant el vas de +borsada, li respongué: + +-Parles com una criatura pacífica i jo com un guerrer: cada u +segons el seu gust i la seva professíó. + +I arrufà les celles, tot descapellant una segona botella de vi. + +Christel, Iòsef, Fritz i Súzel no en feien cap cabal d'aquests +parlaments. + +-Quin temps tan magnífic!- exclamava Christel com si es parlés a si +mateix; -aviat farà un mes que no hem tingut pluja, i cada vespre +hi ha qui-sap-la rosada; és una veritable benedicció del cel. + +Iòsef omplia els vasos. + +-D'ençà de l'any 22- reprenia el vell masover, -no em recordo +d'haver vist un temps tan bo per l'entrada del fenc. I aquest any +el vi també ha estat molt bo, era un vi tendre; hi ha hagut galant +collita i galants veremes. + +-T'has ben divertit, Súzel?- demanava Fritz. + +-Oh! sí, senyor Kobus- feia la petita, -mai no m'havia divertit +tant com avui... Me'n recordaré una pila, pila de temps. + +I mirava a Fritz, que tenia els ulls enterbolits. + +-Vaja, un altre vas- deia ell. + +I en omplir-li, li tocava la mà, cosa que el feia estremir de cap a +peus. + +-Et plau el _treieleins_, Súzel? + +-És la dansa més bella, senyor Kobus; com voleu que no em plagui! I +després, amb una tan bella música!... Ah! que bonica era aquella +música! + +-Ja la sents, Iòsef- murmurava Fritz. + +-Sí, sí- responia l'hongarès, tot baixet, -la sento, Kobus, i em fa +plaer... estic content! + +Mirava Fritz fins a la fondària de l'ànima, i Kobus es sentia tan +feliç que no sabia què dir. + +Mentrestant, les tres botelles eren buides; Fritz, girant-se a +l'hostaler, va dir: + +-Loerich, dues més! + +Però aleshores Christel, deixondint-se, va exclamar: + +-Senyor Kobus, senyor Kobus, què us heu pensat? Seria capaç de +bolcar! no... no... són dos quarts de sis, és hora de posar-se en +camí. + +-Ja que ho voleu, Christel, ho deixarem per una altra vegada. Que +no us plau, doncs, aquest vi? + +-Al contrari, senyor Kobus, em plau d'allò més, però té una dolcesa +plena de força. Podria equivocar-me de camí, eh! eh! eh! Vejam, +Súzel, eixim! + +Súzel s'aixecà tota commosa, i Fritz, agafant-la pel braç, li va +ficar les postres a les butxaques del davantal: els macarronets, +les ametlles, tot plegat. + +-Oh! senyor Kobus- feia ella amb sa veueta dolça: -ja n'hi ha prou. + +-Rosega'm això- li deia ell; -tens les dents boniques, Súzel, i és +per rosegar coses bones d'aquestes, que les ha fet Nostre Senyor; +oh, i una altra vegada beurem vinet blanc d'aquest, ja que et +plau. + +-Oh! Déu meu... on voleu que en begui? Un vi tan car!- feia ella. + +-Bé està... bé està... ja sé el que em dic- murmurava ell; -ja +veuràs com en beurem! + +I Christel, una mica embriagat, els mirava, tot dient-se: + +-Aquest bon seyor Kobus, quin bon home que és! Ah! el Senyor sap el +que es fa, escampant les seves benediccions sobre la gent així: és +com la rosada del cel, cadascú en rep la seva part. + +Finalment, tothom va sortir; Fritz anava al davant, amb el braç de +Súzel sota el seu, tot dient: + +-Bé cal que acompanyi la meva balladora. + +A baix, vora el carruatge, va agafar Súzel per sota els braços, +exclamant: -Up, Súzel!- i la va posar com una ploma damunt la +palla, esponjant-la-hi al voltant. + +-Fica-hi bé els peuets- deia; -les vesprades són fresques. + +Després, sense esperar resposta, va anar de dret cap a Christel i +li va estrènyer la mà vigorosament: + +-Bon viatge, Christel- digué, -bon viatge! + +-Divertiu-vos força, senyor- respongué el vell masover, asseient-se +vora el timó. + +Súzel s'havia tornat pàl·lida; Fritz va pendre-li la mà i, alçant +el dit, digué: + +-En beurem una altra vegada, del bon vinet blanc!- I això la féu +somriure. + +Christel ventà xurriacada i els cavalls partiren al galop. Hâan i +Schoultz havien tornat a entrar a l'hostal. Fritz i Iòsef, drets en +el llindar, miraven el carruatge; Fritz, sobretot, no en desclavava +els ulls; ja estava per desaparèixer al tombat del carrer Major, +quan Súzel girà vivament el cap. + +Aleshores Kobus, voltant Iòsef amb els seus braços, es posà a +abraçar-lo amb les llàgrimes als ulls. + +-Sí... sí- feia l'hongarès amb una veu dolça i profunda: -és bona +cosa d'abraçar un vell amic! Però amb la que estimeu i que us +estima... ah! Fritz... és, tanmateix, un altre encís! + +Kobus comprengué que Iòsef ho havia endevinat tot! hauria volgut +deixar córrer les llàgrimes; però, de cop i volta, va posar-se a +saltar, tot cridant: + +-Vaja, company, anem, cal riure... cal divertir-se... Cap a la +Madame-Hütte! Ah! quin bell dia! ah! quin bell sol! + +Zimmer, el postilló, estava dret sota la portalada amb la cara +vermellenca; Kobus va donar-li dos florins. + +-Aneu a beure una bella glopada, Zimmer- li digué, -crieu-vos bona +sang! ens n'anirem havent sopat, cap a les nou. + +-Està bé, senyor Kobus, el carruatge estarà a punt. Anirem com un +llampec. + +Després, veint-los com s'allunyaven de bracet, el vell postilló +somrigué d'un aire benhumorat i entrà a la taverna de l'Os Negre, +del davant. + + + +XVII + +L'endemà al matí, Fritz es llevà en una sortosa disposició +d'esperit; havia somiat tota la nit en Súzel i es proposava d'anar +a pasar sis setmanes al Meisenthal, per a veure-la amb tot lleure. + +-Que Hâan, Schoultz i el vell David riguin tan com voldran- +pensava; -jo me'n vaig tranquilament cap allà baix; cal que vegi la +petita, i si les coses han de tirar endavant, què hi farem! serà +com Déu vulgui: el que hagi de passar, passarà!- Tot +desdejunant-se, es representava a l'avançada el tirany del +Postthal, la roca de les Tórtores, la costa de les Ginesteres, el +mas; després l'astorament de Christel, la joia de Súzel; i tot això +l'alegrava. Hauria volgut cantar com Salomó: -Aquí ets, ma bella +amiga, ma perfecta; tos ulls són com els de les colomes!- Finalment +es posà son feltre i prengué el bastó, tot armat. + +Però quan eixia a avisar Katel que no l'esperés el vespre ni +l'endemà, ¿què va veure? Orchel, a baix de l'escala; pujava +lentament, amb l'esquena corbada i el cosset de tela blava damunt +el braç, com passa a la gent que han caminat de pressa per allà on +feia calor. + +Ja us podeu pensar la seva sorpresa, en el moment mateix que eixia +cap al mas. + +-Com! ¿sóu vós, Orchel?- exclamà; -¿què us porta, tan de matí? + +Katel avançava a l'ensems al llindar de la cuina, i deia: + +-Ah! bon dia, Orchel. Senyor, que de pressa heu caminat! Esteu tota +amarada. + +-És veritat, Katel- respongué la bona dona reprenent alè: -he +enllestit. + +I girant-se cap a Fritz: + +-Arribo per l'afer que Christel va dir-vos ahir a la festa de +Bischem, senyor Kobus. He eixit d'hora. És un gran afer; Christel +no vol decidir res sense vós. + +-Però- digué Fritz, -jo no sé de què es tracta. Christel només m'ha +dit que hi havia un afer de família que l'obligava a tornar al +Meisenthal, i, naturalment, no li he demanat res més. + +-És per això que vinc, senyor Kobus. + +-Doncs bé, entreu, asseieu-vos, Orchel- digué ell, tornant a obrir +la porta -tot seguit us desdejunareu- + +-Oh! us ho regracio, senyor Kobus, m'he desdejunat abans +d'anar-me'n. + +Orchel entrà, doncs, a la cambra i s'assegué a l'extrem de la +taula, posant-se la grossa còfia rodona que li penjava pel colze; +va ficar-se, amb esment, els cabells per dessota, i després endegà +el seu cos damunt els genolls. Fritz la mirava tot intrigat; va +acabar per asseure's enfront d'ella, tot dient: + +-Van arribar bé ahir al vespre, Christel i Súzel? + +-Molt bé, senyor Kobus, molt bé; a les vuit eren a casa. + +Finalment, tenint-ho tot endegat, va començar, amb les mans +junyides i la testa decantada, com una comare que conta alguna cosa +a sa veïna: + +-Sabreu, primer de tot, senyor Kobus, que tenim un cosí a Bischem, +un anabaptista com nosaltres, i que es diu Hans-Christian Pelsly; +és el nét de Frentzel-Dèbora Rupert, la que era germana d'Anna +Cristina-Carolina Rupert, l'àvia de Christel, de part de les dones. +De manera que som cosins. + +-Està molt bé- va fer Kobus, tot demanant-se on els portaria tot +allò. + +-Sí- va dir ella, -Hans-Christian és el nostre cosí; Christel m'ha +contat que l'havíeu vist ahir a Bischem. És un home de bé. Té bones +terres pel costat de Bieverkirch, i un minyó que es diu Jacob, un +brau minyó, senyor Kobus, assenyat, ple d'esment, i que ara +s'acosta als vint-i-sis anys: mai ningú n'ha sentit dir cap mala +cosa. + +Fritz s'havia posat tot greu: + +-On diables vol anar a raure amb el seu Jacob?- va dir-se molt +inquiet. + +-Súzel- reprengué la masovera, -aviat farà els divuit anys; va ser +per l'octubre, després de les veremes, que va venir al món; vol dir +que tindrà divuit anys d'aquí cinc mesos: és una bona edat per +a casar-se. + +Les galtes de Fritz s'estremiren, un calfred passà per sos cabells, +i no sé quina angoixa inexpressable va estrènyer-li el cor. + +Però la grossa masovera, tranquila i pacífica de natural, no va +veure'n res, i continuà tranquilament: + +-Jo també em vaig casar a divuit anys, senyor Kobus; i això no m'ha +llevat de tenir bona salut, gràcies a Déu! + +»Pelsly, coneixent el nostre benestar, havia pensat, del dia de +Sant Miquel ençà, en Súzel per al seu minyó, però abans de dir res +i de fer res, va venir ell mateix com per a comprar el nostre +bouet. Ha passat la diada de Sant Joan a casa nostra; s'ha ben +mirat Súzel, ha vist que no tenia tares, que no era ni geperuda, ni +coixa, ni esguerrada de cap manera; que entenia en tota mena de +feines i que li agradava el treball. + +»Aleshores va dir a Christel que vingués a la festa de Bischem, i +Christel ahir va veure el minyó; es diu Jacob, és alt i ben +plantat, feiner; no podem desitjar cosa millor per a Súzel. Pelsly, +doncs, va demanar ahir Súzel per al seu fill. + +Feia alguns instants que Fritz ja no sentia res més: les seves +joies, les seves esperances, els somnis d'amor, tot s'allunyava; li +rodava el cap. Era com una candela dels prats, que una ventada +n'escampa el plomissol pels aires, i resta sola, nua, desolada amb +el seu pobre llumic. + +Orchel, que no es temia de res, va estirar el cap del mocador que +duia a la butxaca, i baixant el cap, es va mocar; després afegí: + +-D'això n'hem parlat tota la nit, Christel i jo; és un bell +casament per a Súzel, i Christel ha dit: «Tot això està bé; però el +senyor Kobus és tan bella persona, i ens estima tant, i ens ha fet +serveis tan grans, que seríem veritables ingrats si cloguéssim un +afer com aquest sense consultar-li. No puc anar-hi jo mateix a +Huneburg avui, perquè hem d'entrar cinc carretades de fenc; però tu +eixiràs tot seguit després del desdejuni, i hauràs tornat abans de +les onze, per amanir el dinar de la nostra gent». Això és el que +m'ha dit Christel. Esperem que això us plaurà, sobretot quan haureu +vist al minyó. Christel vol fer-lo venir expressament per a +portar-vos-el. I si vós n'esteu content, vet aquí! farem el +casament! I em penso que vós també hi sereu, a les noces: no podeu +refusar-nos aquesta honor. + +Aquestes paraules de «noces», de «casament», de «minyó», zumzejaven +a les oïdes de Fritz. + +Orchel, després d'haver acabat la seva història, estranyada de no +rebre cap resposta li va demanar: + +-Què en penseu d'això, senyor Kobus? + +-De què?- va fer ell. + +-D'aquest casament. + +Ell, aleshores, va passar-se a pleret la mà pel front, on brillaven +gotes de suor, i Orchel, sorpresa del seu esblaimament, li va dir: + +-Teniu alguna cosa, senyor Kobus? + +-No, no és res- va fer ell, tot aixecant-se. + +La idea que un altre estava a punt de casar-se amb Súzel li partia +el cor. Volia anar a pendre un vas d'aigua per a entonar-se; però +l'estrebada era massa forta, sos genolls tremolaven, i quan estenia +la mà per a agafar el gerro d'aigua, es desplomà i caigué en terra, +tan llarg com era. + +Aleshores sí que Orchel es va posar a cridar: + +-Katel! Katel! el senyor es troba malament! Senyor, apiadeu-vos de +nosaltres! + +Katel, imagineu-vos! quan va entrar tota esverada i va veure el +pobre Fritz estès allí, pàl·lid com un difunt! Va aixecar les mans +al cel, cridant: + +-Déu meu! Déu meu! pobre senyor! Cóm ha estat, Orchel? Mai no l'he +vist així. + +-No ho sé, senyoreta Katel; estàvem parlant de Súzel, +tranquilament... ha volgut aixecar-se per a agafar un vas d'aigua, +i ha caigut! + +-Ah, Déu meu, Déu meu! mentre no sigui un cop de feridura! + +I les dues pobres dones, cridant, gemegant i desolant-se, +l'alçaren, l'una per les espatlles, l'altra pels peus, i el +depositaren sobre el llit. + +Veu's aquí, tanmateix, a quins extrems pot portar-nos l'amor! Un +home tan raonable, un home que s'havia enginyat tan bé per a +romandre tranquil tota la vida, un home que veia les coses de tan +lluny, que s'havia proveït de vi tan bo, amb prudència, i que +semblava no tenir cosa a témer, del cel ni de la terra... ¡i +l'esperit d'un senzill infant, d'una noieta sense astúcia ni +malícia, vet aquí a què l'havia reduit! Digueu encara, després +d'això, que l'amor és la més dolça, la més agradable de les +passions! + +Però hom podria fer reflexions assenyades sobre aquest tema fins a +la fi dels segles; per això abans de posar-m'hi, prefereixo que en +tregui cadascú les conclusions que més li plauran. + +Orchel i Katel es desolaren, doncs, i no sabien com manegar-s'hi. +Però Katel, en les grans circumstàncies, mostrava la mena de dona +que era. + +-Orchel- digué, tot desfent la corbata del seu senyor -davalleu tot +seguit a la plaça de les Acàcies; veureu, a mà dreta de l'església, +un carreró, i a mà esquerra del carreró, un rengle d'estaques +verdes sobre una paret baixa. Allí viu el doctor Kipert; deu estar +retallant les clavellines i els rosers, com cada dia. Li direu que +el senyor Kobus està malalt i que l'esperem. + +-Molt bé- féu la grossa masovera, tot obrint la porta; eixí, i +Katel, després d'haver llevat les sabates a Fritz, corregué a la +cuina a escalfar aigua, perque per a tots els remeis és bo de tenir +aigua calenta. + +Mentre ella s'ocupava a aquest esment, i el foc tornava a espetegar +damunt l'atri, Orchel tornà. + +-Veu's-lo aquí, senyoreta Katel- digué ella tota desalenada. + +I gairebé immediatament el doctor, un homenet magre amb un gec de +llana verda, de punt, i els pantalons de nankin estirats pels +elàstics fins a la ratlla de l'esquena, amb els cinc o sis flocs de +sos cabells grisos caient a manyocs damunt son front encès, +comparegué al corredor, sense dir cap paraula, i entrà tot seguit a +la cambra. + +Orchel i Katel el seguien. + +De primer mirà Fritz; en acabat li prengué el pols, amb els ulls +clavats al peu del llit, com un vell gos de caça parat davant una +guatlla, i al cap d'un minut digué: + +-No és res; el cor galopa, però el pols és igual... no hi ha +perill... Li cal una poció calmant, i prou. + +Només aleshores la vella serventa es posà a sanglotar dins son +davantal. + +Kipert, girant-se, demanà: + +-Doncs què ha passat, senyoreta Katel? + +-Res- digué la grossa masovera; -parlàvem tranquilament, quan ha +caigut. + +El metge, mirant Kobus de bell nou, digué: + +-No té res... una emoció... Un encaparrament! Vaja, sobretot +calma... no li feu nosa... es retornarà tot sol. Me'n vaig a fer +preparar la poció jo mateix a casa de Harwich. + +Però quan anava a eixir i llançava una darrera llambregada al +malalt, Fritz va obrir els ulls. + +-Sóc jo, senyor Kobus-, digué, tornant-hi; -teniu alguna cosa... un +disgust... un sentiment... veritat? + +Fritz tornà a cloure els ulls, i Kipert veié dues llàgrimes en sos +angles. + +-Vostre senyor passa disgustos- féu a Katel, tot baixet. + +Al mateix instant, Kobus murmurava: + +-El rabí!... el vell rabí! + +-Voleu veure el vell David? + +Kobus inclinà el cap. + +-Vaja, està bé! el perill ha passat- digué Kipert, tot somrient. +Passen coses ben estranyes en aquest món.- I sense aturar-se més, +va eixir. + +Katel, d'una de les finestres estant, ja cridava: + +-Ieri! Ieri! + +I el petit Ieri Koffel, el fill del teixidor, aixecava en el carrer +son nas empastifat. + +-Corre a cercar el vell rabí Sichel, corre, digues-li que vingui +tot seguit. + +El brivall es posava en camí, quan s'aturà cridant: + +-Aquí està! + +Katel, mirant el carrer, veié el rabí David, amb el capell sobre el +bescoll, amb el llarg capot flotant sobre ses magres pantorrilles; +venia amb la camisa badada, tenint la corbata a la mà i corrent +tant de pressa com el poguessin dur ses velles cames. + +Ja sabien per tota la vila que el senyor Kobus tenia un atac. +Figureu-vos l'emoció de David davant aquesta nova; no s'havia pres +el temps de cordar-se la roba, i venia amb una desolació de no dir. + +-Ja que no és res- digué Orchel, -puc anar-me'n... Demà o passat +demà tornaré per a saber la resposta del senyor Kobus. + +-Sí, podeu anar-vos-en- li respongué Katel, acompanyant-la. + +La masovera davallà, i es creuà al peu de l'escala amb el vell rabí +que pujava. David, veient a Katel dins l'ombra del corredor, es +posà a barbotejar tot baixet: -Què hi ha? què hi ha?... Està +malalt... Ha caigut Kobus? + +Se sentien els batecs del seu cor. + +-Sí, entreu- digué la vella serventa, -us demana. + +Aleshores David entrà, tot esblaimat, sobre les puntes de les +grosses sabates, allargant el coll i mirant de lluny, amb un posat +de tant d'esglai, que feia pena de veure. + +-Kobus! Kobus!- féu, tot baixet, amb una veu dolça, com quan es +parla a un infantó. + +Fritz obrí els ulls. + +-Estàs malalt, Kobus?- continuà el vell rabí, sempre amb la mateixa +veu tremolenca; -t'ha passat alguna cosa? + +Fritz, amb els ulls humits, va mirar en direcció de Katel, i David +comprengué tot seguit què volia donar entenent. + +-Vols parlar-me a mi tot sol?- va fer. + +-Sí,- murmurà Kobus. + +Katel sortí, amb el davantal sobre la cara, i David, decantant-se, +demanà: + +-Tens alguna cosa... estàs malalt? + +Fritz, sense respondre, li voltà el coll amb els braços, i +s'abraçaren. + +-Sóc molt desgraciat!- va dir. + +-Tu, desgraciat! + +-Sí, el més desgraciat de tot el món. + +-No diguis això- va fer el vell David, -no diguis això; em +parteixes el cor. Què t'ha passat, doncs! + +-No et burlaràs de mi, David?... T'he fet força mancaments... m'he +rigut de tu ben sovint... no he tingut les consideracions que eren +degudes al més vell amic de mon pare... No et burlaràs de mi, oi? + +-Però Kobus, en nom de Déu!- exclamà el vell rabí a punt de trencar +en plor, -no parlis d'aquestes coses... No m'has fet mai sinó +plaer... mai no m'has apenat... al contrari, al contrari... +M'alegrava de veure't riure. Però diga'm... + +-Em promets de no burlar-te de mi? + +-Burlar-me de tu! et penses que só tan mal cor de burlar-me de les +penes veritables de mon millor amic? Ah, Kobus! + +Aleshores Fritz, esclatà: + +-Era la meva única alegria, David; no pensava més que en ella... i +vet aquí que la donen a un altre! + +-Però qui... però qui? + +-Súzel- va fer ell, sanglotant. + +-La petita Súzel?... la filla de ton masover? l'estimes? + +-Sí! + +-Ah!...- va fer el vell rabí, tot redreçant-se, amb els ulls badats +d'admiració: -és la petita Súzel, estima la petita Súzel!... Vaja, +vaja, vaja... me n'hauria hagut de témer! Però no hi veig mal en +això, Kobus; la petita és molt gentil. És el que et convé... hi +seràs feliç, molt feliç. + +-Volen donar-la a un altre!- interrompé Fritz, desesperat. + +-A qui? + +-A un anabaptista. + +-Qui t'ho ha dit? + +-Orchel... ara mateix... ha vingut expressament... + +-Ah, ah, bé... ara ho comprenc; ella ha vingut a dir-lo-hi sense +témer's de res... i ell s'ha trobat malament. Bé, està esclarit... +és ben natural. + +Així es parlava David, donant dos o tres tombs per la cambra, amb +les mans a l'esquena. + +Després féu, aturant-se als peus del llit: + +-Però si l'estimes- exclamà, -Súzel deu saber-ho; és clar que li +deus haver dit. + +-No he gosat. + +-No has gosat!... Tant se val; ho sap... Aquesta menuda és molt +viva... ho ha vist tot seguit... Deu estar contenta de plaure't +perquè no ets un anabaptista qualsevol, tu... Representes quelcom +d'enlairat; jo et dic que aquesta petita deu sentir-se afalagada, +deu creure's feliça quan pensa que un senyor de la vila hi ha fixat +l'esguard, un bell minyó, fresc, ben nodrit, rioler i àdhuc +majestuós, quan porta la seva levita negra i les seves cadenes d'or +sobre el ventre; jo sostinc que deu estimar-te més que no pas a +tots els anabaptistes del món. ¿Que no coneix les dones el vell +rabí Sichel? Tot això és cosa de seny natural. Però, digues: ¿has +demanat, almenys, si ella consent a acceptar l'altre? + +-No, ni he pensat; tenia com una mola que em giravoltava dintre el +cap. + +-Oh!- exclamà David, tot aixecant les espatlles amb una ganyota +estranya, amb el cap decantat i les mans junyides i un posat de +compassió pregona. + +-Com s'entén no hi has pensat? I et desoles, i vas de corcoll i +crides i plores! Vet aquí... així són els enamorats! Espera't, +espera't, i si Orchel es aquí, encara, ja veuràs! + +David obrí la porta tot cridant pel corredor: + +-Katel, és aquí Orchel? + +-No, senyor David. + +Aleshores, va tornar a tancar. + +Fritz semblava una mica refet del seu desconsol. + +-David- digué, -em tornes la vida. + +-Vaja, calavera- digué el vell rabí, -aixeca't, torna't a posar les +sabates i deixa'm fer. Anirem plegats allí baix, a demanar Súzel. +Però ¿pots tenir-te sobre les teves cames? + +-Ah! per anar a demanar Súzel- exclamà Fritz, caminaria fins a la +fi del món! + +-Eh, eh, eh!- féu el vell Sichel, totes les seves faisons es +contreien i els ulls se li arrugaven: -eh, eh, eh! quina por +m'havies fet... He travessat la vila així mateix; i encara sort que +no m'he oblidat de posar-me les calces. + +Reia, tot cordant la seva armilla de molletó i son gran capot verd. +Però Fritz encara no gosava riure: es tornava a posar les sabates, +tot esblaimat d'inquietud; després va posar-se el feltre i prengué +son bastó tot dient amb veu commosa: + +-Ara, David, estic a punt; que Nostre Senyor ens dongui ajut! + +-Amén!- respongué el vell rabí. + +I eixiren. + +Katel, de la cuina estant, havia sentit alguna cosa i, veient-los +passar, no digué res, estranyant-se i alegrant-se d'aquells rars +esdeveniments. Travessaren la vila, perduts en llurs reflexions, +sense adonar-se que la gent els mirava amb sorpresa. Un cop van +ésser a fora, l'aire ras va retornar a Fritz, i ell, tot davallant +el senderó del Postthal, es posà a contar les coses que havien +passat de tres mesos a aquella part; la manera com havia destriat +la seva amor per Súzel; com havia volgut distreure-se'n; com havia +emprès un viatge amb Hâan, mentre aquella dèria però, el seguia per +tot, i no podia beure un vas de vi sense caure en repapieig amorós; +i, finalment com s'havia abandonat a la gràcia de Déu. + +David, amb el cap decantat, seguint el seu trot, reia dins la seva +barbeta grisa, i de tant en tant feia l'ullet: + +-Eh, eh, eh! ja t'ho deia, Kobus, ja t'ho deia, no hi ha manera de +fer resistència! Deies, doncs, que fèieu música i tu cantaves: +_Roseta, cos lleuger_... I després? + +Fritz continuava la seva història. + +-Es ben bé això... és ben bé això- reprenia el vell David, -eh, eh, +eh! la cosa t'empaitava, tenia més força que tu. Sí, sí... m'ho +imagino tot com si m'hi trobés. De manera, doncs, que a la +cerveseria del Gran Cérvol desafiaves la gent i celebraves +l'amor... Tira, tira endavant; em plau, de sentir-te parlar d'això. + +I Fritz, tot gaudiós de parlar d'aquestes coses, continuava la seva +història. No s'interrompia, de tant en tant sinó per exclamar: + +-Creus de bo de bo que m'estima, David? + +-Sí... sí... t'estima- feia el vell rabí, amb els ulls arrugats. + +-N'estàs ben segur? + +-Eh, eh, eh! no cal dir-ho... De manera que a Bischem, heu tingut +la felicitat de ballar el _treieleins_ plegats? Quina joia en +devies tenir, Kobus! + +-Oh!- exclamava Fritz. + +I tot l'entusiasme del _treieleins_ li tornava a pujar al cap. Mai +el vell Sichel no havia estat més content; hauria escoltat com +Fritz contava la mateixa cosa per espai d'un segle, sense +afadigar-se'n, i, de vegades, omplia les pauses amb alguna reflexió +treta de la Bíblia, com: «T'he despertat sota la palmera, allà on +ta mare et va infantar, allà on va infantar-te la que t'ha donat a +llum». O bé: «Amb abundor d'aigua no podria apagar aquesta amor, i +els rius mateixos no podrien ofegar-la». O bé: «M'has pres el cor +amb un de tos ulls; m'has pres el cor amb un dels grans de ton +collar». + +Fritz trobava aquestes reflexions molt belles. Per tercera vegada +tornava a entrar en nous detalls, quan el vell rabí, aturant-se a +la recolzada del bosc, vora la roca de les Tórtores, a deu minuts +de la masia, li digué: + +-Veu's aquí el Meisenthal. Ja em contaràs la resta més tard. Ara +davallaré i tu m'esperaràs aquí. + +-Com! caldrà que resti?- demanà Kobus. + +-Sí, és un afer delicat. Sens dubte em veuré obligat a negociar amb +aquesta gent; qui sap? Potser han fet promeses a l'anabaptista. Val +més que tu no hi siguis. Estiga't aquí, i jo davallaré tot sol. Si +les coses van bé, em veuràs reaparèixer per el cobert; aixecaré el +mocador, i ja sabràs que vol dir. + +Fritz, a desgrat de la seva gran impaciència, hagué de reconèixer +que aquestes raons eren bones. S'aturà, doncs, al marge del bosc, i +David davallà, amb un trot menut com el d'una llebre vella per les +brugueres, amb el cap decantat i el bastó de Kobus, que havia pres, +endavant seu. + +Devia ésser aleshores la una; el sol, en tota la seva força, +escalfava el Meisenthal, i brillava sobre el riu, fins a pèrdua +d'obir. Ni un alè movia l'aire ni un grill aixecava el seu cant +monòton, els ocells dormien amb el cap sota l'ala, i, només de tant +en tant, els bous de Christel, ajaguts a l'ombra de la façana, amb +els genolls doblegats sota el ventre, dilataven un bruel solemnial +per la vall silenciosa. + +Podeu imaginar-vos les reflexions de Fritz, després de la partida +del vell rabí. El seguí amb els ulls, fins a la vora de la masia. +Mes enllà de les brugueres, David prengué el tirany sorrenc que +tomba, ombrejat per les palmeres, al peu de la costa. Kobus no li +veia sinó el capell que avançava darrera el talús; després el va +veure al llarg de les estables, i al mateix instant els lladrucs de +Mopsel ressonaren al lluny, com els lladruguets d'una joguina de +Nuremberg. David aleshores es decantà, amb el bastó davant seu, i +Mopsel, escabellat, redoblà sos crits. Finalment, el vell rabí +desaparegué a la cantonada de la masia. + +Aleshores sí que el temps va semblar-li llarg a Fritz, en mig +d'aquell gran silenci. Hauria dit que allò no acabaria mai més. Els +minuts anaven seguint-se feia un quart d'hora, quan hi hagué com un +llampec al corral. Cregué que era el mocador de David i s'estremí; +però era la finestreta de la cuina que acabava de donar el tomb +entre l'esclat del sol, i la criada Mayel buidà el seu cossi de +peles a la part de fora. S'oïren alguns crits de gallines i +d'ànecs, i el temps semblà dilatar-se de bell nou. + +Kobus es forjava mil idees; li semblava de veure Christel i Orchel +que refusaven... el vell rabí suplicant... que sé jo? Aquests +pensaments s'empenyien en tanta de manera, que li feien perdre el +cap. + +Finalment, David reaparegué a l'extrem de l'establa; no bellugava +res, i Fritz, tot mirant-lo, sentí com tremolaven sos genolls. El +vell rabí, al cap d'un instant, ficà la mà, fins el colze, dins la +butxaca de son llarg capot; en tragué el mocador, es mocà com si +tal cosa, i al capdavall, aixecant el mocador, el bellugà. Tot +seguit Kobus s'engegà: les cames li galopaven soles, era una +veritable daina. En menys de cinc minuts va ser prop de la masia; +David, amb les galtes solcades per arrugues innombrables i els ulls +espetegants, el rebé amb un somriure: + +-Eh! eh! eh!- va fer, tot baixet, -la cosa marxa... la cosa +marxa... T'accepten... però espera... escolta! + +Fritz ja no l'escoltava; corria envers la porta, i David el seguia, +tot content de la seva ardor. Cinc o sis treballadors de brusa, amb +el capell de palla posat, estaven per tornar a la tasca. Els uns +duien altra vegada els bous sota el jou guarnit de fulles. Els +altres, amb la forca o el rastell a l'espatlla, miraven: + +-Bon dia, senyor Kobus! + +Però ell passà sense sentir-los, i entrà en el corredor com a +astorat, i després a la sala gran, seguit del vell David, que es +fregava les mans i reia dins la seva barbeta. + +Acabaven de dinar; les grans escudelles de fang roig, les +forquilles d'estany, i les gerres de gres eren encara damunt la +taula. Christel, assegut a l'extrem, amb el capell damunt el +bescoll, mirava esverat; Orchel, amb sa carassa vermella, estava +dreta, bocabadada, sota la porta de la cuina; i la petita Súzel, +asseguda dins la vella cadira de braços, de cuiro, entre el gran +fornell de fosa i el vell rellotge, que seguia son etern compàs, +Súzel, amb mànegues de camisa, i cotilleta de tela blava, era allí, +amb la dolça cara amagada dins son davantal, sobre els genolls. No +es veia sinó son coll bonic, colrat pel sol, i sos braços +doblegats. + +Fritz, davant aquell espectacle, volgué parlar; però no pogué dir +cap paraula i fou Christel qui va començar: + +-Senyor Kobus!- exclamà amb un accent d'estupefacció pregona: -és +possible això que acaba de dir-nos el rabí David? Estimeu Súzel i +ens la demaneu? Cal que ens ho digueu vós mateix; si no fos així no +arribaríem a creure-ho mai. + +-Christel- respongué aleshores Fritz amb una mena d'eloqüència: -si +no em deu la mà de Súzel, o si Súzel no m'estima, ja no podré +viure; mai no he estimat sinó Súzel, i no en vull estimar d'altra. +Si Súzel m'estima i vós me la deu, seré l'home més feliç del món, i +faré tot el que pugui per fer-la feliç. + +Christel i Orchel es miraren com a confosos, i Súzel es posà a +sanglotar; hom no podia dubtar de la seva felicitat, però ella +plorava com una Magdalena. + +-Christel- continuà Fritz: -teniu a la mà la meva vida... + +-Però, senyor Kobus,- exclamà el vell anabaptista amb veu forta i +els braços estesos, -és amb tota felicitat que us dem la nostra +filla. Quina honor més gran podia esdevenir-nos en aquest món, que +tenir per gendre un home com vós? Però, us ho prego, senyor Kobus, +reflexioneu... reflexioneu bé el que som nosaltres i el que sóu +vós... Reflexioneu que sóu d'un altre estament que no és el nostre; +que nosaltres som gent treballadora, gent ordinària, i que vós sou +d'una família distingida fa molt de temps, no sols per la fortuna +sinó, a més, per l'estima que els vostres passats i vós mateix heu +merescut. Reflexioneu tot això... que no us n'hagueu de penedir més +tard... i que nosaltres tampoc no tinguem el sentiment de pensar +que sóu desgraciat per culpa nostra. Vós sabeu més que nosaltres, +senyor Kobus; nosaltres som pobra gent sense instrucció; +reflexioneu doncs per tots plegats! + +-Veu's aquí un home honrat!- pensà el vell rabí. + +I Fritz digué amb enterniment: + +-Si Súzel m'estima, tot anirà bé! Si per desgràcia no m'estima, la +fortuna, la categoria, la consideració del món ja no són res per a +mi! He reflexionat, i no demano sinó l'amor de Súzel. + +-Doncs bé!- exclamà Christel: -que la voluntat del Senyor es +compleixi. Súzel, ja l'has sentit; respon, tu. Pel que fa a +nosaltres, ¿què més podem desitjar que la teva felicitat? Súzel, +estimes el senyor Kobus? + +Però Súzel no responia, sinó que sanglotava amb més força. + +Però a la fi, Fritz va exclamar amb veu tremolosa: + +-Súzel, no m'estimes, que refuses de respondre? + +De cop i volta, aixecant-se, com una desesperada, ella anà a +tirar-se als seus braços, tot exclamant: + +-Oh! sí, us estimo! + +I plorà, mentre que Fritz l'estrenyia sobre el cor: grosses +llàgrimes lliscaven per les seves galtes. + +Tots els que eren davant ploraven amb ells: Mayel, l'escombra a la +mà, mirava, amb el coll estès pel trau de la cuina; i al voltant de +les finestres, a cinc o sis passes, hom veia cares curioses, ulls +badats, decantant-se per a veure i per a sentir. + +Al capdavall el vell rabí va mocar-se, tot fent: + +-Està bé... està bé... Estimeu-vos, estimeu-vos! + +I, sens dubte, anava a afegir-hi alguna sentència, quan de sobte +Fritz, llançant un crit de triomf, passà la mà al voltant del cos +de Súzel, i es posà a valsar amb ella, tot cridant: -Up! upla, +Súzel! Up! up! up! up! upla! + +Aleshores, tota aquella gent que plorava es posaren a riure, i la +petita Súzel, somrient entremig de les seves llàgrimes, amagà la +cara bonica en el si de Kobus. + +La joia es pintava en totes les cares; allò semblava una d'aquelles +magnífiques solellades que segueixen als xàfecs calents de la +primavera. + +Dues grosses minyones, amb llurs immensos capells de palla en forma +de para-sol, la cara empurpurada i els ulls de bat a bat, s'havien +arriscat a venir, i a creuar llurs braços a la vora d'una finestra, +mirant i rient de tot cor. Darrera d'elles, totes les altres es +decantaven, amb l'orella parada. + +Orchel, que acabava de sortir eixugant-se les galtes amb el +davantal, tornà portant una botella i vasos: + +-Vet aquí la botella de vi que ens vau fer portar per Súzel, fa +tres mesos- digué a Fritz: -la guardava pel sant de Christel, però +bé podem beure-la avui. + +Hom sentí al mateix instant com el fuet petava a fora, i Zaferi, el +mosso de la masia, cridava: -En camí. + +Les finestres es desguarniren, i mentre l'anabaptista omplia els +vasos, el vell rabí, tot joiós, va dir-li: + +-Bé! Christel, quan seran les noces? + +Aquestes paraules desvetllaren l'esment de Súzel i Fritz. + +-Què en penses tu, eh, Orchel?- demanà el masover a la seva dona. + +-Quan el senyor Kobus voldrà- respongué la feixuga muller, tot +asseient-se. -A la vostra salut, fills meus!- digué Christel. -Jo, +penso que tantost el fenc sigui entrat... + +Fritz mirà al vell rabí, qui va fer: + +-Escolteu, Christel, el fenc és una bona cosa, però la felicitat +encara val més. Jo represento el pare de Kobus; n'havia estat el +millor amic. Doncs bé! jo us dic que hem de senyalar-ho per d'aquí +a vuit dies, amb el temps just per les proclames. Per què hem de +voler que es migrin aquestes bones criatures? a què treu cap +d'esperar més? No és això el que penses, Kobus? + +-El que vulgui Súzel, jo voldré,- digué, tot mirant-la. + +Ella, baixant els ulls, decantà el cap contra l'espatlla de Fritz, +sense respondre. + +-Doncs fem-ho així- digué Christel. + +-Sí- respongué David, -és el millor determini, i demà vindreu a +Huneburg a fer el contracte. + +Aleshores begueren, i el vell rabi, somrient, afegí: + +-He fet força casaments en la vida, però aquest em dóna més plaer +que els altres, i n'estic orgullós. He vingut a casa vostra, +Christel, com el servidor d'Abraham, Eleazar, a casa de Laban; això +ha vingut de l'Eternal. + +-Beneïm la voluntat de l'Eternal,- respongueren Christel i Orchel +amb una sola veu. + +I d'aquell instant, es va tenir per cosa convinguda que el +contracte seria fet l'endemà a Huneburg, i que el matrimoni tindria +lloc vuit dies després. + + + +XVIII + +Doncs bé, la fressa d'aquests esdeveniments s'escampà el mateix +vespre per Huneburg, i tota la vila en fou assabentada; tothom es +deia: -Com pot ser que el senyor Kobus, aquest home ric, aquest +home assenyalat, es casi amb una noia senzilla del camp, la noia +del seu mateix masover, ell que per espai de quinze anys ha refusat +tants de bells partits? La gent s'aturava al mig dels carrers per a +contar-se aquesta estranya nova; se'n parlava al llindar de les +cases, a les cambres i fins al fons de les eixides; l'astorament no +acabava mai. + +Aixi és com Schoultz, Hâan, Speck i els altres amics de Fritz +s'assabentaren d'aquestes coses meravelloses; i a l'endemà, reunits +a la cerveseria del Gran Cérvol, en conversaren entre ells tot +dient: -Que és gran follia de casar-se amb una dona de condició +inferior a la vostra. Que d'això en vénen enuigs i gelosies de tota +mena. Que el millor és no casar-se de cap manera. Que no es veu un +sol marit damunt la terra tan content, tant rioler, de tan bella +salut com els concos. + +-Sí- exclamava Schoultz, indignat que Kobus no li hagués fet saber: +-ara ja no veurem més el gros Fritz; viurà dins la seva closca i +farà per manera de ficar les banyes cap endins. Veu's aquí com +l'edat atueix els homes; quan han esdevingut febles, una senzilla +noieta dels camps els domestica i els mena amb una cinteta rosa. No +hi ha sinó els vells militars que es mantinguin testos. Així és com +veurem el bon Kobus, i podem dir-li, ben bé: -Adéu, descansa en +pau!- com quan enterrem el dimarts gras. + +Hâan mirava sota la taula, tot somniós, i buidava les cendres de la +grossa pipa entre sos genolls. Però com que la gent, de tant +parlar, havia acabat per pendre alè, digué a son torn: + +-El casament és la fi de l'alegria: per la meva part, m'estimaria +més de ficar el cap dins un feix d'espines, que no pas de posar-me +aquesta corda al coll. A desgrat d'això, ja que nostre amic Kobus +s'ha convertit, tothom ha de confessar que la seva petita Súzel era +digna de fer aquest miracle; per la gentilesa, la vivor, i el seny, +no conec sinó una sola persona que se li pugui comparar, i àdhuc +que li sigui superior, perquè té més dignitat en el tarannà: és la +filla del burgmestre de Bischem, una dona superba, amb la qual vaig +dansar el _treieleins_. + +Aleshores Schoultz exclamà: -Que ni Súzel ni la filla del +burgmestre eren dignes de desfermar els cordons de les sabates de +la doneta saura que ell havia triat,- i la discussió, animant-se +cada vegada més, continuà per aquest estil fins a mitja nit, moment +en el qual el vigilant hagué d'avisar a aquells senyors que la +conferència restava provisionalment closa. + +El mateix dia, va fer-se el contracte de casament a casa de Fritz. +Quan el notari Müntz acabava d'inscriure els béns de Kobus, i +Súzel, ella, no tenia altra cosa a dur a la casa que els encisos de +la jovenesa i l'amor, el vell David, decantant-se darrera el +notari, li digué: + +-Poseu que el rabí David Sichel dóna a Súzel, com a dot, l'hectàrea +de vinya del Sonneberg, que produeix el millor vi del país. Poseu +això, Müntz. + +Fritz va redreçar-se tot sorprès, perquè aquesta hectàrea li +pertanyia, però el vell rabí, aixecant el dit, li digué somrient: + +-Recorda't, Kobus, recorda't de la nostra discussió sobre el +matrimoni, a la darreria del dinar, fa tres mesos, en aquesta +cambra! + +Aleshores Fritz va recordar-se de llur juguesca. + +-És veritat- digué enrojolant-se -aquesta hectàrea de vinya és de +David, me l'ha guanyada; però ja que la dóna a Súzel, l'accepto per +ella. Afegiu, només, que ell se'n reserva el gaudi; vull que pugui +beure'n el vi fins l'edat avançada de son avi Matusalem; és cosa +indispensable a la meva felicitat. I poseu també, Müntz, que Súzel +porta com a dot la masia de Meisenthal, que li dono en senyal +d'amor; Christel i Orchel la conrearan per a llurs fills; això els +donarà més plaer. + +És així com va ser escrit el contracte de matrimoni. + +I, quant a la resta, quant a l'arribada de Iòsef Almani, de Bockel +i d'Andrés, venint de quinze llegües lluny, per a fer música a les +noces de llur amic Kobus; quant al festí, ordenat per la vella +Katel segons totes les regles de l'art, amb el concurs de la +cuinera del Bou Roig, quant a la gràcia ingènua de Súzel, a la joia +de Fritz, a la dignitat de Hâan i de Schoultz, sos minyons d'honor, +a la bella al·locució del senyor pastor Diemer, al gran ball que el +vell rabí David obrí ell mateix amb Súzel en mig dels aplaudiments +universals; quant a l'entusiasme de Iòsef, tocant el violí d'una +manera tan extraordinària que la meitat d'Huneburg romangué a la +plaça de les Acàcies per a sentir-lo, fins a les dues del matí, +quant a tot això, fóra una història tan llarga com la primera. + +Que us basti, doncs, de saber que cap als quinze dies del seu +casament, Fritz reuní tots sos amics a dinar, a la mateixa sala on +Súzel havia comparegut a seure en mig d'ells, tres mesos abans, i +que declarà altament que el vell rabí havia tingut raó quan deia: +«que fora de l'amor tot era vanitat, que no existeix cap cosa que +s'hi pugui comparar i que el casament amb la dona que un hom estima +és el paradís damunt la terra». + +I David Sichel, aleshores, tot commós, pronuncià aquesta bella +sentència, que havia llegit en un llibre hebraic, i que trobava +sublim, baldament no fos del vell Testament: + +-Mos benamats, amem-nos els uns als altres. Qualsevol que ami els +altres, coneix Déu. El que no els ama, no coneix Déu, perquè Déu és +amor! + + +FI + + + + + + + +End of the Project Gutenberg EBook of L'amic Fritz, by +Emile Erckmann and Alexandre Chatrian + +*** END OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK L'AMIC FRITZ *** + +***** This file should be named 17819-8.txt or 17819-8.zip ***** +This and all associated files of various formats will be found in: + http://www.gutenberg.org/1/7/8/1/17819/ + +Produced by Ricard Samarra + +Updated editions will replace the previous one--the old editions +will be renamed. + +Creating the works from public domain print editions means that no +one owns a United States copyright in these works, so the Foundation +(and you!) can copy and distribute it in the United States without +permission and without paying copyright royalties. Special rules, +set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to +copying and distributing Project Gutenberg-tm electronic works to +protect the PROJECT GUTENBERG-tm concept and trademark. Project +Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you +charge for the eBooks, unless you receive specific permission. If you +do not charge anything for copies of this eBook, complying with the +rules is very easy. You may use this eBook for nearly any purpose +such as creation of derivative works, reports, performances and +research. They may be modified and printed and given away--you may do +practically ANYTHING with public domain eBooks. Redistribution is +subject to the trademark license, especially commercial +redistribution. + + + +*** START: FULL LICENSE *** + +THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE +PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK + +To protect the Project Gutenberg-tm mission of promoting the free +distribution of electronic works, by using or distributing this work +(or any other work associated in any way with the phrase "Project +Gutenberg"), you agree to comply with all the terms of the Full Project +Gutenberg-tm License (available with this file or online at +http://gutenberg.org/license). + + +Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg-tm +electronic works + +1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg-tm +electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to +and accept all the terms of this license and intellectual property +(trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all +the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy +all copies of Project Gutenberg-tm electronic works in your possession. +If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project +Gutenberg-tm electronic work and you do not agree to be bound by the +terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or +entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8. + +1.B. "Project Gutenberg" is a registered trademark. It may only be +used on or associated in any way with an electronic work by people who +agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few +things that you can do with most Project Gutenberg-tm electronic works +even without complying with the full terms of this agreement. See +paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project +Gutenberg-tm electronic works if you follow the terms of this agreement +and help preserve free future access to Project Gutenberg-tm electronic +works. See paragraph 1.E below. + +1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation ("the Foundation" +or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project +Gutenberg-tm electronic works. Nearly all the individual works in the +collection are in the public domain in the United States. If an +individual work is in the public domain in the United States and you are +located in the United States, we do not claim a right to prevent you from +copying, distributing, performing, displaying or creating derivative +works based on the work as long as all references to Project Gutenberg +are removed. Of course, we hope that you will support the Project +Gutenberg-tm mission of promoting free access to electronic works by +freely sharing Project Gutenberg-tm works in compliance with the terms of +this agreement for keeping the Project Gutenberg-tm name associated with +the work. You can easily comply with the terms of this agreement by +keeping this work in the same format with its attached full Project +Gutenberg-tm License when you share it without charge with others. + +1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern +what you can do with this work. Copyright laws in most countries are in +a constant state of change. If you are outside the United States, check +the laws of your country in addition to the terms of this agreement +before downloading, copying, displaying, performing, distributing or +creating derivative works based on this work or any other Project +Gutenberg-tm work. The Foundation makes no representations concerning +the copyright status of any work in any country outside the United +States. + +1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg: + +1.E.1. The following sentence, with active links to, or other immediate +access to, the full Project Gutenberg-tm License must appear prominently +whenever any copy of a Project Gutenberg-tm work (any work on which the +phrase "Project Gutenberg" appears, or with which the phrase "Project +Gutenberg" is associated) is accessed, displayed, performed, viewed, +copied or distributed: + +This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with +almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or +re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included +with this eBook or online at www.gutenberg.org + +1.E.2. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is derived +from the public domain (does not contain a notice indicating that it is +posted with permission of the copyright holder), the work can be copied +and distributed to anyone in the United States without paying any fees +or charges. If you are redistributing or providing access to a work +with the phrase "Project Gutenberg" associated with or appearing on the +work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1 +through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the +Project Gutenberg-tm trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or +1.E.9. + +1.E.3. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is posted +with the permission of the copyright holder, your use and distribution +must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional +terms imposed by the copyright holder. Additional terms will be linked +to the Project Gutenberg-tm License for all works posted with the +permission of the copyright holder found at the beginning of this work. + +1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg-tm +License terms from this work, or any files containing a part of this +work or any other work associated with Project Gutenberg-tm. + +1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this +electronic work, or any part of this electronic work, without +prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with +active links or immediate access to the full terms of the Project +Gutenberg-tm License. + +1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary, +compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any +word processing or hypertext form. However, if you provide access to or +distribute copies of a Project Gutenberg-tm work in a format other than +"Plain Vanilla ASCII" or other format used in the official version +posted on the official Project Gutenberg-tm web site (www.gutenberg.org), +you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a +copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon +request, of the work in its original "Plain Vanilla ASCII" or other +form. Any alternate format must include the full Project Gutenberg-tm +License as specified in paragraph 1.E.1. + +1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying, +performing, copying or distributing any Project Gutenberg-tm works +unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9. + +1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing +access to or distributing Project Gutenberg-tm electronic works provided +that + +- You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from + the use of Project Gutenberg-tm works calculated using the method + you already use to calculate your applicable taxes. The fee is + owed to the owner of the Project Gutenberg-tm trademark, but he + has agreed to donate royalties under this paragraph to the + Project Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments + must be paid within 60 days following each date on which you + prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax + returns. Royalty payments should be clearly marked as such and + sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the + address specified in Section 4, "Information about donations to + the Project Gutenberg Literary Archive Foundation." + +- You provide a full refund of any money paid by a user who notifies + you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he + does not agree to the terms of the full Project Gutenberg-tm + License. You must require such a user to return or + destroy all copies of the works possessed in a physical medium + and discontinue all use of and all access to other copies of + Project Gutenberg-tm works. + +- You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any + money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the + electronic work is discovered and reported to you within 90 days + of receipt of the work. + +- You comply with all other terms of this agreement for free + distribution of Project Gutenberg-tm works. + +1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg-tm +electronic work or group of works on different terms than are set +forth in this agreement, you must obtain permission in writing from +both the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and Michael +Hart, the owner of the Project Gutenberg-tm trademark. Contact the +Foundation as set forth in Section 3 below. + +1.F. + +1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable +effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread +public domain works in creating the Project Gutenberg-tm +collection. Despite these efforts, Project Gutenberg-tm electronic +works, and the medium on which they may be stored, may contain +"Defects," such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or +corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual +property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a +computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by +your equipment. + +1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the "Right +of Replacement or Refund" described in paragraph 1.F.3, the Project +Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project +Gutenberg-tm trademark, and any other party distributing a Project +Gutenberg-tm electronic work under this agreement, disclaim all +liability to you for damages, costs and expenses, including legal +fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT +LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE +PROVIDED IN PARAGRAPH F3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE +TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE +LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR +INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH +DAMAGE. + +1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a +defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can +receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a +written explanation to the person you received the work from. If you +received the work on a physical medium, you must return the medium with +your written explanation. The person or entity that provided you with +the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a +refund. If you received the work electronically, the person or entity +providing it to you may choose to give you a second opportunity to +receive the work electronically in lieu of a refund. If the second copy +is also defective, you may demand a refund in writing without further +opportunities to fix the problem. + +1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth +in paragraph 1.F.3, this work is provided to you 'AS-IS' WITH NO OTHER +WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO +WARRANTIES OF MERCHANTIBILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE. + +1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied +warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages. +If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the +law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be +interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by +the applicable state law. The invalidity or unenforceability of any +provision of this agreement shall not void the remaining provisions. + +1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the +trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone +providing copies of Project Gutenberg-tm electronic works in accordance +with this agreement, and any volunteers associated with the production, +promotion and distribution of Project Gutenberg-tm electronic works, +harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees, +that arise directly or indirectly from any of the following which you do +or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg-tm +work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any +Project Gutenberg-tm work, and (c) any Defect you cause. + + +Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg-tm + +Project Gutenberg-tm is synonymous with the free distribution of +electronic works in formats readable by the widest variety of computers +including obsolete, old, middle-aged and new computers. It exists +because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from +people in all walks of life. + +Volunteers and financial support to provide volunteers with the +assistance they need, is critical to reaching Project Gutenberg-tm's +goals and ensuring that the Project Gutenberg-tm collection will +remain freely available for generations to come. In 2001, the Project +Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure +and permanent future for Project Gutenberg-tm and future generations. +To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation +and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4 +and the Foundation web page at http://www.pglaf.org. + + +Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive +Foundation + +The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non profit +501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the +state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal +Revenue Service. The Foundation's EIN or federal tax identification +number is 64-6221541. Its 501(c)(3) letter is posted at +http://pglaf.org/fundraising. Contributions to the Project Gutenberg +Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent +permitted by U.S. federal laws and your state's laws. + +The Foundation's principal office is located at 4557 Melan Dr. S. +Fairbanks, AK, 99712., but its volunteers and employees are scattered +throughout numerous locations. Its business office is located at +809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887, email +business@pglaf.org. Email contact links and up to date contact +information can be found at the Foundation's web site and official +page at http://pglaf.org + +For additional contact information: + Dr. Gregory B. Newby + Chief Executive and Director + gbnewby@pglaf.org + + +Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg +Literary Archive Foundation + +Project Gutenberg-tm depends upon and cannot survive without wide +spread public support and donations to carry out its mission of +increasing the number of public domain and licensed works that can be +freely distributed in machine readable form accessible by the widest +array of equipment including outdated equipment. Many small donations +($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt +status with the IRS. + +The Foundation is committed to complying with the laws regulating +charities and charitable donations in all 50 states of the United +States. Compliance requirements are not uniform and it takes a +considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up +with these requirements. We do not solicit donations in locations +where we have not received written confirmation of compliance. To +SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any +particular state visit http://pglaf.org + +While we cannot and do not solicit contributions from states where we +have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition +against accepting unsolicited donations from donors in such states who +approach us with offers to donate. + +International donations are gratefully accepted, but we cannot make +any statements concerning tax treatment of donations received from +outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff. + +Please check the Project Gutenberg Web pages for current donation +methods and addresses. Donations are accepted in a number of other +ways including checks, online payments and credit card donations. +To donate, please visit: http://pglaf.org/donate + + +Section 5. General Information About Project Gutenberg-tm electronic +works. + +Professor Michael S. Hart is the originator of the Project Gutenberg-tm +concept of a library of electronic works that could be freely shared +with anyone. For thirty years, he produced and distributed Project +Gutenberg-tm eBooks with only a loose network of volunteer support. + + +Project Gutenberg-tm eBooks are often created from several printed +editions, all of which are confirmed as Public Domain in the U.S. +unless a copyright notice is included. Thus, we do not necessarily +keep eBooks in compliance with any particular paper edition. + + +Most people start at our Web site which has the main PG search facility: + + http://www.gutenberg.org + +This Web site includes information about Project Gutenberg-tm, +including how to make donations to the Project Gutenberg Literary +Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to +subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks. diff --git a/17819-8.zip b/17819-8.zip Binary files differnew file mode 100644 index 0000000..1cd39b6 --- /dev/null +++ b/17819-8.zip diff --git a/LICENSE.txt b/LICENSE.txt new file mode 100644 index 0000000..6312041 --- /dev/null +++ b/LICENSE.txt @@ -0,0 +1,11 @@ +This eBook, including all associated images, markup, improvements, +metadata, and any other content or labor, has been confirmed to be +in the PUBLIC DOMAIN IN THE UNITED STATES. + +Procedures for determining public domain status are described in +the "Copyright How-To" at https://www.gutenberg.org. + +No investigation has been made concerning possible copyrights in +jurisdictions other than the United States. Anyone seeking to utilize +this eBook outside of the United States should confirm copyright +status under the laws that apply to them. diff --git a/README.md b/README.md new file mode 100644 index 0000000..440456e --- /dev/null +++ b/README.md @@ -0,0 +1,2 @@ +Project Gutenberg (https://www.gutenberg.org) public repository for +eBook #17819 (https://www.gutenberg.org/ebooks/17819) |