5 files changed, 3629 insertions, 0 deletions

diff --git a/.gitattributes b/.gitattributes
new file mode 100644
index 0000000..6833f05
--- /dev/null
+++ b/.gitattributes
@@ -0,0 +1,3 @@
+* text=auto
+*.txt text
+*.md text
diff --git a/36231-8.txt b/36231-8.txt
new file mode 100644
index 0000000..ae1a438
--- /dev/null
+++ b/36231-8.txt
@@ -0,0 +1,3613 @@
+The Project Gutenberg EBook of L'Abrandament, by Carles Soldevila
+
+This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
+almost no restrictions whatsoever.  You may copy it, give it away or
+re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
+with this eBook or online at www.gutenberg.org
+
+
+Title: L'Abrandament
+
+Author: Carles Soldevila
+
+Release Date: May 26, 2011 [EBook #36231]
+
+Language: Catalan
+
+Character set encoding: ISO-8859-1
+
+*** START OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK L'ABRANDAMENT ***
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+L'ABRANDAMENT. (Carles Soldevila)
+
+
+
+
+   INDEX
+
+   Pròleg.
+   L'abrandament.
+   La sospitosa voluptat.
+   Lalí.
+   La fortuna dels Molines.
+
+
+
+
+PRÒLEG
+
+
+I
+
+Un silenci d'uns quants anys en la novel·la catalana, precedeix,
+com tots els momentanis silencis col·lectius, una metamòrfosi. En
+un ahir ja no gaire pròxim, la novel·la era a l'ensems
+naturalista i simfònica. No ens pensarem, certament, de descobrir
+que el naturalisme era una fase de la famosa i tanmateix
+renovelladora subversió romàntica.
+
+En Carles Soldevila és un novel·lista de temperament clàssic, és
+a dir--retraient una fórmula feliç,--partidari que la novel·la
+sigui determinada pels caràcters reaccionant sobre l'argument, i
+no de la manera inversa.
+
+Així _L'Abrandament_ és una novel·la novíssima, i està d'acord
+amb la més aguda sensibilitat moderna. Perquè entre modern i
+clàssic no hi ha contradicció sinó subtil avinença.
+Intensíssimament coetània nostra com és la novel·la d'en
+Soldevila, ens deixa un tast de perfecte aplom, de paraula
+granada, d'observació austera, de púdica causticitat, de límit
+sortós, com si es tractés d'un caràcter de La Bruyère. I com que
+el llibre d'en Soldevila és un llibre i no un llibre pintoresc,
+la patina del temps el farà daurat i no pas negre, revelació d'un
+_standard author_, i no pas estribació folklòrica.
+
+Benvingut sigui aquest to, avui arreu arreu preponderant, que
+acaba, tornant al Born, les desnaturalitzacions de la novel·la. I
+benvingut aquest llibre que dóna una versió catalana del benaurat
+predomini final del caràcter sobre l'aventura, sobre el lirisme,
+sobre la transcendència, sobre el virtuosisme descriptiu. És clar
+que independentment de la orientació estètica aquesta superació
+havia estat assolida, per exigència intuitiva, en temperaments
+genials de qualsevulga escola: anotem a Catalunya pàgines com les
+de _La Fineta_ de nostre gran Ruyra. Però _L'Abrandament_ no
+solament és un cas pur, sinó un cas deliberat. És en aquest
+sentit que _L'Abrandament_ és una fita.
+
+
+II
+
+El temperament psicològic i substancial de nostra raça i de
+nostra llengua pot fer-nos sentir naturalíssims en aquest
+recobrament de la novel·la. Senyalarem, de passada, una especial
+voluptat que hi ha a fer vívides figuretes humanes en llenguatges
+nous o renovellats, que és la mateixa cosa. Romanen sempre
+infinits matisos inexpressats en qualsevol literatura per vasta i
+gloriosa que sigui: en qualsevol literatura, i en qualsevol
+acoblament de literatures. Cada nou llenguatge és un nou
+instrument de comprensió humana. I, fins i tot, les valors
+simples o els tòpics de major vetustesa, hi assoleixen una mena
+d'estranya joventut, esquiva i delitosa, dolça i àcida com tota
+virginitat. El sacrilegi de l'abjuració del propi idioma
+--castigat amb la pena d'inexpressió perpetual--mai no es mostra
+tan abominable com considerat sota aquesta llum de sos efectes
+neo-malthusians, de desnonament d'una inèdita herència
+espiritual, de defraudació comesa envers la universal
+intel·ligència.
+
+Hem reivindicat l'aptesa literària del català, i hem volgut
+acreditar-la, de primer amb picabaralles d'escamots dialectals,
+després en recta ordenació d'exèrcit. Mentre el català era
+gairebé individual, la nostra literatura no pogué aconseguir
+veritable universalitat. Cal que una creació col·lectiva
+coordinada aconsegueixi per al català ço que per als grans altres
+idiomes ha obtingut: la selecció, l'estabilitat bàsica, i la
+veritable riquesa que consisteix no pas en el nombre de paraules,
+sinó en el nombre de sentits de cada paraula.
+
+Entre els elaboradors del català novíssim, En Carles Soldevila és
+una de les figures més sortoses. Sos poemes, enaltits bellament
+per En Xenius des del seu seient pontifical del _Glossari_, ses
+_Plasenteries_, sos contes, són d'una llengua plena d'elegància
+nerviosa, d'espiritualitat, i, alhora, de secret perfum i
+d'agilitat deportiva. En Soldevila és un quiet príncep entre els
+poetes, i un amatent discòbol entre els periodistes.
+_L'Abrandament_ és una bella aportació lúcida a la saó catalana
+que comença. Hom hi veu tot d'averanys gentils.
+
+En Soldevila--no tenim més remei que dir-ho amb un mot pedant--té
+un veritable temperament de socialitzador del nostre idioma. La
+seva poesia és prenedora, la seva prosa és clara i graciosa. Si
+ell persevera, com cal esperar, en una floració novel·lística pot
+fer molt per aconseguir el consorci més íntim d'una societat en
+transició ascendent, i el bell parlar que han elaborat els
+lírics. No ens referim ara a una modesta influència lèxica, sinó
+a una doble acció d'ennobliment de la vida i «humanització de
+l'art» com diria en Joan Alcover. El noucentisme necessita,
+darrera els seus poetes, els seus novel·listes. La poesia lírica,
+com la metafísica, és un nimbe, un halo sacrossant; però la
+novel·la, com el teatre, és l'entronització. La novel·la és més
+tranquilament amaradora que no pas el teatre. I sobretot, és més
+obiqua. Hom la troba o la té en el quiosc, en el ferrocarril,
+dins el pupitre de l'escolar adolescent, dins el prestatge de la
+casa de camp on els hostes llegeixen quan plou, dins la butxaca
+del modest dependent de comerç o sota el coixí agençat amb randes
+on es mig sepulta una rossor mandrosa.
+
+
+III
+
+Un poeta, segurament anònim per als venidors, ha escrit aquests
+versos:
+
+«Del desengany, fóra possible cosa
+fer-ne una amor amb caient gentil?»
+
+Gosaríem dir que sí. I fóra cosa més exemplar que no pas
+convertir un enlluernament en un tast de cendres.Però no és
+aquest darrer el cas de _L'Abrandament_. El cas, en la novel·la
+d'En Soldevila és la nota biogràfica d'una mediocritat passiva,
+ordenada, egoista que un cop, en l'embranzida inusual d'una
+represa de salut, creu en una vana apariència de sentimentalisme,
+i després es va deixondint al compàs de les petites anècdotes
+inexorables de la quotidiana invasió femenina. Tanmateix, el
+matrimoni és una solució rigorosament perfecta de la vida, i, com
+totes les solucions socials perfectes, en té prou amb la
+supervivència d'una sola de les seves mil raons fonamentals per a
+continuar florint. En els casos pitjors--fins i tot després del
+desengany,--n'hi ha prou per a fer del matrimoni quelcom
+d'eficient, de confortable, de conversatiu, amb què la muller
+tingui indulgència o el marit tacte. Però l'heroi i l'heroïna de
+_L'Abrandament_ es troben orfes d'una i altra virtut. Ell és un
+mediocre bla i ella és una mediocre eixuta. Aquesta mediocritat
+crea a llur voltant unes tintes obagues, cruels, com les que
+volten certes figures realistes de Rembrandt. La lògica de
+l'autor en tota la novel·la és admirable, millor diríem
+implacable; i el desenllaç més que funeral és piadosament
+humorístic. Humorístic, i potser just, si és que la justícia és
+més aviat metòdica que no pas èpica.
+
+Quant a la viventíssima qualitat d'aquesta novel·la, no cal dir
+sinó que el lector tractarà amb veritables coneguts. I que
+apendrà, davant els seus amics, veïns o parents d'aquell tarannà,
+a somriure imperceptiblement. I potser somriurà davant de si
+mateix, amb un poc de resignació crepuscular.
+
+Però, sigui com sigui, quan un home aprèn de somriure es pot dir
+que està salvat. Perquè la vida que de vegades obeeix, forçada,
+als ferrenys, té sempre recança de malmenar un posat cortès.
+
+
+IV
+
+Un mot sobre els contes que segueixen a _L'Abrandament_. Encara
+que, ben mirat, potser _L'Abrandament_ no és sinó un conte que ha
+anat dilatant-se, per graciosa voluptuositat analítica i
+literària de l'autor.
+
+El petit estremiment imaginatiu que és el conte, és quelcom
+d'amabilíssim dins els gèneres literaris que cataloguen els
+retòrics. No cal negar que el conte és ben francès, i els d'En
+Soldevila són d'un lluc que podria naturalitzar-se'n. El deliciós
+gaudi secret del pastor que anava a Granollers cada trenta dies,
+la silueta inconfundible de l'extraordinària noia ardida, el
+drama íntim dels dos rics sobtadament rics, són d'una
+sensibilitat, d'un gust, d'un _fini_ gratíssims.
+
+I, per acabar, reparem un detall. L'autor d'aquests contes no
+solament és un ciutadà: és un mundà. Se li coneix en els
+subratllats, en els eufemismes, en els silencis, gairebé en la
+puntuació. També això és falaguer per a les lletres catalanes. I
+talment està en la natura--i en la història--del conte, que el
+contista sigui un mundà.
+
+Si En Soldevila té en aquest ram, com desitgem, seguidors, el
+conte transcendirà a la nostra vida, que esdevindrà
+sentimentalment polícroma. I dins un tramvia de Barcelona podem,
+com dins un tramvia de París, imaginar el conte de cada un dels
+passatgers. Resta palès, doncs, com també en això és benvingut En
+Soldevila, el Benvingudíssim.
+
+Tant, com jo malvingut; jo que m'he atardat a la llinda de casa
+d'altri, obstruïnt el pas al lector, inútil i passiu com un ca
+estirat al sol.
+
+JOSEP CARNER
+
+
+
+
+L'ABRANDAMENT
+
+
+I
+
+-Trenta cinc i quatre dècimes.
+
+-Només?
+
+-Només. Ja fa vuit dies que no tens gens de febre.
+
+L'Angelina, vora el llit del malalt, s'esforçà per dir
+naturalment aquestes paraules; però cada síl·laba traslluïa una
+esperança. El malalt girà el cap i aclucà els ulls en un rapte de
+joia incontenible. Tots dos pensaven en la convalescència:
+potser, després de dos simulacres, ara s'iniciava de debò.
+
+L'Angelina endreçà un poc les robes del llit. Tornà lentament el
+termòmetre a son estoig, deixà caure les cortines sobre la
+finestra, i, de puntetes, sortí de la cambra enfosquida.
+
+En Llucià s'enfonsà en un subdeliri. Sent una fam terrible.
+Enfila moltes imaginacions diverses; però en mig de cada una,
+insospitadament, sorgeix un menjar o altre. Celebra noces, èxits
+polítics; va a una cacera; un amic seu publica un llibre... I ell
+sempre dina o sopa, o esmorza o berena. Té una hora galant en un
+reservat, i la consum combinant el menú. Adés caminava entre els
+dos taulells d'un bar infinit: desfilava per davant de totes les
+llaminadures creades per la cuina universal. Ara s'abandonava als
+records. No evocava solament els exquisits, els selectes: es
+complaïa en la memòria mateixa d'unes mongetes tendres, d'un
+bacallà i uns musclos a la marinera que menjà fa quatre anys en
+una sòrdida barraca de la Barceloneta. En els camps que
+fantasiava, tot eren fruiterars, branques vinclades sota el pes
+deliciós dels préssecs i les prunes.
+
+Li revénen uns versos que llegí pocs dies abans d'enllitar-se:
+
+_Ai, Candelera gentil,
+Mare de Déu de Candelera!...
+temps de salar el pernil
+tot esperant la Primavera._
+
+En el seu deliri l'expectativa d'un temps qualsevulla també
+s'associa amb la imatge d'una vianda o altra. Aquest pernil que
+els versos li presenten li plau de tota manera: amb patates
+fregides i amb suc de tomàtec, tallat a bocins menuts i dispersos
+entre l'arròs, o bé tallat a tires llargarudes i col·locat
+simètricament damunt d'una truita a la francesa.
+
+De quina cosa pot ésser aquest soroll sord i constant, remor
+gairebé única en mig de la nit calmosa? El malalt, a la fi, ho
+endevina: és del forn! En els baixos de la casa hi ha un forn.
+Ara pasten, segurament: aquest soroll és de la pastera mecànica.
+Oh! el pa! La seva crosta daurada s'esmicola, cruixint, entre les
+dents. El dilluns fan uns panets llargs i prims que farien venir
+apetit als àngels.
+
+El metge també comença de creure que es declara la
+convalescència. No gosa dir-ho, però ho deixa endevinar. El
+malalt, d'ara endavant, podrà menjar purés ben espessos, arròs
+blanc, trumfes, espinacs i algunes fruites; beurà dos dits de
+xampany; només li donaran una injecció hipodèrmica, i es
+suprimirà una pràctica enutjosa d'higiene interior.
+
+Els ulls d'En Llucià brillen amb una claror novella en son rostre
+exangüe.
+
+Ai, aquesta sensació de reviscolament! En Llucià, amb la seva veu
+afeblida, en parla cada cop amb més excitació. La germana, encara
+ben armada de prudència, voldria calmar els seus entusiasmes, i
+ella mateixa resistir el corrent optimista que se l'emporta. Però
+arriba l'hora del primer àpat. Els plats s'apilen sobre el llit,
+i En Llucià els buida amb una golafreria salvatge. Mirant-lo,
+l'Angelina oblida les precaucions, i uns moments s'abandona a
+l'esperança. Tots dos somriuen. En algun recó de la cambra lluu,
+imperceptible, l'arc de Sant Martí.
+
+Després que ell ha fet una digestió voltada de tenebra, silenci i
+soledat, l'Angelina retorna a la cambra, mig obre els porticons i
+s'asseu al capdavall del llit.
+
+Els dos germans fantasiegen.
+
+Quan ell es llevi llogaran una torre a Vallvidrera i se n'hi
+aniran a passar tot l'abril i el maig. A l'estiu faran un viatge.
+Un viatge a Suïssa, probablement. En Llucià hi ha estat, i en
+serva un record agradabilíssim. Hi menjava bé. La llet es
+excel·lent. Les fàbriques de xocolata produeixen la xocolata més
+exquisida del món. El pa es bo com el de Viena. La mantega, fina,
+s'estén dòcilment sobre els llonguets, i s'hi confon per produir
+una sola delícia. Tots els formatges que aquí passen dies a
+l'aparador dels adroguers, als hotels suïssos te'ls serveixen
+confeccionats de fresc. Els peixos de llac no són pas insípids.
+
+Altrament, a Suïssa la vida és fàcil. Tothom t'ajuda a viatjar.
+Pots preguntar interminablement sense perill de trobar una mala
+resposta. Pots equivocar-te de tren o de vaixell sense por
+d'enfellonir cap funcionari. Abunden les indicacions trilingües.
+No cal guardapols i ningú en porta. De més a més, pots vestir-te
+com et plagui, que ningú et mirarà amb estranyesa. Si al barret
+hi vols dur herbes i plomes, les hi duus. Si vols penjar-te al
+pit un mostruari de medalles, te l'hi penges. En els vaporets i
+en els trens veus parelles, en viatge de noces, que s'afalaguen
+davant de tothom: ningú s'esvera ni hi para cap atenció
+impertinent.
+
+A bord d'un vaporet, travessant el llac de Thoune, un bon home va
+obrir un estoig de pell que duia penjat al coll, fent sospitar
+una ullera de llarga vista. En tragué un clarinet, i començà a
+preludiar un aire dolç, enyorívol. Els viatgers el miraven sense
+sorpresa. Ningú va sentir necessitat de fer comentaris enutjosos.
+L'home del clarinet seguí sonant-lo mentre en tingué ganes.
+
+Aquest feix d'anècdotes en elogi de Suïssa ja l'havia retret
+altre cop. Però ara semblava nou, acabat de pensar, perquè en tot
+allò que deia hi posava una vibració febrosa.
+
+Parlaven de baix en baix. I no calia: tot el que conversaren
+podia ésser oït de tothom. Però ells sentien una mena de por
+supersticiosa: potser en els recons foscos de la cambra, darrera
+d'aquella barricada de sifons, xicres, capsetes i ampolles de
+farmàcia, el geni de la malaltia encara estaria sotjant, cuidant
+de jugar-los una mala passada.
+
+Dues hores ha que es fan confidències. Ja és cap al tard. Els
+porticons, mig oberts, donen una claror lletosa i esmorteïda.
+
+
+II
+
+Avui, dia dels Reis. En Llucià s'ha llevat per primera vegada
+després de setanta dies de llit. La seva germana l'ha vestit,
+perquè ell no podia pas. L'ha vestit amb una ineptitud plena de
+pietat. De seguida l'ha ajudat a fer sis passes per canviar de
+cambra. Posar-se dret, caminar... Quin oblit en les cames i en
+tots els muscles!
+
+L'han deixat, mig ajagut sobre un sofà, en la saleta de música.
+Mira al voltant. Els llibres de solfa, les estampes i els
+retrats, les cortines de reps: tot ho reconeixia. Totes aquestes
+coses han estat allí mateix, a sis passes d'ell, i no les ha
+recordades cap moment. Li sembla com si tornés de molt lluny,
+d'una terra nebulosa i incerta.
+
+Guaita llargament els retrats dels pares dins les negres
+motllures ovalades. Els perdé ben d'hora, als nou anys. Si vol
+evocar-los troba més aviat aquestes fotografies que sa figura
+mateixa: la inflexió de les veus i el caient dels gestos se li
+han esborrat fa temps de la memòria.
+
+Tota la seva família és l'Angelina. Fa trenta nou anys que viu
+tot sol amb ella. Ella sí que en son pensament té tothora una
+imatge directa i cordial! Àdhuc en els dies que la seva vida era
+una llumeta feble a punt d'apagar-se, el nom de l'Angelina
+s'associava dintre seu amb una sensació tendra i germanívola.
+L'únic nom que confegia era el seu: _Lina, Lineta_, com li deia
+de petit.
+
+Tanmateix ell ha estat frec a frec de la mort. Adés començava
+d'adonar-se'n. El metge hi ha hagut dia que vingué tres vegades a
+visitar-lo. Té idea que tota la parentela ha desfilat per la seva
+cambra: cosins segons, oncles llunyans, ties remotes, han entrat
+de puntetes per abocar damunt del llit llurs rostres contrets per
+un somrís fictici.
+
+Ha pensat massa. Sent una lassitud sobtada i es desconhorta
+vagament. L'Angelina el troba molt pàl·lid.
+
+-Et mareges, potser? Ja fa una hora que t'has llevat. Serà millor
+que tornis al llit. Ja veuràs, com t'hem guarnit la cambra!
+Sembla tota una altra.
+
+És veritat: la cambra sembla nova. L'ambient fa olor de violetes,
+i els llençols, de bugada. Han retirat totes les ampolles i
+atuells que omplien els mobles i els han cobert de llenceries
+blanques. Sobre la tauleta de nit hi ha un vidre de Venècia amb
+floretes fresques.
+
+El bon home s'estremeix de goig en la calor renaixent del llit, i
+mormola.
+
+-Déu meu! Que és bona, la Lineta! que és bona, la Lineta!
+
+
+III
+
+Els germans Montoriol ja són a Vallvidrera. Hi han llogat un
+xalet pensant afavorir la convalescència. Toquen les deu. Fa bo.
+
+En Llucià, que tot just s'acaba de vestir, obre de bat a bat les
+dues finestres: un sol clar inunda la cambra. El mar, allà baix,
+és d'argent viu. Les teulades de moltes cases reintellen fins a
+enlluernar. Vora la carretera un pilot d'herba molla fumeja
+tènuement.
+
+En les muntanyes hi ha una immobilitat graciosa, com de peresa. I
+també la ciutat, ací i allà velada de boires, sembla que encara
+no s'hagi deixondit de la sopor nocturna. En Llucià s'embadaleix
+mirant els tramvies petits que marxen per les llargues rues de
+l'Eixampla. Aquell tren mateix que s'obira al lluny, vers la
+marina, avança amb una lentitud!
+
+Tots aquests moviments pausats entre la quietud solemne de les
+serres i la lluïssor extàtica del mar, fan un goig! En Llucià se
+sent envaït d'una onada de lirisme barcelonista. Crida
+imperiosament la seva germana:
+
+-Angelina! Lina! Deixa't estar de fer puntes i vina a badar
+davant d'aquest panorama únic.
+
+L'Angelina es recolza en l'ampit de la finestra, i ell comença de
+parlar com un al·lucinat. Anomena tots els campanars que són
+obiradors, vol comptar les xemeneies de les fàbriques; però es
+cansa aviat, i diu que formen una boscúria espessa. Les obres del
+port li semblen colossals i que tanmateix han d'assegurar a
+Barcelona el predomini mediterrani. Recita unes quantes estrofes
+de l'oda verdagueriana.
+
+L'Angelina, en lloc de guaitar el panorama, el guaita a ell amb
+un defalliment feliç.
+
+De cop i volta l'apologista canvia de to. Ha descobert unes cases
+de cinc pisos a la Bonanova, entre el rengle de les torres.
+
+-No és indigne que permetin edificar així en aquests carrers?
+Aquí no hi ha consciència civil: aquí no hi ha res. Tots els que
+han estat regidors de vint anys ençà, podien ésser penjats sense
+injustícia. Saps quina gràcia tindria, a hores d'ara, aquest
+suburbi, si fos fet de casetes de dos pisos voltades de jardí? Jo
+recordo prou un petit aplec de neules que escriu sobre la
+ciutat-jardí. No és qüestió d'escriure, sinó d'apedregar
+regidors, d'insultar arquitectes, d'incendiar barriades
+bunyol!...
+
+-Per l'amor de Déu, Llucià! Ja saps les atrocitats que estàs
+dient?
+
+La pobre Angelina està una mica esverada: això li sembla alguna
+cosa més que un retorn d'energies. El Llucià d'abans era incapaç
+de cap violència de llenguatge: enraonava amb una placidesa
+impertorbable. És cert que de tant en tant deia una facècia; però
+sense verí, perfectament soluble en totes les atmòsferes. Les
+seves dites d'ara eren tot una altra cosa: ofenien i esgarrapaven
+sense cap mirament.
+
+I, tanmateix, en el fons de les seves alarmes, l'Angelina
+s'alegrava de les exaltacions del seu germà: sentint la seva veu
+plena i vibrant, aquell aclaparament dels dies crítics li
+apareixia lluny, sense regrés possible.
+
+L'apetit d'en Llucià augmenta encara. Cada àpat, davant la visió
+dels menjars apilats en el plat del germà, la germana desvia la
+vista amb una secreta horror. Pensa: -No esclatarà aquest cos
+fràgil?- Però calla i el deixa fer, amb el desig de veure'l remès
+i fort en quatre dies. En Llucià mateix, algun instant, s'espanta
+i vacil·la... però mentrestant no para de menjar. Forces
+interiors atreuen l'aliment d'una manera ferma i seguida: sembla
+que el beu, no que el menja.
+
+A les set del matí ja li porten al llit un _yoghourt_. S'el pren
+i torna a adormissar-se. No es lleva fins a les deu tocades. Un
+cop llevat, s'entaula per cruspir-se un repas copiós: puré de
+llegums, dos ous passats per aigua i fruites. Agafa la manta de
+viatge i el diari, i se'n va cap al bosc, a ajaçar-se sobre les
+farigoles. Obre el periòdic, però a penes el llegeix: gairebé
+sempre contempla el mar, la ciutat o les serres; moltes estones
+s'encanta mirant el cel entre el fullatge obscur dels pins. Té un
+poder d'èxtasi extraordinari. De tant en tant, sense adonar-se'n,
+parla en veu alta.
+
+En Llucià no havia fruit mai unes hores de tan absoluta
+independència com les d'ara. Cal confessar que el seu ofici de
+procurador causídic no l'havia sotmès en cap instant a un
+_surmenage_ del cervell ni dels muscles: havia arribat a ésser un
+dels primers procuradors de Barcelona d'una manera fàcil, gairebé
+providencial. Tenia un decent patrimoni heretat de son pare: això
+li permeté des del primer dia pagar puntualment a tothom; llogar
+un passant escrupulós i quatre dependents actius. Ell només
+exercia una suprema vigilància, i afalagava els clients amb una
+conversa inútil i de bon to.
+
+Així i tot, els instants presents l'embriagaven d'oci, i les
+activitats pretèrites li apareixien com un esclavatge
+melodramàtic. Ell deia sovint: -Ara sento veritablement això
+que s'anomena joia de viure.- I no s'errava pas: vivia mirant les
+coses i les persones, parlant i sentint parlar. Manta vegada la
+imaginació li fugia vers una constel·lació de somnis
+irrealitzables; però per subtil privilegi assistia a l'esclat de
+sos propis anhels com a un espectacle impersonal. En retornava
+tranquil i enlluernat, com si vingués d'una aviada de coloms en
+dia de sol.
+
+
+IV
+
+Entre totes les hores, diurnes i nocturnes, la que passava ajaçat
+damunt les farigoles era la millor. El 10 d'abril, sonant les
+campanades de migdia, li fou malmesa. Pel vessant del petit turó
+que s'avesava a considerar com un domini exclusiu, pujava una
+família acomboiant una minyoneta de quinze anys, si fa no fa. El
+seguici era format per quatre persones: una matrona grassa, una
+senyora o senyoreta d'edat madura, una altra senyoreta jove
+encara, i una cambrera tendral i desdibuixada. Acamparen totes a
+deu metres d'En Llucià, qui començà de mirar-les amb una
+hostilitat rancuniosa.
+
+Què hi venien a fer, tan a prop? Les pinedes eren prou extenses:
+no era pas necessari que s'agombolessin les gents en l'indret
+mateix que ell havia triat. -Ah! quin fàstic! Han vist un home, i
+han corregut a acostar-s'hi. Aqueixes persones han de viure en
+congregació permanent: tenen una ànima de moltó.
+
+S'anava exaltant tot sol. Era temptat d'agafar la manta d'una
+revolada i fugir en senyal de protesta. No es movia, per això.
+Espiava els nous vinguts i llurs maniobres.
+
+La cambrera estenia una màrfega sobre les mates. La senyoreta
+prima col·locava un coixí perquè la convalescent hi reposés el
+cap. La matrona grassa deixava en terra, contra la soca d'un pi,
+una ampolla thermos i un vas d'alumini. La senyoreta jove portava
+un llibre sota l'aixella. Entre l'adalerat anar i venir de les
+altres persones, ella romania dreta i immòbil, amb una certa
+insolència de tinent novell. En Llucià la mirava. Tothom, tret
+d'ella, s'havia assegut i mig ajaçat per terra. Veritablement, en
+mig de les actituds massa còmodes i de les robes un poc
+negligides dels altres membres de la família, la senyoreta del
+llibre guanyava un relleu prestigiós. Son vestir, d'una afectada
+simplicitat, i el seu redreçament d'espatlles, li daven un poc de
+retirada a les protagonistes de certes pel·lícules americanes.
+
+En Llucià la mirava. Potser era la primera dona que li apareixia
+després del tràngol, i li encomanava una sensació de feminitat.
+
+La senyoreta prima, adreçant-se a ella, digué:
+
+-Per què no seus, Adelaida?
+
+-Perquè no en tinc ganes, tia. Això no se t'acut?
+
+Aquest fugaç diàleg li aportà dues noves interessantíssimes: la
+noia del llibre es deia Adelaida, i era neboda d'una senyoreta
+prima i revellida.
+
+Sobre aquesta base, i ajudat per les semblances fisonòmiques, En
+Llucià combinà de seguida el parentiu dels invasors: creu que la
+senyora grassa és mare de l'Adelaida i de la noieta convalescent;
+la senyora o senyoreta prima (aquest punt no gosa dilucidar-lo a
+simple vista) és germana de la senyora grassa.
+
+L'esforç imaginatiu que ha fet acaba d'esvair les seves ires:
+s'abandona lleialment a la contemplació. L'Adelaida, ben mirada,
+no és cap infant: és probable que sigui al llindar de la
+trentena. L'expressió habitual del seu rostre acusa una certa
+suficiència. Les paraules que diu són decidides i gairebé sempre
+autoritàries. Aviat abandona el col·loqui dels seus familiars, i
+es deixa anar a poc a poc sobre una mata de bruc. Resta asseguda
+i llegeix.
+
+En Llucià la mira. En conjunt no li sembla desplaent.
+
+
+V
+
+L'Angelina ja ha fet coneixença amb els veïns nous. De bon matí
+s'ha trobat a l'estanc amb la senyoreta prima. Totes dues venien
+de missa i compraven segells. L'estanquer ha dit:
+
+-Senyoreta Montoriol: a casa d'aquesta senyoreta també l'han
+passada.
+
+Un cop presentades d'aquesta faisó tan planera, davant d'un tema
+fàcil i passionant, la conversa ha començat resoltament. Hi han
+sortit les dues malalties, des dels primers senyals fins al
+període crític, des del període crític fins a aquest èxode curt,
+però emocionant, que acaben de realitzar en recerca d'aires purs
+i de solituds forestals. Entre totes dues han fet una patètica
+descripció de la ciutat sota el flagell de l'epidèmia tífica.
+L'estranger en restava bocabadat.
+
+De seguida les dues verges madures han sentit la necessitat
+d'informar-se recíprocament de llur estat i condicions personals.
+Poc ha restat per dir. S'han separat amb la fermança que serien
+amigues.
+
+Al cap de vuit dies es pot dir que ho són. Les circumstàncies
+ajuden. Resulten d'edats parelles. Són solteres definitives. Són
+veïnes: quatre passes només les separen. La feina de llurs cases
+no les absorbeix. Es troben al matí i a la tarda, i sospiren
+perquè el temps encara no és prou bo per a reunir-se al vespre,
+havent sopat.
+
+A cada conversa descobreixen noves amistats i coneixences
+comunes. Exclamen:
+
+-Nosaltres directament no ens havíem tractat; però hem sentit
+parlar tant l'una de l'altra, que podem dir que ens coneixem de
+sempre.
+
+Això és exacte: es coneixen de sempre; però, encara, quin tresor
+de confidències inèdites! Què sap, l'Angelina, d'aquesta
+senyoreta de Valldaura, cunyada del senyor Marquet? I, la
+senyoreta Valldaura, què sap de l'Angelina? La família a la qual
+pertany; vagament la posició social i la honestedat: res més.
+Poden, doncs, retreure el que vulguin de les fondàries de llur
+memòria: tot tindrà l'encís picant d'una primera confessió.
+
+L'Angelina no és pas una dona lleugera que atorgui a qualsevol
+l'entrada en el santuari dels seus sentiments i opinions: més
+aviat és, interiorment, esquerpa. Però ara, davant d'aquesta
+senyoreta Valldaura, ha tingut la intuïció que es trobava en
+presència d'una bondat sense tara.
+
+El cor no l'enganya: la Lluïsa Valldaura ha fet amb dignitat i
+amor el seu rol eternament secundari. Àdhuc es pot dir que ha
+perdut la seva personalitat: de fet ningú la coneix per
+Valldaura, sinó per Marquet, que és el cognom del seu cunyat. A
+casa d'aquest senyor és una sotmesa abnegada, disposta a
+substituir sa germana en les feines més dures. Fora del
+parteratge, ella ha sofert totes les angúnies de la maternitat.
+Durant la malaltia de l'Eulàlia, sa neboda petita, ningú ha
+vetllat sinó ella. Si es guardonessin amb creus i condecoracions
+les secretes generositats de la llar, el pit de la Lluïsa fóra
+insuficient per a lluir totes les que havia merescut en justícia.
+
+El cor de l'Angelina no s'enganya. Després de tres mesos de
+contracció dolorosa, experimenta una mena esponjament lasciu.
+Comprèn que hi ha una similitud pregona entre llurs destins. Tal
+vegada a ella li ha correspost un paper un poc menys humil que a
+la Lluïsa Valldaura: ha estat, al capdavall, l'únic element
+femení de sa llar; però totes dues s'agermanen en la pràctica
+d'unes mateixes virtuts d'obediència i sacrifici: són dues verges
+maternitzades.
+
+Si s'arriben a agrir haurien resultat un enginy terrible de
+malhumor i d'enveja: en comptes d'agrir-se s'han arrugat
+dolçament, com dues pomes intactes. Ara fan una flaire humil que
+no robarà el seny a ningú: flaire de robes netes, flaire de
+calaixera honrada.
+
+En Llucià vol i dol. A estones està posseit d'una sensibilitat
+frenètica: parla amb la família Marquet fent ús d'una vèrbola
+múltiple i apressada; però altres estones l'home es sent fatigat
+i es tanca en un mutisme esquerp.
+
+Avui per avui la seva interlocutora predilecta és l'Eulàlia, la
+convalescent. Entre tots dos hi ha una simpatia que neix de la
+paritat del tràngol sofert i de l'horrenda fam que experimenten a
+hores d'ara. En Llucià, demés, té a cada instant paraules i
+posats una mica infantívols: d'esma cerca la qui millor els pot
+entendre. Cada dia es comuniquen els menús que han menjat, i
+moltes vegades combinen els que menjaran l'endemà. Sembla,
+llavors, que es separen dels altres per conversar, que son
+còmplices d'algun delicte misteriós.
+
+La germana gran, l'Adelaida, mena una vida gairebé feréstega.
+Apar que desaprovi la lleugeresa dels seus a contraure amistats
+noves. Està correcta, però no gentil. Quan la tia Lluïsa es deixa
+portar pel seu daler confidencial, ella la mira amb un irònic
+posat de compassió. Quan la seva mare confecciona en veu alta, i
+per desena volta, el balanç de les despeses que s'han fet durant
+la malaltia, ella l'interromp amb alguna frase eixuta i
+contundent.
+
+En Llucià, en els seus brevíssims instants de reflexió, mira
+l'Adelaida com un ésser especial i incomprensible. Successivament
+la troba simpàtica i odiosa.
+
+Fa un dia dolent. Plou des de la matinada. El vel de l'aigua
+oculta Barcelona i el Tibidabo. Els planells s'omplen de tolls, i
+cada pendís esdevé una torrentera vermella. En Llucià té un
+llibre a les mans. L'Angelina cus. Tots dos callen. En llur
+silenci no hi ha cap pensament comú.
+
+Ella mormola: -Ves quin temps! No sé quan podrem eixugar la
+bugada!
+
+Ell pensa en el dinar que s'acosta. Alça sovint els ulls de la
+lectura per guaitar com la cambrera para la taula. El dring dels
+coberts i de la vaixella li encomana una excitació delitosa.
+
+Truquen a la porta.
+
+-Qui serà, aquest idiota?- diu En Llucià tement qualsevol intrús
+que pugui ajornar la suprema funció del dia.
+
+La porta s'obre, i entra l'Adelaida Marquet.
+
+-S'ha atrevit a venir, amb aquest xàfec?- pregunta l'Angelina.
+
+-Amb aquest embolcall em defenso bé de la pluja.- Tot dient això
+l'Adelaida es lleva un bell impermeable de color blau-elèctric.
+
+-A mí- declara l'Angelina -l'aigua no m'espanta gaire, tampoc.
+Els llamps sí: m'esgarrifen.
+
+-A mi ni els llamps. He cregut sempre que s'ha de fer tot el que
+sigui possible per vèncer aquestes terrors que algunes dones
+cultiven com si fossin una gràcia. No ho troba, Llucià? Però
+vostè tal vegada és partidari de les senyoretes histèriques?
+
+-No, no: de cap manera- protestà l'interpel·lat.- En aquest punt
+sóc feminista: vull dir que em plau trobar en la dona el mateix
+aplom, la mateixa serenitat, que en l'home.
+
+-Ah! vaja! Vostè és dels meus- digué l'Adelaida amb veritable
+aplom.
+
+L'Angelina se la mirà amb estranyesa, perquè trobava que corria
+massa a proclamar coincidències de pensament. En Llucià, al
+contrari, cregué de seguida que l'Adelaida i ell eren
+correligionaris. Tots dos s'enbrancaren en una conversa fogosa,
+on els llocs comuns espeternegaven com un feix de llenya seca.
+
+Llavors que gairebé era exhaurit llur repertori, En Llucià,
+impulsivament, es llançà vers un munt de revistes que hi havia
+sobre d'una tauleta, en pren una, la fulleja, i crida, amb el
+mateix entusiasme que un explorador oceànic obirant la terra
+pressentida:
+
+-Ja ho tinc! Ja ho tinc! Escolti aquesta sentència. La vaig
+llegir, fa pocs dies, en un article. És definitiva: «La dona no
+ha de romandre més alta ni més baixa que l'home: ha de romandre,
+simplement, al nivell del seu cor».
+
+L'Adelaida féu semblant de restar embadalida. No deia paraula. En
+Llucià la guaitava atentament com si volgués esbrinar els efectes
+d'allò que acabava de llegir. Ella tal vegada estava fent
+esforços per preveure què seria una llar governada per aquella
+màxima tan emocionant com vagarosa.
+
+La pausa, tanmateix, esdevenia massa llarga. L'Angelina, que no
+havia pres part en la conversa, mirava l'un i l'altra amb una
+estupor creixent. Què feien?
+
+Aquell mutisme i aquelles actituds quasi teatrals, eren sentides,
+expressaven una autèntica situació d'esperit?
+
+A la fi (eren les dues de la tarda) l'Adelaida s'adonà que la
+taula estava parada i que els germans Montoriol havien de dinar.
+Al mateix temps En Llucià sentí que la fam li ressuscitava
+tempestuosament: avorrí l'Adelaida amb totes les seves forces.
+Encara no havia passat la porta, que ja cridava:
+
+-La sopa! la sopa a taula!
+
+Entaulat, entre bocí i bocí, En Llucià engegava invectives contra
+les visites extemporànies.
+
+-Jo no sé com és que la gent ignora que hi ha dues coses
+sagrades, en aquesta vida: el son i el menjar. Encara, el
+respecte al son del pròxim es un sentiment popular. No es
+desperta un hom per qualsevol futesa: cal alguna justificació.
+Però, les hores dels àpats, entrada lliure!... tothom hi té dret.
+Vénen a cobrar-te tots els rebuts, a fer-te mil preguntes
+imbècils, o simplement a seure una estona, com si no hi hagués
+cap cosa important a fer. Recorda't de les Bonet: sempre ens han
+visitat a dos quarts de nou, l'hora precisa de sopar. I la nostra
+cosina, la Rosa, que s'ha presentat tota la vida a l'instant
+matemàtic d'entaular-nos?...
+
+Aquesta exacta al·lusió fa riure l'Angelina.
+
+Cap a les postres la vèrbola d'En Llucià es dulcificà
+notablement: torna a parlar de l'Adelaida, trobant que sosté les
+seves idees amb força discreció i que l'impermeable li escau més
+que cap altra roba.
+
+La visita de l'Adelaida a través del temporal ha cridat vivament
+l'atenció d'En Llucià. No és que pretengui esbrinar el misteri
+d'aquesta irrupció amical després de dues setmanes d'esquerperia
+accentuada: és, simplement, que considera l'Adelaida amb interès
+tantes vegades com la troba i li parla tots els dies.
+
+El temps millora. Les tardes es prolonguen. Les dues famílies
+surten a passeig en havent dinat. En Llucià i l'Adelaida comencen
+de formar parella a part. Això no estranya ningú, car és la cosa
+més natural del món que les edats i la solteria llur s'aparellin.
+
+En Llucià i l'Adelaida parlen de tot, amb un enciclopedisme
+superficial i vague que els diverteix i no els encaparra. Parlen
+sucessivament de teatres, concerts, modes, literatura; fan
+l'elogi de la netedat, la crítica dels costums; emeten alguns
+conceptes sobre puericultura i sobre política; exposen llur
+teoria del confort domèstic, etcètera. El contacte amb tots
+aquests temes els fa exclamar sovint: «-Igual que jo.» «-Opino
+exactament com vostè.» «-Veu? A mi em passa el mateix.»
+
+La coincidència és tan persistent, que l'Adelaida comença de
+tenir raó. Aquella salutació que adreçà a En Llucià al cap de dos
+minuts de parlar-li no és, com va pensar l'Angelina, un judici
+temerari, o almenys prematur: és una intuïció que els fets
+confirmen cada dia.
+
+En Llucià, positivament, es complau en aquestes converses. Abans
+de caure malalt, usava en les seves relacions femenines una
+galanteria circumspecta, incapaç de manllevar paraules a una
+passió que no sentia: ara... ho deu fer l'ebullició orgànica de
+la convalescència, o la joia espiritual de sentir-se salvat de la
+mort; però és indiscutible que en les passejades que fa al costat
+de l'Adelaida resulta insinuant. Arriba a servir-se d'expressions
+comprometedores. Ella se'n riu sistemàticament, com és de llei
+que se'n rigui tota noia amb alguns anys d'experiència; però les
+rialles de l'Adelaida no moderen la falagueria d'En Llucià, ans
+l'exalten.
+
+Fa quinze dies que dura el diàleg d'aquests dos personatges. Tots
+dos han adquirit el costum de cercar-se francament, sense
+dissimulacions de cap mena. Ella, de temps que ha instaurat en
+els seus el dogma de la seva independència. Ningú l'hi discuteix.
+Altrament, la senyora Marquet, en el si de la confiança diria que
+la conducta de sa filla Adelaida és profundament sàvia en aquests
+instants.
+
+Quan a en Llucià és ben cert que no pensava res a propòsit de les
+seves relacions amb l'Adelaida. S'adonava del fet que estaven
+plegats moltes hores; però ni al vespre, vingut el moment
+filosòfic d'apagar el llum per adormir-se dedicava a aquest fet
+cap meditació seriosa.
+
+Un matí, però, la seva consciència tingué un esclat.
+
+Anant per la carretera del Tibidabo descobrí al lluny la silueta
+de l'Adelaida. Impensadament, posà a correr com un vailet de deu
+anys. I mentre corria, pensà que feia una cosa insòlita i poc
+avinguda amb la serietat de la seva persona: la mateixa Adelaida,
+què diria si es girava i el veia? Qualsevol asseguraria que ell
+estava enamorat de l'Adelaida. Moderà una mica la carrera: es
+reduí a marcar un pas gimnàstic que hom podia creure un recurs
+contra el fred.
+
+L'Adelaida era lluny encara. Ell seguia trotant i pensant. Encara
+que les seves insinuacions signifiquessin alguna cosa, no eren
+pas un lligam indissoluble. Es veia com un minyó que fa volar un
+estel: l'estel tiva, tiva... però, abans no l'arrossegui, pot
+obrir les mans i abandonar la corda.
+
+
+VI
+
+La senyoreta Adelaida Marquet no era un estel, joguina frèvola,
+supeditada als corrents atmosfèrics i a les estrebades d'una
+corda: tenia consistència i iniciativa. Ho demostrà el matí d'un
+diumenge.
+
+Eixint d'ofici es trobava amb En Llucià. Estaven sols. La resta
+de llurs famílies havia oït missa de vuit. Parlant, sense
+adonar-se'n, deixaven la carretera i prenien un caminal entre
+pins. El pla de Barcelona s'estenia a una banda tot aclarit de
+sol. A l'altra banda Montserrat resplendia amb una parença
+etèria, sobreeixint d'un embolcall de boires rosades.
+
+La solitud i la gràcia del paisatge feren greu la conversa.
+
+-Serà una llàstima que en tornant allà baix hàgim de separar-nos.
+No li sembla, Adelaida?- deia En Llucià amb una veu lenta i
+tènuement commosa.
+
+-Jo no crec que a ciutat sigui necessari que deixem de veure'ns-
+replicava ella.
+
+Hi hagué un silenci massa llarg. En Llucià reprengué la conversa
+amb un deix malenconiós, com si les paraules s'anessin congriant
+difícilment en la seva pensa:
+
+-Té raó. Però les entrevistes de Barcelona no seran com aquesta.
+
+-Com aquesta, naturalment que no: ni tindrem la solitud d'ara, ni
+ens voltarà aquest decorat silvestre!- deia l'Adelaida.
+
+I afegia, després d'un nou silenci, amb una veu resolta:
+
+-Si em permet que li parli amb franquesa, li diré que em sembla
+convenient que les entrevistes d'aquest gènere no es
+multipliquin.
+
+-Què vol dir, Adelaida?
+
+-No m'entén? Hauré d'anomenar les coses pel seu nom. Vull dir que
+d'un mes ençà, matí, tarda i vespre, vostè m'està fent l'amor...
+
+-L'estic fent i l'estic sentint, Adelaida.
+
+I, com si es gronxés en aquesta frase, En Llucià la repetí amb
+complaença.
+
+-L'estic fent i l'estic sentint, Adelaida.
+
+-Per l'amor de Déu, calli, Llucià!- deia ella amb un impuls
+baronívol. -Vostè és un home formal, incapaç de burlar-se de
+ningú: (jo ho sé: jo li faig aquesta justícia); però, amb tota la
+seva formalitat, vostè s'està enganyant... Calli, deixi'm acabar.
+Vostè em vol donar entenent que està enamorat de mi. Això és una
+confusió. Pensi, Llucià, que s'ha trobat convalescent d'una
+malaltia terrible, fora de ciutat, de fit a fit amb una sola
+dona, i ha pres un sentiment per altre. Si jo fos una noia de
+disset anys i vostè un estudiant, podríem abandonar-nos sense
+gaire perill a aquesta confusió: ara seria un disbarat que no
+tinc valor de cometre. Mediti una mica, Llucià, i no li sàpiga
+greu de tornar a la vida ordinària: la vida ordinària aclarirà la
+situació del seu esperit. Cregui'm.
+
+Si l'Adelaida començà el parlament amb energia, féu aviat una
+transició i les paraules rajaren sense pressa, amb rítmica
+dignitat, com si expressessin una sentència cruel i inapel·lable.
+
+-No confonc res. Li juro que mai no m'he vist amb tanta claredat
+com ara: sé perfectament el que desitjo i el que faig.
+
+En aquest instant En Llucià era sincer: estava convençut que
+capia tota la transcendència de les seves paraules. El posat
+fatalista de l'Adelaida l'arrossegava sense deixar-li la recança
+més lleu. Li prengué les mans, i repetí amb més força la seva
+professió de fe. Ella anava a replicar, però en aquell moment
+obirà la seva germana que venia per la carretera (cercant-la, tal
+vegada). El diàleg s'estroncà.
+
+Però ja contenia les clàusules d'un prometatge seriós.
+
+
+VII
+
+La germana medita: -Amb tu és violent i és aspre, i amb ella es
+desfà com un caramel. Tot és la mateixa cosa, ben mirat: avui
+s'apassiona, i abans era incapaç de passió.
+
+La dolor fraternal comprèn que en certa manera s'abusa de l'estat
+del seu germà estimadíssim. De vegades sent un impuls de cridar
+son nom: -Llucià!- com si volgués deixondir un somnàmbul. Però
+amb quin dret intervindrà en un afer tan delicat i tan exclusiu?
+Digui el que digui, tothom sospitarà que parla per egoisme o per
+gelosia. I En Llucià més que tothom.
+
+Interiorment l'Angelina ja ha resolt que no intentarà ni tan sols
+presentar-se com un núvol gris en el fàcil panorama d'aquest
+prometatge. Ell i ella són persones adultes avesades a creure en
+l'autonomia llur.
+
+Aprovarà amb tota la gràcia que pugui els actes i paraules del
+seu germà, i posarà un rostre placèvol a la seva futura cunyada.
+
+Però un cop celebrat el matrimoni abandonarà la llar pairal:
+anirà a viure amb la tia Antònia, vídua sense fills que ha frisat
+sempre per gaudir la companyia de la seva neboda. La rebrà amb
+els braços oberts, i tot seguit li conferirà el govern de la
+casa. Això la distraurà una mica: potser alleujarà la seva pena.
+
+Potser! Car la seva pena és ben difícil de remeiar. Sap ningú el
+nombre de lligams íntims i deliciosos que s'han creat entre la
+llar que ha d'abandonar i ella? Fa vint-i-vuit anys (d'ençà que
+morí la seva mare) que ella l'ha regida universalment. A ulls
+clucs seguiria tot el pis d'un cap a l'altre sense fregar tan
+sols una paret. Pel soroll coneix quina porta és la que acaba de
+batre, quin moble han mogut les minyones fent dissabte, quin
+atuell de cuina els ha caigut de les mans. Diria de cor les robes
+que hi ha dins de cada armari i dins de cada calaixera. La casa,
+per a ella, no té secrets ni sorpreses. La circumstància de
+pertànyer en propietat a En Llucià, venia, encara més, a
+confirmar l'Angelina en la seva idea de constància, de benaurada
+fixesa. Hi gaudia, sense saber-ho, una mòdica sensació de cel.
+
+Les seves aspiracions a formar una llar pròpia, que mai foren
+impetuoses, als seus trenta anys eren del tot extingides: no
+engegaven ni una tènue fumera sentimental. Llavors que la
+solteria d'En Llucià semblà consolidada, l'Angelina cregué
+conèixer la seva planeta:: moriria exercint l'ofici de majordona,
+animada tot temps per una fervor fraternal.
+
+Els dos germans s'avenien insuperablement. Llur concepció
+pràctica del món era idèntica. Si en manta qüestió metafísica
+potser no haurien estat d'acord, tampoc tractaven de posar-s'hi.
+Es complaïen mútuament sense cap esforç ni sacrifici.
+
+Ell tenia els seus amics, amb els quals formava una penya a
+l'Ateneu i abonava sovint una llotja en qualsevol teatre. Els
+dies de festa solia llogar un cotxe per a donar un tomb pel
+passeig de Gràcia. Tres o quatre cops cada mes menjava fora de
+casa. No era insensible als encisos de les dones, però la seva
+sensibilitat només es revelava en avinenteses propícies: la
+prudència menava els seus passos.
+
+Ella, ultra la seva afició al govern domèstic, sentia una
+autèntica passió vers la música. Tocava el violí amb discreció,
+acompanyada al piano per una amiga seva, vídua, sola i
+filarmònica tant com ella. Plegades assistien a gairebé tots els
+concerts que s'organitzaven a Barcelona. Per tradició de família,
+el juny, i el setembre, els dos germans passaven dues setmanes a
+una llur masia del Vallès. Ell, si n'era temps, també caçava una
+mica, sense extenuar-se. Ella feia provisió de patates i de
+fesols per a tot l'any. A tots dos els plaïa de debò aquell
+sojorn a pagès, i l'esperaven amb delit.
+
+Hom pot, doncs, assegurar que el corrent normal de llurs
+existències engendrava una bella harmonia.
+
+I ara, res!, en un instant el sòlid edifici s'enderroca. Perquè
+fóra una insensatesa entestar-se a conviure tots tres: n'hi ha
+prou amb observar vint-i-quatre hores l'Adelaida per a compendre
+que és dotada d'una personalitat sobreeixidora i escometedora.
+L'Angelina és prou intel·ligent per a compendre que no hi ha
+transacció ni avinença possible: o xocar o ajupir-se. Ambdues
+coses serien insuportablement doloroses. Se n'anirà. En Llucià
+mateix, col·locat entre la muller i la germana, hauria de passar
+per angúnies inevitables.
+
+Se n'anirà. Però voldria retirar-se modestament, sense sobtar
+ningú: avorreix les escenes. Voldria fondre's amb un moviment
+imperceptible, com un paisatge en el capvespre. Li dol pensar que
+En Llucià, en veure-la partir, imagini que li fa algun retret o
+s'adoni que tots dos acaben de rompre un lligam molt vell i molt
+adorable.
+
+La pobra Angelina està sola en la seva cambra i plora
+desesperadament.
+
+
+VIII
+
+Mitja nit. En Llucià, del llit estant, sent les campanades
+d'incomptables rellotges. De primer les de santa Anna, la seva
+parròquia. Encara no han acabat les de santa Anna, comencen les
+de la Seu, i les de santa Maria del Pi, i les de sant Francesc...
+i d'altres que ningú pot esbrinar de quin indret arriben. Uns
+instants tota l'atmosfera vibra metàl·licament.
+
+-Ja ets al dia de les teves noces- diu En Llucià. I fa esforços
+per contenir les derivacions d'aquesta constatació solemne. Vol
+dormir. El seu cos i el seu esperit cobegen un son retornador.
+Aquests darrers dies ha viscut dins d'un remolí vertiginós.
+
+Si pogués dormir i no despertar fins a l'hora exacta de
+llevar-se!
+
+Acluca els ulls. Tot serà que el cridin. Ell prou ha recomanat a
+la cambrera que no se n'oblidi; però no té confiança en la
+memòria i puntualitat de la cambrera. S'aixeca a cercar el seu
+rellotge i a posar-lo en la tauleta de nit. Aquell tic-tac prop
+de l'orella el molesta, o creu que el molesta. Caldrà que retorni
+el rellotge a la butxaca de l'armilla? Si ho fa es priva de
+consultar l'hora del llit estant. Resol de suportar el tic-tac i
+de fer nous esforços per adormir-se. De cop li sorgeix, agudament
+un dubte. Havia tret de l'armari la corbata que destinava a la
+cerimònia? No n'estava pas segur. Encén el llum i s'alça un altre
+cop. La corbata era en l'espatller d'una cadira, presta a
+entortolligar-se al seu coll. Retorna al llit, assossegat pel que
+fa a la corbata, indignat, però, de trobar-se subjecte a aqueixes
+ridícules inquietuds. Aleshores desfilaren pel seu cervell una
+munió de consideracions relatives al seu tarannà, a la influència
+de la tenebra i a la lassitud com a causa d'imsomni.
+
+Tornava a ensopir-se. Un mosquit! El llum el devia haver atret, i
+es devia haver escolat pel balcó mig obert. Li gira al voltant
+del cap. Escolta el seu murmuri, que s'apropa i s'allunya
+interminablement. Alça la mà per esclafar-lo tan bon punt es
+deturi sobre el seu rostre. Dues o tres vegades pega
+infructuosament. Pausa. Temptativa d'adoptar una actitud estoica.
+És debades. Torna a bufetejar-se sense solta ni volta, posseït,
+d'una furor sangunària. A la fi es convencé que el mosquit no
+l'havia ofès ni tan sols tocat. Cantava, seguia cantant al seu
+entorn. Era, doncs, un líric, i no cap insecte d'acció. De tota
+manera, En Llucià no podia pas dormir, amb aquella serenata
+circulant. Es recordà d'una capsa de pastilles insecticides. Per
+a heure-la, només calia que fes dues passes sense sortir de la
+cambra. Tampoc li mancaven cerilles. Per què no es resolia a
+produir la fumera llibertadora? És que per a produir-la amb
+eficàcia calia que tanqués el balcó: temia que la calor d'aquesta
+nit de setembre barceloní el sofoqués, i sospesava en sos dubtes
+quin element era més essencial per al seu son: l'extermini del
+mosquit o bé la fresca nocturna.
+
+Durant aquesta perplexitat, adreçà els ulls al balcó. Clarejava.
+Va dir-se: -Has perdut la nit.- Renuncià al repòs i s'eixoriví
+tot d'una.
+
+Pensava tantes coses i tan diverses, a propòsit de l'acte que
+anava a realitzar, que la seva consumació li apareixia com una
+deslliurança, com el començament d'un sossec mirífic. Hauria
+volgut trobar-se a l'endemà.
+
+Saltà del llit i es donà als preparatius darrers. Prengué el bany
+i s'afaità i es vestí. Inspeccionà una vegada més la cambra on
+era parat el llit de noces. No hi mancava res.
+
+A la fi arribaren els moments culminants. Tot esdevingué d'acord
+amb els costums de la burgesia barcelonina. Els invitats eren a
+la ratlla de cinquanta. De més a més, hi havia coneguts que
+badaven, arrimats a la barana del presbiteri.
+
+En Llucià ho veia tot a través d'una mena de mareig enternidor.
+Ella sostenia amb èxit un posat marmori: anava superant, d'una a
+una, totes les emocions.
+
+Finida la cerimònia, pujaren al landó, disposats a donar un tomb
+pel Parc i el passeig de Gràcia. En Llucià, de grat hauria
+suprimit aquest tomb exhibicionista; però no s'atrevia a insinuar
+el seu desig a l'Adelaida, de por de ferir la seva
+susceptibilitat extrema. Dies abans, quan li proposà de celebrar
+les noces en família, ella havia dit: -Sembla que et desplagui
+rebre la benedicció davant de tothom. No som uns jovenets, però
+tampoc hem d'avergonyir-nos de fer un acte extemporani.
+
+El Parc era gairebé solitari. La col·lecció zoològica els suggerí
+un tema de conversa que estaven cercant debades d ençà que
+sortiren del temple.
+
+-Quants anys fa, que no havia estat ací! Ves qui m'havia de dir
+quan m'hi acompanyaven de nen per veure _l'Avi_, que un dia hi
+passaria casat amb tu, Adelaida!
+
+-Fill, la vida és plena de sorpreses.
+
+En trobar-se als carrers cèntrics, En Llucià sentí una mena de
+rubor. S'adonà d'una cosa que ja sospitava i que precisament
+hauria volgut evitar: tots els ulls eren fits en ell i en la seva
+muller. Molts vianants feien una rialleta ambigua. Dos
+trinxeraires els engegaren de prop una reflexió obscena. Per més
+que s'esforçava, en tota la passejada no trobà un sol mot
+escaient per a dir. L'Adelaida semblava ben avinguda amb aquest
+mutisme. No estava neguitosa com En Llucià; pensiva més aviat.
+
+Hi hagué banquet a la Maison Dorée. Abans de les postres
+desaparegueren els nuvis sense pendre comiat de ningú. Era una
+fuita convinguda.
+
+A la casa llur despengueren prop de dues hores. L'Adelaida, a més
+de despullar-se de les gales nupcials, es pentinà de nou,
+resseguí tota la casa i donà a les minyones una mena de decàleg
+domèstic. En Llucià l'esguardava posseït d'una autèntica
+admiració. Aquest aplom, en els moments solemnes de començar la
+vida nova, no era un averany gentil? Ell ho pensava, almenys.
+
+En un taxi es feren portar a Vallvidrera. La idea d'aquesta
+visita als llocs on nasqué el sentiment que acabava de lligar-los
+era d'En Llucià. No se'n penedia. A Vallvidrera els records
+l'ajudarien a sostenir una conversa ajustada a les
+circumstàncies. L'Adelaida responia amb frases ràpides, commoguda
+per un mig riure complaent.
+
+Soparen al Tibidabo i retornaren a la casa llur. Ella havia
+volgut passar la primera nit en la cambra que havia posat a gust
+seu: no en una inconeguda cambra d'hotel.
+
+Llucià, quan no tingueren cap pretext per retardar l'entrada en
+aquesta cambra, sentí el desig de fer-ho amb certa solemnitat.
+Prengué l'Adelaida de la mà. Travessaren la llinda. La cambra era
+tota il·luminada. Els llençols, blancs i emmidonats, plens de
+randes, resplendien. Els mobles feien olor de fusta nova i de
+vernís posat de fresc.
+
+La parella, de cop, es veié dins del mirall. Ella es ruboritzà
+una mica.
+
+Un i altre portaven un feix de pensaments dessota els quals la
+idea de voluptat restava gairebé dissolta.
+
+Ella mirà a En Llucià.
+
+-Ja som casats, Adelaida.
+
+Ell l'estreny maquinalment entre els braços. I tots dos haurien
+romàs en aquesta primera abraçada, sense demanar res més a la
+soledat legítima que començava de voltar-los. Però els prejudicis
+socials els empenyeren.
+
+
+IX
+
+-Escolta, Adelaida: hauries de dir a la cambrera que no em posi
+sinó un matalàs, al meu llit.
+
+-Per què?
+
+-Perquè estic avesat a dormir amb un només, i em molesta
+trobar-ne dos. M'enfonso massa: aviat em fan calor...
+
+-Ets ben estrany! No he conegut encara ningú que tingui aquestes
+preferències. Pensava ,que m'havia casat amb una persona normal.
+
+-Per l'amor de Déu, Adelaida! Voldràs suposar que aquest detallet
+em converteix en un monstre? Precisament convinguérem que
+dormiríem en llits separats per servar els nostres costums de
+solteria.
+
+-Per a tu tot són detallets. Has de saber que en tota casa
+mitjanament parada hi ha dos matalassos en cada llit.
+
+
+X
+
+-Aquesta cambrera que tenim ara es torna més desvergonyida cada
+dia: no se li pot fer cap observació.
+
+-Sí, té aquest defecte (més amb tu que amb mi: això és a part);
+però, fill meu, l'hi hem de perdonar: té molt bones qualitats.
+
+-No acabo de descobrir-les.
+
+-Oh! Tu sí que saps apreciar poques delicadeses! La taula parada
+a l'hora; dissabte sense soroll; cambres ventilades... Però no
+sols de pa viu l'home. Jo et puc assegurar que cap minyona com
+aquesta sap anar a informar-se de la salut d'un malalt, rebre una
+visita, fer-la entrar a la sala... Quan un senyor surt de casa li
+ofereix el bastó i el barret, l'ajuda a posar-se l'abric.
+Divendres passat el senyor Buixeda va fer grans elogis del seu
+bon estil. Diu que aquí són comptades les cases que saben educar
+el servei. Hi ha coses que no es paguen amb diners.
+
+-Qualsevol que et sentís diria que sóc un home egoista, incapaç
+de compendre cap refinament social.
+
+-No s'erraria massa.
+
+-Però (per l'amor de Déu, Adelaida!) et sembla bé que estiguem
+suportant respostes impertinents tota la setmana pel plaer
+d'escoltar un elogi del senyor Buixeda els dies de rebre?
+
+-Sàpigues, Llucià, que no m'he casat perquè em facin la
+caricatura.
+
+
+XI
+
+En Llucià, de solter, duia sempre a sobre la clau del pis: una
+clau plana, finíssima. Al cap de dos mesos de casat la hi fou
+presa.
+
+-Com és que duus sempre a sobre la clau del pis?
+
+-M'agrada poder entrar silenciosament, sense que em calgui
+trucar. Recordo que ja als setze anys duia aquesta mateixa clau.
+No l'he abandonada mai més. Vols creure que, si per atzar no la
+trobo en el meu portaclaus, tinc un sobresalt?
+
+-Doncs, mira; t'haig de dir que causa molt mal efecte. Qualsevol
+que ho sàpiga, pot pensar que em tens sotmesa a una mena
+d'espionatge.
+
+-No, dona, no. Tens la mania de donar significances extremes a
+qualsevol cosa.
+
+-Serà una mania, però em neguiteja atroçment. T'agrairia molt que
+deixessis la clau a casa, penjada amb les altres, darrera la
+porta.
+
+-Però... Adelaida !... :
+
+-Em negaràs la primera cosa que et demano?
+
+-Jo sóc incapaç de negar-te res.
+
+La clau resta penjada, amb les altres darrera la porta.
+
+
+XII
+
+-No t'he volgut dir res fins que la cosa fos certa del tot. Ara
+ja està fet. Sàpigues que el teu espòs ha estat elegit degà del
+Col·legi de Procuradors.
+
+-De debò?
+
+-Aquest vespre ho portaran tots els diaris.
+
+-Et felicito. Ja que tens una professió tan secundària, almenys
+que hi figuris en primer terme.
+
+-Pots ben creure que m'he bellugat per tu.
+
+-Gràcies, home.
+
+-És una honor ben apreciable, la que m'han concedit els meus
+confrares. Has de pensar i creure que degans de quaranta cinc
+anys se n'han vistos pocs.
+
+-Tu només has estat una mica tardà en matèria matrimonial.
+
+-Te'n rius? Més de quatre procuradores estaran prenent una
+enrabiada forta.
+
+-Vols dir que sóc envejada: oi?
+
+-No ho dubtis.
+
+-Vejam, informa'm un poc de les teves atribucions: que sàpiga ben
+bé quina mena de personatge és el meu marit.
+
+-Doncs, mira: jo, com a degà, presideixo la Junta Directiva; sóc
+el representant del Col·legi en tots els actes i contractes; en
+la festa anyal sec en lloc preferent...
+
+-Bé, totes aquestes funcions són massa ensopides: caldrà que els
+donis algun relleu.
+
+-Pensa, Adelaida, que degà del Col·legi de Procuradors no és
+president del Consell de Ministres.
+
+-Ja ho sé, Llucià; no em creguis tan ximple. De tota manera, dins
+de certs límits, l'home fa el càrrec.
+
+-Tinc els meus projectes. Coneixes la roba que usem en els
+judicis?
+
+-Oh! sí! Quina cosa més trista! Aquella capeta que us resta sobre
+el genoll acaba de proclamar la insignificància de l'ofici. Si la
+portessis per casa no et respectaria gens.
+
+-Tracto precisament de suprimir-la aquesta capeta. La meva
+preocupació de degà serà substituir-la per una vestimenta més
+noble. Fins vull fer gestions perquè se'ns reconegui el dret
+d'usar un uniforme amb espasí. No sé per quins set sous no hem de
+fruir el mateix privilegi que els enginyers de camins i el cos de
+Correus. Un espasí al costat ens dignificaria. I àdhuc té
+tradició entre la gent de cúria. He fet atmosfera entre els
+companys, i sé que totes aquestes millores, encara que es
+refereixen a l'exterior de la professió, apassionen força.
+
+-Tot això em sembla molt bé: ara només cal que no facis algun
+paper ridícul.
+
+
+XIII
+
+En Llucià ha saltat del llit amb el seu pijama verd i rosa, s'ha
+calçat unes xinel·les de palla, ha glopejat aigua amb elíxir, i
+ha dit a l'Adelaida: -Vols fer-me el favor de venir amb mi?
+
+-On vols que t'acompanyi, a aquestes hores?
+
+-Vina i no te'n penediràs?
+
+-Ah, vaja! No recordava que avui és el dia dels Reis.
+
+L'Adelaida salta del llit, s'abriga amb una bata folgadíssima, i
+segueix al seu espòs, que li pren la mà amb certa manyagueria.
+Ella es deixa portar sense goig ni pena. Entren en el menjador,
+discretament aclarit a través de les cortines tirades. Davant de
+l'escalfapanxes hi ha un escarpí de seda groga. L'Adelaida
+s'inclina vers l'escarpí i en treu un petit embolcall.
+
+-Per a mi?
+
+-Per a tu. És a dir, suposo que els Reis l'han deixat per a tu.
+No hi ha cap adreça?
+
+-És veritat- (llegint:) -«Per a la gentil Adelaida.» Vet aquí un
+Rei galant. Vejam.- (Desembolicant: primer un paper gruixut;
+després un paper de seda; encara un altre paper. A la fi apareix
+un estoig de pell: a dins hi ha un collaret de perles.) -Ah! Molt
+bé! Has tingut un moment de lucidesa. Potser era la joia que em
+convenia més. Però, vaja, és millor que no et refiïs del teu
+instint. Un altre cop consulta'm, abans: així no t'exposes a
+errar.
+
+Surten tots dos del menjador. Ella està satisfeta de l'obsequi,
+però troba que el seu marit podia prescindir perfectament de
+l'aparell escènic. Pensa que el misteri de l'Epifania escau només
+en l'època pueril: és una niciesa, estrafer-lo fora de temps,
+entre persones grans. El collaret presentat simplement, sense
+embuts, a l'hora d'anar a missa o al moment d'entaular-se a
+migdia, era una gentilesa digna i oportuna.
+
+Ell, en el posat d'ella, ha endevinat una mica aquestes idees
+desfavorables. Però, si la forma no, el fons és segur que ha
+plagut a l'Adelaida.
+
+Al cap d'una hora ella torna al menjador amb una bata de color
+crema, pentinada, perfumada, polida de cap a peus; les perles
+volten la seva gorja. A mesura que el dia avança, la satisfacció
+domina les petites causes d'enuig. L'Adelaida no arriba a la
+cordialitat (perquè la cordialitat li és inaccessible), però
+parla sense reticències, amb estil pla i natural. En Llucià en
+resta encantat.
+
+Onze hores. El matrimoni és a punt de sortir cap a missa.
+Truquen. La minyona torna de la porta amb un paquet llargarut.
+
+En Llucià el desclou, sobtat per un pressentiment inexplicable.
+
+Un sabre de joguina!
+
+-Què és això? S'hauran equivocat?
+
+L'Adelaida arrabassa l'embolcall de les mans d'En Llucià. Hi ha
+una adreça que diu, amb totes les lletres:
+
+«A l'Il·lustre Senyor D. Llucià Montoriol, degà del Col·legi de
+Procuradors.»
+
+-Això és que ja t'has posat en ridícul.
+
+Aquestes paraules de l'Adelaida concentraven de tal manera
+l'amargor de l'instant, que la resta del dia, malgrat de les
+temptatives d'En Llucià, fou un seguit d'hores acerbes.
+
+
+XIV
+
+L'estiu és arribat. La senyora Montoriol planteja d'una manera
+clara el problema de l'estiueig, i de seguida la seva solució.
+Ella, amb la cambrera anirà a Viladrau, a la casa que tenen
+llogada els seus pares. El senyor Montoriol ha de romandre a
+Barcelona, vigilant els afers. Per curar de la seva persona i de
+la casa li serà concedida la cuinera, la Genoveva.
+
+-Què li diràs, ara?- pensa En Llucià. No li manquen objeccions a
+fer, contra aquest projecte. S'estima més no dir-les: badar boca
+és caure en una discussió. Fa dies que En Llucià experimenta la
+necessitat física d'evitar discòrdies conjugals: tem
+l'argumentació incisiva de la seva muller de la mateixa manera
+que certes naturaleses temen les conflagracions atmosfèriques.
+Quan ella comença un argument, ell de bon grat correria al
+dormitori més recòndit de la casa per sebollir el seu cap en la
+tofa impenetrable dels matalassos.
+
+No: discutir, no! L'Adelaida acaba d'exposar un projecte...
+definitiu, com tots els que ella exposa: cal resignar-se amb la
+màxima velocitat possible. Discutir, no: discutir, mai!
+
+El dia 15 de juliol l'Adelaida ha partit vers la muntanya. El pis
+resta endreçadíssim. Tots els quadres són coberts de paper de
+seda; totes les llànties són embolicades amb glasses: únicament
+la del menjador deixa pendent, fora l'embolcall, la tímida
+bombeta que il·luminarà els àpats nocturns del senyor Montoriol.
+Ha desaparegut la quincalla de sobre el piano, i els jocs de cafè
+i cervesa que decoraven el trinxant i el bufet.
+
+Dues figures de guix, imitació bronze, i un gerro de ceràmica
+japonesa, han fugit de llurs pedestals. A la taula del menjador
+no es posa tapet: resta el linòleum a la vista, brillant com una
+superfície oliosa.
+
+Cadires enfundades, sofàs enfundats.
+
+En Llucià sent una tristor profunda. La desolació que el volta és
+més punyent que la igualtat comunista de les casernes, els
+convents i els col·legis. Per tot arreu hi ha indicacions
+escapçades i intents sofocats. És una atmosfera d'avortament.
+
+Les tres de la tarda. La Genoveva, amb el trasbals de la partida
+de la mestressa, ha perdut l'oremus: els macarrons, dits a la
+italiana, nedaven en una aigua copiosa i insípida; el biftec era
+dur; el peix, massa tou.
+
+Jeu en un sofà, a la galeria, Totes les persianes són abaixades,
+i sent com el sol les bat brutalment, Hom respira una olor infame
+de persiana nova, de pintura verda.
+
+Quatre fàmules (totes quatre aragoneses) renten plats alhora en
+els pisos superiors de la casa. El celobert de les cuines
+trontolla de llurs cants.
+
+«_Duerme, duerme, mi amito;
+duerme, duerme, queridito..._»
+
+La intenció soporífera de la lletra és superada per la vehemència
+del crit.
+
+En Llucià és infinitament malaurat.
+
+
+XV
+
+En Llucià dinava sol, sopava sol, dormia sol. Sentia amb tot els
+sentits aquella absència formidable. Si de primer antuvi restà
+aclaparat, sense esma per a bellugar-se, el buit físic que
+constatava tothora engendrà en sos dintres un corrent de
+meditació. La seva consciència es desvetllava a salts.
+
+Ara és al menjador esguardant la minyona, que despara la taula
+amb una vivacitat joiosa, gairebé ocellívola. I pensa
+interiorment:
+
+-Pobreta! Tu també _la paties_.
+
+Recordava moltes coses i n'endevinava d'altres. L'Adelaida havia
+estat ben cruel, amb aquesta infeliç Genoveva. Mai li ha donat
+una orde, o li ha explicat una comissió, amb paraules simples i
+estrictes: sempre ha conjuminat sarcasmes verinosos. Per exemple:
+si, en parar la taula, la Genoveva s'havia oblidat de posar-li
+cullera, no ha dit:
+
+-Genoveva: porti'm una cullera, que no me'n ha posat;- sinó:
+-Genoveva: vosté deu somniar que encara és al poble i que jo
+estic disposada a menjar la sopa amb els dits.
+
+La taxa dels aliments que la senyora destinava al servei era
+exigua. Tot, àdhuc el pa, era clos en armaris; la sal era tramesa
+a la cuina a dosis setmanals invariables. Del cinyell de la
+mestressa penjava un portaclaus on es reunien totes les de la
+casa. Així s'esdevenia que el seu pas per cambres i passadissos
+era acompanyat d'un dringueig metàl·lic com d'esperons.
+
+La cuinera haurà tingut mals de cap per a deseixir-se mitjanament
+del seu ofici. Els blasmes constants de la senyora acabaven
+d'atabalar-la.
+
+Per què romania a la casa? Ella, que era lliure de fugir, per què
+no havia fugit cent vegades? En Llucià s'ho demana fa estona. A
+la fi creu endevinar que aquesta noia és feta de la més pura
+pasta d'agnus.
+
+És probable que en trobar-se sola amb el senyor, amb un treball
+mes feixuc, però infinitament menys fiscalitzat, ha fet un sospir
+de deslliurança i ha mormolat: -Ai! quin pes m'he tret de sobre!-
+convençuda, però, que el goig d'ara com l'infortuni d'abans eren
+efectes d'una mecànica superior que debades voldríem modificar.
+
+En Llucià com mes hi pensa, mes admira aquesta criatura angèlica.
+És petitona, de físic insignificant, de cabells negres i d'ulls
+clars, candorosos. Aquests ulls mostren una felicitat absoluta, a
+hores d'ara.
+
+Haurà comprès que En Llucià ha sopat de gust. Pensa que en vint
+minuts podrà rentar plats, deixar la cuina endreçada i colgar-se
+al llit.
+
+En Llucià voldria dir-li alguna cosa que establís entre tots dos
+una implícita relació de companyonatge, una callada
+intel·ligència de víctimes.
+
+-Genoveva...- fa suaument.
+
+-Mani, senyoret- respon ella amb amable eixoriviment.
+
+-Que em faràs, demà, per dinar?
+
+-Ai! el que vostè vulgui, senyoret.
+
+-El que jo vulgui... el que jo vulgui!...- mormola de baix en
+baix En Llucià. I aquests mots li caminen cor endins amb un aire
+diví de novetat, li causen una sensació tan forta, que resta amb
+la mirada fixa, sense veure res, oblidat del lloc, de l'hora i de
+la Genoveva.
+
+-El que jo vulgui... Déu meu!... el que jo vulgui!...
+
+La minyona, mentre dura aquest monòleg, s'està plantada en mig
+del menjador amb una safata a les mans. Guaita el senyor amb una
+mica d'esverament. Què pot tenir? Li fa por que no demani plats
+massa difícils, després de rumiar tant. Dues vegades ha estat a
+punt de dir-li alguna cosa per retornar-lo del seu encaparrament.
+No gosa. A la fi (la safata plena de vaixella li pesa d'una faisó
+intolerable) es decideix. Diu, amb humilitat:
+
+-Ja ha pensat el que vol, per dinar, senyoret?
+
+En Llucià fa com si es deixondís, i respon, amb una dolcesa
+infinita:
+
+-Fes el que vulguis, Genoveva.
+
+
+XVI
+
+En Llucià seu davant d'una tauleta de l'Orxateria Valenciana.
+L'altíssima volta dels arbres projecta una ombra majestuosa.
+Corre un aire fresquívol gairebé. Els tramvies d'imperial passen
+plens de persones gaudint el lleure ben guanyat. Una música
+ambulant escampa les notes d'un vals vienès. L'orxata és saborosa
+i gelada. Cau la tarda.
+
+En Llucià xucla àvidament totes aquestes benaurances efímeres. I
+medita. Es troba, tanmateix, en un oasi de la seva existència
+conjugal. Però res més que en un oasi. Altre temps, aquesta hora
+tindria per a ell una beutat perfecta. Ara no, definitivament no:
+la delícia que començava de sentir llangueix de pressa dessota el
+pes d'una temor o d'una recordança. Avui és divendres: demà a la
+tarda hom ha de pendre el tren i presentar-se a Viladrau, davant
+de l'Adelaida.
+
+Per centèsima volta pretén explicar-se com és possible que un
+home caut i madur arribi a cometre una bestiesa irreparable. La
+seva exaltació de tífic convalescent li sembla una tragèdia
+horrible. No renega pas del somni de felicitat que hi concebé,
+sinó de l'acudit (imbècil!) de creure'l personificat en
+l'Adelaida.
+
+Vet aquí la dona que havia de fer-li tastar tot el deliri de la
+passió amorosa; vet aquí la muller posseint, com sa germana
+Angelina, totes les virtuts domèstiques i, de més a més, l'encís
+que embriaga i el foc que arravata!
+
+Li escapa una interjecció potent.
+
+D'aquí estant veu amb una exactitud fotogràfica l'època del seu
+prometatge. Es veu i es sent ell mateix, a Vallvidrera. Es veu i
+es sent tan bé que s'apunyegaria. Parla amb vehemència, i escolta
+sempre la resposta que desitja; mira amb il·lusió, i no veu altra
+cosa que un paradís imminent. Era boig.
+
+Mentre En Llucià s'abandonava alternativament a la còlera o
+l'enyorança, el temps ha fet un canvi: l'oratge pacífic s'ha
+convertit en huracà furiós. Les taules resten desertes en pocs
+segons. En Llucià paga i fuig. La ventada continua amb força
+creixent i porta gotes de pluja. Els llocs de venda ambulant
+(plàtans, taronges, gelats) s'han plegat sobre ells mateixos amb
+un prudent instint de caragols. Un quiosc de periòdics ha retirat
+cuita corrents el seu cinyell de paperam voleiadís. Un senyor
+persegueix el barret, que li fuig veloçment i hàbilment, com si
+fos una bestiola plena de malícia. Baten portes i finestres. En
+algun lloc hi ha trencadissa de vidres. Els dependents
+mercantils, vibrants d'entusiasme mariner, fan giravoltar el torn
+en el qual la vela s'embolica. Els arbres es bressen amb una mena
+de desesperació dramàtica. El _trolley_ d'un tramvia branda a
+l'entorn del cable, produint un espurneig sinistre.
+
+Les senyores, sota les robes lleugeres, han posat pell de
+gallina, i experimenten una vaga terror que gairebé les fa
+córrer.
+
+En Llucià també s'apressa: li fa pena de veure's en mig de la
+tempesta amb el seu impecable pantalon de franel·la blanca i les
+seves càndides sabates de lona.
+
+
+XVII
+
+El dissabte. En Llucià puja a Viladrau per passar-hi el diumenge
+i el dilluns.
+
+És nit fosca quan hi arriba. Els reflectors de l'automòbil
+enlluernen la gent que espera a la plaça--fi del viatge. Hi ha
+cridadissa, salutacions, besades, estretes de mà. Al capdavall
+d'una estona de recerca es troba davant de l'Adelaida i de la
+seva cunyada. La primera absència es finida: l'unitat matrimonial
+es refà en aquell moment. En Llucià creu obligat fer alguna
+demostració afectuosa. Esforça la veu per a donar-li un to
+enjogaçat i s'atansa a l'Adelaida per abraçar-la. Ella no està
+per a abraçades. -Vés, home, vés.
+
+Amb tot, En Llucià és convençut de no haver intentat cometre cap
+bestiesa: a quatre passes d'ell, un marit que arriba ha besat
+discretament la muller que l'esperava.
+
+No entén aquesta esquerperia de l'Adelaida: creia afalagar-la i
+resulta que la molesta.
+
+-Aquesta dona resulta horrorosament complicada.
+
+No tant: l'Adelaida no és cap jeroglífic. Si refusa tota
+manyagueria, és que té pressa per esdevenir una senyora burgesa,
+en folgada possessió del seu paper. Li sabria greu que la gent
+recordés que sols fa sis mesos que és casada; li sabria greu,
+sobretot, fer-la-en recordar amb puerilitats idíl·liques.
+
+Havent sopat, la senyora Montoriol ha dit al seu espòs:
+
+-No facis compliments; si vols anar a fer una partida de billar,
+vés-hi. No m'esperis: aniré al casino amb l'Eulàlia.
+
+En Llucià obeeix. Estaria content d'aquesta combinació si no fos
+que augmenta el desconcert de les seves idees. Tanmateix en eixir
+de casa i sentir-se tot sol en la nit muntanyana, fa un sospir
+voluptuós.
+
+Ella, mentrestant, s'ha rentat la boca i ha restaurat un xic la
+seva _toilette_. No ho necessitava: es mou tot el dia amb un
+encarcarament especial que no desplaça un sol cabell ni entela
+l'esmalt de les ungles.
+
+L'Eulàlia ha tingut més feina que sa germana gran: tota la tarda
+ha estat d'excursió, i ara s'ha de canviar tota la roba. Al cap
+de deu minuts ha descendit corrents de la seva cambra, roja i
+pantejant.
+
+Han eixit al carrer. Fa una nit meravellosa. El cel límpid de
+muntanya brilla esplèndidament i amb una dolcesa!... Davall seu
+hom diria que no pot existir ni una pedra insensible.
+
+Colpida per aquesta impressió, l'Eulàlia mormola:
+
+-La carena de Matagalls sembla el llom d'un monstre endormiscat:
+oi?
+
+L'Adelaida no ha respost paraula. Ha mirat un moment la seva
+germana amb un esguard que volia dir: -Que n'ets de ximple!
+
+A la porta del saló, l'Eulàlia ha sospirat de nou: -Ja fa pena de
+tancar-se aquí dins, amb aquesta nit tan formosa!
+
+Ara l'Adelaida ni l'ha mirada: està completament alliberada de
+romanticismes, ella. És tota satisfeta d'anar al saló. Mentre
+s'hi encamina es sent una senyora respectable que té el marit als
+billars i que acompanya la germana soltera perquè es diverteixi
+honestament. Aquesta funció que ara comença d'exercir l'encanta:
+hi gaudeix una de les delícies més estimades del matrimoni.
+
+El saló és gairebé ple. Les dues germanes troben aviat dues
+colles, que els ofereixen seient. L'Adelaida, com és de llei,
+resta instal·lada entre les senyores casades; l'Eulàlia entre
+cinc amigues que no arriben a disset anys: cadascuna al seu lloc.
+
+El pianista, jovencell ros que s'engreixa a mesura que avança
+l'estiu, es posa a tocar el preludi d'una cançoneta francesa. Ix
+una infeliç _coupletiste_ i canta:
+
+_«Ce soir, quand il fera noir,
+je m'en irai chercher fortune;
+ce soir, quand il fera noir,
+je m'en irai au clair de lune..."»_
+
+La cançó és molt més tendra que maliciosa; però l'Adelaida
+comença de creure ofesa la seva virtut, i sobretot la de la seva
+germana. Es va capficant ràpidament: cada cop la cançó li sembla
+més plena de perversitats, i la roba de la cantant més escotada.
+No pot més: s'aixeca. El seu bust sobreïx entre els caps de
+l'auditori. Està roja de preocupació. -Anem, Eulàlia: aquestes
+coses no es poden veure ni sentir.- L'Eulàlia la mira un moment,
+esbalaïda, sense acabar d'entendre; i, quan veu que comença de
+caminar cap a la sortida, la segueix d'esma.
+
+Murmuri general. L'assemblea comenta el cop. La veu de la
+_chanteuse à voix_ gairebé no se sent.
+
+Algunes mares, professionals dels escrúpols, han restat fortament
+inquietes: no saben quin partit pendrien. Ni el gest ni el
+vestuari de la cantant els semblen cap cosa impúdica, però la
+cançoneta les posa en un compromís feréstec: si de debò és
+indecent, passen per cíniques o per ignorar el francès.
+
+La inèrcia resol aquests dubtes: ningú no segueix l'Adelaida. De
+fet, doncs, la seva retirada comença a convertir-se en tema
+satíric.
+
+Un amic es presenta als billars i conta el fet. En Llucià,
+cuita-corrents, abandona el joc i surt al defora.
+
+
+XVIII
+
+Per bé que En Llucià sortí apressadament del Casino, quan fou al
+mig del carrer hagué de preguntar-se on anava i quina cosa feia.
+Havia fugit dels volts del billar comprenent que estava servint
+de resclosa a una allau de comentaris impacients. Altrament no
+tenia cap ànsia de dormir, perquè es sentia neguitós i capficat.
+Tampoc volia, a cop calent, trobar-se davant de la protagonista:
+la conversa que tal vegada hi hauria de sostenir li feia basarda.
+
+A la fi prengué partit: passejaria sota la llum dels estels.
+
+La casa que tenien llogada els seus sogres per a passar l'estiu
+s'esqueia a deu minuts de la vila, en el camí de Sant Marçal.
+Aquest camí seguia En Llucià, amb la intenció d'endinsar-se un
+poc en a boscúria. Però, en ésser en front de la casa,
+irreflexivament, adreçà els ulls a la finestra de la seva cambra:
+els porticons eren closos i, a través de les clivelles traspuaven
+llum.
+
+L'Adelaida, segurament, devia estar apariant la seva persona per
+dormir. La _toilette_ nocturna, científicament complexa, no devia
+pas ésser acabada: tot just devia haver tingut temps de llevar-se
+el vestit i de restar en roba de cambra. L'aigua de les ablucions
+devia escalfar-se en un fogonet d'alcohol. A estones creia oir un
+trepig mesurat, i veia talment, l'Adelaida anant del tocador al
+lavabo, descloent estris i ampolletes, fent-se friccions i
+untaments. Coneixia de memòria totes les incidències d'aquesta
+hora íntima: feia sis mesos que la presenciava del seu llit
+estant. Li causava més pena que goig. L'Adelaida tenia el do
+lamentable de convertir en feixuga litúrgia els seus actes més
+frívols: la sal i la mel li eren estranys.
+
+Una veu, voluntàriament apagada, tragué En Llucià d'aquella
+evocació consirosa.
+
+-Pst!... Pst!...
+
+Era l'Eulàlia, recolzada en l'ampit de la seva finestra: en la
+foscor, blanquejava suaument el seu rostre, els seus braços i la
+clara brusa que duia.
+
+-Què fas, aquí, a aqueixes hores?- li digué En Llucià de baix en
+baix.
+
+-Prenc la fresca per llevar-me la sofocació. Ja ho saps: oi?
+
+En Llucià cuidava de fingir una ignorància absoluta, amb
+l'objecte de sentir una nova versió de l'esdeveniment que
+l'encaparrava; pero es repensà de seguida i declarà la veritat.
+
+-Sí: Ja m'ho han dit en els billars.
+
+-Ha estat un cop de teatre. Ai! et juro que hauria dat un any de
+vida per no haver-m'hi trobat embolicada. Fins que hem estat al
+carrer no he entès ben bé el que fèiem. De seguida m'ha agafat
+una angúnia i una vergonya!
+
+L'accent ingenu de la donzella, que semblava absolutament segura
+d'ésser compresa, commogué En Llucià fins al punt d'encomanar-li
+un gran desig de confidència. A la fi parlaria amb algú a cor
+obert!... Els llavis se descloïen... Però aquelles escletxes
+resplendint en la finestra de l'Adelaida li imposaren reserva:
+s'acovardí. Només tingué coratge per a sospirar.
+
+-M'ha sorprès molt!... M'ha sorprès molt!...
+
+-I a mi. L'Adelaida no era pas d'aquesta manera!: al revés. Pensa
+que mentre ha estat soltera s'ha divertit esgarrifant la tieta
+Lluïsa amb mostres de despreocupació. No ho diguis a ningú.
+Aquest couplet que ha provocat la nostra retirada l'ha cantat
+ella mateixa cent vegades. El tenim a casa en un número de _Paris
+qui chante_.
+
+-Sí que és paradoxal, això!- mormolava ell.
+
+Restaren callats uns moments, sense mirar-se.
+
+-Haurem de plegar: si algú passés pensaria que estem conspirant.
+Bona nit, Llucià.
+
+La clara silueta s'esvaí de sobte: el marc de la finestra restà
+tot fosc, i En Llucià es sentí més abandonat que mai.
+
+D'esma continuà pujant entre faigs i castanyers, que entenebrien
+progressivament la seva ruta. La funció del Casino ja es devia
+haver acabat, puix que no en venia cap remor de música ni de
+parloteig: la nit muntanyana resplendia tota pura i deserta.
+
+-Què diferents són les dues germanes!- pensava el malavirat, tot
+assaborint la negligència graciosa i la fresca vivacitat de la
+seva cunyada. Per molt que la castiguessin els anys i s'amargués
+el seu esperit en l'espectativa d'un matrimoni aventatjós, mai no
+esdevindria una dona eixuta i encarcarada com l'Adelaida:
+n'estava segur.
+
+-Deus haver badat molt!- deia parlant amb ell mateix. -Quan
+tenies divuit o vint anys, al teu entorn bé hi devia haver una
+minyona de disset, com ara l'Eulàlia.
+
+Un record el sobtà. El seu passat no era un erm: una amor hi
+floria en la llinda mateixa de la joventut. D'això feia vint
+anys. Els episodis li revenien a la memòria, il·luminats per una
+claror novella.
+
+El pis primer de la seva casa acabava d'ésser llogat a una
+nombrosa família estrangera. Els uns deien que era belga; els
+altres que era italiana. Els dos parers eren mig certs: el cap
+era belga; la seva muller italiana. En Llucià encara no en
+coneixia ningú. Però cada vespre, quan ell era al llit i
+començava a ensopir-se, sentia unes passes ràpides damunt del
+sostre, enrenou de cadires que es movien, de calaixos que es
+tancaven. Després, quietud. Finalment dos cops secs separats per
+un interval breu. Silenci definitiu.
+
+Aviat deduí que els cops secs eren originats per la caiguda d'un
+parell de sabates. La trepidació del sostre feia suposar que es
+tractava d'un greu calçat baronívol.
+
+Contra aquesta suposança, En Llucià sabé aviat que la persona
+ocupant la cambra superior de la seva era una noia de setze o
+disset anys, de peu exquisidament mesurat. El seu interès fou
+despert tot seguit. Es colgava al llit puntualment per esperar la
+irrupció de la veïneta. Els seus somnis d'adolescència, amb
+l'auxili d'aquella fressa, adquirien una mena de precisió que els
+feia més saborosos. Damunt del sostre, que sos ulls no cessaven
+de mirar, una donzella es desvestia.
+
+Naturalment, volgué conèixer-la aviat. Les diverses maniobres que
+realitzava per topar-la a l'escala, per atrapar-la al balcó o a
+la galeria, finalment reeixiren: la veié. Era una criatura
+deliciosa. Bruna, esvelta, en son rostre d'or mat resplendien els
+ulls, d'una verdor i una suggestió plenament marítimes. La
+lleugeresa dels seus gestos indicava prou que era ella la veïna
+de les corredisses nocturnes.
+
+Després de veure-la, En Llucià volgué parlar-li. Però la seva
+timidesa exigia, per a fer-ho, una ocasió voltada de secret o
+cenyida de parences irreprotxables: escometre-la a l'escala,
+sense motiu justificat, quan tota sola entrava o sortia de casa,
+li semblava massa comprometedor: la idea d'atansar-se-li al
+carrer el trasbalsava.
+
+Un diumenge al matí, el seu carrer s'omplí d'un rebombori
+inusitat. Un tramvia acabava d'agafar una velleta. En Llucià
+s'abocà a la barana tot just en l'instant que, a pes de braços,
+l'entraven a la farmàcia. Algun vianant sensible i impulsiu
+interpel·lava el cotxer amb paraules iracundes. Al voltant del
+tramvia s'era congriat un aplec de badocs i de comentaristes.
+L'esguard d'En Llucià resseguí els balcons. En alçar els ulls al
+balcó de sobre, el seu esguard xocà amb el de la veïneta, que era
+ple d'interrogacions: segurament acabava d'abocar-se i no havia
+vist res.
+
+-Què ha estat?- demanà amb una naturalitat angèlica, i amb un
+deix d'estrangeria en l'accent.
+
+Ell li ho contà amb vehemència excessiva: àdhuc s'atreví a fer
+unes vulgars reflexions sobre els tramvies i llurs perills.
+
+Tant se val: des d'aquell dia parlaren sovint, adés en l'escala,
+adés en el balcó. Ell estudiava la manera de multiplicar les
+avinenteses de conversa; però el seu superàvit de seny i de temor
+li desfeia de dies els projectes que havia combinat de nits.
+
+Tanmateix tingué pit per a confessar a la seva veïna que les
+habitacions llurs s'esqueien precisament l'una damunt de l'altra.
+Ella no se n'estranyà gens: probablement ja ho sabia. Encoratjat,
+li comunicà que cada vespre, sentia distintament el cop de les
+seves sabatetes quan queien en terra. Ella rigué de grat, i
+prometé que les llançaria amb més força que mai. Tal confidència
+introduí en la seva fantasia un element dolcíssim i torbador.
+D'aquella hora en avant, qualsevol soroll que es produís en el
+sostre de la seva cambra, li semblava un missatge clandestí. Al
+vespre, sobretot, escoltava ansiosament: a estones contenia la
+respiració, i els polsos li bategaven amb violència.
+
+Estava enamorat: era evident. I ella no es mostrava pas
+impassible. Arribaren a escriure's. Malgrat de les precaucions
+que ell no deixava de pendre per tal de no ésser descobert, el
+veïnat coneixia fins a quin punt l'interessaven les accions i
+pensaments de la noia del primer pis. L'Angelina també. Un dia
+féu a En Llucià una colla d'advertiments, més aviat germanívols
+que autoritaris. Berta (la noia del primer pis) semblava una
+excel·lent minyona: contra la seva família no hi havia res a dir;
+però, es tractava de gent estrangera, d'educació un poc diversa
+de la seva. Havien viscut a Bèlgica, a Itàlia: demà qui sap vers
+quin punt partirien. No li deia pas que renunciés a parlar-li,
+sinó que obrés amb prudència a fi de no trobar-se obligat a
+pendre un determini prematur. Almenys convindria que esperés la
+major edat per a contraure un compromís formal.
+
+Aquesta prèdica, amb tot i la mesura amb què fou feta, trastocà
+el curs de les seves idees. Malfiances que eren gairebé
+condormides, a l'encís de la passió creixent, tingueren una
+revifalla.
+
+Era nit alta i ell no podia cloure els ulls. En la tenebra, els
+seus pensaments es deformaven d'una faisó fantàstica. A moments
+es veia convertit en una joguina: tota la família del primer pis
+es devia haver confabulat per suggestionar-lo enganyosament.
+Berta representava una comèdia infame. Llavors, en el gran
+silenci, sentí clarament el soroll d'un balcó que s'obria... Un
+soroll molt pròxim. Potser era el balcó de Berta. Saltà del llit,
+es mig vestí i tragué el cap al defora.
+
+Era ella, era Berta, serenament recolzada en la barana.
+
+-On vas?- li digué. -Tampoc vols dormir?
+
+-No. No puc. He sentit com obries el balcó, i he vingut a veure
+què et passava.
+
+-No res. Gairebé cada vespre surto una estona a orejar-me.
+M'agrada.
+
+Els dubtes d'En Llucià tan aviat creixien com minvaven.
+Contemplar la veïneta en aquella hora, en mig de la solitud del
+carrer, el commovia; pero el seu magí no cessava de barrinar a
+propòsit d'aquesta aparició extraordinària. Semblava un truc de
+dona maligna. Potser formava part d'un pla tenebrós!
+
+Inhàbil per a ocultar les fluctuacions del seu esperit, a mitges
+paraules confessà a Berta el que li passava. Ella, amb una
+gravetat quasi pueril, li respongué que la seva germana tenia
+raó: calia que tots dos reprimissin la fuga de llurs sentiments.
+Per sa banda era resolta a fer-ho: des d'ara suspenia la
+correspondència i defugiria les entrevistes. Si anys a venir,
+quan fossin un home i una dona, seguien estimant-se, llavors
+seria temps de relligar les relacions.
+
+En Llucià l'escoltava amb una pena pregoníssima, però no trobava
+pas el crit apassionat que podia aturar aquell torrent de
+projectes austers. Estava atuït, com davant d'una força fatídica.
+A penes tenia esma per a mormolar:
+
+-Vols dir, Berta? Vols dir que tot això és necessari?
+
+Aquella entrevista fou, efectivament, la darrera. Ell partí pocs
+dies després cap a la masia. Quan en tornà, la família
+belgo-italiana s'havia mudat de pis.
+
+* * *
+
+L'evocació d'aquests episodis el feia enrogir. Els sentia a una
+distància desesperant i enternidora. Com en un pesombre, la ment
+li suggeria accions que no podia fer i paraules que no podia dir.
+
+* * *
+
+Era casat. Tenia quaranta anys. La joventut, per primera volta,
+li aparegué com una festa llunyana i interdita.
+
+
+XIX
+
+Dos mesos després de tornar de fora, l'Adelaida es declarà
+víctima d'una malaltia gastrointestinal.
+
+El Dr. Gay la visità repetidament i la subjectà a un règim
+estret. Ella el seguí amb una fidelitat aferrissada. No s'ajupia
+mai, volent evitar tota compressió de les vísceres malaltisses.
+Menjava una llista exigua d'aliments, cuits d'una manera
+invariable. Bevia aigua d'Evian. Després de cada àpat jeia dues
+hores, sense rebaixar ni un minut.
+
+Malgrat d'aquest rigorisme, el guariment no venia. Decebuda del
+Dr. Gay, consultà el Dr. Roure.
+
+Aquest famós especialista, format a Alemanya, creia que els
+estómacs malalts havien d'ésser reeducats. El tractament que els
+convenia era més aviat de lluita, d'oposició, que no pas de
+complaença. Després d'analitzar tots els sucs i secrecions del
+seu organisme prescrigué a l'Adelaida un formidable pla de
+sobrealimentació: mantega, il·limitadament; cacau amb malt totes
+les tardes; farines copioses en cada àpat; ous a desdir, rosbif.
+
+Al cap de tres mesos l'Adelaida abandonà el Dr. Roure amb una
+irritació general de totes les mucoses.
+
+Les experiències fallides la posaven de mal humor, però no li
+llevaven la fe. Insensiblement, es submergia en una mena de
+misticisme mèdic, en les pràctiques del qual consumia una aspra
+fervor teresiana. Entre les amistats i les coneixences descobrí
+aviat un veritable museu de persones amb malalties parelles de la
+seva. Foren els seus correligionaris. No cessava d'interrogar-los
+i fer-los confidències minucioses. Les persones gaudint bona
+salut no l'interessaven gens: en fugia. El seu marit precisament
+es trobava en un període de benanança física. Això vol dir que no
+coincidien en res. S'asseien a la taula plegats, però no
+compartien ni el pa. Ell, en front d'ella, engolia les menges
+ordinàries amb una mena de vergonya, com volent dissimular la
+seva gormanderia. Ella el mirava menjar amb un posat de fàstic o
+de displicència. Llurs àpats eren tristos com una litúrgia
+funeral.
+
+* * *
+
+Un dia l'Adelaida ha sentit contar els miracles del Dr.
+Maristany. Els hi ha reportats la seva amiga Ferrer, dona grassa,
+propaganda vivent. Un any endarrera no assimilava res: era magra
+i s'aflaquia encara; tothom la dava per morta. El Dr. Maristany
+l'ha salvada: ara ho paeix tot amb una energia d'estruç i és
+robusta com una torre.
+
+-Toqui, toqui- diu, tot invitant l'Adelaida a una sèrie de
+comprovacions tàctils.
+
+-Pegui, pegui- insisteix amb orgull.
+
+I, verament, els cops sonaven a carn magnífica, a plenitud
+atapeïda.
+
+L'Adelaida sentia com la seva fe es concretava de bell nou a
+l'entorn d'un nom il·lustre. La senyora Ferrer reia de tot cor,
+lluint dos rengles de dents lluminoses: semblava un anunci de
+dentífric.
+
+A tots els malalts de l'estómac i el ventre el Dr. Maristany,
+invariablement, els ordena que romanguin al llit durant quatre,
+cinc o sis setmanes, els imposa una dieta làctica i els fa
+massatge cada dia.
+
+Tota la celebrada ciència del Dr. Maristany consisteix a aquest
+massatge que hom s'inclina a creure originari del Japó--pàtria,
+per altra banda, del _jiu-jitsu_.
+
+El Dr. Maristany és un dels metges més lacònics de Barcelona; a
+penes diu quatre mots en tota la visita. En arribant mormola un
+Déu-vos-guard: dies, ni això.
+
+-Déu lo guard, doctor- fa l'Adelaida amb una veu fatigada. Prou
+es deleix per a fer-li innombrables preguntes: no gosa. La
+severitat d'aquest metge l'inspira un respecte supersticiós.
+
+-Com anem- diu ell, tot llevant-se l'abric.
+
+-Bé, molt bé; però tinc la llengua molt blanca.
+
+-Prengui xacolata i la tindrà negra.
+
+Silenci.
+
+El Dr. Maristany s'atansa al llit de la pacient i amb un moviment
+segur fa córrer avall les flassades. El ventre immaternal de la
+senyora Montoriol brilla més blanc que el lli de les robes. Al
+seu damunt hi escampen una polsina lleu. El doctor, en mànegues
+de camisa, comença el massatge. Ella migclou els ulls. En tota la
+cambra impera una calma greu. Només s'hi sent un frec tènue
+suavíssim, com de sedes.
+
+* * *
+
+El Dr. Maristany, després de quaranta cinc sessions de massatge,
+comunica a l'Adelaida que és finit el tractament i que pot
+llevar-se quan li plagui. Malgrat de la seva impassibilitat,
+l'Adelaida frisava per rependre la vida activa. No esperà, doncs,
+que li tornessin a dir: l'endemà era llevada.
+
+Hom ha de creure en el Dr. Maristany i en la seva terapèutica,
+tan eficient com simple.
+
+El ventre no sembla pas el mateix: abans era aplanat i flàccid;
+ara és turgent. La senyora Montoriol passa belles estones
+contemplant el prodigi davant del mirall de tres llunes.
+
+El seu marit, excepcionalment admès a una d'aquestes
+contemplacions, resta bocabadat. No ho hauria dit mai. En el seu
+magí s'opera una rara associació d'imatges. La confessa? No la
+confessa? Vol i dol. Sospita que, en el fons del fons, el seu
+pensament no és gaire lògic. Però què hi fa? Un hom no és segur
+de res: la vida és plena de misteri. Parla.
+
+-Escolta, Adelaida: ja saps del cert que tot això és efecte del
+massatge?
+
+-Què vols dir?- respon ella redreçant-se enèrgicament, com qui
+rebutja una suposança avorrible. -Potser sí que et plauria de
+veure'm sortir d'un tripijoc per a entrar en un altre de més
+greu!... Ets un tranquil. No penses més que en tu: la meva salut,
+el meu repòs, davant de qualsevol il·lusió teva, no són res. La
+paternitat!... Ves a quina hora es desvetllen, al cor del senyor
+Montoriol, els sentiments de paternitat!... una vocació sobtada:
+oi? Sents alguna veu interior potser?
+
+L'Adelaida finí la seva rèplica amb una rialleta nerviosa. En
+Llucià no respongue un mot. Era la segona vegada que en una
+conversa conjugal feia explosió el tema de la descendència: calia
+abandonar-lo.
+
+Els somnis de l'Adelaida, a hores d'ara, seguien una via
+sobiranament personal. Durant els interminables ocis que li ha
+imposat el tractament, ha elaborat tot un projecte de vida nova.
+Vol reingressar en la societat d'una faisó una mica solemne.
+Resoltament arranjarà la casa, fent-hi reformes radicals. Després
+procurarà crear un saló. Seria estúpid que una dona com ella
+renunciés a tenir un relleu propi dins la societat barcelonina.
+En Llucià (qui ho dubta?) és un esperit mansuet. Ella no ha
+cessat de punxar-lo per tal de desvetllar-li ambicions, anhels de
+grandesa... Tot ha estat endebades.
+
+Com a conseqüència d'aquestes reflexions l'Adelaida sol·licita
+del seu marit l'atorgament d'un crèdit extraordinari. Li fou
+concedit _ipso facto_, sense regateig de cap mena, gairebé amb
+una joia íntima.
+
+-Fes, fes... Tot em sembla molt bé- anava dient En Llucià.
+Imaginar l'Adelaida enderiada en restauracions i compres li
+semblava una garantia de repós; sospitar que s'encaminava a la
+creació d'un món particular, una promesa d'oblit. La seva divisa
+actual és aquesta: «Vegetar en la penombra».
+
+Llavors que l'Adelaida contempla el crèdit en les seves mans, el
+seu coratge defalleix un poc. Havia pensat anar molt de pressa a
+complir el programa de reformes: ara creu que val més no
+precipitar-se. Set mil pessetes ben repartides basten per a fer
+moltes coses.
+
+Passa tres setmanes visitant botigues de mobles i de tapisseria.
+Apunta preus i fa pressupostos. Pren mesures sense repós: el seu
+cinyell habitual, estant per casa, és una cinta mètrica.
+
+Al capdavall d'aquesta febre de càlculs, els seus anhels
+d'innovació han esdevingut considerablement modestos. Hi ha
+moltes coses que poden passar. S'acontenta de fer empaperar de
+nou quatre habitacions; canvia l'entapissat de la sala; escampa
+arreu una dotzena de coixins virolats i una col·lecció de
+bibelots, que suren, inconfusibles sobre el to vetust del
+moblatge.
+
+La major part del crèdit, tanmateix, resta intacte. L'Adelaida
+resol esmerçar-la en valors. D'aquesta manera pot realitzar tan
+lentament com li plagui el seu pla de millores. I, si al
+capdavall no el realitza, tindrà sempre un petit capital a la
+seva disposició.
+
+Tanmateix, aquesta victòria del seu tarannà avariciós, li deixa
+una frisança inguarible. Es llança a fer visites. Les persones
+l'interessen mediocrement: la seva passió se'n va vers les coses.
+
+Gairebé mai esguarda els ulls de la interlocutora: més aviat li
+observa els peus per valorar el calçat que hi porta, o bé les
+mans per mor dels anells o bé el pentinat per tal de descobrir
+secrets de perruqueria. En sortir d'una visita pot fer
+l'inventari de tots els mobles que hi ha vist, descrivint-los i
+taxant-los amb una minuciositat absolutament tècnica.
+
+Aquest esport li causava goigs i dolors intensíssims: era la seva
+raó d'existència.
+
+En Llucià, mentrestant, feia la viu-viu dins d'uns límits que no
+li havia assenyalat ningú, però que ell coneixia meravellosament.
+
+Les òrbites de marit i muller eren sòlidament establertes.
+
+Tal com vivien ara podien continuar vivint indefiniblement.
+
+
+XX
+
+De cop l'Adelaida s'enllità. Dues hores després la febre
+l'arborava. Era el tifus. Al cap de vuit dies el deliri que
+s'havia apoderat d'ella cedí algunes estones. Una tia seva
+s'acostà al llit i digué si no li plauria la visita de Mn. Ramir,
+el seu confessor. -Vull combregar- respongué. I, amb lúcida
+vigoria, començà a donar ordes a tothom.
+
+-En Llucià que vagi a cercar un cotxe. La cambrera que avisi tots
+els veïns i compri una dotzena de candeles. Obriu l'armari, i en
+el calaix segon, a mà dreta, trobareu una tovallola brodada per a
+posar-la damunt la gira del llençol. Enceneu tots els llums de la
+casa i deixeu oberta la porta del saló. Tots vosaltres
+arrangeu-vos una mica. Tu, Eulàlia, treu-te el davantal.
+
+Confessà i combregà.
+
+-Pel que pugui venir, doni'm l'extremaunció, Mn. Ramir.
+
+Li feren les creus.
+
+Quan tornaren a restar sols els de la casa, ella els preguntava:
+
+-Qui hi havia, per aquí fora?
+
+Li varen fer la llista.
+
+-Ah, vaja! Veig que ha complert tothom. Els veïns han respost.
+Àdhuc la senyora del primer pis, que pateix tant per a pujar
+l'escala...
+
+De seguida s'ensopí. Tres dies després, tocant les cinc de la
+matinada, traspassava.
+
+Llavors que envaí la casa l'onada de les amistats i de les
+coneixences, ja tot era posat en orde. El cadàver, vestit amb un
+hàbit carmelità, jeia al despatx, convertit en capella ardent.
+
+Una senyora vídua havia pres, _motu proprio_, una missió
+ascètica. Escometia a tots els visitants dient-los:
+
+-Vingui, vingui: ja la veurà. Ha restat molt bé: sembla que
+dormi.
+
+De seguida els prenia per la mà, i, vulgues no vulgues, els
+conduïa davant del cadàver i els obligava a mirar-lo d'aprop.
+
+La mateixa senyora tractava, periòdicament, aconsolar En Llucià.
+
+-Fill meu, no t'ho prenguis així. Ell te l'ha donat: Ell te la
+pren.
+
+En Llucià no plorava gens, en aquell instant: meditava amb
+serenitat el caprici d'aquesta afrosa malaltia que feia i desfeia
+el seu matrimoni.
+
+* * *
+
+A un quart de cinc arribava el seguici al Cementiri Nou. Les
+operacions del sepeli no foren tan breus com desitjava tothom. La
+sepultura de la família Montoriol era gairebé curullada: calgué
+que els enterramorts recollissin les despulles en un recó de
+l'ossera i deixessin en terra un munt de fustes lamentables.
+
+Gairebé tots els acompanyants decantaren els ulls de la fúnebre
+maniobra. Alguns els adreçaven al paisatge, cercant-hi una
+distracció o un encoratjament. No assolien una cosa ni l'altra.
+Vesprejava, i el fred esdevenia agressiu. Les planures del Prat i
+del Llobregat, que s'obiraven d'allí estant, eren plenes d'ombra
+i de malenconia. Una boira grisenca assenyalava el curs ondulant
+del riu.
+
+Closa la sepultura, En Llucià i el seu seguici davallaren amb pas
+accelerat fins a l'esplanada on esperaven els cotxes.
+
+Era fosc quan entraven a ciutat. La gentada que omplia els
+carrers, la lluminària de les botigues, la gran remor dels
+vehicles, l'arrecerament dels edificis, causaren a En Llucià una
+mena de confort inesperat.
+
+No gens menys, en arribant a casa abraçà la seva germana amb una
+emoció profunda. No deia res: sanglotava i les llàgrimes li
+corrien rostre avall. Potser en tota la vida no s'havien abraçat
+d'aquella manera, amb tot i haver-se estimat sempre
+entranyablement.
+
+Els parents i els íntims que encara romanien a la casa, guaitaven
+l'escena amb el cor commogut, però no en capien la significança.
+Només l'Angelina, a través d'aquell silenci sanglotant, oïa el
+confús penediment del germà que torna a la llar després de dos
+anys de viatge innecessari i ple de riscos.
+
+Sentia una tendresa! I renunciava de grat a la satisfacció
+d'esperar que ell l'invités amb paraules explícites a rependre el
+govern de la casa.
+
+* * *
+
+Des d'aquella hora l'Angelina romangué al costat del seu germà.
+De bell antuvi es trobà un poc cohibida. Mentre vivia la seva
+cunyada, havia vingut sovint a visitar-la, però no s'havia posat
+en contacte amb l'orde interior de la casa. Déu la'n guard! Ara
+que ho registrava tot, fil per randa, descobria una mala fi de
+canvis i de novetats.
+
+Consultà, abans de fer-les, algunes modificacions. Un cop hagué
+comprès que En Llucià no tenia cap afecció especial envers
+l'estat de coses que creà la seva difunta muller, l'Angelina
+reinstaurà la tradició íntegrament.
+
+En pocs dies, sense fressa ni ostentació, aconseguí que la casa
+tomés a ésser la d'abans, la de sempre. Llençols i estovalles
+eren plegats segons la pauta antiga. Desaparegueren gran nombre
+de coixins llampants que envaïen tots els sofàs i cadires. Es
+suprimí la rigorosa clausura d'algunes cambres, com era la de
+música i el saló, que l'Adelaida obria únicament els dies de
+rebre.
+
+Eren els sabons que feia usar l'Angelina? O el sistema de passar
+bugada? O els ingredients que s'esmerçaven en la neteja
+domèstica? Àdhuc la flaire peculiar de la casa tornava a ésser la
+d'abans, la de sempre.
+
+Aquesta restauració de l'ambient afalagava els sentits d'En
+Llucià. A estones hauria dit que acabava de sortir d'una
+atmosfera especiosa, com de dormitori tancat o de farmàcia
+vilatana, per a tornar a una claror benolent i salutífera.
+
+Tanmateix les exigències del dol atuïen o retardaven els efectes
+d'aquesta trasmudança.
+
+Li hauria plagut de tornar a oir una mica de música. No era
+possible: el veïnat hauria pres la cosa com a irreverència greu.
+I ell era incapaç de cercar a gratcient un blasme d'aquesta mena.
+S'acontentà, doncs, amb sospirar prop de l'Angelina i amb
+comunicar-li el seu irrealitzable desig. Era ben ridícula,
+aquesta interdicció social de fer música durant el dol! Fóra
+lleig que, pocs dies després d'esdevenir una mort, la casa
+mortuòria s'abrandés de rapsòdies joioses o de vils tonadetes de
+carrer; però... Déu meu!... un esperit fi i honrat bé sabria
+trobar una música noblement consirosa que acompanyés la dolor en
+lloc d'escarnir-la!...
+
+* * *
+
+Dos dies després dels funerals, havent sopat, l'Angelina digué al
+seu germà:
+
+-Per què no surts o te'n vas a passar una estona a l'Ateneu?
+
+Estava ben pensat, això: abans de casar-se hi anava cada vespre.
+Es posà l'abric. L'Angelina li raspallava el capell. Quan foren
+al vestíbul, davant de la porta, En Llucià prengué la claueta del
+pis i la col·locà a poc a poc en el seu portaclaus.
+
+L'Angelina (capint tota significança d'aquell acte) mirava el seu
+germà i somreia amb una angèlica ironia.
+
+
+
+
+LA SOSPITOSA VOLUPTAT
+
+
+En Genís estava de pastor a un mas que s'escau més amunt de Sant
+Feliu de Codines. Tenia una edat indefinible, àdhuc per a ell
+mateix. La seva lletjor no era tanta que no traspués aquella
+bonhomia que és frec a frec de la imbecil·litat.
+
+Quan es llogà ja va advertir-ho a l'amo: un cop cada mes havia de
+donar-li permís per a anar a Granollers. No era pas una exigència
+exorbitant: li fou admesa tot seguit, sense discussió.
+
+L'amo del mas, En Tià, era un home sorrudament lacònic. No tingué
+esma de preguntar-li què hi havia d'anar a fer, a Granollers.
+Pensà que hi tenia parents. De fet, tant se li'n donava que fos
+això com una altra cosa. La qüestió era que complís.
+
+Complia a meravella: ni un cap de bestiar se li esgarriava, ni li
+prenia mal. Dins la casa no feia mai nosa: hi vivia calladament i
+humil com una bèstia de més. Amb prou feines, al pic de l'hivern,
+gosava atansar-se a la llar i seure en l'escambell que hi tenia
+assenyalat.
+
+Sortia amb la ramada a punt d'alba; tornava a entrada de fosc.
+Dormia a la cort mateixa, en un jaç de palla. Hom no li coneixia
+cap vici. L'amo n'estava content de debò. Havia arribat a
+lloar-lo.
+
+La mestressa, la Rosa, tan bon punt s'adonà de les mensuals
+escapatòries del pastor, sentí una incipient tafaneria: què hi
+anava a fer, a Granollers? Sis hores de camí (tres per a anar i
+tres per a tornar) no es fan per qualsevol futesa. Comunicà les
+seves cavil·lacions a la filla gran, l'Anneta.
+
+La filla gran va dir: -Sembla mig tocat. No sé què hi pot anar a
+fer. Preguntem-li-ho.
+
+-Fuig, dona!- respongué la mare.- No ens ho diria pas. Inventaria
+qualsevol història i començaria a malfiar-se de nosaltres. Val
+més que l'espiem. Vejam si descobrim el seu secret.
+
+L'Anneta no trigà mols dies a tenir una conversa amb la pubilla
+de can Pinells: li contà l'extraordinari costum del pastor. Totes
+dues es posaren a rumiar. Què hi devia anar a fer, a Granollers?
+
+La pubilla, noia maliciosa, al capdavall insinuà una hipòtesi:
+
+-Qui sap! Potser hi té un embolic... alguna donota...
+
+-Vols dir?- féu l'Anneta badant la boca al compàs d'un astorament
+progressiu. -Tan lleig com és!
+
+-Ui! Hi ha dones que no miren prim.
+
+* * *
+
+La mestressa del mas, tot anant a mercat a Sant Feliu, trobà una
+masovera dels encontorns. Parlaren de les collites, del bestiar,
+dels fills. Finalment la Rosa va retreure el fet inexplicable. La
+masovera hi digué la seva.
+
+-Jo no estaria pas tranquila. Això em fa olor de cosa dolenta.
+Vols-t'hi jugar que fa contraban? L'altra setmana em varen dir
+que a una masia, cap a la banda de Riells, hi ha un amagatall de
+contrabandistes. Diu que hi entren unes dones primes, i en surten
+d'allò més farcides. Ves qui et pot assegurar que el vostre
+pastor no sigui de la colla! Parla-n'hi, al teu home.
+
+La Rosa restà vivament inquieta.
+
+En tornant a casa, cercà el seu marit. Era al camp, a fangar.
+Mentre l'esperava, confià el seu neguit a l'Anneta. Totes dues,
+tan bon punt aparegué en Tià, l'empenyeren cap a un recó de la
+cuina. Amb gran misteri li contaren llurs temences. Semblava que
+posseïssin algun indici vehement.
+
+-Ja et fum!- s'exclamà l'home. -Una vegada que ensopego el pastor
+em sortiu amb aquests romansos! Sempre us deixeu entabanar.
+
+Se les tragué del davant dient quatre sentències ofensives per a
+la mare, per a la filla i per a la generalitat de llur sexe.
+
+Tanmateix l'home no romangué tan indiferent com feia veure. Les
+inquietuds de la muller i de la filla l'assetjaven estretament:
+no les podia esquivar. La visible excel·lència del pastor podia,
+fet i fet, no ésser altra cosa que una estratagema per a
+despistar sospites. Que tingués una _lloca_ a Granollers, tant se
+li'n donava; pero la idea del contraban, diastre!, no
+l'assossegava pas. Podia agafar-s'hi els dits sense com va ni com
+costa. Sol·licità parer del secretari de l'Ajuntament, que tenia
+fama de persona honrada i saberuda.
+
+-Quins dies sol anar a Granollers?- li preguntà.
+
+-Crec que sempre s'escau a primer de mes.
+
+-Doncs, si hi va sempre el mateix dia, pot ésser una cosa
+diferent de les que penseu vosaltres. Qui sap si aquest minyó ha
+comès un delicte i, mentre li segueixen causa, ha de presentar-se
+al Jutjat un cop cada mes!... No fóra res d'estrany. Mireu, fem
+una cosa: jo, per la meva banda, escriuré al secretari del
+Jutjat, que és amic, i, si hi ha res, m'ho dirà; vos,
+mentrestant, feu-lo seguir: això us costarà poc.
+
+Dit i fet. Precisament el dia 30 de setembre el pastor anuncià
+que l'endemà aniria a Granollers. En Tià, al vespre, va
+conjuminar l'espionatge. El faria seguir pel seu fill petit, un
+marrec de tretze anys, llest com la guineu i caminador com cap
+n'hi hagi.
+
+-Amaga't bé, Joan. Mira de no perdre'l de vista, però no t'hi
+acostis massa. La fariem bona, si t'atrapava! Aquesta nit pots
+dormir tranquil: jo vetllaré. Tira't sobre el jaç amb espardenyes
+i tot.
+
+En el vell rellotge de la casa havien tocat les tres de la
+matinada. En Tià va sentir com llevaven la barra d'una porta
+forana. Era la de la cort: no calia que ho mirés. Cridà en Joan,
+qui, d'un bot, va plantar-se a l'aguait vora el portal del barri.
+Quan el pastor havia desaparegut drecera avall, eixiren pare i
+fill amb una cautela considerablement exagerada. Parlaven en veu
+molt baixa.
+
+-Apa, Joan. Ull viu! Ja portes l'esmorzar? No tindràs pas por?
+
+-Fugiu, home!
+
+El vailet havia rebut amb passió aquella comanda extraordinària.
+Les ànsies d'aventura que flotaven, imprecises, en el seu
+imaginar d'adolescent, ara es congriaven al volt d'una actuació
+concreta. Hi havia un principi de perill, un fons de sorpresa, la
+nit, la presència d'un crim inesbrinable...
+
+-Ja hi som - mormolà el marrec en començar la persecució. I una
+tènue esgarrifança li seguí tot el cos.
+
+En l'enorme silenci sentia els còdols que s'esllavissaven sota
+les passes del pastor. Ell curava de posar els peus en les vores,
+damunt la pols o damunt les clapes d'herbei, per tal d'esmorteir
+el seu trepig. De tant en tant aixecava els ulls. Els ombrívols
+brancatges s'estenien i aprimaven sobre el firmament: hom veia
+els estels entre les fulles, com uns fruits bategants.
+
+Travessà un fondal on creixien pollancres i falgueres; una
+alenada humida li besà el rostre.
+
+Algun cop s'aturava per escoltar les passes del pastor. El cor li
+anava de pressa: semblava que li glatís a la gorja.
+
+Llavors que l'alba aclaria el camí, les emocions d'En Joan se
+simplificaven força. La rara embriaguesa que li havia encomanat
+la tenebra, s'esvaïa sobtadament. L'espionatge esdevenia més
+fàcil. Caminava amb una joiosa descurança. S'ajupia per beure en
+les fonts, gosava llançar rocs a unes granotes cantants en un
+safaretx.
+
+A quarts de set entraven a la vila de Granollers. El vailet sentí
+una impensada angúnia: la gent no descobriria la seva missió
+persecutòria? Tot i això, la seguia complint sense defalliments.
+Voltaren una colla de carrers. El pastor s'aturà un moment en una
+fleca: en sortí de seguida amb mitja lliura de pa. Després comprà
+a casa l'adroguer alguna cosa que, de lluny, hom no podia
+endevinar. Encara féu parada en una taverna. A peu dret esmorzà i
+begué deu cèntims de vi. El vailet, del carrer estant, no el
+deixava d'ull.
+
+Finit l'àpat, el pastor adreçà les seves passes vers una
+barberia. En Joan arribà a temps d'arrimar-se a la porta i sentir
+com el saludaven. Hom comprenia que era client antic. L'afaitaren
+i li tallaren els cabells. En acabat li passaren pel cap un
+d'aquells enormes raspalls cilíndrics que el barber fa girar amb
+totes dues mans. El pastor exhalà un profund sospir que arribà
+clarament a oïdes d'En Joan. La _toilette_ era enllestida. El
+pastor pagava la despesa feta. El vailet apretà a córrer fins a
+la cantonada més propera. Pensà que s'acostaven els moments
+tenebrosos. El presumpte criminal faria adés alguna cosa
+reveladora.
+
+Estava tip, afaitat i clenxinat de fresc. La precoç
+intel·ligència del minyó s'inclinava a témer una amor
+clandestina.
+
+La seva expectació fou successivament burlada. El pastor prengué
+el camí de retorn. Al cap de tres hores i mitja eren a la masia.
+
+Tan bon punt el vailet s'esquitllà dins la casa, tots els seus
+l'enrotllaren.
+
+-Què has vist?
+
+-Què ha fet?
+
+-On s'ha deturat?
+
+El noi contà la història amb nombre de detalls ociosos.
+
+-Res més? Vols dir, que no has badat? Vols dir?
+
+Les dones no ho podien creure. Havien viscut massa dies amb
+l'esperança d'esbrinar un misteri esborronador. Els simples
+esdeveniments que els reportava En Joan les indignaven gairebé.
+
+En Tià es decantava de nou vers l'optimisme. Sabia ja per
+confidència del secretari, que al Jutjat de Granollers no
+coneixien ningú amb les entresenyes del pastor. Estava frisós per
+a sortir de dubtes.
+
+Cridà el pastor i entrà vigorosament en matèria.
+
+-Genís, estic content de vós; però, vatua Judes! si no
+m'expliqueu pel clar el que us porta a Granollers, us ben juro
+que a casa no hi fareu gaires dies!...
+
+-Vaig a tallar-me els cabells- respongué el pastor amb un poc
+d'esporuguiment.
+
+-I ara! Per a tallar-vos els cabells, heu de fer sis o set hores
+de camí? Que no hi ha barber, a sant Feliu i a sant Quirse i a
+Castelltersol?
+
+-És clar, que n'hi ha... però no es igual... no és igual...- deia
+el pastor, somrient amb una vergonya pueril, -A Granollers, quan
+acaben, em passen pel cap aquell raspall que sembla un corró...
+Em fa un plaer, una delícia!... M'hi fonc.
+
+En Tià no era un psicòleg massa fi; però els trets d'aquell
+rostre expressaven una recordança tan indiscutiblement dolça, tan
+palesament voluptuosa, que els dubtes li fugiren tot d'una.
+Rondinà encara, amb sornegueria:
+
+-Vaja! Alabat siga Déu!
+
+I se n'anà a l'encontre de les dones, alegrat per la selecta idea
+«d'esbroncar-les».
+
+
+
+
+LALÍ
+
+
+La Isabel era una dona dolcíssima i poruga. El seu marit,
+l'Ignasi, era comissionista, i viatjava gairebé tot l'any.
+Ordinàriament mostrava un gènit aspriu i malagradós. Trobava
+invariablement detestable la cuina dels hotels; els llits,
+incòmodes; els criats, negligents. Dins del vagó, es barallava
+amb els revisors i ofenia les opinions polítiques de tots els
+seus companys de viatge.
+
+La llar, en canvi, l'enternia qui-sap-lo. Les curtes temporades
+que hi passava eren una treva d'optimisme. Tot li plaïa. La seva
+boca no cessava de lloar les gràcies i providències de la muller.
+Plegats anaven al teatre i a tota llei d'espectacles; xisclaven a
+chor en el _water-schut_ i en les muntanyes russes; si n'era
+temps, es banyaven a la Barceloneta. Dins de casa, jugaven a fet.
+
+En el veïnat hi havia persones que envejaven la fortuna d'aquesta
+muller, qui servava, a despit del temps, un marit amorós i
+enjogassat. D'altres, en canvi, se n'apiadaven sospitant que
+l'Ignasi, per aquests mons de Déu, no era víctima de cap
+enyorança irremeiable.
+
+La Isabel i l'Ignasi tenien una filla. L'havien batejada Eulàlia,
+però tothom li deia Lalí. Aquest nom, vaga onomatopeia de
+trompeta militar, li esqueia força: suggeria una idea prou exacta
+del seu tarannà abrivadíssim i desconcertant. La bonesa permanent
+de la mare i la manyagueria periòdica del pare eren una atmosfera
+gens a propòsit per a esmenar-la. Lalí, a set anys, era una
+criatura insuportable.
+
+La seva mare, entre planys abundosos, retreia, vingués o no
+vingués a tomb, dues malifetes perpetrades precisament en aquesta
+edat, aurora de la raó.
+
+Una d'elles esdevingué en una botiga de la Tapineria. Mare i
+filla hi eren per a comprar unes sabatetes a Lalí. El dependent
+s'entossudia en fer-li acceptar un calçat evidentment desmesurat.
+-Ha d'ésser un parell més petit- li advertia la mare. A la fi,
+bo-i-rondinant, el dependent abastà un parell de sabates d'un
+número inferior, intentà emprovar-lo a Lalí, i, de seguida, amb
+certa pedanteria professional, digué:
+
+-Ho veu, senyora? No li entra. Ha de pendre el parell que jo li
+oferia.
+
+Amb una gran amabilitat, la Isabel pregà que li deixés fer una
+temptativa a ella. Estirà ben estirat el mitjó, aconseguí que la
+nena posés el peu com calia, i la sabata lliscà suaument, sense
+violència. El sabater insinuà un somrís de compliment:
+s'endevinava, però, que estava una mica vexat. Lalí, que havia
+romàs tota encongida, es redreçà llavors, i, mirant de fit a fit
+el sabater, exclamà, amb una veu d'espinguet immensament
+sarcàstica:
+
+-Ho veus, que n'ets, de ruc?
+
+Un altre dia la Isabel gosà presentar-se amb Lalí a casa de la
+seva cosina Mercè, que celebrava el seu sant. Hi havia molta de
+gent. La conversa, però, no resultava tan intensa i joiosa com
+calia: un ensopiment enutjós s'emparava a poc a poc de
+l'assemblea. Lalí, doncs, fou acollida per tothom amb un interès
+exagerat: tothom la prenia com a pretext per a eixir d'un mutisme
+que cuidava esdevenir absolut. Lalí responia amb llenguatge
+desimbolt totes les interpel·lacions que se li adreçaven.
+
+-I que és eixerida!- deia l'un.
+
+-Quin temps li té?- demanava l'altre.
+
+-Només set anys! Ara, vegi! Qui ho diria!
+
+Un chor de lloances percudia l'ambient de la saleta. Es retreien
+dites i acudits d'altres infants; es feien comparances. La
+conversa prenia volada. Un jove que havia romàs en col·loqui a
+part amb una senyoreta molt il·lustrada (mecanògrafa,
+precisament), s'adonà que la seva actitud començava a desvetllar
+una atenció excessiva.
+
+Abandonà polidament la seva interlocutora, i, girant-se vers
+Lalí, digué quatre frases sense solta. Era papissot. En
+sentir-lo, la boca de Lalí inicià un somriure burleta, que
+ràpidament va difondre's a tots els trets del seu rostre
+vivacíssim. La seva mare, que no cessava de vigilar-la, li adreçà
+unes mirades que volien dir: -Per l'amor de Déu, Lalí, calla!
+Calla! No em comprometis.- Tota la força expressiva i implorant
+d'aquelles mirades fou inútil. El jove continuava dient coses a
+Lalí i maldant per fer-la enraonar. Al capdavall ho aconseguí. La
+nena digué, signant-lo amb el dit per esvair tota llei de dubte:
+-Ai! Aquest jove parla aviciat!
+
+Encara que aquestes dues fossin les entremaliadures que la Isabel
+contava amb preferència, no eren les pitjors, ni menys les
+úniques: cada dia en feia alguna de grossa. La Isabel es
+desesperava, gemegava, sospirava: -Aquesta filla serà la meva
+mort!- Però no tenia coratge per a pendre cap determini seriós.
+El marit, quan llegia les afligides cartes de la muller, no en
+feia gaire cabal, coneixent com coneixia el seu natural
+impressionable i poqueta cosa. Creia tenir una filla una mica
+eixelebrada; però aquesta circumstància més aviat l'afalagava que
+el captenia. Déu l'en reguard, d'haver tingut una noia bleda!
+
+Un dia, tanmateix, veient les coses de prop, canvià de parer. Les
+festes de Nadal que havia de passar alegrement al costat dels
+seus, foren emmetzinades per la visita del director d'un col·legi
+de nens.
+
+El director li presentava un veritable memorial de greuges.
+Sembla que Lalí, de la galeria estant, pertorbava els jocs dels
+nois que es desenrotllaven a un pati proper. La seva dèria
+consistia a dominar tots els alumnes, fent-los fer les evolucions
+que ella comandava a crits. Algun cop el seu imperi era
+reconegut, i les coses marxaven passablement; però llavors que
+els infants no la volien creure, s'enfurismava de tal manera que
+encontinent començava a insultar-los i a llançar-los terra dels
+testos, provocant un rebombori indescriptible.
+
+L'Ignasi, irritat, cridà la seva filla per renyar-la davant del
+director mateix. Lalí comparegué amb l'esguard serenament
+desvergonyit. Quan el seu pare es disposava a obrir la boca, el
+director li posà la mà damunt del braç.
+
+-Permeti'm. La meva professió consisteix precisament a educar, a
+corregir, a esmenar les naturaleses puerils.
+
+Amb veu profunda i amb entonació pedagògica, adreçà a Lalí una
+exhortació una mica barroca: hi blasmava llargament els excessos
+de paraula i d'obra; atorgava al sexe femení una missió de
+tendresa, de pau i de concòrdia; retreia, finalment, l'immortal
+exemple de santa Teresa.
+
+Lalí havia resistit el sermó a peu dret, sense bellugar-se. El
+director l'esguardava amb esguard sol·lícit i investigador. Què
+en pensava, d'aquesta lliçó moral? Tanmateix havia colpit el seu
+cor infantívol? No sentia un intern floriment de propòsits
+d'esmena?
+
+Cal creure que no. Lalí recordava una sessió del Senat la
+ressenya de la qual fou llegida anit, en veu alta, pel seu pare.
+Digué:
+
+-_No me ha convencido su señoría._
+
+I, corrents, va fer-se fonedissa.
+
+El director s'alçà automàticament de la cadira. L'Ignasi
+l'acompanyà vers la porta mormolant excuses i projectes de
+càstig. Va anar de poc que no li escapés el riure: el cop de Lalí
+feia gràcia.
+
+Feia gràcia, però revelava un desvergonyiment perillós. Resolgué
+de tancar la seva filla en un pensionat.
+
+La Isabel, un cop sola, romangué trista, però assossegada. La
+resignació trigà poc de temps a visitar-la. Al seu volt hi havia
+una quietud, un desenfeinament!... Hauria dit que tornava a ésser
+en els primers anys de matrimoni, abans de la maternitat: la seva
+única raó de viure consistia altre cop a esperar les irrupcions,
+efímeres i arravatadores, de l'Ignasi.
+
+L'hivern s'escolà pacíficament. L'estiu suscità un problema.
+Calia treure Lalí del pensionat. Marit i muller acordaren que la
+millor cosa fóra trametre-la a l'avi patern, que vivia en un mas,
+a mitja hora de Reus. L'isolament i la solitud camperoles tal
+vegada ablanirien el seu gènit. De més a més, els perills del
+camp els semblaven menys paorosos que els de la ciutat.
+
+Fins que Lalí féu disset anys, aquest règim mixt (hivern al
+pensionat, estiu a la masia) reeixí mediocrement. Les monges del
+col·legi no arribaven a reprimir les rauxes de Lalí, però se'n
+defensaven amb astúcia i energia. L'avi era talment seduït per la
+seva néta, que tolerava benignament totes les malvestats que
+comportava la seva trepidant presència. Les gallines mortes a
+cops de roc, els ous esclafats contra les parets, els gossos
+nafrats, les hortes devastades, al capdavall li apareixia com
+l'hecatombe deguda al divinal eixoriviment de la noia.
+
+Un estiu aquesta mena de normalitat fou alterada per un succés
+absolutament nou. La Isabel rebé un telegrama del seu pare que
+deia:
+
+«Lalí desapareguda. Temo sigui Barcelona amb jove de can Rosell.
+Estic desesperat. Obre enquesta.»
+
+La mare, després de sanglotar a bastament, sortí al carrer sense
+saber on anava. D'esma es dirigí a l'estació de França: passejà
+pels molls; interrogà els empleats. Un d'ells li assegurà que
+aquest matí havia vist una noieta d'uns quinze anys, rossa,
+prima, enravenxinada, amb dues trenes penjants damunt l'esquena i
+un canotier de palla verda. En escoltar l'evocació del canotier,
+la mare hagué d'arrambar-se a un vagó per no caure esblaimada: la
+seva filla era a Barcelona.
+
+Així que fou retornada sortí de l'estació i se n'anà a casa per
+tal de madurar un determini. Pel camí va deturar-la un gran amic
+de l'Ignasi. Després de demanar-li noves del seu espòs, afegí:
+-Per la seva filla no li'n demano, perquè acabo de veure-la al
+Pla de la Boqueria.
+
+La Isabel hagué de vèncer un tremolor que amenaçava tirar-la a
+terra, i mormolà d'esma, gairebé afònica:
+
+-Ah! sí... És fàcil...
+
+Cuidava preguntar-li: -Sola o acompanyada?- Però capí a temps la
+delatadora transcendència d'aquesta pregunta, i tractà de pendre
+comiat immediatament.
+
+Al cap d'una hora d'ésser a casa pregant la intercessió de tots
+els sants i santes per a la reconquesta de Lalí, Lalí comparegué.
+No venia amb el cap cot, ni amb els ulls entelats de llàgrimes;
+tampoc reté el cos amb defalliments de culpable, ni abraçà els
+genolls maternals amb un anhel de perdó: el seu posat era
+d'assegurança. Quan la mare, tota trontollant i gemegant, anà per
+abraçar-la, va dir:
+
+-Mamà, estalviem escenes. Sé que acabo de fer un disbarat; però
+no es capfiqui: abans d'una hora vindran a demanar-me.
+
+Ajudà la seva mare a seure en un sofà, i cridà la minyona perquè
+li fes una tassa de til·la. De seguida va tancar-se a la seva
+cambra amb pany i clau.
+
+La pronòstiga de Lalí no trigà a complir-se. Un senyor d'aspecte
+honorable va presentar-se a la Isabel sota el nom de Jaume
+Rosell. Li contà que tenia un germà de nom Jordi, que feia dos
+mesos que vivia en una masia prop de Reus. No hi vivia per gust,
+sinó a desgrat per guarir d'una colla de malalties
+indiscutiblement engendrades per la disbauxa i el desori. Adés,
+que tot just s'iniciava la seva convalescència, conegué Lalí.
+S'engrescaren... i avui, en el primer tren han vingut plegats a
+Barcelona. El seu germà li ha pregat que anés a demanar la mà de
+Lalí; però ell no es veu amb cor de complir semblant comesa. El
+seu germà Jordi és un tarambana, un tabalot, un tros de carn
+abjecta. No té salvació física ni moral. Val més, infinitament
+més, que, de comú acord, tractin de separar-los que no pas que
+consentin una unió monstruosa. La seva honradesa no li ha permès
+d'usar un altre llenguatge.
+
+En Jaume Rosell ha estat digne i patètic. La Isabel li estreny la
+mà amb gratitud i una emoció que, encara que fossin expressables,
+ella no les podria pas expressar.
+
+Una porta s'esbatana i apareix Lalí. Diu: -Aquesta noia de la
+qual vostè parlava suara sóc jo. Jo sóc Lalí, i desitjo dir-li a
+soles quatre paraules.
+
+La mare, es retira com si acabés de rebre un manament inexorable.
+Al cap de dos minuts li diuen que ja pot entrar. Aleshores En
+Jaume Rosell fa aquest raonament:
+
+-El que m'acaba de comunicar la seva filla és tan greu, que em
+veig obligat a canviar de parer. Fóra convenient casar-los. Sí,
+fóra convenient. Però no de seguida. No: cal que prèviament fem
+un assaig: cal que provem fins a quin punt el meu germà sent
+vocació d'home honrat. Li aconsello que tanqui la seva filla en
+un pensionat. Mentrestant jo exhortaré En Jordi perquè reprengui
+el bon camí. Si d'aquí a un any la seva conducta és honesta i la
+seva salut és satisfactòria, els casarem. Aprova aquest pla,
+senyora?
+
+-Sí... vostè mateix...- gemegà la Isabel.
+
+El visitant es retirà parsimoniosament. Era un home d'uns trenta
+cinc anys, ben rasurat, ben vestit, traspuant en tot una visible
+aspiració vers l'estil britànic. Era, innegablement, un home
+honrat. Tanmateix, en les seves paraules i en els seus gestos hi
+havia un xic d'afectació. Sentia amb claredat les suggestions de
+la consciència, però així mateix escoltava una veueta interior
+que li deia: -Manoi, que ho interpretes bé!
+
+No hi fa res: la Isabel, que no té prou serenitat per a esbrinar
+aquests matisos, l'ha judicat favorablement: resta un poc
+alleujada. Almenys té una norma de conducta, un programa. Surt
+amb la noia, lloga un cotxe i es presenta al col·legi. La noia hi
+roman, i ella torna a casa. Entre dos degotissos de llàgrimes,
+escriu al seu marit, que precisament a hores d'ara viatja per la
+república de Colòmbia.
+
+Jaume Rosell tenia cura d'enviar mensualment a la Isabel una mena
+de report policíac relatiu a la vida que menava el raptor de
+Lalí.
+
+El del primer mes deia: «Excel·lent conducta. Es colga a les deu
+de la nit; es lleva a les set del matí. No pren cafè ni alcohols.
+Treballa al meu despatx. Li he encarregat la secció de
+correspondència».
+
+El del segon mes, deia: «Confirmo el precedent.»
+
+El del mes tercer contenia aquests mots: «L'he atrapat bevent una
+copa de cognac. Començo a malfiar-me. M'ha promès de no
+tornar-hi. Veurem».
+
+El quart report era així: «Hi tornem a ser. Ha fet fonedís
+l'import de dues lletres. He descobert un amagatall d'ampolles de
+cognac al seu armari. Passa la nit fora de casa. Deixem tota
+esperança. Negoci perdut».
+
+L'altra notícia que va rebre la Isabel era insuperablement
+nefasta: Jordi Rosell havia mort. L'esquela mortuòria era en les
+seves mans, sota els seus ulls. -Quan Lalí ho sàpiga!- Ella no es
+veia amb cor d'assabentar-la personalment d'aquest malastre:
+temia una escena aclaparadora.
+
+Li escriuria... No: tampoc. El seu estil epistolar era incapaç de
+graduacions preparatòries: si agafava la ploma li ho diria tot
+d'una.
+
+A la fi, la seva imaginació, torturada, ensopegà amb un
+procediment subtilíssim: embolicà bombons amb l'esquela
+mortuòria.
+
+-Quima! Vesteixi's i vagi a dur aquest paquet a la senyoreta.
+Pregunti-li com està i si vol alguna cosa.
+
+L'ominós paquet va produir instantàniament el seu efecte: Lalí,
+sense temps de tastar un sol bombó, sabé la mort del seu possible
+marit.
+
+No es trasbalsà gens ni mica. Esguardant la nova des d'un punt de
+vista estrictament pràctic, va dir a la minyona:
+
+-Ah! En Jordi és mort! Doncs jo què hi faig, aquí dins? Ja pot
+dir a la mamà que demà sens falta vingui a recollir-me.
+
+
+
+
+LA FORTUNA DELS MOLINES
+
+
+I
+
+Abans de la guerra, En Jordi Molines treia de la seva fàbrica de
+gèneres de punt un profit mediocre. I volent, de totes passades,
+arreconar cada any algun miler de pessetes, la seva llar tenia un
+aire força elemental i la seva família--muller, fill i filla--
+feia la viu-viu amb una llangor malencònica.
+
+Menjaven a bastament, mes sense fantasies. Anaven al cinematògraf
+un cop a la setmana i al teatre un cop al mes. Tenien una minyona
+per tot. La Natàlia, la filla, duia capell sempre que sortia al
+carrer; la seva mare en comprava un cada temporada, però no el
+solia dur amb persistència. Si li calia fer alguna cosa dins del
+seu barri, al·legant pretextos variats, usava mantellina. Totes
+les robes de la muller i la filla es feien a casa, amb auxili
+d'una cosidora de poques pretensions.
+
+La guerra enderrocà tot aquest sistema prudentíssim. La fàbrica
+Molines experimentà de sobte un increment de feina absolutament
+fora de llei. Quan, arribada l'hora del balanç, En Jordi
+verificava en xifres radiants l'importància exacta del benefici,
+sentí una mena d'embriaguesa que el trasbalsà de cap a peus. No
+solament era esbalaït del que tenia, sinó de la enormitat del que
+podia tenir. «L'any vinent -mormolava- faré tres vegades més.»
+
+Al retornar a casa, la seva veu pregonà amb entusiasme
+l'esdeveniment d'una edat d'or.
+
+-Dues centes mil pessetes, benefici net! Dues centes mil,
+benefici net!
+
+Altre temps, per cap cosa del món hauria deixat anar davant de la
+família la xifra exacta del seu guany. Si la muller li demanava
+directament, ell mentia, deia una xifra més petita de la
+veritable. Aquesta ocultació li semblava profundament salutífera.
+Per la seva virtut, evitava que la imaginació naturalment pròdiga
+de Rosa, sa muller i de Natàlia, sa filla, s'engegués per
+viaranys perillosos. De més a més, el seu posat d'home poc sortós
+li servia per inculcar al fill una moral austera i per a
+repel·lir amb energia les seves peticions pecuniàries.
+
+Avui no tenia forces per a fingir. Prou havia fet callant fins
+ara la pluja de comandes ultra-pirenenques que queien sobre el
+seu despatx. Es sentia freturós de comunicar la seva joia;
+moriria si no ho feia.
+
+-Dues centes mil pessetes, benefici net!
+
+El seu crit estentori retrunyí en tots els àmbits del pis i àdhuc
+s'escampà pels celoberts. Sense adonar-se'n, pare, muller i fills
+es besaven i s'abraçaven, amb llàgrimes als ulls. Hom diria que
+el senyor Molines tornava de fer fortuna en qualque terra
+equatorial eriçada de perills. Estava content, boig, delirant.
+
+Alguna cosa sospitaven la mare i els fills, però la declaració
+entusiasta d'En Jordi els féu entreveure un panorama que no
+gosaven esguardar ni en somnis. La família s'abandonà durant
+llarga estona a una xerradissa incongruent. Ànsies, projectes,
+enveges, il·lusions, tot el bagatge impulsiu que adés portaven en
+llurs dintres, sufocat per la sordidesa de l'ambient, ara
+esclatava amb tumult. Ningú tenia prou serenitat per exposar amb
+orde el que volia.
+
+A la fi, en mig de l'aldarull, el pare féu una proposta.
+
+-Anem a sopar fora de casa, a un bon restaurant, voleu?
+
+Per començar la vida nova tots trobaren bé la proposta paterna.
+Les dones es travestiren amb una rapidesa sense exemple. Als set
+minuts eren dispostos a sortir de casa.
+
+-Beurem xampany?- preguntà la noia.
+
+-Tant com en vulguis, filla- respongué En Jordi, amb una veu
+profundament commosa.
+
+
+II
+
+Les previsions d'En Jordi s'acomplien. L'any 1916 era segur que
+triplicava els beneficis del 1915. A corre-cuita havia construït
+uns coberts de ciment armat, per a encabir-hi telers nous,
+adquirits els primers mesos de guerra. Cercà un home
+intel·ligent, que de temps coneixia, i li encomanà la direcció
+immediata de la fàbrica. D'aquell instant, sota la pressió de la
+família, començà a fer temptatives per a llevar-se tard. L'ideal
+era romandre al llit fins a les nou del matí, esmorzar amb calma,
+fullejar els diaris, i, cap a les 11 hores deixar-se caure a la
+fàbrica. Com era difícil tot això! Invariablement es desvetllava
+abans de les sis. La Rosa no trigava tampoc a deixondir-se.
+Conversaven uns moments. Ella deia aviat: «Apa, provem
+d'adormir-nos. No podem llevar-nos tan dejorn!». Era debades que
+reflexionessin sobre els deures de llur novell estat. El
+matrimoni s'estava girant de l'una a l'altra banda sota els
+llençols... A quarts de vuit, En Jordi no podia ja contenir-se.
+El neguit l'arborava. Saltava del llit, prenia el desdejuni i se
+n'anava a la fàbrica.
+
+Malgrat d'aquests rampells matinals, hom pot dir que En Jordi
+menava una vida més senyorívola que abans. La Rosa i la Natàlia a
+les tardes, vulgues no vulgues, l'arrossegaven a passeig, a algun
+espectacle o a compres.
+
+Fruïa contemplant l'adalerament joiós de la muller i de la filla;
+però no sempre estava tranquil. Després d'haver pagat unes
+quantes factures fortes, li calia reveure els seus llibres, els
+compte-corrents dels bancs i obrir la caixa per a constatar de
+nou el fet de la seva riquesa i pendre coratge.
+
+La muller i els fills semblaven d'una altra raça. Despenien el
+diner amb fuga, sense recances. A més, contestaven vigorosament
+les recomanacions temoregues d'En Jordi, retraient-li el programa
+que ell mateix s'havia traçat. Ell havia dit: «Gastarem una
+cinquena part dels beneficis i el restant, a recó». Traspassaven
+aquest límit? amb prou feines hi arribaven.
+
+Entre les mil millores que la família Molines havia introduït en
+el seu viure, una n'hi hagué que va commoure el veïnat. Feia
+quinze anys que habitaven un quart pis del carrer Gran de Gràcia.
+Esdevingué que el principal de la mateixa casa restà desllogat;
+després d'un ràpid conciliàbul celebrat amb la seva senyora, En
+Molines el deixà llogat. La notícia s'escampà amb una rapidesa
+elèctrica, fent sospitar un tornaveu actiu com ara la portera.
+
+Quan arribà el dia de la mudança, als ulls dels veïns els mobles
+descendien d'un a un; però, interiorment, cada veí sentia que
+allò era una ascensió miraculosa. El xafardeig a les entrades i
+les botigues era en el seu període àlgid.
+
+Aqueix canvi de pis havia estat sempre un dels somnis més
+estimats de la senyora Molines. Prou podien anar a raure a un
+carrer més aristocràtic que el d'En Salmeron; però l'emoció de
+victòria no seria pas tan intensa com ara. En aquest carrer els
+coneixia tothom. Tothom estava en condicions de mesurar la
+significança de cada cosa que feien.
+
+
+III
+
+1917. Els Molines eren al segon any de llur encimbellament. La
+benanança s'havia fet normal. Ningú --tret del cap de casa--
+desconfiava de la Fortuna. Tots la consideraven com un do
+perpetual que ja no els podia fer falta.
+
+La Rosa i sos fills seguien experimentant una goluderia infinita
+per gustar totes les grandeses del món, però ja no patien aquella
+frisança rabiosa dels primers mesos. Llurs anhels començaven de
+coordinar-se i d'especialitzar-se. Cadascú tenia el seu ideal. La
+Rosa apreciava el luxe en el vestir, damunt de totes les coses.
+Es migrava davant dels aparadors de joieria i en el cinema.
+Aquells moblatges espetarrants, aquells vestits fastuosos!...
+
+La noia, com la mare, frisava per assolir una _mise en scène_ que
+cridés l'universal atenció. De més a més, es dalia per tota llei
+de locomocions. Volia muntar a cavall; el trajo d'amazona li
+suggeria mil cabòries saboroses. De seguida, l'automòbil; es
+repenjava al braç del seu pare i li feia veure amb prolixes raons
+la necessitat urgent d'adquirir-ne un, d'automòbil. Llogar un
+taxi de tant en tant, com feien ara, més aviat era un senyal
+d'impotència que una patent d'aristocràcia. En Jordi se la mirava
+amb una mescla d'espant i d'admiració. Com diables s'ho feia
+aquella minyoneta de setze anys per penetrar-se tan de pressa
+dels aventatges i possibilitats del canvi?
+
+El fill de la casa, l'hereu, tenia unes aficions més complexes
+que les de sa mare i àdhuc que les de la seva germana. Els
+deports el seduïen, de dies; el music-hall, de nits. Cregué que
+estava obligat a seguir una carrera, i després d'una discussió,
+que submergí son pare en un mar de dubtes acerbs, es matriculà en
+el curs preparatiu de Dret.
+
+Cadascú feia sa via. Aquesta normalització, no gens menys, féu
+que les persones de seny s'adonessin d'una colla de fets que en
+els primers mesos els eren imperceptibles.
+
+En aquest instant, per exemple, tot invita a una recapitulació
+als esposos Molines.
+
+La noia havia sortit a passejar amb la _miss_ --feia dos mesos
+que en tenia de miss.-- El fill tampoc era a casa; havia
+telefonatque no l'esperessin a dinar. Marit i muller s'estaven
+asseguts, en sengles cadires de braços, fent la digestió.
+
+Quan la cambrera finí de desparar la taula, ella digué:
+
+-No t'has adonat, Jordi, de la retirada dels Garriga?
+
+-Prou.
+
+-Ja no ens visiten ni un cop al mes. Mira que jo insisteixo
+perquè deixin sortir les seves noies amb la nostra, com abans...
+No ho puc aconseguir. Sempre hi ha alguna cosa que els priva de
+deixar-la venir... Sembla mentida el que pot l'enveja!
+
+-Rosa, compte amb els judicis! Ell, En Garriga, va fer-me l'altre
+dia una confessió molt franca. Va dir-me: «-No estranyis que no
+anem a casa teva amb la freqüència d'abans i, sobretot, no ho
+interpretis malament. Ni la meva dona ni la meva filla no poden
+seguir les teves».
+
+-No sé per què.
+
+-Això mateix vaig dir-li jo. Però ell em va fer aquest argument:
+
+«-Tu saps tan bé com jo que no podem llançar-nos a sortir en
+cotxe cada diumenge, ni anar als teatres cada dos dies, ni
+berenar totes les tardes al Royal, com feu vosaltres. Tampoc
+estem en condicions de fer-nos un _trousseau_ que ens permeti
+canviar de vestit com uns transformistes...»
+
+-Però, que han hagut de pagar alguna cosa quan han sortit amb
+nosaltres? L'Anneta, no ha estat sempre com una convidada a casa?
+No els entenc.
+
+-Jo sí. Precisament aquest paper d'eterns convidats és la cosa
+que no els agrada.
+
+-Orgull: tot això és orgull.
+
+-Potser no, dona; potser no. És versemblant que procuri
+retirar-se una mica de casa nostra per motius d'_higiene_ --com
+deia ell-- per mantenir la moral de la família. Ara que em vaga
+per pensar en aquestes coses trobo que té raó. Jo, en el seu cas,
+faria el mateix.
+
+-Vaja, doncs: tu i ell fileu massa prim. Per naps o per cols jo
+em passo la vida sense rebre més visites que les dels teus
+parents... i ja saps per què...
+
+-Ha vingut a trobar-te l'Enric aquest matí?
+
+-Sí, noi, sí. Es creu que tinc una influència decisiva i vol que
+l'ajudi.
+
+-Que s'ho tregui del cap. Jo no li deixo les cinc mil pessetes
+encara que me'n respongui amb la vida... No m'he tornat ximple.
+
+-I l'oncle Joan no ha tornat a demanar-te res?
+
+-Calla! No me'n parlis. He hagut de donar-li tres centes pessetes
+per treure-me'l del davant...
+
+-N'hi ha un feix d'aquesta gent.
+
+Pausa. Al capdavall de cinc minuts En Jordi reprèn el diàleg.
+
+-D'aquesta gent i de l'altra.
+
+-Per qui ho dius?
+
+-Per En Genís, dona, per En Genís. Fa una pena veure'l tan
+ganassa i que encara no serveixi per a res!
+
+-Bé, el xicot estudia. Ja se sap que els estudis no són cap cosa
+de rendiment immediat.
+
+-No ens enganyem, Rosa, En Genís ni estudia ni estudiarà mai. La
+nostra fortuna ha acabat d'engandulir-lo. No farà res de bo. El
+dia que jo mori, ven-te la fàbrica.
+
+-Que saps alguna malifeta nova?
+
+-Nova, cap. Sento que torna a casa a la matinada i penso que no
+perd la nit per passar el Rosari. Ah! Abans d'ahir, en les notes
+de societat, li deien el _distingit sportman_... El _distingit
+sportman_, el _distingit sportman_... el gran poca-vergonya!
+
+-Quina desgràcia hem tingut amb aquest noi! Hi penso més estones!
+
+-La nostra única alegria és la noia. Mira que n'és d'eixerida!
+Amb quatre dies ha après de vestir-se, de parlar, de viure com la
+filla d'un marquès.
+
+-Això sí que és cert... ha anat molt de pressa.
+
+-Sembla que et dolgui.
+
+-No em dol que ella hagi estat llesta pe apendre... em dol no
+ser-ho tant com ella... He restat endarrerida, comprens?
+
+-No del tot.
+
+-Vull dir que no faig res com cal que ho faci una senyora. La
+Natàlia no ha cessat d'advertir-me torts, durant tretze mesos. No
+allargo la mà amb prou solta, ni porto el capell amb gràcia, ni
+sé tenir converses fines davant de la gent... A les botigues no
+sé comprar; al cotxe no sé seure... En fi, un desastre!...
+Necessitava la _miss_ com el pa que menjo...
+
+Rosa ha dit tot això amb un sarcasme tristíssim. En Jordi ha
+romàs silenciós.
+
+S'ha fet vespre. Entra la cambrera.
+
+-Volen que encengui el llum?
+
+Li diuen que no. Tanmateix s'estimen més romandre dins d'aquesta
+penombra, sense que l'un pugui ésser vist de l'altre.
+
+
+--------------
+
+
+
+
+
+End of the Project Gutenberg EBook of L'Abrandament, by Carles Soldevila
+
+*** END OF THIS PROJECT GUTENBERG EBOOK L'ABRANDAMENT ***
+
+***** This file should be named 36231-8.txt or 36231-8.zip *****
+This and all associated files of various formats will be found in:
+        http://www.gutenberg.org/3/6/2/3/36231/
+
+
+
+Updated editions will replace the previous one--the old editions
+will be renamed.
+
+Creating the works from public domain print editions means that no
+one owns a United States copyright in these works, so the Foundation
+(and you!) can copy and distribute it in the United States without
+permission and without paying copyright royalties.  Special rules,
+set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to
+copying and distributing Project Gutenberg-tm electronic works to
+protect the PROJECT GUTENBERG-tm concept and trademark.  Project
+Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you
+charge for the eBooks, unless you receive specific permission.  If you
+do not charge anything for copies of this eBook, complying with the
+rules is very easy.  You may use this eBook for nearly any purpose
+such as creation of derivative works, reports, performances and
+research.  They may be modified and printed and given away--you may do
+practically ANYTHING with public domain eBooks.  Redistribution is
+subject to the trademark license, especially commercial
+redistribution.
+
+
+
+*** START: FULL LICENSE ***
+
+THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE
+PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK
+
+To protect the Project Gutenberg-tm mission of promoting the free
+distribution of electronic works, by using or distributing this work
+(or any other work associated in any way with the phrase "Project
+Gutenberg"), you agree to comply with all the terms of the Full Project
+Gutenberg-tm License (available with this file or online at
+http://gutenberg.org/license).
+
+
+Section 1.  General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg-tm
+electronic works
+
+1.A.  By reading or using any part of this Project Gutenberg-tm
+electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to
+and accept all the terms of this license and intellectual property
+(trademark/copyright) agreement.  If you do not agree to abide by all
+the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy
+all copies of Project Gutenberg-tm electronic works in your possession.
+If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project
+Gutenberg-tm electronic work and you do not agree to be bound by the
+terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or
+entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.
+
+1.B.  "Project Gutenberg" is a registered trademark.  It may only be
+used on or associated in any way with an electronic work by people who
+agree to be bound by the terms of this agreement.  There are a few
+things that you can do with most Project Gutenberg-tm electronic works
+even without complying with the full terms of this agreement.  See
+paragraph 1.C below.  There are a lot of things you can do with Project
+Gutenberg-tm electronic works if you follow the terms of this agreement
+and help preserve free future access to Project Gutenberg-tm electronic
+works.  See paragraph 1.E below.
+
+1.C.  The Project Gutenberg Literary Archive Foundation ("the Foundation"
+or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project
+Gutenberg-tm electronic works.  Nearly all the individual works in the
+collection are in the public domain in the United States.  If an
+individual work is in the public domain in the United States and you are
+located in the United States, we do not claim a right to prevent you from
+copying, distributing, performing, displaying or creating derivative
+works based on the work as long as all references to Project Gutenberg
+are removed.  Of course, we hope that you will support the Project
+Gutenberg-tm mission of promoting free access to electronic works by
+freely sharing Project Gutenberg-tm works in compliance with the terms of
+this agreement for keeping the Project Gutenberg-tm name associated with
+the work.  You can easily comply with the terms of this agreement by
+keeping this work in the same format with its attached full Project
+Gutenberg-tm License when you share it without charge with others.
+
+1.D.  The copyright laws of the place where you are located also govern
+what you can do with this work.  Copyright laws in most countries are in
+a constant state of change.  If you are outside the United States, check
+the laws of your country in addition to the terms of this agreement
+before downloading, copying, displaying, performing, distributing or
+creating derivative works based on this work or any other Project
+Gutenberg-tm work.  The Foundation makes no representations concerning
+the copyright status of any work in any country outside the United
+States.
+
+1.E.  Unless you have removed all references to Project Gutenberg:
+
+1.E.1.  The following sentence, with active links to, or other immediate
+access to, the full Project Gutenberg-tm License must appear prominently
+whenever any copy of a Project Gutenberg-tm work (any work on which the
+phrase "Project Gutenberg" appears, or with which the phrase "Project
+Gutenberg" is associated) is accessed, displayed, performed, viewed,
+copied or distributed:
+
+This eBook is for the use of anyone anywhere at no cost and with
+almost no restrictions whatsoever.  You may copy it, give it away or
+re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included
+with this eBook or online at www.gutenberg.org
+
+1.E.2.  If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is derived
+from the public domain (does not contain a notice indicating that it is
+posted with permission of the copyright holder), the work can be copied
+and distributed to anyone in the United States without paying any fees
+or charges.  If you are redistributing or providing access to a work
+with the phrase "Project Gutenberg" associated with or appearing on the
+work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1
+through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the
+Project Gutenberg-tm trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or
+1.E.9.
+
+1.E.3.  If an individual Project Gutenberg-tm electronic work is posted
+with the permission of the copyright holder, your use and distribution
+must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional
+terms imposed by the copyright holder.  Additional terms will be linked
+to the Project Gutenberg-tm License for all works posted with the
+permission of the copyright holder found at the beginning of this work.
+
+1.E.4.  Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg-tm
+License terms from this work, or any files containing a part of this
+work or any other work associated with Project Gutenberg-tm.
+
+1.E.5.  Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this
+electronic work, or any part of this electronic work, without
+prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with
+active links or immediate access to the full terms of the Project
+Gutenberg-tm License.
+
+1.E.6.  You may convert to and distribute this work in any binary,
+compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any
+word processing or hypertext form.  However, if you provide access to or
+distribute copies of a Project Gutenberg-tm work in a format other than
+"Plain Vanilla ASCII" or other format used in the official version
+posted on the official Project Gutenberg-tm web site (www.gutenberg.org),
+you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a
+copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon
+request, of the work in its original "Plain Vanilla ASCII" or other
+form.  Any alternate format must include the full Project Gutenberg-tm
+License as specified in paragraph 1.E.1.
+
+1.E.7.  Do not charge a fee for access to, viewing, displaying,
+performing, copying or distributing any Project Gutenberg-tm works
+unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.
+
+1.E.8.  You may charge a reasonable fee for copies of or providing
+access to or distributing Project Gutenberg-tm electronic works provided
+that
+
+- You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from
+     the use of Project Gutenberg-tm works calculated using the method
+     you already use to calculate your applicable taxes.  The fee is
+     owed to the owner of the Project Gutenberg-tm trademark, but he
+     has agreed to donate royalties under this paragraph to the
+     Project Gutenberg Literary Archive Foundation.  Royalty payments
+     must be paid within 60 days following each date on which you
+     prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax
+     returns.  Royalty payments should be clearly marked as such and
+     sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the
+     address specified in Section 4, "Information about donations to
+     the Project Gutenberg Literary Archive Foundation."
+
+- You provide a full refund of any money paid by a user who notifies
+     you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he
+     does not agree to the terms of the full Project Gutenberg-tm
+     License.  You must require such a user to return or
+     destroy all copies of the works possessed in a physical medium
+     and discontinue all use of and all access to other copies of
+     Project Gutenberg-tm works.
+
+- You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any
+     money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the
+     electronic work is discovered and reported to you within 90 days
+     of receipt of the work.
+
+- You comply with all other terms of this agreement for free
+     distribution of Project Gutenberg-tm works.
+
+1.E.9.  If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg-tm
+electronic work or group of works on different terms than are set
+forth in this agreement, you must obtain permission in writing from
+both the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and Michael
+Hart, the owner of the Project Gutenberg-tm trademark.  Contact the
+Foundation as set forth in Section 3 below.
+
+1.F.
+
+1.F.1.  Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable
+effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread
+public domain works in creating the Project Gutenberg-tm
+collection.  Despite these efforts, Project Gutenberg-tm electronic
+works, and the medium on which they may be stored, may contain
+"Defects," such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or
+corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual
+property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a
+computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by
+your equipment.
+
+1.F.2.  LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the "Right
+of Replacement or Refund" described in paragraph 1.F.3, the Project
+Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project
+Gutenberg-tm trademark, and any other party distributing a Project
+Gutenberg-tm electronic work under this agreement, disclaim all
+liability to you for damages, costs and expenses, including legal
+fees.  YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT
+LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE
+PROVIDED IN PARAGRAPH F3.  YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE
+TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE
+LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR
+INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH
+DAMAGE.
+
+1.F.3.  LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a
+defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can
+receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a
+written explanation to the person you received the work from.  If you
+received the work on a physical medium, you must return the medium with
+your written explanation.  The person or entity that provided you with
+the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a
+refund.  If you received the work electronically, the person or entity
+providing it to you may choose to give you a second opportunity to
+receive the work electronically in lieu of a refund.  If the second copy
+is also defective, you may demand a refund in writing without further
+opportunities to fix the problem.
+
+1.F.4.  Except for the limited right of replacement or refund set forth
+in paragraph 1.F.3, this work is provided to you 'AS-IS' WITH NO OTHER
+WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO
+WARRANTIES OF MERCHANTIBILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.
+
+1.F.5.  Some states do not allow disclaimers of certain implied
+warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages.
+If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the
+law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be
+interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by
+the applicable state law.  The invalidity or unenforceability of any
+provision of this agreement shall not void the remaining provisions.
+
+1.F.6.  INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the
+trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone
+providing copies of Project Gutenberg-tm electronic works in accordance
+with this agreement, and any volunteers associated with the production,
+promotion and distribution of Project Gutenberg-tm electronic works,
+harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees,
+that arise directly or indirectly from any of the following which you do
+or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg-tm
+work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any
+Project Gutenberg-tm work, and (c) any Defect you cause.
+
+
+Section  2.  Information about the Mission of Project Gutenberg-tm
+
+Project Gutenberg-tm is synonymous with the free distribution of
+electronic works in formats readable by the widest variety of computers
+including obsolete, old, middle-aged and new computers.  It exists
+because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from
+people in all walks of life.
+
+Volunteers and financial support to provide volunteers with the
+assistance they need, are critical to reaching Project Gutenberg-tm's
+goals and ensuring that the Project Gutenberg-tm collection will
+remain freely available for generations to come.  In 2001, the Project
+Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure
+and permanent future for Project Gutenberg-tm and future generations.
+To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation
+and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4
+and the Foundation web page at http://www.pglaf.org.
+
+
+Section 3.  Information about the Project Gutenberg Literary Archive
+Foundation
+
+The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non profit
+501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the
+state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal
+Revenue Service.  The Foundation's EIN or federal tax identification
+number is 64-6221541.  Its 501(c)(3) letter is posted at
+http://pglaf.org/fundraising.  Contributions to the Project Gutenberg
+Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent
+permitted by U.S. federal laws and your state's laws.
+
+The Foundation's principal office is located at 4557 Melan Dr. S.
+Fairbanks, AK, 99712., but its volunteers and employees are scattered
+throughout numerous locations.  Its business office is located at
+809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887, email
+business@pglaf.org.  Email contact links and up to date contact
+information can be found at the Foundation's web site and official
+page at http://pglaf.org
+
+For additional contact information:
+     Dr. Gregory B. Newby
+     Chief Executive and Director
+     gbnewby@pglaf.org
+
+
+Section 4.  Information about Donations to the Project Gutenberg
+Literary Archive Foundation
+
+Project Gutenberg-tm depends upon and cannot survive without wide
+spread public support and donations to carry out its mission of
+increasing the number of public domain and licensed works that can be
+freely distributed in machine readable form accessible by the widest
+array of equipment including outdated equipment.  Many small donations
+($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt
+status with the IRS.
+
+The Foundation is committed to complying with the laws regulating
+charities and charitable donations in all 50 states of the United
+States.  Compliance requirements are not uniform and it takes a
+considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up
+with these requirements.  We do not solicit donations in locations
+where we have not received written confirmation of compliance.  To
+SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any
+particular state visit http://pglaf.org
+
+While we cannot and do not solicit contributions from states where we
+have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition
+against accepting unsolicited donations from donors in such states who
+approach us with offers to donate.
+
+International donations are gratefully accepted, but we cannot make
+any statements concerning tax treatment of donations received from
+outside the United States.  U.S. laws alone swamp our small staff.
+
+Please check the Project Gutenberg Web pages for current donation
+methods and addresses.  Donations are accepted in a number of other
+ways including checks, online payments and credit card donations.
+To donate, please visit: http://pglaf.org/donate
+
+
+Section 5.  General Information About Project Gutenberg-tm electronic
+works.
+
+Professor Michael S. Hart is the originator of the Project Gutenberg-tm
+concept of a library of electronic works that could be freely shared
+with anyone.  For thirty years, he produced and distributed Project
+Gutenberg-tm eBooks with only a loose network of volunteer support.
+
+
+Project Gutenberg-tm eBooks are often created from several printed
+editions, all of which are confirmed as Public Domain in the U.S.
+unless a copyright notice is included.  Thus, we do not necessarily
+keep eBooks in compliance with any particular paper edition.
+
+
+Most people start at our Web site which has the main PG search facility:
+
+     http://www.gutenberg.org
+
+This Web site includes information about Project Gutenberg-tm,
+including how to make donations to the Project Gutenberg Literary
+Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to
+subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.
diff --git a/36231-8.zip b/36231-8.zip
new file mode 100644
index 0000000..28df249
--- /dev/null
+++ b/36231-8.zip
diff --git a/LICENSE.txt b/LICENSE.txt
new file mode 100644
index 0000000..6312041
--- /dev/null
+++ b/LICENSE.txt
@@ -0,0 +1,11 @@
+This eBook, including all associated images, markup, improvements,
+metadata, and any other content or labor, has been confirmed to be
+in the PUBLIC DOMAIN IN THE UNITED STATES.
+
+Procedures for determining public domain status are described in
+the "Copyright How-To" at https://www.gutenberg.org.
+
+No investigation has been made concerning possible copyrights in
+jurisdictions other than the United States. Anyone seeking to utilize
+this eBook outside of the United States should confirm copyright
+status under the laws that apply to them.
diff --git a/README.md b/README.md
new file mode 100644
index 0000000..f95791a
--- /dev/null
+++ b/README.md
@@ -0,0 +1,2 @@
+Project Gutenberg (https://www.gutenberg.org) public repository for
+eBook #36231 (https://www.gutenberg.org/ebooks/36231)