diff options
| author | Roger Frank <rfrank@pglaf.org> | 2025-10-15 04:46:33 -0700 |
|---|---|---|
| committer | Roger Frank <rfrank@pglaf.org> | 2025-10-15 04:46:33 -0700 |
| commit | 3581b93a0c5b4ba89e78ff027a5b3669ed7e92cf (patch) | |
| tree | 8041a5060595ae31cff5e0f233b379e0f1ed5b42 | |
| -rw-r--r-- | .gitattributes | 3 | ||||
| -rw-r--r-- | 15347-8.txt | 7177 | ||||
| -rw-r--r-- | 15347-8.zip | bin | 0 -> 155243 bytes | |||
| -rw-r--r-- | LICENSE.txt | 11 | ||||
| -rw-r--r-- | README.md | 2 |
5 files changed, 7193 insertions, 0 deletions
diff --git a/.gitattributes b/.gitattributes new file mode 100644 index 0000000..6833f05 --- /dev/null +++ b/.gitattributes @@ -0,0 +1,3 @@ +* text=auto +*.txt text +*.md text diff --git a/15347-8.txt b/15347-8.txt new file mode 100644 index 0000000..f7380f8 --- /dev/null +++ b/15347-8.txt @@ -0,0 +1,7177 @@ +The Project Gutenberg EBook of Pinya de Rosa, V2, by Joaquim Ruyra + +This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with +almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or +re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included +with this eBook or online at www.gutenberg.org + + +Title: Pinya de Rosa + Volume 2, Book 4 + +Author: Joaquim Ruyra + +Release Date: March 13, 2005 [EBook #15347] + +Language: Catalan + +Character set encoding: ISO-8859-1 + +*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK PINYA DE ROSA *** + + + + +- + + + + +PINYA DE ROSA + +VOLUM 2 + +LLIBRE QUART + +NOVEL.LETES CAPITULADES + +INDEX + +EL REM DE TRENTA QUATRE. +I. +II. +III. +IV. +V. + +L’IDIL·LI D’EN TEMME. +I Preludis. +II Proposició. +III De la tragèdia a l’idil·li. +IV El collaret. +V Felicitat. + + + +EL REM DE TRENTA QUATRE + + +Ja que sempre vols que et conti coses de marina- m'escrigué la +senyora Marianna Saura, -t'explicaré amb tots els ets i uts un +viatge que vaig fer en barca de mitjana: un viatge de no res (no et +facis il·lusions); però te'l vull servir tan a la menuda, seguint +les notes que en tinc preses en un llibre de memòries, que ja serà +prou que no te n'atipis. Així potser no et tornaràs a queixar de la +meva eixutesa. + +Tu ja saps que el pare era patró i que feia la carrera d'Alacant. +Fill de Blanes, s'havia casat amb una granaire de Roses que tenia +una caseta al barri de mar i una vinya a la vora del poble. Aquestes +dues finques varen motivar que el matrimoni s'establís a Roses, des +d'on el pare va seguir la seva navegació de cabotatge, eixamplant el +comerç que havien començat els seus sogres. Ell era amo del +carregament i de la barca, i ell se la comandava: de manera que s'ho +guanyava tot. Franc de nòlits en un temps en què el cabotatge +produïa bastant, pots comptar si es va aprofitar. Això sí, els seus +mariners havien d'ésser precisament blanencs, perquè no creia que +enlloc del món nasquessin ni es formessin homes tan aptes per a les +coses del mar com en el seu poble; i aquesta dèria, que el féu mal +veure amb la gent de Roses i que el portà a més d'una topatia amb +els patrons del Masnou, de Lloret i d'altres punts de la Costa, que +pretenien igual honor per a llurs nadius, triomfà de totes les +contradiccions, i amb elles se féu més enterca i exclusiva. + +Els baixos de casa, al voltant del jardinet, eren magatzems. Aquí +arròs, allí garrofa, més enllà rodells de cèrcols, en un cantó blat, +a l'altre userdes, terrissa de totes menes, fustatges... no estaven +pas mai buits. Els negociants a l'engròs venien a comprar. A la +llinda de la porta, a les envistes del mar, se solien fer els +tractes. El pare s'estava dret, recalcat al brancal, amb les mans a +les butxaques, i escoltava pacientment, tot fumant i amb els ulls +mig aclucats, la parola dels negociants. Ell no gastava gaire +saliva: demanava preu i deixava dir. A la fi venien els oferiments. + +-M'ho doneu per tant? + +-Hissa! + +-Ne voleu més-quant? + +-Hissa, hissa! + +-Posem-ho a tant-més-quant? + +-Amarra. + +Pronunciada la paraula _amarra_, ja la venda estava feta, i era tan +sagrada i tan ferma com si n'hagués passat el notari. + +El pare era un llop de mar, un home estranyot: més aviat baix que +alt, ossut i magristó, de cap gros i de rostre brúfol i ferreny, +solcat per fondes arrugues. Anava afaitat de cara, i es deixava el +pel sota les barres com una mena de collar. Tenia les celles +grosses, ajuntades, negres com sutge, i solia guaitar de reüll amb +un mirar que enfosquia l'aire. Posa-li una pipa a la boca, dóna-li +una veu enrogallada, vesteix-lo amb una samarreta blava, unes calces +amples de vellut de cotó i una gorra peluda amb una bola al bell mig +del cocoronell, i... ja el tens. Oidà, manca una circumstància +remarcable: caminava eixancarrat, amb tanta de fermesa i d'aplom i +posant els peus tan plans, que només de veure'l se comprenia que, +encara que se li ventés una empenta de part darrera, no se'l faria +caure: sempre anava com qui se la tem. I això és propi de tots els +mariners avesats a guardar equilibri sobre el mòbil pont de les +naus. Veuràs, para-t'hi. + +Altrament ell no reia mai. La seva calma i la seva mala humor eren +inalterables. Mes, per aspres que fossin les seves maneres, +m'estimava tant, que la seva voluntat era una joguina de la meva. No +li restava més família que jo: els altres fills i la dona se li +havien mort, i en mi havia concentrat tot el seu afecte. Per a mi no +tenia un no de durada. Amb una postureta, una rabiola o una llàgrima +aconseguia d'ell qualsevol cosa. Si m'ho hagués posat al cap, fins i +tot s'hauria deixat afaitar les barballeres i s'haguera desvesat de +fumar amb pipa. Però ¿per què havia jo de contrariar les seves +aficions? ¿No m'agradava, per ventura, que es respectessin les +meves? + +Me vaig criar com els arbres de la rambla. La meva educació es pot +dir que la vaig emmenar jo mateixa. El pare només era bo per a +esquitxar pessetes. -No miris preus: vui els millors mestres.- De +cosir, de planxar, de fer mitja i coixinet, gairebé no en vaig +apendre; i, en canvi, de fer flors i brodats estranys, de tocar el +piano i de pintar, n'estic força ensinistrada. Si sé escriure +regularment, ho dec al gran nombre de novel·les que vaig llegir. +Dragava totes les que em venien a les mans; però les que varen +deixar més llevat a la meva imaginació foren l'_Atala_, els _Viatges de +Gulliver_ i, principalment, la _Corina_, de Madame de Staël. Jo +mateixa em considerava una Corina, sinó que el meu art predilecte no +era el de la música ni el de la poesia, sinó el de la pintura, en la +qual havia progressat bastant sota l'ensenyança d'un mestre vell, +cabellut i misantrop, que, mal comprès dels seus contemporanis, se +n'era vingut a Roses a remugar les seves glòries somniades i els +seus desenganys reals. + +La meva especialitat era la marina. M'embadalia contemplant la +riquíssima coloració del mar, el seu moviment, les roques que s'hi +banyen, l’horitzó desembarassat, immens; les platges on el sol vessa +tot el seu or... Estudiar això, saturarme'n, somniar-ho i estergir +amb els pinzells el somni sobre la tela, o delícia! Sempre m'hauries +trobada per la costa amb el portaestudis i l'ombrel·la, ja pintant, +ja cercant punts de vista. En dies de temporal no hi havia qui em +fes estar a casa. A pluja batent m'enfilava a les roques +assorollades pel terrabastall tronador de l'onatge. A pluja batent i +amb el paraigua inutilitzat per la ventada, m'entretenia, a voltes, +apuntant una nota, mentre el ruixat m'amarava de cap a peus. I no +era pas solament l'interès de la nota desitjada, lo que em portava a +tals ardideses, sinó la creença de que les havia de fer per +respondre dignament al concepte d'artista genial que de mi mateixa +tenia format. Jo era un esperit ardent, posseït d'entusiasme +estètic; i per lo tant... té, que troni, que llampi, que em mulli, +que m'enfredori, jo no me n'he de sentir, no m'he de parar més que +en la bellesa. De comèdies per aquest estil, no se n'hi representen +poques ni gaires, en el cor de cada u! Ara que se m'és refredada la +febre romàntica i que no pretenc ser més saberuda que qualsevol +altra dona de sa casa, ¡què ridícules em semblen aquelles fal·leres! + +Però, per ridícules que fossin, eren aleshores el foc de la meva +ànima i l'alè de la meva vida: a elles ho sacrificava tot, i per +elles fou que em vaig ficar al cap d'acompanyar el pare en un dels +seus viatges. Un viatge en barca de mitjana! Vols res més poètic? +Estens la teva ala com un aucell, i t'abandones al buf del vent per +la planura del mar. Les ones gronxen el teu son, i quan te +despertes, sents a sota el fustatge, on descansa el teu coixí, +l'harmoniós escorriment de les aigües. I ¡quin espectacle de costa, +d'horitzó, de mar!... Vaja, era lo que em convenia: m'aniria +amarinant, amarinant de cos i d'ànima. I això m'era necessari: no es +pot pintar bé sinó lo que s'ha sentit amb molta intensitat. + +Estàvem en plena tardor. Erem a primers de novembre. La Santa Rita, +ja carregada, estava a la fonda, balandreja que balandrejaràs, +esperant l'hora de llevar àncores. Vaig veure que el pare prenia +tranquilament el sol a la porta forana del jardí, tot carbonant la +seva pipada inacabable i ventant ullades de satisfacció a la seva +barca. Encara no li havia indicat el meu desig. Calia no trigar +gaire a comunicar-l'hi o es perdia l'ocasió. Em vaig decidir de cop +i volta. Vaig posar-me al seu costat, recalcant el cap a la seva +espatlla, i, després d'una estoneta d'estar així, li vaig clavar un +pessiguet a la galta i li vaig dir, amb el graciós somrís d'un +infant aviciat: -Mireu, tinc una fal·lera: feu portar els meus +entriquells a la _Santa Rita_, perquè demà m'embarco amb vós. + +No he vist mai una expressió de cara com la que ell prengué al +sentir aquesta proposta. Era un home molt senyor dels seus nirvis, +però no en pogué ser tant que, amb la sorpresa, la pipa no se li +esquitllés de les dents i li caigués a la pitrera. Me vaig mig +espantar. -Calleu, calleu!- vaig cridar, tapant-li la boca, temerosa +de l'andanada que m'anava a descarregar. -¿No veieu que us esteu +cremant?- Vaig descordar-li la samarreta per apagar l'escampall de +foc que li cremava la camisa i espolsar-ne la cendra que la +recobria. Tot espolsant i agençant-lo, vaig tractar de persuadir-lo: +-No vos hi oposeu pas, vaja: seria inútil. No us demano pas tant: +¡només una vegada:!... aquesta i prou. I no em parleu de perills ni +d'incomoditats: ho tinc tot pensat i apamat i... estic ben decidida. +Fa temps que no penso en res més. L'alegria, que em donaríeu! I, +mireu, jo no sóc pas una senyoreta melindrosa: tinc sang de pare: +enteneu?... El meu cor és mariner com el vostre, i allà on vós aneu +puc anar jo; i... vaja, que no vull que em deixeu en terra. + +-No?- va fer ell amb sorna, revestint-me de foscors amb una de les +seves mirades més negres i malagradoses. + +-No!- vaig respondre resoludament, picant de peus i acaronant-lo. + +-Fuig, fuig, cap d'estornell!- exclamà apartant-me d'una braçada. +-¿Que ens hem venut l'enteniment? Uix! ¡Que totes les dones siguin +llampades! totes! + +Va girar l'esquena, i se n'anà, rondinant, cap a la platja. + +Aquell dia no vaig dinar. Tot el matí vaig fer el bot tancada a la +meva cambra. Després ne vaig sortir, vaig passar d'esquitllentes +davant del pare, que estava sol a taula, vaig travessar el jardinet, +i em vaig asseure al graó de la porta amb les cames al carrer. Vaig +tapar-me la cara amb el davantal, i vaig adoptar el posat d'un greu +desconsol. No era tot comèdia, no: me veia la partida perduda, i el +plor m'anava cara avall; però exagerava les mostres de la meva +dolor, perquè, prevalguda de lo molt que el pare m'estimava, +comprenia que així el feia patir, i em venjava d'ell. En aquells +moments m'hauria agradat fins i tot morir-me perquè el molt tossut +se desesperés. Si m'hagués sabut fer venir una basca de debò, ben +forta, ben forta... + +Mentrestant, ell, que havia dinat en quatre esgarrapades, se +passejava amunt i avall del jardí sense dir una paraula, passeja que +passejaràs. Al cap d'una estona va sortir de casa, passant pel meu +costat, i vaig sentir que les seves petjades s'allunyaven. Amb tot i +això, vaig figurar-me que no em deixaria de vista. -De prop o de +lluny ell me vigila- vaig pensar. -Que ho vegi, que pateixo!- I vaig +seguir arraulida, embolicada, retorcent-me... Així vaig estar tota +la tarda; i el bo de l'home, que devia patir més que jo, a la +vesprada no pogué resistir més. Va tornar (el vaig conèixer en la +remor dels peus, perquè no el podia pas veure, abrigada com estava, +cap i tot, amb el davantal), va tornar, se n'entrà cap al menjador, +i, pujant escales amunt, se posà a cridar fort, sens dubte a posta +perquè jo el sentís: -Paula!... Joan!... Que dormiu? Au! fora +nyonya! Arreplegueu les maletes de la noia, i cap a la platja. Que +les portin a bordo. Vol venir-hi a menjar galeta, la poca-solta. +¡Deu estar-hi massa bé, al món, mal llamp!... Ànsia!... i que vingui +el temporal i el quinoccius!... ¡A veure si ens neguem tots i no en +resta nissaga, de can Saura! + +Jo l'escoltava aturant l'alè. Per una part reia per sota el nas amb +l'alegria d'haver assolit l'objecte de la meva dèria, i, per altra +part, la tendresa de veure'm tan estimada m'estovava les entranyes i +m'aigualia els ulls. Vaig sentir que el pare venia cap al jardí. +-Ara m'hauria d'aixecar i fer-li una abraçada ben estreta- vaig +pensar amb emoció; però estava morta de vergonya i no gosava +destapar-me la cara. Ell me la descotxà d'una manotada. + +-Fins a quin dia hem de plorar?- va dir amb entonació reganyosa. + +Aleshores me vaig alçar plorant i rient, me vaig arrapar als pèls de +les seves barballeres estirant-los-hi falaguerament... i una besada, +i dues, i... + +-Prou, prou- mormolà ell amb la seva serietat de sempre. -Eixuga't +els degotalls, i... vés, que enllesteixin el sopar, que has de tenir +gana i avui ens hem de ficar al llit dejorn, perquè demà hi ha +matines. + + +II + + +El dia següent ens embarcàrem abans de fer-se clar. Llevàrem àncores +a trenc d'alba, i, amb un oratge manyac que prisava lleugerament les +aigües del golf, vàrem estendre totes les veles. Marxàvem en popa, +sense balanceigs ni capbussades. L'airet que venia de terra, tot +fresc i flairós com si acabés de llevar-se d'un jaç d'herbes +humides, s'esmunyia per sobre meu amb un palp de carícia; i jo li +deia, aplacant-me les faldilles estufadisses: + +-Vaja, prou!... tafanerot! + +Un dels mariners, que sentí aquestes paraules, va esclafir una +rialleta i digué: + +-Deixeu-vos fer alguns petons i abraçades, pubilla. Aquest ventet ès +innocent, com una criatura i no crec que us encadarni. Deixeu-lo que +us acaroni. Veieu que s'ès llevat de matí per dar-vos s'adéu-siau, +mentres a terra tothom dorm. Rebeu-lo d'amic. + +-Certament- vaig fer jo: -no el puc pas renyar, ja que de tots els +fills de la terra és l'únic que s'ha llançat al mar per saludar-nos. + +-Àngela!- exclamà el mariner aprovant-me. I, sentint que el pare +pegava un cop de taló sobre el pont, va córrer a fermar una corda +tot cridant: -No me'n descuido, no! + +Aquell mariner era fill de Blanes, com tots els de la tripulació. +Vindria a tenir uns quaranta anys, i era altet, escardalenc, +cella-ros i de mirar garneu. Li deien _en Vadô Set-trossos_, perquè +semblava fet a peces mal ajuntades: quan caminava, els braços li +penjaven balandrim-balandram, el cap se li tombava d'ací i d'allà, i +les sofrages se li doblegaven com xarneres que van massa fluixes. +Talment se diria que era desconjuntat. Per falla de malucs, la faixa +se li solia escórrer en espiral fins a les cames. La visera de la +gorra sempre li fugia del front, decantant-se-li cap a l'una o +l'altra de les orelles. Allò, que t'he fet reparar, de que els +mariners eren, per lo general, gent ferma, de caminar segur, avesats +a resistir qualsevulga balandrada, no va pas per a en Vadô. Aquest +era ben a l'inrevés: no resistia els cops de mar, sinó que s'hi +doblegava, adaptant-se a totes les ondulacions, emmotllant-se a tots +els moviments; però això no el privava de ser un bon treballador, +entès en l'ofici, diligent en la maniobra i lleuger com pocs per a +enfilar-se pels arbres i les antenes a tall d'esquirol. + +Quan ell me deixà, vaig romandre sola prop de l'orla de babord. No +m'hi podia estintolar, per què estava tota ella coberta d'una rosada +menuda i atapeïda que brillava enteladament amb un gris metàl·lic; +mès, com que la marxa era tan suau, no hi havia pas perill de perdre +l'equilibri. Mentrestant els galls cantaven, cantaven allà en el +poble, que s'anava allunyant. Feien la il·lusió de que diguessin: +-Adéu-siau...Quan tornareu?...Trigareu poc?...- Les cases +s'esblanqueïen sobre el blau mort de les muntanyes amb una vagarosa +agitació de llum i ombres que els comunicava moviment. Algunes +finestres, amb llurs vidrieres esbandides d'aurora, s'allumaven com +ulls daurats, aclucadissos, massa ensunyats encara per a guaitar +obertament. Totes les entonacions eren delicades, tendres, d'una +fusió harmoniosa. Jo m'hi encantava. El pare es va plantar al meu +costat, eixamparrellat i mirant-me de reüll a estones a estones. + +-Que redimontri bades?- me va preguntar a la fi. + +-Miro el paisatge- li vaig dir: -miro com se va despertant el +poble... Que bonic!... Oi? + +-Uix!- va fer ell, tocant l'ase. -Vet aquí lo que ets, tu: sempre +vols lo que no tens. Ara t'encantes mirant el poble com si no te +n'haguessis pogut afartar en tota la vida d'estar-hi. Doncs per què +n'has volgut fugir, cap de pardalets? + +-Oh! no me'n penedeixo pas! Al contrari: estic més contenta!- vaig +dir. I pegant-li uns quants copets a la galta amb el palmell de la +mà, -Sou un bon pare!- vaig exclamar. -Valeu més or que no peseu!... +¡Si sabéssiu lo que us estimo, caret! + +La cara se li estufà, la satisfacció li vessava dels ulls, i +s'insinuà un somrís en la seva bocassa feréstega; però el va +dissimular amb una ganyota, i, llançant una grossa escopinyada, +barbollejà: + +-Puà!... Maleït siga el suc de la pipa!... Ja has vist la teva +cambra? + +-No: encara no m'ha llegut d'anar-hi. + +-Ah, vatua! Com que has hagut de fer la maniobra... ¿No t’han pas +sortit muletes al call de la mà? + +-Apa, manxaire! ¡Que en teniu, de malícia, sota el tel de llengua! +Si no he ocupat les mans, he ocupades altres coses: enteneu? Estava +mirant... + +-Si que has d'haver suat! Ja veig que no estaràs mai en vaga, si +Santa Llúcia et conserva les eines amb què treballes. I doncs, +¿quan te lleurà, de baixar a la cambra? + +-Ànsia, anem-hi tots dos, rondinairot: veniu- vaig dir. I, mig +abraçant-lo, me l’enduia. Però ell, després de donar tres o quatre +camades amb precipitació, refrenà el meu impuls i s'aturà en sec. + +-Au, au!... no estic per galindaines. Aviat això seria un joc de +criatures. Passa o passaré. + +Altrament hauria sigut difícil que haguéssim pogut passar tots dos +alhora, perquè el lloc on ens havíem aturat estava embarassat +d'esparcines, cadenes i rodells que no deixaven més que estrets +caminals. Quan se porta molta farda de coberta se forma cobertada, +que consisteix en una estiba tapada amb draps o estores, per damunt +de la qual transiten els mariners, pujant-hi i baixant-ne per unes +escales posades a cada testa d'ella; mes, com en aquell viatge la +Santa Rita no duia fora de la bodega altra càrrega que una dotzena o +una dotzena i mitja de rodells de cèrcols, no s'havien pogut estibar +de la manera acostumada i s'eren jaquits ací i allà en els punts en +què menys destorb feien per a la maniobra. D'aquí resultava que, si +bé es podia anar de cap a cap del bastiment a peu pla, no es +trobaven gaires places desembarassades. + +Vaig deixar, doncs, que el pare em precedís. Arribat que fou al +bolou, que és una obra que s'aixeca en forma de caixa davant de +l'arbre de mitjana, n'obrí la corredora i el portaló, i davallà a +dins en un santiamén. Jo, seguint-lo, me vaig ficar també dins +aquell cau. Anava baixant graó a graó, i ja només treia enfora el +cap i els braços, quan vaig sentir una veu infantívola que em +saludava amb marcat accent blanenc: + +-Bon dia, senyora Anneitta. + +Vaig entregirar-me, i allà, sobre coberta, dintre un barracó +arrambat a la banda d'estribord, vaig llambregar la cara emmascarada +d'en Miquelet Cadernera, _el noi de bordo_, que estava pelant +patates entremig de dos fogons ablamats que li cairejaven de foc les +fesomies. + +-Hola, Cadernera!... ets tu?...- vaig cridar. -Què fas? + +-Endego sa minestra. Mireu: pelo patates... + +-És a dir que ets el cuiner de bordo? + +-Carau!... no! no tant, mestressa. Sóc... sotacuiner, si voleu: +encenc es foc, vento, escombro, poso es bacallà en remui... Cuinar, +no: d'això se'n cuida en Pau Ternal, ¡que hi té una grapa!... + +-Bona notícia! A veure com ens tractareu. + +El xicot va obrir un armariet i en va treure un pollastre bo i +plomat, ensenyant-me'l. + +-Què me'n dieu, d'això? + +-Tiva! Si a _bordo_ us tracteu així, qualsevol s'entauli en terra. +¡Jo que em pensava que no menjàveu sinó galeta i vianda salada! + +-Galeta per a un viatge de dues setmanes o tres, a tot estirar! Si +haguéssim d'anar a ses Amèriques... + +-Vaja, vaja: no ens aflaquirem pas. Ja em sembla que em tindreu +sovint de parroquiana. + +-Tant de bo de Déu! + +-T'agradarà? + +-Més que pa i mel. + +-I per què? + +-Perquè... net, mestressa... quan vós sou aquí, a sa cuina hi canten +ets àngels en cos de camisa: amb sa flaire sola dets armaris, es més +neulit s'hi retornaria, llampus!... I, quan vós no hi sou, no diré +pas que ballem es goigs de Sant Prim, perquè de brossa per a +atipar-se no en manca; però no ès això d'ara, ca! Vós porteu es +dijous gras. + +Rient rient, vaig acabar de baixar l'escala. Al peu d'ella +m'esperava el pare, que, així que em tingué al seu costat, m'indicà, +amb una braçada en rodó, la petita peça on érem, i va dir, entre +majestuós i mofaire: + +-La cambra capitana. + +Figura't una lludriguera quadrada, tan baixa de sostre, que era +impossible recórrer-la sense ajupir-se o vinclar el cos. L'única +part on una persona podia estar dreta i amb el cap alt era la de +sota el bolou, el qual servia d'entrada i de lluerna. Amb dues +passes i mitja hauries amidat el pis de llarg a llarg. No obstant, +com que ja la coneixia per haver-la visitada altres voltes, aquella +cambra que tan pomposament m'acabaven de designar amb el nom de +_capitana_, no me'n vaig pas agradar ni desagradar. Només vaig +interessar-me pel moblatge. A l'un dels costats hi havia un coi molt +ben paradet, amb el seu cobrellit ramejat, el seu llençol net de +bugada, el seu coixí amb puntes i la seva cortineta d'indiana. En un +altre costat hi havia un rentamans de ferro amb un càntir de llauna; +un sofanet que amagava sota el seu seient enconxat aquell atuell que +les persones fines usen i no anomenen; i, penjat a una llata amb un +clau de ganxo, un mirall, que, si per lo petit no et permetia que +t'hi contemplessis la cara sinó a trossos, en compensació et +multiplicava les fesomies, de manera que, segons com te posaves, +t'hi veies amb dos nassos o tres ulls. A la banda de proa hi havia +un penja-robes encortinat, i en la de popa, en una balma que s'obria +sobre una mena de sostremort, el meu equipatge, dues maletes, el +portaestudis, l'ombrel·la, el tamboret de tres peus... No s'havien +descuidat de res: fins hi havien posat la capsa de cartró del meu +barret, un barret que el pare m'havia dut de Barcelona per Santa +Anna, tan ple de flors i coloraines de mal gust, que encara no +m'havia atrevit a estrenar-lo. + +-Ja que no has volgut fer la pols a les senyores de Roses- mormolà +el bon home al reparar que jo em mirava aquella capsa, -potser a +Valéncia gastaràs més coratge. Allí no ho saben pas, si sempre has +dut mantellina i si ta mare no n'emprava sinó de blanca. Vui que +donis el cop; vui que vegin que la pubilla Saura ès una senyora amb +tots els ets i úts: m'entens?... + +-Bé, bé: ja en parlarem, d'això. + +-Com, que en parlarem? ¡Vuit duros que em costa, i no haver-te'l +pogut veure posat! + +-Doncs no patiu més: teniu. + +Vaig agafar la capsa, en vaig treure el barret, i allí mateix me'l +vaig posar. + +-Vaja, què tal m'escau?- vaig dir asseient-me al sofà. + +El pare entrebadà la seva bocassa, encantant-se i manejant el cap +amunt i avall com aquell qui no se sap acabar la seva, admiració. Se +coneixia que cercava un mot de lloança i que no en trobava cap de +prou granat; i, després d'haver pres alè dues o tres vegades sense +assolir la paraula a què l'havia d'aplicar, atalaià per la clariana +del bolou la figura trencadella d'en Vadô Set-trossos, i va cridar, +amb un clam de l'ànima: + +-Veniu-me aquí, Vadô! Baixeu!... ¡Mireu's-em això! Què us en sembla? + +En Vadô s'esmunyí ràpidament per l'escala, relliscant d'esquena pels +llistons més que davallant-hi amb els peus, i, jup i mig amagat +darrera el pare, va visurar-me llaminerament amb els seus ulls +garneus, i va dir, amb la seva veu més manyaga: + +-Què voleu que em sembli, mestre Saura? Veig que ha vingut sa +primavera i que aqueix plançó ha tretes ses flors que li pertocaven. + +-Ben xerrat!- exclamà el pare. -Cap i barret semblen d'una peça. +¡Arri allà, les senyorotes de Roses, amb les seves cares mústigues i +els seus barrets rancis!- afegí, com escombrant les al·ludides amb +una mirada de menyspreu. -Arri allà! Això, ès llum de minyona! Oi, +Vadô? Si la porto un diumenge a missa amb aquest maig al cap i... + +-Qui es miraria s'altar?- reparà en Set-trossos en to compungit. + +Aleshores el pare encengué la pipa, pitjant el foc amb el seu dit +gros recremat, sota el qual crepitava l'aire a cada xuclada; i +després, traient-se el broc de la boca i escopint, va sacsejar les +espatlles i mormolà: + +-La llàstima ès que totes les dones tenen una corda fluixa. Un hom +pensa que els hi endevinarà el gust, i es gasta els quartets; però +ni els mils! No n'he pogut entendre mai cap. Anem, anem a la nostra +feina: els bastiments són de més bon governar, Vadô. + +En Vadô Set-trossos no va manifestar sobre aquest punt la seva +opinió; però va amoixar-se entre dos dits les aletes del nas d'una +manera que indicava una reserva plena de pensaments, i, tot seguint +el pare, me va endreçar dues llargues mirades: l'una decantant el +cap sobre el muscle dret, i l'altra decantant-lo sobre el muscle +esquerre, mentre els braços li fugien en ziga-zaga per davant del +cos, cercant l'escala, i les cames se li ressagaven amb fallança. + +Després d'haver desat el barret, amb el propòsit de no lluir-lo sinó +en altres ocasions semblants, me vaig ajeure en el sofà. ¡Que bé +s'hi estava! Com que m'havia llevat tan de matí, la son m'aclucava +els ulls. La barca marxava amb un moviment suau que l'alçava i +abatia lentament de popa a proa i la feia cruixir d'una manera quasi +imperceptible, deixant sentir una nota fina, que, amb la seva +prolongació llarguíssima i el seu desmai peresós, descrivia +musicalment la bonança que ens acompanyava. La son m'anava envaint. +Aquella cambreta petita i tranquila, que surava sobre les aigües +allunyant-se de la terra, tenia una mena de poesia que lligava +dolçament amb la de les imatges somnioses que començaven a flotar +per la meva pensa. Insensiblement vaig esmunyir-me de la realitat. +Viatjava cap a un món desconegut, cap a un país fantàstic; i... així +em vaig adormir. I no et creguis que hagués fet petar només una +becaina, no: va ser una matinada de dues hores llargues. + +Un cop desperta i ben esparvillada, me vaig rentar, i tira cap a +coberta. Ja havíem sortit del golf i navegàvem per enfora. El mar +era d'un blau igual i puríssim, que contrastava simpàticament amb el +ros daurat dels arenys i del roquer, d'on ens anàvem apartant. El +terral havia caigut, i en son lloc regnava un garbí massa novell per +a tenir gaires forces, però que les adquiria majors a manera que +desplegava per l'espai la seva volada serena. De moment en moment la +nostra marxa s'apressava. El cap de Creus fugia, arronçant-se, +arronçant-se... Les blavors puríssimes s'eixamplaven. + +Vaig posar-me a cercar un recés i un setial per a seure; i, havent- +me adonat de que l'avi Mauva estava assegut a sotavent, al peu de +l'arbre mestre, vaig aclofar-me al seu costat sobre un pilot +d'esparcines. El vell seia d'anques al pont, amb les cames +encreuades. Capjup, amb les ulleres escorregudes fins a la punta del +nas, i la mà armada d'una agulla saquera i d'un didal de corona que +amb prou feines se li ficava al capciró del dit, estava apedaçant-se +unes calces. + +-Apa, sastre, aprofiteu el bon temps- li vaig dir. -La barca rumbeja +com una oca per un estany, el mar només fa rum-rum com un gat que +s'adorm, i el sol té una revifalla d'estiu. Qui diria que fóssim a +la tardor? Vaja, que no us he pas portat malastrugança. Un temps +així, ni comprat. + +Tot estirant el fil del seu cosit, m'esguardà per sobre les ulleres, +acompanyant la seva mirada amb un somrís bondadós, que posà en +descobert les seves genives blavenques, emmarletades amb dues o tres +dents tinyoses i enderrocades, i contestà: + +-Sí, bon temps per a una passejada. + +-I millor encara per a un viatge- vaig fer jo. + +-Si es viatger està de calma, no diré que no; però... mira, noa: ton +pare no les voldria mai, unes tempures així. A sa sortida des golf +hem estat encantats més d'una hora i mitja. Es vent que ara portem +ès eixeridet i va refrescant que ès un gust; però ve de proa: +entens? Hem de navegar de volta i volta, parant ment de no caure a +sa deriva i de no orsar tampoc massa, per no perdre camí. Cada passa +ens costa cent gambades. + +-Vosaltres feu com els pagesos, que mai són contents del temps. + +-No, a mi tant me fa. Encara que, contractat com estic a tant per +viatge, sa durada m'escursa es jornal, no m'hi encaparro. D'ençà que +es va morir sa de casa, que bé haju, tant me fa ser ric com pobre. +¿Per què els hai de voler, es cortos? + +Va callar amb aire trist, reprenent la seva feina. La costa +s'allunyava. Les blavors puríssimes s'anaven estenent. + +-No teniu fills? + +-Una noa casada. + +-I doncs? + +-No ès tot u. Es seu marit se'n cuida. Jo... més aviat li seria una +nosa. + +-Sou viudo de temps? + +-Ara, per sa diada de Sant Tomàs, va fer vuit anys que vaig saber-ho +al tornar de viatge. + +-Ah, vatua! + +-Sí, va ser una cosa molt trista. Jo havia deixat a sa de casa, +bona i eixerida. Estava molt contenta, perquè, amb es dinerets que +havíem arreplegats, havíem comprat una caseta i un llagut, i llavors +jo feia es darrer viatge per a guanyar unes peces de sardinals. ¡Ja +mai més viatjar!... Viuríem junts. Jo seria pescador... patró de +barcada... Un bon descans. Sa meva veieta em gomboldaria: sempre la +tindria as meu costat com un àngel de sa gorda. Ella tot això m'ho +deia amb ets uis. ¡Que me'n deien, de coses, ets uis d'aquella dona! +A sa llinda de sa porta ens vàrem abraçar sense pensar mals averanys +i em va dir: «-Porta'm melons d'Alacant» «-Prou, dona, prou.» ¡Sa +sang de ses venes, li hauria donat, si me l'hagués demanada!... Ja +saps que sóc de Blanes: oi? Sa nostra casa era a sa banda de mar, a +un cap de sa platja; i així que vaig saltar en terra vaig fer via +cap allà, amb tot de bones notícies a sa punta de sa llengua per a +alegrar es cor de sa bona veia. Portava es diners a sa pitrera per +ensenyar-los-hi de seguida: «-Mira, lo que hai gonyat!» A mig camí +me varen escometre dues veïnes. No estava pas per a elles. ¡Al +diable, ses tafaneres! «-Sa teva dona està malalta», me varen dir. +Jo vinga estirar es pas... i ja no sé què més m'enraonaren; fins +que, quan vaig agafar es picador de sa porta, me varen dir, net i +clar: «-Hereu Mauva, sa teva dona s'ès morta: la vàrem enterrar ans +d'ahir.» I jo encara no m'ho creia. Me semblava que sentia es +trepeig d'ella per dins... i pica que picaràs. Encara sento aquells +trucs aquí, a sa boca des cor. Res: igual que picar a un sepulcre. + +Quan l'avi acabà aquesta relacioneta, els ulls m'espurnejaven; i, +per dissimular, vaig passejar-los pel mar i pel cel. Tot era blau: +el veritable país blau, puríssim, immaculat. + +-Però ¿per què no us esteu amb la vostra filla? + +-Sa noa se'n cansaria, de mi. No vui fer nosa. Amb sa dona era +diferent. Mira: ella tenia set anys més que jo i era una mica +geperuda; però no l'hauria baratada per sa més jove i maca des +poble. Es seus uis d'aquella dona m'estimaven: entens?... +m'estimaven! D'ençà que ès morta veig que sa meva vida ès perduda +sense profit. M'ho hai venut tot: sa casa, sa barca... i no tinc pas +delit d'anar en terra. + +Una llàgrima va rodolar pel seu nas, aturant-se en el ferro de les +ulleres. Tot corrent a veles desplegades pel país blau i desert, +l'enyorança d'amor d'aquell home desaferrat de la terra me va +semblar tan santa, tan santa, que la nostra barca em féu pensar en +la que ens pinten els místics carregada d'ànimes que van cap al +Paradís. No vaig dir res més. El vell, també mut, clavava amb un +repunt groller el pedaç de les seves calces, cus que cus. + +Les nobles tristeses aporten al cor un dolç , repòs, una mena +d'aprovació celestial, de la qual cal gaudir en silenci. La meva +ànima va eixamplar-se per l'espai. ¡Que bé em trobava, entre +aquelles blavors puríssimes! La brisa brunzia en l'aparell com en +una gran arpa, espargint sordes harmonies. Les ones s'escorrien, +garlant inarticuladament com infants que gatxegen. ¡Enllà, enllà!... +Tot era bell, però s'hi enyoraven encara certes belleses +pressentides. Enllà, enllà!... + +En això va ressonar en l'aire una cantarella, en la qual vaig +reconèixer la veu flautosa d'en Vadô Set-trossos. No obstant, no +veia ningú enlloc. + +-I ara!- vaig exclamar. -Sento la passada, i no veig l'aucell en +part del món. + +-Ès que sa vela el tapa- me va dir l'avi Mauva. -S'aucell ès a dalt +de tot de s'abre mestre. Hi ha pujat a endegar no sé què d'una +corona, i treballa sota sa galeta, abraçat a sa espiga per damunt +des calcés. Té, mira-te'l com baixa. + +En aquell moment en Vadô Set-trossos va davallar, com un pregadéu de +rostolls, a lo llarg d'una corda. + +-Hola, pubilla!- cridà així que va reparar-me. -Vinc de muntanya, on +ets airets són prims i desperten una gana d'àllò més endiastrada. Si +es camins fossin de més bon transitar, us diria que hi pugéssiu... +Sabeu quina hora ès? + +-No: m'he deixat el rellotge a la cambra. + +-Bé, no cal pas que l'aneu a cercar. De rellotges rai, no en +manquen. Veureu, que aviat n'hauré trobat un. + +Va guaitar cap a la banda de terra, i exclamà: + +-Vatua! Tot just són dos quarts de dotze; i en Pau Ternal, que tot +ho passa per ses busques minuteres, no ens darà sa minestra fins as +bell toc de ses piadoses. + +-I on l'heu vista pintada, l'hora? + +-A s'ombra des turons, pubilla. Si vos es tiguéssiu enclavada com +ells, sense moure-us ni posticar-vos, es vostre nas també la +pintaria. Es sol no enganya mai: no fa com es mal de cor, que sempre +va d'avançada. + +A l'hora corresponent vàrem dinar. La taula consistia en un quarter +de batiport posat sobre un rodell de cèrcols; però un cop ben parada +amb les seves estovalles, blanques com una tofa de neu, feia tan bon +efecte com si l'hagués construïda un ebenista de ciutat. No hi +havíem de menjar més que el pare i jo (perquè els mariners +s'estimaven més fer-ho pels recons de la barca amb el plat a la mà), +i ens hi colocàrem, asseient-nos en els calaixos de popa, amb les +cames de gairell per no poder ficar-les en cap entrepetge. Jo tenia +un got a la vora del meu plat, i el pare un porró blau, lligat de +gallet a tarot amb una cordella que servia per a passar-lo de mà en +mà. I, vet allà que ve en Pau Ternal, caminant amb tota la majestat +d'un personatge que coneix la seva importància, portant a pols, +entre grapa i grapa, la gran olla de l'estofat: la deixa sobre els +estalvis, i la destapa amb un ample moviment de braç que sembla dir: +-Proveu això, llepeu-vos-en els llambrocs, i digueu-me si no hi +trobeu la quinta essència de la meva saviesa. + +El pare se féu la part omplint-se el plat a curull, provà una +trumfa, enguerxí la boca, arrufà el nas, i, entregirant-se i mirant +en Pau amb ulls entravessats, rondinà, tot mastegant mastegant: + +-Ès fumat com una xemeneia. + +Al sentir aquestes paraules, en Pau, que s'esperava un compliment, +va tornar-se més groc que una metzina, va abocar-se a l'olla, i, +ventant amb la mà el fum que en sortia, se l'acarrerà al rostre i +l'aspirà d'una nassada. + +-Cull... eres!- exclamà, estrafent, a mitja naixença, la mala +expressió que se li havia començat a escórrer dels llavis. + +Jo m'esqueixava de riure; l'avi Mauva, que era a la canya del timó, +va esclafir també la mitja rialla; i en Vadô Set-trossos, si no +hagués sigut tan desconjuntat, s'hauria desllorigades les +conjuntures, perquè reia i tornava a riure cent vegades, i cada +volta amb més extraordinàries contorsions. En Pau Ternal estava +consternat. El pare, seriós com sempre, passejava sobre nosaltres la +seva negra mirada, com fastiguejat de la nostra ximpleria. + +-Vaja, no n'hi ha per tant- digué a la fi. -Una cosa ès riure i +l'altra beneitejar. ¡Prou, Vadô, prou! ¿Ara no ho coneixeu, +pastanaga, que ès un gran rebaix, per a un home, això de que el +vegin esvoletegar com un pollastre que vol rompre un quicaraquic? +¡Quin cap de casa, vatua el món! + +Però en Vadô Set-trossos no era pas senyor de si mateix: suava +d'angúnia, s'inflava de venes, cloïa la boca, i prenia per un moment +un aire compungit; mes de seguida la ratxa riallera li botia les +galtes, i havia de engegar-la, mal que li pesés, sotraguejant de cap +a peus. A l'últim va aixecar-se, fugí tentinejant per entre la +farda, i deixà sentir-hi, al darrera, per llarga estona, un glo-glo +semblant al d'una ampolla que es vessa borbollejant. + +Aleshores el pare s'encarà amb en Pau Ternal. + +-Pau, vós teniu un defecte molt gros... i pareu ment, pareu ment... +Ja sabeu lo que us vaig dir: entre homes no es mira prim; però hi ha +una senyora a _bordo_, i vui que es respectin les seves faldilles. +Poc parlar: enteneu? A la vostra llengua s'hi crien els renecs com +les orellanes en els polls. Feu-vos-hi un nus. Mireu: no heu dit +sinó una paraula, i de per poc... si no la vireu a temps... hauríeu +ben negat l'alioli. + +En Pau Ternal era un home massís, encirat, ancaboterut, ample de +cos, ferm de cames i amb les espatlles tirades a escaire d'un coll +sempre aplombat. Tenia els ulls molt separats, esparveradissos i +blaus, la pell encesa i les celles roges. Usava un bigoti també +roig, espuntat, aspre com fils d'espart i retallat arran de boca en +forma de dos raspallets. De lo restant de cara anava afaitat. En la +seva testa es reparava certa partió característica: el front, +abombat a banda i banda, formava al mig un clotarell vertical que, +prolongant-se, davallava, quasi esborrat, per la carena assaplanada +del nas, saltava a la canal del llavi superior, molt marcada entre +les dues meitats bessones del bigoti, i s'enfonsava en l'ampla +barba, arreguerada com un albercoc; i, per la part de darrera, el +bescoll, dividit en dues besses robustes i rodones, i la clenxa, que +ratllava els foscos cabells aplacats a cada costat de clatell a +còpies de bandolina, completaven la remarcable vedruna. Al primer +cop d'ull se coneixia que havia de ser presumit. Gastava gorreta de +setí negre, ja vella i deslluïda, però doblegada sobre el front amb +cuidadós entonament; mocador de seda esfilagarsat, cenyit al coll +amb un nus de carreter; armilla de quadrets virolats descordada, +deixant veure la faixa blava, que abrigava el cos fins a dalt de tot +del ventrell, i amb l'ala esquerra ornamentada per una verdelosa +cadena de rellotge, en la qual dringaven penjarelles de medalles i +altres futeses; calces de vellut, color de molsa seca, pelades i +esgrogueïdes a clapes pel fregadís, amb una gireta als garrons que +indicava el mirament amb què eren encara tractades; i, finalment, +botes de cuiro fort, grosseres, feixugues, de doble sola +clavetejada, i enllustrades polidament. No portava gec, i, a pesar +de la frescor del temps, duia les mànegues de la camisa atrossades +als colzes, reganyant uns braços revinguts, colorits de vermellós +pelussam. + +En aquella ocasió es veia que la vanitat se li era ben emmusteïda; +però va aguantar el xàfec a cara d’aigua, sense moure’s ni badar la +boca. + +Jo vaig tractar de consolar-lo en lo que més el corferia. + +-Pau- entre queixalada i queixalada: -aquest estofat ès de primera. +Si no fos el fumall que el dimoni ha ficat en el vostre fogó per +desacreditar-vos, jo us prometo que hauria sigut cosa llaminera i +que tothom us hauria fet justícia. Més no tingueu por que l’haguem +de llençar. No en sobrarà gota, no. El fum no s’hi sent sinó a la +primera engolida: després el paladar va trobant-hi les fineses... i +com més se’n menja, més bo sap. Les fulletes de llor hi són a la +bona mida, el vi ranci ben mesurat, i la sal ensopegada. Quin +estofat! Jo voldria que a casa una coquessa que el fes així, +baldament me’l fumés cada dia. + +Aquestes paraules varen encoratjar-lo en gran manera. + +-No pubilla: no me’l vulgueu alabar. Precisament tot el mèrit de +s’estofat consisteix en s’aroma: enteneu? Poseu-li una mala flaire +quelsevulga, i vatua... dallonses!... ja el podeu donar as gossos. +Si no fos estada aquesta desgràcia, sí, que hauríeu trobat es +compte. Però sa culpa no és meva: hi ha certes feines que s’han de +encarregar an es marrec. Li ai de llevar ses orelles, llamp me matu! +I ara vull que tasteu unes sardines a sa marinesca: veureu! I ja +caigu aquí mort em sec i amb sa ànima comdemnada... + +-Prou, prou!- va saltar, interrompent-lo, el pare.- Ja vos +esllavisseu, Pau: val més que digueu «culleres». Però lo millor serà +que porteu les sardines i que elles parlin per vós. + +Mestrestant vaig fer plat per a l’avi Mauva i per en Vadô +Set-trossos, i els vaig portar allà a on eren. –Déu t’ho pac- me va +dir el primer; i l’altre em va tirar una floreta: + +-De mans tan boniques mai era estat servit, pubilla. Any de bé sia. + +Quant vaig tornar a la taula vaig sentir un gran terrabastall cap a +l’indret del barracot que servia de cuina; i, abans d’haver pogut +preguntar res, vaig veure sortir, per entre l’arbre de mitjana i una +cimbellada de rodells, un peuàs calçat amb una bota clavetejada, i +al capdevall d’aquell peuàs el pobre Miquelet Cadernera, que botent +com una pilota, vingué a caure de boca terrosa a dos pams de mi. + +-Fort!- rondinà el pare -Així se fa amb els nois que baden. Que +aprengui a sirgar dret. + +-Vaja això és massa!- vaig replicar jo acudint a l’ajuda del xicot, +que s’aixecava adolorit, palpant-se les macadures. -¿On has rebut, +caret? + +-De primer a s’os Bertran: sabeu?... i deprés aquí, a ses canyeles i +es genolls... i en es colzes i... Llamp de Pau! Ès una mala bèstia. +Se preval de que sóc petit; perquè si no... + +-Anem, anem: no gastis quimera. Vina: seuràs al meu costat. Avui +seràs el meu nuvi: vols? + +-Es Carderneres no son per a vós, mestressa. + +-I per què no? + +-Perquè vós sou rica, i a casa no hi ha un pa a sa post. + +-Mireu si barrina, aquest infant! Però ca!... ja t’entenc herbeta +que et dius marduix: no em vols perquè no et faig goig per massa +vella. + +-Veia no!- va dir tornant-se vermell i abaixant els ulls. -Avui per +avui encara sou ben fresqueta i... Déu n'hi doret. + +-Bé, ja ho veig: tens por de que m'envelleixi aviat; però per una +diada ja em pots pendre, sobretot si et tracto bé. ¿Què me'n dius, +d'aquesta racció d'estofat? + +Va esclafir una mitja rialla i es posà a menjar, arreplegant la +vianda amb els dits. + +-Té, garrí: no facis córrer les forquilles d'en Salgueda- li digué +el pare allargant-n'hi una de boix. + +Després va venir en Vadô Set-trossos, i en Pau Ternal va portar les +sardines, que foren molt celebrades. Tothom se va ben atipar. El +porró va passar de mà en mà quatre voltes en rodó, amb les seves +corresponents marxes cap a l'avi Mauva, que no desemparava la canya +timonera. Els bevedors tenien punt a fer durar la xerricada i a dir +algunes gràcies entre glop i glop, mentre el vi se'ls anava +embassant a la boca. + +-Es vi ès sang- va dir en Vadô Set-trossos, bevent entrepernat d'una +manera estranya; -però, si no ès sang batejada, se pot beure sense +por de pecar. + +-No tingus escrúpol, sant cristià- saltà en Pau. -Jo et responc de +que cap taverner hi ha fetes trafiques. Ès bon vi de Llançà. + +-No pas jo que en llenci una gota- respongué de seguida el bevedor +jugant amb la paraula. + +-No el llences per a tu, però sí per a nosaltres. Vatua s'ànima d'un +penjat! ¡no en coles poc, de mam!- observà en Pau Ternal. + +-Encara no en beuré tant com en pot veure un pollastre- replicà en +Vadô. + +De dites enganyoses per aquest estil n'anaren i en vingueren moltes. +L'únic que bevia seriosament i respectat de tothom era el pare, +que aprofità tots els torns que li tocaren i, quan estigué saciat, +s'aixecà, encengué la pipa i va dir: + +-Jo ja estic complert. Ara, per a vosaltres, mig porró més i prou. +Avui us deixo fer barrila. + +I se n'anà xano-xano cap a proa, amb la pipa a la boca i les mans +ficades dintre les butxaques de les calces. + +La seva absència i la tornada del porró varen augmentar l'alegria. +El porró passà d'en Pau a en Vadô i d'en Vadô a l'avi Mauva, que el +deixaren braument escolat. Després havia d'anar a en Miquelet +Cadernera, que se l'esperava encantat, mirant-se'l sense +parpellejar, amb els seus ullassos rodons com botons i plens d'un +desig que llustrejava en les seves nines d'una foscor envellutada +semblant a la de la pelfa negra posada sota un vidre; però en Pau +procurà agafar la cordella quan el broc va passar a frec del nassiró +camuset del xicot, i, fent saltar el porró i eixamparrellant-se, va +posar-se en actitud de xerricar. + +-Ai, mare, mare!- exclamà en Cadernera amb desesper... -Això ès una +injustícia! ¿I vós ho permetreu, mestressa? + +-Calla, mala eruga!- replicà en Pau -Voldria veure't esquerdat de +set i no et donaria una salut d'aigua, grandíssim fumacassoles! + +-¿Encara no m'heu estovat prou, botxí de criatures? + +-Vatua sa...sa...! + +-Ajudeu-me, mestressa: ¡sóc es vostre nuvi! + +-Tu, bordissot escarransit! + +-Sí- vaig dir: -ès un tracte que hem fet suara suara. + +-Essent així,- argüí en Vadô Set-trossos rient i fent cortesies +exagerades -es noi de bordo se'ns ha passat mestre i tots l'havem de +respectar. Pau, ajupir-se i fora! A qui no té costats, sa roba li +cau; però, amb uns costats tan bons, en Cadernera pot posar-se totes +ses calces de _bordo_. Pau, dóna-li es porró per refrescar a sa +salut de sa núvia. + +-Està bé- va respondre en Pau Ternal transigint. -¡Maleïda sigu sa +meva sang si no sé respectar sa gent que s'ho mereixen, enc que sigu +en sa persona d'un poiós i malparit com aqueix ventafocs! Però ens +ha de divertir una mica. Que begu de fantasma! + +-Bona, bona!- va cridar en Cadernera pegant un bot. -Jo faré sa +fantasma i em beuré tot es vi d'una tirada. Podeu xerrar per ses +butxaques. Però... ei! no val a tocar-me! Si en vesso una gota, +mateu-me! + +Pujà de peus sobre els galliners, se tombà en un moment a l'inrevés +les parpelles, girà els ulls en blanc, i, tirant el cap endarrera, +agafà d'esma el porró, l'aixecà en l'aire, i, trabucant-lo de gallet +a poc a poc, se deixà caure el rajolí al bell mig del front. El vi +es va partir en dues regueretes, que s'apartaven a cella i cella, +baixaven pels llagrimalls i eren absorbides per la boca llargament +entrebadada, amb el llavi superior aplacat a les dents i l'inferior +sortit en relleix un través de dit. La figura del xicot no podia +resultar més llòbrega i estranya. Amb els seus ulls d'estàtua, que +es diria que ploressin sang, la seva cara descolorida i la seva +immobilitat quasi absoluta, no semblava un ser humà. A mi em feia +més pena que goig, i les gràcies que deien en Pau i en Vadô per fer- +lo riure i engargussar-lo no m'han deixat més record que el d'una +cosa enfadosa. Aquell pobre noi de deu anys, groc, flac i altonet, +amb les robes que li curtejaven en braços i cames indicant la seva +misèria; criat entre llops de mar, creixent entre renecs i mals +tractes, m'inspirava una greu compassió. No vaig estar atenta més +que a defensar-lo si de cas, per vessar-se-li alguna gota de vi, el +maltractaven els dos galifardeus que estenien al seu darrera llurs +manasses, preparats a descarregar-li clatellada. Però en Cadernera +tenia tanta seguretat en el paper que representava, que no hagué pas +de menester la meva intervenció. Va escopsar el raig fins a les +acaballes, i després alçà la mà esquerra, l'esmunyí pel broc i en +tapà el forat amb el dit gros, evitant així que alguna gota +ressagada es pogués escórrer impensadament; va adreçar a pleret el +cap, acarrerant cap a la boca, amb estudiats decantaments, la +mullena vermellosa que li llagrimejava per les galtes; i, un cop +l'hagué ben xarrupada, llançà un sospir i somrigué. + +-N'hi havia poc!- exclamà. -Aquests mosquits de bóta se n'havien fet +un bon panxó, i, amb una mica més que s'hi haguessin adobat, sa +fantasma no n'hauria trobat gota. + +-Calla, maleït de Déu!- va dir en Pau rient. -Ets es rei de ses +fantasmes; ets un embut de taverna; ets sa glòria des nostre celler. +Vina: m'has guanyat es cor: fem ses paus. + +Va abraçar el bordegàs, se'l carregà a coll-i-bé, i se l'emportà +saltant saltant. + +En Vadô Set-trossos es fregà el clatell a mà revessa tot mirant-me +amb els seus ullets de verd d'olivera, i, torcent el cos, me tocà el +muscle amb el colze del braç que li restava en vaga. + +-Pubilla, certes bromes no me les gasteu mai més: enteneu?- va dir +baixet baixet. -Són dolentes pes ventrell. Un hom cria salivera i... +vaja, no dóna. + +-I ara! de què vos les haveu? + +-¿De què voleu que me les haju, sinó des vostre nuviatge, que m'ha +donat goig sense alegria? No en parleu, d'aquestes coses, fins que +vajun de bo. I, quan es casori sigu cert i passat per mà de rector, +heu d'endegar aquesta barca que sembli sa vila de Menjidorm. Jo us +tallaré patró de com ha d'estar: veureu. Totes ses banderes i +gallardets que flamejun as vents; un ram de flors a sa galeta, i un +altre as cap de mort per a tapar-li sa calbura. Aneu escoltant. A +cada botafió, una llangonissa penjada; ses soles, curulles de +torrons fins; es cenals, guarnits amb neules; a cada bitó un +cabridet rostit; un gall dindi enastat a cada escàlam; ets arbres, +rempeuats amb cartells de vi blanc; ets am... + +Un xiulet que sonà va tallar-li la paraula a flor dels llavis, i el +bon home corregué a la maniobra, no sense indicar-me, amb un +anguileig de braços i una estesa de mans, que es reservava la +continuació del seu projecte per a una altra estona. + +Aleshores les veles foren canviades de posició. De primer +romangueren fluixes i el vent hi espetegava; però la barca anà +virant i tornaren a omplir-se, impulsant la nau cap a terra; així +com fins llavors l'havien empesa mar enfora. + +Vaig anar a proa per guaitar. La terra semblava una llarga broma +ajaçada sobre el mar, amb els contorns superiors d'un blau fluid i +clar que es mig fonia en les espessors de l'aire i es barrejava amb +les calitges, tacada més avall d'esfumades rossors i ombres +moradenques. Les sinuositats de la costa s'eren arrasades. El cap de +Creus i el golf de Roses no es distingien per cap entrada ni relleu. +Els Pireneus, amb sos vessants ennuvolats, eren de mal obirar; i +sols brollava netament la cima del Canigó, que blanquejava en la +serena del cel com un astre naixent deslluït per la llum del dia. +Cap a ponent cendrejaven algunes muntanyes, i més enllà s'estenia +l'horitzó buit. + +Com que probablement no havia de tornar a veure mai més aquell +paisatge en circumstàncies iguals, en volguí treure un bosqueig. +Vaig agafar el portaestudis, i vinga cercar colors. Com més pintava, +més m'enamorava d'aquells tons febles delicadíssims; però i que +difícils eren d'ensopegar amb justesa! Els ocres terrejaven massa; +totes les pintures resultaven massa grolleres... Si detallava, +perdia la fluïdesa; si pintava a grans taques, no em sortia sinó un +núvol en què ningú hauria endevinat una costa. Vaig suar de valent. +I, no obstant, allò era bonic: les fondàries d'aire, la llunyania, +la blavor del mar escampant-se vibradora per l'ambient... ¡Tenir-ho +al davant dels ulls i no saber-ho arreplegar! + +I no en vaig saber: vaig haver de plegar, convençuda de la meva +impotència. + +El pare, recolzat a l'orla de proa, llançava un xiulet de tant en +tant, i cridava: -¡Orsa, orsa!- La barca va arrumbar força cap a +migdia, cap a l'horitzó buit, per l'indret de les últimes terres +obiradores. + +-Què hi ha, per allí?-vaig preguntar-li. + + -Per a on? Allà hi ha Palamós- va dir, assenyalant amb el dit una +clapa rossenca. -Més enllà les muntanyes de Tossa, les serres de +Bandina, i altres. + +-Vaja, d'aquesta bordada ens plantem a Blanes. + +-Uix!- exclamà girant-se d'esquena. + +-I bé! què vol dir, _uix_? ¡Sou més malagradosot!... + +-Doncs ¿com t'he de contestar, si dius uns disbarats tan grossos? +¿Que et creus que això ès una bala que va dretamente allà on s'ès +apuntada l'escopeta? A Blanes! + +-Però què hi sap, una? + +-Sabessis callar al mencos!- barbotejà entre dents. I afegí, +recalcant molt les paraules, com el mestre que es veu obligat a +explicar a un deixeble estult una lliçó que de tan clara és +enfadosa: -Amb el vent de proa no es va allà on se vol, sinó allà on +se pot. Anem de gairell, de gairell, com els crancs. Apuntem a +Blanes, i bon goig de tocar a Palamós. ¿Entens, marinera de terres +endins? Si aquesta nit pots dormir en aigües de Palamós, dóna't per +ben contenta i digues que la Santa Rita ès la barca més fina de la +mar. + +-Ès que en té fama, de fina. + +-Doncs, si serva malament, serà per culpa del patró: oi? + +-No, cristià de Déu: això no. Cap patró ni pilot us passa la mà per +la cara, en aquestes mars. Els Saures en vénen de nissaga, de +mariners: s'ho porten a la sang. + +-Fins tu i tot? + +-Per què no? Si no fos per això de ser dona, no em veuríeu pintar +mars i barquetes, sinó comandar-ne una de ben eixerida: i... apa! +lluny!... eixampla't, espai!... M'agradaria barallar~me amb el vent +i les ones... + +-I guanyar-los amb el dit xic. ¡Que en tens, de terres a l'Havana! +¡No sé com redimontri m'he deixat entabanar d'embarcar-te!... Però +ja hi som, pel tros. Déu vulgui que s'aguanti el bon temps. + +Va posar-se a examinar les bromes de l'horitzó de fora, com si +n'hagués volgut desentranyar algun averany, i jo vaig tornar a +contemplar aquella costa llunyana que suara s'havia burlat del meu +art. Encara presentava el mateix aspecte vaporós. ¡Què immensa és la +mar, i que amagades ses descobertes distàncies! Bé havíem corregut i +corríem!... Els borrallons d'escuma que aixecava la roda al partir +l'aigua, fugien pels costats de la barca de pressa, de pressa... I, +no obstant, se diria que de mitja hora ençà no ens havíem mogut del +mateix lloc. + +Al cap d'una estona va comparèixer l'avi Mauva. + +-Saura- va dir: -hai vist que no m'avisàveu, i vinc per sebre es +vostres intents. Si voleu que a sa nit pugu vetllar, serà des cas +que vaju a dormir unes contes hores. Són ja dos corts de tres ben +caiguts... + +-Teniu raó: me n'havia distret– respongué el pare... -Sí, Mauva, a +la nit no vui que ningú toqui la canya sinó vós i jo. En Pau i en +Vadô són massa dormilegues. Aneu, aneu. ¿Qui governa, ara? + +-En Pau Ternal; però renega com un oriol, perquè diu que ha +d'endegar es fanals i coure es sopar. + +-Està bé. Cada u a la seva feina. El timó va a càrrec meu. Aneu, +aneu a dormir. + +Bona part de la tarda va passar sense incident remembrable. Com més +el sol baixava, més el vent perdia la seva força: així és que la +barca, d'hora en hora, s'emperesia. Un ramat de dufins va venir a +saltar al nostre voltant. Quan me'n vaig adonar vaig arreglar-me un +setial a prop de l'orla, i aquells peixassos de morro de porc varen +ser la meva distracció. Me plaïa veure'ls jugar pegant bots ací i +allà amb una agilitat que tenia quelcom de ridícula. Algunes vegades +alzinaven més de mig cos sobre la mar, drets, encirats; altres +vegades hi ondulaven graciosament, descrivint, al saltar, airoses +corbes i capbussant-se sense quasi aixecar ruixims; i a voltes +debategaven, fent espantosos refolls. I, quant nedaven submergits, +portaven tanta velocitat, que les clapes grogues de llur cos afusat +s'allargaven com a franges, i les aletes i serres deixaven l'aigua +ratllada com un vidre pel qual s'hi haguessin passat diamants. La +nostra barca no els feia cap por: ans al contrari, semblava que +l'haguessin presa per objecte de diversió, i que, voltant-la i +revoltant-la, s'engresquessin a fer mofa de que un ser tan grossàs +se mogués amb tanta pesadesa. + +En Vadô Set-trossos vingué tot fregant la sola de l'orla amb una +capçana que xopava de tant en tant en una galleda; i, al trobar-me, +s'aturà i m'adreçà la paraula. + +-Us agrada, aquesta comèdia, mestressa? + +-Més que no puc dir. No em cansaria mai de contemplar els capbussons +d'aqueixes bèsties joguineres. Greu me sabria que s'esquivessin de +per aquí. + +-No tingueu por: no s'apartaran gaire. Estem en ses afraus de ses +seues pastures, i, a més a més, ses escombraries que llença sa barca +les enllepoleixen, també. + +-Voleu dir? I si els hi tirés pa? + +-Se'l menjarien. Però no us vulgueu carregar sa consciéncia, +pubilla: es pa, que Déu n'hi do, no ès per a aquestes males pues. + +-Sempre he sentit a dir que els dufins no feien mal a ningú. + +-Es dufins potser no; però això no són dufins, sinó roasses de ses +més grosses: sa pesta de ses mars costaneres, es càstig des +pescadors. Se tiren a ses xarxes per menjar-s'hi sa sardina, i, +embornada per aquí, estrebada per allà, hi obren uns esvorancs que a +terra costen sa mar de llàgrimes. Mireu: si ara jo, amb una bufada, +podia matar totes aquestes roasses i ses seues companyes de llevant +i de ponent fins a sa fi des mons cregueu que bufaria de gust fins a +corsecar-me. No m'hi pensaria gaire. + +-Encara bo que no teniu aquesta virtut! ¡Seria de doldre, pobretes! +Semblen un estol de criatures: tenen les gràcies innocents de la +mainada. Matar-les d'un buf! + +-Ja que vós les empareu, podeu estar descansada, que jo m'aturaré +s'alè per si tenia sa virtut de matar-les; emprò... ep!... només me +l'aturaré fins es dia que vós sigueu sardinalera, que llavors +mudareu d'intents. + +Seguí fregant la sola i allunyant-se; i ja havia gairebé donat la +volta a la barca i es trobava en el costat oposat al meu, quan, +deixant de sobte la galleda i el drap, corregué cap a mi a llargues +gambades, estisorejant l'aire amb els seus braços de balders +llorigadors. + +-Allò, ès cosa bona, pubilla! ¡Mireu, com bolla, sa sardina!- va +dir, assenyalant un punt de la mar. + +Vaig mirar cap allà on m'indicava, i ¡quin espectacle més +interessant! Una gran mola de sardina guspirejava a flor d'aigua, +cobrint-la en una bella extensió. Formava una mena de seca escatosa +i vivent, que brollava de les ones bellugadissa, aixecant esquitxos +d'argent ràpids i espessos, tots llançats en una mateixa direcció. +Marxava cap a garbí. A lo millor se submergia per complet, deixant +un rastre ombrívol i com eneriçat, i després ressortia a llarga +distància. Així segut marxant igual que una agulla que cosís la mar +a grosses embastes, ara reapareixent resplendent com una boireta +lluminosa, ara fosca com un ruixin obac, segons com la fería la +llum, i hala, hala... cada vegada més lleu, més confusa, fins que +els ulls dubtaren de si era una realitat o una il·lusió i es +desenganyaren de seguir-la en les ones llunyanes. Però altres moles +no menys atapeïdes i grosses brollaven per altres indrets. Sembla +mentida que, després de tan perseguida i pescada, resti encara tanta +de sardina per a brodar així d'argent l'ample teler de la mar. + +Mentrestant ens anàvem atansant a la costa, que creixia per moments, +esbadellant-se en escanyalls, per on s'obiraven verdes fondalades. +Els penyals avançats se destacaven, creixent també, mostrant-nos +llurs figures rústegues, ornades amb figueres de moro i atzavares. +Se diria que eren una colla de vells gegantins i malgirbats que +s'havien posat corones i rams per celebrar, de peus en l'aigua, una +festa marinera. Un estol de veles blanquejava al davant d'ells com +ales de coloms que ens haguessin tirats per festejar la nostra +arribada. -Hola, hola!- cridava la nostra gent. I anomenava en to de +salutacions les cales i pobles que s'anaven descobrint. Bagur +apareixia com una blanquíssima garlandela de margaridoies posada a +mig front sobre una testa calba i punxeguda. Les Medes, tres +barcasses desarborades, reposaven a la fonda, vora vora de la riba +protectora. Sant Antoni de Calonge treia el cap per darrera el +roquer, i amb ses cases baixes simulava un aplec de nenes vestides +de blanc i encaputxades de vermell que s'haguessin arrastellat per +ballar un contrapàs. De Palamós no se n'atalaiaven sinó alguns +edificis, amagats els altres per la muntanyola rocosa que l'abriga +per la banda de llevant. I darrera de tot això negrejava per una +part la gran selva surera, i per altra part, obiradors sols a petits +verals, verdejaven pàl·lidament els olivets de l'Empordà. + +El sol era força baix. El vent anava mancant, mancant... Les nostres +veles queien esllanguides sobre els arbres, sacsejades de tant en +tant per un estuf moridor. Els sardinalers encara no plegaven pas +les llurs, però ja no els servien més que d'una petita ajuda i es +veien obligats a vogar. Anaven a prima i passaven pel nostre costat, +saludats a crits per en Pau Ternal i en Miquelet Cadernera, que +s'eren abocats a la borda. + +-Adéu-siau i bona sort! + +-Sa sardina corre cap a garbí! ¡N'ajareu a coves, però pareu ment en +ses roasses! + +-Hola, lleig! ¡No vogus tan de fort, que vas a riscos +d'esmalucar-te! + +-Alerta, que us cau sa barretina, l'avi! + +-Vatua es gaiató de Sant Cristòfol nano! ¡Mireu que ès una mort, +això de deixatar s'aigua, tanta que n'hi ha! + +-¡Us cansareu molt, manejant aquestes cueres tan grosses! + +-¿Per què no endegueu en es llaguts una màquina de foc com sa des +_Marsellès_, que té pacte amb es dimoni i va contra es vent i es +corrent sense cansar a ningú? Adéu, escamarlat! ¡Adéu, tu, també!... +i no em miris malament, guenyo! + +-Adeeeu!... + +Els remaires contestaven en el mateix to, i uns i altres reien +xaladament de llurs pròpies gràcies sense agraviar-se dels retrets +que es feien i dels mals noms amb què es motejaven. I després d'un +llagut en venien un parell, o bé sis o set de plegats, i apa, +tornem-hi. ¡S'armava una xarima-xarama!... De cada ona sortia una +rialla o un crit de tabola; i en Pau i en Cadernera s'esfreixuraven +per contestar a tot arreu. En Vadô Set-trossos, encamellat al +batiol, remenava en l'aire el mocador de butxaca, i de tant en tant +llançava un espinguet que espantava les gavines, fent-los apressar +el vol. + +Quan tots els sardinalers hagueren passat, la calma era completa. El +mar era un mirall de lluna tèrbola, en el qual les nostres veles +estenien llargues taques blanques i tremoloses. I ¡quina quietud, a +l'entorn! No hi ha quietud com la del mar en ses grans bonances. Els +borms, com grosses flors de cristall arrencades d'un arbre +meravellós, badaven llurs corones gelatinoses, flotant entre dues +aigües, quasi surant sobre l'oliosa planura. N'hi havia tot un +jardí. Tenien tons de glaç més o menys desllustrat, i a l'ombra de +la barca es revestien d'encantadores fosforescències. ¿Estàvem sobre +un regne de fades i allò eren salamons que s'encendrien per a algun +fantàstic ball submarí? + +El sol s'entristia, davallant cap a les fosques serres de Bandina. +S'amagà amb sobtat aclucament darrera d'un nuvolet, i després s'hi +reobrí al dessota, fulgurant amb roges i boiroses flamarades, que +espargiren pel mar, amb la rapidesa amb què passa per la pell una +esgarrifança, uns reflexos daurats, vermellencs i frisosos, d'una +finesa ideal. L'aire s'enflairava d'aquella olor de marisc que sap +tan bona de respirar, exhalació suau de les aigües costaneres. La +barca estava immòbil, com fondejada. Pels plecs desmaiats de les +veles, desemparades del vent, s'escorria, joguinejant, la resplendor +gira-solada del crepuscle. El cel, més fondo, més pur, més pàl·lid a +cada instant, se preparava a rebre la mirada de les càndides +estrelles. + +El sopar va ser deliciós: una sopa de rap i un plat de pollastre amb +pebrots i tomàtecs. Però no fou el menjar, per més que s'hi hagués +lluït el cuiner, lo millor de l'àpat, sinó les circumstàncies, +l'hora quieta, la llum encantada i fonedissa, i... què sé jo?... per +a mi els plers un món nou que em comunicava les seves belleses. +Gairebé no es va enraonar; i, si alguna cosa es va dir, no vaig +parar-hi esment. Després del llevant de taula, que consistí en +algunes galetes i confitures, tots anàrem a dar un volt per la +coberta. Jo vaig emparellar amb el pare; i, arribats que fórem a una +reconadeta amagada, vaig abraçar-lo pel clatell i li vaig besar la +galta. + +-M'heu feta feliç- li vaig dir, guardant-me'l al braç i sense +apartar la meva cara de la seva. -Fins ara no sabia lo que era la +mar, i avui l'he coneguda. Portant-me amb vós m'heu proporcionat el +dia més agradós de la meva vida. Que estic contenta! + +Ell va entregirar una mica el seu caparràs, acotant més sa galta a +la meva, i m'esguardà amb satisfacció. Estic certa de que anava a +dir-me algun mot afectuós; però en Vadô Set-trossos, que llavors +s'ensopegà a sortir d'una ombra, va estossegar amb un cert aire de +malícia, i adéu-siau les bones disposicions. El pare, adonant-se de +que era observat, va trasmudar en un moment el seu visatge. + +-Vés, vés: no em rebreguis; no em destorbis la pipada- va dir +agafant-me pel canell i despassant del seu clatell el meu braç. +-Guarda les caranques per a quan tinguis criatures. El meu pèl no +vol raspalls. + +¡Ara veges de què es donava vergonya, aquell home! Però, per més que +m'amagués el seu cor, ¡que segura estava jo de ser-ne la regina, i +com ho comprenia tothom així! + +En aquell temps la vetlla era llarga, i ens aplegàrem a popa a +conversar. Ens hi havíem acoblat en Vadô Set-trossos, el pare, l'avi +Mauva i jo; i, al cap d'una estona, en Pau Ternal i en Miquelet +Cadernera comparegueren amb l'olla del lleixiu i la bujola de rentar +els plats. + +-Nosaltres també volem ser-hi, a sa garola- va dir en Pau. -Vatua +ses tripes de Judes! Aquí podem rentar millor que enlloc. Ses aigües +brutes ja correran cap an ets embons. Farem una mica de soroll; +però... paciéncia. + +Els plats rai!- va fer el pare. -Encara que n'hi hagi algun que +parli en castellà, no ens matarà el cuc de l'orella. Més por me fa +la vostra llengua. + +-Home, no tant!- replicà en Pau tot trossant-se les mànegues de la +camisa. -Avisat... avisat. No crec que fins ara sa meva llengua haju +desdit de la des senyor més puntimirat. Hi tinc timó, mestre Saura; +i, quan se diu a servar, servo, mal llamp m'esberlu! + +-Veus?... Ja t'has tirat una maledicció- reparà en Set-trossos tot +garneu garneu. -Això no ès pas de boques polides, caret. + +L'altre se'l va mirar de cap a peus per sobre l'espatlla, i, després +d'un llarg visurament, li va dir, amb menyspreu: -Sacristà! + +-Deixeulo!- va saltar en Cadernera desvergonyint-se al sentir les +nostres rialles. -¿No veieu que a ses males no sabríeu quin os +desllorigar-li? + +A en Vadô aquesta sortida el ferí vistosament; però procurà +pendre-s'ho a la serena. + +-Tu també, nap boal? Ja t'atraparé sense córrer. Avui no em vui +enquimerar, perquè totes ses alegries me ballen dintre es cos. A +veure qui m'encerta aquesta endevinalla. Escolteu. Què ès, una +cosa?... Panxa a darrera, esquena a davant, cames són oreies d'ase: +llondro serà qui no ho endevinarà. + +En Ternal i en Cadernera varen fer moltes dites. A'l'últim +intervengué l'avi Mauva: + +-Sou uns mussols: no us hi cremeu gota. Ell mateix vos ho ha xerrat: +cames són, oreies d'ase. Són ses cames. Encara no ho enteneu? Ses +oreies d'ase són ses vostres. + +En Pau va romandre astorat. + +-Encara no hi caieu?- li preguntà en Cadernera. + +-No, a fe de recristià: no puc pescar-ho. I tu ho tens? + +-Sí, home, sí. + +Ambdós estaven, ajupits a prop de la bujola, i en Cadernera, deixant +el plat que rentava, s'eixugà amb quatre grapades mal donades a una +capçana, i, palpant de llarg a llarg una de les canyelles d'en Pau, +li va dir: + +-Pareu ment. Veieu? S'esquena a davant: això ès s'esquena. Ara es +ventre... + +-Calla!- exclamà en Ternal amb un gran crit. I, ventant-se manotada +al front amb el palmell moll de lleixiu, afegí, entusiàsticament: +-Maleït sigu es gipó de santa... verjaula! ¡Cosa més bonica! +¡Aquesta sí que me la vui apendre de cor! Manoi, que n'hem sigut, +d'oreiuts! + +Amb aquests i altres enraonaments per l'estil, la vetllada se'ns féu +curta i entretinguda. El vespre era fredot; però, com que no hi +havia vent, semblava que fóssim dintre una casa. A manera que la +claror difusa de l'aire s'extingia, un fanal, penjat a l'arbre de +mitjana a l'alçada d'un home, estenia i refermava la grogor dels +seus raigs per tota la popa fins a les orles, sense traspassar-les, +deturada, com per una tanca, per la fosca, que s'espesseïa entorn de +la barca. + +Als volts de nou hores vàrem sentir xopolleig de rems. Eren els +sardinalers, que tornaven de llur pesca. Pel xivarri que movien se +podia compendre que estaven contents. De les foscors del mar +s'aixecà una veu clara que va cridar: -¡Visca sa Santa Rita!- +Aleshores el pare es posà dret, i, enrotllant les mans al voltant de +la boca, va respondre, amb un bruel retrunyidor: -¡Visquen els +sardinalers!- Això no és res: veritat? I, no obstant, no puc +recordar-ho sense emoció. + +Després el pare s'encarà amb en Vadô Set-trossos. + +-Avui el rellotge del cel deu haver-se aturat: oi? + +En Vadô acotà el cap gratant-se el clatell, i contestà, amb veu +entelada: + +-Bé massa que camina, mestre Saura. Ja hi ha estona que ses +Cabrelles m'avisen que me'n vaju as llit; però em recava sa bona +conversa, i hai volgut estisorar un bocí des son a honor de sa +vostra pubilla. + +-Està bé; però ja n'hi ha prou. + +Ningú replicà. En Pau Ternal i en Cadernera varen anar-se'n sense +donar la bona nit. En Vadô, que estava aclofat a terra, maldà una +llarga estona, ara estintolant-se d'un costat, ara de l'altre, mal +servit pels propis membres, que amb la peresa s'eren tornats més +doblegadissos que mai. A l'últim s'aixecà, i tot estirant-se del +braç esquerre i senyant-se amb la mà dreta un incommensurable +badall, s'atansà a l'avi Mauva tentinejant. + +-Deixeu-me guaitar per sa popa, que vui veure es temps, avi. Encara +que no sigu tan ric com vós, voldria que s'oratge no matinegés +massa, que Sant Martí encalmés es vents des seu estiuet, i que +aquest viatge fos de força durada. Mai me l'havia passada tan bé. + +-Doncs demà t'hauràs d'espolsar sa peresa- va dir l'avi Mauva. -Es +senyals són de llevant o de tramuntana. + +-Sí- mormolà el pare: -demà correrem de valent. + +En Vadó va examinar el cel i digué: + +-Núvols en creu, vent a sa porta. Vaja, doncs: aprofitem sa calma +per a descansar. Bona nit que Déu nos do. + +Jo també vaig pendre comiat del pare i de l'avi Mauva, i em vaig +encaminar a la meva cambra. Ans de baixar-hi em vaig asseure un +moment en el balou. Allí no hi havia cap fanal que destorbés la +visió de la nit. La costa negrejava com una solidificació d'ombres +entre l'ombra fluida i transparent. Una rosada de gotetes d'or +lluminoses indicava el punt on reposava la vila de Bagur, aquell +enfilall de blanques margaridoies que havia afigurat mentre m'ho +permeté la claror del dia. El cel, netament desplegat entorn de +l'horitzó, era una cúpula sense fons, dintre la qual resplendien +serenes llànties penjades a incalculables alçàries. La Via Làctea em +va fer pensar en la franja de lluna que, al travessar l'atmosfera +ombrívola d'un temple, enllumena una munió de volvetes. Però que +grandiós, tot allò! Vaig creure que enlloc millor que allí podia +resar les meves oracions. I, després d'haver-les resades, me vaig +tancar a la cambra i em vaig ficar al llit, satisfeta de trobar-me +tan bé i amb tantes comoditats en el mar, amb una pila de braces +d'aigua sota la meva caseta. + +L'endemà em vaig llevar tard. Vaig obrir una mica el portaló perquè +entrés aire i llum, i, posant-me davant d'aquell mirall que +multiplicava les fesomies, vaig començar a pentinar-me. L'aire humit +m'havia descaragolat els rulls. Els cabells se m'havien tornat +flonjos i pastosos. Vaig lligar-me'ls, a part, en dues castanyetes a +cada cantó de cap, i de la mata més grossa en vaig fer una trena, +que em penjava per darrera, ornamentada al capdavall amb un llacet. +Me vaig posar _a la curra_ un mocador de seda llampant, i vet aquí +una testa original, de les que agradaven a Madame de Staël. Ne vaig +restar contenta: poca feina i una cosa elegant. M'estava endegant la +llaçada del front, que formava dues banyetes gracioses com les d'una +papallona, quan, mancant-me de cop i volta la claror, vaig girar-me +i vaig veure el caparràs del pare en el portaló del bolou. + +-Ànsia, Marianna! quina matinada has feta petar!- exclamà el bon +home. -¡Quants ne criaria, una mare! + +-Bon dia, patró- li vaig dir. -El llit ès una mica dur, però la +vostra passatgera hi ha trobat el jaient. Ja devem ser qui sap a on: +oi? + +-No ho creguis. L'oratge s'ha passat gavatx, i el vent, que no ha +entrat fins ara mateix, salta més que una daina. No hi ha mitja hora +que hem fet vela i ja estem cansats de bracejar. Posa't la capa: +sents? + +Vaig fer-ho i vaig pujar a coberta. Ens havíem forejat, però gairebé +érem pels mateixos indrets del vespre anterior. Feia fred. El mar +estava mogut i ombrívol. Les aigües, tan clares el dia abans, havien +pres una obagor desagradosa, que em féu pensar en la dels ulls d'un +hipòcrita enfosquits per tenebroses maquinacions. El cel estava +cobert d'una nuvolada prima, que clarejava en alguns punts formant +escateta rossa; i en una d'aquestes clarianes llumenava apagadament +un parraquet d'arc de Sant Martí. + +Vaig asseure'm a pendre xocolata, i, mentre en Pau me l'abocava a la +xicra, vaig dir-li: + +-Avui el dia no ès pas gaire bonic; però em sembla que el temps +s'aixecarà. Els núvols són prims, l'arc de Sant Martí apunta... + +-Això no ès s'arc de Sant Martí ni Déu. Això, mal com no s'ensorra!, +ès sa bandera flamenca des vent- retopà en Pau interrompent-me. -Es +cel està cremat de vent. Mal temps, mestressa. + +-Voleu dir, Pau? No us en aneu, encara. Parlem un xic, home. +M'agrada sebre la vostra opinió, perquè em sembla que en coses de +mar sou una àliga. + +S'engallà una mica, joiós de la meva lloança; s'adobà la gorreta al +front, i, tot clenxinant-se amb les mans els cabells del clatell, va +dir, amb l'estudi d'un orador que, tot protestant de la seva +insuficiència, vol donar-nos una mostra del seu valer: + +-Com que un hom no té lletra... anem a cercar... no sap explicar-se +amb aquell escolliment i aquelles matràfugues a què vós esteu +acostumada. Vui dir que perdoneu i... Però ep!... tampoc no só tan +llop com me vol fer es vostro pare, que em té privat s'articulejar +amb vós. No, llamp! Lo que es diu avergonyir-me, no m'avergonyiria +de tractar morro a morro amb es mateix rei. Sé lo que ès sa gent +d'upa: enteneu? I si algun renec se m'escorre de sa llengua, efecte +de sa vida arrastrada que un hom porta, jo sé dar-li de seguida +carrera cap a sa part de sa bona criança... enteneu?.. i sé +respectar. ¿No ho heu reparat, pubilla? + +-Ja ho crec, home! D'altra manera no m'enraonaria amb vós amb +aquesta confiança. I també he conegut que sou entès en les coses de +mar. Doncs... tornant-hi... ¿voleu dir, que tenim mal temps? + +-Temps de ratxes. No es pot desplegar drap. Tan aviat tenim vent des +car de terra com des car de fora. Ara bufa sa tramontana de +Rovinguda des garbí, que vol entrar si us plau per ses, i... mireu: +cap allà es mar negreja amb sa força, a empentes i rodolons... i +receleu-vos des llevant, que tot avui que ensenya ses seues +creueres. Sempre que vegeu en es cel aquest parrac virolat, +senyeu-vos amb sa mà dreta. Això ès bandera de batalla. S'infern +l'ha inventada per fo... fut... fúmere's de Sant Martí i de tots es +sants de bon genial. ¡S'ha de patir, vatua... dallonses! Quin ofici, +es nostre, més reconsagrat! ¡Valdria més... anem a cercar... que es +follessin ses prenyades, abans de parir un mariner! + +-Bah! Vós no sou tan covard com voleu pintar! Si sempre fos bonança, +¿quin mèrit tindria, el vostre ofici? + +-Jo, covard! No em coneixeu pas. Sinó que un hom s'esbrava: sabeu? +Lo que rebenta ès sa maniobra. Però jo, covard! ¡Maleïda sigu sa +meva ànima si ses calmes no em consumeixen ses sangs! ¡A mi doneu-me +tràmpol fort, i aigua a dalt i a baix, i aquell huuu... de vent que +sembla que tot renega! + +-Maria Santíssima! No digueu això! no crideu el mal temps! + +-No el crido pas. I em sembla que si es Mestre de dalt té modos... + +-I ara, Pau! + +-¡Bé, valga'm sa vara florida de Sant Josep! ¡És clar, que en deu +tenir, de modos, un senyoràs tan gros! Però... anem, pubilla: si +s'ha de filar tan prim, plego, perquè jo no hai estudiat es +missals... i, sigu com vulgu, lo que anava a dir no era res dolent. +Veureu: a mi em sembla... sense trencar es respecte a ses persones +celestials... me sembla... anem a cercar... que Déu hi ha de tenir +un mirament, amb una senyora de ses vostres circumstàncies; i que, +veient que sou a bordo, se guardarà ses turbonades a sa butxaca. +¡Angela! Aquest era es meu pensament! ¿Hi trobeu res d'higonau? Ho +voleu més ben xerrat? + +Vaig somriure i em vaig aixecar de taula. Ell, agafant el plat, la +xicra i la xocolatera, se n'anà encirat com sempre; i, abans +d'arribar a la cuina, se topà amb el pare, i vaig sentir que li +deia: + +-No em mal mireu, mestre Saura. M'han tocat es botet, i... no só cap +ànec mut. Però... ja ho podeu preguntar a sa vostra pubilla... hi +hai parlat que ni un llibre de màximes.- Va abaixar la veu i afegí: +-M'ha fet suar de valent!... Redéu, que fila prim! Tots es meus +nirvis llavoren. La teniu ensenyada d'allò de l'u. Fins us vaig a +dir que un pèl massa, perquè un hom s'hi veu negat i no té maneres +d'esbravar ses tempèries de sa persona. + +El pare va girar la cara sense tornar-li contesta. En Vadô Set- +trossos s'aixecà en aquell moment de dins del batiport i prengué +cartes en el joc: + +-I doncs, rei des festejaires, ¿a on gordes sa mel que enllepoleix +ses miones? ¿No deies que ses noes eren es teu fort? + +-I ho són, llamp m'estabellu!- va respondre en Pau. -Però hi han +noes i noes. Cerqueu-me un ram de terrassanes o pescadores naturals +i sense falòrnies _d'arbanitat_, i Pau no em dic si no els hi trobo +de seguida ses pessigolles. Ara, això de senyores, que priven sa +llibertat de s'esbravament, m'esguerra sa galanesa. Vaja, no fan per +a mi... ni per a tu tampoc, gata moixa. Això es gorda per a aquells +mosquits que semblen figures de cera i que passen ses retòliques per +set alambins. ¡Arri a fregar soles, cap de lluç, mestre +senténcies!... Què t'has figurat? + +En Vadô reia aclucant els seus ulls menuts i, ficat de peus dintre +el batiport amb els genolls arran dels paraescuts, se remenava com +un follador en el cup. El pare va engegar un regany. + +-Prou n'hi ha, de bestieses! Vós, Pau, esteu de moltes orgues, i jo +de molt poques. Apa! a desar aqueixa vaixella, i trompades a la +maniobra! A veure si la garbinada ens estripa el drap o ens tira de +pernes en l'aire. Aferrarem la mestra, i anirem amb el menjavents i +la mitjana. + +-Ben pensat- va dir en Vadô. -Havent-hi revolutra s'ha de fer així, +perquè sa vela grossa ès de massa mal manejar. + +Els mariners se posaren a la feina, i no vaig trigar a compendre +l'oportunitat amb què s'era feta. La tramuntana havia caigut, i el +garbí, que havia agombolat ses forces per domenyar-la, entrà +d'estropada sacsejant les veles i arrossegant la nau de costat, fins +que aquesta adquirí bona marxa i s'esquitllà a l'esbiaixada del +vent, deixant en les aigües un solc descompartit en llargues +arrugues que imitaven el tirat de les arestes d'una espiga. Si la +ratxa ens hagués trobat amb el drap estès, no sé pas si l'hauríem +aguantada. Jo era prop de l'avi Mauva, i li vaig dir: + +-Ara sí que guanyarem camí, l'avi. Correm com trenta dimonis. + +-No durarà gaire- va fer ell. -Si bé ho repares, ja es cap de vent +va desmaiant i es foreja. Es temps ès boig i li hem de seguir es +tarannà. Farem moltes esses, pubilla. I de contra, com que hem +aferrat sa mestra per estalviar feina, ens manca s'ala grossa. + +L'avi Mauva estava assegut en un banquet al peu de l'arbre de +mitjana, amb la canya a la mà. Vaig mirar-me'l atentament. ¡Noi, +quina testa d'estudi! Per la riquesa de coloram i pel relleu podia +comparar-se a un paisatge. I ¡quins detalls més interessants! +Aquelles orellasses d'un vermell fi, amatades de pèls blancs, que +eixien de llurs caus com una xarbotada d'escuma per una crétua de +roques marines; aquelles arrugues sacsoneres del front, colrades i +grosses en la part baixa i més petites i esblanqueïdes cap amunt +fins a esvair-se en la polidesa marfilina de la volta superior, que +el barret de feltre, tirat endarrera, permetia llambregar; aquell +nas llarg, encavallat de sécs i tavelles, molsudet i vermellós de la +punta, esvorancat de badius i discretament decantat sobre la boca; +aquells ulls negats d'aigua, per on les nines flotaven dolçament com +una clariana de cel blavissa pel mirall tremolós d'un xopoll, +voltats d'unes parpelles pansides i emporxats per unes celles aspres +i voladisses; aquelles galtes esllanguides, lleument enconcades sota +els pòmuls i caient en desmaiats plecs sobre els queixos com veles +arrugades per falla de vent; aquella boca entrebadada per un somrís +melangiós, mostrant dos o tres caps de dentarra verdelosos; tots +aquells detalls i molts d'altres que sols se poden explicar amb els +pinzells... noi, ¡que bonics me varen semblar! Bonics i de fàcil +execució. Eren d'allò que diu: -Arreplega'm, que em dono.- A bé que +aquesta aparent facilitat, que és un dels primers estímuls de l'art, +m'havia enganyat moltes vegades. Però no, ara no m'enganyaria. Vaig +veure ja les pintures esteses i pastades sobre la meva paleta: la +llum, l'ombra, els tons de la carn... Seria un estudi deliciós. +Procediria per parts, amb calma, amb sinceritat... i la figura +general ja resultaria, perquè la suma de veritats és la veritat +total; i tindria sobre la tela aquella estampa d'home fort i +bondadós, rebregat pels anys i endolcit per les penes. La barca no +balandrejava gaire, i la marxa era tardana. + +-Si no us moveu d'aquí us retrataré- vaig dir al vell. + +-I ara, pubilla! Vols treure sa meva mapa? + +-Oi. + +-¿Per què no treus la de sa gent jove, que són més bonics de pell? + +-Jo m'entenc i ballo sola. Si us veiéssiu tan bonic com jo us veig +ara, caret, no us cansarieu d'emmirallar-vos. Ep! no res d'allò que +agrada a les noies!... Ès una altra cosa que vós no enteneu. + +-Ja, ja: no et cregus que se m'estufu sa vanitat, pubilla: conec es +meu cuiro. Me vols agafar per sa part de riure, per a entreteniment +de badocs; però tira pes cap que vulgus, que estic senyat contra +espants. Fes es teu gust. + +-No vaig per lo que dieu. Sou un vell bonic: creieu-me. Ja ho +veureu. No us moureu pas: oi? + +-No tingus por. Sa canya i jo estem casats fins a mig dia. Tira. + +I vaig tirar. En un instant vaig tenir preparats els meus estres. +Poques vegades he pintat amb més gust i més delit. I no és que no +hagués trobades dificultats imprevistes: sempre se'n presenten, en +el moment de l'execució. Per de prompte vaig compendre que no podia +procedir per detalls, com m'havia proposat. A plena claror de cel, i +sobre el pont d'una barca que navega de volta i volta a petites +bordades que l'obliguen a virar a cada moment, les ombres són +fugitives i canviants. Era precís, doncs, apuntar-les en una +situació determinada, lo qual exigia que es fes de primer antuvi la +traça general. Calia també atendre un conjunt de circumstàncies que +realçaven la bellesa de la figura: el fons del mar, on els contorns +se diluïen i mullaven; l'atmosfera d'aquell dia cendrós, que +harmonitzava totes les entonacions dintre una gama freda... I això +era precisament lo que més engrescava la meva imaginació, lo que +havia de donar a la meva tela cert caràcter original que la +distingiria dels treballs gastats de taller. Vaig posar-me a la +tasca. No m'adonava del balandreig ni de les mars que navegàvem. +Passàrem Sant Feliu de Guíxols, una de les viles més importants de +la costa, i ni tan sols ho vaig saber fins després d'haver enllestit +el meu bosqueig, quan ja l'havíem deixada molt endarrera. Ah! el +sentiment de la bellesa proporciona un noble embriac. Els meus +sentits i les meves facultats absorbien assedegadament la llum i les +colors, i hi gaudien una quinta essència misteriosa, una mena +d'alcohol excitador de l'esperit: no sé com explicar-ho. Els grans +artistes podran no ser compresos, podran ser befats, escarnits, i +sofrir les més grans dolors; però, en canvi, ningú ha fruït com +ells, no: ningú. S'acosten a la divinitat. Un déu els invadeix, com +a les sibil·les; però és un déu creador. La paraula _inspiració_ no +s'és inventada sense més ni més: és l'única que es pot aplicar a +aquell estat. L'artista es veu convertit en una mena de somnàmbul +irresistiblement impulsat a produir. El treball se converteix en una +delícia; les dificultats s'aplanen meravellosament; tot és fàcil, i +es senten les harmonies d'una creació que neix i palpita i +s'eixampla i... Bé, vaja: no ens emboliquem. T'he volgut fer saber +que n'he tastats alguns esquitxos, del nèctar diví; mes no per això +estic menys convençuda de que sóc una pintora de tot a tretze. I... +qui sap?.. tal vegada els grans artistes, vivint en una esfera més +serena i enlairada que nosaltres, no les experimenten, aquestes +embriagueses que ens fan ser desiguals en les nostres obres; o +potser l'embriac és en ells un estat habitual: vés a esbrinar-ho. Lo +que puc dir és que vaig pintar la testa de l'avi Mauva amb la major +il·lusió, i que quan li vaig donar els últims tocs vaig sentir-me'n +tan satisfeta que no sabia amagar el meu goig. Vaig aixecar-me per +examinar la meva obra des de diferents distàncies, i aleshores me +vaig adonar de que el pare, en Vadô, en Pau i en Cadernera se la +contemplaven calladament formant arc al darrera meu. + +-Tafoi! vosaltres, aquí? + +-Es ell mateix- exclamà el pare amb la seva veuassa cavernosa, com +deixondint-se d'un somni. -No pot estar, millor. A fe no hi +estalviaré les dobletes per a comprar-li un marc daurat. El vull +posar a la sala de casa, que tothom el vegi. + +Els altres seguien enfavats. A l'últim, en Vadô Set-trossos, després +de remenar el cap decantant-lo successivament a tots els punts +cardinals, va estendre la mà cap a la tela i va dir: + +-Això ès lo millor: aqueixa mullena dets uis, que fa venir ganes de +treure's es mocador per eixugar-la... i aqueix posat de boca; ¡Mireu +que parla! Sembla que digu: «-Sa de casa, que bé haju...» + +-Cert!- exclamà en Pau Ternal, rient i descarregant-se un cop de +puny a la cuixa. -¡I ses oreies, vatua es darrer llengot de Judes!, +¿no sembla que un hom les pugu palpar amb es dits? ¡I ses dents, amb +ses seues osques i es seu engrut, com pedres tinyoses! ¡Per Maria +Santíssima! I ses arrugues de sa frontalera! + +-I aqueixes escaroles des cabeis, que voleien i es destrien fil a +fil com si es vent les aixequés!– va afegir en Cadernera ajuntant +les seves manetes amb admiració. + +-Teniu, avi: mireu-vos- va dir el pare presentant el portaestudis a +l'avi Mauva. -No sou vós mateix? + +El vell va deixar caure sobre la tela una mirada indiferent, que a +poc a poc s'anà tornant atenta, trista i compassiva. + +-Està bé... si: ès sa meva vitola- mormolà. I després de palpar-se +lés arrugues del front,com si volgués comprovar llur realitat, girà +la cara, espargint la vista al lluny amb un posat melangiós. -Ets +anys ho trasmuden tot- va dir com parlant per a si mateix; -però +¿què se me'n dóna? + +-Si sa vostra costella tornés de s'atro món, potser no us coneixeria +-observà en Vadô. + +-No tornarà- va respondre el vell amb veu sorda. + +En això, en Cadernera, que no havia desemparat el quadret, +contemplant-se'l llaminerament, estirà l'avi, Mauva d'una mànega i +li preguntà: + +-Ès gaire car, això? + +-Què vols dir, marrec? + +-Si us ha costats gaires cortos, això de fer-vos tirar aqueixa +estampa. + +-Ui!- exclamà en Vadô Set-trossos fent l'ullet a l'avi Mauva perquè +callés. -Aqueixes pintures vénen de París de França i es paguen a +pes d'or, sense comptar les mans de plata que les manegen i que no +es lloguen a preu de grapa de manobre. Però no tingus por: s'avi té +un roc a sa faixa i no haurà d'anar a manlleu. + +-Oh! ell rai!- va fer en Cadernera gratant-se el clatell. -Però jo +també tinc alguna cosa: tres pessetes i cinc cortos a sa +guardiola... i guanys que van venint. + +-I t'agradaria, que et retratés?- vaig preguntar-li. + +-Si m'agradaria!- contestà tot decidit. -Jo sóc un pobre, i a sa +bestreta ja sabeu lo que us puc donar; però no perdreu res, +mestressa, llamp me matu!... Des meus estalvis us aniré refent, fins +a compliment, de tot lo que sigu. Jo gonyo a cada viatge: enteneu? +I, com més gran me faig, més. En Pau i en Vadô poden ser bons +testimonis; i aquesta creu des meus dits, que beso, me faju sa llei, +amén, si trenco sa paraula. + +-Vaja, mestressa, que això gairebé val tant com una escriptura de +notari- va dir en Vadô Set-trossos encreuant cames i braços amb un +aire que volia semblar seriós. -Podeu cloure es tracte sense por. I +més, que, un minyó tan guapet i carafí, ha de donar bo de pintar, i +no heu de mirar prim en sa mà d'obra. + +-Jo no regatejo- reparà en Cadernera amb dignitat. + +-Que ès cas, de regatejar, hereu Escampa de Mas Perdut!- exclamà en +Pau Ternal pegant-li manotada al muscle. -A tu no et ve d'una dobla +de quatre. + +-Anem a pams- va saltar en Vadô. -Ara m'atalaio d'una dificultat. +Tu, marrec, deus voler retenir s'estampa: oi? + +-Home! que som nens? Ès clar, que la vui! + +-Així són figues d'altre paner- vaig dir jo, cóm sobtada. -L'avi +Mauva m'ha cedit la seva, i... + +-Llampus!- mormolà el xicot, tot esverat.- Això de paga i no en +tocs... ¡Ja ès prou, que s'avi Mauva, que està fet a córrer món +s'haju deixat caure as cove! ¿Quants rals li heu esquilat? + +-Parla bé, gamarús!- rondinà el pare picant-li l'orella amb l'índex +llançat a tall de desparador des del plec del dit gros. -Les +senyores no esquilen ningú. + +-Però...- retopà el xicot -es tracte net i és cap dret... i... + +Vaig témer que les tossuderies del minyó i les aspreses del pare +portessin la folga per mals camins, i em vaig determinar a tancar-la +de cop. + +-No Cadernera: no t'enfilis- vaig dir. -Jo no li he cobrat res, a +l'avi Mauva. Encara bon goig que s'hagi deixat retratar. Sóc jo, la +que li dec albrícies. I que les hi pagaré: un paquet per a la pipa. + +-Car... cargols!- exclamà, tartamudejant, en Pau Ternal, que a la +traça s'havia mamat lo de la venda de la pintura. -¡Vatua es vell +renconsumit! Mal cranc se'l menju! ¡Sempre ha de tenir sort! Jo em +deixaria mapar de cap a peus, i encara donaria es paquet i alguna +cosa de bo al damunt, i té! fes-te fo... Sant Escany me valgu! + +La conversa acabà a pler comprometent-me a retratar-los tots si +teníem lleure, bon temps i humor durant el viatge. + +Amb això era arribada l'hora de dinar, i el pare i jo ens asseguérem +al banc galliner, davant de la taula parada, i férem honor a les +viandes que ens serví en Pau amb la seva acostumada serietat. En +Cadernera no es presentà fins a última hora. Estava moix i +preocupat; i, quan vaig restar sola amb ell, se m'acostà i em va +dir, falaguerament: + +-Si sabéssiu lo que us estimo, mestressa! Jo, per vós, tiraria gats +en mar. + +-De veres? + +-Es tan cert!... Però, vaja, m'heu de fer content. ¿Com ho arreglem, +això des retratament, que jo em pugu guardar sa mapa per memòria +vostra? Ja em faig compte de que ses manifatures són cares, i no vui +pas que perdeu res per culpa meva. A enraonat no hi ha, qui em +gonyu, i... + +-Mira, caret: jo et regalaré lo que desitges; però ni una paraula a +ningú: sents? + +-De franc! + +-De franc. Però a tu sol i que ningú ho sàpiga. + +-Visqueu molts anys. No tingueu por: ningú haurà esment des nostre +tracte. Sóc reservat com sa mort. Oh! ¡i que em sabria greu que en +Pau pogués goldir-se'n! + +-Ai, ai! per què? + +-Perquè ès una mala pua. ¡Si el sentíssiu, com xarnega, pes fogons! +¡Maleeix cel i terra, i malparla des vostro pare, i fins de vós i +tot! + +-De mi? + +-Ui, ui!... + +-I què en diu? + +-Llamp! ¡Si sospités que us ho reporto, m'estavellava! + +-Però m'ho pots xerrar a cau d'orella. + +-I què en traureu? ¡Malaguanyada quimera que podeu agafar-hi! + +-Ca, home! Jo tot m'ho prenc amb aire. + +-Bé, doncs: si us cou poseu's-hi fues... perquè jo no hi entrevinc +sinó per servir-vos. Mireu: diu que sou un poll reviscolat... un +bastiment amb més gallardets que veles... una senyora només que de +pell enfora... que, per pomades que us poseu, no ofegareu es tuf de +quitrà que us han deixat ses mans des vostro pare... que sembleu sa +Majestat de Caldes... i «-Ai! no tireu cap gra de sutge a sa +xemeneia, que es podria engargussar!»... i «-Ai! que n'és, de neta, +sa barra des galliner!»... i «-Alerta! no embruteu es drap de sa +cuina!»... i... vaja, que jo ara no n'atrapo més; però hi fa unes +lletanies!... + +Vaig esclatar en una grossa riallada; però, en veritat (a tu ja t'ho +puc confessar), cada un d'aqueixos ultratges queia com un perdigó +roent a dins del meu cor. I, amb la coïssor que m'hi feren, vaig +concebre una rancúnia i uns pensaments de venjança!... ¿De què es +podia queixar de mi, en Pau? I ¿per què jo no era tan senyora com +les que en venien de llarga nissaga? ¿Per ventura no sabia portar +els meus drapets tan bé com elles? ¿I no era més ben criada que més +de quatre, i més instruïda que la major part, i amb més cap i més +geni que les més saberudes? Vaig passar una mala estona. Però no +vaig trigar a tirar-m'ho tot a l'esquena. Al cap i a la fi, qui era, +en Pau, per a judicar-me? I, per altra part, un home com ell, podia +parlar d'altra manera? Aquestes consideracions varen amorosir les +llagues de la meva vanitat ferida, i me les acabà gairebé de guarir +el propòsit cristià, que vaig fer, de tractar amb la mateixa bondat +de sempre el poca-solta que m'havia ocasionat aquell enuig. + +Havíem entrat en una ensenadeta formada per dos promontoris de roca. +El vent ens havia deixat, però la ressaga era grossa i anava de +creixença. El cel estava més cobert que mai d'una nuvolada fosca i +espessa que s'esblenava esbulladament cap a la banda de llevant, on +el vel cendrós de la pluja esfumava el mar i esborrava l'horitzó. +Allí les aigües estaven clapejades de colors desiguals, presentant, +entremig de faixes d'una lluïssor crua i blanquinosa, altres faixes +ombrívoles i com eneriçades. Aquell lluny tenia l'aspecte d’un gran +drap pelut raspatllat a repèl a trossos a trossos. Més ençà +s'estenia una mena de riada d'un negre quitranós; i després, cap a +primer terme, la foscor de les ones blavejava i acabava per agafar +un verd blavís d'atzavara tot al voltant de la costa. En conjunt era +una taula admirable d'ombrívoles grisalles. + +-N'hauria de pendre nota -vaig dir-me. No tenia pas ganes de +treballar: aquell temps carregós m'emperesia; però la idea de que +havia emprès el viatge per estudiar la marina, i de que, no obstant, +encara no me n'havia aprofitat, mogué en la meva consciència el +malestar d'una obligació incomplida. –Fora mandra!- vaig mormolar; i +vaig encaminar-me cap a la meva cambra a cercar el portaestudis. +Mes, pel camí, a l'embocar un passadís que s'obria entre dos munts +de rodells, me cridaren l'atenció algunes paraules que vaig sentir a +poques passes. Havia conegut la veu del pare i la de l'Avi Mauva, i +vaig voler saber lo que deien. M'interessava perquè parlaven amb +cert misteri. Així, doncs, romanguí amagada i em vaig tornar tota +orelles. + +-Sí, sí: el temps té mal carés, l'avi- va dir el pare apagant amb +pena la seva veu enrogallada, que al baixar de to eixamplava les +seves fosques vibracions i sonava com una corda fluixa de +contrabaix. -Però en altres ocasions no m'hi encaparraria gaire: lo +que em fa la llesca ès això de tenir la noia a bordo. Amb homes +sols, se pot embestir tot; però... amb dones!... Aneu, que a lo +millor se'ls hi revolten les set branques de l'esteri... una basca, +un accident... Un hom perd la xaveta, vaja. + +-Sí, sí- va respondre l'avi Mauva. -Prou que us entenc, prou: ja sé +lo que ès, estimar, Saura. Un hom se juga sa vida cent vegades sense +parar-hi ment, i, de contra, s'esborrona només de pensar que es pot +esqueixar un cap d'ungla d'aqueixes criatures tan caretes i +delicades. + +-La sang mai se torna aigua- va fer el pare en aquell to de grollera +indiferència que solia afectar. -¡Benaventurat qui no s'embolica mai +amb femellam! Oh! ¡Si no fos aquest llamp de noia rai! Ella, +m'embarrassa, ella! Per això beneitejo... I ¿què us en sembla, a +vós, de la gropada? + +-Li costa tant de parir que ès de creure que vingu molt prenyada- +contestà l'avi Mauva. -Es vent resta enllà, aturat per s'escombrada +de núvols que li barra es pas; però ell la rebentarà més tard o més +d'hora, i... aneu a sebre!... D'aigua en caurà a barralons. Ara, per +lo que toca as tràmpol, podria ser cosa de quatre ratxades o podria +portar ròssec. Això només ho sap Es de dalt. + +-I si fondegéssim aquí? + +-Estem a recés. Emprò... mireu, una de dues: o ve temporal o no en +ve. Si no en ve, aquí haureu perdut es temps vanament; i si en ve, +s'onatge es rebatrà com trenta dimonis per aquesta olla. Ja, amb sa +ressaga d'ara, fa de mal habitar-hi. Figureu-vos, doncs!... Ès facil +que ses àncores amollun, i llavors trebais per a sortir amb es vent +de reborsada; i, si voleu desembarcar amb es bot, us en gordaran sa +revoltura des rompents i ses seques que puntegen per davant de sa +cala. Mal que mal, Déu me do un bon tou d'aigua per córrer. En mar +me fan més por ets ossos que es suc. Podríem arribar a Tossa... o +bé, si voleu, desembarcar aquí sa pubilla, i que se'n vaju a Sant +Feliu. + +-Tota sola? + +-Caret!... portem sa gent tan justa per a sa maniobra! + +-Potser que desembarquéssim tots i deixéssim el bastiment fondejat a +la bona de Déu. + +-Esteu mort de por! ¡Abandonar sa Santa Rita! + +-Oh, si no fos aquest llamp de noia!... ¡Quantes vegades l'hauria +comprat, jo, un temps així! Vent i mar en popa. + +-Si es vent fos franc i llarg... + +-Ell ratxejarà, l'avi; però deixeu que pugui ben desbotar: veureu si +en serà, de valent! ¿D'on ve, aquesta mar de fons? ¿Què pot ser, +sinó un cop de cua del golf de Lió? Pareu ment en aquella faixa +torrada que s'esten pel mig del mar. Allò ès un rem fort de la +correntada que entra. El vent que el mena no serà un bufarut, no. + +-¿Per què em pregunten res, si sabeu més que el que va inventar ses +cartes marines? ¿Què fem, doncs? + +-Què fem?... Aquesta, ès la negra! Si el vent entrés aviat... Tossa +no ès gaire lluny. ¡La noia, m'embolica, la noia! + +Ambdós interlocutors seguiren parlant tan baix que no se'ls entenia. +Va pujar-me una foguerada al cap. Quina opinió s'havien format de +mi! Que poc coneixien el tremp de la meva ànima! I ara! Ja els +explicaria jo... + +Anava a sortir quan vaig sentir que el pare em cridava. + +-Sóc aquí- vaig dir posant-me-li al davant. -Què voleu? + +-Compareixes com les bruixes- barbotejà ell mirant-me de reüll amb +esguard recelós. Buidà la pipa picant amb ella sobre un fustatge, la +bufà pel broc i per la boca, i, tot escurant-la amb un ganivetet, +maldant per rompre l'engrut com si no el preocupés altra dèria, +balbucejà: + +-Jo pensava... Com que el temps... -No us mortifiqueu a explicar- +m'ho: he sentit tota la vostra conversa- vaig declarar resoludament. + +-Ens escoltaves!- exclamà entre consternat i reganyós. -Ja no +hauries de ser dona: ¡tafanera com totes! Però... millor: no estic +pas per misteris. A veure, doncs: quin ès el seu pit? + +-Proa enfora i a fer camí!- vaig contestar. -¡No us manxarien poc ni +gaire, els mariners de Roses, si sabessin que vós i els vostres +blanencs heu desemparat la barca per por de no mullar les faldilles +d'una minyona! Si estigués espantada em deixaria desembarcar i me +n'aniria a casa tota sola, que no necessito pas caminadors; però ni +n'estic ni em vui separar de vosaltres. ¡Sí que la faríem bona, que +no poguéssim marxar sinó amb oratges i brisetes! Quan arribaríem a +port? M'he posat a les mans de Déu, i no me n'esquitllo. Si algú ès +covard, que no s'excusi amb mi. ¡Feu-vos compte que no en sóc, de +dona! + +A tot això el pare anava maldant per escrostonar l'èngrut enterc de +la seva pipa. L'avi Mauva exclamà: + +-Visca sa noa valenta! No temeu, Saura: tot anirà bé. Barca aturada +no guanya nòlits. I què! ¿No es moren també en terra, ses persones +estimades? ¿No ès millor, al mèncos, tenir-les as costat i que +afinun en es nostros braços? Si sa de casa m'hagués pogut seguir, +tal volta encara viuria com jo mateix; i... veieu?... en terra va +perdre fons i... avall!, i li va mancar es conhort de sa meua +besada. + +-Bé, bé...- va rondinar el pare ficant-se la pipa a la butxaca. I, +redreçant-se de sobte, me mirà de fit a fit tot arruixat. + +-Som al ball i vols ballar: sí? Procura posar els peus plans. Per +què hi venies a bordo! Ja t'ho vaig avisar. + +I se'n va anar cridant: + +-Arrissa la mitjana! Au! a la feina tothom! + +-Ell ès mal carat i reganyós- reparà l'avi Mauva -però, sigu com +sigu, t'estima per sobre ses nines des seus uis. De part de fora ès +fel, i de dins ès mel. Gorda'l, pubilla; cuida'l, perquè es fa vell, +Té es pèl de cara negre, però ja es cabeis li borregen. Quan +l'hauràs perdut coneixeràs tot lo que val. + +Jo vaig restar molt satisfeta, creient-me haver representat un paper +de lluïment, dels que m’entusiasmaven en les novel·les. En aquells +moments no em figurava pas la vera realitat de les coses. Al cap +d'una estona vaig veure que en Pau i en Vadô arboraven uns rems molt +llargs i els armaven a estribord, posant-se a vogar per fer virar la +nau, que estava encallada per manca de vent. Me'ls hi vaig acostar +amb ganes de tabola, i vaig tocar el botet a en Pau. + +-Hola, Pau! hola! I això?... ¡Podeu ben tirar xanxes ,als +sardinalers! Sembla que, si ells deixaten l'aigua, a casa no ens en +safem pas, i lo que allí són culleres aquí es tornen llosses. + +-Oidà, mestressa; però ells han de remenar es brou gairebé cada dia, +i nosatros només de lluny en lluny i poc. + +-Déu nos en gord de gaire, Pau maco- va saltar en Vadô Set-trossos.- +Quan sa galliassa ha de peonar, un hom deixa d'esser persona per +convertir-se en un nirvi de ses seues cames. Apa! estira i arronça! +Sinó que et veig sa clenxa tan ben partida des clatell, te pendria +per una molla vincladissa més aviat que per un engrescamiones. + +-¡Sa meua clenxa no et deu res ni s'ès pentinada per a goig teu! +¡Primer se m'endugu es dimoni!- replicà en Pau.- I, pes demés, si jo +menjo boga, tu no menges pas vaga. + +-Pesen molt, aqueixos rems?- vaig preguntar. -Quants pams fan? + +-Fan quatre vegades sa meua alçada i cinc vegades la d'en Cadernera: +compteu- respongué en Vadô. -Són rems de trenta quatre. Pesen com un +ase mort; però no els emprem mai sinó per a entrades o sortides de +port o per a guanyar s'afrau des vents. Ès joc de poca estona. + +Així que la barca estigué de proa en fora, el pare i en Cadernera +varen armar un altre rem a la banda de babord. L'avi Mauva em féu +senyal de que me li atansés. + +-Què voleu? + +-Vina, bona miona: escolta. Es teu pare i en Cadernera no poden +vogar més que un rem. Si jo n'armés un altre, aniríem a parell per +banda i gonyaríem molt; però sa canya des timó no pot restar +desemparada. Hai pensat que tu podries encarregar-te'n: oi, que sí, +noa valenta? Mira: l'aguantes així, que no es mogu. Un cop haguem +remuntat sa punta, jo tornaré: no t'hi enlleiràs gaire. + +Vaig agafar la canya de la manera indicada, i romanguí dreta al peu +de l'arbre de mitjana. Els rems batien l'aigua acompassadament. La +barca es movia amb una lentitud penosa. A cada moment me semblava +que el mar se tornés més negre i que el cel s'entristís. No sé si +passava realment així o si era efecte de la meva aprensió. Aquell +mar i aquell cel me feien pensar en dos enemics que s'esguarden +rancuniosos i les cares se'ls van enfosquint, enfosquint... Me va +venir cobriment de cor. ¿A on anàvem, pobres volvetes, a ficar-nos +entremig d'aquelles dues immensitats amenaçadores? Vaig compendre, +de cop i volta, la lleugeresa de les meves bravates de poc abans. +M'havia deixat portar d'una falòrnia, i em va semblar que tota la +meva existència era estada una mena de representació teatral, en la +qual havia pres per realitat lo que no era més que un treball del +meu magí. Vaig sentir una veu íntima que em deia: -No, això no ès +una farsa: desperta't, palpa... Ets tu, tu mateixa, que et jugues la +vida.- I el sentiment del meu jo esfereït m'invadí fins al moll dels +ossos. La meva terror va ser tan intensa com sobtada: no es diria +sinó que en la meva ànima s'havia obert un ull que s'abeurava de les +foscors de la mort. Vaig estar a punt de cridar el pare i fer-lo +tornar enrera; però encara l'orgull me'n deturà representant-me el +desconcepte que de l'avi Mauva mereixeria per la meva covarda acció. +Aquell home havia sigut testimoni del meu arruixament: me tindria +per beneita. -I bé! i què?- vaig pensar. -¿Aquesta consideració no +ès també una falòrnia?- No obstant, la falòrnia surava i em detenia. +Vaig pasar una angúnia que no es pot dir. Una suor freda em regalava +galtes avall. Vaig girar la vista cap a terra cercant distracció. No +hi havia ni una casa, ni un camp conreat: res que indiqués treball o +presència de l'home: només penyals i muntanyes emboscades, i la +platgeta solitària. També hi regnava la tristor. Els dos promontoris +estenien llur roquer nu per dins del mar. Ah! semblava que aquella +terra, bona mare, allargués sos braços descarnats per retenir-nos +desolada de la nostra partença! I nosaltres ne fugíem. Els rems +anaven batent l'aigua, i la barca sortia a poc a poc de l'ensenada i +es forejava ardidament. + +Quan l'avi Mauva va tornar al timó, degué reparar que estava +descolorida, i em preguntà si em marejava. + +-No: ès que tinc un doloret... res. Me'n vaig anar a popa, i vaig +deixar-me caure damunt del banc galliner amb el major abatiment. +L'aire no es movia. La calma era fonda i pesada. Vaig veure que el +vel blanquinós de la pluja es dilatava de llevant a migdia, per +l'horitzó, com una cortina que s'estén per una balconada. En tota la +mar no es descobria una vela. Estàvem sols. Vaig acriminar el pare +interiorment. Ah! Si jo hagués tingut mare, no m'hauria vist en +aquell perill. Ella no les hauria escoltades, les meves ardideses i +fantasies de criatura: m'hauria abrigada amb el seu amor i m'haguera +protegida contra mi mateixa. Les llàgrimes me saltaven dels ulls. +Què fer?... ¿Crido que em desembarquin?... Vaig plorar el meu +desemparament, la meva humiliació... I, tot plorant, plorant, vaig +assolir un raig d'esperança. Me vaig recordar de que s'havia parlat +d'entrar a Tossa. Tossa no era pas gaire lluny: amb el primer cop de +vent hi podíem arribar; i, una vegada fondejats en aquella badieta, +el perill personal desapareixia del tot, i fins, si era precís, el +poble ens ajudaria a salvar el carregament i la barca. Ès clar! ¡Ara +veges si el pare, que m'estimava tant, s'hauria volgut exposar!... +ca!... Que poca-solta! Una ona de consol i d'alegria se m'estufà +dintre el pit. Vaig sentir que un escalf de vida s'expandia pels +meus membres i em pujava a les galtes. No, no pasaria res; i... ¡qui +sap si ni temporal hi hauria! Per entesos que fossin els vells +mariners, n'erraven molts, de pronòstics; i després sortien amb +l'excusa de si el vent s'és canviat, de si el ruixat l'ha mort, de +si el grop, de si la correntada... ¡Mai volen haver-ne errada cap, +això pla, els grans sàtrapes! ¡Ah, quin esbronc els havia de clavar! +Se'm va escórrer una rialleta pels llavis. I, mig rient, amb els +ulls encara engotellats de llàgrimes, vaig mirar a l'entorn, +escutiant que algú no hagués presenciat la meva feblesa. M'hauria +sabut greu. ¡Tant que em tenien per valenta! ¡No mancaria sinó que +m'haguessin vist plorar! Vaig córrer a un amagatall per eixugar-me +la cara, i, allí, frega que fregaràs amb el mocador de butxaca, me +vaig ben resseguir tots els regaranys; i, un cop eixuta i +escarabitllada, vaig sortir zumzunejant a boca closa l'aire d'una +cançó. + +En aquell moment va sonar la veu aspra del pare. + +-Pareu ment, l'avi: aquí ve l'esborneiat! + +I de seguida es desplegà una ratxa violenta, que assorollà la nau, +brogint esgarrifosament en els arbres i les antenes. Les ones +s'ajagueren com blat en herba que s'aterra a gavells sota un fort +ruixat. La barca arrencà mig tombada. + +-I ara, l'avi- vaig exclamar. -¿Per què arrumbeu per enfora? + +-Convé salvar ses puntes- me contestà. + +La mar, de primer arrasada i atuïda, se revenia, crestejant i +enflocant-se, i apareixien en ella grosses depressions fugidores. +Per dues o tres vegades el vent mancà i tornà a bufar. Vaig veure +que la nuvolada de sol ixent se caragolava, esbadellant-se a grans +esquerdes, per on s'atalaiava un cel verdelós. Aleshores entrà la +llevantada amb totes les seves forces, acompanyada de boires +rossegadisses que es rebatien per la immensa planura d'aigua, +passant com a fumarades de colossals xemeneies. I l'horitzó tornà a +cloure les seves crétues i a ennegrir-se; i la pluja l'esvaí sota el +seu vel gris i ratllat. + +-En popa, l'avi, en popa! Ja ens hem forejat prou. No perdem temps. +Provem la derrota de Tossa- va dir el pare. + +-Provem- mormolà el vell timoner. + +Arrumbàrem paral·lelament a la costa. ¡Quin ventarràs, Déu meu! A +cada moment la nau trobava en el seu cami alts i baixos més +accentuats. L'aigua s'encongia i es reinflava aqui, allà, per +onsevulla, sense norma ni concert; les eminències es convertien en +fondals, i els fondals en eminències, amb un bellugueig desordenat +que la vista no podia seguir. Per tot arreu la fluctuació, el +daltabaix de la massa liquida desnivellada. Les ones eren aparicions +d'un moment, aturonades, fonedisses, seguidament xuclades i +susbtituïdes. Sols cap a terra prenien certa individualitat i +consistència, marxant asserralades i compactes, formant tot a la +vora de la costa uns arrufats comparables a una farbalanada al +capdavall d'un vestit. + +La maror anava creixent per graus, però de pressa, de pressa, +eixamplant ses panteixades a cada instant; i la Santa Rita, pujant, +baixant, reversejant, perdia ses forces, s'enlleïa a +l'enclotarar-se, i els xarbots l'assaltaven per la popa, +precipitant-se amb patacs secs sobre coberta, on bullien i +bombollejaven remorosament com la plorima dels tions verds sobre la +llar. + +L'avi Mauva va cridar al pare: + +-Saura, Saura! Portem poc drap! Amb sa correntada tan forta fa de +mal governar: ¡ens cossa i ens venç, sa condemnada! ¡Drap, drap, mal +que s'estripu! No hi podem anar, amb s'abre mestre despuiat. Jo hi +endegaria una pollacra, a sa bouera. + +-No, millor serà un treu- replicà el pare. -Vaig, vaig, avi: preneu +paciéncia. Això ès una ventarrada maaleïda que no dóna temps de res, +però al mencos serà ferma. L'hem de seguir de llarg, ja ho veig: no +hi ha remei. ¡Aguanta. i fora, l'avi!... Ohè! ohè!... Pau!... +Vadô!... ¡Ànsia, a la maniobra!... Ohè! ohè!... + +Se n'anà corrent, i durant molta estona el vaig sentir, a intervals, +maleir i reganyar. El treu no devia ser de tan bon armar com ell +desitjava. + +Però tu ara no saps de què et parlo, i serà precís que t'ho +expliqui. El treu consisteix en una lona que, amarrada a l'arbre +mestre, s'estén, a tall d'ala de teulat, en davallada cap a proa, on +se lliga per dos caps a borda i borda. + +Mentre el desplegaven, el vent li pegà una sacsejada tan forta que +es petà una de les amarres, i el drap, ample i feixuc, restà lliure +d'un cap, aletejant com una au enorme que, ferida i ventreaterrada, +se defensa dels llebrers. Amb una de ses ventallades haguera pogut +matar un home. Tots fugiren del seu dessota. No sé pas de quin +enginy se valgueren per a subjectar-lo, perquè, amb tot i presenciar +l'operació, no me'n vaig fer càrrec. Crec que l'anaren eixalant +cobrant-lo de mica en mica des d'un dels extrems fermats; però no +n'estic pas segura. No m'ha restat d'aquella escena més que un +record mal conjuminat i confós com el que sol deixar una visió de +desvari. Me represento uns homes que floten entremig de ruixims, +anguilejant entre cordatges com les erugues en una teranyina quan el +torb esbulla la capçada del pi en el qual filaren llur niu en hores +de bonança: bracegen, treballen... Però de llur maniobra no trobo en +la meva pensa sinó impressions deslligades. Ni pot ser d'altra +manera: amb el moviment esbojarrador de la barca, i amb l'aire espès +i grosser que em maurava violentament, empenyent-me, rebregant-me, +tirant-me a la la cara el mocador i obligant-me sovint a tancar els +ulls, no era pas possible seguir cap observació. Pobres mariners! No +sé com podien arribar a treballar; però lo cert és que ells es +sortiren amb la seva i que el treu fou fermat, comunicant més +vigorós impuls a la nostra marxa. + +Volàvem. El vent aixollava els rompents de les ones i se'ls enduia +polvoritzats, convertits en bromes ombrívoles que s'acorruaven com +mals esperits en fantàstica desfilada. Passaven a escamots amb un +silenci sinistre, mes a voltes la imaginació els atribuïa la +udoladissa que sonava, i llavors no semblava sinó que aquells fills +del mal temps xisclaven amb feréstega alegria, tot corrent cap allà +on el mar i el cel barrejaven llurs tempestes. I nosaltres hi +corríem també, mig de tomballons per les aigües negrenques i +revoltes. + +En un moment vàrem assolir la punta de Tossa. Un bram espantós i +creixent omplia l'aire a manera que ens hi acostàvem. Lo que vaig +veure no sé com explicar-ho. M'hauré de valer de lo petit per donar +idea de lo gran. Tu posa-hi les dimensions. Tal com l'oli roent, al +tirar-hi certes viandes sucoses, se foragita de la paella amb +baladrera remor, així el mar fugia del seu llit, i es llançava, +bramulant, a les penyes. + +De seguida vaig compendre que era impossible abordar terra. Allí el +perill era més gros que enlloc. A la boca de la badia, les ones +s'agegantaven a l'engolar-se, cabdellant l'aigua com grans torns, i +emportant-se-la de tal manera que llurs faldes se perdien en +veritables abismes. Al davant de Tossa hi ha un niell en el qual +s'estavellaven en bona part; i, a l'esqueixar-se en ses aspreses, +s'alçaven formant una garba de brins de cristall que s'allargaven en +arc i queien a feixucs borrallons a la banda oposada. Per a un +esperit tranquil, certament aquell espectacle hauria sigut +esplèndid; però ja pots comptar que jo no estava per engojaments: no +desitjava sinó allunyar-me d'aquells paratges, que solament amb +llurs sorolls ja m'estemordien. + +L'atmosfera, empolsinada de ruixims fins a una gran alçària, no +permetia veure l'escarpat paisatge sinó com a través d'un vidre +cobert de rosada. En aquell ambient tèrbol, Vila-Vella destacava en +ombra, sobre el cel, ses cases i muralles vetustes, engrandides per +la refracció, tremoloses, esbalandrades, estremint-se a cada cop de +mar que envestia la cinglera on estan encimbellades; i una campana, +vogada sens dubte pel temporal, deixava sentir la seva veueta clara +i plantívola entremig del tro inacabable de la ressaga. + +A l'apartar-nos d'aquells llocs me va semblar que la tempesta +amainava: no que fos realment així; però es trobava mar enfora una +tranquil·litat relativa, i el cor s'esperançava instintivament. Ja +m'havia fet compte de que no hi havia més remei que seguir la marxa +sense pensar en desembarcs. La sort estava jugada. + +Començava a ploure d'una manera estranya. De tant en tant queia una +xafegada de gotarrasses semblant a la que deixa anar sobtadament un +arbre fullós, carregat de mullena, quan algú el somou de la soca. + +El pare va venir cap a mi. + +-Au, Marianna: ja n'hi ha prou, de badar. Tenim pluja llarga. Fica't +a la cambra. + +Vaig fer que no amb el cap. + +-Que no?... Bé! Això sí que ès bonic! + +-No: vull veure lo que passa: no em vull encauar- vaig dir amb +angoixa. -¡Ah, si sabéssiu lo que patiria! ¡No vos ho poseu al cap, +home de Déu!... Tingueu pietat de mi! + +-Fora, fora... Estaries millor. Però... tu mateixa. Per ara no t'ho +mano. Ja et porto un vestit d'aigua. Té: posa-te'l, marinera, i +cala't bé la caputxa. + +Se tragué de sota l'aixella un capot que tenia un pes de plom, +enquitranat per defora, i per dedins d'un teixit més raspós que una +rusca. A l'agafar-lo se m'esquitllà de la mà, cuidant pelar-me els +dits. El pare l'arreplegà abans que la ventada se l'emportés, i ell +mateix me'l va posar després d'haver-me tret la capeta de llana, que +estava ja com un xop. + +-Voleu fer com els homes i no sou més que un embà de canyes- +rondinà. -Vaja, té: ja estàs gomboldada. Ara, al mencos, vés-te'n a +sota el treu. + +I veient que jo no gosava separar-me del caçaescota, al qual m'era +arrapada temerosa de caure, enrotllà el seu braç a la meva cintura i +m'anà conduint amb pas estudiat i segur. + +-El treu ès una canal de vent, però sempre et guardarà un xic de la +pluja- va dirme- Mira, asseu-te ací. + +En el punt que m'indicava, al peu d'un munt de cordes, veles i altre +patifell en vaga, hi havia un pallet d'espart. Vaig ajocar-m'hi amb +les cames encreuades. El piloc de farda em resgardava del vent i em +servia de respatller. + +Vaig reparar que el pare estava més pàl·lid que d'ordinari, que el +cap li tremolava sobre el coll, i que sa bocassa closa i els plecs +de ses galtes tenien aquella contracció que solen afectar quan s'ha +paladejat alguna beguda amargant. Els seus ulls fugien de trobar-se +amb els meus. Va llucar-me d'escallimpantes i se n'anà. + +De seguida va comparèixer l'avi Mauva. + +-Hola, noa valenta!- exclamà esforçant la veu perquè no l'ofegués el +brogit de la maror, i usant, sens dubte per encoratjar-me, un to més +gai que el que tenia per costum. -Es mestre s'ès encarregat de sa +canya, i un hom aprofitarà sa vaga per a trencar una becaina. Si no +et sap greu, m'endegaré es llit aquí, as teu davant. Avui rai, +encara que ronxu no em sentiràs pas. Com ballem, noa! Es allò de sa +dansa de Lloret: toquen a córrer, toquen a córrer... saps?... No +estàs pas espantada: oi? + +-Jo... tant com espantada... però... + +-Però què? + +-No estic pas ben tranquila. ¿Sabeu lo que penso? Que això pot anar +molt llarg: tant, que no sé com s'acabarà. Perquè... veureu... +nosaltres caminem amb el vent; i, com que el vent porta el temporal +l'anirem seguint, seguint... + +-Ui, ui, pubilla! quins comptes treus! A sa teua manera, fins a sa +fi des món no acabaríem sa mala andança. No tingus por, careta: es +vent corre trenta vegades més de pressa que nosatros i no pot trigar +a deixar-nos endarrera. Ell calmarà, pubilla; ell calmarà. + +-¿Vos hi heu trobat altres vegades amb un temps així? + +-Unes contes... Això no ès res. Sa barca ès forta, i, mentres que no +topu en sec, ella reeixirà de tot, per sots i tosses que hi hajun en +es nostre camí. I, mira, potser demà ja tindrem es temps canviat: no +t’hi encaparrus. Sa turbonada ve des golf de Lió i agafa un rem. Tal +volta part d'allà de Barcelona s'afrau sigu més serena. + +Mentre parlava, havia agafat d’entremig de la farda un sarrió buit, +l'havia estès a la vora dels meus peus i s'havia ajagut. + +-Ara provaré d'enganxar es son- va dir tot acotxant-se amb el +tapaboques. -Quan passem per Blanes desperta’m: ¿sents, bona miona? +Vui veure sa vila. Me gorda tants records! Ès una fal·lera que un +hom té. Encara que dormu, tinc s'esperit som: toca’m amb sa punta +des peuet, i de seguida estaré en doina. + +Va callar i no sé si s'adormí; però en l’abandó de sos membres, en +la quietud de ses parpelles aclucades i en la dolcesa de son respir +hi havia un descans tan placèvol, una tranquil·litat tan vera... Déu +meu! qui pogués tenir una calma com aquella, en mig de les +tempestes! Allò arribava a fer malícia. + +Com roncava la mar! I ¡quin cruixir la barca! quin balandreig, quin +desllorigament de totes les coses! Sens dubte la revoltura +augmentava. A cada davallada semblava que ens anàvem a enfonsar per +sempre més. Baixàvem, baixàvem... Per entre el treu i les bordes no +es veia més que el negre-verd de l'ona jaspiat de vetes blanques. I +avall! El ventrell s'encongia amb una sensació de buidor, com sol +succeir quan en un somni pesat ens figurem caure daltabaix d'una +timba. Tal volta un cop de mar descarregava sobre coberta, i la +barca s'aclofava amb l'excés de pes i es decantava perillosament +sota la riada, que s'agombolava a la banda, tot vora vora de l'una o +de l'altra de les orles; i se sentia el borbolleig dels escorredors, +el colpejar dels bosells en els arbres, l'escatainet d'alguna +xarnera que s'obria o plegava, la cantadissa grinyolenca de les +cadenes del batiol remogudes per l'onatge: un chor indescriptible de +sorolls gemegosos. Per fi passava una estremitud de revifament de +llarg a llarg de la nau, i la nau s'alçava com un pit al qual torna +el respir perdut, i... amunt, amunt... El ventarràs ens arreplegava, +arborant-nos amb nova força: se diria que l'ascensió anés a +convertir-se en un vol; i reeixíem arruixats, lleugers, botant per +damunt de les encrestades aigües. Aleshores veia la grisor del cel +ratllada per la pluja, i llambregava algun detall mig confós de la +costa. + +Amb les balançades, alguns pilots de rodells s'eren deslligats i es +desencastellaven, caient a peces, que rodolaven per la coberta. Ja +feia estona que en Vadô Set-trossos, en Pau Ternal i en Cadernera, +regalimant per tots els plecs de la roba d'aigua amb què anaven +vestits, se movien en mig d'aquell desordre, maldant per recompondre +les estibes; però no en podien sortir, perquè, quan les fermaven +d'un cap, se'ls afluixaven d'un altre, i, quan acabaven d'assegurar +la d'ací, ja la d'allí s'assorollava i la de més enllà es començava +d'esgavellar. + +El pare va cridar, des de la canya: -Fora! Via rodells a mar! +Coberta neta!- I, reparant que no el creien a l'acte, repetí el +manament. + +-Malaguanyat bé de Déu!- vaig sentir que exclamava en Pau. + +-No llencem res nostre- respongué filosòficament en Vadô posant-se a +la tasca. + +Els altres dos el secundaren, i en poca estona restà la coberta +desembarassada. + +Vaig aixecar-me per seguir amb la vista aquells feixos de cèrcols de +castanyer que suraven en les revoltes aigües. ¿A on anirien a parar? +Segurament serien escopits a la costa, i tal vegada servirien a un +terrassanet per a reforçar son pobre botam esventat. Era una almoina +ben involuntària per la nostra part; però la volguí acompanyar amb +un sentiment de caritat, besant de cor la mà que ens prenia aquelles +coses i desitjant que fossin de bon profit a qui les rebés. + +Érem davant per davant de Lloret, la gentilíssima vila que ha pres +son nom del llor que enflaira ses hortes i jardins. Tota molla, +blanquejava amb sordes lluïssors d'argent, i son vidrim perlejava. +Com una joia en un estoig obert, presentalla de nuviatge que la +terra sembla oferir al mar, descansa en una fresca i arramada vall +que les penyes de la costa deixen obirar, entrebadant llur cortina +feréstega. Lo mal és que de tant en tant el nuvi es desvetlla i, +revolcant-se en son llit immens, allarga la barroera grapa per +cerciorar-se de que el joiell no s'aparta de son capçal; i aquesta +és la pena dels lloretencs, que a voltes han vist amenaçada alguna +de llurs cases. Que Déu els do bonança i els multipliqui les hores +de primavera, que són les que més escauen a llur bell sojorn. + +Tota la platja estava coberta de rompents, que pel cantó de garbí +s'estenien fins al carrer. Les barques negrejaven agombolades a la +reconada de llevant, en la part més alta, al peu mateix de les +parets. La pluja es menjava quasi tota la vila i el paisatge. De la +costa no es descobrien sinó els roquers de més a prop, unes masses +informes, desperfilades. Però hi hagué un moment en què l'espessor +del ruixat s'aclarí una mica, i aleshores s'acoloriren feblement en +la grisor alguns pujols i tosses llunyans, que semblaven flotar en +l'aire amb un efecte d'acostament, banyats d'una flamarola de sol +esmortuïda: allà el ros promontori de Fanals, amb son quarter de +torre prim i dentellut; més enllà, com una blanca magnòlia al cim +d'una toia verda, el santuari de Santa Cristina damunt de sa +muntanyola revestida d'aulets i pinedes... Era una nota ben +simpàtica, mes no vaig pas tenir temps d'encantar-m'hi: a la manera +de les colors d'un arc de Sant Martí que s'apaga, va esblaimar-se +ràpidament en el cel, i la trista grisor s'atapeí per tot arreu. + +Jo coneixia aquells paratges per haver-los recorreguts en la meva +infantesa quan passava temporadetes a Blanes, a ca les meves ties. +Ne conservava un record amarat de sol i de bones flaires. En quines +circumstàncies els tornava a veure! Un món d'imatges llarg temps +oblidades, impressions d'un passat ple de vida i esperança, se +revifà de sobte en la meva pensa. Les cares eixerides de mes +companyones blanenques; els rostolls on cercàvem cosconilles i +màstecs; la fontanella del torrent, tan fresca i cantadora; el +caminal del bosc, on el rossinyol, com únic amo, ens dava la +benvinguda amb una refilada; la capella dintre la qual tiràvem +ramells de mata i romaní, per calcular, pels trets errats, els anys +que trigaríem a casar-nos; la platjeta enflorada de lliris blancs; +les tardes llargues i placèvoles; els vespres daurats... tot me +venia al pensament. Records de pau i ventura, ¡com contrastaven amb +la meva present situació! ¡Com gemegava la meva ànima! ¡Ja en seria, +de llest, qui em donés entenent d'embarcar-me mai més de la vida! + +Hauria volgut reveure el temple de Santa Cristina, pendre'n +comiat... En va el cercaren els meus ulls a través de la pluja +cendrosa que entelava l'espai. + +La massa obaga d'una ona s'aixecà per damunt del meu mirador, i una +forta balançada em féu caure de boca terrosa sobre el munt de farda +en el qual m'estintolava. Vaig restar immòbil, esternellada, amb els +ulls clucs, sense gosar obrir-los per por de presenciar una +catàstrofe. En canvi escoltava amb tota la potència de la meva +audició. Vaig sentir carriqueig de fustatges que es rompien, el ronc +de l'aigua brava que corria per damunt de la barca, i... un crit de +dolor... un crit bramulós... Qui l'hauria llançat? Les palpitacions +del meu cor m'assorollaren de tal manera, que s'enterboliren i +apagaren en les meves orelles les sensacions de l'exterior. I, sorda +i anguniosa, tota jo vaig tornar-me palp. A través del piloc de +cordes molles al qual s'emmotllava el meu cos amb estreta abraçada, +la meva sensibilitat s'estenia a tot el bastiment, i jo el sentia +fluctuar i somoure's com si fos un membre viu del meu cos. Ara +s'enclota, ara s'encalla, ara es redreça... pega espolsada, borneja, +s'emmandreix, s'aixeca, puja, bota... Me vaig girar i vaig obrir els +ulls. + +L'avi Mauva estava dret al davant meu. + +-Què ha succeït?- vaig preguntar-li. + +-No ho sé- va respondre. -Es barracot d'en Pau se n'ès anat en +orris; però... + +-Algú ha d'haver pres mal: jo he sentit... I el pare? on ès, el +pare? + +-No, pes teu pare no t'apurus: no ès ell qui ha carinat. + +-Voleu dir? + +-El veig a sa canya que governa, i... vaja... està sencer com una +poma sense corc. + +Aquesta resposta m'alleujà del pes que m'oprimia el pit. Vaig fer un +gran respir, i la gargamella se m’omplí de sanglots, que esclataren +a borbolls. + +-I ara!- exclamà el vell. -Què tens? ¡T'hai donat una bona notícia i +te'm trastornes!... + +Jo plora que ploraràs. + +-Vui el pare! vui que el pare vingui! + +-Però, santa cristiana!, si t'asseguro que... + +-Jo el vui! el vui aquí, aquí!... El vui tocar! Vui el pare! vull el +meu pare!... + +El bon mariner no sabia què fer-se. Ajupí el cap, se gratà el +clatell, brandà de dalt a baix l'estesa manassa amb un aire que +volia ser un recomanament de calma, i obrí la boca com per dir-me +algun mot aconhortador; però, veient que el meu desfici creixia i +que els meus crits eren encara més forts, renuncià de cop i volta a +persuadir-me. + +-Anem, calla, calla: ja vaig a cercar-lo- mormolà posant-se en +marxa. + +Al cap de poc va comparèixer el pare, i em vaig abraçar a ses cames +i li vaig besar els genolls. Estava com boja. Li vaig dir que no +permetria que se separés de mi; que jo no tenia més emparança que la +seva; que mai s'afiguraria l'ànsia que jo passava per ell; que allò +no era viure; que, ja que ens havíem de perdre, no em negués almenys +el consol del seu amor i de la seva abraçada; que si ell m'hagués +estimat no m'hauria abandonada com m'abandonava; que era un pare +sense entranyes; que... ¡Què sé jo, lo que li vaig dir, en mig d'un +davassall de gemecs i de llàgrimes! Coses que jo mateixa coneixia +que eren injustes; però la rauxa me les gitava a la boca i... vés, +atura-les! + +Ell, a cada una de les meves paraules, me passava sa mà pel cap, +amanyagant-me'l, i mormolava, amb sa veu fosca: -¡Vatua, vatua, +vatua!... -I jo, tornem-hi cop i recop: vinga estrènyer ses cames +contra el meu pit, i plora que plora, i debatega que debategaràs +desficiosament, picant de front sobre els seus genolls. -Anem, prou; +anem,no... -anava dient ell amoixant-me; i de tant en tant +taconejava impacient. Per últim, quan reparà que m'aquietava una +mica, s'inclinà sobre meu i rondinà asprament a la meva orella: -On +som, Marianna? ¿Que ha de durar molt, això?- I, trencant-se-li la +veu, afegí baix, molt baix: -¿A qui vols que estimi, jo, sinó a tu, +que ets el meu déu? + +M'aixecà suaument, me tombà sobre el pallet d'espart, i es plantà +dret al meu davant, amb els bmços plegats i les cames eixancarrades. + +-Vaja, s'ha acabat!- exclamà. -¡Si fem el plaga, això se'n va al +botavant! Ja em sembla que sento la ressaga. No m'estranyaria que +l'avi Mauva s'hagués deixat caure a la deriva. Ell no hi veu massa, +ni ès fi d'orella; i, amb aquest temps tan assarreït... llamp, +llamp!... i tan a la vora com passem de la costa!... Marianna, ja ho +veus: no m'hi puc estar, amb tu. Tingues enteniment; no siguis +rampelluda... aplaca els teus nirvis: fes llei de la necessitat. +Plorant i espeternegant no s'adoba el temps. La llevantada ès +forta... Oh! i encara pot ser que es desplegui més, perquè ara el +ruixat l'aixafa una mica; però... eu! res de negar-nos, ni morir, ni +tots aqueixos disbarats que barrines. La Santa Rita n'ha aguantats +de més forts, de tràmpols. Deixa-la per a mi, que jo li conec el +gènit. Negar-nos! Encara que haguéssim de navegar a capbussons, +entre dues aigües, arribaríem a port: ¡n'estic tan segur...! Això +sí, jo m'he de menar la canya: no em fio de ningú més. Jo sé el que +tinc entre dits: ho sé, Marianna. Tu aquí: paciéncia i... moixoni! +Si et mous, te faig lligar i... ¡abaix a la cambra, com un farcell! +Aquí no en seré, de pare pedaç: no t'ho pensis. Aquí... Déu i jo!: +no hi ha més amos. I si el mar referma, no t'hi voldré pas a +coberta. Mira, en Pau ja s'ès esguerrat d'un braç: vet aquí lo que +s'hi guanya. Au, ara ja ho saps. Escabella't i rebequeja, i fes lo +que vulguis; però recela't. Me'n vaig a la meva, a salvar-ho tot. +Responc de sis vides. + +La remor del mar i del vent enfosquia o embarbollava moltes +d'aquestes paraules, massa rogalloses per a no confondre's amb ella; +mes jo les entenguí totes, per malament que les sentís. No se'm va +acudir pas contradir-les. Començava de compendre que la meva fallera +de suara no era sinó una bogeria ben inconvenient, filla de la +tensió del meu esperit. Al principi anava somicant. Després ja no: +escoltava enfavada, amb la boca oberta, i experimentava aquell +consol que solen trobar els malalts en l'enraonament d'un metge que +sap encoratjar-los. Aquella seguretat, aquella energia amb què +s'expressava el pare, exercien una influència sanitosa en els meus +nirvis. La seva fortalesa obrava com un tònic sobre el meu cor. +Quina fe posava l'home en el seu art! I que es veia que no eren +comèdies, no. Inspirava confiança perquè en tenia. Tot escoltant-lo, +la meva pensa descansava en ell amb un repòs!... I, quan donà per +acabat el seu parlament i em deixà, vaig sentir, sí, la pena sorda +que l'apartament d'una influència beneficiosa produeix sempre, però +ja sense neguit. Vaig restar encantada, amb el cap tot buit, i, amb +una gran lentitud cerebral, vaig pensar que era bo que el pare +treballés per salvar-nos, i no que s'engorronís al meu costat +amoixant els meus rampells. + +Se sentia una remor fonda, que creixia i i decreixia a estones +estones. No es veia res. La pluja, esparpallada pel vent, formava +arreu una espessa polsaguera, en la qual amb prou feines s'obirava +l'estuf de l'onatge amb sos llengots d'escuma voleiadors. + +L'avi Mauva va tornar, moix i preocupat, acompanyat d'en Cadernera, +que, venia tremolant de fred i bategant de dents. El vell s'ajagué +en el sarrió, i el xicot s'agemolí en un panyet que en sobrava, +recalcant-se d'esquena a les cuixes del jai, tot mirant-me +desoladament amb l'aire confidencial de qui espera trobar la +simpatia d'una dolor semblant a la seva. + +-Què ha passat?- vaig preguntar. -¿On són, en Pau i en Vadô? + +-Són a sa teua cambra- contestà l'avi. - Hi han baixat perquè allà +hi ha sa bitàcola: saps?... es rebost, que diguéssim. En Pau ha +rebut d'un braç, i necessitaven draps i benam. A sa bitàcola hi ha +de tot. + +Va callar, enrotllà una mà entorn del pàmpol de l'orella, i escoltà +cap a estribord. La remor creixia. + +-Pobre Pau!- va fer en Cadernera sospirant. + +-Ha pres molt mal? + +-S'onada furienta li ha tombat s'armariet sobre un braç contra sa +borda. ¡Podeu comptar!... Té es braç aixafat. + +-Què saps tu, llengut?- saltà l'avi Mauva incorporant-se sobre un +colze. + +-Sí, sí-barbotejà el xicot abaixant el cap. -Vós també, ho sabeu. No +hi remenarà més cassoles. + +-Aviat que et vento un revés!- digué el vell. -I ara! No el cregus, +pubilla: aquest marrec avui ho veu tot amb vidres de multiplicar. +Més valdria que callessis i dormissis, castanyola: has perdut +s'oremus. Mira, aquí ve en Pau. No deu pas estar tan mal parat com +això. + +La remor anava en augment. + +En Pau duia el braç en suport dintre un mocador, del qual li sortia +un tros de mà embenada. Caminava a poc a poc i procurava +escapolir-se d'en Vadò Set-trossos, que el seguia amatent com per +ajudar-lo, i que en realitat no li causava sinó molèsties amb les +topades que li donava amb sos membres esgarriadissos i son cos +esbalandrat. + +Ambdós s'assegueren a prop meu. En Pau estava groc i embotornat, i +no podia arribar a obrir els ulls, de la pruïtja que li feien al +caure en ells les gotes de la gran suor que li amarava la cara. + +-Vés-te'n a jeure as teu pallet, home- li va dir en Vadò. + +-No- contestà en Pau amb un ronc. + +-I bé, què ès això?- preguntà l'avi Mauva. + +-No res- va respondre en Vadô Set-trossos: -carn esqueixada i nirvis +agraviats. Sinó que en Pau ès un delicat d'en Tendre, i per res +carina que ni un gos quan li escapcen sa cua. + +-Jo!- exclamà en Pau. I pruint de dents amb escarritx, i aixecant un +puny clos que tremolava, afegí: -¡Només voldria regalar-te amb sa +meitat des meu mal, i ja et sentiríem, gran lladre! Afigureu-vos que +m'ha pastat sa llaga viva, resseguint-me sa ossada de nu en nu, a +veure si emmetxa, a veure si no emmetxa... ¡puny... alada! + +Unes quantes capbussades violentes, que ens obligaren a cuidar de +que els nostres jaços i seients no fugissin de lloc i se'ns +emportessin, trencaren l'enraonament. + +El soroll era paorós. La pluja s'havia aclarit. Vaig llambregar una +extensió de mar tota revolta i escumosa. Allí les ones s'alzinaven a +tall de brolladors, arramant-se en l'aire i blanquejant a la manera +d'un ametllar florit. Entremig torrejaven altes penyes, i al darrera +d'elles una costa cavernosa bramava per totes ses goles, deixant +sentir aspre trontoll de pedregalum rossegadís, i de vegades uns +esclats com de barrinades subterrànies. + +L'avi Mauva s'esverà.- Per Maria Santíssima! ¡sembla que sa terra +ens cossa! A on som? + +-No li coneixeu es rumbai?- va cridar en Vadò Set-trossos. -Ès sa +Forcanera, que no sap de lladrar sense arrossegar per sa boca sa +seua llengua de trucs. + +-Llampus!- exclamà el vell alçant-se esborneitat. -Això sí que no +m'agrada! ¡Déu ens ajut! Encara embarrancarem!... I jo en tinc sa +culpa: ¡m'hai deixat caure a sa deriva, i estem engolfats!... En +Saura, amb es treu... ¡Alerta, alerta! A ont ès, sa punta de Santa +Anna? ¡Ai, Maria Santíssima! + +Encara no havia acabat de parlar que corria adalerat cap a la borda. +Tots el seguírem. No sé pas com fou possible que jo, que, serena, no +hauria donat quatre passes sense perdre l'equilibri, hagués, amb +l'alarma, creuat la coberta sense ni tan sols trampolejar: no m'ho +explico; però lo cert és que ni em vaig adonar de que no trepitgés +pis ferm, i, corrent com els mariners, vaig arribar juntament amb +ells a l'escollat de proa i em vaig arrapar als bitons, al costat de +l'avi Mauva. + +El perill no era gaire lluny. Dues tosses, semblants a dos punxeguts +edificis gòtics mal esbrollats de llurs agulles i torricelles, +desgastats i malmesos, se destacaven de la costa, quasi dret a dret +de la nostra derrota. Eren les penyes de Santa Anna, a les quals les +ones s'enfilaven a escarpir esbojarradament llurs cabelleres de +Fúria. ¡Malaurada la nau que hagués sigut llançada contra aquells +caires i esgardissos! Difícilment cap tripulant n'haguera escapat +amb vida. + +Al primer cop de vista creguérem anar per bon camí; però el nostre +goig no fou de durada. Amb el reflux l'aigua s'enfonsà entorn dels +penyals amb furgador esgarrapament, i, enconcant-se, enconcant-se, +ens xuclà cap a sa balma, modificant la nostra situació i +acostant-nos al perill. Aleshores, per una il·lusió d'òptica, semblà +que els dos monstres de pedra creixien brollant de la mar, +sollevant-ne ses culasses arrosegallades. Se diria que tenien ànima +i desig, i que ens abordaven somoguts per una fonda i trontollosa +respiració. Per llurs crestes, que es despullaven d'escuma, anava +davallant la negror, i l'aire s'enfosquia sobre els nostres caps. +Quasi no vaig tenir temps d'emocionar-me ni de pensar en res. La +màquina del meu cervell s'havia aturat. Talment me sentia atreta +pels dos monstres amb una aspiració d'engoliment. Per a mi eren sers +vius, ferotges... Ja el nas percebia llur aspra tufarada, semblant a +la d'un vell crustaci. No sé quin malefici, que ullprèn i paralitza, +s'exhala de les coses terribles. Tots estàvem inactius i encantats. + +El pare, no obstant, va governar resoltament. A riscos de bolcar la +barca, que amb el treu no és manejable sinó vent en popa, va orsar a +la desesperada. Sofrírem tan fort recalcament, que la banda on +estàvem arrambats se submergí per complet, i els xarbots me cegaren. +Quan vàrem redreçar-nos, vaig veure que corríem de dret vers un +niell, que grunyia basardosament a curta distància. Sens dubte ens +hi anàvem a esbardellar. Vaig flectar les cames i la cintura amb un +moviment instintiu. Però no: l'evolució havia sigut ben calculada +pel timoner. Revingué el flux, una ona muntanyosa que corria cap a +la costa ens empenyé i aixecà, i en un obrir i tancar d'ulls ens +esmunyírem per sa tempestejada carena salvant el freu que s'obria +entre el niell i la punta de Santa Anna. + +Així passàrem; i, quan un xàfec de ruixims i un tro eixordador ens +assabentaren de que l'onada es rebentava en el roquer, ja nosaltres +la faldejàvem en plena mar, i no pogué sinó engolfar-nos, amb sa +moridora empenta, unes quantes braces endins de l'ensenada de +Blanes. + +Allí un espectacle interessant ens retingué abocats a la banda. +Entremig dels cabdells més revolts de la ressaga, una barca de +mitjana, sorpresa a la fonda pel mal temps, rompudes les cadenes de +les àncores, mig tombada i de través, era empesa pels rompents cap a +les roques de garbí. Més no estava pas desemparada: uns quants braus +li havien portat un cap, que la unia ja amb la terra. El llagut de +què s'eren servits reganyava son negre costellam desfolrat entre les +escumes, llançat d'ací d'allà per les ones, que l'alzinaven i se'l +prenien com embriaga soldadesca que juga amb una senyera de +l'enemic. Les campanes tocaven a sometent: -Nang! nang! nang! -De +tots els carrers sortia gent a glopades. + +-Si no s'afanyen no la salven- va dir en Vadò. -Ès sa _Llarga_. + +L'avi Mauva va fer que sí amb el cap. Tant ell com els seus companys +estaven seriosos i miraven sense parpellejar. + +Una gernació immensa omplia la platja. Hi havia acudit tot el poble, +rics i pobres, tomant el ruixat. Tothom s'havia llançat fora de +casa, com una sola ànima, a l'avís de les, campanes: -Nang! nang! +nang!- El formiguer humà vibrava i ondulava sota la veu del bronze +sagrat, i... au! al treball!... Cent tràmecs caven el sorral, +obrint-hi un ample solc per fer l'escar. Si un braç se lassa o ès +maimó, deu s'allarguen a reclamar-li l'eina. I mentrestant hi ha un +estol que enseua pals, i un estol que en tragina. -Nang! nang! +nang!- Els caps de colla s'improvisen, l'ordre s'estableix per si +sol, les obres se realitzen amb la rapidesa del pensament. + +Els desvagats, homes i dones, ansiosos d'atansar-se al lloc de la +feina per pendre-hi part, cercaven pas pel trencall mateix de +l'aigua, ficant-s'hi, a voltes, de peus sense mirament. Tots +desitjaven ser útils. I, quan el cap de treure els fou cedit, s'hi +enforcà de seguida una munió de persones de tots estaments, que +s'estengué en tirallonga cap a la boca d'un carrer. + +-Hi són tots, mares i cries! tots fora els que venten ses campanes!- +exclamà en Vadô Set-trossos amb emoció. + +En Pau se va descuidar d'estrafer els seus renecs. + +-Recarai, quin poble! Així no es necessiten argues. Una muntanya, +arrossegarien! + +-Au, aquí, gent de bé! au!- cridà l'avi Mauva tot traspostat. -Poble +de bona nissaga! Beneïdes ses mares que ens hi varen infantar! Au, +aquí, a sa lluita! as jornal de sa paga de Déu! + +A manera que el cap de treure anava sortint del mar, més i més gent +s'hi aferrava. Allò era un deliri. A un senyor de casaca i trona +(aquestes dues peces en aquell temps eren d'ús quotidià entre +persones de certa posicioneta) el vent se li endugué el barret; però +el bon senyor no desemparà la corda: seguí tirant amb la pluja sobre +la testa nua. + +A pesar de la fressa atabaladora del temporal, se sentia el crit de +-Hissa! hissa!-; perquè no el proferien solament els que +treballaven, sinó tot el poble alhora, que, no podent contribuir +d'altra manera al salvament, l'estimulava i s'hi afegia almenys amb +la seva veu. I l'-Hissa! hissa! hissa!- sonava més fort a manera que +la barca, objecte dels generals esforços, s'acostava a la riba. I +quan, a l'atracar, la quilla prengué els primers pals, i els +tripulants brandaren en l'aire llurs gorres en senyal de xardorós +regraciament... Reina del Cel!... aleshores aquell crit de treball, +aquell -Hissa! hissa!-, fou repetit amb un accent de victòria que +s'emportava l'ànima. Era un himne grandiós, corprenedor. Els +elements l'orquestraven amb llurs trompes i baixons de gegant. +Pujava, creixia... fonia la música terrible de la naturalesa dintre +un sentiment excels. Jo m'havia oblidat de mi mateixa... Els cabells +se m'enriçaven. + +-Visca!- clamà l'avi Mauva, pàl·lid com un mort i amb un reguerany +de llàgrimes a cada galta. + +I tots agitàrem els braços i esclatarem en una salutació, que en la +meva boca no fou sinó un aliret histèric, agut, inarticulat. Ah! +Segurament la nostra veu no pogué pas arribar a la bona gent a qui +anava endreçada, ni, enc que l'haguessin sentida, podien ells +figurar-se que els vinguessin aplaudiments d'uns mísers navegants +mig perduts en la revoltura, però, sigui com vulgui, mai un poble ha +sigut saludat amb més ver i generós entusiasme. + +Mentrestant Blanes fugia, fugia... + +-Si ara atraquéssim, no ens mancaria pas ajuda- insinuà en Pau. + +-I com ho voldries fer?- replicà en Vadô. -Si a sa boja et tiressis +a embarrancar, potser no ho contaries, caret. Si de cas t'haurien de +portar un cap i preparar... + +-I ara!- saltà l'avi Mauva. -Gràcies a Déu no tenim necessitat de +que ningú exposu sa seua vida per nosatros. És pecat, abusar de sa +caritat des proïsme. + +El pare devia ser de la mateixa opinió. Blanes fugia, fugia... La +pluja i la distància anaven emboirant la gernació que tant ens havia +interessat. Les siluetes de les persones se fongueren en una sola +taca negrenca, el conjunt s'esfumà... Després gent i platja +desaparegueren darrera la blanquinosa fumarada que aixecaven els +rompents. La vila, anierada en un clotarell de muntanyes, presentava +un aspecte fatídic. El campanar de sa encimbellada església, capçat +d'una corona estranya, amb son cos bru i encirat i el seu rellotjàs +a tall de medalla pectoral, prenia la figura d'un àugur ciclòpic, +dret al costat de l'ara, amb tot el poble agenollat als seus peus. +La Palomera revestida d'aigua xarbotosa, com un ronc perol que bull +i s'estufa i es vessa a dojo, passava, fantàsticament. Arreu bromes, +pluja, udoladissa... El paisatge fluïdificant-se en l'ambient tèrbol +i ombradís: un paisatge de somni pesat. La imaginació creia +pesenciar aquella obra sense nom de què parla el Macbeth. + +-Blanes, Blanes, terra de s'alegria!- exclamà en Vadò: -avui +entristeixes es cor des teus fills. Es dimonis ballen pes teus +turons i s'infern ronca sobre tes platges. + +Ens havíem engolfat massa, i amb el treu no era possible remuntar la +punta de la Tordera: fou precís arriar-lo i pegar una bordada enfora +amb la pollacra i la mitjana. Jo, en això, vaig romandre aferrada +als bitons. A l'agafar el vent pel car, la barca es decantà de la +meva banda. Sovint sovint l'aigua pujava fins a banyar-me els +colzes, i a voltes me flagellava el pit i la cara i tot; i després +de l'estuf queia de cop, espallongant-se cap a sa garbí, presentant +una superfície negra i arrugada com la crosta que forma el quitrà +quan se pren de sobte sota una airada freda i violenta. Al costat de +barlovent batia l'onatge furiós. Adéu, terra! Ja les muntanyes no +s'obiraven sinó com a parraquets blavissos en mig de la nuvolada. El +terrabastall havia cessat i l'orella trobava certa pau. El nostre +bastiment me feia l'efecte d'un ser desesperat que corregués +gemegant roncament per un desert. + +Adéu, terra! ¿Quan i on la tornaríem a atènyer? Què seria de +nosaltres? Els llocs propis de la vida humana se'ns tancaven, n'érem +exiliats per un temps incert. Aquest pensament m'oprimia el cor; i, +no obstant, me sentia més animada que al principi del temporal, +tenia fiances. Després de tants espants i emocions, i d'haver salvat +tants perills, començava a refiar-me de que ens sortiríem de tot. +Quan no ens hem perdut fins ara,- vaig pensar -¿què ha de venir, que +ens tombi?- Lo únic que em donava ànsia era la nit; però, en fi, la +Santa Rita era valenta i el timoner entès: què molt seria!... + +Un cop lluny de terra, viràrem en popa i s'armà de nou el treu. + +-Que t'has ensopit, pubilla?- em digué l'avi Mauva esbufegant, +cansat de la maniobra. -Apa! ja podem tornar as nostro jaç. + +-Atureu-vos, l'avi -féu en Pau. -Des d'aquí s'ha de veure es turó +des Vilar i... + +-No el cercus, caret- saltà en Vadô: -sa pluja se'l menja. Emprò sa +Verge té ets uis més clars que nosatros, i prou ens deu filar. + +-Que no ens deixu de sa seua mà -exclamà en Pau- Li haurem de dir +una salve: no? + +-Està bé; però ella ens sentirà d'onsevulla -contestà l'avi Mauva.- +Aquí ens mullem massa: anem a sopluig. Repenja't as meu braç, +pubilla. + +Així que vaig desemparar la banda, vaig adonar-me del meu gran +defalliment. Els ulls me feien pampellugues; el cap m'anava en roda; +les cames quasi no em podien sostenir... Sort del braç del meu +acompanyant. Gairebé esbalaïda, me vaig deixar caure sobre el +pallet, amb el ventrell adolorit i la gola contreta. Estava tan +lassada, que ni habilior vaig tenir d'agenollar-me per a resar la +salve. + +L'avi Mauva s'havia tret de l'infern del gec uns goigs de la Mare de +Déu del Vilar, i els havia apuntats amb quatre agulles al piloc de +farda, en una balmeta arrecerada del vent, endegant-los de manera +que se'n veiés l'estampa de la Verge. Davant d'aquella humil +estampa, els mariners, de genollons i a cap descobert, varen aixecar +en veu alta i a l'uníson llur pregària; i vaig reparar que el que +l'acompanyava amb més sospirs i girades d'ull en blanc era en Pau. +Pobre Pau! que descolorit estava -«Déu vos salve, reina i mare de +misericòrdia!...» -El brogit matava les veus. Els bosells repicaven +tristament, com les matraques en Dijous Sant: -Trac, trac, trac... + +Acabada l'oració, en Vadô i en Pau varen portar galetes i vi ranci. + +-Una mica de reixopó, pubilla -me va dir l'avi Mauva.- No manca pas +tot: encara sa guingueta està ben proveïda. Demana: no et deixus +enfredolir es cor. + +Tal vegada el decandiment era la causa de l'angúnia que s'havia +apoderat de mi. Vaig posar-me a menjar amb la bona voluntat del que +cerca guarir-se; però la galeta se'm desfeia per la boca en una +serradina eixuta, que se m'aferrava a les genives i a la volta del +paladar, i sols a còpies de beure podia empassarme-la. El meu cos no +estava per a viandes. En canvi el vi m'anava d'allò més bé: +despertava en el meu ventrell una caloreta suau, difonia pels meu +membres una rampa agradosa i m'emboirava el cap dolçament. Vaig +escurar el meu vas fins a les escorries. Després me vaig allargassar +i vaig trobar una positura còmoda. Sentia cert estoïcisme. Que +passés lo que passés, podia adobar-hi res, jo? ¿Per què preocupar-se +i perdre el repòs? En últim cas, morir. Psè! i què?... M'acodormia. + +Els mariners s'havien reanimat amb la beguda i conversaven ells amb +ells; mes llur parola m'inspirava una indiferència supina, per lo +qual no hi parava atenció i no en recollia sinó frases voladisses. +-Tant mateix, d'ençà que hai afegit oli a sa llàntia, es ble de sa +meva ànima fa tota una altra faró- digué en Vadô Set-trossos. I el +vaig veure gambejar de quatre grapes, igual que una escamarlada +aranyassa, per damunt del piloc, i entaforar-se d'anques, cuixes i +esquena, fins a sota aixelles, dintre un dujat d'esparcines. En Pau +va mormolar una llarga explicació, de la qual no vaig entendre sinó +alguna que altra paraula exclamatòria i la frase -¡Això no +s'enfonsa!-, que acompanyà d'un enèrgic cop de peu. Més tard l'avi +Mauva, s'aixecà amb el tapaboques al coll. -Adéu-siau. Si convé ja +avisareu, Per ara sa cosa marxa.- I desaparegué cap a proa. Encara +la seva imatge ballà pel meu cervell una bella estona... amunt i +avall, amb el tapaboques convertit en unes alasses vaporoses... Vaig +adormir-me del tot. + +No crec que dormís un quart. Vaig despertar-me en el moment d'un +fort capbusseig de la barca, amb una aprensió penosa: la de que +m'havien doblegat pel mig del cos i la cintura se'm segava. I, +realment, tenia la boca del cor esllanguida i macada. El cap me +dolia, la cara se m'enrosava de freda suor, i l'aire s'enraria +davant dels meus llavis. M'entrà un gran desfici. Queia un davassall +de pluja. El treu, abombat pel vent en forma de volta, rebia amb +ronca remor el xàfec furient, i vessava a dolls per totes les vores. +La meva neguitosa activitat cerebral no trobà millor manera +d'exercitar-se que seguint i comptant aquells dolls esbulladissos i +variables que s'estroncaven i rebrollaven per tot arreu, ara rajant +en gruixuda trena, ara desfent-se en uns rosaris de gotarrasses, ara +desfilant-se en voleiadors regalims d'argent. Els vaig comptar i +recomptar una pila de vegades. ¡Quin paletrís hi tenia! -Hala, +tornem-hi: cerquem el terme mitjà dels resultats obtinguts. No, no: +deixem-lo a mig sumar.- I vinga anar-se-me'n els ulls a comptar de +nou! Una feina de boig! Ja procurava distreure-me'n però allò era +com un vici: m'hi lliurava sense adonar-me'n. + +Mentrestant en Cadernera s'havia anat acostant cap a mi, asseient-se +gairebé sobre la meva roba. Cercava la meva companyia, però el +pobrissó no deia res. De tant en tant fitava en els meus ulls les +seves nines, plenes de condol, i brandava el cap en silenci o +sospirava fondament. La meva mà se va trobar amb una de les seves i +encaixàrem. + +-Fill meu, quina mà més freda que tens! + +-Oh! això rai!- va fer ell regraciant-me amb una apretadeta. + +Jo li vaig tornar aquella mostra de bon afecte, i romanguérem +agafats. De vegades, amb el moviment de la barca, la farda que ens +servia de respatller se n'anava de gairell o s'esllengava endavant, +molestant-nos, i havíem d'arreglar-la. Aleshores, naturalment, les +nostres mans se desjunyien; mes així que, enllestida la feina, ens +ajèiem de nou, elles se cercaven d'esma i es tornaven a enllaçar. +Aquest contacte era per a ambdós un consol, un remei contra la por. +Les nostres ànimes porugues se confortaven acostant-se, així com en +una gàbia dos àucells malalts s'escalfen mútuament, estarrufats i +ajuntadets en una mateixa barrella. + +D'aquesta manera estiguérem temps i més temps. En Pau i en Vadô no +es movien ni es posticaven, testos en llurs seients, muts, girats de +cara a estribord, donantnos l'esquena. Jo seguia comptant els +regalims que vessaven del treu; i era tan impertinent la meva dèria, +que, quan fatigada d'aquell morbós treball tancava les parpelles per +desmerèixer-me'n, la mà se me n'anava a comptar els nusos dels dits +d'en Cadernera. + +L'espès ruixat reduïa la visió a un cercle limitadíssim. Tot just +s'obiraven les ones que botaven frec a frec de la barca. Aquella +revoltura me recordava la que es mou en un pou a l'entorn d'una +galleda sacsejada per les primeres estrebades del que la vol hissar. +I ¡sempre igual, sempre la mateixa fluctuació, sempre enclosos +dintre el mateix circuit gris perlejat! + +En Cadernera brandava el cap apesaradament. + +-Això ès temps de bruixes- mormolà. + +-Perquè? + +-No sé: sempre ho hai sentit a dir. Ses barques van Ramonet, +Ramonet, quina paret toques. Si les encamina s'àngel bo, no es +perden; però... És quan hi ha més desgràcies. + +Cap a la fi de la tarda la ventada refermà, s'obriren esvorancs en +la polseguera del ruixat, i es descobriren grans clapes de mar d'un +verd i rogenc. Aquella coloració era deguda a l'aigua terrosa de les +rieres i torrents. El nas percebia el tufet fat característic de +l'argila. Vaig judicar que no devíem ser gaire lluny de la costa; i, +efectivament, una mica més tard la pluja va minvar, s'eixamplà +l'espai, i vaig llambregar una platja llarguíssima, coberta d'un +bellugós ramat de moltons que corrien cap a garbí en inacabable +desfilada. Enlloc se veia cap pastor. Les masses llanudes marxaven +soles, saltant, saltant. Però no, no eren moltons: vaig reparar que +alguns voleiaven: no eren sinó borrallons de bromera que l'escuma +grassa deixava, al fondre's, en el sorral, i que el vent s'emportava +fent-los córrer de tomballons per la riba deserta. La campanya +estava inundada. Alguns sàlics, escapçats de branques, s'aixecaven +en actituds de desesper sobre el xipoll, mostrant al cel llurs +braços bonyeguts i mutilats. I, en el mar, aquells capgirells de la +ressaga, aquell brogit... i banques perilloses que sobreeixien +aixaragallades en el reflux, i que, quan el fluix les assaltava, +escopien, a través dels rompents, violentes sorrades. Anava +vesprejant. + +El pare devia haver-se aproximat a la costa per fer un +reconeixement. De seguida se n'allunyà a tota orsada que li pemetia +el treu. + +-Ja es dia no ensenya sinó sa punta morada de ses seues ales- va dir +en Cadernera: -sa nit ve a mes correr. + +-Sí, caret. Has conegut la riba? + +-Era sa punta des Besòs. + +En Pau i en Vadô se n'anaren a encendre els fanals. El ruixat, que +s'era enretirat cap a llevant, tornava altra vegada a rems, +desprenent-se dels núvols a llargs serrells. + +Quasi no hi hagué vespre. La nit va entrar amb la revinguda de la +pluja. En Pau i en Vadô varen cridar l'avi Mauva, que dormia sota +proa, i tots tres plegats, fent-se llum amb un fanalet, se reuniren +amb nosaltres per sopar. + +-Sa pau de Déu sigu amb vosatros- va dir l'avi Mauva saludant-nos. + +En Vadó ens donà un plat de terrissa a cada u. + +-Avui lo més calent ès s'aiguera- advertí en Pau: -amb aquest +tràngol no es pot cuinar; però... gana hi haju. Hai encetat una +llauna de sardines as brou i una altra de botifarres. ¿Per quina +voleu conlençar? + +Ningú tornà contesta. L'avi s'acostà a l'orla. + +-Quin ploure!-exclamà, estremint-se amb la sobtada tremolor d'una +esgarrifança. + +-Es sa mar de dalt que cau sobre sa de baix- va dir en Vadó. + +-Que caigu! ¡Que gitu d'un cop Satanàs tota sa sua verinada, mal com +no es rabenta!- saltà en Pau. -Així s'ofega es vent i s'aplaca sa +maror. Es temps ha de destorbar d'una manera o atra. Ara ès quan +anem a sa bonança: es capbusseig no ès tan fort, i de mitja hora +ençà no hem embarcat una gota d'aigua salada. + +-Hem! hem!... -va fer en Vadô abaixant el cap. + +L'avi Mauva tornà a esgarrifar-se. + +-Quina negror! Sembla que estiguem dintre una ampolla de tinta. + +En aquestes vaig sentir una gran fressa... un bleixar monstruós, una +alenada rufladora, que ens envaïa. No esclata, creix, atabala i +retruny més de pressa en el cervell la roncadera d'una tora +esborneiada que ve a topar amb la nostra orella. Ni temps vaig tenir +de pensar -Què és, això? + +Vaig rebre una forta commoció, vaig botar en l'aire i vaig caure +d'esquena, mig esbalaïda. D'una llambregada, en el curt espai que +mitjançà entre el bot i la caiguda, recordo que vaig reparar una +pila de coses: unes roentors que ratllaven la fosca de la nit; en +Vadô Set-trossos llançat contra una escala de corda, amb els braços +i les cames esparrancats; un fanal esbardellat, amb el ble encara +encès, que cremava sobre coberta en mig d'un bassal d'oli; un núvol +de fum que m'empudegava; la barca sencera davallant a l'abisme amb +la cruixidera d'un bosc que s'estimba en una esllavissada. I vaig +caure, i una massa d'aigua bramulosa passà per sobre meu, +ofegant-me, arrossegant-me... Jo no estava pas en ús de raó, però em +vaig defendre per instint arrapant-me d'esma ací, allà, en tots els +tocoms que assolia. + +Així que poguí treure el cap a respirar, la veu d'en Pau ferí les +meves orelles. + +-Lladre! lladre! assassí!- cridava. -Es Marsellès ens ha passat per +ui... lladre!... i no s'atura! Som perduts, misericòrdia de Déu! + +L'espinguet d'en Vadô Set-trossos sonava un xic més lluny, cap a la +proa: + +Auxili! auxili!... Ohè! ohè de sa gent!... Auxili!...Ohè!... Vira! +vira!... Ohè! ohè!... + +Jo també volia cridar; però, de la manera que sol resultar en un +somni pesat, el meu pit s'esfreixurava, els músculs de la meva +gargamella es dilataven, sobrepassant tal volta els límits que la +bona emissió de la veu reclama, i no podia produir sinó un xiscle +sord, semblant al d'una serp espantada. I mentrestant gambejava de +quatre grapes, xipollejant, fugint de les llumenetes fosfòriques que +brillaven en l'aigua, i que, en la meva terror, me feien l'efecte +d'ullets horribles, trets a espiar-me per l'abisme, que se'm volia +dragar. Donava voltes... havia perdut l'orientació de la barca... +m'encaminava cap a on sonava trepeig, amb l'esperança de trobar +algun company; i, quan el trepeig s'apagava, m'estemordia, creia +haver errat el camí, tirava per altres indrets, i, per totes parts +m'eixien al pas les fantasmes d'aquella nit infernal, obligant-me a +la retirada. Per fi, entre el brogit, m'arribà una remor de veus. +Vaig aturar-me, i entenguí algunes paraules d'un diàleg ràpid. + +-...averies? + +-Sí, sota sa regala: es folrat de proa... + +-Vararem sa llanxa... + +-Esbotzada. + +-...la noia? + +-No sé. + +-Governeu vós... dret a fil del vent... Marianna! Marianna! + +-Coratge, Saura! + +-Marianna... Marianna!... + +Jo volia contestar i no podia. -Aquí! aquí!- El crit, entelat, +s'extingia abans de sortir de la meva gola. M'havia incorporat sobre +els genolls. -Aquí! aquí!- El pare s'abalançà als meus braços, +m'agafà per sota les aixelles i m'aixecà en sopols, prement-me +contra el seu pit i estampant amb boca esbufegosa un petó sota la +meva barba, mentre el meu cap se tombava desmaiadament endarrera: un +petó que era tal volta el primer que he rebut dels seus llavis. +-Filla!- I vaig sentir la commoció del seu ample pit, atrontollat +pels sanglots. + +De seguida es posà en marxa, caminant a embornades sobre el pont +balandrejador de la nau, emportant-se-me'n a coll a través del +xàfec. El seu respir xiulava en les meves orelles. Jo quasi no sabia +on érem ni lo que em passava. Pugem, baixem, fluctuem entre les +tenebres... A l'últim, topem amb un cos dur, percebo una celístia +penosament visible, reparo algunes ombres, i m'atalaio de que som +arribats als bancs galliners de popa. + +Allí el pare se'm descarregà restant assegut al meu costat, amb un +braç enrotllat a la meva cintura. L'infeliç panteixava de fatiga i +esclafia sorollosos sanglots. + +-Déu! Déu!- anava dient a borbolls. -Quanta desgràcia!... Déu! Déu! +¿Per què m'haveu empaitat així? Tota la vida m'he escarrassat, he +lluitat... per tu, Marianna!... perquè les meves suades eren seda +sobre el teu cos, pedres fines en les teves arracades... Un flam +d'alegria sortit dels teus ulls m'ho pagava tot. ¿Què se li'n dóna, +a la vella atzavara, de deixugar-se fins a morir, si el seu lluc se +n'aprofita i treu una floreta més?... Morir! No hi pensava. Avant! +Arreconem dobles de quatre per a la noia. Déu! ¡Això és massa!... I +tu... ¡malvinatge el teu cap verd!... ¡t'havia d'haver garrotejat, +abans que embarcar-te! I tanta desgracia! Deu! Deu! ja es veu, que +ens voleu perdre! + +Jo, escanyada per l'angoixa, no podia dir un mot: me revinclava +opresa, ofegant-me... Ell agafà una de les meves mans i se l'acotà a +la garguera, fort, fort, com si amb la força mateixa de la carícia +volgués estroncar els seus sanglots. + +-Marianna! què tens?... Ah! tu no podràs aguantar-ho, això! No en +facis cas de mi: no sé lo que m'enraono. Te volia dir adéu... perquè +un hom no sap lo que pot passar; però... res, he obert la +resclosa... i allà va! No, no estem pas perduts, encara. Coratge, +Marianna! coratge! Vaig a treballar. Ens salvarem: jo sé lo que s'ha +de fer. Només tinc por per tu. La nit serà penada. Procura +aguantar-la, Marianna; procura aguantar, pobreta! Vui ser home per a +tu i per a mi. + +S'aixecà del banc, va ajupir-se, obrí els calaixos galliners, i en +tragué un manyoc de cordes, que m'ensenyà. + +-Mira, t'he de lligar: ès necessari- digué començant a fer-ho. -Una +ona se te'n podria portar o rebatre't malament contra algun tocom. +¡Tu no saps la força que ténen, aquestes maleïdes!... Així... ben +lligada als barrons i al caçaescota... que no et puguis +atruquejar... així no hi ha perill. El bastiment no s'enfonsarà: no +tinguis por. Quan vingui l'onada, ajup el cap sota la borda. Ningú +es mor, per aguantar el respir una estona. Convé que siguem valents, +Marianna. El meu pare m'ho havia dit cent vegades: -«A la mar no es +perd sinó el que es desespera: no hi ha que rendir-se mai.» + +S'ajupí altra volta i tragué dels calaixos galliners unes coses que +lluentejaven. Eren destrals. Se'n posà dues a sota l'aixella i una a +la mà. + +-Adéu!- va dir. -No puc fet estaries. Sents com me criden? Se tornen +boigs: no saben lo que es pesquen. Adéu. La nit serà penada, però no +perdis mai les fiances. Jo vigilo: sents? Coratge! + +Vaig estendre els braços. -Pare! pare!- Ell m'esguardà entregirant +només el cap, arrambant la barba a l'espatlla. -No: prou. Adéu. + +En això vaig reparar una mena de palpitació en les tenebres, i se'n +destacà una ombra de figura humana que vingué picant-se els polsos i +cridant desaforadament. + +-Misericordia, Senyor!... Saura, Saura!... Fem aigua! ens omplim!... +¡Misericòrdia, Senyor!... Sa bodega s'omple... ¡Ja sa proa es +comença d'enclotar!... Ens enfonsem sense remei! Mise... + +Emmudí sobtadament i reculà un pas trampolejant. El pare, que havia +arborat una destral i la descarregava amb un moviment d'enuig, va +desviar-la en ziga-zaga, per no escallimpar-lo, i la abaté a poc a +poc. + +-Covard!- exclamà. -Amb una mica més que us deixo senyat per a +sempre. No en vui, de covards, a bordo! ¿Què ve a ser, aqueixa +escandalera? ¡Crideu fort, que potser baixarà el Sursum corda!... +Mussol! Déu diu: «-Ajuda't i t'ajudaré.» ¡Au, a treballar! Ja ho sé, +que fem aigua, sí; però també sé que ningú que segueixi la meva veu +pendrà mal. ¿Home, Pau, ¡no sigueu mussol!... Heu's aqui una eina: +s'ha de treballar. A mar no es perd sinó el que es desespera. Veniu. + +Ambdós se n'anaren costat per costat, i el negrall de llurs cossos +s'esvaí, sacsejant, en la fosca espesseïda per la pluja. + +Restí sola. El desordre nirviós, l'opressió, el fatic, les terrors +imaginàries, se m'eren apaivagats. Amb una serenitat fonda i +desesperada, la meva ànima entrava en possessió de la vera realitat: +el temporal, la topada, el naufragi imminent... Vaig escoltar. ¿Qui +sap si era gaire a la vora, l'ona que venia per mi? Cada davallada +de la barca em semblava un esglaó baixat de més cap al sot que ens +esperava. Vet aqui l'hora suprema, aquella que pesa sobre tots els +instants de la nostra vida. Era precís preparar-se, cristianitzar el +cor, tan ple de món, tan descuidat de les coses d'ultratomba: era +precís; però com?... Vaig pensar en Jesucrist, i em vingué a la +memòria un pas de l'Evangeli, un pas, que sempre m'havia entendrit: +aquell en què el diví mestre, caminant al suplici, adreça una mirada +de queixa i d'amor a Sant Pere, que l'havia negat. La figura amable +de Jesús se'm representà, mirant-se'm d'aquella mateixa manera, com +dient-me -Te vull perdonar. Abandona el darrer afany terrenal que et +resta, el desig de viure. Accepta el calvari: segueix-me.- I sí, jo +prou hauria volgut fer-ho; ja m'hi decantava, i fins i tot trobava +certa dolçor en el sacrifici, cert adormiment de la dolor en les +quietuds melangioses de la resignació; però de cop i volta la +realitat palpable i brutal m'envaïa amb una sotragada d'espant, i un +jo esfereït, sense fe sinó en lo que tocava en els sentits i sense +més amor que el de la vida material, posava en revolució tot el meu +ésser. ¡Viure, viure! lluitar! Necessitava pensar en les +probabilitats de salvació. La barca podia resistir: ¡el pare alguna +cosa faria!... Senyor, viure! No, no estava pas preparada per a bé +morir. I, no obstant, el destí no s'aturaria... L'eternitat havia +obert les seves portes, i jo en sentia l'airada esgarrifadora. +Senyor, viure! + +No hi havia esperança? Me responia el vent escampant cap al lluny +invisible i desert la seva xiscladissa feble, llarga, misteriosa; me +responia l'inacabable daltabaix d'aigües descrivint abismes +indefinits; me responia una mena de bleix indicant la panteixada i +l'acostament de les ones. Allí, lluny de la costa, el temporal era +sigilós. Una força colossal se manifestava tal volta amb un +sorollet. El perill s'acostava amb el silenci de les serps. No es +veia res, i les percepcions, obtingudes només per una vagarosa +descripció musical, enfantasiaven i corprenien d'una manera que no +es pot dir. Jo em tornava boja escoltant. + +Escoltava... i vaig sentir l'espinguet d'una veu humana, un crit de +desesper. Vaig enfonsar la vista a lo llarg de la barca, i no gaire +lluny creguí obirar una batussa, dos homes que s'abraonaven. Venien. +L'un havia aixecat l'altre en alt i en pes, i l'arborat se defensava +a pernades i cops de puny. + +-Murri! botxí!... Mala negada feu! ¡Deixeu-me anar, murri! murri! + +El que parlava era en Cadernera: L'altre era en Vadô Set-trossos, +que rebaté el xicot sobre els bancs galliners i, saltant-li al +damunt i subjectant-lo amb una mà pel coll i amb un genoll pel +ventre, l'entollà amb una corda, lligant-lo i relligant-lo, amb +estrebades de ràbia. + +-Escorpit verinós ¡mala pua! ¡ja et juro que no et desfermes! + +-Què ve a ser, això?- vaig preguntar. + +-Res- contestà en Vadô esbufegant.- Es vostro pare m'ha encarregat +que lligués aquest rampí; però, alerta! això ès un dimoni! + +En Cadernera encara li ventava puntades de peu. + +-Deixeu-me estar, murri, botxí! Vui nedar! Vui estar llibert! +Lladre, més que lladre! + +En Vadô assegurà els darrers nusos i se n'anà mig corrent. Aleshores +el xicot se girà cap a mi retorcent-se les mans. + +-Ara sí que som perduts! Murris! ¡Ara sí que som perduts! ¡Fugiran +amb es bot i ens deixen aquí! No volen noses! Murris! ¡Al mencos no +ens haguessin lligat! + +-No, no!- vaig replicar. -¡Lluny de nosaltres, aqueix dubte +monstruós! ¿Encara no som prou infeliços? Pensar això ès una infàmia +més negra que aquesta nit d'horrors. Aparta de tu aquesta idea, que +fa mal al cervell i que t'ha de trossejar el cor. ¡Creure que el meu +pare pot abandonar la seva filla! Mai, mai! ¡Dubtar de l'honradesa +dels nostres companys! Mai, mai! + +-Vós no sabeu la que ès, sa mar!- insistí ell amb angoixa. -Aquí no +hi ha més que es jo, es jo i sempre es jo. Sa Santa Rita no té +agont. Sa llanxa ès esbotzada. En es bot no hi caben sinó quatre +persones. Han fuit, han fuit! Encara no n'esteu segura? Ai de +nosatros! + +-No! no pot ser!- vaig exclamar. -¡No i cent cops no! + +-Mireu! va saltar el xicot. -Ara s'onada se n'ha dut un rem de +trenta quatre: ¿no l'heu vist? Ai de nosatros! Això ès un mal +averany. Quan sa mar s'endú ses eines d'entrar a port (sempre ho hai +sentit a dir), ès mal averany, ès que sa sentència ja ès feta! Ai, +pubilla! Quants minuts tenim de vida? ¡No us feu il·lusions, no! +Això se'n va! I estem sols i lligats, i ens bem de negar! + +-No! sols no!- vaig cridar fora de mi. - Parla'm de la nit, dels +abismes, del naufragi, de la mort... Tot això ho sento i ho palpo; +i, no obstant, ¡no ès tan horrorós com l'ombra sola d'aqueix +pensament maleït, que no puc creure ni creuré mai!... no, no! + +Ambdós cridàvem com aligots desnierats per la tempesta. + +-Ah, sa vida, sa vida!... ¡Ès tan dolça, sa vida!- va dir ell. -Cada +u s'estima sa seua més que totes les des món plegades. ¡Qui sap què +hauríem fet, nosatros, a ses seues aigües! ¡Misèria, misèria! Mort +jo, mort tothom. Companys, germans, pares... A sa mar no em fio de +ningú. Misèria, misèria!... ¡Verge santa des Vilar! ¡No crec sinó en +vós; no espero sinó en vós: en vós i en ningú més! + +Se va entendrir i rompé en plor. A mi també el cor se'm va trencar. +No: la Mare de Déu no desempararia aquell infant que no creia sinó +en ella. + +-Verge santa del Vilar- vaig exclamar aixecant els braços en l'aire. +-Ajudeu-nos! Salveu-me d'aquest perill, i us prometo que pujaré a +visitar-vos a peu descalç amb els rosaris a la mà i amb un +d'aqueixos rems tan llargs a coll. Sí: ho faré ajudada pels mariners +de la Santa Rita, que no s'hi negaran. I, si ells no volen +ajudar-me, llogaré Cirineus. Cadernera, tu hi vindràs: digues que +sí. El teu prec valdrà més que el meu. + +-Sí, sí!- clamà el xicot aixecant també els braços fervorosament. +-¡Deu-nos port... i jo traginaré es rem a sa vostra capella, a peu +descalç, o passant es rosaris! + +Els nostres caps se varen acostar, i les nostres llàgrimes +barrejaren llur ardent gotellada. + +¡Amb quina confiança i quin consol vaig pronunciar aquest vot! Se'm +representà la Mare de Déu en aquella figura, tan familiar per a mi, +de la imatge del Vilar: -I doncs, que no ho saps, que sóc una font +de miracle brollada en _el teu país? que no ho saps, que sóc una +orella del cel oberta sobre la terra per escoltar la demanadissa de +la gent de la Costa?- ¡Quines idees més entendridores, caret! I vaig +pensar en tants de cents ex-vots de nàufrags com omplen les parets +de la capella. ¡Aquells nàufrags bé havien sigut escoltats! I també +ho seríem nosaltres. Crec verament que la Verge volia el meu +homenatge: me'l demanava, i venia envolta en una ruixada de records +de vida i de poesia: de cants de la meva infantesa, de flaires del +romaní de les nostres muntanyes... ¡Amb quina enyorança vaig +recordar-me de les soledats del Vilar, amb ses suredes, ses feixetes +de conreu, ses velles oliveres on refilen els moixons, sos torrents +frescals i sos àlbers de blanques soques, en les quals les parelles +enamorades escriuen enllaçadament llurs noms amb la punta del +ganivet! ¡Oh, qui pogués visitar de nou aquells llocs i cantar +davant de l'altaret aquella tornada tan repetida dels romeus: «¡Deu- +nos goig i alegria, Mare de Déu del Vilar!.» + +La barca s'era emproada. Ho vaig conèixer per la inclinació +persistent del pis, pels ressalts de la marxa... per certa intuïció, +de la qual és difícil esbrinar els fonaments. + +-Ens enclavem de proa: repara- vaig dir a en Cadernera, que s'havia +emparat de les meves mans i plorava acotant-hi la cara. + +-És que ens omplim- va fer ell alçant el cap. + +-Un cop plens... anirem a fons? + +-No, això no, pubilla. Portem càrrec de fusta: dogues de castanyer. +Hem de surar per força. + +-Així rai!- vaig exclamar, respirant ample. + +-Es perill ès un atro. Diuen que amb es balanç de s'arbratge sa +barca es tombarà. + +-Qui ho ha dit? + +-Ells: es vostro pare i en Vadô. + +-I què pensen fer? + +-No ho sé: m'han tret: no hai pogut escoltar res més. ¡Al mencos no +m'haguessin lligat!... Però... ¿voleu dir que no han fugit amb es +bot? Jo no els sento pas. + +-No, caret: treu-t'ho del pensament. + +-Hauria sigut una bona murriada: oi? Me sembla que s'avi Mauva no +s'hi haguera convingut. + +-Ni el pare tampoc, home! + +-Ès que sa vida... Ès tan dolça, sa vida!... + +-Calla: sents, ara? + +-Oidà, sí: piquen amb ses destrals! treballen... + +-No veus res, tu? + +-Res: fosca i pluja. + +-Què deuen fer? No pots pensar-ho? + +-Tal volta una armadia. ¡Mentre tingun temps de muntar-la rai! Jo +vaig conèixer un homo que s'hi va salvar en es mar gran, amb +una armadia... En Saura ès un bon patró: totes se les pensa. + +-Sí, home, sí. + +Vàrem callar. Escoltàvem el destraleig. Al cap d'una estona en +Cadernera em va tocar amb el colze. + +-Ja sé lo que fan, pubilla: esmotxen s'abre mestre. + +-Vols dir? + +-Sí: s'havia escruixit part damunt des treu: l'acaben de trencar. +Això ès que no volen desemparar es bastiment: van a que servu. + +Mentrestant la barca corria a tall de rella, forategant i +enclavant-se, lo qual era molt perillós. La resistència que havia de +vèncer l'obligava a voltes a bornejar, i en una entregirada podia el +vent agafar-la de costat i tombar-la. Per la remor coneixia que +l'onatge la colgava sovint de proa. En canvi en Cadernera i jo +estàvem relativament bé. La popa era la part més alta i lleugera de +la nau, i els cops de mar no aconseguien sinó fer-la ballar i +assolir-nos amb algun esquitx. Després aquesta disposició es +modificà. Fos degut a l'esmotxament de l'arbre mestre o a +qualsevulga altra causa, la Santa Rita es desemproà d'una embornada, +igual que si l'haguessin descarregada d'un pes; circulà per la +bodega un glo-glo i una roncadera com de budells gegantins, i per fi +la popa s'aclofà de cop. + +-Hem tocat?- vaig preguntar alarmada. + +-Alerta!- cridà en Cadernera pegant-me grapada al clatell i fent-me +ajupir sota la borda. + +Una muntanya d'aigua es precipità sobre nosaltres amb una força i un +pes aixafadors. Si em troba a cap descobert, de segur m'hauria +colltorçada de mala manera. Valga'm la precaució del noi de bordo. +Però... lo que vàrem patir! Un cop de mar s'aconseguia amb l'altre. +¡Ni que estiguéssim en un clotarell d'aquelles roques tempestejades +que havíem atalaiat a Tossa i a Blanes! De tant en tant en Cadernera +cridava demanant socors. Jo, amb l'espant, quasi no podia tornar el +respir. Esllomada, malmesa, horroritzant-me del sol contacte de +l'aigua com si hagués sentit sobre el meu cos la fredor esgarrifosa +d'un rèptil, me debatia sense esma pels bancs galliners. Els +instants se'm tornaven segles. + +Quan ja les forces m'abandonaven del tot, vingué la nostra gent i +ens transportà, més morts que vius, a proa, deixant-nos mal ajaguts +prop de la roda, a on ens lligaren no sé com ni de quina manera. Al +principi no coneixia ningú ni m'adonava de res: m'havia embascat. +Després me vaig fer càrrec del lloc on érem i de que tots els +mariners estaven ajaçats i lligats al meu voltant. Déu meu, quina +nit! Si has llegit el poema de Milton i et recordes del viatge de +Satanàs a través del caos, figura-te'l, i figura't un ramell de +brèvols sers humans fermat a l'esquena d'aquell monstruós viatger: +això et donarà idea de com anàvem. Tot era dens i pesat al nostre +entorn, i corríem a bots i capbussades, respirant sols a glops a +través del xàfec, la maror i les tenebres. En Cadernera, agemolit al +meu costat, somicava monòtonament com un infant malalt a la falda de +sa mare. L'avi Mauva respirava amb una ranera que retrunyia dintre +el meu pit. En Pau, que amb la mullena i la fatiga s'era agreujat +del seu braç ferit, se revolcava de dolor, i, després d'haver +invocat tots els sants que li venien a la memòria, començà a +borbollar unes blasfèmies que escruixien. Per a mi l'infeliç +desvariejava; i vaig pensar: -Té: vet aquí que aquesta ànima, +encunyada amb el segell del vici, se presentarà a Déu tot +flastomant-lo. En Vadô Set-trossos era el més sencer de la colla. +Amb una paciència admirable, arreglava a cada moment uns tapaboques +que ens servien de coixí, afluixava els lligams que ens feien mal, i +procurava que el braç d'en Pau descansés en tou. I, el pare, ¿com +devia estar, allà a la canya del timó? Sols una energia sobrehumana +podia sostenir-l'hi. + +Ara et diré una cosa que tal volta et semblarà estranya: patia molt, +però quasi no em preocupava de la mort ni de res d'importància. Vaig +pensar en una pila de futeses: en un vestit que em feia la modista +per al qual li mancaria roba; en una recepta de ratafia que m'havia +dictat l'organista de Roses: aiguardent, ginebrons, nou moscada, set +dies a sol i serena; en una cotorra molt baladrera del veïnat: +talment la sentia parlar: -Ramona, Ramona!... Un pobre: porta un +xavo! També em vingueren a la memòria una porció de versos d'un +romanso que m'havien llegit quan era petita i del qual no m'havia +recordat mai més de la vida. Els recitava i tornava a recitar de cor +endins. M'anava enfebrant. Els ulls se m'aclucaven, i veia tot de +gotetes lluminoses que davallaven engrandint-se, engrandint-se, fins +que una gota sola m'acotxava de cap a peus. Aleshores m'esparvillava +amb un surt, però de seguida; tornava a ensopir-me, cada vegada més +profundament. Sentia totes les paraules, tots els gemecs i sorolls; +més, de tal manera identificats o barrejats amb els somnis de la +meva febre, que encara avui no sabria com destriar-los. Havia acabat +per caure en un deliri que consistia en la dèria de desembullar els +boixets d'un coixí de puntes: estira d'aquí, estira d'allí, ara +desfés aquest nus, ara despassa aquella baga, ja seguint un fil, ja +l'altre... una feina sense fi. I aquells boixets tenien les fesomies +de la nostra gent, amb unes carasses deformes: l'un era l'avi Mauva, +que amb sos cabells blancs formava un embolic inextricable; l'altre +en Pau Ternal, amb un braç embenat i embotit, que es trobava per tot +arreu i no es podia tocar sense que esclatés un gemec o una +blasfèmia; les cames d'en Vadô Set-trossos estaven enteixinades +d'una manera incomprensible; i en Cadernera es perdia sota una troca +de nusos. I jo anava maldant, hala, hala... El coixí era enorme: +descansava per un cap a la meva falda, i per l'altre al cim d'una +paret altíssima, tallada en esbiaix, pel qual anava esmunyint-se. +Relliscava, i se m'enduia presa entre els embulls de l'encoixinada +com un altre d'aquells boixets palpitants que amb llurs ais +m'omplien les orelles. Els fils m'encetaven la carn. Un esforç... +apa!... i el coixinàs s'alzinava, i la meva cadira també... i tornem +a la tasca. + +Vaig obrir els ulls i em vaig asserenar un moment. Navegàvem. +Continuaven la fosca i el ruixat. Una veu va dir: -Som condemnats! +Això ès s'infern!- Una altra mormolà -¡Ave Maria Puríssima!- Jo em +vaig posar a resar d'esma. Resava i tornava a remenar els adolorits +boixets. El coixí brandava... ¡balandrim, balandram! No, ja no era +un coixí: era una fulla de porta que s'obria i tancava seguidament, +samarrejant un penjoll de grosses claus de testa humana +encrostissades de rovell, gemegoses. Jo era una d'elles, torta, +revinclada de tot el meu cos encarcarat de ferro. En les meves +entranyes hi havia la fredor del metall. Balandreja que +balendrejaràs!... Quan la porta s'obria, passava un aire geliu; quan +se tancava, el meu pit perdia el respir. Els moviments d'aquella +porta eren la meva respiració. Per fi, empesa per un cop de vent, la +fulla es tancà del tot. M'ofegava. Després se badà una mica, tornà a +cloure's i vaig sentir una greu dolor. Havia restat encletxada en el +batent, i el caire ferrat m'agafava per sota el ventre, cuidant a +rompre'm les cuixes. En va proví de forcejar. Els meus músculs, +gelats, testos, metàl·lics, no es movien. Els meus ulls +s'empedreïen; la meva vista se cegà per complet... No existia més +que la fosca rublerta per la zumzada de la dolor: -...zum, zum, zum! +Tota jo era dolor. + +No tinc pas veritable consciència d'aquell sofriment, ni del temps +que va durar; però no puc pensar-hi sense experimentar una mena +d'horror orgànica. En el fons de la meva vida hi ha un món +subconscient i obscur que encara sagna i es subleva amb aquell +record. + +Després de molt patir, vaig percebre certa impressió agradosa, com +de frescors i pureses d'aire matinal, i, finalment, un joliu +articuleig de veus humanes. Vaig fer esforços per exterioritzar-me, +per sortir de l'ona de dolor en la qual estava submergida; mes no +trobava pas la manera... Per fi vaig sentir que em remenaven, me va +semblar que s'anava badant la feixuga porta que m'encletxava, vaig +fer un sospir, i vaig mirar. I em vaig veure enxarxada en el +coixinàs del meu desvari, entremig d'aquells monstruosos boixets +semihumans. Tal va ser la meva primera impressió de la realitat, +però en vaig dubtar de seguida. ¿Què pasava? En Vadô, en +Cadernera... Ah! durava encara la terrible navegació! + +-Al·leluia! al·leluia! Mireu, mestressa, lo que teníeu, a sa falda- +va dir en Cadernera, mostrant-me un rem ajagut a frec dels meus +peus. –Al·leluia! + +-Ja ès estrany- exclamà en Vadô.- Els hem perduts tots mencos +aqueix. Mireu-vos-el: ès un rem de trenta quatre. Per força us havia +de capolar. Es mar l'havia portat a sa vostra falda, i jo l'en hai +tret perquè no us matés. Si l'heu ofert... + +-És aquell que heu promès a sa Mare de Déu des Vilar. Si això no ès +un miracle!...- féu en Cadernera ajuntant les mans sobre els seus +llavis. + +-Esperança!- digué l'avi Mauva aixecant-se d'entre els cordatges. +-Sa Mare de Déu ha començat a parlar: ella vindrà per nosatros. + +En Vadô enarborà el rem i se n'anà cap a la banda acompanyat de +l'avi Mauva i d'en Cadernera, que li feien costat com els dos +escolans al que duu la creu alta en les processons. Un cop a la +banda, s'hi recalçaren tots drets, amb el rem alzinat, i miraven, +miraven... + +Això aclarí amb un lluc d'esperança el meu tristíssim desensopiment. +Sí, la Verge havia acceptat el pacte piadós. Calia tenir fe: la fe +transporta les muntanyes; calia tenir fe i esperar. + +Per què no un miracle? ¡Semblava tan natural, que el Cel concentrés +el seu interès en aquella vida que em costava tants desficis! + +Començava a clarejar. Ja no plovia. El cel s'havia asserenat a +clapes, i alguns estels grossos hi llumenaven, dolçament encalimats +per la blancor del dia, que s'anava emparant a poc a poc de l'aire. +El vent havia amainat força; però ¡que negra i espantosa, la mar! La +nostra barca, amb l'arbre mestre esmotxat, i en ell armada una +petita vela a tall de treu, marxava aireferida pel gran desert, +decantada sobre la banda d'estribord i amb la popa negada per +l'onatge, que no es cansava d'abordar-la; i... au!... ara aigües +amunt, ara aigües avall!... ¡Què lluny devíem ser de terra! En lloc +se'n veia ni senyal. I no hi havia manera d'arrumbar-hi. La nostra +ruta era fatal, perquè el bastiment, ple d'aigua i amb el centre de +pesantor desllorigat, així que no hagués seguit el jaient de la +correntada s'hauria tombat sense remei. Era com una d'aqueixes +carretes embalumades que llurs conductors guien amb l'ai al cor per +un mal camí: «que no embarquem aquesta fotja; que no agafem aquella +gleva; si bolquem, si no bolquem...» El timoner havia d'estar sempre +alerta, sobretot que no ens entravesséssim. I hala, hala, cap a +garbí sempre, amunt i avall, marxa, marxa... Fins a quan? + +Jo era una mòmia vivent. Les meves robes, ressecades per la febre, +s'havien encartronat entorn del meu cos. Els lligams no em deixaven +moure. Me sentia els ulls presos en un emmallat tivant, i les +parpelles se'm cloïen totes soles: se'm cloïen totes soles i tornava +a ensopir-me; però, de la manera que sol passar quan se dorm amb +ànsia tot cuidant un malalt, me despertava a cada punt, figurant-me +qui sap el temps que hauria transcorregut. I veia sempre la mateixa +feble claror. Aquell dia, ¿no acabaria d'alçar-se mai més? L'estel +Artur resplendia sempre sobre el meu cap. I aquella mar, aquella +mar... ¿Era també desvari, allò? Tant de bó, que ho fos! + +De vegades perdia el sentit de la realitat. Érem sers de l'altre món +que, sotjats per l'ull de Déu, seguíem una navegació fatal i +misteriosa. La barca era una mena de sepulcre. I la meva sopor +revenia insensiblement, glossant aquestes fatídiques impressions i +aportant-hi noves fantasmes. + +Altres vegades m'atalaiava de la silueta dels tres mariners, drets a +la vora de l'orla, amb el rem en l'aire, i se m'acudia una sotsombra +d'idea de que esperavem quelcom. Aquell rem venia a ser una llengua +comuna que s'estirava cap al cel i pregava per nosaltres: -Miserere, +miserere!...- Inspirava un sentiment religiós. Però per què? Jo +sabia que estava lligat amb una idea: quina?... Mancava el nus, el +record s'era perdut, i el meu desvari el substituïa amb un cúmul +d'absurditats. I marxa, marxa, amunt, avall, ara amb el cos en sec, +ara banyat de malucs en avall per l'aigua que envaïa la coberta. El +meu pensament flotava entre la realitat i el somni, sense assolir +mai el descans del son ni la lluïdesa de la vetlla. I això va durar +molt, molt. ¿Serà que, en el rellotge de la dolor, els instants no +troben manera d'acabar de passar mai? + +Per fi la cridòria de la nostra gent m'esverà. + +-Ohè! ohè!... Aquí!...- L'avi Mauva, en Vadô, en Cadernera, tots +cridaven i es movien com boigs. Fins i tot en Pau Ternal, que suara +jeia esternellat, de bocaterrosa, sense habilior de manejar un dit, +s'era incorporat ara, com un mort que s'esperités de cop i volta, i +llançava un bramul llarg, llarg. -Ohè! ohè, ohèèè!...- Era estrany. +Aquell home no podia haver vist res: cridava d'esma, per instint +d'imitació, per... qui sap?... tal vegada mogut per un poder +sobrenatural. Vaig esgarrifar-me tota i em vaig asserenar +completament. Què passava? Ens haviem enclotarat: no s'obirava +entorn sinó una massa negrenca i bellugosa; i, no obstant, els +mariners seguien amb llur crit. Vaig pensar en el _De profundis +clamabo ad te, Domine_. Era una cosa terrible. Mentrestant el mar +s'anà alçant sota nostre, abombant-se, elevant-nos... i, en una +balançada, es descobrí l'horitzó ombrívol de ponent. ¡Vet allà el +miracle! Una rosa de llum s'esparpellava en mig de les obscures +bromes: s'esparpellava deixant entreveure confuses rodoneses de +color de carn, llampegueigs d'or amb besllums irisats... un estol +d'àngels en revolta voladúria. ¡I la Verge devia venir al +darrera!... Ja es transparentaven les blavors de son mantell. ¡Pots +comptar, com anava, el meu cor! ¡Pots comptar, quin espasme, en els +meus sentits! + +Les ones taparen la meravellosa visió, i ens esmunyírem vessants +avall per una llòbrega fondalada. Quan tornàrem a remuntar-nos i +vaig veure de nou l'horitzó, vaig compendre amb alegria que el +miracle s'era convertit en un cas ben terrenal i esperançador. Sí, +allò em plagué més: s'adaptava millor a les febleses de la meva +naturalesa. Ah! Segurament els miracles no són per als nostres ulls, +caret, i el nostre Pare celestial ens els escatima perquè sap lo que +podem rebre i lo que no podem rebre. La bella resplendor de ponent +no era sinó un reflex del sol rogenc, que guaitava per un forat de +la calitja llevantina: res de carnadures d'àngels. El velam sacsoner +i nuvolós d'un bergantí s'anava deseixint de la broma, colorit de +dolça llum rosada. Ja no vaig dubtar de la nostra salvació. La Verge +ens enviava aquella nau: talment me va semblar que aquella nau +acabés de relliscar de la mà lluminosa de la Verge. Quina intuició +de la Providència! ¿Per ventura, darrera l'escorxa material de les +coses, no hi ha quelcom diví que les emmeravella? ¿D'on el sentiment +que traspua dels paisatges? ¿D'on la poesia de la pols? Vaig adorar +Déu en aquelles veles que venien banyades de sol, cenyint el vent, +portadores de vida. Gentil bergantí! No era gaire lluny. Ja els seus +tripulants contestaven als nostres amb un clamoreig que espargia per +l'aire agradosa musica. -Ohè, ohè!... Coratge!... Ohè! ohè!...- Els +cants de l'alosa que anuncien una aurora desitjada, l'himne del +rossinyol en mig de la quietud de la nit, la primera serenada +d'amor... res, res no ha sonat mai tan dolçament a les meves orelles +com aquelles veus de resurrecció. -Ohè! ohè! Ja venim!... Coratge! +coratge!- ¡Ah, gent de bé! Eren fills del Masnou. Tinc llurs noms +escrits a les teles del cor, i, si mai algun d'ells necessita una +mercè i truca a la meva porta, no hi haurà joia que em requi, ni pas +que no doni, per procurar-li conhort. I no em creuré pas quítia, no: +aquests deutes no es poden pagar amb béns de la terra: els serveis +de la caritat són jornal de la paga de Déu, com deia l'avi Mauva. + +El salvament fou dificultós: s'hagueren d'establir una pila +d'amarres de l'un a l'altre bastiment per acoblar-los tot +evitant-los topades. Aleshores vaig veure el pare. Xop, esgrogueït, +tremolant nirviosament, dirigia la maniobra amb una gran excitació, +i tan enrogallat, que la veu no arribava a formar paraules en els +seus llavis per més que l'esforçava. Fou l'últim de transbordar. +Estigué dret, al meu davant, fins que tres mariners vingueren per +mi, me collocaren en un baiard í m'hissaren amb tota mena de +miraments. ¡O, noble protector! ¡Com treballava d'ànima en el meu +salvament! Amb quin interès se'l mirava! Tot pujant per l'escala del +bergantí, anava vigilant la meva ascensió i s'aturava a cada punt +per contemplar-la. Un cop a dalt, va seguir darrera meu, va entrar +en la cambra que em fou destinada, presencià com em posaven al llit, +féu amb la mà un senyal d'aprovació, i, girant els ulls en blanc, +çaigué en basca, tan llarg com era, igual que si l'hagués ferit un +llamp. Oi, quin home! Per sobre les defalliors del cos, per sobre +les angúnies de l'esperit, per sobre la fúria dels elements quan +tots ens rendíem i no erem bons sinó per a gemegar, la seva voluntat +de ferro l'havia sostingut en el lloc de més fatiga: la seva +voluntat de ferro i l'amor; ens havia guiat bé i ardidament; i sols +quan ja no era necessari va afluixar-se el seu esforç sobrehumà, i +la misèria recobrà sobtadament el seu disputat imperi. + +El bergantí que ens havia recollit venia de Màlaga i anava a +Marsella, i s'oferí a desembarcar-nos en el punt que volguéssim de +la Costa. + +Els tres dies que seguirem navegant són una història de basques i +febrades que valdrà més que passem per alt. Lo que si et puc +assegurar és que no ens mancà pas assistiment. El capità era un home +tan curt de paraules com llarg d'obres, que no ens escatimà res i +que ni les gràcies ens volia. -Saura, avui per vós, demà per mi. No +en parlem més.- Va cedir-me la seva cambra, posà el rebost a la +nostra disposició, ens féu de metge i d'infermer... Més no es podia +demanar. Fins i tot s'entossudi a voler salvar la nostra barca +traginant-la a remolc, a pesar de l'embaràs que havia d'ocasionar-li +amb grossa mar i vent contrari. -La Santa Rita és una antiga +coneixença. Els bastiments tenen quelcom de persona: un hom els +estima. Creieu que, si la deixés perdre, tindria sempre més un +rau-rau: no podria dormir de gust. + +Arribats a les envistes de Blanes, determinàrem desembarcar alli per +moltes raons. Alli els nostres mariners tenien llurs cases, o les +dels seus, i desitjaven descansar-hi; alli el pare volia que fos +adobada la Santa Rita, ja que per a ell no hi havia, en part del +món, millor mestrança que la blanenca, ni mestre constructor, amb +lletres o sense lletres, més entès que un tal Ramon Veguer que la +dirigia; i allí, finalment, jo, que em migrava per a posar els ossos +en ferm lo més aviat possible, vaig veure el cel obert així que em +parlaren de pendre terra. -A terra, a terra!- vaig exclamar. ¡No dic +jo, si vaig treure forces de flaquesa, per saltar del llit! Massa +cara havia ja pagat la capritxada amb aquell curt i terrible viatge +que de per poc se m'emporta a l'altre món. + +Altrament el mar s'havia abonançat molt, i el desembarc s'efectuà de +la manera més feliç. + +Què més te diré? Que, a Blanes, tots estiguérem malalts, qui més, +qui menys; que en Pau Ternal i jo fórem els més cançoners: ell pel +seu braç ferit, i jo per unes febres de cap que no em volien passar +amb res; que els aires purs, els bons aliments i la tranquil·litat +d'esperit ens guariren més que les medicines; que durant la meva +convalescència vaig fer el retrato d'en Cadernera («es retràtol», +que deia ell donant a la seva manera caient catalanesc a la mal +castissa paraula); que el pobre xicot no cabé en pell d'alegria; +que... Però aquest punt vol una mica d'espai: vaig a com complírem +la prometença. + +Tots els mariners s'avingueren de bon grat a portar el rem al Vilar. + +-Que si l'hi durem?- exclamà en Vadô Set-trossos mig ballant. -Ja ho +crec! ¡I tal dia serà festa! Ja em tinc a sa cantada i a s'arròs! +¡Visca sa Mare de Déu des Vilar! Ella ens treu a vores de tot, +estima es blanencs i es trenca ses mans per servir-los. Això ja ve +des temps des veis. A cada casa hi han boques que en parlen. Doncs, +què li anem a regatejar? ¿Fer traginar es rem per bastaixos? I ara! +Bons muscles tenim; i, a lo nostro, nosatros. Hai parlat bé? + +-Amén- contestà l'avi Mauva. + +-Per sa meua part,- va dir en Pau Ternal, accentuant la seva +personalitat amb una de ses revingudes i vermellenques manasses, que +es descarregà de palmell i ben estesa sobre la post del pit -ja se +m'assecu sa llenga si mai de Déu m'oposo a res que vaju a honor de +sa Verge des Vilar. A fe de refè, li hai promeses tantes de coses, +que ni me'n recordo; i em trobo amb un embolic que no sé pas per +quin cap podrà seguir, si algun confés no m'hi venta una estisorada. +Confés, hai dit? Llamp que els abrusu! Com que sóc anyer, encara no +m'arrambo a un confessionari, ja tots posen morro de gos +enfurrunyat. ¡Trebais a mar, pubilla! Mes, sigu com sigu, me +sembla... anem a cercar... que bé puc pagar es deute d'atri en +descàrrec i a bon compte de tants de meus com se són esborrats des +llevador de sa meua memòria. Per sa Santíssima Vergeta sempre faig +per u. Aquí hi ha una espatlla que no desdirà, baldament es rem fos +de seixanta vuit en comptes d'èsser de trenta quatre i que ningú més +volgués posar es coll a portar-lo. + +-¡Ah, Pau Pau, que en valdries, de peles, si no fos sa mala llenga!- +reparà l'avi Mauva. -Si tant estimes sa Vergeta, ¿per què malparles +de tota sa seua parentela celestial? ¿Que no ho veus, que ses +oracions que li endreces no poden pujar a sa seua orella, +entrelligades amb es rosaris de renecs que reses a s'infern tot es +dia de cant a cant? Vergonya te n'hauries de donar. + +-¡Per sa verba paridora des Pare Etern,- exclamà enèrgicament en Pau +-per sa crossa santa de Roma i per... + +- No jurus, home, no jurus!- saltà l'avi Mauva trencant-li les +oracions. + +-Vull dir- seguí en Pau -que ja s'ha acabat, allò de renegar. Ja ho +veig, que ès un vici lleig. Jo sé es meus propòsits, avi. + +-Hem! hem!...- va fer en Vadô amorosint-se la garraspera del coll i +amoixant-se amb els dits les aletes del nas, com si l'esperit subtil +de la desconfiança se li hagués esbravat, fent-hi pessigolles, pels +badius i la gargamella. + +-As Vilar, as Vilar!- exclamà en Cadernera. -Quan ès, sa diada? + +El pare va ser l'únic repatani. Allò de treure la cara pels carrers +li venia de repèl. ¡Que fos tan vergonyós, aquell home! + +Assegut, fumant, amb la visera de la gorra sobre els ulls, ens havia +escoltat sense badar boca; i, quan li vaig tocar el botet, s'aixecà, +va encaminar-se calmosament cap a la porta, i, abans d'arribar-hi, +s'aturà, va entregirar-se a mirar-me, i va dir, a poc a poc i +reganyosament: + +-Jo t'he donat el permís perquè puguis complir el teu vot, Marianna: +era un dret ben meu. Hissa!... Jo em desmancalo d'un rem que val una +pila de pessetes. Hissa!... Jo pago l'encesa de l'altar. Hissa!... +Jo corro amb les dispeses de la minestra. Hissa!... Ara vols... +Amarra! dic jo. ¿Te sembla si la meva ès cara de fer babarotes pels +carrers? ¿Que dormim, tita? Uix! Jo no he promès res. + +Al sentir aquesta resposta vaig abaixar el cap sense ganes d'afegir +un mot, perquè sé que les obres de pietat que no es fan a cor dolç +són encens per al dimoni; més no poguí evitar que els ulls se +m'enlloressin. L'avi Mauva replicà: + +-Jo tampoc no hai promès res, Saura; però, quan es bon blat s'ajeu +de ple, no vull ésser s'espiga buida, que s'alça dreta en mig des +camp. Penseu-vos-hi bé, Saura. Teniu una filla estimada. Sa mar us +la volia. No direu pas que no haju sigut sa Mare de Déu qui vos l'ha +defesa. Ses proves són clares. I doncs? ¿Per què no voleu +correspondre? Mireu que sa Segadora dalla per mar i terra. Anem, +Saura, dormiu-hi: preneu consell des capçal. + +El pare va immutar-se i restà una estona sense moviment. Després +arrufà d'una sacsada la galta, com si se n'esquivés una mosca +molestosa, i sortí, tancant de cop la porta darrera seu. En tot el +dia no digué res: calla que calla i fuma que fuma; i, així que es +parlava de l'assumpte, s'escapolia de l'escena com una fantasma. +Però l'endemà, quan ens va veure a tots descalços, amb els rosaris a +la mà i el rem a coll, vingué humilment a posar-se entre en Pau +Ternal i jo. + +-Ja sa cuca fera a posseït ses dues cames principals que li +mancaven- Mormolà en Vadô. + +-En marxa!- cridà l'avi Mauva. + +Pobre pare! Jo el llucava de tant en tant, a cua d'ull. Al principi +marxava esborneiat i confós com un malfactor que es veu passat per +la vergonya pública: no sabia on posar les seves mirades fugidores; +mes, a manera que la gent anà omplint els carrers de la nostra +passada i que se sentí abrusat pel foc de cent ulls, assenyalat per +una munió de braços i anomenat per una pila de boques (coses totes +que per a ell havien de resultar punyents i provocadores), el seu +esperit, que creixia en la batalla, s'eixamplà. I, com més avançàvem +i més gentada es descobria, més ferm i entonat s'anava posant +l'home, i més fort feia el responement del rosari, esplaiant la seva +veuassa, que, fosca i rogallosa com la del mar, com la del mar se +sentia també de lluny i s'ensenyoria de la bonior i de la +cridadissa. + +El nostre romiatge fou a Blanes una festa. Els fadrins i les +fadrines plegaven la feina per acudir a veure'ns passar. Els veïns +eixien a les finestres com en dies de processó. De cada carreró +travesser sortia un pinyoc de gent: pescadors, menestrals, senyors, +dones, mainada; un pinyoc de barretines, gorres, mocadors, tarots i +mantellines blanques; de caps que s'encimbellen, de muscles que +s'empenyen, d'ulls que llambreguen i de boques que es baden. + +Les comares movien un esvalot amb llurs exclamacions mig cantades. + +-Cuiteu! correu! ¡Ja vénen, ja vénen, es de sa Santa Rita! + +-Pepeitta, Ramoneitta!... Ont us fiqueu? + +-Qui ès, aquell? Ai la mare! si no en conec d'atro! si ès en Pauet +de can Ternal de sa Cama d'Ase! + +-Calla! no xisclus, beneita! + +-Guaita, guaita! Aquell tan lleig ès en Saura. + +-Oidà! sí, que té es nas dels Saures! + +-Bo d'homo! mireu com li degoten ses llàgrimes! + +-Reina! això entendreix! + +-Caretons de Déu! Ja se n'anaven a fons, i sa Verge... + +-A on va ara, aqueix carro? ¡Enrera, enrera! Que voleu fer una +tragèria? + +-És que va davant és de can Cadernera de Raval: es menut de sa coixa +Oriola. + +-I aquella noa? Malaguanyats peuets! ¡Mireu's-em això! si això són +lliris blancs, fietes! Prou ès coneixent, que no han tingut gaires +tractes amb sa terra nua! + +-És filla de Roses, però té sang de pare. + +-Noa de bona nissaga! ¿De qui s'ha recordat, en es seus trebais, +sinó de sa Santa Mare des blanencs? Oh, quina bona pensada! ¡Salut, +noa de Roses! ¡Predica, predica, sa devoció des Vilar! + +-Glòria a sa Verge des Vilar! + +-Visca sa gent de sa Santa Rita! + +Les mares aixecaven en l'aire llurs infantons. + +-Mireu, carets, mireu, quin acte de fe! + +I nosaltres resàvem i ploràvem: sí, tots ploràvem, fins el pare i +tot, que s'havia enfervorit més que ningú i a cada moment s'havia +d'espolsar a mà revessa les llàgrimes que li saltaven per les +galtes. + +Aquestes coses me semblen d'ahir: tan fresc ne conservo el record; +i, no obstant, ¡quants anys hi han passat per damunt! La humil +ermita del Vilar és la mateixa d'aleshores; els caminals que hi +condueixen són tan poètics i solius com en aquell temps: els +mateixos pins els donen ombra, flaire i remor, les centenàries +oliveres no s'hi han envellit cap mica més, i els moixons hi canten +les mateixes passades; però, els homes que hi transitaven, a on són? +Dels que férem el romiatge, grat sia a Déu, no resten sinó en +Cadernera, que ja és vell, i jo, que en l'arbre de la vida sóc una +fulla seca assorollada pel vent de l'eternitat, que no trigarà a +emportar-se-me'n. El rem durarà de segur més que els oferents. +Memorial d'una oració, llengua muda i eloqüent, dirà -Miserere!- per +nosaltres quan ja no serem d'aquest món. Si mai puges a l'ermita, el +veuràs penjat a la volta entre llànties i salamons, en mig d'un +esbart de barques en miniatura que són altres tans ex votis. El +poble el designa amb el nom antonomàstic de es rem de trenta quatre. +L'ermità potser te'n contarà una història exagerada: tu saps la +vera. + + +L'IDIL·LI D'EN TEMME + +[Nota de l’autor: +(Aquesta novel·leta fou començada a 15 de novembre de 1919 i acabada +a lO de maig de 1920)] + + +I + +PRELUDIS. + + +Es deia Tem, i, amb aquest parlar blanenc que, en esforçar la veu, +tendeix a tornar planes algunes paraules agudes, tot doblant el so +de la consonant final, la seva mare, escridassant-lo, li havia tret +el nom de _Temme_, un nom que sonava com un gemeguet. I a fe que li +queia bé, un gemec, per nom, a aquell pobre xicotet d'ulls blaus, +colrat de sol, gravat de verola, magre, ratat de parpelles, que +sempre se l'havia passada prima i que d'ençà que tenia coneixement +patia d'una set d'amor que mai no havia pogut ben satisfer. + +La seva mare restà vídua poc després que l'infantà, i, escarrassada +amb els quefers de casa seva i amb els més feixucs que li calien a +les dels altres per a guanyar-se la vida, poques estones havia pogut +dedicar al gomboldatge i educació del fill. En Temme va créixer a la +bona de Déu, a l'aire lliure, per platges i carrers, entre la +patolla dels murriets; però no s'havia aficionat gaire a companyons. +Era un xicot pensador, pacient i d'habituds solitàries, i ja de molt +petit s'havia decantat amb més gust al treball útil que no pas al +joc i a la gatzara. + +Professava a la seva mare una amor tota reservada, però intensa i +tendríssima. Per heure algun senyal de complaença d'aquella bona +dona s'hauria obligat a qualsevulla fatiga:, s'hauria abellit a +qualsevulla sacrifici. Mes eren tan poques les satisfaccions que per +aquest caire solia gaudir!... Sens dubte per tan poques, li sabien +més grates i desitjadores. Ell prou feia tot el que podia per +conquerir-les; i, portat d'aquest desig, sotjava sa mare, amatent a +servir-la tan bon punt ella li manava quelcom, i, àdhuc sense que +ella li ho manés, procurava ajudar-la, ja en les baixes feines de la +cuina, ja a traginar la roba de les bugades des de la riera a +l'estenedor i des de l'estenedor als coves; però quasi sempre, la +dona feinera i atrafegada, que el considerava més aviat com una nosa +que no pas com un adjutori, se'l treia del davant amb algun rebuf. + +-Arri, fuig-me d'aquí Temme! Què fas? No em grapejus aqueixa, roba. +Vés, no m'entrebancus! Deixa estar es ganivet i ses patates, que et +taiaràs. No em cercus més mals de caps, que bé prou que en tinc. +Apa, toca ruixola: sents? -No em destorbus! Mira que no t'ho haju de +dir amb un caluix d'escombra a s'esquena! M'has entès? + +I el noi, bandejat d'aquesta manera, no tenia més remei que anar- +se'n, tot trist de veure que era tan inútil i destorbador. + +Un dels goigs més grans de la seva vida l'hagué amb motiu d'una +pesquera. Amb hams i llinya i pèls de seda, que va trobar dintre un +calaix del seu difunt pare, que era estat pescador, s'havia guarnit +una canya, i, després d'algunes provatures quasi infructuoses, un +vespre pogué comparèixer a casa seva amb una enfilada de mabres i un +llobarret de mitja terça, que resplendí argentadament com un comal +de lluna, dins la plàcida foscor de la cuina, així que el noi va +entrar-hi mostrant-lo a sa mare. + +-Què ès això, Temme?- va fer la bona dona, agradosament sorpresa. + +-Jo l'hai ajat. Teniu. és per a vós. + +-I tu l'has ajat, Temme?- tornà ella. -Tu has tinguda tanta traça? + +-Hai feta una sort- va dir el xicot, abaixant els ulls per honestar +l'orgull i la joia que li vessaven a estuf del cor. + +-Molt bé, Temme!- exclamà la dona. -Ens vindrà de primera. Vet aquí +que avui soparem com uns _americanos_. No, aquest peix de sa teua +primera pesca no el vendré pas, caret meu: en farem festa nosatros +dosets. Oidà! veuràs quin guis, aquest vespre! Amb un suquet que jo +em sé... veuràs, veuràs... un rajolí d'oli, alguns granets d'all +dauradets, una mica de farina... veuràs, veuràs. Quines torrades hi +sucarem! Tota sa casa s'embaumarà de sa flaire. Però, Temme, fill +meu, i quina traça has tinguda! No me'n sé avenir. Ses mabres, oidà, +ja són boniques, i n'has ajades un bon ram. Però un llobarro, Temme! +Això ja és pesca d'homo fet. De qualsevol manera valdria dos rals a +sa plaça. Quasi ès una consciéncia que ens el mengem nosatros, +pobrets. Però ja ho hai dit, Temme: serà per a sa nostra dent. + +El noiet no cabia en pell. I no era que es fongués pel bon sopar, +no: hauria donat el peix i el suquet i les torrades, per gana que +tingués, i se n'hauria anat al llit a ventre buit, amb tal de no +perdre aquell goig que sentia, del contentament de la seva mare, si +les dues coses fossin estades incompatibles. ¡Amb quina fruïció +escoltava aquelles paraules tan dolces i acaronadores! ¡Com se n'hi +emmelava l'ànima! ¡Quin esponjament, quin benestar, de sentir-se tan +estimat i festejat! Que n'era, d'amable, la seva mare! ¡Quin parlar +tenia més entrador! Què no hauria fet, ell, per complaure-la! I sí! +amb aquells peixets l'havia alegrada, sí! + +Se va asseure, tot quietet, en una cadira, a la cuina, i escoltava i +guaitava; i, tot escoltant i guaitant, es banyava en un mar de +delícies. Cada exclamació, cada somrís, cada gest de complaença de +la seva mare, era un plaer inefable, que el noiet recollia àvidament +i assaboria després a poc a poc, donant-li voltes i més voltes, com +se fa en llemugar un caramel. I heu-vos aquí com aquella nit va +adormir-se tot estovat d'un sentiment de dolcesa com tal volta mai +no l'havia fruït; i heu-vos aquí com l'endemà no pogué menys +d'esguardar el mar amb una simpatia i un afecte més profunds que +fins aleshores. En havent-se llevat, eixí al seu balconet i va dir- +se: + +-Ès bona ànima, sa mar! Té ses butxaques obertes a totes ses mans, i +sembla que digu: «-Apa, traçuts, escorcoieu-me!» A sa terra: «-Ai, +no tocus això, que ès d'en Pau! ¡Ai, no no tocus allò, que ès d'en +Pere!»..., un pobre no hi troba cap amigança, tot li crema es dits, +i quasi no ateny un tocom on es pugu ajeure refiat que no l'en façun +marxar a bordada de gossos. Sa mar, de contra, ès cristiana... +estima tothom, i tan bona cara posa as pobre com as ric. No vol amos +ni particions, sa mar. Ella i jo ens entendrem, vatua! Jo +m'enginyaré... i Nostro Senyor m'ajudarà, perquè Nostro Senyor també +ho vol, que rigun i que sigun felices ses bones mares. + +Recalcat a la barana de fusta del petit i rústec balcó, ¡no se'n féu +poques, d'il·lusions, aquell matí! + +Des d'aquella humil miranda, una de les més foranes del barri de +S'Euguer, descobria part de la cala de Blanes, amb ses roques +daurades, i tota la gran platja de S'Abanell, rossa com una immensa +estiba de xeixa, estesa fins al cap de Tordera. Amb la imaginació el +xicot saltava de roca en roca, recorria de llarg a llarg els +sorrals, triava a frec del mar els millors paratges on installar-se, +i preveia pesques meravelloses. + +-De primer, un bon grumeig- va dir-se: -això ès important. I, +després, ull alerta a guipar bé!... ull i enginy, Temme! ¿Que ses +aigües comencen a fer llunetes olioses i a bombollejar i +esquitxar?... Peixi minuti. Vinga llavors sa potera i... zist, +zast!... gurrama de panxes en l'aire. Es peix menut ès es que +s'enduu ses esques dets hams grossos sense embocar-los. Cal saber-lo +filar i no donar-li vianda, sinó ferro. I ell n'hi hagués força, de +peix menut, que també fa bona paellada. + +El cas era practicar bé l'ofici. Cada ormeig a la seva oportunitat; +cada paratge al seu temps. A la vesprada i a les nits de lluna, per +la tardor, cap a les roques foranes a esperar el pas de les orades, +oblades i bissos. A mig dia, cap al sorral, que era l'hora que el +llobarro s'hi atansava a menjar. Ja les aniria aprenent, les +avinenteses. Hi havia pescadors entesos, i altres que eren uns +enzes, que treballaven com a màquines. No, ell no volia ésser dels +enzes: hi posaria el cor, al ofici; observaria, estudiaria... La mar +era, a la seva manera de veure, com un arbre immens i fullós, +carregat de fruita, que calia escarrar a les palpentes; però les +estacions i els vents, i el sol i la lluna, a qui sabia observar- +los, assenyalaven màgicament els indrets on era més convenient de +picar. -No, sa canya no ès un mal ormeig, si as reramànec hi ha un +esperit astut i un parell d'ulls desperts i ensenistrats. + +Pocs pescadors s'hauran pres amb tanta d'afició llur ofici. Al cap +de poc temps manejava la canya amb un tacte i una mestria +extraordinaris, tan delicadament com un virtuós pugui manejar +l'instrument musical de la seva preferència. Àdhuc, més que un +instrument, li semblava un orgue nou del seu propi cos, una mena de +tentacle per on circulava el seu fluid nerviós, animant-lo de cap a +cap, de la soca al cimerol, del cimerol a la linya i de la linya als +pèls de seda i els hams, dotant-los d'un palp exquisit que els +convertia en una mena d'urpes sensibles. ¡Com li agradava, d'afinar- +ne les sensacions! ¡Com les estudiava i quins secrets li ajudaven a +descobrir! Cada peix tenia les seves maneres de picar, que, amb una +petita vibració, el descobrien al pescador entès. La mabra no picava +com la jodriola, ni el serrà com el llobarro; i el peix que embocava +l'esca produïa una sensació tota diferent a la del que només +l'envestia i l'estirava traçudament per despullar-la del ferro. En +Temme cada dia aprenia secrets nous i traces noves; cada dia la seva +canya es sensibilitzava més i més, i ell n'havia un goig senyorial +semblant al que experimenta l'infant en educar els orgues del seu +propi cos i sentir-se'n més i més mestre a cada moment. Per aquells +temps la canya li inspirava un ver entusiasme. + +-Sa canya! No hi ha cap estrument més fi ni més ben enginyat. Amb +ses xarxes i es palangres i ses nanses s'aja més abundor de peix, +certament; però amb sa canya un hom el palpa abans de vure'l. És una +atra cosa, ès un estrument de més gust. Ajar una peça grossa amb sa +canya... i sentir ses seues estrebades... coi!... això, es bo! + +Se n'emportava molts desenganys, això sí. Quasi mai la realitat no +corresponia al somni magnífic amb què solia fantasiejar per endavant +les seves pesqueres. El peix gros abundava poc i era de mal agafar, +car fàcilment rompia, amb el seu pes i les seves batzegades, els +guarniments; i el peix petit feia perdre molt de temps i paciència a +canvi de resultats insignificants. Però, si avui va malament, demà +anirà millor: ell, en Temme, no es descoratjava. Com tots els +pescadors de canya, de cada fracàs treia una ensenyança amb la qual +evitar-lo un altre dia, i no perdia mai les fiances de millorar de +sort. Hi havia tants de paratges a provar! Oferia tan belles +promeses cada canvi de lluna! + +Vivia entre somnis: el somni de la seva ambició abans de la pesca, i +el somni del seu cor després d'haver-la realitzada amb algun +resultat satisfactori. -A veure què m'hi dirà, sa santa dona. Me +sembla que avui se li alegrarà sa cara. + +Desgraciadament, la «santa dona» solia estar trista i cada dia més +caiguda. de forces i d'esperit. Les seves humors eren estranyes i +llunàtiques. A voltes victorejava i festejava el pescadoret amb +motiu de petits èxits als quals ell no havia atribuït cap +importància, i en canvi l'acollia amb fredor altres vegades que ell +amb raó s'esperava un gran aplaudiment. En aquest últim cas el xaval +restava tot desconcertat i brandava el cap amb tristesa i pensava: +-Pobra mare! Que en deu estar, de rebentada des trebai! ¡Que +disgustos deu donar-li ets meu germà d'Amèrica! Tinc por que jo, amb +sa meua canya, no podré pas salvar-la. Si no trobo un art de pesca +que ens enriqueixu més de pressa, estem perduts! + +N'Àuria Maresa, que així (del seu nom de fonts i del cognom +femenitzat del seu marit) li deien a la mare d'en Temme, sempre +havia viscut com a distreta d'aquest noiet. L'amor maternal +gloriosa, la de les il·lusions i els goigs, la hi havia +proporcionada un altre fill, el primer, en Jordi, un noi robust, +garrit i espavilat, que li envejaren totes les comares del barri; +després havia tingut altres fills, que se li havien mort; i +finalment li havia pascut en Temme, que havia vingut al món, com un +núvol de pedregada, a l'hora de la desgràcia. Néixer ell i morir son +pare, després d'una llarga malaltia, havia sigut tot u; i llavors +havien comparegut els disgustos, i la secor dels pits de la mare, i +el mancament de guanys, i els deutes i els neguits. Un sadoll d'una +veïna, un sadoll d'una altra, l'infant havia sigut criat com de +captiri, entre fam i males mamades; i, quan començava a menjotejar, +l'havia pres una verola, que el posà de tal manera que feia riure la +gent: pelat de cap, ratat de parpelles, tot ell trepat de sots i +esgratinyadures com una corcada roca marina. + +Se diria que en Jordi s'era format de les sanitats i ufanors de la +mare, i en Temme, de les seves lletjors i misèries ocultes. L'un +inspirava amor, l'altre pietat; l'un era orgull, l'altre vergonya; +l'un duia a l'expansió, l'altre a la depressió de l'esperit; i els +llavis s'abellien instintivament al goig de besar les galtones +xamoses, i sentien repugnància per les marrides. + +N'Àuria Maresa sempre havia considerat el seu fill petit com una +creu. Estava disposada a sacrificar-se per ell sense esperar-ne res +sinó penes, i, en atansar-s'hi, n'havia un toc d'espines. Tots els +delits del seu cor se'ls enduia en Jordi, el garrit, el fort, +l'excelsador de la missaga. Per aquest sí, que perdia el temps amb +gust, sense adonar-se'n. S'embadalia contemplant-lo i escoltant-li +la veu, el somniava en les absències, i el creia, per dret propi, +destinat a la fortuna i a la glòria. + +En Temme no havia pogut haver cap impressió d'aquestes coses. Es pot +dir que els dos germans no s'havien conegut. Hi havia entre ells +quinze anys de diferència, i el petit tot just en tenia tres quan el +gran va marxar a Cuba invitat per un parent que s'hi havia enriquit +i manifestava intencions de protegir-lo entrenant-lo en els seus +negocis. + +En rebre aquesta invitació, n'Àuria Maresa no dubtà gens ni mica. +Prou li recava, haver-se de separar d'un fill tan estimat; però va +creure que la fortuna el cridava, i no volgué posar-hi entrebancs. + +-Marxa, marxa, caret meu- li va dir plorant i abraçant-lo +apassionadament. -Ves-te'n. Mal que es rompun de dolença ses meues +entranyes, mal que s'hagués d'apagar sa meua vida, no vui aturar sa +teua sort. Vés i feste homo, ric i noble i gran com tu mereixes. Jo +aquí no et podria donar sinó misèries. Has de marxar: no hi ha més +remei. Però vui que viatjus en cambra de popa i que et presentus a +ses Amèriques vestit com un milord. Es llustro dóna importància i ès +s'esca de sa fortuna. Ja ho hai pensat: ara ès s'hora de fer un +vaitot, i el faré. Vendré sa barca i sa barcada de ton pare, es seus +ormeigs de pesca, ses meues calaixeres de caoba, ses meues joies de +nuviatge... tot! Així pagaré es deutes que ens estalonen, i encara +aplegaré una bona mota per as teus menesters. Tot per tu, reiet meu! +Jo i aquest infeliç d'en Temme, amb quatre moblets podem passar; i +bé serà prou que no ens l'acampem de qualsevol mal amén Jesús. No en +passus ànsia, de nosatros. Un altre dia ens ajudaràs, quan pugus. No +plorus. Vui que estigus alegre. Jo aquí, rosegant ses meues +tristeses, les trobaré dolces si sé que són sa rel de sa teua +felicitat. Que mai, mai, no hi haju de sentir es regust de ses teues +llàgrimes! + +En Jordi partí, equipat com un senyor, i n'Auria Maresa, empobrida, +desnonà la casa que fins aleshores havia habitat des del temps del +seu marit, i anà a ocupar-ne una de petita i miserable a l'extrem +del barri de l'Euguer. En Temme no en recordava d'altra: una casa +baixa amb el frontis sense rebatre ni lliscar, la teulada bonyeguda +i herbosa, una finestra als baixos, i dos balconets embaranats de +fusta al primer pis. Encrostonada i rústega també per dedins, no es +componia més que de dues cambres a dalt i d'un vestíbul i una cuina +a la planta baixa; però aquesta cuina, encara que força rònega, era +tan espaiosa i estava tan ben apariada de la seva llar, els seus +fogons, el seu armari cantoner, les seves lleixes a les parets i les +seves vidrieres a les portes i finestres, que, als ulls de n'Àuria +Maresa, feia passadores les altres misèries de l'habitació. + +Posada allí, la dona va lliurar-se desesperadament al treball, +llogant-se a tota classe de feines. Rentava i bugadejava roba a tot +trast, i, en oferir-se'n ocasió, esterrejava pisos, adobava xarxa i +vetllava malalts; i els diumenges, en comptes de descansar, venia vi +a la menuda al celler d'algun hisendat, o servia d'escarràs en +alguna taverna. Tothom la cridava i la manava a tort i a dret; no +tenia un moment de repòs; i quan, tornada a casa seva, assolia una +estona de relativa calma i decantava dolçament la pensa cap al fill +absent, refigurant-se'l i acostant-se'l al cor enyoradís, acudia en +Temme a distreure-la d'aquell goig reclamant-li atencions i +moixaines. I sí! ella també desitjava complaure l'infeliç i +s'esforçava a conversar-hi. Però no sempre un hom té delit de +tractar amb criatures. ¡Si anava tan rebentada!... + +Dominada per les primeres impressions que n'havia rebudes, no sabia +figurar-se en Temme sinó com un infant quasi incapacitat per a la +vida, com un ésser inútil, com una càrrega; i passaven els anys, i +no rectificava aquest pensament amb tot i que el xicot creixia i +tornava robust, i àdhuc esvelt i formós, davant dels seus ulls. Se +diria que les noves impressions no tenien eficàcia per a esborrar la +petja profunda de les antigues dintre l'ànima d'aquella dona, i que, +mal que toqués a palp de mà la revoltura d'abundosos cabells del +xavalet de deu anys, no podia eximir-se de l'esgarrifança que li +causava el record d'aquest cap pelat i encrostissat, en altre temps, +a causa del deix de la verola. I, en quant als guanys d'en Temme +¡què havia ella de refiar-se'n! El peix que ell li duia, el mirava +com a la ventura d'un dia, sobre la qual no podia fundar-se cap +esperança ni, menys encara, seguretat per a l'esdevenidor: res, un +joc afortunat de criatura; una estranyesa que no podia durar. + +Pobre Temme! Sort que en Jordi el protegiria quan ja ella hauria +acabat les forces per a acampar-lo! Tota la fe la tenia posada en +aquell fill absent. ¡Amb quin daler esperava les seves lletres! ¡Amb +quina afició les llegia i les rellegia, interpretant-les sempre a +faisó i aire de les seves il·lusions! + +Mes el cas fou que aquestes lletres, que al principi sovintejaren, +s'anaren retrigant després i fent-se cada volta més inexpressives i +curtes. És clar que això era degut als negocis, als mals de cap... +N'Àuria Maresa no podia pensar altra cosa. I, oidà, mireu si no era +així, que finalment en rebé una, de quatre pàgines, en la qual el +minyó l'assabentava d'haver-se vist obligat a renyir amb el parent +que l'havia cridat a Amèrica, home avariciós i malvat que, en +comptes de protegir-lo, l'explotava. El minyó, doncs, volia +establir-se pel seu compte, i pregava a la seva mare que li remetés +tant de diner com pogués, en la seguretat que cada ral se li +convertiria en un _peso oro_. + +La dona va indignar-se contra aquell mal parent d'Amèrica, i, +desitjosa d'agreujar-lo, li retornà pel mateix correu, sense llegir- +la ni descloure-la, una carta que en rebé poc després de la del seu +fill. Ara, pel que tocava a diner, ella prou n'hauria volgut tenir a +senallades per a posar-lo tot a les bones mans d'en Jordi; però no +en tenia poc ni molt, i, venent quatre misèries i empenyorant-se un +bon xic, no pervingué més que a aplegar una quantitat tan mesquina, +que al que la rebés havia de causar-li més vergonya que goig. Fos +com fos, va trametre-la com a prova de la seva bona voluntat +juntament amb una lletra, en la qual pintava la seva trista situació +i abocava totes les tendreses del seu cor; i, després, restà +descontenta de si mateixa, semblant-li que no s'havia desentranyat +prou i esperant que un mot generós del seu fill pogués servir-li de +perdó. I aquest mot va trigar a venir, i no fou pas tan aconhortador +com era de desitjar. Mes ja n'hi havia prou. ¿Per què demanar més a +un home enfeinat? I vinga un correu i un altre correu, i ella +escrivint sempre i no rebent contesta sinó de tard en tard. + +Per aquell temps fou quan en Temme començà la seva carrera de +pescador. Algunes paraules esgarriades, que de lluny en lluny havia +arreplegat l'havien posat mig al corrent de la conducta del seu +germà d'Amèrica i n'hi havien donat una idea poc satisfactòria. ¡Un +fill que entristia d'aquella manera la seva mare! ¿Què podia +esperar-se'n? Pobra dona! Tan santa, tan pacient!... ¡No era estrany +que tan poques vegades estigués de bona humor! Bah!... ell, en +Temme, la salvaria; ell la trauria de les seves misèries i treballs. +No calia refiar-se de ningú més. ¡Coratge i foris! Agafava la seva +canya i... ¡cap a mar s'és dit! + +Passava hores i més hores al trencall de l'aigua. Era, segurament, +la primera figura que el sol, en eixir, descobria sobre les roques o +els sorrals de la costa, i la darrera que la seva mirada paternal +abandonava en aponentar-se. La lluna també el coneixia bravament; i +la seva llum, que, com enyorosa de companyia, sempre s'acarrera per +sobre la mar dret a dret de qualsevol que transiti pels seus +ribatges o s'hi estacioni, ¡que sovint l'havia pres, encantadament, +per punt d'esguard! + +Aquesta vida a sol i serena durant mesos i mesos, frèjol de robes, +nu de peus i amb el cap descobert, com ell solia anar, va +fortificar-lo i àdhuc engallardir-lo. Igual que aquelles fades que, +en visitar la princeseta de la rondalla, li concediren un do +cadascuna, els penyalars i les ones, i l'ample cel i l'aire marí, +tot afillant-se'l, li atorgaren màgicament llurs dons especials; i, +toc-toc, toc-toc, les roques comunicaren a la seva carn quelcom de +llur duresa; i, balandrim-balandram, les ones varen inculcar als +seus nervis i tendons llur virtut de flexibilitat i lleugeria; i, +riu que riu o brama que brama, la mar va insuflar-li de boca a boca +l'alè vigoritzador del seu ample pit; i el dia li espolvorejà els +rústecs cabells i li alluentà la pell amb sos ruixims d'or, i la nit +va banyar-li les parpelles amb una ombra simpàtica. Era el ver fill +de les platges i els roquissers: llur natura l'havia format i +acolorit amb substàncies d'ella mateixa, com fa amb els seus aucells +i els seus peixos. Nu sobre una roca marina, s'hauria dit que era +una escultura tallada de la mateixa roca; i quan, eixint de nedar, +s'ajeia sobre l'orla de sorra bruna, planxada per l'onatge, hi +semblava una figura rellevada, com aquelles que a pic de martell +relleva tal volta un artífex a l'orla d'una safata. Mes, si de part +de fora tenia la color cuprosa dels penyalars i de la sorra humida, +de part de dins era altra cosa, car l'esperit transparent que +s'obirava pels seus ulls blaus era una immensitat atzurada i pura +com la del mar i com la del cel en el temps de la més gran +serenitat. + +Respirava salut, i les seves ocupacions i contemplacions el tenien +tan distret que quasi no pensava mai en ningú del món. La idea de la +seva mare no constituïa cap obsessió de la seva ment. Més aviat que +com una dèria, aquella dona existia dintre la seva ànima com una +tendresa, que es despertava amb un glatiment mig dolorós mig dolç +quan alguna circumstància li'n feia record. I la veia només de lluny +en lluny. Com que molt sovint n'Àuria Maresa dinava a les cases on +s'esqueia a treballar, el xaval estava avesat a endegar-se ell +mateix la minestra de migdia, i quasi sempre se l'enduia ja +preparada, de bon matí, per menjar-la allà on se trobés en caure +l'hora de costum. Mare i fill no solien estar junts més que una +estoneta al vespre. L'un i l'altra feien algunes passades a la casa +durant el dia: l'un a portar-hi peix, i l'altra a mirar si n'hi +havia a fi de vendre'l abans que pogués passar-se; però no +solien esdevenir-se. + +A la vesprada en Temme s'asseia vora la llar, en una cadira baixa, +i, recolzat sobre les pròpies cames i amb els queixos entre els +palmells de les mans, contemplava amorosament la seva mare, que +feinejava per la cuina. + +Per a ell, aquella dona, alta i d'amples proporcions, era com si +quasi no tingués cos. Feia com la Mare de Déu: tota era cara, +esperit. I quina cara més noble i d'un aire més agradós! ¡Quina +bondat, quina dolcesa i quina tristor s'hi llegien! En Temme no +podia menys de doldre's que els fatics i les penes la descarnessin i +envellissin. Es desolava, verament, en reparar com aquells grossos +ulls melangiosos s'enconcaven de dia en dia, i com aquelles galtes, +tan amables al bes, s'esllanguien i arrugaven a manera de veles que +es buidessin del bon oratge de la vida. ¡Que apenadora, aquella +lleu, però constant, tremolor dels llavis, que semblava un vici que +haguessin adquirit a causa del respir anhelós que solia moure'ls! +¡Que apenadores, aquelles blancors que es descobrien ací i allà en +les dues rosses bandades de cabells que, eixint del mocador del cap, +endosseraven el simpàtic front! ¡Ell els havia vistos tan verament +auris, aquells cabells!... Eren una joia que s'anava gastant: feien +com el rellotge d'argent daurat del senyor rector, que, amb l'ús, +anava perdent el bany d'or i blanquejava. Pobra mareta! I, els seus +gastaments de vida i de boniquesa, ¿no eren, en bona part, deguts a +l'esforç que ell, en Temme, li havia costat? Ell s'havia alimentat, +anys i més anys, de les entranyes d'aquella dona generosa, que mai +no les hi havia escatimades. Ella no n'hi demanava res, però en cada +arruga de la seva cara ell hi llegia el senyal d'un deute sagrat. +Pensant aquestes coses, o altres de la mateixa traça, moltes de +vegades el xaval s'entendria tant i tant, que fins i tot se li +enaiguaven els ulls. + +A voltes, en mig del seu entendriment, li entrava un gran desig +d'abraçar la seva mare. S'alçava, se li atansava a poquet a poquet, +i, enrevoltant-li un braç al cos, s'hi acostava silenciosament. + +-I ara, Temme!- feia la dona, estranyada. + +El noiet l'esguardava amb sos ulls humitejats, tot somrient d'una +manera acaronadora. + +-Què et passa? Estàs malalt?... + +-No, no, graci-a-Déu... No res... tenia ganes d'abraçar-vos... I... +ja està. + +El xaval tornava a la seva cadira, i la dona restava un moment +astorada. Què era, allò? Amb una fulgor com de llampec en nit +obscura, percebia, en tals ocasions, quelcom de la vera naturalesa +d'en Temme, i el cor se li atrontollava i se li omplia d'una angúnia +estranya: una angúnia com d'un antic pecat no ben conegut, cóm d'una +error penosa que l'enteniment repugna d'aclarir. Sordes +interrogacions, a manera de veus confuses d'ecos llunyans, +s'insinuaven en la seva ment. ¿Valdria més en Temme que en Jordi? +¿Hauria ella injustament despullat dels béns del pare l'un fill en +benefici de l'altre, i...? No podia acabar, ni tan sols atendre, +aquests pensaments. No, en Jordi no seria ingrat. En Jordi era +l'esperança. No fallaria, no podia fallar. + + +II + +PROPOSICIÓ. + + +-Estiu!... Estiu!- Ho proclamen triomfalment a chor, les bandades +d'orenetes i falzies que s'escampen per l'espai. -Estiu !... Estiu!- +Indirectament ho proclama també pel poble el nunci amb aquella crida +que ja tothom se sap de memòria per repetir-se cada any per la +mateixa diada amb els mateixos termes i àdhuc els mateixos tocs de +trompeta. -Tuturú! tuturutú! Les dones es banyaran a la part +llevantina de la badia, des de sota Sant Antoni fins a l'indret de +l'Esperança; i els homes a la part de ponent, des del Carrenyanc a +la Pujola.- Banys!... L'estiu és vingut. Arriben tartanes carregades +de forasters. Estiu! Estiu! + +És el dia de Sant Cristòfol. El sol vola amb valentia pel mig del +cel. Blanes resplendeix alegrement amb ses parets blanques com +llenços de bugada i ses teulades grogues com altars de moresc. El +mar i el cel són una sola blavor clara sense solució de continuïtat. +Les muntanyoles i roques que s'hi banyen tenen l'apariència +d'incrustacions d'esmalt sobre un cristall puríssim. Fineses i +brillantors per tot arreu... La naturalesa sembla manifestar, en +aquell sereníssim paisatge marítim, pompes i gustos d'argenter. +S'endevinen riqueses d'or sota les nacrades colors de les roques. +Les plantes que hi brollen al damunt ofereixen un estrany caràcter +regular i ornamental. Allí les piteres amb llurs grans fulles +simètriques i rígides com les d'una gegantina flor de metall +inventada per algun artista. Allí les pales ovals de la figuera de +moro, que, vistes de lluny, tenen el llustre i la forma de colossals +gemmes maragdines. Allí les mates de ginesta, que, en compte de +fulles, treuen uns llistonets verds que aguanten joiells d'or. Allí +els altíssims llucs d'atzavara, que semblen arbres, convencionals i +d'intenció simbòlica; gentils, esvelts, inusitats; les tornejades +soques com de bronze brunyit; les branques acompassadament +distribuïdes i graduades de major a menor, dues a dues tan iguals i +tan elegantment corbades com els muntants d'una lira grega, llises, +sense entreforcs ni ramatge, i terminant en unes grapes que es +brinden al cel rublertes d'una pelussa àuria, com dient al dia +esplèndid: ¡Mira, que belles, les flotes que hem arrapat del teu +pelatge de llum! + +El mar és tan pla que no ofereix perspectives. Només, de tant en +tant, una gavina o una barca, que s'hi mouen atansant-se o +allunyant-se, donen als ulls enganyats una meravelladora sensació de +les profunditats del paisatge. + +És a prop de mig dia. En Temme, que a la matinada havia estat de +mala sort, després d'haver esmorzat a les onze proposant-se no fer +cap més àpat fins a quatre hores de la tarda, compareix a la platja +amb la seva olla de grumeig i les seves canyes, s'asseu a la sorra, +i comença a preparar els seus guarniments. Vol provar la pesca del +llobarro; però encara no l'ha començada quan un xivarri inesperat +que sona al seu darrera li fa girar el cap. -Què ès això? Què hi ha +de nou? -¡Sant Cristòfol, home, Sant Cristòfol! + +El xicot fins aquell instant no havia hagut esment de la diada. +Arreplega els seus estres i va a posar-se en fila amb l'altra gent. +Tots plegats, mig despullats, mig vestits, esperen el toc de les +dotze. -Nang, nang...- Així que les esperades batallades comencen a +caure, ¿en voleu, de bellugadissa de braços i mans estenent per +fronts i pits el senyal de la santa creu? I, tot seguit, ¿en voleu, +de cossos a la mar? -Ara, ara! ¡S'hora, s'hora.!- Alguns es banyen +només els peus, altres tot el cos; hi ha qui tot just de Déu toca +l'aigua; hi ha qui s'hi rabeja llargament. + +En Temme submergí una estona les seves cames nues, pregant de cor +endins a Sant Cristòfol que el rentés de tota sement de dolor +reumàtica. Després s'apartà d'aquell paratge avalotat, i atalaià +d'ací d'allà a veure si en descobriria algun altre de més tranquil. +A on podria dar-la? La banda de llevant estava plena de dones. ¡Quin +guirigall hi movien de xerroteigs i de rialles argentines! I ¡quina +xiscladissa alçava de tant en tant un escamot de noies, no podent +resistir en silenci l'escomesa impressionant i pessigollera de les +mateixes ones que desitjaven abraçar! Allò era un mercat de Calaf. +Però, encara que no hi hagués regnat aquell traüt, tampoc no calia +pensar a acostar-s'hi. Era el lloc de les dones, i en Temme no +hauria volgut que cap s'avergonyís de la seva presència. I a ponent? +També estava tot ocupat. Ací nedadors que es capbussaven, allí +altres, i ací i allà colles d'enjogassats que batallaven esquitxant- +se d'aigua a cops de peu, feien els xiquets de Valls a la platja o +armaven sardanes dins la mar; i per tot arreu ressonaven crits, +rialles, bruels, patacs, xipolleig i altres sorolls indefinibles. I +¿què calia esperar del recó de la Pujola, on s'acoblava tota la +canalla del poble? No res: o anar lluny cap a la platja de +S'Abanell, o deixar-se córrer la pesca. + +Tras, tras... anava caminant indecís. I, ja una mica apartat dels +nedadors, s'aturà sorprès de quasi no sentir-los. Llur cridòria i +aldarull sonaven com a cosa mínima i ridícula en l'oberta +immensitat, i no contorbaven poc ni molt la calma de la mar, que +semblava riure-se'n benignament amb el cascadeig acompassat de la +seva petita ressaca, de la qual res no era capaç d'alterar el ritme +ni el to. -Ara mireu si n'es, de valenta, sa veu de ses ones, àdhuc +quan sona més apagada! + +Tras, tras... anava caminant indecís. + +En arribar als volts de la reconada de ponent, algú va cridar-lo pel +seu nom. El dia anterior havia plogut, i els llaguts, gussis i +balandres reunits en aquell paratge eixugaven al sol llur velam +desplegat o mig desplegat, en tan diverses posicions, que feien +l'efecte d'una gran ajocada d'aus que, terrejant i espolvorejant-se +com solen, haguessin esbalandrat les ales amb el major desordre, +cadascuna al seu gust. L'apel·lament havia eixit d'allà, i en Temme +no va trigar a descobrir qui l'havia proferit. Sota una estesa de +blanques veles fresques de mullena, veié vermellejar, com una rosa +dins un joc d'ombres i besllums lilials, la cara rodona i xamosa +d'un home d'uns quaranta anys, vestit de blau i molt negre de +cabells, d'ulls i de celles, el qual, mig ajagut, s'anava +incorporant i li signava que s'atansés. + +-Ep, Temme, ep! Sóc jo, qui t'ha cridat. + +-Vós, Bonosi Ramoneda! I què voleu? + +-Ho sabràs si t'atures una mica a escoltar-me, que tot vol temps i +paciéncia, homo de Déu. A on vas, ara? + +-Cap a S'Abanell, a veure si trobo unes aigues que dugun més peix +que carn. + +-Mal pensament. Amb es temps d'anar d'aquí a S'Abanell, ja tota sa +carn de cristià que ara està en remull se serà posada en sec, i, +sense moure't d'aquí, podràs pescar amb tantes fiances de sort com +en altra part qualsevol... i qui sap si amb més i tot, perquè es +llard que deixarà a s'aiga tanta de gent, llamp me matu si no ha +d'èsser un bon grumeig per as llobarros, que són tan gola-bruts. +Atura't, homo. Sant Cristòfol només té una hora seua. Dóna-l'hi, +així et gordu de dolor i de baldament! + +-Ja- féu en Temme, somrient amb una punteta de malícia. -Sinó que em +sembla que, més que es sant, sou vós qui es vol aprofitar de sa meua +hora. I cap mal ès: també em plau, de servir-vos. Sa llàstima ès que +vós cerqueu qui us acompanyu à fer petar sa claca, i jo, pobre de +mi... + +-Ets bec-eixut com tota sa gent de mar: no cal que m'ho digus. Vatua +ets homos de mar! Ells són qui m'han fet passar per xerraire, essent +així que sóc el més reservat des Ramonedes i que mai ningú no +m'havia tingut per llenga-llarg fins que vaig empeltar-me de +pescador. Ah, Temme! ¿què deus pensar, de mi? I vas errat. Mira: +m'agrada dir ses coses amb s'amaniment de paraules que necessiten, +però no xerrar per xerrar, i ara! Si t'hai cridat, ès per proposar- +te un negoci. + +-Un negoci!- exclamà en Temme estranyat. -A mi? Que va de bo? + +-I per què no ha d'anar-hi? + +-Perquè encara no sóc ningú, jo- va respondre humilment el xaval. - +¿Que no veieu que soc un marrec de dotze anys i mig? + +-Un raig així te'n comptava. Però, si ets petit, tens més seny i ets +més trebaiador que molts d'homos que s'han d'afaitar ses barbes cada +dissabte. Ja t’hai filat, jo, i... anem! tinc confiança en tu. Apa, +seu aquí, a s'ombra des gussi, i parlarem. + +En Temme, encuriosit, va convenir-hi. Tots dos interlocutors +s'aclofaren a la sorra cara a cara, i l'home va dir al xaval: + +-Vui començar per explicar-te es meu cas, Temme. Jo no sóc homo +d'aiga. Tots es Ramonedes, de pares a fills, d'ençà que n'hi ha +memòria, tots han sigut de s'art de sa terra; i, si sa malastrugança +m'ha dut a merinerejar aquests darrers anys, ets meu cor no ès a ses +ones, sinó as terrossos. Amb una casa as carrer de Raval, una vinya +de quatre quarteres i una bòria afruiterada, que no devien res a +ningú com no fos sa contribució, qui més ric i més xalat que en +Bonosi? Però va venir sa filoxera, i vet-em aquí per portes. I com +que per aquell temps va morir es pare de sa meua dona, que era +pescador, i ella heretà aquest gussi, tothom va aconsellar-me que +me'n servís i que cerqués a sa mar s'aliment que sa terra em negava. +I, res, vaig deixar-m'hi caure. Pero... ca!... a mi sa mar no +m'agrada. ¿Què te'n diré?... Hi trebaies i més trebaies, i mai no +te'n pots fer teu cap tros ni preparar-hi cap collita: sempre hi vas +a sort i ventura, i qualsevol passavolant que s'hi ficu hi té es +mateixos drets que tu, que t'hi has envellit, voga que voga, +baldament t'enriqueixus. És com es llit d'una lea. No m'il·lusiona, +no hi trobo bon jaient: àdhuc m'hi sento feixuc i desmanyotat, i +sempre hi estic recelós. Ses ones són traïdores, Temme: Es seu riure +no m'entra; i quan, en dies com el d'avui, veig que s'encanten +emmirallant-me, me sembla que no ho fan pas sense un desig +reconsagrat d'engolir-me. Net: la tinc avorrida, s'aiga. Creuries +que encara de vegades m'hi marejo? I vet aquí per què... + +En Temme havia anat brandant el cap en senyal de desaprovar els +darrers conceptes del seu interlocutor, i aquí el va interrompre. + +-No, no i no!- va saltar amb cert desfici. -Que sa terra us tiro més +que sa mar, bé: vós us ho sabreu; però que vós i datros surtin que +vira que tomba amb això de sa traïdoria de ses ones... no, no i +renó! Això són romansos. Per tot arreu n'hi ha, de perills; i... ¿a +on anireu, doncs, que no pugueu sospitar-hi traïdories si darrera de +cada perill hi suposeu una malavolença que l'empeny? Ai llampus! +Repareu-ho: de vegades cau una teula i... clac!... xapa sa closca de +l'infeliç que ensopega al seu dessota. Ara bé, doncs: anem a cercar: +¿qui passaria tranquil per cap carrer si s'afigurés que totes ses +teules des ràfecs el sotjaven amb s'intent d'abordar-lo i +estabornir-lo? Oidà, i doncs? ¿per què malparlar de ses ones i no de +ses teules? Però no: tothom dali que dali amb sa traïdoria de ses +ones. Es gran, això! Desenganyeu-vos: Déu ho manifasseja tot, i, si +ell vol que us negueu, us negareu, baldament no toqueu més aiga que +la de sa gibrella de rentar-vos sa cara. Sa mar ès franca, Bonosi. +Veieu? a mi m'enamora més que sa terra precisament per això: perquè +no s'entén de partions ni d'heretatges i té es cor igualment +obert per a tothom. + +-Ben xerrat, marrec!- exclamà en Bonosi rient i pegant amistoses +manotades sobre el muscle del xaval. -¡Ui, ui, com t'entusiasmes, +tan mosca morta que sembles! Bo, bo! Tu ets homo d'aiga... i perquè +ho ets et cerco. Saps què em deia, dies enrera, s'avi Mundet? + +-Com ho vaig a sebre, jo? + +-Doncs me deia que es pescador més fi de Blanes ets tu, però que +ningú no se n'atalaia perquè et trobes en es mateix cas que un music +que no pogués sonar sinó amb una guitarra d'una sola corda. Entens, +sa comparança? Sa guitarra d'una sola corda ès sa canya de pescar. I +deia ell: «-Doneu-li un mal tros de gussi o de llanxa, i llavors +serà com un music que pot governar una cobla... i ja veureu si farà +parlar!» + +En Temme va enrojolar-se i no sabia on girar els ulls, plens del +goig i la confusió que li causà aquesta lloança; però tot d'un +plegat semblà que s'entristís, tombà el cap sobre el pit, esclafí un +sospir i mormolà: + +-No, Bonosi: si jo fos tan bon pescador, sa meua mare no hauria +d'anar tan escarrassada com va. + +-Vols dir que no guanyes gaire. Jo et crec bé- saltà en Bonosi. - +¿Que no has enteses ses paraules de s'avi Mundet? Això no ve de +culpa des music, sinó de sa guitarra. Doncs bé, Temme: jo tracto de +posar-te a ses mans s’estrument que necessites; et vui protegir... +ep! no per sa teva bonica cara, lleig des meu cor, sinó perquè tinc +confiança en es teu trebai i en sa teua honradesa i espero més +beneficis de tu que d'un atro. Jo parlo clar: pa, pa; vi, vi. Però, +sigu com sigu, aquesta confiança que et poso em sembla que ès ben +falaguera per a un marrec de dotze anys i crec que tindràs punt a no +desmerèixer-la mai de sa vida. Oidà? + +-No passem s'arada davant des bous- va respondre en Temme amb aire +greu. -Quan sàpiga què voleu de mi, us diré es meu pit. Per ara +només us veig venir, però encara no sé ben de cert cap a on penseu +tirar. ¿Voleu deixar s'art de sa pesca? + +-Sí, Temme: de grat i per força. No puc partir-me a trossos i èsser +a s'hora en mar i en terra. Has de sebre que, ara amb jornalers +llogats, ara pic pic sa meua dona i sa meua mainada, ara jo a +empentes i gavells quan me lleguia de sa mar, hem replantat i +empeltat sa meua quintana, i ja sa vinya torna a pintar-hi que ès un +gust. Es pàmpols hi canten as vent com una glòria de banderes, i no +donaria per set bótes de vi sa collita que s'hi prepara enguany. Es +ceps nous lleven més, molt redemés, que es veis; però, això sí, són +més senyors que cap hisendat: s'han de menar nets cóm una joia, i +cal sulfatar-los i ensofrar-los cop i recop: una mar de feina. I +¿qui l'ha de fer, sinó jo? Oi més, vui arrabassar un bosc que tinc, +i també ensarmentar-lo. Oi més, vui pendre a preu cotat +d'arrendament uns quants saions de pla. Oi més, sa meua bòria... + +-Això són comptes vostres- féu en Temme, interrompent-lo. -Tornem a +ses coses de sa mar. Què us proposeu? Heu d'entendre que jo no tinc +pas diners. Voleu vendre es gussi? + +-Sí i no, Temme. Això de vendre, sempre va llarg. No ixen es +compradors en volent-ho, i tots van a sa saga d'aprofitar-se de ses +necesitats des proïsme. Jo escamparé veus i... veurem. Però +mentrestant, tu i jo podríem fer un tracte. + +-Quin?- preguntà el xaval amb emoció. + +-Mira: gussi, rems, veles, ruixó, palanqui, palangrons, nanses, +garbitànes... anem, tota sa meua andròmina marinera, tu podries +emprar-la as teu gust i... tracte net... a mitges de guanys. Què et +sembla? + +-Mitges!- exclamà en Temme gratant-se el cap. -Us hi heu pensat bé? +No ès car, això? + +-No et composo, Temme- replicà en Bonosi amb to de gran formalitat; +-Posem-nos sa mà as pit. Per a tu es tracte ès una ganga, perquè, +per cada peix que ara ages amb ses teues canyes, en pescaràs deu amb +es meus ormeigs i bertrols, i, encara que me'n dongus cinc, te'n +restaran quatre d'aventatge sobre es teus guanys d'ara. Compta i ho +trobaràs. I ès clar que, si escoltes s'ambició, que ès una gola que +sempre fameja, te recarà sa part que m'hauràs de donar i et semblarà +fora llei que jo, sense posar-hi gens es coll, m'haju de goldir tant +com tu des teu trebai; però pensa que es meu goldiment ès +s'assegurança del teu. Perquè... sa cosa ès clara: si estic content +de sa renda que em façus, com que no sóc boig, cap comprador podrà +temptar-me; mentre que, si no n'estic content, m'afanyaré a vendre +barca i barcada així que me n'oferexun un preu enraonat, i sa teua +ganga serà finida, pus, amén Jesus. ¿Ho veus, com a tu mateix et +convé, que t'escanyu una mica? + +-Això que l'escanyun no ve de gust a ningú- reparà en Temme +somrient. -Però vós no en feu pas cara, d'estiracordetes. Si es +compte des deu peixos per cada un que ara jo n'agi ès cert, poc que +tinc dret a demanar més. Però... ¿voleu dir, que sortirà? + +En Bonosi, per tota contestació, es llevà dempeus, i, ventant un +patac al muscle del xaval, li va dir: -Aixeca't i mira aquest gussi. +Vint-i-un pams. Sa nata per a es teu empre! Un llagut et fóra de mal +remolcar, mentres que això ès una paia, i, per atra part, ès prou +gran per a dur-hi tot es menester: palangrons, nanses... Veieja una +mica; però ès fort, calafatat de fresc, no fa una trista gota +d'aiga... El repintarem cada any... a mitges... no res: una capa. +Veus? bons escàlams, bons rems... Si s'espatllen els refarem... a +mitges, tot a mitges. + +Ambdós anaven donant volta a l'embarcació: el xaval contemplant-la +embadalit, i l'home amostrant-n'hi les bones qualitats, tot +colpejant-la amoixadorament a pla palmell, tal com un marxant sol +colpejar l'anca d'un mul o un cavall en ponderar-lo a un pretensor. + +Mentrestant, dues persones que venien del poble s'encaminaven vers +ells a poc a poc: un cavaller i una dama. El cavaller, alt, eixut de +carns, ja madur; d'un negre gris com de llimadures de ferro els +arranats cabells; la pell, d'una brunesa groguenca; carallarg, +bigotut; vestit amb un tern blanc, i lluint sobre l'armilla una +cadena d'or tan gruixuda i sobrera, que resultava un veritable excés +com a fermall d'un rellotge. La dama, petitona, molsudeta, +joveníssima, molt ben abillada, amb un vestit curt de cos i flàcid i +lleuger de falda, una mica escotadet i braument esmanegat, i amb +unes arracades i uns collarets de brillants que guspirejaven, com +estelada en cel d'alba, sobre el seu cutis tendre i bru, que tirava +a color de perla. Caminaven lentament, pas a pas, fent bracet, ella +molt repenjada amb aire esllanguit i xerós, ell amb posat greu, +decantant el cap a escoltar-la amb una dolça complaença. + +-_Sí, sí, quiero, vieguito (1) mío, ¡quiero!... ¡quiero!_- deia ella +en un to de tossuderia gemegosa. + +-_Está bien, Lilí (2): a eso vamos, ya te lo he dicho_- va contestar +ell amb veu de baix abemollada. + +-_Pero quiero ir cada tarde: prométeme que cada tarde, ¡ea!_- tornà +ella en el mateix to d'abans. I, acabat, estampà un petó a la mànega +de l'americana del seu acompanyant. + +-_Siempre que el tiempo lo permita, Lilí_. + +-_¡Siempre, siempre! Quiero que el tiempo lo permita siempre, +Felipe_- replicà ella amb una mena de rebequeria infantívola. + +[Notes de l'autor: +(1) Sona així aproximadament la paraula _viejito_, en la boca de +molts cubans. Lilí, com la generalitat dels cubans, pronunciava les +jotes amb una aspiració dolça i simpàtica, semblant a la que donen +els castellans vells a les _haes_ en paraules com _huevo, Huelva_, +etc. +(2) Carmelita. ] + +En això eren arribats a les barques, i el cavaller va adreçar-se a +en Bonosi, parlant-li en català; i, després d'haver inquirit, pel +nom, que era l'home que li havien recomanat, va proposar-li +d'acompanyar-los, marit i muller, totes les tardes del mes, a +passejar pel mar amb el gussi. En Temme hauria volgut esquitllar-se; +però els dos forasters s'havien interposat entre ell i les seves +canyes, estintolades l'orla de l'embarcació, i, no atrevint-se a +demanar-los pas, romangué mut i capjup, una mica apartadet. En +Bonosi es llevà la gorra un instant, tomà a encasquetar-se-la de +gairell, escoltà atentament la proposició, i, després d'una estona +de silenci, gratant-se el clatell i fent-se el desmenjat, va dir: + +-Cert, cert... us han guiat bé. No hi ha un gussi millor que es meu, +per a una passejada; però... carau, carau!... em voleu collar massa. +Totes ses tardes! i poder?... Totes ses tardes! + +-El preu ho mata tot- va respondre el cavaller. -Vós demaneu. Em +penso que no renyirem. + +-Bé, bé, missenyor: vos parleu bé... prou, sí... ja us entenc; +però... ès que vós no us feu compte des perjudicis que això em mena. +¡Totes ses tardes!... Un hom té ses seues hores de calar i de +llevar, que lliguen dia i nit, tarda i matí; i perdre ses tardes +gairebé ès igual que perdre sa pesca de tota sa diada. I, encara, +això... ¡com aquell!, sino fossin ses resultes; perquè... +desenganyem-nos... sa parròquia desservida s'esgarria d'ací d'allà, +i, després, aneu a aplegar-la de nou! + +El cavaller li va entendre la maula i la ganyoneria, i, tot simulant +generositat, allargava les seves ofertes amb molta parsimònia, de +ral en ral, cada vegada amb un to definitiu i amb l'aire majestuós +de qui llença una fortuna. En Bonosi anava brandant el cap amb +displicència, però ull-alerta, espiant la cara del seu interlocutor, +amatent a donar-se per satisfet així que hi reparés algun senyal +d'enuig; i, finalment, havent-hi llucat una expressió que indicava +més aviat l'intent d'allargar una puntada de peu que no pas un altre +ral, badava ja la boca per acceptar la darrera oferta, que era de +quatre pessetes diàries, quàn la gentil dameta, que, àdhuc sense +haver entès cap paraula, havia capit molt bé l'essència del diàleg, +va solucionar de cop i volta la qüestió de la manera més impensada. +Tota decidida, va entregirar-se, ficà tres dels seus ditets color de +rosa dintre la butxaca de l'armilla del seu marit, els en tragué amb +un pilot d'isabelines d'or, i, posant-les a la mà d'en Bonosi, va +préguntar, amb graciosa ingenuïtat: + +-_Diga, Bunossi: ¿basta para lo que resta de mes? ¿No?_- I, sense +esperar resposta, es girà de nou amb els ditets en l'aire, a punt de +tornar a pegar falconada a la mateixa butxaca; però el cavaller va +protegir-se-la amb un ràpid moviment instintiu, aplacant-hi la mà al +damunt i exclamant: + +-_¡Sobra, Lilí, sobra!_ + +Aleshores, en Bonosi, que estava content i desitjava evitar +engrinyes que poguessin desbaratar-li la bona jugada, s'acuità a fer +reverències davant de la dama i a dir-li: + +-Basta, missenyora, basta... sobra, basta... maneu, disposeu,... + +La dama romangué un moment astorada, indecisa; esguardà el seu marit +amb angúnia i ressentiment, amb un espurneig de llàgrimes als ulls: +després, adonant-se d'en Bonosi, que continuava fent acataments i +repetint les seves paraules de satisfacció, esclafi un sospir, +somrigué, i tornà a preguntar-li, amb candorosa admiració: + +-_¿Basta? ¿De veras?_ + +-Sí, misenyora: sobra, sobra maneu, disposeu- féu en Bonosi. + +-_¡Bravo!... Pues, entonces... portarse bien y... habrá propina!_ + +-Sí, missenyora... a bé que això de sa _pamplina_ no ho hai pas +entès. Però ès igual: no us encaparreu: ses vostres accions valen +per totes ses paraules- contestà en Bonosi. I, adreçant-se al +cavaller, li va dir: -Sa vostra _madama_ parla un castellà tan clos +i ben xerrat, que ni sa cotorra més ben ensenyada; i em penso que +aquí, com no sigu algun aucell, no hi haurà qui li pugu seguir sa +conversa to per to. Veieu? vós ja feu un so diferent: es vostro +castellà clareja més, i quasi no n'hai perdut un mot. + +-_¡Tío gaznápiro!_- borbollejà entre dents el cavaller. -Com que +t'he parlat en català _limpio_ i corrent!- I, alçant la veu, afegí: +-_¿Conque_... estem entesos? _El esquife, digo,_ el barquet _queda_ +nostre per totes les tardes del mes? + +-Ell i es meus serveis, missenyor. En aquells moments la gentil Lilí +esclatà en una sèrie d'exclamacions xiscloses, tot giravoltant sobre +els seus peus i acabant per tapar-se la cara amb les mans, +immobilitzant-se. + +Havia reparat que s'atansaven, esmunyint-se ventreaterrats per entre +les barques, una colla de marrecs, alguns ja bastant grandots, nus +de cap a peus, amb una desaprensió paradisíaca. Escandalitzada, s'hi +havia tombat d'esquena; però en anar-se girant, n'havia descoberts +més i més per tots els indrets: una munió: caps sobre caps, cossos +sobre cossos, formaven piràmides polposes a faisó de mates de bolets +rourencs; i tots la miraven llaminerament, i àdhuc alguns +l'assenyalaven amb el dit. D'aquí les seves exclamacions d'horror i +el seu tapar-se la cara. + +-¡No us alarmeu, missenyora! ¡Atureu-vos, missenyors!- va dir en +Bonosi, comprenent el cas. -Això no ès res... quitxalla... Són es +cristofolets de sa diada, que s'han atalaiat de vosatros i vénen a +encantar-se amb es vostros bonics. Atureu-vos. Amb quatre crits els +esquivaré. Atureu-vos! + +Fou inútil. Abans que acabés de parlar, ja els forasters eren lluny. +El cavaller havia enrevoltat el seu braç al cos de la dameta per +sota les aixelles, i se l'havia enduta, mig a l'envola-vola, per +entre les veles. + +Aleshores la cara xamosa i vermella d'en Bonosi s'ompli de rialles. + +-Bo, bo!- exclamà. -Aquesta madameta s'espanta dets angelets com si +li fessin pensar en ses rampetes que li han de costar els que ha de +posar as món. Déu beneieixu es seu ventre, amén; perquè jo desitjo +que no es perdu mai sa nissaga de s'hereu Escampa. ¿Has vist, Temme, +quina plugeta d'or m'ès caiguda a sa mà? + +-Una mica massa- va respondre el xaval. -M'ha semblat que ell, +s'homo, es posava a sa raó, i vós tira que tira. No us ho aprovo. Es +guanys de mal jus, aquí o a s'atro món, seran de mal pair. + +-I ara!- replicà en Bonosi. -Jo no hai usat d'engany ni violéncia, +Temme. S'avinença de ses voluntats ès sa llei des tractes. ¿I qui +has vist mai que tornu cap tros de mercaderia, per bona pesada que +li façun? Atrament, aquests dos nuvis d'avui són tan rics, que, +sense patir-ne poc ni molt, poden daurar ses mans de tota sa +marineria de Blanes. Sé qui són, lleig des meu cor. Ell se diu Felip +i ès mataroní, fill d'un drapaire ronyós i gasiva, conegut meu, un +tal Bernat Portalons, que va morir de misèria amb una sitja d'unces +as peu des llit. Oi quina ànima de càntir! però... pau as difunt! No +el recarreguem amb nostres paraules. Deixem que vogu a barca +lleugera as port de dalt. Si algun mal pes de pecats no l'enfonsa, +sa seua sorrada d'unces no l'enfonsarà pas, perquè va restar en +terra. Es seu hereu, aquest manu d'en Felip, que ja era gran i més +viu que una mustela, va trobar-la prou. Va embutxacar-se ses +monedes, se les va emportar a Amèrica, i sembla que allà, amb sa +calor, totes li van pondre i covar. I certus ès que es féu +milionari. Ho sé de bona tinta: pots pujar-hi de peus. I mira si no +ès veritat, allò que diuen, que es diner crida diner. Un dia va +llevar-se amb delit de malgastar, i va i fa sa brutesa de comprar +tres o quatre bitllets sencers d'aquells tan cars de sa rifa de +Nadal. Doncs bé, caret: arriba sa diada i... cataplum!... li toca sa +sort grossa. Ja ho veus: per més que vulgu no es pot desempallegar +de sa riquesa. Però no... ep!... ell no vol desempallegar-se'n: al +contrari, ès des puny estret. Ja ho deus haver reparat: no pot +dissimular-ho: ses seues grandeses puden as resclosit de sa +gasiveria des seu pare. Atra cosa ès la seua dona... galant dona!... +¿oi, Temme? Aquesta va néixer en mig des diners com un gos en mig de +ses puces, i no pensa sinó en espolsar-se'ls, grata d'ací, grata +d'allà. Però no t'espantus: no en farà mai net. És mestressa de tres +o quatre _inquènius_ i unes hisendes que es perden de vista. Sé qui +ès, Temme; en sé tota sa història; perquè, encara que haju nascut a +Cuba, ès filla de pare blanenc. Precisament ara, casada de fresc, és +vinguda a Blanes amb es seu marit a fi de conèixer sa seua àvia, que +encara ès plena de vida. Avui en dia aquesta àvia ès una senyorassa +que viu as carrer de Mar, en una casa com un temple, amb tres +minyones de servei que li ensumen es desitjos a s'alè; però jo l'hai +coneguda pobra. Parlo de trenta anys endarrera, això sí; però jo +l'hai coneguda pobra: cert com sa mort. Era una trista botiguera des +carrer de Mercaders, i es seu marit era en Vetes-curtes, i de ca +seua tothom en deia _can Vetes-curtes_; i anaven tan poc grassos, que +sa meua mare els hi va vendre a fiar un sacotell de mongetes i no el +va cobrar sinó després d'haver gruat tres mesos. Es món va de +tomballons, lleig des meu cor; i a cada tomb un hom veu uns +enfilaments i uns daltabaixos que esgarrifen. Jo maldo per aguantar- +me. N'he passades de totes amb sa meua femella i sa meua nierada +d'aucellons boca-badats, als quals no sempre podia dur becada. Ara +tot just començo a surar una mica; i, quan es bon Déu menà a rodolar +pes meus volts un parell de potentats d'aquests que de plens que +n'estan, no es poden tocar sense que esquitxun cinquenes d'or ¿vols +que els hi tornu les que m'han posades a sa grapa? + +-No sé què dir-vos-hi- va çontestar en Temme. -Ells podien donar i +vós rebre; però ses vostres mentides hi eren de massa. No era pas +veritat, allò que, perdent ses tardes, haguésseu de perdre sa pesca +de tot es dia. + +-Parola de negociant, Temme. Això ès de bon jus. Jo deia i ells +podien dir. Dos que tracten són com dos gossos que tenen un mateix +os entre ses dents: cadascun estira tant com pot, i sa qüestió ès +endur-se'n es tros més gros i de més polpa. Ja n'aprendràs, d'anar +pes món. + +-En vaig aprenent- va fer en Temme amb to adolorat. -Ara veig que, +en es nostro negoci des gussi, vós heu estirat tant com heu volgut, +i jo no gota. + +-Visca, visca!- cridà en Bonosi entre riallades. -Així m'agraden, +ets homos! Estira, doncs, parla, desembussa es teus canons i... + +-No pas avui- va saltar en Temme trencant-li la verba. -M'hi vui +pensar. Ja us diré es meu pit un atro dia, quan pugu parlar amb més +coneixement. + +-Fins a fi de mes et dono de coll. + +Varen acomiadar-se, i el xaval agafà les seves canyes i la seva +olla, i s'encaminà cap al mateix paratge d'on l'havia tret, una hora +abans, el garbuix de la gent. + +Quan va arribar-hi, ja no hi havia cap banyista a la mar, però +encara molts s'estaven vestint. Arrenglerats a la platja, no gaire +apartats del baterell de les ones, seguts a la sorra, tan tranquils +com si fossin a la cambra llur a porta tancada, l'un es posava la +camisa disputant-la al vent joguiner, que, abombollant-la, la hi +arronçava clatell amunt; l'altre pernejava per ficar-se uns +calçotets, que tendien a fugir-li banderejant; aquest, +contorsionant-se d'una manera estrafolària, es treia els grans de +sorra d'entremig dels dits dels peus; aquell forceguejava per +calçar-se unes botes que la humitat havia encongit; i qui no +reganyava una natja reganyava una cama, un tros d'esquena, un +pitarràs pelut o alguna altra cosa de més mal veure. La grotesca +escena, però, respirava innocència i alegria. El costum treia motiu +a l'escàndol: ningú no podia mofar-se d'un descotxament al qual ell +mateix no s'exposés i les rialles volaven sense fiblet; cadascú, per +altra part, estava prou enfeinat en l'endegament propi per a torbar- +se gaire a tafanejar el dels altres. + +En canvi, en Temme, arribat de fresc i ben vestit, va sentir-se +intrús en mig d'aquell rengle de gent deshonestada. Així és que +procurà travessar-lo de pressa, i no gosà escampar la mirada +dels seus ulls fins que no tingué al seu davant altre visió que la +bella i purificadora de la mar. + +S'assegué a la sorra, i, amb les seves canyes entravessades sobre +les cuixes i la seva olla al costat, va encantar-se i embadalir-se +fins al punt d'oblidar tots els intents que l'havien portat allí. +Oh! quin espectacle, que li robava el cor! Havia entrat un eixerit +garbí. Molts de llaguts eren estats varats per aprofitar-lo. +Blanquejava dins la cala una munió de veles punxegudes i esbadocades +a faisó de lliris d'aigua, les quals, recollint el vent, es botien, +i s'animaven, i prenien moviment i vol, fent la impressió d'una +florida que es convertís màgicament en aucellada. Volaven, fugien +cala enfora, enllà, enllà... ¡Qui pogués seguir-les! ¡Qui pogués +disposar d'una d'elles, volar amb una d'elles cap a cales llunyanes, +cap a descobrir sapes submarines inexplotades encara, cap a espiar +el passatge dels bancs de peix viatjadors!... Mai el xaval no havia +comprès com ara que un pescador sense barca és un esclau de la +terra. Les llunyanies marines el cridaven. Les veles se li enduien +l'esperit. Arrupit a la riba, experimentava uns impulsos semblants +als de l'oreneta novella, encara no ensenyada a volar, quan des del +seu niu d'argila, bastit sota una teula, contempla les profunditats +de l'airecel, glatint per palpar-les i estremint-se de goig i de +desig en veure les ales braves que hi llampeguegen per dedins. Oh, +sí! li convenia un gussi! Li havien suggerit aquella idea, i ja no +se la podia treure del cap. Ja la canya li semblava un instrument de +misèria; ja la terra, que el retenia, li semblava una presó. + +Tothom se n'havia anat, la platja era deserta, i encara el xaval +continuava absort en el seu somni. Les hores de Sant Cristòfol eren +passades, però la benedicció del sant perdurava en flaire, en llum, +en promeses d'un bell estiu, que calia aprofitar. Un gussi! ¡Que era +trist, perdre aquell bon temps! + + +III + +DE LA TRAGÉDIA A L'IDIL·LI. + + +En Temme, per apocament de caràcter i per vici adquirit en la +solitud, no s'agradava gaire de comunicar les seves coses: estava +acostumat a enraonar-se-les i resoldre-les tot sol; i aquest hàbit, +que l'havia adestrat i li proporcionava molts de recursos, +constituïa, per altra part, la seva flaca: una flaca que força +vegades el portava a estèrils cavil·lacions que hauria pogut +estalviar-se amb una senzilla consulta. + +Fins després de tres dies de meditar inútilment per trobar una +contraproposició enraonada amb què respondre a la proposició d'en +Bonosi, no va compendre que les raons que cercava no podia +descobrir-les per manca de dades. Perquè ¿com havia d'endevinar +quins beneficis calia esperar d'una barca, no havent-ne manejada mai +cap? Així, doncs, per més que li dolgués, havia d'assabentar-se amb +algú. I, certament, li dolia: ho repugnaven tots els seus instints +d'aranya avesada a filar sempre amb substància pròpia els fils de la +seva teranyina, però no hi havia altre remei. De qui servir-se? + +Tot seguit va pensar en l'avi Mundet, que tan bellament l'havia +elogiat parlant amb en Bonosi, segons aquest mateix havia dit. Sí: +aquell home era gat vell en totes les arts marineres, i, si volia, +podia ensinistrar-lo millor que ningú. I per què no havia de voler? +Ben mirat, un elogi pressuposava simpatia, i la simpatia era +prometedora de bon acolliment. + +Vacil·lant i més vacil·lant, era ja vespre entrat quan s'encaminà, +pel carrer de la Mestrança, a la casa del vell pescador. A l'horitzó +marí, el tornassol crepuscular, esmortint-se, moradejava. La lluna +hi pintava el seu front calb i vermellós, caparrejant per damunt de +la calitja. L'hora fosquejava, perquè ni l'astre ixent ni el +crepuscle expirant no irradiaven gaire claror, però l'aire era tan +serè, que la vista destriava força bé els objectes i, ja d'un tros +lluny, el xaval va adonar-se que el consultor que cercava estava +assegut tot sol en un pedrís, sota l'emparrat portaler de casa seva, +prenent la fresca de cara al mar i fumant la seva pipa. No podia pas +desitjar unes circumstàncies més favorables. + +L'avi Mundet era un vell canut, però fort encara. Mariner de tota la +vida, havia treballat molt i capejat molts de perills. Segons la +seva pròpia expressió, la dalla de la mort l'havia escallimpat +tantes vegades a dret fil i a la ziga-zaga, que li havia marcat de +sécs tota la cara. A causa de l'esqueixalament, la banda de baix, +massa asseguda, li aproximava la barba prominent al nas ganxut, que +s'hi corbava quasi al damunt com un bec d'àliga sobre la presa que +va a devorar. Un antic xiribec donava al seu front, vast i bonyegut, +l'aspecte d'un greny de roques ratllat per un llamp. Tota la seva +persona respirava majestat salvatge, i tenia quelcom d'aquelles +ruïnes que s'aguanten fermes i crien certa alegria de flors. + +Impetuós amb capteniment, groller amb barreigs de finors d'enginy, i +dur entre balançades de bondat, havia adquirit un bell prestigi +entre els llops de mar. Molts s'hi aconsellaven, i sabia més secrets +que ningú del poble. Això, certament, li ocasionava més pèrdues que +guanys; però era la seva il·lusió, s'ho estimava com una glòria, i +posava més punt a acontentar la seva parròquia de consultaires que a +menar a bon terme els propis negocis. + +Quan veié que en Temme l'escometia i el saludava humilment, -Hola, +hola!- va pensar: -ja sé per què véns.- I, tot cofoi, va preparar-se +a entrar de ple en les seves funcions; i, comprenent que el xaval +estava encongit, el guaità afablement, procurant encoratjar-lo. + +-Vinc a... + +-Ben vingut, Temme. Què vols? ¿Què necessites? Demana. Totes ses +coses de ca meua estan a sa teua disposició. + +-No... no necessito res. Es a dir, res: molt: un consell vostro +sobre un cas que... + +-Bo, bo! Tira, Temme... tira de sa meua experiència. L'han filada +ets anys i es desenganys, i ès llarga, llarga. Hi ha corda per a +treure qualsevol barca que vaju de través. Si pot servir-te, tira, +tira: jo, content que te n'ajudus. Explica't... sense por!... as gra +de dret! + +Féu seure al seu costat el minyó, i va escoltar-lo atentament, +esguardant-lo amb un sol ull, tot mantenint aclucat l'altre, per +davant del qual s'acarrerava el fum de la seva pipa. Acabat, +brandant el cap d'ací d'allà en senyal de displicència: + +-Ai vatua en Bonosi!- exclamà. Va fumar una estona en actitud +pensativa, i, sobtadament, va preguntar al xaval: + +-Saps que són, golers? + +-Golers?... Uns aucells: oi? + +-Oi. Són uns aucells que van sempre a s'aguait de ses gavines; i, +quan n'atalaien una que ha fet pesca, l'empaiten i la persegueixen +fins que, cansada, amolla es seu peix; i llavors es bergants són +amatents a copsar-lo abans que no arribu a s'aigua. Sempre pesquen +de sa mateixa manera. Doncs bé, marrec... (para ment en això que et +dic)... en Bonosi ès un goler, i vol que tu sigus sa seua gavina. +Mai de Déu! Engega'l as botavant! + +-Voleu dir?... Ja em semblava a mi que es tracte era estret; però, +escolteu, ¿per què no provar-lo? Si resulta dolent, sempre seré a +temps de rompre'l. + +-A temps de rompre'l?- va fer el vell, aclucant els ulls. -Pse!... +sí, tot se pot rompre; però sempre ès un trebai, sempre porta algun +mal de cap... i tal volta qüestions i verbals... Oidà! A càrrec de +qui van, ses adoballes? + +-A mitges. + +-Vet aquí un ham, Temme. Si te l'empasses no te'l desclavarás sense +raons. Quan en Bonosi veurà que et vols escórrer de s’estrop, +procurarà collar-te'l, i t'exigirà que li renovus es gussi de cap a +cap: que una costella consentida, que una peça des folrat +esquerdada, que ses estopes, que es quitrà, que sa pintura... I què +porra! ¿Per què entrar-hi, en un tracte que salta a sa vista que ès +dolent? ¿Que no ès clar, que aquest homo vol xuclar-te sa sang? +Engega'l tot seguit. + +-No tan de pressa, s'avi- va respondre el xaval, aferrat a la seva +il·lusió. -Demanar no ès vendre. A sa seua proposta jo puc contestar +amb una atra. + +-Quina? + +-Ah!... això em porta a vós: vós, que sou homo de coneixements, me +la podeu dictar. + +-No pas cap de sa mateixa mena- saltà l'avi Mundet tot arruixat. - +No, Temme: no vulgus èsser sa gavina pescadora de ningú. ¡Tu a sa +teua! O sol, o patró! + +-Es que a mi un gussi em convé com es pa que menjo. + +-Vet aquí una veritat com un temple. ¡Ja ho crec, que et convé!... +Més que no t'ho figures! Sa canya ès encantada. A sa llarga +t'engorroniria. Et convenen es rems, sa vela, sa brega amb es vent i +ses ones... Sí, Temme; vas bé: has de comprar un gussi. + +-Comprar-lo!- exclamà el xaval. -Oidà!... i diners? + +-Tu n'has guanyats, caret- insinuà el vell, observant el xaval a cua +d'ull. + +-Pocs. + +-No tan pocs, per as nostro cas. + +-I bé: pocs o molts... ès igual, si han volat. + +-I per què han d'haver volat? + +-Homo de Déu, perquè sa vida ès cara. + +-Doncs... no han volat, Temme!- declarà el vell amb fermesa, després +d'una breu vacil·lació. -Para ment qui t'ho diu: no han volat. + +-Llamps! Això ès saber molt. ¿Que sou bruixot, vós? + +-Res de males arts, Temme! Però... amb s'oreia sorda hi sento més fi +que s'atra gent amb les dues bones. Ets aucells des cel, entre dos +llustres, vénen a contar-me secrets. Res: te dic que es diners no +han volat; i, quan ho dic, ho sé.- Aquí l'avi Mundet féu una pausa, +i, després, abaixant la veu, afegí: -Es guanys de sa teua mare +basten per as passament de ca vostra, i sa dona no vol tocar es +teus. Els posa de banda. Jo sé qui els hi guarda: una persona de +tota confiança. Ho sé, Temme. Es muntant no el conec; però, si tu +vols podem afinar-lo leri-leri. Ara ho veuràs. ¿Què et sembla que +has vingut guanyant, uns dies amb atros d'ençà que pesques amb +enteniment? + +-No ho sé, llamp me matu... ni d'uns dies amb atros ni de cap dia. + +-Doncs jo sí: me sembla que no t'ho erraré de gaire -va fer el vell. +I, apuntant-se el broc de la pipa al front, en actitud pensativa +afegí: -Sa teua pesca, es dos darrers anys (deixem de banda ets +atros), haurà valgut de cinc a sis rals diaris. No en baixa, no; +però posem-la a quatre... i comptem. Cada deu dies quatre escuts; +cada mes... dotze; en un any... cent quaranta quatre; en dos anys... +dos cents vuitanta vuit. Compto pes cap baix... entens? Ha de pujar +més, força més. Si la donessis per tres cents escuts, hi perdries. + +-Tres cents escuts...- mormolà en Temme. -És força, això? Fan una +bella pila? + +-Deu pilots de trenta escuts cada un. + +-Bah!... no ès cosa- exclamà el xaval, desil·lusionat. -Veieu?... No +anem enlloc. Un gussi deu valer trenta o quaranta vegades més: oi? + +El vell esclafí una rialleta sense respondre. Es tragué d'una +butxaca de la samarreta un paquet de tabac, i, calmudament, es posà +a carregar la seva pipa, riu que riu per sota el nas. Després acostà +la seva cara a l'orella d'en Temme, i, com de secret, li va +preguntar: + +-T'agrada, es gussi d'en Bonosi? + +-A mi sí; però... alerta!, que no hi entenc res. Què us sembla, a +vós? + +-Em sembla que a ses teues mans pot durar molts anys. Encara ès a +mitja vida, i sa construcció ès bona: roure i estraig... res de +ferro. Va bé. Jo, de tu, el compraria. + +-Bo!... I bastarà sa mota que heu dit? + +-Amb mencos de sa meitat en tindràs prou. Me comprometo a fer-te'l +haver per cent vint escuts, amb tot es seu parament i ormeigs de +pesca. Deixa sa cosa per a mi... A tu en Bonosi et composaria, +mentre que a mi... ell se'n guardarà pla! Li puc dictar sa llei, +jo... i ai si no s'hi ajupís! Sé per què ho dic, Temme. No el vui +pas atrotinar, ep! Vui sa bona llei i prou. Demana cent vint escuts +a sa teua mare, i et responc des tracte. + +-A poc a poc- va dir en Temme. -No mogueu res fins que jo us avisu. +Sa meua mare podria no tenir es diners, o podria no voler-me'ls +donar. Encara que jo els haju guanyats, són ben seus; perque, a +casa, ella es senyora i majora, i jo... content que ho sigu! + +-Bo, bo! Ès sa bona màxima, Temme. Tant de bo tothom la seguís! Ses +teues paraules m'han escaufat com un got de vi ranci. Oi, que sí!, +¡oi que sí! Vatua es marrec! Sí, vas bé: tu proposa, i sa teua mare +que disposu. No hi farà puntes, si pensa una mica. Se va envellint +força, i ¿què ha de voler sinó que tu prengus gambatge a sa traça +que ella el vaju perdent? Però... mira... (sa veiesa sol èsser +ganyona): si veus que sorneja i s'arronça, afluixa-li es nu. Tan +sols que li pugus desempescar vuitanta escuts, estarem a cames: jo +hi posaré ets atros, que te'ls deixaré sobre es mateix gussi, sense +rèdits i a tornar-me'ls quan pugus. Què llamp! m'has entrat per s'ui +dret i et vui ajudar. Tira, tira! Es meus diners són aucells que no +crien, i sempre tenen una ala fora des niu a punt de volar cap a ses +necessitats des proïsme. Estem entesos. Ja has sopat? ¿Oi que no? + +-Ara hi aniré. Sa meua mare retira tard de ses seues feines. + +-Doncs bé- va fer el vell, aixecantse: -ara mateix, tot sopant o de +sobretaula, pots proposar-li sa cosa. No t'adormus: com més aviat +millor. Apa! Digues-li que jo t'hai aconsellat. Explica-li sa nostra +conversa; però... ep!... no li digus que jo sàpiga qui li guarda es +diners. Sobre això.... muixoni! No ès cap mal, i, reportat, en +podria fer, perquè podria dur cabòries, i tal vegada raons i +engrinyes. Prudència, Temme! Sa prudència ès un vestit que mai no es +talla massa llarg, per roba que s'hi posu. Mai no te'n sobrarà. Però +també et convé coratge. Sigus homo! + +S'acomiadaren; i el xaval ja s'havia girat, anant-se'n, quan el vell +l'aturà subjectant-lo per la fímbria del gec. -¡Aquí tens un amic, +Temme, un amic de cor! Però para ment en això: si t'ajups a fer de +gavina pescadora d'en Bonosi o de ningú més, no tornus a mirar-me sa +cara. + +Aquest regany afectuós clogué la conversa. En Temme s'allunyà, bon +xic preocupat. La nova solució que l'avi Mundet l'instava a temptar +li ocasionava cert trastorn. No que no la judiqués bona, ¿Què +millor, per a ell, que comprar un gussi, governar-se'l al seu gust, +i no haver de partir ganàncies amb ningú? Però... haver de demanar +diners a la seva mare! I tants! ¡Qui sap com s'ho pendria, ella, +malhumorada com solia estar! Aneu! esquinceu-li, de cop i volta, el +vel de les tristeses amb una proposició esveradora com aquella! +Convindria, de primer, interessar-la en alguna conversa de coses més +lleugeres, portar-la a la intimitat de les paraules que van i vénen, +i, després, a poc a poc, insinuar-li la qüestió. A veure: ¿de què +podria parlar-li, per assorollar-la una mica?... de què?... No +trobava res. Pensem, meditem, com més anava més se li encongia el +cor i més confusió hi havia en el seu pensament. + +Darda que darda d'ací d'allà, feia estaries per no entrar a casa +seva, Per dues vegades arribà al portal i reculà. -Repensem-nos- I, +no res, semblava que aleshores se li aturava el cervell. Per fi +hagué de decidir-se: ja era massa tard. Va entrar... i que sortís la +cosa com Déu volgués. Va saludar, com de costum, la seva mare, i, +com de costum, s'assegué en una cadira baixa a prop de la llar +apagada. + +N'Àuria Maresa feinejava pels fogons al migrat faró d'un llum d'oli, +que no estenia la seva resplendor gaire més enllà del vogi de la +xemeneia, sota el qual estava penjat. La lluna entrava per una petita +finestra teuladera oberta a prop del sostre en la paret de llevant, +i, fenent, amb unes llistes com de pols de farina, l'àmbit ombrívol +i blavós, es reflectia a la paret de la banda oposada. El xaval +ocupava un dels llocs més fosquejants; i això va semblar-li una +sort, perquè aixi no es veuria si estava pàl·lid, com per força ho +havia d'estar. + +La primera dificultat que se li presentava era la humor taciturna de +la seva mare: allò que ja havia previst. La dona estava de mala +lluna... aneu! Ès clar que un home llest procuraria eixamorar-la i +eixorivir-la amb un bell articuleig: ho comprenia, i ja abans ho +havia comprès molt bé; però se sentia completament negat per a +qualsevol plet que s'hagués de guanyar amb la llengua. No sabia què +empescar-se. El cor, però, li deia: -Apa, apa; prova, prova.- I va +posar-se a parlar sense saber què deia i amb el seny mig esbalaït. + +Va parlar a la babalà: de la diada de Sant Cristòfol, de l'alça del +peix, de la vinguda de forasters... I, sobtadament, se li acudi una +idea que li aclarí tot l'esperit: una bona idea per a interessar la +seva mare a la conversa. Fent-se ressò d'una noticia i uns +comentaris que havia recollit per atzar a la platja, va criticar els +escrúpols d'alguns barcelonins i alguns senyorots de la vila que +pretenien alçar barraques de banys per evitar-se la vergonya de +vestir-se i despullar-se al ras (¿oi, que delicats?)... i en canvi +(ara mireu quin escàndol!)... demanaven que se'ls permetés banyar-se +barrejats homes i dones; però això l'Ajuntament no ho concediria. + +-I ca!- exclamà tot seguit n'Àuria Maresa rompent el seu ombrós +silenci. -Que som moros, aquí? ¿On s'és vist, voler enderrocar ses +bones consuetuds amb escarafalls de decéncia? + +I ja la conversa estigué armada. + +En Temme la deixà córrer bonament, i, aprofitant-ne amb satraperia +un tomb favorable, entrà a relatar el seu articuleig amb en Bonosi. +Ell mateix no se sabia avenir del seu enginy i de la seva picardia. +Mai no s'havia sentit tan obert de potències. Tot manyac manyac, va +explicar els tractes que aquell terrassà-pescador li havia proposat, +i els aventatges que li havia pintat de la pesca en bot sobre la +pesca amb canya: allò dels deu peixos per un. Un disbarat, ès clar! +¡Déu l'en guard, de deixar-se enxarxar en tals tractes, ni de creure +en tals aventatges! Però sí que era cert que un pescador, amb una +barca, podia acampar-se la vida, i d'altra manera no. I això l'havia +preocupat, i, cercant una conjuminació al negoci i no trobant-la, +havia consultat últimament l'avi Mundet... i aquí el consell de +compra i el preu. + +-Així, estem?- saltà la dona, girant-se, amb posat d'enuig, vers el +seu fill. + +-No crec...- mormolà el xaval. + +-Prou!- féu ella, interrompent-lo. -¡Ni una paraula més! ¡Estarem +bé, que els forasters s'hajun de ficar a governar a ca nostra! ¿Qui +l'empeny, s'avi Mundet? Tafaner, més que tafaner! Bon cap deu haver- +te posat! Però calla-t'ho: no vui saber-ne res, de ses seues +conxorxes. ¡Ja li cantaré sa canya, jo, an aquest bo de vei que, de +tant treure es comptes de sa bossa dets atros, descuida els de sa +seua! Ja em sentirà, si no ès sord! + +El xicot, esmaperdut i adolorat, romangué mut una bella estona, +esperant que s'esbravés aquell vent de tempesta. Després, sense +atrevir-se a alçar el cap, va dir: + +-Me sembla que veieu ses coses més negres que no són. No, s'avi +Mundet no tenia cap intenció de ficar-se per res amb nosatros: hai +sigut jo, qui li ha demanat consell. I, per haver-me'l donat a sa +seua manera d'entendre, no mereix pas cap mala cara, sinó moltes de +gràcies. I això no vol dir que l'haguem de pendre, es consell. +Arreconeu-lo, si no us plau, i doneu-me'n un de vostro, que jo me +l'estimaré encara més i redemés. Poseu-vos a redors de ses quimeres, +i, escoltant només sa veu des vostro bon seny, digueu-me: ¿ès car o +no, es gussi d'en Bonosi, a preu de cent vint escuts? Me convé o no +me convé? + +-No- va respondre la dona resoludament. -No t'hai criat per a +pescador, a tu. + +-No? I doncs?... + +-No- repetí ella. -Si cadascú es cuidés des seus negocis, no hauries +vingut avui amb aquestes cabòries; i, si coneguessis qui et vol bé, +no escoltaries atra veu que sa meua. Què se me'n dóna, a mi, que +portus o no portus peix? Pesca, diverteix-et... està bé! Però sa +nostra fortuna ha de venir d'atros vents. No t'hi capficus. Deixa'm +fer a mi. + +-Mai no m'h'ai oposat a ses vostres resolucions, mare- replicà en +Temme. -Us veig es pensament... i, en bona refè, no voldria pas +matar cap de ses il·lusions que estimeu, ans desitjo que Déu les +beneieixu i us les tornu flors fruiteres. Trobo de bona llei sa +vostra esperança en es meu germà d'Amèrica, i em sembla de raó que +ell, arribat es cas, posu sa seua fortuna, i àdhuc sa seua vida, as +vostros peus, perquè ni ell ni jo, per més que fem, no podrem mai +pagar-vos es deute d'amor que us tenim; però jo hai de pensar d'atra +manera que vós. Malaventurat es germà que ha de refiar-se d'un atro! +I ¿per què me n'hauria de refiar? No sóc fort? ¿No tinc dos braços, +com ell mateix, i bon seny i ganes de trebaiar? I, per atra part, sa +obligació, que ell té, d'emparar-vos en podent, no cau sobre meu, +també? Ès clar que hi cau; i m'hi cau bé... oidà!... i l'acomplir-la +em fóra un goig, mare. Doncs ¿perquè me n'heu de privar? ¿Per què +voleu que m'engorroneixu com un perdut sense vergonya? Ai Crist de +Déu! Que no sóc homo, jo? ¿Que no tinc es mateixos drets que es meu +germà? + +Havia començat el seu parlament amb to humil; però s'havia enardit +per graus, i acabà alzinant el cap i afermant la paraula amb un alè +de noblesa i fortitud. + +N'Àuria Maresa va portar-se les mans a les tempes com si es sentís +esbalaïr. + +-Drets! drets!- exclamà amb veu sorda. I de sobte, amb un moviment +tràgic, tota altiva i traspostada, avançà dues passes vers el minyó, +cap al mig de la cuina. + +El mocador del cap li havia caigut sobre les espatlles, entorn del +coll, i, desentollades, les trenes de sos cabells blanquejants +penjaven en desordre, a grans bagues, pel seu clatell i les seves +galtes. Sa cara ossosa, de pòmuls i front prominents, dins el raig +de la lluna, que en projectava a la paret una ombra agegantada, +semblava una pàl·lida calavera amb un flam de resurrecció dintre les +profundes conques dels ulls. + +-Drets!- repetí. -Està bé! Vols es teus drets!... T'entenc més bé +que no et penses, Temme. Darrera ses teues paraules sento totes ses +veus des teu cor ingrat. Les sento, oidà! Dintre teu m'acuses +d'haver venut sa barca i sa barcada de ton pare, i de no haver-te'n +guardat sa part que et pertocava per heretatge. ¡Com si jo no en fos +estada mestressa! Fills! fills! Llops, dic jo! Ses deixes des meu +marit eren ben meues, per sa seua voluntat i perquè amb ell les +havia afanyades. I ¿on són es vestits que me n'hai comprats? on són, +ses viandes que n'hai dutes a sa boca? De tot me só despresa per +vosatros, i ho hai posat a ses mans des noi gran perquè, a bé d'ell +mateix i teu, obrís és camí de sa fortuna. Quina mare fóra estada +més generosa? ¡I et queixes! Què t'ha mancat, a tu? ¿No t'hai fet +gran amb ses suors des meus dies i es desvetllaments de ses meues +nits? I quan t'ho hai retret? No pas mai, llevat d'ara, que amb una +punyalada m'ho foragites des cor. Ès que... ses mares no les donem +de comèdia, ses coses, sinó de veritat... i no ens dolen. I, en +canvi, tu... que diferent! Has fet alguns guanys, i me'ls has +portats com si me'ls donessis; però... què ès cas, de donar! Me +creies obligada a guardar-te'ls... i ja et requen... i véns a +demanar-me'n compte. Fills! fills! Llops, dic jo! ¿Voleu matar-me, +entre l'un i l'atro? L'un amb es seu callament!... l'atro amb ses +seues exigències!... I bé, acabeu-me aviat, infeliços!... i... a +veure, a veure on trobareu una atra amor com sa meua. + +Als darrers mots se li havia trencat la veu; i, deixant-se caure de +gairell, mal asseguda, en una cadira, es recolzà en una taula que hi +havia al mig de la cuina, i esclatà en un gran plor. + +Amb tot això en Temme estava verament consternat. Aquelles injúries +tan inesperades, enc que injustes, l'esglaiaven venint d'un ésser +tan august i estimat com la seva mare. Més d'una volta havia volgut +protestar-ne i obert la boca i allargat els braços amb aquest +intent; però no havia trobat paraules, ni manera d'encabir-les entre +el davassall de les que el ferien, i havia romàs mut i astorat. Mes, +en veure que la dona plorava, l'envaí una tendresa tota dolorida, i, +humilment agemolit a la seva cadira, entre sospirs, brandant el cap +apesantit, va dir dolçament: + +-No m'heu entès, mare... creieume. ¡Jo, passar-vos comptes!... I +ara! Quan hai dit tal heretgia?... Anem, dona, no ploreu. No crec +pas haver-vos trencat es respecte; però, sigu com vulgu, ja em sap +greu d'haver-vos parlat de res. Si m'hagués figurat que sa cosa +podia costar-vos una sola llàgrima, hauria callat com un mort. No +ploreu, dona, no ploreu. Us hai proposat sa compra d'es gussi d'en +Bonosi perquè em sembla un negoci bonic: encara estic a ses +mateixes; però, si us desagrada... fora! Façus sa vostra voluntat. I +jo, content. De sa vostra boca no pot eixir cap paraula que no miru +as meu bé: tan bo n'ès un sí com un no. ¿Que m'hai de pensar que em +vulgueu perdre vós? ¿No m'heu servit de seny, quan jo encara no en +tenia? ¿No m'heu acampat, quan no em podia valdre de mi mateix? +Doncs de qui m'hai de fiar, jo? Anem, no ploreu, dona. Jo estic +sempre a ses vostres ordres. + +Va callar una estona, i després repetí mantes vegades aquests +mateixos conceptes, entre pauses, ara l'un, ara l'altre, esforçant- +los i àdhuc embrollant-los de tant voler-los aclarir; i, veient que +la seva mare, enc que s'era calmada del plor, romania taciturna, +desitjós de desentristir-la, s'hi atansà per abraçar-la i amoixar-la +una mica. Però, al primer contacte, ellá l'esquivà amb un moviment +esquerp, i, llevant-se dempeus, va dir-li, amb accent gemegós: + +-Prou, Temme. No em marejus. Vols fer-me un favor? No em parlus de +res més. Deixa'm en pau. Ès tard. Estic llassada. Sopem i... a +dormir. + +-Com vulgueu- va fer el xaval, desconcertat. -Però... em dol que +estigueu ressentida de mi. + +-T'hai dit que _prou_, Temme!- contestà la dona amb agror. -Avui +tinc es cor ple d'espines. Val més no tocar-lo. + +Va posar el sopar a taula, se serví la seva part, i, amb el plat a +la mà, va anar-se'n com de costum, cap a la vora dels fogons, on +restà dreta, girada d'esquena al seu fill, sense dir mot. + +En Temme no se sabia avenir d'aquelles escenes. Com més les +repassava, més li semblaven fora de to. Ni mai que hagués parlat de +res! Maleït fos el gussi! Però ¿qui s'havia de figurar que una +proposició tan innocent hagués de causar tan bell disgust! + +Quan hagué fet d'esma i sense delit el seu àpat, tragué de l'armari +cantoner una bombeta d'oli, l'encengué i, roncejant a posta per la +cuina, donà per tres vegades la bona nit, a estudiats intervals, amb +el seu accent més afectuós. A la primera obtingué una breu resposta; +a la segona, un moviment de cap; a la tercera... res. Era inútil +insistir. Va anar-se'n amb el cor oprimit, amb la consciència +intranquil·la com si hagués comès un crim. -Haver fet plorar una +mare! ¡Maleït sigu es gussi! I, si ara ella s'emmalaltís i morís... +Crist de Déu, quin remordiment! + +Amb aquesta aprensió dolorosa anava pujant l'escala que menava a la +seva cambra. Tots els seus sentits estaven propensos a l'alarma; i, +de sobte, brollant d'en mig de la quietud sepulcral de la casa, +l'estremí quelcom esglaiador. ¿Una veu sospirosa?... Un gemec +profund?... ¿Què era, allò? S'aturà amb els cabells eriçats. ¿No +l'haurien enganyat, les orelles? Va escoltar esveradament, retenint +l'alè. La seva ànima es dilatà dins un silenci immens i buit com un +abisme de nit sense núvols ni estels. Convençut que no sonava cap +soroll enlloc, tornà a pendre la marxa escala amunt. Ja era a dalt, +quan se li repetí l'esglai. Però ara no s'havia enganyat: n'estava +segur. Una veu apagada, com nascuda de les ombres, havia sil·labejat +distintament el seu nom: -Temme.- ¿El cridava algú de l'altre +món?... ¿I si fos la seva mare, que patís alguna basca i estigués +reclamant socors, mig esbalaïda, quasi sense alè?... + +Era precís inquirir-ho. Va deixar la bombeta sobre un moble i +redavallà ràpidament, procurant no fer soroll, tocant amb prou +feines, d'escallimpantes, els graons amb sos voladors peus nus. +Estava ple d'inquietuds i de temors; el baticor cuidava ofegar-lo; +tots els seus membres tremolaven; però, home de la solitud, no +perdia fàcilment la serva, i, àdhuc en aquells moments de trastorn, +sabé captenir-se per no causar immotivades alarmes. + +Arribat a baix, es submergí dintre la xomba d'ombres del recó de +l'escala, i, des d'allí, vinclant el cos i allargant el coll, sotjà +sigil·losament cap a la cuina. Li semblà deserta. Buidors per ací, +buidors per allà... El blanquejar feble i vaporós dels raigs de la +lluna, estenent vels per l'aire... Al fons, la flameta del llum, +petita i groga com una poncella de ginesta, quieta, vetlladora... +Vetlladora sobre ningú?... ¿Abandonada a cremar sense profit?... Era +estrany! + +Un sorollet va orientar-lo. Cercant d'on venia, abaixà l'esguard +i... (¡Déu de misericòrdia!)... veié la seva mare gitada en terra, +com atuïda per la desolació... i, quasi al mateix instant, va +sentir-la que gemia i l'invocava apagadament: –Temme!... Temme!... + +El seu primer impuls fou d'abalançar-se vers ella i respondre-li amb +un crit de l'ànima; però, tement espantar-la, refrenà el moviment i +ofegà el crit convertint-lo en unes retingudes veus advertidores, +que gradualment s'elevaven i aclarien. -Mare... mare... Sóc jo.- I +s'hi presentà. + +Ella es posà de genollons, i va implorar-lo desficiosament. + +-Temme, perdó!... ¡Temme, no puc viure sense es teu perdó! + +-Vós, perdó a mi!... I ara!- exclamà el xaval, esfereït d'una santa +horror. -¿Que ens hem tornat boigs, a casa? + +-Perdó!- tornà la dona. -¡Es perdó o sa mort!... ¡T'hai desheretat, +Temme; t'hai despullat! amb sa més bona intenció des món, això sí! +Però sigu com vulgu, sóc sa teua desgràcia. Escolta:... t'ho hai de +confessar... no te'l puc comprar, es gussi. Era teu! Jo te l'hai +robat! ¡Sóc sa teua desgràcia! Ho veig! ho veig! ¡I no puc viure +sense es teu perdó!... Temme!... + +-Preneu de mi tots es perdons i totes ses benediccions que vulgueu; +però... ¡alceu-vos, per s'amor de Déu i des sants!- saltà el minyó, +interrompent-la. I provà de sollevar-la i no pogué, perquè ella, en +comptes de donar-s'hi aire, s'hi oposava amb tot el seu pes, i era +molt alta i corpulenta, enc que eixuta de carns. Aleshores, no +trobant altra manera de deshumiliar-la, ell se li agenollà al +davant, i, abraçant-la per sobre els muscles, amb suau pressió l'anà +ajupint, tot instant-la a seure. + +Ambdós s'aclofaren en terra a poc a poc; i la dona, emparant-se de +les mans del xaval i retenint-les entre les seves, jup el cap i +ombrejada la vista pels esblenats cabells, que hi flotaven pel +davant en davassall, va dir, tota humil i anguniosa: + +-Escolta'm, Temme, caret meu, escolta'm!... I no em trencus +s'enraonament. Me vui confessar amb tu, que ja ets un homo pes seny +i sa bondat. Ho necessito. Deixa'm descarregar es cor, per s'amor de +Déu!...- Féu una pausa, i, abaixant la veu, prosseguí: -Suara t'hai +atracallat... i tu parlaves com un sant; però jo, llavors, no ho +coneixia. Més tard, sí. I, amb tot i això, com més bones eren ses +teues paraules, més em ferien i em revoltaven. Estava tota +enfurrunyada... i coneixia que no tenia raó... i m'enfurrunyava més. +¡Ai, Temme!- sospirà profundament. -Sigu com vulgu, quan has acabat +de sopar estava a punt de caure as teus peus. Sa vergonya me n'ès +aturada... i sa angoixa, sa meua gran angoixa, m'ha escanyada a sa +gola sa bona nit cada vegada que volia tornar-te-la. No podia +parlar, i t'hai deixat marxar entristit per sa meua mala cara. Però +tu no as patit tant com jo... ah! no, Temme t'ho juro!... Així que +has estat fora i só restada sola a sa cuina, me só vista negra com +una bruixa, dolenta, botxina de sa innocéncia. ¡Ai, es turment de sa +injustícia! ¡Ai, es turment de sa culpa, Temme! No em podia sofrir +jo mateixa. Me sentia deixada de sa mà de Déu. M'espantava sa nit, +m'espantava sa quietud... Talment sa soledat m'abordava per tots +cantons amb una mena de lladrucs sense veu que em glaçaven es cor. +¡Hai patides ses penes eternes!... I aclaparada, endarnegada, boja, +me só abatuda en terra, gement, implorant es teu perdó i el de Déu. + +Aquí doblegà el cos endavant i es cobrí la cara amb les mans. Hi +havia en l'aire quelcom de fatídic. El silenci venia amb un zumzejar +sord, com si traís el pols d'algun esperit invisible. En Temme sentí +córrer per la seva esquena unes ditadetes fredes i subtils, i +s'estremí amb una esgarrifança. + +Al cap de breus moments, n'Àuria Maresa es reincorporà, sospirant, i +va rependre el seu parlament. + +-No sé com m'has sentit, Temme. Te cridava... i no et cridava. Jo +creia que ses meues veus ofegades no podien arribar a ses teues +oreies. Però has comparegut... t'hai vist as meu davant... i, per +més agre que sigu as respectes d'una mare, no hai pogut mencos +d'agenollar-me a ses teues plantes i declarar-te es meu pecat. I te +l'hai declarat a ses crues, per sa seua cara més lletja. I això +tampoc no ès de raó... perquè, si tinc culpes, també tinc disculpes. +Vui que ho sàpigues tot, caret: tot, es bé i es mal. Que, si t'hai +atruquejat, ha sigut brandant sota es pes de sa meua creu... perquè +ja fa anys, Temme, que la tragino a espatlles macades... i ja no puc +més! + +-Massa que ho sé!- exclamà en Temme; amb dues llàgrimes cara avall. +-¿Què m'heu d'explicar que jo no veju i no ploru, santa dona des meu +cor? + +-Sí, tu saps alguna cosa, però a ses embastes. Escolta, escolta...- +féu ella. I amb uns termes que haurien sigut engelosidors per al +xaval si un sentiment d'immensa pietat no l'hagués protegit contra +tot altre, pintà les seves antigues il·lusions en el fill gran +(despert i garrit, educat en un col·legi, enlletrat i fort de +comptes i de dibuix); i contà com s'era despullada de tot per ell; i +recordà les alternatives de goig i pena, d'esperances i decepcions, +que l'havien tempestejada, després, tota la vida; i va dir: + +-Quan li vaig abocar a ses butxaques sa barca i sa barcada de son +pare, i es meus mobles i paraments millors, a mans trencades ho vaig +fer i sense cap rerapensament de beneficis a esperar-ne. No +m'espantava, a mi, sa misèria. Ses mares som aixís. ¡Que ell fos ric +i venturós, baldament no es recordés mai més de mi! En girant ets +uis cap a tu, fou quan valg començar a basquejar. Perquè vaig veure +que t'havia desheretat... i això m'era un clau, caret meu!... I no +trobava consol sinó pensant que, de sa fortuna d'en Jordi, havia de +pervenir-te'n més bell goldiment que des dret que jo t'hauria pogut +guardar. Però... ¿i si sa tal fortuna no venia?... Jo crec que +vindrà, Temme. Ho hai de creure per no morir! Però de cert, ben +cert, no ho sé. I vet aquí es meus neguits d'anys i anys. Més que no +pas sa veiesa, febrades i glaçaments d'ànima m'han emblanquits es +cabeis. I ara, darrererament... ¡Aquesta sí que no podràs perdonar- +me-la! + +I callà brandant el cap tristament. + +-Calmeu-vos, calmeu-vos!- suplicà el minyó. -¿Què us hai de +perdonar, dona de Déu, si, de totes ses vostres històries, no en +trec sinó comptes a favor de ses vostres bondats? + +-Sóc sa teua desgràcia, Temme!- exclamà la mare. -Fins ara havia +disposat de coses afanyades amb suors meues o des meu marit; però +ara, darrerament... Mira: m'havia jurat a mi mateixa que es teus +guanys me serien sagrats. Els posava de banda per comprar-te'n una +barca. Cert com sa mort, aquest era es meu pensament. Fins i tot, +per fugir de sa temptació de tocar-los, els tenia fora de casa, en +mans d'una persona de confiança. Doncs bé, Temme... res no hi ha +valgut! + +-Els heu enviats as meu germà: oi? + +-Tot ho fonc de sa mateixa manera- contestà la dona amb un accent de +dolorosa seguretat. -Pes darrers de març en Jordi em va escriure que +necessitava diners per sortir-se d'un mal pas. Me deia que una +quantitat petita podia salvar-lo... cent pesos... si més, millor. +Vaig pensar en sa teua mota. Sabia que robava ses teues suors, +Temme. Sabia que matava sa tranquil·litat de sa meua consciéncia, es +descans de ses meues nits... Ho sabia! Àdhuc desconfiava d'en Jordi +més que atres vegades. Però jo era com es jugador que ha perdut es +seus cabals a una carta i vol tombar sa sort, i dobla ses postes, i +s'hi juga ço des seu i ço dets atros, i sa vida i s'ànima. Una +vegada, a sa taverna, en vaig veure un que va jugar-se es soldat des +seu germà i, acabat, va penjar-se a s'abre des seu llagut. I jo sóc +així mateix. Estic lligada amb en Jordi fins a sa perdició. Sa seua +carta va embogir-me, es cap m'anava en roda, i... no hi va haver +remei!... vaig anar a cercar es teus diners. En Ramon de can Sureda, +que llavors havia d'embarcar-se de mariner, se'ls va endur cap a +s'Havana. I ja mai més no hai tingut repòs. Sa teua barca, Temme! +Mata'm!... Eren ses teues suors... ¡Quatre cents escuts! + +-Quatre cents escuts!- repetí el xaval amb un to d'admiració i de +recança que no pogué dissimular. + +-Sa teua barca!... + +Ambdós s'esguardaren brandant el cap amb cert aire de bogeria. Els +glaçava un alè d'aquella fatalitat divinitzada pels grecs, terrible, +matadora de l'albir, dominadora incontrastable en apariència; fúria +de la naturalesa orba i encadenada, que només els deixebles de +Jesucrist saben combatre i vèncer. En Temme pensà en els xucladors +que engoleixen les naus i contra els quals no hi valen rems, ni +veles, ni màquines de vapor, ni destresa marinera. I veié la seva +mare perduda, irredimible de la seva misèria. Perquè ¿quin guany no +resultaria inútil? El xuclador d'Amèrica ho dragaria tot. + +Però aquest pessimisme no s'imposà sinó per un moment a la seva +amor. L'aflicció de l'única persona que ell havia estimat del món el +féu oblidar de si mateix i de qualsevol pensament que no fos el de +la urgència d'aconsolar-la; i la tendra pietat filial esvaí com amb +blancors d'alba totes les fosquedats del seu esperit; i ja no +ressonà al seu dedins més que una cantúria d'idees generoses tan +espontànies que no li costaren cap esforç, i tan clares i +evidentment aconsoladores que l'ompliren de joia. Les paraules +vessaren de la seva boca plenes d'efusió i de sinceritat. + +-No us afligiu així, santa dona des meu cor. Tot això no ès res. +Ploreu per falòrnies... creieu-me! Jo no us trobo pas pecat. Es meus +diners eren ben vostros, perquè jo us els havia donats. Podíeu +esmerçar-los com volguéssiu, i no me n'havíeu de recaptar cap +permís. Oidà! Si m'hagués figurat que es goig més gran que podíeu +haver-ne era de llençar-los as carrer, jo mateix us hauria obert es +balcó i us hauria dit: «-¡Apa, divertiu-vos! tireu bateiada!» Però +vós no els heu llençats, sinó què n'heu feta una obra bona. Que no +ès més bonic, encara, això? + +-De veres, Temme?... Tu m'ho aproves? + +-I com heu pogut dubtar-ho un sol moment? Sembla que no em coneixeu, +ai coi!... ¿Per què em plau de guanyar-ne, de diners, sinó perquè us +alegrun? ¡Que us hajun servit de pena i turment, me dol! + +-Ah, Temme!...- exclamà la dona. I s'hagué d'interrompre: una gran +onada de consol i d'agraïment l'ennuegà. Després de tantes angoixes, +rebre aquella absolució d'àngel, tan ampla, tan completa i tan sense +recances! i sentir ensems al cor una mena de ressò de les al·leluies +del cel i una frescor de vida nova que se'n puja venes amunt!... +–Ah, Temme, com m'estimes! + +-I doncs? + +Ambdós s'inclinaren i varen plorar l'un sobre el muscle de l'altre. + +Després n'Àuria Maresa s'apartà els cabells del front i esguardà el +seu fill amb embadaliment. Certament no l'havia conegut fins +aleshores. ¿Quina mala febre l'havia emboirada? ¿Per què, d'aquell +fill de les seves entranyes, ella mateixa se n'havia fet, tant de +temps, una càrrega i un remordiment? ¡I tan fort i tan bo i tan +assenyat com era! I àdhuc bonic... a malgrat de les parpelles +ratades i de la pell gravada de verola... bonic d'una boniquesa +resplendent, vinguda dels dintres. I passà per la seva ment una +comparació, una percepció ràpida i profunda: en Temme era un humil +fanal encès, i en Jordi un pompós salamó apagat; l'un era el fill +del seu cos, i l'altre era el fill de la seva ànima. Pobre Temme! +Oh el goig de contemplar-lo, d'amar-lo i de sentir-se'n mare! ¡I +haver-lo tingut com abandonat!... + +-Temme, caret meu! No et dolgu d'haver ajudat es teu germà. Jo +encara espero que te'n pervindrà un cent per u. Però no hi hem de +pensar en sa seua fortuna. Si ve... millor!; però, vingu o no vingu, +tu i jo podem èsser feliços. Comprarem una barqueta. Tu pescaràs. +Jo, a casa, endegant ses nostres coses, sempre esperant-te, amatent +a servir-te. Alguns dies m'embarcaré amb tu: t'ajudaré a calar i +llevar...- I la dona va anar tirant plans i més plans. I en Temme +l'escoltava encantat, i només anava aprovant cada frase amb un +moviment de cap, amb un somriure, amb una exclamació : -Això! això! + +I després, tots dos, aficionats a la saborosa conversa, començaren a +retreure records. -¿Te recordes, caret, d'aquell dia que vàrem anar +a sa Boadella, i tu pescaves i jo fregia es peix, i...?- I sí! el +xaval es recordava de tot, punt per punt; i de quan es girà mal +temps i s'hagueren de soplujar dins una barraca de carrabiners, i de +quan ell s'adormí a la falda de sa mare. -Oidà! I us recordeu, +vós...? + +¿Per què seguir-los en aquestes referències interminables? Eren dos +instruments sonors i conscients, que s'agradaven de temptar llurs +acords i de fruir una i cent voltes els matisos harmònics de llurs +notes unides. N'Àuria Maresa no es cansava mai de provocar aquells +acords i d'observar l'efecte de les seves paraules en els ulls del +seu fill, ara espurnejants de joia, ara humectats de tendresa, ara +somniadors, ara admiratius... I, percaçant-hi aquestes expressions, +es perdia dins les puríssimes blavors d'aquells ulls, amb un goig +comparable al de l'au desniada de poc que, en llançar-se a l'espai, +es meravella de les immensitats que descobreix, de les suavitats i +abundàncies d'aire que palpa sota les ales, i de les llums i colors +que la soliciten i encanten. S'amarava de l'ànima del seu fill, i +mai no se'n sentia prou impregnada; i en Temme tampoc no s'hauria +sentit mai prou sadollat dels afalacs d'aquella «santa dona d'un +parlar tan entrador». Projectes, records, promeses... una idea en +portava una altra, i mare i fill platicaren llargament, embadalits, +amb les mans entrellaçades, oblidats del món extern, sense noció de +temps ni de lloc. + +Últimament ja en Temme no deia res, escoltava bocabadat, i les +parpelles, apesantides de son, se li abaixaven fins a mitja nineta. +N'Àuria va adonar-se'n, i de cop i volta va tornar a la realitat. +-Oidà, caret meu! quina hora deu èsser?- Ambdós miraren a l'entorn, +estranyats de trobar-se asseguts en terra sobre les nues rajoles. +Tot seguit recordaren la penosa escena, i el front se'ls aombrà i +caigueren en certa confusió i rubor; però s'esguardaren, i, +rebrollant en llurs ànimes la joia del moment present, esclafiren a +riure. -¡Noi, Temme, quina badada! I ¡vaia quina seiedora més fresca +ens hem cercat! ¡Sort que ès temps d'istiu! No era pas fàcil que +caiguéssem daltabaix de ses nostres cadires. Però... ¿a quantes +devem ser, de sa matinada? ¡Ni que haguéssem anat a sarau de nit! + +El gat, ajagut en actitud d'esfinx sobre un escambell, amb les potes +arronçades sota el pit, els esguardava amb una admiració suficient a +esbatanar els seus ulls rodons i fosforescents, però no prou forta +per a deixorivir-lo completament del son placèvol en què estava +submergit el seu cos cotonós i calentó. La lluna ja no entrava +migradament per la petita finestra teuladera, sinó a faldes esteses +per la porta balconera del pati, amb una claror que, de tan intensa, +arribava a groguejar. + +Mare i fill es llevaren dempeus. N'Àuria, esparvillada i eixerida. +Avesada a la vetlla de malalts, la son se li esvaïa fàcilment, i, +amb l'emoció que sobreexcitava sos nirvis, no hi havia en ella cap +sentit que no estigués més despert que d'ordinari. En Temme, en +canvi, embriagat de son i de delícies, estava com estupefacte. La +claror l'enlluernava. Les lleixes i el rasteller li feien l'efecte +d'una lluminària: pots, xicres, ansats i tupins hi fulguraven amb +perles brilladores, i el rest dels plats era un joc d'arestes de +llum com aquell amb què els pintors solen nimbar les testes +glorioses. I li semblava com si la nit oscil·lés amb un dolç i llarg +gronxament: ara una lenta balançada n'atansava el cor i es sentia, +més i més perceptible per instants, la llunyana cantúria de +rossinyols que hi ressonava; ara una altra balançada l'apartava a +poc a poc, i la cantúria s'anava afeblint, afeblint, fins a perdre's +en un silenci immaculat. + +N'Auria Maresa no s'estranyava, ni tal volta s'adonava, de cap +d'aquelles coses. Va endegar els llums. Volgué que de totes passades +el xaval prengués un brou de la reina; i encengué el fogonet +d'esperit de vi, escalfà aigua, baté dins un vas un rovell d'ou amb +sucre... i xerrotejava i reia i es movia delitosament com si es fos +rejovenida. El fet d'haver passat de clar la nit tenia per a ella +l'encís d'una calaverada d'amor. ¡Quin alleujament d'ànima! Quina +joia! Quan el xaval s'hagué retirat, encara la dona anà rient en la +solitud. Rigué amoixant el gat, rigué rentant el vas, rigué penjant +el pot a la clavera... i no hauria pas sabut dir per què. Estava +plena d'una aura primaveral i d'una ufanor interna, de la qual +brollaven flors rioleres que pujaven a esbadellar-se als seus +llavis. + +No tenia ganes de ficar-se al llit. Reclinà una cadira, de +respatller a la paret; s'hi va ajaure ben asseguda, aplanant-hi +l'esquena; i a poc a poc s'acodormí, tot fantasiejant un idil·li de +pescadora: mars d'atzur, roques daurades, platges fines i coixinoses +com els flancs d'una verge... i, dins la bella solitud, una fresca +barqueta que arriba amb el fill estimat. S'entrebaltia i es +despertava; s'entrebaltia i es despertava... I passava pel seu +pensament aquella idea d'abans: en Jordi era el fill del seu cos; en +Temme el de la seva ànima. I aquesta idea s'anava reproduint, +reproduint, entre els seus sons i dins els seus somnis. + + +IV + +EL COLLARET + + +La cala de Sa Foranera, situada no gaire lluny de Blanes, és una de +les més feréstegues i ombrívoles de la costa; però és també, durant +les bonances d'estiu, una de les més quietes, més fresques i més +plàcides que poden trobar-se. Com que la cenyeixen per la banda de +terra uns cingles alts i espadats pels quals és perillosa la +davallada, quasi no la visita mai ningú, com no sigui anant-hi en +bot per la mar: així és que sol romandre solitària dies i dies, i no +sembla sinó que, lliures de tot contacte pertorbador, s'afinen més i +més la frescor i dolcesa de ses ombres i la puresa cristal·lina de +ses aigües, en el bon temps d'estiu. En penetrar-hi, un hom sent com +si trenqués quelcom de vírginal i fes estremir cert misteri. + +Allí pescava en Temme, una tarda, pocs dies després de la borrascosa +escena nocturna amb la seva mare. D'ençà d'aquella escena, la seva +mare s'era trasmudada de tal manera que no semblava la mateixa dona. +Abans solia estar sorruda i com lassada del treball: ara, en canvi, +sempre estava delitosa, i era amable i falaguera, i feia tots els +possibles per trobar-se amb el xaval i retenir-lo al seu costat tant +com podia; participava dels projectes d'ell, li aplaudia les bones +pesques i sospirava pel moment de comprar-li una barca. Àdhuc la +seva faç s'era esbandida d'una mena de crepuscle de joventut, que +l'animava i entendria. El canvi no podia ésser més satisfactori. En +Temme n'estava enartat, i havia reprès amb més il·lusió que mai les +seves tasques. + +Sospitant que dintre les obscures xombes submarines de Sa Forcanera +havien d'amagar-s'hi grossos déntols i congres, havia decidit de +parar-hi una canya llarga amb un guarniment també llarg i carregat +de plom a faisó d'un llença. ¡Quina alegria causaria a «sa santa +dona» si pogués portar-li un peixàs d'un parell de carnisseres! + +Amb aquesta il·lusió havia davallat per la cinglera, arrapant-se a +les crétues i tavelles de la penya, després d'haver tirat daltabaix +de la timba els seus estres entollats amb el gec i d'haver-se penjat +a l'esquena l'olla del grumeig, lligada al coll per les anses amb +una cordella; i, un cop assolida la pedregosa platja, havia saltat +de roca en roca fins a situar-se en una de grossa i assaplanada que +es forejava cap a la boca de la cala. + +Hi era des de les primeres hores de la tarda. Tenia calada la canya +llarga, estrebada al seu costat amb tres pedrasses sobre el saplà on +estava assegut, i, tot vigilant-la a cua d'ull de tant en tant, +pescava a mà amb la canya curta, que, pel seu guarniment d'hams +petits, era un enginy més apropiat per als peixos poc corpulents que +més abundaven en aquell recó de la costa. N'havia alçats ja molts: +serrans, tords, jodrioles, escórpores, vaques serranes... Formaven +ja sobre la roca un munt de joiells vivents, que panteixaven i es +retorcien amb un lleu sorollet metàl·lic, projectant a l'entorn, com +espurnes de foc, les escates d'or que se'ls rompien amb la contorsió +i el fregadís. + +Els braços li dolien i va pendre's un petit repòs: una estoneta de +respir i de contemplació. S'hi estava bé, en aquell paratge. I +¡quina solitud!... quina calma!... Ningú enlloc... ni cap altre +soroll que el d'un dolç rebotzegament d'aigües, que ara sona part +d'ací, ara part d'allà, vingut del fons de balmes i cavernes +inconegudes. I quina fresca! L'ombra era allí més profunda que la de +cap pou. Les rossors del sol s'obiraven només al lluny, molt en +l'aire, cap al cim dels alterosos penyals. Donava bo, de respirar a +boca plena. L'aire era saborós i tenia unes flaires especials i +agradoses: bravada de les borles i serrells xopejants que les algues +i els líquens de les roques arrossegaven sobre el mar; ràncies +fortors de voluptuositat que transpiraven de les grans penyes nues, +amoixades per les ones; perfums que, decantada sobre l'abisme, +exhalava la capçada balsàmica d'algun pi venturer; aroma que +difonien unes mates de llor crescudes en una esquerda enrubinada; +olors que, totes plegades, en formaven una que en Temme no hauria +sabut destriar ni definir, però que li era plaent i el reconfortava. +I va somriure amb un goig puríssim, i va beneir el seu ofici de +pescador; perquè ¿quin altre proporcionava uns obradors tan +esplèndids i ben olents? + +L'aigua era tan clara, que, allí on era poc profunda, quasi es podia +dubtar de la seva existència. Els grossos còdols que constituïen el +fons marí de la part més engolfada de la cala, s'atalaiaven tan +netament com si estiguessin a l'aire lliure; i àdhuc a l'aire +lliure, no s'haurien presentat tan lluents i vivament acolorits. Una +ondulació, com d'una flama verda i diàfana que hi passés per damunt, +els comunicava de tant en tant una tremolor vagarosa; i en això es +coneixia que estaven submergits. N'hi havia de verdelosos, de +groguencs, de blavissos, de rosats... Quasi tots eren de formes +arrodonides. Alguns semblaven galtuts i criaven unes cabelleres +finíssimes, d'un verd tendre, quasi lluminós. Vora la roca on seia +en Temme, n'esquenejava un, d'una apariència tan mórbida i d'una +color rosada tan suau, que semblava part del cos d'alguna nimfa mal +amagada sota una tofa d'herbes. Enllà, destacant sobre l'obscuritat +d'una xomba, se n'alçava un de blavís i crestellut que argentava com +un elm. I entre els uns i els altres creixien plantes marines; i per +damunt, com núvols d'insectes, hi planaven esbarts de peixets +multicolors. + +Aquesta part clara del paisatge submarí era la que menys atreia +l'atenció d'en Temme. Ell escrutava les aigües profundes de la part +més forana de la cala; però, allí, la conca sòlida desapareixia com +esfondrada, i sols confusament s'obiraven les sumitats d'alguns +penyals sorgint de la fosca, on s'esvaïen llurs bases. Oi més, allí +la mar semblava espesseir-se, i això i el miralleig de la superfície +destorbaven la visió penetrant. Un ull inexpert no se n'hauria endut +més que pampallugues; perquè, a malgrat de la calma, sobre la +superfície del mar, plana i oliosa, d'un to de molsa seca, hi +belluguejava sense repòs un emmallat de cercles tortuosos de color +d'ambre, i tot sovint hi passaven, a ratxades, unes llenques d'un +blau fosc i entredaurat com el llom de certs peixos. Però en Temme +no es deixava distreure per aquesta pertorbadora fantasmagoria de la +llum: enfonsava inflexiblement la seva mirada com una fulla d'acer, +i llambregava totes les coses visibles. Sotjava les profunditats cap +on queia el guarniment de la seva canya llarga, i anava descobrint- +hi un paisatge de somni: quelcom, amb prou feines perceptible, que +flotava en la fosca: cimals de muntanyes, cingles, carenes... I va +veure eixir d'un escanyall, i desfilar entre boiroses arbredes, una +mena de tren nocturn: dos fanals vermells, roents, que corrien +ràpidament, seguits d'una ombra llarga i ondulant... Un congre? + +Quasi al mateix instant la canya es vinclà, assorollant les pedres +que l'estrebaven, i el xaval va precipitar-se a empunyar-la. Havia +fet sort: duia un peixàs. I es coneixia que la víctima estava ben +clavada. Segurament s'hauria empassat l'ham fins al ventrell. +Millor! Així no es desenganxaria. Amb tal que no ho rompés tot... + +La canya vibrava de cap a cap, es doblegava del cimerol i sofria +batzegades violentes. Perquè no es trenqués, en Temme la inclinà en +el mateix sentit de la resistència, i després va anar-la curtejant i +allargant successivament, a poc a poc, a fi que, amb aquell estira i +afluixa, el peix exhaurís les seves forces abans de treure'l del +mar. Ensems va anar evolucionant: davallà a intervals, pas a pas, +pel declivi de la roca, fins a assolir-ne la vora més baixa, que +saplanejava a flor d'aigua. + +Un cop allí, va decidir-se: cobrà canya i guarniment a tall de +fluixa, i, en tenint el peix a bon punt, l'alçà a plom i, d'una +revolada, el llançà roca endins. Allò no era un congre: era una +morena colossal, serposa, negra, clapejada ací i allà de taques +d'unes blancors llordes i d'unes grogors estridents. Encara estava +plena de vigor. En caure sobre l'aspre sòl, debategà amb una +horrible ondulació. Després va arronçar-se i botir-se +monstruosament, i, desplegant-se de sobte, brollà aires amunt; i, +mig arborada, les ganyes panteixants, esteses les aletes, oberta la +boca, esquitxant sang i foc pels ulls, corregué de llisquentes com +duta a vent pel mateix alè de sa ràbia. En Temme es cregué escomès +de net a net, i, obrint-li pas, fugí, esgarrifat, per la vorera més +apartada; però va revenir-se tot seguit, i, comprenent que anava a +perdre el fruit principal de la seva pesca, es girà, decidit al +combat si encara hi era a temps. + +Sí, encara hi era a temps. La morena no havia pogut arribar al mar. +El guarniment, del qual estava clavada a l'ham, havent-se enganxat +en un esgardís del roquer, l'havia retinguda, obligant-la a caure +allargassada en terra; mes la llinya o el pèl de seda podien segar- +se d'un moment a l'altre amb el fregadís i les estrebades: calia +evitar-ho. El xaval s'apoderà del seu gec i d'una de les grosses +pedres que suara li havien servit per a estrebar la canya, i, armat +així, va atansar-se a la llòbrega bèstia ondulosa. En tenia basarda, +i en repugnava, sobretot, el contacte directe; però esperava +defugir-lo. Ja havia ideat la traça de què s'havia de valer. Va +inclinar-se, vacil·lant, sobre el monstre, i, sobtadament, acotxant- +lo amb el gec, s'hi precipità al damunt i s'hi abraonà maldant amb +totes ses forces per mantenir-lo abrigat i escanyar-lo; però el +monstre, onejant com un doll líquid, se li escorria d'entre les +grapes i els plecs de roba, i ara treia a fora la cua amb una remor +com d'esvoletec, ara alzinava al descobert l'horrible cap silenciós. +Amb la brega, el gec va anar-se replegant i apilocant, i a l'últim +ja no servia de res. El xaval i la serposa bèstia forceguejaven cos +a cos, a la barreja: ell pegant-li grapades a dues mans, procurant +subjectar-la i atuir-la; ella fuetejant-lo amb la cua i girant-se +enfurestida a mossegar-lo. En Temme, perduda ja la seva primera +repugnància, no pensava sinó a defensar-se i atacar. Arpeja que +arpeja, a la fi pogué arrapar fortament el monstre pit avall per +sota les ganyes, i, samarrejant-lo, el baté i rebaté de cap contra +la roca fins a esmortir-lo. + +Aleshores es llevà dempeus i cercà la seva pedra. Se n'havia desprès +durant la lluita cos a cos, perquè no li servia sinó de destorb, i +ara volia fer-se'n una arma. Però tot seguit comprengué que no li +calia: la terrible morena jeia amb el cap ben esclafat; no es +revifaria mai més; no hi havia necessitat de rematar-la. Encara +panteixava de ganyes i es retorcia, però no tenia més esma que el +caluix de bruc tendre que es retorç en cremar-se, dintre la llar. +Per lletja que fos, era un peix magnífic, de gran rodella; i, si bé, +en general, no era tan estimat com el congre, no deixava d'haver-hi +qui el preferia per més gras i atipador. A no ésser que el comprés +algun hostaler, s'hauria de vendre a trossos, i moltes i moltes de +famílies en podrien participar, perquè era d'un pes formidable. «Sa +santa dona» n'hauria una bella alegria. + +Després que s'hagué fetes aquestes reflexions, s'adonà que tenia els +braços i les mans esgardissats i sangonents, i anà a rentar-se'ls a +les aigües clares del mar; i, tot rentant-se ajupit al cantell més +baix de la roca, sentí cap a l'altra banda un xipollejar com de rems +i un articuleig de gaies veus que sonaven molt a prop. S'eixonà de +pressa la mullena, es cordà les mànegues de la camisa, i, posant-se +dret, va veure tot seguit un gussi tripulat per tres persones: dues +vestides de blanc, que eren la dameta Lilí i el seu marit, i una +altra vestida de blau, que era en Bonosi Ramoneda. Estaven +contemplant la seva pila de peix, i la gentil dameta, tota +entusiasmada, exclamava amb unes paraules que en Temme no entenia +sinó per un cert sentit musical: -¡_Qué hermosura! ¡Qué tesoro! +¡Mira, vieguito mío, mira qué lindos peces! ¡Y se mueven! Sí, los +hay que están vivos, todavía. Cómpralos, Felipe... cuesten lo que +cuesten. ¡Los quiero!_- Va girar-se, i, esguardant entravessadament +en Bonosi, amb un arrufament menyspreador als llaviets va dir-li: +-¡_Avergüéncese usté_, Bunossi, _pescador de pega_... bunyol! + +En aquestes va comparèixer en Temme, i, canviades entre ell i els +forasters les salutacions de cortesia, en Bonosi sospirà i va dir: +-Bunyol! Pescador de pega! ¡Aquesta missenyora no parla clar sinó +per bescantar-me.- Tots esclafiren a riure, llevat de la dameta, que +preguntà: -_¿Qué ha dicho? ¿Que ha dicho?_ + +-_Nada_- va respondre el cavaller. -_Que lleva su merecido_. + +-Deixeu-me parlar, si us plau- saltà en Bonosi. -Vet aquí es cas, +Temme. Aquesta tarda sa missenyora ha trobat as gussi es meu +volantí, m'ha preguntat per què servia, i s'ès engrescada a voler +que hi pesqués. No teníem esques; però corrien pes banc de popa +alguns cargolins escadussers: els hai arreplegats i hai posat ets +hams a punt de solfa. Es meu intent era d'anar cap a unes sapes on +sé que s'hi crien serrans i jodrioles; i ja hi vogava de dret, quan +sa missenyora s'ès adonada d'un núvol de peixots que nedaven sota +nostre per ses aigües clares, i veure'ls i figurar-se que no em +calia sinó girar-me, arreplegar-los amb es meu ormeig i posâ'ls-hi a +ses mans ha sigut tot u. Jo prou li hai dit i redit: «-Això són +estudiants: no n'ajarem cap. Això són peixos murris i escarmentats, +que saben tant de menjar amb s'ham com jo amb sa forquilla (que no +me l'empasso mai): no n'ajarem cap.» No m'ha escoltat, hai hagut de +calar si us plau per força, i... ès clar... ets estudiants ens han +polides totes ses esques. I vet-e-la aquí de mala lluna; i d'ençà de +llavors no em deixa de _bunyol_, dali que dali que... + +En aquest punt, la dameta Lilí, que, cansada d'escoltar sense +entendre quasi res, s'havia anat despacientant, desplegà de cop el +seu elegant ventall de seda embranillat de vori, i, amb un graciós +moviment, el tombà sobre la boca del parlaire. + +-_Basta, Bunossi! ¡Por favor!... ¡Cierre usté esa puerta de la +eternidad!_ + +Mentrestant en Bonosi havia deixat un moment els rems amb què +mantenia el gussi a l'aguant, i la petita embarcació, abandonada al +corrent, començava a pendre marxa. + +-Aguanta, Bonosi, aguanta!- va cridar-li en Temme. -No convé que es +gussi s'escorru cap as planell baix de sa roca. Ara mateix hai +pescat un mal animalàs, i tinc por que, si sa missenyora el veu, se +n'espantarà. + +-Un mal animalàs? -preguntà el cavaller.- I què és? + +-Una morena ferotge que m'ha envestit de net a net i que bons +trebais m'ha donat per a atuir-la - respongué en Temme. I, trossant- +se una mànega de la camisa i ensenyant el braç nu, afegí: -Mireu, +com m'ha posat. + +Amb això tots vareu encuriosir-se, i, preguntes i repreguntes, +obligaren el xaval a contar les peripècies de la seva pesca i de la +seva brega; i la dameta que comprengué que es tractava d'un cas +interessant, se'l féu explicar pel seu marit. + +-_¡Bravo, bravo!_- exclamà després. -_Este Temba, o como se llame, +es un buen pescador y un muchacho valiente. ¡Bravo! Este Temba no es +un bunyol: ¿oye usté, Bunossi? Vamos, vamos a ver esa morena. Tú me +acompañarás: ¿verdad, vieguito mío? A mí no me da miedo... al +contrario: sentiría alejarme de este sitio sin haberla visto de +cerca. Vamos: ¿verdad, vieguito? ¿Quieres? Manda atracar y subiremos +a la roca. ¿Quieres, corazoncito?_- I pegava coparrets a la galta +del seu marit amb el palmell de la mà. + +El gussi fou atracat, i els dos forasters saltaren efectivament a la +roca i, agafats del braç, avançaren desaprensivament, fixa la vista +en la morena, que aleshores estava immòbil; però al cap de pocs +moments va estremir-se, i ambdós recularen alarmats. + +-Que és viva?- preguntà el cavaller. + +-No- va respondre en Temme. -Es a dir, no ès viva ni morta: té es +cap aixafat, i no pot causar dany ni fugir; però aquestes bésties +porten sa vida arrapada a tot arreu des cos i no se n'escola +fàcilment: àdhuc sense cap, belluguen estona llarga; les capoleu, i +es trossos se mouen dintre sa panera com si volguessin ajuntar-se. +Són es dimoni! Però d'aquesta no n'heu de témer res, llevat de sa +basarda. + +Després d'aquestes explicacions, que el marit traduí a la muller, +els dos forasters, no gosant desdir, tornaren a atansar-se una mica +a l'animal, fins a dues passes de distància, i s'aturaren a +examinar-lo, inclinant-se endavant. El monstre s'estremia a voltes +com si anés a revifar-se, i corria de llarg a llarg del seu cos una +ondulació que es perdia al capdavall de la cua. I cada volta la +dameta sentia com si aquella ondulació es perllongués per l'aire +fins a enfilar-se-li cames amunt amb un zigzaguejar esgarrifador. Va +tivar-se amb la mà les faldilles a les canyelles, i tornà +intensament pàl·lida. + +-_¿Qué es eso, hijita? ¿Te pones mala?_- va dir el cavaller, +reparant-ho. -_¡Anímate! No es la primera morena que vemos. En la +recova de Santa Cruz de Tenerife..._ + +-_Aquellas estaban bien muertas. ¡Esta es enorme, horrible!_...- féu +la dameta, amb veu entelada, apartant la vista i reculant. Va girar +els ulls per la llòbrega cala, i, amb la impressió que duia al +cervell, a cada balma, a cada esquerda, a cada forat de la +turmentada penyatera, veié mig ombrejar, mig lluentejar, uns +fueteigs serposos, fugitius. Va decantar el cap sobre el muscle del +seu marit, i les cames se li segaren. Anava a caure. + +Tot just el cavaller fou a temps a sostenir-la. Després, ajupint-se, +l'agafà amb un braç per sota les sofrages i amb l'altre pel mig de +l'esquena, i va alçar-la en sopols, emportant-se-la cap al gussi, +desitjós d'allunyar-la d'aquell paratge funest. Estava completament +esbalaïda, pal·lidíssima, els llavis esblanqueïts, les ulleres i el +nassiró moradencs... El cap li penjava pesadament. + +Entrada a l'embarcació, en asseure-la al banc de popa, es desplomà +enrera, tombant d'esquena sobre l'orla, amb el bust enfora; i, de la +batzegada, un dels seus preciosos collarets, descordant-se, li va +saltar sobre un muscle i, esmunyint-se per un plec de la mànega, va +caure al mar com un rajolí gotellós. + +-Desgràcia sobre desgràcia! -exclamà el cavaller, adonant-se'n.- +_¡Nada menos que el collar de papá Toñico!_ Un record de l'avi +difunt! M'hauria estimat més perdre dos cents _pesos_. ¡No n'haurà +poc disgust, ella, quan se retorni! Però el cas és retornar-la. Què +fem?... Aquí no hi ha cap metge. + +-No us apureu- va dir en Bonosi. -Això no ès res: una basca. +Aspergis d'aigua de mar i bones fregues per braços i cames... creiu- +me. Si jo gosés posar ses meues mans grolleres sobre un bo de cosset +tan delicat... + +-No, no!- féu el cavaller interrompent-lo. -Això és cosa meva. Vós, +mentrestant, vogueu cap a Blanes. En un quart d'hora podem arribar- +hi. Apa! + +-¿No seria millor que primer provésseu de retornar-la? + +-I ¿què podem fer aquí que no puguem fer tot marxant? El que convé +és no perdre temps. Apa, de pressa! Vogueu! Via cap a Blanes! + +En Temme va romandre llarga estona dret sobre la roca, contemplant +com s'allunyava el gussi amb la gentil Lilí esbalaïda, erta. Tan +joiosa que havia comparegut mitja horeta abans, fresca i alegradora +com l'àngel de Pasqua, i... té!... ¿embascada?... morta? Qui sap! +Quan els esperits manquen, ningú pot assegurar si tornaran. No seria +pas el primer cas de mort sobtada. ¡Era ben trist, allò! I ell, el +xaval, ja s'ho havia temut, que una criatura tan noble i tan fina no +resistiria sense trastorn la visió d'una bèstia tan llorda i +esgarrifosa com una morena. S'ho havia temut i ho havia advertit. +¡Llàstima que no hagués insistit més en la seva advertència! +N'estava ben apenat. Pobra dama! Ell no hauria pas volgut ésser-li +ocasió de cap mal. Aquell vespre mateix aniria a preguntar d'ella i +li regalaria aquells peixets que tant l'havien enamorada. Déu +volgués que ja pogués trobar-la refeta i eixorivida. + +En perdre de vista el gussi, va recordar-se del preciós collaret que +havia caigut al mar. Vet aquí la millor manera d'alegrar la gentil +dameta: tornar-li aquell collaret que, segons dita del seu marit, +ella tant s'estimava i que, segurament, creuria perdut per a sempre +més. I la cosa tal vegada no era pas impossible, per a un bon +nedador. Calia considerar-la. + +Va anar al lloc mateix on havia atracat el gussi últimament, i va +escrutar l'aigua. Era claríssima. La joia havia anat a parar +precisament al peu mateix d'aquell gran còdol d'una apariència tan +mòrbida i d'una color rosada tan suau, que semblava part de +l'esquena d'alguna nimfa mal amagada sota una tofa d'herbes. Àdhuc, +a la vora d'allà on el còdol s'arrodonia com un muscle, el xaval +llambregà un rest de perles que blanquejaven sobre la verdor de les +algues. No calia sinó pegar un salt des de la roca per enfonsar-se a +plom en aquell lloc. Amb prou feines que hi hagués dues braces +d'aigua. Ell, per passatemps i diversió, havia tret, moltes vegades, +fons a profunditats més grosses. + +No va pensar-s'hi més. Es llevà les calces i la camisa (l'única roba +que duia), es posà una pedra sota l'aixella perquè amb el seu pes +l'ajudés a capbussar, va senyar-se, va calcular a ull les +distàncies, i, prenent arrencada, pegà bot i s'enfonsà en el mar. Un +descens rapidíssim... Una llepissor a les plantes dels peus... Ja +era a baix. Va obrir els ulls de bat a bat. La pesantor de l'aigua +li pertorbava bon xic la visió; de manera que ara, que hi era a toc, +no veia el fons marí tan clarament com quan el contemplava des de +dalt de la roca, i, en moure's, se li emboirava i àdhuc se li +ofuscava tot. Mes això el bus ja s'ho tenia per sabut. Arribat a +baix, va estacionar-se, esguardà serenament i quieta, i tot seguit +descobrí el rest de perles. S'ajupí, va posar-hi mà, trobà una mica +de resistència, somogué el còdol pròxim, reparà que la resistència +cedia... Ja el collaret era seu. Tot això havia sigut obra de pocs +segons. Va descarregar-se de la pedra que duia sota l'aixella, i va +redreçar-se enèrgicament per enlairar-se; però en aquell mateix +instant es sentí asprament travat de l'una de les garres. Què era, +allò?... ¿I aquella fortor de mesc?... ¿I aquell birbillejar de +gotetes olioses, enterbolint l'aigua?... ¿I el còdol sollevant-se i +removent-se, gitant una negror llimosa, que s'alçava com una +fumarada, dintre la qual vogaven, fent tortarols, unes a manera de +llargues corretges rossenques?... Un pop?... No podia ésser sinó un +pop que, havent-se alarmat, eixia del seu amagatall i, en estirar un +del seus múltiples palps, havia aixarpat, per atzar o +intencionadament, la cama del nou hoste submarí. Impossible +desempallegar-se'n. En Temme ho provà amb totes les seves forces. +Impossible! + +Va creure que anava a morir, i, resignant-s'hi, encomanà a Déu la +seva ànima amb una breu jaculatòria. S'asfixiava, la vida li fugia, +àdhuc el seny se li ofuscava... Si va retenir el collaret a la mà en +mig dels seus treballs, fou per una idea desvariosa, filla de la +mateixa angúnia. Va figurar-se, desficiosament, que cloïa dins el +puny els nusos de la seva vida i que si els amollava moriria. Àdhuc +experimentava un consol a estrènyer més i més aquells grans. + +Mentrestant, d'instint, s'ajupia i alzinava successivament, tot +bracejant, com fan els bussos per pendre empenta enlairadora; i +vingué un moment en què el pop, eixit del seu cau i completament +desaferrat del còdol, no va oposar-se a l'esforç ascensional del +nedador, i el nedador i, a remolc d'ell, el mol·lusc flotaren +ràpidament en amunt. Tal com un tap de suro, que un hom ha +mantingut amb la mà al fons d'una galleda, en ésser soltat puja a la +superfície de l'aigua i, amb la força que duu, en sobreïx, +ultrapassant el seu nivell natural de flotació, així en Temme brollà +sobre la mar i va alçar-se'n fins a més avall de mig pit. Aleshores +va respirar amplament amb totes les seves forces cop i recop. Però, +en cessar l'impuls de l'ascenció, el pes del seu mateix cos massa +enlairat el submergí de bell nou, precipitant-lo dintre la revoltura +de braços del mollusc, que, amb la força adquirida, anava pujant al +seu dessota. Dos d'aquells braços el fregaren, i fregar-lo i +adherir-se-li a les carns amb un terrible xuclament fou una mateixa +cosa: l'un se li aferrà a l'esquena i, pel capdamunt, se li nuà al +coll; l'altre li agarrotà les cames. + +Així lligat, i sofrint una tortura que es feia més i més dolorosa, +més i més insuportable per instants, l'infeliç, amb un altre esforç, +tornà a la superfície de les aigües. Tot just pogué treure la cara a +respirar, però se senti capaç d'aguantar-s'hi una estoneta; i, +veient a poca distància la roca de la seva pesquera, nedà +desesperadament per atènyer-la. Li era difícil. Travat com estava, +els seus moviments eren poc eficaços. Si pegava batzegada amb les +cames, l'envoltori vivent que les hi embalumava, obria, amb el seu +sacsejar, un remolí que l'atreia i l'obligava a enfonsar-se. Per +evitar aquest perill havia de mantenir-se encarcarat de mig cos per +avall. Quasi no guanyava camí. Apa, apa, braceja que braceja, quasi +sense alè, maurat, xuclat, absorbit... Malda que malda, ja quasi +tocava la roca, quan un altre tentacle del pop li lligà al tronc un +dels braços. ¡Adéu, llum del cel! ja no podia esperar salvació. Es +submergia definitivament. L'ona l'acotxava... l'ombra de l'abisme +l'envaïa. + +L'única mà que tenia lliure s'enfonsà aleshores en una espessor de +borles i serrells que els líquens i les algues de la roca estenien +dintre la mar, i el xaval provà d'arrapar-s'hi; però l'infeliç (ja +no recordava per què) sabia que li era privat l'obrir el puny... que +de cap manera l'havia de descloure. Només li era lícit manejar dos +dits... i, en mig del seu desfici, manejà només aquells dos dits. +Agafà fortament amb ells un manyoc de plantes marines, i d'una +estrebada s'alçà per la falda ramuda i gomosa de la xopejant +vegetació. Amunt! lliscant, brandant... i després pogué ajudar-se +amb la mà del braç lligat, que arpava ja les herbes. Una forta +estrebada... un cop de colze dolorós... i, topant de pit a la roca, +hi pegà de cap i perdé el sentit. + +El pop seguí lligant-lo i relligant-lo, amb el seus tentacles, pel +cap, pels muscles, pel ventre, per tots els membres... estampint-lo +a la roca, enxarxant-lo amb l'herbei... xuclant-lo amb ses +innumerables ventoses, adherint-se-li, confonent-s'hi. I el temps +anà passant. L'onatge era tan manyac que no aixecava cap remor. Tot +era calma dins la reclosa cala: una calma que contrastava amb +l'expressió de basarda que s'exhalava dels emborrascats penyalars, +encara esfereïts dels temporals que els havien combatuts. La tarda +queia dolçament. L'ombra s'estenia. La solellada s'havia retirat +fins a no ésser sinó una cinta d'or cap a l'horitzó, en la llunyania +del mar. Era entrada la bona hora del passeig d'estiu. Tres esveltes +figures femenines, vestides de blanc, aparegueren en un penyal +llunyà de la costa. L'aire portà els sons d'una música que venia +d'alguna platja distant... Més tard sonà un xipollejar de rems, i, +eixint d'un freu, arrumbà a la cala un llagut tripulat per l'avi +Mundet, dos fills seus i en Bonosi Ramoneda. + +Venien precisament pel collaret. La dameta Lilí, gràcies als bons +auxilis del cavaller i al airet pur i reconfortant de la mar, +s'havia retornat de la seva basca, i ans d'arribar a Blanes estava +ja quasi tan refeta i animada com si no hagués tingut res de mal. +Plena d'agraïment, estrenyé les mans del seu marit, li besà les +mànegues de la planxada americana i l'assegurà una vegada més +i de la perdurabilitat infinita de la seva amor; però, havent-se +adonat que li mancava el collaret de _papá Toñico_, s'entristí +infantívolment i va plorar i botzinar, declarant que no valia la +pena d'haver tornat en si per a assabentar-se de tal desgràcia, i +que s'estimaria més morir de veres que presentar-se mai més davant +de la seva àvia sense aquella joia tan plena de tendres records. Va +acusar d'indiferència el cavaller, i li exigí que, en arribant a la +vila, telegrafiés a Barcelona demanant que enviessin bussos, amb +escafandres i tot, per a regirar de sotsobre les entranyes de la +mar, baldament hagués de costar la cosa un dineral. Llavors, en +Bonosi, olorant un bon gatge, va comprometre's a trobar hàbils +nedadors que aquell dia mateix, o l'endemà, es dediquessin a la +recerca del collar; i, una vegada desembarcat, va parlar del cas a +l'avi Mundet, que era a la platja amb els seus dos fills, i tots +plegats decidiren varar el llagut i anar tot seguit a examinar el +lloc de l'accident per fer-se compte de si l'operació seria +possible. + +Aquesta dèria els portava:. L'avi Mundet esperava servir-se de les +indicacions d'en Temme, i va cercar-lo amb la vista. -Ai ai!... es +estrany!... No el veig enlloc.- En Bonosi cridà: -Temme!... O +Temme!...- Cap resposta. Només l'augusta soledat, estremint-se com +escandalitzada d'aquells crits, hi contestà amb una mena +d'exclamació inarticulada i sorda que va ressonar en ses entranyes. +-Ell, es xaval, no pot èsser lluny d'aquí, perque no hauria deixat +es seu peix i ses seues canyes... i mireu-los- reparà en Bonosi. -On +serà?- El llagut s'atansà a la roca i, tot vora vora, va anar-la +seguint de llarg a llarg. -Ma noi, quina morena!- exclamà un dels +fills de l'avi Mundet. -Es tot un peixàs!- féu l'avi. -No crec que +n'hi hajun de més grosses. + +-Cieu aguantant- ordenà a mitja veu un dels vogadors desarmant el +seu rem i llevant-se dempeus. + +-Què hi ha?- preguntaren els altres. + +-Un pop... allà, en aquell replec de sa roca. Miraré de clavar-lo +amb es rem. Acosteu-vos-hi a poc a poc, sense soroll. + +El llagut anà marxant a la sorda. i, de sobte, tots els tripulants +s'alçaren esgarrifats. -¡Un homo! -En Temme! -¡Es pop se l'està +menjant! + +-No, no se'l menja: no ho crec; però pot haver-lo matat- digué l'avi +Mundet. -¡Maleïda béstia! L'hem de pelar. Alerta! Vosatros dos, amb +es rems, procureu clavar-li alguna cama a sa roca; jo mentrestant, +m'hi faré a grapissos i li giraré sa caputxa. Apa! + +La lluita fou breu: una barreja de rems, braços, tentacles. L'avi +Mundet pogué girar el sac del mol·lusc, i, després d'això, l'animal, +havent perdut el poder de succió de ses terribles ventoses, enlleït +i sense forces, no oposà cap resistència, i el desenrotllaren +fàcilment del cos humà on estava aferrat com una xarxa d'eures a la +soca d'up arbre. Aleshores, gitat sobre la roca, a cops de rem el +remataren; i, després, un dels mariners l'empunyà a ram al capdamunt +dels tentacles i, fent-lo giravoltar a tall de mandró, el rebitllà +lluny, terra endins, cap al fons de la pedregosa platja. +Mentrestant, el cos d'en Temme, deslligat de les corretges vives que +el subjectaven al cantell de la roca, varà, esguimbant-se herbatges +avall; i anava a submergir-se, quan l'avi Mundet l'engrapà pels +cabells i el tragué enfora. El vell i en Bonosi, que acudí a ajudar- +lo, pujaren tot seguit, amb els majors miraments, aquell pobre cos a +dalt del llagut. + +És mort?- preguntaren els dos joves mariners que eren fora de la +barca. + +-Es cor li bat- contestà l'avi Mundet després d'acotar llarga estona +la seva orella sobre el pit de l'inanimat. -Però, certament, estava, +i està encara, leri-leri de morir. Si triguem més, no s'escapa. Ara, +desempallegat de sa mala bèstia que li xuclava ets esperits de sa +pell, confio que es vent el reviscolarà. Vaig a fer-li gitar s'aiga +que haju beguda. + +El vell havia vist molts casos de negats, i va aplicar al xaval el +tractament que s'hi estilava. Va ajaure'l de boca terrosa sobre un +banc, amb el cap per avall i les cames per amunt, a dalt de l'orla, +i vinga sacsejar-li el costellam perquè manxés, i vinga moure-li els +braços, eixona que eixona, perquè les sangs es remoguessen. I, +estant en aquesta brega, va adonar-se que, d'un dels punys d'en +Temme penjava enfora, formant baga, un enfilall de perles; i això i +la nuesa del pescadoret li revelaren de cop i volta, com si la +llegís en un llibre obert, la història del present malastre. + +-Brau minyó!- exclamà commogut. -Mireu, ell ha pescat es collaret; i +aquí veureu si ès una ànima fidel fins a sa mort: l'ha pescat... i +l'ha servat en mig de ses seues basques... i encara l'aguanta ferm, +oidà! + +Dit això, tornà a les seves manipulacions; i, fos per virtut d'elles +o per una reacció natural, el cos ert cobrà a poc a poc moviment +sota les seves mans com si realment en rebés una empenta cap a la +vida. Sospirs, contorsions, gemecs... Al cap de mitja horeta el +pacient estava assegut, reclinat d'esquena a la banda: l'havien +vestit amb les seves robes, i bevia a petits glops una mica de rom +que l'avi Mundet li administrava amb una ampolleta. -Gràcies, +gràcies- anava barbollant entre glop i glop, amb llengua +rossegadissa. + +Tots li endreçaren preguntes, i ell no sabia contestar-ne quasi cap, +perquè no es recordava gairebé de res. Finalment, en Bonosi va +agafar-li el puny d'on penjava l'enfilall de perles, i va preguntar- +li: -Què ès, això? ¿ D'on has tret aquest collaret? -Es collaret!- +exclamà el xaval. Romangué una estona mut, contemplant la joia, i +després va dir: -Sí, jo l'hai pescat... Però no sé com hai pogut +servar-lo... Algun àngel me l'ha clos as puny. No ho entenc. Teniu. +és de sa vostra mestresseta. Doneu-l'hi.- Parlava amb dificultat i +fatic. L'avi Mundet no volgué que el cansessin més. -Prou +enraonaments! Aquest xaval està enfebrat. Deixeu-lo en pau... i que +dormu, si pot. + +El llagut se posà en marxa a rems, xipixap... per una mar oliosa, +color de molsa seca. A posta de sol arribaren a Blanes, i trobaren a +la platja el cavaller en Felip i la dameta Lilí, que els estaven +esperant. Així que la roda de proa s'atasconà en el sorral, l'avi +Mundet desembarcà; i, mentre els altres seus companys i el paler amb +els bous s'ocupaven de treure el llagut, va ajuntar-se als dos +forasters i, parlant-hi en el castellà xampurrejat que havia après +durant els seus anys de servei a l'armada, els assabentà de la pesca +del collar i dels treballs d'en Temme. La dameta hagué una forta +impressió del reconte, passant de la sorpresa a l'admiració, de +l'admiració a la pietat i de la pietat a l'agraïment, a manera que +va anar coneixent els fets. -¡_Qué alegría!...pero ¡qué pena! +¡Señor, haber recobrado el collar!... Pero ¿está fuera de peligro +este valiente muchacho? Diga usté, buen anciano. Aconséjeme... +Veamos..._ + +Durant aquesta conversa en Temme havia sigut desembarcat i assegut, +a sotavent del llagut, en una samal trabucada, mentre dos homes +corrien a cercar un baiard per transportar-lo a casa seva, perquè, +inflat i adolorit de cames, no podia donar un pas. I anaven acudint +curiosos. La notícia havia corregut al lluny amb exageracions i +tergiversacions fantàstiques. Que si el fill de n'Àuria Maresa s'era +negat; que si una morena colossal se li havia dragat les cames; que +si un pop se l'enduia mar enfora i l'avi Mundet li donava caça amb +el seu llagut... Si serà, si no serà, qui havia esment d'aquestes +coses acudia al lloc on podia aclarir la veritat. I comparegué +també, tota traspostada, una dona alta i escultural, que empentejava +tothom a tort i a dret, obrint-se pas entre els badocs. Era la pobra +mare, n'Àuria Maresa, que, havent recollit tres o quatre d'aquelles +versions esgarrifoses, venia desesperada, no sabent quina desitjar +que s'averés. ¡Com abraçà el seu fill, com el besà, com el palpà de +cap a peus per convèncer-se que estava complet de tots els seus +membres! No se sabia avenir de la seva felicitat; i més encara quan +el senyor metge, que era un dels circumstants, li va assegurar que +el minyó no corria cap perill i que després d'un parell de dies de +repòs estaria tan trempat com si cap mal no hagués sofert. Aleshores +respirà amb satisfacció, omplint-se d'aire el pit amb tres o quatre +amples panteixades; i, a la darrera, atrontollant-se-li l'alè, va +rompre a plorar a mars desfetes. Així s'alleujà de totes les +llàgrimes que abans, amb la gran pena, se li eren espalmades; i, en +acabat, va agenollar-se al costat del xaval, ben acotadeta i mig +abraçada amb ell, i féu que reclinés el cap al seu muscle. + +D'aquesta manera estaven mare i fill amarant-se d'una mateixa dolçor +amorosa, quan vingueren els homes del baiard, i, al darrera d'ells +l'avi Mundet, en Bonosi Ramoneda, el cavaller en Felip i la dameta +Lilí, qui, avançant-se a tots, es plantà gentilment davant d'en +Temme i, allargant-li una claueta, va dir-li, amb veu tremolosa +d'emoció: + +-_Amigo Temba, ¡gracias... gracias!... y dígnese aceptar este +recuerdo_. + +-Què ès, això?- féu en Temme en pendre aquell trosset de ferro. + +-Ès sa clau des meu gussi, que ja no ès meu- li explicà +enigmàticament en Bonosi. + +-Ella l'ha comprat i te'l regala- afegí l'avi Mundet. + +-Ah! no, no- féu en Temme. -Un record sí, missenyora; però això... +ès massa. Jo no hai pescat es vostro collaret per cap interès des +món, sinó pes gust de fer-vos contenta. Aquestes coses no s'han de +cobrar. Oi, mare? + +-No- va respondre n'Àuria Maresa alzinant-se amb gallardia. -Sa vida +es dóna, però no es ven. + +El cavaller va girar-se d'esquena i s'apartà tot malhumorat, +murmuriejant de cor endins: -¡Pobres i orgullosos! Aneu-li amb +flors, al porc! ¡Li està bé, a la Lilí. Que aprengui! + +Però la dameta romangué immòbil, consternada, quasi plorosa. + +-_Amigo Temba, ¡no rehuse usté... por favor! No me ha comprendido. +Creo haber hablado de un recuerdo, no de un pago. Atienda. El collar +que usted me ha devuelto me recuerda un abuelo querido, y desde hoy +me recordará también un hermanito... que es usté. ¿Quiere usté que +cada vez que vea esta alhaja me entristezca pensando que mi +hermanito necesita algo y que no puedo dárselo? ¿Quiere usté +reducirme a esta pobreza?... ¡Por Dios! En mi vida he tirado mucho +dinero por nada... por capricho... por ligereza... ¿Voy a ser +castigada ahora que trato de satisfacer una necesidad del +corazón?... ¡Por favor!... ¡Por caridad!..._ + +Va dir les mateixes paraules transcrites: ben castellanes i +pronunciades amb l'accent més cubà possible; però (es diria que, +quan algú parla el ver llenguatge del tendre Jesús, se renova, com +rajant de la seva font natural, el miracle del do de llengües) +tothom la va entendre en essència mot per mot, i àdhuc els ulls dels +més rústics mariners s'enllagrimaren. + +N'Auria Maresa va besar-li la fímbria del vestit. + +-Sí, sí... a ses vostres voluntats! Ats àngels no es refusa res... i +vós ne sou un. Ens obligueu a pendre sa felicitat. Som vostros!... +Som humils servents vostros! + +En Temme brandà el cap en senyal d'aprovació. + + +IV + +FELICITAT + + +Setembre. Vinyes costaneres. Les pomposes raïmades groguegen amb +llustre de mel entre el flamareig dels verds pàmpols. En Bonosi +Ramoneda, assegut sota una figuera amb la seva dona i els seus +fills, sona un flabiol que acaba de fer-se amb una branca de saüquer +desmollada. La xicalla salta i aplaudeix, i la dona i els dos nois +grans somriuen. L'ermita de Santa Cristina blanqueja entre les +capçades d'un frondós pinar que davalla fins a emmirallar-se en les +aigües xarolades d'un mar adormit a redós de la costa, blau i +oratjat de dolces brises més enfora. Cap a llevant i cap a ponent, +penyals grisos i daurats fins allà d'enllà. Al peu mateix de la +vinya, una platja ideal, d'un to tan delicadament rosat, que les +nimfes, en eixir del bany, podrien ajeure-s'hi nues i sense temor +d'ésser descobertes per cap ull indiscret, perquè la color de llurs +cossos gentils es confondria amb la de les fines arenes. + +En Bonosi sona que sona. Ell i els seus, a la vetlla dels raïms que +s'assaonen, celebren la festa del diumenge amb plàcid descans. Sona +que sona alegrement. De sobte fa un gest d'agradosa sorpresa, es +fica el flabiol a la butxaca i diu als seus fills: + +-Prou musica, per ara! Aneu tots plegats a collir un paneró de raïms +ben madurs i ben dolços, que vui fer-ne un present. Aneu!- I, +després que ells se n'han anat, indica a la seva dona una vela que +va venint. -Mira allà, Tuietes. Veus, aquella vela? Ès la des meu +gussi. ¿Saps, al dedins, qui hi ve? Sa mare i es fill més feliços +d'aquest món: n'Àuria Maresa i en Temme. Catorze mesos enrera eren +uns pobres: ell pescava a sa canya i ella servia d'escarràs per ses +cases: s'última paraula d'ets oficis miserables. Missenyora Lilí, +s'americana de can Vetes-curtes, regalant-los es meu gussi, els féu +gairebé rics. I a fe que no es pot dir «-Mal profit us faça»; que +aquest bo de Temme ès tan entès en ses coses de sa mar, que, allà on +atros homos amb prou feines traurien per a matar es badais de sa +gana, ell sap trobar-hi una fortuneta. ¿On cala ses seues nanses +carregades? On es seus palangrons llargs? Poc que ho sap ningú. El +certus ès que ell porta més peix a sa plaça que molts patrons que +van per sa mar amb una bella tropa de remitgers. I què te'n diré? Ja +sa seua mare no fa més feines que les de ca seua. I, fieta des meu +cor, ¡quina casa s'han llogada! ¡Nova, neta com un argent, +emblanquinada de totes ses parets, amb es seu patiet emparrat i sa +seua gran entrada, sempre guarnida d'estres mariners!... Oidà! i en +Temme estima tant sa seua mare, que allò ès un goig de tot es +veïnat. Es diumenges, ell, as matí, a missa tots dosets; ell, a sa +tarda, tots dosets a fontades o passeigs. «-Mare: què voleu? Mare: +què us agradaria?» I vet aquí una màxima que jo ara t'hai de donar, +Tuietes: estima tots es teus fills per un igual i no façus +diferéncies entre ells, perquè, a ses veieses, no sabem de quin ens +haurem de refiar. Mira, si no, ses errades de n'Àuria Maresa. Jo ho +sé: sa nineta des seus uis era es noi gran, en Jordi; en Temme li +semblava un bordissot. Per a en Jordi volgué sa barca i sa barcada +des seu marit; per a en Jordi es mobles fins des seu parament i es +pocs diners que podia apartar de sa fam d'ella i de s'atro fill. Tot +ho fonia per aquell bo de fart. Àdhuc, últimament, es guanys +mateixos d'en Temme li va enviar. I... saps què n'ha resultat? Doncs +que, quan en Jordi va rebre aquells diners, era a sa presó per +estafes de joc, i en eixir-ne tornà a ses males arts de sempre, i +morí as cap de poc temps en una batussa amb perdularis de sa seua +casta. Tot s'ès descobert, a sa fi. Veus, quina experiéncia? El que +semblava es rei de sa fortuna i de s'esperança... un turment per a +sa pobra mare; es bordissot, mig avorrit... sa salvació i es +benestar de sa veiesa. Es cor, ho fa, Tuietes. Deixem-nos de +lletres, deixem-nos de talents i boniqueses. Es cor ho fa tot. I ara +anem a portar as bon fill i a sa mare feliç es nostro present de +raïms. + + +FI + + + + + + + +End of the Project Gutenberg EBook of Pinya de Rosa, by Joaquim Ruyra + +*** END OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK PINYA DE ROSA *** + +***** This file should be named 15347-8.txt or 15347-8.zip ***** +This and all associated files of various formats will be found in: + https://www.gutenberg.org/1/5/3/4/15347/ + +- + +Updated editions will replace the previous one--the old editions +will be renamed. + +Creating the works from public domain print editions means that no +one owns a United States copyright in these works, so the Foundation +(and you!) can copy and distribute it in the United States without +permission and without paying copyright royalties. Special rules, +set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to +copying and distributing Project Gutenberg-tm electronic works to +protect the PROJECT GUTENBERG-tm concept and trademark. Project +Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you +charge for the eBooks, unless you receive specific permission. If you +do not charge anything for copies of this eBook, complying with the +rules is very easy. You may use this eBook for nearly any purpose +such as creation of derivative works, reports, performances and +research. They may be modified and printed and given away--you may do +practically ANYTHING with public domain eBooks. Redistribution is +subject to the trademark license, especially commercial +redistribution. + + + +*** START: FULL LICENSE *** + +THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE +PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK + +To protect the Project Gutenberg-tm mission of promoting the free +distribution of electronic works, by using or distributing this work +(or any other work associated in any way with the phrase "Project +Gutenberg"), you agree to comply with all the terms of the Full Project +Gutenberg-tm License (available with this file or online at +https://gutenberg.org/license). + + +Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg-tm +electronic works + +1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg-tm +electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to +and accept all the terms of this license and intellectual property +(trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all +the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy +all copies of Project Gutenberg-tm electronic works in your possession. +If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project +Gutenberg-tm electronic work and you do not agree to be bound by the +terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or +entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8. + +1.B. "Project Gutenberg" is a registered trademark. It may only be +used on or associated in any way with an electronic work by people who +agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few +things that you can do with most Project Gutenberg-tm electronic works +even without complying with the full terms of this agreement. See +paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project +Gutenberg-tm electronic works if you follow the terms of this agreement +and help preserve free future access to Project Gutenberg-tm electronic +works. See paragraph 1.E below. + +1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation ("the Foundation" +or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project +Gutenberg-tm electronic works. Nearly all the individual works in the +collection are in the public domain in the United States. If an +individual work is in the public domain in the United States and you are +located in the United States, we do not claim a right to prevent you from +copying, distributing, performing, displaying or creating derivative +works based on the work as long as all references to Project Gutenberg +are removed. Of course, we hope that you will support the Project +Gutenberg-tm mission of promoting free access to electronic works by +freely sharing Project Gutenberg-tm works in compliance with the terms of +this agreement for keeping the Project Gutenberg-tm name associated with +the work. You can easily comply with the terms of this agreement by +keeping this work in the same format with its attached full Project +Gutenberg-tm License when you share it without charge with others. + +1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern +what you can do with this work. Copyright laws in most countries are in +a constant state of change. If you are outside the United States, check +the laws of your country in addition to the terms of this agreement +before downloading, copying, displaying, performing, distributing or +creating derivative works based on this work or any other Project +Gutenberg-tm work. The Foundation makes no representations concerning +the copyright status of any work in any country outside the United +States. + +1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg: + +1.E.1. The following sentence, with active links to, or other immediate +access to, the full Project Gutenberg-tm License must appear prominently +whenever any copy of a Project Gutenberg-tm work (any work on which the +phrase "Project Gutenberg" appears, or with which the phrase "Project +Gutenberg" is associated) is accessed, displayed, performed, viewed, +copied or distributed: + +This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with +almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or +re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included +with this eBook or online at www.gutenberg.org + +1.E.2. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is derived +from the public domain (does not contain a notice indicating that it is +posted with permission of the copyright holder), the work can be copied +and distributed to anyone in the United States without paying any fees +or charges. If you are redistributing or providing access to a work +with the phrase "Project Gutenberg" associated with or appearing on the +work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1 +through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the +Project Gutenberg-tm trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or +1.E.9. + +1.E.3. If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is posted +with the permission of the copyright holder, your use and distribution +must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional +terms imposed by the copyright holder. Additional terms will be linked +to the Project Gutenberg-tm License for all works posted with the +permission of the copyright holder found at the beginning of this work. + +1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg-tm +License terms from this work, or any files containing a part of this +work or any other work associated with Project Gutenberg-tm. + +1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this +electronic work, or any part of this electronic work, without +prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with +active links or immediate access to the full terms of the Project +Gutenberg-tm License. + +1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary, +compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any +word processing or hypertext form. However, if you provide access to or +distribute copies of a Project Gutenberg-tm work in a format other than +"Plain Vanilla ASCII" or other format used in the official version +posted on the official Project Gutenberg-tm web site (www.gutenberg.org), +you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a +copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon +request, of the work in its original "Plain Vanilla ASCII" or other +form. Any alternate format must include the full Project Gutenberg-tm +License as specified in paragraph 1.E.1. + +1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying, +performing, copying or distributing any Project Gutenberg-tm works +unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9. + +1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing +access to or distributing Project Gutenberg-tm electronic works provided +that + +- You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from + the use of Project Gutenberg-tm works calculated using the method + you already use to calculate your applicable taxes. The fee is + owed to the owner of the Project Gutenberg-tm trademark, but he + has agreed to donate royalties under this paragraph to the + Project Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments + must be paid within 60 days following each date on which you + prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax + returns. Royalty payments should be clearly marked as such and + sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the + address specified in Section 4, "Information about donations to + the Project Gutenberg Literary Archive Foundation." + +- You provide a full refund of any money paid by a user who notifies + you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he + does not agree to the terms of the full Project Gutenberg-tm + License. You must require such a user to return or + destroy all copies of the works possessed in a physical medium + and discontinue all use of and all access to other copies of + Project Gutenberg-tm works. + +- You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any + money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the + electronic work is discovered and reported to you within 90 days + of receipt of the work. + +- You comply with all other terms of this agreement for free + distribution of Project Gutenberg-tm works. + +1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg-tm +electronic work or group of works on different terms than are set +forth in this agreement, you must obtain permission in writing from +both the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and Michael +Hart, the owner of the Project Gutenberg-tm trademark. Contact the +Foundation as set forth in Section 3 below. + +1.F. + +1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable +effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread +public domain works in creating the Project Gutenberg-tm +collection. Despite these efforts, Project Gutenberg-tm electronic +works, and the medium on which they may be stored, may contain +"Defects," such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or +corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual +property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a +computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by +your equipment. + +1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the "Right +of Replacement or Refund" described in paragraph 1.F.3, the Project +Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project +Gutenberg-tm trademark, and any other party distributing a Project +Gutenberg-tm electronic work under this agreement, disclaim all +liability to you for damages, costs and expenses, including legal +fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT +LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE +PROVIDED IN PARAGRAPH F3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE +TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE +LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR +INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH +DAMAGE. + +1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a +defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can +receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a +written explanation to the person you received the work from. If you +received the work on a physical medium, you must return the medium with +your written explanation. The person or entity that provided you with +the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a +refund. If you received the work electronically, the person or entity +providing it to you may choose to give you a second opportunity to +receive the work electronically in lieu of a refund. If the second copy +is also defective, you may demand a refund in writing without further +opportunities to fix the problem. + +1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth +in paragraph 1.F.3, this work is provided to you 'AS-IS', WITH NO OTHER +WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO +WARRANTIES OF MERCHANTIBILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE. + +1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied +warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages. +If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the +law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be +interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by +the applicable state law. The invalidity or unenforceability of any +provision of this agreement shall not void the remaining provisions. + +1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the +trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone +providing copies of Project Gutenberg-tm electronic works in accordance +with this agreement, and any volunteers associated with the production, +promotion and distribution of Project Gutenberg-tm electronic works, +harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees, +that arise directly or indirectly from any of the following which you do +or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg-tm +work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any +Project Gutenberg-tm work, and (c) any Defect you cause. + + +Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg-tm + +Project Gutenberg-tm is synonymous with the free distribution of +electronic works in formats readable by the widest variety of computers +including obsolete, old, middle-aged and new computers. It exists +because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from +people in all walks of life. + +Volunteers and financial support to provide volunteers with the +assistance they need, is critical to reaching Project Gutenberg-tm's +goals and ensuring that the Project Gutenberg-tm collection will +remain freely available for generations to come. In 2001, the Project +Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure +and permanent future for Project Gutenberg-tm and future generations. +To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation +and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4 +and the Foundation web page at https://www.pglaf.org. + + +Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive +Foundation + +The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non profit +501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the +state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal +Revenue Service. The Foundation's EIN or federal tax identification +number is 64-6221541. Its 501(c)(3) letter is posted at +https://pglaf.org/fundraising. Contributions to the Project Gutenberg +Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent +permitted by U.S. federal laws and your state's laws. + +The Foundation's principal office is located at 4557 Melan Dr. S. +Fairbanks, AK, 99712., but its volunteers and employees are scattered +throughout numerous locations. Its business office is located at +809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887, email +business@pglaf.org. Email contact links and up to date contact +information can be found at the Foundation's web site and official +page at https://pglaf.org + +For additional contact information: + Dr. Gregory B. Newby + Chief Executive and Director + gbnewby@pglaf.org + +Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg +Literary Archive Foundation + +Project Gutenberg-tm depends upon and cannot survive without wide +spread public support and donations to carry out its mission of +increasing the number of public domain and licensed works that can be +freely distributed in machine readable form accessible by the widest +array of equipment including outdated equipment. Many small donations +($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt +status with the IRS. + +The Foundation is committed to complying with the laws regulating +charities and charitable donations in all 50 states of the United +States. Compliance requirements are not uniform and it takes a +considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up +with these requirements. We do not solicit donations in locations +where we have not received written confirmation of compliance. To +SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any +particular state visit https://pglaf.org + +While we cannot and do not solicit contributions from states where we +have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition +against accepting unsolicited donations from donors in such states who +approach us with offers to donate. + +International donations are gratefully accepted, but we cannot make +any statements concerning tax treatment of donations received from +outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff. + +Please check the Project Gutenberg Web pages for current donation +methods and addresses. Donations are accepted in a number of other +ways including including checks, online payments and credit card +donations. To donate, please visit: https://pglaf.org/donate + + +Section 5. General Information About Project Gutenberg-tm electronic +works. + +Professor Michael S. Hart was the originator of the Project Gutenberg-tm +concept of a library of electronic works that could be freely shared +with anyone. For thirty years, he produced and distributed Project +Gutenberg-tm eBooks with only a loose network of volunteer support. + +Project Gutenberg-tm eBooks are often created from several printed +editions, all of which are confirmed as Public Domain in the U.S. +unless a copyright notice is included. Thus, we do not necessarily +keep eBooks in compliance with any particular paper edition. + +Most people start at our Web site which has the main PG search facility: + + https://www.gutenberg.org + +This Web site includes information about Project Gutenberg-tm, +including how to make donations to the Project Gutenberg Literary +Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to +subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks. + +*** END: FULL LICENSE *** + diff --git a/15347-8.zip b/15347-8.zip Binary files differnew file mode 100644 index 0000000..db78001 --- /dev/null +++ b/15347-8.zip diff --git a/LICENSE.txt b/LICENSE.txt new file mode 100644 index 0000000..6312041 --- /dev/null +++ b/LICENSE.txt @@ -0,0 +1,11 @@ +This eBook, including all associated images, markup, improvements, +metadata, and any other content or labor, has been confirmed to be +in the PUBLIC DOMAIN IN THE UNITED STATES. + +Procedures for determining public domain status are described in +the "Copyright How-To" at https://www.gutenberg.org. + +No investigation has been made concerning possible copyrights in +jurisdictions other than the United States. Anyone seeking to utilize +this eBook outside of the United States should confirm copyright +status under the laws that apply to them. diff --git a/README.md b/README.md new file mode 100644 index 0000000..3ffdbd3 --- /dev/null +++ b/README.md @@ -0,0 +1,2 @@ +Project Gutenberg (https://www.gutenberg.org) public repository for +eBook #15347 (https://www.gutenberg.org/ebooks/15347) |