initial commit of ebook 15346HEADmain

5 files changed, 4589 insertions, 0 deletions

diff --git a/.gitattributes b/.gitattributes
new file mode 100644
index 0000000..6833f05
--- /dev/null
+++ b/.gitattributes
@@ -0,0 +1,3 @@
+* text=auto
+*.txt text
+*.md text
diff --git a/15346-8.txt b/15346-8.txt
new file mode 100644
index 0000000..ea65a08
--- /dev/null
+++ b/15346-8.txt
@@ -0,0 +1,4573 @@
+The Project Gutenberg EBook of Pinya de Rosa, V1, by Joaquim Ruyra
+
+This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
+almost no restrictions whatsoever.  You may copy it, give it away or
+re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
+with this eBook or online at www.gutenberg.org
+
+
+Title: Pinya de Rosa
+       Volume 1, Books 1-3
+
+Author: Joaquim Ruyra
+
+Release Date: March 13, 2005 [EBook #15346]
+
+Language: Catalan
+
+Character set encoding: ISO-8859-1
+
+*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK PINYA DE ROSA ***
+
+
+
+
+-
+
+
+
+
+PINYA DE ROSA
+
+VOLUM PRIMER
+
+
+INDEX
+
+AVE MARIA PURÍSSIMA.
+
+LLIBRE PRIMER-IMPRESSIONS.
+
+Una tarda per mar.
+L'èxtasi del oncle Ventura.
+L'aniversari del noi Guixer.
+Vetlles d'estiu.
+Avís misteriós.
+Mar de llamp.
+Mànegues marines.
+La basarda.
+
+LLIBRE SEGÓN-FANTASIES.
+
+Les Senyoretes del Mar.
+La vetlla dels Morts.
+La Xucladora.
+
+LLIBRE TERCER-NOVEL·LETES.
+
+En Garet a l'enramada.
+La Fineta.
+Jacobè.
+
+
+
+AVE MARIA PURÍSSIMA.
+
+
+«Amb aquesta salutació, tan corrent a la nostra terra i tan
+catòlica, he volgut, llegidors meus, donar-vos la bona rebuda a les
+portes del meu llibre. Així sabeu ja quina es la fe que professo,
+i espero que rebutjareu qualsevulga interpretació, que contra
+aquesta fe poguésseu donar als meus pensaments.»
+
+«No he pas tractat d'escriure una obra mística: no m'he preocupat
+més que de cercar la bellesa, i l'he cercada molt terra a terra;
+però, si l'he assolida rai, no deixareu de sentir-hi la flaire de la
+mà de Déu. Ara, si, per torpesa(1) meva, hagués quedat(2) quelcom
+mal sentós dins aquestes planes, prec-vos que ho esborreu amb
+caritativa intenció i que no m'ho tingueu en retret a l'altre món.»
+
+[Notes de l’autor:   (1) Turpitud.  (2) Entrat.]
+
+Aquestes paraules, amb les quals vaig encapçalar el meu primer aplec
+de Marines i Boscatges, vull que acompanyin també el present, que,
+perquè prengui un caràcter definitiu, batejo amb un nom especial.
+Quasi totes les composicions que integren aquest aplec són les
+mateixes que ja coneixen els meus antics llegidors; i, si bé les he
+reformades una mica i n'hi he afegida alguna, espero que la bona
+olor de cristianes no s'hi haurà pas esbravat.
+
+Donen els mariners el nom de _pinya de rosa_ a l'artística nuada que
+teixeixen al capdavall d'una corda amb els seus mateixos blens,
+fent-hi un pom boterut que la conclou, la priva d'esfilagarsar-se i
+no li permet escórrer-se de l'estrop o anella dintre el qual la
+passin de llarg a llarg.
+
+Doncs bé: a nosaltres ens ha semblat adient per a batejar aquest
+aplec, amb el qual volem consolidar i donar fi a la llarga corda de
+marines i boscatges que fins ara hem anat escrivint i publicant en
+revistes, diaris i llibres. Ara la corda tindrà el seu nus de
+conclusió i constituirà un cos definitiu. És probable que, si Déu
+ens dóna vida i delit, escriurem altres marines i boscatges; més ja
+no podran formar part de PINYA DE ROSA, que és un cap que volem que
+resti ben nuat i ben fermat dintre la seva anella.
+
+Si dividim l'obra en dos volums, no és per trencar-ne la cohesió i
+la unitat, que ara més que mai volem afermar, sinó per la seva
+extensió material, que no hauria permès encabir-la en un sol volum
+d'aquesta «Biblioteca», a no ésser de compondre'l amb una lletra tan
+menuda que no hauria resultat de grata lectura. Per altra part «El
+rem de trenta quatre» era una massa desproporcionada entre els
+altres treballs del llibre titulat _Novel·letes_, i, posant-lo en
+volum separat, ens sembla que fem benefici a l'harmonia.
+
+Sigui com vulgui, aquesta qüestió de la disposició de materials té
+poca importància i no m'ha preocupat gaire. Més mals de cap m'ha
+donat el problema de si convenia o no reformar els treballs antics,
+que constituiran quasi tota l'obra.
+
+Artísticament, els trobava tan frescos i saborosos com el dia que
+brollaren de la meva ploma: el cor no em demanava de tocar-hi ni una
+sola frase, ni un sol mot; i, si bé això no volia dir que fossin
+perfets, indicava clarament que el meu gust artístic no s'havia pas
+afinat d'ençà del temps en què vaig escriure'ls, i que en aquest
+sentit l'home dels seixanta anys no podia exercir cap mestratge
+sobre el dels trenta cinc. En canvi, lingüísticament hi trobava cada
+tara que em feia venir pell de gallina. No havien passat en va
+damunt d'ells els darrers vint-i-cinc anys, durant els quals tan
+intensa labor filològica s'és realitzada a Catalunya. ¡Quants de
+castellanismes hi descobria!
+
+Ara bé: calia expurgar-los-en?
+
+En certa manera això em semblava una profanació i una immodèstia.
+¿No eren l'obra de llur temps? Per què amagar-ho? ¿No seria un
+sentiment de vanitat ridícula, el que em portés a despullar-los
+d'aquell regustet de castellà que era propi de l'època de llur
+naixença i la certificava? I en esmenar-los d'aquelles tares de
+llenguatge, que no deixaven de respondre a una mentalitat
+profunda, ¿no alteraria el sentiment artístic que va produir-los?
+
+Per altra part, els antics aficionats a l'obra encara vivents,
+alguns dels quals se l'havien apresa quasi de memòria, ¿em
+perdonarien les innovacions? Ells l'amaven tal com era, amb els
+seus defectes i tot, a la manera com un hom s'agrada de la noia que
+l'ha enamorat, estimant àdhuc com a gràcies els petits defectes que
+la caracteritzen: tal vegada una piga a la galtona, tal vegada una
+torçarieta del nas, tal vegada una denteta oscada... -Oh, no!- un
+hom diria. -Deixeu-me-la tal com és, la meva amor: no res de
+redreçar el seu nasset simpàtic, no res d'extirpar la seva piga
+graciosa, no res d'omplir d'esmalt l'osca garladora de la seva
+denteta!...- I així també solen estimar els lectors les obres a què
+s'han aficionat, en les quals han posat ja quelcom de la pròpia
+imaginació, convertint en niuets d'il·lusions àdhuc els mateixos
+clotarells de les tares. Recordo haver llegit una lamentació de
+Chateaubriand sobre aquesta amor irracional i fantasiosa dels antics
+llegidors, la qual, segons ell declara, l'havia cohibit fins al punt
+de no atrevir-se a modificar una mala disposició de comes, d'una
+frase. Això ja em sembla força exagerat; però, anem, aquesta amor és
+ben d'agrair per part dels autors, i les seves exigències bé
+mereixen algun respecte.
+
+Tals consideracions i la meva peresa, que sempre és de parer de
+deixar les coses com estan, m'inclinaven a no tocar pas res; però
+sol vetllar al davant de la meva voluntat una mena de follet
+desconfiat i tafaner, que no permet el trànsit a cap idea sens de
+primer furgar-la i flairar-la i donar-li més voltes que a una bóta
+agra que li duguessin a rentatge, i ell va oposar-se a les meves
+plàcides determinacions.
+
+-No, senyor- em va dir reganyosament: -aquests arguments, que et
+semblen tan forts, no valen una pipada de tabac. ¿Què em contes,
+que les tares de llenguatge de la teva obra són pròpies del seu
+temps, senyor vanitós? ¿Què va que jo té n'assenyalaré més de mitja
+dotzena que són teves i ben reteves i que han servit de trencacolls
+a més de quatre dels escriptors catalans que han vingut al teu
+darrera? Oidà! ¿Tú no vares usar castellanismes que mai encara no
+havia fet seus el teu poble? I, àdhuc aquells que han deturpat la
+bella llengua popular, si els coneixes, ¿per què has de consagrar-
+los? En hora bona que els empressis quan no hi sospitaves vici, com
+tants d'altres n'emprarà encara de bona fe la teva ignorància; però
+¿com t'atreveixes a autoritzar-los tot sabent-los dolents? I ¿què va
+de bo, això de considerar-los com a senyals d'època i en certa
+manera com a testimonis respectables que donen fe del temps en què
+va nèixer la teva obra? ¡Galdosos testimonis per cert! I, si
+realment ho foren, d'aquell temps, ¿per què vols que ho siguin de
+l'actual, que ja els coneix i els ha desqualificat i els rebutja?
+Qui ets, tu, ara? ¿Ets l'home del segle passat o el del present? I
+qui autoritza i dirigeix la publicació del nostre cas, sinó tu,
+l'home d'avui? I, ¿quina data portarà, el llibre, sinó la del dia de
+la seva llum? Apa, doncs: no siguis peresós; i, ja que presideixes
+aquesta renaixença, cerca-li nous testimonis i preserva-la d'aquells
+altres que tan poca honor feren al seu naixement. I no em surtis pas
+amb allò d'agrair l'amor irracional i fantasiosa dels antics lectors
+teus i de respectar-ne les exigències. Si verament els sents grat de
+la tal afició, serveix-los amicalment i sense engany, no els
+perjudiquis més; ans guareix-los a foc i ferro del dany que
+involuntàriament, per ignorància, els has causat, baldament gemeguin
+i es revoltin contra el tractament. És un deure de consciència. I
+d'aquell símil que has retret, i que és just, parlem-ne: a veure,
+ben estudiat, quina lliçó ensenya, si la teva o la meva. Ja és cert
+que un hom s'agrada àdhuc dels mateixos defectes de la dona que l'ha
+enamorat, i s'encanta tal volta de la torçària del seu nassiró, de
+l'osca de la seva denteta i de la piga de la seva galtona: però, si
+aquesta torçària i aquesta osca i aquesta piga vinguessin d'algun
+mal lleig que amenaçés la vida de la persona amada, ¿quin enamorat
+fóra tan irracional que s'oposés al guariment? Aplica, doncs, el cas
+a l'altre terme de la comparació. ¿Qui, que tingui dos dits de
+front, podrà voler que no extirpis allà on els trobis els
+castellanismes, que són el cranc rosegador de la nostra llengua?
+Deixa't de contemplacions. Aquesta amor fantasiosa, que t'apar
+falaguera en relació als teus insignificants escrits, és la mateixa
+que, aplicada a més noble objecte, s'aficiona cegament al nostre
+actual llenguatge i s'oposa a la seva salvadora purificació. Ah! Per
+amor a la vida, combat tu aquesta amor de mort.
+
+Em va posar un cap com un tabal i no sabia què contestar-li. Ja
+anava a creure'l, quan l'esperit artístic va aturar-me l'acció i em
+va dir:
+
+-Què vas a fer? ¿No estàs content, artísticament de la teva obra?
+Doncs, si escoltant el follet dels escrúpols hi trasmudes el
+llenguatge, ja serà prou que no la malmetis d'algun caire i que el
+mateix follet no t'hi trobi, després de la tasca, cent tares més que
+no pas ara. La puresa externa, certament, és de desitjar; però no
+tant que valgui la pena de passar aquests mals de cap i de córrer
+aquests perills. I, per altra part, ¿estàs ben segur que totes les
+formes que ara et semblen dolentes t'ho semblaràn així mateix passat
+un qüern d'anys? Per exemple: ¿no tingueres per suspecte, durant una
+llarga temporada, el verb matar, i, després, no t'has convençut que
+era clàssicament català i que occir i occiure no eren sinó
+llatinismes al seu costat? Però, anem, no vull encaparrar-te amb
+aquests dubtes: vull donar com a cert que les bones formes de
+llenguatge, les pures, les permanents, són les que ara els bons
+filòlegs assenyalen amb el dit i les que aniran indicant a manera
+que llurs estudis els portin a nous descobriments. ¿Hauràs de
+recompondre les teves obres cada vegada que ells preconitzin un nou
+capgirament de llenguatge? ¡Mala feina es fóra girada als nostres
+literats! No, home, no! El teu cas és semblant al d'un pintor. És
+clar que cercarà per a les seves teles les colors més pures i
+permanents que puguin proporcionar-li els adroguers; però, una
+vegada ja pintades, no es donarà pas la pena de refer-les cada
+vegada que la indústria descobreixi colors més sòlides i perfectes.
+A més fer, retocarà lleument algun to emmusteït, les untarà amb una
+mica de mèdium, i,... endavant les atxes! ¡Pobres pintures, les que
+no tinguessin altres valors que les que es compren a l'adrogueria!
+
+Aquesta reflexió em va decidir; i, com que l'editor m'apressava, no
+vaig tenir temps d'escoltar el rondineig amb què hi replicava
+l'altre contrincant: vaig tancar totes les finestres dels dubtes, i,
+en un silenci dolç, que tornà la pau al meu esperit, vaig posar-me a
+la tasca: una tasca facilíssima. No em calia sinó retocar algunes
+taretes de lèxic, aquelles que bonament podien esmenar-se sense
+alterar cap valor mental. Quant a sintaxi, no volia trasmudar res,
+car és ella quelcom tan entreteixit, que no pot tocar-se'n part
+sense capgirar tot el conjunt, cosa que m'obligaria a reescriure
+l'obra de cap i de nou; i així, lectors ben amats, no haveu
+d'estranyar que trobeu, dins la major part dels treballs d'aquest
+llibre, certes formes sintàctiques que ara repugno d'usar, com són
+la del «lo» neutre, la de les preposicions davant la partícula «que»
+de les oracions complementàries indirectes, sobre la qual encara no
+estic orientat del tot, i algunes altres.
+
+D'aquesta manera ja sé per endavant que no aconseguiré complaure els
+puristes, ni els rutinaris; però no m'ho proposo pas. ¿Com han de
+perdonar la meva inquietud aquells benaventurats que creuen que la
+nostra llengua no ha rebut altres influències estrangeres que les
+que a cor dolç ha volgut acceptar? I ¿com han de transigir amb la
+meva desaprensió aquells infeliços puntimirats que escriuen un
+català que sembla grec a la mare que va posar-los al món?
+
+El meu treball, grat sigui a Déu, es proposa principalment la
+bellesa, que és una olor que no poden percebre els esperits massa
+preocupats; i si ella hi és, com jo crec, baldament vagi barrejada
+amb brosses i espines gramaticals, no mancarà gent que vulgui fruir-
+la. Jo crec molt meritòries, molt necessàries i molt dignes d'estudi
+les lliçons dels nostres filòlegs; mes ¡ai si la bellesa literària
+hagués de dependre'n! ¿Qui s'atreviria a escriure, sense que li
+vingués el cap en roda, tot pensant en els nous descobriments que
+poden fer i en les errades en què poden haver incorregut?
+
+
+LLIBRE PRIMER - IMPRESSIONS
+
+
+UNA TARDA PER MAR
+
+
+Quina tarda més esplèndida! ¡Quin cel més blau i quina bellugadissa
+d'orenetes i falzies en tot l'espai que s'obirava! ¡Qui tingués
+ales, com elles, per a esbargir-se lliurement pels aires, lluny, per
+damunt dels camps i les serres!  ¡Era ben trist, haver-se d'encauar
+dintre d'una aula reclosa, plena de les bovors del ressol i de la
+mainada! Vaja, ¡era ben enfadós, haver d'anar a estudi, penjar en un
+banc, com dues eines inútils, les cames, que tenien fam de córrer, i
+arrossegar per les lletres d'un llibre la imaginació, que es sentia
+cridada pels xiscles de les orenetes, pel xiu-xiu del vent, per cada
+bri d'herba i per cada fulla d'arbre!  Era ben trist, però no hi
+havia altre remei: era precís anar-hi. I jo m'hi encaminava xano-
+xano, capbaix... amb una recança!... A cada pas m'aturava sospirant.
+¡Déu meu, que n'hi devia haver, de cassanelles, a la roureda!  Les
+móres i els aranyons ja devien ser madurs. Si jo fes rodó!...
+
+Havia arribat a les envistes d'estudi, quan una veu coneguda
+m'estremí de cap a peus. Era la veu d'en Volivarda, un xicot
+pescador, que em cridava amb un llarg -Eeep!- des del fons d'un
+carreró.
+
+Ai vatua l'home! Té! ¿qui havia de pensar en ell?... De seguida se
+m'enriolà la cara, i em va passar per la fantasia la visió del mar i
+de la costa pintoresca. Aquell xicot i jo havíem nedat junts tantes
+vegades! ens havíem divertit tant, pescant pops i crancs per les
+roques!...
+
+-A on vas, Volivarda? Acosta't, home, que parlarem. Apa, que tinc
+d'entrar a estudi.
+
+-Vatua sa pena! quin marriment me vindria, si m'hi haguessen de
+tancar!  ¿I tu cada dia de Déu hi vas? Fes rodó, coi!... fes rodó,
+avui!  Vina-te'n amb mi. Vararem es gussi d'en Valéncia. En Valéncia
+vol que li arrepleguem una galleda de soïssos: saps?... Soïssos
+rai!... Jo en sé una afrau que hi estan espessos com es cabeis as
+cap. En un santiamén els tenim, i ens resta tota sa tarda de coll
+per a pescar a volantí... amb un volantí de sis hams, que portarà en
+Canari: cosa més fina!... Mira, ara vinc de cercar cargolins per
+esques. En duc tot un nansat, que els hai trobats aquí tot just, en
+es fonois des Camp-perdut. Coi! ja no ets homo si no fas rodó!
+
+Jo, gratant-me el cap, pensívol, anava escoltant. El cor me bategava
+dintre el pit, com una papallona dintre el puny d'un infant. Oh!
+prou me temptaven, aquelles proposicions!
+
+-A casa sopem a les vuit- vaig mormolar.
+
+-A dos quarts serem en terra- contestà en Volivarda. I, llegint la
+desconfiança en la meva mirada, afegí, besant-se el dit gros,
+encreuat sobre el saludador: -Tan cert com sa mort!
+
+En això, les mans d'algú que se m'havia acostat per darrera me
+taparen els ulls, a l'ensems que una alenada calenta m'humitejava el
+clatell. Vaig pegar una giravolta sobtada, i vaig topar-me nas a nas
+amb la riallera carota d'en Paiús, un noi rabassut, gras, llardós.
+Ja abans d'encarar-m'hi l'havia sospitat per la ferum, que sempre se
+li sentia, de quitrà i d'arengades podrides. ¡Que n'era, de lleig,
+aquell marrec! Tenia les galtes botides, el nas aixafat, i les
+parpelles tan sobreres i caigudes, que per mirar havia de tirar el
+cap endarrera, com aquell que, jugant a cucorna, vol guaitar per
+sota del mocador.
+
+Me va enrotllar el braç a la cintura i em va dir: -Ets de sa
+barcada: oi?  ¡Conxos, que ens divertirem!
+
+Mentrestant, l'altre llopet marí, en Volivarda, que era alt,
+escardalenc, de color de sègol, carallarg, i tan embardissat de
+cabells que li eixien a rossos manyocs per sota les gires i pels
+forats de l'arnada barretinola, m'estirava, tot afalagant-me el
+clatell.
+
+Què podia fer jo? ¿Qui no hauria girada l'esquena a l'aula? Vaja, la
+meva virtut no era pas prou ferma per a resistir tanta temptació.
+
+Mentre travessàvem el poble, no les tenia pas totes: la consciència
+em feia rau-rau, i sempre em semblava que el pare m'havia de sortir
+de tras-cantó; però, a la vista de la platja, de la barca i del mar,
+la meva por i els meus escrúpols desaparegueren com òlibes
+empaitades pel sol. Visca la llibertat! Visca l'alegria!
+Barquejaríem, visitaríem cales amagades, pescaríem tal volta peixos
+inconeguts, veuríem els bancs vivents on es crien les petxines
+virolades que enjoien les platges, trobaríem... ¡qui sap, lo que
+trobaríem!...
+
+-Apa, marrecs, que tindreu bon temps! - va dir-nos en València-
+¡Mireu, que alegroia que està, sa veia de sa mantellina blaua! ¡Com
+s'enfloca i se rinxola, sa presumida!  Runy com un gos perquè ses
+roques li són de mal rosegar i sa sorra li fa mal a ses genives;
+però no té pas sa rauxa dolenta: us gronxarà a sa seua falda com una
+bona mainadera. Apa, marrecs! Es vent i es corrent us estalviaran sa
+meitat de sa feina, i, a sa tornada, ja es garbí haurà caigut.
+
+En Canari era allí que ens esperava. Estava de quatre grapes davant
+del gussi, enseuant els pals, i em va saludar amb una mitja rialleta
+de simpatia.
+
+Els mariners vells, que prenien la fresca al peu de les penyes, a
+l'ombra de les blavoses atzavares, ens contemplaven satisfets,
+articulejant ells amb ells i assenyalant-nos amb els brocs de
+llurs pipes. Les dones, que adobaven xarxa, aixecaven llurs caps de
+la feina, i cridaven, trufejant -¡Pareu ment que no eixugueu tot es
+peix de sa mar!  A veure si ageu alguna roassa!
+
+Nosaltres no els contestàvem. Canteu, canteu, ninetes. Altra feina
+teníem! Estàvem atrafegats passant revista a l'embarcació. «-¿Ja heu
+tapat es dui? -A on és, sa sàssola? -Tampoc trobo s'arjau des timó.-
+Mireu, València: aquest estrop es petarà a ses primeres
+embranzides.» Movíem un esvalot!... I, a tot això, en Valéncia ens
+ensenyava lo que li demanàvem, responia a les advertències i reia
+com si li fessin pessigolles.
+
+Un xicot que acabava de capbussar-se des d'una roca forana se'ns
+acostà nedant a grans braçades. -Me vols, Volivarda?- va cridar,
+aclucat d'ulls, després d'escopir l'aigua, que se li escorria dels
+cabells i se li ficava a la boca. -Apa!- li va contestar
+lacònicament en Volivarda.
+
+De seguida el nedador eixí a la sorra, debategant de dents,
+tremolant i esbufegant. Amb unes quantes fregades de mà s'eixonà la
+mullena que li regalava per braços i cames, se va posar la camisa i
+unes calces de vellut de cotó, que es fermà per damunt dels muscles
+amb unes vetes que li servien d'elàstics, i ja estigué a punt de
+marxa. Nosaltres havíem anat varant sense esperar-lo, però va estar
+llest de sobres. Així que donàrem fusa, s'arrapà a la popa, saltà a
+dins de la barca, s'apoderà d'un rem, i fou el primer d'armar.
+
+Després, vinga vogar i mar enfora s'és dit. Anàvem a quatre rems, i
+en Canari portava el timó. Quin delit! Quin entusiasme! ¡Que era de
+bon rebre, al front i a les galtes, el buf del vent, impregnat d'una
+polseta de ruixims! Un garbinet fresc, oratjós i joguiner volava en
+ample vol per la planura del mar, enravenxinant les ones sense
+embravir-les. Tot era vida i moviment. Arreu arreu, les ones
+corrien, rodolaven, saltironaven i tentinejaven amb moviments
+d'alegre embriaguesa. S'engallaven, traient unes crestes verdes,
+fines, diàfanes, que, banderejant, s'aprimaven fins a rompre's en
+floquets d'escuma. Aquí s'empaitaven, amoroses, petonejant-se amb un
+decandiment esllanguit i graciós a l'assolir-se; allí s'esbadellaven
+suaument com una boca que esclafeix a riure. Com un estol de mainada
+tafanera, venien a palpar i colpejar els costats del gussi, a
+passar-li per dessota, pegant-li culada, o a esllomar-se bojalment
+en la roda de proa.
+
+-Salta, salta miralta! -cantava entusiàsticament en Canari.
+
+Cap a la banda de terra, a l'indret del sol, no es podien mirar les
+aigües sense que un hom se veiés obligat a cloure les parpelles
+rublertes de llàgrimes. Allí la mar fulgurava amb llampegueigs d'or
+i d'argent viu, i semblava desfer-se en davassalls de vidre volador;
+i cap a la cala, en el redós de ponent, groguejava com una gran
+lluna d'oli.
+
+Una tonyina que saltà en l'aire entre un escampeig de ruixims, a
+pocs metres de la nostra barca, ens féu restar bocabadats i sense
+vogar. -¡Manoi, quin peixàs!- exclamàrem tots. I romanguérem a
+l'aguait, sotjant si reapareixeria; però, a lo millor, una forta
+bramulada ens llevà l'encantament.
+
+-Vira, vira! -va cridar en Volivarda.- Tothom a rems i dali fort! Es
+vent ens tira a ses seques. Vatua, com lladren, ses maleïdes!
+
+Efectivament, la nostra distracció ens havia abandonat al corrent,
+que ens duia a un paratge perillós, a la punta d'unes roques que
+havíem de remuntar per guanyar la derrota de llevant. Ens trobàvem
+voltats de seques que reganyaven ací i allà l'aspra esquena quan
+l'aigua refluïa a llur entorn, i que es cobrien d'escumes i xarbots
+quan revenia l'onatge. La remor que feien era espantosa, perquè es
+multiplicava al regolfar en les balmes de les penyes, on el vent
+rebomborejava també basardosament. I, no obstant, el temps era bo;
+mes, al sentir aquell soroll, costava de creure que no s'hagués
+desencadenat un temporal. Lo cert és que estàvem desconcertats: els
+uns vogaven, els altres ciaven, i la barca giravoltava com presa
+d'un remolí, a riscos de malmetre's tocant en algun som de roques.
+Sort que en Volivarda va conservar la serenitat i ens
+tranquil·litzà.
+-¿De què teniu por, gallines? ¿Per ventura no sabeu nedar?- va dir.-
+I, assenyalant el punt cap on havíem d'arrumbar, -Dret an es freu,
+Canari! - va cridar.- I vosaltres acluqueu ets uis i aferreu es
+punys a vogar. Aquí no ha de governar ningú sinó es timoner.
+
+Un cop ben avinguts, salvàrem el perill en un moment, deixant
+endarrera les seques baladreres.
+
+Després vàrem entrar en un esparagol ombradís on el tràngul gairebé
+no s'hi sentia i s'hi respirava un aire suau, agradosament enflairat
+de marisc. Allí vàrem descansar una petita estona, i començàrem a
+pescar. En Volivarda s'apoderà del famós volantí d'en Canari, l'escà
+amb caragolins que li presentàrem trencats, i de seguida l'anà
+amollant a la mar fins que el plom fregà tot just les sapes del
+fons. Fou un moment d'emoció. ¡Amb quin afany ens abocàrem a la
+banda, desitjosos de veure com els peixos se tirarien a l'ormeig!
+
+L'aigua era puríssima, i estava impregnada d'una claror verdosa que
+permetia distingir fins i tot els més petits brins de l'herba
+negrenca que encatifava el sòl marí.
+
+Al cap d'un moment en Paiús em tocà el braç, dientme : -Ara, ara!- I
+llavors, tal com s'aixeca a l'entorn d'un vianant que travessa un
+xopoll un núvol de mosques i d'espia dimonis que estaven amagats
+entremig dels joncs i boves, vaig veure sortir dels herbatges
+submarins una munió de peixets virolats i bellugadissos, que
+s'alçaven a l'entorn del volantí. Bullien, anguilejaven, pujaven,
+baixaven i morrejaven atrevidament l'esquer, precipitant-s'hi a
+fortes embornades i disputant-se els trossets que podien arrencar de
+l'ham. -¡Redéu, que n'hi han!- exclamava en Canari. Però en
+Volivarda feia mala cara i deia : -Això es gurrama, peiximinuti...
+No n'ajarem cap. Són criaturetes, i nosaltres hem d'anar pes veis.-
+
+Seguint els consells d'en Volivarda, donàvem de tant en tant algun
+cop de rem per canviar de lloc. En Paiús s'impacientava. -¿De què
+redimontri ens deu venir, aquesta malastrugança?- anava mormolant. I
+de sobte exclamà: -¡Ja ho sé, vatua! Avui no m'hai senyat.- Va
+mullar-se els dits, submergint-los en el mar, com aquell que els
+fica a la pica de l'aigua beneita, i es senyà devotament. -¡A veure
+si rompem s'embruix conxos!
+
+Havíem arribat a un paratge assolellat, i de sobte vaig veure
+projectar-se sobre el fons marí, esborrant l'emmallat de fils
+lluminosos que hi estenia el sol, l'ombra gegantina de dos peixos
+que passaven com dues centelles. Vaig fer un surt, però no vaig pas
+tenir temps de dir -Mireu.-  Ja en Volivarda havia cobrat ràpidament
+l'ormeig i l'havia tret enflocat amb dues llargues jodrioles,
+que debategaven, mostrant per tots cantons la coloraina de llur cos:
+tan viva i tan fresca, que semblava que un hom s'hi hagués de tacar
+la mà a l'agafar-les. Dues jodrioles!  ¡Amb quins alirets les
+saludàrem! No crec haver fruit mai d'una alegria més pura.
+
+-Ja hem romput s'embruix -va dir en Paiús.- Cala, cala, Volivarda:
+aprofita s'hora bona, mentres es peix té gana.
+
+L'hora fou, certament, bona. ¿Ne voleu, de jodrioles virolades, de
+serrans clapejats d'or i púrpura, d'estudiants revestits d'escata
+negra, de tords, de vaques serranes?  Ne voleu?... Fins i tot
+agafàrem una escórpora, petit monstre de pessic vérinós, que fou
+mirada amb terror i que, després de morta a cops de sàssola, encara
+ens donà treballs per a desenganxar-la de l'ham.
+
+-Alerta! -va avisar en Volivarda.- Això ès un peix maleït. Porta
+clavades dues aguhes de bruixa, que ni amb sa mort perden es mal
+verí. Hem de tallar-les amb es gavinet i llençar-les. Déu hi gord de
+posar-hi es peu a sobre!
+
+-Per lleig i maleït que sigu aquest peix,- va saltar en Canari
+picant de mans -jo mai voldria a sa sopa atra maledicció que sa
+seua. Ni es rap li fa sa pols.
+
+-Oidà!- exclamàren tots aprovant-ho. I en Paiús se llepà els
+llambrocs com si el sol pensament els hi hagués ensaborits.
+
+Estàvem abstrets per la nostra tasca. No ens adonàvem pas de l'aire,
+ni del sol, ni del curs del temps. Si no hagués sigut per una
+baralla que va moure en Paiús i que féu que en Volivarda cerqués
+arguments en el cel per a deturar-la, tal vegada la nit ens hauria
+sorprès pescant: tanta era la il·lusió que hi teníem.
+
+Per sort, en Paiús va fer una rebequeria.
+
+-Vui fer una calada, conxos!- exclamà. -Vui provar sa meua sort.
+
+En Canari s'hi oposà resoltment.
+
+-Tens massa mala grapa, manu- li va dir: -m'enrocaries es volantí.
+
+En Paiús se va enutjar. S'aixecà, va tirar el cap enrera, posant en
+premsa les filades de carn, de son bescoll molsut, i restà una bella
+estona mirant per les escletxes de sos ulls, sempre mig tancats, fit
+a fit a en Canari.
+
+-Que va de bo, cara de pomes agres?- va dir després d'un llarg
+silenci. -¿Que et creus que m'has llogat per bastaix? ¿On ès, sa
+soldada que em dónes? Tota sa tarda m'hai estat endarnegant, rema
+que remaràs, i, ara, ¿no m'hai de divertir com a persona?
+
+-No, no pescaràs, amb es meu ormeig- va contestar en Canari
+arreplegant el volantí i posant-se'l entremig de les cames.
+
+Era aquest noiet una criatura menuda i desnarida, d'una rossor
+canemal, d'ulls blavissos, una mica guenyos. Estava espantat i les
+llàgrimes li vorejaven les parpelles; però es coneixia que no estava
+pas disposat a cedir.
+
+En Paiús s'anava enfurismant.
+
+-Rénoc de platja!... cap de borres!... ¡canyiula!- li deia amb aires
+de menyspreu. -Amb mi, vos baraiar-te? ¿Que no ho veus, que des
+primer pinyac t'esbotzaré es costellam com si fos una garbitana
+podrida?.. Que no pescaré?...  No?... A ses bones o a ses males!...
+I alerta que no haju de grumejar es peixos amb sa teua sang: sents?
+Porta això o t'estripo!
+
+I ja arborava els punys, quan en Volivarda li va pegar estirada a la
+brusa, fent-lo asseure en un banc, i, rient i tirant la cosa a
+tabola, li va dir: -Seu, seu, baraca botxina. Té: fuma aquesta
+cigala i calla. ¿Per què et baraies, tora, més que tora? T'hi has
+pensat massa tard, a pescar. Mira't, es sol, on és. Si no anem de
+seguida a soïssos, prou que hi haurem d'encendre es fanalet.
+
+Tots guaitàrem a l'entorn, aleshores. ¡Mare de Déu, i que era tard!
+¡Com havia passat, el temps! Ja l'ombra de les muntanyes s'estenia
+fins qui sap on de la mar. El garbí havia caigut. La flama en la
+qual en Paiús encenia el cigar no oscil·lava gens ni mica, i la
+cerilla va cremar fins que, llençada a l'aigua, s'hi apagà
+espetarrellejant. L'onatge s'era aplanat, esborrat, fos... ¡Quina
+calma! Quina quietud! La color blanquinosa que pren l'aigua morta de
+les ensenades s'anava dilatant mar en fora com un tel invasor; i en
+aquell tel llis i enxarolat s'emmirallaven serenament les penyes,
+poc abans combatudes per la ressaga, i llurs herbatges, encara xops,
+hi vessaven una gotellada harmoniosa. De les muntanyes properes
+davallava l'olor dels tomanyins i de les flors boscanes, que amb la
+fresca del vespre solen exhalar un alè més sentós. El sol, des de
+darrera d'una boirina rovellada, deixava caure, a tall de rosses
+pestanyes d'un ull que s'acodorm, la serrellada dels seus raigs, que
+cobria tot el Montseny. El cel començava a verdejar. ¡Quina calma!
+¡Quina quietud! La tarda es desmaiava a poc a poc amb un somrís de
+pau, amb un deix de galvana placèvola que s'apoderava de la
+immensitat.
+
+¿Què ens calia, sinó acudir a la feina que ens havia encomanada
+l'amo de la barca?  Vàrem rependre els rems i... tira cap a llevant.
+La barca lliscava per la llisor oliosa del mar com un tall de sabó
+mullat llisca per sobre un vidre. Amb pocs esforços la portàrem al
+paratge on havíem d'atracar; i, després d'haver-la amarrada amb un
+cap de corda en un tosc pilaret de roca, vàrem desembarcar tots.
+
+-Allà hi ha s'afrau des soïssos -va dir en Volivarda mostrant-nos la
+boca d'una caverna en la qual, de tant en tant, el mar, botint-se
+lentament, s'hi engolava com xuclat, produint-hi un glo-glo semblant
+al d'una deglutició gegantina.
+
+Ens hi vàrem acostar, i, efectivament, no hi mancava pas lo que
+cercàvem. La penya submarina estava materialment coberta de soïssos,
+aplegats estretament, eneriçats de pues, oferint en petit l'aspecte
+que presentaria, agombolat en el fons d'una vall, un negre exèrcit
+armat de piques.
+
+La feina era fàcil. Amb un arpó de tres ganxos en Volivarda es posà
+a rasclar la penya, i feia seguir a pinyocs aquells mariscos
+espinosos. En Paiús parava el salabret per copsar els que queien de
+l'arpó, i jo i els altres vailets els arreplegàvem de l'arpó i del
+salabret amb les mans i els estibàvem a la galleda.
+
+De vegades, al llençar els que ens semblaven massa petits, se
+n'esbadellava algun, i son suc i sa polpeta vermella s'esmunyien a
+l'aigua, atraient una mena de llagostinets verdelosos i menudíssims,
+que apareixien com una boira, i com una boira s'esvaïen en havent
+acabada la menja que els havia congriats.
+
+-Això ès puagó marí- me va dir en Canari. -Són més petits que es
+mosquits, però n'hi han més que grans de sorra a sa platja. Si es
+tiren a ses peces o an es palangrons, s'hi mengen es peix que no hi
+deixen sinó ses espines pelades. I res els hi fa por. Veuràs...
+allàrga'ls-hi una cama, com te la pessigaran de seguida. ¡Així se'n
+perdés sa mena, mala pesta!
+
+Acabada la feina, ens vàrem entretenir cercant petxines. Teniem una
+gana!... I haguérem d'acontentar-nos amb quatre petxinetes i amb una
+ceba que portava en Volivarda, la qual ens repartírem com a bons
+germans, polsejant-la, per tot amaniment, amb una mica de sal de la
+que, procedent de les grosses ressagues, s'era acristallada en els
+cloterells de les roques altes. L'àpat va ésser ben frugal; però que
+ric!
+
+Encara em sembla que estic en aquelles penyes entornat d'aquella
+mainada. Veig en Paiús ajagut de boca terrosa i mig abraçat amb en
+Canari, sense recordar-se de que l'hagués volgut matar mitja hora
+abans. Veig en Volivarda i l'altre vailet asseguts dalt d'un saplà
+de penya, amb les cames penjant sobre el meu cap. Sento a lo lluny
+el toc d'oració, l'esquelleig de les cabres que davallen de les
+cingleres, i el cant dels grills sonant acompassadament com l'ànima
+d'un gran rellotge: -ric, ric, ric...- I el dia va morint, morint...
+L'horitzó es torna morat; les calitges hi van ascendint lentament; i
+el mar, llis com un cristall, hi destaca lluminós, banyat d'una fina
+color d'or pàl·lid, sols comparable a la de la lluna quan se'n va a
+la posta.
+
+¿Cal que arribi a la part llastimosa i que expliqui com a casa varen
+descobrir la meva entremaliadura i com me condemnaren a anar-me'n al
+llit sense sopar, a malgrat de la gana que em rosegava per dedins?
+
+
+L'ÉXTASI DE L'ONCLE VENTURA
+
+
+Per fi era arribat el dia d'anar a la fluixa amb l'oncle Ventura.
+Ell m'ho havia anunciat a hora de dinar, i des de llavors jo no
+pensava en altra cosa. -Aquesta nit hi anirem- m'havia dit amb aire
+de secret i tot acaronant-me. -Ans de sortida de lluna hem de mirar
+de ser a sa fonda: entens? Cap allà a vuit hores vina-te'n al gussi.
+
+Endemés, jo no sé pas de cert quin parentiu tenia amb mi, l'oncle
+Ventura; però sempre li havia dit oncle. Crec que era fill d'un cosí
+d'alguna de les meves àvies. Després de molts anys de navegar, havia
+adquirit un capitalet i s'era retirat a fruir-lo a casa seva, fent
+de pescador, mig per afició, mig per ajudar a la rendeta i a
+l'estalvi. Home d'habituds solitàries, no solia acompanyar-se amb
+ningú. Sol varava i treia el gussi, sol se'l governava i sol calava
+i llevava els palangrons, que eren l'ormeig més usual de la seva
+pesca. També es dedicava a la canya llargues temporades, i ja és
+sabut que la canya no vol companys: sense comptar que al oncle li
+haurien servit de poc, perquè no s'agradava d'enraonar amb ningú.
+Era tan eixut de paraules que quasi sempre que havia d'intervenir en
+alguna conversa ho feia amb la senya d'un somrís, d'un arronçament
+d'espatlles, d'una girada d'ulls o d'un balandreig de cap
+expressius. Tenia la cara llarga, les galtes flaques, vorejades de
+dos grans sécs que li baixaven del nas a les boqueres; els cabells
+fluixos, desmaiats; els polsos amb balma, i els ulls fets de manera
+que en posició normal semblava que miressin en l'aire i deixaven
+veure el blanc per sota les nines. El seu aspecte era el d'un home
+evangèlic: dolç, sofert, resignat. Quan pescava a la canya solia
+seure amb el cos tirat endavant, les mans junyides a l'entorn dels
+genolls i la vista perduda cap al lluny. S'hauria dit que estava en
+oració, i que tal volta obirava ales i caparrons d'àngels allí on
+nosaltres no descobrim més que boirines daurades i calitges de color
+de carn.
+
+Estic segur de que, si em va convidar a la pesquera, fou obeint a
+insinuacions de la seva dona. Però, fos com fos, a les vuit havíem
+de varar i jo no desitjava res més.
+
+Que es fan llargues, les hores, quan un hom no n'espera sinó una!
+Són vagons d'un tren llarguíssim que van passant lentament,
+lentíssimament, i que no ens interessen sinó perquè sabem que
+n'arrosseguen un en el qual esperem que ens arribi la felicitat.
+Aquell dia, l'única hora digna de ser per mi viscuda era la de les
+vuit del vespre, i totes les altres no servien més que per a anar-
+me-
+la portant. ¡Si un hom les hagués pogudes xurriaquejar com a
+cavalls!...
+
+De seguida d'haver sopat me'n vaig córrer a la platja a fer guarda
+al gussi. Fins que em vaig haver ajagut davant del seu estrau no em
+creguí ben assegurat de que no marxaria sense mi. Mentre que el
+temps no s'emboliqués... Però, ca!, semblava que no. Hi havia
+ressagota... res, fressa pura. Molt bé que els sardinalers havien
+sortit sense por.
+
+¡Que a poc a poc el rellotge del poble va comptar els instants!
+Cauen set hores, cauen vuit hores, i l'oncle no venia. Per fi, quan
+la meva impaciència arribava al desesper, va comparèixer l'home,
+caminant xano-xano, a llargues i lentes gambades, amb l'olla del
+grumeig a una mà i un feixuc roc al cim del muscle. Gràcies a Déu!
+Aleshores me vaig acostar alegroi a les ones. ¡Redimontri, com
+bramulaven! ¡I que era ombrívol, el mar, estès sota un cel de nit
+sense lluna! Aneu, fieu's-en... A pesar de les il·lusions que
+m'inspirava l'expedició, el cor se'm va tornar tan petit que... Qui
+sap!... La diversió es podia pagar prou cara.
+
+-Què me'n dieu, d'aqueix temps?
+
+L'oncle va examinar atentament els quatre punts cardinals, me va fer
+senyal de que pugés a la barca, la varà calmosament, i, després
+d'haver donat fusa i mentre armava els rems, me va contestar,
+esforçant la seva veu entelada:
+
+-Bon carés de temps.
+
+Bon carés de temps! Bé, sí: no hi havia pas gota de vent, i el cel
+estava serè; però... Déu m'ajudi!... mai hauria dit, des de terra,
+que les ones fossin tan grosses, tan espantosament grosses. Venien
+sense rompre's ni remorejar, embotides, muntanyoses; s'esmunyien amb
+suavitat sota la nostra carena, i s'allunyaven escumejant lleument
+amb tot l'aire d'una ira tenebrosa i retinguda. Sens dubte hauria
+regnat temporal enfora i en conservaven la sinistra emoció.
+
+Estàvem a darreries de setembre, i no calia pas esperar les bonaces
+delicioses que la caiguda del garbí dóna a les vesprades del juliol
+i de l'agost. El mar sentia ja les males humors de la tardor; en el
+moment més impensat podia pegar-li una rauxa de mal gènit. No, jo no
+les tenia pas totes, però em tranquilitzava al notar la placidesa de
+l'oncle Ventura i la calma i el compàs amb què vogava. El bo de
+l'home no deia res, ni es cuidava d'adreçar-me cap mirada. Estava,
+segurament, absort; movia els braços d'esma. El caient del seu cap
+indicava prou que la seva pensa se n'anava pel corrent d'un somni.
+Però ¿què seria lo que li robava així tan sovint el cor? M'hauria
+agradat esbrinar-ho.
+
+Vàrem fondejar davant per davant de la punta de Santa Anna, no gaire
+lluny de sos penyals. El roc que havia portat l'oncle, lligat amb un
+caramell, ens va servir d'àncora. Suràvem a catorze braces de fons.
+Quina soledat! A dalt, la nit fonda i estrellada; a baix, el mar
+immens fet una tenebra. L'aigua no s'afigurava sinó pel guspireig
+d'alguna bombolla que hi pipellejava i pel llustrejar esborradís,
+quasi imperceptible, de les ones, que a l'estufar-se reflectien la
+celístia. Quan hi vàrem tirar el grumeig, hi fulgurà
+blanquinosament, formant una boireta fosfòrica, que s'anava
+esparpellant i esmortuint en sa davallada a l'abisme.
+
+La costa, en la mitja foscor regnant, simulava un tortuós carrer
+d'edificis enderrocats: piràmides, cúpules, torres gegantines i
+malgirbades, arcs, muradals... tot esquerdat, malmès, embolcallat de
+pins i bardisses. Si un hom escoltava cap allí, sentia créixer el
+soroll de la ressaga, més fort i retrunyidor com més hi parava
+l'atenció. Si en canvi escoltava cap a la banda de fora, la ressaga,
+desatesa, semblava allunyar-se i emmudir, i l'orella sentia venir
+d'allà d'enllà, entre el silenci, els sospirs vagarosos del mar
+immens i desert.
+
+Després d'haver abundosament grumejat, escàrem les flueixes amb
+sardina fresca, i les descapdellàrem tot amollant-les a l'aigua.
+
+Com que són guarniments quasi sense plom, segueixen el corrent que
+regna i van gairebé a l'ensurada. Aquell dia el corrent era de
+gregal. El meu ham, doncs, com portat per un riu, s'allunyà cap a
+garbí, posant tivada la llinya que l'aguantava. No ens calia altra
+feina que la de l'aranya: pendre paciència, esperant el moment de
+sentir les batzegades de la víctima en el fil de la nostra
+teranyina.
+
+Jo, novell en aquella pesca, hi posava tota l'ànima. A cada moment
+me semblava sentir la picada del peix, llevava la fluixa
+emocionat... i res. M'enganyava el moviment de les onades,
+m'enganyaven les estremituds dels meus nirvis mateixos
+sobreexcitats. En canvi, l'oncle, ¡que tranquil! Les seves manasses
+immòbils semblaven de pedra. S'era recolzat a la banda, i, amb el
+cap decantat sobre el muscle, alçava una mirada tendra i sostinguda
+a les estrelles. Sens dubte estava resant... sens dubte les
+estrelles li semblaven la lluminària d'un altar, d'un gran sagrari
+encortinat d'ombres. ¡Qui pogués seguir els seus pensaments! Perquè,
+vaja, aquell home era del fust dels apòstols, o almenys en tenia el
+posat i l'expressió.
+
+Espera i esguarda, no agafàvem res. Vaig grumejar sis o set vegades.
+M'avorria en gran. A l'últim, jo que sí, em lligo el guarniment al
+canell perquè no se m'escapès en cas d'acodormir-me, i m'ajec de
+panxa en l'aire en el banc. Hi estava força malament. Vaig recordar-
+me amb recança del llit tou i calentó que haguera pogut fruir a
+casa.
+
+Mentrestant apuntà el crepuscle de lluna, una resplendor rogenca que
+envaí a poc a poc l'orient i s'anà intensificant de color fins a
+arribar al to més rogent de porpra. Els grops i sacsons de la
+calitja es transparentaven amb fluctuant ombreig. Aquella aurora no
+era com la del dia, que, així que apunta, ja la nit pal·lideix,
+perdent quelcom del seu imperi, i les estrelles se desllueixen; sinó
+una aurora llòbrega, que es coloria sense quasi resplendir. Dilatava
+la seva vivíssima taca vermella en mig del si de la nit, sense que
+en lo restant del cel s'esblaimés l'ombra en lo més mínim, ni que
+cap estrella perdés gens la seva lluïssor.
+
+Res tan melangiós com un crepuscle de lluna sobre el mar. En la
+llunyania, les siluetes dels sardinalers simulaven una processó de
+Setmana Santa. Llurs veles se destacaven sobre la roentor del cel,
+negres i punxegudes com cucurulles de congregants. N'hi havia a
+centenars, totes acorruades... I un filet d'ombra que s'estengué per
+l'horitzó bastà a esborrar-les en menys temps que dura un
+parpelleig.
+
+Per fi la lluna aparegué com un muscle nu per damunt de les
+calitges, que s'anaren escorrent a son entorn com draperies que
+cauen. I amunt, amunt... rodona, grossa, colorida d'una vermellor
+semblant a la de l'aram sense polir, se pintà sobre un fons de cel
+cendrós i sense transparències. Al principi quasi no llumenava.
+Després s'alluentà a poc a poc, i son besllum s'acarrerà per la mar,
+vermellejant sobre el llom de les ones.
+
+Estava més distret que mai quan vaig sentir al canell una
+estiragassada tan forta que m'esborronà. Què era allò? ¿Qui podia
+estirar-me d'aquella manera, des de la mar deserta? Me va fer un
+efecte fantàstic.
+
+L'oncle m'anava dient: -Lleva, lleva, marrec, que has fet estrenes.
+-Jo me'l mirava esverat, i, amb tot i sentir clarament les seves
+paraules, no l'entenia; però el vaig creure d'esma, posant-me a
+llevar la fluixa nirviosament. ¡Rediastre! quina resistència havia
+de vèncer! ¿Hauria agafat algun monstre, alguna morena d'aquelles
+que, un cop tretes de l'aigua, cossen llurs propis pescadors? Per
+dues vegades me vaig aturar esglaiat; però l'oncle m'obligava a
+continuar: -Cobra, cobra.- El guarniment vibrava com una corda de
+guitarra. Per fi, vento revolada i alço un peix preciós, un sard de
+gairebé tres pams de llargada, que cuetejava sorollosament sobre la
+banda del gussi, espurnejant-me la cara de ruixims. Quina alegria!
+
+Des d'aquell punt el meu cor no va estar més que per la pesquera.
+Vinga tornar a calar de seguida. Què ho fa que ningú plany els
+peixos? La mort d'una cadernera ens entristeix, i en canvi ens
+aturem a contemplar tranquilament el panteix anguniós del llobarro
+que s'ofega sobre el sorral. No, mai n'he planyegut cap, de peix.
+Com més forçudament debategaven, més viu era el meu plaer. Que em
+vaig divertir! La pesca proporciona l'interès i les emocions d'un
+joc d'atzar i les embriagueses d'una lluita triomfal.
+
+De sard no n'agafàrem cap més, però en canvi les oblades no ens
+deixaven temps ni de respirar. Mentre la lluna va anar de pujada,
+picaven seguidament. Després semblà que s'haguessin fos. Jo, però,
+m'entossudia a esperar-les. En volts de les tres de matinada,
+l'oncle cabdellà la seva fluixa, es plegà de braços i em va dir: -No
+cal maldar: es peix ha acabat sa gana. Quan vulgus farem proa cap a
+casa.- Mes jo em vaig oposar al seu desig. -No: deixeu-me provar
+unes quantes calades més.- I ell se va resignar a la meva voluntat,
+somrient bondadosament.
+
+Al cap de poca estona va entrar un oratge fred i molestós, que,
+vestits com anàvem de rigorós estiu, i amb les robes mullades pel
+degotall de les fluixes, era de ben mal rebre. Aleshores me vaig
+penedir de no haver cregut l'oncle. -¡Pobre home!- vaig pensar. -No
+el vull pas molestar més. Ara, per la meva culpa, deu estar patint
+de fred com jo mateix.- I em vaig girar a mirar-me'l.
+
+No, l'oncle no patia pas fred ni cap molèstia, ni es sentia,
+probablement, del pes de la pròpia carn. Estava extàtic. Immòvil,
+amb els braços plegats, la mirada en l'aire, tot ell arruixat pel
+doll argentí de la lluna, ara enfonsant-se a poc a poc, ara
+remuntant-se pausadament, segons el moviment de la barca, era
+l'estampa d'un benaventurat. Però ¿què somniaria, aquell home
+inculte i retret? ¿Realment rebia un raig de llum de l'Esperit Sant,
+que tot sovint l'embadalia? ¿O, tal vegada, fruïa rememorant les
+percepcions puríssimes i harmonioses de la seva vida marinera? També
+podia ser que estigués senzillament encantat i que no pensés res...
+Però no, no: vaig veure ondular en els seus llavis pàl·lids un
+somrís ple d'expressió; vaig llambregar en les seves nines el
+besllum dolçament tremolós d'una ànima que palpita d'alegria... No
+em vaig poder contenir. Vaig emparar-me de les mans dures del bon
+home, estrenyent-les entre les meves, i mig rient per disimular
+l'emoció: -¡Posta va, que esteu pensant en una cosa molt bonica!-
+vaig exclamar. Ell, de moment, restà sorprès; però, després d'haver
+jo repetit la meva insinuació, se posà a balancejar el cap de dalt a
+baix, fent que sí, que sí. Li vaig estrènyer més les mans, i li vaig
+clavar una mirada insistent, interrogadora. Ell seguia balancejant
+el cap. Per fi, va dir, amb la seva veu feble, inclinant-se cap a la
+meva orella com per confiar-me un secret: -Sí, marrec: estava
+pensant una cosa ben bonica, una cosa que fa pla salivera. Demà...
+no, avui mateix, que ja hem tombat sa diada, mal que dura sa nit...
+avui s'obre sa matança, i per dinar menjaré allò que en diuen «sang
+i fetge i ceba de porc».
+
+Mai més no he cregut en fesomies.
+
+
+L'ANIVERSARI DEL NOI GUIXER
+
+
+L'avi Guixer era un jai baldat de les cames, un antic pescador,
+cantaire, malparlat a voltes per deix de l'ofici, devot a estones,
+bon home sempre i candorós com una criatura. Anava més polit que un
+lliri de platja, i donava goig de veure'l, a l'estiu, en el pati de
+sa casa sota l'emparrat, amb sos cabells blancs com una bromera de
+sabó, sa carassa fresca i vermellosa, sa camisa de fil groller,
+resplendent de netedat i flairosa de la bugada, els braços
+arregussats i les mans llestes, entreteixint joncs o conjuminant
+cordes. No n'hi havia un altre de més entès en ormeigs de pescar.
+Feia nanses, garbitanes, palangres, cels... I ell amb aquestes arts,
+i la seva dona, xacutant en el coixí tot el dia de sol a sol, sense
+destorbar-se més que lo precís per a enllestir les altres feines de
+la casa, es campaven la vida sobradament.
+
+Jo, que era aficionat a la pesca, amb excuses de fer-me arreglar
+un volantí o adobar la faç d'una nansa, visitava sovint el bon home,
+i vaig acabar per ser-hi amic de debò.
+
+Lo que és a l'estiu no deixava cap dia d'anar a passar l'estona a
+casa seva. S'hi estava bé. M'asseia en el fresc pedrís del pati, a
+l'ombra dels pàmpols, i ja, fumant un cigarret, m'endormiscava amb
+les cançons del jai, ja parlava amb ell de les coses de la mar tot
+guaitant-me-la per la portalada, sempre oberta. La mar! Jo n'estava
+enamorat. Ell no; i amb tot i això se l'estimava com un marit se pot
+estimar una dona de males entranyes, que li ha ocasionat molts de
+disgustos, però que al cap i a la fi no deixa d'haver-se-li arrelat
+a l'ànima. No en deia mai bé. -Sa mar! Mal foc que l'assecu.! Ès
+maleïda, sa mar.- I li sobraven motius per a odiar-la, perquè li
+havia robat un fill, un fill únic, que a la flor de la seva jovenesa
+s'era negat amb sos companys de barcada. De vegades l'amenaçava amb
+el puny clos. –Lladre!- li deia. Però, si no l'hagués poguda veure,
+l'hauria enyorada. No calia dubtar-ho, perquè, així que tenia lleure
+d'alçar el cap, ja estava menjant-se-la amb els ulls, i totes les
+seves distraccions consistien a resoldre de quina barca era una vela
+que tot just s'obirés, i a desxifrar en les lleus boirines els
+pronòstics dels canvis de temps.
+
+Un dia que, com de costum, me vaig encaminar a casa seva, vaig
+restar estranyat de trobar la porta tancada. A pesar de que vaig
+sentir trepeig per dins, no vaig voler trucar, pensant que tal volta
+faria nosa, i vaig posar-me a passejar pel carrer amunt i avall.
+Queia un veritable xàfec de sol; però bah!... Me vaig entretenir
+contemplant el lluminós paisatge: aquell cel d'un blau ferm,
+aquelles cases blanquíssimes, arrastellades al peu d'una muntanya
+penyalosa d'un to bru formentós, en la qual les ginestes en flor
+brillaven com els joiells sobre el pit ossut i colrat d'un gitano; i
+després el mar, i el ros sorral, i els llaguts amb llurs veles
+esteses a secar, i les serralades llunyanes, blavisses, com
+transparents...
+
+El dia era esplèndid. I ¡quina quietud de poble ensopit!... Quasi
+ningú enlloc. Aclofades en la platja roent, unes dones, amb els
+mocadors de llurs testes tirats endavant a tall de vela de carro,
+repassaven silencioses els esvorancs d'una xarxa. Més lluny, un
+mestre d'aixa, a la vora d'una barca tombada, feia bullir en un
+fogaret el seu cassó de quitrà. Un xicot pescador havia arreconat la
+seva canya i s'era allargassat al cim d'una roca, adormint-s'hi
+tranquilament. Tot se veia a través de la bravada que s'exhalava de
+la terra, una fumarel·la comparable a l'ombreta bellugosa que
+produeix un vidre passat ràpidament per un raig de claror. I ¡quin
+cant de cigales més seguit seguit davallava de les garrotxes!
+
+Al principi vaig amarar-me de sol amb certa gaubança, desafiant-lo:
+-Apa, torra'm que això és salut.- Però al cap de no gaire me'n sentí
+molestat. La roba em cremava... i vaig pensar: -Bé t'atraparé prou:
+no em mancaran ombrelles ni cobricels.
+
+Efectivament, els llaguts, amb llurs veles esteses, m'oferien
+estatges obacs, temptadors. Sobretot una parella del bou. Les seves
+velasses havien sigut lligades com uns cobricels de l'una a l'altra
+de les dues barques bessones. Allí no hi traspuava una gota de sol,
+i, en canvi, per escàs que fos, l'alè de la marinada havia
+d'esmunyir-s'hi, fresc de ruixims així que deixava l'ona
+esgavellada sobre el sorral. Jo que me n'hi vaig; i, al punt que hi
+arribo... vatua!... vet allí l'avi Guixer assegut en unes esparcines
+dujades.
+
+Era ell, sí... Per més que estava girat d'esquena, no podia
+desconèixer-lo ningú: son caparràs blanc, descobert; ses, amples
+espatlles sense més vestimenta que la camisa i els elàstics... Ja
+anava a cridar-lo, quan me vaig adonar de que estava passant el
+rosari.
+
+Llavors vaig compendre el cas. Era el dia catorze de juliol,
+l'aniversari de la negada del noi Guixer. El bon avi estava complint
+amb un degut piadós. Força vegades li havia sentit a dir que per
+aquella diada no treballava; i jo sabia que, mentre pogués valer-se
+de les cames, no havia mancat cap any a l'església a oir una missa
+de difunts (i això que molts diumenges se la jugava). Pobre vellet!
+té, quina se n'ha pensada! De cara al mar, a la presència del
+poètic cementiri del seu fill, ve a resar-li les seves oracionetes.
+Ah! Si la candidesa és amable al bon Déu...
+
+Instintivament me vaig llevar la gorra i em i vaig posar a borbollar
+parenostres. ¡Quina emoció m'esdevingué! El món s'anava ombrejant,
+ombrejant, davant dels meus ulls enllorats. No veia més que el
+bombolleig de foc que produïa el sol a l'arruixar-se sobre el mar.
+Però per a mi, en aquells moments ja no hi havia sol ni realitat.
+Una il·lusió se m'imposava. Totes aquelles llumenetes eren mil
+flames de candeles que cremaven en un ofici de difunts, dintre
+d'un temple immens amb les fondàries perdudes en vagaroses foscors.
+Se sentia el trèmul d'orgue, solemne, baix, devotíssim, creixent a
+poc a poc, tornant a minvar dolçament... L'èxtasi de quelcom de sant
+s'apoderava del cor.
+
+El vell, que m'havia llucat a cua d'ull, així que acabà el rosari
+digué una salve en veu alta perquè jo la pogués seguir; i després,
+girant-se, em saludà afablement: -Gràcies, gràcies, i visca molts
+anys.- I jo no li vaig contestar paraula, perquè l'emoció
+m'ennuegava; però li vaig estrènyer fortament la mà.
+
+Puc fer un juri de que mai he pres comiat de cap dol amb l'ànima tan
+commoguda. Mes el vell no s'immutà gota: estava tranquil, serè; no
+es donava compte de lo que a mi em sobreexcitava. Era un home així:
+tenia cops de poeta sense haver-ne esment, sense perdre mai aquella
+simpàtica ignorància que el feia incapaç d'artificis.
+
+
+VETLLES D'ESTIU
+
+
+A l'estiu, després d'haver sopat al pati de casa a la claror del sol
+ponent, me n'anava a ca la viuda Rovellona. Allí acudien altres
+veïns: la Rosó de la fleca, una xicota alta i grossa que ja devia
+haver menjat forment de trenta anyades, per més que no semblés
+indicar-ho son dentat colossal, blanc i atapeït, que brillava amb
+el llustre d'una eina nova de trinca; l'avi Sàssola, un antic
+boseller, vell de bon regent, ample de cara, cella-canut, de nas
+carnós, parpelles amb gires vermelles i boca esqueixalada i afable;
+en Pere Retort, un corder més alt que Sant Gim, amb una ossada
+monumental, tot ell angles i ressalts, i amb unes manasses llargues,
+nuoses i esgrogueïdes, que tenien el palp fred i callós d'una pota
+de gallina; les noies Xanguetes, dues peixataires menudes,
+desnarides, fines com mosteles, amb més ulls que galtes, més boca
+que ulls i més paraules que un diccionari; en Xacó de la taverna, un
+solter de quaranta anys, molt reixinxolat, que les festejava i que,
+segons indicis, no sabia encara per quina decidir-se, enamorat de
+les bones dots amb què l'una i l'altra podien fer-li prosperar el
+negoci; i, per fi, alguns no tan entrants de la casa, que venien
+quan tenien humor o lleure. Era una reunió divertida. Cada u deixava
+els mals de cap a darrera la porta i procurava fruir de la bona
+hora, com aquell qui entra a la benaventurança, i que ni es recorda
+del mal temps passat ni desconfia de lo que està per venir. Fèiem un
+Sant Bruno de vi de la terra, ens agafàvem a bracet, i, tot
+escampant pels carrers una riallada esvalotadora, tira cap a la
+platja, que a casa hi coven ous.
+
+No érem pas nosaltres sols, que hi anàvem. Ne voleu de gent, pel
+sorral!... Certament, a la vinguda de la nit, quan manca la marinada
+i encara no ha entrat l'oratge, la xafogor no deixa viure sota
+cobert. Tothom surt a cercar la fresca, i llavors la platja convida
+la gent com la llar a l'hivern. Cada u s'ajunta amb els coneguts que
+li són més simpàtics, se formen colles a la vora del mar, i, mentre
+el cos se retorna gaudint la bravada de l'aigua, s'enraona, se riu,
+se canta i es passen xaladament les hores.
+
+Les dones s'asseien a la moda turca, aclofant les anques en terra i
+encreuant les cames. Nosaltres, els homes, ens ajaçàvem a tot plaer,
+rabejant-nos amb la sorra fresca, estenent-hi els membres i acabant
+per adoptar les actituds més pròpies, segons les aficions de cada
+qual, ja per a contemplar les estrelles, ja per a ullejar el mar, ja
+per a sotjar les fesomies de les nostres alegres companyones. L'únic
+que es tombava de boca terrosa era en Retort, que no s'interessava
+pel mar, pel cel ni per les noies, i que sens dubte d'aquella manera
+trobava més bon jaient per a l'ensacada d'ossos que portava dintre
+la pell.
+
+De seguida les dones se posaven a articulejar elles amb elles. No
+podien pas aguantar més temps al pap l'arreplec de notícies que
+havien estat remugant durant el dia. Que si en Pau Morros se casa
+amb la Reixaca; que si ell és un infeliç; que si ella és una
+bandarra; que si el senyor Guillem festeja la dona d'en Cresta; que
+si en Baldiró s'ha barallat amb la seva sogra; que si en Faluga s'ha
+jugat la barcada; que si naps, que si xerevies; que dali, que
+tomba-li... Era precís deixar-les desfogar.
+
+Després l'avi Sàssola començava a moure fressa.
+
+-Això no ès viure... ¡Llampus, quina rampa en es clatell!...Sí... ja
+podeu riure, ja ¿Que us penseu que no hi heu d'arribar mai, a veis?
+Pena de mort hi teniu. Vaja, jo no m'hi puc estar, amb es cap baix;
+no puc! M'esmaluco, m'enrampo, m'ofego... Si aquesta mala pua de
+Rosó tingués cor de cristià, no em deixaria patir així.
+
+-I ara, l'avi! Ja hi som? ¿Ja em cerqueu es cos?
+
+-No, es cos no, filla: un bocí de cama... res: Ja ho saps, tu. Vaja,
+no siguis des morro fort: deixa'm posar es cap a sa teua falda.
+
+-Mireu quin peletrís, aquest homo! ¡Cada dia sa mateixa dèria!
+
+-Oidà! pot èsser que sí, que et penses que de dia en dia se
+m'enforteixen ets ossos! Ells no se'm corquessin més, mala negada!
+Cada dia més vei, noa. No hi puc adobar res, jo.
+
+-I què hi hai d'adobar, jo? Aneu a can Pep de ses barques, que us
+posi una quilla nova i unes costelles ben revingudes.
+
+-Però, dona, si sa meva carcassa ja està ensorrada i no li manca més
+que un puntalet a sa roda de proa. ¡Vaja, no sigus esquerpa, pitera,
+salada!... un pamet de falda!
+
+-Mireu, avi- saltava, tal volta, una de les Xanguetes: -no
+basquegeu tant, per coixí. Aquí, as vostro costat, hi ha en Retort,
+que és homo de paciéncia i us deixarà aprofitar de ses seves molses.
+
+-Llamp que t'abrusi, Xangueta! a quines molses me tires! Déu ens
+guard de ventar-hi un cop de cap, que prou ens hi estaborniríem. No
+estic tan desesperat, no!... ca! Ja sé com l'hai d'amoixar, a na
+Rosó. En contant-li una rondaia... Oi, salada?
+
+Ne sabia un sarró, de rondalles; i en oferint contar-ne alguna, o
+revelar el secret d'alguna tafaneria que fes set a les dones, l'avi
+Sàssola se sortia sempre amb la seva. Afofolava el seu caparràs a la
+falda de la Rosó, creuava els braços damunt del ventrell, i baixet
+baixet, seriosament, com qui diu de cor una lliçó, vessava la
+xerramenta més saborosa i divertida que s'hagi sentit mai a la
+platja. Això sí: quan la donava pel cantó de la potinería o de la
+verdor, no tenia brida; però ho deia tot amb un enginy tan
+estrafolari que, quan un hom li llucava les males intencions per
+entremig de l'enlluernament i l'ombreig de les seves figures
+retòriques, no podia menys d'esqueixar-se de riure. I, per lo que
+toca a les rondalles populars, les arreglava de manera que llur
+acció passava gairebé sempre a la nostra encontrada i molts de llurs
+personatges eren fills de cases conegudes del nostre poble. Així,
+per exemple, en Joan Alós resultava fill de can Trompa, que era gent
+molt peluda i ferrenya; en Pere Sense-Por havia sigut campaner de la
+nostra parròquia; el pou de les Princeses encantades estava situat
+en una casa de pagès ruïnosa i deshabitada, coneguda amb el nom de
+_la Casa de les Bruixes_; el castell d'en Vas i No-en-tornaràs
+s'havia aixecat al bell cim de la muntanya de Sant Joan, i «carets
+de
+Déu!, heu's aquí perquè de resultes d'aquell embruix sa muntanya,
+s'ès enxorquida en tanta de manera que, amb tot i ses benediccions
+que Sant Joan hi tira des de sa seua capelleta, no s'hi han pogut
+arrelar més que tomanyins í volivardes»; en fi, ens mostrava als
+nostres voltants els senyals que restaven, encara, de les meravelles
+que ens contava, i els seus prínceps i fades i encantaires parlaven
+en un llenguatge tan netament blanenc, que no era pas de dubtar que
+s'haguessin escalfat a les nostres llars i haguessin anat de
+grifolda amb la nostra gent de la vellura. La Rosó, que era força
+càndida, s'ho empassava de tan bona fe, que algunes vegades, mentre
+el narrador explicava les gallardies d'algun de sos personatges
+imaginaris, interrompia el parlament per preguntar, amb la més
+natural curiositat:
+
+-Que l'hauríeu conegut, vós, l'avi?
+
+Aquestes narracions s'emportaven bona part de la vetlla.
+
+De vegades, quan l'àvi Sàssola es cansava, en Xacó de la taverna
+intentava substituir-lo explicant alguna anècdota; però el seu estil
+mig superflorídic mig murriesc, pretensiós i laberíntic, era més
+propi per a marejar que per a divertir. Deia molts _per consevuent_,
+molts _a l'objecte_, molts _lo qual_ i _verbigràcia_; i lo pitjor
+era que els entatxonava en el discurs tant si venien a tomb com si
+no
+hi venien. En Retort se l'escoltava com a un savi de Grècia,
+admirant-
+lo tant més com menys l'entenia; però ni en Retort ni ningú es
+divertia amb les gràcies del taverner, que se les havia de riure
+sol en mig de les cares macilentes dels seus oïdors.
+
+Més agradosa era la vèrbola de les Xanguetes. Havien corregut molt
+per la muntanya, de poble en poble, a vendre peix; se n'havien
+vistes de totes, i havien fet més tarambanades i entremaliadures que
+un murri de carrer; i quan ho contaven amb llur cridòria
+escardalenca, llur xafardeig i llurs ganyotes expressives, era cosa
+de que un hom se cregués transportat a l'escenari de llurs facècies
+presenclant a lo viu els esdeveniments. Com que sempre havien anat
+plegades, no podia explicar l'una res que l'altra no sabés tan bé
+com ella i que no li fes pruïtja a la llengua: així és que a cada
+moment es prenien la paraula de la boca. Era una mena de comèdia.
+
+-¿Te'n recordes, pubilla, de quan vàrem pujar a Pedra-Ferral?
+
+-¿No me n'hai de recordar, petita, si encara en gordo cria,
+d'aquelles terres? Dos uis de poi que no me'n deixaran desoblidar en
+tots es dies de sa meva vida.
+
+- Quins rostos! Es menuts d'en Cundo els devien inventar, aquells
+camins.
+
+-No me'n parlus! Allò no són camins: són esgarrapades de dimoni
+obertes en sa penya nua.
+
+-Hi queia un sol de Maria Santíssima.
+
+-Es peix, a sa panera, aixecava una fumarada que ni que estigués a
+sa fogaina.
+
+-Aquesta es volgué descalçar perquè ses botes li feen mal; però...
+
+-Mala negada! No hi havia manera d'agontar es peus nus en terra. Ses
+pedres cremaven com brases vives.
+
+-Oidà, pubilla: ¿te'n recordes, d'aquell homo que llaurava sa vinya?
+Era com un vedell, gras, roig de pèl, taujanàs, amb un posat de
+nyonya...
+
+-Sí, diga-li ximple! Li haguessis ficat es dits a sa boca.
+
+-¡Pesta et sec, pubilla! Tenia una ferramenta de salvatgina que
+me'ls hauria ben capolats en un dir Jesús.
+
+I no era tan llanut com semblava: vet-ho aquí.
+
+-Aquesta li va cridar: «-Mestre: ¿con hi ha, d'aquí a Pedra-Ferral?»
+I ell es va girar, i vinga gratar-se es clatell, grata que grata,
+sense respondre «-Aquí soc, bèstia.» Jo vai dir an aquesta: «-Anem,
+anem... Deixa'l estar... Deu ésser mut, i amb es teus crits no fas
+més que reviscolar-li es pois des cap.» Però sa pubilla... tretze
+són tretze... No volia deixar-lo en pau.
+
+-I que era cas, beneita! Mai m'ho vai pensar, que fos mut. Era que
+es bo de s'homo no sabia què contestar; emprò, quan li vai haver fet
+sa mateixa pregunta unes contes vegades, mireu de quina carta se'n
+va anar. Va i diu: «-A vore: camineu, noes.»
+
+-Jo vai pensar que ens engegava a sa porra.
+
+-Res d'això: ja el vai filar de seguida: volia veure quin pas
+portàvem. «-Caminem, petita», vai dir. I, quan vàrem haver pujat a
+un tossalet, s'homo ens va cridar des de sa llaurada: «-Hi teniu una
+hora! Hi teniu una hora!...» Mireu si en sabia, de matar puces.
+
+-I que no va errar-ho d'un cort de rellotge. Vatua! Vàrem arribar a
+Pedra-Ferral amb es peix cuit i sa roba muiada. I, tot d'una, sento
+que aquesta desvergonyida m'allarga un espinguet de trompeta:
+«-Sardines!... Sardina de Blanes! Ànsies, noes, que és fresca i pica
+com un pebre!» Vatua sa mossa boja! Jo cop de pessigar-la: «-Calla,
+calla! no en vendrem cap!» I ella, sense fer-me cas, amb aquell crit
+d'Israiel, esbombant que sa sardina picava com un pebre. Com no li
+vai flocar ses balances pes morros!... Sort que em va donar per
+riure, que fins ses costures des sac se'm descosien: que si no...
+
+-Jo entenia es negoci, beneita des cabàs. Segons es vent s'han de
+trempar ses veles.
+
+-Què havies de sebre tu lo que et pescaves!  Enraveixinada que
+estaves, i ganes que tenies de remolejar i esqueixar sa grua: vet-ho
+aquí.
+
+-Sigu com vulgu, no va anar bé? Mira lo que va dir, aquella pagesa.
+
+-Uix! encara me'n fai creus, pubilla!
+
+-Doncs sí, carets: me ve una pagesa i diu: «-A vore si m'enganyareu,
+mala bala! Com un dia a Massanet, que hi vai menjar unes sardines
+que ni escoïssor de peix tenien.»
+
+-Jo em rebatia de riure. I aquesta, tan encirada, fent s'article:
+«-Us varen enganyar, mestressa. Aquelles sardines devien èsser
+d'aiga dolça. Aquestes són atra cosa: ja m'ho sabreu dir: no n'heu
+emprades de millores. Són ajades as paratge més salat de sa mar
+salada; i, si les feu amb arròs, podeu ben estalviar-hi es bitxo.
+Això flaira com unes flors, filla. Sardina!... Sardina de Blanes!
+Fresca i coenta, noes!»  No ens en vàrem veure ses mans.
+
+-Lo qual que resulta, verbigràcia, que ses dones de Pedra-Ferral són
+reconsagradament enteses a s'objecte des peix. Cap de punyings! Si
+mai pujo per aquelles terres... anem a cercar... (lo qual que no
+fóra estrany a s'objecte des meu comerç)... de primer m'amorro a
+menjar fonois i llacsons per ses margeres, verbigràcia, que no
+m'arrisco a tastar lluç a s'hostal. Per consevuent, cap de
+punyings!...
+
+Aquest darrer apartat és una mostra de la brillant oratòria d'en
+Xacó, que solia resumir la parola de les Xanguetes i treure'n la
+sentència moral. ¡Llàstima que no es pugui donar tan fàcilment una
+mostra de la veu enrogallada i de les maneres aristocràtiques del
+taverner!  No acabava mai de parlar que no etzibés per sota l'ullal
+una escopinyada a trenta passes de distància; i Déu i ajuda, com
+deia l'avi Sàssola, que no ensopegués amb el tret cap ull mirador,
+que bona desfeta hi hauria encastat. Però aquest detall no pinta pas
+encara l'home: era precís veure'l; perquè no arrufava el nas, ni
+reia, ni parpellejava, ni tossia, que no ho fes d'una manera
+afectada, diferent de la de totes les persones.
+
+Altrament les converses eren quasi sempre variades, quasi sempre
+interessants, sobretot per a mi, que hi sotjava les paraules de la
+terra amb la mateixa afició amb què un botànic herboreja en una
+comarca ufanosa i poc visitada. No calia pas que em queíxés d'haver
+de raure en alguna cosa grollera: recollia, en canvi, unes fineses
+tan fresques, tan flairoses! i a més a més, el lloc, l'hora i la
+tempura eren tan placèvols!
+
+Si escassejava la matèria de conversa, no mancava pas una
+endevinalla a rumiar, un problema a resoldre o una cançoneta a
+cantar. I ¿com dir l'encant que hi havia en uns goigs senzills o en
+una cobla popular cantats a mitja veu per la Rosó, amb
+l'acompanyament de baixons que li feia la ressagada ronxadora, i amb
+la ruixada de notes de saltiri amb què els rossinyols que nien en
+els jardins del poble florejaven els compassos d'espera? I quan una
+veu llunyana, eixida de les obagors del mar, responia simpàticament
+a la canticela de la platja, ¿com dir la melangia que s'apoderava
+del cor, i el sentiment germanívol amb què un hom se delia pels
+navegants invisibles, perduts en la fosca immensitat de les aigües?
+
+Per altra part, el silenci no era tampoc mai pesat. En aquells
+paratges la pensa es decantava tan dolçament a la meditació!... Els
+fenòmens que apareixien i passaven, xifres esborradisses d'algun
+misteri, i movien tan poderosament la curiositat!... Tal volta un
+llumet solitari que vagareja lentament per la llunyania del mar; tal
+volta una ona que, carregada de peixets saltadors, guspireja
+estranyament en mig de la fosca; tal volta un estel que guaita, com
+un ull animat, per entre l'encortinada de calitges de l'horitzó; tal
+volta una pluja de bòlids, que cauen assenyalant per un instant, amb
+llur rastre fosforescent, els arcs secrets que Déu els ha marcat per
+camí en la diafanesa del cel; tal volta la quietud mateixa,
+l'extàtica immobilitat de les estrelles; ¿no són coses que conviden
+a callar? Això àdhuc en les nits sense lluna; perquè, quan la lluna
+emplataiava les aigües i descobria les siluetes dels penyals marins,
+els objectes de contemplació, si no més impressionadors, eren encara
+més nombrosos.
+
+En fi, les hores de la vetlla passaven com un somni, amb aquella
+davallada ràpida que pren sempre el bon temps a l'esmunyir-se per
+entre els homes. Semblava que no havien transcorregut sinó breus
+moments des de la posta del sol, i heu-vos allà que ja els
+sardinalers tornaven de prima. -Ja vénen: sentiu?- Tal vegada no
+s'obiraven encara llurs embarcacions, però s'oïa a lo lluny la
+roncor basardosa de llurs corns. El paler s'afanyava a enseuar pals
+i preparar palanquis. -Són aquí. Es noi Pitot ja ès a sa punta, hai
+conegut es seu toc.- La gent ajocada en el sorral s'anaven aixecant.
+Compareixien homes amb samals i dones amb paneres. Després se veien
+blanquejar les veles esbandides de celístia, allà, en mig de les
+ombres, o dilatar llurs taques negrenques damunt de la riuada
+fulgurant del clar de lluna. S'oïa el xopollejar dels rems, la remor
+de rierol manyac amb què s'escorria l'aigua, tallada per les proes,
+el drapejar de les veles, que palpitaven sobre l'arbre, buidant-se
+el vent que les havia inflades en paratges més oratjosos; els crits
+breus dels pescadors i els alirets de la quitxalla, que havien
+sortit a rebre'ls nedant i que tornaven a remolc agafats al timó de
+les barques, amb l'esquena espurnejada de ruixims pipellejants i les
+cames a flor d'escuma. I aquí amorrava un llagut, i allí un altre...
+i altres i altres... El paler no s'entenia de feina.
+
+Aleshores es desfeia la nostra reunió. Cada u tirava pel seu vent,
+acostant-se a les barques, on tenia parents o amics. I les Xanguetes
+les corrien totes, armant garola amb tots els pescadors, planyent-se
+de la dissort dels que no duien res i celebrant amb grans
+aclamacions i rialles la fortuna dels que havien fet bona pesca. No
+mancava mai algun patró que els donés un grapadet de sardines per a
+l'esmorzar de l'endemà. -Aquestes noes rai!- deia l'avi Sàssola.
+-Saben pescar en eixut, i no esguerren mai sa calada.
+
+Jo restava llarga estona recolzat en un penyal, en un recó de
+platja. M'agradava l'aspecte frescal de les barques regalimants
+d'aigua. M'agradava veure com els pescadors anaven desdujant la
+xarxa, que es podia pendre pel ble gruixudíssim d'una cabellera
+arrabassada del cap d'un gegant marí, sembrada de joiells
+resplendents. M'agradava veure com l'estenien i la grapejaven,
+arreplegant-hi a mans plenes aquells tresors d'argent, aquelles
+sardines, que de vegades, vives encara, amb les ganyes palpitants i
+la boca oberta, s'estremien d'espant entre les malles i, al sentir-
+se opreses pels dits barroers, exhalaven una gemegor entelada i
+fina: -fri, friii, friii...- Això, en mig del silenci dels
+espectadors i dels operants, a la vora del mar, a la llum
+blanquinosa d'una nit d'estiu suau i temprada com l'alè d'un infant,
+causa un efecte màgic que jo no sé pas com explicar.
+
+En fi, a la caiguda d'onze hores me retirava de la platja; però no
+crec que un enamorat s'aparti amb més recança de la companyia de
+la seva estimada, ni que, tot anant-se'n, s'embadaleixi més
+fondament amb el deix agradós de què els encants d'ella li han
+omplert els sentits: no, perquè la marina em tenia el cor robat.
+Me'n anava a poc a poquet cap a casa, refruint les impressions de la
+vetlla. Retrobava en el fons del meu organisme les frescors de
+l'aigua i les seves flaires confortants, les carícies de la sorra
+fina, la quinta essència dels cants i de les remors que havia
+sentits, i la placidesa de les celísties. I se m'acudien uns
+pensaments ensomniadors. Per exemple: si les fredelugues fan pensar
+en les neus, els moixons en les prades florides, i les òlibes en la
+feredat; la vestidura brillant, d'or, argent i púrpura, dels peixos,
+¿què no ens obliga a sospitar de les belleses dels llocs amagats que
+habiten? I jo les somniava despert a pler del cor. Deixava una mica
+badada la finestra de la meva cambra perquè entrés l'aire pur, me
+ficava al llit, m'adormia tot sentint la remoreta del mar, i bona
+nit i bona hora.
+
+
+AVÍS MISTERIÓS
+
+
+No sabia pas quina hora era, ni tenia certesa de que fos vespre o
+matinada; però em semblava que no feia gaire que m'havia llevat. Un
+ensopiment estrany, pesat, morbós, entorpia el meu cervell. Al
+mateix temps sentia cert disgust fondo, certa pena aclaparadora; mes
+no en podia recordar les causes. No em recordava de res, de res
+absolutament. En va m'esforçava a escorcollar les foscors de la meva
+imaginació, cercant-hi alguna no ben apagada remembrança. Era
+inútil. No aconseguia més que augmentar el meu neguit, la meva
+fonda pena.
+
+El dia era trist. Ensostrava el cel una nuvolada d'un gris fosc, que
+sols deixava passar una claror esmortuïda.
+
+M'esdevingué la sospita de que estava nevant, i, per assegurar-me'n,
+vaig sortir a la finestra i escampí per defora la mirada de mos ulls
+tèrbols. Bella estona vaig haver d'ullejar per assolir el
+convenciment de que no hi havia neu enlloc. Les meves percepcions
+eren sordes i penoses. Romanguí contemplant la negror dels boscos,
+que s'estenia davant meu, i vaig pensar: -Són els boscos de
+Montnegre. És que sóc al mas.- I, com si no n'estigués ben segur,
+vaig repetir-me en alta veu: -Sí, sí: sóc al mas Sàbat.
+
+Pensant que tal volta la soledat me corprenia, vaig anar a la
+recerca de gent. Vaig entrar a la cuina: una cuina gran, negra,
+fumosa, amb el pis de roca i terrer, i el sostre altíssim i de
+canyes ensutjades. Allí, sota l'ample vogi acampanat de la xemeneia,
+vaig veure asseguts en el banc escon el masover i la masovera.
+Ambdós estaven amb els braços plegats sobre el pit, sense dir-se un
+mot, seriosos, capbaixos i grocs, molt grocs. Pel moviment quasi
+imperceptible de sos llavis comprenguí que resaven. ¿Seria un rastre
+de llàgrimes la lluentor que serpejava per la galta de la masovera?
+Allí es passava un gran disgust, un disgust que jo el sentia encara
+que no en recordés els motius.
+
+Mentre examinava aquella escena amb un esporuguiment inexplicable,
+vaig reparar en el fons d'un passadís la figura esvelta, grave i
+melangiosa de la meva mare. Tota traspostada i esblanqueïda, la
+simpàtica dama vingué cap a mi, m'abraçà i estampà en mon front un
+llarguíssim petó. Sos llavis eren freds com una flor d'aloc mullada
+per l'aigua-ros del novembre. Sos ulls grossos i serens expressaven
+una tristesa incomprensible. Jo em posí a plorar en sos braços...
+mes no sabia pas per què.
+
+-No podem entretenir-nos més- va dir-me a mitja veu. I ambdós
+sortírem de la casa, i caminàrem... caminàrem... Recordo que no
+feia un alè de vent. Les fulles seques dels polls i carolines, al
+rompre's de les branques, queien a plom com ocells morts. ¿A on ens
+encaminàvem, per la ribera d'aquells torrents solitaris?
+
+Les boscúries s'anaven acostant. Entràrem dins un bagueny rònec,
+ombradís, poblat de grossos suros vells i esparracats. Era la
+sureda vella de Montigalà; una sureda improductiva, que no s'era
+carbonada perquè els carretatges hagueren pujat més que la
+mercaderia. S'havia deixat que aquells arbres gegantins anessin
+morint per llur saó, i tal volta feia més d'un segle que
+malaltejaven. Prou que la coneixia, jo, la sureda vella de
+Montigalà, paratge paorós, on no havia sentit mai refilar cap moixó
+ni cantar cap llenyataire. Allí l'aire era humit i estava impregnat
+de fetors de rescloïment i de floridura, semblants a les que es
+perceben en una cambra habitada per miserables.
+
+La mare, apartada de mi algunes passes, caminava silenciosa, vessant
+avall de la muntanya. Jo la seguia contorbat, llambregant amb
+basarda aquells surassos caducs, que caragolaven sobre mon cap
+llurs branques malgirbades, cobertes d'una llarga molsa, blanca com
+els pèls d'un jai. Ratats molts d'ells arran del sòl pels ricards,
+bosellats pels corcs, escorxats i escorpitats a trossos; minats
+alguns per podridures que els convertien el cor en una massa groga i
+tova, que es desfeia, al més petit fregadís, en una serradina
+impalpable com tabac de pols; abonyegats altres per monstruosos
+tumors, que es rebentaven i regalimaven formant en terra sinuosos
+xaragalls; aqueixos buidats per esvorancs espantosos, aquells
+esberlats de dalt a baix i amb la meitat dels feixucs membres
+caiguda a llurs peus; tots colossals, nafrats, enteranyinats i
+polsosos; presentaven un aspecte grandiós de desolació que esfereïa.
+Se diria que eren condemnats per Déu a un sofriment terrible sense
+gemegor ni esplai de cap mena.
+
+¡Que extensa, que interminable era aquella sureda! Mai m'ho havia
+semblat tant. I la claror del dia anava minvant com si es desmaiés
+la tarda part d'allà de la nuvolada. ¿Érem, doncs, cap al vespre? Jo
+tenia intenció d'enraonar, de fer alguna pregunta a la mare; mes la
+meva voluntat, balba i esmaperduda, no trobava el ressort secret que
+la comunica amb els sentits, i, a pesar dels meus esforços, la veu
+no es formava en ma gargamella contreta. Quin patir, Déu meu!
+
+Mentre anàvem baixant, vaig reparar, per entre la brossa dels
+arbres, lluny, cap avall, un home que davallava amb una maleta a
+coll. Aquesta visió em va suggerir la idea d'un viatge, d'una
+absència penosa, de quelcom d'inevitable i desconsolador. Pobra
+mareta meva! ¿Seria ella la que marxava? I a on?... Aquell cap gris
+tan estimat havia d'apartar-se de l'escalf dels meus petons? I per
+què separar-nos?... Per què?... I, pesadament, anava donant voltes a
+aquestes qüestions en la meva imaginació, i mentrestant vaig veure
+que ens atansàvem a una planura blavosa i emboirada; i la mare
+apressà el pas i jo també.
+
+No sé per quins camins hi entràrem, però lo cert és que al cap de no
+gaire estona érem al mig de la planura i al davant d'una estació i
+d'una via de ferrocarril que es perdia al lluny del lluny. En aquell
+mateix moment arribava el tren fent tramblar la terra. Aleshores la
+mare m'abraçà tota tremolosa, i, sobtadament, deslligant-se de mos
+braços, d'una corregudeta es precipità dintre un vagó. Jo volguí
+entrar-hi darrera d'ella; però em mirà amb terror, i, tancant la
+portella d'una revolada, cridà: -No, no!- Vaig restar esglaiat. El
+tren es posà en marxa, anaren desfilant els vagons davant meu, i
+vaig obirar darrera els vidres de llurs finestres unes figures
+encarcarades, unes cares pàl·lides, uns nassos blavosos, uns ulls
+envidriats... Després, tot soledat!... Vaig sentir rodolar una
+gota de gebre a lo llarg de ma espinada, i m'assaltà la idea de la
+mort.
+
+Aquesta idea clara, esborronadora, em va despertar. Tot això no
+havia sigut més que un somni; però em va impressionar tant, que vaig
+afanyar-me a marxar del mas on l'havia tingut. Vaig tornar, doncs, a
+marina, a la meva casa pairal (i molts creuran que ho dic per
+produir un efecte artístic, mes no és així), vaig trobar la mare
+malalta, i la vaig veure finar al cap de pocs dies. El somni ¿havia
+sigut una suggestió, un avís misteriós? No ho sé; però estic
+convençut de que avui com en temps de Hàmlet, els cels i la terra
+amaguen moltes coses a la miòpia dels savis.
+
+
+MAR DE LLAMP
+
+
+Ja no era nit. Encara l'alba no havia ensenyat sa escata lluent en
+l'horitzó; però ja la llum primerenca del dia, una llum feble i
+grisa, voleiava en l'aire, esparpallant-se i esbandint-se per tot
+arreu, sense deixar cap reconada d'ombra. Les muntanyes se
+destacaven confosament en mig d'aquella grisor. A curta distància
+les veles dels llaguts apareixien mig esborrades i boiroses, així
+com s'obira de vegades la lluna en un cel assolellat.
+
+La mar no onejava: només treia sobre la platja una mica de bromera,
+deixant sentir en la sorra un rosec dolç, dolç. Allí, en la cala,
+tenia una color lletosa i semblava dotada d'una densitat d'aixarop.
+Quan algun llagut donava fusa, al lliscar-hi per damunt, hi obria un
+solc bru i oliós, que lluïa darrera de la popa i restava assenyalat
+llarg temps, com un camí misteriós. Els rems, sense cap mena de
+remor, s'enfonsaven en l'aigua fent-hi esclatar blavoses llumenetes,
+i després s'alçaven perlejant. Sonava de vegades algun cant
+melangiós, que s'allunyava juntament amb una barca que s'anava
+perdent de vista. L'oratge era tan suau, que amb prou feines
+arribava a gronxar els rínxols dels meus cabells.
+
+M'havia assegut en el fresc sorral, amb els peus quasi al trencall
+de l'aigua, i gaudia a ulls plens les belleses de la matinada. Al
+mateix temps observava els moviments d'un pescador vell que, tot
+esmicolant i ensorrant el grumeig, vigilava dues canyes que acabava
+de parar. Les havia clavades en terra després de llançar a la mar
+llurs guarniments. De tant en tant les agafava per mudar-los
+l'esquer o perquè ja havien enganxat algun peix, que les vinclava i
+atrontollava. En aquest últim cas, estirant i amollant hàbilment,
+anava fent seguir la pesca; i a la fi, l'aigua, xopollejada, obria
+pas a una oblada o a un llobarro, que, amb les aletes esparrancades,
+se debatia, fent sorollar sordament ses escates d'acer brunyit.
+
+El dia badava a poc a poquet sa parpella... Un fil lluminós, d'un
+ros de mel, s'havia estès en el mar sota mateix de la calitja
+negrenca que murava l'horitzó. I per moments s'anà eixamplant,
+eixamplant...
+
+De sobte, lluny, entre la boira, com a xarbotades d'un metall fos,
+enlluernador, rebentaren les flamarades del sol, i, lentament, son
+disc gegantí, vermell i com oscil·lant, s'alçà damunt de la
+llampanta
+mar. L'oratge aturà son buf. Una xafogor humida, que s'apoderà de
+l'atmosfera en breus moments, me deixà amarat de suor.
+
+-Aviat entrarà vent de fora- va dir-me el vell pescador per via de
+consol. I es va posar a encendre tranquilament sa pipa. Després la
+deixà penjar a un cantó de sa boca, acotà les parpelles, i, a no ser
+per alguns glops de fum que llençava de tard en tard, s'hauria dit
+que dormia. Mentrestant el sol se remuntava, empetitint-se a manera
+que s'enfilava a les blavors de l'espai, però concentrant més i més
+sos raigs i refermant llur força abrusadora.
+
+Deu o dotze xicots nus, magres, bruns, vingueren a nedar davant meu,
+capbussant-se i perseguint-se. De tant en tant sortien a reposar a
+la platja, i allí, tots molls, s'asseien; i el panteix feia brandar
+l'encercolat vistós de llurs costelles.
+
+El mar era llavors d'un blau clar, puríssim. Les esteles que
+serpejaven per sa superfície eren blanquinoses com els rastres que
+els caragols deixen sobre les fulles.
+
+D'hora en hora la calor augmentava. Se veia tremolar un lleu vapor
+sobre el mar, i es respirava un baf d'aigua calenta. En les properes
+penyes les ginestes s'anaven esflorant, deixant rajar un llagrimeig
+d'or avall avall de les roques. Els nedadors s'havien ajagut de boca
+terrosa sobre la sorra roent, parant llurs esquenes mullades a
+l'ardentor del sol. El vell pescador dormia, i dormien també, a
+l'ombra dels llaguts, alguns altres mariners. Tot era silenci. No es
+veia cap barca en el mar: només s'hi obiraven, lluny, molt lluny,
+dues gavines, que hi ressaltaven per llur bLancor i que, tot volant,
+volant, semblaven immòbils i feien l'efecte de dues estrelles que
+parpellegessin solitàries en mig del cel.
+
+Jo tenia nyonya... una galvana, una son!... Me vaig posar a l'ombra
+d'una vela estesa, i em vaig lliurar al temptador ensopiment que
+m'afalagava. Però, tot just els meus pensaments s'havien esvaït en
+les primeres boires del son, quan una remor llunyana, ronca,
+creixent, em desvetllà. Me vaig aixecar esverat; i encara no
+estava ben dret que em va envestir una ventada xardorosa, cuidant
+tombar-me a terra.
+
+Vaig veure que el pescador vell recollia sos ormeigs i corria com
+un boig d'ací d'allà, cridant: -Mar de llamp! Mar de llamp!– I
+altres mariners s'anaven aixecant, com a fantasmes, d'entremig de
+les barques, i repetien aquell crit esporuguidor.
+
+Deseguida comparegueren adalerats més i més homes, i s'armaren els
+palanquis, i vingué el paler amb son parell de bous, i grinyolaren
+les corrioles, i els llaguts i les llanxes foren hissats amunt, ben
+amunt, a dalt de les penyes. I tot era moviment i cridòria, i tothom
+guaitava la mar amb els ulls eixamplats per l'espant.
+
+Jo també hi vaig adreçar la vista. De bon principi no vaig reparar
+sinó que s'estenia rabent rabent una clapa ombrívola, com l'ombra
+d'un ser invisible que hi volés pel damunt. Allò era el primer
+efecte de la ventada: se comprenia de seguida. La ratxa que suara
+m'havia envestit hauria sigut un esbufec prematur. Ara venia
+l'alenada grossa. Com corria! Va abordar terra amb l'espetec d'un
+drap colossal que es desplega violentament, pataquejà les roques,
+s'esqueixà en llurs cantells amb una xiscladissa esgarrifosa, rebufà
+la sorra escampant-la a tall de metralla, que em ferí dolorosament,
+i va envair el poble rebatent-se per parets i teulades. Se sentia el
+tancament de les portes, el dringar dels vidres que es rompien...
+Les xemeneies s'eren convertides en sirenes que cornaven en
+diferents tons de veu. Algunes balandrejaven i queien. Per certes
+sinuositats en la llarga bramulada del vent, s'haurien pogut
+endevinar les corbes i colzades dels carrers per on s'encanonava.
+Les canals xiulaven, els penells flautejaven, giravoltant llurs
+banderetes; les campanes repicaven a mal temps. Tota la vila
+sonava com un gran instrument musical tocat per un boig.
+
+El sol s'havia entristit en mig del cel serè. La gropada,
+mentrestant, creixia a l'horitzó, esblenada i negra. El mar, fatigat
+per la pressió que sofria, s'enfonsava a trossos, i es botia després
+amb un panteix pesat, que de moment en moment se feia més visible.
+Grosses ones se rebentaven ja en la platja i llengüejaven escumoses
+fins als herbeis. I la remor llunyana augmentava ronca, profunda,
+solemne, distingint-se a pesar dels altres sorolls més baladrers que
+atabalaven l'aire. Era la grossa maror de fora, que s'anava
+atansant. Venia tota blanca d'escuma, fent cavalls enormes que a
+cada instant, en llurs bots, aixecaven més altes les gropes
+monstruoses.
+
+Més tard ja no es veieren sinó xarbots i serralades d'aigua, que
+corrien unes darrera de les altres sense acabar-se mai, amb la
+carena tempestejada, que s'esbadellava ací i allà, esllavissant-se
+per llurs faldes en tronadores ensulsiades. Seques, mai vistes tal
+volta, eren posades en descobert, mostrant llurs entranyes de pedra
+i llurs algues negrenques. Els penyals de la costa apareixien un
+moment revestits, enfarfegats d'escumes, i de seguida tornaven a
+mostrar llurs roques brunes, mig negades per un davassall de
+cascades. El soroll era eixordador.
+
+Homes, dones i criatures, amb una angoixa horrible, corrien per la
+platja. I els ruixims espessos, que el vent enlairava, passaven com
+boires sobre llurs caps i un hom no sabia a voltes si eren llàgrimes
+o aigua del mar lo que regalava per les cares d'aquells infeliços.
+Mes, respecte d'alguns, no hi cabia pas aquest dubte, perquè
+sanglotaven, gemegaven i es picaven el cap desesperadament. Eren els
+que tenien al mar pares, germans... l'amor i l'esperança de llurs
+cases.
+
+El cel s'havia ennuvolat del tot en poca estona, i sovint s'hi
+esbombava el tro, fent retrunyir l'encontrada. El dia s'havia
+enfosquit tant i tant, que semblava que fóssim cap al vespre.
+
+En això, un crit de dona, un crit xisclós, va ferir les orelles:
+-Una barca!... Una barca!- Tothom s'abalançà a la mar com si
+volguessin abraonar-se amb les ones. -Sí, sí! una barca!-
+exclamaren altres veus. -Quina és?- preguntaren molts. -És la d'en
+Xufanch- va respondre un espinguet de criatura. -No, no; no ho és-
+contestaren de seguida alguns mariners. -No és pas del poble; és
+forastera- mormolà una veu rogallosa. -Només hi va un home i ja no
+pot governar- observà un patró. Les dones alçaren els braços al cel
+com demanant misericòrdia.
+
+Jo també vaig llambregar la barca. Era un llagut sense veles ni
+arbre. No venia, sinó que era portat per les ones i el vent, i es
+veia que anava ple d'aigua fins a l'orla. Corria de dret cap a un
+penyal. S'enfonsava en la clotarada que li badava la mar a
+l'encongir-se, i, al cap d'una bella estona, quan l'ona tornava a
+inflar-se sota sa quilla, reapareixia entre els ruixims voleiadors.
+I cada vegada s'acostava més a les penyes, on s'havien enfilat ja
+uns quants mariners per des d'alli donar-li l'auxili que poguessin.
+Però ¿què podrien fer? Res. El llagut se tombà en el bullidor de
+rompents, que s'estenia a una grossa distància de les roques. Sa
+carena negrajà encara, botant, botant entre les escumes. Després els
+ulls la cercaren en va.
+
+Al cap d'una mitja hora vingueren quatre mariners que portaven un
+home a coll. Era el nàufrag. Ningú el coneixia. Me semblà home d'uns
+quaranta anys, i vestia la samarreta blava i els calçotets de cotó
+que usen a l'estiu els pescadors de la nostra costa.
+
+Son llit d'agonia fou el sorral mullat. Allí l'ajagueren, i el metge
+l'examinà, declarant que es moria, que se n'anava per moments a
+causa d'una forta commoció al cervell. Al cap de poc va presentar-se
+un capellà que portava l'extremunció, i tots els homes, a pesar
+de la pluja que queia, es llevaren la gorra, i moltes dones
+s'agenollaren.
+
+Aleshores vaig poder observar el nàufrag detingudament. Estava
+esgrogueït, amb els llavis closos fortament i coberts d'una bromera
+que bombollejava a un cantó de boca; les parpelles obertes, i les
+nines negres, informes, escampades pel blanc de l'ull com dues
+taques de fel de sèpia. Per entre els plecs de la samarreta
+descordada, penjat d'una veta negra, al costat d'uns escapularis, li
+sortia un medallonet de llautó amb el retrat d'un infant, tal vegada
+d'un fill estimat, que restaria en l'orfanesa.
+
+Repassant les impressions d'aquella diada, no poguí menys de dir, de
+cor endins: -Coses del món i de la vida, què sou? Qui se'n refiarà?
+Al matí oferiu riques esperances amb un somrís dolç, amb afalacs
+d'oratge, amb vessaments de llum... i al cap d'algunes hores doneu
+la tempesta, el desordre i la mort.
+
+
+MÀNEGUES MARINES
+
+
+Era un matí de tardor. Jo estava dormint, i em varen cridar,
+donant-me la notícia de que hi havia mànegues marines. Me varen dir
+que se n'eren presentades algunes, i que tot el poble era cap a la
+banda de mar per atalaiar-les. Amb això em vaig llevar de pressa i
+em vaig llançar al carrer encara amb la son als ulls i amb l'armilla
+a mig cordar.
+
+Al ser a fora vaig reparar que el cel estava tapat per una nuvolada
+baixa, densa i bonyeguda, que deixava un sotacobert, per on la
+claror se difonia tèrbola i somorta. Les parets blanques de les
+cases prenien un to verdós, trist. L'aire estava com adormit, com
+encantat. Els plàtans, amb llurs penjarelles de fulles rosses,
+s'aguantaven en una immobilitat tan absoluta, que m'impressionà.
+El carrer estava en la major soledat. Els banquets dels
+espardenyers eren a les voravies sense que ningú els ocupés. Els
+fadrins fusters havien abandonat llur treballador; i la grossa serra
+enclavada en el fil d'un tauló, les garlopes amb el floc a mig fer,
+i la biga començada a cairejar damunt dels cavallets, indicaven
+que la feina s'havia suspès de cop i volta per algun motiu
+extraordinari. En el ràfec d'un terradet, entre blets mústics i
+ravenisses seques, quatre o cinc pardals estarrufats panteixaven amb
+el cap sota l'ala. Dalt de la crestellera d'una teulada, dos coloms
+negres guaitaven i escoltaven, estirant el coll de la manera que
+solen fer-ho quan reparen quelcom que els alarma; però llur actitud
+expectant durava d'un manera insòlita.
+
+Jo experimentava una pesadesa invencible. Me semblava que els meus
+sentits no estaven ben desperts, que l'emboirament de la son
+m'enlleïa els membres... i vinga fregar-me els ulls. Però segurament
+no era jo sol, l'espesseït: se diria que la pesadesa era per tot
+arreu; que se la sentia entorn com una mena d'ensopiment còsmic,
+si val l'expressió.
+
+A l'arribar al carrer de la Mestrança, vaig trobar-hi una gran
+gentada, quasi tota d'homes, que estaven arrambats a lo llarg de les
+cases, girats de cara al mar. Me vaig ajuntar amb ells, i com ells
+vaig posar-me a l'aguait. No es sentia un piu, ni la bonior vaga que
+sempre s'exhala d'una multitud. Encara que aquella gent haguessin
+sigut estàtues, no haurien guardat més silenci. Se podia creure que
+ni respiraven. I la ressaga tampoc fressejava gens. Aquesta remor
+agradosa que sona per les costes, fins i tot en els dies de bonança,
+s'era apagada per complet. En la mar negrenca, de color de llècol
+mullat, les ones s'embotien a lo lluny, i anaven venint, creixent, i
+atansant-se, sense trencar mai la superfície, com si hi passessin
+per dessota, a la manera que circulen els músculs sota la pell d'un
+atleta que forceja; després, majestuoses i plenes, se precipitaven a
+les ribes i no aixecaven cap remor, o, tot lo més, un xopolleig sec
+i sense ressonància, que no corresponia a llur magnitud. Sens dubte
+l'aire havia perdut la seva conductibilitat, i els sons s'hi
+ofegaven a curta distància.
+
+Una calima blanquinosa s'havia aterrat al cantó de llevant. Les
+muntanyes i roques hi ombrejaven al dedins. Allí tot semblava fum:
+un fum estacionat, immòbil. Però l'aspecte d'aquella part no era tan
+fatídic, encara, com lo restant del paisatge amb sa nuvolada baixa,
+ses penyes àrides i son horitzó aixafat, que es badava només un xic
+a flor d'aigua per a donar pas a una llum verda i penosa. El mar
+estava desert, sense una vela, sense una gavina.
+
+En quant a mànegues marines, no se'n reparava cap enlloc.
+
+-Què redrimonti atalaien, la gent?- vaig preguntar a un pescador que
+tenia al costat.
+
+-Aquest matí se són formades quatre mànegues, i sembla que n'ès
+diada.- em contestà.
+
+-L'avi Mallet les ha tallades amb ses seues oracions- va afegir
+oficiosament una dona. -Ara rai, ja estan ben llestes. Déu vuigu
+que no hajun fet cap mal, perquè sa nostra gent ès a mar, a
+sardinals. Hi tinc tot es bé de Déu de casa: àdhuc es menut, se
+n'han emportat.
+
+En ,aquell mateix instant s'allargà per sobre el meu muscle un braç
+vestit amb samarreta blava, assenyalant un punt del cel, cap a on se
+varen acarrear totes les mirades. Allí, per entre dos rotllos de
+núvols, com per entre dues bambolines colossals, penjava una
+butllofa d'un gris blavenc, que s'anava inflant, inflant, igual que
+una bomba aerostàtica. Quan hagué adquirides unes bones proporcions,
+al bell dessota d'ella s'estufà el mar, rompent en xarbots, i a
+l'ensems la bomba s'allargà pel capdavall, deixant caure una mena
+de trompa, que va davallar serpejant gairebé fins a l'aigua. La
+mànega estava formada. Va oscil·lar una estona, com afofolant bé la
+testa en la nuvolada, i emprengué una marxa sinuosa. Passava força
+lluny. Allí un vapor a tota maquina ens hauria semblat immòbil i
+quasi no s'hauria obirat.
+
+Entre el pinyoc d'espectadors que em voltaven hi havia un carreter
+de cara bestial, aixafat de front, una mica pelut de galtes,
+barbagròs, alt, d'ulls petits i vermellencs. Aquest home, que
+revelava el seu ofici amb les xurriaques que li penjaven sobre el
+pit enrotllades al coll per la tralla, donava mostres de disgust i
+d'avorriment, i a l'últim va dir, en to de menyspreu:
+
+-Bah, bah!... Sa sang no enrogirà ses aigües. Sou uns babalocs. Això
+té tanta malícia com es fum de qualsevulga xemeneia.
+
+-Déu vos gord que us arreplegués!- va exclamar un mariner. -No és
+cosa de joguina, no. Jo no em voldria veure sota es seu embut, ni
+enc que em trobés dintre una fragata de tres arbres. Xucla i roda
+d'una manera!...
+
+-Això deu poar aigua des mar per després fer ses pluges: oi,
+senyor?- me preguntà un xicot. I, sense donar-me temps de contestar,
+va tocar-me amb el colze: -Mireu!... una altra!
+
+Efectivament, vaig veure que s'espallongava d'un abombament del cel
+un canó serpós d'un blau de calitja. Era una altra mànega. I de
+seguida se'n presentà una tercera, que venia, ja formada, de part
+d'allà de les muntanyes llevantines, vorejant la costa,
+desempallegant-se a poc a poc de les calimes, enteranyinada,
+blanquina, voltada de lluïssors que s'anaven apagant gradualment.
+
+Totes tres estaven a la vista. Vagarejaven majestuosament, amb les
+trompes a frec d'aigua i les bombes mig enclotades als núyols.
+Semblava que no tinguessin relleu: eren com pintures, com ombres
+estranyament retallades en mig de la claror migrada d'aquell dia
+malaltís. Seguien derrotes diferents i sovint oposades, i es
+comprenia que no les impulsava cap corrent exterior, sinó una força
+que residia en elles mateixes. Tan aviat s'enxiquien allunyant-se,
+com s'engrandien acostant-se a terra. Però no es sentia el més lleu
+soroll: tot passava com en un espectacle cinematogràfic; i, si un
+hom no hagués tingut idea preconcebuda del poder d'aquells meteors,
+no se n'hauria temut pas. Més aviat que de por, inspiraven un
+sentiment de pena i d'estupefacció. Se diria que la naturalesa
+estava malalta, i que, ensopida i enfebrada, somniava aquelles
+monstruositats. Però aquell somni podia causar víctimes. Me vaig
+recordar d'haver llegit que els navegants engegaven l'artilleria
+contra les mànegues. Si haguéssim tingut un canó... Mes, a falla de
+canó, ¿per què no fer sortir el sometent a la platja i que
+escopetegés l'aire amb salves ben estrepitoses? Lo que convenia era
+assorollar aquella atmosfera mesella i paralitzada, tornant-li el
+moviment i la sensibilitat.
+
+Anava a comunicar aquest pensament a les persones de més a prop,
+quan s'aixecà al meu entorn una ronca bonior i cent braços
+s'agitaren en actitud d'alarma. Una dona, que estava al meu davant,
+se va girar tota esgrogueïda, tapant se els ulls amb una mà, i,
+tremolosa i atarantada, empenyent de palpentes l'un i l'altre, va
+córrer a ficar-se dintre d'una casa. Entre la bonior vaig entendre
+una paraula: -Es sardinalers!... es sardinalers!...- I la remor de
+veus s'apagà de cop, igual que en una cambra enconxada quan es tanca
+la porta per on entraven els sorolls exteriors, i tot s'eixordà
+sobtadament. Aleshores me va venir pell de gallina, i vaig veure la
+meva esgarrifança reproduïda en tots els semblants.
+
+Ja no vaig pensar més en el sometent. No hi havia temps de res. Sis
+o set llaguts de sardinals acabaven de sortir d'un freu, i es
+trobaven en mig del triangle que es podia imaginar entre les
+mànegues. Dues s'havien engolat a l'ensenada, recorrent sa boca com
+esmaperdudes. L'altra era més a terra. Corria com per trencar el
+camí de les barques, acostant-se, creixent, agegantant-se...
+Semblava que el sostre de núvols s'enlairava per deixar-li pas. El
+mar se botia sota la trompa, entorn de la qual els ruixins formaven
+una corona vaporosa. L'ombra del meteor se projectava sobre
+nosaltres, i l'aire s'enfosquia, s'enfosquia...
+
+Mentrestant els llaguts venien, botant, amb les proes embigotades
+d'escuma, tots junts, aplegats per la por. Els vogadors treballaven
+com en cap regata. Se doblegaven a la una sobre llurs rems, i
+després s'alçaven tan alts com eren, repenjant-s'hi a l'enfonsar-los
+en les negrenques aigües. Els patrons, drets a popa, governaven amb
+una atenció que es descobria en tot llur posat. Un d'ells duia a
+braç un infantó d'uns quatre o cinc anys, que se li arrapava al coll
+amb un moviment de terror: un noiet ja vestit d'home, amb calcetes i
+barretinola, bufó, grassonet.
+
+Vaig sentir un gemec a prop meu. L'havia esclafit aquella dona que
+poca estona abans m'havia parlat de que tenia a mar tota la seva
+família. Estava immòbil, estirada, com enravenada de fred, pàl·lida,
+amb els ulls astorats. El cap li tremolava lleument, i les dents li
+debategaven. Sos llavis descolorits repetien un mot, sempre el
+mateix. – Menut!... menut meu!... – La infeliç, aireferida de
+bogeria, en aquells moments de suprema angúnia no es recordava del
+seu marit ni dels fills grans, que amb llur treball la mantenien; ni
+semblava que els veiés tan sols: no es recordava més que del fill
+petit, del que res podia donar-li, però que més necessitat estava
+del seu amor i de la seva cura. No sé què hi havia de tendre i de
+fondament maternal, en aquesta aberració. Dues o tres vegades vaig
+haver d'ajupir el cap entre la gentada per amagar les meves
+llàgrimes.
+
+Els sardinalers anaven venint, però no podien guanyar gaire camí,
+perquè les capritxoses evolucions de la mànega els obligaven a una
+marxa sinuosa. Tan aviat emproaven cap a les roques de llevant
+(entre les quals, el mar, ara encongint-se, ara reinflant-se, feia
+difícil l'atracada), com s'encaminaven cap a nosaltres o arrumbaven
+de dret a garbí. Es diria que la mànega els perseguia
+intencionadament, bé que guardant certa distància, entretenint-se
+amb una caça que no se li podia escapar. En un moment, sense soroll
+de cap mena, en mig d'aquell silenci d'esglai que s'havia apoderat
+de la naturalesa, passava fantàsticament d'una banda a l'altra de
+l'ensenada. Altres vegades marxava a poc a poc o s'aturava, donant
+voltes sobre si mateixa; però era tan llisa i d'un to tan igual,
+que aquestes voltes eren de mal reparar, i sols s'endevinaven per
+l'ondulació que davallava en espiral per la trompa.
+
+El carreter de cara bestial començava a interessar-se per
+l'espectacle. S'havia tombat endavant, estirant el coll i traient el
+cap per damunt dels muscles de la gent, i guaitava amb aire
+feréstec, apilotant les celles sobre els ulls i allargant la barba a
+tall de morro. La seva atenció s'intensificava a proporció del
+perill, i un estremiment voluptuós sacsejava les seves galtes
+peludes. -Ara va de bo- mormolava. I, quan la mànega s'allunyava
+dels sardinalers, ell es redreçava i deia, com avorrit: -Bah! total
+res!- Altres manifestaven iguals sentiments amb diferents
+expressions de rostre. En aquell estat de tensió, els bonys de les
+ànimes sortien a la cara. També s'hi pintaven la pietat i la
+bonhomia: un ull enllagrimat, un llavi mogut pel rés, una boca
+contreta, un sospir, un posat de cos, revelaven lo íntim de les
+persones, lo que les converses no expressen i que tal vegada es
+procura amagar amb elles.  ¡Que en vaig llucar, de dolor i de
+misèries! Però res me va causar tan mal efecte com la indiferència
+de dos pobres mendicaires que, darrera d'aquella muralla d'ànimes en
+pena, s'eren adormits al carrer, asseguts en un banc vora la porta
+d'una taverna, com deslligats de tota germanor amb la humanitat.
+Dormien descansadament: l'un amb el cap tirat endarrera, oberta
+l'esqueixalada boca, reganyant el coll i el flac sotabarres coberts
+de pèls blancs i curts, no afaitats de dies; l'altre amb el cap jup,
+que es movia empès acompassadament per la post del pit amb les
+zumzades d'una lenta i ampla respiració, pròpia d'un jove robust.
+
+Aquestes coses les vaig veure quasi sense mirar-me-les. Eren en el
+meu camp visual, dormen en el meu record, un sol conjunt amb les del
+mar i del cel.
+
+Els moments se feien llargs, eterns. Sens dubte hi haguera hagut
+temps de reunir el sometent: me sentia culpable de no haver posada
+en pràctica aquella idea, l'única que oferia alguna esperança de
+resultat. Tal vegada encara es podia intentar!... Però no: la mànega
+aborda els sardinalers, els rems cauen en banda, els llaguts topen
+ells amb ells, els tripulants s'agombolen...
+
+Ningú no respirava. I vaig sentir el feble gemec de la pobra mare.
+-Menut! menut!... menut meu!- I després res: les palpitacions del
+meu cor repercutint els meus membres i com sonant per tot arreu
+convertides en rellotge de l'univers.
+
+Gràcies a Déu, va ser més la por que el mal. A la traça, el meteor,
+encara que molt a prop de les barques, no va tocar-les; i els
+valents pescadors, refets del primer espant, tornaren bravament a la
+lluita, vogant cap a una petita cala que els venia de dret. Aquella
+caleta estava amagada per les calimes; però ells sabien prou on
+l'havien de trobar entre les penyes de llevant. No la tenien gaire
+lluny: nosaltres també l'endevinàvem. Arrencàren com fletxes tirades
+a l'hora envers un mateix fitó, i penetraren en la blanca boirada.
+Un cop en terra, eren salvats.
+
+-Santa Anna els hi ha allargat un plec de sa seua caputxa- va dir un
+vellet al·ludint al nom de _punta de Santa Anna_ que porta el cap de
+la llarga muntanyola.
+
+La mànega, que tan bella angoixa ens havia feta passar, seguí encara
+rodant per la cala com qui cerca la perduda. Després va arrumbar-se
+majestuosament a pendre terra pel recó de llevant, i es submergí en
+la broma, entre la qual tot just s'afigurava, esblaimada, esvaint-se
+a trossos a trossos. I, puja que pujaràs, s'enfilà costes amunt,
+estirant o arronçant la trompa; segons els alts i baixos que
+trobava; i aixecant sota d'ella, en l'ambient espès, una mena de
+polsaguera com la que mou en un camí un animal que morroaterrat hi
+rebufa, assolí la cima, s'acarrerà per la carena i tramuntà per un
+collet.
+
+Vaig cercar les altres dues, de les quals m'havia distret fins
+aleshores, i ja no en vaig descobrir sinó una. La seva pariona se'n
+seria anada qui sap a on, o s'hauria desfet sense jo adonar-me'n.
+Sigui com vulgui, no en restava més que una a la vista, i no hi
+estigué gaire estona. En mig de sa marxa atzarosa, se li segà la
+trompa, separant-se-n'hi un tros del capdavall, que es fongué
+fantàsticament en l'aire; i aleshores, la part superior, com sentida
+de la dolor d'aquell escapçament, s'arronçà amb rapidesa, igual
+que una banya de caragol que s'és tocada amb el dit, i la bomba
+s'aixafà, encongint-se en una balma dels núvols.
+
+Així fou deslliurat dels terribles meteors tot l'espai obirador. Mes
+el dia encara continuà trist i pesat. Encara l'estrany fenòmen
+tenia tirada a reproduir-se, i ací i allà del cel se formaren alguns
+mamellons sospitosos, que per sort varen follar-se abans d'arribar a
+res.
+
+Deu hores eren tocades quan el carés del temps començà a mudar-se.
+Els núvols ondularen i prengueren marxa lentament. Les fumoses
+calimes s'esbullaven de per sobre. Una gotellada fina polsejà un
+instant i cessà. El cel vaporós s'esbadellà en alguns punts. Un
+rajolí de sol va creuar l'espai ombrívol, caient sobre les aigües
+llunyanes, que s'allumaren amb una flameta d'or. Se coneixia que la
+naturalesa es retornava a poc a poc. L'aire s'estremia, i, de sobte,
+com recobrant el respir, va donar entrada a una ratxa de vent fresc,
+que s'escampà per arreu. El soroll de la ressaga, més harmoniós que
+mai, retentint alegrement com el xim-xim dels platerets d'una
+xaranga, ressonà en les nostres orelles. La boirada s'esqueixà, i
+aparegué la muntanya, encara mig envelada, mostrant ses verdes
+feixes en gegantina graonada d'esmaragda... i es va sentir
+l'escotxeig de les perdius allà amunt, i remor de fulles que
+viuen. Déu meu, que era bonic, allò!... I un esbart de caderneres,
+eixit no sé d'on, va passar rabejant-se en el vent novell,
+joguinejant-hi amb gaia refiladissa.
+
+-Els sardinalers arriben, senyor! ¿No voleu venir? - me va cridar un
+vailet veient-me encantat.
+
+Tothom corria cap a la platja. Els llaguts de sardinals estaven
+atracant, uns aquí, uns altres allà... La gentada els agafava i els
+treia quasi a l'envola-vola, amb càrrega i tripulants i tot. Quins
+visques! quina cridòria! quins aplaudiments! Els pobres sardinalers
+saltaven de llurs barques i abraçaven tothom plorant, plorant.
+
+-Ai, Verge santa del Vilar!
+
+-Ai, terra de Blanes beneïda!
+
+-Ai, mareta meva!
+
+-Fills estimats!
+
+Aquestes eren llurs exclamacions, repetides cent voltes.
+
+Me vaig parar en aquell patró que havia atalaiat amb una criatura
+a coll durant el perill. Estava dret, mut, girat de cara al mar,
+fits els ulls amb aqueix esverament reposat i ombrívol que sol
+deixar una llarga dolor. El seu fill menut, amb un bracet li voltava
+la cama, recalcant-s'hi, amb el caparró acotat a la cuixa, mig
+adormint-s'hi. Després d'una estona l'home s'esparvillà i va
+endreçar la paraula a l'infant.
+
+-¡Ja ho veus, Ramonet, ja ho veus, es pa que s'hi dóna, a sa mar!
+Hem vist sa mort a dues passes... i diu que ta mare s'és enllitegada
+de s'espant. Quina vida! Cada dia desgràcies, misèria... I tu
+aquesta maleïda fal·lera, que no calles mai: «-Pare, vui èsser
+pescador com vós... Pare, porteu-me amb vós a sardinals.» Te l'hai
+de treure, aquesta fal·lera: sents? Vui que aprengus ofici: res de
+mar. Es dia que t'hi acostus t'hai de llevar sa pell!
+
+S'anava enfellonint tot sol, com si algú li fes la contra. Va agafar
+el noiet per sota les aixelles, l'aixecà en sopols d'una revolada,
+i, encarant-lo amb la mar i mostrant-la-hi va dir: - Té, mira-la,
+sa nostra desgràcia! Fes-hi sa creu per un mai més!- I nirviós,
+malhumorat, després de posar la criatura en terra, li pegà una
+bufetada. -Recorda-te'n!
+
+
+LA BASARDA
+
+
+Anant de cami cap a un mas de la Selva, on tenia la família, se'm
+féu tard per motius que no cal explicar. El sol era baix quan vaig
+arribar al moli de l'Om, distant encara tres hores del terme del meu
+viatge; mes, per tard que fos, haguí d'aturar-me a beure una mica
+d'aigua, i em vaig asseure en una pedra, a la vora del riu, a
+descansar un moment, tot fumant un cigaret.
+
+El molí de l'Om no treballa de molts anys. És un casalot deshabitat,
+o, més ben dit, una ruïna inhabitable, perquè bona part de ses
+parets ha caigut, i ses teulbades i sostres no s'aguanten sinó a
+trossos. En el seu interior hi creix arbrissa boscana, i la
+llambrusca treu sa pampolada per les finestres. La resclosa,
+somoguda i ratada, deixa escapar amb desdeny les aigües
+rondinadores. La grossa turbina es podreix immòbil sobre el rec
+eixut, on les aranyes l'enteranyinen i les bardisses dels marges la
+curullen de vilordes i fullaraca. I quan un hom pensa que en altres
+temps aquesta roda donava moviment a una complicada maquinària, i
+s'imagina el roncar de les moles, corretges i engranatges, el tràfec
+dels moliners, les corrues de carros que devien agombolar-se en els
+patis, el dringar dels esquellerincs, els espetecs de les
+xurriacades i els crits dels carreters animant tota la vall, no pot
+menys de doldre's de l'enderroc i de la quietud d'ara. Ara
+l'encontrada és deserta i boscosa. Els camins s'han enherbat i les
+roderes s'hi són esborrades. No hi transita ningú sinó molt de lluny
+en lluny. El sol hi guaita dies i dies i mesos sense descobrir-hi
+figura humana, i el vespre s'hi deixa caure en mig d'una quietud
+mortal.
+
+Poca estona vaig concedir al descans. Volia aprofitar, en lo
+possible, per a la meva marxa, la claror del dia, que començava ja a
+vermellejar. Me vaig ficar, doncs, selva endins a bon pas; però
+aviat vaig compendre que m'afanyava inútilment, perquè ans de no
+gaire m'havia d'assolir la nit en plena boscúria. Per força el sol
+havia de ser ja post. A pesar de l'altíssima verneda que em tapava
+la vista de ponent, els besllums que, filtrant-se per les clarianes
+del fullam, clapejaven el bosc, me deien prou, amb llur color i llur
+feblesa, l'estat de la foguera d'on procedien. Havien perdut llur
+centelleig d'or: s'enrogien, pampelluguejaven, no podien durar. A lo
+millor s'estengué com una ratxada d'ombra i s'apagaren per tot
+arreu. -Adéu, bondadosa mirada del crepuscle: ja no m'acompanyaràs
+més!- vaig exclamar. Però m'equivocava: la morta flama del dia es
+revifà encara, i sos reflexos tornaren a escampar-se per la
+serralada; i esblaimats, moradencs, ondulant com fumarelles
+lluminoses, vagarejaren d'ací d'allà, i s'apagaren i reaparegueren i
+s'extingiren de nou una pila de vegades: tant, que no vaig perdre
+les fiances de reveure'ls fins al cap d'un llarg temps d'esperar-los
+en va. Per fi, vaig compendre que no tornarien, i llavors se
+m'oprimí el cor. Encara em mancaven dues hores de camí per un país
+completament deshabitat.
+
+Quan vaig passar el pont de la Mostela, un pont de pedra estretíssim
+i d'una sola arcada, tan senzill que es diria que és l'os d'una
+costellassa, la nit era ben entrada. A l'altra part del pont el bosc
+era d'una negror imposant. Certament vaig agafar por. Però... de
+què?... De lladres? Ni tampoc no hi somniava. D'estimbar-me? Sabia
+que la meva ruta no vorejava cap avenc. -Bah, bah!- això és
+basarda!- vaig mormolar: -una por de no res, pròpia de dones i
+criatures. És precís despreciar-la. Filosofia i avant!- Mes la
+filosofia, que em feia avançar, no aconseguia pas tranquil·litzar-
+me.
+
+Un acompassat flauteig de tòtils que sonà lluny, en una fondalada,
+m'encoratjà més que els millors raonaments. Vaig posar tota la meva
+atenció en aquell cant adormidor, i a l'escoltar-lo em semblava que
+la meva soledat no era completa. Hi havia sers que es movien, que
+s'aplegaven per a una obra de vida i que es comunicaven amb mi pels
+filets de llur veu. Feien certa companyia.
+
+Un llumet, que aparegué més tard en mig de la massa confosa d'una
+muntanya, contribuí també a dar-me conhort. Allí hi hauria una casa
+i una família. Vaig figurar-me la masovera passant farina a la
+claror d'aquell llumet, els xavals preparant l'establada de la nit,
+i els jornalers recolzats a la taula parada, esperant l'hora de
+sopar. La bona gent estarien amb la finestra oberta, sense pensar en
+la caritat que feien al vianant amb sols deixar-li obirar el punt de
+llur posada. No era tot desert, no. Jo sentia la companyor d'aquella
+gent llunyana; i no m'atrevia pas a dubtar de la seva existència.
+
+Distreta així la imaginació, vaig fer bon tros de via amb cert
+coratge; però quan vaig perdre de vista el llumet, quan, al tombar
+una colzada, vaig deixar d'oir el flauteig dels tòtils, i un silenci
+perceptible, aterrador, vibrà a l'entorn meu en la immensitat, me va
+semblar que la nit me queia al damunt.
+
+Vaig aturar-me esverat, pres d'un malestar semblant al que
+experimentem a voltes quan una persona se'ns acosta cautelosament
+per darrera. Volia girar-me i no gosava. Per fi vaig aconseguir-ho,
+i vaig sentir pasar per la meva pell una alenada freda,
+esgarrifadora. Però no vaig veure res... només la boscúria, les
+fondalades, la fosca.
+
+Vaig tomar a caminar, i haguí d'aturar-me altra vegada al cap de
+pocs passos: no em podia sostreure a l'obsessió de que algú em
+seguia i m'observava. Palpitant d'emoció, vaig tornar a guaitar, a
+escoltar... El silenci era absolut: sols el soroll del meu encongit
+respir s'atrevia a profanar-lo. La nit era augusta, diàfana: un
+abisme blavís, immens, puntejat d'estels, que indicaven distàncies
+confoses en la fondària inacabable. I, a baix, la terra obaga
+restava muda, amb un callament sant, com recollint amb religiós
+respecte les irradiacions de lo infinit. Això és lo que es percebia
+pels ulls i per les orelles... però, oi més... ¿Com explicaré
+aquella sensació fonda i esborronadora que em perseguia? No sabria
+comparar el meu estat sinó amb el d'una persona que se sent
+molestada fins a lo insofrible per la insistent mirada d'una altra
+que l'espia en silenci de fit a fit. Sí: la tensió del meu esperit
+arribava a lo inaguantable. No vaig poder resistir més. Sang-glaçat,
+vaig caure de genolls. -O infinit! o ignot! o sant!... jo t'adoro!
+Ajuda'm! empara'm!- vaig exclamar amb un crit involuntari, que
+retrunyí espantosament en el meu cor. I, de boca terrosa, vaig
+seguir resant, resant amb desvari, arraulit, tremolós, fins que
+m'esdevingué l'entendriment i el plor i el consol.
+
+Vaig aixecar-me, a la fi, reconfortat, posseït d'una dolcesa
+mística. La basarda no m'havia pas deixat del tot, però m'era
+suportable. Amb el posat modest i les parpelles baixes, vaig
+rependre la marxa pels viaranys solitaris, mormolant pregàries à
+mitja veu; i així vaig poder arribar al mas.
+
+Allí m'esperava la família amorosa i la llar encesa. Tothom estava
+ja amb ànsia per mi. M'adreçaren algunes preguntes, que vaig
+contestar amb laconisme. I vaig creure reparar que ningú no parava
+ment en les meves respostes. Seria que jo deia coses de poc interès
+i els ulls de tots descobrien en el meu rostre quelcom de greu i
+indesxifrable que atreia l'atenció més que les meves paraules.
+¿Quina mena d'honesta vergonya o d'encongiment d'esperit me va fer
+callar lo més important de la meva jornada? No ho sé. Lo cert és que
+vaig defugir converses, me vaig asseure a l'escon amb excusa de
+cansament, i em vaig retre a les meves meditacions.
+
+Mai com aquella nit havia coneguda la basarda, aqueixa por de lo
+infinit, de lo ignorat, aqueix sofriment intens que tothom ha
+experimentat alguna vegada i que mai no ha sigut estudiat amb la
+circumspecció que es mereix. ¿De què depèn la basarda? ¿És que la
+solitud, la immensitat i la fosca exerceixen de per si una
+influència maligna sobre les facultats de l'home, desordenant-les
+d'una manera boja? O ¿és que en aquelles circumstàncies se desperta
+en nosaltres una facultat quasi sempre esborrada per grolleres
+sensacions, un sentit íntim, que ens fa aptes per a rebre la
+suggestió de poders suprasensibles que ens pertorben i esborronen? O
+Déu meu! ¿com dubtar d'aquest sentit pregon amb què vos he palpat
+amb terror santa en mig de la buidor de la nit? És un sentit balb,
+obscur, com incipient, que, sense altres llums que he rebudes,
+m'hauria pogut portar a l'adoració de quelcom detestable, com a
+tants pobles que tal volta no tingueren en religió altre mestre que
+la basarda; mes, per balb i obscur que sia, cal reconèixer la seva
+existència.
+
+
+LLIBRE II – FANTASIES
+
+
+LES SENYORETES DEL MAR
+
+
+Sis vailets de samarreta blava, esparracats i bruts, estan asseguts
+en les penyes, deixant penjar les cames nues sobre el mar, que
+sovint s'estufa i els mulla els peus. Cada un té la seva canya i el
+seu pilotet de cuca de roca, el menjar més agradós als peixets.
+
+Pesquen ja fa hores, i alcen tots una cridòria de triomf cada vegada
+que un d'ells treu del mar algun serrà bocabadat, que esparrama en
+l'aire el branillatge lluent de ses membranes espinoses.
+
+El crepuscle del vespre va esmortuint la resplendor de ses fumeres
+moradenques. Algunes estrelles comencen a guspirejar en l'aire blau.
+Un vol de corbs atravessa l'espai, anant a perdre's a la muntanya,
+entremig de les parets negroses i esbadellades d'un antic castell.
+
+Alguns dels vailets, tot sotjant sotjant llurs guarniments, que
+assorolla l'onada, s'han endormiscat. Llurs caps cauen sobre el pit.
+Llurs dits s'afluixen, i amb prou feines aguanten les canyes, que
+ajauen llurs cimerols en l'aigua.
+
+-Ja no piquen- rondina un. -¡Coi, que és fosc!- exclama un altre
+escampant la vista pel cel. -Em voleu creure? Fem-hi una dormida
+fins que surti la lluna- proposa un tercer. Tots s'hi convenen.
+S'arrastellen junts, es junyeixen passant llurs braços sobre els
+muscles i els clatells dels companys, i s'adormen tranquilament a la
+serena, repapats en una roca.
+
+La nit es va enfosquint. La lluna grogueja en son orient, mig
+partida per una faixa de calitxa cendrosa. La mar sembla que canti
+la non-non, tot baixet, amb veu enrogallada.
+
+I de sobte sona una mena de galop aspre i sord... -trap, trap,
+patrap- i van apareixent les Senyoretes del Mar, muntades unes sobre
+vermells llagostins, i altres al damunt de crancs grossos, vells,
+revestits de molsa marina.
+
+Totes riuen mentre van punxant amb una pua de grota les juntures
+sensibles de llurs estranyes bèsties, que s'enfilen pels relliscosos
+vessants del roquer. Totes riuen, en tant que van esbargint-se en
+l'aire pur i espolsant-se la mullena, que els arrosa els cabells i
+els vestits.
+
+Són blanques com carn de peix; llurs cabells finíssims tenen tons
+irisats; brillen en llurs capets pintetes d'escata; sos mantells són
+verds i llargs llargs, rossegadissos; sos ulls són gotetes de llum
+com les que produeix de vegades en el mar el fregadís dels rems. Al
+passar escampen una agradosa flaire de marisc.
+
+Tan bon punt s'han adonat dels sis pescadorets, descavalquen, se'ls
+acosten i s'enfilen per llurs cames amunt... amunt...
+
+Una s'asseu pensativa en el ressalt que forma el llavi d'un dels
+xicots adormits; una segona es penja a les pestanyes d'un altre
+vailet i guaita amb curiositat per l'escletxa de les parpelles,
+procurant llambregar-li l'ull; aquesta atalaia amb satisfacció el
+paisatge, gallardament encirada al cim del coronell del més altet de
+la colla; aquella s'és emparada del més grassó, i amb son alè suau i
+temperat s'escalfa les manetes; algunes s'arramellen plegades sobre
+un mateix cap; altres es topen, fent un surt, al cim d'un muscle, al
+qual es són enfilades per diferents indrets. No fan gens de remor.
+
+Totes, a la fi, van a mormolar paraules misterioses a l'orella dels
+que dormen.
+
+Els parlen de la poesia del mar, del bellugueig encantador de les
+ones, de llurs variades i finíssimes colors; els parlen dels peixos
+i dels herbeis on pasturen; dels oratges, de la calma, dels vents,
+de les delícies d'una llarga navegació, de la sublimitat dels
+temporals... de quelcom que les nostres paraules no poden dir. I els
+pescadors somnien, somnien tot allò que els van inspirant les
+petites fades.
+
+Quan es desperten, ja les Senyoretes del Mar han desaparegut, i no
+s'ou més que el patripatrop de llurs estranyes cavalcadures, que
+corren a capbussar-se a l'aigua.
+
+Però l'encís ja s'és realitzat. Ja ni temporals ni penalitats de cap
+mena podran destruir en el cor d'aquells xicots l'afició a la vida
+marinera. Deu-los el benestar a muntanya, i sempre els veureu
+tristos i enyoradissos.
+
+
+LA VETLLA DELS MORTS
+
+
+Ja s'han plegat les ballades de Tots-Sants. La cobla és a l'hostal.
+A la cuinassa, davant de la llar, asseguts a l'escon uns, i en
+tamborets i cadires altres, els musics s'escalfen les cames;
+s'escalfen les cames i amoroseixen amb una suca-mulla de vi calent
+llurs gorges seques i cansades. Cada un d'ells aguanta amb la mà
+esquerra, damunt del genoll, un fondo plat de terrissa, on van
+estufant-se i envermellint-se els trossos de pa que suren en el
+líquid fumós. Els dits pelluquen, xarrupen les boques, i els
+semblants van animant-se a influències del sanitós refrigeri.
+
+Mentrestant l'avi de la casa fa becaines en un recó, a frec dels
+tions ablamats. Ara aixeca a poc a poc el cap fins a posar en
+descobert les pelleringues pansides de sa barballera; ara el tomba
+pesadament damunt del pit.
+
+Mitja dotzena de pagesos joves, ben vestits i afaitats, amb les
+barretines estudiadament encrestades al cap i lluint a tall de
+joiell un brotet d'alfàbrega a les orelles, conversen a peu dret,
+enrotllats darrera dels musics. Encara estan roigs de l'acalorament
+del ball, i amb llurs mocadors virolats s'eixuguen de tant en tant
+la suor, que els arrosa la cara i el clatell.
+
+L'hostalera i les minyones van i vénen de la llar als fogons i dels
+fogons a l'armari.
+
+Un xaval aclofat dintre un cove d'userda ho espia tot amb ulls
+esparvillats.
+
+El llum de ganxo penjat al vogi dels fogons, tot just deixa veure sa
+flameta groga entremig de la fumerada que s'enlaira de les paelles i
+cassoles. En canvi, les resplendors roges i bellugoses de la llar
+vagaregen per l'àmbit ombradís. Tot oneja en un tràngol de llum i
+ombres.
+
+A toc d'oració alguns pagesos se posen a parlar de la nit dels
+Morts, de la nit que entra. Se conten casos d'aparicions
+sobrenaturals. Qui no en sap un ne sap un altre, i cada u procura
+explicar-se d'una manera interessant. Un dels musics, un home alt,
+magre, espatllut, carallarg, de frontalera calba i patilles
+blanques, després de xarrupar les solies del seu plat, pren part en
+la conversa i diu així:
+
+-No se si haureu conegut an en Refila de Navata: jo sí. Era la
+primera tenora de l'Empordà, un gran music, un compositor sardanista
+dels que no en corren gaires. Ses sardanes... ja ho crec!... encara
+es toquen i es ballen amb devoció: aquesta és la paraula. Se ballen
+amb devoció perquè la seva musica té quelcom de religiós, de sant,
+de... no es pot dir, vaja. Fou el meu mestre de tenora. En aquells
+temps era ja vellet, però xamós, fresc... un home baixó... (me
+sembla que el veig)... rodó de cara, molsut de clatell... Duia les
+calces amb devantal, a l'estil d'abans, i el gec guarnit amb una
+vistosa botonada de llautó. Ara no penseu que fos presumit: res
+d'això. Deixava caure a la bona de Déu sa barretina musca, que li
+penjava com un sac buit per sobre l'esquena. Solia anar amb les
+mitges a garró i ni tan sols se n'adonava. Era un home que sempre
+estava somniant solfes. Ah! no esmento aquestes coses perquè rigueu,
+no... que el cas no és de riure... sinó que les dic perquè vegeu si
+el tinc ben present, aquell home, i perquè entengueu que lo que ara
+vaig a contar no és pas cap rondalla.
+
+Aquí el narrador fa una petita pausa. Tot és silenci. Les paelles
+dels fogons han parat de xauxinar. No s'ou més soroll que el ronc
+sord de la gran olla de ferro penjada en els clemàstecs, que comença
+a arrencar el bull. El xaval del cove d'userda no aparta sa vista
+dels llavis del music, com si hi sotgés la sortida de les paraules.
+El music continua així son relat:
+
+-Avui fa anys, d'això. En Refila de Navata havia anat a tocar les
+balles de Tots-Sants a un poble de l'encontrada. Quan foren
+plegades, a capvespre, tot solet, prengué el camí de casa seva. Ell
+mateix m'ho contà. Duia la tenora lligada a l'esquena dintre sa
+bossa de cuiro, i halo, halo, anava baixant muntanyes avall,
+enfilant totes les dreceres que trobava. Mes, al cap d'una estona,
+les cames d'en Refila prou trescaven pels viaranys, però els seus
+pensaments n'eren lluny, lluny... ja no eren de la terra. Havia
+tingut una inspiració, i componia de cor. Ningú, sinó el que algun
+cop les ha sentides, pot figurar-se de quina manera les inspiracions
+roben l'ànima d'un artista.
+
+Aquí tots el musics balandrejaren el cap en senyal d'aprovació, i el
+narrador seguí dient:
+
+-El temps passava, i en Refila, distret, embadalit, no n'havia
+esment. I, camina que caminaràs, ve que ensopega amb una rabassa
+descolgada. Llavors tornà en si (vull dir que sortí del seu
+capficament), i, com qui es deixonda, començà a guaitar a banda i
+banda. Mira d'ací, mira d'allà... s'havia perdut al mig de la
+boscúria, al bell davant d'uns barrancs fondos que haurien fet
+basarda a l'home més valent. Era nit, nit entrada. La lluna era
+gairebé nova. Tot just s'obirava en la serenor com una ombreta més
+clara i més blavissa que el fons del cel, vorejada d'un blanc filet
+de llum. Els caminals... ja podeu comptar... s'esborraven a quatre
+passes de distància. En Refila estava ben desorientat. I heu's aquí,
+fillets de Déu, que mentre examinava les crestes i els vessants de
+les muntanyes, cercant-hi quelcom que li fos conegut, amb una
+alenada d'aire arriba a les seves orelles una mena de musica
+estranya i embadalidora. Era un musica que totjust de Déu se sentia,
+fina, finíssima, mig esbaleïda en el ventijol. Sonava com un brunzir
+d'abelles que ara s'acostés, ara s'allunyés, augmentant o
+disminuint, però sempre feble, confós... Què serà? què no serà?...
+De moment en Refila cregué que era una il·lusió seva, una xiulada
+d'orelles... un esbravament de la sang que remorejava les harmonies
+somniades pel camí. Però ca!... se'n desenganyà de seguida. Aquella
+musica no s'assemblava a res que ell mai hagués pensat ni sentit.
+Era un aire de sardana nou, placèvol, melangiós... que s'emparava
+del cor, despertant-hi les il·lusions més dolces de la vida passada.
+Duia a l'ànima un record... així... com el del so agradós dels
+primers petons d'amor; però alhora hi despertava una tristesa... i
+¡quina tristesa més fonda, valga'm el bon Jesús! Llàstima de fosca,
+que no permetia escriure un mot de lletra; o, si no, en Refila
+hauria apuntat lo que sentia. Només podia escoltar: això sí. I, per
+fer-ho millor, a poc a poquet se posà a caminar cap allí d'on
+semblava venir aquell brunziment harmoniós.
+
+El music callà una estoneta sospirant. L'hostalera i les minyones
+s'havien girat d'esquena als fogons, escoltant amb la boca badada i
+els ulls esverats. Ningú es posticava. Solament s'oia el ronc sord
+de la gran olla de ferro que bullia penjada als clemàstecs.
+
+Al cap d'una estoneta el narrador continuà son relat d'aquesta
+manera:
+
+-En Refila de Navata no es recordava de sa casa, ni de sa família,
+ni del camí perdut. No tenia altra dèria que amarar-se en aquell
+doll fi d'harmonia del qual anava seguint el rastre: Era un music de
+cor. Al tombar un morro de serra, llambregà en una fondalada boirosa
+un poblet llunyà que rossejava a la llum de la celístia. ¡Tira cap
+allà!... A manera que caminava, els sons atractívols eren més clars,
+menys confosos... Endavant! Tot d'un plegat se topà amb una paret
+emmantellada d'eura, una paret baixa... i al darrera s'hi estenia
+una salzereda ufanosa i atapeïda. D'allí eixia una bravada humida
+com de terra remoguda de fresc o regada de poc. Vatua! allí es feien
+les ballades! En Refila en sentia el trepig: un trepig seguit,
+seguit, acompassat... arreglat a l'aire de la musica. No hi havia
+dubte: allí, dessota d'aquells arbres, es puntejava la sardana,
+sense altra lluminària que la de les estrelles. Costava d'obirar els
+balladors; però, a manera que la vista s'ensenyoria de l'ombra, es
+reparava confosament com anaven i venien, rodant, rodant i
+saltironant. Era una gent malgirbada i cantelluda. Llurs peus
+trepitjaven el sòl amb un cruiximent aspre, sec. Alguns duien els
+plecs de la roba entatxonats de terra, que amb llur moviment s'anava
+esllengant i queia amb un soroll de plovisca. En Refila s'estremí de
+cap a peus, comprenent-ho tot. Aquell clos era un cementiri. Els
+salzes, els erols vorejats de roser florits, les creus mig tombades
+que hi havia al dedins, alguns clots que semblaven cavats suara
+suara... vaja, tot explicava el cas. Era la nit dels Morts, i els
+balladors serien uns bons empordanesos difunts que, amb permís de
+Déu, s'esbargien puntejant la sardana, el ball de llurs dolços
+records. Els musics estaven encamellats damunt d'una tomba antiga
+envellutada de molsa, i tocaven llurs tenores i flabiols amb un alè
+de pit, amb un alè suau que no arribava a botir gens ni mica llurs
+galtes esllanguides. I ¡amb quin gust i amb quina finesa tocaven!
+Llur sonada era dolça, embadalidora... s'emparava del cor, hi
+despertava les il·lusions de la vida passada... però alhora hi
+vessava una tristesa, una tristesa... ¡quina tristesa més fonda,
+valga'm el bon Jesús! En Refila no es cansava d'escoltar. A pesar de
+la por que tenia, no sabia deixar-se d'escoltar, pobret. I
+mentrestant la sardana s'acostava cap allà on ell era, i dels cossos
+freds dels balladors s'exhalava un griso de sepulcre, un aire geliu,
+que els rosers el sentien d'un tros lluny. I tal si el sentien, els
+rosers! S'hauria dit que passava per llurs branquinyols una mena
+d'esborronament, i les roses, sobtades, s'esparpellaven i s'anaven
+esflorant, deixant caure llurs fulletes per tots cantons. Ell, en
+Refila, també la sentia, aquella fredor, al cap, al pit i a
+l'ossada... i ja no tenia virior de fugir, i les cames se li
+segaven, i les parpelles se li cloïen amb una son invencible,
+dominadora com la de la mort. Pobre Refila de Navata! Caigué, caigué
+sense sentits al peu de la tanca, i... ¡Déu nos en guard, a
+nosaltres, d'un son com el seu!...
+
+Aquí el narrador calla sospirant i tombant damunt del pit el cap
+pensatiu. Al mateix temps s'ou el cant llunyà d'un gall, com un
+gemec prolongat i misteriós. Tothom s'estremeix. El xaval del cove
+d'userda es gira pàl·lid i esverat. Li havia semblat sentir una
+alenada freda que li arrufava els cabells del clatell.
+
+Després d'una llarga pausa, el music torna a sospirar i exclama:
+
+-Món, món! arca de ximples! ¿Sabeu lo que suposà, la gent, quan en
+Refila contà lo que li havia passat? Doncs res: que la serena de la
+tardor li havia emmalaltit el seny i havia esflorat les roses. I els
+metges que el visitaren (perquè sempre més ha estat malalt, flac,
+abatut i descolorit) sabeu què digueren? Que sí, que s'havia tocat i
+que tot lo que explicava eren fantasies i desvaris.
+
+-I vós què en penseu?- li preguntà el xaval del cove d'userda, amb
+veu ansiosa i apagada.
+
+-Jo crec que en Refila és més savi que nosaltres i que tots els
+metges- respon el music sentenciosament.
+
+Tothom fa senyal d'aprovació. Aquells empordanesos no s'estranyen
+pas de que els morts, per bé que estiguin llurs ànimes al cel i per
+freds que hagin de trobar llurs cossos soterrats, vulguin, amb
+permis de Déu, gaudir-se un cop l'any puntejant la sardana, el ball
+de llurs dolços records, el ball sagrat de la terra.
+
+
+LA XUCLADORA
+
+
+Estic a la vora del mar, assegut en una roca i amb les cames nues
+ficades dintre l'aigua. La penya em fa de respatller, m'hi recalco
+còmodament i, tot amarant-me de les frescors de la marinada, que
+minva per moments, passejo les mirades pel cel.
+
+El sol ja és post; però ha deixat ratxes de llum ressagades, que
+pugnen encara per conservar en l'aire llur senyoriu: s'emparen de
+les bromes i dels núvols, s'hi vessen, regalimant-hi per damunt, a
+filets d'or, hi encenen flames insegures, i, compenetrant-los, els
+impregnen de resplendents coloracions. Mes enlloc troben
+estabilitat, i aquí s'apaga una flama, allí s'escola un regalim, tot
+s'esmortueix per instants: els vapors atmosfèrics canvien llur color
+de porpra per la de lilà, i la de lilà per una grisor moradenca; i
+la llum foragitada dels baixos salta als de més amunt, i encara allí
+fulgura, i s'hi esparpella, i prova d'agafar-s'hi, assajant totes
+ses meravelloses transformacions. ¡Ah, com m'agrada, seguir d'una a
+l'altra broma, d'un a l'altre núvol, aquesta llum moridora que es va
+retirant amb tanta de recança! Els meus ulls la segueixen, la
+segueixen... No em dol pas, perdre les hores així. Aquests moments
+són els millors de la vida.
+
+Mentrestant les platges properes han restat desertes. Els banyistes
+que prenien la fresca aplegats en el sorral, se'n són anats cap al
+poble. En les cales, ni un nedador, ni una barqueta. Amb la soledat
+s'exhala de la naturalesa un encant sols comparable al d'una
+declaració d'amor feta amb els ulls per una verge silenciosa. Sembla
+que em digui: -Tota per a tu: ningú ens destorba, ja.- No em
+cansaria mai d'aquesta conversa muda. I van davallant del cel les
+tristeses dolces de la vesprada serena. El vent manca: ara una
+bufada, ara un alè, després res... la calma. La mar no es mou, i sa
+remoreta fonda i acompassada és una nota que, en compte de destorbar
+el silenci, el fa ressaltar i li dóna una mena de majestat. Veig una
+estrella que lluu sordament, palpitant per encendre's. Ja és nit.
+
+Me n'aniré? ¿Per què, si ningú m'espera i, per altra part, tinc
+peresa de pujar la costa? Nostre Senyor, a les portes de la vida, hi
+ha posat un vigilant fidel i reganyós: el dolor, que té un dormir
+tan som, que qualsevol perill el desperta; i, així que s'esvera,
+grapada aquí, grapada allà, se fa sentir de tota la casa. Se pot ben
+descansar en ell, i, quan dorm, és que regna la pau i que és
+arribada l'hora de fruir de la vida. Doncs bé: ara està dormint com
+el vent, com les ones... No seré jo qui el desperti voluntàriament.
+No, no em vull moure mentre em senti a pler, mentre cap molèstia no
+em llevi l'agre de contemplar la nit, la gran nit del mar.
+
+Vet allà la lluna, que va sortint vermella, embossada amb un parrac
+de calitja sollevat de l'horitzó. Talment sembla que guaita el món
+curiosa i avergonyida, com una donzella que s'hi presenta per
+primera volta. Però la vergonya, en el cel i en la terra, és una
+flor d'aurora: acompanya els sers jovençans, i els aires del món la
+marceixen aviat. L'astre no triga pas a desempallegar-se dels vels
+que l'ofusquen, i s'alça amb valentia, asserenant-se, aclarint-se,
+vessant a dolls per l'aigua ses resplendors blanques d'estel.
+
+La lluna!... En tots temps els enamorats l'han contemplada amb
+simpatia: en tots temps han parlat, en vers i en prosa, d'un llaç
+secret existent entre ella i llurs sentiments. És una d'aquelles
+idees que de tan repetides no ens causen cap efecte a la imaginació;
+i, no obstant, hi ha moments en que aquestes idees revellides se'ns
+apareixen com a noves, amb la frescor i la intensitat d'una
+revelació directa de la naturalesa. I això és lo que em passa en
+aquest instant. Sí: entre les coses externes i els sentiments hi ha
+una afinitat inexplicable. Jo suara no somniava ni remotament en
+l'amor; mes veure la lluna i recordar escenes tendres, de molt temps
+oblidades, ha sigut tot u. I ¡m'ha vingut un desig d'estimar i de
+ser estimat!... Ah! Jo voldria gaudir d'un amor veritable, no
+estrafet per les convencions socials, gran, tendre, inacabable,
+sense la prosa i les desil·lusions del matrimoni, sense les cremors
+i els remordiments de les unions il·legítimes; un amor que no és
+estat encara mai al món sinó en algun somni com els meus. Res de
+turpituds de la carn; un amor com el que senten els poetes per la
+bellesa, però més fervent, més apassionat; un festeig etern. ¡En el
+meu cor hi ha fam de tantes coses impossibles!... ¡Si almenys un hom
+pogués gaudir d'aquest idil·li algunes hores!... Això no és pas
+demanar massa: passejar per aquí, a la claror de la lluna, a bracet
+amb una nina bonica, ideal... ¡Oh, si me la dessin de les
+entresenyes que jo diria!... ¿No és desaprofitar les belleses
+d'aquesta nit, el no compartir-les amb una ànima enamorada que hi
+armonitzi com la meva?
+
+Bah, bah! Distraguem-nos d'aquestes cabòries inútils: fruïm de la
+mar. Avui té la placidesa de les verges pures. I que ben agençada!
+Ni les nines de les rondalles de fades han portat mai un faldellí
+més enciser que el d'ella, perquè el d'ella és el veritable faldellí
+de color de lluna, que no s'obté sinó per obra d'encantament. El
+brodat és viu i palpitant: anguileja, pipelleja, saltirona. És un
+teixit que es fa i desfà contínuament sota una pluja de llum
+argentada i fina. I aquesta llum argentada i fina transpua, sens
+dubte, a través del gran tou d'aigua, endins, endins, espargint-se
+feblement per les fondàries mai obirades. ¡Qui la pogués seguir cap
+a aquell fons inconegut, i contemplar amb ella els paisatges
+submarins, llurs roquetams feréstecs, llurs boscúries seculars,
+llurs prats de flors estranyes: tot un món, tal vegada, de sers que
+s'han tingut per fabulosos! ¿Qui sap?... ¿Qui les coneix, les
+criatures d'allí dins? Quan clavo la vista en l'espessor
+impenetrable de l'aigua, no puc evitar una mena de malestar i
+d'esborronament, com si pressentís que soc espiat des de dins de ses
+foscors. Mes això mateix és un atractiu per a la imaginació. Les
+belleses de la mar! Jo me n'embriago cada dia i no me'n sento mai
+saciat. La nit serena, l'onatge peresós...
+
+He sentit una rialla fresca, infantívola. Miro, i al clar de la
+lluna veig una banyista que està nedant al davant meu, rabejant-se
+en l'aigua i rient de les seves pròpies entremaliadures. Sembla
+joveneta i bonica. Porta al cap una petita jardinera elegantíssima.
+Com que estic a l'ombra, no em deu haver vist, i es lliura amb tota
+llibertat a la seva ignocent diversió. Es bona nedadora. Va i ve,
+juga... Ara es capbussa, desapareix... Sols se veuen sos peuets, que
+brollen de les ones com dues flors marines, i de seguida es
+submergeixen. Passa una bella estona, i a la fi ressurt l'eixerit
+caparró rublert d'una rodoladissa de brillants, que cau adollada per
+les aletes de la jardinera i s'esmuny pels negres cabells. La nina
+aixeca un braç, llença un grapat de sorra, i crida alegrement: -He
+tret fons. Has vist, Fidela? has vist?
+
+No he pogut reprimir una exclamació.
+
+-Qui és que ha parlat per ací enllà? -diu de seguida la nedadora.-
+És algun pescador? ¿Destorbo?
+
+-No temi destorbar-me la calada, senyoreta: al contrari. No sóc cap
+pescador, sinó un desvagat, que admira les seves habilitats.
+
+Se redreça gallardament, s'encara amb mi, i, posant-se una maneta
+estesa damunt dels ulls com per preservar-se'ls del clar de la
+lluna, em mira atentament. Està immòbil. Son bust és d'una formosor
+que ni somniada.
+
+-Tranquil·litzi's- li dic: -figuri's que no hi ha ningú i segueixi
+banyant-se; o, si sóc tan infeliç que li faig nosa, em retiraré.
+
+-Ah, no!- exclama; -no!
+
+I va atansant-se a pleret a pleret. Allà, en l'ombra, llambrego son
+cos, que fosforeja entre dues aigües. Se m'acosta, recalca una de
+ses manetes en un dels meus peus, i amb l'altra mà s'agafa a una
+grossa mata d'algues que creix en una esquerda.
+
+-Perdoni- em diu: -estic una mica cansada. Molesto?
+
+-De cap manera- li responc amb galanesa. -Pot estintolar-se tant com
+vulga i descansar.
+
+-Gràcies- fa ella: -no hi ha necessitat de més. Així estic millor
+que en un llit, suro naturalment, i l'aigua és més tova que la llana
+i la ploma més estufades. Dóna bo, de banyar-se en una nit d'estiu
+com aquesta. Vostè s'haurà rigut dels meus capgirells: veritat? No,
+no m'ho negui: això no és cap mal: jo també me'n ric. M'agrada
+criaturejar: sap? Sóc així... tarambanota.
+
+I riu que riu! No he vist mai resplendir unes dents més blanques
+entre uns llavis més frescos i vermells... uns llavis molsudets, en
+què un hom endevina les dolçors d'una fruita madura i fan ganes de
+mossegar-los.
+
+Després que ha donat esbarjo a la seva hilaritat, plega familiarment
+els braços nus sobre el meu genoll, estintolant-s'hi, i, mig
+aclucant els ulls, m'endreça una llarga mirada rasant per ses
+sedoses pestanyes. Jo estic emocionat. No sé lo que em passa.
+Aquella mirada m'enlluerna, m'atira, s'emporta quelcom del meu
+esperit, quelcom que es dilata vibrant i surt enfora a banyar-se en
+fluids deliciosos. I resto gairebé defallit, i el cap me va en roda.
+
+-Vostè deu trobar-me molt original- me diu la dama amb veu manyaga i
+harmoniosa. -I, efectivament, en sóc, d'original... i me'n glorio..
+Figuri's que ni la marinada és més lliure que jo. No em subjecto als
+costums socials, no tinc prevencions de cap mena, i faig sempre la
+meva santa voluntat. Si vostè vol... Però... ca!... no tothom té la
+meva despreocupació. ¿Sap què li anava a proposar, ara? Una
+calaverada: res, que vostè fóra un bon company per a nedar de
+parella. És tan avorrida, la soledat! I, veu?, vostè no em coneix a
+mi ni jo a vostè: una circumstància preciosa, que fa més simpàtica
+l'aventura: oi? Una tarambanada bonica, una gran idea, com totes les
+meves.
+
+I torna a riure i a mirar-me amb una berganteria trastornadora. He
+reparat que té els ullals fins i punxeguts, però li escauen.
+
+-Sí, sí: aquesta nit havem de ser companyons: està decidit- afegeix
+amb el to d'una criatura viciada per les moxaines. -¡Com jugarem
+arruixant-nos d'aigua lluminosa! ¡Com vagarem d'un banc de musclos a
+l'altre!... Oidà! l'acompanyaré a una caverna on hi ha una reconada
+de sorra fina, un jaç excel·lent! És un lloc ple de lliris de platja
+que, amb la serena de la nit, s'enflairen de les olors més suaus.
+
+A manera que parla va recalcant-se més i més sobre els meus genolls,
+i m'afalaga les mans amb els seus dits llargs i rosats. El pler me
+va ensopint, el paisatge s'esborra davant meu, i la bella damisel·la
+ocupa tot el meu camp visual. Però en això em retorno un moment, i
+reparo, allí a la vora, una cosa llorda, una vella d'ulls de peix,
+que neda en la foscor, esgarrapant l'aigua amb els seus dits
+sarmentosos. Aquella visió em causa una bella esgarrifança. Déu del
+cel!... M'aixeco d'un plegat, m'abraço fortament a una penya, i,
+rient com la formosa banyista, però amb un riure que em fa venir
+calfreds d'horror.
+
+-No has guarnit prou bé el parany- li dic. -T'he coneguda: ets una
+Xucladora. La teva companya, la Fidela, com tu li dius per fer
+creure que parles amb una criatura batejada, és la Mort d'aigua; i
+l'he llucada al teu darrera, per més que procurava amagar-se. Has
+errat el tret. ¡No, no seré per a tu! M'ho havien explicat alguns
+mariners vells i no ho creia. ¡Sembla mentida que un ser tan formós
+pugui tenir el cor de fera! Ah! ja fan bé, d'enramar amb llor beneit
+les proes dels llaguts! Ets dolenta, ets falsa com la mar traïdora.
+Però t'he ben coneguda. El teu barret és teixit d'una herba que no
+ha vist mai el sol. Les dues agulles que te l'aguanten al cap són
+dues banyes de llobregant. M'ho havien explicat i no ho sabia veure,
+ni tenint-ho davant dels ulls. ¡Ai, si t'hagués besada!... ¡Ja no em
+desclavava dels teus llavis! Me volies al mar per beure't la meva
+sang i per lliurar el meu cos escolat als corrents i llimarols,
+privant-lo de sepultura sagrada. ¡Oh, maleïda, maleïda!... Del mal
+que m'has fet, no en guarirà pas fàcilment, el meu cor; però salvo
+per a Déu l'ànima.
+
+I, dit això, estenc el senyal de la creu del front al pit i
+d'espatlla a espatlla.
+
+Llavors, la Xucladora, que se m'havia estat mirant de fit a fit i
+bocabadada durant el meu parlament, cau, rebotent de cap a la roca
+amb un soroll que em fa escruixir. I tot em sembla fosc, i fujo...
+fujo.
+
+
+LLIBRE III – NOVEL·LETES
+
+
+EN GARET A L'ENRAMADA
+
+
+L'aire està impregnat d'exhalacions fresques i humides com després
+d'una ruixada; però ¡que en són, de flairoses, aquestes fresques
+exhalacions! La ruixada ha sigut de ginesta. Els carrers n'estan
+encatifats, i les noies, que hi ronden, ne porten esquitxades la
+roba i les cabelleres. És la nit més alegre de Blanes, la darrera
+nit de les enramades. El vent és suau i temperat, el cel serè, i el
+juny xamós riu entre les estrelles.
+
+El sac dels gemecs va fent la passada, espargint per dins del poble
+un guirigall d'harmonia que alegra i engresca el jovent. Les
+xicotes, al sentir-lo, no poden pas restar un instant més a la
+taula, baldament estiguin a mig sopar i no s'hagi encetat encara el
+famós capó de la festa. -Ja passa sa coixinera!... sentiu?.. ¡Sa
+coixinera, i encara m'hai d'endegar! A on tinc sa xalina? A on m'hai
+deixat ses arracades? Mare, cuiteu a portar-me es ferrets. Mireu si
+em cau bé, aquest llaç; si ses flors me van millor així o al costat
+de sa tannara. Sa passada, sa passada!- Tot és fressa i trasbals.
+Els minyons endrapen precipitadament, asseguts de gairell a les
+cadires, amb les orelles al carrer i el mirar esbarriat: endrapen
+precipitadament, i se les esquitllen amb el darrer mos a la boca. El
+jai roman tot sol a la taula, llemugant, amb ses genives
+esqueixalades, les calaborques del capó. De tant en tant, després
+d'haver fet petar una llarga xerricada, balandreja el cap
+tristament, tot mirant-se el porró, el company fidel, i exclama,
+sospirós: -És son temps. ¡Qui pogués tornar-hi!... ¡Que es
+diverteixun, mentre s'hora és bona!
+
+L'enramada de l'Auguer serà la millor de la vuitada, perquè enguany
+els pescadors volen lluir-se. En Panxo Manxiula, _s'americano nou_,
+fill del vell sardinaler, ha contractat la cobla per al ball de la
+nit; El sac dels gemecs anirà, doncs, a recó; però tocarà a la
+taverna per engrescar els bevedors. La festa serà com no se n'hagi
+mai vista cap al barri.
+
+El noi Garet, un mariner simpàtic, caraprim, morenet, d'ull gris i
+mirar vergonyós, ix a la porta de casa seva, afaitat de fresc,
+vestit amb una roba flamant de llana negra, calçat amb botes noves
+de vedellet i cobert el cap amb una gorreta de seda. No viu pas al
+barri de la festa. El seu carrer està ombrívol; mes els que
+l'habiten saben prou on han de trobar el divertiment i la
+lluminària. Les comares xafarderes se criden de porta a porta i es
+van ajuntant. Passa una colla de xicotassos agafats del braç,
+cantant una cançó d'amor més funeral que el _Dies irae_; després un
+estol de vailets coronats de ginesta, tocant timbals i trompetes de
+fira; després una cordada de mosses que xisclen i riuen sense motiu,
+de la manera més estrepitosa que poden, per emportar-se l'atenció
+dels joves casadors. Tothom va cap a l'Auguer, i en Garet se
+determina, per fi, a seguir la riada. Però, en mig de la riada de
+gent riallera, en Garet camina macilent i pensívol, perquè sap que a
+l'enramada no hi va a xalar, sinó a patir. Està enamorat de la seva
+cosina, de la Cinta, filla d'un palangrer, i no creu ser pas
+correspost; si bé és veritat que en tres anys de sospirar per ella
+no ha gosat encara declarar-s'hi. I la culpa de tot la té el no
+saber de ballar; perquè, si ell n'hagués sabut, no li haurien pas
+mancat ocasions ni coratge. Ah! vol molt de valor, això d'acostar-se
+sense més ni més a una noia i, mentre ella vos està clavant la vista
+fins a l'ànima, dir-li que l'estimeu! En canvi, amb el braç voltejat
+a la seva cintura i el cap acostat a la seva orella, en mig de les
+giravoltes d'un vals, entre el traüt i la bonior, ja és diferent. A
+en Garet li sembla que en aquest cas les paraules han d'acudir a la
+boca i esllavissar-se'n per si soles. -Vaja, s'homo que no sap de
+ballar és un ningú. Valdria més que el tiressin en mar amb un roc as
+coll.
+
+El carrer de ca la Cinta és precisament el centre de la festa. Hi
+han guarnit un cobricel de veles de barca; un cobricel adornat amb
+una virolada xarxa de cadenetes de paper, entre les quals pengen
+tota mena de llums encesos: salamons de cristall, llumeneres,
+quinquers, llums de ganxo, fanals, gresols... demaneu! Els marcs de
+les finestres i balcons estan engarlandats d'esparreguera. Les
+baranes se són convertides en una tofa de flors. Les parets
+desapareixen darrera d'una verda cortina de ramatge. Un llagut vell,
+entravessat al cap del carrer i revestit de cobrellits i banderetes,
+serveix de cadafal als musics, que, entremig d'atxes enceses i
+teiers flamejants, apareixen arrastellats en dues files com al cim
+de l'altar les ànimes del retaule en dies de novenari.
+
+Quina munió de gent! Quines empentes! L'atmosfera està saturada de
+les ferums més heterogènies: olor de fullam tendre, baf
+d'aiguardent, flaire de farina d'arròs i d'essències de tocador,
+perfums d'escanyapits, tuf d'avellanes torrades i cacauets, bravada
+d'alens pesats, bavor de cossos que suen; barreja marejadora,
+boirada que fóra irrespirable, si l'airet de la nit no acudís de
+tant en tant a esbargir-la, escorrent-se per tot arreu. I quins
+crits! quines exclamacions d'admiració i alegria! Sols en Garet no
+diu res, ni es pren cap interès per les galindaines de la festa. Què
+se li'n dóna, de tot això? Aixeca el cap per damunt dels caps de la
+gentada, i fita la vista en el portal de la casa del seu oncle. Les
+orelles se li han ensordit i no sent més que els batecs de son cor.
+Allí, dreta al graó de l'entrada, com una santa en un nínxol
+engarlandat, hi ha la incomparable Cinta, que resplendeix més que la
+lluminària.
+
+Es una mossa garrida, robusta, colorida de galtes, encesa de llavis,
+de cos bufó, pit abombat i ancacostats onejadors; una mossa en tota
+la frescor i exuberància de divuit anys ben aprofitats. Amb el seu
+saquet de mussolina blanca enflocat de vermell, el seu vestit a
+_l'acordeó_, i el _sagasta_ desvergonyit del seu pentinat, eclipsa
+les més riques menestrales, que rumbegen seda i joiells. Altrament,
+¿quin joiell pot haver-hi més brillant que els seus ulls castanys
+enlluernadors, ni quina pedreria més fina que les seves dentetes
+encoixinades en unes genives de color de rosa, que es mostren de
+soca-arrel quan l'abundosa rialla obre l'estoig on estan embotides?
+No: per a en Garet no hi ha cap noia que se li pugui comparar ni de
+lluny. Ella sola té la gràcia sempre atractívola, la formosor de què
+el cor no se sacia mai; i la naturalesa l'ha dotada d'una virtut
+esbojarradora, que s'exerceix a distància, així com ha dotat la mel
+novella i el dolç arrop del poder d'embriagar els que en llaminegen.
+Mes en Garet, al confirmar-se en aquestes idees, no les formula pas
+amb aquesta claredat. Avesat des de la infantesa a les solituds del
+mar, son pensament buit de paraules capeix les coses intuïtivament,
+sense necessitat de registrar-les en mots ni d'analitzar-les; i,
+essent sensible i d'inclinança meditadora, no troba sovint altra
+manera d'expressar-se que amb un sospir o amb una exclamació.
+Aquesta falla de paraules és precisamente la seva pena. Què li dirà,
+a la Cinta? Com la saludarà? Escorcolla que escorcolla el seu magí,
+i no troba pas lo que necessita; i, mentrestant, sua d'angúnia, el
+coratge se li desmaia a manera que s'acosta a la desitjada xicota, i
+cerca entremig de la gentada, sense adonar-se'n ell mateix,
+entorpiments que retardin la seva marxa.
+
+-Lloc, lloc!... Plaça!- Va a rompre el ball. El director d'orquestra
+pega un cop d'arquet a la caixa de son violí, i de seguida esclata
+una ratxada de música tronadora, que passa sobre la multitud movent-
+hi un onatge de temporal. El vals giravolta ja en les imaginacions.
+Cames, ¿per què us vull? Braços, per què serviu? Ha mancat temps per
+a fer plaça, i ja les parelles circulen, obrint-se-la amb llur
+moviment de remolí.
+
+En dies d'enramada les noies gaudeixen de la facultat de triar i
+convidar llurs balladors, i no solen pas gastar camàndules, com els
+homes, ni troben del cas repelar voluntàriament com fan ells moltes
+vegades. La musica les enardeix de seguida, de seguida escullen el
+parió que els convé, i apa, que l'hora és curta. Són llurs dies.
+Ballen les solteres, ballen les casades, ballen les joves, ballen
+les velles; i, si no voleu exposar-vos a que us empaiti alguna
+harpia que no hagi trobat amb qui agafar-se, cal que us aplaqueu a
+les parets de les cases fins a desaparèixer darrera del ramatge que
+les adorna.
+
+Així ho féu en Garet, i no sofrí altra contrarietat que la de rebre
+dues o tres dotzenes de trepitjades als peus, ja prou malmesos per
+les apretors de les seves botes noves de vedellet. ¡Si almenys
+l'hagués trepitjat la Cinta! Baldament li hagués fet veure les
+estrelles, ¡amb quin gust les hauria vistes! Però no ha tingut tanta
+de sort. La Cinta navega per altres indrets, bornejant lleugera,
+voleiadora, que no es diria sinó que l'onada musical se l'emporta,
+estufant-li les faldilles, enriolant-li la cara i bategant-li sota
+les sabatetes. No se li repara el més lleuger senyal de fatiga. En
+canvi el seu companyó, un galifardeu ample de barres, camusot,
+clatellut i de pentinat gitanesc, està esblanqueït i respira
+penosament, amb les aletes del nas dilatades i moradenques, i la
+boca enguerxida per l'esforç que li costa sostenir-hi un cigarrot
+bavallós i apagat. -És un barat que vol seguir es vol d'una gavina-
+mormola en Garet, encantat d'haver trobades les paraules necessàries
+per a expressar la seva idea.
+
+Quan, acabat el vals, en Garet aconsegueix arribar a casa del seu
+oncle, no hi troba més que l'avi, l'avi Pau Pere-Bo, anomenat així
+perquè un dels seus passats se digué Pere i meresqué el sobrenom de
+Bo; i heu's aquí, entre parèntesi, per què en aquella casa tots els
+homes són Pere-Bons i les dones Pere-Bones.
+
+L'avi està assegut en una cadira de braços, a la llinda de la porta,
+entre els testos de lliris i margaridoies que hi han portat del
+jardí per a embellir-la.
+
+-Bona nit, avi. A ont ès, s'oncle Jan?
+
+-A ses balles.
+
+-I sa tia Tana?
+
+-A on vos que sigu?... A ses balles.
+
+En Garet pren una cadira i s'asseu darrera el test més amagat. Si
+sabés de ballar, prou que es posaria jactanciosament al baterell de
+la claror perquè el reparés la Cinta. ¡Que engreït s'aixecaria,
+llavors, si ella l'invités, i amb quin goig l'abraçaria i se
+l'enduria triomfalment rumbejant-la carrer amunt i carrer avall! I
+no estaria estemordit, no: llavors trobaria les paraules que van
+dretes al cor. Mes, ara, ¿quin altre remei li toca, que arrupir-se a
+l'ombra i glatir arreconat a l'entrada, sota les nanses i xarxes que
+pengen del sostre oblidades de tothom, i en companyia d'un pobre
+vell que s'acodorm, ja mig rendit, a la mort, que li enfredora la
+sang? ¡Que llarga i anguniosa és la nit! Que interminables, els
+balls! I la Cinta no en deixa cap, salta que salta, volta que volta
+alegrement; i els seus salts, els seus alegres salts, cauen
+dolorosament sobre l'ànima d'en Garet, i la premsen i la sacsegen i
+la malmeten. La música atabala i exaspera el pobre minyó; les
+lluminàries semblen enceses per escarnir el seu dol; i, no obstant,
+no es queixa de ningú ni de pensament: s'ha fet tant a patir, en ses
+lluites amb la mar! No es queixa de ningú sinó de si mateix. -Jo en
+tinc sa culpa, per gamarús. Un gamarús com jo no se la mereix, una
+noia tan caia.
+
+Gran cridòria, xiscladissa, esvalot.
+
+-Què hi ha?
+
+-Què passa?
+
+-Calleu!
+
+-Fugiu!
+
+-No espantar-se!
+
+No és estat res: un fanalàs de paper que s'és ablamat, escorrent un
+raig de cera fosa sobre el nas de l'hereu Pigot i els vestits
+d'algunes balladores. La dansa s'ha suspès un moment, però les
+parelles no s'han pas separat; i, així que s'ha conegut la causa de
+l'alarma i que s'ha engegat la rialla consegüent, tornen a pendre
+l'airós balandreig de l'americana.
+
+L'americana és el ball de les confidències. Arreu sona un xiu-xiu
+seguit seguit com la remor de l'oratge en una pollancreda. Els caps
+s'acosten, el moviment se va esllanguint La Cinta sembla que
+s'acodorm tot escoltant lo que a cau d'orella li diu el seu parió,
+que és en Panxo Manxiula, l'home del dia, l'irresistible americano
+que ha llogat la cobla i ha comprada una casa al passeig de Mar.
+
+En Panxo Manxiula és alt i escardalenc; té l'ull negre, la cara
+magra i de color de poma cuita, el bigoti gros i les celles molt
+amatades; és lleig i els cabells li cendregen; però ¿quina noia no
+es fondria per ell, al veure'l amb aquella cadena de rellotge tan
+gruixuda, amb aquell llampegar d'anells als dits i amb aquella
+pallola de xipixapa, que li costa vint-i-dos _pesos or_? En Garet
+comprèn que no hi hauria lluita possible contra aquell rival. Abaixa
+el cap amb defalliment, i, en mig de la seva dolor, s'entendreix
+pensant que lo que li toca és callar, guardant el secret de la seva
+amor per no enfosquir la ventura de la seva estimada.
+
+-Destorbar-li sa sort, mai!
+
+Gronxant-se, gronxant-se, van passant les parelles per davant de
+l'entrada de can Pere-Bo. Gronxant-se, gronxant-se, hi passen la
+Cinta i en Panxo Manxiula. En Panxo Manxiula demana el clavell que
+ella porta al pit damunt d'un bullidor de rinxolades puntes
+blanques: ella l'hi nega amb repetits decantaments del seu caparró.
+Ell referma el seu prec, i ella esclafeix una rialla afectada,
+llarga, sorollosa; una rialla que es podria posar en solfa per la
+brillant varietat de les seves notes. -Oh, ca! Oh, ca! ¡Aquest
+clavell el gordo per as meu estimat! ¡No el donaré a ningú sinó as
+meu estimat!
+
+L'estimat de la Cinta! Qui serà?  ¿Qui podria ser? Si seran burles!
+si seran veres!... En Garet voldria posar-ho en clar, i observa que
+observa, mira que mira... Lo cert és gue els balls se van succeint i
+que el xamós clavell no s'ha pas mogut del seu jaç de rinxolades
+puntes blanques. I ve que arriba l'últim vals.
+
+Els musics, encastellats a dalt del llagut, després de xerricar
+llargament el vi ranci d'un porró que va passant entre ells de mà en
+mà, s'aferren a llurs instruments i rompen a tocar la darrera dansa
+amb un delit imponderable. ¡Allò, és treballar de gust! L'hereu
+Garranyiga, menut, desnarit i bellugadís, amb el violí enclotat a la
+galta, estira que estira l'arquet desesperadament, amb unes
+batzegades tan llargues i tan sobtades, que un hom sempre tem que no
+acabi per esguerrar el music del seu costat. Mes aquest no s'adona
+pas del perill: és en Godoy estanquer, un home d'una testa
+incommensurable, que, assaborint les fineses del seu clarinet, clou
+les parpelles, aixecant les celles fins a mig front i abaixant les
+pestanyes fins a mitja galta. En Pep de can Barba s'esfreixura per
+fer brillar les notes de son flautí, per damunt del qual s'escorren
+i saltironen nirviosament els capcirons dels seus dits. En Joan
+Mata-sogres, escampant mirades feréstegues, allarga i arronça el
+serpentí, que ara, amb sa boca de drac oberta, es llança sobre el
+cap dels balladors, eixordant-los amb sos udols, ara s'enretira,
+grunyint de gorja endintre com un gos desconfiat. En Pau Sabata,
+vestit de negre de cap a peus, la cara esgrogueïda, els cabells
+esblenats galtes avall, dret en el cadafal, seriós, ombrívol,
+abraçant el seu contrabaix amb el posat tètric de qui endrecés
+conjurs a un sepulcre, arrenca unes notes tan fondes i
+satraquejaires, que talment sembla que surtin de sota terra; En Lluc
+Moltó toca el cornetí. Tot ell s'infla, el coll se li enrogeix, les
+orelles se li tornen morades, i se li ennegreixen al front les
+sinuoses venes. Allò, és bufar!  Allò, és guanyar el jornal! I si el
+so agudíssim del seu instrument s'esquerda a voltes i no és mai
+d'una gran puresa, en canvi no deixa res que desitjar quant a
+intensitat. Tots, tots els musics s'escarrassen, esmerçant llurs
+forces sense recança en aquell últim vals de la darrera enramada.
+Barregeu refiladissa d'aucells, bramuls de bous, glapits de gossos,
+udols de llops i ronques tronades; doneu al conjunt harmonia i airós
+compàs; feu-hi brillar de tant en tant la veu aguda i poderosa d'un
+gall de llavor; i tindreu una idea musical aproximada d'aquell vals
+memorable.
+
+Els balladors hi estan entusiasmats. No voldrien que s'acabés mai.
+Per dues vegades els musics hi han posat fi, i els picaments de mans
+de la gentada han obligat a repetir-lo. I el vals dura fins que en
+Lluc Moltó rebat, esbufegant, el cornetí sobre les taules del
+llagut, i exclama, amb un crit desesperat: -S'ès acabat el bròquil!
+No puc dir fava!- Llavors la música s'estronca, sona una gran
+riallada, i la gent comença a disgregar-se.
+
+-Gràcies a Déu!- mormola en Garet aixecant-se de la cadira. -Ara
+podré parlar amb la Cinta... i li diré: «-Bona nit, Cinta...»; sí...
+«Bona nit, Cinta... maca...»- Mes aquesta última paraula li ocasiona
+una emoció i una vergonya tan grans, que el minyó comprèn que no
+s'atrevirà pas a pronunciar-la davant de la seva estimada. Cal,
+doncs, cercar-ne una altra, una d'agradosa, de ben dolça, però que
+no impressioni tant; perquè, si l'emoció el traís, s'exposaria a fer
+un paper ridícul. Cal trobar una paraula... sí... Quina?...
+
+Mentre la va cercant, els veïns despengen els llums de l'envelat;
+l'avi Pau Pere-Bo, estintolant-se amb el seu gaiato, se retira xano-
+xano cap a sa cambra; i compareixen la Cinta i els seus pares.
+
+-Hola, Garet!- li diu la seva tia al reparar-lo. -Què has fet? Com
+has passat sa nit? ¡Posta va que no t'has mogut d'aquei recó
+d'entrada! I és clar! Ja n'estic ben certa! Es caretó de Déu s'és
+estat aquí amagadet perquè ses noes li fan por. ¡Un paiardàs més alt
+que un abre de fragata! I doncs, ¿per a quan les gordes, ses cames?
+Vatua es cap de treure! Avui ha ballat tothom: ets americanos veis
+amb ses seves senyores, jo i es teu onclo, se vea Xaromba, s'avi
+Ranco... tothom, mencos tu, un minyó com unes roses, a sa flor des
+temps; un noi que podria èsser es gallaret de ses festes. I doncs
+¿que tires per frare? ¿D'on l'has treta, aquesta sang de lluç tan
+freda?
+
+En Garet prova de contestar diferents vegades, i sempre el
+desconcerta el fluix de paraules de la seva tia; i, quan aquest
+fluix s'estronca a la fi, les rialles de l'oncle Jan i de la Cinta
+acaben d'atracallar el pobre minyó, que es cuida morir de vergonya i
+no sap com decantar les seves mirades temorenques. Ja no pensa pas
+en parlar a la seva cosina: no pensa sino a esmunyir-se, a fugir.
+Saluda amb la mà perquè el nu dolorós que se li és posat al coll no
+li permetria dir un mot, i se'n va cap a la porta. Però la Cinta
+l'atura agafant-lo pel canell. -Escolta, Garet: ¿a on vas? Ajuda'm,
+que arrenconarem aqueis testos. Vôs?
+
+En Garet i la Cinta resten sols a l'entrada, i van traginant cap a
+dins els testos que embarassen el pas de la porta. A voltes, al
+deixar ambdós ensems llur càrrega en un recó ombradís, llurs cabells
+s'entrefeguen. Puja-li llavors a en Garet una foguerada de sang al
+cap, i l'escomet un desig vehement de parlar, de declarar la seva
+amor. I aquest impuls és tan viu, que arriba a estremir-li els
+llavis i la llengua; mes li manca la paraula i s'exhala en
+anguniosos sospirs.
+
+Acabada la feina, el xicot no sap què dir ni quina determinació
+pendre. S'eixuga la suor amb el mocador de butxaca, s'acosta al
+portal i s'atura a la llinda, no gosant pendre comiat de la seva
+cosina ni romandre amb ella. La Cinta se li atansa tota manyaga
+manyaga, se treu el clavell que porta al pit, i diu, amb un somrís
+que fa blanquejar ses dentetes i posa al descobert ses genives de
+color de rosa: -L'hai gordat per tu, Garet: ¿el vôs?- En Garet es
+posa, tot estorat, no acaba d'entendre lo que li proposen, i, amb
+els ulls oberts i la boca badada, resta inmòbil, encarat amb la
+xicota. Ella repeteix, amb una veu tremolosa i baixeta com un
+sospir: -L'hai gordat per tu, Garet: el vôs?
+
+-Conxos!- exclama el minyó agafant el clavell. I ja no pot dir res
+més: no ha trobat cap altra paraula per a expressar la seva
+sorpresa, el seu agraïment, la seva felicitat i la seva amor.
+Ennuegat pel plor, besa el clavell i l'omple d'una rosada de
+llàgrimes. I mentrestant, la Cinta, girant la cara i mirant-se'l a
+cua d'ull amb una satisfacció dissimulada, li dóna la bona
+nit i va tancant a poc a poc la porta, que grinyola, grinyola,
+grinyola...
+
+Adéu-siau, enramades! Ja no hi ha un llum a l'envelat; ja són
+apagats els teiers; ja no hi ha quasi cap porta oberta. La lluna
+guaita per entre les veles. Els musics se'n són anats; i el llagut
+que els serví de cadafal, despullat de cobrellits i banderetes,
+mostra sa negra carena i ses posts mig desenquadernades. Un grup de
+gent que mou tabola, últim escamot del passat aplec, va allunyant-
+se, i amb ell desapareix tot lo artificiós, tot lo grotesc; i la
+naturalesa rústega, amiga de la soledat, va acostant-se al carrer, i
+s'hi esmuny a pleret a manera que el trepig i la bonior s'hi
+apaguen. S'hi esmuny a pleret, escampant-hi son alè bosquetà,
+sanitós; s'apodera del silenci, i sigilosament, com amoixant-lo, el
+va poblant de les seves veus somnioses: confosos sorolls de la
+ressaga, sospirs de les arbredes, cantúria vaga dels herbeis
+habitats per un món d'insectes, passades llunyanes d'un rossinyol
+que vetlla el niu de ses amors a la claror de la lluna; remors de
+vida, llenguatge inarticulat i suggestiu que parla de plers amagats
+i d'esperances indeterminades.
+
+¡Que bé s'harmonitzen aquestes veus amb els sentiments d'en Garet!
+Commòs per una esperança verge i tímida, ha restat sol al carrer, al
+peu de la porta de la seva estimada, contemplant el clavell que ella
+li ha regalat. Aquell clavell, a les seves mans, no és una flor com
+les altres: és una vareta màgica, és el ceptre de la felicitat, és
+un nial d'il·lusions que van alçant llur vol com silfs invisibles,
+espargint un airet afalagador, i mormolant, amb una veu harmoniosa
+que se n'entra al cor sense passar per les orelles: -Ets estimat.
+
+
+LA FINETA.
+
+
+La Fineta és sola a casa, i la basarda no la deixa dormir. Son pare
+i sos germans sortiren a sardinals a mitja tarda i no tornaran fins
+l'endemà de bon sol, perquè volen aprofitar les calades de prima
+i de matinada. Sa mare, pobreta, algunes setmanes endarrera se
+negà en el gran mar negre que a la curta o a la llarga ha d'engolir-
+nos a tots. La Fineta és sola a casa, i la basarda no la deixa
+dormir.
+
+Així que veu blanquejar en els vidres entelats de sa finestra el
+primer llustre matinal, salta del llit, s'afanya a vestir-se, i surt
+a fora el portal de sa casa solitària. La casa és lluny de poblat.
+S'alça en un pujol, vora la mar, entre figueres i sarments.
+
+Encara és força fosc. Encara la llum del fanal que crema en la
+cantonada de la casa, davant d'una capelleta, és més potent que la
+claror de l'alba i fa groguejar un bon tros de paret. Les
+figueres, les sarments i les garrotxes negregen per tot arreu. Els
+arbrets d'atzavara semblen grans canelobres apagats abans d'hora.
+Arrastellats a lo llarg de la mar ombradissa, van apareixent,
+grisencs i calimosos, els penyals de la costa, com una llarga
+prócessó de fantàstiques verges cobertes amb vels de nuviatge. A
+frec d'un dels més llunyans, que es destaca sobre el cel, brilla una
+estrella que es podria pendre per alguna joia d'aquell ressagat. És
+que encara regna la nit, i el dia pàl·lid no fa més que guaitar-la
+amb timidesa per entre les escletxes de la negrenca nuvolada que
+amuralla el llevant.
+
+La nina s'aseu en un pedrís i ulleja l'horitzó, cercant-hi la vela
+del seu pare; però no hi veu res sinó el gran desert d'aigua. La
+vela que cerca deu ser lluny, lluny, part d'allà de la calitja.
+
+Mentre està ullejant així, ou un estossec rogallós, es gira, i
+repara un home que passa pel camí. El cor se li eixampla: ja no
+està sola. El vianant és un home alt i ferreny que va amb una camisa
+estripada, sense gec ni armilla, amb unes calces curtes plenes de
+pellingots, arregussat de braços i descalç, i amb un gaiató gruixut
+a la mà. La Fineta l'ha conegut de seguida i el saluda amb un
+ben agradós -Déu-vos-guard -; mes, així que és desaparegut costa
+avall, agafa por d'aquell home mateix que l'havia encoratjada amb sa
+presència, i corre tota tremolosa a tançar-se i barrar-se a casa
+seva. Aquell vianant és un foraster a qui ningú sap altre nom ,que
+el de l'_Home del bosc_. D'ençà que és vingut a l'encontrada viu a
+la boscúria en una barraca de feixina i gleva, sense altra companyia
+que la d'un gos de ramat. Fa de carboner, i, quan li lleu, es dedica
+a la pesca, parant filats a les salpes encauades, perseguint els
+crancs per les crétues de les roques, i fent caure, amb esquer i
+grumeig, als hams de ses canyes, els bissos i les orades que
+s'acosten a les maresmes en les nits de lluna. A vegades baixa a la
+cala i ajuda a tirar l'art; però, enllestida la feina, no hi fa
+estàries: areplega la part de peix que li toca, xiula el seu gos,
+que, apartat de la gent, el vigila des d'algun cap de roca, i ambdós
+se n'entren bosc endins o s'allunyen per les penyes. L'amo i el gos
+se donen més d'un esguard per lo sorruts, per lo roigs de pèl i per
+lo carnusos. De l'amo ningú ne diu bé ni mal, però tothom se'n
+malfia. Certament, a la Fineta no li fa goig.
+
+Resta esporuguida dintre sa cambra fins a sortida de sol. El sol li
+treu totes les temors. Ascendent, xamós, gallard, no sembla el
+mateix que decadent i tristoi se n'anà a la posta el dia abans. Ix
+de la mar dotat d'una frescor jovençana, com d'un bany sanitós i
+rejovenidor. El món s'alegra... les colors li tornen... Se diria
+que les plantes somriuen entre les llàgrimes que han plorades a la
+nit.
+
+A la nina li sembla impossible que hagi tingut tanta de por. Surt de
+sa casa i, trescant d'una tira de sarments a l'altra, d'una feixa a
+la de més avall, arriba a la platja veïna. Allí saltirona
+alegrement, a peu descalç, per sobre les boves, fresques de rosada.
+A cada salt hi descobreix una pila de preciositats: petxines, corns,
+branques de corall, pedres de Santa Llúcia i sabatetes de la Mare de
+Déu; desferres escopides per la ressaga, que són de qui primer les
+agafa. Per arreplegar-les millor, es posa de genolls, i de genollons
+va gambejant fins que la mullena de les boves li xopa els vestits i
+li penetra a la pell. Llavors s'adona que s'ha mullat de mala
+manera, s'aparta d'aquell lloc, i, tremolant de fred, se'n va cap al
+net sorral. També el troba fred i humit. En canvi, una onada que per
+atzar li ha esbandit els peus, era temperada, calentona...
+
+Quines ganes li entren de pendre un bany! La mar està en bonança.
+Les ones se boteixen amb suavitat i, amunt i avall del vessant de la
+platja, es freguen peresosament en la sorra, deixant-la llisa com
+una planxa de coure brunyida. Algunes seques que brunegen en
+l'ensenada, tan aviat es submergeixen dintre l'aigua com ne reïxen
+regalimant per tots els fils de la molsa verda que creix en llurs
+asprositats. Talment sembla que es xalen en un bany de plaer. La
+cala és solitària, amagada entremig d'altes penyes clapejades de sol
+i d'ombres moradenques.
+
+La nina pensa que, tan matinet i en paratge tan escondit, ningú la
+veurà. Fica ses petxines dintre d'una balma, estén son devantal, son
+sac i ses faldilles en una roca assolellada, i, quan resta en
+camisa, guaita amb astorament a l'entorn i corre a amagar-se
+dintre el mar. Alli sent una escalforeta agradosa que es va emparant
+del seu cos. Tota esllanguida s'ajeu com en un llit, i, amb el cap
+decantat a la dreta, amb una galta i una orella dins de l'aigua, els
+ulls mig clucs de galvana i una rialleta als llavis, es posa a
+bracejar i camejar amb dolç moviment. A pleret a pleret, neda fins a
+les seques; i, després d'haver pellucat en el banc de musclos,
+joguineja per les ones tot esclofollant-los i menjant-se'ls. Allò és
+el seu esmorzar.
+
+Al cap d'una estona entra a l'ensenada la carretera de flames que el
+sol estén per la mar. L'astre hi envia sos raigs de dret a dret.
+L'aigua lluu com el llom d'un peix escatós i daurat. L'escuma
+s'emplataia, i esquitxa espurnes de foc a l'esflorar-se en les
+roques i el sorral. Fa braumenta calor. Però la reconada de llevant
+no ha perdut encara sa ombra matinera, on se barregen harmoniosament
+els besllums que l'aigua envia cap les penyes, i les vibracions
+rossenques que les penyes projecten cap al mar, que les emmiralla.
+La nedadora se n'hi va després d'haver-se refrescat amb tres o
+cuatre capbussades. Alli, vora la platja, s'ajaça sobre una roca
+fina. Tot just l'aigua li cobreix el cos, el seu cos molsudet,
+que, mal abrigat, quasi nu, se manifesta com a través d'un cristall
+pur i verdós. Mes la nina es figura estar ben tapada, perquè, tenint
+el rostre girat cap a la part assolellada, veu al davant seu l'aigua
+llustrosa, impenetrable a tot aguait. No es figura que son propi cos
+esvaeixi darrera seu aquell efecte de llum.
+
+Està bé. Descansa calentona i tranquila. No ha de passar mal de cap
+per a res, ni per al dinar, perquè no l'ha de coure fins que arribi
+amb el peix el llagut de son pare. Només l'enneguita una mica el
+pensar que se n'haurà d'anar a casa sense camisa; però, un cop porti
+les faldilles i el sac, la falla no es coneixerà pas. Per vestir-se
+s'haurà de ficar en algun amagatall, perquè, com que no té llençol
+per a abrigar-se, podria veure's en una vergonya si algú passés per
+aquells voltants. Amagatalls rai!... Per altra part, en dies de
+bonança no sol acudir a aquell esperagol cap altra barca que la del
+seu pare... I veu-te-la allà que va venint a llargues bordades, a
+llargues bordades. La nina no pot confondre amb cap altra la vela
+que tantes voltes ha apedaçat. L'obira amb alegria, com si veiés
+l'ala d'un àngel familiar. Aquell llagut és la companyia, l'amor i
+tot lo que desitja. Així que atraqui, ella serà servida al seu pler,
+pèrquè un de sos germans anirà en quatre gambades a cercar-li la
+roba que necessita. ¡Què és joliua, quan s'acosta, lliscant per un
+mar tranquil, la barca que s'enyorava! La nina la va seguint amb la
+vista; i, quan en una bordada la vela lluminosa se li amaga darrera
+de les penyes, li sembla que s'és eclipsat un astre i que el mar
+s'ha entristit.
+
+Mentrestant no li manca pas entreteniment. En tant que espera la
+barca, s'entreté contemplant com se retraten en el mirall tremolós
+de l'aigua els núvols i les gavines que naveguen pel cel. Plau-li
+també mirar-hi sa cara tendra i bonica de donzella de setze anys. No
+es recorda de quan temps fa que no se l'havia vista. Té tot el
+semblant d'una dona, però és més formosa que abans... força més. Sa
+pell conserva la tendror d'abans, però més ufanosa. Les nines
+grosses i negres de sos ulls, verament escampen claror per sota el
+pòrtic de seda amb què les ombregen les pestanyes. Quan bada una
+mica la boca i entre sos llavis encesos llampega sa blanca
+dentadura, llavors... sobretot llavors... és quan son rostre resulta
+més bonicoi.
+
+Tot emmirallant-se va fent postures: ara mig acluca les parpelles;
+ara somriu... ho prova tot: fins i tot fa llengotes. A lo millor del
+seu embadaliment es sent una xarpada al muscle, es decanta
+esglaiada, i veu dintre l'aigua, a frec de les seves, les cames
+vestides d'un home. Lo primer que se li acut és que deu ser algun
+pescador que haurà caigut deltabaix de la penya. -I ara!- exclama;
+-què és, això?- I, girant-se més, descobreix la testa de l'intrús.
+És l'Home del bosc. Ella resta sense sang a les venes, freda i
+esblanqueïda. Els ulls de l'un es fiten en els de l'altra amb una
+fixesa d'estàtua. Ell està vinclat endavant, amb una de les manasses
+arrapada al muscle rodó de la donzella. No es mou, però tremola de
+cap a peus. La gorra li ha caigut, i sos cabells roigs, fustuts i
+aglutinats, com les fibres d'una closca de coco, pengen a manyocs
+sobre son front i ses orelles. Sa carassa bonyeguda, de pòmuls
+boteruts, queixos xuclats i llavis grossos, expressa un neguit
+estrany. Sos ulls, enclotats i d'un blau d'aigües fondes, tenen cert
+estrabisme de bogeria. L'alè s'escapa xiulant per sos llavis
+ressecs.
+
+La immobilitat dura un moment. L'home sembla decidir-se. Una lleu
+estremitud circula per l'encordillada de músculs i tendons dels seus
+braços. La Fineta tracta de desviar aquell impuls temible, i,
+somrient, amb un somrís tot desmaiat, -Sou un beneit del cabàs!-
+exclama. -Aneu, aneu.- Però, reparant que ell se li acosta encara
+més, s'embraveix de sobte, ajunta les celles, i crida, amb alarma i
+enuig: -¡Arri d'aquí, poca-vergonya!- Ell s'immuta. Afluixa la mà,
+es redreça, i escampa una mirada a l'entorn. La Fineta aprofita
+aquesta ocasió. S'acaba de desempallegar amb una estiregassada, i
+pega bot cap a la mar fonda. Però de seguida retrunyen ses orelles
+un bramul monstruós: -Ets peix meu, llissa borratxa!- I al mateix
+temps sent la falconada del seu perseguidor, que la junyeix i
+l'arbora en sec, empudegant-la amb la bravada de salvatgina que
+s'exhala de ses robes i de ses carns. Un xiscle esgarrifós esqueixa
+l'aire quiet de l'ensenada.
+
+En això un gos roig lladra desaforadament al cim d'un penyal, i les
+gavines que peonaven per la platja aixequen llur vol alarmades. Els
+ecos contesten als lladrucs. L'Home del bosc, que havia començat a
+caminar amb sa càrrega, s'atura... escolta... –No hi ha ningú-
+mormola. I, animat d'una feresa bestial, estreny en sos braços sa
+presa, que es vincla i revincla, cada vegada més desmaiadament; i
+s'encamina, amb aigua al genoll, cap a les cavernes de la costa. Els
+peus li llisquen en els líquens del roquetam i no pot anar de
+pressa. Quan ha donat unes quantes passes, un llampec rossenc
+s'estén per l'aigua xarolada i en ombra. És el besllum d'una vela
+que acaba de sortir d'un freu i, ruixada de sol, s'esmuny ràpidament
+per dins de l'ensenada. Els tripulants han llambregat l'espantosa
+escena. Muts d'indignació, estan abocats a l'orla, brandant a tall
+d'armes llurs rems llargs i feixucs.
+
+El primer impuls del raptor és fugir amb sa presa. Després muda
+d'intent. Deixa la nina, esllanguida i sense sentits, estenallada en
+una roca, i, arruixat, embriac d'ira, s'encara amb la barca, que
+l'aborda com una gran au batalladora. Ha desclavat del sòl marí una
+feixuga pedra, i, armat amb ella, es prepara per a la lluita. Mes
+son coratge mimva a manera que el llagut s'atansa i sembla créixer i
+es sent el soroll de l'aigua, que es rulla roncant davant de la
+proa, i l'escalf del sol que vessa l'ampla vela, que tapa quasi tot
+el cel. Aleshores s'espanta, i, groc, esborneiat, llença la pedra
+que enarborava, i fuig botant d'una penya a l'altra, seguit del seu
+gos.
+
+Mai més no ha tornat a l'encontrada. Al cap d'alguns dies la gent no
+es recorden ni de que al món hagi estat. Sols la Fineta, que ha
+esdevingut malaltissa, hi pensa; a voltes, amb esborronament: hi
+pensa amb esborronament i... és estrany!... amb certa mena de
+compassió i enyorança. A l'hora dels crepuscles, quan està sola al
+portal de casa seva, s'apodera d'ella un decandiment d'esperit tot
+somniós i dolç, i li apar que l'ànima se li'n va, amb la mirada,
+errant pels penyals de la costa. Pels penyals soledat, soledat per
+les cales, soledat arreu: no hi troba res més. I li acut una ombra
+d'idea de que, quan l'Home del bosc feia ses aparicions, per allí no
+hi havia tanta desanimació. Pensa que és una llàstima que aquell
+home feréstec s'hagués tornat boig, pobret!, i hagués fugit per a
+no tornar més, mai més, mai més!... I aquest mai més es repeteix
+dintre el seu cor com aquells ecos que reborsen pels caires d'un
+congost i s'allunyen, sonant cada vegada més apagats i melangiosos.
+En mig de ses tristeses, a voltes el perfil d'un arbre o d'unes
+garrotxes li sembla la figura del carboner desaparegut. I llavors se
+sobresalta, s'esborrona, corre a tancar-se a sa casa, i se li seguen
+les cames i quasi no es pot tenir dreta.
+
+
+JACOBÉ
+
+
+Ha vingut la tardor, aquell temps en què les fulles cauen i en què
+els malalts s'entristeixen, sentint l'esfullament de certa cosa
+viva que se'ls va desmaiant al cor. El vent, al passar per les
+arbredes, sembla que mormola paraules, de les quals se deixa mig
+endevinar el sentit fatídic per llur trista entonació i per
+l'esgrogueïment que produeixen a totes les plantes. De bella nit,
+s'ouen cruiximents estranys. La naturalesa gemega i decau. I jo
+estic en que no és pas el fred, lo que l'atueix, perquè més freds
+són els dies en què l'ametller floreix somniant la primavera, i tant
+o més fredes les hores de l'abril en què tot somriu d'esperança. No,
+no és pas el fred: és una mena de mort que passa per la terra obeint
+a un ritme anyal, per l'estil que passa periòdicament la son sobre
+els nostres ulls.
+
+El dia és lleig. La blavor dels llunys desapareix sota la boira. Els
+núvols projecten ombres erràtiques sobre els plans i les muntanyes.
+El sol ha perdut l'alegre resplendor que entusiasmava i feia cantar
+les cigales: guaita de tant en tant amb un mirar esllanguit, i
+clapeja la terra de taques grogues i somortes que es van apagant de
+seguida amb un deix de melangia inexplicable. La nostra marina no és
+ja pas el país entre blau i daurat del bon temps d'estiu. Ja no
+brilla la ginesta en els penyals, ni guspireja la pols de mica en
+les platges, ni les cases del poble conserven la blancor
+enlluernadora d'un mes enrera, agrisades ara per la humitat i
+ennegrides a llenques pel rastre dels regalims.
+
+Me passejo amunt i avall de la platja.
+
+Els llaguts, afilerats, lligats per la popa a llurs estaques,
+s'inclinen cap al mar amb un posat enyoradís. No han pogut sortir
+per mor del temps.
+
+Al mig del sorral veig un grup de pescadors en vaga i m'hi acosto.
+Estan drets, uns amb les mans a la butxaca i altres amb els braços
+plegats sobre el pit, examinant atentament les negrors de l'horitzó.
+Arribo a llur costat, i ni es giren poc ni molt a mirar-me. Un
+d'ells diu: -La gropada es menja el vent.- Tots callen, i al cap
+d'una bella estona un altre afegeix: -No es pot dir en què la darà,
+però els senyals són de gargalada.- I en cosa de mitja hora no els
+sento una paraula més. M'han fet pensar en una colla de devots que,
+acoblats davant d'un faristol, llegeixen un gros llibre de chor,
+tots muts i a peu dret, i, si algun tal vegada mormola quelcom de la
+lectura, els altres resten impassibles, sense alterar llur atenció
+ni pendre's tan sols la molèstia d'escoltar-se'l.
+
+Bé n'hi deuen trobar, de coses a llegir, en l'horitzó del mar,
+aquests pescadors. Jo els deixo, cansat de la llur eixutesa: me'n,
+vaig cap a la reconada de llevant, i m'assec al pedrís de ca la
+dida, sota l'emparrat de pàmpols mústics. Heu's aquí la casa més
+alegre de totes les que em pinten els records de la meva infantesa,
+i, Déu m'ajudi, ara no goso quasi entrar-hi: tan sense consol és la
+desgràcia esdevinguda a les dues dones que hi viuen. I, a fe, jo les
+havia conegudes ben venturoses.
+
+La dida, certament, havia passat moltes penes mentre va viure el seu
+marit, en Catre-venc, serrador francès que treballava a la mestrança
+i tenia el mal vici d'embriagar-se; però quan me va criar a mi ja
+era vídua: en Catre-venc havia mort a la flor dels anys atuït pels
+seus propis excessos i pels de la seva nissaga d'embriaçs. La bona
+dona va plorar el difunt i va trobar la pau i el benestar sobre el
+seu cadàver. Havia romàs força bé d'interessos: tenia la seva casa,
+la seva rendeta, i salut i bones mans i ganes de treballar. A les
+vetlles feia filet d'espart; i de dia, quan la bugada, la cuina o
+l'esterreig no la'n destorbaven, agafava el coixí, i el joliu cant
+dels boixets s'espargia per la casa, esparvillant el canari, que de
+seguida es llançava a barrejar-hi la seva refiladissa.
+
+Tenia una filla quatre anys més gran que jo, la Jacobè, a qui el
+seu pare havia tret aquest nom estrany per no haver sabut mai girar
+la llengua a pronunciar el de _Jacobeta_. ¡Pobra noia! Se pot ben
+dir
+que ella fou qui em va desmamar. Me gronxava al bressol, me rentava,
+me pentinava... En els meus records més llunyans, la veig baixar de
+la font per la torrentera entre blavoses atzavares, amb el cantiret
+al cap, les mans en l'atuell i els braços graciosament arquejats i
+nusos, caigudes les maneguetes colzes avall. Això era en temps
+d'estiu. Me sembla que veig l'estesa de sol i que sento el cant de
+les cigales. Ella baixava saltironant com un xorrumet, se m'acostava
+tota acalorada, panteixant i rient, i mentre me donava beure,
+m'inundava amb les bovors de sol i les flaires boscanes de què
+estaven impregnats els seus cabells i les seves robetes
+espellifades.
+
+Jo li deia _la teta_, designant-la amb aquest tendre nom que en
+moltes famílies es dóna a la germana gran, segona mare dels altres
+germanets. I, efectivament, tenia per a mi quelcom de mare, de
+germana i d'amiga. No puc pensar en cap de les meves primeres
+diversions que no hi hagi d'associar la imatge d'aquesta noia. Ella,
+amb fils de gasoses, trossos de pèl de seda i hams rovellats, que li
+regalaven els palangrers, guarnia les canyes de les meves pesqueres.
+Ella aplaudia els meus èxits quan jo agafava alguna mabreta o alguna
+agullota prou innocents per a deixar-se enganyar per aquells pobres
+artificis. -Això ès plata viva!- exclamava: -això ès el peix més
+bonic de la mar!- Tal vegada s'aixecava les faldilles, posant-se-les
+entortolligades a l'entrecuix, i, ara seguint l'ona que s'enretira i
+ara fugint de la que avança, fotjava amb els peuets ací i allà,
+descolgant de la sorra xopa unes cuques vermelles i lluents com
+coral mullat. -Cuques de platja, Minguet!- cridava. -aquést sí que
+és un esquer que no falla! Tal vegada s'asseia al meu costat i,
+quieta quieta, amb els ulls baixos i les manetes amagades sota el
+davantal, resava parenostres i més parenostres perquè Déu me
+concedís bona pesca.
+
+La platja era el lloc de les nostres preferències. Hi corríem, hi
+fèiem tombarelles, hi, jugàvem a pedralta o a sotet, hi cercàvem
+petxines... A voltes ens entreteníem a fer enfellonir la mar
+insultant-la i tirant-li sorrades. -¡Mira, com s'estufa, la vella
+reganyosa!... Veus?... ¿Sents, com ronca? Apa, aquí, berra!
+Escumeja: no ens arribaràs als peus.- A còpies de mirar de fit a fit
+les onades, que anaven arribant, i de creure-les sensibles a
+l'agravi, ens semblava que les vèiem créixer, botir-se enfellonides,
+apressar llur embestida i abordar-se cap a nosaltres amb brams de
+fera enrabiada. Era un plaer que tenia quelcom d'esborronador. A
+voltes, després de dinar, ens adormíem tranquilament a l'ombra d'un
+llagut, amb els polsos frec a frec i els cabells a la barreja.
+
+Un dia vàrem trobar un corn marí molt gros, ja buit de dins, rentat
+per l'aiguatge i la sorra, i eixugat pel bon sol de juny. De seguida
+la Jacobè va descobrir-hi les més admirables virtuts. Se'l va posar
+a l'orella, i escolta que escoltaràs, sense moure les parpelles ni
+quasi respirar. Després va donar-me'l a mi. -Escolta, Minguet: no et
+moguis ni et postiquis: veuràs, si en sentiràs, de coses!... Aquest
+corn és una mena d'orella d'os. Té: veus,el cau? Ha estat llargues
+nits i llargs dies al fons del mar parant ment a tots els sorolls...
+i encara li rebomboregen per dedins. Sents?... Uuu!... Això ès la
+fressa del vent. També hi ronca la maror. Vés escoltant. Com més
+escoltis, més clar ho sentiràs tot: la tronada, la pluja, el vent,
+totes les remors del temporal. Jo fins hi he sentit un ai llastimós,
+Reina pura!, que devia ser d'algú que es negava!- I, efectivament,
+en aquells temps d'innocència, ¡que en feien somniar, de coses, els
+sorolls d'un corn!
+
+La Jacobè era entremaliadota, però no me'n deixava ser a mi. Me
+vigilava que ni la mainadera més curosa i temorenca. -Minguet, no
+t'asseguis a la sorra molla, que podries agafar dolor. Minguet, no
+et llevis la pallola, que el sol t'entraria al cap. Minguet, no
+passis per aquí; Minguet, no passis per allà.- No era cap raresa
+que, seguint els seus consells, estigués jo com un santet, mentre
+que ella xopejava per l'aigua, trescava per les roques o s'enfilava
+als penyasegats a collir-hi ginesta o a cercar-hi les flors que a
+cops de pedra havia fet caure dels arbrets d'atzavara.
+
+Aquí tot me la recorda; i més que res aquest escamot de roques que,
+espargides per la cala, reganyen a flor d'aigua llurs herbatges
+arraïmats de color d'or vell. Me fan l'efecte d'un pedestal sense
+estàtua. Damunt d'elles hi esqueia d'allò més la figura d'aquella
+noia de cames llargues i formes anguloses, amb els vestits i els
+cabells banderejats pel vent.
+
+Mes no havia pas de durar sempre, la infantesa. Varen anar passant
+els anys, jo vaig haver d'estudiar, i la Jacobè va tornar-se de
+dia en dia més casolana i treballadora. El seu cutis s'esblanqueïa
+i afinava, i la color de ses galtes prenia la suavitat d'un reflex
+de roses sobre un gerro puríssim de porcel·lana. Les seves formes
+de nena s'anaven modificant, modificant... Se diria que el temps
+les treballava com un hàbil artista: omple aquí, buida allà, estira
+això, arrodoneix allò, les anava embellint i amplificant totes; ja
+inflant les ones de la rossa cabellera com si les ufanés amb aquell
+buf primaveral que fa crèixer l'herba; ja estufant suaument el pit i
+les anques, ja esllanguint la cintura, ja amb ditadetes màgiques
+obrint graciosos clotets en els colzes, en els nuets dels dits, en
+la barba i en les galtones. Jo vaig presenciar en gran part aquestes
+transformacions sense parar-hi gaire esment; però en això vaig estar
+tres o quatre mesos fora del poble, i quan vaig tornar a veure la
+Jacobè vaig restar amb un pam de boca badada.
+
+Certament a setze anys era una galant minyona. Tota ella tendrejava
+com una delicada flor d'hivern. No es pot dir que fos robusta, però
+estava sana i no li mancava mai delit. S'aixecava de bon matí com
+els aucells de bosc, i no es cansava de treballar, ara xacutant en
+el coixí, ara rentant roba en el safaretx, ara netejant i endreçant
+les coses de la cuina. Donava bo de veure-la trastejar dels fogons a
+l'aigüera i de l'aigüera a l'armari cantoner, tan polida, tan
+xamosa, amb els braços esmanegats, que ressaltaven amb una tinta
+calenta de pressegueret florit sobre la blancor llampeguejant de les
+rajoles de València.
+
+Solia estar de bon humor: sovint cantava, reia o xerrotejava
+gaiament. No obstant, algunes vegades jo havia reparat que les seves
+nines, d'un blau fosc i tan grosses que se li menjaven quasi tot el
+blanc de l'ull, prenien un esverament, una fixesa penosa, una obagor
+pròpia dels ensomnis ombrívols. Mes ¿qui n'havia de fer cabal?
+
+Un dia que li vaig reparar molt sovint aquest posat de tristesa, li
+vaig dir: -Tu enyores aquells capgirells que fèiem a la platja: ¿oi,
+Jacobè?- Ella esclafí a riure amb un aire mofeta i graciós, traient
+una mica la llengua, mig mossegant-se-la, per entre les dents
+immaculades. -I ara, Minguet! Vols-te fer jo et toc!- exclamà.
+-No en caldria d'altra, sinó que me n'anés a guimbardejar per la
+platja! Tu sí, que encara en deus tenir ganes... i no és estrany;
+però jo, tan gran!... On tens el cap, Minguet?- me va pegar una
+esquenadeta. -Vés, vés en nom de Déu, criatura. Altra feina tinc
+tallada.- I, plantant-me amb una giravolta rumbosa, se'n anà
+eixerivida a les seves tasques.
+
+Això de que se'm tingués per criatura era cosa que em mortificava;
+mes, per a la Jacobè, no hi hagué remei: vaig ser sempre el menudet,
+el petarrell de la casa. Encara jo no hi entrava, de tornada dels
+estudis, per les festes de Nadal o a fi de curs, ja es posava a
+escandalitzar amb la seva xerrameca harmoniosa, plena
+d'exclamacions, i amb uns crits i un espinguet que se la sentia
+d'una hora lluny. -Mare! o mare! on sou? Sabeu qui ens ha arribat?
+El nostre petit, en Minguet!... Oidà! qui ho avia de dir? ¡No
+n'estarà poc, de contenta, la mare! ¡Verge Santíssima, i com has
+crescut, caronet de la teta! Què pendràs? ¿Vols menjar peres... pa
+amb confitura?... Mare! veniu, cuiteu! ¡Ens ha arribat el petit!
+aquí tenim el petit!...- Vaja, per més que tan bon acolliment bastés
+a ofegar tots els sentiments que no fossin tendres, aquests pics de
+_petit_ resultaven ben ofensius, per a un home de dotze anys
+complerts.
+
+Per altra part, la Jacobè i la dida estaven geloses de la meva
+dignitat. Si algun xicot pescador entrava a conversar amb mi i em
+tutejava, com era molt natural, les dues dones hi feien una cara de
+tres Déus. -Qualsevol gos sap més de modos que aqueixos murriets de
+platja!- botzinaven elles amb elles. -¡Heu vist, quines franqueses!
+¡Deuen figurar-se que tracten amb algú del seu braç!- I, entre els
+veïns tot era donar-me importància. -Aquest noi, aquí on el veieu,
+és l'hereu més ric del poble: un senyoràs que trepitjarà més catifes
+que cap marquès; sinó que és de pasta d'agnus i estima els pobres
+com un bon Jesuset. Ell s'enraona amb qualsevulga, tan senzill, tan
+franc; però això no vol dir que un hom s'hi hagi de pendre
+llicències... Doncs... i la moral de les persones?... Fillets, s'ha
+de respectar a cáda u per lo que és.- La Jacobè era en aquestes
+coses la més exagerada. Així que sabia que jo havia tret bona nota
+als exàmens, ja corria a fer de nunci pel barri. -En Minguet s'ha
+examinat. Oidà! ¿no n'heu sentit a dir res? Sembla mentida! ¡Sembla
+mentida! Si tot el poble en va ple! Aquest noi serà un savi. ¡Les
+_retòliques_, que sortien d'aquella boca!... Els mestres se'n feien
+creus. ¡Carets de Déu, li han donat un _prèmit_ que ja, ja!... No
+es parla de res més.
+
+Ella i sa mare no podien anar a cap fontada o aplec a què no em
+convidessin; i ambdues s'escarrassaven a obsequiar-me i no apartaven
+de mi la vista, alegrant-se amb la meva joia i afligint-se de la
+meva indiferència, com si llur festa no consistís més que en la meva
+satisfacció. I quan tornàvem de la grifolda, si la vesprada era
+fresca, la Jacobè no trobàva prou abrigalls a posar-me. La dida
+solia reprovar-li-ho.
+
+¡Sempre aquest mateix paletrís d'engavanyar el menut! Que et tornes
+lira, noia? ¿Per què me l'emboliques ara, cap i tot, amb el
+tapaboques, que fins li tanques els espiralls?
+
+-¡Ja li surten enfora els badiuets del nas, dona! Que voleu que
+se'ns costipi? Deveu pensar que aquest infant ès com nosaltres,
+santa cristiana... i ell és de fusta de senyor...  més delicat que
+una englantina.
+
+-Però ¿que no ho veus, que suarà les freixures? Oi, Minguet, que
+t'abriga massa?
+
+-¿Oi, manyac, que ningú et sap gomboldar com la teta?
+
+Què havia de contestar, jo? Me deixava enfarcellar i callava per més
+que hagués d'anar patint tot el camí.
+
+A la platja de Santa Cristina hi haviem fet excursions delicioses
+algunes tardes d'estiu, Allí, mentre la dida i el mariner que solia
+acompanyar-nos amb el gussi coïen el sopar en fogons improvisats amb
+quatre pedres, la Jacobè i jo gambejàvem descalços per les maresmes,
+cercant-hi les petxines que viuen aferrades als penyals banyats per
+l'onatge. Mai no n'he menjades de més gustoses. I quan, tot
+forategant amb el ganivet per arrencar-ne alguna, captombats a frec
+d'aigua, ens escometia de cop i volta una ona esvalotada,
+esquitxant-nos de xarbots, ¡quins xiscles i quina tabola! Encara em
+sembla que veig com la Jacobè, de quatre grapes damunt de la roca,
+alzinava esverada el seu caparró ornat amb lliris de platja, tot
+ruixat de gotetes tremoladores, i com en un moment la seva cara
+passava de la sorpresa a l'espant, de l'espant a la consternació i
+de la consternació a la còmica hilaritat. -¿Que et creies estar en
+sec, Minguet?... Si ens descuidem!... A mi l'aigua em regala esquena
+avall que em fa unes pessigolles! I tu sembles un _mico_ remullat.-
+Rèiem per les butxaques. I ja el sopar estava llest i les estovalles
+esteses a la sorra, i els grills començaven a cantar la vinguda del
+vespre, i encara ens recava la diversió i fèiem esgargamellar la
+dida cridant-nos.
+
+Pobra Jacobè! qui l'ha vista i la veu! Sense més ni més, sense una
+passió, sense una contrarietat, sense un disgust que pogués ser-ne
+la causa, se li ha girat una malaltia horrible: és boja.
+
+Alguns anys enrera va manifestar certes idees estranyes; certa
+alteració de caràcter. La dida se me n'exclamà un dia: -Aquesta noia
+diu coses que fan so d'esquerdat; i, si no se li segueix la veta,
+agafa unes requintes de la ingra de bet. Per un no-res li trenques
+el plat bonic, s'enfurrunya, botzina que botzina, i vinga entristir-
+se i emmaximar-se. S'és agraviada de tots els veïns... no s'hi vol
+tractar... per a ella no n'hi ha cap que tingui modos, ni
+_arbanitat_... Ara mireu's, el drap de la cuina!- No hi vaig donar
+importància. Bah! criaturades, rareses... res. Ho vaig tirar a la
+broma: -Li heu de cercar un nuvi que la sàpiga amoixar. Les
+fadrinetes, amb els anys, posen mal geni. -Oidà! va saltar la dida
+rient. -¡Ella sí que en va, d'acasarada!... Una noia que no pot
+sentir parlar de saraus, gusarapa com ella sola... una noia que
+s'enrojola i s'amagaria sota terra quan algun minyó se la mira, i
+que s'encataua quan ne ve algun a casa... uix!... I... mira tu: si
+en ve algun que ella no ho sàpiga, ho coneix amb la nassada: ho
+creuries? Diu que sent fortor d'home, i corre a obrir les finestres
+perquè s'esbravi. Vés, casa-la, mal llamp!- Vàrem acabar per riure
+com uns beneits.
+
+Jo aleshores sols podia anar a ca la dida de tard en tard. No vaig
+reparar sinó que la Jacobè em rebia amb un entusiasme extremat, amb
+un interès una mica fora de to. Tirava un gavadal d'espigots i
+llenya a la llar perquè m'escalfés millor. Me polsava temerosa de
+que estigués malalt. Si em trobava el front calent, s'acuitava a fer
+aigua de valeriana i me l'encarcanyava per força, sense escoltar les
+meves protestes.
+
+-Creu a la teta, que et vol bé. Tu estudies massa, caret: això t'ha
+de matar.- Perfidiejava a ficar-me diners a la butxaca perquè
+comprès tabac d'amagat del pare. Reia i plorava de tendresa. A mi ja
+em semblava que aquest apassionament era exagerat i estrambòtic;
+però... ¿i què?... Cada u té les seves coses; i la Jacobè m'havia
+estimat sempre tant, i llavors me podia veure tan poc sovint!...
+
+Ara dos anys va començar a decaure. S'amagria, perdia la frescor, i
+agafava unes rauxes de marriment que li eren abans inconegudes. Quan
+s'aixecava emperesida i de mala humor, ni sols se cuidava de
+pentinar-se: s'asseia en una cadira, i s'hi estava hores i més
+hores, com lassada, tal volta de cara a la paret, sense mirar res,
+submergida en un negre encantament. La dida solia dir-me: -Avui té
+la mala lluna: deixa-la estar.- I jo restava tranquil, com si allò
+fos la cosa més natural del món. -Ja es guarirà; avui està núvol;
+demà estarà serè.- Déu m'havia posat una bena davant dels ulls.
+
+L'estiu passat, al tornar de les aules a fi de curs, vaig rebre al
+cor una forta sotragada al compendre tot d'una la terrible veritat.
+La Jacobè estava feta una calavera. Magra, tremolosa, amb els ulls
+fondos i el mirar esbarriat, va comparèixer a saludar-me. Només va
+adreçar- me un somrís, com si m'hagués anat veient cada dia, i de
+seguida va retirar-se a la seva cambra amb un caminar desmanyotat,
+arrossegant pesadament les xinel·les, que duia a retaló. Vaig restar
+com aombrat d'un llamp. La dida m'estava observant dreta a la llinda
+d'una porta, sadollant-se amargament de la dolor que es pintava en
+la meva cara; però no em va ser possible dissimular. Després d'un
+llarg silenci, la bona dona va rompre en un gemec: -Filla meva!
+¡filla de les meves entranyes!- Les llàgrimes li degotaven per les
+galtes, i jo em sentia escanyat per un sanglot contingut.
+
+-Ja ho veus, Minguet- Va afegir de seguida: -aquesta noia se'm fon
+com un terrosset de neu. Jo no sé pas què fer-hi: li dono tot lo que
+vol... vianda, més que un llop no en dragaria... Oh! i que se la
+menja! perquè de gana no n'hi manca pas; però res no li aprofita: se
+m'aflaqueix com si li robessin la carn a grapats; ella, que feia
+aquell goig que enartava, ¡tan grassoneta! I surt amb uns
+estaribots!... ¡Redéu, com s'és tornada! Hi ha dies que la dóna per
+rentar, i em tira al safaretx els quadros, els llibres, les
+sabates... tot lo que li sembla brut, sigui lo que vulgui; i, apa!,
+ensabona que ensabona. ¡N'ha malmeses, de coses! I ara sempre té
+calor, ella que era tan fredeluga. Moltes nits, a l'hivern, me la
+trobava asseguda sobre el llit, en camisa, amb la finestra oberta.
+Entén-ho, això. El metge no sap lo que s'hi pesca: que banys freds,
+que potingues de ca l'apotecari... Res hi val. Els veïns... mala
+pesta els sec!... s'hi diverteixen i diuen que ès boja. I jo no sé
+si sóc jo mateixa, que m'hi he tornada; perquè, vaja això no em cap
+al magí: ès horrorós, horrorós! Què hi dius, tu, Minguet?
+
+No vaig trobar un mot de consol. Me vaig abraçar amb ella i vaig
+llançar-me a plorar com una criatura.
+
+D'ençà d'aquell dia les coses han anat de mal a pitjor. La Jacobè no
+és ombra de lo que havia sigut, ni per lo que toca al cos ni per lo
+que toca a l'ànima. Deixada, macilenta, febrosa, borbolleja en
+comptes de parlar, i desvarieja més que enraona. Ella, el lliri de
+platja, l'estampa de la polidesa, avui és com una flor de camí ral.
+Fins l'instint de la netedat, que és tan viu en totes les noies de
+la costa, ha-li sigut destruït. I, la dida, com ha canviat, també!
+Aquella dona alta, panxudeta, entenimentada, d'aire festós, de mirar
+serè, i de boca, si bé esqueixalada, sempre ufanosa de llavis i
+afavorida per un posat de placidesa o d'amistós somriure, s'ha
+tornat pàl·lida, fantàstica i desmanegada. Sembla més alta que
+abans, no riu mai i mira a tothom amb sussús, rondina, i, com si
+avorrís l'aire-cel, no surt al carrer sinó per pura necessitat.
+
+Així és com la casa de l'alegria s'és convertida en la casa del dol.
+
+Sento el trepeig de la dida, que es passeja amunt i avall: -...trap,
+trap, trap...- Tots els sorolls d'aquesta casa m'inspiren una mena
+d'horror que em danya el cervell.
+
+Què faré? Entraré a veure la malalta? Empenyo el cancell, me fico
+cap a dins... Les finestres estàn gairebé ajustades i regna una
+mitja fosca que de moment m'esvaeix la visió. No obstant, reparo la
+silueta de la dida, que ve cap a mi a llargues gambades fent-me
+senyes de que m'aturi i barbotejant, en to de veu reganyador:
+
+-No es pot entrar. No passeu. ¿Qui hi ha? Qui ès?
+
+-Sóc jo- contesto. -No em coneixeu?
+
+-Ah! ets tu?... ets en Minguet?... Bé, està bé. Hi ha tanta de gent
+tafanera! Mira, té: veus aquelles dues barjaules, allà a la sorra?-
+diu indicant-me dues dones per l'escletxa que bada un porticó una
+mica obert. -¿Què hi graten, allí, aclofades? ¡No hi són per
+avemaries a dir, no: sotgen, espien, les bandarrasses!... I tu què
+vols?... què cerques?...
+
+-Venia a veure la teta. ¿Com se troba, avui?
+
+-Com vols que es trobi, la caretona? M'agafa per un braç i m'aboca a
+la porta del menjador.
+
+-Mira-la: està dormint.
+
+Guaito una llarga estona a través de l'aire ombradís, sense
+descobrir res que s'assembli a un cos humà. Per fi, damunt del
+canapè, obiro un farcell i una porció de faldilla que en penja
+desplegadament fins arran de terra, a tall de l'ala caiguda d'un
+aucell malalt; i a poc a poc vaig afigurant en aquest farcell els
+contorns d'una persona, de la qual costa d'endevinar la posició. És
+ella, la Jacobè. Està de boca terrosa, amb el cap de frontalera al
+matalasset, i la barba closa contra el pit. Per entre els llistons
+del canapè surten-li un canell i una mà acanyadíssims. No es mou
+gota ni es diria que respirés; però m'ha semblat veure perlejar un
+dels seus ulls, i, tement desvetllar-la, m'enretiro de puntetes cap
+al fons del passadís.
+
+-Voleu dir, que dorm?- pregunto a la dida.
+
+-Què hi sé jo, fillet! Està quieta, descansa: vet-ho aquí.
+
+-I què ha dit el metge? No ha vingut, avui?
+
+-Mira, no me'n parlis, del metge: ja em té sofregida. Fa més de tres
+setmanes que llenço les receptes a les escombraries. És un toca-
+sardanes: no sap per quines mars navega. Ramonet, Ramonet, quina
+paret toques!... uix!... Ara surt amb que el mal gam de la noia ve
+de les borratxeres del seu pare i dels seus avis. ¿Oi, quina
+pensada? Jo bec i tu et mareges. ¿Vol-se'n anar al... Déu me
+contingui!... I mentrestant la Jacobè se'm va morint, se'm va
+assecant com els pàmpols de la parra, emmalaltint-se més i més a
+cada glop de medicina que pren. ¡Al diable, les potingues!... No,
+aquest mal no ès dels que es poden guarir de mà de metge o de
+manescal: prou que ho veig! Ah, Minguet! corren unes persones ben
+dolentes!...
+
+-I bé!... a on aneu a parar? ...
+
+-Algú ens vol mal; vet-ho aquí!- me contesta pegant-me una
+llambregada tenebrosa i plena d'emoció. -Això no ès una malura
+vinguda del natural de la persona; això ha sigut donat: n'estic tan
+certa... ¡Ah, si jo sapigués qui ès l'ànima maleïda que em fa patir
+an aquest infantó de Déu que mai ha tingut una paraula amb ningú!...
+Si jo ho sapigués... ah, reïra!
+
+I, al dir aquests mots, grapeja l'aire amb un moviment tan feréstec,
+que sento cruixir les juntures dels seus dits. Després s'arramba a
+la paret i s'hi posa a picar de front a coparrets, a coparrets. Quan
+se torna a girar, està tan pàl·lida, que es diria que la blancor del
+lliscat se li ha encomanat a la cara.
+
+-Que m'haguessin clavat una punyalada de mort, ho hauria sabut
+perdonar, pero... això!... això no té perdó en aquest món ni a
+l'altre! ¡Les penes de l'infern són massa curtes, per a una
+dolenteria com aquesta! ¡La meva filla, el cel del meu cap blanc!...
+
+El plor l'ennuega. En va procuro aconsolar-la ; en va tracto de
+dissuadir-la de la seva preocupació: és temps perdut.
+
+-No et cansis, Minguet: no em trauràs dels meus tretze: n'estic
+massa convençuda. Vui provar la sonàmbula: Així com així, del metge
+no cal esperar-ne res. I no m'assórollis. Vés, vés en nom de Déu;
+oratja't, passeja't: no estic per corrandes. Vaig a rentar un
+covenell de roba que tinc al safaretx, i em distrauré escarrassant-
+me.
+
+Surto de la casa apesarat. Capbaix i caminant d'esma, me'n vaig
+ensomniat anguniosament per les imatges de la realitat i per les
+d'un esdevenidor, més dolorós encara, que estic preveient.
+
+A l'arribar a mig carrer de Mar m'aturo, perquè he vist el doctor
+Calvet i desitjo preguntar-li de la malalta. El bo de l'home deu
+tenir alguna visita urgent: va de pressa de pressa. Duu les mans
+encalofornades a les butxaques del paltó, la mangala sota l'aixella,
+i el barret al clatell. És blanc de celles, blanc de pestanyes,
+blanc de cabells i blanc de cutis: en la seva carassa magra i ossuda
+no hi ha més que blancor, llevat de la tinta blavissa que li
+acoloreix esblaimadament les nines dels ulls i les venes, que li
+arboregen pels polsos. Camina de pressa, i tan distret, que no
+s'adona de mi fins que em planto al davant seu a mitja passa de
+distància. Aleshores fa un surt, s'atura, m'examina un moment amb
+mirar miop, i deseguida tanca les parpelles, amb lo qual la seva
+cara acaba d'esblanqueir-se del tot. Vaig a parlar, però no em dóna
+temps. Sense obrir els ulls més que de tard en tard i a mitges, diu
+així, de correguda:
+
+-Ja sé lo que em vols preguntar. Es tracta de la teva teta: oi?...
+de la Jacobè. Està mala, mala, malíssima. Res: t'ho diré en quatre
+paraules. Tu, que has estudiat els clàssics grecs, recordaràs,
+segurament, el cas de la Ifigènia, filla del rei Agamenó, que va ser
+condemnada a morir en expiació d'una falta del seu pare. Doncs vet
+aquí un símbol de gran realitat. ¿No m'entens?... He, he, he... En
+la naturalesa passa així mateix que en la faula, igual, igual: els
+innocents expien els pecats dels culpables. No es perdona res: cada
+falta ha de portar el seu càstig, i lo que no ha satisfet en Pau, ho
+paga en Nicolau. És salat: oi?... He, he, he... Tal vegada jo no
+patiria de ronquera si el meu besavi no hagués sigut tan aficionat a
+mastegar tabac negre. Què hi hem de fer? És la llei: _flectamus
+genua_. La Jacobè està sota el ganivet del gran sacrificador, un
+sacerdot implacable en l'exercici de les seves funcions sagrades.
+Vés: detura el cop, tu. És lo mateix que si et volguessis despullar
+de la pesantor quan caus daltabaix d'una timba. He, he, he...
+Aquelles disbauxes, aquelles embriagueses, aquelles brutalitats de
+tota mena dels serradors, algú les ha de pagar. És inútil que
+m'estireu els faldons «-Senyor doctor! senyor doctor! un remei, una
+medicina!...» No hi sóc a temps. Us heu atipat de metzines durant
+anys i panys i generacions, i voleu que se us curi en el curt espai
+d'una malaltia. ¡Aneu-los esperant, els miracles!... Allò de que la
+Ifigènia, ja dalt de l'ara, s'hagués salvat per obra i gràcia d'un
+déu, és la part inverosímil de la llegenda; és lo que no esdevé mai.
+¡Aneu-los esperant pla, els miracles!... He, he, he... Res: no hi
+comptis, amb la teva teta. _Lasciate ogni speranza_.
+
+Es treu el rellotge de la butxaca, se'l posa a frec del nas per
+mirar l'hora, i exclama, arrencant a caminar desaforadament: Dos
+quarts de tres!... UI, ui, ui!...
+
+Jo prossegueixo el meu passeig, tot donant voltes a les fondes idees
+que el doctor Calvet acaba de suggerir-me en mig de les seves
+rialletes cíniques. ¿Serà cert que els nostres vicis més secrets i
+més íntims no ens afecten a nosaltres sols, sinó que produeixen una
+sement de dolor que anirà grillant de generació en generació en el
+cor dels nostres fills? ¡És clar com l'aigua... i no m'hi havia
+parat mai!... O Déu meu! Tots ens apenem d'oprimir algun cor, de
+causar algun turment als nostres semblants, i, no obstant, ens
+lliurem tranquilament a certs excessos que en apariència no danyen
+tercer i... ¡ah, si veiéssim les llàgrimes que faran vessar!...
+
+Vaig meditant, meditant, i camina que caminaràs. Sí, és així: no hi
+ha un pensament, no hi ha una volició, que no imprimeixi un encuny,
+una tendència, en el nostre organisme; tendència que contribueix a
+informar-nos, i que es transmet i es perpetua en certa manera. La
+caiguda d'un gra de sorra repercuteix per tot l'univers: el primer
+home alena en nosaltres a través dels segles. S'ha de deixar de
+banda aqueixa invenció de la moral universal que amb facilitat
+dispensa tot lo que palesament no perjudica a tercer; perquè ¿hi ha
+un sol acte psicològic que sigui indiferent a la humanitat?...
+Aqueixa moral escarransida ni sols serveix per a la vida d'aquí
+baix. Com sempre, Jesús té raó: s'ha d'infiltrar el bé fins en les
+arreletes més fines de l'ànima; i si no... I ¡quin desig més
+insaciable d'expiació palpita en la naturalesa! La llei d'heretatge
+estenent un riu de dolor a través de les generacions, un riu que
+marxa indefinidament; els pobles primitius despertant-se amb una set
+instintiva de sacrifici; les consciències més delicades trobant un
+melangiós consol en l'abnegació, en... Això és un dit que assenyala
+cap allà, cap a lo infinit... I, quan Jesús baixa a la nostra
+tenebra, clava la creu en mig del corrent de les nostres dolors
+sense esperança i, hereu de l'home, expia tot lo per nosaltres
+inexpiable... No, un hom no comprèn pas aquests misteris; però en
+sent l'harmonia, esplendor de la veritat... i la terra i el cel...
+
+Me deixondo de les meves cabòries, i m'adono de que estic
+palplantat, i amb un braç en l'aire, precisament al davant del
+treballador d'unes sastresses, que s'estan rient de mi
+descaradament. ¡Bona fila devia ser la meva, allí, dret, accionant,
+de segur, com un somnàmbul!... Fujo avergonyit, entrebancant-me amb
+les meves mateixes cames i perseguit per la tabola d'aquelles noies,
+que xisclen de divertiment i em diuen, a crits: -¡Passi-ho bé, que
+cauen gotes!
+
+Després d'aquesta ensopegada, no goso pas tornar-me'n pel mateix
+carrer. Veig que el mar està bravament mogut i que ha de presentar
+un bonic aspecte des de les roques de la costa. Així, doncs, agafo
+el camí del torrent que passa pel costat de ca la dida, i em vaig
+enfilant muntanya amunt.
+
+La Jacobè és a la finestra. Té el cap decantat sobre el gabió de fil
+de ferro d'un test de clavellines, i va seguint amb la vista la meva
+ascensió. Jo, que l'he coneguda tan gentil, no puc menys
+d'entristir-me al veure-la tan abatuda i tan demacrada. Mai més
+m'acompanyarà enlloc, ni es pendrà mals de cap per mi. És un mort
+que respira.
+
+M'interno pel corriol que voreja els penyasegats de la costa. És un
+viarany que serpeja arran del precipici, i en alguns punts ressalta
+de la roca talment com el relleix d'una cornisa al cim d'un altíssim
+muradal. Fa basarda de transitar-hi. Un hom se posa en una mena
+d'alarma latent, que esclata d'un plegat i creix fins a la terror
+quan s'experimenta el més mínim ensurt. Una pedreta que s'esllavissa
+ocasiona un esglai. La fressa brunzidora d'un vol de perdius que
+s'aixequen sobtadament, glaça la sang al cor; i, al pegar elles
+falconada cap a l'abisme, s'emporten l'esperit, despertant-hi un
+impuls d'imitació tan viu, que un hom segurament s'estimbaria si no
+pogués arrapar-se en algun tocom. A mi m'és hagut passat; i que no
+he pas planyegut les mans en l'apretada, baldament fos a l'entorn
+d'un arn o d'una atzavara plena de ganxudes espines. En veritat el
+camí és perillós, però això m'és ara un aventatge. M'esforço a
+domenyar la sobreexcitació nirviosa i les rodeses de cap, pujo,
+baixo, corro aquí, salto allí, m'arrossego més enllà; i aquest doble
+exercici de cos i d'ànima em va reconfortant.
+
+Per fi assoleixo un saplanet format al cim d'un gros penyal que
+torreja mar endins, i m'hi aturo a descansar. La tarda és coberta i
+ombrívola. El cel no pot ser més brúfol. El vent referma. La tronada
+rítmica de la ressaga va creixent i dilatant-se. Es desplega al meu
+dessota amb poderós soroll, i, de caverna en caverna, de platja en
+platja, la sento rodolar i retrunyir per la costa, fugint, apagant-
+se, sonant al lluny del lluny com un bleix d'agonia que, tot just
+percebut, s'esvaeix sota el tro del nou onatge, que arriba al meu
+penyal. Bé l'he sentida i sentida, la veu del mar; però sempre em
+sap bo de parar-hi l'orella.
+
+De l'escoltar ne ve el mirar. Me vaig acostant al precipici i acabo
+per abocar-m'hi, recalcant-me de pit a la soca d'un pi venturer que
+s'alça al cantell de la cinglera. Així descobreixo la timba fins al
+bell fons. Dues gavines volen a sota meu, ara remuntant-se,
+engrossint-se, tapant una bona porció d'espai amb llurs alasses
+blanques; ara abatent-se, enfonsant-se, empetitint-se fins a
+confondre's com dos borrallonets més, amb els borrallons d'escuma
+que els rompents escupen en l'aire. Allà baix; ¡quina revoltura
+d'aigües! M'entretinc procurant seguir el curs d'una ona des que
+comença a fer-se obiradora fins que s'esgavella als meus peus. De
+primer és una arrugueta que tot just s'afigura, al lluny, entre
+milers d'altres. Avança a poc a poc, sempre dret a terra, apa,
+apa... Sembla que no hagi d'arribar mai... i s'esborra i reapareix,
+i roda i creix i s'ageganta... Ja és una baluerna imponent, viva,
+agitada, que es boteix com un múscul colossal que es concentra i
+acumula; i al seu entorn s'embalma el mar com xuclat. I avant. La
+seva marxa és plena de majestat i de feresa. S'acosta lentament, i,
+al trobar l'aspresa de la primera seca, s'atura vacil·lant, s'alça i
+s'aprima, mostrant la verdor transparent del seu si d'esmaragda, i,
+ja ben alzinada, va cargolant-se com una estampa de goma sota l'alè
+d'un xicot, se romp per la fina cresta en davassall cristallí, i es
+precipita tota plegada a terra amb ronc terrabastall, tomballonejant
+ací i allà, escalant les penyes i omplint l'aire de xarbots... I una
+onada ve després de l'altra, i el brogit i el moviment i el combat
+no s'acaben mai i ofereixen sempre variacions interessants. És un
+espectacle que no cansa.
+
+Abraçat còmodament amb el pi, que es decanta sobre l'abisme,
+gaudeixo un punt de felicitat. Me vaig oblidant de tot. Al principi
+encara salten pel meu cervell algunes idees. Se m'acut que el mar ve
+a ser el cor del nostre planeta, el gran centre de la circulació, ja
+que d'ell ixen els núvols que ruen pel cel, la rosada que refresca
+els matins i les pluges que alimenten els rius; i els rius són les
+artèries, que tornen contínuament al cor lo que del cor van
+contínuament rebent. Aquestes idees me concentren una estoneta.
+Després no penso gaire res més. M'aboco als sentits oberts,
+m'abandono a les percepcions, me deixo compenetrar pel cosmos... La
+meva ànima es vessa a l'exterior: és la sensació de la immensitat,
+el palp de les belleses fondes del paisatge... és quelcom que flota
+en la ratxada sonora, s'estén a lo llarg dels xiulets del vent i
+rodola envolt amb la bramulada de la maror. Els meus músculs se
+relaxen en suau repòs. Veig, sento i frueixo. Quan l'aigua reflueix
+al meu dessota, les roques mig negades aixequen els seus lloms
+coberts d'una tinyassa de color de mares de vi, i m'envien una
+alenada flairosa que em vigoritza. Estic en l'ambient més apropiat a
+la meva vida, intimo amb una naturalesa amiga, i no tinc pas
+consciència del temps que passa.
+
+De sobte experimento una extremitud immotivada, i la imatge de la
+Jacobè es presenta ràpidament a la meva pensa. Els batecs del meu
+cor m'assorollen tot. Em giro, i... allí està la mateixa Jacobè en
+carn i ossos, allí asseguda en un roc, sota una figuera de moro. Es
+coneix que és arribade suara suara; encara panteixa de fatic. Està
+distreta, amb el cos vinclat endavant, el cap jup i els braços
+llançats a la falda, entreditades al damunt dels genolls les dues
+mans llargues i seques. No sent els meus passos ni s'adona de la
+meva presència. L'angúnia de la febre es pinta en el seu semblant
+entressuat. En les seves parpelles moradenques es transparenten les
+congestionades venes, fines i vermelles com les ratlletes que gaien
+una flor de malva. Les aletes del nas li blavegen.
+
+Què fer?... Aquí són els meus treballs. ¿Com tornar-la a casa seva
+per aquells camins perillosos? Si algú m'ajudés... D'una llambregada
+m'emporto el paisatge, cercant-hi una esperança, un auxili... No
+m'enduc més que negres penyals, viaranys feréstecs, la mar deserta,
+la tarda que fineix.
+
+És una d'aquelles fatalitats que deixen un hom sense acció ni
+defensa. No es pot intentar res: plegar els braços i carregar-se de
+paciència. I és lo que faig: espero i veurem. La Jacobè és la
+primera a parlar. Aixeca el cap, m'esguarda, procurant fixar les
+seves nines inestables, i diu, amb un encert que em sorprèn: -¡Tira,
+Min guet! quina cama tens més llarga! T'he seguit... (No puc dir
+fava) Pujaves pel... dallòs... i he pensat: «-¿Ont anirà tot sol,
+aquesta criatura, pels caminals de les cabres?»- De seguida comença
+a divagar. -Sortia fum. Jo... saps?... volava darrera d'un gavinot
+blanc... vola, vola... Estic més... més... saps? agafada!...
+
+-Cansada: oi? Estàs cansada: veritat?
+
+-I sí, home! ès clar!... Vola cap aquí, vola cap allà, marges i més
+marges... la...
+
+-No enraonis, manyaga: descansa.
+
+Em creu. Calla una estoneta, però no troba repòs. Està excitada. La
+barba li tremola, i els nirvis bruixulegen i salten en ses
+parpelles. Al cap de poc torna a posar-se a parlar, amb llengua
+arrossegadissa, amb un borbolleig penós, sense donar entonació al
+discurs. -La mare és del puny estret. La gran rata m'amagava el
+vi... Me té tancada amb pany i clau, i la... la...- Perd el fil de
+la idea. La seva vista es desllueix com un punt de la nit del qual
+acaba de caure una estrella. Després d'un moment la llum torna als
+seus ulls, i un somrís maneja els seus llavis relaxats. -Saps?... em
+caso la setmana entrant amb en Panxo Canyelles. Ès vell, però
+presentós, i ès... ès un _burro_ d'or. M'ha demanat perquè sap que
+sóc de sang reial... Les joies són encarregades a Barcelona:
+mantellina negra... el gran ròssec... arracades de dallonses... Tu
+n'estaràs pla cofoi! Oh! oh! oh!... la ventafocs!... Xinel·les de
+vidre... vestits dels peixos de la...- I a mitja paraula s'atura amb
+la boca badada, i les seves carns es tenyeixen d'una grisor
+cadavèrica. S'apreta el ventre com si hi tingués una viva dolor, i
+vinga balandrejar de mig cos en amunt, balandreja que balandreja,
+tot llançant uns gemecs que s'assemblen al belar d'un cabrit nadó. I
+jo resto immòbil al davant d'ella en la melangiosa actitud amb què
+el Dant contemplava les ànimes en pena, de les quals no podia pas
+alleujar els suplicis.
+
+Mentrestant el temps va que vola.. El sol deu estar a prop de la
+posta. I sempre la mateixa soledat. No hi ha un pastor en les
+garrotxes, no es sent dringar una esquella. Tal vegada si cridés
+compareixeria algú. Ho provo: crido, crido... Ningú enlloc. El vent
+udola més que mai. L'arbrissa s'ajeu com els blats en herba sota un
+bell ruixat. Les ginestes aplaquen a la roca llurs branquillons
+esparpellats, que hi ditegen tremolosament. Els fantàstics penyals
+xisclen monstruosament a lo llarg de la costa. No mancaria sinó un
+xàfec.
+
+Sento que em toquen. És la Jacobè. Dreta al meu costat, m'estira la
+capa dient: -Vina, anem, Minguet; anem cap a casa.- I, abans de que
+em pugui revenir de la sorpresa, s'esmuny per una baixadeta i guanya
+el corriol que s'obre entre la penya i el precipici. Ni esma tinc
+per a seguir-la, com no sigui amb una mirada, amb la qual se'n va
+tot el meu esperit. La infeliç orada avança per l'estret viarany
+sense ni sols estintolar una mà, amb el sac abombollat de vent a
+l'esquena, i les faldilles fuetejant-li per darrera. Porta una mitja
+a garró, que pot entrebancar-la. Va caminant, caminant... La ratxa
+se li enduu el mocador del cap, que ve a enganxar-se a prop meu en
+unes romagueres. El pentinat se li ha desfet, i les trenes li pengen
+de gairell, a grans bagues d'or, pel bescoll i una galta, fins arran
+del muscle. Va caminant. Després s'atura, s'entregira, i em fa
+senyes de que la segueixi.
+
+És exposar la vida, però... no m'hi vull pensar. Vaig a pendre
+carrera, i en aquell mateix moment reparo que la noia, tentinejant,
+arrenca a córrer cap a mi, esfereïda i esborneiada. Val més així. Va
+corrent amb alè perdut; i, així que m'assoleix, em tira un dels seus
+braços a l'espatlla, voltant-lo pel meu clatell, i s'hi repenja
+tota, acotant la cara al meu pit, amb l'altre braç desmaidament
+llençat i les cames en fallença, com si li manquessin les forces. Jo
+començo a respirar després del gran esglai. L'abraço estretament, i
+dic-li amb tendresa: -Pobra Jacobè! pobra teta! Què tens? ¿Perquè
+t'apartes del meu costat? Aquí, amb mi, estàs bé. Ja saps que jo
+t'estimo... que sóc el teu petit...- Mes, segurament, no està en
+disposició d'entendre'm. Aixeca la seva cara anguniosa, i, movent
+amb dificultat els llavis xops de salivera, barboteja una explicació
+amb tantes veus inarticulades i tants mots mal aplicats, que, encara
+que hagués tingut algun lluc de raó, hauria sigut inintel·ligible.
+Parla d'uns sorolls, d'una lloca, d'un mirinyac, de la xemeneia del
+seu vestit, de... què sé jo? d'una por que fuig de l'esfera de lo
+que es pot capir, i que un hom no sap com esvair ni apaivagar.
+Intento, no obstant, infondre-li coratge. -No t'espantis: jo et
+defensaré. Que vinguin!- crido. -Aquí els espero. ¡Ai, si s'acosten
+al volt de la meva grapa!- Però callo tot seguit, perquè, la
+veritat, aquest repte en la solitud, en presència d'aquella víctima
+d'una justícia misteriosa, m'esborrona a mi mateix.
+
+Altrament comprenc que els meus esforços són infructuosos. Ella no
+m'atén ni em pot entendre. S'ha de deixar que es vagi refent per si
+sola. I, efectivament, a poc a poc va normalitzant-se, deslliga el
+seu, braç del meu coll, i aleshores jo la solto amb un impuls
+instintiu d'honestesa. Mes no la desemparo pas, i la vaig seguint
+frec a frec, i la vaig instant a que s'assegui. -Asseu-te, manyaga,
+asseu-te. Mira, aquí hi ha un bon tou d'herba. T'agrada més aquesta
+roca? Certament és com un pedrís. Asseu-t'hi. Tampoc?... Què
+cerques, doncs?...- No m'escolta poc ni molt. Va gambejant
+sinuosament, amb cama insegura, d'ací d'allà. És precís que
+m'imposi. L'agafo per un canell, i, a pesar de la seva resistència,
+l'arrossego al lloc més apartat de la timba i la faig seure vulgues
+que no. Ella al principi s'indigna i debatega. -Barruel...
+barruel...- me va dient amb veu embofegada. Mes, al veure'm resolut,
+al sentir que li parlo amb to imperiós i que l'amenaço de lligar-la
+si es mou, abaixa el cap cohibida i domenyada. Resta quieta,
+humil... Les seves faccions prenen l'aire de la imbecilitat. Les
+bavalles es desfilen de la seva boca pit avall. La seva cara es va
+jaspiant de taques moradenques. Està horrible; però quina compassió
+m'inspira! ¡Quin dol sento per la violència que m'he vist obligat a
+exercir! Perquè, per monstruosa que sigui tornada, per embrutida que
+estigui amb tots els ferments de les antigues disbauxes, jo
+l'estimo, aquesta ànima infeliç; l'estimo a pesar de tot; i hauria
+volgut conservar en ella, fins a l'últim moment, el setial d'amor
+que hi tenia tan afermat.
+
+Ha sonat un crit... un altre... Escolto atentament. Sí: els crits
+vénen d'amunt, de la banda de terra. Me'n vaig unes quantes passes
+enllà, fins a la punta més forana del saplanet, per poder atalaiar
+els camins. Efectivament, l'esperança no m'ha enganyat: dalt d'un
+pujol veig negrejar sobre el cel gris la silueta de sis o set
+persones. Em poso a cridar amb totes les meves forces, i balandrejo
+en l'aire el mocador de butxaca. M'han sentit... m'han vist i vénen.
+De segur ens cercaven. Però què els passa?... S'aturen... es fan
+enrera amb un moviment d'horror... Giro la mirada i em sento
+defallir. La Jacobè, aprofitant el meu descuit, s'és asseguda al
+cantell del penyasegat, si cau no cau. Està una mica decantada,
+presentant-me la cara de perfil, i m'esguarda amb un sol ull, amb el
+posat hipòcrita d'una garsa que sotja quelcom. -Toca'm, barruel-
+borbolleja amb veu fosca.- Marxo cap a la... Havana. Ja estic
+embarcada.- I veig que es va escorrent; que l'herba, planxada pel
+seu cos, reix i s'estufa al seu darrera... que la flotant fullassa
+d'atzavara sobre la qual té les cames allargassades va cedint
+vinclant-se. Corro a deturar la caiguda; mes amb prou feines
+aconsegueixo salvar-me jo mateix aferrant-me al pi venturer que
+suara m'havia servit d'ampit. La terra roda al seu voltant. Al meu
+dessota l'abisme bada, com badallant, la seva gola immensa i
+ombrívola. I la Jacobè hi cau espantosament, topa amb uns alzinois,
+que se l'espolsen d'una zumzada, i es capbussa en la buidor, avall,
+avall... Sembla una flor ventissa. Ses faldilles i enagos
+s'acampanen a tall de corona. Les primes cames hi rossegen al dedins
+com estams d'un lliri. Acluco un moment els ulls, i quan torno a
+obrir-los veig allà baix, al fons, el cadàver immòbil sobre una roca
+emporprada de vermellenca tinyassa.
+
+De moment no sento més que una gran consternació, un gran
+aclaparament... i aquell deix d'ombra i de silenci que la mort, al
+passar, infon en la claror i els sorolls mateixos. Després van
+venint els records i les llàgrimes. Allà baix, damunt d'aquell túmul
+voltat de les aigües marines, la Jacobè em recorda tota la poesia
+dels seus bons temps, com una olor de violes passades ens recorda
+els encants de la tarda d'abril en què les collírem. Penso en el seu
+amor puríssim, en la seva innocència d'infant, en el bé que m'havia
+fet... I... té! morta! El mar juga amb les seves trenes daurades;
+els crancs s'enfilen ja sense por per les seves faldilles... mareta
+del meu cor!... I la nit va caient, caient, i sento passar sobre meu
+un alè sagrat. Vet allà l'antiga pedra druídica, l'altar carregat
+amb la seva víctima immaculada, sagnant, exànime. La naturalesa
+s'entenebra al contemplar la seva obra de destrucció. El tro de la
+ressaga s'aixeca com un cant funeral. I jo no trobo consol sinó
+figurant-me que estic en la muntanya del Calvari, i que el pi amb
+què m'abraço és la creu de Jesucrist, en qui descanso de la meva
+dolor i de tot lo que no entenc.
+
+FI
+
+
+
+
+
+
+End of the Project Gutenberg EBook of Pinya de Rosa, by Joaquim Ruyra
+
+*** END OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK PINYA DE ROSA ***
+
+***** This file should be named 15346-8.txt or 15346-8.zip *****
+This and all associated files of various formats will be found in:
+        https://www.gutenberg.org/1/5/3/4/15346/
+
+-
+
+Updated editions will replace the previous one--the old editions
+will be renamed.
+
+Creating the works from public domain print editions means that no
+one owns a United States copyright in these works, so the Foundation
+(and you!) can copy and distribute it in the United States without
+permission and without paying copyright royalties.  Special rules,
+set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to
+copying and distributing Project Gutenberg-tm electronic works to
+protect the PROJECT GUTENBERG-tm concept and trademark.  Project
+Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you
+charge for the eBooks, unless you receive specific permission.  If you
+do not charge anything for copies of this eBook, complying with the
+rules is very easy.  You may use this eBook for nearly any purpose
+such as creation of derivative works, reports, performances and
+research.  They may be modified and printed and given away--you may do
+practically ANYTHING with public domain eBooks.  Redistribution is
+subject to the trademark license, especially commercial
+redistribution.
+
+
+
+*** START: FULL LICENSE ***
+
+THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE
+PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK
+
+To protect the Project Gutenberg-tm mission of promoting the free
+distribution of electronic works, by using or distributing this work
+(or any other work associated in any way with the phrase "Project
+Gutenberg"), you agree to comply with all the terms of the Full Project
+Gutenberg-tm License (available with this file or online at
+https://gutenberg.org/license).
+
+
+Section 1.  General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg-tm
+electronic works
+
+1.A.  By reading or using any part of this Project Gutenberg-tm
+electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
+and accept all the terms of this license and intellectual property
+(trademark/copyright) agreement.  If you do not agree to abide by all
+the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy
+all copies of Project Gutenberg-tm electronic works in your possession.
+If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project
+Gutenberg-tm electronic work and you do not agree to be bound by the
+terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or
+entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.
+
+1.B.  "Project Gutenberg" is a registered trademark.  It may only be
+used on or associated in any way with an electronic work by people who
+agree to be bound by the terms of this agreement.  There are a few
+things that you can do with most Project Gutenberg-tm electronic works
+even without complying with the full terms of this agreement.  See
+paragraph 1.C below.  There are a lot of things you can do with Project
+Gutenberg-tm electronic works if you follow the terms of this agreement
+and help preserve free future access to Project Gutenberg-tm electronic
+works.  See paragraph 1.E below.
+
+1.C.  The Project Gutenberg Literary Archive Foundation ("the Foundation"
+or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project
+Gutenberg-tm electronic works.  Nearly all the individual works in the
+collection are in the public domain in the United States.  If an
+individual work is in the public domain in the United States and you are
+located in the United States, we do not claim a right to prevent you from
+copying, distributing, performing, displaying or creating derivative
+works based on the work as long as all references to Project Gutenberg
+are removed.  Of course, we hope that you will support the Project
+Gutenberg-tm mission of promoting free access to electronic works by
+freely sharing Project Gutenberg-tm works in compliance with the terms of
+this agreement for keeping the Project Gutenberg-tm name associated with
+the work.  You can easily comply with the terms of this agreement by
+keeping this work in the same format with its attached full Project
+Gutenberg-tm License when you share it without charge with others.
+
+1.D.  The copyright laws of the place where you are located also govern
+what you can do with this work.  Copyright laws in most countries are in
+a constant state of change.  If you are outside the United States, check
+the laws of your country in addition to the terms of this agreement
+before downloading, copying, displaying, performing, distributing or
+creating derivative works based on this work or any other Project
+Gutenberg-tm work.  The Foundation makes no representations concerning
+the copyright status of any work in any country outside the United
+States.
+
+1.E.  Unless you have removed all references to Project Gutenberg:
+
+1.E.1.  The following sentence, with active links to, or other immediate
+access to, the full Project Gutenberg-tm License must appear prominently
+whenever any copy of a Project Gutenberg-tm work (any work on which the
+phrase "Project Gutenberg" appears, or with which the phrase "Project
+Gutenberg" is associated) is accessed, displayed, performed, viewed,
+copied or distributed:
+
+This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
+almost no restrictions whatsoever.  You may copy it, give it away or
+re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
+with this eBook or online at www.gutenberg.org
+
+1.E.2.  If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is derived
+from the public domain (does not contain a notice indicating that it is
+posted with permission of the copyright holder), the work can be copied
+and distributed to anyone in the United States without paying any fees
+or charges.  If you are redistributing or providing access to a work
+with the phrase "Project Gutenberg" associated with or appearing on the
+work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1
+through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the
+Project Gutenberg-tm trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or
+1.E.9.
+
+1.E.3.  If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is posted
+with the permission of the copyright holder, your use and distribution
+must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional
+terms imposed by the copyright holder.  Additional terms will be linked
+to the Project Gutenberg-tm License for all works posted with the
+permission of the copyright holder found at the beginning of this work.
+
+1.E.4.  Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg-tm
+License terms from this work, or any files containing a part of this
+work or any other work associated with Project Gutenberg-tm.
+
+1.E.5.  Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
+electronic work, or any part of this electronic work, without
+prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
+active links or immediate access to the full terms of the Project
+Gutenberg-tm License.
+
+1.E.6.  You may convert to and distribute this work in any binary,
+compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any
+word processing or hypertext form.  However, if you provide access to or
+distribute copies of a Project Gutenberg-tm work in a format other than
+"Plain Vanilla ASCII" or other format used in the official version
+posted on the official Project Gutenberg-tm web site (www.gutenberg.org),
+you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a
+copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon
+request, of the work in its original "Plain Vanilla ASCII" or other
+form.  Any alternate format must include the full Project Gutenberg-tm
+License as specified in paragraph 1.E.1.
+
+1.E.7.  Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
+performing, copying or distributing any Project Gutenberg-tm works
+unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.
+
+1.E.8.  You may charge a reasonable fee for copies of or providing
+access to or distributing Project Gutenberg-tm electronic works provided
+that
+
+- You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
+     the use of Project Gutenberg-tm works calculated using the method
+     you already use to calculate your applicable taxes.  The fee is
+     owed to the owner of the Project Gutenberg-tm trademark, but he
+     has agreed to donate royalties under this paragraph to the
+     Project Gutenberg Literary Archive Foundation.  Royalty payments
+     must be paid within 60 days following each date on which you
+     prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax
+     returns.  Royalty payments should be clearly marked as such and
+     sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the
+     address specified in Section 4, "Information about donations to
+     the Project Gutenberg Literary Archive Foundation."
+
+- You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
+     you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
+     does not agree to the terms of the full Project Gutenberg-tm
+     License.  You must require such a user to return or
+     destroy all copies of the works possessed in a physical medium
+     and discontinue all use of and all access to other copies of
+     Project Gutenberg-tm works.
+
+- You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any
+     money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
+     electronic work is discovered and reported to you within 90 days
+     of receipt of the work.
+
+- You comply with all other terms of this agreement for free
+     distribution of Project Gutenberg-tm works.
+
+1.E.9.  If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg-tm
+electronic work or group of works on different terms than are set
+forth in this agreement, you must obtain permission in writing from
+both the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and Michael
+Hart, the owner of the Project Gutenberg-tm trademark.  Contact the
+Foundation as set forth in Section 3 below.
+
+1.F.
+
+1.F.1.  Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
+effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
+public domain works in creating the Project Gutenberg-tm
+collection.  Despite these efforts, Project Gutenberg-tm electronic
+works, and the medium on which they may be stored, may contain
+"Defects," such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or
+corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual
+property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a
+computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by
+your equipment.
+
+1.F.2.  LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the "Right
+of Replacement or Refund" described in paragraph 1.F.3, the Project
+Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
+Gutenberg-tm trademark, and any other party distributing a Project
+Gutenberg-tm electronic work under this agreement, disclaim all
+liability to you for damages, costs and expenses, including legal
+fees.  YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
+LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
+PROVIDED IN PARAGRAPH F3.  YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
+TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
+LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
+INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
+DAMAGE.
+
+1.F.3.  LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
+defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
+receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
+written explanation to the person you received the work from.  If you
+received the work on a physical medium, you must return the medium with
+your written explanation.  The person or entity that provided you with
+the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a
+refund.  If you received the work electronically, the person or entity
+providing it to you may choose to give you a second opportunity to
+receive the work electronically in lieu of a refund.  If the second copy
+is also defective, you may demand a refund in writing without further
+opportunities to fix the problem.
+
+1.F.4.  Except for the limited right of replacement or refund set forth
+in paragraph 1.F.3, this work is provided to you 'AS-IS', WITH NO OTHER
+WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO
+WARRANTIES OF MERCHANTIBILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.
+
+1.F.5.  Some states do not allow disclaimers of certain implied
+warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages.
+If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the
+law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be
+interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by
+the applicable state law.  The invalidity or unenforceability of any
+provision of this agreement shall not void the remaining provisions.
+
+1.F.6.  INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
+trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
+providing copies of Project Gutenberg-tm electronic works in accordance
+with this agreement, and any volunteers associated with the production,
+promotion and distribution of Project Gutenberg-tm electronic works,
+harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees,
+that arise directly or indirectly from any of the following which you do
+or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg-tm
+work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any
+Project Gutenberg-tm work, and (c) any Defect you cause.
+
+
+Section  2.  Information about the Mission of Project Gutenberg-tm
+
+Project Gutenberg-tm is synonymous with the free distribution of
+electronic works in formats readable by the widest variety of computers
+including obsolete, old, middle-aged and new computers.  It exists
+because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from
+people in all walks of life.
+
+Volunteers and financial support to provide volunteers with the
+assistance they need, is critical to reaching Project Gutenberg-tm's
+goals and ensuring that the Project Gutenberg-tm collection will
+remain freely available for generations to come.  In 2001, the Project
+Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
+and permanent future for Project Gutenberg-tm and future generations.
+To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation
+and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4
+and the Foundation web page at https://www.pglaf.org.
+
+
+Section 3.  Information about the Project Gutenberg Literary Archive
+Foundation
+
+The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non profit
+501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
+state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
+Revenue Service.  The Foundation's EIN or federal tax identification
+number is 64-6221541.  Its 501(c)(3) letter is posted at
+https://pglaf.org/fundraising.  Contributions to the Project Gutenberg
+Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent
+permitted by U.S. federal laws and your state's laws.
+
+The Foundation's principal office is located at 4557 Melan Dr. S.
+Fairbanks, AK, 99712., but its volunteers and employees are scattered
+throughout numerous locations.  Its business office is located at
+809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887, email
+business@pglaf.org.  Email contact links and up to date contact
+information can be found at the Foundation's web site and official
+page at https://pglaf.org
+
+For additional contact information:
+     Dr. Gregory B. Newby
+     Chief Executive and Director
+     gbnewby@pglaf.org
+
+Section 4.  Information about Donations to the Project Gutenberg
+Literary Archive Foundation
+
+Project Gutenberg-tm depends upon and cannot survive without wide
+spread public support and donations to carry out its mission of
+increasing the number of public domain and licensed works that can be
+freely distributed in machine readable form accessible by the widest
+array of equipment including outdated equipment.  Many small donations
+($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
+status with the IRS.
+
+The Foundation is committed to complying with the laws regulating
+charities and charitable donations in all 50 states of the United
+States.  Compliance requirements are not uniform and it takes a
+considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
+with these requirements.  We do not solicit donations in locations
+where we have not received written confirmation of compliance.  To
+SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any
+particular state visit https://pglaf.org
+
+While we cannot and do not solicit contributions from states where we
+have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
+against accepting unsolicited donations from donors in such states who
+approach us with offers to donate.
+
+International donations are gratefully accepted, but we cannot make
+any statements concerning tax treatment of donations received from
+outside the United States.  U.S. laws alone swamp our small staff.
+
+Please check the Project Gutenberg Web pages for current donation
+methods and addresses.  Donations are accepted in a number of other
+ways including including checks, online payments and credit card
+donations.  To donate, please visit: https://pglaf.org/donate
+
+
+Section 5.  General Information About Project Gutenberg-tm electronic
+works.
+
+Professor Michael S. Hart was the originator of the Project Gutenberg-tm
+concept of a library of electronic works that could be freely shared
+with anyone.  For thirty years, he produced and distributed Project
+Gutenberg-tm eBooks with only a loose network of volunteer support.
+
+Project Gutenberg-tm eBooks are often created from several printed
+editions, all of which are confirmed as Public Domain in the U.S.
+unless a copyright notice is included.  Thus, we do not necessarily
+keep eBooks in compliance with any particular paper edition.
+
+Most people start at our Web site which has the main PG search facility:
+
+     https://www.gutenberg.org
+
+This Web site includes information about Project Gutenberg-tm,
+including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
+Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
+subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.
+
+*** END: FULL LICENSE ***
+
diff --git a/15346-8.zip b/15346-8.zip
new file mode 100644
index 0000000..65aaf3a
--- /dev/null
+++ b/15346-8.zip
diff --git a/LICENSE.txt b/LICENSE.txt
new file mode 100644
index 0000000..6312041
--- /dev/null
+++ b/LICENSE.txt
@@ -0,0 +1,11 @@
+This eBook, including all associated images, markup, improvements,
+metadata, and any other content or labor, has been confirmed to be
+in the PUBLIC DOMAIN IN THE UNITED STATES.
+
+Procedures for determining public domain status are described in
+the "Copyright How-To" at https://www.gutenberg.org.
+
+No investigation has been made concerning possible copyrights in
+jurisdictions other than the United States. Anyone seeking to utilize
+this eBook outside of the United States should confirm copyright
+status under the laws that apply to them.
diff --git a/README.md b/README.md
new file mode 100644
index 0000000..c76034b
--- /dev/null
+++ b/README.md
@@ -0,0 +1,2 @@
+Project Gutenberg (https://www.gutenberg.org) public repository for
+eBook #15346 (https://www.gutenberg.org/ebooks/15346)