initial commit of ebook 14816HEADmain

2 files changed, 3214 insertions, 0 deletions

diff --git a/old/14816-8.txt b/old/14816-8.txt
new file mode 100644
index 0000000..e073e8d
--- /dev/null
+++ b/old/14816-8.txt
@@ -0,0 +1,3214 @@
+The Project Gutenberg EBook of La Mare Balena, by Victor Catala
+
+This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
+almost no restrictions whatsoever.  You may copy it, give it away or
+re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
+with this eBook or online at www.gutenberg.org
+
+
+Title: La Mare Balena
+
+Author: Victor Catala
+
+Release Date: January 27, 2005 [EBook #14816]
+
+Language: Catalan
+
+Character set encoding: ISO-8859-1
+
+*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK LA MARE BALENA ***
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+LA MARE-BALENA
+
+
+Ricardet era fill d'un bon home del poble que, de jovenet, havia
+anat a Barcelona per fer de mosso de cafè en el que un parent llunyà
+tenia en una barriada extrema de la ciutat: allà es casà amb la
+filla de l'amo, i anant temps -no molt temps- havia esdevingut amo
+ell mateix, per mort del sogre que, darrera el taulell, havia
+arreplegat, junt amb uns pocs milerets de duros, una malaltia de pit
+que l'acabà abans d'arribar a la vellesa. El gendre ho havia heredat
+tot: establiment, cabal i malaltia; i quan sos lleus, trepanats com
+bresques i plens de la pols infecta del cafè, foren sols niers de
+microbis incomptables, els metges li ordenaren ___reposar_, deixar
+el negoci i anar-se'n a fora. Aleshores el bon home pensà en el
+poble nadiu, i, ofegant recances de la muller i ambicions pròpies,
+vengué el cafè i emprengué el camí de son exili, amb la tristor als
+ulls, la lassitud als membres i la mort arrupida en les entranyes.
+
+Ja en el poble, comprà una caseta vora el mar i s’hi instal·là amb
+l'esposa i el fill, esperant mansament l'hora en que el destí hagués
+decretat l'execució de la sentencia. Durant el primer temps,
+
+passejava per la platja, donant conversa als mariners, o se
+n'entrava, per tirada invencible, en les tavernes properes, no fent-
+hi consum, però ensinistrant, amb consells pràctics i maules de
+l'ofici, els taverners amics; després, se quedava ja a casa els dies
+rúfols: darrerament, a mida que el mal empitjorava, gairebé no eixia
+mai, ara fent llit, ara arribant-se fins al balcó, i allí, groc i
+rexuclat, amb la barba de tres dies i l'alè entrebancat, se passava
+les hores en un balancí, guaitant llargament, hipnòticament, el
+tragí de la platja, l'anar i venir de la gentada, la frescor de la
+mar, l'enriolament del cel, la professó cerimoniosa de les barques,
+que marxaven cap al lluny, com teoria de verges sagrades en
+espectacle de ritual...
+
+La sang del pobre hètic, emmetzinada i corrupta, s'anava
+descomponent i afeblint sota aquell mantell d'esplendències, prop de
+les sanitoses emanacions, en mig del formigueig de vida intensa...
+Mes, com per llei de divinals compensacions, el pare moribund veia
+que, al caire mateix de la seva agonia, la seva sang prenia nova
+ufana, s'enriquia de glòbuls vermells, esdevenia una sang nova en el
+cos del seu fill únic, d'aquell Ricardet que havia dut de Barcelona
+pàl·lid, anèmic, frèvol com una peça trencadissa, próxima a la
+destroça. El nen, en el mes i mig de viure al poble, s'havia
+trasmudat: ses galtes sanitoses s'enrojolaven, sos moviments prenien
+empenta i vigor, la gana es feia inestroncable... tot semblava
+predir una bona preparació per a la creixença, una ferma resistència
+contra l'heretatge morbós. I el pare, al donar-se compte dels
+progressos, beneïa a Déu per haver-li donat l'assot de la pròpia
+malaltia, que havia salvat la vida al fill estimat.
+
+Més aquest no estava del tot content en la petita vila, on tenia de
+pagar son dret d'implantació, son delme obligat.
+
+Perquè els metges ho havien aconsellat, perquè la casa hi donava,
+perquè no tenia germans que el distraguessen ni amics que el
+retinguessin dins, en Ricardet tot el dia rodava per la platja, sota
+l'ull vigilant i amorós de son pare. Mes hi estava, allà, a tall
+d'intrús, com pollastre caigut en galliner d'altri; que la colla de
+marrecs que n'eren mestres i senyors sobirans de cap a cap de jorn,
+se destriaven d'ell, el defugien, el miraven, primer, amb
+estranyesa, després amb recel, més tard amb franca hostilitat. ¿ Com
+no, si aquell vailet de cara blanca i fina, de cabells ben tallats i
+pentinats, de davantal nou i planxat, de sabates polides i lluentes,
+se'ls mirava sempre amb mirada altiva de personeta superior, se reia
+sempre, amb una mitja rialleta desdenyosa, dels nens esparracats i
+descompostos, negres com una pega i descalços del tot, tant a
+l'estiu com a l'hivern, tant els dies feiners com els de festa? Sí;
+el nen barceloní sentia's superior als del poble, i n'estava entonat
+i els ho deixava entendre; i els del poble ho entengueren i li
+cobraren tírria i començaren també a burlar-se d'ell. I es rigueren
+de sos airets de dameta, de sa cara de llir, de son parlar foraster,
+de sos esfereïments davant d'una onada massa estesa que amenacés
+mullar-li les sabates, de tot el que feia, de tot el que no feia, de
+tot el que deia, de tot el que callava. De primer, l'intrús, una
+mica esperverat, no s'atrevia a contestar, però no pecava de tímid
+ni de pacient, i ben prompte s'encarà amb tots i tornà fàstic per
+fàstic, afront per afront.
+
+Si, al passar per sa vora, un se tapava el nas exclamant, «-Ex! Put
+com el tomòvil del Marquès!...(al·ludint al perfum de violeta que sa
+mare li posava), ell responia ardidament:
+
+-Val més fer flaire que gratar com tu, pollós, que no tens
+pintes!...
+
+ Si li escarnien els ves, els oi?, els i ara! barcelonins, ell feia
+una rialleta i cridava al punt, marcant ben bé les lletres:
+
+- Mare!... Vull figos!... Deixe la vele,lladre!...Quinos ocos més
+blancos!...
+
+Amb son oir desprevingut de foraster havia arreplegat de seguida la
+particularitat : aquelles e e e clares i penetrants dels singulars
+femenins i aquelles o o o confoses dels plurals, que feien de la
+parla marinera de la vila una excepció remarcable en la fonètica
+general de la costa.
+
+El guant estava llençat, la brega empenyada. Com acabaria?
+Probablement hauria acabat en santa pau, fonent-se en un els dos
+elements dissemblants, per raó de mútua necessitat, de l'atracció
+anivelladora que porta en si la infantesa, si en la incipient
+rivalderia no hagués brollat el ferment tràgic que més cruelment
+enverina les passions, tant en xics com en grans: l'enveja.
+
+Els nens del poble, que fins a l'aparició d'en Ricardet havien sigut
+feliços en son estat, saberen de cop i volta, per boca del nou-
+vingut, que eren pobres, que eren bruts, que eren lletjos, que eren
+bèsties, que sos pares anaven a la taverna, que una taverna és menys
+que un cafè, que el que té un cafè és senyor, que el que és senyor
+té diners, que el papa d'en Ricardet havia sigut cafeter i, per
+tant, era senyor i tenia diners, i que en Ricardet, un cop gran,
+també seria senyor i ric i viuria a Barcelona, i ells s'estarien al
+poble, fent de mariners i prou... I la brivalla, al saber tot això,
+sentí també de cop i volta l'escalfor del despit i de la vergonya,
+el rau-rau per la privació d'allò que no tenia...Per sa banda, en
+Ricardet, a qui el medi anava guanyant ràpidament, amb aquella força
+d'impressió amb què la novetat s'encarna en el cor tendre, descobrí
+amb estranyesa mortificada que no n'hi havia prou d'ésser ciutadà
+per a meravellar la gent : que a poble també es burlaven de qui no
+parlava com ells, que deien nenes i mitges senyores als nens que no
+sabien nedar ni capbussar-se, tirar pedres i pescar patellides,
+jugar a pilota i empaitar els gossos... I, malgrat sos fums i sos
+retrets ventolaris, hauria donat mitja vida per tornar-se en un
+santiament com sos enemics, i llençar-se cap avall de la roca més
+forana i colrar-se, tot nu, al bat del sol, entre dues remullades, i
+esgarrapar-se amb el primer arribat per patellida més o menys en la
+cabassa... Mes no trobava en si coratge per a aquelles empreses, i,
+a més a més, el papa es passejava sempre per allà fora, sotjant-lo,
+i si s'acostava massa a la lloagada li feia un crit de seguida.
+Passà l'estiu i acabà el setembre amb la proximitat de les veremes.
+Els vinyaters portaren, com d'habitud, les samals a estanyar, i,
+així que de matinada sortiren els llaguts, les omplenaren d'aigua
+salada, arrenglerades tot peu de la rompent.
+
+Quan la brivalla eixí al carrer i les va veure, ressonà un crit de
+joia i l'entusiasme s'encengué arreu, com un reguer de pólvora. De
+seguida estigueren concertats per a l'expedició: eren deu, quinze,
+vint-i-cint (tants com samals en la p1atja), els que s'allistaren
+per anar fins a la Mare-Balena.
+
+La Mare-Balena era un illot de tosca que negrejava a unes quantes
+braces banda allà de la boca del port. La gent gran ne deia de
+l'illot la Roca-Grossa, però tots els petits el coneixien per
+l'a1tre nom, que, en temps immemorial, li deuria haver tret un tocat
+de mal d'imaginació, menys ignorant que sos conveïns.
+
+La Mare-Balena era l'encegament de totes les larves de gat de mar
+que criava la vila. Anar a la Mare-Balena, cavalcar sobre son llom
+punxós, fer l'arbre-forc en qualsevol aresta, cercar-hi gratonells o
+cargols per les crètues, ¡valga'ns Déu, quina ventura! ¡Quina
+meravella que deixava encantats els amics i companys!... Sols que de
+la platja a l'illot hi havia massa bella pitada, i nedant no tots hi
+podien arribar: calia esperar ocasions extraordinàries, en que la
+cosa resultés més avinenta; i cap d'aquelles ocasions com la que
+s'oferia per les veremes, en què els navilis eren nombrosos i tothom
+feia els ulls grossos davant l'entremaliadura...
+
+Quan en Ricardet eixí de casa, la flota sencera estava a punt de
+llevar l'àncora. Totes les samals balancejaven en l'aigua i dins
+cada samal arrupit un nen de color de xacolata, envernissat, lluent,
+de la primera remollina. Sobre el mar clarífic del matí, aquells
+cossets nus i polimentats tenien la foscor i la gracia de petits
+bronzes d'art.
+
+En Ricardet sentí un nuament de cor: ni tan sols tingué de preguntar
+de què es tractava.¡ Prou que n'havia sentit parlar, d'aquelles
+expedicions anyals a la Mare-Balena i de les meravelles que aquesta
+atresorava en son si! Sempre que ell feia referència als bancs de
+vellut, als miralls, als nombrosos calendaris que esmaltaven les
+parets i que donaven magnificència a son cafè estat, sortien a
+relluir les meravelles de la Mare-Balena. ¿Què eren els encoixinats,
+què els miralls, què els calendaris, comparat amb els llongants i
+les llagostes que corrien per aquelles roques, amb les molses de
+tots colors que encatifaven la Cova Petita, amb les pedres, com de
+vidre volador, que penjaven del sostre, i, sobretot, amb la Serena,
+aquella Serena esparveradora que, per anys, havien vista tal i tal
+avi de la vila i que era una mena d'escorpra
+grossa, grossa com el campanar, amb els ulls de guspires, les ganyes
+vermelles com coral i les escates de plata: aquella Serena que d'un
+revés de cua girava els llaguts com si fossen cloves de nou, i se
+n'enduia els homes a sota aigua, on, si no li donaven cent unces
+d'or o el fill més petit que tenien, els encantava, fent-los tornar,
+per sempre més, botes marines o mates d'alguer?... I doncs, què es
+pensava el presumit? ¡No hi havia res al món, ni a Barcelona, com la
+Mare-Balena!...
+
+El jove ciutadà, que, en aquella altra cova plena sols de tauletes i
+ampolles de begudes, mai havia conegut l'encís d'una rondalla
+fantàstica, de bon començament n'havia restat fadat pels esqueixos
+de llegenda que a l'atzar se desprenien d'aquelles imaginacions
+caòtiques, mig descloses tot just en les ubagors de la ignorancia,
+però que ja es llençaven, ardides i amb totes les veles desplegades,
+cap al misteri poètic, nort eternal de tot home de mar...
+
+El pilot en cap de l'esquadra, un bordegassot espigat ja, al veure
+el foraster embadalit contemplant les maniobres, va cridar-li:
+
+-Tu, bleda... ¿ Que no hi vols venir a la Mare-Balena?
+
+El chor esclatà en rialles de mofa...
+
+-Coi! Se mollarie la cue de la bate! -xisclá un.
+
+-La mame li pegarie!...-féu un altre.
+
+-Que hi vagi amb la tartana de l'ordinari - afegí un terç...
+
+Aquella cançò de la seva covardia era el que més indignava a en
+Ricardet; vingué blanc de ràbia. I de cop, sentí que li fugien totes
+les temençes. Nedant, no, que no podria anar-hi a la Mare-Balena,
+perquè no en sabia, de nedar, però dins d’una samal, com ells, gran
+mèrit! Se veia tan capaç de fer el viatge com qualsevol altre...
+
+La bandada hi rigué més i més.
+
+-Alce si goses!...
+
+-Llengue, llengue...
+
+I tots li mostraren un pam de la seva.
+
+-Què t’hi jugues, pollós, que hi vaig?- exclamà en Ricardet,
+dirigint-se al nen de més prop i urpint-lo amb la mirada ardida de
+costum.
+
+-Ho dius perquè no tens samal!...-féu l’interpel·lat, aviant de dos
+vigorosos cops de braç la nau que tripulava.
+
+El barceloní guaità cap a sa casa; el papa es trobava malament,
+aquell dia: potser no es llevaria. La mama tenia feina, en aquella
+hora i no sortiria pas a guaitar.-
+
+Dona’m la teva i ho veuràs...
+
+La bandada semblà sorpresa del rampell. Hi hagué deliberació a mitja
+vaeu, rialletes entre dents, i el grandassàs de la colla, el patró
+de l’estol, saltà de la seva samal, la remolcà agafada per la
+cornalera, fins a terra, i digué molt seriosament an en Ricardet:
+
+-Aquí tens aquesta...
+
+El foraster cregué que li feia una nova mofa.
+
+-I tu?- preguntà tímidament.
+
+-Jo hi aniré nedant... Tinc prou pit, jo... i -declarà el patró amb
+orgull.
+
+En Ricardet vacil·là un moment.
+
+Al veure-ho el chor tornà a la seva.
+
+-Ehé, ehé!...Llengue,llengue!...
+
+-Me la deixes de bo de bo?-féu l'ofes, amb acció de treure's el
+davantal.
+
+El patró semblà que de repent s'hagués humanitzat.
+
+-De bo, de bo; i et remolcaré, si no saps vogar...
+
+Un minut després, en Ricardet, sens un fil de roba, que estava
+apilotada en un farcell entre ses carnes, ocupava la samal.
+L'esquena blanca i fina, com de crespó de seda, se contreia tota a
+l'airet del matí, quina frescor seca i penetrant provava per primera
+volta. De repent, a la sensació ingrata, se sentí esverat, repenedit
+de l'atreviment. Si hagués gosat, hauria tornat enrera; mes, com per
+tallar-li l'intent, tota la tropa xisclà esbojarrada:
+
+-Ei, ei! Sembla una nene!...
+
+-Tote tremole!
+
+-Mireu que ganye-blanc!...
+
+-És pescat de vuit dies...
+
+-Refresquem-lo!...
+
+I li tiraven grapats d'aigua de tots cantons, que petaven en son
+cap, en ses espatlles, regalant- li després espinada
+avall..S’esporuguí més: tota sa ardidesa havia desaparegut com per
+miracle; li petaven les dents de fred i de por.
+
+El patró, que semblava haver-se constituït en protector seu, cridà
+els altres, fent una rialleta significativa:
+
+-Elià! Deixeu-lo estar sinó fugirà...
+
+Fou el mot d’ordre.
+
+Les grapades d’aigua cessaren i tots el vailets s’acomodaren en la
+nau respectiva, bracejant per posar-la en equilibri, per orientar-
+la, fent de proa i popa les cornaleres. Sonà un crit de comandament,
+la samal d’en Ricardet fou tirada enllà per una vigorosa empenta del
+nedador, i la flota partí tota sencera. De cada atuell, que
+clapotejava en l’aigua, ballant com una mena de dança estranya,
+eixia un cap esburrifat i moll, una esquena corbada i dos braços
+prims i àgils que s’agitaven a banda i banda a manera d’un aparell
+de rems. I la flota s’allunyava, s’allunyava desordenadament, però
+amb més rapidesa de la que era d’esperar. La nau d’en Ricardet anava
+a rerassaga: son tripulant, inhàbil i torbat, no hauria encertat a
+fer-la avençar un pas, més son nou amic, el patró de la colla, que
+nedava a son costat, entre esbufec i esbufec, el feia enllà, sempre
+enllà.
+
+A les deu el tísic s’havia llevat, aclofant-se rera el balcó.
+Preguntà a sa muller on era el nen.
+
+-On vols que sigui? A fora, com de costum.
+
+I eixí: passà una estona, Quan la muller tornà, el malalt repetí la
+pregunta.
+
+-Està per la platja: ja t’ho he dit...
+
+-És que no el veig enlloc; que no l'he vist d’avui...Crida’l! La
+dona sortí, guaità, i, no veient, ella tampoc, el fill, va cridar-
+lo. Al nom d'en Ricardet, dos o tres nens que es vestien al peu de
+l'aigua, apretaren a córrer i desaparegue- ren de la platja, deixant
+buides d'aigua les samals que acabaven de desocupar. Arribaren
+altres nens, i la mare, inquieta, s'acostà a preguntar-los si havien
+vist el seu fill. Els interpel·lats se sobtaren tant, tartamudejaren
+tant i de tal manera s'esglaiaren de sa presencia, que la pobre.
+dona, de repent, pressentí una cosa esgarrifosa i llençà un  esgarip
+penetrant.
+
+Acudí gent; algun xiquet, més insensible o més inconscient que els
+altres, parlà. Acte seguit fou botat a l'aigua alienadament un bot i
+quatre homes se llençaren en busca del nen perdut. De cada cop de
+rem se n'enduien unes quantes braces i els remadors suaven a raig
+fet. Anaven trobant samals i més samals que retornaven; a cada
+samal, el bot ralentia per un moment la marxa per fer una pregunta,
+i després tornava a caminar amb més feréstega envestida. Quan les
+samals arribaven en terra, les figuretes que hi havia a dins ja no
+semblaven de bronze, sinó de llautó vell: tan esblaimades estaven
+sota sa brunesa. Una renglera de gent acordonava la platja i una
+ullera de llarga vista seguia neguitosament el camí del bot.
+
+En la cambra de l'hètic, plena de veïnes, tothom parlava
+barroerament, tractant d’apaivagar el desfici del malalt, mentre en
+el menjador la mestressa de la casa udolava i es retorcia, presa
+d’un violent atac de nervis...
+
+El bot explorador no tingué de cercar gaire. Banda enllà de la Mare-
+Balena, entre l’escuma dels rompents, apareixia i desapareixia una
+mota blanquinosa. Com el bot no podia arrimar-se, un home es tirà a
+l’aigua, i deu minuts després, jeia estès al fons de la petita nau,
+sobre les costelles pelades, un tendre cos macat i moradenc, al que
+no calia ja cap socors.
+
+En va havien provat d’arrabassar a l’hètic de darrera dels vidres; i
+quan veié tornar el bot i els d’a bord que demanaven als d’en terra
+un llençol, i llegí en les cares fosques la nova fatal, caigué en
+una basca de la que no podien retornar-lo. Si hi hagués quedat, el
+destí li hauria estalviat dos jorns inacabables de dolor.
+
+De seguida va saber-se en detall el que havia passat. Els
+expedicionaris, quan en Ricardet els desafià en seguir-los,
+rancuniosos amb aquell nen que sempre els humiliava amb son
+menyspreu, es conjuraren per jugar-li una mala passada. Remolcaren
+fins a l’illot l’inexpert, i allà, segurs que no podria valdre’s
+sol, l’abandonaren, fugint tot apressadament per donar la volta a la
+roca, sens fer cap cas de sos crits, sos plors i ses súpliques.
+Volien deixar-lo bregar una bona estona, barallant-se amb les ones,
+per riure’s després de son esglai i privar-lo per sempre més de
+gallejar. Però no comptaven amb la cua del diable. Després dels
+crits i les súpliques, en Ricardet, quan veié desaparèixer de la
+vista la darrera samal i que ell quedava a mercè d'aquelles
+muntanyes d'aigua verda que en son terror li pareixien immenses,
+l'infeliç perdé la terra, estirà desesperadament els braços,
+decantant tot el pes d'una banda, i de repent, la samal, desequi-
+librada, donà tomb, girant-se de sota a sobre com per virtut d'un
+enginy... Els nens que donaven la volta a tot batre de braços,
+quedaren immobilitzats pel ressò d'un ahuc estrany, com de bestia en
+degolla, seguit d'un gran clapoteig i després d'un gran silenci...
+Una mica intranquils, digueren al més tardà que retrocedís... La
+samal nedava de costat, i d'en Ricardet no se'n veia ni el rastre.
+Una esgarrifança anguilejà per l'esquena fins dels més rancuniosos.
+Se posaren a cridar, una, dues, tres vegades, fent botzina amb les
+mans; ningú respongué, fora una gavina que s'allunyà xisclant...
+Aleshores entreveient confosament les impensades conseqüencies de
+llur acte, els petits assassins, sens dir-se res, espaumats com
+folls, fugiren a l'escampada, a qui podia més...
+
+El senyor mestre de la vila, que havia fet estudis en un seminari,
+era donat a l'oratòria, i de tota ocurrència, feliç o desgraciada,
+ne treia substància i mel per a les seves ensenyances. Així que
+hagué esment de la tragèdia, congregà sos deixebles en l’aula i quan
+els tingué aplegats a son entorn, com rebrolls a l’entorn de la
+soca, els féu veure, en un inspirat predicot, com les petites causes
+produeixen grans efectes i fins on duen les disputes, els punts de
+vanitat i les revenges mesquines... Mateix que gemmes en mantell
+reial, resplendien en el bell parlament espurnes de clàssica
+sabiduria que l’auditori admirà sense capir...
+
+“Horresco referens... Ne puero gladium.... Nescit vox missa
+reverti... Nemo sine vitiis nascitur...Initium omnis peccati
+superbia...”
+
+
+TEMPTACIÓ
+
+
+Avui ha passat la Temptació pel meu carrer... Avui ha passat la
+temptació i he pogut comprovar que encara resten herois, que encara
+resten ànimes de bon tremp, capaces de resistir-hi, a les
+temptacions.
+
+La meva cambra dóna a una via de poc trànsit, ara que li han tret
+l'escapçadura dels estenedors, on abans, de temps immemorial, les
+dones anaven a remendar-hi les xarxes, i els homes a fumar-hi
+cigarrets, ajasçats pel solei i escatint balderament entre ell o
+fent mandrosa companyia an elles.
+
+Al cap del carrer hi ha un estudi per a la canalla, i cada matí, tot
+arreglant-me davant de l'espill, són la meva distracció els nens que
+van a estudi. A través del balcó esbatanat, amb la persiana estesa
+fins a la barana, hi arriben llur trapelleig d'anyells i llurs
+veuetes innocents. En cada pas i cada veu podría una observació
+atentívola descobrir-hi un temperament, una tirada, com podría
+descobrir la lupa, dins de la llavor, les fulletes replegades i
+incipients de l'arbre futur.
+
+I a mi em plau endevinar, qualque volta, la  galladura del Destí, en
+aquelles llavors humanes que van en busca de l'escalf covador de
+l'escola.
+
+Avui n'ha sigut dia, de sorpendre rastres de la misteriosa
+galladura.
+
+Eren dos els actors de la breu escena. L'un parlava, l'altre
+escoltava. Aquest era el més gran: tot un homenet de sis a set anys,
+ben endrecat, ben apedaçadet el davantal vell de teixit blavós,
+penjada al coll la motxilla plena de llibres... Caminava tot seriós,
+tot dretet...
+
+L'altre no passaria de cinc anys. Bru i tens de pell com una
+patateta novella; descalcet, en manegues de camisa; un elàstic
+esfilagarsat aguantava les calces; un sarronet de roba negre (amb un
+sol llibre) suspès d'una veta, retorta com un cordill...
+
+El patufet menut anava mig pas enrera, fregant amb son morricó
+llefiscós l'espatlla del company, el coll estiradet, com per a
+desgranar-li a l'oïda ses paraules... suau, caute, insinuant actitud
+com un petit Mefist. I sa veu era, el mateix que sa actitud,
+amoixadora, plena d'inflexions gatunes...
+Deia, poc a poquet, amb parla encara sacsada i treballosa d'infant
+saltant de la mamella:
+
+Eh?... Vôs venir ¿ Vôs venir a casa nostra ?...
+
+Se veia que la pregunta arrencava de lluny, potser de quatre passes
+enrera, i que ja havia sigut rebutjada pel nen dretet. Aquest féu
+ara amb el cap un moviment negatiu i seguí caminant silenciós, en
+direcció d'estudi.
+
+Mefist, a retaló, anà seguint-lo. Al cap d'un segon, sa veu
+insinuant continuà:
+
+-Nosatros... nosatros... tenim un pot... oi! Tenim un pot... i una
+ampolla petita... i... i un pollastre petit...
+
+El nen dret se mig detingué, escoltant; tombà lleument el cap,
+esguardà a l'entrescada al companyó temptador.
+
+Se veia que, aquesta volta, les inflexions gatunes anaven a fer
+blanc, a topar amb l'escletxa d'una feblesa, d'una curiositat, per a
+enllestir son obra il·lícitament pertorbadora en la voluntat
+assetjada...
+
+Mefist va collir-ho de seguida: ràpid, semblà embolcallar son
+oferiment de delectances...
+
+-Vôs venir?...Eh?...Si vens te l’ensenyare...
+
+Un punt de dubte, de vacil·lació, tremolà, esmaperdut, al fons dels
+ulls seriosos, devinguts relluents, de l'estudiant. Guaità amunt i
+avall... No passava ningú: ningú podia contar l'escapada a la mare
+endreçada, curosa, que complia i ensenyava a complir les
+obligacions...
+
+La veu era apressant, arrossegadora... El morriquet greixós fregava
+la mànega polida... S'endevinaven, enlairades anhelosament, dues
+ninetes de Pan, sotjant les nimfes per ullprendre-les... El nen
+dretet tornà a mirar amunt, lentament... De cop sa mirada s'encallà:
+havia topat amb la porta de l'escola. Fou un llampec... Com empès
+per nova força, tornà a caminar, silenciós sempre, sens ni tan sols
+fer un gest denegador.
+
+La Temptació havia sigut vençuda: els jocs, la corribanda, les
+visions promeses: totes les hurís de l'Edèn de Mahoma no havien
+pogut desviar aquella ànima entera de l'obligació penosa, de l'ordre
+d'anar a estudi, dictada per la mare que sabia complir i fer
+complir...
+
+El petit desordenat no es donà, encar: les temptacions són
+reincidents, batalladores, incansables; tenen la perfidiosa
+insistencia del benedictí.
+
+La veu, vellutada de voluptats, de l'etern Mefist inductor de tots
+els mancaments, seguí perseguint, dolçament obstinada, l'orella de
+l'heroi:
+
+-Nosatros... nosatros, tenim un pot... i una ampolla petita... i un
+pollastre petit...
+
+Mes l'heroi seguia sa ruta sens aturar-se ni vacil·lar. Triomfador
+ardit del primer impuls de feblesa, era ja invulnerable: res no
+havia de témer.
+
+
+
+ENAIGUAMENT
+
+
+(Gelosia en les criatures, que els dóna un gran marriment i que fins
+pot ocasionar-los la mort)
+
+
+La Tecla de la Riera tingué la segona criatura quan la primera
+estava per complir-li quatre anys.
+Així que la grossesa fou manifesta, les dones del carrer que li
+feien compte la nena mentre ella era al pou o al forn, comencaren a
+dir amb mofa a la menuda, per a fer-la rabiar i divertir-se:
+
+-Equèhe!... La mare tindrà un nen petit i tu cauràs de
+l'escambell!... Equèhe! An ell li donaran sopetes i a tu te petaran
+les xurriaques si no fas bondat...
+
+I quan veieren que la criatura, de primer innocent, així que les
+entengué es posava sorruda i feia morriquet, tot el rall esclafia a
+riure i no la deixaven habitar.
+
+-Garideta, Garideta: escolta! El nen petit serà l'hereu i el pare li
+donarà el camp i les vaques, i a tu et trauran a fora i hauràs de
+guardar ànecs... Equèhe!...equèhe!...
+
+Així nasqué la gelosia en el petit cor d'anyell. La mare, ignorant
+del que passava, tan tost ella girava l'esquena, no podia entendre
+de que li venia el canvi de geni a la infantoneta. Sempre havia
+sigut dolça i pacífica, xerraireta i alegre. Un cop llevada, rentada
+la carona i feta la clenxa, esmorzava i, en havent esmorzat, es
+posava a jugar a cou-dinetes, o feia parada de pedretes i bocinets
+de plat que trobava pel carrer, sostenint llargues converses amb si
+mateixa o cantant cançons que sols ella s'entenia. I així fins a
+dinar, i en havent dinat, tornem-hi, fins al vespre.
+
+-Estic al cel -deia la Tecla -: no em dóna cap amoïno, mateix que
+criatura no tingués... –
+
+Però de cop les coses canviaren: la nena començà a fer rabineries;
+de seguida escupía, se revolcava per terra, volia estripar-se la
+roba; al donar-li menjar, rebotia la cullera... A lo millor, a mig
+conversejar, amb xerradissa embullada d'aucellet, plegava en sec,
+baixava el caparró, els ullets clars se li enterbolien i no volia
+respondre per més que li preguntessen...
+
+La pobra Tecla s'angunià.
+
+-No sé el que li passa: se m'ha girat com una mitja... Si no fos que
+no es poden fer mals pensaments, diría que me l'han embruixada!...
+
+¡Quan nasqué l'altre infant, pla semblà cosa de bruixes! Justament
+fou un nen, i a l'anar-lo a veure les veïnes, tothom li preguntava a
+la partera per l'hereu; i quan sortí a fora, lo mateix: l'hereu et
+va, l'hereu et ve, durant no sé quants dies.
+
+La nena, arrupida en un recó de cambra o agafada a les faldilles de
+la mare, ho sentia tot, ho sotjava tot...
+
+Deixà de cantar, deixà de riure, deixà de jugar...
+
+Quan volien pentinar-la, s'arrabassava amb fúria la pinteta que li
+subjectava els cabells i s'embullava tota, fent-se venir els flocs
+daurats als ulls, estirant-se'ls, com amb enveja frenetica de posar-
+se lletja, de fer-se mal. Sempre havia tingut bona ganeta: aleshores
+la perdé enterament, i, amb tota la paciència del món, amb totes les
+herbes de Sant Antoni, amb tots els renys o enganys, no podien fer-
+li empassar una caixalada. Se li fongueren els colors i va
+desmillorar-se com si li llevessen la carn a pessics; i sempre
+estava rabiosa i xisclaire com una ferestola. La Tecla no sabia què
+fer-li i tan sols podia amansirla una mica quan, deixant el, nen al
+bressol, la prenia a la falda, amanyagant-la. Aleshores, la petita
+infeliç se li abraçava al coll, li posava el caparronet sota la
+barba, i amb un tartamudeig vergonyós, concentrat, murmurava
+paraules que la Tecla, distreta, no entenia...
+
+ -Negue... negue... But leig...
+
+Però quan hi veié clar fou al venir l'esclat gros: un dia que estava
+apedaçant, amb el peu al bressol, vora la finestra. Adobava unes
+calces de vions, i els del llibret nou que hi posava no  s'avenien
+amb els de la roba vella. Tot rumiant rumiant com ho arreglaria,
+perquè no fes mal d'ulls, restà un punt en pensa, el bressol s'aturà
+i el nen, que estava avesat al bim-bom seguit, esclatà en un
+espinguet de protesta. En el carrer, de l'altra banda de la finestra
+baixa, jugava la Garideta amb una altra nena com ella. Sentir el
+plor a dins i girar-se vivament fou la mateixa cosa.
+
+En aquell punt la Tecla es posava el nen sobre els genolls i,
+descordant-se el cos, se tragué el pit per donar-l'hi. Era dona
+recatada, i quan tenia algú davant, fos qui fos, se l'amagava
+sempre, el pit, amb un pany de mocador; mes aquell dia, com estava
+sola a casa, no ho va fer. El tou nevat caigué sobre la cara de
+l'infantó, que cercà amb àvida torpesa el mugró, roig i inflat; i
+quan la mare, somrient amb beatitud, l'hi aconduí a la boca, un
+xuclet de glotonia i un glu-glu precipitat revelaren el goig del
+petit famoler. La nena, A través del vidre, muda, immòbil, guaitava
+com ennartada. Ella havia mamat fins molt grandeta, i costà bon xic
+fer-li avorrir.
+
+La vista del pit ubèrrim, la remor de les encanyonades, ¿desvetllà,
+tal volta, un llunyà record en el petit cervell? Qui sap! El cert és
+que la mare, sens haver-la vista entrar, sens haver-la sentida, se
+la trobà al davant d'improvís i amb les dues manetes en la cara del
+menut, clavades, enfonsades mateix que urpes d'esparver novell. La
+sorpresa la paralitzà en el primer moment, i en aquell tret veié el
+rostre de l'engelosida trasmudat, descompost d'ira, talment com un
+rostre de persona gran i amb una expressió de rancúnia ferotge  al
+fons dels ulls.
+
+-Mamà meua! Mamà meua!... Teulo, teulo!...-cridava aquella larva de
+foll, carriquejant de dents i unglejant i esgarrapant en la cara del
+germanet, com si volgués esquinçar-la, destruir-la.
+
+Fou el pas d'un llampec, però la Tecla sempre més recordarà amb
+esglai aquella cosa horrible. Ella també, indignada, irreflexiva,
+sentí que li muntava una foguerada a la cara, i, sens saber el que
+es feia, començà a pegar clatellada va, clatellada ve, entre els
+plors desaforats de les dues criatures...
+
+-On s'és vist?...Dolenta!... Rabiosa!... ¡Mal gènit!... Verí!...
+-L'hauria morta. Sols va revenir al veure que la castigada perdia
+l'alè... i, aleshores, el cor se li espaumà per la monstruositat que
+estava cometent.
+
+Sentint aquell temperi, entraren algunes veïnes i ella els explicà
+el que acabava de passar.
+Transcorregueren alguns dies. Cert matí la dona venia de per avall
+amb el nen al braç i veié que la nena sortia de la casa del davant
+de la seva, i sentí que una veu, estranyament manyagosa, li deia de
+darrera mateix de la porta:
+
+-Sí, maca, sí... Després te donaré més cacauets...
+
+Era la veu de la mestresa de la casa. La Tecla va estranyar-se. Ella
+hi era mig renyida, com tothom, amb aquella veïna, per son humor
+esquerp i repatani. Sempre tancada dins de casa seva, ni donava el
+bon dia a ningú; el pobre gat que se n'hi entrava per la gatera,
+trobava al primer pas cansalada amb mixtura; si era una gallina
+l'entremesa, ja havia vist prou el sol; de son marit se creia que
+havia fugit a Amèrica per eixir del seu domini; un bordegassot que
+tenia era privat per sa mare de jugar amb cap altra criatura del
+carrer.
+
+-¿Quin sant s'haurà trencat el coll -pensà, doncs, la Tecla perquè
+aqueixa guineu doni cacauets a la meva menuda?... Com no perdi el
+cervell!...
+
+A cosa de mitja tarda d'aquell mateix dia començà a plovisquejar. La
+Tecla tenia la roba estesa al pati i se n'anà amatent a recollir-la.
+El nen dormia al bressol, la nena menjava pa amb confitura...La mare
+va estar fora del menjador pocs minuts... Al tornar-hi s'havia
+consumat quelcom verament espantós.
+
+En el bressol, el ninet, ajegut boca en alt i sens moviment, tenia
+els ullets imponderablement badats i tota la cara blava com un
+sangtraït; la nena, de peu a son caire, li estava ficant a la boca
+bocinets de pa: ja n'hi tenia tota la gorja plena...
+
+A l'ahuc frenètic de la pobra dona esparverada, la primera persona
+que acudí fou la veïna del davant: tenia uns pòsits estranys de
+guilla curiosa...
+
+La nena, al veure-la, li cridà amb alegria:
+
+-Xès mot el nen!... Xès mot el nen!...
+
+I era mort, en efecte. Res hi havia valgut per a retornar-lo.
+
+Han passat molts anys, força anys... La Garideta és tota una noia, i
+és sola i és pubilla; car sa mare no ha tingut cap més hereu que la
+fes caure de l'escambell.
+
+Ella és una bona minyona, dolça i tranquileta; mes entre ella i sa
+mare sembla que hi hagi com una certa cosa inexplicable, com una
+penosa remembrança. Pensen sovint l'una i l'altra en aquella
+tragèdia d'anys enrera, i, al pensar-hi, l'una i l'altra pensen
+també, sens saber per què, en la veïna del davant. L'una té ben
+present aquella veu estranyament manyagosa que oferia cacauets, i
+l'altra... l'altra no sap si l'ombra que li passa pel cervell és
+resultat d'un somni o llavor de fals testimoni... Però mai s'han
+comunicat mare i filla aquella impressió.
+
+Mes... un dia la veïna crida la Tecla i li demana la Garideta per al
+seu fill. La Garideta i sa mare queden espaumades, i la noia
+s'esblaima com un pa de cera, i la Tecla sent que els cabells se li
+enericen en la closca... Ara sí que no dubten; ara sí que mare i
+filla s'han vist, de cop i volta, el terrible pensament l’una a
+l'altra!.
+
+
+
+CROQUIS
+
+
+Plovisquejava: un airet gebrat duia el tremolor fins al moll dels
+ossos; el cel, rúfol, com ple de cendra, donava tristor,
+avorriment... La llarga carretera, deserta i estesa, semblava una
+madeixa de cànem mullat... Dos aucellets, piulant i volant
+desmaiadament, creuaven l'espai, cercant tal volta el niu llunyer...
+
+Sonà el ganinc gananc d'una campaneta...Al capdavall de la carretera
+s'hi pintà com una mena de signe cabalístic, les dues ratlles negres
+d'una creu: sota la creu, que s'anava enlairant, dos caparrons, i
+seguidament dos bécs retallats d'un bonet de capellà.
+
+Les notes d'una cantòria funerària, mastegades barroerament, se
+bressaven en l'aire, estenent-se i difuminant-se vers l'horitzó...
+Fosqueja. Un pilot de gent negra avença apressadament: és un
+enterro. Al davant, dos escolanets amb espardenyes esfilagarsades i
+gorra vella, porten la creu; darrera d'ells els capellans, amb cara
+de pomes agres, arregussen les capes deslluïdes i caminen a grans
+gambades, ensenyant les botines de gomes fluixes i els pantalons
+doblegats; a quatre passes, el bagul, forrat de merino bord, amb una
+creu blanca en el capçal, és dut, trontollant, per sis dones
+endolades, amb caputxa de color de mantega rància i un ciriot apagat
+a la mà; al costat, l'enterrador, amb la tauleta sota el braç; tot
+darrera, els dols, llençant ais i sanglots; i finalment el seguici,
+dos o tres homes i mitja dotzena de dones: ells amb el mocador blanc
+estès sobre el bolet antic, els pantalons a la bolera i les sabates
+enfangades; elles amb les faldilles aixecades fins més amunt de
+clavilles. Tres paraigües de família, vermells i blaus...
+
+Tothom caminava a qui podia més. Al callar els capellans, la
+comitiva seguia silenciosa: no s'oïa més que els gemecs ofegats dels
+parents i el xip-xap dels peus en la terra ensopada.
+
+Rera les tanques baixes del cementiri brandaven lentament els
+xiprers obscurs; en el sòl encatifat d'herba, algunes creus de fusta
+podrida semblaven fer tentines; al peu d'un desmai, d’esquena a la
+renglera de nínxols humils, un vellet caragolava un cigarrot,
+guaitant tranquilament un llarg sot obert de tot just. La pluja
+omplia de clotets, com un pa de bresca, el munt de terra remoguda.
+
+-Gracies a Déu!- grunyí el vellet amb mal humor, al veure entrar
+l'enterro. L'enterrador deixa la tauleta, hi posen al damunt la
+modesta caixa, botzinen una altra absolta els capellans, i, encara
+amb la darrera paraula a la boca, giren la cara i filen diligents
+cap a la porta. El seguici els escarneix... Resten sols amb el mort
+l'enterrador i el vell del cigarrot...
+
+Entraven tot just al poble els de l'enterro, quan els atraparen dos
+homes que venien corrent i amb el barret enfonsat fins a les
+orelles: l'un duia una tauleta amb el drap negre girat del revés, i
+l'altre, el vell, una aixada a la mà i un farcellet sota l'aixella.
+A dins del farcellet hi havia unes sabates noves i un mocador de
+pita.
+
+En aquell sot del cementiri quedava, colgat a l'esbojarrada per
+quatre grapats de terra humida, una caixa negra entrebadada, al fons
+de la qual hi havia el cos, ert i tot regirat per les sacsejades,
+d'una pobra difunta en soleta de mitja i res en el cap esperrucat i
+verdejant.
+
+
+NOVEL·LETA
+
+
+La fàbrica d'en Banyoles se considerava com la més important de la
+comarca, i a l'hora de tancar era pròpiament una riuada de carn
+humana la que eixia de la immensa portalada, esbandint-se en braços
+i reguerons, per camins, prats i dreceres fins al poble veí i a les
+masies escampades dels voltants.
+
+La fàbrica estava solament a uns set minuts curts del poble, del que
+pot dir-se era la principal nodrissa, ja que se n'hi havia endut
+tots els braços útils, per guanyar-se en ella el salari més segura-
+ment i descansada que estovant terrossos; car l'agricultura,
+practicada com en temps dels romans i per pagesos pobres i
+endarrerits, era l'únic element de vida del país, llevat de la
+fàbrica.
+
+Aquesta sostenia a ses despeses, i per a servei dels obrers, metge,
+farmàcia (regentada per un practicant entès), casino i cooperativa,
+ben proveïda de tota mena d'articles. Per sa gran proximitat al
+poble, no s'havia fet la fàbrica nucli central de la colònia, i per
+això tots sos empleats, fora del sots-director o cap de quadres i el
+porter, en el poble residien; i, per no emmigranyar ni arruïnar el
+senyor Rector, se tenia generalment tancada la capella anexa al
+casal dels senyors; i, per no matar igualment de gana els mestres
+públics, els Banyoles havien construït i regalat al Municipi es-
+coles de planta i havien adjuntat als titulars, amb l'excusa
+d'alleugerir-los la feina, però en realitat per regir-los i
+ensinistrar-los més a la moderna, els professors que els havien
+semblat convenients.
+
+Prop de la fàbrica, doncs, no s'hi veien més edificis que la casa
+dels senyors, en comunicació directa amb aquella per un gran pati i
+algunes dependències secundàries (entre les quals sobresortia un
+grill important de la farmàcia del poble, on se feien les primeres
+cures en cas d'accident, el xalet del cap de quadres, isolat i a
+cosa d'un tret de fona, i la caseta del Carolí, un pagès que havia
+deixat l'arada i els bous per fer el negoci de compra i venda de
+fustes.
+
+El Carolí tenia mare, esposa i una nena. La mare curava de la casa;
+l'esposa, que havia sigut fabricanta i tenia tirada al seu ofici,
+anava a la fàbrica fins quan ja havia pogut estar-se'n; i la nena,
+així que sortí de costura i malgrat l'esperança d'ésser una bona
+pubilleta, la ficaren a la fàbrica, també.
+
+La caseta del Carolí, amb el seu hortet, estava situada a l'altra
+banda, tot just, de la gran horta dels senyors i separada d'ella per
+un estret corriol partioner. Així és que mare i filla, al plegar de
+la fàbrica, per tenir-ho més avinent, en comptes d'eixir per la
+portalada oficial, com l'allau dels treballadors, atravessaven el
+pati central, l'horta gran i pel portell forà entraven a l'hortet i
+a casa seva. Però s'esqueia sovint que, al passar pel pati, la
+mestressa, donya Mència, del balcó estant del menjador, cridava:
+
+-Trinitat!
+
+-Senyora !
+
+-Puja, si et plau, que tinc de donar-te un recado...
+
+Car els Carolins, de pares a fills, havien estat molt entrants en la
+casa Banyoles.
+
+La mare del Carolí, que en sa jovenesa serví a Barcelona i era
+entesa en l'arranjament d'una casa, dirigia els dissabtes del casal
+i ajudava a Donya Mència a fer resolis i confitures, a espolsar i
+desar les robes d'hivern, a penjar i despenjar cortines, a fer la
+matança del porc... I, per sa banda, la jove, que sabia, altrament
+de la majoria de noies que anaven a la fàbrica, molt de cusir i un
+poc de tallar i brodar, repassava les bugades, marcava tovalloles i
+mocadors i feia els davantalets d'en Pasqualet, el futur mestre de
+la casa Banyoles; i fins el Carolí, si havia pogut posar jornaler a
+les terres i començar el negoci de les fustes, havia sigut mercès a
+les bestretes de Don Pasqual, que ja l'havia lliurat de la quinta i
+donat la mà en tota ocasió.
+
+La filla del Carolí, la Nieves, i el senyoret del casal se portaven
+dos anys de diferència, i de menuts menuts havien estat junts, no
+sols en les hores dels jocs i corribandes, sinó durant molts àpats i
+a voltes fins en el llit. Car, així com la Nieves era una nena
+robusta, sencera, vermelleta de cara, riallera i amb gana per
+vendre, en Pasqualet era esprimatxat, romancer, enyoradís i lle-
+pafils; i, com que era fill únic i la mare tremolava de que se li
+pogués morir, tot li consentia.
+
+-Trinitat -solia dir a l'altra mare: -fes-me pujar la nena: a veure
+si, veient-la menjar, el nostre posturetes s'empassa alguna cosa...
+
+O bé, a entrada de fosc, enviava una minyona a cal Carolí per dir
+que no esperessin la Nieves, que el nen tenia por dels papus i volia
+que es quedés a dormir amb ell.
+
+Aquesta estreta intimitat de la primera infància s'anà perllongant,
+amb els canvis naturals, fins que en Pasqualet tingué nou anys i els
+papàs l'enviaren a Barcelona, a casa els Babos per començar els
+estudis. La separació, amb tot, fou breu, car el nen sentí un
+enyorament tan gran, que se n'hi giraren palpitacions, s'esgrogueí
+tot i tingueren de tornar-lo a la fàbrica per una llarga passada.
+
+Arribà prop de migdia, i, després de la ruixada de manyagues
+maternals, fugí alienadament cap a l'horta, a esperar a la seva
+amigueta. Quan la veié saltar la tanca, venint de costura amb el
+cabasset a la mà, s'amagà darrera la parabanda de xiprers, per
+donar-li un esglai. Estava esblaimat d'emoció i el cor li
+esvoletegava dintre el pit com un aucellet ficat tot just a la
+gàbia. Ella, en canvi, s'acostava tota tranquileta, roja com una
+pometa de Sant Joan, un mocador vell de llana entorxat al coll, un
+rull de cabells sobre la cella dreta. Al passar la palanqueta del
+regadiu, s'aturà. A un costat, una esmotxada de rega havia deixat
+escapar l'aigua, que de sempre formava com un bassiol enxarcat, on
+creixien llenties, es passejaven, a estrebades, els sastres dels
+recs, i fins, en certes èpoques, hi cantava una reineta. La nena
+s'ajupí, i després s'agenollà sobre la palanca. En Pasqualet
+endevinà de seguida el que anava a fer: amb la maneta dintre
+l'aigua i els dits encorbats, parar un parany als sastres es-
+parveradissos, de llargues carnes filamentoses... Allò era,
+justament, el que feien cada dia amb ell, abans d'anar-se'n a
+Barcelona...
+
+El nen no pogué aguantar-se més i sortí del seu amagatall. La Nieves
+sentí fressa i girà el cap. Al veure son companyò, de moment quedà
+erta, com ullpresa, però de seguit reaccionà, i, aixecant-se d'una
+revolada -a risc de tombar al clot el primer llibre, que balancejà,
+si cau o no cau, al caire de la palanca, -va llençar-se,
+esbojarrada, cap an ell. S'abraçaren estretament, i en Pasqualet,
+que era extremós i efusiu de mena, li omplí a volei, com un
+sembrador orat, tota la carona de petons sorollosos.
+
+-Quan has vingut?... Per què has vingut?... Que aprenies?...Jo ja he
+passat tots els cartels i el qué es hablar...i faig una punta per
+una coixinera...
+
+-I jo m'enyorava... Ves... Els Babos estan en l'aire en l'aire, més
+en l'aire que la golfa de casa, i, ves, puja i baixa cada dia més de
+trenta escalons. El metge va dir que me cansava massa i que me
+traguessen de Barcelona, i jo, vinga bleixar ben fort, cada vegada
+que venia, perquè me traguessen més aviat...
+
+La nena se'l guaità amb uns grans ulls, paumada.
+
+-No t'agradava, estar-te a Barcelona?
+
+-No... És una casa fosca, fosca... Perquè el  sol toqui a la
+cadernera l'han de traure al balcò... I el Babo sempre dorm, ves, i
+les ulleres li cauen sobre el diari...I la Baba sempre crida amb la
+minyona...I la minyona és bruta: quan ha de tastar l'olla, xarrupa
+la cullera, i, quan m'entra la llet, porta les mans untades i se les
+frega amb el davantal, ves...I la Baba les té fredes, fredes, les
+mans, i quan li faig l'amistat, me dóna un cop als llavis, així, com
+si no ho volgués...I sí, que ho vol: saps? Però, com que és tan
+seca, me fa mal, ves!...
+
+I, feliç amb la llibertat, la claror i la companyia retrobades, el
+nen oblidà prompte el somni negre, i el petit cor avalotat moderà
+d'ell mateix son ritme... fins que, a la temporada vinent, fou de
+nou empresonat a casa els avis, i aleshores, sens contemplacions,
+retingut fins al terme del curs; per a retornar encar més golafre
+dels petons de l'amigueta, del guimbadejar per l'horta, del rodolar
+daltabaix de les palleres de cal Carolí, de mig partir sargantanes i
+d'inquietar la reineta del bassiol...
+
+No cal dir que en Pasqualet i la Nieves s'estimaven de bona hora amb
+amor diferent de l'amor companyívol d'infants. La intimitat,
+interrompuda a lapses per les absències d'ell, se relligava amb
+motiu diferent i gust més saborós a cada retorn.
+
+Ella ja anava a la fàbrica, i en ses formes d'efebus començava a
+preludiar la dona futura. Ell anava a l'Institut, i els primers
+pressentiments instintius i les primeres iniciacions dels companys
+aixecaren en sa precocitat de sensitiu xardorós les primeres
+malícies i els primers torbadors anhels. Ja no aimava els jocs a ple
+sol i la cacera de papallones; ja no esgotimava la parra ni posava
+vestits als gats... Preferia abscondir-se als ulls profans, somniant
+despert, i donar cita a l'amiga en la farmàcia o rera la capella, on
+mai s'hi veia una ànima. Ella acudia a tot arreu on li indicava
+l'amic amb plena i tranquila confiança. Ella no era vanament
+somniadora, i encar no sabia lo que fos l'estranyesa d'un calfred en
+ple dia ni el delectament de guaitar les estrelles de bella nit. En
+la fàbrica, treballava al costat de sa mare; fora de la fàbrica,
+ajudava a l'àvia per aprendre el trinc de la casa, i en els curts
+instants sobrers feia ganxet, regava les flors de l'hort, pentinava
+el gos d'aigües que li havia donat Donya Mència quan era petita; i a
+les vetlles sorgia els mitjons del pare i apedaçava la roba. Les
+nits les passava d'un son, estiradeta i quietona en son llitet de
+monja, blanc com un lliri, sens que un surt li fes res saltar els
+membres ni un escatx de visió misteriosa creués per ella la foscor
+compacta. Contra les passivitats de sa normalitat sanitosa i
+equilibrada, contra sa innocència hermètica i serena, neta d'angoixa
+i de sospita, s'estrellaren, durant molt temps, les maniobres
+equívoques d'ell per contaminar-la amb sos deliris, per empeltar-li
+sos íntims trasbalsaments. Sens una comprensió preparatòria que
+aplanés el camí,que empenyés en la davallada, l'adolescent se sentia
+lligat de peus i mans per tota mena de timideses, i sos petons, bo i
+caldejats pel foc interior, tenien sobre la galta vellutada de la
+mosseta totes les candideses d'afalacs fraternals.
+
+Quan, al sortir de la fàbrica i despistant l'atenció distreta de la
+mare, que sempre li tenia feina preparada, la Nieves corria cap a la
+farmàcia solitària i el trobava an ell mústic, esblaimat i ullerós,
+li prenia el cap amb les dues mans i, festosa, amoixadora, li feia
+amb postureta, com quan eren petits:
+
+-Què té, el maco? Que no es troba bé?...Que no ha berenat, avui?..
+
+Ell volia preocupar-la, contestant amb evasives, adoptant actituds
+romàntiques, retenint-la pel cos i fent-la tremolar amb sos
+tremolors; però era debades. Ella no estava per raons i, amb
+sobtat impuls maternívol, l'amanyagava i l'amonestava, inquieta
+solament per la seva salut.
+
+-Dolent!...No haver berenat! Tant de mal com et fa! ¡Ja té, raó, ja,
+la teva mamà, que et dóna gust fer-nos patir!... Ala, anem a dalt,
+que encar és hora...-Ell s'entossudia: »No volia moure's, no volia
+menjar, no tenia gana; s'estimava més estar-se allà amb ella, dir-li
+coses, moltes coses...» Però ella li fugia dels dits com un aucell
+esquerp i tornava als cinc minuts amb una llesca de pa amb confitura
+o amb un tall de llonganissa... Ella mateixa el tallava a bocinets i
+els hi anava ficant a la boca un a un.
+
+-Un altre,rei... Mira, ja s'acaba... No, no: si no en trauràs pas
+res: vull que te’l mengis tot. Estigues quiet i obre la boqueta...
+¡Ja veuras que contenta estarà, Donya Mència, quan li diga que has
+sigut bon minyó!...-I l'abraçava, l'acaronava, li deia coses
+xamoses... les mateixes que li havia dit la mare an ella quan era
+petita...
+
+Però, quan ell arribà al quart any de batxillerat, canviaren les
+coses. La Nieves n'anava a complir quinze, i després d'una estirada
+tremenda (-Se la veu créixer de dia en dia! deia tothom, meravellat)
+quedà convertida, de nena que era, en una galant noia: ben plantada,
+de continent majestívol, reposat i desinvolt ensems, la pell d'una
+brunesa clara i transparent, acolorada en les pometes i en el
+penjant de les orelles, les faccions correctes i agraciades, els
+ulls grossos i plens de serenor, el cabell castany, rissós i esbu-
+lladís que, a contraclaror, la nimbava amb resplendors d'aram... De
+seguida tingué admiradors, i, abans de gaire, pretendents...
+
+A fi de curs, quan arribà l'hereu de Barcelona, quedà amb la boca
+oberta. En la primera entrevista que tingueren a soles, ella li
+digué, esquivant amb delicadesa una abraçada ferma:
+
+-Què no ho saps? El Ximitu, el fill de la Virondó, m'ha dit que
+m'estima, i vol que jo li prometi que, quan serem més grans, me
+casaré amb ell...
+
+En Pasqualet sentí que una resplendor fulmínia l'abrigava tot;
+després, un riu desbordat de lava li abrusà el cor. L'estup de
+sorpresa, de gelosia, de rancúnia, de cobejança que el tempestejà
+furiosament, convertí en un instant el nen maliciosot i torturat en
+un home fet.
+
+La mirà, fosc, amenaçdor, amb una mirada tota nova: una mirada
+imperativa de mascle agullonat.
+
+Tu, al Ximitu?...Tu?...¡Digues-li que s'acosti!... Ni per ell ni per
+cap...¡Tu has d'ésser la meva dona!-I l'abraçada, viril, sencera,
+protectora, amb què va enllaçar-la, tingué l'aire resolut i solemne
+d'una presa de possessió.
+
+Aquell dia van donar-se compte clar de que s'estimaven i de que
+quedaven promesos. En una de les converses futures, l'hereu marcà el
+límit del prometatge. -L'any vinent començo la carrera; quan
+l'acabi, ens casarem.
+
+Però un dia Donya Mència, del balcó del menjador, veié que el
+Pasqualet i la Nieves es despedíen donant-se les mans; frunzí les
+celles i cridà el seu fill. Quan el tingué en sa presència, murmurà
+severament.
+-He vist que donaves orga a la Nieves del Carolí, tractant-la com si
+fos una senyora... Fas mal fet: deixa-la estar, que ara no és pas
+una canalla; i aquestes mossetes, quan les hi diuen que són bufones,
+de seguida els pugen els fums al cap, i Déu sap el que maginen. El
+teu pare mai s'hi ha franquejat, amb les obreres de la fàbrica: per
+aixo té el majordom... Ell, «bon dia» i «bones tardes» i prou... Tu
+has de fer el mateix...
+
+Per sa banda, la Trinitat no trigà a dir a sa filla: -Mira, Nievas,
+te tinc d'asvertí que no vagis sempre amb el senyoret, com quan
+jugaveu a fet. Ja sé que tu ets un angelet de retaule, que no peques
+en mal, però els bordegassots la saben molt llarga, i la gent qui
+sap el que se'n pensaria, de tot això, més endavant: potser encar
+diria que te donem corda per les nostres conveniències, ¡Déu me
+perdò! Que la noia que es fa amb els que no són del seu braç, va a
+risc d'arreplegar una mala anomenada, i ¡ai del teu pare si mai li
+feien cap retret!...
+
+El primer verí havia babejat en sos cors, i la necessitat de
+dissimular, a l'amargar-los-hi la joia pregona de la revelaciò, no
+féu altre que unir-los més estretament; i els juraments de mútua
+fidelitat reblaren la cadena forjada per la naturalesa.
+
+El rotlle de festejadors creixia sempre entorn de la Nieves, i, cada
+volta que tornava de Barcelona el seu enamorat, n'hi trobava algun
+de nou; Això l'enferestia extraordinariament: tant més quan no podia
+revenjar-se ni esbravar-se d'altra manera que turmentant-la an ella.
+Però la filla del Carolí era d’una seriesa perfecta.
+
+-No t'he dit que series tu? Doncs tu seràs, i ningú més. ¿Què vols
+que se me'n doni, de tots els altres homes? -I, conseqüent amb sa
+formalitat, defugia tot lo possible anar a balls i fontades, no feia
+papereries de cap mena amb el jovent i tirava sempre enllà amb bona
+manya, però resoltament, tota proposta de matrimoni...
+
+En aquestes, l'àvia s'havia ferit; i, com que, per a la Trinitat
+l'anar a la fàbrica era mitja vida, la noia es quedà a casa, reclosa
+com una mongeta. Fins que els festejadors, despitats, i els altres
+joves per solidaritat, començaren a tenir-la per orgullosa i
+apartar-se d'ella afectant menyspreu. Després algú inicià que, si no
+feia cas dels obrers, era perque picava més alt. Se referien al
+praticant de la farmàcia, que, sempre que ella anava a cercar alguna
+medicina per a l’àvia, li feia unes grans salemes. Més tard
+sospitaren les comares, bo i sens cap indici sòlid que fonamentés la
+suposança, que volia pescar el senyor mestre; puix, com no era de
+creure que una peça com la Nieves volgués ficar-se en un convent o
+quedar-se per vestir sants, no tenien altre remei que atribuir-li,
+davant sa manca de casera, algun ocult designi. Mes dues soles
+persones no erraven la punteria: aquestes foren la mare i el metge.
+
+Clarvident per llestesa natural i sotjadora per amorós interès, la
+Trinitat havia seguit amb temença l'evolució operada en sa filla,
+comprenent al capdavall, amb recòndit dolor, que l'instint l'havia
+advertit massa tard dels perills que entranyava la intimitat
+d'aquella amb el senyoret. Però era que la pobre mare creia que no
+es tractava sinò d'una il·lusiò infundada de sa filla i ignorava del
+tot les secretes entrevistes, les mútues confessions i promeses. Qui
+anava més ben orientat era el metge, el senyor Reguera.
+
+El senyor Reguera era un home d'uns trenta cinc anys, fill d'un
+obrer torner. La vanitat paternal, mal aconsellada, l'havia ficat en
+la Universitat i fet fer, a empentes i rodolons, un carrera
+empedrada de suspensos i fornida d'humiliacions i fracassos més o
+menys dissimulats. Entre els companys se'l citava com estudiant
+curtet de natural i, demés, poc aplicat. Aixo féu que, una vegada
+amb la llicenciatura, no encertés a obrir-se camí i tingués de viure
+a costes del pare. Quan aquest morí, el jove Reguera se trobà en mig
+del carrer i, com se sol dir, amb la boca oberta. Passà aleshores
+una època de grans dificultats en què ni a força d'expedients de
+tota mena aconseguia tirar decorosament avant. Finalment, la
+casualitat d'una influència escadussera li facilità l'entrada en la
+fàbrica Banyoles. Conscient de ses facultats i de sos defectes i
+cansat de sofrir privacions, al veure el cel obert amb aquell
+càrrec, se proposà guardar-lo per la vida, defensant-lo, si calia,
+gelosament, amb totes les dents i totes les ungles. Mes en aquest
+món de mones no sempre n'hi ha prou amb la voluntat, per forta que
+sia i per enèrgicament que se desplegui. Als sants, bo i essent
+sants, el dimoni solia parar-los rateres per atrapar-los descuidats,
+i els sants, malgrat l'escut de la santedat, s'hi deixaven caure més
+d'una volta. No diguem, doncs, el que passaria amb els pobres
+pecadors. La ratera que havia de parar en Banyeta al senyor Reguera,
+fou la Nieves.
+
+Ja s'és dit que l'àvia de cal Carolí s'havia ferit i que la néta
+l'aconduïa mentre la nora seguia treballant a la fàbrica. Una vegada
+al matí i una altra a la tarda, el senyor Reguera anava a veure la
+malalta; i, com això durà setmanes i la Nieves era una bella
+minyoneta i el senyor Reguera, com tot mortal, tenia son ànima en
+son animer, dia vingué en què el bon senyor se sentí fadat d'un dol-
+císsim fadament.
+
+Bo i considerant-se molt per damunt dels obrers de la colònia, havia
+fallit com ells davant del bon pamet i dels gentils andamis de la
+filla del Carolí; i, no veient-se amb prou coratge per rompre
+l'encís, després de sostenir una breu lluita amb si mateix, se donà
+per vençut. No que an ell li fes una gran il·lusió casar-se amb una
+obrereta, amb una noia senzilla i sens llustre; en sos somnis d'home
+vingut de poc i de solter definitivament aplaçat, hi havia voleiat,
+a hores perdudes, la imatge indeterminada, sens contorn precís,
+d'al- guna filla de fabricant o de propietari conegut en la comarca,
+d'alguna senyoreta de llei i prossàpia que, a l'entroncar amb ell,
+l'auriolés i el reclavés, als ulls de tota la comarca, en el nou
+estament, tan fatigosament conquerit. Però, de repent, s'havia
+trobat amb la sorpresa de que la imatge vagarosa dels somnis s'havia
+concretat i definit, dins les celletes de son cervell, amb els trets
+fresquívols i escaients de la veïneta del casal. Aquella sorpresa
+tingué quelcom d'agre i desconcertant per al senyor Reguera, però
+l'impuls fou tan violent i atiador que se sobreposà a tots els
+càlculs de la vanitat.
+
+La Nieves bé valia una claudicació, tant més quan se deia que el
+Carolí havia aplegat ja, amb son negoci de fustes, picotins de
+pessetes.
+
+Cert que no fóra un casament, aquell, de ringo-rango, però tampoc
+seria, al capdavall, cap grossa atzagaiada. Ja que el destí havia
+volgut que ell no pogués enfilar-se fins a la muller ideal de sos
+somnis, el senyor Reguera se digué que no hi havia més problema que
+el d'enfilar l'obrera fins an ell. El que aquesta no hagués fet cas
+dels que l'havien pretesa, no desanimà el metge: seria, com deien,
+que la xicota aspirava a quelcom millor; però, tractant-se de qui
+era molt superior a tot el que ella podia esperar, ja faria altra
+sonada. En conseqüència, el senyor Reguera s'inicià; mes, com ella
+se fes le desentesa, parlà clar de seguida, segur que seria acceptat
+a mans besades.
+
+Mes la filla del Carolí entenia les coses altrament, i, així com no
+l'havien temptada les ofertes de sos iguals, tampoc la temptà la
+categoria de metgessa.
+
+Son refús fou delicat i prudent, ple de regraciaments i cortesia,
+però així mateix ple de fermesa i decisió.
+
+El galant va quedar-se veient visions; i, com estava emprendat de la
+noia fins al capdamunt, insistí una i altra volta, oferí esperar
+tant com ella volgués, deixar-li fins anys de prova, per a veure si
+li naixia l'estimació que ella declarava amb lleialtat no sentir per
+ell... Però fou debades, car la Nieves permanesqué incommovible. Da-
+vant son fracàs, el senyor Reguera, acorat i despitat, recapacità.
+Tenia raó la gent del poble: allí hi havia gat amagat. Anà saltant
+de deducció en deducció per trobar la incògnita. ¿Que la damisel·la
+refusava els obres? Era que pretenia millor. Que refusava el millor?
+Era que mirava més en l'aire, encar. ¿Qui estava, en aquell lloc,
+més amunt que ell, que el metge?...Un nom resplendí, com si fos
+gravat amb caràcters de foc, en el cervell del senyor Reguera. En
+aquell punt una esgarrifanca l'anguilejà per l'espinada. Estaven a
+mitjans de curs: fins a l'estiu no podria sortir de dubtes; i
+resolgué esperar l'estiu amb paciència. Mes, en Banyeta estava a
+l'aguait, rient per sota el nas de les cabòries del senyor Reguera.
+I vet aquí que un dia li bufà a l'orella una inspiració de les
+seves. “¿ Per què no aconseguir a males el que no se li volia
+concedir a bones? “
+A casa el Carolí no hi havia, en l'hora que hi anava el senyor
+metge, altres persones que l'àvia, enllitegada, i la Nieves; la
+caseta no tenia més que un veí, i encar apartat, i de dies era un
+encert que passés gent per aquells volts, perquè tothom era al tros
+o a la fàbrica... Una tarda, a l'entrar a cal Carolí, el senyor
+Reguera tancà la porta amb clau, i, al baixar a rebre'l la noia com
+tenia per costum sempre que el sentia, se li tirà al damunt
+traïdorament, tractant de subjectar-la entre sos braços. Un crit
+ofegat s'escapa de la gola de la sorpresa, i no gosà repetir-lo més
+vibrant per no alarmar a la pobra àvia, que, així com així, tampoc
+podia baixar a socórrer-la. Lluitaren en silenci, ell esbufegant,
+ella alçapremada per l'ira i la basarda, que li centuplicaven les
+forces. A la fi, pagué descloure la tenalla d'ossos que la oprimia,
+i, amb un esforç suprem, se desempallegà del brètol, expulsant-lo de
+si amb violència. Rebatut, caigué de costat a terra, pesadament, com
+un sac de sorra molla, mentre ella, d'un salt de daina, se plantava
+a la porta i, girant la clau, fugia al carrer més de pressa que
+s'està per dir-ho. Panteixant i escabellada, mentre prenia alè i
+s'allisa-va el cabell, el veié en mig de l'entrada com estabornit, i
+després, aixecant-se lentament sobre un braç, palpar-se el muscle i
+el colze malmesos... De por que la casualitat portés per allí un
+caçador que pogués veure-la en aquell estat, tornà a entrar i,
+repta, encirada tot ella, en actitud greu de Nèmesis, estirà el braç
+i, sens dir paraula, signà al vençut durament la porta. Ell
+tremola-va tot com una gota d’argentviu...Fent una contracció
+dolorosa, se posà de genolls i, arrossegant, arrossegant, arribà
+fins prop d'ella. Tenia un aire lamentable de derrota i humiliació.
+Confegí penosament:
+
+-No sé el que m'ha passat... Un mal punt... Perdoni'm! L'estimo
+tant, Nieves!...
+
+Tenia la veu trencada, se li sentia d'un tros lluny el petament de
+dents.
+Ella repetí, amb més altivesa encar, el gest implacable.
+
+-Surti d'aquí de seguida i no posi més els peus en aquesta casa!
+
+Ell veié en un moment, i amb por infinida que li acabà de desfigurar
+els trets, tot el que anava a venir: el descrèdit, el llençament de
+la fàbrica, la misèria altra volta ...S'humilià més i més... ajuntà
+les mans demanant clemència.
+
+-No em perdi, no em perdi, per l'amor de Déu!... Estava boig... li
+juro!...Tingui compassió de mí!...
+
+Ella també ho veié, el que anava a venir si treia aquell home com a
+un gos i el fet s'esbombava: de primer un gros escàndol i un
+trastorn terrible per a la mare; després, la malalta sens
+assistència; el pare, arborat, demanant comptes al miserable... Qui
+sap quin drama en porta...
+
+Abrigà amb mirada de pregon menyspreu a l'home que tenia
+ridìculament agenollat a sos peus.
+
+-Me detinc pels altres, que no, per vostè... Posi's a to, i, quan l'
+no puga conèixer res, pugi.-I féu acció d'anar-se'n cap a l'escala;
+però ell l'agafà vivament per les faldilles.
+
+-Nieves! Nieves!! Per la vida dels seus, no em comprometi... No en
+digui res a ningú... M'ho prometi!... Si vostè parla jo faré un dis-
+barat!
+
+Estava blanc com l'ivori: plorava com un nen; els sanglots li
+ofegaven la veu.
+
+L'ofesa sentí un esma de llàstima.
+
+-Aixequi's- murmurà secament.
+
+-M’ho prometi, Nieves!... Sóc un desgraciat!...No em perdi, no em
+perdi!...
+
+Callaré, però d'aquí ,endavant, fora que siga davant d'altres, no em
+diga mai més paraula.
+
+En efecte: ningú hagué esment del que havia passat, i, poc a poquet,
+vingué l'estiu i, amb ell, altra vegada l'hereuet Banyoles, que ja
+semblava un home.
+
+El senyor Regera vigilà i en mirades i somrisos no trigà a trobar la
+certesa que ses sospites eren ben fundades.
+
+En Pasqualet i la Nieves del Carolí estaven en intel·ligència, quin
+alcanç i caràcter veritable el gelós rebutjat no pogué determinar.
+Vet aquí l'obstacle! Per aquell mocós sens substancia ni
+discerniment, que només pensaria divertir-se, ell, un home fet i
+dret, havia sofert el picot més terrible de la seva vida, i, el que
+era pitjor, havia perdut el goig i la tranquil·lilitat presents i
+futurs...Pel cervell del senyor Reguera ni hi passà la idea que
+l'hereuet Banyoles pogués casar-se amb la Nieves. Ell sabia prou i
+massa dels gatuperis que hi ha pel món i que no sempre els paratges
+on s'agavellen homes i dones resulten escoles de bons costums. Ell
+havia sentit dir de més d'un fabricant que era senyor feudal en sos
+dominis: un senyor feudal en ple abús de tots els mals usos de
+l'antigor, i pensà que l'hereuet Banyoles començava a pendre rera en
+el camp de ses futures hassanyes. Don Pasqual, segons veu unànime,
+era i havia sigut sempre d'una moralitat perfecta, però això no
+volia dir que el fill no trenqués la tradició, volant pel seu
+compte: tal feien preveure, per de prompte, els indicis. I, com
+aquell noi una hora o altra tenia de regnar allí, i proveir-li an
+ell la menjadora,  fes el que fes, per al senyor Reguera sempre
+hauria estat ben fet, fora en aquell cas.
+
+Tractant-se de la seva altívola estimada, el senyor Reguera se sentí
+capgirat: no hi valguè ni l'espectre de la fam en llunyania per a
+contenir-lo, ni la seva filosofia acomodatícia per a aconhortar-lo.
+En el dilema de tenir de resignar-se o lluitar, preferí la lluita,
+amb totes ses consequències. No podia, està clar, atacar obertament,
+a la descarada, perquè hauria estat la derrota a bestreta, però
+obraria subterràniament,a tall de taup... Que fer? ¿Denunciar al
+pare seriós i mirat el primerenc gallareig del fill?  ¿Destorbar els
+plans d'aquest posant-se com l'àngel custodi que vetlla pel bon nom
+de la casa? Aquesta havia sigut sa primera idea, però hi renuncià de
+seguida. Per molta discreció que tingués Don Pasual, un dia o altre
+hauria esment, l'hereuet, de la denúncia; i, com de la jovenesa és
+el pervindre i les primeres ofenses no es perdonen, el senyor
+Reguera podia tenir per segur que, així que el noi manés, perdria
+ell plaça i Nieves tot en un punt. Després de meditar-ho bé, decidí
+heure-se-les directament amb l'enemic; que així, almenys, podria
+saber del peu que coixejava i atacar-lo amb majors esperances
+d'èxit.
+
+Tot discorrent com s'enginyaria, la casualitat vingué a oferir-li el
+punt d'apoi que li mancava. Un dia, tornant de passeig, collí una
+canya i amb el trempaplomes l'anà pelant i esporgant polidament.
+Rumia que rumiaràs en les seves coses, caminava d'esma i sens
+adonar-se del que feia. De sobte pegà una ensopegada i la petita
+fulla d'acer, ressaltant sobre la canya, li féu un tall al dit. La
+sang començà a rajar de la ferida, i cada gota que queia, plena,
+pesanta, s’embolcallava en la pols del camí i feia com una boleta
+enfarinada. Algunes d'aquelles boletes eren tan perfectes que al
+senyor Reguera li feren l'efecte de píndoles de farmàcia. Estava a
+tocar la fàbrica; i al pensar “farmàcia”, el senyor Reguera pensà
+que podria posar-se al tall, que no volia acabar de rajar-li, una
+pinzellada de iode. La farmàcia tenia tres portes: una de gran,
+l'oficial, podriem dir-ne, que donava al pati, una altra de petita
+que donava a una quadra buida de la fàbrica vella, i, finalment, la
+terça, que posava aquella peça en comunicació amb una dels baixos
+del casal coneguda pel rebost dels cocis.
+
+La porta que donava a la quadra buida, oberta, exclusivament per
+anar de la casa a la fàbrica sens travesar el pati, en dies de
+pluja, era una porteta vidriera aprofitada que es tancava amb
+baldons i pany de frare. Fora en cas d'accident, ningú anava a la
+farmàcia de la fàbrica, per servir-se tothom en la del poble, on hi
+havia el practicant; i quan s'hi anava, era sempre per la porta
+gran. An això es devia que en Pasqualet hagués triat de preferència
+aquell lloc quietós i oblidat per tenir ses entrevistes amb la
+Nieves. Aquesta, a l'hora de plegar, pretextant que havia de fer
+alguna compra, entrava a la fàbrica per advertir a sa mare que
+tornés a casa sens entretenir-se, i després, per corredors i
+dependències de poc trànsit, se dirigia a la quadra buida mentre ell
+se ficava a la farmàcia pel rebost dels cocis; i, com que ningú veia
+a l'un ni a l'altre, havien pogut guardar secretes fins aleshores
+les seves relacions.
+
+Mes aquell dia, el senyor Reguera, per fer més dret, passà també per
+la quadra buida, i abans d'obrir la vidriera, mirant per encert a
+través dels vidres verdosos i entelats, descobrí, allà al fons de la
+farmàcia, l'enamorada parella, abstreta en encegada conversa.
+Retrocedí vivament, sens ésser vist, i anà a sucar-se el tall amb
+esperit de vi.
+
+L'endemà mateix se féu trobadís amb l'hereu, i agafant-lo
+familiarment a bracet, li proposà fer un tomb fins a la Font Nova.
+L'estudiant se'l mirà, sorprès, però veié en la cara del metge una
+expressió tan particular de riallera i protectora confiança, que,
+sense saber per què, intrigat, el va seguir mansament. Parlaren
+estona, molt llarga estona.
+
+El senyor Reguera li contà, a tall d'avís, son descobriment de la
+tarda anterior, i provocà de cop i volta, amb sa aparent lleialtat,
+la confessiò desitjada. Després, afectant una indulgència discreta i
+cordial d'home de món. se cerciorà, per peces menudes,del caràcter
+que tenia aquell tracte; aconsellà al promès que si volia guardar-lo
+amagat, parés ment en el que feia; li féu prometre formalment que no
+diria un mot de la revelació a la Nieves.- Per no posar-la violenta,
+sap? tenint d'anar jo cada dia a casa d'ella... -i, finalment,
+s'oferí en tot i per tot al futur senyor d'aquell reialme.
+
+El primer pas estava donat, i d'aquell jorn endavant se veié sovint
+anar junts a passeig pels afores els dos joves i, malgrat la
+diferència d'anys, establir-se entre ells una estreta intimitat. No
+cal dir que el llaç únic i veritable d'aquella intimitat era
+l'estimada comú. En Pasqualet, joiós de poder-se donar tot a la
+confiança, en plena efusió de sa jovenesa vibrant i expansiva,
+parlava al nou amic ex abundantia cordis, no celant en lo més mínim
+actes, propòsits, anhels, fantasies... El senyor Reguera, a son
+torn, tot ho escoltava amb interès, tot ho aprovava amablement, i
+entretant, mantenint sempre a l'hereuet en una atmosfera de graduada
+llagoteria, anava deixant caure amb tacte i destresa, avui una, demà
+una altra, en aquell cor que s'obria de bat a bat, sens el més petit
+recel, llavors d'idees i sentiments que esperava veure-hi grifolar i
+granar quan l'hora fos.
+La Nieves digué una vegada amb tristesa al seu promès:
+
+-Desenganya't: sóc massa poc, per tu, i no ho voldran mai, que ens
+casem...
+
+Però en Pasqualet protestà vivament:
+
+-El papà estima molt el teu pare...,i ell també va voler casar-s'hi
+amb la dona que li agradava...-I com la noia somrigués amb poca
+confiança, solia afegir, fosc, amb energia continguda:
+
+-Ademés, que si em volien privar, també fóra igual, perquè me
+passaria del seu consentiment...
+
+-Oh, no! Reina Santíssima!-feia la Nieves, alarmada. -Que potser te
+deseheretarien; i no vull que per mi perdis el que et pertany!...
+
+-¿Què se me'n dóna dels diners ni de la fàbrica, si per tenir-los
+havia de renunciar a la felicitat? Tindré la meva carrera i no hauré
+de menester a ningú per mantenir-te...-I repetia una i altra volta
+que es volia casar tan punt fos enginyer... Entretant, sentia
+fretura dels besos i abraçades de l'estimada. Mes aquesta, a mida
+que s’anava fent gran s’havia anat fent més mirada, més pudorosa.
+
+Sa honestetat no era filla d’un propòsit, sinó del natural; i cada
+cop que el promès, despitat, se queixava de l’esquerpesa d’ella amb
+el senyor Reguera, aquest sentia esvaniments de joia i calfreds de
+voluptat. Segur ja per aquella banda, s’atreví a aconsellar, amb
+rialleta de suficiència:
+
+-No en faci cas...Totes són així... Quan pensen que les estimen, se
+fan valer... Si vostè no fos tant jovenet, si estigués més fred, si
+li fes compendre el favor que li fa mirantse-la, aleshores fóra ella
+la que li aniria al derrera...A les dones s’ha de saber
+manegar-les...
+
+I en tantes ocasions apuntà, com accidentalment, aquell criteri del
+senyor Reguera, que a la fi va començar a destenyir sobre la
+rectitud ingènita de l’enamorat. Les múrries, les facècies dels
+primers anys del batxillerat tornaren a contorbar les entrevistes de
+la parella, i les primeres nuvolades, positivament de mal averany,
+aparegueren en el firmament puríssim de llur amor.
+
+-Si m’estimessis bé, no em diries que no!...
+
+-Si m’hi estimessis tú, de bé, series el primer que voldries que
+t’ho digués...
+
+Vingueren eleccions i es presentà per candidat un conegut de don
+Pascual, en oposició al que presentava el Govern de Madrid. La cosa
+anava prima entre els dos contricants i ningú hauria pogut predir de
+quin costat cauria la balança. En el perill, el candidat demanà
+adjutori a Don Pasqual, i Don Pascual, abocant en l’urna la fàbrica
+en pes, decidí l'elecció en favor del seu conegut. Aquest, agraït,
+un cop hagué jurat el carrec, volgué anar a donar públicament les
+gràcies al seu protector. En la fàbrica s'aixecaren arcs de triomf,
+s'engarlandaren de flors les màquines, els obrers sortiren a
+esperar-lo, cantant i victorejant, bon tros fora del poble... Fou,
+en fi, una rebuda triomfal...
+
+No que al fabricant li anés ni li vingués gran cosa en el resultat
+de l'elecció, però era bondadós amb sos obrers i sempre aprofitava
+l'ocasió d'oferir-los algun esbargiment extraordinari que els fes
+menys feixuc i monòton el treball quotidià.
+
+El diputat vingué acompanyat de sa filla i d'unes quantes persones
+més. La filla del diputat tenia divuit anys: un menys que la Nieves
+del Carolí. Era petita petita, rossa, bufoneta i delicada com una
+miniatura del segle divuitè.
+
+En la taula, com era natural, estava col·locada al costat de
+l'hereuet; era coqueta i presumida, i durant tot el dinar posturejà
+amb son cavaller, fent-li prometre una i altra volta que l'aniria a
+veure quan tornés a Barcelona.
+
+En Pasqualet, fins aleshores amb el cor enterament pres per son amor
+i sens gaire tracte social, era extremadament encongit amb tota dona
+que no fos la seva estimada, i en aquell dia solemnial féu un paper
+tan poc lluït que la seva mare se'n donà mitja vergonya, i després,
+a soles, fins se cregué en el cas d'amonestar-lo dolçament.
+
+-Has de ser més tret, fill meu, i apendre de fer compliments... No
+semblava pas que estiguessis al costat d'una senyoreta de ciutat,
+sinó que anessis a confessar...
+
+Per sa banda, el senyor Reguera també havia observat, i les
+mauleries de gateta de la barcelonina li havien obert l'enteniment.
+Un immens camp de maniobres s'estengué davant sa esperança revifada
+i comprengué el partit que podria traure d'aquell auxiliar. Així és
+que, al parlar amb en Pasqualet, li va dir:
+
+-Ala, ala, pollo, que ha fet conquista! -I alabà desmesuradament la
+bellesa de la forastera i son aire distingit i l'instruïda que era i
+la gràcia: amb què deia fins la més petita cosa...
+
+En Pasqualet, de fons, no donà cap importància als elogis del metge,
+i amb tot, aquell dia estigué com més displicent amb la seva amiga i
+reparà amb sorpresa que aquesta tenia el cabell més fosc que la
+filla del diputat i que no reia tant com ella.
+
+El diputat s'havia descuidat en la fàbrica el bastó, i el senyor
+Reguera digué a Don Pasqual que ell tenia d'arribar-se a Barcelona i
+podria portar-l'hi. L'hi portà, en efecte; i com el diputat no es
+trobés a casa en aquell moment, el senyor Reguera demanà per saludar
+la senyoreta. La senyoreta anava tota blanca i amb cintes blau cel:
+ja no semblava una miniatura, sinó una fina i airosa pastoreta de
+Watteau. El senyor Reguera en quedà encantat per comte d'altri.
+
+Parlaren del dia aquell, i el senyor Reguera féu a la senyoreta un
+brillant panegíric de l'hereuet, tal com l'havia fet, a l'hereuet,
+de la senyoreta, i s'assegurà an aquesta que en la fàbrica se
+recordaren molt d’ella. Quan el senyor Reguera se'n volgué anar, la
+senyoreta prengué d'un vas un gran pom de roses magnífiques i les hi
+entregà dient-li:
+
+-Per a la senyora Banyoles! -I, destriant-ne del pom una de petita i
+encesa com un cor, afegí, enrojolant lleument: -I aquesta per al meu
+veïnet de taula, com un record de nostra coneixença...
+
+Retornat a la fàbrica, el senyor Reguera buscà de seguida al fill
+del mestre: aquest volia anar cap a cal Carolí (ara ja no es veien
+en la farmàcia -tant per l'avís del senyor Reguera com perquè a la
+noia no li era tan avinent com abans deixar a l'àvia -sinó pels
+volts de la casa d'ella); però el senyor Reguera se l'emportà a
+passeig, vulgues que no, i, posant-li la rosa al trau, explicà, amb
+la salsa corresponent, meravelles de la pastoreta de Watteau.
+
+-Ah, quina monada, si vostè hagués vista!... I que de seguit m'ha
+preguntat per vostè... Me sembla que, si a vostè li interessés, no
+hauria de fer més que allargar la mà; prou vaig conèixer-ho aquell
+dia... ¡Quina llàstima que ja estiga compromès!... -I com per ell
+sol, amb recança, afegí:-Aquesta sí que hauria fet lluir la casa
+Banyoles !...
+
+Fins l'endemà en Pasqualet no veié la Nieves, en el bosquet de sobre
+el riu. Ell encara duia al trau la rosa vermella; ella ho reparà de
+seguida.
+
+-Que és, aquesta rosa?
+
+Ell, confós, vacil·là: hauria dit la veritat, però li semblà que no
+era prou correcte.
+
+-Ahir va donar-me-la el senyor Reguera... Ella, sorpresa, el mirà a
+les ninetes; ell baixà els parpres.
+
+-Ai, ai! El senyor Reguera?...
+
+-Si... d'un ram que va dur de Barcelona per a la mamà...
+
+La Nieves era llesta i pressentí vagament quelcom del que passava.
+Son front clar i pur s'acolorí d'una veladura rosada que hi muntava
+sempre que rebia una viva impressió. Només digué:
+
+-Tot ahir tarda vaig esperar-te...
+
+-El senyor Reguera se m'endugué a passeig...
+
+-Sempre el senyor Reguera! Ja te vaig dir que no te'n fiessis...
+
+Ell mirà, distret, riu enllà.
+
+-No sé per què...
+
+-Perquè es un home de dues cares!- exclamà amb vivesa. Però de
+seguida afegí, atenuant: -Té un mirar que no em fa goig...
+
+-Mania que li tens...
+
+Parlaren d'altres coses. Al despedir-se, ella, somrient, vergonyosa,
+per primera volta, féu a baixa veu:
+
+-Dona'm aquesta rosa... -I allargà la mà cap al trau.
+
+Ell se féu ràpidament enrera, posant-se fora de tret.
+
+-Que no veus que està morta? Adéu!...Fins a demà... -I caminà de
+pressa, allunyant-se.
+
+La Nieves romangué dreta, com una estàtua, durant un minut llarg. Al
+traspassar la llinda, li caigué a la mà una gota. Mirà enlaire. Tot
+estava sereníssim, i allà, en la llunyania, titil·lava, pàl·lid com
+una espurna d'or rebaixat, l'estel de la tarda. La gota caiguda en
+la mà de la Nieves era una llàgrima.
+Temps a venir, ne plorà moltes. En Pasqualet s'havia girat per a
+ella com una mitja. No que no l’estimés. Ella ho veia clarament, que
+se l'estimava, que només de clavar-li ella la mirada el feia
+tremolar i perdre l'esma: però ell no se l'estimava com abans, amb
+aquella claredat, amb aquella senzillesa, amb aquella dolçor ingènua
+d'algun dia; ara la noia sentia entre ells un quelcom foraster, una
+influència maligna que ho entenebria tot, que omplia aquelles
+relacions de rampells, de fredors, de recriminacions, de
+malesvolences, inexplicables en bona lògica... «Es l'altre que es
+revenja...» -pensava la pobra xicota. I una i altra volta estava
+temptada de dir-li tot a l'estimat, d'obrir-li els ulls respecte al
+traïdor; però la detenia sempre la promesa feta de callar, el que
+podia ocórrer, el mateix silenci sospitós que havia guardat fins
+aleshores... En efecte: ¿com excusar-lo, aquell silenci que s'havia
+convertit per a ella en un parany que li privava tota defensa franca
+i airosa?
+
+I, entretant, el verí anava fent la seva obra destructora en el cor
+de l'amic.
+
+En Pasqualet fill fluctuava, ombrívol i aturmentat, entre dos
+corrents oposats. De bon principi, poc s'havia inquietat, en
+realitat, de les gràcies i babaroles de la barcelonina. Sentia, si,
+afalagat son amor propi, mes son cor, enamorat amb tot el foc i
+empenta del primer amor, seguia fidel a la modesta obrera. Però més
+tard... més tard, compromès i arrossegat, gairebé, pel senyor
+Reguera, les primeres vegades, tingué d'acceptar forçosament els
+convits del papà, acompanyà la família a taula, al cine, a passeig,
+i a poc a poc, l'encís frèvol de la nova amigueta se li anà fent
+plaent... Potser no l'estimava amb amor d'home a dona, però
+l'entretenia, el delectava de manera absorbent la companyia
+d'ella... La senyoreta barcelonina manava sempre, sempre es feia
+obeir, com si ella fos reina i senyora entre vassalls, com si fos la
+clau central de l'univers: amb ell féu com amb tothom; mes, com ho
+feia gentilment, tot rient i jugant, ell no podia protestar ni
+rebel·lar-se contra l'esclavitud imposada, i també, de mica en mica,
+s'anava convertint, com tots els que la voltaven, en dòcil joguina
+d'ella. En comptats moments de concentració que li escaiguessen i,
+sobretot, a cada tornada de la fàbrica, al mirar amb sorpresa, tal
+com si fos una dona desconeguda, tal com si la veiés per primera
+volta, aquella criatura frèvola i insubstancial com un passarell,
+que a tall de nova gràcia se queixava a tot hora de mal de cap o mal
+d'estómac, d'avorriment o de cansament, l'estudiant sentia una gran
+buidor en l'ànima i un desig vivíssim de fugir d'allí, de rompre
+aquell estrany encisament que semblava irreal, fill d'una figuració
+opressora de mal somni. I, com un conhort impensat, com un filtre
+deslliurador de ses potències segrestades, com una alenada d'aire
+fresc que li retornava els sentits, li rebrollaven davant dels ulls,
+amb sobtat relleu, els trets benamats de la Nieves, ses formes
+opulentes, riques de sanitat i fortalesa, sa austera però imposant
+majestat de Juno; i la set, el desig d'ella l'abrusaren. En canvi,
+al reveure materialment l'obrera, quelcom de desencant,
+d'esfullament íntim, se barrejava també a sa alegria espontània i
+impulsiva.
+
+Avesat ja als artificis i maules de la criatura que acabava de
+deixar, trobava excessivament nua d'ells a la Nieves i excessivament
+vulgar en sa senzillesa, de moviments ingràcils, de conversa
+monòtona, d'idees elementals i rutinàries; i ensems, massa dona,
+massa reverenda, massa poc festosa i insinuant, massa dura i
+inflexible a la càlida manyaga de sos dits nerviosos... I, de rebot,
+el passarell minúscul i ingràvid, la volva animada, planyívola i
+volenterosa, voleiava en l'espai i, passant i traspassant entre ell
+i l'estimada, li enterbolia la imatge d'aquesta, l'allunyava, la
+repel·lia, a voltes...
+
+En el divorci que s'anava accentuant, Mefist hi tenia la major part
+de culpa. Subtilment, solapadament, com un vent advers, empenyia la
+feble nau a la deriva. Avui un entreboc, demà un consell, demà
+passat una brometa, l'altre una observació aparentment fútil, havia
+anat transformant i, suplantant gustos, sentiments i idees de
+l'hereuet: havia bastit dins d'aquell esperit fluctuant un soli de
+magnificència per a la intrusa i havia posat despietadament de
+manifest, mirant-les amb cristall d'augment, quan no creant-les de
+soca i arrel amb quatre pinzellades ridiculitzadores, les
+deficiències de la pobra filla del Carolí; havia, finalment,
+insuflat en el cor enamorat desconfiances, recels, menyspreus,
+vanitats, exigències, altiveses... innúmeres causes de discrepància
+amb l'estimada.
+
+-Bah!... Si tinc d'ésser-li franc, jo sempre en dubto una miqueta,
+d'aquestes follies de les dones del poble pels senyors... Quan va de
+sobre a sota o de tu a tu, es a dir, quan no s'hi va a guanyar res,
+sinó a empatar o a perdre, és únicament quan s'hi pot posar fe en
+els afectes... -Si s'hagués pogut casar amb l'altra, entre els
+cabals de vostè i la influència del sogre ¿què no n'hauria fet de la
+casa Banyoles? Ell senador, vostè diputat, serien els amos del país.
+Fora els entrebancs del Collet, que sempre han sigut el núvol més
+gros per al pervindre de la fàbrica, una carretera  per migdia,
+quelcom rectificat el traçat del ferrocarril en projecte -que quan
+se disposa de vots i de diners, a Madrid es consegueix qualsevol
+cosa, -i la fàbrica en situació més aventatjosa que totes les
+altres, no havia de témer mai una competència formal...
+
+-¡Per l'amor de Déu, Pasqualet, no sigui tan innocent! ¿Com vol que
+no es faci la melindrosa, si en la resistència li va el triomf? ¡La
+saben molt llarga, aquestes santetes camperoles! Amb la seva virtut
+inexpugnable mantenen abrandat el desig del sitiador i no
+s'entreguen fins i tant que l'altre ja ho ha fet; és a dir, fins que
+envia per endavant a la fortalesa l'acta matrimonial... Ah! ¡Ja la
+voldria veure, la nostra Lucrècia, ara tan tivadeta, el dia que
+perdés tota esperança d'ésser la senyora Banyoles! Aleshores, com la
+virtut ja no podria adobar-hi res, veuria quina pressa es donaria a
+venir-li a oferir ella mateixa el que ara tant li fa gruar... I, si
+no, faci la prova: casis, i m’ho sabrà dir!...
+
+En Pasqualet ja havia acabat la carrera: ja era enginyer... La
+Nieves encar servava una darrera esperança: encar volia fer-se la
+il·lusió de creure que tocaven a la fi les seves tortures. En
+Pasqualet sempre li havia dit que així que acabés la carrera,
+parlaria del casament als papàs... Passà un mes, en passaren dos i
+no en parlà als papàs ni a la Nieves. En canvi, veus volants, que no
+se sabia on havien pescat la referència, començaren a dir que tenia
+relacions formals a Barcelona. En Pasqualet, burxat per la Nieves,
+ho negà, esquerp i malhumorat, però Donya Mència se mostrà molt
+cofoia del bum-bum, i el senyor Reguera, sens dir res per clar, amb
+una rialleta de discreta intel·ligència, semblava confirmar-ho. Un
+dia que va anar a Barcelona, portà, al tornar, un gran nova: i
+aquesta, sí, absolutament certa. Estava acabant-se la senyera! Això
+de la senyera era assumpte que venia de lluny. Ja hem dit que els
+obrers havien anat a rebre el diputat, cantant; el diputat, per
+afalagar-los, els digué que cantaven molt bé; ells l'assabentaren
+que estaven preparant-se per fer un orfeó, i el diputat els va
+prometre que si el feien els regalaría la senyera. L'orfeó va
+organitzar-se i el diputat envià a dir que compliria sa promesa: que
+regalaría la senyera i ell mateix aniria a portar-los-la. Aleshores
+el senyor Banyoles declarà, a son torn, que, quan el diputat hi
+tornés, ferien una festa esplèndida, més esplèndida, encar, que la
+passada. El portador de tots aquells missatges era el senyor metge,
+el qual reservava, fins l'hora oportuna, un gros secret que tancava
+tot allò. El secret era que la senyera havia sigui brodada per les
+pròpies mans de la filla del diputat. Temptada per la posició ferma
+dels Banyoles i animada pel beneplàcit tàcit del papà, la gateta
+havia fet també sos plans i pres les seves mides; però en Pasqualet
+era d'una irresolució desesperant, i, malgrat fer tots els aires
+d'estimar-la, mai més s'acabava de declarar: calia, doncs,
+estimular-lo, de tant en tant, amb cops d'efecte que l'anessen
+comprometent davant del públic i el duguessen, com de la mà, a
+l'anhelat prometatge. Allò de la senyera era un d'aquells cops. I la
+noia, fent al senyor Reguera confident únic de la sorpresa que
+preparava, li pregà que no en digués res a ningú fins el dia de la
+festa. Però una desgràcia imprevista havia de precipitar els
+esdeveniments. Un atac d'embolia, ferint de ple a donya Mència, se
+l'endugué en poques hores.
+
+El que havia d'ésser jorn de gaudi i alegria, fou jorn de dol i
+llàgrimes. L'orfeó que devia estrenar-se amb una cantata al·lusiva,
+per anar a rebre el diputat i sa filla, assajà a tota pressa
+composicions adequades i s'estrenà en els funerals de la mestressa
+També s'estrenà la senyera. L'havien portada el donant i l'autora,
+tots endolats, i al fer-ne remesa als orfeonistes, capçada per un
+gran llaç de glassa negra, la donzella havia estret efusivament la
+mà de l'hereuet i havia sil·labejat amb tendresa:
+
+-Vaig brodar-la pensant en vostè i és la millor corona que puc
+oferir, com testimoni del meu respecte, a la memòria de sa pobra
+mamà, que al cel siga!
+
+En Pasqualet, emocionat, els ulls en aigua, no trobant paraules per
+a contestar, va inclinar-se i besà la mà de la senyoreta. L'escena
+tenia lloc en el pati gran de la fàbrica, ple d'obrers i obreres.
+Entre aquestes hi havia la Trinitat i sa filla. A l'adonar-se de
+l'acció de l'hereu, la primera sentí en són cor un moviment de joia
+i donà gràcies a Déu, car li semblà que començava la deslliurança de
+la pubilleta; més aquesta cregué que en aquell punt el món finava:
+tot se li féu fosc, les cames li falliren i amb una mica més, dóna
+un espectacle al davant de tothom. Mefist, que des del nucli central
+de personatges la seguia astutament de cua d'ull, somrigué amb un
+somrís de cruel complacència.
+
+El diputat i sa filla, severament endolats, com si fossin ja de la
+família, van fer el dol junt amb aquesta i la dependència superior
+de la fàbrica. No s'havia creuat una sola paraula formal entre els
+Banyoles i els barcelonins, i, amb tot, ningú dubtà aquell dia que
+era imminent una estreta unió entre ells.
+
+En el recò més fosc de la capella, la Nieves, eixuts els ulls, la
+cara terriblement pàl·lida, amb l'aire greu que li donava la desfeta
+de totes ses illusions, l'íntima tragèdia que li asclava el cor,
+pensava amb Donya Mència: hi pensava amb rencor, amb un impuls
+d'amenaça i revenja que no havia de tenir terme. Son instint, en tal
+hora agut i desemboirat de tota mena de calimes, li deia que la
+morta tenia la culpa, allà, en el fons del fons, de tot el que havia
+passat i dels esdeveniments que s'apropaven: ella, amb la primera
+admonició, havia fulminat l'interdicte: en ella sentia en Pasqualet
+l'oposició irreductible que sa feblesa de caràcter no li havia
+permès afrontar a son temps; ella, amb sa benvolença de darrera hora
+pel nou amor, havia empès i sancionat la traïdoria... La Nieves no
+pogué resar ni un sol parenostre per aquella ànima que se li havia
+mostrat com enemiga.
+
+Deixà passar un mes. A pretext del dol, en Pasqualet no es movia de
+casa i esquivava les entrevistes amb sa promesa. Mes aquesta encar
+tenia sa paraula. Decidida a acabar d'una vegada amb aquell estat de
+coses, puix no era amiga de situacions ambigües, ella l'emprengué un
+dia en mig del pati, a la descarada, no important-li ja qui pogués
+veure-la o deixar-la de veure.
+
+-Escolta, Pasqualet...
+
+-Dispensa, Nieves... En aquest moment... el papà m'espera...
+
+-No: prou ho saps que no t'espera ningú, però és que te dónes
+vergonya d'estar al meu davant, perquè... perquè m’enganyes...
+
+Ell protestà, cap cot, sens calor.
+
+-I ara! A què ve, això? ¡Te tornes més estranya!...
+
+Ella somrigué amb amargor.
+
+-No m'ho vulgues negar! ¿Te creus que no he vist totes les maniobres
+amb l'altra?
+
+-Són manies teves... Estàs engelosida: vet-ho-aquí.
+
+-Digues-me que és sens motiu.
+
+-Està clar, dona!...
+
+-Jura-m'ho!
+
+Ell vacil·là: finalment pronuncià amb esforç:
+
+-Te juro que... que no li he dit res.
+
+-Aleshores... no tens impediment per complir la paraula que em vas
+donar. Acabada la carrera, morta, Déu la perdò! la teva mamà...
+
+-Nieves!
+
+-Infeliç! ¿Creies que jo no ho veia que ella no em volia ni em
+voldria mai i que tu no tenies coratge per contradir-la? Però ara és
+altra cosa. Tu mateix ho vas dir: el teu papà va voler casar-se a
+gust: no et privarà pas que tu t'hi casis...
+
+Ell baixà el cap.
+
+-Naturalment, però ara... el dol...
+
+-Assenyalem una fecha... D'aquí a un any, d'aquí a dos... El dia que
+tu vulgues, però que jo sàpiga quelcom de cert.
+
+-És imposible, Nieves... Les circumstàncies...la...la...
+
+-Al cap som, Pasqualet... T'he donat tota la meva joventut, totes
+les meves esperances, i vull saber per a què te les he donades...
+
+L'hereu se passà la mà pel front; suava d'angúnia. Després
+tartamudejà:
+
+-Tinc de completar els meus estudis...D'aquí a uns dies... potser...
+potser demà mateix marxaré a Alemanya... Després, quan torni...
+podrem... parlar...
+
+Ella l'esguardà, atònita.
+-A Alemanya? Mai n'havies resat, d'anar a Alemanya! I... quant t'hi
+estaràs?
+Ell vacil·là novament.
+
+-No sé... dèpen de...
+
+Ella, resolta, severa, estirant-se de tota sa estatura li posà la mà
+damunt del braç i féu, sens deixar-lo acabar.
+
+-Prou, Pasqualet! No t'escarrassis...¡Massa  que ho entenc tot! Te'n
+vas per fugir de mi... perquè et fa escrúpol trencar-me cara a cara
+la paraula...
+
+Ell sentí que la sang li feia un tomb violent per tot el cos.
+
+-Nieves...-començà anhelós.
+
+Ella esperà àvidament amb tota l'ànima abocada a les ninetes.
+
+“Si perd les esperances, ella serà la primera de venir-li al
+darrera... I, si no, faci la prova...”
+
+Al passar-li pel cervell el pensament roí, les sangs se li aplacaren
+repentinament, la veu se li fongué, l'expressió devingué gelada...
+
+La Nieves, aparentment serena, murmurà amb lentitud, remarcant les
+paraules:
+
+-Para ment, Pasqualet, que em deixes en llibertat i que un dia no
+te'n penedeixis!
+
+Esperà, encar... Veié que els dits d'en Pasqualet s'agitaven
+espasmòdicament, com si estigués picat per la taràntula, però sos
+llavis romangueren closos. Passà un minut que, en l'ordre
+espiritual, tingué una durada de setmanes. L'hereu Banyoles, en
+aquell minut, se veié en ple Congrés, defensant la rectificaciò del
+traçat del ferrocarril...
+
+La Nieves girà l'esquena, travessà el pati i eixí de la fàbrica.
+
+Al cap de quatre dies, l'hereu marxava a Alemanya, deixant
+desconsideradament a Don Pasqual abandonat a totes les desolacions
+de sa viduïtat.
+
+Passà cap a un any més. El pare va escriure al fill que calia fer
+les misses de cap d'any per Donya Mència, que suposava que ell, en
+Pasqualet, vindria per assistir-hi, i que, al contestar-li, li
+digués que era el que pensava fer després.
+La imatge de la Nieves, en actitud greu de Nèmesis, omplenava,
+durant tota la nit, les ombres del desvetllament, en front del llit
+de l'enginyer. L'endemà, aquest va escriure a son pare: “Papà
+estimat: T'enyoro de tot cor i espero amb golafreria anar a donar-te
+una abraçada i resar amb tu per l'etern repòs de la pobre Mamà. Me
+preguntes què penso fer després. Ai, papa! Me dol tenir de dir-t'ho;
+però és forçós que després retorni aquí, perque estic empantanegat
+en uns experiments interessantíssims que seran de gran profit
+(almenys així ho espero), per a la nostra indústria, però que
+m'absorbiran durant mesos, encar...»
+Arribà a la fàbrica la nit abans de l'aniversari, i l'endemà,
+sortint de les misses, parlà de marxar el dia següent. Don Pasqual,
+evitant-li la mirada, li digué aleshores:
+-Fill meu, te prego que esperis un parell de dies més... Com me
+sentia tan sol i no vull perjudicar-te en tos estudis, he resolt
+tornar a casar-me i voldria que tu em servissis de testimoni...
+
+Quan el fill, dolorosament meravellat, preguntà qui era l'elegida,
+el pare contestà evasivament:
+
+-Una antiga obrera de la fàbrica... -I eixí de l'habitació.
+
+L'endemà se celebrà la boda, amb senzillesa i serietat, en la
+capella de la fàbrica. Ningú n'havia olorat res fins aquell moment,
+per haver tingut lloc els tràmits preliminars en la major reserva.
+Hi assistiren només les dues famílies, actuant de testimonis, per
+part de Don Pasqual, en Pasqualet i el senyor Reguera. La núvia,
+modesta i pudorosa, durant tota la cerimonia no aixecà els ulls d'en
+terra. Ella fou la que rebutjà  per a cambra de noces la sumptuosa
+que havia pertangut al matrimoni, en vida de Donya Mència, preferint
+una de clara i assolellada del segon pis. Aquella cambra queia sobre
+per sobre de la d'en Pasqualet, i unes hores després, aquest
+confessava al metge que, de tot, de tot, el que més l'havia fet
+patir, havia sigut el sentir sobre son cap el soroll de les botes al
+caure en la catifa.
+Han passat més anys, encar. L'hereu Banyoles, acabats sos estudis en
+Alemanya, va casar-se amb la filla del diputat, i és ell el que
+llueix ara la investidura del sogre i el que ha aconseguit la
+carretera de migdia i la rectificació del traçat del ferrocarril.
+Però el ferrocarril Déu sap quan se farà, i els entrebancs del
+Collet segueixen essent la perpètua amenaça de la fàbrica.
+
+Al casar-se, Don Pasqual volia cedir-li tot el primer pis de la
+casa, però en Pasqualet contestà resoludament que no ho volia; i,
+amb l'excusa de que ara ell dirigiria personalment la fàbrica,
+acomodà en el poble el sots-director i  se n'anà a viure en el xalet
+que aquell ocupava. Aima viure isolat, tant més quan la seva esposa,
+el passarell minúscul, esta molt delicada de salut; té el païdor
+malmès i una operació cruenta en les entranyes l'ha deixada eixorca
+per a la vida.
+
+En canvi Don Pasqual té dues criatures com dos sols: un nen i una
+nena. Els diumenges, quan van a missa al poble, la muller donant
+filialment el braç a son marit, perquè a Don Pasqual ja comencen a
+flaquejar-li les cames, han de passar necessàriament davant del
+xalet del director, i des de l'estudi a planta baixa, on passa,
+treballant, encegat, totes les hores que no és a les quadres, aquell
+no pot deixar de reparar que el nen, son germanet, se retira
+extraordinaríament an ell i que la nena és la mateixa estampa de la
+Nieves quan anava a costura i empaitava els sastres dels recs en el
+bassiol de l'horta. Aleshores se'n va a l'altre cap de taula i
+reprèn el treball amb més fúria que mai. I, al veure'l tan adalerat,
+els obrers de la fàbrica li diuen afectuosament:
+
+-A Maria, senyoret!¡Reposi una miqueta que així, com així, tampoc se
+n'ho ha d'endur a l'altre món! I ¿sap que aconsegueix amb tant de
+treballar? ¡Doncs que als seus anys sembla vostè més vell que Don
+Pasqual!
+
+En efecte: l'hereu Banyoles té tot el cabell blanc i el pit se li
+ensota un poc més cada dia. El pare, embotornat en sa felicitat, és
+l'únic que no se n'adona.
+
+
+SUBSTITUCIÒ
+
+
+S'havien casat les noies, l'una darrera l'altra, en menys d'un any,
+i, quan no quedava en la casa més dona que la mare per a dur tot el
+pes de l'escarràs, una pulmonia, arreplegada al sortir calenta del
+forn per arreglar els nodrissos, donà compte d'ella en no més d'una
+vuitava de malaltia.
+
+Enseboliren-la en el cementiri llunyà del poblet veí i, de tornada a
+casa, després de l'enterrament, amb les orelles encara plenes de les
+fúnebres cantòries dels capellans, el cor serrat per l'amarg
+sentiment de sa viudesa i els ulls vermells com un perdigot novell,
+el pare s'assegué en l'escó de vora el foc i cridà els fills a son
+entorn. Aquests s'assegueren en els escambells i cadires baixes,
+deixant un passadís per on pogués transitar de la llar a la taula la
+noia gran, que anava pel sopar, i esperaren que enraonés el pare.
+
+Tenia, aquest, el cap baix i les llàgrimes li perlejaven en un recó
+dels ulls.
+
+
+La noia gran, guaitant-se'l d'esquitllentes, sentia que li muntava
+el plor a la gola, ennuegant-la, i els nois es mossegaven els llavis
+sense parar.
+
+A la fi el pare, llevant-se la barretina i donant-hi tombs entre les
+mans, murmurà amb veu commosa:
+
+-Ja ho veieu, fills meus, quina desgràcia!...
+
+No pogué seguir: un esclat de sanglots li trencà la paraula.
+
+Els sanglots de tots els fills li respongueren a la una i algunes
+mans s'allargaren trèmulament, indecisament cap a ell, amb un aire
+de donar-li el socors filial en aquell trànsit.
+
+-Pare!...
+
+El pare rodà el cap desesperançadament.
+
+-Mai, mai més me'n podré aconhortar, fills meus!... -exclamà com per
+a donar contesta a les amoroses actituds: -aquest cop de destral a
+la vellesa en mata per arreu... Perdre la companyia de la dona és
+perdre-ho tot en el món...
+
+-Pare -digué la noia, eixugant-se els ulls amb el revés de la mà:
+-us queden els fills... els fills i la casa...
+
+-Ja ho sé, noia, ja ho sé... i és per això que hem de parlar... Si
+jo fos sol, no passaria tanta pena; pel que ha de durar!... Mes,
+ara...tu te n'auràs d'anar a casa teva d'aquí a una vuitava, d'aquí
+a una quinzena tot lo més, que tens la sega a sobre... La petita
+està lluny i als últims dies... Quedem aquests i jo com albats sense
+guiatge i amb el tràfec de tot...i això no pot ésser. Cal dona a
+casa.
+
+L'hereu baixà el cap, i el front, marcit de malaltís, se li esblaimà
+lleument.
+
+El pare encanyonà i reprengué amb una veu  més esfumada:
+
+-Per això us he cridat, per pendre consell... Cada u que hi diga la
+seva...
+
+Mes tothom callà. El pare aixecà els ulls i passejà una llarga
+mirada sobre els caps sotmesos de sos fills. Després afegí:
+
+-Potser se podria pendre una criada...
+
+Un lleu gest negatiu de tots seguí a aquelles paraules vacil·lants.
+
+-...Però són tan barrim-barrams les joves i tan xacroses les velles,
+que... I, de més a més, confiar la clau de tots els possibles a gent
+forana...
+
+Aquesta volta el gest dels fills fou tot aprovador.
+
+-Veig que penseu com jo... Així, no hi ha més que un remei... Algú
+s'ha de casar...
+
+Totes les mirades convergiren cap a l'hereu.
+
+El pare hi assentí.
+
+-Sí, perque no m'especta pas fer-ho, a mi... I tampoc és just que ho
+faci el mitjancer, si un dia o altre se n'ha d'anar de la casa...
+
+L'hereu féu un bleix profund i digué lentament:
+
+-Esta bé: me casaré... Digueu-me amb qui... -Això tu, fill meu...
+Tria la que et sembli; prou saps el que ens convé...
+
+L'hereu, abatut, girà el cap d'una banda a l'altra.
+
+-No, no; a mi tant me fa... la que us vinga bé...
+
+Ho escatiren entre tots, dient noms i sospesant aventatges, i abans
+de sopar se decidiren, amb aprovació general, per una parenta
+joveneta que vivia en un mas d'un altre terme, a quatre hores lluny.
+Feia uns anys que no l'havien vista, mes ja devia ésser tota una
+dona, per la mida que duia, i venia de bona regàlia.
+
+Passats els vuit dies el pare va anar a emparaular-la i quedaren
+concerts amb la família d'ella.
+
+El diumenge vinent l'aniria a veure l'hereu.
+
+Aquest, a la baixa hora, agafà les anguileres i se n'anà cap a
+l'agulla, Mai s'havia sentit tan trist com aquell dia i respirava
+amb la dificultat de quan havia de venir una tempesta.
+
+Ell veia que a casa seva tenien raó, que els convenia una dona, però
+no se sentia prou fort per a casar-se, ell que no havia pogut fer
+mai la joventut, que no havia pogut ballar, que no havia pogut
+córrer, que no podia traginar els sacs de blat escales amunt, que
+cada quatre mesos havia de pendre medicines, que tan tost feia un
+pas més de pressa que l'altre ja esbufegava, i que amb el més petit
+disgust s'endarreria de salut per anys... I, de més a més, recordava
+el consell del metge:
+
+-Tu, noi: seny, força seny. No te'n descuidis: sinó, te'n
+penediries... Tens el cor més flac del que et penses.
+
+Però era l'hereu... i, si ell no es casava, se casaria el segon i
+ocuparia el seu lloc... Perquè ja ho havia dit son pare; no era pas
+just que l'altre treballés i portés tot el càrrec de la casa si
+després se n'havia d'anar... I, si no se n'anava, ell, el gran,
+perdria tots el drets, i sol i sense salut, a la vellesa no seria
+més que una nosa... Perquè, treballar fort, prou que es coneixia que
+no podria mai... Li calia ésser hereu, li calia casar-se...
+
+El diumenge vinent se n'arribà a la carretera i prengué la tartana
+de l'ordinari que passava, camí de la ciutat, a un quart de casa
+d'ella, de la promesa.
+
+Quan aquesta li eixí a l'encontre, banda avall de l'era, l'hereu
+quedà sobtat.
+
+Amb els anys que no l'havia vista s'hi envestí una mossassa que feia
+goig. Era tan alta com ell i amb la pell de cara i braços blanca i
+rosada com si mai l'hagués vista el sol. Tenia els ulls verds i la
+mirada dolça, i els cabells rossos, partits en clenxa, li feien un
+gran monyo sobre el clatell. La veu era clara i alegre com una veu
+de criatura; sos posats, de minyona honesta; i anava neta i
+endreçada com una noia de vila...
+
+Entraren al mas per conversar un mica amb els pares, i després, ja
+sols, a tall de promesos, se n'anaren a donar un tomb per fora.
+
+Ella li ensenyà l'hort, li explicà que tenia deu menes de
+clavellines, l'acompanyà a les feixes, on la darrera riuada els
+havia pres mitja vessana de terra...
+
+Quan, cap a mitja tarda, el pare d'ella l'acompanyà fins allà on
+passava l'ordinari, l'hereu tenia el cor més tranquil que a
+l'arribada, i fins la pell de son front mústic de malaltís semblava
+haver-se-li estirat i enfresqueït.
+
+A l'arribar a casa seva, el pare, una mica temerós, va preguntar-li:
+
+I bé, noi, què te n'ha semblat? L'hereu, tot animat, respongué:
+
+-Que farem bon cop, pare...
+
+El pare ajuntà les mans i aixecà els ulls al cel; després se n'anà
+de pressa cap a la cort, a donar el pinso al bestiar, per què el
+fill no li veiés les llàgrimes... Se recordava de la seva dona.
+
+El diumenge vinent i l'altre i l'altre, l'hereu tornà a veure sa
+promesa. Ella ja no l'esperava banda avall de l'era, sinó que anava
+bon tros més enllà, fins prop d'on el deixava l'ordinari. Hi venia
+tota roja, entresuada, i al veure'l reia, ensenyant unes dents com
+de pisa fina.
+
+Un dia estava tan acalorada que ell li proposà de seure una estona
+sota un tamariu, i segueren.
+
+Fins que es casés, tenia els diumenges lliures, puix la mare se li
+cuidava del dinar perquè ella pogués enraonar amb son promès. I
+aquell dia, tot enraonant, ella es ventava amb el davantal, i a cada
+cop de corn, l'hereu sentia un escampament de flaire que no havia
+sentit mai encara; i mirà les orelles de sa promesa i les trobà ben
+fetes i s'adonà que, parlant, treia sempre una punteta de llengua i
+la passava ràpidament pels llavis, remullant-los, i que, al fer-ho,
+els llavis li quedaven vermells talment com si la saliva fos sang
+pura.
+
+Arribaren al mas a punt de parar taula, i ella, tota riolera, li féu
+estirar les estovalles i ell li portà el plat i les culleres; i, en
+havent dinat, anaren a collir pèsols a l'hort i ella mullà una fulla
+de card i, tot de cop, quan més distret estava ell mirant-se-la, li
+arruixà tota la cara... Ell sentí com un ressalt d'una cosa viva
+dins del pit, el ferí un llampec de delícia ubriagadora i el rostre
+va enrogir-se-li com si li haguessin donat una bufetada.
+
+Havent berenat, s'acomiadà dels pares i se n'anaren cap a la
+carretera. A mig camí, com ell retardés el pas, ella li preguntà,
+estranyada:
+
+-Que estàs cansat?...
+
+-No... però tindrem temperi...
+
+Com ho coneixes? -preguntà ella, sorpresa,veient el cel blau i net
+com un ull d'àngel.
+
+-Perquè tinc tapament...
+
+I la promesa veié que el rostre de l'hereu estava esblaimat i com
+més mústic i revellit que de costum. Amb gran estranyesa d'ell no hi
+hagué titlla de núvol fins a la nit, i aquesta s'estengué sobre la
+terra com un mantell de seda blava tot brodat de besllums i
+fosforescències.
+
+Per primera vegada el pronòstic del tapament i angoixa havia fallit,
+però l'hereu estava alegre i en tot el sopar no parlà més que de la
+promesa, de les dites de sa promesa, dels pèsols que havien collit
+amb sa promesa... Tan sols se reservà per ell la remullada deliciosa
+i quelles onades de flaire de sota el tamariu. A son instint
+d'enamorat li hauria semblat una profanació fer-ne part als altres.
+
+-I les robes, com van? -preguntà el pare, content de l'animació de
+l'hereu.
+
+-Enllestint-se, enllestint-se... Aviat li duran la calaixera i tot
+estarà a punt per quan arribi la llicència...
+
+-Millor perquè el segar...
+
+-Home, no us espanteu, que pel segar ja tindreu jove... -I somrigué,
+feliç, com mai havia somrigut en sa vida.
+
+Mes la tempesta pressentida vingué, sols que amb vuit dies
+d'endarreriment.
+
+Al matí no en feia gens de cara, d'haver-hi mudança de temps; tant,
+que l'hereu sortí de casa sols amb la verga a la mà i el mocador de
+pita al coll.
+
+-No t'afogues, tan tapat? -preguntà ella. -Mira: jo no puc dur-hi
+res, al coll! -I per sota el mocador, posat tot curt, li ensenyà el
+sac escollarat i la carn, blanca, blanca, de l'arrencament fins a
+l'orella.
+
+-Oh, tu! Com que el tens bonic, el coll, ja pots ensenyar-lo!
+-exclamà l'hereu; i rompé a riure, tot meravellat ell mateix
+d’aquella broma que acabava de fer. Després, com si li vingués un
+truble de paraules, se posà a enraonar, a enraonar, tractant, amb
+volubilitat, de moltes coses: de les cries que tenien a casa seva,
+de les anguiles que pescava els dies de festa, abans de festejar,
+del vestit nou que li feia el sastre de la vila, de les arracades
+que anirien a comprar amb ella a la ciutat el dijous vinent...
+
+-Com les voldràs? ¿amb pedres verdes o vermelles?...
+
+Ella baixà el cap tota sufocada i respongué modestament:
+
+-No sé...com tu vulguis. De la manera que costin més pocs diners...
+
+Ell se parà en sec, contemplant-la encisat; després murmurà tot
+commòs i agraït:
+
+-Quina alegria que tindrà el pare, quan jo li diga que m'has respost
+això!... Tu si que fas per casa! I afegí tendrament: -Però aquestes
+coses se compren un cop a la vida i s'han de fer ben fetes... Duro
+més, duro menos... Ja ens rescabalarem, si Déu ens dóna salut...
+Mentrestant, tot el que convinga vull que siga ben bé al teu gust...
+
+I com ella tornés a caminar, amb els ulls en terra, ell barbotà de
+cop:
+
+-Ja voldría ésser-ho de casat. I tu?...
+
+Ella vingué com una cirera i girà la cara cap a l'espessor del
+marge.
+
+-I ara!... -féu dolçament. -Què vols que et diga?...Aquestes
+coses... no es pregunten.
+
+Ell, en un rampell, li prengué la mà que ella duia penjant i
+l'apretà contra son pit.
+
+En aquell punt, una espessa nuvolada tapà el sol...
+
+Arribaren al mas amb el pas viu i mirant sovint al cel: aquest era
+tot fosc de la banda de ponent, com si hagués rebut una gran
+patacada; sobre migdia aquella negror ja en cobria més de la
+meitat i començava a gotallejar rabent, rabent. A cosa de dues hores
+esclatà la tamborinada furiosa. Trons, pluja, llampecs a dojo, i,
+per fi de festa, la grossa: una pedregada com de confits,
+d'avellanes, de nous... I, en mig de la fosca repentina i quasi
+completa, del rebombori de sorolls aplegats, del zig-zag mirolejant
+dels llampecs, tota la gent del mas abocada a les finestres
+ajustades, amb el rostre espaumat i les mans al cap.
+
+Així que el temps s'aclarí una mica, l'hereu parlà de tornar-se'n;
+li deien que es quedés, que fes nit allà... Va refusar. No podia
+ésser: primerament, que a casa seva passarien ànsia; després, que
+l'endemà havien de dur l'euga a fira i se n'hi havien d'anar dos i
+quedar-se l'altre per la feina. Bé massa que ja s'havia retrassat i
+hauria d'apretar el pas per arribar amb temps a l'ordinari...
+
+Li donaren un paraigua i eixí. Del cantó de l'era se girà per fer
+adéu a la promesa que no l'acompanyava pel temps, i emprengué sol
+pel corriol. La por de fer tard l'esperonava, i, ara fanguejant
+sobre la terra tova, ara saltant clots i reguerons, feia via de
+pressa, com si l'empaitessin. Sort que aquell dia se sentia més
+alleugerit i diligent que d'habitud i ni la humitat dels peus ni el
+refrescament de l'atmosfera, exhalada pel temperi, li feien mala
+impressió. Amb tot, quan s'assegué en el piló de la carretera estava
+ben suat i el pit li anava com una manxa. El mocador que es passà
+per la cara, lo mateix que el del coll, s'haurien pogut escórrer.
+
+Mirà amunt i avall de la carretera: de la banda de la ciutat, no
+venia una ànima; a l'altra part, allà avall de tot, s'hi veia una
+pic negre, un carruatge, segurament que feia via enllà. L’hereu
+pensà que era una sort que no s'obirés l'ordinari encara, puix així
+podria temperar-se una mica. Mes, en aquell punt, sortí de darrera
+les mates d'un marge proper un pagès vell, entorxant-se la faixa a
+la cintura. Al veure l'hereu assegut en el piló, li donà les bones
+tardes, i, com l'hagués vist des de son camp un altre diumenge quan
+se despedia de sa promesa, sospitant lo que havia passat, li
+preguntà rialler:
+
+-Què potser esperaríeu la tartana?
+
+I a la contesta afirmativa de l'hereu esclatà a riure, exclamant:
+
+-Ja podeu esperar-la, com hi ha món!... Mireu-la allà baix de tot,
+que quasi bé ja no s'afigura...
+
+L'hereu tingué una foguerada. Haver-lo deixat en un dia com aquell,
+bo i estant avisat, era no tenir vergonya!...
+
+-Si feu una bona trotada potser encara l'aconseguireu en el primer
+hostal... -insinuà el pages.
+
+Quin altre camí li quedava? Regirat per la malifeta, donà mercès a
+l'home i a bon pas se llançà carretera enllà.
+
+Durant cinc o sis minuts encara veié el pic negre, però a cada punt
+més feble, més esborradís... allunyant-se... allunyant-se... Quan ja
+no el veié gens, esparverat de pensar que pogués haver de fer tota
+la caminada a peu, se posà a córrer...
+
+Arribà al primer hostal tan groc, tan desfigurat, que l'hostaler se
+pensà que era un malalt que venia de veure algun metge. Al posar-li
+la mà a l'espatlla per a sostenir-lo, la reculà vivament sorprès. A
+dins del cos de l'hereu semblava que hi saltés descompassadament,
+com per escapar-se, alguna bestiola presonera.
+
+La tartana, com és de suposar, feia cinc minuts que havia arriat.
+Malgrat el parer de l'hostaler, l'hereu volgué de nou anar a
+aconseguir-la. Com és de suposar també, a la virada de l'hostal la
+veié més a prop que en l'altre tros, però ja massa lluny per a
+muntar-hi de seguida, i després ella anà allunyant-se, allunyant-se,
+posant a cada pas més distància entre ella i ell, fins que tornà a
+ésser un punt que anà difuminant-se i altra volta acabà per
+esborrar-se.
+
+Aleshores l'hereu ho veié clar: no l'alcançaria mai i valia més
+deixar-se córrer d'intentar-ho. Li tocava fer el camí a peu. Se
+resignà deixant de córrer.
+
+Com féu aquell camí, sols Déu hauria pogut dir-ho.
+
+A l'arribar a casa seva, ja de nit negra, el van portar en pes al
+llit; ni habilior tingué per a pujar l'escala.
+
+L'endemà el segon anà a cercar el metge, i el metge, al saber el
+disbarat que havia fet, se cremà de mala manera.
+
+-Després que un els parla ben clar!... Són animalets, animalets,
+talment!
+
+Com el dia assenyalat no havia de poder anar per a les joies, el
+segon pujà a advertir-ho a la promesa, i el dijous promesa i pare
+anaren a veure a l'hereu. Aquest era més mort que viu, però encara
+somrigué a la minyona amb un esblaimat somrís de felicitat, al
+veure-la.
+
+S'encertà a anar-hi el metge, i el pare d'ella, a l'eixir de la
+cambra, l'aturà en un recó.
+
+-Perdoni, senyor... ¿Vol dir que aquest noi se pot casar?
+
+-Casar? -féu el metge amb un pam d'ulls.- I ara! Qui pensa en
+aquests disbarats?
+
+-Es que es tenen paraula amb la meva filla...
+
+-Alabat sia Déu! ¿No veieu que està a les acaballes de la malaltia?
+¡Fora que sigueu tots assassins!...
+
+El metge se n'anà; pare i filla es quedaren i aquell vespre tornà a
+haver-hi consell vora el foc.
+
+L'endemà de matí l'amo de la casa entrà al cambró de son fill...
+
+Estava tot torbat, tot neguitós... L'hereu ho va notar.
+
+-Què teniu, pare?
+
+-T'hauria de dir quelcom, noi...
+
+-Digueu, doncs...
+
+-Es que no voldria que t'ho prenguessis a mal...
+
+Com un besllum d'inquietud passà pels ulls del malalt.
+
+-El metge... saps?... diu que... que no et pots casar... que... que
+no et convé...
+
+La cara de l'hereu s'entristí.
+
+-Si, ja m'ho vaig pensar que us ho diria... N'hi ha per dies,
+d'aquest mal, i no es pot esperar... Tenim la sega a sobre... Però
+no tingueu por... El primer dia que em trobi una mica com cal...anem
+a l’esglesia, i després... encara que estiga així... tot anirà
+endavant ...
+
+El pare baixà el cap novament; l'hereu tornà a inquietar-se.
+
+-Que no us està bé, així, pare?...
+
+-Ja veuràs, fill... t'ho tinc de dir... i no te n'agraviïs... Es que
+no et pots casar ara... ni mai... Saps?... per la malaltia...
+
+-Ah!... -I el malalt semblà que acabava de rebre una llançada al mig
+del pit; se li obriren ulls i boca, i lentament, lentament anà
+girant el cap i clavà l'esguard en son pare amb una mena de
+desolació encantada... -I... doncs?... -murmurà a la fi, amb un fil
+de veu.
+
+-Nosaltres... saps?... Com la paraula ja és donada... i ja han fet
+ells els gastets... i... i...
+
+-Digueu! -pregà l'hereu, anhelant.
+
+-Que nosaltres pensàvem, si a tu t'estava bé..., que, convenint una
+dona a casa..., dona per dona..., ara que la tenim per coneguda...
+tan se valdria que...
+
+-Què?..-féu l'hereu, sobtadament revoltat per una sospita.
+
+-Que es casés amb el segon i... no hi hauria res perdut...
+
+El malalt defallí; els ulls se li entelaren, la mà li relliscà
+lassament sobre la roba... Passà un llarg minut de silenci en què el
+llamp de la iniquitat inconscient mig partí una ànima.
+
+L'esguard interrogant, i contrariat ensems, del pare, que no perdia
+d'ull al malalt, el revifà a la fi.
+
+-Ja veig que et sap greu... -murmurà el vell amb recança.
+
+-No... Sinó que... I després... ella...-No pogué dir res més.
+
+La contesta fou ràpida, triomfal.
+
+-Ella ja s'hi convé!
+
+Aquest darrer cap fou definitiu; ni esma tingué per amagar-ho. Un
+sanglot violent semblà estabellar-li la caixa del pit; se portà les
+dues mans a la cara i, sens força per a sostenir-les-hi, se li
+desprengueren com fruites madures, caient-li de nou sobre la roba.
+
+El pare tingué un gest sec, inclement, d'ànima cega.
+
+-Ja m'ho pensava, que ho pendries així... -Mes de cop se dolcificà.
+-Nosaltres ho fèiem per un ben fer... Mes, si t'ha de trastornar...
+I, tornant-lo a reprendre la recança, acabà compungit: -Tan bé que
+huria anat per a tots!...
+
+Passats uns minuts d'agonia, el pobre màrtir, sotmès, resignat,
+exhaust, declarà d'ell mateix, sense noves instàncies, que... al
+capdavall...allò que deien era...lo més ben pensat...
+
+El pare es posà molt alegre per la solució del conflicte i baixà a
+dir-ho al nou emparaulat.
+
+Quan el metge tornà va trobar que el malalt havia fet una gran
+correguda. En vista de la mala nova, se donaren pressa per les
+llicències, i, així que aquestes arribaren, el segon se casà.
+
+El mateix vespre d'aquell dia entrava la jove a la casa, i, a
+l'oferir confits del casament a son antic promès, assegut en mig de
+coixins vora la finestra, aquest li fixà els ulls, se la mirà, se la
+mirà, els llavis li tremolaren, una gota adamantina li sobreeixí del
+llagrimer sense despendre's. Mes... no pogué dir res.
+
+Quaranta vuit hores després, donava l'ànima a Déu.
+
+Amb totes ses coneixences se despedí dels seus... La jove, cridada a
+corre-cuita, vingué sense res al cap: del gipó escollarat li eixia
+el coll blanc, blanc i tou, grassonet... El moribund fixà en ell la
+vista i, amb tenacitat espantosa, ja no la'n desvià fins que la hi
+entelaren les ombres de la mort. Aleshores, la jove recordà la broma
+(l'única broma) que ell li havia fet, i per primera volta sentí una
+estranya impressió: la impressió de vergonya, de punyiment,
+d'angoixa, del qui pressent un paorós quelcom.
+
+
+EN PELIFET
+
+
+Vet aquí que una vegada hi havia al mig d'una muntanya un gran bosc
+de roures i alzines, a cada banda de bosc una casota solitària, i en
+cada casota una família de pagesos.
+
+En la casota de la dreta, que en deien a can Merló, hi vivien la
+Merlona i el seu fill: ella, una vella lletja, bruta i reganyosa;
+ell, un minyó cepat, que posava el queixal del seny esterrossant els
+aspres i que no feia aires de pendre estat. I en la casota de
+l'esquerra, anomenada a can Pelifet, feia centúries que s'hi
+perpetuava la nissaga dels Pelifets (Felips, de nom de fonts, en
+altres èpoques), reduïda ara també a dos únics membres: en Pelifet i
+la Pelifeta, marit i muller sens descendència.
+
+En Pelifet era un albat, que estava entre la quinta i sexta desena i
+tenia per a tota manifestació de pena o alegria una sola expressió:
+les llàgrimes. Si estava content, somreia, aclucava els ullets
+innocents, i llagrimones cara avall. I si estava trist, igualment:
+mitja rialla, parpelleig i els candis regalims de seguida. I... no
+hi havia, en tal hora com aquella, res més a dir d'en Pelifet.
+
+La seva dona, la Pelifeta, era una pobra dona gamada de mal gam, i
+gam donat, que era la més negra. Un dia que feia herba dalt d'un
+marge, passà una ramada forastera, el marrà va envestir-la i la tirà
+daltabaix. La Pelifeta petà d'esquena i estigué més d'una hora sens
+poder-se moure del siti: i d'aquella en avall sempre més li quedà un
+gran dolor als ronyons, i l'esquena anà blincant-se-li com una mitja
+lluna.
+
+El pastor de la ramada era malcarat i estrafet, amb posats de simi,
+i al veure caure la Pelifeta, passà de llarg esqueixant-se de riure.
+
+La Pelifeta ho contà tot an en Pelifet, en Pelifet quedà perplex, i
+després en Pelifet i la Pelifeta convingueren que el pastor l'havia
+embruixada, i d'un embruix tan castís que no hi valgué cap provatura
+per a traure-l'hi. I la Pelifeta, quan va estar prou tipa de gastar,
+de patir i de fer veure al seu home les estrelletes al pic del dia,
+se va morir, sempre amb el dolor als ronyons i amb l'esquena
+blincada com una mitja lluna.
+
+Així que en Pelifet tingué la dona enterrada i es trobà sol i
+desemparadet a casa seva, aclucà els ulls, plegà les mans, avià les
+llagrimetes i decidí tornar-se a casar.
+
+Com en tota la muntanya no hi havia altra dona que l'àvia Merlona,
+an ella anà a fer-li la proposta.
+
+L'àvia Merlona ensumà amb el nariu dret, rautà quelcom del sòl amb
+el dit gros del peu esquerre, rumià una mica i després respongué:
+
+-Mira, Pelifet: jo, a casa, som senyora i majora mentre em mantingui
+viuda, i aquí tenim tot el que ens fa menester. Tu estàs molt
+endogalat pels gams de la difunta i ets un pobret; si em casés amb
+tu, perdria els meus drets i m'hauria de fer un tip de treballar a
+la vellesa... No em convé pas casar-me.
+
+-Bé està, Merlona... Així, no hi ha res dit, i tan amics com
+abans... I en Pelifet se'n baixà cap a la plana a cercar el que no
+havia trobat a la muntanya.
+
+A la plana en Pelifet hi tenia un amic que feia de masover: aquell
+amic ne tenia un altre més enllà, i aquell altre amic coneixia una
+minyona que tenia casera. L'amic ho digué al masover, el masover an
+en Pelifet, en Pelifet s'avistà amb la minyona, i al cap del mes de
+viudo tornava a pujar muntanya amunt, amb la barretina girada del
+revés, en senyal de dol per la difunta, però amb una nova muller al
+costat.
+
+I vet aquí que, l'endemà de casat, se n'anà a fer llenya al bosc i
+trobà l'hereu Merló que també en feia.
+
+-No ho saps, hereu? Me som casat!... -li digué en Pelifet.
+
+-I amb qui vos heu casat? -preguntà l'altre.
+
+-Amb una minyona de la plana... Quina minyona, hereu!
+
+I de la gran alegria el cor se li trencà, els ulls se li entelaren i
+tingué tan bell tremolor de mans que donà un cop en fals i oscà tota
+la destral.
+
+Però aquella alegria no li durà més que una setmana, car al cap dels
+vuit dies trobà a sa muller plorant, de cara a la plana.
+
+-Ai, ai!... De que plores, Mió?
+
+-M'enyoro...
+
+-T’enyores, Mió?...Com és això...
+
+-Estic tan sola, en aquesta casa!...
+
+En Pelifet no va saber què dir, i restà tot parat. Però l'endemà anà
+més tard a la feina i plegà més d'horeta per a fer companyia a la
+dona. I es quedà tot tranquil, pensant que amb allò ja l'hauria
+guarida; mes, com la passada alegria, la tranquil·litat tampoc li
+durà més de vuit dies, car el cap d'ells tornà a trobar a sa muller
+plorant, de cares a la plana.
+
+-Altre cop, Mió?.. Què tens?...
+
+-M'enyoro...
+
+-Encar t'enyores, Mió? Com és, això?...
+
+-Estem tots dos tan sols, en aquesta casa!...
+
+En Pelifet també, va callar, però l'endemà baixà a la plana i llogà
+una criadeta per a la dona; de passada entrà a ca l'estiracordetes
+perque li deixés quelcom, puix entre perdre una muller i posseir-ne
+una altra se li havia fos tot el que tenia.
+
+-Ara sí que la dona estarà contenta -pensà en Pelifet. Però, que és
+cas! quan menys s'ho temia la trobà de nou plorant i, com sempre, de
+cares a la plana. En Pelifet badà un pam d'ulls.
+
+-Encar plores, Mió? ¿De què pots plorar, ara?...
+
+-M’enyoro tant!...
+
+-Valgam Déu Senyor nostre!... ¿Som tres i encara t’enyores?...
+
+-Que són tres animetes soles en una casa...!...
+
+En Pelifet sospirà. L'endemà era mercat: baixà a la plana amb un sac
+de veces collides de totjust, emparaulà un boeret i amb els diners
+de les veces comprà un mocador de pita per a la dona. Però tampoc
+amb aquell present pogué curar-li l'enyorament. Quan la veié plorar
+altra vegada, li digué que s'aconhortés, que ell li llogaria una
+altra criada i més si li'n calien, mentre estigués contenta; però
+ella li contestà que amb una ja en tenia prou i massa per a fer-li
+nosa.
+
+-I doncs, valga'm Déu, què voldries, Mió?...
+
+Ella baixà els ulls.
+
+-Si tinguéssem una família...
+
+En Pelifet restà bocabadat i fins les llagrimetes se li encantaren
+de sorpresa. Mai hauria pensat que la dona li sortís amb aquella.
+¡Tenir una família! Allò eren volers de Déu, i, si Déu no era servit
+de donar-los-la, ¿què hi podia fer ell?...
+
+Mes diu l'adagi que en gran mal Déu ajut i que qui té un bon voler
+té un bon poder.
+
+Vet aquí que l'endemà en Pelifet havia de fer llenya; ell que agafa
+la destral i se'n va al bosc i troba l'hereu Merló, que també en
+feia.
+
+-Bon dia, hereu -li digué en Pelifet.
+
+-¿Que teniu, Pelifet, que esteu tan consirós?... -li preguntà
+l'hereu al tornar-li el bon dia.
+
+-La dona s'enyora...
+
+-I per què s'enyora?
+
+-Perquè no té família...
+
+-Això rai! La mare fa uns pegats que és mateix que posar oli en un
+llum...
+
+Al sentir això, en Pelifet deixà la destral i tirà cap a can Merló a
+demanar el pegat a l'àvia.  L'àvia trau del foc la perolada que
+bullia i es posa a fer el pegat amb herbes de trenta nou llavors,
+collides la primera nit de cada lluna nova, cuites amb oli de
+ratinyols i pastades amb moll de bou clapat i saginet mascle.
+
+I li va amanir:
+
+-Que se'l posi a la boca del cor al punt que canti el gall, i que no
+se'l tregui fins que ell mateix li caigui: i, quan el tingui clavat,
+que digui:
+
+Herbetes senyaladetes
+per la virtut de tres creuetes:
+deslliurau-nos de tot mal.
+Ou mal, cavall sanat,
+menta borda, gra fallat:
+aneu a fora del tancat!
+I tu, burgeta perseguidô,
+cua de sofre, cap de crestat,
+mal vent te git de la maisó
+de la Mió Pelifeta...
+Aigua plujana,
+arrega la vessana
+i fes grillâ el bon blat.
+Blat grillat, blat granat,
+blat granat, blat segat:
+que Déu vetlli pel sembrat!
+Trentena passada,
+quarantena arribada...
+Per la salut de la meva sang,
+de nit i dia jo estic esperant,
+esperant lo que no arriba
+com esperava la Verge Maria
+a l'establia de Betlem...
+Vindrà un altre dia,
+el sembrat grillarà,
+lo que espero arribarà,
+que la Verge Maria m'ho portarà...
+I en bé vinga en nom de Déu
+per la senyal de la vera creu!
+
+I, quan ho haja dit, que se persigni; i l'endemà, a entrada de fosc,
+que se'n vaja tota sola fins al roure llampat i que doni tres voltes
+a la soca morta; i a cada volta, que escupi tres vegades a la
+cretlla més grossa que hi ha, i cada vegada, que digui l'oració. I,
+això, que ho faça fins que hi haja senyals.
+
+En Pelifet s'ho posà tot ben bé a la memòria, prometé a l'àvia
+Merlona un sac de mestall en paga del remei i se n'anà cap a casa.
+
+La dona es posà el pegat, féu el que li havia dit, i al cap de
+quinze dies semblava tota una altra. Ja no estava trista ni plorava
+de cares a la plana, sinó que reia sempre i cantava girant-se cap a
+la muntanya. En Pelifet no hi veia de cap ull, de tan content. I vet
+aquí que un dia, mentre la dona era a fer la seva oració al roure
+llampat, es girà una gran tamborinada de cop i volta.
+
+El cel es posà negre com sutge i els trons semblava que havien
+d'esclovellar tota la muntanya.
+
+En Pelifet, quan veié allò, ell que encén el fanal i tira cap al
+roure llampat per eixir a camí a la dona. Quan va ésser un tros per
+enllà, el vent li apagà el llum, i, com que feia tanta fosca, ell se
+perdé pel mig dels arbres. I, mentre estava palpant i empassegant,
+sent remor de veus, i, tot espaumat, s'atura a escoltar. Les veus
+s'anaven acostant, acostant... i, quan ja eren prop, va baixar del
+cel com una fuetada verda, i a la claror d'aquell llampec en Pelifet
+va veure un home i una dona que caminaven molt acostats, tots dos a
+sota d'un sol capot; i, al passar davant d'ell, en Pelifet sentí que
+deien en la fosca:
+
+-I tant se val, Mió!... Digues-li que has trigat pel temps...
+
+Quan no va sentir remor de passos, en Pelifet, tot palpant i
+empassegant, se n'entornà cap a casa. A la porta troba a la Mió, que
+també entrava.
+
+-D'on véns, Pelifet? -li va preguntar ella.
+
+-D'eixir-te a camí, Mió...
+
+-Quan he vist aquell temperi, m'he ficat a la cova dels eriços...
+
+-Ben fet que has fet, Mió. I en Pelifet donà una encanyonada, i els
+ulls se li posaren vermells com dos pessics de pebre; i, de tanta
+escalfor que hi va sentir, fins les llàgrimes se li fongueren.
+
+L'endemà sa muller va innovar-li que el pegat havia fet efecte; i,
+com que ella li deia tan contenta, en Pelifet pensà que havia de
+donar mercès a Déu.
+
+Quan nasqué la família, resolgué la Mió fer una gran batejada; i
+digué que havien de convidar l'hereu Merló i la seva mare, en senyal
+d'agraïment. En Pelifet complí el que li encarregava la dona, i de
+passada se'n baixà a casa l'estiracordetes perquè li fes fermança de
+mitja unça.
+
+L 'estiracordetes arrugà les celles i digué an en Pelifet:
+
+-Encara més diners? ¿Que n'has de fer, ara, de la mitja unça?
+
+
+-Hem tingut una família i s'ha de batejar...
+
+-Així, així!... ¿Vas a Manlleu i poses fills al món? Tu si que faràs
+la paret dreta!
+
+Mes tot són volers de Déu, i, de les coses, el que més costa són els
+començaments. D'aquella hora endavant, la Mió Pelifeta mai més va
+haver de menester pegats, car, de son natural, cada nou mesos posava
+un altre fill al món.
+
+I, a cada un que n'hi posava, la Mió deia an en Pelifet:
+
+-No et sàpiga greu! Menjadors avui, guanyadors demà...
+
+-Oital, Mió! -responia en Pelifet, rient i plorant a la vegada. I a
+corre-cuita se n'anava cada vegada a ca l'estiracordetes per una
+altra mitja unça; i, a cada vegada, l'estiracordetes l'esbroncava
+ben bé, i, abans de deixar-la-hi, li feia empenyorar un tros de
+terra. I, quan ja li tingué tota la terra empenyorada, l'esbroncava
+també, però sense deixar-li res.
+
+I així va arribar a tenir sis fills, i, quan ja va tenir-los, en
+Pelifet, que era molt vell i no tenia forces per a treballar per
+altres, ni terres que li donessen pa, prenia un gaiato i, fent veure
+que se n'anava a mercats i fires, d'amagat de la Mió, trucava de
+porta en porta per a mantenir la dona i els fills.
+
+Fins que un dia es va morir l'àvia Merlona i l'hereu Merló anà a
+pregar an en Pelifet que li fes costat per a dur-la a enterrar. En
+Pelifet anà a fer costat a l'hereu, i, tot baixant la muntanya
+darrera la caixa, l'hereu digué an en Pelifet:
+
+-Me som quedat sol i vern a casa i m'hauré de casar...
+
+En Pelifet, a l'oir això, donà tan bella empassegada que es pelà els
+dits del peu. Mirà a l'hereu Merló, i els ullets se li ompliren de
+llàgrimes, mes no va riure gens. I tot aquell dia li semblà que
+tenia una punxa al cervell.
+
+-¿Com s'ho farà, tristeta de Déu, sola i amb tanta boca?... Se'n anà
+al llit i no pogué dormir i aleshores se llevà i de bon matí prengué
+la destral, dient que faria llenya per la setmana.
+
+A l'hora d'esmorzar, encar no havia tornat del bosc. La Mió va
+pensar:
+
+-Té por de pluges i s'afanya més que els altres dies ...
+
+I quan no el veié venir a l'hora de dinar, es digué:
+
+-Ne fa per tota la mesada...
+
+Mes a l'hora de berenar la Mió va cremar-se, veient que tampoc venia
+en Pelifet.
+
+-Ves on la posarem, tanta de llenya!... -I hi envià dos vailets a
+dir al pare que no en fes més.
+
+Els vailets no s'havien mogut mai de la muntanya i eren molt
+innocents. Van anar al bosc i van tornar: i contaren, tots contents,
+a la mare que el pare era dalt del roure llampat, com un aucell, i
+que no volia pas respondre per més que el cridessen.
+
+La Mió se n'anà cap al roure llampat, i, d'un tros lluny, ja veié el
+cos d'en Pelifet, suspés de la branca més alta i balancejant-se al
+cap d'avall de la seva faixa.
+
+Vuit dies després tots els Pelifets, amb la Mió al davant, deixaven
+a l'estiracordetes el casalot de la muntanya i se n'anaven a viure
+per arreu a can Merló; i, nou mesos després, la viuda se casava amb
+l'hereu en la parròquia de la vila. Darrera la parella de nuvis, les
+tres parelles de Pelifets petits saltaven i ballaven d'alegria.
+
+I, si les ànimes guarden les habituds dels cossos que les estatjaren
+en la terra, l'ànima d'en Pelifet gran, veient aquella festa, com
+devia riure i plorar, ensems, allà en la glòria!
+
+FI
+
+
+
+
+
+INDEX
+
+La Mare-Balena....................................
+
+Temptació.........................................
+
+Enaiguament.......................................
+
+Croquis...........................................
+
+Novel·leta........................................
+
+Substitució.......................................
+
+En Pelifet........................................
+
+
+
+
+
+End of the Project Gutenberg EBook of La Mare Balena, by Victor Catala
+
+*** END OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK LA MARE BALENA ***
+
+***** This file should be named 14816-8.txt or 14816-8.zip *****
+This and all associated files of various formats will be found in:
+        https://www.gutenberg.org/1/4/8/1/14816/
+
+
+
+Updated editions will replace the previous one--the old editions
+will be renamed.
+
+Creating the works from public domain print editions means that no
+one owns a United States copyright in these works, so the Foundation
+(and you!) can copy and distribute it in the United States without
+permission and without paying copyright royalties.  Special rules,
+set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to
+copying and distributing Project Gutenberg-tm electronic works to
+protect the PROJECT GUTENBERG-tm concept and trademark.  Project
+Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you
+charge for the eBooks, unless you receive specific permission.  If you
+do not charge anything for copies of this eBook, complying with the
+rules is very easy.  You may use this eBook for nearly any purpose
+such as creation of derivative works, reports, performances and
+research.  They may be modified and printed and given away--you may do
+practically ANYTHING with public domain eBooks.  Redistribution is
+subject to the trademark license, especially commercial
+redistribution.
+
+
+
+*** START: FULL LICENSE ***
+
+THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE
+PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK
+
+To protect the Project Gutenberg-tm mission of promoting the free
+distribution of electronic works, by using or distributing this work
+(or any other work associated in any way with the phrase "Project
+Gutenberg"), you agree to comply with all the terms of the Full Project
+Gutenberg-tm License (available with this file or online at
+https://gutenberg.org/license).
+
+
+Section 1.  General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg-tm
+electronic works
+
+1.A.  By reading or using any part of this Project Gutenberg-tm
+electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
+and accept all the terms of this license and intellectual property
+(trademark/copyright) agreement.  If you do not agree to abide by all
+the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy
+all copies of Project Gutenberg-tm electronic works in your possession.
+If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project
+Gutenberg-tm electronic work and you do not agree to be bound by the
+terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or
+entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.
+
+1.B.  "Project Gutenberg" is a registered trademark.  It may only be
+used on or associated in any way with an electronic work by people who
+agree to be bound by the terms of this agreement.  There are a few
+things that you can do with most Project Gutenberg-tm electronic works
+even without complying with the full terms of this agreement.  See
+paragraph 1.C below.  There are a lot of things you can do with Project
+Gutenberg-tm electronic works if you follow the terms of this agreement
+and help preserve free future access to Project Gutenberg-tm electronic
+works.  See paragraph 1.E below.
+
+1.C.  The Project Gutenberg Literary Archive Foundation ("the Foundation"
+or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project
+Gutenberg-tm electronic works.  Nearly all the individual works in the
+collection are in the public domain in the United States.  If an
+individual work is in the public domain in the United States and you are
+located in the United States, we do not claim a right to prevent you from
+copying, distributing, performing, displaying or creating derivative
+works based on the work as long as all references to Project Gutenberg
+are removed.  Of course, we hope that you will support the Project
+Gutenberg-tm mission of promoting free access to electronic works by
+freely sharing Project Gutenberg-tm works in compliance with the terms of
+this agreement for keeping the Project Gutenberg-tm name associated with
+the work.  You can easily comply with the terms of this agreement by
+keeping this work in the same format with its attached full Project
+Gutenberg-tm License when you share it without charge with others.
+
+1.D.  The copyright laws of the place where you are located also govern
+what you can do with this work.  Copyright laws in most countries are in
+a constant state of change.  If you are outside the United States, check
+the laws of your country in addition to the terms of this agreement
+before downloading, copying, displaying, performing, distributing or
+creating derivative works based on this work or any other Project
+Gutenberg-tm work.  The Foundation makes no representations concerning
+the copyright status of any work in any country outside the United
+States.
+
+1.E.  Unless you have removed all references to Project Gutenberg:
+
+1.E.1.  The following sentence, with active links to, or other immediate
+access to, the full Project Gutenberg-tm License must appear prominently
+whenever any copy of a Project Gutenberg-tm work (any work on which the
+phrase "Project Gutenberg" appears, or with which the phrase "Project
+Gutenberg" is associated) is accessed, displayed, performed, viewed,
+copied or distributed:
+
+This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
+almost no restrictions whatsoever.  You may copy it, give it away or
+re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
+with this eBook or online at www.gutenberg.org
+
+1.E.2.  If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is derived
+from the public domain (does not contain a notice indicating that it is
+posted with permission of the copyright holder), the work can be copied
+and distributed to anyone in the United States without paying any fees
+or charges.  If you are redistributing or providing access to a work
+with the phrase "Project Gutenberg" associated with or appearing on the
+work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1
+through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the
+Project Gutenberg-tm trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or
+1.E.9.
+
+1.E.3.  If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is posted
+with the permission of the copyright holder, your use and distribution
+must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional
+terms imposed by the copyright holder.  Additional terms will be linked
+to the Project Gutenberg-tm License for all works posted with the
+permission of the copyright holder found at the beginning of this work.
+
+1.E.4.  Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg-tm
+License terms from this work, or any files containing a part of this
+work or any other work associated with Project Gutenberg-tm.
+
+1.E.5.  Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
+electronic work, or any part of this electronic work, without
+prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
+active links or immediate access to the full terms of the Project
+Gutenberg-tm License.
+
+1.E.6.  You may convert to and distribute this work in any binary,
+compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any
+word processing or hypertext form.  However, if you provide access to or
+distribute copies of a Project Gutenberg-tm work in a format other than
+"Plain Vanilla ASCII" or other format used in the official version
+posted on the official Project Gutenberg-tm web site (www.gutenberg.org),
+you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a
+copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon
+request, of the work in its original "Plain Vanilla ASCII" or other
+form.  Any alternate format must include the full Project Gutenberg-tm
+License as specified in paragraph 1.E.1.
+
+1.E.7.  Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
+performing, copying or distributing any Project Gutenberg-tm works
+unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.
+
+1.E.8.  You may charge a reasonable fee for copies of or providing
+access to or distributing Project Gutenberg-tm electronic works provided
+that
+
+- You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
+     the use of Project Gutenberg-tm works calculated using the method
+     you already use to calculate your applicable taxes.  The fee is
+     owed to the owner of the Project Gutenberg-tm trademark, but he
+     has agreed to donate royalties under this paragraph to the
+     Project Gutenberg Literary Archive Foundation.  Royalty payments
+     must be paid within 60 days following each date on which you
+     prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax
+     returns.  Royalty payments should be clearly marked as such and
+     sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the
+     address specified in Section 4, "Information about donations to
+     the Project Gutenberg Literary Archive Foundation."
+
+- You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
+     you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
+     does not agree to the terms of the full Project Gutenberg-tm
+     License.  You must require such a user to return or
+     destroy all copies of the works possessed in a physical medium
+     and discontinue all use of and all access to other copies of
+     Project Gutenberg-tm works.
+
+- You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any
+     money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
+     electronic work is discovered and reported to you within 90 days
+     of receipt of the work.
+
+- You comply with all other terms of this agreement for free
+     distribution of Project Gutenberg-tm works.
+
+1.E.9.  If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg-tm
+electronic work or group of works on different terms than are set
+forth in this agreement, you must obtain permission in writing from
+both the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and Michael
+Hart, the owner of the Project Gutenberg-tm trademark.  Contact the
+Foundation as set forth in Section 3 below.
+
+1.F.
+
+1.F.1.  Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
+effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
+public domain works in creating the Project Gutenberg-tm
+collection.  Despite these efforts, Project Gutenberg-tm electronic
+works, and the medium on which they may be stored, may contain
+"Defects," such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or
+corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual
+property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a
+computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by
+your equipment.
+
+1.F.2.  LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the "Right
+of Replacement or Refund" described in paragraph 1.F.3, the Project
+Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
+Gutenberg-tm trademark, and any other party distributing a Project
+Gutenberg-tm electronic work under this agreement, disclaim all
+liability to you for damages, costs and expenses, including legal
+fees.  YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
+LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
+PROVIDED IN PARAGRAPH F3.  YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
+TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
+LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
+INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
+DAMAGE.
+
+1.F.3.  LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
+defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
+receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
+written explanation to the person you received the work from.  If you
+received the work on a physical medium, you must return the medium with
+your written explanation.  The person or entity that provided you with
+the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a
+refund.  If you received the work electronically, the person or entity
+providing it to you may choose to give you a second opportunity to
+receive the work electronically in lieu of a refund.  If the second copy
+is also defective, you may demand a refund in writing without further
+opportunities to fix the problem.
+
+1.F.4.  Except for the limited right of replacement or refund set forth
+in paragraph 1.F.3, this work is provided to you 'AS-IS' WITH NO OTHER
+WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO
+WARRANTIES OF MERCHANTIBILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.
+
+1.F.5.  Some states do not allow disclaimers of certain implied
+warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages.
+If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the
+law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be
+interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by
+the applicable state law.  The invalidity or unenforceability of any
+provision of this agreement shall not void the remaining provisions.
+
+1.F.6.  INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
+trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
+providing copies of Project Gutenberg-tm electronic works in accordance
+with this agreement, and any volunteers associated with the production,
+promotion and distribution of Project Gutenberg-tm electronic works,
+harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees,
+that arise directly or indirectly from any of the following which you do
+or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg-tm
+work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any
+Project Gutenberg-tm work, and (c) any Defect you cause.
+
+
+Section  2.  Information about the Mission of Project Gutenberg-tm
+
+Project Gutenberg-tm is synonymous with the free distribution of
+electronic works in formats readable by the widest variety of computers
+including obsolete, old, middle-aged and new computers.  It exists
+because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from
+people in all walks of life.
+
+Volunteers and financial support to provide volunteers with the
+assistance they need, is critical to reaching Project Gutenberg-tm's
+goals and ensuring that the Project Gutenberg-tm collection will
+remain freely available for generations to come.  In 2001, the Project
+Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
+and permanent future for Project Gutenberg-tm and future generations.
+To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation
+and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4
+and the Foundation web page at https://www.pglaf.org.
+
+
+Section 3.  Information about the Project Gutenberg Literary Archive
+Foundation
+
+The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non profit
+501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
+state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
+Revenue Service.  The Foundation's EIN or federal tax identification
+number is 64-6221541.  Its 501(c)(3) letter is posted at
+https://pglaf.org/fundraising.  Contributions to the Project Gutenberg
+Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent
+permitted by U.S. federal laws and your state's laws.
+
+The Foundation's principal office is located at 4557 Melan Dr. S.
+Fairbanks, AK, 99712., but its volunteers and employees are scattered
+throughout numerous locations.  Its business office is located at
+809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887, email
+business@pglaf.org.  Email contact links and up to date contact
+information can be found at the Foundation's web site and official
+page at https://pglaf.org
+
+For additional contact information:
+     Dr. Gregory B. Newby
+     Chief Executive and Director
+     gbnewby@pglaf.org
+
+
+Section 4.  Information about Donations to the Project Gutenberg
+Literary Archive Foundation
+
+Project Gutenberg-tm depends upon and cannot survive without wide
+spread public support and donations to carry out its mission of
+increasing the number of public domain and licensed works that can be
+freely distributed in machine readable form accessible by the widest
+array of equipment including outdated equipment.  Many small donations
+($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
+status with the IRS.
+
+The Foundation is committed to complying with the laws regulating
+charities and charitable donations in all 50 states of the United
+States.  Compliance requirements are not uniform and it takes a
+considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
+with these requirements.  We do not solicit donations in locations
+where we have not received written confirmation of compliance.  To
+SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any
+particular state visit https://pglaf.org
+
+While we cannot and do not solicit contributions from states where we
+have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
+against accepting unsolicited donations from donors in such states who
+approach us with offers to donate.
+
+International donations are gratefully accepted, but we cannot make
+any statements concerning tax treatment of donations received from
+outside the United States.  U.S. laws alone swamp our small staff.
+
+Please check the Project Gutenberg Web pages for current donation
+methods and addresses.  Donations are accepted in a number of other
+ways including including checks, online payments and credit card
+donations.  To donate, please visit: https://pglaf.org/donate
+
+
+Section 5.  General Information About Project Gutenberg-tm electronic
+works.
+
+Professor Michael S. Hart was the originator of the Project Gutenberg-tm
+concept of a library of electronic works that could be freely shared
+with anyone.  For thirty years, he produced and distributed Project
+Gutenberg-tm eBooks with only a loose network of volunteer support.
+
+
+Project Gutenberg-tm eBooks are often created from several printed
+editions, all of which are confirmed as Public Domain in the U.S.
+unless a copyright notice is included.  Thus, we do not necessarily
+keep eBooks in compliance with any particular paper edition.
+
+
+Most people start at our Web site which has the main PG search facility:
+
+     https://www.gutenberg.org
+
+This Web site includes information about Project Gutenberg-tm,
+including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
+Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
+subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.
diff --git a/old/14816-8.zip b/old/14816-8.zip
new file mode 100644
index 0000000..19d60c8
--- /dev/null
+++ b/old/14816-8.zip