summaryrefslogtreecommitdiff
path: root/74159-h/74159-h.htm
blob: 2219a5f0694a85d7e6f0cdff69e577ee30bad546 (plain) 
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
151
152
153
154
155
156
157
158
159
160
161
162
163
164
165
166
167
168
169
170
171
172
173
174
175
176
177
178
179
180
181
182
183
184
185
186
187
188
189
190
191
192
193
194
195
196
197
198
199
200
201
202
203
204
205
206
207
208
209
210
211
212
213
214
215
216
217
218
219
220
221
222
223
224
225
226
227
228
229
230
231
232
233
234
235
236
237
238
239
240
241
242
243
244
245
246
247
248
249
250
251
252
253
254
255
256
257
258
259
260
261
262
263
264
265
266
267
268
269
270
271
272
273
274
275
276
277
278
279
280
281
282
283
284
285
286
287
288
289
290
291
292
293
294
295
296
297
298
299
300
301
302
303
304
305
306
307
308
309
310
311
312
313
314
315
316
317
318
319
320
321
322
323
324
325
326
327
328
329
330
331
332
333
334
335
336
337
338
339
340
341
342
343
344
345
346
347
348
349
350
351
352
353
354
355
356
357
358
359
360
361
362
363
364
365
366
367
368
369
370
371
372
373
374
375
376
377
378
379
380
381
382
383
384
385
386
387
388
389
390
391
392
393
394
395
396
397
398
399
400
401
402
403
404
405
406
407
408
409
410
411
412
413
414
415
416
417
418
419
420
421
422
423
424
425
426
427
428
429
430
431
432
433
434
435
436
437
438
439
440
441
442
443
444
445
446
447
448
449
450
451
452
453
454
455
456
457
458
459
460
461
462
463
464
465
466
467
468
469
470
471
472
473
474
475
476
477
478
479
480
481
482
483
484
485
486
487
488
489
490
491
492
493
494
495
496
497
498
499
500
501
502
503
504
505
506
507
508
509
510
511
512
513
514
515
516
517
518
519
520
521
522
523
524
525
526
527
528
529
530
531
532
533
534
535
536
537
538
539
540
541
542
543
544
545
546
547
548
549
550
551
552
553
554
555
556
557
558
559
560
561
562
563
564
565
566
567
568
569
570
571
572
573
574
575
576
577
578
579
580
581
582
583
584
585
586
587
588
589
590
591
592
593
594
595
596
597
598
599
600
601
602
603
604
605
606
607
608
609
610
611
612
613
614
615
616
617
618
619
620
621
622
623
624
625
626
627
628
629
630
631
632
633
634
635
636
637
638
639
640
641
642
643
644
645
646
647
648
649
650
651
652
653
654
655
656
657
658
659
660
661
662
663
664
665
666
667
668
669
670
671
672
673
674
675
676
677
678
679
680
681
682
683
684
685
686
687
688
689
690
691
692
693
694
695
696
697
698
699
700
701
702
703
704
705
706
707
708
709
710
711
712
713
714
715
716
717
718
719
720
721
722
723
724
725
726
727
728
729
730
731
732
733
734
735
736
737
738
739
740
741
742
743
744
745
746
747
748
749
750
751
752
753
754
755
756
757
758
759
760
761
762
763
764
765
766
767
768
769
770
771
772
773
774
775
776
777
778
779
780
781
782
783
784
785
786
787
788
789
790
791
792
793
794
795
796
797
798
799
800
801
802
803
804
805
806
807
808
809
810
811
812
813
814
815
816
817
818
819
820
821
822
823
824
825
826
827
828
829
830
831
832
833
834
835
836
837
838
839
840
841
842
843
844
845
846
847
848
849
850
851
852
853
854
855
856
857
858
859
860
861
862
863
864
865
866
867
868
869
870
871
872
873
874
875
876
877
878
879
880
881
882
883
884
885
886
887
888
889
890
891
892
893
894
895
896
897
898
899
900
901
902
903
904
905
906
907
908
909
910
911
912
913
914
915
916
917
918
919
920
921
922
923
924
925
926
927
928
929
930
931
932
933
934
935
936
937
938
939
940
941
942
943
944
945
946
947
948
949
950
951
952
953
954
955
956
957
958
959
960
961
962
963
964
965
966
967
968
969
970
971
972
973
974
975
976
977
978
979
980
981
982
983
984
985
986
987
988
989
990
991
992
993
994
995
996
997
998
999
1000
1001
1002
1003
1004
1005
1006
1007
1008
1009
1010
1011
1012
1013
1014
1015
1016
1017
1018
1019
1020
1021
1022
1023
1024
1025
1026
1027
1028
1029
1030
1031
1032
1033
1034
1035
1036
1037
1038
1039
1040
1041
1042
1043
1044
1045
1046
1047
1048
1049
1050
1051
1052
1053
1054
1055
1056
1057
1058
1059
1060
1061
1062
1063
1064
1065
1066
1067
1068
1069
1070
1071
1072
1073
1074
1075
1076
1077
1078
1079
1080
1081
1082
1083
1084
1085
1086
1087
1088
1089
1090
1091
1092
1093
1094
1095
1096
1097
1098
1099
1100
1101
1102
1103
1104
1105
1106
1107
1108
1109
1110
1111
1112
1113
1114
1115
1116
1117
1118
1119
1120
1121
1122
1123
1124
1125
1126
1127
1128
1129
1130
1131
1132
1133
1134
1135
1136
1137
1138
1139
1140
1141
1142
1143
1144
1145
1146
1147
1148
1149
1150
1151
1152
1153
1154
1155
1156
1157
1158
1159
1160
1161
1162
1163
1164
1165
1166
1167
1168
1169
1170
1171
1172
1173
1174
1175
1176
1177
1178
1179
1180
1181
1182
1183
1184
1185
1186
1187
1188
1189
1190
1191
1192
1193
1194
1195
1196
1197
1198
1199
1200
1201
1202
1203
1204
1205
1206
1207
1208
1209
1210
1211
1212
1213
1214
1215
1216
1217
1218
1219
1220
1221
1222
1223
1224
1225
1226
1227
1228
1229
1230
1231
1232
1233
1234
1235
1236
1237
1238
1239
1240
1241
1242
1243
1244
1245
1246
1247
1248
1249
1250
1251
1252
1253
1254
1255
1256
1257
1258
1259
1260
1261
1262
1263
1264
1265
1266
1267
1268
1269
1270
1271
1272
1273
1274
1275
1276
1277
1278
1279
1280
1281
1282
1283
1284
1285
1286
1287
1288
1289
1290
1291
1292
1293
1294
1295
1296
1297
1298
1299
1300
1301
1302
1303
1304
1305
1306
1307
1308
1309
1310
1311
1312
1313
1314
1315
1316
1317
1318
1319
1320
1321
1322
1323
1324
1325
1326
1327
1328
1329
1330
1331
1332
1333
1334
1335
1336
1337
1338
1339
1340
1341
1342
1343
1344
1345
1346
1347
1348
1349
1350
1351
1352
1353
1354
1355
1356
1357
1358
1359
1360
1361
1362
1363
1364
1365
1366
1367
1368
1369
1370
1371
1372
1373
1374
1375
1376
1377
1378
1379
1380
1381
1382
1383
1384
1385
1386
1387
1388
1389
1390
1391
1392
1393
1394
1395
1396
1397
1398
1399
1400
1401
1402
1403
1404
1405
1406
1407
1408
1409
1410
1411
1412
1413
1414
1415
1416
1417
1418
1419
1420
1421
1422
1423
1424
1425
1426
1427
1428
1429
1430
1431
1432
1433
1434
1435
1436
1437
1438
1439
1440
1441
1442
1443
1444
1445
1446
1447
1448
1449
1450
1451
1452
1453
1454
1455
1456
1457
1458
1459
1460
1461
1462
1463
1464
1465
1466
1467
1468
1469
1470
1471
1472
1473
1474
1475
1476
1477
1478
1479
1480
1481
1482
1483
1484
1485
1486
1487
1488
1489
1490
1491
1492
1493
1494
1495
1496
1497
1498
1499
1500
1501
1502
1503
1504
1505
1506
1507
1508
1509
1510
1511
1512
1513
1514
1515
1516
1517
1518
1519
1520
1521
1522
1523
1524
1525
1526
1527
1528
1529
1530
1531
1532
1533
1534
1535
1536
1537
1538
1539
1540
1541
1542
1543
1544
1545
1546
1547
1548
1549
1550
1551
1552
1553
1554
1555
1556
1557
1558
1559
1560
1561
1562
1563
1564
1565
1566
1567
1568
1569
1570
1571
1572
1573
1574
1575
1576
1577
1578
1579
1580
1581
1582
1583
1584
1585
1586
1587
1588
1589
1590
1591
1592
1593
1594
1595
1596
1597
1598
1599
1600
1601
1602
1603
1604
1605
1606
1607
1608
1609
1610
1611
1612
1613
1614
1615
1616
1617
1618
1619
1620
1621
1622
1623
1624
1625
1626
1627
1628
1629
1630
1631
1632
1633
1634
1635
1636
1637
1638
1639
1640
1641
1642
1643
1644
1645
1646
1647
1648
1649
1650
1651
1652
1653
1654
1655
1656
1657
1658
1659
1660
1661
1662
1663
1664
1665
1666
1667
1668
1669
1670
1671
1672
1673
1674
1675
1676
1677
1678
1679
1680
1681
1682
1683
1684
1685
1686
1687
1688
1689
1690
1691
1692
1693
1694
1695
1696
1697
1698
1699
1700
1701
1702
1703
1704
1705
1706
1707
1708
1709
1710
1711
1712
1713
1714
1715
1716
1717
1718
1719
1720
1721
1722
1723
1724
1725
1726
1727
1728
1729
1730
1731
1732
1733
1734
1735
1736
1737
1738
1739
1740
1741
1742
1743
1744
1745
1746
1747
1748
1749
1750
1751
1752
1753
1754
1755
1756
1757
1758
1759
1760
1761
1762
1763
1764
1765
1766
1767
1768
1769
1770
1771
1772
1773
1774
1775
1776
1777
1778
1779
1780
1781
1782
1783
1784
1785
1786
1787
1788
1789
1790
1791
1792
1793
1794
1795
1796
1797
1798
1799
1800
1801
1802
1803
1804
1805
1806
1807
1808
1809
1810
1811
1812
1813
1814
1815
1816
1817
1818
1819
1820
1821
1822
1823
1824
1825
1826
1827
1828
1829
1830
1831
1832
1833
1834
1835
1836
1837
1838
1839
1840
1841
1842
1843
1844
1845
1846
1847
1848
1849
1850
1851
1852
1853
1854
1855
1856
1857
1858
1859
1860
1861
1862
1863
1864
1865
1866
1867
1868
1869
1870
1871
1872
1873
1874
1875
1876
1877
1878
1879
1880
1881
1882
1883
1884
1885
1886
1887
1888
1889
1890
1891
1892
1893
1894
1895
1896
1897
1898
1899
1900
1901
1902
1903
1904
1905
1906
1907
1908
1909
1910
1911
1912
1913
1914
1915
1916
1917
1918
1919
1920
1921
1922
1923
1924
1925
1926
1927
1928
1929
1930
1931
1932
1933
1934
1935
1936
1937
1938
1939
1940
1941
1942
1943
1944
1945
1946
1947
1948
1949
1950
1951
1952
1953
1954
1955
1956
1957
1958
1959
1960
1961
1962
1963
1964
1965
1966
1967
1968
1969
1970
1971
1972
1973
1974
1975
1976
1977
1978
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016
2017
2018
2019
2020
2021
2022
2023
2024
2025
2026
2027
2028
2029
2030
2031
2032
2033
2034
2035
2036
2037
2038
2039
2040
2041
2042
2043
2044
2045
2046
2047
2048
2049
2050
2051
2052
2053
2054
2055
2056
2057
2058
2059
2060
2061
2062
2063
2064
2065
2066
2067
2068
2069
2070
2071
2072
2073
2074
2075
2076
2077
2078
2079
2080
2081
2082
2083
2084
2085
2086
2087
2088
2089
2090
2091
2092
2093
2094
2095
2096
2097
2098
2099
2100
2101
2102
2103
2104
2105
2106
2107
2108
2109
2110
2111
2112
2113
2114
2115
2116
2117
2118
2119
2120
2121
2122
2123
2124
2125
2126
2127
2128
2129
2130
2131
2132
2133
2134
2135
2136
2137
2138
2139
2140
2141
2142
2143
2144
2145
2146
2147
2148
2149
2150
2151
2152
2153
2154
2155
2156
2157
2158
2159
2160
2161
2162
2163
2164
2165
2166
2167
2168
2169
2170
2171
2172
2173
2174
2175
2176
2177
2178
2179
2180
2181
2182
2183
2184
2185
2186
2187
2188
2189
2190
2191
2192
2193
2194
2195
2196
2197
2198
2199
2200
2201
2202
2203
2204
2205
2206
2207
2208
2209
2210
2211
2212
2213
2214
2215
2216
2217
2218
2219
2220
2221
2222
2223
2224
2225
2226
2227
2228
2229
2230
2231
2232
2233
2234
2235
2236
2237
2238
2239
2240
2241
2242
2243
2244
2245
2246
2247
2248
2249
2250
2251
2252
2253
2254
2255
2256
2257
2258
2259
2260
2261
2262
2263
2264
2265
2266
2267
2268
2269
2270
2271
2272
2273
2274
2275
2276
2277
2278
2279
2280
2281
2282
2283
2284
2285
2286
2287
2288
2289
2290
2291
2292
2293
2294
2295
2296
2297
2298
2299
2300
2301
2302
2303
2304
2305
2306
2307
2308
2309
2310
2311
2312
2313
2314
2315
2316
2317
2318
2319
2320
2321
2322
2323
2324
2325
2326
2327
2328
2329
2330
2331
2332
2333
2334
2335
2336
2337
2338
2339
2340
2341
2342
2343
2344
2345
2346
2347
2348
2349
2350
2351
2352
2353
2354
2355
2356
2357
2358
2359
2360
2361
2362
2363
2364
2365
2366
2367
2368
2369
2370
2371
2372
2373
2374
2375
2376
2377
2378
2379
2380
2381
2382
2383
2384
2385
2386
2387
2388
2389
2390
2391
2392
2393
2394
2395
2396
2397
2398
2399
2400
2401
2402
2403
2404
2405
2406
2407
2408
2409
2410
2411
2412
2413
2414
2415
2416
2417
2418
2419
2420
2421
2422
2423
2424
2425
2426
2427
2428
2429
2430
2431
2432
2433
2434
2435
2436
2437
2438
2439
2440
2441
2442
2443
2444
2445
2446
2447
2448
2449
2450
2451
2452
2453
2454
2455
2456
2457
2458
2459
2460
2461
2462
2463
2464
2465
2466
2467
2468
2469
2470
2471
2472
2473
2474
2475
2476
2477
2478
2479
2480
2481
2482
2483
2484
2485
2486
2487
2488
2489
2490
2491
2492
2493
2494
2495
2496
2497
2498
2499
2500
2501
2502
2503
2504
2505
2506
2507
2508
2509
2510
2511
2512
2513
2514
2515
2516
2517
2518
2519
2520
2521
2522
2523
2524
2525
2526
2527
2528
2529
2530
2531
2532
2533
2534
2535
2536
2537
2538
2539
2540
2541
2542
2543
2544
2545
2546
2547
2548
2549
2550
2551
2552
2553
2554
2555
2556
2557
2558
2559
2560
2561
2562
2563
2564
2565
2566
2567
2568
2569
2570
2571
2572
2573
2574
2575
2576
2577
2578
2579
2580
2581
2582
2583
2584
2585
2586
2587
2588
2589
2590
2591
2592
2593
2594
2595
2596
2597
2598
2599
2600
2601
2602
2603
2604
2605
2606
2607
2608
2609
2610
2611
2612
2613
2614
2615
2616
2617
2618
2619
2620
2621
2622
2623
2624
2625
2626
2627
2628
2629
2630
2631
2632
2633
2634
2635
2636
2637
2638
2639
2640
2641
2642
2643
2644
2645
2646
2647
2648
2649
2650
2651
2652
2653
2654
2655
2656
2657
2658
2659
2660
2661
2662
2663
2664
2665
2666
2667
2668
2669
2670
2671
2672
2673
2674
2675
2676
2677
2678
2679
2680
2681
2682
2683
2684
2685
2686
2687
2688
2689
2690
2691
2692
2693
2694
2695
2696
2697
2698
2699
2700
2701
2702
2703
2704
2705
2706
2707
2708
2709
2710
2711
2712
2713
2714
2715
2716
2717
2718
2719
2720
2721
2722
2723
2724
2725
2726
2727
2728
2729
2730
2731
2732
2733
2734
2735
2736
2737
2738
2739
2740
2741
2742
2743
2744
2745
2746
2747
2748
2749
2750
2751
2752
2753
2754
2755
2756
2757
2758
2759
2760
2761
2762
2763
2764
2765
2766
2767
2768
2769
2770
2771
2772
2773
2774
2775
2776
2777
2778
2779
2780
2781
2782
2783
2784
2785
2786
2787
2788
2789

<!DOCTYPE html>
<html xmlns="http://www.w3.org/1999/xhtml" lang="ca" xml:lang="ca">
<head>
  <meta charset="utf-8" >
  <meta name="generator" content="pandoc" >
  <meta name="viewport" content="width=device-width, initial-scale=1.0, user-scalable=yes" >
  <meta name="author" content="Emili Tarré" >
  <meta name="dcterms.date" content="1902-01-01" >
  <title>Els aucells més útils á la agricultura de Catalunya | Project Gutenberg</title>
  <link rel="icon" href="images/cover.jpg" type="image/x-cover">
  <style>
html {
line-height : 1.5;
font-family : Georgia, serif;
color : #1a1a1a;
background-color : #fdfdfd;
}
body {
margin : 0 auto;
max-width : 36em;
padding-left : 50px;
padding-right : 50px;
padding-top : 50px;
padding-bottom : 50px;
}
@media print {
body {
background-color : transparent;
color : black;
font-size : 12pt;
}
p, h2, h3 {
orphans : 3;
widows : 3;
}
h2, h3, h4 {
page-break-after : avoid;
}
}
p {
margin : 1em 0;
}
a {
color : #1a1a1a;
}
a:visited {
color : #1a1a1a;
}
img {
max-width : 100%;
}
h1, h2, h3 {
margin-top : 1.4em;
text-align : center;
}
h4, h5, h6 {
font-size : 1em;
font-style : italic;
}
h6 {
font-weight : normal;
}
ol, ul {
padding-left : 1.7em;
margin-top : 1em;
}
li > ol, li > ul {
margin-top : 0;
}
blockquote {
margin : 1em 0 1em 1.7em;
padding-left : 1em;
border-left : 2px solid #e6e6e6;
font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;
font-size: 90%;
}
code {
font-family : Menlo, Monaco, 'Lucida Console', Consolas, monospace;
font-size : 85%;
margin : 0;
}
pre {
margin : 1em 0;
overflow : auto;
}
pre code {
padding : 0;
overflow : visible;
}
.sourceCode {
background-color : transparent;
overflow : visible;
}
hr {
background-color : #1a1a1a;
border : none;
height : 1px;
margin : 1em 0;
}
table {
margin : 1em 0;
border-collapse : collapse;
width : 100%;
display : block;
}
table caption {
margin-bottom : 0.75em;
}
tbody {
margin-top : 0.5em;
border-top : 1px solid #1a1a1a;
border-bottom : 1px solid #1a1a1a;
}
th {
border-top : 1px solid #1a1a1a;
padding : 0.25em 0.5em 0.25em 0.5em;
}
td {
padding : 0.125em 0.5em 0.25em 0.5em;
}
header {
margin-bottom : 4em;
text-align : center;
}
#TOC li { list-style : none; } code { white-space : pre-wrap; }
 span.smallcaps { font-variant : small-caps; } span.underline
 { text-decoration : underline; } div.column { display :
 inline-block; vertical-align : top; width : 50%; }
 div.hanging-indent { margin-left : 1.5em; text-indent : -1.5em; }
 ul.task-list { list-style : none; } </style> 
</head> 
<body> 
<div style='text-align:center'>*** START OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 74159 ***</div>
<header
 id="title-block-header"> <img src="images/cover.jpg" alt="portada" >
 <h1 class="title">Els aucells més útils á la agricultura de
 Catalunya</h1> <p class="author">Emili Tarré</p> <p
 class="date">1902</p> </header> <p>
  <code>Aquest text ha estat  digitalitzat i processat per l'Institut d'Estudis Catalans, com a  part del projecte Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.</code>
</p> <h2 id="prólech">Prólech</h2> <p>De quaranta
 anys ensá, la Agricultura de nostra terra, com aixís també la de les
 altres regións d'Espanya y la d'algúns paíssos d'Europa, se veu
 agobiada pel excessiu y creixent nombre d'insectes devoradors dels
 vegetals y llurs productes. Aixó succeeix desde que se nota una gran
 escassedat d'aucells.</p> <p>El fet de la desaparició dels aucells
 ab la vida próspera dels insectes enemichs de les plantes, va portar
 al estudi dels primers, que anava realisantse al compás de les
 altres branques de la Zoología, una empenta forta, y els estudis se
 feren minuciosos en investigacions multiplicades, totes encaminades
 á esbrinar y posar en evidencia la relació qu' els aucells tenen ab
 la Agricultura.</p> <p>Altum, Audubon, H. de la Blanchère, Brehm, B.
 D'Hamonville, Florent Prévost, Jerbe, Hintz, Lenz, Naumann,
 Lescuyer, Toussenel, Spallanzani, Wilson y altres s'han dedicat ab
 veritable entussiasme al estudi dels aucells; la major part, al de
 llurs costúms y alimentació. Avuy es evident que l'aucell es pera la
 Agricultura de tota necessitat y que la falta dels mateixos ha
 permés l'aument dels insectes destruhidors dels vegetals; y que per
 consegüent la falta d'aucells es la causa de que les cullites
 resultin delmades ó de que no arribin á terme.</p> <p>No totes les
 espécies son de la mateixa importancia pera la Agricultura; no totes
 dispensan llurs beneficis d'una manera completament desinteressada;
 més cap arriba á exigir una recompensa que no se la tingui ben
 merescuda; cap d'ells fa al home més dany qu'el benefici que li
 reporta. Molts d'ells travallan sens demanarli al agricultor cap
 sacrifici; molts d'altres, tan sols un infim tant per cent, sempre
 cinquanta vegades inferior al que exigirian els enemichs dels
 conreus que l'aucell destrueix.</p> <p>Nostre obgecte es avuy
 presentar als agricultors, els més importants servidors seus, es dir
 els aucells més útils á la Agricultura de nostra terra.</p> <p>Més
 aváns, dihém quelcóm sobre els aucells en general.</p> <p>Els
 aucells se divideixen en 8 ordres: Aucells nadadors (Oca); Aucells
 xancuts (Cigonya); Aucells corredors (Perdiu); Aucells caminadors
 (Colom); Aucells de branca (Rossinyol); Aucells enrinxadors
 (Picot); Aucells de rampinya (Aliga); Aucells de peu prehensor
 (Lloro).</p> <p>Els aucells nadadors tenen sobre la Agricultura poca
 influencia. Son eliminadors del peix que ó bé neda á la superficie ó
 se troba sobre les roques ó platjes deixat per les marors. Es pera
 la salubritat en general, qu'els aucells nadadors travallan,
 eliminant organismes en descomposició que alterarian la puresa del
 aire.</p> <p>Els aucells xancuts tenen igualment importancia pera la
 salubritat de la atmósfera, ab la eliminació dels focos de
 descomposició dels detritus vegetals y animals que se troban en les
 rieres, gorchs y terres enllotades; no limitantse á la eliminació
 dels cossos morts, de reptils, batracis (granotes, etc.), sino
 qu'els devoran també ab vida, evitant l'excés en la multiplicació
 d'aquets.</p> <p>Els aucells corredors, operan en els terrers ó
 planures ermes ó en les prades, cercant escarabats, llagostes,
 orugues, cargols, cargoles y llimachs, ademés de llevors
 vegetals.</p> <p>Els aucells caminadors, travallan sobre la prada y
 el bosch, alimentantse de llevors y de fruyts silvestres.</p> <p>Els
 aucells de branca viuen en el bosch, la prada, els camps de cereals,
 les vinyes, les hortes, y en els olivers, garrofers, ametllers y
 cases de camp; arreu hi troban la vida y serveixen els interessos
 del agricultor, ab la destrucció dels escarabats, llagostes,
 papallones, orugues, cuques, mosques, mosquits, pugóns y altres
 insectes, y cargols, cargoles y llimachs. Son, junt ab els aucells
 del següent ordre ó dels enrinxadors, els imprescindibles obrers
 dels conreus, quina falta es una de les causes de la aflictiva
 situació de la producció agrícola en nostra terra y en Europa en
 general.</p> <p>Els Enrinxadors ó aucells que pujan y baixan per les
 soques y branques, agarrats ab llurs peus, proveits d'ungles
 robustes y encorvades y dits plans llarchs y robustos també, son els
 indiscutibles defensors del arbre secular, dintre el que hi viuen y
 moren, del que no se separan may, lliurantlo dels insectes que
 devoran ó destrueixen son tronch ó son fullám. Son com hem dit, ab
 els del ordre anterior, aucells imprescindibles pera la regularitat
 y seguretat de les cullites.</p> <p>Els aucells de rampinya tenen
 influencia: una part d'ells sobre els aucells en general, limitant
 llur nombre; l'altra part son eliminadors dels cossos morts,
 travallant pera la salubritat pública, y la restant part, cassa de
 nits l'enemich terrible dels conreus (el Rosegador.)</p> <p>El
 darrer ordre ó dels prehensors, el forman aucells habitants del
 Asia, Africa, Amériques y Occeania. Llur missió es la eliminació del
 excessiu nombre de llevors y fruyts, quin desenrotllo cap bé faria
 als vegetals grossos.</p> <p>De les 10.000 espécies d'aucells que en
 número rodó existeixen, n'hi ha á Europa unes 500 y d'elles son
 conegudes á Catalunya 386 classificades com segueix:</p> <p>79
 nadadores; 56 xancudes; 23 corredores; 4 caminadores; 165 de branca;
 12 enrinchadores; 47 de rampinya.</p> <h2 id="i-el-bosch">I El
 bosch</h2> <p>Els boscos en un territori, son els moderadors de la
 temperatura, del ímpetu de les corrents pluvials, del estat
 higrométrich del ayre: agents poderosos, donchs, d'equilibri que tan
 necessita la Agricultura. Prou s'es fet evident el paper que en la
 armonia de la naturalesa desempenyan els boscos, desde que la
 destrucció de grans extensións dels mateixos, ha sigut seguida á
 molts Reyalmes d'Europa —Espanya un d'ells— per la abundor de
 aygats, pedregades, aixuts persistents ó cambis de temperatura, ara
 molt baixa, ara molt alta.</p> <p>Si els boscos han viscut y
 prosperat, y viuen encara y prosperan sens la intervenció del
 home —certes regions de les Amériques, Occeania y Africa en son
 testimoni—, no ho poden fer sense certes espécies d'aucells
 encarregades de defensarlos de la acció dels insectes
 vegetalíbors.</p> <p>Els arbres sotmesos á la acció dels insectes
 esmentats, veuen limitat son desenrotllo en nombre y en grandária,
 resultantne un efecte convenient pera llur vida sana y próspera.
 Més, se comprén que si la benefactora acció dels mateixos, no hagués
 sigut contrarrestada per la dels aucells insectívors, creixent
 aquells excessivament, al poch acabarian ab la vida dels arbres.</p>
 <p>Els insectes enemichs de nostres boscos son nombrosissims: més de
 un centenar d'espécies. Heus aquí d'entre elles, les 56 més dignes
 de tenirse en compte.</p> <p>Coleópters (34 espécies) Agelastica
 alni. Devora el fullatge dels verns.</p> <p>Agrilus viridis. Ataca
 el tronch de la alzina y del faigs.</p> <p>Antaxia morio. Devora la
 soca dels pins malalts i romputs.</p> <p>Antaxia manca. Devora la
 soca del olm.</p> <p>Astynomus aedilis. Devora les soques dels pins
 y altres arbres.</p> <p>Attelabus curculionides. Devora el fullatge
 dels verns.</p> <p>Balaninus glandium. Corch dels agláns.</p>
 <p>Bostrichus chalcographus. Devora la soca dels pins y altres
 arbres.</p> <p>Bostrichus typographus. Id. id..</p> <p>Cantharis
 vesicatoria. Devora el fullatge de les freixes.</p> <p>Cerambyx
 heros. La larva devora les velles alzines.</p> <p>Es l'enemich que
 dona el cop de grácia als arbres malalts.</p> <p>Chrysobothris
 solieri. Devora les soques dels pins.</p> <p>Chrysobothris affinis.
 La larva ataca el tronch de les alzines.</p> <p>Coraebus
 bifasciatus. Devora branques alzina.</p> <p>Dorcus parallelipipedus.
 Ataca les parts més toves del tronch y arrels de varis arbres.</p>
 <p>Galeruca calmariensis. La larva devora el fullatge del olm.</p>
 <p>Hylantes ater. Devora arbres rehinosos y vivers.</p> <p>Hylobius
 abietis. Sobre els pins.</p> <p>Hylurgus piniperda. Devora els
 tronchs dels pins malaltissos.</p> <p>Hylurgus minor. Id. id..</p>
 <p>Lamiatextor. Devora branques dels sauchs.</p> <p>Lina populi.
 Devora brots de les albes.</p> <p>Lina tremuloe. Devora fullatge íd.
 íd..</p> <p>Lucanus cervus. Ataca les soques de varis arbres.</p>
 <p>Melanophila tarda. Se troba damunt els pins malalts i morts.</p>
 <p>Orchestes fagi. Devora el fullatge dels faigs.</p> <p>Orchestes
 alni. Devora el fullatge dels verns.</p> <p>Pissodes natatus. Devora
 les soques dels pins.</p> <p>Pighoera bucephala. Devora les soques
 dels oms, alzines, faigs, sálzers y altres arbres.</p> <p>Rhagium
 indagator. Devora el tronch de varis arbres.</p> <p>Saperda
 carcharias. Devora el tronch dels pollancres, polls, albes y altres
 arbres.</p> <p>Saperda populnea. Devora id. id..</p> <p>Scolitus
 destructor. Destrueix els tronchs dels olms.</p> <p>Spondylis
 buprestoides. Devora pins y abets.</p> <p>Himenópters (6 espécies)
 Cimbex betulae. Devora fullatges del bedoll.</p> <p>Lophyrus pini.
 Larva devora el fullatge dels pins.</p> <p>Lyda compestris. Larva
 id. id..</p> <p>Lyda pratensis. Id. id.</p> <p>Sirex juvencus. Larva
 devora el tronch dels pins.</p> <p>Sirex gigas. Id. ataca el tronch
 dels pins, abets y faigs.</p> <p>Lepidópters (16 espécies) Bombyx
 neustria. La larva (Cuca peluda) devora varis arbres.</p>
 <p>Cnethocampa processiona. La larva (Cuca peluda) devora el
 fullatge de les alzines.</p> <p>Cossus ligniperda. (Taladre). Devora
 sauchs, alzines y altres arbres.</p> <p>Daschyra pudibonda. Devora
 el fullatge d'alzines y nogueres.</p> <p>Fidonia pinaria. La larva
 devora els brots dels abets.</p> <p>Hybernia defoliaria. La larva
 devora fullatge roures tells y altres arbres.</p> <p>Liparis
 chysorrhaea. La larva devora el fullatge de varis arbres.</p>
 <p>Liparis dispar. La larva devora les fulles d'alzines, sauchs y
 altres arbres.</p> <p>Sphinx pinastri. (Papallona monja). La larva
 devora el fullatge dels pins.</p> <p>Liparis monacha. La larva
 devora fullatge dels pins.</p> <p>Lasiocampa pini. La larva devora
 els brots dels pins.</p> <p>Larentia hastata. La larva devora la
 soca dels sauchs.</p> <p>Smerintus tiliae. La larva devora el
 fullatge de la alzina, tells y altres arbres.</p> <p>Tortrix
 viridana. La larva devora borróns de varis arbres.</p> <p>Trachea
 piniperda. La larva devora brots dels pins y abets.</p>
 <p>Trochilium apiforme. La larva devora la soca del sálzer, bedoll y
 altres arbres.</p> <p>Total 56 espécies.</p> <p>Els aucells que
 travallan en els boscos de Catalunya pera limitar el nombre
 d'insectes enemichs, son molts, sobre tot en la primavera é istiu.
 Més els que d'una manera constant, com si diguessim: els constants
 conservadors de nostres boscos, son els següents:</p> <p>El Picot ó
 pigot vert. El Picot abigarrat gran. El Picot abigarrat mitjá. El
 Picot abigarrat petit. El Picot negre. El Picot cendrós. El Pica
 soques blau. El Raspinell. El Formiguer. El Cucut.</p> <h4
 id="els-picots">Els Picots</h4> <p>(El Picot vert; el Picot
 abigarrat gran; el Picot abigarrat mitjá; el Picot abigarrat petit;
 el Picot negre, y el Picot cendrós.)</p> <p>Els insectes
 xilófachs —sortits dels ous posats en les anfractuositats del tronch
 per la papallona, escarabat, etc., y no destruits per cap aucell ó
 altre agent— penetran al interior, obrintse pas ells mateixos. Una
 vegada dintre prossegueixen sa obra destruhidora, creixent á costa
 del arbre. ¿Quin animal ó agent podria anarlo á cercar y lliurar al
 dit arbre? Solsament els Picots, als qui aquesta missió ha sigut
 encarregada.</p> <p>Els Picots —y enteném per tals á totes les
 espécies que constitueixen la primera divisió dels Enrinxadors, ó
 sigui dels aucells quin modo de marchar es el pujar pels tronchs
 describint una espiral á benefici de la disposició de llurs cames y
 peus, ajudats ab sa qua— tenen aparellats els quatre dits; es dir:
 dos dirigits en avant y els altres dos endarrera; están proveits de
 lléngües primes, llargues, flexibles y cubertes de saliva
 engafitosa; llurs bechs están destinats á servir d'instrument pera
 foradar els tronchs cercant el insecte, á manera de picots, lo
 qu'els hi ha valgut aquest nom. Son més de 200 les
 espécies —distribuhides en varis géneros que forman la divisió ó
 sub-ordre— espargides per tot el mon. A Europa ne tením 8 espécies,
 segons MM. Prévost et Lemaire. A Catalunya ni ha sis: quatre
 conegudes, les dos restants molt rares. Les quatre primeres son: el
 Picot vert, el abigarrat gran, el mitjá y el petit. Les altres dos,
 el Picot negre y el cendrós.</p> <p>A Fransa, Alemanya, Inglaterra y
 Estats Units, grácies als escrits de llurs ornitólechs, tots ó al
 menys la major part dels propietaris de boscos concedeixen als
 esmentats aucells llur respecte y consideració. A Espanya hont
 desgraciadament la ornitologia es en prou feynes coneguda, no se
 coneix tampoch la utilitat que pera els boscos tenen els esmentats
 aucells. Se diu qu'els Picots foradan els pins y els roures pera
 feri niu; més no s'afegeix que foradin els arbres que se troban
 atacats del insecte y no els que se troban en bon estat: de modo
 qu'el pobre aucell es considerat com un enemich destruhidor dels
 arbres. Encara no s'ha aixecat en nostre país una veu que sortís á
 la defensa del pobre animal quins beneficis son desconeguts. Sols
 d'una manera tímida en alguna petita obra publicada recentment se
 diu qu'el Picot, si no porta beneficis, tampoch vé á causar
 perjudicis, ja que la quantitat gran d'insectes que destrueix
 compensa el mal que al arbre poden causar les obertures qu'en ell
 está obligat á fer pera apoderarse del insecte. Y no obstant, la
 historia del Picot es honrosísima y l'arboricultor ha de
 conéixerla.</p> <p>El Creador, que ha donat vida als insectes
 xilófachs pera que causessin la rápida descomposició dels arbres
 molt vells ó morts, pera fer lloch als joves y robustos, ha creat
 també als Picots, llurs mortals enemichs, dotantlos de medis
 apropiats pera que tinguessin á ratlla als dits insectes, no
 permetent que creixessin en nombre de tal modo, que poguessin ésser
 causa de la ruína dels arbres sans y robustos.</p> <p>Els Picots
 donchs, venen á constituir una poderosa máquina de travall
 exploradora de les cavitats del arbre malaltís, y un netejador dels
 insectes qu'els devoran. Venen á ésser com el Cirurgiá que obra ab
 son bisturí una part del cos, y ab la sonda extrau la matéria. El
 Picot té un poderós instrument de perforació: es son bech robust,
 llarch, de forma cónica, ab punta arrodonida y ab aresta en sa part
 superior; convexe en la inferior, quadrat en sa basa. Aquest bech, á
 la manera de l'eyna anomenada picot, está unit á un cap constituit
 per una ossada groxuda y resistenta, formant aixís el tot una
 poderosa eyna de perforació. La sonda, la forma una lléngua prima,
 flexible, molt resistenta, provehida en la seva punta de dos ó tres
 dentetes ó ungles dirigides cap endarrera y cuberta de saliva
 engafitosa. Aquesta lléngua es molt més llarga que la longitut del
 bech y cap. Pera que ho pogués ésser, el Creador provehí la basa del
 crani y una porció de sa part posterior, d'una cavitat ó galeria,
 pera que en estat de repós pogués la dita lléngua encabirshi.</p>
 <p>L'animal s'apoya en uns peus formats per quatre dits robustos,
 llarchs y plans, proveits d'ungles arquejades y dures, própies pera
 arraparse en les escorxes dels arbres; y al travallar, son punt
 d'apoyo se veu molt reforsat ab l'ajuda de sa qua, resistenta y
 elástica en alt grau. La forsa y la vivor del aucell son grans; y el
 travall de perforació, fins en els més durs tronchs, se porta á cap
 ab rapidesa. Quan la obertura es feta, l'aucell, treyent sa lléngua
 llarga y filigarsada, resistenta y flexible com si fos d'acer, la
 enfonza dintre la cavitat plena d'insectes y la retira omplerta,
 empassántsels desseguida.</p> <p>Se dirá per algúns pot ser: el
 Picot per anar á cercar l'insecte té que obrir la soca, y si bé el
 lliura del mateix, dona lloch á la entrada de la influencia
 atmosférica. Veritat es que el fer una obertura no es bó pera
 l'arbre; més si se atén que fentla se li treu al mateix la causa de
 nous desgastes y la de sa ruína més ó menys propera, y que per les
 mateixes obertures —per altra part no de més fondária que les fetes
 pels insectes—, pot l'aucell vigilar la preséncia dels mateixos y
 ferlos desaparéixer: se pot veure que essent un mal en sí, vé á
 ésser un bé pel benefici que reporta.</p> <p>Podria pensarse qu'el
 Picot pot atacar á un tronch mancat d'insectes; més després de que
 el bon sentit diu que l'instint no enganya al animal, qu'el tacte
 esquisit de son bech al picotejar el tronch li fa conéixer si hi han
 ó no insectes al interior, després d'aixó dihém, la experiencia
 demostra que l'aucell no s'enganya may; que no forada cap part del
 tronch, que interiorment no tingui senyals d'atach de part del
 insecte. Pregunteho als asserradors del bosch. El naturalista catalá
 senyor Vayreda ha rebut contestació afirmativa de tots quants
 asserradors ha interrogat. Mr. Trouessard diu: “Els trossos de
 tronch que á terra se veuen procedents de les obertures fetes per el
 Picot portan evidentes senyals del insecte.” Pot dirse també que
 l'aucell, vivint al l'interior del arbre, necessita un lloch
 relativament gran, y que per lo mateix pera ferse el lloch ó niu ha
 de castigar molt l'arbre. Tinguis en compte que l'aucell no té la
 mania de cambiar de casa; (no perque sigui com l'aureneta que el
 mateix niu li serveix tota la vida: el Picot se permet el luxo de
 mudar de casa cada any.) No obstant, al venir el temps de sos amors,
 ell sap l'arbre que sihent més vuyt, li donará menys travall pera
 acomodarshi; á ell s'adressa y acaba de arrodonir la seva habitació.
 De modo, donchs, que may fa el niu en arbre que no estigui ja
 corcat. Ho asseguran les observacións de tots els ornitólechs y os
 ho poden dir els mateixos travalladors del bosch; y se compendrá
 facilment que l'aucell que tan necessitat está de son temps pera
 poguer viure, no ha de gastarlo y ab ell ses forses, pera un travall
 de que pot dispensarse.</p> <p>El Picot, donchs, es qui s'encarrega
 de lliurar al arbre de sos enemichs interiors que cap altre aucell
 ni el mateix home serian capassos de ferho. ¡Quants y quants arbres
 atacats de ferm pel insecte xilófach, haurán vist allargats llurs
 dias! ¡Quin gran respecte y consideració no deurian guardarse per
 aquest conservador del arbre, incansable, del matí al vespre
 inspeccionant, mirant y remirant per trobar l'enemich! “Mireulo, diu
 l'esmentat Monsieur Trouessard, sortint l'aucell de son niu; al
 ferse de dia comensa sa ronda, anantsen als mateixos arbres y per el
 mateix ordre del dia aváns. Mireulo pujar desde la soca regirant
 totes les petites escletxes ahont s'amagan (especialment en les de
 la part baixa), els ous de certes espécies que com el taladre, al
 náixer, convertintse en orugues, penetran en l'interior del tronch
 passanti els tres anys que dura son estat de larva, y adquirint fins
 á 9 centímetres de llargária.”</p> <p>El celebre Michelet
 diu: “L'Estat els hi deuria dar, sinó el sou, els honors de
 conservadors dels boscos”.</p> <p>M. M. Prévost et Lemaire
 diuen: “Es als arbres plens d'insectes que els picots s'adressan:
 deuen considerarse donchs com aucells útils, ja que destruín els
 esmentats insectes, ajudan á la conservació dels tronchs”.</p> <p>El
 Baró D'Hamonville, notable ornitólech que ha estudiat els aucells en
 la mateixa naturalesa, es d'igual opinió y diu, que may foradan els
 tronchs en bon estat sinó els corcats, ó els que no sentho en
 apariencia, ho son en realitat.</p> <p>Diu M. H. de la Blanchère en
 sa obra /Les Ravageurs des Forêts que els Picots deuen considerarse
 com uns dels millors defensors dels boscos, per la gran quantitat
 d'insectes destruhidors dels tronchs de que s'alimentan.</p> <p>El
 senyor Hoceja al parlar del taladre, terrible per sos destrossos en
 els pins, alsines y altres arbres, diu: que no hi ha altre remey que
 acudir als Picots.</p> <p>Toussenel diu que per cada duro que el
 Picot os pren, vos en posa cent á la butxaca. Aquesta petita
 quantitat de gasto vé á ésser la prima d'assegur. De modo que el
 Picot travalla constantment pera la conservació de la riquesa
 forestal y que per lo mateix es digne del major respecte y
 consideració.</p> <p>Tals son els Picots, tal es llur travall.</p>
 <p>Propietaris de boscos de Catalunya: els Picots son vostres
 amíchs: respecteulos. No permeteu que se'ls persegueixi; deixeulos
 en sa tasca fadigosa guanyarse la vida: que al cercar llur sustent,
 contribueixen á la conservació de vostres riqueses. Res pot excusar
 la persecució dels esmentats aucells, després que per modo tan
 evident se's posat en clar que llur travall es benefactor pera
 l'arbre. Ells son els enemichs dels insectes que travallan
 incessantment pera la ruína del tronch, y ab ell, la del arbre.</p>
 <h4 id="el-pica-soques-blau">El Pica-soques blau</h4> <p>El
 Pica-soques blau (anomenat per els naturalistes Sitta europea), es
 conegut també per Pich bastart y Tápara; en castellá, la Sitela, y
 en francés, la Sittelle. Pertany á la segona divisió ó sub-ordre
 dels Enrinchadors, es dir la caracterisada per tenir els quatre dits
 del peu col·locats á senassos, tres en avant y un endarrera, y pera
 aquesta rahó anomenada per els naturalistes de la Imparidictilia
 (dits á senassos). El Pich bastart, com tots els aucells d'aquesta
 divisió, té la lléngua al estil de la dels Picots; el bech de forma
 cónica, molt punxagut y resistent. Es aucell molt viu, robust y está
 sempre en moviment. Se'l podria comparar ab l'esquirol, per la vivor
 de moviments y la flexibilitat de totes les parts de son cos. Té com
 ell, una gran havilitat en obrir els fruyts sechs com atmetlles,
 nous y pinyóns, de que se alimenta quan l'insecte, son predilecte
 aliment, li manca. Passa tot l'any en nostres boscos. Al hivern
 s'acosta devegades als poblats, y se'l veu fins en els jardíns. Es
 que l'insecte escasseja y cerca en el fruyt son sustent.</p> <p>El
 Pica-soques blau es un actiu destruhidor de tota mena d'insectes,
 més d'una manera especial dels ous del insecte fitófach
 (devorador del fullám) y del mateix en estat de larva, exceptuant la
 cuca peluda. El Pica-soques blau com també els altres aucells
 d'aquesta divisió, s'enrinxa per els tronchs com els Picots,
 describint espirals; més té la ventatja sobre aquests darrers, de
 poder baixar pel mateix tronch. Aquesta diversitat de facultats, per
 endevant indica la missió importantíssima del aucell. Es digne del
 major respecte pel benefici que reporta al arbre: respecteulo
 donchs.</p> <h4 id="el-raspinell">El Raspinell</h4> <p>El Raspinell
 es el Certhia familiaris dels naturalistes; en castellá, s'anomena
 el Trepador común, y en francés, le Grimpereau. Pertany á la mateixa
 divisió de que forma part el Pich bastart. Es un aucell utilissim
 pera els boscos; se'l veu en els oliverars, en els garroferars y en
 les hortes. Es aucell de tot l'any; sa vivor es extraordinária, y
 diu el B. D. Hamonville qu'está tant distret en son travall, que
 devegades un s'acosta al arbre en que se trova sens qu'ell se'n
 adongui. Les plomes de sa qua, flexibles y resistentes com les dels
 Picots, li permeten un bon punt d'apoyo al enrinxarse pels arbres.
 No para may en son travall; puja y baixa pel tronch y per les
 branques totes, y ab son bech fi y lleugerement encorvat, ressegueix
 totes les més petites esquerdes, obertures y anfractuositats de la
 escorxa, pera atrapar els ous d'insecte de tota mena, les petites
 orugues, pugóns y altres petits insectes. El travall d'un sol
 d'aquests aucells es realment d'importancia, ja que totes les parts
 del arbre son resseguides per l'aucell. Es esclusivament insectívor,
 y res demana de fruyts, ni sechs ni tendres. Respecteulo com un de
 vostres millors amichs.</p> <h4 id="el-formiguer">El Formiguer</h4>
 <p>El Formiguer (anomenat també Xurla, Llengut, Dormidor y Aucell de
 la pluja) es el Junx torquilla dels naturalistes; en castellà,
 s'anomena el Tuercecuello, y en francés, le Torcol.</p> <p>El
 Formiguer es el gran enemich de les formigues. Aquestes son
 destruhides dintre y fora del tronch y de les branques, pel
 Formiguer proveit d'una lléngua prima, flexible com les dels Picots
 y més llarga encara. Pertany al ordre dels aucells que se posan
 sobre la branca del arbre, ordre anomenat modernament de la
 Sedipédia. Forma part del sub-ordre anomenat de la Zigodactília, per
 tenir les espécies d' aquesta divisió llurs quatre dits disposats
 dos en avant y dos endarrera; ademés tenen la facultat de moure el
 dit extern d'aquests darrers, dirigintlo en avant: lo que els hi
 proporciona una ventatja més, en llurs posicións y marxes. Encara
 que no puguin pujar pel tronch com ho fan els Enrinxadors, poden
 mantenirse arrapats á ell, quan volant s'hi adressan pera veure s'hi
 troban insectes en les obertures fetes per els Picots; ells cooperan
 al travall d'aquests aucells, lliurant d'insectes al tronch. El
 Formiguer es donchs un aucell utilissim: es un ausiliar poderós del
 esmentat Picot, en la destrucció dels insectes xilófachs, de les
 orugues qu'es posan sobre les branques, dels ous de tota mena
 d'insecte y sobre tot es un gran destruhidor de formigues. Quan no'n
 troba en l'arbre, baixa á terra y les destrueix dintre llurs caus,
 valentse de sa lléngua, més llarga encara com havem dit que la dels
 Picots. Per aixó se l'anomena Formiguer. Es digne donchs, de la més
 gran estimació, y deu respectarsel.</p> <h4 id="el-cucut">El
 Cucut</h4> <p>El Cucut —Cuculus canorus dels naturalistas; en
 castellá, el Cuclillo, y en francés, le Coucou— es un aucell
 destinat á combatre la cuca peluda; es l'unich aucell de Europa que
 la pot destruir. Pertany al mateix sub-ordre de la Zigodactília de
 que forma part el Formiguer.</p> <p>El Cucut es un aucell de una
 talla de 38 centímetres; de qua llarga, y cames curtes; ses ales son
 llargues y punxagudes. La forma de son cos y la coloració de son pit
 y ventre, recordan al Esparver, del que té el vol rápit y rectilini.
 Es tal la velocitat del vol del Cucut, que al aixecar un els ulls
 pera contemplarlo, ja s'es perdut de vista, sentintse al poch sa veu
 á un kilómetre de distancia. Aixó esplica la importancia del travall
 d'eliminació insectal portat á cab en una jornada en gran nombre
 d'arbres de bosch, inspeccionats diariament per un sol Cucut, el
 qual, per rahó de sa forma aplanada, pot fer la investigació de tots
 els indrets del ramatge.</p> <p>El Cucut es com deyam, l'únich
 aucell d'Europa destinat á combatre la cuca peluda. Cap altre
 s'atreveix á atacarla; tant sols el Cucut, que ha sigut dotat de
 medis apropiats, té la missió de destruirla. La cuca peluda llensa ó
 destila per sos pels un humor acre que espargintse per l'ayre, fa
 que quan son en gran nombre, es molt molesta la respiració aprop de
 dites larves; al tocarles, cada pel causa una picada que irrita la
 pell, produint una inflamació que repetida, seria mortal pera
 l'individuu. Cap altre aucell pot impunement menjarse una cuca
 peluda: sols el Cucut. El Creador proporcioná á son ventrell la
 defensa contra els efectes de la picada, cubrintlo interiorment ab
 un forro groixut, afelpat, com aixis també el canó de son coll.
 Ademés té la facultat, una vegada feta la masseració de la cuca en
 el such gástrich, de treure ó vomitar els pels de les dites cuques
 en forma de pilota.</p> <p>El Cucut es aucell de temporada; arriba á
 nostres climas á darrers d'Abril ó primers de Maig quan aquella ha
 aparegut. Un imperiós instint el porta á la vida d'activitat y
 llivertat.</p> <p>Singular es la historia del Cucut; ses costúms
 especials revelan la classe de travall especial que está destinat á
 executar. Convenia la creació de una espécie dedicada á la
 eliminació de la cuca peluda, y el Cucut vingué á la vida dotat
 d'els medis apropiats. Pera que en cap moment del dia el Cucut
 hagués de desatendre aquesta missió, fou privat de les ocupacións
 anexes á la maternitat: el Cucut es l'únich aucell que no coba sos
 ous; els posa, portantlos dintre sa boca, en nius d'altres aucells,
 pera que s'encarreguin de la feyna. Aquest fet ha sigut provat per
 repetides observacións. El misteri de la história del Cucut fou ja
 indicat en 1789 per Jener, l'il·lustre descubridor de la vacuna, á
 Inglaterra y Llevaillant, naturalista francés, infatigable turista
 del Africa. Els nostres dies, Florent Prévost, preparador del Museu
 de París, mort fa una vintissinquena d'anys, ha acabat de posar en
 clar la esmentada história, y avuy se sap positivament com la cosa
 passa.</p> <p>La missió donchs del Cucut es clara. No es aquest
 aucell l'únich agent encarregat de la destrucció de la cuca peluda;
 més entre els aucells, ell es l'únich. Per lo que se refereig al
 nostre país y á l'Europa en general, pot assegurarse d'un modo
 positíu.</p> <p>Se sap ja qu'els agents encarregats d' acabar ab la
 plaga d'orugues, son les espécies d'insectes del mateix ordre de les
 abelles, anomenats per els naturalistes Ichneumóns, quines femelles
 provehides d'agulló, posan llurs ous dintre de les orugues,
 desenrotllantse aquells á costa de la vida de les mateixes. Més en
 els cassos ordinaris, el nombre de Ichneumóns es insignificant, no
 creixent sinó en els cassos de gran aument de la cuca.</p> <p>El
 Cucut, donchs, es l'eliminador constant de la mateixa, y si no hi
 fos, ¿quí s'atraveix á dir que la plaga d'orugues no fos en lloch
 d'extraordinária, ordinária, es dir que la aparició y desaparició de
 la mateixa, no fos seguida inmediatament d'una altra aparició y que
 l'arbre sucumbís en molts pochs anys?</p> <p>Deu considerarse donchs
 al Cucut com aucell útil, y es necessari qu'el tingueu per amich
 vostre.</p> <h2 id="ii-la-prada">II La prada</h2> <p>La Prada ha
 sigut sempre un conreu de tota necessitat. L'herba es el pa del
 herbívor y en especial del Remugador, el gran servidor de la
 Agricultura.</p> <p>La Terra doná y dona l'herba sens el cuydado del
 home. Més si la Prada ha pogut subsistir sens sa intervenció, no ha
 pogut prosperar sens la del aucell y altres sers encarregats desde
 la creació de la Prada, de defensarla de certs altres, encarregats
 també d' atacarla en una certa mida que la forsa contrária ó
 defensora ha de posarloshi.</p> <p>Aquests defensors aném á veurels.
 Més aváns, veyám els enemichs.</p> <p>Coleópters (6 espécies) Apion
 apricans. Negre-lluent. La larva (blanca) destrueix les flors dels
 trébols.</p> <p>Apion flavipes. Devora flor, trébol blanch.</p>
 <p>Colaspidema ater. Negre-lluent. Posa 200 ous sobre fulles aufals.
 Destrueix aquest, causant devegades molts danys. La larva idem,
 idem.</p> <p>Bruchus nubilus. Negre ab una taca blanquinosa. Sobre
 váries herbes.</p> <p>Meligethes aeneus. Vert-bronzejat; larva,
 blanch-brut, destrueix les flors.</p> <p>Othiorhynchus ligustici.
 Cendrós; destrueix devegades els camps de vesses.</p> <p>Lepidópters
 Bombyx trifolii. Moreno-marró. La larva devora trébols y aufals.</p>
 <p>Dípters Agromyza nigripes. Petita mosca negra. La larva
 (blanca) devora l'aufals.</p> <p>Gasterópods (Segona clase dels
 Moluschs) cargol. Várias espécies. Devoran lo vert.</p> <p>Llimach.
 Várias espécies. Id. id..</p> <p>Els aucells que defensan la prada
 dels atachs dels esmentats enemichs son els següents:</p> <p>La
 Pastoreta. La Cuscueta. La Cotoliu. El Cóbich de pit roig. La Merla.
 El Tort.</p> <h4 id="la-pastoreta">La Pastoreta</h4> <p>La
 Pastoreta. Budytes Flava dels naturalistes; Aguza-nieves de
 primavera en castellá, y en francés, la Vergéronette —es un aucell
 de 16 centímetres de llargária, d'ales més que mitjanes, bech primet
 y recte y cames robustes ab els dits de sos peus disposats pera la
 marxa. El dit posterior está proveit d'una ungla aplanada y llárga
 com ell; aquesta conformació recorda la de la Alosa y la de la
 Cotoliu. Els colors de son cos son: gris verdós per sobre y
 grochverdós y blanch per la part inferior.</p> <p>La Pastoreta, diu
 Toussenel, forma part de la colla dels aucells del Bon Deu, entre
 els quals se compten la Aureneta, el Pit-roig, el Sit d'istiu, l'Ull
 de Bou y altres, veritables amichs del home y dignes d'una manera
 absoluta de la més gran estimació.</p> <p>La Pastoreta es com
 l'Estornell y la Cotoliu, amiga dels ramats, y es en la Prada hont
 son travall se realisa ab més afició. Es amiga també del home, y
 quan sap que se la vol, vé á fer son niu sota la teulada de les
 cases de camp. Algúns pobles l'anomenan per aquest motiu Teuladí ó
 Teuladina.</p> <p>Més veyám com travalla en la Prada. La Pastoreta,
 que té les formes llargarudes, quasi quasi com les de la Aureneta,
 té el vol rápit, si bé no tant sostingut com el d'aquest darrer
 aucell. Aquesta facilitat de vol la faculta pera la persecució y
 extermini del insecte volador, en especial el dípter que tant
 molesta el bestiar. Prou que ho saben bé els bous, els cavalls y les
 ovelles, que viuen en perfecta pau ab els aucellets y deixan que
 se'ls hi posin sobre llurs esquenes, pera lliurarlos de les mosques
 y altres insectes que s'hi posan pera col·locarhi llurs ous ó xuclar
 llur sanch. Els estornells també ho fan.</p> <p>La Pastoreta, com
 havém dit, está organisada pera la marxa ademés que pera el vol. Las
 cames, com deyam, son robustes; els dits se posan plans: la marxa li
 es donchs una progressió fácil. Aixís es que veuréu al aucell
 recórrer els prats caminant y corrent, cercant l'insecte, sa larva,
 sa crissálida ó son ou, mitx amagats dintre la herba.</p> <p>No
 s'acontenta la Pastoreta ab destruir l'insecte parássit del prat ó
 del bestiar; sinó que vetlla en les masies —hont havém dit que hi
 viu també— pera la seguretat de la virám y aucells, donant la veu
 d'alerta —com ho fa també la aureneta— quan l'aucell de rampinya
 s'acosta. Diu Toussenel que un vell pastor li assegurá que havia
 observat com la Pastoreta donava l'avís als ramats quan el llop era
 aprop.</p> <p>“Es curiós, diu Theuriet, contemplar el quadro qu'es
 presenta en les pastures. Darrera el ramat hi ha l'exércit dels
 dípters y més enllá y molt aprop d'aquest la colla de les
 pastoretes, fent activa cassa dels dípters que desapareixen en gran
 nombre.”</p> <p>La Pastoreta arriba del Africa á nostra terra á la
 primera quinzena d'Abril y se'n hi torna pel Octubre. Durant aquesta
 temporada viu en els mateixos prats del any aváns. Y son en gran
 nombre els d'insectes de tota mena (exceptuant els escarabats
 grossos y mitjáns) que destrueix: mereix, donchs, el més decidit
 respecte, ja que en pago de son travall res demana al Agricultor: es
 absolutament insectívora.</p> <h4 id="la-cuscueta">La Cuscueta</h4>
 <p>La Cuscueta, que s'anomena també per algúns la Cuareta y la
 Pastoreta cuturnera, —en castellá la Lavandera, y en francés la
 Lavandière— es la Motacilla alba dels naturalistes. Es un aucell
 molt semblant al anterior per ses formes. No obstant, sa qua es molt
 més llarga y ho son també ses ales que li permeten un vol
 rapidíssim. L'aucell se posa més sobre les branques que no la
 espécie anterior. Ses cames no son tant robustes y la ungla
 posterior es més curta y més arquejada.</p> <p>Si bé la Cuscueta se
 plau en sa permanencia en la prada, ses aficións la portan als
 sembrats y fins als encontorns de la casa de camp y de les viles y
 ciutats.</p> <p>En la Europa central sols hi viu com la espécie
 anterior, en les temporades de primavera é istiu. A nostra terra, si
 bé no en tant gran nombre, s'hi veu també al hivern; llavors baixa á
 la regió de la costa y encontrades més calentes, cercant son
 aliment. Aquest consisteix esclusivament en insectes, ous,
 crissálides y larves, desdenyant, com diu Trouessart, tota mena
 d'aliment vegetal.</p> <p>En la prada, si bé no té tanta importancia
 com la espécie anterior, son travall es molt apreciable: insectes de
 tota classe, exceptuant els escarabats mitjáns y grossos, son
 destruits pel aucell. Se posa també sobre la esquena dels
 remugadors, lliurantlos d'un gran nombre de parássits, y es també el
 vigilant de la prada que dona als demés aucells l'avís de la
 aproximació del de rampinya. Y no s'acontenta ab aixó: plena de
 coratge, refiada de son vol rápit y undulat, la colla de cuscuetes
 s'adressa al aucell de rampinya, llensant grans crits, logrant
 esquivarlo de per allí. Sols el Falcó de mostatxo negre consegueix
 atemorisar á la Cuscueta.</p> <p>La Cuscueta es casi per tot arreu
 de nostra terra respectada; en algunes encontrades es venerada com
 aucell de la Verge María, y sos graciosos moviments y sa figura
 elegant la fan de tots estimada.</p> <h4 id="la-cotoliu">La
 Cotoliu</h4> <p>La Cotoliu, anomenada també Titit, Tititet y
 Titerella, es una de les tres espécies que del género Anthus se
 coneixen á Europa.</p> <p>El género Anthus se caracterisa per son
 bech semblant quelcóm al de les aloses, si bé es menys robust y
 recorda al dels Bech-fins.</p> <p>La espécie Cotoliu es la que se
 troba en els prats, y allí es una de les que la preservan dels
 atachs de molts insectes y la recrea ab son cant.</p> <p>La Cotoliu
 es un aucell de 17 centímetres lleugerament més petit que l'Alosa.
 Es menys voladora qu'ella; son cant es més suau si bé no tant variat
 y ardit, y, com ella, es un gran eliminador de tota mena d'insectes,
 en especial del escarabat, llagosta y oruga; com ella, menja el gra,
 millor dit la llevor, més en molta menor quantia.</p> <p>La Cotoliu
 té com la Alosa la ungla del dit posterior llarga y plana, lo que
 afavoreix sa marxa ó carrera sobre el prat ó terrer en general,
 locomoció quasi exclusiva del aucell; vola, no obstant, quan cassa
 el dípter ó el papalló, si bé no ho fa ab facilitat. La carrera es
 sa marxa havitual, com havem dit. “La Cotoliu no se posa á sobra
 l'arbre més que accidentalment y encara per breus moments” diu
 Brehm. No hi ha més que contemplarse el peu del aucell, pera
 compendre que aquesta posició no li es cómoda. En efecte: els dits
 no clouen més que lleugera ment y ab aixó la Cotoliu se dona la ma
 ab la Alosa.</p> <p>Caminant sobre el prat, la Cotoliu investiga
 constantment la herba, cercant l'insecte, y menja també la grana ó
 llevor d'herba ó planta silvestre. Durant la primavera y part del
 istiu, es el cantor dols y melodiós de la prada; sembla que la
 bellesa d'aquest cant estigui en armonia ab la frescor y
 apacibilitat del conreu.</p> <p>La Cotoliu se troba al istiu desde
 el Nort de la Europa al Centre y Noroest del Asia; al hivern extén
 sa emigració fins al Sur de la Europa, al Centre y Noroest del Asia.
 A nostra terra, es sedentária, si bé al hivern baixa á les regions
 més calentes.</p> <h4 id="el-cóbich-de-pit-roig">El Cóbich de pit
 roig</h4> <p>Els naturalistes clasifican el Cóbich de pit roig com
 una de las espécies del género Pratincola. Aváns se'l considerava
 com pertanyent al género Saxicola, del que forman part les dos
 espécies de Cóbich propiament dites, anomenades pels naturalistes
 Saxicola stapazina y Saxicola enanthae. Més les diferencies que
 presenta en la forma de son bech, son suficientes pera posarlo en un
 género separat, anomenat com havém dit, Pratincola, en el que s'hi
 aplega el Bitxach.</p> <p>El Cóbich de pit roig es un aucell que viu
 en els prats en els que hi han algunes bardisses y algun xaragall ó
 escorredor d'alguna font. Es un insectívor casi esclusiu; fa us no
 obstant del fruyt silvestre. Té 14 centímetres de llargária; son cap
 es negrós; d'un gris fosch sa esquena, y de color de rovell son pit;
 son ventre es blanch. Ses ales son mitjanes, son bech curtet, ample
 y de color negre. Aquest bech li permet la cassa del petit y mitjá
 escarabats y tota mena de llagostes, orugues y demés insectes
 voladors y terrestres. Ses cames son també negres. Es un aucell
 utilissim als prats.</p> <p>El Cóbich de pit roig es á Catalunya
 sedentari, com en el rest d'Espanya. Tot lo més que fa es baixar al
 hivern, als prats de terres més calentes que les en que acostuma á
 viure. Fa el niu dintre la herba més alta y espessa, ó bé en un sot
 del terrer que li ofereix més garanties de seguretat contra els
 rosegadors y altres petits enemichs seus, als quals diu Brehm, la
 espécie paga un tribut no petit. L'home acostuma á respectarlo. A
 Suissa conta l'esmentat Brehm, que existeix entre els agricultors,
 la crehencia de que si se mata á un dels dits aucells, totes les
 vaques de la montanya hont l'aucell hi vivia, donan la llet roja del
 color de son pit; y aixís es que un respecte general se té envers
 del mateix.</p> <p>Posat sobre el branquinyó més alt d'una bardissa
 ó á sobre d'un turonet observa tots els indrets, y quan un insecte
 volador ó terrestre se presenta á sa vista, volant ó corrent s'hi
 adressa, el devora y se'n entorna á son lloch d'aguayt. Diu Brehm
 que moltes vegades passa hores en observació sens moures, igualment
 qu'el Sit d'istiu en la Horta y el Cóbich en la Vinya.</p> <p>El
 Cóbich de pit roig es molt actiu; encara la Prada no reb les
 primeres claretats del auba, que ja está en vetlla y canta y
 travalla fins que s'es fet nit sobre la mateixa. Infatigable enemich
 del insecte, es digne dels més grans respecte y estimació.</p> <h4
 id="la-merla">La Merla</h4> <p>La Merla (V. la Horta), es un dels
 aucells més útils á les prades, per la destrucció de llimachs y
 cargols, de orugues y altres larves, y de llagostes y petits
 escarabats. Mereix el respecte del praticultor.</p> <h4
 id="el-tort">El Tort</h4> <p>El Tort es el Turdus musicus dels
 naturalistes: el Tordo en castellà y la Grive musicienne en
 francés.</p> <p>Encara qu'el Tort es un aucell d'hivern, temporada
 en que l'insecte y altres enemichs de les prades son escassos, es no
 obstant digne de respecte, ja que, en les prades baixes hont s'hi
 veu á la hivernada, no deixa de beneficiarles, destruint algunes
 larves, escarabats y llagostes, y també algún cargol y llimach, que
 sap trovar gratant la terra al estil de la Merla. El Tort fa,
 donchs, un benefici positiu: en cambi res més demana sinó que se'l
 respecti. Més, desgraciadament el Tort ha caigut baix l'imperi de la
 gastrosofia (la ciencia de les viandes); aixís es que se li fa una
 guerra decidida.</p> <p>El Tort posseeix un dels cants més
 distingits, y els naturalistes li han donat per aquest motiu, el nom
 de músich. Pertany á la familia dels Túrdits, la mateixa de que
 forma part la Merla, una de les que composan la tribu dels
 Bech-fins. Es un aucell elegant, ab plomatge fí y de 24 centímetres
 de llargária; son color es terrós, blanch y gris.</p> <p>Ademés dels
 esmentats aucells, son útils á les prades: la Alosa y la Puput
 (V. els cereals). A tots ells deveu respetar y estimar.</p> <h2
 id="iii-els-cereals">III Els cereals</h2> <p>El Conreu dels Cereals
 es el més antich é important dels conreus dels camps. El cereal es
 el conjunt providencial que conté tots els elements que integran
 l'organisme humá. Ab aixó, donchs, se comprén qu'el cereal superior,
 el forment —en el qual se conté més que en cap altre la necessária
 proporció dels elements que entran á formar part de la economia
 humana— sígui, junt ab l'element líquit ó áygua, suficient pera
 sostenir la vida del individuo, quan aquest compta ab l'element
 atmosférich ó ayre de una gran puresa.</p> <p>A Catalunya tením tots
 els cereals, y certes encontrades ofereixen condicións especials
 pera llur conreu.</p> <p>L'agricultor després de conrear sos camps
 empleant un travall ben dirigit y ab les preparacións ó elements
 qu'els vegetals demanan, necessita tenir en compte el servey que
 cers aucells li fan ab la destrucció d'altres sers quina missió es
 la destrucció de la planta.</p> <p>Tothom sap qu'els enemichs dels
 cereals son temibles, sinó pel gran nombre d'espécies, per lo
 nombrós d'aquestes, veritables legións que han causat devegades la
 pérdua de la major part de les cullites. Son aquests enemichs els
 insectes que veurém, y els rosegadors anomenats ratas y campanyols.
 Son els amichs, els aucells que se dirá.</p> <p>Els aucells moltes
 vegades han sigut objecte de la desconfiansa y de la persecució del
 mateix agricultor, per creures aquest que la destrucció del producte
 de son camp era deguda á ells, quan justament ells son els constants
 eliminadors de tots els enemichs.</p> <p>Aváns de dar á conéixer
 aquests protectors de vostres cereals, aném á veure els enemichs
 dels mateixos.</p> <p>Heulos aquí:</p> <p>Insectes Coleópters
 (7 espécies) Agriotes lineatus. Nocturn. Devora la espiga y sa larva
 les arrels.</p> <p>Anisoplia horticola. Idem, idem.</p>
 <p>Calamobius marginellus. La larva devora la tija de la espiga,
 cayent aquesta á terra.</p> <p>Elater sagetis. La larva devora les
 arrels superficials.</p> <p>Melolontha vulgaris. Saltiró. La larva
 (cuch blanch) devora les arrels.</p> <p>Pollyphylla fullo. Semblant
 al anterior. La larva devora també les arrels.</p> <p>Zabrus gibbus.
 Nocturn. Devora les espigues y sa larva les arrels.</p>
 <p>Ortópters (1 espécie) Stauronotus maroccanus. Llagosta. Devora la
 planta.</p> <p>Lepidópters (4 espécies) Agrotis tritici. Noctuela
 del blat. La larva devora el blat.</p> <p>Falena del séguel.
 Nocturn. La larva forada la tija de dalt á baix.</p> <p>Falena
 forficule. La larva devora la espinada de la espiga.</p> <p>Hadena
 basilinea. La larva devora la espiga.</p> <p>Himenópters(3 espécies)
 Aphenogaster structor. Formigues segadores. S'emportan els grans de
 blat.</p> <p>Barbara subterranea. Id. Id..</p> <p>Cephus pygmeus. La
 larva devora la tija dels blats y dels ordis.</p> <p>Hemípters
 (1 espécie) Aphis granaria. Pugó del blat. Vert y roig. Sobre les
 espigues.</p> <p>Dípters (5 espécies) Cecidomia tritici. La larva
 devora el gra.</p> <p>Clorops lineata. La larva devora la tija. Dos
 generacións per any. La larva de la darrera devora les arrels de la
 sembradura nova; devegades causa molts danys.</p> <p>Clorops del
 séguel. Devora les tijes. Causa devegades molts danys.</p> <p>Musca
 lineata. Mosca del ordi. La larva devora la tija.</p> <p>Oscinia
 vastator. La larva devora la tija del ordi.</p> <p>Total: 21
 espécies.</p> <p>Mamífers Rosegadors (6 espécies) Arvicola agrestis.
 Rata dels camps. Devora les arrels y espigues.</p> <p>Arvicola
 rutitus. Campanyol rossench. Devora planta y espiga.</p> <p>Mus
 decumanus. Rata grossa ó de paller. Devora plantes y grans.</p>
 <p>Mus ratus. Rata mitjana. Id. id..</p> <p>Mus sylvaticus. Rata
 dels camps. Devora arrels, plantes y espigues.</p> <p>Mus minutus.
 Rata de les cullites. Id. planta y espiga.</p> <p>Son en total 27
 les espécies enemigues, totes prou actives en sa obra de destrucció
 dels cereals.</p> <p>Els que s'encarregan de combátreles
 reportantvos un benefici positiu sens cobrarvos cap jornal ó tot lo
 més algun d'ells un infim tant per cent, son els següents amichs,
 del tot dignes de vostre regonexement y estimació:</p> <p>La Alosa.
 La Puput. El Xiboch. La Oliba. El Gamarús.</p> <p>Els dos primers
 son els obrers de dia; els tres derrers son els obrers nocturns.</p>
 <h3 id="i-els-obrers-de-dia">I Els obrers de dia</h3> <h4
 id="la-alosa">La Alosa</h4> <p>La Alosa, anomenada també Alova,
 Xirlu y Titella, es la Alauda Arvensis dels naturalistes; en
 castellá s'anomena la Alondra de los campos, y en francés,
 l'Alouette des Champs.</p> <p>La Alosa es un aucell de 18
 centímetres de llargária. La conformació de sos peus la obliga á
 caminar per sobre el terrer al estil de les gallines. Les ales no
 obstant li permeten un vol fácil y sostingut. La Alosa es un
 veritable obrer del camp; casi sempre son niu se troba á terra, y
 pot dirse qu'el travall en favor dels cereals es de molta
 importancia per el gran nombre d'insectes que devora.</p> <p>La
 Alosa es en nostre país sedentária y tot lo més que fa es baixar al
 hivern á les encontrades més calentes.</p> <p>Pochs son els aucells
 de més esperit que la Alosa; sos instints son nobles, y afecciona la
 companyia del home; son cant comensa á deixarse sentir quan encara
 la primavera se troba lluny, y molt avansada la tardor, encara el fa
 oir. La qualitat dominant del aucell es l'amor al Sol y á la
 llivertat; ses ales infadigables y sa gorja poderosa, li permeten,
 segóns diu Toussenel, sostenir el vol á mil metres sobre la terra y
 cantar al mateix temps sens interrupció per espay d'una hora. ¿Quín
 aucell, segueix dient, pot atrevirse á tant? Sembla que la
 Providencia que doná á la torrentera y al bosch el dolcíssim cantor
 de la nit, el Rossinyol, volgué dotar al camp durant el día del gran
 artista anomenat Alosa.</p> <p>Els llatíns inventaren pera aquest
 aucell el nom de /Alauda, volent significar ab ell, segóns
 Toussenel, que la Alosa es com l'aucell encarregat de cantar les
 alabanses del Senyor entre els camps.</p> <p>La Alosa es
 classificada pels naturalistes com un dels aucells d'arbre
 (que's posa sobre les branques). No obstant podrias' dir que vé á
 ésser un aucell corredor, ja que casi may se posa sobre una branca,
 perque en prou feynes pot ferho. En efecte; son peu el forman uns
 dits que no abrassan, es dir que no clouen. El dit posterior está
 proveit d'una ungla plana y tant llarga com ell mateix, que
 contribueix á la estabilitat del animal sobre el terrer, y la marxa
 rápida sobre el mateix es sa locomoció usual, casi bé la única
 durant la major part del any. Més assegura Toussenel que la Alosa se
 posa sobre la branca del arbre accidentalment, en la temporada dels
 amors. Més si li tocá al aucell trepitjár gran part de sa vida la
 terra, li fou compensat ab la facultat d'enlayrarse volant á gran
 alsária. La Alosa té la ala extensa, y ademés té á son favor una
 disposició especial en sa organisació, que li facilita el vol á gran
 alsária. Més aváns dihém quatre paraules sobre el vol del aucell en
 general.</p> <p>El vol del aucell se basa en el poch pes del animal
 y la potencia gran del mateix. Bé pot dírse que en l'aucell, que es
 l'animal que desenrotlla més forsa á proporció de son pes, la
 matéria arriba als termes de la espiritualitat, si aixís se'ns
 permet dirho. L'aucell es l'animal que té la respiració més activa y
 ab ella la circulació més rápida y la sanch més calenta. En váries
 parts del cos y del cap del aucell existeixen cavitats plenes d'ayre
 en comunicació ab els pulmons, els quals son extensos, arribant á la
 regió abdominal, que no está separada del tórax ó regió del pit, com
 succeeix en els mamífers. Les cavitats grans son anomenades sachs
 (en nombre generalment de 9) y les petites, célules ó celdetes. En
 els aucells més voladors, els ossos que forman la post del pit, com
 aixís també els que forman les extremitats superiors ó ales son
 neumátichs, es dir plens de ayre. Les plomes en llur basa ó canó
 contenen una quantitat no petita d'ayre calent que ajuda al
 anterior. Degut donchs al alleugerament produit per aquesta
 atmósfera interior del aucell, aquest veu disminuhida sa densitat,
 es dir el pes del volúm que representa es menor, y la diferencia
 d'aquest ab el pes del volúm d'ayre equivalent es més petita, y ab
 menys forsa impulsora, l'aucell s'enlayrará més; volará ab menys
 gasto d'energia.</p> <p>Ara bé: aquesta disposició general del
 aucell, es especialment marcada en la Alosa. Les cavitats aérees son
 més grans: hi ha major espay pera l'ayre calent, major quantitat
 d'aquest, major alleugerament. L'activitat de la respiració y
 calorificació es també més gran que en la major part dels demés
 aucells; hi ha més alta temperatura, y ab aquesta menor densitat, es
 dir més lleugeresa. Aixó explica el perqué la Alosa pot mantenirse
 volant per espay d'una hora sense reposar. ¿Será qu'el pes del
 aucell ha quedat reduit de tal modo que sigua poch més gran qu'el
 del volúm d'ayre equivalent, y que per consegüent l'aucell sols ab
 un leuger bategar d'ales se sostingua en l'atmósfera? Podrá ésser.
 Algúns arriban á creure (ho considerém molt aventurat) que en
 determinats moments de son vol, el pes de certs aucells queda anulat
 per complert y aquets se sostenen al estil d'un globo
 aerostátich.</p> <p>La Alosa, que travalla al camp cubert ó no de
 vegetació, li fou dat el color terrós pera que no servís de blanch á
 l'aucell de rampinya, cobdiciós de ses carns. La finor de les
 mateixes —nova analogia ab els Aucells corredors— es lo que causa la
 ruina d'aquesta rassa tan útil, víctima, ademés que dels aucells de
 rampinya, del home gastronom.</p> <p>La Alosa —com anavam dihent— té
 sa defensa ademés de sa coloració, ab son vol poderós. “Mireula, diu
 Naumann: al ovirar l'aucell de rampinya, si no ha tingut temps aváns
 qu'ell la vegi d'ajeures sobre el terrer, ab un esfors desesperat se
 remonta pels ayres.” La Alosa, quasi bé pot dirse, que no tem á cap
 aucell de rampinya, sols á un d'ells: el Falcó de mostatxo negre.
 Als demés prompte els deixa enrera en sa marxa ascendent vers els
 núvols; més el Falcó, ab son poderós vol, la posa en apur. Més no
 endevades la Alosa té el privilegi de la ascensió vertical. El Rapás
 puja; més l'Alosa puja més, sempre sobre 'l cap de son mortal
 enemich, que á la fi, cansat, vejent inútil sa persecució, desisteix
 de son empenyo y va á cercar á un altre indret una víctima més
 fácil.</p> <p>El cant de la Alosa, deyam més avans, es un himne, un
 cant d'entussiasme, de glória al astre del dia, al espay ilimitat.
 La poderosa alenada de la vida, se reflexa en aquell seguit de notes
 vibrants, rápides, esclat de goig, expressió de triomf y de poder.
 Els trillos segueixen á les carreres; ja es una nota plena, filada,
 dolsa en mitx de sa energia. El cant de la Alosa en son element
 natural, no en el migrat espay d'una gávia —pobre presó que al ardit
 volador l'home ofereix— es plé d'alegría, anavam á dir de
 sublimitat. Aquest cant, fa infiltrar l'alegría al cor;
 l'entussiasma y el conmou. L'humil obrer de la terra ens parla de la
 grandesa del espay y de la llivertat y ens enlayra á les regións
 invisibles, més grans, més explendoroses.</p> <p>Escolteu lo que diu
 Toussenel sobre aquest cant: “no té rival en amplitud, en energia,
 en volubilitat y en expressió de alegria.” Y segueix dient que la
 Alosa es un dels més hermosos dons del Creador. La poesia del camp
 té un intérpret en l'aucell. Quan la terra reb les primeres
 emanacións lluminoses del astre que va acostantse, l'aucell está ja
 en vetlla; al poch, comensa á ensajar son cant, y al arribar sobre
 la Terra els primers raigs del astre, l'aucell ja en les regións
 enlayrades de l'atmósfera, canta á plens pulmóns un himne de glória
 y d'alegria. Y continua dient: “La Alosa porta el mantell gris,
 l'humil vestit del travall del camp, el més noble, el més útil, el
 menys retribuit, el més ingrat de tots. El color de son vestit es el
 de la terra: quan el temps es boirós ó molt núvol, es dificil veure
 l'aucell á deu passes. Deu la vestida d'aquesta roba igualment que á
 la llebra, pera sustréurela á les mirades de sos innombrables
 enemichs. La Alosa que cau en tots els paranys, que proveeix á la
 rapacitat del home y á la del aucell de rampinya es la imatge fidel
 del travallador, quin travall se troba en el cas de proveir al
 ventre insaciable del Fisch y de la Usura.”</p> <p>Diu el B.
 D'Hamonville: “La Alosa es un aucell alegre, de natural bó y
 travallador; neteja nostres camps d'un gran nombre d'insectes y de
 llevors de herbotes. Paga ab excés la protecció que se li
 dispensa.”</p> <p>Diu H. de la Blanchère: “Les Aloses, se diu,
 menjan gran nombre de grans de blat; més no's té en compte el gran
 nombre de llevors d'herbes y d'insectes que destrueixen.”</p> <p>Diu
 André Teuriet: “Els cassadors de la Alosa la acusan de ésser un
 aucell granívor, més aixó es sols una escusa pera menjársela sens
 escrúpols. Si aviat no si posa remey, desapareixerá del tot la
 espécie y nostres camps no tindrán l'alegre cantor que recrea els
 ohidos del terrassá. Els petits naixen en pochs dies y als pochs
 també surten del niu, y mentres saltironejan per entre les tijes
 dels blats, la mare voleya per sobre de les mateixes y els hi dona
 orugues, petits escarabats y llagostetes. El regim insectivor es
 esclusiu fins á la edat adulta; allavors es granivor.”</p> <p>Diu E.
 Trouessart: “La Alosa s'alimenta de petits insectes, de llagostes,
 papallones, larves y fins d'aranyes. Al hivern y á la primavera, hi
 afegeix grans de sorra que ajudan á sa digestió, com ho fan els
 Aucells corredors. La Alosa té nombrosos enemichs: rosegadors,
 reptils, aucells de rampinya y mamífers carnivors. Més de tots, es
 l'home el més terrible á causa de la cassa que fa á aquest aucell,
 qual carn es mol estimada.”</p> <p>Aquesta es la Alosa. Son travall
 en favor del camp es la destrucció de gran nombre dels enemichs dels
 cereals.</p> <p>Quan vé la tardor, y l'Agricultor llaura son camp
 pera la sembra, la arada posa en descubert els insectes amagats,
 ous, crissálides y larves, entre els quals se troban les del temible
 escarabat, melolontha vulgaris (saltiró), que devoran les arrels.
 Aquest fet l'han presenciat y el regoneixen els agricultors; més, en
 cambi, generalment se dona major importancia al consúm que durant
 l'istiu fa del gra. De modo que no's vol declarar á la Alosa aucell
 benefactor pera els conreus de cereals; y no obstant, l'aucell, en
 la mateixa ocasió qu'els camps están granats, necessita cassar un
 gran nombre d'insectes pera alimentar á sos petits —que solen ésser
 de 5 á 6—.</p> <p>La Alosa, es veritat, podrá causarnos en els pochs
 dies en qu'el blat, ordi, etc., son madurs, un perjudici d'algúns
 millers de grans; més tingueu per segur que l'insecte qu'ella
 destrueix no's conformaria ab cinquanta vegades més.</p> <p>No
 destruíu la Alosa. Per un perjudici de un hu, vos beneficiará per
 100. No destruíu cap de sos nius: masses enemichs que tenen ab les
 rates, taups y altres mamífers. Si no fos la fecunditat de la
 espécie (de 10 á 12 petits per any) hauria ja desaparegut.</p> <p>A
 aquests enemichs, deu afegirshi com hem dit aváns, l'home, amich de
 menjársela. Son á milións les aloses que anyalment se consumen en
 Europa. Aquesta golafreria porta un perjudici de quantia, per el
 gran nombre d'enemichs dels cereals que deixan de ser destruits; més
 es difícil convéncer al home pres de la gola. La Alosa continuará
 essent destruhida pera passar del camp á la taula, y l'insecte
 estará d' enhorabona. Més la matansa tindrá sa fi per faltar la
 víctima.</p> <p>Planyemnos de la persecució que en nostre país se
 exerceix contra el simpátich animalet. Segóns se diu, á Catalunya en
 tot temps se'n cassa, y en tot temps els aficionats saben que'n
 podrán menjar. El camp es obert, y accessible com es á tota mena de
 perseguidors, no son el propietari ó el conreador per sí sols, els
 que poden del tot respondre del respecte al aucell. La lley hauria
 de protegirlo y els agents de la Autoritat haurian de ferla cumplir.
 Més no hi pensém en tal cosa, quan en altres paíssos en qu'el
 respecte al aucell es mès gran, tal cosa no succeeix, quan en
 aquests la destrucció de la Alosa es un fet declarat pels respectius
 ornitólechs.</p> <p>La Alosa ha de esperar pera viure en pau —si es
 que no s'ha extingit ja la espécie— qu'el home hagi arribat á un
 grau més enlayrat, á aquella época en qu'el mon dels aucells será
 reconegut com el superior, en que's coneixerán tots llurs serveys,
 se gaudirá de llur cant y se sabrá associarlos á la vida humana; en
 que serán tinguts y estimats com els més preuats servidors de la
 Agricultura —interés vital de les nacións, font inagotable de
 riquesa no subjecte al vaivé de les passións humanes— y no com
 regalo d'uns quants paladars aviciats.</p> <h4 id="la-puput">La
 Puput</h4> <p>La Puput —anomenada també la Butbut; en castellá, la
 Abubilla, y en francés, la Huppe— es la Upupa Epops dels
 naturalistes.</p> <p>La Puput es la única espécie de son género
 coneguda á Europa, Asia y Africa. La conformació de sos peus la fa
 classificar entre l'ordre dels Aucells de branca, formant part del
 sub-ordre de la Deodactilia, es dir el que se distingeix per tenir
 tres dits en avant y un endarrera. Més per ses costúms de caminar
 casi sempre per sobre terra, la Puput té alguna semblansa ab els
 aucells corredors.</p> <p>No obstant no pot confondres ab ells,
 perqué la Puput pot posarse sobre les branques ab molta facilitat.
 Més abundant en els paissos del Sud d'Europa durant l'istiu, se
 troba no obstant en els paissos del Nort, com Suécia. Al hivern se
 troba sols al Sur d'Espanya en petit nombre, estant la major part al
 Nort del Africa.</p> <p>La Puput, com se sap, es un aucell de la
 grandária de una Tortra de un color ros-rosat, que recorda al de les
 gallines rosses; ses ales son marcades de negre y blanch. En el seu
 cap hi té un monyo que abaixa y alsa á voluntat, constituit per dos
 rengles de plomes. Son bech es de uns 53 milímetres de llargária,
 lleugerament arquejat, de forma triangular y molt punxagut. Brehm
 diu que ab ajuda d' aquest bech, l'aucell sap trobar l'insecte
 amagat dins la terra, ab la mateixa facilitat qu'el Picot l'endevina
 dintre la soca del arbre.</p> <p>La Puput es molt aficionada á les
 larves y ous del dípter, que moltes vegades se troban en els femers,
 escombraries ó matéries orgániques. Se sap aquest fet, y se sap que
 l'aucell no es molt cuydadós de son plomatge, cosa per altra part
 casi bé impossible, atés el servey que desempenya. Es molt útil,
 donchs, perqué molts y molts dípters (mosques y mosquits), deixan de
 venir á la vida.</p> <p>La Puput es un aucell débil: son llarch bech
 es sols un instrument de travall, unes pinses pera agafar l'insecte
 amagat, com hem dit. Ses ales son poch apropòsit pera el vol
 sostingut; la seva defensa no pot consistir donchs en la fugida com
 la Alosa: la vigiláncia es lo que li toca. Y aixís la veureu estar
 sempre ab la por al cos. Al menor soroll, al ovirar un aucell de
 rampinya qualsevulla que siga ó un gos, s'ajeu á terra entr'els
 sembrats fins que ha passat el perill ó ha comprés que sa por era
 infundada.</p> <p>La Puput per lo mateix que se sent débil, procura
 sempre que pot viure á prop de la casa del agricultor; allí sap que
 está més á salvament de la au de rampinya y que també trobará allí
 modo de alimentarse. En efecte: el niu ó casa de la Puput se troba
 moltes vegades á sota de les teules de la mateixa Casa de Camp ó
 prop d'ella, en algún tros de paret ó á terra dels sembrats més
 propers.</p> <p>Escolteu lo que diu Toussenel sobre la Puput: “Es
 l'aucell més poruch, més poltró de sobre la terra. La presencia d'un
 gos, d'un gat ó d'una garsa l'esporugueix, y procura ferse invisible
 jayentse sobre terra fins que ha desaparegut l'animal causa de son
 temor. Aixís es que l'aucell viu solitari y procura cercar un lloch
 ben amagat pera viurhi: tal es l'interior d'una soca d'arbre ó el
 d'una paret, á vegades el sot ó coveta d'una roca. Quan s'ha
 convensut de que l'home la vol respectar, arriba á fer son niu á
 prop de sa casa.”</p> <p>La Puput devora tota classe d'insectes que
 están sobre terra ó s'amagan á una fondária d'uns quants
 centímetres, en una escletxa, sot, etc.. Ab el seu llarch y encorvat
 bech li es fácil atraparlos.</p> <p>La Puput es utilíssima pera els
 camps, prats y sembrats; com á defensora dels cereals es
 importantíssima. Arriba durant el mes de Mars, y comensa son travall
 d'eliminació dels insectes que dintre terra se troban: Coleópters y
 ses larves, les dels Lepidópters, crissálides dels mateixos, larves
 de mosques, tot li agrada. Fa un consúm molt gran de les larves,
 dels escarabats anomenats pels naturalistes Melolontha vulgaris
 (saltiró), Pollyphylla fullo, Zabrus gibbus y altres, que tant
 perjudican á les arrels dels cereals.</p> <p>Respecteu donchs á la
 Puput. Es l'enemich especial de la larva que rosega les arrels, com
 el Picot es l'enemich del insecte que devora el tronch y el Cucut de
 la oruga peluda que devora el fullám del bosch. Quan la veuréu
 tranzitar per sobr'els sembrats, penseu qu'está cercant á vostres
 enemichs pera devorarlos. Cap gra de vostres cullites es sacrificat
 per l'aucell.</p> <h3 id="ii-els-obrers-nocturns">II Els obrers
 nocturns</h3> <p>El Xiboch, la Oliba y el Gamarús</p> <p>El darrer
 resplandor del sol ponent ha brillat sobr'els camps, y ja les
 vesllúms del capvespre, missatgeres de les ombres, van poc á poc
 envolcallantlos. Es el moment en qu'els enemichs dels cereals,
 sortint de llurs amagatalls, van á atacar als mateixos. Més…
 espereu. En aquells mateixos instants, apareixeren sobr'els camps
 vostres amichs, qu'els atacarán decidits, fentne llur aliment y
 preservant á la planta y ab ella vostra propietat. El Xiboch atacará
 als insectes voladors, y els demés, la Oliba y el Gamarús, cuydarán
 d' exterminar als enemichs terrestres. Aném á veurho.</p> <h4
 id="el-xiboch">El Xiboch</h4> <p>El Xiboch, que s'anomena també el
 Siboch y l'Enganya-pastors, es el Caprimulgus europeus dels
 naturalistes. En castellá se l'anomena el Chotacabras y el
 Papavientos, y en francés, l'Engoulevent. El senyor Vayreda anota la
 existencia á Catalunya del Xiboch de collar vermell
 (Caprimulgus rubicolis). Aquesta espécie sembla es abundant á
 Andalusia.</p> <p>Els insectes alats nocturns —y en especial els del
 cap-vespre y de la matinada— tenen en el Xiboch l'enemich qu'els
 destrueix de ferm. El Xiboch es un aucell de la grandária d'una
 Merla, ab el vestit de la Becada. Sos ulls grossos y sa boca
 extraordinariament gran junt ab son vol incansable y silenciós,
 indican el travall qu'el Xiboch realisa. Volant, arreplega dins de
 sa gran boca, oberta sempre, l'insecte, papallona, dípter,
 himenópter, exceptuant els proveits d'agulló com l'abella, vespa y
 altres. Al cap-vespre, á la vesllum, quan la fosca de la nit no está
 encara estesa, el Xiboch veu perfectament l'insecte, y son travall
 es profitós. Més no sempre el nombre d'insectes es gran: allavors
 no'n té prou ab les hores del cap-vespre y ha de perllongar son
 jornal. Llavors els ulls del aucell no bastarian á veure l'insecte,
 y per aixó es que sa gran boca, oberta sempre, ajudada d' uns quants
 pels que en sa basa hi té, li facilita la cassa del insecte
 volador.</p> <p>El Xiboch es un aucell esclusivament insectívor
 igual que la Aureneta. Si en mitx del istiu sobrevenen uns quants
 dies seguits de pluja (algúns recordarán el Juliol de 1883), els
 insectes voladors restan amagats en llurs caus; llavors cap aliment
 pera el Xiboch, com tampoch pera la Aureneta. Aquest pateix fam y
 arriba á morirne, segóns ho testimonia Toussenel. El Xiboch del
 qu'ens ocupém ara, passa sos travalls; més si la Aureneta, emblema
 de les virtuts femenines, resignada en son niu, mort en les angoixes
 de la fam, el Xiboch, plé d'astúcia com tot aucell nocturn, va al
 encontre del pastor ó del guarda-bosch, y fingintse mitx mort, y
 trobantse en veritat molt apurat per la fam, se posa á mercé dels
 esmentats com demanantloshi ampar, y aquests, sentint compassió de
 sa situació, donan al aucell la alimentació apropiada. Després, quan
 l'animal se troba ab forces ó ha passat el mal temps, desapareix
 totduna. El nom d'Enganya-pastors que l'aucell té, pot molt bé
 regonéixer son origen en aquest fet, conegut sens dubte desde la
 aparició del aucell.</p> <p>El Xiboch, com hem dit més aváns, es
 aucell de temporada. Quan vé la primavera, es dir: quan se presenta
 l'insecte volador, arriba el Xiboch de les terres més al Sur y
 s'entorna á darrers d'istiu, igual que la Aureneta.</p>
 <p>Agricultors: Respecteu al Xiboch, que es una garantia pera
 vostres conreus de cereals. Al acabar vostre jornal; quan post el
 sol, les primeres vesllúms del cap-vespre s'extenen misteriosament
 sobre el camp, veuréu passar el Xiboch: respecteulo. Ell es el
 protector de vostres espigues que han de pagar vostres afanys:
 respecteulo y estimeulo com un dels més preuats eliminadors del
 insecte alat que ha sortit de son amagatall per anar á posar sos ous
 sobre el gra ó la tija de la planta. Respecteulo y estimeulo. Que
 cap dels que dependeixen de vosaltres matin á cap d'aquests
 utilíssims aucells, indiscutiblement benefactors. No tingueu por que
 son nombre sigui excessiu, perqué cap gra de vostra cullita ha de
 ésser sacrificat per l'aucell.</p> <h4 id="la-oliba">La Oliba</h4>
 <p>La Oliba —en castellá la Lechuza y en francés l'Effraie— es el
 Strix flammea dels naturalistes.</p> <p>La Oliba deu ésser
 presentada com un dels servidors dels interessos agrícols soplujats
 en la Casa de Camp. Més endevant donchs, quan parlém de la Casa del
 Agricultor, farém la história de la Oliba, una de les víctimes de la
 preocupació humana. Més com l'aucell obrer nocturn del exterior de
 la casa, no acontentantse ab aquest reduhit cercle d'operacións, fa
 excursions als camps de cereals més propers de la casa, devém
 parlarne aquí com un de sos defensors.</p> <p>Nostra Oliba, donchs,
 no trobant prous mosquits, escarabats, grills y ratolins, se'n va al
 conreu del cereal, y allí devora els insectes á sobre terra ó els
 voladors y els petits rosegadors. La Oliba es donchs útil, y mereix
 la confiansa y el decidit respecte del agricultor.</p> <h4
 id="el-gamarús">El Gamarús</h4> <p>El Gamarús —anomenat també Xibeca
 y Cabeca— es el Syrnium aluco dels naturalistes. En castellá
 s'anomena el Alucón y el Mochuelo de los bosques y en francés, le
 Chat-huan y la Hulotte. El Gamarús es un aucell de rampinya nocturn
 de 41 centímetres de llargária, de color bru ab taques fosques per
 sobre y més clares per davant.</p> <p>Encara qu'el Gamarús haviti ab
 preferencia el bosch hont té sa casa dintre la soca d'un vell arbre,
 no's queda reclós al mateix. Quan la nit regna ja sobre els camps de
 cereals, s'arriba á ells: va á trobar en els rosegadors son plat
 escullit.</p> <p>Mentres l'agricultor dorm, el Gamarús devora á sos
 enemichs més temibles, els que d' altra manera impunement farian
 gran destrossa en la cullita.</p> <p>Més pot ser diréu: ¿cóm es
 possible estar convensut de que el Gamarús es qui devora als
 rosegadors?</p> <p>Escoltéu. El Gamarús, com tots els aucells de
 rampinya, s'engoleix la presa ab sos ossos y pell. Al cap de poch, y
 en forma de pilota perboca els ossos y la pell dels animals
 devorats. Donchs bé: algúns ornitólechs han examinat aquestes
 rejeccións; y altres, obrint el ventrell de gamarussos morts, han
 pogut veure que en sos ápats l'aucell consumeix més que tot, el
 rosegador. Altum examinant 210 pilotes vomitades, trobá: 1 armir, 48
 rates, 296 campanyols, 1 esquirol, 33 mussaranyes, 48 taups, 18
 aucellets y 48 insectes, ademés d'un gran nombre de saltirons
 (escarabats). Se veu, donchs, qu'el aliment preferit pel aucell es
 la rata y el campanyol y que si menja l'aucellet y la mussaranya
 (petit mamífer insectivor) será sens dupte á falta dels primers.</p>
 <p>El Gamarús mereix, donchs, la confiansa absoluta del Agricultor,
 y á ell deu la part de la cullita que ha salvat de les dents dels
 rosegadors que ha devorat y que pujan á alguns centenars ó millers
 durant l'any. A ell deu també la eliminació de un sens nombre
 d'insectes, escarabats y papallones. Diu Trouessard: “El Gamarús,
 més que tot altre aucell nocturn, deu ésser respectat, ja que les
 experiencies demostran que es el rosegador casi son únich aliment,
 devorant també gran nombre d'insectes y fins les serps.”</p> <p>El
 Gamarús es el defensor del camp contra els rosegadors.
 Respecteulo.</p> <h2 id="iv-la-vinya">IV La vinya</h2> <p>Desde
 llarch temps la Vinya ha sigut un dels conreus de nostra terra. Sa
 assoleyada costa ab ses vessants mirant al mar, y certes valls de la
 regió mitja, han produit y produeixen anomenats vins de esquisit
 paladar.</p> <p>No hi ha molts anys en qu'el vi se cotisaba á preus
 que may s'havian vist; tot el que se cullia era venut. Allavors
 vingué d'un cantó la fabricació de vins que del cep res ne tenían;
 d'altra part, l'aument del conreu de la vinya. De la costa y terres
 arreserades de la regió mitja, son veritable terrer, s'extengué á
 tots els indrets d'aquesta darrera regió, y fins aná á invadir les
 encontrades de la regió del bosch á alsáries de 5 y 600 metres! El
 cereal, la lleguminosa, l'arbre secular y els pastos, vejérense
 proscrits, y pot ser se consolaren pensant que podrian, á no tardar
 molts anys, tornar á ocupar els llochs dels que injustament sels
 havia tret.</p> <p>Poch després unes quantes malures apareixeren, y
 la vinya se vejé atacada de mort. En pochs anys ha desaparegut una
 gran part dels conreus del cep, y, avuy en dia, sols els terrers
 apropiats al mateix son els que ofereixen ab el cep americá son rich
 producte. Més la vinya sobre un terrer empobrit no podrá prosperar,
 y la vitalitat del nou cep s'ha de veure acabada á no tardar, si un
 conreu ben dirigit del mateix no sigui el que se fassi. El travall
 de la terra, l'adob, l'ausili d'un suficient nombre d'aucells y una
 regularitat de plujes, que no pot venir sens un aument de boscos en
 Espanya y fins en els altres paissos d'Europa, son els elements
 necessaris pera una llarga vida del cep.</p> <p>En quan als dos
 primers elements, més ó menys l'agricultor pot obtenirlos; en quan
 als dos darrers, es impotent pera conseguirlos. Sols li toca
 esperar. Quan s'hagin repoblat les boscúries, fa cinquanta anys
 desaparegudes, les inundacións no hi serán, y l'ayre sech enemich de
 la pluja, no's passejará per moltes encontrades de la Península
 Ibérica. Ab la boscúria y una sábia lley de cassa, rigorosament feta
 cumplir, hi haurá aucells. Més… pel dia aquest, encara han de passar
 algúns anys, y pot ser á la agricultura li tocará encara passar una
 llarga temporada de penes y travalls.</p> <p>Sense aucells —els
 aucells que visitan la Vinya cercant son aliment— ¡quantes y quantes
 espécies d'insectes y de moluschs no se propagarán lliurement! Y si
 bé es veritat que respecte als segóns pot l'home eliminarlos quan no
 son molt abundants, respecte als insectes casi res pot fer, perque
 llurs petites dimensions y llur gran nombre fan la persecució molt
 dificultosa y económicament, impossible. L'aucell es sols qui pot
 fer la guerra als insectes: l'ou amagat en la escorxa ó esquerda del
 terrer, el papalló ó la mosca volant, l'escarabat á terra ó el pugó
 sobre les fulles y la oruga sobre els rahíms ó sarments, son trobats
 y destruits. Més aváns de presentarvos els aucells amichs de vostres
 vinyes, convé que sapigueu les espécies enemigues. Heules aquí:</p>
 <p>Coleópters (11 espécies) Altica Ampelophaga. Pussa de la Vinya. 5
 generacións per any; forada les fulles.</p> <p>Cetonia hirtella.
 Destrueix les flors.</p> <p>Eumolphus vitis. Las larves devoran les
 arrels; l'insecte les fulles y els rahíms.</p> <p>Euchlora vitis.
 Ataca les fulles y sarments.</p> <p>Otiorhynchus sulcatus. Nocturn;
 id. id..</p> <p>Opatrum sabulosum. La larva devora els borróns dels
 empels.</p> <p>Peritelus griseus. Nocturn; ataca els borróns.</p>
 <p>Rhizotrogus marginipes. Nocturn; ataca les fulles y els
 borróns.</p> <p>Rynchites Betuleti. Les larves devoran les
 fulles.</p> <p>Vesperus Punctatus. La larva devora les arrels de les
 vinyes americanes.</p> <p>Vesperus Xatarti. Posa de 3 á 500 ous en
 la escorxa. Les larves devoran les arrels.</p> <p>Ortópters
 (4 espécies) Acridium migratorium. Llagosta. Devora lo vert.</p>
 <p>Ephippiger vitium. Devora les fulles, sarments y rahíms.</p>
 <p>Ephippiger Biterensis. Devora id. id..</p> <p>Locusta falcata.
 Llagosta petita. Devora pámpols y grans verts.</p> <p>Himenópters
 (4 espécies) Polistes gallica. Vespa francesa. Devora els rahíms, en
 especial els muscats.</p> <p>Tentedro strigosa. La larva devora els
 sarments.</p> <p>Vespa germanica. Vespa germánica. Devora els
 rahíms, en especial els muscats.</p> <p>Vespa vulgaris. Vespa
 vulgar. Id. id..</p> <p>Lepidópters (5 espécies) Cochylis roserana.
 Nocturn. Dos generacións per any: la 1a· generació devora els
 borróns; la 2a· devora els rahims.</p> <p>Chelonia Caja. Nocturn; la
 larva (peluda) menja els brots.</p> <p>Procris ampelophaga. La larva
 devora á la matinada y al vespre els brots.</p> <p>Pyralis vitana.
 Pirala de la Vinya. La larva (oruga de la vinya) devora fulles,
 brots y rahíms. Devegades causa molts danys.</p> <p>Sphinx elpenor.
 La larva devora la Vinya tot l'istiu.</p> <p>Hemípters (2 espécies)
 Dactylopius vitis. Cotxinilla de la Vinya. Les larves xuclan la
 sava, els brots y les fulles tendres.</p> <p>Lopus sulcatus. La
 larva xucla la sava de la flor y del borró.</p> <p>Gasterópods
 cargol (Varies espécies.) Devoran lo vert. En certes vinyes han
 sigut devegades veritables plagues.</p> <p>Heus aquí ara els
 amichs:</p> <p>L'Ull de bou. El Cóbich. La Cotxa fumada. El Bitxach
 dels grossos. La Merla. El Pinsá.</p> <h4 id="lull-de-bou">L'Ull de
 bou</h4> <p>L'Ull de bou es el Trogloditaes parvulus dels
 naturalistes; en castellá se l'anomena el Troglodita y en francés,
 le Troglodite. L'Ull de bou es la única espécie de son género
 existent á Europa. Se troba ademés, segóns Brehm, al Noroest de
 l'Africa y en l'Asia menor. A Europa sa área de espargiment arriba
 desde el Sur de la Espanya y Grécia fins al Nort de la Rússia.</p>
 <p>“L'Ull de bou es un dels aucells del Bon Deu” diu Toussenel; es
 un dels més petits d'Europa: té 10 y ½ centímetres de llargária y
 pesa 7 grams. Es remarcable per la noblesa de sos instints y
 familiaritat ab l'home ensemps que per son cant. L'Ull de bou, igual
 que la Mallarenga y el Pit-roig, la Merla, el Pardal y el Reyetó, se
 troba arreu y no emigra com ells. La Agricultura té en el petit
 aucell, un dels més indiscutibles servidors. Sempre en moviment fins
 en els dies més tristos del hivern en els que el valent Pardal
 testimonia ab son trist piular son malestar, el veuréu cercar en les
 escletxes y anfractuositats de escorxes ó de la terra, parets y
 roques, l'insecte amagat. Grácies á sa conformació llargaruda
 (el diámetre major de son cos es d'uns 2 y ½ centímetres), li es
 fácil penetrar en moltes obertures hont dificilment cap altre aucell
 hi podria entrar, y aixís trobar son aliment: l'insecte alat, les
 crissálides y les larves, que refugiats alli se troban. Aixís son
 destruits gran nombre d'enemichs; Toussenel diu que necessita unes
 150 orugues per dia, durant la cria de sos petits.</p> <p>L'esperit
 del aucell no desdiu. Se fa evident en els dies tristos del hivern;
 cap altre cantor se fa oir. Més l'Ull de bou, quin coratge resulta
 ésser realment sorprenent, canta y travalla. Cercant l'insecte
 s'atura un instant… deixa sentir sa petita més alegre cansó y torna
 altre cop á empendre sa marxa, content y animós. Tant sols al veure
 un aucell de rampinya ó altres enemichs seus —que nombrosos deuen
 ésser, diu Brehm, ja que no obstant sa fecunditat de dotze á setze
 ous per any en dos covades, una á comensaments de la primavera y
 l'altra á comensaments del istiu, el nombre dels Ulls de bou no
 aumenta— experimenta un terror inexplicable y corre á amagarse á un
 dels llochs que l'aucell té sabuts.</p> <p>L'Ull de bou se troba
 arreu: en el bosch y en el prat, en la horta y en la vinya, en els
 garroferars y oliverars. Arreu hi troba la vida. En el bosch es ell
 qui penetra al interior dels arbres corcats y destrueix gran nombre
 de formigues, orugues, mosques y petits escarabats. Ell es qui pot
 prescindir ab el Reyetó de tot altre aliment, per poder trobar al
 insecte al temps de la hivernada. Els altres aucells insectívors ó
 han de emigrar ó fer us del fruyt silvestre ó de la llevor. De modo
 que l'aucell may causa al agricultor ni el més petit dany. Es donchs
 un aucell indiscutiblement útil sempre, y l'agricultor deu estimarlo
 com un de sos més importants servidors. Es en la vinya que hi té un
 lloch especial: es allí hont se desplegan ses facultats
 d'investigador del insecte, de sa larva, sa crissálida ó son ou,
 amagats al peu del cep, en la escorxa ó dintre el borró ó en alguna
 escletxa del terrer. Deuen els viticultors respectarlo del tot; al
 cap del any li deu la vinya la destrucció de millers de sos
 enemichs.</p> <h4 id="el-cóbich">El Cóbich</h4> <p>El Cóbich
 anomenat també Cóbit, es el Saxicola stapazina dels
 naturalistes.</p> <p>¡Quín preuat aucell pera la vinya es el Cóbich!
 Tots els insectes, exceptuant tan sols els escarabats grossos y
 mitjáns, son devorats ávidament pel aucell: escarabats petits,
 llagostes, burinots, papallones, mosques y larves de tota mena que
 sobre el cep ó sobre el terrer de la vinya se troban; tot li agrada.
 Posat al aguayt sobre un marge ó un turonet, en moviment sempre, á
 tots cantóns gira ses mirades pera descubrir l'insecte y á ell s'hi
 adressa d'una embestida rápida, volant ó corrent.</p> <p>Més encara
 no havém presentat al aucell. Es una de les set espécies del género
 anomenats pels naturalistes Saxicola, per son modo de viure solitari
 en els llochs més ó menys espadats ó pedregós. Es la espécie més
 abundant al Sur de la Europa. Totes les demés espécies existeixen
 més ó menys á Catalunya; més es el Saxicola stapazina la que se
 troba regularment en les vinyes.</p> <p>El Cóbich es un aucell de 15
 centímetres de llargária. Lo negre, blanch y moreno están
 distribuits per váries parts de son cos; els peus, cames y bech son
 negres. El bech del género Saxicola es el més robust de tots els
 dels géneros que composan la gran tribu dels Bechs-fins, á la que
 pertany el Cóbich. Aixó fa que pugui fer la cassa de molts insectes,
 escarabats, llagostes, etc., que altres Bech-fins, encara que siguin
 de sá grandária, no poden fer. En un sol aucell, donchs, hi ha
 l'enemich de tots els insectes. Més als que tenen por á la Merla, al
 Tort, y fins al Rossinyol, per creure que fan gran mal al rahím, els
 hi dirém qu'el Cóbich s'ha observat no agradarli, estimantse sempre
 més que res més l'insecte, enemich de la Vinya.</p> <p>¡Es un
 valent, un actiu aucell el Cóbich! El veuréu sempre, com deyam, en
 un lloch alterós, sobre una bardissa, marge ó turonet, estar sempre
 movent son cap, sa qua, sos costats. Es que vigila… vigila sempre, á
 la dreta, á la esquerra, de front, se gira examinant tots els
 indrets y… ha vist allí baix un escarabat, una llagosta… d'una
 volada l'ha atrapat, el devora y s'entorna á son punt d'aguayt. Diu
 J. Barrera: “Si aquest aucell abundés, tindriam provablement les
 cullites dels rahíms assegurades del corch y del escarabató.”</p>
 <p>Respecteu, donchs, al Cóbich, al destruhidor de tants y tants
 dels enemichs de vostres ceps.</p> <h4 id="la-cotxa-fumada">La Cotxa
 fumada</h4> <p>La Cotxa fumada es el Ruticilla tithys dels
 naturalistes; en castellá s'anomena el Ruiseñor de paredes y en
 francés le Rouge queue de murailles.</p> <p>La Cotxa fumada es un
 dels aucells més abundants y coneguts de tothóm. S'el troba en tota
 la Europa, gran part del Asia y una part no petita del Africa. Desde
 les petites eminencies voreres al mar, fins á alsáries de 3.000
 metres (al istiu), el valent aucell hi es. En nostre Pirinéu, el
 senyor Vayreda, naturalista català, ha trobat son niu á 2.600
 metres.</p> <p>Es al Sur de la Espanya y Nort del Africa hont se
 troba la Cotxa fumada ab abundor al hivern, y en la regió de la
 Vinya catalana hi té durant la Primavera é Istiu sa part de travall
 en la defensa de la mateixa contra l' insecte volador.</p> <p>Es la
 Cotxa fumada un aucell de 15 centímetres, llarga qua y ales més que
 mitjanes. Son bech es menys robust qu'el del Cóbich. Es la Cotxa
 fumada un de nostres aucells més matiners y un dels que més tart
 se'n van á joch. Sobre les enlayrades torres y campanars de les
 Catedrals é Iglesies, á aquella alsária propensa al rodament de cap,
 hont cap aucell —si no es el Falsiot ó la Oliba— s'atreveix á viuri,
 ell hi té son estatxe.</p> <p>Es ab el Sit d'istiu (V. la Horta) que
 la Cotxa hi té semblansa per la manera de cassar el dípter.
 Col·locat sobre un punt enlayrat (torre, turó ó arbre), s'adressa
 volant al insecte. Ademés: més volador qu'el Sit d'istiu, evoluciona
 en el ayre; puja y baixa, en ratlla dreta ó undulada; se posa á
 terra, més no hi camina: hi toca un instant y torna á volar.
 S'acomoda per tot: en la ciutat com en la montanya; al nivell del
 mar com en les grans alsáries com hem dit de 3.000 metres, hont
 l'arbre ja no hi té la vida; aprop de les neus perpétues: el valent
 aucell s'hi troba. Sa familiaritat y son coratge están demostrats ab
 els següents cassos. El primer, esmentat per varis ornitólechs, es
 de que una parella de Cotxes fumades feren llur niu durant sis anys
 seguits en una locomotora de ferro-carril. ¡El soroll, la trepidació
 ó el calor, res els hi feya als valents aucells!</p> <p>El segón, el
 conta Toussenel com sapiguentho per un seu amich que ho presenciá en
 sa mateixa casa. Una bomba funcioná en un jardí durant vint anys,
 sense qu'el cos de la mateixa tingués que ser desmontat. Durant
 aquests anys, váries generacións de cotxes feren el niu en la caixa
 de fusta que contenia el cos de la bomba. Més vingué un dia en que
 aquesta tingué que ser desmontada del tot pera ferhi un adop:
 allavors se vejé que les cotxes hi tenian niu, les quals cotxes
 foren tretes de la casa que ocupavan per dret d'herencia. Després de
 fet el travall en la bomba, els aucells no tornaren á la mateixa.
 Més passats tres anys, altre cop vingueren á llur antich lloch,
 portats de son amor al mateix. ¿Els hi durá, durant els tres anys,
 l'enfado, ó els necessitaren pera convéncerse que podian tornarhi ab
 tota confiansa? Difícil es saberho: més el fet es que tornaren á
 ocupar el lloch de que se'ls habia tret á causa del adop
 esmentat.</p> <p>Es la Cotxa fumada digne del respecte y
 consideració de tothóm. L'agricultor —y en el cas present el
 viticultor— li deu la destrucció de gran nombre d'insectes voladors:
 papallones, mosques y altres, que darian naixensa á les larves
 enemigues de fulles, sarments y fruyt.</p> <h4
 id="el-bitxach-dels-grossos">El Bitxach dels grossos</h4> <p>El
 Bitxach dels grossos, conegut també per el Vinyater y la Cotxa de
 cap blanch, es anomenat en castellá el Caudirrojo y en francés le
 Rossignol de murailles. Es una de les quatre espécies del género
 Ruticilla conegudes á Europa, del que forma part la Cotxa fumada que
 acabém de veure. Com ella, es utilíssim á la vinya pel gran consúm
 que fá d'insectes.</p> <p>Té el Bitxach una talla de 15 centímetres
 escassos. Son pit es de color de rovell, sa gorja negra, son front
 blanch, sa esquena grisa y sa qua roja. El color d'aquesta es lo que
 ha dat el nom á les quatre espécies compreses en el género
 Ruticilla. El Bitxach dels grossos viu, durant la primavera é istiu,
 en quasi tota la Europa y en una gran part del Asia. A la vinguda de
 la tardor, se traslada á les regións més calentes y son en gran
 nombre els Bitxachs grossos que passan l'estret pera hivernar al
 Nort del Africa. Asegura Brehm qu'el Bitxach dels grossos va més
 enllá que la espécie anterior ó sigui la Cotxa fumada; en cambi no
 es tant amiga dels boscos de les regions altes. Fa son niu dintre la
 soca d'un arbre, molt sovint en la esquerda de una paret; quasi may
 en les anfractuositats del terrer. Fa dos covades de 5 á 8 ous cada
 una: la primera á comensaments de la primavera y l'altra á les
 darreries de la mateixa.</p> <p>El Bitxach dels grossos fa á les
 vinyes un servey semblant al de la Cotxa fumada. Deu ésser, donchs,
 del tot respectat.</p> <h4 id="la-merla-1">La Merla</h4> <p>La
 Merla, en castellá el Mirlo y en francés le Merle, es el Merula
 vulgaris dels naturalistes.</p> <p>La Merla —que viu en la bardissa,
 l'arbre ramut ó el gran arbust— durant el dia ronda cercant son
 aliment, sens que s'allunyi molt dels arbrats ó de la Horta (V. la
 Horta.) En la costa de llevant, hont les hortes acostuman á estar
 barrejades ab les vinyes, hauréu vist á la Merla moltes vegades,
 venir á la vinya pera cassar el cargol, la llagosta, la oruga ó
 l'escarabat. Com que es gran y de constitució robusta necessita
 menjar molt. Es el cargol son plat escullit: el cargol que existeix
 devegades ab abundor en el preuat conreu y que ocasiona danys no
 petits ab la destrossa dels pámpols y brots tendres. Més… si la
 Merla va á la vinya, dirá algú, se menjará els rahíms, y encara hi
 perdrém! No; res de perdrehi ab la presencia del aucell; perque si
 be es veritat qu'ell es aymant del rahím quan es madur, el perjudici
 d'unes quantes dotzenes de grans del cep no es més que una part
 petita en comparansa ab el benefici causat per la desaparició dels
 enemichs, que demanarian als ceps un sacrifici cinquanta vegades més
 gran.</p> <p>Doném al aucell gustosos la petita part de la cullita,
 el petit regalo que mereix qui tot l'any de sol á sol travalla en
 profit nostre, fent la guerra á les llagostes, als cargols, als
 escarabats y á les orugues. Donemli al terme de sa campanya d'istiu
 contra l'insecte y comensament de sa hivernal temporada, el regalo
 en pago de son travall.</p> <h4 id="el-pinsá">El Pinsá</h4> <p>El
 Pinsá, en castellá el Pinzón y en francés le Pinson, es el Fringilla
 coelebs dels naturalistes.</p> <p>Quan en la segona quinzena
 d'Octubre la tardor ha entrat de ple sobre nostres camps, vinyes y
 conreus, arriban en gran nombre de tota la Europa central, en colles
 més ó menys nutrides, els aucells entusiastes cantors y bons amichs
 del agricultor: els pinsáns. Allavors á son pas per nostres planes
 per hont marxen envers llurs encontrades hivernals (les váries
 terres de la Península Ibérica) son deturats pels traydors
 cassadors; y ó bé van á ésser part de paladars aviciats ó son
 destinats á ésser venuts en les parades dels aucellayres al interior
 de las grans ciutats ó viles populoses, com á cantors esclaus de les
 cases. Es que allavores el Pinsá, faltat de la alegria de la
 Primavera, quan la sortida á darrers de Febrer, vola ó fa sa ruta
 arran de terra en lloch de ferla á certa alsária, y el cassador, á
 qui res se li endona la falta que al agricultor li fará l'aucell,
 l'agafa á millers. El Pinsá, com deyam, es de natural decidit y
 travallador. Fa dos covades al any; més no es en nostre pais hont
 passa la época de sos amors: Fransa, Alemanya, Suissa y el Nort de
 la Itália: es dir, el centre d'Europa es sa veritable pátria, hont
 passa l'alegre temporada del any. No vol dir que á Catalunya y en la
 regió alta no s'hi quedin alguns centenars de parelles; més la
 excepció no es la regla. El Pinsá no viu en les terres del Nort de
 la Europa: en son lloch s'hi troba la espécie anomenada Fringilla
 montifringilla. Es l'altre de les dos espécies que del género Pinsá
 se coneixen á Europa.</p> <p>El género Pinsá, Fringilla dels
 naturalistes com hem dit, es un dels que entran á formar part de la
 tribu dels Bech-groixuts, anomenada aixís per estar les espécies en
 ella compreses dotades de bechs robustos ab els quals els hi es
 fácil trossejar els grans y les llevors de tota mena. D'aquesta
 tribu forman part el Pardal, el Verdúm, la Cadernera, el Dur-bech y
 altres y altres. Generalment se creu que l'aucell granívor es
 perjudicial á la Agricultura, quan sempre, fins donada la espécie
 més desfavorable, el benefici qu'ens reporta (considerant el total
 periode de sa vida y la espécie en general, no en cassos especials
 de lloch y temps) es superior al dany. L'aucell granívor, es
 veritat, menja el gra ab afició y ens perjudica en un tant per cent
 que s'acostuma á creure més gran del veritable; més per aquells
 quants dies en qu'el gra es madur, el mateix aucell ha de cassar la
 oruga, la llagosta y altres insectes pera darlos á sos petits y aixó
 ho fa al menys per espay d'un mes, considerant dos cries al any.
 Aixó no's té en compte al parlar del granívor, com tampoch se diu
 que durant l'hivern el mateix aucell fa la guerra á les llevors de
 herbotes y de plantes silvestres, estalviant feyna al conreador y
 afavorint als vegetals productors.</p> <h2 id="v-la-horta">V La
 horta</h2> <p>La Horta es un conreu de altíssima importancia, casi
 bé imprescindible pera la alimentació del home. L'arbre fruyter, les
 llegúms y les verdures —basa de la alimentació vegetal que entra á
 formar part del regim del home en nostres climes— son lo que
 constitueixen com tothóm sap, la producció de la horta de
 Catalunya.</p> <p>Horteu un tros de terra: desseguida veuréu en la
 superfície de la mateixa els cargols y cargoles; en les verdures, en
 els llegúms, en els fruyters: escarabats, grills, orugues,
 formigues, mosques, pugóns, cotxinilles y altres en gran nombre. Es
 l'exercit destruhidor que atent á sa missió, ha invadit vostra
 propietat.</p> <p>Deixats lliures aquests petits sers, constituits
 en veritables legións algúns d'ells, en sa obra de destrucció de les
 plantes: aumentant en nombre, acabarian ab elles. Més contra aquesta
 forsa hi ha altra forsa: la forsa destruhidora d'aquests petits
 sers, representada pels aucells que's veurán. Ells vindrán á vostra
 horta, atrets per l'element insecte y molusch que representa son
 medi de viure, y se dedicarán com qui fa per la vida á sa
 eliminació.</p> <p>La acció del insecte destruhidor es reduhida pels
 defensors á certs termes, els termes que representa sa missió,
 benefactora també: á la petita eliminació del vegetal; perque éssent
 menor el nombre dels fruyts y del brancatge, de les fulles, etc.,
 resultin més robustos els restants. Petita acció que altres agents
 com el vent, per exemple, exerceixen al eliminar la flor.</p>
 <p>L'arbre fruyter té els seus enemichs. Els uns venen á destruhir
 sos brots, com la oruga de la Falena yemala; altres ses flors, com
 els escarabats anomenats Cetonies; altres posan llurs ous, com les
 papallones —pirales y noctueles— en el tendre fruyt, y al seu
 interior s'hi desenrotlla la larva devoradora; altres viuen en
 veritables legións sobre ses branques y fulles, xuclant la sava;
 altres cargolan ses fulles pera la posta, y, al náixer, l'insecte
 devora les esmentades fulles, com les orugues de les pirales
 cargoladores (papallones). Altres papallones, les nocturnes, van á
 posar llurs ous á la nit en váries plantes.</p> <p>Les verdures
 tenen nombrosos contraris. Els uns atacan llurs arrels, com la
 formiga groga y el pugó de les arrels; altres devoran el tronch,
 altres les fulles. Els naps, les cebes, els pésols, fasols y faves
 tenen també llurs enemichs especials, y son també atacats per altres
 que atacan á tota classe de llegúms y verdures.</p> <p>Els
 farratges, les meloneres y carabasseres se veuen atacades pels
 llimachs, la cargola y el cargol.</p> <p>Més contra aquests enemichs
 de la planta hi han altres amichs, que s'encarregan de defensarla.
 Aném á veure, donchs, els aucells servidors de la Horta, als quals
 deu l'hortolá el respecte y consideració degudes als que venen á
 reportarli veritables beneficis, casi sens demanarli en pago res més
 que respecte y consideració. Més aváns de darlos á conéixer,
 presentém el quadro dels enemichs de la Horta, pera apreciar el
 servey qu'els defensors fan.</p> <p>Heusel aquí:</p> <p>Coleópters
 (23 espécies) Anthonomus pomorum. Destrueix les flors de les
 pruneres.</p> <p>Anthonomus pyri. Destrueix les flors de la
 perera.</p> <p>Baridius cuprirostris. La larva sobre les
 cruciferes.</p> <p>Baridius chlorizans. Sobre la col.</p> <p>Bruchus
 pisi. Devora els pésols.</p> <p>Bruchus rufimanus. Devora les
 faves.</p> <p>Cassida viridis. La larva devora les escarxofes.</p>
 <p>Cassida nebulosa. Devora les fulles de remolatxes y rabes.</p>
 <p>Cetonia afinis. Destrueix les flors de varis fruyters.</p>
 <p>Centorhynchus sulcicollis. Sobre váries llegúms y verdures.</p>
 <p>Centorhynchus assimilis. Id. id..</p> <p>Crioceris asparagi.
 Sobre els tronchs dels espárrechs.</p> <p>Crioceris duodecim. Sobre
 els espárrechs.</p> <p>Gastrophysa raphani. Sobre les fulles de
 váries verdures.</p> <p>Molytes coronatus. Devora arrels y
 tubercles.</p> <p>Phyllotreta nemorum. Devora les fulles de les
 cols.</p> <p>Phyllotreta nigripes. Sobre els naps y rabes.</p>
 <p>Phyllotreta punctuata. Sobre les crucíferes.</p> <p>Phyllotreta
 brassicoe. Sobre les cols.</p> <p>Phyllotreta flexuosa. Sobre les
 cols.</p> <p>Rhynchites bacchis. Devora les flors de les pomeres y
 pereres.</p> <p>Rhynchites conicus. Devora els borróns dels arbres
 fruyters.</p> <p>Sitones lineatus. Devora els planters de
 pésols.</p> <p>Ortópters Grillotalpa vulgaris. Cadell. Construeix
 galeries subterránees, deixant al ayre les arrels.</p>
 <p>Himenópters (2 espécies) Athalia de les fulles del rabe. Devora
 les fulles dels rabes y de les remolatxes.</p> <p>Formica flava.
 Formiga groga. Devora les arrels dels escarxofers.</p>
 <p>Lepidópters (15 espécies) Attacus pavonia. La larva devora les
 fulles de varis fruyters.</p> <p>Attacus minor. Id. id..</p>
 <p>Carpocapsa funebrana. Pirala de la prunera. La larva devora el
 fruyt.</p> <p>Carpocapsa pomonella. Pirala de la pomera. Devora son
 fruyt.</p> <p>Chematobia brumata. La larva devora els borróns de les
 pomeres y de les pereres.</p> <p>Grapholita dorsana. La larva devora
 els grans dels pésols.</p> <p>Hadena oleracea. Noctuela de la Horta.
 La larva devora pésols, faves y espinachs.</p> <p>Hadena brassicoe.
 Noctuela de la col. La larva devora les fulles y els tronchs de les
 cols y els tronchs dels fruyters.</p> <p>Iponomenta malinella. Corch
 de la pomera. La larva sobre la pomera.</p> <p>Penthyna pruniana. La
 larva devora les pruneres, els cirerers, etc..</p> <p>Pieris
 brassicae. La larva sobre les cols.</p> <p>Pieris rapae. Devora
 rabes, naps, creixens y enciáms.</p> <p>Polia dysodea. Devora els
 enciáms.</p> <p>Plusia gamma. La larva sobre llegúms, espinachs,
 etc..</p> <p>Triphena pronuba. Noctuela núvia. Devora els
 enciáms.</p> <p>Hemípters (21 espécies) Aphis Cerasi. Pugó del
 cirerer. Negre; sobre les fulles.</p> <p>Aphis pruni. Pugó de la
 prunera. Verdós.</p> <p>Aphis laniger. Pugó llanós. Sobre varis
 fruyters.</p> <p>Aphis persicae. Pugó del presseguer.
 Negre-verdós.</p> <p>Aphis amigdali. Pugó del ametller. Vert
 bonich.</p> <p>Aphís pyri. Pugó de la perera. Negre.</p> <p>Aphis
 mali. Pugó de la pomera. Vert blanquinós.</p> <p>Aphis brassicae.
 Pugó de les crucíferes. Vert y negre.</p> <p>Aphis rapoe. Pugó del
 rabe.</p> <p>Aphis fava. Pugó de les faveres. Sobre les fulles y
 tronchs.</p> <p>Aphis radicum. Pugó de les arrels. Sobre arrels
 escarxofers.</p> <p>Ceroplastes rusci. Cotxinilla de la figuera.
 Cendrós.</p> <p>Dactylopius citri. Cotxinilla del poncemer. Moreno
 rogench.</p> <p>Eurydema oleraceum. Sobre les fulles de les cols y
 altres verdures.</p> <p>Eurydema ornatum. Roig y negre; abundant
 sobre les cols.</p> <p>Lecanium persicae. Cotxinilla del presseguer.
 Moreno.</p> <p>Lecanium amigdali. Cotxinilla del ametller.
 Moreno.</p> <p>Lecanium hesperidum. Cotxinilla del taronjer.
 Moreno.</p> <p>Psylla rubra. Psilla de la perera. Moreno. Devora les
 fulles de la perera.</p> <p>Psylla aurantiaca. Id. id..</p>
 <p>Tyngis pyri. Forada les fulles de la perera.</p> <p>Dípters
 (10 espécies) Anthomya brassicae. Mosca del nap. La larva forada els
 tronxos de les cols.</p> <p>Anthomya furcata. Mosca de les llegúms.
 La larva devora les cebes.</p> <p>Anthomya radicum. Mosca dels
 rabes. La larva devora els rabes.</p> <p>Anthomya conformis. Mosca
 de la remolatxa. La larva forada les fulles.</p> <p>Anthomya
 lactuoe. Mosca del enciám. La larva devora les granes.</p> <p>Cephus
 compressus. Pica brots. La larva dintre les branques tendres de
 varis arbres.</p> <p>Cecydomia nigra. Cecidomia de les peres. La
 larva devora el fruyt.</p> <p>Ceratitis hispanica. Mosca de la
 taronja. La larva (blanca) devora el fruyt.</p> <p>Hortalis cerasi.
 Mosca de la cirera. La larva (blanca) devora el fruyt.</p>
 <p>Platipara dels espárrechs. Devora les tijes.</p> <p>Gasterópods
 Bulimus decollatus. cargola. Devora lo vert.</p> <p>Helix Hortensis.
 cargol de jardí. Devora lo vert.</p> <p>Llimach. Váries espécies.
 Id. id..</p> <p>Un conjunt d'unes 75 espécies.</p> <p>Contra aquest
 exércit enemich hi ha la següent colla d'amichs defensors de les
 plantes.</p> <p>La Merla. El Xerroviu. El Pit-roig. La Aureneta de
 Xemeneya. La Aureneta de Finestra. El Sit d'istiu. El Rossinyol. El
 Tayarol de cap negre. El Bregadell ó Rossinyol bort. La Busqueta
 rossinyolenca.</p> <p>Els uns, com la Merla y el Xerroviu, s'hi
 troban tot l'any; els altres, com el Rossinyol, la Aureneta, etc.,
 sols hi passan una temporada. Ademés, s'hi troba formant part entre
 els primers el Pardal, l'aborrer Pardal, el modest é infadigable
 obrer quins beneficis en res se tenen, y quines malifetes s'han
 portat á la exageració més extremada. Ell es pot ésser un dels
 obrers més importants de la Horta; més ens reservém sa história pera
 més endavant (V. Tots els conreus) com agent cosmopolita que es,
 travallant sobre els camps, vinyes, hortes y per tot arreu hont el
 vegetal se troba.</p> <h4 id="la-merla-2">La Merla</h4> <p>La Merla,
 Merula vulgaris dels naturalistes, en francés le Merle y el Mirlo
 común en castellá, es una de les dos espécies de son género, la
 generalment coneguda. Se la troba, segóns l'esmentat naturalista
 Brehm, en Europa desde l'extrem Sur fins al 66°. Pochs serán els que
 no coneguin l'aucell; ningú que no n'hagi sentit parlar. La Merla es
 el representant més gran de la nombrosa tribu dels Bech-fins,
 insectívors y baccívors en sa major part, dotats d'instints
 enlayrats. Pot dirse que constituheixen la aristocrácia dels
 aucells. En aquesta tribu s'hi troban els més remarcables cantors,
 com el Tayarol de cap negre y el Rossinyol; aquest darrer excels
 músich-poeta, joya y orgull del vell Continent y á la vegada un dels
 més importants defensors de la Horta, com veurém més avall.</p>
 <p>Com tots els aucells d'una gran utilitat, la Merla se reprodueix
 molt, y es sapigut que arriba á fer uns 10 ous anyals en dos postes.
 Ella es l'aucell més abundant en nostres encontrades, exceptuant al
 Pardal, al Xerroviu ó Gafarró y al Verdúm. Son cant, que comensa ja
 en el mes de Febrer, es una nota alegre, dolsa, que ompla la quietut
 de la Horta quan cap més veu d'aucell se deixa sentir.</p> <p>Diu
 Mr. Lescuyer qu'el cant de la Merla es ple de bon humor y qu'el fa
 sentir dolsament al estil d'una flauta desde primers ó mitjáns de
 Febrer, quan l'aucell sembla que s'ensaja pel cant de la primavera,
 quan els demés aucells están callats. “La Merla es un aucell,
 prossegueix, d'una constitució robusta y dotat d'una finíssima
 vista. Li agrada la quietut y es molt desconfiada; més quan s'es
 convensuda de que se vol estar ab bona armonia ab ella, se mostra
 més confiada.”</p> <p>La Merla es un gran destruhidor de cargols, y
 diu el B. D'Hamonville que es molt curiós contemplar el modo ab que
 procedeix l' aucell pera menjarsels. Agafantlos per un cantell, els
 bat ab fúria sobre una pedra; al rompres, l'animal retira ab molta
 habilitat el cargol, deixant vuyda la closca. Aixis es que es molt
 usual veure en els boscos y al voltant de les pedres de terme, cert
 nombre de closques dels dits cargols. Son restos deixats per la
 Merla, que á falta de pedres en el bosch, utilisa les fites pera la
 preparació de son aliment.</p> <p>No es estrany, donchs, veure en
 les hortes closques de cargol vuydades per la Merla, y sols pera
 aquest benefici, deuria dispensarse respecte al aucell. Destrueix
 ademés cargoles, llagostes y demés insectes d'alguna grandária y
 també les crissálides de papallones y altres y sobre tot orugues,
 que tan perjudican á les plantes de la horta; y aixó ho fa durant
 tot l'any, ja que no's mou de la horta á no obligarli uns frets molt
 rigurosos; llavors se'n va durant algunes setmanes, tornant després
 á la Horta. Es veritat que la Merla, qual alimentació insectal es
 alternada, sobre tot durant la tardor y primera part del hivern ab
 cireres d'arbós y altres fruyts pel istil (bayes), se permet menjar
 el rahím y en la primavera la cirera y algún altre fruyt. Més
 l'aucell que travalla tot l'any, sense demanarvos res ¿per ventura
 no té dret á que se li dongui alguna coseta de lo mateix que sens
 ell no tindriau pot ésser?…</p> <p>La Merla, donchs, deu ésser
 tinguda com un dels més importants aucells pera la Horta. Tingueu la
 seguretat de que si un cargol se posa en evidencia, l'aucell el
 veurá y el destruhirá. Lo mateix fará ab la llagosta de la vinya
 adossada á la vostra horta y ab la cargola posada á sobre de la
 verdura ó la oruga del arbre fruyter, y no contentantse ab els
 insectes que se li presentan á la vista, es molt usual véurela al
 peu dels dits fruyters, sobre el sembrat de farratge y per entre les
 verdures, inspeccionant el terrer cercant l'insecte ó la crissálida
 del mateix. Ella vetlla constantment de sol á sol, y son travall un
 dia y un altre dia, representa la destrucció de gran nombre
 d'enemichs de vostres plantes. Respecteula donchs: no permetau á
 ningú dels vostres que destrueixi son niu ni qu'en mati cap. Es
 vostre dever. Si's pot consentir que en mitx d'un gran bosch se'n
 cassi alguna pera no perdre la punteria ó pera posarla á taula
 (la Merla, sense ser dulenta baix el punt de vista culinari, no
 arriba á poderse considerar com á vianda pera una fina taula), no's
 pot aconsellar may á ningú la cassa de la mateixa. Més per lo que
 respecta á la horta, l'horticultor no deu consentir que ni una sola
 Merla sigui destruhida, si vol procurar la bona marxa de son conreu:
 n'hi ha prou que se'n mati una pera que les altres estiguin á punt
 d'anarsen de la Horta.</p> <p>La veu de la Merla es dolsa, pastosa,
 plena, de poca extensió, un poch amussada, més en cambi ¡com recorda
 la veu humana, com se destaca en ella un esperit seré, reflexiu y
 valent!</p> <p>Després de haver sentit á una Merla, no hauria
 d'ésser possible al home el matarne cap. El valor material de la
 carn del aucell no hauria de pesar tan com l'esperit del mateix.
 Dixeula viure tranquila; no permetau á cap dels vostres que toqui
 cap ou de son niu. Si arribat el mes de Setembre veyeu faltar algún
 gra en els rahíms de vostra vinya, ó allá pel Maig alguna cirera
 dels vostres cirerers: tanqueu els ulls y penseu en les closques de
 cargol vuydades, en les orugues devorades, en les cargoles
 destruhides y en la flautada veu de la Merla, que ha recreat vostre
 ohido y ha alegrat la soletat de vostra finca.</p> <h4
 id="el-xerroviu">El Xerroviu</h4> <p>El Xerroviu s'anomena també el
 Gafarró y el canari bort ó de montanya, y es el Serinus meridionalis
 dels naturalistes; en castellá s' anomena el Verdecillo y el Cini y
 en francés, le Serin.</p> <p>El Xerroviu es un petit aucell de 11 y
 ½ centímetres de llargária, més valent contra els rigors del temps
 com cap altre, prescindint del Pardal y del Ull de bou.</p> <p>El
 Xerroviu es una de les dos espécies de son género; l'altra espécie
 es el canari, conegut de tothóm.</p> <p>Quan tots els altres son
 fora, el Xerroviu ab el Pardal y la Merla son els representants en
 nostres hortes del regne alat. La mateixa Merla, essent al cor del
 hivern y en anys de fret rigoros, fa, com havém dit, una escursió
 d'algunes setmanes á encontrades més calentes. El Xerroviu no's mou
 (no vol dir aixó que no hi hagi excepcións); es de véurel allavores
 al acostarse á la casa de camp, á la llar del hortolá com demanant
 unes engrunes pera no morirse de fam, engrunes que casi may se li
 donan, ab tot y meréixerles, ya que tot l'any no fa més que
 travallar en favor del agricultor.</p> <p>Diu Brehm qu'el Xerroviu
 es un aucell actiu y molt aixurit, y Hoffman diu que encara que son
 cant es molt uniform no deixa d'ésser molt agradable. Diu el primer
 que l'aucell se troba casi per tota la Europa y parlant d'Espanya,
 que sols deixa de viure en les terres altes de Castella la Vella. A
 Catalunya es abundantissim en la costa y en especial en ses hortes.
 Casi no se'n troba cap en que no hi hagin algunes dotzenes de
 parelles, y se'l veu fins en els petits jardins. L'arbre preferit
 pera ferhi el niu es el taronjer, agradantli molt també la perera y
 la pomera. Es un aucell d'instints dolsos que recordan els del
 canari y del Verdúm. Sembla que cerqui la companyia del home, y á
 ell se entrega sense rezel. Assegura Brehm que ha vist moltes
 vegades travallar en un arbre sense que l'aucell sen mogui, aixó
 principalment en el temps de la cova dels ous. Es un aucell
 ignocent, víctima dels de rampinya y del mateix home, qu'el agafa
 per millers.</p> <p>El cant del Xerroviu es una joguina, un seguit
 de notes brillantes, un xerroteix delicat, nerviós, finíssim, un
 microscópich cant de glória á la llivertat y al sol. Algunes vegades
 en les altes hores del dia, hauréu ohit en els ayres un cant
 especial, que se sent un moment al passar allunyantse rápidament: es
 el cant del Xerroviu, que á la manera de la Alosa, diu el B.
 D'Hamonville, li agrada ferlo sentir tot aixecantse en els
 ayres.</p> <p>El Xerroviu consúm, com tots els aucells d' arbre, un
 gran nombre d'orugues é insectes molls al temps de la cria de sos
 petits; després, y durant l'istiu, continua menjant indistintament
 orugues, petits escarabats, petites crissálides y llevors de herba
 de tota mena, estalviant al hortolá el travall d'arrencarles. No
 está provat qu'el Xerroviu s'arribi á les fruytes; més si per cas ho
 fes ab alguna figa, cirera ó bercoch ¿no se li pot dispensar en
 aquells pochs dies en que la fruyta es madura (l'aucell no menja més
 per lo general que la madura), aquella petita lleminadura que os
 porta un perjudici insignificant, part ínfima de la vostra
 cullita?</p> <p>Horticultors: estimeu al vostre petit hoste, al
 petit Xerroviu. Diu Brehm que en certs punts d'Alemanya hont el
 Xerroviu s'hi coneix tant sols desde uns 50 anys, se consideran els
 horticultors molt afortunats de poguer comptar ab el petit més
 eficás colaborador, amich fidel de la horta. Segóns el mateix autor,
 está provat qu'el Xerroviu no abandona el punt que ha escullit pera
 viurhi. Respecteulo donchs y estimeulo com un dels més importants
 servidors vostres. Si cada arbre de vostra horta pogués comptar ab
 una parella dels dits aucells, se veuria lliure de la major part de
 sos enemichs.</p> <h4 id="el-verdúm">El Verdúm</h4> <p>El Verdúm,
 anomenat en castellá el Verderón y en francés le Verdier, es el
 Clora hortensis dels naturalistes. Aquests classifican al Verdúm com
 una espécie del género Clora, pertanyent á la família dels Pasérits
 (de la que n'es el género Pardal el típich) y formant part de la
 tribu dels Bech-groixuts.</p> <p>Després del Pardal y del Xerroviu,
 es el Verdúm l'aucell més abundant á nostra terra. Se'l troba sempre
 en les hortes é hi es molt útil tot l'any (el Verdúm no emigra) per
 la destrucció d'insectes y llevors d'herves.</p> <p>El Verdúm, com
 el Pardal, se fa pagar quelcóm per sos serveys en favor de la
 Agricultura: demana als conreus de naps, rabes y canem, alguna
 quantitat de llevor d'aquestes plantes, de modo que allavors sembla
 l'aucell de que tractém ésser perjudicial. Més en cambi d'aquell
 consúm de llevors útils ¡quantes llevors d'herbotes destruhides
 durant tot l'any, quants insectes eliminats, especialment durant la
 cria dels petits! El benefici reportat pel aucell á les hortes es
 molt superior al dany; es, donchs, útil, y mereix el respecte del
 horticultor.</p> <h4 id="el-pit-roig">El Pit-roig</h4> <p>El
 Pit-roig ó Rupit (Rubicola familiaris dels naturalistes) s'anomena
 en castellá el Petirrojo y en francés, le Rouge-gorge.</p> <p>El
 Pit-roig es, com la Merla, un dels Bechfins; pot dirse qu'es, com
 ella, conegut per tothóm. Sel troba, com ella, en els boscos, en les
 riveredes, en les torrenteres y en les hortes: per tot alli hont hi
 hant arbres.</p> <p>¿Qui no coneix al gentil aucellet, un dels
 millors cantors del bosch, el primer en despertarse y el darrer en
 adormirse com diu Naumann, el més amich del home segóns Toussenel,
 valent y entussiasta, desafiant els rigors del hivern pera no
 deixarnos? Algúns posats en llivertat á la primavera, han tornat
 expontaneament á sa gavia al venir la tardor. El Pit-roig ha sigut
 anomenat pel naturalista Gerbe ab molt bon acert, Rubicola
 familiaris. La familiaritat ab l'home es sa dominant y l'instint
 popular ho ha comprés aixís. La noblesa y la ingenuitat units ab el
 coratge, son qualitats que tothóm ha sapigut veure en ell. Y més: se
 li ha reconegut un esperit de compassió, un sentiment de caritat
 envers del pobre, del travallador y del humil. Els ornitólechs os
 dirán qu'el Pit-roig en el bosch vé á posarse al costat del carboner
 y del llenyater, y els hi modula son cant com pera recrearlos en son
 dur travall. Més lo que demostra la convicció que en l'esperit
 popular existeix d'aquest sentiment de caritat, diguém d'amor, es la
 tradició bretona, llegenda d'aquest poble, bressol de la Germana de
 la Caritat, la que diu qu'el Pit-roig acompanyá á Jesús al Calvari y
 que, portat d'un sentiment d'amor al Diví Mártir, empleá totes ses
 forses pera arrancar del front de Jesús una espina. Y afegeix que
 fou recompensat ab el color roig de son pit, que la sanch de Jesús
 li marcá.</p> <p>El Pit-roig deuria ésser donchs, venerat per
 l'home. “Ell es un dels aucells del Bon Deu” diu Toussenel. Ell es
 qui al cor del hivern, y en dia de sol, canta, com parlantnos del
 temps de la primavera que ha de venir. A les primeres nevades, ell
 es qui s'acosta á la casa de camp, picant als vidres de la escalfada
 llar com demanant aculliment. ¡Quantes vegades l'aucell entraria si
 l'home li des acullida y s'habituaria á viure entre parets durant
 els dies de mal temps!</p> <p>El cant del Pit-roig es la expressió
 fidel de son esperit; se composa de varis trillos alternats ab notes
 de diferenta extensió llensades ab forsa; el so té l'esclat, la
 forsa y la dolcesa de la flauta. Toussenel ha dit que aquest cant
 havia entrat més en son cor qu'el del mateix Rossinyol. Dirias ésser
 el primer la cansó popular que fa vibrar les més íntimes fibres del
 cor, y el segón, la sinfonía del gran Mestre compositor que parla ab
 el llenguatge de la ciencia sentida, noble, més no expressió tant
 expontánea del ánima.</p> <p>En la Horta, si bé el Pit-roig no es
 sedentari com la Merla y el Xerroviu, es dir que's permet entrar y
 sortir d'ella, son travall no deixa de ésser important, per la
 eliminació de varies espécies d'insecte, enemigues del arbre
 fruyter, de la verdura y de les llegúms, y per la destrucció de
 llimachs y petits cargols.</p> <p>El Pit-roig —com casi tots els
 Bech-fins— acostuma á cercar son aliment saltironejant per terra.
 Els petits cargols y cargoles son, pot dirse, el menjar predilecte
 del Pit-roig que cassa també la formiga, l'escarabat y la mosca
 posats sobre l'arbre, el fruyt ó la flor.</p> <p>Respecteu, donchs,
 al Pit-roig com un de vostres millors amichs y servidors de la
 Horta.</p> <h4 id="les-aurenetes">Les Aurenetes</h4> <p>La Aureneta
 de Xemeneya (Hirundo rustica dels naturalistes; en castellá la
 Golondrina de chimenea y en francés l'Hirondelle de cheminée) y la
 Aureneta de finestra (Chelidon urbica dels naturalistes; en castellá
 la Golondrina de ventana y en francés l'Hirondelle de fenêtre) son
 les dos espécies de son género conegudes á Europa y á nostra terra.
 La primera es de color negre ab la part inferior blanch-rogench; la
 segona la té enterament blanca. No creyém necessari extendrens aqui
 sobre cada una d' elles en particular (V. la Casa de Camp); sols
 dirém que en les hortes del camp, lluny de poblat, hi es la primera
 coneguda, y la segona ho es en les hortes properes á les poblacións.
 Com llurs costúms son molt semblantes, considerantles aqui com á
 obrers de la Horta, parlarém en nom de les dos. Elles son els
 eliminadors del insecte alat en regións més ó menys altes de la
 Horta.</p> <p>Ab les aurenetes entran els obrers temporals de la
 horta, es dir els que hi venen á passar una part del any, allavors
 que sa presencia hi es necessária. La Aureneta arriba á nostres
 hortes uns pochs dies aváns ó després de la tercera desena de Mars,
 allavors quan l'insecte alat comensa á deixarse veure. La Aureneta
 pot dirse qu'es, junt ab el Magay ó Falsiot, el més temible enemich
 de la mosca, mosquit, formiga alada y papallona. Heus aqui, donchs,
 un dels auxiliars més importants del agricultor, un dels més dignes
 de respecte y consideració. La Horta que li dona axopluch, se troba
 al cap-de-vall del any ab una porció de fruyts que haurian sigut
 devorats pel insecte.</p> <p>En el regne animal, la noblesa
 d'instints ha sigut donada á les espécies, pera utilitat del home.
 Entre els aucells, la Aureneta representa un tipo superior:
 l'instint de associació al home es pot ésser lo que sobresurt en
 ella, la qualitat que la caracterisa. La Aureneta representa junt ab
 el gos, la vigilancia de la casa de camp y la seguretat de les
 provisións: si el gos vigila la persona y la casa contra els
 malfactors y evita tota sorpresa, la Aureneta avisa á la virám quan
 l'Esparver s'acosta, y ella ab sa guerra als dípters (mosques y
 mosquits), perfidiosos asaltants de rebostos, cellers y estables,
 procura la conservació de llets y viandes, la tranquilitat del
 bestiar y el repós del mateix agricultor. A la Horta també hi
 acudeix. Si el hortolá li dona aculliment en sa casa, tindrá, ademés
 dels beneficis de la defensa de la mateixa contra l'insecte dípter,
 un destruhidor de la papallona diurna ó sigui de la mare de les
 larves ú orugues que rosegan ses plantes.</p> <p>La Aureneta fa un
 gran consúm d'insectes voladors. Son travall ó cassa al vol es
 sostingut per espay de moltes hores, y, després d'observacións
 repetides, ha dit Mr. Florent-Prévost que una sola Aureneta fa un
 consúm per dia, d'algúns centenars d'insectes alats.</p> <p>La
 Aureneta es un dels més remarcables dons del Creador al home, un ser
 ignocent, que's complau en travallar constantment en profit del
 mateix, sens demanarli res més qu'el respecte y consideració
 necessáries. La rahó natural indica, donchs, al home que deu
 procurar obtenir la companyia del esmentat aucell; més no succeeix
 pas que les cases de camp ó d' horta comptin ab un contingent
 suficient pera qu'el travall representat pel mateix pugui portarse á
 cumpliment.</p> <p>La Aureneta es generalment respectada per nostres
 horticultors. Saben de positiu que cap fruyt ni producte de la horta
 es sacrificat per l'aucell. Més no tots, pot ésser, haurán procurat
 l'aument de llurs Aurenetes privant á la gent que intervé en la
 Horta que destruheixi cap de llurs nius y que les matin.</p> <p>No
 es al horticultor á qui se pot dar la culpa del poch aument que en
 nostres hortes en general s'observa. La culpa la tenen certs
 cassadors, dotats de sentiments poch delicats, als qui res
 endonántselshi la Agricultura, tenen llur divertiment en agafar la
 Aureneta per centenars ó millers y matarles; per divertiment, es dir
 per dar satisfacció á llur gust, ab despreci de la Lley de cassa,
 sens que les Autoritats intervinguin pera privarho.</p> <h4
 id="el-sit-distiu">El Sit d'istiu</h4> <p>El Sit d'istiu, que algúns
 anomenan segóns Vayreda aucell de la pluja, es el Muscicapa grisola
 dels naturalistes; en castellá es anomenat el Papamoscas y en
 francés, le Gobe-mouches gris. El Sit d'istiu es una de les quatre
 espécies existents á Europa; les tres restants son molt rares á
 Catalunya ó son de pas.</p> <p>A mitjáns d'Abril, el Sit d'istiu
 arriba del Mitjdia y s'estableix fins á darrers de Setembre en les
 hortes y en els jardins y parchs de les capitals, cercant ab
 preferencia els punts en que abunda l'insecte alat. Es un aucell de
 formes llargarudes; sa talla es de 15 centímetres, ses ales son
 llargues y son vol, rápit y sostingut. Té semblansa ab les Aurenetes
 y ab la Pastoreta; son bech es pel istil del dels Bech-fins: més sa
 basa té més amplária.</p> <p>Com les Aurenetes, en aquesta basa hi
 té uns quants pels, que li facilitan sens dupte la cassa del insecte
 alat. Se posa al cim dels arbres; quant veu un papalló, una mosca,
 un mosquit, un burinot ó altre insecte alat, s' adressa á ell; si es
 petit com una mosca, sel menja tot volant; si es gros, s'entorna á
 son lloch y alli se'l menja á trossos. Es molt amich del home com la
 Aureneta y, com ella, molt atrevit contra l'Esparver y altres
 aucells de rampinya.</p> <p>Diu el B. D'Hamonville: "“Cada any torna
 al mateix punt. Pochs serán els jardins y parchs que no'n tinguin
 alguna parella. He observat tornar cada any al meu jardi una parella
 pel mateix temps. Els meus rosers son defensats del insecte y
 netejats de petites orugues, lo que m'ha obligat á respectar als
 aucells, privantme d'agafarne cap.”"</p> <p>El Sit d'istiu es,
 donchs, un poderós eliminador del insecte alat y un company de la
 Aureneta en sa guerra al insecte que vola. Respecteulo y feulo
 respectar del tot.</p> <h4 id="el-rossinyol">El Rossinyol</h4> <p>El
 Rossinyol es el Luscinia vera dels naturalistes; s'anomena en
 castellá el Ruiseñor y en francés, le Rossignol. Hi ha una altra
 espécie de més grandária, el Rossinyol dels grossos(Luscinia major);
 més aquesta espécie per lo regular se la troba en els llochs
 solitaris. Es la primera espécie, donchs, quin cant es superior al
 de la segona, qu'es l'obrer de la horta. Ens referím, donchs, á ell,
 encara que podria dirsen lo mateix de la altra espécie.</p> <p>En la
 segona quinzena d'Abril, entrada ja la primavera, quan la vegetació
 se troba ja exuberanta de frescor y hermosura y les orugues devoran
 les plantes, arriba el Rossinyol pera demanar son lloch d'obrer en
 la Horta; més aváns de veure son travall, diguém alguna cosa del
 Rossinyol considerat com cantor.</p> <p>El Rossinyol es el rey dels
 aucells que cantan, y sols la dona artista pot atrevirse á
 disputarli sa supremácia en aquest punt. Tothóm ho sap y no hi ha
 que dirho: tota la Europa está pendenta de sa veu en els darrers
 dies d' Abril y primers de Maig; els boscos, torrenteres, hortes:
 tots els punts hont se troba l'arbre ramut, la ombra, la quietut:
 alli hi es el Rossinyol á fer sentir son cant, á delectar. Diu Brehm
 qu'el Rossinyol sembla tenir conciencia de son valer y que's complau
 en ferse admirar per l'home. Lescuyer diu que sovint els rossinyols
 de més fama son els que se troban en els parchs de grans palaus;
 afegeix qu'el talent musical de l'aucell es molt variable y
 devegades patrimoni durant algunes generacións de la mateixa
 familia; siga com siga, es evident que en el Rossinyol se troba un
 alt grau d'inteligencia y una finor de sentits inductable, y son
 cant demostra una superioritat de talent artístich molt per sobre
 del de tot altre aucell. No es aquest lloch el propi d'una
 presentació del aucell com artista: l'havém de considerar com humil
 obrer de la horta; més creyém que interessarán les següents noticies
 sobre son cant. Bechstein, qu'es pot ésser el qui més bé l'ha
 estudiat, diu que un bon Rossinyol té en son cant de 20 á 24
 estrofes, sens comptar les petites variacións finals; qu'en la
 quietut de la nit sa veu se sent á un kilómetre de distancia y que
 sa extensió es com la de la veu humana (una octava y mitxa.)</p>
 <p>Com obrer de la Horta, el Rossinyol es de gran importancia per la
 gran quantitat d'orugues y larves en general que devora. Diu Brehm
 que gasta molt delit y necessita molt menjar. Son modo principal de
 cercar l'aliment es caminant per la terra; aixís, y grácies á sa
 vista fina y penetrant, lliura á les verdures y petites plantes de
 les orugues que les devoran, com també de les crissálides y larves
 de coleópter y altres insectes que s'amagan en la superficie de la
 terra. Rarament marxa per les branques del arbre: deu, donchs, ésser
 considerat més bé que com un eliminador dels enemichs del mateix,
 com un defensor de les petites plantes.</p> <p>Sembla que sols per
 son cant hauria ja de meréixer aquest aucell el respecte més gran:
 més no es aixís. Se'l cassa y de debó; en les mateixes hortes, no se
 li dona la seguretat necessária, y, no obstant, se confessa que's un
 aucell ignocent. Encara que no fos més que pera assegurarse
 l'animació de la Horta durant els dies de son cant, deuria meréixer
 l'aucell una decidida protecció per el gran nombre d'orugues y
 altres petits insectes que elimina.</p> <h4
 id="el-tayarol-de-cap-negre">El Tayarol de cap negre</h4> <p>El
 Tayarol de cap negre es anomenat també Cap-negre y Carbonera. En
 castellá s' anomena la Curruca de cabeza negra; en francés la
 Fauvette á tête noir, y es la Curruca atricapilla dels
 naturalistes.</p> <p>¿Qui no ha sentit á parlar del aucell, que baix
 el punt de vista artístich ocupa el segón lloch entre els cantors
 alats? El Tayarol de cap negre es un aucell de 15 centímetres de
 llargária; elegant; d'un plomatge gris més clar en sa part inferior;
 que té al damunt del cap una taca negra més ó menys gran, lo que li
 ha valgut el nom de Cap-negre. Arriba en la primera quinzena
 d'Abril. Dihuen tots els ornitólechs que, al estil del Rossinyol,
 afecciona el mateix punt en que passá la temporada anterior. Es
 d'instints sumament dolsos y dona proves de confiansa y estimació al
 home. Arriba á viure en els jardíns de les ciutats populoses. Pot
 dirse qu'es un dels defensors especials de les flors y arbustos de
 jardí, més se troba en la Horta, y com á obrer de la mateixa devém
 presentarlo.</p> <p>El travall d'aquest aucell en la Horta, vé á
 ferse sobre els arbres fruyters, especialment les pereres, pomeres,
 presseguers, pruneres y altres. Sembla afeccionar, segóns Toussenel,
 els pugóns y les petites orugues de les flors y fulles. Més ó menys
 també, y al estil del Rossinyol, cerca la oruga sobre les petites
 plantes.</p> <p>Tots els autors convenen en que al aucell li agrada
 el fruyt silvestre y pot ésser també la cirera y algun altre. Més
 suposantho aixis, y per lo que respecta á la Horta, hem de dir lo
 mateix que diguerem al parlar de la Merla y del Xerroviu: si algun
 fruyt es sacrificat, no es més que una ínfima part del benefici
 qu'en cambi l'aucell ha reportat al horticultor.</p> <h4
 id="el-bregadell-ó-rossinyol-bort">El Bregadell ó Rossinyol
 bort</h4> <p>El Bregadell ó Rossinyol bort —anomenat també la Roseta
 y la Piula, en castellá la Curruca de los jardines y en francés la
 Fauvette des jardins— es el Curruca hortensis dels naturalistes. Es
 una espécie del mateix género que l'anterior; arriba á la segona
 quinzena d'Abril y se'n torna pel Setembre; ses costúms son
 semblantes á les del Cap-negre.</p> <p>El Bregadell es un aucell
 elegant, de 16 centímetres de llargária y quin cant li ha valgut el
 tercer número entre els artistes alats d'Europa. Brehm diu, parlant
 d'aquest cant, que si no té el valor artístich del del Cap-negre, en
 cambi la melodia hi es més marcada.</p> <p>El Bregadell es de color
 gris-oliva ab la part inferior blanca. Com la espécie anterior, viu
 sobre l'arbre: rarament baixa á terra. Es aucell molt actiu, y
 ressegueix tot l'arbre ó arbust cercant les orugues y demés
 insectes. Es molt útil á la Horta, donchs, y mereix igual respecte
 que l'anterior.</p> <h4 id="la-busqueta-rossinyolenca">La Busqueta
 Rossinyolenca</h4> <p>La Busqueta Rossinyolenca, anomenada també
 Llisqueta y Mosqueta —en castellá la Curruca charladora y en francés
 l'Hypolais polyglotte— es l'Hipolais polyglotta dels naturalistes.
 Es un petit aucell de 13 centímetres abundant en les hortes y
 boscos. Té molta semblansa ab les dos espécies anteriors; com elles,
 es molt actiu en la cassa del insecte del arbre y arbust; més en
 especial fa la guerra als coleópters ó escarabats y á les mosques.
 També cassa al vol, al estil del Sit d'istiu. Li agrada també molt
 la abella; mes pera el horticultor, aixó será encara un motiu més
 d'estimació. Menja també la cirera, y podém dir d'ell que se li pot
 molt bé dispensar la eliminació d'unes quantes d'aquestes, en cambi
 del gran nombre d'insectes que destrueix. Respecteu donchs al
 aucell.</p> <h2 id="iv-els-garrofers-els-ametllers-y-els-olivers">IV
 Els garrofers, els ametllers y els olivers</h2> <p>També á Catalunya
 hi troban sanitós estatge el nervut garrofer ab son fruyt pera el
 noble cavall apetitós, l'ametller de sedosa flor y blanquíssim fruyt
 y el centenari oliver ab son sever aspecte: que nostra terra ofereix
 pera tots els conreus sos plans y ses montanyes, ses soleyades
 vessants d'explendorosos horisonts y ses ubagues valls de dolcissims
 remoreigs. L'Agricultor es qui, haventse oblidat que no se poden fer
 medis apropiats pera determinats conreus, anava fent perdre la
 varietat dels mateixos á la que estém tornant altra vegada, pel
 conreu únich, com si la Agricultura fos un comers, dependent tant
 sols de la voluntat é intel·ligencia, y no hagués de comptar ab la
 condició del terrer; com si la Agricultura no sigués una veritable
 ciencia, quines lleys han pogut ésser conegudes, més no
 cambiades.</p> <p>Es á la Costa ab sos terrers vessants al mar,
 rebent ses moltes hores de sol y l'oratge salabrós que tant li plau,
 hont ha pogut el garrofer comptar per centúries sa vida y ha pres ab
 la vinya possessió d'aquesta alegre encontrada. L'ametller s'hi
 deixa veure també; més es al vehí Camp de Tarragona hont hi té sa
 patria. Y allá, en la regió mitxa, al peu de les grans montanyes,
 l'oliver ha conquerit pera son producte una fama ben merescuda.</p>
 <p>Els tres arbres tenen com tots els demés vegetals llurs enemichs.
 Heulos aquí:</p> <p>Coleópters (3 espécies) Apion Vicioe. Devora el
 fruyt del garrofer.</p> <p>Hylesinus oleiperda. Negrós; larva
 blanca. Destrueix les branques dels olivers.</p> <p>Phlaeotribus
 oleae. Negrós. Id. id..</p> <p>Lepidópters (2 espécies) Elachysta
 oleella. Gris cendrós; larva verda moreno; devora les fulles del
 oliver.</p> <p>Aecophora Olivella. Corch del pinyol de la oliva.
 Papalló grís fosch; larva verdosa.</p> <p>Hemípters (5 espécies)
 Aphis amygdali. Pugó del ametller. Verdós.</p> <p>Aspidiotus
 ceratoniae. (Cendrosa, Cendrada.) Blanch grisenc. Ataca les parts
 verdes y el fruyt del garrofer.</p> <p>Lecanium oleae. Cotxinilla
 del oliver. Moreno gris. Sobre l'oliver. Se multiplica molt
 depressa.</p> <p>Lecanium Amigdali. Cotxinilla del ametller.
 Moreno.</p> <p>Psylla oleoe. Vert groguench. La larva ataca les
 flors del oliver, fent avortar el fruyt.</p> <p>Dípters (1 espécie)
 Dacus Oleae. Mosca del oliver. Groch negre rogench. Dos generacións
 per any. La larva (groguenca) devora el fruyt.</p> <p>Heus aquí ara
 els aucells més útils als esmentats arbres: La Mallarenga grossa. La
 Mallarenga petita. El Reyetó. El Raspinell.</p> <h4
 id="les-mallarengues">Les Mallarengues</h4> <p>Les Mallarengues, en
 castellá los Paros y en francés les Messanges, pertanyen al género
 Parus dels naturalistes.</p> <p>El género Parus sembla ésser creat
 pera la eliminació del petit insecte del arbre, el pugó, la
 cotxinilla, els petits coleópters y les orugues. Son bech petit, de
 forma cónica rectangular molt fort, es apropiat á la missió de
 deslliurar del petit insecte els branquillóns, els tendres brots,
 els mateixos borróns y les flors.</p> <p>El género Mallarenga conté
 moltes espécies espargides per Europa, Asia, Africa, América y
 Oceania. A Europa, que'n poseeix menys que les altres parts del mon,
 n'hi ha 9 espécies. A Catalunya ne tením 6: la Mallarenga grossa ó
 Carbonera (Parus major), la Petita Carbonera (Parus ater), la
 Mallarenga petita ó blava (Parus ceruleus), la Mallarenga de qua
 llarga ó senyoreta (Parus caudatus), la Mallarenga de cresta
 (Parus cristatus) y la Mallarenga Monja (Parus palustris). La
 Carbonera ó Mallarenga grossa, anomenada també Estivarola grossa, y
 la blava ó Mallarenga petita y també Estivarola petita, son les dos
 més conegudes y abundantes. Son elles les més útils als garrofers,
 ametllers y olivers.</p> <p>Per llurs petites dimensións, les
 Mallarengues poden resseguir tots els recóns dels arbres y donar
 cassa á tots els insectes. Llurs moviments son molts y fácils: se
 tomban en totes posicións, de cap-avall, de costat; se penjan de
 llurs peus com á clowns, ressegueixen les flors, el dret y el revers
 de les fulles, el borró, les més petites escletxes de la soca,
 branques y branquillóns, sempre actives y febroses com els que tenen
 fam, com travalladors als quins una tasca llarga está encomanada, y
 de poques hores poden disposar. La missió que li toca á la
 Mallarenga es de travall. Ses forses grans á proporció de sa
 grandária y pes (la Mallarenga petita pesa 7 y ½ grams y té 11 y ½
 centímetres de llargaria) necessita referles ab gran quantitat
 d'aliment. A Brehm li sembla poden evaluarse en 1.000 els insectes
 que diariament necessita; cap altre aucell el guanya, exceptuant el
 Magay ó Falsiot pera el que Michelet anota el mateix número.
 (Aquest últim aucell es gran cosa més gros que la Mallarenga, lo que
 dona ventatja en favor de la mateixa).</p> <p>En el bosch, la
 Mallarenga viu al interior de les soques de vells arbres, en els
 quals penetra per una petita obertura, justa pera passarhi, y, com
 que ordinariament son les obertures massa grans, les estreny ab
 fanch.</p> <p>Les Mallarengues viuen donchs al peu del arbre que
 está á llur cuydado. Al bosch, hont se troban tot l'any, hi son uns
 de sos conservadors; se troban també en les hortes; més es sobre tot
 com amichs de garrofers, ametllers y olivers, qu'els aucells dehuen
 ésser presentats.</p> <p>El garrofer y l'oliver ofereixen casi
 sempre cavitats, hont soplujar als utilíssims aucells.</p> <p>Les
 Mallarengues son els defensors més importants, els especials amichs
 dels garrofers, dels ametllers y dels olivers. Entre branca y
 branca, en tants recóns, escletxes y anfractuositats, algúns
 centenars d'insectes s'hi troban, y als aucells no'ls hi manca past
 á son delit.</p> <p>Si un sol arbre no li es suficient á la
 Mallarenga, va á un altre, lliure ó no d'aucells; allavors es que la
 Mallarenga en sa necessitat, procura ferse amo del vegetal pera
 tenirlo del tot á sa disposició. La Mallarenga es forta, y encara
 que més petita que la major part dels aucells d'arbre, s'imposa ab
 son robust bech y son coratge indomable que may li manca.</p> <p>A
 la Mallarenga, li tocá, com havém dit, el travall actiu y sostingut:
 res de las delícies del cant, de la contemplació artística, sino el
 travall, la activitat, el moviment febrós del que ha de atendre á
 ses necessitats y á les de sa nombrosa familia. Aixís es que sa veu
 enérgica, breu, sense dolcesa de to ni ritme musical, no es més que
 uns espinguets repetits que semblan, segóns Brehm, els griñols del
 ferro que l'esmolet afina ó un xerricament que recorda al de la
 Rata, altre afamat animal sempre disposat á devorarho tot.</p>
 <p>S'acusa á la Mallarenga de fer malbé algún borró d'arbre. Si bé
 es veritat que ataca al borró, es solsament aquell dintre el qual
 existeix l'insecte enemich, ni més ni menys qu'el Picot, que ataca
 la escorxa del arbre en el punt hont hi ha l'insecte que ha de
 devorar. La Mallarenga, donchs, pera apoderarse del insecte que
 devora el borró, esclar que ha de malmetre aquest; més ningú pot
 negar que val més que l'aucell, al perjudicar el borró, mati també
 l'enemich del arbre que no que aquest destrueixi al esmentat borró
 quedant ab vida pera destruirne d'altres.</p> <p>Les Mallarengues
 son, donchs, aucells indiscutiblement útils als arbres en general y
 dignes, per consegüent, de la protecció més decidida.</p> <h4
 id="el-reyetó">El Reyetó</h4> <p>El género Reyetó (en castellá el
 Reyezuelo y en francés le Roitelet) es conegut pels naturalistes per
 Regulus. Dos son les espécies que havitan la Europa y gran part del
 Asia: el Reyetó ordinari y el Reyetó de triple franja
 (Regulus cristatus y Regulus ignicapillus). Les dos existeixen á
 Catalunya. Es tan poca la diferencia qu'els separa y llur travall en
 favor de la Agricultura essent igual, podém molt bé aquí
 considerarlos com si fossin una sola espécie.</p> <p>El Reyetó es
 l'aucell més petit d'Europa: té 9 y ½ centímetres de llargária y
 pesa 5 y ½ grams. Malgrat ses petites dimensións, com si el Creador
 hagués volgut recompensarlo d'altre modo, es un aucell d'un gran
 esperit y d'una presencia plena de dignitat y realesa. El nom de Rey
 que porta li ha sigut ben donat pels naturalistes y per l'instint
 popular. Brehm diu que per ses costúms, se sembla molt á les
 Mallarengues, de les que té l'activitat y el coratge; més per sos
 instints, per l'esperit de confiansa y estimació al home, se sembla
 molt al Ull de bou y al Pit-roig.</p> <p>Dalt dels grans arbres de
 nostres boscos, sobre tot en els pins de les regións mitxa y alta,
 en la reunió de dos branquillóns finissims, el Reyetó ha construit
 ab tota delicadesa son niuet. Ha anat á cercar herbes finíssimes, y,
 entrellassantles ab taranyines, ha unit el peu dels dos branquinyóns
 puntals de sa casa. Després, ab els materials més fins
 (sedes vegetals), la ha forrada. Sobre aquest interior suavissim y
 confortant ha posat de set á nou ous de 13 milímetres de llargária
 per 9 d'amplária (la grandaria d'un sigró).</p> <p>Al istiu,
 l'aucell casi may baixa á terra: viu sobre l'arbre. Els insectes
 voladors, en especial els dípters, els pugóns, les orugues, els ous
 y les crissálides, son el menjar del aucell. Grácies á son bech
 finissim y punxagut, pot resseguir les més petites esquerdes,
 anfractuositats y recóns del arbre hont hi té son niu.</p> <p>A la
 tardor, els reyetóns de Catalunya baixan á la costa y terres
 arresserades de la regió mitja, establintse en hortes y prades y en
 especial en els grans arbres. Els garrofers, els ametllers y els
 olivers ofereixen al aucell abrich y aliment. Dintre ses soques
 viurá y, resseguint tots els recóns del arbre, el netejará d'ous y
 crissálides que al venir la primavera donarian naixensa á una munió
 d'enemichs.</p> <p>El Reyetó es de la més gran importancia pera els
 esmentats arbres y es de tot punt imperdonable la destrucció d'un
 sol d'aquests aucells.</p> <h4 id="el-raspinell-1">El Raspinell</h4>
 <p>El Raspinell —que vejerem al parlar dels aucells útils als boscos
 y que pertany, com deyam, al ordre dels Enrinxadors ó sigui dels que
 viuen sempre en els arbres y poden recorrels en totes direccións—
 viu á la estiuhada en els boscos. Més, quan passada la temporada
 alegre del any, l'insecte escasseja, una part dels raspinells baixa
 á les regións més calentes y va á demanar també hostatge als
 garrofers, ametllers y olivers.</p> <p>Les qualitats d'investigador
 del ou, de la crissálida ó del petit insecte amagats en la escorxa,
 fan molt estimable al Raspinell y el benefici que reporta als arbres
 esmentats el fan digne del major respecte.</p> <h2
 id="vii-tots-els-conreus">VII Tots els conreus</h2> <p>Havém vist
 als servidors especials dels boscos, de les prades, dels camps de
 cerals, de les vinyes, de les hortes y dels garrofers, ametllers y
 olivers. Més per son insuficient nombre ó per la limitació de llur
 travall, no podrian per sí sols atendre d'una manera complerta, á la
 eliminació dels enemichs de la producció agrícola. Calia, donchs, la
 creació d'aucells dotats de gran poder y ensemps petit tamany, que,
 per son nombre, activitat y medis de locomoció, poguessin trobarse
 en tots els conreus y completar ab els demés aucells la tasca
 reguladora necessária pera la bona marxa de la Agricultura.</p>
 <p>Aquests aucells son, per lo que se refereix á Europa, els
 Falsiots y el Pardal. Els primers son els poderosos agents de la
 eliminació dels insectes voladors diurns que voleyan per sobre tots
 els conreus y, d'una manera marcada, per sobre boscos, sembrats y
 vinyes. Son travall es de moltíssima importancia, ja que un sol
 d'aquests aucells dona cassa durant la estiuhada á més de cent mil
 insectes voladors, lo que representa el guany no petit de cullites
 salvades del atach de les larves que d'aquests insectes haurian
 provingut. El segón, el Pardal, per sa resistencia, sa fecunditat y
 sos medis de locomoció, la robustesa de son bech, de son aparell
 digestiu y de sa astúcia, fa, durant tot l'any, un benefici positiu
 ab la eliminació d'insectes, crissálides y ous dels mateixos y
 petits cargols y llimachs. Bé es veritat que en certs moments
 l'aucell se fa pagar son jornal; més aquest es sempre inferior al
 benefici que reporta, quan el nombre dels aucells no es excessiu com
 succeeix á les hores d'ara en nostra part de mon.</p> <p>Aném,
 donchs, á presentar els aucells y á anotar llur travall.</p> <h4
 id="els-falsiots">Els Falsiots</h4> <p>El género Falsiot, Cypselus
 dels naturalistes, comprén tres espécies: el Falsiot negre(Cs apus),
 el de ventre blanch (Cs melba) y el nan (Cs enanthe.) El primer y el
 segón son coneguts per tota la Europa. El Falsiot nan es conegut tan
 sols pel interior del Africa y té catorze centímetres de llargária;
 el Falsiot negre en té 21 y es d'un hermós color negre rogench. Se
 troba per lo regular en els grans plans havitats de les regións
 baixes y mitjes. El segón té 22 centímetres y es gris-fosch per sa
 part posterior y anterior, exceptuant la gorja y el ventre que son
 blanchs. El Falsiot negre arriba á nostra terra en la segona
 quinzena d'Abril y se n'entorna á derrers de Setembre. El segón
 arriba un poch avans qu'el anterior, trobantse en les montanyes;
 emigra al mateix temps.</p> <p>Els Falsiots pertanyen al ordre dels
 aucells de branca —encara que may s'hi posan— tribu dels Bech-fesos
 (Fissirrostres dels naturalistes) de la qual forman part les
 Aurenetes y els Xibochs, tots ells destruhidors especials dels
 insectes voladors.</p> <p>Els Falsiots tenen á son cárrech la
 eliminació dels insectes que voleyan á gran alsária: cap altre
 aucell podria donarloshi cassa. Per aixó es qu'els Falsiots han
 sigut dotats d'un vol poderosissim y d'una vista sorprenenta. El
 naturalista italiá Spallanzani, segóns esperiencies, ha trobat ésser
 de 400 kilómetres per hora la velocitat del Falsiot y de 100 metres
 la distancia á que l'aucell veu una mosca. En una cosa y altra no té
 rival.</p> <p>Les cames del aucell son molt curtes, més robustes al
 mateix temps. Son peu está format de quatre dits disposats en avant
 com els d'una ma; son robustos y proveits d'ungles molt arquejades y
 fortes. Aquesta disposició especial revela, en l'aucell, la
 locomoció y modo de viure que veurém. Els Falsiots no baixan may á
 terra: casi sempre están suspesos en l' ayre, agarrats d'un caire de
 paret, roca, etc., ab ajuda de sos robustos peus que ab més
 exactitud podrian ésser anomenats mans. Aixís l'aucell se troba
 preparat sempre pera llensarse á la cassa del insecte.</p> <p>La
 vista del aucell es com havém dit extraordinária. Sos ulls son molt
 grossos y li permeten la cassa dels insectes en les nits de lluna
 plena ó molt grossa.</p> <p>Son vol es com havém vist superior al de
 tot altre aucell d'Europa. Sols els aucells-mosques de les Amériques
 poden competir ab ventatja ab els Falsiots. Aquesta preeminencia de
 vol els hi donan la forma y extensió de llurs ales y la disposició
 de son cos. Si contempleu un Falsiot ab les ales desplegades, os
 semblará que l'aucell no sigui més que una máquina de volar de la
 que ocupan les ales la major part de la superficie; cap altre aucell
 té més superficie d'ala á proporció del pes de son cos. La
 disposició interior del Falsiot li permet contenir una bona
 quantitat d'ayre calent que alleugereix el pes: en efecte, els ossos
 de son pit y de sos brassos ó ales son completament vuyts y prims,
 encara que resistents.</p> <p>Ab tot lo dit se veu qu'els Falsiots
 son aucells molt actius y de poderosos medis pera la cassa dels
 insectes voladors diurns. Brehm diu qu'es incalculable el nombre
 dels esmentats insectes qu'en un dia tant sols, fa desaparéixer. Son
 vol s'enlayra fins á una alsária de centenars de metres, si
 l'insecte s'hi enlayra com succeeix ab les formigues alades en la
 época de llurs amors. Cap insecte, donchs, pot escaparse de la
 persecució del aucell.</p> <p>Els Falsiots arriban á nostra terra
 procedents del Africa (ahont hi emigraren á darrers del istiu
 anterior) en la segona quinzena d'Abril. El Falsiot negre
 s'estableix ab preferencia en les grans planures havitades, allí
 hont existeixen els regadius y fruyterars. En nostre plá de
 Barcelona, acostuman els esmentats aucells á tornar del 10 al 15
 d'Abril, establint llurs nius en les parts superiors dels edificis
 públics (Catedrals, Iglesies, Campanars, etc.). La altra espécie
 s'estableix, com havém dit, en les montanyes y turons espadats. A la
 arribada del Falsiot, la primavera regna ja sobre nostra terra;
 l'insecte alat voleya pels ayres ab abundor y l'aucell comensa son
 travall d'eliminació. Desde punta de dia fins á posta de sol, ab
 alguns ratos de descáns, la cassa del aucell representa la
 destrucció d'un gran nombre dels enemichs dels conreus. Quan á
 darrers de Juny, com havém dit aváns, hi ha nits de lluna plena ó
 molt grossa, l'aucell —que necessita cassar molt pera la alimentació
 de sos petits en vigílies de sortir de niu— cassa els insectes
 nocturns (papallones y altres).</p> <p>Els Falsiots son, donchs,
 aucells utilissims pel gran nombre d'insectes voladors que fan
 desaparéixer. Les hortes, les prades, les vinyes, els camps y els
 boscos son deutors als esmentats aucells del benefici representat
 per la destrucció de millers de llurs enemichs.</p> <h4
 id="el-pardal">El Pardal</h4> <p>¿Cóm? dirán alguns, pot ésser
 molts ¿havém de veure en el Pardal un aucell útil pera la
 Agricultura? Sí; y ho es tant que sens ell, sens aquest utilíssim
 obrer pot ésser les plagues insectals privarian que les terres
 donguessin cap fruyt. Es cosa provada. Tots els aucells que havém
 vist son segurament menys exigents qu'el Pardal en ferse pagar un
 salari pera sos travalls; més tots plegats, tingueho per entés, no
 bastarian á protegir la planta contra l'exércit destruhidor perque
 son nombre es relativament petit y son travall no pot exercirse
 arreu com succeeix ab el Pardal dotat d'estructura robusta, petit
 tamany y gustos omnívors, es dir gustos ó aficións á tota classe
 d'aliment, llevor d'herba, insecte alat, escarabat y oruga.</p>
 <p>Sí; el Pardal que camina, corre y salta sobre el terrer; que vola
 per entre els cereals y sobre la prada; que viu en la horta y
 tranzita per la vinya; que visita els garrofers, ametllers y olivers
 y que neteja d'insectes els encontorns de la casa del Agricultor; el
 Pardal que, dotat d'una gran fecunditat y resistencia als agents
 exteriors de fret, calor y vents, se reprodueix é hi es per tot en
 gran nombre, quan els altres aucells tots plegats no son més que una
 part de son contingent; el Pardal que, com se vejé á Alemanya, fou
 proscrit per ordre gubernativa y que al cap de dos anys y en vista
 de la pérdua de les cullites devorades per la oruga é insectes, vejé
 alsada sa condempna, ¡gloriosa página de la história del
 Pardal! ¡Página vergonyosa pera la del home!</p> <p>El Pardal se
 troba per tota la Europa y en el Nort del Asia y del Africa. En la
 América del Nort, hont ha sigut importat en 1850, s'ha propagat de
 tal modo en els Estats Units, que després d'haverlo considerat fins
 á 1868 com un aucell útil, s'han vist obligats en 1889 á cercar els
 medis pera limitar sa reproducció.</p> <p>Manca molt pera que aixó
 passi á Europa, hont la espécie tendeix més bé á disminuir com la
 major part dels aucells.</p> <p>A Austrália y Nova-Celandia s'han
 hagut d' importar nombroses colónies de pardals, á fí de destruir
 les moltes espécies d'insectes transportades ab les plantes y
 llevors europees.</p> <p>Es sens dupte l'instint de sociabilitat lo
 que ha impulsat al Pardal á cercar la companyia del home,
 instalantse en ses mateixes cases. Cerca les ciutats y poblacións;
 més prefereix les planures extenses: ja may viu en els grans boscos,
 encara qu'estiguin havitats. Es evident que cerca sobre tot una
 alimentació abundanta y fácil, com la que pot trobar al costat del
 home. Es sols en la temporada de sos amors, que viu en parelles y no
 en colles. Més de tots modos llurs nius se troban formant societat,
 uns al costat dels altres. La forma y disposició d' aquests nius
 varian segóns les localitats: un forat en una paret, una coveta en
 la soca d'un arbre, un niu d'Aureneta abandonat, la bifurcació d'una
 branca, una bardissa d'algúns metres d'alsária son els llochs en que
 aquests nius se troban. No son més que una pila de palla, d'aufals,
 de petits branquillóns, de llana, de paper, etc., forrat sempre per
 una capa de plomes. Quant la estació es bona, comensa la covada pel
 Mars (de 5 á 6 ous, rarament de 7 á 8.) Els petits son alimentats
 desde el comensament ab insectes molls (formigues, orugues,
 papallonets, mosques, etc.); després, ab grans mitx mastegats;
 finalment, ab grans sencers y fruyts.</p> <p>Quinze dies després
 d'haver els petits sortit del niu, la mare fa una segona covada.
 Solen ésser aquestes tres y en el mitxdia d'Europa (en nostra terra,
 en les encontrades calentes), arriban á quatre.</p> <p>Per la
 tardor, els pardals s'aplegan en colles de vint, trenta, quaranta y
 cent, y de encontrada en encontrada se deixan caure sobre els
 sembrats, sobre els patis y eres de les masies y pels camíns, pera
 apoderarse dels grans caiguts ó dels que se troban á mitx digerir en
 les dejeccións dels herbívors.</p> <p>Tothóm coneix les costúms del
 Pardal; sa familiaritat no exenta de desconfiansa y astúcia, sos
 instints de rampinya que li han valgut una mala anomenada, son crit
 monoton molt poch agradable sobre tot á la matinada quant un vol
 dormir.</p> <p>Heus aqui ara lo que'n dihuen del Pardal algúns dels
 més importants ornitólechs moderns.</p> <p>Diu Lescuyer: “El Pardal
 es un gran insectívor. Es cert qu'es molt aymant del gra(blat, ordi,
 etc.); més menja ab afició les llevors d'herbotes que creixen entre
 els sembrats y tan travall donan al agricultor, entr' elles la
 Poligonum aviculare. En quant als ous y larves insectals, li agradan
 moltissim; destruhint d'aquest modo un gran nombre d'insectes.”</p>
 <p>“He trovat dins del ventrell de pardals, fragments de saltiró,
 trossets de closques de cargol, llagostes, orugues y cuchs. Es ab
 els insectes y llurs larves qu'el Pardal nudreix á sos petits,
 preparantlos aixís pera la eliminació del insecte. Sos instints y
 medis de travall están apropiats pera aquesta missió: té la
 jovialitat del segador, la energia del cassador y sa alegria y
 familiaritat; mes també un gran tacte. En sos moviments, se mostra
 d'una vivor y desvergonyiment que li han valgut el nom de Pierrot.
 Sobressurt en l'art de posarse sobre les branques; algunes vegades
 al saltar de l'una á l'altra, pren ayres d'equilibrista no
 desproveits de grácia. Son ventrell, segóns la esperiencia confirma,
 es de forsa tal que paheix fácilment els grans y els insectes, y en
 menja gran quantitat.”</p> <p>“Son bech es molt punxagut; sa part
 superior sobressurt en son extrém sobre la inferior: aquest bech té
 11 milímetres de llargária y 8 de grossária.”</p> <p>Diu Toussenel
 en /Le Monde des Oiseaux, t. II: “Penso lo mateix que Plini, quan
 digué qu'el Pardal es amich del home y esmentá aquest fet: un Pardal
 al veures perseguit per un petit Falcó va á anarse á amagar dintre
 l'abrich de Xenocrates.”</p> <p>Plutarch conta que en una sessió del
 Aerópach, deliberant, arribá un Pardal portant al bech una sigala;
 la va fer en dos trossos; un el llensá sobre la Assamblea y se
 n'emportá l'altre. Continua que aixó significá la guerra civil que
 prompte comensá entre els ciutadáns y els nobles. Desd'allavors el
 Pardal simbolisa el ciutadá.</p> <p>El Pardal es un busca-rahons, un
 xerraire, bebedor, chafarder, pillet, desvergonyit, familiar,
 tossut, esvalotat, cap-lleuger y bon cor.</p> <p>Al Pardal li
 agradan molt el saltiró y els fruyts rojos (cirera, maduixa, etc.).
 Sembla que li vé de gust l'anar d'aquí y d'allá cercant son
 aliment.</p> <p>El Pardal es molt valent. Una vegada ne vaig veure
 un en el Palais Royal, que va fer recular á un petit gos, saltantli
 á sobre y donantli cops de bech als nassos, ab grans aplaudiments
 dels polissóns, y d'altres pardals que dalt dels arbres ho
 contemplavan.</p> <p>El Pardal es capás d'afecte. El següent cas ho
 prova. Una tarde al passar per les Tulleries, me cridá la atenció un
 nombre veritablement gran de Pardals, que dava voltes al entorn dels
 arbres ab crits llastimers. Prompte vaig saberne la causa: era una
 demostració de dol per la mort de una vehina del carrer de Rivoli,
 anomenada Maria Stella, gran amiga dels Pardals, als que distribuia
 díariament á les mateixes hores, menjar no escás: preparaba una
 espécie de taula rodona á la que hi concurria sens faltar may, un
 gran nombre de Pardals. Feya dos dies que s'havia mort; els balcóns
 se veyan tancats y els aucells estavan desconsolats. Aquesta
 demostració de dol durá 8 dies.</p> <p>Afejegishi la conmovedora
 história d'un Pardal que acompanyá á son amo (un soldat vell) quan
 el portaren á fusellar. L'aucell se li posá á sobre una de ses
 espatlles fins l'instant en que caigué mort.</p> <p>El Pardal, sens
 dupte, com altres aucells, sap coneixer la hora en la qual el dia
 aváns se li oferí menjar. Un cop, Fourier, trovantse de visita á
 casa de una senyora parenta seva, de sopte se mirá el rellotge y
 esclamá ab accent desesperat: “¡Deu minuts de retrás! ¡Estic
 perdut! —¿Perdut? respongué la senyora ¿y bé que hi ha? —¿Que hi
 ha?… (contestá Fourier) qu'els meus pardals están esperantme ja fa
 deu minuts y jo no sé quines escuses podré donarloshi per tan
 imperdonable falta. —Lo qu'es imperdonable, digué la senyora, es el
 susto que m' haveu donat per uns animals com els pardals. ¡Envieulos
 á passeig, á vostres pardals!… —¡No es tan fácil ferho com dirho!
 digué Fourier. L'altre dia vaig faltarloshi un minut tan sols, y ja
 vaig tenir que aguantar sa protesta per més d'una hora.”</p> <p>“El
 Pardal es pot ésser l'aucell que té el niu més gros, á proporció de
 sa grandária. En ell hi podrian niar l'Esquirol y la Garsa.”</p>
 <p>“El Pardal nudreix á sos petits durant els vuit primers dies ab
 papallonets, petites orugues y petits escarabats. Durant tota la
 estiuhada, menja insectes barrejats ab grans ó fruyts. De saltiróns
 ne fa un gran consúm; aixís es que pera mí el Pardal fa un benefici
 deu vegades més gros á la Agricultura ab la destrucció dels enemichs
 d'arbres y cullites, qu'el dany que ocasiona ab sa afició al ordi y
 al blat tendres; y si s'atén á que aquesta passió no té més que
 dotze dies al any pera satisferse, se compendrá clarament qu'els
 calumniadors del Pardal que han dit que aquest devorava cada any una
 quartera de gra, han dit una tonteria de tant volúm com ells
 mateixos.”</p> <p>“L'esperit de fraternitat es molt remarcable entre
 els pardals. Tingueu dins d'una gávia paradora un Pardalet de quinze
 dies, y si ho veu un altre Pardal, sobre tot si es jove, entrará
 sens pensarshi pera donar menjar al petit. Es cosa que ho fan els
 aucellayres pera apoderarse dels Pardals, com també respecte dels
 pinsáns. Ab tot hi ésser molt gran la desconfiansa del Pardal, es
 mes gran encara l'esperit de fraternitat.”</p> <p>Heus aquí ara lo
 que'n diu Brehm: “El Pardal es tingut per molts com un aucell
 perjudicial, y, no obstant, el benefici que'ns reporta es molt
 superior al dany que'ns causa. Es veritat qu'es molt aymant dels
 grans y dels fruyts; més el consúm que fa dels esmentats grans y
 fruyts, representa sols una part del benefici causat per la
 desaparició de molts y molts insectes. Els camps y les hortes son
 protegits pels esmentats aucells y els arbres dels passeigs de les
 capitals hont els aucells hi sont, se veuen lliures de les orugues y
 altres insectes enemichs. Tinch al Pardal, donchs, com un aucell
 útil y digne per consegüent del major respecte.”</p> <p>Diu E.
 Deyrolle lo següent: “¿Es el Pardal un aucell útil ó perjudicial? Es
 aquesta una qüestió moltes vegades tractada: El Pardal té sos
 defensors y sos adversaris. Uns y altres tenen rahó, baix el punt de
 vista en que col·locan la qüestió: perque considerant la acció del
 Pardal en determinats cassos, se dona el fet de ésser en uns un
 agent perjudicial y en altres apareix del tot benefactor.”</p>
 <p>“Al sembrar un camp de blat prop de vostra casa hi acudirá la
 pardalada dels encontorns: llavors un tret d'escopeta no matará més
 que lladres.”</p> <p>“Més, durant la primavera, ni els fruyts son
 als arbres ni els grans als camps. ¿Qué portará llavors á sos petits
 el Pardal? Insectes, sols insectes. El saltiró abunda y els pardals
 ne farán un gran consúm. Y tingueu en compte qu'el Pardal sols menja
 del esmentat insecte una petita part. El Pardal es un bon gurmet;
 menja sols del saltiró el bossí millor, el ventre ó abdómen, deixant
 lo demés per insubstancial; aixís es que necessita un gran nombre
 d'aquests insectes. En aquesta temporada el Pardal es, donchs, un
 benefactor indiscutible. Ara se dirá que lo que convé sapiguer es si
 el benefici de la desaparició dels insectes es tant gran com el
 perjudici en fruyts y grans. Pera mi el Pardal es acreedor nostre y
 de molt.”</p> <p>El Pardal es, donchs, un aucell digne de tot
 respecte. Tots els conreus li son acreedors per el benefici positiu
 que representa la destrucció de millers de llurs enemichs.
 L'agricultor pot, en determinats cassos, fer els possibles pera
 allunyar als esmentats aucells, més no matarlos; ja que els mateixos
 que en aquells moments poden ferli un petit dany, son els que li
 proporcionan en moltes altres ocasións la destrucció dels enemichs
 de son conreu.</p> <h2 id="viii-la-casa-de-camp">VIII La casa de
 camp</h2> <p>Si els conreus tenen els aucells qu'els defensan, á la
 Casa de camp no li mancan tampoch sos defensors: son les Aurenetes y
 la Oliba. Més veyám primerament quins son els enemichs de la casa
 del Agricultor.</p> <p>Coleópters (5 espécies) Butalis cereatella.
 Alucita dels cereals. La larva devora el forment, el séguel y
 l'ordi. Devegades causa molts danys.</p> <p>Dermestes lardarius.
 Devora el llar.</p> <p>Sithoplilus granarius. Corch del blat. Devora
 el gra.</p> <p>Tenebrio molitor. La larva (cuch de la farina) devora
 la farina.</p> <p>Tinea granella. Corch del gra. La larva
 (groguenca) devora els blats.</p> <p>Lepidópters (1 espécie) Asopia
 farinalis. Arna de la farina.</p> <p>Himenópters Formigues. Váries
 espécies.</p> <p>Dípters (14 espécies) Calliphora vomitoria. Mosca
 de la carn; blau-fosch. Posa sos ous en els talls de carn.</p>
 <p>Chrysops caecutiens. Mosca d'ulls daurats. Molesta als ulls del
 bestiar.</p> <p>Aestrus Ovis. Estre del Moltó.
 (Gris-rogench-negre). La f. posa els ous en els nassos dels moltóns.
 La larva viu en la part posterior de les fosses nassals. Devegades
 causa la mort al animal.</p> <p>Gastrofilus equi. La f. posa 700 ous
 entre el pelatge del cavall, ase ó mula. La larva irrita la pell;
 l'animal se llepa, y aixó ocasiona la entrada de la larva al
 ventrell hont queda agarrada, produint ulceracións. Arribada al
 terme de sa creixensa surt al exterior per la vía intestinal.</p>
 <p>Gastrophilus hoemorroidales. Mosca gris-negre. Molesta al bestiar
 cavallar d'igual modo que l'anterior.</p> <p>Hypoderma bovis. Mosca
 negre-gris-groch. La f. posa sos ous en la esquena dels bous,
 produint tumors en els que hi viu la larva.</p> <p>Hypoderma equi.
 Moreno-gris. Atormenta als cavalls, bous, gossos y homens.</p>
 <p>Melophagus ovinus. Blanch-ferruginós. Sobre les ovelles.</p>
 <p>Musca domestica. Mosca vulgar.</p> <p>Stomoxys calcitrans. Mosca
 grísa semblanta á la vulgar. Propaga el carbuncle y altres mals. La
 larva (blanca) se troba en les dejeccións del bestiar.</p>
 <p>Tabanus bovinos. Tábach dels bous. Moreno-negrós. La f. posa de 3
 á 400 ous en les herbes dels prats. Xucla la sanch dels bous y
 cavalls.</p> <p>Tábach negre. Iguals costúms que l'anterior.</p>
 <p>Tábach de tardor. Id. id..</p> <p>Culex pipiens. Mosquit.</p>
 <p>Mamífers Rates y ratolíns. Váries espécies.</p> <p>Les Aurenetes
 Aureneta de camp ó de chemeneya y aureneta de vila ó de finestra.
 Les Aurenetes d'Europa ó sigan les nostres son la Aureneta de camp y
 la de vila ó de ventre blanch. En castellá s'anomenan Golondrina de
 chimenea y de ventana. La primera té 18 centímetres de llargária y
 es negra per sa esquena ab reflectimens blavenchs y morats y
 blanca-rogench per son pit y ventre. Aquesta espécie es la que extén
 á més distancia ses emigracións al Africa: Brehm l'ha trobada als 11
 graus de distancia del Equador. Ens arriba en la tercera desena de
 Mars y s'estableix en les cases de camp lluny de poblat, y ens deixa
 en la mateixa desena de Setembre. La segona espécie té 14
 centímetres de llargária y es negra ab reflectimens blavenchs y
 morats per sa esquena y blanca per son pit y ventre. Ens arriba en
 la primera desena d' Abril procedenta com l'anterior, del Africa, y
 se n'hi entorna en la primera d'Octubre. Viu en les Cases de Camp
 properes á les poblacións; en les cases d'aquestes, y en els turons
 més ó menys espadats; en qual cas fan son niu en societat.</p>
 <p>Quan el Pinsá, l'entussiasta cantor, y l'Estornell, l'aixurit
 turista, hivernadors de nostre pais, han marxat ja á sa residencia
 estival, el centre d'Europa, á pendre possessió de sos arbres de
 primavera é istiu sens temor á les gelades tardanes, aváns que les
 neus dels cims de les montanyes s'hagin fos del tot y els arbres
 s'hagin vestit, y la Merla, el constant amich de nostres hortes, de
 nostres prades baixes y de nostres jardins, s'ha sentit venir á la
 boca les notes dolses y alegres qu'el amor ha fet brollar en son
 cor, y quan el sol ha traspassat el Cercle equatorial, arriban
 allavors els graciosos aucells de vol delicadíssim y de dolsos
 instints, les Aurenetes, com missatgers de la primavera; y al ocupar
 llur niu del any aváns, sembla qu'ens diguin: alegreuse, cors:
 obriuse á la esperansa: ja es aquí el bon temps.</p> <p>Tothóm sabrá
 alguna cosa de les Aurenetes. Les Aurenetes son eminentment
 emigradores, y sa sona de espargiment es, com havém dit,
 considerablement més gran que la de tot altre aucell, exceptuant el
 Falsiot ó Magay que les guanya y l'Estornell y la Guatlla que les
 igualan, segons Toussenel.</p> <p>¡Quina perfecció de
 sentits! ¡quina noblesa d'instints en l'aucell! Les Aurenetes son
 les espécies voladores que ho son en grau eminent. Llurs ales son
 llargues y punxagudes; llurs cames son curtes y primes; el coll es
 també curt y el bech s'obre fins á ran dels ulls. La Aureneta es un
 model de lleugeresa y de elegancia, y qui s'ha fixat en son modo de
 volar no pot confondrel ni compararlo ab cap més. La gracia,
 suavitat y amplitut dels moviments continuats fan del vol de la
 Aureneta, un dels més elegants, capritxosos y esbelts de tots. La
 missió de la Aureneta es la persecució y captura del insecte alat, y
 son vol podría ésser considerat com el d'un insecte y en especial
 del dípter.</p> <p>La vista del aucell es finíssima y telescópica;
 Belon diu que á 100 metres veu una mosca en l'ayre. Aquest sentit es
 el més desenrotllat, exceptuant el tacte que, com en tots els
 aucells, ho es, pot dirse, en grau admirable. Més no el tacte
 directe com l'enteném nosaltres, sino un tacte especial, més
 espiritual y sutil qu'el nostre.</p> <p>L'ohido sembla no
 distingirse del de la major part dels aucells.</p> <p>La elegancia y
 lleugeresa de sos moviments y la finura de sos sentits van
 acompanyades d'una distinció y noblesa d'instints que en pochs
 altres aucells se troba.</p> <p>La característica de la Aureneta es
 la docilitat. Cap altre aucell s'entrega al home ab més
 desprendiment; cap altre vé á viure á sa mateixa casa ab menys recel
 y ab més bona voluntat. Aquesta sumissió al home, qualitat
 eminentment femenina, no es més que la resultant d'un aplech de
 qualitats morals, dignes y hermoses, demostrades per la observació,
 evidentes, may dubtoses. La Aureneta, prescindint dels mérits
 contrets com á servidora dels interessos del home, es, per la
 excelencia de sos instints, digne del més gran respecte, de la
 consideració més enlayrada y de la estimació més merescuda.
 Toussenel l'ha presentada com un model d'esposos, y diu que la
 fidelitat conjugal se troba més generalisada en elles que en la
 espécie humana. Molt rarament se contrauen entre les Aurenetes
 segones núpcies: moltes vegades la mort d'un dels esposos precedeix
 de poch á la mort del altre. Es en la família, fórmula superior de
 la vida, que les Aurenetes poden ésser preses com á model; es
 comparat ab elles que una gran part dels homens ha de declararse
 inferior, per la puresa y solidesa de la més alta institució.</p>
 <p>L'amor maternal arriba en l'aucell de que parlem, al grau més
 enlayrat.</p> <p>Heus aquí lo que'n diu E. Menault: “L'esperit de
 maternitat se revela en la Aureneta com en les dones, desde sa
 primera edat. ¿Quí no ha admirat aquests graciosos capets obrint ses
 boquetes á la vora del niu pera rebre l'insecte que sa mare els hi
 porta cada minut tenint molt cuydado en fer una repartició justa
 pera que no hi hagi gelosia entre la germanor?”</p> <p>Boerhaave
 assegura que un dia vejé á una Aureneta atravessar les flames pera
 portar el menjar á sos petits.</p> <p>La Aureneta ha donat proves de
 gratitut al home: heus aquí un cas que ho demostra y qu'el
 naturalista Dionís de Montfort referix com succeit en sa casa: “Una
 parella d'aurenetes feren niu en una paret propera á una escala. Un
 dia al pujarla Montfort, la Aureneta femella, en el moment de sortir
 de son niu, fou agafada per un gat. A les amenasses del naturalista,
 el gat deixá anar al aucell, el qual va ésser colocat per son
 salvador en el niu ab sos petits. Desd'aquell dia, cada vegada que
 Montfort pujava la escala, la Aureneta se li posava sobre una de ses
 espatlles, deixantse acariciar. Aquesta prova d'afecte la extengué á
 tots els individuus de la família. Durant quatre anys, la parella
 d'Aurenetes vingué á la casa; després la mort ó el cassador la degué
 aturar, ja que Montfort no la va veure més.”</p> <p>Heus aquí ara un
 cas que prova l'esperit de fraternitat y la inteligencia del bon
 aucell. Toussenel assegura en sa obra /Le Monde des Oiseaux, t. II,
 que Isidor Geoffroy, Saint Hilaire, Roullin, Dupuy y Dupon de
 Nemours vejeren en un passeig de Paris que unes quantes Aurenetes
 varen treure de la cama d'una altra un lligám vermell que algú li
 degué posar com á senyal, y, una vegada conseguit, váren celebrarho
 ab gran content y cridória.</p> <p>Al arribar la Aureneta á la Casa
 de Camp, lo primer que fa es inspeccionar son niu del any aváns. Si
 ha sigut destruit ó malmés, ne fará un altre en el mateix lloch. Més
 si el dany sufert es de poca importancia, el restaurará. Aquest niu
 estará penjat en l'alt d'una paret ó sota la cornisa, com el de la
 Aureneta de ventre blanch, ó sota el porxo y fins en l'interior
 mateix de la casa del Agricultor, com el de la Aureneta de Camp. El
 construirá de fanch barrejat ab palles pera darli més solidesa. Les
 parets en sa part mitja no tindrán més que de 1 á 2 cents. y de 5 á
 6 en son punt d'apoyo ab la paret. L'interior estará omplert ab
 palles fines, en les que hi posará sos ous.</p> <p>A l'arribada del
 aucell, el dípter comensa á veures al entorn de la casa del
 Agricultor. La Aureneta ha comensat sa persecució. Desde punta de
 dia fins que's pon el sol, ab algúns descansos, son travall
 representa la destrucció d'un gran nombre d'enemichs. Florent
 Prévost, el distingit preparador del Museu d'História Natural de
 París (quins interessants travalls sobre la alimentació dels aucells
 de Fransa tanta llum han donat sobre la missió qu'en la Agricultura
 tenen els esmentats animals) ha dit que una Aureneta, al acabar sa
 jornada, té en son ventrell de 200 á 250 insectes voladors, y qu'es
 provable que aquest nombre se renovi algunes vegades cada dia.
 Afejegishi el sobrepuig que durant el temps de la cria representa la
 alimentació dels petits, y comptant qu'el travall del aucell se
 realisa durant sis mesos, se podrá calcular el nombre d'insectes que
 la Aureneta fa desaparéixer y ensemps el benefici que reporta á les
 provisións, cullita, bestiar, horta y demés riquesa aplegada en la
 casa del Agricultor.</p> <p>Més no paran aquí els serveys del bon
 aucell: Toussenel assegura per haverho observat, que la Aureneta es
 el vigilant que dona l'alerta á les aus de corral y als aucells dels
 encontorns, quant l'Esparver ó el Falcó s'acostan. Unes y altres
 deuen moltes vegades la vida al fraternal avis de la Aureneta. Més
 no s'acontenta ab aixó, sinó que refiada de son vol sostingut y
 capritxós, s'en vá, junt ab ses companyes, al encontre del aucell de
 rampinya, molestantlo ab sos xisclets y evolucións que l'aucell de
 rampinya no pot seguir, marejantlo y fentlo fora de pera allí.</p>
 <p>Més… la estiuhada toca á son terme y la Aureneta se prepara pera
 deixar la Casa de Camp. Cumplí sa missió: l'insecte alat ja no's veu
 voleyar pels encontorns de la casa y els fruyts de la horta acaban
 d'ésser cullits.</p> <p>Un matí, ja les Aurenetes no s'han vist: han
 marxat envers llur residencia hivernal, pera tornar sens falta quant
 torni la primavera, si es que la mort ó l'aucell de rampinya no les
 hagi sorpreses ó el cassador no les hi hagi deturat el pas. Perque
 la Aureneta, ab tot y sos inestimables serveys, malgrat la estimació
 ó el respecte del poble y la protecció de la lley, no pot encara
 veure assegurada sa vida contra la barbária humana.</p> <p>¡Vergonya
 pera els traydors cassadors que la deturan en la época de ses
 emigracións ó de sos retorns! ¡Vergonya pera els pobles que ho
 consentan!</p> <p>La Oliba Els moderns naturalistes divideixen
 l'ordre dels aucells de rampinya en quatre tribus: la dels Corbs, la
 dels Mussols, la dels Voltors y la de les Aligues. La primera
 comprén als aucells encarregats de la destrucció de grans insectes
 no voladors, moluschs, petits rosegadors, y de fer desaparéixer els
 petits animals morts, en benefici de la salubritat pública; la
 segona comprén als aucells encarregats de fer la guerra als
 rosegadors, terribles enemichs nocturns de tots els conreus; la
 tercera, la forman els aucells quina missió es la eliminació de
 grans animals morts, travallant per la puresa del ayre y per
 consegüent de la salut pública; finalment, la quarta, la composan
 els aucells que tenen á son cárrech la eliminació d'altres aucells,
 pera que son nombre no aumenti excessivament.</p> <p>Els més
 importants pera la Agricultura son els aucells de la segona tribu,
 els Mussols, y dentre ells, els Mussols propiament dits y la
 Oliba.</p> <p>Vegerem, al tractar dels Cereals, al Gamarús que no es
 més que una de les espécies dels Mussols, la més coneguda y
 abundanta, per trobarse tot l'any entre nosaltres. Indicarem
 allavors que la Oliba era també un aucell útil als Cereals, més que
 devia ésser presentada al parlar de la Casa de Camp.</p> <h4
 id="la-oliba-1">La Oliba</h4> <p>La Oliba es coneguda per totes les
 parts de mon. Malgrat sos indiscutibles beneficis en favor dels
 interessos del home, es un dels aucells més perseguits y aborrers.
 La causa principal d'aquesta antipatia del home envers d'aquest útil
 aucell, es la preocupació de que ell es el missatger de la mort,
 quan justament al destruir els rosegadors y els insectes, no fa més
 que salvar de la destrucció molts y molts elements de vida. Com que
 la Oliba viu molt aprop de la casa (devegades sota sa teulada ó
 dintre de la soca d'un vell arbre proper y es allavors que les
 ombres de la nit arriban quan l'animal comensa son jornal precedit
 de sos ahuquets ó veus que no son ni més ni menys que son cant
 d'alegría per haver arribat la hora de sos ápats), no es estrany que
 la fantasia popular hagi pogut veure arrelada dintre d'ella, la
 crehencia de quelcóm misteriós en la vida de la Oliba. Més avuy no
 hi ha motiu pera seguir conservant aquesta crehencia, y després de
 les esperiencies sobre el travall del aucell, ha d'ésser aquest
 considerat com un dels més importants servidors de la Agricultura y
 digne, per consegüent, del més gran respecte y estimació.</p> <p>La
 Oliba té 36 centímetres de llargária. Es de color blanch y gris,
 quin to es més ó menys variat. Segóns Brehm, aquests colors y finura
 de plomatge s'acentuan més en les Olibes del Sur de la Europa. La
 Oliba es pot ésser l'aucell de rampinya nocturn que té mes llargues
 y punxagudes les ales, y aixó explica son vol rápit y sostingut, que
 tant li facilita la cassa dels insectes voladors.</p> <p>Quan la nit
 vé, l'aucell, que durant el día ha estat amagat en son domicili
 havitual dintre el qual la llum del día no hi penetra, va á cercar
 son aliment: els insectes voladors, els escarabats y les orugues,
 els ratolíns y petites rates. Aquests darrers, que son pot ésser els
 més terribles enemichs dels conreus, son els preferits per l'aucell:
 es quan no'ls troba, que arreplega lo demés.</p> <p>En molts punts
 d'Alemanya, convensuts els agricultors de lo que dihém, han donat
 aculliment en les mateixes cases de camp als esmentats aucells. Al
 efecte han obert entrada á sota de la teulada y en la fachada de
 llurs esmentades cases, donant pas á una espécie de corredor d'uns
 40 centímetres d'alsária per uns 20 centímetres d'amplária, formant
 ángul recte y acabant en una cavitat un xich més espayosa.</p>
 <p>Bailly diu que la veu de la Oliba se composa tan aviat de sons
 forts com els produits per una persona borratxa que dorm ab la boca
 oberta y que poden traduirse per xei, xei, xei, y que l'aucell
 repeteix durant una hora dalt de la teulada de la casa hont viu ó en
 les hortes, arbrats, jardíns y torrenteres, ó be també de crits
 forts, precipitats, dins del bosch ó sobre els camps. Aquests crits
 poden traduirse per els mots grei, grei, grei.</p> <p>La Oliba es un
 actiu volador que s'apropa al home, passantli molt arran de son cap
 sens temor. A les nits de lluna, vola totes les hores de la mateixa
 y baixa á terra de tant en tant, pera reposar ó apoderarse del
 rosegador ó insecte. En les nits de fosca, sols pot cassar durant el
 cap-vespre y la matinada.</p> <p>Se diu que la Oliba fa grans danys
 en els colomars; més aixó es molt difícil creureho, al veure la
 indiferencia ab la que els colóms veuen que sels hi acosta l'aucell.
 Naumann assegura que un parell d'ólibes se vingueren á establir
 dintre un colomar. Al arribar la nit sortían les ólibes per fer sa
 cassa. De dia se podía veure les aus de rampinya dormint mentres els
 colóms anavan y venían. Aquest fet prova de sobres que la Oliba no
 fa cap dany als colóms.</p> <p>La Oliba porta á son domicili totes
 les preses que li es dable trobar. Aquestes provisións li son útils
 pera les nits de fosca ó de mal temps, en les que l'aucell no pot
 cassar. Naumann parla d'una Oliba captiva, á la que se li davan 15
 rates cada nit.</p> <p>Diu Lenz: “En tots indrets deuria procurarse
 atraurers' á les ólibes. En la meva casa, y en ses quatre fatxades,
 he practicat una obertura que dona pas als esmentats aucells, els
 que troban al interior de la casa, lloch á propósit á modo d'uns
 caixóns, en els que hi viuen.”</p> <p>“Els terrassáns de Holstein
 (Prusia), diu el Doctor W. Claudius, se guardan molt bé d'inquietar
 á les ólibes que viuen sota les teulades de llurs cases, conseguint
 aixís veures lliures dels atachs dels rosegadors.”</p> <p>El B.
 D'Hamonville diu que en ses cases de camp hi té construits estatges
 pera les ólibes que en elles hi viuen desde molts anys, conseguint
 qu'els conreus propers se vegin á salvo dels atachs dels rosegadors,
 encara que hi hagin en la encontrada fortes invasións dels mateixos.
 El dit naturalista afegeix que la Oliba es, per ell, un dels aucells
 més útils á la Agricultura y digne del més gran respecte.</p>
 <p>Fi</p> 
<div style='text-align:center'>*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK 74159 ***</div>
</body> 
</html>
generated by cgit v1.2.3 (git 2.25.1) at 2026-05-27 11:02:48 +0000